Memòria Socioeconòmica de Barcelona 2008 Memòria socioeconòmica de Barcelona 2008 La Memòria Socioeconòmica de Barcelona 2008 ha estat aprovada pel Ple del Consell Econòmic i Social de Barcelona de 22 de juny de 2009. Presidenta: Rosa Virós Vicepresident(e)s: Àngel Crespo, Comissions Obreres del Barcelonès Carles Martí, Ajuntament de Barcelona Neus Munté, Unió General de Treballadors de Catalunya Agustí Bonavia, Foment del Treball Nacional Secretari general: José A. Fernández El grup de treball ha estat format per: Agustí Bonavia, Vicenç Tarrats, Neus Munté, José Miguel Beneroso, Francesc Gisbert , Pilar Solanes, Carles Gil, Dolors Cotrina, José A. Fernández, Pascual Bayarri. Recollida de dades i redacció dels capítols I, II, III i IV: Gabinet Tècnic de Programació i Barcelona Economia, Consell Municipal de Benestar Social de Barcelona. I amb la participació de: Gabinets tècnics i departaments de formació de CC.OO., UGT i FTN; Barcelona Activa, Fundació Barcelona Formació Professional i Consell Municipal de Persones amb Discapacitat de Barcelona, de l’Ajuntament de Barcelona; CIDEM, Servei d’Autoempresa i Servei d’Ocupació (SOC), de la Generalitat; Xarxa de Parcs Científics i Tecnològics de Catalunya (XPCAT); i Delegació provincial de l’INEM. Amb la supervisió i col·laboració extraordinària del degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Joan. B. Casas. Col·laboracions especials per al capítol 5 Anton Costas, catedràtic de Política Econòmica de la Universitat de Barcelona. Joan Trullén, director de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona. F. Xavier Mena, Catedràtic d’Economia ESADE. Àngels Martínez i Castells, doctora en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona. Josep Oliver Alonso, catedràtic Economia Aplicada (UAB). Mireia Franch, directora general d’Economia Cooperativa, Social i d’Autoocupació. Luis de Sebastián, Catedràtic Emèrit de Economia ESADE Business School, Universitat Ramon Llull. Sara Berbel Sánchez, directora general d’Igualtat d’Oportunitats en el Treball del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya. Carme Bañeres Torra, cap del Servei de Programes d’Inserció Laboral del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya. Miquel Perdiguer, director de l’Obra Social de Caixa Catalunya. Jaume Lanaspa, director General de la Fundació “la Caixa”. Joan Bellavista, president de la IASP. Delegat president del PCB. Gerent de l’XPCAT. Direcció editorial i coordinació: José A. Fernández Disseny i maquetació: sSB Fotografies: Carles Bartolomé 3 Presentació. Rosa Virós, presidenta del CESB 7 Introducció. Joan B. Casas, degà del Col·legi d’Economistes 9 Situació econòmica l’any 2008 13 Marc econòmic internacional Situació econòmica a Espanya Evolució de l’economia catalana Activitat econòmica a la ciutat Mercat laboral 2008 47 Població activa Població ocupada Atur Contractació Extinció de les relacions laborals Salut laboral i sinistralitat laboral Prestacions per desocupació Polítiques actives d’ocupació 2008 69 Ajuntament de Barcelona Agents econòmics i socials Generalitat de Catalunya Xarxa de parcs científics i tecnològics Mediació, negociació i racionalització del temps de treball Població, qualitat de vida i benestar social 121 Població Qualitat de vida Habitatge Benestar social Perspectives 167 La crisi econòmica: efectes sobre la ciutat de Barcelona. Anton Costas, Joan Trullen, F. Xavier Mena i Àngels Martinez La crisi i el futur de l’economia de Barcelona, Josep Oliver L’economia cooperativa a Barcelona: crisi o oportunitat?, Mireia Franch La pobresa i les perspectives davant la crisi actual, Luis de Sebastián Noves fórmules pe resoldre nous problemes: la igualtat d’oportunitats com a estratègia, Sara Berbel i Carme Bañeres Obra social en temps de crisis, Miquel Perdiguer El mecenatge i la demanda social, Jaume Lanaspa Preparant les universitats i els parcs científics i tecnològics per a la postcrisi, Joan Bellavista Prospectives 205 Activitat econòmica Mercat de treball Polítiques actives d’ocupació Qualitat de vida 5 Memòria socioeconòmica de Barcelona 2008 Presentació Rosa Virós, presidenta del CESB El CESB presenta aquest any la Memòria Socioeconòmica de Barcelona 2008 amb l’objec- tiu, com sempre, de donar a conèixer les principals dades socioeconòmiques i ocupacio- nals a la nostra ciutat. Crec que aquesta memòria manté l’esperit de millora constant del CESB i de les persones i institucions que hi han col·laborat amb anàlisis i propostes. En aquest sentit vull indicar, com a novetat, que per tal de garantir una millor coherència en la presentació de les dades hem separat en dos capítols diferents les referents al mercat de treball i a les polítiques actives que els diferents agents socials i administracions porten a terme a la ciutat de Barcelona. Així mateix, per primera vegada hi incloem dades sobre el paper dels parcs científics i les universitats en la creació d’empreses i llocs de treball. De fet, pretén anar més enllà d’una simple presentació i recollida de les dades relatives a l’activitat econòmica, el mercat de treball o les polítiques actives d’ocupació, o sobre els indicadors de població, qualitat de vida de la ciutadania, habitatge i, amb especial interès, les polítiques socials municipals, raó per la qual també inclou elements de prospectiva amb relació als reptes cabdals que Barcelona ha de resoldre o millorar substancialment. Enguany, aquests articles, atesa la importància que la crisi actual té sobre la situació soci- oeconòmica de la ciutat, presenten com a eix vertebrador la qüestió de la crisi econòmica i reflecteixen tant l’opinió d’una sèrie d’economistes sobre l’abast, les conseqüències i les solucions de la crisi, com un conjunt d’articles que tenen com a objectiu presentar les respostes que des de determinats sectors i institucions s’articulen per combatre els efectes de la crisi actual. La qüestió de la crisi és d’especial rellevància per al CESB. Per això, no només és l’eix del capítol de perspectives de la Memòria Socioeconòmica d’enguany sinó que també ha estat protagonista d’un ple extraordinari que el CESB ha organitzat el dia 3 de juny de 2009, amb representació de tots els grups municipals de l’Ajuntament de Barcelona i dels diferents agents socials i experts que componen el ple del Consell Econòmic i Social de Barcelona. Hem volgut donar una especial rellevància a les polítiques socials davant la situació econò- mica vigent incloent-hi articles d’institucions públiques i privades i d’experts reconeguts en aquest àmbit. En aquest sentit vull mencionar especialment la col·laboració del profes- sor Luis de Sebastián, el qual, malauradament, ens va deixar dies després d’escriure el seu article. Des del CESB volem que aquesta Memòria sigui un homenatge al treball i la sensibilitat social de Luis de Sebastián. D’altra banda, la Memòria Socioeconòmica de Barcelona contextualitza l’activitat econò- mica de la ciutat en els marcs internacional, d’Espanya i de Catalunya, un exercici ambici- ós però necessari per entendre les coordenades on es mou Barcelona. En aquest sentit, la Memòria Socioeconòmica de Barcelona 2008 reflecteix la desacceleració econòmica que estan patint les economies occidentals més fortes i les conseqüències negatives de les turbulències financeres iniciades en el mercat nord-americà amb les hipoteques d’alt risc que s’han estès arreu, amb els efectes subsegüents sobre l’activitat econòmica, el consum i, molt especialment, l’ocupació. 7 Memòria socioeconòmica de Barcelona 2008 No ens hem de deixar portar, però, pel pessimisme econòmic, sinó que hem de traslladar l’accent i analitzar el posicionament de Barcelona amb un cert optimisme moderat i sent conscients de les seves potencialitats per reinventar-se i encarar amb èxit l’esdevenidor socioeconòmic a curt i a llarg termini. 8 Memòria socioeconòmica de Barcelona 2008 Introducció Joan B. Casas, degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya L’any 2008 marca l’inici d’una crisi caracteritzada per un gran nombre d’incerteses. Certa- ment, no pel fet de ser molt esperada i prevista, l’actual crisi ha deixat de sorprendre. En primer lloc, per la intensitat. Tot i l’assumpte de les subprimes de mitjan 2007, el comença- ment de 2008 va ser positiu, amb taxes moderades de creixement, però amb una evolució dinàmica fins a l’estiu. El mes d’octubre va establir de forma sobtada la frontera entre el cicle passat –expansiu– i el present –recessiu. La caiguda dels diferents indicadors va ser força brusca en tots els fronts. D’altra banda, cal remarcar la globalitat de la crisi en dos sentits. D’un costat, la globalitat, perquè tots els països i territoris estan afectats –tard o d’hora, d’una forma o l’altra– per la crisi, amb un origen clar d’aquesta als Estats Units. De l’altre, globalitat perquè tots els sectors d’activitat pateixen l’impacte de la crisi. Malgrat que els inicis cal cercar-los en la construcció i en les finances, el caràcter arrossegador i estratègic d’aquestes ha fet que la resta de branques hagin canviat ràpidament la seva dinàmica. En comparació amb altres crisis recents, cal destacar que la present s’inicia per problemes en el sistema financer, que després s’estenen als altres àmbits de l’economia, i no pas per una caiguda de la demanda en els mercats. En aquest context es van multiplicar les revisions a la baixa de les previsions econòmiques fetes pels experts, amb independència de països i sectors, i es van estendre el pessimis- me i la preocupació sobre el veritable abast de la crisi. El panorama econòmic mundial de 2008 es va caracteritzar per un creixement moderat dels diversos països, però, el que és més important, per una progressiva desacceleració de les constants vitals durant el primer semestre, un estancament en el tercer trimestre i l’assoli- ment de taxes negatives en els darrers tres mesos de l’exercici, cosa que va posar en relleu el brusc deteriorament de la situació. El 2008, l’economia mundial va créixer per sota del 3%, mentre que els quatre anys anteriors ho va fer al voltant del 5% de mitjana. Els països més avançats van registrar una evolució menys dinàmica que la dels països en desenvolu- pament, especialment els emergents. Per exemple, la Unió Europea va experimentar un creixement del 0,9%, que va contrastar amb la pujada del 2,9% de l’any anterior, mentre que els Estats Units van registrar un increment del PIB de l’1,1% (2,0% el 2007). Val a dir que el PIB real de les economies avançades es va reduir en el quart trimestre un 7,5%, taxa sense precedents. Malgrat que els Estats Units van ser el país més perjudicat inicialment per les tensions financeres i de la construcció, Europa i els països més desenvolupats d’Àsia també es van veure afectats via comerç, inversions internacionals i problemes domèstics. Es pot esmentar que les economies emergents van patir un retrocés del 4% en el quart trimestre. Els anomenats països BRIC (Brasil, Rússia, Índia i Xina) van liderar el creixement mundial del 2008, però van patir una significativa pèrdua de dinamisme. En aquest context, el comerç internacional va experimentar un creixement del 2% en volum, amb una brusca aturada a la segona meitat, taxa significativament inferior al 6% de 2007. Van destacar pel seu dinamisme les exportacions de la Xina, l’Índia, la CEI (Co- munitat d’Estats Independents, és a dir els països de l’antiga URSS) i els Estats Units. Per contra, es va produir un estancament de les exportacions de la Unió Europea-27. 9 Memòria socioeconòmica de Barcelona 2008 El 2008, la ràpida desacceleració de l’activitat econòmica mundial va coincidir amb una desactivació de les tensions inflacionistes. Els preus internacionals de les primeres ma- tèries van començar a invertir la marxa d’anys anteriors. En general, l’índex de primeres matèries no energètiques va registrar un augment del 12,4% en dòlars, pujada que es va explicar per l’ascens del 15,2% de les alimentàries, atès que les industrials van patir un descens de gairebé el 7%. Cal remarcar, especialment, la tendència alcista fins a mitjan exercici i la intensa caiguda posterior. Així, el màxim de l’índex general es va assolir al mes de juliol i, a partir d’aquest i fins al desembre, va disminuir un 42,3%, amb una davallada especialment intensa al mes d’octubre. Per la seva banda, el preu del petroli va seguir una línia similar. Entre el 2008 i el 2007, l’augment de la cotització del barril de la varietat brent del mar del Nord va ser del 33,2%. També en aquest cas durant la primera meitat, es va registrar una tendència alcista, fins al màxim del juliol, a partir del qual el preu va caure un 70% fins al final de l’any. En aquest context es van prendre diverses mesures de caràcter expansiu per part dels governs dels països industrialitzats, moltes de les quals poc convencionals. Tanmateix, les accions, centrades en la injecció de recursos públics i la flexibilitat de les polítiques fiscal i monetària –encaminades a estabilitzar la crisi dels mercats financers, aturar la cai- guda de l’activitat i estimular l’economia–, no van aconseguir els objectius perseguits. Cal remarcar l’evolució divergent de la política monetària seguida pels Estats Units i la zona euro durant la primera meitat de 2008, amb el relaxament de la primera –amb la finalitat d’animar l’economia– i l’enduriment de la segona –amb l’objectiu de contenir la inflació. Tanmateix, des de l’estiu ambdues van marcar una mateixa línia expansiva. D’aquesta forma, els tipus d’interès a curt termini van acabar l’exercici en un 0,25% als Estats Units i un 2,50% a la zona euro. Durant el 2008 es va continuar apreciant la cotització de l’euro en els mercats internaci- onals de divises, seguint la tendència d’anys anteriors. Davant el dòlar nord-americà, la moneda comunitària va créixer més del 10%, mentre que amb relació al ien japonès l’as- cens va ser superior al 20%. Lògicament, això va continuar deteriorant la competitivitat de les empreses exportadores de la zona euro, sobretot d’aquelles que operen en l’àrea del dòlar. Espanya i Catalunya es van caracteritzar per una evolució econòmica similar a la del con- junt internacional. L’esgotament d’un model expansiu basat en el consum i la construcció va quedar plenament palès, així com la urgència de cercar noves línies de creixement que siguin més sostenibles. El PIB estatal va acabar el 2008 amb un creixement de l’1,2%, per sota del 3,7% de l’exercici anterior, mentre que el català va augmentar el 0,7%, davant el 3,6% de 2007. Val a dir que tant Espanya com el Principat van mostrar taxes de creixement superiors a la mitjana de l’eurozona. Tanmateix, la moderació de registres va caracteritzar l’evolució al llarg de 2008, de tal manera que al primer trimestre la pujada del PIB va ser força dinàmica, però després de l’estiu l’estancament va ser la tònica dominant amb un descens en els resultats del darrer trimestre. Des de la perspectiva de la demanda, la pèrdua de dinamisme va ser patent tant en la demanda interna com en les exportacions. La primera va palesar un estancament, ar- rossegat per la manca de to del consum familiar i per la caiguda de la formació bruta de 10 Memòria socioeconòmica de Barcelona 2008 capital fix, sobretot de la vinculada a la construcció. Aquesta evolució va provocar una davallada de les importacions de béns i serveis, que van caure un 2,5% a l’Estat. Per la seva part, les exportacions van experimentar un augment del 0,7% el 2008. Això va fer que la contribució negativa del sector exterior al creixement econòmic es reduís durant l’exercici amb relació a anys anteriors i afavorís un comportament més equilibrat de les demandes interna i externa. Pel que fa l’oferta, cal apuntar que durant el 2008 es va intensificar de manera important l’ajust del sector de la construcció. La contracció de la demanda i la frenada de l’activitat constructiva van determinar una aturada gairebé total de la branca i un procés baixista dels preus dels mercats. Això va conduir a un reposicionament de l’oferta. El 2008, la cons- trucció va patir un descens del PIB del 3,3% a Espanya i del 3% a Catalunya, cosa que va contrastar amb el llarg període d’expansió de més de deu anys. Paral·lelament, la indústria també va registrar caigudes, del 2,0% a l’Estat i del 2,6% al Principat. Per la seva banda, el sector serveis va ser l’únic que va ser capaç d’assolir creixements de l’activitat, del 3,1% a Espanya i del 2,5% a Catalunya. Finalment, el PIB del sector agrari va disminuir un 0,6% en el conjunt de l’Estat i un 1,3% al Principat. El mercat de treball va ser el més perjudicat pel canvi de cicle econòmic i per l’inici de la crisi. El dinamisme en la creació de llocs de treball d’anys anteriors es va convertir en destrucció durant el 2008, especialment a partir del segon trimestre, i d’una manera especialment greu en els darrers tres mesos. Globalment, l’ocupació a Espanya va patir una reducció del 0,6%, mentre que el 2007 havia experimentat una pujada del 2,9%. Al mateix temps, la taxa d’atur estatal es va incrementar de manera significativa i va passar del 8,3% el 2007 a l’11,3% el 2008. D’altra banda, la inflació va palesar una acceleració al llarg de l’exercici, animada per l’ascens dels preus de les primeres matèries i el petroli, d’una banda, i pel dinamisme de l’economia que va caracteritzar la conjuntura durant el primer semestre. Així, l’índex de preus al consum va créixer un 4,1%, per sobre del 2,8% de 2007. No obstant això, cal esmentar que en el darrer trimestre es va posar en relleu una forta moderació en la tendència alcista, derivada de la marxa menys dinàmica dels indica- dors bàsics de l’economia, de tal forma que l’augment interanual dels últims tres mesos va ser del 2,5%. Val a dir que el diferencial d’inflació d’Espanya amb relació a l’eurozona va continuar creixent el 2008 en contra de l’Estat, fet que va perjudicar, novament, la compe- titivitat de l’economia domèstica. Finalment, s’ha de remarcar que la crisi va determinar un canvi en el panorama dels comptes públics, que van passar d’un superàvit del 2,2% sobre el PIB de 2007 a un dèficit del 3,8% el 2008, com a conseqüència de l’increment de les despeses fetes per afrontar la conjuntura negativa i la contracció dels ingressos públics provocada per la crisi. L’economia de Barcelona i de la regió metropolitana no va escapar a la crisi global. La inèr- cia positiva dels anys passats es va convertir en desacceleració el 2008, amb l’aflorament de resultats negatius en alguns àmbits, especialment en els darrers mesos de l’exercici. El PIB metropolità va créixer al voltant del 0,7%, significativament per sota del 3,5% de 2007, arrossegat per la marxa de les exportacions i del turisme, molt dependents de l’economia europea. Cal destacar que la ciutat de Barcelona va tenir un comportament millor que la regió metropolitana. Val a dir que el nombre d’establiments empresarials de la regió metropolitana va disminuir un 4,6% i el total d’assalariats un 3,7%, amb una 11 Memòria socioeconòmica de Barcelona 2008 davallada força notable en el cas de la construcció. La resta de branques també va patir una contracció de les seves constants vitals. No obstant això, cal remarcar que l’àrea metropolitana disposa d’un model productiu prou definit, que conté les bases per poder superar amb èxit l’actual context depressiu. Aquestes són el coneixement, la innovació i un alt grau d’obertura econòmica a l’exterior i de lideratge internacional, d’una banda, i un pes creixent de serveis d’elevat valor afegit, de l’altra. En els primers mesos de 2009 la crisi ha mostrat el seu aspecte més cru i ha palesat, en molts casos, els pitjors resultats de la història recent. Tot sembla indicar que en el primer trimestre s’ha tocat fons, però, tanmateix, es mantenen grans incerteses sobre la durada que tindrà l’actual conjuntura i els efectes que finalment se’n derivaran. Per a Catalunya, la crisi ofereix una important oportunitat per assentar les bases del que ha de ser el futur de l’economia. Per a això és fonamental dissenyar com més aviat possible un sistema de finançament adequat per al Principat, que sigui capaç de respondre a les seves necessi- tats actuals i futures. Aquest és bàsic per definir un model amb uns trets determinats o amb uns altres. Així mateix, el moment actual és el més idoni per abordar determinades reformes estructurals, algunes de les quals fa temps que cal endegar (mercat laboral, en- senyament...). Finalment, no ens hem d’oblidar de la urgència de dur a terme un eficient marc d’infraestructures, fonamentals per dotar de més competitivitat el teixit productiu. 12 Situació econòmica Situació econòmica l’any 2008 13 Memòria socioeconòmica de Barcelona 2008 Marc econòmic internacional Durant l’any 2008 l’economia mundial ha iniciat una fase d’acusada desacceleració amb relació al fort creixement que havia mantingut durant el quadrienni anterior i que les estimacions dels organismes internacionals competents situen en una taxa anual al voltant del 5%. El ràpid deteriorament de la conjuntura, incloent-hi l’entrada en recessió d’algunes de les principals economies mundials, fa preveure que el creixement global d’aquest darrer any no haurà superat el 3%. Una pèrdua significativa de dinamisme que les noves economies industrials i les emergents tot just han començat a notar i que patiran més intensament enguany si es confirmen les previsions. De fet, les revisions més recents de les perspectives de creixement per a 2009 donen per fet que la desacceleració s’accentuarà durant la major part de l’any i obren la porta a una recessió mundial. Si el detonant d’aquesta primera gran crisi global ha estat la situació financera i se situa a l’estiu de 2007 en el mercat hipotecari d’alt risc americà, durant l’any 2008 la desconfiança s’ha estès i generalitzat a la major part del sistema financer. El contagi a l’economia productiva a través de l’enduriment de l’accés al crèdit ha estat inevitable. Les conseqüències de passar de cop d’un model de creixement addicte al crèdit abundant i barat a un altre de més estricte en l’accés als recursos financers es resumeixen en una davallada general de la demanda de consum i d’inversió que deriva en un augment insostenible de la capacitat productiva ociosa. En conseqüència, en pocs mesos l’economia mundial ha passat d’una conjuntura marcada per la pressió de la demanda a un altra en què sobra oferta. Principals indicadors econòmics de les economies avançades Producte interior brut Preus del consum harmonitzats Taxa d’atur Taxa de variació real Taxes de variació en % % de la població activa Mitjanes anuals % 2006 2007 2008 2006 2007 2008 2006 2007 2008 Alemanya 3,0 2,5 1,3 1,8 2,3 2,8 9,8 8,4 7,3 França 2,2 2,2 0,8 1,9 1,6 3,2 9,2 8,3 7,7 Itàlia 2,0 1,6 -1,0 2,2 2,0 3,5 6,8 6,1 Regne Unit 2,8 3,0 0,7 2,3 2,3 3,6 5,4 5,3 5,6 Espanya 3,9 3,7 1,2 3,6 2,8 4,1 8,5 8,3 11,3 Zona euro 2,9 2,6 0,8 2,2 2,1 3,3 8,3 7,4 7,5 Unió Europea 3,1 2,9 0,9 2,2 2,3 3,7 8,2 7,1 7,0 Estats Units 2,8 2,0 1,1 3,2 2,8 3,8 4,6 4,6 5,8 Japó 2,0 2,4 -0,6 0,3 0,0 1,4 4,1 3,9 4,0 Font: Eurostat i OCDE No són pas poques les opinions que apunten als enormes desequilibris macroeconòmics de l’economia nord-americana com a responsables últims de la magnitud que està assolint la crisi actual. Altres opinions recorden 14 Situació econòmica que aquests desequilibris han estat possibles perquè hi ha hagut països disposats a finançar-los i han generat excessos de signe contrari. La conclusió és que el model de creixement dels darrers anys ha esdevingut insostenible. En el fons, la crisi actual posa de manifest que la millora de la qualitat de vida del 80% de la població mundial no pot dependre de manera indefinida del consum desaforat del 20% restant. Producte interior brut Variació anual 5 4 3 2 1 0 -1 -2 -3 -4 -5 2004 2005 2006 2007 2008 Alemanya Estats Units Japó Espanya Producte interior brut Malgrat la sensació que l’economia nord-americana, juntament amb la japonesa, és la que ha tancat 2008 en una situació més incerta i complicada, la majoria dels indicadors disponibles ho desmenteixen. La variació del PIB trimestral ha esdevingut negativa a partir del tercer trimestre, igual que al conjunt de la UE i un trimestre més tard que al Japó. Les fortes tensions inflacionistes del primer semestre s’han corregit més ràpidament que a la zona euro i el que preocupa a començament de 2009 és el risc de deflació. En el cas del mercat de treball sí que es pot parlar d’un empitjorament especialment significatiu als Estats Unit, atès que al llarg del darrer any la taxa d’atur ha crescut dos punts percentuals fins a fregar el 7% mentre que al conjunt de la UE, que ha tancat l’any amb taxes lleument per sobre d’aquesta xifra, l’increment al llarg de 2008 ha estat inferior a mig punt percentual. La feblesa que ha caracteritzat al dòlar en els darrers anys es revela com un avantatge a l’hora d’incentivar la producció interna en un entorn de contenció dels preus internacionals de l’energia i les primeres matèries. L’economia de la UE, com ja s’ha avançat, ha seguit un patró similar al dels Estats Units. Presenta algunes peculiaritats que cal ressenyar i que responen, 15 (%) Memòria socioeconòmica de Barcelona 2008 en part, a la superior velocitat de resposta d’una economia integrada i amb una sola direcció efectiva que la que pot oferir la suma d’una àmplia diversitat d’economies amb interessos immediats no sempre coincidents i direccions amb un ampli marge d’autonomia. En conseqüència, els indicadors de la UE amaguen un ampli ventall de realitats que van des d’un creixement notable del PIB per a la major part dels membres de la darrera ampliació fa l’estancament i, fins i tot, la recessió de les principals economies de la zona euro, amb Itàlia al capdavant. La desacceleració del creixement també s’ha fet notar fora de les àrees econòmiques més desenvolupades. Salvant les diferències d’escala, l’impacte en algunes d’aquestes economies ha estat tan intens o més que als països més avançats. La contenció de la demanda i dels preus del petroli i altres primeres matèries, la paralització de projectes d’inversió estrangera, el descens de les exportacions i de les remeses dels emigrants són alguns dels factors que, a mesura que avançava 2008, han esdevingut motius de preocupació per a la majoria de les economies asiàtiques, africanes i d’Amèrica del Sud. El Brasil, l’Índia i la Xina, bons representants de les noves economies industrials i que, juntament amb Rússia, són les economies més potents fora de l’OCDE, han continuat liderant el creixement mundial però mostrant una pèrdua de dinamisme després d’anys d’expansió a remolc d’una esgotada demanda externa. Creixement del PIB 2008 Més del 3% (9) Entre 0,1 i 3% (15) 0% (1) Menys del 0% (6) 16 Situació econòmica Per acabar aquest breu repàs de l’evolució econòmica mundial i completar la visió de la situació europea, pot ser interessant presentar gràficament la classificació dels 27 països membres de la UE segons el PIB per càpita i comprovar que el primer any de crisi no ha comportat canvis substancials en la classificació, més enllà de la pèrdua de dues posicions de Finlàndia i un primer i lleu retrocés de la posició privilegiada de Luxemburg com a conseqüència de la crisi financera. PIB per càpita 2008 (en paritat de poder adquisitiu UE = 100) Resta UE UEM Font: Eurostat Perspectives econòmiques per a 2009 Si durant l’any 2008 les discrepàncies inicials sobre l’evolució esperada de l’economia obligaven a revisions a la baixa per ajustar-se a la realitat, sembla que durant el 2009 aquest exercici no serà necessari. No pas perquè s’esperi un canvi de tendència significatiu a curt termini sinó perquè la majoria de les previsions disponibles a començament d’any descompten que el 2009 serà un any de recessió mundial sense pal·liatius. Cada cop sembla més evident que l’expansió que s’espera que mantinguin els principals països d’industrialització més recent –que aquests darrers anys han aconseguit taxes de creixement molt per sobre de la mitjana mundial– no serà suficient per evitar l’estancament de l’economia mundial. També sembla fora de discussió que fins a 2010 no s’han d’esperar senyals de recuperació. 17 Bulgària 39,7 Romania 44,9 Polònia 55,2 Letònia 55,3 Lituània 60,6 Hongria 61,7 Estònia 64,3 Eslovàquia 70,3 Portugal 75,4 Malta 77,9 República Txeca 83,1 Eslovènia 92,1 Xipre 93,1 Grècia 96,6 Itàlia 99,1 Espanya 104,3 França 108,5 Finlàndia 115,0 Alemanya 116,0 Bèlgica 117,7 Regne Unit 117,8 Dinamarca 119,9 Suècia 123,1 Àustria 124,5 Països Baixos 129,0 Irlanda 144,4 Luxemburg 269,2 Memòria socioeconòmica de Barcelona 2008 PIB. Previsions macroeconòmiques per a 2009 i 2010 Taxa de creixement real en % OCDE FMI CE The Economist Març 09 Gener 09 Gener 09 Febrer 09 2009 2010 2009 2010 2009 2010 2009 2010 Alemanya -5,3 0,2 -2,5 0,1 -2,3 0,7 -4,3 0,3 França -3,3 -0,1 -1,9 0,7 -1,8 0,4 -2,7 0,3 Itàlia -4,3 -0,4 -2,1 -0,1 -2,0 0,3 -3,7 0,1 Regne Unit -3,7 -0,2 -2,8 0,2 -2,8 0,2 -3,5 0,3 Espanya -0,9 0,8 -1,7 -0,1 -2,0 0,2 -3,1 -0,5 Zona euro -4,1 -0,3 - - -1,9 0,4 -3,4 0,2 Unió Europea - - - - -1,8 0,5 - - Estats Units -0,4 0,0 -1,6 1,6 -1,6 1,7 -2,7 1,4 Japó -6,6 -0,5 -2,6 0,6 -2,4 -0,2 -6,5 0,4 Xina 6,3 8,5 6,7 8,0 - - 6,0 7,0 Font: OCDE, FMI, Comissió Europea i The Economist Les previsions més recents en el moment d’escriure aquesta nota corresponen a l’OCDE i aposten per una contracció del 4% aproximadament en el cas de la Unió Europea i per sobre del 6% en el del Japó. Una variació de la mateixa magnitud però de signe positiu és la que s’espera per a la Xina. L’evolució més favorable entre les grans potències occidentals es reserva per als Estats Units, amb un retrocés de poques dècimes que s’intueix excessivament optimista malgrat que les polítiques d’expansió monetària, la feblesa del dòlar i la cotització del petroli abonen aquesta hipòtesi. Per a Espanya, les previsions apunten a un comportament similar al de la mitjana europea. Inflació. Previsions macroeconòmiques per a 2009 i 2010 Taxes de variació en % OCDE. Març 09 FMI. Gener 2009 CE. Gener 09 The Economist. Febrer09 2009 2010 2009 2010 2009 2010 2009 Alemanya 0,6 0,5 1,4 1,7 0,8 1,4 0,3 França 0,4 0,6 1,6 1,8 0,8 1,5 0,3 Itàlia 0,7 0,7 1,9 2,0 1,2 2,2 0,8 Regne Unit 2,0 1,7 2,9 9,0 0,1 1,1 1,2 Espanya 1,8 1,5 2,6 2,4 0,6 2,4 0,3 Zona euro 0,6 0,7 1,9 1,9 1,0 1,8 0,4 Unió Europea - - 2,4 2,1 1,2 1,9 - Estats Units -0,4 0,5 1,8 2,1 0,4 0,7 -0,8 Japó -1,2 -1,3 0,9 1,5 -1,4 -0,5 -1,0 Xina -0,2 1,5 4,3 3,3 - - -0,8 Nota: per als països europeus, la dada correspon a l’índex de preus de consum harmonitzat, mentre que per als Estats Units i el Japó és l’índex de preus de consum nacional Font: OCDE, FMI i Comissió Europe 18 Situació econòmica Una vegada assumit que el 2009 serà un any de recessió econòmica per a la majoria dels països més desenvolupats, també preocupa la possibilitat de deflació que, atesa l’evolució dels preus de consum registrada a començament d’any, sembla que amenaça algunes economies desenvolupades. Segons les estimacions de l’OCDE, les més recents de les disponibles, la deflació és un escenari que no s’hauria de descartar atès que tant per al Japó, com per als Estats Units i la Xina es preveu una variació anual lleument negativa dels preus de consum. La zona euro escaparia per poc d’aquesta situació. A grans trets, les previsions per a 2009 estaran condicionades per l’evolució de la crisi financera. Si, com es pot esperar, el sistema financer no fa cap més ensurt i emprèn una trajectòria sense alts i baixos, es podria esperar que 2010 fos l’any en què es comencés a sortir de la crisi. Preu del petroli Dolars/barril brent 90 70 50 30 10 1988 1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 Demanda de petroli Milions de barrils per dia 90,0 67,5 Resta del món 45,0 Xina Japó 22,5 Europa Estats Units 0 1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 Font: Agència Internacional de l’Energia 19 Memòria socioeconòmica de Barcelona 2008 Situació económica a Espanya L’accentuació de les incerteses en el panorama econòmic internacional ha incidit de ple en la trajectòria de l’economia espanyola, que ja havia manifestat símptomes d’alentiment el 2007, després de pràcticament tres lustres de creixement intens i sostingut. Per bé que la situació de l’economia espanyola no sigui cap anomalia en el panorama internacional, queda el regust amarg que després d’uns anys de fort impuls bona part dels avenços s’hagin esvaït. El que potser ha resultat més desconcertant per a una part de la població ha estat descobrir que aquest llarg període de prosperitat i abundància –en el qual l’economia nacional ha crescut per sobre de l’europea, els fluxos migratoris d’entrada han estat intensos, la taxa d’atur ha registrat valors molt baixos, els comptes públics s’han situat en la zona del superàvit i els beneficis empresarials s’han superat any rere any, per fer esment només d’alguns indicadors–, ha tingut unes bases relativament febles, en especial pel pes de la construcció en el darrer tram del cicle. La situació de confusió i desconcert depassa no només la ciutadania en general, sinó també els experts, els analistes i els gestors que dubitativament i temptativament van assajant arguments explicatius sobre com s’ha arribat a la situació actual i, sobretot, sobre com es pot superar. A hores d’ara, la clau és reconèixer els èxits i els fracassos del passat per identificar les reformes estructurals necessàries i afrontar-les amb decisió i optimisme. Si ens centrem en les dades, el detall de la comptabilitat nacional que elabora l’INE palesa una progressiva i intensa pèrdua d’impuls de l’economia espanyola. D’unes taxes de creixement moderades, però encara elevades, del primer trimestre (2,7%) s’ha passat a un acusat alentiment fins a traspassar les fronteres del creixement negatiu durant el quart trimestre, amb un descens del PIB del 0,7%. En conjunt, l’avenç anual del PIB ha estat de l’1,2%, dos punts i mig menys que el 2007. El creixement estimat per a la UE és del 0,9%, taxa que situa el diferencial de creixement en 3 dècimes favorable a Espanya; amb relació a la zona euro, aquest diferencial és de mig punt. Evolució del PIB 6 Espanya 4 2 Unió Europea 0 -1 1984 1987 1990 1993 1996 1999 2002 2005 2008 Font: INE i Eurostat 20 Situació econòmica Un dels aspectes més significatius del procés d’ajustament que ha patit l’economia espanyola el 2008 és la inversió del patró de comportament del PIB des del punt de vista de la demanda, amb un augment del pes de la demanda externa en detriment de la demanda nacional. Aquest fet es deu a l’afebliment de la demanda nacional, que ha reduït la seva aportació al creixement en més de quatre punts amb relació a l’any anterior, fins a situar-se només lleugerament per sobre de 0. La gràfica palesa molt bé que el sector exterior ha actuat en sentit invers i ha contribuït positivament al avenç del PIB –amb una contribució d’1,1 punts, 1,8 punts més que un any enrere–, un fet que no succeïa des de fa onze anys. PIB i components de la demanda Contribució al creixement 6 4 Demanda interna 2 PIB 0 Demanda externa -2 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 Font: INE L’anàlisi de la demanda per components se centra en l’accentuat retrocés tant de la despesa en consum final de les llars com de la formació bruta de capital fix en la segona meitat de l’any, en especial en el quart trimestre. Pel que fa a la despesa en consum final de les llars, l’avenç anual del 0,1% reflecteix l’impacte que té sobre la renda disponible de les llars el deteriorament dels indicadors del mercat laboral i, en especial, el relacionat amb les remuneracions salarials. Entre els diferents segments de la inversió destaca el marcat accent negatiu de la inversió en construcció (-5,3%) i en béns d’equipament (-1,1%). L’impuls de les polítiques públiques ha permès que la despesa de les administracions públiques –tant en compres de béns com en prestació de serveis– hagi evolucionat contràriament a les partides anteriors, amb un avenç anual del 5,3%, quatre dècimes més que l’any anterior. En un escenari de contracció tant de les exportacions com de les importacions, la millora de la contribució de la demanda exterior a l’economia prové bàsicament del fet que el ritme de descens de les segones és superior al de les primeres. La reducció de les exportacions, en concordança amb el deteriorament de la situació econòmica de la major part dels països destinataris, ha estat especialment visible en l’exportació de béns i en la despesa turística dels no residents, un fet que contrasta amb el moderat avenç 21 Memòria socioeconòmica de Barcelona 2008 dels serveis no turístics. Pel que fa a les importacions, la forta contracció del quart trimestre no fa més que reflectir al pèrdua de to general de la demanda nacional i es manifesta tant en els béns com en els serveis no turístics i en les compres a residents en la resta del món. La situació financera de l’economia espanyola amb relació a la de la resta del món va millorar lleugerament el 2008 en termes nominals, amb una necessitat de finançament de 99 mil milions d’euros, un 9,1% del PIB, sis dècimes menys que un any enrere. Producte interior brut a preus constants, 2008. Demanda Variació interanual (%) I II III IV 2008 Consum final 2,4 1,8 1,4 -0,1 1,4 Desp. en consum final de les llars 2,0 0,8 -0,2 -2,3 0,1 Desp. en consum final de les administracions públiques 3,7 5,0 6,1 6,3 5,3 FBCF 2,4 -0,8 -4,1 -9,3 -3,0 Béns d’equipament 5,2 1,8 -1,3 -9,7 -1,1 Construcció 0,2 -3,1 -7,3 -10,9 -5,3 Variació d’existències1 0,1 0,1 0,0 0,0 0,0 Demanda nacional1 2,6 1,2 -0,2 -3,0 0,1 Exportacions de béns i serveis 4,8 4,4 1,5 -7,9 0,7 Importacions de béns i serveis 3,6 1,8 -2,0 -13,2 -2,5 PIB a preus de mercat 2,7 1,8 0,9 -0,7 1,2 1 Aportació al creixement del PIB a preus de mercat Nota: dades corregides d’estacionalitat i calendari. Volum encadenat de referència 2000 Font: INE L’aproximació a l’anàlisi de l’economia des de l’òptica de l’oferta revela que les quatre grans branques productives registren, primerament, una evolució pitjor amb relació a l’any anterior, i, en segon lloc, un patró d’afebliment progressiu al llarg de l’any. Malgrat presentar una trajectòria altament erràtica i tenir un pes relatiu escàs, cal anotar el notable retrocés de les branques agrària i pesquera, que passen d’un avenç del 3% el 2007 a una contracció del 0,6% el 2008. Dins de les branques energètiques i industrials apareix un dels escassos avanços que, a més, representa una acceleració del creixement envers l’any anterior; es tracta del subsector de l’energia, que avança un 1,9%, més d’un punt més que el 2007. Per contra, les branques industrials tanquen l’any amb un retrocés del 2,7%, pràcticament el mateix valor que l’any anterior però amb signe invertit. La tendència recessiva de l’activitat manufacturera prové tant de la contracció de la demanda interna com de les exportacions, amb caigudes de la xifra de negocis (-2,5%), de la capacitat productiva utilitzada (situada en un 76,4%), així com de l’índex de producció (-7,3%). Hi destaca especialment la pèrdua de to dels béns intermedis. L’enfosquiment dels indicadors avançats i d’indicadors qualitatius com l’índex de confiança empresarial anuncien que el procés d’ajustament a la baixa es prolongarà en els propers mesos. 22 Situació econòmica Producte interior brut a preus constants, 2008. Oferta Variació interanual (%) I II III IV 2008 Agricultura i pesca 1,1 -0,1 -0,5 -2,7 -0,6 Energia 1,6 3,5 2,5 0,0 1,9 Indústria 0,0 -2,2 -2,9 -5,5 -2,7 Construcció 1,5 -2,0 -4,6 -8,0 -3,3 Serveis 4,0 3,7 2,9 1,7 3,1 PIB a preus de mercat 2,7 1,8 0,9 -0,7 1,2 Nota: dades corregides d’estacionalitat i calendari. Volum encadenat de referència 2000 Font: INE D’una banda, el sector de la construcció ha passat de ser un dels principals protagonistes de l’expansió d’aquests darrers anys a experimentar un ajustament particularment ràpid i dràstic. El valor afegit brut de l’activitat sectorial, amb taxes encara positives durant el primer trimestre de l’any, va anar intensificant el decreixement fins a tancar el quart trimestre amb una davallada del -8%. Aquestes taxes serveixen per contextualitzar la magnitud del descens del nivell de producció, molt intens en el subsector residencial i també negatiu però menys marcat en l’edificació no residencial. Es registra un lleuger increment de l’obra pública. Les repercussions de la frenada de l’activitat sectorial s’han manifestat en infinitat de sectors i àmbits, des del mercat laboral al teixit empresarial –l’implicat directament i l’associat–, al sector financer, etc. En conjunt, els indicadors sintètics d’ocupació i producció registren descensos molt acusats en el darrer tram de l’any. Un d’aquests indicadors clàssics és el consum de ciment, que en el mercat espanyol ha davallat un 23,8% amb relació a 2007. Per grans segments d’activitat, les dades de licitació oficial presenten un panorama ambivalent, amb un fort descens de l’edificació (- 7,3%) i un avenç equivalent de l’obra civil, sobretot a l’impuls de carreteres i aeroports. Cal anotar aquí el paper de l’obra pública com a impulsora de l’activitat sectorial amb iniciatives com el Pla E, aprovat recentment, un fons estatal extraordinari orientat a la inversió en l’àmbit local. Els signes negatius han imperat al llarg de tot l’any en qualsevol comparació de la producció residencial privada amb relació a un any abans, i ho han fet de forma generalitzada en termes geogràfics a tot Espanya. Els descensos interanuals del nombre d’habitatges iniciats assoleixen magnituds que resulten insòlites en la història recent, amb davallades que poden oscil·lar entre -40% i -75%, depenent dels àmbits analitzats, que no fan més que reflectir un tancament molt abrupte del cicle expansiu i el retorn a uns valors equiparables als de l’etapa anterior a l’expansió. En un context d’inestabilitat del mercat laboral, de severes restriccions creditícies i d’expectatives de baixades encara més grans dels preus de venda, la demanda s’ha retirat i, malgrat el baix nivell dels tipus d’interès, 23 Memòria socioeconòmica de Barcelona 2008 renuncia a continuar absorbint la nova oferta construïda. Així ho testimonien les dades d’hipoteques constituïdes i de compravendes fetes, amb descensos del 32,4% i del 28,6%, respectivament. El contrapunt a aquestes dades del mercat lliure el posa l’impuls de l’habitatge protegit, amb un avenç interanual del 8,5%. D’altra banda, el mercat de lloguer registra un alentiment en el ritme d’ascens dels preus, bàsicament com un efecte derivat de l’agitació existent en el mercat de compravenda tant pel que fa a moviments dels preus a la baixa com al traspàs d’habitatges d’aquest mercat al de lloguer. Habitatges lliures iniciats i tipus d’interès hipotecari 700 20 600 15 500 400 10 300 200 5 100 0 0 Font: Ministeri de l’Habitatge i Banc d’Espanya Crèdit hipotecari i preus del mercat residencial Milers d’euros Euros/m2 150 2.500 120 2.000 90 1.500 60 1.000 30 500 0 0 Font: INE i Ministeri de l’Habitatge 24 Import mitjà dels credits Habitatges lliures iniciats 1997 1991 1998 1992 1993 1999 1994 2000 1995 2001 1996 2002 1997 2003 1998 2004 1999 2000 2005 2001 2006 2002 2007 2003 2008 2004 2005 2006 2007 Preu dels habitatges nous 2008 Tipus dínteres hipotecari Situació econòmica Pel que fa al sector dels serveis, les estimacions de la comptabilitat nacional situen el creixement anual en un 3,1%, la taxa més elevada de les grans branques productives però inferior en 1,5 punts a la de 2007. Com en la resta de sectors, els diversos subsectors han palesat una pèrdua de ritme progressiva al llarg de l’any. Els serveis de mercat són el millor exponent d’aquest comportament, amb un avenç anual del 2,6%, dos punts menys que l’any 2007. Entre les moltes activitats que engloba aquest subsector, les relacionades amb les tecnologies de la informació i les telecomunicacions queden com les úniques que registren un dinamisme destacable. A l’altre cantó de la balança, el comerç i els serveis a les empreses han estat situats en terreny negatiu durant pràcticament tot l’any, amb uns registres de tancament de -4,5% i -3,1%, respectivament. Un dels aspectes més visibles i que il·lustra perfectament l’alentiment dels serveis és el comportament del transport de passatgers i del turisme. En el primer cas, i deixant de banda els passatgers per via marítima o carretera perquè registren valors similars als d’un any enrere, destaca el retrocés generalitzat del nombre de viatgers en la majoria d’aeroports (-3,1%), mentre que el transport ferroviari ha guanyat passatgers (un 10,6% en termes de passatger/km), sobretot a l’ampliació de la xarxa ferroviària d’alta velocitat. Pel que fa al turisme, els primers senyals d’alentiment de la despesa que s’havien registrat el 2007 han donat pas a retrocessos tant de l’entrada de visitants (-1,1%), com del nombre de turistes (-2,3%) i de pernoctacions (-1,2%). Com en el cas del transport aeri de passatgers, la contracció ha estat més intensa en el sector d’origen nacional que en l’estranger. En contrast amb això, el subsector de serveis de no-mercat és, juntament amb l’energia, un dels pocs que han mantingut una trajectòria expansiva inqüestionable al llarg de l’any. Trànsit aeri i pernoctacions hoteleres Trànsit aeri Pernoctacions hoteleres 15 12 9 6 3 0 -3 -6 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 Font: INE i Aena 25 Taxa de variació % Memòria socioeconòmica de Barcelona 2008 El ràpid i intens deteriorament de la situació econòmica al llarg de 2008 ha quedat reflectit amb força cruesa en el mercat de treball. La situació de màxims en taxes d’activitat i d’ocupació o en volum d’assalariats –i el seu revers, amb taxes d’atur en mínims– ha donat pas a caigudes que en pocs mesos han fet retrocedir de forma important els guanys acumulats en els darrers anys. D’entrada, 2008 s’ha tancat amb un augment de la població activa del 3,0% i amb un retrocés mínim dels ocupats –del 0,5%–, que queden encara situats per sobre del llindar dels vint milions de persones. El sotrac quantitatiu més important prové de la comptabilització dels aturats, que augmenten un 41,3% en termes interanuals. Amb dades del quart trimestre de l’any, els aturats havien assolit la xifra de 3,2 milions de persones, 1,2 milions més que els registrats al final de 2007. Activos, ocupados y parados 24 Activos 20 Parados 16 12 Ocupados 8 4 0 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 Font: INE Un dels aspectes més destacables d’aquestes dades és que l’ingrés de nous actius s’ha sumat a l’augment de la desocupació, cosa que amplifica l’impacte en el volum total d’aturats. La taxa d’atur s’ha situat en un 11,3%, tres punts més que un any enrere i força per sobre de les taxes dels grans països europeus. Tot apunta que el deteriorament d’aquests indicadors es prolongarà fins a ben entrat el 2009, en paral·lel a l’evolució de la resta d’indicadors econòmics. De l’anàlisi de les taxes d’atur per sexes es desprèn un afebliment més considerable de l’ocupació masculina que de la femenina. Tot i que l’empitjorament és generalitzat, la taxa d’atur femenina augmenta menys que la masculina (2,1 punts la primera contra 3,7 la segona). Per grans grups d’edat, la taxa d’atur juvenil es va disparar fins al 29,2% en el quart trimestre de l’any, un repunt espectacular que l’ha situat a nivells similars als del bienni 2000-2001. 26 Millones de personas Situació econòmica Taxa d’atur per sexes 30 Dones 25 Total 20 Homes 15 10 5 1998 2000 2002 2004 2006 2008 Font: INE Des d’una perspectiva sectorial, l’afebliment de l’activitat ha repercutit amb diferent intensitat en tots els sectors econòmics. Els serveis són els que han registrat un to més favorable en termes relatius, ja que han estat l’únic sector capaç de tancar en positiu amb creació neta d’ocupació. La resta de grans branques han mostrat retrocessos interanuals del nombre d’ocupats, amb lideratge del sector de la construcció, on el nombre d’ocupats va caure un 10,9% mentre que el nombre d’aturats del sector es va doblar. Les dades dels afiliats en alta a la Seguretat Social repeteixen el mateix patró: a banda que la mitjana anual reflecteix una pèrdua molt minsa (-0,8%), que s’intensifica si ens centrem en les dades de final d’any (-3,6%), el sector de la construcció és el que rep un impacte més fort de la frenada de l’activitat, amb un descens anual de l’11,1%, tot un sotrac després d’un seguit d’anys liderant la creació d’ocupació. Una mirada a la composició de les xifres d’assalariats des del punt de vista de tipus de contracte palesa un millor to entre els registres de treballadors amb contractes indefinits que entre els de treballadors amb contracte temporal. Així mateix, atenent a la durada de la jornada, l’evolució de l’ocupació divergeix segons que sigui a temps complet (disminueix) o parcial (augmenta). Finalment, pel que fa a les despeses laborals, pràcticament tots els indicadors salarials van evolucionar a l’alça el 2008, si bé els senyals de moderació es van estendre cap a la segona meitat de l’any. Una tendència que sens dubte es mantindrà al llarg de 2009. 2008 ha estat un any molt mogut en termes de preus. Durant els primers mesos, l’escalada dels preus del petroli i d’altres primeres matèries va portar la taxa d’inflació a nivells superiors al 5%, mentre que el ràpid i intens descens dels preus d’aquests productes –afegit a la moderació del consum 27 En % de la població activa Memòria socioeconòmica de Barcelona 2008 derivada de l’empitjorament de la situació econòmica– va provocar una forta caiguda de la inflació en els darrers mesos de l’any. En un sol any, s’han detectat registres mensuals que es troben entre els més alts (al juliol, amb un 5,3%) i els més baixos (al desembre, amb un 1,4%) dels darrers anys. Aquesta forta dispersió entre els valors mensuals es tradueix en una notable diferència entre els dos registres que habitualment s’utilitzen per mesurar els preus: la mitjana anual, que ha quedat situada en un 4,1%, i la dada de tancament d’any, un 1,4%. D’altra banda, el que s’anomena nucli més estable de la inflació o inflació subjacent va tancar l’any amb un 2,4%, nou dècimes menys que un any enrere. IPC i diferencial d’inflació amb la UE (%) Diferencial d’inflació amb la UE (%) 5 5 4 4 IPC Espanya 3 3 2 2 1 1 0 0 1993 1995 1997 1999 2001 2003 2005 2007 Nota: les dades són mitjanes anuals. Font: INE. Per components, els carburants i els combustibles són els que han experimentat una variació més acusada, des d’una alça del 14,4% al desembre de 2007 fins a una caiguda del 12,9% un any després. Els preus dels aliments sense elaborar també han registrat una moderació al llarg de l’any, mentre que els de productes alimentaris elaborats i els dels béns industrials no energètics s’han mostrat relativament continguts. Els components més inflacionaris s’han concentrat, gairebé sense excepció, en els serveis, en especial en l’ensenyament, l’habitatge, els subministraments i l’hoteleria i restauració. Finalment, cal destacar que el diferencial inflacionista amb Europa –tradicionalment negatiu– s’ha reduït (si es mira amb mitjanes anuals) o ha canviat de signe (si es fa amb dades de tancament d’any). L’escenari de deteriorament de l’activitat econòmica i les mesures llançades per l’Administració per combatre-la han tingut una repercussió directa en el 28 Situació econòmica saldo pressupostari de les administracions públiques. Després d’un seguit d’anys de tancament en positiu, la disminució dels ingressos –un -6,9% menys que un any enrere– i l’augment de la despesa pública –un 8,7%, derivat principalment de l’augment de les prestacions socials–, han invertit aquell signe positiu fins a assolir un dèficit del 3,2% en percentatge del PIB. Si bé el deteriorament de les finances públiques va ser generalitzat el 2008, el dèficit més gran va correspondre a l’Administració central, que va passar d’un superàvit de l’1,3% el 2007 a un dèficit del 2,7% el 2008, en bona mesura perquè és sobre aquesta administració sobre la que recauen la major part de les mesures d’ajustament aprovades per superar la crisi. Per contra, les administracions de la Seguretat Social van ser les úniques que van mantenir un saldo pressupostari positiu. Tot i que aquest empitjorament dels comptes públics va fer augmentar la ràtio deute/PIB, encara es manté més de 30 punts per sota de la mitjana de la zona euro. Deute i dèficit/superàvit públics en % del PIB % Deute % 70 4 Dèficit/Superàvit 3 60 2 1 50 0 -1 40 -2 -3 30 -4 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 Nota: el deute correspon a l’escala esquerra Capacitat (+) o necessitat (-) de finançament En % del PIB (pm) 2004 2005 2006 (p) 2007 (p) 2008 (p) Administració central -1,3 0,2 0,7 1,3 -2,7 Comunitats autònomes -0,1 -0,3 0,0 -0,2 -1,0 Corporacions locals 0,0 -0,1 0,1 -0,2 -0,5 Seguretat Social 1,0 1,1 1,3 1,3 0,8 Total -0,4 1,0 2,0 2,2 -3,4 Font: Banc d’Espanya La situació dels mercats monetari i financer en l’epicentre de la crisi va fer que 2008 esdevingués un any extraordinàriament mogut, en el qual els índexs borsaris van recular fins a valors de 2004-2005 (com l’Ibex-35) o fins i tot anteriors (el Dow Jones i el Nikkei es van situar al tancament de 2008 29 Memòria socioeconòmica de Barcelona 2008 a nivells de 2003). De fet, que els principals índexs borsaris perdessin els valors acumulats en els darrers anys converteix 2008 en un any per a la història borsària i il·lustra la globalitat de la crisi financera i les febleses del model sobre el qual s’ha basat el creixement aquests darrers anys. Les dades de creixement del PIB per comunitats a partir de la comptabilitat regional d’Espanya que fa l’INE situen el País Basc i Navarra en les posicions capdavanteres, amb augments del PIB del 2,1 i de l’1,9% en termes reals. La pèrdua de ritme amb relació a l’any anterior ha estat generalitzada i ha anat de menys a més al llarg de l’any. En termes de ritmes d’avenç, Catalunya es troba, amb un 0,7%, en les posicions més endarrerides, només per davant de Castella-La Manxa i la Comunitat Valenciana, i per sota de la mitjana de la UE (0,9%). En l’acumulat del període 2000-2008, el creixement mitjà anual per al conjunt d’Espanya s’ha situat en un 3,13%; amb una remarcable convergència a l’entorn d’aquesta mitjana. Els ritmes màxims i mínims de creixement corresponen a Múrcia (amb un 3,61%) i les Balears (2,45%). Creixement anual mitjà del PIB. Variació en termes reals % 2 1,5 1 0,5 0 Finalment, pel que fa al PIB per càpita, la mitjana espanyola s’ha situat en 24.020 euros, un 4,3% per sota de la mitjana comunitària. Les dades de 2008 confirmen, per segon any consecutiu, que el País Basc –després d’haver desplaçat Madrid el 2007– ocupa la primera posició, amb 32.133 euros per habitant. El segueixen Madrid, amb 31.110 euros, Navarra, amb 30.614 euros, i Catalunya, amb 28.095 euros. A l’extrem oposat torna a aparèixer Extremadura, amb 16.828 euros, aquesta vegada, però, acompanyada de Castella-La Manxa, amb 18.471 euros, en comptes d’Andalusia que, amb 18.507 euros, passa a l’antepenúltima posició. Com el 2007, hi ha set comunitats que tenen un PIB/habitant superior a la mitjana europea i també, com llavors, la distància entre els extrems s’ha mantingut gairebé intacta, de forma que la riquesa per habitant del País 30 Com. Valenciana Cast.-La Mancha Catalunya Andalusia Castella-Lleó Aragò Espanya Melilla Astúries Cantàbria Canàries Múrcia La Rioja Madrid Ceuta Galícia Extremadura Illes Balears Navarra País Basc Situació econòmica Basc dobla pràcticament la d’Extremadura. Des del punt de vista geogràfic, dPeIiBx apnetr cdàep ibtaa.n Edsap aMnyaad r=i d1 0i0 les illes, el quadrant nord-oriental peninsular continua sent el que concentra nivells de riquesa/habitant més alts. >1 2 0 (3 ) En tre 1 0 0 i 1 2 0 (5 ) En tre 8 0 i 1 0 0 (8 ) Me n ys d e 8 0 (3 ) 31 Memòria socioeconòmica de Barcelona 2008 Evolució de l’economia catalana Creixement del producte interior brut L’extensió i durada de la crisi financera internacional ha impactat amb força en l’economia catalana, afeblida ja per la crisi immobiliària. Així, el creixement del PIB durant el 2008 s’estima d’un 0,7%, aproximadament una cinquena part de la taxa registrada un any abans. Una desacceleració especialment intensa que s’explica pel perfil baixista que ha mostrat el creixement interanual del PIB català al llarg de l’any i que s’ha concretat en un descens de l’1,3% durant el darrer trimestre de 2008. Producte interior brut a preus constants. Catalunya Variació interanual 2007 I II III IV 2008 Agricultura -3,5 -2,9 -1,4 -0,5 -0,3 -1,3 Indústria 1,9 1,3 -1,3 -3,2 -7,2 -2,6 Construcció 3,6 -0,1 -2,0 -4,1 -5,7 -3,0 Serveis 4,9 3,5 3,3 2,2 1,1 2,5 PIB a preus de mercat 3,6 2,3 1,5 0,2 -1,3 0,7 Nota: dades corregides d’estacionalitat Font: Idescat L’anàlisi sectorial posa de manifest, amb més cruesa que ara fa un any, la urgència d’avançar en un canvi de model econòmic per superar amb un mínim de garanties la recessió actual. Si s’accepta que la crítica situació actual és imputable a l’abús que s’ha fet d’un model de creixement basat en mà d’obra abundant i barata i un accés relativament fàcil i quasi il·limitat a crèdit assequible, incentivar indiscriminadament l’activitat constructora no passa de ser una solució d’emergència a curt termini. La construcció no ha de continuar sent la principal activitat motora de l’economia catalana. El 0,7% de creixement mitjà anual del PIB català és poc representatiu de l’evolució sectorial registrada el 2008. Només el terciari, amb gran suport dels serveis fora de mercat i finançament públic, amb un creixement del 2,5%, ha evitat que l’economia catalana s’endinsés en una conjuntura recessiva des del començament de l’any. Tant el sector industrial com el constructor, i també el primari, han tancat 2008 amb variacions clarament negatives de les corresponents taxes de creixement sectorial. El progressiu afebliment que ha mostrat el creixement del terciari durant tot el 2008, especialment durant el segon semestre, no ha frenat el procés de terciarització de l’economia catalana. El que sí ha afavorit ha estat un protagonisme més gran dels serveis personals i especialment, dels serveis fora de mercat. Una característica que penalitza l’avenç de la productivitat del conjunt i que no ha pogut evitar la negativa evolució del PIB per càpita. I és que, a banda de l’evolució expansiva en termes relatius en activitats relacionades amb les noves tecnologies i en tasques de recerca 32 Situació econòmica i desenvolupament, l’augment més rellevant en termes absoluts s’ha concentrat en l’ensenyament i en la sanitat i serveis socials, sectors en els quals el finançament públic és determinant. L’important calaix de sastre dels serveis a les empreses mostra signes evidents de retrocés en consonància amb la conjuntura recessiva de les activitats industrial i constructora. És especialment accentuada la davallada registrada pels serveis immobiliaris. L’activitat comercial, un dels pilars del terciari català, no escapa tampoc a la creixent feblesa de la demanda de consum. Evolució del PIB dels serveis Catalunya Espanya 5,0 2,5 0 I.07 II.07 III.07 IV.07 I.08 II.08 III.08 IV.08 Els primers senyals de feblesa mostrats per l’activitat industrial catalana al final de 2007 han donat pas a una trajectòria descendent de l’evolució del PIB trimestral al llarg de 2008. El dinamisme mostrat per les exportacions durant la major part de l’any ha estat insuficient per compensar la davallada de vendes en el mercat intern com a conseqüència de l’estancament de la demanda, especialment d’inversió, i de la forta dependència de l’activitat constructora d’una part de la indústria. L’evolució al llarg de l’any ha estat especialment negativa. Després d’un primer trimestre amb creixement interanual lleument positiu, els tres següents s’han tancat amb caigudes cada cop més importants fins al -7,2% del darrer trimestre. A més dels factors ja esmentats de l’estancament de la demanda interna i la crisi de la construcció, la producció industrial catalana també ha estat molt perjudicada per l’atonia de la demanda europea i la creixent i forta competència dels productes procedents de les noves economies emergents en tots els mercats. Evolució del PIB industrial 4 0 -4 Catalunya Espanya -8 I.07 II.07 III.07 IV.07 I.08 II.08 III.08 IV.08 33 % % Memòria socioeconòmica de Barcelona 2008 En el cas de la construcció, les primeres estimacions del creixement trimestral del PIB són tan contundents com les de la indústria. En síntesi, durant el 2008 s’ha perdut pràcticament tot el que s’havia guanyat un any abans. Després d’un creixement mitjà del 3,6% el 2007, el darrer any s’ha tancat amb una davallada del PIB sectorial del 3%. Una pèrdua de producció centrada bàsicament en el segment residencial atès que l’obra pública i, en una proporció més reduïda, l’edificació privada no residencial han mantingut un to menys negatiu. Evolució del PIB a la construcció 6 4 2 0 -2 -4 Catalunya -6 Espanya -8 I.07 II.07 III.07 IV.07 I.08 II.08 III.08 IV.08 A l’hora d’intentar identificar els factors que han provocat aquest radical de tendència en un sector productiu abocat majoritàriament a satisfer la demanda interna hem d’apuntar a la coincidència en el temps d’una oferta d’habitatge cara i excessiva en volum, atesa la capacitat adquisitiva de la demanda efectiva. Una demanda que, a mesura que avançava l’any, era cada cop més minsa i desconfiada. Les expectatives de revaloració dels actius a curt termini es van esfumar ja fa temps i, amb aquestes, la demanda d’inversió. A més, els problemes de liquiditat del sistema financer s’han traduït en restriccions creditícies al sector privat. L’alentiment del creixement econòmic fa que els volums d’ocupació s’estanquin i augmenti l’atur amb força. Tot plegat dibuixa un escenari que convida els possibles compradors a esperar que la situació millori i que els preus baixin de manera significativa. La conseqüència és que l’estoc d’habitatges en oferta no ha parat de créixer al llarg de 2008, ha paralitzat projectes i ha forçat un ajust molt significatiu de la capacitat productiva del sector. Des de l’òptica de la demanda, el més destacat del precari increment del PIB català de 2008 és que s’ha basat en el sector exterior i no en la demanda interna com era habitual. El manteniment de la tendència alcista del consum públic ha estat insuficient per compensar l’estancament del consum privat i la davallada de la inversió, tant en béns d’equipament com en construcció. El resultat ha estat un retrocés de dues dècimes de la demanda interna. Per 34 Situació econòmica contra, l’aportació del sector exterior al creixement del PIB, negativa al llarg dels darrers anys de fort creixement econòmic, mostra un sorprenent canvi de signe –un increment de nou dècimes amb relació a 2007– que permet compensar el retrocés de la demanda interna i mantenir el creixement econòmic de 2008 en valors positius. El tret més remarcable del canvi de signe del saldo exterior és que es produeix gràcies a la forta davallada de les importacions i no, com seria desitjable, a causa d’un repunt de les exportacions. Producte interior brut a preus constants. Catalunya Components de la demanda. Variació anual 2003 2004 2005 2006 2007 2008* Demanda interna 4,0 5,0 5,3 5,0 4,2 -0,2 Consum privat 3,1 4,5 4,5 3,8 3,2 -0,3 Consum públic 5,4 7,9 7,7 4,9 5,5 4,7 Formació bruta de capital 5,3 4,7 6,0 7,4 5,6 -2,4 Béns d’equipament i altres 5,2 4,0 8,9 7,8 8,9 -0,4 Construcció 5,8 5,4 5,8 6,3 4,0 -4,6 Saldo exterior -0,3 -1,0 -1,7 -1,0 -0,5 0,9 Exportacions 1,7 4,1 3,5 6,4 4,9 -1,5 Importacions 5,4 8,7 7,7 7,3 6,0 -6,1 PIB a preus de mercat 3,3 3,7 3,3 3,8 3,6 0,7 Nota: el saldo exterior inclou el saldo amb l’estranger i amb la resta d’Espanya i equival a l’aportació al creixement * Les variacions de 2008 són provisionals Font: Idescat En definitiva, el creixement que ha registrat el PIB català durant el 2008 és imputable a l’augment de la despesa pública i a la contracció de les importacions. D’altra banda, la contenció del crèdit bancari al sector privat és una de les claus que expliquen la forta desacceleració del creixement de l’activitat econòmica al llarg de 2008. Després d’un quinquenni (2003-2007) en el què el saldo viu del crèdit en mans d’empreses i famílies va créixer per sobre del 20% anual, durant el 2008 només ha augmentat un 7% de mitjana. Comerç exterior de béns Durant el 2008 Catalunya ha exportat mercaderies per valor de més de 50.000 milions d’euros, un 0,7% més que un any abans. Pel que fa a les importacions, valorades en poc més de 76.000 milions d’ euros, el resultat anual ha estat una retallada de gairebé el 4% amb relació a 2007. Aquest diferent comportament explica que la taxa de cobertura hagi augmentat uns tres punts percentuals i hagi arribat fins al 66% aproximadament. 35 Memòria socioeconòmica de Barcelona 2008 Comerç exterior de Catalunya Milions d’euros 2004 2005 2006 2007 2008 2008/2007(%) Total exportacions 39.485 42.703 47.219 49.952 50.314 0,7 Béns de consum 14.795 16.664 18.377 18.166 18.781 3,4 Béns de capital 2.668 3.394 4.561 4.751 4.633 -2,5 Béns intermedis 22.022 22.645 24.281 27.034 26.900 -0,5 Total importacions 60.731 67.813 74.788 79.230 76.255 -3,8 Béns de consum 18.905 21.189 22.725 23.675 21.782 -8,0 Béns de capital 5.503 6.331 6.935 7.369 6.334 -14,0 Béns intermedis 36.323 40.293 45.128 48.185 48.139 -0,1 Saldo comercial -21.246 -25.110 -27.569 -29.278 -25.941 -11,4 Font: Idescat. Elaboració pròpia La contracció de la demanda interna, tant a través de consum com de la inversió privada, ha estat determinant en el descens de les importacions. Aquesta seqüència explica que el saldo deficitari de la balança comercial catalana amb l’exterior s’hagi reduït més d’un 11% després d’anys de creixement ininterromput. Si al seu moment l’increment del dèficit s’associava a la pèrdua de competitivitat i al procés de terciarització del teixit productiu català, la reducció del dèficit no implica, de moment, canvis en cap d’aquets dos factors. Una ullada a la tipologia de productes permet observar que la retallada de les importacions es produeix bàsicament en els agregats de béns de capital i de consum, mentre que les exportacions han aconseguit mantenir-se amb signe positiu gràcies a aquests darrers. La forta dependència del mercat europeu, malgrat els esforços privats i públics per obrir nous mercats d’exportació, condiciona notablement la capacitat de l’economia catalana d’esquivar o limitar l’impacte de crisis fins i tot menys globals que l’actual a través del sector exterior. Cal insistir en les polítiques de diversificació dels mercats d’exportació. Preus i salaris L’evolució dels preus de consum durant la major part de 2008 ha estat molt condicionada pels valors registrats un any abans. Les tensions inflacionistes manifestades durant el darrer trimestre de 2007 s’han mantingut fins a ben entrada la tardor de 2008. El darrer bimestre d’aquest any s’ha caracteritzat per una sensible desacceleració d’aquestes tensions, accentuada durant els primers mesos de 2009. La suma de tendències tan dispars dóna resultats anuals que poden induir valoracions contradictòries. És ben diferent considerar que la inflació de 2008 s’ha moderat perquè l’acumulat anual de l’augment dels preus de consum ha estat només de l’1,6%, a l’entorn de la mitjana europea, o defensar que ha estat un any molt inflacionista perquè la variació mitjana anual ha superat el 4% i s’ha situat en els màxims d’ençà que l’economia catalana forma part de la zona euro. 36 Situació econòmica Salaris i preus de consum. Catalunya Variació anual % 5 4 IPC 3 Salaris pactats en conveni 2 IPC (UME) 1 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 A grans trets, l’espiral inflacionista del 1r. semestre responia a l’encariment del petroli i les primeres matèries bàsiques en els mercats internacionals. A mesura que es constatava que la crisi financera internacional arrossegava les principals economies mundials a la recessió, s’afeblien les expectatives de la demanda d’aquests productes i les seves cotitzacions queien amb la mateixa facilitat amb què havien pujat un any abans. En el cas de Catalunya, i també en el d’Espanya, a aquests impactes s’ha afegit l’estancament del consum privat, que ha afavorit polítiques de preus agressives per moderar la davallada de les vendes. La realitat és que es comença 2009 amb un diferencial de preus negatiu amb relació a l’entorn europeu. Un pas en la direcció de corregir la pèrdua de competitivitat que ha patit l’economia catalana en els darrers anys. Amb taxes de final de 2008, els components de despesa més inflacionistes han estat l’habitatge i els subministres de la llar –l’encariment de l’energia ha pesat més que la moderació dels lloguers– i l’ensenyament, tots dos amb creixements anuals clarament per sobre del 5%. En un segon nivell, amb increments de preus clarament per sobre de la mitjana, ses situen les begudes alcohòliques, el tabac, l’hostaleria i la restauració. En conjunt, quatre components de despesa que també han estat entre els més inflacionistes en el conjunt de la Unió Europea. La contrapartida ve de sectors com ara el transport –amb una davallada significativa dels preus gràcies a l’evolució dels carburants– les comunicacions, la medicina, el lleure i la cultura i el vestit i el calçat, caracteritzats per mantenir una relativa estabilitat dels preus mitjans al llarg de tot l’any. L’increment salarial mitjà pactat en conveni durant 2008 ha estat del 3,7%, nou dècimes més que un any abans i un dels increments més elevats dels darrers deu anys. Malgrat aquest repunt, l’augment salarial mitjà se situa, per cinquè any consecutiu, per sota de l’augment mitjà dels preus de consum però superant la taxa d’inflació de la UE. 37 Memòria socioeconòmica de Barcelona 2008 La dispersió sectorial dels increments salarials pactats segons conveni ha estat mínima. El més elevat, encara que només una dècima per sobre de la mitjana del conjunt de l’economia, l’ha registrat el conjunt dels serveis, compensant el moderat creixement d’un any abans. El pes del terciari sobre el total explica el repunt de l’increment salarial mitjà atès que tant la indústria com la construcció han pactat increments lleument més moderats –entre dues i tres dècimes menys– que el terciari. Mercat de treball El progressiu enfosquiment de la conjuntura econòmica al llarg de 2008 ha acabat amb gairebé tres lustres de creixement sostingut dels volums d’ocupació. I ho ha fet amb contundència. Si el 2007 encara es va tancar amb uns volums creixents d’ocupació –entre el 2 i el 3% segons la font estadística utilitzada– el 2008 s’ha acomiadat amb una retallada de més del 4% de la població ocupada. La coincidència d’una població activa en augment a causa dels fluxos migratoris i un volum d’atur relativament baix com correspon a un llarg període expansiu, ajuden a entendre que l’atur registrat a Catalunya a final de 2008 presentés una taxa de creixement del 59% i que la taxa d’atur hagi repuntat fins a l’11% de la població activa, quatre punts percentuals més que un any abans. 38 Situació econòmica Activitat econòmica a la ciutat Evolució general de l’economia En un context marcat per la primera gran crisi econòmica d’efectes globals era previsible que l’economia metropolitana, molt dependent de l’europea pel que fa a les exportacions i al turisme, no la pogués esquivar. Una primera estimació de l’evolució del PIB metropolità durant el 2008 situa la taxa de creixement a l’entorn del 0,7% de mitjana anual, la mateixa magnitud que s’imputa al conjunt de Catalunya. S’estima que la comarca del Barcelonès, i especialment Barcelona, ha registrat una evolució lleument més expansiva com a conseqüència del pes més reduït de la construcció residencial en les corresponents estructures productives. Per explicar la forta desacceleració que ha registrat el creixement del PIB al conjunt de la regió metropolitana durant el darrer any –similar a la que s’ha produït a la resta del país– s’ha de considerar que la crisi industrial ha coincidit en el temps amb la de la construcció residencial i que ha afectat notablement l’activitat i l’ocupació del terciari de mercat més dependent de l’activitat empresarial. Variació del PIB Preus constants 4 3 2 1 0 2004 2005 2006 2007 2008 Barcelonès RMB Catalunya Espanya UE L’amplitud de la base productiva afectada ha contrarestat el dinamisme mostrat en primera instància per la resta dels serveis. D’un creixement basat fins a ben entrat el 2007 en l’expansió força general de tots els sectors productius liderats per la construcció, els serveis personals i els de no-mercat s’ha passat a una recessió econòmica que ha caracteritzat el darrer terç de 2008 i només ha respectat el terciari relacionat amb els serveis públics i el més innovador. 39 Memòria socioeconòmica de Barcelona 2008 Evolució del teixit productiu metropolità Les xifres de tancament de 2008 corresponents al nombre d’establiments i treballadors en actiu, i especialment a la variació amb relació a un any abans, transmeten els primers efectes de la crisi financera i econòmica sobre el teixit productiu de la regió metropolitana. El total d’establiments productius amb algun treballador en situació d’alta en el Règim General de la Seguretat Social s’ha reduït un 4,6% i el de treballadors, incloent-hi els autònoms i els de la resta de règims especials, un 3,7%. En només un any s’ha esfumat l’equivalent a l’augment del nombre d’establiments del trienni anterior i el volum d’ocupació ha retrocedit al nivell de 2005. Una evolució que no hauria estat tan contundent sense el llarg període d’expansió previ basat en l’abundància de recursos financers i mà d’obra barata. La construcció és, de lluny, el sector productiu que més ha notat el canvi de conjuntura econòmica. La crisi financera de la qual deriva la recessió actual va afectar en primer lloc i amb molta intensitat la construcció residencial. Hi ho va fer de dues maneres, encarint el preu del diner i limitant el crèdit al promotor i als escassos compradors potencials. Això explica la major part de la davallada del 18% tant del nombre d’establiments com de treballadors durant el 2008. En aquest cas hi ha una certa unanimitat a considerar que la crisi ha forçat una correcció inevitable del creixement excessiu a curt termini i que una bona part del teixit productiu sectorial amortitzat aquest darrer any s’ha de donar per definitivament perdut. Nombre d’establiments empresarials i de treballadors a l’RMB Des. 2004 Des. 2005 Des. 2006 Des. 2007 Des. 2008 08/07 (%) Establiments Total 175.216 183.335 184.810 185.429 176.869 -4,6 Indústria 24.406 23.786 22.930 22.434 20.851 -7,1 Construcció 20.336 22.762 23.278 23.521 19.252 -18,1 Serveis 129.939 136.217 138.037 138.854 136.108 -2,0 Treballadors Total 2.168.720 2.288.300 2.338.954 2.373.740 2.285.114 -3,7 Indústria 429.448 418.102 404.187 399.598 368.585 -7,8 Construcció 184.163 203.304 214.103 216.709 177.489 -18,1 Serveis 1.510.186 1.589.533 1.655.153 1.697.448 1.668.130 -1,7 Font: Departament de Treball i Indústria de la Generalitat. Elaboració de Barcelona Economia L’activitat estrictament industrial ha perdut en només un any al voltant del 7% de les empreses del sector i gairebé el 8% del seus treballadors. En aquest cas, a diferència de la resta de sectors, la reducció de la capacitat productiva en sentit estricte té un component estructural que durant el darrer quinquenni de creixement del PIB ha comportat un descens mitjà 40 Situació econòmica a l’entorn del 2% anual. Un procés lligat a la necessària modernització del teixit industrial i dels seus processos productius i que la crisi actual posa en perill. I és que, a diferència de la resta de sectors, el teixit industrial que es perdi en aquesta crisi, difícilment es podrà recuperar. El conjunt del terciari també ha tancat l’any amb pèrdues moderades de llocs de treball i d’establiments productius. La davallada dels serveis a les empreses i l’impacte de la contenció del consum privat han estat parcialment contrarestats per l’augment dels serveis públics, bàsicament els lligats a l’ensenyament i a la sanitat. La conjuntura industrial Els magres resultats en termes de producció i vendes amb què el sector industrial de la regió metropolitana havia tancat 2007 s’han revelat com un avenç de la forta contracció d’activitat que ha patit el sector durant la major part de 2008. Entre els empresaris del sector són majoria els que declaren que el seu negoci ha disminuït i que han tancat el darrer any amb retallades significatives en els volums de producció i de vendes. La responsabilitat d’aquesta evolució s’imputa bàsicament a la feblesa de la demanda i també als problemes de finançament. Evolució de l’activitat industrial metropolitana Saldos 15 5 0 -5 -15 -25 Producció Vendes totals Exportacions Preus venda Ocupació 2003 2004 2005 2006 2007 2008 Font: Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona. Elaboració de Barcelona Economia Prenent com a referència les dades trimestrals, es confirma que la situació ha empitjorat a mesura que avançava l’any, fins al punt que els resultats de tancament de 2008 contagien les perspectives a curt termini, normalment positives. Ni tan sols les exportacions, que en alguns sectors han estat determinants a l’hora de complementar els ingressos perduts per la davallada de les vendes interiors, aconsegueixen desmarcar-se del clima pessimista amb què el sector industrial metropolità encara el 2009. 41 Memòria socioeconòmica de Barcelona 2008 De les respostes dels empresaris enquestats es desprèn també que al saldo negatiu que ha registrat l’ocupació sectorial el 2008 s’ha d’afegir una notable retallada de les inversions realitzades. Per sectors, les perspectives a curt termini són moderadament favorables entre els fabricants de béns de consum quotidià i especialment negatives en la producció de béns d’inversió i de materials per a la construcció. La construcció residencial i el mercat immobiliari A Barcelona, igual que a la resta del país, l’activitat constructora residencial ha patit les conseqüències del replegament de la demanda d’habitatge. Un dels efectes més visibles ha estat l’augment dels estocs de productes acabats posats a la venda. A diferència del que succeeix en bona part de les principals àrees urbanes del país, el volum d’aquest estoc, tot i ser significatiu, és poc rellevant amb relació al parc total d’habitatges i a la població potencialment demandant. Això ajuda a explicar que la notable contracció d’aquest segment d’activitat a Barcelona –durant el 2008 la construcció d’habitatges s’ha reduït un 42%– hagi estat més moderada que la registrada a la resta de la regió metropolitana i de Catalunya, on s’ha acostat al 70%. Preus al mercat immobliliari residencial Euros /m2 Tipus d’interès 6.000 10 5.000 Preu dels habitatges m2 8 4.000 Tipus d'interès hipotecaris 6 3.000 2.000 4 1.000 2 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 Font: Barcelona Economia Cal destacar, en el cas de la ciutat, el paper que ha tingut la diversificació de l’activitat constructora a l’hora de moderar la davallada de la producció sectorial. La construcció de sostre terciari, bàsicament equipament hoteler, la rehabilitació, que durant el 2008 ha afectat gairebé un 40% més de sostre que un any abans, i l’impuls sostingut de l’obra pública han compensat una part de la pèrdua d’activitat imputable al segment de la construcció residencial. 42 Situació econòmica Aquest procés recessiu en el qual s’ha endinsat la construcció residencial després d’anys de forta expansió també s’ha fet sentir en l’evolució dels preus de compravenda. Deixant de banda l’oferta nova, poc representativa del total de les transaccions immobiliàries que es fan a Barcelona, el preu mitjà dels habitatges en oferta durant 2008 ha estat prop d’un 10% més baix que un any abans. Una evolució que s’explica bàsicament per l’augment de l’oferta, el descens de la demanda solvent i l’augment dels tipus d’interès. Activitat portuària i aeroportuària Les grans infraestructures portuàries i aeroportuàries de l’àrea de Barcelona han tancat 2008 acusant l’impacte de la contracció de l’activitat econòmica i de la pèrdua de dinamisme del comerç internacional. Les variacions han estat molt més intenses en el trànsit de passatgers que no pas en el tràfic comercial. El total de mercaderies transportades per via marítima s’ha mantingut en uns volums semblants als de 2007 i ha superat els 50,5 milions de tones. Un resultat poc representatiu d’un 2008 moderadament expansiu que no ha mostrat signes recessius fins a final d’any, però suficient per posar punt final a tres lustres d’expansió sostinguda a una taxa mitjana anual del 12%. Tràfic de mercaderies pel port de Barcelona. 2008 Entrades Sortides Total Variació Tones Tones Tones 2008/07 Líquids a granel Cabotatge 1.495.032 151.140 1.642.172 21,1% Exterior 9.996.921 465.987 10.462.908 8,6% Total 11.487.953 617.127 12.105.080 10,1% Càrrega general Cabotatge 1.866.184 4.003.192 5.869.376 -10,1% Exterior 14.412.170 14.652.032 29.064.202 1,4% Total 16.278.354 18.655.224 34.933.578 -0,7% Total Cabotatge 3.874.297 4.196.963 8.071.260 -5,05 Exterior 26.887.650 15.586.220 42.473.870 2,25 Total 30.761.947 19.783.183 50.545.130 1,0% Nota: dades provisionals. Font: Port de Barcelona Deixant de banda el tràfic de productes energètics –clarament expansiu a causa de les importacions de gas natural– i la davallada registrada per l’agregat dels sòlids a granel –bàsicament primeres matèries per a l’alimentació animal i materials per a la construcció–, el gruix de la mercaderia de més valor afegit ha acabat 2008 amb un descens testimonial centrat en el tràfic de cabotatge. Un indici més de la feblesa de la demanda interna. 43 Memòria socioeconòmica de Barcelona 2008 El contrapunt positiu d’aquestes dades s’ha de buscar en el trànsit de passatgers, bàsicament en el segment dels creuers. Sumant els viatgers dels creuers en trànsit i els dels que tenen el port de Barcelona com a punt de sortida i arribada, durant el 2008 s’han comptabilitzat gairebé 2,2 milions de passatgers, un 17,5% més que un any abans. Ha evolucionat igualment a l’alça el nombre d’usuaris dels ferris regulars que uneixen Barcelona amb diverses ciutats italianes. Tràfic de passatgers per l’aeroport de Barcelona Milions 20 Internacional 15 Interior 10 5 0 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 Una cara ben diferent és la que presenta el trànsit de viatgers per l’aeroport. A mesura que 2008 es consumia, s’accentuava el descens del nombre de passatgers, especialment de vols interiors. Els poc més de 30 milions de viatgers que han utilitzat l’aeroport de la ciutat durant el darrer any suposen una pèrdua del 8,2% amb relació al total de 2007. Un canvi d’escenari que es produeix després de gairebé quinze anys d’expansió sostinguda, període en què el nombre d’usuaris s’ha triplicat. Per explicar aquest canvi de tendència –que de ben segur es mantindrà durant la major part de 2009–, s’ha de pensar en la coincidència d’un mínim de dos factors. D’una banda, la contundència amb què ha avançat la crisi econòmica que ha obligat a retallar despeses tant a les empreses com a les famílies i, de l’altra, l’èxit de l’entrada en servei del tren d’alta velocitat entre Barcelona i Madrid que s’ha traduït en una pèrdua significativa i creixent d’usuaris del pont aeri. En conseqüència, el tràfic interior durant 2008 ha retrocedit un 16% i l’internacional poc més d’un u per cent. Els resultats de l’activitat turística de 2008 també han resultat afectats per l’enrarit clima d’incertesa i desconfiança que la crisi financera i econòmica ha escampat per la major part de les economies mundials més avançades, incloent-hi la UE, principal àrea emissora de visitants cap a Barcelona. Segons les estimacions de Turisme de Barcelona, durant el darrer any els hotels de la ciutat han acollit 6,7 milions de persones i han facturat 12,5 milions de pernoctacions. Un 6,3% i un 8,3% menys, respectivament, que un any abans. Una variació que, igual que en el transport aeri, equival a 44 Situació econòmica trencar una tendència ascendent de pràcticament tres lustres que ha situat l’activitat turística entre els sectors rellevants de l’economia de la ciutat quant a facturació i ocupació. Indicadors d’activitat hotelera a Barcelona Milions 15 Visitants 12 Pernoctacions 9 6 3 0 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 Font: Turisme de Barcelona Ara fa un any, en la memòria de 2007, comentàvem que el sistema financer havia adquirit un notable protagonisme a contracor. Protagonisme que s’ha mantingut viu durant la major part de 2008 tot i que cada cop més amb les conseqüències d’una recessió econòmica que afecta la majoria de les principals economies. En els casos espanyol i català, la crisi financera s’ha de traduir com a crisi de sobreendeutament –bàsicament del sector immobiliari i constructor i també de les unitats familiars– que s’intenta corregir en primera instància amb restricció creditícia. Amb aquest escenari, l’afebliment de la conjuntura econòmica incideix en un increment dels índexs de morositat que suporten les entitats de crèdit. Aquest canvi de conjuntura aparentment tan inesperat ha forçat els bancs i les caixes d’estalvi a un replantejament dels seus plans estratègics d’expansió territorial. Si fins a 2007 l’objectiu bàsic era el creixement a qualsevol preu, a partir de 2008 l’atenció se centra a millorar l’eficiència en un context de creixement històricament baix del seu negoci tradicional. Una de les primeres mesures consisteix a començar a reduir el nombre d’ocupats i la xarxa d’oficines d’atenció al públic. Un procés que s’accentuarà enguany. A tall de resum, i des de l’òptica de l’economia de la ciutat, el 2008 ha estat un any convuls. L’activitat econòmica de la ciutat, condicionada per les conjuntures espanyola i europea, no ha pogut evitar evolucionar de més a menys al llarg de l’any. A més de la forta sacsejada –esperada i fins a un cert punt inevitable– que han patit la construcció i les activitats relacionades, el més preocupant a mitjà i llarg termini és l’accelerada destrucció de teixit industrial a la regió metropolitana. Les polítiques pal·liatives a curt termini no haurien d’hipotecar les accions adreçades a revertir aquest procés desindustrialitzador. 45 Mercat de treball Mercat de treball 45 Memòria socioeconòmica de Barcelona 2008 Població activa La població activa de Barcelona en el quart trimestre de 2008 ha estat de 814.800 persones. Això significa un increment de 3.200 persones respecte al mateix període del 2007, un 0,39% més. A Catalunya i a Espanya la població activa ha augmentat un 1,47% i 2,95%, respectivament. Evolució de la població activa a Barcelona Milers 850 810 770 730 690 650 IV 2001 IV 2002 IV 2003 IV 2004 IV 2005 IV 2006 IV 2007 IV 2008 Població activa per àmbits territorials. 2008 Barcelona Catalunya Espanya Milers Taxa Milers Taxa Milers Taxa I trimestre 801,9 78,2 3.825,3 77,7 22.576,5 73,1 II trimestre 835,4 80,3 3.842,6 78,1 22.806,6 73,6 III trimestre 820,5 79,0 3.838,9 77,8 22.945,1 73,9 IV trimestre 814,8 78,9 3.854,8 78,2 23.064,7 74,1 Mitjana anual 818,2 79,1 3.840,4 78,0 22.848,2 73,7 Variació IV 08/IV 07 0,39 1,47 2,95 Font: Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona. Nota: la taxa d’activitat es calcula per al col·lectiu de 16 a 64 anys. La taxa específica d’activitat ha augmentat respecte a 2007. En concret, per al quart trimestre, ha estat del 78,9 (1,7 punts superior a la de 2007), similar a la de Catalunya i 4,8 punts superior a la d’Espanya. Per sexes, cal destacar la disminució del 2,7% de la població activa masculina a Barcelona, mentre que la femenina ha augmentat un 4,1%. A Catalunya, la població activa masculina també ha baixat i la femenina ha augmentat. A Espanya i a la UE15 ha augmentat en els dos sexes, si bé la femenina ho ha fet amb més intensitat. 46 Mercat de treball Població activa per sexes i àmbits territorials. IV trimestre 2008 Homes Dones Dones sobre el total Milers Variació 08/07 Milers Variació08/07 2007 2008 Barcelona 429,1 -2,7% 385,7 4,1% 45,6% 47,5% Catalunya 2.149,9 -0,4% 1.704,9 3,9% 43,2% 44,9% Espanya 13.029,5 1,2% 10.035,2 5,3% 42,5% 44,8% UE15 * 105.595,3 0,6% 86.122,6 1,6% 44,7% 44,9% Font: Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona * Dada corresponent al tercer trimestre de 2008 A Barcelona, el pes de les dones sobre el total de la població activa en el quart trimestre de 2008 és del 47,5%, gairebé dos punts superior al del mateix trimestre de 2007 i també superior als corresponents a la resta d’àmbits territorials, que se situen a nivells similars. La taxa d’activitat de les dones ha augmentat 2,6 punts respecte a 2007 i se situa en el 72,8%, mentre que la taxa d’activitat masculina ha augmentat només 4 dècimes. Les taxes femenines són força superiors a les dels altres àmbits analitzats. Taxa d’activitat per sexes i àmbits territorials. IV trimestre 2008 Homes Dones Total Barcelona 85,2 72,8 78,9 Catalunya 86,0 70,1 78,2 Espanya 82,7 65,3 74,1 UE15 * 79,9 65,7 72,8 Font: Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona Nota: la taxa específica d’activitat es calcula per al col·lectiu de 16 a 64 anys. * Dada corresponent al tercer trimestre de 2008 Quant a la població activa per grups d’edat a Barcelona, la dels menors de 24 anys ha augmentat notablement respecte al quart trimestre del 2007, a Catalunya ha augmentat lleugerament i a Espanya ha disminuït. També augmenta significativament en tots els casos la població activa de 55 anys i més. Població activa per grups d’edat i àmbits territorials. IV trimestre 2008 Menys de 24 anys De 25 a 54 anys 55 anys i més Milers Variació 08/07 Milers Variació 08/07 Milers Variació 08/07 Barcelona 62,3 7,6% 624,3 -1,3% 128,2 5,9% Catalunya 392,0 1,65% 2.974,2 0,9% 488,6 4,7% Espanya 2.348,8 -1,4% 18.102,6 3,0% 2.613,2 6,65 Font: Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona 47 Memòria socioeconòmica de Barcelona 2008 Població ocupada Les estadístiques d’ocupació parteixen de dues fonts diferents: l’Enquesta de Població Activa (EPA) i el Registre d’Afiliats a la Seguretat Social. Població ocupada segons l’EPA Segons l’EPA, el quart trimestre de 2008 hi havia a Barcelona 746.900 persones ocupades, xifra que representa una reducció de 18.000 persones, un 2,35% menys que l’any anterior. A Catalunya les persones ocupades han disminuït un 4,18% i a Espanya un 3,03%. La taxa d’ocupació específica del quart trimestre a Barcelona va ser del 72,2%, 3,3 punts superior que la de Catalunya i 8,4 que la d’Espanya. Població ocupada per àmbits territorials. 2008 Barcelona Catalunya Espanya Milers Taxa Milers Taxa Milers Taxa I trimestre 743,7 72,4 3.534,5 71,8 20.402,3 66,0 II trimestre 776,8 74,7 3.549,7 72,1 20.425,1 65,9 III trimestre 756,5 72,7 3.495,3 70,8 20.346,3 65,5 IV trimestre 746,9 72,2 3.399,0 68,9 19.856,8 63,8 Mitjana anual 756,0 73,0 3.494,6 70,9 20.257,6 65,3 Variació IV 08/IV 07 -2,35 -4,18 -3,03 Font: Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona Nota: la taxa específica d’ocupació es calcula per al col·lectiu de 16 a 64 anys Per sexes, l’evolució de l’ocupació de les dones ha estat més positiva que la dels homes. El pes les dones dins de la població ocupada de Barcelona ha augmentat quatre dècimes, mentre que en la resta d’àmbits s’ha mantingut estable. Població ocupada per sexes i àmbits territorials. IV trimestre 2008 Homes Dones Dones sobre el total Milers Variació 08/07 Milers Variació 08/07 2007 2008 Barcelona 396,0 -4,95 350,9 0,7% 45,5% 45,9% Catalunya 1.888,4 -7,35 1.510,6 0,0% 42,6% 42,6% Espanya 11.340,6 -5,5% 8.516,2 0,4% 41,45 41,65 Font: Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona La taxa d’ocupació masculina a Barcelona ha baixat 1,5 punts respecte al quart trimestre de 2007, mentre que la femenina ha pujat 2 dècimes. A Catalunya i a Espanya la taxa d’ocupació masculina s’ha reduït considerablement (6 i 5 punts, respectivament), mentre que la femenina s’ha reduït mig punt en els dos casos. 48 Mercat de treball Taxa d’ocupació per sexes i àmbits territorials. IV trimestre 2008 Homes Dones Total Barcelona 78,5 66,2 72,2 Catalunya 75,5 62,1 68,9 Espanya 71,9 55,4 63,8 UE15 * 74,7 60,7 67,7 Font: Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona * Dada corresponent al tercer trimestre de 2008 La taxa d’ocupació femenina ha experimentat un increment important en els últims anys. Des de 2001, la mitjana anual ha guanyat més de 12 punts i s’ha mantingut molt per sobre de les mitjanes espanyola i europea i per sobre de l’objectiu europeu de 2010, que ja es va superar l’any 2005. Taxes d’ocupació femenines per àmbits territorials. Mitjana anual 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 Barcelona 54,3 54,6 56,6 58,7 60,2 63,4 65,5 66,8 Catalunya 52,8 52,5 54,9 57,0 59,7 61,3 62,3 63,1 Espanya 43,8 45,1 47,0 49,0 51,9 54,0 55,5 55,8 UE 15 55,0 55,6 56,2 57,0 57,8 58,8 59,7 n.d. Objectiu europeu 2010 60 60 60 60 60 60 60 60 Font: Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona Taxes d’ocupació femenines per àmbits territorials 70 Barcelona Catalunya Objectiu europeu 2010 60 UE Espanya 50 40 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 Per edats, a Barcelona el nombre d’ocupats disminueix per als grups de menys de 24 anys i de 25 a 54 anys. En el grup dels més joves la reducció és molt menys intensa que a Catalunya i a Espanya. L’ocupació dels majors de 55 anys augmenta en tots els àmbits territorials. 49 Memòria socioeconòmica de Barcelona 2008 Població ocupada per grups d’edat i àmbits territorials. IV trimestre 2008 Menys de 24 anys De 25 a 54 anys 55 i més Milers Variació 08/07 Milers Variació 08/07 Milers Variació 08/07 Barcelona 48,2 -3,0% 577,4 -3,6% 121,3 4,5% Catalunya 288,1 -13,3% 2.651,1 -4,35 459,9 3,4% Espanya 1.664,0 -14,0% 15.801,5 -2,6% 2.391,3 3,4% Font: Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona Taxes d’ocupació per edat a Barcelona. IV trimestre 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 De 16 a 19 anys 15,6 9,6 15,4 15,0 21,7 19,7 12,5 12,7 De 20 a 24 anys 57,6 53,8 58,1 56,9 58,6 61,7 57,3 51,9 De 25 a 54 anys 74,8 74,5 78,2 77,9 82,0 84,9 83,8 82,5 55 anys i més 15,3 15,7 18,5 19,3 24,4 21,5 22,3 23,6 Total* 46,8 46,8 50,9 51,2 56,7 55,9 56,2 55,5 Font: Departament d’Estadística. Taxa d’activitat calculada per al col·lectiu de 16 anys i més Pel que fa a la distribució sectorial de l’ocupació, els pesos disminueixen en la indústria i en la construcció (0,7 i 1,4 punts, respectivament), mentre que en els serveis augmenten dos punts. Evolució de l’ocupació a Barcelona per grans sectors 2001-08. IV trimestre Agricultura Indústria Construcció Serveis 2001 0,7% 22,3% 5,9% 71,1% 2002 0,5% 23,0% 5,4% 71,2% 2003 0,3% 18,0% 7,0% 74,8% 2004 0,2% 14,7% 9,8% 75,2% 2005 0,3% 14,2% 7,3% 78,1% 2006 0,2% 14,6% 8,0% 77,1% 2007 0,0% 14,5% 8,3% 77,2% 2008 0,1% 13,8% 6,9% 79,2% Ocupats a Barcelona per sectors IV trimestre 2008 Agricultura 0,1% Indústria Construcció 13,8% 6.9% Serveis 79,2% 50 Mercat de treball Població ocupada segons el registre d’afiliats a la Seguretat Social Segons les dades del registre d’afiliats de la Seguretat Social, el nombre de treballadors assalariats (règim general) i els ocupats per compte propi (règim d’autònoms) a Barcelona era de 1.038.231 persones en el quart trimestre de 2008, un 3,6% menys que el 2007. Afiliació a la Seguretat Social a Barcelona, per grans sectors. IV trimestre 2008 Agricultura Indústria Construcció Serveis Total Milers Règim general 2.410 93.589 43.018 778.044 917.061 Règim especial d’autònoms 238 9.193 9.876 101.857 121.170 Total 2.648 102.782 52.894 879.901 1.038.231 Variació % 2008/07 Règim general 10,8 -7,8 -16,0 -2,5 -3,8 Règim especial d’autònoms 37,6 -5,5 -8,5 -1,4 -2,2 Total 12,8 -7,6 -14,7 -2,4 -3,6 Font: Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona Afiliats al règim general de la SS a Barcelona 960.000 900.000 800.000 700.000 600.000 1988 1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 Pel que fa als grans sectors econòmics, deixant al marge l’agricultura, el sector dels serveis és el que presenta una dinàmica menys negativa, amb un descens del nombre d’afiliats del 2,4%, mentre que la construcció en perd un 14,7%. 51 Memòria socioeconòmica de Barcelona 2008 Afiliats al règim general de la Seguretat Social a Barcelona per sectors. % 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 Indústria 18,1 17,0 16,3 15,7 14,6 14,0 13,7 13,1 12,4 11,4 10,7 10,2 Construcció 4,8 5,0 5,4 5,6 5,4 5,6 5,5 5,2 5,6 5,6 5,4 4,7 Serveis 77,1 78,0 78,3 78,8 79,9 80,4 80,9 81,7 82,0 83,0 83,9 85,1 Total 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 Font: Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona El sector terciari representa el 85% del total d’afiliats al règim general, percentatge que ha anat creixent de forma contínua en l’última dècada, al contrari que la indústria i la construcció que han anat perdent pes i se situen en el 10,2% i 4,7% del total, respectivament. Si analitzem l’evolució dels afiliats al règim general en els diferents àmbits territorials, veiem que en el conjunt de l’RMB i Catalunya la pèrdua del nombre d’afiliats és superior a la de Barcelona. Afiliats al règim general de la Seguretat Social per àmbits territorials 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 Barcelona 832.548 841.322 855.341 866.964 904.935 935.931 953.000 917.061 RMB 1.685.863 1.704.468 1.740.669 1.780.982 1.861.948 1.916.608 1.951.077 1.862.689 Catalunya 2.284.506 2.347.764 2.395.824 2.464.413 2.588.601 2.672.993 2.727.728 2.588.983 Font: Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona Afiliats el règim general de la Seguretat Social 2.000.000 1.500.000 RMB -Barcelona 1.000.000 Barcelona 500.000 0 1998 2000 2002 2004 2006 2008 52 Mercat de treball Atur Les estadístiques sobre població aturada també provenen de dues fonts diferents: l’Enquesta de Població Activa, que dóna dades trimestrals i estimades, i el registre de persones desocupades que proporciona mensualment el Departament de Treball de la Generalitat. Atur segons l’EPA Segons l’Enquesta de Població Activa, Barcelona tenia un total de 67.800 aturats al quart trimestre de 2008, xifra que suposa un increment de 21.100 persones respecte a l’any anterior, un 45,2% més. La taxa d’atur va ser del 8,4%, davant del 5,8% del quart trimestre de 2007. Taxa d’atur a Barcelona segons l’EPA 13 11 9 7 5 Comparant els diferents àmbits territorials, l’evolució de l’atur a Barcelona ha estat molt més favorable que a Catalunya i a Espanya, on ha augmentat un 81% i 66% respectivament. Població aturada per àmbits territorials. 2008 Barcelona Catalunya Espanya Milers Taxa Milers Taxa Milers Taxa I trimestre 58,2 7,3 290,8 7,6 2.174,2 9,7 II trimestre 58,6 7,0 292,9 7,6 2.381,5 10,5 III trimestre 64,0 7,9 343,7 9,0 2.598,8 11,4 IV trimestre 67,8 8,4 455,8 11,9 3.207,9 14,0 Mitjana anual 62,2 7,7 345,8 9,0 2.590,6 11,4 Variació IV 08/07 45,2% 81,0% 66,4% Font: Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona Per sexes, a la ciutat l’atur masculí ha augmentat un 34,6%, mentre que el femení ho ha fet un 57%. El percentatge de dones aturades sobre el total de desocupats ha augmentat gairebé quatre punts respecte a 2007 i és superior al de Catalunya i Espanya. 53 IV 2001 IV 2002 IV 2003 IV 2004 IV 2005 IV 2006 IV 2007 IV 2008 Memòria socioeconòmica de Barcelona 2008 Població aturada per sexes i àmbits territorials. IV trimestre 2008 Homes Dones Dones sobre total Milers Variació 08/07 Milers Variació 08/07 2007 2008 Barcelona 33,1 34,6% 34,7 57,0% 47,3% 51,2% Catalunya 261,5 116,5% 194,3 48,4% 52,0% 42,6% Espanya 1.688,8 92,1% 1.519,0 44,9% 54,4% 47,4% Font: Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona A Barcelona, la taxa d’atur masculina va ser del 7,7% , dos punts superior a la de 2007, i la femenina del 9%, tres punts superior. Taxes d’atur per sexes i àmbits territorials. IV trimestre 2008 Homes Dones Total Barcelona 7,7 9,0 8,4 Catalunya 12,2 11,4 11,8 Espanya 13,0 15,1 13,9 Font: Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona Taxa d’atur a Barcelona segons sexe Per trimestres 16 Dones 14 12 10 8 Homes 6 4 Per grups d’edat, l’atur augmenta amb més intensitat per al grup dels més joves a Barcelona i a Catalunya, mentre que a Espanya és el grup de 25 a 54 anys el que percentualment pateix un increment més gran d’aturats. Població aturada per grups d’edat i àmbits territorials. IV trimestre 2008 Menys de 24 anys De 25 a 54 anys 55 i més Milers Variació 08/07 Milers Variació 08/07 Milers Variació 8/07 Barcelona 14,1 72,0% 46,9 40,05% 6,8 36,05 Catalunya 103,9 93,85% 323,1 83,45 28,8 30,9% Espanya 684,9 53,0% 2.301,1 71,65 221,9 59,2% 54 IV 2001 IV 2002 IV 2003 IV 2004 IV 2005 IV 2006 IV 2007 IV 2008 Mercat de treball Atur segons el registre del Departament de Treball de la Generalitat L’atur registrat a Barcelona, segons les dades publicades pel Departament de Treball de la Generalitat, es va situar en 74.304 persones, amb un augment de 23.061 individus respecte al desembre del 2007, un 45% més. A Catalunya l’atur registrat va augmentar un 59,2% i a Espanya un 46,9%. Atur registrat per àmbits territorials Barcelona Catalunya Espanya Milers Taxa* Milers Taxa* Milers Taxa* Desembre 2007 51.243 6,4 265.789 6,8 2.129.547 9,2 Desembre 2008 74.304 7,6 423.232 8,7 3.128.963 11,1 Variació 2008/07 45,0% 59,2% 46,9% Font: Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona.* Mitjanes anuals A Barcelona, la taxa d’atur va oscil·lar entre el 6,8% i el 9,1%, amb una mitjana anual del 7,6%, inferior a la de Catalunya i a la d’Espanya Evolució de la taxa d’atur a Barcelona per sexes. 2008 Homes Dones Total Homes Dones Total Gener 5,8 8,1 6,8 Juliol 6,5 8,6 7,5 Febrer 6,0 8,3 7,0 Agost 6,9 8,9 7,8 Març 6,1 8,3 7,1 Setembre 7,2 8,9 8,0 Abril 6,0 7,9 6,9 Octubre 7,9 8,9 8,4 Maig 6,2 8,0 7,0 Novembre 8,5 9,1 8,8 Juny 6,2 8,2 7,1 Desembre 8,9 9,3 9,1 Mitjana anual 6,8 8,6 7,6 Font: Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona Per sexes, la taxa d’atur masculí de Barcelona va ser del 6,8%, 1,6 punts superior a la mitjana de 2007, mentre que la femenina va ser del 8,6%, sis dècimes superior. Per grups d’edat, l’atur augmenta per a tots els col·lectius, si bé els grups de 20-24 anys i de 25-39 anys són els que presenten els increments percentuals més grans. Variació del nombre d’aturats a Barcelona per edat i sexe. 2008 Homes Dones Total Menys de 20 anys 9,1% 35,6% 17,9% De 20 a 24 anys 59,9% 32,8% 47,3% De 25 a 39 anys 65,7% 32,9% 48,8% De 40 a 54 anys 58,3% 20,8% 37,0% 55 anys i més 17,3% 7,6% 11,9% Font: Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona Per sectors econòmics, l’atur registrat a Barcelona augmenta en tots els sectors, amb un increment percentual destacat de la construcció i del grup de primera ocupació. 55 Memòria socioeconòmica de Barcelona 2008 Aturats a Barcelona per grups d’edat Desembre 2008 16.000 14.000 12.000 Homes Dones 10.000 8.000 6.000 4.000 2.000 0 Menys de De 20 a 24 De 25 a 39 De 40 a 54 Majors de 20 anys anys anys anys 55 anys Nombre d’aturats per grans sectors a Barcelona Gener 2008 Desembre 2008 Variació Agricultura 322 432 34,2% Indústria 7.385 9.741 31,9% Construcció 3.668 6.839 86,5% Serveis 41.268 53.831 30,4% Sense ocupació anterior 2.110 3.400 61,1% No consta 51 61 19,6% Total 54.804 74.304 35,6% Font: Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona El pes de l’atur del sector serveis sobre el total és del 72,5%, seguit de la indústria amb el 13,1% i la construcció am el 9,2%. Atur a Barcelona per grans sectors Desembre 2008 Sense ocupació anterior 4,6% Indústria 13,1% Construcció 9,2% Serveis Agricultura 72,5% 0.6% 56 Mercat de treball Distribució de l’atur a Barcelona per nivell d’instrucció Gener 2008 Desembre 2008 Variació Sense estudis 135 204 51,1% Estudis primaris incomplets 1.353 1.994 47,4% Estudis primaris complets 3.094 4.060 31,2% Programes de formació professional 4.182 5.678 35,8% Educació general 34.288 46.233 34,8% Tècnics professionals superiors 3.619 5.109 41,2% Universitaris primer cicle 2.676 3.500 30,8% Universitaris segon cicle 5.320 7.359 38,3% Altres estudis postsecundaris 86 106 23,3% No consta 51 61 19,6% Total 54.804 74.304 35,6% Font: Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona Segons els nivells d’instrucció, l’atur augmenta percentualment en tots els grups, amb més intensitat en els grups sense estudis, estudis primaris incomplets i tècnics professionals superiors. Pel que fa a l’atur registrat de la població estrangera, cal dir que al desembre de 2008 hi havia un total de 15.213 aturats, que representen el 20,5% del total de Barcelona i registren un augment del 109,1% respecte a l’any anterior. Per sexes, l’atur ha tingut més incidència en el cas dels homes que en el de les dones. Per edat, el pes més important respecte al total d’aturats de la ciutat correspon al grup de 25 a 44 anys. Atur registrat de la població estrangera a Barcelona Homes Dones Total Desembre 2008 9.905 5.308 15.213 Total Barcelona 25,9% 14,7% 20,5% Variació 2008/07 125,1% 84,6% 109,1% Atur registrat de la població estrangera a Barcelona, per edat Menys De 20 De 25 Majors de 20 anys a 24 anys a 44 anys de 45 anys Total Desembre 2008 108 944 11.480 2.681 15.213 Total Barcelona 9,7% 19,9% 29,05 9,3% 20,55 Variació 2008/07 54,3% 128,0% 109,8% 103,1% 109,1% Font: Departament de Treball Generalitat de Catalunya 57 Memòria socioeconòmica de Barcelona 2008 Contractació El nombre de contractes formalitzats l’any 2008 a la ciutat va ser de 889.354, xifra que suposa una reducció del 3,8% respecte a 2007. El nombre de contractes indefinits va disminuir un 7,6% i el dels temporals un 1,8%. Els contractes temporals representen el 83,7% del total. Contractació laboral a Barcelona per mesos i tipus de contracte. 2008 Indefinits Temporals Total Nombre s/total Nombre s/total Gener 14.538 17,4% 68.892 82,6% 83.430 Febrer 13.520 18,1% 61.022 81,9% 74.542 Març 12.778 18,6% 55.985 81,4% 68.763 Abril 14.076 17,6% 65.696 82,4% 79.772 Maig 12.695 17,1% 61.748 82,9% 74.443 Juny 12.252 15,6% 66.487 84,4% 78.739 Juliol 12.260 13,1% 81.589 86,9% 93.849 Agost 6.254 13,6% 39.782 86,4% 46.036 Setembre 14.236 18,2% 64.145 81,8% 78.381 Octubre 14.660 16,7% 73.384 83,3% 88.044 Novembre 9.681 15,9% 51.154 84,1% 60.835 Desembre 7.638 12,2% 54.882 87,8% 62.520 Total 144.588 16,3% 744.766 83,7% 889.354 Variació 2008/07 -7,6% -1,8% -2,8% Font: Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona Contractació indefinida La contractació indefinida ha disminuït en totes les modalitats de contractes, especialment en els de foment de la contractació indefinida. Per sexes, la reducció del nombre de contractes indefinits és superior en el cas de les dones. Els contractes ordinaris continuen sent més habituals entre els homes, mentre que en les dones són majoria els contractes de foment de la contractació indefinida i els convertits en indefinits. Tipologia dels contractes indefinits a Barcelona, per sexe. 2008 Homes Dones Total 2008/07 Nombre s/total Nombre s/total Ordinaris 40.795 55,5% 32.747 44,5% 73.542 -3,3% Foment contr. indefinida 8.880 35,1% 16.422 64,9% 25.302 -21,1% Minusvàlids 343 56,9% 260 43,1% 603 -14,7% Convertits en indefinits 21.626 47,9% 23.515 52,1% 45.141 -5,2% Total 71.644 49,6% 72.944 50,4% 144.588 -7,6% Variació 2008/07 -5,6 % -9,4% Font: Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona 58 Mercat de treball Contractació temporal En termes globals, els contractes temporals presenten una evolució a la baixa, excepte en els casos dels contractes d’interinitat, relleu, jubilació parcial i substitució de jubilació. Per sexes, la contractació temporal en conjunt disminueix de forma menys intensa en el cas de les dones. Aquestes són majoria en els contractes eventuals, d’interinitat i de pràctiques. Tipologia dels contractes temporals a Barcelona, per sexe. 2008 Homes Dones Total 2008/07 Nombre s/total Nombre s/total Obra o servei 145.545 53,2% 127.806 46,8% 273.351 -0,6% Eventuals 154.827 49,0% 161.163 51,0% 315.990 -9,7% Interinitat 33.234 23,3% 109.448 76,7% 142.682 17,8% Minusvàlids 413 59,9% 276 40,1% 689 -12,6% Inserció 0 0,0% 7 100,0% 7 --- Relleu 1.084 52,7% 974 47,3% 2.058 21,7% Jubilació parcial 1.284 67,3% 624 32,7% 1.908 22,4% Substitució jubilació 64 anys 31 68,9% 14 31,1% 45 45,2% Pràctiques 1.467 42,6% 1.974 57,4% 3.441 -16,5% Formació 519 64,3% 288 35,7% 807 -26,8% Altres 2.369 62,5% 1.419 37,5% 3.788 8,8% Total 340.773 45,8% 403.993 54,2% 744.766 -1,8% Variació 2008/07 -3,3% -0,5% Font: Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona Contractació per grups d’edat Globalment, la contractació disminueix amb més intensitat per als menors de 20 anys. Els contractes indefinits disminueixen per a tots els grups d’edat i els temporals augmenten en els trams de 30-44 anys i més de 45 anys. Contractació a Barcelona, per grups d’edat 2008 Variació 2008/07 Indefinits Temporals Totals Indefinits Temporals Total Menys de 20 anys 7.190 46.654 53.844 -12,0% -16,8% -16,2% De 20 a 24 anys 24.511 170.519 195.030 -8,0% -3,6% -4,1% De 25 a 29 anys 33.886 162.618 196.504 -10,0% -2,6% -4,0% De 30 a 44 anys 58.625 268.260 326.885 -5,8% 1,8% 0,4% Més de 45 anys 20.376 96.715 117.091 -6,2% 1,3% -0,1% Total 144.588 744.766 889.354 -7,6% -1,8% -2,8% Font: Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona 59 Memòria socioeconòmica de Barcelona 2008 Contractació per grups d'edat. 2008 Menys de 20 anys 6,1% Més de 45 anys 13,2% De 20 a 24 anys 21,29% De 30 a 44 anys 36,8% De 25 a 29 anys 22.1% El grup de 30-34 anys és el que presenta el percentatge més alt de nous contractes, mentre que els grups dels menors de 20 anys i dels majors de 45 són els que tenen un pes més reduït. El percentatge de contractes temporals sobre el total és superior a la mitjana en el grup dels més joves i ha augmentat en tots els grups d’edat respecte a l’any anterior. Grau de temporalitat a Barcelona per grups d’edat 2007 2008 Menys de 20 anys 87,3% 86,6% De 20 a 24 anys 86,9% 87,4% De 25 a 29 anys 81,6% 82,8% De 30 a 44 anys 80,9% 82,1% Més de 45 anys 81,5% 82,6% Total 82,9% 83,7% Font: Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona Contractació per sectors econòmics Per sectors econòmics, el 88,5% dels nous contractes formalitzats a la ciutat corresponen al sector dels serveis, que és el que presenta una evolució menys negativa respecte a l’any 2007. Contractació a Barcelona per sectors econòmics. 2008 Indefinits Temporals Total Total Variació 08/07 Agricultura 324 1.313 1.637 0,2% 9,0% Indústria 7.637 18.622 26.259 2,9% -15,6% Construcció 8.061 43.633 51.694 5,6% -17,1% Serveis 128.566 681.198 809.764 88,5% -1,3% Total 144.588 744.766 889.354 100% -2,8% Font: Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona 60 Mercat de treball Comparació amb altres àmbits L’evolució de la contractació laboral ha estat menys negativa a Barcelona que a la resta d’àmbits territorials analitzats. El percentatge de contractació indefinida és similar a Barcelona, l’RMB i Catalunya, mentre que Espanya presenta un percentatge notablement inferior. La contractació indefinida disminueix el seu pes en tots els àmbits territorials respecte a l’any 2007. Contractació laboral per àmbits territorials. 2008 Barcelona RMB Catalunya Espanya Contractes indefinits 144.588 298.688 425.932 1.902.605 Contractes temporals 744.766 1.488.515 2.095.960 14.698.632 Total 889.354 1.787.203 2.521.892 16.601.237 Variació 2008/07 -2,8% -10,6% -11,8% -10,9% Indefinits ( s/total) 16,3% 16,7% 16,9% 11,5% Font: Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona Contractació laboral per sexe a Barcelona i RMB. 2008 Barcelona RMB RMB-Barcelona Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones Total Indefinits 71.644 72.944 144.588 153.605 145.083 298.688 81.961 72.139 154.100 Temporals 340.773 403.993 744.766 734.612 753.903 1.488.515 393.839 349.910 743.749 Total 412.417 476.937 889.354 888.217 898.986 1.787.203 475.800 422.049 897.849 Indefinits s/total) 17,4% 15,3% 16,35 17,35 16,1% 16,7% 17,2% 17,1% 17,2% Dones (s/total) 53,6% 50,3% 47,0% Font: Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona A Barcelona, el 53,6% dels contractes formalitzats el 2008 van ser per a dones, mentre que a la resta de l’RMB aquest percentatge baixa fins al 47% i al conjunt de l’RMB al 50,3%. Contractació de la població estrangera A Barcelona, el 28,9% dels contractes formalitzats el 2008 van ser per a població estrangera, tot i que va disminuir un 2,1%. Per sexes, els contractes d’homes estrangers suposen el 32,3% del total de la ciutat i els de dones el 26%. Contractació laboral de població estrangera a Barcelona. 2008 Homes Dones Total Indefinits 21.491 18.509 40.000 Temporals 111.625 105.291 216.916 Total 133.116 123.800 256.916 Total Barcelona 32,3% 26,0% 28,9% Variació 2008/07 -2,3% -1,8% -2,1% Font: Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona 61 Memòria socioeconòmica de Barcelona 2008 Per sectors econòmics cal destacar que un 58,6% dels nous contractes formalitzats en el sector de la construcció correspon a població estrangera. Contractació laboral de població estrangera a Barcelona. 2008 Total Total Barcelona Variació 08/07 Agricultura 633 38,7% 19,7% Indústria 5.451 20,85 -12,6% Construcció 30.304 58,6% -12,8% Serveis 220.528 27,2% -0,2% Total 256.916 28,9% -2,1% Font: Departament d’Estadística. Ajuntament de Barcelona Extinció de les relacions laborals: evolució dels ERO Durant l’any 2008 s’han presentat 184 expedients de regulació d’ocupació a la ciutat de Barcelona, dels quals se n’han autoritzat 166 que han afectat un total de 6.891 treballadors. Amb relació a l’any 2007, el nombre de treballadors afectats pels ERO s’ha triplicat amb escreix. Expedients i treballadors afectats segons el tipus i la forma com han acabat Barcelona Expedients Variació 08/07 Treballadors Variació 08/07 Autoritzats 166 25% 6.891 336% Suspensió 22 29% 4.184 1.405% Reducció 10 233% 84 1.580% Extinció 134 19% 2.623 48% No autoritzats 5 0% 210 357% Desistits 13 44% 608 568% Total 184 25% 7.709 252% Catalunya Expedients Variació 08/07 Treballadors Variació 08/07 Autoritzats 664 127% 27.904 350% Suspensió 285 164% 19.521 1.352% Reducció 56 600% 893 1.388% Extinció 323 82% 7.490 56% No autoritzats 30 200% 9.192 4.789% Desistits 53 23% 4.668 -68% Total 747 116% 41.764 98% Font: Departament de Treball de la Generalitat A Catalunya, el nombre d’expedients autoritzats ha estat de 664 amb un total de 27.904 treballadors, 4,5 vegades superior al de 2007. Del total d’expedients autoritzats a la ciutat de Barcelona, 22 han estat de suspensió de la relació laboral, amb un total de 312.288 dies de suspensió, 56 de reducció, amb un total de 47.192 hores, i 134 d’extinció. Del total de treballadors afectats per expedients autoritzats, un 18% són dones i la resta homes. 62 Mercat de treball Treballadors afectats per expedients d’ocupació autoritzats Barcelona Homes Dones Total s/total Variació 08/07 Indústria 4.380 681 5.061 73% 473% Construcció 186 30 216 3% 58% Serveis 1.088 526 1.614 23% 57% Total 5.654 1.237 6.891 100% 237% Catalunya Homes Dones Total s/total Variació 08/07 Agricultura 85 0 85 0% 5% Indústria 18.152 6.290 24.442 88% 414% Construcció 894 77 971 3% 322% Serveis 1.634 772 2.406 9% 113% Total 20.765 7.139 27.904 100% 350% Font: Departament de Treball de la Generalitat Per sectors econòmics, a Barcelona el 73% dels treballadors afectats per expedients autoritzats pertanyen a la indústria i el 23% al sector serveis. A Catalunya el 88% dels afectats són treballadors del sector industrial. Tant a Barcelona com a Catalunya, el major nombre de treballadors afectats pertany a la divisió econòmica de fabricació de vehicles de motor, remolcs i semiremolcs, que assoleix el 57,2% del total d’afectats en el cas de Barcelona i el 44,2% en el de Catalunya. Salut laboral i sinistralitat El nombre d’accidents amb baixa produïts al lloc de treball a la província de Barcelona ha disminuït un 7,6% el 2008. Els accidents mortals han augmentat lleugerament, tot i que en els dos darrers anys han experimentat una reducció notable. Pel que fa al nombre d’accidents in itinere, han disminuït un 0,3%. Cal destacar la notable reducció, tant pel que fa al nombre total d’accidents amb baixa com al nombre d’accidents mortals, del sector de la construcció (16,6% i 29,2%, respectivament). Contràriament, els accidents mortals en la indústria han augmentat considerablement durant el 2008. Sinistralitat laboral a la província de Barcelona 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 Variació 08/07 Accidents amb baixa 139.985 129.677 120.022 114.155 121.415 119.989 110.916 -7,6% Construcció 25.025 23.900 21.321 20.499 23.728 23.604 19.681 -16,6% Indústria 48.650 43.787 41.381 38.446 39.256 36.474 32.367 -11,3% Serveis 65.011 60.894 56.160 54.088 57.336 58.791 57.738 -1,8% Accidents mortals* 114 106 99 61 106 66 70 6,1% Construcció 33 28 32 18 30 24 17 -29,2% Indústria 25 26 21 14 24 11 20 81,8% Serveis 54 52 44 28 50 31 32 3,2% Accidents in itinere 9.666 10.671 14.212 14.531 15.409 15.307 15.255 -0,3% *També inclou els corresponents al sector agrícola. Font: Departament de Treball. Generalitat de Catalunya 63 Memòria socioeconòmica de Barcelona 2008 Nombre d’accidents laborals amb baixa 150.000 120.000 Accidents amb baixa 90.000 Serveis 60.000 Indústria 30.000 Construcció 0 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 Prestacions per desocupació L’import total de les prestacions per desocupació que els serveis de l’INEM van pagar a la ciutat de Barcelona al llarg de 2008 va ser de 458,5 milions d’euros. Aquesta xifra suposa un increment del 33% en només un any, variació molt superior al 6,2% que s’havia produït el 2007. El nombre de rebuts també presenta un fort augment, de quasi un 27%, fins als 696.538 rebuts. La crisi econòmica vigent ha tingut un important efecte sobre l’ocupació, i això s’ha traduït en un fort increment de l’atur i, per tant, un augment rellevant de les prestacions per desocupació. Es manté, per altra banda, la tendència a la baixa quan al pes que la ciutat representa sobre l’import que es paga a la província de Barcelona. Malgrat el fort increment de la partida de prestacions a la ciutat, el seu pes sobre el total de la província continua baixant: ha passat del 27,18% del 2005 al 24,6% del 2008. Les prestacions abonades pel Servei Públic d’Ocupació Estatal a Barcelona es van distribuir de la manera següent: Prestacions abonades pel Servei Públic d’Ocupació Estatal Província de Barcelona. 2008 2008 Variació 2007-2008 Prestació Beneficiaris Rebuts Import Beneficiaris Rebuts Import Contributives 197.941 2.274.769 1.722.489.213,03 62,2% 30,8% 36,9% No contributives 55.978 590.666 231.847.412,98 37,5% 20,0% 24,7% Altres (exportats) 727 692.660,00 -6,85 -8,2% Total 253.919 2.866.162 1.955.029.286,01 56,0% 28,4% 35,3% Com es pot observar, tant les prestacions contributives com les no contributives presenten forts increments al llarg de 2008, superiors al 37% en el nombre de beneficiaris i per sobre el 24% en els imports pagats. Per oficines, destaca el fort augment, en nombre de rebuts i en import pagat, 64 Mercat de treball que presenten les oficines de Barri Gòtic i Sepúlveda (malgrat que en aquest cas s’ha de tenir en compte que recull temporalment els demandants de l’oficina de Zona Franca, tancada al llarg de 2008). Prestacions per desocupació a Barcelona 2007 2008 Variació 2007-08 Oficines Rebuts Import Rebuts Import Rebuts Import Barcelona ciutat 549.249 344.724.692,35 696.538 458.511.979,58 26,8% 33,0% Barri Gòtic 51.858 32.567.461,20 72.337 47.737.269,67 39,55 46,6% Guineueta 76.711 46.616.081,16 98.109 63.082.522,59 27,9% 35,3% Lesseps 54.403 34.839.634,48 64.520 43.278.013,49 18,6% 24,2% Sants 50.871 31.906.114,03 62.705 41.443.738,34 23,3% 29,9% Verneda 42.548 26.050.885,81 50.144 31.984.341,94 17,9% 22,8% Sepúlveda (Castella) 58.694 36.913.670,11 92.275 60.640.313,17 57,2% 64,3% Aragó 40.319 26.648.721,52 47.476 32.503.522,52 17,8% 22,0% Berlín 33.549 22.932.844,28 38.220 26.946.574,57 13,9% 17,5% Sant Andreu 51.752 31.683.028,04 62.732 40.681.856,26 21,2% 28,4% Dante 46.517 28.270.970,12 56.560 36.435.698,37 21,6% 28,9% Poblenou 42.027 26.295.281,60 51.460 33.778.128,66 22,4% 28,5% Barcelona província 2.232.410 1.376.742.911,34 2.864.968 1.863.864.025,82 28,35 35,4% Ciutat / província 24,60% 25,04% 24,31% 24,60% Nota: L’oficina de Zona Franca ha restat tancada l’any 2008. Els usuaris han estat traslladats a l’oficina de Sepúlveda Nota: Les prestacions contributives inclouen l’atur que estableix LPD (Llei de protecció a la desocupació) i l’atur agrícola. En ambdós casos corresponen a persones que han contribuït prèviament i que han estat contractades. Les prestacions no contributives inclouen el subsidi d’atur, el subsidi agrícola i la renda activa d’inserció (RAI). Es tracta de prestacions a determinats col·lectius que no han cotitzat o que tenen un nivell de cotització baix i que, considerats el nivell de renda, l’edat o la situació familiar, són candidats a una ajuda pública. Les prestacions d’exportats són prestacions d’atur que l’INEM paga per delegació d’altres països de la UE a persones que han traslladat la seva prestació al nostre país. 65 Polítiques actives Polítiques actives 65 Memòria socioeconòmica de Barcelona 2008 Ajuntament de Barcelona Obrim aquest capítol de polítiques actives per a l’ocupació gestionades a la ciutat de Barcelona amb els programes i les accions portats a terme per l’Ajuntament de Barcelona mitjançant Barcelona Activa, la Fundació Barcelona Formació Professional i l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat. Barcelona Activa L’agència de desenvolupament local de l’Ajuntament de Barcelona, Barcelona Activa, té com a missió acompanyar la transformació de Barcelona en clau d’iniciativa emprenedora, creixement empresarial, innovació, oportunitats professionals i qualitat de l’ocupació. Creada fa 22 anys amb una orientació estratègica pionera a l’Estat, l’agència municipal ha esdevingut un agent destacat a escala nacional i internacional en el disseny i la implantació de polítiques locals innovadores de suport a l’empresa i l’ocupació, i ha obtingut el reconeixement de les més altes institucions com ara el programa Habitat de l’Organització de Nacions Unides, la Comissió Europea, l’OCDE, la xarxa europea de ciutats Telecities i el Banc Mundial. Així mateix, els seus programes i metodologies de promoció de l’ocupació i de creació, creixement i innovació empresarial han estat transferits a altres entorns del món, com ara Santiago de Xile, Buenos Aires, Bogotà, Medellín, Quito, Roma, Sarajevo, Andorra i el Brasil, així com a altres ciutats espanyoles com ara Bilbao, Mataró o Sant Sebastià, entre d’altres. Per assolir la seva missió en el marc d’acció municipal, l’agència conceptualitza i desenvolupa iniciatives que són cofinançades, en funció de cada programa, per l’Ajuntament de Barcelona, les administracions competents en el seu àmbit d’actuació, com ara la Generalitat de Catalunya, l’Estat espanyol i la Unió Europea, i una àmplia relació de partners públics i privats estratègics i de prestigi en els diferents sectors i col·lectius objecte de les diferents activitats. Al mateix temps, Barcelona Activa és una organització singular que es caracteritza per la seva actuació innovadora no només en el disseny de programes i activitats, sinó també en la creació d’entorns favorables que facilitin l’activitat econòmica, la dinamització del mercat laboral i l’atracció i retenció de talent a la ciutat, buscant la cooperació entre els diferents operadors que actuen al territori per maximitzar l’impacte i les potencialitats de les mesures implementades. Amb la seva actuació, l’agència busca contribuir al progrés de la ciutat i al canvi del model econòmic per assolir un model amb altes dosis de competitivitat i productivitat a través d’activitats de més alt valor afegit. En el context econòmic actual, les actuacions de Barcelona Activa adquireixen una rellevància cabdal en la promoció de l’ocupació i del teixit empresarial. En aquest sentit, l’agència és una eina fonamental en el disseny de les accions de govern en aquest àmbit, com ara el Pla d’acció per 66 Polítiques actives a l’impuls a la creació i el creixement empresarial 2008-2011, el Pla d’acció per a l’orientació i millora professional adreçat a nous aturats i aturades a la ciutat de Barcelona (Programa Activa’t per a l’ocupació) o el Pacte per a l’ocupació de qualitat 2008-11. Principals resultats 2008 L’actuació de l’agència municipal durant el 2008 s’ha caracteritzat per l’ampliació i intensificació de l’oferta de programes i activitats per a empreses i ciutadans, amb noves actuacions de proximitat als barris i d’impuls al desenvolupament de sectors econòmics estratègics per a la ciutat. Sens dubte, la conjuntura econòmica que ha afectat l’economia global ha suposat nous reptes per a Barcelona en termes d’activitat econòmica i ocupació. En aquest sentit, destaca la mobilització proactiva del govern municipal, amb la col·laboració del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya i dels principals agents socials de Barcelona, per apuntar les línies estratègiques d’un nou model de creixement econòmic i d’un conjunt de mesures que, en aquest àmbit d’actuació i competències, permetin la recuperació de la trajectòria de creixement, la generació d’ocupació de qualitat i l’avenç cap a un model sostenible basat en activitats d’alt valor afegit. Aquest consens sobre el model econòmic per a Barcelona i les mesures per avançar en les línies fixades estan recollits en el Pacte per a l’Ocupació de Qualitat 2008-2011, signat el 22 de maig de 2008 per l’Ajuntament de Barcelona, les organitzacions sindicals UGT i CCOO, les organitzacions empresarials Foment i Pimec, i, per primer cop, el Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya. En aquest sentit, l’actuació de Barcelona Activa ha suposat un important avenç en l’assoliment de les directrius estratègiques establertes en el Programa d’actuació municipal 2008-2011 i una eina efectiva per a la implantació ràpida i d’ampli abast de les mesures de caràcter conjuntural i estructural consensuades en el Pacte per a l’Ocupació de Qualitat 2008-2011 esmentat més amunt. L’any 2008 Barcelona Activa ha portat a terme 60 programes, a través dels quals s’han atès 162.856 usuaris i usuàries. Principals resultats 2008 Total usuari(e)s 162.856 Participants en el Dia de l’Emprenedor 5.557 Projectes empresarials acompanyats 1.379 Participants en activitats per a l’ocupació 31.806 Participants en activitats per a emprenedors 19.387 Contractes de programes d’experienciació laboral 921 Projectes acompanyats constituïts en empresa 60% Alumnes en cursos de formació per a l’ocupació 1.972 Empreses instal·lades en els entorns d’innovació 116 Inserció en programes ocupacionals 72% Empreses acompanyades en el seu creixement 350 Participants en l’Espai Noves Ocupacions 48.120 Supervivència d’empreses incubades al 4t. any 84% Participants en Cibernarium 53.784 67 Memòria socioeconòmica de Barcelona 2008 Creació d’empreses La línia de creació d’empreses ha continuat ampliant i consolidant el seu model mixt de suport a les persones emprenedores. En aquest sentit, el 2008 l’agència ha activat un nou dispositiu, el Punt PAIT (punt d’accés i inici de la tramitació), que permet la tramitació electrònica de societats limitades nova empresa (SLNE) en només 48 hores, en col·laboració amb el Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç i la Generalitat de Catalunya, i ha avançat per tal que el 2009 la tramitació electrònica es pugui estendre a les societats limitades. El 2008 Barcelona Activa ha tramitat la constitució de 37 empreses a través del seu Punt PAIT. Així mateix, l’any 2008 s’han iniciat tres nous programes per estimular la creació d’empreses en sectors estratègics per a la ciutat amb alt potencial de desenvolupament, com ara els sectors de les indústries creatives, la biotecnologia o les TIC. A través dels programes CreaMèdia, BioEmprenedorXXI i Microsoft Pre-Incubation Programme, que tenen la voluntat de convertir-se en referents en el suport a la creació d’empreses a través del partenariat entre els sectors públic i privat, Barcelona Activa ha acompanyat la posada en marxa de 46 nous projectes empresarials. En el marc del programa d’Emprenedoria Inclusiva, Barcelona Activa ha conduït quatre edicions del programa Idees Madures de creació d’empreses per a majors de 40 anys i el programa per a dones emprenedores Emprendre en Femení. D’altra banda, i per donar més i millor servei a les persones emprenedores, l’any 2008 s’ha dut a terme la remodelació del Centre per a la Iniciativa Emprenedora Glòries, que permetrà quadruplicar-ne la capacitat. Finalment, cal destacar la participació de Barcelona Activa en el projecte Inicia de la Generalitat de Catalunya, mitjançant el qual ha desenvolupat els continguts i les metodologies per al nou portal de la Generalitat que ha de permetre un millor acompanyament a la creació d’empresa en el conjunt del país. En total, a través del model mixt de suport a la creació d’empreses, el 2008 Barcelona Activa ha atès un volum creixent de participants, que ha arribat a 19.387, i ha acompanyat 1.379 projectes empresarials. Creixement empresarial Pel que fa a creixement empresarial, l’activitat portada a terme el 2008 s’ha centrat en cinc àrees, les determinants del creixement empresarial: internacionalització, accés a finançament, cooperació empresarial, suport en l’estratègia de creixement i capacitat de vendes. L’especialització de l’oferta d’activitats, amb programes intensius, molt adreçats a sectors i objectius estratègics de creixement, amb una important presència de finançament especialitzat i amb altes dosis d’interrelació entre participants i experts, ha estat un dels elements clau aquest any. D’aquesta manera, es busca un 68 Polítiques actives impacte més gran en el creixement de les petites empreses innovadores de Barcelona. Aquest és el cas de programes d’investment readiness en els sectors de les tecnologies de la mobilitat i dels mitjans de comunicació, i d’accions de suport a l’estratègia de creixement com el programa Growth Academy, amb la participació dels principals experts de la ciutat. Així mateix, Barcelona Activa ha facilitat l’accés de les empreses a l’oferta d’activitats que, des de diferents operadors, estan disponibles a Barcelona, i ha col·laborat amb múltiples agents nacionals i internacionals especialitzats que treballen per fomentar el creixement empresarial a través dels programes com SeedRocket i European Venture Contest-Eurecan, entre d’altres. Els entorns d’innovació empresarial de l’agència han fomentat el creixement de 116 empreses innovadores incubades i de 711 empreses membres del programa de cooperació empresarial Xarxactiva. Al mateix temps, s’han organitzat ponts tecnològics al Regne Unit, Irlanda, el Japó i els Estats Units i s’ha tancat un acord amb la incubadora de Silicon Valley Plug&Play per a l’establiment d’una primera plataforma d’aterratge d’empreses barcelonines a l’epicentre mundial dels negocis tecnològics. Finalment, cal destacar l’èxit del Dia de l’Emprenedor com un esdeveniment consolidat a Barcelona en l’àmbit del suport a l’empresa, amb 5.557 participants. Des dels programes de suport a la internacionalització, accés a finançament, cooperació empresarial i suport a la gestió estratègica s’ha acompanyat 350 empreses en els seus processos de creixement. Ocupació En relació amb el context actual, l’any 2008 Barcelona Activa ha desplegat un ampli contingent d’iniciatives a mida per facilitar l’accés de les persones aturades al mercat laboral, amb programes d’orientació-inserció, programes de formació-inserció i programes experiencials de formació-ocupació i ha desenvolupat nous dispositius per reorientar i facilitar la reincorporació de les persones aturades al mercat laboral. Cal destacar, al mateix temps, el treball amb el Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya per planificar les accions en l’àmbit de l’ocupació que es duran a terme des de l’Ajuntament de Barcelona l’any 2009. Així, en el marc dels programes d’orientació-inserció, i per contribuir a combatre l’increment de l’atur a la ciutat, Barcelona Activa, en col·laboració amb el Departament de Treball de la Generalitat i en el marc del Pacte per a l’ocupació de qualitat 2008-2011, ha posat en marxa el programa Activa’t per l’ocupació, un potent dispositiu d’orientació i millora professional d’atenció 69 Memòria socioeconòmica de Barcelona 2008 ràpida, flexible i a mida de les persones aturades de la ciutat que, en només dos mesos de funcionament, ha atès prop de 1.800 aturats. Pel que fa als programes de formació-inserció, hi destaquen el programa Barcelona avança en ocupació i inclusió, amb itineraris per a 606 persones, i un nou programa experimental en matèria d’ocupació per a 119 persones aturades majors de 45 anys. Un total de 1.972 persones han participat en els programes de Formació per a l’Ocupació de l’agència. Quant als programes experiencials, ha iniciat quatre nous programes d’Escoles Taller als quals ha incorporat la qualificació en ocupacions emergents de les arts escèniques i el medi ambient, en què han participat 291 persones, i ha conduït diverses edicions del programa Plans d’ocupació, a través dels quals s’ha contractat i qualificat professionalment 572 participants. Al mateix temps, l’agència municipal ha posat en funcionament una nova línia de treball que persegueix la dinamització socioeconòmica i del teixit associatiu inclusiu de diferents barris de la ciutat, el programa Treball als barris, amb 721 participants. En total, 31.806 participants han estat atesos mitjançant els 15 programes que componen l’oferta d’actuacions de Barcelona Activa per promoure l’ocupació a la ciutat. Capital humà L’any 2008, un total de 48.120 usuaris han participat en els programes per a l’orientació professional, el desenvolupament competencial i el progrés professional impulsats per la línia de capital humà de Barcelona Activa, des del seu equipament Porta22. Així, s’han emprès nous eixos d’actuació en el marc d’aquesta línia d’activitat que permetran un salt d’escala en l’orientació i el progrés professional a la ciutat i avançar fins a convertir l’Espai de Noves Ocupacions en l’espai de trobada entre oferta i demanda del mercat laboral. En col·laboració amb el Consorci d’Educació de Barcelona, ha establert les bases per ampliar l’orientació acadèmica i professional als alumnes de secundària de la ciutat amb l’objectiu de promoure l’èxit escolar i els valors del treball entre el jovent. Al mateix temps, s’ha intensificat l’estratègia de proximitat de l’Espai de Noves Ocupacions amb l’inici del desplegament d’antenes d’orientació professional als centres d’ensenyament reglat de Barcelona. Des de la línia de capital humà s’ha fet un avenç molt significatiu per convertir aquest espai en un punt de trobada a la ciutat entre el capital humà que cerca feina i les empreses que cerquen professionals: un primer pas ha estat l’establiment d’un acord amb Infojobs mitjançant el qual des 70 Polítiques actives de la potent plataforma de continguts de Porta22 es podran consultar les ofertes de treball de les empreses per a cada perfil professional. Un conjunt de noves iniciatives que han ampliat l’oferta consolidada de l’espai Porta22, que el 2008 ha atès 17.036 participants en accions grupals d’orientació (10.500 dels quals són de secundària) i 8.874 a través de les 492 activitats per al desenvolupament competencial i el progrés professional. En aquest àmbit, i per ampliar les oportunitats d’ocupació en sectors estratègics amb potencial de creixement i qualitat de l’ocupació a la ciutat, Barcelona Activa ha organitzat cinc jornades sectorials centrades en els sectors de la química, el turisme, la logística, l’aviació, els aeroports i les ciències de la vida i complementades amb l’elaboració dels corresponents informes sectorials des de l’enfocament de l’ocupació. Cibernàrium La divulgació i formació en noves tecnologies és un eix transversal prioritari per a l’impuls de l’ocupació i la competitivitat empresarial a Barcelona. En aquest sentit, l’actualització permanent de continguts i l’adaptació a la realitat actual és el segell distintiu del Cibernàrium. Amb prop de 54.000 participants, 33.412 dels quals han fet formació a internet, 2.536 han participat en itineraris formatius grupals i 17.836 han fet ús dels recursos d’autoconsulta, el Cibernàrium ha organitzat prop de 2.500 activitats formatives i divulgatives. Entre aquestes destaca el programa formatiu Estiu internet que, amb 14 cursos i 282 participants, es va adreçar, amb activitats específiques, als professionals del disseny web i multimèdia, als emprenedors i treballadors de pimes i als professionals del món educatiu. Així mateix, el Cibernàrium va organitzar una jornada debat sobre networking professional, amb presència dels principals promotors de xarxes socials i professionals d’internet. Aquesta jornada forma part del conjunt d’activitats que es duran a terme amb l’objectiu de posicionar Cibernàrium com a punt de referència a la ciutat i la seva àrea d’influència en l’àmbit de la divulgació de les noves tecnologies. Promoció de la innovació i la creativitat S’han posat en funcionament de nous instruments per a la promoció de la innovació a Barcelona, entre els quals destaca el Mapa de la recerca i la innovació de Barcelona, una aplicació interactiva que situa sobre el plànol de l’àrea metropolitana 246 actius i infraestructures de recerca i innovació, com ara entitats i entorns de suport a la innovació, els principals centres de recerca de base tecnològica i casos d’èxit d’innovació aplicada. També s’ha organitzat l’exposició “Barcelona recerca i innovació” per donar a conèixer, d’una manera diferent, la recerca i la innovació que es 71 Memòria socioeconòmica de Barcelona 2008 fa a la ciutat i els espais, centres i empreses que les faciliten. Després de la inauguració, en el marc del Dia de l’Emprenedor, l’exposició ha fet un itinerari per diferents indrets de la ciutat, com ara el congrés ESOF 08 (European Science Open Forum), els espais del FAD durant les festes de la Mercè, el Saló Internacional Expoquimia i el fòrum de la BioRegió. Així mateix, l’any 2008 s’ha fet la presentació pública i la distribució en llibreries oficials de la publicació La ruta de la innovació, que recull una selecció d’actius d’innovació de la ciutat organitzats per zones. També s’ha elaborat una nova publicació per difondre els beneficis de la cooperació universitat-empresa a través de casos d’èxit, que veurà la llum el 2009. Al mateix temps, s’ha fet el redisseny dels continguts de la web Barcelona Innova, amb noves aplicacions i nous vídeos. Finalment, amb l’objectiu d’acostar la innovació i la recerca a les empreses de la ciutat, Barcelona Activa ha participat en l’organització de diferents esdeveniments que han tingut lloc a Barcelona. Cooperació institucional En aquest àmbit d’activitat estratègic per a Barcelona Activa, l’agència ha centrat la seva actuació durant l’any 2008 en tres eixos: participació en projectes europeus, transferència de metodologies i continguts i participació en xarxes i relacions institucionals. Respecte al primer d’aquests eixos, cal destacar que l’any 2008 s’ha produït la cloenda dels programes europeus Detect-IT, per a l’accés d’empreses innovadores al finançament per a l’R+D+i del 7è Programa Marc, i Invesat, per promoure el sector aeroespacial fomentant l’accés a la inversió. Al mateix temps, el 2008 s’han aprovat dos projectes Interreg IVc, destinats a promoure l’intercanvi de coneixements i bones pràctiques entre regions europees en el suport a entorns empresarials i a indústries creatives. Així mateix, cal destacar la jornada organitzada a Barcelona sobre les polítiques locals d’atracció d’emprenedors i capital humà global, en el marc de les jornades europees Open Days, on Barcelona Activa ha recollit bones pràctiques en aquest terreny que serviran per posar les bases per al nou programa d’atracció d’emprenedors i capital humà innovador i creatiu (Do it in Barcelona) que s’iniciarà el 2009. Pel que fa al segon eix d’actuació, Barcelona Activa ha completat una nova fase de la transferència a Bogotà del seu model de suport a la creació i el creixement empresarial i ha iniciat un nou projecte de transferència d’aquest model a les entitats Anprotec i Sebrae, del Brasil. Al mateix temps, durant l’any 2008 ha continuat el projecte de transferència de continguts de Porta22 a la regió del Bidasoa i a Mataró, mentre que en el decurs de l’any s’han sol·licitat a l’agència 12 nous projectes de transferència i convenis de col·laboració amb diferents entorns del planeta. 72 Polítiques actives Aquesta posició com a referent nacional i internacional en polítiques públiques de suport a l’empresa i l’ocupació queda palesa, així mateix, en el volum de visites institucionals rebudes. Durant l’any 2008 Barcelona Activa ha rebut la visita de 90 delegacions, 35 de nacionals i 55 d’internacionals, amb un total de 860 delegats, entre les quals es pot destacar la visita de la ministra de Ciència i Tecnologia de Costa Rica, la del Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD), la del Banc Interamericà de Desenvolupament i la del ministre de Planificació i Desenvolupament de Moçambic. En el marc de les relacions institucionals i la participació activa en xarxes, Barcelona Activa ha estat un dels membres fundadors de la xarxa REDEL, creada el 2008 i única xarxa d’entitats per al desenvolupament local a l’Estat espanyol. Al mateix temps, s’ha mantingut la participació en les xarxes nacionals i internacionals de suport a la creació, incubació i creixement empresarial ANCES, EBN, XPCAT, APTE, IASP, EurOffice Services i Xarxa Inicia, en la xarxa internacional per al desenvolupament del capital humà Réseau de Métiers i en la xarxa de ciutats europees Eurocities. Fundació Barcelona Formació Professional L’any 2008 representa un pas endavant en la consolidació d’una entitat impulsada per l’Ajuntament de Barcelona i les entitats empresarials de l’entorn de la ciutat per a la promoció i la qualitat de la formació professional. Sens dubte les accions que es descriuen són escaients per a les necessitats de promoció econòmica de la ciutat, però sobre tot són imprescindibles per animar, promoure i augmentar la capacitació dels nostres joves i la seva professionalització i integració laboral en condicions òptimes. La Fundació és una entitat que té un història curta però un llarg recorregut i, per això, aquest any ha anat bastint els fonaments de la seva estructura, incorporant nous professionals i ordenant la seva tasca a partir de tres àrees de treball. La primera, l’Observatori de la Formació Professional de Barcelona, que actua com un laboratori de dades i d’idees per a la qualitat del sistema, dels professionals i de l’entorn productiu. Les seves aportacions són fonamentals per al desenvolupament de les actuacions del Consell de la Formació Professional de Barcelona. La segona, l’Àrea d’Empresa i Treball de la Fundació BCN Formació Professional que, de manera troncal, relaciona les necessitats empresarials amb la planificació de l’FP incorporant projectes d’orientació i generant xarxes de relació entre tots els agents implicats, teixint el “model Barcelona de FP”. La tercera, l’Àrea de Mobilitat i Relacions Internacionals, que incorpora el concepte de “Barcelona Oberta a Europa” impulsant un consorci de centres de l’espai Erasmus i proporcionant l’ajut necessari als joves i professionals perquè millorin la seva formació a les ciutats de l’Associació Xarxa Formació Professional. 73 Memòria socioeconòmica de Barcelona 2008 Amb aquesta nova perspectiva organitzativa, la Fundació segueix prenent part en els principals projectes de ciutat, com en el cas del Pacte per a l’Ocupació de Qualitat de Barcelona, que desenvolupa línies d’actuació que permeten treballar en el territori la implementació de mesures per a la creació d’ocupació i per al desenvolupament local segons les necessitats existents, de manera coordinada amb altres institucions i entitats de la ciutat. Destaquen les mesures: a) Dissenyar un pla de xoc per a la inclusió sociolaboral dels i de les joves que abandonen el sistema educatiu; b) Convertir Barcelona en capital emprenedora, mitjançant l’extensió de la cultura i la iniciativa de l’emprenedoria; i c) Crear un dispositiu d’orientació, formació i inserció professional a mida per a les persones afectades. Una de les prioritats de la Fundació continua sent incrementar el coneixement i la relació d’empreses col·laboradores. Aquesta realitat, sumada al fet de disposar d’un patronat compost per una bona representació d’empreses i institucions de la ciutat, i al de col·laborar estretament amb els centres de formació professional de Barcelona, fa que tingui capacitat per treballar i avançar decididament en els objectius de la Fundació. Precisament, l’activació del Consorci d’Educació de Barcelona i l’acord marc signat amb la Fundació el mes de desembre passat han establert un nou paradigma d’actuació i de treball –es passa dels 33 centres col·laboradors de la Fundació als 92 centres de formació professional de la ciutat– que engloba tant els centres sostinguts amb fons públics com els privats. Aquest canvi en l’àmbit d’actuació situa la Fundació en una posició de referent per a la promoció de la formació professional a Barcelona. En aquesta labor de seguir treballant per un model propi d’FP a la ciutat i per un territori obert a Europa, la Fundació continua potenciant els ajuts a la mobilitat d’estudiants d’FP, la qual cosa ha permès que un nombre significatiu de joves hagin gaudit de l’oportunitat de realitzar una estada de pràctiques en una empresa europea de la mà de la Fundació i de l’Associació Xarxa FP. Aquestes estades tenen valor en si mateixes, perquè posen en contacte els joves de la formació professional amb noves realitats de treball i empresarials, permeten aprendre nous contextos socials de relació, impregnen els joves d’hàbits culturals diferents i faciliten la pràctica dels idiomes. Totes aquestes actuacions ajuden a consolidar el projecte de la Fundació i permeten continuar reforçant els pilars de la “marca BCN FP” com a model de gestió i de treball per la qualitat de la formació professional. En aquesta línia, enguany destaquen els projectes liderats des de la Fundació, com són: l’estudi d’inserció 2008, que aboca noves dades en relació amb les taxes d’inserció laboral per cicles formatius i famílies professionals que s’imparteixen a la ciutat; el projecte “Cultura del Treball”, que ha permès difondre els valors del treball entre un gran nombre de joves que finalitzaven els cicles formatius; el nombre de mobilitats a Europa de joves estudiants d’FP; i el projecte Obinelli per a la investigació i transferència de crèdits. 74 Polítiques actives L’Observatori de la formació professional És un espai destinat a exercir l’observació permanent de l’estat i l’evolució de la formació professional mitjançant l’anàlisi i la reflexió sistematitzada, rigorosa i responsable, per tal de disposar d’una visió global i permanent de la formació professional. L’Observatori ha de permetre contribuir a la relació eficient entre l’entorn formatiu i el productiu, a la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana, i ha de promoure el debat fonamentat en l’anàlisi de les polítiques públiques i en tots aquells aspectes que es considerin d’interès per a la millora i la qualitat de la formació professional. Estudis i informes El mes de maig de 2008 es va presentar en roda de premsa l’informe Formació Professional, Estudis i Treball. Promoció 2004, que analitza el grau d’inserció de l’alumnat que l’any 2004 va finalitzar un cicle formatiu de grau mitjà i/o superior a centres públics i concertats de la ciutat de Barcelona adherits a la Fundació. L’estudi analitza una mostra de 4.019 alumnes que van acabar el cicle formatiu a 28 centres públics i concertats de Barcelona. D’aquesta mostra, varen respondre 2.946 alumnes, cosa que representa el 73% del total. Aquestes xifres donen una visió de la formació professional que la configura com una opció formativa que tant afavoreix la incorporació al mercat de treball, amb qualificació, dels i les joves, com permet als estudiants realitzar estudis superiors i els motiva a adquirir una major especialització professional. Els percentatge d’estudiants de formació professional que troben feina relacionada amb els seus estudis varia molt segons el cicle escollit, i va del 82% en el cas de Manteniment i serveis a la producció, al 41% en Hosteleria i turisme. Dels joves que acaben FP, el 34% continua estudiant i, d’aquests, un 58% ho fa en estudis universitaris. El 31% estudia un altre cicle, el 3% es prepara per a la prova d’accés a la universitat, el 2% estudia batxillerat i el 6% fa altres estudis. Els resultats suggereixen la utilització de la formació professional com una via per accedir a estudis de nivell superior. La qual cosa ens mostra els estudis de FP com un itinerari d’excel·lència educativa. Difusió i comunicació de l’FP Guia de formació professional De cara a l’inici de la preinscripció de Formació Professional que té lloc cap al mes d’abril, la Fundació BCN, juntament amb l’Ajuntament de Barcelona, va editar una guia amb el títol Formació Professional. Futur prometedor, guia d’informació i recursos de Barcelona 08/09. En aquesta guia hi ha una relació de les titulacions i els centres que la ciutat ofereix en l’àmbit de la formació professional. Es detallen els més de 130 cicles agrupats en 22 famílies professionals. A més, al costat de cada cicle consta una relació de la seva sortida professional i de la situació dels estudiants que l’han cursat. 75 Memòria socioeconòmica de Barcelona 2008 La guia ofereix també els recursos i instruments que aporta la ciutat per potenciar la formació professional: Consell de la Formació Professional, Fundació BCN Formació Professional, Associació Xarxa FP, Porta22@, Consorci d’Educació i Institut Català de Qualificacions Professionals. D’aquesta Guia se’n va fer la difusió següent: distribució de 37.000 exemplars a les famílies, 800 banderoles, 95 OPIS, 15.000 guies enviades al Saló de l’Ensenyament, etc., i falques radiofòniques. Participació en el II Saló del Treball del Servei d’Ocupació de Catalunya La Fundació BCN Formació Professional va participar activament amb un estand expositor en el II Saló del Treball que va tenir lloc els dies 13, 14 i 15 de novembre a La Farga de l’Hospitalet, organitzat pel Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) de la Generalitat de Catalunya i destinat a oferir informació de totes les entitats que ofereixen serveis i actuacions en matèria d’intermediació laboral, formació o orientació. El Saló presentava els recursos oferts des d’Ajuntaments, entitats locals i empreses, i també una àmplia varietat de tallers o demostracions que van donar a conèixer amb més profunditat quines són les noves ocupacions i com millorar professionalment a través de la formació. A l’estand es va fer difusió i publicitat de la nostra tasca i es va informar dels serveis que presta la Fundació BCN com a instrument de cooperació entre centres educatius i empreses. En aquest marc, es va fer promoció de totes les empreses i entitats col·laboradores, a través d’un panell expositor i d’un catàleg. Inauguració de la nova Web de la Fundació BCN El mes de novembre es va inaugurar el nou lloc web de la Fundació. Aquest web pretén ser un espai de difusió i de comunicació i una tribuna oberta a tots els ciutadans i ciutadanes de Barcelona i a tots els interessats en matèria de formació professional. Els col·lectius destinataris dels serveis que ofereix la Fundació BCN hi podran trobar recursos i informació d’interès. El web presenta novetats i notícies destacades del dia a dia de la Fundació i dels projectes que va desenvolupant. Direcció FP, escola i empresa Té com a objectiu planificar i dirigir el conjunt de programes i actuacions adreçats a la millora del sistema de formació professionals de la ciutat, i a la relació d’aquest amb les empreses de l’entorn productiu de Barcelona i l’àrea metropolitana, tot impulsant iniciatives per a la millora del procés de transició a la vida activa del jovent i fomentant la cultura del treball de qualitat per optimitzar la inserció laboral dels joves de formació professional. Acords i convenis Durant aquest any 2008, s’han realitzat visites a agents, entitats i empreses 76 Polítiques actives representants del teixit empresarial de la ciutat i de la seva àrea metropolitana per divulgar els principis, els objectius i els projectes que té la Fundació. D’aquestes visites i del treball posterior que s’ha emprès, n’han sorgit 10 nous acords de col·laboració d’empreses i entitats amb la Fundació. Cultura del treball Amb l’objectiu de fomentar els valors de la cultura del treball per tal d’aconseguir la millora del capital humà i l’optimització de la inserció al món laboral del jovent de formació professional en el context d’una ocupació de qualitat i de reforçar el desenvolupament econòmic de la ciutat, des del projecte “Cultura del treball” s’ha realitzat: una campanya d’informació i orientació a responsables de tutoria, professorat de formació i orientació laboral (FOL) i equips directius de cicles formatius quant a les actuacions que porta a terme la Fundació adreçades a optimitzar la inserció laboral de l’alumnat d’aquests cicles; una campanya de sensibilització del jovent que està finalitzant la formació professional respecte de les activitats que impulsa la Fundació adreçades a optimitzar les seves possibilitats d’inserció laboral; sessions de treball per aproximar i donar a conèixer l’entorn productiu i els perfils professionals associats als respectius cicles formatius cursats pel jovent de la ciutat; un treball individualitzat del compromís i la recerca activa de feina. Alguns dels resultats significatius del projecte “Cultura del treball” es poden recollir en les dades següents: experiència pilot d’autoavaluació de competències professionals a partir de la tècnica de 360º, en la qual van participar 40 alumnes de cicles formatius de la ciutat; conferencia del professor José Antonio Marina, a la qual van assistir 1.700 alumnes; 204 sessions de treball amb els alumnes que finalitzaven estudis de cicles formatius en 26 centres d’FP de la ciutat; 2.653 alumnes que han mostrat interès per formar part del servei de borsa de treball de la Fundació, dels quals 978 han manifestat el seu desig de trobar una feina a jornada completa, mentre 1.675 han centrat el seu interès en compatibilitzar els estudis amb un lloc de treball; de les 22 famílies professionals que defineix el Catàleg dels Cicles Formatius, s’ha treballat en 19 i, quant als títols, d’un total de 128 s’ha treballat en 73 títols de grau mig i superior; han estat atesos 162 graduats als quals s’ha fet una sessió de treball específica entorn dels valors i el compromís del treball i que han passat a formar part del servei de borsa de treball de la Fundació. Qualificacions La Fundació ha apostat per la formació dels treballadors des del reconeixement de la seva experiència laboral a través de les unitats de competència dels cicles formatius. S’ha signat un conveni de col·laboració amb l’Institut Català de les Qualificacions Professionals de la Generalitat de Catalunya (ICQP) a partir del qual s’ha participat en el procés d’orientació i avaluació 77 Memòria socioeconòmica de Barcelona 2008 de treballadors/es. A la convocatòria de 2008 del Departament d’Educació per al reconeixement de competències professionals adquirides a través de l’experiència laboral -en la qual la Fundació participa activament tant en la composició dels tribunals d’avaluació com en les fases d’orientació i acreditació de competències–, s’hi van inscriure 201 usuaris. Als 8 tribunals d’avaluació constituïts, hi ha experts de la Fundació que porten a terme l’avaluació de les competències acreditades sobre 5 famílies professionals del Catàleg de Títols de Formació Professional. S’ha complementat aquesta acreditació impartint la formació als treballadors en els crèdits del títol que no estan relacionats amb les unitats de competència. Aquesta formació s’ha portat a terme amb la col·laboració del sindicat Comissions Obreres del Barcelonès, entitat que forma part del Patronat de la Fundació. La Fundació també participa en l’elaboració del Catàleg de Qualificacions a Catalunya amb la col·laboració d’experts d’empreses i el sindicat de la Unió General de Treballadors de Catalunya, que és patró de la Fundació. PQPI S’ha participat en la planificació de l’oferta d’unitats i especialitats dels PQPI de Barcelona juntament amb altres institucions municipals, la qual cosa ha permès dotar la ciutat de 4 PQPI, a desenvolupar amb alumnes que provenen de l’ESO sense títol de graduat, que representen una oferta de 60 noves places escolars. Mobilitat i relacions internacionals Té per objectiu promocionar la mobilitat i les relacions internacionals en matèria de formació professional a Barcelona incorporant les tendències europees a la millora del sistema de FP i gestionant la mobilitat de professors, alumnes i persones adultes en la FP d’Europa. L’associació de ciutats XARXA FP Per implementar aquesta mobilitat i garantir unes condicions de qualitat òptimes es va constituir, l’any 1999, l’Associació de ciutats XARXA FP, formada per 22 ciutats europees amb voluntat de contribuir a la millora de la qualitat de la formació professional oferint als i a les estudiants intercanvis, formació i pràctiques a empreses en països de la Unió Europea. Des d’una visió d’unitat europea, afavoreix la inserció laboral dels i de les joves a través de la mobilitat i la transnacionalitat dels seus projectes, fomentant la col·laboració entre centres de formació i empreses en els entorns professionals estratègics de cada ciutat, fomentant l’aprenentatge de les llengües i les competències lingüístiques pròpies de cada entorn professional, i possibilitant la mobilitat d’estudiants i professionals per a la realització 78 Polítiques actives de pràctiques i formació. Les actuacions que s’han realitzat responen a les diferents línies de treball: Organització interna de l’estructura de la XARXA FP mateixa, Coordinació i lideratge de projectes Europeus (transferència i innovació) i Organització de la mobilitat d’estudiants a diverses ciutats. Kuopio Pargas Goteborg Moscow Leeds Sheffield Berlin Köln Antwerpen München Lyon La Rochelle Toulouse Torino Sete Barcelona Madrid Roma GandiaMislata Denia Durant 2008, la Secretaria de l’Associació s’ha reorganitzat amb el nomenament d’una nova secretària i d’una assistent. S’ha continuat el procés de consolidació i certificació ISO 9001. Durant aquest any s’han fet tres auditories externes a Anvers, Mislata i Torí, i una d’interna a Barcelona. Mobilitat d’estudiants 2008 Durant l’any 2008, l’Àrea de Mobilitat de la Fundació BCN Formació Professional ha gestionat un total de 125 beques (Erasmus i SOC-IMEB) per a fer pràctiques en empreses a diverses ciutats de la XARXA FP. 79 Memòria socioeconòmica de Barcelona 2008 Distribució de la mobilitat des de Barcelona 2008 Toulouse 2 Torino 18 Sète 3 Rovaniemi 15 Roma 17 Pargas 0 München 13 Moscou 11 La Rochelle 4 Kuopio 9 Berlin 21 Antwerp 12 Participació en projectes europeus Projecte d’innovació i transferència. El Projecte Obinelli El projecte Obinelli (Observatori–Innovació d’Electricitat, Electrònica, Informàtica) s’inscriu en els programes de transferència i innovació de Leonardo. El seu objectiu ha estat establir les bases per realitzar la transferència de crèdits formatius de les especialitats anteriorment esmentades, electricitat i informàtica, entre els centres educatius participants de les ciutats sòcies del projecte: Barcelona, Berlín (DE), Rovaniemi (FI) i Vilnius (LT). 80 Polítiques actives Institut Municipal de Persones amb Discapacitat Les polítiques actives per a l’ocupació gestionades per l’Institut municipal de persones amb discapacitat es poden resumir en el quadre següent: Curs d’inserció laboral Aula de formació oberta Inici 15/10/2007. Fi 30/6/2008 Inici 15/10/2007. Fi 30/6/2008 Tipus de Home Dona Contracte Tipus de discapacitat dispacitat Home Dona Contracte Física 1 Física 19 21 13 Psíquica 11 7 7 Psíquica 2 9 Trastorn mental 2 Trastorn mental 1 2 1 Total 14 7 7 Auditiva 4 2 Visual 1 2 Total 27 36 14 Programa de prospecció i acompan- yament a la inserció de persones amb discapacitat i/o malaltia mental al Itineraris integrats d’inserció mercat ordinari de treball sociolaboral. Projectes innovadors Inici 10/11/2008. Fi 31/12/2009 Inici 15/12/2008. Fi 31/12/2009 Tipus de discapacitat Home Dona Contracte Tipus de discapacitat Home Dona Contracte Física 2 1 Psíquica 1 2 100 persones Trastorn mental 1 1 Total 4 4 Cal destacar, com a novetat, la creació de dos nous programes: el Programa de prospecció i acompanyament a la inserció de persones amb discapacitat i/o malaltia mental al mercat ordinari de treball, i els itineraris integrats d’inserció sociolaboral (Projectes innovadors). 81 Memòria socioeconòmica de Barcelona 2008 Agents econòmics i socials Els agents econòmics i socials de Barcelona gestionen diversos programes de formació i inserció per a les persones actives, les que treballen i les que cerquen feina. Comissions Obreres del Barcelonès Les accions que realitza CCOO a la ciutat de Barcelona són bàsicament d’orientació professional i de formació. Orientació professional CCOO ha disposat durant l’any 2008 a la ciutat de Barcelona d’una oficina d’assessorament per a l’ocupació per tal de contribuir a la millora de l’ocupabilitat i de les possibilitats d’inserció o promoció al mercat de treball de les persones. Els objectius específics d’aquesta oficina han estat: Informar sobre la realitat del mercat de treball: vies d’accés, condicions laborals, sectors en creixement, perfils ocupacionals més sol·licitats... Definir un objectiu professional assolible en funció tant de les característiques de la persona atesa com de les demandes del mercat laboral. Desenvolupar les habilitats i competències transversals necessàries per a l’accés a l’ocupació o a l’autoocupació. Definir els itineraris formatius o ocupacionals que condueixin a la consecució de la inserció laboral. Facilitar l’ús i el coneixement dels instruments, tècniques i estratègies que permeten realitzar una planificada i organitzada recerca d’ocupació. Detectar les necessitats de les empreses del territori. Donar resposta a les demandes formulades des de l’àmbit empresarial pel que fa al perfil de demandants que ens sol·liciten. Sensibilitzar el teixit empresarial per facilitar l’accés al mercat de treball i posant de relleu el dels col·lectius amb especials dificultats d’inserció. Per aconseguir aquests objectius, durant l’any 2008 l’activitat desenvolupada per l’Associació del Barcelonès ha consistit en la realització d’entrevistes ocupacionals, assessoraments, seguiment de demandants, club de la feina, gestió d’ofertes de feina i prospecció d’empreses. 82 Polítiques actives Entrevistes ocupacionals Al llarg de l’any 2008 s’han realitzat 287 entrevistes ocupacionals. Han consistit a informar sobre el mercat de treball de l’entorn del demandant d’ocupació, els itineraris formatius que més s’ajusten al seu perfil socioprofessional i els canals d’ocupació que faciliten més l’accés a un lloc de treball. Assessoraments El 2008 l’Associació del Barcelonès ha realitzat 277 assessoraments. Aquests assessoraments pretenen que l’usuari aconsegueixi definir els seus objectius professionals i que planifiqui el seu projecte professional per acostar-se a la inserció laboral, entenent com a objectius professionals aquelles opcions del demandant dirigides a l’assoliment d’una fita personal dins del mercat de treball. Seguiment de demandants El 2008 l’Associació del Barcelonès ha realitzat 121 seguiment de demandants. Aquest seguiment s’ha dut a terme bàsicament a través de trucades telefòniques. En alguns casos, encara que minoritaris, ha estat el demandant mateix qui ha anat informant de la seva nova situació laboral. El club de la feina Al llarg de l’any 2008 han participat en el club de la feina de CCOO del Barcelonès 326 persones. El Club de la Feina és l’espai en el qual els/les demandants d’ocupació troben els recursos materials, tècnics i humans que els permeten completar el seu itinerari de recerca d’ocupació. A més d’això, s’han gestionat directament 12 ofertes de feina i s’han realitzat 3 prospeccions d’empresa. Formació A la ciutat de Barcelona, durant l’any 2008 CCOO ha organitzat formació a través de la Fundació per a la Formació i l’Estudi “Paco Puerto”-CEPROM. La formació realitzada durant l’any 2008 ha estat únicament continua, perquè no s’havien desenvolupat cursos de formació ocupacional. Tanmateix, en alguns dels cursos de formació continua hi han pogut participar tant persones ocupades com persones en situació d’atur. El total de cursos impartits a la ciutat de Barcelona al llarg de l’any 2008 ha estat de 309 i 4.725 alumnes han rebut formació, amb una mitjana de 40 hores per alumne. Característiques de l’alumnat Distribució per sexe i grups d’edat L’any 2008 a la ciutat de Barcelona han realitzat més formacions les dones que els homes. El grup d’edat que més formació ha rebut a CCOO a la ciutat de Barcelona ha estat el de majors de 45 anys seguit del de 35 a 45 anys. 83 Memòria socioeconòmica de Barcelona 2008 Més del 70% de l’alumnat tenia una edat superior als 35 anys. Per sexe Per edats Homes 1.983 41,98% Menys de 25 anys 118 2,50% Dones 2.741 58,02% De 25 a 35 anys 1.204 25,49% Total 4.724 100% De 36 a 45 anys 1.563 33,09% Més de 45 anys 1.839 38,93% Total 4.724 Distribució per categoria professional Més del 70% de l’alumnat format per CCOO ha estat personal qualificat i no qualificat, i no ha arribat al 30% el percentatge d’alumnes la categoria dels quals era tècnic/a, comandament intermedi o direcció. Treballador/a no qualificat/da 1.676 35,47% Treballador/a qualificat/da 1.687 35,71% Tècnic/a 710 15,03% Comandament intermedi 402 8,51% Directiu/va 249 5,28% Total 4.724 100% Distribució per àrea funcional La formació impartida per CCOO a la ciutat de Barcelona durant l’any 2008 ha estat majoritàriament rebuda per treballadores i treballadors de l’àrea de producció, seguits a gran distància per personal d’administració. Producció 2996 63,42% Administració 1022 21,63% Manteniment 404 8,54% Comercial 206 4,37% Direcció 97 2,04% Distribució per dimensions de l’empresa Apreciem que la majoria de l’alumnat assistent als cursos de CCOO a la ciutat de Barcelona ha estat personal de petites i mitjanes empreses. PIME 2.789 59,04% NO PIME 1.935 40,96% En definitiva, podem afirmar que la formació realitzada per CCOO a la ciutat de Barcelona durant l’any 2008 ha estat rebuda majoritàriament per dones, treballadores i treballadors de més de 35 anys, de categories professionals qualificades i no qualificades, de l’àrea de producció, i que pertanyen majoritàriament a pimes. 84 Polítiques actives Foment del Treball Nacional Foment del Treball Nacional és la confederació d’empresaris i organitzacions empresarials de Catalunya i agrupa a tots els sectors de l’activitat econòmica: agricultura, indústria, comerç i serveis. El Centre de Formació de Foment del Treball Nacional és un dels serveis que la patronal catalana posa a disposició de les empreses per contribuir a millorar-ne la competitivitat, a través de la qualificació dels recursos humans que les integren, i afavorir-ne la internacionalització. El Centre de Formació de Foment del Treball Nacional, amb més de 30 anys d’experiència acumulada, té per objecte oferir a les empreses activitats formatives i serveis que facilitin l’adaptació dels treballadors als canvis continus que, de manera accelerada, s’imposen en totes les àrees d’activitat i afecten transversalment els llocs de treball de tots els sectors de l’activitat empresarial. A través del coneixement privilegiat de les necessitats formatives de les empreses al llarg dels últims anys, tant a nivell sectorial com territorial, s’ha pogut elaborar un ampli programa d’activitats formatives que dóna resposta a les exigències de millora de la competitivitat i la gestió de les empreses, especialment de les pimes. Els programes es renoven permanentment, adequant-los a les necessitats de les empreses i dels mercats, potenciant la vinculació amb altres organitzacions i entitats punteres en formació continua per al desenvolupament dels projectes conjunts de caràcter innovador que eleven el nivell de qualitat al qual s’ha arribat i mantenen la referència del nostre Centre de Formació. Activitats de formació S’ofereixen programes amplis i modulars, dirigits a treballadors en actiu, que cobreixen les següents àrees: económico-financera, recursos humans, comerç exterior, qualitat, gestió de pimes, producció i logística, informàtica, etc.; i també es combinen diferents modalitats de formació. Accions formatives presencials de temàtica informàtica El mètode que se segueix és presencial, actiu i participatiu, i està basat en el contacte directe del participant amb el professor, qui cuida l’abans, el durant i el després del procés. L’expert actua com a comunicador i canalitzador, creant el clima adequat per aprofitar l’experiència i els coneixements de tots els assistents. S’utilitza un llenguatge directe i pràctic, i tècnic quan és necessari. La forma de treball és eminentment pràctica, activa i participativa. Cada alumne disposa d’un ordinador, cosa que permet que la metodologia sigui dinàmica i se la pugui adaptar a cada persona seguint una línia progressiva de dificultat marcada pel grup i que respecta, al mateix temps, el ritme personal. Les classes es desenvolupen en grups reduïts i el professor utilitza una metodologia expositiva-activa. Els conceptes tècnics són constatats immediatament mitjan- çant exercicis totalment pràctics i tutoritzats, cosa que en garanteix l’ús correcte. 85 Memòria socioeconòmica de Barcelona 2008 Accions formatives presencials La metodologia emprada es fonamenta en un aprenentatge teòrico-pràctic que es basa en els continguts de l’acció formativa. El professor, d’una manera clara i precisa, adapta els coneixements dels participants i n’obté resultats que tenen com a objectiu el domini de la matèria per part de l’alumne i la seva aplicació a la pràctica professional. Els conceptes teòrics són immediatament constatats i interioritzats pels alumnes mitjançant la realització d’exercicis pràctics. Accions formatives mixtes S’utilitza un procediment mixt de metodologia a distància, complementada amb una formació presencial que permet a l’alumne consolidar els coneixements adquirits i resoldre els dubtes. La metodologia pràctica que s’utilitza es basa fonamentalment en el desenvolupament d’habilitats i competències pròpies de la matèria, i els continguts teòrics es presenten per mitjà d’una estructuració clara i sistemàtica. El formador fa el paper de facilitador i guia per a la resolució de dubtes; per a l’alumne, és el centre de referència. Accions formatives de teleformació Es fa servir una aplicació telemàtica que utilitza una metodologia que facilita la comunicació i realització d’activitats i mitjançant la qual els objectius formatius s’assoleixen a través de la interacció entre els alumnes i el tutor. Aquest desenvolupa un paper facilitador. Anima i incita a la participació. Per a l’alumne, és el centre de referència. Formació in company i gestió integral de la formació a l’empresa El Centre de Formació ofereix solucions específiques, i a mida de les necessitats de cadascuna de les empreses, que possibiliten l’adaptació permanent dels treballadors a l’entorn de treball. Aquest servei està avalat per una àmplia experiència en matèria de formació i per la col·laboració de professionals de reconegut prestigi que treballen conjuntament en la definició de programes formatius adaptats a cada situació concreta. De la mateixa manera, s’assessora les empreses i organitzacions en el desenvolupament dels seus plans de formació, sigui integralment o parcialment, en qualsevol de les fases requerides. Orientació formativa Com a servei nou, el Centre de Formació disposa d’una persona que assessora pedagògicament sobre els itineraris formatius que pot realitzar el nostre centre i sobre quina acció és la més adequada per a cada participant, tant a nivell professional com personal, informant dels continguts, els objectius i la metodologia del curs a seguir. 86 Polítiques actives UGT de Catalunya L’actual conjuntura econòmica ens mostra diversos indicadors d’una situació de crisi de l’economia productiva catalana. En aquest context, marcat per la davallada principalment en el sector immobiliari i la indústria de l’automòbil, s’està produint un descens de les previsions de creixement econòmic i l’augment de l’atur mes a mes. Concretament, respecte a la ciutat de Barcelona, segons dades de l’enquesta de població activa (EPA), en el darrer trimestre de 2008 s’han registrat un total de 320.800 persones desocupades. Fent una comparativa amb el darrer trimestre de 2007, trobem que només hi havia 182.500 persones desocupades, cosa que significa un augment del 76%. Davant d’aquesta situació, la UGT de Catalunya ha treballat per generar més oportunitats per a les persones que tenen més dificultats per incorporar-se al mercat de treball, com ara les persones de més de 40 anys, les dones, les persones amb discapacitats, etc., mitjançant serveis d’orientació professional i d’informació i assessorament en temes laborals i socials. Polítiques actives per a l’ocupació 2008 Intermediació laboral UGT de Catalunya ofereix un servei d’intermediació laboral de qualitat a totes les persones treballadores de Barcelona, amb la finalitat d’afavorir la recerca sistematitzada de feina i millorar la seva capacitació professional. Es prioritzen les actuacions amb col·lectius amb més risc d’exclusió del mercat laboral, sense detriment de la resta de persones en situació d’atur. L’any 2008, la UGT de Catalunya ha atès 243 persones que han accedit als seus serveis d’orientació a la ciutat de Barcelona, principalment persones de 30 a 39 anys, que van suposar el 36% de les persones ateses. La franja de 40 a 49 anys ha representat el 26%, cosa que significa un canvi respecte a la dinàmica dels últims anys, en què la franja d’edat predominant entre les persones ateses va ser la de majors de 45 anys, que van representar el 44% de les persones que van passar pel nostre servei. Quant al nivell acadèmic de les persones usuàries del territori del Barcelonès, veiem que la gran majoria de persones no tenen estudis secundaris obligatoris; si sumem les persones sense certificat d’estudis primaris (8,5%), les que tenen estudis primaris (19%), les persones amb títol de graduat o batxillerat elemental (21%) i les persones amb ESO (12%), representen el 60,5% del total. El estudis postobligatoris no universitaris sumen el 30,5% del total i els estudis universitaris, el 9%. Orientació professional Ofereix el desenvolupament d’itineraris d’orientació professional mitjançant la figura de tutors/res personals, el coneixement de les capacitats i actituds 87 Memòria socioeconòmica de Barcelona 2008 de cadascú, i també de les característiques del mercat de treball i les eines de recerca de feina per accedir-hi. L’Institut de Desenvolupament de la Formació i l’Ocupació (IDFO) desenvolupa els itineraris d’orientació professional. En el transcurs de l’any 2008, ha atès un total de 525 persones, cosa que significa doblar el nombre d’usuaris de l’any anterior (260 persones). Cal destacar que la intervenció s’ha centrat fonamentalment en les persones majors de 45 anys (40%), seguides de les persones de 36 a 45 anys (36%). Col·lectiu Edat Nombre usuaris % per col·lectiu < de 25 19 7,10 25 - 35 39 14,50 Dones 36 - 45 95 35,30 > de 45 116 43,10 Total 269 100 < de 25 20 7,80 Homes 25 - 35 50 19,50 36 - 45 94 36,70 > de 45 92 35,90 Total 256 100 Total 525 Formació Des de la UGT de Catalunya, mitjançant l’Institut de Desenvolupament de la Formació i l’Ocupació (IDFO), s’imparteixen cursos per a persones treballadores ocupades i en situació de desocupació, cursos per obtenir el graduat escolar o accedir a la universitat, formació lingüística en diferents llengües i formació en noves tecnologies. Formació ocupacional L’any 2008 s’han realitzat dos cursos de formació ocupacional per a treballadors i treballadores en situació de desocupació, amb una durada total de 554 hores. Pel que fa a l’alumnat dels cursos, cal destacar que el 62% dels alumnes eren dones. Formació contínua Pel que fa a la formació contínua, durant l’any 2008 s’ha realitzat un total de 293 cursos a la ciutat de Barcelona, entre formació sectorial i formació intersectorial per a treballadors i treballadores ocupats. Això ha suposat un total de 24.832 hores de docència i 3.392 alumnes formats. Amb relació a les edats, s’observa que la majoria de l’alumnat dels cursos de formació contínua (1.141) se situa en la franja d’edat de 26 a 35 anys, amb un percentatge del 39%, seguida dels usuaris de la franja de 36 a 45 anys, que representen el 32% (942 persones). 88 Polítiques actives Formació de persones adultes La formació de persones adultes es fa des del centre d’autoformació Maria Rúbies. L’oferta formativa engloba tant ensenyaments inicials i formació bàsica (castellà, català i graduat d’educació secundària) com ensenyaments no reglats (reciclatge de coneixements, preparació per a les proves d’accés als CFGM, preparació per a les proves d’accés als CFGS, accés a la universitat per a majors de 25 anys, informàtica bàsica d’usuari i Internet, anglès i francès, activitats complementàries, Punt ÒMNIA, intercanvis lingüístics i voluntariat lingüístic català). Així mateix, el centre ofereix també la possibilitat de seguir els estudis en la modalitat a distància a les persones que tenen dificultats (per raons personals o laborals) per assistir-hi amb freqüència. Aquest any 2008 han passat pel centre Maria Rúbies un total de 900 alumnes, que també es beneficien del Punt Òmnia. Enguany hi ha hagut 20 persones que han estat voluntàries lingüístiques. Finalment, cal destacar que hi ha hagut la mateixa oferta formativa que l’any passat, però que els cursos d’informàtica s’han dividit en dos nivells: nivell I i nivell II. Formació sindical La formació sindical adreçada a delegats i delegades de comitès d’empresa, delegats i delegades de personal, i delegats i delegades sindicals és fonamental a l’hora de millorar les habilitats que els i les representants dels treballadors i treballadores necessiten per a desenvolupar les seves funcions d’una manera òptima i adequada. A Barcelona, durant el darrer any, s’han realitzat 51 cursos amb un total de 663 alumnes. L’any 2008 s’ha de destacar l’assistència als cursos de representació sindical i comitès d’empresa (208 assistents), als de gestió de personal, nòmines i seguretat social (195 usuaris) i als de prevenció de riscos laborals (104 persones). Els col·lectius Les dones La UGT de Catalunya posseeix un ampli bagatge en la defensa dels drets de les dones i en la lluita contra la precarietat del mercat laboral recolzant, promovent i portant a terme totes les accions que signifiquin canvis qualitatius i quantitatius respecte a la millora de les condicions, tant d’accés com de qualitat, en el món laboral. En aquest sentit, des del SIAM (Servei d’Informació, atenció i mediació per a les dones), en el qual participa la UGT de Catalunya, durant l’any 2008 s’ha atès 192 usuaris que han formulat un total de 204 consultes relacionades amb diferents àmbits, entre les quals destaquen les referides als permisos i excedències (49), a la reducció de jornada (48), a qüestions sobre lactància i risc durant l’embaràs (47) i a suspensió del contracte de treball per maternitat i paternitat (21). La majoria de les consultes s’han formulat a la ciutat de Barcelona. Concretament, aproximadament el 80% de les persones ateses resideix a Barcelona. 89 Memòria socioeconòmica de Barcelona 2008 Els joves Els joves estan representats a la UGT per AVALOT - Joves de la UGT de Catalunya, que impulsa l’EIXAM (xarxa d’assessorament i mediació sociolaboral juvenil), nascuda l’any 2000 amb el propòsit de proporcionar als i les joves els recursos necessaris per aconseguir una inserció laboral satisfactòria. En aquest línia, la col·laboració entre AVALOT i el CIAJ (Centre d’Informació i Assessorament per a Joves) de l’Ajuntament de Barcelona possibilita la resolució de conflictes laborals dels joves de la nostra ciutat. Les persones immigrades Mitjançant l’AMIC (Associació d’Ajuda Mútua d’Immigrants a Catalunya) desenvolupa des de l’any 1993 iniciatives, projectes, serveis i activitats per aconseguir la integració sociolaboral de les persones immigrants que viuen a Catalunya. L’AMIC ofereix serveis d’assessorament jurídic en estrangeria, orientació sociolaboral, treball comunitari i mediació intercultural, sensibilització i formació; a la província de Barcelona, l’AMIC disposa de 30 oficines distribuïdes en 9 comarques. Durant l’any 2008, l’AMIC ha atès a la ciutat de Barcelona un total de 1.368 visites durant les quals s’han formulat 2.305 consultes. El nombre total d’usuaris i usuàries és de 1.007 persones, de les quals 538 (el 53,42%) eren homes i 469 (el 46,58%) eren dones. Respecte a la procedència de les persones usuàries, 116 eren de nacionalitat comunitària (el 11,52%) i 891 eren persones no comunitàries (88%). Amb relació a les franges d’edat de les persones ateses, es comprova que més de la meitat se situaven a la franja de 26 a 40 anys, seguides per les persones de 41 a 65 anys. Mitjançant el SAIER (Servei d’Atenció a Immigrants, Estrangers i Refugiats), l’Amic col·labora amb l’Ajuntament de Barcelona oferint informació i orientació laboral i formativa. L’any 2008 el SAIER ha atès un total de 1.069 visites, durant les quals s’han formulat 1.945 consultes. Així mateix, s’ha atès 961 persones, 268 més que l’any 2007, xifra que implica un creixement del 39% respecte a l’any anterior. Col·lectius amb especials dificultats La UGT de Catalunya també té el SIS (Servei Institucional Social). El CIS és un servei d’orientació, informació i assessorament sobre temes socials que vetlla per la reducció de les diferències socials mitjançant la promoció de la igualtat i la integració social i laboral, amb especial incidència en els col·lectius amb més dificultats. Durant l’any 2008, s’ha realitzat un total de 135 accions en el marc d’aquest servei a la ciutat de Barcelona. Hi ha hagut 91 persones ateses en primera visita, 41 entrevistes de seguiment i 3 entrevistes de seguiment d’usuaris/es de l’any anterior. Aquest any s’ha invertit la tendència dels darrers anys i han tornat a ser els homes els qui han fet la majoria de consultes. Concretament, el 54% de les persones ateses eren homes i el 46% eren dones. Així mateix, respecte a l’edat de les persones ateses, cal destacar que aquest any s’ha concentrat en dues franges d’edat: la dels 26 als 40 anys i la dels 56 anys i més. 90 Polítiques actives Generalitat de Catalunya Porta a terme un seguit de polítiques actives de promoció de l’ocupació i de suport a les empreses que estan instal·lades o es volen instal·lar a la ciutat. Servei d’Ocupació de Catalunya Aquestes dades de les accions del SOC corresponen a dades d’atorgament. Acions Atorgament Beneficiaris Programes de desenvolupament local Agents de desenvolupament local (AODL) - Entitats locals 11 297.501,05 11 Foment del desenvolupament local (FDL) - Entitats locals 3 36.060,00 - Treball als barris 31 1.203.123,18 197 Empreses qualificades d’I+O 34 287.514,50 50 Total programes de desenvolupament local 79 1.824.198,73 258 Programes experimentals en matèria d’ocupació i projectes innovadors Programes experimentals en matèria d’ocupació (PEMO) 13 2.803.558,34 1.655 Estimulació i foment de la demanda 0 0,00 0 Projectes innovadors 117 10.686.518,10 45.820 Total programes experimentals en matèria d’ocupació (PEMO) i projectes innovadors 130 13.490.076,44 47.475 Qualificació professional Contracte serveis cursos FPO exp. 60/08 18 581.477,25 270 Forma i Contracta - 2008 25 1.140.131,32 344 Formació oferta especialitats Catàleg 2008 202 8.164.621,96 2.985 Programes de qualificació professional inicial 31 1.951.106,64 437 Sectors prioritaris i emergents 234 7.312.039,35 3.362 Forma’t 233 274.409,11 849 Projectes singulars (conveni INFORM 2008) 8 389.491,20 96 Total qualificació professional 751 19.813.276,83 8.343 Programes mixtos de formació i treball Escoles taller 5 2.765.966,40 240 Tallers ocupació 8 1.771.767,00 180 Total programes mixtos de formació i treball 13 4.537.733,40 420 Programes d’experienciació laboral Plans d’ocupació (entitats locals + entitats sense ànim de lucre) 197 6.990.573,17 965 Plans d’ocupació convenis 16 3.450.194,63 369 Total programes d’experienciació laboral 213 10.440.767,80 1.334 Programes d’orientació professional Itineraris personals d’inserció (IPI) 1.649.743,70 5.500 Total programes d’orientació professional 0 1.649.743,70 5.500 Altres programes UPD 6 122.855,34 69 Talent jove 850.107,17 451 Aules actives 115 Total altres programes 6 972.962,51 635 Total general 1.192 52.728.759,41 63.965 Font: Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC). Data d’extracció de les dades: març de 2009 91 Memòria socioeconòmica de Barcelona 2008 ACC1Ó L’exercici 2008 ha estat un any decisiu en la integració del Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM) i el Consorci de Promoció Comercial de Catalunya (COPCA) en un únic organisme, ACC1Ó, però també per a l’impuls d’un nou projecte, original i innovador, que continuarà fent la importat tasca de donar suport a l’empresa catalana i assentar les bases d’un nou model econòmic i empresarial caracteritzat pel creixent nivell competitiu i una clara tendència a l’obertura a nous mercats. El Pla d’ACC1Ó 2009-2013 representa aquest compromís d’ACC1Ó i estableix les iniciatives i mesures que impulsarem en els propers cinc anys per posicionar Catalunya com una economia competitiva i treballar des dels dos vectors essencials de la diferenciació competitiva: innovació i internacionalització. A continuació es detallen les actuacions més rellevants dutes a terme per ACC1Ó per impulsar l’activitat innovadora i d’R+D a Catalunya durant l’any 2008, fent especial èmfasi en les accions dutes a terme en el marc de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Innovació empresarial El Programa d’innovació empresarial comprèn accions i instruments destinats a incrementar la competitivitat de les empreses catalanes mitjançant l’estímul de l’R+D i la innovació en els vessants estratègic i operatiu, en qualsevol punt de la cadena de valor i en tots els processos de l’empresa. Els seus objectius són assessorar, fomentar i donar suport a les empreses del territori català per portar a terme projectes d’R+D+i; promoure les aliances amb empreses tractores per liderar projectes d’R+D; i impulsar la innovació no tecnològica a les pimes. Programa InnoEmpresa El programa InnoEmpresa pretén augmentar la competitivitat de la pime catalana mitjançant el suport a projectes innovadors. Durant l’any 2008 s’han destinat 8,4 milions d’euros a finançar el desenvolupament de 301 projectes d’innovació, plans de millora tecnològica, sistematització dels processos d’R+D+i i projectes d’innovació en col·laboració que han possibilitat una inversió total de prop de 52 milions d’euros. Un 68% d’aquests projectes es porten a terme a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Línia de plataformes tecnològiques Pretén desenvolupar plataformes tecnològiques que suposin una millora significativa dels processos operatius de la pime catalana. Durant l’any 2008 s’han aprovat un total de 17 projectes, 15 dels quals corresponen a l’AMB, amb un ajut total d’1,3 milions d’euros i una inversió generada de 3,3 milions d’euros. 92 Polítiques actives Assessorament tecnològic L’equip d’assessors tecnològics ajuda les empreses a esdevenir més competitives en un entorn global, resolent els seus problemes tecnològics i donant-los suport en la gestió de projectes d’R+D+i de producte, procés o servei. Està integrat per professionals amb experiència i coneixement en els àmbits tecnològics següents: Tecnologies de materials metàl·lics, Biotecnologia i ciències de la salut, Tecnologies de la informació i la comunicació, Tecnologies de l’alimentació, Tecnologies químiques i Tecnologies de la producció. Durant l’any 2008, ha donat suport a 213 projectes i ha ajudat a la identificació i el plantejament de 56 projectes més. Gestió tècnica de projectes d’R+D Assessorament a l’estructuració i el finançament de més de 300 projectes empresarials. Acompanyament de 328 projectes d’R+D d’empreses catalanes en les línies d’incentius del Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial (CDTI) de l’Estat, dels quals se n’han aprovat un total de 58 amb un ajut total de 38,6 milions d’euros. 56 projectes es troben en procés d’aprovació. Suport a 38 grans projectes d’R+D per generar grans consorcis tecnològics i industrials a través de la línia d’ajuts orientada a la creació de nuclis d’innovació tecnològica, amb ajuts atorgats per un valor de 22 milions d’euros i una inversió generada de més de 60 milions d’euros. Transferència tecnològica Té per objecte la millora de la competitivitat de les empreses catalanes per mitjà de la incorporació sistemàtica de la tecnologia com a eix clau de diferenciació, facilitar l’accés i l’estructuració de la oferta tecnològica existent a Catalunya, així com proporcionar els instruments necessaris per tal que tant la tecnologia com les capacitats tecnològiques arribin al mercat. Objectius: Impulsar el desenvolupament del mercat tecnològic a Catalunya per tal de permetre la incorporació de tecnologia a les empreses. Estructurar i dinamitzar els agents que ofereixen tecnologia a Catalunya per tal que satisfacin les demandes del teixit empresarial. Facilitar el procés d’incorporació de tecnologia a les empreses mitjançant la dotació de les eines, els instruments i els incentius necessaris. Generar instruments i eines que permetin la venda empaquetada de tecnologia a través del procés d’identificació, valorització i comercialització de patents. 93 Memòria socioeconòmica de Barcelona 2008 Estructurar i dinamitzar els agents generadors de noves empreses de base tecnològica. Professionalitzar la gestió de transferència tecnològica, com a procés de generació de valor tant pel vessant de l’oferta com pel de la demanda. Participació empresarial en el 7è Programa Marc de la UE Amb l’objectiu de fomentar la participació de les pimes del sector d’energies renovables en el 7è Programa Marc, l’any 2008 s’ha organitzat un Brokerage Event i dues jornades informatives en el marc del Projecte FIRE. A més, entre els membres del consorci del projecte s’han distribuït tres cerques de socis que han permès obrir cinc expressions d’interès d’entitats catalanes. Projectes ERA-NET Aquest any l’equip ha assumit la gestió del projecte MANUNET, amb l’objectiu d’obrir convocatòries de subvenció de projectes coordinats amb altres regions en l’àmbit de la fabricació (manufacturing) i ha iniciat la participació en el projecte EUROTRANSBIO, que té com a objectiu fomentar la participació de les empreses biotecnològiques catalanes en convocatòries de subvenció coordinades amb altres regions europees. Projecte I4W- Innovation for Welfare L’I4W, que és la continuació del projecte MATEO (Interreg IIIC), és un programa que té com a missió posar en funcionament una línia d’ajudes per al finançament de subprojectes d’R+D col·laboratius relacionats amb tecnologies per a la millora del benestar de les persones, els resultats dels quals es transfereixen a les polítiques regionals d’innovació social. Servei de transferència tecnològica internacional Té per objecte la promoció d’ofertes i demandes tecnològiques catalanes, així com oferir el Servei Automatic Matching Tool (AMT) de vigilància tecnològica mitjançant correu electrònic i el servei d’acompanyament en el procés de negociació d’acords de transferència tecnològica. Durant l’any 2008 s’han registrat 283 nous clients, que totalitzen més de 1.500 usuaris del servei, els quals han participat en sessions formatives, brokerage events, missions, visites i assessoraments personalitzats amb clients potencials. Xarxes tecnològiques empresarials Centres tecnològics avançats Els centres tecnològics avançats (CTA) són aquells que han superat uns llindars de massa crítica i gestió de grans projectes, que es troben en 94 Polítiques actives fase d’expansió internacional i que tenen capacitat per elevar el seu nivell d’aspiracions per afrontar els grans reptes de país. La xarxa de CTA està formada per cinc centres, quatre dels quals es troben a l’AMB: ASCAMM, LEITAT, CETEMMSA i BM-CI. Centres tecnològics Aquests centres, especialitzats en la transferència de tecnologia en entorns locals, presten serveis tecnològics i donen suport a la difusió ràpida d’innovacions en el seu entorn. Dos dels cinc centres que conformen la xarxa de centres tecnològics es troben a l’AMB: el Centre Tecnològic d’Aeronàutica i de l’Espai (CTAE) i la Fundació Barcelona Digital (FBD). Centres de difusió tecnològica El CDT és una entitat sense finalitat de lucre que té com a activitat millorar la competitivitat empresarial a partir d’actuacions orientades a oferir serveis tecnològics avançats, actuacions de foment i difusió de la innovació i la tecnologia, i formació orientada a les necessitats tècniques del sector. Quatre dels nou membres es troben a l’AMB: l’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI), la Fundació CECOT, el Centre de la Indústria i la Comunicació Gràfica i la Fundació TCM Audiovisual. Xarxes tecnològiques universitàries Xarxa de centres de suport a la innovació tecnològica (Xarxa IT) Està constituïda per unitats i grups de recerca, principalment universitaris, que ofereixen capacitat d’R+D diferencial a les empreses. Els membres de la xarxa reben suport econòmic i serveis durant un període de tres anys per impulsar la seva activitat de transferència de tecnologia. Tots els centres treballen en un procés de qualitat propi de la Xarxa IT i gaudeixen d’una marca de qualitat. Un total de 19 centres es troben en aquesta etapa. La xarxa està constituïda per 80 centres, 60 dels quals estan localitzats a l’AMB. Xarxa de trampolins tecnològics (XTT) Està integrada per universitats i escoles de negocis que tenen com a objectiu impulsar la transferència de tecnologia, la creació de noves empreses de base tecnològica i l’explotació de la propietat industrial. Durant 2008, la xarxa ha estat formada per 10 membres, set dels quals es troben a l’AMB, que han avaluat 400 projectes i han impulsat la creació de 40 noves empreses de base tecnològica, així com la transferència de 20 tecnologies. Programa de valorització El Programa de valorització s’adreça a la recerca que es genera a les universitats i centres públics o privats sense finalitat de lucre (centres 95 Memòria socioeconòmica de Barcelona 2008 tecnològics, centres de recerca, instituts hospitalaris). Persegueix un doble objectiu, d’una banda, detectar les tecnologies generades en aquestes institucions que potencialment son útils per a les empreses i, de l’altra, impulsar el processos per valoritzar algunes d’aquestes tecnologies fins a convertir-les en entenedores i aplicables per les empreses. Durant l’any 2008 s’ha generat una línia d’ajuts de valorització amb 67 projectes aprovats i 4 milions d’euros d’aportació. Ajuts Gènesi Ajut a fons perdut destinat a analitzar la viabilitat empresarial dels projectes de base tecnològica. Aquest ajut se situa a l’ inici de la vida del projecte, en el moment de la definició, quan cal determinar si es pot convertir en una empresa tecnològica viable. Capital Concepte Préstec participatiu per a empreses de base tecnològica de fins a dos anys de vida, destinat a impulsar estratègies de creixement. Ajuts Dinamo Ajuts a petites empreses innovadores amb alt potencial de creixement per determinar i executar plans de dimensionament accelerat. Desenvolupament empresarial L’área de Desenvolupament Empresarial té per objecte canviar la base competitiva de les empreses i dels sectors productius del territori català a partir del canvi del model estratègic i de l’estructura dels sectors madurs i la potenciació dels sectors emergents. Actua amb criteris de coordinació i subsidiarietat respecte a la resta d’àrees d’ACC1Ó i respecte al conjunt d’agents territorials de promoció econòmica i desenvolupament empresarial. Objectius: Facilitar la creació d’entorns de competitivitat Induir les empreses al canvi estratègic i estructural Identificar, ordenar i coordinar els projectes d’innovació que s’justen a l’estratègia d’ACC1Ó Transformació de les actuacions sectorials i els sistemes productius locals existents en plans integrals de competitivitat de clústers Transformació dels plans d’innovació locals i els actuacions dels PIC en sistemes territorials d’innovació 96 Polítiques actives Xarxa de punts d’innovació La Xarxa de punts d’innovació té l’objectiu de desenvolupar, de forma descentralitzada i coordinada amb els agents del territori, la política d’innovació de Catalunya. La Xarxa està constituïda per organismes sense finalitat de lucre, com ara ajuntaments, consells comarcals, cambres de comerç, associacions empresarials sectorials, patronals, etc. distribuïts per tot el territori català i que actuen com a pols d’innovació liderant projectes d’alt impacte, com, per exemple, plans d’innovació d’àmbit local, dinamització de clústers o projectes pilot amb tecnologies emergents. La xarxa està constituïda per 37 organismes distribuïts pel territori (tres noves incorporacions l’any 2008), 19 dels quals es troben dins l’àmbit metropolità de Barcelona. L’ordre d’ajuts als membres de la Xarxa de punts d’innovació va concentrar la majoria dels projectes (71%) a l’AMB. Agrupacions empresarials innovadores (AEI) El Programa d’agrupacions d’empreses innovadores del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç és un instrument que complementa ACC1Ó amb la Secretaria d’Indústria i Empresa de la Generalitat de Catalunya per tal de donar suport econòmic a l’elaboració de plans estratègics i al disseny i execució de projectes de clúster. ACC1Ó actua com a entitat catalitzadora, acompanyant i donant suport als clústers en el procés de confecció de propostes per als diferents ajuts a AEI: elaboració del pla estratègic, sol·licitud d’ajuts per a despeses d’estructura de gestió d’AEI, per a projectes específics i per a projectes consorciats. L’any 2008, 37 projectes d’AEI han tingut lloc a l’AMB, amb un import d’ajut total de més de 360.000 euros. Programa de millora en la gestió empresarial L’objectiu principal del programa és facilitar l’enfortiment de les capacitats de gestió de les petites i mitjanes empreses a partir d’estratègies prèvies amb la finalitat que esdevinguin més competitives en l’escenari internacional. L’àmbit d’actuació del programa és la implementació d’accions de millora, enteses com el procés per dur a terme la incorporació de coneixements, metodologies i sistemàtiques de treball a l’empresa a fi de solucionar problemàtiques concretes de caràcter organitzatiu. L’any 2008, el pressupost total del programa ha estat de 828.000 euros i ha beneficiat 74 empreses, majoritàriament de clústers industrials de Catalunya, amb una inversió associada d’1,9 milions d’euros. Programa de noves oportunitats de negoci Línia d’ajuts per a projectes que permetin desenvolupar noves oportunitats de negoci amb un canvi de la base competitiva, estratègica i estructural de l’empresa per iniciar activitats no habituals i garantir-ne la viabilitat 97 Memòria socioeconòmica de Barcelona 2008 econòmica. Es destinen tant a projectes de diversificació de producte i/o mercat, com d’integració en la cadena de valor, de creació de marca, de canvi tecnològic, d’obtenció de producte propi, de creació d’spin-offs, etc. L’AMB concentra el gruix de projectes del Programa de noves oportunitats de negoci amb més de 60 projectes impulsats, un import d’ajuts de més de 2,6 milions d’euros i una inversió generada de prop de 12 milions d’euros. Finançament El programa de finançament d’ACC1Ó té com a missió impulsar la posada en marxa, el creixement i la sostenibilitat de les empreses catalanes facilitant- los l’accés al finançament més adequat a les seves necessitats i generant i difonent pràctiques de mercat. Objectius: Disseny de serveis i productes financers de suport al creixement i la sostenibilitat de l’empresa. Creació de productes i serveis que actuïn com a punt de trobada entre les necessitats de l’empresa catalana i els recursos financers i el coneixement procedents del mercat privat. Difusió de la cultura emprenedora i de risc actuant indistintament sobre la demanda i l’oferta de recursos. Línies de préstecs per a projectes d’R+D Línies de préstecs per donar suport a les empreses en projectes de recerca i desenvolupament, dissenyades per permetre a les empreses obtenir finançament a llarg termini. Línia de préstecs per a projectes individuals d’R+D, amb un pressupost de 40 milions d’euros: préstecs a partir d’1 milió d’euros a tipus d’interès 0 per finançar projectes de recerca i desenvolupament. Línia de préstecs per a projectes col·laboratius d’R+D, amb un pressupost de 10 milions d’euros: préstecs a partir de 150.000 euros a tipus d’interès 0, per finançar projectes conjunts de recerca i desenvolupament. La suma dels préstecs dels participants al projecte de col·laboració ha de sumar com a mínim 1 milió d’euros. Línia de préstecs ACC1Ó i CIDEM-ICF per a la innovació Línia de préstecs dirigida al finançament de projectes d’inversió que fomentin la recerca, el desenvolupament tecnològic, la innovació i la modernització tecnològica industrial. L’ICF atorga préstecs per finançar fins al 80% de la inversió, amb un import màxim de 300.000 euros i un termini màxim d’amortització de 12 anys. ACC1Ó aporta un ajut equivalent al 4% de l’import disposat. 98 Polítiques actives Servei d’orientació financera El Servei d’orientació financera assessora de forma personalitzada empreses amb necessitats de finançament per desenvolupar projectes de creixement; orienta les empreses en la definició d’aquestes necessitats, ofereix elements de reflexió, informació sobre els diversos instruments i contactes per facilitar l’estratègia de finançament més adequada. A més a més, el programa permet identificar aquelles empreses amb alt potencial de creixement. El servei s’articula mitjançant el contacte directe amb més de seixanta fons de capital risc, cent consultors, la xarxa d’inversors, acords de col·laboració i el coneixement de l’oferta financera existent a Catalunya. Suport a les empreses que sol·liciten el préstec NEOTEC El NEOTEC és un préstec que ofereix el CDTI a empreses de base tecnològica en fase inicial amb unes condicions molt preferents. El Programa de finançament dóna suport a les empreses que sol·liciten aquest producte i les assessora en la redacció del pla de negoci, l’acompanyament del projecte en la negociació de concessió del crèdit i la redacció d’un informe de suport. Xarxa d’inversors privats Impulsa l’emprenedoria i la inversió privada a Catalunya a través dels inversors privats. Canalitza aquests recursos cap a empreses innovadores i en etapes inicials per assegurar-ne el coneixement i la competitivitat. La xarxa d’inversors privats té una presència destacada a l’EBAN, que és l’Associació Europea de Xarxes d’Inversors Privats, mitjançant l’estatus de federació nacional de xarxes i la presència en el seu consell d’administració. Escoles d’inversors privats Jornades de formació dirigides a potencials inversors privats, que consideren tot el procés des de la inversió fins al control de les empreses participades. Fa una tasca docent en el coneixement dels mecanismes de selecció i inversió en empreses innovadores amb potencial de creixement. S’han portat a terme quatre escoles diferents, tres de les quals a l’AMB. Hi han assistit més de cent potencials inversors i s’han ofert més de 84 hores lectives. XIV Fòrum d’Inversió ACC1Ó És un dels punts de trobada més importants d’Europa entre emprenedors amb projectes de creixement i inversors privats i fons de capital risc. Esmorzars ACC1Ó emprenedoria i finançament (EiF) Trobades mensuals de treball que tenen com a objectiu oferir elements de reflexió al públic assistent amb relació a les seves estratègies d’inversió i de recerca de finançament. La temàtica de cadascun dels esmorzars varia segona l’evolució de la situació del mercat d’inversió en empreses 99 Memòria socioeconòmica de Barcelona 2008 no cotitzades. L’any 2008 s’han fet un total de vuit esmorzars, amb una assistència total de 1.378 persones, amb una mitjana de 138 assistents: Venture Philantropy: la implicació social del capital risc Investment Readiness: com preparar un procés inversor Instruments per la internacionalització La responsabilitat social corporativa El mercat alternatiu borsari per a empreses en expansió Tres punts de vista en una inversió: xarxa, emprenedor i inversor privat Emprenedor: cap de sardina o cua de lluç? Estratègia empresarial i financera per a 2009: com afrontar el nou entorn? Capital risc ACC1Ó participa i gestiona diversos fons d’inversió destinats al finançament d’empreses catalanes per cobrir diversos estadis, com ara empreses en fase llavor (capital llavor) i fase de posada en marxa (capital concepte), les més inicials en el desenvolupament d’una empresa, o empreses en processos d’internacionalització. Direcció general d’economia cooperativa i creació d’empreses La Direcció General d’Economia Cooperativa i Creació d’Empreses té com un dels seus objectius prioritaris impulsar, promocionar i fomentar la creació d’empreses amb la finalitat de promoure l’autoocupació a Catalunya i es proposa donar suport a les experiències destinades a respondre a les necessitats de persones emprenedores que requereixin una atenció especialitzada, així com a accions que aportin innovació en l’àmbit de la creació d’empreses i el suport a les persones emprenedores. El 14 de juliol de 2008 es va publicar l’Ordre TRE/341/2008, de 9 de juliol, per la qual s’estableixen les bases reguladores que han de regir la concessió de subvencions de suport als programes dels ens locals de foment i assessorament a la creació d’empreses, als projectes singulars de suport a la creació d’empreses i als projectes experimentals de suport a la creació d’empreses. Aquesta Ordre estableix les línies de subvencions següents per dur a terme accions de promoció i suport a la creació d’empreses: Línia A: programes dels ens locals de foment i assessorament a la creació d'empreses. Té per objecte que els ens locals disposin d’un programa local de foment i assessorament a la creació d’empreses que es porti a terme de forma estable, continuada, estructurada i professional. Es consideraran accions i prestacions bàsiques d’aquest programa les que tenen les característiques següents: 100 Polítiques actives Tenir com un dels eixos principals de la programació les accions de sensibilització de la població envers el foment de l’esperit emprenedor. Disposar de mecanismes d’informació i orientació adreçats a les persones emprenedores. Desenvolupar programes de formació adreçats a persones emprenedores. Proporcionar assessorament al procés de creació d’empreses. Oferir seguiment tècnic als processos de consolidació de les empreses creades. Línia B: projectes singulars de suport a la creació d'empreses. Té per objecte la promoció i el suport de programes específics per donar resposta a les necessitats de les persones emprenedores no prou cobertes per les accions de la línia A. En la convocatòria de cada any s’estableixen els col·lectius prioritaris al quals s’adreçaran els projectes singulars. S’entén per col·lectius prioritaris els que necessiten un suport específic per a la creació d’empreses. Línia C: projectes experimentals de suport a la creació d'empreses. Té per objecte subvencionar les accions que aporten innovació en l’àmbit de la creació d’empreses i suport a les persones emprenedores no prou cobertes per les accions de la línia A. Es consideren projectes innovadors els que fan aportacions innovadores quant al tipus d’activitat, la metodologia emprada, els col·lectius destinataris, la implicació amb els agents locals, etc. Cada any es convoquen subvencions per a la promoció de l’ocupació autònoma que tenen com a finalitat contribuir al finançament dels projectes destinats a la constitució en treballadors autònoms o per compte propi i de persones en situació d’atur que figuren inscrites a les oficines de treball. El 26 de juny de 2008 es va publicar l’Ordre TRE/311/2008, de 20 de maig, pel la qual s’estableixen les bases reguladores que han de regir la concessió de subvencions per a la promoció de l’ocupació autònoma i que assenyala que es poden concedir els ajuts següents: a) Subvenció per a l’establiment com a treballador autònom o per compte propi; b) Subvenció per a assistència tècnica; c) Subvenció per a formació. Així mateix, la Direcció General d’Economia Cooperativa i Creació d’Empreses dóna suport a les cooperatives, les societats laborals i les seves entitats representatives a través del foment de l’economia cooperativa. L’experiència recollida en els darrers anys demostra la conveniència de fomentar les empreses cooperatives i les societats laborals per diverses raons, com ara: l’aportació que aquestes entitats fan a la creació d’ocupació estable, la capacitat de donar resposta a les noves necessitats socials i el grau d’innovació que aporta el model als mercats i sectors econòmics. 101 Memòria socioeconòmica de Barcelona 2008 D’acord amb aquesta perspectiva, l’Ordre TRE/144/2008 de 17 de març de 2008, regula les línies d’actuació de les subvencions destinades al foment de l’economia cooperativa i té com a objectiu oferir un suport integral a aquest tipus d’economia. Entre les actuacions impulsades d’acord amb aquesta ordre, es fomenten la promoció i la difusió de les bones pràctiques de l’economia cooperativa i els programes d’impuls del cooperativisme en el món educatiu. Es dóna suport a projectes d’economia cooperativa durant els tres primers anys d’existència d’aquests, es contribueix a la consolidació de les empreses de més de tres anys d’antiguitat i, finalment, s’incentiva la implicació del conjunt de la societat i del sector en el foment de l’economia cooperativa. D’altra banda, s’han continuat oferint diversos productes financers per facilitar l’accés al finançament de les empreses d’economia cooperativa a través de convenis amb diferents entitats. Així, l’Institut Català de Finances ofereix a les cooperatives avals per a inversions en actius fixos d’immobilitzat material, immaterial o financer i Avalis SGR també ofereix un producte d’avals per a inversió en actiu fix per a préstecs de fins a 1.200.000 euros. Finalment, l’Institut de Crèdit Agrari ofereix a les cooperatives agràries un fons de garantia d’avals, una línia de préstecs per a inversions en actiu fix i una altra línia de préstecs per al finançament d’aportacions al capital social de les cooperatives i entitats associatives agràries. Persones que han sol·licitat informació. Projecte Inicia Per sexe Home Dona Total 1.392 1.332 2.724 Per edat Menys de 25 De 25 a 34 De 35 a 44 De 45 a 54 De 55 a 64 >65 Total 180 1.168 820 409 129 18 2.724 Per nivell acadèmic Sense estudis Primaris Secundaris Universitaris Total 15 332 1.075 1.302 2.724 Per sector econòmic Agricultura Indústria Construcció Serveis Total 22 157 108 2.437 2.724 Durant l’any 2008 s’han fet les següents actuacions a Barcelona: 17 accions de sensibilització de la població amb relació al foment de l’esperit emprenedor, en les quals han participat 966 persones; 181 accions 102 Polítiques actives d’informació i orientació, en les quals han participat 5.448 persones; assessorament a 1.579 persones en el procés de creació d’empreses i finalització de 353 plans d’empresa; desenvolupament de 660 programes de formació adreçats a 7.738 persones; i seguiment tècnic al procés de consolidació de 350 empreses creades. Dades promoció de l’ocupació autònoma i economia cooperativa Subvencions per a la promoció de l’ocupació autònoma Sol·licituds per sexe Home Dona 1.031 1.050 Subvencions concedides Import 1.740 6.397.165 Subvencions a empreses d’economia cooperativa Nombre de societats beneficiàries per línia Incorporació socis Assistència tècnica Inversions Activitat difusió 80 110 137 11 Imports concedits per línia Incorporació socis Assistència tècnica Inversions Activitat difusió 829.797 292.464,46 1.936.455,91 237.730,67 Pel que fa a l’afectació de la crisi econòmica a les societats d’economia cooperativa, caldrà disposar d’un interval de temps més ampli per analitzar l’impacte sobre la creació i destrucció d’aquestes empreses i sobre l’ocupació. Els valors de l’economia cooperativa i els instruments de gestió de què aquesta disposa poden suposar una fortalesa per fer front a la significativa disminució de l’activitat, alhora que també serà interessant l’anàlisi de bones pràctiques d’aquestes empreses per resistir en el context actual. Xarxa de parcs pientífics i tecnològics de Catalunya (XPCAT) Segons la IASP (Associació Internacional de Parcs Científics iT ecnològics), un parc científic és una organització gestionada per professionals especialitzats que té l’objectiu fonamental d’incrementar la riquesa de la seva comunitat promovent la cultura de la innovació i la competitivitat de les empreses i institucions generadores de coneixement instal·lades o associades al parc. Un parc tecnològic estimula i gestiona el flux de coneixement i tecnologia entre universitats, institucions de recerca, empreses i mercats; impulsa la creació i el creixement d’empreses innovadores mitjançant mecanismes d’incubació i generació centrífuga (spin-off); i proporciona altres serveis de valor afegit així com espai i instal·lacions de gran qualitat. Els parcs científics i tecnològics tenen com a objectius principals promoure i facilitar la recerca, facilitar el contacte universitat-empresa, difondre els resultats de la recerca universitària en la societat i crear empreses tecnològicament innovadores. 103 Memòria socioeconòmica de Barcelona 2008 A Catalunya, des de l’any 2003, hi ha una xarxa que agrupa els diferents parcs científics existents al país. La XPCAT agrupa 19 grans espais de producció, transferència, difusió i ús del coneixement. S’integren al seu sistema grups i centres de recerca universitaris, centres tecnològics, incubadores d’empreses, grans empreses amb els seus centres d’I+D associats, empreses focalitzades en la innovació i noves empreses basades en el coneixement. Es disposa de les millors infraestructures físiques i tecnològiques i de serveis especialitzats en noves estructures i nous sistemes de gestió per respondre als reptes globals de l’economia del coneixement. La Xarxa de Parcs Científics i Tecnològics de Catalunya es configura com un instrument fonamental del sistema de ciència, tecnologia, empresa i mercat, i com una fórmula de treball en xarxa per al futur científic, tecnològic, econòmic i social de Catalunya. L’associació té com a finalitats: Col·laborar, mitjançant la potenciació i difusió dels parcs científics i tecnològics, en la renovació i diversificació de l’activitat productiva, en el progrés tecnològic i en el desenvolupament econòmic i social. Actuar coordinadament com a estructura d’intermediació del sistema ciència-tecnologia-empresa a Catalunya. Col·laborar en el desenvolupament dels plans de recerca i d’innovació que es promoguin a Catalunya. Actuar com a motor en el procés de transferència i difusió del coneixement i de la tecnologia. La relació de parcs associats a 31 de desembre de 2008 és la següent: Parc Científic de Barcelona, Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida, Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona, Parc Tecnològic de Tarragona, Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB), Parc de Recerca de la UAB, Parc d’Innovació La Salle, Parc de Recerca i Innovació de la UPC (Parc UPC), Parc Tecnològic del Vallès, S.A., TecnoCampusMataró (TCM), Tecnoparc, Parc Tecnològic del Camp, 22@Barcelona i Parc Tecnològic Barcelona Nord (Barcelona Activa). D’altra banda, són membres associats de la XPCAT: b_TEC Barcelona Innovació Tecnològica, Parc Tecnològic de la Catalunya Central, Esade Creapolis, Parc de Recerca UPF - Ciències Socials i Humanitats, Parc Científic i Tecnològic del Turisme i del Oci, i Parc Científic i Tecnològic de la Indústria Enològica (VITEC). Al llarg de 2008, la XPCAT ha desenvolupat diferents projectes, en els quals han col·laborat alguns dels parcs associats, juntament amb institucions públiques i privades: Health Challenge Systems. La seva principal missió és definir els reptes d’una societat (en principi, Catalunya) o d’un sector (s’ha començat pel sector sanitari) i, especialment, posar en marxa mecanismes capaços de definir i impulsar projectes amb el propòsit de superar-los. 104 Polítiques actives CATEPI. El seu objectiu és convertir els parcs científics i tecnològics en dinamitzadors del desenvolupament tecnològic de la seva àrea geogràfica a través de la transferència de coneixement i tecnologia, la promoció de la col·laboració empresarial, la utilització de les infraestructures d’I+D existents i la creació d’un sistema de comunicació entre els agents per tal de fomentar el treball en xarxa. EVALPARC. La seva missió és revisar i avaluar l’estoc de coneixement acumulat en l’entorn dels parcs científics i tecnològics de Catalunya, identificant-ne les tecnologies prioritàries i els fulls de ruta corresponents. fem.talent. Pretén enfortir el perfil i la posició de les dones en els àmbits de la ciència, la tecnologia i l’empresa, i generar espais proclius i oberts a la igualtat en el conjunt de la xarxa de parcs. Es volen enfortir l’esperit empresarial i el perfil tècnic i directiu de les dones empresàries, científiques i tecnòlogues que treballen a les empreses i entitats ubicades als 18 parcs de la XPCAT, potenciant així el desplegament de tot el seu talent. World Atlas for Innovation. És una iniciativa de la IASP que pretén crear un directori internacional amb dades, estadístiques i informació de tots els parcs associats. Aquest atlas recollirà totes les entitats relacionades amb la innovació arreu del món, i així la XPCAT i tos els seus membres estaran representats en una publicació de difusió internacional. Nombre d’empreses als parcs. 2008 Dades 2008 Parc Tecnològic del Vallès 170 Parc Científic de Barcelona 50 Parc de Recerca de la UAB 23 22@Barcelona 1.063 Parc d’Innovació La Salle 86 Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (prbb) 2 Parc de Recerca i Innovació de la UPC 28 Parc Tecnològic Barcelona Nord 116 b-TEC Barcelona Innovació Tecnològica 10 ESADE- Creapolis Campus Parc de Recerca UPF ( Ciències Socials i Humanitats) Total Àrea de Barcelona 1.548 Tecnocampus Mataró (TCM) 12 Parc Tecnològic de la Catalunya Central Parc Científic i Tecnològic de la UDG 36 Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida 38 Parc Tecnològic de Tarragona Parc Tecnològic del Parc Tecnop@rc 16 Total empreses 1.650 Àrea de Barcelona / total 93,8% (*) Dades 2007 Font: elaboració pròpia a partir de les dades de la Memòria 2008 de la XPCAT 105 Memòria socioeconòmica de Barcelona 2008 Tipologia d’empreses als parcs. 2008 Grandària de l’empresa Origen de l’empresa (en % sobre total) (en % sobre total) Micro Petita Mitjana Gran Catalunya Espanya Internacional Parc Tecnològic del Vallès 65,1 18,5 15,4 1,0 0,0 67,0 33,0 Parc Científic de Barcelona 40,0 40,0 15,0 5,0 80,0 15,0 5,0 Parc de Recerca de la UAB 75,0 15,0 0,0 10,0 100,0 0,0 0,0 22@Barcelona 68,7 23,3 4,3 3,7 47,0 42,0 11,0 Parc d’Innovació La Salle 45,0 40,0 5,0 10,0 75,0 10,0 5,0 Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (prbb) 100,0 0,0 0,0 0,0 100,0 0,0 0,0 Parc de Recerca i Innovació de la UPC 64,0 20,0 8,0 8,0 80,0 17,0 3,0 Parc Tecnològic Barcelona Nord 89,0 10,0 1,0 0,0 100,0 0,0 0,0 b-TEC Barcelona Innovació Tecnològica 0,0 20,0 40,0 40,0 50,0 30,0 20,0 Tecnocampus Mataró (TCM) 83,3 8,3 0,0 8,3 91,6 8,4 0,0 Parc Científic i Tecnològic de la UDG 20,0 30,0 30,0 20,0 70,0 20,0 10,0 Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida 68,4 18,4 10,5 2,6 90,0 10,0 0,0 Total empreses (mitjana) 59,9 20,3 10,8 9,1 74,0 19,0 7,0 Nota: Dimensió de les empreses: Micro - menys de 10 treballadors; Petites - entre 10 i 49 treballadors; Mitjana - entre 50 i 249 treballadors; Gran - més de 250 treballadors Font: elaboració pròpia a partir de les dades de la Memòria 2008 de la XPCAT Dades dels parcs: nombre de treballadors i de centres de recerca. 2008 Treballadors Centres R&D i centres tecnològics Parc Tecnològic del Vallès (*) 3.260 1 Parc Científic de Barcelona 2.200 5 Parc de Recerca de la UAB 7.500 25 22@Barcelona 31.982 7 Parc d’Innovació La Salle (*) 300 2 Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (prbb) 1.300 6 Parc de Recerca i Innovació de la UPC (*) 264 15 Parc Tecnològic Barcelona Nord 868 2 b-TEC Barcelona Innovació Tecnològica 1.000 7 Parc de Recerca UPF ( Ciències Socials i Humanitats) 3 3 Tecnocampus Mataró (TCM) 4 Parc Científic i Tecnològic de la UDG 750 14 Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida 630 3 Parc Tecnològic de Tarragona (*) 1 Parc Tecnològic del Parc Tecnop@rc (*) 1 Total parcs 50.058 95 (*) Dades 2007. En el cas del Parc d’Innovació La Salle, el nombre de treballadors és de 2008 Font: elaboració pròpia a partir de les dades de la Memòria 2008 de la XPCAT 106 Polítiques actives 107 Sectors principals d’activitat als parcs Nom del parc 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 Parc Tecnològic del Vallès X X X X X X X X X X X X X X X Parc Científic de Barcelona X X X X X X X X Parc de Recerca UAB X X X X X X X X X X X X X X X 22@Barcelona X X X X X X X X Parc d’Innovació La Salle X X X X X X X X Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (prbb) X X X Parc de Recerca i Innovació de la UPC X X X X X X X X X X X Parc Científic i Tecnològic de la UDG X X X X X X X X X X Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida X X X X X X X X Parc Tecnològic de Tarragona** X X Parc Tecnològic del Parc Tecnop@rc** X Parc Tecnològic Barcelona Nord X X X X X X X X Tecnocampus Mataró (TCM) X X X X X X BTEC_ Barcelona Innovació Tecnològica X X X X X X Parc Tecnològic de la Catalunya Central n.d ESADE- Creapolis Campus n.d Parc de Recerca UPF ( Ciències Socials i Humanitats) X X 1.Aeronàutic, aeroespacial 2 Agroalimentari 3 Arquitectura 4 Biotecnologia i ciències de la vida 5 Ciències humanes i socials 6 Disseny i serveis d’enginyeria 7 Electrònica, microelectrónica 8 Enologia 9 Farmàcia 10 Finances 11 Formació, educación 12 Industrial i sistemes de manufactura 13 Informàtica, software materials 14 Metall, metal·lúrgic 15 Nanobioenginyeria, nanotecnologia 16 Òptica 17 Serveis a l’empresa 18 Tecnologies dels aliments 19 Tecnologia de l’energia 20 Tecnologia dels materials 21 Tecnologies mediambientals 22 Tecnologies mèdiques 23 TIC, telecomunicacions, media 24 Turisme, oci 25 Salut, seguretat alimentària i nutrició 26 Química Els sectors marcats en vermell són els sectors principals als parcs. (**) Dades 2007. Font: Memòria 2008 de la XPCAT Memòria socioeconòmica de Barcelona 2008 Mediació laboral, negociació col·lectiva i racionalització del temps de treball a Catalunya Aquest apartat presenta tres articles. El primer, elaborat per Foment del Treball Nacional (FTN), tracta sobre la mediació. El segon, les dades de negociació col·lectiva, ha estat redactat per Comissions Obreres del Barcelonès. Finalment, s’incorpora un article sobre la racionalització del temps de treball, presentat per la UGT de Catalunya. La mediació laboral. FTN En el marc de les relacions laborals, el conflicte d’interessos entre les parts del contracte és continu. Avui, davant del conflicte laboral no només s’han canalitzat vies de solució, reflectides en els darrers acords dels agents socials, sinó que també s’ha permès que les parts concentressin els seus esforços en la consecució d’acords satisfactoris sobre matèries d’interès comú, amb consens i equilibri. Hem viscut una clara evolució en el pensament i la filosofia de les organitzacions sindicals i empresarials que han vist en el consens, més que en l’enfrontament, la millor eina per a la defensa dels seus respectius interessos. La negociació col·lectiva ha regulat, amb un èxit evident, aspectes normatius de les relacions laborals de determinats sectors o empreses que només les representacions dels empresaris i dels treballadors, pel coneixement i experiència que tenen, podien determinar i posteriorment aplicar, tot valorant en el seu conjunt els precedents i les conseqüències que les normes acordades comporten. A Catalunya, amb una gran tradició pactista, el procés de concertació generat durant l’últim període ha posat de manifest les possibilitats d’acord entre els agents socials, sobre la base de l’esforç comú, per tal de buscar els punts de coincidència. Seria excessiu fer ara una enumeració exhaustiva de tots els acords dels darrers anys, però si que cal ressenyar els signats el 2008: la “renovació de l’Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana 2008-2011”, signada el juliol de 2008 per CCOO, UGT, Foment, PIMEC i FEPIME; i el “Pacte per a l’ocupació de qualitat a Barcelona”, que van signar el maig de 2008 el Departament de Treball de la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i els agents socials Comissions Obreres del Barcelonès, UGT de Catalunya, Foment del Treball i PIMEC. Per tant, si durant aquest anys ha tingut gran importància la participació activa dels agents socials en l’evolució i l’origen de les normes consensuades (que han de regir les relacions laborals), també ha estat molt important la intervenció, igualment directa, dels empresaris i treballadors mateixos en la solució de conflictes mitjançant mecanismes com ara la mediació laboral. En aquest context, i fruït de l’Acord Interprofessional de Catalunya (AIC) que va ser subscrit el 7 de novembre de 1990 i publicat el gener de 1991, va 108 Polítiques actives néixer entre altres mesures el Tribunal Laboral de Catalunya, que funciona regularment des de maig de 1992. Diu el Diccionari de la RAE que un dels significats del terme “mediar”, del llatí mediare, és arribar a la meitat d’alguna cosa; és a dir, es tracta de buscar l’equilibri necessari que afavoreixi la solució d’un conflicte. De fet, al dret romà ja existia l’aforisme “in medio consistit virtus”. Doncs bé, amb la finalitat d’objectivar al màxim el conflicte laboral, buscant la proporció de raó de les posicions de les parts i oferint solucions ràpides i eficaces, els agents socials van crear el Tribunal Laboral com a instrument de resolució dels conflictes de treball. El Tribunal Laboral de Catalunya ens ha permès aconseguir, d’una banda, una veritable desjudicialització dels conflictes col·lectius. I amb això s’ha aconseguit un estalvi de temps considerable i una fórmula positiva per eludir la crispació que, en determinats casos, les discrepàncies laborals produeixen en el si de les empreses. I, d’altra banda, les solucions aportades, fruit de l’experiència dels mediadors i de la voluntat de diàleg i negociació de les parts, han permès reinstaurar la normalitat laboral a les empreses mateixes, mitjançant l’aportació de fórmules consensuades, coherents i oportunes, únicament a l’abast dels qui coneixen els secrets de l’empresa: treballadors i empresaris. Els resultats de l’experiència iniciada el 1992 amb la instauració del Tribunal Laboral de Catalunya són altament significatius. L’any 2008: Amb relació als conflictes col·lectius, s’han desconvocat 24 vagues, cosa que ha suposat 45.752 hores desconvocades. S’han presentat un total de 924 expedients, entre conciliacions i arbitratges. Pel que fa a les conciliacions (898), 763 són tramitacions efectives de conciliacions que han afectat 1.160 empreses i 120.628 treballadors. Amb relació a les tramitacions efectives, el 55,96% han resultat en avinences que han afectat 580 empreses i 50.493 treballadors. Per províncies, el 88% del total de procediments s’ha gestionat a la província de Barcelona, amb 815 expedients que afectaven 1.014 empreses i 141.866 treballadors. Per comarques, el Barcelonès ha generat el 35% dels procediments de tot Catalunya, amb 327 expedients, al davant del Vallès Occidental (amb el 24%) i del Baix Llobregat (amb el 13%). I, finalment, a la ciutat de Barcelona ens trobem que, de les 198 conciliacions tramitades (238 conciliacions presentades), el 52% van ser amb avinença (l’any 2005 hi va haver avinença en el 50% dels casos; l’any 2006, en el 51,10%; i l’any 2007, en el 50,5%). 109 Memòria socioeconòmica de Barcelona 2008 Totes les delegacions. 2008 Concepte Nombre Empreses Treballadors Expedients presentats 924 1.186 150.453 Arbitratges 26 2,81% 26 4.090 Conciliacions 898 97,19% 1.160 146.363 Tramitacions efectives 763 82,58% 999 120.628 Amb avinença 427 55,96% 580 50.493 Amb avinença parcial 14 1,83% 49 7.184 Sense avinença 322 42,20% 370 62.951 Tramitacions no efectives 135 15,03% 161 25.735 Intentades sense efecte 92 68,15% 108 14.712 Desistides 19 14,07% 19 1.843 Arxiu 24 17,78% 34 9.180 Procediments per províncies. 2008 Àmbit Procediments Empreses Treballadors Barcelona 815 1.014 141.866 Girona 70 133 6.210 Lleida 7 7 583 Tarragona 32 32 1.794 Total 924 1.186 150.453 Procediments per províncies 2008 Lleida Tarragona 1% 3% Girona 8% Barcelona 88% Procediments a la ciutat de Barcelona. 2008 Total expedients 241 Arbitratges 3 Conciliacions 238 Tramitacions efectives 198 Tramitacions no efectives 40 Amb avinença 103 Intentades sense efecte 27 Sense avinença 95 Desistides 6 Arxiu 7 Font: TLC 110 Polítiques actives Conciliacions efectives a la ciutat de Barcelona Sense avinença 48% Amb avinença 52% Hores de vaga desconvocades Vagues desconvocades Hores Convocatòries indefinides Valor mensual desconvocades(*) desconvocades hores desconvocades (**) 2007 2008 2007 2008 2007 2008 2007 2008 22 24 30.186 45.752 5 4 410.227,74 621.769,68 (*) No inclou les corresponents a vagues indefinides desconvocades (**) Hores desconvocades per 13,59 €/hora. “Coste salarial medio por hora efectiva, por comunidad autónoma. Anuario 2007”. Font: Ministerio de trabajo y Asuntos Sociales La negociació col·lectiva. CCOO del Barcelonès Tal com ja feien palès les anàlisis que s’apuntaven en els darrers mesos de l’any 2007, el context de la negociació col·lectiva de l’any 2008 ha estat marcat per la crisi que afecta la pràctica totalitat dels sectors econòmics d’una manera global. L’economia catalana, com l’espanyola, venia d’una llarga etapa de creixement econòmic sostingut. Malgrat el coneixement generalitzat de la feblesa estructural de la nostra economia, les deficiències en termes qualitatius i la ineficiència de la competitivitat, sembla que tot indica que es va menystenir l’abast de la crisi fins que, ja a la segona meitat de l’any, se’n van demostrar els efectes amb tota la cruesa. Així, durant el procés de negociació col·lectiva de l’any 2008, l’efecte de la referència sobre l’IPC previst (que era del 2%) en els convenis, subjectes la major part a les clàusules de revisió salarial (el 56,9%), ha afavorit acords que han permès recuperar alguns punts de poder adquisitiu en bona part dels convenis perquè, finalment, l’IPC real va assolir la xifra de l’1,4% i la mitjana d’augment salarial dels convenis a Catalunya ha estat del 3,7%. Clàusules de revisió salarial Les clàusules de revisió salarial, considerades les retroactives i les no retroactives, protegeixen el 80% dels treballadors afectats. D’aquests, el 63% (xifra que representa uns 960.000 treballadors i treballadores) tenen clàusula retroactiva en 469 convenis que han tingut un augment salarial mitjà del 3,43%. En el cas de les clàusules no retroactives, que afecten 111 Memòria socioeconòmica de Barcelona 2008 562.000 treballadors (el 29%) i signades en 77 convenis, s’ha obtingut un augment salarial mitjà del 4,38%. A Catalunya, hi ha 414 convenis sense clàusula prevista que afecten 380.000 treballadors i que l’any 2008 han tingut un augment salarial mitjà del 4,84%. Sectors d’activitat El sector de serveis agrupa 643 convenis que afecten 1.025.000 treballadors (el 54% del total), regulats per convenis col·lectius que han tingut un augment salarial mitjà del 3,82%. En el sector industrial, s’han signat 296 convenis que afecten prop de 630.000 treballadors (el 33%). L’augment salarial mitjà ha estat del 3,57%. El sector de la construcció va negociar 10 convenis, que afectaven prop de 236.000 treballadors, amb un augment del 3,50%. Vigència D’un total de 960 convenis signats, només 52 tenen vigència anual (un escàs 5%). La resta, el 95%, són de vigència plurianual. Cal destacar el fet que la vigència s’allarga progressivament i que ja no són estranys els convenis al voltant de cinc anys. Àmbits de negociació S’han negociat 783 convenis d’empresa, gairebé el 82% del total, que han afectat 206.000 treballadors (l’11% del total). Els convenis sectorials representen la massa critica de la negociació col·lectiva al nostre país. Són 177 convenis (el 18%), però afecten 1.700.000 treballadors (el 89% ). Aquest any no s’han produït avenços significatius en el marc de la negociació col·lectiva, ni pel que fa a acords destacables en l’àmbit de la prevenció de riscos laborals, ni tampoc tocant a la reducció del temps de treball, pràcticament inapreciable si no és en casos comptats i condicionada gairebé sempre a millores organitzatives en el treball. Tot això defineix un procés de negociació col·lectiva molt centrat en els aspectes econòmics, amb una presència molt escassa de temes de negociació que poden afectar l’organització del treball, la mobilitat, les condicions socioambientals, l’eficiència i competitivitat dels processos productius, etc. Evolució del temps de treball: més hores, menys qualitat de vida. UGT de Catalunya L’actual conjuntura econòmica ens mostra diversos indicadors d’una situació de crisi de l’economia productiva catalana. En aquest context, marcat per la davallada en el sector immobiliari i la indústria de l’automòbil, s’està produint un descens de les previsions de creixement econòmic marcat per l’augment de l’atur mes en mes. En aquest sentit, un dels aspectes pels quals s’ha d’apostar decididament és la reducció del temps de treball. A la 112 Polítiques actives nostra societat, cada vegades són més les persones que tenen dificultats per adaptar la seva jornada laboral a les obligacions socials i familiars. Els horaris de treball ocupen en molts casos més del 75% de la jornada diària d’una persona. La realitat, a data d’avui, és que les persones ocupades del nostre territori continuen tenint una jornada laboral que se situa pels volts de les 40 hores setmanals, i considerem que s’ha d’apostar per una reorganització del temps de treball que permeti adaptar la jornada laboral a les necessitats del nostre model social actual. A la taula es pot veure l’evolució de la jornada laboral i es pot constatar que encara estem molt lluny de la jornada de 35 hores. Concretament, la mitjana d’hores de la població ocupada (jornada completa i jornada parcial) des de l’any 1990 fins a l’any 2008 s’ha mantingut constant pels volts de les 40 hores. Fins i tot podem constatar que en els últims anys (de 2005 a 2008) la jornada laboral s’ha allargat lleugerament. Respecte a la jornada mitjana anual, podem veure que les hores totals han disminuït sensiblement; concretament, en vuit anys la jornada laboral anual ha disminuït 31 hores. L’any 2000 la jornada era de 1.771,2 hores, l’any 2004 havia baixat a 1.749,4 hores i el 2008 ja era de 1.730, 2 hores. Any Hores treballades per Hores treballades la població ocupada* jornada completa* 1990 38,7 39,7 1991 38,4 39,4 1992 38,2 39,3 1993 38,2 39,6 1994 38,3 39,8 1995 38,2 40,0 1996 38,2 40,2 1997 38,2 40,1 1998 38,3 40,2 1999 38,3 40,4 2000 38,0 39,8 2001 38,1 39,7 2002 38,1 39,7 2003 38,0 39,8 2004 37,8 39,7 2005 39,0 41,7 2006 39,0 41,6 2007 38,3 40,9 2008 38,1 40,6 Font: EPA *Mitjana 113 Memòria socioeconòmica de Barcelona 2008 Si analitzem la jornada laboral setmanal per sectors, trobem diferències importants: Sector Mitjana d’hores Mitjana d’hores Diferència setmana 1990 setmana 2008 1990 -2008 Agricultura, ramaderia i caça 45,7 44,1 -1,6 Indústries extractives 38,9 42,5 3,6 Indústries manufactureres 40,6 40,9 0,3 Producció i distribució d’energia elèctrica, gas i aigua 40,0 39,2 -0,8 Construcció 41,0 41,8 0,8 Comerç, reparació vehicles de motor i articles personals 42,2 40,1 -2,1 Hoteleria 46,0 41,8 -4,2 Transport, emmagatzematge i comunicacions 42,5 41,4 -1,1 Intermediació financera 39,2 40,0 0,8 Activitats immobiliàries, lloguer de serveis immobiliaris 39,7 37,7 -2,0 Administració pública, defensa i seguretat social 39,2 36,7 -2,5 Educació 34,7 32,8 -1,9 Activitats sanitàries i veterinàries, serveis socials 38,9 36,5 -2,4 Altres activitats socials i de serveis personals 39,6 36,9 -2,7 Llars que tenen personal domèstic 31,8 28,4 -3,4 Organismes territorials 39,8 41,9 2,1 La UGT de Catalunya fa temps que insisteix en la necessitat d’adaptar el nostre model productiu d’acord amb el nou model social. Ningú no posa en dubte que, respecte al model actual, el model social de fa 20 anys ha patit una sèrie de canvis (la feina ha passat a ser un component més dins del temps de vida i ha deixat de ser-ne l’eix definitori, s’ha produït una incorporació massiva de la dona al mercat de treball...) i, en conseqüència, el nostre model productiu s’ha de poder adaptar a les necessitats reals dels treballadors i treballadores i de la societat en general. Malgrat tot, el model productiu continua apostant per horaris extensius i jornades laborals molt irregulars que fan molt difícil o impossible la conciliació de vida personal, familiar i laboral. Concretament: La jornada laboral setmanal de l’any 2008 és gairebé 1 hora més llarga que la jornada de treball de l’any 1990. La jornada laboral setmanal continua sent majoritàriament partida, amb intervals de dues o tres hores per a dinar. Concretament, l’any 2007 el 54% de la població ocupada continua fent jornada partida. Aquest fet ens dóna com a resultat una jornada laboral molt llarga, que pot començar a les 9 del matí i finalitzar cap a les 7 o les 8 del vespre. Les empreses continuen valorant molt positivament la disponibilitat presencial de les persones treballadores. Això va lligat a la idea que “com més hores, més productivitat”, idea no del tot certa. Si ens fixem en la 114 Polítiques actives productivitat per hora treballada i la relacionem amb la jornada laboral setmanal, curiosament són els països amb jornades més curtes els que obtenen una major productivitat per hora treballada. País Productivitat hora Hores treballades País Productivitat hora Hores treballades treballada 2007 setmana 2006 treballada 2007 setmana 2006 UE (27 països) 87.9 41.8 Itàlia 89.2 41.1 UE (15 països) 100 41.8 Luxemburg 170.5 39.9 Alemanya 111 41.8 Holanda 121 40.9 Bèlgica 124.3 41.2 Portugal 57.8 41.6 Dinamarca 103.9 40.4 Eslovàquia 60.9 41.6 Estònia 47.7 41.2 Finlàndia 97.4 40.3 Grècia 71.9 43.8 Suècia 105.7 41 Espanya 92.5 42.1 Regne Unit 90.4 43 França 119.7 41.1 En aquest sentit, la UGT de Catalunya demana: Fomentar una millor organització del temps de treball, garantint noves polítiques per aconseguir una millor reordenació del temps de treball que permeti la introducció de tots els elements implicats en la nova organització horària global (perspectiva de gènere, mobilitat, distribució territorial, jornada i horaris laborals, escolars, de serveis, oci...) que ja predomina a la Unió Europea. Incentivar la creació de nous llocs de treball com a conseqüència de la reordenació i la reducció del temps de treball o de les hores extraordinàries, en la línia d’incentivar des del Govern l’assoliment d’acords de negociació col·lectiva que vinculin la reducció i la reorganització del temps de treball a la creació d’ocupació o al repartiment del temps de treball. 115 Població, qualitat de vida i benestar social Població, qualitat de vida i benestar social 119 Memòria socioeconòmica de Barcelona 2008 Població La població oficial de Barcelona ha tornat a superar l’1,6 milions de persones el 2008, un increment lligat a l’augment de la població estrangera. El nombre d’estrangers ha pujat un 5% en relació amb l’any anterior i situa el seu pes en el 18% de la població de la ciutat. Població total 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 1.496.266 1.505.325 1.527.190 1.582.738 1.578.546 1.593.075 1.605.602 1.595.110 1.615.908 Nota: xifres oficials de població a 1 de gener de cada any 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 Població estrangera 113.809 163.046 202.489 230.942 260.058 250.789 280.817 294.918 % pob. estrangera/total 7,4 10,4 12,8 14,2 15,9 15,6 17,3 18,1 Nota: població a 1 de gener de cada any Els immigrants procedents d’Amèrica representen el 44% de la població estrangera de la ciutat, seguida dels procedents d’Europa (31%) i en menor mesura els asiàtics i africans. Població estrangera per origen Asia i Oceania 18% Amèrica 44% Europa 31% Àfrica 7% Pes de la població estrangera sobre la població resident Sant Martí 15,3 Sant Andreu 13,3 Nou Barris 16,8 Horta-Guinardó 13,1 Gràcia 15,8 Sarrià-Sant Gervasi 12 Les Corts 11,8 Sants-Montjuïc 19,6 Eixample 18,1 Ciutat Vella 40,9 Barcelona 18,1 120 Població, qualitat de vida i benestar social El pes de la població estrangera supera la mitjana de la ciutat als districtes de Ciutat Vella (40,9%), Sants-Montjuïc (19,6%) i a l’Eixample (18,1%). Aquests tres districtes concentren gairebé el 43% dels estrangers de Barcelona. A la ciutat hi ha més de 194.000 persones que viuen soles, el 12% de la població. D’aquestes, el 43% són persones més grans de 65 anys. Si tenim en compte només la franja d’edat dels més grans de 65 anys veiem que el 25% d’aquests viuen sols, i als districtes de Ciutat Vella, Gràcia i l’Eixample és on aquests percentatges són més alts. % de població de més de 65 anys que viu sola Sant Martí 23,8 Sant Andreu 23,9 Nou Barris 23,5 Horta Guinardó 22,9 Gràcia 28 Sarrià-Sant Gervasi 23,8 Les Corts 22,4 Sants Montjuïc 26,2 Eixample 27,2 Ciutat Vella 32,4 Barcelona 25,2 Tanmateix, tal com s’aprecia a les taules següents, hi ha barris que superen la mitjana de la ciutat mentre que el conjunt del districte és inferior, com és el cas de Trinitat Nova o el Baró de Viver, on el 30% dels més grans de 65 anys viuen sols mentre que els districtes respectius no arriben al 24%. D’altra banda, a 8 dels 73 barris de la ciutat el percentatge de gent de més de 65 anys que viu sola està per sota del 20%. 121 Memòria socioeconòmica de Barcelona 2008 % de població de 65 anys i més que viu sola sobre el total de la població de 65 anys i més Superior al 30% Entre 20-25% Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera 33,5 Vallcarca i els Penitents 24,9 La Barceloneta 33,0 El Baix Guinardó 24,7 El Raval 32,6 La Salut 24,6 La Vila de Gràcia 30,4 La Clota 24,6 La Marina del Port Vell 30,1 Verdun 24,4 Trinitat Nova 30,1 El Parc i la Llacuna del Poblenou 24,2 Baró de Viver 30,0 Navas 24,2 Entre 25-30% El Clot 24,0 El Poble Sec 29,6 Vilapiscina i la Torre Llobeta 23,9 El Barri Gòtic 29,5 El Besòs i el Maresme 23,8 Antiga Esquerra de l’Eixample 29,2 Sant Andreu 23,8 Sant Antoni 28,0 Les Corts 23,4 Hostafrancs 27,7 La Prosperitat 23,0 Sants 27,7 Sarrià 22,9 El Congrés i els Indians 27,7 Provençals del Poblenou 22,8 Camp d’en Grassot i Gràcia Nova 27,4 Sant Martí de Provençals 22,8 Sagrada Família 27,1 La Vila Olímpica del Poblenou 22,7 El Putget i el Farró 27,1 Porta 22,7 La Dreta de l’Eixample 26,8 La Teixonera 22,6 El Poblenou 26,7 Bon Pastor 22,6 Nova Esquerra de l’Eixample 26,6 la Bordeta 22,0 El Turó de la Peira 26,6 Montbau 22,0 La Font de la Guatlla 26,5 La Sagrera 22,0 Camp de l’Arpa del Clot 26,4 La Maternitat 21,9 Can Baró 26,3 Trinitat Vella 21,9 El Coll 26,1 Sant Gervasi-Bonanova 21,8 El Guinardó 25,7 Canyelles 21,8 Sants-Badal 25,4 El Carmel 21,8 Fort Pienc 25,2 La Marina de Port Vell 21,6 Sant Gervasi-Galvany 25,2 Sant Genís dels Agudells 21,4 Les Roquetes 25,0 Horta 21,2 Verneda i la Pau 20,6 La Vall d’Hebron 20,0 Menys del 20% La Guineueta 19,9 Tres Torres 19,4 Pedralbes 19,3 Diagonal Mar i Front Marítim del Poblenou 18,7 Can Peguera 17,0 La Font d’en Fargues 16,4 Vallvidrera, Tibidabo i les Planes 15,1 Vallbona 11,0 122 Població, qualitat de vida i benestar social Qualitat de vida Educació i formació Al curs 2008-09 es van inaugurar quatre escoles bressol municipals, dues a Sarrià-Sant Gervasi, una a Sant Martí i una a Sants-Montjuïc, totes amb una capacitat de 81 places. Formen part del Pla d’escoles bressol municipals 2007-2011, que té com a objectiu duplicar l’oferta educativa pública municipal per a infants d’entre 0 i 3 anys i està finançat per l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya (66,6% i 33,3% respectivament). El nombre d’alumnes matriculats durant el curs 2008-09 ha estat lleugerament per sobre dels 220.000, amb un increment de l’1,4% en relació amb el curs anterior. El 38,6% dels alumnes d’entre 3 i 18 anys han estudiat a la xarxa pública, el 54,2% a la xarxa concertada i un 7,2% en escoles privades. Tanmateix, aquests percentatges canvien si només es considera l’ensenyament bàsic obligatori (de 3 a 16 anys), amb un 39% a l’escola pública, un 58,7% a la concertada i un 2,2% a la privada. Les diferències per districtes pel que fa a la distribució d’alumnes entre la xarxa pública i privada-concertada queda reflectida al gràfic següent. Destaca el pes de l’escola privada al districte de les Corts, el més alt amb diferència (16%) i el pes de la concertada a Sarrià (84%) i a l’Eixample (71%). Pel que fa a l’escola pública el pes més important es dóna a Sant Martí, amb quasi el 60%, Nou Barris amb el 56% i Sants-Montjuïc amb el 55%. Distribució alumnes ensenyaments bàsics segons titularitat dels centres Curs 08-09 Sant Martí 59,8 40,2 Sant Andreu 46,5 53,5 Nou Barris 56,1 43,9 Horta-Guinardó 40,7 57,7 1,5 Gràcia 41,4 58,6 Sarrià-Sant Gervasi 13 84 3,1 Les Corts 24,6 59,4 16,1 Sants-Monjuïc 55 44,5 0,5 Eixample 27,4 71,4 1,2 Ciutat Vella 53,4 46,6 Concertat Públic Privat 123 Memòria socioeconòmica de Barcelona 2008 El curs 2008-09 s’ha produït la integració en una única convocatòria del dos tipus d’ajuts de menjador escolar que feien tant l’Ajuntament de Barcelona com el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. A més, la convocatòria s’ha dotat amb 7 milions d’euros, un increment del 50% en relació amb la dotació de les convocatòries del curs anterior, fet que ha permès concedir al voltant de 12.000 ajuts. Algunes de les escoles de la ciutat han participat en el programa “Temps de barri, temps educatiu compartit”, que permet a les famílies gaudir d’un temps d’oci a prop de casa participant en activitats educatives i lúdiques fora de l’horari lectiu a les escoles del barri. Aquest programa s’ha posat en marxa als districtes de Sants-Montjuïc, Nou Barris i Gràcia, amb la participació de 35 centres educatius, 11.300 alumnes, 19 associacions de mares i pares, 53 entitats i 18 equipaments de 18 barris. La millora de l’èxit acadèmic és una de les polítiques prioritàries del Consorci d’Educació de Barcelona, que pretén augmentar la taxa de graduats escolars en finalitzar la secundària obligatòria, reduir l’abandonament prematur dels estudis i estimular els estudiants a continuar l’etapa postobligatòria. Les mesuresprevistes són: les aules d’acollida, que han passat de 127 el curs 2004-05 a 194 el curs 2007-08; atenció a l’alumnat estranger nouvingut entre 16 i 18 anys, un pla d’orientació individualitzat per a aquells que no acreditin titulació suficient per seguir determinats estudis; tractament de l’absentisme escolar i orientació acadèmica i diversificació curricular. Cultura, oci i esports Durant el 2008 el nombre d’usuaris i préstecs a les biblioteques de Barcelona va créixer l’11% en relació amb el 2007, amb una mitjana diària de 19.000 visites. El nombre d’assistents a teatres i grans auditoris de música també va augmentar de manera considerable en relació amb l’any anterior, el 18% i el 10% respectivament. En canvi, el nombre de visitants als museus pràcticament ha estat semblant al del 2007 (amb xifres del tercer trimestre de cada any), tot i que la xifra depassa els 4 milions de visites. El Museu Picasso continua sent el museu municipal més visitat, amb més d’1,3 milions de visites, seguit del Museu d’Història de la Ciutat, amb 482.000 visites, i el Museu de Ciències Naturals, amb 201.000. El nombre de filmacions a través de Barcelona Plató ha estat de 1.375, un 1,3% superior a les de 2007, i el nombre d’espectadors als teatres ha crescut un 18% en relació amb l’any passat. Al final de l’any ha quedat inaugurada la lliga BCN10K amb la Cursa dels Nassos - Sant Silvestre, que celebrava els deu anys d’existència a la ciutat. Aquesta lliga aglutina deu proves atlètiques de Barcelona que tenen com 124 Població, qualitat de vida i benestar social a característica el seu quilometratge: deu quilòmetres, una distància considerada accessible per a tothom, tot i que dins d’aquesta primera edició només se celebren cinc curses. La pràctica esportiva entre els més joves fomenta el sistema esportiu d’un país a més de contribuir al coneixement dels beneficis que deriven de la pràctica habitual de l’esport. Els hàbits de la població en edat escolar de la ciutat han variat força durant els darrers deu anys, d’acord amb l’estudi Hàbits esportius de la població en edat escolar a la ciutat de Barcelona, de l’Institut Barcelona Esports. L’estudi es basa en una mostra d’escolars de primària i secundària de Barcelona als quals se’ls demana si practiquen habitualment esport fora de l’horari escolar. Les dades permeten la comparació amb un estudi previ del 1998. En primer lloc destaca l’augment de la població escolar que practica habitualment esport en relació a la de fa una dècada. 1998 2007 Practiquen No practiquen No practiquen 40,1% 33,2% Practiquen 59,9% 66,8% L’augment es dóna als dos sexes però es mantenen les diferències, i són els nens/nois els que practiquen més esport: un 75%, davant d’un 58% de les nenes/noies. % 80 Nens 70 60 Nenes 50 40 30 1998 2007 Per districtes hi ha diferències destacables. Els districtes on tant nois com noies practiquen més esport que la mitjana de la ciutat són Gràcia, Sarrià- Sant Gervasi, les Corts i Sant Martí. Horta-Guinardó supera la mitjana pel que fa a les noies i se situa entorn de la mitjana pel que fa als nois. 125 Memòria socioeconòmica de Barcelona 2008 Sarrià-Sant Gervasi destaca perquè és el districte on la diferència entre el percentatge de noies i nois que practiquen esport és menor, únicament de 9 punts, mentre que a la resta de districtes les diferències estan entre els 14 i els 20 punts. Les dades mostren la singularitat del districte de Ciutat Vella, on és menor la pràctica esportiva, tant masculina com femenina. Aquest fet s’explica per l’elevat pes de la població immigrant dins d’aquest districte, ja que aquesta part de la població és la que practica menys esport fora de l’horari escolar, especialment entre les nenes. Pràctica esportiva per districtes Noies Ciutat Vella 32,3 55,4 Nois Eixample 54,9 74,1 Sants-Montjuïc 53,5 74,7 Les Corts 64,5 83,1 Sarrià-Sant Gervasi 70,3 79,8 Gràcia 59,2 86,7 Horta-Guinardó 59,0 74,4 Nou Barris 51,4 71,2 Sant Andreu 54,8 68,9 Sant Martí 58,6 76,1 0 20 40 60 80 100 Un altre dels equipaments més visitats de la ciutat és el Zoo de Barcelona, que ha rebut més d’un milió de persones el 2008. La xifra, però, ha estat un 3,5% inferior a la del 2007, ja que una climatologia caracteritzada el darrer trimestre de l’any per més pluges i menys dies de pont durant aquest mesos s’ha traduït en menys visites. El nombre de socis del Zoo Club ha augmentat un 9% en relació amb el 2007 i ha superat els 100.000 membres. 1.200.000 Visitants 1.000.000 800.000 600.000 400.000 200.000 Socis del zoo 0 2004 2005 2006 2007 2008 126 Població, qualitat de vida i benestar social El nombre de nens i nenes que han assistit als programes educatius organitzats pel Zoo ha estat un 8% superior al del 2007 de manera que s’han superat els 60.000 assistents. Medi ambient i sostenibilitat La quantitat de residus generats a la ciutat ha disminuït lleugerament en relació amb l’any 2007 (-0,7%). Continua disminuint també la part corresponent a la fracció no selectiva i augmenta la recollida selectiva, que representa el 33,6% dels residus. 2003 2004 2005 2006 2007 2008 Residus recollits (t) 833.455 848.771 858.867 849.364 865.095 861.096 % de recollida selectiva 24.7 27.3 29.6 31.4 33.2 33.6 Recollida de residus (t) 600.000 No selectiva 500.000 400.000 300.000 Selectiva 200.000 2004 2005 2006 2007 2008 La recollida selectiva de paper-cartró, vidre i envasos ha seguit augmentant al 2008, que suposa un increment acumulat dels darrers cinc anys del 50% per al paper-cartró, del 58% en el cas dels envasos i del 44% per al vidre. Recollida selectiva per fraccions Altres Orgànica 9,3% 29,3% Paper-Cartró 33,8% Voluminosos 10,3% Vidre Envasos 10,8% 6,4% Igualment, ha augmentat el nombre de visites als punts verds, especialment als punts verds de barri (45%) i als punts verds mòbils (34%). El 45% de les visites corresponen als 12 punts verds de barri i un altre 34% a punts verds mòbils. Barcelona és una ciutat molt densa, amb més de 15.000 habitants per quilòmetre quadrat, i amb nivells de soroll apreciables, com en altres ciutats mediterrànies on hi ha convivència d’usos i un ús intensiu del carrer. 127 Memòria socioeconòmica de Barcelona 2008 D’acord amb el darrer mapa de capacitat acústica, el 48% dels trams de la ciutat es classifiquen com a zones de sensibilitat acústica alta (entre 55 i 60 decibels), el 32,6% com a zones de sensibilitat acústica moderada (60-65 decibels) i un 19% com a zones de sensibilitat acústica baixa, formada per zones recreatives i d’espectacles, àrees de predomini de sòl d’ús industrial i sectors afectats per sistemes generals d’infraestructures de transport o altres equipaments públics que els reclamin. La causa principal del soroll és el trànsit, seguit de les activitats d’oci nocturn en zones molt concretes. Però d’acord amb les queixes dels ciutadans les principals molèsties de soroll provenen de les obres a la via pública, les activitats, l’oci nocturn i les activitats musicals a la via pública. Principals queixes per soroll Activitats Activitats musicals a 11,8% la via pública 98,% Altres 32,5% Obres a la via pública 13,9% Soroll sense Oci nocturn especificar 15,4% 11,,2% Domiciliaris 5,4% Mobilitat El nombre de viatges amb transport públic dins de l’àmbit metropolità ha estat quasi el mateix que l’any passat, 934.8 milions. Dins dels diferents tipus de transport hi ha diferències importants. El tramvia continua la tendència creixent des que va entrar en funcionament i supera els 23 milions de viatges, fet que representa un 11% més en relació amb el 2007. S’incrementa també el nombre de viatges en metro i ferrocarril de la Generalitat (2,7% i 2,5%, respectivament) mentre que disminueixen els viatges en autobús —que van patir 14 dies de vaga— i també els viatges en trens de rodalies. En aquest cas, la interrupció del serveis al final del 2007 i la posterior gratuïtat del servei els primers mesos del 2008 afecten el còmput de viatges en els trens de rodalies. La circulació de vehicles ha disminuït al conjunt de la ciutat i sobretot als accessos a la ciutat, en relació amb el 2007. Pel que fa als accessos, s’ha registrat un 4% menys d’intensitat de trànsit en dia feiner, que reflecteix també la menor activitat econòmica durant el 2008 en comparació amb el ritme d’activitat que va caracteritzar l’any 2007. 128 Població, qualitat de vida i benestar social 2007 2008 2007/08 Intensitat de trànsit (vehicles en dia feiner) Principals vies de la ciutat (mostra de 17 carrers) 4 884.397 869.630 -1,7% Accessos a Barcelona 1.218.934 1.166.382 -4,3% Ronda Litoral (Poblenou) 108.968 108.456 -0,5% Ronda de Dalt (Collserola) 167.559 166.611 -0,6% Nombre de viatgers en transport públic (milions) 934,8 934,5 -0,04% Metro 366,4 376,4 2,7% Autobús 351,3 339,5 -3,4% FGC 79,1 81,1 2,5% Rodalies 117,1 114,4 -2,3% Tramvia 20,9 23,2 11,1% D’acord amb l’Enquesta de mobilitat en dia feiner (EMEF, 2008), l’ús del transport públic continua sent majoritari a Barcelona i va disminuint a mesura que ens allunyem de la ciutat. Desplaçaments a Barcelona segons el tipus de transport Interns Connexió (origen i destinació Barcelona) (origen o destinació Barcelona) Total No motoritzats 51,5% 3,0% 38,2% Transport públic 32,7% 49,5% 37,3% Transport privat 15,8% 47,5% 24,5% Total 72,5% 27,5% 100% L’accidentalitat a la ciutat ha baixar un 10% en relació amb l’any 2007, i no ha arribat a la xifra de 10.000 accidents, la més baixa dels darrers vint anys. També s’ha reduït el nombre de ferits i de morts en accidents de trànsit, que ha passat de 43 el 2007 a 31 el 2008. Accidentalitat a la ciutat 15.000 Ferits Accidents 12.000 9.000 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 129 Memòria socioeconòmica de Barcelona 2008 Al mes de març s’ha complert el primer aniversari del Bicing, i durant tot l’any 2008 s’han anat obrint noves estacions de manera que tots els districtes disposen d’estacions de Bicing. En total hi ha prop de 400 estacions i 6.000 bicicletes que donen servei a la ciutat. El nombre d’usuaris ha anat creixent fins assolir la xifra de 180.000 abonats. A finals d’any s’ha introduït el rebut electrònic com una de les millores més importants del servei. Cal destacar l’important augment de carril bici durant aquest any, gairebé onze quilòmetres més que situen la xarxa actual en 140,2 quilòmetres. Durant el 2008 s’ha posat en marxa el Programa d’aparcaments municipals 2008-11, que té com a objectiu incrementar el nombre de places en aquest àmbitl, actualment unes 53.000. El programa preveu un increment de 9.445 places, de les quals 2.772 ja estan en procés de construcció. Aquest augment de l’oferta del 17% respecte a la situació actual suposarà disposar de 36 aparcaments nous, de manera que l’oferta passarà dels 152 aparcaments municipals actuals a 188 l’any 2011. Places en procés de construcció Aparcaments Places Eixample 1 361 Sants-Montjuïc 1 350 Les Corts 1 255 Sarrià-Sant Gervasi 3 1.001 Gràcia 1 305 Nou Barris 1 248 Sant Martí 1 252 Salut Durant la darrera dècada el nombre d’embarassos en dones entre 15 i 49 anys ha augmentat, passant dels 14.000 als 20.000. Aquest augment es tradueix tant en un increment del nombre de naixements com de les interrupcions voluntàries de l’embaràs. Així, la taxa de fecunditat arriba a 37 per 1.000 dones i la taxa d’interrupcions voluntàries de l’embaràs arriba a 14 per cada 1.000 dones. Aquesta darrera taxa s’incrementa respecte a l’any anterior entre les dones procedents de països en vies de desenvolupament, i arriba a ser quasi de 30 per cada 1.000 dones i es manté estable pel que fa a les dones adolescents. La taxa de natalitat no ha variat en relació amb l’any anterior (8,8 per 1.000 habitants), mentre que la de mortalitat ha augmentat lleugerament fins a situar-se en el 9,7 per 1.000. Dels gairebé 14.000 naixements a la ciutat, el 20% corresponen a algun pare estranger, mentre que en el cas de les defuncions només suposen l’1,6%. 130 Població, qualitat de vida i benestar social La taxa d’incidència de la tuberculosi és de 31 casos per 100.000 habitants, amb un descens del 2% anual des del principi de la dècada, una disminució que està lluny de l’objectiu de descens del 10% anual. Novament, ha augmentat el nombre de pacients nascuts fora d’Espanya, que arriben a representar el 46% de total de pacients. Entre la població immigrada la incidència d’aquesta malaltia és tres vegades superior a la de les persones nascudes dins de l’Estat espanyol. Per la seva part, els casos de sida detectats s’han incrementat el 5,6% en relació amb l’any anterior. El 87% dels casos han estat homes i les relacions sexuals no protegides han estat la via de transmissió més freqüent. Percepció de la ciutat Principals problemes que pateixen Barcelona i Catalunya segons els ciutadans de Barcelona Barcelona 2004 2005 2006 2007 2008 Atur/condicions de treball 3,8 2,3 3,0 2,4 18,8 Immigració 11,6 11,6 11,5 9,3 11,8 Inseguretat 17,1 24,8 22,3 10,5 10,4 Neteja 10,6 9,0 5,6 7,8 7,1 Transports, infraestructures i comunicacions 3,8 4,3 4,5 16,6 7,1 Problemes econòmics 1,6 2,3 1,6 1,5 7,0 Circulació 12,5 7,4 9,3 8,3 5,8 Accés a l’habitatge 13,1 8,4 18,8 14,6 3,8 Aspectes polítics 1,6 2,1 2,6 3,5 3 Manca de civisme 3,1 6,8 3,6 2,8 2,5 Catalunya 2004 2005 2006 2007 2008 Atur/condicions de treball 7,3 6,4 7,5 5,1 29,4 Problemes econòmics 7,3 7,6 4,3 6,0 12,6 Immigració 13,1 12,8 10,3 7,5 10,8 Encaix de Catalunya a Espanya 8,1 12,3 5,9 8,4 9,5 Aspectes polítics 2,4 5,3 6,3 6,6 4,9 Transports, infraestructures i comunicacions 9,9 7,6 7,3 18,9 4,5 Inseguretat 7,5 8,4 14,1 4,4 3,3 Gestió de la Generalitat 1,8 2,1 2,6 3,0 2,8 Accés a l’habitatge 7,3 5,8 15,40 8,8 2,5 Equipaments i servei 5,0 1,8 1,0 2,4 1,5 La crisi i les perspectives negatives sobre la situació econòmica han situat els temes relacionats amb problemes econòmics i d’ocupació entre les 131 Memòria socioeconòmica de Barcelona 2008 primeres preocupacions dels barcelonins durant el 2008. Els habitants de la ciutat es mostren preocupats per les condicions de treball a Barcelona. Aquesta és la principal preocupació tot i que fins ara no formava part dels cinc o sis problemes percebuts. En segon terme s’assenyalen els problemes associats a la immigració i la inseguretat. Els problemes econòmics figuren en sisena posició però és destacable l’augment que experimenta aquest ítem dins del conjunt de les preocupacions. Els problemes econòmics són percebuts com la segona preocupació dels barcelonins en relació amb la situació de Catalunya, on també pesen més els temes polítics en general. Principals problemes de la ciutat 25 Inseguretat Atur/condicions 20 Transport, infrastr. i de treball comunicacions 15 Immigració 10 Neteja 5 0 Problemes econòmics 2004 2005 2006 2007 2008 132 Població, qualitat de vida i benestar social Habitatge Construcció d’habitatges A Catalunya, com a la resta d’Espanya, el sector de la construcció ha contri- buït de manera decisiva al context de recessió en què es troba l’economia. Després d’haver estat un dels principals motors de creixement, la frenada ha estat especialment accentuada l’any 2008 en el subsector de l’edificació re- sidencial, que ha patit una caiguda del PIB del 16,7%, mentre que l’augment acumulat del període 1998-2007 havia arribat al 130%. La dràstica caiguda de l’activitat al sector de la construcció residencial ha estat generalitzada a tot el territori: a Espanya, la davallada del nombre d’habitatges iniciats el 2008 és superior al 40%, mentre que a Catalunya, i de manera semblant a l’RMB, ha arribat al 68%, i en només dos anys s’ha passat d’una xifra rècord en el nombre d’inicis d’obres (127.000 habitatges el 2006) a la segona xifra més baixa des de l’any 1983, amb només 27.500 visats i una intensitat mitjana de tan sols 3,7 iniciats per cada 1.000 habi- tants. A la ciutat de Barcelona el descens dels inicis d’obres també ha estat molt acusat, com mostra el gràfic, amb només 2.729 unitats, que representen un 42% menys que el 2007 i una intensitat de la construcció de tan sols 1,7 habitatges per 1.000 habitants. La relativament suavitzada caiguda de l’activitat a la ciutat, si es compara amb Catalunya, obeeix en bona mesura a l’empenta dels habitatges protegits, que pugen la seva quota del 35% al 43% del total dels iniciats. El diferent ritme de descens també ha fet aug- mentar el pes relatiu dels iniciats a Barcelona sobre el total de Catalunya, que gairebé s’ha doblat, passant del 5,5% el 2007 al 10% el 2008. Construcció d’habitatges a Barcelona 6.000 Habitatges iniciats 5.000 Habitatges acabats 4.000 3.000 2.000 Protegits acabats 1.000 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 Pel que fa a la xifra d’acabaments d’obres, a Barcelona ha crescut fins al 30% l’any 2008, en part, com és lògic, per l’important nombre d’inicis dels anys anteriors, però sobretot pel fort augment dels habitatges protegits acabats, que pugen la seva quota fins al 43% del total, com en el cas dels iniciats. 133 Memòria socioeconòmica de Barcelona 2008 Sembla que la tendència no permet esperar una recuperació significativa de l’activitat al mercat lliure a curt termini. Després d’un seguit d’anys de creixement accelerat de l’activitat constructora, actualment hi ha un abundant estoc acumulat d’habitatges per vendre i grans dificultats dels promotors per comercialitzar-los. A Barcelona, el termini mitjà necessari per a la comercialització total d’una promoció mitjana ha arribat el 2008 als 53 mesos. La demanda potencial es mostra molt continguda en el context actual d’enfosquiment de la conjuntura i d’inestabilitat del mercat de treball, a la qual cosa cal afegir les dificultats per accedir al crèdit per l’enduriment de les condicions del finançament hipotecari derivada de l’augment de les ràtios de morositat i insolvència, motius pels quals es resta a l’espera que els preus, que han iniciat ja un descens moderat, baixin més o s’estabilitzin. El paper de la política pública es perfila en aquest context cada cop més rellevant, tant per estimular la construcció d’habitatges protegits com per facilitar la conversió d’aquest estoc no venut en noves formes d’habitatge protegit com ara el de preu concertat de Catalunya. Construcció d’habitatge protegit En l’anàlisi dels dos darrers quinquennis (1999-2003 i 2004-2008) s’aprecien els importants augments tant dels habitatges protegits acabats a la ciutat de Barcelona com de la seva quota, que puja fins al 32,5% de mitjana els darrers cinc anys. Habitatges iniciats i acabats i % d’habitatges protegits Habitatges iniciats Habitatges acabats 1999-03 2004-08 Variació 1999-03 2004-08 Variació Barcelona (ciutat) Total protegits (1) 6.853 6.664 -2,8% 5.223 6.397 22,5% Total habitatges (2) 26.612 24.167 -9,2% 22.154 19.707 -11,0% Protegits (1)/(2) 25,8% 27,6% 1,8* 23,6% 32,5% 8,9* Catalunya Total protegits (1) 34.324 40.657 18,5% 28.193 25.328 -10,2% Total habitatges (2) 387.727 444.516 14,6% 307.405 373.703 21,6% Protegits (1)/(2) 8,9% 9,1% 0,2* 9,2% 6,8% -2,4* (*) Variació en punts percentuals (1) Habitatges protegits: qualificacions provisionals i definitives de protecció oficial de la DGAH i habitatges del Programa de remodelació de barris (2) Habitatges iniciats i acabats: visats d’obra nova i certificats finals d’obra dels col·legis d’aparelladors. Habitatges lliures i protegits Font: Gabinet Tècnic de Programació de l’Ajuntament de Barcelona, amb dades de la Direcció General d’Habitatge de la Generalitat 134 Població, qualitat de vida i benestar social A més, una quarta part dels habitatges protegits acabats a Catalunya en el període 2004-2008 es troben al municipi de Barcelona, mentre que el volum total de la construcció residencial de la ciutat ha suposat poc més del 5% de la comunitat autònoma. En el cas de Catalunya, la política de promoció d’habitatge amb protecció oficial engegada a partir del 2004 encara no es pot fer palesa en el cas dels habitatges acabats, però sí que es pot apreciar ja en els protegits iniciats, que han crescut el darrer quinquenni un 18,5%, per sobre del total d’iniciats. En aquest sentit, és especialment significatiu l’any 2008, en què s’han superat les 10.500 unitats i la quota de protecció ha arribat al 38%. Evolució dels preus L’any 2008 s’ha confirmat el canvi de tendència que els preus de venda dels habitatges havien començat a mostrar el 2007, i tant els de nova construcció com els de segona mà presenten importants descensos, tant a Barcelona com a la resta del país. Preus al mercat d’habitatge de Barcelona Euros/m2 Tipus d’interès % 6.000 12 Nou 5.000 12 4.000 Segona mà 3.000 9 2.000 Tipus d'interès 6 1.000 0 3 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 El preu mitjà d’oferta dels habitatges lliures de nova construcció a la ciutat se situa al segon semestre del 2008 en els 5.918 euros/m2, que suposa una reducció del 5,1% en relació amb l’any anterior (calculada amb criteris metodològicament homogenis, ja que la sèrie de Tecnigrama s’interromp el 2008 i a partir d’aquesta data les dades provenen de l’Instituto Apolda). En termes reals, si es descompta la inflació, la reducció és del 6,5%, inferior a la del conjunt de Catalunya, que arriba al 8,6%. Pel que fa als habitatges de segona mà, el preu mitjà el 2008 s’ha situat en els 4.488 euros/m2, amb un descens del 9% nominal respecte a l’any 2007. 135 Memòria socioeconòmica de Barcelona 2008 La desacceleració més acusada en aquest segment del mercat a Barcelona és deguda a una oferta disponible més àmplia i diversa, davant la reducció de l’oferta de nova construcció. Evolució del preu mitjà d’oferta dels habitatges a Barcelona 1998 2003 2008 2008/03 2003/98 2008 Nova construcció1 1.569 3.476 5.918 70,3% 121,5% 377,2 Segona mà2 1.481 3.179 4.488 41,2% 114,7% 303,0 Lloguer2 5,74 9,69 14,62 50,9% 68,8% 254,7 Font: (1) Tecnigrama (dades del 2n semestre). (2) Departament d’Estudis Fiscals, Ajuntament de Barcelona (mitjanes anuals) El procés generalitzat d’ajustament a la baixa dels preus de venda encara es pot considerar moderat si es compara amb els forts increments que hi ha hagut els darrers anys, especialment entre 1999 i 2006, en què de manera persistent els preus van créixer a un ritme anual de dos dígits. En el conjunt del període 1998-2008, l’augment més fort correspon al segment de nova planta, que tot i la reducció del darrer any ha multiplicat els preus per 3,8 vegades en termes nominals, per sobre dels de segona mà i dels lloguers. Tot i que a la ciutat de Barcelona hi ha una demanda d’habitatge principal que continua sent important, cal preveure que en l’actual conjuntura econòmica i laboral de recessió el nombre de transaccions continuarà baixant, a l’espera d’una reducció dels preus més intensa que la registrada fins ara. De fet, les previsions de l’FMI preveuen correccions a la baixa de l’ordre del 30%. De moment, els preus mitjans unitaris de nova planta i segona mà a la ciutat el 2008 s’han mogut a l’entorn dels 581.000 i els 361.000 euros respectivament, nivells inferiors als de l’any 2006, però que encara resulten força elevats per a molts compradors potencials que ja no poden accedir com darrerament a un crèdit fàcil i abundant. Amb tot, i atès que es tracta de preus d’oferta, és probable que en moments com l’actual els preus efectius de transacció siguin inferiors i els descensos reals estiguin sent superiors als que reflecteixen les dades. En tot cas, la reducció del preu mitjà de venda de l’habitatge durant l’any 2008 ha fet que es comenci a notar una disminució incipient de l’esforç econòmic d’accés a l’habitatge en propietat. A més, la tendència baixista dels tipus d’interès iniciada a final d’any fa pensar que aquesta millora de les ràtios d’esforç s’accentuarà durant l’any 2009, pel doble efecte de la reducció del cost de finançament i dels preus, encara que és previsible l’estancament o fins i tot un lleu retrocés de la renda familiar disponible. A l’hora de comparar el nivell de preus de venda a Barcelona dins del 136 Població, qualitat de vida i benestar social context espanyol són d’utilitat les dades relatives als valors de taxació dels habitatges lliures publicades pel Ministeri de l’Habitatge, que engloben tant els habitatges nous com els de segona mà, tot i ser aquest darrer segment el més important dins el conjunt, especialment a Barcelona i l’AMB, on representa entre el 80% i el 85% del nombre de taxacions. Preu mitjà de l’habitatge lliure euros/m2 2007 euros/m2 2008 Variació San Sebastià 4.078,20 3.982,70 -2,34% Barcelona 3.698,60 3.811,13 3,04% Madrid 3.844,90 3.774,60 -1,83% AMB (*) 3.320,36 3.421,26 3,04% Catalunya 2.397,58 2.463,35 2,74% Espanya 2.056,35 2.071,08 0,72% (*) 20 municipis de l’AMB, inclòs Barcelona Font: Gabinet Tècnic de Programació de l’Ajuntament de Barcelona, amb dades del Ministeri d’Habitatge Nota: els valors anuals corresponen a la mitjana de quatre trimestres D’acord amb aquestes dades, l’any 2008 els valors de taxació han continuat creixent de mitjana a Barcelona un 3%, igual que a l’AMB, i de manera semblant al conjunt de Catalunya, mentre que a ciutats com Sant Sebastià i Madrid ja mostren una petita reducció. Aquesta resistència a la baixa dels preus de taxació fa pensar que s’ajusten al que està passant al mercat a més llarg termini. Finalment, cal dir que el desplaçament de compradors potencials cap al segment de lloguer ha motivat una nova lleugera pujada el 2008 dels preus mitjans a Barcelona (4%), que se situen en els 14,6 euros/m2/mes, i arriben als 1.096 euros/mes de lloguer mitjà, de manera que mantenen la tendència alcista iniciada l’any 1999 tot i que a un ritme substancialment inferior al d’anys anteriors, per la incorporació a l’oferta d’una part del mercat de segona mà que no aconsegueix ser venut. Política d’habitatge protegit Durant l’any 2008 s’ha donat un fort impuls al procés d’implementació de les mesures de foment de l’habitatge protegit endegades durant l’any anterior, tant a escala local com des de la Generalitat. Per tal de facilitar la promoció d’habitatge protegit en aquells municipis, com Barcelona, on la forta pressió urbanística ha fet que els costos de producció poden arribar a superar els preus de venda fixats, s’han revisat a l’alça els preus màxims. Així, resulta notable la pujada en relació amb el 2007 dels de preu concertat i de l’habitatge usat (superior al 20%). En el cas dels de règim general i especial l’increment ha estat moderat, de l’ordre del 4%. 137 Memòria socioeconòmica de Barcelona 2008 Preus màxims dels habitatges amb protecció oficial a Barcelona Promoció d’habitatges amb protecció oficial destinats a la venda (euros/m2) 2007 2008 Variació Preu concertat 2.489,76 3.001,68 20,6% Règim general 1.863,68 1.940,48 4,1% Règim especial 1.630,72 1.705,50 4,6% Adquisició d’habitatges protegits (euros/m2) 2007 2008 Variació Habitatge existent concertat 4.000,00 Habitatge usat* 2.213,12 2.668,16 20,6% D’altra banda, i en compliment del Pacte nacional per a l’habitatge 2007-16 i de la Llei del dret a l’habitatge, que va entrar en vigor l’abril del 2008, la Generalitat ha creat la figura de l’habitatge existent concertat de Catalunya, i ha fixat uns preus màxims intermedis entre els de preu concertat i els del mercat lliure amb la finalitat de donar sortida als habitatges promoguts els darrers anys que no troben comprador als preus assolits pel mercat. Els preus màxims el 2008 a Barcelona s’han fixat en els 4.000 euros/m2, sense que puguin superar el límit de 300.000 euros/habitatge. Aquest habitatge concertat es pot destinar a la venda, al lloguer o al lloguer amb opció de compra, i la Llei estableix les condicions per a l’exercici d’aquesta opció, alhora que crea la tipologia d’habitatges de lloguer amb opció de compra de règim general. Addicionalment, i per fer front a la crisi, la Generalitat va aprovar el desembre de 2008 un paquet de mesures extraordinàries entre les quals destaquen la concessió de moratòria en el pagament de préstecs hipotecaris per a llars en atur, i la recompra d’habitatges de protecció oficial hipotecats durant l’any 2009 i amb problemes de pagament durant el període 2009-13. Amb la finalitat de promoure el lloguer assequible i alhora mobilitzar el parc d’habitatges desocupats s’ha creat la figura de l’Avalloguer, que dóna una cobertura de fins a cinc mensualitats als propietaris que els posin en lloguer i per evitar alhora la pràctica d’exigència d’avals abusius als llogaters. Aquesta cobertura no és compatible amb les garanties que presten les borses d’habitatge social i les borses d’habitatge jove, a les quals la gestió de l’Ajuntament de Barcelona ha donat un fort impuls oferint serveis de mediació. D’altra banda, al sistema d’ajuts per al pagament del lloguer ja vigent i destinat a famílies amb risc d’exclusió social, durant el 2008 s’ha afegit un nou sistema anomenat renda bàsica d’emancipació (RBE), adreçat exclusivament als joves d’entre 22 i 30 anys. Es tracta d’un ajut de 210 € mensuals, i només a Barcelona s’han tramitat més de 10.000 sol·licituds durant el 2008. 138 Població, qualitat de vida i benestar social En l’àmbit de les polítiques pròpiament locals, l’Ajuntament de Barcelona ha començat a implementar les mesures de foment de l’habitatge protegit i dotacional que conté el Pla d’actuació municipal (PAM) 2008-11, que preveu l’impuls de fins a 12.000 habitatges protegits durant el mandat. El PAM, a la vegada considera l’elaboració del nou Pla de l’habitatge de Barcelona 2008-16, que ja es va presentar a finals del 2008. Actualment es troba en la fase de procés participatiu, que donarà lloc al document definitiu durant el 2009 i tindrà com a marc, a més de la Llei del dret a l’habitatge, el ja aprovat Pla estatal d’habitatge 2009-12 i l’adaptació a Catalunya de les mesures de foment que regula. Algunes de les noves línies amb les quals s’ha començat a treballar inclouen la nova fórmula del dret de superfície, i la proposta de delimitació d’uns àmbits (àrees de rehabilitació integral, àrees especials de rehabilitació integral, barris d’atenció especial i barris amb convenis específics de rehabilitació) en què l’Ajuntament podria exercir drets d’adquisició preferent (de tanteig i retracte) per tal d’ampliar el patrimoni municipal de sòl i habitatge. Des del punt de vista de la gestió territorial cal destacar l’entrada en funcionament efectiu del Consorci de l’Habitatge de Barcelona, com a ens que aplega l’Administració municipal i la de la Generalitat en matèria de polítiques d’habitatge. L’any 2008 s’ha ampliat la seva gestió en àmbits com el foment de la rehabilitació d’habitatges, els ajuts i prestacions al lloguer i la gestió integral de les borses d’habitatge social. En el marc del Consorci, l’any 2008 es va iniciar el tràmit per a l’aprovació del reglament del registre de sol·licitants d’habitatge Protegit. D’altra banda, amb la finalitat de dotar la política d’habitatge de la màxima agilitat i proximitat al ciutadà, s’ha anat ampliant la xarxa d’oficines locals d’habitatge. A Barcelona ja n’hi ha vuit el 2008, amb la previsió d’arribar a deu, una per districte, de cara al 2009. Política de rehabilitació Un dels principals eixos del nou Pla d’habitatge de l’Ajuntament 2008-16 és la rehabilitació, que en el moment actual a més d’afavorir la millora del parc d’edificis i habitatges pot contribuir a reactivar el sector immobiliari residencial, que darrerament ha vist reduir la seva activitat. En el marc del Consorci de l’Habitatge de Barcelona, el 2008 s’han elaborat unes bases específiques que unifiquen la gestió i el procediment de tots els ajuts a la rehabilitació a la ciutat, independentment del seu origen (Ministeri de l’Habitatge, Generalitat de Catalunya i Ajuntament), a la vegada que s’unifiquen els processos d’informació i sol·licitud a través de la Xarxa d’Oficines de l’Habitatge. 139 Memòria socioeconòmica de Barcelona 2008 Ajuts a la rehabilitació en àrees de rehabilitació integral tramitats. 2008 Data declaració ARI Habitatges Pressupost Subvenció* ARI Ciutat Vella oct-86 3.805 26,7 6,6 ARI Poble Sec jun-94 1.485 6,7 1,9 ARI Nucli Antic Sants jun-06 1.196 6,9 1,9 ARI Nucli Antic Gràcia may-99 2.937 13,1 3,7 ARI Nucli Antic Horta may-06 519 2,1 0,8 ARI Prosperitat may-06 904 3,5 1,2 ARI Nucli Antic Sant Andreu may-06 891 4,0 1,3 ARI Nucli Antic Clot may-06 724 3,5 1,2 ARI Nucli Antic Poblenou may-06 223 1,5 0,4 Total 12.684 67,8 19,0 Font: Oficines de l’Habitatge de Barcelona * Milions d’euros El 2008 ja hi havia nou àrees de rehabilitació integral (ARI), nou projectes de la Llei de barris i dues àrees especials de rehabilitació integral (AERI), les àrees territorials que s’estan beneficiant dels ajuts a la rehabilitació. El conjunt de programes públics de rehabilitació el 2008 ha contribuït a la reforma de 15.000 habitatges, amb un cost aproximat de 30 M. Durant aquest any, els ajuts a la rehabilitació a les nou ARI de Barcelona han permès actuar a gairebé 12.700 habitatges, amb un volum d’inversió de 67,8 milions d’euros i una subvenció propera al 30%. Des que es va declarar la primera ARI a Ciutat Vella l’any 1986 fins a l’actualitat, les actuacions en rehabilitació han permès la millora de més de 53.000 habitatges, prop del 30% dels inclosos al conjunt de les àrees, i amb una subvenció de 83 milions d’euros s’ha generat un volum total d’inversió de 353 milions, que posa de manifest la importància de l’activitat induïda que genera la despesa pública en rehabilitació. Pel que fa a l’AERI del Carmel, des de la declaració d’àrea de rehabilitació el febrer de 2005 s’ha actuat en més de 6.400 habitatges, amb una subvenció de 14,8 milions d’euros i una inversió total de 21 milions d’euros. El més recent AERI de Sants-Badal, declarat àrea de rehabilitació el febrer de 2008, ha rebut ja 1,4 milions de subvenció i 1.300 habitatges s’han acollit als ajuts. Balanç de la Llei de barris a Barcelona. 2004-08 Convocatòria Projecte Pressupost total Executat 31/12/2008 % 2004 Santa Caterina i Sant Pere 14.616.000 14.243.548 97 Roquetes 11.054.445 7.292.880 66 2005 Poble Sec 16.915.500 11.748.924 69 2006 Torre Baró - Ciutat Meridiana 18.042.000 5.257.750 29 Trinitat Vella 17.442.986 6.685.849 38 2007 La Bordeta 14.765.003 974.958 7 El Coll 15.724.370 872.830 6 2008 Maresme-Besòs 14.083.472 3.993.103 28 La Barceloneta 16.106.746 879.425 5 Total 138.750.522 51.949.267 37 140 Població, qualitat de vida i benestar social L’any 2008 també s’ha donat continuïtat al programa d’ajudes que preveu la Llei de barris de la Generalitat, amb l’aprovació de dos nous projectes a dues àrees urbanes d’atenció especial: la Barceloneta (Ciutat Vella) i Maresme-Besòs (Sant Martí), amb 16,1 i 14,1 milions euros de pressupost finançats al 50% per l’Ajuntament i la Generalitat. En el conjunt del període 2004-08, les partides amb més pes han estat la millora de l’espai públic i la dotació d’espais verds, la provisió d’equipaments per a l’ús col·lectiu i la rehabilitació dels elements comuns dels edificis. També cal destacar l’aprovació del projecte Iniciativa Urban, que va premiar el barri de Trinitat Nova amb la concessió de 8,1 milions d’euros (50% del cost)del fons europeu FEDER per a la regeneració d’aquest barri. A part de les actuacions en aquests àmbits específics que formen àrees d’interès especial, durant l’any 2008 l’Ajuntament ha continuat la seva política de rehabilitació dels edificis amb patologies estructurals al Polvorí, sud-oest del Besòs, Via Trajana, Habitatges del Governador, Turó de la Peira i Canyelles, a més de la Trinitat Nova. A aquestes obres estructurals cal afegir les 2.289 actuacions de rehabilitació aprovades l’any 2008 dins la campanya Barcelona, posa’t guapa, de l’Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida per la millora de la seguretat dels elements exteriors dels edificis (façanes, cobertes i mitgeres). Finalment, i dins l’apartat de millora de l’accessibilitat als edificis d’habitatges cal destacar la posada en marxa el novembre de 2008 del Pla d’ajuts per a la instal·lació d’ascensors, amb subvencions de fins al 60% del pressupost, que preveu la instal·lació a 2.400 edificis en el marc del Pla d’habitatge 2008-16. 141 Memòria socioeconòmica de Barcelona 2008 Consell Municipal de Benestar Social Pla municipal d’inclusió social El Consell Municipal de Benestar Social de Barcelona té com a propòsits promoure una cultura de benestar social a la ciutat, validar les línies d’actuació en política social i fomentar la concertació entre els agents implicats. Actua des d’una visió de la política social i del benestar social àmplia i integradora, i des de la perspectiva de la inclusió social, analitzant la realitat social des de la seva especificitat però sense perdre de vista la visió i l’acció global per transformar-la. S’organitza en grups de treball que, des de diferents àmbits temàtics, analitzen i reflexionen diversos aspectes amb l’objectiu d’elaborar propostes per a la millora dels projectes i programes relacionats amb la inclusió social a la ciutat, fent el seguiment del desenvolupament dels programes concrets d’actuació. Aquests grups de treball, en el 2008, van planificar el següent programa anual: Grups de treball Tema Acció comunitària La dimensió comunitària dels serveis socials Dona La participació social de les dones Drogodependències Consum d’alcohol: perspectives preventives i assistencials Aportacions a l’actualització del Plà d’acció sobre drogues de Barcelona Famílies La família i les relacions intergeneracionals Gent gran Qualitat de vida i qualitat de serveis de la gent gran Interculturalitat i infància Infància Seguiment de la nova Llei d’infància Revisió de la Convenció dels drets dels infants Pobresa Participació en l’elaboració del Programa municipal d’acció contra la pobresa Prioritatsd’actuació durant la situació de crisi econòmica Informe de salut de Barcelona 2007 Salut La vacuna del virus del papil·loma humà Sistema sanitari: usos i responsabilitats Sistema sanitari: usos i responsabilitats L’eix vertebrador de la programació i l’acció del Consell Municipal és el Pla municipal per a la inclusió social, el qual l’Ajuntament de Barcelona posava en marxa el març de 2005, en compliment dels compromisos adoptats en el Programa d’Actuació Municipal 2004-2007 i en el plenari del Consell Municipal de Benestar Social. El pla fixa el marc on s’articulen el conjunt de polítiques municipals orientades a prevenir les dinàmiques d’exclusió, a atendre les persones i col·lectius socialment vulnerables, i a promoure els itineraris personals d’inserció que permetin la recuperació de l’autonomia i dels vincles de convivència. El Programa d’Actuació Municipal 2008- 2011 referma l’aposta de culminar el desplegament del pla en l’horitzó del mandat, per tal d’avaluar-lo a fons el 2011 i poder obrir una nova etapa en l’estratègia cap a una Barcelona inclusiva i solidària. 142 Població, qualitat de vida i benestar social El pla situa l’estratègia d’inclusió de Barcelona en el marc de l’agenda social de la UE, definida a Lisboa. Explicita, tot seguit, el marc conceptual de partida, entorn dels processos d’exclusió i inclusió social en el context de la ciutat postindustrial. I projecta la base conceptual com a instrument de lectura i interpretació dels perfils socials de Barcelona. En la seva dimensió propositiva, el pla concreta 37 accions, estructurades en 12 objectius operatius i 6 línies estratègiques. L’entramat de compromisos d’acció es vincula als recursos pressupostaris que s’hi destinen. Es fixen, finalment, els mecanismes de seguiment del pla i s’apunten les línies mestres de l’Acord ciutadà per una Barcelona inclusiva. Pel que fa al marc conceptual, el Pla municipal per a la inclusió social aposta per la idea d’inclusió com a nova perspectiva amb capacitat de descriure realitats de desigualtat i vulnerabilitat noves i complexes, així com respostes polítiques innovadores en l’àmbit local. L’exclusió va més enllà del concepte de pobresa. No el substitueix; incorpora noves dimensions de risc a la dimensió econòmica de la pobresa. La inclusió, d’altra banda, es configura com a aposta estratègica orientada no només a la igualtat, sinó també a la cohesió i la solidaritat, per tal d’evitar processos de segmentació a la ciutat. Pel que fa als perfils socials de Barcelona, el Pla municipal per a la inclusió social constata, d’una banda, la millora evolutiva del desenvolupament humà i la reducció de les desigualtats entre territoris a la ciutat. Així, per exemple, al llarg de l’última dècada, les persones amb titulació superior creixen el 62%, l’analfabetisme es redueix el 54% i l’esperança de vida en néixer augmenta 3 anys. L’índex sintètic de desigualtat entre barris mostra una evolució sòlida cap a la cohesió territorial. D’altra banda, el pla posa de manifest l’existència de tot un ventall de col·lectius de població socialment vulnerables o en situació d’exclusió, a causa de la seva fragilitat laboral (precarietat), econòmica (el 18,2% de les persones amb una renda inferior al 60% de la mitjana), residencial, formativa, sociosanitària (dependències no ateses) o relacional (solitud). Pel que fa finalment a la seva dimensió propositiva, el pla fixa el següent marc d’objectius estratègics: Proposar i impulsar el reconeixement legal dels drets socials i l’accés efectiu a aquests, per mitjà de les normes i les polítiques públiques necessàries, en els àmbits d’administració competents (autonòmic o estatal) com a garantia estructural d’inclusió a la ciutat. Potenciar i articular de forma integrada la xarxa de programes, serveis i prestacions socials d’atenció primària vinculada a la prevenció, l’atenció i la inserció de persones i grups vulnerables o en situació d’exclusió. Potenciar de forma equilibrada al territori la xarxa de serveis i equipaments 143 Memòria socioeconòmica de Barcelona 2008 socials d’atenció especialitzada, fins a assolir el nivell que permeti l’accés de tothom qui en tingui necessitat. Definir programes integrals d’inclusió orientats als col·lectius en risc en funció de l’edat, la dependència, l’origen, el gènere o l’estructura de la llar. Definir de forma transversal programes i serveis d’inclusió en les dimensions bàsiques del desenvolupament humà: els àmbits socioeducatiu i sociosanitari, l’accés a l’habitatge i la inserció laboral de persones i col·lectius vulnerables.3 Enfortir la dimensió de promoció social i acció comunitària, així com la participació ciutadana i dels agents socials en el conjunt de programes municipals d’inclusió. Promoure l’articulació de xarxes de relacions comunitàries als barris de Barcelona com a factor en favor d’una ciutat inclusiva. Generar un sistema adequat d’informació i coneixement dels perfils socials i les dinàmiques d’exclusió i inclusió a la ciutat, de l’evolució de les polítiques de benestar, i dels nivells d’accés de la ciutadania als drets socials. Impulsar la participació de Barcelona en espais d’intercanvi i cooperació sobre polítiques d’inclusió social. El treball interinsitucional per la inclusió El Pla municipal per a la inclusió social (PMIS) 2005-10 expressa un compromís clar amb un model de serveis socials que ha de garantir l’accés en tant que dret de ciutadania, orientat a la prevenció i al desenvolupament comunitari, d’alta qualitat en els seus dispositius d’atenció i gestionat des de la proximitat, com a garantia ineludible per construir una Barcelona inclusiva i solidària. Aquest compromís requereix no només fortes polítiques municipals, sinó també espais de treball conjunts i acords sòlids entre l’Ajuntament i la Generalitat, en la mesura que el Govern de Catalunya manté un nucli competencial molt rellevant en matèria d’acció social. En aquest sentit, cal destacar una doble aposta: a) la constitució i l’enfortiment competencial del Consorci de Serveis Socials de Barcelona; b) la progressiva consolidació del conveni marc com a instrument de finançament de les polítiques socials desplegades a la ciutat. El Consorci de Serveis Socials de Barcelona El Consorci de Serveis Socials previst a la Carta Municipal i constituït el juliol de 2006, té com a objectiu desenvolupar, en l’àmbit de Barcelona, serveis, establiments, programes i activitats de prevenció, atenció i promoció social, per tal de garantir un bon accés als serveis i dotar la ciutadania d’una atenció de proximitat. Entre les seves funcions, cal destacar la capacitat de proposar la planificació general de tota la xarxa de serveis socials a Barcelona (art. 7.1a), així com la programació i la gestió dels serveis socials especialitzats adreçats als col·lectius de dones i infants en risc, persones amb discapacitat i persones drogodependents (art. 7.1c). 144 Població, qualitat de vida i benestar social Al llarg dels anys 2007 i 2008, l’activitat del Consorci se centra en: 1) l’elaboració del Pla director de serveis socials especialitzats de Barcelona aprovat el desembre del 2008, com a instrument de planificació territorial 2) la recepció de la transferència i gestió d’un primer conjunt de serveis En concret, es tracta dels següents equipaments: Tipologia Centres Places Despesa Infància i Centres d’acollida 8 277 adolescència Centres residencials 29.832.717 d’acció educativa 21 419 Dones Pisos d’acollida 2 4 399.384 Casa d’acollida 1 27 Drogodependències Comunitat terapèutica 1 33 412.383 Persones amb Centre de dia 1 22 discapacitat 7.888.674 Residències 11 196 Total 45 978 38.533.159 El conveni marc de finançament dels serveis socials Cada any l’Ajuntament i la Generalitat signen un conveni marc per mitjà del qual la Generalitat aporta un volum determinat de recursos per tal de finançar parcialment els serveis socials bàsics i especialitzats que gestiona l’Ajuntament. Al llarg dels anys 2001 a 2004, el conveni marc es va incrementar en una mitjana anual del 7,4%. El desembre de 2005, l’Ajuntament i la Generalitat arriben a un acord d’increment plurianual sostingut de les aportacions autonòmiques, sobre la base d’un criteri estructurador: s’acorda que l’aportació de la Generalitat al finançament dels serveis socials bàsics es concretarà, a partir del 2005, en increments anuals successius de manera que l’any 2014 l’aportació de l’Ajuntament no superarà el 33% del cost total dels serveis. El 2004, l’aportació municipal se situava prop del 80%. Després de l’acord de finançament, l’evolució de les aportacions de la Generalitat al conveni marc amb l’Ajuntament al llarg del període 2005-2008 ha estat: 2004 2005 2006 2007 2008 Serveis bàsics 6.632.703,77 8.772.765,98 11.905.094,00 16.139.912,30 22.174.125,39 Atenció especialitzada 3.057.083,00 6.530.085,62 10.221.956,02 11.317.331,32 11.352.000,00 Total 9.689.786,77 15.302.851,60 22.127.050,02 27.457.243,62 33.526.125,39 Aquesta evolució fa que l’aportació de la Generalitat hagi passat del 20% al 31% de finançament de la despesa en serveis socials bàsics, i que se situï, per tant, en una línia de clar enfortiment, però lluny encara de l’objectiu d’arribar al 66% el 2014. 145 Memòria socioeconòmica de Barcelona 2008 Elements de balanç de caràcter general El període 2005-2008 de desplegament del Pla municipal per a la inclusió social ha implicat un clar enfortiment de les dinàmiques de creixement pel que fa a recursos materials, equips professionals, infraestructures i taxes de cobertura dels serveis (és a dir, més persones amb necessitats ateses). Recursos econòmics: enfortint la despesa en polítiques d’inclusió Increment de la despesa social de l’Ajuntament El desplegament del Pla per a la inclusió se situa en un context de creixement del pressupost municipal de serveis a les persones, coherent amb el fet d’haver situat la cohesió social com una de les prioritats estratègiques de l’acció de govern municipal. Entre el 2005 i el 2008 la despesa social de l’Ajuntament, en termes absoluts, creix en 177.616.586 euros, el 48,03%. En termes per càpita, l’increment se situa en el 44,82%. Indicadors 2003 2004 2005 2006 2007 2008 Despesa social Ajuntament 320.175.633 344.968.754 369.768.568 446.253.143 499.047.469 547.385.154 Despesa social per càpita 202,29 218,54 232,11 277,94 312,86 336,21 Despesa social relativa (1) 25,01% 25,36% 24,73% 27,53% 28,30% 29,10% (1) Despesa social sobre despesa municipal Increment de la despesa en serveis vinculats a la inclusió social En el marc de l’increment general de la despesa municipal d’atenció a les persones, cal observar l’evolució específica de la despesa en serveis vinculats a la posada en marxa del Pla municipal per a la inclusió social. Entre els anys 2003 i 2005, el volum de despesa municipal en inclusió social creix el 19%, passant de 58,8 a 69,5 milions d’euros. Els dos últims anys s’accentua la dinàmica expansiva. El 2008, el pressupost d’inclusió assoleix els 120.618.818 euros, cosa que representa un increment del 24,8% respecte al 2007 i el 73,3% acumulat des de 2005, any d’aprovació del PMIS. La participació de la despesa d’inclusió sobre el conjunt de la despesa social municipal es manté força estable entre els anys 2003 i 2006 (al voltant del 18%). I mostra una tendència lleugera però significativa a l’alça els dos darrers anys, situant-se el 2008 per primera vegada per sobre del 20%. Pel que fa a la pauta de distribució de recursos entre serveis i col·lectius, el desplegament del pla ha focalitzat cinc àmbits d’atenció prioritària: a) les persones grans fràgils i en situació de dependència; b) les persones d’alta vulnerabilitat o en situació d’exclusió intensa; c) les persones nouvingudes en procés d’acollida; d) els infants i adolescents vulnerables en contextos de desestructuració familiar; i e) les persones amb discapacitat. La taula següent mostra la dinàmica d’increment de recursos corresponents a aquests col·lectius al llarg del període 2004-2008. Els percentatges acumulats 146 Població, qualitat de vida i benestar social de creixement des de l’aprovació del Pla d’inclusió el 2005 són tots molt significatius: l’atenció a persones vulnerables i nouvingudes es multiplica per 2,5; la despesa en persones grans fràgils es dobla; i les corresponents a infància en risc i discapacitat creixen el 40%. En total, la despesa en col·lectius d’atenció prioritària passa de 44,3 milions a 84,3 milions d’euros entre 2005 i 2008 (el 90% més). 2004 2005 2006 2007 2008 Serveis a persones grans fràgils i en situació de dependència 21.278.133 24.667.978 28.22.631 35.229.120 47.037.435 Serveis d’atenció a persones d’alta vulnerabilitat 5.126.541 6.126.357 9.248.577 13.040.213 15.429.415 Serveis d’acollida a persones nouvingudes 2.342.783 2.703.726 4.756.072 5.377.451 6.798.447 Serveis d’atenció a la infància en risc 5.614.397 5.888459 6.482.767 7.491.338 8.258.918 Serveis d’atenció a persones amb discapacitat 3.914.000 5.012.000 4.888.000 5.934.000 6.820.000 Total 38.275.854 44.398.520 53.698.047 67.072.122 84.344215 Professionals i equipaments: enfortint els dispositius de treball L’increment de la despesa municipal en polítiques d’inclusió s’ha traduït, en primer lloc, en un procés d’enfortiment dels seus principals dispositius de treball: els equips professionals i el que podríem anomenar les infraestructures de la inclusió; és a dir, la xarxa de centres d’acollida, atenció i inserció de les persones socialment vulnerables. Pel que fa als equips, cal destacar la incorporació, entre 2005 i 2008, de 159 nous professionals a la xarxa bàsica; 71 nous treballadors/es i educadors/ es que han reforçat els equips d’urgències socials i medi obert (atenció a persones sense sostre, acció socioeducativa amb grups de joves i espai públic); 76 nous professionals de perfils diversos incorporats a equipaments ampliats o de nova creació; i 27 professionals que s’han incorporat als equips d’atenció a la infància i l’adolescència. Nombre de professionals 2005 2006 2007 2008 A la xarxa territorial d’atenció social bàsica 385 407 485 544 Als serveis d’atenció social bàsica de ciutat - en atenció a urgències socials i en medi obert 63 87 103 134 - a la xarxa d’equipaments 47 88 93 123 Als equips d’atenció a la infància i l’adolescència 61 78 86 88 Pel que fa als equipaments, el desplegament del pla ha comportat un impuls decisiu a la xarxa, amb dos col·lectius d’atenció prioritària: les persones en 147 Memòria socioeconòmica de Barcelona 2008 situació d’exclusió intensa, amb 7 nous centres per a persones sense sostre, i les persones grans fràgils, amb 14 noves promocions d’habitatges amb serveis. D’altra banda, s’ha consolidat una extensa xarxa d’equipaments de proximitat orientats a l’acció socioeducativa i a la inclusió relacional d’infants i de gent gran: 43 casals i ludoteques infantils i més de 60 casals i espais municipals de gent gran. Equipaments 2004 2005 2006 2007 2008 Equipaments d’atenció social bàsica 39 42 47 50 66 Equipaments d’atenció social especialitzada 14 21 23 29 31 Equipaments de promoció social 93 98 99 100 109 Persones ateses: enfortint nivells de cobertura de la població en risc Els recursos, els professionals i els equipaments són, al cap i a la fi, eines al servei dels objectius finalistes de les polítiques públiques: en aquest cas, l’increment del nombre de persones en risc ateses, fins a garantir el dret a processos d’inclusió social a tothom qui en tingui necessitat. Cal destacar 3 tendències d’enfortiment: En primer lloc, la consolidació a l’alça de les persones ateses a la xarxa conformada pels 34 centres de serveis socials (41.793 persones el 2005; 50.658 persones el 2008), amb un increment relatiu del 21,2%. En segon lloc, si es prenen en consideració els cinc col·lectius d’atenció específica prioritària abans esmentats, s’observa també un increment de cobertura rellevant: un total de 98.178 persones vulnerables ateses el 2008, amb un increment d’un 63% respecte de les 60.109 ateses el 2005. Cal destacar aquí l’expansió substancial de les persones cobertes per l’atenció domiciliària (SAD) i la teleassistència. A finals del 2005 el SAD arribava a 6.103 persones i la teleassistència municipal a 6.985. A finals del 2008 s’havien assolit unes xifres de 11.640 i 38.525 persones cobertes respectivament. Finalment, i pel que fa a la resta de col·lectius, els serveis arriben a un nombre molt superior de persones d’alta vulnerabilitat i amb discapacitat. La infància en risc es manté força estable. I l’atenció a persones nouvingudes presenta una punta rellevant el 2005, degut al procés extraordinari de regularització d’immigrants. 148 Població, qualitat de vida i benestar social 2004 2005 2006 2007 2008 Persones ateses als CSS 39.456 41.793 42.444 44.943 50.658 Persones grans fràgils i en situació de dependència CSS 19.966 21.149 20.735 22.955 24.894 Atenció domiciliària 5.473 6.103 7.234 8.204 11.640 -eleassistència 4.373 6.985 16.438 30.024 38.525 Persones alta vulnerabilitat Centres d’acollida 1.712 2.275 3.175 3.852 4.307 Habitatges d’inclusió ----- 84 154 158 178 Persones nouvingudes Serveis d’acollida 20.739 26.520 21.036 19.205 21.103 Serveis d’interculturalitat 615 932 1.200 1.491 2.405 Infància en risc CSS 4.569 6.237 5.337 5.326 6.090 EAIA 3.087 2.923 3.069 2.890 3.207 Persones amb discapacitat 12.744 14.153 20.849 21.352 22.363 Elements de balanç per àmbits d’inclusió El Pla municipal per a la inclusió social, d’acord amb la concepció pluridimensional dels processos d’exclusió i inclusió, proposa una distribució concreta d’àmbits on operen factors d’exclusió i on, en conseqüència, caldria activar polítiques i accions per a la inclusió social. Principals àmbits on es poden donar dinàmiques d’exclusió Principals factors que operen en cada àmbit Econòmic Pobresa relativa Laboral Atur Precarietat Residencial Habitatge inaccessible Sense sostre Formatiu Analfabetisme Nivell formatiu insuficient Sociosanitari Vellesa fràgil Discapacitat Malalties risc social Migratori No accés a la ciutadania social o política Relacional Entorns afectius febles o degradats Inclusió social en l’àmbit economicolaboral Prestacions assistencials i ajuts econòmics de serveis socials La pobresa és la dimensió econòmica de l’exclusió. La Unió Europea considera una situació de pobresa relativa aquella que implica uns ingressos per sota del llindar del 60% de la renda mitjana de la comunitat de 149 Memòria socioeconòmica de Barcelona 2008 referència. Així definida, la pobresa relativa és una mesura més vinculada a la desigualtat econòmica que a la privació absoluta i, a més, de caràcter contextual. Aquesta manca de renda, que no permet accedir a un nivell de vida mínimament adequat al marc social on es produeix, esdevé clarament un risc d’exclusió. Més enllà de les polítiques estructurals –l’ocupació, l’habitatge social i les xarxes de salut, educació i atenció a la dependència–, els instruments d’acció contra la pobresa passen pels sistemes públics de prestacions econòmiques contributives i d’assistència social. Aquests instruments es troben en mans de l’Administració central i de la Generalitat. En conseqüència, els processos d’inclusió en l’àmbit econòmic dependran dels nivells de cobertura i de les quantitats de les prestacions públiques estatals i autonòmiques. Tanmateix, l’àmbit municipal disposa d’un instrument de menor rellevància, però gens menyspreable: els ajuts de serveis socials, orientats a cobrir necessitats bàsiques puntuals per mitjà d’una prestació econòmica. A aquest esquema de prestacions, a Barcelona cal afegir-hi un important programa de beques per als menjadors escolars que aquest any 2009 quedarà del tot universalitzat. El quadre següent mostra la dinàmica evolutiva a Barcelona de: 1) les principals prestacions assistencials (pensions no contributives i rendes mínimes d’inserció); i 2) els ajuts econòmics de serveis socials. En aquest cas es veu l’important esforç de creixement que ha realitzat l’Ajuntament: un increment del 61,7% de 2005 a 2008. 2005 2006 2007 2008 Perceptors de PNC i RMI 23.281 22.164 21.775 ------- Despesa en ajuts econòmics de serveis socials 4.273.407 4.984.389 6.080.471 6.913.694 Programes i serveis d’inclusió laboral El Pla municipal per a la inclusió social fixa com a objectiu operatiu desenvolupar el programa d’inserció laboral de persones en risc d’exclusió com a recurs bàsic d’autonomia en els itineraris personals d’inclusió social. En el terreny de les accions, el pla estableix el compromís d’enfortir els dispositius d’inserció laboral de persones vulnerables, fins a assolir, el 2010, un mínim de 5.000 nous contractes. L’any 2008, s’ha assolit la xifra de 2.392 persones en risc d’exclusió inserides amb contracte en el marc dels cinc principals dispositius municipals d’inclusió laboral: 1) el programa conveniat entre Acció Social i Barcelona Activa per a persones usuàries dels serveis socials, amb 538 participants i 111 contractes; 2) el servei d’inserció laboral de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, amb 260 contractes signats i 573 participants; 3) 150 Població, qualitat de vida i benestar social els serveis d’inserció laboral de persones nouvingudes a través del SAIER, amb 282 nous contractes i 877 persones ateses ; 4) el Pla jove formació- ocupació, que ha atès a 2.257 persones i generat 752 contractes; i 5) els programes ocupacionals de Barcelona Activa amb 987 persones inserides d’entre les 5.195 persones ateses. Un total de 9.440 persones vulnerables es troben avui incorporades en itineraris d’inserció. Les 2.392 persones vulnerables que han completat el seu procés d’inclusió laboral el 2008 representen un enfortiment de l’estratègia molt rellevant respecte del 2005, any d’aprovació del Pla d’inclusió, quan les persones inserides van ser 1.300. Inclusió social en l’àmbit d’habitatge i cobertura de necessitat bàsiques En aquest àmbit de desplegament del Pla d’inclusió social cal distingir entre: Les estratègies d’accés i suport a l’habitatge de persones vulnerables. L’atenció a persones sense sostre a la xarxa de centres d’acollida. Els dispositius de cobertura de necessitats bàsiques. Accés i suport a l’habitatge L’accés i el suport a l’habitatge de persones i famílies socialment vulnerables, com a recurs bàsic d’autonomia i factor d’inclusió, és un dels eixos vertebradors del Pla. S’han desplegat, en conseqüència, un conjunt de serveis i programes. En concret: Pel que fa als serveis socials d’atenció primària, cal destacar tres instruments d’acció: a) les prestacions econòmiques vinculades a l’habitatge (ajuts puntuals al lloguer, ajuts preventius per risc de desnonament). L’any 2008 han representat més del 50% del total de les prestacions econòmiques de serveis socials; b) el programa d’arranjaments vinculat a l’atenció domiciliària, que ha crescut el 20,2% l’últim any; i c) les consultes de caràcter jurídic relatives a l’habitatge, a través del col·lectiu d’advocats que treballen als centres de serveis socials, amb 2.841 unitats d’atenció el 2008 (el 7,4% més que al 2005). El servei de suport per a l’accés a l’habitatge és un dispositiu conjunt d’Acció Social i del Patronat Municipal de l’Habitatge orientat a la mobilització de pisos buits en règim de lloguer i vinculats a les necessitats de persones i famílies ateses pels serveis socials de l’Ajuntament. La propietat rep compensacions i garanties a canvi d’un lloguer assequible; les persones i famílies que hi accedeixen continuen durant un temps vinculades a un pla de treball amb els serveis socials. 151 Memòria socioeconòmica de Barcelona 2008 Al llarg del període 2005-07, s’han formalitzat 420 contractes que han cobert 1.469 persones (3.719 persones des de l’inici del servei). L’Ajuntament ha posat en marxa el programa d’habitatges d’inclusió amb suport socioeducatiu adreçat a consolidar processos d’autonomia i pautes de vida quotidiana normalitzades, en persones i famílies prèviament ateses a la xarxa de centres d’acollida i, per tant, amb trajectòries d’exclusió residencial intensa. El programa ha crescut de les 39 places de 2005 a les 120 places disponibles a finals de 2008, amb el compromís d’assolir 200 places el 2011. Finalment, el programa d’habitatges socials per a l’emancipació de la gent jove el 2008 ja té 1.960 habitatges; i el programa d’habitatges amb serveis i tutelats per a persones grans, amb 906 habitatges. Inclusió social residencial. Síntesi 2008 Servei de suport per a l’accés a l’habitatge: 3.719 persones Habitatges municipals d’inclusió 178 persones Habitatges per a joves 2.940 persones Habitatges amb serveis per a gent gran 968 persones Total 7.805 persones Un total de 7.805 persones estan ateses a finals de 2008 en alguna de les quatre tipologies d’inclusió residencial. Tanmateix, aquestes polítiques s’han de contextualitzar dins l’esforç global de Barcelona en política pública d’habitatge. La millor estratègia contra l’exclusió residencial passa per una política potent d’habitatge protegit i de lloguers assequibles. En aquest sentit, el nou Pla d’habitatge de Barcelona 2009-2016 aporta tot un conjunt d’instruments i programes innovadors que impliquen un gir global de la política d’habitatge cap a la inclusió residencial. Atenció a persones sense sostre i cobertura de necessitats bàsiques El Pla municipal per a la inclusió social fixa com a compromís el disseny d’un model mixt d’equipaments d’inclusió per a persones sense sostre conformat per una xarxa diversificada, territorialment equilibrada i compartida, de centres municipals i concertats. El Programa Municipal d’Atenció a Persones Sense Sostre concreta el disseny de la xarxa sobre la base de la tipologia següent: Equips professionals de medi obert, primera acollida i tractament Centres de dia Centres d’acolliment nocturn Equipaments integrals Serveis de cobertura de necessitats bàsiques (alimentació i higiene personal) 152 Població, qualitat de vida i benestar social El conjunt d’aquesta xarxa, reforçada amb el programa d’habitatges d’inclusió, està al servei de la construcció d’itineraris d’inclusió social amb les persones sense sostre, amb l’objectiu que puguin recuperar un projecte vital autònom i els elements necessaris de vinculació social. El quadre següent mostra l’oferta de places en tota la tipologia de centres d’acollida i centres de dia, orientada a població altament vulnerable, que conforma actualment el sistema municipal. Tipus de servei Equipament Places Acolliment nocturn Centre de dia Zona Franca 120 70 Acollida Nou Barris 90 30 Sant Gervasi 60 ---- Meridiana 50 50 Atencions bàsiques Poble Sec 30 Horta 30 40 Can Planas 50 50 St. Joan de Déu 50 ---- Inserció Sta. Lluïsa Marillac 34 45 Llar Pere Barnés 20 ---- Hotels i pensions 120 ---- Habitatges d’Inclusió Nord, sud i oest 114 ---- 738 315 Total 1.053 places Evolució de l’oferta de serveis L’any 2005, quan s’aprovà el Pla d’inclusió social, la ciutat disposava de 1.356 places d’atenció a persones d’alta vulnerabilitat social. Actualment el Programa presenta una oferta global de 2.109, un increment del 56%. 2004 2005 2006 2007 2008 Centres d’acolliment 309 476 656 708 738 Habitatges d’inclusió ------ 39 72 72 114 Centres de dia 50 50 170 205 315 Serveis d’alimentació 768 768 771 845 942 Total 1.127 1.356 1.669 1.830 2.109 Evolució dels indicadors d’atenció L’any 2008, 4.485 persones sense llar van ser ateses en el conjunt de centres d’acollida, el 51,6% més que les 2.958 de 2005. Les persones usuàries dels centres de dia s’han multiplicat per tres al llarg del període de vigència del Pla d’inclusió. Mentre que el nombre de persones ateses als serveis d’alimentació ha crescut el 12,8%. 153 Memòria socioeconòmica de Barcelona 2008 Persones ateses 2005 2006 2007 2008 Servei d’inserció social 2.874 3.459 4.158 4.164 Centres d’acolliment 2.275 3.175 3.852 4.307 Habitatges d’inclusió 84 154 158 178 Centres de dia 661 1.024 1.332 2.120 Serveis d’alimentació 11.075 11.640 11.448 12.503 No només és important l’evolució de les persones ateses, sinó també la intensitat dels serveis prestats. En aquet sentit, destaquen dos indicadors vinculats a la cobertura de necessitats bàsiques. L’any 2008, els serveis de menjadors socials han ofert 339.573 serveis, el 28% més d’àpats que el 2007 (l’Ajuntament ofereix 942 àpats diaris als menjadors socials); i els serveis d’higiene, el 22% més d’usos, passant de 17.543 a 21.418 serveis. Inclusió social en l’àmbit educatiu La immensa majoria dels aspectes i les polítiques públiques en matèria educativa van molt més enllà del camp d’acció del Pla d’inclusió. El fet que l’educació hagi esdevingut un servei públic de caràcter universal proporciona un context favorable a la inclusió social en la seva dimensió formativa. La qualitat de les escoles i la seva capacitat de vincular-se a objectius educatius socialment definits i a xarxes educatives al territori esdevé un dels eixos vertebradors del projecte global de ciutat cohesionada i convivencial. El Pla municipal per a la inclusió social posa l’èmfasi en aquelles qüestions que se situen a cavall entre, d’una banda, els serveis i projectes educatius i, de l’altra, la realitat de la població socialment vulnerable o bé les dinàmiques en clau comunitària. Fixa també, com a objectiu instrumental, el desplegament de protocols de coordinació i mètodes de treball en xarxa entre els equips socials i educatius que operen al territori. El quadre mostra l’evolució d’un conjunt d’indicadors que reflecteixen l’evolució d’aquesta dimensió de la formació estretament vinculada a la inclusió social, sobre la base de quatre blocs temàtics: Educació i necessitats socials, on es posa de manifest, en primer lloc, el creixement de la cobertura pel que fa als dispositius d’educació especial, garantia social i formació d’adults, amb 1.682 persones incorporades el 2008 (43% més que el 2005); i, en segon lloc, l’enfortiment del programa de beques menjador, amb 11.864 ajuts el 2008-09, fet que implica assolir la cobertura total de la demanda i arribar als 7.021.115 euros (77,2% més que el 2005). Educació i petita infància, on es posa de relleu l’obertura de 7 escoles bressol municipals entre 2005 i 2008, amb un increment de places del 14,9%, fins a assolir una cobertura de 3.797 infants. 154 Població, qualitat de vida i benestar social Educació i transició al món del treball, on s’evidencien una tendència a l’increment de l’alumnat de formació professional, l’11,5% al llarg dels últims 5 anys i, més rellevant encara, unes pautes d’inserció laboral remarcables: el 62,35% aconsegueix feina abans de 6 mesos després d’haver finalitzat la formació i, d’aquests, el 50% ho fa amb contracte indefinit. Educació i entorn, amb 58 projectes en marxa i 310 entitats vinculades, cosa que el converteix en una dimensió rellevant de l’enfortiment del capital social de la ciutat i, per tant, de les dinàmiques d’inclusió relacional. 2005-06 2006-07 2007-08 Educació i necessitats socials Alumnat en règim d’inclusió 1.176 1.462 1.682 Evolució de les beques menjador 6.405 7.868 11.864 Cobertura de les beques menjador 65% 75% 100% Despesa en beques menjador 3.962.078 4.635.640 7.021.115 Educació i petita infància Escoles bressol municipals 52 57 59 Places en escoles bressol municipals 3.304 3.688 3.797 Educació i transició al treball Alumnat matriculat a FP 22.500 23.900 24.354 Educació i entorn (projecte educatiu ciutat) Nombre de projectes 56 56 58 Entitats vinculades 231 232 310 Inclusió en l’àmbit sociosanitari La situació de dependència d’arrel sociosanitària es configura com un factor important de risc d’exclusió intensificat per les dinàmiques de canvi social afeblidores del rol cuidador prèviament exercit per les dones en la família tradicional, i pel fet que no es disposi encara d’un marc de serveis socials universals del tot desplegat. Aquesta vulnerabilitat s’expressa principalment en 3 col·lectius: Les persones grans fràgils i en situació de dependència La prevenció de riscos d’exclusió i el suport al benestar material i emocional de les persones grans fràgils es tradueix, en el marc del Pla d’inclusió, en dues grans apostes de política pública: L’aposta per l’atenció domiciliària i el suport als entorns cuidadors El suport a les persones grans –i als seus cuidador(e)s– en la realització de les activitats de la vida diària per tal que mantinguin o millorin la seva qualitat de vida sense abandonar el seu entorn afectiu habitual (domicili, família, barri) és una de les principals apostes estratègiques del Pla d’inclusió, en tant que defineix un model d’atenció que situa la promoció 155 Memòria socioeconòmica de Barcelona 2008 de l’autonomia, la proximitat i el benestar emocional al bell mig dels seus principis rectors. La traducció d’aquesta aposta en xifres assenyala una dinàmica clarament expansiva: al llarg del període de vigència del PMIS, la cobertura de teleassistència s’ha multiplicat per 6; i la del SAD, per 2. Els programes de respir han crescut el 45%. I el 82% dels programes individuals d’atenció, signats en el desplegament de la dependència al llarg del 2008, contemplen recursos d’atenció social a domicili. L’aposta pel programa d’ habitatges amb serveis per a la gent gran Els habitatges amb serveis i tutelats van adreçats a persones grans autònomes, amb entorns cuidadors febles i amb necessitat d’algun tipus de suport social en la seva vida quotidiana, amb l’objectiu de millorar les condicions d’habitabilitat i de seguretat i benestar material i emocional. Al llarg del 2005, es van posar en marxa 199 habitatges nous, un increment del 68,1%. A finals de 2005, 651 persones estaven acollides al programa en 491 habitatges en 9 promocions diferents. L’any 2006 s’hi incorporen 118 habitatges en 2 promocions. I els anys 2007 i 2008 es posen marxa 184 habitatges en 3 nous equipaments. Avui el programa té 844 habitatges en 15 promocions diferents. 183 més estan en fase de construcció i 368 en projecte. Des de l’any 2006, l’acord entre Acció Social i el Patronat Municipal de l’Habitatge emfasitza la dimensió social del programa: orientació cap a les persones grans de rendes més baixes i increment de recursos de lliure disposició (del 60% al 85% de l’índex de renda de suficiència). Acció Social destina més de 400.000 euros l’any a suport al lloguer de les persones grans en habitatges amb serveis. 2005 2006 2007 2008 Persones grans amb resolució de grau i nivell de dependència ----- ----- 5.298 7.040 Persones grans ateses amb teleassistència 6.635 15.616 28.522 36.598 Persones grans ateses amb SAD 4.882 5.787 6.563 9.312 Persones grans ateses alprograma de respir 379 496 571 551 Persones grans acollides d’urgència 355 400 468 519 Persones grans en habitatges amb serveis 707 734 818 968 Les persones amb discapacitat Les pautes d’intervenció en els col·lectius de persones amb discapacitat des de la perspectiva de la inclusió social segueixen uns paràmetres molt semblants als de les persones grans fràgils: és a dir, atendre la dependència des dels entorns de vida quotidiana, promovent l’autonomia personal i amb serveis de qualitat. Aquest concepte s’expressa en dos grans àmbits: 1) els serveis de suport; 2) les polítiques d’accessibilitat. Pel que fa a les polítiques de suport, l’IMD ha enfortit el seu servei d’orientació, assessorament i tramitació, i l’atenció ha crescut el 61,2% des del 2005; s’ha mantingut una estratègia de potenciació dels serveis d’atenció precoç (458 nens/es atesos l’últim any); i s’ha estès la cobertura de l’atenció domiciliària, que el 2008 arriba a 2.871 persones amb discapacitat. 156 Població, qualitat de vida i benestar social Pel que fa a les polítiques d’accessibilitat, cal destacar el bloc de mobilitat amb més de 1.000 km de carrers adaptats i tota la flota d’autobusos accessible. Al costat d’això, entre 2005 i 2008 el nombre d’usuari(e)s del servei de transport adaptat especial s’ha incrementat el 26,4%; i el nombre de viatges, el 33,8%. El servei integral de suport al bany com a expressió del lleure plenament accessible s’ha consolidat a l’alça, amb 320 persones usuàries i més de 2.000 serveis de bany realitzats. 2005 2006 2007 2008 Persones amb discapacitat ateses al SAP Informació, orientació i tramitació 9.136 16.179 14.979 14.730 Infants amb discapacitat atesos als EIPI Serveis d’atenció precoç 397 471 469 458 Persones amb discapacitat ateses al SAD 1.505 1.784 2.023 2.871 Mobilitat accessible Carrers accessibles (km) 657 819 945 1.010 Busos accessibles 861 1.067 1.086 1.091 (100%) Servei porta a porta Persones usuàries 2.190 2.263 2.455 2.770 Nombre de viatges 189.270 237.462 243.082 253.750 Servei de suport al bany Persones usuàries 234 204 218 320 Serveis prestats 1.395 1.130 1.948 2.153 Més enllà de les polítiques consolidades, l’IMD ha posat en marxa, des de principis de 2007, un programa experimental de vida independent per mitjà del qual 14 persones autogestionen els seus assistents personals, com a alternatives d’autonomia tant als recursos residencials com a la dependència de l’entorn familiar. Les persones amb malalties de risc social Un tercer àmbit de polítiques d’inclusió en el camp sociosanitari ve configurat per l’atenció als col·lectius amb malalties de risc social, fonamentalment persones amb malalties mentals i amb drogodependències. El Pla municipal per a la inclusió social assenyala l’objectiu d’enfortir la coordinació i el treball compartit entre les xarxes social i de salut, per tal de millorar l’atenció a les necessitats d’aquests col·lectius. Pel que fa a l’evolució dels principals indicadors d’activitat, s’observa una tendència a l’estabilitat en l’atenció sociosanitària; un enfortiment dels dispositius de salut mental, amb increments del 44% i del 27% respectivament en places i persones ateses; i un lleuger increment en inicis de tractament per a drogodependències, amb un lleuger descens en programes de manteniment de metadona. 157 Memòria socioeconòmica de Barcelona 2008 Acció Social de l’Ajuntament i el Consorci Sanitari de Barcelona han començat a treballar, el 2006, en un programa intersectorial d’atenció en salut mental a les persones sense llar. El programa s’estructura en quatre estratègies de treball: a) el suport psiquiàtric a la intervenció social en medi obert; b) el suport psiquiàtric als processos de tractament social; c) la presència i intervenció d’equips psiquiàtrics en els centres d’acolliment; d) els protocols d’accés-derivació cap al centre psiquiàtric de referència i de vinculació a la xarxa de salut mental. 2005 2006 2007 Atenció sociosanitària Llits 2.009 2.058 2.078 Persones ateses 7.383 6.545 7.055 Atenció en salut mental Places 205 247 296 Llits 473 490 511 Persones ateses 40.479 46.411 51.627 Drogodependències Inicis de tractament 4.037 4.001 4.050 Programa de manteniment de metadona 9.211 8.812 8.532 Inclusió social en l’àmbit de la immigració El Pla municipal per a la inclusió social assumeix l’objectiu de desenvolupar els programes socials que permetin incorporar la diversitat d’origen i cultural com un valor bàsic de la ciutat inclusiva. A Barcelona, el nombre de persones d’origen immigrant ha crescut de forma important al llarg dels últims anys i avui representa entorn del 18% de la població de la ciutat. És una immigració jove, d’origen divers, assentada territorialment en tots els districtes, amb nivells formatius propers a la mitjana de la ciutat, amb una aportació rellevant a la creació de riquesa, i gràcies a la qual Barcelona torna a guanyar població. A aquest conjunt d’elements positius, cal afegir-hi els grans reptes que implica la nova diversitat. Barcelona opta per un model intercultural, de reconeixement i acomodació positiva de les diferències, construït sobre una doble base: marcs de diàleg i convivència sòlids, a partir de regles bàsiques compartides i respectades; i marcs també sòlids de cohesió social, amb serveis universals, pròxims i de qualitat. Aquesta aposta, Barcelona la fa des de l’acord polític –el Pla de treball d’immigració ha estat avalat pels cinc grups municipals-, la transversalitat i la responsabilitat compartida de tots els àmbits d’actuació municipal. La perspectiva d’inclusió social, segons el que marquen els objectius del Pla municipal, aporta tres elements: a) l’atenció normalitzada de les persones immigrants a la xarxa de serveis de benestar; b) l’enfortiment dels dispositius específics d’acollida; i c) l’ampliació de recursos per tal de donar resposta al nou volum de necessitats sense que ningú quedi exclòs. 158 Població, qualitat de vida i benestar social 2005 2006 2007 2008 Serveis d’acollida (SAIER) Persones ateses 26.520 21.036 19.205 21.103 Unitats d’atenció 63.180 48.255 45.446 49.773 Intervencions de mediació intercultural 932 1.200 1.491 2.405 Serveis lingüístics Nouvinguts inscrits en cursos de català 13.664 17.078 20.038 27.600 Intervencions de traducció telefònica 754 354 340 635 Intervencions de traducció presencial 3.441 2.211 2.923 4.074 Persones ateses al programa de reagrupament familiar 7.535 8.916 9.741 Sol·licituds d’arrelament social 416 868 1.188 1.650 Les xifres recollides apunten en aquesta direcció. El SAIER, component central de les polítiques d’acollida, ha atès el 9,8% més que el 2007. El servei de mediació intercultural ha realitzat a la ratlla de les 2.400 actuacions de mediació interpersonal (el 61,3% més que el 2007). I els serveis d’acolliment lingüístic s’han enfortit per tal de permetre que l’atenció social a qualsevol persona nouvinguda es pugui fer en 34 llengües diferents, xifres que impliquen increments entre el 39,3% i el 86,7% respecte al 2007. Finalment, el programa de reagrupament familiar ha anat creixent de manera sostinguda, el 29,2% entre 2005 i 2007, encara que se’n preveu un cert estancament l’any 2008, probablement a causa dels primers efectes de la situació de crisi econòmica. Les sol·licituds d’arrelament social continuen creixent, l’últim any el 13,9%. Els serveis socials d’atenció primària han completat l’elaboració i aplicació dels protocols d’acollida, i se n’han enfortit tant els equips professionals com el volum de prestacions econòmiques. I, d’altra banda, diferents plans comunitaris de la ciutat han continuat fent de la interculturalitat el seu eix vertebrador (Poble Sec, Casc Antic, Poblenou, Besòs, Roquetes...). Inclusió social en l’àmbit relacional El Pla municipal per a la inclusió social emfasitza en diverses línies de treball la dimensió relacional de la inclusió. La solitud no desitjada, l’afebliment dels vincles afectius, la manca d’inserció en entorns comunitaris, les dificultats d’ús d’espais no accessibles, la desatenció d’infants i adolescents en grups familiars desestructurats o les relacions interpersonals amb elements de violència, són processos o situacions que comporten, tots ells, riscos reals d’exclusió. Enfront de tot això, el Pla d’inclusió estableix el compromís d’articular polítiques i serveis de: 159 Memòria socioeconòmica de Barcelona 2008 2005 2006 2007 2008 Promoció social Infància i adolescència Casals i ludoteques municipals (usos) 94.427 157.183 164.397 Programa d’estiu (lleure socioeducatiu) 34.339 47.197 53.623 54.268 Persones grans Casals de gent gran municipals (inscrits) 41.658 47.645 49.005 Targeta rosa (nombre de targetes) 262.366 261.813 254.079 253.691 Inclusió relacional de persones vulnerables Infància i adolescència Infants atesos pels EAIA 2.923 3.069 2.890 3.207 Infants a la xarxa de centres oberts 643 876 1.031 Joves Barris amb intervenció socioeducativa 22 34 31 40 Grups de joves en els quals s’ha intervingut 68 128 189 215 Joves en activitats vinculades al programa 1.905 2.327 2.429 2.802 Dones Dones ateses per l’EAD 864 917 971 1.035 La promoció social. La primera dimensió de la inclusió relacional és l’articulada pel conjunt de serveis de promoció social de proximitat: a) un conjunt de serveis i programes de caràcter socioeducatiu per a infants i adolescents, i b) un ampli ventall de casals municipals de gent gran que, juntament amb l’oferta de viatges, la targeta rosa o la xarxa d’horts urbans, estan orientats cap a l’objectiu d’un envelliment actiu i saludable, inserit en marcs enriquidors de relacions interpersonals. Pel que fa a infància, una xarxa consolidada de més de 40 casals i ludoteques arribava l’any 2007 a més de 164.000 usos. En gent gran, una xarxa de més de 60 casals en procés de creixement agrupa més de 49.000 persones inscrites, i 253.691 persones grans tenen la targeta rosa (137.495 de les quals en la modalitat gratuïta), que esdevé una eina no només de mobilitat, sinó també de relacions socials i accés a activitats culturals i ciutadanes. La inclusió relacional de persones d’alta vulnerabilitat. El Pla municipal per a la inclusió social estableix l’objectiu de desenvolupar la xarxa de suport a les famílies vulnerables i la infància en risc per tal de facilitar la realització dels seus projectes vitals. Sobre aquesta base, concreta tres accions: a) incorporar serveis socioeducatius familiars en el marc del SAD; b) millorar els dispositius d’atenció a la infància i adolescència en situació de risc; c) enfortir la vinculació dels serveis d’inclusió al Pla operatiu contra la violència vers les dones. El nou model de SAD que entrarà en vigor l’any 2009 incorpora i formalitza una modalitat d’atenció domiciliària de caràcter socioeducatiu, amb voluntat d’anar ampliant el servei a aquelles famílies desestructurades que en tinguin necessitat. 160 Població, qualitat de vida i benestar social Pel que fa als resultats de l’acció municipal a la resta d’àmbits d’inclusió relacional de persones vulnerables el 2008, cal destacar: a) 3.207 infants han estat atesos pels EAIA i 1.031 han participat en la xarxa de centres oberts; b) 2.802 joves de 215 grups en 40 barris de la ciutat s’han vinculat a activitats del programa “A Partir del carrer”; c) 1.035 dones han estat ateses per l’EAD. En total, 8.075 infants, joves o dones, tots ells en grups familiars de risc, han rebut el suport dels diferents dispositius d’inclusió l’any 2008, xifra que implica el 41,8% més de cobertura respecte de les 5.692 persones ateses l’any 2005. La participació i el treball en xarxa per la inclusió social El Pla conté una aposta nítida per la participació ciutadana i el treball en xarxa entre l’Ajuntament i el teixit associatiu, en tant que representen estils i mètodes d’elaboració i implementació de les estratègies d’acció. És a dir, polítiques municipals d’inclusió més participades i amb més elements corresponsabilitat. Tres àmbits de concreció: L’Acord ciutadà per una Barcelona inclusiva El 5 d’abril de 2006 es constitueix l’Acord ciutadà per una Barcelona inclusiva. Al llarg de gairebé 3 anys d’existència, la seva dinàmica ha estat de expansió i consolidació: de 262 entitats a 411; i de 3 xarxes d’acció amb 81 entitats participants a 6 xarxes amb 191 organitzacions. L’aposta municipal per l’Acord ciutadà com a marc del treball en xarxa amb les entitats per la inclusió social queda reflectit en les dades següents. El 2005 l’ajuntament havia signat 41 convenis i concerts d’inclusió i donava suport a 70 entitats per mitjà de subvencions, amb una despesa total de 2.717.560 euros. A finals de 2008, els convenis i concerts signats han passat a 64, les subvencions a 94 i la despesa total a 6.545.672 euros. 2005 2006 2007 2008 2009 05/08 08/09 Convenis d’inclusió social 1.491.906 1.969.097 2.067.551 3.194.957 3.354.704 114% 5% Concerts d’inclusió social 1.225.654 1.262.426 1.300.300 2.149.878 2.826.834 75% 31% Total 2.717.560 3.231.523 3.367.851 5.344.835 6.181.538 96% 16% Base 100 100 118,9 123,9 196,6 227,4 Entitats amb concert, conveni o subvenció d’acció social Total entitats Total despesa municipal 2005 111 2.989.245 2008 163 6.545.672 2005/08 46,8% 118,9% 161 Memòria socioeconòmica de Barcelona 2008 L’acció comunitària: barris participatius per a la inclusió social El treball compartit entre el teixit associatiu i els serveis públics de proximitat en l’àmbit del barri i les iniciatives ciutadanes d’intercanvi i solidaritat amb suport municipal configuren l’aportació de les polítiques d’inclusió a l’objectiu global d’una ciutat socialment vertebrada, amb una xarxa potent de capital social i ciutadania activa. L’acció comunitària s’estructura en quatre grans tipus d’iniciatives: L’acció comunitària Els plans de desenvolupament comunitari (PDC) Els projectes comunitaris dels centres de serveis socials Els programes comunitaris d’intercanvi: bancs del temps i altres modalitats Els programes comunitaris de solidaritat: voluntariat social i bon veïnatge L’any 2008, l’Ajuntament dóna suport a 55 plans i projectes comunitaris i a 39 programes d’intercanvi i solidaritat, en els quals estan implicades al voltant de 400 entitats. Al període 2005-2008 s’han incorporat al marc municipal per l’acció comunitària 11 plans i 23 programes d’intercanvi i solidaritat. Plans i projectes comunitaris Programes comunitaris d’intercanvi i solidaritat Plans 18 plans 148 progr. Bancs del Temps i xarxes d’intercanvi 14 iniciatives Projectes de serveis socials 37 proj. 207 activ. Programes de voluntariat social i bon veïnatge 25 programes 55 plans i projectes comunitaris 39 programes intercanvi i solidaritat Aquest conjunt d’iniciatives està distribuït per tots els districtes de la ciutat, seguint la següent pauta de presència territorial: Plans i projectes Programes d’intercanvi Total acció comunitaris i solidaritat comunitària Ciutat Vella 2 7 9 Eixample 5 3 8 Sants-Montjuïc 3 3 6 Les Corts 2 2 4 Sarrià-Sant Gervasi 3 1 4 Gràcia 7 5 12 Horta-Guinardó 8 3 11 Nou Barris 16 5 21 Sant Andreu 4 2 6 Sant Martí 5 5 10 162 Població, qualitat de vida i benestar social Els plans de desenvolupament comunitari L’any 2005, l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat acorden situar els plans de desenvolupament comunitari en un marc de cooperació interinstitucional. En aquest sentit, l’Ajuntament elabora el Marc municipal per a l’acció comunitària, com a concreció a Barcelona del document Catalunya: civisme i convivència. Ambdues institucions acorden el nombre de plans als quals donar suport, la distribució territorial d’aquests i l’assignació de recursos econòmics. Ajuntament i Generalitat assumeixen el cofinançament dels plans al 50%. Districte Plans de desenvolupament comunitari Ciutat Vella Pla integral del Casc Antic (PICA) Horta-Guinardó Pla comunitari del Carmel “Carmel Amunt” PDC de continuïtat Nou Barris Pla comunitari de Roquetes Previs a l’aprovació Nou Barris Pla comunitari de Trinitat Nova del Marc Municipal Nou Barris Pla comunitari de Verdum Nou Barris Pla comunitari de Torre Baró Sant Andreu Pla comunitari de Baró de Viver Ciutat Vella Pla integral de Gent Gran de la Barceloneta Sants-Montjuïc Pla comunitari del Poble Sec PDC posats en marxa al llarg de 2005 Gràcia Pla comunitari del Barri de La Salut Sant Martí Pla comunitari del Besòs “Fem Besòs, fem Ciutat” Les Corts Pla comunitari de Les Corts PDC posats en marxa al llarg de 2006-2007 Nou Barris Pla comunitari de Ciutat Meridiana Sant Martí Pla comunitari de Poblenou “Apropem-nos” PDC posats en marxa Sarrià-St Gervasi Pla comunitari de Sarrià al llarg de 2007-2008 Eixample Pla comunitari de Sagrada Família PDC posats en marxa Sant Andreu Pla comunitari de Navas al llarg de 2008-2009 Gràcia Pla comunitari del Camp d’en Grassot “Radars” Els consells de participació social Els consells de participació social (Benestar, Gent Gran, Poble Gitano, i Gais, Lesbianes i Transsexuals), així com l’Associació Barcelona per l’Acció Social (ABAS), han estat també espais de referència per al desplegament participatiu del Pla d’inclusió. Consells de participació social Entitats Consell Municipal de Benestar Social 259 Consell Assessor de la Gent Gran 35 Consell Municipal del Poble Gitano 16 Consell Municipal de Gais, Lesbianes i Dones i Homes Transsexuals 50 Associació Barcelona per l’Acció Social 69 163 Memòria socioeconòmica de Barcelona 2008 El període 2005-2007 ha implicat l’expansió tant de les entitats com de les persones participants en els consells: 780 entitats (un creixement del 87,9%) i 13.766 persones, gairebé el triple que el 2005. El pressupost que l’Àrea d’acció social i ciutadania ha assignat el 2008 al funcionament dels consells s’eleva a 986.515,09 euros. 2005 2006 2007 Entitats vinculades 415 616 780 Persones participants 5.167 5.325 13.766 164