2010 2010 Ajuntament de Barcelona Memòria d’Activitat Memòria d’Activitat 2010 00a Preliminars Gerencies/CAT (2010) 20/5/11 10:53 Página 3 Ajuntament de Barcelona 2010 Memòria d’Activitat 00a Preliminars Gerencies/CAT (2010) 20/5/11 10:53 Página 4 2010 00a Preliminars Gerencies/CAT (2010) 20/5/11 10:53 Página 5 Ajuntament de Barcelona 2010 Memòria d’Activitat 00a Preliminars Gerencies/CAT (2010) 20/5/11 10:53 Página 6 Ajuntament de Barcelona Plenari del Consell Municipal (a 17 de desembre de 2010) Alcalde de Barcelona Excm. Sr. Jordi Hereu i Boher (PSC) 1r Tinent d’alcalde Im. Sr. Jordi William Carnes i Ayats (PSC) 2n Tinent d’alcalde Im. Sr. Ricard Gomà i Carmona (ICV-EUiA) 3a Tinenta d’alcalde Ima. Sra. M. Assumpta Escarp i Gibert (PSC) 4t Tinent d’alcalde Im. Sr. Ramon Garcia-Bragado i Acín (PSC) 5a Tinenta d’alcalde Ima. Sra. Immaculada Mayol i Beltrán (ICV-EUiA) Regidors/es PSC: Ima. Sra. Carmen Andrés i Añón Ima. Sra. Montserrat Ballarín i Espuña Im. Sr. Guillem Espriu i Avendaño Ima. Sra. Sara Jaurrieta i Guarner Ima. Sra. Immaculada Moraleda i Pérez Ima. Sra. Gemma Mumbrú i Moliné Im. Sr. Francesc Narváez i Pazos Im. Sr. Ramon Nicolau i Nos Im. Sr. Roger Pallarols i Taylor Ima. Sra. Montserrat Sánchez i Yuste CiU: Im. Sr. Gerard Ardanuy i Mata Im. Sr. Raimond Blasi i Navarro Im. Sr. Jaume Ciurana i Llevadot Ima. Sra. Teresa M. Fandos i Payà Im. Sr. Joaquim Forn i Chiariello Im. Sr. Eduard Freixedes i Plans Ima. Sra. Mercè Homs i Molist Im. Sr. Joan Puigdollers i Fargas Ima. Sra. Sònia Recasens i Alsina Im. Sr. Xavier Trias i Vidal de Llobatera Ima. Sra. Francina Vila i Valls Im. Sr. Antoni Vives i Tomàs PP: Ima. Sra. Emma Balseiro i Carreiras Im. Sr. Jordi Cornet i Serra Ima. Sra. Ángeles Esteller i Ruedas Im. Sr. Alberto Fernández i Díaz Ima. Sra. Gloria Martín i Vivas Im. Sr. Xavier Mulleras i Vinzia Im. Sr. Alberto Villagrasa i Gil ICV-EUiA: Ima. Sra. Elsa Blasco i Riera Im. Sr. Joaquim Mestre i Garrido ERC: Ima. Sra. Ester Capella i Farré Im. Sr. Xavier Florensa i Cantons Im. Sr. Ricard Martínez i Monteagudo Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete 00a Preliminars Gerencies/CAT (2010) 20/5/11 10:53 Página 7 Comissió de Govern President Excm. Sr. Jordi Hereu i Boher (PSC) Membres Ima. Sra. Carmen Andrés i Añón (PSC) Ima. Sra. Montserrat Ballarín i Espuña (PSC) Ima. Sra. Elsa Blasco i Riera (ICV-EUiA) Im. Sr. Jordi William Carnes i Ayats (PSC) Ima. Sra. M. Assumpta Escarp i Gibert (PSC) Im. Sr. Guillem Espriu i Avendaño (PSC) Im. Sr. Ramon Garcia–Bragado i Acín (PSC) Im. Sr. Ricard Gomà i Carmona (ICV-EUiA) Ima. Sra. Sara Jaurrieta i Guarner (PSC) Ima. Sra. Immaculada Mayol i Beltrán (ICV-EUiA) Im. Sr. Joaquim Mestre i Garrido (ICV-EUiA) Ima. Sra. Immaculada Moraleda i Pérez (PSC) Ima. Sra. Gemma Mumbrú i Moliné (PSC) Im. Sr. Francesc Narváez i Pazos (PSC) Im. Sr. Ramon Nicolau i Nos (PSC) Im. Sr. Roger Pallarols i Taylor (PSC) Ima. Sra. Montserrat Sánchez i Yuste (PSC) Membres no electes Sr. Pere Alcober i Solanas Sr. Ignasi Cardelús i Fontdevila Sr. Jordi Martí i Grau Sra. Isabel Ribas i Seix Sr. Antoni Sorolla i Edo 00a Preliminars Gerencies/CAT (2010) 20/5/11 10:53 Página 8 Comitè Executiu (a 31 de desembre de 2010) President Im. Sr. Jordi William Carnes i Ayats 1r Tinent d’alcalde Vicepresident Sr. Andreu Puig i Sabanés Gerent municipal Membres Sra. Gemma Arau i Ceballos Gerent del districte de Les Corts Sr. Carles Arias i Casal Gerent de recursos humans i organització Sr. Jordi Campillo i Gámez Gerent de medi ambient Sr. Joan Albert Dalmau i Balagué Gerent de prevenció, seguretat i mobilitat Sr. Albert Duran i Escribà Gerent del districte de Sarrià-Sant Gervasi Sra. Mari Carme Fernández i González Gerent del districte de Gràcia Sra. M. Glòria Figuerola i Anguera Gerent d’acció social i ciutadania Sra. Montserrat Filomeno i Martí Gerent del districte d’Horta-Guinardó Sr. José García i Puga Gerent del districte de Nou Barris Sr. Víctor Gimeno i Sanjuan Gerent del districte de Sant Martí Sr. Mateu Hernández Maluquer Gerent de promoció econòmica Sr. Máximo López i Manresa Gerent del districte de l’Eixample Sra. Mercè Massa i Rincón Gerent del districte de Ciutat Vella Sr. Ramon Massaguer i Meléndez Gerent d’urbanisme i infraestructures Sr. Marc Murtra i Villar Gerent d’educació, cultura i benestar 00a Preliminars Gerencies/CAT (2010) 20/5/11 10:53 Página 9 Sr. Josep Sans i Díez Gerent del districte de Sants-Montjuïc Sra. M. Pilar Solans i Huguet Gerent de finances Sr. Josep M. de Torres i Sanahuja Gerent de l’Institut Municipal d’Urbanisme Sr. Miguel Angel Valdueza i Romero Gerent del districte de Sant Andreu Sr. Eduardo Vicente i Gómez Gerent de serveis generals i coordinació territorial 00a Preliminars Gerencies/CAT (2010) 20/5/11 10:53 Página 10 2010 00a Preliminars Gerencies/CAT (2010) 20/5/11 10:53 Página 11 Sumari 13 Presentació de l’Alcalde 15 Presentació 16 Organització política i administrativa de l’Ajuntament de Barcelona Ü 24 Educació, Cultura i Benestar Social Ü 38 Acció Social i Ciutadania Ü 52 Promoció econòmica Ü 64 Urbanisme, Infraestructures i Habitatge Ü 80 Medi Ambient Ü 90 Prevenció, Seguretat i Mobilitat Ü 104 Serveis Centrals 107 Serveis Generals i Coordinació Territorial 115 Finances 120 Recursos Humans i Organització 134 eAdministració i Sistemes d’Informació Ü 142 Pla Barcelona 2.0 Ü 152 Responsabilitat Social Corporativa 00a Preliminars Gerencies/CAT (2010) 20/5/11 10:53 Página 12 00a Preliminars Gerencies/CAT (2010) 20/5/11 10:53 Página 13 Presentació Jordi Hereu i Boher Hi ha una frase que resumeix el que trobareu en aquesta Memòria d’Activitat de Alcalde de Barcelona l’Ajuntament: el 2010, malgrat les dificultats, hem continuat fent més Barcelona. I el que més m’omple d’orgull és que ho hem fet amb la implicació i la participació de tothom, sent a prop de la gent, escoltant els barcelonins i barcelonines i atenent-ne les necessitats. És per aquest motiu que l’any 2010, a causa de l’impacte brutal que la crisi estava causant en moltes persones, vàrem reorientar totes les nostres energies i recursos a tres grans prioritats: recuperació econòmica; qualitat, ordre i convivència en l’espai públic; i atenció a les persones. Ens hem centrat, sobretot, en la generació d’ocupació, per la qual cosa hem donat suport als emprenedors i emprenedores, hem promocionat la marca Barcelona arreu del món per atraure inversió i talent, i hem posat a l’abast dels ciutadans tots els instruments de formació, reciclatge i orientació imprescindibles per trobar feina. I tot això ha començat a donar els seus fruits, perquè hem aconseguit que Barcelona no baixi del milió de llocs de treball. De fet, a diferència de moltes ciutats espanyoles, i després de dos anys molt complicats, el 2008 i el 2009, en què l’atur es va incrementar un 45 % i un 36 % respectivament, el 2010 l’atur registrat a Barcelona ha disminuït. D’altra banda, hem continuat apostant més que mai per l’espai públic, perquè volem que continuï sent un punt de trobada, de llibertat i de convivència. I amb aquest objectiu hem renovat carrers i millorat l’enllumenat en molts indrets, hem fet la contracta de neteja més important que mai no hem tingut i hem incorporat nous agents de la Guàrdia Urbana per augmentar-ne la presència a tots els barris de la ciutat. I, finalment, el que ha estat sempre una prioritat des del començament del mandat, l’atenció a les persones, el 2010 ha fet un gir de gran intensitat que ens ha permès de continuar construint biblioteques, creant places d’escola bressol, reformant escoles de primària i secundària, augmentant la nostra aportació a les beques menjador, impulsant nous equipaments de salut, ajudant fins a 50.000 persones grans amb el servei de teleassistència domiciliària o posant al dia el nostre model de Serveis Socials per donar resposta a les noves necessitats de la ciutadania. I sabeu què és el que més ens ha empès a continuar fent més Barcelona? Aquesta actitud tan barcelonina de no quedar-nos amb els braços plegats, sinó d’innovar i arriscar més que mai. Encara que l’any 2010 ha estat un dels anys més complicats que hem viscut darrerament, des de la meva perspectiva i la meva experiència quotidiana de viure el pols d’aquesta ciutat, és l’any en què he vist més clar que Barcelona se’n sortirà. 13 00a Preliminars Gerencies/CAT (2010) 20/5/11 10:53 Página 14 00a Preliminars Gerencies/CAT (2010) 20/5/11 10:53 Página 15 Presentació Andreu Puig S’esperava que el 2010 seria l’any de la recuperació, però, malgrat la lleugera Gerent Municipal millora dels indicadors econòmics de final d’any, no ha estat així i la sortida de la crisi està sent més lenta del que calia esperar. En aquest context, la gestió municipal ha aplicat polítiques de racionalització de les despeses de funcionament, però mantenint les polítiques de reactivació econòmica, d’atenció a les persones i de convivència en l’espai públic. En aquest sentit, el Pla d’austeritat econòmica ha permès de racionalitzar les estructures municipals, contenir la despesa no prioritària i, amb la reprogramació de les inversions, enfortir les prioritats de govern. Gràcies a la reducció de personal administratiu i d’estructura, s’ha pogut atendre l’increment de despeses de personal en àmbits prioritaris, incorporar 250 nous agents de la Guàrdia Urbana, posar en funcionament 10 noves escoles bressol municipals i desplegar el nou model de serveis socials bàsics amb més professionals i més centres d’atenció social. Entre d’altres, s’han reduït les despeses de compra de béns i serveis, un 5 % en districtes i un 15 % en sectors, transferències, subvencions i convenis (en despeses no prioritàries); alhora que s’avançava en l’aplicació del nou model de gestió Barcelona 2.0, iniciat l’any 2008 amb un horitzó de desplegament fins a l’any 2011, un model de futur gràcies al qual, conjuntament amb l’esforç dels treballadors i treballadores municipals, ha estat possible un alt grau d’eficiència, solvència i rigor en l’administració de recursos, que ha permès de mantenir un alt nivell d’activitat i d’inversió. El 2010 ha estat l’any en què hem creat i posat en funcionament el nou Institut de Serveis Socials, hem consolidat la nova estructura organitzativa de districtes, hem estabilitzat el model d’execució d’obres a BIMSA, hem posat en marxa el SAP de recursos humans, amb tot el que ha significat de reenginyeria de processos. A més, s’ha aprovat la nova Llei de l’Àrea Metropolitana i el Pla estratègic metropolità, i també ha estat l’any de la consulta sobre el disseny de l’avinguda de la Diagonal. L’activitat municipal ha impulsat l’ocupació i la reactivació econòmica; ha treballat per la cohesió social, la igualtat, la convivència i la creativitat; ha contribuït a potenciar l’autonomia i la vinculació social de les persones, famílies i col·lectius socials de la ciutat; ha afrontat nous reptes i ha donat resposta a noves necessitats. Jo us convido a continuar amb la feina ben feta perquè aquest Ajuntament mantingui la capacitat de construir una ciutat admirada i envejada. 15 00b Gerencies (intro)/CAT (2010) 20/5/11 10:56 Página 16 00b Gerencies (intro)/CAT (2010) 20/5/11 10:56 Página 17 Ajuntament de Barcelona 2010 Memòria d’Activitat Organització política i administrativa de l’Ajuntament de Barcelona Organització política i administrativa de l’Ajuntament El text fonamental per entendre el en un govern de coalició del PSC i ICV- funcionament administratiu de Barcelona EuiA, amb un total de 18 regidors dels de Barcelona és la Carta Municipal de Barcelona, on es 41 que integren el Consell Municipal. regulen l’organització i les competències El Consell Municipal desenvolupa del govern i els districtes, com també les funcions de deliberació, control els mecanismes de què els ciutadans i fiscalització de les accions de govern disposen per poder intervenir en la i d’administració. El Consell Municipal política municipal. Estructurar tots aprova el Programa d’actuació municipal aquests aspectes es fa necessari (PAM), el pressupost, els comptes anuals, en una ciutat de les dimensions, les ordenances i els plans urbanístics. la complexitat i el caràcter metropolità El Consell Municipal funciona en plenari i de Barcelona. en comissions. Les comissions assumeixen Així, en l’organització del govern competències decisòries i de control, municipal, la Carta estableix un àmbit a més de les pròpiament informatives, polític, on es debaten i es fixen les línies corresponents al seu àmbit d’actuació. generals i estratègiques, i un altre Dictaminen sobre els assumptes que d’executiu, encarregat d’acomplir els s’han de sotmetre al Plenari, i controlen i objectius i acords adoptats en l’àmbit fiscalitzen l’activitat dels òrgans de govern polític mitjançant la gestió dels serveis i d’administració. Entre les seves funcions i les activitats municipals. Les accions resolutòries destaquen l’autorització i del govern pretenen facilitar la vida dels adjudicació de determinats contractes ciutadans i, des d’aquest punt de vista, en funció del seu import, i l’aprovació la Carta remarca la importància de inicial del pressupost, com també la participació ciutadana i les formes les ordenances i reglaments relatius al d’intervenció en la presa de decisions. seu àmbit. El vot de cada grup polític a les comissions és proporcional al nombre de regidors que té en el Consistori. Estructura del govern Les vuit comissions permanents del municipal Consell Municipal que van ser aprovades en el Plenari del Consell Municipal de L’organització de l’Ajuntament de 3 de juliol de 2007 son les següents: Barcelona s’estructura en dos nivells: el polític, que debat les polítiques locals • Presidència, Territori i Funció Pública. i adopta les decisions estratègiques que Organització municipal. Relacions considera adequades; i el gerencial, institucionals i ciutadanes. que té atribuïda la gestió dels serveis • Hisenda i Pressupostos. Política d’acord amb els objectius establerts financera, fiscal i pressupostària. en el terreny polític. • Urbanisme, Infraestructures i Habitatge. L’àmbit polític el constitueixen els Polítiques d’equilibri territorial, urbanisme. diferents òrgans de govern: el Consell Infraestructures. Promoció de l’habitatge. Municipal, l’alcalde, la Comissió de Govern • Promoció Econòmica, Ocupació i els Consells de Districte. i Coneixement. Promoció econòmica de El Consell Municipal és l’òrgan de la ciutat, foment d’iniciatives empresarials màxima representació política dels i d’ocupació. Turisme i comerç. Promoció ciutadans en el govern de la ciutat. de les tecnologies de la informació. L’alcalde n’és precisament el president. • Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Es reuneix en sessió ordinària amb Ambient. Manteniment de la ciutat i periodicitat mensual i les sessions serveis urbans. Zones verdes i platges. són públiques. Política mediambiental. El Consell Municipal està integrat per • Cultura, Educació i Benestar Social. 41 regidors. Les eleccions municipals se Educació, cultura i esports. Política celebren cada quatre anys, d’acord amb de joventut i política d’immigració. un sistema de representació proporcional. • Acció Social i Ciutadania. Atenció El resultat de les últimes eleccions, primària i assistència social. Drets civils. celebrades al maig de 2007, s’ha traduït Política per a la gent gran. 17 00b Gerencies (intro)/CAT (2010) 20/5/11 10:56 Página 18 Organització política i administrativa de l’Ajuntament de Barcelona • Seguretat i Mobilitat. Seguretat Prèviament, els assumptes han estat ciutadana, protecció civil, transport públic preparats i informats pel Comitè Executiu. i regulació del trànsit. L’Ajuntament de Barcelona està descentralitzat en els districtes en què L’alcalde és el president de la Corporació es divideix territorialment la ciutat: Ciutat Municipal i exerceix les atribucions Vella, l’Eixample, Sants-Montjuïc, conferides per la Carta Municipal de les Corts, Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia, Barcelona, la legislació general de règim Horta-Guinardó, Nou Barris, Sant Andreu local, les lleis sectorials i el reglament i Sant Martí. orgànic municipal. Les seves El màxim òrgan de govern de cada competències comprenen la gestió districte és el Consell Municipal de ordinària del govern municipal, la Districte, presidit per un regidor nomenat representació del municipi i la presidència per l’alcalde. Està format per un mínim de del Consell Municipal i la Comissió 15 i un màxim de 23 consellers en funció de Govern. del nombre de residents al districte, La Comissió de Govern és l’òrgan d’acord amb una escala. A més, l’alcalde col·legiat del govern executiu i els seus delega en un regidor, nomenat a proposta membres els nomena l’alcalde. dels grups municipals, les seves Actualment es compon dels 18 regidors atribucions perquè les pugui exercir a de la coalició de govern i de 5 membres l’àmbit territorial del districte. Els consells no electes nomenats per l’alcalde. municipals de districte tenen les facultats En general, es reuneix dos cops al mes. d’informar i proposar plans, programes, La primera reunió té com a finalitat pressupostos, instruments d’ordenació principal aprovar o examinar i informar, urbanística que afectin el districte depenent de l’assumpte i l’import, els i la distribució de les despeses que punts inclosos als ordres del dia del se li assignin. Plenari i de les comissions del Consell Els districtes són òrgans territorials Municipal; la segona reunió, és per per a la desconcentració de la gestió informar i fer el seguiment del Pla i la descentralització de la participació d’inversions municipal 2008-2011. ciutadana. 18 00b Gerencies (intro)/CAT (2010) 20/5/11 10:56 Página 19 Ajuntament de Barcelona 2010 Memòria d’Activitat Organització política i administrativa de l’Ajuntament de Barcelona Consell Municipal Comissions del Alcalde Consell Municipal Presidència, Territori i Funció Pública Hisenda Comissió i Pressupostos de Govern Urbanisme, Infraestructures i Habitatge Promoció Econòmica, Ocupació i Coneixement Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient Cultura, Educació i Benestar Social Acció Social i Ciutadania Seguretat i Mobilitat 19 00b Gerencies (intro)/CAT (2010) 20/5/11 10:56 Página 20 Organització política i administrativa de l’Ajuntament de Barcelona Organització gerencial e) Urbanisme i Infraestructures: planificació i ordenació territorial L’administració municipal executiva i urbanística, paisatge urbà, de l’Ajuntament de Barcelona, dirigida infraestructures i habitatge. i coordinada pel gerent municipal que és f) Promoció Econòmica: promoció el màxim responsable dins de l'estructura econòmica de la ciutat, ocupació executiva, s’encarrega que els serveis i innovació, comerç, xarxa de mercats prestats per l'Ajuntament de Barcelona municipals, consum, turisme als ciutadans siguin eficaços i eficients i tecnologies de la informació. i responguin a les necessitats de la ciutat. g)Serveis Generals i Coordinació Alhora, es fa càrrec de la planificació, Territorial: administració central, organització i prestació dels serveis patrimoni i coordinació dels districtes. públics, per garantir l'acompliment dels h) Recursos Humans i Organització: objectius definits pel Govern Municipal. polítiques de recursos humans Entre les seves altres funcions, hi ha la i administració de personal d’avaluar i fer el seguiment de l'execució i organització. dels plans municipals, del i) Finances: administració financera, desenvolupament dels recursos invertits comptable, pressupostària i tributària; i de les accions destinades a acomplir coordinació d’empreses, organismes amb els objectius de la municipalitat, autònoms i ens dependents; i control com també de l'execució i supervisió de les inversions. del pressupost i la inversió del grup municipal. El Comitè Executiu és l’òrgan col·legiat L’administració municipal executiva de direcció de l’administració municipal es divideix funcionalment en nou sectors, executiva. És presidit pel primer tinent territorialment en deu districtes, i des del d’alcalde per delegació de l’alcalde, punt de vista de l’especialització funcional i el gerent municipal n’és el vicepresident. en un conjunt d’ens amb personalitat L’integren tots els gerents de sectors jurídica pròpia –organismes autònoms i de districte i les seves funcions principals locals, entitats públiques empresarials són coordinar les actuacions dels i societats mercantils. Tant els sectors diferents sectors d’actuació; establir com els districtes estan dirigits criteris generals de gestió; preparar per gerents nomenats per l’alcalde. i informar sobre els assumptes que hagin Els nou sectors funcionals són: de ser sotmesos als diferents òrgans col·legiats de govern; i informar els a) Educació, Cultura i Benestar: educació, gerents de les orientacions polítiques cultura, esports, participació ciutadana, i de les prioritats del govern municipal. joventut, dona i usos del temps. Els organismes públics i les societats b) Acció Social i Ciutadania: serveis socials municipals s’integren funcionalment i drets civils. en l’àmbit d’un dels sectors d’actuació c) Medi Ambient: neteja de la via d’acord amb els serveis que presten, pública, residus sòlids urbans i es coordinen amb el gerent del sector i sanejament; manteniment, en qüestió. pavimentació, enllumenat públic i aigües; manteniment de parcs, zones verdes i platges; estalvi energètic Participació ciutadana i energies renovables, educació i participació ambiental, i vigilància L’Ajuntament de Barcelona garanteix i reducció de la contaminació. la participació ciutadana, especialment d)Prevenció, Seguretat i Mobilitat: en aquelles matèries que afecten més seguretat ciutadana, serveis de directament la qualitat de vida dels prevenció d’incendis i protecció civil, ciutadans, a través de diferents òrgans mobilitat, circulació i transport públic, i mecanismes de participació. disciplina i seguretat viàries, Els òrgans de participació ciutadana i aparcaments. són el Consell de Ciutat, el Consell 20 00b Gerencies (intro)/CAT (2010) 20/5/11 10:56 Página 21 Ajuntament de Barcelona 2010 Memòria d’Activitat Organització política i administrativa de l’Ajuntament de Barcelona Ciutadà de Districte i els consells al seu sector, fomenten processos sectorials, que tant poden ser d’àmbit participatius i informen de les seves de ciutat com de districte. activitats al Consell de Ciutat. El Consell de Ciutat, integrat Els mecanismes de participació per representants de les entitats ciutadana són diversos. Així, mitjançant econòmiques, socials, culturals, l’audiència pública els ciutadans poden professionals i de veïns més proposar a l’administració municipal representatives, és un òrgan de debat l’adopció de determinats acords i rebre del Programa d’actuació municipal, informació. L’audiència pública pot ser dels pressupostos municipals, dels grans tant d’àmbit de ciutat com de districte. projectes de ciutat i dels indicadors dels Les audiències públiques que tracten resultats de la gestió municipal. Es reuneix de l’estat del districte se celebren com dos cops l’any en sessió ordinària i dóna a mínim cada dos mesos. Cada any hi ha suport als consells ciutadans de districte una audiència pública monogràfica sobre i als consells sectorials. el pressupost i les ordenances fiscals. El Consell Ciutadà de Districte és el Per la seva banda, la iniciativa ciutadana màxim òrgan consultiu i de participació és el mecanisme a través del qual ciutadana de cada districte en totes els ciutadans sol·liciten a l’Ajuntament les qüestions referents a les seves que realitzi una determinada activitat competències. Està integrat per d’interès públic i de competència representants del districte i d’entitats, municipal per a la qual aporten mitjans associacions i ciutadans del seu àmbit econòmics, béns, drets o treball personal. territorial. En tercer lloc, les entitats, organitzacions Els consells sectorials estan formats i associacions ciutadanes sense finalitat per regidors dels diferents grups polítics de lucre poden exercir competències i representants d’entitats i personalitats municipals en els casos d’activitats de reconegut prestigi del sector i serveis susceptibles de gestió indirecta corresponent. Alguns exemples en són mitjançant concurs públic. Finalment, el Consell de Benestar Social, el Consell l’Ajuntament i els districtes poden Escolar, el Consell d’Immigració o el Pacte demanar l’opinió dels ciutadans per la Mobilitat. Emeten dictàmens sobre en matèria de les seves competències les actuacions municipals corresponents a través de la consulta ciutadana. 21 00b Gerencies (intro)/CAT (2010) 20/5/11 10:56 Página 22 Organització política i administrativa de l’Ajuntament de Barcelona Alcalde Comitè executiu Gerent municipal Barcelona de Serveis Municipals, SA Gerència Adjunta Institut Municipal d’Infraestructures d’Informàtica Gerències Territorials Gerència Gerència Gerència Gerència Gerència del Districte del Districte del Districte del Districte del Districte de Ciutat Vella de l’Eixample de Sants-Montjuïc de les Corts de Sarrià- Sant Gervasi Gerència Gerència Gerència Gerència Gerència del Districte del Districte del Districte del Districte del Districte de Gràcia d’Horta-Guinardó de Nou Barris de Sant Andreu de Sant Martí 22 00b Gerencies (intro)/CAT (2010) 20/5/11 10:56 Página 23 Ajuntament de Barcelona 2010 Memòria d’Activitat Organització política i administrativa de l’Ajuntament de Barcelona Gerències sectorials Gerència de Finances Institut Municipal d’Hisenda Gerència de Serveis Generals Informació i i Coordinació Comunicació de Territorial Barcelona, SA, SPM Gerència d’Urbanisme i Patronat Institut Municipal Grup Barcelona Institut Municipal Institut Municipal Infraestructures Municipal de d’Urbanisme d’Infraestructures de Paisatge Urbà Fundació Mies l’Habitatge SM Barcelona Municipals, SA i Qualitat de Vida Van der Rohe Gestió (BIMSA) Gerència Urbanística, SA de Recursos Humans Gerència de Promoció Institut Municipal SPM Barcelona Econòmica de Mercats Activa, SA Gerència d’Educació, Institut Municipal Institut de Institut Cultura d’Educació Cultura Barcelona i Benestar Esports Gerència d’Acció Social Institut Municipal Institut Municipal i Ciutadania de Persones amb de Serveis Discapacitat Socials Gerència de Prevenció, Seguretat i Mobilitat Gerència de Medi Ambient Institut Municipal de Parcs i Jardins 23 01 Ed, Cult i Benestar/CAT (NOVA) (2010) 19/5/11 12:28 Página 24 01 Ed, Cult i Benestar/CAT (NOVA) (2010) 19/5/11 12:28 Página 25 Ajuntament de Barcelona 2010 Memòria d’Activitat Educació, Cultura i Benestar Educació, Cultura i Benestar Social El Consistori s’ha proposat durant construcció però que substitueixen centres aquest mandat donar l’impuls definitiu existents anteriorment i una altra que s’ha 1r Tinent d’alcalde*: al ple accés dels ciutadans i ciutadanes reformat per tornar-la a obrir), amb una Im. Sr. Carles Martí i Jufresa als serveis públics, sigui quin sigui el seu capacitat de 792 places i amb una inversió Regidora de l’Àrea de Benestar nivell de renda o la seva situació familiar. superior als 14 milions d’euros. El Pla i Cohesió Territorial**: Atès que el sector té una forta incidència d’Escoles Bressol Municipals permetrà Ima. Inmaculada Moraleda i Pérez i visibilitat territorial es treballa doblar el nombre de places a les escoles Regidora d’Educació: conjuntament amb els districtes amb bressol municipals, que passaran de les Ima. Montserrat Ballarín i Espuña els quals es manté una relació estreta 3.698 places del curs 2006-2007 i coordinada. (en 57 centres), a les 7.402 del curs 2011- Regidora de Dones i Joventut: En el camp de l’educació es treballa 2012 (en 96 centres), amb una inversió total Ima. Elsa Blasco i Riera per a la millora dels equipaments, per de 84,9 milions d’euros. [Vegeu taula 1] Regidora d’Usos del Temps: augmentar el nombre d’escoles bressol • Ajuts de menjador per a primària Ima. Inmaculada Moraleda i Pérez i per impulsar la ciutat educadora. Sota i secundària. El curs 2010-2011 (amb Delegat de Cultura: el concepte de potenciar els principis càrrec al pressupost municipal de 2011) Im. Sr. Jordi Martí i Grau de proximitat i de qualitat, s’està donant es cobrirà tota la demanda d’ajuts Delegat d’Esports: empenta a les polítiques d’esport com de menjador de les famílies que Im. Sr. Pere Alcober i Solanas a element clau de desenvolupament humà compleixin els requisits de la convocatòria de convivència i de projecció. Igualment, vigent. La despesa municipal ha passat Gerent: s’ha apostat per polítiques innovadores de 675.440 euros, el curs 2007-2008, Sr. Marc Murtra i Millar de promoció de l’autonomia personal dels a 4.061.125 euros, el curs 2010-2011. joves, per polítiques de conciliació amb En total aquest curs s’hi destinen El Sector d’Educació, Cultura i Benestar la vida laboral, per l’atenció a les dones 8.957.924 euros (4.938.875 euros a càrrec Social és l’òrgan executiu de l’Àrea de i per la reivindicació d’un nou model de la Generalitat de Catalunya i 4.061.125 Benestar i Cohesió Territorial. Treballa per d’usos del temps. Així mateix, s’ha euros a càrrec de l’Ajuntament) amb impulsar i visibilitzar les polítiques del continuat avançant en els processos un atorgament total de 14.974 ajuts. govern municipal per a la cohesió social, que faciliten les millors condicions per a [Vegeu taula 1] la convivència i la creativitat a la ciutat. la producció cultural i l’accés a la cultura. • Audiència pública als nois i noies Engloba les direccions de Joventut, Uns altres dels eixos principals d’actuació de Barcelona. És un programa educatiu Dones, Usos del Temps, Participació, del Sector són la potenciació de la que afavoreix la participació cívica Cooperació Internacional i Immigració. democràcia participativa, la continuïtat de de l’alumnat de 6è de primària, secundària Hi té adscrits l’Institut de Cultura, l’Institut les actuacions en matèria de cooperació i batxillerat perquè faci propostes d’Educació i l’Institut Barcelona Esports i el repte de la consolidació de les a l’administració municipal. Després i també el Consorci de Normalització polítiques d’immigració. d’un procés col·lectiu de reflexió, al llarg Lingüística i el Consell de Ciutat i manté de tot el curs escolar, l’alumnat participant una relació molt estreta amb el Consorci presenta les seves conclusions sobre d’Educació de Barcelona. Educació l’àmbit proposat en una audiència pública Aquest Sector treballa tant en l’atenció presidida per l’Alcalde. Enguany, s’ha com en la promoció social, gestiona En matèria d’educació s’ha continuat iniciat la 16a edició d’aquest programa infraestructures i equipaments i organitza avançant al ritme establert en que persegueix l’objectiu d’educar per actes esportius i culturals. També els objectius fixats en el PAM. aconseguir una ciutadania activa, inclusiva potencia la dinamització del teixit i solidària. Durant el primer semestre, associatiu ciutadà mitjançant l’atenció • Escoles Bressol Municipals. a la XV Audiència pública sobre el i la relació amb més de 4.500 L’Ajuntament de Barcelona, amb paisatge urbà de la ciutat, hi han associacions de la ciutat. Igualment, el suport de la Generalitat de Catalunya participat 900 nois i noies i, durant l’últim gestiona l’atorgació de subvencions i la col·laboració del Consorci d’Educació trimestre, a la XVI Audiència pública sobre anuals i promou els processos de Barcelona, impulsa el Pla d’escoles la cultura a la ciutat, 850 nois i noies més. participatius que tenen lloc a la ciutat. bressol municipals 2007-2011 que és la • «Camí escolar, espai amic». Aquest Gestiona el 15 % del pressupost municipal iniciativa més important d’aquest tipus que projecte és una estratègia participativa amb una plantilla d’unes 2.400 persones s’ha fet mai a la ciutat en un únic mandat, d’educació per a la mobilitat i la que representen el 18 % dels treballadors tant per la inversió prevista com per la convivència als entorns escolars amb la i treballadores de l’Ajuntament. creació de nous centres i l’augment de implicació de tota la comunitat educativa, places que això suposa. El curs 2010-2011, dels centres i dels barris, a través s’han obert a la ciutat 10 noves escoles d’iniciatives i activitats col·laboratives. Ens adscrits: (7 de nova creació i construcció, 2 de nova L’objectiu dels camins escolars és facilitar • Institut de Cultura • Institut d’Educació • Institut Barcelona Esports * De gener a juny. **De juny a desembre. 25 01 Ed, Cult i Benestar/CAT (NOVA) (2010) 19/5/11 12:28 Página 26 Educació, Cultura i Benestar l’autonomia dels nens i nenes i millorar-ne previst, gestiona les incidències i fomenta la qualitat de vida mitjançant la promoció la relació entre els usuaris. Aquest projecte de la mobilitat sostenible, l’accessibilitat es gestiona conjuntament amb la Direcció i la seguretat als entorns escolars. d’Usos del Temps. Actualment i un cop inaugurada la 2a fase • Consell Escolar Municipal del Poblenou, hi ha 76 escoles amb camí • El projecte «Famílies en xarxa», que escolar, mentre que la previsió era de té per objectiu disminuir la fractura tenir, a finals de mandat, 60 escoles. digital generacional i millorar les • Projecte Educatiu de Ciutat de relacions dels pares i mares amb els Barcelona (PECB). S’ha continuat seus fills i filles mitjançant l’aprenentatge desenvolupant el Pla d’acció 2008-2011 de l’ús d’Internet, s’ha ampliat a tots els amb el funcionament de 4 fòrums, districtes de la ciutat, amb 53 centres 11 projectes estratègics i diverses accions docents i 580 participants. educatives ciutadanes. S’han portat a • 20è aniversari de la constitució del terme les XI Jornades del PECB (el 29 Consell Escolar Municipal de Barcelona i 30 de novembre), en aquesta edició i dels consells escolars de districte. El sobre «La creativitat en l’educació» i amb 27 de setembre va tenir lloc al Saló de la participació de prop de 500 persones. Cent l’acte de commemoració del 20è S’han editat i difós el llibre Barcelona aniversari de la constitució del Consell Ciutat Educadora. 10 anys del PECB. Vol. II Escolar Municipal de Barcelona i dels 10 i el quadern del PECB Sant Martí Districte consells escolars de districte, que es van educador i s’ha consolidat el butlletí constituir l’any 1990 en un acte al Palau del Projecte, electrònic i quinzenal, de Congressos de Montjuïc. El CEM que informa de les activitats de la xarxa de Barcelona és l’organisme de consulta educativa ciutadana. També s’han i participació dels sectors afectats organitzat dos diàlegs «Educació i lleure: en la programació de l’ensenyament jo també educo!» (el 12 de maig) no universitari dins l’àmbit municipal. i «Les famílies en l’èxit escolar de filles Està format per representants i fills» (el 18 de novembre) i s’ha dissenyat de la comunitat educativa (escola una exposició itinerant del Pla d’acció pública i centres privats concertats), 2008-2011. A més, s’ha iniciat el procés de l’Ajuntament de Barcelona, del de construcció del Pla d’acció 2012-2015 Departament d’Educació i d’entitats del PECB, sota la declaració «Cap a de rellevància educativa i social l’horitzó 2015», se n’ha organitzat el de la ciutat. Des dels seus inicis el CEMB Plenari i el procés d’incorporació d’entitats i els CED han desenvolupat la seva tasca compromeses amb el desenvolupament sobre quatre eixos bàsics: l’escolarització de Barcelona com a ciutat educadora. a la ciutat de Barcelona, l’observació • «Temps de barri, temps educatiu de la participació, el seguiment compartit». S’ha arribat a la xifra de 40 dels canvis legislatius i normatius patis escolars oberts amb presència als deu de l’educació i el debat sobre les districtes de la ciutat i amb la implicació de propostes de l’administració educativa 878 entitats de barri. Els patis oberts són, i de l’Ajuntament. en horari extraescolar, uns espais de lleure • La Formació Professional a la ciutat. per a infants i joves que, en un context Accés a les oportunitats educatives segur i de proximitat, permeten optimitzar i a la inserció laboral. Des de la Fundació l’ús dels centres escolars i potenciar-ne BCN Formació Professional (Àrea de el vessant educatiu i social. Cada pati l’Observatori de l’FP; Àrea d’Empresa disposa d’un monitor que s’encarrega i FP i Àrea de Mobilitat i Relacions d’obrir i tancar la instal·lació dins l’horari Internacionals) com a instrument Taula 1 2008-2009 2009-2010 2010-2011 Escoles bressol Nombre d’escoles bressol 62 63 72 Nombre de matriculats 4.056 4.260 4.935 Ajuts a menjador a primària i secundària 11.419 12.619 14.974 26 01 Ed, Cult i Benestar/CAT (NOVA) (2010) 19/5/11 12:28 Página 27 Ajuntament de Barcelona 2010 Memòria d’Activitat Educació, Cultura i Benestar de desenvolupament de projectes Participació ciutadana compartits entre el sector productiu, els centres educatius i totes les entitats S’ha continuat potenciant totes aquelles que participen a l’FP de la ciutat, aquest actuacions per tal d’aconseguir any s’ha posat l’accent en apropar més els els objectius establerts en el PAM. projectes a les necessitats i preocupacions dels diferents agents educatius, econòmics i • S’ha publicat el Fitxer general socials per millorar la qualitat del sistema de d’entitats ciutadanes a la Intranet, amb formació i apropar-se al repte d’aconseguir el nou aplicatiu de consulta i modificació una FP actualitzada, adaptada i eficaç. de dades. Se n’ha fet la presentació a tots En aquesta línea, s’han portat a terme els districtes i s’ha introduït com a nou els projectes següents: Premis FPemprèn; tràmit en el Portal de Tràmits de Projecte InsertPoint; Fòrum virtual d’FP l’Ajuntament perquè les entitats inscrites entr@lumnes; Programes de Qualificació hi puguin consultar les dades i sol·licitar- Professional Inicial; Campanya FP: Futur ne la modificació en cas necessari. i Present «FP al llarg de la vida»; Anuari FP • Procés participatiu de la Diagonal. 2010, Formació Professional i mercat de S’ha gestionat la tramesa de respostes treball; Mobilitat d’estudiants; Estades personalitzades als prop de 19.000 europees per a directius; Qualificació ciutadans que varen fer aportacions i acreditació de competències; Concurs durant la fase de propostes. També s’ha Mecaseat; Estudi Sectors Emergents; col·laborat en les tasques de preparació Tribuna FP i Projecte Beca–Empresa. i d’informació per i durant la fase de consulta. Pla Jove • Consells de barri. S’ha donat suport En el marc de l’objectiu del Consorci als consells de barri en el procés d’Educació de Barcelona de millorar participatiu per a l’elaboració dels les accions d’orientació de l’alumnat i de plans de futur dels barris. S’ha produït donar suport als processos de transició de i difós una publicació informativa i una l’educació obligatòria a la post obligatòria, exposició itinerant sobre els consells el Pla Jove és un programa que té com a i s’ha treballat, conjuntament amb objectiu afavorir els processos de transició la Direcció de Coordinació Territorial, de tots aquells joves que finalitzen l’ESO per al disseny del procés participatiu i necessiten suport per establir un itinerari per a l’elaboració dels plans de futur que els permeti assolir un nivell de en els consells de barri i les respectives qualificació adequat per accedir al món comissions de seguiment. laboral o continuar la seva formació. • Rua de Carnaval. S’ha potenciat En total, durant el curs 2009-2010, de forma decidida la participació de s’han inscrit 1.415 joves al programa, comparses i carrosses en representació amb els quals s’ha elaborat un itinerari dels diferents barris de la ciutat i finalment individualitzat de formació, mitjançant hi han participat 35 barris. El treball un acord i un posterior seguiment de tot de la Direcció s’ha centrat en accions de el procés de transició. [Vegeu taula 2] comunicació i coordinació del projecte Taula 2 Joves inscrits al Pla Jove Curs 2009-2010 Inscrits inicials (1) 1.351 Incorporacions durant el curs (2) 1.275 Total de joves atesos durant el curs 2.626 Joves que han finalitzat l’estada al Pla Jove (FPJ) 1.211 Inscrits a 31 de juliol de 2010 1.415 (1) L’estada total al Pla Jove està prevista per a 18 mesos. Al començar cada curs, ja hi pot haver un contingent que estigui a mig procés o acabant la formació. (2) Com a fruit de la derivació directa per la col.laboració amb els instituts, o per demandes d’altres institucions, de les famílies o directament dels joves. 27 01 Ed, Cult i Benestar/CAT (NOVA) (2010) 19/5/11 12:28 Página 28 Educació, Cultura i Benestar i també en la valoració de les sol·licituds organitzat, la sessió «La prevenció, repte de subvencions de les entitats. per a l’eradicació de la violència masclista» dins del Circuït Barcelona contra la violència vers les dones. Dona [Vegeu taula 3] • Desenvolupar un model d’atenció Algunes de les actuacions realitzades individual a dones treballadores sexuals. per assolir els objectius del PAM S’ha consolidat el model d’atenció del han estat: Pla integral per a l’abordatge del treball sexual, amb l’ampliació del perfil • Fomentar l’equitat de gènere professional amb una agent de salut, a totes les àrees. S’ha elaborat el s’ha realitzat la prospecció de la situació diagnòstic de transversalitat de gènere al Districte de les Corts i s’ha dotat a les a l’Ajuntament. educadores d’eines tecnològiques per • Millorar les estratègies de participació millorar l’eficàcia de les intervencions. de les dones i augmentar-ne la visibilitat: L’Agència per a l’abordatge integral • S’ha celebrat la primera trobada del treball sexual ha passat de tenir 2 de consells municipals de dones. educadores el 2007, a comptar amb un • S’ha iniciat la nova etapa en la gestió equip de 6 professionals: 3 educadores, del Centre d’Informació i Recursos 1 treballador social, 1 agent de salut per a les Dones. i 1 psicològa. [Vegeu taula 4] • Reforçar l’atenció, protecció i recuperació de les dones víctimes de violència masclista. S’han acabat les Joventut obres del Centre Municipal d’Acolliment d’Urgència, se n’ha licitat el contracte • Pla d’equipaments juvenils i el centre es posarà en funcionament de Barcelona 2008-2015. S’han realitzat el primer trimestre del 2011. També s’ha les següents accions: Taula 3 Equips d’atenció a les dones (EAD) (1) 2008 2009 2010 Nombre d’atencions 1.039 1.106 1.120 Dones que hi arriben després de la primera denúncia 519 647 697 Dones amb servei de teleassistència al mòbil 300 400 505 (1) Servei municipal ambulatori dirigit a mares i fills víctimes, o en risc de ser víctimes, de maltractament de gènere. Taula 4 Agència per a l’abordatge integral del treball sexual 2008 2009 2010 Pressupost 473.322 549.850 707.063 Atencions 9.979 18.206 Dones ateses 329 406 449 28 01 Ed, Cult i Benestar/CAT (NOVA) (2010) 19/5/11 12:28 Página 29 Ajuntament de Barcelona 2010 Memòria d’Activitat Educació, Cultura i Benestar • Obertura del Punt d’Informació Juvenil (PIJ) a Horta-Guinardó i a les Corts, del Centre d’Assessorament Acadèmic per a Joves (CAAJ), que és un servei juvenil especialitzat en tot allò relacionat amb itineraris acadèmics, a Horta-Guinardó, i d’antenes PIJ als centres Garcilaso i Trinitat Vella. • Ampliació de l’Espai Jove Garcilaso amb un nou espai de dinamització per a joves de 12 a 16 anys. • S’han signat acords amb la Secretaria de Joventut de la Generalitat de Catalunya per a la incorporació del PIJ Calàbria a la xarxa de punts d’informació juvenil de Barcelona, i per a la col·laboració i coordinació de les funcions que desenvolupa l’Oficina Jove de Treball. • Desenvolupament de campanyes informatives i accions comunicatives de divulgació: • «In-forma’t. Activitats per triar el teu itinerari acadèmic». Hi han participat més de 5.100 joves, entre les 96 xerrades, l’exposició itinerant i el fòrum virtual específic (www.bcn.cat/informat). • Mostra de Turisme Juvenil de Barcelona. Hi han participat prop de 2.700 joves (www.bcn.cat/mostraturisme). • S’ha implementat, conjuntament amb Barcelona Activa, el paquet d’accions formatives que s’inclouen al programa «Jove, activa’t per l’ocupació» com a mesura específica de promoció de l’ocupació juvenil. [Vegeu taula 5] • Sales d’estudi nocturnes. Durant l’any s’han obert 8 sales d’estudi nocturnes de forma permanent, amb 60.532 usos i 13 sales d’estudi nocturnes de forma puntual, durant els períodes previs als exàmens, amb 10.643 usos i, des del mes d’octubre, totes les sales d’estudi nocturnes ofereixen també el servei de Wi-Fi. [Vegeu gràfic 1] • Suport a projectes d’entitats juvenils. A més de tots els serveis que ofereix el Centre de Recursos per a les Associacions Juvenils de Barcelona (CRAJ), s’ha donat suport a: • 50 projectes d’entitats juvenils (125.000 euros) a través de la convocatòria anual de subvencions de l’Ajuntament de Barcelona. 29 01 Ed, Cult i Benestar/CAT (NOVA) (2010) 19/5/11 12:28 Página 30 Educació, Cultura i Benestar • 38 projectes d’entitats d’intercanvis ciutat. A més de les funcions establertes juvenils (53.000 euros) mitjançant en el Servei, una de les principals tasques alguna de les cinc convocatòries del desenvolupades enguany ha estat programa «BCN Intercanvis Juvenils». la campanya de foment de la participació • 39 projectes (250.000 euros) per a la en la renovació dels consells escolars realització d’obres de millora dels locals de centre (al novembre). d’educació en el temps lliure, mitjançant • Accions de promoció de la salut. una convocatòria de subvencions • Realització del 2n taller d’habilitats per específica. a la prevenció del consum de drogues • 6 projectes de funcionament ordinari des de l’educació en el lleure. (120.600 euros) a les federacions • Difusió del programa «Tardes Joves» d’educació en el temps lliure d’àmplia del Servei d’atenció a la salut sexual implantació a la ciutat de Barcelona: i reproductiva, en col·laboració amb mitjançant la signatura de convenis el Consorci Sanitari de Barcelona específics. i el Departament de Salut de • 2 projectes de funcionament ordinari la Generalitat de Catalunya, que es porta de plataformes territorials juvenils a terme a diferents centres d’atenció (Consell de la Joventut de Barcelona, primària de Barcelona i al Centre 128.000 euros i Consell de Joventut Jove d’Anticoncepció i Sexualitat d’Horta-Guinardó, 6.600 euros). (CJAS). • Desenvolupament de 48 punts JIP • Instal·lació de 60 màquines expenedores (Jove, informa’t i participa!), del Servei de preservatius en equipaments d’informació i dinamització als centres municipals. En col·laboració amb d’educació secundària, a 48 instituts de la el «Programa Màquina» de la Direcció Taula 5 Programa «Jove, activa’t per l’ocupació» 2009 2010 Ofertes de treball recollides 220 737 Consultes sobre treball (ocupació) 413 554 Gràfic 1 Usos de les sales d’estudi nocturnes 71.175 70.000 60.000 50.768 52.241 50.000 44.655 40.000 30.000 20.000 10.000 0 2007 2008 2009 2010 30 01 Ed, Cult i Benestar/CAT (NOVA) (2010) 19/5/11 12:29 Página 31 Ajuntament de Barcelona 2010 Memòria d’Activitat Educació, Cultura i Benestar General de Salut Pública del Departament del temps de treball a Catalunya. de Salut de la Generalitat de Catalunya. Exemples d’èxit. • Suport a la creació jove. • S’ha portat a terme la realització de • Festival Barcelona VisualSound. Se n’ha col·loquis de treball, amb la presència de celebrat la 8a edició amb un total representants de més de 80 empreses, de 310 obres presentades, de les quals sota el títol Les TIC i els usos del temps, 151 van ser seleccionades i projectades estratègies per fer front a la crisi. en les diferents categories del festival. • La 3a trobada de la Xarxa de Ciutats Hi ha assistit un total de públic de 2.600 Europees ha tingut com a lema persones a les prop de 50 activitats Les polítiques del temps. Intercanvi programades (www.bcnvisualsound.org). d’experiències i línies de treball per • Suport a 36 projectes d’àmbit als anys 2011 i 2012, i hi han assistit de districte mitjançant transferència 25 ciutats i regions de França, Itàlia, econòmica als districtes. Alemanya, Holanda i Espanya. • Coorganització de la Gimcana TMB de Barcelona, una activitat de caire lúdic i participatiu que recorre diferents punts Esports de la ciutat mitjançant el transport públic i del Lancelona, festival digital de les • Principals actes esportius: noves tecnologies, que inclou entre altres • Actes esportius populars. La participació l’activitat Lan Party (non stop). i la presència en els esdeveniments esportius populars han tingut un important increment. En són un Usos del temps bon exemple les proves atlètiques que se celebren a la ciutat, com les curses El ritme en què s’estan aconseguint de la Mercè (12.000 participants) els objectius és el prefixat. i dels Nassos (9.500) o la Marató (12.211) i la Mitja Marató (5.000), que han • La Implementació del programa celebrat edicions històriques amb rècord «Temps de barri, temps educatiu de participació. En tots els casos, compartit» arriba a 44 barris de la ciutat les expectatives han estat àmpliament i se supera en 8 la previsió del pla superades i ha calgut tancar les d’expansió previst inicialment. inscripcions força abans d’exhaurir els • S’han impulsat 104 activitats de terminis previstos. En total, al voltant de «Temps en família» amb 16.640 assistents. 180.000 persones han pres part en actes • Durant l’any, s’ha passat de 24 a 40 patis esportius de caràcter popular, incloses escolars oberts fora d’hora lectiu. Amb les curses, com també la Festa de la bici l’obertura d’aquests nous patis s’ha arribat i dels patins, entre altres. L’increment a un total de 122.733 usos. Aquest programa quantitatiu de la participació ha obligat es realitza en coordinació amb l’Institut a augmentar també la qualitat de Municipal d’Educació de Barcelona. l’organització dels esdeveniments • Durant les vacances escolars de setmana que s’ofereixen als ciutadans. santa s’ha mantingut el servei Pati Obert a • Cursa de la Mercè. Cursa solidària que 28 patis escolars, 12 del quals n’han ampliat ha reunit 60.000 euros per a l’ONG l’horari d’obertura, i durant les vacances Moviment per la Pau. d’estiu s’han mantingut oberts 14 patis. • Cursa Jean Bouin. És la cursa més • A l’octubre s’ha posat en marxa el nou antiga de la ciutat. Ha crescut la Portal d’usos del temps per consolidar-ne participació en aquesta Cursa Open de les accions i dónar a conèixer el prgrama. 10 quilòmetres i enguany ha aconseguit • La Xarxa d’empreses en nous usos la xifra rècord de 10.215 participants del temps ha continuat amb la seva feina: • 2a Barcelona World Race. Sortida el • S’han realitzat les IV Jornades de treball 31 de desembre de la segona edició i intercanvi. de la Barcelona World Race amb la • S’ha elaborat i presentat en format participació de 14 vaixells i 28 skippers. digital el manual Noves organitzacions Aquesta és la primera vegada en què hi 31 01 Ed, Cult i Benestar/CAT (NOVA) (2010) 19/5/11 12:29 Página 32 Educació, Cultura i Benestar participa un equip format íntegrament fa a les activitats en horari lectiu, s’ha per noies, el GAES Centros Auditivos. continuat treballant per a l’aprofitament del La Barcelona World Race 2010-2011 ha potencial educatiu de la pràctica esportiva comptat amb 3 patrocinadors principals, i l’adquisició d’hàbits saludables d’infants i 22 col·laboradors oficials, 20 proveïdors joves, i s’ha donat cobertura a 39.286 oficials, 10 mitjans col·laboradors, alumnes de tota la ciutat. De les accions 8 col·laboradors tecnològics, 1 proveïdor fora de l’horari lectiu, cal destacar el Pla de oficial d’ulleres, el recolzament de l’esport en edat escolar, que compta amb 6 insititucions nàutiques i 4 patrons el Consell de Coordinació Esportiva de institucionals. El recorregut de la Barcelona que acull 400 entitats i centres Barcelona World Race dóna la volta educatius. D’altra banda, els Campus al món, de Barcelona a Barcelona, per Olímpia han tornat a ser una de les la ruta que es denomina «dels tres caps». activitats d’estiu més apreciades per És a dir, un cop han salpat de Barcelona la ciutadania. els vaixells travessen l'estret de Gibraltar • Equipaments esportius. S’ha continuat i després de baixar per l'oceà Atlàntic, amb el Pla d’equipaments 2008-2011: deixen els caps de Bona Esperança, • S’han inaugurat el CEM Parc de la Leeuwin i Hornos a babord i el continent Ciutadella i el CEM Putxet, a la vegada de l'Antàrtida a estribord. El reglament que s’ha finalitzat l’edifici d’ampliació de la regata obliga a passar per l'estret de del CEM Sagrada Família i s’han iniciat Cook, a Nova Zelanda, i per unes portes les obres del CEM Cotxeres Borbó i del de seguretat. La longitud aproximada del CEM Horta. També s’hi ha posat gespa recorregut és de 25.000 milles nàutiques artificial als camps de futbol municipal (46.300 km) coincidint amb l'ortodròmia, del CEM Sardenya, del CEM Can Caralleu la ruta més curta sobre la superfície i d’Arístides Maillol. de la Terra, i està prevista la tornada • Obres de remodelació i adequació: a Barcelona al març-abril de 2011. CEM Pau Negre-Parc del Migdia, Estadi • 2a edició del Global Sports Forum. Municipal d’Atletisme Joan Serrahima, (9–11 de març). Hi participen 70 CEM Mar Bella, CEM Can Dragó i Estadi especialistes i representants del món Olímpic Lluís Company, de cara al 20è de l’esport de més de 15 països. Consta Campionat d’Europa d’Atletisme celebrat de 8 temes estructurats en 4 eixos: a l’estiu amb molt bona acollida. desenvolupament sostenible, era digital, • Campanya «Troba’t B». Dins el Pla nou mapa mundial de l’esport Barcelona Activitat Física i Salut, aquest i integració dels joves. nou programa engloba diverses activitats • Barnatresc. Commemoració del 10è físiques que tenen per objectiu aconseguir aniversari. Durant l’any s’han celebrat una vida més saludable i plena mitjançant un total d’11 caminades amb la una tipologia d’esports fets a la mida participació de 15.983 persones. de tothom. La iniciativa es desenvolupa a • Trofeus Internacionals Ciutat través de tres eixos diferencials: «Camina de Barcelona. Aquest any han tingut lloc a la ciutat», dirigit a promoure l’acció 28 modalitats d’aquestes competicions de caminar com a l’activitat física saludable internacionals, algunes d’elles de gran per excel·lència i a l’abast de tothom; trajectòria a la ciutat. «Activa’t als parcs», que organitza • S’han atorgat subvencions per activitats físiques suaus, com el tai-txi o a projectes esportius d’interès ciutadà txi-kung, a les zones verdes de Barcelona; a un total de 24 entitats amb un import i «Practica als centres esportius», que de 229.305 euros i, a part, a 25 entitats fomenta la pràctica esportiva, a les més per a l’organització dels Trofeus instal·lacions esportives municipals i als Internacionals Ciutat de Barcelona, amb un centres DiR, en persones derivades dels import de 399.250 euros. Així doncs, el total centres d’assistència primària per tal que de subvencions per a activitats esportives en millorin la salut. El Pla és una iniciativa enguany ha estat de 628.555 euros. promoguda per l’Institut Barcelona Esports, • Promoció de l’esport en edat escolar el Consorci Sanitari de Barcelona i l’Agència corresponent al curs 2009-2010. Pel que de Salut Pública de Barcelona. 32 01 Ed, Cult i Benestar/CAT (NOVA) (2010) 19/5/11 12:29 Página 33 Ajuntament de Barcelona 2010 Memòria d’Activitat Educació, Cultura i Benestar Cultura S’ha continuat donant suport als actes culturals, en base als objectius establerts. Consell de Cultura El jurat dels Premis Ciutat de Barcelona ha estat designat, per primera vegada, a proposta del Comitè Executiu del Consell Municipal de Cultura. Enguany els premis s’han reduït a 16 modalitats i s’han reformulat les categories premiades. Museus • A principis d’any s’ha tancat el Museu de Ciències Naturals de Barcelona per iniciar-ne un nou projecte en un nou edifici situat al Fòrum. Dins d’aquest nou projecte s’ha creat el Consorci del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, format per l’Ajuntament i la Generalitat. En data 1 de desembre es va procedir a l’aprovació de la Comissió de Presidència. • Amb unes jornades de portes obertes, a les quals han participat 9.942 persones, s’ha celebrat la reobertura de la Fundació Antoni Tàpies • El 15 de maig ha estat la Nit dels Museus, nit en què 40 museus i centres d’exposicions han obert gratuïtament de 19 h. a 1 h. Aquesta és una iniciativa del Consell d’Europa a la qual participen més de 2.000 museus de 40 països. • S’ha signat un conveni de col·laboració entre el Ministerio de Fomento, el Consorci de les Drassanes Reials i el Museu Marítim per a al finançament de les obres del projecte de rehabilitació del Portal de la Pau, la Casa de Manteniment i la Casa del Governador de les Drassanes Reials. El projecte té un pressupost de 1.159.820,25 euros. El balanç de museus, arxius i centres d’exposicions municipals, diu que els han visitat vora 2.000.000 de persones, amb una valoració general d’un 8,3 en expectativa, abans d’entrar, i d’un 8,4 un cop feta la visita. • També s’ha celebrat el 5è Festival Barcelona Negra en el marc del qual s’ha lliurat el premi Pepe Carvalho a Ian Rakin. També s’ha fet el seguiment a través del Twitter, el Facebook i la web Canalcultura de la novel·la que escriu Jordi Cervera on–line, amb la presència de 1.600 internautes. 33 01 Ed, Cult i Benestar/CAT (NOVA) (2010) 19/5/11 12:29 Página 34 Educació, Cultura i Benestar • Al Mercat de les Flors s’hi ha portat programats pels festivals més importants a terme el projecte de dansa a nivell de la ciutat: Sónar, In-Edit, Voll Damm europeu Modul-dance, que ha tingut Festival Internacional de Jazz de un pressupost de 2.000.000 d’euros. Barcelona, Festival de Guitarra, De Cajón, En total hi han participat 15 països amb San Miguel Primavera Sound [BAM]. 400 treballs artístics. Igualment, hi han participat amb jornada • Al 56è Concurs Internacional de Música de portes obertes diversos museus Maria Canals, celebrat del 13 al 26 març, i equipaments culturals de la zona. hi han participat 91 pianistes de 26 Es preveu donar-li continuïtat tot nacionalitats diferents i, dins de l’Off sumant-hi altres espais del Paral·lel. festival, s’ha realitzat el projecte «Toca’m, • Inauguració d’El Molino. El 18 d’octubre sóc teu», que ha suposat la distribució de la ciutat ha recuperat aquest emblemàtic 50 pianos per tota la ciutat amb la finalitat cafè concert del Paral·lel. Tot respectant- de que fossin tocats pels vianants. ne la façana original, s’ha incorporat nova • Unes 100.000 persones han participat tecnologia a l’edifici. en l’exposició i en les taules de debat • S’ha recuperat el nom de Somorrostro de «Rambleros», projecte organitzat per al tram de platja que hi ha entre al voltant de la història de la Rambla. l’Hospital del Mar i el carrer de la Marina, • Sònar. Se n’ha celebrat la 17a edició en reconeixement de les persones que del 17 al 19 de juny, enguany conjuntament van viure en els barris de barraques. a Barcelona i a la Corunya. • Biblioteques. Dins el pla de manteniment • Festival Grec. S’hi ha comptabilitzat i inauguracions de biblioteques [Vegeu la presència de 120.000 espectadors gràfics 2-3]: (111.157 de pagament) i s’ha arribat al 65 % • S’ha reobert la Biblioteca Sant Pau- d’ocupació global, tot i que algunes Santa Creu a l’edifici de l’antic Hospital activitats han superat el 90 % d’ocupació, de Sant Pau i s’han recuperat les voltes 8 punts superior a la mitjana dels teatres gòtiques que estaven malmeses. de Barcelona. Hi ha hagut un augment de • S’ha inaugurat la Biblioteca funcions, un total de 360 funcions Gòtic–Andreu Nin, amb la recuperació de 65 obres. de l’accés per la Rambla, espai que • Carnaval. Aquest any ha estat es comparteix amb l’Escola Elisava. el de l’impuls de la participació dels barris • Festes de la Mercè. El pregó l’ha fet a la Rua del Carnaval de Barcelona que ha Joan Margarit i el cartell Claret Serrahima. recorregut l’avinguda del Paral·lel, lloc que Enguany la ciutat convidada ha estat Dakar ja s’ha instaurat com a definitiu per a les i, en aquesta edició, s’ha iniciat la Mercè properes edicions. Hi han participat 3.000 Arts de Carrer (MAC) amb propostes de persones i 34 comparses de diferents creació a diferents espais de la ciutat i s’ha barris. estrenat el Canòdrom com a nou espai per • S’ha endegat el Tiquet Rambles, activitats. Igualment, s’ha donat un fort un nou punt de venda d’entrades impuls al programa musical de la Mercè. d’espectacles a La Virreina que a més hi té incorporada la venda Last minute. • L’Ajuntament ha ocupat ja la Cooperació internacional totalitat de la superfície del Castell de Montjuïc. Els projectes de cooperació internacional • S’ha inaugurat amb la mostra han continuat bona part de les accions Canòdrom 00:00:00 el nou Centre d’Art que es van posar en marxa el 2009. Canòdrom. • Homenatge a Verdaguer. S’han fet Convocatòries de subvencions diversers activitats al voltant de la figura • Cooperació Internacional Cultura. S’han i l’obra de Verdaguer. subvencionat 11 projectes, per un import • Montjuïc de Nit. El 3 de juliol, de 700.000 euros, d’administracions de les 8 del vespre a les 2 de la matinada, locals de diferents ciutats del món. unes 90.000 persones han participat • Barcelona Solidària. S’han atorgat en 70 concerts, repartits en 13 escenaris, 5 milions d’euros repartits en 82 projectes. 34 01 Ed, Cult i Benestar/CAT (NOVA) (2010) 19/5/11 12:29 Página 35 Ajuntament de Barcelona 2010 Memòria d’Activitat Educació, Cultura i Benestar Convenis Comin per l’atorgament del Premi Alfons • S’ha signat diversos convenis amb Comin; amb ANUE, pel premi per la Pau; entitats de la ciutat amb la finalitat de amb la Confederació Catalana d’ONG; portar a terme projectes concrets de amb Barcelona Acció Solidària; amb cooperació. Cal destacar el Projecte Farmamundi, pel projecte de prevenció Shelter, amb un import de 100.000 d’agressions sexuals a Kivu, RD Congo; euros, signat amb la Creu Roja a partir amb el Fons català de Cooperació del qual s’ha establert el Port de al Desenvolupament; amb la Fundació Barcelona com a centre logístic UB Solidària; amb ACAPS (Ass. Catalana de tendes per a refugiats en casos Amics Poble Sahrauí) i amb Rosa Sensat d’emergència. També han destacat els per a la Xarxa d’escoles compromeses. convenis signats amb SETEM pel Comerç • Pel que fa als convenis amb altres Just; amb Intermón Oxfam pel Dia de ciutats del món, se n’han realitzat l’esperança; amb la Fundació Alfons les signatures següents: Gràfic 3 Visitants a les biblioteques consorciades 7.000.000 6.231.845 6.119.285 6.000.000 5.758.946 5.172.624 5.000.000 4.000.000 3.000.000 2.000.000 1.000.000 0 2007 2008 2009 2010 Gràfic 4 Usuaris d’equipaments municipals i consorciats 16.000.000 14.780.205 15.116.486 13.951.091 14.000.000 11.998.303 12.000.000 10.000.000 8.000.000 6.000.000 4.000.000 2.000.000 0 2007 2008 2009 2010 35 01 Ed, Cult i Benestar/CAT (NOVA) (2010) 19/5/11 12:29 Página 36 Educació, Cultura i Benestar • Amb Tirana, per a la rehabilitació • Projecte emMou. S’ha iniciat en alguns del barri de Mine Piza, amb un import districtes de la ciutat, va adreçat als joves de 200.000 euros. i es porta a terme en col·laboració amb els • Amb San Salvador, per al programa districtes, els centres cívics i els instituts de formació ocupacional «Actívate de secundària. Es preveu que el 2011 és y emprende», amb 100.000 euros. faci extensiu a tots 10 districtes. • Amb l’alcaldia de Nejapa, per a la cessió de camions d’escombreries segons Reagrupament l’acord de col·laboració entre l’Àrea de • S’han realitzat 5.000 inspeccions per Medi Ambient, Cooperació Internacional a l’emissió d’informes de disponibilitat i les empreses CEPSA, URBASER i FCC. d’habitatges per als expedients • Accions de suport a la campanya de reagrupament. Aquest any s’ha posat «Barcelona ciutat compromesa amb en marxa el nou programa de gestió dels els Objectius de Desenvolupament del informes de disponibilitat d’habitatges Mil·lenni (ODM)». A 8 curses realitzades a per a PDA. la ciutat s’hi han fet accions de divulgació • «A l’estiu, Barcelona t’acull», vinculades a cada un del 8 Objectius. és un projecte dins del programa També s’ha promocionat la campanya d’Acompanyament al reagrupament en la Mostra d’Associacions de la Mercè. familiar, a través del qual s’han realitzat • S’han inaugurat la remodelació activitats a 6 biblioteques en què han del Museu d’Història de Santa Tecla, participat 130 nois i noies reagrupats a El Salvador, i el Centre Cultural Ntsindia, durant els mesos de juliol i agost. a Maputo (Moçambic). Les activitats van encaminades a donar • Dins de l’acte de celebració dels a conèixer la ciutat, els costums i l’idioma. 15 anys de Cooperació Internacional El 18 de setembre l’alcalde va fer a l’Ajuntament de Barcelona, en el qual el lliurament de diplomes acreditatius hi han participat 120 persones que, a la sala Consell de Cent. d’una manera o una altra, han cooperat • Actualment es presten els serveis en els diversos projectes que s’han portat del programa d’Acompanyament a terme durant tot aquest temps, s’ha al reagrupament a 6 dels districtes, amb presentat el llibre 15 anys de cooperació la previsió que al 2011 es faci en tots. internacional a l’Ajuntament. • En aquesta memòria no es pot deixar Consell Municipal d’Immigració d’evocar els actes que s’han realitzat • S’ha elaborat el nou Reglament els dimecres a la plaça del Rei per exigir del Consell Municipal d’Immigració. l’alliberament, el qual es va produir • El 24 d’octubre s’ha celebrat el 22 d’agost, dels tres cooperants el Dia Internacional del Migrant amb una de Barcelona Acció solidària que havien Mostra del Consell Municipal d’Immigració estat segrestats per Al Qaida. al moll de la Barceloneta, a la qual hi han participat 20 associacions i ha rebut uns 10.000 assistents. Immigració • El Premi Consell Municipal d’Immigració enguany ha estat El 17 de març s’ha aprovat el Pla per al pare Avelino Sapida i la menció Barcelona Interculturalitat que conté especial per al Departament 10 principis, 30 objectius i 90 mesures. d’Immigració de CCOO del Barcelonès. • S’ha posat en marxa de l’Estratègia per combatre rumors i estereotips sobre Projecte d’acollida la diversitat cultural. • S’ha fet una actualització de • Al llarg d’aquest any s’ha fet la l’estratègia d’acollida de la ciutat. També presentació de la Xarxa antirumors, s’han iniciat sessions informatives sobre del manual i del primer còmic de rumors immigració per a treballadors i sobre la immigració, dibuixat per Miguel treballadores municipals de districtes Gallardo. i sectors i s’han realitzat als districtes • Des del seu inici, al juliol, s’han format 12 debats ciutadans sobre la diversitat 190 agents antirumors. i la immigració. 36 01 Ed, Cult i Benestar/CAT (NOVA) (2010) 19/5/11 12:29 Página 37 Ajuntament de Barcelona 2010 Memòria d’Activitat Educació, Cultura i Benestar Taula 6 Indicadors Cultura 2010 2009 % variació Nombre d’usuaris d’equipaments municipals i consorciats 15.116.486 14.780.205 2,28 Museus (municipals i consorciats) 7.001.490 6.670.426 4,96 Centres d’exposicions (municipals i consorciats) 503.462 455.844 10,45 Teatres (municipals i consorciats) 175.237 140.471 24,75 Arxiu (municipal) 13.967 11.529 21,15 Auditoris (consorciat) 1.217.367 1.157.913 5,13 Biblioteques (consorciat) 6.119.285 6.231.845 -1,81 Servei d’informació (municipal) 85.678 112.177 -23,62 Esports Nombre de participants en actes populars organitzats per l’IBE 188.625 179.002 5,38 Abonats a instal·lacions esportives municipals (anual) 190.000 178.915 6,20 Joventut Nombre de visites a la web de joventut 592.676 436.481 35,79 Nombre d’usos de sales d’estudi nocturnes 71.175 52.241 36,24 Punt d’informació i atenció a les dones (PIAD) Nombre de dones ateses 3.132 3.130 0,06 Entrevistes 6.509 6.153 5,79 Immigració Tràmit de disponibilitat d’habitatge Sol·licituds 4.151 4.603 -9,82 Resolucions fovorables 3.891 4.284 -9,17 Tràmit d’arrelament social Instàncies rebudes 10.130 11.405 -11,18 Informes emesos 9.387 7.482 25,46 Usos del temps Nombre d’usos 19.994 «Temps de barri, temps educatiu compartit» Patis oberts 40 24 66,67 37 02 Acció Social i Ciutadania/CAT ok(2010) 19/5/11 13:09 Página 38 02 Acció Social i Ciutadania/CAT ok(2010) 19/5/11 13:09 Página 39 Ajuntament de Barcelona 2010 Memòria d’Activitat Acció Social i Ciutadania Acció Social i Ciutadania 2n Tinent d’alcalde: L’Àrea d’Acció Social i Ciutadania forma • El Pla municipal per al col·lectiu lesbià, Im. Sr. Ricard Gomà i Carmona part de les sis àrees d’àmbit de ciutat gai, bisexual i transsexual (LGBT) ha Delegada de Salut: que, juntament amb els deu districtes, esdevingut el full de ruta per a la concreció Ima. Sra. Isabel Ribas i Seix conformen l’estructura de govern amb real de drets i per a la lluita contra la qual s’ha dotat l’Ajuntament per donar qualsevol forma d’homofòbia i transfòbia. Regidor de Drets Civils: servei a la ciutat. Se n’ha fet el procés de diagnosi i redacció Im. Sr. Joaquim Mestre i Garrido L’Àrea està integrada per la Direcció en el qual han intervingut 4.836 persones Gerent: d’Acció Social, estructurada i més de 50 entitats. Sra. M. Glòria Figuerola i Anguera en Direcció Executiva i Direcció Tècnica; • Els programes preventius i comunitaris la Direcció de Drets Civils; la Direcció de salut que s’han realitzat als districtes de Salut; la Direcció de Participació Social; i que es gestionen a través l’Agència l’Institut Municipal de Persones amb de Salut Pública de Barcelona (ASPB). Discapacitat; l’Institut Municipal de Serveis • L’avenç en els serveis d’atenció La missió de l’Àrea d’Acció Social Socials de Barcelona (IMSSB) i els i promoció de les persones amb i Ciutadania és vetllar perquè tots departaments de tecnoestructura. discapacitat, amb el desenvolupment els ciutadans de Barcelona puguin viure El pressupost corrent amb què compta de les recomanacions per a la millora dignament a la ciutat, és a dir, amb l’Àrea és de 165.873.000 euros. de l’atenció social a les persones autonomia i d’acord amb el projecte vital Durant aquest any s’han fet realitat amb trastorns mentals i de projectes de cadascú, amb relacions d’igualtat molts dels projectes previstos en el transversals, com la inauguració de l’Espai i justícia social, amb el ple reconeixement Programa d’Actuació Municipal (PAM). de Mar, en col·laboració amb el Sector dels drets de ciutadania, amb la garantia A continuació en destaquem alguns. de Medi Ambient i el Districte de Ciutat institucional d’accés als recursos Vella, un espai adaptat per al lleure, socials i de salut que faciliten • La consolidació de l’Institut Municipal amb serveis i activitats per a tothom. el desenvolupament humà, amb el de Serveis Socials de Barcelona que, • La negociació per a l’aportació de compromís d’actuacions transversals amb un treball de gestió dels centres finançament per part de la Generalitat per garantir-los la inclusió en matèria de serveis socials (CSS) sense perdre de Catalunya, per reduir la diferència laboral i d’habitatge, amb el la vinculació que han de tenir amb els entre Barcelona i la resta de municipis, manteniment i la generació de vincles diferents territoris dels districtes, ha permès s’ha concretat en 40 milions d’euros. socials sòlids (afectius i comunitaris) avançar en el camí de transformació • La inversió programada permetrà que aporten base a la trajectòria vital dels serveis socials bàsics, és a dir, oferir arribar al final del mandat amb 40 centres i amb l’actuació transversal adequada uns serveis de major qualitat, una garantia de serveis socials reformats i en en matèria d’habitatge per assegurar d’accés als ciutadans i una equitat funcionament d’acord amb el Model la inclusió i un allotjament digne en en la prestació dels serveis a la ciutat. de serveis socials bàsics de Barcelona. les situacions que ho requereixen. • Major dotació per a la prestació dels • Finalment, l’adhesió de 430 entitats, serveis necessaris per al desplegament associacions i organitzacions a l’Acord de la Llei d’autonomia personal que Ciutadà per una Barcelona Inclusiva enguany ha arribat a 31.000 usuaris. (ACBI) per impulsar projectes d’acció • El Programa d’Acció Contra la Pobresa social a la ciutat i amb la preocupació ha continuat desenvolupant les 10 accions comuna d’aconseguir una ciutat capaç d’execució prioritàries, tot destacant d’oferir itineraris vitals per a totes les l’avenç en el Sistema integral de cobertura persones, sigui quin sigui el seu origen de necessitats alimentàries (SICNA) i en i la seva situació. els equipaments i places d’atenció integral a persones sense sostre, la posada en funcionament del Centre Obert Direcció d’Acció Social per a infants i adolescents de les Corts Ens adscrits: i el treball d’impuls, gestió i coordinació En aquest apartat s’hi inclouen la Direcció per l’ampliació de les xarxes d’acció social Executiva i la Direcció Técnica. • Institut Municipal de Persones en el marc de l’Acord Ciutadà per una L’activitat d’enguany de la Direcció amb Discapacitat Barcelona Inclusiva. d’Acció Social ha estat marcada per • La Carta de Ciutadania de Barcelona tres fets fonamentals. • Agència de Salut Pública ha posat la ciutat en el mapa dels drets de Barcelona europeus. Recull 44 articles que expressen • L’articulació amb el recentment • Institut Municipal de Serveis la relació entre drets i responsabilitats constituït Institut Municipal de Serveis Socials i el sentiment de pertinença. Socials de Barcelona (IMSSB). 39 02 Acció Social i Ciutadania/CAT ok(2010) 19/5/11 13:09 Página 40 Acció Social i Ciutadania • L’aprovació de la Llei 14/2010 dels social impulsats. D’una banda, drets i les oportunitats en la infància s’ha conclòs el cicle inicial de i l’adolescència. desenvolupament del lideratge directiu • L’aprovació pel Parlament de Catalunya que es venia realitzant des de 2008 i que del Pla Estratègic de Serveis Socials de s’ha orientat cap a les figures directives Catalunya, que fixa els reptes i objectius dels centres de serveis socials i cap a les que ha d’assolir el Sistema Català direccions territorials de serveis socials. de Serveis Socials fins al 2013. D’una altra banda, s’han introduït noves modalitats formatives en les accions Serveis socials bàsics adreçades als equips professionals (docència interna, autoaprenentatge, • En el marc del projecte CINTRA etc.) i s’han incorporat també millores (desenvolupament tècnic-operatiu en la formació d’acollida de noves i implantació del Model de serveis socials incorporacions. bàsics), després de la fase experimental • Pel que fa al nivell de producció dels desenvolupada durant l’any anterior, centres de serveis socials, han destacat s’ha anat implementant el nou model les dades següents: [Vegeu taula 1] de serveis socials a tota la ciutat amb • S’ha continuat amb el control l’abastament de les fases següents: de la gestió, la planificació i l’avaluació 1) de preparació (constitució i formació qualitativa de tots els serveis que dels Equips del Projecte d’Implantació, depenen d’aquesta Direcció, és a dir, [EPI]), 2) d’impuls (disseny i el Servei d’atenció domiciliària, desenvolupament del pla de transició la teleassistència, les persones en i reorganització i formació dels equips) situació de dependència, el Servei i 3) de desenvolupament 1 (en aquest d'atenció a immigrants estrangers 1r moment s’han implantat alguns i refugiats (SAIER) i l’acció elements del Model vinculats al circuit comunitària.[Vegeu taula 2] d’atenció, al catàleg de serveis, a • L’equip de valoradors de dependència l’organització interna dels centres de revisa i valida els Programes individuals serveis socials, a la redefinició d’alguns d’atenció (PIA) que es fan als centres perfils professionals en el nou context, de serveis socials. Enguany n’ha als nous sistemes d’informació, etc.). validat 13.225, d’entre els quals 6.925 Dos han estat els elements clau per han estat elaborats per un dispositiu desenvolupar aquesta estratègia: els de reforç que el Consorci de Serveis Equips del Projecte d’Implantació (EPI) Socials de Barcelona ha muntat i el Sistema de Suport, Seguiment i per tal de reduir-ne la llista d’espera. Avaluació, liderat per la Direcció Tècnica • Pel que fa a l’acció comunitària, s’han d’Acció Social. posat en funcionament dos nous plans, • El Pla de sistemes d’informació un als barris de Navas–Camp d’en d’Acció Social s’ha anat implantant Grassot i un altre a les Corts. També en la major part dels centres. A banda s’ha signat un conveni amb la Fundació dels aplicatius orientats directament La Caixa per a l’impuls de 3 projectes a la gestió de serveis específics, d’intervenció comunitària intercultural la prioritat ha estat la posada en marxa als barris del Clot–Ciutat Meridiana, en el conjunt de serveis socials municipals Vallbona–Torre Baró i el Raval. Finalment, del Sistema d’Informació d’Acció Social s’ha elaborat i presentat el document (SIAS), que suposa una eina clau per «Barcelona per l’Acció Comunitària: a la millora dels processos d’atenció plans, projectes i accions comunitàries», i de gestió, i per al treball compartit que reflecteix una bona part de l’acció entre els diferents serveis socials comunitària que es desenvolupa municipals. a la ciutat. • S’ha continuat desplegant també • El Servei d’emergències i urgències l’estratègia de desenvolupament socials, que es coordina estretament professional vinculada molt estretament amb els Serveis de prevenció i extinció als processos de millora de l’atenció d’incendis i amb la Guàrdia Urbana, 40 02 Acció Social i Ciutadania/CAT ok(2010) 19/5/11 13:09 Página 41 Ajuntament de Barcelona 2010 Memòria d’Activitat Acció Social i Ciutadania ha continuat desplegant el model • S’ha signat un conveni amb l’Hospital d’atenció definit el 2009. Aquest any de Sant Rafael per a 24 places de s’ha preparat i aconseguit la certificació menjador. ISO 9001 de qualitat • S’han posat en funcionament 30 places al centre de dia de Nou Barris i s’han Persones vulnerables incrementat 10 places al centre de dia El 26 de maig s’ha constituït la Xarxa de Meridiana. Cultura per la Inclusió Social. Aquesta • S’han posat en funcionament iniciativa, dins del marc de l’Acord Ciutadà mitjançant convenis 2 habitatges per una Barcelona Inclusiva, és producte d’inclusió amb un total de 9 places de la col·laboració entre l’Àrea d’Acció (amb la Favb); 5 habitatges d’inclusió Social i Ciutadania i l’Institut de Cultura per a 5 unitats familiars que poden de Barcelona (ICUB), al qual s’hi han acollir-hi fins a 20 persones (amb sumat nombroses entitats de la societat Prohabitatge) i un habitatge civil en representació dels àmbits amb 4 places (amb la Creu Roja). de la cultura i de l’acció social. A finals de 2010, hi havia 34 Altres aspectes que han destacat habiatges d’inclusió amb un total enguany: de 148 places. • Ha començat a funcionar la • S’han posat en funcionament dos taula d’emergències per a l’adjudicació habitatges, amb un total de 12 places, per d’habitatges socials a persones a l’atenció de menors derivats pel servei i/o famílies amb especial de menors estrangers indocumentats vulnerabilitat. no acompanyats (MEINA). [Vegeu taula 3] Taula 1 Atenció als centres de serveis socials (CSS) Persones ateses 61.300 Unitats d’atenció realitzades 198.451 Programes individuals d’atenció (PIA) validats (1) 13.225 Llars ateses pel Servei d'atenció domiciliària (SAD) 14.790 Persones ateses pel Servei d'atenció domiciliària (SAD) 16.285 (1) Inclou els PIA elaborats pels CSS i pel Consorci i pel dispositiu de reforç del Consorci. Taula 2 Indicadors d’inclusió en l’àmbit de la ciutadania (integració social intercultural) Persones ateses al SAIER 18.128 Unitats d’atenció al SAIER 40.990 Servei de mediació intercultural Intervencions de mediació interpersonal 2.059 Intervencions de mediació veïnal i comunitària 202 Serveis d’acolliment lingüístic Nouvinguts/des inscrits/es en cursos de català 28.319 Intervencions de traducció telefònica 539 Intervencions de traducció presencial 2.219 41 02 Acció Social i Ciutadania/CAT ok(2010) 19/5/11 13:09 Página 42 Acció Social i Ciutadania Infància i famílies al programa «Respir». A més a més, • A més de continuar gestionant han destacat les accions següents: els Equips d’atenció a la infància i adolescència (EAIA) i el centre obert • Dins la Xarxa de famílies cuidadores, del Districte de Sant Martí, s’ha definit s’ha elaborat una guia sobre les entitats el Model d’atenció a la infància en risc, de dels àmbits de salut i de serveis socials forma coordinada amb la Direcció General que donen suport a les famílies d’Atenció a la Infància i l’Adolescència afectades. i el Consorci de Serveis Socials. • Dins el Pla de millora dels casals • També s’ha fet el disseny del Model i espais de gent gran, s’ha dut a d’equipaments infantils i ludoteques i s’ha terme un procés participatiu per aprovar inaugurat la tercera Ciberaula al casal de el règim de funcionament dels casals barri Cosa Nostra, mitjançant un conveni i, a finals d’any, 21 dels 39 casals i amb la Fundació La Caixa. espais de gent gran ja s’han adequat [Vegeu taula 4] al Pla. • S’han inaugurat dues aules Gent gran informàtiques per a gent gran, una En l’àmbit de la gent gran, s’han continuat a Ciutat Vella (Pati Llimona) i una altra gestionant els centres residencials, a Sants-Montjuïc (Sant Cristòfol). els habitatges amb serveis, el servei • S’han organitzat accions formatives d’acolliment d’urgència i les acollides especials sobre el tema LGTB (lesbianes, Taula 3 Atenció a persones vulnerables Places en centres d’acolliment 782 Nombre d’habitatges d’inclusió 34 Places en centres de dia 275 Persones ateses pels equips del SIS 4.158 Persones acollides en centres residencials 3.619 Persones ateses en habitatges d’inclusió 204 Persones ateses en centres de dia 2.753 Taula 4 Infància Menors atesos pels EAIA 3.195 Centres oberts conveniats 14 Nombre d’inscripcions a campanyes 57.168 Taula 5 Atenció social a la gent gran Persones grans ateses amb el servei de teleassistència 48.221 Persones grans ateses al programa «Respir» d’estades temporals 492 Persones grans acollides d’urgència 476 Persones grans en habitatges municipals amb serveis 1.070 42 02 Acció Social i Ciutadania/CAT ok(2010) 19/5/11 13:09 Página 43 Ajuntament de Barcelona 2010 Memòria d’Activitat Acció Social i Ciutadania gais, transsexuals i bisexuals) per als professionals de les residències de gent gran. [Vegeu taula 5] Institut Municipal de Serveis Socials de Barcelona (IMSSB) Des de l’IMSSB s’ha treballat per tal de poder fer front als importants canvis normatius (Llei de serveis socials i Llei de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència), als canvis socials i a l’impacte de l’actual crisi econòmica. Això ha comportat el plantejament de set reptes fonamentals en els quals s’ha avançat significativament. • Iniciar el procés d’implementació del nou Model de serveis socials bàsics a tota la ciutat. • Posar en marxa una nova organització de l’IMSSB que millori la qualitat, l’equitat i l’eficiència dels serveis socials bàsics • Desenvolupar les eines de planificació i avaluació que permetin donar comptes a nivell de ciutat i a nivell dels districtes. • Millorar, incrementar i estendre en el territori el grau de cobertura d’alguns serveis socials bàsics. • Impulsar el treball de grup i comunitari a tots els centres de serveis socials de la ciutat. • Incrementar els professionals dels serveis socials bàsics per treballar en el compliment de les ràtios que la Llei de serveis socials assenyala. • Dur a terme els canvis articuladament i d’acord amb tots els districtes. • L’IMSSB ha contractat durant l’any 30 treballadors i 4 educadors socials nous. Aquest esforç ha donat resposta a l’adequació del nombre de professionals a les ràtios establertes per la Llei de serveis socials i cobertura a les necessitats d’obertura de nous centres de serveis socials. Cal tenir en compte que el nombre de centres ha passat de 34 a 37 per tal d’anar completant la xarxa de serveis socials bàsics de la ciutat. • Per continuar amb el desplegament de la LAPAD s’ha incrementat el nombre 43 02 Acció Social i Ciutadania/CAT ok(2010) 19/5/11 13:09 Página 44 Acció Social i Ciutadania de professionals destinats a elaborar els amplien l’espai de drets i d’igualtat entre Programes Individuals d’Atenció (PIA). totes les persones que conviuen • En relació al Servei d’Atenció a Barcelona. Domiciliaria (SAD), cal destacar • S’ha aprovat la Carta de Ciutadania. que el desenvolupament de la LAPAD Carta de drets i deures de Barcelona, i la major dotació econòmica del SAD que recull en 44 articles un model de per part de l’Ajuntament, ha permès fer convivència a la ciutat basat en el gaudi arribar el servei a 4.519 noves llars. dels drets personals, el reconeixement L’esforç pressupostari també ha permès dels altres com a persones subjectes de incrementar el Servei de teleassistència drets, l’assumpció de les responsabilitats amb 7.029 nous usuaris i, a finals d’any, col·lectives que neixen del sentiment de s’ha arribat a les 49.182 persones ateses. pertinència ciutadana i l’establiment • El servei «Àpats en companyia» s’ha de mecanismes de garanties per protegir estès a tots els districtes de la ciutat, per els drets i acomplir els compromisos. tant, s’ha incrementat l’oferta en 7 nous • També s’ha aprovat el Pla municipal pel menjadors i 175 noves places i s’ha col·lectiu lesbià, gay, bisexual i transsexual avançat en termes d’equitat. LGBT, qie inclou un conjunt de 228 • L’impacte de la crisi econòmica s’ha mesures, elaborades amb la participació fet notar en els ajuts econòmics d’inclusió, de més de 5.000 persones i la implicació en especial pel que fa a les depeses de de tots els espais municipals, per lluitar les famílies relacionades amb l’habitatge, a favor de la igualtat real sense que han representat el 70,81 %, discriminació, i en contra de la homofòbia i les escolars, l’11,11 %. i la transfòbia. • Del treball comunitari des dels centres • Des de l’Oficina per la de serveis socials cal destacar que han no–discriminació i l’Oficina d’afers tingut continuïtat 41 projectes d’atenció religiosos, s’ha estat a prop de la col·lectiva que ja s’havien anat ciutadania per oferir serveis en drets desenvolupant l’any 2009. humans molt especialitzats i ajudar a que • Finalment, s’han elaborat i posat la igualtat, la dignitat i la llibertat siguin en marxa a tots els districtes els Plans presents a la ciutat en la vida quotidiana d’acció social territorial, presentats durant de tothom sense cap distinció. el primer trimestre de l’any. • Del programa «Barcelona Ciutat Refugi: acollida temporal a defensors/es dels drets humans», els dos beneficiaris Direcció de Drets Civils han estat un militant del moviment LGBT de Turquia i un defensor dels drets Ha estat un any en què s’han consolidat humans de colòmbia. projectes importants. Projectes que donen • Pel que fa a la concreció de qualitat democràtica a la ciutat perquè mecanismes de garantia de drets, Taula 6 Drets Civils Oficina per la no-discriminació Situacions ateses 1.361 Expedients oberts per vulneració de drets 292 Persones que han rebut formació 776 Oficina d’afers religiosos Actes de difusió i sensibilització 44 Demandes d’informació ateses 233 Accions de suport i acompanyament 516 44 02 Acció Social i Ciutadania/CAT ok(2010) 19/5/11 13:09 Página 45 Ajuntament de Barcelona 2010 Memòria d’Activitat Acció Social i Ciutadania s’ha fet la publicació del primer informe • Com cada final d’any, s’ha presentat de l’Observatori de Drets Humans de l’Informe de salut de la ciutat (el 26è), Barcelona, elaborat en col·laboració que dóna dades sobre l’estat de salut dels amb la vintena d’entitats que formen barcelonins i barcelonines, i s’hi destaquen la plataforma de l’Observatori. diferents elements per tal de millorar-la. • A més a més, s’ha fet un esforç sostingut en activitats de sensibilització Participació en salut i educació en drets humans, que han • Dins del marc de la Llei de barris, arribat a tota la ciutadania, però i através del programa «Salut als barris», especialment als més de 6.000 infants s’han endegat actuacions al Bon Pastor, i joves que hi han participat directament. Torre Baró, Ciutat Meridiana i Vallbona També s’ha donat suport a més de 100 per tal de disminuir-hi les desigualtats en projectes d’entitats ciutadanes i s’ha temes de salut. També s’ha estat present participat molt activament en les xarxes als diferents plans comunitaris dels barris internacionals per donar a conèixer de Barcelona. el model de Barcelona com a govern • S’han iniciat noves línies de cooperació local fortament compromès amb la i de treball amb tots els consells de salut promoció i la garantia dels drets humans. dels districtes, que han culminat amb [Vegeu taula 6] unes jornades de debat entre els diferents actors que lideren els consells, els tècnics dels districtes, els consellers Direcció de Salut i els vicepresidents associatius. • S’ha finalitzat un estudi sobre La Direcció de Salut porta a terme els diferents grups de suport i d’ajuda els encàrrecs de la Delegació de Salut i mútua que hi ha a Barcelona, realitzat de la Gerència d’Acció Social i Ciutadania, conjuntament amb el Centre de Serveis tot contribuint a incorporar el principi a les Associacions Torre Jussana de de salut a totes les polítiques i fent-ho la Direcció de Participació de l’Àrea en col·laboració amb l’Agència de Salut d’Educació, Cultura i Benestar. També cal Pública, els sectors municipals implicats destacar el treball fet amb les diferents i el Consorci Sanitari de Barcelona. entitats que formen el Consell Assessor de Salut Laboral. Promoció de la salut • En l’apartat de convenis i subvencions, • S’han actualitzat els continguts del aquest any s’ha ampliat el nombre programa «Salut i escola» i s’ha elaborat de convenis amb entitats de salut fins la guia de promoció de la salut a l’escola a 8 i s’han atorgat 61 subvencions a Fem Salut!, un instrument d’orientació per entitats que han presentat algun projecte. als centres educatius que volen planificar l’educació i promoció de la salut o Prevenció de la salut introduir propostes de millora al projecte • S’ha iniciat el desplegament de les en curs. actuacions previstes al Pla d’acció sobre • Enguany, Barcelona ha assumit la drogues, hi destaca l’acord entre capitalitat de la campanya del Dia mundial l’Ajuntament de Barcelona i el del donant de sang, amb l’objectiu de Departament de Salut per aplicar el Pla conscienciar sobre la importància operatiu d’integració de les addiccions de la donació de sang, especialment a la xarxa sanitària de la ciutat. L’atenció a entre la gent jove. les addiccions s’ha millorat amb l’obertura • Ha destacat la participació en els i posada en funcionament d’un nou recurs diferents congressos que s’han celebrat sanitari, el CAS Fòrum i amb el trasllat a la ciutat, especialment en el Matres del CAS Junta de Comerç al passatge Mundi, sobre la situació de la salut de Lluís Companys. d’infants i mares de tot el món, i en el • El Pla Barcelona activitat física i salut, e–Health Week sobre noves tecnologies que es porta a terme amb l’Institut en l’àmbit de la salut i de l’atenció Barcelona Esports (IBI), s’ha introduït sanitària. a tots els districtes a través de programes 45 02 Acció Social i Ciutadania/CAT ok(2010) 19/5/11 13:09 Página 46 Acció Social i Ciutadania específics com el «Practica» l’«Activa’t» xarxes d’inclusió social previstes o el «Camina». en el PAM i, actualment, 430 entitats ja en formen part. Atenció sanitària • Pel que fa als consells de participació, • Pel que fa a la creació de nous els diferents grups de treball que formen equipaments i serveis que s’estan part del Consell Municipal de Benestar realitzant en el marc del conveni Social, han treballat aquest any per fer de col·laboració entre la Generalitat de propostes per al nou Pla d’Inclusió Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona per de la ciutat de Barcelona, ja que l’actual a la millora de la xarxa sanitària a la ciutat finalitzava aquest any. Com a novetat, de Barcelona 2008-2015, cal destacar la cal indicar que s’ha celebrat una sessió col·locació de la primera pedra de 4 nous plenària amb la participació de tots equipaments (CAP Sarrià, CAP Còrsega, els membres dels grups de treball, amb CAP Trinitat Vella i CAP Casernes de Sant l’objectiu d’incentivar la interrelació entre Andreu) i la inauguració de 3 els membres dels diferents grups. equipaments més (CAP Montnegre, CAP • El Consell assessor de la gent gran Cotxeres Borbó i Banc de Sang i Teixits ha centrat la seva activitat en el del carrer del Taulat). desenvolupament del projecte • També cal destacar la presentació del d’investigació qualitativa «Barcelona, Pla operatiu d’integració de les addiccions ciutat amiga de la gent gran», que ha a la xarxa sanitària de la ciutat comportat la realització de 10 fòrums de de Barcelona. participació, i en l’organització de la III convenció de «Les veus de la gent gran», Activitats diverses que tindrà lloc al març de 2011. També • Lliurament del Premi Ignasi Fina de Salut s’ha elaborat un document sobre la Laboral, als millors treballs realitzats situació econòmica de la gent gran i s’ha per organitzacions o entitats que tenen adaptat a la nova legislació el document com a finalitat vetllar per la salut laboral. obert «Drets i llibertats de la gent gran • Celebració de la trobada anual amb discapacitat». de la Xarxa de ciutats saludables, de • El Consell municipal del poble gitano la Federación Española de Municipios y ha potenciat els projectes d’èxit escolar i Provincias, i la realització, paral·lelament, de difusió de la cultura gitana, ha ampliat de les Jornades sobre desigualtats en amb un grup la participació de nens la salut. i nenes gitanos al projecte «La casa • Assistència, a la ciutat noruega del Shere Rom» i n’ha realitzat un DVD de de Sadness, a la reunió de la Xarxa de difusió. Igualment, s’ha iniciat un projecte Healthy Cities, xarxa europea de ciutats de reforç escolar amb la Fundació Pere saludables impulsada per l’Organització Closa, s’ha desenvolupat una eina Mundial de la Salut (OMS), de la qual la informàtica per a la difusió i coneixement ciutat de Barcelona n’és membre. de la cultura gitana a les escoles, basat • Assistència a la cimera de Ciudades en en el documental Kalo d’aquí i també Tratamiento de Drogas, xarxa articulada s’ha iniciat un grup de treball sobre per la Comisión Interamericana para el la salut de la dona gitana. Control del Abuso de Drogas (CICAD), • El Consell municipal de gais, lesbianes i organisme de l’Organización de Estados homes i dones transsexuals s’ha constituït Americanos (OEA). [Vegeu taula 7] aquest any com a plataforma per a l’elaboració del Pla municipal per aquest col·lectiu. [Vegeu taula 8] Direcció de Participació Social Institut Municipal de • L’Acord ciutadà per una Barcelona Persones amb Discapacitat inclusiva ha consolidat la seva estructura organitzativa i ha desenvolupat el seu Pla L’Institut Municipal de Persones director. També s’han constituït les deu amb Discapacitat treballa de manera 46 02 Acció Social i Ciutadania/CAT ok(2010) 19/5/11 13:09 Página 47 Ajuntament de Barcelona 2010 Memòria d’Activitat Acció Social i Ciutadania transversal amb la resta de direccions a persones amb discapacitat auditiva i departaments municipals amb o dificultats de la parla. També s’ha els objectius següents: completat l’accessibilitat comunicativa als serveis d’atenció al públic i a l’Equip • Fomentar l’autonomia personal i la vida d’Assessorament Laboral, amb la independent per mitjà de serveis que instal·lació de FM portàtils i amb el facin possible la vida quotidiana i l’accés servei d’intèrprets de llengua de signes a l’educació, al treball i al lleure. on-line. • Garantir l’accessibilitat física • Posada en marxa de l’Espai de Mar. i comunicativa i la mobilitat. Es tracta d’un equipament per promoure • Promoure habitatges accessibles la sensibilització i l’educació ambiental a i assequibles. través de la pràctica esportiva i del lleure • Promoure la participació ciutadana inclusius. i donar suport a la promoció de • Serveis de suport. El servei de l’associacionisme. suport a les platges ha fet 2.356 intervencions i el servei de suport a Entre les actuacions realitzades al llarg les activitats de la campanya de vacances de l’any han destacat les següents: d’estiu ha atès a 191 nens i nenes amb discapacitat. • Adaptació del Servei de • Lluita contra l’estigma en salut mental. teleassistència. S’ha impulsat i col·laborat Per tal de treballar aquest tema s’ha en el procés d’adaptació del servei per signat un conveni amb l’Associació Taula 7 Salut Carnets de vacunació de nadons 15.072 Carnets de vacunació d’infants major d’un any 11.409 Prevenció de malalties: casos estudiats de tuberculosi 688 Drogodependències (1) Noves visites 2.582 Tractaments 201.085 Visites als centres de reducció de danys 169.823 Xeringues distribuïdes 271.204 (1) Dades tancades a novembre de 2010. Taula 8 Direcció de Participació Social Nombre de Assistència convocatòries Consell assessor de la gent gran 72 1.755 Consell municipal del poble gitano de Barcelona 17 1.254 Consell municipal de gais, lesbianes i dones i homes transsexuals 5 80 Consell municipal de benestar social 66 1.548 Acord ciutadà per una Barcelona inclusiva 277 3.150 Totals 437 7.787 47 02 Acció Social i Ciutadania/CAT ok(2010) 19/5/11 13:09 Página 48 Acció Social i Ciutadania ObertaMent (associació catalana per a Enguany Barcelona ha estat ciutat la lluita contra l’estigma en salut mental), finalista al premi Access City de integrada per persones amb trastorns la Comissió Europea. [Vegeu taula 9] mentals i les seves famílies, així com per entitats que presten serveis a aquest col·lectiu. Departaments • Informe diagnòstic dels impactes de de tecnoestructura la Convenció internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat a la Per tal de poder dur-ne a terme els ciutat de Barcelona, en el qual s’analitzen objectius, l’Àrea d’Acció Social disposa els principals programes, actuacions de 5 departaments de tecnoestructura i serveis realitzats a la ciutat segons que són el d’Administració i Personal; els paràmetres de la Convenció, dins els el de Secretaria Tècnic Jurídica; àmbits de l’accesibilitat física i mobilitat, el de Comunicació; el de Recerca accessibilitat comunicativa, habitatge, i Coneixement i el de Serveis Tècnics. autonomia personal i vida personal i vida D’entre l’activitat duta a terme per independent, educació, treball i ocupació, aquests departaments cal destacar: cultura, esports i lleure, participació i promoció associativa i recerca i • Departament de Recerca coneixement. El document conclou i Coneixement. S’han elaborat dos que l’Ajuntament de Barcelona ja està números de la revista Barcelona Societat, treballant en la línia estratègica que el número 18, dedicat als drets marca la Convenció i proposa: de ciutadania, i el número 19, dedicat a) centrar les actuacions municipals a l’urbanisme per viure. en la perspectiva dels drets, tot posant Dins del marc de l’Observatori Social l’accent en la planificació més que Barcelona, s’han celebrat quatre fòrums en programes específics; amb la presentació dels següents estudis b) basar les polítiques municipals i/o documents: Anuari del tercer sector en el concepte d’atenció integral a tota social de la ciutat de Barcelona; la ciutadania; i Les condicions de vida i els hàbits de c) incorporar l’accessibilitat com la gent gran a la ciutat de Barcelona; a condició de gestió de tota l’actuació Les condicions de vida i els hàbits de la municipal. població de Barcelona: una aproximació • Grup de treball Barrier-free City des de la perspectiva de gènere i for All d’Eurocities. L’Institut Municipal Barcelona per l’acció comunitària: plans, de Persones amb Discapacitats (IMD) projectes i accions comunitàries. n’és membre d’aquest grup i treballa, Aquest departament ha col·laborat juntament amb altres ciutats europees de manera activa, conjuntament amb implicades, en el sector de persones amb el Departament de persones vulnerables discapacitat i el disseny per a tothom. de la xarxa Eurocities, en el grup de Taula 9 Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMD) Persones ateses al SAP (Servei d’atenció al públic) 9.824 Persones informades per l’IMD 25.978 Infants atesos a l’EIPI (Servei d’atenció precoç) 557 Contractes laborals EAL (Equip d'assessorament laboral ) 211 Servei de transport porta a porta Persones usuàries 3.529 Nombre de viatges 312.133 48 02 Acció Social i Ciutadania/CAT ok(2010) 19/5/11 13:09 Página 49 02 Acció Social i Ciutadania/CAT ok(2010) 19/5/11 13:09 Página 50 Acció Social i Ciutadania treball de persones sense sostre, dins en concret, la donada d’alta del perfil del qual s’han celebrat dues trobades, Barcelonasocial al Facebook: la primera, al març, a Munic, conjuntament (http://www.facebook.com/home.php#!/pa amb el grup de treball d’habitatge, ges/Barcelona-Social/163433023701442). i la segona, al setembre, a Newcastle, • Departament de Serveis Tècnics. on s’ha realitzat l’anàlisi del programa per L’activitat s’ha centrat en l’execució de les a les persones sense sostre de la ciutat. obres dels nous centres de serveis socials Finalment, cal destacar, entre d’altres, la i en l’adequació dels que ja hi havia per tasca de coordinació en la implementació permetre-hi la implantació del nou model del nou Model de gestió per objectius de serveis socials. També cal destacar, dins del projecte Barcelona 2.0. però, la posada en marxa dels nous • Departament de Comunicació. Una centres oberts per a la infància i de les tasques fonamentals ha estat la l’adolescència i l’adequació del nou edifici d’establir l’estratègia de comunicació dels central de l’Àrea d’Acció social i nous centres de serveis socials dins del Ciutadania, amb la incorporació dels marc del model de serveis socials bàsics instituts que en depenen, tot realitzant que s’està implantant a la ciutat. Així el trasllat i la reunificació, amb la mateix, i continuant l’impuls iniciat l’any corresponent millora del servei al ciutadà. passat, també s’ha centrat l’actuació en Finalment, s’ha dut a terme la millora de la comunicació digital, tant pel que fa als les instal·lacions de l’equipament integral webs que depenen del sector, com amb Zona Franca, mitjançant la col·laboració la introducció dins les xarxes socials, amb plans d’ocupació. 50 02 Acció Social i Ciutadania/CAT ok(2010) 19/5/11 13:09 Página 51 Ajuntament de Barcelona 2010 Memòria d’Activitat Acció Social i Ciutadania Taula 10 Indicadors Acció Social 2010 Serveis socials bàsics Nombre d’unitats d’atenció als CSS 198.451 Mitjana de dies d’espera per a la primera visita CSS (1) 23,14 Persones ateses als CSS 61.300 Nombre de llars amb servei d’atenció domiciliària (1) 12.005 % de cobertura del servei de teleassistència (>65 anys) 14,32% Nombre de persones ateses als menjadors socials 11.572 Llista d’espera als menjadors socials (1) 34 Llei de suport a la dependència Programes individuals d’atenció (PIA) en elaboració (1) 1.261 Programes individuals d’atenció (PIA) inicials validats (2) 13.225 Temps mig d’acord dels PIA (1) 36,24 Persones nouvingudes Nombre de persones ateses al SAIER 18.128 Persones ateses pel servei d’acolliment diürn 2.753 Persones allotjades al servei residencial d’estada limitada 3.619 Infància Nombre de menors en risc atesos als EAIA 3.195 Gent gran Persones acollides al servei d’estades temporals (programa «Respir») 492 Intervencions d’àmbit social a l’espai urbà Nombre d’hores d’intervenció directa 3.273,5 Espais públics activats al llarg de l’any 35 Persones amb discapacitat Nombre de viatges de transport especial 312.133 Salut pública Nombre de xeringues distribuïdes 303.415 Nombre d’incidències per plagues urbanes 2.249 Participació social Nombre d’assistents a convocatòries 7.736 Drets civils Nombre d’actuacions per vulneració de drets o discriminació 1.361 (1) Dada de desembre 2010. (2) Inclou els PIA elaborats pels CSS i pel dispositiu de reforç del Consorci. 51 03 Promoció econòmica/CAT (2010) 19/5/11 13:37 Página 52 03 Promoció econòmica/CAT (2010) 19/5/11 13:37 Página 53 Ajuntament de Barcelona 2010 Memòria d’Activitat Promoció Econòmica Promoció Econòmica 1r Tinent d’alcalde*: L’impuls de l’ocupació i la reactivació aturades, s’han multiplicat gairebé per 5 el Im. Sr. Jordi William Carnes Ayats econòmica han estat enguany les nombre de persones en atur contractades Regidor de Comerç i de Petita i Mitjana prioritats de l’Ajuntament de Barcelona i s’ha acompanyat la creació de 1.700 Empresa*: que el Sector de Promoció Econòmica noves empreses. Im. Sr. Roger Pallarols Taylor ha liderat. En aquest sentit, i amb • L’arrencada amb èxit d’un esdeveniment l’objectiu de concentrar el conjunt internacional d’emprenedoria i innovació, Gerent: de la promoció de l’activitat econòmica el bizbarcelona, com a paraigua per al Dia Sr. Mateu Hernández Maluquer municipal per donar resposta a la situació de l’emprenedor i el saló HiT Barcelona. econòmica actual i preparar en millors • L’impuls a l’Oficina LIVE de suport Gestió dels serveis de promoció condicions l’escenari de recuperació, a la implantació del vehicle elèctric econòmica de la ciutat, en els seus durant l’any, s’ha culminat el procés a Barcelona. vessants de relacions externes i internes, d’integració del Sector de Promoció • La consolidació del suport als eixos com també de les activitats municipals Econòmica iniciat el 2009, mitjançant comercials, i al comerç en general, a través en matèria de comerç, consum i turisme. el qual s’ha configurat el Sector amb de la línia de subvencions, de l’aposta per les següents direccions: Ocupació; la il·luminació nadalenca i del manteniment Emprenedoria i Empresa; Sectors de les passarel·les de moda al carrer. Estratègics i Innovació; Promoció • L’acceleració del Pla de modernització Territorial i Turisme; Promoció Econòmica i inversió dels mercats municipals, el més Internacional; Comerç i Consum; Mercats important de la història, i la superació Municipals; Mercabarna i Comunicació d’expectatives de la fira Mercat de Mercats. i Prospectiva Econòmica, Promoció del • L’impuls del Barcelona Economic Disseny, Moda i Tendències i integrat Triangle (BET), primer projecte també per les societats Barcelona Activa, metropolità de promoció econòmica 22@bcn, Institut Municipal de Mercats internacional. i Mercabarna. • El manteniment i impuls d’una Així mateix, la participació estratègia internacional de captació de l’Ajuntament en un ampli conjunt d’inversors, com també de consolidació de plataformes de col·laboració de relacions amb les comunitats publicoprivada en promoció econòmica, estrangeres a Barcelona. En aquest sentit, com ara Turisme de Barcelona, Barcelona la participació a l’Exposició Universal Centre Disseny (BCD), Barcelona Digital de Xangai ha permès d’iniciar una (Bdigital), Barcelona Aeronàutica i de estratègia publicoprivada amb la Xina. l’Espai (BAiE), Barcelona Centre Logístic, • La commemoració del 10è aniversari BioRegió de Catalunya, Barcelona Mèdia, del projecte de transformació econòmica, entre d’altres, també esdevé clau per social i de regeneració urbana Districte a l’acompliment dels objectius estratègics 22@Barcelona, que s’ha convertit en proposats al Pla d’Acció Municipal (PAM) referent internacional en la matèria. 2008-2011. • L’impuls a l’atracció de talent com En síntesi, en clau de promoció econòmica a eix central de la promoció internacional municipal, aquest any ha suposat: amb el programa «Do It In Barcelona», el clúster d’educació superior, l’aposta • El llançament de l’Agenda 2020 per les universitats corporatives i l’atenció i del nou Pla estratègic metropolità a la comunitat internacional. de Barcelona, dues peces clau per guiar • Noves eines d’atenció als usuaris la sortida de la crisi i avançar cap a un i de comunicació: bcn.cat/treball, Ens adscrits: nou model econòmic per a Barcelona. bcn.cat/barcelonabusiness, • La presentació i posada en marxa bcn.cat/mercats, cercador BCN Espais • Institut Municipal de Mercats del Pla estratègic de turisme de Barcelona de Negoci i biznetbarcelona.com. • BCN Activa 2010-2015. • 22@ • L’ampliació sense precedents de les polítiques actives d’ocupació, • Mercabarna Promoció de l’ocupació en un context de major concertació de qualitat amb la Generalitat, i el Pacte per l’ocupació. En un any, s’han doblat Davant la situació de crisi econòmica, * Des de juny de 2010. les places de formació per a persones el Sector de Promoció Econòmica, 53 03 Promoció econòmica/CAT (2010) 19/5/11 13:37 Página 54 Promoció econòmica a través de Barcelona Activa, amb el mòdul específic Activa’t-Joves ha multiplicat els recursos i programes i el Pla Jove d’orientació en la transició destinats a donar suport i millorar la escola-treball, Barcelona Activa ha situació de les persones en atur. El reforç intensificat les seves accions d’educació de les polítiques ocupacionals municipals per al treball i el foment de l’èxit escolar, s’ha amplificat per incrementar de tal manera que durant el curs 2010-2011 la cobertura i les oportunitats d’ocupació el 100 % d’alumnes d’ensenyament de les persones aturades. secundari de Barcelona, així com els En aquest sentit, en el marc del Pacte i les usuàries dels punts d’informació per l’ocupació, l’increment en l’atenció juvenil (PIJ), rebran orientació acadèmica a les persones en situació d’atur i el i professional per ajudar-los a decidir foment del desenvolupament del capital el seu futur professional. humà no tenen precedents i enguany s’ha • S’han ampliat les oportunitats assolit la xifra de 138.877 persones ateses. d’ocupació i desenvolupament econòmic L’actuació de Barcelona Activa en aquest a barris d’especial atenció i de major mateix àmbit s’ha caracteritzat pels trets incidència de l’atur, com ara Santa següents: Caterina i Sant Pere, Roquetes, el Poble Sec, Torre Baró-Ciutat Meridiana, • S’han multiplicat les oportunitats de la Trinitat Vella, la Bordeta, el Coll, formació ocupacional per a les persones el Besòs–Maresme, la Barceloneta i el Bon aturades i s’ha arribat a les 6.906 places Pastor-Baró de Viver. S’hi han atès un ofertes en sectors amb futur professional, total de 1.901 persones aturades a través amb la qual cosa s’ha triplicat l’oferta d’un ampli ventall d’actuacions anterior a la crisi. Es tracta d’una oferta dissenyades per donar resposta a les formativa que acredita un grau d’inserció necessitats específiques de cada barri, laboral de prop del 70 % dels participants. com actuacions complementàries a • S’han contractat 3.300 persones la Llei de barris en matèria d’ocupació. aturades per a la realització de projectes • S’han apropat, encara més, les d’interès col·lectiu tot desenvolupant oportunitats que l’Ajuntament i el teixit ocupacions de futur. D’aquestes, 2.081 d’entitats ofereixen per facilitar l’ocupació s’han contractat a través dels Plans de les persones aturades. En aquest extraordinaris d’ocupació local. sentit, s’ha posat en marxa el web • S’han reforçat els canals i ampliat els municipal per trobar feina, programes d’orientació laboral. Destaca www.bcn.cat/treball, amb la informació, especialment el programa «Activa’t per els continguts i els aplicatius necessaris l’ocupació», impulsat juntament amb el per promoure l’ocupació de les persones Departament de Treball de la Generalitat, aturades de Barcelona. D’entre tots, cal que ha permès orientar i reorientar destacar la Guia de recursos ocupacionals, professionalment més de 20.000 més de 900 perfils professionals tractats persones aturades. S’hi han desenvolupat al detall, amb informació actualitzada nous mòduls específics per a autònoms de 24 sectors econòmics des de la i joves aturats i s’han desplegat pel perspectiva laboral i amb més de 6.700 territori els punts d’atenció, que han ofertes de feina reals. passat de ser-ne inicialment 5 als 15 • S’ha fet un nou model de gestió de actuals. les polítiques actives d’ocupació, a través • S’ha desplegat el paquet de mesures d’un conveni bilateral entre l’Ajuntament per a l’orientació i la inserció juvenil, de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, una de les principals prioritats municipals. que dibuixa el mapa d’actuacions Entre aquestes mesures, ha destacat consensuades per donar resposta a les el nou programa integral de formació necessitats específiques de la ciutat en i inserció per a 1.700 joves aturats, matèria d’ocupació i suport a la iniciativa amb possibilitats d’oferir-los contractes emprenedora per als anys 2010 i 2011. de formació, i el programa «Noves Cases Aquest mapa d’accions consensuades, per a Nous Oficis», per formar 290 joves que permet proveir d’una oferta estable aturats en sectors emergents. Juntament en un període temporal bianual, compta 54 03 Promoció econòmica/CAT (2010) 19/5/11 13:37 Página 55 Ajuntament de Barcelona 2010 Memòria d’Activitat Promoció Econòmica amb un pressupost de 25 milions d’euros quals s’estima que 1.700 es transformaran i és fruit d’una tasca de col·laboració finalment en empresa, amb un potencial i coordinació en el marc del Pacte de generació d’ocupació el primer any per l’ocupació, al qual la Generalitat es de 3.200 llocs de treball. va sumar per primera vegada l’any 2008. • S’ha potenciat l’oferta d’actuacions • Lideratge i dinamització de la Xarxa per al creixement i la competitivitat d’inserció sociolaboral que, integrada d’empreses innovadores de la ciutat per 57 entitats d’inserció de la ciutat, que s’ha traduït en 1.437 empreses ateses, té l’objectiu de promoure la cooperació d’entre les quals 464 han estat i compartir bones pràctiques i noves acompanyades intensivament en estratègies per facilitar l’ocupació de les seves estratègies de creixement. les persones, en especial de les més • S’ha avançat en la simplificació vulnerables. administrativa amb la incorporació de la • Consolidació del programa figura de l’empresari individual en el servei d’activitats per al progrés professional de constitució d’empreses via telemàtica. i desenvolupament de competències clau, A través del Punt d’assessorament i inici amb 22.499 participants a les 1.137 de tramitació (PAIT) de Barcelona Activa activitats organitzades. Així mateix, ja es pot tramitar telemàticament s’han iniciat noves activitats específiques la constitució de més del 75 % de les per al progrés professional de activitats econòmiques que es creen a la persones estrangeres en el marc ciutat amb un significatiu estalvi de temps de la iniciativa per atraure el talent i de costos. Enguany, s’han constituït per «Do It in Barcelona». via telemàtica 267 noves empreses amb • Col·laboració amb la província de les formes jurídiques de Societat Limitada Roma per a la transferència del model (SL), Societat Limitada Nova Empresa desenvolupat per Barcelona Activa en (SLNE) o autònom. El 55 % de les orientació i progrés professional, i noves empreses constituïdes telemàticament fases de la transferència d’aquest model a Catalunya com a SL ho han fet a través al Servei Públic d’Ocupació de l’Estat. de Barcelona Activa. • S’ha treballat per facilitar a les empreses l’accés al finançament, amb Creació d’empreses múltiples actuacions com ara l’establiment i creixement empresarial de convenis amb entitats financeres, el suport a la tramitació d’ajuts i L’estratègia d’actuació de Barcelona subvencions, el programa d’atracció Activa ha estat caracteritzada per d’inversors internacionals «BCN Venture un important lideratge en l’impuls Hub» i nous programes d’investment a la creació de nova activitat econòmica readiness i fòrums d’inversió als sectors i al suport a les empreses de Barcelona, d’entreteniment digital, healthcare tot actuant sobre els diferents aspectes i aplicacions per a mòbils. D’aquesta que hi incideixen, com ara la simplificació manera, s’han obtingut més de 4,5 milions administrativa, l’accés a finançament d’euros per a la creació de noves o l’aparició de noves empreses en sectors empreses i s’han presentat operacions estratègics per a Barcelona, sense oblidar per a l’obtenció de finançament però, els col·lectius d’emprenedors més públic per a l’R+D+I, a través del vulnerables. programa «Innoactiva», per valor A continuació es detallen les accions de 2,3 milions d’euros. més destacades d’enguany de Barcelona • Programes per impulsar la creació Activa per a la creació i el creixement d’empreses en sectors estratègics, com d’empreses. la biotecnologia, els mèdia o les TIC, amb la novetat del programa EcoEmprenedorXXI, • S’han reforçat els mecanismes de en col·laboració amb les entitats referents foment i suport a la creació d’empreses, en cada sector, com ara BioCat, Genoma la qual cosa s’ha traduït en 2.490 nous España, Microsoft, Gamesa, la Caixa, projectes empresarials acompanyats, dels la Cambra de Comerç de Barcelona 55 03 Promoció econòmica/CAT (2010) 19/5/11 13:37 Página 56 Promoció econòmica i la Generalitat, entre d’altres, l’IESE, el programa de formació en gestió que han comptat amb 86 participants. empresarial «Eines bàsiques de gestió», • Programes per promoure la creació amb una oferta de 42 seminaris i tallers d’empreses com a oportunitat altament especialitzats, l’Escola de Dones professional de futur, especialment Emprenedores que, en la seva segona entre aquelles persones en situació d’atur edició, ha comptat amb el programa d’alt de col·lectius amb major vulnerabilitat. nivell «Learning to Growth», i la publicació En aquest sentit, a través de programes de la guia d’experts que ofereixen serveis a mida per a majors de 40 anys, joves avançats a empreses. o dones emprenedores, professionals • Accions de foment de la provinents del sector de la construcció internacionalització, amb 279 empreses i artesans i artesanes, s’han acompanyat participants en seminaris i tallers pràctics 430 projectes empresarials. sobre la matèria i 5 ponts tecnològics • S’ha promogut la recuperació i d’innovació que han tingut com econòmica i comercial del Districte a destinació Silicon Valley i Nova York, de Ciutat Vella a través del foment de la i la Xina, Corea i el Brasil, amb un altre creació de noves activitats econòmiques. pont invers amb empreses del Japó. Amb aquesta finalitat, s’ha creat el Al mateix temps, s’ha facilitat l’aterratge programa «Instal·la’t al barri», al nou Espai d’empreses innovadores de Barcelona a Crea del Convent de Sant Agustí, amb Silicon Valley, mitjançant l’acord establert, l’objectiu d’impulsar negocis als més de en col·laboració amb la Cambra de 300 locals comercials buits del Districte. Comerç de Barcelona, amb la incubadora • S’ha treballat per ampliar el model Plug&Play, a través del qual ja s’hi reeixit d’incubació de Barcelona Activa, han instal·lat per créixer 12 empreses amb la posada en marxa d’una nova de la ciutat i de l’àrea metropolitana. incubadora d’empreses al carrer dels • S’ha llançat la plataforma 2.0 Almogàvers que, amb 4.870 m2, entrarà BizNetBarcelona, de referència a la ciutat en funcionament el 2011 per impulsar i a l’àrea metropolitana, per a la el creixement de noves empreses cooperació empresarial, per facilitar innovadores de la ciutat. Aquest ha estat i promoure l’establiment de relacions el projecte base pel qual Barcelona de cooperació i negoci entre empreses ha obtingut el reconeixement de Ciutat i amb el món de la recerca. de la Ciència i la Innovació per part • S’han realitzat 3 projectes del Ministerio de Ciencia e Innovación. de transferència del model de promoció • Salt d’escala del Dia de l’Emprenedor de la creació d’empreses i de creixement cap al bizBarcelona, un esdeveniment empresararial a Monterrey, Quito i Cape d’emprenedoria i innovació d’abast Town, i s’ha participat activament internacional que, realitzat a la Fira de en 6 projectes europeus en àmbits com Barcelona, suma el Dia de l’Emprenedor, el de suport a clústers i indústries creatives, el Saló HiT Barcelona i el Saló de d’intercanvi entre emprenedors i pimes l’Emprenedor, i ha estat capaç d’atraure europeus (projecte Erasmus) més d’11.000 participants i 116 milions i de desenvolupament de projectes pilot d’euros per a projectes innovadors, de gestió de l’open innovation al sector i ha comptat amb el suport i la implicació públic. de 157 entitats, locals, nacionals i internacionals, vinculades al foment de l’empresa i la innovació. Divulgació i capacitació • Més suport a la gestió estratègica tecnològica de les empreses de la ciutat amb noves iniciatives, com ara el programa «aXelera Recollint el testimoni del Cibernàrium, for Global eXcellence» per a l’acceleració amb 11 anys de trajectòria creant de 28 empreses metropolitanes amb continguts i formant en Internet i noves alt potencial de creixement, el programa tecnologies a empreses i ciutadania, de formació en creixement empresarial Barcelona s’ha dotat d’una estratègia «Global Growth», en col·laboració amb integral amb el Pla d’alfabetització 56 03 Promoció econòmica/CAT (2010) 19/5/11 13:37 Página 57 Ajuntament de Barcelona 2010 Memòria d’Activitat Promoció Econòmica i capacitació digital a Barcelona 2010- i oferirà 150 cursos diferents per formar 2015, dissenyat com a l’eina per a la 16.000 professionals cada any. millora de la competitivitat i de la inclusió laboral de la població activa de la ciutat. En el marc d’aquest Pla, les principals Promoció del comerç actuacions dutes a terme des de Barcelona Activa han estat L’Ajuntament de Barcelona impulsa la les següents: competitivitat i el dinamisme del comerç a la ciutat tot donant suport a les • S’han atès 70.996 usuaris i usuàries activitats de promoció endegades a través de les diferents actuacions per les entitats sectorials o territorials impulsades per a la capacitació del món del comerç i fomentant-hi i divulgació tecnològica des de l’associacionisme amb actuacions l’equipament Cibernàrium, i les onze col·lectives. Així mateix, s’ha treballat antenes Cibernàrium desplegades en la millora de l’entorn urbà i en el a la ciutat, per apropar la capacitació diagnòstic i modificació de carències tecnològica a tots els districtes a través de l’actual xarxa comercial de la ciutat. de la Xarxa de biblioteques municipals. D’aquesta manera, les actuacions més • S’ha potenciat la formació tecnològica destacades han estat les següents: amb l’ampliació de l’oferta fins a 4.025 seminaris i tallers que han comptat • S’ha impulsat per primer cop una amb 49.746 participants, dels quals convocatòria pública de subvencions un 53 % estava en situació d’atur, per a la millora de la competitivitat del que han millorat les seves competències sector que ha rebut projectes per valor tecnològiques. Com a centre aproximat de 1.300.000 euros presentats col·laborador ACTIC, a través del per 51 associacions de comerciants. Cibernàrium, 623 persones han realitzat • S’ha promogut la campanya de llums proves per a l’acreditació de les seves de Nadal 2010-2011 que ha contribuït a competències tecnològiques. reforçar l’activitat comercial molt intensa • S’ha consolidat el Cibernàrium com a durant aquesta època de l’any. punt de trobada per a la reflexió i el debat • S’han impulsat projectes de suport sobre el progrés de les noves tecnologies, al comerç urbà més afectat per les obres tot integrant-hi la comunitat de la ciutat d’infraestructures de llarga durada vinculada a aquest sector. En aquest per tal de minimitzar-ne els efectes. àmbit, s’han impulsat 5 jornades, amb • S’han dinamitzat els eixos comercials prop de 1.000 assistents, amb temàtiques amb l’organització de passarel·les de d’alt interès, com ara les tecnologies moda i jornades de comerç al carrer per mòbils, les xarxes socials, el llibre de text apropar els establiments comercials de la digital, el màrqueting 2.0 i el cloud zona als ciutadans. En són exemple Barna computing. Centre, Eix Sarrià, Eix Sant Martí, Sant • S’ha treballat per posar en marxa el Gervasi (Barnavasi), Cor Eixample, Sant Centre de Formació per a Professionals Antoni Comerç, Cor d’Horta, Eix de Sant i Pimes al nou edifici MediaTIC, entorn Andreu, la Rambla i Eix Raval. singular que concentrarà empreses • S’ha continuat impulsant la millora i institucions del sector tecnològic. competitiva del comerç de Barcelona Amb el suport d’un consell assessor a través de la formació ocupacional, integrat pel sector públic i privat, amb el suport a la creació de noves empreses la presència, entre d’altres, de Microsoft, i l’organització de jornades formatives Google, Telefónica, Bdigital Centre sobre processos de negociació comercial Tecnològic, BioCat, la Universitat Oberta impartits per ESADE. Així mateix, de Catalunya (UOC,) la Facultat s’ha treballat en l’actualització del cens d’Informàtica de l’Universitat Politècnica de locals comercials de la ciutat que de Catalunya (UPC) o el Col·legi permetrà comptar amb una visió més d’Enginyers Informàtics de Catalunya. àmplia del sector i desenvolupar les El Centre entrarà en funcionament al 2011, actuacions de suport i millora necessàries. 57 03 Promoció econòmica/CAT (2010) 19/5/11 13:37 Página 58 Promoció econòmica • S’ha organitzat la 13a edició del premi 2011, aquest any s’hi han fet 61 actuacions «Barcelona, la millor botiga del món» dins amb 520.121 euros d’inversió. el qual, per primera vegada, s’ha lliurat • Celebració de 1a edició de la fira el premi «Barcelona, els millors mercats de mercats i gastronomia Mercat del món», dirigit als operadors de Mercats, amb 180.000 assistents, duta i les associacions dels mercats. a terme en el marc de la iniciativa • S’han revisat i modificat l’Ordenança europea Emporion per a la promoció d’activitats i centres de comerç alimentari dels mercats com a nuclis del i el Pla especial d’equipament comercial desenvolupament econòmic, social alimentari (PECAB), per adequar-los amb i urbà. el consens de tot el sector a les noves • Campanyes i acció per promoure una necessitats del mercat . alimentació saludable amb més de • S’ha potenciat la proposta didàctica 50 activitats vinculades a la salut a tots «El comerç a les escoles», amb 20 centres els mercats, el programa de televisió educatius adherits, per afavorir entre «La salut al cistell», emès per TV3, amb la els alumnes el coneixement de l’entorn presentació dels 39 mercats d’alimentació, i de la ciutat i, alhora, educar-los per nous programes educatius i el web a un consum crític i responsable. www.menjodemercat.cat. • S’han atès 58.808 persones a través • S’ha continuat amb la promoció de l’Oficina Municipal d’Informació al d’activitats cíviques, solidàries i culturals, Consumidor (OMIC). D’aquestes, 48.426 dels barris i de ciutat, com a elements de han estat consultes i 10.382 reclamacions, relació, vertebració i integració social, majoritàriament al voltant del sector amb més de 70 activitats a tots els de les telecomunicacions, el mercats durant el mandat. subministraments energètics, el turisme, • En el foment del comerç sostenible, l’habitatge, els mobles i la decoració, la s’ha consolidat la recollida selectiva de compra d’electrodomèstics i el transport residus amb el resultat de que el 47 % aeri. Quant a les gestions realitzades, el de la brossa recollida és orgànica 72 % s’han solucionat directament a través degudament separada. de l’OMIC i més del 20 % s’han derivat • S’ha reforçat la imatge dels mercats, a la Junta Arbitral de Consum. amb una campanya de dinamització comercial de proximitat, amb la nova web www.mercatsbcn.cat, amb el suport a les Mercats municipals campanyes comercials (Sant Jordi, Nadal, Reis, etc.) i amb les celebracions de barri L’Institut Municipal de Mercats de on participen els mercats. En total, més Barcelona (IMMB) ha continuat amb les de 175 activitats de promoció diferents accions que es van concretar al organitzades per als mercats. Programa d’Actuació Municipal 2008-2011. • Millora de l’oferta de serveis. La inversió realitzada en mercats enguany Actualment, 24 mercats obren més d’una ha ascendit a 26 milions d’euros, cosa que tarda i 13 ho fan les tardes dels divendres, suposa que, en aquest mandat, s’haurà fet 13 mercats disposen de Servei a domicili, una inversió total de 125 milions d’euros. 13 mercats de Punt d’informació i 17 tenen connexió Wi-Fi. • Durant el període 2009-2010 els • Impuls del programa «Opera», equipaments implicats en remodelació en col·laboració amb Barcelona Activa han estat: Sant Antoni, el Ninot, Sants, i l’Àrea de Comerç de la Diputació de el Bon Pastor, el Guinardó (que ja Barcelona, per promoure l’autoocupació funcionen com a mercats provisionals) i crear empresa als mercats municipals. i la Vall d’Hebrón i els Encants-Fira de Bellcaire (actualment en obres). De la Guineueta i Provençals, se n’han Mercabarna realitzat els projectes i es començaran les obres de remodelació parcial durant el Mercabarna desenvolupa una doble 2011. En el marc del Pla de millores 2008- funció, gestiona el servei públic dels 58 03 Promoció econòmica/CAT (2010) 19/5/11 13:37 Página 59 Ajuntament de Barcelona 2010 Memòria d’Activitat Promoció Econòmica mercats centrals de Fruites i Hortalisses Promoció internacional/ i de Peix de la ciutat, com a mitjà propi Consolats de Mar de l’Ajuntament de Barcelona, i promou i gestiona serveis diversos, en règim Amb la missió de promoure l’increment de competència, a la Zona d’Activitats dels fluxos, intercanvis i relacions Complementàries, a Mercabarna-flor econòmiques de Barcelona amb l’exterior, i a l’Escorxador. per tal d’impulsar la nostra economia Enguany han destacat les següents i el nostre lideratge empresarial, Promoció activitats: Econòmica Internacional treballa tant • En el marc del Pla estratègic en mercats estrangers com en la mateixa del clúster alimentari, s’han anat ciutat. desenvolupant les diferents fases de les línees de negoci detectades per • S’han realitzat 68 accions de promoció millorar la productivitat i competitivitat a l’exterior, entre les quals han destacat de les empreses. Destaca el colideratge, 2 ponts de negocis al Brasil i al Marroc, juntament amb l’agència ACC1Ó del 4 ponts tecnològics, 7 missions Departament d’Innovació Universitat de promoció i 35 presentacions i Empreses de la Generalitat, del clúster internacionals. També s’ha participat Food Service de Catalunya. a 20 fires de primer nivell internacional, • Pel que fa a l’activitat dels mercats amb una assistència de 4.300 persones majoristes, tant en el Mercat Central als diferents actes promoguts. de Fruites i Hortalisses com en el Mercat • S’ha participat activament a l‘Exposició Central del Peix, hi ha hagut una baixada Universal de Xangai, on Barcelona en el volum de mercaderia i un increment ha disposat d’un estand propi per de preus. L’evolució comercial al sector maximitzar les oportunitats en clau de flors i plantes, però, ha incrementat econòmica. lleugerament, tant en el volum com en els • S’ha consolidat el Barcelona Economic preus. Quant a l’Escorxador, la tendència Triangle (BET), amb la participació a les continua força semblant a la de l’any principals fires internacionals, entre elles anterior, hi ha contenció en el número la MIPIM, a Cannes, i l’Expo Real, a Munic, de sacrificis però un discret augment i la implementació d’una estratègia del número total de tones de carn. comercial que ha permès presentar En el camp mediambiental, s’han licitat de forma més eficient els diferents les contractes de neteja i recollida de projectes a inversors internacionals. residus i de subministrament energètic • S’ha desplegat el conjunt d’actuacions amb la finalitat d’optimitzar costos del programa d’atracció de talent i recursos i aconseguir més eficiència. emprenedor i innovador global «Do It in També se segueix treballant Barcelona», i s’ha fet una àmplia difusió en la millora del funcionament de la iniciativa a través de les diferents de la depuradora. accions de promoció econòmica • S’han realitzat inversions per un valor internacional. de 4,5 milions d’euros, que han suposat, • S’ha presentat el nou Pla estratègic entre d’altres, la urbanització de l’espai 2010-2011 del Comitè de que el mercat provisional de la flor ha Desenvolupament de Rutes Àeries deixat lliure i la construcció del Pavelló (CDRA). Destaca l’increment de les Multiservei III. freqüències intercontinentals en 64 • S’han format 809 persones aturades i la inauguració de 10 noves rutes en diferents oficis agroalimentaris i s’ha intercontinentals, entre elles, BCN-Mont- impartit formació continuada a 1.221 Real i Toronto i Singapur-BCN-Sao Paulo. professionals de les empreses ubicades • S’ha continuat amb la dinamització a Mercabarna. Destaca la participació de la comunitat econòmica estrangera durant cinc mesos en la formació establerta a Barcelona, amb l’organització de l’equip de vendes de la distribuïdora de 8 actuacions específiques (Barcelona «Supermercados La Cadena» de Santo Updates) amb consolats i cambres Domingo. de comerç estrangeres, entre d’altres, 59 03 Promoció econòmica/CAT (2010) 19/5/11 13:37 Página 60 Promoció econòmica dels Països Baixos, Mèxic i Alemanya, desenvolupament econòmic més 15 activitats de networking amb adequada. Des de Sectors Estratègics empresaris i professionals estrangers s’ha actuat tot potenciant el Clúster i 13 seminaris i accions de benvinguda Agroalimentari a la plataforma BZI. als estudiants estrangers d’escoles • S’ha desenvolupat el Pla estratègic del de negoci de reconegut prestigi Clúster d’Educació Superior de Barcelona, internacional, com IESE i ESADE. s’ha realitzat una primera missió de • S’han organitzat 45 ponts inversos promoció d’aquest sector a la Xina i i agendes per a delegacions econòmiques s’ha publicat una guia on-line de màsters i empresarials en viatge de negocis d’excel·lència que ofereixen les diferents o prospecció, per exemple, les provinents institucions educatives de Barcelona del Japó, Quebec, Tel Aviv i Sant i l’àrea metropolitana. S’ha celebrat Petersburg, i s’ha donat suport a la 1a edició de l’International Corporate 14 conferències, congressos o fòrums Universities Forum per atraure formació econòmics de projecció internacional directiva internacional a Barcelona. arribant a una audiència estratègica • S’ha impulsat el Projecte LIVE per de més de 6.000 persones. a la promoció del vehicle elèctric, • Amb el compromís d’ampliar la Xarxa juntament amb l’ICAEN, ENDESA, SEAT, de Consolats de Mar fins a 16 ciutats, IDAE i Siemens. Entre les accions aquest any han entrat en funcionament realitzades, han destacat la posada els d’Istanbul, Mont-Real, Sao Paulo i Berlín. en marxa de l’Oficina d’Atenció Ciutadana per a la Mobilitat Elèctrica i l’oficina virtual www.livebarcelona.cat, la promoció Promoció de sectors internacional del projecte i l’assoliment de estratègics i innovació l’organització de l’EVS27 (Congrés Mundial del Vehicle Elèctric) a Barcelona el 2013. En la promoció dels diferents sectors • S’ha organitzat la 19a edició de la Festa econòmics estratègics i la innovació al Cel, dedicada a la celebració del a la ciutat, s’han intensificat i posat en centenari de l’aviació a Barcelona, amb marxa noves iniciatives per promoure 400.000 espectadors. S’ha participat, el desenvolupament competitiu de les juntament amb la plataforma empreses mitjançant la coordinació de publicoprivada BAIE en els congressos clústers i plataformes publicoprivades. «Cassini-Huygens» i IPPW7 (ESA, NASA). • S’ha posat en marxa el cercador web • S’han realitzat 3 noves iniciatives BCN Espais de negoci, per posar en de reforç de la competitivitat als àmbits contacte les necessitats locals i de lesTIC i de l’educació, del peix fresc internacionals d’espai empresarial amb i del disseny–ciutat. l’oferta immobiliària disponible a la ciutat. • S’han organitzat diferents congressos S’han atret noves seus corporatives al d’abast internacional a través de 22@ com ara Ubifrance, Eurecos, Altran, plataformes publicoprivades i en el marc Intersharei Pasiona, que se sumen a les de la promoció dels clústers, com ara recentment instal·lades de la Comisión el BDigital Global Congress (2.000 del Mercado de las Telecomunicaciones assistents), el BDigital Apps (7.000 (CMT) i de Bassat Ogilvy. assistents), la Barcelona Design Week • S’ha impulsat la transferència (1.272 assistents) i la BioEurope Spring tecnològica ciència-empresa a partir del (1.700 assistents). congrés Smart Geometry 2010 a través • S’ha impulsat el Contract de SynergyS 22@Barcelona, que ha Manufacturing en Tecnologies Mèdiques i, comptat amb 40 empreses i 140 en el marc del II Fòrum Biocat, s’ha signat investigadors. un conveni per promoure la marca • S’ha commemorat el 10è aniversari del Barcelona Biotech. 22@Barcelona. Durant aquesta dècada, • S’ha realitzat un estudi de l’impacte de al Districte s’hi han ubicat més de 3.500 l’estació de la Sagrera en l’entorn i la ciutat empreses i ha guanyat més de 55.000 per tal d’ajudar a definir l’estratègia de llocs de treball. 60 03 Promoció econòmica/CAT (2010) 19/5/11 13:37 Página 61 Ajuntament de Barcelona 2010 Memòria d’Activitat Promoció Econòmica • S’ha impulsat el saló HiT Barcelona, un 7 % a l’aeroport i un 9% en creuers, referent d’inversió internacional, i el 4t i s’ha arribat als 29.209.595 i 2.347.976 Symposium on Urban Clusters and Parks, passatgers, respectivament. S’han per primer cop dins del marc de celebrat a Barcelona 48 congressos l’esdeveniment de ciutat bizBarcelona, de més de 1.000 delegats, cal destacar que ha atret més de 500 inversors l’alça dels vinculats a la salut, la ciència nacionals i internacionals per conèixer i la medicina. les 1.000 empreses participants amb • S’ha creat un fons de quatre milions l’objectiu d’invertir-hi a mig termini. d’euros, en col·laboració amb la Cambra • S’ha fomentat la innovació empresarial de Comerç, Fira de Barcelona i Turisme amb la consolidació de l’Urban Lab, amb de Barcelona, per atraure esdeveniments 2 proves pilot, i s’ha creat una pàgina econòmics estratègics, nacionals web per tal de difondre’n la iniciativa i i internacionals, motors d’atracció centralitzar totes les demandes de projectes d’activitat econòmica, talent pilot (www.22barcelona.com/urbanlab). i posicionament internacional per a la ciutat • S’ha treballat intensament en la Promoció territorial i turisme preparació de la candidatura de Barcelona a la convocatòria feta per GSMA per La Direcció de Promoció Territorial atorgar la seu de la Mobile World Capital i Turisme és un nou òrgan creat per al període 2013-2017, que es resoldrà a començaments d’aquest any com durant el 2011. a conseqüència, per una banda, de les • S’ha sistematitzat l’actuació conjunta propostes del Pla estratègic de turisme del Sector de Promoció Econòmica de la ciutat de Barcelona en relació i els districtes municipals a través a la governança del turisme a la ciutat de la signatura d’acords de programació i, per l’altra, de la necessitat d’articular de o cartes de servei. Així mateix, s’ha creat manera sistemàtica la relació del conjunt un nou àmbit de coordinació periòdica del Sector de Promoció Econòmica amb els districtes. i els districtes municipals. En aquest sentit, l’actuació del Sector de Promoció Econòmica en l’àmbit de la Promoció del disseny, moda promoció territorial i el turisme ha estat i tendències caracteritzada pels següents fets: L‘activitat desenvolupada des de la • S’ha posat en marxa el Pla estratègic Direcció de Promoció del Disseny, Moda de turisme de la ciutat de Barcelona i Tendències al llarg de l’any ha girat per impulsar un nou model de gestió al voltant de dues línies de treball. del sector del turisme basat en la D’una banda, la gestió diària d’aquelles desconcentració territorial de l’activitat demandes, principalment del sector turística, una nova governança del turisme privat, en relació a la implementació en el marc de la ciutat i el seu entorn de firmes de moda a Barcelona, territorial, la generació de complicitats i, de l’altra, la col·laboració i suport amb la societat i les institucions i a diversos esdeveniments de ciutat el lideratge i la millora competitiva que contribueixen a la dinamització de la destinació i dels sectors relacionats econòmica i projecció exterior del sector, amb el turisme. al posicionament internacional de • S’ha produït un canvi de tendència Barcelona com a ciutat de referència en l’activitat turística, després de 2 anys en moda i tendències i al suport de reducció en un context de crisi i al reconeixement al talent creatiu econòmica, i s’han recuperat les xifres de la ciutat. de l’any 2007, any de màxims històrics. Enguany la ciutat ha enregistrat 7,1 • S’ha donat suport a la instal·lació de milions de turistes allotjats en hotels, noves firmes, tant pel que fa a la gestió s’ha incrementat el trànsit de passatgers, dels tràmits municipals necessaris com 61 03 Promoció econòmica/CAT (2010) 19/5/11 13:37 Página 62 Promoció econòmica a la relació i vinculació amb els principals estratègiques a desenvolupar en els agents del sector a la ciutat, han destacat diferents àmbits d’actuació del Sector, així la inauguració de la firma internacional com promoure i impulsar el posicionament Guess, al passeig de Gràcia, o la coneguda de Barcelona com a referent econòmic, joieria Tiffany, que també hi ha inaugurat ocupacional i empresarial. la seva primera botiga a Barcelona. • S’ha col·laborat i donat suport a les • S’han posat en marxa noves webs, dues edicions del saló de moda urbana com ara la www.bcn.cat/treball, The Brandery que l’Ajuntament i la Fira per trobar feina a Barcelona, van posar en marxa el 2009, especialment la www.bcn.cat/barcelonabusiness, a les accions Off Fira, a les dues edicions adreçada als possibles inversors i de la Plataforma 080 Barcelona Fashion, professionals interessats en instal·lar-se passarel·la de dissenyadors emergents a Barcelona amb un nou newsletter amb ressò internacional, promoguda per quinzenal en tres idiomes, la Generalitat de Catalunya, a la Barcelona i la www.livebarcelona.com, oficina Bridal Week, saló professional de virtual del Projecte LIVE de promoció referència mundial en el calendari del vehicle elèctric. de moda nupcial i a la trobada anual de • S’han editat noves publicacions per dissenyadors internacionals de la Setmana a la promoció econòmica de Barcelona: de la Joieria Contemporània de Barcelona. Observatori de Barcelona 2009-2010, • També s’ha donat recolzament a les Barcelona en xifres 2010, el nou format dues edicions de la passarel·la ModaFad de la Barcelona Good News, la guia i al MerkaFad com accions de suport i Welcome to Barcelona, Setting up in foment de creadors emergents, a les dues Barcelona, Catalan for Business o l’edició edicions de la iniciativa privada Changing de les conclusions de la Comissió de Room, al certàmen El Botón-Mango Prospectiva del Pla Estratègic Metropolità. Fashion Awards, concurs internacional També s’han elaborat nous materials de destinat a fomentar i potenciar la promoció de diferents projectes com ara projecció internacional dels joves talents el Barcelona Economic Triangle (BET) de moda amb un premi de 300.000 o l’Exposició de Xangai, i s’ha coordinat euros, i a diversos actes vinculats a les el disseny dels estands de les fires MIPIM escoles de disseny i moda de visibilitat i ExpoReal. i reconeixement al treball dels seus joves • S’han elaborat diferents informes sobre creadors. l’evolució de l’economia, el mercat laboral i altres qüestions de màxim interès per a l’economia de Barcelona, com ara Comunicació, Màrqueting els informes trimestrals de conjuntura, i Prospectiva Econòmica l’informe sobre el posicionament global de Barcelona en el marc del projecte La Direcció de Comunicació, Màrqueting Marca Barcelona i la radiografia i Prospectiva Econòmica, de nova creació socioeconòmica i empresarial dels amb el procés d’integració que s’ha portat districtes de Barcelona. També s’han inciat a terme durant al Sector de Promoció i estan en curs els informes «Els preus Econòmica, ha coordinat la gestió de alimentaris a Barcelona», «Barcelona, l’estratègia de comunicació i de màrqueting ciutat-regió competitiva? Creativitat i i els estudis i la prospectiva del conjunt coneixement: elements claus en el context de les àrees del Sector de Promoció europeu» i «Barcelona Metròpoli Creativa. Econòmica, amb l’objectiu d’informar Base de dades, knowledge, urban maps i difondre’n les diferents activitats entre i mapping document», aquest últim per els ciutadans, analitzar les tendències monitoritzar l’evolució de Barcelona en actuals i futures per definir noves línies els àmbits del coneixement i la creativitat. 62 03 Promoció econòmica/CAT (2010) 19/5/11 13:37 Página 63 Ajuntament de Barcelona 2010 Memòria d’Activitat Promoció Econòmica Taula 1 Indicadors Activitat turística 2010 2009 % Variació Nombre de turistes allotjats en hotels 7.133.524 6.476.033 10,2 Nombre de pernoctacions en hotels 14.047.396 12.817.170 9,6 Despesa internacional amb targeta de crèdit (en milers d’euros) 1.602.959 1.400.337 14,5 Taxa d’ocupació hotelera sobre habitacions 74,8 72,0 2,8 Trànsit de passatgers i de mercaderies Nombre de passatgers en linies aèries 29.209.595 27.311.765 6,9 Tones de mercaderies en tràfic aeroportuari 104.280 91.078 14,5 Nombre de passatgers de creuers 2.347.976 2.152.847 9,1 Nombre de contenidors de mercaderies en tràfic portuari (TEU) 1.945.733 1.800.213 8,1 Tones de mercaderies en tràfic portuari 42.876.954 41.781.476 2,6 Activitat laboral i empresarial Nombre de projectes empresarials acompanyats per a la creació d’empreses 2.490 2.132 16,8 Nombre de projectes empresarials acompanyats en sectors estratègics 550 343 60,3 Ocupació, talent i persones Atur registrat a Barcelona (a 31 de desembre) 100.868 101.069 -0,2 Nivell de contractació indefinida 11,9 13,0 -1,0 Nombre de participants en programes per a l’ocupació 65.836 53.649 22,7 Afiliació al conjunt de règims de la Seguretat Social a Barcelona 1.015.007 1.027.202 -1,2 Nombre de persones aturades formades 6.906 3.542 95,0 Comerç i consum Nombre de visitants als mercats municipals d’alimentació 62.350.521 56.723.000 9,9 Nombre de traspassos als mercats 280 396 -29,3 Nombre de reclamacions gestionades per l’OMIC 11.030 11.840 -6,8 Nombre de reclamacions tramitades per l’OMIC amb resultat positiu per al reclamant 5.568 7.517 -25,9 63 04 Urb Infraestruc Habit/CAT (2010) 19/5/11 15:06 Página 64 04 Urb Infraestruc Habit/CAT (2010) 19/5/11 15:06 Página 65 Ajuntament de Barcelona 2010 Memòria d’Activitat Urbanisme, Infraestructures i Habitatge Urbanisme, Infraestructures i Habitatge Els objectius han continuat essent de l’equipament docent i les condicions 4t Tinent d’alcalde: promoure i desenvolupar l’urbanisme d’edificació de les parcel·les incloses en Im. Sr. Ramon Garcia-Bragado i Acín de la ciutat a través de la redacció l’àmbit per a la construcció d’una escola Regidora d’Urbanisme*: d’instruments de planejament, la gestió bressol municipal. Ima. Sra. Gemma Mumbrú Moliné urbanística, projectes urbans, llicències • PEU del subsòl i del sistema d’espais d’obres i activitats i altres procediments; lliures al sector Nord-Glòries: L’objecte Delegat d’Habitatge: facilitar, millorar i assegurar l’habitatge es possibilitar la implantació en subsòl Sr. Antoni Sorolla i Edo a les persones; impulsar la reconversió d’espais tècnics per a la instal·lació de Gerent del Sector: urbanística dels barris; transformar màquines de climatització i producció Sr. Ramon Massaguer i Melèndez espais de ciutat; rehabilitar els cascs d’aigua calenta sanitària. Gerent de l’Institut Municipal antics; estudiar noves propostes per • PEU de concreció del tipus d’Urbanisme: als barris d’atenció especial; reforçar d’equipament i la ordenació volumètrica Sr. Josep M. de Torres Sanahuja actuacions de recuperació que aporten de la finca situada als carrers de Sant personalitat als barris; transformar espais Gervasi de Cassoles, 60-66 i Teodora industrials a nivell de barri; mantenir Lamadrid, 7-15. L’objecte és El conjunt que conforma el Sector i millorar l’art públic de Barcelona; vetllar la urbanització i cessió de la part d’Urbanisme i Infraestructures integra pel patrimoni arquitectònic de la ciutat; de la parcel·la afectada pel vial; el planejament, la gestió del sòl, incorporar noves tecnologies l’ajustament dels edificis a l’alineació els projectes, les llicències, el seguiment informàtiques; cooperar amb altres oficial i el reordenament de volums; de les obres i les infraestructures i tot entitats per al desenvolupament urbanístic el manteniment de les edificacions de plegat genera les grans transformacions i promoure desenvolupar i fer el seguiment major interès i la reducció de la fondària que han de fer de Barcelona una ciutat de les infraestructures de la ciutat. edificada; la reubicació del sòl qualificat per viure-hi. Barcelona ha fet bandera com a 13a per tal de disposar de tot d’una «geografia variable» que va des de el front de Teodora Lamadrid per a realitats relativament petites –els barris– Planejament la implantació d’una residència geriàtrica. fins a l’àrea i la regió metropolitanes. • PMU de l’illa delimitada pels carrers Els projectes urbans combinen Al llarg de l’any s’han aprovat de Bolívia, Bac de Roda, Perú actuacions concretes en espais propers definitivament un total de 88 plans, i prolongació virtual del carrer de i molt visibles amb grans transformacions mitjançant diferents instruments de Provençals (22@). L’objectiu és definir urbanes que poden afectar tota la ciutat planejament, que han representat un total l’ordenació volumètrica de l’illa. i l’àmbit metropolità. La ciutat de superfície d’àmbit de 1.119.245 m2. Entre • Modificació del PMU sector 8 de la ha anat consolidant un model de els plans aprovats, ja sigui en fase inicial, MPGM per a la transformació de la Marina desenvolupament d’infraestructures provisional o definitiva, podríem destacar de la Zona Franca. Per precisar les i ha compaginat les seves necessitats els següents: qualificacions de les zones d’habitatge amb les dels ciutadans i ciutadanes, protegit i ajustar amb els estudis tot combinant els espais públics • PEU de l’àrea E13, del PE de la façana reparcel·latoris el sostre per a usos de qualitat i la qualitat de vida, amb al mar de Barcelona al sector del parc de i per a illes, així com l’estudi econòmic. el desenvolupament d’infraestructures. Carles I i l’avinguda d’Icària. Els objectius • MPGM per a l’ordenació de l’àmbit són la definició de la titularitat, l’ús i les discontinu a les illes Londres-Villarroel- Ens adscrits: condicions d’edificació que han de regir París- Comte d’Urgell i París-Casanova- els sòls dotacionals per tal de propiciar Córcega-Villarroel. En fase d’aprovació la instal·lació de la seu de la proposta provisional. Nova regulació ajustada • Institut Municipal d’Urbanisme «Diàleg a la Fosca» i la de Barcelona a la senténcia del conjunt d’equipaments (IMU) Turisme i Gremi d’Hotels en una part i habitatges socials de les illes • Patronat Municipal d’Habitatge del sector d’equipaments E13. de referència. (PMH) • PEU i MU d’escoles bressol. Es preveu • PMU per a l’ordenació de l’edificació • Barcelona Gestió Urbanística, concrear l’ús i l’ordenació de l’edificació al passeig de Maragall, 29-35 i a l’interior S.A. (BAGURSA) del conjunt de 4 escoles bressol d’illa delimitada pel passeig de Maragall • Institut Municipal del Paisatge emplaçades a Sant Antoni Maria Claret, i els carrers de Sant Antoni Maria Claret, 138-146, Provença, 408-418, Olzinelles, Indústria i Conca. Creació d’un espai lliure Urbà (IMPU) 73-79 i Europa, 39-41. i un equipament de titularitat i destí • Barcelona d’Infraestructures • PEU i MU per ordenació i usos de públic a l’interior de l’illa. L’adequació Municipals, S.A. (BIMSA) l’equipament de l’illa Enric Granados, del volum edificable i la demostració de Rosselló, Aribau i Còrsega. Determinació la seva integració a l’entorn. La regulació * Des de juliol de 2010. del tipus de titularitat pública, la tipologia del subsòl de les zones de clau 6e i 7b, 65 04 Urb Infraestruc Habit/CAT (2010) 19/5/11 15:06 Página 66 Urbanisme, Infraestructures i Habitatge per fer compatible l’ús de l’espai lliure • MPMU del sector 8 de la Marina i de l’equipament en superfície amb l’ús de la Zona Franca. L’objectiu es precisar de l’aparcament al subsòl. les qualificacions de zones d’habitatge • PMU de l’illa delimitada pels carrers protegit i ajustar amb els estudis de Pere IV, Badajoz, Almogàvers i Ciutat reparcel·latoris els sostre per a usos de Granada (22@). Transformació de l’illa, i illes. En fase d’aprovació provisional. amb la proposta de delimitació de sòls • MPE del Gran Teatre del Liceu. privats i de cessió, la tria de qualificacions L’objecte de la proposta és la regulació i usos, la concretació d’edificabilitats i de detallada i actualitzada de les condicions la configuració volumètrica de l’edificació, d’edificació i del règim d’ús del conjunt així com de les directrius per a la equipamental del Gran Teatre del Liceu. disposició de les infraestructures. Com també possibilitar la reubicació • Modificació del PGM d’àmbit d’activitats i l’agençament del coronament discontinu que abasta els municipis arquitectònic de l’equipament amb la de Barcelona -àmbits de les Corts, construcció d’un petit cos falca entre on s’ubiquen els terrenys del FC la torre escènica i el paral·lelepipèdic Barcelona, i els entorns de la plaça cos d’instal·lacions. d’Alfonso Comín- i de Montcada i Reixac • PMU per a l’ajust de les condicions -àmbits de la Vallençana baixa i el Pla d’ordenació de la MPGM al polígon de Reixac. En fase d’aprovació provisional. de les Cases Barates del Bon Pastor. • MPGM a l’illa delimitada pels carrers Té la finalitat de reajustar la superfície del Danubi, Pintor Tapiró, Cardenal Reig del sostre assignada a les zones 18. i la travessera de les Corts i entorns. • MPGM dels Tres Turons. Se n’ha En fase d’aprovació provisional. fet l’audiència pública i s’ha aprovat • PMU per a l’ordenació dels sòls provisionalment al Plenari del mes d’abril. en l’àmbit entre els carrers del Portal • Modificació puntual del PE de la nova de Santa Madrona, Cid i Perecamps. bocana del port de Barcelona. Aprovació El pla proposa modificar l’ordenació inicial. L’objecte és preveure i ordenar des prevista pel planejament vigent en l’àmbit de la vessant urbanística les necessitats dels carrers del Cid, de Perecamps i del derivades del destí a la marina esportiva Portal de Santa Madrona, amb una nova de la dàrsena de la nova bocana del port volumetria que es preveu destinar a una de Barcelona, i actualitzar i revisar dotació hotelera i a habitatge en règim l’ordenació del planejament. de protecció. La solució que es planteja • MPGM per a la incorporació al sistema permetrà aconseguir una major cohesió d’habitatges dotacionals de la parcel·la urbanística, amb els espais lliures de situada al carrer de l’Escorial, 177-179. l’entorn així com integrar en una sola Aprovació provisional. L’objecte del unitat arquitectònica el 25 % dels sostre contracte és incorporar nous sòls residencial que s’ha de destinar a d’habitatges dotacionals públics habitatge en règim de protecció i que el en el marc del Pla d’habitatges 2004-2010. planejament vigent estableix per a cada • PMU per als accessos viaris de una de les finques resultants. En fase l’avinguda Meridiana, per a la incorporació d’aprovació inicial. dels carrils BUS-VAO. Se’n preveu • PMU de l’illa delimitada pels carrers l’aprovació definitiva. L’objectiu és ajustar de Pere IV, Badajoz, Almogàvers i Ciutat el sòl destinat a viari i protecció de Granada.(22@). Té per objecte la de sistemes per permetre nous carrils transformació de l’illa delimitada pels BUS i VAO (vehicles d’alta ocupació) carrers de Pere IV, Badajoz, Almogàvers a l’avinguda de Meridiana i adaptar i Ciutat de Granada. Proposa la el nous accessos a la Trinitat Vella i Nova, delimitació de sòls privats i de cessió, des d’aquesta via. tot destriant qualificacions i usos; • PEI per a la regulació del tipus concreta edificabilitats i estableix la d’equipament situat al carrer de l’Amnistia configuració volumètrica de l’edificació, Internacional, 8-14, per ubicar-hi el centre així com les directrius per a la disposició de creació de dansa «Fàbrica de vidre de les infraestructures. Philips». Aprovació definitiva. Té per 66 04 Urb Infraestruc Habit/CAT (2010) 19/5/11 15:06 Página 67 Ajuntament de Barcelona 2010 Memòria d’Activitat Urbanisme, Infraestructures i Habitatge objecte concretar la titularitat i el tipus d’equipament per tal d’ubicar-hi el centre de creació de dansa «Fàbrica de vidre Philips». • Modificació del PMU del sector 10 de la Marina de la Zona Franca. Té per objecte ajustar l’ordenació proposada per tal d’integrar l’edificació que hi ha de Telefònica a la cantonada del carrer dels Motors amb el passeig de la Zona Franca; localitzar i qualificar expressament com a 18hp els terrenys destinats a la construcció d’habitatges de protecció pública; modificar l’estructura de la parcel·lació del Sector, per tal de facilitar–ne la gestió; millorar l’ordenació vigent per tal de facilitar el compliment de la legislació vigent en matèria d’habitabilitat i protecció contra incendis. • MPGM per a la transformació urbanística de la Verneda industrial- Torrent de l’Estadella. Aprovació provisional. L’objecte és l’ordenació integral amb la transformació dels usos existents al territori delimitat com a àmbit, per a la creació d’un nou barri d’usos mixtes (residència i treball), tot dotant-lo dels serveis, equipaments i espais lliures necessaris perquè totes dues funcions urbanes s’hi produeixin amb una qualitat elevada. Resta pendent actualitzar l’informe econòmic, verificar la viabilitat del Pla amb el 50 % d’habitatge protegit i concretar-ne la distribució. • PEU per a l’ordenació del subsòl del Mercat de Sant Antoni. Aprovació definitiva. L’objecte es una ordenació del subsòl que permeti la construcció de magatzems, un aparcament i un espai comercial. • PMU del sector de la plaça de Pere Figuera i Serra. Té per finalitat concretar l’ordenació i l’ús de l’edifici per al centre social que s’ha previst construir dins la delimitació del sector de desenvolupament, en el sòl que ja ocupava el centre anterior amb l’ampliació d’una planta. • PEI regulació del tipus d’equipament situat al carrer de Piferrer, 94 per ubicar- hi el centre cívic de la masia de Can Verdaguer: Té per objecte definir els paràmetres d’ordenació de l’edificació per tal d’ubicar-hi el centre cívic de la masia Can Verdaguer. 67 04 Urb Infraestruc Habit/CAT (2010) 19/5/11 15:06 Página 68 Urbanisme, Infraestructures i Habitatge • MPE de protecció del patrimoni municipal i d’altres administracions, del Districte de Sant Martí: La present fonamenta la iniciativa del planejament modificació té per objecte l’estudi i l’interès en la concreció dels usos i protecció de tots els elements o conjunts que s’hi podran desenvolupar. que tenen un interès històric • PEU per a la regulació de l’escola o arquitectònic, bé sigui a nivell individual bressol municipal del carrer de l’Aurora o com a elements que conformen en 24. L’objecte és la ordenació de l’àmbit conjunt el paisatge del Poblenou antic. per tal que s’hi pugui ubicar una escola • PEU per a l’adequació de l’illa bressol. Aprovació inicial. del campus sud, subàmbit ponent, • MPE de l’ampliació del sector 8 al programa funcional de l’edifici del del port de Barcelona. Aprovació inicial. CICRIT. L’objecte de la proposta és ajustar Té per objecte els reajustaments els paràmetres de l’edificació per propiciar en l’ordenació del sòl de l’àmbit del sector la implantació de la construcció destinada 8, com a conseqüència dels requeriments al Centre de Infraestructures Científiques de les instal·lacions que s’assenten per a la Recerca i Innovació Tecnològica en el moll d’inflamables i, especialment, (CICRIT). Se’n preveu l’aprovació per la necessitat de modificar el traçat definitiva. de la reserva de fossat per la recent • PEU i MU de definició i concreció construcció d’una nova atracada per dels paràmetres edificatoris dels sòls a vaixells de transport de granel líquid. d’equipaments situats en l’illa delimitada • PEU i MU per a la concreció pels carrers de Sancho de Ávila, Zamora, de l’equipament docent del sector Almogàvers i Joan d’Àustria (22@). 2 de la MPGM a la plaça de les Glòries. L’objecte és concretar les condicions En fase d’aprovació inicial. L’objecte d’edificació i la destinació dels sòls és el de concretar la ubicació de qualificats de 7ar i 17/7 situats a l’illa la qualificació com a sistema dels sòls delimitada pels carrers de Sancho de on ubicar l’equipament docent (CEIP), Ávila, Zamora, Pamplona i Almogàvers. ja previst a l’equipament vigent i Respecte del document aprovat al document de Compromís Glòries; inicialment, el Pla amplia els destins desenvolupar les determinacions fixades possibles de l’equipament 7a a sanitari- per la MPGM de la plaça de les Glòries assistencial i tècnic-administratiu, a més i el seu entorn, en relació a les reserves de l’inicialment previst de residència de sistemes del Sector de Millora Urbana2 universitària. Pel que fa als sòls 7ad de la modificació. i 7at se’n manté la destinació com • PMU del carrer de Casp, 1-13. a equipament docent i tanatori, La proposta comporta l’ordenació respectivament. Se’n preveu l’aprovació de volums corresponent a la parcel·la definitiva. per tal d’aconseguir un espai interior d’illa • PMU per a la concreció dels sòls i adequar la nova edificació a les d’equipament i zona verda del recinte preexistents en l’entorn (Cinema industrial de Palo Alto i entorns (22@). Novedades). L’objectiu és la concreció de la ubicació • PEU i MU per a l’equipament dels de la zona verda 6b i de la zona carrers de Bruc, Rosselló, Roger de Llúria d’equipament 7b situades en el recinte i Còrsega: Té per objecte qualificar el sòl de Palo Alto i entorns, i la definició dels d’equipament, definir els paràmetres paràmetres edificatoris per tal d’ubicar-hi d’ordenació i tipus d’equipament una escola bressol municipal. i concretar les condicions d’edificació • MPGM de l’àmbit de la muntanya que garanteixin la funcionalitat d’una nova de Montjuïc. Aprovació inicial. L’objecte escola bressol amb una bona integració és concretar el model urbanístic de la en l’entorn. muntanya, la qual cosa obliga a ajustar les • MPGM per a la regulació de qualificacions urbanístiques dels sistemes l’equipament situat al carrer dels Comptes actuals, espais lliures, equipaments i vials. de Bell-lloc, per ubicar-hi la biblioteca La utilització pública d’aquestes més de del Districte. Aprovació provisional. 300 ha urbanes, la majoritària propietat L’objecte és qualificar i localitzar 68 04 Urb Infraestruc Habit/CAT (2010) 19/5/11 15:07 Página 69 Ajuntament de Barcelona 2010 Memòria d’Activitat Urbanisme, Infraestructures i Habitatge una superfície de verd equivalent a a la Colònia Castells; 15 expropiacions aquella que es transforma en equipament centralitzades; 17 advertiments de recurs i també establir la titularitat pública contenciós; s’ha personat en 23 de l’equipament. procediments contenciosos administratius • PMU per a l’ordenació de les finques i en 2 desnonaments administratius i s’han del carrer de la Circumval·lació, 32B-32C- aixecat 16 actes administratives 34. Els objectius són la supressió del corresponents a expropiacions, pagaments carrer sense nom que hi ha entre les i consignacions. parcel·les i la regularització parcel·laria. A petició de la Direcció d’Actuació • PEU i MU per a la regulació de Urbanística, respecte a totes les llicències l’equipament del carrer de l’Alzina, 7-9. d’edificació sol·licitades als serveis del Té per objecte ajustar la qualificació Sector d’Urbanisme, la Direcció de Serveis d’equipament i determinar-ne la titularitat de Gestió Urbanística ha emès un total 32 pública, la tipologia d’equipament cultural informes sobre els deures i obligacions i les condicions d’edificació per a urbanístiques pendents de compliment la construcció d’un equipament per per part dels propietaris de les finques als Castellers de Gràcia i la Fundació objecte de la llicència d’obres sol·licitada. de la Festa Major. S’han redactat 294 informes de • PEU i MU per situar una escola bressol, valoració corresponents en la seva a l’avinguda de Rio de Janeiro: L’objecte majoria a expedients d’expropiació tant es concretar-ne la titularitat pública centralitzats com descentralitzats, bé i assignar-li la qualificació de 7b siguin fulls municipals d’apreuament, per instal·lar-hi una escola bressol. bé altres valoracions prèvies de • PMU per a l’ajust de les condicions prospeccions, o sobre resolucions del d’ordenació del polígon de les Cases jurat d’expropiació o sobre dictàmens Barates del Bon Pastor. Es reajusta la dels perits nomenats pel TSJC. superfície de sostre assignada a les zones A petició d’altres serveis o departaments 18 de nova creació, es conserva una part municipals, s’emeten puntualment de les casetes originals i es qualifica informes de valoració diversos, d’àmbit 7b i es trasllada la superfície de especialment per tal d’elaborar estudis zona verda. També es reajusten els límits econòmics de planejament urbanístic, de sòl d’equipament i es replantegen confirmar equilibris de beneficis les rasants del barri. i càrregues de diferents sectors, • Modificació del PE d’ordenació aprofitaments urbanístics resultants, etc. del Campus Nord de Pedralbes. Entre les actuacions de reparcel·lació Aprovació inicial. Té per objecte ajustar iniciades i/o acabades aquest any, l’edificabilitat i alguns paràmetres de n’han destacar les següents: determinades construccions arran de l’adaptació a l’espai europeu • Projecte de reparcel·lació en la d’educació superior i de la qualificació modalitat de compensació bàsica rebuda de Campus d’Excel·lència. del PAU de la MP del PGM en l’àmbit discontinu delimitat pel carrer de la Feixa Llarga, 14-20 i els carrers K i 50 de la Gestió urbanística Zona Franca (Akzo Nobel). Aprovació definitiva. Cedir gratuïtament i lliure de S’han tramitat i acabat (amb la inscripció càrregues els terrenys destinats a zona de la titularitat a favor de l’Ajuntament en verda i executar-ne la urbanització. el Registre de la Propietat) 22 expedients • Projecte de reparcel·lació en la de cessió gratuïta, i 3 expedients relatius modalitat de cooperació, del PAU del a les sol·licituds de devolució de parcel·les PMU de les parcel·les situades al carrer que en el seu moment havien estat de les Pedreres amb el de la Mare de Déu cedides (retrocessió). del Coll. Aprovació inicial. Es preveu S’han realitzat actuacions sobre adjudicar l’única finca resultant amb 180 expedients d’expropiacions aprofitament privat als propietaris descentralitzades, 62 dels quals pertanyen dels terrenys aportats, en proporció 69 04 Urb Infraestruc Habit/CAT (2010) 19/5/11 15:07 Página 70 Urbanisme, Infraestructures i Habitatge als seus drets, i la cessió a l’Ajuntament del PAU del PMU per a la compensació dels terrenys destinats a vial. de volums a les parcel·les situades al • Procediment d’ocupació directa de la passeig de Gràcia, 36 i 38-40. Aprovació finca del carrer de Pujades, 97 qualificada definitiva. L’objecte és l’efectiva de 7@. Aprovació definitiva. La cessió materialització a l’esfera juridicoreal del anticipada de la finca permetrà la trasllat de sostre edificable previst al PMU. rehabilitació de l’edifici situat al carrer • Projecte de reparcel·lació, modalitat de Pujades, 97, inclòs dins del PE de compensació, del PAU de PMU del sector protecció del patrimoni arquitectònic 10 de la MPGM de la Marina. Aprovació històric artístic de la ciutat de Barcelona. inicial. Per executar les determinacions • Encomana de gestió a Barcelona contingudes en la MPGM del sector 10 Sagrera Alta Velocitat per a la formulació i repartir les despeses d’urbanització i execució dels projectes de reparcel·lació previstes en el PE d’infraestructures. i d’urbanització del PAU 1 discontinu • Projecte de delimitació d’un PAU dins de la MPGM del Sector de Prim. del PEU de la masia de Can Mora. • Projecte de reparcel·lació de l’illa Aprovació inicial. Per obtenir-ne la cessió Cristòfol de Moura, Treball, Marroc de la vialitat prevista i fer-ne la urbanització. i Agricultura (22@). Aprovació inicial. • Projecte de regularització de finques • Projecte de reparcel·lació en la situades al passeig de la Font d’en Fargas. modalitat de cooperació de la unitat Aprovació inicial. d’actuació 12 del PERI del barri de Porta. • Relació de béns i drets afectats per la Aprovació definitiva. L’objectiu és expropiació del carrer de Bolívar, 2-4 i 6. regularitzar la configuració de les finques, Aprovació inicial. Expropiar les finques del reubicar el camp de futbol del FC DAMM , carrer de Bolívar, 2-4 i 6 incloses en l’AA 1 amb la cessió obligatòria i gratuïta a de la MPGM en l’àmbit de l’Hospital Militar l’Ajuntament dels terrenys destinats a vial. –Farigola qualificades de 6b. • Projecte de reparcel·lació del front • Modificació del projecte de reparcel·lació consolidat d’habitatges situat al carrer de de la UA del PERI del sector del passeig Tànger, 44, 46, 48, 50 (22@). Aprovació de Santa Coloma i l’avinguda Meridiana. definitiva. En el projecte de reparcel·lació Substitució de una participació indivisa en de l’illa on es troba inclòs el front la FR 01 per una indemnització econòmica. consolidat es va efectuar un excés de • Projecte de reparcel·lació voluntària, cessions d’espai lliure que es compensarà compensació bàsica del PAU 2 del sector amb el defecte de cessions que 2 de la MPGM en l’àmbit discontinu Batlló es produeixin dins de l’àmbit. Magòria i les parcel·les situades a la Via • Projecte de reparcel·lació del polígon Laietana, 2 i 8-10, Pau Claris, 158-160, d’actuació urbanística núm. 2 de la MPGM Girona, 20 i Carrera, 12. Aprovació definitiva. de les Casernes de Sant Andreu i Sector L’objecte és executar les prescripcions de III de la MPGM de Sant Andreu Casernes. la modificació puntual del PGM en l’àmbit Aprovació definitiva. discontinu, de la transformació urbanística • PMU per a la regulació de la instal·lació del sector de Can Batlló. d’ascensors exteriors en edificis • Projecte de reparcel·lació d’habitatges del barri de la Guineueta. en la modalitat de cooperació de la UA Aprovació inicial. del PERI de les zones de remodelació • Projecte de reparcel·lació voluntària a l’entorn dels carrers de Lanzarote de propietari únic, en la modalitat de i de la residència. Aprovació inicial. compensació bàsica, del polígon • Projecte de reparcel·lació en la d’actuació urbanística discontinu de la modalitat de cooperació del PAU de Modificació puntual de PGM entre les l’Àrea 1 de la MPGM al carrer dels Motors, finques situades als carrers d’Alfons XII, 2-40 de la Zona Franca. Aprovat 65-67, Brusi, 60, Can Basseda, 30-36, definitivament Miret i Sans 9-11/13-15 i l’avinguda • Projecte de reparcel·lació en la d’Esplugues, 88. Aprovació definitiva. modalitat de cooperació del PAU 2 Fase 2 • Projecte de reparcel·lació voluntària de la U.A. «B» de la MPGM del Bon Pastor. en la modalitat de compensació bàsica, Aprovació definitiva. 70 04 Urb Infraestruc Habit/CAT (2010) 19/5/11 15:09 Página 71 Ajuntament de Barcelona 2010 Memòria d’Activitat Urbanisme, Infraestructures i Habitatge • Projecte de reparcel·lació en la • Projecte d’urbanització de l’illa modalitat de cooperació del PAU 1 del delimitada per la Diagonal, Bac de Roda PMU del Sector de l’entorn de la Sagrera. i Pallars. (BAGURSA) [Vegeu gràfic 1] Aprovació inicial. • Projecte de reparcel·lació en la modalitat de compensació bàsica Participació del PMU del sector de la Clota de reordenació de l’àmbit delimitat per la Durant l’any s’ha continuat la tasca, MPGM de la Vall d’Hebron i la vessant encetada a l’inici del mandat, d’aprofundir immediata del parc de Collserola. en els mecanismes de participació Aprovació definitiva i de diàleg amb els ciutadans i, específicament, en aquells destinats a millorar la definició i la implementació Projectes de l’urbanisme a la ciutat de Barcelona. En aquest sentit, des de la Gerència S’han informat els següents projectes d’Urbanisme s’ha continuat amb les executius: accions relacionades amb els següents processos participatius: • Projecte d’urbanització de la nova ordenació de l’avinguda de la Mare de • Transformació de l’avinguda Diagonal Déu de Lorda i ampliació del carrer en el tram entre les places de Francesc de Montevideo. Aprovació inicial. Macià i de les Glòries. En col·laboració El projecte contempla l’obertura del carrer amb altres Gerències de l’Ajuntament de la Mare de Déu de Lorda (260 m), del com son eAdministració i la Gerència carrer de Panamà (75 m), l’ampliació del d’Educació, Cultura i Benestar s’ha carrer de Montevideo (95 m) i la formació continuat amb la realització del procés d’espai verd a la carretera de Pedralbes. participatiu que ha de permetre al conjunt • Projecte d’urbanització de la Diagonal. de la ciutadania intervenir en la definició S’ha obert una exposició als jardinets de la proposta de transformació. El procés del passeig de Gràcia per mostrar participatiu preveu diverses fases, algunes a la ciutadania les diferents opcions de les quals s’han executat durant del projecte d’urbanització. la primera meitat del 2010. • Projecte d’urbanització de la parcel·la • Fase de retorn, durant la qual els ASPASIM situada al carrer del Mont responsables municipals han donat d’Orsà, 22-24. Contempla l’obertura resposta al conjunt de les aportacions del carrer de la Ginestera (85 m), del rebudes en la fase anterior. passatge del Negociant (35 m); del carrer • Fase de presentació i debat de de la Fonolleda (55 m), la prolongació del les alternatives. Moment en què les carrer del Romaninar (65 m) i formació propostes creades per l’equip tècnic, d’espai verd a l’entorn. fruit dels estudis i de les aportacions • Projecte seguretat 1 del projecte ciutadanes, han vist la llum, alhora que d’urbanització refós de les Casernes s’han explicat i debatut els projectes. de Sant Andreu. Constitueix la primera • Consulta ciutadana. Com a darrera fase fase d’urbanització del projecte del Sector del procés, els ciutadans i ciutadanes de de les Casernes de Sant Andreu, preveu Barcelona han pogut votar la seva opció dotar de serveis i accessos a les unitats preferida. U03 i U05. • Estació de rodalies de la Sagrera. • Projecte d’urbanització del sector Han continuat els treballs de la comissió 2 a l’àmbit de Batlló-Magòria: de seguiment per a l’execució de l’estació L’objecte és urbanitzar els sòls i del projecte d’urbanització de l’àmbit compresos entre la Gran Via de les d’actuació (Meridiana–Garcilaso–Olesa). Corts Catalanes, el carrer del Mossén • Plaça de les Glòries i entorns. Amadeu Oller, el carrer del Corral La comissió de seguiment continua i el sector 3 de la MPGM així com l’entorn amb el desenvolupament del projecte de la nau principal de Can Batlló. de la MPGM en l’àmbit de les Glòries. 71 04 Urb Infraestruc Habit/CAT (2010) 19/5/11 15:09 Página 72 Urbanisme, Infraestructures i Habitatge També continuen els treballs dels de treball de la comissió de seguiment diferents grups sectorials (grup de treball La Sagrera–Nus de la Trinitat (Grup de de mobilitat, de seguiment de les treball de seguiment d’obres, inversions inversions, d’urbanisme i d’equipaments). i mobilitat i del grup de treball d’urbanisme, • Arribada del Tren d’Alta Velocitat espai públic i mobilitat futura). a la ciutat. S’han continuat amb els treballs • Transformació dels terrenys de l’antiga de les quatre comissions de seguiment presó de la Trinitat Vella. La comissió territorials (Torrassa-Sants, Sants–La de seguiment ha continuat treballant-hi Sagrera, La Sagrera–Nus de la Trinitat, Nus per a la definició de la proposta de la Trinitat–Moncada). Així mateix, en el de la MPGM. tram Sants–La Sagrera han continuat els • Casernes de Sant Andreu. La comissió treballs de les cinc comissions específiques de seguiment del projecte de transformació per al seguiment dels treballs dels pous de de l’antic recinte militar de les Casernes de manteniment i seguretat (Mallorca–Padilla, Sant Andreu ha continuat terballant-hi. Bruc–Provença, Pantalla-Pedrera, Enric • Muntanya de Montjuïc. S’ha continuat Granados-Provença i Nicaragua-Provença). amb els treballs del procés participatiu També han continuat els treballs dels grups per tal de definir el nou planejament que Gràfic 1 Plans urbanístics aprovats definitivament el 2010 SEGONS L’INSTRUMENT SEGONS LA INICIATIVA MPGM PMU PEU Total Ajuntament Altres administracions Privada 1r trimestre 2 9 14 25 12 2 11 2n trimestre 5 5 9 19 12 1 7 3r trimestre 2 7 9 7 1 1 4t trimestre 8 11 16 35 35 4 Totals 15 27 46 88 66 4 23 MPGM: Modificacions del Pla General Metropolità. PMU: Pla de millora urbana. PEU: Plans especials, Plans de reforma interior, Plans especials urbanístics, Modificacions i altres. Per districtes • Ciutat Vella • L’Eixample 2 7 • Sants-Montjuïc • Les Corts 13 • Sarrià-Sant Gervasi • Gràcia 22 • Horta-Guinardó 6 • Nou Barris • Sant Andreu • Sant Martí 7 • Varis Districtes 3 9 4 8 7 72 04 Urb Infraestruc Habit/CAT (2010) 19/5/11 15:09 Página 73 Ajuntament de Barcelona 2010 Memòria d’Activitat Urbanisme, Infraestructures i Habitatge ha de permetre el desenvolupament • Urbanització del carrer de Martí sostenible de la muntanya de Montjuïc i Franquès. i la vertebració amb els barris de l’entorn. • Centre social Can Calopa. • Carrer de Joan de Sada i entorns. La comissió de seguiment creada per Obres en execució al projecte de transformació de l’àmbit • Urbanització de la Ronda del Mig entre del carrer de Joan de Sada i el seu entorn el carrer de l’Escorial i la Via Augusta: ha continuat treballant-hi. Ronda del General Mitre tram Via • Casc antic de Sant Andreu. A mitjans Augusta-Mandri. d’any s’ha constituït una comissió de • Urbanització de la Ronda del Guinardó seguiment per al desenvolupament entre els carrers de Sardenya i Cartagena. de la MPGM en l’àmbit del casc antic • Equipament Mas Guinardó. de Sant Andreu. • Aparcament subterrani al carrer de Galícia a la Trinitat Vella i estructura de la biblioteca. Barcelona d’Infraestructures • Equipaments de Fabra i Coats. Municipals, S.A. (BIMSA) • Connexió Fòrum-Sagrera, tram I: semi cobertura de la Gran Via entre el carrer d’Extremadura i Sant Raimon de a) Actuacions d’àmbit ciutat Penyafort i pont sobre la C-31. 1a fase. Durant l’any BIMSA, com a ens executor • Urbanització del Front Marítim entre de les principals actuacions d’inversió Rambla de Prim i carrer de Josep Pla i infraestructures de l’Ajuntament i acondicionament del Punt Verd. de Barcelona, ha continuat el procés • Urbanització del Campus d’execució del programa d’actuacions Interuniversitari Diagonal-Besòs: protecció encarregat per l’Ajuntament, corresponent de les galeries de serveis (pantalles). al desenvolupament del Programa • Nova seu del Museu de Ciències d’Actuació Municipal (PAM) 2008-2011. Naturals. L’empresa ha assolit els objectius • Equipaments Alchemika. previstos, orientats a garantir • Plaça de les Glòries: nou mercat que l’execució de les actuacions dels Encants. encomanades sigui realitzada amb el • Plaça de les Glòries: centre de disseny. màxim grau d’eficàcia, en el triple vessant • Centre cultural del mercat del Born. de garantir l’acompliment de terminis, Rehabilitació de l’edifici del mercat vetllar per l’equilibri econòmic i financer i estructura d’obra nova. de les actuacions a través del control • Nou parc de bombers a l’accés econòmic i assegurar la qualitat de la Porta Forestier de Montjuïc arquitectònica i funcional de • Castell de Montjuïc: restauració i millora les actuacions dutes a terme. de la coberta i de part de les ales SE i SW al voltant del pati d’armes Obres finalitzades • Cobertura dels accessos ferroviaris • Urbanització de la Ronda del Mig entre a l’estació de Sants: cobertura de el carrer de l’Escorial i la Via Augusta: les vies del ferrocarril. Ronda del General Mitre tram Puig·Reig- Balmes i aparcament subterrani a Josep Obres en fase de projecte Amat. • Rehabilitació de la nau-taller Oliva • Equipament sociosanitari Dolors Aleu Artés com a equipament cultural. 1a fase. al Districte de Sarrià Sant Gervasi. • Aparcament subterrani als jardins • Remodelació de l’avinguda de la Mare de Menéndez Pelayo. de Déu de Montserrat entre el carrer de • Aparcament al carrer de Thous Cartagena i el passatge del Redemptor. i urbanització associada. • Connexió Fòrum–Sagrera, tram III: • Urbanització del carrer de Pi i Margall. urbanització del carrer de Sant Raimon • Dipòsit anti-DSU Sant Andreu-La de Penyafort en el tram comprès entre el Sagrera. carrer de Cristòfol de Moura i la Gran Via. • CEIP Sant Martí. 73 04 Urb Infraestruc Habit/CAT (2010) 19/5/11 15:09 Página 74 Urbanisme, Infraestructures i Habitatge • Plaça de les Glòries: nova vialitat. • Districte de les Corts. Reurbanització • Arquitectura interior del mercat del carrer de Caballero i de la plaça de del Born i urbanització de l’entorn. Can Rosés. Ludoteca Can Guitard. • Equipament Ca la Dona. • Districte de Sarrià-Sant Gervasi. Reurbanització del carrer del Camp Actuacions singulars: Pla de centres (designació), reurbanització del carrer de serveis socials de la Gleva (designació), reurbanització El Sector d’Acció Social i Ciutadania del carrer de Bertran (designació), té previst en el programa d’inversions reurbanització del carrer d’Alfons XII, 2008-2011 la actuació del Pla de centres reurbanització del carrer del Marquès de serveis socials (CSS), amb la finalitat de Sta. Anna, canvi d’il·luminàries i estalvi d’implantar el nou model de serveis energètic al carrer d’Orellana amb Major socials bàsics de Barcelona. Aquest del Rectoret (FEOSL 10), millora de la Sector va manifestar la voluntat que seguretat vial al carrer de Craywinckel BIMSA en gestionés la reforma i la nova i disminució de la contaminació acústica construcció dels equipaments. (FEOSL 10) i obres d’ampliació de la El mapa d’equipaments futur preveu plataforma i radi de gir del Bus al carrer l’execució de 42 actuacions (entre CSS de Margalló (FEOSL 10). provisionals, definitius i EAIA) que • Districte de Gràcia. Reurbanització dels donaran servei als 73 barris de Barcelona. jardins d’Esteve Terradas (designació). D’aquestes 42 actuacions, 37 són • Districte d’Horta-Guinardó. gestionades directament per BIMSA, Reurbanització del parc de la Unitat les altres 5 són a càrrec d’altres operadors i dels accessos. i BIMSA hi realitza algunes actuacions • Districte de Sant Andreu. Plaça relatives a instal·lacions i de coordinació. d’Orfila, 1a fase. Durant el 2009 ja es van finalitzar 14 • Districte de Sant Martí. Centre de barri del total d’actuacions incloses al Pla i Poblenou-Taulat, Casal de Gent Gran gestionades per BIMSA, de les quals 9 Concili de Trento, seu de TV Clot van comptar amb el finançament del Fons i soterrament de línies al carrer Estatal d’Inversió Local (FEIL). Durant del Maresme aquest any, de les atuacions gestionades directament per BIMSA se n’han finalitzat Obres en execució 7 i, a 31 de desembre, 6 es troben en • Districte de Sants-Montjuïc. execució, 1 en licitació i 6 més en redacció Accessos al passatge de Can Clos, de projecte. reurbanització del barri Can Clos, plaça d’Herenni i entorns. b) Actuacions d’àmbit territorial • Districte de les Corts. Ampliació de (en execució del Pla d’inversions la seu del Districte, obres del poliesportiu dels districtes) Arístides Maillol (FEOSL 10). Amb motiu de la implantació del • Districte de Sarrià-Sant Gervasi. Casal Barcelona 2.0, des de gener de 2009, de barri Rectoret, entorns de la plaça de BIMSA ha assumit la gestió de projectes la Torre, plaça de Cirici Pellicer i plaça i obres del Pla d’inversió dels districtes de Ventura Gassol, que no disposen d’empresa instrumental • Districte de Gràcia. Equipament pròpia per a dur-los a terme com són de l’edifici la Violeta, illa E-6 (fase I). els districtes de Sants-Montjuïc, les Corts, • Districte d’Horta-Guinardó. Reforma Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia, Horta- del casal de la Font d’en Fargas Guinardó, Sant Andreu i Sant Martí. • Districte de Sant Andreu. Acabats i equipament de la Biblioteca Trinitat Obres finalitzades Vella, plaça del Baró de Viver i plaça • Districte de Sants Montjuïc. d’Orfila, 2a fase. Poliesportiu la Bàscula (designació), • Districte de Sant Martí. Centre de barri reurbanització dels carrers de Sant Germà del Besòs, carrer del Xifré 1a fase, rambla i Sant Ferriol i reurbanització de la plaça de Prim entre Cristòfol de Moura i Pallars, de Bonet i Muixí. talús de la rambla de Prim i del carrer de 74 04 Urb Infraestruc Habit/CAT (2010) 19/5/11 15:10 Página 75 Ajuntament de Barcelona 2010 Memòria d’Activitat Urbanisme, Infraestructures i Habitatge Bernat Metge, rehabilitació dels vestidors 4. Fomentar el lloguer de l’habitatge del CF Júpiter, reforma, ampliació i millora privat. de la coberta de la pista poliesportiva 5. Intervenir en les disfuncions socials La Palmera (FEOSL 10) i reforma, del mercat immobiliari. ampliació i millora de la coberta 6. Innovar en la construcció i promoure la de la pista poliesportiva Clot de la Mel sostenibilitat en l’edificació i l’ecoeficiència. (FEOSL 10). 7. Promoure la proximitat, l’atenció a la ciutadania i la participació. Actuacions en fase de projecte • Districte de les Corts. Biblioteca Planejament i reparcel·lacions Comtes de Bell-lloc, Edifici d’equipaments per a la promoció d’habitatge socials al carrer d’Anglesola. protegit • Districte de Sarrià-Sant Gervasi. S’ha continuat amb la redacció i aprovació Biblioteca St. Gervasi-Joan Maragall, de planejament amb reserves de sòl obertura del carrer de Josep M. Florensa, destinades a habitatge de protecció remodelació del Mercat de Vallvidrera per oficial, segons el previst en el Pla a equipament cultural. d’habitatge. • Districte de Gràcia. Edifici Alzina- entitats. • S’han aprovat inicial i provisionalment • Districte de Sant Andreu. Carrer els planejaments per a l’ordenament de Virgili. de 191.359 m2 de sostre, en els quals es • Districte de Sant Martí. Carrer d’Alfons preveu la construcció de 1.262 habitatges el Magnànim entre Llull i Lluís Dalmau lliures i 1.002 habitatges protegits. i casal de joves Llacuna. Els més rellevants són: la MPMU del Sector 3 de la Marina Zona Franca, la MPMU del PAU 1 del sector Glòries- Habitatge Meridiana sud, a més de la MPGM del parc dels Tres Turons i varis al 22@. La principal eina per assolir els objectius • S’ha aprovat definitivament el municipals és el Pla d’habitatge de planejament que ordena 718.805 m2 de Barcelona 2008-2016. Es conforma com sostre que preveu la promoció de 3.503 un pla estructural per establir les bases habitatges lliures i 5.098 habitatges d’actuació en les polítiques d’habitatge protegits/dotacionals. Alguns d’aquest adreçades als diferents sectors de plans són: el PMU i la MPMU dels Sectors població. 8 i 10 del la Marina de la Zona Franca, El Pla d’habitatge de Barcelona defineix MPGM de l’àmbit del barri del Carmel; els objectius i els principis d’una política MPGM dels àmbits del barri de Roquetes, adreçada a respondre a les necessitats de terrenys limítrofs situats als barris de la d’habitatge i allotjament, a afavorir la Trinitat Nova i de Canyelles; PMU a l’àmbit renovació urbana i la mixtura social del carrer del Doctor Aiguader; MPGM del i a millorar l’accessibilitat a les persones sector Prim, PMU per a l’ajust de les amb discapacitats, tot assegurant un condicions d’ordenació de la MPGM repartiment equilibrat i diversificat de al polígon de les Cases Barates del Bon l’oferta d’habitatge i l’atenció prioritària a Pastor; a més de varis a l’àmbit del 22@. les persones i a les unitats de convivència • També s’han efectuat reparcel·lacions econòmicament menys afavorides, per a l’obtenció de 184.897 m2 de entre d’altres. S’articula en set eixos sostre, cosa que representa sostre estratègics: per a 1.025 habitatges lliures, 1.077 1. Augmentar el sòl destinat a habitatge habitatges protegits i 148 habitatges assequible. dotacionals. 2. Atendre la demanda social d’habitatge, tot incrementant i diversificant l’oferta Promoció d’habitatge protegit d’habitatge protegit i assequible. Pel que fa a la producció de nou 3. Millorar les condicions del parc habitatge protegit, s’actua en tots d’habitatge construït. els camps de la promoció d’acord 75 04 Urb Infraestruc Habit/CAT (2010) 19/5/11 15:10 Página 76 Urbanisme, Infraestructures i Habitatge a les directrius del Pla d’habitatge dotacionals al carrer de Parellada, 7-11 de Barcelona, tot sol·licitant i atorgant (Patronat Municipal de l’Habitatge de llicències, iniciant algunes obres Barcelona) i 105 habitatges dotacionals i finalitzant-ne d’altres. Cal destacar amb serveis per a gent gran al carrer el Patronat Municipal de l’Habitatge atès de Bolívia, 45 (Patronat Municipal que, malgrat la conjuntura econòmica de l’Habitatge de Barcelona). d’aquests darrers anys, s’ha mantingut com al principal promotor d’habitatge Millora de les condicions protegit i dotacional. del parc d’habitatge construït [Vegeu taula 1] S’han atorgat 667 llicències d’obres majors i 7.741 llicències d’obres menors Llicències d’habitatge protegit destinades a la rehabilitació d’habitatges. Les llicències per a la construcció La convocatòria d’ajuts per a la d’habitatge protegit representen el 36,6 % rehabilitació d’aquest any, ha beneficiat respecte al total d’atorgades durant l’any. més de 38.000 habitatges de la ciutat, El total de llicències atorgades sumant-hi tots els processos de d’habitatges protegits i dotacionals ha rehabilitació, i s’han executat obres per estat de 725, distribuïdes en 32 un pressupost de 113,3 milions d’euros, habitatges de protecció oficial al carrer dels quals 34,3 milions d’euros han estat de Morabós, 8 (Qualitat, S.L.); 27 als de subvenció pública. carrers del Cap de Guaita, 10, Leiva, 84 Cal destacar el programa d’ajuts a la i Leiva, 75 (Coop. del Teu Barri); 150 al instal·lació d’ascensors, que ha permès carrer del Doctor Aiguader, 21 (Patronat finançar la instal·lació de 341 ascensors, Municipal de l’Habitatge de Barcelona); amb benefici per a més de 4.900 53 al carrer de Tànger, 54 (Fundació habitatges. La inversió privada ha estat de Nou Lloc); 86 al carrer de Palamós, 28 milions d’euros, i la subvenció, de 12,7 81 (INCASÒL); 42 als carrers de la milions d’euros. Constitució, 31 i Parcerisa, 4 (Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona); Foment del lloguer 12 al carrer de Ginebra, 19-21 (REGESA); Mitjançant el front office que ofereix la Xarxa 24 al carrer de Pamplona, 112 (Projecte d’Oficines de l’Habitatge de Barcelona, tant Habitat 2000 SCCL); 78 al passeig de la Borsa de Lloguer de Barcelona, com la Torras i Bages, 114 (Consorci de la Zona gestió dels ajuts al lloguer (lloguer just i Franca de Barcelona); 16 al carrer de renda bàsica d’emancipació, principalment) Bolívia, 202 (Projecte Habitat 2000 n’han millorat els serveis. L’activitat de l’any SCCL). A més de 80 habitatges es resumeix de la següent manera: Taula 1 Taula resum d’actuacions d’habitatge protegit 2010 Habitatges Habitatges Habitatges Habitatges de Sòl Sostre protegits protegits dotacionals reallotjament (m2) (m2) totals nous Obres finalitzades 880 539 125 216 16.037 88.611 Obres iniciades 763 444 193 126 18.210 74.864 Llicències atorgades 725 291 185 249 16.344 68.578 Llicències sol·licitades 648 221 125 302 16.394 58.606 Lliurament de claus 785 Llicències en tràmit a 31/12/2010 842 Obres en construcció a 31/12/2010 2.311 76 04 Urb Infraestruc Habit/CAT (2010) 19/5/11 15:10 Página 77 Ajuntament de Barcelona 2010 Memòria d’Activitat Urbanisme, Infraestructures i Habitatge Borsa d’habitatge • 308 habitatges captats. • 292 contractes signats. • 992.027 euros en subvencions per a obres de posada al dia de l’habitatge. • 43.192 euros en subvenció equivalent al 50 % de l’IBI. Ajuts al lloguer • 7.668 expedients d’ajuts al lloguer tramitats, 5.645 aprovats, subvenció de 13.828.633,74 euros. • 3.781 expedients RBE tramitats. Intervenció en les disfuncions socials del mercat immobiliari • S’ha signat un conveni entre l’Ajuntament i el Ministerio de la Presidencia (delegació del Govern a Catalunya) sobre la tramitació d’enderrocs a Barcelona. Mitjançant aquest conveni, les oficines de l’habitatge poden iniciar un procés d’informació-assessorament als ocupants i la mediació amb els propietaris. • S’ha constituït la Xarxa d’Habitatges d’Inclusió de Barcelona com a xarxa única de recursos residencials per a persones en procés d’inserció o en perill d’exclusió social. • S’han adjudicat 140 habitatges per a emergències socials (Fons de lloguer social), en vuit reunions de la Mesa de Valoració, on s’ha analitzat 233 situacions de pèrdua de l’habitatge (a 31 de desembre, 13 resten pendents d’estudi). • S’han analitzat 16 situacions per part de la comissió de seguiment del conveni entre l’Ajuntament i la Fiscalia Superior de Catalunya i 7 s’han presentat formalment a la Fiscalia. • S’han fet 4.211 assessoraments en temes d’ús digne de l’habitatge: 3.104 per temes de lloguer, 462 per a comunitats de propietaris, 176 per temes de compra, 212 per emergències, 42 expedients de mediació en casos de possible assetjament i 215 en temes diversos. Innovació en la construcció i promoció de la sostenibilitat Un dels principals objectius del Pla d’habitatge de Barcelona és precisament la promoció de l’edificació sostenible a la ciutat, però també, i tal i com recull el sisè eix del Pla, la millora en la qualitat, la 77 04 Urb Infraestruc Habit/CAT (2010) 19/5/11 15:10 Página 78 Urbanisme, Infraestructures i Habitatge gestió, la innovació i la seguretat en les necessitats i en molts casos donar la construcció i la rehabilitació d’edificis una solució o resposta a mida per reduir-ne l’impacte mediambiental. a la problemàtica que es planteja. En aquest sentit, han destacat Amb l’objectiu de donar un millor servei les actuacions següents: als ciutadans, s’ha traslladat l’oficina de l’Eixample al carrer d’Alí Bei, 13-15 i, amb • L’obtenció de la llicència d’obra de l’augment de la superfície d’aquesta la promoció de 80 habitatges dotacionals oficina, s’ha aconseguit un espai per a una nau de l’antiga fàbrica Fabra i Coats encabir-hi l’arxiu centralitzat de totes les incorpora un sistema de geotèrmia. oficines. En el darrer trimestre de l’any, Aquest sistema de climatització, també s’ha traslladat l’oficina de les Corts juntament amb altres mesures d’eficiència al carrer del Remei, 9 i la de Gràcia energètica, permetrà reduir el consum al carrer de Francisco Giner, 14 energètic de l’edifici en un 75 %. S’hi han atès de manera presencial • L’inici d’obres per part del Patronat 172.306 persones, 79.897 han estat Municipal de l’Habitatge de Barcelona atencions telefòniques i 693.349 visites a de l’edifici del carrer de Còrsega, 363, les diferents pàgines webs de l’habitatge. consistent en 32 habitatges amb serveis A més, el mini-site d’ajuts per instal·lar per a gent gran, participa en el projecte ascensors compta amb 28.298 visites. europeu «High Combi», que permet cobrir A desembre de 2010, 25.496 unitats de el 60 % de la demanda total tèrmica convivència, que corresponen a 43.190 sumant ACS, calefacció i refrigeració. persones, resten inscrites al Registre de És un dels primers projectes Sol·licitants d’Habitatge amb Protecció que ha obtingut la lletra A en el nivell Oficial de Barcelona i poden participar de qualificació energètica. en els nous processos d’adjudicació que s’aniran obrint. Fruit del treball permanent en temes Mitjançant el Registre s’han obert 4 de sostenibilitat als habitatges, enguany convocatòries per a l’adjudicació de el Patronat Municipal de l’Habitatge de habitatges per sorteig i 1 per a baremació. Barcelona ha obtingut els reconeixements Un total de 1.601 habitatges s’han inclòs següents: en aquestos processos corresponents a primeres adjudicacions (974) • Premio Nacional de Vivienda 2010 i a segones (627). del Ministerio de Fomento, Secretaria El Consell de l’Habitatge Social de de Estado de la Vivienda. Barcelona (CHSB), s’ha reunit quatre • Accèssit premis AVS 2010 a les millors cops a la Comissió Permanent i dos cops pràctiques en habitatge protegit. al Plenari del Consell; s’ha continuat Promoció de 81 habitatges amb serveis amb les reunions del grup de treball per a gent gran de Can Travi de rehabilitació per tal de debatre sobre • AVS Catalunya, a la millor actuació la matriu de les tipologies de rehabilitació integrada per la remodelació del Bon i la presentació d’un document de Pastor. Menció a la promoció de Can Travi conclusions; s’ha reunit dues vegades en la categoria d’obra nova 2010. la Comissió de seguiment del registre i d’adjudicacions, i s’ha trobat dos cops Proximitat i atenció la Comissió de seguiment de l’ús a la ciutadania digne de l’habitatge, a la darrera reunió La Xarxa d’Oficines de l’Habitatge s’ha s’ha tractat el tema d’execucions convertit en un punt únic de referència hipotecàries i desnonaments. Els temes per la informació i l’assessorament tractats en aquestes reunions i d’altres d’aspectes relacionats amb l’habitatge d’interès relacionats amb l’habitatge a la ciutat. El contacte directe amb han estat publicats en onze butlletins els ciutadans permet conèixer millor informatius. 78 04 Urb Infraestruc Habit/CAT (2010) 19/5/11 15:10 Página 79 Ajuntament de Barcelona 2010 Memòria d’Activitat Urbanisme, Infraestructures i Habitatge Taula 2 Indicadors Planejament 2010 Nombre de plans aprovats definitivament 88 Superfície total (m2) 1.119.245 Gestió Nombre d’àmbits d’actuació 50 Superfície total (m2) 1.210.778 Llicències Llicències d’activitat sol·licitades 203 Llicències d’obra major sol·licitades 111 Habitatge 2.595 79 05 Medi Ambient/CAT OK(2010) 19/5/11 15:28 Página 80 05 Medi Ambient/CAT OK(2010) 19/5/11 15:28 Página 81 Ajuntament de Barcelona 2010 Memòria d’Activitat Medi Ambient Medi Ambient 5a Tinenta d’alcalde: El 2010 ha estat l’exercici més intens integral del llac i la connexió a la xarxa Ima. Sra. Immaculada Mayol i Beltrán de tot aquest mandat. Un any en què des d’aigua freàtica. Gerent: de l’Àrea de Medi Ambient s’han pogut • Jardins de la Tamarita. Una altra gran Sr. Jordi Campillo i Gámez liderar actuacions de transformació transformació, en aquest cas d’un jardí de la ciutat que han de permetre millorar històric, on s’ha renovat la jardineria, la qualitat de l’espai públic i, per tant, la els elements patrimonials i també els qualitat de vida de la ciutadania. Un any, serveis com el reg i l’enllumenat en què, a més, s’ha fet una profunda o el mobiliari. L’Àrea de Medi Ambient té com a missió renovació dels serveis de manteniment • Mirador del Poble Sec. Les obres de gestionar amb criteris de qualitat de l’enllumenat, de la neteja i la gestió rehabilitació han servit per millorar-ne i sostenibilitat la prestació dels serveis de residus, del manteniment de les fonts el paviment, les escales, el mobiliari urbà urbans i el manteniment de l’entorn, com i el clavegueram, de la senyalització viària i les fonts. També s’hi ha fet la renovació també liderar els compromisos de millora i del manteniment de grans integral de la xarxa de reg i la plantació del medi ambient i de lluita contra infraestructures, com per exemple els de nous arbres i arbustos. el canvi climàtic, per una qualitat de vida ponts. Moltes actuacions que sovint no es • La ciutat ha guanyat dos espais verds sostenible de la ciutadania. Per fer tot veuen, però que fan possible que la ciutat nous, els jardins de Portolà, uns jardins això possible, se sustenta en tres valors funcioni millor dia a dia. Enguany també romàntics ubicats en una antiga zona fonamentals que n’han d’impregnar s’ha donat un fort impuls a la planificació de vinyes, a Sarrià, i la plaça de Laguna tota la gestió: la sostenibilitat, de futur de la ciutat des d’un punt de Lanao, construïda sobre un pàrquing la transversalitat i la participació. vista ambiental, tot definint com han públic, a Gràcia. S’ha demostrat, un cop La sostenibilitat defineix el model de ser i com s’han de gestionar el espais més, que la innovació es cada vegada de ciutat que es vol impulsar, verds, com s’ha de fomentar la més important per incorporar espais la transversalitat és la clau per assolir biodiversitat i també com s’ha d’actuar verds a la ciutat de Barcelona, com és l’èxit atès que és imprescindible el treball des d’una ciutat com Barcelona pel que fa el cas de l’aprofitament de la construcció coordinat de tot l’Ajuntament, a l’energia, la lluita contra el canvi climàtic d’equipaments públics soterrats per i la participació garanteix o la millora de la nostra qualitat ambiental. ubicar en la seva superfície parcs i jardins la corresponsabilitat i la implicació Una feina que se suma als plans ja que permeten a la ciutadania gaudir de la ciutadania en aquest model aprovats el 2009, on es definia com d’espais on jugar, passejar i relacionar-s’hi. de ciutat. aprofitar els recursos hídrics alternatius, Aquesta mateixa tècnica s’utilitzarà també les obligacions amb els animals en altres espais verds de la ciutat, de companyia o com reduir la com al Torrent del Maduixer, on s’hi farà contaminació acústica. Així mateix, un parc damunt d’un centre de neteja ha estat un any en què s’ha volgut soterrat, al igual que a l’avinguda de radiografiar la situació de la ciutat i s’ha l’Estatut de Catalunya, on, a més, se’n elaborat l’Observatori de la Sostenibilitat construirà un sobre un dipòsit d’aigües on es tenen quantificats i identificats una pluvials, o a la Sagrera, en la cobertura sèrie d’indicadors que avaluen amb molt de l’estació de l’AVE. de rigor l’estat ambiental de la ciutat. • Park Güell. S’hi han iniciat importants És mitjançant un esperit d’autoexigència, obres de remodelació que contemplen un coneixement ferm dels punts millores en espais força utilitzats pel de partida i una clara definició de veïnat, com les zones de picnic o les àrees les fites que es fa possible avançar de jocs, a més de dotar el parc amb un cap a una Barcelona més sostenible. àrea de gossos i un àrea de jocs noves i reforçar elements de seguretat, com la ubicació de baranes de protecció Transformar per millorar en els camins i la renovació de la tanca del parc per evitar actes vandàlics. Ens adscrits: • S’han finalitzat les obres de remodelació • Durant aquest any també s’han iniciat de tres grans espais verds de la ciutat. les obres de remodelació de la plaça • Sector de Medi Ambient • Parc de l’Espanya Industrial. S’hi han de la Sagrada Família, del parc del Putget, incorporat serveis de proximitat per que contempla l’ampliació de 1,2 ha de • Institut Municipal de Parcs a la ciutadania, una àrea de gossos, verd, del parc de les Aigües, al Guinardó i Jardins pistes de botxes i l’ampliació de l’àrea i del parc del Clot, la finalització de les • Agència de l’Energia de jocs infantils, a més d’aconseguir quals està programada per a la primavera de Barcelona. un gran estalvi d’aigua amb la renovació de 2011. 81 05 Medi Ambient/CAT OK(2010) 19/5/11 15:28 Página 82 Medi Ambient • Altres millores realizades han estat en funcionament 4 nous locals de servei, l’actuació a 16 espais verds de la ciutat que apleguen els equipaments per renovar-hi el mobiliari i les de seguretat, salvament i socorrisme, instal·lacions, tant de reg com informació ambiental i els lavabos d’enllumenat, i el desbrossament públics. de més de 140 ha de zones forestals • Per tenir unes platges de qualitat, ubicades a la falda de Collserola quan la política de sanejament hi juga un paper precisament el 2010 ha sigut l’any en molt important. La xarxa de clavegueram què el parc de Collserola ha estat declarat i els dipòsits d’aigües pluvials ens definitivament Parc Natural per permeten gaudir d’una aigua d’una la Generalitat de Catalunya. qualitat excel·lent durant tot l’any, • El Pla de manteniment integral a més de millorar el drenatge de la ciutat contemplava la renovació i millora i garantir la salubritat d’una ciutat densa de 1.640 carrers de la ciutat. Durant i compacta com Barcelona. aquest any s’ha arribat ja al 95 % La ciutat haurà crescut, al final del de l’execució de la totalitat de projectes. mandat, en 91 quilòmetres de noves La millora de l’espai públic ha suposat clavegueres gràcies a les 422 actuacions una inversió de 162,24 milions d’euros, que s’han executat, o que es troben en que arribarà fins als 181,4 milions curs amb previsió de finalització al 2011. al finalitzar el mandat. Entre algunes d’aquestes obres • Les aportacions extraordinàries del promogudes des de l’Àrea de Medi Fons Estatal d'Inversió Local (FEIL) Ambient destaquen el col·lector del carrer han permès de millorar tots els de Fulton, al barri d’Horta, una actuació indicadors del Pla de manteniment complementària al dipòsit pluvial del integral previstos ja que s’han pogut Carmel-la Clota que deriva les aigües asfaltar més carrers, renovar més voreres pluvials del col·lector d’Horta cap al i més fanals i s’han soterrat més metres col·lector de Maragall tot descongestionant de xarxes elèctriques aèries i renovat les aportacions al col·lector del carrer més metres de clavegueram. de Cartellà i prevenint inundacions • Enguany també ha estat l’any en aquesta zona. Per fer aquesta obra de la culminació del procés del s’han emprat noves tècniques d’entibació Pla d’estabilització de les platges (l’apuntalament de les rases per de Barcelona, finançat pel Ministerio on transcorren les canalitzacions) de Medio Ambiente, Medio Rural y Marino. i l’ús de panells hidràulics ha permès La conclusió del Pla ha comportat de minimitzar les molèsties per causa la finalització de la construcció del darrer del soroll i reduir les vibracions de l’obra. dels dics submergits previstos a la platja En aquest mateix àmbit, altres obres de Bogatell i el reforçament dels espigons remarcables han estat el nou col·lector de Bogatell i de la base Nàutica, com del carrer de Cantàbria, o la construcció també l’aportació de 750.000 m3 de sorra de nous col·lectors de la xarxa secundària per regenerar les platges de Barcelona, en carrers on abans no hi havia la major aportació realitzada des clavegueram públic. de la dels Jocs Olímpics del 92 que va A banda d’aquestes obres, en aquest permetre llavors recuperar la superfície mandat també s’han desenvolupat dues original de les platges. importants infraestructures de En la mateixa línia de millora i ampliació sanejament, el nou dipòsit de retenció dels serveis de les platges, s’hi han d’aigües pluvials d’Urgell i la finalització instal·lat dos circuits lúdico-esportius, de l’obra civil del dipòsit pluvial s’hi han obert tres noves àrees de jocs del Carmel-la Clota. Totes dues infantils i s’ha completat el infraestructures han suposat incrementar condicionament de la zona de bany la capacitat d’emmagatzemament d’aigua del Fòrum, amb l’adequació dels locals en 91.000 m3 , com també millorar la de serveis, la substitució de dutxes capacitat de gestió i de prevenció de i la renovació dels elements informatius vingudes d’aigua després d’episodis dels espais. També s’hi han posat de pluja. [Vegeu taula 1] 82 05 Medi Ambient/CAT OK(2010) 19/5/11 15:28 Página 83 Ajuntament de Barcelona 2010 Memòria d’Activitat Medi Ambient Innovació i gestió eficient a terme a la ciutat. El 2009 es va aprovar dels recursos naturals el pla tècnic que dissenya com s’ha d’avançar per assolir l’objectiu fixat Recursos hídrics d’utilitzar tan sols un 10 % d’aigua potable El Pla de manteniment integral aborda en els serveis municipals. S’han posat reformes que impliquen millores molt en funcionament quatre nous hidrants visibles per al ciutadà, però també i s’han ampliat les hectàrees de verd d’altres, no tant visibles però igualment que es reguen amb aigua freàtica. importants, com les que han permès Un fet molt destacable, és l’obra que garantir que cap altra sequera no deixarà ha permès un altre recurs hídric alternatiu els carrers de Barcelona sense a la ciutat, l’aigua regenerada el funcionament de les fons ornamentals. de la depuradora del Prat, que suposa Durant l’any s’ha finalitzat la renovació l’arribada de 400.000 m3 d’aigua de totes les fonts ornamentals amb la no potable que podrà ser utilitzada garantia de que ara totes tenen aigua per regar grans zones de la muntanya recirculada. També s’hi han fet altres de Montjuïc o instal·lacions esportives millores, com la utilització d’aigua freàtica com el Camp Municipal de Beisbol Carlos en aquelles que presenten un major Pérez de Rozas o el Complex Esportiu consum, com el llac de l’Espanya Municipal Pau Negre-Parc del Migdia Industrial o la Font Màgica, o com la i també per a usos industrials, on encara impermeabilització i la modernització de es consumeixen grans quantitats d’aigua les instal·lacions més envellides. Durant potable. aquest mandat s’haurà passat de 17 a 59 fonts ornamentals amb escomesa d’aigua Pla de millora de l’enllumenat freàtica que, tot i suposar només el 20 % La renovació de l’enllumenat públic també de les fonts, representa el 50 % del ha seguit criteris d’eficiència. L’objectiu consum d’aigua. L’estalvi d’aigua és és una ciutat correctament il·luminada una màxima ja incorporada en la gestió però no una ciutat aparador, és a dir, municipal en molts àmbits, també en tota la llum que sigui necessària però ben el de les fonts públiques d’aigua potable, direccionada i eficient. Les recomanacions per això s’hi han instal·lat 400 aixetes sobre els nivells lumínics necessaris a la de baix consum, que suposen el ciutat van dels 5 als 30 lux, en termes 25 % de fonts públiques de Barcelona. generals, els carrers estan entre els 20 L’aprofitament dels recursos hídrics i els 30 lux i molts eixos comercials entre alternatius requereix planificació, voluntat, els 30 i els 40. La ciutat té actualment inversió i gestió de les oportunitats que 113.989 fanals i 132.486 lluminàries, la qual sorgeixen per les reformes que es porten cosa representa un total de 156.222 Taula 1 Consum d’aigua Aigua de xarxa (m3) Aigua freàtica (m3) Índex de sostenibilitat (1) 2009 2010 2009 2010 2009 2010 Reg de parcs i jardins 1.593.026 1.566.485 357.027 352.656 18,31 18,38 Fonts ornamentals i làmines 340.780 348.999 225.037 211.845 39,77 37,77 Neteja viària 57.760 79.326 272.554 278.483 82,51 77,83 Neteja del clavegueram 2.672 1.675 91.333 105.519 97,16 98,44 Fonts públiques 138.320 173.365 – – – – Total serveis urbans 2.132.558 2.169.850 945.952 948.503 (1) % consum d’aigua freàtica sobre el total. 83 05 Medi Ambient/CAT OK(2010) 19/5/11 15:28 Página 84 Medi Ambient làmpades. S’ha apostat per les làmpades es fa al Port, projecte d’I+D completament de vapor de sodi d’alta pressió i s’ha novedós i, de l’altra, la generació substituït el 90 % de les làmpades de de l’aigua freda i calenta que es distribuirà vapor de mercuri atès que ofereixen un a través de la xarxa de districte per rendiment molt menor. Amb les làmpades primera vegada a usuaris particulars de vapor de sodi s’obtenen 100 lumens (la xarxa de calor-fred del Fòrum per vat mentre que el vapor de mercuri i del 22@ cobreix només la demanda ofereix tant sols 50 lumens per vat. de serveis i empreses) i l’aprofitament [Vegeu taula 2] de la biomassa provinent dels parcs No obstant, no s’ha renunciat a la llum i jardins municipals. blanca i per això es continua innovant Aquesta millora en eficiència i en estalvi i s’aposta per la tecnologia LED, tot i que energètic suposarà una significativa encara no ha evolucionat suficientment reducció de gasos amb efecte hivernacle, per substituir el vapor de sodi ja que principals causants del canvi climàtic. encara no arriba als 90 lumens per vat En aquest sentit, quan tot el projecte instal·lat. S’ha col·laborat amb diferents estigui en servei, s’estima que les fabricants per provar a diferents llocs emissions evitades seran d’unes 13.400 t de la ciutat aquesta tecnologia per CO2 l’any, que equival a la quantitat anual facilitar-ne i accelerar-ne l’adequació que absorbiria un bosc mediterrani que a l’enllumenat públic. cobrís el 15 % del territori que ocupa la Malgrat la important xifra de punts ciutat de Barcelona, així com la generació de llums instal·lats, a Barcelona hi ha de climatització de barri amb emissions un índex d’averies inferior a l’1 % gràcies molt baixes d’òxid de nitrogen (NOx) a l’estricte control de qualitat del Pla i partícules (PM10). A principis de 2011, de manteniment. entrarà en funcionament la planta El Pla de millora de l’enllumenat de biomassa. ha permès augmentat el nombre de làmpades instal·lades i millorar la il·luminació de molts carrers, tanmateix, Un gran repte col·lectiu s’ha reduït considerablement el consum energètic, tant com 2.827.953 kWh/any, El desplegament de la nova contracta que seria l’equiparable al consum de neteja es va iniciar el mes de novembre de 1.300 pisos de 80 m2 durant tot del 2009, però ha estat durant el 2010 un any. quan s’ha completat i s’han pogut veure Enguany s’han iniciat les obres els resultats d’aquesta aposta municipal. de la nova Central de Generació Més contenidors al carrer per facilitar d’Energies de la Zona Franca-Gran Via a la ciutadania el reciclatge dels residus de l’Hospitalet, un projecte que combina que es generen, la incorporació de la diversos sistemes que el fan singularment recollida de la matèria orgànica a tota eficient. D’una banda, l’aprofitament del la ciutat, més tecnificació del servei per fred residual del procés de gasificació que augmentar-ne l’eficiència i més dotació Taula 2 Làmpades (unitats) 2005 2006 2007 2008 2009 2010 Enllumenat viari - Districtes 139.639 140.681 143.239 145.330 145.767 157.941 Enllumenat viari - Fòrum 2.245 2.245 2.245 2.245 2.245 2.283 Enllumenat artístic 4.682 4.005 3.351 3.800 3.800 3.574 Enllumenat de túnels de ciutat 12.305 10.610 9.951 9.255 9.255 5.687 Consum GWh 114.456 102.809 99.374 96.820 88.908 97.912 84 05 Medi Ambient/CAT OK(2010) 19/5/11 15:28 Página 85 Ajuntament de Barcelona 2010 Memòria d’Activitat Medi Ambient de personal per millorar i ampliar els serveis ofertats. Aquests són els eixos que defineixen aquesta nova contracta que en el seu primer any de vida ha obtingut molt bons resultats. Ha assolit un volum de recollida de fracció orgànica del 43 % (132.000 tones), a només 36.000 tones de l’objectiu del 55 % que marca la Generalitat de Catalunya d’aquí a dos anys. En un context de crisi econòmica, la recollida de la fracció orgànica s’ha incrementat en un 58 % en relació al volum total recollit el 2009, però tan important és la quantitat recollida com la qualitat, ja que d’això depèn poder processar aquests residus per a l’obtenció d’un compost (adob orgànic) de qualitat. La mitjana del volum d’impropis de la fracció orgànica abans de la implantació de la nova contracta era del 33 %, el 2010 s’ha reduït fins al 20,5 %, només 5,5 punts per sobre de l’objectiu d’estabilitzar-lo en un 15 % el 2012. [Vegeu taula 3] La posada en marxa de la nova contracta tenia, a més a més, l’objectiu de generar un punt d’inflexió en la neteja viària amb l’increment del personal i la freqüència dels equips de treball al carrer, tant de forma ordinària, com a través dels reforços puntuals del servei atenent esdeveniments específics que cíclicament es produeixen a la ciutat. Durant l’any, s’ha gestionat la temporada de platges, l’operació estiu i les Festes de la Mercè i de Cap d’any, però també actes puntuals com el Campionat del Món d’Atletisme o la visita del Papa, i altres situacions sobrevingudes que requereixen una intervenció immediata, com per exemple, les celebracions amb motiu dels èxits esportius del Barça o de la selecció espanyola en el Campionat del Món de Futbol. Cal dir que la ciutadania ha sabut reconèixer aquest esforç i ha tret la millor nota en la història de la neteja de la ciutat. Planificar el futur de manera estratègica Enguany també s’ha abordat com s’ha de treballar estratègicament a la ciutat per garantir-ne la qualitat de vida actual, 85 05 Medi Ambient/CAT OK(2010) 19/5/11 15:28 Página 86 Medi Ambient com definir i mantenir els espais verds Espais verds i gestionar la biodiversitat per fer que S’ha de disposar d’un patrimoni verd de ciutat i natura esdevinguin un binomi i no qualitat per assegurar la salut i el benestar elements que treballen en contraposició. de la ciutadania i les generacions futures Igualment, definir com utilitzar les i considerar nous reptes ambientals energies que es necessiten per funcionar, i socials. Per això, s’han definit deu línies tot reduint-ne la dependència dels d’actuació que afecten el planejament combustibles fòssils, o com treballar del verd a la ciutat, tant pel que fa per tenir un entorn de qualitat on no hi a l’increment com a la distribució tinguin lloc ni el soroll ni la contaminació, i connectivitat dels diferents espais, com dotar la ciutat d’infraestructures per per incorporar la perspectiva social, tenir recursos hídrics alternatius a l’aigua els nous usos i usuaris de l’espai públic potable i com passar de gestionar els i també per treballar aspectes més residus a prevenir-ne la generació. S’han divulgatius, de coneixement i respecte per analitzat els punts de partida i la situació l’entorn natural, sense oblidar una gestió actual de tots aquests àmbits i s’ha definit eficient i sostenible i que incorpori una missió i una visió de futur aspectes com l’adaptació al canvi climàtic. que permeti treballar en unes línies estratègiques que garanteixin que Barcelona avança per ser un model Energia, canvi climàtic de ciutat mediterrània referent del sud i qualitat ambiental d’Europa, que aposta per la qualitat del medi ambient com a sinònim de qualitat Barcelona va ser una ciutat pionera l’any de vida i progrés econòmic. 2002 dotant-se d’un Pla de millora energètica. Són moltes les iniciatives Biodiversitat posteriors que han reconegut el paper S’ha de treballar per una ciutat que les ciutats han de tenir en aspectes on es conservi, s’enriqueixi i s’apreciï energètics, per exemple, el Pacte la biodiversitat com a part del patrimoni d’alcaldes. natural de la Terra i com a benefici Des del 2002 fins ara són moltes les per a les generacions presents i futures. coses que han canviat tant a nivell local S’aconseguirà evitant la pèrdua d’espècies com a nivell internacional i aquest nou Pla i hàbitats, incrementant el patrimoni de millora energètica incorpora aspectes natural, reduint l’impacte de la ciutat més més transversals i ambiciosos i treballa enllà de Barcelona, augmentant el valor d’una manera global l’energia, el canvi que la societat dóna a la conservació climàtic i la qualitat de l’aire. de la biodiversitat urbana i remarcant Un pla de ciutat, però també un pla el seu benefici social. municipal, que diferencia allò que és Taula 3 Neteja i recollida de residus 2005 2006 2007 2008 2009 2010 Total residus* 882.460,5 879.092,2 898.452,4 894.737,3 864.187,8 844.140,0 Fracció selectiva 253.838,7 267.272,9 287.058,2 289.772,7 279.577,3 333.798,4 % de recollida selectiva 28,8 30,4 32,0 32,4 32,4 39,5 Matèria orgànica 86.295,5 86.207,7 86.913,6 85.319,1 84.552,0 140.427,3 Paper-cartró 79.268,4 85.944,5 94.855,7 97.801,9 87.536,5 86.756,2 Vidre 23.859,4 25.901,1 29.834,1 31.285,3 31.675,0 32.844,6 Envasos 12.661,2 14.086,0 17.052,8 18.462,2 18.748,5 20.811,8 Voluminosos 31.267,3 31.803,2 31.577,5 29.841,7 29.923,0 26.215,4 Roba i tèxtil 1.665,9 1.466,5 1.861,2 2.417,1 2.702,1 2.424,9 Altres fraccions 18.821,0 21.863,9 24.963,3 24.645,4 24.440,2 24.318,2 * Incloent-hi la resta, la recollida selectiva, la neteja viària i els residus de papereres. 86 05 Medi Ambient/CAT OK(2010) 19/5/11 15:28 Página 87 05 Medi Ambient/CAT OK(2010) 19/5/11 15:28 Página 88 Medi Ambient competència de l’Ajuntament d’allò d’infants i adults a les clavegueres, que són aspectes generals de la ciutat, als dipòsits pluvials i a la Font Màgica. del sector domèstic, comercial i industrial. I amb la creació d’un web específic, El nou Pla prioritza la gestió de la www.bcn.cat/caminsd’aigua, per conèixer demanda, tot incidint en la conscienciació Barcelona a través de les seves fonts, de la població i comptant amb la de la seva història, del seu valor patrimonial participació dels diferents agents i cultural i del seu paper en l’abastament implicats. d’aigua. També s’ha posat en marxa un nou Els objectius per a la propera dècada són: equipament a les platges, l’Espai de Mar, • Reduir en un 10 % el consum d’energia que té com a finalitat facilitar l'accés del municipi. a la platja i al medi marí i promoure • Reduir en un 18 % les emissions de l'educació ambiental mitjançant gasos d’efecte hivernacle associades la promoció de la pràctica inclusiva al municipi. de l'esport i del lleure a l’aire lliure. • Millorar la qualitat de l’aire reduint-hi • Activitats ciutadanes i infantils per la presència de Nox (un 25 %) i de mostrar els espais verds de la ciutat, partícules (un 41 %) els secrets de la seva gestió i la relació • Millorar la qualitat dels subministraments. entre natura i ciutat, conèixer les espècies, el seu comportament i com tenir cura d’aquests espais. Aquest any, s’han posat Acompanyar el ciutadà en marxa els tallers de jardineria «Fes de en el canvi d’hàbits casa teva un jardí», en què un diumenge cap a la sostenibilitat al mes s’aprèn a plantar bulboses, a fer un esqueix a un roser per millorar-ne la A través de la xarxa d’equipaments, floració, o a plantar tomàquets en un test. les activitats divulgatives i les xarxes Es vol fomentar la relació entre la d’escoles i institucions emmarcades ciutadania i la natura. S’han iniciat també en el programa de l’Agenda 21 es pretèn jornades de portes obertes als veïns acompanyar el ciutadà en l’assumpció i veïnes dels horts urbans de la ciutat, d’uns hàbits més sostenibles. Per això per conèixer de la mà de la gent gran que mateix, també s’han dut a terme diferents els cuiden què planten i com fan créixer campanyes de sensibilització: hortalisses al bell mig de l’Eixample. • Campanyes de sensibilització sobre • S’ha destinat un edifici sencer, el soroll a la ciutat en locals d’oci nocturn La Fàbrica del Sol, per explicar la gestió i durant la celebració de festes majors. eficient de l’energia. Un equipament S’ha repartit material pedagògic educatiu per excel·lència que en el per treballar a les escoles i s’han fet seu primer any de vida ha estat capaç demostracions de mesures de soroll real d’organitzar més de 300 activitats a la ciutat. diferents que han congregat més • Campanyes de sensibilització sobre de 5.000 ciutadans i ciutadanes. També el reciclatge dirigides a públics ben s’han fet visites guiades per saber diversos: comerciants, grans productors, com funciona la plaça del Fòrum veïns, nouvinguts, escoles, famílies. o com es climatitza tot el 22@ a partir Xerrades informatives en el programa de la incineració de residus. de benvinguda a la ciutat per als nouvinguts, treball participatiu als parcs Cal destacar que Barcelona compta de Poble Nou i la Trinitat Vella amb la amb una ciutadania implicada i comunitat sudamericana, tallers de responsable, que incorpora cada vegada sensibilització a diferents centres cívics més hàbits sostenibles a la seva vida destinats als responsables de comprar quotidiana, amb una mobilitat exemplar, i cuinar a cada casa, i també tallers on el cotxe privat representa tan sols infantils i visites guiades a ecoparcs el 15 %, amb un consum d’aigua potable per mostrar el procés del reciclatge molt baix, poc més de 110 l/habitant/any, de la matèria orgànica. i que, tot i que genera encara 1,5 kg • Campanyes per donar a conèixer com de brossa al dia, recicla gairebé el 40 % es gestiona l’aigua a la ciutat, amb visites dels residus. 88 05 Medi Ambient/CAT OK(2010) 19/5/11 15:28 Página 89 Ajuntament de Barcelona 2010 Memòria d’Activitat Medi Ambient Taula 4 Indicadors Espai públic 2010 2009 % variació Nombre d’actuacions en pintades i grafits 226.670 218.390 3,79 Aigua Consum d’aigua freàtica sobre el total d’aigua utilitzada % en neteja viària 77,83 82,51 -5,67 % en reg de parcs 18,83 18,31 2,84 Energia m2 de plaques solars tèrmiques tramitades 17.554 7.278 141,19 kWh de consum en enllumenat públic 97.912.000 101.749.591 -3,77 Verd i biodiversitat Nombre d’arbres podats 51.593 69.717 -26,00 Nombre d’arbustatge i flors plantades 540.208 531.369 1,66 Residus Fracció de residus recollits selectivament 39,53 33,60 17,65 Nombre d’usuaris de punts verds 554.186 478.882 15,72 89 06 Prev, Seguretat i Mobilitat/CAT (2010) 19/5/11 16:24 Página 90 06 Prev, Seguretat i Mobilitat/CAT (2010) 19/5/11 16:24 Página 91 Ajuntament de Barcelona 2010 Memòria d’Activitat Prevenció, Seguretat i Mobilitat Prevenció, Seguretat i Mobilitat Prevenció i seguretat una via de resolució molt més ràpida 3a Tinenta d’alcalde*: de la incidència, la mitjana de tancament Ima. Sra. M. Assumpta Escarp i Gibert Pel que fa a la prevenció i la seguretat de les incidències és actualment de 4 dies. Regidor de Mobilitat: s’ha actuat d’acord amb quatre eixos • Enfortiment de les relacions amb Im. Sr. Francesc Narváez i Pazos estratègics: el teixit associatiu del barri. S’ha continuat treballant per enfortir i consolidar les Gerent de Prevenció, Seguretat 1. Percepció de seguretat a l’espai urbà. relacions amb la comunitat i el teixit i Mobilitat: 2. Convivència, ús de l’espai públic associatiu de la ciutat. S’han realitzat Sr. Joan Albert Dalmau i Balagué i seguretat. 4.663 visites periòdiques i s’ha fet un 3. Prevenció i control de l’activitat seguiment de l’evolució de les peticions delictiva. i de les incidències. 4.Gestió local de la seguretat urbana • Millores organitzatives. Amb (Sistema de Seguretat de Barcelona). l’assignació a cada unitat territorial d’un/a El conjunt que conforma el sector de caporal operatiu/va com a responsable Prevenció, Seguretat i Mobilitat té com Guàrdia Urbana de barri, s’ha reforçat la comunicació a missió la gestió dels serveis i activitats A continuació detallem les actuacions i el coneixement del territori amb municipals relacionats amb la via de la Guàrdia Urbana (GUB) realitzades la finalitat de millorar la resposta pública, amb la Guàrdia Urbana i amb durant l’any en compliment dels seus a les demandes. els Serveis de Prevenció, Extinció objectius. El/la caporal de proximitat és la figura d'Incendis i Salvament. de referència de la Guàrdia Urbana en Proximitat el sector de treball assignat, té un ampli Des que l’any 2007 es va començar coneixement del perfil social, econòmic a implantar el Pla de proximitat a i cultural del seu territori i comprèn Barcelona, aquest ha estat el gran eix les problemàtiques de convivència que que ha guiat el model policial de la ciutat afecten els diferents barris que integren i de la Guàrdia Urbana. En el desplegament el seu sector policial. del nou Pla ha estat clau la convocatòria • Millores tecnològiques. La incorporació de 1.000 noves places d’agent i ha suposat de noves funcionalitats a les PDA ha servit un pas endavant per perfeccionar el model per millorar l’efectivitat de les consultes policial del present i futur de la Guàrdia i tramitacions realitzades pels agents. Urbana. L’accés a les bases de dades policials dels La consolidació del Pla de proximitat Mossos d’Esquadra (CME) i de la Direcció ha suposat un salt qualitatiu en l’atenció General de Tràfic (DGT) ha suposat una d’incidències a l’espai públic, millora en els procediments d’actuació la interrelació amb els veïns i comerciants, en matèria de trànsit i seguretat, al poder la detecció precoç de problemàtiques obtenir informació en línia de manera emergents i la prevenció de delictes immediata, alhora que un pas endavant en i faltes, tal com revelen les dades el model de treball transversal amb altres registrades al llarg de l’any. administracions. Des del 25 de maig, data en que es va • Patrullatge de proximitat a peu, fer efectiu l’acord am la DGT i fins a finals en bicicleta o escúter. L’augment d’agents d’any, la Guàrdia Urbana hi ha realitzat patrullant a peu o en vehicles de dues un total de 353.429 consultes. En el cas rodes ha facilitat el contacte amb els de la base de dades del CME, el total de ciutadans, la qual cosa ha permès consultes realitzades ha estat de 206.000. augmentar la sensació de seguretat i ha facilitat als agents la detecció Accidentalitat de les diferents problemàtiques. Enguany La Guàrdia Urbana ha continuat treballant han estat 1.663 els efectius destinats amb l’objectiu de reduir l’accidentalitat a desenvolupar les tasques de proximitat a la ciutat i per aconseguir-ho s’han • Detecció d’incidències a l’espai públic. reforçat els dispositius per controlar les La Guàrdia Urbana ha comunicat als infraccions causants de la majoria dels diversos operadors 10.835 incidències accidents i s’han augmentat els controls, detectades a la via pública, a través tant presencials com amb l’ajut de mitjans * Des de maig de 2010. de les PDA. Això ha suposat que hi hagi tecnològics, per detectar comportaments 91 06 Prev, Seguretat i Mobilitat/CAT (2010) 19/5/11 16:24 Página 92 Prevenció, Seguretat i Mobilitat de risc, com són no respectar vehicles implicats en accidents de trànsit els semàfors, els girs improcedents, a la ciutat, en concret un 36,5 %. la conducció negligent o temerària, S’han realitzat campanyes preventives no respectar el pas de vianants i la manca adreçades a col·lectius de risc, com són d’atenció en la conducció, en els punts els joves, especialment en zones d’oci de la ciutat on es produïen més accidents. nocturn, i s’ha continuat apostant pel També s’ha insistit en les denúncies per control amb càmeres als semàfors de no fer us dels elements de seguretat, les cruïlles més perilloses per als vehicles com són el casc o el cinturó de seguretat. de dues rodes. S’han produït a la ciutat 9.052 accidents • Mesures de seguretat específiques de trànsit, 710 menys que l’any anterior, per a ciclistes. En la línia d’impulsar l’ús cosa que representa una reducció de la bicicleta a la ciutat i alhora regular- del 7,3 % i que en els darrers deu anys ne la convivència amb els vianants i s’ha aconseguit reduir-los en un 29,9 %. amb la resta de vehicles, s’ha treballat Els accidents amb víctimes s’han reduït per implementar-hi diverses mesures. Per enguany en un 6 %, i els ferits en accident exemple, al setembre, s’ha posat en marxa han disminuït en un 5,6 %. una campanya de sensibilització a través de la qual s’ha difós un decàleg de bones • Dispositius especials. S’han incrementat pràctiques per circular en bicicleta i, amb els dispositius especials amb l’establiment el darrer Pla d’ocupació, s’han contractat de més controls en horari nocturn a les algunes persones perquè duguin a terme zones on es concentra un volum més gran tasques d’informació i sensibilització. d’oci i s’hi s’han fet proves d’alcoholèmia i drogotests als conductors. En total, Millora de les infraestructures 115.072 controls preventius d’alcoholèmia, • Nou edifici per a la Seu d’Unitats que han donat com a resultat la detecció Centralitzades. La Guàrdia Urbana disposarà de 10.215 conductors amb taxa positiva. el 2011 d’un edifici únic per a les unitats • Campanyes de sensibilització. especialitzades que donen cobertura a la S’han posat en marxa 43 campanyes ciutat. El nou equipament, ubicat a la Zona per incrementar la seguretat viària, Franca i amb una superficíe de més de que han estat orientades, principalment, 2.000 m2 distribuïts en tres plantes, acollirà a la prevenció d’accidents de vehicles la Unitat d’Accidents, la Unitat de Policia de dues rodes, al control i conscienciació Administrativa i Seguretat (UPAS), la Unitat de l’ús dels sistemes de seguretat passiva de Suport Diürn (USD) i la Unitat Nocturna i a eradicar el consum d’alcohol. Centralitzada (UNOC). La posada en marxa • Més control en punts de risc. Per tal de la nova seu suposarà una millora d’evitar accidents i millorar la fluïdesa en les comunicacions, els espais d’atenció circulatòria, s’han establert dispositius al ciutadà, la gestió policial i la conducció especials de vigilància a cruïlles o zones de detinguts. concretes que presentaven punts de major conflictivitat circulatòria, durant les Convivència i civisme hores de màxima confluència de vehicles. • Control de les activitats que trenquen S’ha treballat a 50 zones de concentració la convivència. Garantir el civisme d’accidents, les quals en conjunt i la convivència a l’espai públic acumulaven 702 del total d’accidents ha continuat sent un dels objectius ocorreguts el 2009. La Unitat d’Accidents prioritaris de la Guàrdia Urbana. de la Guàrdia Urbana i les unitats S’ha mantingut el control de totes territorials han fet propostes de millora per les infraccions de l’Ordenança de aquestes zones que han servit per reduir- convivència, se n’han efectuat un total hi la taxa d’accidents. El 2011 es treballarà de 111.872 denúncies, amb una dedicació prioritàriament a 37 zones que enguany, especial al control de les que per les seves en conjunt, han registrat 561 accidents. característiques poden generar una major • Mesures de seguretat específiques sensació d’inseguretat en la ciutadania, per a motos. Els vehicles de dues rodes com poden ser les activitats derivades representen més d’una tercera part dels de la prostitució en la via pública, 92 06 Prev, Seguretat i Mobilitat/CAT (2010) 19/5/11 16:24 Página 93 Ajuntament de Barcelona 2010 Memòria d’Activitat Prevenció, Seguretat i Mobilitat la presència de trilers i el consum de drogues o alcohol. La vigilància dels punts més conflictius i la major presència d’agents al carrer ha suposat una reducció significativa dels comportaments incívics. • Vigilància de l’ús intensiu de l’espai públic. També s’ha treballat per evitar les molèsties de totes les circumstàncies que provoquen una concentració massiva de persones. Com en anys anteriors, els mesos d’estiu, s’ha treballat per evitar molèsties a l’espai públic, s’ha vigilat l’ús de les platges i de les places i s’han evitat les celebracions de festes no autoritzades. En total, s’han cursat 1.116 denúncies per causar molèsties a les persones. • Actuació contra pintades i grafits. S’ha continuant treballant en la persecució sistemàtica dels grafiters i dels que fan pintades i se n’han realitzat 310 denúncies i 156 actuacions penals. • Control dels límits de soroll permesos. S’ha treballat per garantir el compliment de la normativa quant als sorolls produïts pels vehicles i s’han realitzat campanyes específiques de sensibilització. També s’ha vetllat perquè els locals de concurrència pública compleixin la normativa, s’ha evitat la celebració de festes no autoritzades i s’ha actuat davant les molèsties produïdes en pisos llogats per turistes que generaven problemes de sorolls. En el cas dels sorolls causats per vehicles, han estat 2.826 les denúncies emeses. • Intervenció contra la venda ambulant. S’ha perseguit la venda ambulant, principalment al centre de la ciutat i a les zones més freqüentades per turistes, i han augmentat les denúncies als compradors. Cal destacar la feina de la Guàrdia Urbana pel que fa a la venda ambulant il·legal de llaunes de begudes. Quatre de cada deu denúncies per incomplir l’Ordenança estan relacionades amb la venda ambulant de begudes, aliments i altres productes i, des de la seva entrada en vigor, la Guàrdia Urbana ha intervingut més d’un milió d’aquests productes. El 2010 han estat 60.958 les intervencions realitzades contra la venda ambulant, en front les 54.012 que es van realitzar el 2009. Pel que fa als articles 93 06 Prev, Seguretat i Mobilitat/CAT (2010) 19/5/11 16:24 Página 94 Prevenció, Seguretat i Mobilitat comissats, 287.593 han estat llaunes municipal. S’ha consolidat la coordinació i 698.136 altres productes. d’operacions conjuntament entre la • Actuació sobre la venda i consum Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra, de begudes alcohòliques al carrer. i s’ha mantingut la col·laboració amb Principalment en horari nocturn i els caps la Policia Nacional, la Guàrdia Civil de setmana, s’han desplegat dispositius i les diferents policies locals. Aquesta per evitar la venda i el consum d’alcohol coordinació suposa un element clau al carrer. Durant aquest any s’han tramitat per al sistema de seguretat pública de 12.528 denúncies per venda ambulant Barcelona, que permet millorar els nivells de begudes alcohòliques i 22.323 i àmbits de responsabilitat de cada cos denúncies per consumir-ne. Les unitats policial. nocturnes de la Guàrdia Urbana van Amb els Mossos d’Esquadra s’ha comissar, en una operació realitzada treballat en grans esdeveniments de al mes de setembre, un dels majors lots ciutat, en els quals s’ha posat en marxa de begudes de la història de Barcelona, un dispositiu específic, i també a nivell fins a 37.000 llaunes de cervesa, a punt territorial, on s’ha coordinant l’acció en els de ser distribuïdes per vendre-les punts conflictius en què hi ha hagut una il·legalment de manera ambulant. demanda veïnal d’actuació. En total, s’han • Actuació sobre l’activitat de trilers. realitzatde 2.009 operacions conjuntes. Se n’ha intensificat la pressió a la zona • Patrullatge mixt GUB-CME. Durant de la Rambla i se n’ha prioritzat l’actuació el desembre, per primer cop i coincidint penal, amb la qual cosa s’hi ha aconseguit amb l’Operació Nadal, s’ha posat en un descens notable d’aquesta activitat. funcionament un servei de patrulles La Guàrdia Urbana acumula més conjuntes que, format per vuit equips, de 16.000 actes relacionades amb el joc s’ha desplegat en les principals zones il·legal al carrer des de l’entrada en vigor comercials de la ciutat. de l’Ordenança. La reforma del Codi Penal Aquest nou patrullatge ha suposat un que entrarà en vigor el gener de 2011, important pas endavant en la cooperació permetrà enviar els trilers a la presó policial entre la Guàrdia Urbana per multi reincidents i per associació i els Mossos d’Esquadra. en grup criminal. • Noves col·laboracions amb altres • Vigilància de l’oferiment i la demanda serveis. S’ha continuat treballant en la línia de serveis sexuals a l’espai públic. d’impulsar la coordinació, tot cercant la En aquesta qüestió s’ha seguit prioritzant col·laboració i la implicació d’altres serveis la vigilància a Ciutat Vella. Com ja es va i entitats tant municipals com d’altres fer en el 2009, s’ha seguit amb la pressió administracions. sobre l’oferta i la demanda de serveis El conveni de col·laboració entre sexuals a la via pública i s’ha reforçat el Servei Català de Trànsit (SCT) imposant més sancions a la demanda. i l’Ajuntament de Barcelona, juntament amb El resultat ha estat de 912 denúncies el desenvolupament de noves funcionalitats per demanda de serveis sexuals en les PDA de la Guàrdia Urbana, i 2.183 per oferiment. ha permès d’incorporar un aplicatiu per poder posar denúncies del SCT Prevenció a través de les PDA. La prova pilot s’ha • Campanyes específiques. Per reforçar iniciat al novembre amb la Unitat de Suport el treball diari de les unitats, s’ha fixat Diürn i la Unitat de Circulació i durant un calendari amb 53 dispositius a nivell el 2011 s’estendrà a la resta. ciutat. Mensualment, s’han anat posant en • Consolidació de la Sala Conjunta marxa campanyes preventives i operatius de Comandament (Sala Barcelona). puntuals, com els de control de sorolls, Des de la Sala Barcelona es coordinen seguretat viària i inspecció de locals. totes les intervencions reactives de la • Treball des de la transversalitat. Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra, Enguany s’ha incrementat la col·laboració un centre unificat de control on tots tant amb els serveis municipals com dos cossos de seguretat hi treballen amb altres serveis externs a l’organització conjuntament. La Guàrdia Urbana 94 06 Prev, Seguretat i Mobilitat/CAT (2010) 19/5/11 16:24 Página 95 Ajuntament de Barcelona 2010 Memòria d’Activitat Prevenció, Seguretat i Mobilitat ha col·laborat amb el Mossos d’Esquadra la qualitat de l’espai públic, pacificar en el 21,7 % del total de casos relacionats i prevenir els delictes en zones d’afluència amb la seguretat ciutadana i, des massiva de persones. Alguns dispositius d’aquesta mateixa Sala, la Guàrdia Urbana responen a una planificació anual i d’altres ha gestionat 298.714 incidències, entre han estat de caràcter extraordinari. requeriments telefònics de ciutadans, Del 15 de juny al 4 d’octubre, es va posar actuacions de patrulles al carrer i altres en marxa L’operació estiu, un dispositiu serveis planificats. especial per mantenir la qualitat de l’espai Amb la incorporació a la Sala, a finals públic davant l’afluència massiva d’any, del Sistema d’Emergències Mèdiques de visitants, tant als carrers com a (SEM), s’ha completat el model de gestió les platges. La Guàrdia Urbana ha estat integral d’emergències de Barcelona, una peça clau d’aquest dispositiu amb que es va iniciar cinc anys enrere. la intensificció de la vigilància per evitar • Dispositius preventius davant grans el consum d’alcohol al carrer i les concentracions de persones. S’han acampades de qualsevol tipus i també dut a terme operatius especials amb evitant les molèsties que generen algunes la finalitat de minimitzar els efectes activitats incíviques. Per exemple, entre que causen les grans concentracions de l’1 de juny i el 30 de setembre, s’han persones i sovint s’han fet en coordinació desallotjat 28.387 persones de les platges amb Protecció Civil i altres departaments de Barcelona. de l’Ajuntament i de la Generalitat. Igualment, durant les festes de Nadal • Dispositius especials per a festes. s’ha incrementat la presència uniformada La Guàrdia Urbana ha participat en al carrer, el patrullatge a peu, en bicicleta diversos operatius dirigits a minimitzar els i escúter, als grans eixos comercials de la efectes de les grans festes que tenen lloc ciutat. Un àmbit d’actuació preferent ha a la ciutat, com la revetlla de Sant Joan, estat la vigilància de la venda ambulant, les festes majors de la Mercè, Gràcia la persecució de grafiters i la reducció o Sants i altres festes com la de Cap del soroll, tant de vehicles com de locals, d’Any. Cal destacar el bon funcionament per evitar molèsties als veïns. Per primera del dispositiu posat en marxa per vegada, s’han establert les patrulles a la desocupació de les persones mixtes juntament amb els Mossos concentrades a les platges durant d’Esquadra i s’han establert dispositius la revetlla de Sant Joan, en el qual van conjunts per prevenir el consum d’alcohol participar més de 500 agents, i que i drogues al carrer. Durant el dispositiu va donar com a resultat que la revetlla nadalenc s’han cursat un total de 8.694 registrés el menor nombre d’incidents denúncies per comportaments incívics. dels darrers anys. • Dispositius especials. Enguany han • Dispositius per esdeveniments destacat dos dispositius de caràcter esportius. Han destacat els dispositius extraordinari: duts a terme amb motiu de la Red Bull • Dispositiu per la gran nevada. Entre Air Race i els diferents operatius de el 8 i el 10 de març, la Guàrdia Urbana va control d’afeccionats d’equips esportius, gestionar 1.072 serveis relacionats amb en especial, el gran dispositiu policial emergències causades per la neu i el gel. posat en marxa amb motiu de la El dilluns 8 de març, la Sala Conjunta de celebració de la proclamació del Comandament va atendre un total de FC Barcelona com a campió de Lliga, 4.531 consultes, una xifra que multiplica en què es van concentrar més de 40.000 per tres vegades i mitja les que se solen persones, entre la Rambla i la plaça enregistrar en un dilluns qualsevol. de Catalunya, i que va suposar l’arrest Durant tota l’emergència els agents de 104 persones per desordre públic, furts van haver de restringir l’accés a i atemptat contra l’autoritat, i on, a més determinades zones de la ciutat a més, s’hi van intervenir 4.000 llaunes. i les unitats dels districtes de muntanya • Dispositius per garantir la qualitat van treballar de forma particularment de l’espai públic. També s’han posat en intensa per resoldre les incidències marxa diversos dispositius per mantenir en escoles i en transports. 95 06 Prev, Seguretat i Mobilitat/CAT (2010) 19/5/11 16:24 Página 96 Prevenció, Seguretat i Mobilitat • Dispositiu per la visita del Papa Benet xerrades sobre prevenció i seguretat XVI. Els dies 6 i 7 de novembre, personal adreçades a persones grans, Barcelona va presenciar el major joves i nouvinguts. La iniciativa pretén dispositiu de prevenció i seguretat de la aconseguir que el major nombre seva història moderna. Uns 1.500 agents de ciutadans possible entengui la de la Guàrdia Urbana es van mobilitzar prevenció com a element d’autoprotecció per garantir la seguretat i el bon i, en especial, donar eines als col·lectius desenvolupament de la visita del Papa que poden ser més vulnerables. Benet XVI. Aquest dispositiu va servir per posar en pràctica desenes de Direcció de Serveis de Prevenció protocols i de sistemes de coordinació • Circuit de resposta a les demandes entre serveis. d’intervenció de les comunitats • Protecció a menors d’edat. S’ha educatives en matèria de prevenció continuat amb la vigilància dels espais i seguretat. Al llarg de l’any s’han revisat freqüentats per menors d’edat i s’han el Protocol i el Circuit, els quals incrementat les operacions impulsades estableixen, clarifiquen i unifiquen el al 2009, quan ja es van posar sota procediment de resposta a les demandes vigilància 712 espais. L’increment de les comunitats educatives en matèria del patrullatge ha servit per prevenir de prevenció i seguretat. Coordinats per l’absentisme escolar i el consum d’alcohol la Direcció de Serveis de Prevenció, hi i drogues entre els menors d’edat, alhora han intervingut el Consorci d’Educació de que s’ha evitat que la presència continua Barcelona, la Guàrdia Urbana, els Mossos de grups de joves al carrer generés d’Esquadra, l’Institut Municipal d’Educació molèsties als veïns. de Barcelona, la Gerència d’Educació, El treball de la Guàrdia Urbana també Cultura i Benestar, l’Agència de Salut ha facilitat que els menors que ho han Pública de Barcelona, l’Àrea d’Acció Social desitjat s’hagin pogut acollir al programa i Ciutadania, la Inspecció d’Educació, psicopedagògic de l’Agencia de Salut els Serveis Educatius, els tècnics i Pública, cosa que ha propiciat que 395 tècniques de prevenció, un director d’un adolescents s’hagin donat d’alta en el IES, un director d’un CEIP i la Federació programa. d’Associacions de Pares d’Alumnes • Prevenció amb joves. S’ha realitzat d’Educació Secundària. un treball preventiu amb col·lectius • Programa de suport a les comunitats de joves que es poden trobar en una de veïns. S’hi han afegit 17 comunitats major situació de risc, especialment els i actualment hi ha 34 comunitats actives. nouvinguts, i s’han desenvolupat un seguit Així mateix, la Diputació de Barcelona d’intervencions tant amb entitats socials ha sol·licitat a l’Ajuntament, i per això s’ha com amb l’Agència de Salut Pública i amb signat un conveni, per poder utilitzar la el Consorci d’Educació per tal d’establir Guia de suport a les comunitats de veïns, espais de treball per als joves. elaborada per l’Ajuntament, com a guia • Prevenció amb gent gran. La Guàrdia de referència i poder repartir-la a tots Urbana ha fet xerrades informatives als els municipis de la província casals d’avis de diferents barris per donar A més, les oficines d’habitatge dels consells relacionats amb la seguretat. districtes han començat a fer d’agents En aquestes xerrades, els assistents reben amb capacitat per derivar alguns casos informació sobre les principals conductes al Programa. de risc que poden provocar accidents de • Treballs en benefici de la comunitat. trànsit, tant si són vianants, com conductors Una vegada superades les dificultats de o passatgers de transport públic o privat. disseny i de prescripcions requerides per També s’han donat consells bàsics en l’Ajuntament, el Consorci Administració matèria de seguretat, per prevenir furts Oberta de Catalunya (CAOC), ha activat, o robatoris, tant al carrer com a la llar. al novembre, la Plataforma de Gestió de • Prevenció amb les persones més l’Execució de Mesures en Benefici de la vulnerables. Conjuntament amb Bombers Comunitat. Actualment la Plataforma està de Barcelona, s’ha iniciat un cicle de en període de proves a Barcelona, però, 96 06 Prev, Seguretat i Mobilitat/CAT (2010) 19/5/11 16:25 Página 97 Ajuntament de Barcelona 2010 Memòria d’Activitat Prevenció, Seguretat i Mobilitat una vegada superat aquest període, marítima accidental, el Pla d’accidents serà l’eina que tots els ajuntaments greus en túnels viaris i els protocols de Catalunya, i també altres serveis del Pla bàsic per onada de calor i operadors, utilitzaran per gestionar i del Pla bàsic per ventades. els treballs en benefici de la comunitat. • Plans existents. S’ha continuat L’Ajuntament ha posat 150 places treballant en l’actualització de tots a disposició de l’administració de justícia els plans. En quant als plans revisats per aquesta Plataforma. totalment, cal destacar el Pla específic La Direcció de Serveis ha elaborat un per emergències en el transport ferroviari catàleg on s’hi identifiquen i enregistren de viatgers i la revisió del Pla d’actuació les places que els serveis i equipaments municipal per risc sísmic municipals posen a disposició • Activació dels plans d’emergència de l’execució de mesures educatives municipal. i prestacions en benefici de la comunitat, • Plans d’emergència municipal per previstes en l’Ordenança de Procediment fenòmens meteorològics. De forma molt Sancionador. El catàleg el configuren, semblant al que va succeir l’any passat, a 31 de desembre de 2010, 295 serveis aquest any també s’ha caracteritzat per o equipaments municipals amb capacitat fenòmens meteorològics extrems que per oferir 1.214 places en substitució han afectat no només el terme municipal de les sancions econòmiques. sinó també l’entorn metropolità i la resta • El Pla de seguretat ciutadana de Catalunya. El 2010 s’han succeït de Barcelona 2009-2013. Per encàrrec situacions poc habituals i en algun de la Junta Local de Seguretat, cas s’han batut rècords estadístics, la Direcció de serveis de Prevenció començant per la nevada del 8 de març, ha pilotat la segona fase del Pla continuant amb diversos episodis de seguretat ciutadana, consistent de vent i amb alertes davant possibles en la definició i confecció dels vectors inundacions. També cal destacar de desenvolupament i programes l’activació dels plans d’emergència associats. En aquesta definició hi han a causa de fred intens o per onada intervingut 73 persones en representació de calor. dels districtes, les àrees de govern, • Pla d’emergència municipal per incendis la Secretaria de Seguretat, el Mossos forestals. Aquest any ha estat molt d’Esquadra, el Cuerpo Nacional positiu en quant a incendis forestals de Policía, Turisme de Barcelona, ja que malgrat hi ha hagut 27 inicis el sectors econòmics i de comerç, d’incendi, la superfície cremada ha sigut l’Agència de Salut pública de Barcelona d’escassament 1 hectàrea. Durant l’estiu i el Consorci d’Educació de Barcelona. les condicions climatològiques han estat Finalment el Pla contempla 4 eixos força normals i només s’ha activat el pla estratègics, 12 vectors de 27 vegades per prealerta meteorològica desenvolupament i 63 programes. i 8 per prealerta crítica. • Pla d’emergència municipal per risc Servei de Prevenció, Extinció químic. Només cal destacar una fuita d’Incendis i Salvament (SPEIS) d’acetat de vinil d’un contenidor del Moll S’ha continuat treballant per la millora Sud. En la intervenció s’han realitzat de les mesures de prevenció a la ciutat, les tasques de contenció i segellat per la qual cosa s’han seguit diferents per poder-ne fer el transvasament línies d’actuació, s’ha acostat la prevenció al dia següent. als ciutadans, s’ha treballat en plans nous • Pla d’emergència municipal en el per cobrir els riscos que no estaven transport ferroviari. Amb motiu de contemplats en els anteriors l’aturada de dos trens de Renfe entre i se n’ha actualitzat el planejament. les estacions de Clot i Arc de Triomf, i entre Sant Andreu i Arc del Triomf, Prevenció se n’han hagut d’evacuar els viatgers. • Nous plans. Han estat aprovats Per la durada de les tasques i atès que a definitivament el Pla de contaminació les estacions hi havia una gran densitat 97 06 Prev, Seguretat i Mobilitat/CAT (2010) 19/5/11 16:25 Página 98 Prevenció, Seguretat i Mobilitat d’ocupació, s’ha decidit activar • Campanyes de prevenció d’incendis el Pla d’emergències en fase d’alerta • Prevenció als barris. Per augmentar i mantenir-lo fins que el servei ha tornat el coneixement dels ciutadans pel que a la normalitat. fa als incendis, s’han posat en marxa • Simulacres. S’ha realitzat un simulacre campanyes de prevenció i autoprotecció al túnel de Vallvidrera, que ha consistit als barris, amb sessions informatives en tancar-lo tot simulant un accident amb itinerants destinades a oferir consells dos turismes i un autocar implicats. Aquest per prevenir i actuar davant del foc. simulacre s’ha efectuat amb l’actuació dels • Prevenció a les escoles. S’ha continuat efectius dels grups d’ordre dels municipis treballant en la divulgació dels aspectes afectats, dels grups d’intervenció tant dels preventius a les escoles. A més de les Bombers de Barcelona com dels Bombers visites d’alumnes al Parc de Bombers, de la Generalitat, dels grups sanitaris (SEM s’ha mantingut el programa, iniciat l’any i Creu Roja) i de TABASA (Infraestructures passat, de xerrades a centres escolars, i Serveis de Mobilitat, SA). a càrrec de monitors de bombers, Durant tot l’any també s’han realitzat per tal de conscienciar els alumnes diversos simulacres en diferents empreses de la importància d’assumir hàbits de i instal·lacions i s’ha fet un seguiment de comportament que evitin les situacions l’accessibilitat dels vehicles d’emergències de risc i saber com actuar si se’n a les zones d’influència de les obres produeixen. de connexió de les estacions de l’AVE • Col·laboració amb entitats. Amb la de Sants i la Sagrera i de la sortida de important col·laboració de Tecnifuego- l’estació de la Sagrera cap a Montcada. Aespi, de nou ha tingut lloc la jornada • Serveis de prevenció. S’ha continuat tècnica «Dia del Foc», que enguany treballant per a la millora de les mesures s’ha centrat en la intervenció als túnels de prevenció a la ciutat, tot seguint ferroviaris i, més concretament atesa diferents línies d’actuació, com són la seva singularitat, a les noves línies acostar la prevenció als barris, treballar ferroviàries soterrades de Barcelona, en plans nous que cobreixin els riscos com són la línea 9 de metro i el túnel que no estaven contemplats i actualitzar de l’AVE. el planejament existent. També s’ha treballat per la prevenció Millora de les infraestructures reglada, entesa com la referida a les • Nou Parc de Bombers a Montjuïc. tasques que fan els tècnics de prevenció El 2010 s’han iniciat les obres del futur dels SPEIS per tal de comprovar Parc de Montjuïc, aquest equipament que els edificis, els establiments donarà servei al Port i als districtes de i les infraestructures compleixen amb Ciutat Vella i Sants-Montjuïc. DIsposarà la normativa de protecció contra incendis d’una dotació de 21 efectius per torn que correspongui en cada cas. i 14 vehicles assignats. El futur Parc serà • Assessoraments. En relació a les tasques autosuficient i millorarà els temps d’assessorament a tècnics, enguany han d’arribada a la zona sud de la ciutat. anat a la baixa degut a la reducció del El grup especial de submarinistes, que nombre de llicències entrades que aquest actualment està a la Zona Franca, també any s’ha notat especialment. S’han realitzat es traslladarà a les noves instal·lacions. 2.809 assessoraments que suposen un 20 % Aquest canvi facilitarà les intervencions menys que l’any anterior. aquàtiques que s’hagin de dur a terme • Informes i inspeccions. S’han fet 755 a l’entorn portuari o al litoral. informes sobre projectes i 137 inspeccions, Les dependencies del Parc de Montjuïc que suposen un 15 % menys respecte l’any sumen una superficie de més de 3.000 m2, anterior. distribuïts en dues plantes. Aquesta obra Durant la Ponència Ambiental es van ha estat finançada conjuntament revisar 777 expedients de llicències i 177 per l’Autoritat Portuària i l’Ajuntament expedients de controls inicials, cosa que de Barcelona, en virtud de l’acord significa una reducció del 10 % respecte de col·laboració existent des de 1995 l’any anterior. i ampliat el 2006. 98 06 Prev, Seguretat i Mobilitat/CAT (2010) 19/5/11 16:25 Página 99 Ajuntament de Barcelona 2010 Memòria d’Activitat Prevenció, Seguretat i Mobilitat Intervencions La darrera avaluació duta a terme • Salvaments. S’han realitzat 4.065 en l’equador del període, desembre intervencions de salvament, xifra que de 2009, va resultar positiva en quant representa el 26,37 % del total de les a l’acompliment del 67,1 % dels objectius actuacions. i que és pràcticament igual acomplerts del PMU d’horitzó 2018. a l’any anterior, tant la xifra com el percentatge. Del total de salvaments, • Mobilitat segura. S’ha treballat amb s’ha hagut de donar assistència sanitària la pacificació del trànsit, les interseccions in situ en 1.849 dels casos, s’han hagut semaforitzades, l’accidentalitat de fer 1.004 trasllats a centres hospitalaris i les campanyes de prevenció. i 229 de les intervencions han estat • Mobilitat sostenible. Hi ha hagut de caràcter no urgent. una disminució del consum energètic, • Extinció d’incendis o explosions. la renovació de la flota d’autobusos S’han fet 3.564 intervencions en incendis i una gran acceptació del Bicing per part o explosions, dada que representa el de la ciutadania. 23,12 % del total dels serveis. El número • Mobilitat equitativa. S’ha ampliat d’incendis presenta un progressiu descens la xarxa de carrils bici i s’ha augmentat similar al d’anys anteriors, fet que posa el nombre d’aparcaments per a bicicletes de manifest l’eficàcia de l’aplicació de en superfície. També s’ha incrementat les normatives contra incendis. la xarxa de transport públic, amb noves De les 3.564 intervencions, 1.807 s’han línies de bus i estacions de metro. originat a la via pública i 1.517 en edificis. Actualment i seguint el Pla d’accessibilitat, En el 97,67 % dels casos s’ha arribat al lloc ja s’ha adaptat el 84 % de la ciutat. de l’incendi en menys de 10 minuts. • Mobilitat eficient. Ha augmentat • Assistències tècniques. Els bombers l’ocupació de passatgers per vehicle, han de realitzar un gran número de s’ha doblat l’oferta d’estacionaments de serveis de característiques molt variades, motos en calçada i, en general, ha millorat com ajudes als ciutadans amb caràcter la fluïdesa del trànsit. no urgent, que es cataloguen com a assistències tècniques. Enguany s’han dut Una ciutat que es mou a peu a terme 3.947 serveis d’aquesta mena. i en bicicleta Accions a favor dels vianants Mobilitat • Implantació de 300 quilòmetres de zones 30 a la ciutat. • Nova senyalització informativa per Adaptem la ciutat amb criteris als vianants a Gràcia, Sants i les Corts. d’accessibilitat i sostenibilitat • Ampliació de voreres per millorar-ne S’ha donat continuïtat al model la mobilitat i la seguretat. de mobilitat de Barcelona que preveu • Adequació i renovació d’escales la millora en els desplaçaments a peu mecàniques i ascensors a Gràcia, Horta i amb vehicles no motoritzats, la i Nou Barris. potenciació de l’oferta de transport públic • Pacificació del trànsit als entorns col·lectiu, la racionalització de l’ús del de l’estació de Sant Andreu Arenal. vehicle privat i l’afavoriment de vehicles • Creació de 2.000 places d’aparcament menys contaminants. per a motos a la calçada al Poble Nou, cosa que suposa l’alliberament de les Pla de mobilitat urbana voreres per als vianants. 2006–2012 (PMU) • Instal·lació de 3.288 m de baranes El PMU és l’eina per a la planificació de protecció als passos de vianants. de la mobilitat a la ciutat, defineix les • Noves plataformes úniques amb estratègies futures amb visió integral prioritat per a vianants, a Gràcia i al nucli de la sostenibilitat i identifica dinàmiques antic de la Sagrera. supramunicipals amb la participació • Adhesió a la Carta Internacional del Pacte per la Mobilitat de Barcelona. del Caminar. 99 06 Prev, Seguretat i Mobilitat/CAT (2010) 19/5/11 16:25 Página 100 Prevenció, Seguretat i Mobilitat Accions a favor de la bicicleta • A més, s’han adaptat 3 estacions • Creació de 25.300 places d’aparcament dels FGC, Sant Gervasi, Plaça en superfície exclusives per a bicicletes Molina i Sant Josep, als criteris en 2.200 àrees d’estacionament. d’accessibilitat. • Implantació de 180 km de carril bici (159 de carril bici i 21 de ronda verda). Autobús • Reforç visual als carrils bici per indicar • Accessibilitat per a persones amb la prioritat de les bicicletes i mobilitat reduïda a tota la flota per advertir de l’àrea de confluència d’autobusos. de vianants i bicicletes. • Gairebé totes les parades d’autobús • Senyalització d’alguns carrils bici amb ja són accessibles. pintura vermella i col·locació de peces • Ampliació del recorregut d’algunes línies per segregar-los en calçada. de bus. • Consolidació de l’Oficina de la Bicicleta. • Dispositius per garantir l’accessibilitat • Manual de disseny i senyalització a les persones amb discapacitat visual de les vies ciclistes. i auditiva. • Pantalles d’informació que permeten Transport públic a l’usuari conèixer els temps d’espera. • Estudi per a la prioritat semafòrica Bicing del carril Bus als carrers de l’Eixample. Consolidació del sistema com a un mitjà • Ampliació de 9 km de carril Bus. de transport públic més de la ciutat: • Projecte RetBus, noves línies • 420 estacions i 6.000 bicicletes. d’autobusos d’altes prestacions amb • 11 milions de viatges per any: 33.000 regulació preferent per competir viatges de mitjana cada dia a l’hivern amb l’ús del vehicle privat. i 45.000 a l’estiu. • 400 reparacions de bicicletes diàries. Taxi • 36 furgonetes de distribució de bicicletes. • 944 taxis ja utilitzen energies • Nou disseny de les estacions i millora alternatives, dels quals 289 són híbrids. de les bicicletes. • Foment de les bones pràctiques per • Nous serveis: rebut electrònic, i-Bicing reduir el consum de combustible. (servei de consulta desde qualsevol Més de 3.500 taxistes han realitzat telèfon mòbil) i una aplicació gratuïta un curs de conducció eficient. per a iPhone per conèixer en temps real • Continuació de la implantació de noves les bicis disponibles. tecnologies per millorar la gestió i la seguretat dels taxis. Tots els vehicles Metro nous amb llicència han d’estar • La xarxa de metro supera els 100 km connectats al sistema d’emergència 112. i disposa de 137 estacions. • Adaptació i creació de nous carrils • 3 noves estacions de metro: Onze i parades de taxi a Barcelona i a l’entorn de Setembre, La Sagrera i Bon Pastor metropolità. de la L9 i la L10. • Promoció del bon ús del taxi. • Connexió de la L9 des de Can Zam (Santa Coloma de Gramanet) fins Mobilitat en vehicle privat a La Sagrera. • Connexió de la L10 des de Gorg Moto fins a La Sagrera. • Índex: 173 motos per cada 1.000 • Dispositius sonors per reforçar habitants. la seguretat dels invidents. • 66.000 places d’aparcament per • Noves mesures per salvar la distància a motos a la calçada. entre el tren i l’andana. • Implantació i senyalització de 49 zones • Inauguració de la remodelació de avançades per a motos (ZAM) que l’estació Mercat Nou de la L1 i del nou serveixen per evitar els avançaments vestíbul de l’estació Guinardó/Hospital perillosos de les motos als cotxes de Sant Pau de la L4. en les cruïlles semaforitzades 100 06 Prev, Seguretat i Mobilitat/CAT (2010) 19/5/11 16:25 Página 101 Ajuntament de Barcelona 2010 Memòria d’Activitat Prevenció, Seguretat i Mobilitat just en el moment en què els semàfors representa el 65 % del projecte canvien a verd. de renovació semafòrica. • Millora de les infraestructures i dels • Nou carril multiús a la ronda del Mig, elements urbanístics que poden suposar que es destina, segons la franja horària risc d’accidents. del dia, al transport públic, a la càrrega i descàrrega o a l’aparcament lliure. Cotxe • Nous aparcaments del Carsharing • Barcelona disposa de 22 zones en superfície. d’aparcament d’Àrea Verda. • Construcció del carril Bus-VAO • 220.000 distintius renovats, dels quals a l’avinguda Meridiana. uns 27.000 han gaudit d’una subvenció • Revisió de la coordinació semafòrica del 25 % i uns 90.000 del 50 %. al carrer d’Aragó. • Les places d’aparcament d’Àrea Verda preferents per als residents (39.894) Seguretat i educació viària han augmentat en un 17’10 %. • Reducció de l’accidentalitat en un 7,3 %. • Increment per demanda veïnal de • Senyalització de 49 zones ZAM que l’aparcament, amb 16.000 noves places eviten la invasió dels passos de vianants a la calçada, a Sarrià, Gràcia, Sant per part dels motoristes i aporten Andreu, Poble Nou, Zona Universitària més fluïdesa al trànsit. i la Vall d’Hebron. • 27 punts de control semafòric. • 4.500 places d’estacionament regulat • Reducció de 50 a 37 zones per Àrea Verda al Poblenou, 2.100 a Sant de concentració d’accidents. Andreu, 300 a Gràcia (els Penitents) • 43 campanyes de la Gàrdia Urbana i 200 places a Sarrià. per incrementar la seguretat viària, • En construcció el nou aparcament a la entre d’altres, per a vehicles de dues plaça de Navas del Poble Sec, amb 340 rodes, per controlar l’excés de velocitat places per a cotxes i 25 per a motos. i per a l’ús de sistemes de seguretat • Millora de la mobilitat de Sarrià amb passiva. la remodelació de l’entorn del carrer • 114.985 controls d’alcoholèmia. del Cardenal Sentmenat i amb • Servei d’educació viària de la Guàrdia l’aparcament públic de l’estació Urbana, impartit en 258 centres que dels FGC amb 252 places. suposen uns 43.014 alumnes de primària i secundària. Vehicle elèctric • Trasllat de l’espai educatiu infantil • Desenvolupament del projecte MOVELE de trànsit des del parc de la Ciutadella (Movilidad Eléctrica) que porta a terme al Castell de Montjuïc. l’Instituto para la Diversificación • Edició de 5.000 exemplars del fullet y Ahorro de la Energia (IDAE). Camí escolar, espai amic amb les Barcelona és pionera dins l’Estat mesures de mobilitat. espanyol en el desplegament de la xarxa • 74 escoles es troben en ple procés de punts de recàrrega. participatiu per a l’implantació del Camí • Desplegament del projecte LIVE escolar. (Logística per a la Implementació del • Avaluació dels indicadors del Pla Vehicle Elèctric) a l’Àrea Metropolitana. de seguretat viària de Barcelona. • Presentació del Punt LIVE d’atenció • Elaboració d’un nou Pla de seguretat ciutadana. viària de Catalunya, junt amb el Servei • 119 punts de recàrrega executats. Català del Trànsit i la Federació 42 nous punts en subsòl, dels quals de Municipis i Províncies. 30 pertanyen a BS:M i 12 a Regesa. • Redacció del nou del Pla estratègic En tràmit, però comptabilitzats, de la moto 2012-2018. 12 d’Endesa i 12 de Mobecpoint. Activitats de promoció Gestió del trànsit i sensibilització • 610 cruïlles de la ciutat ja tenen • Durant l’any s’han portat a terme el nou model de semàfor, la qual cosa diverses campanyes: 101 06 Prev, Seguretat i Mobilitat/CAT (2010) 19/5/11 16:25 Página 102 Prevenció, Seguretat i Mobilitat • «Tots som vianants, a Barcelona, 1 de • Xarxa IMPACTS. Des del mes de juliol cada 3 morts en accident de trànsit, Barcelona assumeix la presidència, anava a peu». Senyalització de 455 passos transferida des de Roma, d’aquesta xarxa de vianants. Campanya de prevenció de de ciutats integrada per capitals europees l’Ajuntament conjuntament amb el RACC. i grans ciutats metropolitanes, • «Camina amb civisme». Campanya per amb la finalitat d’intercanviar experiències al comportament cívic dels vianants, per en polítiques de mobilitat urbana. augmentar-ne la seguretat i millorar-ne El març de 2011 se celebrarà la la convivència amb els altres mitjans conferència IMPACTS a Barcelona. de desplaçament. • OBIS (Optimising Bike Sharing). Grup • «Bicivisme». Campanya per a la correcta d’intercanvi d’experiències sobre la circulació en bicicleta per la ciutat. bicicleta pública a les ciutats europees. • «Agafa la bici. Compartim cívicament El grup de treball s’ha reunit a Milà la ciutat». Lema de la Setmana de la per fer el seguiment de l’evolució de Bicicleta celebrada del 10 al 16 de maig. les bicis públiques de Lió, Londres, Berlin, • «Motocivisme». Campanya en Milà, Barcelona, Viena, Estocolm i Praga. col·laboració amb el RACC per reduir • Projecte eSUM. S’han reunit els accidents de moto, mitjançant a Barcelona diversos representants la conscienciació i la difusió de diverses ciutats europees per debatre de missatges de seguretat. sobre com incrementar la seguretat • Setmana de la Mobilitat Sostenible urbana de motos i ciclomotors. i Segura. Excel·lent aparador per explicar • Congrés SUGAR. Reunió europea, a la ciutadania les mesures i actuacions celebrada a Barcelona del 25 al 28 de maig, que es fan a la ciutat per millorar-ne per a la regularització de la càrrega la mobilitat i la seguretat viària. i descàrrega de mercaderies a les ciutats. • Celebració de la II Jornada Tècnica de Senyalització Viària Urbana. Convenis • Participació per part de l’Ajuntament • Amb Repsol per a la implantació en el 3r Congrés de la Bicicleta celebrat de l’Autogas o gas liquat, que és ecològic, a Lleida. segur, més barat i redueix les emissions contaminants i el soroll. Projectes europeus • Amb HONDA per a la impartició • Xarxa Polis. La ciutat de Dresden de cursos de conducció segura va prendre el relleu de Barcelona en la de motocicletes. presidència de la xarxa Polis, especialitzada • Amb Toyota España per a la potenciació en la seguretat viària. S’hi va celebrar una del desenvolupament del cotxe elèctric conferència per debatre sobre com encarar a la ciutat. la crisi econòmica. A més, Barcelona • Amb Nissan International per a la participa en la preparació del Programa distribució del Nissan Leaf, un nou model Europeu de Seguretat Viària 2011-2020. de vehicle elèctric. 102 06 Prev, Seguretat i Mobilitat/CAT (2010) 19/5/11 16:25 Página 103 Ajuntament de Barcelona 2010 Memòria d’Activitat Prevenció, Seguretat i Mobilitat Taula 1 Indicadors Guàrdia Urbana 2010 2009 % variació Incidències gestionades des de la Sala de Comandament 298.714 335.900 -11,1 Denúncies per infraccions d’ordenances 136.225 121.956 11,7 Total de denúncies de trànsit 626.207 592.559 5,7 Denúncies de trànsit per medis tecnològics 300.816 259.455 15,9 Accidents de trànsit 9.057 9.762 -7,2 Controls d’alcoholèmia realitzats 115.072 141.175 -18,5 Alcoholèmies positives 10.125 11.974 -15,4 Total de detencions 7.389 7.207 2,5 Bombers Nombre total de serveis d’intervenció realitzats 15.415 15.720 -1,9 Nombre d’actuacions dels parcs de bombers (1) 18.350 18.409 -0,3 Mobilitat Nombre d’incidències a semàfors 31.534 26.067 21,0 Velocitat a la ciutat (km/h) (mitjana anual) 21,8 23,5 -7,2 Velocitat a les rondes (km/h) (mitjana anual) 57 59,3 -3,9 Transport públic (en milions) Bus 189,4 196,0 -3,4 Metro 381,1 361,6 5,4 FGC 79,8 79,8 0,0 Renfe Rodalies 103,7 110,1 -5,8 Tramvia 23,8 23,9 -,04 Altres busos 138,1 142,6 -3,2 Bicing 11,1 10,8 2,8 (1) Un mateix servei pot generar sortides des de diferents parcs de bombers. 103 07A Serv Grals i Coord Territorial-CAT OK(2010) 19/5/11 16:36 Página 104 07A Serv Grals i Coord Territorial-CAT OK(2010) 19/5/11 16:36 Página 105 Serveis Centrals Sota el nom de Serveis Centrals s’aglutinen les àrees de Serveis Generals i Coordinació Territorial, Finances, Recursos Humans i Organització, i eAdministració i Sistemes d’Informació. 07A Serv Grals i Coord Territorial-CAT OK(2010) 19/5/11 16:36 Página 106 07A Serv Grals i Coord Territorial-CAT OK(2010) 19/5/11 16:36 Página 107 Ajuntament de Barcelona 2010 Memòria d’Activitat Serveis Centrals Serveis Generals i Coordinació Territorial Aquest ha estat un any ple de grans Direcció de Comunicació 4t Tinent d’alcalde: projectes, que han anat de la mà del Im. Sr. Ramon Garcia-Bragado i Acín treball continuat de tots els serveis Aquest ha estat l’any d’implantació Delegat de Presidència i Relacions administratius per aconseguir que de l’arquitectura de marca del grup Institucionals: l’engranatge de l’organització municipal Ajuntament, amb una ordenació Sr. Ignasi Cardelús i Fontdevila funcioni per omplir-los de contingut. i una imatge de comunicació noves Com no pot ser d’una altra manera, que s’han començat a desplegar el segon Gerent: hi ha actuacions que van començar semestre de 2010 i que ja s’apliquen a tota Sr. Eduard Vicente i Gómez en exercicis anteriors i que enguany la comunicació. n’han vist la culminació, per En acompanyament del Pla Fent exemple la posada en marxa de la nova Barcelona, s’ha desenvolupat i aplicat Oficina d’Atenció Ciutadana de la plaça la nova normativa de comunicació de Sant Miquel, o altres que s’han per a les obres municipals, que recull consolidat aquest any, com el Pla de la comunicació als veïns, adequada millora de l’atenció ciutadana, que passa i a temps, l’avís d’escala, el cartell d’obres Eficàcia i eficiència són condicions per haver millorat els serveis (atenció i els anuncis a premsa. indispensables per al bon funcionament telefònica, tràmits, etc.), els espais Com a complement d’aquesta campanya d’una gran entitat com és l’Ajuntament (adequació de les oficines d’atenció s’ha desenvolupat el concepte «Estrenem», de Barcelona, que, com a administració ciutadana) i els mitjans (quioscs que defineix les accions comunicatives local, és la més propera als ciutadans. d’informació i tràmits). de les inauguracions com a element final Les seves actuacions, sempre regides De la feina feta, cal parlar tant del que de les obres. En aquest marc d’actuació, per aquests dos principis, han d’anar es projecta cap a la ciutat i la ciutadania, s’han dissenyat i supervisat 268 accions emmarcades en la pauta d’actuacions com del que reverteix en el mateix i productes. i objectius comuns recollits en el Pla Ajuntament per tal de millorar de forma S’ha creat la Taula d’Actes al Carrer, d’Actuació Municipal. Segons interna i, en conseqüència, millorar també amb la finalitat d’assenyalar i informar la naturalesa dels projectes o de les la resposta als ciutadans. a la ciutadania dels talls de circulació actuacions realitzades i de l’àmbit A Serveis Generals hi ha unes direccions originats per actes territorials i sectorials competencial a què corresponen, que, per la naturalesa i l’objecte dels als carrers, que es reuneix mensualment l’organització municipal està dotada serveis que han de prestar, les seves i que ha editat 93 cartells informatius. d’uns serveis centralitzats i d’uns altres actuacions són de forma inherent apropats territorialment als ciutadans. de projecció externa. És el cas Caldrà tenir en compte, doncs, de la Direcció de Comunicació Direcció d’Atenció Ciutadana si requereixen una direcció i actuació Corporativa i Qualitat, de la qual úniques, o bé si, per idoneïtat, destaquen les publicacions i campanyes Aquesta Direcció compta, entre els oportunitat i proximitat a la ciutadania, adreçades als ciutadans, i també el de la projectes endegats aquest any, amb s’han de descentralitzar. Direcció d’Atenció Ciutadana, que treballa la posada en marxa de la nova Oficina Sobre Serveis Generals i Coordinació per una millora contínua de l’atenció d’Atenció Ciutadana de la plaça de Sant Territorial recau l’exercici de la direcció al ciutadà. Miquel que, inaugurada el mes d’abril, superior dels Serveis Centrals, com Tanmateix, altres direccions vetllen pel atén una mitjana de 500 persones també la coordinació dels òrgans bon funcionament de la corporació, des diàriament de dilluns a divendres i serveis descentralitzats territorialment. dels projectes duts a terme per la Direcció i 170 els dissabtes. Funciona com a eix vertebrador d’uns de Pla de Locals, que dóna continuïtat També s’han renovat les oficines del i altres, amb la finalitat última de millorar a l’aposta per la sostenibilitat i l’estalvi Districte d’Horta-Guinardó i de Ciutat el servei a la ciutadania amb la prestació energètic, fins a la consolidació Meridiana, s’han millorat els processos de serveis amb criteris únics de la Direcció d’Arxius i del Programa de les oficines de Nou Barris, Sant Martí, i homogenis, tot facilitant d’aquesta de Coordinació Territorial. Sarrià i l’Eixample i s’ha implantat la cita manera la relació amb l’administració. Enguany l’Ajuntament també ha prèvia per a tràmits complexos. executat contractes, en concret 311, Cal destacar el funcionament dels amb càrrec als Fons Estatals d’Ocupació quioscs d’informació i tramitació. Se n’ha i Sostenibilitat Local a través de COFEB, iniciat el desplegament, al mes de febrer, l’oficina centralitzada de contractació a les OAC, centres cívics i biblioteques, amb càrrec als fons estatal. i, al novembre, s’han desplegat en els I també aquest any s’ha consolidat primers punts fora de l’Ajuntament amb definitivament el Castell de Montjuïc la instal·lació de dos unitats pilot als nous com a equipament de la ciutat. quioscs de premsa de la Rambla. 107 07A Serv Grals i Coord Territorial-CAT OK(2010) 19/5/11 16:37 Página 108 Serveis Generals i Coordinació Territorial S’hi han realitzat més de 36.000 serveis, Comunicació dels quals els més utilitzats són el padró i el mapa de la ciutat. També la imatge gràfica de l’Ajuntament El Servei d’Atenció Telefònica s’ha renovat aquest any. Des de mitjans ha continuat consolidant la seva oferta d’any s’ha mostrat una nova identitat de serveis i horaris. Durant l’abril s’ha gràfica de comunicació, dissenyada per completat el procés d’ampliació d’horaris donar unitat a la comunicació municipal iniciat el 2009, i ara l’horari és les 24 hores i oferir al ciutadà una informació clara, tots els dies de l’any. precisa i organitzada. També s’han integrat D’altra banda, mitjançant la Direcció en el procés d’implantació de la nova d’Imatge i Serveis Editorials, s’executa imatge els sectors, les gerències, els el Pla de Publicacions Municipals, el qual districtes i les empreses municipals. està configurat per set eixos editorials: Igualment, s’ha finalitzat la senyalització capitalitat i lideratge; memòria; conèixer d’equipaments i instal·lacions municipals, Barcelona, cultura i patrimoni; laboratori tot tenint en compte la racionalització de tendències i creativitat; estil de vida, i la simplificació dels elements gent i proximitat; barris, espai públic d’identificació en les façanes. El resultat i sostenibilitat; i gestió. final ha estat la senyalització de 672 En aquest marc, durant l’any s’han dependències municipals amb 711 plaques produït 44 llibres (15 de coeditats instal·lades, hi són incloses totes les amb editorials privades), que es poden biblioteques que pertanyen al Consorci comprar tant en llibreries institucionals Ajuntament-Diputació. com privades. Durant el 2010 s’han venut La nova signatura, el manual 14.893 llibres. de comunicació i la senyalització, El web de la ciutat de Barcelona es poden consultar on-line, al web (www.bcn.cat) ha celebrat 15 anys, www.bcn.cat/publicacions/identitatgrafica. amb una xifra rècord de més de 40 Cal parlar també de les campanyes milions de visites l’any, una mitjana de la Direcció de Màrketing, entre les de més de 100 mil visites diàries i amb quals han destacat «Barcelona+fàcil», més de 630 milions de pàgines servides. «Barcelona va per feina», «Diagonal», Entre els projectes del Departament «Espai Públic» i «Europeus Atletisme». d’Internet destaquen: la nova plana d’inici, «Barcelona va per feina» informa dels que s’ha adequat als principis del web 2.0 recursos concrets i útils que l’Ajuntament i als factors de canvi de la ciutat; la Seu ofereix als ciutadans per ajudar-los a electrònica, d’acord amb l’Ordenança trobar feina. S’han potenciat diversos reguladora de l’administració electrònica; programes de projecció laboral, com el el portal Barcelona Bressol, punt d’entrada «Web Porta 22», «Activa’t per l’ocupació», a les 73 escoles bressol de la ciutat; i «Emprenedors». el web Mercats de Barcelona «Espai Públic» transmet el treball de i BCNTurisme. A més, s’ha millorat l’Ajuntament per aconseguir una ciutat tècnicament el Plànol de Barcelona, tolerant i cívica, integradora i heterogènia. un dels serveis més sol·licitats. Informa sobre la normativa de civisme Destaca l’aposta per estendre el contingut i dóna a conèixer les sancions per un mal del web de Barcelona a les xarxes socials ús de l’espai públic. Mitjançant fulletons, d’acord amb els objectius de replicar pictogrames i rètols, l’objectiu és a internet i integrar en espais web aliens conscienciar ciutadans, turistes i nouvinguts informació útil per a la ciutadania i, alhora, sobre el civisme i la cura de la ciutat atraure més visites al web corporatiu. Pel que fa l’apartat més dinàmic de contingut, el que s’actualitza diàriament, Castell de Montjuïc s’hi han ofert al voltant de 3.100 notícies i 700 notes d’agenda i més de 1.500 vídeos Aquest any s’ha finalitzat la recuperació amb 343.000 reproduccions. En total, de tot l’espai del Castell i, el 14 d’abril, s’hi han comptat 1.161.286 visites, un 10,7 % s’ha presentat el Pla Director del Castell més que l’any anterior. de Montjuïc, que regirà les obres i les 108 07A Serv Grals i Coord Territorial-CAT OK(2010) 19/5/11 16:37 Página 109 Ajuntament de Barcelona 2010 Memòria d’Activitat Serveis Centrals actuacions que s’hi han de realitzar durant • El Centre de Recursos Internacional els propers anys. Com a culminació per la Pau de Barcelona (CRIPB) d’aquesta etapa, el 9 de novembre s’ha és un espai per fomentar la pau i per constituït el Consell d’Entitats del Castell a la experimentació, el diàleg, la formació de Montjuïc. i la recerca en la prevenció, gestió • El ventall d’activitats culturals i resolució de conflictes. S’hi realitzen i esportives que han tingut lloc al Castell cursos monogràfics i especialitzats han permès mostrar-ne la recuperació. per a persones que treballen en zones [Vegeu taula 1] de conflicte. També s’han organitzat • A l’antic cos de guàrdia s’hi han fet exposicions i s’ha cedit l’espai a diverses tres exposicions, entre març i desembre. entitats per a cursos i activitats • S’ha finalitzat el circuit provisional (Creu Roja, Clam per la Pau, CIDOB, d’educació viària en el fossat oest Casa del Tibet). del Castell, que, gestionat per la GUB, En total, s’hi han fet 13 cursos amb és visitat diàriament per tres escoles un bon nivell d’assistència i de valoració, diferents de la ciutat i on els caps com per exemple, el d’Assistència de setmana s’hi ofereixen esplais electoral i gestió de conflictes i activitats familiars. (del 22 al 26 de març); el de Negociadors • La 3a Cursa d’obstacles del Castell humanitaris (del 25 al 30 d’abril); ha triplicat la xifra d’inscrits. o el de Justícia transicional i comissions • També s’hi han fet curses d’orientació de la veritat (del 27 de setembre i cursos de formació esportiva. a l’1 d’octubre). • S’hi fan pràctiques de tir amb arc També s’hi han realitzat altres activitats, i se n’han organitzat competicions. com la trobada de treball sobre drets • Durant tot l’any s’hi han dut a terme humans amb una delegació Filipina observacions i xerrades astronòmiques. (5 de febrer), o la jornada de treball • El 18 de juny s’hi ha celebrat el sopar de la Direcció de Cooperació Internacional de l’Associació l’Arca de Noé. i Solidaritat (4 de juny). • S’hi han impartit cursos de cata Al programa de formació especialitzada de vins i caves. del Centre de Recursos Internacional • S’han consolidat dins del calendari per la Pau hi han participat prop de 300 d’estiu de la ciutat, el cicle «Cinema professionals de més de 80 nacionalitats. a la fresca», que és el 8è any que • L’Espai de la Memòria fa recorreguts se celebra i que ha tingut una mitjana temàtics per la història del Castell. de 2.000 espectadors per sessió, Actualment l’exposició Barcelona i el cicle de concerts «Plenilunis al Castell té castell explica els nous usos de Montjuïc», en la seva 6a edició. de l’equipament alhora que recorda el seu Taula 1 Activitat al Castell de Montjuic Usos Usuaris Abril 264 Total 1a visita Cds 1.454 Maig 449 Total 2a visita Cds 2.308 Juny 287 Total 3.762 Juliol 337 Agost 541 Total dissabtes 1.746 Setembre 544 Total diumenges 2.016 Octubre 594 Total 3.762 Novembre 442 Desembre 304 Total 3.762 109 07A Serv Grals i Coord Territorial-CAT OK(2010) 19/5/11 16:37 Página 110 Serveis Generals i Coordinació Territorial passat històric. També se n’ha editat Barcelona» i «Poble Nou: 22@ districte un tríptic on es presenta un plànol amb de la innovació». S’han ocupat 1.000 m2 la localització dels espais i s’hi explica en un pavelló compartit amb les ciutats els nous usos. Els matins de dissabtes de Beijing, Hong Kong i Izmir i s’han rebut i diumenges s’organitzen visites guiades 2.200.000 visitants. gratuïtes a diferents espais del castell. Durant l’Exposició s’han organitzat • El Centre d’Interpretació diverses activitats, algunes de la Muntanya de Montjuïc permet en col·laboració amb el CEIBS (la principal conèixer-la més a fons, a través escola de negocis de Shanghai) de la història de l’entorn i de l’activitat i la Cambra de Comerç, que han servit humana des dels primers pobladors fins per establir-hi nous contactes en diversos a l’actualitat. àmbits: sector aeroespacial i aeronàutic, arquitectura i urbanisme, sector energètic i sector agroalimentari. Relacions Internacionals Barcelona també ha enviat a Xangai una rèplica exacta del drac de Gaudí que, • El 4 de març va tenir lloc la cerimònia lliurada per l’alcalde en un acte oficial de presentació del Secretariat de la Unió el 2 de setembre, s’ha exhibit prop del per la Mediterrània i del seu Secretari pavelló durant la Expo. General, que a finals d’any ja estava en funcionament al Palau de Pedralbes, amb un primer equip tècnic i sis secretaris Relacions Ciutadanes generals adjunts encarregats d’impulsar i Institucionals els projectes prioritaris: el Pla Solar Mediterrani; la Iniciativa Mediterrània de Han estat diversos els actes celebrats Desenvolupament Empresarial; el Projecte a la ciutat i amb la ciutat durant el 2010. de Descontaminació de la Mediterrània; Actes de relació i d’intercanvi amb ciutats, les Autopistes del Mar i Autopistes de capitals i cultures que tenen representació Terra; l’educació superior i la investigació a Barcelona, com la participació al (Universitat Euro-Mediterránea) 40è aniversari de l’Hermandad del Rocío i el Projecte sobre Protecció Civil. de Barcelona, la trobada amb • També s’ha celebrat el 2n Fòrum els presidents d’una setentena de cases d’autoritats locals i regionals de la regionals i centres de cultura popular, Mediterrània (1 i 2 de maig), que ha reunit la celebració del Dia d’Andalusia els màxims responsables polítics a Catalunya, l’aniversari de la Casa de les principals ciutats i regions de Ceuta i la celebració del dia d’aquesta de la Mediterrània. Hi han participat ciutat, o la imposició del mocador vermell 312 representants de 72 col·lectivitats a l’alcalde per la Nafarren Etxea (Casa territorials de 28 països diferents. de los Navarros) en el començament • En l’àmbit dels agermanaments entre de les festes de Sant Fermí de 2010. ciutats, destaca l’acord signat amb San La 39a edició de la Feria de Abril Francisco, el mes de juliol, i la celebració de Catalunya (23 d’abril–2 de maig) del 25è aniversari de l’agermanament s’ha presentat amb un aire renovat, amb Sant Petersburg. amb una distribució de les casetes • Sens dubte, una de les actuacions i dels carrers que ha facilitat la circulació de major ressò ha estat la participació dels visitants i el treball en igualtat a l’Exposició Universal de Xangai, de condicions de totes les entitats celebrada de l’1 de maig al 31 d’octubre, participants. S’ha estrenat un nou sistema sota el lema «Millor ciutat, millor vida» d’il·luminació i un pòrtic amb un arc de (Better city, better life). Ha estat 22 m d’alt per 14 m d’ample, fabricat amb la primera vegada en la història de fil lluminós i tecnologia LED. El nombre les exposicions universals en què hi d’entitats presents ha tornat a créixer, han participat ciutats. Barcelona va estar i s’hi han pogut trobar quaranta-sis present amb dos projectes: «Ciutat Vella: casetes, més els espais comercials, transformació del barri central de la antiga de restauració i de serveis. 110 07A Serv Grals i Coord Territorial-CAT OK(2010) 19/5/11 16:39 Página 111 Ajuntament de Barcelona 2010 Memòria d’Activitat Serveis Centrals En el marc de les celebracions més De forma singular, ha destacat tradicionals de la ciutat, del 3 al 6 de juny la posada a punt i adequació dels serveis ha destacat el Corpus que durant segles de seguretat, extinció, protecció va ser la festa barcelonina per excel·lència. i climatització a tots els edificis S’ha culminat amb la missa de Corpus municipals. i amb la processó per Ciutat Vella, • Subministraments i Estalvi Energètic. acompanyada per gegants i bestiari. Gestiona, optimitza i contracta els Durant aquests quatre dies els barcelonins subministraments d’edificis i instal·lacions també han pogut visitar l’Ou com balla depenents del Sector. La liberalització a les fonts de claustres, patis i jardins, una del mercat energètic ha suposat la nova tradició iniciada al claustre de la Catedral contractació dels serveis d’alta, mitja de la qual es té notícia des de 1637. i baixa tensió, del subministrament de Com a acte emblemàtic intitucional, gas i del conjunt de telecomunicacions, el 24 de novembre ha tingut lloc que ha representat un estalvi en el total al Saló de Cent de l’Ajuntament de la contractació, per l’aplicació de Barcelona el lliurament de les del sistema de subhasta electrònica medalles d’honor de Barcelona, distinció en el procediment contractual. que honora aquells que han contribuït • Manteniment, Neteja i Tallers al desenvolupament d’una consciència Municipals. S’encarrega del manteniment, ciutadana i cívica, així com dels seus la neteja i l’adequació d’espais valors i virtuts. d’equipaments i instal·lacions adscrits La Comissió Interdepartamental del Call al Sector. Gestiona el projecte de la ha realitzat diverses activitats durant trigeneració (generació de tres fonts el 2010. Destaquen la Jornada Europea d’energia, electricitat, calor i fred, a partir de Cultura Jueva, celebrada el primer del gas natural), que preveu substituir diumenge de setembre per mostrar els equips actuals i que es culminarà a la ciutadania el patrimoni jueu de les a mig termini. ciutats que hi participen; el Festival • Estalvi i Eficiència Energètica. Ha posat de Cinema Jueu de Barcelona, en què en marxa mesures d’estalvi energètic s’han projectat 7 llargmetratges de ficció en el marc d’implementació del Pla i 6 curtmetratges i documentals; de millora energètica als edificis i l’Acte de commemoració de les víctimes municipals (PEMEEM): instal·lació de l’Holocaust que ha tingut lloc de bateries de condensadors i adequació el 27 de gener. dels quadres elèctrics; instal·lació gradual També s’ha fet un acte d’homenatge de sanitaris sense consum d’aigua al grup xilè Quilapayun, en record dels (10 elements), aixetes amb temporitzador històrics recitals de 1974 a Barcelona, (84 unitats i 9 dispositius automàtics) i en reconeixement a 45 anys i mecanismes de doble descàrrega; de trajectòria artística compromesa i una circular de bones pràctiques. amb la llibertat, la justícia i la solidaritat. També s’han inspeccionat els plans d’evacuació de tots els edificis del Sector, i se n’ha actualitzat la informació gràfica. Manteniment i Pla de Locals S’ha culminat el canvi de la planta baixa de l’edifici Novíssim amb la seva La Direcció Tècnica de Manteniment redistribució, s’hi ha unificat el personal i Pla de Locals està formada pels de missatgeria i s’hi ha ubicat una nova departaments de Subministraments, sortida d’emergència al carrer dels Manteniment i Pla de Locals. Enguany Templers, necessària per l’actual s’ha continuat amb les accions de millora organització dels accessos a les cases de les instal·lacions pròpies del Sector, consistorials. També s’hi ha instal·lat com també amb les accions de suport el local de primers auxilis preceptiu a altres òrgans gestors en per la normativa de Riscos Laborals. les contractacions centralitzades Destaquen les obres de climatització de Manteniment, Neteja, Tallers energètica, que han substituït les Municipals i Subministraments. instal·lacions de bombeig i els col·lectors 111 07A Serv Grals i Coord Territorial-CAT OK(2010) 19/5/11 16:39 Página 112 Serveis Generals i Coordinació Territorial per unes de noves adaptades a la nova al dia tota la normativa municipal sobre producció d’energia calorífica i frigorífica. arxius, documents i gestió documental, L’actuació se centra en dues sales alhora que dota la corporació d’una eina de bombes, les connexions amb les actual per normalitzar criteris, consolida canonades del sistema de distribució els drets dels ciutadans a l’accés de l’edifici i serveis d’electricitat, a la informació i fomenta el coneixement i la connexió amb la resta d’instal·lacions de la història de la ciutat. auxiliars. Com a resultat es reconeix l’Arxiu Municipal Administratiu com a centre que custodia la documentació Biblioteca General administrativa i històrica contemporània des del segle XIX i, en conseqüència, • Tasques dutes a terme en el marc ha canviat la seva denominació per del Catàleg Municipal Corporatiu (CBAB): la d’Arxiu Municipal Contemporani • Digitalització, catalogació i difusió de Barcelona. de 150 ordenances històriques i d’una En quant als projectes que s’han dut col·lecció sobre urbanisme i arquitectura a terme, el Pla Director d’Arxius 2008-2011 a Barcelona entre les dècades dels ha continuat desenvolupant-se amb 60 i dels 90. una àmplia participació de centres • Facilitació de la consulta ciutadana i de professionals del sistema municipal de les de memòries municipals a la web. d’arxius per avançar en àrees claus: • Integració de la col·lecció la normativa tècnica, la gestió documental de la biblioteca auxiliar de l’Arxiu o els projectes de l’e-Administració, del Districte de Ciutat Vella. entre d’altres. Destaca la col·laboració amb • Projectes destacables a la web l’e–Administració en el projecte municipal de la Biblioteca General: d’expedient electrònic, com també • Manteniment de la normativa la participació en el desenvolupament d’E–Government, d’àmbit europeu, i la finalització dels projectes de decrets estatal, autonòmic i local per al electrònics, expedients d’informes coneixement dels usuaris interessats. de disponibilitat d’habitatge, expedients • Creació d’un punt central des d’on de lloguer d’habitatge privat (borsa, ajuts, consultar tots els recursos d’informació mediació, etc.), expedients de registre municipals públics. d’habitatge de protecció oficial, o alguns • Nova web a Internet amb Vignette7 dels expedients gestionats pels Serveis amb més seccions d’informació Jurídics. i documentació municipal: webs En l’àmbit de la protecció de dades, municipals accessibles per temàtica, s’han assignat a la Direcció les funcions i difusió de la documentació de Responsable de Seguretat Corporatiu estadística amb les fitxes dels 73 barris de Tractament de Documents en Suport de Barcelona. Paper. En matèria de cooperació arxivística, • A nivell de gestió interna, s’ha creat s’ha participat en diferents fòrums el Dipòsit Digital de les Biblioteques professionals, com el 6è Laboratori de l’Ajuntament de Barcelona (DIGIBAB), d’Arxius Municipals: la planificació i s’ha canviat el servidor corporatiu als arxius municipals, celebrat per millorar-ne els processos. el 18 de febrer al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, la XXVIII Mesa de Trabajo de Archivos Direcció Executiva del de la Administración Local, celebrada Sistema Municipal d’Arxius a Santiago de Compostel·la els dies 1 i 2 d’octubre, i les Jornades En el Plenari del Consell Municipal del 29 INNOVA.DOC: la gestió dels documents d’octubre, s’ha aprovat el nou Reglament electrònics, que ha tingut lloc a del Sistema Municipal d’Arxius, que posa Barcelona els dies 13 i 14 d’octubre. 112 07A Serv Grals i Coord Territorial-CAT OK(2010) 19/5/11 16:40 Página 113 Ajuntament de Barcelona 2010 Memòria d’Activitat Serveis Centrals Direcció de Patrimoni del Procediment Sancionador, s’han modificat els sistemes dels actors Gestiona el patrimoni municipal i fomenta en processos transversals (Guàrdia les polítiques per a la seva rendibilització, Urbana, Inspecció de Districtes i Institut a través de diverses actuacions Municipal d’Hisenda), que s’han incorporat administratives. plenament als requisits de la nova En aquest àmbit d’actuació, de les Ordenança a partir de l’octubre. adquisicions patrimonials efectuades, En l’altre gran eix del nou model, el 57 % s’ha destinat a equipaments les Llicències d’Obres, s’ha formalitzat (esports, educació, acció social, cultura la col·laboració amb col·legis professionals i salut), el 25 % a habitatge, en la definició del Projecte Barcelona el 13 % a edificis administratius i espais d’Obres, i se n’han iniciat les probes per a entitats i el 5% restant a espais (de juny a setembre) i la formació per lliures i zones verdes. gestionar-lo mitjançant un expedient Dels espais adquirits per expropiacions, totalment electrònic. s’ha destinat el 87 % a vials, zones verdes Les Llicències d’Ocupació d’Espai Públic i forestals, i l’altre 13 % a equipaments han estat gestionades electrònicament i habitatge. des de l’Oficina d’Informació i Tràmits En quant a les vendes, el 91 % han estat de la Guàrdia Urbana, amb 1.400 de solars d’edificis, el 5% d’aparcaments assabentats i 1.700 autoritzacions i el 4% de sobreres. per a filmacions a l’espai públic. També les cessions patrimonials són Pel que fa a les Llicències d’activitat, una figura jurídica que ha donat lloc s’ha iniciat la comprovació del cens de a actuacions d’interès patrimonial, han locals-activitats en planta baixa a la ciutat destacat les fetes per a la construcció en un total de 88.000 locals, sobre prop d’habitatge social, així com les que de 222.000 registres d’activitat. han anat destinades a equipaments. S’ha efectuat mitjançant 59 plans d’ocupació local, entre juliol i desembre, amb el 85 % dels cens ja realitzat i tancat Direcció de Serveis a 5 dels districtes de la ciutat. de Llicències i Inspecció L’any 2010 representa l’inici de Coordinació de les transformació dels sistemes de gestió direccions de territori en el projecte del Nou Model de Llicències i Inspecció de la ciutat. Aquest ha estat l’any de consolidació S’ha modernitzat el sistema de gestió del projecte i els 75 tècnics i tècniques i informació de la Inspecció de Districtes han treballat als 73 barris de la ciutat (AUTORITAS), el mes de gener s’ha iniciat i han esdevingut referents tant per com a unitat pilot al Districte de les Corts als veïns i veïnes i com per a la mateixa i, des de finals de març, s’han anat administració, sobretot en temes incorporant al nou sistema, a raó d’un per de participació, de promoció econòmica mes, la resta de districtes i la implantació i d’activitats, de prevenció i de convivència. s’ha finalitzat la primera quinzena S’han desplegat els consells a tots els de novembre. Tot plegat ha comportat barris de la ciutat com a màxim òrgan la formació directa de 350 usuaris. de participació de proximitat. Ja es gestionen amb expedient Amb les comissions de seguiment totalment electrònic les queixes i els consells de barri s’han elaborat i denúncies ciutadanes des del seu origen els 73 plans de futur de barri 2010-2020, (Oficina d’Atenció Ciutadana), i s’han amb la participació de veïns, entitats, incorporat les noves tecnologies mòbils tècnics i politics, tot assenyalant les línies (PDA i impressores portàtils) als actes estratègiques de treball. d’inspecció. S’ha implementat el sistema informàtic Paral·lelament, i d’acord amb la de suport al territori (SST) de registre aprovació de la Ordenança Reguladora i consulta de les tasques que s’hi realitzen. 113 07A Serv Grals i Coord Territorial-CAT OK(2010) 19/5/11 16:40 Página 114 Serveis Generals i Coordinació Territorial Fons Estatal per a l’Ocupació vinculats per àmbit material. L’oficina i la Sostenibilitat Local de la COFEB (Gerència de Serveis (FEOSL) Generals i Coordinació Territorial) és l’encarregada de dirigir el procés Es va aprovar per Reial Decret-Llei i de prestar assistència als òrgans 13/2009, de 26 d’octubre, amb la finalitat de contractació. L’import total adjudicat de fomentar l’ocupació i la sostenibilitat ha estat de 115.769.317,44 euros i el local. La preparació, l’adjudicació i el nombre de contractes tramitats de 311, seguiment dels contractes a finançar dels quals 102 han estat d’obres, 173 de al seu càrrec es du a terme de forma serveis i 36 de subministraments. A nivell centralitzada en les gerències d’àrea ocupacional, aquests contractes han d’actuació i cadascuna ha actuat com generat 1.688 llocs de treball i han servit a òrgan de contractació dels contractes per mantenir-ne 1.393 més. Taula 2 Indicadors Nombre d’accessos web 2010 2009 % Variació Nombre de visites 40.266.515 35.731.768 12,6 Nombre de pàgines servides 632.469.179 433.034.784 46,0 Tramitació per Internet Total sense PIC 834.138 678.874 22,9 Total amb PIC 1.395.550 1.242.511 12,3 114 07B Finances/CAT (2010) 19/5/11 16:43 Página 115 Ajuntament de Barcelona 2010 Memòria d’Activitat Serveis Centrals Finances 1r Tinent d’alcalde*: L’objectiu general de la Gerència amb un increment respecte l’any anterior Im. Sr. Jordi William Carnes i Ayats de Finances és obtenir els recursos de gairebé el 51 %. Aquest endeutament Regidora d’Hisenda: que permetin a l’Ajuntament de Barcelona s’estima que representa el 59 % Ima. Sra. Montserrat Ballarín i Espuña prestar adequadament els serveis dels ingressos corrents. [Vegeu gràfic 1] municipals. Per aquest motiu, la Gerència D’acord amb el Pla econòmic financer, Gerent: té com a finalitat mantenir la capacitat aprovat pel Consell Municipal en sessió Sra. M. Pilar Solans i Huguet d’endeutament de l’Ajuntament plenària del 23 de juliol de 2010, el nou de Barcelona sigui quina sigui la situació endeutament finança la part d’inversions dels mercats financers. de 2010 i 2011 que no estan finançades amb l’estalvi brut. En conseqüència, la Les funcions de la Gerència de Finances tresoreria de l’Ajuntament a finals d’any són l’administració i l’obtenció dels Finançament era superior als 580 milions d’euros. recursos financers, la gestió de la [Vegeu taula 1] tresoreria i de la cartera de deute, A 31 de desembre de 2010 l’endeutament la recaptació de tributs i la coordinació consolidat de l’Ajuntament i els seu grup Despeses financeres del grup d’organismes autònoms locals, d’organismes autònoms locals, empreses Les despeses financeres de l’Ajuntament empreses públiques empresarials, públiques empresarials i societats mercantils de Barcelona han estat de 23 milions societats mercantils, consorcis, és de l’ordre de 1.467 milions d’euros, d’euros, igual que en el 2009, gràcies fundacions i associacions amb personalitat jurídica. Gràfic 1 Deute consolidat de l’Ajuntament de Barcelona (en milions d’euros) 1.600 1.464 1.400 1.179 1.200 1.067 1.000 928 974 800 600 400 200 0 2006 2007 2008 2009 2010 Taula 1 Deute consolidat de l’Ajuntament de Barcelona (en milions d’euros) 2010 2009 % Variació Ens adscrit: Ajuntament 1.200 750 60,0 • Institut Municipal d’Hisenda Ens dependents 264 (1) 224 17,9 Deute consolidat 1.464 974 50,3 (1) Si a més es considera el deute dels consorcis i fundacions dependents del pressupost municipal, el deute augmentaria en 1,4 milions d’euros. *Des de maig de 2010. 115 07B Finances/CAT (2010) 19/5/11 16:43 Página 116 Finances a la gestió per interessos de la cartera de Barcelona. Per aquesta raó, de deute. Aquesta gestió ha permès reduir les baixades de qualificació creditícia de el cost mitjà del deute un 18 %, mentre l’Administració de l’Estat, al ser la mateixa que el tipus de rendiment del deute públic que té l’Ajuntament de Barcelona, de l’Estat s’incrementava. A nivell està produint la revisió a la baixa consolidat, les despeses financeres de la qualificació de l’Ajuntament. de 2010 han estat de 34 milions d’euros. A 31 de desembre de 2010 les dades [Vegeu gràfic 2] eren les següents: [Vegeu taula 2] Qualificació creditícia Informació financera Enguany la qualificació creditícia del En el primer semestre de l’any, deute públic de l’Administració de l’Estat l’Ajuntament publica l’Informe Anual ha estat revisada a la baixa. El fet de què que inclou la situació de l’economia els recursos procedents de l’Estat, de Barcelona, l’Informe de Gestió, el Pla pel fons complementari de finançament econòmic financer, aprovat pel Consell i per la cessió de tributs, representin Municipal i per la Generalitat el 33 % dels ingressos corrents de Catalunya, i els estats financers pressupostaris de l’Ajuntament, té com a consolidats i auditats, d’acord amb conseqüència que la qualificació creditícia la Carta Municipal de Barcelona. A més, de l’Estat sigui el límit màxim de la semestralment s’informa de la situació qualificació creditícia de l’Ajuntament financera de l’Ajuntament. Gràfic 2 Cost mitjà del deute de l’Ajuntament de Barcelona i tipus de rendiment del deute públic de l’Estat espanyol (% anual) • Cost mitjà del deute de l’Ajuntament • Tipus de rendiment del deute públic a 10 anys 5 4,3 4,4 3,8 4 4,2 4 3,8 3,9 3 3,2 3,4 2,8 2 1 0 2006 2007 2008 2009 2010 Taula 2 Qualificació creditícia del deute a llarg termini Agència de qualificació Ajuntament Administració Perspectiva de Barcelona de l’Estat Moody’s Investor Service Aa2 Aa2 Negativa Standard & Poor’s AA AA Negativa Fitch AA+ AA+ Negativa Rating & Investment Information AA AA Estable 116 07B Finances/CAT (2010) 19/5/11 16:43 Página 117 Ajuntament de Barcelona 2010 Memòria d’Activitat Serveis Centrals Institut Municipal d’Hisenda aquelles activitats no incorporades en el cobrament periòdic. Liquidació i recaptació La recaptació dels ingressos tributaris dels ingressos tributaris ha estat de 991 milions d’euros, El 2010 la liquidació dels ingressos que representa el 91 % dels ingressos tributaris ha crescut un 8,2 % respecte tributaris liquidats, dels quals 923 milions l’any anterior. Els impostos, en conjunt, corresponen a drets liquidats en l’exercici han augmentat un 7,8 %, les multes i 68 milions a drets liquidats en anys un 3,4 % i la resta d’ingressos tributaris anteriors. un 12,1 %. L’impost de béns immobles Per complir amb l’objectiu de la gestió, i les taxes i preus públics concentren recaptació i inspecció dels tributs, preus el 85 % de l’increment. [Vegeu taula 3] públics, multes i altres ingressos de dret L’impost dels béns immobles s’ha públic de l’Ajuntament, dels seus incrementat un 11,1 %, degut al mateix règim organismes autònoms i d’altres entitats de càlcul a l’aplicar la ponència de valors públiques que li ho encomanen, l’Institut de 2002 i que comporta l’increment anual Municipal d’Hisenda ha tingut aquests de la base liquidable i l’esforç de volums d’activitats, dins dels diferents complimentar, abans de finals de l’exercici, processos de gestió: el manteniment cadastral pendent. L’impost de l’increment del valor dels • Nombre de notificacions enviades terrenys ha crescut un 8,8 %, bàsicament als contribuents: 4.260.213. pel creixement del nombre de • Nombre d’ordres d’embargament transmissions que ha estat del 10,3 %. de comptes corrents: 267.694. L’increment de les taxes i preus públics • Nombre d’ordres d’embargament es concentra en la taxa per la utilització de devolucions de l’AEAT: 1.652.007. privativa del domini públic municipal • Nombre de tràmits d’atenció a favor d’empreses de serveis al públic: 965.554. de subministraments d’interès general amb un creixement net del 19,3 % Pla de qualitat de l’Institut en relació al 2009 i en el preu públic Municipal d’Hisenda de recollida d’escombraries per una A 31 de desembre del 2010 s’ha assolit operació encaminada a incorporar l’objectiu d’obtenir la certificació Taula 3 Liquidació dels ingressos tributaris (en milions d’euros) 2010 2009 % Variació Impostos 801,1 743,0 7,8 Béns immobles 504,2 454,0 11,1 Activitat econòmica 97,8 99,3 -1,5 Vehicles de tracció mecànica 71,3 72,2 -1,2 Increment del valor dels terrenys 101,7 93,4 8,8 Construccions, instal·lacions i obres 26,1 24,1 8,3 Multes 90,3 87,3 3,4 Altres ingressos tributaris 196,7 175,5 12,1 Taxes i preus públics 148,4 130,3 13,9 Recàrrecs i interessos 20,6 19,5 5,6 Concessions administratives 27,7 25,7 7,7 Total 1.088,1 1.005,8 8,2 117 07B Finances/CAT (2010) 19/5/11 16:44 Página 118 Finances ISO 9001:2008 en tots els processos Acords amb les agències de l’institut abans de la finalització del tributàries de l’Estat i de mandat. Les noves certificacions han estat: la Generalitat de Catalunya • Gestió documental i digitalització. La col·laboració endegada els darrers • Gestió de sol·licituds. anys, tant amb l’Agència Tributària • Gestió d’administració interna i serveis de l’Estat com amb l’Agència Tributària generals. de Catalunya, per al cobrament • Sistemes d’informació. de deutes pendents amb l’Ajuntament • Gestió de recursos informàtics. de Barcelona ha millorat respecte als • Gestió de projectes. anys anteriors. • Seguretat i salut. • L’acord amb l’Agència Tributària • Subprocés d’Internet (Procés de l’Estat, en forma d’adhesió per part de de sistemes d’informació). l’Ajuntament de Barcelona a un conveni • Subprocés de registre i certificats signat entre la Federación Española (Procés d’atenció al contribuent) de Municipios i l’Agencia Estatal de Administración Tributaria, és per al També s’han renovat totes les cobrament de deutes tributaris i de certificacions obtingudes en anys multes amb càrrec a les devolucions anteriors: d’impostos. Aquest acord ha suposat • Gestió del manteniment cadastral aquest any el cobrament de 9,6 milions i de l’impost sobre béns immobles. d’euros. • Gestió de notificacions. • L’Agència Tributària de Catalunya • Gestió de queixes i suggeriments. col·labora, mitjançant un conveni signat • Gestió recaptatòria. entre l’Ajuntament i la Generalitat, amb • Gestió de padrons: IBI, IAE, IVTM, l’embargament de comptes de deutors guals i residus sòlids. de sancions per infraccions a la normativa • Gestió de recursos humans. de trànsit o per vulneració de les • Gestió de la inspecció. ordenances municipals, en àmbit no • Gestió de les liquidacions. tributari, imposades per l’Ajuntament • Gestió de les bases de dades de Barcelona i que s’hagin de practicar i de contribuents. fora del terme municipal, sempre i quan • Gestió de desacords. sigui dins de l’àmbit territorial de la • Expedients de multes. Generalitat de Catalunya. En aquest cas, • Control i gestió d’ingressos. l’import cobrat aquest exercici ha estat • Atenció al contribuent. de 6,2 milions d’euros. 118 07B Finances/CAT (2010) 19/5/11 16:44 Página 119 Ajuntament de Barcelona 2010 Memòria d’Activitat Serveis Centrals Taula 4 Indicadors Endeutament (en milions d’euros) 2010 2009 % Variació Deute consolidat 1.464 974 50,3 Ajuntament 1.200 750 60,0 Ens administratius 0 0 0,0 Ens comercials 264 224 17,9 Avals consolidats 5,4 3,9 38,5 Ajuntament 0,1 1,1 -90,9 Ens administratius 0,4 0,5 -20,0 Ens comercials 4,9 2,3 113,0 Despeses financeres (1) 23 23 0,0 Cost mitjà del deute (%) (1) 2,8 3,4 -17,6 Deute públic a 10 anys (%) 4,2 4,0 5,0 Ingressos tributaris de l’Administració de l’Estat (en milions d’euros) Administració de l’Estat (2) 125.173 107.748 16,2 IRPF 60.037 57.710 4,0 IVA 46.939 32.281 45,4 IIEE 18.197 17.757 2,5 Centre Gestor de Barcelona (2) 22.079 19.327 14,2 IRPF 11.607 11.394 1,9 IVA 9.666 7.057 37,0 IIEE 806 876 -8,0 (1) Dades individuals de l’Ajuntament de Barcelona. (2) Dades de gener a novembre de 2009 i 2010. 119 07C Recursos Humans i Org/CAT (2010) 19/5/11 17:12 Página 120 Recursos Humans i Organització La política de Recursos Humans de personal, el qual ja ha estat utilitzat 4t Tinent d’alcalde: i Organització de l’Ajuntament té com per 9.000 persones i ha assolit el 90 % Im. Sr. Ramon Garcia-Bragado i Acín a missió potenciar un model d’ocupació d’execució de l’oferta pública d’ocupació. Gerent: pública i uns serveis públics orientats • Respecte a la millora en els processos Sr. Carles Arias i Casal a impulsar una gestió basada en de gestió, s’ha tancat el model la solvència, la transparència, l’eficàcia d’ordenació de l’ocupació, el diccionari i l’eficiència com a criteris bàsics en de competències personals, el sistema l’exercici quotidià de les responsabilitats d’avaluació i el sistema de carrera i també promoure un model de gestió professional, ja només falta iniciar la seva de recursos humans que orienti la seva implantació gradual. Per altra banda, La feina de Recursos Humans funció al servei de la ciutadania, que ha estat molt important l’esforç de i Organització troba la seva base busqui l’excel·lència, que avaluï la qualitat contenció de la plantilla municipal amb a definir, pel que fa a l'Ajuntament, dels serveis que produeix i que sigui un increment de només 17 persones, organismes autònoms, entitats públiques adaptable, flexible, dinàmic i proactiu. tot i el creixement de l’Institut Municipal empresarials i societats municipals, L’objectiu és construir un model de d’Educació de Barcelona, l’Institut les polítiques de gestió dels recursos gestió integrat que estableixi els vincles Municipal de Serveis Socials de Barcelona humans i les estructures organitzatives entre les diferents actuacions (el i la Guàrdia Urbana. més adequades per a la consecució dimensionament organitzatiu, la provisió • També s’ha assolit la definició dels objectius proposats i per impulsar de llocs de treball, el desenvolupament de de diversos plans, com el d’igualtat, els canvis i les millores necessàries. les persones, la comunicació i els sistemes el d’acollida, el de desenvolupament del A més de dirigir els assumptes relatius d’informació) amb un grau de flexibilitat procediment de coordinació empresarial a la gestió dels recursos humans que faci possible adaptar solucions i trobar per millorar-hi la prevenció de riscos de l'Ajuntament de Barcelona, també les més adequades per a cada situació. laborals i la implantació de la nova s’encarrega de dissenyar i executar La gestió dels recursos humans plataforma d’autoaprenentatge projectes de transformació organitzativa ha de cercar la motivació i participació i del butlletí electrònic. i de millora dels processos de gestió, de les persones, tot incidint en la cultura • La crisi econòmica i els efectes en la en coordinació amb la gerència adjunta de la responsabilitat i el compromís. retribució del personal han comportat una d'eAdministració i Sistemes d'Informació, L’assoliment dels canvis ha d’estar certa conflictivitat laboral que ha suposat i de dirigir funcionalment els diferents fonamentat en un fort lideratge polític la convocatòria de dues vagues. Malgrat departaments de recursos humans i gerencial que comuniqui i creï aquesta tot, i com a resultat de l’enquesta d’opinió de les gerències sectorials, dels districtes cultura i que faci possible que cada realitzada el 2009, s’han portat a terme els i dels organismes públics, per tal persona ocupi el lloc més adequat a les plans de millora de les diferents gerències d'assegurar la coherència global seves capacitats per aportar d’aquesta per tal de mantenir el més alt nivell de de l'Ajuntament al mateix temps manera el màxim valor i per trobar els motivació i de compromís de tothom. que l'especificitat de cadascun nivells de satisfacció i motivació necessaris. dels organismes a l’hora de dirigir les polítiques de relacions laborals Organització i gestió i de prevenció de riscos i salut laboral. Valoració de l’actuació de l’equip humà realitzada Aquest any ha estat un període Gestió dels recursos humans de concreció de molts projectes que per Les variacions experimentades en els la seva dimensió han requerit d’un llarg indicadors de la gestió dels recursos temps de disseny i desenvolupament. humans han tingut l’origen, principalment, en la necessària contenció pressupostària • Un d’aquests projectes ha estat d’aquest exercici i en l’assoliment, la implantació del nou sistema de manera completa o parcial, de tres d’informació per a la gestió dels recursos dels objectius municipals que són humans (SAP), amb la posada en la consolidació de la plantilla mitjançant marxa de la confecció de nòmines, l’execució de l’oferta pública aprovada nous serveis per al personal en exercicis anteriors, la creació de i el comandament amb accés des l’Institut Municipal de Serveis Socials d’Internet i intranet. Cal destacar i la implementació del nou model un nou tràmit per a la ciutadania, via de gestió territorial. [Vegeu gràfic 1-2 telemàtica, en els processos de selecció i taules 1-3] 07C Recursos Humans i Org/CAT (2010) 19/5/11 17:12 Página 121 Ajuntament de Barcelona 2010 Memòria d’Activitat Serveis Centrals Taula 1 Evolució de la plantilla municipal (a 31 de desembre) 2006 2007 2008 2009 2010 Ajuntament 6.755 6.891 6.979 7.264 6.754 Instituts i empreses municipals 6.104 6.145 5.044 5.323 5.850 Total 12.859 13.036 13.023 12.587 12.604 Taula 2 Dades globals del personal del grup municipal (a 31 de desembre) Dades de la plantilla del grup municipal 2010 2009 % variació Guàrdia Urbana (GUB) 2.976 2.819 6 Serveis de prevenció, extinció d’incendis i salvament (SPEIS) 667 704 -5 Resta 3.111 3.741 -17 Total Ajuntament 6.754 7.264 -7 Organismes públics 3.677 3.079 19 Empreses municipals 2.173 2.244 -3 Total grup municipal 12.604 12.587 0 Distribució professional (Ajuntament) Tècnics superiors 954 995 -4 Tècnics de grau mitjà 677 1.088 -38 Administratius i tècnics auxiliars 827 876 -6 Guàrdia Urbana (GUB), Serveis de prevenció, extinció d’incendis i salvament (SPEIS), Auxiliars i treballadors qualificats 4.195 4.179 0 Subalterns i similars 101 126 -20 % de tècnics sobre el total de la plantilla 24,15 28,68 -16 Distribució per grups d’edat (Ajuntament) 65-69 38 94 -60 60-64 641 690 -7 55-59 1.022 1.031 -1 50-54 1.003 1.100 -9 45-49 1.053 1.115 -6 40-44 706 852 -17 35-39 739 750 -1 30-34 999 1.034 -3 25-29 485 529 -8 Menys de 25 68 69 -1 Mitjana d’edat 45,32 45,44 0 Distribució per relació laboral Eventuals 304 315 -3 Fixes 6.054 6.168 -2 Temporals 396 781 -49 Distribució per gènere (Ajuntament) Dones 2.158 2.657 -19 % 32 37 -14 Homes 4.596 4.607 -0,2 % 68 63 8 Estabilitat en l’ocupació (%) Persones amb relació estable 89,5 84,9 5,4 Persones amb relació temporal 5,9 10,8 -45,5 121 07C Recursos Humans i Org/CAT (2010) 19/5/11 17:12 Página 122 Recursos Humans i Organització Gràfic 1 Personal de l’Ajuntament (per àrees d’actuació, a 31 de desembre de 2010) • 2010 • 2009 4.000 3.723 3.500 3.032 3.000 2.777 2.500 2.000 1.500 1.403 1.409 1.319 1.226 1.185 1.000 976 886 548 575 500 225 253 298 301 335 276 252 59 120 128 34 0 l . pa n ls s ió ia ra t at s a s ici dmi a e c n n t re ic te n A ció r c u e u ene an a a t i e u c ’e a G in nitz ad ul t C cial mb ur tat ct u , o A eg ili ru atge òm i F a i t t on Dist r ia M j. d orm eis ó de rg i C ci a ar Sc d f O edi S b s i c n A n ió, Mo ae ab E de rè ia d’I Serv cia i ial uc t r ó e n HH oc Ed nes M nc i f H i c s e è ’ e de ve e, In i oc ia G n e r R m nc d e erè em ia G e R ció S a di i B e ncia e Pr o ism Pr Gerè G ist nc dS ’Ac ènc erè d an de i b Gerè cia n ia d Ger G cia r a rè n ’U ci e rènc erè cia d rèn G e G G rèn Ge Ge Gràfic 2 Evolució de la plantilla mitja anual • Ajuntament • Instituts i empreses 14.000 12.845 12.945 12.799 12.702 12.573 12.000 10.000 6.186 6.119 5.841 5.615 5.858 8.000 6.000 4.000 6.659 6.826 6.958 7.087 6.715 2.000 0 2006 2007 2008 2009 2010 122 07C Recursos Humans i Org/CAT (2010) 19/5/11 17:12 Página 123 Ajuntament de Barcelona 2010 Memòria d’Activitat Serveis Centrals Taula 3 Distribució sectorial de la plantilla del grup Ajuntament de Barcelona (a 31 de desembre de 2010) Total Ajuntament 59 972 23 120 230 129 166 3.851 160 68 976 6.754 Total organismes autònoms 225 275 656 1.274 1.019 157 71 3.677 Total empreses municipals 1.805 231 137 2.173 Total grup Ajuntament 284 2.777 298 120 886 1.403 1.185 3.851 548 276 976 12.604 Dades desglossades Ajuntament 59 972 23 120 230 129 166 3.851 160 68 976 6.754 Total organismes autònoms 225 275 656 1.274 1.019 157 71 3.677 I. M. d’Hisenda 275 I. M. d’Informàtica 225 I. M. de Mercats 71 I. M. de Persones amb Discapacitat 73 I. M. de Serveis Socials 583 I. M. d’Educació 768 Institut de Cultura de Barcelona 441 Institut Barcelona Esports 47 I. M. Fundació Mies van der Rohe 18 I. M. de Parcs i Jardins 1.019 I. M. d’Urbanisme 10 I. M. del Paisatge Urbà 47 Patronat Municipal de l’Habitatge 100 Total empreses municipals 1.805 231 137 2.173 SPM Barcelona Activa, SA 137 SPM Inform. i Comunicació de Barcelona, SA 20 Serveis Funeraris de Barcelona, SA 316 Mercabarna SA 165 Barcelona de Serveis Municipals, SA 1.220 Focivesa 32 SPM Pro Nou Barris 18 SPM BCN Gestió Urbanística 83 SPM Proeixample 25 SPM Infraestructures 2004 SA 39 SPM 22@BCN SA 17 Agència de Promoció del Carmel i Entorns, SA 17 Tersa 84 Total grup Ajuntament 284 2.777 298 120 886 1.403 1.185 3.851 548 276 976 12.604 123 Gerència Municipal Gerència de Serveis Generals Gerència de Finances Gerència de Recursos Humans i Organització Gerència d’Acció Social i Ciutadania Gerència d’Educació, Cultura i Benestar Social Gerència de Medi Ambient Gerència de Prevenció, Seguretat i Mobilitat Gerència d’Urbanisme, Infraestruc. i Habitatge Gerència de Promoció Econòmica Gerències de Districtes Total general 07C Recursos Humans i Org/CAT (2010) 19/5/11 17:12 Página 124 Recursos Humans i Organització • La necessària contenció pressupostària • La implementació del nou model imperant en aquest exercici ha obligat de gestió territorial ha suposat, malgrat a utilitzar uns criteris de cobertura la contenció general pressupostària de de vacants especialment restrictius, l’exercici, el manteniment d’un índex força és per aquest motiu que el número d’altes elevat dels processos de provisió ha minvat de forma significativa. de llocs de treball. • D’altra banda, la resolució de processos • Per últim, la jubilació parcial d’un total selectius, especialment el concurs de 38 persones ha suposat el mateix oposició lliure de 212 places d’auxiliar nombre de contractes de relleu. administratiu de l’Administració General, resolt durant aquest any, ha significat un avanç importantíssim en la consolidació Organització de la plantilla municipal, i ha aconseguit reduir considerablement l’índex de Des del punt de vista de modificacions temporalitat dels treballadors municipals orgàniques, cal destacar els següents amb una variació negativa del 49 % canvis: respecte el 2009. [Vegeu taula 4] • Transformació de l’estructura directiva • Així mateix, la creació de l’Institut de la Gerència de Promoció Econòmica Municipal de Serveis Socials i la variació per integrar-ne en el funcionament els en l’adscripció de tot el personal al seu ens que en depenen i reforçar les àrees servei, ha fet disminuir considerablement comunes compartides. el número de treballadors de l’Ajuntament, • Aplicació del Pla d’austeritat, impulsat que observa una variació negativa del 7 % per l’alcaldia, amb l’amortització de respecte de l’any anterior, i ha fet la Regidoria de Nous Usos del Temps, augmentar-ne el número de baixes. de vàries posicions de Comissionat, Si tenim en compte que el col·lectiu de la Gerència Adjunta d’eAdministració de treballadors d’atenció primària també i Sistemes d’Informació i la racionalització comptava amb un índex elevat de de l’estructura de l’Institut Municipal temporalitat, el seu canvi d’adscripció d’Educació. també ha rebaixat l’índex global • Definició i execució de la integració de temporalitat de què parlàvem dels serveis comuns de les empreses que anteriorment. conformen el grup BIMSA, sota la mateixa Taula 4 Gestió de recursos 2010 2009 % variació Mobilitat externa 993 1.835 -46 • Altes 471 1.017 -54 • Baixes 522 818 -36 Mobilitat interna 618 956 -33 • Concursos 61 151 -60 • Lliures designacions 50 74 -32 • Altres motius 530 731 -27 Total mobilitat 1.611 2.791 -41 Dades de temporalitat Treballadors temporals a l’Ajuntament 396 781 -49 Total de treballadors a l’Ajuntament 6.754 7.264 -7 Dades de rotació Índex de rotació 24,19 38,42 -37 124 07C Recursos Humans i Org/CAT (2010) 19/5/11 17:12 Página 125 Ajuntament de Barcelona 2010 Memòria d’Activitat Serveis Centrals BIMSA, per prestar-hi centralitzadament 3. Donar accés a la intranet i a Internet els serveis d’administració i recursos. a tota la plantilla. • Desenvolupament del Pla Director 4.Renovar la infrastructura informàtica de Bombers amb la creació de les de l’Ajuntament. funcions Caps de Parc i Caps d’Àrea. 5. Revisar les funcions i els serveis per desplegar-hi una política de millora Pel que respecta als projectes contínua de processos. organitzatius impulsats des de la Gerència 6.Establir els acords per als mecanismes de Recursos Humans i Organització, de coordinació entre els sectors cal destacar: i els districtes. 7. Invertir en el desenvolupament directiu • Tancament i avaluació amb les quant a competències de gestió gerències del projecte del nou model de persones i lideratge. de gestió territorial. S’han tancat les 8.Dissenyar i impulsar un sistema de darreres cobertures de llocs de treball carrera professional vertical i horitzontal. que implicava el nou model i se n’ha 9.Definir i desplegar un nou sistema avaluat la implantació amb les gerències d’ordenació municipal. territorials, amb la conclusió d’una 10. Dissenyar i impulsar un pla de formació valoració global positiva del projecte. per a competències professionals. • Tancament de la definició del 11. Escurçar la durada dels processos sistema d’ordenació municipal. S’ha selectius i fer-los més transparents. enllestit la definició del nou sistema • S’ha impulsat i donat suport als sectors d’ordenació que dóna solució a les i als districtes perquè n’elaborin els plans mancances de l’actual catàleg de llocs de millora d’aplicació en els àmbits de treball (creat als anys 80) i endreça específics. En total, s’estan dissenyant l’organització dels llocs de treball tot 22 plans de millora específics en incorporant-hi les necessitats els quals hi participen 369 persones. organitzatives actuals i les previstes Els procediments de treball i la en un futur proper. El sistema contempla comunicació interna en el mateix l’estructura i la classificació dels llocs, àmbit són els temes principals la seva valoració, les categories en què s’ha d’avançar. vinculades, les competències requerides, • S’han editat 5 exemplars les funcions dependents del tipus de de La Municipal, adreçats a tota la lloc, la família professional a la qual està plantilla de l’Ajuntament, per informar adscrit i la seva estructura retributiva. principalment de l’evolució dels projectes • Tancament de la nova organització interns i de les accions municipals de la Gerència de Recursos Humans més destacades a la ciutat. i Organització amb la creació de l’Oficina • S’han enviat per correu electrònic de Gerències i de l’Oficina d’Atenció 10 edicions del Butlletí Barcelona 2.0, al Personal. adreçat al personal directiu de • Des del punt de vista quantitatiu, l’Ajuntament, instituts, i empreses els expedients gestionats han estat els municipals, que informa principalment que es poden veure a la taula 5. de les accions realitzades durant el mes anterior i de les que s’han de realitzar al mes següent pel que fa als projectes Comunicació interna de Barcelona 2.0. A més, incorpora un espai que recomana llibres, vídeos, • S’ha elaborat el Pla de millora de etc., per potenciar la funció directiva. l’Ajuntament, a partir dels resultats • S’ha elaborat una publicació sobre de l’enquesta d’opinió pública interna els aspectes més destacats de gestió «Tinc la paraula», que identifica les 11 municipal duts a terme aquest mandat, accions que cal emprendre per esmenar en coordinació amb tots els sectors els aspectes que han estat pitjor valorats. i districtes municipals que han aportat 1. Elaborar el Pla d’acollida. la informació que després s’ha ajustat 2. Elaborar el Pla de desvinculació. a l’objectiu de la publicació. Aquesta 125 07C Recursos Humans i Org/CAT (2010) 19/5/11 17:12 Página 126 Recursos Humans i Organització publicació s’adreça principalment L’objectiu és oferir una atenció global a l’equip directiu de l’organització i alhora personalitzada en la prestació municipal. de serveis, que es veu reforçada pel • S’ha treballat en l’estructuració dels treball en xarxa amb tots els agents continguts i disseny d’una nova intranet municipals que intervenen en l’àmbit que incorpora aspectes novedosos com dels recursos humans i per l’ús intensiu la pàgina d’inici com a escriptori de de l’espai OAP a la intranet municipal. treball, el tauler de notes i els grups L’Oficina té la voluntat de donar una de treball. S’han identificat i construït resposta satisfactòria a les necessitats els 5 primers grups de treball: direccions i demandes de les persones que formen de territori; xarxa de recursos humans; part de la plantilla de l’Ajuntament referents de prevenció i riscos laborals; mitjançant: comunicació i qualitat i intranet. • Un servei d’atenció integral. La gran [Vegeu taula 6] part dels temes relacionats amb recursos humans s’atendran des de l’Oficina (finestreta única). Atenció al personal • Un servei multicanal. Els serveis es podran sol·licitar de diverses maneres, El mes de setembre ha entrat de forma presencial a l’Oficina, per mitjà en funcionament l’Oficina d’Atenció de l’espai OAP a la intranet, per telèfon al Personal, una oficina al servei o bé per escrit. dels treballadors i treballadores • Un servei descentralitzat. Alguns de l’Ajuntament de Barcelona que està temes seran assumits directament per esdevenint el nou referent per dur a terme la xarxa de responsables de recursos les gestions relacionades amb els recursos humans de l’organització. humans i que presta els serveis d’informació, derivació, assessorament Entre els compromisos que es volen i tramitació. acomplir amb la posada en marxa Taula 5 Tipus d’actuació a l’organigrama 2010 2009 % variació Creació de nous llocs de treball 29 39 -26 Modificació/Amortització de llocs de treball 26 13 +100 Creació/Modificació/Amortització d’òrgans 20 36 -44 Total 75 88 -15 Taula 6 Atenció a les persones i participació 2010 2009 % variació Plans de millora realitzats 22 0 Participants als plans de millora 369 0 Edicions del butlletí electrònic 10 2 400 Edicions de La Municipal 5 7 -28,6 Cobertura de les publicacions (% plantilla) 100 100 0 Grups de treball iniciats a la nova intranet 5 0 500 126 07C Recursos Humans i Org/CAT (2010) 19/5/11 17:12 Página 127 Ajuntament de Barcelona 2010 Memòria d’Activitat Serveis Centrals de la nova Oficina d’Atenció al Personal S’han signat els acords següents: destaca que tota persona que s’incorpori a treballar a l’Ajuntament tindrà una • Acord de data 12 de març de 2010 acollida a la corporació i de manera de la comissió de seguiment de l’acord personalitzada en el seu lloc de treball. de condicions de treball per al període També es vol garantir que tota 2008-2011 per fer extensiu el permís la informació que es faciliti sobre per defunció o hospitalització als qualsevol aspecte relacionat amb els empleats/des que tinguin una tutoria serveis i tràmits de recursos humans legalment reconeguda. està actualitzada i que és la mateixa • Acord de data 12 de març de 2010 sigui quin sigui el canal pel qual s’hi de la comissió de seguiment de l’acord accedeix. L’agilització de les gestions de condicions de treball pel període és un altre dels objectius i es tindrà 2008-2011, sobre el nombre i distribució en compte resoldre les demandes de places per a la promoció interna plantejades de manera ràpida. especial, sobre el calendari de processos Es valorarà anualment el grau selectius i la funcionarització. de satisfacció dels treballadors També s’acorda l’ampliació de places i treballadores municipals que de promoció interna especial. han accedit a aquests serveis. • Acord de data 26 de maig de 2010 [Vegeu taula 7] de la mesa general de negociació sobre l’horari especial del personal de les oficines d’atenció ciutadana Relacions laborals dels districtes. • Acord de data 8 de juliol de 2010 S’han desenvolupart les negociacions de la mesa general de negociació sobre que preveia l’acord de condicions determinades condicions de treball de treball per al període 2008-2011, als centres cívics. mitjançant les sessions de treball • Aplicació en el mes d’octubre de 2010 de les comissions de seguiment de les modificacions de les condicions i de la mesa general de negociació. horàries especials del personal [Vegeu taula 8] dels centres de serveis socials. Taula 7 Atenció a les persones 2010 2009 % variació Nombre de persones amb accés a l’Oficina d’Atenció a les Persones 8.700 8.700 0 Nombre mitjà mensual de tràmits gestionats 17.500 10.618 65 Taula 8 Condicions laborals Elements clau Elements rellevants Promoció interna especial 130 places Funcionarització Tècnics mitjos en ciencies socials Regulació horària Centres de serveis socials, OAC i tècnics de barri 127 07C Recursos Humans i Org/CAT (2010) 19/5/11 17:12 Página 128 Recursos Humans i Organització Sistemes d’informació El projecte de SAP-RH té com objectiu desenvolupar en entorn SAP tots els sistemes d’informació de l’Àrea de Recursos Humans de l’Ajuntament de Barcelona i algunes funcionalitats dels seus organismes, per tal de tenir un sol sistema integrat d’informació. És desenvoluparà en dos fases i amb una durada aproximada de dos anys i mig (2009-2011). Aquest any s’ha implantat la primera fase del projecte de SAP-RH, que inclou els mòduls d’administració, gestió de temps, portal, organització, pressupost i nòmina. Paral·lelament, s’ha iniciat el disseny i construcció dels mòduls de selecció i provisió, desenvolupament, expedients electrònics de gestió de personal i plans de carrera, que tenen prevista la seva implantació a mitjan 2011. El sistema també garanteix la informació necessària per tal que el personal dels actuals organismes en entorn SIP puguin realitzar els tràmits dels mòduls de selecció i desenvolupament via intranet. Les seves principals novetats són la integració de tots els sistemes d’informació, aconseguint així l’increment en l’eficiència i la coherència de la informació i la gestió; la incorporació de l’expedient electrònic amb la signatura digital i la notificació electrònica; la integració de la gestió del temps que inclou nous serveis de tràmits en aquesta àrea que es posen a disposició del personal; l’extensió del servei de currículum electrònic via Internet per als candidats als processos de selecció; la disposició del personal d’organismes, via intranet, a accedir a tramitació de serveis de selecció i formació; la implantació de l’avaluació i plans de desenvolupament associats; i, en general, millores en funcionalitats que agilitzen els processos de gestió. Formació, desenvolupament i promoció professional Formació i desenvolupament • S’ha continuat l’execució del Pla de formació 2009-2011 amb el diagnòstic efectuat l’any 2009. 128 07C Recursos Humans i Org/CAT (2010) 19/5/11 17:12 Página 129 Ajuntament de Barcelona 2010 Memòria d’Activitat Serveis Centrals S’ha format el personal de recursos del canvi del Barcelona 2.0: Administració humans dels organismes autònoms electrònica, Gestió per objectius, per tal que puguin realitzar el diagnòstic Model territorial, Model de serveis de necessitats formatives en el seu àmbit socials, Model de llicències i inspecció, d’actuació i elaborar el seu propi Pla etc. de formació. • S’ha assolit l’objectiu d’aprofitament • S’ha posat en marxa el nou entorn d’espais municipals per a la formació virtual d’aprenentatge que ha millorat la de manera que no s’ha hagut de llogar seva capacitat d’accés i ha incrementant cap espai extern. un 30 % l’oferta formativa en aquesta • S’ha dedicat l’1,8 % de la massa salarial modalitat. bruta a la formació del personal. • S’ha continuat en la línia de formació La concessió de la sol·licitud de subvenció per a la millora de les competències en el marc de l’Acord de Formació transversals i sobre l’actualització de Contínua per a les Administracions coneixements específics dels col·lectius Públiques (AFCAP) ha permès finançar professionals. 153 accions formatives en què • Cal destacar l’acompanyament han participat 2.837 persones. de formació als projectes de gestió [Vegeu taules 9 i 10] Taula 9 Pla de formació 2010 2009 % variació Accions formatives 1.582 2.091 -24 Adaptació al canvi i contribució a l’estratègia 126 (8 %) 736 (35 %) Millora competencial 509 (32 %) 630 (30 %) Actualització i reorientació professional 947 (60 %) 725 (35 %) Assistències 16.163 21.399 -24 Persones assistents 5.196 6.404 -19 Hores lectives 145.895 404.586 -64 Hores de formació a l’any per empleat (promig) 12,59 33,71 -63 Abast de la formació (% assistents/plantilla) 45 53 -15 Massa salarial bruta dedicada a formació (%) 1,8 2,25 -20 Taula 10 Plans de formació (en milers d’euros) Despeses Altres Hores en personal despeses horari laboral Total Pla general 399 614 1.009 2.022 Pla Guàrdia Urbana i Bombers 389 321 403 1.113 Organismes autònoms, Districtes i sectors 189 187 529 905 Hores fora d’horari laboral 150 150 Total 977 1.272 1.941 4.190 129 07C Recursos Humans i Org/CAT (2010) 19/5/11 17:12 Página 130 Recursos Humans i Organització Accés i promoció tràmit ha estat el concurs-oposició S’ha efectuat la feina d’elaboració de 2 places de tècnic/a mitjà/na d’art de les noves bases en matèria de selecció, i història, la qual ha servit també provisió de llocs de treball i borses com a prova pilot del sistema. de treball, i se’n preveu l’aplicació al 2011. Amb posterioritat, s’han efectuat En matèria de provisió de llocs 3 convocatòries més: agent de la Guàrdia de treball s’han realitzat les actuacions Urbana (250 places), tècnic/a superior següents: en arquitectura i enginyeria (13 places), tècnic/a mitjà/na en arquitectura • Desenvolupament de la pauta i enginyeria (30 places) i bomber organitzativa dels districtes mitjançant dels SPEIS (30 places). En total ja la convocatòria de 12 concursos han emprat aquesta modalitat de de provisió de llocs de treball, presentació de sol·licituds uns 9.000 amb un total de 59 llocs convocats aspirants. • Acord sindical i aplicació de la També cal esmentar les innovacions convocatòria de mobilitat restringida tecnològiques en aquesta matèria voluntària, per al personal adscrit al lloc i el treball de disseny realitzat durant de treball d’Inspector/a de llicències l’any per tal d’adaptar el sistema selectiu i inspecció en relació a 5 llocs a la tecnologia SAP que està previst que de treball d’adjudicació directa s’implementi al 2011. i 38 a resultes. • Acord sindical i aplicació de la convocatòria de mobilitat i provisió Seguretat i salut laboral, de 5 llocs de treball de la Direcció de prevenció i no discriminació Centres de Serveis Socials directa i 34 a resultes. • S’han intensificat els treballs de millora del Pla de prevenció de l’Ajuntament, Globalment, de tota l’oferta d’ocupació fent-lo evolucionar paulatinament cap pública pendent d’execució, actualment a un sistema de gestió de seguretat s’ha executat, o està en tràmit i salut laboral. Al 2009 ja s’havien d’execució, al voltant del 90 %. establert, per decret d’alcaldia, [Vegeu taula 11] els principis d’acció preventiva Igualment, cal destacar la posada en a l’Ajuntament, com també l’estructura marxa aquest any del tràmit electrònic organitzativa que l’ha de desenvolupar. de la presentació telemàtica de les Aquest any, el Comitè de Seguretat sol·licituds de participació en els de l’Ajuntament ha aprovat el Manual processos selectius a l’Ajuntament de gestió del sistema i el Procediment de Barcelona. Aquest sistema permet de coordinació d’activitats empresarials. una major agilitat i eficiència en la gestió L’objectiu és la millora de la seguretat de les convocatòries. La primera i de la salut del personal municipal convocatòria que ha incorporat aquest a través d’una gestió sistemàtica Taula 11 Accés i promoció 2010 2009 % variació processos places processos places processos places Concursos 41 52 57 204 -28,07 -74,51 Lliures designacions 29 89 48 80 -39,58 11,25 Promoció interna 3 38 5 33 -40,00 15,15 Oferta pública 6 329 11 746 -45,45 -55,90 Total 79 508 121 1.063 -34,71 -52,21 130 07C Recursos Humans i Org/CAT (2010) 19/5/11 17:12 Página 131 Ajuntament de Barcelona 2010 Memòria d’Activitat Serveis Centrals i ordenada de les condicions de treball. dels objectius assolits la col·laboració [Vegeu taules 12-15] i les aportacions dels delegats i delegades • També s’han concentrat els esforços de prevenció de l’Ajuntament. en el desenvolupament del Plec de condicions tècniques per al nou contracte de revisions mèdiques de vigilància Igualtat d’oportunitats de la salut, actualment en procés de i conciliació gestió i contractació i prevista la seva entrada en vigor per al 2011. El treball per millorar les condicions • De forma paral·lela, s’han anat que permeten assolir els nivells desitjats desenvolupant totes les tasques pròpies d’igualtat de gènere es concreten en del dia a dia de la gestió preventiva: mesures per fer possible la conciliació avaluacions de riscos, informes tècnics entre vida laboral i personal, com l’accés de condicions de treball, reconeixements als llocs de treball en igualtat mèdics, activitats formatives i informatives, d’oportunitats, per tal de possibilitar-ne plans d’emergència, control de plagues, el desenvolupament professional. etc., com també l’atenció a l’autoritat L’exercici de comandament es manté laboral quan ha estat requerida. Han en les mateixes proporcions que el darrer resultat imprescindibles en l’obtenció any, no així la funció directiva en què Taula 12 Gestió preventiva 2010 2009 % variació Avaluacions de riscos 53 48 10 Plans d’emergència 178 9 1.878 Reunions dels comitès de seguretat i salut 28 32 -13 Taula 13 Vigilància de la salut 2010 2009 % variació Reconeixement mèdics 1.773 2.297 -23 Vacunacions 293 559 -48 Informes mèdics 35 143 -76 Taula 14 Absentisme i sinistralitat 2010 2009 % variació Nombre d’accidents amb baixa 781 900 -13 Índex de sinistralitat (%) 11,63 11,81 -2 Índex d’absentisme per sinistralitat (%) 1,03 1,46 -29 Índex d’absentisme per malaltia comuna (%) 5,18 5,81 -11 Índex d’absentisme (%) 6,21 7,27 -15 131 07C Recursos Humans i Org/CAT (2010) 19/5/11 17:12 Página 132 Recursos Humans i Organització el col·lectiu d’homes s’incrementa incrementat significativament la demanda en un 18 %. [Vegeu taula 16] de permisos per paternitat amb una El 2010 ha estat un any de manteniment variació de 11,6 % respecte el 2009, alhora de les diferents mesures que gràcies a la que ha disminuït el nombre de llicències normativa i als acords socials han permès per maternitat. [Vegeu taula 17] mantenir que aproximadament 2 de cada Els casos tractats a partir del protocol 10 persones s’hagin acollit a alguna mesura. per a la no discriminació ha mantingut És destacable el fet que els homes hagin la tendència a la baixa. Taula 15 Protocol per a la no discriminació per via d’entrada (nombre de casos atesos) 2010 2009 % variació Propi/a treballador/a 3 7 -57 Vigilància de la Salut 1 2 -50 Delegats/des de prevenció 1 1 0 Departament Admin/Serveis Generals 2 0 200 Total 7 10 -30 Taula 16 Paritat de gènere Dones Homes 2010 2009 % variació 2010 2009 % variació Direcció 59 59 0 117 99 18 Comandament 123 124 -1 499 503 -1 Total 182 183 -1 616 602 2 Taula 17 Conciliació familiar (nombre de persones) 2010 2009 % variació Prestacions 222 213 4,2 Llicències per maternitat 78 84 -7,1 Permisos per paternitat 144 129 11,6 Permisos per conciliació 489 618 -20,9 Excedències 4 5 -20,0 Reducció de jornada 130 142 -8,5 Atenció d’infants 129 134 -3,7 Atenció per disminució 1 8 -87,5 Flexibilitat horària (règim 60h) 333 359 -7,2 Total 1.178 1.337 -11,9 % sobre el total de la plantilla 17,44 18,41 -5,2 132 07C Recursos Humans i Org/CAT (2010) 19/5/11 17:12 Página 133 Ajuntament de Barcelona 2010 Memòria d’Activitat Serveis Centrals Taula 18 Indicadors Plantilla mitja 2010 2009 % variació Ajuntament de Barcelona 6.715 7.087 -5 Organismes públics i empreses municipals 5.858 5.615 4 Total 12.573 12.702 -1 Plantilla (grup municipal, a 31 de desembre) Ajuntament de Barcelona 6.754 7.264 -7 Organismes públics 3.677 3.079 19 Empreses municipals 2.173 2.244 -3 Total grup municipal 12.604 12.587 0 Índex de temporalitat 9,48 12,63 -25 Oferta pública (Ajuntament) % d’execució 100 67,84 47 Mobilitat (Ajuntament) Mobilitat externa 993 1.835 -46 Altes 471 1.017 -54 Baixes 522 818 -36 Mobilitat interna 641 956 -33 Concursos 61 151 -60 Lliures designacions 50 74 -32 Altres motius 530 731 -27 Total mobilitat 1.634 2.791 -41 Índex de rotació 24,19 38,42 -37 Absentisme i sinistralitat Índex d’absentisme (°/°) 6,21 7,27 -15 Índex de sinistralitat (°/°°°°) 11,63 11,81 -2 133 07D e-Adm./CAT (2009) 19/5/11 17:24 Página 134 eAdministració i Sistemes d’Informació Aquest any ha estat, fonamentalment, l’any S’han implantat i desplegat els principals 4t Tinent d’alcalde: de la posada en marxa de tot el que es va projectes del Pla, a més dels dels Im. Sr. Ramon Garcia-Bragado i Acín planejar i construir durant el 2008 i el 2009. expedients electrònics, els processos Gerent adjunta d’eAdministració No ha estat un any fàcil degut a l’intens dels mòduls comuns d’eAdministració i Sistemes d’Informació*: impacte en l’organització derivat dels nous i dels nous serveis i canals electrònics. Sra. Pilar Conesa i Santamaria sistemes d’administració electrònica, dels processos de treball sense paper i de Expedients electrònics Gerent municipal**: l’adopció de tecnologies sobre sistemes • Expedient electrònic de contractació, Sr. Andreu Puig i Sabanés mòbils. Igualment, ha estat l’any de l’ajust eContracte. És el sistema d’informació i del refinament dels sistemes, per ajustar- que donarà cobertura integral als los als nous processos de treball, ara més procediments de contractació simples, més ràpids i més automàtics. administrativa mitjançant l’ús de suports Tot i que no serà fins al 2011 electrònics. El sistema suposa suprimir, que els sistemes, ja estabilitzats, produiran pràcticament al 100 %, la necessitat d’ús els resultats esperats en forma de salt de paper a l’incorporar el document i la La Gerència d’eAdministració i Sistemes quàntic en la qualitat dels serveis i en la signatura electrònics i a l’establir la relació d’Informació té per missió dirigir velocitat de tramitació, ja s’ha començat amb tercers a través de mitjans i impulsar l’administració electrònica a percebre l’impacte en el ciutadà. electrònics. S’ha desplegat per com a motor de transformació de al contracte menor a tots els sectors la gestió municipal orientada al ciutadà, i districtes, amb més de 600 usuaris amb la innovació i la millora dels Processos i millora i més de 1.500 expedients electrònics processos de treball per tal de prestar de la gestió gestionats. serveis àgils, eficients i de qualitat, • Expedient electrònic de llicències i, alhora, definir l’estratègia, Les accions dutes a terme al llarg de l’any d’obres, eObres. A finals de juny s’ha desenvolupar, i gestionar els sistemes han estat: posat en marxa el sistema d’informació d’informació i les telecomunicacions • Suport al desplegament del nou sistema que permet la tramitació de les llicències municipals. d’inspecció, Autoritas, a tots deu districtes. d’obra de forma totalment telemàtica. També s’encarrega de la implantació • Optimització del procés d’inscripció Des de llavors, s’han gestionat més i la gestió dels sistemes d’informació i del procés de sol·licitud de beques per de 2.000 sol·licituds de permisos d’obres municipals i de les infraestructures a les activitats de lleure del programa i 1.750 expedients. que els suporten. de vacances d’estiu per a infants i joves. • Expedient electrònic de llicències • Redefinició dels procediments de treball d’ocupació de l’espai públic per i suport al desplegament del nou sistema a filmacions. S’han tramitat més d’informació de l’Àrea de Serveis Jurídics. de 3.100 llicències i s’han gestionat • Definició i redisseny dels processos de 25.000 expedients de forma totalment gestió del padró d’habitants de l’Ajuntament. telemàtica. • Reenginyeria dels processos d’acollida També s’ha treballat en la implantació de Recursos Humans per tal d’assegurar d’aquest expedient electrònic d’ocupació una incorporació adequada i efectiva dels de l’espai públic per a mudances, grues, treballadors municipals. bastides i reserves d’estacionament. Ens adscrit: • Definició de processos del nou sistema • Expedient electrònic d’inspeccions, de subvencions. Autoritas. Gestiona íntegrament tot • Institut Municipal d’Informàtica • Disseny dels processos i operativitat de el procés d’inspeccions. Se n’ha (IMI) l’Oficina del Fons Estatal per a l’Ocupació completat el desplegament territorial i la Sostenibilitat Local. a tots els districtes i a l’Oficina d’Atenció al Ciutadà de la plaça de Sant Miquel i s’han gestionat més de 7.900 expedients. eAdministració • Expedient electrònic de subvencions, eSubvencions. S’ha finalitzat el desenvolupament de l’expedient El Pla d’eAdministració electrònic de subvencions per a entitats, * Fins al maig de 2010. de Barcelona 2008–2011 que ha de permetre la centralització ** Arran de la renúncia de la Gerent El Pla d’eAdministració estableix tres eixos de la gestió de les subvencions i la millora adjunta, el Gerent municipal n’absorveix rectors: la personalització, els processos de l’eficàcia, l’eficiència, i la transparència les funcions. i la ubiqüitat. del procés. 07D e-Adm./CAT (2009) 19/5/11 17:25 Página 135 Ajuntament de Barcelona 2010 Memòria d’Activitat Serveis Centrals Mòduls comuns d’administració electrònica • eDocument. S’han gestionat 197.000 documents electrònics. L’eDocument s’ha implantat a l’eObres, a l’Autoritas, al d’ocupació de l’espai públic, al Portal de Tràmits i Serveis, a l’Ariadn@, a la Carpeta del Professional i a la Gestió d’Habitatge i Immigració (GHI). També s’hi ha integrat l’eDecret i s’han definit les bases funcionals i tecnològiques per a la gestió del document electrònic d’arxiu. • eDecret (llibre electrònic de decrets). El projecte de decrets electrònics suposa la construcció d’un nou repositori de decrets, la integració amb els expedients electrònics, la creació d’una aplicació web que permeti la cerca de decrets i la incorporació de decrets des de fonts externes. • eRegistre i nou registre presencial, Ariadn@. S’ha consolidat i millorat el funcionalment de l’aplicació eRegistre i, juntament amb l’Ariadn@, s’ha integrat amb el nou tràmit genèric del Portal de Tràmits i Serveis, també se n’ha automatitzat el tancament diari. S’han realitzat 637.594 assentaments de registres, del quals 13.241 han estat telemàtics (davant els 583 del 2009). • Tauler d’edictes electrònics. S’ha extès als cinc districtes que faltaven i a tots els sectors i instituts municipals. S’ha arribat a la publicació de 1.325 edictes electrònics. • eNotificació. S’ha desenvolupat el mòdul de notificació electrònica, integrat a l’eNotum del Consorci d’Administració Oberta de Catalunya. Així mateix, s’ha treballat en la integració amb les llicències de l’empresa ACEFAT i en la creació de la pestanya de notificacions dins la Carpeta d’Empreses i Entitats. • tFactura. S’ha desplegat la presentació de factures telemàtiques a l’iMH i a l’IBE. La tFactura permet als proveïdors de l’Ajuntament lliurar les factures via Internet, opcionalment acompanyades d’alguna altra documentació justificativa. • eSignatura. Els aplicatius que utilitzen el mòdul comú de signatura electrònica són els expedients electrònics de llicències d’ocupació de l’espai públic, d’inspeccions, l’eContracte, l’eObres 135 07D e-Adm./CAT (2009) 19/5/11 17:25 Página 136 eAdministració i Sistemes d’Informació i també el Tauler d’edictes, la Carpeta S’ha consolidat la passarel·la del Professional i el sistema de la GHI. d’inteoperabilitat com a peça Les aplicacions integrades al d’arquitectura tecnològica que disposa de portasignatures són l’eContracte, 36 serveis de consulta de dades d’altres l’eObres i la GHI. administracions i està integrada amb tres De les signatures electròniques aplicacions, l’eContracte, l’eSubvencions realitzades, 39.000 han sigut de ciutadans i la d’Acció Social. i 18.000 d’empleats públics. El número d’intercanvis electrònics • ePagament. S’ha avançat en la amb altres AP ha superat els 2 milions. implantació a tot l’Ajuntament de la nova Cal destacar, com a nous serveis plataforma de pagament electrònic d’enguany, les 392.000 consultes des dels i s’ha arribat als 90.000 pagaments amb un dispositius mòbils de la Guardia Urbana import global de més de 8 milions d’euros. a la Direcció General de Trànsit i també Els pagaments electrònics es poden fer el projecte d’acreditació telemàtica ja a través de diferents canals: pel 010, per de l’impost de vehicles, amb 339.000 Internet, per PDA i de manera presencial. intercanvis. Les consultes al padró • Mobilitat per a empleats públics. d’habitants de Barcelona realitzades per S’ha consolidat l’ús de dispositius part d’altres AP han estat més de 67.000. mòbils per part dels col·lectius que actuen amb mobilitat i ja en són més Nous serveis i canals electrònics de 2.000 usuaris. S’han dotat els inspectors Pel que fa a la ubiqüitat, s’ha consolidat de districte de PDA, s’ha posat en la interacció amb el ciutadà a través del marxa els projectes d’inventari i valoració Portal i des de dispositius mòbils i també de l‘arbrat viari i també d’inspecció de les amb el projecte «Benvinguda a Barcelona». condicions dels habitatges dins el tràmit • Portal de Tràmits i Serveis. Els tràmits de reagrupament familiar. En la campanya web realitzats són 1,3 milions, incloent-hi de cens d‘activitats s’ha cobert la generació de plànols cadastrals. aproximadament un 75 % del territori. [Vegeu taula 1] D’altra banda, els sistemes de les El Portal s’ha vist consolidat amb la PDA de la Guàrdia Urbana permeten incorporació de 41 nous tràmits, amb la consulta on-line dels sistemes dels millores funcionals (la nova passarel·la Mossos d’Esquadra, de la Direcció de pagament i la possibilitat de signatura General de Trànsit i del Servei Català electrònica des de qualsevol navegador) de Trànsit. i amb millores a les carpetes del ciutadà, També s’ha desplegat el projecte pilot d’empreses i entitats i del professional. de PC mòbils, vinculats al sistema • Entre els nous tràmits han destacat d’emergències, a 10 vehicles de la Guàrdia 9 tràmits relacionats amb les llicències Urbana. d’obres, les sol·licituds de subvencions • Interoperabilitat. L’intercanvi electrònic i de participació en processos de selecció de dades amb altres administracions de personal i la proposta de modificació públiques (AP) s’ha configurat com de dades del fitxer d’entitats. A la una tendència creixent. convocatòria de places per a la Guàrdia Taula 1 Portal de Tràmits i Serveis 2010 2009 Serveis informatius (visites) 1.197.155 1.015.027 Tràmits web 834.138 678.874 Generació de plànols cadastrals i urbanístics 561.412 563.637 Total 1.395.550 1.242.511 136 07D e-Adm./CAT (2009) 19/5/11 17:25 Página 137 Ajuntament de Barcelona 2010 Memòria d’Activitat Serveis Centrals Urbana de 2010, s’han presentat a unes 210 webs, ha servit una mitjana per Internet més de 5.000 sol·licituds. diària de 1.732.847 pàgines i ha rebut • Les millores realitzades han estat, més de 40 milions de visites. S’ha iniciat en el cas de les carpetes del ciutadà un procés de renovació tecnològica de i d’empreses i entitats, l’accés a les la plataforma que comportarà la migració notificacions telemàtiques, i per aquesta dels webs i la creació de nous. última, a més, la consulta de totes [Vegeu taula 2] les dades que hi ha en els fitxers. • Al juny s’ha posat en marxa la Carpeta del Professional, nou servei dirigit Sistemes d’informació als professionals de la gestió que els permet acreditar telemàticament la representació dels seus clients Pla de Sistemes de l’Ajuntament i, per tant, realitzar i finalitzar de Barcelona 2008-2013 telemàticament tràmits en nom seu. El Pla recull les iniciatives i projectes • Serveis per a mòbils. Han estat més de TIC que s’han d’abordar els propers anys 80.000 els usos dels serveis per a mòbils per posar la tecnologia i la informàtica (SMS, Wap i Smartphone) realitzats pels al servei de la nova forma de treballar. ciutadans i vinculats a les sol·licituds De les 29 iniciatives desglossades en més de volants del padró, al Bicing o a altres de 100 projectes que s’han de realitzar serveis del Portal i de les carpetes. entre el 2008 i el 2013, a continuació També s’ha portat a terme el es resumeixen els resultats obtinguts desenvolupament d’un conjunt aquest any: d’aplicacions mòbils per als dispositius iPhone i Android: la informació del estat • Direcció per objectius. El sistema del trànsit, la bústia ciutadana, l’agenda de gestió de l’estratègia corporativa de la ciutat i la informació d’equipaments de l’Ajuntament està basat en la amb el programa «Prop d’aquí». metodologia Balanced Scorecard (quadre També s’està duent a terme una nova de comandament integral). Des del punt versió del portal barcelona.mobi. de vista dels sistemes d’informació, • «Benvinguda a Barcelona». S’ha la tasca principal ha estat la incorporació posat en marxa al març i es tracta de millores en el funcionament d’un programa d’acollida als nouvinguts de l’aplicació. També s’ha ampliat i nouvingudes que s’activa quan el ciutadà la implantació de la solució a l’àmbit s’empadrona i que li ofereix poder fer de l’Institut Municipal d’Informàtica. alhora tot un conjunt de tràmits en funció • Pla de Sistemes d’Acció Social de les seves necessitats. Des del seu inici, • Nou sistema d’informació d’Acció s’hi han realitzat 8.300 tramitacions. Social (SIAS). Al juny s’ha implantat • Webs municipals. El gestor de en un centre de serveis socials (CSS) continguts Vignette ha donat servei de manera experimental i, a partir del Taula 2 Webs municipals 2010 2009 Creixement Visites rebudes 40.266.515 35.731.768 12,69 % Mitjana diària de visites rebudes (1) 110.319 97.895 +12.424 Pàgines servides 632.489.179 433.034.784 46,06 % Mitjana diària de pàgines servides (1) 1.732.847 1.186.397 +546.450 (1) Les mitjanes diàries són en base a 365 dies/any. 137 07D e-Adm./CAT (2009) 19/5/11 17:25 Página 138 eAdministració i Sistemes d’Informació setembre, s’ha implantat a la resta Museum Plus, que permet consolidar de centres de la ciutat. la documentació de les col·leccions • Agenda i gestió de cites. Eina que dona dels museus i noves eines i processos suport als professionals del nou model que donen visibilitat als seus fons d’atenció i que ha evolucionat fins documentals i bibliogràfics. També s’ha adaptar-se a les necessitats identificades incorporat al GIS (acrònim anglès per durant la fase experimental. S’ha al Sistema d'Informació Geogràfica) implantat a 29 CSS, a 3 equips d'atenció municipal, accessible des del Vista!, a la infància i a l'adolescència (EAIA) informació geocodificada i fitxes i a la Central Urgències i Emergències descriptives d’elements i intervencions Socials de Barcelona (CUESB). arqueològiques del subsòl de la ciutat. • Dispensador de cites: S’ha realitzat el • Sistema Econòmic Financer. El nou projecte per a la definició i construcció sistema per a la gestió econòmica, dels nous dispensadors de cites d’Acció SAP ECOFIN, construït durant part Social a partir de les necessitats del 2008 i tot el 2009, s’ha implantat identificades durant el període al gener a tots els sectors centrals experimental i, a partir de juny, s’han i a tots els districtes. El nombre anual implantat 15 dispensadors en CSS. d’assentaments comptables és d’uns • Dispositiu centralitzat d’atenció 600.000 i s’hi gestionen uns 15.000 telefònica. S’ha posat en marxa per als tercers (proveïdors). Les àrees usuaris dels CSS i s’ha anat incorporant gestionades pel SAP ECOFIN són als CSS a mida que aquests s’anaven Comptabilitat Pressupostària i Financera, adaptant al nou model de gestió. Tresoreria, Tercers i Pagaments, Inversions, • Sistema d’informació per al Servei Compres, Facturació , Contractes, d’Ajuda a Immigrants Estrangers Subvencions i Concessions. i Refugiats (SAIER). S’han implantat • Pla de Recursos Humans. al SAIER un nou sistema de gestió La implantació del SAP RH comprèn d’expedients, una eina de gestió de cites la posada en marxa dels mòduls i els dispensadors de cites. de Nòmina, Administració de Temps, • Aplicació per al Servei d'Inserció.Social Administració de Personal, Estructura (SIS). El mòdul de detecció del SIS i Organització, Pressupostació, que gestiona amb PDA la mobilitat Expedients, Selecció, Borses, Formació del col·lectiu de persones sense sostre i Plans de Carrera. ha incorporat una nova aplicació que els La primera fase del projecte (Nòmina, permetrà gestionar-ne els equipaments Administració de Temps, Administració i també la relació amb el SIAS. de Personal, Estructura i Organització, • Pla de Sistemes de Medi Ambient. Pressupostació i Portal de l’Empleat), des • Sistema de gestió de la Direcció de del maig està totalment operativa per a la Serveis d’Inversions i Espais Vials-Natura Guàrdia Urbana i els Serveis de Prevenció, Inversions. Seguiment de 250 actuacions Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS). anuals amb 500 milions d’euros La segona fase del projecte consistirà de pressupost. en implantar els mòduls d’Expedients, • Control de qualitat del Sistema Natura Selecció, Borses, Formació i Plans de neteja i recollida de residus. de Carrera. Actualment hi ha 37 inspectors • Sistemes transversals de proximitat. amb PDA. Tècnics de barri. Desenvolupament • Consultoria d’estandardització i implantació del mòdul d’administració informàtica de l’Àrea de Medi Ambient que permet crear i modificar l’estructura i execució de la primera fase, xarxa dels informes de forma autònoma, creació i estacions de treball. del nou perfil de tècnic de prevenció • Implantació de la nova intranet de Medi i creació del procés de càlcul i consulta Ambient. de 13 indicadors de mesura de resultats • Pla de sistemes de l’Institut de Cultura a nivell de ciutat i barri. de Barcelona. Noves versions de l’eina S’han tancat 4.898 fitxes (1.955 informàtica de gestió de museus, d’entitats, 1.630 d’activitats, 908 d’òrgans 138 07D e-Adm./CAT (2009) 19/5/11 17:26 Página 139 Ajuntament de Barcelona 2010 Memòria d’Activitat Serveis Centrals i processos de participació i 405 d’espai del Tribunal Superior de Justícia públic i convivència). de Catalunya (TSJC). • Projectes de Seguretat i Mobilitat • Oficines de l’habitatge. Posada en • Segona i tercera fase del sistema marxa de nous aplicatius de gestió per a MYCELIUM de gestió d’emergències. les oficines de l’habitatge (ajuts al lloguer, La segona fase contempla l’enllaç amb borsa d’habitatge social i problemàtiques la informació de l’ACER (afectacions d’habitatge) i nou portal de gestió amb la a la mobilitat), incorporació de totes les integració en un únic portal de la majoria capes de cartografia municipal, consulta de les aplicacions que s’utilitzen. S’ha de reserves d’estacionament, traspàs consolidat l’aplicació del registre de d’informació al DATA del sector i la sol·licitants d’habitatge públic i s’han incorporació d’equipaments de l’ASIA. gestionat 26.465 sol·licituds d’inscripció En quant a la tercera fase, s’ha equipat corresponents a 44.607 ciutadans. d’estacions de treball mòbils a 6 cotxes • Informació de base. Població, territori de la Guàrdia Urbana i a 2 vehicles i cartografia de bombers, tots plegats connectats • Redacció i preparació de la a la sala de control del carrer de documentació i dades necessàries per la Lleida. inscripció de la cartografia topogràfica • PDA de la Guàrdia Urbana. S’han municipal al Registre Cartogràfic de fet adaptacions importants a la nova Catalunya, regulat pel Decret 398/2006. legalitat, s’han desenvolupat noves • Nou diccionari nomenclàtor de les vies funcionalitats com l’enllaç al Servei públiques de Barcelona i cartografia Català de Trànsit (42.000 denúncies per a la publicació Barcelona endins. anuals) i s’ha habilitat la consulta on-line Districte a districte i barri a barri. de les bases de dades de la DGT. • Operació de millora de la qualitat de la • Pla de sistemes de l’Institut Municipal informació territorial del MIB: 308.000 d’Hisenda. adreçes de locals. Fase 1, Cens de locals • Revisió dels processos associats al fitxer en planta baixa, amb 220.000 de vehicles i a la generació del padró expedients de llicències d’activitat, fiscal. Anàlisi i viabilitat de l’arquitectura la integració de 557 edificis i 340 ha per a la primera fase del Pla de renovació. de topografia actualitzada. • Millores dels sistemes actuals. • Posada en producció de la fase 2 del En la gestió de la recaptació s’han Geoportal: amb nous serveis urbanístics realitzat millores evolutives de la i integració a la plataforma IDEC de recaptació executiva. En la gestió l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC), de la prescripció, millora de la informació amb 22.537 visitants i 1.944.602 mapes del fitxer de contribuents i millores WMS servits. en la notificació al BOP. En la gestió • Anàlisi i llançament de la iniciativa de sancions, s’ha realitzat la primera fase Open Data i del web de descàrregues de l’adaptació a la nova llei de trànsit, de cartografia CartoBCN. el projecte de la Nova Ordenança • Implantació del sistema de formació Procediment Sancionador (NOPS) LOPD, on-line i presencial. i l’enviament dels deutors del Impost • Suport a les eleccions al Parlament de Vehicles de Tracció Mecànica (IVTM) de Catalunya. a la DGT. En la part de gestió de tributs • Extensió del padró on-line a les s’han realitzat serveis de liquidació per principals AP. En total, 1.090.054 tràmits, a la inspecció (Autoritas), taxa de dels quals 51.215 han estat realitzats comunicat d’accidents, liquidació telemàticament. per a serveis d’Acció social, nou tràmit • Plataformes base i serveis d’us comú. de gestió de residus, el mòdul de Infraestructures tecnològiques. pagament i l’adaptació a l’emissió • Al segon Centre de Procés de Dades s’hi de contaminants de fitxer de vehicles, han incorporat noves infraestructures, liquidació especial d’escombraries i per com són l’activació dels servidors SAP últim l’operació especial de cadastre RH i ECOFIN, el trasllat del robot de resultant de l’execució de la sentència còpies de la Casa Gran, la solució 139 07D e-Adm./CAT (2009) 19/5/11 17:26 Página 140 eAdministració i Sistemes d’Informació d’arxiver HCAP Hitachi i la virtualització • Centre de Tecnologies de la Mobilitat de les cabines. (CETEM): laboratori tecnològic • S’ha fet la posada en marxa del de dispositius mòbils. repositori per a la gestió documental • Prova pilot i implantació de PC mòbils (Documentum), de l’eina de publicació per a patrulles de la Guàrdia Urbana. de webs i de gestió de continguts (Vignette 7.0) i la nova plataforma Optimització de costos per al Datawarehouse (Cognos). • Adaptació a eines de software lliure. • S’ha fet la provisió dels entorns i les • Unificació del manteniment del hardware infraestructures necessàries per realitzar en un sol proveïdor de suport, COS. la formació de les noves aplicacions • Revisió i reducció de les llicències. (eObres, Autoritas, eContractació, Acció Social, eSubvencions, Direcció per Qualitat del servei Objectius [DPO]). • S’han fet reestructuracions en el món • Per a l’Arxiu Municipal, s’han proveit WAS-Unix, tant d’Internet com d’intranet, solucions d’arxivat en plataforma WORM. que han consistit en el desdoblament • Al SAP, s’hi han implementat les i aïllament dels diferents entorns tot còpies en calent per augmentar-ne enfocant-los a les àrees de negoci. la disponibilitat. • Projecte d’optimització del control • Implantació plataforma de connexió d’errors de l’eina de traspàs de dades VPN-SSL, per al treball remot. entre aplicacions (MQBroker). Programari/Aplicacions Seguretat • Implantació de nous productes • Definició i aprovació de procediments com l’eina d’Actius Informàtics. i polítiques de seguretat: registre • Nova versió de la Intranet Corporativa. d’incidències, procediments i polítiques • Adaptació de les aplicacions DOMINO de còpies de seguretat i recuperació, per independitzar-les de la plataforma clausules de contractació, etc. de correu Notes. • Implantació i interconnexió dels Indicadors de servei i activitat repositoris d’identificadors d’usuaris L’Institut Municipal d’Informàtica (IMI) per a Gestió d’Identitats: presta el Servei d’Atenció a l’Usuari (SAU) a tots els usuaris de les aplicacions Xarxes i estacions de treball corporatives, amb 42.451 incidències ateses • Gestió centralitzada dels usuaris de la amb un temps mig de resolució de 5 hores. xarxa del sistema de Gestió d’Identitats. La satisfacció mitjana amb els serveis • Nous sistema de gestió de la xarxa de l’IMI és d’un 7 sobre 10. [Vegeu taula 3] corporativa NEC/OES i implantacio de 2.000 estacions amb la nova imatge. • Provisió de teclats amb lector Telecomunicacions de certificat digital i de pantalles addicionals de 24 polzades per Aquest any s’ha caracteritzat per tres a la visualització dels plànols amb línies d’actuació ben diferenciades: l’aplicatiu eObres. la consolidació dels grans projectes • Integració i estandardització de Parcs desenvolupats majoritàriament l’any i Jardins a la informàtica corporativa. 2009, la continuïtat en l’execució de • Implantació d’un nou entorn de l’estratègia municipal en matèria missatgeria corporativa basada en d’infraestructures i, per últim, l’inici d’un el producte Microsoft Exchange 2007 procés d’innovació en el model de gestió i migració de l’entorn del correu Notes. de l’entorn urbà dins del concepte globalment conegut com a Smart City Mobilitat (ciutat intel·ligent). • Infraestructura per a la plataforma de Fruit d’aquesta triple activitat, durant mobilitat del Servei d’Atenció a l’Usuari el 2010 s’han desenvolupat un conjunt de (SAU). projectes, entre els quals han destacat: 140 07D e-Adm./CAT (2009) 19/5/11 17:26 Página 141 Ajuntament de Barcelona 2010 Memòria d’Activitat Serveis Centrals • Barcelona Wi-Fi. És el servei gratuït de desenvolupament que té per objectiu de connexió a Internet que ofereix renovar la plataforma corporativa vers l’Ajuntament de Barcelona a ciutadans una solució de nova generació. i visitants. Se n’ha continuat l’expansió El projecte ha assolit un grau d’execució pels diferents equipaments municipals proper al 56 %, amb més de 7.000 i actualment hi ha 337 punts d’accés extensions funcionant amb els nous disponibles per a la ciutadania. Durant sistemes de veu corporatius. l’últim semestre, el nombre d’usuaris que • Adequació del cablatge dels edificis l’han fet servir s’ha incrementat en un municipals, previ al desplegament 78 % respecte al mateix període de l’any de la Telefonia IP i amb l’objectiu anterior i, en el total de l’any, els usuaris d’assegurar la correcta prestació han estat 53.188, amb més de 14,7 milions del servei. de pàgines visitades. • Ampliació de la xarxa municipal • Finalització de la primera fase de fibra òptica i connexió de nous centres. de desplegament del projecte S’ha continuat amb el desplegament Wi–Fi Via Pública, la qual cosa suposa de la fibra òptica i s’ha fet la connexió disposar actualment de 469 punts Wi-Fi de 14 centres nous a la xarxa corporativa a la via pública per als serveis municipals a través de projectes sota demanda. desplegats en l’entorn urbà. L’àrea de • Projecte pilot per al desplegament cobertura de la xarxa desplegada ocupa de sensors a la via pública. S’ha iniciat actualment el 30 % de la ciutat. l’estudi dels requeriments per al • Migració de la plataforma corporativa desplegament de dispositius sensors de veu a Telefonia IP. Projecte en fase per a la gestió de l’entorn urbà. Taula 3 Infraestructures 2006 2007 2008 2009 2010 % variació 2009-2010 Xarxa d’estacions de treball Estacions de treball 5.734 6.040 6.204 6.769 6.865 1,40 Servidors físics en sales tècniques 234 247 341 285 284 -0,35 Servidors en xarxa descentralitzada 31 31 22 31 48 54,84 Bústies de correu Notes 8.767 9.411 9.847 10.662 4.136 -61,21 Bústies de correu Exchange 9.209 Informàtica corporativa Processadors Intel 19 72 76 79 186 57 Processadors propietaris UNIX (IBM, SUN, HP) 163 198 112 132 118 (1) -30,30 Processadors físics que permeten muntar servidors virtuals 70 Servidors virtuals en sales tècniques 244 331 367 10,88 (1) La reducció es deu a una simplificació de la plataforma, en relació als processos de virtualització engegats, i es complementa amb un augment de la potència dels processadors pel fet de tractar-se de processadors amb múltiples cors. 141 08 Barcelona 2.0/CAT (2010) 19/5/11 18:00 Página 142 08 Barcelona 2.0/CAT (2010) 19/5/11 18:00 Página 143 Ajuntament de Barcelona 2010 Memòria d’Activitat Pla Barcelona 2.0 Pla Barcelona 2.0 L’Ajuntament de Barcelona, coincidint En el gràfic 1 s’hi pot veure el grau amb l’inici del mandat 2008-2011, va posar d’implantació dels diferents Projectes en marxa un pla per a la implantació Motors a finals de 2010. d’un nou model de gestió, anomenat Pla Barcelona 2.0, basat en una evolució 1. Gestió per objectius avançada de la gestió dels recursos, La finalitat principal d’aquest projecte dels processos, dels serveis, de les eines és la d’establir una sistemàtica tecnològiques i de l’organització per oferir de gestió municipal en base a uns un millor servei al ciutadà. objectius la qual cosa permet fer El 2008 i el 2009 van ser els anys una assignació eficient de recursos de disseny i d’inici de projectes i i avaluar de forma contínua l’eficàcia subprojectes, aquest 2010, però, es pot de l’acció municipal. considerar l’any en què se n’han vist la finalització i els resultats. Actuacions • Entrada en funcionament de l’eina Cognos de la Gestió per objectius. Creació Projectes Motors de 12 mapes d’objectius per als sectors, amb 329 objectius i 1.372 indicadors per El Pla Barcelona 2.0 està constituït mesurar-los, i d’1 mapa d’objectius comú per 7 projectes, anomenats Projectes per a tots 10 districtes amb 28 objectius Motors, que són els que han provocat i 161 indicadors. el canvi en el model de gestió. • S’ha dut a terme la formació dels 700 A finals de 2010 el grau d’implantació usuaris del sistema separats en 4 grans del Pla en general és de l’ordre del 88 %, rols i 3 específics. tot i que, per exemple, en el projecte de • S’ha realitzat l’informe de gestió Model de gestió territorial ja és del 100 %. mensual de tots els sectors i districtes Gràfic 1 Grau d’implantació dels Projectes Motors (a 31 de desembre de 2010) • Implantat • Previsió 2011 Gestió per objectius 95 % 12 % Catàleg de funcions i serveis 80 % Model de gestió 100 % territorial Relació amb 90 % la ciutadania eAdministració 75 % Pla de sistemes 88 % Pla de Recursos Humans 90 % 88 % Model de Serveis 91 % Socials Model de Llicències 81 % i Inspecció 50 % 100 % 143 08 Barcelona 2.0/CAT (2010) 19/5/11 18:00 Página 144 Pla Barcelona 2.0 (adreçat a gerents i al govern) amb • Catàleg de tràmits per homogeneïtzar les dades i comentaris introduïts les formes de treball. en el sistema de la Gestió per • Detecció del 100 % dels processos claus objectius. i crítics que s’han de millorar millorar. • S’han implantat millores en l’entrada de dades dels indicadors per fer-la mes 3. Model territorial fàcil i intuïtiva. L’objectiu principal d’aquest projecte • S’han creat nous atributs i nous estats, ha estat adaptar l’organització municipal per als indicadors i per als objectius, a les necessitats territorials, tot per incrementar-ne la capacitat d’anàlisi dimensionant–ne els recursos i definint i reduir la possibilitat d’error a les la sistemàtica de relació entre districtes especificacions dels indicadors. i sectors. La implantació del model es • S’ha fet el pressupost inicial i obligat va desenvolupar gairebé íntegrament els objectius a través de la vinculació el 2009, amb la creació de 4 direccions Objectius-Programes-Activitats i s’han de territori i la incorporació de 65 vinculat als objectius aproximadament tècnics/tècniques de barri. L’avaluació final 1.600 combinacions de partides del projecte ha estat globalment positiva, pressupostàries. encara que hi ha recorregut de millora en la sistemàtica de la relació entre districtes 2. Catàleg de funcions i sectors. Amb tot plegat és vol potenciar i serveis la proximitat de les accions municipals L’objectiu principal d’aquest projecte al territori i amb el ciutadà. La incorporació és classificar les funcions i els serveis de la figura de tècnic/a de barri, per municipals perquè les activitats es puguin reforçar l’estructura dels districtes, objectivar, per a la qual cosa s’ha de ha resultat clau a l’hora de facilitar confeccionar el mapa de processos de la comunicació bidireccional entre els veïns l’Ajuntament i fixar el sistema de relació i veïnes i l’estructura operativa dels serveis sector/districte. del districte i, per extensió, de la resta de serveis municipals. [Vegeu taula 1] Actuacions Així doncs, el nou model de gestió • Codificació i catalogació de serveis municipal territorial ha introduït canvis i funcions. en l’organització per facilitar una Taula 1 Distribució i ubicació al territori dels tècnics/tècniques de barri Districte Núm. de tècnics de barri Núm. de barris Ubicació (1) Nou Barris 9 13 als barris Sant Martí 9 10 als barris Ciutat Vella 7 4 als barris Horta-Guinardó 7 11 als barris Sants-Montjuïc 7 8 mixta L’Eixample 7 6 mixta Sant Andreu 6 7 als barris Gràcia 5 5 mixta Sarrià-Sant Gervasi 5 5 mixta Les Corts 3 3 mixta Total 65 73 5 districtes mixtos (27 barris) 5 districtes descentralitzats (45 barris) (1) Ubicació als barris: bàsicament a centres cívics o casals de barri, tot i tenir un espai comú a la seu central i horaris de permanències i coordinació. Ubicació mixta: a la seu del districte, tot i tenir espais de referència als barris. 144 08 Barcelona 2.0/CAT (2010) 19/5/11 18:01 Página 145 08 Barcelona 2.0/CAT (2010) 19/5/11 18:01 Página 146 Pla Barcelona 2.0 millor atenció de les necessitats dels 5. eAdministració 73 barris de la ciutat, tot aproximant L’objectiu del projecte és aplicar les polítiques municipals centrals les tecnologies de la informació als districtes i als barris amb la creació i la comunicació (TIC) en els processos de les direccions de serveis de administratius de l’Ajuntament. El Pla territori i els tècnics/ques de barri, d’eAdminsitració estableix 3 eixos: la prevenció i participació. La coordinació personalització, els processos i la ubiqüitat. d’aquestes direccions es realitza des de les Gerència de Serveis Actuacions Generals i Coordinació Territorial. • Expedient electrònic de contractació, [Vegeu mapa 1] eContracte. Desplegat el contracte menor Paral·lelament, amb la constitució a tots els districtes i sectors i definits dels consells de barri, s’ha volgut impulsar els procediments d’obert i de negociat la proximitat participativa entre la gent que s’extendran durant el 2011. i les entitats dels barris. • Expedient electrònic de llicències d’obres, eObres. Tramitació de les Actuacions llicències de forma totalment telemàtica, • Implantació del 100 % del model des de la sol·licitud en el Portal i tancament del projecte. de Tràmits i Serveis, fins a la seva • Creació del Comitè Executiu resolució i comunicació. de Districte i de la Taula de Districte. • Expedient electrònic de llicències • Avaluació dels resultats amb d’ocupació de l’espai públic. Desplegat les gerències dels districtes. per a les filmacions i iniciat el procediment per a mudances, grues, 4. Relació amb la ciutadania bastides i reserves d’estacionament. L’objectiu del projecte és implantar • Expedient electrònic d’inspeccions, un model únic, proactiu i analític Autoritas. Completat el desplegament de comunicació, informació i atenció a tots els districtes i a l’Oficina d’Atenció a la ciutadania. Ciutadana de la plaça de Sant Miquel. • Mòduls comuns d’administració Actuacions electrònica: • Arquitectura de marca. Nova • eDocument ordenació i nova imatge de comunicació. • eDecret Pautes per a tot el grup Ajuntament • eRegistre que faciliten el reconeixement dels serveis • Tauler d’edictes electrònics de l’Ajuntament. • eNotificació • Guies per canals. S’han fixat un estil • tFactura i un to homogenis de comunicació • eSignatura i relació amb la ciutadania en tots els • ePagament canals (telefònic, presencial i d’autoservei) • Mobilitat per a empleats públics. i en tots els serveis. Consolidació de l’ús de dispositius mòbils, • Nova plataforma 010. S’han ampliat com són les PDA de la Guàrdia Urbana l’oferta de serveis i els horaris (24 hores i d’inspectors i els PC mòbils pilot en els 365 dies de l’any) 10 vehicles de Guàrdia Urbana. • OAC Multiservei. Obertura de • Interoperabilitat. Disposició de l’Oficina d’Atenció Ciutadana de la 36 serveis de consulta de dades d’altres plaça de Sant Miquel amb els horaris administracions i integració en 3 ampliats i amb nous serveis. S’hi atenen aplicacions (eContracte, eSubvencions de mitja 500 ciutadans de dilluns i Acció Social). a divendres i 170 els dissabtes. • Nous serveis i canals electrònics. • Quioscs d’informació i de tràmits. Pel que fa a la ubiqüitat, s’ha consolidat Desplegament de caixers d’autoservei la interacció amb el ciutadà a través del instal·lats dins (26) i fora (2) de la Portal de Tràmits i Serveis, dels serveis a xarxa de l’Ajuntament, des dels quals través de dispositius mòbils i del projecte es poden realitzar diversos tràmits. de «Benvinguda a Barcelona». 146 08 Barcelona 2.0/CAT (2010) 19/5/11 18:01 Página 147 Ajuntament de Barcelona 2010 Memòria d’Activitat Pla Barcelona 2.0 Mapa 1 Els barris de Barcelona 1. El Raval 30. La Salut 39. Sant Genís 47. Can Peguera 63. Navas 2. El Barri Gòtic 31. La Vila de Gràcia dels Agudells 48. La Guineueta 64. El Camp de l’Arpa 3. La Barceloneta 32. El Camp d’en Grassot 40. Montbau 49. Canyelles del Clot 4. San Pere, Santa i Gràcia Nova 41. La Vall d’Hebron 50. Les Roquetes 65. El Clot Caterina i la Ribera 33. El Baix Guinardó 42. La Clota 51. Verdum 66. El Parc i la Llacuna 5. El Fort Pienc 34. Can Baró 43. Horta 52. La Prosperitat del Poblenou 6. La Sagrada Família 35. El Guinardó 44. Vilapicina i la Torre 53. La Trinitat Nova 67. La Vila Olímpica 7. La Dreta 36. La Font d’en Fargues Llobeta 54. Torre Baró del Poblenou de l’Eixample 37. El Carmel 45. Porta 55. Ciutat Meridiana 68. El Poblenou 8. L’Antiga Esquerra 38. La Teixonera 46. Turó de la Peira 56. Vallbona 69. Diagonal Mar de l’Eixample 57. La Trinitat Vella i el Front Marítim 9. La Nova Esquerra 58. Baró de Viver del Poblenou de l’Eixample 59. El Bon Pastor 70. El Besòs i el Maresme 10. Sant Antoni 60. Sant Andreu 71. Provençals 11. El Poble-sec 61. La Sagrera del Poblenou 12. La Marina del Prat 62. El Congrés 72. Sant Martí Vermell i els Indians de Provençals 13. La Marina de Port 73. La Verneda i la Pau 14. La Font de la Guatlla 15. Hostafrancs 16. La Bordeta 17. Sants-Badal 18. Sants 19. Les Corts 20. La Maternitat i Sant Ramon 22 21. Pedralbes 22. Vallvidrera, Sarrià - Sant el Tibidabo i les Planes Gervasi 23. Sarrià 40 24. Les Tres Torres 39 Horta - Guinardó 55 25. Sant Gervasi- 56 49 54 La Bonanova 41 43 26. Sant Gervasi Galvany 50 27. El Putget i el Farró 23 38 42 Nou Barris 25 28. Vallcarca 28 47 48 53 51 i els Penitents 21 29 52 57 29. El Coll 37 46 24 36 45 Les Corts 27 30 44 58 60 34 20 26 Gràcia 62 35 Sant Andreu 19 31 33 59 61 32 17 63 8 18 64 6 73 9 Eixample 16 15 65 72 7 14 5 10 71 1 66 Sant Martí 13 70 Ciutat Vella 11 2 68 12 4 69 Parc de Montjuïc 67 Sants - Montjuïc 3 Zona Franca - Port 147 08 Barcelona 2.0/CAT (2010) 19/5/11 18:01 Página 148 Pla Barcelona 2.0 6. Pla de sistemes del nou perfil de tècnic de prevenció L’objectiu principal del Pla és desplegar i creació del procés de càlcul i consulta les noves tecnologies i els nous sistemes de 13 indicadors de mesura de resultats com a instrument per millorar la gestió a nivell de ciutat i de barri. dels serveis i dotar l’organització • Seguretat i Mobilitat. Nou sistema i el ciutadà amb eines innovadores que de gestió d’emergències, nou identificador els permetin transformar els serveis. de punts de risc d’accidents, PDA per a la Guàrdia Urbana i primer DataWarehouse. Actuacions • Infraestructures. • Pla de sistemes d’Acció Social. • Segon Centre de Procés de Dades: Implantació del nou Sistema d’Informació més aplicacions amb més disponibilitat d’Acció Social (SIAS) a 30 centres per als empleats. de serveis socials, amb l’agenda i gestió • Intranet 2.0 i correu corporatiu: s’ha de cites, els dispensadors de cites, habilitat el lloc de treball de l’empleat el dispositiu centralitzat d’atenció amb mes prestacions. telefònica, l’aplicació per a menjadors • Model d’Informació Base (MiB): millora i persones sense sostre, el copagament de la qualitat de la informació del del servei d’ajuda a domicili, la gestió territori i de les persones. de la nova Llei de dependència i dels • Societat de la informació. ajuts econòmics, el sistema d’informació • Barcelona Wi-Fi: accés a la intranet i atenció a immigrants i la gestió de les municipal des de 337 punts. beques de la campanya de vacances. • Wi-Fi Via Pública: primera fase de punts • Pla de sistemes de Medi Ambient. Wi-Fi per a ús dels serveis municipals, Implantació del Sistema de Gestió amb 469 punts que suposen la de la Direcció d’Inversions i Espais Vials- cobertura del 30 % de la ciutat. Natura Inversions, del control de qualitat • Migració de la plataforma corporativa del Sistema de Gestió de Neteja i de veu a Telefonia IP: execució del Recollida de Residus (NERU) i de la nova 56 % del projecte amb 7.000 extensions intranet. en funcionament. • Pla de sistemes de l’Institut de Cultura • Ampliació de la xarxa municipal de fibra de Barcelona. Gestió d’actius i gestió òptica i connexió de 14 nous centres de les col·leccions dels museus a la xarxa corporativa. • Sistema econòmic i financer, SAP ECOFIN. Gestió integrada 7. Pla de Recursos Humans del grup municipal, contempla La resposta a les necessitats la comptabilitat pressupostària i de l’organització pel que financera; la tresoreria i tercers; la gestió fa a la disponibilitat de les persones d’inversions i la gestió dels expedients adequades, tant en quantitat com de contractació, subvencions en qualitat, és un dels objectius bàsics i concessions. del Pla de Recursos Humans. Les • Pla de sistemes de Recursos Humans. competències, els sistemes d’informació Millora de la gestió de Recursos Humans actualitzats, una orientació al client més mitjançant mòduls de SAP RH i el Portal intensa, el desenvolupament dels de l’Empleat, que inclou els mòduls de sistemes de gestió dels recursos humans nòmina, tramitació d’expedients, que facin possible l’avaluació i la carrera organització, administració, gestió professional basats en la nova ordenació del temps, pressupost i autoservei de l’ocupació municipal, han estat els de l’empleat en la intranet municipal. aspectes més destacables de l’activitat. • Direcció per objectius. Seguiment de la gestió mitjançant indicadors. Actuacions • Sistemes transversals de proximitat. • Implantació dels tràmits telemàtics Tècnics de barri. Desenvolupament per a la presentació de la ciutadania i implantació del mòdul d’administració als processos de selecció. que permet crear i modificar l’estructura • Desenvolupament dels plans de millora dels informes de forma autònoma, creació arran de l’enquesta d’opinió interna. 148 08 Barcelona 2.0/CAT (2010) 19/5/11 18:04 Página 149 Ajuntament de Barcelona 2010 Memòria d’Activitat Pla Barcelona 2.0 • Noves eines a l’aula virtual per al desenvolupament professional. • Implantació dels nous mòduls de SAP: nòmina, pressupost, organització, gestió del temps, administració i els nous serveis per al personal i el comandament. [Vegeu taula 2] Projectes Sectorials Els Projectes Motors no han estat pas els únics impulsors del Pla Barcelona 2.0, també hi ha 10 Projectes Sectorials per a la renovació d’àmbits específics. Nou model de serveis socials El nou model de serveis socials bàsics, posat en funcionament als 40 centres de serveis socials (CSS), garanteix una millor accessibilitat i més qualitat i equitat en la presentació dels serveis socials bàsics. L’Institut Municipal de Serveis Socials de Barcelona (IMSSB), constituït al gener de 2010, gestiona de manera àgil i eficient els centres de serveis socials (recursos humans, econòmics, tècnics i d’infraestructura) i els serveis que s’hi presten. Actuacions • Nou circuit d’atenció. S’ha optimitzat el temps de gestió i tramitació i s’han unificat els horaris d’atenció a nivell de ciutat, amb més hores d’atenció telefònica i presencial i amb menys temps d’espera. • Catàleg de serveis socials bàsics. S’ha fet per homogeneïtzar els procediments interns i la informació relativa als serveis socials des de totes les plataformes informatives de l’Ajuntament per una millor orientació del ciutadà. • Sistema d’Informació d’Acció Social (SIAS). Permet l’accés a la informació estadística, una gestió més eficient de la cita prèvia, dels torns i de les cues, una millora de l’atenció telefònica i compartir criteris directius i informació clau. • Desenvolupament a les direccions territorials de serveis socials, per als directors dels CSS, els tècnics socials i els administratius. • Augment del nombre de professionals, dels 481 de 2007 als 610 d’enguany. 149 08 Barcelona 2.0/CAT (2010) 19/5/11 18:04 Página 150 Pla Barcelona 2.0 • Pla d’equipaments. S’han adequat al • S’ha iniciat l’expedient electrònic nou model 40 centres de serveis socials d’obres, eObres, s’ha formalitzat i s’hi han fet 43 actuacions la col·laboració amb els col·legis professionals. i s’han creat noves Nou model de llicències estacions de treball dotades de doble i inspeccions pantalla. També s’ha aprovat inicialment El nou model té per objectiu crear un la nova Ordenança de Tramitació únic referent de ciutat per a les llicències d’Obres. i inspeccions i dotar-lo de nous protocols, • Llicències d’ocupació de l’espai processos i sistemes. públic. Ja és tramiten de manera totalment electrònica les autoritzacions Actuacions per a les filmacions a l’espai públic, • S’ha implantat l’Autoritas, el sistema de amb el resultat de 1.400 assabentats suport per a la realització d’inspeccions, i 1.700 autoritzacions. Es troben en que sistematitza els processos de treball procés les autoritzacions per a grues, dels inspectors i en permet un seguiment bastides i mudances i s’ha iniciat mes acurat, tot contribuint a l’estalvi de la construcció d’un sistema per temps en la tramitació. És 100 % operatiu a les llicències de districte en temes de a tots els districtes i a l’Oficina d’Atenció vetlladors, fires, reserves d’estacionament Ciutadana de la plaça de Sant Miquel. i envelats. Gestiona amb expedients electrònics tot • Llicències d’activitat. S’ha començat la el procés, des de l’inici amb les queixes comprovació del cens de locals i el treball i denúncies ciutadanes fins a l’eSignatura d’adaptació dels sistemes i protocols de la resolució. a les noves lleis. Taula 2 Visió general dels resultats més significatius dels Projectes Motors 1. Gestió per objectius Nombre de persones amb rol definit al projecte 694 Nombre de combinacions orgànic-programa-activitat 1.496 Nombre d’objectius definits 398 Nombre d’indicadors totals 3.143 Promig d’indicadors per sector 114 Nombre d’indicadors per districte 161 2. Catàleg de funcions i serveis Nombre de serveis tipus al Catàleg 120 Nombre de processos optimitzats 9 Nombre de processos millorats i implantats 5 Nombre d’acords de programació monitoritzats 21 Ü Ü 150 08 Barcelona 2.0/CAT (2010) 19/5/11 18:04 Página 151 Ajuntament de Barcelona 2010 Memòria d’Activitat Pla Barcelona 2.0 Ü Ü 3. Nou model de gestió territorial Nombre de persones impactades 1.646 Nombre de noves posicions concursades >250 % de posicions tècniques definides 68 % % de posicions administratives definides 32 % % de persones dedicades a la unitat de barri 11,8 % Entrades a l’aplicació d’activitats dels tècnics/ques de barri >3.000 Hores de formació individuals per tècnic/a de barri 97 4. Relació amb la ciutadania Nombre d’atencions al 010 1.823.701 Nombre d’atencions a les OAC 1.233.621 % d’atencions a les OAC multiservei/total d’atencions resta d’OAC 11,19 % % d’augment de tràmits realitzats a la web de l’Ajuntament 11,05 % Quioscs d’informació i tràmits 28 % d’implantació de la nova arquitectura de marca 100 % 5. eAdministració Usuaris eContractació 600 1.500 expedients eObres 150 1.750 expedients eFilmacions 185 25.000 expedients Autoritas 500 7.900 expedients eDocument 1.218 197.000 documents eRisgtre 13.241 assentaments Tauler d’eEdictes 170 1.325 edictes eSignatura 1.500 18.000 signatures ePagaments 90.000 pagaments Interoperabilitat 1,9 milions consultes Tràmits web 1,3 milions de tràmits Serveis als mòbils 80.000 serveis 6. Pla de sistemes Usuaris Sistemes d’Informació d’Acció Social (SIAS) 29 CSS 3 centres EAIA Sistemes de Medi Ambient 37 PDA per a inspectors - Natura Inversions 250 actuacions - Nova intranet 400 SAP Econòmic Financer 340 SAP Recursos Humans 7.000 Direcció per objectius 700 Tècnics/ques de barri 86 4.898 fitxes tancades Estacions de treball 6.865 Nombre d’incidències ateses al SAU 42.451 Temps mig de resolució d’incidències (en hores) 5 7. Pla de Recursos Humans Organització amb dimensionament (rejoveniment, tecnificació i increment de la productivitat de la plantilla) 52 % Temps mig de les reposicions acordades 90 % Grau de simplificació del model de llocs de treball 100 % Mòduls bàsics SAP RH implantats 65 % Desplegament del Pla de desenvolupament directiu suspès Execució de l’oferta pública prevista 90 % Desenvolupament de l’aula virtual 100 % 151 09 Responsabilitat social/CAT (2010) 20/5/11 10:39 Página 152 09 Responsabilitat social/CAT (2010) 20/5/11 10:39 Página 153 Ajuntament de Barcelona 2010 Memòria d’Activitat Responsabilitat Social Corporativa Responsabilitat Social Corporativa Què vol dir responsabilitat Contrast amb altres experiències social (RS) en l’administració L’Ajuntament de Barcelona forma part del pública grup motor de responsabilitat social de la Fundació Factor Humà, on comparteix És la integració voluntària de les experiències i criteris amb importants preocupacions socials i mediambientals empreses i entitats de la ciutat com són en les operacions de l’Ajuntament i en ”la Caixa”, Abertis, Agbar, la Cambra de les relacions amb els seus interl·locutors. Comerç, Port de Barcelona, TMB, etc. I també, més enllà de complir amb les A través d’aquesta Fundació, obligacions jurídiques, és invertir en l’Ajuntament participa i coordina accions el capital humà, és a dir, en les persones, de difusió, sensibilització, formació, i en l’entorn. benchmarking i innovació per promoure La Comissió Europea proposa la l’aplicació de criteris de sostenibilitat integració de la RS en totes les polítiques i de benefici social en la gestió de les de la UE i, per tant, també en les de les organitzacions i en el comportament administracions públiques, tot integrant- individual de les persones, sota una sèrie ne el principis en els sistemes de gestió, de principis bàsics que s’implanten en les relacions amb els seus en el conjunt de projectes i serveis: interl·locutors i, fins i tot, en els procediments de contractació pública. • Comportament ètic i rebuig Els objectius per estimular les pràctiques de les pràctiques corruptes. en matèria de RS des de l’administració • Pràctiques de bon govern, d’acord amb pública són: els principis de les institucions internacionals. • El desenvolupament sostenible. • Solidaritat i compromís amb la societat • La formació continuada. fonamentats en els drets humans. • La igualtat d’oportunitats. • Protecció i reducció de l’impacte • La inserció social. en el medi ambient. • La cooperació i la solidaritat. • La transparència com a base per • La transparència. enfortir la confiança de la societat. • Innovació responsable, tot acomplint Així, les administracions públiques amb els estàndards. juguen un triple rol en aquesta matèria: • Desenvolupament i compromís de les persones com a valors essencials • Funció reguladora. de l’organització. • Funció d’estímul i orientació a tercers. • Funció exemplificadora. Bones pràctiques i resultats Com identificar aquest significatius durant el 2010 compromís El PAM 2008-2011 explicita i impulsa, Les polítiques de compromís amb la com a eix central, un model de bon responsabilitat social s’aglutinen en govern per aconseguir efectivitat diferents acords, projectes, programes i eficiència; lideratge dels agents socials i plans específics, com són el programa i econòmics; solvència i transparència; «Ajuntament+Sostenible», la contractació modernització i innovació i també responsable, els nous usos socials del proximitat i participació ciutadana. temps, el Pla d’igualtat de Recursos El bon govern requereix també Humans, l’acord de condicions laborals, un compromís ètic, un respecte per etc. Tot seguit fem un repàs als principals la diversitat, una aposta decidida resultats assolits durant l’any. per la igualtat d’oportunitats i un clar principi de desenvolupament sostenible. 1. Desenvolupament sostenible La Responsabilitat Social Corporativa comporta un model de govern des 1.1 Serveis a l’espai públic de les perspectives econòmica, social • El Pla de millora de l’enllumenat i medioambiental. de Barcelona, que s’ha dut a terme 153 09 Responsabilitat social/CAT (2010) 20/5/11 10:39 Página 154 Responsabilitat Social Corporativa durant aquest mandat, s’ha traduït en de 2009 que recull les bones pràctiques la renovació de 7.026 punts de llum ambientals destinades a la millora de les i la descontaminació, adequació obres que es fan a l’espai públic. A més, i modernització de 27.449 punts de llum s’han impartit formacions per a una millor de la ciutat. Això suposa haver actuat aplicació del Decret entre el personal que sobre el 30 % del total dels punts de llum treballa amb obres, tant a nivell intern de la ciutat (34.500 punts). Els objectius de l’Ajuntament com dels diferents del Pla són aconseguir una il·luminació col·legis professionals. urbana correcta, suficient, ben dirigida i eficient, compatible amb l’arbrat viari i 1.3. Implementació del vehicle elèctric que respecti la personalitat de cada zona Barcelona compta actualment amb urbana amb l’ús de diferents tipologies 73 punts de recàrrega per a vehicles de models i dissenys de fanals. elèctrics i el projecte LIVE (Logística [Vegeu taula 1] per a l’implementació del vehicle elèctric) • L’Ajuntament ha elaborat el Pla és la plataforma per situar la ciutat com de reducció de la contaminació acústica a referent en mobilitat elèctrica a nivell 2010-2020 que té per objecte fer front mundial, amb l’objectiu de reduir les a la contaminació acústica, tot determinant emissions contaminants, millorar la les accions prioritàries i protegint les zones qualitat de l’aire, reduir la contaminació tranquil·les. acústica i, alhora, impulsar el • Un any després de la implantació desenvolupament i la transformació de la nova contracta de neteja amb la qual industrial. [Vegeu taula 2] s’ampliava la recollida de matèria orgànica a tota la ciutat, s’ha assolit un volum 1.4. Programa «Ajuntament+Sostenible» de recollida de 132.000 tones, cosa que • El 18 de març s’ha celebrat suposa el 43 % d’aquesta fracció i que la Convenció Ajuntament+Sostenible, deixa la ciutat a només 12 punts d’assolir a la qual hi han participat 265 treballadors el 55 % que es marcava per al 2012. i treballadores municipals amb l’objectiu • S’ha posat la primera pedra de la de renovar i reforçar el compromís Central de Generació d’Energia, una del consistori vers la sostenibilitat infraestructura pionera en valorització en el conjunt de l’acció municipal. d’energies excedentàries (fred de • Amb la campanya «A l’Ajuntament, regasificació, biomassa dels espais verds com a casa» es vol sensibilitzar i potenciar i energia solar) que entrarà en l’estalvi entre els treballadors. A través funcionament el 2011 i que permetrà un de cartells i adhesius penjats a les estalvi d’energies fòssils de 67.000 MWh dependències municipals, s’ha centrat anuals, equivalents al consum d’una ciutat l’atenció en quatre àmbits concrets: de 60.000 habitants. • La separació de residus per reduir-ne • Pel que fa al consum de recursos el volum. hídrics alternatius, a més de l’aigua • L’estalvi energètic mitjançant l’ús correcte freàtica que ja es fa servir habitualment, d’aparells de calefacció i aire condicionat s’ha incorporat parcialment l’aigua i amb la desconnexió d’ordinadors, regenerada procedent de la Depuradora impressores, llums, etc. del Prat. L’objectiu continua sent gastar el • L’estalvi d’aigua en la utilització mínim d’aigua potable possible i per això dels lavabos. el 17 % del milió de metres cúbics d’aigua • El bon ús del material d’oficina. que han consumit tots els serveis • Ja hi ha instal·lats 166 urinaris que no municipals durant el 2010 ja ha estat utilitzen aigua, que suposen un estalvi de d’aigua freàtica. 6 litres amb cada ús, repartits entre les dependències dels districtes de les Corts, 1.2. Obres ambientalment més Sant Andreu, Ciutat Vella, Sarrià-Sant sostenibles Gervasi i Sant Martí, els edificis gestionats S’ha publicat la guia d’educació ambiental pels Serveis Generals i oficines de l’Àrea de Ambientalització de les obres de la ciutat Medi Ambient i Acció Social i Ciutadania. En de Barcelona, un material de suport alguns equipaments també s’hi han instal·lat al Decret d’Alcaldia aprovat a l’octubre aixetes temporitzades, reductors de cabdal, 154 09 Responsabilitat social/CAT (2010) 20/5/11 10:39 Página 155 Ajuntament de Barcelona 2010 Memòria d’Activitat Responsabilitat Social Corporativa airejadors i mecanismes de doble la producció d’energia elèctrica descàrrega per als WC. fotovoltaica dels edificis municipals s’ha • El consistori ha promogut a les situat en 1.695,5 kWp, la qual cosa vol dir dependències municipals la recollida, duta que la potència fotovoltaica obtinguda a terme per dues empreses de reinserció en edificis de titularitat pública, en tres social, de 6.620 cartutxos de tinta i tòner anys, s’ha multiplicat gairebé per 2,5, és d’impressores i fotocopiadores per a dir, ha tingut un increment del 146 %. reciclar-los i reutilitzar-los. [Vegeu taula 3] [Vegeu taula 4] • El nou Pla d’energia, canvi climàtic 1.5. Estalvi energètic i qualitat de l’aire de Barcelona 2011-2020 • L’Ajuntament de Barcelona aposta proposa la instal·lació de 10 MWp més per les energies renovables i enguany de sistemes fotovoltaics a la ciutat, Taula 1 Enllumenat 2010 2009 % variació Làmpades viàries (unitats) 156.222 158.822 -1,64 Consum total GWH 87.335 88.908 -1,77 Taula 2 Mobilitat sostenible 2010 2009 % variació CarSharing (usuaris) 3.432 Zona 30 (km) 215 Busos ecològics (unitats de GNC) 298 Punts de recàrrega de vehicles elèctrics (unitats) 74 12 516,67 Taula 3 Reciclatge 2010 2009 % variació Paper utilitzat (Kg) 261.280 247.893 5,40 Tòners usats (cartutxos) 6.620 6.833 -3,12 Taula 4 Estalvi energètic 2010 2009 % variació Equipaments municipals amb energia fotovoltaica 41 39 5,13 Equipaments amb energia solar tèrmica 141 129 9,30 155 09 Responsabilitat social/CAT (2010) 20/5/11 10:39 Página 156 Responsabilitat Social Corporativa principalment impulsats des de la a Barcelona, ha incrementat el número iniciativa privada, que se sumaran d’activitats respecte el 2009, any en als 14 MWp que genera la ciutat en què es va posar en funcionament. l’actualitat. Alhora, la nova ordenança Un total de 5.021 persones han participat regularà la instal·lació de centrals en les 295 activitats programades fotovoltaiques en edificis de nova planta, (sortides, exposicions, etcètera). tant de titularitat pública com privada, [Vegeu taula 5] i també en aquells que estiguin afectats • En aquesta mateixa línia, també s’ha per rehabilitacions integrals, o canvis posat en funcionament l’Espai de Mar, d’usos, que afectin a més del 80 % un centre que té com a objectiu promoure de la superfície útil. la sensibilització i l’educació ambiental • Una prova pilot consistent en la connexió al voltant del litoral, a través de la pràctica de 190 ordinadors a un programa que força esportiva i del lleure inclusius. Aquest l’estat energètic de l’ordinador ha conclòs equipament, situat als porxos que amb la instal·lació d’aquest programa de la Barceloneta, ofereix instal·lacions que s’activa quan no se’n fa ús o a través adaptades, serveis i activitats d’una programació horària, es podrien d’acompanyament per facilitar estalviar 318.060 kWh en 6 anys i reduir l’accessibilitat a les platges i a altres 27,56 t de CO2 l’any. serveis (dutxes, lavabos, vestuaris, espais polivalents, etc). De juny a desembre 1.6. Proximitat i conscienciació han participat en les activitats que • El programa «Agenda 21 Escolar» ha s’hi realitzen 5.372 persones. estat guardonat amb el Premi • Lligat amb la posada en funcionament Internacional de Dubai, liderat pel Govern del nou servei de neteja s’han fet diverses de Dubai i administrat conjuntament campanyes d’informació i conscienciació amb les Nacions Unides, a les bones sobre la matèria orgànica dirigides pràctiques ambientals per millorar les a tota la ciutadania i, d’una manera més condicions de vida i el desenvolupament personalitzada, s’ha arribat a 300.000 sostenible. llars (el 47 %). • També enguany s’ha començat el procés de la Convenció 2010-2011 2. Responsabilitat amb les de signants de l’Agenda 21 amb la qual persones de l’organització es vol donar visibilitat a la feina feta, detectar necessitats emergents i noves 2.1 Política de recursos humans tendències i planificar el treball dels Enguany s’han desenvolupat les matèries propers anys. de negociació que preveia l’acord de • Durant l’any, s’han fet 8.390 usos dels condicions de treball per al període 2008- recursos de la Secretaria de l’Agenda 21, 2011, mitjançant les sessions de treball de consitents en consultes i demandes fetes les comissions de seguiment i de la Mesa pels signants de l’Agenda 21, per membres general de negociació. [Vegeu taules 6 i 7] del Consell Municipal de Medi Ambient En concret, aquesta any s’han signat i Sostenibilitat o per organitzacions els acords següents: i persones interessades que, a més, han participat en reunions i activitats • Acord de data 12 de març de organitzades per la Secretaria. la Comissió de seguiment de l’acord • Barcelona compta amb de condicions de treball per al període 12 localitzacions d’horts urbans. 2008-2011, per fer extensiu el permís per Un total de 326 persones de més de defunció i hospitalització als empleats/des 65 anys conreen les parcel·les que tenen que tinguin una tutoria legalment cedides per un període de temps reconeguda. determinat. Enguany, també han tingut • Acord de data 12 de març de cura dels seus horts 171 persones la Comissió de seguiment de l’acord procedents d’entitats de caire social. de condicions de treball per al període • La Fàbrica del Sol, l’equipament 2008-2011, sobre el nombre i distribució per excel·lència de l’educació ambiental de les places per a la promoció interna 156 09 Responsabilitat social/CAT (2010) 20/5/11 10:39 Página 157 Ajuntament de Barcelona 2010 Memòria d’Activitat Responsabilitat Social Corporativa Taula 5 Proximitat 2010 2009 % variació Fàbrica del Sol · Activitats 295 142 107,75 · Participants 5.021 2.137 134,96 Escoles adherides al programa «Agenda 21 Escolar» 283 240 17,92 Participants al programa educatiu «Espais verds» 11.560 13.521 -14,50 Participants al programa «Com funciona BCN» 13.720 19.077 -28,08 Servei de documentació. Consultes / assessoraments sobre medi ambient 2.354 2.392 -1,59 Programa «Agenda 21». Assessorament a entitats i empreses 8.390 (1) 3.538 137,14 (1) Nou indicador 2010: ús dels recursos de la Secretaria de l’Agenda 21: 8390. Definició: Nombre de consultes i demandes dels signants de l’Agenda 21 i membres del Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat ateses (atenció personalitzada presencialment, per telèfon, correu postal o correu electrònic) + nombre de representats d’organitzacions i persones interessades que han participat en reunions i en activitats convocades des de la Secretaria de l’Agenda 21 + nombre d’activitats dels signants difoses a través dels mitjans de l’Agenda 21. Taula 6 Condicions laborals 2010 Elements clau Elements rellevants Promoció interna especial 130 places Funcionarització Tècnics mitjos en ciències socials Regulació horària Centres de serveis socials, OAC i tècnics de barri Taula 7 Estabilitat en l’ocupació (%) 2010 2009 % variació Persones amb relació estable 89,50 84,90 5,42 Persones amb relació temporal 5,90 10,80 -45,37 157 09 Responsabilitat social/CAT (2010) 20/5/11 10:39 Página 158 Responsabilitat Social Corporativa especial, el calendari de processos han permès que aproximadament 2 de selectius i la funcionarització. També cada 10 persones s’hagin acollit a alguna s’acorda l’ampliació de places de mesura. promoció interna especial. És destacable el fet que els homes hagin • Acord de data 26 de maig de la Mesa incrementat significativament la demanda general de negociació sobre l’horari de permisos per paternitat, amb una especial del personal de les oficines variació de l’11,6 % respecte el 2009, d’atenció ciutadana dels districtes. al temps que ha disminuït el nombre • Acord de data 8 de juliol de la Mesa de llicències per maternitat. general de negociació sobre [Vegeu taula 9] determinades condicions de treball Els casos tractats a partir del protocol als centres cívics. per a la no discriminació han mantingut • Aplicació al mes d’octubre de les la tendència a la baixa. modificacions de les condicions horàries [Vegeu taula 10] especials del personal dels centres de serveis socials. 2.3 Prevenció, seguretat i salut laboral Durant l’any s’han intensificat els treballs 2.2 Igualtat d’oportunitats de millora del Pla de prevenció de riscos i conciliació laborals de l’Ajuntament, fent-lo • El treball per millorar les condicions evolucionar paulatinament cap a un que permeten assolir els nivells desitjats sistema de gestió de seguretat i salut d’igualtat de gènere es concreten en laboral. El 2009 ja s’havien establert, mesures que facin possible la conciliació per decret d’alcaldia, els principis d’acció entre vida laboral i personal i l’accés als preventiva a l’Ajuntament, així com llocs de treball en igualtat d’oportunitats, l’estructura organitzativa que l’ha de per tal de possibilitar el desenvolupament desenvolupar. Aquest any, el Comitè professional. L’exercici de comandament de Seguretat de l’Ajuntament ha aprovat es manté en les mateixes proporcions que el Manual de gestió del sistema i el el darrer any, no així en la funció directiva Procediment de coordinació d’activitats on s’ha incrementat el col·lectiu d’homes empresarials. L’objectiu és la millora de la en un 18 % . [Vegeu taula 8] seguretat i la salut del personal municipal • Aquest ha estat un any de a través d’una gestió sistemàtica i manteniment de les diferents mesures i, ordenada de les condicions de treball. tant la normativa com els acords socials, [Vegeu taula 11] Taula 8 Paritat de gènere Dones Homes 2010 2009 % variació 2010 2009 % variació Direcció 59 59 0,00 117 99 18,18 Comandament 123 124 -0,81 499 503 -0,80 Total 182 183 -0,55 616 602 2,33 158 09 Responsabilitat social/CAT (2010) 20/5/11 10:39 Página 159 Ajuntament de Barcelona 2010 Memòria d’Activitat Responsabilitat Social Corporativa Taula 9 Conciliació familiar Nº Nº % persones persones variació 2010 2009 Prestacions 222 213 4,23 Llicències per maternitat 78 84 -7,14 Permisos per paternitat 144 129 11,63 Permisos per conciliació 489 618 -20,87 Excedències 4 5 -20,00 Reducció de jornada (total) 130 142 -8,45 Atenció a infants 129 134 -3,73 Atenció per disminució 1 8 -87,50 Flexibilitat horària (règim 60 h) 333 359 -7,24 Total 1.178 1.337 -11,89 % sobre el total de la plantilla 17,44 18,41 -5,27 Taula 10 Protocol per a la no discriminació per via d’entrada Nombre de casos atesos 2010 2009 % variació El mateix treballador/a 3 7 -57,14 Vigilància de la salut 1 2 -50,00 Delegats/des de prevenció 1 1 0,00 Dep. Admin./Serveis Generals 2 0 Total 7 10 -30,00 Taula 11 Gestió preventiva 2010 2009 % variació Avaluacions de riscos 53 48 10,42 Plans d’emergència 178 9 1877,78 Reunions dels comitès de seguretat i salut 28 32 -12,50 159 09 Responsabilitat social/CAT (2010) 20/5/11 10:39 Página 160 Responsabilitat Social Corporativa També s’han concentrat els esforços S’ha continuat en la línia de formació en el desenvolupament del plec de per a la millora de les competències condicions tècniques per al nou contracte transversals i sobre l’actualització de de revisions mèdiques de vigilància de coneixements específics dels col·lectius la salut, actualment en procés de gestió professionals. i contractació i prevista la seva entrada Cal destacar l’acompanyament a la en vigor al 2011. [Vegeu taula 12] formació en els projectes de gestió del Finalment, i de forma paral·lela, s’han canvi del Barcelona 2.0: Administració anat desenvolupant totes les tasques electrònica, Gestió per objectius, Model pròpies del dia a dia de la gestió territorial, Model de Serveis Socials, Model preventiva, com són les avaluacions de de llicències i inspecció, etc. riscos, els informes tècnics de condicions S’ha assolit l’objectiu d’aprofitament de treball, els reconeixements mèdics, d’espais municipals per a la formació de activitats formatives i informatives, tal manera que no s’ha hagut de llogar cap els plans d’emergència, els controls espai extern. de plagues, etc., com també l’atenció S’ha dedicat l’1,8 % de la massa salarial a l’autoritat laboral quan ha estat bruta a la formació del personal. necessari. La concessió de la sol·licitud de subvenció La col·laboració i les aportacions en el marc de l’Acord de Formació dels delegats i delegades de prevenció de Contínua per a les Administracions l’Ajuntament en l’obtenció dels objectius Públiques (AFCAP) ha permès finançar assolits ha estat, sens dubte, un element 153 accions formatives en què han clau. [Vegeu taula 13] participat 2.837 persones. 2.4 Formació i desenvolupament Entorn virtual d’aprenentatge S’ha continuat l’execució del Pla de Al mes de juliol s’ha posat en marxa formació 2009-2011 amb el diagnòstic el nou entorn virtual d’aprenentatge efectuat l’any 2009. de l’Ajuntament de Barcelona, un espai [Vegeu taula 14] digital que pretén facilitar la formació S’ha format el personal de recursos i l’aprenentatge continu tot aprofitant humans dels organismes autònoms per els avantatges que la tecnologia posa tal que puguin realitzar el diagnòstic de al nostre abast. L’entorn ha estat les necessitats formatives en el seu àmbit dissenyat per promoure la formació d’actuació i elaborar-ne el seu propi pla. continua en un espai col·laboratiu, [Vegeu taula 15] potenciar la gestió del coneixement intern S’ha posat en marxa el nou entorn i impulsar la comunicació en xarxa virtual d’aprenentatge del qual se per millorar l’activitat professional. n’ha millorat la capacitat d’accés i s’ha S’han ofert un total de 20 accions incrementat en un 30 % l’oferta formativa. formatives tutoritzades o Taula 12 Vigilància de la salut 2010 2009 % variació Reconeixement mèdics 1.773 2.297 -22,81 Vacunacions 293 559 -47,58 Informes mèdics 35 143 -75,52 160 09 Responsabilitat social/CAT (2010) 20/5/11 10:39 Página 161 Ajuntament de Barcelona 2010 Memòria d’Activitat Responsabilitat Social Corporativa Taula 13 Absentisme i sinistralitat 2010 2009 % variació Nombre d’accidents amb baixa 781 900 -13,22 Índex de sinistralitat (%) 11,63 11,81 -1,52 Índex d’absentisme per sinistralitat (%) 1,03 1,46 -29,45 Índex d’absentisme per malaltia comuna (%) 5,18 5,81 -10,84 Índex d’absentisme (%) 6,21 7,27 -14,58 Taula 14 Pla de formació 2010 2009 % variació Accions formatives 1.530 2.091 -26,83 Adaptació al canvi i contribució a l’estratègia 126 (8 %) 736 (35 %) Millora competencial 468 (31 %) 630 (30 %) Actualització i reorientació professional 936 (61 %) 725 (35 %) Assistències 13.135 21.399 -38,62 Persones assistents 4.808 6.404 -24,92 Hores lectives 459.897 404.586 13,67 Hores de formació a l’any per empleat (promig) 39,7 55,5 -28,47 Abast de la formació (% assistents/plantilla) 41 88 -53,41 Massa salarial bruta dedicada a formació (%) 1,8 2,25 -20,00 Taula 15 Plans de formació 2010 (en euros) Despeses Altres Hores Total personal despeses en horari laboral Pla general 399 614 830 1.843 Pla Guàrdia Urbana i Bombers 389 270 982 1.641 Organismes autònoms, districtes i sectors 189 300 457 946 Hores fora d’horari laboral 392 392 Total 977 1.576 2.269 4.822 161 09 Responsabilitat social/CAT (2010) 20/5/11 10:39 Página 162 09 Responsabilitat social/CAT (2010) 20/5/11 10:39 Página 163 Ajuntament de Barcelona 2010 Memòria d’Activitat Responsabilitat Social Corporativa d’autoaprenentatge i s’ha treballat en la S’ha donat suport als sectors i als creació i disseny de 5 accions formatives districtes perquè elaborin un pla de millora més. També s’ha implementat l’editor de d’aplicació en el seu àmbit específic. Hi materials formatius en entorn Wiki que estan participant 369 persones i, en total, permet la creació de continguts formatius s’estan dissenyant 22 plans de millora per part del personal de l’Ajuntament i en específics. Els procediments de treball i la garanteix l’actualització permanent sense comunicació interna des del mateix àmbit cap cost afegit. són els temes principals en què es proposa avançar. 2.5 Comunicació interna S’han editat 5 exemplars de La Municipal, i clima laboral adreçats a tota la plantilla de l’Ajuntament, S’ha elaborat el Pla de millora de que informa principalment de l’evolució l’Ajuntament a partir dels resultats dels projectes interns i de les accions de l’enquesta d’opinió pública interna municipals més destacades a la ciutat. «Tinc paraula». Aquest Pla identifica les S’han enviat per correu electrònic 10 accions que cal emprendre per esmenar edicions del Butlletí Barcelona 2.0, adreçat els aspectes que van ser pitjor valorats al personal directiu de l’Ajuntament, a l’enquesta i inclou 11 accions: instituts, i empreses municipals, per informar-los principalment de les accions • Elaborar el Pla d’acollida. realitzades durant el mes anterior • Elaborar el Pla de desvinculació. i de les que s’han de fer al mes següent • Donar accés a la intranet i a Internet relacionades amb els projectes de a tota la plantilla. Barcelona 2.0. A més, incorpora un espai • Renovar la infrastructura informàtica on es recomanen llibres, vídeos, etc., de l’ajuntament. per a potenciar la funció directiva. • Revisar les funcions i els serveis per S’ha elaborat una publicació sobre desplegar una política de millora contínua els aspectes més destacats de la gestió de processos. municipal duta a terme aquest mandat, • Establir els acords que estableixen en coordinació amb totes els sectors i mecanismes de coordinació entre els els districtes municipals que han aportat sectors i els districtes. la informació que després s’ha ajustat a • Invertir en el desenvolupament directiu l’objectiu de la publicació, la qual s’adreça quant a competències de gestió de principalment a l’equip directiu de persones i lideratge. l’organització municipal. • Dissenyar i impulsar un sistema de S’ha treballat en l’estructuració dels carrera professional vertical i horitzontal. continguts i el disseny d’una nova intranet • Definir i desplegar un nou sistema que incorpora aspectes novedosos d’ordenació municipal. com una pàgina d’inici com a escriptori • Dissenyar i impulsar un pla de formació de treball, el tauler de notes o els grups per competències professionals. de treball. S’identifiquen i es construeixen • Escurçar la durada dels processos els 5 primers grups (direccions de selectius i fer-los més transparents. territori, xarxa de recursos humans, Taula 16 Atenció a les persones i participació 2010 2009 % variació Plans de millora realitzats 22 0 Participants als plans de millora 369 0 Edicions del butlletí electrònic 10 2 400,00 La Municipal 5 7 -28,57 Cobertura de les publicacions (% plantilla) 100 100 0,00 Grups de treball a la nova intranet iniciats 5 0 163 09 Responsabilitat social/CAT (2010) 20/5/11 10:39 Página 164 Responsabilitat Social Corporativa referents de prevenció i riscos laborals, de la nova Oficina d’Atenció al Personal comunicació i qualitat i intranet). [Vegeu destaca que tota persona que s’incorpori taula 16] a treballar a l’Ajuntament tindrà una El mes de setembre ha entrat acollida a la corporació de manera en funcionament l’Oficina d’Atenció personalitzada en el seu lloc de treball. al Personal, una oficina al servei dels També es vol garantir que tota treballadors i treballadores de la informació que es facilita sobre l’Ajuntament de Barcelona que està qualsevol aspecte relacionat amb els esdevenint un nou referent per dur a serveis i tràmits de recursos humans està terme les gestions relacionades amb els actualitzada i que és la mateixa sigui quin recursos humans. La nova Oficina presta sigui el canal pel qual s’hi accedeix. serveis d’informació, derivació, L’agilització de les gestions és un altre assessorament i tramitació. L’objectiu dels objectius i es tindrà en compte és oferir una atenció global i alhora resoldre les demandes plantejades personalitzada en la prestació de serveis, de manera ràpida. Anualment es valorarà que es veu reforçada pel treball en xarxa el grau de satisfacció dels treballadors amb tots els agents municipals que i treballadores municipals que han intervenen en l’àmbit dels recursos accedit a aquests serveis. humans i per l’ús intensiu de l’espai [Vegeu taula 17] OAP a la intranet municipal. L’Oficina té la voluntat de donar una 3. Relació responsable resposta satisfactòria a les necessitats amb els proveïdors de serveis i demandes de les persones que formen públics part de la plantilla de l’Ajuntament mitjançant: 3.1 Contractació responsable S’ha volgut donar un nou impuls • Un servei d’atenció integral. Bona part a la contractació responsable tot recollint dels temes relacionats amb recursos la figura de la disposició addicional humans s’atendran des de l’Oficina setena de la Llei 30/2007, de 30 (finestreta única). d’octubre, de Contractes del Sector • Un servei multicanal. Els serveis es Públic, que recull la figura dels contractes poden sol·licitar de diverses maneres: reservats o restringits en els següents de forma presencial a l’Oficina, per mitjà termes: «Es pot reservar la participació de l’espai OAP a la intranet, per telèfon en els procediments d’adjudicació o per escrit. de contractes a centres especials • Un servei descentralitzat. Alguns d’ocupació, o reservar-ne l’execució temes seran assumits directament per en el marc de programes d’ocupació la xarxa de responsables de recursos protegida, quan almenys el 70 per cent humans de l’organització. dels treballadors afectats siguin persones amb discapacitat (...)». En aquest marc Entre els compromisos que es volen d’actuació, l’Institut Municipal de Parcs acomplir amb la posada en marxa i Jardins ha adjudicat durant l’any els Taula 17 Atenció a les persones 2010 2009 % variació Nombre de persones amb accés a l’Oficina d’Atenció al Personal 8.700 8.700 0,00 Nombre mitjà mensual de tràmits gestionats 17.500 10.618 64,81 164 09 Responsabilitat social/CAT (2010) 20/5/11 10:39 Página 165 Ajuntament de Barcelona 2010 Memòria d’Activitat Responsabilitat Social Corporativa contractes corresponents a la prestació contractual, s’inscriuen en la categoria del servei de conservació de la jardineria de reserva social. i neteja de set parcs (Turó de Monteroles, Aquest any han sigut també destacables Vil·la Amèlia i Vil·la Cecília, Putget, a nivell d’àrees i de districtes la Guineueta, Cervantes, Aigües del contractació amb reserva social Guinardó i Pegaso), pel període de 2 corresponent a serveis de missatgeria, anys, acollint-se al procediment restringit correspondència i distribució per un i, en conseqüència, limitant l’accés a la import de 276.966,19 euros; i els serveis licitació a centres especials de treball. d’arts gràfiques i de conservació i Aquest any l’adjudicació per aquest manteniment de béns immobles per concepte ha estat d’un total de un import global de 117.559,18 euros. 1.121.124,02 euros, que, per la forma [Vegeu taula 18] Taula 18 Contractació social i ambiental 2010 (en euros) Facturació amb Facturació amb Facturació Reserva Social Reserva Social Contractació (exp. Menors (expedients responsable i Negociat) Oberts) Serveis Generals 123.201,37 33.139,07 156.340,44 Acció Social i Ciutadania 15.323,49 702.285,23 717.608,72 Medi Ambient 38.157,73 – 38.157,73 Prevenció, Seguretat i Mobilitat – – – Urbanisme 24.474,93 – 24.474,93 Promoció Econòmica – – – Educació, Cultura i Benestar 11.264,42 392.525,05 403.789,47 Districte de Ciutat Vella 17.099,23 – 17.099,23 Districte de l’Eixample 82.610,69 – 82.610,69 Districte de Sants-Montjuïc 38.498,54 486.044,49 524.543,03 Districte de les Corts 58.470,00 – 58.470,00 Districte de Sarrià-Sant Gervasi 98.877,47 – 98.877,47 Districte de Gràcia 43.441,65 – 43.441,65 Districte d’Horta-Guinardó 16.553,63 248.670,16 265.223,79 Districte de Nou Barris 165.187,79 947.857,47 1.113.045,24 Districte de Sant Andreu 173.838,59 – 173.838,59 Districte de Sant Martí 39.313,85 – – Barcelona Activa 145.193,55 86.772,00 231.965,55 Barcelona Serveis Municipals, SA – – – Mercabarna 140.726,87 – 140.726,87 Patronat Municipal d’Habitatge 139.003,08 – 139.003,08 Parcs i Jardins 1.289.459,14 – 1.289.459,14 Tractament i Selecció de Residus, SA 117.710,91 – 117.710,91 Resta d’entitats i organismes municipals 528.351,95 143.031,73 671.383,68 Total 3.306.758,88 3.040.325,18 6.347.084,06 (1) (*) Dades actualitzades a data de presentació de l’Informe d’avaluació al Consell Plenari Municipal de desembre de 2010. 165 Edita: Ajuntament de Barcelona Direcció: Gerència Municipal Direcció de Comunicació Corporativa Realització: Serveis Editorials Estudi Balmes, SL Coordinació editorial: Xavier Vila Fotografia de coberta: © Vicente Zambrano Fotografies: © Els seus autors Impressió: Departament d’Imatge i Producció Editorial © Ajuntament de Barcelona www.bcn.cat Dipòsit Legal: B-22686-2011 Paper Ecològic 2010 2010 Ajuntament de Barcelona Memòria d’Activitat Memòria d’Activitat 2010