01 1. Salutació
03 2. Presentació
04 3. Informació general
05 3.1 Marc legal
08 3.2 L'FP en xifres 2009
18 4. Fundació BCN Formació Professional
19 4.1 Organització
20 4.2 Patronat i Empreses col·laboradores
22 5. Projectes 2009
23 5.1 Àrea Observatori FP
35 5.2 Àrea FP i Empresa
43 5.3 Àrea Mobilitat
50 6. Resum econòmic

En aquest moment de revisió i reconstrucció del nostre model econòmic, agents socials i especialistes
coincideixen en subratllar la formació professional com un dels elements estratègics d'aquesta nova
arquitectura. Els arguments que sostenen aquesta afirmació són diversos, però destaca especialment
la necessitat d'incrementar la qualificació de la nostra població i el contingent de persones en els nivells
mitjans i tècnics. L'OCDE ens recorda en el seu darrer informe que aquest ha de ser un objectiu clau per
situar-nos en el nivell de països que gaudeixen d'economies sòlides i més fortes que la nostra.
Segurament hem de superar el moment avançant cap a d'altres paradigmes econòmics més consistents
i més estables, en els quals el coneixement, la innovació i la recerca han de jugar un paper primordial:
aquest és un objectiu de la nostra ciutat, del nostre país i un ferm propòsit de la Comissió Europea, que
amb la definició de l'Estratègia Europa 2020, planteja les línies mestres per assolir una recuperació
econòmica basada en un creixement intel·ligent, sostenible i integrador. Un creixement que permeti crear
nous llocs de treball, millorar la nostra competitivitat i preservar la cohesió econòmica, social i territorial.
Aquesta fita de ben segur ens exigirà esforços per millorar la capacitació dels nostres ciutadans, per
rebaixar les taxes d'abandonament dels nostres joves, per adequar més i millor les qualificacions
professionals a les necessitats del mercat de treball i per potenciar la formació i l'aprenentatge de les
persones al llarg de la vida. I aquests són alguns dels eixos de la missió de la Fundació BCN Formació
Professional que, dia rere dia, esmerça tots els esforços per estar amatent a les necessitats del nostre
empresariat i contribuir en assentar les bases d'una formació professional de qualitat.
La Fundació BCN Formació Professional és un dels principals instruments amb què compta la ciutat per
assumir aquests reptes, com també ho són les mesures de govern impulsades i el Pacte per a l'ocupació
de qualitat de Barcelona. Hem de continuar treballant entre tots per fer de Barcelona una ciutat amb
millors oportunitats de treball, una ciutat apreciada per les bones iniciatives empresarials. Perquè ara,
sobretot, és el moment de la Formació Professional.
Jordi Hereu i Boher
Alcalde de Barcelona
President Honorífic
01/

La memòria que us presentem és una relació ordenada de les activitats que la Fundació BCN Formació
Professional ha portat a terme durant l’any 2009. Us avanço que, malgrat no ha estat un any fàcil donada
la conjuntura econòmica que ha afectat a empreses i ciutadania del nostre país, la Fundació ha mantingut
una bona activitat de treball.
Entre les diferents accions i projectes que s'han realitzat voldria destacar les “1s Jornades Internacionals
d'innovació, FP i empresa”, amb la participació de més de 300 persones relacionades d'una manera o
altra amb la formació professional: acadèmics, polítics, empresaris i tècnics vinguts d'arreu d'Europa van
debatre sobre diversos aspectes que empelten la innovació entre empreses i centres d'FP. Cal remarcar
també l'estudi de competències amb estudiants graduats per atendre millor les demandes de llocs de
treball de les empreses. El projecte Cultura del Treball, que forma part del Projecte Educatiu de Ciutat
(PECB), persegueix potenciar els valors laborals en els nostres joves des del testimoni d'empresaris i
professionals de cada sector. El ressò de la Campanya “FP: Futur Prometedor”, en la que van participar
tres testimonis mediàtics com són Ramon Paredes (empresari), Isma Prados (cuiner) i Andrés Iniesta
(esportista), va ser notori. Les beques de mobilitat per a la realització d'estades en pràctiques en empreses
estrangeres de les ciutats que conformen l'Associació Xarxa FP, tant per a estudiants com per a professors
i directius dels nostres centres, continua sent un dels projectes estratègics per a millorar i incrementar
les competències lingüístiques dels seus beneficiaris. A més dels diferents projectes amb empreses i
entitats col·laboradores que han facilitat promocionar i enfortir la qualitat de la formació professional de
la nostra ciutat.
Us animo a llegir amb atenció aquestes i d'altres actuacions que la Fundació ha mantingut aquest 2009,
que trobareu en aquest document, per adonar-vos del bon treball realitzat i per continuar considerant que
la Fundació és un instrument que posa en relació el món econòmic i social de la ciutat i la seva àrea me-
tropolitana amb els centres de formació professional, els estudiants i els professors.
Us agraeixo molt sincerament el vostre suport, la vostra col·laboració i participació amb la Fundació BCN
Formació Professional, un suport sense el qual no seria possible tot el treball i l'esforç que en forma
d'activitats i projectes trobareu en aquesta memòria 2009 i que ajuda a posar la formació professional
de la nostra ciutat en el lloc que li correspon.
Moltes gràcies.
Josep Arcas i Romeu
President Executiu
03/
3
Informació general
Subratllar les principals línies que determinen l'actual marc de
regulació de la formació professional ajuda a comprendre
algunes de les situacions que es viuen avui i permet dibuixar
l'aposta per un futur escenari en el qual l'FP està cridada a
tenir un paper principal des del nou sistema de formació a
partir del qual es desplegaran títols i cursos amb una clara
vocació per la qualificació dels nostres joves i adults, que
els permeti posicionar-se millor davant la demanda d'un
mercat de treball que necessitarà donar respostes als
reptes del nou model econòmic un cop superada la crisi.
En paral·lel, en aquest capítol es mostra l'FP en xifres d'aquest
any 2009 en matèria d'ocupació, matriculació, graduació i
inserció laboral, dades que reflecteixen l'evolució de l'ocupació
i dels interessos dels joves pels diferents títols de formació
professional que s'ofereixen des dels nostres instituts i centres
de formació professional de Barcelona
04/
3.1
Marc legal
La qualitat del capital humà és crucial per a l'èxit d'Europa. En la necessitat d'avançar cap a
un nou model de competitivitat, cal destacar la conclusió compartida d'identificar el capital
humà com a element clau per aconseguir un teixit productiu innovador que permeti increments
de productivitat basats en l'ús de la tecnología i la generació de valor afegit.
L'Estratègia Europa 2020 posa èmfasi decidit en l'educació i la formació per a promoure un
“creixement inclusiu, sostenible i intel·ligent” i fa una crida especial al foment de l'atractiu de
la formació professional descrivint el seu potencial respecte a les iniciatives emblemàtiques
de l'Estratègia, tals com “l'Agenda de les qualificacions i treballs” i “Joventut en moviment”.
En aquest sentit es proposa promoure cooperacions de coneixement i reforçar els vincles entre
educació, empresa, investigació i innovació, i promoure l'esperit emprenedor donant suport
a empreses joves, així com també reforçar l'obertura i rellevància dels sistemes educatius
establint un marc nacional de qualificacions i acoplant millor els resultats educatius amb les
necessitats del mercat laboral.
Les previsions indiquen una major demanda de qualificacions de nivell mig i alt d'aquí a 2020.
La contínua evolució dels productes i processos sota la influència de les TIC, sumada a la
necessitat de l'economia sostenible i els canvis demogràfics implicaran canvis en els llocs de
treball i les estructures socials: l'educació i la formació hauran d'adaptar-se a aquests canvis.
La formació professional ha de dotar a les persones, no només als joves, de competències
que vagin en sintonia amb l'evolució del mercat de treball i ha de facilitar les oportunitats per
actualitzar les seves capacitats i competències.
La formació professional també té la responsabilitat de respondre a altres reptes de la nostra
societat i particularment de promoure la inclusió social. És fonamental capacitar a totes les
persones en edat laboral, a través d'oportunitats de formació accessibles i igualitàries per a
què participin a la vida econòmica i social.
En aquest sentit, les quatre prioritats del marc estratègic de formació professional per a la
cooperació europea per al 2020 són: 1) l'aprenentatge permanent i la mobilitat - accés flexible
a la formació i les qualificacions. 2) la millora de l'atractiu i l'excel·lència gràcies a la qualitat
i l'eficiència - aplicació de l'assegurament de la qualitat, noves tasques dels professors i
formadors, excel·lència professional combinada amb unes competències clau ben
desenvolupades, eficàcia i pertinència per al mercat laboral gràcies al treball associat. 3)
l'equitat i la ciutadania activa - creixement inclusiu. 4) innovació, creativitat i esperit emprenedor.
Bona part d'aquestes prioritats europees queden recollides i articulades també al “Plan para
el impulso y mejora de la Formación Profesional” del Ministerio de Educación y Ciencia (MEC,
2010) fent especial incís en la implementació i avaluació de l'acreditació de les competències
i l'actualització i millora del Sistema Nacional de Cualificaciones y Formación Profesional(SNCFP).
05/
marc legal
La Llei Orgànica d'Educació 2/2006, del 3 de maig, estableix que la formació professional
inicial comprèn un conjunt de cicles formatius amb una organització modular. Concretament,
estructura els ensenyaments professionals en cicles de grau mitjà i de grau superior i els
vincula amb el Catálogo Nacional de Cualificaciones Profesionales. Així, aquesta Llei general
estableix que el currículum d'aquests ensenyaments s'ajustarà a les exigències derivades del
Sistema Nacional de Cualificaciones y Formación Profesional, el qual es va establir per la Llei
Orgànica 5/2002, del 19 de juny, de les Qualificacions i de la Formació Professional, i es va
regular a través dels Reials Decrets 1128/2003, de 5 de setembre, pel que es regula el Catálogo
Nacional de Cualificaciones Profesionales, i 1416/2005, de 25 de novembre, segons el qual
es modifica l'anterior.
Per la seva part, en l'àmbit competencial de la Generalitat de Catalunya, la formació professional
inicial ve definida i conceptualitzada per la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'Educació. Aquesta
Llei, a part de recordar l'organització dels ensenyaments tal i com s'exposa a la Llei Orgànica
d’Educació 2/2006, del 3 de maig, també justifica la necessitat d'elaborar una programació que
respongui a “una visió global, adaptada a les necessitats del territori i del mercat de treball”.
Així queda recollit a nivell legislatiu, tant a la LOE com a la LEC, l'enfortiment del paper dels
agents locals en la contribució al disseny, seguiment i avaluació de les polítiques de formació
professional. D'una banda, pel que fa a la LOE, en el capítol V, de Formació Professional, a
l'article 42 manifesta que “correspon a les Administracions educatives, en l'àmbit de les seves
competències i amb la col·laboració de les corporacions locals i dels agents socials i econòmics,
programar l'oferta dels ensenyaments de formació professional, amb respecte als drets
reconeguts en la present Llei”.
La LEC, a l'article 62 sobre Formació Professional assenyala que el Govern, amb la participació
dels sectors afectats, entre els quals hi ha els agents socials i econòmics i les administracions
locals, ha de programar una oferta d'estudis de formació professional inicial integrada en el
sistema educatiu. La programació ha de respondre a una visió global, adaptada a les necessitats
del territori i del mercat de treball, i ha de tenir en compte el Catàleg de qualificacions
professionals i el Sistema integrat de qualificacions i formació professional vigents a Catalunya.
I a l'article 159 sobre competències dels ens locals, en el punt Quart expressa que correspon
als municipis “La programació dels ensenyaments de formació professional i la coordinació
amb l'entorn territorial i empresarial, i el foment de la implicació dels agents territorials i socials
en el compromís educatiu de tota la societat.
En aquest sentit també, es fa palès assenyalar la importància que es dóna a la formació
professional en el bloc sobre l'Educació i Qualificació de les persones, en el document de
revisió de l'Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l'ocupació i la competitivitat
de l'economia catalana 2008-2011, signat pel Govern de la Generalitat i els Agents socials i
econòmics més representatius de Catalunya, en el que, entre d'altres qüestions cabdals,
06/
marc legal
s'expressa la següent declaració: “Que comptar amb un model consolidat de formació
professional al llarg de la vida a Catalunya és un requisit indefugible per assolir una estructura
socioeconòmica òptima que ens situï adequadament en l'escenari de l'economia global”.
Aquests objectius i plans estratègics certament  valoritzen el recurs del capital humà, així com
la qualitat i l'abast dels processos de formació professional. Ara bé, és necessari i imprescindible,
a la vegada, parlar, consensuar i definir les politiques d'implementació que aquests objectius
requereixen per ocupar un lloc central en la vida política nacional i local, i a la vegada, per
aconseguir un impacte real en el mercat laboral, social i cultural local.
Atenent doncs la necessitat què les actuacions en matèria de formació professional i la seva
oferta formativa, estiguin emmarcades dins d'un clar àmbit de consens entre agents educatius,
socials i econòmics en el territori, que permeti la interrelació real i la integració de la formació
professional, queda palesa la necessitat d'enfortir i fomentar el paper dels ens locals com a
plataforma de consens, de debat, de seguiment i impuls de les politiques vinculades a la
formació professional.
El Pacte per a l'Ocupació de Qualitat a Barcelona 2008-2011 és un exemple d'aquest consens
entre agents educatius, socials i econòmics del territori. El seu objectiu és impulsar polítiques
locals per a promoure un mercat de treball de qualitat, que generi oportunitats professionals
per a tothom, amb una clara aposta per un creixement econòmic que incorpori més valor afegit
i innovació, i que permeti assolir altes quotes de competitivitat, benestar i cohesió social i
territorial.
En aquest sentit, el Pacte esdevé l'instrument a partir del qual administracions i agents socials
defineixen i acorden el marc i les prioritats en les que cal incidir per a desenvolupar les
polítiques en matèria d'ocupació i desenvolupament local, amb una participació directa de
moltes de les entitats que representen aquest teixit territorial com són el Consell Econòmic i
Social de Barcelona, el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, el Pacte Industrial de la Regió
Metropolitana de Barcelona, el Consell de la Formació Professional de Barcelona, Barcelona
Activa i la Fundació BCN Formació Professional, entre d'altres.
Una de les seves concrecions és la mesura endegada per a l'Orientació, inserció i
desenvolupament professional juvenil amb l'objectiu de combatre els efectes de la crisi i donar
atenció a les persones, sobretot aquelles amb major vulnerabilitat com són els joves, que
desplega un ambiciós programa d'actuacions al voltant de cinc eixos d'impacte estratègic:
1) Educació per al treball, 2) Programes d'inserció laboral a mida per a joves en atur, 3) Impuls
de la formació professional, 4) Qualificació i formació per a joves que abandonen el sistema
educatiu, i 5) Suport a l'activitat emprenedora.
07/
3.2
L’FP en xifres 2009
I. L'OCUPACIÓ EN L'ACTUAL CONTEXT DE CRISI
Un sector educatiu com el de la formació professional no pot donar l'esquena al repte de
l'ocupació en l'actual situació de crisi econòmica. Les claus d'un desenvolupament econòmic
més just i sostenible en el temps, passen necessàriament per una millor capacitació del capital
humà de la ciutat, així com per la seva adaptació a les necessitats formatives dels sectors
econòmics amb futur. Barcelona i la seva Regió Metropolitana concentren la major part de
l'oferta de formació professional i de l'activitat econòmica de Catalunya. De la seva capacitat
per donar resposta als reptes que afrontem en dependrà el desenvolupament econòmic i social
de tot el país.
El darrer any Barcelona ha perdut 38.000 llocs de treball1. A la Regió Metropolitana de Barcelona
la pèrdua ha estat de més de 90.000 llocs de treball. El mercat laboral de Barcelona i la seva
Regió Metropolitana està patint l'impacte d'una crisi econòmica de caràcter global. Afrontar
el repte de l'ocupació a Barcelona i la seva Regió Metropolitana significa afrontar el repte de
la seva inserció competitiva en l'economia global. La formació professional del capital humà
de la ciutat serà clau per sortir d'aquesta crisi amb una estructura econòmica més sòlida i
amb unes millors oportunitats d'accés al benestar per les ciutadanes i ciutadans de Barcelona.
------------------------------------------------------------------------------------------------------
1. Actius afiliats a la Seguretat Social de desembre de 2007 a desembre de 2008.
08/
L’FP en xifres 2009
L'evolució de l'ocupació per sectors
La taula 1 mostra l'evolució de l'ocupació per sectors d'activitat a Barcelona i la seva Regió
Metropolitana en el darrer any. Els sectors que més ocupació han perdut a la ciutat són la
construcció i la indústria. La situació és especialment greu a la Regió Metropolitana de Barcelona
(d'ara en endavant RMB), on es troba més del 60% de l'activitat constructora i industrial de
Catalunya. En la RMB, en el darrer any, l'ocupació en la construcció ha caigut un 21%, el que
suposa més de 33.000 llocs de treball. En la indústria, de mitjana, la pèrdua ha estat d'un 8%
d'ocupació. L'any passat, al voltant de 30.000 persones assalariades que treballaven al sector
industrial de la RMB van perdre el seu lloc de treball.
Dins el sector industrial, el subsector més castigat en termes d'ocupació ha estat el tèxtil, amb
una pèrdua d'un 14% d'ocupació. El segueixen els subsectors de la metal·lúrgia i de la
construcció de vehicles on l'ocupació ha caigut al voltant d'un 10%. Finalment, un altre subsector
amb una evolució de l'ocupació negativa és el del paper i les arts gràfiques, amb una destrucció
d'ocupació del 7%. Tots aquests són sectors econòmics molt importants en el teixit industrial
de la RMB. La preocupant evolució dels indicadors d'ocupació en aquests sectors han de fer
reflexionar sobre la seva necessitat de transformació, tot pensant en les seves possibilitats de
futur en la nova economia global.
El sector serveis de la ciutat i de la RMB és el que millor està suportant la pressió sobre
l'ocupació de l'actual context econòmic. La pèrdua d'ocupació en aquest sector s'ha limitat
a un 1% per la RMB. Quan hom para atenció a l'evolució de l'ocupació en els diferents
subsectors de l'àmbit dels serveis, pot observar que alguns d'ells sí que estan patint especialment
la crisi mentre uns altres estan mostrant una evolució molt positiva.
En aquest sector, les pèrdues més importants es concentren en els serveis immobiliaris (14%),
les agències de viatges (9%) i la venda de vehicles (7%). Queda palès que moltes de les
activitats de serveis amb major destrucció d'ocupació són precisament les que estan lligades
a l'evolució del sector de la construcció i de la indústria. Altres subsectors en l'àmbit dels
serveis estan proporcionant noves oportunitats d'ocupació malgrat el context de crisi. Destaca,
entre aquests, el subsector de la Investigació i el Desenvolupament, amb un creixement
superior al 15% d'ocupació. Uns altres subsectors que mostren lleugers increments d'ocupació
són el de les activitats informàtiques (2%), i tots aquells lligats als serveis a les persones:
ensenyament (4%), sanitat (4%), activitats culturals (1%), etc. Val la pena destacar que un
sector d'activitat tant important per la ciutat de Barcelona com el d'Hoteleria i Turisme ha resistit
força bé l'envit de la crisi (-0,1%).
------------------------------------------------------------------------------------------------------
09/
L’FP en xifres 2009
Taula 1.
Distribució sectorial dels actius afiliats a la Seguretat Social. 2007-08
------------------------------------------------------------------------------------------------------
Font: Elaboració pròpia a partir de “Barcelona Economia. Indicadors econòmics de Barcelona i la seva Regió
Metropolitana”, març 2009.
10/
L’FP en xifres 2009
Sectors emergents
Els sectors emergents es defineixen com aquells que presenten un important potencial de
generació (directa o indirecta) d'ocupació en el mitjà i llarg termini.
La taula 2 mostra l'evolució històrica de l'ocupació en els sectors emergents de la ciutat de
Barcelona, tal i com han estat definits per la Direcció d'Estudis d'Activitats Econòmiques i
Ocupació de l'Ajuntament. La dues darreres columnes de la taula mostren la variació de
l'ocupació per subsector en el tram d'anys de creixement econòmic (1996-2007) i en el primer
any de canvi de cicle (2006-07). Les dades d'aquesta taula serveixen per complementar les
de la taula anterior, específicament pels sectors emergents.
Es pot observar que alguns d'aquests subsectors d'activitat han estat especialment eficaços
en la creació d'ocupació en la darrera dècada a la ciutat de Barcelona. Per exemple, els serveis
informàtics han creat prop de 15.000 llocs de treball nous a la ciutat; els serveis personals al
voltant de 10.000 més; 4.000 més les activitats mediambientals; i 1.800 la Recerca i
Desenvolupament. Durant l'any anterior al de la crisi (2007), alguns d'aquests sectors van
continuar proporcionant oportunitats d'ocupació a la ciutat de Barcelona a un ritme molt
interessant. Recerca i desenvolupament va créixer en ocupació en un 57%, activitats mediambientals
en un 22%, serveis informàtics en un 19% i la logística en un 9%.
L'evolució dels indicadors d'ocupació en els sector emergents mostra el seu potencial d'ocupació
en diferents moments del cicle econòmic. Es tracta de sectors en continu creixement, que han
tingut un paper important en el cicle d'expansió econòmica, però que a la vegada continuen
presentant una evolució moderadament positiva en temps de crisi. La comparativa dels indicadors
d'ocupació de la ciutat en diferents moments del cicle econòmic permet identificar sectors
d'activitat que poden jugar un rol important en el mitjà i llarg termini en l'economia de la ciutat.
Taula 2.
Activitats emergents a la ciutat de Barcelona 1996-2006.
Afiliats al Règim General de la Seguretat Social.
------------------------------------------------------------------------------------------------------
Font: Elaboració de la Direcció d'Estudis d'Activitats Econòmiques i Ocupació a partir de dades del
Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya.
11/
L’FP en xifres 2009
II. EL CONTEXT EDUCATIU
A Barcelona van iniciar el curs 2007-2008 un total de 24.354 alumnes de Formació Professional,
9.560 a Grau Mitjà i 14.794 a Grau Superior. La ciutat concentra un parc de 92 centres de
Formació Professional que despleguen una oferta global de 515 títols de 20 famílies professionals
diferents. Dels alumnes matriculats, 3.092 ho van fer en centres privats, 9.574 en centres
concertats i 11.688 en centres públics. Barcelona exerceix un rol de lideratge en el conjunt
de l'oferta formativa d'FP a Catalunya, de la que representa més d'un 30% dels matriculats
(el 40% als CFGS i el 25% als CFGM).
Evolució de la matriculació
La taula 3 mostra la creixent demanda dels estudis de Formació Professional a Catalunya
i la ciutat de Barcelona. L'FP està sortint del seu endarreriment històric i cada cop més
es considera una opció formativa de futur. La matrícula a cicles formatius creix en el període
estudiat tant a Catalunya (10%) com a la ciutat de Barcelona (7%). Ho fa més fora de
Barcelona, on els dèficits de l'oferta d'FP han estat tradicionalment més importants. La
matrícula als cicles formatius de grau mig creix més que als de grau superior tant a
Barcelona com a Catalunya. Sembla que els indicadors, en aquest sentit, mostren una
evolució positiva.
Taula 3.
Evolució de la matrícula als cicles formatius de Barcelona i Catalunya.
2004/05-2007/08
------------------------------------------------------------------------------------------------------
Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament d'Educació.
12/
L’FP en xifres 2009
Tendències de futur
La taula 4 presenta les dades d'inscripció a les proves d'accés als cicles formatius a Catalunya.
Aquest indicador ens dóna una idea de quina podria ser la tendència de la demanda d'FP en
l'actual context de crisi econòmica. L'increment de les inscripcions per les proves d'accés pel
curs vinent ha estat molt important. Les inscripcions s'han incrementat en un 22% a grau mig
i en un 32% a grau superior, el que representa més d'un 25% d'increment per tota l'FP. L'actual
crisi econòmica pot estar reforçant el creixent interès de la població per la Formació Professional.
La competència pels llocs de treball implica la necessitat d'una major i millor formació per
escapar de l'atur. I sembla que, en l'actual context econòmic, aquesta competència pot fer
més evident la necessitat dels estudis post-obligatoris per accedir a una ocupació amb futur.
Taula 4.
Evolució de la inscripció a les proves d'accés als cicles formatius a Catalunya.
2005/06-2009/10
( * )
Les dades de la taula 5 mostren una comparativa de la matrícula als primers cursos de CFGM
i de batxillerat. Tant a Barcelona com a Catalunya, la matrícula en el primer curs de CFGM
creix durant el període estudiat mentre la de batxillerat decreix. Sembla que les opcions
formatives entre ensenyaments acadèmics i professionals tendeixen a equilibrar-se.
Tradicionalment, la formació professional, i en especial la de grau mig, s'ha vist com una opció
de segon ordre en relació a la branca del batxillerat i l'educació universitària. A això hem
d'afegir que una part important de la població jove del nostre país (al voltant del 30%) no cursa
estudis post-obligatoris (abandonament escolar prematur2). Un dels reptes pendents de l'FP
és, no únicament guanyar prestigi en relació a l'opció del batxillerat, sinó esdevenir una via
de formació de la població jove que abandona prematurament el sistema educatiu.
Taula 5.
Evolució de la matrícula al primer curs de CFGM i Batxillerat a Barcelona i
Catalunya. 2004/05-2007/08
( * )
------------------------------------------------------------------------------------------------------
2. Població entre 18 i 24 anys que no estudia i no té estudis post-obligatoris.
(*) Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament d'Educació.
13/
L’FP en xifres 2009
Graduació i inserció professional
En el curs 2006/07 es van graduar a Barcelona 7.772 alumnes de formació professional.
Un 67% d'aquestes persones van obtenir un lloc de treball en els sis primers mesos després
d'haver finalitzat els seus estudis. Aquests graduats presentaven el 2008 una estabilitat
laboral (35%) superior a la de la mitjana de la població activa (27%). El 80% d'aquests
graduats en FP va obtenir feines que estaven directament relacionades amb l'especialitat
en que s'havien format. A aquestes dades hem d'afegir que més de la meitat de les
persones graduades en FP accedeixen a llocs de treball en empreses vinculades al seu
centre. Totes aquestes evidències mostren la capacitat dels centres d'FP de Barcelona per
proporcionar oportunitats reals d'ocupació al seu alumnat.
El gràfic 1 presenta les dades relatives a la inserció laboral al 2008 de les persones
graduades el curs 2006/07 de formació professional específica, arts plàstiques i disseny
a la ciutat de Barcelona, diferenciades per CFGM i CFGS. La inserció laboral directa és
superior als cicles de grau superior (71%) que als de grau mig (60%). En canvi, el
percentatge d'alumnat que continua estudiant és més elevat als de grau mig (55%) que
als de grau superior (47%). Aquestes dades l'únic que ens  indiquen és que els estudis
de grau mig, en major mesura que els de grau superior, en molts casos es perceben com
una etapa no finalista de la trajectòria formativa de l'alumnat. Malgrat aquesta diferència,
tant els estudis de cicle superior com els de cicle mig tenen en comú que són un bon
instrument a disposició dels ciutadans i ciutadanes de Barcelona per evitar l'atur. Es pot
observar que únicament entre un 5% (CFGS) i un 6% (CFGM) de les persones graduades en
FP a Barcelona es troben buscant feina sis mesos després d'haver finalitzat els seus estudis.
Gràfic 1.
Inserció laboral de les persones graduades el curs 2006/07 en cicles
formatius a Barcelona.
Grau Grau
mig Busca superior Busca
feina 6% feina 5%
Treballa Treballa
39% 48%
Estudia i Estudia i
treballa treballa
21% 23%
Estudia 34% Estudia 24%
------------------------------------------------------------------------------------------------------
Les dades inclouen els cicles formatius de formació professional específica, arts plàstiques i disseny.
Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament d'Educació.
14/
L’FP en xifres 2009
La taula 6 presenta les dades de graduació i inserció laboral per a cadascuna de les famílies
professionals de l'FP de Barcelona. Les famílies professionals que durant el curs 2006/07 van
graduar més alumnes van ser les de Sanitat (961 graduats), Administració (858 graduats),
Serveis socioculturals i a la comunitat (716 graduats), Imatge personal (605 graduats),
Manteniment de vehicles autopropulsats (592 graduats) i Electricitat i electrònica (550 graduats).
Tal i com s'ha dit en l'apartat referit al mercat de treball, els serveis sanitaris i socioculturals
es troben en contínua expansió i són una font important d'ocupació. Des d'aquest punt de
vista, i sense entrar a valorar informació més detallada, hom podria pensar que els elevats
nivells de graduació en aquestes famílies professionals es corresponen amb les importants
oportunitats d'ocupació en aquests subsectors. Resulta especialment difícil de pensar el
potencial dels estudis administratius en la nostra estructura econòmica, ja que es tracta d'unes
qualificacions professionals que poden ser d'utilitat en diferents sectors d'activitat. En tot cas,
la inserció laboral i educativa de les persones graduades en aquestes famílies professionals
és molt elevada i menys d'un 5% d'aquesta població es troba buscant feina sis mesos després
d'haver finalitzat els seus estudis.
Un cas ben diferent és el de les persones graduades en Imatge personal, on prop d'un 15%
de la població graduada es troba buscant feina. Caldria un coneixement més aprofundit de
les causes d'aquest desajust i de les característiques d'aquesta població escolar. Un altre cas
que presenta una presència destacada de graduats buscant feina és el de Comunicació,
imatge i so (9%). Prop d'un 36% de les persones graduades en aquesta família professional
continua estudiant, i únicament un 56% accedeix al mercat laboral en els sis mesos següents
a la graduació. Una cosa semblant succeeix amb els estudis d'Informàtica, on un 37% dels
graduats es dediquen únicament a continuar estudiant. A la segona columna de la taula 6 es
pot observar que l'ocupació directa de la població graduada en Hoteleria i turisme (74%),
Manteniment i serveis a la producció (81%) i Química (74%) és força elevada. Caldria analitzar
si aquestes tendències es mantenen amb el canvi de cicle econòmic.
Taula 6.
Graduació i inserció laboral per famílies professionals a Barcelona.
Curs 2006/07
------------------------------------------------------------------------------------------------------
Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament d'Educació.
15/
L’FP en xifres 2009
III. L'ENCAIX ENTRE FORMACIÓ I OCUPACIÓ
Qualsevol decisió sobre l'oferta de formació professional ha de tenir en compte tant la demanda
de formació de l'alumnat, com les necessitats productives de les empreses, en el territori. Això
fa que les decisions en aquest terreny siguin extremadament complexes, requerint d'un gran
coneixement dels mecanismes d'encaix entre l'oferta i la demanda de formació professional i
l'evolució de l'ocupació en el mercat de treball, així com les polítiques estràtegiques de cada
territori. És necessari tenir present que la influència entre formació i ocupació és bidireccional.
En primer lloc, l'estructura de qualificacions del capital humà d'un país condiciona les possibilitats
de desenvolupar la seva estructura productiva. Però també, i en segon lloc, l'evolució de l'ocupació
pot i ha de condicionar la planificació de l'oferta i les decisions formatives de l'alumnat.
Estructura de qualificacions de la població activa
La formació professional a Catalunya, degut a la seva estigmatització com a opció formativa
i a l'elevat abandonament escolar prematur, presenta nivells de matriculació relativament
baixos. Aquestes mancances en el desenvolupament de l'FP en el nostre país han tingut
conseqüències sobre l'estructura de qualificacions de la població activa. Això queda
especialment clar quan es compara la distribució de qualificacions a Catalunya amb la de
la resta de països del nostre entorn (EU27).
Tal i com mostra el gràfic 2, Catalunya presenta un dèficit important de qualificació del
capital humà en les franges mitges de formació. Si bé la població universitària a Catalunya
és força més important en termes relatius a l'europea (31%), el dèficit instructiu de la nostra
població activa es posa de manifest en el percentatge de població sense estudis post-
obligatoris (43%) i en la manca de professionals en les capes mitjanes de formació (26%).
No podem permetre'ns aquest dèficit instructiu de la població activa, especialment, quan
la crisi econòmica està obligant les nostres empreses a ser més competitives en el mercat
global. La viabilitat econòmica del nostre teixit empresarial dependrà en gran part del valor
afegit que pugui incorporar als processos productius i això passa per incrementar les
competències professionals dels treballadors i treballadores del nostre país.
Gràfic 2.
Estructura de qualificacions de la població activa a Catalunya i la Unió
Europea. 2007
Formació del
mercat de
treball
------------------------------------------------------------------------------------------------------
 Font: Elaboració pròpia a partir de dades d'Eurostat.
16/
L’FP en xifres 2009
Oferta, demanda i inserció per famílies professionals
La planificació de l'oferta de formació professional es troba molt sovint amb el dilema d'haver
de satisfer demandes contradictòries. La demanda de places escolars per part de l'alumnat
pot seguir -i de fet ho fa- lògiques diferents a la demanda de qualificacions professionals per
part de les empreses. Aquesta contradicció, unida a la dificultat d'organitzar una oferta flexible
de formació per part de l'administració educativa, porta a l'existència de desencaixos entre l'oferta,
la demanda de places escolars i les oportunitats d'ocupació associades a aquestes qualificacions.
La taula 7 presenta una comparativa de l'oferta i la demanda de places escolars a l'FP de Barcelona
per famílies professionals en la preinscripció pel curs 2007/08.  La darrera columna de la taula
mostra el percentatge de graduats de cadascuna de les famílies professionals que aquell mateix
any (2008) es trobava buscant feina sense trobar-la. Les famílies professionals de les primeres files
són aquelles que reben una major demanda de places en relació a l'oferta existent. Comunicació,
Imatge i So és l'opció formativa amb major sobre-demanda als centres d'FP de Barcelona (+7,1).
Es pot observar que la demanda d'aquests estudis no únicament supera l'oferta existent, també
supera les oportunitats d'ocupació en aquest sector d'activitat, ja que prop d'un 9% dels graduats
no aconsegueixen inserir-se en el mercat de treball.
A les darreres files de la taula apareixen aquelles famílies amb un dèficit de demanda en relació
a l'oferta de places existent. Els estudis d'Informàtica (-2,7) i els d'Electricitat i Electrònica (-2,5)
són els que tenen més dificultats per cobrir l'oferta disponible a la ciutat de Barcelona. Aquests
estudis presenten uns nivells d'inserció laboral millors als de la mitjana, però en canvi tenen
dificultats per captar l'interès de l'alumnat. En la franja mitja de la taula es troben estudis amb
un grau d'encaix entre oferta i demanda de places molt elevat. En concret, valdria la pena
destacar el cas del Serveis socioculturals i a la Comunitat, que compaginen una elevada oferta
i demanda de places escolars amb un bon encaix (-0,4) i amb una elevada inserció laboral.
Taula 7.
Formació (oferta i demanda) i inserció laboral a Barcelona per famílies
professionals.
------------------------------------------------------------------------------------------------------
Les dades de preinscripció es refereixen als centres sostinguts amb fons públics en el curs 2007/08.
Les dades d'inserció es refereixen a la situació laboral l'any 2008 de l'alumnat graduat el curs 2006/07.
Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Consorci d'Educació de Barcelona i del Departament d'Educació.
Totes aquestes dades no mostren sinó alguns trets de la complexa relació entre la Formació Professional inicial i
l'ocupació a la ciutat de Barcelona. Prendre decisions en aquest camp requerirà d'anàlisis més aprofundides i de
la coordinació de tots els agents socials implicats.
17/
4
La Fundació BCN
Formació Professional
La Fundació BCN Formació Professional és un instrument al servei dels centres
de formació professional de la ciutat i les entitats, empreses i representants
dels sectors econòmics i socials de Barcelona i la seva àrea metropolitana,
una eina pel desenvolupament de projectes compartits entre instituts, el sector
productiu i la resta d'operadors que participen en l'FP de la ciutat.
Visió
-Col·laborar en el lideratge de la innovació de la Formació Professional de
la ciutat per donar resposta a les necessitats de l'entorn productiu.
-Detectar els sectors empresarials emergents per ajudar a dissenyar el model
adequat de l'FP de la ciutat en el futur.
Missió
-Participar en el desenvolupament socioeconòmic de la ciutat.
-Fomentar la relació entre l'FP de la ciutat i l'entorn productiu de l'àrea
metropolitana.
-Potenciar una FP adequada i compatible amb les necessitats del sistema
productiu.
-Facilitar la transició al món del treball i la plena integració laboral del jovent.
Objectius
a) Contribuir al desenvolupament d'un sistema de formació professional de
qualitat i eficaç per a la ciutat, tenint com a referent els diferents agents
econòmics i socials de Barcelona i de l'àrea metropolitana.
b) Impulsar iniciatives per a la millora del procés de transició a la vida activa del
jovent, especialment per a l'alumnat amb més dificultat d'inserció laboral i social.
c) Fomentar la cultura del treball de qualitat per a la millora del capital humà,
 optimitzant la inserció laboral del jovent de l'FP en el context d'una ocupació
qualitativa a fi de reforçar el desenvolupament econòmic de la ciutat.
d) Contribuir, a través de la formació professional, a la consolidació del
concepte de Barcelona territori obert a Europa, mitjançant la gestió d'accions
de mobilitat per Europa per al jovent, el professorat de formació professional,
i per al personal de les empreses.
18/
4.1
Organització
i funcionament
La Fundació BCN Formació Professional està organitzada a través d'una Presidència Executiva,
una Gerència, una assistència administrativa i tres àrees de treball: Àrea Observatori FP, Àrea
FP i Empresa i Àrea Mobilitat i relacions internacionals.
L'organització de la Fundació en aquestes tres àrees facilita atendre als seus principis fundacionals
i als objectius que descriuen el seu radi d'acció en la relació institut-estudiant-empresa.
Presidència
Josep Arcas
Gerència
Administració Ricard Coma
Elisabet Sales
Àngels Castillón
Àrea FP i Empresa Àrea Mobilitat i
Àrea Observatori José Joaquin Mohedano internacional
Teresa Lloret Montse Blanes Roser Bertran
Oscar Valiente Mercedes Gálvez* Jordi Castillo
Graciela Díaz* Irene Merino**
*Personal de Plans d’Ocupació del SOC **Assistent de Xarxa FP
Les tasques generals associades a cada àrea funcional responen a les línies definides en el Pla
Estratègic 2008-2011, que es descriuen en la figura següent:
Àrea Mobilitat i
Àrea Observatori Àrea FP i Empresa relacions internacionals
Elaboració d'indicadors de l'FP Adhesió d'empreses i entitats Impuls de les relacions
................................................... col·laboradores internacionals de ciutats i
Realització d'estudis i informes ................................................... institucions
d'investigació Impuls de projectes per a la ...................................................
................................................... millora de la qualitat de l'estada Gestió de la mobilitat
Impuls de mesures per a la millora en pràctiques d'estudiants, professors i
de la qualitat de la la formació ................................................... directius
professional Promoció i difusió dels serveis ...................................................
................................................... oferts a l'empresa Foment de l'aprenentatge de
Detecció de les tèndències en ................................................... llengües estrangeres
matèria d'FP en el context Foment d'iniciatives per a ...................................................
nacional i internacional l'emprenedoria d'alumnes d'FP Participació i gestió de
................................................... ................................................... programes europeus per a la
Avaluació de la posició de Promoció dels valors i actituds innovació i transferència entre
Barcelona en matèria d'FP professionals des de la cultura ciutats i institucions educatives
del treball
La concreció d'aquestes línies generals es realitza a través del desplegament de projectes
que cada àrea proposa per a cada exercici i que es recull en en el díptic Projectes 2009.
19/
4.2
Patronat i empreses
col.laboradores
I. Patronat
El Patronat de la Fundació BCN Formació Professional que fa possible la promoció i la millora
de la qualitat de la formació i la inserció professional a Barcelona és el format per les persones
següents:
President Honorífic: Jordi Hereu i Boher
President Executiu: Josep Arcas i Romeu
Vocal: Àngel Crespo Sánchez
Vocal: Eduard Segarra Trias
Vocal: Joan Josep Berbel Sánchez
Vocal: Joan Martorell Castillo
Vocal: Jordi Valls i Riera
Vocal: Jordi William Carnes i Ayats
Vocal: Josep González Sala
Vocal: Josep Maria Álvarez Suárez
Vocal: Josep Miquel Piqué Huerta
Vocal: Luís Miguel García Rodríguez
Vocal: Ma. Dolors Rius i Benito
Vocal: Manel Casals i Saborit
Vocal: Manuel Royes Vila
Vocal: Mateu Hernández Maluquer
Vocal: Miquel Valls Masseda
Vocal: Montserrat Ballarín Espuña
Vocal: Pere Fàbregas Vidal
Patrons Honorífics:
Eulàlia Vintró i Castells
Joan Clos i Matheu
Marina Subirats Martori
Pasqual Maragall i Mira
Xavier Carbonell Roura
Secretari: Raimon Bergós
20/
Patronat i empreses col.laboradores
II. Empreses i entitats col.laboradores
El conjunt d'empreses, entitats i institucions que durant aquest 2009 han col·laborat i donat
suport a la Fundació BCN Formació Professional per promoure els projectes que han estat
desplegats, són les següents:
Ajuntament de Barcelona
Abertis Infrastructuras, S.A.
Agència de Salut Pública de Barcelona
Autoritat Portuària de Barcelona
Autoterminal Barcelona
Baie - Associació Barcelona Aeronàutica i de l'Espai
Bayer Materialscience
Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona
Consorci de la Zona Franca
Consorci d'Educació de Barcelona
CTAE - Centre Tecnològic per a la Indústria Aeronàutica i de l'Espai
Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya
Diputació de Barcelona
Ediciones Primera Plana, S.A.
Fira Internacional de Barcelona
Fundació “la Caixa”
Fundació Centre del Vidre de Barcelona
Fundació Gas Natural
Gremi de Constructors d'Obres de Barcelona i Comarques
Gremi d'Hotels de Barcelona
Gremi d'Indústries de la Confecció de Barcelona
Gutmar S.A. Mecànica de Precisió
IL3-UB Fundació Privada Institut de Formació Contínua de Barcelona
IMEB - Institut Municipal d'Educació de Barcelona
IVEAEMP@ - Identidades, Valores y Estrategias Alternativas para Empresario
Marítimos y Pesqueros
MUSSAP, Mútua d'Assegurances i Reassegurances a P.F.
Nestlé España, S.A.
OAPEE - Organismo Autónomo Programas Educativos Europeos
Pimec, Micro, Petita i Mitjana Empresa de Catalunya
Pla Estratègic Metropolità de Barcelona
RACC - Reial Automòbil Club de Catalunya
Regesa Aparcaments, S.A.
Roca Junyent, S.L.
Sigma, Gestión Universitaria
SOC - Servei d'Ocupació de Catalunya
TMB - Transport Metropolitans de Barcelona
UGT - Unió General de Treballadors de Catalunya
Unió Sindical de CC.OO del Barcelonès
UPF - Universitat Pompeu Fabra
Venar i Fills, S.L.
22@Barcelona
21/
5
Projectes
2009
Àrea Observatori FP
Àrea FP i Empresa
Àrea Mobilitat i relacions internacionals
22/
5.1
Àrea
Observatori FP
L'Observatori de l'FP de Barcelona té com a finalitat proporcionar informació sistemàtica i
permanent sobre la situació de la formació professional des de la perspectiva de les necessitats
del teixit productiu i les empreses de la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana.
L'Observatori de l'FP pretén ser un instrument útil per a:
la planificació educativa,
l'activitat empresarial i
les decisions formatives dels i les ciutadans/es de Barcelona.
En aquest sentit, l'any 2009 s'han desenvolupat les següents línies i projectes de treball:
Jornades Internacionals en Innovació,
Formació Professional i Empresa
Les I Jornades Internacionals “Innovació, FP I Empresa”, organitzades per la Fundació BCN
Formació Professional, amb la col·laboració de l'Organització per a la Cooperació i el
Desenvolupament  Econòmic (OCDE) - Centre per a la Investigació I la Innovació Educativa
(CERI)- i amb el suport de la Cambra de Comerç de Barcelona, constitueixen el marc de
presentació i avançament de resultats dels dos estudis que l'OCDE dugué a terme en matèria
de formació professional: Learning for Jobs: Policy Review of Vocational Education and Training
(VET) i Systemic Innovation in Vocational Education and Training.
L'estudi “Learning for Jobs” identifica un conjunt d'opcions polítiques, planteja una base
d'evidències i desenvolupa eines que permeten avaluar les iniciatives polítiques en formació
professional. Pretén ajudar als països de l'OCDE a millorar i incrementar la seva responsabilitat
respecte als sistemes de formació professional, amb la finalitat d'oferir una resposta adequada
als requeriments que planteja el mercat de treball.
L'estudi “Systemic Innovation in Vocational Education and Traning”, té per objectiu analitzar
els sistemes i estratègies d'innovació que es duen a terme en formació professional en els diferents
països, per tal d'unificar aquells criteris que actuen com a impulsors o conductors de la innovació
sistèmica. Aquest projecte es centra en sis països diferents: Austràlia, Dinamarca, Alemanya,
Hongria, Mèxic i Suïssa, que han pres part en el projecte proposant alguns estudis de casos
d'innovacions sistèmiques implementades de manera recent en l'àrea de la formació professional.
L'estudi focalitza en els següents aspectes de manera particular: Com els països inicien un
procés d'innovació, els procediments que s'hi involucren i les relacions entre els principals
actors: sector educatiu i empresarial i els procediments i criteris utilitzats per avaluar els
progressos i els resultats d'una innovació.
Les Jornades varen combinar la presentació d'aquests estudis amb una taula rodona i un
panel. A la taula rodona es va debatre, a partir de l'exposició d'experiències internacionals,
en concret, les experiències de Dinamarca, Suïssa, Alemanya, França i també el País Basc,
com el sistema d’FP incorpora les innovacions que es fan a l'empresa, quins són els factors
que faciliten que l'empresa pugui ser font d'innovació per al sistema de formació professional
i com l'administració pot intervenir en l'impuls de la relació empresa - sistema de formació
professional.
23/
Jornades Internacionals en Innovació,
Formació Professional i Empresa
En el panel, a partir de les 10 recomanacions clau realitzades pel director de l'estudi Learning
for Jobs, els responsables polítics nacionals varen exposar i valorar com es podien adaptar aquestes
mesures a la nostra realitat i varen elaborar propostes de polítiques públiques per al futur.
Finalment, des de la direcció d'Educació de l'OCDE es va presentar l'estratègia d'innovació
que ha llençat l'OCDE per als propers anys.
Com es va evidenciar, les jornades varen ser dissenyades amb un enfocament clarament acadèmic
i científic; en tot moment es va pretendre, específicament, proporcionar un suport empíric a les
reflexions. Per això, tant la taula rodona més centrada en la interrelació entre empreses i sistema
de formació professional, com el panel, enfocat a les polítiques públiques, estaven emmarcats per
dos estudis amb fort suport empíric, dos estudis de l'OCDE en l'àrea de la formació professional.
Precisament l'objectiu de la Fundació BCN Formació Professional en organitzar aquestes
jornades va ser aconseguir una base empírica que contribuís a introduir polítiques públiques
i a construir-les progressivament sobre la base de l'evidència. Aquestes jornades es van portar
a terme en un moment crític econòmicament i socialment, que porta si més no a un parell de
consideracions. En primer lloc, es tracta d'una situació que ens pot permetre una certa
oportunitat de reforçar el capital humà al nostre país a través de la formació. En segon lloc,
en aquest moment de crisi important, la participació conjunta de tots els agents implicats en
els processos de formació professional i la necessitat de complicitat entre administracions,
institucions, centres educatius i empreses privades, per articular les possibles reformes.
Aquestes jornades no finalitzen en si mateixes, sinó que preparen el terreny perquè en el futur
es puguin desenvolupar possibles processos d'interrelació entre empreses i sistemes de
formació professional. També estaven orientades a establir nous espais de col·laboració per
a la formulació de polítiques públiques en el terreny de la formació.
Les Jornades van ser inaugurades per l'excel·lentíssim Conseller d'Educació Sr. Ernest Maragall,
l'excel·lentíssim alcalde de Barcelona, Sr. Jordi Hereu, l'excel·lentíssim president de la Cambra
de Comerç de Barcelona, Sr. Miquel Valls i el President de la Fundació, Sr. Josep Arcas. I van
ser clausurades per l'excel·lentíssima Consellera de Treball, Sra. Mar Serna, l'I·lustríssima
Regidora d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona, Sra. Montserrat Ballarín i la Directora
d'Educació de l'OCDE, Sra. Barbara Ischinger.
La relació de ponents i experts internacionals fou la següent:
S...r... .J.o..r..d..i. .H..e..r.e..u..,. .A...l.c..a..ld...e.. .d..e.. .B..a..r..c..e..lo..n..a.............................................................................................
S...r... .J.o..s..e..p.. .A...r.c..a..s..,. .P..r.e..s..i.d..e..n..t. .d..e.. .l.a.. .F..u..n..d..a..c...ió.. .B...C..N... .F..o..r.m...a..c..i.ó.. .P..r..o..f.e..s.s..i.o..n..a..l........................................
.S..r... .E..r.n..e..s..t. .M...a..r.a..g..a..l.l.,. .C...o..n..s..e..ll.e..r. .d...'E...d..u..c..a..c..i.ó.. .d..e.. .l.a.. .G...e..n..e..r.a..l.it.a...t. .d..e.. .C..a..t.a..l.u..n..y..a....................................
S...r... .M...iq...u..e..l .V...a..ll.s..,. .P..r.e..s..i.d..e..n..t. .d..e.. .l.a.. .C...a..m...b..r.a.. .d...e.. .C..o..m...e..r.ç.. ..d..e.. .B..a..r.c..e..l.o..n..a................................................
S...r.a.... .M...o..n..t.s..e..r.r.a..t. .B...a..l.la..r..ín..,. .R...e..g..i.d..o..r.a.. .d...'E...d..u..c..a..c..i.ó.. .d..e.. .l.'A...j.u..n..t.a..m...e..n..t. .d..e.. .B..a...r.c..e..lo..n...a...............................
S...r... .J.o..a..n.. .J..o..s..e..p.. .B...e..r.b..e..l.,. .D...ir..e..c..t.o..r. .d..e..l. .S..e..r.v..e..i. .d..'.O...c..u..p..a..c..i.ó.. .d..e.. .C...a..t.a..l.u..n..y.a.............................................
D...r.a.... .T..r.a..c..e..y.. .B...u..r.n..s..,. .A..n..a..l.i.s..t.a.. .d..e.. .l.'O...C...D..E.............................................................................................
D...r... .J..o..r.g..e.. .C...a..l.e..r.o..,. .C...a..t.e..d..r.à..t.i.c.. .d..'.E..c..o..n..o..m...i.a.. .d..e.. .l.a.. .U...n..iv..e..r..s.i.t.a..t. .d..e.. .B...a..r.c..e..l.o..n..a......................................
Sr. Josep Francí, Director General d'Ensenyaments Professionals, Artístics i Especialitzats de
.la.. .G...e..n..e..r.a..l.i.t.a..t. .d..e.. .C...a..t.a..l.u..n..y..a..............................................................................................................
D...r.a.... .B...a..r.b..a..r.a.. .I.s..c..h..i.n..g..e..r.,. .D...i.r.e..c..t.o..r.a.. .d..'.E..d...u..c..a..c..ió.. .d...e.. .l'.O...C...D..E................................................................
24/
........................................................................................................................................................
25/
........................................................................................................................................................
26/
Jornades Internacionals en Innovació,
Formació Professional i Empresa
.D..r.a.... .V..i.k..t.o..r.i.a.. .K...is..,. .A...n..a..li.s..t.a.. .d..e.. .l.'.O...C..D...E................................................................................................
Sr. Iñaki Múgica Aizpurúa, viceconseller de Formació Professional i Aprenentatge Permanent
d...e..l. .D..e..p..a..r..t.a..m...e..n..t. .d..'.E..d..u..c..a..c..i.ó..,. .U...n..iv..e..r.s..i.t.a..t.s.. .i. .I.n..v..e..s.t.i.g..a..c..i.ó.. .d..e..l. .G...o..v..e..r.n.. .B...a..s.c.....................................
Sr. Henri de Navacelle, Director del Departament d'Educació, Formació Professional i Recursos
H...u..m...a..n..s.. .d..e.. .l.a.. .U...I.M...M...,. .l'.o..r.g...a..n..i.t.z.a..c..i.ó.. .f.r.a..n..c..e..s..a.. .d..e.. .t.r..e..b..a..l.la..d...o..r.s.. .d..e..l. .m...e..t.a..l.l......................................
Sr. Roland Oesterlund, Ex Director General de Formació Professional del Ministeri d'Educació
d...e.. .D..i.n..a..m...a..r.c..a....................................................................................................................................
Sr. Ben Paulsen, Cap del Departament de Promoció i Desenvolupament de la Formació
P...r.o..f.e..s..s.i.o..n..a..l. .a.. .A...le..m...a..n..y..a...................................................................................................................
D...r... .F..r.a..n..c..e..s..c.. .P..e..d...r.ó..,. .A..n..a..l.i.s..t.a.. .S..e..n..i.o..r. .d..e.. .l.'.O..C...D...E.... .C...a..t.e..d..r.à..t.i.c.. .d..e.. .C...iè..n..c..i.a.. .P...o..lí.t.i.c..a.. .d..e.. .l.a.. .U...P..F............
Dra. Ursula Renold Suïssa, Directora de l'Oficina Federal per a l'Educació Professional i la
T..e..c..n..o..l.o..g..i.a.. .d..e..l. .M...i.n..i.s.t.e..r..i .d...'.E..c..o..n..o..m...i.a.. .d..e.. .S..u..ï.s..s.a................................................................................
.S..r.a.... .M...a..r. .S..e..r..n..a..,. .C..o..n..s..e..l.l.e..r.a.. .d..e.. .T..r.e..b..a..l.l. .d..e.. .l.a.. .G...e..n..e..r.a..l.i.t.a..t. .d..e.. .C..a..t.a..l.u..n..y..a............................................
Sr. Miguel Soler, director general de Formación Profesional del Ministerio de Educación, Política
Social y Deporte.
Les Jornades s'adreçaven a:
-Equips directius de centres de formació professional
-Associacions patronals i d'empresaris
-Representants patronals
-Representants sindicals i associacions d'estudiants
-Responsables municipals, tècnics i polítics de les àrees d'educació, promoció econòmica
i joventut
-Investigadors i docents universitaris especialment en temes relacionats amb la innovació,
la formació professional i l'empresa
Les jornades van tenir una participació de 500 persones, amb el perfil d'inscrits següent:
directors generals, gerents, caps de servei, regidors, presidents d'empreses i entitats, directors
d'entitats i centres, professors d'universitat, caps de gabinet, tècnics de formació i d'ocupació,
professionals de l'educació, secretaris tècnics i inspectors.
Respecte a la procedència dels assistents, en termes de percentatge: administració local i
pública (60%), educació, centres, universitat (10%), empresa (10%), sindicats (10%), entitats
i fundacions (10%).
En el marc de les I Jornades Internacionals, el dimecres 12 a la nit, l'Alcalde de Barcelona va
oferir un sopar al Palauet Albéniz amb l'assistència de 80 persones representants dels principals
agents socials i econòmics de la ciutat que formen part de la Fundació BCN Formació
Professional, del Consell de la Formació Professional de Barcelona i als membres de l'OCDE
que participaren en les jornades amb les seves ponències.
27/
Estudi Sectors emergents
S'inicia l'estudi “Els sectors econòmics emergents i la formació professional a la RMB: logística,
medi ambient, mèdia i biotecnologia”.
Es tracta d'un estudi de recerca impulsat per la Fundació, amb la col·laboració del Pla estratègic
metropolità de Barcelona, la Cambra de Comerç de Barcelona i la Diputació de Barcelona.
Es proposa analitzar el grau d'adequació de l'actual oferta de Formació Professional a les
necessitats de qualificació dels sectors productius amb futur de Barcelona i la seva regió
metropolitana. L'estudi pretén proporcionar evidències rellevants pel disseny d'una oferta de
formació professional sensible a les transformacions de les ocupacions i a la representativitat
empresarial en el territori.
Apropar els móns de l'empresa i l'educació ha de ser una prioritat en un país com el nostre.
Les empreses i els seus representants sectorials han de ser capaços de preveure i formular les
seves demandes de qualificació, tant als centres de formació professional, com a les administracions
responsables de la planificació educativa. Així mateix, els centres de formació necessiten obrir-se
a les empreses, conèixer les innovacions tecnològiques que estan introduint, adaptar-se a les
transformacions en els seus processos productius i, en la mesura del possible, col·laborar amb
transferència de coneixement expert a aquest desenvolupament. Aquest estudi pretén produir un
coneixement sobre les necessitats de qualificació de quatre sectors emergents de la regió
metropolitana de Barcelona (Logística, Medi ambient i Energies, Media i Biotecnologia) que sigui
d'utilitat pels centres de formació i pels responsables de la planificació educativa.
Per tant es tracta d'un primer estudi -al que eventualment en podrien seguir d'altres- sobre la
formació professional a Barcelona i la regió metropolitana, basat en quatre sectors econòmics
(Logística, Medi ambient i Energia, Media i Biotecnologia) amb la finalitat i els objectius següents:
Finalitat
Contribuir al disseny de polítiques públiques que permetin racionalitzar la planificació de l'oferta
formativa a Barcelona i la regió metropolitana, a partir de la representació i singularitat empresarial
del territori  i la seva vinculació amb el desenvolupament de qualificacions professionals.
Objectius
-Analitzar l'encaix entre la demanda dels sectors econòmics emergents i l'oferta formativa
professional a la regió metropolitana de Barcelona.
-Situar les principals problemàtiques que dificulten una planificació de l'oferta de formació
professional més adequada a les necessitats de l'empresa.
-Proposar unes línies d'actuació en matèria de polítiques públiques que contribueixin a resoldre
aquestes problemàtiques i a assentar les bases per a la creació de mecanismes efectius de
detecció de necessitats de qualificació del capital humà que necessiten els diferents sectors
econòmics.
Resultats esperats
-Informe de les necessitats de qualificació als sectors emergents de la regió metropolitana de
Barcelona.
-Informe de l'oferta de formació professional relativa als sectors emergents de la regió metropolitana
de Barcelona.
-Relatoria de les jornades sectorials amb representants empresarials i educatius.
-Presentació pública de l'informe final de propostes polítiques en les jornades amb representants
socials i polítics.
28/
Suport a la qualitat i la innovació docent
Amb la voluntat de contribuir al desenvolupament professional del professorat i equips
directius dels centres i a l'impuls de la innovació, s'inicia una línia de treball adreçada a
realitzar estades a ciutats europees que permetin conèixer noves formes d'organització dels
centres i de les pràctiques en empreses, noves propostes i models d'inserció, aprofundir en
el coneixement del sistema educatiu de l'FP del país destinatari, conèixer metodologies
pedagògiques innovadores, conèixer polítiques educatives i de professorat de l’FP, alhora
que difondre i transferir bones pràctiques que s'estiguin duent a terme als centres de la ciutat
i que siguin susceptibles de ser exportades.
Els objectius es centren en:
a.Promoure la progressiva transformació de l'organització i la metodologia docent en vista
a l'adequació a l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior (EEES) i al Sistema ECVET i
acompanyar el procés de posada en pràctica.
b.Contribuir a la millora de la qualitat docent a través de la promoció i foment de la recerca
i innovació entre el professorat.
c.Donar suport a la difusió i publicació de les bones pràctiques i de les iniciatives d'innovació
docent que es duen a terme als diferents centres.
d.Impulsar projectes de col·laboració internacionals.
e.Recolzar al professorat i els equips directius envers la millora contínua de la seva formació
en llengües estrangeres i en altres coneixements, habilitats i qualificacions.
Les estades varen ser de dues a tres setmanes de durada, en periode no coincident amb
el calendari lectiu del professorat per aquest any 2009. En aquest sentit es posaren en marxa
dues convocatòries subvencionades pel programa de Projectes Innovadors d'acord amb
l'Ordre TRE/337/2008, patrocinat pel Servei d'Ocupació de Catalunya i cofinançat pel Fons
Social Europeu. Una convocatòria s'adreça al professorat i l'altra als equips directius.
Convocatòria professorat
Una comissió de mobilitat seleccionà els 18 projectes amb més qualitat i que reunien les
condicions de la convocatòria. Aquests projectes estableixen col·laboracions concretes
entre el centre d'FP al qual pertanyen i un centre o entitat d'una de les ciutats europees
que proposen.
Les beques estaven adreçades a professors i professores de cicles formatius de grau mig
i de grau superior. Es van realitzar, prioritàriament, a les ciutats de Xarxa FP, però també
es va tenir en compte les relacions i intercanvis previs d'algun dels centres amb altres
instituts europeus.
Els beneficiaris d’aquestes beques van ser  un total de 18 docents pertanyents a 14 centres
de formacio professional de Barcelona.
29/
Suport a la qualitat i la innovació docent
Gràfic 3.
Estades de docents en relació a la ciutat de destí
La relació de centres, professors i professores beneficiaris i ciutats de destinació fou la següent:
Institut d’FP Família Professional Ciutats Professoria
EADS Llotja Escola Superior d'Art i Disseny London Òscar Alvarado
EASD DEIÀ ARTS. PL. I DISSENY Linz Juan V. Sánchez
EHTB Hoteleria i turisme kuopio M. del Mar Tort
Escola del Treball Edificació i Obra civil Berlin Susana García
Escola Oscus Electricitat-Electrònica München Ruth Salvador
E. T. Professional del Clot Electrònica / Informàtica Rovaniemi Jordi Binefa
Ies Ausias March Informàtica Rovaniemi Jordi Monserrat
IES Lluïsa Cura Turisme i Administració Leeds María Pérez
IES Mare de Déu de la Mercè Comunicació, imatge i so Berlin Rebeca Martín
IES Salvador Seguí Imatge personal London Dolors García
IES Salvador Seguí Serveis socioculturals i a la comunitat Roma Jordi Sora
IES-SEP La Guineueta Sanitària La Rochelle Héctor Gómez
IESM Ferran Tallada Serveis a la Comunitat Rovaniemi i Kuopio Ester Gallostra
IESM Lluïsa Cura Comerç Rovaniemi Cristina Millones
IESM Narcís Monturiol Química Berlín Olga Alonso
IESM Narcís Monturiol Química Manchester Marta Marfil
IESM Narcís Monturiol Química Roma Elena Oms
IESM Narcís Monturiol Química London Míriam Sánchez
Convocatòria equips directius
L'acció respon a la necessitat, en sintonia amb l'Estratègia de Lisboa i tenint en compte
l'harmonització en els sistemes educatius europeus, de conèixer nous enfocaments en
l'organització dels centres i de les pràctiques en empreses, noves propostes i models
d'inserció, aprofundir en el coneixement del sistema educatiu de l'FP del país destinatari,
conèixer metodologies pedagògiques innovadores, conèixer polítiques educatives i de
professorat de l'FP, i difondre i transferir bones pràctiques que s'estiguin duent a terme
a Barcelona i que siguin susceptibles de ser exportades.
30/
Suport a la qualitat i la innovació docent
A la vegada es consoliden les xarxes ja establertes de cooperació entre les diferents
ciutats dels països receptors i de retruc, doncs, les possibilitats que s'obren de cooperació
indirecta o directa entre els centres de Barcelona i els de les ciutats visitades, permetent assentar
les bases per a la progressiva millora i qualificació de la formació i també de l'ocupació.
Des d'aquesta perspectiva, aquest projecte incorpora una voluntat col·lectiva per a impulsar
la generalització de les estades dels diferents agents participants en la formació professional
com un factor clau per a la millora de la professionalitat en l'FP.
Les beques han estat co-finançades per la Fundació BCN Formació Professional i el Servei
d'Ocupació de Catalunya amb el suport del Fons Social Europeu. El projecte s'ha dut a
terme a través de l'Associació Xarxa FP, amb el compromís dels responsables de mobilitat
de les ciutats i institucions que en formen part.
El fet d'anar a Finlàndia responia a l'oportunitat de conèixer un sistema de formació
professional força diferent del propi, amb particularitats interessants de ser contrastades
i analitzades. Per tant es va fer  una selecció de les especialitats o famílies professionals
més consolidades i significatives de les ciutats de Rovaniemi i de Kuopio.
Els criteris utilitzats per a la selecció dels centres d'FP de Barcelona i els seus directors
foren: 1) anàlisi de les especificitats del sistema de formació professional finlandès i quines
són les famílies professionals que poden tenir més interès de contrastar, 2) Centres que
ofertin diversitat de famílies professionals per tal d'optimitzar les visites, i 3) Donar oportunitat
als centres que fins aleshores no haguessin participat en cap estada europea.
La finalitat principal de la  visita era poder incrementar la qualitat en el sistema, organització
i estructura de la formació professional, a partir del foment de la mobilitat dels seus
professionals per tal de projectar-se externament, renovar metodologies, tendències i
perspectives dels centres, així com millorar les possibilitats d'enriquiment professional
com a resultat de l'experiència.
31/
Suport a la qualitat i la innovació docent
Es va realitzar una estada grupal integrada per 10 directors de centres d'FP de Barcelona,
d'una setmana de durada, a les ciutats de Rovaniemi i Kuopio, amb els següents objectius:
1.Conèixer en profunditat el sistema educatiu finlandès, en el benentès que
tradicionalment ha seguit una política educativa que ha proporcionat bons resultats
a l'anàlisi de l'OCDE PISA.
2.Conèixer la política educativa del sistema de formació professional finlandès  i concretament:
a.Post-obligatòria
b.Millora de l'èxit
c.Necessitats educatives especials i inclusió social
d.Relacions entre Secundària obligatòria i FP
e.Pràctiques
f.Formes d'organització dels centres formatius
g.Mètodes d'inserció laboral
h.Tècniques de transició escola - treball
i.Educació d'adults
3.Fomentar la internacionalització en els centres de Barcelona.
4.Promoure les relacions entre els centres d’FP més enllà de l'àmbit estrictament acadèmic.
5.Millorar la qualitat professional dels directius dels nostres centres.
La delegació va estar formada per directors i/o representants dels equips directius de
centres públics en els quals es cursaven especialitats similars a les del centres que es
visitarien a Finlàndia. Els instituts representats van ser: Salvador Segui, Bonanova, Poble
Nou, La Guineueta, Ferran Tallada, Escola d'Hoteleria i Turisme, Rubió i Tudurí, a més d'un
representat del Consorci d'Educació de Barcelona (CEB)
La visita es va realitzar durant la setmana del 16 al 21 de novembre de 2009.
La relació de beneficiaris de les beques va ser la següent:
Centre Directiu
IES Salvador Seguí Isidre García
IES Poblenou Xavier Secall
IES Vall d'Hebrón Albert Pérez
IESM Ferran Tallada Manel Belda
IES Escola d'Hoteleria i Turisme de Barcelona Manolo Barroso
IESM EMAV (Escola de Mitjans Àudiovisuals) Genís Boquet
IES La Guineueta Josep Noguera
IESM Rubió i Tudurí Francesca Burgueño
IESM Bonanova Marian Chavarría
Consorci d'Educació de Barcelona Eloi Vidal
32/
Campanya FP: Futur Prometedor
Per quart any consecutiu l'Ajuntament de Barcelona, l'Institut Municipal d'Educació de Barcelona
(IMEB) i la Fundació BCN Formació Professional vàrem realitzar la campanya de promoció de
l'FP de Barcelona.
L'objectiu principal de la campanya es va centrar en qualificar i prestigiar els estudis de
Formació Professional entre els joves, les famílies i el teixit social. Amb aquest objectiu s'aposta
per uns testimonials d'èxit professional, mediàtics que evidenciin una trajectòria professional
exitosa, havent passat en un moment o altre de la seva vida per la Formació Professional, com
són: Sr. Ismael Prados, cuiner i assesor professional, Sr. Ramon Paredes, Vicepresident de
RR.HH de SEAT, S.A. i el Sr. Andrés Iniesta, jugador del primer equip del F.C. Barcelona.
Els destacats d'aquesta campanya van ser:
Noves professions. L'FP contempla la realitat empresarial de la ciutat i, per tant, ofereix nous
oficis amb força demanda del mercat laboral.
Beques Erasmus. La possibilitat de realitzar una estada en pràctiques a l'estranger.
Garantia de treball. L'alta taxa d’inserció laboral dels estudiants d'FP en finalitzar els estudis.
El principal producte de la campanya és la Guia de la Formació Professional a Barcelona
09/10, com a eina d'orientació i d'informació,  acompanyada de tota la comunicació exterior
en opis metro, opis, banderoles i autobusos integrals. La guia va tenir una distribució de
201.800 exemplars, de la forma següent:
/// Encartament a El Periódico (4 d'abril de 2009) amb 99.500 exemplars.
/// Encartament al diari Sport (4 d'abril de 2009) amb 32.200 exemplars.
/// Repartiment a la Fira de Barcelona, en el marc del Saló de l'Ensenyament 2009, amb una
distribució de 5.000 exemplars.
/// Distribució per correu postal a mares i pares amb fills en edats compreses entre els 15 i 18
anys, en total 50.000 exemplars.
/// En el Institut Muncicipal d'Educació 9.600 exemplars.
/// En Oficines d'Atenció al Ciutadà (OAC), Punts d'Informació Juvenil (PIJ), Sant Miquel i Sala
Ciutat, 5.500 exemplars més.
Mitjans
A nivell de mitjans i premsa en general l'impacte fou el següent:
/// Dobles redaccionals a El Periódico, La Vanguardia, 20 Minutos, Què i ADN.
/// Revistes especialitzades: Medicampus, Secundèria, Hiperbòlic, Cicles Formatius, Benzina,
Pre-Universitaris; Barcelona Informació (maig)-Redaccional + anunci; La Municipal (maig)-
Redaccional + anunci;
/// Ràdio: 2 falques consecutives a les emissores: SER  Barcelona, RAC 1 Barcelona, CAT radio
Barcelona, Flaix FM Barcelona, Onda Cero Barcelona, C.40 Barcelona.
/// Entrevista a Ismael Prados pel programa “La ciutat” d'Onda Cero. Internet.
/// Entrevista a la Ilma. Sra. Montserrat Ballarín, Regidora d'Educació de Barcelona, el Sr. Carles
Saura, Director del IESM Narcís Monturiol i un alumne del IESM Anna Gironella de Mundet.
L'acte d'inauguració de la campanya es va realitzar a càrrec de l'Excel·lentíssim Alcalde de
Barcelona, Sr. Jordi Hereu, que va fer una intervenció centrada en la situació i importància de
la formació professional en un context socioeconòmic com l'actual.
L'acte també va comptar amb una classe magistral realitzada per l’Ismael Prados -amb la par-
ticipació de l’Alcalde Hereu- a l’Escola d'Hoteleria i Turisme de Barcelona (EHTB), de la qual
van fer-se ressò la majoria de mitjans de comunicació.
33/
Newsletter Fundació BCN
Aquest any 2009 també s'inicia la posada en marxa de la Newsletter, una publicació electrònica
mensual que té per objectiu fer difusió periòdica i sistemàtica de l’avenç dels projectes que
impulsa i duu a terme la Fundació BCN Formació Professional.
Aquesta eina de difusió, que s'adreça a tots els públics de la Fundació: centres de formació
professional de Barcelona, empreses i entitats col·laboradores, responsables de l'Administració
i persones vinculades amb els diferents projectes, permet informar i donar comptes d'una
manera regular de les actuacions que porta a terme la Fundació i de les iniciatives que impulsa
amb els diferents agents que hi participen.
34/
5.2
Àrea
FP i Empresa
L'Àrea d’FP i Empresa té la finalitat d'impulsar totes les oportunitats que sorgeixin en col·laboració
amb empreses per concretar-les en projectes que promocionin la formació professional, els
seus estudiants i els centres d’FP de la ciutat. Aquests projectes, a més a més, han de contribuir
en la millora del procés de transició al món del treball dels estudiants d'FP  en empreses de
Barcelona i la seva àrea metropolitana.
Durant l'any 2009 s'han desenvolupat els projectes següents:
Cultura del Treball
Per tal de fomentar els valors de la cultura del treball, aconseguir la millora del capital humà i
l'optimització de la inserció al món laboral del jovent de formació professional en el context d'una
ocupació de qualitat i de reforç del desenvolupament econòmic de la ciutat, des del projecte
Cultura del Treball s'ha portat a terme un conjunt d'accions amb els resultats següents:
Es va fer difusió del projecte a més de 300 empreses i entitats vinculades a la Fundació BCN
Formació Professional i al Consell de la Formació Professional de Barcelona.
Es va constituïr un grup de treball format per docents d'11 centres de formació professional i
8 representants del món empresarial dels sectors de la sanitat, del manteniment, de la informàtica
i del turisme.
El resultat d'aquest grup ha estat la identificació i consens sobre 6 valors intersectorials prioritaris
per l'exercici del treball (iniciativa, flexibilitat, treball en equip, responsabilitat, autoconeixement
i respecte) i 8 valors sectorials (Turisme: orientació al client i confidencialitat; Manteniment: estima
per la feina i pensament analític; Sanitat: rigor i empatia; Informàtica: autogestió i coordinació).
Es van recollir un total de 20 bones pràctiques relacionades amb activitats que treballaven els
valors des dels centres de formació professional que formaven part del grup de treball.
Es va realitzar una conferència sobre el valors del treball amb el títol “Societat, valors i treball”,
a càrrec de la Dra. Juani Mesa, en el marc de l'acte de presentació de les conclusions del
projecte, que va celebrar-se a la sala d'actes de l'Institut Municipal d'Educació de Barcelona
(IMEB), amb l'assistència de més de 80 persones, entre directors de centres de formació
professional i representants d'empreses i entitats col·laboradores de la Fundació.
S'ha editat un llibre amb el recull de tots els valors i les bones pràctiques, així com les conclusions
del projecte, del qual es van editar 1000 exemplars, que han estat distribuïts entre els equips
dels centres de formació professional i les empreses.
35/
Insrt Point
Aquest projecte s'ha realitzat amb l'objectiu d'ampliar el coneixement de les competències
dels graduats de formació professional a fi de poder complementar el perfil que sol·liciten les
empreses quan formulen una oferta de treball i ajustar millor el/la candidat/a a cada lloc de
treball ofertat. Aquest és un servei que la Fundació ofereix a les empreses que demanden
graduats d'FP.
S'ha portat a terme una experiència pilot d'avaluació de competències transversals a partir
d'una eina informàtica en la qual han participat 27 estudiants d'FP. Els alumnes participants
de cada família professional han estat: Química (2), Serveis Socioculturals (7), Informàtica (3),
Administració i gestió (5), Logística i comerç (3), Electricitat i electrònica (4), Activitats agràries
(1), Edificació i obra civil (1), Fusta, Moble i Suro (1).
Gràfic 4.
Estudiants per famílies professionals 4%
4% 7%
4%
Química
15% 26%Informàtica
Logística i Comerç
Activitats agràries
Fusta, moble i suro 11%
Serveis Socioculturals
Administració i gestió 11%
19%
Electricitat i electrònica
Edificació i obra civil
Les famílies professionals en les quals el nombre d'alumnes matriculats i el nombre d'alumnes
graduats és major3 coincideix amb les àrees professionals dels alumnes que han demandat aquest
servei del Test de Competències, a excepció de sanitat donada la seva elevada inserció laboral.
Les 12 competències transversals que s'han treballat en el test han estat les següents:
1-Atenció als detalls
2-Capacitat de seguir instruccions
3-Raonament numèric
4-Raonament verbal
5-Raonament figural
6-Problem sensitivity
7-Col·laborador
8-Competitiu
9-Concessiu
10-Conciliador
11-Evasiu
12-Agilitat mental
------------------------------------------------------------------------------------------------------
3 Font: Elaboració pròpia Fundació BCN Formació Professional
36/
El resultat mig del test aplicat sobre els 27 estudiants ha estat de 4.75 sobre 9. Els resultats
es desglossaren en 'punts forts', 'nivell mig' i 'ha de millorar'.
Atenent als dos extrems dels valors, és a dir, 'punts forts' i 'ha de millorar', els resultats a nivell
general, en relació a les competències que 'ha de millorar', i amb independència de la família
professional, van ser les núm. 1-Atenció als detalls (59.26%) i la núm. 9-Concessiu (70.37%).
Pel que fa als 'punts forts', la competència que figura amb major puntuació és la núm. 7-
Col·laborador (59.27%), seguida de molt a prop per la núm. 12-Agilitat mental (55.55%).
Fòrum virtual d'FP entr@lumnes
L'objectiu d'aquest projecte ha estat facilitar el coneixement de l'oferta d'FP i les seves sortides
laborals a través d'un Fòrum Virtual d'FP, en el marc de la campanya INFORMA'T de l'àrea de
Joventut. Un grup d'estudiants d'FP que van ser proposats per cada institut van participar
voluntàriament com assessors dels diferents títols que s'imparteixen a Barcelona a alumnes
d'ESO i Batxillerat. La campanya es va presentar als mitjans el dia 13 de gener del 2009 i el
fòrum va estar actiu del 2 al 13 de març. Els resultats d'aquest projecte es resumeixen així:
Es van realitzar 388 intervencions durant els dies que va durar el fòrum.
Van participar 76 estudiants voluntaris de cicles formatius.
En 12 dies, el Fòrum va rebre 11.906 visites.
En els 3 mesos de campanya, la pàgina web va rebre 50.700 visites.
Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI)
S'ha participat en la planificació de l'oferta d'unitats i especialitats dels PQPI de Barcelona pel
curs 2009-2010 juntament amb altres institucions municipals, amb el resultat de dotar a la
ciutat de 4 projectes PQPI per a desenvolupar amb alumnes que provenen de l'ESO sense
graduat i que representen una oferta de 75 noves places.
Empreses associades a la Fundació
L' objectiu d'aquesta acció ha estat incrementar el contingent d'empreses conveniades amb
la Fundació atenent als diferents sectors empresarials que integren l'oferta d'FP de la ciutat.
S'han incorporat 8 empreses i entitats noves a la Fundació.
Les empreses o entitats col·laboradores que s'han incorporat són:
///// Diputació de Barcelona4
///// Pla Estratègic Metropolità de Barcelona5
///// MUSSAP, Mútua d'Assegurances i Reassegurances a P.F.
///// IVEAEMP@ - Identidades, Valores y Estrategias Alternativas para
      Empresarios Marítimos y Pesqueros
///// Gremi d'Indústries de la Confecció de Barcelona
///// Gremi de Constructors d'Obres de Barcelona i Comarques
///// TMB - Transport Metropolitans de Barcelona.
///// Sigma, Gestión Universitaria
------------------------------------------------------------------------------------------------------
4,5 Entitats que participen en l'Estudi de Sectors Emergents.
37/
Qualificació i acreditació de competències
L'objectiu d'aquest projecte és incrementar la col·laboració amb l'Institut Català de Qualificacions
Professionals (ICQP), participar en la confecció de tribunals d'avaluació i en el procés d'orientació
i acreditació de competències.
//// Hem participat en el projecte pilot de 8 tribunals en centres d'FP de Barcelona de 5 famílies
professionals diferents.
//// S'han inscrit 677 treballadors en les 3 convocatòries del curs 08-09
//// Per famílies: Administració (456), Manteniment (60), Sanitat (113), Comerç (44) i Jardineria (4)
Comissió Bombers
El mes de setembre, la Fundació va impulsar, a petició del Servei de Prevenció de l'Ajuntament de
Barcelona, una comissió de l'Institut Català de Qualificacions Professionals (ICQP) per a la realització
d'una anàlisi de les correspondències entre les competències professionals de Bombers de Barcelona
i les del Catàleg de les Qualificacions Professionals de Catalunya amb l'objectiu d'iniciar una revisió
i adequació del pla de formació intern del Cos de Bombers de Barcelona al sistema de qualificacions.
Objecte del treball: identificar la correspondència entre la formació interna inicial de Bombers de
Barcelona i la de la Qualificació professional de Nivell 2 “Extinció d'Incendis i salvament”.
Metodologia: la metodologia emprada es correspon amb la línia de treball que l'ICQP té al respecte
de la incorporació de qualificacions al Catàleg de Qualificacions Professionals de Catalunya (CQPC)
i en la comparació entre sistemes formatius. D'aquesta metodologia se'n fa una adaptació degut
al fet que el projecte té una especificitat concreta. Es proposen un seguit d'eines i instruments per
a desenvolupar els treballs, per tal de:
//// Identificar ocupacions i/o llocs de treball tipus i relació amb les competències de la qualificació
//// Relacionar les capacitats de formació de la qualificació ICQP amb les del programa formatiu de
Bombers.
//// Relacionar els continguts formatius de fets, procediments i actituds de la Qualificació ICQP i els
de la formació interna de Bombers de Barcelona.
//// Relacionar les competències emocionals i cognitives de la Qualificació ICQP i les de la formació
interna de Bombers de Barcelona.
Organització dels treballs: Bombers de Barcelona aporta experts al grup de treball, que, coordinat
per part de l'ICQP, desenvolupa les activitats proposades.
Resultats: durant el primer trimestre de 2010 es produirà el dictamen de l'Institut Català de
Qualificacions Professionals (ICQP), que establirà el nivell de correspondència entre el pla de formació
intern de Bombers de Barcelona i les unitats formatives de la qualificació de Nivell 2 “Extinció
d'Incendis i salvament” així com el grau de reconeixement de competències professionals.
38/
Formació de demanda
L'objectiu d'aquest projecte ha estat dissenyar un Dispositiu d'Informació i Promoció per a difondre
el model de Formació Contínua de Demanda i orientar a les empreses vers la seva aplicació. En
darrer terme, la Fundació oferirà a les empreses la gestió del procediment telemàtic de bonificació
de la Fundación Tripartita. Aquest disseny es va fonamentar en una enquesta que es va passar a
empreses de l'àmbit d'actuació de la Fundació per identificar les principals dificultats a l'hora d'utilitzar
la formació a demanda i el sistema de bonificació.
La mostra utilitzada per a la realització del qüestionari, es centrà en empreses de diferent mida i de
diferents sectors, un total de 58, distribuïdes de la següent manera:
Sectors Nombre d’empreses
Activitats industrials 10
Construcció i negoci immobiliari 6
Comerç, restauració i hostaleria 9
Serveis generals i a les empreses 4
Altres sectors 29
TOTAL 58
A partir dels resultats de l'enquesta es va decidir quines haurien de ser les característiques fonamentals
del dispositiu, sobretot de cara a pal·liar les dificultats amb les que es troben les empreses per
gestionar aquest tipus de formació.
Gràfic 5.
Empreses per sector d’activitat
17%
Activitats industrials
10% Construcció i negoci immobiliari
50% Comerç, restauració i hostaleria
Serveis generals i a les empreses
Altres sectors
16%
7%
En referència al nombre de treballadors, la mostra ha estat representada per la següent distribució:
Mida* Nombre d’empreses
Petita empresa 27
Mitjana empresa 17
Gran empresa 10
Sense dades concretes 4
TOTAL 58
39/
Formació de demanda
El qüestionari s'administra a persones amb responsabilitat sobre la política de formació de l'empresa,
preferentment caps de RRHH o de formació i la majoria del qüestionaris es responen via telèfon,
podent aclarir d'aquesta manera els dubtes que respecte a les preguntes podien sorgir.
Gràfic 6.
Nombre de treballadors segons tipus d’empresa
7%
17%
Petita
Mitjana
Gran
Ns/Nc
47%
29%
La classificació d'empreses en petita, mitjana i gran s'ha fet només tenint en compte el nombre de
treballadors. D'aquesta manera, s'ha considerat Petita l'empresa que té entre 0 i 49 treballadors,
Mitjana entre 50 i 249 treballadors i Gran la de més de 250 treballadors
Pel que fa a l'estructura concreta del qüestionari, aquest s'organitzà en cinc preguntes, les tres
primeres centrades en el coneixement que les empreses tenien sobre la formació de demanda i
l'interès que podria suscitar-los, la quarta aportant una dada addicional sobre si l'empresa feia altra
tipus de formació continuada  i finalment una darrera pregunta centrada ja en concret en les possibles
dificultats a l'hora de participar d'aquest tipus de formació.
Dades més rellevants
//// Pel que fa al coneixement i ús de la formació de demanda, el 81% de les empreses enquestades
responen que la coneixen i només un 19% respon que no en té coneixement.
//// Pel que fa a l'ús, aquest percentatge varia i només el 55% de les empreses enquestades l'ha uti-
litzada en alguna ocasió.
//// Per contra,  l'interès en poder participar el manifesten el 91% de les empreses enquestades.
//// Si a més a més tenim en compte que el 71% de les empreses enquestades responen que utilitzen
altres sistemes per organitzar la formació interna dels seus treballadors, es fa evident que són altres
els motius que fan la no utilització del sistema de formació de demanda.
Gràfic 7. Gràfic 8.
Empreses que han fet ús de la formació Empreses que tenen interès
2%
19% 7%
Si Si
No No
No la coneix No la coneix
26% 55% 91%
40/
Formació de demanda
Els resultats obtinguts ens mostren una realitat fragmentada pel que fa a aquestes dificultats.
Tots elles són presents en major o menor grau, destacant lleugerament la complexitat que
consideren les empreses en el tràmit i la gestió administrativa.
Gràfic 9.
Principals dificultats de les empreses
Dificultats en l’accés a la formació a demanda segons nombre de treballadors
Disseny del dispositiu
A partir de les dades obtingudes en l'enquesta, es concreta el Dispositiu d'Informació i Promoció
sobre Formació de Demanda per a les empreses.
Objecte
//// Informar, assessorar i orientar les empreses sobre aquesta modalitat de formació.
//// Facilitar l'accés de les empreses a aquest tipus de formació
//// Fomentar la cultura de la formació contínua entesa com una inversió i no com una despesa
per a l'organització.
Objectius específics
//// Difondre el sistema de bonificació de la formació de demanda entre les empreses de la ciutat
de Barcelona i la seva àrea metropolitana.
//// Potenciar l'ús del sistema de formació de demanda com a sistema de formació continuada
a les empreses, tenint en compte els beneficis econòmics que aquesta proporciona.
//// Orientar a les empreses que ho necessitin en el disseny del seu pla de formació intern, tenint
en compte les característiques concretes del sistema de formació de demanda.
//// Donar suport a les empreses en tot el que fa referència a la gestió, tràmits i procediment de
la formació de demanda.
41/
Formació de demanda
Abast
L'abast del projecte és l'àmbit d'actuació de la Fundació BCN Formació Professional i del Consell
de la Formació Professional de Barcelona, concretat en les empreses de Barcelona i la seva
àrea metropolitana, que inclou empreses, entitats col·laboradores i associades, en un nombre
aproximat de 500 empreses.
Elements del dispositiu
El dispositiu dissenyat consta de diferents elements i/o fases que contribuiran a la consecució
dels objectius plantejats.
El dispositiu està organitzat en dues àrees:
Àrea d'Informació, es tracta d'una àrea on es facilitarà informació de tipus general sobre el
sistema de formació de demanda. És una Àrea que té com a objectiu la difusió i per tant la
promoció del sistema,  de cara a fomentar i millorar el coneixement que les empreses tenen
sobre aquest tipus de formació.
//// S'ha dissenyat un tríptic informatiu sobre el mateix dispositiu per a ser difós entre les empreses
d'abast de la Fundació. El tríptic, situa les empreses en el projecte i en el que els pot oferir el
dispositiu, justificant-se en algunes de les dades més rellevants obtingudes amb el qüestionari
passat.
//// Com a futures accions, està previst realitzar un seguit de sessions informatives amb empreses,
entitats i gremis, per famílies professionals, per tal de donar una informació de base sobre les
possibilitats que ofereix el sistema de formació de demanda, les seves característiques generals
i la normativa que el regula.
//// Finalment, la Fundació difondrà el dispositiu en general i la Formació de Demanda en concret,
a través de la seva pàgina web i de les diferents publicacions que pugui anar editant.
Àrea d'Orientació i Assessorament individualitzat, tractarà els casos particulars i individuals de
les empreses, segons les necessitats concretes que aquestes puguin tenir.
A més a més de les dues Àrees, el dispositiu comptarà amb un Glossari terminològic que es
difondrà entre les empreses i també un Recull de  Normativa al respecte,  així com informació
sobre terminis i calendari.
42/
5.3
Àrea
Mobilitat
L'Àrea de Mobilitat i relacions internacionals té la finalitat de promoure i gestionar projectes
internacionals que facilitin la mobilitat dels estudiants, professors i directius de la formació
professional de Barcelona. En aquest marc de relacions, aquesta àrea també promou projectes
d'innovació i transferència educativa entre territoris i ciutats europees que formen part de
l'Associació Xarxa FP.
Abans de valorar les mobilitats realitzades, cal tenir en compte en primer lloc, que els projectes
internacionals de mobilitat tenen durades de curs escolar i que per tant s'encavalquen entre
dos anys. Per tant les beques de mobilitat Erasmus  corresponents a l'any 2009 haurien d’haver
començat a executar-se a partir de setembre de 2008. No obstant, degut als canvis organitzatius
de la Fundació com de l'Associació Xarxa FP, la gestió de la mobilitat no va poder-se iniciar
fins el mes de febrer del 2009 amb tots els inconvenients que aquest fet va comportar.
D'altra banda també cal remarcar la situació econòmica i productiva internacional. Les
regularitzacions empresarials i els expedients de regulació de personal, també s'han deixat
sentir amb força a les ciutats que formen part de l’Associació Xarxa FP i per tant, els Mobility
Managers de totes i cadascuna de les ciutats, inclosa la pròpia Barcelona, han tingut més
dificultats per a trobar empreses disposades a rebre estudiants.
Finalment, també s’ha fet palesa la dificultat i pèrdua d'oportunitat que es deriva de les poques
competències lingüístiques de molts dels nostres estudiants, ja que en alguns casos s'ha
rebutjat currículums per aquesta causa, que haurien pogut gaudir d'una beca.
Gràfic 10.
Nombre d'estudiants enviats en relació al país de destí
Estònia, 1% Bélgica, 6%
Itàlia, 14%
Alemanya, 18%
França, 11%
Suècia, 3%
Regne Unit, 4%
Suïssa, 1% Finlàndia, 14%
------------------------------------------------------------------------------------------------------
Font: Elaboració pròpia Fundació BCN Formació Professional
*País que no forma part de l'Associació Xarxa FP
43/
Constitució de la Comissió de Gestió de la Mobilitat
Per tal d'adequar tant els criteris de selecció dels candidats, com els procediments d'organització
de la mobilitat a les possibilitats i necessitats dels centres i dels propis estudiants, es va
constituir aquesta comissió en la qual hi ha representació dels centres públics i concertats de
formació professional de la ciutat, de l'Intitut Municipal d’Educació (IMEB) i del Consorci
d'Educació de Barcelona (CEB).
Per tal de difondre el programa i que tant els centres com els estudiants coneguessin quina era
l’oferta de beques i quins els requeriments per a poder optar  a ser-ne candidat/a també es va
publicar  un tríptic que es va  repartir a tots els centres amb informació referent a la durada, el
període, criteris de selecció i ciutats en les quals realitzar les pràctiques.
Així mateix, es va fer una presentació a la seu de l'IMEB adreçada a tots els directors/es i/o
coordinadors/es d’FP dels centres de la ciutat per tal de difondre aquest programa de Mobilitat
i alhora promocionar-ne els seus valors.
Beques Erasmus per a estudiants de formació
professional de Grau Superior
En col·laboració amb l'Organismo Autónomo de Proyectos Educativos Europeos (OAPEE),
la Fundació ha gestionat 87 beques per estades d'estudiants de formació professional de
cicles formatius de grau superior. De les 87 beques que van ser atorgades l'any 2008, van
culminar en estades a diferents ciutats europees de Xarxa FP 13, van esdevenir baixes per
part dels alumnes participants 40 i no es van poder executar per manca de plaça 34,
principalment degut a la situació econòmica de crisi en la que es troba sumida Europa.
Aquestes beques van tenir una durada mínima de 6 setmanes i es van dur a terme, de
manera majoritària, durant els mesos de juny a setembre de 2009.
Gràfic 11.
Grau d'Execució de el Projecte Erasmus 2009
------------------------------------------------------------------------------------------------------
Font: Elaboració pròpia Fundació BCN Formació Professional
44/
Beques Erasmus per a estudiants de formació
professional de Grau Superior
Gràfic 12.
Estades d'estudiants Erasmus en relació a la ciutat de destí
Centres de formació professional de Barcelona que varen participar al projecte Erasmus
2009 en relació al nombre d'estudiants enviats i a les seves especialitats
Institut o Centre Nombred’estudiants Especialitats
Institut Anna Gironella de Mundet 2 Patronatge
Institut La Bonanova 2 Laboratori de Diagnòstic Clínic
Institut Escola d'Hoteleria i Turisme de Barcelona 2 Agència de Viatges
Institut Miquel Tarradell 2 Integració Social
Institut Mitjans Audiovisuals (EMAV) 1 Realització d'Audiovisuals i Espectacles
Institut Poblenou 1 Comerç Internacional
Institut Salvador Seguí 1 Pròtesis Dental
Salesians de Sarrià 1 Producció per a Mecanització
Sagrat Cor Sarrià 1 Integració Social
Beques del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC)
per a estudiants de formació professional
Per a l'any 2009 el Servei d'Ocupació de Catalunya, dins de l'Àrea de Projectes Innovadors,
va aprovar el projecte presentat per la Fundació BCN Formació Professional, per a la
promoció d'estades europees per a estudiants de formació professional. Es tractava d'un
projecte de mobilitat que a més de promoure les estades europees, servia per a millorar
els coneixements lingüístics dels participants i ampliar els seus coneixements tecnològics
i també fomentar l'adquisició d'hàbits laborals.
De bon principi es van atorgar 100 beques amb un durada de 8 setmanes d'estada,
posteriorment es va convenir augmentar el nombre de beques i reduir el temps d'estada
45/
Beques del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC)
per a estudiants de formació professional
a 6 setmanes i d'aquesta manera augmentar el nombre total de beques passant de 100
a 175. Aquest augment, a priori beneficiós per als estudiants, donada la situació de crisi
econòmica va resultar negatiu, ja que la dificultat de trobar empreses va fer que no es
poguessin assumir els objectius. Per tant, de les 175 beques que van ser atorgades, 59
van culminar en estades a les diferents ciutats de Xarxa FP, 51 varen esdevenir baixes
per part dels alumnes participants i 65 beques no es van poder executar fruit de les
dificultats per part dels Mobility Managers de Xarxa FP en trobar empreses adients als
estudis dels joves becaris.
Gràfic 13.
Grau d'execució del Projecte SOC 2009
Gràfic 14.
Estades d'estudiants becats pel SOC en relació a la ciutat de destí
------------------------------------------------------------------------------------------------------
Font: Elaboració pròpia Fundació BCN Formació Professional
46/
Beques del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC)
per a estudiants de formació professional
Centres de formació professional de Barcelona que varen participar al projecte SOC en
relació al nombre d'estudiants enviats i a les seves especialitats
Institut o Centre Nombred’estudiants Especialitats
Institut Anna Gironella de Mundet 1 Sistemes de Telecomunicacions
1 Patronatge
1 Manteniment d'Instal·lacions Climàtiques
Escola Técnico Professional Xavier 2 Administració i Finances
Institut Escola d'Hoteleria i Turisme de Barcelona 2 Informació i Comercialització Turístiques
Institut Miquel Tarradell 3 Educació Infantil
Institut Mitjans Audiovisuals (EMAV) 2 Producció d'Audiovisuals i Espectacles
1 Imatge
Institut Poblenou 2 Comerç Internacional
Institut Salvador Seguí 1 Pròtesis Dental
2 Assessoria d'Imatge Personal
1 Estètica
1 Integració Social
1 Educació Infantil
1 Caracterització
Salesians de Sarrià 2 Desenvolupament de Productes Electròn.
Institut Rambla Prim 1 Administració i Finances
López Vicuña 1 Comerç Internacional
Institut Lluïsa Cura 5 Comerç Internacional
1 Secretariat
1 Gestió Comercial i Màrqueting
Institut Flos i Calcat 1 Documentació Sanitària
1 Cures Auxiliars d'Infermeria
Arco 2 Educació Infantil
1 Equips Electrònics de Consum
Sagrat Cor Sarrià 2 Educació Infantil
Institut Ferran Tallada 1 Educació Infantil
1 Animació Sociocultural
Institut La Guineueta 2 Explotació de Sistemes Informàtics
1 Laboratori de Diagnòstic Clínic
Institut Joan Brossa 1 Gestió Comercial i Màrqueting
Institut Rubió i Tudurí 1 Gestió i Organització de Recursos
Escola d'Art del Treball 2 Joieria Artística
Institut Escola Massana 1 Joieria Artística
Institut Mare de Déu de la Mercè 2 So
1 Realització d'Audiovisuals i Espectacles
2 Producció d'Audiovisuals i Espectacles
Institut Escola del Treball 2 Secretariat
1 Disseny i Producció Editorial
1 Desenvolupament de Projectes Tèrmics
Estudiants rebuts a Barcelona per part d'altres ciutats
de l'Associació XARXA FP
L'Àrea de Mobilitat i relacions internacionals de la Fundació ha gestionat l'estada i la
recerca d'empreses on realitzar les pràctiques per als/les estudiants que des de les
diferents ciutats de Xarxa FP han escollit Barcelona com a ciutat on gaudir de la seva
beca. En total s'han rebut 29 estudiants.
47/
Estudiants rebuts a Barcelona per part d'altres ciutats
de l'Associació XARXA FP
Gràfic 15.
Estades d’estudiants en relació a la ciutat d’origen
Especialitat, empresa i ciutat d'origen dels estudiants que van realitzar les pràctiques
a Barcelona a través de la Fundació BCN Formació Professional
Ciutat d’Origen Nombred’estudiants Especialitats Empresa de Pràctiques
Berlin 5 Jardineria Parcs i Jardins
2 Secretariat Fundació BCN Formació Professional
Roma 8 Arts Gràfiques Agpograf
5 Hoteleria i Turisme Anglofort S.L.
Foins-Edif
Grafitex
Estudi Esteve S.L.
Medel S.A.
ME Barcelona Hotel
Hotel Ibis Meridiana
Hotel Icària de Barcelona
Kuopio 2 Construcció Novantia S.A.
1 Integració Social Casal del Infants del Raval
Rovaniemi 3 Construcció Novantia S.L.
1 Informàtica PC's Segunda Mano
Antwerpen 2 Imatge Personal Raffel Pagés Group S.A.
Montse Guim Estètica Barcelona
------------------------------------------------------------------------------------------------------
Font: Àrea de Mobilitat de la Fundació BCN Formació Professional
48/
49/
6
Resum
econòmic
50/
Resum econòmic
Ingressos
En l'apartat d'ingressos, la Fundació té distribuïdes les partides de la forma següent:
l'aportació principal ha estat de l’Ajuntament de Barcelona, a través de l'Institut Municipal
d'Educació de Barcelona (IMEB), que per aquest 2009 ha suposat el 58% dels ingressos;
el finançament de projectes específics per part d'altres organismes o administracions,
durant el 2009 ha suposat un 31%, principalment provinent del Servei d'Ocupació de
Catalunya (SOC) i de l'Organismo Autónomo de Programas Educativos Europeos
(OAPEE); la resta d’ingressos amb els que ha comptat la Fundació han estat de la mà
de les empreses i entitats col·laboradores (11%).
Gràfic 16.
Distribució % ingressos segons origen
11%
31%
Patrocinadors i col.laboradors
Institut Municipal d’Educació
Subvencions de projectes
58%
Despeses
En quant a les despeses de la Fundació i la distribució d'aquestes en els diferents
apartats que es detallen en el gràfic, el personal contractat ha suposat el 41% d'aquestes,
mentre que les despeses d'explotació destinades a l'execució dels diferents projectes
de la Fundació han representat el 33% de la despesa i les beques i ajudes assignades
principalment a estudiants, però també a professors, han suposat el 26% del total.
Gràfic 17.
Distribució % despeses segons capítol
33%
26%
Despeses explotació
Personal
Ajuts concedits (beques)
41%
51/