2013 /2 01 1. Salutació 02 2. Presentació 04 3. Informació general 05 3.1 Marc de referència 08 3.2 L’FP en xifres 2013 22 4. Fundació BCN Formació Professional 23 4.1 Organització 24 4.2 Patronat i Empreses col·laboradores 30 5. Projectes 31 5.1 Àrea Observatori FP 44 5.2 Àrea FP i Empresa 73 5.3 Àrea Projectes Europeus i Relacions Internacionals 84 6. Resum econòmic 85 6.1 Ingressos 85 6.2 Despeses 86 7. Clipping 3/ Fundació BCN Formació Professional Pl. Espanya, 5, 1r 08014 Barcelona Telèfon: 93 413 21 01 Fax: 93 413 21 16 www.fundaciobcnfp.cat Barcelona s’ha consolidat definitivament com a referent en l’àmbit de la formació professional, una formació que ara com ara és cabdal per a la recuperació social i econòmica de la ciu- tat. Com a alcalde, disposar de dues eines potents i complementàries com són el Consorci d’Educació i la Fundació BCN Formació Professional per a la promoció,consolidació i creixe- ment de la formació professional em dona seguretat i tranquil·litat. La seva relació amb els centres educatius, les administracions i les empreses és una garantia de millora del sistema educatiu, assegurant una formació de qualitat que possibiliti una millor, ràpida i plena integració dels estudiants al món del treball. La formació professional està jugant un paper clau en la reactivació econòmica i en la lluita contra l’atur juvenil i el fracàs escolar. El compromís de l’Ajuntament amb els Programes de Qualificació Professional Inicial destinats a aquells joves provinents del fracàs escolar o de l’abandonament prematur, ha donat magnífics resultats en forma de retorn al sistema educatiu o bé d’inserció al món laboral. Una millor qualificació, especialització i la confluència amb les demandes del sector productiu són els eixos d’una bona formació professional. Barcelona disposa d’una magnífica xarxa de centres docents de diferents titularitats (públics, mu- nicipals, concertat, privats) , i la feina de tots ells dóna com a resultat la qualitat de la formació pro- fessional de la ciutat i el seu posicionament a nivell internacional. Encara són pocs els estudiants estrangers que vénen a estudiar fp a la ciutat, però sí que augmenten de manera important els intercanvis d’estudiants per a fer pràctiques laborals i estades de treball en empreses de l’àrea metropolitana. Els nostres estudiants són molt ben valorats i rebuts quan marxen a l’estranger, i la ciutat i l’àrea metropolitana disposa d’un excel·lent entorn empresarial per acollir als cada vegada més nombrosos estudiants provinents de l’estranger. Tenim evidentment reptes i oportunitats, que requereixen polítiques i actuacions innovadores i valentes, com poden ser avançar en la formació en alternança, l’FP dual, promoure els vasos co- municants entre l’FP i la Universitat i situar internacionalment la formació professional de la ciutat. Des d’aquestes línies, doncs, vull transmetre la voluntat i el compromís de la Fundació BCN Formació Professional de seguir treballant al costat de la Generalitat de Catalunya per impulsar una formació professional moderna, atractiva, tecnificada i tecnològica, amatent a les noves i canviants necessitats del mercat i que compti cada vegada més amb la implicació de les em- preses, per formar magnífics processionals i persones compromeses que puguin tenir un futur d’èxit i contribuir al desenvolupament i creixement de la ciutat i del país en general. Xavier Trias i Vidal de Llobatera Alcalde de Barcelona President Honorífic de la Fundació BCN Formació Professional 01/ Un any mes, des de la Fundació BCN Formació Professional, us volem presentar la memòria co- rresponent a l’any 2013. Al marge del capítol d’Informació general i dels corresponents al Patronat i Empreses col·laboradores i Resum econòmic, el gruix de la memòria està dedicat, com no podia ser d’una altra forma, als nostres projectes. Projectes que transmeten el fer i el ser de la Fundació, projectes que manifesten l’esperit d’estudi i investigació de la Fundació, el seu vincle inequívoc amb l’administració, els centres educatius i les empreses, i el seu aire europeu i alhora plenament dedicat i implicat amb la ciutat de Barcelona. Us explicarem i presentarem les activitats de les diferents àrees de la Fundació, Observatori FP, FP i Empresa i Projectes Europeus i relacions internacionals, on mostrem la feina feta amb constància i dedicació. De cada àrea de la Fundació, em permeto destacar algun projecte d’especial rellevància que trobareu més ampliat en el seu apartat corresponent. Pel que fa a l’Observatori hem de desta- car la publicació i presentació de l’Anuari FP 2013: Mercat de treball i FP a Barcelona i la Guia FP en format digital, tant un com l’altre referents obligats per al sector tant empresarial com educatiu al voltant de la formació professional. Pel que fa a l’àrea FP i Empresa, seguim amb els Premis FPemprèn, aquest any 2013 amb la 4a edició i consolidats ja com a reconeixement a la creativitat i a les idees emprenedores dels nostres estudiants. Tanmateix no podem deixar de fer esment en aquesta presentació a la implicació de la Fundació en la Mesura de Govern Pla 16-19 coordinant 28 programes PQPI (Programes de Qualificació Professional Inicial) des- tinats a aquells joves provinents del fracàs escolar o de l’abandonament prematur, programes amb un desenvolupament i resultats finals àmpliament reconeguts. I finalment des de l’àrea de Projectes Europeus i relacions internacionals, hem seguit apostant per les estades Erasmus i estades Leonardo fomentant les pràctiques o bé el treball en empreses de ciutat europees de l’associació Xarxa FP, i alhora la rebuda i gestió de l’estada dels estudiants provinents de les diferents ciutats europees. En aquest darrer aspecte hem de destacar la constatació de que Barcelona és cada vegada més un destí prioritari per als estudiants alhora de desenvolupar les /0 022 seves pràctiques o la seva estada de treball. Us vull comentar també uns canvis dins de l’estructura de la Fundació. El passat 8 d’octubre es va produir un canvi en la gerència. El patronat de la Fundació BCN Formació Professional va no- menar el Sr. Pere Ros Vidal com a nou gerent de la Fundació, en substitució del Sr. Ricard Coma, que es va reincorporar al seu centre educatiu el mes de setembre. Vull aprofitar l’oportunitat que em brinda la presentació d’aquesta memòria per agrair al Sr. Ricard Coma el seu treball, dedicació i impuls a la Fundació alhora que desitjar-li molts èxits en la seva nova etapa profes- sional, i transmetre la confiança en el Sr. Pere Ros, pel seu coneixement del món educatiu i per la seva experiència en el camp de la formació professional. Hem apostat i confiem plenament per aquesta designació servirà per continuar garantint I’impuls de l’FP a Barcelona i seguir treballant per una major implicació entre els centres de Formació Professional, les empreses i la ciutat. Aprofitant el canvi de gerència, l’estructura de la Fundació es va modificar amb el nomenament de la Sra. Montse Blanes com a directora de projectes i pel que fa al Patronat es va nomenar el Sr. Pere Fàbregas com a Vicepresident de la Fundació. Aquesta nova estructura pretén un enfortiment de la presidència, i una major coordinació de les àrees, que sens dubte incidirà en un millor aprofitament dels recursos i en una major potenciació dels diferents projectes de la Fundació. A tots tres els vull agrair la seva disponibilitat i dedicació. Finalment, recordar que aquesta memòria que teniu a les mans és el testimoni de la feina feta fruit del compromís amb la formació professional, un treball i un compromís que seria impossible sense el suport i col·laboració d’empreses, entitats i institucions que heu participat i col·laborat en els nostres projectes, i aquesta memòria ens serveix per deixar palès en forma de resum el que fem i el grau de compromís i col·laboració. De nou us vull donar el meu més sincer agraïment i i demanar-vos de seguir amb el compromís amb la formació professional Ramon Paredes Sánchez-Collado President Executiu 03/ 3 Informació general En aquest apartat aprofitem per destacar els canvis normatius i noves mesures que s’han produït durant aquest exercici 2013 i que incideixen de manera directa sobre la formació professional, canvis i mesures que evidencien la vitalitat i constant adequació de la forma- ció professional als reptes que el mercat i la societat en general demanden. Aquest capítol també inclou un segon apartat amb les principals xifres de l’FP d’aquest any 2013 en matèria d’ocupació, matrícula, graduació i inserció laboral. Aquestes dades un any més ens ajuden a reflexionar per saber cap on anem i les tendències que es van imposant en la formació professional, per tal d’adequar les necessitats de l’empresa i del mercat de treball ja que deixa veure els interessos que mostren els nostres joves en relació a les professions i al seu futur laboral. Tot plegat ens ha ajudat a comprendre millor l’ evolució i evidencia de nou el creixement constant i consolidació d’una formació professional reconeguda i de qualitat. /04 3.1 Marc de referència Marc normatiu i legal Aquest apartat destaca alguns dels canvis normatius i legislatius que s’han produït durant l’any 2013 i que incideixen de manera directa sobre la formació professional. Tal i com acabem de comentar, aquests canvis ens permeten veure quina és la tendèn- cia i traçabilitat del sistema de formació professional que es va imposant per adaptar- se a les necessitats de l’empresa i del mercat de treball, així com per afrontar els nous reptes que se li plantegen. Aquests canvis, tant suggerits des de l’administració educativa com des de l’àmbit em- presarial, fan evolucionar i mantenir en constant evolució el món de la formació profes- sional, fent d’aquests estudis una opció atractiva i de futur per al conjunt d’estudiants del país. Com l’any passat, Europa 2020 posa deures i fites en educació i ocupació a tots els països UE-27 i estableix tot un seguit d’indicadors que recomana tenir acomplerts a la data per fer front als reptes europeus. De manera més particular, la Comissió Europea va convidar als estats membres a tre- ballar en l’objectiu d’un conjunt de recomanacions imprescindibles per a la millora dels sistemes de formació professional europeus. L’ any 2013 ha estat un any de gran activitat i variacions pel que fa a canvis en la legisla- ció de l’FP, destacant entre d’altres la publicació de nous decrets per a l’ordenació dels títols en el seu pas LOGSE a LOE, com entre d’altres, el cicle formatiu de grau mitjà de cuina i gastronomia, el cicle formatiu de grau superior de vitivinicultura, el cicle formatiu de grau mitjà de serveis en restauració, el cicle formatiu de grau superior de projectes d’edificació, el cicle formatiu de grau mitjà de fusteria i moble, etc. Tanmateix la concessió de subvencions públiques per a la realització d’accions de formació del Programa de Qualificació Professional Inicial i els corresponents mòduls 05/ formatius en el Catàleg de Qualificacions Professionals de Catalunya i el Catàleg Modu- lar Integrat de Formació Professional. I també els ensenyaments conduents a l’obtenció del títol de la Generalitat de tècnic o tècnica en prevenció, extinció d’incendis i salva- ments a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, i de manera especial volem desta- car els convenis de col·laboració entre administració, empreses i centres docents per als diversos projectes de formació professional dual que s’han posat en funcionament al llarg de l’any 2013. En qualsevol cas, la normativa més important aprovada durant el 2013 ha estat la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE). Aquesta llei, que modifica tant la LOE com la LODE, des de la seva presentació en seu parlamentària al maig del 2013 fins a la seva aprovació final al desembre va estar sotmesa a un intens debat per part dels diferents agents educatius. Entre els principals aspectes de la llei que afecten a l’àmbit de l’FP destaca l’eliminació dels PQPI i la seva substitució pels Programes de Formació i Inserció (PFI), així com l’implantació de la Formació Professional Bàsica, que s’articularà al voltant de 14 titulacions. Aquí us deixem un recull dels canvis que en un futur s’hauran d’avaluar–ne els resultats per tal de veure si han estat adequats per assolir les recomanacions de la Comissió Europea. Entre les diverses ordres, decrets i resolucions destaquem les següents : DECRET 52/2013, de 22 de gener, pel qual s’estableix el currículum del cicle formatiu de grau mitjà de cuina i gastronomia. DECRET 53/2013, de 22 de gener, pel qual s’estableix el currículum del cicle formatiu de grau superior de vitivinicultura. ORDRE ENS/16/2013, de 17 de gener, per la qual s’inclouen diverses qualificacions pro- fessionals i els corresponents mòduls formatius en el Catàleg de Qualificacions Profes- sionals de Catalunya i el Catàleg Modular Integrat de Formació Professional. RESOLUCIÓ ENS/237/2013, de 28 de gener, per la qual es dóna publicitat a un conveni de col·laboració entre l’Administració de la Generalitat de Catalunya, mitjançant el Depar- tament d’Ensenyament, i l’Ajuntament de Tàrrega, Ros Roca Group, SL, la Corporació Alimentària Guissona, SA, i la Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Tàrrega. RESOLUCIÓ ENS/238/2013, de 29 de gener, per la qual es dóna publicitat a un conveni de col·laboració entre l’Administració de la Generalitat de Catalunya, mitjançant el Departa- ment d’Ensenyament, i Everis Consulting, It & Outsourcing Professional Services, per pro- moure, impulsar i desenvolupar, en règim d’alternança i amb formació dual, el cicle forma- tiu de grau superior de desenvolupament d’aplicacions web a l’Institut Esteve Terradas i Illa. DECRET 117/2013, de 19 de febrer, pel qual s’estableix el currículum del cicle formatiu de grau mitjà de serveis en restauració. /06 RESOLUCIÓ ENS/295/2013, d’11 de febrer, per la qual s’implanten els ensenyaments con- duents a l’obtenció del títol de la Generalitat de tècnic o tècnica en prevenció, extinció d’incendis i salvaments a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya. CONFLICTE POSITIU DE COMPETÈNCIA número 443-2013, en relació amb els articles 16.8, últim incís del paràgraf primer; 22.2; 30.5; 31.2 i disposició final primera del Reial decret 1529/2012, de 8 de novembre, pel qual es desenvolupa el contracte per a la formació i l’aprenentatge i s’estableixen les bases de la formació professional dual. RESOLUCIÓ ENS/1063/2013, de 13 de maig, per la qual s’obre la convocatòria pública per autoritzar establiments a impartir programes de qualificació professional inicial el curs escolar 2013-2014. DECRET 169/2013, de 28 de maig, pel qual s’estableix el currículum del cicle formatiu de grau superior de projectes d’edificació. DECRET 193/2013, de 9 de juliol, pel qual s’estableix el currículum del cicle formatiu de grau mitjà de sistemes microinformàtics i xarxes. RESOLUCIÓ ENS/1512/2013, de 28 de juny, per la qual es convoca el procediment d’avaluació i acreditació de competències professionals adquirides a través de l’experiència laboral o de vies no formals de formació, i se n’estableixen les bases. DECRET 197/2013, de 23 de juliol, pel qual s’estableix el currículum del cicle formatiu de grau superior d’administració de sistemes informàtics en xarxa. RESOLUCIÓ ENS/1973/2013, de 19 de setembre, de convocatòria per al reconeixement acadèmic dels aprenentatges assolits mitjançant l’experiència laboral o en activitats socials respecte del cicle formatiu de grau mitjà de prevenció, extinció d’incendis i salvaments. DECRET 241/2013, de 22 d’octubre, pel qual s’estableix el currículum del cicle formatiu de grau mitjà de jardineria i floristeria. DECRET 242/2013, de 22 d’octubre, pel qual s’estableix el currículum del cicle formatiu de grau superior de manteniment d’instal·lacions tèrmiques i de fluids. DECRET 244/2013, de 5 de novembre, pel qual s’estableix el currículum del cicle formatiu de grau superior d’educació infantil. DECRET 253/2013, de 19 de novembre, pel qual s’estableix el currículum del cicle forma- tiu de grau mitjà de fusteria i moble. LLEI ORGÀNICA 8/2013, de 9 de desembre, de Millora de la Qualitat Educativa, amb l’objectiu de reduir la taxa d’abandonament prematur de l’educació, millorar els re- sultats educatius d’acord amb criteris internacionals, millorar l’ocupabilitat i estimular l’esperit emprenedor dels estudiants. Els principis sobre els quals pivota la reforma són, fonamentalment, l’augment de l’autonomia dels centres, el reforç de la capacitat de gestió de la direcció dels centres, les avaluacions externes de fi d’etapa, la raciona- lització de l’oferta educativa i la flexibilització de les trajectòries. 07/ 3.2 L’FP en Xifres 2013 I. El nostre context actual de l’FP Actualment ja estem en condicions de plantejar l’unanimitat a l’hora de considerar a l’FP com un dels eixos de major transcendència per al futur professional de les persones, per a la competitivitat de les empreses i per al propi desenvolupament de qualsevol territori o país. Tot i que es poden identificar arguments a favor de considerar que “l’FP és la solució als problemes educatius i laborals actuals”, des de la Fundació BCN For- mació Professional considerem que aquest tòpic ha de superar-se, tractant d’assolir els grans reptes socials i formatius des d’una perspectiva més global i integradora dels diferents sistemes i subsistemes educatius. Si bé és cert que l’FP permet canalitzar la vocació personal i proveir d’aquelles compe- tències que permeten desenvolupar correctament una determinada professió, també és cert que un bon sistema d’FP resulta clau per tal de què el teixit empresarial disposi de treballadors qualificats, competitius i amb visió global sobre les necessitats que planteja l’actual context socioeconòmic. D’aquesta manera, conèixer l’estat actual de la formació professional a Barcelona és clau per avançar en les estratègies polítiques de ciutat. Alhora, cal conèixer i no perdre de vista els objectius de futur del nostre context europeu. És per aquest motiu, que un cop més es fa referència als reptes de futur definits en l’Estratègia Europa 2020. En el context europeu, Catalunya presenta un escenari força llunyà als reptes de futur marcats per l’horitzó 2020, i també poc propers a la mitjana dels països que integren la UE27. En termes generals, tant a la ciutat de Barcelona com a la resta de Catalunya i Espanya predomina un major pes dels nivells educatius inferiors que la mitjana dels països de l’OCDE, i també s’observa un volum important de persones que només te- nen estudis d’ESO o inferiors: gairebé una de cada dues persones disposa únicament d’estudis obligatoris, mentre que el promig dels països que integren l’OCDE és del 25%, gairebé 20 punts inferiors respecte a la ciutat de Barcelona. Tot i que les dades, al provenir de diferents fonts d’informació, poden tenir certes discrepàncies de registre, aquest fet no justifica les diferències significatives entre els territoris si no és per una tendència existent i fortament arrelada a l’estructura social i educativa del nostre terri- tori. Tot i així, si comparem les dades del 2013 amb anys anteriors es pot evidenciar un lleuger increment del percentatge de persones amb estudis superiors i post obligatoris així com una tendència a la disminució de la població amb estudis primaris. Aquesta dinàmica marca el camí cap a una homogeneïtzació lenta però progressiva cap a la mitjana de la resta de països de l’OCDE. /08 a. El nostre context actual Gràfic 1. Nivell d’estudis de la població entre 16 i 64 anys segons context territorial. ANY 2013 ------------------------------------------------------------------------------------------- * Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’EPA – 1r trim 2013 ** Font: OCDE, Education at a Glance, 2013 Nota: OCDE considera la població de referència entre 25 i 64 anys Aquest gràfic 1 dóna pas a presentar el context de la formació professional a Barce- lona. Tal com evidencia el gràfic, es tracta d’un escenari força pol·laritzat en termes dels nivells formatius de la població: trobem un volum significatiu de persones amb baixos nivells formatius i, alhora, un important percentatge de població amb estudis de formació professional superior o universitaris. Els diversos indicadors analitzats per al 2013 vinculats amb el mercat de treball estan relacionats directament amb aquesta polarització, comportant-se de forma clarament diferenciada entre les persones amb baixos nivells de qualificació i aquelles que tenen una formació i qualificació superior. Així doncs, les dades continuen assenyalant una clara dinàmica que tendeix a fer el pas d’un canvi estructural d’un model productiu centrat en les activitats més industrials pròpies del segle XX a un centrat en el coneixement i les noves formes de comunica- ció del segle XXI. Aquest canvi de paradigma afecta directament a les competències professionals que ja està demandant el mercat de treball i, per tant, també al procés d’aprenentatge i als perfils curriculars que cal desenvolupar i adequar des de la forma- ció professional. És important, doncs, a més de continuar treballant per adequar l’FP al mercat de treball, integrar el sistema de qualificacions professionals per tal de donar l’oportunitat als professionals d’adaptar-se a les noves demandes del mercat i, a més, amb el valor afegit que atorga una certificació professional. 09/ II. El context econòmic De forma més detallada i per tal de demostrar empíricament la tendència esmentada en l’apartat anterior, a continuació es presenten les dades sobre el mercat de treball i l’activitat econòmica a la ciutat de Barcelona i a la seva àrea d’influència. a. L’evolució del teixit productiu Les grans magnituds del teixit productiu de Barcelona, les empreses i els treballa- dors, reflecteixen la recessió econòmica actual. Al primer trimestre de l’any 2013 hi havia 69.414 empreses i una massa productiva de 926.990 treballadors, dels quals el 88% eren assalariats. Si comparem les dades amb l’any anterior, s’observa que s’ha produït una reducció dels llocs de treball en 3,24 punts percentuals, on els treballa- dors de règim assalariat són els que mostren una tendència negativa més marcada. Pel que fa al volum d’empreses a Barcelona cal dir que també s’ha reduït, i que tot i que ha estat una disminució menys important, no deixa de ser negativa (un 2,34% menys que a l’any anterior). No obstant això, si la comparació s’estableix entre les dades de 2013 i les del 2007, les xifres varien de forma important. D’aleshores ençà, des de l’any 2007 el nombre d’empreses s’ha reduït en gairebé en un 12%, és a dir, han desaparegut més de 9.500 empreses. En termes de massa productiva, les dades ens mostren una reducció del 14%, gairebé 140.000 llocs de treball menys. b. L’evolució del mercat de treball. El gràfic 2 mostra l’evolució del nombre d’assalariats entre els anys 2007 i 2013. Per una banda, podem constatar que el principal sector d’activitat a la ciutat de Barcelona és el sector serveis, que ocupa al 88% dels treballadors assalariats. En segon lloc (a molta distància) se situa la indústria, amb un 8,5% de treballadors, seguida de la construcció amb gairebé un 3% i, per últim, l’agricultura amb un pràcticament irrellevant 0,03% dels treballadors totals de la ciutat. En termes de l’evolució en el temps pel que fa a aquesta estructura productiva, a la ciutat de Barcelona és clara la tendència que apunta a què la població assalariada s’està desplaçant cap al sector serveis. Així, si analitzem el període comprés entre el 2007 i el 2013, podem observar un increment del seu pes, passant del 82% a més del 88%; per contra, la resta dels sectors econòmics han perdut força pes relatiu: la indústria ha passat de l’ 11% en 2007 al 8% en 2013, la construcció ha perdut la meitat de la seva població treballadora (de gairebé el 6% el 2007 fins a gairebé el 3% el 2013) i, pel que fa a l’agricultura, també s’ha produït una reducció significativa. /10 Si analitzem les dades absolutes que sustenten aquest gràfic també podem cons- tatar que el sector serveis és el que més destrucció d’ocupació ha generat en el període 2007-2013, ja que s’ha reduït en un total de 65.107 treballadors. El segon sector d’activitat que més treballadors assalariats ha perdut és la indústria (38.242) seguit de la construcció (30.931) i, finalment, de l’agricultura (2.001). Com a resultat d’aquestes evolucions sectorials la xifra total de treballadors assalariats de la ciutat de Barcelona s’ha reduït en 136.281 persones respecte a l’any 2007, fet que suposa una pèrdua mitjana anual d’ocupació de més de 22.000 treballadors. Lògicament aquesta tendència general es repeteix a l’hora d’analitzar l’evolució de l’ocupació per activitats econòmiques concretes, ja que són les activitats terciàries, ja sigui de serveis a les persones com a les empreses, les que menys disminueixen o, en casos concrets, augmenten el nombre d’ocupats. Gràfic 2. Evolució de la distribució dels treballadors as- salariats segons sector econòmic. Barcelona. 1r trim 2007 – 1r trim 2013 --------------------------------------------------------------------------------------------------------- Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’Observatori d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya 11/ Per últim, la taxa d’atur en 2013 creix (comparada amb la del 2012) en tots els àm- bits territorials analitzats fruit de la situació econòmica global que entre altres efectes implica la destrucció de llocs de treball. No obstant això, el ritme de destrucció és diferent, ja que la ciutat de Barcelona no només presenta uns nivells d’atur més baixos (un 18,20%, gairebé 10 punts percentuals menys que la taxa d’atur referida al conjunt de l’estat espanyol) sinó també un menor ritme de creixement de la desocupació. Per la seva banda la província de Barcelona se situa en una posició intermèdia en nivells d’atur (un 24,40%), però és la que presenta uns ritmes més elevats de variació nega- tiva. En qualsevol cas, aquestes dades mostren la greu situació econòmica on prop d’una de cada quatre persones no té feina en l’actualitat. En clau formativa, la dualitat dels nivells formatius de la població de Barcelona comen- tada anteriorment s’observa al llarg dels diferents components que integren el mercat de treball: l’ocupació, l’atur i la contractació. És a dir, hi ha un comportament en el mercat de treball clarament diferenciat entre les persones que tenen una formació es- pecialitzada superior i les que només disposen de titulacions bàsiques. Així, malgrat que la crisi econòmica afecta a tots els nivells d’instrucció, no és d’estranyar que els principals indicadors siguin més favorables a aquelles persones amb nivells formatius superiors: graduats en CFGS i estudis universitaris. Així, en termes d’atur, aquests dos col·lectius presenten unes taxes d’atur inferiors que la resta de nivells for- matius i estan menys temps buscant feina. Pel que fa a la contractació, presenten uns nivells de temporalitat inferiors. Probablement per aquests factors i altres de relacionats amb les condicions laborals (no menys importants), els graduats en FP són, de tots els nivells formatius, els que presenten un nivell de satisfacció més elevat en relació a la feina que desenvolupen, segurament perquè s’ajusta millor a la formació rebuda. c. Afiliació a activitats d’alt valor afegit El nombre de persones afiliades a activitats econòmiques d’alt valor afegit i d’alt con- tingut tecnològic mostren una tendència a l’alça en totes dues activitats a la ciutat de Barcelona, ja que l’any 2013 un de cada dos treballadors s’ocupa en activitats d’alt valor afegit i un de cada deu en alt contingut tecnològic. Es tracta d’uns valors superiors que els que presenta la RMB i Catalunya. /12 Taula 1. Persones afiliades a sectors estratègics sobre treballadors totals. Barcelona, RMB i Catalunya. 1r trim 2008 – 1r trim 2013 ------------------------------------------------------------------------------------------------------ Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Observatori del Treball de la Generalitat de Catalunya. La principal conclusió que mostren les dades és que les activitats que més ocupació han generat són les que tenen major valor afegit i contingut tecnològic i es tracta, en la majoria dels casos, d’activitats de serveis a les persones i/o a les empreses. Aquestes activitats que han generat més ocupació són, a més a més, pràcticament les mateixes que es van identificar el 2012, confirmant una tendència clara d’especialització a la ciutat al voltant d’aquestes activitats. En contraposició, les que més ocupació han destruït són, principalment, les relaciona- des amb l’àmbit de la construcció i que, per tant, no estan associades al coneixement ni al desenvolupament tecnològic. Un altre sector d’activitat força important en el teixit empresarial de la ciutat de Barcelona i que també ha destruït molts llocs de treball és el del comerç (tant a l’engròs com al detall), que tampoc està basat en el coneixement i on s’observa un decreixement en el nombre d’afiliats de més de 23.000 persones en els darrers sis anys. 13/ III. El context educatiu El curs 2012-2013 a la ciutat de Barcelona hi havia un total de 91 centres que oferien estudis de formació professional corresponents a un total de 154 cicles formatius. Dintre d’aquests cicles, 108 de tipus específic (d’ un total de 22 famílies professio- nals) i els restants 46 d’ensenyaments artístics i esportius. Entre els primers, 38 de grau mitjà (el 35%) i la resta, 70, de grau superior (el 65%). Aquesta mateixa propor- ció es lleugerament diferent entre els cicles de tipus artístic i esportiu (amb un 37% i un 63%, respectivament). Pel que fa a la titularitat, quatre de cada deu cursos ofertats als centres de la ciutat de Barcelona són de titularitat pública i la resta concertada o privada. Aquesta dis- tribució és significativament diferent de la del conjunt de Catalunya, on el 73% dels alumnes cursen estudis en centres públics. Per cicles formatius, l’oferta de CFGM es troba repartida majoritàriament entre els centres de titularitat pública o concertada, tot i que un 22,5% dels cicles oferts es troben a centres privats. En canvi, l’oferta de CFGS està més concentrada als centres de titularitat pública, que suposen gairebé la meitat del total, mentre que el 34% dels cicles es poden estudiar en centres con- certats i un 20% en centres privats. a. Evolució de la matriculació. Durant el curs 2012-2013, el nombre d’alumnat que va cursar estudis d’FP a la ciutat de Barcelona va ser de 30.766, xifra que representa un augment de l’ 1,59% respecte del curs anterior i d’un 39% respecte del curs 2004-2005. Si ho analitzem segons el cicle, s’observa com la tendència al creixement s’ha manifestat tant en els CFGM com en els CFGS, tot i que aquest últim curs es va donar una lleugera disminució de l’alumnat ma- triculat als CFGM i un increment substancial de l’alumnat matriculat als CFGS. En qualsevol cas, aquest creixement sostingut i pronunciat de la demanda d’estudis d’FP per part de la població que escull Barcelona com la ciutat on cursar la seva forma- ció es manifesta d’una manera més intensa si, a més, es compara amb les tendències presentades en altres ofertes formatives. En aquest sentit, observem com el total de l’alumnat matriculat al Batxillerat ha disminuit progressivament des dels més de 24.000 alumnes al curs 2004-2005 fins als gairebé 22.000 al curs 2012-2013 (és a dir, una re- ducció del 9%, que marca una tendència clarament diferent d’aquella presentada per l’FP, amb un increment ja esmentat del 39% al mateix període). /14 Gràfic 3. Evolució de l’alumnat d’FP. Barcelona. Curs 2004-2005 – curs 2012-2013 -------------------------------------------------------------------------------- Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya b. Evolució de les proves d’accés a estudis d’FP Les dades consultades mostren una important evolució del nombre d’inscripcions a les proves d’accés als estudis d’FP a la ciutat de Barcelona entre els cursos 2006-2007 i 2012-2013. Com ja es detectava als anys anteriors s’observa una demanda creixent, fins a situar-se en el darrer curs en 5.732 persones (xifra que representa un increment del 125% respecte de les persones inscrites sis cursos abans). Per cicles formatius, la major part de les inscripcions (el 57%) corresponen a CFGS i el restant (43%) a CFGM. No obstant això, aquestes últimes presenten un major creixement (134%) que no pas les primeres (120%). Taula 2. Evolució de la participació a proves d’accés a cicles d’FP. Barcelona. 2006-2013 Evolució 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013 2006-2012 CFGM 1.045 1.443 1.666 1.903 2.012 2.527 2.443 134% CFGS 1.497 1.987 2.066 2.638 3.278 3.371 3.289 120% Total 2.542 3.430 3.732 4.541 5.290 5.898 5.732 125% -------------------------------------------------------------------------------- Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Consorci d’Educació de Barcelona. 15/ c. Evolució de les vies d’accés a la Universitat. Les dades analitzades assenyalen, com en anys anteriors, que la principal via d’entrada a la universitat continua sent el batxillerat amb la corresponent prova d’accés (PAU), via que al llarg dels darrers 7 anys ha experimentat un creixement de gairebé 5 punts percentuals. La segona via d’accés, però, és per primera vegada a través de l’FP (amb un 17,52% del total d’alumnat preinscrit). Aquesta via ha desplaçat a la que tradicio- nalment era la segona via d’accés (canvi de carrera), amb força diferència a l’inici del període analitzat: si el 2007 suposava el 21% enfront del 12,9% que suposava l’accés via estudis d’FP, aquesta tendència s’ha invertit, de manera que el 2013 la via d’accés a través del canvi de carrera ja presenta un percentatge menor. Taula 3. Evolució de preinscripció universitària segons la via d’accés. Catalunya, 2007-2013 Via d’accés 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 PAU/batxillerat 59,10 59,30 59,80 60,50 60,30 62,49 63,98% FP/CFGS 12,90 13,80 14,50 16,70 14,70 14,78 17,52% Canvi de carrera 21,20 19,90 19,00 16,00 17,20 16,39 15,84% Altres vies 6,80 6,90 6,70 6,80 7,70 6,33 2,66% Total 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% ---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya En termes absoluts és important destacar el fort increment de preinscripcions univer- sitàries de graduats en FP, que suposa el valor més alt de tot el període analitzat. Així, l’any 2013 en van preinscriure a les universitats catalanes un total de 8.467 persones procedents d’FP, 259 persones més que l’any anterior (el que suposa un increment del 3%). Aquesta xifra és encara més important si tenim en compte que suposa un incre- ment de més del 54% des del 2007, fet que confirma la tendència progressiva i conso- lidada de persones que han cursat CFGS i decideixen continuar estudis universitaris després. Cal esmentar que aquesta dada fa referència a les preinscripcions tant del mes de juny com del mes de setembre i no contempla les dades dels graduats d’FP que han realitzat un canvi de carrera, ja que s’han contemplat en el moment que van realitzar la primera inscripció a la universitat. d. La mobilitat internacional dels estudiants d’FP Durant l’any 2013 un total de 307 estudiants/graduats en estudis d’FP de la ciutat de Barcelona van participar en els diferents projectes de mobilitat internacional. El progra- ma Erasmus va ser el més representat amb un total de 145 participants (gairebé la mei- tat de les mobilitats gestionades el 2013), seguit del programa Leonardo da Vinci amb 98 participants (el 31,92%), seguits amb força diferència pel projecte PIC (Projectes d’Iniciativa de Centre) amb 37 participants (12,05%) i el projecte POCTEFA-Piremobv amb 27 participants (8,79% del total). /16 Un total de 20 famílies professionals (d’Ensenyaments Específics) i diversos cicles d’Ensenyaments Artístics van participar en els diferents projectes europeus de mobilitat internacional l’ any 2013. De l’anàlisi d’aquestes dades veiem que tres famílies profes- sionals s’identifiquen clarament com aquelles que van promoure més mobilitat dels seus estudiants durant l’any 2013. Es tracta de les famílies Hoteleria i Turisme (que va enviar un total de 42 estudiants, és a dir, un 13,68% del total de mobilitats a Barcelona), Serveis socioculturals i a la comunitat (amb 40 participants i un 13% sobre el total) i Imatge i So (amb 34 participants, que van representar un 11% del total de la mobilitat internacional). Aquestes tres famílies van sumar gairebé quatre de cada deu estances formatives en 2013. Gràfic 4. Distribució dels participants en projectes de mobilitat internacional segons família professional. Barcelona, 2013 ---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- Font: elaboració pròpia a partir de les diferents institucions coordinadores de projectes de mobilitat Si analitzem la taxa de participació, és a dir, el nombre d’estades en relació al nombre d’estudiants matriculats, observem que la família amb una major taxa de participació va ser Indústries Alimentàries, en la qual el 7,09% dels matriculats van participar en projectes de mobilitat internacional. Així, tot i que Indústries Alimentàries és la sisena família professional en nombre de mobilitats en xifres absolutes (21 mobilitats), es converteix en la més partici- pativa en relació al nombre de matriculats en els seus diferents cicles formatius. Durant l’any 2013, els participants dels diferents projectes de mobilitat internacional van realitzar estades d’estudis o de pràctiques en empresa a 61 ciutats de 13 països diferents (el que suposa un increment substancial respecte l’any anterior, on les estades d’estudis/ pràctiques es van realitzar a 56 ciutats de 10 països europeus diferents). No obstant aquesta diversitat, el 70% dels participants en projectes de mobilitat internacio- nal van realitzar les seves estades formatives als quatre destins més tradicionals d’Europa: França, Alemanya, Itàlia i Regne Unit. Pel que fa a les ciutats, també s’observa centra concentració, ja que quatre de les vint ciutats amb major volum de recepció d’alumnat participant en projectes de mobilitat van absorbir gairebé un 30% del total de les mobilitats gestionades a l’any 2013. 17/ Serveis H S o o s c te io le c r u ia lt . i Ad i T uri m a la sme C in o i Im str a C t I g om n m a d er c ú ç i e i . ó E s i t M i r n G So se ie n s à es ya A r til que ó im t E m e in s E en nt gpor le ts à c A r I t i t M rici r ie n tí s form an ta s t S ti à t i c en Ele a s A tica ime c nit trò a ct t iv i n i t C a o t V n m e ic t a s F I í m un híc s l i a i e q tge ca sues P c i e io r n E s d Esp o s ifi o n r a cac Q t i i l ó v e i O uí b m s ra ic E a F C T u ne A ig v è sta r , gia r il x à ti r l M I A i , a I n F C ob ig s o t ab n le a r f i ua l·la i c a ecc Sur i ci ió ó o ó i M i M Pe a e n cà l n l ten i i c m a ent IV. Inserció dels estudiants de formació professional Si analitzem les dades d’inserció dels recentment graduats en estudis d’FP durant els darrers anys observem que el percentatge dels graduats que exclusivament treballa s’ha reduït significativament i, en contraposició, ha augmentat el dels que opten per seguir-se formant. Aquesta és una tendència esperada en el context econòmic actual, on la falta d’ofertes laborals i la tendència a una major especialització fa que el mercat de treball sigui cada cop més competitiu, i per tant, requereixi una major formació dels treballadors. En aquest sentit és destacable el gairebé 59% de persones que estudien (sigui perquè només continuen estudiant o bé perquè estudien al mateix temps que treballen), ja que aquest fet evidencia la cada cop més creixent conscienciació de la necessitat de formar- se i reciclar-se al llarg de la vida. Gràfic 5. Evolució de la distribució dels recentment graduats en estudis d’FP segons la seva situa- ció en termes d’inserció. Barcelona, 2009-2013 % 100 90 30,2 28,9 28,5 25,5 80 37,2 70 15,1 16,5 14,4 13,6 60 17,6 50 40 44,8 40,7 41,8 30 44,0 34,4 20 10 10,8 14,0 15,2 16,2 0 10,8 2009 2010 2011 2012 2013 Busca feina Continua estudiant Estudia i treballa N omés treballa ------------------------------------------------- Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Enquesta d’inserció laboral dels ensenyaments professionals /18 Gràfic 6. Inserció laboral dels recentment graduats en estudis d’FP segons família professional. Barcelona, 2013 --------------------------------------------------------------------------------------- Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Enquesta d’inserció laboral dels ensenyaments professionals Si comparem, per últim, el nivell d’inserció laboral dels alumnes que han cursat estudis a les famílies més demandades per el que fa a la matriculació observem pautes inte- ressants. Així, les sis famílies professionals amb un major nombre de matriculats al curs 2012-2013 són Sanitat, Serveis socioculturals i a la comunitat, Informàtica i comunica- cions, Administració i gestió, Hoteleria i Turisme i Imatge i so. Si comparem aquesta ten- dència amb el grau d’inserció laboral que van presentar els recentment graduats del curs anterior, és a dir, els que van respondre l’enquesta i que van cursar estudis en 2011-2012, observem que només tres de les esmentades famílies van presentar valors d’inserció per sobre de la mitjana del conjunt d’FP (Sanitat, Hoteleria i turisme i Serveis socioculturals i a la comunitat); per contra, les altres tres famílies amb major nombre d’estudiants ma- triculats presenten valors d’inserció per sota de la mitjana (Imatge i so, Administració i gestió i Informàtica i comunicacions). Podem extreure, doncs, que no necessàriament les percepcions que tenen els estudiants al moment de matricular-se en estudis d’FP pel que fa a la facilitat posterior en el moment de la recerca de feina es correspon amb els valors reals d’èxit en termes d’inserció de les famílies més demandades. 19/ V. Tendències destacades i reptes a afrontar Tant en l’anàlisi quantitativa com qualitativa que la Fundació BCN Formació Professional ha anat desenvolupant durant el 2013 s’evidencien diferents tendències. D’una banda, el mercat de treball presenta (com ja ho ha fet en els darrers anys) una dinàmica regres- siva caracteritzada per un augment de l’atur que afecta transversalment a tots els nivells formatius, també als graduats en formació professional, però especialment a aquelles persones amb menys especialització i qualificació. En segon lloc, els baixos nivells de creació de llocs de treball i la baixa contractació ha generat un increment notable de la competitivitat entre aquells que cerquen incorporar-se al mercat laboral. Ambdues rea- litats, relacionades estretament, marquen un full de ruta clar pel que fa a la necessitat de formar-se i qualificar-se i de fer-ho continuadament i al llarg de la vida. La formació professional s’erigeix en aquest context com una opció òptima i a Barcelona això no és una excepció. Una oferta variada i més rica que mai, i les condicions de la seva inserció laboral en termes d’ocupabilitat i temporalitat, la posicionen immillorablement per a jugar un paper clau els propers anys en el marc d’aquest escenari. Davant d’aquest context, es plantegen els següents reptes de futur per tal d’aproximar- nos al màxim a l’escenari òptim europeu. • Optimitzar la formació professional per tal de reduir al màxim el fracàs escolar i l’abandonament escolar prematur, així com combatre l’atur juvenil i requalificar po- blació tant ocupada com desocupada, independentment de la seva edat i la seva situació laboral. • Millorar l’orientació per tal de posar en valor els estudis d’FP i donar a conèixer el seu caràcter professionalitzador enfront d’altres opcions formatives, així com informar de les passarel·les educatives que ofereix el sistema. • Millorar la informació sobre l’FP al món de l’empresa, per tal que aquesta conegui en profunditat aquests estudis i tot el que poden aportar-li en matèria de recursos humans en les diferents famílies professionals. • Estendre l’FP dual entre centres i empreses, posant-la en valor com una opció avan- tatjosa per uns i altres i sobretot per la formació dels estudiants. Construir entre tots els agents implicats un model propi d’aquest tipus d’alternança que respongui a la realitat econòmica i social del nostre país. • Continuar treballant de forma col·laborativa i coordinada entre diferents àmbits de /20 l’Administració, així com entre els centres i les empreses per tal d’optimitzar la xarxa d’agents existent. • Convertir els marcs de referència europeus, tant de qualificacions com de qualitat, en referències compartides efectives, tant des del propi sistema educatiu com des del mercat de treball. • Seguir apostant pels sectors estratègics a la ciutat, buscant els encaixos que aquests poden tenir amb els estudis d’FP. • Potenciar totes les vies d’accés al mercat de treball per part dels graduats en FP, especialment aquelles que tenen a veure amb el propi centre i les empreses on s’ha realitzat les pràctiques o l’alternança en l’FP dual. • Incrementar la internacionalització de l’FP via participació en projectes i pro- grames europeus de mobilitat d’estudiants de la Unió Europea, però també amb la implicació d’empreses privades que puguin possibilitar llocs de pràctiques i d’especialització a l’estranger. 21/ 4.0 Institucional Objectius fundacionals a) Contribuir al desenvolupament d’un sistema de formació professional de qualitat i eficaç per a la ciutat, tenint com a referent els diferents agents econòmics i socials de Barcelona i de l’àrea metropolitana. b) Impulsar iniciatives per a la millora del procés de transició a la vida ac- tiva del jovent, especialment per a l’alumnat amb més dificultat d’inserció laboral. c) Fomentar la cultura del treball de qualitat per a la millora del capital humà, optimitzant la inserció laboral del jovent de Formació Professional en el context d’una ocupació qualitativa a fi de reforçar el desenvolupa- ment econòmic de la ciutat. d) Contribuir a través de la formació professional a la consolidació del con- cepte de Barcelona territori obert a Europa, mitjançant la gestió d’accions de mobilitat per Europa per al jovent, el professorat de formació professio- nal i per al personal de les empreses. e) Participar en la identificació i gestió dels centres integrals que es des- envolupin a la ciutat de Barcelona per tal de contribuir en la integració de les ofertes formatives professionalitzadores. /22 4.1 Organització La Fundació ha estat organitzada a través d’una Presidència, una gerència, una coor- dinació administrativa i tres àrees funcionals: a) Observatori FP, b) FP i empresa, c) Mobilitat i relacions internacionals. A partir del mes d’octubre, i amb el canvi de gerent hi ha hagut una modificació a nivell organitzatiu amb el nomenament d’un vicepresident i una directora de projectes. A con- tinuació presentem ambdós organigrames: Gener-setembre 2013 Presidència d’honor De forma general, les Excm. Sr. Xavier Trias Presidència executiva principals funcions Sr.Ramon Paredes de cada àrea són les següents: Gerència Sr. Ricard Coma Àrea Observatori FP Administració Observatori FP FP i Empresa Mobilitat i RR.II Elisabet Sales Montse Blanes Montse Blanes Roser Bertan Elaboració d’indicadors de l’FP Eva M. Ibañez 1 Anna Punyet José J. Mohedano Jordi Castillo -------------------------------------------- Laura García Gemma Sepúlveda Realització d’estudis i informes Cinta Daudé d’investigació -------------------------------------------- Detecció de les tendències en ---------------------------------------------------------------------------------------------------- matèria d’FP en el context nacional i internacional Excedència al febrer de 2013 i va ser substituïda per Laura García -------------------------------------------- Avaluació de la posició de Barcelona en matèria d’FP Octubre-desembre 2013 Àrea FP i Empresa Presidència d’honor Excm. Sr. Xavier Trias Impuls de projectes per a la millora de Presidència executiva la relació de l’FP amb l’empresa Sr.Ramon Paredes -------------------------------------------- Foment d’iniciatives per a l’emprendedoria Vicepresidència -------------------------------------------- Sr. Pere Fabregas Promoció de valors i actituds professionals Gerència -------------------------------------------- Sr. Pere Ros i Vidal Orientació professional i insersió laboral Administració Direcció de Projectes Àrea Mobilitat i RR.II Elisabet Sales Sra.Montse Blanes Laura García Foment de les relacions internacionals de ciutats i institucions educatives -------------------------------------------- Gestió de la mobilitat d’estudiants, Àrea Observatori FP Àrea Mobilitat i Àrea FP i Empresa professors i directius 1 Relacions José J. Mohedano -------------------------------------------- Anna Punyet Internacionals Gemma Sepúlveda Promoció de l’aprenentatge de Rogelio Pla Jordi Castillo Cinta Daudé llengües estrangeres -------------------------------------------- Participació en programes europeus ---------------------------------------------------------------------------------------------------- per a la innovació 1 Va cursar excedència el setembre de 2013 i va ser subtituïda per Rogelio Pla 23/ 4.2 Patronat i entitats col·laboradores I.Patronat El Patronat de la Fundació BCN Formació Professional que ha fet possible el desenvo- lupament dels objectius fundacionals i dels projectes que se’n deriven durant l’exercici 2013 és el format per les persones següents: Sr. Xavier Trias i Vidal de Llobatera President Honorífic Sr. Ramon Paredes Sánchez-Collado President Executiu Sr. Pere Fàbregas Vidal Vicepresident Sr. Miquel Valls i Maseda Sr. Sixte Cambra i Sánchez Sr. Gerard Ardanuy i Mata Sra. Sònia Recasens i Alsina Sra. Nuria Lozano Montoya, Sr. Vicenç Tarrats i Masó, Sr. Joan Aregio Navarro Sr. Joan Martorell i Castillo Sr. Josep González i Sala Sr. Josep M. Álvarez i Suárez Sr. Josep Miquel Piqué i Huerta Sr. Luís Miguel García i Rodríguez Sr. Manel Casals i Saborit Sra. Maria Jesús Mier i Albert Sra. Ester Sánchez Torres Vocals Sr. Pasqual Maragall i Mira Sr. Joan Clos i Matheu Sr. Jordi Hereu i Boher Sr. Josep Arcas i Romeu Sra. Marina Subirats i Martori Sra. Montserrat Ballarín i Espunya Sr. Xavier Carbonell i Roura Patrons honorífics Sr. Raimon Bergós i Civit Secretari /24 II.Empreses i entitats col·laboradores El conjunt d’empreses, entitats i institucions que han col·laborat amb la Fundació BCN Formació Professional per a promoure els diferents projectes d’aquest 2013 han estat les següents: Ajuntament de Barcelona Agència de Salut Pública, Consorci Sanitari de Barcelona Autoritat Portuària de Barcelona OAPEE, Organismo Autónomo de Programas Educativos Europeos. Barcelona Activa, S.A. Bayer Materialscience Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona Consorci d’Educació de Barcelona CMCNB-Consorci del Museu de Ciències Naturals de Barcelona Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona Estudi Regina Puig Fira Internacional de Barcelona Fotoletra, S.A. Fundació “la Caixa” Fundació Gas Natural Fundació Inform Gremi de l’Electricitat i Fontaneria de Barcelona Gremi d’Hotels de Barcelona Gutmar S.A. Mecànica de Precisió IGTP Institut d’Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol IMEB – Institut Municipal d’Educació de Barcelona IMSS- Institut Municipal de Serveis Socials IMMB- Institut Municipal de Mercats de Barcelona INFOJOBS IVEAEMP@ - Identidades, Valores y Estrategias Alternativas para Empresario Marítimos y Pesqueros KYMOS Manpower MAPFRE MILCAP Media Group MUSSAP, Mútua d’Assegurances i Reassegurances a P.F. Nestlé España, S.A. Pimec, Micro, Petita i Mitjana Empresa de Catalunya SEAT Sigma, Gestión Universitaria TMB – Transport Metropolitans de Barcelona UGT – Unió General de Treballadors de Catalunya Unió Sindical de CC.OO del Barcelonès Universitat Politècnica de Catalunya Venar i Fills, S.L. 25/ Institucions, entitats i empreses que han prestat una col·laboració Green Renovables ICAEN Independent Institut Escola del Treball de Granollers Institut Illa dels Banyols Institut Mollet del Vallés Schneider Simón Smart Grids Solvay Ibérica Unión Española Fotovoltaica UPC Barcelona Tech Xaloc /26 III. Instituts, centres d’FP i entitats Els instituts i centres de formació professional que han participat en els projectes de la Fundació BCN Formació Professional durant aquest 2013 han estat els següents: INSTITUTS Escola d’Art del Treball Escola Massana INS Anna Gironella de Mundet INS Ausiàs March INS Bonanova INS Consell de Cent INS Escola d’Hoteleria i turisme de Barcelona INS Escola del Treball INS Ferran Tallada INS Jaume Balmes INS Joan Brossa INS Joan d’Àustria INS Josep Serrat i Bonastre INS La Guineueta INS Lluïsa Cura INS Mare de Déu de la Mercè INS Miquel Tarradell INS Mitjans Audiovisuals (EMAV) INS Narcís Monturiol INS Poblenou INS Rubió i Tudurí INS Salvador Seguí INS Vall d’Hebron 27/ CENTRES FP Ceir Arco Centre d’Estudis Politècnics Centre d’Estudis Roca Centre d’Estudis Sant Francesc (CESF) Centre d’Estudis Stucom Centre de Formació Professional Bemen-3 Centre d’Estudis Fundació Prat Centre Lòpez Vicuña CETT-Escola d’Hoteleria i Turisme Ceyr-Villarroel DEIÀ Escola d’Art i Superior de Disseny Escola d’aprenents SEAT Escola Santíssima Trinitat ETP Jesuïtes El Clot ETP Xavier Institució Cultural del CIC Jesuïtes Sant Ignasi - Sarrià Joan Pelegrí La Salle Barceloneta Monlau Palcam Sagrat Cor Sarrià Salesians de Sarrià Centre Gaudí- Fundació Merce Fontanilles /28 ESCOLES I ENTITATS SOCIALS ACIDH - Assoc. Cat d’Integració i Desenvolupament Humà (NEE) Associació per a Joves TEB Casal dels Infants per l’acció social als barris Centre Colomer Centre Cruïlla - Parròquia Sant Bernat Centre Gaudí- Fundació Merce Fontanilles Centre Santapau-Pifma Escola Pia Balmes Escola Pia Calassanci Escola Pia Sant Antoni Estunac, SL (Blancafort) Femarec SCCL Fundació Comtal Impulsem S.C.C.L. city map 29/ 5.0 Projectes / 3300 5.1 Àrea Observatori FP En aquests darrers anys s’ha evidenciat la necessitat i la importància de proporcionar informació de forma sistèmica i permanent sobre la formació professional, tant inicial com ocupacional, i alhora, sobre les necessitats del teixit productiu i el mercat de treball de la ciutat de Barcelona i la seva àrea d’influència, com és la Regió Metropolitana de Barcelona. En el context actual de recessió econòmica esdevé imprescindible optimit- zar la informació i els recursos existents sobre la formació professional. Amb aquesta premissa, l’Observatori de l’FP ha esdevingut en els darrers anys un instru- ment clau per a la construcció de coneixement sobre el sistema d’FP per tal de mostrar les dinàmiques que es generen a la ciutat de Barcelona perquè els agents educatius, econòmics i socials, tant públic com privats, puguin disposar d’informació que millori la planificació, la prevenció i la dinamització de tendències per tal d’assolir els escenaris més favorables per al seu territori. En conseqüència, l’Observatori de l’FP tracta de donar resposta al Pla Estratègic 2012- 2015 a través de les següents funcions: • Monitoritzar les diverses fonts de dades i registres públics que genera la Formació Professional en qualsevol de les seves modalitats. • Monitoritzar el mercat laboral des de diverses perspectives per tal de dimensionar la presència, evolució i paper dels graduats en FP així com les seves condicions com- paratives de treball. • Liderar la tasca d’investigació, recerca i innovació en matèria d’FP que es desenvo- lupa des de la Fundació BCN Formació Professional. • Produir i fer difusió d’informació, indicadors i publicacions pròpies per tal de con- tribuir a la planificació de polítiques públis, de centres de formació i l’oferta formativa vinculada a l’FP. • Organitzar jornades, seminaris i conferències d’interès i rellevants per a tota la co- munitat i actors vinculats amb l’FP. • Potenciar el coneixement de bones pràctiques internacionals en matèria d’FP a tra- vés de la difusió i posar a l’abast de tothom publicacions internacionals rellevants sobre innovació en matèria d’FP. • Atendre les consultes de qualsevol procedència envers la informació vinculada al sistema d’FP. En aquest sentit, l’any 2013 s’han desenvolupat les següents línies i projectes de treball: 31/ Guia de la Formació Professional a Barcelona 2013 La Guia Formació Professional a Barcelona 2013-2014 és una de les eines més impor- tants per a l’orientació dels alumnes de formació profesional i les seves famílies. La Guia FP conté la relació dels centres de la ciutat que ofereixen Formació Professional i Programes de Qualificació Professional Inicial i una explicació detallada dels diferents cicles formatius, dels centres que els imparteixen així com els diferents torns en els quals es poden realitzar. Degut a l’avançament de les noves tecnologies i la versalitat i comoditat que ofereix poder consultar al moment mitjançant l’aplicació o la web, l’edició en paper corres- ponent al curs 2012-2013 va estar la darrera en aquest format, ja que un cop impresa quedava obsoleta davant de qualsevol modificació i des de la Fundació BCN Formació Professional es va valorar oferir aquest servei única i exclusivament en format digital, mitjançant la web o l’aplicació tant per sistemes android com IOS. La Guia FP, és una eina interactiva que permet estar viva i actualitzada en tot moment oferint una fiabilitat a l’estudiant que l’està consultant.Tal com s’ha comentat a la Guia es pot trobar informació del que s’ofereix la ciutat en l’àmbit de la Formació Professional i Programes de Qualificació Professional Inicial, s’obté una detallada informació dels 318 títols que s’imparteixen a la ciutat, els centres on s’imparteixen, durada dels cursos, torns, sortides professionals, inserció laboral, etc. Qualsevol estudiant que vulgui pot consultar al moment què estudiarà i quina sortida laboral li ofereixen els estudis seleccionats. La Guia FP ofereix poder cercar per estudis, o bé per centres agrupats pels respectius districtes.Per a facilitar al màxim la cerca d’informació, la Guia FP ofereix poder enviar un mail directament al centre, i els estudiants troben els enllaços que cada centre té, on hi ha informació especifica del centre, si disposen de xarxes socials, web, etc. Un cop més, la Guia FP ha esdevingut una eina de gran utilitat bàsicament per a estu- diants i famílies, sense oblidar a tota persona relacionada amb el món de la formació professional. /32 -------------------------------------------------------------------------------------------------- Guia de la Formació Professional 33/ Anuari de la Formació Professional a Barcelona, 2013: Mercat de Treball i FP a Barcelona Aquest any s’ha elaborat la quarta edició de l’Anuari de la Formació Professional a Bar- celona, 2013: Mercat de treball i Formació Professional a Barcelona, consolidant-se així una eina estratègica per a la gestió i la planificació en matèria d’FP i mercat de treball. L’objectiu d’aquest Anuari és doble: d’una banda, establir un recull sistemàtic i perma- nent d’indicadors i la seva posterior anàlisi dels diferents subsistemes de la formació professional inicial i per l’ocupació, així com el seu encaix en el mercat de treball; d’altra banda, continuar avançant en nous indicadors fruit de noves fonts d’informació. Per aquest motiu, per tal de mostrar tendències i extreure’n conclusions rellevants sobre la realitat de la ciutat de Barcelona s’ha donat continuïtat als indicadors claus que s’ha anat aportant des de la primera edició d’aquesta publicació, i al mateix temps, amb la voluntat de continuar innovant i treballant per una millor comprensió de les dinàmiques socials i econòmiques de la ciutat, se n’han incorporat de nous. Un exemple clar ho constitueix el capítol dedicat a la mobilitat internacional dels estudiants d’FP, amb infor- mació que no s’havia analitzat en edicions prèvies d’aquest Anuari. Aquesta iniciativa és pionera en l’Estat espanyol, per tant l’anuari és el primer recull inte- gral d’FP que aborda dades a diversos nivells territorials (OCDE, Espanya, Catalunya, RMB, Província de Barcelona i Barcelona ciutat), que contempla totes les modalitats d’FP (inicial i per l’ocupació) i que analitza àmpliament la vinculació entre FP, teixit pro- ductiu i mercat laboral. L’anuari també posa de manifest quines són les fites a escala europea de cara al 2020 i on se situa el context barcelonès, metropolità i català, tot assenyalant i dimensionant el dèficit sistèmic dels titulats en FP. La presentació d’aquesta quarta edició de l’Anuari es va fer el passat 25 de març al Pa- lau Macaya de l’Obra Social de la Fundació La Caixa. L’acte va estar presidit per l’Il·lm. Sr. Gerard Ardanuy, Regidor d’Educació i d’Universitats i Vicepresident del Consorci d’Educació de Barcelona a qui va acompanyar a la taula el Sr. Josep Ollé, Director del Palau Macaya, el Sr. Melcior Arcarons, Director General de Formació Professional Ini- /34 cial i Ensenyaments de Règim especial del Departament d’Ensenyament, la Sra. Carme Duch, Directora del Consorci de Formació Continua de Catalunya, el Sr. Pere Fàbregas, Vicepresident de la Fundació BCN Formació Professional i el Sr. Pere Ros, Gerent de la Fundació BCN Formació Professional. Els principals resultats de l’estudi van ser presentats per la Sra. Montse Blanes, direc- tora de Projectes de la Fundació, i el Sr. Rogelio Pla, tècnic de l’Observatori d’FP de la Fundació BCN Formació Professional. ---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- Acte de presentació “Anuari de la Formació professional a barcelona, 2013: Mercat de Treball i FP a Barcelona” 35/ SISP – Sistema d’indicadors de suport a la planificació Durant l’any 2013 s’ha consolidat el Sistema d’indicadors de suport a la planificació en format electrònic. Aquesta publicació de caràcter semestral té l’objectiu de vincular les evolucions dels diferents subsectors del mercat laboral amb les diferents famílies professionals que com a oferta formativa s’imparteixen a la ciutat de Barcelona. La raó d’aquesta anàlisi és la contribució a una millor orientació laboral, la detecció de tendències a incorporar en els processos de planificació i l’establiment d’un canal de comunicació fluït amb els centres de ormació professional o altres institucions, per tal de proporcionar informació de com evoluciona el mercat laboral vinculat a les famílies professionals impartides. L’àmbit territorial d’anàlisi és el metropolità, doncs, tant la planificació de l’oferta educativa com la inserció de l’alumnat d’ FP de la ciutat de Bar- celona abasta aquest àmbit. El SISP consta d’alguns indicadors bàsics per cadascú dels apartats i està estructurat en tres blocs: 1- Evolució general del teixit productiu 2- Característiques de l’atur a l’FP 3- Evolució del teixit productiu vinculat a les famílies professionals Al llarg de l’any 2013 s’han elaborat dues actualitzacions, un referent al quart trimestre de l’ant 2012 i l’altre al segon trimestre de l’any 2013. -------------------------------------------------------------------------------------------------- Sistema d’indicadors de Suport a La Planificació (SISP) /36 Els Sectors econòmics emergents i la Formació Professional a la RMB: Sector Energia Durant aquest any s’ha donat continuïtat a la col·lecció d’informes Els sectors econò- mics emergents i la Formació Professional a la RMB iniciada l’any 2010, a través de la focalització en un sector productiu amb força pes a la nostra ciutat: el de l’energia. L’aliança amb la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i el “Campus Energia” ha estat clau a l’hora d’establir tant els indicadors a treballar, com les institucions amb qui contactar i els objectius a assolir amb aquest estudi. En aquesta ocasió, l’objectiu de l’estudi ha estat el d’abordar una anàlisi de la formació professional inicial i la formació per a l’ocupació sobre la base de les necessitats del mercat de treball i les realitats que presenta el sector de l’energia a Barcelona ciutat i a la RMB. Elaborar un estudi d’aquestes característiques és d’una gran importància per tal d’ajudar a objectivar i fonamentar el disseny de futures polítiques que millorin l’encaix entre l’oferta i la demanda de competències professionals en el territori. A par- tir d’aquesta anàlisi, es podrà dissenyar possibles escenaris de futur que permetran anticipar-se a les tendències de futur i establir l’encaix entre els dos sistemes (el forma- tiu i el laboral). L’energia, com d’altres sectors, s’està transformant d’acord a les noves dinàmiques mediambientals i econòmiques; està evolucionant cap a una perspectiva més sostenible dels recursos energètics i de respecte del medi ambient. Aquest fet -------------------------------------------------------------------------------------------------- Focus Grups sobre el sector de l’energia 37/ està comportant el sorgiment de nous nínxols d’activitat econòmica i d’ocupacions. Davant d’aquesta realitat en transformació, la planificació de l’FP precisa d’una revisió i actualització sistemàtica i constant per créixer i evolucionar al ritme que ho fan les tendències del mercat. Durant el 2013 la Fundació BCN Formació Professional i l’UPC han realitzat un exhaus- tiu i participatiu anàlisi del sector, prèviament delimitat tant des del punt de vista del sistema educatiu com del mercat de treball. Per una part, s’ha fet una anàlisi detallada de les activitats econòmiques vinculades al sector de l’energia i també de les catego- ries socioprofessionals existents, així com les competències transversals i tècniques que el mercat de treball requereix. En segon lloc, i per tal d’analitzar els ajustos i des- ajustos d’ambdós sistemes, també s’ha elaborat una radiografia de l’oferta d’FP en relació a aquestes necessitats, recollint característiques i necessitats dels estudiants i del professorat. Aquest recull d’informació ha estat basat tant en tècniques quantita- tives (anàlisi documental i tractament de dades estadístiques, principalment) com en tècniques qualitatives (a través de la realització d’un “focus grup” on es va comptar amb la participació de 25 persones representants d’instituts d’FP, centres universitaris, empreses del sector energètic i institucions públiques). -------------------------------------------------------------------------------------------------- Focus Grups sobre el sector de l’energia” /38 Servei de suport i desenvolupament als agents educatius, socials i econòmics Aquest projecte neix de la necessitat de donar resposta als diferents agents socioeconò- mics que requereixen d’eines i coneixement de suport a la planificació i la gestió en matèria de formació professional. Aquest servei va adreçat als centres educatius interessats en comptar amb informa- ció detallada i actualitzada al voltant del mercat de treball, els perfils professionals i les competències requerides, així com les qualificacions amb més demanda per tal d’orientar la seva gestió i l’oferta formativa. Així mateix, aquest servei també dóna su- port a aquelles empreses que vulguin adequar els seus perfils professionals amb els futurs professionals formats en FP. Finalment, cal esmentar que aquesta iniciativa també pretén oferir informació a les famí- lies i als estudiants que han de decidir sobre el seu futur: conèixer el mercat de treball i el sistema educatiu facilita aquesta difícil decisió que pot determinar el futur laboral de molts joves. Amb aquesta finalitat, al 2013 es van elaborar estudis específics sobre les següents famílies professionals: Activitats físiques i esportives, Fabricació Mecànica, Serveis socioculturals i a la comunitat i Seguretat i mediambient. -------------------------------------------------------------------------------------------------- Sector de fabricació mecànica 39/ Espai Web En l’àmbit de la comunicació i amb la voluntat de transmetre de forma actualitzada, accessible i àgil tot el contingut dels diferents projectes de l’Observatori FP cal desta- car la consolidació de l’espai web. A través d’aquest espai es posa a l’abast de tota la comunitat educativa i professional vinculada a l’FP i, en general, a tothom que estigui interessat, tots els indicadors, informes i projectes generats per l’Observatori. Els continguts disponibles aborden el sistema d’FP des d’una perspectiva integral tot relacionant el sistema d’FP amb el mercat laboral de la ciutat i de la RMB. També es posa a l’abast una sèrie d’indicadors de reptes de futur en clau internacional, recursos documentals i dades, així com un glossari de l’FP i un servei de consultes. Web de Fundació BCN Formació Professional /40 Participació en l’estudi “L’emprenedoria a Catalunya” La persistència de l’actual crisi econòmica, financera i d’ocupació ha rellançat l’emprenedoria com una de les possibles sortides i com a factor de creixement em- presarial i d’ocupació. En aquest context, el Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) va decidir aportar la seva visió, amb la finalitat d’elaborar un seguit de consideracions i recomanacions al Govern en aquest àmbit. Amb aquesta finalitat, des de l’Observatori de l’FP s’ha participat durant el 2013 acti- vament en la preparació d’aquest exhaustiu informe, fonamentalment a través de dues eines de treball: revisions puntuals del text (fonamentalment pel que fa al context em- prenedor en l’àmbit de l’FP a Catalunya) i participació en grups de discussió (orga- nitzats en format de compareixences periòdiques on s’analitzaven aspectes clau que havien de ser tractats en l’estudi, i on van participar entitats públiques i privades així com persones de reconegut prestigi en aquesta matèria). ------------------------------------------------------ Edició Emprenedoria a Catalunya 41/ Estudi sobre l’activitat emprenedora dels individus amb estudis d’FP El Projecte GEM (Global Entrepreneurship Monitor) és un projecte d’investigació que es va iniciar per analitzar, de manera exhaustiva, la relació que hi ha entre l’activitat emprenedora i el creixement econòmic dels països. El model conceptual ha acabat reflectint una extensa relació entre els factors associats a les variacions de l’activitat emprenedora i les característiques de tipus contextual més importants de cadascun dels països analitzats. El projecte es va iniciar l’any 1999, any a partir del qual la partici- pació de països s’ha anat incrementant de manera considerable, fins a arribar als més de 70 països que actualment participen d’aquest estudi. Entre els principals objectius del GEM hi figuren els de donar resposta a dues qüestions fonamentals en l’àmbit de les polítiques públiques: com contribueix l’activitat emprenedora al creixement econò- mic nacional i internacional? I què poden fer els agents governamentals per afavorir el desenvolupament de l’activitat emprenedora? Aprofitant aquesta base metodològica i l’extens volum i la qualitat de la informació recopilada amb aquesta eina, des de l’Observatori de l’FP s’ha plantejat a l’any 2013 l’oportunitat d’analitzar si els nivells d’emprenedoria entre les persones que han cur- sat estudis d’FP són els mateixos que els de la resta de la població. Alhora, mirar d’identificar (si existeixen) quines són les diferències entre un col·lectiu i un altre, per tal de valorar els nivells d’èxit o de fracàs empresarial. Pel que fa a l’elaboració de l’informe GEM a Catalunya la seva elaboració recau en l’IERMB (Institut d’Estuis Regionals i Metropolitans de Barcelona), consorci d’investigació format per diferents institucions acadèmiques, institucions per a la promoció econòmi- ca i administracions públiques. D’aquesta manera, l’esmentat estudi ha estat un en- càrrec de la Fundació BCN Formació Professional a l’IERMB amb la finalitat d’obtenir una diagnosi exploratòria sobre les característiques de l’activitat emprenedora dels individus sorgits de programes d’FP a Catalunya durant el període 2007-2012. Aquest estudi ha aprofitat les bases de dades provinents del GEM català, espanyol i mundial, complementades amb altres bases de dades quantitatives i qualitatives sobre l’activitat emprenedora. /42 Suport al Consell de la Formació Professional de Barcelona Al mes d’octubre va tenir lloc a Rubí una sessió de treball del “Fòrum de les ciutats amb Consell de Formació Professional”, entitat que aglutina als territoris de Barcelona ciutat, Granollers, L’Hospitalet de Llobregat, Mataró, Lleida, Rubí i Terrassa. Aquests 7 territoris són part rellevant del conjunt del territori català en diverses dimensions tant en termes demogràfics, econòmics, com també en termes de concentració i diversificació de l’oferta de Formació Professional. Per tal de posar de rellevància aquestes dimensions, l’Observatori de l’FP va recolzar al Consell de la Formació Professional de la ciutat de Barcelona amb l’elaboració d’un document de context on s’actualitzaven les dades corresponents als principals indica- dors econòmics i del sistema d’FP inicial dels diferents territoris del Fòrum. 43/ 5.2 Àrea FP i Empresa L’àrea FP i Empresa té per finalitat impulsar totes les oportunitats que sorgeixin per a posar en relació l’FP de Barcelona amb el teixit productiu de la ciutat i la seva área metropolitana. Aquesta col·laboració amb les empreses es concreta en projectes que promocionen la formació professional a través dels centres d’FP i els seus estudiants i que contribueixen a la millora del procés de transició al món del treball. • Impuls de projectes per a la millora de la relació de l’FP amb l’empresa • Foment d’iniciatives per a consolidar una cultura emprenedora • Promoció dels valors i actituds professionals entre els estudiants • Oferir una orientació professional i inserció laboral als joves La concreció d’aquestes funcions ve donada per les actuacions següents: • Fomentar els valors del treball com a competència clau de la professió. • Incrementar les oportunitats d’inserció laboral dels joves graduats d’FP. • Augmentar el compromís de les empreses amb l’FP de la ciutat. • Donar suport a les empreses en el procés d’acreditació dels seus treballadors. • Augmentar la qualitat de les estades en pràctiques dels estudiants a l’empresa. • Afavorir el reconeixement dels bons estudiants de formació professional. • Promoure la cultura emprenedora entre els estudiants d’FP. • Facilitar la difusió i el coneixement de l’oferta formativa d’FP de la ciutat. • Acompanyar en el procés d’orientació dels joves i les seves famílies vers les opcions que ofereix els estudis de Formació Professional a Barcelona. Com a conseqüència d’aquestes actuacions se’n deriven els projectes següents: /44 Aula Empresa El projecte de l’Aula Empresa de la Fundació, té per objecte l’aplicació de la metodolo- gia de simulació, que facilita l’aprenentatge pràctic en el mòdul formatiu “L’empresa a l’aula” del cicle formatiu de grau mitjà de Gestió administrativa. Actualment, 10 centres d’FP de la ciutat apliquen la metodologia de la simulació d’empreses del programa SEFED per a formar els estudiants en les competències pràctiques del CFGM Gestió Administrativa. D’aquesta manera el centre es constitueix en empresa simulada i l’alumnat es forma en els diferents departaments de la mateixa simulant les tasques i gestions administratives emulant la realitat empresarial. El pro- grama està molt estès, tant a nivell nacional com internacional i per tant la feina en xarxa entre les empreses simulades és un valor afegit molt important en la formació. Aquesta xarxa simulada es converteix en presencial en les fires i en els meeting point, on l’alumnat té ocasió d’establir relacions comercials amb d’altres empreses simulades, sent aquesta una activitat molt enriquidora per la seva formació. La Fundació Inform organitza bianualment la Fira d’Empreses Simulades ( propera edi- ció 2014 ) i com alternativa s’ha desenvolupat el Meeting Point amb les empreses simu- lades de Barcelona. El 12 d’abril la Fundació BCN Formació professional conjuntament amb l’empresa simu- lada Velocity Car SLS de La Salle Barceloneta, ha organitzat el Meeting Point Barce- lona 2013, un espai de trobada de les empreses simulades de la ciutat de Barcelona. Aquest, ha comptat amb una part de presentació de les diferents empreses simulades i un espai on aquestes han pogut negociar i establir relacions comercials. A la trobada comercial han assistit un total d’11 centres d’FP de la ciutat amb un total d’11 empre- ses simulades i un nombre aproximat d’alumnat participant de 250 (inclosos centres convidats que tenen empreses simulades aplicades a CFGS i Formació ocupacional). La trobada ha tingut lloc a La Salle Barceloneta (C/ Balboa, 18) en horari de 9.00 a 14.00h i les 11 empreses han estat les següents: 45/ Participants del Meeting Point Centre Empresa Simulada Institut Vall d’Hebron Vallhebron, SLS, Regals i esdeveniments d’empresa Escola Santíssima Trinitat Office Line Salesians Sarrià Llibres i revistes, EDB Centre d’Estudis Stucom Solution Company, SLS Escola Tècnico-Professional Xavier Enjoy Computer, SAS Centre d’Estudis Roca Roca Security Institut Lluïsa Cura ACT Beauty La Salle Barceloneta Velocity Car, SLS Escola Pia Sant Antoni Intercala, SAS Fundació Pelegrí Hostafrancs Pelegripack Bemen-3 R.P.A., SLS. Roba Professional Adaptada Convocatòria d’ajuts per a l’aplicació del programa SEFED, curs 2013-2014: La convocatòria de la tercera edició de l’Aula Empresa, pel curs 2013-14, s’ha fet públi- ca amb data 9 de maig, i els centres que s’han presentat i han participat, una vegada més, en l’experiència durant aquest curs han estat: 1. Institut Vall d’Hebron 2. Institut Poblenou 3. Centre d’Estudis Stucom 4. Centre de Formació Professional Bemen-3 5. Escola Tècnico-Professional Xavier 6. Salesians de Sarrià 7. Escola Santíssima Trinitat 8. Institut Lluïsa Cura 9. La Salle Barceloneta 10. Centre d’Estudis Roca Tot just iniciat el curs acadèmic, la Fundació ha organitzat la sessió formativa “Avalua- ció i Formació per Competències” a càrrec del Sr. Raúl López, dels Salesians de Sarrià. La sessió, emmarcada en el projecte Aula Empresa de la Fundació i dirigida al profes- sorat del CFGM de Gestió Administrativa, ha estat dividida en dues parts: la primera, més enfocada als conceptes clau i a les oportunitats que ofereix l’avaluació i formació per competències, i la segona, dirigida al plantejament metodològic concretant en el cicle formatiu de grau mitjà i en el mòdul de l’Empresa a l’aula. La formació ha generat molt interès entre els assistents i sobretot ganes d’aprofundir i seguir treballant en aquesta direcció. /46 ----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- Foto: Aula Empresa 2013 ----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- Foto: Meeting Point Barcelona 2013, a la Salle Barceloneta 47/ 4a Edició dels Premis FP Emprèn Els Premis FPemprèn són un reconeixement públic als millors projectes empresarials rea- litzats per estudiants de Formació Professional dels instituts i centres d’FP de Barcelona. Els Premis tenen com a finalitat potenciar el reconeixement i el prestigi social de la forma- ció professional, en concret, dels cicles formatius de grau superior, així com recuperar els valors del treball entre els estudiants de la formació professional, molt especialment aquells relacionats amb la iniciativa i l’esperit emprenedor. Aquest reconeixement es concreta en un acte de lliurament de premis, en el marc del Saló Emprenedor, el BizBarcelona. Els principals objectius d’aquests Premis són: 1. Impulsar el disseny i la creació de projectes empresarials innovadors en els centres d’FP 2. Potenciar els valors de la cultura emprenedora entre els estudiants d’FP 3. Donar formació i suport sobre emprenedoria als estudiants d’FP que vulguin fer rea- litat el seu projecte d’empresa o la seva idea de negoci. Els estudiants de grau superior, per currículum, han de superar un mòdul formatiu que inclou l’elaboració d’un projecte empresarial que es realitza en equip. Aquest projecte empresarial es treballa durant tot el 2n curs del títol i és un exercici pràctic d’emprenedoria que fomenta l’esperit empresarial i que aboca en alguns casos bones idees de negoci. Hi poden participar tots els alumnes matriculats en un cicle formatiu de grau superior d’algun dels Instituts o Centres amb estudis d’FP de la ciutat de Barcelona, sempre i quan, la participació no sigui a títol personal, sinó que els equips educatius de cada Ins- titut hagin valorat i considerat prèviament els diferents projectes que es realitzen a fi de presentar les candidatures en funció de si compleixen o no l’objecte de la convocatòria. En aquesta quarta edició s’han seguit establint les tres categories de premis. /48 1. Premi Emprenedor al projecte empresarial més viable. 2. Premi a la Creativitat al projecte empresarial més creatiu. 3. Premi “Campus Energia. Energia per a l’Excel·lència”, al projecte que implementa possibles millores tecnològiques i que aporta innovació en alguna de les quatre àrees estratègiques del Campus. El jurat dels premis de la 4a edició, ha estat format per professionals amb coneixement i experiència en l’àmbit de l’emprenedoria de les següents entitats: • Fundació BCN Formació Professional • Barcelona Activa • Cambra de Comerç de Barcelona • C onsorci d’Educació de Barcelona • P IMEC • UPC • S ECOT, Voluntariat Sènior d’Assessorament Empresarial La relació de projectes i d’alumnes dels centres educatius de la ciutat que s’han pre- sentat en l’edició d’enguany ha estat la següent: CENTRE PROJECTES ALUMNES Institut Poblenou BuscoEquip 3 Group Admission 4 Sirany 5 Escola Rubió i Tudurí, Visual Green 3 Escola de Jardineria de Barcelona Hort al balcó 3 Col.legi Sagrat Cor Sarrià PEQUEMAGISTER 4 WAT’R PACK 3 READ AND CREATE 2 Escola del Treball de Barcelona U Control 3 PROPA’T 3 Serveis Turístics BCN. SL 1 Institut Lluïsa Cura Ecoconsulting 3 EMAV ANIMOB INTERACTIVE 5 Institut Joan Brossa TACEN 3 A2rodes 2 AGILE FOOD 2 ETP Xavier PASTELIAC, SLNE 3 H2Ooh!! 3 MELCAT, SL 2 Jesuïtes Sarrià Sant Ignasi 1 HOUR LEFT 1 Cool Cookies 3 Suit&Shop 4 Fundació Prat CINEMAIR 3 Institut Ferran Tallada EDU9 2 CETT Escola d’Hoteleria i Turisme Tamariu 4 12 centres 25 projectes 74 alumnes ---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- Font: Elaboració pròpia. 49/ Un total de 29 projectes s’han presentat en fase inicial al concurs, dels quals 25 final- ment han presentat el Pla d’empresa. Aquests 25 projectes es reflecteixen a la taula anterior, juntament amb els 12 centres i 74 alumnes corresponents. El resultat de la valoració dels plans d’empresa dels 25 projectes presentats, ha estat el següent: ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- Premi Emprenedor: WAT’R PACK: Empresa que ha creat un nou model d’ampolla d’aigua, que es pot doblegar quan està buida per a la comoditat de l’usuari, amb filtre d’aigua per tal que es pugui reomplir i l’aigua sempre estigui en condicions òptimes. Un producte amable amb el medi ambient, que pot ser reutilitzable i de fàcil transport, dirigit a un ampli col·lectiu i amb gran diversitat de models i preus. Centre: Col·legi Sagrat Cor Sarrià Família professional: CFGS Administració i Finances Finalistes Premi Emprenedor: SIRANY: Una idea de negoci dirigida principalment al sector femení i que té com a objectiu principal el llançament d’un nou producte, les Sir-Shoes, un revolucionari dis- seny de sabata amb un mecanisme d’ancoratge capaç de separar en dues alçades diferents els talons i per tant tenir dues sabates en una, una modalitat més elegant i de vestir i una altra més pràctica i còmoda. Centre: Institut Poblenou Família professional: CFGC Administració i Finances AGILE FOOD: Cooperativa de treball associat que centra la seva activitat en optimitzar la distribució de productes alimentaris amb risc de ser destruïts per dificultats en la seva comercialització, ja sigui per què són productes a punt de caducar, per sobrepas- sar la data de consum preferent o per anomalies lleus en el seu embalatge. La propos- ta se centra en la distribució d’aquest tipus de productes entre fabricants i empreses d’hostaleria, restauració i càtering. Centre: Institut Joan Brossa Família professional: CFGS Gestió Comercial i Màrqueting ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- Premi Creativitat: ANIMOB INTERACTIVE: Creació de novel·les interactives per a smartphones i tablets. L’usuari-lector interactua amb la història proposada, fent ús de la informació rebuda i de la seva intuició. Les pantalles i puzzles ens ajudaran a participar i gaudir encara més de les aventures. Innovació, art, cultura i aventura en un projecte elaborat per cinc joves creadors. Centre: Institut Escola de Mitjans Audiovisuals (EMAV) Família professional: CFGS Producció d’Audiovisuals i Espectacles /50 ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- Premi Campus Energia: WAT’R PACK: Empresa que ha creat un nou model d’ampolla d’aigua, que es pot doblegar quan està buida per a la comoditat de l’usuari, amb filtre d’aigua per tal que es pugui reomplir i l’aigua sempre estigui en condicions òptimes. Un producte amable amb el medi ambient, que pot ser reutilitzable i de fàcil transport, dirigit a un ampli col·lectiu i amb gran diversitat de models i preus. Centre: Col·legi Sagrat Cor Sarrià Família professional: CFGS Administració i Finances Tots els participants van rebre un diploma de reconeixement per la seva implicació i esforç, i la possibilitat de rebre un curs de formació i acompanyament impartit per Bar- celona Activa, la Cambra de Comerç de Barcelona i SECOT. El premi per a l’equip guanyador va consistir en un guardó commemoratiu, tant pel centre com per l’equip, una Tablet per al centre i un xec regal per a cadascun dels membres de l’equip. Els finalistes van ser obsequiats amb un xec regal, tant el centre com cada membre de l’equip. Les altres dues categories de premis van consistir en guardons per a cada centre i equip, Tablets per a cada centre i xec regal pels membres de l’equip, en el cas del Premi creatiu, i una placa fotovoltaica al centre i als membres de l’equip, en el cas del premi especial Campus Energia. Finalment, als guanyadors del Premi Emprenedor se’ls va atorgar la possibilitat de gaudir d’una beca Leonardo da Vinci per fer una estada de dos mesos en una de les ciutats eu- ropees sòcia de Xarxa FP per tal de poder fer pràctiques en una empresa d’aquesta ciutat. A més, la Fundació BCN Formació Professional en col·laboració amb la Fundació Es- cola d’Emprenedors va atorgar com a premi la possibilitat de participar en el Programa Be an Entrepreneur als centres que van obtenir els màxims guardons, el Col.legi Sagrat Cor de Sarrià i l’EMAV. També s’ha editat un llibre on es recullen tots els projectes presentats en aquesta quar- ta edició. I pel que fa als projectes guanyadors i finalistes, van passar directament a la final ca- talana de projectes d’emprenedoria organitzada pel Departament d’Ensenyament dins el marc del programa “Catalunya, escola d’emprenedors. Foment de l’emprenedoria a l’FP”, organitzada al gener del 2014, on l’equip d’Agile Food es va proclamar guanya- dor en la categoria del premi emprenedor. 51/ ---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- Acte de lliurament dels premis FPemprèn, al Biz Barcelona. /52 ---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- Acte de lliurament dels premis FPemprèn, al Biz Barcelona. 53/ Pla de mesures per al foment de la innovació en la formació pràctica de la formació professional El Pla de mesures té com a objectiu donar suport a projectes i mesures impulsades des dels centres d’FP de Barcelona, que constatin innovació pel que fa a la metodologia proposada, aportin valor afegit i una millora constatable de la qualitat relacionada amb els aprenentatges adquirits, facilitant l’adquisició de competències professionals. Els projectes, per altra banda, han de poder generar també sinergia amb el món de l’empresa, apropant-hi la realitat educativa i facilitant l’adaptació dels aprenentatges a les necessitats del teixit empresarial. La realització de projectes comuns, en coordina- ció i amb els mateixos objectius, facilitarà el coneixement mutu i beneficiarà els pro- cessos d’ensenyament i aprenentatge al mateix temps que aportarà valor metodològic substantiu a aquests processos. La formació pràctica a que es refereix el pla té dos marcs concrets de realització: la formació pràctica desenvolupada en els espais del propi centre i la que es realitza a l’empresa on l’alumnat fa la seva estada en pràctiques, és a dir en el marc de l’FCT (Formació en Centres de Treball). La segona edició del pla, amb la corresponent convocatòria, es va fer pública al no- vembre del 2012 i s’ha resolt durant la primera quinzena de gener del 2013. Un total de 23 centres i 39 projectes han presentat candidatura, dels quals, 14 projectes (i centres) han estat els seleccionats per participar al pla. Tots els projectes presentats han demostrat en els seus plantejaments grans dosis d’innovació i responen a l’objectiu de millora de la qualitat de l’aprenentatge pràctic dels i de les estudiants d’FP de la ciutat. Els 14 projectes seleccionats han estat : /54 CENTRE CICLE FORMATIU PROJECTE Institut Moisès Broggi CFGM Cures auxiliars d’infermeria I Jornada sanitària de l’Institut Moisès Broggi Centre ARCO CFGS Integració social Mou-te Institut Joan Brossa CFGS Òptica d’ullera Revisió de capacitats visuals a alumnes de l’ESO i execució d’un programa d’entrenament visual Institut Anna Gironella de Mundet CFGM Instal·lació i Manteniment electromecànic Follow to Exit de maquinària i conducció de línies Escola d’Art del Treball CFGS Il·lustració I+S, Il·lustració i art Social Salesians Sarrià Tots els Cicles Formatius LOE: CFGM i CFGS Avaluació per competències Escola Tècnico-Professional Xavier CFGM Farmàcia i Parafarmàcia Marxandatge farmacèutic Institut Miquel Tarradell CFGS Integració Social, CFGS Educació Infantil i Setmana de l’FP Atenció Sociosanitària Bemen-3 CFGS Integració Social, CFGS Educació Infantil i Més gran, més important CFGM Atenció a les persones en situació de dependència Institut Rubió i Tudurí. Escola de Jardineria CFGM Jardineria i Floristeria, CFGS Paisatgisme i Control, seguiment i adaptació climàtica medi rural i CFGS Gestió forestal i medi natural dins un hivernacle Institut Escola del Treball de Barcelona CFGS Sistemes de Telecomunicació i Informàtica Actualització i adequació de la pista d’ICT Institut Bonanova CFGM Cures Auxiliars d’Infermeria Projecte Simul-IB Institut La Guineueta CFGS Anatomia Patològica i Citologia Professionalització en anatomia patològica Institut Vall d’Hebron CFGM Instal·lacions Elèctriques i Automàtiques Disseny i Muntatge d’una Instal·lació Solar Fotovoltaica ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- Font: Elaboració pròpia. ----------------------------------------------------------------------------- ---------------------------------------------------------------------- Alumnes del projecte Marxandatge farmacèutic, Alumnes del projecte Control, seguiment i adaptació de l’E.T.P. Xavier climàtica. Institut Rubió i Tudurí. Escola de Jardineria ----------------------------------------------------------------------------- ---------------------------------------------------------------------- Exposició dels alumnes del projecte I+S, Il.lustració i art Alumnes del projecte Actualització de la pista d’ITC, de Social, de l’Escla d’Art del Treball. l’Escola del Treball de Barcelona 55/ “Experiències d’èxit per als nous reptes” Jornada d’innovació, empresa i pràctiques de referència a la formació professional Amb data 28 i 29 de novembre de 2013 va tenir lloc la primera Jornada d’innovació, empresa i pràctiques de referència a la formació professional, organitzada pel Depar- tament d’Ensenyament, el Consorci d’Educació de Barcelona i la Fundació BCN For- mació Professional. La jornada, que neix per l’interès a donar a conèixer experiències, projectes i bones pràctiques que posin en valor la innovació sobre qualsevol dels elements que confor- men el sistema de Formació Professional, s’ha estructurat en quatre blocs significatius, cadascun d’ells integrat per les experiències d’èxit que s’han anat presentant al llarg dels dos dies. El primer dia es van presentar els dos primers blocs. El primer d’ells tractava sobre La formació professional dual, amb la presentació de 5 experiències d’èxit repartides al llarg del territori, mentre que el segon, sota el títol d’ Innovació i emprenedoria va presentar 5 experiències novedoses en aquest camp. Pel que fa al segon dia, hi va haver un bloc central d’ Innovació metodològica i millora educativa amb 7 experièn- cies, i es va finalitzar amb el bloc La internacionalització professional dels tècnics d’ FP, on s’exposaren 3 experiències que permetien visualitzar la presència creixent de l’anglès en el món de l’FP. En total 20 experiències d’èxit condensades en dos dies d’intens treball. Des de la Fundació, també s’ha editat la relatoria de la Jornada, la qual s’ha fet exten- siva a tots els membres dels centres assistents. ---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- Jornada d’innovació, empresa i pràctiques de referència a la formació professional, a l’auditori del CosmoCaixa /56 Projecte ENT-TEACH (Entrepreneurship Teching) La Fundació ha donat suport al projecte ENT-TEACH (Entrepreneurship Teaching) realitzat per la Cambra de Comerç de Barcelona. El projecte està liderat per Business Develop- ment Friesland (Països Baixos) i la Cambra hi participa en qualitat de soci. La iniciativa s’engloba dins el programa Leonardo da Vinci cofinançat per la UE i pretén proporcio- nar als professors de Formació Professional les eines i materials per educar, inspirar i motivar els estudiants a partir d’un enfocament pràctic i innovador per fomentar l’esperit emprenedor. Experts en l’àmbit de la iniciativa empresarial, usuaris finals i emprenedors dels set països (Holanda, Xipre, Irlanda, Espanya, Països Baixos, Polònia i Bèlgica) asso- ciats al projecte desenvolupen les eines per assolir l’objectiu de formar professionals de l’ensenyament fent èmfasi en la creació de microempreses (start-ups). L’objectiu general del projecte és afavorir accions a través de les quals els professors dels instituts de Formació Professional coneguin millor quines competències requereixen els empresaris actuals i futurs. Es convida als professionals de l’ensenyament a motivar i do- nar suport als estudiants d’FP que vulguin iniciar una carrera com a emprenedors. A més a més, es promou l’acció dels empresaris a l’aula presentant casos reals. Les activitats que s’han desenvolupat han consistit en: • En primer lloc s’ha previst un seguit d’accions per analitzar quin és el punt de partida del projecte per assegurar-ne un correcte enfocament. Es tracta de conèixer els obstacles als quals s’enfronten els instituts de formació professional a l’hora d’explicar processos d’emprenedoria a l’aula, en primer lloc a les regions que formen part del projecte. • La segona fase, on la Fundació ha estat implicada, ha consistit, una vegada desen- volupats els materials, en la seva transferència cap als centres d’FP, per tal que aquests valoressin la utilitat i l’eficàcia dels materials a l’hora de treballar l’emprenedoria a l’aula. • En tercer lloc, s’ha dut a terme una prova pilot amb 10 professors d’FP per a posar el curs en pràctica. D’aquest primer test se n’han obtingut les primeres impressions, opinions, recomanacions i consells per a realitzar els ajustaments necessaris. • Finalment, es preveuen un conjunt d’accions per assegurar el repartiment i utilització d’aquests materials entre les regions associades. 57/ Resultats esperats derivats de l’aplicació d’aquest projecte • Millora del nivell formatiu de la formació professional respecte la creació d’empreses. • Augment del nombre d’empreses creades per joves emprenedors. • Millora de la inserció laboral dels estudiants de formació professional. /58 campanya INFORMA’T La campanya In-forma’t, amb 6.523 alumnes d’ESO i batxillerat participants en activi- tats el curs passat, pretèn reforçar les accions d’orientació existents, des de la proxi- mitat, amb activitats pensades per a grups i també d’assessorament personalitzat. Destaca dins d’aquesta campanya el fòrum entr@lumnes, un mitjà tecnològic que busca facilitar la informació sobre les possibilitats formatives existents en el camp de la formació professional reglada i dels cursos de grau universitaris. Consisteix en la posa- da en marxa d’una eina virtual que serveixi com a espai d’interrelació entre estudiants potencials i estudiants de cicles formatius (grau mig i superior) i graus universitaris. Així doncs, es crea un canal de comunicació entre alumnes que permet preguntar i resoldre dubtes i qüestions sobre opcions formatives, relacionades amb els cicles formatius d’FP que s’imparteixen als centres. El curs passat van col·laborar 209 alumnes volun- taris que varen respondre a les qüestions plantejades en els diferents fòrums, amb una participació total de 390 intervencions directes. INFORMAT 2013 Nº Xerrades CFGM ///////////////////// 31 Nº Xerrades CFGS ////////////////////// 14 Nº Xerrades Generals ////////////////// 37 Nº Xerrades universitaries ////////// 18 (PAAU i CFGS) Exposició “Ja saps que faràs?” /// 3616 Fòrum /////////////////////////////////////////// 390 59/ FÒRUM ENTR@LUMNES-PARTICIPACIÓ Nom Fòrum Preguntes Respostes Altres Mur Facebook 10 12 2 Missatges privats 10 10 0 Fòrum Artístic 6 7 3 Socioeducatiu 16 23 9 Sanitari 19 28 16 Tecnològic 10 11 4 Industrial 2 2 10 Serveis i comunicació 20 26 29 Empreses i Ciències jurídiques 6 8 8 Esportiu 3 3 2 Humanístic 3 4 7 Científic 8 9 5 Total Fòrum (FP+Universitat) 93 121 93 Batxillerat Batxillerat 6 7 2 Total Batxillerat 6 7 2 Tràmits Acadèmics Tràmits Acadèmics 7 13 4 Total Tràmits Acadèmics 7 13 4 TOTAL INTERVENCIONS 126 163 101 TOTAL 390 /60 Pràctiques FCT 2013 Com a resultat de la intermediació entre centres i empreses, un total de 113 alumnes han realitzat les seves pràctiques curriculars amb èxit a demanda de diferents empre- ses col·laboradores de la Fundació. Tot seguit el quadre-resum de les pràctiques 2013 : gener-13 1 Gestió comercial i Màrqueting. Fandroid Fundació Prat gener-13 1 Gestió d’Allotjaments Turístics IBIS EHTB gener-13 1 Administració i finances Mundaudit Lluïsa Cura gener-13 1 Gestió comercial i Màrqueting. IBIS Fundació Prat gener-13 3 DAM SIGMA Roca gener-13 3 DAW SIGMA Joan Brossa gener-13 4 DAM SIGMA CEP gener-13 4 DAM SIGMA Escola del Treball gener-13 1 Gestió comercial i Màrqueting. Col·legi d’Infermers de Bcn CEP feb-13 1 Gestió administrativa Galceran 2000 Santissima trinitat feb-13 1 DAW SIGMA Joan d’Austria feb-13 4 DAM SIGMA Monlau feb-13 4 DAM SIGMA Escola del Treball feb-13 2 DAW SIGMA Clot feb-13 3 DAW SIGMA Salesians feb-13 1 DAM SIGMA Ausias March feb-13 2 DAM SIGMA Bemen3 feb-13 DAW Fotoletra La Salle Gràcia feb-13 1 Administracio i Finances Bionure Stucom feb-13 1 Gestió. Comercial i Màrqtng. Fotoletra La Salle Gràcia abr-13 1 Comerç internacional STAR Servicios Lingüísticos Fundació Prat abr-13 1 Administració i Finan. Llauradó Assessors CEP abr-13 1 Gestió administrativa (CRESIB) Bemen3 set-13 1 Administració i finances Foto Casanova s.l. Lluïsa Cura set-13 1 Laboratori d’imatge Foto Casanova s.l. Oscus set-13 2 Llum Capt. Trat d’imatge Foto Casanova s.l. La Mercè set-13 2 Gestió. Administrativa Foto Casanova s.l. Balmes set-13 1 Secretariat Foto Casanova s.l. Lluïsa Cura ---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- Font: Elaboració pròpia. 61/ set-13 1 Gestió Administrativa Sign-Tronic Guineueta set-13 3 Gestió Administrativa Arag Balmes set-13 3 Gestió Administrativa Arag Oscus set-13 1 DAM SIGMA Roca set-13 1 DAM SIGMA Bemen 3 set-13 1 DAM SIGMA La Salle set-13 1 DAW SIGMA La Mercè se-13 3 DAM SIGMA Escola del Treball set-13 2 DAW SIGMA Jaume Balmes set-13 2 DAM SIGMA Salesians set-13 2 DAM SIGMA Sant Francesc set-13 2 DAM SIGMA Ausias Marc set-13 2 DAW SIGMA Stucom set-13 1 DAW SIGMA Joan D’Austria set-13 1 Mecanització Conic System La Mercè set-13 1 ASIX SIGMA Jaume Balmes oct-13 1 Gestió comercial i màrqueting ACCES VERTICAL Lopez Vicuña oct-13 1 Gestió comercial i màrqueting GHB Stucom oct-13 1 ASIX AGSB Guineueta oct-13 1 Administració i Finances Fundació Clinic Guineueta oct-13 1 Secretariat Wayra ass. SLP Unipersonal V. Hebron oct-13 1 Gestió Administrativa Cartelache Stucom oct-13 1 Secretariat MB92 ETP Xavier oct-13 1 DAM MB92 Salesians /62 oct-13 1 Instal·lacions elèctriques MB92 Serrat i Bonastre oct-13 1 Riscos laborals MB92 Escola del Treball oct-13 1 Gestió de transports Sinera Rigging Fundació Prat oct-13 1 Mecatrónica Sinera Rigging Mundet oct-13 1 Administració i Finances Sinera Rigging Escola del Treball oct-13 2 Fusta i moble Futur Nautic Escola del Treball oct-13 1 Mecanització INFE La Merçè oct-13 1 Sistemes. Electrotècnics De Keizer Marine Serrat i Bonastre oct-13 1 Sistemes Electrotècnics De Keizer Marine V. Hebron oct-13 1 Inst.. frigorífiques i climatització Heinen&hopman Clot oct-13 1 Inst. de Producció de calor Heinen&hopman Escola del Treball oct-13 1 Sist. de Telecom. Informàtica Medenisa Mundet oct-13 1 Sist. de Telecom. Informàtica Medenisa Salesians oct-13 1 Mecatrónica MTU Iberica Mundet nov-13 1 Realtzació Audiovi.i Espectacles SIGMA La Mercè nov-13 1 Sodadura i caldereria Ship Repairs La Mercè nov-13 2 Sodadura i caldereria Ship Repairs Escola del Treball nov-13 1 Mecanitzats Ship Repairs Escola del Treball nov-13 1 Administració i Finances Ship Repairs V. Hebron nov-13 1 Transport i Logistica Ship Repairs Fundació Prat des-13 1 Secretariat MB92 Escola del Treball des-13 1 ASIX AGSPB Escola del Treball des-13 1 DAW AGSPB Jaume Balmes ---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- Font: Elaboració pròpia. 63/ Servei d’informació Des de la Fundació, es porta a terme un Servei adreçat a la ciutadania en general, d’informació sobre l’FP. Les consultes són moltes i variades, algunes es deriven cap a altres serveis més especialitzats en Orientació, però la majoria s’intenten resoldre des de la mateixa Àrea d’FP i empresa. El servei és molt actiu durant tot l’any, però té especial volum de consultes quan el pe- ríode de preinscripció i matriculació per a estudis d’FP és obert. La temàtica de les consultes és variada, des de dates concretes de preinscripció i matrícula, especificitats de determinats cicles formatius, requisits d’accés als estudis, cost dels mateixos, informació sobre l’acreditació de competències, sobre certificats de professionalitat, etc. Tanmateix, les consultes es poden fer per diverses vies, tals com telèfon, mail o de manera presencial a la Fundació. Tot seguit el quadre-resum de les consultes ateses al llarg de l’any 2013: Mes Telèfon email Presencial Gener 9 5 2 Febrer 12 15 7 Març 18 15 4 Abril 21 6 9 Maig 23 5 7 Juny 22 7 12 Juliol 11 4 10 Setembre 8 3 4 Octubre 6 5 4 Novembre 5 3 4 Desembre 7 4 3 Total 141 72 66 /64 Projecte de Vida Professional (ProVP) La Fundació BCN Formació Professional, juntament amb el Consorci d’Educació de Barcelona, Barcelona Activa - Porta22 i la col·laboració de la Fundació FemCAT, parti- cipa en el Projecte de Vida Professional. El Projecte de Vida Professional és una eina de suport a l’orientació acadèmica i profes- sional al servei de l’alumnat i professorat de les diferents etapes educatives obligatòries i post obligatòries dels centres públics, concertats i privats de la ciutat de Barcelona, amb diferents objectius: • Facilitar l’auto coneixement, la consciència de l’amplitud del món laboral, les possibi- litats de formació i la vinculació d’aquests tres aspectes. • Promoure el procés de presa de decisions de l’alumnat. • Facilitar material i suport tècnic. • Interrelacionar i implicar conjuntament l’alumnat, el professorat i en el cas dels joves de 4t d’ESO, a les seves famílies. Tenint com a referència aquests objectius, el ProVP ofereix als centres diverses accions per a treballar l’orientació acadèmica i professional mitjançant els següents recursos: Materials i recursos web El ProVP disposa de diferents instruments per a que el professorat pugui realitzar ses- sions d’orientació al centre. Cada monogràfic disposa d’un quadern de treball per a l’alumnat i una guia didàctica pel professorat, així com recursos multimèdia del web Barcelona Treball. Sessions per a l’alumnat a Porta22 Les sessions d’orientació del catàleg de monogràfics del ProVP també es poden realitzar a Porta22 dinamitzades per tècnics/ques del projecte i acompanyats pel seu professorat. 65/ Xerrada al centre: Escola i empresa L’activitat consisteix en una xerrada per part d’un membre de la Fundació d’empresaris FemCAT, en la que explica la importància de l’empresa a la societat, descriu la seva vivència i acompanya els alumnes en una reflexió sobre les habilitats necessàries per a ser empresari/a. Assessorament al professorat L’objectiu de l’assessorament al professorat és la difusió del projecte i els seus recursos així com la resolució de dubtes per tal de facilitar la realització de sessions d’orientació al centre. Programa Emprendre en valors Té per objectiu la divulgació de la cultura emprenedora i els valors del treball entre els joves. El programa està estructurat en tallers presencials a l’aula, visites a empreses, conferències, un concurs i una Gala de lliurament de premis. Sessió informativa per a famílies de l’alumnat de 4t d’ESO Aquesta sessió ofereix un espai de diàleg i debat col·lectiu que té per objectiu donar a conèixer el projecte en el que han participat els seus fills/es, acompanyar-los en la presa de decisions i trencar prejudicis i estereotips sobre els diferents itineraris formatius. Concretament des de la Fundació s’han realitzat 50 sessions d’un total de 350 sessions que s’han impartit a Porta22 durant el 2013. Fira’t La Fundació va decidir l’ any 2013 participar en diverses fires i events per tal de fer di- fusió de l’ FP de la ciutat, donar a conèixer la Fundació i els seus projectes i poder con- tactar amb empreses dels diferents sectors per a establir possibles vies de col·laboració futures. Així, es va participar amb un petit stand a Sonimag i Expogràfic amb el resultat d’haver establert contacte amb 35 empreses. del sector Imatge i so, i Arts gràfiques. /66 BECA-EMPRESA 2013 El projecte beca-empresa té com a objectiu fonamental consolidar l’aprenentatge pràc- tic de l’alumnat de cicles formatius a través de la promoció d’estades d’especialització en aquelles empreses que presenten un compromís social amb la formació i en les que la seva activitat afegeix valor al procés d’aprenentatge de les competències professionals assolides en l’FP, en un context d’innovació tecnològica, metodològica i professional. Les empreses que hi participen acullen estudiants d’FP en pràctiques i posteriorment ofereixen un nombre determinat de beques formatives per tal que alguns d’aquests es- tudiants puguin continuar la seva estada a l’empresa, especialitzant-se i completant la seva formació. Les beques són gestionades per la Fundació, qui realitza conjuntament amb l’empresa, el seguiment i l’avaluació dels estudiants becats. Durant l’any 2013, les empreses que s’han sumat al projecte beca-empresa han estat: Sigma Gestión Universitària S.L, Gutmar S.A, Kymos Pharma Service, S.L, Milcap Me- dia Group, Fundació d’Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol (IGTP), Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), Consorci del Museu de Ciències Natu- rals de Barcelona. Els números finals del projecte han estat els següents : • 7 empreses col·laboradores • 27 becaris • 11 centres d’FP participants • 9 insercions laborals 67/ Els centres d’FP implicats en el projecte han estat: Escola del Treball, Institut Jaume Balmes, Institut Ausiàs March, Escola Professional Salesiana (Salesians de Sarrià), Ins- titut Mare de Déu de la Mercè, Bemen 3, Institut La Guineueta, Escola d’Hoteleria i Tu- risme de Barcelona, Institut Narcís Monturiol, Institut Rubió i Tudurí de Barcelona i l’IES Llobregat de l’Hospitalet de Llobregat. Cal destacar que les insercions s’han produït en la mateixa empresa on han realitzat la FCT i la beca formativa, per tant el seu itinerari formatiu ha culminat amb èxit mitjançant la contractació laboral, sovint formalitzada en la modalitat de pràctiques. Evolució dels alumnes becats 2011-2013. 27 20 17 ---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- Font: Fundació BCN Formació Professional Projecte pilot beca-empresa en col·laboració amb Marina Barcelona 92 (MB’92) Al juny de 2013, la Fundació BCN Formació Professional va arribar a un acord de col·laboració amb Marina Barcelona 92 per a la formació i especialització de joves pro- vinents de l’FP en el sector del manteniment nàutic. MB’92 és una empresa dedicada a la reparació, manteniment i refit de grans iots. Es tracta d’un servei únic ubicat al port de Barcelona que compta amb unes instal·lacions de 76.000 m², amb equips de gran capacitat i d’última generació. A MB92 es troben ubicades més de 70 empreses de diferents àmbits, mecànica, fusteria, pintura, electro- mecànica, enginyeria, etc. L’acord de col·laboració es concretà en un projecte on les empreses instal·lades a MB’92 acolliran alumnat en pràctiques provinent de centres d’FP de la ciutat, amb la possibilitat posterior a la finalització de les mateixes, de ser seleccionats per a gaudir d’una beca de formació especialitzada. /68 El projecte entre MB92 i les empreses i la Fundació BCN Formació Professional es con- creta de la forma següent: Dades quantitatives: • 30 alumnes realitzaran la seva FCT • 12 centres d’FP de Barcelona ciutat • 16 perfils professionals • 10 empreses de MB’92 Taula sectorial: Fabricació Mecànica La creació de taules sectorials s’emmarca dins del Pla Estratègic 2011-2015 de la Fun- dació BCN Formació Professional, amb l’objectiu de fomentar la cultura del treball de qualitat per a la millora del capital humà a fi i efecte de reforçar accions que puguin ajudar el desenvolupament econòmic de Barcelona i la seva Àrea Metropolitana. A l’any 2013 es va organitzar la primera taula sectorial vinculada al sector de la fabri- cació mecànica. L’objectiu principal d’aquesta sessió de treball va ser fomentar l’intercanvi d’idees, per- cepcions i propostes relacionades amb el sector de la fabricació mecànica. Els objectius concrets es van centrar en: • Detectar tendències innovadores i emergents en aquest sector. • Identificar encaixos i desencaixos curriculars específics dels graus • Aportar idees que permetin captar i atreure més alumnes als estudis d’ FP de la famí- lia de fabricació mecànica. • Establir sinergies que es transformin en projectes de col·laboració compartits a curt termini. La reunió, en format focus grup, es va celebrar el 17 de maig de 2013, de 10-13h a la sala Rosa Sensat de l’IMEB. Va comptar amb la participació de 9 representants de diferents centres d‘ FP, empreses i patronals del sector i 3 tècnics de la Fundació BCN Formació Professional. Un moderador extern, expert en investigació qualitativa, va dinamitzar la sessió de tre- ball i elaborà un Informe de síntesis Fruit d’aquesta taula sectorial es van generar dos documents de treball: • Informe síntesi de la taula sectorial • Informe sobre el Sector de fabricació mecànica. Situació a Barcelona ciutat, Regió Metropolitana de Barcelona i Catalunya. (Elaborat per la Fundació). 69/ PLA 16-19 Al setembre de 2013, en un context socioeconòmic complicat, l’Ajuntament de Barce- lona des de la Regidoria d’Educació i Universitats i l’Àrea de Serveis Socials (IMSSB) aposta de nou per donar continuïtat a la mesura de govern, Pla 16-19 amb el desple- gament de 28 Programes de qualificació professional inicial (PQPI) per atendre als estudiants provinents del fracàs escolar a la ciutat. Per implementar aquesta mesura, la Fundació BCN Formació Professional va publicar una convocatòria de subvenció de PQPI el 10 de setembre dirigida als centres edu- catius privats i entitats socials de la ciutat de Barcelona, autoritzats pel departament d’Ensenyament per impartir PQPI el curs 2013-2014. Fruit d’aquesta convocatòria a l’octubre s’inicien els 28 grups de PQPI de 13 especia- litats que es realitzen en 21 centres (8 educatius privats i 13 entitats socials) de Barce- lona ciutat, amb un total de 466 places ofertades. Posteriorment, al novembre, se suma a la mesura de govern, la Regidoria de Comerç, Consum i Mercats de l’Ajuntament de Barcelona, ampliant l’oferta de PQPI en 3 nous grups de l’especialitat de comerç i màrqueting, amb una oferta de 51 noves places. L’Ajuntament de Barcelona, subvenciona mitjançat el règim de cofinançament per aquest curs 2013-2014: • 31 grups de PQPI • 13 especialitats professionals • 22 centres educatius i entitats socials • 517 places ofertades La Fundació BCN Formació Professional s’encarrega de la coordinació i del seguiment d’aquests 31 PQPI. Acte de signatura dels convenis de PQPI el 02/12/2013 al Saló de Cròniques de l’Ajuntament de Bcn. /70 RELACIÓ DE PQPI DE CENTRES PRIVATS I ENTITATS SOCIALS 2013-2014 Perfil Professional Centre Districte Grups Places Auxiliar en imatge personal: perru- Escola Pia Sant Antoni Ciutat Vella 1 17 queria i estètica Auxiliar de vendes, oficina i atenció Escola Pia Sant Antoni Ciutat Vella 1 17 al públic Auxiliar de reparació i manteniment Escola Pia Calassanci Ciutat Vella 1 17 de vehicles lleugers Auxiliar en muntatges d’instal·laci- Fundació Comtal Ciutat Vella 1 17 ons electrotècniques en edificis Auxiliar d’hoteleria: cuina i serveis Impulsem S.C.C.L. Ciutat Vella 1 17 de restauració Auxiliar de reparació i manteniment Impulsem S.C.C.L. Ciutat Vella 1 17 de vehicles lleugers Aux. de comerç i atenció al públic Impulsem, SCCL Ciutat Vella 1 17 Auxiliar de muntatges d’instal·la - Casal dels Infants per l’acció social Ciutat Vella 1 17 cions electrotècniques en edificis als barris Auxiliar de muntatge i manteniment Associació per a Joves TEB Ciutat Vella 1 17 d’equips informàtics Auxiliar de vendes, oficina i atenció Centre d’estudis Politècnics Ciutat Vella 1 17 al públic Auxiliar de muntatges d’instal.la- Escola Gremial d’electricitat i fontane- Eixample 1 17 cions elèctriques i d’aigua i gas ria de Barcelona Auxiliar de fontaneria i calefacció i Escola Gremial d’electricitat i fontane- Eixample 1 17 climatització ria de Barcelona Auxiliar de vendes, oficina i atenció Estunac, SL Gràcia 1 17 al públic Auxiliar d’activitats d’oficina i en ACIDH - Assoc. Catalana d’Integració i Gràcia 1 12 serveis administratius generals (*) Desenvolupament Humà (NEE) Auxiliar d’hoteleria: cuina i serveis ACIDH - Assoc. Catalana d’Integració i Gràcia 1 12 de restauració (*) Desenvolupament Humà (NEE) Auxiliar de treballs de fusteria i Fundació Mercè Fontanilles. Centre Gràcia 1 17 instal·lació de mobles Gaudí Auxiliar de comerç i aten. al públic Fundació Adsis Horta-Guinardó 1 17 Auxiliar de muntatge i manteniment Centre d’Estudi Sant Francesc Les Corts 1 17 d’equips informàtics Auxiliar d’activitats d’oficina i en Centre Santapau-Pifma Nou Barris 1 17 serveis administratius generals Auxiliar d’hoteleria: cuina i serveis Parròquia Sant Bernat Nou Barris 1 17 de restauració i bar Auxiliar de fabricació mecànica i Fundació Trinijove Sant Andreu 1 17 d’ajust i soldadura Auxiliar de fontaneria i calefacció i Escola tècnica professional del Clot Sant Martí 1 17 climatització Auxiliar de reparació i manteniment Escola tècnica professional del Clot Sant Martí 1 17 de vehicles lleugers Activitats d’oficina i serveis adminis- Femarec SCCL Sant Martí 1 17 tratius en general Aux. de comerç i atenció al públic Femarec, SCCL Sant Martí 1 17 Auxiliar de perruqueria Centre Colomer Sants-Montjuïc 1 17 71/ RELACIÓ DE PQPI DE CENTRES PRIVATS I ENTITATS SOCIALS 2013-2014 Perfil Professional Centre Districte Grups Places Auxiliar d’Imatge personal: perru- Centre Colomer Sants-Montjuïc 1 17 queria i estètica Auxiliar de vendes, oficina i atenció Acción 90, SRL Sarrià-Sant Gervasi 1 17 al públic Auxiliar d’hoteleria: cuina i serveis Escola Pia de Balmes Sarrià-Sant Gervasi 1 17 de restauració Auxiliar de muntatges d’instal·la- Salesians de Sarrià Sarrià-Sant Gervasi 1 17 cions electrotècniques en edificis Auxiliar de reparació i manteniment Salesians de Sarrià Sarrià-Sant Gervasi 1 17 de vehicles lleugers (*) curs per alumnes amb Necessitats Educatives Especials Total 31 517 /72 5.3 Àrea de Projectes Europeus i Relacions Internacionals L’Àrea de Projectes Europeus i Relacions Internacionals té per finalitat millorar i refor- çar les capacitats i les competències dels estudiants, graduats, docents i directius de formació professional a través d’estades formatives i en empresa als diferents països de la Unió Europea. La Fundació BCN Formació Professional entén que una manera de millorar els coneixements adquirits en els centres formatius demana de completar la formació en empreses europees. La realització de pràctiques a l’estranger dona als estudiants l’oportunitat d’adquirir capacitats, habilitats i competències que els actuals mercats globalitzats demanen als nous professionals. Entre les funcions de l’àrea es troben: • Foment de les relacions internacionals de ciutats i institucions educatives. • Gestió de la mobilitat d’estudiants, docents i directius. • Promoció de l’aprenentatge de llengües estrangeres. • Participació en programes europeus per a la innovació. La concreció d’aquestes funcions ve donada per les actuacions següents: • Fomentar la mobilitat internacional dels estudiants de formació professional. • Incrementar les opcions d’inserció laboral pels graduats en formació professional en el context europeu. • Potenciar la formació continuada dels docents de formació professional mitjançant estades formatives a Europa. • Afavorir la formació continuada dels directius dels centres mitjançant estades formati- ves per conèixer els sistemes de formació professional europeus. • Acompanyar en el procés d’orientació als joves vers les opcions formatives i laborals que ofereixen els països europeus. • Consolidar Barcelona com a territori obert i referent a Europa en relació a la mobilitat d’estudiants. • Transferir a Barcelona pràctiques i metodologies innovadores posades en pràctica en els diferents països europeus. 73/ Durant l’any 2013, la Fundació BCN Formació Professional ha gestionat 175 mobilitats per a estudiants, docents i directius de formació professional. Aquesta xifra suposa un increment del 6,06% (10 mobilitats) respecte de l’any anterior i un augment del 59,09% (65 mobilitats) respecte a l’any 2011. 165 175 110 88 77 ---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- Font: Àrea Projectes Europeus i Relacions Internacionals. Fundació BCN Formació Professional Durant l’any 2013 s’han desenvolupat els projectes següents: Mobilitat internacional d’estudiants Projecte BCN-EUROPA ERASMUS 2013 -------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- Durant el curs 2012-2013, l’Organismo Autónomo de Programas Educativos Europeos (OAPEE) va atorgar 39 beques de mobilitat a la Fundació BCN Formació Professio- nal per a què fossin gestionades en benefici dels estudiants dels diferents cicles de grau superior dels 17 centres de formació professional de Barcelona socis del projecte. Aquestes 39 beques de 2 mesos de durada, van representar un total de 78 mesos de pràctiques a països de la Unió Europea per als estudiants de Barcelona. /74 Projecte FITRAB Leonardo da Vinci 2013 -------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- El passat curs 2012-2013 des de l’Organismo Autónomo de Programas Educativos Europeos (OAPEE) es van transferir 43 beques de mobilitat internacional a la Funda- ció BCN Formació Professional per a què fossin gestionades en benefici dels nous graduats en formació professional dels 20 centres de formació professional socis del projecte. Aquestes 43 beques, van representar un total de 108 mesos de pràctiques en empreses dels diferents països de la Unió Europea. Centres participants -------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- Projecte BCN-Europa (Erasmus) Projecte FITRAB (Leonardo da Vinci) Escola Salesiana de Sarrià Escola Salesiana de Sarrià Escola Tècnica i Professional Xavier Escola Tècnica i Professional Xavier Institut Lluïsa Cura Institut Lluïsa Cura Institut Miquel Tarradell Institut Miquel Tarradell Institut Anna Gironella de Mundet Institut Anna Gironella de Mundet Institut Bonanova FP Sanitària Institut Bonanova FP Sanitària Institut Escola del Treball Institut Escola del Treball Institut Mitjans Audiovisuals (EMAV) Institut Mitjans Audiovisuals (EMAV) Institut Rubió i Tudurí Institut Rubió i Tudurí Institut Salvador Seguí Institut Salvador Seguí Institut Vall Hebrón Institut Vall Hebrón Sagrat Cor Sarrià Sagrat Cor Sarrià Escola Joan Pelegri CETT Escola d’Hoteleria i Turisme Institut Escola d’Art del Treball Institut Escola d’Art del Treball Institut Escola d’Hoteleria i Turisme de Barcelona Institució Cultural del CIC Institut Joan Brossa Escola Tècnica i Professional del Clot Institut Mare de Déu de la Mercè Institut Ausiàs March Institut Narcís Montoriol Institut Ferran Tallada CEYR Villarroel 75/ Perfil dels participants -------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- L’edat mitjana dels participants se situa en els 25,4 anys, són de sexe femení en el 69,1% dels casos i estudiants d’un centre de formació professional públic en un 75,3% dels casos i estudiants de grau superior amb estudis previs en Batxillerat en el 43,2% dels casos. Ciutats de Destí: els estudiants de Barcelona van realitzar estades de pràctiques a 14 ciutats europees (2 ciutats més que l’any 2012). Dels 82 estudiants que van realitzar una estada de pràctiques, 20 van ser destinats a Munich, 14 a Berlin, 10 a Torí, 9 a Ro- vaniemi, 7 a Roma i la resta repartits tal com mostra el següent gràfic. ---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- Font: Àrea Mobilitat. Fundació BCN Formació Professional Països de Destí: En relació als països de recepció, els estudiants/graduats de Barcelo- na van realitzar estades 8 països diferents (2 països més que l’any 2012). 38 participants van realitzar les seves estades de pràctiques a Alemanya (un 46,3% del total), 17 parti- cipants a Itàlia (un 20,7%), 12 participants a Finlàndia (14,6%) i 7 participants a Bèlgica (8,5%), 4 participants a França (4,8%), 2 participats als Països Baixos i un participant a Polònia i Turquia respectivament. ---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- Font: Àrea Mobilitat. Fundació BCN Formació Professional /76 Famílies Professionals: Durant l’any 2013, els estudiants/graduats que van realitzar una estada formativa a diferents ciutats europees cursaven estudis en 15 famílies profes- sionals diferents. Les famílies professionals més significatives dels diversos projectes de mobilitat van ser Administració i Gestió (15 participants), Serveis Socioculturals i a la Co- munitat (14 participants), Hoteleria i Turisme (10 participants), Imatge i So (9 participants), Química (7 participants), i Sanitat i Comerç i Màrqueting (ambdós amb 5 participants). ---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- Font: Àrea Mobilitat. Fundació BCN Formació Professional Valoració dels participants -------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- La valoració mitjana de l’estada de pràctiques se situa en els 8,48 punts sobre 10, essent la millora personal (84,5%), la millora dels coneixements lingüístics (74,6%), els coneixe- ments culturals (74,6%) i la millora de l’experiència professional (67,6%) els aspectes més destacats de l’estada entre els participants. Aproximadament un any després de l’estada, el 42,3% dels participants estan treballant (56% si només seleccionem el projecte Leonardo da Vinci), el 21,1% segueixen estudiant, el 14,1% estudia i treballa i el 22,5% està cercant feina. Dels participants en situació laboral activa, un 62,5% treballa a la ciutat de Barcelona, un 32,5% treballa a algun país de la Unió Europea i el 5% restant treballa fora de la Unió Euro- pea. Dels treballadors europeus, un 71,4% està sent ocupat a Alemanya. El 45% dels participants que actualment treballen realitzen funcions afins al cicle formatiu estudiat. D’altra banda, el 72,3% treballen amb contractes de duració determinada. Dels participants que segueixen estudiant, un 38,4% realitza estudis universitaris i el 61,6% realitza un altre cicle de formació professional. 77/ Estudiants rebuts a Barcelona -------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- Durant el passat 2013, la Fundació BCN Formació Professional va proporcionar que 54 estudiants de les diferents ciutats de Xarxa FP poguessin realitzar estades de pràctiques en empresa a la ciutat de Barcelona. Administració i Gestió va ser la més nombrosa (25 es- tudiants), seguida d’Hoteleria i Turisme (15 estudiants), Comerç i Màrqueting (4 estudiants) i Arts Gràfiques (4 estudiants). ---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- Font: Àrea Mobilitat. Fundació BCN Formació Professional La Fundació BCN Formació Professional va gestionar l’estada d’estudiants procedents de 9 ciutats europees. La ciutat alemanya de Munich va ser la que més estudiants va enviar a realitzar pràctiques professionals a Barcelona (24 participants), seguida de Berlín (15 participants), Kuopio (4 participants) i Roma (4 participants). ---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- Font: Àrea Mobilitat. Fundació BCN Formació Professional /78 Mobilitat de Docents Projecte EXTRA for Teachers Durant l’any 2013 s’han gestionat 11 beques de mobilitat internacional Leonardo da Vinci per a docents de la família professional d’Hoteleria i Turisme. L’estada formativa es va dur a terme a la ciutat de Berlín durant el passat mes de Maig. Centres Participants en el projecte Institut Escola d’Hoteleria i Turisme de Barcelona Institut Lluïsa Cura Escola Técnica i Professional Xavier CETT Escola d’Hoteleria i Turisme ESHOB Escola Superior d’Hostaleria de Barcelona Els objectius del projecte eren promoure que els docents o caps de departament de la família professional d’Hoteleria i Turisme coneguessin com es gestiona i organitza la seva família professional a Alemanya per tal de transferir, si es considera oportú, aquells aspec- tes més rellevants observats en l’estada al seu centre. Visites i pla de treball: • Chamber of Commerce and Industry Berlin: Presentació del rol i de les funcions espe- cífiques de les cambres de comerç dins dels sistemes de formació professional alemany (sistema dual). • Senate Department for Labour, Integration and Women’s Issues: Departament del govern federal alemany encarregat de l’anàlisi i avaluació del sistema de formació professional dual. • Friedchich – List – Schule: Centre de formació professional especialitzat en gestió de projectes europeus i en gestió de places de pràctiques dins del marc dual de formació alemany. • Palladin School for cooks: centre formació professional amb restaurant propi obert al públic destinat a estudiants que no aconsegueixen graduar-se (projecte semblant als pro- grames de qualificació professional inicial). • OSZ Lotis Vocational School for Tourism: centre de formació professional especialitzat en estudis de turisme. • Brillat-Savarin-Vocational School Catering Industry: centre de formació professional espe- cialitzat en estudis d’hoteleria, cuina i indústries alimentàries. • Hotel Estrel: Empresa participant en el sistema dual de formació professional. • A&O Hostel Berlin Mitte: Empresa participant en el sistema dual de formació professional. 79/ Avaluació del projecte: Els docents participants en el projecte van valorar l’estada de manera excel·lent. Tots els participants afirmen en un 100% que estan totalment satisfets amb l’estada formativa a Ber- lín. Al mateix temps, els participants del projecte afirmen estar totalment satisfets al 100% en l’organització i la gestió de l’estada. En relació a les visites realitzades, el 81,1% afirma esta completament satisfet i el 19,9% afirma estar notablement satisfet. En relació al conei- xement del sistema de formació professional dual, el 100% dels participants afirmen estar completament informats. Al mateix temps, només el 63,3% dels docents afirmen haver observat noves tècniques aplicables al seu centre. Per últim, només el 36,4% dels partici- pants afirmen que seria possible l’aplicació al seu centre d’aspectes propis del sistema de formació professional alemany. ---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- Font: Àrea Mobilitat. Fundació BCN Formació Professional Mobilitat de directius Projecte PRIMEX Durant l’any 2013 i coordinat per l’Associació XARXA FP, s’han gestionat 22 beques de mo- bilitat internacional Leonardo da Vinci per a directius dels centres de Formació Professio- nals de les diferents ciutats espanyoles de Xarxa FP. L’ estada formativa es va dur a terme a les ciutats de Tolosa i Lió el passat mes de Gener. /80 Centres participants Fundació BCN Formació Professional Sagrat Cor Sarrià Institut Municipal d’Educació de Barcelona Institut Joan Brossa Consorci d’Educació de Barcelona Institut Molí del Sol (Mislata) Institut Salvador Seguí CIPFP Mislata (Mislata) Institut Ferran Tallada Instituto Puerta Bonita (Madrid) Institut Escola d’Hoteleria i Turisme de Barcelona Instituto Tetuan de las Victorias (Madrid) Institut Rubió i Tudurí Instituto Francisco Tomás y Valiente (Madrid) Institut La Guineueta Institut Tirant Lo Blanc (Gandia) Escola Tècnica i Professional Xavier Els objectius del projecte eren conèixer el sistema educatiu francès en general i el sistema de formació professional en particular i aprofundir en el coneixement del sistema de pràcti- ques en alternança (escola-empresa) i la relació entre els centres de formació professional i el seu entorn empresarial. Visites i pla de treball: • ACADÉMIE DE TOULOUSE. Autoritat educativa amb competències pròpies per a la ges- tió del sistema de formació professional francès. Explicació de les competències de la institució en matèria educativa. • MAIRIE DE TOULOUSE - TOULOUSE MÉTROPOLE. Autoritat local (ajuntament) de la ciutat de Toulouse. Explicació del sistema de formació professional francès. • LYCÉE PROFESSIONNEL «GABRIEL PERI» Centre de formació professional de la família professional d’automoció. Explicació del centre i de l’organització dels estudis. • HÔTEL DE VILLE DE LYON. Autoritat local (ajuntament) de la ciutat de Lió. Explicació del sistema de formació professional francès. • INSPECTION ACADÉMIQUE. Inspecció educativa francesa. Funcions i competències de la inspecció educativa francesa. • LYCÉE FRANÇOIS REBELAIS. CENTRE DE FORMATION ET APPRENTISSAGE (CFA). Centre de formació professional de la família professional d’hoteleria i turisme. Explicació del centre i de l’organització dels estudis. • La Boulangerie POZZOLI. Empresa participant en el sistema de Formació Professional en alternança. • Hôtel Mercure. Empresa participant en el sistema de formació professional en alternança. icipant en el sistema dual de formació professional. Avaluació del projecte: El 100% dels participants han valorat com a “perfectament satisfactori” o “notablement satisfactòries” el país de destí i l’organització del viatge. D’alta banda, les visites realitzades han estat valorades com a “perfectament satisfactòries” o “notablement satisfactòries” pel 81/ 89% dels participants. Al mateix temps, els seminaris i reunions realitzats han estat valorats positivament pel 87% dels participants. En relació a les possibilitats de transferència i aplicació dels coneixements observats els resultats són variats. El 52% dels participants afirmen que els aspectes observats serien “possiblement transferibles”, el 32% afirmen que serien “perfectament transferibles” i no- més un 16% dels participants afirmen que les accions observades serien “difícilment trans- feribles” al seu centre. Finalment, la valoració global del projecte ha estat valorada molt positivament per la totalitat dels participants en el projecte. Les Claus per treballar a Europa La Fundació BCN Formació Professional col·labora amb Barcelona Activa i la Regidoria de Joventut de l’Ajuntament de Barcelona en el programa Barcelona Treball Joves, mitjançant la dinamització de la sessió Les Claus per Treballar a Europa. Aquestes sessions estan destinades a joves d’entre 18 i 25 anys que volen conèixer les possibilitats, els procedi- ments i els requisits per a la recerca de feina activa a tots els països de la Unió Europea. Durant l’any 2013 s’han realitzat les següents sessions: 10 de Juny – Espai Jove Les Basses 18 de Juliol – Espai Jove Garcilaso 15 d’Octubre – Espai Jove Les Basses 27 de Novembre – Barcelona Activa (Centre per al Desenvolupament. Professional Porta22) 10 de Desembre – Espai Jove Garcilaso /82 Presència Internacional Assemblea General de l’Associació de ciutats europees XARXA FP. Representant a la ciutat de Barcelona, la Fundació BCN Formació Professional va participar com a mem- bre de l’assemblea i com a membre del comitè executiu en la 14a Assemblea General de l’Associació Xarxa FP celebrada a la ciutat de Barcelona el passat mes de març de 2013. Jornada “La formació professional en alternança a França: Visions i Experièn- cies”. La jornada que va tenir lloc el dimecres 26 de juny a la sala d’actes de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona, va comptar amb la presència de Monsieur Jean Soli- to, delegat acadèmic de Relacions Europees, Internacionals i Cooperació de l’Académie de Toulouse, i de representants dels lycées des métiers de Toulouse i Lyon. Durant la jornada es va presentar el sistema educatiu i el sistema de formació professional francès, i el rol dels actors implicats en el model d’alternança. Delegació de Bonn (Alemanya). Presentació de la Fundació BCN Formació Professio- nal, de Xarxa FP i del sistema de formació professional espanyol a un grup de tècnics de la ciutat de Bonn sota el programa de mobilitat internacional Leonardo da Vinci. Delegació de Viborg (Dinamarca). Presentació de la Fundació BCN Formació Profes- sional, de Xarxa FP i del sistema de formació professional espanyol a un grup de tècnics de la ciutat de Viborg. Delegació dels Països Baixos. Presentació de la Fundació BCN Formació Professional, de Xarxa FP i del sistema de formació professional espanyol a un grup de tècnics de diferents ciutats dels Països Baixos sota el programa de mobilitat internacional Leonardo da Vinci. Delegació del centre de formació professional Sint-Aloysiusinstitut voor Verplee- gkunde. Presentació de la Fundació BCN Formació Professional i visita a l’Institut La Bonanova per part d’una delegació de docents de la família professional de sanitat de la ciutat de Lier (Bèlgica). Visita de la delegació de professionals en Edu- cació Infantil de Munich. Diversos professionals de l’Educació Infantil de la ciutat alemanya de Mu- nich van visitar la Fundació BCN Formació Profes- sional amb l’objectiu de realitzar projectes compar- tits per als graduats en el cicle formatiu de grau superior d’Educació Infantil. 83/ 6.0 Resum Econòmic /8/484 6.1 Ingressos Per a l’exercici 2013, els ingressos de la fundació s’han distribuït de la següent forma: L’aportació principal per a la gestió ordinària de l’entitat ha estat de l’Institut Munici- pal d’Educació que enguany ha representat el 40,14% del total (enfront del 37% de l’exercici anterior). El finançament de projectes específics per aquest 2013 per part d’altres administra- cions o institucions, ha estat del 10,12%, (13% exercici 2012) majoritàriament provi- nents de l’Organismo Autónomo de Programas Educativos Europeos (OAPEE). Les aportacions d’empreses i altres entitats col·laboradores ha estat del 7,65% (5% exercici 2012). Aquest any 2013 mitjançant l’Ajuntament de Barcelona, l’Institut Municipal de Serveis Socials i l’Institut Municipal d’Educació, s’han subvencionat 31 Programes de Qualifica- ció Professional Inicial per al curs 2013-2014 a diferents centres i entitats socials de la ciutat. Els ingressos financers han suposat el 0,01% del total i la diferència correspon a altres ingressos de l’activitat, en un 0,21%. 7,65% 7,47% 8,15% 10,12% 66,39% 6.2 --------------------------------------------------------------------------------- Font: El·laboració pròpia Despeses L’apartat de les despeses de la Fundació i la seva distribució en aquest exercici 2013 ha estat la següent: En el capítol de despeses de personal de la Fundació, a l’any 2013 s’ha destinat el 31,75% del total (27% exercici 2012). Les despeses d’explotació han estat del 12,70% (12% exercici anterior). Els ajuts i beques destinats a estudiants i centres de Formació Professional ha suposat un 18,24% de les despeses totals (15% exercici 2012). Els Programes de Qualificació Professional Inicial ha representat un 35,71%, per aquest 2013 (46% exercici 2012). L’amortització de programes informàtics, web i guia FP ha representat una despesa de l’1,60%. Els comptes anuals de la Fundació són auditats de manera externa i presentats al Pa- tronat el mes d’abril per a la seva corresponent aprovació. 1,60% 12,70% 35,71% 31,75% 18,24% --------------------------------------------------------------------------------- Font: El·laboració pròpia 85/ 7.0 Clipping //86 87/ /88 89/ /90 91/ /92 93/ /94 95/ /96 97/ /98 99/ /100 101/ /102 103/ /104 105/ /106 107/ /108 109/ /110 111/