Memòria 2010 fundació bcn formació professional 01 1. Salutació 03 2. Presentació 04 3. Informació general 05 3.1 Marc normatiu i legal 08 3.2 L’FP en xifres 2010 22 4. Fundació BCN Formació Professional 23 4.1 Organització 24 4.2 Patronat i Empreses col·laboradores 26 5. Projectes 27 5 .1 Àrea Observatori FP 38 5.2 Àrea FP i Empresa 62 5.3 Àrea Mobilitat i relacions internacionals 72 6. Resum econòmic 73 6 .1 Ingresos 73 6.2 Despeses Ens trobem immersos en una important crisi econòmica, una crisi molt llarga i complicada. Tot apunta que la formació professional ha de jugar un paper bàsic en aquesta situació. Qualsevol acció municipal s’ha d’orientar i s’ha d’emmarcar en tota una nova cultura política. Barcelona no és només una manera de ser, és també una manera de fer: la ciutat de l’emprenedoria, de la imaginació, de la creativitat, de la iniciativa, de la solidaritat, del coneixement. Algunes línies mestres han estat definides per l’Estratègia Europa 2020. Els seus arguments són sòlids per afrontar els nous reptes als que es veuen immerses les nostres empreses i la nostra economia en un escenari global com l’actual. L’objectiu és clar i la traça ben marcada: hem d’incrementar la qualificació de la nostra població activa, especialment en els nivells mitjans i tècnics, tal i com ens diu l’OCDE. Però també ho hem de fer per seguir creant les oportunitats que la nostra ciutat i la seva àrea metropolitana són capaces de generar per a la ciutadania i per seguir reforçant una cohesió so- cial del nostre territori. La formació professional ha de ser els rails sobre els quals desplaçar un model econòmic caduc a un altre de nou basat en el coneixement, la qualificació i la formació al llarg de la vida dels nostres ciutadans. No és cap desig, sinó una realitat que constata clarament la darrera Enquesta de Població Activa (EPA) del mes de desembre: el 80% de les persones inscrites en el registre de l’atur no tenen cap graduació tècnica y el seu nivell formal d’estudis finalitzà en els ensenyaments generals. Aquesta representa una fita important, reconduir aquesta situació ha de ser un objectiu prioritari si volem garantir els principis bàsics d’igualtat d’oportunitats. Però només ho assolirem si tots els implicats remem en la mateixa direcció. L’administració posant els recursos per a la formació, els agents econòmics i socials facilitant el diàleg social, els gestors de la formació incrementant l’eficiència dels resultats, els afectats posant-hi el seu esforç per a requalificar-se i millorar la seva competència professional i les empreses assumint la seva responsabilitat social en el pro- cés de formació de les persones. La Fundació BCN Formació Professional és un bon instrument que la ciutat disposa per a poder comprendre millor aquesta realitat, per a facilitar tota la informació de l’oferta que Barcelona desplega en Formació Professional inicial i per acompanyar en l’orientació de joves, adults i famílies que busquen fórmules per obtenir nivells de formació i qualificació acords amb aquelles oportunitats que la nostra ciutat ens ofereix. Ara és moment per a la formació, ara és moment per a la Formació Professional. Xavier Trias de Llobatera Alcalde de Barcelona President Honorífic 01/ Aquesta memòria que tenen entre mans contempla el conjunt d’actuacions que la Fundació BCN Formació Professional ha portat a terme durant aquest exercici 2010 des de les seves 3 àrees de treball: Observatori FP, FP i Empresa i Mobilitat i relacions internacionals. Aquest 2010 ha estat una any important per a la Fundació ja que s’han assolit projectes que permetran consolidar algunes de les línies estratègiques de treball i abastar millor els nostres objectius fundacionals. Entre aquests projectes, voldria destacar la primera edició dels Premis FPempren, que volen ser un reconeixement a la creativitat i a les idees emprenedores dels nostres estudiants; la publicació de l’Anuari FP 2010: Mercat de treball i FP a Barcelona, el qual conté dades relle- vants sobre la formació professional inicial i per a l’ocupació de la ciutat; l’estudi i publicació Els sectors econòmics emergents i la formació professional a la RMB que presenta una anàlisi i propostes per a encaixar els ensenyaments de FP en àrees emergents de coneixement com la Biotecnologia, Mèdia, Logística i Mediambient; el Concurs Mecaseat, per a formentar el treball de qualitat i la competència professionals dels joves en l’exercici de la professió de mecànic; com també la mobilitat de tots aquests estudiants que enguany han pogut gaudir d’una beca per a una estada pràctica en empreses europees durant 6 setmanes, millorant així el seu nivell de competència en llengües estrangeres i aprenent dels models i sistemes de treball de les empreses europees. No vull oblidar la Campanya FP: Futur i Present, que cada any portem a terme des de la Funda- ció juntament amb l’Ajuntament de Barcelona per seguir treballant en la promoció, la informació i l’orientació de milers de joves que descobreixen en els estudis de Formació Professional una opció acadèmica per aprendre una professió o per renovar les seves competències professio- nals. Enguany la campanya ha comptat amb el recolzament dels principals representants dels agents socials i patrons de la Fundació. Aquesta memòria vol ser el testimoni i el compromís del treball realitzat durant aquest any 2010 per la Fundació, un treball que no seria possible sense el suport, ni la col·laboració de les em- preses, entitats i institucions que han participat. A totes elles el meu més sincer agraïment. Ramon Paredes Sánchez-Collado President Executiu 03/ 3. Informació general Com cada any hi ha hagut canvis en el marc regulador de la formació professional. En aquest apartat volem subratllar els canvis normatius i el desplegament de noves mesures que s’han realitzat durant aquest exercici. Assenyalar els canvis de normativa o les noves propostes que sorgeixen del legislador permeten comprendre millor l’aposta del país per un futur de la formació professional que ha de convergir cap a les noves necessitats dels sectors econòmics i els nous requeriments del mercat laboral. En aquest capítol també s’inclouen les principals xifres de l’ FP en aquest any 2010 en matèria d’ocupació, matrícula, gradua- ció i inserció laboral. Són dades que ens ajuden a desxifrar l’evolució de l’economia i de l’ocupació, com dels interessos que mostren els nostres joves en relació a les professions que es deriven de l’oferta actual de títols que ofereix la ciutat. / 04 3.1 Marc normatiu i legal Com en cada exercici, aquest 2010 també ha estat un any de modificacions en el marc legislatiu de la formació professional al nostre país. Des de la continuïtat en l’aplicació i desplegament de la LOE, en relació al Títol 1, Capítol 5, d’ordenació de la forma- ció professional, o la modificació de les condicions d’accés a la universitat dels estu- diants d’FP i la publicació del nou Decret de l’Ordenació de la formació professional per a l’ocupació a Catalunya, aquest any 2010 l’FP no ha quedat exempta d’ajustar el marc de la norma als nous requeriments del mercat professional i laboral, ni al moment econòmic i social pel que travessa el país. Potser, d’entre tots els canvis, el més controvertit ha estat el de les condicions d’accés a la universitat pel que fa als estudiants de formació professional. Aquest canvi de norma- tiva, arran de l’aprovació del Real Decreto 558/2010, de 7 de mayo, i la posterior Orden EDU/3242/2010, de 9 de diciembre, ha suposat la determinació d’unes noves regles del joc a partir de les quals els estudiants d’FP han d’examinar-se de la fase específica de la prova d’accés a la universitat (PAU) si volen pujar la nota del seu expedient aca- dèmic per accedir a certs estudis universitaris amb notes de tall altes. Lluny quedarà la política d’accés per cupos i el miratge del lliure accés als estudis universitaris des de la nota mitjana de l’expedient acadèmic de l’alumne d’FP. Durant aquest any, també ha tingut lloc la publicació del Decret 28/2010, de 2 de març, del Catàleg de qualificacions professionals de Catalunya i del Catàleg modular integrat de formació professional, que s’estableixen com les referències per a les competències professionals amb significació a Catalunya i que marca el referent per a l’oferta del subsistema de formació professional inicial i per al subsistema de formació professional per a l’ocupació. Una altra de les accions legislatives importants d’aquest 2010 ha estat la publicació del DECRET 182/2010, de 23 de novembre, d’ordenació de la formació professional per a l’ocupació a Catalunya. Aquest decret, que pren com a principal referència estratègica la importància de la formació professional en el marc d’una economia europea basada en la innovació i el coneixement, té com a objectiu fonamental la modernització dels 05/ Marc normatiu i legal sistemes d’ensenyament i formació professional. El rerafons d’aquest decret és oferir a la ciutadania les qualificacions i les competències necessàries per a la seva integració en aquesta nova societat del coneixement, que ha de contribuir a crear més i millors ocupacions i una millor cohesió social del territoris. El contingut del decret esdevé una aposta inequívoca per reforçar l’aprenentatge permanent i potenciar la transparència i el reconeixement de les qualificacions i les competències adquirides per a qualsevol procés d’aprenentatge, inclosos els aprenentatges informals realitzats en el desenvolu- pament del lloc de treball. Al mateix temps, el decret estableix les modalitats i iniciatives de formació, així com el seu règim de funcionament i finançament i la seva estructura organitzativa i de participació. Pel que fa al desplegament de la LOE, aquest 2010 ha estat l’any d’aplicació d’algunes mesures que permetran afiançar la proposta i l’oferta de la formació professional, as- sentar-la com una opció de prestigi i combatre des d’ella els elevats índex de fracàs i abandonament escolar. Algunes d’aquestes mesures s’han concretat en la posada en funcionament del procés paulatí i continuat de conversió dels cicles formatius d’1 any als 2 cursos acadèmics, l’adaptació dels títols als nous requeriments de qualificació del mercat de treball o la incorporació a tots els títols del mòdul Empresa i Iniciativa Emprenedora (EIE) per a pro- moure la cultura de l’emprenedor entre els estudiants d’FP i la generalització del mòdul de Projecte Empresarial en els cicles de grau superior. Així doncs ha estat un any de revisió del Catàleg de la Formació Professional inicial. Aquesta revisió ha aportat novetats e n forma de nous títols, actualització d’algunes especialitats, nous continguts i noves competències professionals. Alguns d’aquests títols com Tècnic/a superior en Indústria alimentària, Tècnic/a en Elaboració de produc- tes alimentaris, Tècnic/a superior en Guia, informació i assistència turística, Tècnic/a superior en Desenvolupament d’aplicacions multiplataforma, Tècnic/a en Instal·lacions frigorífiques i de climatització, Tècnic/a en Electromecànica de vehicles automòbils, Tècnic/a en Instal·lacions de telecomunicacions, etc., han creat noves oportunitats per descobrir i reenfocar les professions d’acord amb la demanda actual del mercat de treball. El 2010 també ha estat l’any de la generalització de l’oferta dels Programes de Qualifi- cació Professional Inicial (PQPI) adaptats a la nova estructura de qualificacions i unitats de competència del Catàleg Català de Qualificacions Professionals. L’oferta a Barcelo- na per aquest 2010 ha contemplat 23 perfils professionals diferents. / 06 07/ 3.2 L’FP en Xifres 2010 I. Situació respecte als objectius europeus: encaix entre formació i ocupació Segons les posicions d’organitzacions internacionals com OCDE, UNESCO i UE, un bon ajust del nivell instructiu a les necessitats del mercat laboral i al teixit productiu condiciona els resultats individuals i conseqüentment el desenvolupament econòmic de la societat. Per altra banda segons diversos estudis del CEDEFOP, al 2020, a Eu- ropa, el 50% dels llocs de treball exigiran qualificacions de nivell mig. Les mateixes fonts apunten que el percentatge de mà d’obra qualificada amb aquest nivell instructiu s’aproximarà al 48%. Aquest fet obeeix a diversos factors però segurament el més important és que en una societat que basa el seu sistema productiu, bé en la moder- nització de la industrialització, bé en els serveis intensius en coneixement requerirà cada cop més de professionals amb coneixements i habilitats suficients per tal de des- envolupar tasques bàsiques, alhora molt concretes i especialitzades, per tal de donar suport al procés denominat canvi de model productiu. En altres paraules, el sistema educatiu europeu s’ha d’adaptar en 10 anys als requeriments formatius previstos com a necessaris per donar lloc a un desenvolupament econòmic i de l’ocupació basada en el coneixement. / 08 a. El nostre context actual Espanya (i per extensió Catalunya i Barcelona) és un dels països de la UE i de l’OCDE on les taxes de graduats mitjos és la més baixa. Per tant, en l’actualitat, uns dels princi- pals punts febles de l’economia espanyola és el dèficit estructural de graduats mitjos. Espanya parteix, doncs, en desavantatge de cara a assolir nivells de competitivitat europeus degut al dèficit estructural de graduats mitjos que presenta la seva població activa. A uns 10 anys vista de les previsions del CEDEFOP Espanya es troba a 42 punts per sota de la proporció estimada de població activa amb el títol de tècnic mig, Catalunya a 39 i Barcelona 44 punts. Per altra banda, a Catalunya i a Barcelona s’observen alts índexs de població gra- duada universitària. En el cas de Barcelona més d’un terç de la població de 25 a 64 anys disposa d’algun títol universitari, mentre que al conjunt de països de l’OCDE els graduats universitaris representen el 20%. Aquestes dades apunten a una situació ob- jectiva de sobrequalificació en que el nivell postobligatori més important, amb escreix, és l’universitari. Gràfic1. Persones que han assolit algun estudi postobligatori per tipus. Edats 25-64 anys --------------------------------------------------------------------------------------------------- 1) Font: Elaboració pròpia a partir de dades Eurostat 2008 09/ I. Situació respecte als objectius europeus: encaix entre formació i ocupació b. Les repercussions d’aquest context La situació de sobrequalificació provoca, per exemple, que un 44% dels llicenciats més joves estiguin desenvolupant, durant llargs períodes de temps o de manera indefinida, treballs per sota del seu nivell de qualificació amb els efectes negatius que aquest fet suposa: # Desajustos importants entre necessitats del mercat laboral i nivell instructiu de la po- blació activa que es tradueixen de manera concreta en una pèrdua de competitivitat i una elevada rotació del personal amb titulació superior. # Problemes d’eficiència del sistema educatiu. Doncs el cost i temps de producció d’un llicenciat és molt superior al d’un tècnic mig, mentre que en l’actualitat hi ha una de- manda estructural no coberta de tècnics mitjos i una oferta sobredimensionada de gra- duats universitaris. Aquesta situació pot contribuir a una devaluació de les titulacions universitàries, ja que tant les tasques com salaris dels graduats universitaris poden estar relacionats en molts casos amb tasques i retribucions més properes als graduats en Formació Professional. /10 I. Situació respecte als objectius europeus: encaix entre formació i ocupació c. Algunes possibles causes que s’identifiquen Aquest desajust en l’estructura del nivell d’instrucció de la població activa obeeix a seu torn a diversos factors socials, econòmics i culturals: # Retard històric de les generacions més avançades a la universitat combinat amb l’accés accelerat a la universitat per part de les generacions més joves. # L’estructura instructiva polaritzada com la que presenta el context espanyol, català i barceloní és típic de països amb un desenvolupament tardà de l’Estat del Benestar i una generalització tardana de l’escolaritat postobligatòria. # Un dels motius que apunta l’informe de l’OCDE “Education at a Glance 2010” com a causa del baix volum de graduats mitjos és l’elevat fracàs escolar a l’ESO, que a Bar- celona se situa en el 16,8% (curs 2008-2009)1 mentre que l’Estratègia Europea 2020 indica que aquest hauria de ser inferior al 10%. Cal tenir en compte que un sistema amb elevades taxes de fracàs genera majors dificultats del sistema educatiu per tal d’atraure i retenir la població jove fins a edats eductives postobligatòries. 1 Consorci de l’Educació de Barcelona. Informe escolar. 2009-2010. 11/ II. El context econòmic El següent apartat té com a objectiu el de definir i analitzar l’evolució de l’ocupació, en- tre 2009 i 2010, des de diverses perspectives com són Sectors, Activitat i Valor afegit. En aquesta anàlisi es tindrà en compte la realitat comparada de Barcelona ciutat i la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB)2. a. L’evolució de l’ocupació per sectors El sector serveis, que és el més important a Barcelona, ha mantingut estable l’ocupació tant a Barcelona com a la RMB, entre els anys 2009 i 2010, amb un descens d’ocupats interanuals que no arriba en cap cas al 1%, el que es tradueix en el cas de Barcelona en 6.650 llocs de treball menys en el sector. Els restants sectors mostren una evolució interanual menys estable que el cas del sec- tor serveis. Al següent sector en importància a Barcelona, l’Industrial, s’observa un descens de l’ocupació interanual del 8,6% mentre que el sector Construcció ha vist com l’ocupació queia un 15% al municipi de Barcelona. En dades generals, l’ocupació a Barcelona ha caigut en el darrer any en un 2,4% vers el 2,7 de la RMB, el que en total significa una reducció de la xifra d’ocupats a Barcelona en 21.700 individus entre 2009 i 2010. b. L’evolució de l’ocupació per activitats. A les activitats amb major protagonisme a Barcelona (activitats econòmiques amb més de 40.000 ocupats) s’identifiquen evolucions d’ocupació diferenciades segons del ti- pus d’activitat que s’observi. Mostren un descens acusat, a banda de la construcció, les activitats relacionades amb les Finances i assegurances (-13%), vinculades de manera indirecta al sector de la construcció. Un altre tipus d’activitats amb un gran vo- lum d’ocupats on s’identifica un retrocés de l’ocupació són les Manufactures (-9,5%) i el Comerç (-4,3%). Per contra també s’observa, entre el conjunt d’activitats econòmiques, alguns casos d’augment de l’ocupació com per exemple les activitats relacionades amb serveis bàsics com són l’Educació, Serveis Socials i Sanitat, amb valors propers al 2,5%. L’augment proporcional més important observat en el darrer any però, és el del sector de l’Hosteleria amb un increment interanual de l’ocupació d’un 4%. 2 Integrada per 163 municipis. /12 Taula 1. Evolució de l’ocupació per sectors i activitat econòmica --------------------------------------------------------------------------------------------------- Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’INSS 13/ II. El context econòmic c. Afiliació a activitats d’alt valor afegit. Les activitats d’alt valor afegit són activitats econòmiques associades a un major nivell d’innovació, major inversió en I+D, major formació dels seus treballadors, i en definitiva, associades a una major competitivitat. En el cas del sector Industrial aquestes activitats es caracteritzen principalment per una major concentració i ús de tecnologia mentre que en el cas del sector Serveis, aquestes activitats es caracteritzen per una major concentració i ús del coneixement per al desenvolupament de l’activitat. La classificació d’activitats emprada a continuació ha estat elaborada per l’Observatori del Treball del Departament de Treball a partir de la classificació d’activitats econòmi- ques elaborada per l’OCDE al 2001. Taula 2. Afiliació a activitats d’alt valor afegit per trimestres. --------------------------------------------------------------------------------------------------- Font:Elaboració pròpia a partir de dades de l’INSS /14 II. El context econòmic La darrera dada d’afiliació contemplada el tercer trimestre de 2010, situa la proporció de població afiliada a activitats d’alt valor afegit a Barcelona, en un 42% i suposa un incre- ment d’un punt respecte al primer trimestre de 2008. Aquesta evolució ascendent de la proporció de població ocupada en activitats d’alt valor afegit també s’observa en el cas de la Regió Metropolitana de Barcelona. En contrastar percentatges, s’observa que la capital catalana, tot i mantenir fluctuacions similars, reflexa un percentatge de població ocupada en activitats d’alt valor afegit 6 punts superior al registrat per la RMB. Aquesta línea d’evolució indica que les activitats denominades d’alt valor afegit estan resistint millor l’impacte de la crisi que es caracteritza per una agressiva destrucció de llocs de treball. Gràfic 2. Evolució de l’afiliació a activitats d’alt contingut tecnològic per trimestres --------------------------------------------------------------------------------------------------- Font:Elaboració pròpia a partir de dades de l’INSS 15/ III. El context educatiu A Barcelona van iniciar el curs 2009-2010 un total de 26.649 alumnes de Formació Professional inicial, dels quals, 10.670 es van matricular a cursos de Grau Mig i 15.979 a cursos de Grau Superior. La ciutat disposa d’una xarxa d’FP formada per 93 centres, amb una oferta global de 150 titulacions distribuïdes en 22 famílies professionals dife- rents. Dels alumnes matriculats, 11.971 ho van fer a un centre públic i 14.678 a centres de titularitat privada concertada. Barcelona exerceix rol de lideratge en el conjunt de l’oferta formativa d’FP a Catalunya, de la que representa el 30% dels matriculats (el 36,6% als CFGS i el 23,4% als CFGM). a. Evolució de la matriculació. La taula 3 mostra quina ha estat l’evolució de la matrícula dels diferents estudis pos- tobligatoris a la ciutat de Barcelona. Les dades apunten a un clar creixement general i comparatiu de l’alumnat matriculat en estudis professionals que se situa entre els cur- sos 2004-05 i 2009-10 en un 20,5%. De manera desagregada creixen amb més intensi- tat, en termes proporcionals, els estudis professionals en cursos de Grau Mig. De fet els estudis professionalitzadors són els únics de tipus postobligatori que han experimentat un creixement d’alumnat matriculat a tenor de l’evolució negativa tant dels matriculats a estudis de Batxillerat (-8,65) com a estudis universitaris (-0,53%). b. Evolució de les proves d’accés a estudis d’FP Si es compara la participació a les proves d’accés dels cicles formatius de Grau Mig amb la de les proves dels de Grau Superior s’observa com hi ha un major percentatge de persones que realitzen les proves dels graus superiors. Concretament, l’any 2009, 2.638 persones van realitzar les proves d’accés a Grau Superior, mentre que a les pro- ves de Grau Mig ho van fer 1.903 persones. Malgrat això, la participació a ambdues proves ha augmentat de forma significativa en els últims anys. L’any 2009 la participació a les proves d’accés a Grau Mig va augmen- tar en un 82% respecte l’any 2006, mentre que a Grau Superior ho va fer en un 76%. Vist aquest augment de demanda de proves d’accés, sembla que pren força la con- cepció de l’FP com a possible via de formació al llarg de la vida i com a opció de reci- clatge professional i/o reinserció laboral. 3 Evolució 04-09. /16 Taula 3. Evolució de la matrícula dels diferents estudis postobligatoris. Barcelona. -------------------------------------------------------------------------------------------------------- Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Consorci d’Educació de Barcelona i Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. Taula 4. Nombre de participants a les proves d’accés a Barcelona per cicles. -------------------------------------------------------------------------------------------------------- Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Consorci l’Educació de Barcelona 17/ III. El context educatiu c. Evolució de les vies d’accés a la Universitat. D’entre les vies d’accés previstes per accedir a la universitat, els estudis de Grau Su- perior són els que han experimentat un augment més important, gairebé 4 punts front al 1,5 experimentat pels estudiants procedents de les PAU (selectivitat). Aquesta evolució indica que els titulats en FP en la seva modalitat superior estan incrementant el seu pes específic entre l’alumnat universitari, i per tant es pot afirmar que entre els possibles futurs universitaris s’està contemplant de manera creixent l’FP com a via d’entrada a la Universitat. Taula 5. Distribució (%) de la preinscripció universitària segons procedència -------------------------------------------------------------------------------------------------------- Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament d’Innovació d’Universitat i Empresa d. Tendències de futur detectades. Donades les dades i el context que descriuen, es pot afirmar que a Barcelona l’FP guanya terreny any rere any. Aquest fet es pot recolzar en l’increment diferencial de l’alumnat d’FP no només de manera quantitativa sinó proporcional. Per altra banda l’increment de la demanda d’estudis d’FP via prova d’accés i de la proporció d’alumnat universitari procedent de l’FP indica que aquest tipus d’estudis professionalitzadors cada cop més estan essent tinguts en compte com a opció vàlida per formar-se i com a opció de futur amb diversos itineraris possibles. /18 19/ IV. Taxes de graduació i inserció per família professional De les 20 famílies professionals en que es divideix l’oferta d’FP a Barcelona, cinc pre- senten taxes d’inserció per sobre del 60%. Entre aquestes destaca la família “Agrària”, “Instal·lació i manteniment” i “Sanitat”, per contra, només dues famílies professionals presenten taxes d’inserció per sota del 40%, que són “Comerç i màrqueting” i “Tèxtil confecció i pell”. De tota manera també cal assenyalar que l’FP se situa com una opció dinàmica pels graduats ja que només un 11% d’aquests s’estanca en una situació en que no estudia ni treballa. Per altra banda una de les opcions dels graduats és seguir estudiant en comptes de treballar o fer totes dues coses alhora. Des d’aquesta perspectiva, les dades apunten que un 52% de graduats continua cursant algun tipus d’estudi (suma de “Continua es- tudiant” i “Estudia i Treballa”). Si analitzem aquesta informació per família professional concreta s’observa en molts casos com, a menor taxa d’inserció, major és la proporció de graduats que segueix estudiant. En aquest sentit s’evidencia que els alumnes són conscients de la situació ocupacional del seu sector professional, i és que sembla ser que entre certes famílies professionals cal un nivell més elevat d’especialització que en unes altres per tal d’aconseguir ocupar-se o bé certs sectors econòmics vinculats a famílies professionals concretes no absorveixen graduats al mateix ritme que es pro- dueixen. Relacionat amb aquest darrer apunt, les prioritats de les persones graduades de For- mació Professional de la ciutat de Barcelona han variat en els últims anys. L’elecció de cercar feina o continuar els estudis, un cop finalitzats els estudis professionals, passa per múltiples factors, però és presumible que es vegi fortament condicionada per l’actual conjuntura econòmica. La perspectiva de crisi econòmica, amb les conse- qüents implicacions pel mercat de treball i l’activitat econòmica, tant de serveis com la productiva, es pot traduir en una disminució de persones que aconsegueixen una ocupació, però també en un augment dels graduats que opten per continuar els estudis i especialitzar-se en el seu camp professional: Gràfic 3. Evolució de la inserció laboral dels graduats en FP. Barcelona -------------------------------------------------------------------------------------------------------- Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament d’Innovació d’Universitat i Empresa /20 V. Demanda per família professional Les Famílies de Sanitat, en especial, i Imatge i So són les famílies professionals més demandades en primera instància. Les tres famílies següents en qüestió de preinscrip- cions en primera opció són “Administració i Gestió”, “Serveis socioculturals i a la co- munitat” i “Informàtica i comunicacions”. Val a dir però que la disposició de places per donar resposta a les preferències dels preinscrits no és la mateixa, ja que mentre que en el cas d’Administració i Gestió l’oferta de places disponibles supera en 56 unitats el volum de preinscripcions en primera opció i en el cas d’Informàtica en 199, en el cas de Sanitat i Imatge i So la demanda en primera opció dels estudis respectius a aquesta família supera en més de 1000 a les places disponibles. Per contra, l’anterior taula ens mostra que les famílies de “Tèxtil, confecció i pell”, “Fus- ta, moble i Suro” i “Indústries alimentàries”, a Barcelona, són les famílies professionals amb una menor demanda en primera opció i en conseqüència l’oferta de places dispo- nibles supera la demanda. Es dóna també el cas de famílies professionals en que s’identifica un gran volum de places disponibles no cobertes en primera opció com ara el cas de la família “Arts Plàsti- ques Disseny” (166), “Electricitat i electrònica” (141) o “Comerç i màrqueting” (149) Taula 7. Demanda en 1ra opció i oferta de places. Barcelona. Curs 2008-2009. -------------------------------------------------------------------------------------------------------- Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Consorci d’Educació de Barcelona i del Departament d’Educació 21/ 4. Fundació BCN Formació Professional La Fundació BCN Formació Professional és un instrument al servei dels centres de formació professional de la ciutat i les entitats, empre- ses i representants dels sectors econòmics i socials de Barcelona i la seva àrea metropolitana, una eina pel desenvolupament de projectes compartits entre centres, sectors productius i la resta d’operadors que participen en l’FP de la ciutat. Objectius a) Contribuir al desenvolupament d’un sistema de formació professio- nal de qualitat i eficaç per a la ciutat, tenint com a referent els diferents agents econòmics i socials de Barcelona i de l’àrea metropolitana. b) Participar en la identificació i gestió dels centres integrals que es desenvolupin a la ciutat de Barcelona per tal de contribuir en la inte- gració de les ofertes formatives professionalitzadores. c) Impulsar iniciatives per a la millora del procés de transició a la vida activa del jovent, especialment per a l’alumnat amb més dificultat d’inserció laboral i social. d) Fomentar la cultura del treball de qualitat per a la millora del capital humà, optimitzant la inserció laboral del jovent de l’FP en el context d’una ocupació qualitativa a fi de reforçar el desenvolupament econò- mic de la ciutat. e) Contribuir, a través de la formació professional, a la consolidació del concepte de Barcelona territori obert a Europa, mitjançant la gestió d’accions de mobilitat per Europa per al jovent, el professorat de for- mació professional, i per al personal de les empreses. /22 4.1 Organització L’organització de la Fundació durant aquest 2010 ha estat a través d’una Presidència executiva, una gerència, una coordinació administrativa i tres àrees funcionals de tre- ball: a) Observatori FP, b) FP i Empresa, c) Mobilitat i relacions internacionals. De forma general, les principals funcions de cada àrea són les següents: 23/ 4.2 Patronat i Empreses col·laboradores I.Patronat El Patronat de la Fundació BCN Formació Professional que ha fet possible la promoció i la millora de la qualitat de la formació i la inserció professional a Barcelona durant aquest 2010 ha estat format per les persones següents: Sr. Jordi Hereu i Boher President Honorífic Sr. Josep Arcas i Romeu President Executiu Sr. Àngel Crespo Sànchez Sr. Eduard Sagarra i Trias Sr. Joan Josep Berbel Sánchez Sr. Joan Martorell Castillo Sr. Jordi Valls i Riera Sr. Jordi William Carnes i Ayats Sr. Josep Gonzàlez Sala Sr. Josep Maria Àlvarez Suàrez Sr. Josep Miquel Piqué Huerta Sr. Luís Miguel Garcia Rodríguez Sr. Manel Casals Saborit Sr. Manuel Royes i Vila Sra. Maria Dolors Rius i Benito Sr. Mateu Hernández Maluquer Sr. Miquel Valls i Maseda Sra. Montserrat Ballarín Espuña Sr. Pere Fàbregas Vidal Vocals Sr. Raimon Bergós i Civit Secretari Sra. Eulàlia Vintró Castells Sr. Joan Clos i Matheu Sra. Marina Subirats i Martori Sr. Pasqual Maragall i Mira Sr. Xavier Carbonell i Roure Patrons honorífics /24 II.Empreses I entitats col·laboradores El conjunt d’empreses, entitats i institucions que han col·laborat amb la Fundació du- rant l’any 2010 per a promoure els diferents projectes han estat les següents: Ajuntament de Barcelona Abertis infraestructuras, S.A. Agència de Salut Pública de Barcelona Autoritat Portuària de Barcelona Baie – Associació Barcelona Aeronàutica i de l’Espai Barcelona Activa, S.A. Bayer Materialscience Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona Consorci de la Zona Franca Consorci d’Educació de Barcelona CTAE Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Ediciones Primera Plana, S.A. Estudi Regina Puig Fira Internacional de Barcelona Fundació “la Caixa” Fundació Centre del Vidre de Barcelona Fundació FCBarcelona Fundació Gas Natural Fundació Inform Gremi de Constructors d’Obres de Barcelona i Comarques Gremi de l’Electricitat i Fontaneria de Barcelona Gremi d’Hotels de Barcelona Gremi d’Indústries de la Confecció de Barcelona Gutmar S.A. Mecànica de Precisió IL3-UB Fundació Privada Institut de Formació Contínua de Barcelona IMEB – Institut Municipal d’Educació de Barcelona IVEAEMP@ - Identidades, Valores y Estrategias Alternativas para Empresario Marítimos y Pesqueros Manpower MAPFRE MUSSAP, Mútua d’Assegurances i Reassegurances a P.F. Nestlé España, S.A. OAPEE – Organismo Autónomo Programas Educativos Europeos Pimec, Micro, Petita i Mitjana Empresa de Catalunya Pla Estratègic Metropolità de Barcelona RACC Regesa Aparcaments, S.A. Roca Junyent, S.L. SEAT Sigma, Gestión Universitaria SOC – Servei d’Ocupació de Catalunya TMB – Transport Metropolitans de Barcelona UGT – Unió General de Treballadors de Catalunya Unió Sindical de CC.OO del Barcelonès Venar i Fills, S.L. 22@Barcelona 25/ 5. Projectes En termes generals, durant l’exercici 2010 s’ha posat l’accent en aquelles activitats principals de cadascuna de les àrees de treball que han permès assentar les línies bàsiques del pla estratègic de la fundació i molt especialment impulsar alguns dels projectes clau de l’àrea Observatori FP. De forma resumida, tota la informació que es descriu en aquest capítol visualitza el treball que des de la Fundació s’ha impulsat en les línies de treball següents: • Potenciar la construcció d’una base d’indicadors de l’FP i posar-la a disposició de la planificació. • Promoure la recerca i la innovació. • Contribuir al debat i la reflexió sobre les principals qüestions de l’FP • Prmocionar l’FP i tota la seva oferta acadèmica • Fomentar la cultura emprenedora i els valors professionals entres els estudiants • Incrementar la relació amb les empreses i entitats econòmiques de la ciutat • Facilitar recursos als estudiants per a la millora de la seva competència professional Aquestes línies de treball s’emmarquen en els 4 principis fun- dacionals i en els seus objectius recollits en el Pla Estratègic 2008-2011. La seva concreció i relació amb els objectius es plasma a través dels projectes i activitats que cadascuna de les àrees ha desenvolupat. /26 5.1 Àrea Observatori FP L’Observatori FP té com a finalitat proporcionar informació sistemàtica i permanent so- bre la situació de la formació professional des de la perspectiva de les necessitats del teixit productiu i les empreses de la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana. Aquesta informació és d’utilitat per a la planificació educativa, l’activitat empresarial i les decisions formatives dels ciutadans de Barcelona. Les funcions d’aquesta área són: • Monitorització del sistema d’FP de Barcelona i elaboració d’indicadors de l’FP • Realització d’estudis i informes d’investigació • Detecció de les tendències d’FP en el context nacional i internacional • Avaluació de la posició de Barcelona en materia d’FP La concreció d’aquestes funcions ve donada per les actuacions següents: • Monitoritzar les diverses fonts de dades i registres públics que genera la formació professional en qualsevol de les seves modalitats. • Monitoritzar el mercat laboral des de diverses perspectives per tal de dimensionar la presència, evolució i paper dels graduats en FP així com les seves condicions compa- ratives de treball. • Liderar la tasca d’investigació, recerca i innovació en matèria d’FP que es desenvo- lupa des de la Fundació. • Produir i difondre informació, indicadors i publicacions pròpies per a contribuir a la planificació de polítiques públiques, de centres i de l’oferta formativa d’FP. • Organitzar jornades, seminaris i conferències d’interès i rellevants per a tota la comu- nitat i actors vinculats amb l’FP. • Potenciar el coneixement de bones pràctiques internacionals d’FP i posar a l’abast de tothom publicacions internacionals rellevants sobre innovació en matèria d’FP. • Atendre les consultes de qualsevol procedència envers la informació vinculada al sistema d’FP. En aquest sentit, l’any 2010 s’han desenvolupat els següents projectes de treball: 27/ Anuari FP 2010: Mercat de Treball i Formació Professional a Barcelona. Durant aquest any s’han destinat molt esforços en el disseny i elaboració d’un sistema d’indicadors de la formació professional per a respondre a dues línies estratègiques d’actuació preferent: 1) el monitoratge del sistema de formació professional a la ciutat de Barcelona mitjançant l’establiment d’un recull sistemàtic i permanent d’indicadors de formació profesional i, 2) l’anàlisi dels diferents subsistemes de formació professio- nal per a l’avaluació de l’evolució i l’estat actual de la formació professional a Barcelo- na així com del seu encaix en el mercat de treball. Aquesta iniciativa és pionera en l’estat espanyol, doncs l’anuari és el primer recull in- tegral d’FP abordant dades a diversos nivells territorials (OCDE, Espanya, Catalunya, AMB, Província de Barcelona i Barcelona ciutat), que contempla totes les modalitats d’FP (Inicial, per l’Ocupació i a Distància) i abordant àmpliament la vinculació entre FP, teixit productiu i mercat laboral. L’anuari també posa de manifest quines són les fites a nivell europeu de cara al 2020 i on se situa el context barceloní, metropolità i català, tot assenyalant i dimensionant el dèficit sistèmic de titulats en FP. Algunes conclusions en aquesta anàlisi han estat: 1) són minoria el graduats d’FP que no treballen, 2) cada cop més graduats en FP accedeixen a la Universitat, 3) els gra- duats en FP registren la taxa de temporalitat contractual més baixa i, 4) l’oferta d’FP està molt vinculada al teixit productiu de la ciutat i preparada per a donar resposta als requeriments de qualificacions futures de les nostres empreses. -------------------------------------------------------------------------------------------------------- Foto: Fundació BCN Formació Professional /28 Els primers resultats de I’Anuari FP es van presentar el 19 d’octubre, a l’Institut Escola de Mitjans Audiovisuals (EMAV) de Barcelona i va comptar amb una assistència massiva de mitjans de comunicació i la participació de l’Alcalde de Barcelona, Sr. Jordi Hereu, la Regidora d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona, Sra. Montserrat Ballarín i el gerent de la Fundació BCN Formació Professional Sr. Ricard Coma. En aquesta presentació, l’Alcalde de Barcelona, Sr. Jordi Hereu, va refermar el com- promís de la ciutat amb la formació profesional i va ressaltar quant important represen- ta la formació per a obtenir els nivells de qualificació que el teixit econòmic de la ciutat i de la seva àrea metropolitana requereixen. La Sra. Ballarín, Regidora d’Educació, va destacar la rellevància de l’estudi, en tant que és la primera publicació d’ordre estatal que agrupa les dades de l’àmbit acadèmic i laboral en matèria d’FP, mentre que el gerent de la Fundació va fer públics els principals resultats de l’estudi. Per facilitar l’accessibilitat oberta a les dades i indicadors de l’estudi a tota la comunitat educativa, s’ha creat un nou espai Observatori FP en la web de la Fundació, www.fun- daciobcnfp.cat, el qual conté: les dades més destacades de la publicació, abordant el sistema d’FP des d’una perspectiva integral, tot relacionant el sistema d’FP amb el mercat laboral de la ciutat i de l’AMB; el document final publicat en format pdf Anuari FP 2010: Mercat de Treball i Formació Professional a Barcelona, així com d’altres pu- blicacions en matèria d’FP; informes i articles publicats sobre FP; i indicadors en clau internacional, recursos documentals i un glossari d’FP. -------------------------------------------------------------------------------------------------------- web: www.fundaciobcnfp.cat 29/ Els sectors econòmics emergents i la Formació Professional a la RMB L’estudi “Els sectors econòmics emergents i la formació professional a la RMB. Una anàlisi de necessitats a Logística, Medi Ambient, Media i Biotecnologia” ha estat impul- sat per la Fundació BCN Formació Professional amb la col·laboració de la Cambra de Comerç de Barcelona, el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB) i la Diputació de Barcelona. L’avançament de resultats i recomanacions polítiques es va presentar el dia 21 d’octubre a la casa Llotja de Mar de Barcelona. L’objectiu de l’estudi va ser analitzar el grau d’adequació de l’actual oferta de forma- ció professional a les necessitats de qualificació dels sectors productius amb futur de Barcelona i la seva Regió Metropolitana. L’estudi proporcionà evidències rellevants que poden contribuir al disseny d’una oferta de formació professional sensible a les transformacions de les ocupacions i a la representativitat empresarial en el territori, des del convenciment que només amb la implicació de tots els actors es podrá fer una planificació de l’oferta formativa adequada que aporti valor al teixit empresarial. L’estudi va permetre anticipar, identificar i formular quines són les demandes de quali- ficació dels professionals d’alguns sectors emergents a la regió metropolitana de Bar- celona: Logística, Mèdia, Biotecnologia i Medi ambient, especialment en les franges mitges de qualificació. En aquest sentit, es considerà la importància d’analitzar l’encaix entre l’oferta i la de- manda del mercat laboral en els sectors d’activitat econòmica emergents a la regió, /30 per poder identificar les competències clau necessàries pel personal tècnic, així com Els sectors econòmics la manera en la que es formen els professionals que les reuneixen. Contribuir a respon-dre aquestes preguntes és imprescindible per poder dissenyar una oferta formativa emergents i la Formació que sigui d’utilitat per a la capacitació del capital humà. Professional a la RMB Les principals conclusions i propostes, a grans trets, que planteja l’estudi són les següents: - Planificació integrada del sistema de formació i qualificació professional. - Agregació estratègica de l’oferta formativa als clústers econòmics en el territori. - Aposta pel professorat especialista en els centres de formació inicial. - Impuls de polítiques de formació i qualificació professional basades en l’evidència. -------------------------------------------------------------------------------------------------------- Foto: Fundació BCN Formació Professional 31/ La presentació de l’estudi va córrer a càrrec de la taula Presidencial, formada per les personalitats següents en representació del diferent partenariat: Sr. Josep Arcas, President de la Fundació BCN Formació Professional. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- Sr. Miquel Valls, President de la Cambra de Comerç de Barcelona. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- Sra. Montserrat Ballarín, Regidora d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- Sra. Carme Garcia, Presidenta de l’Àrea d’Educació de la Diputació de Barcelona. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- Sr. Francesc Santacana, Coordinador general del Pla Metropolità de Barcelona. En acabat de les intervencions de les diferents personalitats de la Taula Presidencial, es presentaren l’avançament de conclusions i recomanacions polítiques a càrrec dels membres de la Taula Tècnica, formada per les persones següents: Sr. Joan Trullen, Director del IERMB, l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- Sra. Teresa Lloret, Directora de l’Observatori FP, de la Fundació BCN Formació Professional. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- Sr. Oscar Valiente, Investigació del CERI, Centre per la recerca i la Innovació Educati- va, de l’OCDE. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- Sr. Vittorio Galletto, Investigador del IERMB, l’Institut d’Estudis Regionals i Metropoli- tans de Barcelona. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- Sr. Francesc Solà, Director de la Consulturia TRANS. -------------------------------------------------------------------------------------------------------- Fotos: Fundació BCN Formació Professional /32 Els resultats i conclusions de l’estudi es van publicar en quatre llibres, un per a ca- dascun dels sectors emergents analitzats, que han estat distribuïts a les empreses, entitats i centres d’FP que están relacionats amb aquests sectors professionals. 33/ Tribuna FP El cicle Tribuna FP encetat el 2010 és un espai sistemàtic d’anàlisi i tractament d’aquells temes principals que afecten la realitat de la Formació Professional per tal d’obrir línies de debat i de discussió col·lectives, estimulant la cooperació entre centres i l’aprenentatge mutu, impulsant línies de millora de la qualitat i la innovació, i contribuint a la revisió i l’anàlisi de les polítiques que estan en marxa. Tribuna FP es va plantejar com un cicle de seminaris destinats a la reflexió, al debat i a l’anàlisi en profunditat entorn a algunes qüestions clau de la Formació Professional amb la participació directa dels equips directius dels centres d’FP, acadèmics, agents socials i experts. La metodologia de treball dels seminaris va ser l’exposició principal del tema a càrrec d’un conferenciant, un col·loqui del conferenciant amb els assistents i un posterior de- bat per a contrastar els pensaments i les diferents posicions dels representats. De cada seminari es va publicar una relatoria per fer-ne difusió general així com ma- terials audiovisuals que recullen els principals continguts plantejats. En total, durant el 2010 s’han portat a terme 5 Tribunes: 1a Tribuna FP: La Formació Professional davant dels reptes del segle XXI. Ponent: Conseller Delegat de 22@Barcelona, Sr. Josep M. Piqué. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 2a Tribuna FP: La Formació Professional i l’Educació Superior. Tendències internacio- /34 nals. Ponent: Xavier Matheu de Cortada, Cap de la Unitat de Planificació, Seguiment i Avaluació, European Training Foundation. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 3ra Tribuna FP: Formació Professional i competitivitat. Projecte de país. Ponent: Sr. Jorge Arévalo, ex Conseller de Formació Professional del País Basc. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 4rta Tribuna: FP, necessitats d’avui, reptes de demà. Debat pre-electoral dels princi- pals partits polítics que van concòrrer a les eleccions de Catalunya. Van participar en el debat el Sr. Francesc Colomer (PSC), el Sr. Jordi Roig (CiU), la Sra. Nuria Pi (ERC), el Sr. Rafael López (PP) i la Sra. Laura Massana (ICV). ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 5a Tribuna FP: Cultura de centre, lideratge i planificació estratègica. Ponents: Sra. Ma- ria Abellanet, Directora General i Consellera Delegada del grup CETT i Sr. José Antonio Martín, Director de l’Escola d’Hoteleria i Turisme de Barcelona (EHTB). Aquesta tribuna es va basar en un diàleg inicial en el que els dos ponents van contrastar els seus mo- dels de direcció, estratègia i autonomia de centre. El resultat de totes les aportacions, reflexions i conclusions d’aquest cicle de tribunes quedarà recollit en una publicació final que es presentarà durant el 2011 en una jor- nada ad hoc. 35/ Campanya FP 2010 La Campanya FP: Futur i Present pel curs 2010-2011 va tenir com a finalitat visualitzar la formació professional com una opció acadèmica al llarg de la vida i per tant oberta a totes les persones i col·lectius que durant la seva trajectòria professional decideixin ampliar els seus coneixements i acreditar els ja adquirits completant un títol de forma- ció professional. La Campanya va ser presentada per l’Alcalde de Barcelona, Sr. Jordi Hereu, el President de la Fundació, Sr. Josep Arcas i la Regidora d’Educació, Sra. Montserrat Ballarín, a qui van acompanyar els tres testimonials de la campanya i una nodrida representació de patrons de la Fundació per fer palès el seu compromís amb la formació professional. Entre els patrons assistents, el Sr. Pere Fàbregas, Director General de Gas Natural, el Sr. Josep González, President de Pimec, el Sr. Miquel Valls, President de Cambra de Comerç de Barcelona, la Sra. Maria Dolors Rius, Secretària d’Educació de la Generali- tat, el Sr. Josep Maria Àlvarez, Secretari General d’UGT, el Sr. Àngel Crespo, Secretari de CC.OO del Barcelonès. També es va comptar amb el suport d’algunes empreses col·laboradores com SEAT, Fundació del Vidre, Sigma i Bayer Materialscience. La presentació de la Campanya FP 2010 va realitzar-se a l’Institut Narcís Monturiol, una de les referències en les especialitats de la família professional de Química de la ciutat. La Campanya va tenir presència notable a la ciutat. Com cada any es va editar la Guia de la FP amb tota la informació de l’oferta acadèmica, els centres d’FP i els re- cursos que la ciutat posa a disposició de totes les famílies i estudiants de Barcelona per orientar-los i acompanyar-los en la presa de decisió. La Guia Formació Profes- sional a Barcelona 2010/11. Informació i Recursos és una eina imprescindible per a l’orientació dels joves i conté una detallada informació dels més de 200 títols que s’imparteixen a la ciutat, les vies d’accés i les sortides professionals de cadascuna. La força de la campanya se centrà en la formació professional com a via per a reciclar-se, reenganxar-se, reorientar-se o requalificar-se. /36 -------------------------------------------------------------------------------------------------------- Foto: Fundació BCN Formació Professional La Guia es va adreçar a estudiants i, paral·lelament, a treballadors en atur, treballadors en actiu i treballadors que volen acreditar els seus coneixements o experiència pro- fessional, empreses que necessiten requalificar els seus treballadors o persones que volen canviar de sector professional. En aquest sentit, l’FP ofereix diverses alternatives i incorpora el testimoni de persones d’edats diferents, que en situacions vitals distintes, expressen els motius pels quals han optat per estudiar formació professional i il·lustren com l’FP els ha donat una resposta. La distribució de la Guia es va fer amb tramesa directa a totes les famílies de Barce- lona amb joves en edats compreses entre els 16 i 18 anys, com també a través dels principals diaris del país, els Punts d’Informació Juvenil (PIJ) dels diferents districtes i les Oficines d’Atenció Ciutadana (OAC). També es van enviar exemplars als centres de formació professional de la ciutat i als centres de secundària per ser-los útils en la seva tasca d’orientació acadèmica i professional als alumnes. 37/ 5.2 Àrea FP i Empresa L’àrea FP i Empresa té per finalitat impulsar totes les oportunitats que sorgeixin per a posar en relació l’FP de Barcelona amb el teixit productiu de la ciutat i la seva área metropolitana. Aquesta col·laboració amb les empreses es concreta en projectes que promocionen la formació profesional a través dels centres d’FP i els seus estudiants i que contribuieixen a la millora del procés de transició al món del treball. Entre les seves funcions es troben: • Impuls de projectes per a la millorar de la relació de l’FP amb l’empresa • Foment d’iniciatives per a consolidar una cultura emprenedora • Promoció dels valors i actituds professionals entre els estudiants • Oferir una orientació professional i inserció laboral als joves La concreció d’aquestes funcions ve donara per les actuacions següents: • Fomentar els valors del treball com a competència clau de la professió. • Incrementar les oportunitats d’inserció laboral dels joves graudats d’FP. • Augmentar el compromis de les empreses amb l’FP de la ciutat. • Donar suport a les empreses en el procés d’acreditació dels seus treballadors. • Facilitar un disposistiu de difusió i informació de la formació bonificada a empreses. • Augmentar la qualitat de les estades en pràctiques dels estudiants a l’empresa. • Afavorir el reconeixement dels bons estudiants de formació professional. • Promoure la cultura emprenedora entre els estudiants d’FP. • Facilitar la difusió i el coneixement de l’oferta formativa d’FP de la ciutat. • Acompanyar en el procés d’orientació dels joves i les seves famílies vers les opcions que ofereix els estudis de Formació Professional a Barcelona. Durant aquest any 2010 s’han desenvolupat els projectes següents: /38 INFORMA’T Fòrum virtual entr@lumnes FP La Fundació ha participat per segon any consecutiu en la campanya INFORMA’T de la Regidoria de Joventut. Enguany la campanya ha comptat amb diferents activitats totes elles vinculades a la informació i orientació acadèmica dels joves estudiants d’ESO i Batxillerat, com l’exposició “I després de l’ESO què”, xerrades sobre Cicles Formatius i estudis univer- sitaris, tallers de l’aplicatiu P22p i el Fòrum entr@lumnes. L’activitat del Fòrum entr@lumnes permet que els estudiants que están interessats en realitzar algun cicle formatiu puguin conversar a través del fòrum virtual amb altres joves que cursen aquests estudis en centres d’FP de Barcelona. El fòrum és un canal per establir un diàleg entre iguals i dóna l’oportunitat als joves a plantejar aquelles qüestions acadèmiques com d’altres relacionades amb el contingut de les matèries, el professorat o les instal·lacions del centre. Els resultats d’aquesta activitat han estat els següents: • Es van realitzar 348 intervencions durant els dies que va durar el fòrum. • 79 estudiants d’FP van participar com a voluntaris subministrant informació de mé de 42 cicles formatius corresponents a les 20 famílies professionals que s’imparteixen a Barcelona. • En els dies que va durar el fòrum, es van plantejar 75 qüestions relacionades amb els estudis de formació professional. 39/ Premis FP Emprèn Enguany la Fundació ha portat a terme la primera edició dels Premis FPemprèn per a estudiants de cicles formatius de Grau Superior de la ciutat de Barcelona. La finalitat dels premis és el reconeixement als millors projectes de caire emprenedor desenvo- lupats pels estudiants d’FP de la ciutat i al mateix temps fomentar entre l’alumnat els valors d’una cultura emprenedora. Els premis es van lliurar en el marc de la fira del Dia de l’Emprenedor al recinte firal de Montjuïc. Tots els estudiants de Grau Superior han de superar un mòdul formatiu del títol que estudien que inclou l’elaboració d’un projecte empresarial que es realitza en equips de treball. Aquest projecte es treballa durant el segon curs i és un exercici pràctic de creació d’empresa o de producte que fomenta la creativitat i l’esperit empresarial dels estudiants i que en alguns casos es tradueix en bones idees de negoci. Aquest projecte empresarial resulta de vital importància per a l’adquisició de les com- petències professionals de tot estudiant i en conseqüència per a la corresponent qua- lificació professional dels titulats. Aquests projectes empresarials posen de manifest els aprenentatges assolits des d’una perspectiva global i evidencien en un context pràctic la capacitat dels estudiants per a la creació d’una idea, d’un negoci o d’una empresa. Per això, els Premis FPemprèn fan visibles aquests projectes i ajuden a potenciar el re- coneixement social de la formació professional, motivant als centres FP i a l’alumnat a treballar el projecte empresarial amb major profunditat i pensant en clau de viabilitat. Els Premis FPemprèn contemplen un pla de formació en emprenedoria, a càrrec de Barcelona Activa, per a tos els participants i la possibilitat d’un procés d’incubació pel projecte guanyador. El valor que afegeix aquesta iniciativa és que els projectes són el resultat d’un procés de treball exhaustiu que haurà estat avaluat per diferents agents, la qual cosa permet garantir un millor resultat final. /40 Aquesta activitat s’incardina des dels mateixos centres d’FP i compta amb els equips de professors que participen en el projecte com a tutors perquè valorin l’elecció d’aquells projectes que compleixen les condicions de qualitat definides en les bases a fi de presentar-los al concurs final, en el qual una comissió avaluadora formada per diferents professionals tria les propostes més significatives i que millor representen l’esperit emprenedor i innovador. Els principals objectius dels Premis FPemprèn són: • Impulsar la creació i disseny de projectes empresarials innovadors. • Detectar la qualitat i l’excel.lència dels projectes empresarials d’FP. • Fomentar la cultura emprenedora entre els estudiants i els centres d’FP. • Afavorir una inserció laboral des del treball per compte propi. • Potenciar iniciatives empresarials per esdevenir empreses del territori. La comissió de valoració dels Premis FPemprèn ha estat formada per 6 membres de distintes àrees que aportaren diferents visions a l’hora d’avaluar els projectes. Els membres han estat: • Joan Hidalgo, Consorci d’Educació de Barcelona. • Isabel Comas, Barcelona Activa. • Cèlia Rovira, Cambra de Comerç de Barcelona. • Vicens Andreu Escribà, Institut Escola de Mitjans Audiovisuals (EMAV). • Ramon Sanmiquel, Escola Tècnica Professional Xavier. • Mercedes Gálvez, Fundació BCN Formació Professional. 41/ Taula 8. Relació de centres i projectes presentats. -------------------------------------------------------------------------------------------------------- Font: Fundació BCN Formació Profesional La comissió d’avaluació, després de valorar els diferents plans d’empresa dels 18 pro- jectes acceptats, va considerar en la reunió efectuada el dia 14 de juny del 2010, que els tres projectes finalistes del concurs eren: Healthy live: un projecte que es basa en crear un espai de relaxació i de teràpies al- ternatives destinat principalment a treballadors amb jornada partida. Les seves autores eren del segon curs del cicle de grau superior d’Administració i Finances de l’Escola Tècnica Professional Xavier. Kartec: una idea de negoci basada en la integració en els carros de la compra d’un dispositiu per llegir codis de barres, dels estudiants de segon curs d’Administració i Finances del Centre d’Estudis Sant Francesc. Clip in: la idea de negoci d’aquest projecte era la creació d’una productora amb l’objectiu principal d’originar un punt de trobada entre joves i professionals séniors, dels estudiants de l’Institut Escola de Mitjans Audiovisuals (EMAV). L’acte de lliurament de premis va tenir lloc en el marc del Dia de l’Emprenedor a Fira de Barcelona, que simbolitzà molt bé l’esperit del concurs. A l’acte van assistir la totalitat dels estudiants dels 18 projectes presentats, acompa- nyats de tutors i d’una àmplia representació dels Centres d’FP i de les institucions que donaven suport als premis, com Barcelona Activa, Cambra de Comerç de Barcelona i el Consorci d’Educació de Barcelona, així com representants del món empresarial i de l’Administració Local. /42 -------------------------------------------------------------------------------------------------------- Foto: Fundació BCN Formació Professional La taula de lliurament de premis va estar presidida pel 1er Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Barcelona l’ Il.lm. Sr. Jordi William Carnes, per la Regidora d’Educació i Vicepresidenta del Consorci d’Educació de Barcelona, la Il.lma. Sra. Montserrat Ba- llarín i el President de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de la Ciutat de Barcelona, l’Excm. Sr. Miquel Valls. També es va poder comptar amb la presència del Sr. Christian Fernàndez, Sénior Manager de l’empresa BcnHighgrow que va fer una conferència dirigida principalment als alumnes, en la que es va parlar de persones emprenedores i dels valors associats a la cultura de l’emprendre. Després de la intervenció del Sr. Christian Fernàndez, es va procedir al lliurament de diplomes a tots els participants i un xec-regal per a una formació a Barcelona Activa en el marc del projecte “Idees amb Futur”. Els tres projecte finalistes van rebre un guardó elaborat per la Fundació del Vidre de Barcelona. El projecte guanyador també va rebre un notebook per a cada membre, patrocinat per l’empresa SIGMA Gestión Universitaria. Als membres dels altres dos projectes finalistes se’ls va lliurar un MP4. 43/ -------------------------------------------------------------------------------------------------------- Foto: Fundació BCN Formació Professional /44 També es va editar una publicació de tots els projectes que es van presentar als Pre- mis FPempren. El document recull la idea clau del projecte, l’origen de negoci i la des- cripció del producte o servei dels 18 projectes presentants, així com els estudiants de Formació Professional que l’han realitzat, el centre d’FP al que pertanyen, el cicle for- matiu que estudiaven i el nom del professor que ha tutoritzat el projecte empresarial. 45/ Cultura del treball La finalitat principal d’aquest projecte és fomentar la cultura del treball i els valors so- bre els quals es sustenta per assolir una millora del nostre capital humà i l’optimització del procés de trànsit cap al món laboral dels joves de la Formació Professional en el context d’una ocupació de qualitat, que permeti reforçar el desenvolupament econò- mic i social de Barcelona. És des d’aquesta finalitat que neix la necessitat de reconèixer, però sobretot de con- sensuar, quins són aquests valors que fomenten la nostra cultura del treball i ajudar a transmetre’ls al nostre alumnat per tal de preparar-los per a afrontar, de la millor mane- ra possible, el repte de la seva inserció laboral. El projecte Cultura del Treball, a més, vol confeccionar un recull de bones pràctiques que serveixi de referència per a la transmissió d’aquests valors als estudiants de for- mació professional. Els objectius del projecte són: 1) identificar els principals valors associats al fet social del treball, 2) potenciar els valors del treball com a mitjà de realització personal i professional, 3) descriure els valors de cada sector professional atenent a la igualtat d’oportunitats i de gènere i, 4) elaborar un model de bones pràc- tiques que relacioni l’exercici dels valors amb les principals activitats de cada sector professional. En les primeres sessions de treball, els membres del món educatiu van debatre i van consensuar un llistat de valors que consideraren comuns al llarg de la història mo- derna del treball. Aquests valors són considerats clau en les relacions sociolaborals: responsabilitat, respecte, autoconeixement, flexibilitat, treball en equip i iniciativa. En les sessions de treball posteriors els acompanyaren representants del món econò- mic en cadascuna de les famílies professionals a estudi. Amb ells es van contrastar i ratificar aquests valors clau i s’identificaren aquells més destacats en els seus respec- tius sectors professionals (turisme, manteniment, informàtica i sanitat). /46 En darrer terme, es van relacionar aquests valors amb una selecció de bones pràcti- ques dels centres d’FP i tot plegat es recollí en una publicació del document “CULTU- RA DEL TREBALL, la clau de la competència professional”. La Presentació del llibre va fer-la la Regidora d’Educació i Vicepresidenta del Consorci d’Educació de Barcelona, Sra. Montserrat Ballarín, i va ser distribuït a tots els centres d’FP de Barcelona així com a les empreses col·laboradores de la Fundació. 47/ Jornades Valors Sectorials ------------------------------------------------- La difusió i treball posterior dels resultats es realitzà a través de 4 jornades sectorials amb estudiants i professors, i amb el testimoni d’empresaris i directius de cada sector. Aquestes jornades van ser molt útils per apropar als estudiants els valors recollits en el llibre i generar un debat directe entre empresaris i estudiants. • Família Hoteleria i Turisme --------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- La jornada se celebrà el dimecres 24 de febrer a la sala d’actes de l’Institut Escola d’Hoteleria i Turisme de Barcelona (EHTB). En aquesta primera jornada es va comptar amb la presència d’Ismael Prados, assessor cuiner especialitzat i Meritxell Tomàs, res- ponsable de l’Àrea Laboral del Gremi d’Hotels de Barcelona, moderats per la professora del centre Sra. Ester Segovia. -------------------------------------------------------------------------------------------------------- Foto: Fundació BCN Formació Professional /48 ------------------------------------------------- • Família Instal·lació i Manteniment --------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- El 23 de març se celebrà, a la sala d’actes de l’Escola Tècnica Professional el Clot, la segona jornada de valors sectorials, en aquest cas, d’instal·lació i manteniment. En aquesta jornada es va comptar amb la presència del Sr. Àngel Hermosilla, Director Ge- neral d’Unió Patronal Metal·lúrgica (UPM) i del Sr. Fidel Crespo responsable de formació a l’Escola d’Aprenents de SEAT, moderats pel professor del centre Sr. Isaias Bueno. • Família Sanitat --------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- La tercera jornada de valors sectorials d’aquest projecte va tenir lloc el 28 d’abril i se celebrà a la sala d’actes de l’Institut Bonanova. En aquesta jornada els ponents van ser Sr. Jordi Salvador, Adjunt de Direcció d’Infermeria de Badalona Serveis Assistencials, i la Sra. Imma García, Responsable de Selecció de l’IMAS. En aquest cas, la Sra. Rosa Dorca, coordinadora d’FP del centre, va presentar i moderar als ponents. • Família Informàtica --------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- L’última jornada de valors sectorials va ser la del sector de la informàtica. Aquesta jorna- da era de tancament del projecte i se celebrà a CaixaFòrum el dia 26 de maig. Els po- nents van ser el Sr. Ramon Grau, Gerent de l’empresa SIGMA, Gestión Universitaria, i el Sr. Carles Gironès, Director tècnic del World Wide Quality Services. Aquesta jornada va comptar amb la Sotsdirectora de l’Area d’Acció Social de la Fundació La Caixa, la Sra. Montserrat Cabré, que va donar la benvinguda als més de 150 assistents. Va moderar els ponents, la Sra. Montse Soler, coordinadora d’FP de l’Institut La Guineueta. -------------------------------------------------------------------------------------------------------- Foto: Fundació BCN Formació Professional 49/ Jornades Valors Sectorials ------------------------------------------------- • Valoració de les jornades --------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- La valoració de les jornades per part dels estudiants va ser positiva. Els principals ítems es van valorar sobre 4 i la mitjana de les jornades va ser de 2,87. Gràfic 4. Resultats d’avaluació de les jornades. -------------------------------------------------------------------------------------------------------- Font: Fundació BCN Formació Profesional L’assistència a les jornades va ser molt alta, tant de professors com d’alumnes. La jorna- da que va comptar amb un nombre més alt de participació va ser l’última, la correspo- nent a la família d’informàtica, amb més de 150 alumnes i 21 professors. Taula 8. Relació de professors i alumnes per jornada. -------------------------------------------------------------------------------------------------------- Font: Fundació BCN Formació Profesional /50 ------------------------------------------------- Fundació “la Caixa” i Projecte Educatiu de Ciutat (PEC) --------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- El Projecte “Cultura del Treball” va comptar amb el suport de la Fundació “la Caixa” i la col·laboració del Consorci d’Educació de Barcelona, el Consell de l’FP de Barcelona i l’Institut Municipal d’Educació (IMEB). “Cultura del Treball” és un dels 11 projectes es- tratègics que constitueixen el pla d’acció 2008-2011 del Projecte Educatiu de Ciutat de Barcelona (www.bcn.cat/educacio/pec). -------------------------------------------------------------------------------------------------------- Foto: Fundació BCN Formació Professional 51/ Concurs MECASEAT Les famílies professionals de Fabricació mecànica i Instal·lació i manteniment són fa- mílies que tot i estar en evolució i per tant tenir una àmplia sortida laboral no són una de les opcions formatives gaire escollida pels alumnes de formació professional. Des d’aquesta realitat, la Fundació BCN Formació Professional i SEAT van veure en l’organització del Concurs MECASEAT una opció adient per reconèixer l’experiència i preparació dels alumnes d’ambdues famílies professionals. Amb aquesta finalitat, durant el curs 2009-2010 la Fundació BCN Formació Professio- nal, juntament amb el Consorci d’Educació de Barcelona i l’empresa SEAT va orga- nitzar la primera edició del Concurs MECASEAT que reconeix als estudiants de grau mitjà més capacitats per a l’exercici de la seva futura professió, de les especialitats de Mecanització i Instal·lació i manteniment electromecànic de maquinària i conducció de línies, matriculats en els centres de formació professional de la ciutat de Barcelona. Els objectius d’aquest projecte són: a) Promoure el treball de qualitat en la realització de tasques professionals, b) Potenciar el prestigi de les professions vinculades a les especialitats que entren a concurs, c) Contribuir en la reflexió dels valors del treball i de la seva cultura, d) Donar suport a la difusió i publicació de les bones pràctiques profes- sionals i, e) Recolzar als centres d’FP per la seva labor tècnica i socioeducativa. Amb un màxim de 3 candidats per cadascun dels 7 centres d’FP participants, als estu- diants de segon curs de les especialitats a concurs que participaren, se’ls exigí la con- dició de tenir superat de forma satisfactòria el primer curs dels seus respectius cicles formatius. La participació dels/les estudiants va ser voluntària i comportà l’acceptació i compliment dels procediments de les proves individuals de taller. /52 Taula 9. Relació de centres i estudiants per especialitat. -------------------------------------------------------------------------------------------------------- Font: Fundació BCN Formació Profesional Tal i com reflecteix la taula anterior, en la modalitat de Mecanització van participar 14 estudiants per 8 estudiants de l’especialitat d’Instal·lació i manteniment electromecànic de maquinària i conducció de línies. Comissió tècnica --------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- Des de l’inici del concurs la Comissió tècnica es reuní per determinar quin tipus de prova es duria a terme. La Comissió tècnica va estar formada per: • 1 representant de la Fundació BCN Formació Professional. • 1 representant de l’Escola d’Aprenents de SEAT. • 4 professors de l’Escola d’Aprenents de SEAT (2 per a cada especialitat a concurs). • 3 professors d’FP de les especialitats del concurs. La seva presència va esdevenir molt important ja que va ajudar a establir el grau de dificultat de les proves en funció del nivell de l’alumnat. La Comissió tècnica s’encarregà de determinar el contingut de les activitats de la prova, la durada, els criteris d’avaluació i el mètode de puntuació del concurs. També, va dur a terme el seguiment de la preparació dels materials i avaluà als participants del concurs. Característiques de les proves --------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- Per la modalitat de mecanització els alumnes van generar una peça amb un seguit de moviments. Les proves per a la modalitat d’instal·lació i manteniment electromecànic de maquinària i conducció de línies constava de tres parts. Una primera, centrada en fer el cablejat elèctric mecanitzant un panell i fer-ne el muntatge. La segona part, centrada en fer el muntatge mitjançant determinats esquemes elèctrics i de connexió per comunicar tots els elements entre sí, i la darrera, programar l’automatisme amb plc’s. Els alumnes van disposar de 20 hores per realitzar les proves, de dilluns a dijous, de les 15.30h a les 20.30h. 53/ Acte de lliurament --------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- El 8 de maig de 2010 va tenir lloc el lliurament de premis del Concurs MECASEAT. La sala d’actes de l’Escola d’Aprenents de SEAT situada al Passeig de la Zona Franca a Barcelona va ser l’espai destinat per l’acte de lliurament de premis, coincidint amb la jornada de portes obertes de l’escola. A l’acte de lliurament de premis hi va assistir la Il·lustríssima Sra. Montserrat Balla- rín, Regidora d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona i Vicepresidenta del Consorci d’Educació de Barcelona, el Sr. Ramón Paredes, Vicepresident de Recursos Humans de SEAT, la Sra. Carme Massa, Directora de Centres del Consorci d’Educació de Bar- celona, el Sr. Ricard Coma, gerent de la Fundació BCN Formació Professional, directors i tutors dels centres participants al concurs, alumnes i les seves famílies. -------------------------------------------------------------------------------------------------------- Foto: Fundació BCN Formació Professional A tots els estudiants participants se’ls va lliurar un certificat acreditatiu de la seva par- ticipació i un obsequi gentilesa de l’Escola d’Aprenents de SEAT. Els guanyadors de cada modalitat del concurs van obtenir una Curs d’Especialització totalment gratuït a càrrec de SEAT. /54 -------------------------------------------------------------------------------------------------------- Foto: Fundació BCN Formació Professional En finalitzar aquest Curs d’Especialització amb grau d’aprofitament satisfactori, podrà possibilitar la incorporació a l’empresa SEAT com a treballador de plantilla, sempre d’acord amb les possibilitats i necessitats existents en aquell moment a l’empresa. 55/ XICS Carmel i entorn El 18 de maig es va presentar el Projecte XICS ‘Carmel i Entorn’. En aquest projecte la Fundació BCN Formació Professional ha participat molt activament perquè el cen- tre XICS s’impulsi en les instal·lacions de l’Institut Ferran Tallada, al barri del Carmel. Aquest fet facilitarà que els estudiants d’FP de les especialitats d’Integració Social, Animació Sociocultural i Activitats Físiques i Esportives del districte i de la ciutat pu- guin realitzar les seves estades en pràctiques en aquest projecte socioeducatiu. El centre XICS va iniciar el projecte a l’inici del curs escolar 2010-2011. Aquest és el pri- mer centre a Barcelona de la Xarxa Internacional de Centres Solidaris per a l’Educació i l’Esport que, des de l’any 2006, impulsa la Fundació del FCBarcelona a diferents països d’Amèrica Llatina, Àfrica, Europa i Àsia per atendre a nois i noies en situació de vulnerabilitat i/o risc d’exclusió social. -------------------------------------------------------------------------------------------------------- Foto: Fundació BCN Formació Professional /56 El XICS ‘Carmel i Entorn’ té capacitat per a uns 80 nois i noies, entre 10 i 16 anys, que estiguin en situació de vulnerabilitat i/o risc d’exclusió social. És un centre obert desti- nat a donar suport solidari i integral als beneficiaris des de diferents àmbits: educatiu, psicosocial, lleure, familiar i d’educació sanitària i nutricional. Al centre XICS s’ofereix reforç escolar, activitats esportives, tallers, classes d’informàtica, formació sociolaboral i orientació familiar. Aquest primer centre a la ciutat de Barcelona de la xarxa XICS l’impulsen l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació FCBarcelona, amb la col·laboració de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona, de la Fundació BCN Formació Professional, del Consorci d’Educació de Barcelona, de la cooperativa EDUVIC, amb la participació del Districte d’Horta-Guinardó i amb el suport de l’Obra Social de la Fundació “La Caixa”. El conveni de col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació FCBarcelona que fa possible la creació, execució i desenvolupament d’aquest projecte XICS ‘Carmel i Entorn’ té una vigència fins als curs escolar 2012-2013 prorrogables. Les activitats per als nois i noies es desenvolupen en horari extraescolar. -------------------------------------------------------------------------------------------------------- Foto: Fundació BCN Formació Professional 57/ Objectius principals del centre XICS ‘Carmel i Entorn’ -------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- • Lluitar contra l’abandonament i fracàs escolar dels nois i noies, entre 10 i 16 anys, més vulnerables i en risc d’exclusió social. -------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- • Oferir un programa de reforç escolar als nois i noies, entre 10 i 16 anys més vulnera- bles i en risc d’exclusió social, i que tinguin problemes de rendiment escolar. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- • Oferir un programa de suport en temes d’educació sanitària, hàbits saludables i nu- trició als nois i noies entre 10 i 16 anys més vulnerables i en risc d’exclusió social. -------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- • Facilitar l’accés a la pràctica esportiva als nois i noies entre 10 i 16 anys més vulne- rables i en risc d’exclusió social. -------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- • Oferir un programa d’atenció a les famílies dels nois i noies participants en el projecte per facilitar el seguiment de la vulnerabilitat a les unitats familiars. -------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- • Oferir sessions d’educació en higiene i salut a les famílies dels nois i noies beneficiaris. ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------ • Oferir un programa de pràctiques per alumnat de formació professional de l’IES Ferran Tallada o d’altres centres de la ciutat que estiguin cursant estudis de tècnic superior d’Integració social, tècnic superior en Animació sociocultural i tècnic superior d’Activitats físiques i esportives. /58 Inserció i orientació professional La Fundació ofereix un servei de borsa de treball pels graduats d’FP. En cap cas s’actua com una agència d’intermediació, però les ofertes de treball que arriben a la Fundació es canalitzen a través dels graduats de la ciutat. Aquest servei també actua de facilita- dor de llocs de pràctiques en empreses pels centres d’FP de Barcelona. Inserció laboral -------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- Pel que fa a la inserció laboral directa des de la Fundació, han estat 7 les empreses que han adreçat 9 ofertes de treball a partir de les quals s’han ofert 45 llocs de treball. S’han gestionat 63 candidatures i s’han cobert 18 llocs de treball. Alguns dels llocs que no han estat coberts no responien a perfils professionals específics. Gràfic 5. Inserció laboral. -------------------------------------------------------------------------------------------------------- Font: Fundació BCN Formació Profesional Pràctiques -------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- En relació a les estades en pràctiques, s’ha rebut petició de 10 ofertes per a 12 llocs de pràctiques, que corresponien a 9 empreses diferents. En aquest apartat no es com- puten les estades pràctiques en empreses realitzades en el marc del projecte Beca- Empresa. Pel que fa al servei d’Informació i Orientació, durant aquest exercici 2010 s‘han realit- zat més de 210 atencions individuals a estudiants i ciutadans, de les quals 2/3 parts han estat telefòniques i la resta atencions presencials. 59/ BECA EMPRESA El projecte Beca–Empresa ha estat pensat per consolidar l’aprenentatge pràctic dels estudiants de cicles formatius a través de les estades en pràctiques. El projecte Beca- Empresa promou ajuts a les pràctiques dels estudiants en aquelles empreses que presenten un compromís social vers la formació i que la seva activitat professional afegeix valor al procés d’aprenentatge de les competències professionals del títol en un context d’innovació tecnològica, innovació metodològica o innovació professional. Aquest projecte s’ha estat treballant des de les àrees d’informàtica, esports, integració social i educació infantil, dels títols d’FP que s’imparteixen a Barcelona. Aquest ha estat el cas de l’empresa col.laboradora SIGMA Gestión Universitaria pel que fa a les titulacions de Grau Superior d’informàtica. SIGMA és una agrupació sense ànim de lucre, constituïda al 1996 per un grup d’universitats públiques espanyoles, amb la finalitat de proporcionar solucions a les necessitats de gestió i procediments administratius. El gràfic 6 reflecteix que un total de 20 estudiants, provinents de 5 Centres d’FP diferents de Barcelona, van realitzar les seves pràctiques en aquesta empresa, dels quals 11 van obtenir una beca per continuar la seva estada, que un cop finalitzada originà 5 noves contractacions per part de l’empresa. Gràfic 6. Nombre de centres i estudiants participants. -------------------------------------------------------------------------------------------------------- Font: Fundació BCN Formació Profesional /60 61/ 5.3 Àrea de Mobilitat i Relacions Internacionals L’Àrea de Mobilitat i Relacions Internacionals té per finalitat la promoció i gestió de la mobilitat internacional d’estudiants i personal professional dels centres d’FP de Bar- celona. També li correspon a aquesta àrea la promoció i gestió de projectes europeus d’innovació i transferència educativa entre territoris i ciutats europees que formen part de l’Associació Xarxa FP. Les seves funcions són: • Foment de les relacions internacionals de ciutats i institucions educatives. • Gestió de la mobilitat d’estudiants, professors i membres d’equips directius. • Promoció de l’aprenentatge de llengües estrangeres. • Participació en programes europeus per a la innovació. Projecte Erasmus En el 2010 l’Organismo Autónomo de Programas Educativos Europeos (OAPEE) va atorgar a la Fundació 50 beques de mobilitat per a estudiants de cicles de Grau Su- perior dels centres de formació professional de Barcelona. Aquestes 50 beques, de 6 setmanes de durada cadascuna, van representar un total de 81 mesos de pràctiques en empreses dels països de la Unió Europea. El nivell d’execució de les beques ha es- tat del 94%, l’equivalent a que 47 estudiants han realitzat la seva estada de pràctiques de forma complerta. Tipologia dels estudiants beneficiaris En relació al gènere, dels 47 estudiants que van participar en el projecte el 32% eren homes i el 68% dones. Pel que fa a l’edat, la mitjana ha estat de 24 anys, sent la franja d’estudiants d’entre 18 i 24 anys la més representativa (62%). /62 Gràfic 7. -------------------------------------------------------------------------------------------------------- Font: Fundació BCN Formació Professional. Els 47 estudiants provenien de 15 centres d’FP de Barcelona, tots ells membres del Consorci Erasmus coordinat per la Fundació BCN Formació Professional. Gràfic 8. -------------------------------------------------------------------------------------------------------- Font: Fundació BCN Formació Professional. En relació als seus estudis, van participar estudiants de 19 cicles de Grau Superior di- ferents, corresponents a 10 famílies professionals distintes, entre les quals van destacar Serveis Socioculturals (10), Administració i Gestió (9) i Imatge i So (9). Gràfic 9. -------------------------------------------------------------------------------------------------------- Font: Fundació BCN Formació Professional. 63/ Ciutats de destinació -------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- Els estudiants Erasmus de Barcelona van realitzar les seves pràctiques a 13 ciutats europees de 6 països diferents. D’aquestes ciutats, 11 són membres de l’Associació Xarxa FP (entitat que va mobilitzar un total de 239 estudiants europeus durant l’any 2010). München va ser la ciutat amb més estudiants de Barcelona (14), seguida de Roma (6), Berlin (5), Rovaniemi (5) i Torino (4). Gràfic 10. -------------------------------------------------------------------------------------------------------- Font: Fundació BCN Formació Professional. Valoració dels estudiants -------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- En relació a la temporalitat de les beques (6 setmanes), el 82,2% dels estudiants van considerar que l’estada de pràctiques era massa curta i advoquen per ampliar la durada de la beca. Pel que fa als motius que van originar plantejar-se aquesta estada europea en pràctiques, 3 de cada 4 estudiants expressa la motivació d’augmentar la seva experièn- cia laboral, un 71% dels estudiants considerà que era una oportunitat per augmentar les seves competències lingüístiques, mentre que un bon nombre valora, en igual percen- tatge que l’anterior, l’experiència internacional i l’ampliació de coneixements. Gràfic 11. -------------------------------------------------------------------------------------------------------- Font: Fundació BCN Formació Professional. /64 Un altre dels aspectes avaluats és l’encaix de les empreses de pràctiques amb els perfils professionals dels estudiants. Un 64,5% dels estudiants considera que la relació entre funcions i tasques realitzades a l’empresa encaixen amb els estudis realitzats; per contra, un 18% afirma que va ser molt poca la relació entre la plaça de pràctiques i els seus estudis. Pel que fa al sentiment d’integració a l’equip i organització de l’empresa, el 91% dels estudiants ressalta que s’ha sentit molt integrat. Gràfic 12. -------------------------------------------------------------------------------------------------------- Font: Fundació BCN Formació Professional. En relació als aspectes que van millorar els estudiants gràcies a la seva estada de pràctiques, un 77,8% valora molt positivament per igual l’oportunitat de viure a l’estranger i gestionar una autonomia personal, com la importància de l’experiència laboral. La possiblitat d’augmentar el seu coneixement cultural i millorar les seves competències lingüístiques són altres aspectes que es valoren alt. Gràfic 13. -------------------------------------------------------------------------------------------------------- Font: Fundació BCN Formació Professional. Pel que fa a la valoració de la dotació econòmica de la beca5, un 29% considera la beca suficient per a cobrir la totalitat de la despesa (allotjament, transport i manuten- ció), un 33% afirma que ha cobert en gran mesura la despesa, mentre que un 38% considera la beca insuficient. En relació a la valoració general de l’estada en pràctiques i de l’experiència interna- cional, el 98% dels estudiants manifesten que ha estat una experiència positiva i la recomanan als joves estudiants de formació professional. 5 Les beques Erasmus del Consorci de Barcelona compten amb el cofinançament de la OAPEE, el Ministerio de Educación i Ciencia i la Fundació BCN Formació Professional. 65/ Aspectes econòmics -------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- L’import de la beca Erasmus 2010 va ascendir a 1.035€ mensuals (460€ finançats per l’OAPEE, 360€ per la Fundació BCN Formació Professional i 215€ pel Ministerio de Educación i Ciencia (MEC). La despesa mitjana dels estudiants ha estat de 1.036,79€ mensuals (368,22€ en allotjament, 447,36€ en manutenció i 242,32€ en transport). El cofinançament de l’OAPEE, el MEC i la Fundació BCN Formació Professional ha facilitat que les despeses generades durant l’estada no hagin estat en gran mesura sufragades per l’estudiant. En aquest sentit la quantitat finançada per la Fundació és un element cabdal per a la universalitat dels beneficiaris. Un estudi del Parlament Euro- peu6 denuncia que un 86% dels estudiants no participen en el programa Erasmus per motius econòmics. L’aportació de la Fundació aporta equitat al sistema i garanteix la selecció dels estudiants exclusivament per criteris meritocràtics. Gràfic 14. -------------------------------------------------------------------------------------------------------- Font: Fundació BCN Formació Professional. 6 Hans Vossensteyn et altres: Dirección General de Políticas Interiores de la Unión Europea (2010) Augmentar la participación en el Programa Eramus. Bruselas, Unión Europea. /66 Mobilitat d’equips directius La finalitat principal de la mobilitat d’equips directius és la formació, coneixement i contrast de sistemes europeus de formació professional. Enguany la mobilitat d’equips directius es va realitzar la setmana del 15 al 19 de novembre del 2010 a diferents ciutats dels Països Baixos. El grup de directius va estar composat per 6 directius de centres públics de la ciutat de Barcelona, 3 directius de centres concer- tats de la ciutat, 2 representants del Consorci d’Educació de Barcelona i 1 represen- tant del món empresarial. Els objectius d’aquesta mobilitat d’equips directius van ser: • Conèixer el sistema educatiu holandès (en el benentès que tradicionalment ha seguit una política educativa que ha proporcionat bons resultats a l’anàlisi de l’OCDE). • Conèixer la política educativa del sistema de Formació Professional holandès i concretament: La relació entre el sistema educatiu i el món productiu ----------------------------------------------------------------------------------------------------------------- Les accions encaminades a millorar l’èxit escolar ----------------------------------------------------------------------------------------------------------------- L’anàlisi de la gestió i el paper que tenen les pràctiques en les empreses en l’èxit del model ----------------------------------------------------------------------------------------------------------------- Les formes d’organització dels centres de formació professional ----------------------------------------------------------------------------------------------------------------- La labor i estratègia que el centre d’FP realitza en el procés de transició escola- treball. 67/ Agenda de visita -------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- Dijous 11 de novembre -------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 13:00-15:00 Sessió grupal i preparatòria de l’estada als Països Baixos a la seu de la Fundació. Informació, agenda i detalls de la visita. Distribució de la documentació i pautes relacionades amb els aspectes organitzatius. Dilluns 15 de novembre -------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 18.30-23.00 Barcelona - Rotterdam-Schipool (sortida) Dimarts 16 de novembre -------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 09:30-12:00 Visita al centre COLO de la ciutat de Zoertermeer. El sistema educatiu del Països Baixos. El sistema de formació professional holandès. El paper del centre COLO. 15:00-17:00 Visita a ECABO (Centre of Expertise) a la ciutat d’Amersfoort. Dimecres 17 de novembre -------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 9:30-12:00 MBO RAAD in Woerden. Presentació del centre professional, funcions que realitzen i objectius. 15:00-17:00 Visita al Mitsubishi Caterpillar Forklift Europe B.V a la ciutat d’Almere. La contribució de l’empresa en la formació dels professionals estudiants. Relació empresa i escola. Dijous 18 de novembre -------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 9:00-12:30 Visita al centre ROC a la ciutat d’Eindhoven. Estadístiques d’èxit escolar, vi- sió regional, sistema de finançament del centre, organització dels professionals i plans de carrera. Visita a les instal·lacions i aules del centre i intercanvi d’impressions amb estudiants i professorat. 14:30-16:00 Sessió de treball interna a l’hotel. Valoració general de la visita i aspectes destacables. Divendres 19 de novembre -------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 9:00-13:00 Visita al LOC ZADKINE a la ciutat de Rotterdam. Estadístiques d’èxit esco- lar, visió regional, sistema de finançament del centre, organització dels professionals i plans de carrera. Visita a les instal·lacions i aules del centre i intercanvi d’impressions amb estudiants i professorat. 13:00-14:00 Dinar al Zadkine Training Restaurant. 16:00-20.30 Rotterdam-Schipool-Barcelona (tornada). /68 Valoració -------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- El 82% dels membres dels equips directius que van participar en aquesta estada van valorar com a molt encertat el contingut de la visita i l’elecció dels Països Baixos. En relació a l’agenda i la qualitat de les visites realitzades per atendre els objectius, el 73% les van qualificar d’excel·lents i un 27% com a molt bones. En la mateixa línia de valoració es troben els seminaris i explicacions realitzades (54,5% excel·lents i el 45,5% molt bones). L’organització de l’estada és l’aspecte més ben valorat, un 90,9% opina que la organització de l’estada per part de la Fundació va ser excel·lent. Respecte a la valoració global de la visita, el 81% la valorà com a excel·lent i un 19% molt positiva. Entre els aspectes més valorats per part dels directius s’hi troben el coneixement i l’organització del sistema educatiu holandès (sobretot aquells aspectes relacionats amb les pràctiques dels estudiants i amb la implementació del model educatiu) i la possibilitat de conviure i crear xarxa amb altres membres dels equips directius de Bar- celona. Es ressalta especialment de tota la visita la importància d’observar el mercat laboral, adaptar els continguts curriculars o modificar l’organització dels centres per a fer més eficient el model d’FP català. -------------------------------------------------------------------------------------------------------- Foto: Fundació BCN Formació Professional 69/ Presència Internacional Una de les funcions de l’Àrea de Mobilitat és la participació en els fòrums i semina- ris que presentin continguts, experiències i projectes de caràcter internacional per estudiar les vies de col·laboració i participació que pot tenir la Fundació, així com la difusió del projecte fundacional. Durant el 2010 es va participar en: • Jornades organitzades per la Unió Europea durant la Presidència espanyola de la UE. Barcelona abril 2010. --------------------------------------------------------------------------------------------------------------- Titol: New skills for new jobs. Assistents: Responsables tècnics i polítics de Catalunya i dels diferents països de la UE amb responsabilitats en formació i treball. Objectiu: Valorar quines són les ocupacions amb més futur en els propers anys i els requeriments del mercat de treball pel que fa a la qualificació futura dels treba- lladors. • Jornades organitzades pel Ministerio de Educación i Ciencia durant la Presidència espanyola de la UE. Zaragoza maig 2010. --------------------------------------------------------------------------------------------------------------- Títol: El valor de las competencias en la Formación Profesional. Assistents: Responsables tècnics i polítics dels diferents territoris espanyols i dels diferents països de la UE amb responsabilitats en formació professional. Objectiu: Analitzar els valors de les competències en formació professional i l’accés a un lloc de treball, la situació del mercat de treball a UE en un escenari a 10 anys i les indicacions i prioritats de la UE pel 2020. • Assemblea General de l’Associació XARXA FP. Gandia novembre 2010. --------------------------------------------------------------------------------------------------------------- Títol: IX Assemblea General Assistents: Representants i polítics de les ciutats europees associades a XARXA FP i els Mobility Manager d’algunes d’aquestes ciutats. Objectiu: Estat de comptes de l’exercici, presentació de pressupost exercici 2011. Anàlisi de procediments de millora de gestió en le marc de la la norma ISO 9001 i presentació de la candidatura de les ciutats de Derry, Istanbul i Oulú. /70 • Visita d’una delegació educativa de Finlàndia. Barcelona febrer 2010. --------------------------------------------------------------------------------------------------------------- En el marc d’un programa europeu de mobilitat, una delegació de directors i represen- tants territorials de Finlàndia van visitar Barcelona. Des de la Fundació se’ls va expli- car el sistema de formació professional català i el paper de la Fundació, l’Associació Xarxa FP i el Consell de l’FP de Barcelona en el sí de la governança municipal i la gestió de la promoció de l’FP a la ciutat. Des de la Fundació se’ls va organitzar visites al Consorci d’Educació de Barcelona, a les empreses Bayer Materialscience i Sigma Gestión universitaria, així com a altres institucions educatives de la ciutat. -------------------------------------------------------------------------------------------------------- Foto: Fundació BCN Formació Professional 71/ 6. Resum Econòmic /72 6.1 Ingressos L’apartat dels ingressos de la Fundació per a l’exercici 2010 ha estat distribuït de la forma següent: • l’aportació principal ha seguit sent de l’Ajuntament de Barcelona a través de l’Institut Municipal d’Educació (IMEB) que per aquest 2010 ha representat el 58% dels ingressos, • els ingressos corresponents al finançament de projectes específics per part d’altres institucions o administracions per aquest 2010 ha estat del 32%, principalment provi- nents de l’Organismo Autónomo de Programas Educativos Europeos (OAPEE), • aquells ingressos derivats de les aportacions d’empreses i altres entitats col·laboradores ha estat del 10%. Gràfic 15. -------------------------------------------------------------------------------------------------------- Font: Fundació BCN Formació Professional. 6.2 Despeses L’apartat de les despeses de la Fundació i la seva distribució en aquest exercici ha estat la següent: • en el capítol de les despeses de personal de la Fundació, en el 2010 s’ha destinat el 44% del total. • en relació al capítol de despeses d’explotació, la Fundació ha destinat per aquest exercici també un 44%, principalment en l’execució dels projectes 2010. • els ajuts i beques destinats als estudiants ha suposat un 12% de la despesa total. Gràfic 16. -------------------------------------------------------------------------------------------------------- Font: Fundació BCN Formació Professional. 73/