1 Crèdits 3 Presentació, Comissió Executiva del CESB 4 Introducció, Joan B. Casas, degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya 5 Capítol 1. Situació econòmica l’any 2009 1.1 Marc econòmic internacional 9 1.2 Situació econòmica a Espanya l’any 2009 13 1.3 L’economia catalana l’any 2009 21 1.4 L’economia de la ciutat el 2009 26 1.5 Clima empresarial a la província de Barcelona. Cambra de Comerç de Barcelona 31 Capítol 2. Mercat laboral 2009 2.1 Població activa i inactiva. Dades EPA 35 2.2 Població ocupada i afiliació a la Seguretat Social 38 2.3 Contractació 44 2.4 Població aturada 50 2.5 Mercat laboral: comparació amb altres àmbits 56 2.6 Prestacions per desocupació 68 2.7 Expedients de regulació d’ocupació 70 2.8 Salut laboral 73 Anex Capítol II (Tables) 75 Capítol 3. Polítiques actives 3.1 Ajuntament de Barcelona 93 3.2 Agents econòmics i socials 104 3.3 Generalitat de Catalunya 111 3.4 Xarxa de Parcs Científics i Tecnològics de Catalunya (XPCAT) 125 3.5 Mediació laboral, negociació col·lectiva i intermediació laboral a Catalunya 129 Capítol 4. Qualitat de vida 4.1 Població 136 4.2 Qualitat de vida 138 4.3 Habitatge 143 4.4 Salut pública a Barcelona 149 4.5 Polítiques de Benestar Social a Barcelona 150 Capítol 5. Perspectives Propostes davant la crisi L’Acord Estratègic, el full de ruta per sortir reforçats de la crisi. Antoni Castells 156 Propostes de l’Ajuntament de Barcelona per sortir de la crisi. Jordi W. Carnes 159 Solucions davant la crisi econòmica: l’opinió dels agents socials Joan Carles Gallego Herrera, Secretari general de CCOO de Catalunya 162 Joan Rosell Lastortras, President de Foment del Treball Nacional 165 Josep M. Àlvarez i Suàrez, Secretari general d’UGT de Catalunya 166 Les sortides a la crisi: diferents perspectives El sistema de formació professional reglada de Catalunya, avaluat. Jorge Calero 169 Impacte de la crisi sobre la salut pública. Lucía Artazcoz i Imma Cortès 172 Per què parlem d’innovació quan volem dir competitivitat? Xavier Testar, 174 Capítol 6. Prospectives Sobre l’activitat econòmica 178 Sobre el mercat de treball 178 Sobre les polítiques actives d’ocupació 179 Sobre la qualitat de vida 181 2 La Memòria Socioeconòmica de Barcelona 2009 ha estat aprovada pel Ple del Consell Econòmic i Social de Barcelona de 5 de juny de 2010 President (en funcions) Vicenç Tarrats, Comissions Obreres del Barcelonès Vicepresident/es Àngel Crespo, Comissions Obreres del Barcelonès Jordi W. Carnes, Ajuntament de Barcelona Juan José Casado, Unió General de Treballadors de Catalunya Agustí Bonavia, Foment del Treball Nacional Secretari general José A. Fernández El grup de treball ha estat format per Agustí Bonavia Vicenç Tarrats José Antonio Alcaide José Miguel Beneroso Francesc Gisbert Imma Miret Dolors Cotrina José A. Fernández Pascual Bayarri Amb la supervisió i col·laboració extraordinària del degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Joan B. Casas Recollida de dades i redacció dels capítols I, III i IV Gabinet Tècnic de Programació i Barcelona Economia, Ajuntament de Barcelona Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona Consell Municipal de Benestar Social de Barcelona, Ajuntament de Barcelona Col·laboració que ha estat possible gràcies als convenis de col·laboració que el CESB té amb les tres entitats I amb la participació de: Gabinets tècnics i departaments de formació de CC.OO., UGT i FTN; Barcelona Activa, Fundació Barcelona Formació Professional i Consell Municipal de Persones amb Discapacitat de Barcelona, de l’Ajuntament de Barcelona; Agència de Salut Pública de Barcelona; CIDEM, Servei d’Autoempresa i Servei d’Ocupació (SOC) de la Generalitat; Xarxa de Parcs Científics i Tecnològics de Catalunya (XPCAT); i Delegació provincial de l’INEM Amb la col·laboració de la Secretaria Tècnica del CESB Col·laboracions especials per al capítol 5 Antoni Castells, Conseller d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya Jordi W. Carnes, Tinent d’alcalde d’Hisenda i Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Barcelona Joan Carles Gallego, Secretari general de CCOO de Catalunya Joan Rosell, President de Foment del Treball Nacional Josep M. Àlvarez, Secretari general d’UGT de Catalunya Jorge Calero, President del Consell Superior d’Avaluació de l’Educació a Catalunya Lucía Artazcoz i Imma Cortès, Agència de Salut Pública de Barcelona Xavier Testar, Director del Programa “Barcelona, Recerca i Innovació”. Promoció Econòmica, Ajuntament de Barcelona Direcció editorial i coordinació: José A. Fernández Disseny i maquetació: sSB 3 Presentació Comissió Executiva del CESB La Memòria Socioeconòmica de Barcelona 2009 que presentem és producte de l’esforç col·lectiu de les institucions i de les persones que formen el CESB, però fonamentalment és reflex de l’esperit de millora permanent que Rosa Virós, presidenta del CESB 2005-2010, va imprimir als treballs desenvolupats durant el temps que va ser amb nosaltres. La mirada sàvia i serena de Rosa Virós animava a la millora constant, a la recerca de coneixement, a compartir anhels i a sumar esforços per contribuir a allò a què ella sempre apel·lava: la governança de Barcelona. Rosa Virós ens va deixar definitivament al mes de maig passat, però la seva absència no és un buit, sinó afany de superació i estímul per continuar treballant sense estridències, exigents amb nosaltres mateixos, al servei de les persones de la nostra ciutat, escoltant i aprenent dels qui més en saben, tal com ella ens va ensenyar. Dona lleial als seus compromisos, sempre ens va transmetre enteresa i optimisme. Fa cinc anys, quan va deixar la Universitat, li vam proposar que presidís el CESB i, tot i que no vam ser els únics a reclamar la seva atenció, sempre ens va transmetre la ferma voluntat de ser fidel a la paraula donada al Consell Econòmic i Social de Barcelona. És impossible definir la petjada del seu benfer. Aquesta és una qüestió inabastable que transcendeix els actes i les paraules perquè, abans de tot, era una persona que anteposava el bé comú a qualsevol altra consideració. Dona de profundes conviccions humanístiques, va fer prevaler el valor de l’esforç compartit, del treball en equip i del diàleg davant les actituds individualistes. Optimista fins al darrer dia, se’n va anar silenciosament, com si tingués por de molestar. Aquesta memòria recull els seus darrers suggeriments. D’una banda, desdoblem el capítol de Mercat de treball i ampliem els àmbits d’anàlisi de les dades d’atur, ocupació, expedients de regulació d’ocupació i salut laboral, mentre que les polítiques actives d’ocupació i de creació d’empreses són presentades en un capítol propi. D’altra banda, el capítol de Perspectives deixa de ser un compendi d’articles i opinions diverses i s’articula al voltant d’un tema comú que li dóna continuïtat per, d’aquesta manera, presentar enfocaments diferents d’una mateixa realitat. Breu ressenya biogràfica de la Sra. Rosa Virós i Galtier M. Rosa Virós Galtier, nascuda a Barcelona, l’any 1935, ex-rectora de la Universitat Pompeu Fabra, ha estat catedràtica de Ciència Política i de l’Administració de la Universitat Pompeu Fabra fins la seva jubilació i posteriorment Presidenta del Consell Econòmic i Social de Barcelona. Es va doctorar en Dret per la Universitat de Barcelona l’any 1975 amb una tesis sobre el comportament electoral a Catalunya, concretament en els municipis de Girona, durant la segona República. Ha sigut professora de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat de Barcelona en el període 1970-1990. Al 1991 es va incorporar a la UPF com a directora dels recentment creats estudis de Gestió i Administració Pública. Durant els últims 10 anys, ha sigut membre de la Comissió Gestora de la Universitat; degana dels Estudis de Ciències Polítiques i Gestió Pública; directora del Departament de Ciències Polítiques i Socials; membre del Consell Social; vicerectora de Desenvolupament Estatutari; vicerectora de Comunitat Universitària i Relacions Institucionals, Secretària general i Rectora de la Universitat Pompeu Fabra fins l’any 2005, la primera dona rectora. Com investigadora es va especialitzar en l’estudi del comportament electoral, la cultura política y la metodologia de les ciències socials aplicades a l’anàlisi polític. Des de finals de 2005 fins el maig del 2010, mes de la seva mort, va ser Presidenta del Consell Econòmic i Social de Barcelona, òrgan de participació dels principals agents econòmics i socials de la ciutat. Va compaginar la Presidència del CESB amb les següents responsabilitats: Membre del Jurat al 2007 del Premio Nacional de Sociología y Ciencia Política organitzat pel Centro de Investigaciones Sociológicas. Membre de la Junta de Govern de la Biblioteca Nacional. Presidència del 5è. Congrés del Consell de la Gent Gran de Catalunya. Vocal del Centre d’Estudis d’Opinió. Membre del Consello Rector de l’Escola Galega de Administración Pública. Vocal de la Comisión Mixta de Traspasos Estado-Generalitat de Catalunya. 4 Introducció Joan B. Casas. Degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya L’any 2009 ha estat, fins ara, l’exercici més crític de l’actual fase de recessió econòmica que viu el món i, sobretot, els països més desenvolupats. El 2009, les constants vitals de les economies van mostrar davallades significatives i molt preocupants, sobretot durant el primer semestre, amb indicadors greus en diversos àmbits que a molts ens recorden els pitjors registres de la Gran Depressió del final dels anys trenta del segle XX, que va tenir com a trets més característics, entre d’altres, el fet que la van patir la globalitat de països i la generalitat de sectors. Tanmateix, els països més afectats van ser els de l’Europa més meridional i els sectors més perjudicats els de la construcció, les finances i l’automoció. El 2009, l’economia mundial va patir una contracció històrica d’un 0,6% en el conjunt de l’exercici, substancialment per sota de la pujada del 3% del 2008 i del voltant del 5% de mitjana dels quatre anys anteriors. Igual que en l’exercici anterior, l’evolució va estar liderada pels països emergents. Mentrestant, els països més desenvolupats, sobretot els comunitaris, van ser els més castigats per la difícil conjuntura econòmica, seguint el patró del 2008. Així, globalment, els països més desenvolupats van patir un descens d’un 3,2% (0,5% el 2008), cosa que contrasta amb el creixement d’un 2,1% dels emergents (6,1% el 2008). La recessió es va concentrar en la primera meitat, atès que després de l’estiu, i especialment, en el darrer trimestre, les dades van mostrar una millora de l’activitat força generalitzada, tot i que dins de la franja negativa i amb molts dubtes. Els Estat Units van experimentar, en el conjunt del 2009, una davallada del seu PIB d’un 2,4%, en contrast amb l’ascens d’un 0,4% de l’any anterior, fet que evidencia una moderació en la marxa negativa en el tercer i, sobretot, el quart trimestres de l’exercici. Val a dir, per exemple, que l’economia nord-americana va iniciar el 2009 amb retrocessos de més d’un 3% i el va acabar amb un increment d’un 0,1%. Per la seva banda, l’economia de la Unió Europea va registrar una contracció sense precedents, superior a un 4%, mentre que la de la zona euro va caure exactament un 4%. Cal destacar que, malgrat el millor registre assolit al darrer trimestre, l’evolució de l’activitat comunitària es va mantenir durant tot l’any en taxes negatives, amb un perfil conjuntural molt més preocupant que el d’altres regions del món. El procés de recuperació mostrat pels països europeus va ser –i continua sent–, doncs, molt més lent i fràgil que el dels Estats Units a causa del poc dinamisme del consum privat i de la inversió, arrossegat per la manca de confiança dels agents econòmics i pel difícil panorama general d’una àrea que reflecteix la seva diversitat en uns moments com els actuals (atur, endeutament, capacitat productiva excedent, finances públiques...). El panorama més preocupant va correspondre als països del sud del continent, amb Grècia al capdavant. Amb un perfil similar a l’europeu es va trobar el 2009 el Japó, que va patir un retrocés del seu PIB d’un 5,2% que va intensificar el descens de l’exercici passat (1,2%). Finalment, les economies emergents van consolidar encara més el seu potencial econòmic gràcies a uns registres positius en un context de recessió i a una gran capacitat per sortir més ràpidament de la crisi. De fet, aquests van ocupar l’espai deixat pels països desenvolupats. La Xina, l’Índia i el Brasil van representar una cinquena part del PIB mundial en termes de paritat de poder adquisitiu, percentatge similar al dels Estats Units i de la Unió Europea. Va destacar la Xina, que el 2009 va experimentar un augment d’un 9,6% de la seva economia, per sota del 13,0% del 2009. El comerç internacional es va veure clarament afectat per la crisi econòmica i va assolir retrocessos superiors als previstos. Concretament, la contracció va ser d’un 12,2% en termes reals i d’un 23% en valor, els descensos més importants des de la Segona Guerra Mundial. No obstant això, un aspecte positiu segons l’Organització Mundial de Comerç va ser l’absència d’increments importants en els obstacles al comerç com a possible resposta a la difícil conjuntura. Cal ressenyar que les exportacions i les importacions de tots els països van caure de manera generalitzada i que el continent asiàtic és el que va registrar uns dades menys negatives. Les manufactures més afectades pel retrocés del comerç van ser el ferro i l’acer, la maquinària industrial i l’automòbil. El context de crisi econòmica mundial de 2009, amb feblesa de la demanda i del mercat laboral, va permetre continuar contenint les tensions inflacionistes d’anys anteriors, tot i que l’evolució dels preus del petroli va condicionar la marxa d’aquestes al final de l’exercici. Així, per exemple, en el conjunt de l’OCDE l’índex de preus al consum va registrar una pujada d’un 0,5% (3,7% el 2008), impulsat pels preus del petroli a partir de l’octubre, després de palesar percentatges interanuals negatius en els mesos centrals de l’any. Per la seva banda, la Unió Europea es va caracteritzar per una alça dels preus al consum d’un 1,0% (3,7% el 2008). Els preus internacionals de primeres matèries van experimentar un descens significatiu durant el 2009 amb relació al 2008, si bé l’evolució al llarg de l’any es va caracteritzar per una progressió ascendent en paral·lel a la moderació de la recessió econòmica, que va portar a ascensos generalitzats en el darrer trimestre. L’índex The Economist de preus va mostrar un retrocés en el global de l’exercici d’un 20,0% en 5 dòlars (d’un 15,2% en euros), amb davallades en els tres primers trimestres i una pujada notable en l’últim. Aquest s’explica, sobretot, per la davallada dels preus dels productes industrials (d’un 27,1%), entre les quals va destacar la relativa als metalls. D’altra banda, el 2009 el preu del petroli en la varietat brent del Mar del Nord va caure un 36,7%, mentre que l’any passat va presentar un increment del 34,1%. En aquest cas, la cotització va patir caigudes d’un 40- 50% durant bona part de l’exercici, per invertir la tendència i créixer un 35,7% en els darrers tres mesos. De fet, va iniciar el 2009 amb un preu mitjà de 44,5 dòlars per barril en el període gener-març, per tancar-lo amb una cotització de 74,5 dòlars al mes de desembre, com a conseqüència de les expectatives de millora econòmica, els retalls d’oferta adoptats per l’OPEP i l’evolució del dòlar en els mercats de divises. L’any 2009, els governs i les autoritats dels països desenvolupats van continuar aplicant polítiques econòmiques de caràcter expansiu amb l’objectiu d’impulsar la demanda interna i estimular l’economia, així com mesures encaminades a facilitar la liquiditat del sistema bancari. Per exemple, es pot apuntar que la política monetària es va continuar relaxant. Així, el Banc Central Europeu va reduir el tipus d’interès oficial des del 2,00% del mes de gener fins a l’1,00% del mes de desembre, mentre que l’euríbor a tres mesos va baixar un 2,09% fins a un 0,70%. Els resultats de totes aquestes actuacions van ser limitats, si es considera que només van permetre frenar en part el procés de deteriorament de l’activitat però no invertir la davallada. Paral·lelament, l’augment de les despeses públiques generades en la lluita contra la crisi (atur, ajuts a famílies i empreses, plans a sectors i empreses, ...) i la caiguda dels ingressos a causa dels efectes d’aquesta van provocar un deteriorament dels comptes públics i van impulsar un augment exponencial dels dèficits governamentals. Això va obligar les autoritats de diversos països a reflexionar sobre la necessitat de posar en marxa programes d’ajustament pressupostari, amb conseqüències negatives per a la confiança dels agents econòmics i la marxa de l’activitat a curt termini. L’any 2009, la cotització de l’euro en els mercats internacionals de divises va perdre posicions amb relació a determinades monedes i va invertir així la tendència d’exercicis anteriors. Per contra, va destacar l’apreciació del dòlar respecte a les divises importants, com l’euro, el ien japonès, la lliura esterlina i el franc suís, gràcies, sobretot, al millor comportament de l’economia nord-americana i als dubtes fiscals de determinats països desenvolupats. Així, es va produir una apreciació del dòlar respecte a la divisa comunitària d’un 5,3%. La crisi econòmica del 2009 va resultar especialment dura amb Espanya, atès que va tenir lloc en un context caracteritzat per un model productiu intern clarament superat, com ja anunciaven alguns experts i organismes internacionals. El PIB estatal va experimentar un retrocés d’un 3,6%, després del creixement del 0,9% del 2008, xifrat en 1.051 miliards d’euros. Es tracta del descens més important des de mitjan segle XX. Mentrestant, a Catalunya el PIB va caure un 4,0%, mentre que el 2008 va tenir un augment del 0,2%. L’evolució de l’activitat es va caracteritzar per una primera part de l’any força negativa, fins a assolir una caiguda del PIB d’un 4,2% en el període abril-juny, seguida d’una moderació dels registres desfavorables després de l’estiu, per acabar l’exercici amb un descens interanual d’un 3,1% en el darrer trimestre. La crisi va afectar totes les comunitats autònomes espanyoles, amb un retrocés més destacat d’Aragó, la Comunitat Valenciana, Canàries i Catalunya. En sentit contrari, els descensos més petits van correspondre a Extremadura i Na- varra. La contracció de la demanda interna privada va ser el principal causant del retrocés de les economies estatal i ca- talana. De fet, el component més important de la demanda agregada, el consum familiar, va patir en el conjunt de l’Estat una davallada d’un 5,0% durant el 2009 (un 5,4% a Catalunya), alhora que la formació bruta de capital fix va caure un 15,3% (un 14,3% al Principat), arrossegada, sobretot, per la inversió en béns d’equip. Paral·lelament, el con- sum públic va créixer un 3,8%, per sota del 5,5% del 2008. Fruit del retrocés de la demanda interna, les importacions espanyoles van patir una davallada del 17,9%, que va ser del 14,4% a Catalunya. Per la seva banda, les exportacions a l’Estat van disminuir un 11,5%, caiguda que va ser d’un 13,2% al Principat. Val a dir que el 2009 el sector exterior va continuar contribuint positivament a l’economia interna amb una aportació més gran que l’any anterior. Tots els sectors d’activitat es van veure castigats per la crisi econòmica. La contracció més important va correspon- dre a la indústria, amb un descens del PIB estatal d’un 14,7%, la caiguda més forta de les darreres dècades, que en el cas de Catalunya va ser d’un 13,6%. Més específicament, les activitats secundàries més afectades van ser el material de transport, la confecció, el tabac, la maquinària i el material de construcció. El sector energètic, per la seva banda, va experimentar a Espanya una davallada d’un 8,2% (5,1% a Catalunya), seguit de la construcció, que va patir un retrocés d’un 6,3% (6,6% al Principat). Paral·lelament, el PIB de l’agricultura va baixar un 2,4% a l’Estat, mentre que a Catalunya ve créixer un 6,4%, i el corresponent als serveis va caure un 1,0% (1,2% al Principat). Val a dir que dins del sector ter- ciari cal diferenciar entre els serveis de mercat i serveis de no-mercat, atès que l’activitat dels primers va caure i la dels segons va créixer. Entre els serveis de mercat, els més afectats per la crisi van ser les tecnologies de la informació, les 6 comunicacions i els serveis a empreses. Durant el 2009 es va intensificar la destrucció de llocs de treball i l’atur es va convertir en el principal problema de l’economia i de la societat. A Espanya, l’ocupació va caure globalment un 6,7% i va assolir davallades superiors al 7% en els mesos centrals, entre l’abril i el setembre, mentre que a Catalunya el descens va ser més gran (gairebé un 9%). Això contrasta amb la disminució d’un 0,6% del 2008. Paral·lelament, la taxa d’atur estatal va pujar de l’11,3% de l’exercici anterior al 18,0% del 2009, és a dir fins a 4.326.000 persones, amb un percentatge superior al 16,3% assolit a Catalunya. Cal apuntar que a Espanya la taxa de desocupació s’ha incrementat gairebé 10 punts en només dos anys. D’altra banda, el 2009 la inflació va experimentar una evolució singular i històrica atès que va registrar una contenció important i, el que és més destacat, es va mantenir durant bona part de l’any en taxes negatives. En el global de l’exercici, en el conjunt de l’Estat l’índex de preus al consum va créixer un 0,8% en taxa interanual, inferior a l’1,2% de Catalunya, tot i que va experimentar un descens d’un 0,3% de mitjana, mentre que al Principat va ser del 0,2%. Tanmateix, entre els mesos de març i octubre l’IPC es va mantenir en nivells negatius, que en alguns casos van arribar a superar l’1%. El gir alcista dels preus a partir de l’octubre s’explica per l’impuls dels preus dels carburants i combustibles. Finalment, cal esmentar que el sector públic no va escapar als efectes de la crisi econòmica, de tal forma que el dèficit dels comptes va registrar, al llarg del 2009, un augment substancial, fruit de l’ascens notable de les despeses i de la contracció dels ingressos. Així, al final de l’any el dèficit del sector públic estatal se situava en l’11,2% del PIB. Barcelona i la Regió Metropolitana (RMB) també es van veure afectades per la crisi econòmica. El PIB metropolità va patir un descens estimat de gairebé un 4%, en línia amb el registrat al conjunt de Catalunya, mentre que el 2008 hi va haver un augment del 0,7%, fet que es confirma amb la contracció del nombre d’establiments empresarials i de treballadors a l’RMB, d’un 5,5% el primer i d’un 4,5% el segon. No obstant això, cal remarcar el millor comportament de Barcelona i el seu entorn gràcies a les especials característiques del seu model productiu, que des del punt de vista sectorial està més focalitzat en els serveis –tant privats (turisme, comerç...) com públics (sanitat, ensenyament...)– i menys en la indústria i la construcció. Es tracta d’un model productiu cada vegada més basat en el coneixement i la innovació, en un alt grau d’obertura econòmica a l’exterior i lideratge internacional, i un pes creixent de serveis d’elevat valor afegit. A principi del 2010 sembla que el pitjor de la crisi econòmica ha passat, atès que ha caigut la velocitat d’empitjorament del PIB i milloren alguns indicadors. De fet, la crisi ha permès corregir alguns desequilibris de la nostra economia agregada (dèficit per compte corrent, taxa d’estalvi, inflació, competitivitat...) i ha obligat a ajustar l’estructura per preparar un futur de creixement més sostenible. No obstant l’anterior, el context europeu i la realitat estatal palesen un panorama preocupant pel que fa les finances públiques, que ha aconsellat adoptar plans de consolidació fiscal en diversos països (Espanya, Alemanya, França ...), així com definir programes de rescat financer. En el cas d’Espanya, a més, s’hi afegeix la urgència de dissenyar un nou model productiu, sobre la base d’impulsar veritables reformes estructurals (mercat de treball, sistema financer, sector energètic...). En els primers mesos del 2009, la crisi ha mostrat el seu aspecte més cru i ha palesat, en molts casos, els pitjors resultats de la història recent. Tot sembla indicar que en el primer trimestre s’ha tocat fons, però, tanmateix, es man- tenen grans incerteses sobre la durada que tindrà l’actual conjuntura i els efectes que finalment se’n derivaran. Per a Catalunya, la crisi ofereix una important oportunitat per assentar les bases del que ha de ser el futur de l’economia, per a la qual cosa és fonamental dissenyar tan aviat com sigui possible un sistema de finançament adequat per al Principat, que sigui capaç de respondre a les seves necessitats actuals i futures. Aquest sistema de finançament és bàsic per definir un model amb uns trets o uns altres. Així mateix, el moment actual és el més idoni per abordar de- terminades reformes estructurals, algunes de les quals fa temps que cal endegar (mercat laboral, ensenyament...). Finalment, no ens hem d’oblidar de la urgència de dur a terme un marc d’infraestructures eficient, fonamental per dotar de més competitivitat el teixit productiu. 7 8 1.1 Marc econòmic internacional La crisi financera internacional encetada durant la segona meitat de 2007 ha acabat afectant de ple el conjunt de l’activitat econòmica. La recessió que ha caracteritzat l’economia mundial al llarg de 2009, tant per l’abast geogràfic com per la intensitat que ha assolit, n’és la conseqüència més notòria encara que també respon a altres factors. Que és la primera gran crisi de l’economia globalitzada sembla corroborar-ho el fet que els països que s’han mantingut al marge són l’excepció. Un altre tret que cal remarcar és que l'afectació més important s’ha produït entre les economies més avançades, que acostumen a ser les més integrades i dependents dels fluxos financers internacionals. Si les previ- sions més recents es confirmen i l’economia mundial reprèn la trajectòria expansiva al llarg de 2010, la major part de les economies emergents i de nova industrialització hauran superat la recessió de 2009 sense gaires perjudicis. Per explicar el perquè de la intensitat de la davallada que han registrat les taxes de creixement del PIB de les econo- mies avançades s’ha de tenir en compte que la crisi financera emergeix enmig d’una conjuntura expansiva i, gairebé en un tancar i obrir d’ulls, tot el que eren facilitats i disponibilitat màxima de recursos financers a preu assequible es transforma en desconfiança i restriccions severes i relativament indiscriminades per accedir al crèdit. La paràlisi de la demanda que deriva d’aquest radical canvi d’escenari i la pèrdua de riquesa financera es produeixen en un context de forta expansió de la capacitat productiva. Aquesta combinació ha agreujat l’impacte del canvi de conjuntura en el mercat de treball i també en l’àmbit de l’empresa privada. Principals indicadors econòmics de les economies avançades Producte interior brut Taxa de variació real Preus de consum harmonitzats Taxa d’atur Mitjanes anuals % Taxes de variació en % % de població activa 2007 2008 2009 2007 2008 2009 2007 2008 2009 Alemanya 2,5 1,3 -5,0 2,3 2,8 0,2 8,4 7,3 7,5 França 2,3 0,4 -2,2 1,6 3,2 0,1 8,4 7,8 9,5 Itàlia 1,5 -1,3 -5,0 2,0 3,5 0,8 6,1 6,7 7,8 Regne Unit 2,6 0,5 -4,9 2,3 3,6 2,2 5,3 5,6 7,6 Espanya 3,6 0,9 -3,6 2,8 4,1 -0,3 8,3 11,3 18,0 Zona euro 2,7 0,6 -4,1 2,1 3,3 0,3 7,4 7,5 9,4 Unió Europea 2,9 0,7 -4,2 2,3 3,7 1,0 7,1 7,0 8,9 Estats Units 2,1 0,4 -2,4 2,8 3,8 -0,4 4,6 5,8 9,3 Japó 2,4 -1,2 -5,2 0,0 1,4 -1,4 3,9 4,0 5,1 Font Eurostat i OCDE Un cop superat el pitjor de la crisi, ens podem interrogar novament sobre el grau de responsabilitat dels enormes desequilibris –dèficit públic i exterior– de l’economia dels Estats Units en la sacsejada que ha patit l’economia mun- dial. Uns desequilibris que, d’altra banda, no haurien assolit unes magnituds tan exagerades sense la connivència interessada d’altres països –la Xina com a principal exponent– i sense el protagonisme creixent de l’economia finan- cera que ha afavorit un apalancament excessiu de l’activitat econòmica. Restablir la confiança en el sistema financer sembla ser el camí inevitable a curt i mitjà termini per sortir de la crisi, alhora que es considera indispensable establir una regulació més estricta dels mercats financers per prevenir crisis de conseqüències tan devastadores com l’actual. D’altra banda, és inevitable i fins i tot saludable que la purga dels excessos dels darrers anys condicioni el creixement de l’economia mundial a mitjà termini. Producte interior brut. Percentatge de variació 6 4 Espanya 2 Japó Alemanya 0 Estats Units -2 -4 -6 -8 -10 2005 2006 2007 2008 2009 9 Les dades disponibles de variació del PIB mostren que a més de la distinció entre països avançats i emergents tam- bé s’observen variacions de diferent magnitud entre els que han registrat pèrdues de volums de producció al llarg de 2009. La Unió Europea i el Japó han liderat la recessió amb variacions anuals de prop del 4% i el 5%, respectivament. El descens del PIB dels Estats Units s’estima proper al 2,5%. Unes diferències que s’accentuen si aquests descensos es relacionen amb els augments previs. Així, l’economia japonesa, després de dos anys de davallada, ha vist com perdia tot el que havia guanyat d’ençà del 2004. En el cas de la Unió Europea, el retrocés de 2009 situa el volum del PIB en els valors de 2006 mentre que als Estats Units, la pèrdua del darrer any ha absorbit els guanys acumulats durant el bienni precedent. A l’àmbit de la Unió Europea s’observa un ventall molt ampli de variacions del PIB. Si ens fixem únicament en les cinc economies més potents, tres –Alemanya, el Regne Unit i Itàlia– han acabat retrocedint més que la mitjana. Una varia- ció que ha estat parcialment compensada per les contraccions més moderades de França i Espanya. És relativament sorprenent constatar la manca de correlació existent entre l'estructura i l'especialització productiva de les diferents economies europees i la intensitat amb què ha retrocedit el PIB. Així, mentre Alemanya s’ha vist abocada a una recessió accentuada per la caiguda de les exportacions, Itàlia i el Regne Unit l’han d’imputar bàsicament a la davallada de la demanda interna. Aquesta és una situació semblant a la que s’ha donat a Espanya, mentre que l’evolució més equilibrada i moderada ha estat la francesa. Creixement del PIB 2009 a Europa. En % -2 1,7 -18 -7,1 -7,1 -5 -5 -3,6 -3,6 -2 -N/A Font Eurostat La situació és ben diferent pel que fa als preus de consum. Amb l’excepció del Regne Unit, la majoria de les grans economies occidentals i el Japó han vist com, en paral·lel a la contracció del PIB, les seves taxes d’inflació es reduïen de manera significativa, tant gràcies a l’evolució del preu del petroli i altres matèries bàsiques durant la primera mei- tat de 2009 com a la feblesa de les corresponents demandes internes. Una evolució tan marcada que, associada a la deprimida conjuntura econòmica, ha fet emergir, sense gaire fonament, l’espectre de la deflació. La recessió ha impactat de manera molt significativa en el mercat de treball de la majoria dels països desenvolupats. La destrucció de teixit productiu i llocs de treball ha estat la tònica general com ho constata l’evolució a l’alça de les taxes d’atur tant al conjunt de la Unió Europea com als Estats Units i al Japó. Sense perdre de vista que les diferents regulacions laborals pròpies de cada país poden distorsionar l’evolució dels indicadors del mercat de treball davant d’una variació similar dels volums d’activitat, l’anàlisi comparativa de les taxes d’atur situa l’economia espanyola al capdavant del procés de destrucció de llocs de treball per segon any consecutiu. En termes de mitjana anual, el 2009 la taxa d’atur en el conjunt de països de la zona euro s’estima al voltant del 9,5%, aproximadament dos punts percentuals més que un any abans. A Espanya, l’increment ha estat de sis punts percentuals fins a gairebé doblar la taxa d’atur de la Unió Europea. Una evolució poc correlacionada amb la del PIB. Alemanya, per contra, ha fet compatible un retrocés intens del PIB amb un increment mínim de les xifres d’aturats. 10 Entre aquests dos extrems, a França, Itàlia i el Regne Unit, les taxes d’atur s’han situat a la banda baixa de la mitjana europea després de registrar augments de menys de dos punts percentuals amb relació a 2008. En el cas dels Estats Units, la crisi ha generat una imatge insòlita com és que la taxa d’atur hagi superat la de la zona euro. Per contextua- litzar l’entorn en què s’ha desenvolupat aquesta conjuntura de recessió econòmica pot ser útil una representació gràfica de la classificació dels 27 països membres de la Unió Europea segons el PIB per càpita. L’extensió de la crisi en la totalitat dels països fa que les posicions relatives es mantinguin sense canvis rellevants. A grans trets, s’escurcen les diferències entre els membres de la zona euro alhora que es frena el procés de convergència de la majoria dels socis més recents de la Unió Europea. PIB per càpita, en paritat de poder adquisitiu (UE27=100) Font: Eurostat Perspectives econòmiques per a 2010 Després d’un tancament de 2009 en el qual les economies més influents han presentat variacions intertrimes- trals del PIB positives, les perspectives econòmiques a curt termini que elaboren diversos organismes internacionals s’afanyen a donar per superada la fase recessiva alhora que, sense reserves, apunten unànimement que 2010 i 2011 seran anys d’expansió relativament generalitzada per a l’economia mundial. Òbviament, amb ritmes de creixement ben diferents entre les economies més avançades i les emergents o d'industrialització recent. PIB. Previsions macroeconòmiques per a 2010 i 2011. Taxa de creixement real en % OCDE FMI Com. Europea The Economist Abril 2010 Abril 2010 Gener 2010 Abril 2010 2010 2011 2010 2011 2010 2011 2010 2011 Alemanya 1,4 1,9 1,2 1,7 1,8 2,9 1,6 1,6 França 1,4 1,7 1,5 1,8 2,5 3,3 1,5 1,6 Itàlia 1,1 1,5 0,8 1,2 2,5 3,2 0,7 1,1 Regne Unit 1,2 2,2 1,3 2,5 2,6 3,9 1,3 2,1 Espanya -0,3 0,9 -0,4 0,9 -0,3 2,4 0,4 0,8 Zona euro 0,9 1,7 1,0 1,5 1,8 2,9 1,2 1,4 Unió Europea - - - - 1,9 3,2 - - Estats Units 2,5 2,8 3,1 2,6 2,2 1,9 3,1 2,9 Japó 1,8 2,0 1,9 2,0 0,1 -0,1 1,9 1,6 Xina 10,2 9,3 10,0 9,9 - - 9,7 8,2 Font: OCDE, FMI, Comissió Europea i The Economist Segons les darreres previsions avançades per l’OCDE, s’espera que durant el bienni 2010-2011 el PIB mundial creixi a un ritme proper al 3,5% de mitjana anual. Es tracta d’una taxa de creixement comparativament elevada –cinc punts percentuals més que la variació de 2009– i molt condicionada a la no-repetició de desastres naturals com els viscuts en el que va d’any. També es contempla un escenari d’inflació continguda que permeti mantenir els tipus d’interès en uns valors reals compatibles amb la inversió privada. El mateix s’ha de dir del preu del petroli que, en línia amb la recuperació de l’economia, mostra una tendència lleument alcista d’ençà de la segona meitat de 2009. 11 Bulgària 39,7 Romania 44,9 Polònia 55,2 Letònia 55,3 Lituània 60,6 Hongria 61,7 Estònia 64,3 Eslovàquia 70,3 Portugal 75,4 Malta 77,9 República Txeca 83,1 Eslovènia 92,1 Xipre 93,1 Grècia 96,6 Itàlia 99,1 UE 100 Espanya 104,3 França 108,5 Finlàndia 115,0 Alemanya 116,0 Bèlgica 117,7 Regne Unit 117,8 Dinamarca 119,9 Suècia 123,1 Àustria 124,5 Països Baixos 129 Irlanda 144,4 Luxemburg 269,2 De la bateria de dades estimades disponibles i detallades a la taula adjunta en sobresurt, a banda del retorn de l’economia xinesa a taxes de creixement anual properes al 10%, la previsió que els Estats Units poden començar a créixer a un ritme significatiu aquest mateix any. Si això es concreta, es podran veure avenços en la reducció de les xifres d’atur a partir de 2011. Les previsions són igualment expansives per a l’economia japonesa tot i que es preveuen variacions força més moderades. Les millores previstes en el mercat de treball són, en aquest cas, escassament relle- vants. Pel que fa a l’economia de la zona euro, les previsions de primavera de l’OCDE són menys optimistes que les de la Comissió Europea de començament d’any. Es preveu un repunt molt discret –al voltant de l’1%– per a 2010 i gairebé el doble un any després. Valors que situen la prevista recuperació de l’economia europea en una posició de relativa feblesa i a la cua del creixement de l’economia mundial. Aquest entorn de creixement baix que pot penalitzar les exportacions espanyoles, sumat a la necessitat de limitar el protagonisme de la despesa pública en la demanda interna i la incertesa que encara planeja sobre els mercats financers, a més de la lentitud amb què es normalitza l’accés al crèdit, són alguns dels factors que fan preveure que l’economia espanyola no recuperarà la tendència pròpiament expansiva fins al 2011. Inflació. Previsions per a 2009 i 2010. Taxes de variació en % FMI The Economist Abril 2010 Abril 2010 2010 2011 2010 Alemanya 0,9 1,0 0,9 França 1,2 1,5 1,4 Itàlia 1,4 1,7 1,3 Regne Unit 2,7 1,6 2,7 Espanya 1,2 1,0 1,3 Zona euro 1,1 1,3 1,3 Unió Europea - - - Estats Units 2,1 1,7 2,0 Japó -1,4 -0,5 -1,0 Xina 3,1 2,4 3,5 Nota: per als països europeus, la dada correspon a l’índex de preus de consum harmonitzat, mentre que per als Estats Units i el Japó és l’índex de preus de consum nacional. Font: OCDE, FMI i Comissió Europea A banda d’un nou capítol de la crisi financera, associat potser a les finances públiques, un dels molts factors que pot pertorbar la trajectòria expansiva de l’economia mundial al llarg d’aquest any seria un repunt, ara com ara impro- bable, de les tensions inflacionistes. Efectivament, les previsions sobre l’evolució dels preus de consum no preveuen aquesta eventualitat tot i la trajectòria lleument alcista de la cotització del petroli a remolc d’una demanda mundial que es comença a mostrar lleument expansiva. En definitiva, ateses les dades de final de 2009 és raonable pensar que 2010 serà un any de creixement per a l’economia mundial. El que ja és més discutible és si aquest creixement serà prou intens i tindrà o no continuïtat. Formular aquest dubte equival a preguntar-se si el sector privat de l’economia està en condicions de començar a recuperar el protagonisme que ha cedit al sector públic durant la crisi. Serà el moment de comprovar si la depuració dels excessos ha estat suficient. Preu del petroli ($/ barril brent) Demanda de petroli 100 100 80 80 Resta del món 60 60 40 Xina40 Japó Europa 20 20 Estats Units 0 0 1988 1993 1998 2003 2007 2010- març 1990 1994 1998 2002 2006 2010 (est) Font: Agència Internacional de l'Energia 12 1.2 Situació econòmica a Espanya l'any 2009 2009 va ser un any molt complicat per a l’economia espanyola. Després de pràcticament tres quinquennis de creixe- ment intens i sostingut, l’alentiment iniciat el 2007 va donar pas a una forta crisi que es va manifestar amb cruesa al llarg de 2009. En conjunt, el PIB va caure un 3,6%, una dada que no només tanca un dels períodes de creixement més intensos i sostinguts de l’economia espanyola moderna, sinó que a més destaca per ser el més baix dels darrers cinquanta anys. Que la situació sigui difícil per a la major part de les economies desenvolupades no amaga el fet que, a Espanya, la recuperació sembli més llunyana o menys concreta que en el cas de l’economia nord-americana o la de molts dels veïns europeus, tot i que un bon nombre d’indicadors sembla que ja han tocat fons. A l’hora d’escriure aquestes pà- gines, en els primers mesos de 2010, ja s’han comptabilitzat diversos senyals no només d’estabilització del ritme de caiguda sinó d’inici de la recuperació, si bé en el mercat laboral la situació encara és molt negativa. El quadre macroeconòmic de la comptabilitat nacional de 2009 que publica l’INE palesa una moderació de la con- tracció en els darrers mesos de l’any, un tret compartit amb la major part de les grans economies europees. En con- junt, el descens global del PIB d’Espanya esmentat anteriorment –un 3,6%, quatre punts i mig per sota del creixement de l’any anterior– no ha estat tan intens com a la Unió Europea (-4,2%) o a la zona euro (-4,0%). En aquests dos àmbits ha pesat molt la difícil situació econòmica d’Alemanya, Itàlia i el Regne Unit, una situació que, com en el cas d’Espanya, ha presentat una discreta millora a final d’any, esperançadora però tan discreta que encara no permet pensar que la recuperació sigui ràpida. Evolució del PIB 1985-2008. Variació anual Espanya 3 Unió Europea 0 -3 -5 1985 1990 1995 2000 2005 2009 Font: INE i Eurostat El canvi en l’esquema de funcionament intern dels principals components del PIB que havia prevalgut durant dos lustres i que es va trencar el 2008 es va consolidar el 2009: si durant l’etapa de fort creixement la demanda interna era la que més havia contribuït al creixement del PIB, un cop iniciada la recessió ha estat la demanda externa la que ha passat a tenir-hi una contribució neta positiva, mentre que la demanda interna ha restat punts al creixement pel baix to del consum i la inversió. En conjunt, l’aportació negativa al creixement per part de la demanda interna ha passat de -0,6 el 2008 a -6,4 punts el 2009, mentre que en el cas de la demanda externa, la seva contribució al creixement ha passat d’1,4 a 2,8 punts. PIB i components de la demanda. Contribució al creixement 4 Demanda externa 2 0 -2 PIB -4 -6 Demanda interna 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 Font: INE Com s’ha dit, tant la despesa privada com la inversió han estat dos dels components del PIB més castigats en la recessió. La despesa de les famílies en consum es va anar constrenyint de forma molt acusada en la primera meitat de l’any: a mesura que s’accentuava la pèrdua de confiança de les llars, queien les rendes salarials i avançava ràpidament la destrucció d’ocupació; en paral·lel, es produïa un augment de les taxes d’estalvi de les famílies fins a nivells desco- 13 neguts en les darreres dècades. I tot això en un context d’endeutament familiar elevat, que s’estima que el 2009 s’hagi situat en un 124% de la renda bruta familiar disponible. Una xifra elevada però, tot i el quasi estancament de les rendes disponibles, inferior a la de 2007 (130%) i de 2008 (127,6%) gràcies a les transferències netes del sector públic i a la reducció de les càrregues financeres. Durant la sego- na meitat de l’any, i en particular durant el darrer trimestre, es va frenar el deteriorament del consum familiar gràcies, entre altres elements, a la discreta recuperació de la confiança produïda per la reactivació de l’economia mundial, els estímuls fiscals, els baixos tipus d’interès i la disminució de l'exigència de les entitats financeres quant a les condicions d’accés al crèdit. Pel que fa a la despesa final de les administracions públiques, ha seguit un procés de notable desacceleració al llarg de l’any i ha passat d’un augment del 6% el primer trimestre a un de molt més minso ( 0,8%) el darrer trimestre. Aquest procés és resultat del reduït augment de les remuneracions dels empleats de les administracions públiques. La inversió, per la seva banda, també ha reduït el ritme de caiguda durant els darrers mesos de l’any, fet vinculat a la millora relativa de les expectatives empresarials, animades sobretot per la incipient recuperació de la demanda externa en un entorn de tipus d’interès baixos, lleugeres millores de les condicions creditícies i diversos plans públics d’estímul a l’activitat econòmica. Sobretot, s'ha moderat la caiguda de la inversió en béns d’equipament, en part gràcies als ajuts estatals a l’adquisició de material de transport. En canvi, la inversió en construcció s'ha mantingut ancorada en registres al voltant del -11%, amb una notable discrepància interna dels seus components, molt negativa en el cas de l’edificació residencial i amb un modest creixement en les obres d’infraestructures, sobretot les vinculades a l’alta velocitat ferroviària i les promogudes per les corporacions locals. Al llarg de 2009 s'ha mantingut el procés de contracció del comerç exterior que s’havia iniciat durant els darrers mesos de l’any anterior. Tant les importacions com les exportacions han caigut durant els quatre trimestres de l’any, si bé el ritme de descens de les primeres ha estat molt superior al de les segones. En els dos casos, la caiguda s'ha anat moderant al llarg de l’any i cal destacar una reactivació de les exportacions al mes de desembre, la primera taxa posi- tiva després de catorze mesos de davallades. Des del punt de vista geogràfic, el repunt a l’alça de les exportacions s'ha produït tant a través de les vendes dins de la Unió Europea com a la resta del món –principalment la Xina i Amèrica Llatina–, alhora que des del punt de vista del tipus de béns, les vendes exteriors de turismes han estat responsables de més de la meitat del creixement. D'altra banda, la despesa dels turistes estrangers s'ha mantingut en taxes negatives, tot i que amb resultats menys desfavorables cap a final d’any. Finalment, les importacions han reflectit al llarg de tot l’any el baix to de l’economia, amb resultats negatius durant els quatre trimestres en tots els seus components. En aquest context, en el qual les im- portacions s'han reduït més que les exportacions, no sorprèn que el 2009 la retallada del dèficit comercial hagi estat la més intensa de les darreres dècades, amb una reducció del 46,7% amb relació a 2008. En conjunt, s’estima que el dèficit acumulat ha superat de poc la xifra de 50.000 milions d’euros, al voltant del 4,8% del PIB, un percentatge nota- blement inferior al 9,1% d’un any enrere. Producte interior brut a preus constants, 2009. Demanda . Variació interanual (%) I II III IV 2009 Consum final -2,6 -3,2 -2,5 -2,3 -2,7 Desp. en consum final de les llars -5,5 -6,0 -5,0 -3,5 -5,0 Desp. en consum final de les AAPP 6,0 4,7 4,1 0,8 3,8 FBCF -14,9 -17,0 -16,0 -12,9 -15,0 Béns d’equipament -24,0 -28,3 -23,8 -15,3 -22,9 Construcció -11,3 -11,6 -11,4 -10,2 -11,2 Variació d'existències1 0,1 0,0 0,0 0,1 0,0 Demanda nacional1 -6,3 -7,4 -6,6 -5,3 -6,4 Exportacions de béns i serveis -16,6 -14,7 -10,8 -2,9 -11,5 Importacions de béns i serveis -22,3 -21,7 -17,0 -9,6 -17,9 PIB a preus de mercat -3,3 -4,2 -4,0 -3,1 -3,6 1 Aportació al creixement del PIB a preus de mercat. Nota: dades d’estacionalitat i calendari corregides. Volum encadenat de referència 2000. Font: INE Des del punt de vista de l’oferta, l'empitjorament progressiu que es va anar apreciant al llarg de 2008 va donar pas a una situació d’hegemonia de les taxes negatives absolutament generalitzada, de manera que el 2009 les variacions 14 interanuals dels grans agregats d’activitat han estat negatives durant tots els trimestres, amb una tendència a la mo- deració del descens també força generalitzada en el darrer trimestre. En el cas de les branques agrària i pesquera, els descensos de 2009 prolonguen i accentuen la caiguda de l’any anterior i contrasten amb els bons resultats de 2007. A diferència de l’acceleració del creixement que van registrar les branques energètiques al llarg de 2008, el 2009 han mostrat un perfil contractiu que s’ha intensificat en el darrer trimestre de l’any. En canvi, el baix to de la indústria manufacturera al llarg de l’any ha millorat moderadament en el darrer trimestre, amb una reducció del decreixement que ha passat de -15,5% al tercer trimestre a -10,9% al quart. Sense perdre de vista que encara està lluny d’abandonar-se el terreny negatiu, aquesta millora relativa de la indústria manufacturera aporta la novetat de recollir la moderada recuperació de les exportacions i de la demanda interna, amb un avenç tant de la xifra de negoci com de la producció de béns de consum durador. Producte interior brut a preus constants, 2009. Oferta. Variació interanual (%) I II III IV Anual Agricultura i pesca -3,0 -2,5 -2,2 -1,9 -2,4 Energia -7,6 -9,3 -7,6 -8,3 -8,2 Indústria -15,3 -16,7 -15,5 -10,9 -14,7 Construcció -5,8 -6,7 -6,8 -5,8 -6,3 Serveis -0,3 -1,3 -1,3 -1,1 -1,0 PIB a preus de mercat -3,3 -4,2 -4,0 -3,1 -3,6 Nota: dades d’estacionalitat i calendari corregides. Volum encadenat de referència 2000. Font: INE Pel que fa al sector de la construcció, l’ajustament iniciat el 2008 ha tingut continuïtat el 2009, de manera que s'ha capgirat totalment la intensa participació que havia tingut en el llarg període de creixement de l’activitat econòmica, l’ocupació i el crèdit anterior i s'ha produït un ajustament, també molt intens, en els tres vessants. En particular, la correcció més severa s’ha produït en el segment residencial, amb diferències importants dins del territori espanyol i amb més intensitat en l’àmbit de la producció que en el dels preus. També es troben en terreny negatiu l’edificació no residencial i la licitació oficial, si bé aquesta, dins de la seva alta variabilitat, ha registrat un repunt a final d’any, lligat sobretot a les inversions en infraestructures. De fet, l’evolució del sector de la construcció està tenint un marcat caràcter simbòlic, que s’estén des del paper impulsor en la fase alcista del cicle econòmic fins a la crisi actual. En part, això és degut a la magnitud de les xifres associades de múltiples indicadors, que inclouen llargs períodes de creixement interanual amb xifres de dos dígits del nombre d’habitatges iniciats, del crèdit concedit per a l’adquisició d’habitatge, dels preus de venda dels habitatges, del consum de ciment o de l’ocupació sectorial, entre altres indicadors. En contrast, els descensos actuals de les ma- teixes variables se situen en una òrbita similar però molt més intensa perquè es produeixen en un període molt més curt de temps. En poques paraules, el sector de la construcció va créixer molt durant un llarg període i ara està patint un ajustament molt brusc i ràpid. Un ajustament que en algunes àrees en les quals la construcció va suportar el gruix de l’embranzida s’ha traduït en una quasi paràlisi productiva i taxes d’atur molt elevades, mentre que en altres zones o ciutats amb una estructura productiva més diversificada aquest ajustament ha quedat més esmorteït. En capítols posteriors es veurà com Barcelona pertany a aquesta segona categoria, amb un important component d’habitatge protegit. Habitatges lliures iniciats i tipus d’interès hipotecaris 700 7 600 6 500 5 400 4 300 3 200 2 100 1 0 0 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 Font: Ministeri de l’Habitatge i Banc d’Espanya 15 Habitatges lliures iniciats a Espanya Tipus d'interès hipotecari El caràcter simbòlic al qual al·ludíem anteriorment es prolonga en la situació actual sota la forma d’un gran estoc al qual costa molt donar sortida en un escenari de manca de confiança de la demanda, constrenyida per un entorn macroeconòmic i laboral poc favorable. A més, hi ha una part de la demanda més disposada a comprar que té difi- cultats d’accés al crèdit i/o que resta a l’expectativa de descensos més accentuats dels preus, però que està alerta per beneficiar-se de la sensible millora de l’accessibilitat a l’habitatge que deriva de l’ajustament a la baixa dels preus i dels tipus d’interès, situats en mínims. Des del punt de vista de la producció d’obra nova, la lenta absorció de l’estoc existent ha portat les xifres d’habitatges iniciats a nivells mínims en la història recent, un fet que fa pensar que el 2009 la construcció residencial ha tocat fons. Crèdit hipotecari i preus del mercat residencial 150 2.500 120 2.000 90 1.500 60 30 1.000 0 500 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 Font: INE i Ministeri de l’Habitatge Amb relació a la branca de serveis, l'única entre les importants que va tancar l’any 2008 en positiu, el 2009 s'ha vist arrossegada cap al terreny negatiu amb un perfil decreixent fins a la meitat de l’any i lleugerament menys contractiu en el darrer trimestre. Amb tot, és la branca productiva que ofereix un perfil menys negatiu en l’agregat anual, amb una contracció interanual de l’1%. Cal distingir, això no obstant, entre els serveis de mercat i els de fora de mercat, amb dues evolucions marcadament diferents. En el primer cas, han imperat els signes negatius durant tot l’any, però amb una pauta menys negativa cap a final d’any. Entre aquests serveis destaca un comportament relativament més favorable per part del comerç, en particular de l’associat a la venda de turismes i motocicletes, mentre que altres subsectors com el de tecnologies de la informació i comunicacions i serveis a les empreses han mantingut un to molt baix. El transport de mercaderies i passatgers, d'altra banda, ha acusat el retrocés a escala mundial del comerç interna- cional i del turisme. Els serveis de fora de mercat s’han mantingut en taxes positives al llarg de tot l’any, però en clara desacceleració del ritme d’avenç. Evolució del tràfic aeri i de les pernoctacions hoteleres 15 12 9 6 3 0 -3 -6 Pernoctacions hoteleres Trànsit aeri -9 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 Font: INE i Aena Potser l’àmbit en què es palesa el costat més aspre de la recessió econòmica és el del mercat laboral. Els nivells màxims d’ocupació i activitat assolits en els anys precedents s’han perdut en la llunyania de forma sobtada, en paral·lel a l’augment del nombre d’aturats des dels nivells mínims assolits tot just dos anys enrere. El balanç de tancament de 2009 ofereix un panorama molt negatiu, amb descensos del 6,1% del nombre d’ocupats i del 5% del nombre d’assalariats –en dades desestacionalitzades i del quart trimestre de l’any–, tot això en un context d’estancament o lleu contracció de la població activa. Però, com es deia anteriorment, les dades més pertorbadores són les que mesuren l’atur, amb un augment del nombre d’aturats superior a 1,1 milions de persones, un 34,7% més que un any enrere. 16 Taxa de variació % Import mitjà dels crèdits (milers €) Preu dels habitatges nous (€/m2) Actius, ocupats i aturats 25 Aturats 20 15 10 Ocupats 5 0 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 Font: INE Una de les novetats més significatives d’aquestes dades és el comportament de la població activa, que ha deixat de créixer i s’ha estabilitzat al voltant de 23 milions de persones. Un fet que cal vincular, primerament, al fre del creixe- ment demogràfic i, en segon lloc, al fet que una part dels actius desocupats abandonen el mercat de treball, sigui per les escasses possibilitats de trobar feina, sigui pel retorn al sistema educatiu en el cas dels treballadors més joves. Cal tenir present que el 2008, quan ja s’havia fet palès el deteriorament del mercat de treball, la població activa va man- tenir el ritme ascendent, cosa que ha amplificat l’impacte sobre l’atur. Segons dades de l’EPA, la taxa d’atur ha quedat situada en el quart trimestre de l’any en un 18,8%, gairebé cinc punts més que un any enrere i força per sobre de les taxes dels grans països de la UE. Si bé les xifres absolutes revelen que el col·lectiu masculí ha estat el més castigat per l’atur, l’ascens de les taxes ha estat més equilibrat entre homes i dones, amb un lleuger desavantatge en el cas del col·lectiu femení, que ha tancat l’any amb una taxa del 19,1%, cinc dècimes més que el col·lectiu masculí. La creixent presència relativa i absoluta de les dones en la població activa s’està traduint en una convergència de les dinàmiques que regeixen aquest mercat. Per trams d’edat, les taxes d’atur ofereixen discrepàncies molt més marcades, amb augments generalitzats en totes les franges però particularment intensos en el col·lectiu dels joves entre 16 i 24 anys, atès que les dades del quart trimestre situen aquesta taxa en un 39,1%, deu punts més que un any enrere. Taxa d'atur per sexes Dones 25 20 Total 15 Homes 10 5 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 Font: INE Tot i que al llarg de l’any 2009 el ritme de deteriorament del mercat laboral s'ha anat reduint, durant el quart trimes- tre de l’any encara han perdut ocupació totes les grans branques d’activitat, a excepció de l’agricultura. En el conjunt de l’any, la construcció és el sector que més ocupació ha perdut (17,3%), per davant de la indústria (1,9%) i els serveis (3,3%). Per situació professional, l’ocupació no assalariada ha estat més castigada que l’assalariada, amb una caiguda d’uns 400.000 llocs de treball (10,3%) en el primer cas i d’uns 815.000 llocs de treball (6%) en el segon. Com havia passat l’any anterior, els ocupats amb contractes temporals han estat els més afectats en el procés d’ajustament, amb el resultat d’una reducció de la taxa de temporalitat de 2,8 punts al llarg de l’any, fins a situar-se en un 25%. Pel que fa als indicadors salarials, si bé durant el 2008 i el primer tram de 2009 s’havien mostrat relativament insensibles al deteriorament de la conjuntura, a final d’any ja han mostrat una moderació que sembla que es prolongarà durant el 2010. La remuneració per assalariat s'ha moderat en tots els grans sectors, però de forma més acusada en els serveis, tant en els de mercat com en els de fora de mercat. L’elevada variabilitat dels preus que s’havia registrat el 2008 ha donat pas l'any 2009 a una evolució marcadament baixista que ha permès que l’IPC de final d’any se situï en un insòlit 0,8%. La inflació mitjana anual s'ha situat en un -0,3%, el valor més baix des de 1952. Així, els dos valors més utilitzats per referenciar la inflació –el registre de desem- bre i la mitjana anual– convergeixen molt més que l’any anterior tot i que tenen signes oposats. Quant a l’evolució dels preus en euros dels carburants i combustibles durant el 2009, ha estat descendent, sobretot durant els tres primers trimestres, i també és responsable del moderat canvi de rumb a l’alça registrat al novembre i desembre. Tanmateix, 17 no es pot obviar que l’atonia del consum i de la demanda interna també ha pesat en la fixació de preus per part de les empreses. Pel que fa a la inflació subjacent, ha registrat una tendència descendent fins a l’octubre, amb un lleu repunt posterior que ha permès tancar l’any amb una mitjana del 0,8%, 2,4 punts menys que l’any anterior. IPC i diferencial d'inflació amb la UE (%) (%) 4 2 3 1,5 2 1 0,5 1 0 0 -0,5 -1 -1 -2 -1,5 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 Nota: les dades són mitjanes anuals. Font: INE Com s’ha indicat, els carburants i combustibles són els components que més han marcat el pas d’aquesta evolució, seguits a molta distància pels aliments no elaborats i els béns industrials. En contraposició, els serveis han anotat variacions positives en tots els seus grans components. Des del punt de vista territorial, la taxa d’inflació més baixa ha estat la de Canàries, amb un -0,4%, mentre que les taxes més altes han correspost a Ceuta, Melilla i Catalunya, amb 1,4%, 1,3% i 1,2%, respectivament. Quant al diferencial d’inflació harmonitzat amb la UE, l'any 2009 ha aportat la no- vetat de ser favorable a Espanya, un fet que contribueix a la recuperació d’una part de la competitivitat perduda els anys anteriors. L’augment de la despesa pública en inversió i de la despesa social, com també la disminució paral·lela dels ingressos afectats pel deteriorament de la situació econòmica, han provocat un salt endavant del dèficit públic, que en només un any ha passat d’un 4,1% a un 11,2% del PIB. En el cas de les despeses, els components que més han crescut són les prestacions de l’atur, les dels ajuntaments –sota el programa anomenat Fons Estatal d’Inversió Local–, així com els avançaments a les comunitats autònomes derivats del nou sistema de finançament autonòmic. Pel que fa als ingres- sos, a banda de la disminució relacionada amb la contracció econòmica, s’ha de considerar que la caiguda general ha resultat amplificada pels canvis de gestió en algunes figures impositives. Entre les diverses administracions, el dèficit de l’Administració de l’Estat és el més notable i el que més ha augmen- tat, mentre que el de la Seguretat Social és l’únic que ha aconseguit mantenir-se en terreny positiu, amb un superàvit del 0,8% del PIB. Com a conseqüència d’aquest deteriorament general dels comptes de l’Administració, el deute –me- surat com a percentatge del PIB– ha tornat a augmentar i se situa, a final de 2009, en un 53,2% del PIB, 13,5 punts més que el 2008 i per sota dels registres de països com Itàlia, França o Alemanya. Deute i dèficit/superàvit públics en % del PIB (%) (%) 70 2 0 60 -2 -4 50 -6 40 -8 -10 30 -12 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 Nota: el deute correspon a l’escala esquerra 18 Deute Diferencial d’inació amb la UE Dècit/Superàvit IPC Espanya Capacitat (+) o necessitat (-) de finançament. En % del PIB (pm) 2005 2006 2007 2008(p) 2009 (p) Administració central 0,2 0,7 1,1 -2,8 -9,4 Comunitats autònomes -0,3 0,0 -0,2 -1,6 -2,0 Corporacions locals -0,1 0,1 -0,3 -0,5 -0,5 Seguretat Social 1,1 1,3 1,3 0,8 0,8 Total 1,0 2,0 1,9 -4,1 -11,2 Font: Banc d’Espanya Les darreres xifres de comptabilitat regional difoses per l’INE subratllen dos trets molt significatius. D’una banda, la recessió és generalitzada i el 2009 totes les comunitats autònomes han registrat retrocessos de l’activitat econòmi- ca. De l’altra, la mitjana del 3,6 del conjunt del país amaga diferències importants que il·lustren el desigual impacte de la crisi; mirant només els extrems i deixant de banda les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla, la taxa de variació d’Extremadura (-2,0% ) és menys de la meitat de la d’Aragó (-4,4%). A més, s’ha alterat significativament el mapa de ritmes de dinamisme que havia predominat durant els darrers anys de creixement. L’àrea mediterrània, que havia lide- rat el creixement juntament amb Madrid i Canàries, acusa un impacte negatiu més acusat, amb descensos superiors als de la mitjana. En canvi, les regions del nord-oest, tret d’Astúries, i Madrid semblen aguantar millor l’impacte. Tot i que es barregen molts elements i que es difícil aïllar-los, les diferències d’estructura productiva de les comuni- tats es perfilen com els elements explicatius més importants. Però, tot i així, és difícil trobar comuns denominadors. Per exemple, les comunitats en les quals la construcció i el sector immobiliari van contribuir més al creixement ara presenten perfils de descens més intens. Pel que fa a la indústria, les comunitats amb indústria especialitzada en béns de consum com Catalunya, València o Aragó pateixen més que les centrades en béns intermedis com el País Basc. En altres casos, com Extremadura, l’escassetat d’indústria, els bons resultats agraris i, sobretot, la forta presència relativa d’inversió pública, han contribuït a fer que la caiguda de l’activitat sigui menys greu que en d’altres comunitats au- tònomes. En el cas de Madrid, ha estat el vigor del sector serveis –principalment de mercat– el que ha mantingut el ritme de creixement per sobre de la mitjana. Variació anual del PIB (2008-2009). Variació en termes reals % Melilla -1,37% Ceuta -1,73% Extremadura -1,97% Navarra -2,52% Galicia -2,96% Madrid -3,24% Castella-La Manxa -3,32% Múrcia -3,40% Castella-Lleó -3,44% Cantabria -3,47% Pais Basc -3,52% Andalucia -3,60% La Rioja -3,63% Espanya -3,64% Astúries -3,72% Illes Balears -3,76% Catalunya -4,13% Canàries -4,19% Comunitat Valenciana -4,26% Aragó -4,43% Font: INE 19 L'any 2009, la mitjana nacional de PIB per habitant ha estat de 22.886 euros, un 3% per sota de la mitjana de la Unió Europea. Per tercer any consecutiu, el País Basc ha ocupat la primera posició, amb 30.703 euros, seguit de Madrid, amb 30.029 euros i, ja per sota dels 30.000 euros, Navarra i Catalunya. L’extrem inferior l'ha tornat a ocupar Extremadura, amb 16.301 euros, seguida per Castella-La Manxa amb 17.208 euros i Andalusia amb 17.485 euros. En termes generals, la dispersió entre els extrems (màxim/mínim) s'ha mantingut al voltant de l’1,9, és a dir, la rique- sa/habitant de la comunitat més rica gairebé equival al doble de la de la comunitat més pobre. Com en els dos anys anteriors, set comunitats autònomes s'han situat per sobre de la mitjana europea, una menys que les que han superat la mitjana espanyola. Finalment, cal subratllar que un cop més és el sector nord-oriental de la Península, juntament amb Madrid i les illes, on es registren les taxes més altes de riquesa per habitant. PIB per càpita 2009. Espanya=100 més de 120 entre 100 i 120 entre 80 i 100 menys de 80 20 1.3 L’economia catalana l'any 2009 Evolució del producte interior brut Els primers resultats oficials i provisionals referits a l’evolució de l’activitat econòmica a Catalunya durant el 2009 es- timen un retrocés del PIB del 4%. Com ha succeït a la resta d’Espanya i a la major part de les economies més desenvo- lupades, la catalana ha viscut un any de recessió econòmica sense precedents en la història recent. Una evolució que es va iniciar durant la segona meitat de 2008 i que a final de 2009 acumulava sis trimestres consecutius de contracció. Amb aquest resultat s’estronca un període de tres lustres consecutius d’expansió econòmica sostinguda. Producte interior brut a preus constants. Catalunya. Variació interanual (%) 2008 I II III IV 2009 Agricultura 1,7 5,6 7,1 7,1 5,8 6,4 Indústria -2,6 -15,7 -16,2 -13,0 -5,8 -12,9 Construcció -1,8 -4,4 -6,0 -7,7 -8,3 -6,6 Serveis 1,9 -0,7 -1,5 -1,4 -1,1 -1,2 PIB a preus de mercat 0,2 -4,1 -4,9 -4,2 -2,9 -4,0 Nota: dades d’estacionalitat corregides. Font: Idescat Un any enrere, amb les dades de 2008, ja s’apuntava a un model de creixement desequilibrat i sectorialment es- biaixat com a responsable de fons de la recessió que tot just s’iniciava. Un model de creixement que els darrers anys havia basculat excessivament cap a la construcció residencial i les activitats terciàries amb menys valor afegit. Sectors dependents majoritàriament d’una demanda interna sòlida gràcies a una política monetària expansiva i que els per- metia evolucionar al marge de la competència internacional. En conseqüència, la productivitat, que va esdevenir una preocupació marginal en la fase expansiva, ha acabat per afectar greument la competitivitat de l’economia catalana. La davallada del 4% en termes de volum que, segons les primeres estimacions oficials, ha registrat el PIB català el 2009 reflecteix força bé l’evolució mantinguda durant la major part de l’any. Una evolució regressiva que ha anat de més a menys. Després de fregar un -5% de variació interanual durant el segon trimestre, la conjuntura econòmica de la segona meitat de l’any s’ha caracteritzat, segons els primers avanços provisionals, per una progressiva moderació de la trajectòria descendent fins a una taxa interanual de -2,9% el darrer trimestre de 2009. Tant o més remarcable que la intensitat del retrocés és que la recessió ha acabat per impactar finalment en el terciari. Si el 2008 el PIB català va poder eludir, pels pèls, el signe negatiu en la taxa de variació anual, va ser gràcies a l’evolució expansiva d’aquest segment cada cop més important de l’economia catalana. Els resultats de 2009 han situat les coses al seu lloc i només el sector primari –amb una problemàtica pròpia i difícil de sintetitzar en poques paraules– ha trencat la monotonia dels resultats sectorials amb una taxa de creixement clarament positiva. Si el sector financer i la promoció immobiliària residencial han estat identificats com els principals protagonistes d’una crisi que ha posat punt final a tres lustres d’expansió de l’economia catalana, els resultats macroeconòmics dels darrers dos anys identifiquen l’activitat industrial com la gran perjudicada per aquest canvi d’escenari radical. Després que durant el 2008 patís una davallada del PIB del 2,6%, el 2009 ha liderat la recessió amb una pèrdua estimada provi- sionalment de gairebé el 13% de mitjana anual. Hi ha diverses les raons que expliquen aquesta forta contracció, que van des de la important davallada de la demanda, tant interna com externa i tant de consum com d’inversió, fins a les restriccions d’accés al crèdit i l’aflorament de dèficits de competitivitat relativament lògics després d’un procés tan llarg i inflacionista de creixement econòmic. Evolució del PIB industrial 5 0 -5 -10 -15 España Catalunya -20 I.08 II.08 III.08 IV.08 I.09 II.09 III.09 IV.09 21 La construcció, després de mostrar-se com un dels motors de l’expansió de l’economia catalana en el que va de segle gràcies als generosos pressupostos públics, a la disponibilitat de mà d’obra abundant i barata i a l’accés relati- vament fàcil al crèdit en termes de volum i preu, tanca 2009 amb un nou retrocés dels volums d’activitat. En només dos anys, el PIB generat pel sector a Catalunya s’ha reduït prop d’un 8,5% amb relació a les xifres màximes assolides el 2007. És una davallada força més moderada que la registrada per l’activitat industrial gràcies al fet que el sector públic ha actuat amb decisió per intentar compensar la forta paràlisi de la demanda privada i fer més digerible l’impacte en termes d’ocupació, al qual s'associa a la inevitable reconversió d’un sector que els darrers anys s’havia expandit de manera exagerada. A diferència del sector industrial, que segons el perfil seguit al llarg de 2009 sembla que ha deixat definitivament enrere el pitjor de la crisi, l’evolució de la construcció deixa entreveure una digestió més lenta dels excessos. El fort endeutament associat al sector, l’excés d’oferta disponible en alguns segments com ara el residencial i l’escàs marge de maniobra del sector públic compromès amb la retallada progressiva del dèficit públic són alguns dels factors que estan condicionant la superació de la crisi per part del sector constructor. Evolució del PIB en la construcció 2 0 -2 -4 -6 -8 Catalunya Espanya -10 I.08 II.08 III.08 IV.08 I.09 II.09 III.09 IV.09 L’activitat terciària, tot i retrocedir un 1,2% de mitjana anual, presenta els resultats més positius de l’evolució del PIB català al llarg de 2009 juntament amb el primari. L’heterogeneïtat d’un sector cada cop més important en la vida econòmica del país, i especialment el creixent pes relatiu dels serveis de no- mercat, explica la moderació de les taxes de variació interanual registrades al llarg de l’any. Els impactes, directes o no, s’han originat tant per la retallada del consum privat com per la pèrdua d’activitat de les empreses. El comerç, la logística, els serveis a les empreses i fins i tot els serveis financers han registrat retallades en les xifres de negoci. La contracció dels fluxos comercials amb l’exterior i l’atonia del turisme internacional també han contribuït a rebaixar el volum de producció dels serveis a Catalunya. Evolució del PIB dels serveis 3 Catalunya Espanya 2 1 0 -1,5 I.08 II.08 III.08 IV.08 I.09 II.09 III.09 IV.09 Si l’evolució del PIB des de l’òptica de l’oferta mostra un panorama dominat gairebé en exclusiva pels signes nega- tius, observat a través dels diferents components de la demanda ofereix una imatge pràcticament idèntica. S’imposa la contundència de les retallades i només dos mantenen l’evolució positiva d’un any abans. L'un és, com ja s’ha avançat, el consum públic, que segons els primers avanços ha crescut un 4,7%, un punt relatiu menys que un any abans i un punt i mig menys que la mitjana del quinquenni anterior. Una evolució discordant amb la del PIB i que s’explica per l’aplicació de mesures fiscals orientades a contrarestar l’impacte de la crisi en el mercat laboral. L’altre agregat que acaba amb signe positiu per segon any consecutiu és el saldo exterior de l’economia catalana. És un resultat previsible atès que si bé la crisi internacional ha provocat una retallada significativa de les exportacions, 22 l’evolució de la demanda interna ha generat una contracció encara més intensa de les importacions. Un altre factor que ha contribuït a canviar el signe del saldo dels intercanvis comercials amb l’exterior ha estat la contenció del con- sum d’energia derivada del petroli i l’evolució a la baixa de la cotització d’aquest i altres inputs bàsics que Catalunya es veu obligada a importar. Producte interior brut a preus constants. Catalunya. Components de la demanda. Variació anual (%) 2004 2005 2006 2007 2008 2009* Demanda interna 5,0 4,6 5,6 4,5 -0,7 -6,3 Consum privat 4,5 4,0 3,9 3,3 -0,8 -5,4 Consum públic 7,9 5,3 5,4 6,3 5,7 4,7 Formació bruta de capital 4,7 5,6 9,5 6,1 -3,5 -14,3 Béns d'equipament i altres 4,0 11,0 10,5 9,2 -3,2 -18,7 Construcció 5,4 3,6 6,9 3,8 -5,1 -11,1 Saldo exterior -0,8 -0,9 -1,0 -1,2 0,9 2,1 Exportacions 4,1 3,9 6,1 4,7 -0,3 -13,2 Importacions 6,0 5,9 8,0 8,4 -6,0 -14,4 PIB a preus de mercat 3,7 3,2 3,7 3,2 0,2 -4,0 Nota: el saldo exterior inclou el saldo amb l’estranger i amb la resta d’Espanya i equival a l’aportació al creixement * Les variacions de 2009 són provisionals. Font: Idescat Dels diferents components de la demanda interna, el que més ha davallat en termes relatius ha estat la inversió, especialment en béns d’equipament. La despesa en construcció ha continuat caient amb força per segon any conse- cutiu tot i el manteniment de l’esforç inversor del sector públic. El component que per volum condiciona l’evolució del PIB és el consum privat, que el 2009 s’estima que ha patit una retallada del 5,4%. Una variació en consonància amb la inestabilitat i l’enfosquiment de les expectatives del mercat de treball –pèrdua del 10% del nombre d’ocupats en un any i mig– i l’enduriment de les condicions d’accés al crèdit bancari, que després de mantenir un ritme de creixement anual mitjà del 15% en els darrers tres lustres, durant el 2009 ha presentat una taxa d’augment irrellevant, tot i que positiva. A tall de síntesi, la recessió que ha viscut l’economia catalana i que ha assolit el punt àlgid el 2009 té desencadenants propis –la necessitat de corregir desequilibris creixents originats per una dinàmica econòmica perversa i impròpia d’un país modern– i també d’aliens i molt decisius derivats de la crisi financera i econòmica més greu i general que ha viscut l’economia mundial en els darrers cinquanta anys. Comerç exterior Comerç exterior de Catalunya. Milions d'euros 2005 2006 2007 2008 2009 2009/2008 Total exportacions 42.703 47.219 49.680 50.516 41.158 -18,5 (%) Béns de consum 16.664 18.377 17.732 18.787 15.811 -15,8 (%) Béns de capital 3.394 4.561 5.068 4.694 3.043 -35,2 (%) Béns intermedis 22.645 24.281 26.880 27.035 22.304 -17,5 (%) Total importacions 67.813 74.788 80.363 77.234 58.802 -23,9 (%) Béns de consum 21.189 22.725 23.637 22.358 19.811 -11,4 (%) Béns de capital 6.331 6.935 7.586 6.427 4.654 -27,6 (%) Béns intermedis 40.293 45.128 49.141 48.449 34.337 -29,1 (%) Saldo comercial -25.110 -27.569 -30.683 -26.718 -17.644 -34,0 (%) Font: Idescat. Elaboració pròpia Durant el 2009, Catalunya ha exportat mercaderies valorades en més de 41.000 milions d’euros, un 18,5% menys que l’any anterior. Pel que fa a les importacions, valorades en uns 59.000 milions d’euros, el resultat anual ha estat una retallada de gairebé el 24% amb relació al 2008. Aquesta contracció de les importacions ha afavorit un increment significatiu –pràcticament cinc punts relatius– de la taxa de cobertura, que arriba fins al 70%. Un avenç que malaura- dament no ha anat acompanyat d’un augment del grau d’obertura de l’economia catalana, que mesura el pes del co- merç exterior amb relació al PIB. Sincronitzar l’avanç d’aquestes dues taxes seria sinònim de transformació intel·ligent del model econòmic actual. 23 La contracció de la demanda interna, tant del consum com de la inversió privada, ha estat determinant en el fort descens de les importacions. Tot i que les exportacions també han evolucionat a la baixa, aquesta seqüència explica la major part de la retallada del dèficit comercial en un 34% i el canvi de signe del tradicional saldo deficitari de la ba- lança comercial catalana amb l’exterior. Si durant la fase expansiva del cicle econòmic el creixement del dèficit comer- cial s'associava a la pèrdua de competitivitat del teixit productiu català, el canvi de signe de l’aportació al creixement del PIB per part del sector exterior en la fase recessiva no implica, necessàriament, millores en aquest sentit. El detall de les dades del comerç exterior de béns a Catalunya posa de manifest que els productes més afectats per la recessió de l’economia mundial de 2009 han estat els béns intermedis, que representen més de la meitat del tràfic comercial. Una reducció especialment intensa en les importacions i que s’ha de relacionar tant amb la caiguda de la demanda interna de consum com amb la política de les empreses industrials de reduir producció i estocs per fer front a la paràlisi del mercat i als problemes financers. Preus, salaris i crèdit Per completar aquesta breu síntesi del que ha estat l’evolució de l’economia catalana al llarg del ja històric 2009, convé recordar, encara que només sigui a grans trets, el comportament dels preus de consum, dels salaris i, molt es- pecialment, del crèdit al sector privat. La tendència a la moderació ha estat el denominador comú de les variacions anuals de les tres variables. Per definició, el procés d’ajustament a la conjuntura recessiva ha estat especialment lent en el cas dels salaris pactats en conveni. Salaris i preus de consum. Catalunya. Variació anual 4 IPC 3 Salaris pactats en conveni 2 IPC (UME) 1 0 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 Segons les dades disponibles, el salari mitjà pactat en conveni a Catalunya el 2009 era un 2,5% més elevat que el d’un any abans. Un augment que sorprèn d’entrada perquè es produeix en un context de fort creixement de l’atur i preus de consum estables. En tot cas, és un augment salarial moderat si es compara amb els increments anteriors i relativament justificat per les fortes tensions inflacionistes d’un any abans. Són aquestes mateixes tensions, que van mantenir la inflació interanual a l’entorn del 5% durant l’estiu de 2008 i per sobre del 4,5% la major part de l’any, juntament amb la confirmació de la duresa de la recessió econòmica, els factors que expliquen l’atípica evolució de l’IPC al llarg de 2009. Una taxa d’inflació ancorada en el 3,6% de mitjana des de començament de segle, de cop i volta es redueix al 0,2%. Un valor mitjà que sorprèn per inusual i que amaga un resul- tat encara més extraordinari com és el de mig any d’inflació interanual negativa. Les raons d’aquest canvi d’escenari tan radical i sobtat s’han de buscar en la davallada del preu del petroli i altres primeres matèries per la caiguda de la demanda mundial i, en l’ordre intern, la contracció del consum com a conseqüència de la incertesa instal·lada en el mercat de treball. Acostumats com estem a l’espiral alcista de l’IPC, que justifica els corresponents increments salarials, costa apreciar la cara positiva d’una situació en què els preus creixen clarament per sota de les previsions d’inflació encara que sigui de manera puntual. Un d’aquests aspectes positius és la correcció del diferencial de preus amb el conjunt de la UE. Aquest és un pas del tot necessari per intentar corregir la pèrdua de competitivitat que els productes i serveis catalans han acumulat en els darrers anys d’expansió econòmica en el mercat europeu. A més d’aquesta estabilitat dels preus de consum, l’altra variació que cal remarcar és la del saldo de crèdit viu en mans del sector privat. La crisi del sistema financer mundial amb origen en el mercat hipotecari nord-americà també s’ha fet sentir en el mercat domèstic en forma de restriccions o sensible enduriment de les condicions d’accés a noves línies de crèdit. Un canvi d’escenari que ha agreujat la situació econòmica i financera de moltes empreses i famílies amb un alt nivell d’endeutament acumulat després d’anys d’accés amb pocs condicionants a finançament barat grà- cies al model de creixement imperant. 24 Crèdit al sector privat. Variació anual del saldo viu 30 20 10 Catalunya 0 Espanya -5 Des. 2001 Des. 2003 Des. 2005 Des. 2007 Des. 2009 La contundència de les dades és aclaparadora i preocupant. El creixement del PIB, tant a Catalunya com a Espanya, al llarg dels darrers anys ha anat acompanyat per un augment especialment intens –que ha triplicat o quadruplicat el del PIB– del saldo viu del crèdit al sector privat. Aquest elevat endeutament, lligat en bona mesura a actius que la crisi ha devaluat de manera significativa, justifica la prevenció de les entitats financeres a continuar augmentant el seu nivell de risc en el sector privat. En conseqüència, el 2009 ha estat el segon any d’ajustament de la demanda de crèdit a la nova realitat econòmica del país, alhora que ha posat de manifest el que s’ha d’esperar a curt termini. En una conjuntura d’incertesa econòmica com l’actual, l’endeutament acumulat es revela com un dels obstacles que frenen la sortida de la crisi. 25 1.4. L’economia de la ciutat el 2009 Evolució general La gran crisi econòmica i financera que ha sacsejat la major part dels països desenvolupats al llarg de 2009 tam- bé ha fet escala a Barcelona. Escala i estada com a la majoria de les economies europees. Era previsible atès el grau d’obertura que ha assolit l’economia metropolitana de la mà d’un teixit productiu amb una sòlida tradició exporta- dora i el creixent protagonisme de la capital catalana com a destinació turística. El primer avanç de l’evolució del PIB metropolità corresponent a 2009 estima una davallada propera al 4%, molt similar a la registrada pel conjunt de Cata- lunya. La comarca del Barcelonès, i especialment Barcelona, han patit amb menys intensitat els efectes de la recessió gràcies a al fet que la seva estructura productiva, molt polaritzada al voltant del terciari, és menys dependent de la construcció i de l’activitat industrial que la de la resta del país. Variació del PIB. Preus constants 4 2 0 -2 Barcelonès RMB Catalunya Espanya UE -4 2005 2006 2007 2008 2009 La davallada que ha registrat el volum del PIB en el conjunt de la regió metropolitana durant el 2009 –similar a la que s’ha produït en el conjunt de la UE– s’explica per la coincidència en el temps de la contracció de la demanda de consum i d’inversió amb la paràlisi de la construcció residencial en un context de crisi financera global sense prece- dents. Aquesta conjuntura tan desfavorable per a un segment important del teixit productiu ha acabat incidint en l’activitat i l’ocupació de la major part del terciari de mercat, especialment el més dependent de l’activitat empresarial. El dinamisme mantingut per una part dels serveis de no-mercat –ensenyament, sanitat i dependència bàsicament– i també els relacionats amb la recerca i la innovació, ha contribuït a moderar la intensitat de la pèrdua d’activitat que reflecteixen les dades macroeconòmiques. Cap dels motors més importants que han impulsat el creixement econò- mic dels darrers anys des del sector privat ha estat capaç d’aguantar l’embat de la crisi. És cert que no tots han oposat la mateixa resistència ni tots estaran en les mateixes condicions de reprendre la trajectòria expansiva a mesura que la borrasca escampi. Però un dels més ben situats segons les dades més recents sembla el del turisme urbà. Evolució del teixit productiu metropolità Les dades de tancament de 2009 corresponents al nombre d’establiments empresarials i de treballadors en actiu mantenen la tendència baixista encetada un any abans. El total de centres de treball amb algun ocupat assalariat s’ha reduït un 5,5% i el de treballadors, incloent-hi els autònoms i els de la resta de règims especials, un 4,5%. En només un any i mig de crisi econòmica, el teixit productiu de la regió metropolitana ha vist desaparèixer el 10% de les empreses i un percentatge similar de llocs de treball. Qüestions metodològiques relacionades amb la nova CNAE limiten la comparació sectorial entre els dos darrers anys. A grans trets, però, la variació nominal que resulta de comparar les dades de 2009 amb les de 2008 s’ajusta rao- nablement al que ha passat de fet. En el cas de la indústria, el canvi metodològic l’ha perjudicat lleument. La reducció del nombre d’empreses ha vorejat realment el 10%, una variació més intensa que la registrada un any abans. La construcció és el sector productiu que més ha notat el canvi de conjuntura econòmica. La crisi financera de la qual deriva la recessió actual va afectar amb especial intensitat la construcció residencial, incloent-hi les activitats in- dustrials i de serveis relacionades. Això explica la major part de la davallada acumulada els darrers dos anys. En aquest cas, però, el canvi metodològic li és favorable i ajuda a dissimular una part de la retallada de capacitat productiva. També és cert que una bona part de l’ajust es va fer el 2008. 26 El retrocés relativament notable del terciari no es deu tant al canvi de la CNAE com al fet que havent superat amb relativa comoditat el primer impacte de la crisi, els efectes s’han concentrat en el segon any de recessió. L’evolució encara expansiva de la majoria dels serveis públics ha compensat parcialment la forta contracció que ha registrat la major part del terciari de mercat, especialment el relacionat amb l’activitat empresarial i el consum. Nombre d’establiments empresarials i de treballadors a l’RMB Des. 2005 Des. 2006 Des. 2007 Des. 2008 Des. 2009 09/08 (%) Establiments Total 183.335 184.810 185.429 176.869 167.155 -5,5 Indústria 23.786 22.930 22.434 20.851 18.318 n.d. Construcció 22.762 23.278 23.521 19.252 18.761 n.d. Serveis 136.217 138.037 138.854 136.108 129.790 n.d. Treballadors Total 2.288.300 2.338.954 2.373.740 2.285.114 2.181.854 -4,5 Indústria 418.102 404.187 399.598 368.585 328.277 n.d. Construcció 203.304 214.103 216.709 177.489 162.573 n.d. Serveis 1.589.533 1.655.153 1.697.448 1.668.130 1.612.725 n.d. Nota: la implantació de la CNAE-2009 impedeix calcular les variacions sectorials del darrer any Font: Departament de Treball i Indústria de la Generalitat. Elaboració de Barcelona Economia La conjuntura industrial Els resultats de l’enquesta de conjuntura industrial corresponents a 2009 posen de manifest que la forta davalla- da de 2008 només era un avanç de la que havia de venir un any després. L’evolució a la baixa del negoci ha estat la tònica dominant per a la immensa majoria de les empreses enquestades. Una davallada que s’ha manifestat tant en els volums de producció i vendes com també en el nombre d’ocupats. Entre les empreses exportadores s’ha imposat igualment la valoració negativa, però de manera menys notòria. En definitiva, quatre vectors bàsics en l’activitat em- presarial que mostren saldos clarament negatius per segon any consecutiu. Que els preus de sortida de fàbrica també s’hagin apuntat a la tònica descendent sembla confirmar la feblesa manifesta de la conjuntura. Evolució de l'activitat industrial metropolitana 15 5 0 -5 -15 -25 2005 2006 2007 2008 2009 Producció Vendes totals Exportacions Preus venda Ocupació Font: Cambra de Comerç Indústria i Navegació de Barcelona. Elaboració de Barcelona Economia Prenent com a referència les dades trimestrals, sembla que la situació ha millorat lleument durant la segona meitat de l’any. Aquesta pot ser una de les raons que justifiquen l’optimisme moderat que desprenen les opinions empresa- rials sobre les perspectives del negoci a curt termini. A l’hora d’identificar aquells factors que en opinió dels empresaris afectats han limitat l’expansió del negoci al llarg de 2009, en sobresurten tres. A més de la feblesa de la demanda i de l’augment de la competència –factors clàssics que es fan més presents en conjuntures difícils– els problemes de tresoreria o finançament reclamen més protagonis- me que normalment, una conseqüència derivada del descens de la xifra de negoci i de la crisi dels mercats financers. 27 El sistema financer i la crisi Efectivament, la crisi financera internacional s’ha traduït en problemes d’àmbit local. A més d’afectar una bona part de l’activitat econòmica a través de la restricció de crèdit, també ha repercutit en la dinàmica operativa de les entitats de crèdit espanyoles. El canvi de conjuntura radical que ha viscut l’economia europea, sumat a la sacsejada que han registrat la promoció i la construcció residencial a Espanya, ha agafat el sector financer del nostre país amb el pas can- viat. S’ha passat, sense més, de plans plurianuals d’expansió a una reducció accelerada del nombre d’oficines d’atenció al públic. I es preveu una retallada sensible del nombre d’entitats operatives mitjançant fusions i absorcions. Barcelona acaba l’any 2009 amb menys de 2.000 oficines de caixes i bancs d’atenció al públic operatives, xifra que ens diu que en només un any i mig se n’han tancat unes 150, el 7,1% de les existents a mitjan 2008. En el conjunt de Catalunya, la retallada ha estat menys intensa perquè el procés ha començat més tard i la dotació per habitant no és tan elevada com a la capital. Aquest ajustament de “capacitat productiva” per part del sistema financer –com també han fet moltes empreses privades– respon al notable descens d’activitat que la recessió econòmica ha comportat. N’és un bon exemple la situació de quasi estancament que ha registrat el volum de crèdit en el sector privat. A final de 2009, el saldo viu del crèdit del sistema bancari en el sector privat a Catalunya –poc més de 340.000 milions d’euros– era pràcticament la mateixa quantitat que un any abans. Així doncs, el creixement real ha estat pràcticament nul. Serveixi de comparació que a final de 2008 el saldo equivalia a tres vegades el crèdit viu a final de 2001. Un creixement anual acumulatiu del 17,5% durant els darrers set anys que dobla amb escreix el creixement nominal del PIB. Amb aquests precedents, un any i mig de restricció quasi total al crèdit nou pot afectar dramàticament el funcionament de la major part de les activitats econòmiques. Nombre d’oficines de les entitats de crèdit 2005 2006 2007 2008 2009 Var. 2009/2008 Barcelona 2.056 2.076 2.112 2.097 1.978 -5,7 (%) Resta província 3.486 3.642 3.767 3.769 3.583 -4,9 (%) Resta Catalunya 2.140 2.215 2.281 2.289 2.201 -3,8 (%) Catalunya 7.682 7.933 8.160 8.155 7.762 -4,8 (%) Madrid 3.055 3.140 3.258 3.312 3.221 -2,7 (%) Resta província 2.351 2.552 2.714 2.798 2.676 -4,4 (%) Espanya 41.978 43.690 45.499 46.064 44.431 -3,5 (%) Font: Banco de España. Boletín estadístico. Elaboració de Barcelona Economia Construcció residencial i mercat immobiliari Una de les activitats productives que més ha patit el daltabaix del crèdit bancari ha estat la promoció i construcció residencial. En justa correspondència, tot s’ha de dir, perquè també ha estat la més beneficiada en la fase expansiva del cicle. Òbviament, el replegament de la demanda d’habitatge durant la major part de 2009, tot i l’existència d’una oferta abundant, no és imputable només a l’enduriment de les condicions d’accés al crèdit hipotecari. Es poden as- senyalar altres factors tant importants o més com ara el fort increment de l’atur, l’enfosquiment de les expectatives econòmiques i laborals i la lentitud amb què els preus dels habitatges i dels actius immobiliaris en general s’han anat ajustant a les noves condicions de la demanda. Preus del mercat immobiliari residencial 5.000 10 4.000 Preu habitatges 8 3.000 6 2.000 4 Tipus d’interès hipotecaris (%) 1.000 2 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 Font: Barcelona Economia. Ajuntament de Barcelona 28 Barcelona no ha estat, ni de bon tros, l’àmbit geogràfic més afectat per la recessió del mercat immobiliari. Bàsica- ment, perquè l’oferta de sostre residencial durant el quinquenni previ a la crisi no ha crescut de manera tan despro- porcionada com a la resta del país on, de mitjana, la construcció d’habitatges amb relació a la població gairebé qua- druplicava la ràtio de la capital, i sobretot, gràcies a la diversificació del sector constructor de la ciutat en obra pública, sostre per a terciari i rehabilitació. Tot i que el percentatge de caiguda del nombre d’habitatges iniciats a Barcelona el 2009 voreja el 50%, similar al del conjunt de Catalunya, en xifres absolutes la producció de sostre residencial nou a Barcelona equival a un 20% dels volums màxims assolits el 2006, mentre que en el conjunt del país els habitatges iniciats el 2009 representen poc més d’un 10% dels iniciats tres anys enrere. Activitat aeroportuària El port i l’aeroport de Barcelona han registrat una davallada d’activitat notable com a conseqüència de la crisi econò- mica i de l’atonia del comerç internacional. En aquest segon any de crisi, i a diferència del que va succeir el 2008, les variacions a la baixa han estat molt més intenses en el tràfic de mercaderies que no pas en el trànsit de passatgers. Si a l’aeroport aquest tipus d’activitat ha reculat un 10% aproximadament, el tràfic comercial portuari ha retrocedit un 17,3%. Tràfic de mercaderies pel port de Barcelona (2009) Entrades Sortides Total Variació (%) Tones Tones Tones 2009/2008 Líquids a granel Cabotatge 979.525 169.168 1.148.693 -30,1 Exterior 9.914.734 692.396 10.607.130 1,4 Total 10.894.259 861.564 11.755.823 -2,9 Sòlids a granel Cabotatge 444.770 37.829 482.599 -13,8 Exterior 2.748.310 690.189 3.438.499 16,7 Total 3.193.080 728.018 3.921.098 11,8 Càrrega general Cabotatge 1.627.162 3.383.832 5.010.994 -14,7 Exterior 9.967.847 11.137.971 21.105.818 -27,4 Total 11.595.009 14.521.803 26.116.812 -25,3 Total Cabotatge 3.051.457 3.590.829 6.642.286 -17,7 Exterior 22.630.891 12.520.556 35.151.447 -17,2 Total 25.682.348 16.111.385 41.793.733 -17,3 Nota: dades provisionals. Font: Port de Barcelona La càrrega general, agregat que inclou la mercaderia amb més valor afegit i que aplega més del 60% de la càrrega que passa pel port en volum, ha registrat una davallada del 25,3% el 2009. Una variació tan intensa respon no només al replegament de la demanda, tant interna com de la resta de la UE, sinó que també està influïda per variacions en les grans rutes marítimes en un intent d’ajustar i optimitzar l’oferta de transport a una demanda més continguda que en el passat recent. Això és el que podria explicar la variació del tràfic exterior d’aquest tipus de càrrega, que ha doblat pràcticament la del cabotatge. Trànsit de passatgers per l’aeroport de Barcelona Milions 20 Internacional Interior 15 10 5 0 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 29 El contrapunt positiu d’aquestes dades es troba, un any més, en el trànsit de passatgers, i més concretament en el segment dels creuers. Sumant els viatgers dels creuers en trànsit i els dels que tenen el port de Barcelona com a punt de sortida i arribada, durant el 2009 s’han comptabilitzat gairebé 2,2 milions de passatgers, un 3,75% més que un any abans. Han evolucionat igualment a l’alça el nombre d’usuaris dels ferris regulars que uneixen Barcelona amb diverses ciutats italianes. Un augment que ha estat insuficient, però, per compensar la caiguda del nombre d’usuaris que han viatjat a les Illes per via marítima. La suma de tots aquests segments ha permès tancar l’any 2009 amb 3,2 milions de viatgers que han passat pel port de la ciutat, una xifra similar a la d’un any abans. Per contra, el trànsit de viatgers per l’aeroport mostra uns resultats lleument diferents. A la pèrdua d’usuaris de vols interiors registrada el 2008 i que s’imputa majoritàriament a l’entrada en funcionament de l’AVE entre Barce- lona i Madrid, al llarg de 2009 s’hi ha afegit un descens de passatgers en tots els segments com a conseqüència de la crisi econòmica. Menys desplaçaments per motius turístics, laborals i de negocis. El resultat final d’aquesta suma de factors, un de conjuntural i un d'estructural, és que després de fixar el màxim històric per sobre de 33 milions de passatgers/any al començament de 2008, les xifres de 2009 registren uns volums de trànsit lleument per sobre del 27 milions. Un descens de prop del 17% en només de dos anys. Activitat hotelera Pel que fa a l’activitat hotelera, els resultats disponibles corresponents al nombre de visitants i de pernoctacions informen d’una escassa afectació del clima d’incertesa i desconfiança que ha generat la crisi econòmica en el conjunt de la UE, el principal mercat d’origen dels visitants estrangers que fan estada als hotels de la ciutat. Segons les dades de Turisme de Barcelona, durant l'any 2009 el nombre de visitants que han pernoctat als hotels de la ciutat –estimats en 6,5 milions– ha continuat lleument a la baixa per segon any consecutiu. En aquests dos anys s’ha acumulat un descens del 9%. Al seu torn, el nombre de pernoctacions hoteleres ha començat a remuntar gràcies a un augment de l’oferta de places i a una política comercial més agosarada per part dels hotels que ha permès tancar l’any facturant 12,8 milions de pernoctacions hoteleres, només un 6% per sota del màxim anual assolit el 2007. Indicadors d'activitat hotelera a Barcelona 15 5 0 -5 -15 -25 2005 2006 2007 2008 2009 Font: Turisme de BPraordcuecclioóna Vendes totals Exportacions Preus venda Ocupació A grans trets, sembla que el teixit productiu de la ciutat ha patit amb menys intensitat que el de la resta del territori els efectes de la fase més accentuada de la recessió de 2009. Les raons s’han de buscar en la progressiva terciarització del teixit productiu, que a més de la proliferació de serveis més o menys banals, s’ha caracteritzat per una notable concentració de serveis centrals i estratègics per a les empreses, a més d’una aposta decidida per les activitats rela- cionades amb el coneixement i les tecnologies de la informació. Els serveis de no-mercat, tot i el procés de descentra- lització dels darrers anys, també han tingut un paper determinant en l’estabilització de l’economia de la ciutat al llarg d’aquesta conjuntura tan desfavorable. En tot cas, el mercat laboral de la ciutat, molt integrat en el metropolità, ha acabat per patir un ajustament que no difereix gaire, quant a intensitat, del que ha patit la resta del país. 30 1.5 Clima empresarial a la província de Barcelona Cambra de Comerç de Barcelona La Cambra de Comerç de Barcelona presenta un indicador que recull el clima empresarial a la província de Barce- lona amb l’objectiu de conèixer la tendència de l’evolució de l’activitat econòmica. Aquest indicador resulta espe- cial rellevant ja que les estadístiques oficials sobre l’evolució econòmica de les províncies espanyoles que publica l’INE (Comptabilitat Regional d’Espanya) són molt tardanes. Les darreres dades disponibles en el moment d’escriure aquest informe corresponen a l’any 2007. La Fundació de Caixes d'Estalvis (FUNCAS) també fa estimacions, no ofi- cials, de la comptabilitat regional en l’àmbit provincial, però les darreres xifres corresponen a l’any 2008. En absència d’estadístiques per conèixer, amb una certa rapidesa, l’evolució dels principals agregats macroeconòmics de la pro- víncia de Barcelona de l’any 2009, la Cambra de Comerç de Barcelona ha elaborat un indicador de clima empresarial a la província. Aquest indicador es basa en els resultats de l’enquesta de Clima Empresarial de Catalunya (CEC), projecte en què col·labora amb l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), i permet avançar la tendència de l’activitat econò- mica l’any que s’acaba de deixar enrere ja que la informació qualitativa de l’enquesta i els agregats macroeconòmics d’activitat estan fortament correlacionats. El Clima Empresarial de Catalunya1 és un projecte dissenyat per obtenir resultats per a Catalunya, però s’ha calcu- lat l’error mostral per a la província de Barcelona i atès que és reduït (inferior al 6%), s’ha considerat oportú utilitzar aquests resultats per elaborar l’indicador que s’exposa més endavant. Cal esmentar que el nombre d’empreses en- questades trimestralment a la província de Barcelona ha estat de 2.500 l’any 2009, xifra que suposa gairebé dos terços de la mostra trimestral del conjunt de Catalunya. A continuació es presenta l’indicador de clima empresarial per al conjunt de l’economia de la província de Barcelona i per als sectors de la indústria, la construcció i els serveis a les empreses2. L’activitat econòmica a la província de Barcelona L’any 2008, la província de Barcelona va registrar un creixement reduït, del 0,9 %, segons l’estimació de FUNCAS, pràcticament la mateixa que la del conjunt de Catalunya (1%, segons FUNCAS). Aquesta evolució va marcar el tanca- ment de l’etapa de la darrera expansió econòmica i l’inici de la crisi. L’any 2009, l’Indicador de Clima Empresarial de la província de Barcelona (ICEB) assenyala que la crisi s’ha accentuat notòriament, com es pot veure al següent gràfic. A més, l’ICEB és marcadament negatiu i, per tant, apunta que el PIB de la província ha caigut el 2009, tal com també ha passat a Catalunya i al conjunt d’Espanya. Activitat econòmica a la província de Barcelona 20 PIB a preus bàsics 0 ICEB -20 -40 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 Font: Cambra de Comerç de Barcelona a partir del Clima Empresarial de Catalunya i de FUNCAS La crisi en la indústria i la construcció ha estat més intensa que en els serveis a les empreses atès que els saldos de respostes són més negatius. Tanmateix, els tres sectors han patit una contracció de l’activitat molt important a la província de Barcelona l’any 2009. La indústria a la província de Barcelona El descens de l’activitat en la indústria s’ha accentuat el 2009 respecte al 2008 (vegeu el gràfic 2), però a partir del segon trimestre aquest descens s’ha començat a moderar. Així mateix, l’estoc de productes acabats s’ha començat a reduir al principi del 2009 i ha mantingut aquesta tendència al llarg de tot l’any. La utilització de la capacitat produc- tiva s’ha recuperat quatre punts percentuals entre el primer i l’últim trimestres del 2009 però està en nivells baixos: 66% el quart trimestre del 2009, quan la mitjana del període 2003-2008 va ser del 77%. Aquesta lleu millora també s’ha vist en l’evolució de la cartera de comandes, que al quart trimestre ha registrat una caiguda més moderada que els tres trimestres precedents. 31 Indústria a la província de Barcelona 30 10 0 PIB indústria -10 ICEB indústria -30 -50 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 Font: Cambra de Comerç de Barcelona a partir del Clima Empresarial de Catalunya i de FUNCAS La construcció a la província de Barcelona La caiguda de l’activitat en la construcció s’ha intensificat el 2009 (vegeu el gràfic 3), tot i que aquesta intensificació ha estat més suau que en els altres sectors analitzats atès que el 2008 el retrocés de l’activitat en la construcció ja va ser fort. La implementació del Pla E ha contribuït a suavitzar la caiguda a partir del segon trimestre del 2009, però molt lleugerament. De fet, el volum de contractació d’obra s’ha reduït fortament: el saldo de respostes va marcar un mínim històric al primer trimestre del 2009 i en el següents ha estat una mica menys negatiu però el registre del quart trimestre és tan negatiu com ho va ser el darrer trimestre del 2008. La caiguda de l’obra executada el 2009 ha estat forta i similar a la de l’any anterior, però no ha augmentat. Els preus de venda a la província de Barcelona han accelerat el ritme de caiguda el 2009 amb relació al 2008, i només a partir del quart trimestre sembla que el descens ha estat una mica més moderat. Construcció a la província de Barcelona 40 20 ICEB construcció PIB construció 0 -20 -40 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 Font: Cambra de Comerç de Barcelona a partir del Clima Empresarial de Catalunya i de FUNCAS Els serveis a la província de Barcelona L’any 2008, el sector de serveis va patir la crisi amb menys intensitat que la indústria o la construcció, però l’any 2009 la caiguda de l’activitat d’aquest sector s’ha aguditzat (vegeu el gràfic 4). Malgrat que el 2009 els saldos de respostes del sector serveis a les empreses no han estat tan negatius com en la indústria o la construcció, ja no han mantingut un diferencial tan gran amb aquests dos sectors com el 2008. Ara bé, també cal destacar que al darrer trimestre del 2009 el sector de serveis a les empreses ha tornat a registrar saldos positius, per primera vegada des de l’inici de la crisi (estiu del 2008). Això vol dir que les empreses de la província de Barcelona han mostrat una lleu millora de la marxa dels negocis i un petit augment de la facturació el darrer trimestre. Aquest sector ha registrat una disminució dels preus de venda el 2009, després d’haver mantingut un increment moderat el 2008. Serveis a la província de Barcelona 30 20 ICEB serveis 10 PIB serveis 0 -10 -20 -30 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 Font: Cambra de Comerç de Barcelona a partir del Clima Empresarial de Catalunya i de FUNCAS 32 1 El projecte CEC consisteix en una enquesta de periodicitat trimestral, feta a les empreses amb establiments productius localitzats al Principat, sobre l’evolució de les principals variables econòmiques d’interès: marxa dels negocis, vendes, exportacions, ocupació, inversió, preus de venda, etc. A partir d’aquesta enquesta s’obté informació sobre la marxa de l’economia en el trimestre actual (situació) i en el següent (perspectives) per a cadascuna de les variables esmentades. A més, l’enquesta permet obtenir resultats representatius per a la província de Barcelona en l’àmbit sec- torial de la indústria, de la construcció i dels serveis a les empreses. Al mateix temps, de l’agregació d’aquests resultats sectorials, ponderats per al pes de cada sector en el VAB català, es poden obtenir resultats per al conjunt de l’economia de la província. Per elaborar l’Indicador de Clima Empresarial de la Província de Barcelona (ICEB) s’ha seleccionat la variable marxa dels negocis com a represen- tativa de l’evolució de l’activitat econòmica a la província, ja que la correlació entre ambdues variables és elevada. S’ha treballat amb la valoració empresarial de la situació, atès que es disposa dels resultats de l’enquesta per a tots els trimestres del 2009. La informació d’aquesta pregunta s’ha analitzat segons els saldos de respostes. Els saldos són la diferència entre el percentatge de respostes que indica “que la marxa dels negocis ha estat bona” i el percentatge de respostes que indica “que la marxa dels negocis ha estat dolenta”; per tant, assenyalen quina ha estat la tendència de l’evolució de la variable analitzada. Finalment, s’ha treballat amb els saldos anuals, obtinguts com a mitjana simple dels saldos trimestrals. 2 Les branques de serveis a les empreses representen gairebé dos terços del conjunt del sector serveis, segons estan definits al projecte de CEC. Les branques incloses en aquest sector són bàsicament: informàtica, lloguer, R+D, estudis de mercat i serveis tècnics, activitats jurídiques, comptables i de gestió empresarial, publicitat i serveis audiovisuals. 33 34 2.1. Població activa i inactiva. Dades EPA L’Enquesta de Població Activa (EPA) és una investigació continua i de periodicitat trimestral adreçada a les famílies, realitzada per l’INE des de 1964. La seva finalitat és obtenir dades laborals de les persones entrevistades i, per tant, recull informació sobre atur, ocupació, etcètera. La mostra inicial és de 65.000 famílies al trimestre, malgrat que, a la pràctica, aquesta mostra queda reduïda fins al voltant de 60.000 famílies entrevistades de manera efectiva, que equivalen a unes 180.000 persones. Dins del conjunt de dades que es poden utilitzar d’aquesta enquesta, les més significatives es refereixen a població activa, població ocupada i població aturada. Una radiografia de les principals magnituds que l’EPA dona per a la ciutat de Barcelona, ens indica que la població activa suposava al quart trimestre de 2008 el 60,5% de la població. Un 55,5% d’aquesta població estava ocupada i un 5% a l’atur. Un any després havia crescut el percentatge de població activa, fins a arribar al 61,4% del total, però aquest creixement no s’ha traslladat a un augment de l’ocupació, sinó que es concentra en un increment dels aturats, que ja arriben al 9,3% de la població. Els ocupats baixen el seu pes més de tres punts percentuals, fins al 52,1%. Principals dades de l’EPA a Barcelona 2009. Milers de persones Any 2008 Any 2009 I II III IV I II III IV Població total 1.341,4 1.350,2 1.345,5 1.346,9 1.338,3 1.338,5 1.327,2 1.319,7 Població activa 801,9 835,4 820,5 814,8 813,4 803,6 811,8 810,4 % s/ Total 59,8% 61,9% 61,0% 60,5% 60,8% 60,0% 61,2% 61,4% Ocupats 743,7 776,8 756,5 746,9 704,3 699,9 704,2 687,4 % s/ Total 55,4% 57,5% 56,2% 55,5% 52,6% 52,3% 53,1% 52,1% Aturats 58,2 58,6 64,0 67,8 109,1 103,7 107,6 123,0 % s/ Total 4,3% 4,3% 4,8% 5,0% 8,2% 7,7% 8,1% 9,3% Població inactiva 539,5 514,8 525,0 532,1 524,9 534,9 515,4 509,3 % s/ Total 40,2% 38,1% 39,0% 39,5% 39,2% 40,0% 38,8% 38,6% Estudiants 70,4 68,2 62,3 77,8 78,3 83,9 61,5 67,9 % s/ Total 5,2% 5,1% 4,6% 5,8% 5,9% 6,3% 4,6% 5,1% Pensionista 304,9 296,2 288,9 290,8 306,3 299,0 307,7 299,5 % s/ Total 22,7% 21,9% 21,5% 21,6% 22,9% 22,3% 23,2% 22,7% Feines llar 137,5 123,7 145,1 138,2 113,1 127,4 120,9 115,8 % s/ Total 10,3% 9,2% 10,8% 10,3% 8,5% 9,5% 9,1% 8,8% Incapacitat 17,3 14,5 15,3 15,8 17,1 19,6 16,1 19,7 % s/ Total 1,3% 1,1% 1,1% 1,2% 1,3% 1,5% 1,2% 1,5% Altres 9,4 12,2 13,4 9,5 10,1 5,0 9,2 6,4 % s/ Total 0,7% 0,9% 1,0% 0,7% 0,8% 0,4% 0,7% 0,5% Font: Elaboració pròpia amb dades Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona Entre la població inactiva, que al IV trimestre de 2009 representava el 38,6% de la població total (segons l’EPA), destaquen els increments del nombre de pensionistes (augment del 3%) i el de persones amb incapacitat (24,7%), mentre que baixa el nombre d’estudiants (un 12,7%) i el de persones que es dediquen a feines de la llar (un 16,2%). Evolució per sectors de la població activa mitjana a Barcelona 2008-2009. Milers de persones* Any 2008 Any 2009 % variació 08/09 Població activa 818,2 809,8 -1,0% Agricultura 0,4 0,8 100,0% % s/ Total 0,0% 0,1% Indústria 104,0 93,8 -9,8% % s/ Total 12,7% 11,6% Construcció 63,1 52,2 -17,2% % s/ Total 7,7% 6,4% Serveis 627,0 621,3 -0,9% % s/ Total 76,6% 76,7% Aturat > 1 any 16,0 28,6 79,5% % s/ Total 1,9% 3,5% Aturat busca 1a. feina 7,8 13,1 68,8% % s/ Total 1,0% 1,6% Font: Elaboració pròpia amb dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona 35 La població activa mitjana de Barcelona al 2009 ha estat de 809.800 persones. Això significa una reducció de l’1% respecte al 2008. Aquesta reducció de la població activa afecta a tots els sectors, especialment a la indústria (-9,8%) i a la construcció (-17,2%). Els serveis, amb un descens de 0,9%, pràcticament no presenten variació. D’altra banda, el nombre de persones que porten més d’un any a l’atur puja un 79,5% i els que busquen una primera feina ho fan en un 68,8%. Si al primer trimestre de 2009 es va observar un increment de la població activa, els altres tres trimestres de l’any presenten reduccions interanuals del nombre de persones actives a la ciutat. L’anàlisi de l’evolució dels darrers anys mostra que la població activa del quart trimestre de 2009 és la més petita dels darrers cinc anys. Evolució de la població activa a Barcelona 2001-2009. En milers de persones 900 800 700 600 01 001 02 002 03 003 04 00 4 005 005 006 006 007 007 008 008 009 09 I 20 III 2 I 2 0 III 2 I 2 0 I 2 I 20I III 2 I 2 III 2I I 2 III 2 I 2 III 2 I 2 III 2 I 2 III 2 0 Evolució de les principals variables de Població activa a Barcelona. Mitjana anual* Any 2008 Any 2009 % variació 08/09 Població activa * 818,2 809,8 -1,0% Per sexes Homes 440,8 424,1 -3,8% Dones 377,4 385,7 2,2% Per edats 16-19 anys 10,9 11,1 2,5% 20-24 anys 47,4 55,2 16,5% 25-54 635,7 615,4 -3,2% 55 anys i més 124,3 128,2 3,1% Per nacionalitat Espanyola 647,0 637,0 -1,5% Estrangera 171,2 172,8 0,9% Per estudis Sense estudis i primària 106,7 115,4 8,1% Secundària. 1a. etapa 135,8 132,3 -2,6% Secundària. 2a. etapa 210,4 192,9 -8,3% Educació superior 365,3 369,3 1,1% Font: Elaboració pròpia amb dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. * Milers L’anàlisi comparatiu de les dades mitjanes de població activa de 2008 i 2009 es pot fer prenent com a referència diferents aspectes: Per sexe La majoria de la població activa de Barcelona continua sent masculina (52,4%), malgrat que baixa el seu pes sobre el total 1,5 punts, degut a la reducció que presenten els homes al llarg de l’any (un 3,8%) i l’increment (2,2%) de la po- blació activa femenina. Aquestes dades, junt amb les de contractació, demostren que la major flexibilitat laboral que s’observa entre les dones és un factor clau en temps de crisi a l’hora de contractar i, per tant, és un factor que explica que més dones triïn entrar al mercat laboral, normalment a temps parcial. Per edat El grup de 25 i 54 anys representa el 76% del total de persones actives a la ciutat. Però és l’únic col·lectiu que presen- ta una mitjana anual inferior a la de l’any 2008, amb una reducció del 3,2%. La resta de grups d’edat mostren mitjanes superiors a les de l’any anterior, destacant l’increment de 16,5% dels joves entre 20 i 24 anys. 36 Per nacionalitat La població activa estrangera a la ciutat s’ha incrementat, com a mitjana, un 0,9% entre 2008 i 2009. Ha passat a representar el 21,3% del total d’actius, 0,4 punts més que l’any anterior. Per nivell formatiu El 45,6% de la població activa ha realitzat estudis superiors, i només el 14,2% té, com a màxim, estudis primaris. És aquest darrer grup el que presenta l’increment més alt respecte el 2008: un 8,1%. Probablement la raó sigui, com ja vam comentar amb les dones i els joves, el fet que el mercat laboral de l’any 2009 s’adreça més a joves, dones i perso- nes amb baixa qualificació. 37 2.2 Població ocupada Les estadístiques d’ocupació parteixen de dues fonts diferents: l’Enquesta de Població Activa (EPA), d ela que ja hem parlat, i el Registre d’Afiliats a la Seguretat Social. Població ocupada segons l’EPA La població ocupada mitjana a Barcelona segons dades de l’EPA va ser l’any 2009 de 699.000 persones, un 7,5% menys que l’any anterior. La reducció interanual de desembre a desembre encara és lleugerament superior (8%), arri- bant a un total de 687.400 ocupats al desembre de 2009, un nivell que s’apropa a les xifres d’ocupats de finals de l’any 2004, i lluny del màxim (776.800 persones) que es va aconseguir al segon trimestre de l’any 2008. Evolució de la població ocupada a Barcelona. Per trimestres 800 700 600 500 001 1 2 0 2 3 3 4 4 5 05 6 6 7 7 8 8 9 9 I 2 III 2 00 I 20 0 II 2 0 I 20 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 I III 2 0 I 20 III 2 0 0I 20 III 2 I 2 0 III 2 0 I 20 0 0 0 0 0III 2 I 2 III 2 I 2 III 2 L’anàlisi comparatiu de les dades mitjanes de població ocupada de 2008 i 2009 ens dona les següents dades: Principals variables de Població ocupada a Barcelona. Mitjanes anuals* Any 2008 Any 2009 Variació 08/09 Població ocupada* 756,0 699,0 -7,5% Per situació professional Assalariats sector privat 531,6 487,9 -8,2% Assalariats sector públic 97,3 104,0 6,9% Empresaris 123,0 103,9 -15,5% Altres 4,2 3,2 -24,6% Per sexes Homes 407,1 364,4 -10,5% Dones 348,9 334,6 -4,1% Per edats 16-19 anys 6,7 5,3 -21,3% 20-24 anys 38,7 39,2 1,4% 25-54 592,1 536,5 -9,4% 55 anys i més 118,5 118,0 -0,4% Per nacionalitat Espanyola 605,0 564,5 -6,7% Estrangera 151,0 134,5 -10,9% Per nivell formatiu Sense estudis i educació primària 94,0 93,8 -0,2% Educació secundària 1a. etapa 122,9 103,3 -16,0% Educació secundària 2a. stapa 192,0 159,6 -16,9% Educació superior 347,1 342,3 -1,4% Per sector econòmic Agricultura 0,4 0,8 100,0% Indústria 101,6 86,7 -14,7% Construcció 54,9 40,8 -25,7% Serveis 599,1 570,7 -4,7% Assalariats Total 628,9 591,9 -5,9% Indefinits 506,8 483,3 -4,6% Temporals 122,1 108,7 -11,0% Font: Elaboració pròpia amb dades del Departament d’Estadística, Ajuntament de Barcelona. * Milers 38 Per sexe L’ocupació entre els homes va caure més (-10,5%) que la femenina (-4,1%). L’any 2009 encara predominen els ho- mes entre la població ocupada (un 52,1% del total), malgrat que les dones han incrementat el seu pes el darrer any, passant del 46,2% al 47,9% del total. Per situació professional Quasi el 70% dels ocupats de Barcelona són assalariats al sector privat. Els assalariats al sector públic i els empresaris presenten un pes idèntic: un 14,9% del total en cada cas. Mentre que el total d’assalariats del sector privat i dels em- presaris baixa respecte l’any 2008 (un 8,2 i un 15,5%, respectivament), els ocupats al sector públic és l’únic col·lectiu que presenta un increment mitjà interanual: un 6,9%. Entre els 591.900 assalariats de la ciutat, predominen els contractes indefinits, que representen el 81,6% del total. Per altra banda, i con a mitjana anual, són també els que menys baixen respecte l’any 2008: un 4,6%, per un 11% dels contractes temporals. En canvi, amb dades del quart trimestre la situació és totalment diferent, ja que mentre els con- tractes indefinits baixen un 7,4% de desembre a desembre, els temporals pugen un 1% al mateix període. Per edats Agafant les dades mitjanes anuals, al 2009 el 76,8% dels ocupats tenen entre 25 i 54 anys, mentre que els menors de 25 anys només suposen el 6,4% del total de població ocupada. No obstant, és el col·lectiu de joves entre 20 i 24 anys l’únic que presenta una variació positiva respecte 2008, concretament un modest 1,4%. Els joves menors de 20 són els que presenten la reducció anual major, superior al 21%. Per nacionalitat L’any 2009 s’ha incrementat el pes dels nacionals entre la població ocupada de la ciutat, passant del 80 al 80,8% . El descens de l’ocupació entre els estrangers (-10,9%) ha estat major que entre els nacionals (-6,7%). Per nivell formatiu La majoria de les persones ocupades a la ciutat l’any 2009 han cursat educació superior, concretament el 49%. Paral·lelament, i juntament amb les persones que tenen, com a màxim, estudis primaris, són els col·lectius que presen- ten les menors reduccions respecte l’any 2008, en ambdós casos inferiors al 1,5%. Els ocupats que han cursat educació secundària, sigui de primera o segona etapa, pateixen reduccions superiors al 16%. Per sector productiu Els serveis ocupen al 81,7% de les persones que treballen a la ciutat, un percentatge que ha pujat 2,5 punts res- pecte l’any anterior degut al fet que sigui aquest sector qui presenta la reducció d’ocupats menys intensa (-4,7%). En l’extrem contrari està la construcció, que ha passat de representar el 7,3% dels ocupats l’any 2008 al 5,8% de 2009, amb una reducció anual de quasi un 26%. El nombre d’ocupats a la indústria baixa un 14,7%, representant el 12,4% . Si analitzem la població ocupada no agrària mitjana a Barcelona per branques d’activitat (CNAE 2009), s’observa que les activitats que concentren més ocupació són Administració pública, educació i sanitat (un 21,2% del total), Come- rç, reparacions i hoteleria (20,7%) i les Activitats financeres, immobiliàries, professionals, administratives i de serveis auxiliars, que suposen el 19,5% del total d’ocupats no agraris. Població ocupada a Barcelona per branques d’activitat. Mitjana anual* Per branques d’activitat. (CCAE-2009) Any 2008 Any 2009 Variació 08/09 Població ocupada no agrària 755,6 698,2 -7,6% Alimentació, tèxtil, fusta, paper i arts gràfiques 33,4 23,7 -29,1% Energia, aigua, química, cautxú i metal·lúrgica, maquinària, material elèctric i de transport 68,2 63,0 -7,7% Construcció 54,9 40,8 -25,7% Comerç i reparacions, hoteleria 147,5 144,4 -2,1% Transports i emmagatzematge 42,1 38,9 -7,6% Informació i comunicacions 42,9 40,5 -5,5% Activitats financeres, immobiliàries, professionals, administratives i serveis auxiliars 157,2 136,3 -13,3% Administració pública, educació i sanitat 142,6 148,1 3,9% Activitats culturals i esportives, i altres 66,9 62,6 -6,4% Font: Elaboració pròpia amb dades Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona 39 Quant a la seva evolució 2008-2009, comentar que només la branca d’Administració pública, educació i sanitat presenta una variació positiva respecte l’any 2008, un 3,9%. Amb un comportament millor que la mitjana (que baixa un 7,6%) es troben, a més, Comerç, reparacions i hoteleria (-2,1%), Informació i comunicacions (-5,5%) i les Activitats culturals, esportives i altres (-6,4%). El pes dels serveis s’ha anat incrementant als darrers nou anys, fins a suposar el 83% dels ocupats al darrer trimestre de 2009. La construcció baixa a nivells de 2001, amb baixades els darrers dos anys, mentre que la indústria ha perdut la meitat del seu pes. Evolució de l’ocupació a Barcelona per grans sectors IV trimestre Agricultura Indústria Construcció Serveis 2001 0,7% 22,3% 5,9% 71,1% 2002 0,4% 23,0% 5,4% 71,2% 2003 0,3% 18,0% 7,0% 74,7% 2004 0,2% 14,7% 9,8% 75,3% 2005 0,4% 14,2% 7,3% 78,1% 2006 0,3% 14,6% 8,0% 77,1% 2007 0,0% 14,5% 8,3% 77,2% 2008 0,1% 12,0% 7,1% 80,9% 2009 0,0% 11,9% 5,2% 83,0% Distribució de l’ocupació a Barcelona per grans sectors 2001-2009 80 70 60 50 40 30 20 10 0 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 Indústria Construcció Serveis Afiliats a la Seguretat Social Segons les dades del registre d’afiliats de la Seguretat Social, el nombre de treballadors assalariats (règim general i règims especials) i els ocupats per compte propi (règim d’autònoms) a Barcelona era de 1.021.974 persones en el quart trimestre de 2009, un 3,9% menys que al mateix període de 2008. La reducció al quart trimestre de l’any 2008 va ser d’un 3,2%, una variació molt semblant a la d’aquest any. Afiliació a la Seguretat Social a Barcelona 2006-2009. Règim general i autònoms 2.000.000 1.500.000 Total 1.000.000 Autònoms 500.000 Règim general 0 06-I 06-I I 6-III 6-IV 07-I 07-I I 7-III 7-IV 08-I I08-I 8-II I 8-IV 09-I I I I V 20 20 200 200 -I -I -I 20 20 9200 200 20 20 200 200 20 200 2009 2009 40 Afiliació a la Seguretat Social a Barcelona Nombre d’afiliats Variacions mateix període any anterior Règim Règim Règims Règim Règim Règims general autònoms especials Total general autònoms especials Total Any 2007 1r trim. 953.648 122.723 23.255 1.099.626 4,30 1,42 -22,63 3,22 2n trim. 961.775 123.361 22.743 1.107.879 4,00 1,49 -22,53 2,99 3r trim. 950.463 122.954 21.663 1.095.080 1,96 1,57 -20,38 1,35 4t trim. 953.000 123.958 21.762 1.098.720 1,82 1,42 -12,38 1,45 Any 2008 1r trim. 953.143 123.909 22.398 1.099.450 -0,05 0,97 -3,69 -0,02 2n trim. 949.027 123.750 23.854 1.096.631 -1,33 0,32 4,89 -1,02 3r trim. 933.404 122.066 24.294 1.079.764 -1,79 -0,72 12,15 -1,40 4t trim. 917.061 121.170 25.021 1.063.252 -3,77 -2,25 14,98 -3,23 Any 2009 1r trim. 898.339 118.891 25.297 1.042.527 -5,75 -4,05 12,94 -5,18 2n trim. 890.414 117.718 25.647 1.033.779 -6,18 -4,87 7,52 -5,73 3r trim. 877.654 115.947 25.406 1.019.007 -5,97 -5,01 4,58 -5,63 4t trim. 880.584 115.972 25.418 1.021.974 -3,98 -4,29 1,59 -3,88 Font: Institut General de la Seguretat Social El descens més important es dona al règim d’autònoms, que baixa un 4,3%, mentre que el règim general, el més majoritari (més del 86% del total d’afiliats) cau un 4%. Els règims especials, per la seva part, s’incrementen un 1,6%. L’evolució dels afiliats al règim general a Barcelona, amb dades de desembre, ens indica que l’afiliació havia pujat ininterrompudament des de l’any 1998 fins a 2007, per després baixar els anys 2008 i 2009. A desembre de 2009, el nombre d’afiliats al règim general és de 880.584, la més baixa dels darrers cinc anys. Evolució de l’afiliació al règim general de la Seguretat Social a Barcelona 953.000 904.935 880.584 855.341 832.548 780.195 1999 2001 2003 2005 2007 2009 A desembre de 2009, el 70,6% dels afiliats al règim general i el 60% dels autònoms treballen als Altres serveis (el sector serveis, menys comerç i reparacions). El comerç i les reparacions suposen el 15,1% i el 24,6%, respectivament, mentre que la indústria ocupa al 9,5% dels treballadors del règim general i al 6,7% dels autònoms. El sector d’Altres serveis és el que presenta la reducció interanual menor si comparem les dades de 2008 i 2009, ja que hi presenta una variació de -1,8% al règim general i de –2,5% al d’autònoms. La indústria presenta descensos superiors al 8% en amb- dós règims, mentre que l’afiliació a la construcció baixa més d’un 13%, tant al règim general com al d’autònoms. El comerç i les reparacions mostra un millor comportament, ja que en cap cas les reduccions són superiors al 6,5%. Afiliació a la Seguretat Social a Barcelona 2008-2009. Per sectors Afiliació a desembre Règim general Règim d’autònoms 2008 2009 Variació 2008 2009 Variació Total 917.061 880.584 -4,0% 121.170 115.972 -4,3% Agricultura, ramaderia i pesca 311 297 -4,5% 153 147 -3,9% Indústria 92.804 83.411 -10,1% 8.485 7.809 -8,0% Construcció 49.139 42.653 -13,2% 11.461 9.891 -13,7% Comerç i reparacions 142.142 132.862 -6,5% 29.690 28.550 -3,8% Altres serveis 632.665 621.361 -1,8% 71.381 69.575 -2,5% Font: Institut General de la Seguretat Social. 41 L’evolució de les dades d’afiliats al règim general pel que fa als grans sectors econòmics mostra la preponderància del sector serveis (en aquest cas englobant comerç i reparacions amb la resta de serveis) a la ciutat, i el seu increment continu de pes. Es confirma així que aquest sector és el que presenta la dinàmica més positiva als darrers anys, passant del 77,9% dels afiliats l’any 1998 al 85,7% de l’any 2009. Per la seva part, la indústria ha perdut, de forma ininterrompuda, 7,4 punts en aquest període. Evolució de l’afiliació al règim general de la Seguretat Social per sectors Any Indústria Construcció Serveis Agricultura 1998 16,9% 5,0% 77,9% 0,0% 1999 16,3% 5,4% 78,2% 0,1% 2000 15,6% 5,6% 78,7% 0,1% 2001 14,6% 5,4% 79,8% 0,1% 2002 14,0% 5,6% 80,2% 0,1% 2003 13,6% 5,4% 80,7% 0,1% 2004 13,0% 5,2% 81,6% 0,2% 2005 12,4% 5,6% 81,9% 0,2% 2006 11,4% 5,6% 82,9% 0,2% 2007 10,6% 5,4% 83,7% 0,2% 2008 10,1% 5,4% 84,5% 0,0% 2009 9,5% 4,8% 85,7% 0,0% Nota: fins a l’any 2007 s’agafa el cens d’activitats segons CCAE-93. Per als anys 2008 i 2009 es pren la CCAE 2009 Evolució de l’afiliació al règim general de la Seguretat Social per sectors 79,8 80,2 80,7 81,6 81,9 82,9 83,7 84,5 85,7 Serveis 5,4 5,6 5,4 5,2 5,6 5,6 5,4 5,4 4,8 Construcció 14,6 14 13,6 13 12,4 11,4 10,6 10,1 9,5 Indústria 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 Aquesta situació és força similar a la que indicaven les dades d’ocupació de l’EPA al darrer trimestre de 2009. Recor- dem que, segons l’EPA, el 83% dels ocupats a la ciutat estaven al sector serveis, mentre que les dades d’afiliació parlen del 85,7%. Per altra banda, les xifres d’ocupació de l’EPA mostren un major pes de la indústria i la construcció que les que mostren les dades d’afiliació: segons l’EPA, el 11,9% dels ocupats estan a la indústria i el 5,2% a la construcció, mentre que les dades d’afiliació baixen aquests percentatges al 9,5 i el 4,8% respectivament. Grandària dels centres de cotització a Barcelona i Catalunya Barcelona Catalunya Afiliació a desembre 2008 2009 Variació 2008 2009 Variació Total treballadors 917.061 880.584 -4,0% 2.588.983 2.453.538 -5,2% D’1 a 10 treballadors 171.324 164.032 -4,3% 625.457 588.889 -5,8% D’11 a 100 treballadors 271.012 255.650 -5,7% 932.119 868.294 -6,8% De 101 a 1.000 treballadors 276.991 266.414 -3,8% 702.897 675.880 -3,8% Més de 1.000 treballadors 197.734 194.488 -1,6% 328.510 320.475 -2,4% Total centres cotització 76.618 73.524 -4,0% 270.534 256.248 -5,3% D’1 a 10 treballadors 65.614 63.175 -3,7% 232.542 221.021 -5,0% D’11 a 100 treballadors 9.844 9.235 -6,2% 34.906 32.268 -7,6% De 101 a 1.000 treballadors 1.086 1.038 -4,4% 2.939 2.812 -4,3% Més de 1.000 treballadors 74 76 2,7% 147 147 0,0% Font: Elaboració pròpia amb dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona 42 Finalment, destacar que a la ciutat de Barcelona són els centres de cotització de 101 a 1.000 treballadors el grup més nombrós, ja que ocupen al 30,3% dels treballadors afiliats. A Catalunya, en canvi, el grup majoritari és el de centres entre 11 i 100 treballadors. Comparativament, a Catalunya els centres de cotització més petits són més importants que a Barcelona. Així, mentre que a Catalunya el 59,4% dels treballadors estan en centres de fins a 100 treballadors, a Barcelona aquest percentatge baixa al 47,6%. En canvi, a la ciutat els centres amb més de 1.000 treballadors ocupen a més del 22% dels treballadors afiliats al règim general de la Seguretat Social per només el 13,1% a Catalunya. Quant a l’evolució interanual, destacar que tots els centres de cotització, al marge de la seva grandària, presenten reduccions del nombre de treballadors. Ara bé, tant Barcelona com a Catalunya, són els grans centres els que respo- nen millor als efectes de la crisi. Així, mentre els centres de fins a 100 treballadors presenten reduccions a Barcelona i Catalunya d’entre el 4,3% i el 6,8% de desembre de 2008 a desembre de 2009, els centres amb més de 1.000 treballa- dors en cap cas tenen reduccions superiors al 2,4%. 43 2.3. Contractació Per tipus de contracte i sexe El nombre de contractes formalitzats l’any 2009 a la ciutat va ser de 756.279, xifra que suposa una reducció del 15% respecte a 2008, percentatge força superior al descens de l’any 2008, que va ser de 3,8%. El nombre de contractes inde- finits va disminuir un 32,1% i el dels temporals un 11,6%. L’any 2009 els contractes indefinits representen el 13% del to- tal de contractes formalitzats al llarg de l’any, 3,3 punts menys que l’any 2008. Els contractes temporals han augmentat el seu pes sobre el total tres punts i mig als darrers 4 anys, després de la important reducció de l’any 2006. Contractació laboral a Barcelona per tipus de contracte 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 Total 800.509 771.212 714.928 671.879 835.524 887.269 912.761 915.196 889.354 756.279 Indefinits 114.075 119.564 107.054 92.194 106.186 115.529 150.217 156.412 144.588 98.147 % total 14,3% 15,5% 15,0% 13,7% 12,7% 13,0% 16,5% 17,1% 16,3% 13,0% Temporals 686.434 651.648 607.874 579.685 729.338 771.740 762.544 758.784 744.766 658.132 % total 85,7% 84,5% 85,0% 86,3% 87,3% 87,0% 83,5% 82,9% 83,7% 87,0% Font: Elaboració pròpia amb dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona Contractació laboral a Barcelona per tipus de contracte 85,7 84,5 85 86,3 87,3 87 83,5 82,9 83,7 87 Temporals 14,3 15,5 15 13,7 12,7 13 16,5 17,1 16,3 13 Indenits 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 Contractació indefinida per sexe La majoria dels 98.147 contractes indefinits formalitzats a Barcelona l’any 2009 són contractes ordinaris, que su- posen el 46,5% del total, seguit dels contractes convertits en indefinits, que arriben al 34,6%. Si comparem aquestes xifres amb les de l’any anterior, notem que mentre baixa el pes dels contractes ordinaris (quasi quatre punts i mig en un any), puja la importància dels convertits en indefinits (que passen del 31,2 al 34,6% del total d’indefinits). Contractació laboral indefinida.Tipus de contracte 2008 2009 Ordinari temps indefinit 73.542 45.647 Foment de la contractació indefinida 25.302 18.043 Minusvàlids 603 468 Convertits en indefinits 45.141 33.989 Total indefinits 144.588 98.147 Font: Elaboració pròpia amb dades del Departament de Treball La contractació indefinida ha disminuït al 2009 en totes les modalitats de contractes, especialment en els contractes ordinaris, que baixen quasi un 38% en només un any. Com ja és habitual als darrers anys (des de 2006), els contractes indefinits són més habituals entre les dones (50,2%), atès que aquestes són majoria en els contractes de foment de la contractació indefinida (quasi el 62% del total d’aquests contractes són per dones) i els convertits en indefinits, on el percentatge de dones arriba al 52,2%. 44 Entre els homes, destaca la seva presència als contractes indefinits ordinaris: un 55,8% d’aquests són formalitzats per homes l’any 2009. Contractació laboral indefinida a Barcelona per sexe i tipus de contracte 2009 Variació 2008- 09 Ordinari temps indefinit 45.647 -37,9% 25.479 -37,5% 20.168 -38,4% Foment de la contractació indefinida 18.043 -28,7% 6.869 -22,6% 11.174 -32,0% Minusvàlids 468 -22,4% 253 -26,2% 215 -17,3% Convertits en indefinits 33.989 -24,7% 16.237 -24,9% 17.752 -24,5% Total indefinits 98.147 -32,1% 48.838 -31,8% 49.309 -32,4% Font: Elaboració pròpia amb dades del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya Contractació laboral indefinida a Barcelona per sexe 150.000 Total 100.000 Homes 50.000 Dones 0 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 Contractació temporal per sexe Els contractes temporals presenten una evolució a la baixa, excepte en els casos dels contractes d’interinitat i subs- titució de jubilació, seguint la tendència de l’any 2008, i els de formació (que creixen un 14%) i els d’inserció. Per sexes, la contractació temporal segueix sent dominada per les dones, que representen el 54,7% del total de contractes temporals de l’any 2009 a la ciutat. A més, la reducció del nombres de contractes temporals disminueix de forma menys intensa en el cas de les dones: un -10,9% per un -12,5% en el cas dels homes. Les dones copen, amb gran diferència, els contractes temporals d’interinitat, pràctiques i els d’inserció, mentre que els homes destaquen a les modalitats de formació, els contractes lligats a la jubilació, els de minusvàlids i els d’obra i servei, a més de l’apartat d’altres. A la resta de modalitats la distribució per sexes és força similar. Contractació laboral temporal. Sexe i tipus de contracte 2008 2009 Pràctiques 3.441 2.822 Substitució jubilació 64 anys 45 46 Minusvàlids 689 619 Jubilació parcial 1.908 369 Obra o servei 273.351 243.813 Relleu 2.058 1.907 Eventuals circumstàncies producció 315.990 258.872 Formació 807 919 Interinitat 142.682 144.105 Temporals d’inserció 7 21 Altres 3.788 3.113 Total temporals 744.766 656.606 Font: Elaboració pròpia amb dades del Departament de Treball La major part dels contractes temporals formalitzats a Barcelona l’any 2009 es concentren en tres modalitats els d’eventuals circumstàncies de producció (39,4% del total), els d’obra i servei (37,1%) i els de interinitat (21,9%). 45 Respecte l’any 2008, s’incrementa el pes de les modalitats d’interinitat (que puja 2,7 punts) i els d’obra i servei, men- tre que la modalitat de eventuals circumstàncies de producció baixa tres punts. Contractació laboral temporal a Barcelona per sexe i tipus de contracte 2009 Var. 2008- 09 2009 Var. 2008- 09 Pràctiques 2.822 -18,0% Jubilació parcial 1.895 -0,7% Homes 1.089 -25,8% Homes 1.200 -6,5% Dones 1.733 -12,2% Dones 695 11,4% Temps parcial temporal 0 0,0% Formació 919 13,9% Homes 0 0,0% Homes 550 6,0% Dones 0 0,0% Dones 369 28,1% Minusvàlids 619 -10,2% Relleu 1.907 -7,3% Homes 390 -5,6% Homes 976 -10,0% Dones 229 -17,0% Dones 931 -4,4% Obra o servei 243.813 -10,8% Temporals d’inserció 21 200,0% Homes 130.974 -10,0% Homes 2 100,0% Dones 112.839 -11,7% Dones 19 171,4% Eventuals circumstàncies producció 258.872 -18,1% Altres 3.113 -17,8% Homes 127.226 -17,8% Homes 1.781 -24,8% Dones 131.646 -18,3% Dones 1.332 -6,1% Interinitat 144.105 1,0% Total temporals 658.132 -11,6% Homes 34.115 2,7% Homes 298.329 -12,5% Dones 109.990 0,5% Dones 359.803 -10,9% Substitució jubilació 64 anys 46 2,2% Homes 26 -16,1% Dones 20 42,9% Font: Elaboració pròpia amb dades del Departament de Treball Contractació temporal per sexe 700.000 Total 600.000 500.000 400.000 Dones 300.000 Homes 2001 2003 2005 2007 2009 Per nacionalitat Els contractes formalitzats per estrangers baixen l’any 2009 (-16,9%) per sobre de la reducció de la contractació de nacionals (-14,2%). En canvi, l’evolució del període 2006-2009 és més positiva entre els estrangers: una reducció del 9,7% per una baixada de 19,8% entre els espanyols. La contractació temporal baixa menys entre els espanyols (un 10,3% respecte l’any anterior, per un 14,9% en el cas dels estrangers), mentre que la indefinida cau amb més intensitat en el col·lectiu nacional (reducció interanual del 33,8%) que entre els estrangers (-27,7%). En ambdós casos, el grau de temporalitat dels contractes formalitzats és força similar: 87,2% entre els espanyols, 86,5% entre els estrangers. Contractació laboral a Barcelona per nacionalitat 2008 2009 Variació 2006-09 Variació 2008-09 Total 889.354 756.279 -17,1% -15,0% Espanyols 632.438 542.776 -19,8% -14,2% Indefinits 104.588 69.227 -38,9% -33,8% Temporals 527.850 473.549 -15,9% -10,3% Estrangers 256.916 213.503 -9,7% -16,9% Indefinits 40.000 28.920 -21,5% -27,7% Temporals 216.916 184.583 -7,5% -14,9% Font: Elaboració pròpia amb dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona 46 Evolució de la contractació laboral a Barcelona per nacionalitat 236.378 262.411 256.916 213.503 Estrangers 676.383 652.785 632.438 542.776 Espanyols 2006 2007 2008 2009 Per edat El 38,7% dels contractes formalitzats l’any 2009 a la ciutat els han fet persones d’entre 30 i 44 anys. Després d’aquest grup es situa el col·lectiu 25-29 anys, que representa el 21,9% del total. Tots els grups d’edat han sofert disminucions del nombre de con tractes respecte l’any 2008. Els col·lectius que baixen més, tots ells per sobre del 15% de mitjana, són els dels joves menors de 20 anys (-35,9%), i els grups de 20-24 (-18,8%) i 25-29 anys, amb una reducció del 15,6%. És a dir, tots els grups menors de 30 anys baixen per sobre de la mitjana de ciutat, i a una taxa que va creixent a mesura que baixa l’edat del grup. La situació no és nova, ja que si fem la comparació amb les dades de l’any 2006, es repeteix el mateix comportament. Contractació laboral a Barcelona per edat 2008 2009 Variació 2006-09 Variació 2008-09 Total contractes 889.354 756.279 -17,1% -15,0% Menys 20 anys 53.844 34.514 -42,7% -35,9% Indefinits 7.190 3.164 -48,9% -56,0% Temporals 46.654 31.350 -42,0% -32,8% % sobre total 6,1% 4,6% 20-24 anys 195.030 158.410 -23,3% -18,8% Indefinits 24.511 15.200 -40,5% -38,0% Temporals 170.519 143.210 -20,8% -16,0% % sobre total 21,9% 20,9% 25-29 anys 196.504 165.857 -21,8% -15,6% Indefinits 33.886 21.754 -41,8% -35,8% Temporals 162.618 144.103 -17,5% -11,4% % total % sobre total 22,1% 21,9% 30-44 anys 326.885 292.529 -8,8% -10,5% Indefinits 58.625 42.293 -28,9% -27,9% Temporals 268.260 250.236 -4,2% -6,7% % sobre total 36,8% 38,7% 45 anys i més 117.091 104.969 -7,4% -10,4% Indefinits 20.376 15.736 -27,3% -22,8% Temporals 96.715 89.233 -2,7% -7,7% % sobre total 13,2% 13,9% Font: Elaboració pròpia amb dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. En tots els casos, la baixada dels contractes indefinits és superior a la dels contractes temporals, amb reduccions de la contractació indefinida superiors al 38% respecte l’any 2008 en els dos col·lectius menors de 25 anys. El percentat- ge de contractes temporals sobre el total de contractes formalitzats l’any 2009 va de 90,8% dels menors de 20 anys al 85% del grup de 45 anys i més. A mesura que creix l’edat de les persones contractades, es redueix, encara que no massa, el percentatge de temporalitat de la contractació. Tots els col·lectius, a més, presenten un increment d’aquest percentatge respecte l’any 2008 (any en que la taxa de temporalitat oscil·lava entre el 87,4% i el 82,1%, segons els col·lectius). 47 Per sectors El sector serveis representa el 91,1% del total de contractes formalitzats a la ciutat al llarg de l’any 2009, percentatge similar al de l’any anterior i superior al d’anys anteriors: 89% l’any 2006 i 89,6% l’any 2007. La construcció és el sector que es manté més estable, ja que la seva contractació baixa un 9,3%, per un 14,9% els serveis i un 25,8% la indústria, que també és el sector que més reducció de la contractació presenta als darrers anys: més d’un 43% en el període 2006-2009, per un 28% la construcció i un 15,1% els serveis. Els serveis són el sector que presenta una major presència dels contractes temporals, que suposen el 87,5% del total, mentre que la indústria és el sector que manté un percentatge menor de temporalitat: un 77,5%, dotze punts inferior a la taxa dels serveis. Ara bé, mentre el percentatge de temporals creix 3,4 punts als serveis al darrer any, a la indústria l’increment és força major: 6,6 punts. I és que és a la indústria, exceptuant l’agricultura, on s’observa el des- cens més acusat de la contractació indefinida (-42,7%), seguit pels serveis, on baixa un 32,8%. Contractació laboral a Barcelona per sectors 2006 2007 2008 2009 Var. 2 006-09 Var. 2008- 09 Total 912.761 915.196 889.354 756.279 -17,1% -15,0% Agricultura 1.302 1.502 1.637 750 -42,4% -54,2% Indefinits 324 279 324 140 -56,8% -56,8% Temporals 978 1.223 1.313 610 -37,6% -53,5% % sobre total 0,1% 0,2% 0,2% 0,1% Indústria 34.262 31.101 26.259 19.493 -43,1% -25,8% Indefinits 10.495 9.138 7.637 4.379 -58,3% -42,7% Temporals 23.767 21.963 18.622 15.114 -36,4% -18,8% % sobre total 3,8% 3,4% 3,0% 2,6% Construcció 65.093 62.387 51.694 46.883 -28,0% -9,3% Indefinits 10.344 10.273 8.061 7.265 -29,8% -9,9% Temporals 54.749 52.114 43.633 39.618 -27,6% -9,2% % sobre total 7,1% 6,8% 5,8% 6,2% Serveis 812.104 820.206 809.764 689.153 -15,1% -14,9% Indefinits 129.054 136.722 128.566 86.363 -33,1% -32,8% Temporals 683.050 683.484 681.198 602.790 -11,8% -11,5% % sobre total 89,0% 89,6% 91,1% 91,1% Font: Elaboració pròpia amb dades del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya Per nivell d’estudis Contractació laboral a Barcelona per nivell d’estudis 2006 2007 2008 2009 Var. 2006-09 Var. 2008-09 Total 912.761 915.196 889.354 756.279 -17,1% -15,0% Fins a primària 105.443 113.304 104.188 83.699 -20,6% -19,7% Indefinits 14.154 15.703 16.132 12.571 -11,2% -22,1% Temporals 91.289 97.601 88.056 71.128 -22,1% -19,2% % sobre total 11,6% 12,4% 11,7% 11,1% Programes FP 79.495 90.232 91.933 78.031 -1,8% -15,1% Indefinits 10.408 11.716 10.907 7.555 -27,4% -30,7% Temporals 69.087 78.516 81.026 70.476 2,0% -13,0% % sobre total 8,7% 9,9% 10,3% 10,3% Secundària general 553.338 539.552 513.161 436.115 -21,2% -15,0% Indefinits 89.340 89.274 80.249 53.102 -40,6% -33,8% Temporals 463.998 450.278 432.912 383.013 -17,5% -11,5% % sobre total 60,6% 59,0% 57,7% 57,7% Tècnics superiors 48.301 41.100 36.282 31.263 -35,3% -13,8% Indefinits 9.533 9.021 7.862 5.225 -45,2% -33,5% Temporals 38.768 32.079 28.420 26.038 -32,8% -8,4% % sobre total 5,3% 4,5% 4,1% 4,1% Universitaris 126.184 131.008 143.790 127.171 0,8% -11,6% Indefinits 26.782 30.698 29.438 19.694 -26,5% -33,1% Temporals 99.402 100.310 114.352 107.477 8,1% -6,0% % sobre total 13,8% 14,3% 16,2% 16,8% Font: Elaboració pròpia amb dades del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya 48 La majoria de les persones (el 57,7%) que han formalitzat contractes al llarg de 2009 a Barcelona tenen un nivell d’estudis de secundària general (batxillerat). Els universitaris són el segon grup en importància, amb un 16,8% del total. Per la seva part, només el 14,4% de les persones contractades han fet estudis relacionats amb la formació pro- fessional (programes de FP més tècnics professionals superiors). Aquests percentatges es mantenen al mateix nivell, pràcticament, de l’any 2008. Si considerem el període 2006- 2009, s’incrementa el pes dels contractats amb FP (del 8,7 al 10,3%) i el dels universitaris (del 13,8 al 16,8%), mentre que baixa especialment el percentatge de persones amb secundària general (quasi tres punts). Els percentatges de contractació temporal són, exceptuant les persones que han estudiat fins a primària, majors que els de l’any 2006. El grau de temporalitat més alt s’observa entre les persones que han estudiat programes de FP (90,3%), mentre que el menor és el dels universitaris (84,5%). Si comparem aquestes dades amb les de l’any 2006, no- tem que es redueix la diferència en la taxa de temporalitat entre els contractats en funció del seu nivell d’estudis. L’any 2006 la diferència en el percentatge de contractes temporals entre universitaris i persones amb FP (els grups amb el grau menor i major, respectivament) era de 8,1 punts. L’any 2009 aquesta diferència s’ha reduït a 5,8 punts. Contractació laboral a Barcelona per nivell d’estudis 13,8% 14,3% 16,2% 16,8% Universitaris 5,3% 4,5% 4,1% 4,1% Tècnics professionals superiors 60,6% 59,0% 57,7% 57,7% Secundària general 8,7% 9,9% 10,3% 10,3% Programes FP 11,6% 12,4% 11,7% 11,1% Fins a primària 2006 2007 2008 2009 Per mesos Dels dotze mesos de l’any, només en dos hi ha increments interanuals positius de la contractació: al novembre i al desembre. A la resta de mesos, la contractació formalitzada és inferior a la del mateix mes de l’any anterior, sent les reduccions més intenses les dels mesos de gener (-29,2%) i abril (-20,3%). Contractació laboral a Barcelona per mesos Contractes Variació 2008-09 Gener 59.051 -29,2 Febrer 58.554 -21,4 Març 58.219 -15,3 Abril 57.181 -28,3 Maig 61.373 -17,6 Juny 67.405 -14,4 Juliol 74.856 -20,2 Agost 42.845 -6,9 Setembre 70.228 -10,4 Octubre 74.014 -15,9 Novembre 68.140 12,0 Desembre 64.413 3,0 Totals 756.279 -15,0 Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona 49 2.4. Població aturada Les estadístiques sobre població aturada també provenen de dues fonts diferents: l’Enquesta de Població Activa, que dóna dades trimestrals i estimades, i el registre de persones desocupades que proporciona mensualment el De- partament de Treball de la Generalitat. Atur segons l’EPA Segons l’Enquesta de Població Activa, Barcelona tenia una mitjana de 110.900 aturats l’any 2009, xifra que suposa un increment del 78,4% respecte l’any 2008 (més de 58.000 aturats més en només un any). Si comparem les dades del darrer trimestre d’any, l’augment de l’atur és encara més intens: la ciutat arriba als 123.000 aturats al desembre, amb un increment interanual de 81,4%. Població aturada a Barcelona segons l’EPA. Mitjanes anuals 2008 2009 Mitjana anual Mitjana anual Variacio 08/09 Total Milers 62,2 110,9 78,4% Per sexes Homes 33,7 59,7 77,2% Dones 28,5 51,1 79,7% Per edats 16-19 anys 4,1 5,9 42,4% 20-24 anys 8,7 15,9 83,8% 25-54 43,6 78,9 81,0% 55 anys i més 5,8 10,2 76,2% Per sector Agricultura 0,0 0,0 0,0% Indústria 2,4 7,2 204,3% Construcció 8,1 11,4 40,6% Serveis 27,9 50,5 80,9% Per temps de recerca de feina Aturat > 1 any 16,0 28,625 79,5% Busca 1a. feina 7,8 13,1 68,8% Ja trobada 4,5 4,5 0,0% < 3 mesos 25,1 33,5 33,4% 3 a 11 mesos 18,3 45,2 147,4% 1 a 2 anys 7,0 20,0 184,7% > 2 anys 7,3 7,7 5,8% Font: Elaboració pròpia amb dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona Segons les dades mitjanes proporcionades per l’EPA per l’any 2009, el perfil de la persona aturada a la ciutat és el d’un home (53,9% del total d’aturats), d’entre 25 i 54 anys (71,2% dels aturats estan en aquesta franja d’edat), ocupats anteriorment al sector serveis (45,6% del total) i que porta a l’atur entre 3 i 11 mesos (40,7% de les persones en situació d’atur). Si comparem les xifres mitjanes dels anys 2008 i 2009, indicar que els increments són força similars entre homes i dones. Per edats, ressaltar que són els grups de 20-24 anys i 25-54 anys els que més augmenten, amb taxes mitjanes anuals superiors al 81%, mentre que són els més joves (menys de 20 anys) als que menys se’ls incrementa l’atur (amb una taxa del 42,4%). De l’evolució al darrer any de l’atur per sectors destacar el fort increment dels aturats procedents de la indústria (204,7%), molt superior a la de la resta de sectors o situacions: l’atur als serveis creix un 80,9% i els aturats que porten en aquesta situació més d’un any un 79,5%. Finalment, les dades que l’EPA proporciona sobre el temps de recerca de feina que porten les persones en atur, mostren que els increments més forts es troben en les persones que porten entre 3 i 11 mesos cercant feina (augment del 147,4%) i, especialment, els que estan en aquesta situació entre 1 i 2 anys, que presenten una variació del 184,7% al llarg de l’any 2009. Aquesta evolució ha fet que el pes d’aquests dos grups respecte al total d’aturats hagi passat del 40,7% l’any 2008 al 58,7% l’any 2009: 18 punts en només un any. 50 L’increment dels aturats ha estat important al llarg dels darrers dos anys. Al quart trimestre de l’any 2007 s’arribava a un mínim històric d’aturats a la ciutat segons dades de l’EPA, amb un total de 46.700 persones. En només dos anys aquesta xifra ha pujat fins als 123.000 aturats que indiquen les dades del quart trimestre de 2009. Evolució de la població aturada a Barcelona segons l’EPA. En milers 120.000 90.000 60.000 30.000 001 2001 002 2002 3 2 2 3 4 200 200 200 200 4 05 05 6 6 7 7 8 8 9 9 II IV II IV II IV II IV II 20 IV 20 II 20 0 0 0 IV 20 II 20 IV 20 0 0 0 0 0 II 20 IV 20 II 20 IV 20 L’evolució de la taxa d’atur a la ciutat als darrers nou anys indica dos fets rellevants. El primer és que, normalment, la taxa d’atur masculí és inferior a la taxa femenina fins l’any 2007, amb diferències que oscil·len notablement segons l’exercici. En canvi, a partir del primer trimestre de l’any 2007, la taxa d’atur femenina o és igual o inferior a la taxa masculina. L’altre fet a destacar és que la taxa d’atur a la ciutat segons l’EPA presenta una tendència a la baixa entre 2001 i 2005, es manté força estable els anys 2006 i 2007 i creix posteriorment, amb gran intensitat l’any 2008 i més moderadament l’any 2009. Evolució de la taxa d’atur a Barcelona segons l’EPA. Total i per sexes 15 Dones Total 10 Homes 5 /II /IV /II /IV /II I I I I I I 001 001 002 002 003 003 /IV 04/ I 4/IV 5/I IV I0 0 05/ 06/ 06/ IV 07/ I 07/ IV 8/I 8/IV /I /IV 2 2 2 2 2 2 20 20 9 9 20 20 20 20 20 20 200 200 200 200 Atur segons el registre del Departament de Treball de la Generalitat L’atur registrat a Barcelona, segons les dades publicades pel Departament de Treball de la Generalitat, es va situar al desembre de 2009 en 101.069 persones, amb un augment de 36% respecte al desembre de 2008. Les dades són menys negatives de les que reflectia l’EPA, ja que recordem que segons aquesta font Barcelona tenia 123.000 aturats al desembre de l’any 2009, amb un increment interanual de 81,4%. L’atur creix més entre els homes (40%) que entre les dones (31,7%), fet que explica que el pes dels homes sobre el total d’aturats s’hagi incrementat al llarg de l’any 2009, passant de representar el 51,5% del total (desembre 2008) al 53,1% (desembre 2009). Evolució de la població aturada registrada a Barcelona Desembre 2008 Desembre 2009 Variació 08/09 Total 74.304 101.069 36,0% Per sexes Homes 38.297 53.634 40,0% Dones 36.007 47.435 31,7% Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona L’increment de l’atur ha estat continu al llarg dels darrers dos anys, fins a arribar al desembre de 2009 a un màxim històric. La pujada del nombre d’aturats ja és del 90% des de desembre de l’any 2006. 51 Evolució mensual de la població aturada registrada a Barcelona 100.000 Total 90.000 60.000 Homes Dones 40.000 20.000 Gener-06 Gener-07 Gener-08 Gener-09 Des.-09 Per edats La majoria dels aturats registrats a la ciutat al desembre de 2009 tenen entre 25 i 54 anys (74,3% del total), grup d’edat que és, precisament, el que presenta el major increment interanual: 41,1%. Per nivell formatiu Els aturats amb educació superior són el col·lectiu que més creix respecte l’any 2008: un 40,6% de desembre a des- embre. El grup majoritari és el de les persones amb educació secundària general, que representen el 61,4% del total d’aturats. Si agrupem els aturats segons grans tipologies en funció del seu nivell formatiu, el 70% de les persones en atur han estudiat fins a secundaria general, el 14,7% han fet estudis relacionats amb la formació professional (secun- dària i superior) i el 15,3% són universitaris. Respecte l’any 2008 no hi ha canvis substantius en aquest sentit, amb una petita reducció de les persones fins a secundaria general (baixa 0,8 punts la seva representació) i lleugers increments de pes de les persones amb formació professional (0,2 punts) i dels universitaris (0,5 punts). Població aturada registrada a Barcelona. Dades generals Any 2008 (desembre) Any 2009 (desembre) Variació desembre 2008-09 Total Milers 74.304 101.069 36,0% Per edats 16-19 anys 1.109 1.306 17,8% 20-24 anys 4.738 6.111 29,0% 25-54 53.198 75.079 41,1% 55 anys i més 15.259 18.573 21,7% Per nivell formatiu Primària incomplerta 2.206 2.998 35,9% Primaris complerts 4.065 5.636 38,6% Secundària general 46.263 62.097 34,2% Formació professional 5.683 7.880 38,7% Tècnics prof. superior 5.115 7.031 37,5% Educació superior 10.972 15.427 40,6% Per temps de recerca de feina* Fins a 6 mesos 48.290 51.884 7,4% De 6 a 12 mesos 13.305 22.384 68,2% Més de 12 mesos 18.612 26.801 44,0% Per sector econòmic Indústria 9.738 11.992 23,1% Construcció 6.845 12.365 80,6% Serveis 53.873 72.314 34,2% Sense ocupació anterior 3.403 4.087 20,1% Per nacionalitat Espanyols 59.091 78.536 32,9% Estrangers 15.213 22.533 48,1% Font: Elaboració pròpia amb dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. (*) Atès que no hi ha aquestes dades per l’any 2008, la comparativa és gener- desembre 2009 Per nacionalitat Creix el percentatge d’aturats estrangers a la ciutat, que han passat de representar el 20,5% del total al desembre de 2008 al 22,3% de desembre de 2009. La causa és, lògicament, que mentre l’atur ha crescut al llarg de l’any 2009 un 48% entre els estrangers, entre els nacionals la seva variació ha estat força inferior: un 33%. 52 Dels 22.533 aturats estrangers registrats a Barcelona a desembre de 2009, el 65% són homes i el 35% dones. Recor- dem que a nivell global de ciutat el percentatge de dones aturades sobre el total era del 47%, fet que demostra que les dones estrangeres tenen menys pes en el mercat laboral que les nacionals i que l’atur ha castigat, dins del conjunt dels treballadors estrangers, més als homes que a les dones. Per temps de recerca de feina Més de la meitat dels aturats (51,3%) porten un màxim de 6 mesos cercant feina. Al llarg de l’any 2009, però, ha caigut el pes d’aquest grup sobre el total quasi 8 punts, amb importants increments tant del nombre d’aturats que porten de 6 a 12 mesos cercant feina (al gener de 2009 representaven el 16,6% del total i al desembre el 22,1%) com de les persones que ja porten més d’un any en aquesta situació, que han passant del 23,25 al 26,5% del total. Per sector econòmic Més d’un 71% dels aturats procedeixen del sector serveis. És aquest sector i, especialment, el de la construcció, els que presenten els majors augments respecte desembre de 2008, amb taxes del 34,2 i el 80,6%. Les dades desagrega- des per activitats econòmiques segons el cens CCAE 2009 permeten analitzar amb més detall aquestes grans xifres. Atès que no hi ha la disponibilitat d’aquestes dades per l’any 2008, s’ha fet la comparació interanual entre el gener de 2009 i el gener de 2010. Les activitats econòmiques que concentren un major nombre d’aturats al gener de 2010 són el comerç i reparacions (15% del total d’aturats), les activitats professionals i tècniques (14%) i les activitats admi- nistratives i serveis auxiliars (13,5%), totes ells dins del sector del serveis. Aquesta situació és força diferent de la que mostra la mitjana catalana, ja que a Catalunya les activitats amb major pes sobre el total d’aturats són les de construc- ció (17,9% del total), indústries manufactureres (17,4%) i comerç i reparacions (14,3%). Població aturada a Barcelona per activitats econòmiques segons CCAE 2009 Barcelona Catalunya Atur registrat gener 2009 2010 Variació 2009 2010 Variació Total aturats 80.207 105.073 31,0% 455.757 583.883 28,1% Agricultura, ramaderia i pesca 232 317 36,6% 4.918 7.611 54,8% Indústries extractives 32 43 34,4% 479 671 40,1% Indústries manufactureres 9.071 11.533 27,1% 81.408 101.565 24,8% Energia elèctrica i gas 58 84 44,8% 249 515 106,8% Aigua, sanejament, residus 542 645 19,0% 3.567 4.238 18,8% Construcció 9.609 12.607 31,2% 83.045 104.228 25,5% Comerç i reparacions 12.645 15.711 24,2% 66.987 83.582 24,8% Transports i emmagatzematge 2.771 3.458 24,8% 15.775 19.426 23,1% Hostaleria 7.220 8.980 24,4% 36.296 44.899 23,7% Informació i comunicacions 2.636 3.514 33,3% 6.325 8.657 36,9% Activitats financeres i assegurances 876 1.086 24,0% 3.012 3.658 21,4% Activitats immobiliàries 1.127 1.145 1,6% 4.934 4.791 -2,9% Activitats professionals, tècniques 8.986 14.721 63,8% 26.342 40.788 54,8% Activitats administratives i serveis auxiliars 12.593 14.161 12,5% 67.612 75.155 11,2% Administració pública 824 904 9,7% 7.723 9.362 21,2% Educació 2.003 2.528 26,2% 6.674 8.636 29,4% Activitats sanitàries i serveis socials 2.784 3.480 25,0% 12.543 16.083 28,2% Activitats artístiques i recreatives 1.672 2.098 25,5% 6.098 7.605 24,7% Altres serveis 2.452 3.327 35,7% 10.913 15.001 37,5% Llars que ocupen personal domèstic 330 432 30,9% 918 1.364 48,6% Organismes extraterritorials 18 25 38,9% 29 62 113,8% Sense ocupació anterior 1.726 4.274 147,6% 9.910 25.986 162,2% Font: Elaboració pròpia amb dades del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya Quant a l’evolució entre gener de 2009 i gener 2010, indicar que les activitats que més han incrementat el seu nombre d’aturats són les activitats professionals i tècniques (increment del 63,8%) i el sector de l’energia elèctrica i el gas, que creix un 44,8%. Ara bé, ambdós sectors resten lluny del fort increment dels aturats sense ocupació ante- rior, que creixen un 147,6% en només un any. En el cas de Catalunya, també són els aturats sense ocupació anterior (augment de 162%) el grup que més creix, seguit de les activitats professionals i tècniques (increment del 63,8%), els Organismes extraterritorials (amb un creixement superior al 113%) i el sector de l’energia elèctrica i el gas, que creix 53 un 106,8%. Aigua, sanejament i residus, activitats administratives i serveis auxiliars, administració pública i activitats immobiliàries són els sectors que menys creixement de l’atur presenten, tant a Barcelona com a Catalunya. Per districtes Entre gener de 2009 i gener de 2010 l’atur creix per sobre de la mitjana de la ciutat (increment mitjà del 31%) als dis- trictes de Sarrià- S. Gervasi (augment de 34,8%), Sant Andreu (32,6%), Gràcia (31,9%) i Sant Martí (31,8%). Els menors increments d’aturats són els dels districtes de Les Corts i Sants- Montjuïc. Evolució del nombre d’aturats registrats per districtes Var. gener Sobre total Població % sobre total Districtes Gener 2009 Gener 2010 2009-10 aturats ciutat dist. /ciutat aturats ciutat Gener 2009 Gener 2010 Juny 2009 Barcelona 80.207 105.073 31,0% Ciutat Vella 7.448 9.715 30,4% 9,3% 9,4% 6,7 Eixample 11.318 14.774 30,5% 14,1% 14,0% 16,4 Sants- Montjuïc 9.757 12.639 29,5% 12,2% 12,1% 11,3 Les Corts 3.277 4.227 29,0% 4,1% 4,1% 5,1 Sarrià- S. Gervasi 3.953 5.328 34,8% 4,9% 5,0% 8,9 Gràcia 5.608 7.398 31,9% 7,0% 7,0% 7,6 Horta- Guinardó 8.576 11.203 30,6% 10,7% 10,7% 10,5 Nou Barris 10.111 13.130 29,9% 12,6% 12,5% 10,4 Sant Andreu 7.647 10.137 32,6% 9,5% 9,7% 9,0 Sant Martí 12.509 16.489 31,8% 15,6% 15,6% 14,2 NC 3 33 1.000,0 0,0% 0,0% Font: Elaboració pròpia amb dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona Els districtes que concentren el major nombre d’aturats de la ciutat són els de Sant Martí (15,6% del total d’aturats de Barcelona), Eixample (14%) i Nou Barris (12,5%). Aquestes xifres no han variat ostensiblement des de gener de 2009. Distribució de l’atur registrat a Barcelona per districtes. Gener 2010 Ciutat Sant Martí Vella 9,4% 15,6% Eixample 14% Sant Andreu 9,7% 12,1% Sants-Montjuïc Nou Barris 12,5% 10,7% 4,3% 7% 5% Les Corts Horta- Guinardó Sarrià-S. GervasiGràcia La taxa d’atur es del 12,5 al desembre de l’any 2009, la taxa d’atur més alta dels darrers anys i 3,4 punts per sobre de la taxa de desembre de 2008. La taxa d’atur mitjana l’any 2009 és del 11,3. Malgrat que a desembre de 2009 la taxa d’atur femenina (12,3) és inferior a la dels homes (12,6), dels darrers vint-i-quatre mesos aquesta situació només es produeix quatre vegades: al febrer, març, novembre i desembre de 2009. Evolució de la taxa d’atur segons atur registrat a Barcelona per sexes 12 9 Dones 6 Total Homes -08 -08 -08 e-08r l l r bre- 08 e i l -09 0 9 -09 e -09 Gen Abr Julio Octu b i ol - bre br Dese m Abr Juli Octu Dese m 54 Taxa d’atur segons atur registrat a Barcelona per sexes 2008 2009 Homes Dones Total Homes Dones Total Gener 5,8 8,1 6,8 9,8 9,9 9,9 Febrer 6,0 8,3 7,0 10,4 10,3 10,4 Març 6,1 8,3 7,1 10,9 10,8 10,8 Abril 6,0 7,9 6,9 11,1 11,3 11,2 Maig 6,2 8,0 7,0 11,1 11,3 11,2 Juny 6,2 8,2 7,1 10,7 11,2 10,9 Juliol 6,5 8,6 7,5 11,0 11,3 11,2 Agost 6,9 8,9 7,8 11,5 11,8 11,7 Setembre 7,2 8,9 8,0 11,8 11,9 11,9 Octubre 7,9 8,9 8,4 12,0 12,1 12,1 Novembre 8,5 9,1 8,8 12,4 12,3 12,3 Desembre 8,9 9,3 9,1 12,6 12,3 12,5 Mitjana anual 6,8 8,6 7,6 11,3 11,4 11,3 Font: Gabinet Tècnic de Programació de l’Ajuntament de Barcelona L’evolució dels darrers dos anys de la taxa d’atur registrat a la ciutat mostra dos tendències evidents: el seu creixe- ment al llarg del període i el procés de convergència de les taxes d’atur femenina i masculina. 55 2.5 Comparació amb altres àmbits Població activa i taxa d’activitat Mentre que a Barcelona la població activa va baixar l’any 2009 un 1% respecte l’any anterior (comparant mitjanes anuals), a Catalunya va baixar un 0,9%, mentre que a Espanya fins i tot es va incrementar un 0,8%. En tots tres casos, va pujar la població activa femenina (entre un 1,2% a Catalunya i un 2,9% a Espanya) i va reduir-se la masculina, espe- cialment a Barcelona, on baixa un 3,8%. Barcelona és l’àmbit on les dones tenen al 2009 un pes major sobre el total d’actius, un 47,6%. A Catalunya representen el 44,7% i a Espanya un 43,8%. En tots els casos, el seu pes s’ha anant incrementant als darrers dos anys. Població activa per àmbits territorials (mitjanes anuals) Barcelona Catalunya 2007 2008 2009 2007 2008 2009 Total 808,2 818,2 809,8 3.756,6 3.840,4 3.807,6 Per sexes Homes 446,6 440,8 424,1 2.136,2 2.159,4 2.105,9 Dones 361,5 377,4 385,7 1.620,4 1.681,1 1.701,7 Per edats 16-19 anys 13,4 10,9 11,1 88,0 86,1 77,9 20-24 anys 54,9 47,4 55,2 306,1 300,9 282,5 25-54 623,8 635,7 615,4 2.908,1 2.971,7 2.965,4 55 anys i més 116,0 124,3 128,2 454,4 481,7 481,8 Espanya Variació 08/09 2007 2008 2009 BCN Catalunya Espanya Total 22.189,9 22.848,2 23.037,5 -1,0% -0,9% 0,8% Per sexes Homes 12.802,5 13.031,7 12.938,5 -3,8% -2,5% -0,7% Dones 9.387,4 9.816,5 10.099,0 2,2% 1,2% 2,9% Per edats 16-19 anys 548,2 535,6 450,4 2,5% -9,5% -15,9% 20-24 anys 1.885,9 1.872,4 1.772,8 16,5% -6,1% -5,3% 25-54 17.349,5 17.886,0 18.173,4 -3,2% -0,2% 1,6% 55 anys i més 2.406,4 2.554,3 2.640,9 3,1% 0,0% 3,4% Font: Elaboració pròpia amb dades del Instituto Nacional de Estadística L’evolució dels totals d’actius segons diferents grups d’edat varia en funció de l’àmbit territorial. Mentre a Barcelona és el grup de 25-54 anys l’únic que baixa entre el 2008 i 2009 (un 3,2%), a Catalunya i Espanya són els joves menors de 20 anys el col·lectiu que presenta les majors reduccions: un 9,5% en el cas català i un 15,9% en el espanyol. Els tres àmbits analitzats mostren una reducció als darrers dos anys del pes dels grups més joves sobre el total d’actius. Els menors de 25 anys han baixat el seu pes 0,3 punts a Barcelona des de l’any 2007, a Catalunya un punt i a Espanya 1,1 punts. La taxa d’activitat ha mostrat un comportament similar als tres àmbits si comparem les dades de quart trimestre de 2007 i 2008, ja que existeix un creixement de la taxa total, la femenina i la masculina. En canvi, al quart trimestre de l’any 2009 la taxa d’activitat total només creix a Barcelona, mentre que baixa a Catalunya i Espanya. La taxa d’activitat masculina baixa als tres àmbits al 2009, mentre que la femenina puja a Barcelona, compensant la baixada de la mas- culina, i a Espanya i baixa, lleugerament, a Catalunya. Tant la taxa total com les taxes d’activitat masculina i femenina, són més elevades a Barcelona que a Catalunya i Es- panya al quart trimestre de 2009. Si comparem les dades de Barcelona amb les espanyoles, la taxa d’activitat masculina és 3,1 punts més alta, mentre que la diferència és considerablement major en el cas de la taxa femenina: 7,5 punts. 56 Taxa d’activitat per àmbits territorials. Taxa d’activitat Barcelona Catalunya Espanya Total Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones 2007 1r trimestre 77,2 83,0 71,0 76,5 85,1 67,7 72,2 82,3 61,9 2n trimestre 77,0 83,6 70,1 76,7 86,0 67,2 72,6 82,8 62,1 3r trimestre 77,0 84,2 69,8 77,3 86,8 67,5 72,8 83,1 62,3 4t trimestre 77,4 84,8 70,2 77,4 86,4 68,0 72,8 82,6 62,8 2008 1r trimestre 78,2 86,6 69,9 77,7 86,6 68,5 73,1 82,8 63,2 2n trimestre 80,3 86,4 74,2 78,1 86,4 69,4 73,6 83,1 63,9 3r trimestre 79,0 86,1 72,1 77,8 86,2 69,2 73,9 83,4 64,1 4t trimestre 78,9 85,2 72,8 78,2 86,0 70,1 74,1 82,7 65,3 2009 1r trimestre 78,9 83,2 74,8 78,2 85,7 70,4 74,2 82,7 65,5 2n trimestre 78,0 83,4 72,7 77,2 84,9 69,3 74,2 82,5 65,7 3r trimestre 79,0 83,7 74,4 77,6 84,3 70,7 73,9 82,0 65,7 4t trimestre 79,0 84,7 73,4 77,0 83,9 70,0 73,9 81,6 65,9 Font: Elaboració pròpia amb dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona. Nota: la taxa d’activitat es calcula per al col·lectiu de 16 a 64 anys. Població ocupada i taxa d’ocupació segons l’EPA Si comparem la població ocupada mitjana dels anys 2008 i 2009, Barcelona presenta una reducció (-7,5%) inferior a la catalana (-8,7%) però superior a la del conjunt de l’Estat (-6,8%). El descens de l’ocupació és més significatiu en el cas dels homes que en el de les dones (que presenten variacions negatives entre el 3,5% d’Espanya i el 5,7% de Catalunya). Aquesta evolució ha fet que malgrat que l’ocupació masculina sigui encara majoritària als tres àmbits, el seu pes s’ha reduït als darrers dos anys: 3,2 punts a Barcelona, 2,8 punts a Catalunya i 2,5 punts a Espanya. Barcelona és l’àmbit on el pes de la població ocupada femenina és major l’any 2009: 47,9%. Pel que fa als grups d’edat, l’evolució no és la mateixa a tots els àmbits. Els joves menors de 20 anys són els que pre- senten la reducció més important als tres àmbits, superior al 21% en tots els casos. En canvi, Barcelona experimenta un increment de la població ocupada entre 20 i 24 anys, mentre que a Catalunya i a Espanya aquest col·lectiu és el segon que més baixa. Barcelona presenta el millor comportament a tots els grups d’edat exceptuant el de 25-54 anys, grup que cau a la ciutat més que a Catalunya i Espanya. Població ocupada per àmbits territorials. Mitjanes anuals Barcelona Catalunya 2007 2008 2009 2007 2008 2009 Total 755,6 756,0 699,0 3.510,6 3.494,6 3.188,9 Per sexes Homes 418,2 407,1 364,4 2.017,1 1.964,4 1.745,7 Dones 337,4 348,9 334,6 1.493,6 1.530,2 1.443,2 Per edats 16-19 anys 9,2 6,7 5,3 65,9 55,8 35,4 20-24 anys 49,9 38,7 39,2 275,2 252,2 191,4 25-54 587,4 592,1 536,5 2.737,7 2.728,5 2.528,2 Més de 54 anys 109,1 118,5 118,0 431,9 458,1 434,0 Espanya % variació 08/09 2007 2008 2009 Barcelona Catalunya Espanya Total 20.356,0 20.257,7 18.888,0 -7,5% -8,7% -6,8% Per sexes Homes 11.987,3 11.720,7 10.646,4 -10,5% -11,1% -9,2% Dones 8.368,8 8.537,0 8.241,6 -4,1% -5,7% -3,5% Per edats 16-19 anys 390,8 324,5 201,3 -21,3% -36,7% -38,0% 20-24 anys 1.600,5 1.490,5 1.180,4 1,4% -24,1% -20,8% 25-54 16.093,2 16.067,6 15.169,6 -9,4% -7,3% -5,6% Més de 54 anys 2.271,6 2.375,1 2.336,7 -0,4% -5,3% -1,6% Font: Elaboració pròpia amb dades de l’INE 57 El sector amb més pes als tres àmbits són els serveis, però la seva importància varia força en els tres casos si ana- litzem la població ocupada mitjana de l’any 2009: mentre que a Espanya els serveis ocupen el 71,1% del total i a Catalunya el 68,4%, a Barcelona aquest percentatge puja al 81,7%. Entre 2008 i 2009, en tots tres casos, els serveis i l’agricultura incrementen el seu pes sobre el total d’ocupació, mentre que baixen el de la construcció i la indústria. Pes dels diferents sectors a l’ocupació, mitjanes anuals. Per àmbits territorials 100 80 60 Serveis 40 Construcció 20 Indústria 0 Agricultura 2008 2009 2008 2009 2008 2009 Barcelona Catalunya Espanya El sector serveis és el que menys baixa a Barcelona, Catalunya i Espanya, si comparem les mitjanes anuals dels anys 2008 i 2009, amb caigudes inferiors al 5% en tots els casos. La construcció, per la seva part, és el que presenta les ma- jors reduccions, amb variacions que van des del -18,4% de Catalunya al 25,7% de Barcelona. Població ocupada per àmbits territorials i sectors econòmics. Mitjanes anuals Barcelona Catalunya Espanya Variació 08/09 2008 2009 2008 2009 2008 2009 Barcelona Catalunya Espanya Total 756,0 699,0 3.494,7 3.188,8 20.257,7 18.888,0 -7,5% -8,8% -6,8% Agricultura 0,4 0,8 60,8 57,9 818,9 786,1 100,0% -4,7% -4,0% Indústria 101,6 86,7 749,1 625,2 3.198,9 2.775,0 -14,7% -16,5% -13,3% Construcció 54,9 40,8 398,5 325,2 2.453,4 1.888,3 -25,7% -18,4% -23,0% Serveis 599,1 570,7 2.286,3 2.180,6 13.786,4 13.438,7 -4,7% -4,6% -2,5% Font: Elaboració pròpia amb dades de l’INE. * Les dades per trimestres es presenten a l’annex del capítol Si comparem les dades de quart trimestre de 2008 i 2009, la reducció de l’ocupació a Barcelona puja respecte la mitjana anual, passant del -7,5 al -8%, destacant la caiguda del sector de la construcció, que baixa la seva ocupació un 32,6% de desembre a desembre. En canvi, Catalunya i Espanya mostren reduccions de l’ocupació a quart trimestre de 2009 inferiors a les seves respec- tives mitjanes anuals. Catalunya perd un 7,7% de la seva ocupació al desembre, mentre que la seva mitjana anual és de -8,8%, bàsicament degut a l’alentiment del ritme de caiguda d’ocupació a la indústria, que cau un 12,7% al quart trimestre, quan la mitjana anual és de -16,5%. Espanya, per la seva part, té una reducció mitjana anual de la seva ocu- pació al 2009 de 6,8%, mentre que de desembre a desembre cau 0,7 punts menys. La indústria i la construcció són els sectors que presenten menors reduccions al quart trimestre que a nivell de mitjana anual. Entre el quart trimestre de 2008 i quart trimestre de 2009, la taxa d’ocupació ha baixat 5,4 punts a Barcelona, 5,1 punts a Catalunya i 3,9 punts a Espanya. Malgrat aquestes dades, Barcelona manté encara al desembre de 2009 una taxa d’ocupació (66,8) superior a la catalana (63,8) i a l’espanyola (59,9). Aquesta diferència és especialment important a la taxa d’ocupació femenina. Així, a Barcelona aquesta taxa és 3,7 punts superior a la taxa de Catalunya i 9,4 punts superior a la mitjana estatal, mentre que les diferències en el cas dels homes són de 2,5 i 4,8 punts, respectivament. 58 Taxa d’activitat per àmbits territorials Barcelona Catalunya Espanya Total Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones 2007 1r trimestre 71,8 77,4 65,8 71,3 80,3 62,1 66,0 77,0 54,8 2n trimestre 71,6 77,6 65,3 72,1 81,2 62,6 66,8 77,7 55,6 3r trimestre 72,0 78,9 64,9 72,1 81,9 61,9 67,0 77,9 55,7 4t trimestre 72,9 80,0 66,0 72,2 81,5 62,6 66,5 76,9 55,9 2008 1r trimestre 72,4 80,7 64,3 71,8 80,7 62,5 66,0 76,2 55,6 2n trimestre 74,7 80,0 69,3 72,1 79,7 64,2 65,9 75,6 56,0 3r trimestre 72,7 78,5 67,2 70,8 78,0 63,5 65,5 74,7 56,0 4t trimestre 72,2 78,5 66,2 68,9 75,5 62,1 63,8 71,9 55,4 2009 1r trimestre 68,2 72,0 64,5 65,5 71,1 59,7 61,2 68,7 53,7 2n trimestre 67,9 71,5 64,3 64,9 70,5 59,1 60,8 67,9 53,6 3r trimestre 68,4 72,6 64,2 65,1 70,3 59,8 60,6 67,3 53,7 4t trimestre 66,8 71,1 62,7 63,8 68,6 59,0 59,9 66,3 53,3 Font: Elaboració pròpia amb dades del departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona Evolució de la taxa d’activitat per àmbits territorials (dades trimestrals) Catalunya homes 80 Espanya homes Barcelona homes Barcelona dones 60 Catalunya dones Espanya dones 40 7 7 I 200 II 20 07 0 III 20 IV 20 07 8 8 8 I 200 II 20 08 0 0 9 III 20 IV 20 I 20 0 II 20 09 09 09 III 20 IV 20 Tant a Barcelona com a Catalunya, Espanya i el conjunt de la UE 15 s’incrementa la taxa d’ocupació femenina dins l’any 2008, per a caure en tots els casos al 2009. Taxa d’ocupació femenina per àmbits territorials. Mitjanes anuals 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 Barcelona 54,3 54,6 56,6 58,7 60,2 63,4 65,5 66,8 63,9 Catalunya 52,8 52,5 54,9 57,0 59,7 61,3 62,3 63,1 59,4 Espanya 43,8 45,1 47,0 49,0 51,9 54,0 55,5 55,8 53,6 UE 15 55,0 55,6 56,2 57,0 57,8 58,8 59,7 60,4 59,9 Objectiu europeu 2010 60 60 60 60 60 60 60 60 60 Font: Gabinet Tècnic de Programació de l’Ajuntament de Barcelona Barcelona és l’àmbit amb la taxa d’ocupació femenina més elevada (63,9 com a mitjana per l’any 2009), quatre punts per sobre de la mitjana de la UE 15. És l’únic àmbit, dins dels analitzats, que encara compleix l’objectiu sobre taxa d’ocupació femenina de la cimera de Lisboa Taxa d’ocupació femenina per àmbits territorials. Mitjanes anuals Barcelona Objectiu europeu 2010 60 UE 50 Catalunya Espanya 40 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 59 Afiliació La pèrdua d’afiliació que mostra la ciutat de Barcelona es manté al llarg dels darrers dos anys, ja que són, concre- tament, vuit trimestres amb taxes de variació interanual negatives. A la província de Barcelona, Catalunya i Espanya l’evolució és molt semblant, malgrat que les reduccions comencen un trimestre després. Els quatre àmbits tenen una evolució similar al llarg de l’any: una reducció interanual màxima al segon trimestre i mínima al quart. Evolució del nombre d’afiliats. Dades a darrer dia de trimestre Nombre d’afiliats Variacions mateix període any anterior Barcelona Província Catalunya Espanya Barcelona Província Catalunya Espanya Any 2006 1r trim estre 1.065.371 2.498.720 3.298.097 18.360.036 2n trim estre 1.075.702 2.518.206 3.360.132 18.642.858 3r trim estre 1.080.470 2.522.035 3.360.053 18.814.068 4t trim estre 1.082.986 2.526.280 3.338.604 18.770.259 Any 2007 1r trim estre 1.099.626 2.564.828 3.403.062 19.085.110 3,22 2,65 3,18 3,95 2n trim estre 1.107.879 2.582.668 3.458.835 19.358.772 2,99 2,56 2,94 3,84 3r trim estre 1.095.080 2.560.927 3.424.527 19.307.990 1,35 1,54 1,92 2,63 4t trim estre 1.098.720 2.564.016 3.398.642 19.195.755 1,45 1,49 1,80 2,27 Any 2008 1r trim estre 1.099.450 2.568.838 3.416.517 19.230.480 -0,02 0,16 0,40 0,76 2n trim estre 1.096.631 2.561.953 3.428.567 19.184.842 -1,02 -0,80 -0,88 -0,90 3r trim estre 1.079.764 2.517.823 3.351.065 18.837.302 -1,40 -1,68 -2,15 -2,44 4t trim estre 1.063.252 2.462.060 3.252.560 18.305.613 -3,23 -3,98 -4,30 -4,64 Any 2009 1r trim estre 1.042.527 2.404.701 3.184.207 17.967.287 -5,18 -6,39 -6,80 -6,57 2n trim estre 1.033.779 2.380.199 3.183.193 17.917.981 -5,73 -7,09 -7,16 -6,60 3r trim estre 1.019.007 2.350.344 3.130.967 17.791.858 -5,63 -6,65 -6,57 -5,55 4t trim estre 1.021.974 2.343.736 3.099.878 17.640.018 -3,88 -4,81 -4,69 -3,64 Font: Institut General de la Seguretat Social Per altra banda, dels quatre trimestres de l’any 2009, Barcelona mostra una menor reducció interanual del nombre d’afiliats als tres primers trimestres, mentre que al quart Espanya baixa lleugerament menys (un -3,64%, per un -3,88% de Barcelona). Evolució de les taxes interanuals de variació del nombre d’afiliats. Per àmbits 4 2 0 -2 -4 -6 -8 2007-I 2008-I 2009-I 2009-IV Barcelona Província Catalunya Espanya La reducció de l’afiliació que s’observa entre desembre de 2008 i desembre de 2009 a Barcelona, Catalunya i Espanya afecta pràcticament igual al règim general i al d’autònoms. Els afiliats al règim general cauen un 4% a Barcelona, un 4,2% a Espanya i un 4,9% a Catalunya, mentre que els autònoms presenten variacions negatives que van del 4,3% de Barcelona al 5% de Catalunya. En canvi, els règims especials presenten increments en tots tres casos, amb augments que van del 1,6% de Barcelona al 6,5% per al conjunt de l’Estat. Al desembre de 2009, els autònoms representen quasi el 18% dels afiliats a Espanya, un percentatge força similar al català, que és del 17,7%. A Barcelona, és força inferior: un 11,3%. En tots els casos, el seu pes baixa al llarg del 2009. Tots els sectors econòmics pateixen baixades del nombre de treballadors afiliats al llarg de 2009. La construcció és el sector que té les majors reduccions d’afiliació als tres àmbits, amb taxes que van del -9,9% de Catalunya al -13,3% de Barcelona. Els serveis, per contra, són el sector que millor es comporta durant l’any 2009, amb reduccions inferiors al 3% en els tres àmbits. El sector serveis és el majoritari en els tres àmbits, incrementant el seu pes entre desembre de 60 2008 i desembre de 2009. Aquest percentatge va del 73,4% de Catalunya al 85,5% de Barcelona, on el pes dels serveis es situa onze punts per sobre de la mitjana estatal. Afiliats a la Seguretat social. Per àmbits Afiliació a desembre Barcelona Catalunya Espanya2009 Var. 2009/08 2009 Var. 2009/08 2009 Var. 2009/08 Per règims 1.021.974 -3,9% 3.099.878 -4,7% 17.640.018 -3,6% Règim general 880.584 -4,0% 2.464.906 -4,9% 13.275.386 -4,2% Autònoms 115.972 -4,3% 547.653 -5,0% 3.157.046 -4,6% Règims especials 25.418 1,6% 87.319 3,3% 1.207.586 6,5% Per sectors* 996.556 -4,0% 3.012.559 -4,9% 16.432.432 -4,3% Agricultura 444 -4,3% 35.029 -20,9% 343.569 -15,1% Indústria 91.220 -9,9% 498.252 -9,8% 2.299.316 -7,3% Construcció 52.544 -13,3% 268.533 -9,9% 1.570.424 -12,2% Serveis 852.348 -2,7% 2.210.745 -2,7% 12.219.123 -2,2% Règim general nacionalitat** 1.899.951 -5,0% 2.464.906 -4,9% 13.275.386 -4,2% Nacionals 1.676.777 -4,6% 2.160.262 -4,4% 12.100.320 -3,8% Estrangers 223.174 -8,2% 304.644 -8,2% 1.175.066 -8,4% Font: Elaboració pròpia l. (*) No inclou règims especials. (**) Dades provincials en el cas de Barcelona El pes dels estrangers sobre el total d’afiliació es mou a desembre de 2009 entre el 8,9% del conjunt de l’Estat i el 12,4% del cas català. En tots els àmbits, la reducció d’afiliació és més intensa en el cas dels estrangers que entre els nacionals, ja que mentre les reduccions dels primers són sempre superiors al 8%, les baixades de l’afiliació dels espan- yols no arriben al 5%. Contractació La contractació a Barcelona baixa l’any 2009 un 15%, menys que a Catalunya (-17,6%) i Espanya (-15,5%). Mentre que la contractació femenina presenta una reducció menor a la ciutat que a la resta d’àmbits, la masculina (-15,8%) es redueix més que a Catalunya (-18,7%) però menys que al conjunt estatal (-15,4%). Barcelona és l’àmbit on la contrac- tació femenina té una major rellevància i l’únic on és majoritària: el 54,1% dels contractes formalitzats l’any 2009 van ser per a dones, set punts per sobre de la mitjana espanyola. Als tres àmbits analitzats baixa més la contractació indefinida que la temporal. La primera presenta reduccions su- periors al 31% en els tres casos, mentre que les reduccions del total de contractes temporals oscil·len entre el 11,6% de Barcelona i el 14,4% de Catalunya. El pes del contractes temporals sobre el total de contractes formalitzats anualment ha pujat, per tant, en tots tres àmbits. En aquest sentit, Barcelona presenta una taxa de temporalitat l’any 2009 del 87%, 3,6 punts inferior a la mitjana estatal però 0,6 punts superior a la taxa catalana. Contractació per àmbits territorials Barcelona Catalunya Espanya 2008 2009 % var 2008 2009 % var 2008 2009 % var Indefinits 144.588 98.147 -32,1 425.932 282.630 -33,6 1.902.605 1.312.414 -31,0 Homes 71.644 48.838 -31,8 220.208 146.016 -33,7 1.007.329 696.050 -30,9 Dones 72.944 49.309 -32,4 205.724 136.614 -33,6 895.276 616.364 -31,2 Temporals 744.766 658.132 -11,6 2.095.960 1.794.450 -14,4 14.698.632 12.709.423 -13,5 Homes 340.773 298.329 -12,5 1.070.288 903.020 -15,6 7.777.108 6.739.225 -13,3 Dones 403.993 359.803 -10,9 1.025.672 891.430 -13,1 6.921.524 5.970.198 -13,7 Total 889.354 756.279 -15,0 2.521.892 2.077.080 -17,6 16.601.237 14.021.837 -15,5 Homes 412.417 347.167 -15,8 1.290.496 1.049.036 -18,7 8.784.437 7.435.275 -15,4 Dones 476.937 409.112 -14,2 1.231.396 1.028.044 -16,5 7.816.800 6.586.562 -15,7 Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Institut General de la Seguretat Social i el Departament de treball de la Generalitat de Catalunya La taxa de temporalitat, entesa com el percentatge de contractes temporals sobre el total de contractes formalitzats anualment, ha mostrat una tendència similar en els darrers deu anys tant a Barcelona com a Catalunya i Espanya. En tots tres casos, hi ha un increment de la temporalitat en el període 2001-2004, any en que s’arriba al màxim del perío- de analitzat (87,3% de temporalitat a Barcelona, 87,4% a Catalunya i 91,3% a Espanya). Posteriorment, assistim a una reducció de la temporalitat que arriba fins l’any 2007, exercici que ostenta la taxa de temporalitat mínima d’aquests 61 deu anys (82,9% a Barcelona, 83% a Catalunya i 88,5% a Espanya). Finalment, als últims dos anys torna a pujar la temporalitat, amb increments especialment elevats l’any 2009, que afecten més a Barcelona que als altres dos àmbits analitzats. Evolució de la contractació per àmbits territorials. Per tipus de contracte 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 Barcelona Indefinits 92.194 106.188 115.529 150.217 156.412 144.588 98.147 Temporals 579.685 729.338 771.740 762.544 758.784 744.766 658.132 Total 671.879 835.526 887.269 912.761 915.196 889.354 756.279 Catalunya Indefinits 273.405 317.610 341.822 472.770 485.787 425.932 282.630 Temporals 1.811.982 2.202.407 2.326.021 2.394.557 2.375.118 2.095.960 1.794.450 Total 2.085.387 2.520.017 2.667.843 2.867.327 2.860.905 2.521.892 2.077.080 Espanya Indefinits 1.269.768 1.419.718 1.542.838 2.177.245 2.220.384 1.902.605 1.312.414 Temporals 13.398.295 14.931.066 15.622.127 16.349.527 16.401.724 14.698.632 12.709.423 Total 14.668.063 16.350.784 17.164.965 18.526.772 18.622.108 16.601.237 14.021.837 Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona Espanya manté al llarg dels darrers deu anys una taxa de temporalitat superior a la catalana i a la de la ciutat de Barcelona que, per la seva part, té la taxa menor dels tres àmbits fins l’any 2007. Al 2008 i 2009 Barcelona presenta una temporalitat superior a la mitjana catalana. Evolució de la taxa de temporalitat per àmbits territorials 80 60 40 20 0 2004 2005 2006 2007 2008 2009 Barcelona Catalunya Espanya Si analitzem la contractació l’any 2009 segons el nivell d’estudis assolit per les persones que formalitzen els contrac- tes, les dades mostren que el pes de les persones que tenen estudis universitaris a Barcelona quasi duplica la mitjana estatal, ja que mentre a Barcelona el 16,8% dels contractes són per a persones amb aquest nivell d’estudis, a Espanya el pes dels universitaris arriba només al 8,7%, i a Catalunya al 11,9%. En sentit contrari, els contractes realitzats per persones que han estudiat fins a primària suposen a Barcelona el 11,1% del total, quasi dos punts menys que a Catalunya (13,9%) i 8,5 punts per sota la mitjana estatal (19,6%). Les persones que han realitzat estudis de formació professional, siguin mitjans o superiors, representen a Barcelona l’any 2009 un 14,4% del total de contractes, mentre que a Catalunya aquest percentatge baixa al 12,1% i a Espanya al 9,6%. Evolució de la contractació per àmbits territorials. Per nivell d’estudis Contractació anual Barcelona Catalunya Espanya 2008 2009 2008 2009 2008 2009 Total contractes 889.354 756.279 2.521.892 2.077.080 16.601.237 14.021.837 Fins a primària 104.188 83.699 373.366 288.850 3.145.248 2.754.987 Programes FP 91.933 78.031 211.695 176.678 1.018.127 865.316 Secundària general 513.161 436.115 1.574.768 1.288.052 10.442.196 8.712.661 Tècnics superiors 36.282 31.263 89.007 75.328 578.118 472.951 Universitaris, postsecundaris 143.790 127.171 273.056 248.172 1.417.548 1.215.922 Font: Elaboració pròpia amb dades de l’Institut General de la Seguretat Social i el Departament de treball de la Generalitat de Catalunya 62 L’evolució de la contractació 2008-2009 mostra que mentre a Barcelona i Catalunya són els contractes formalitzats per persones amb estudis fins a primària els que més baixen (un 19,7% i un 22,6%, respectivament), a Espanya són els dels tècnics professionals superiors (que cauen el 18,2%). Població aturada i taxa d’atur segons l’EPA L’increment de l’atur l’any 2009, agafant com a referència les mitjanes anuals dels anys 2008 i 2009, està a Barcelona més de 18 punts per sobre de la mitjana espanyola (increments de 78,4 i 60,2%, respectivament), encara que una mica per sota de l’augment de l’atur a Catalunya (78,9%). Aquesta situació es deu, bàsicament, a l’important creixement de l’atur femení a la ciutat, proper al 80% en només un any, superior a la taxa de Catalunya (71,3%) i molt per sobre de l’increment mitjà estatal, que en el cas de l’atur femení és del 45,2%. La situació és encara més preocupant si es prenen les dades a quart trimestre d’any. Així, mentre a Espanya i Cata- lunya els augments de l’atur de desembre de 2008 a desembre de 2009 són respectivament del 34,9 i 41,1%, taxes sensiblement inferiors a les seves mitjanes anuals, a Barcelona l’increment a quart trimestre és de 81,4%, un augment 46,5 punts superior a la mitjana estatal. Si comparem aquestes dades amb les que s’obtenen segons l’atur registrat a les oficines dels serveis públics d’ocupació, que posteriorment analitzarem, es pot afirmar que mentre a nivell estatal i autonòmic, i fins i tot pro- vincial, les xifres d’evolució de l’atur presenten diferències moderades, en el cas de Barcelona les taxes de variació de l’atur que s’obtenen segons l’EPA i segons els registres públics d’ocupació són ostensiblement diferents, amb uns increments en el primer cas molt per sobre dels que indiquen les xifres d’atur registrat. Aquesta situació es deu, bàsi- cament, al tamany de la mostra que l’EPA fa servir per a la ciutat, que condiciona els seus resultats. Considerem que s’hauria de modificar i ampliar aquesta mostra per tal de millorar els resultats de l’EPA per a Barcelona. Evolució de la població aturada mitjana anual. Per sexe i edats Població aturada Barcelona Catalunya 2007 2008 2009 2007 2008 2009 Total. Milers 52,6 62,2 110,9 246,0 345,8 618,7 Per sexes Homes 28,5 33,7 59,7 119,1 194,9 360,2 Dones 24,1 28,5 51,1 126,9 150,9 258,5 Per edats 16-19 anys 4,3 4,1 5,9 22,1 30,3 42,5 20-24 anys 5,0 8,7 15,9 30,9 48,7 91,2 25-54 36,4 43,6 78,9 170,5 243,2 437,3 > 54 anys 6,9 5,8 10,2 22,5 23,7 47,8 Població aturada Espanya Variació 08/09 2007 2008 2009 Barcelona Catalunya Espanya Total. Milers 1.833,9 2.590,6 4.149,5 78,4% 78,9% 60,2% Per sexes Homes 815,2 1.311,0 2.292,1 77,2% 84,8% 74,8% Dones 1.018,7 1.279,6 1.857,5 79,7% 71,3% 45,2% Per edats 16-19 anys 157,4 211,1 249,1 42,4% 40,6% 18,0% 20-24 anys 285,4 381,9 592,4 83,8% 87,2% 55,1% 25-54 1.256,4 1.818,4 3.003,8 81,0% 79,8% 65,2% > 54 anys 134,8 179,3 304,3 76,2% 102,0% 69,7% Font: Elaboració pròpia amb dades del Instituto Nacional de Estadística i el Departament de Treball Per edats, les taxes d’increment mitjanes de Barcelona són superiors a les de Espanya en totes les franges d’edat. Per altra banda, estan per sobre de les de Catalunya en tots els grups exceptuant el col·lectiu de 20-24 anys. Aquesta situació és reflexa en l’evolució de la taxa d’atur. Malgrat que a desembre de 2009 Barcelona es manté com l’àmbit territorial analitzat amb la taxa d’atur més baixa (un 15,4%, mentre que a Catalunya és el 17,% i a Espanya el 18,9%), les diferències s’han anant reduint al llarg de l’any. Al quart trimestre de 2008, la taxa d’atur de Barcelona estava 3,5 punts per sota de la mitjana catalana i 5,6 punts de l’estatal. Un anys després, les diferències són notablement inferiors: 1,7 punts respecte a Catalunya i 3,5 punts respecte al conjunt d’Espanya. 63 Evolució de la taxa d’atur 2007-2009 segons l’EPA. Per trimestres Barcelona Catalunya Espanya Total Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones 2007 1r trimestre 6,9 6,7 7,2 6,8 5,6 8,3 8,5 6,4 11,4 2n trimestre 7,0 7,2 6,7 6,1 5,5 7,0 8,0 6,1 10,5 3r trimestre 6,6 6,3 7,0 6,8 5,7 8,2 8,1 6,3 10,6 4t trimestre 5,8 5,7 6,0 6,7 5,6 8,0 8,7 6,9 11,1 2008 1r trimestre 7,3 6,8 8,0 7,6 6,8 8,8 9,7 7,9 12,0 2n trimestre 7,0 7,4 6,5 7,6 7,7 7,5 10,5 9,1 12,3 3r trimestre 7,9 8,8 6,8 9,0 9,6 8,3 11,4 10,4 12,7 4t trimestre 8,4 7,8 9,1 11,9 12,3 11,5 14,0 13,0 15,2 2009 1r trimestre 13,6 13,4 13,7 16,3 17,1 15,3 17,5 17,0 18,1 2n trimestre 13,0 14,2 11,6 16,0 16,9 14,7 18,0 17,7 18,4 3r trimestre 13,4 13,2 13,7 16,1 16,6 15,4 18,0 17,9 18,3 4t trimestre 15,4 16,1 14,7 17,1 18,3 15,7 18,9 18,7 19,2 Font: Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona Les dades trimestrals dels anys 2001-2009 indiquen que als tres àmbits la taxa d’atur presenten una tendència a la baixa fins l’any 2005, es manté als dos anys següents, per pujar amb gran intensitat l’any 2008 i amb menys força l’any 2009. Barcelona, que es manté normalment amb una taxa d’atur superior a la catalana i propera a la mitjana estatal fins l’any 2004, presenta des de l’any 2005 al 2009 una taxa d’atur inferior a la taxa catalana i espanyola. Evolució de la taxa d’atur 2001-2009 segons l’EPA 20 Espanya Catalunya 15 Barcelona 10 5 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 La taxa d’atur femenina és inferior a la masculina tant a Barcelona com a Catalunya, mentre que a Espanya les dones presenten una taxa d’atur mig punt superior a la taxa masculina i molt per sobre de les que presenten Barcelona i Catalunya: mentre a Espanya la taxa d’atur femenina és del 19,2%, a Catalunya baixa al 15,7% i a Barcelona és encara inferior: un 14,7%. Població aturada i taxa d’atur segons atur registrat A desembre de 2009, l’increment internanual de l’atur registrat a Barcelona, segons dades del Servei d’Ocupació de Catalunya, és superior al de la província, Catalunya i Espanya. Així, mentre a Barcelona l’atur registrat puja un 36% al desembre, a nivell provincial l’increment és de 33,1%, a Catalunya augmenta un 32,7% i per al conjunt estatal la taxa interanual creix un 25,4%. Una anàlisi comparativa amb les dades d’atur de l’EPA indica que si bé ambdues fonts coincideixen en mostrar un creixement de l’atur a Barcelona superior al existent a Catalunya i Espanya, les taxes de variació són força diferents, especialment a la ciutat. En concret, les dades de l’EPA per a Espanya i Catalunya indiquen uns increments de l’atur de desembre a desembre del 34,9 i el 41,1%, respectivament, xifres que superen les taxes obtingudes a partir de l’atur registrat, però amb diferències que no superen mai el deu punts. En canvi, a Barcelona la situació és molt diferent, ja que mentre l’EPA fixa l’increment de l’atur en un 81,4%, la varia- ció segons el registre del SOC és de només el 36%: una diferència superior als 45 punts. 64 Evolució de l’atur registrat. Per mesos Barcelona Província 2008 2009 % variació % variació 2007-2008 2008-2009 2008 2009 % variació % variació 2007-2008 2008-2009 Gener 54.804 80.207 3,08 46,35 213.838 338.971 6,96 58,52 Febrer 56.340 84.278 6,72 49,59 220.193 357.229 11,35 62,23 Març 56.867 88.206 7,54 55,11 222.832 373.364 12,84 67,55 Abril 57.687 89.865 11,76 55,78 228.638 380.650 17,60 66,49 Maig 58.629 89.941 15,66 53,41 233.579 381.415 21,50 63,29 Juny 59.374 87.917 16,95 48,07 238.719 371.206 23,22 55,50 Juliol 61.404 90.563 16,72 47,49 247.219 378.667 22,08 53,17 Agost 64.368 94.853 18,52 47,36 262.131 396.592 24,45 51,30 Setembre 65.356 96.250 25,09 47,27 268.491 402.123 33,22 49,77 Octubre 68.344 97.722 32,99 42,99 283.815 408.478 42,95 43,92 Novembre 71.510 99.798 41,53 39,56 300.795 415.635 52,53 38,18 Desembre 74.304 101.069 45,00 36,02 315.457 419.988 56,48 33,14 Catalunya Espanya 2008 2009 % variació % variació 2008 2009 % variació % variació 2007-2008 2008-2009 2007-2008 2008-2009 Gener 282.897 455.757 8,25 61,10 2.261.925 3.327.801 8,62 47,12 Febrer 290.912 479.487 12,94 64,82 2.315.331 3.481.859 11,57 50,38 Març 291.640 498.352 14,49 70,88 2.300.975 3.605.402 11,73 56,69 Abril 299.387 505.262 20,40 68,77 2.338.517 3.644.880 15,59 55,86 Maig 305.247 505.041 24,69 65,45 2.353.575 3.620.139 19,28 53,81 Juny 311.422 488.247 26,86 56,78 2.390.424 3.564.889 21,60 49,13 Juliol 321.964 495.911 25,98 54,03 2.426.961 3.544.095 23,17 46,03 Agost 342.082 519.129 27,89 51,76 2.530.001 3.629.080 24,74 43,44 Setembre 354.215 531.352 37,17 50,01 2.625.368 3.709.447 30,14 41,29 Octubre 377.999 543.603 46,50 43,81 2.818.026 3.808.353 37,56 35,14 Novembre 402.836 555.405 55,43 37,87 2.989.269 3.868.946 42,72 29,43 Desembre 423.232 561.761 59,24 32,73 3.128.963 3.923.603 46,93 25,40 Font: Departament de Treball. Generalitat de Catalunya. Servicio Público de Empleo Estatal (SEPE) L’atur masculí creix de desembre de 2008 a desembre de 2009 un 40% a Barcelona, quasi quatre punts més que a Catalunya (36,3%) i més de dotze punts per sobre de la mitjana espanyola (27,7%). L’atur femení presenta una evolu- ció similar, amb un diferencial respecte a Catalunya de 2,9 punts i en relació a la mitjana estatal de 8,6 punts. Per edats, assenyalar que l’atur creix de desembre a desembre més a Barcelona que a Espanya en tots els grups d’edat, amb una diferència especialment important en el grup de 25 a 44 anys, concretament de 13,5 punts (increment de 40,8% a Bar- celona i de 27,3% a Espanya). La situació és similar respecte a Catalunya, malgrat que en aquest cas hi ha una excepció: la taxa d’atur del col·lectiu major de 44 anys per a Catalunya és superior a la taxa de la ciutat. Principals variables de l’atur registrat per àmbits territorials. Dades a desembre Barcelona Catalunya Espanya 2008 2009 % v ar. %v ar. % var. 08/09 2008 2009 08/09 2008 2009 08/09 Total. Milers 74.304 101.069 36,0% 423.232 561.761 32,7% 3.128.963 3.923.603 25,4% Per sexes Homes 38.297 53.634 40,0% 222.630 303.377 36,3% 1.576.467 2.012.536 27,7% Dones 36.007 47.435 31,7% 200.602 258.384 28,8% 1.552.496 1.911.067 23,1% Per edats 16-24 anys 5.847 7.417 26,9% 44.299 54.421 22,8% 385.130 446.769 16,0% 25-44 anys 39.534 55.677 40,8% 228.895 307.716 34,4% 1.694.186 2.156.220 27,3% Més de 45 anys 28.923 37.975 31,3% 150.038 199.624 33,0% 1.049.647 1.320.614 25,8% Per sector econòmic Agricultura 445 311 -30,1% 6.673 7.371 10,5% 101.338 106.133 4,7% Indústria 9.738 11.992 23,1% 86.362 104.448 20,9% 399.872 508.802 27,2% Construcció 6.845 12.365 80,6% 65.355 101.571 55,4% 590.730 781.724 32,3% Serveis 53.873 72.314 34,2% 247.076 323.675 31,0% 1.776.050 2.241.065 26,2% Sense ocupació anterior 3.403 4.087 20,1% 17.766 24.696 39,0% 260.973 285.879 9,5% Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya i del Instituto Nacional de Estadística. 65 Per sectors, la comparació de l’evolució la llarg de l’any 2009 de l’atur registrat a Barcelona i a la resta d’àmbits és força heterogènia. La principal conclusió és que Barcelona presenta increments interanuals superiors a Catalunya i Es- panya en la construcció i els serveis. Són precisament els serveis el sector que més atur registrat acumula a desembre de 2009, malgrat que amb una diferència rellevant: mentre que a Barcelona el 71,5% dels aturats pertany als serveis, a Catalunya i Espanya aquest percentatge no arriba al 58%. L’evolució de la taxa mensual de variació interanual als darrers dos anys manté unes pautes similars als quatre àm- bits territorials analitzats, Barcelona, província, Catalunya i Espanya, malgrat que amb certes diferències. Al llarg de l’any 2007 l’atur presenta taxes negatives de creixement en tots els àmbits durant el primer semestre. Al llarg del se- gon semestre primer Espanya i després Catalunya i la província de Barcelona comencen a tenir variacions interanuals positives de l’atur, mentre que a la ciutat aquesta situació no es produeix fins al gener de l’any 2008. Durant aquest any 2008, i fins a març-abril de l’any 2009, en tots quatre àmbits s’observa un creixement continu de les taxes inte- ranuals de variació de l’atur, particularment intens en el cas de la província de Barcelona i Catalunya. A partir d’aquest moment es produeix una reducció del ritme de creixement de l’atur, molt important a Espanya i, amb menor força a Catalunya i la província. Barcelona, malgrat que també mostra un alentiment del ritme d’increment de l’atur, aquest és menys intens que a la resta d’àmbits. Evolució mensual de la taxa de variació interanual de l’atur registrat 2007-2009 70 50 30 10 0 -10 2007 2008 2009 2010 Barcelona Província Catalunya Espanya L’increment interanual a desembre de l’atur registrat a la ciutat, la província i Barcelona és, com hem vist, superior a la mitjana estatal. De fet, entre les comunitats autònomes només la Comunitat Valenciana i Múrcia, amb uns in- crements de 33,5 i 34,4%, respectivament, presenten augments de l’atur superiors a Catalunya. Entre les províncies, tenen taxes superiors a la de Barcelona les de València (34,2%), Lleida (37,5%), Guadalajara (39,9%) i Castelló (46,7%). En l’extrem contrari estan Melilla, Ceuta i Extremadura, que presenten increments inferiors al 16%. La taxa mensual d’atur registrat a Barcelona es manté per sota de la mitjana estatal i la taxa de Catalunya al llarg dels dos darrers anys. A desembre de 2009 la taxa d’atur a Barcelona és de 11,3, a Catalunya puja a 14,9 i a Espanya arriba al 17,1. En tots els casos es tracta dels valors més alts dels darrers anys. Quant a la diferència entre Barcelona i la mitjana espanyola, a desembre de 2008 el diferencial era de 4,5 punts, mentre que a desembre de 2009 és de 4,6 punts. Evolució mensual de la taxa d’atur registrat 2008 2009 Barcelona Catalunya Espanya Barcelona Catalunya Espanya Gener 6,8 7,4 10,0 9,9 11,8 14,4 Febrer 7,0 7,6 10,3 10,4 12,4 15,1 Març 7,1 7,6 10,2 10,8 12,9 15,6 Abril 6,9 7,8 10,3 11,2 13,3 15,8 Maig 7,0 7,9 10,3 11,2 13,3 15,7 Juny 7,1 8,1 10,5 10,9 12,9 15,4 Juliol 7,5 8,4 10,6 11,2 13,0 15,4 Agost 7,8 8,9 11,0 11,7 13,6 15,8 Setembre 8,0 9,2 11,4 11,9 14,0 16,1 Octubre 8,4 9,8 12,2 12,1 14,4 16,6 Novembre 8,8 10,5 13,0 12,3 14,7 16,8 Desembre 9,1 11,0 13,6 12,5 14,9 17,1 Mitjana anual 7,6 8,7 11,1 11,3 13,4 15,8 Font: Gabinet Tècnic de Programació de l’Ajuntament de Barcelona 66 Al llarg dels darrers dos anys, el diferencial entre la taxa d’atur de Barcelona i Espanya es va incrementar al llarg de l’any 2008 per a mantenir-se força estable l’any 2009. Respecte a Catalunya, el diferencial ha anant augmentant al llarg del període: si a gener de 2008 era de 0,6 punts, a desembre de 2009 és de 2,4 punts. Evolució mensual de la taxa d’atur registrat 2008-2009 15 Espanya 10 Catalunya Barcelona 5 2008 2009 Des.-09 67 2.6. Prestacions per desocupació A partir de l’any 2009, el Servicio Público de Empleo Estatal no elabora les dades de nombre de rebuts i import de les prestacions desagregats per municipis i, per tant, només es pot donar aquestes dades a nivell provincial i sense poder comparar amb les dades de l’any 2008 per a la ciutat. L’import total de les prestacions per desocupació que el SPEE va pagar a la província de Barcelona al llarg de 2009 va ser de 3.137,8 milions d’euros, un 60,5% més que l’any 2008. El nombre de beneficiaris va ser de 348.082 i el de rebuts 4.505.330, amb increments respecte l’any anterior d’un 37,1 i un 57,2%, respectivament. Aquests forts increments són deguts, bàsicament, a l’augment de les prestacions no contributives (subsidis i RAI), que de desembre de 2008 a desembre de 2009 creixen un 120% en nombre de beneficiaris i un 86% en l’import íntegre pagat. Prestacions del Servicio Público de Empleo Estatal a la província de Barcelona Desembre 2007 Desembre 2008 Desembre 2009 Vvar. 2007-08 Var. 2008-09 Total 2.232.410 2.866.162 4.505.330 28,4% 57,2% Nombre rebuts Contributives 1.739.382 2.274.769 3.418.819 30,8% 50,3% No contributives 492.248 590.666 1.082.690 20,0% 83,3% Altres 780 727 3.821 -6,8% 425,6% Total 162.718 253.919 348.082 56,0% 37,1% Nombre beneficiaris Contributives 122.021 197.941 224.472 62,2% 13,4% No contributives 40.697 55.978 123.610 37,5% 120,8% Total 1.444,5 1.955,0 3.137,83 35,3% 60,5% Import íntegre (milions euros) Contributives 1.257,9 1.722,4 2.705,4 36,9% 57,1% No contributives 185,9 231,8 431,82 24,7% 86,3% Altres 0,75 0,70 0,60 -8,2% -14,5% Font: Elaboració pròpia amb dades del Servicio úblico de Empleo Estatal Nota: les prestacions contributives inclouen l’atur LPD (Llei de protecció a la desocupació) i l’atur agrícola. En ambdós casos corresponen a persones que han contribuït prèviament i que han estat contractades. Les prestacions no contributives inclouen el subsidi d’atur, el subsidi agrícola i la renda activa d’inserció (RAI). Es tracta de prestacions a determinats col·lectius que no han cotitzat o que tenen un nivell de cotització baix i que, atès el nivell de renda, edat o situació familiar, són candidats a una ajuda pública. L’apartat d’altres inclou, bàsicament, les prestacions d’exportats, que són prestacions d’atur que l’INEM paga per delegació d’altres països de la UE a persones que han traslladat la seva prestació al nostre país. Per la seva part, les dades de beneficiaris de prestacions a la ciutat de Barcelona (les úniques disponibles a nivell de municipi) indiquen que el nombre de beneficiaris s’ha incrementat en un 40%. El 33% d’aquestes beneficiaris són per prestacions no contributives, col·lectiu que ha crescut un 115% en només un any. També s’ha incrementat força el pes dels estrangers sobre el total de beneficiaris (dotze punts des de desembre de 2008). A desembre de 2009, el 24% dels beneficiaris de prestacions a la província de Barcelona estan domiciliats a la ciutat de Barcelona. Beneficiaris de prestacions del Servicio Público de Empleo Estatal a Barcelona Desembre 2008 Desembre 2009 Variació 2008-09 Total beneficiaris 59.900 83.702 39,7% Per nacionalitat Espanyols 47.192 63.634 34,8% % s/ Total 78,8% 76,0% Estrangers 12.708 20.068 57,9% % s/ Total 21,2% 24,0% Per tipus de prestació Contributives 47.040 56.000 19,0% % s/ Total 78,5% 66,9% No contributives 12.860 27.702 115,4% % s/ Total 21,5% 33,1% % estrangers/ Total 21,2% 31,5% % Barcelona/ província 23,6% 24,0% Font: Elaboració pròpia amb dades del Servicio Público de Empleo Estatal 68 Evolució del nombre de beneficiaris de prestacions a la província de Barcelona 350.000 300.000 No contributives 250.000 Contributives 200.000 Total 150.000 100.000 50.000 0 2007 2008 2009 Import íntegre de les prestacions a la província de Barcelona (milions d’euros) 3.500 3.000 2.500 No contributives 2.000 Contributives Total 1.500 1.000 500 0 2007 2008 2009 69 2.7. Expedients de regulació d’ocupació El total d’expedients de regulació d’ocupació que es van tramitar a la ciutat de Barcelona l’any 2009 va ser de 812, un 283% més que l’any anterior, que, per la seva part, ja va tenir un increment de 44% respecte l’any 2007. De totes les categories d’expedients destaca, pel seu increment, la d’expedients de suspensió d’ocupació, que pugen un 1408% en només un any, passant de 25 l’any 2008 a 377 un any després. Es tracta de la categoria més nombrosa l’any 2009, superant als expedients de rescissió, els majoritaris els dos anys anteriors. L’augment dels expedients de regulació és encara més elevat en el cas de Catalunya, que presenta increments del 81% l’any 2008 i de 359% l’any 2009. Això ha fet que el pes de la ciutat sobre el total català hagi baixat de 28% l’any 2007 al 18,7% l’any 2009. Tant en el cas català com al de Barcelona, és l’apartat dels expedients desistits el que més puja, amb increments superiors al 400%, seguit del capítol dels expedients autoritzats, que pugen un 276% a Barcelona i un 362% a Cata- lunya. Expedients de regulació d’ocupació a Barcelona i Catalunya Expedients 2007 2008 2009 Var. 2007-08 Var. 2008-09 Barcelona 147 212 812 44,2% 283,0% Autoritzats 133 194 729 45,9% 275,8% Rescissió 113 158 237 39,8% 50,0% Suspensió 17 25 377 47,1% 1408,0% Reducció 3 11 115 266,7% 945,5% No Autoritzats 5 5 17 0,0% 240,0% Desistits 9 13 66 44,4% 407,7% Catalunya 521 944 4.331 81,2% 358,8% Autoritzats 468 861 3.981 84,0% 362,4% Rescissió 352 511 841 45,2% 64,6% Suspensió 108 293 2.573 171,3% 778,2% Reducció 8 57 567 612,5% 894,7% No Autoritzats 10 30 82 200,0% 173,3% Desistits 43 53 268 23,3% 405,7% % Barcelona/Catalunya 28,2% 22,5% 18,7% Font: Elaboració pròpia amb dades del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya A Barcelona, la majoria dels expedients de regulació d’ocupació realitzats l’any 2009 corresponen el sector serveis (un 58,3%), seguit per la industria (34% del total). A Catalunya, en canvi, és la indústria qui pateix amb més intensitat la regulació d’ocupació: un 57,3% del total d’expedients afecten el sector industrial l’any 2009. Expedients de regulació d’ocupació. Per sectors econòmics 2007 % sobre 2008 % sobre 2009 % sobre Var. 2007-08 Var. 2008- 09 Nombre total Nombre total Nombre total Barcelona 147 212 812 44,2% 283,0% Agricultura 1 0,7% 0 0,0% 0 0,0% -100,0% 0,0% Indústria 35 23,8% 72 34,0% 276 34,0% 105,7% 283,3% Construcció 3 2,0% 25 11,8% 63 7,8% 733,3% 152,0% Serveis 108 73,5% 115 54,2% 473 58,3% 6,5% 311,3% Catalunya 521 944 4.331 81,2% 358,8% Agricultura 21 4,0% 16 1,7% 14 0,3% -23,8% -12,5% Indústria 232 44,5% 539 57,1% 2.483 57,3% 132,3% 360,7% Construcció 16 3,1% 104 11,0% 374 8,6% 550,0% 259,6% Serveis 252 48,4% 285 30,2% 1.460 33,7% 13,1% 412,3% Font: Elaboració pròpia amb dades del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya Les dades de treballadors afectats pels expedients de regulació d’ocupació també mostren importants increments. A Barcelona el nombre de treballadors afectats puja un 290% l’any 2008 i un 231% l’any 2009. Si compten el període 2007-2009, és el sector industrial qui més pateix la pèrdua d’ocupació, passant de 937 treballadors afectats l’any 2007 a 17.539 l’any 2009. L’any 2009, però, són el sector amb un major creixement del nombre de treballadors afectats (un 283%), seguit de la construcció (224%). La indústria manté, això sí, el primer lloc l’any 2009 quant al seu pes sobre 70 el total de treballadors afectats, ja que el 62% pertany al sector industrial. A Catalunya l’evolució de l’any 2009 és la mateixa que a Barcelona, però amb taxes d’increment superiors a les de la ciutat: un 240% a nivell global i un 421% d’augment en el cas dels serveis, el sector amb el major increment l’any 2009. Treballadors afectats per expedients de regulació d’ocupació. Per sectors i sexe 2007 2008 2009 Var. 2007-08 Var. 2008-09 Nombre % sobre total Nombre % sobre total Nombre % sobre total Per sectors Barcelona 2.190 8.542 28.272 290,0% 231,0% Agricultura 8 0,4% 0 0,0% 0 0,0% -100,0% 0,0% Indústria 937 42,8% 5.701 66,7% 17.539 62,0% 508,4% 207,6% Construcció 137 6,3% 281 3,3% 913 3,2% 105,1% 224,9% Serveis 1.108 50,6% 2.560 30,0% 9.820 34,7% 131,0% 283,6% Catalunya 22.628 44.083 149.721 94,8% 239,6% Agricultura 84 0,4% 85 0,2% 81 0,1% 1,2% -4,7% Indústria 19.831 87,6% 38.362 87,0% 122.443 81,8% 93,4% 219,2% Construcció 287 1,3% 1.278 2,9% 4.459 3,0% 345,3% 248,9% Serveis 2.426 10,7% 4.358 9,9% 22.738 15,2% 79,6% 421,8% Per sexe Barcelona 2.190 8.542 28.272 290,0% 231,0% Homes 1.479 67,5% 6.862 80,3% 22.114 78,2% 364,0% 222,3% Dones 711 32,5% 1.680 19,7% 6.158 21,8% 136,3% 266,5% Catalunya 22.628 44.083 149.721 94,8% 239,6% Homes 17.500 77,3% 33.141 75,2% 112.101 74,9% 89,4% 238,3% Dones 5.128 22,7% 10.942 24,8% 37.620 25,1% 113,4% 243,8% Font: Elaboració pròpia amb dades del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya A Catalunya també és la indústria, amb molta diferència, el sector amb més pes sobre el total de treballadors afec- tats: l’any 2009 quasi el 82% del total estan a la indústria. Barcelona Catalunya 10,7% 9,9% 15,2% 1,3% 50,6% 30% 34,7% 2,9%Serveis 3% 3,3% 3,2% Construcció 6,3% 42,8% 66,7% 62% Indústria 87,6% 87% 81,8% 2007 2008 2009 2007 2008 2009 Els expedients de regulació d’ocupació afecten, tant a Barcelona com a Catalunya, més als homes que a les dones. L’any 2009, el 78,2% dels treballadors afectats a Barcelona, i el 74,9% a Catalunya, eren homes. Per altra banda, a Barcelona i a Catalunya, els expedients de suspensió d’ocupació autoritzats són els que afecten a més treballadors l’any 2009, el 73% del total en el cas de la ciutat i el 80% en el conjunt de Catalunya, quan només fa dos anys, l’any 2007, afectaven al 12,7% dels treballadors a Barcelona i el 5,9% a Catalunya. 71 Treballadors afectats per expedients de regulació d’ocupació 2007 % sobre 2008 % sobre 2009 % sobre Var. 2007-08 Var. 2008-09 Nombre total Nombre total Nombre total Barcelona 2.190 8.542 28.272 290,0% 231,0% Autoritzats 2.053 93,7% 7.724 90,4% 26.330 93,1% 276,2% 240,9% Rescissió 1.770 80,8% 3.403 39,8% 4.996 17,7% 92,3% 46,8% Suspensió 278 12,7% 4.235 49,6% 20.666 73,1% 1423,4% 388,0% Reducció 5 0,2% 86 1,0% 668 2,4% 1620,0% 676,7% No Autoritzats 46 2,1% 210 2,5% 193 0,7% 356,5% -8,1% Desistits 91 4,2% 608 7,1% 1.749 6,2% 568,1% 187,7% Catalunya 22.628 44.083 149.721 94,8% 239,6% Autoritzats 7.728 34,2% 30.223 68,6% 142.357 95,1% 291,1% 371,0% Rescissió 6.324 27,9% 9.688 22,0% 16.918 11,3% 53,2% 74,6% Suspensió 1.344 5,9% 19.640 44,6% 120.030 80,2% 1361,3% 511,2% Reducció 60 0,3% 895 2,0% 5.409 3,6% 1391,7% 504,4% No Autoritzats 188 0,8% 9.192 20,9% 1.496 1,0% 4789,4% -83,7% Desistits 14.712 65,0% 4.668 10,6% 5.868 3,9% -68,3% 25,7% % Barcelona/Catalunya 9,7% 19,4% 18,9% Font: Elaboració pròpia amb dades del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya 72 2.8. Salut laboral Agència de Salut Pública de Barcelona Lesions per accident de treball A Barcelona, l’any 2009 s’han produït 36.160 lesions per accident de treball (LAT) amb baixa, 358 de les quals han estat greus i 34 mortals. Respecte a l’any anterior hi ha hagut un descens del 15% en el total i d’un 14% en les greus, mentre que se n’han produït tres més de mortals (augment del 9,7%). El 61,5% dels accidentats han estat homes, que també han patit les lesions més greus (el 79,1% de les greus i el 82,4% de les mortals). Al voltant del 70% han ocorre- gut en persones amb ocupacions manuals i els grups més afectats han estat, entre els homes, els treballadors quali- ficats de la indústria i la construcció, seguits pel grup de treballadors no qualificats, i entre les dones les treballadores de serveis i comerç seguides de les no qualificades. Més d’un 40% de les LAT greus i mortals han estat in itinere (45,8% i 41,2%, respectivament), mentre que una tercera part de les mortals han estat de tipus no traumàtic. Les lesions més estretament relacionades amb les condicions del lloc de treball (les traumàtiques en jornada laboral) han suposat el 42,2% les LAT greus i poc més d’una quarta part de les mortals (26,5%). Des de l’any 2000 s’observa una disminució important de les lesions greus (vegeu la ), mentre que les mortals es van mantenir força estables fins a 2003 i posteriorment també han anat disminuint fins a 2007 (amb l’excepció de l’any 2006), amb un lleuger increment en els dos darrers anys. En comparar la magnitud de les LAT ocorregudes a Barcelona amb les de la resta de Catalunya, s’observa una incidència més reduïda a Barcelona en les produïdes durant la jornada laboral i similar en el cas de les esdevingudes in itinere. Evolució de les lesions per accident de treball greus i mortals segons la gravetat 600 70 400 50 30 200 10 0 0 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 Greus Greus (taxa) Mortals Mortals (taxa) Font: Registre d’accidents de treball del Departament de Treball. Generalitat de Catalunya. Malalties professionals L’any 2006 (últimes dades disponibles), a Barcelona es van notificar 617 malalties professionals (MP) amb baixa que van afectar proporcions similars de dones i homes. La majoria van ser per fatiga de les beines tendinoses (80,8% en homes i 70,9% en dones), seguides de les produïdes per paràlisi dels nervis deguda a pressió (5,8% en homes i 17,9% en dones). La majoria de les MP declarades afectaven població ocupada en feines manuals i les ocupacions més fre- qüents van ser, entre les dones, les treballadores no qualificades seguides de les de serveis i comerç i, entre els homes, els treballadors qualificats de la indústria i la construcció seguits pels operadors d’instal·lacions i maquinària. El nombre i la incidència de les malalties professionals ha experimentat una tendència decreixent des de l’any 2001, especialment marcada el 2006. En comparació amb la resta de regions sanitàries de Catalunya, la incidència d’MP és significativament més baixa a Barcelona. Malalties relacionades amb el treball Dels 511 casos notificats el 2009 a la Unitat de Salut Laboral (USL) de Barcelona (a Catalunya, els trastorns de salut relacionats amb el treball que s’atenen als centres d’atenció primària són notificats voluntàriament pels professio- nals sanitaris a les USL), gairebé dues terceres parts s’han produït en dones (65,2%). Entre els homes han estat més freqüents en les ocupacions manuals. L’ocupació més freqüent entre les dones ha estat la de professional de suport, seguida de les treballadores de serveis i comerç i, entre els homes, els treballadors qualificats de la indústria i la 73 Freqüència absoluta Taxa d’incidència/100.000 construcció seguits dels treballadors no qualificats. Entre 2001 i 2009, els casos notificats han passat de 48 (cal tenir en compte que en els primers anys el sistema estava parcialment implantat) a 511, i els problemes de salut de tipus ansiós depressiu han estat els més notificats en els darrers anys (enguany han constituït el 70%), seguits pels trastorns musculoesquelètics (el 18% el 2009). A diferència de la resta de Catalunya, la patologia ansiosa depressiva és la més notificada a aquest sistema. Evolució de les malalties relacionades amb el treball segons diagnòstic i sexe. Percentatges i nombre total de casos 2004 2005 2006 2007 2008 2009 Homes Dones Homes Dones Homes Dones Homes Dones Homes Dones Homes Dones Total (N) 89 103 108 214 144 258 151 266 206 319 178 333 M. del sistema musculoesquelètic (%) 12,4 7,9 15,7 18,2 22,2 16,3 20,5 20,9 25,7 18,8 20,8 16,2 M. del sistema respiratori (%) 2,2 5,0 3,7 2,8 4,9 1,9 2,0 3,0 3,4 2,2 1,7 1,8 Trastorns mentals, comportament (%) 71,9 78,2 66,7 72,4 63,9 70,5 66,9 63,1 58,7 66,8 62,4 73,9 M. del sistema nerviós (%) 2,2 2,0 0,9 1,9 0,7 3,5 2,0 3,4 3,4 2,2 2,2 1,2 Traumatismes i emmetzinaments (%) 4,5 2,0 10,2 1,4 3,5 1,9 2,6 2,7 2,4 3,1 3,9 1,5 Altres (%) 6,7 5,0 2,8 3,3 4,9 5,8 6,0 6,8 6,3 6,9 9,0 5,4 Font: Registre de malalties relacionades amb el treball. Unitat de Salut Laboral de Barcelona. Agència de Salut Pública de Barcelona. 74 Annex capítol II 2.1. Població activa i inactiva. Dades EPA Evolució de les principals variables de Població activa a Barcelona. Per trimestres 2008 2009 Var. I I III IV I II III IV IV trim 08/09 Població activa. Milers 801,9 835,4 820,5 814,8 813,4 803,6 811,8 810,4 -0,5% Sexe Homes 440,8 452,6 440,5 429,1 421,9 424,8 423,8 425,8 -0,8% % s/ Total 55,0% 54,2% 53,7% 52,7% 51,9% 52,9% 52,2% 52,5% Dones 361,1 382,8 380,0 385,7 391,5 378,8 388,0 384,6 -0,3% % s/ Total 45,0% 45,8% 46,3% 47,3% 48,1% 47,1% 47,8% 47,5% Edat 16-19 anys 7,6 10,5 14,0 11,3 8,3 10,6 15,5 10,1 -10,6% % s/ Total 0,9% 1,3% 1,7% 1,4% 1,0% 1,3% 1,9% 1,2% 20-24 anys 40,4 47,5 50,5 51,0 53,4 50,3 57,7 59,2 16,1% % s/ Total 5,0% 5,7% 6,2% 6,3% 6,6% 6,3% 7,1% 7,3% 25-54 635,8 652,8 629,8 624,3 618,1 613,9 616,1 613,4 -1,7% % s/ Total 79,3% 78,1% 76,8% 76,6% 76,0% 76,4% 75,9% 75,7% 55 anys i més 118,1 124,6 126,2 128,2 133,6 128,8 122,5 127,7 -0,4% % s/ Total 14,7% 14,9% 15,4% 15,7% 16,4% 16,0% 15,1% 15,8% Nacionalitat Espanyola 629,9 654,7 661,0 642,4 639,1 618,7 640,9 649,4 1,1% % s/ Total 78,6% 78,4% 80,6% 78,8% 78,6% 77,0% 78,9% 80,1% Estrangera 172,0 180,7 159,5 172,4 174,3 184,9 170,9 161,0 -6,6% % s/ Total 21,4% 21,6% 19,4% 21,2% 21,4% 23,0% 21,1% 19,9% Nivell formatiu Sense estudis i primària 105,2 115,7 100,1 105,7 108,4 115,7 119,7 117,6 11,3% % s/ Total 13,1% 13,8% 12,2% 13,0% 13,3% 14,4% 14,7% 14,5% Ed. secundària. 1a. etapa 137,9 140,7 130,9 133,8 133,3 129,4 133,7 132,6 -0,9% % s/ Total 17,2% 16,8% 16,0% 16,4% 16,4% 16,1% 16,5% 16,4% Ed. secundària. 2a. etapa 209,2 219,2 212,4 200,7 196,9 187,4 196,0 191,2 -4,7% % s/ Total 26,1% 26,2% 25,9% 24,6% 24,2% 23,3% 24,1% 23,6% Educació superior 349,6 359,8 377,1 374,6 374,8 371,1 362,4 369,0 -1,5% % s/ Total 43,6% 43,1% 46,0% 46,0% 46,1% 46,2% 44,6% 45,5% Sector econòmic Agricultura 0,0 0,5 0,6 0,5 0,5 0,5 2,0 0,0 -100,0% % s/ Total 0,0% 0,1% 0,1% 0,1% 0,1% 0,1% 0,2% 0,0% Indústria 106,5 114,1 101,3 94,0 101,0 99,2 88,6 86,3 -8,2% % s/ Total 13,3% 13,7% 12,3% 11,5% 12,4% 12,3% 10,9% 10,6% Construcció 63,8 65,7 62,0 60,7 58,2 50,8 50,3 49,5 -18,5% % s/ Total 8,0% 7,9% 7,6% 7,4% 7,2% 6,3% 6,2% 6,1% Serveis 608,5 633,7 634,8 631,0 616,5 610,7 631,2 626,9 -0,6% % s/ Total 75,9% 75,9% 77,4% 77,4% 75,8% 76,0% 77,8% 77,4% Aturat > 1 any 18,0 14,4 11,5 19,9 24,1 29,7 25,3 35,4 77,9% % s/ Total 2,2% 1,7% 1,4% 2,4% 3,0% 3,7% 3,1% 4,4% Busca 1a. deina 5,1 7,0 10,3 8,7 13,1 12,7 14,4 12,3 41,4% % s/ Total 0,6% 0,8% 1,3% 1,1% 1,6% 1,6% 1,8% 1,5% Font: Elaboració pròpia amb dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona 75 Evolució de la població activa a Barcelona 2007-2009. Per trimestres En milers % de variació Aturats Aturats Total Agric. Indústria Constr. Serveis Aturats > 1 any busca Total Agric. Indústria Constr. Serveis Aturats 1a. feina > 1 any busca 1a. feina 2007 I 807,6 0,4 113,3 73,4 599,7 17,1 3,7 II 799,9 1,4 119,6 61,8 594,2 17,1 5,8 III 813,5 0,6 118,0 59,9 610,6 18,5 5,9 IV 811,6 0,0 114,8 67,2 609,1 14,9 5,6 2008 I 801,9 0,0 106,5 63,8 608,5 18,0 5,1 -0,7 -100,0 -6,0 -13,1 1,5 5,3 37,8 II 835,4 0,5 114,1 65,7 633,7 14,4 7,0 4,4 -64,3 -4,6 6,3 6,6 -15,8 20,7 III 820,5 0,6 101,3 62,0 634,8 11,5 10,3 0,9 0,0 -14,2 3,5 4,0 -37,8 74,6 IV 814,8 0,5 94,0 60,7 631,0 19,9 8,7 0,4 100,0 -18,1 -9,7 3,6 33,6 55,4 2009 I 813,4 0,5 101,0 58,2 616,5 24,1 13,1 1,4 100,0 -5,2 -8,8 1,3 33,9 156,9 II 803,6 0,5 99,2 50,8 610,7 29,7 12,7 -3,8 0,0 -13,1 -22,7 -3,6 106,3 81,4 III 811,8 2,0 88,6 50,3 631,2 25,3 14,4 -1,1 233,3 -12,5 -18,9 -0,6 120,0 39,8 IV 810,4 0,0 86,3 49,5 626,9 35,4 12,3 -0,5 -100,0 -8,2 -18,5 -0,6 77,9 41,4 Font: Elaboració pròpia amb dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona 76 2.2. Població ocupada Principals variables de Població ocupada a Barcelona. Per trimestres 2008 2009 I II III IV I II III IV Var. IV trim. 08/09 Total. Milers 743,7 776,8 756,5 746,9 704,3 699,9 704,2 687,4 -8,0% Situació professional Assalariats sector privat 530,5 554,2 523,8 517,7 492,4 493,7 490,5 475,1 -8,2% % s/ Total 71,3% 71,3% 69,2% 69,3% 69,9% 70,5% 69,7% 69,1% Assalariats sector públic 90,4 95,3 102,5 101,0 104,1 98,6 106,2 107,0 5,9% % s/ Total 12,2% 12,3% 13,5% 13,5% 14,8% 14,1% 15,1% 15,6% Empresaris 119,7 125,0 124,5 122,6 103,9 103,3 104,0 104,4 -14,8% % s/ Total 16,1% 16,1% 16,5% 16,4% 14,8% 14,8% 14,8% 15,2% Altres 3,1 2,3 5,7 5,6 3,9 4,3 3,5 0,9 -83,9% % s/ Total 0,4% 0,3% 0,8% 0,7% 0,6% 0,6% 0,5% 0,1% Sexes Homes 411,2 418,9 402,2 396,0 366,1 364,6 368,5 358,2 -9,5% % s/ Total 55,3% 53,9% 53,2% 53,0% 52,0% 52,1% 52,3% 52,1% Dones 332,5 357,9 354,3 350,9 338,2 335,3 335,7 329,2 -6,2% % s/ Total 44,7% 46,1% 46,8% 47,0% 48,0% 47,9% 47,7% 47,9% Edat 16-19 anys 5,7 6,4 7.9 6.8 3,5 6,5 7,4 3,7 -45,6% % s/ Total 0,8% 0,8% 1,0% 0,9% 0,5% 0,9% 1,1% 0,5% 20-24 anys 32,2 40,4 40,8 41,4 37,7 36,1 43,3 39,8 -3,9% % s/ Total 4,3% 5,2% 5,4% 5,5% 5,4% 5,2% 6,1% 5,8% 25-54 592,9 613,8 584,2 577,4 539,6 542,8 538,2 525,3 -9,0% % s/ Total 79,7% 79,0% 77,2% 77,3% 76,6% 77,6% 76,4% 76,4% 55 anys i més 112,9 116,2 123,6 121,3 123,5 114,5 115,3 118,6 -2,2% % s/ Total 15,2% 15,0% 16,3% 16,2% 17,5% 16,4% 16,4% 17,3% Nacionalitat Espanyola 590,5 614,1 621,6 593,9 570,9 553,8 569,3 564,0 -5,0% % s/ Total 79,4% 79,1% 82,2% 79,5% 81,1% 79,1% 80,8% 82,0% Estrangera 153,2 162,7 134,9 153,0 133,4 146,1 134,9 123,4 -19,3% % s/ Total 20,6% 20,9% 17,8% 20,5% 18,9% 20,9% 19,2% 18,0% Nivell formatiu Sense estudis i primària 92,7 98,4 87,4 97,4 90,7 92,7 98,1 93,8 -3,7% % s/ Total 12,5% 12,7% 11,6% 13,0% 12,9% 13,2% 13,9% 13,6% Secundària. 1a. etapa 125,9 127,1 119,8 118,8 102,5 103,3 108,4 98,9 -16,8% % s/ Total 16,9% 16,4% 15,8% 15,9% 14,6% 14,8% 15,4% 14,4% Secundària. 2a. etapa 196,3 204,3 193,7 173,7 166,2 157,6 160,4 154,1 -11,3% % s/ Total 26,4% 26,3% 25,6% 23,3% 23,6% 22,5% 22,8% 22,4% Educació superior 328,8 347,0 355,6 357,0 344,9 346,3 337,3 340,6 -4,6% % s/ Total 44,2% 44,7% 47,0% 47,8% 49,0% 49,5% 47,9% 49,5% Sector econòmic Agricultura 0,0 0,5 0,5 0,5 0,5 0,5 2,0 0,0 -100,0% % s/ Total 0,0% 0,1% 0,1% 0,1% 0,1% 0,1% 0,3% 0,0% Indústria 105,8 111,9 99,2 89,6 92,3 91,0 81,9 81,5 -9,0% % s/ Total 14,2% 14,4% 13,1% 12,0% 13,1% 13,0% 11,6% 11,9% Construcció 58,2 58,5 50,3 52,7 44,4 42,1 41,2 35,5 -32,6% % s/ Total 7,8% 7,5% 6,6% 7,1% 6,3% 6,0% 5,9% 5,2% Serveis 579,7 605,9 606,5 604,1 567,1 566,3 579,1 570,4 -5,6% % s/ Total 77,9% 78,0% 80,2% 80,9% 80,5% 80,9% 82,2% 83,0% Assalariats .Milers 620,9 649,5 626,3 618,7 596,5 592,4 596,7 582,1 -5,9% Tipus de contracte Indefinit 501,5 513,0 501,7 510,9 493,9 483,4 482,6 473,2 -7,4% % s/ Total 80,8% 79,0% 80,1% 82,6% 82,8% 81,6% 80,9% 81,3% Temporal 119,4 136,5 124,6 107,8 102,6 109,0 114,1 108,9 1,0% % s/ Total 19,2% 21,0% 19,9% 17,4% 17,2% 18,4% 19,1% 18,7% Font: Elaboració pròpia amb dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona 77 Població ocupada a Barcelona per branques d’activitat. Per trimestres 2008 2009 Variació IV I II III IV I II III IV trim.0 8/09 Població ocupada no agrària. Milers 743,7 776,3 756,0 746,4 703,8 699,4 702,2 687,4 -7,9% Per branques d’activitat (CCAE-2009) 1. Alimentació, tèxtil, fusta, paper i arts gràfiques 34,3 40,1 31,9 27,4 27,0 24,7 22,6 20,5 -25,2% % s/ Total 4,6% 5,2% 4,2% 3,7% 3,8% 3,5% 3,2% 3,0% 2. Energia, aigua, química, cautxú i metal·lúrgica, maquinària, material 71,6 71,8 67,2 62,2 65,3 66,3 59,3 60,9 -2,1% elèctric i de transport % s/ Total 9,6% 9,2% 8,9% 8,3% 9,3% 9,5% 8,4% 8,9% 3. Construcció 58,2 58,5 50,3 52,7 44,4 42,1 41,2 35,5 -32,6% % s/ Total 7,8% 7,5% 6,7% 7,1% 6,3% 6,0% 5,9% 5,2% 4. Comerç i reparacions, hoteleria 146,2 150,2 148,5 145,1 133,8 139,2 154,7 149,8 3,2% % s/ Total 19,7% 19,3% 19,6% 19,4% 19,0% 19,9% 22,0% 21,8% 5. Transports i emmagatzematge 40,9 39,0 43,3 45,1 40,1 36,0 39,0 40,4 -10,4% % s/ Total 5,5% 5,0% 5,7% 6,0% 5,7% 5,1% 5,6% 5,9% 6. Informació i comunicacions 36,7 40,4 46,1 48,2 41,2 37,9 38,7 44,1 -8,5% % s/ Total 4,9% 5,2% 6,1% 6,5% 5,9% 5,4% 5,5% 6,4% 7. Activitats financeres, immobiliàries, professionals, administratives i serveis auxiliars 149,4 165,5 161,1 152,6 137,6 141,4 139,7 126,5 -17,1% % s/ Total 20,1% 21,3% 21,3% 20,4% 19,6% 20,2% 19,9% 18,4% 8. Administració pública, educació i sanitat 133,1 142,4 143,4 151,4 149,1 145,3 146,5 151,6 0,1% % s/ Total 17,9% 18,3% 19,0% 20,3% 21,2% 20,8% 20,9% 22,1% 9. Activitats culturals i esportives, i altres 73,3 68,4 64,2 61,7 65,3 66,5 60,5 58,1 -5,8% % s/ Total 9,9% 8,8% 8,5% 8,3% 9,3% 9,5% 8,6% 8,5% Font: Elaboració pròpia amb dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona 78 Afiliats a la Seguretat Social Afiliats Seguretat Social a Barcelona per branques d’activitat segons CCAE 2009 Afiliació a desembre Règim general Autònoms 2008 2009 Variació 2008 2009 Variació Total treballadors 917.061 880.584 -4,0% 121.170 115.972 -4,3% Agricultura, ramaderia i pesca 311 297 -4,5% 153 147 -3,9% % s/ Total 0% 0,0% 0% 0,1% Indústries extractives 85 67 -21,2% 11 9 -18,2% % s/ Total 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% Indústries manufactureres 78.723 68.895 -12,5% 8.417 7.746 -8,0% % s/ Total 9% 7,8% 7% 6,7% Energia elèctrica i gas 2.573 2.513 -2,3% 21 21 0,0% % s/ Total 0,3% 0,3% 0,0% 0,0% Aigua, sanejament, residus 11.423 11.936 4,5% 36 33 -8,3% % s/ Total 1% 1,4% 0% 0,0% Construcció 49.139 42.653 -13,2% 11.461 9.891 -13,7% % s/ Total 5,4% 4,8% 9,5% 8,5% Comerç i reparacions 142.142 132.862 -6,5% 29.690 28.550 -3,8% % s/ Total 15% 15,1% 25% 24,6% Transports i emmagatzenatge 41.841 40.332 -3,6% 9.235 8.706 -5,7% % s/ Total 4,6% 4,6% 7,6% 7,5% Hostaleria 56.892 55.394 -2,6% 10.119 10.062 -0,6% % s/ Total 6% 6,3% 8% 8,7% Informació i comunicacions 47.785 45.322 -5,2% 4.305 4.196 -2,5% % s/ Total 5,2% 5,1% 3,6% 3,6% Activitats financeres i assegurances 42.843 41.546 -3,0% 2.033 2.008 -1,2% % s/ Total 5% 4,7% 2% 1,7% Activitats immobiliàries 9.402 9.179 -2,4% 2.280 2.242 -1,7% % s/ Total 1,0% 1,0% 1,9% 1,9% Activitats professionals, tècniques 70.977 69.119 -2,6% 15.652 15.618 -0,2% % s/ Total 8% 7,8% 13% 13,5% Activ. administratives i serv. auxiliars 96.748 90.664 -6,3% 6.948 6.584 -5,2% % s/ Total 10,5% 10,3% 5,7% 5,7% Administració pública 78.827 79.447 0,8% 15 19 26,7% % s/ Total 9% 9,0% 0% 0,0% Educació 56.793 58.415 2,9% 2.641 2.680 1,5% % s/ Total 6,2% 6,6% 2,2% 2,3% Activitats sanitàries i serveis socials 78.956 80.965 2,5% 4.436 4.488 1,2% % s/ Total 9% 9,2% 4% 3,9% Activitats artístiques i recreatives 19.693 19.788 0,5% 4.874 4.697 -3,6% % s/ Total 2,1% 2,2% 4,0% 4,1% Altres serveis 27.143 26.326 -3,0% 8.837 8.271 -6,4% % s/ Total 3% 3,0% 7% 7,1% Llars que ocupen personal domèstic 4.472 4.544 1,6% 6 4 -33,3% % s/ Total 0,5% 0,5% 0,0% 0,0% Organismes extraterritorials 293 320 9,2% 0 0 0,0% % s/ Total 0% 0,0% 0% 0,0% Font: Elaboració pròpia amb dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona 79 Afiliats Seguretat Social a Catalunya per branques d’activitat segons CCAE 2009. Afiliació a desembre Règim general Autònoms 2008 2009 Variació 2008 2009 Variació Total treballadors 2.588.983 2.453.538 -5,2% 576.526 545.134 -5,4% Agricultura, ramaderia i pesca 7.386 7.681 4,0% 28.582 27.289 -4,5% % s/ Total 0,3% 0,3% 5,0% 5,0% Indústries extractives 3.516 3.120 -11,3% 282 264 -6,4% % s/ Total grup 0,1% 0,1% 0,0% 0,0% Indústries manufactureres 470.033 415.224 -11,7% 52.489 48.893 -6,9% % s/ Total 18,2% 16,9% 9,1% 9,0% Energia elèctrica i gas 5.127 5.005 -2,4% 123 132 7,3% % s/ Total grup 0,2% 0,2% 0,0% 0,0% Aigua, sanejament, residus 24.607 25.066 1,9% 398 373 -6,3% % s/ Total 1,0% 1,0% 0,1% 0,1% Construcció 218.456 183.133 -16,2% 99.990 85.098 -14,9% % s/ Total grup 8,4% 7,5% 17,3% 15,6% Comerç i reparacions 461.345 433.777 -6,0% 132.712 128.507 -3,2% % s/ Total 17,8% 17,7% 23,0% 23,6% Transports i emmagatzematge 119.615 113.986 -4,7% 45.425 42.861 -5,6% % s/ Total grup 4,6% 4,6% 7,9% 7,9% Hostaleria 149.103 145.931 -2,1% 51.158 50.649 -1,0% % s/ Total 5,8% 5,9% 8,9% 9,3% Informació i comunicacions 71.194 67.624 -5,0% 11.033 10.934 -0,9% % s/ Total grup 2,7% 2,8% 1,9% 2,0% Activitats financeres i assegurances 72.331 70.154 -3,0% 8.218 8.119 -1,2% % s/ Total 2,8% 2,9% 1,4% 1,5% Activitats immobiliàries 17.087 16.582 -3,0% 6.541 6.185 -5,4% % s/ Total grup 0,7% 0,7% 1,1% 1,1% Activitats professionals, tècniques 134.653 131.421 -2,4% 39.368 40.482 2,8% % s/ Total 5,2% 5,4% 6,8% 7,4% Activ. administratives i serv. auxiliars 201.251 191.959 -4,6% 24.634 21.960 -10,9% % s/ Total grup 7,8% 7,8% 4,3% 4,0% Administració pública 172.658 176.443 2,2% 80 84 5,0% % s/ Total 6,7% 7,2% 0,0% 0,0% Educació 128.829 132.102 2,5% 9.601 9.630 0,3% % s/ Total grup 5,0% 5,4% 1,7% 1,8% Activitats sanitàries i serveis socials 216.823 222.217 2,5% 13.397 13.688 2,2% % s/ Total 8,4% 9,1% 2,3% 2,5% Activitats artístiques i recreatives 43.492 42.958 -1,2% 12.417 11.866 -4,4% % s/ Total grup 1,7% 1,8% 2,2% 2,2% Altres serveis 65.080 62.622 -3,8% 39.971 38.025 -4,9% % s/ Total 2,5% 2,6% 6,9% 7,0% Llars que ocupen personal domèstic 6.098 6.206 1,8% 106 93 -12,3% % s/ Total grup 0,2% 0,3% 0,0% 0,0% Organismes extraterritorials 299 327 9,4% 1 2 100,0% % s/ Total 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% Font: Elaboració pròpia amb dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona 80 Evolució de l’afiliació al règim general per sectors. Afiliació a desembre Total Agricultura Indústria Construcció Serveis No classificats Any 1998 745.462 311 126.232 37.450 580.781 688 % s/ Total 0,0% 16,9% 5,0% 77,9% 0,1% Any 1999 780.195 1.166 126.904 41.837 610.249 39 % s/ Total 0,1% 16,3% 5,4% 78,2% 0,0% Any 2000 820.913 1.228 128.315 45.591 645.747 32 % s/ Total 0,1% 15,6% 5,6% 78,7% 0,0% Any 2001 832.548 1.154 121.449 45.250 664.673 22 % s/ Total 0,1% 14,6% 5,4% 79,8% 0,0% Any 2002 841.322 1.202 117.837 47.127 675.137 19 % s/ Total 0,1% 14,0% 5,6% 80,2% 0,0% Any 2003 855.341 1.280 116.638 46.599 690.479 345 % s/ Total 0,1% 13,6% 5,4% 80,7% 0,0% Any 2004 866.964 1.313 112.955 45.351 707.178 167 % s/ Total 0,2% 13,0% 5,2% 81,6% 0,0% Any 2005 904.935 1.664 111.839 50.511 740.921 0 % s/ Total 0,2% 12,4% 5,6% 81,9% 0,0% Any 2006 935.931 1.734 106.484 51.973 775.740 0 % s/ Total 0,2% 11,4% 5,6% 82,9% 0,0% Any 2007 953.000 2.175 101.477 51.236 798.112 0 % s/ Total 0,2% 10,6% 5,4% 83,7% 0,0% Any 2008 917.061 311 92.804 49.139 774.807 0 % s/ Total 0,0% 10,1% 5,4% 84,5% 0,0% Any 2009 880.584 297 83.411 42.653 754.223 0 % s/ Total 0,0% 9,5% 4,8% 85,7% 0,0% Font: Elaboració pròpia amb dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de BarcelonaNota: fins a l’any 2007 s’agafa el cens d’activitats segons CCAE-93. Per als anys 2008 i 2009 es pren la CCAE 2009 81 2.3. Contractació Evolució contractació laboral indefinida a Barcelona per sexe i tipus de contracte 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 Ordinari temps indefinit 26.921 23.914 29.641 33.446 58.331 76.060 73.542 45.647 % s/ Total 25,8% 25,9% 27,9% 29,0% 38,8% 48,6% 50,9% 46,5% Foment de la contractació indefinida 16.259 12.999 14.699 14.382 26.175 32.049 25.302 18.043 % s/ Total 15,6% 14,1% 13,8% 12,4% 17,4% 20,5% 17,5% 18,4% Minusvàlids 583 466 648 751 660 707 603 468 % s/ Total 0,6% 0,5% 0,6% 0,7% 0,4% 0,5% 0,4% 0,5% Convertits en indefinits 40.257 36.179 40.643 44.017 65.051 47.596 45.141 33.989 % s/ Total 38,5% 39,2% 38,3% 38,1% 43,3% 30,4% 31,2% 34,6% Temps parcial indefinit 19.705 18.243 20.380 22.900 0 0 0 0 % s/ Total 18,9% 19,8% 19,2% 19,8% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% Aturats en situació d’exclusió social 719 393 177 33 0 0 0 0 % s/ Total 0,7% 0,4% 0,2% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% Total indefinits 104.444 92.194 106.188 115.529 150.217 156.412 144.588 98.147 Font: Elaboració pròpia amb dades del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya Contractació laboral indefinida a Barcelona per sexe i tipus de contracte 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 Var. 2008- 09 Ordinari temps indefinit 23.914 29.641 33.446 58.331 76.060 73.542 45.647 -37,9% Homes 15.627 19.089 21.709 33.749 41.310 40.795 25.479 -37,5% % s/ Total modalitat 65,3% 64,4% 64,9% 57,9% 54,3% 55,5% 55,8% Dones 8.287 10.552 11.737 24.582 34.750 32.747 20.168 -38,4% % s/ Total modalitat 34,7% 35,6% 35,1% 42,1% 45,7% 44,5% 44,2% Foment de la contractació indefinida 12.999 14.699 14.382 26.175 32.049 25.302 18.043 -28,7% Homes 4.782 5.209 4.948 8.151 10.768 8.880 6.869 -22,6% % s/ Total modalitat 36,8% 35,4% 34,4% 31,1% 33,6% 35,1% 38,1% Dones 8.217 9.490 9.434 18.024 21.281 16.422 11.174 -32,0% % s/ Total modalitat 63,2% 64,6% 65,6% 68,9% 66,4% 64,9% 61,9% Minusvàlids 466 648 751 660 707 603 468 -22,4% Homes 279 391 405 348 431 343 253 -26,2% % s/ Total modalitat 59,9% 60,3% 53,9% 52,7% 61,0% 56,9% 54,1% Dones 187 257 346 312 276 260 215 -17,3% % s/ Total modalitat 40,1% 39,7% 46,1% 47,3% 39,0% 43,1% 45,9% Convertits en indefinits 36.179 40.643 44.017 65.051 47.596 45.141 33.989 -24,7% Homes 18.474 21.091 22.189 32.665 23.399 21.626 16.237 -24,9% % s/ Total modalitat 51,1% 51,9% 50,4% 50,2% 49,2% 47,9% 47,8% Dones 17.705 19.552 21.828 32.386 24.197 23.515 17.752 -24,5% % s/ Total modalitat 48,9% 48,1% 49,6% 49,8% 50,8% 52,1% 52,2% Total indefinits 92.194 106.188 115.529 150.217 156.412 144.588 98.147 -32,1% Homes 46.416 53.573 57.941 74.913 75.908 71.644 48.838 -31,8% % s/ Total 50,3% 50,5% 50,2% 49,9% 48,5% 49,6% 49,8% Dones 45.778 52.615 57.588 75.304 80.504 72.944 49.309 -32,4% % s/ Total 49,7% 49,5% 49,8% 50,1% 51,5% 50,4% 50,2% Font: Elaboració pròpia amb dades del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya 82 Contractació laboral temporal a Barcelona per sexe i tipus de contracte 2004 2005 2006 2007 2008 2009 Var. 2008- 09 Pràctiques 5.381 4.978 5.146 4.119 3.441 2.822 -18,0% Homes 2.443 2.274 2.379 1.789 1.467 1.089 -25,8% % s/ Total modalitat 45,4% 45,7% 46,2% 43,4% 42,6% 38,6% Dones 2.938 2.704 2.767 2.330 1.974 1.733 -12,2% % s/ Total modalitat 54,6% 54,3% 53,8% 56,6% 57,4% 61,4% Temps parcial temporal 246.729 268.519 0 0 0 0 0,0% Homes 87.544 95.404 0 0 0 0 0,0% % s/ Total modalitat 35,5% 35,5% Dones 159.185 173.115 0 0 0 0 0,0% % s/ Total modalitat 64,5% 64,5% Minusvàlids 931 1.156 761 788 689 619 -10,2% Homes 482 612 467 442 413 390 -5,6% % s/ Total modalitat 51,8% 52,9% 61,4% 56,1% 59,9% 63,0% Dones 449 544 294 346 276 229 -17,0% % s/ Total modalitat 48,2% 47,1% 38,6% 43,9% 40,1% 37,0% Obra o servei 160.692 163.894 275.176 275.136 273.351 243.813 -10,8% Homes 102.163 104.274 148.225 147.021 145.545 130.974 -10,0% % s/ Total modalitat 63,6% 63,6% 53,9% 53,4% 53,2% 53,7% Dones 58.529 59.620 126.951 128.115 127.806 112.839 -11,7% % s/ Total modalitat 36,4% 36,4% 46,1% 46,6% 46,8% 46,3% Eventuals circumstàncies producció 229.067 241.665 357.890 349.795 315.990 258.872 -18,1% Homes 122.418 129.610 174.750 169.739 154.827 127.226 -17,8% % s/ Total modalitat 53,4% 53,6% 48,8% 48,5% 49,0% 49,1% Dones 106.649 112.055 183.140 180.056 161.163 131.646 -18,3% % s/ Total modalitat 46,6% 46,4% 51,2% 51,5% 51,0% 50,9% Interinitat 76.380 83.236 115.879 121.079 142.682 144.105 1,0% Homes 20.749 23.315 28.664 28.856 33.234 34.115 2,7% % s/ Total modalitat 27,2% 28,0% 24,7% 23,8% 23,3% 23,7% Dones 55.631 59.921 87.215 92.223 109.448 109.990 0,5% % s/ Total modalitat 72,8% 72,0% 75,3% 76,2% 76,7% 76,3% Substitució jubilació 64 anys 23 24 38 31 45 46 2,2% Homes 9 18 26 18 31 26 -16,1% % s/ Total modalitat 39,1% 75,0% 68,4% 58,1% 68,9% 56,5% Dones 14 6 12 13 14 20 42,9% % s/ Total modalitat 60,9% 25,0% 31,6% 41,9% 31,1% 43,5% Jubilació parcial 0 0 1.157 1.559 1.908 1.895 -0,7% Homes 0 0 705 998 1.284 1.200 -6,5% % s/ Total modalitat 0,0% 0,0% 56,8% 59,0% 62,4% 62,9% Dones 0 0 452 561 624 695 11,4% % s/ Total modalitat 0,0% 0,0% 36,4% 33,2% 30,3% 36,4% Formació 2.719 1.657 1.789 1.103 807 919 13,9% Homes 1.777 1.076 1.294 775 519 550 6,0% % s/ Total modalitat 65,4% 64,9% 72,3% 70,3% 64,3% 59,8% Dones 942 581 495 328 288 369 28,1% % s/ Total modalitat 34,6% 35,1% 27,7% 29,7% 35,7% 40,2% Relleu 682 1.084 1.242 1.691 2.058 1.907 -7,3% Homes 371 610 639 863 1.084 976 -10,0% % s/ Total modalitat 54,4% 56,3% 51,4% 51,0% 52,7% 51,2% Dones 311 474 603 828 974 931 -4,4% % s/ Total modalitat 45,6% 43,7% 48,6% 49,0% 47,3% 48,8% Temporals d’inserció 2.000 433 34 0 7 21 200,0% Homes 1.223 305 28 0 0 2 100,0% % s/ Total modalitat 61,2% 70,4% 82,4% 0,0% 9,5% Dones 777 128 6 0 7 19 171,4% % s/ Total modalitat 38,9% 29,6% 17,6% 100,0% 90,5% Altres 4.734 5.094 3.432 3.483 3.788 3.113 -17,8% Homes 2.524 2.394 1.491 2.056 2.369 1.781 -24,8% % s/ Total modalitat 53,3% 47,0% 43,4% 59,0% 62,5% 57,2% Dones 2.210 2.700 1.941 1.427 1.419 1.332 -6,1% % s/ Total modalitat 46,7% 53,0% 56,6% 41,0% 37,5% 42,8% Total temporals 729.338 771.740 762.544 758.784 744.766 658.132 -11,6% Homes 341.703 359.892 358.668 352.557 340.773 298.329 -12,5% % s/ Total 46,9% 46,6% 47,0% 46,5% 45,8% 45,3% Dones 387.635 411.848 403.876 406.227 403.993 359.803 -10,9% % s/ Total 53,1% 53,4% 53,0% 53,5% 54,2% 54,7% Font: Elaboració pròpia amb dades del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya 83 Evolució contractació laboral temporal a Barcelona per sexe i tipus de contracte 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 Pràctiques 5.348 4.912 5.381 4.978 5.146 4.119 3.441 2.822 % s/ Total 0,9% 0,8% 0,7% 0,6% 0,7% 0,5% 0,5% 0,4% Temps parcial temporal 186.896 178.903 246.729 268.519 0 0 0 0 % s/ Total 30,5% 30,9% 33,8% 34,8% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% Minusvàlids 1.252 730 931 1.156 761 788 689 619 % s/ Total 0,2% 0,1% 0,1% 0,1% 0,1% 0,1% 0,1% 0,1% Obra o servei 144.851 133.246 160.692 163.894 275.176 275.136 273.351 243.813 % s/ Total 23,7% 23,0% 22,0% 21,2% 36,1% 36,3% 36,7% 37,1% Eventuals circumstàncies producció 192.712 192.597 229.067 241.665 357.890 349.795 315.990 258.872 % s/ Total 31,5% 33,2% 31,4% 31,3% 46,9% 46,1% 42,4% 39,4% Interinitat 62.726 61.156 76.380 83.236 115.879 121.079 142.682 144.105 % s/ Total 10,2% 10,5% 10,5% 10,8% 15,2% 16,0% 19,2% 21,9% Substitució jubilació 64 anys 12 10 23 24 38 31 45 46 % s/ Total 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% Jubilació parcial 0 0 0 0 1.157 1.559 1.908 369 % s/ Total 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,2% 0,2% 0,3% 0,1% Relleu 413 474 682 1.084 1.242 1.691 2.058 1.907 % s/ Total 0,1% 0,1% 0,1% 0,1% 0,2% 0,2% 0,3% 0,3% Formació 2.723 2.528 2.719 1.657 1.789 1.103 807 919 % s/ Total 0,4% 0,4% 0,4% 0,2% 0,2% 0,1% 0,1% 0,1% Temporals d’inserció 1.611 1.594 2.000 433 34 0 7 21 % s/ Total 0,3% 0,3% 0,3% 0,1% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% Altres 13.872 3.535 4.734 5.094 3.432 3.483 3.788 3.113 % s/ Total 2,3% 0,6% 0,6% 0,7% 0,5% 0,5% 0,5% 0,5% Total temporals 612.416 579.685 729.338 771.740 762.544 758.784 744.766 656.606 Font: Elaboració pròpia amb dades del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya Evolució contractació laboral temporal a Barcelona per nacionalitat 2006 2007 2008 2009 Var. 2006- 09 Var. 2008- 09 Total 912.761 915.196 889.354 756.279 -17,1% -15,0% Espanyols 676.383 652.785 632.438 542.776 -19,8% -14,2% Indefinits 113.361 116.296 104.588 69.227 -38,9% -33,8% % s/ Total grup 16,8% 17,8% 16,5% 12,8% Temporals 563.022 536.489 527.850 473.549 -15,9% -10,3% % s/ Total grup 83,2% 82,2% 83,5% 87,2% % total contractes 74,1% 71,3% 71,1% 71,8% Estrangers 236.378 262.411 256.916 213.503 -9,7% -16,9% Indefinits 36.856 40.116 40.000 28.920 -21,5% -27,7% % s/ Total grup 15,6% 15,3% 15,6% 13,5% Temporals 199.522 222.295 216.916 184.583 -7,5% -14,9% % s/ Total grup 84,4% 84,7% 84,4% 86,5% % total contractes 25,9% 28,7% 28,9% 28,2% Font: Elaboració pròpia amb dades del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya 84 Evolució contractació laboral temporal a Barcelona per edat 2006 2007 2008 2009 Var. 2006- 09 Var. 2008- 09 Total 912.761 915.196 889.354 756.279 -17,1% -15,0% <20 anys Total 60.274 64.236 53.844 34.514 -42,7% -35,9% Indefinits 6.190 8.172 7.190 3.164 -48,9% -56,0% % s/ Total grup 10,3% 12,7% 13,4% 9,2% Temporals 54.084 56.064 46.654 31.350 -42,0% -32,8% % s/ Total grup 89,7% 87,3% 86,6% 90,8% % sobre total contractes 6,6% 7,0% 6,1% 4,6% 20-24 anys Total 206.432 203.453 195.030 158.410 -23,3% -18,8% Indefinits 25.542 26.641 24.511 15.200 -40,5% -38,0% % s/ Total grup 12,4% 13,1% 12,6% 9,6% Temporals 180.890 176.812 170.519 143.210 -20,8% -16,0% % s/ Total grup 87,6% 86,9% 87,4% 90,4% % sobre total contractes 22,6% 22,2% 21,9% 20,9% 25-29 anys Total 212.007 204.614 196.504 165.857 -21,8% -15,6% Indefinits 37.385 37.656 33.886 21.754 -41,8% -35,8% % s/ Total grup 17,6% 18,4% 17,2% 13,1% Temporals 174.622 166.958 162.618 144.103 -17,5% -11,4% % s/ Total grup 82,4% 81,6% 82,8% 86,9% % sobre total contractes 23,2% 22,4% 22,1% 21,9% 30-44 anys Total 320.645 325.700 326.885 292.529 -8,8% -10,5% Indefinits 59.452 62.216 58.625 42.293 -28,9% -27,9% % s/ Total grup 18,5% 19,1% 17,9% 14,5% Temporals 261.193 263.484 268.260 250.236 -4,2% -6,7% % s/ Total grup 81,5% 80,9% 82,1% 85,5% % sobre total contractes 35,1% 35,6% 36,8% 38,7% 45 anys i més Total 113.403 117.193 117.091 104.969 -7,4% -10,4% Indefinits 21.648 21.727 20.376 15.736 -27,3% -22,8% % s/ Total grup 19,1% 18,5% 17,4% 15,0% Temporals 91.755 95.466 96.715 89.233 -2,7% -7,7% % s/ Total grup 80,9% 81,5% 82,6% 85,0% % sobre total contractes 12,4% 12,8% 13,2% 13,9% Font: Elaboració pròpia amb dades del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya 85 Població aturada Població aturada a Barcelona segons l’EPA. Per trimestres 2008 2009 Var. IV I II III IV I II III IV trim. 2008-09 Total. Milers 58,2 58,6 64,0 67,8 109,1 103,7 107,6 123,0 81,4% Per sexes Homes 29,6 33,8 38,3 33,1 55,8 60,2 55,3 67,6 104,2% % s/ Total 50,9% 57,7% 59,8% 48,8% 51,1% 58,1% 51,4% 55,0% Dones 28,6 24,8 25,7 34,7 53,3 43,5 52,3 55,4 59,7% % s/ Total 49,1% 42,3% 40,2% 51,2% 48,9% 41,9% 48,6% 45,0% Per edats 16-19 anys 1,9 4,1 6,0 4,5 4,8 4,1 8,2 6,4 42,2% % s/ Total 3,3% 7,0% 9,4% 6,6% 4,4% 4,0% 7,6% 5,2% 20-24 anys 8,2 7,1 9,7 9,6 15,7 14,2 14,3 19,4 102,1% % s/ Total 14,1% 12,1% 15,2% 14,2% 14,4% 13,7% 13,3% 15,8% 25-54 42,8 39,0 45,7 46,9 78,4 71,2 77,9 88,1 87,8% % s/ Total 73,5% 66,6% 71,4% 69,2% 71,9% 68,7% 72,4% 71,6% 55 anys i més 5,3 8,4 2,6 6,8 10,2 14,2 7,2 9,1 33,8% % s/ Total 9,1% 14,3% 4,1% 10,0% 9,3% 13,7% 6,7% 7,4% Per sector econòmic Agricultura 0,0 0,0 0,1 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0% % s/ Total 0,0% 0,0% 0,2% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% Indústria 0,7 2,2 2,1 4,4 8,7 8,2 6,8 4,9 11,4% % s/ Total 1,2% 3,8% 3,3% 6,5% 8,0% 7,9% 6,3% 4,0% Construcció 5,6 7,2 11,7 8,0 13,9 8,7 9,0 14,1 76,3% % s/ Total 9,6% 12,3% 18,3% 11,8% 12,7% 8,4% 8,4% 11,5% Serveis 28,8 27,8 28,3 26,8 49,3 44,4 52,1 56,3 110,1% % s/ Total 49,5% 47,4% 44,2% 39,5% 45,2% 42,8% 48,4% 45,8% Aturat > 1 any 18,0 14,4 11,5 19,9 24,1 29,7 25,3 35,4 77,9% % s/ Total 30,9% 24,6% 18,0% 29,4% 22,1% 28,6% 23,5% 28,8% Aturat busca 1a. feina 5,1 7,0 10,3 8,7 13,1 12,7 14,4 12,3 41,4% % s/ Total 8,8% 11,9% 16,1% 12,8% 12,0% 12,2% 13,4% 10,0% Per temps de recerca de feina Ja trobada 4,3 1,7 9,8 2,1 3,2 6,0 5,6 3,1 47,6% % s/ Total 7,4% 2,9% 15,3% 3,1% 2,9% 5,8% 5,2% 2,5% < 3 mesos 22,0 21,8 31,3 25,4 45,1 26,3 34,2 28,5 12,2% % s/ Total 37,8% 37,2% 48,9% 37,5% 41,3% 25,4% 31,8% 23,2% 3 a 11 mesos 14,9 18,4 14,5 25,2 38,3 41,4 43,9 57,0 126,2% % s/ Total 25,6% 31,4% 22,7% 37,2% 35,1% 39,9% 40,8% 46,3% 1 a 2 anys 8,0 9,3 4,0 6,8 15,8 20,9 19,0 24,3 257,4% % s/ Total 13,7% 15,9% 6,3% 10,0% 14,5% 20,2% 17,7% 19,8% > 2 anys 9,0 7,4 4,4 8,3 6,7 9,1 4,9 10,1 21,7% % s/ Total 15,5% 12,6% 6,9% 12,2% 6,1% 8,8% 4,6% 8,2% Font: Elaboració pròpia amb dades del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona 86 Atur registrat a les oficines del SOC Rànquing d’activitats econòmiques CCAE 2009 segons increment anual gener 2009-10 Barcelona % variació Catalunya % variació Sense ocupació anterior 147,6% Sense ocupació anterior 162,2% Activitats professionals, tècniques 63,8% Organismes extraterritorials 113,8% Energia elèctrica i gas 44,8% Energia elèctrica i gas 106,8% Organismes extraterritorials 38,9% Activitats professionals, tècniques 54,8% Agricultura, ramaderia i pesca 36,6% Agricultura, ramaderia i pesca 54,8% Altres serveis 35,7% Llars que ocupen personal domèstic 48,6% Indústries extractives 34,4% Indústries extractives 40,1% Informació i comunicacions 33,3% Altres serveis 37,5% Construcció 31,2% Informació i comunicacions 36,9% Total aturats 31,0% Educació 29,4% Llars que ocupen personal domèstic 30,9% Activitats sanitàries i serveis socials 28,2% Indústries manufactureres 27,1% Total aturats 28,1% Educació 26,2% Construcció 25,5% Activitats artístiques i recreatives 25,5% Comerç i reparacions 24,8% Activitats sanitàries i serveis socials 25,0% Indústries manufactureres 24,8% Transports i emmagatzematge 24,8% Activitats artístiques i recreatives 24,7% Hostaleria 24,4% Hostaleria 23,7% Comerç i reparacions 24,2% Transports i emmagatzematge 23,1% Activitats financeres i assegurances 24,0% Activitats financeres i assegurances 21,4% Aigua, sanejament, residus 19,0% Administració pública 21,2% Activitats administratives i serv. auxiliars 12,5% Aigua, sanejament, residus 18,8% Administració pública 9,7% Activitats administratives i serv. auxiliars 11,2% Activitats immobiliàries 1,6% Activitats immobiliàries -2,9% Font: Elaboració pròpia amb dades del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya 87 Comparació amb altres àmbits Població ocupada per àmbits territorials i sectors econòmics (per trimestres) 2008 2009 Var. IV trim I II III IV I II III IV 2008-09 Barcelona. Milers 743,7 776,8 756,5 746,9 704,3 699,9 704,2 687,4 -8,0% Agricultura 0,0 0,5 0,5 0,5 0,5 0,5 2,0 0,0 -100,0% % s/ Total 0,0% 0,1% 0,1% 0,1% 0,1% 0,1% 0,3% 0,0% Indústria 105,8 111,9 99,2 89,6 92,3 91,0 81,9 81,5 -9,0% % s/ Total 14,2% 14,4% 13,1% 12,0% 13,1% 13,0% 11,6% 11,9% onstrucció 58,2 58,5 50,3 52,7 44,4 42,1 41,2 35,5 -32,6% % s/ Total 7,8% 7,5% 6,6% 7,1% 6,3% 6,0% 5,9% 5,2% Serveis 579,7 605,9 606,5 604,1 567,1 566,3 579,1 570,4 -5,6% % s/ Total 77,9% 78,0% 80,2% 80,9% 80,5% 80,9% 82,2% 83,0% Catalunya. Milers 3.534,5 3.549,7 3.495,3 3.399,1 3.230,2 3.189,5 3.199,3 3.136,3 -7,7% Agricultura 58,5 58,9 60,5 65,1 54,9 59,4 58,9 58,4 -10,3% % s/ Total 1,7% 1,7% 1,7% 1,9% 1,7% 1,9% 1,8% 1,9% Indústria 785,6 764,5 745,4 700,7 660,9 622,2 605,9 611,6 -12,7% % s/ Total 22,2% 21,5% 21,3% 20,6% 20,5% 19,5% 18,9% 19,5% Construcció 427,8 413,2 385,2 367,9 341,3 341,4 318,7 299,5 -18,6% % s/ Total 12,1% 11,6% 11,0% 10,8% 10,6% 10,7% 10,0% 9,5% Serveis 2.262,6 2.313,1 2.304,2 2.265,4 2.173,1 2.166,5 2.215,8 2.166,8 -4,4% % s/ Total 64,0% 65,2% 65,9% 66,6% 67,3% 67,9% 69,3% 69,1% Espanya. Milers 20.402,2 20.425,2 20.346,4 19.856,8 19.090,8 18.945,0 18.870,2 18.645,9 -6,1% Agricultura 863,7 820,8 787,3 803,8 837,8 786,6 737,2 782,6 -2,6% % s/ Total 4,2% 4,0% 3,9% 4,0% 4,4% 4,2% 3,9% 4,2% Indústria 3.313,4 3.244,3 3.195,2 3.042,7 2.900,1 2.799,4 2.719,6 2.680,9 -11,9% % s/ Total 16,2% 15,9% 15,7% 15,3% 15,2% 14,8% 14,4% 14,4% Construcció 2.670,3 2.549,5 2.413,2 2.180,7 1.978,0 1.922,1 1.850,3 1.802,7 -17,3% % s/ Total 13,1% 12,5% 11,9% 11,0% 10,4% 10,1% 9,8% 9,7% Serveis 13.554,8 13.810,6 13.950,7 13.829,6 13.374,9 13.436,9 13.563,1 13.379,7 -3,3% % s/ Total 66,4% 67,6% 68,6% 69,6% 70,1% 70,9% 71,9% 71,8% Font: Elaboració pròpia amb dades del Instituto Nacional de Estadística Rànquing de províncies segons la variació interanual a desembre de 2009 de l’atur registrat 88 Atur registrat Var. interanualdesembre Atur registrat Var. nteranual desembre Províncies Províncies Ourense 24.868 10,82 Sta. C. Tenerife 113.328 24,50 Còrdova 73.723 13,18 Ciudad Real 49.865 25,05 Cadis 168.027 13,80 Almeria 62.439 25,67 Badajoz 74.931 15,01 Conca 15.447 25,82 Càceres 37.389 15,32 Vizcaya 70.495 26,86 Salamanca 27.852 15,42 Burgos 24.552 27,85 Jaen 43.442 16,17 Alava 19.212 27,85% Huelva 49.940 17,73 Guipúscoa 38.494 28,06 Lleó 35.897 17,84 Toledo 65.207 29,20 Sevilla 199.013 17,95 Alacant 195.049 29,51 Pontevedra 87.209 18,11 Osca 12.429 29,66 A Coruña 89.594 18,25 Segòvia 9.127 29,98 Lugo 21.168 18,52 Tarragona 61.742 30,16 Zamora 13.931 19,86 Terol 8.099 30,23 Palència 11.813 19,99 Saragossa 67.095 30,38 Avila 13.231 20,25 Girona 54.478 30,49 Granada 84.307 20,79 Barcelona 419.988 33,14 Soria 4.700 20,82 València 227.257 34,19 Las Palmas 135.455 20,98 Lleida 25.553 37,46 Albacete 38.674 22,22 Guadalajara 18.957 39,88 Valladolid 40.927 22,67 Castelló 55.541 46,70 Màlaga 170.602 23,12 Comunitats autònomes Comunitats autònomes Melilla 8.351 8,33 Rioja (la) 21.747 30,45 Ceuta 8.362 11,70 Madrid 451.929 30,87 Extremadura 112.320 15,11 Catalunya 561.761 32,73 Galícia 222.839 17,34 Castella i Lleó 182.030 20,91 Andalusia 851.493 18,37 Canàries 248.783 22,56 Astúries 75.837 19,21 Com. Valenciana 477.847 33,54 Cantàbria 42.294 25,24 Murcia 122.285 34,44 Castella- La Manxa 188.150 27,29 Navarra 40.653 23,36 País Basc 128.201 27,39 Balears (illes) 91.098 24,28 Aragó 87.623 30,26 Espanya 3.923.603 25,40 Font: Elaboració pròpia amb dades del Instituto Nacional de Estadística 89 Expedients de regulació d’ocupació EROS a Barcelona. Per sectors i tipus d’expedient 2007 2008 2009 Var 2007-08 Var 2008-09 Nombre % total Nombre % total Nombre % total Agricultura 1 0,7% 0 0,0% 0 0,0% -100,0% 0,0% Autoritzats 1 0,8% 0 0,0% 0 0,0% -100,0% 0,0% Rescissió 1 0,9% 0 0,0% 0 0,0% -100,0% 0,0% Suspensió 0 0,0% 0 0,0% 0 0,0% 0,0% 0,0% Reducció 0 0,0% 0 0,0% 0 0,0% 0,0% 0,0% No Autoritzats 0 0,0% 0 0,0% 0 0,0% 0,0% 0,0% Desistits 0 0,0% 0 0,0% 0 0,0% 0,0% 0,0% Indústria 35 23,8% 72 34,0% 276 34,0% 105,7% 283,3% Autoritzats 32 24,1% 65 33,5% 247 33,9% 103,1% 280,0% Rescissió 25 22,1% 55 34,8% 66 27,8% 120,0% 20,0% Suspensió 5 29,4% 6 24,0% 135 35,8% 20,0% 2150,0% Reducció 2 66,7% 4 36,4% 46 40,0% 100,0% 1050,0% No Autoritzats 1 20,0% 3 60,0% 5 29,4% 200,0% 66,7% Desistits 2 22,2% 4 30,8% 24 36,4% 100,0% 500,0% Construcció 3 2,0% 25 11,8% 63 7,8% 733,3% 152,0% Autoritzats 3 2,3% 23 11,9% 56 7,7% 666,7% 143,5% Rescissió 3 2,7% 18 11,4% 22 9,3% 500,0% 22,2% Suspensió 0 0,0% 5 20,0% 29 7,7% 100,0% 480,0% Reducció 0 0,0% 0 0,0% 5 4,3% 100,0% 100,0% No Autoritzats 0 0,0% 1 20,0% 2 11,8% 100,0% 100,0% Desistits 0 0,0% 1 7,7% 5 7,6% 100,0% 400,0% Serveis 108 73,5% 115 54,2% 473 58,3% 6,5% 311,3% Autoritzats 97 72,9% 106 54,6% 426 58,4% 9,3% 301,9% Rescissió 84 74,3% 85 53,8% 149 62,9% 1,2% 75,3% Suspensió 12 70,6% 14 56,0% 213 56,5% 16,7% 1421,4% Reducció 1 33,3% 7 63,6% 64 55,7% 600,0% 814,3% No Autoritzats 4 80,0% 1 20,0% 10 58,8% -75,0% 900,0% Desistits 7 77,8% 8 61,5% 37 56,1% 14,3% 362,5% Totals 147 212 812 44,2% 283,0% Autoritzats 133 194 729 45,9% 275,8% Rescissió 113 158 237 39,8% 50,0% Suspensió 17 25 377 47,1% 1408,0% Reducció 3 11 115 266,7% 945,5% No Autoritzats 5 5 17 0,0% 240,0% Desistits 9 13 66 44,4% 407,7% Font: Elaboració pròpia amb dades del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya 90 Treballadors afectats per EROS a Barcelona. Per sectors i tipus d’expedient 2007 2008 2009 Var 2007-08 Var 2008-09 Nombre % total Nombre % total Nombre % total Agricultura 8 0,4% 0 0,0% 0 0,0% -100,0% 0,0% Autoritzats 8 0,4% 0 0,0% 0 0,0% -100,0% 0,0% Rescissió 8 0,5% 0 0,0% 0 0,0% -100,0% 0,0% Suspensió 0 0,0% 0 0,0% 0 0,0% 0,0% 0,0% Reducció 0 0,0% 0 0,0% 0 0,0% 0,0% 0,0% No Autoritzats 0 0,0% 0 0,0% 0 0,0% 0,0% 0,0% Desistits 0 0,0% 0 0,0% 0 0,0% 0,0% 0,0% Indústria 937 42,8% 5.701 66,7% 17.539 62,0% 508,4% 207,6% Autoritzats 883 43,0% 5.141 66,6% 16.410 62,3% 482,2% 219,2% Rescissió 781 44,1% 1.284 37,7% 2.712 54,3% 64,4% 111,2% Suspensió 99 35,6% 3.823 90,3% 13.372 64,7% 3761,6% 249,8% Reducció 3 60,0% 34 39,5% 326 48,8% 1033,3% 858,8% No Autoritzats 12 26,1% 146 69,5% 92 47,7% 1116,7% -37,0% Desistits 42 46,2% 414 68,1% 1.037 59,3% 885,7% 150,5% Construcció 137 6,3% 281 3,3% 913 3,2% 105,1% 224,9% Autoritzats 137 6,7% 222 2,9% 777 3,0% 62,0% 250,0% Rescissió 137 7,7% 166 4,9% 391 7,8% 21,2% 135,5% Suspensió 0 0,0% 56 1,3% 352 1,7% 100,0% 528,6% Reducció 0 0,0% 0 0,0% 34 5,1% 100,0% 100,0% No Autoritzats 0 0,0% 53 25,2% 4 2,1% 100,0% -92,5% Desistits 0 0,0% 6 1,0% 132 7,5% 100,0% 2100,0% Serveis 1.108 50,6% 2.560 30,0% 9.820 34,7% 131,0% 283,6% Autoritzats 1.025 49,9% 2.361 30,6% 9.143 34,7% 130,3% 287,3% Rescissió 844 47,7% 1.953 57,4% 1.893 37,9% 131,4% -3,1% Suspensió 179 64,4% 356 8,4% 6.942 33,6% 98,9% 1850,0% Reducció 2 40,0% 52 60,5% 308 46,1% 2500,0% 492,3% No Autoritzats 34 73,9% 11 5,2% 97 50,3% -67,6% 781,8% Desistits 49 53,8% 188 30,9% 580 33,2% 283,7% 208,5% Totals 2.190 8.542 28.272 290,0% 231,0% Autoritzats 2.053 7.724 26.330 276,2% 240,9% Rescissió 1.770 3.403 4.996 92,3% 46,8% Suspensió 278 4.235 20.666 1423,4% 388,0% Reducció 5 86 668 1620,0% 676,7% No Autoritzats 46 210 193 356,5% -8,1% Desistits 91 608 1.749 568,1% 187,7% Font: Elaboració pròpia amb dades del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya 91 92 3.1. Ajuntament de Barcelona Obrim aquest capítol de polítiques actives per a l’ocupació gestionades a la ciutat de Barcelona amb els programes i les accions portats a terme per l’Ajuntament de Barcelona mitjançant Barcelona Activa, la Fundació Barcelona Forma- ció Professional i l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat. Barcelona Activa Barcelona Activa és l’agència de desenvolupament local de l’Ajuntament de Barcelona que té per missió acompan- yar la transformació de Barcelona en clau d’iniciativa emprenedora, creixement empresarial, innovació, oportunitats professionals i qualitat de l’ocupació. L’agència municipal dissenya i implementa iniciatives per assolir la seva missió en el marc d’acció municipal, que són cofinançades, en funció de cada programa, per l’Ajuntament de Barcelona, les administracions competents en el seu àmbit d’actuació, com ara la Generalitat de Catalunya, l’Estat espanyol i la Unió Europea, i una àmplia relació de part- ners públics i privats estratègics i de prestigi en els diferents sectors i col·lectius objecte de les diferents activitats. Amb una dilatada trajectòria de 23 anys i una orientació estratègica pionera a l’estat, Barcelona Activa és un agent destacat a nivell nacional i internacional en el disseny i implantació de polítiques locals innovadores de suport a l’empresa i l’ocupació, obtenint el reconeixement de les més altes institucions com ara la Comissió Europea, l’OCDE, el programa Habitat de l’Organització de Nacions Unides, la xarxa europea de ciutats Telecities, la xarxa europea d’incubació empresarial EBN o el Banc Mundial. Així mateix, els seus programes i metodologies de promoció de l’ocupació i de la creació, creixement i innovació em- presarial han estat transferits a altres entorns del món, com ara Santiago de Xile, Buenos Aires, Bogotà, Medellín, Quito, Roma, Sarajevo, Andorra, Brasil, i a altres ciutats espanyoles com ara Bilbao, Mataró o San Sebastián, entre d’altres. Al mateix temps, Barcelona Activa és una organització singular que es caracteritza per la seva actuació innovadora no només en el disseny de programes i activitats, sinó també en la creació d’entorns favorables que facilitin l’activitat econòmica, la dinamització del mercat laboral i l’atracció i retenció de talent a la ciutat, tot buscant la cooperació entre els diferents operadors que actuen al territori per maximitzar l’impacte i potencialitats de les mesures implementades. Amb la seva actuació, l’agència busca contribuir al progrés de la ciutat i al canvi del model econòmic cap a un model de creixement amb altes dosis de competitivitat i productivitat a través d’activitats de més alt valor afegit. En l’actual context econòmic, les actuacions de l’agència prenen una rellevància cabdal en la promoció de l’ocupació i del teixit empresarial. En aquest sentit, l’agència és promotora, coordinadora i destacada executora del Pacte per a l’Ocupació de Qualitat a Barcelona 2008-2011 signat el maig de 2008 per l’Ajuntament de Barcelona, el Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, les organitzacions sindicals CCOO i UGT i les organitzacions empresarials Foment del Treball i Pimec. El Pacte ha estat refermat i ampliat a l’octubre de 2009 per reforçar l’estratègia compartida davant la incidència de la crisi econòmica, incorporant els grups polítics municipals que s’hi han volgut adherir. Aquest instrument de consens i coordinació ha permès el desplegament a la ciutat, de la mà de Barcelona Activa, d’un ampli mapa d’actuacions efectives a favor de l’orientació i inserció laboral i de l’impuls a la generació d’activitat econòmica, amb especial atenció als col·lectius amb major risc de vulnerabilitat i actuant des de la vessant pal·liativa, cercant l’impacte a curt termini, amb visió preventiva i de transformació estructural del model productiu i de la qua- litat del mercat laboral a la ciutat. Principals resultats de 2009 L’any 2009 ha estat marcat pels reptes derivats de la situació econòmica global i de la necessitat d’avançar cap a un nou paradigma de creixement econòmic. En aquest context, l’actuació de Barcelona Activa l’any 2009 s’ha caracterit- zat per un desplegament sense precedents dels dispositius de suport a l’ocupació, la formació, l’empresa i l’activitat econòmica, amb una implicació determinant i coordinada dels diferents agents amb actuació i capacitat d’impacte a la ciutat, en el marc dels objectius estratègics del Programa d’Actuació Municipal 2008-2011 de l’Ajuntament de Barcelona i de l’esmentat Pacte per a l’Ocupació de Qualitat a Barcelona 2008-2011. L’agència municipal ha atès l’any 2009 un total de 224.268 usuaris i usuàries mitjançant més de 70 programes dife- rents. A continuació es detallen els trets més destacats de l’actuació de l’agència municipal durant l’any 2009. 93 Principals resultats 2009 Total usuaris 224.268 Participants al Dia de l’Emprenedor 6.525 Projectes empresarials acompanyats 2.132 Participants en activitats per a l’ocupació 53.649 Participants en activitats per a emprenedors 29.697 Contractes programes d’experienciació laboral 930 % de constitució en empresa de projectes acompanyats 70% Alumnes en cursos de formació per a l’ocupació 3.542 Empreses instal·lades als entorns d’innovació 116 % inserció programes ocupacionals 65% Empreses acompanyades en el seu creixement 396 Participants Espai Noves Ocupació 65.606 Supervivència al 4rt any d’empreses incubades 76,5% Participants divulgació i formació tecnològica-Cibernàrium 62.227 Creació d’empreses L’any 2009 s’ha caracteritzat, pel que fa al suport a la iniciativa emprenedora, per un ampli increment en l’atenció i acompanyament a persones emprenedores, que ha estat possible gràcies a la remodelació i ampliació de capacitat del Centre per a la Iniciativa Emprenedora Glòries i a la posada en marxa de nous i innovadors programes. Així ma- teix, l’any 2009 ha vingut marcat per un avenç molt important en la facilitació de l’entorn econòmic per a la creació d’empreses a la ciutat, tant des de la vessant d’agilització administrativa en la constitució d’empreses com des de l’afavoriment d’altres factors, com és l’accés a finançament. Les actuacions més significatives en l’impuls a la creació d’empreses per part de Barcelona l’any 2009 són les següents: Durant 2009, els programes i activitats de l’agència adreçats al foment de la creació d’empreses han comptat amb 29.697 participants, acompanyant-se 2.132 nous projectes. Reforç de la línia de treball per fomentar la creació d’empreses en sectors estratègics per a la ciutat, com el media, les TIC o la biotecnologia, amb els programes Microsoft Pre-Incubation Program, CreaMedia i BioEmprenedorXXI, impulsat en col·laboració amb les entitats referents en cada sector. Aquests programes han comptat amb 50 participants. Ampliació dels programes d’emprenedoria inclusiva per facilitar la creació d’empreses entre col·lectius amb majors di- ficultats o de major vulnerabilitat, com poden ser les persones emprenedores majors de 40 anys, les persones que volen emprendre en sectors en transformació com ara el comerç o la construcció, i altres col·lectius específics, com aquells pro- jectes perceptors de microcrèdits que requereixen d’un suport addicional per consolidar-se. Un total de 154 participants han accedit a aquests programes. Posta en marxa de l’Escola de Dones Emprenedores, un ambiciós programa per al suport a dones emprenedores i em- presàries que al 2009 ha acompanyat 279 dones amb idees de negoci. Remodelació de l’equipament municipal Convent de Sant Agustí per convertir-lo en l’espai referent en programes d’emprenedoria inclusiva a la ciutat. Es, també, la seu de l’Escola de Dones Emprenedores. Progrés en la facilitació de l’entorn econòmic per als negocis a la ciutat. La col·laboració amb el Ministeri d’Indústria, Co- merç i Turisme i la Generalitat de Catalunya ha permès que el punt PAIT (Punt d’accés i inici a la tramitació) de Barcelona Activa sigui el primer de tot Catalunya en tramitar telemàticament la constitució de societats limitades en menys de 10 dies, reduint terminis i costos de constitució. En total, des del punt PAIT de Barcelona Activa s’han constituït l’any 2009 un total de 124 noves empreses, 68 d’elles en forma de Societat Limitada Nova Empresa i 56 en forma de Societat Limitada. Per aquest motiu, Barcelona Activa ha rebut el reconeixement del Ministeri com a millor punt PAIT de l’Estat. Facilitació de l’accés al finançament de projectes empresarials viables, amb nous convenis amb entitats financeres com ara Banc de Sabadell i Microbank, entre d’altres. Transferència de l’expertise en el foment de la creació d’empreses a altres entorns. En aquest àmbit, l’agència ha col·laborat, aportant experiència i coneixements, en la construcció del portal Inicia de la Generalitat de Catalunya per al suport a l’emprenedoria al territori català. Creixement empresarial Des de la línia de Creixement Empresarial, Barcelona Activa ha impulsat l’any 2009 una ampliació de l’oferta de pro- grames i activitats mitjançant la coordinació i cooperació amb el conjunt d’agents que promouen el creixement de les empreses a la ciutat. Així mateix, s’ha incidit en un major grau d’especialització i sectorialització de l’oferta, impulsada a través de 6 àmbits d’actuació: el suport en la gestió estratègica del creixement, la incubació d’empreses innovado- 94 res, l’accés a finançament per al creixement, la internacionalització, l’ampliació de la capacitat de vendes i la cooperació empresarial. L’actuació de l’agència en l’impuls al creixement empresarial l’any 2009 s’ha caracteritzat per: El conjunt de programes per al creixement empresarial ha comptat amb 13.089 participants de prop de 1.500 empreses i s’han acompanyat 396 micro, petites i mitjanes empreses de la ciutat en els seus processos de creixement. Així mateix, els entorns d’incubació per al creixement de l’agència han allotjat 116 empreses innovadores. Foment de la cooperació empresarial, impulsant un ampli conjunt d’activitats per afavorir el networking entre empre- ses i l’aparició de noves oportunitats de negoci i col·laboració. Entre elles, destaquen trobades sectorials d’empreses de l’aeronàutica i de la moda i el disseny, en el marc dels grans esdeveniments de ciutat en aquests sectors. Impuls al Dia de l’Emprenedor com la gran plataforma de relació i oportunitats de negoci i creixement per a emprene- dors i empreses a Barcelona. L’edició de 2009 va destacar per l’èxit de convocatòria – 6.525 participants en més de 120 activitats- i entitats implicades –més de 70. Promoció de la internacionalització de les empreses de la ciutat, amb 2 Ponts Tecnològics i d’Innovació als Estats Units (Silicon Valley i Seatle) i a països nòrdics (Suècia i Finlàndia), una missió comercial a Dubai i 2 Ponts Tecnològics inversos, amb empreses alemanyes i xineses. Així mateix, el conveni signat amb la incubadora Plug&Play de Silicon Valley ha faci- litat l’aterratge empresarial en aquest pol innovador mundial de 4 joves empreses innovadores de Barcelona. Impuls a l’accés a finançament, amb preparació per a la inversió mitjançant programes intensius i d’alt nivell i fòrums d’inversió amb una àmplia participació d’inversors i entitats de finançament nacionals i internacionals. L’any 2009 s’han organitzat fòrums d’inversió específics en els sectors mediatech, energies netes i salut, al temps que s’ha impulsat una tro- bada d’empreses amb inversors internacionals presents a la ciutat amb motiu de la final del concurs europeu d’empreses innovadores Eurecan European Venture Contest, acollit per tercer any consecutiu a la ciutat. També s’ha dissenyat el programa Innoactiva, per millorar l’accés de les empreses a finançament públic per a activitats d’R+D+i, i el programa Barcelona Venture Hub, que es posarà en marxa al 2010, amb l’objectiu de fomentar la inversió internacional en projectes innovadors de Barcelona, tot facilitant la instal·lació temporal a la ciutat i el contacte amb projectes d’alt potencial. Ampliació de programes de suport a la gestió del creixement, amb formació empresarial avançada, assessorament i mentorització de projectes de creixement i programes integrals d’impuls al creixement, com ara els programes Growth Academy, SeedRocket o l’Escola de Dones Emprenedores. Foment de l’ampliació de la capacitat de vendes de les empreses de la ciutat com a motor de creixement, amb el semi- nari d’alt nivell i visió internacional Global Growth Program. Ocupació Barcelona Activa ha desplegat l’any 2009 una bateria de dispositius altament innovadors i d’ampli abast per fer front a la situació econòmica i increment de l’atur, perseguint l’impacte a curt termini però també incidint en factors estructurals per avançar en el necessari canvi de model econòmic. Alineada amb les directrius del Programa d’Actuació Municipal i ostentant la secretaria tècnica del Pacte per a l’Ocupació de Qualitat a Barcelona 2008-2011, l’agència municipal ha desplegat i executat el Pla d’Acció 2009 del Pacte, consensuat per les entitats signants. La posta en marxa d’aquest Pla d’Acció 2009, amb un pressupost de 22,8 milions d’euros, ha suposat l’atenció a més de 92.000 usuaris i usuàries, un 27% més del previst, i l’inici de 6 grups de treball per avançar en els següents terrenys: facilitació de l’activitat econòmica i simplificació administrativa, pre- venció del fracàs escolar, inclusió sociolaboral de joves amb dèficits formatius, dispositius d’inserció per a persones aturades provinents de sectors en transformació, progrés professional i polítiques actives d’ocupació. Els grups de treball han estat integrats per les entitats signants i altres entitats referents en cada àmbit de treball, com ara la Cam- bra de Comerç, el Consorci d’Educació de Barcelona, l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona, la Fundació BCN FP i l’Institut Català de Qualificacions Professionals, entre d’altres. En aquest context, i des de la línia d’Ocupació de Barcelona Activa, s’han impulsat una vintena de programes, amb diferents metodologies i adaptats a les diferents necessitats de les persones aturades: Durant 2009, des dels programes per a l’ocupació de Barcelona Activa s’han atès 53.649 usuaris i usuàries. Prop de 18.000 persones aturades s’han inscrit al programa Activa’t per l’Ocupació des del seu inici al novembre de 2008. Aquest programa, organitzat conjuntament entre Barcelona Activa i el Departament de Treball de la Generalitat per oferir una resposta ràpida, de gran abast i a mida de les necessitats de les persones aturades, ha ofert 833 sessions informatives, 1.500 càpsules sobre mercat laboral, oportunitats professionals, competències clau i recerca de feina, i més de 1.000 tutories individuals d’acompanyament a la recerca de feina. Nous programes innovadors i amb enfocament integral per a la inserció laboral de 235 persones aturades amb majors dificultats, com ara les persones majors de 45 anys i les persones aturades provinents de sectors en reestructuració. 95 Ampliació dels programes de formació-treball mitjançant la contractació de persones aturades per a la seva qualifica- ció professional en ocupacions emergents i amb futur a la ciutat. A les 4 escoles taller iniciades al 2008, amb un fort com- ponent en sectors emergents com les arts escèniques i el medi ambient, s’hi han sumat dos cases d’oficis en el sectors del coneixement i el turisme i cultura i un taller d’ocupació en el sector dels serveis a les persones i la comunitat. Juntament amb el programa Plans d’Ocupació, que ha permès contractar 568 persones per a la realització d’obres i serveis d’interès col·lectiu, Barcelona Activa ha contractat 930 persones l’any 2009 mitjançant programes d’experienciació laboral. Extensió de l’oferta formativa a la ciutat, amb 196 cursos de formació professionalitzadora que han permès formar 3.542 persones aturades. Programes de qualificació per a joves en situació d’abandonament prematur dels estudis, amb l’objectiu d’incrementar la seva preparació en ocupacions amb futur i motivació per ampliar coneixements mitjançant la seva incorporació a cicles formatius. 284 joves han participat en aquests innovadors programes. Desplegament de nous dispositius per a la dinamització socioeconòmica i laboral a barris d’especial atenció a la ciutat, en el marc del programa Treball als Barris, que han atès 1.714 usuaris i usuàries, amb actuacions específiques amb joves aturats amb dèficits formatius, dones aturades i altres col·lectius de major vulnerabilitat. Remodelació de l’equipament Convent de Sant Agustí, que acull activitats de promoció de l’ocupació i emprenedoria inclusiva i que permetrà atendre 12.000 participants l’any. Capital humà L’any 2009 l’activitat de la línia de Capital Humà de Barcelona Activa s’ha vist reforçada, ampliant la seva activitat d’orientació professional de darrera generació i promoció de la cultura i valors del treball a la ciutat, consolidant el seu programa de progrés professional i impulsant l’Espai de Noves Ocupacions com a punt de trobada entre oferta i de- manda laboral. S’ha continuat transferint la metodologia i continguts de primer ordre de l’equipament a altres indrets del país. Els avenços en aquest sentit realitzats al 2009 es poden resumir com segueix: La línia de Capital Humà ha atès 65.606 usuaris i usuàries. Impuls de la mesura de govern per a l’orientació, inserció i desenvolupament professional juvenil a Barcelona 2009- 2011. Aquesta mesura permetrà, entre d’altres objectius, oferir orientació acadèmica i professional inicial a tots els estu- diants d’ESO, batxillerat i cicles formatius dels centres educatius de la ciutat de Barcelona (més de 22.000 alumnes). Desplegament del programa per promoure l’èxit escolar i els valors del treball entre els estudiants de secundària, en col·laboració amb el Consorci d’Educació de Barcelona. El programa, iniciat per a l’any escolar 2009-2010, ha comptat amb 909 participants d’ESO, batxillerat i cicles formatius. En el marc de l’esmentada mesura, fins al 2011 més de 10.000 estudiants participaran en aquest programa. Consolidació del programa de progrés professional i desenvolupament competencial que, amb 744 activitats, ha comp- tat amb 15.232 participants. S’han impulsat 4 jornades sectorials per conèixer en profunditat el mercat laboral i oportuni- tats professionals als sectors de l’aeronàutica, la logística, l’alimentació i les indústries creatives i culturals. Desplegament del projecte d’Antenes, amb un primer conveni mitjançant el qual la Universitat de Barcelona esdevé la primera antena universitària de l’Espai de Noves Ocupacions. Aquest projecte significa l’extensió de les activitats i con- tinguts de l’Espai als centres educatius de la ciutat, amb la finalitat de millorar l’orientació acadèmica i professional dels estudiants, contribuint a un major èxit dels i les joves en la seva etapa educativa. Posta en marxa, mitjançant la plataforma de continguts i en col·laboració amb Infojobs, d’un nou serveix que ofereix informació sobre més de 5.000 ofertes de feina reals a la ciutat, classificades per sector i perfil professional. Aquest servei d’ofertes de feina s’ampliarà amb la participació d’altres portals com ara Manpower i Infofeina. Transferència de la plataforma de continguts i metodologia d’orientació professional de l’Espai de Noves Ocupacions al Servei Públic d’Ocupació espanyol, per a la seva extensió al conjunt del territori de l’Estat. CIBERNÀRIUM Des de l’equipament referent en divulgació i capacitació tecnològica Cibernàrium, Barcelona Activa ha impulsat durant 2009 una ampliació i especialització de l’oferta formativa en Internet i noves tecnologies, al temps que ha posat en marxa el projecte de desplegament d’Antenes Cibernàrium, promovent la divulgació i capacitació digital de proximitat des de diferents equipaments municipals com ara biblioteques o centres cívics, entre d’altres. L’actuació de l’agència per a la divulgació i capacitació tecnològica s’ha caracteritzat l’any 2009 pels següents trets: El Cibernàrium, en el seu 10è aniversari, ha atès 62.227 participants, 38.021 dels quals han participat en 2.647 càpsules i tallers formatius de curta durada, 2.565 participants han seguit 212 itineraris grupals a mida i 21.641 han assistit a l’espai per utilitzar autònomament els recursos d’autoús del Cibernàrium. Ampliació d’horaris de l’equipament, que permet atendre més de 12.000 participants més a l’any. 96 Reconeixement, per part de la Direcció General de la Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya, del Ciber- nàrium com a centre col·laborador per a l’acreditació de competències en tecnologies de la informació i la comunicació (ACTIC). Inici, en fase pilot, del projecte Antenes Cibernàrium, per a l’extensió durant 2010 de les actuacions de divulgació i ca- pacitació tecnològica al territori de la ciutat mitjançant la xarxa de biblioteques municipals i centres cívics, entre d’altres equipaments. Ampliació de l’oferta de cursos del programa formatiu tecnològic Estiu Internet, amb 17 cursos i 330 participants. El programa, realitzat durant el mes de juliol, està adreçat a professionals del món educatiu, emprenedors/es i treballadors/ es de pimes i professionals del món del disseny web. Posta en marxa de la iniciativa de participació ciutadana en l’àmbit tecnològic jofaigcibernàrium, amb un concurs que ha permès els i les usuàries participar en la nova campanya de comunicació del Cibernàrium, presentant les seves propos- tes multimèdia. Promoció de la creativitat i la innovació L’agència municipal impulsa la creativitat i la innovació de manera transversal amb actuacions promogudes des de les diferents línies d’activitat. Així mateix, promou la divulgació de la creativitat i innovació a la ciutat, contribuint a po- sicionar internacionalment Barcelona com a ciutat innovadora i creativa, mitjançant diversos elements d’alt impacte. En aquest sentit, les actuacions més destacades en aquest àmbit han estat: Ampliació del Mapa de la Recerca i la Innovació a 303 actius, d’accés lliure a la web Barcelona Innova. Al mateix temps, s’han continuat les tasques de dinamització de la web per a la promoció de la creativitat, la recerca i la innovació, que ha rebut més de 45.000 visites al 2009. Nova publicació “Universitat-Barcelona-Empresa” sobre exemples exitosos de productes i serveis fruit de la cooperació entre el món universitari i l’empresa a Barcelona. Itineració de l’exposició “Barcelona, recerca i innovació” per 10 espais diferents de la ciutat, essent vista per més de 15.000 visitants. Elaboració de quatre informes sectorials sobre oportunitats de negoci als sectors de la indústria tradicional; les indús- tries creatives, la construcció i les ciències de la vida. Els informes seran publicats l’any 2010. En darrer terme, destaquen les actuacions realitzades per Barcelona Activa en l’àmbit de la cooperació institucio- nal. A l’amplia tasca de col·laboració amb prop de 150 entitats i empreses de la ciutat per a la realització conjunta d’activitats, cal afegir que durant 2009 Barcelona Activa ha participat activament als programes europeus d’intercanvi de coneixements i bones pràctiques Clusnet, en l’àmbit de les polítiques locals de suport a entorns empresarials, i Creative Metropoles, en l’àmbit del suport a les indústries creatives. Al 2009 s’ha aprovat el projecte Exe-More, en el marc del Programa Europeu Erasmus per a Joves Emprenedors, que oferirà, a emprenedors i emprenedores i a les empreses recentment creades, la possibilitat de realitzar una estada en una de les empreses dels entorns participants en el projecte. Així mateix, l’agència municipal ha continuat transferint el seu model de suport a la creació i el creixement empre- sarial a les entitats brasileres Anprotec i Sebrae i ha iniciat nous exercicis de transferència en aquest àmbit a Ciutat del Cap (Sud-Àfrica), a l’Institut Tecnològic de Monterrey (Mèxic) i a Conquito-Agència Municipal de Desenvolupament Econòmic de Quito (Equador). Finalment, i com a referent nacional i internacional en el terreny de les polítiques públiques de suport a persones emprenedores, empresa i ocupació, l’agència municipal ha rebut la visita de 134 delegacions, 43 d’elles estatals i 91 internacionals, amb un total de 1.172 delegats i delegades, amb l’objectiu de conèixer de prop el know-how i les propostes innovadores de Barcelona Activa. Entre elles es pot destacar la visita de l’alcaldessa de Dublín (Irlanda), l’alcalde de Medellín (Colòmbia) o governadors de províncies d’Indonèsia i de Turquia, entre d’altres. 97 Fundació BCN Formació Professional La Fundació BCN Formació Professional és un instrument al servei dels centres de Formació Professional de la ciutat i de les empreses, entitats i representants dels sectors econòmics i socials de Barcelona i la seva àrea metropolita- na, una eina per al desenvolupament de projectes compartits entre empreses, estudiants i centres d’FP de la ciutat. L’organització de la Fundació BCN Formació Professional en tres àrees facilita l’atenció als objectius del Pla estratègic 2008-2011 a partir de l’execució de projectes amb les empreses. Àrees i línies de treball Àrea Observatori Àrea FP i Empresa Àrea Mobilitat i Relacions Internacionals Elaboració d’indicadors de l’FP Adhesió d’empreses i entitats Impuls de les relacions internacionals de col·laboradores ciutats i institucions. Realització d’estudis i informes Impuls de projectes per a la millora de la Gestió de la mobilitat d’estudiants, pro- d’investigació qualitat de l’estada en pràctiques fessors i directius. Impuls de mesures per a la millora de la Promoció i difusió dels serveis oferts a Foment de l’aprenentatge de llengües qualitat de la formació professional l’empresa estrangeres. Detecció de les tendències en matèria d’FP en els contextos nacional i interna- Foment d’iniciatives per a l’emprenedoria Participació i gestió de programes euro- d’alumnes d’FP peus per a la innovació i la transferència cional entre ciutats i institucions educatives Avaluació de la posició de Barcelona en Promoció dels valors i actituds professio- matèria d’FP nals des de la cultura del treball. El context educatiu A Barcelona, van iniciar el curs 2007-2008 un total de 24.354 alumnes de formació professional, 9.560 a grau mitjà i 14.794 a grau superior. La ciutat concentra un parc de 92 centres de formació professional que despleguen una oferta de 515 títols de 20 famílies professionals diferents. Dels alumnes matriculats, 3.092 ho van fer en centres privats, 9.574 en centres concertats i 11.688 en centres públics. Barcelona exerceix un rol de lideratge en el conjunt de l’oferta for- mativa d’FP a Catalunya, amb més d’un 30% dels matriculats (el 40% en CFGS i el 25% en CFGM). La matrícula en cicles formatius creix en el període estudiat t(2004-2008) tant a Catalunya (10%) com a la ciutat de Barcelona (7,1%). Ho fa més fora de Barcelona, on els dèficits de l’oferta d’FP han estat tradicionalment més impor- tants. La matrícula en els cicles formatius de grau mitjà creix més (un 8,5% a la ciutat) que en els de grau superior tant a Barcelona com a Catalunya. Els indicadors, en aquest sentit, mostren una evolució positiva. Tendències de futur L’evolució de les dades d’inscripció en les proves d’accés als cicles formatius a Catalunya dóna una idea de quina podria ser la tendència de la demanda d’FP en l’actual context de crisi econòmica. L’increment de les inscripcions per a les proves d’accés per al curs 2009/10 t ha estat molt important, amb un 22% en grau mitjà i un 32% en grau superior, la qual cosa representa més d’un 27% d’increment total. L’actual crisi econòmica pot estar reforçant l’interès creixent de la població per la formació professional. La competència pels llocs de treball implica la necessitat de tenir més formació i millor per escapar de l’atur. Evolució de la matrícula en el primer curs de CFGM i batxillerat a Barcelona i Catalunya 2004/05 2005/06 2006/07 2007/08 Var. 2004-08 Barcelona CFGM (1r) 6.013 5.980 6.155 6.418 6,7% Batxillerat (1r) 12.250 11.986 11.457 11.489 -6,2% Raó 0,49 0,50 0,54 0,56 Catalunya CFGM (1r) 24.607 24.219 25.473 27.683 12,5% Batxillerat (1r) 46.488 44.198 43.916 43.764 -5,95 Raó 0,53 0,55 0,58 0,63 Font: elaboració pròpia a partir de dades del Departament d’Educació 98 Les dades de la taula següent mostren una comparació de la matrícula en els primers cursos de CFGM i de batxi- llerat. Tant a Barcelona com a Catalunya, la matrícula en el primer curs dels CFGM creix durant el període estudiat. Tradicionalment, la formació professional s’ha vist com una opció de segon ordre i hi hem d’afegir que una part important de la població jove del nostre país (al voltant del 30%) no cursa estudis postobligatoris (abandonament escolar prematur).1 El repte de futur de l’FP és continuar guanyant prestigi i esdevenir una via de formació de la població jove que aban- dona prematurament el sistema educatiu. Graduació i inserció professional Graduació i inserció laboral per famílies professionals a Barcelona. Curs 2006/07 Alumnes % graduats % graduats % alumnes graduats treballen únicament busquen estudien feina Total 7.772 66,84 28,05 5,14 Sanitat 961 75,93 19,04 5,03 Administració 858 61,25 34,22 4,53 Serveis socioculturals i a la comunitat 716 69,71 28,43 2,03 Imatge personal 605 54,74 30,57 14,69 Manteniment de vehicles autopropulsió 592 67,77 27,96 4,27 Electricitat i electrònica 550 66,27 30,72 3,01 Comunicació, imatge i so 538 55,50 35,89 8,61 Informàtica 455 59,41 36,56 4,03 Hosteleria i turisme 418 74,17 21,03 4,80 Comerç i màrqueting 351 58,42 36,92 4,66 Activitats físiques i esportives 304 65,45 32,46 2,09 Manteniment i serveis a la producció 212 80,54 16,22 3,24 Química 203 73,68 21,64 4,68 Fabricació mecànica 173 57,14 41,56 1,30 Disseny gràfic 148 66,38 30,17 3,45 Edificació i obra civil 128 68,52 30,56 1,85 Arts gràfiques 127 66,04 28,30 5,66 Disseny interiors 79 96,83 3,17 0,00 Fusta i moble 72 73,91 13,04 13,04 Arts aplicades a la indumentària 50 80,00 4,44 15,56 Disseny industrial 45 69,44 19,44 11,11 Joieria d’art 38 96,55 0,00 3,45 Ensenyaments superiors de disseny 34 83,87 6,45 9,68 Escultura 25 66,67 28,57 4,76 Activitats agràries 24 72,73 18,18 9,09 Indústries alimentàries 18 72,22 16,67 11,11 Tèxtils artístics 16 92,31 7,69 0,00 Arts aplicades al mur 15 70,00 30,00 0,00 Tèxtil, confecció i pell 7 71,43 28,57 0,00 Ceràmica artística 6 50,00 33,33 16,67 Esmalts artístics 4 100,00 0,00 0,00 Font: elaboració pròpia a partir de dades del Departament d’Educació En el curs 2006/07 es van graduar a Barcelona 7.772 alumnes de formació professional, un 67% dels quals van ob- tenir un lloc de treball en els sis primers mesos després d’haver acabat els estudis. El 2008, aquests graduats presen- taven una estabilitat laboral (35%) superior a la de la mitjana de la població activa (27%). El 80% d’aquests graduats en FP van obtenir feines que estaven directament relacionades amb l’especialitat en què s’havien format. A aquestes dades hem d’afegir que més de la meitat de les persones graduades en FP accedeixen a llocs de treball en empreses vinculades al centre on han estudiat. Totes aquestes evidències mostren la capacitat dels centres d’FP de Barcelona per proporcionar oportunitats reals d’ocupació al seu alumnat. Les dades indiquen que els estudis de grau mitjà es perceben en gran part com una etapa no finalista de la trajec- tòria formativa. Tant els estudis de cicle superior com els de cicle mitjà tenen en comú que són un bon instrument a 99 disposició dels ciutadan(e)s de Barcelona per evitar l’atur. Únicament entre un 5% (CFGS) i un 6% (CFGM) de les perso- nes graduades en FP a Barcelona estan buscant feina sis mesos després d’haver acabat els estudis. La taula següent presenta les dades de graduació i inserció laboral per a cadascuna de les famílies professionals d’FP de Barcelona. Les famílies professionals que durant el curs 2006/07 van graduar més alumnes van ser sanitat (1.163), administració (904), serveis socioculturals (751), electricitat i electrònica (668) i imatge personal (605). L’encaix entre formació i ocupació Qualsevol decisió sobre l’oferta de formació professional en el territori ha de tenir en compte tant la demanda de for- mació de l’alumnat com les necessitats productives de les empreses. Això fa que les decisions en aquest terreny siguin extremadament complexes. Cal tenir present que la influència entre formació i ocupació és bidireccional. Estructura de qualificacions de la població activa La formació professional a Catalunya, a causa de l’estigmatització com a opció formativa i a l’elevat abandonament escolar prematur, presenta nivells de matriculació relativament baixos. Aquestes mancances en el desenvolupament de l’FP han tingut conseqüències en l’estructura de qualificacions de la població activa, cosa que queda especialment clara quan es compara la distribució de qualificacions a Catalunya amb la de la EU-27. Estructura de qualificacions de la població activa a Catalunya i la Unió Europea. 2007 Catalunya EU-27 31% Universitària 25% 26% Mitjana: FP o batxillerat 48% Bàsica o 43% sense formació 25% Font: elaboració pròpia a partir de dades d’Eurostat Oferta, demanda i inserció per famílies professionals La planificació de l’oferta d’FP es troba molt sovint amb el dilema de satisfer demandes contradictòries. La demanda de places escolars de l’alumnat pot seguir lògiques diferents a la demanda de qualificacions professionals de les em- preses. Aquesta contradicció, unida a la complexitat d’organitzar una oferta flexible de formació, porta a l’existència de desencaixos entre oferta i demanda de places i oportunitats d’ocupació d’aquestes qualificacions. Si comparem l’oferta i la demanda de places escolars a l’FP de Barcelona per famílies professionals en la preinscrip- ció pel curs 2007/08 i el percentatge de graduats per famílies professionals que aquell mateix any (2008) no havien trobat feina, és Comunicació, imatge i so l’opció formativa amb més demanda (+7,1), que no sols supera l’oferta exis- tent, sinó que també supera les oportunitats d’ocupació del sector d’activitat, ja que prop d’un 9% dels graduats no aconsegueixen inserir-s’hi. Altres famílies mostren un dèficit de demanda amb relació a l’oferta de places. Els estudis d’informàtica (-2,7) i els d’electricitat i electrònica (-2,5) són els que tenen més dificultats per cobrir l’oferta disponible a la ciutat. Aquests estudis presenten un nivell d’inserció laboral millor que el de la mitjana però, en canvi, tenen dificultats per captar l’interès de l’alumnat. En la franja mitjana de la taula es troben estudis amb un grau elevat de correspondència entre oferta i demanda. Hi destaquen els serveis socioculturals i a la comunitat amb una correspondència (-0,4) i una inserció laboral elevades. Àrea Observatori L’Observatori de l’FP de Barcelona té com a finalitat proporcionar informació sistemàtica i permanent sobre la situa- ció de la formació professional des de la perspectiva de les necessitats del teixit productiu i les empreses de la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana. L’Observatori de l’FP vol ser un instrument útil per a la planificació educativa, l’activitat empresarial i les decisions formatives dels ciutadans i les ciutadanes de Barcelona. 100 Jornades Internacionals Innovació, Formació professional i Empresa Les I Jornades Internacionals Innovació, FP i Empresa, organitzades per la Fundació BCN Formació Professional amb la col·laboració del Centre per a la Investigació i la Innovació Educativa (CERI) de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) i el suport de la Cambra de Comerç de Barcelona, van constituir el marc de pre- sentació i avanç de resultats dels dos estudis que l’OCDE va dur a terme en matèria de formació professional: Learning for Jobs: Policy Review of Vocational Education and Training (VET) i Systemic Innovation in Vocational Education and Training. Les jornades van tenir una participació de 500 persones. Estudi sobre els sectors emergents Es tracta d’un estudi de recerca impulsat per la Fundació, amb la col·laboració del Pla estratègic metropolità de Barcelona, la Cambra de Comerç de Barcelona i la Diputació de Barcelona. Es proposa analitzar el grau d’adequació de l’actual oferta de formació professional a les necessitats de qualificació dels sectors productius amb futur de Barcelo- na i la seva regió metropolitana, i pretén proporcionar evidències rellevants per al disseny d’una oferta de formació professional sensible a les transformacions de les ocupacions, a la representativitat empresarial en el territori i al coneixement sobre les necessitats de qualificació de quatre sectors emergents de l’RMB (logística, medi ambient i energies, mitjans de comunicació i biotecnologia) que sigui d’utilitat per als centres de formació i els responsables de la planificació educativa. Suport a la qualitat i la innovació docent Amb la voluntat de contribuir al desenvolupament professional i la innovació del professorat i els equips directius dels centres, es va impulsar una línia de treball adreçada a fer estades en ciutats europees per conèixer noves formes d’organització dels centres i de les pràctiques en empreses, noves propostes i models d’inserció, aprofundir en el coneixement del sistema educatiu de l’FP del país destinatari, conèixer metodologies pedagògiques innovadores, conèixer polítiques educatives i de professorat de l’FP i, alhora, difondre i transferir bones pràctiques que s’estiguin duent a terme als centres de la ciutat i que siguin susceptibles de ser exportades. En aquest sentit es posen en marxa dues convocatòries: una s’adreça al professorat i l’altra als equips directius. Convocatòria per al professorat: Una comissió de mobilitat selecciona els 18 projectes millors i que reuneixen les con- dicions que planteja la convocatòria. Aquests projectes estableixen col·laboracions concretes entre el centre d’FP al qual pertanyen i un centre o entitat d’una de les ciutats europees que proposen. Convocatòria per a equips directius L’acció, en sintonia amb l’Estratègia de Lisboa i tenint en compte l’harmonització en els sistemes educatius europeus, respon a la necessitat, de conèixer nous enfocaments en l’organització dels centres i de les pràctiques en empreses, noves propostes i models d’inserció, aprofundir en el coneixement del sistema educatiu d’FP del país destinatari, conèixer metodologies pedagògiques innovadores, conèixer polítiques educatives i de professorat d’FP i difondre i transferir bones pràctiques que s’estiguin duent a terme a Barcelona i siguin susceptibles de ser exportades. Campanya FP: Futur Prometedor L’objectiu principal de la campanya 2009 es va centrar a qualificar i prestigiar els estudis de formació professional entre els joves, les famílies i el teixit social. Amb aquest objectiu s’aposta per uns testimonials d’èxit professional, mediàtics, que evidenciïn una trajectòria professional d’èxit que hagi passat en un moment o l’altre per la formació professional, com ara: Isma Prados, cuiner i assessor professional; Ramon Paredes, vicepresident de Recursos Humans de SEAT, i Andrés Iniesta, jugador del primer equip del FC Barcelona. Jordi Hereu, alcalde de Barcelona, va presidir l’acte d’inauguració de la campanya. Àrea FP i Empresa L’Àrea de FP i Empresa té la finalitat d’impulsar totes les oportunitats que sorgeixin en les empreses per concretar- les en projectes que promocionin l’FP, els centres de Barcelona i el procés de transició al món del treball dels seus estudiants. Projecte Cultura del Treball Per tal de fomentar els valors de la cultura del treball i mirar d’assolir la millora del capital humà i l’optimització de la inserció del jovent d’FP en el món laboral, en el context d’una ocupació de qualitat i de reforç del desenvolupament econòmic de la ciutat, des d’aquest projecte s’ha portat a terme un conjunt d’accions amb els resultats següents: La identificació de sis valors intersectorials en l’exercici del treball (iniciativa, flexibilitat, treball en equip, responsabilitat, autoconeixement i respecte) i vuit valors sectorials: orientació al client i confidencialitat (turisme); estima per la feina i pensament analític (manteniment); rigor i empatia (sanitat); autogestió i coordinació (informàtica). 101 La recopilació d’un total de vint bones pràctiques relacionades amb activitats que treballen els valors des dels centres d’FP. L’edició d’un llibre amb el recull de tots els valors, els seus indicadors i les bones pràctiques associades, així com les con- clusions del projecte Projecte Insrt Point Aquest projecte s’ha creat amb l’objectiu d’ampliar el coneixement de les competències dels graduats de formació professional a fi de poder complementar el perfil que sol·liciten les empreses quan formulen una oferta de treball i així ajustar millor el candidat o candidata a cada lloc de treball ofert. S’ha fet una experiència pilot d’avaluació de competències transversals, en la qual han participat 27 estudiants d’FP. Les 12 competències transversals que s’han treballat en el test han estat les següents: atenció als detalls, capacitat per seguir instruccions, raonament numèric, raonament verbal, raonament figural, problem sensitivity, col·laborador, com- petitiu, concessiu, conciliador, evasiu i agilitat mental. El resultat mitjà ha estat de 4,75 sobre 9. Atenent als dos extrems dels valors, és a dir, els punts forts i els aspectes que cal millorar, els resultats a nivell general, amb relació a les competències que han de millorar, van ser: atenció als de- talls (59,26%) concessiu (70,37%). Pel que fa als punts forts, la competència amb puntuació més alta és col·laborador (59,27%), seguida d’agilitat mental (55,55%). Estudiants participants per especialitats Edicació i obra civil 3,7% Química 7,4% Informàtica Electricitat i electrònica 11,1% 14,8% Logística i comerç 11,1% Administració i gestió 18,5% 3,7% Activitats agràries Serveis socioculturals 3,7% 25,9% Fusta, moble i suro Projecte Fòrum virtual d’FP entr@lumnes L’objectiu d’aquest projecte ha estat facilitar el coneixement de l’oferta d’FP i les sortides laborals que ofereix a través d’un fòrum virtual d’FP, en el marc de la campanya INFORMA’T de l’Àrea de Joventut. Un grup d’estudiants d’FP que van ser proposats per cada institut van participar voluntàriament com a assessors dels diferents títols que s’imparteixen a Barcelona a alumnes d’ESO i batxillerat. La campanya es va presentar als mitjans el dia 13 de gener i el fòrum va estar actiu del 2 al 13 de març. Els resultats d’aquest projecte es resumeixen així: Es van fer 388 intervencions al fòrum. El fòrum va rebre 11.906 visites. La pàgina web ha rebut 50.700 visites. Qualificació i acreditació de competències L’objectiu d’aquest programa és incrementar la col·laboració amb l’ICQP, participar en la confecció de tribunals d’avaluació i participar en el procés d’orientació i acreditació de competències: Hem participat en el projecte pilot de vuit tribunals en centres d’FP de Barcelona de cinc famílies professionals. En les tres convocatòries del curs 2008-09 s’han inscrit 677 treballadors. Per famílies: administració (456), manteniment (60), sanitat (113), comerç (44) i jardineria (4). Formació a demanda L’objectiu d’aquest projecte ha estat dissenyar un dispositiu d’informació i promoció per difondre el model de for- mació contínua a demanda i orientar les empreses a aplicar-lo. Aquest disseny s’ha fonamentat en una enquesta que es va passar a l’empresa. Les seves dades més rellevants: 102 Pel que fa al coneixement i ús de la formació a demanda, només un 19% de les empreses enquestades respon que no en té coneixement. Pel que fa a l’ús, només el 55% de les empreses enquestades l’ha utilitzada en alguna ocasió. Per contra, l’interès en poder participar el manifesten el 91,4% de les empreses. Si a més a més tenim en compte que el 70,7% de les empreses enquestades responen que utilitzen altres sistemes per organitzar la formació interna dels seus treballadors, es fa evident que d’altres motius comporten la no-utilització del sistema de formació de demanda. Els resultats obtinguts ens mostren una realitat fragmentada pel que fa a aquestes dificultats, que totes són més o menys presents. Hi destaca lleugerament la complexitat en la tramitació i la gestió administrativa. Principals dificultats detectades en l’aplicació del a formació a demanda 12 8 7 7 6 6 5 5 5 4 4 4 3 3 2 2 1 1 0 Petita Mitjana Gran Ns/Nc Desconeixement del marc legal Manca de recursos Saber quina formació necessita Complexitat dels tràmits i la gestió administrativa La baixa quota a la SS Àrea Mobilitat i Relacions Internacionals L’Àrea de Mobilitat i Relacions internacionals té la finalitat de promoure i gestionar projectes internacionals que facilitin la mobilitat dels estudiants, professors i directius de formació professional de Barcelona. En aquest marc de relacions, aquesta àrea també promou projectes d’innovació i transferència educativa entre les ciutats europees as- sociades a l’Associació Xarxa FP. Beques ERASMUS per a estudiants d’FP de grau superior (OAPEE) En col·laboració amb l’Organisme Autònom de Projectes Educatius Europeus (OAPEE) de l’Estat, la Fundació ha gestionat la mobilitat de 13 estudiants de formació professional de grau superior. Beques ERASMUS per a estudiants d’FP de grau superior (SOC) Per a l’any 2009, el Servei d’Ocupació Català, en l’Àrea de Projectes Innovadors, ens va aprovar un projecte per a la promoció d’estades europees per a estudiants d’FP. Aquest projecte de mobilitat, a més de promoure les estades europees, comparteix l’objectiu de millorar els coneixements lingüístics i els coneixements tecnològics, alhora que fomenta l’adquisició d’hàbits laborals. S’han fet 59 estades en empreses de diferents ciutats. Estudiants rebuts a Barcelona L’Àrea de Mobilitat de la Fundació ha gestionat l’estada i la recerca d’empreses on fer les pràctiques per als estu- diants que des de les diferents ciutats de XARXA FP han triat Barcelona. El nombre total ha estat de 29 estudiants rebuts de les diferents ciutats de XARXA FP. Per especialitats, 8 han fet l’estada en empreses d’arts gràfiques, 5 al sector de comercialització turística, altres 5 en empreses de projectes de construcció i 5 més al sector de jardineria. 103 Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD) Al quadre següent es poden veure les polítiques actives per a l’ocupació gestionades per l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat. Itineraris d’inserció laboral Ordre TRE/337/2008, de 10 de juliol Del 15/12/2008 al 31/12/2009 Nombre d’itineraris: 107 Cost total del projecte: 230.081,78 euros Contractes aconseguits: 53 Indefinits: 3 dones i 8 homes Temporals: 12 dones i 30 homes Discapacitats Home Dona Física 36 20 Auditiva 3 2 Mental 9 3 Visual 5 1 Intel·lectual 14 14 Total 67 40 Programa de prospecció i acompanyament a la inserció de persones amb discapacitat i/o malaltia mental Ordre TRE/267/2008, de 22 de maig Del 15/12/2008 al 31/12/2009 Nombre d’itineraris: 11 Cost total subvencionat: 30.208 euros Contractes aconseguits: 10 Indefinits: 2 dones i 1 home Temporals: 3 dones i 4 homes Discapacitats Home Dona Física 2 1 Auditiva - - Mental 1 1 Visual - - Intel·lectual 4 2 104 Agents econòmics i socials Els agents econòmics i socials de Barcelona gestionen diversos programes de formació i inserció per a les persones actives, les que treballen i les que cerquen feina. Comissions Obreres del Barcelonès Les accions que CCOO ha portat a terme durant l’any 2009 a la ciutat de Barcelona han estat bàsicament de formació contínua. Formació Durant l’any 2009 s’ha organitzat formació a través de la Fundació per a la Formació i l’Estudi Paco Puerto. Només s’ha fet formació contínua i no s’han organitzat cursos de formació ocupacional. Aquesta formació ha estat bàsi- cament subvencionada pel Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya i el Fons Social Europeu. Tanmateix aquesta formació contínua ha permès la participació de persones en situació d’atur. El total de formació impartida a la ciutat de Barcelona al llarg de l’any 2009 ha estat de 315 cursos de 202 accions formatives, algunes de les quals en diverses edicions o cursos. Accions Cursos Total cursos 128 1 128 37 2 74 14 3 42 1 5 5 3 6 18 1 8 8 1 16 16 1 24 24 202 315 La majoria d’accions, per tant, han constat d’un únic curs, tot i que hi ha hagut accions amb 8, 16 i 24 cursos. Cal destacar la gran diversitat formativa oferta. Pel que fa al nombre d’hores de formació, se n’han impartit 15.494. Han rebut formació 6.301 alumnes, amb una mitjana de 20 assistents. Així, el grup mitjà ha tingut una durada de 49 hores, que es tradueix en la mateixa mitjana d’hores rebudes per cada alumne. Característiques de l’alumnat La formació oferta per CCOO a la ciutat de Barcelona durant l’any 2009 ha estat rebuda majoritàriament per tre- balladores i treballadors de més de 35 anys, de categories professionals qualificades i no qualificades, de l’àrea de producció i que pertanyen majoritàriament a pimes. Distribució per sexe i grups d’edat L’any 2009, a la ciutat de Barcelona han rebut més formació les dones que els homes, ja que les primeres suposen el 53,18% del total d’alumnes. Per altra banda, el grup d’edat que més formació ha rebut a CCOO a la ciutat de Barcelona ha estat el de majors de 45 anys, seguit del de 35 a 45 anys, tot i que en el cas dels homes es dóna una situació inversa i rep més formació el grup de 36 a 45 anys. És important destacar que el 70% de l’alumnat tenia una edat superior a 35 anys i només prop d’un 5% menys de 25 anys. Distribució per grups d’edat Dones % Homes % Total %total Fins a 25 168 4,58 127 4,82 295 4,68 De 26-35 936 25,53 644 24,44 1.580 25,08 De 36-45 1.158 31,59 949 36,02 2.107 33,44 Més de 45 1404 38,30 915 34,72 2.319 36,80 Totals 3.666 100 2.635 100 6.301 100 Més del 70% de l’alumnat format per CCOO ha estat personal qualificat i de baixa qualificació. Si diferenciem entre homes i dones, observem una proporció més alta d’homes amb baixa qualificació. El percentatge d’alumnes de les categories de tècnic/a, comandament intermedi o direcció no arriba al 30%, però cal destacar el 10% de dones co- mandaments intermedis mentre que els homes només constitueixen el 5,20%. 105 Distribució per categoria professional Dones % Homes % Total % Direcció 133 3,63 150 5,69 283 4,49 Comandament intermedi 383 10,45 137 5,20 520 8,25 Tècnic 555 15,14 419 15,90 974 15,46 Treballador/a qualificat 1.283 35,00 868 32,94 2.151 34,14 Treballador/a baixa qualificació 1.312 35,79 1.061 40,27 2.373 37,66 Totals 3.666 100 2.635 100 6.301 100 Distribució per àrea funcional Dones % Homes % Total % Direcció 55 1,50 105 3,98 160 2,54 Comercial 335 9,14 165 6,26 500 7,94 Administració 754 20,57 378 14,35 1.132 17,97 Manteniment 198 5,40 278 10,55 476 7,55 Producció 2.324 63,39 1.709 64,86 4.033 64,01 Totals 3.666 100 2635 100 6.301 100 La formació impartida per CCOO a la ciutat de Barcelona durant l’any 2009 ha estat majoritàriament rebuda per treballadores i treballadors de l’àrea de producció, seguits a gran distància per personal d’administració. Distribució per dimensions de l’empresa Dones % Homes % Total % PIME 2.475 67,51 1.820 69,07 4.295 68,16 NO PIME 1.191 32,49 815 30,93 2.006 31,84 Totals 3.666 100,00 2.635 100,00 6.301 100 Apreciem que la majoria de l’alumnat assistent als cursos de CCOO a la ciutat de Barcelona ha estat personal de petites i mitjanes empreses 106 Foment del Treball Nacional Foment del Treball Nacional és la confederació d’empresaris i organitzacions empresarials de Catalunya, que agru- pa tots els sectors de l’activitat econòmica: agricultura, indústria, comerç i serveis. El seu Centre de Formació, amb més de trenta anys d’experiència acumulada, té per objecte oferir activitats formatives i serveis a les empreses per tal de facilitar l’adaptació dels treballadors als canvis continus que, de forma accelerada, s’imposen en totes les àrees d’activitat i que afecten de manera transversal els llocs de treball de tots els sectors d’activitat empresarial. El coneixe- ment privilegiat de les necessitats formatives de les empreses, tant en l’àmbit sectorial com territorial, ha permès que el Centre de Formació de Foment pugui oferir un ampli programa d’activitats formatives. Els programes es renoven permanentment per adequar-los a les necessitats de les empreses i dels mercats i potencien la vinculació amb al- tres organitzacions i entitats capdavanteres en formació contínua per al desenvolupament de projectes conjunts de caràcter innovador. Dins del Pla de Formació de Foment del Treball Nacional, la majoria dels grups programats són de formació presencial. El pla formatiu està integrat per les àrees següents: Àrea economicofinancera. Aquest tipus de cursos té com a finalitat la formació de professionals de l’empresa que volen adquirir noves competències o millorar les que ja posseeixen. Àrea de recursos humans. Els itineraris que engloba aquesta àrea s’han dissenyat per adaptar-los amb agilitat als canvis constants que es produeixen en el món laboral, cosa que exigeix a les empreses incorporar personal cada vegada més preparat i adaptat a les noves tecnologies. Àrea d’idiomes. Actualment ofereix quatre idiomes diferents: anglès, francès, italià i alemany, cadascun amb diversos nivells. El més desenvolupat és l’anglès, amb 12 nivells diferents (el darrer és preparatori per al First Certificate). Àrea informàtica. Foment ofereix tota la formació, des de la més bàsica fins a programes de desenvolupament web, Cisco... Àrea de màrqueting i qualitat. Els cursos ofereixen la possibilitat de compaginar capacitats com ara creativitat, con- vicció, anàlisi i síntesi. Aquesta formació se centra en l’objectiu del màrqueting: crear valor per a l’empresa i per al seu client. Dades accions formatives 2009 Foment Associacions Pla intersectorial. Consorci per a la Formació Contínua a Catalunya Nombre d’alumnes 11.434 11.980 Nombre de cursos 519 841 Cursos per a persones desocupades Nombre d’alumnes 197 Nombre de cursos 14 Pla sectorial. Oficines i despatxos Nombre d’alumnes 1.183 1.154 Nombre de cursos 80 79 Plan avanza. Ministeri d’Indústria Nombre d’alumnes 293 Nombre de cursos 24 107 UGT de Catalunya La intermediació laboral La UGT de Catalunya treballa per generar més oportunitats d’accés a una ocupació per a les persones que tenen més dificultats per incorporar-se al mercat de treball. Dins de la seva oferta disposa d’un servei d’intermediació laboral de qualitat dirigit a totes les persones treballadores de la ciutat de Barcelona, creient que és d’importància vital treba- llar en aquest àmbit per tal d’actuar en un doble vessant: d’una banda donant un servei als treballadors i treballadores oferint-los assessorament i orientació en tècniques de recerca de feina, així com informació sobre el mercat de treball. De l’altra, col·laborant amb les empreses que requereixen aquests serveis per cobrir-hi llocs de treball vacants. En el transcurs de l’any 2009, la UGT de Catalunya ha atès un total de 66 persones (12% del total de persones ateses a Catalunya) que han accedit als serveis d’orientació a la ciutat de Barcelona, centrat la intervenció en les persones de 26 a 35 i de 36 a 45 anys, que signifiquen el 30% i el 36% de les persones ateses, respectivament. Segons el gènere, la distribució ha estat del 57,5% en el cas dels homes i el 42,5% en el cas de les dones, fet lògic ja que els homes han resultat més afectats per la desocupació. L’orientació professional L’orientació professional és, per a la UGT de Catalunya, una eina necessària per tal d’acompanyar els treballadors i treballadores en aquest procés. En aquest sentit, el desenvolupament d’itineraris d’orientació professional, mitjançant la figura de tutors/ores personalitzats, el coneixement de les capacitats i actituds pròpies, així com les característiques del mercat de treball i les eines de recerca de feina per accedir-hi, són elements del tot necessaris que des dels serveis d’orientació professional s’ofereixen als ciutadans i ciutadanes de Barcelona. En aquest sentit, en el transcurs de l’any 2009, la UGT de Catalunya, mitjançant l’Institut de Desenvolupament de Formació i l’Ocupació (IDFO), ha atès un total de 828 persones usuàries, la qual cosa significa un increment del 57% respecte a l’any anterior. D’aquest increment, cal destacar-ne que el homes han augmentat un 109%, mentre que les dones ho han fet en un 28% respecte a l’any 2008. A la taula següent podem veure la distribució per sexe i edat. La formació La formació és un dels elements clau per fer front a la crisi econòmica que està patint el nostre territori i a les noves característiques que presenta el mercat de treball actual, que exigeix un grau elevat de competitivitat i adaptabilitat dels treballadors i les treballadores. Des de la UGT de Catalunya, mitjançant l’Institut de Desenvolupament de la For- mació i l’Ocupació (IDFO), s’imparteixen cursos per a persones treballadores ocupades i en situació de desocupació, cursos per obtenir el graduat escolar o accedir a la universitat, formació lingüística en diferents llengües i formació en noves tecnologies. Aquesta formació té com un dels seus objectius contribuir a la reducció de les diferències socials que poden pre- sentar les persones que no han adquirit el grau de formació necessari, per tal de possibilitar que s’integrin en la socie- tat tenint la mateixa igualtat d’oportunitats que la resta de la població. Formació ocupacional L’any 2009, la UGT de Catalunya ha organitzat un total de 16 cursos de formació ocupacional per a treballadors i treballadores en situació de desocupació, amb una durada total de 1.540 hores i amb un total de 239 alumnes. Formació contínua Pel que fa a la formació contínua, amb relació a les edats s’observa que la majoria de l’alumnat dels cursos de forma- ció contínua se situa en la franja d’edat d’entre 26 i 45 anys en un percentatge del 67%. Durant l’any 2009, la UGT de Catalunya ha fet un total de 418 cursos a la ciutat de Barcelona, entre formació sectorial i formació intersectorial per a treballadors i treballadores ocupats, cosa que ha suposat un total de 38.464 hores de docència i 3.997 alumnes formats. Pel que fa a la tipologia de la formació, 100 cursos pertanyien a formació intersectorial i 318 a formació sectorial. Sexe Formació Formació intersectorial % sectorial % Dones 1.954 69 567 49 Homes 878 31 598 51 Totals 2.832 100 1.165 100 108 Formació de persones adultes La UGT de Catalunya porta a terme la formació de persones adultes al Centre d’Autoformació Maria Rúbies. L’oferta formativa engloba tant ensenyaments inicials i formació bàsica (castellà, català i graduat d’educació secundària) com ensenyaments no reglats (reciclatge de coneixements, preparació per a les proves d’accés als CFGM, preparació per a les proves d’accés als CFGS, accés a la universitat per a majors de 25 anys, informàtica bàsica d’usuari i internet, anglès i francès, activitats complementàries, Punt Òmnia, intercanvis lingüístics i voluntariat lingüístic català). Així mateix, el centre ofereix la possibilitat de continuar els estudis en la modalitat a distància a aquelles persones que tenen difi- cultats (per raons personals o laborals) per assistir-hi amb freqüència. Aquest any 2009 han passat pel centre Maria Rúbies un total de 850 alumnes, que alhora es beneficien del Punt Òmnia. Enguany hi ha hagut 28 persones que han estat voluntàries lingüístiques. Formació sindical D’altra banda, la formació sindical adreçada a delegats i delegades de comitès d’empresa, delegats i delegades de personal i delegats i delegades sindicals és fonamental a l’hora de millorar les habilitats que els representants i les representants dels treballadors i treballadores necessiten per desenvolupar les seves funcions d’una manera òptima i adequada. A Barcelona ciutat, durant el darrer any s’han fet 57 cursos, que han suposat un total de 1.348 hores lec- tives, amb un total de 741 alumnes. Atenció a diferents grups de població amb més dificultats d’inserció laboral Les dones La UGT de Catalunya té un ampli bagatge d’accions en defensa dels drets de les dones i en la lluita contra la preca- rietat del mercat laboral. La nostra organització sindical dóna suport, promou i porta a terme aquelles accions que signifiquin canvis qualitatius i quantitatius respecte a la millora de les condicions tant d’accés com de qualitat dins el món laboral. En aquest sentit, el Servei d’Informació, Atenció i Mediació per a les Dones (SIAM), en el qual participa la UGT de Catalunya, durant l’any 2009 ha atès 109 usuàries que han formulat un total de 149 consultes, 138 de les quals han estat referides a l’àmbit laboral, xifra que suposa un 93%. Les persones usuàries potencials del SIAM són totes les dones de Catalunya, principalment les situades en la franja d’edat de 30 a 40 anys, amb especial atenció a aquelles que estan vivint una situació problemàtica en el món laboral, familiar o bé de violència de gènere, tant si estan afiliades a la UGT de Catalunya com si no ho estan. Això no obstant, els homes també poden utilitzar aquest servei. De fet, del total de persones usuàries aquest any, un 8% han estat homes. Els joves Els joves estan representats a la nostra organització per AVALOT - Joves de la UGT de Catalunya, que impulsa la creació de la Xarxa d’Assessorament i Mediació Sociolaboral Juvenil, EIXAM, nascuda l’any 2000 amb l’objectiu de pro- porcionar al jovent tots el recursos necessaris i útils per aconseguir una inserció laboral satisfactòria. En aquest línia, la col·laboració entre AVALOT i el Centre d’Informació i Assessorament per a Joves (CIAJ) de l’Ajuntament de Barcelona permet oferir un servei de qualitat i constitueix una eina per a la resolució de conflictes laborals dels joves de la nostra ciutat. Així doncs, el nombre de persones ateses aquest any 2009 ha estat de 646 joves. Pel que fa al gènere de les per- sones ateses aquest any, la presència d’homes ha estat lleugerament superior, ja que el 54% han estat homes i el 46% dones. El servei d’Informació i Assessorament atén joves entre 16 i 35 anys i, tant en el cas de les noies com dels nois, la franja d’edat més representativa es troba entre 26 i 30 anys, amb un 32% del total de les persones ateses, seguida per la franja d’edat de 21 a 25, amb un 26% de representació. Les persones immigrades El fenomen migratori, amb la consegüent arribada de persones immigrades al nostre país, és un fet que es produeix des de fa anys a Catalunya i que ha deixat de ser una situació aïllada per passar a formar part de la nostra vida quoti- diana. En aquest sentit, des de l’any 1993, la UGT de Catalunya, mitjançant l’Associació d’Ajuda Mútua d’Immigrants a Cata- lunya, AMIC, porta a terme iniciatives, projectes, serveis i activitats per aconseguir la integració sociolaboral de les per- sones immigrants que viuen a Catalunya i dóna suport i assessorament a les que es veuen afectades per les situacions problemàtiques originades per la immigració. AMIC ofereix serveis d’assessorament jurídic en matèria d’estrangeria, orientació sociolaboral, treball comunitari i mediació intercultural, sensibilització i formació. A la província de Barce- lona, AMIC disposa de 30 oficines distribuïdes en nou comarques. Durant l’any 2009, AMIC ha atès un total de 1.160 visites a la ciutat de Barcelona, on s’han formulat 1.638 consultes. El nombre total d’usuaris i usuàries és de 762 perso- 109 nes, 397 de les quals (el 52%) han estat homes i 365 (el 48%) dones. Respecte a la nacionalitat de les persones usuàries, entre sis i set de cada deu procedeixen del continent americà, concretament de països sud-americans. Pel que fa a les franges d’edat de les persones ateses, es comprova que el 48% se situen en la franja d’entre 25 i 39 anys, seguides per les de 40 a 64 anys, amb un percentatge del 34%. Així mateix, mitjançant el Servei d’Atenció a Immigrants, Estrangers i Refugiats (SAIER), Amic col·labora amb l’Ajuntament de Barcelona per oferir informació i orientació laboral i formativa. Amb l’objectiu d’aconseguir la inte- gració sociolaboral de la població immigrada, l’any 2009 el SAIER va atendre un total de 1.014 usuaris i usuàries amb un total de 1.494 visites. De total de persones ateses, 627 (61,8%) han estat homes i 387 (38,2%) dones. Respecte a la procedència de les persones ateses, està molt més distribuïda. Tant el continent africà com el continent americà aporten una quantitat de persones molt similar, amb un 26% i un 37% respectivament, seguits del continent asiàtic amb un 22%. Finalment, i amb relació a les franges d’edat de la població atesa, es continua observant que la franja de 25 a 39 anys continua sent la que aglutina el nombre més elevat de persones usuàries, amb un 51%. Valoració de les polítiques actives per a l’ocupació desenvolupades per la UGT L’any 2009 ha estat molt dur per a l’economia mundial, però molt més difícil per a les persones treballadores. Al llarg d’aquest any s’ha produït un incre- ment desmesurat de la desocupació com feia dècades que no contemplàvem. En aquest sentit, les polítiques actives d’ocupació suposen un recurs indispensable per millorar l’ocupabilitat de les persones. En aquest escenari s’ha incre- mentat el nombre de persones que necessiten i demanen informació, orientació, formació o intermediació laboral, la qual cosa s’ha traduït en un increment considerable del nombre de persones usuàries que han passat pels nostres serveis d’orientació i formació professional. És per tot això que, des de la UGT de Catalunya no s’han estalviat esforços per acostar les polítiques actives d’ocupació als treballadors i treballadores de la ciutat de Barcelona i de tot el territori català. En aquest sentit, es considera neces- sari modernitzar aquestes polítiques per tal d’adaptar-les als canvis del mercat de treball i al perfil de la població. Així mateix, cal aprofundir en l’actualització dels continguts i la metodologia de les polítiques actives d’ocupació, tenint en compte els nous col·lectius als quals van dirigides així com la realitat laboral actual. D’altra banda, des de la UGT de Catalunya creu imprescindible que totes les entitats i organitzacions que gestionem i desenvolupem polítiques actives d’ocupació treballem plegades per tal que aquestes esdevinguin un servei continuat i permanent en el temps, gratuït i universal, superant el concepte de programes que hi ha actualment. 110 3.3. Generalitat de Catalunya Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) Les accions del SOC a la ciutat de Barcelona durant l’any 2008 es presenten a la taula adjunta. Aquestes dades són encara provisionals, donat que corresponen a dades d’atorgament. Resum dels programes de polítiques actives d’ocupació a Barcelona 2009 2008 2009 Actuacions Beneficiàri(e)s Pressupost Actuacions Beneficiàri(e)s Pressupost INFORMACIÓ I ORIENTACIÓ PROFESSIONAL Itinerari Personal d’Inserció (IPI) (2) no disponible 5.500 1.649.743,70 no disponible 2.978 1.520.102,71 Aules actives (3) no disponible 115 no disponible no disponible 498 109.444,44 Subtotal (4) no disponible 5.615 1.649.743,70 no disponible 3.476 1.629.547,15 FORMACIÓ PER A L’OCUPACIÓ Forma i Contracta 25 344 1.140.131,32 18 247 924.096,39 € Formació d’oferta per accions formatives prioritaries a desocupats/ades 202 2.985 8.164.621,96 1.725 29.094 16.665.389,40 Formació en sectors prioritaris i emergents, per a treba- lladors/es en situació d’atur (5) 234 3.362 7.312.039,35 232 3.319 7.263.886,10 Programa d’e-formació (6) - - - no disponible 7.740 no disponible Programa Forma’t (7) 233 849 274.409,11 312 2.743 1.001.866,48 PQPI 31 437 1.951.106,64 21 362 1.131.469,14 Formació per a l’ocupació als CIFO 60 884 1.714.775,20 Contracte de serveis cursos de FPO (exp. 60/08) 18 270 581.477,25 - - - Projectes singulars (conveni INFORM) 8 96 389.491,20 - - - Plans de formació d’oferta intersectorial (8) 700 21.700 4.810.000,00 Plans de formació d’oferta sectorial (8) 1.164 16.333 6.075.129,00 Subtotal (9) 751 8.343 19.813.276,83 4.232 82.422 39.586.611,71 DESENVOLUPAMENT LOCAL Cases d’Ofici - - - 2 40 474.540,00 Escoles Taller 5 240 2.765.966,40 5 240 3.469.536,00 Tallers d’ocupació 8 180 1.771.767,00 2 100 1.429.364,00 Subtotal 13 420 4.537.733,40 9 380 5.373.440,00 Plans d’ocupació (10) 213 1.334 10.440.767,80 96 646 6.021.562,25 Plans d’ocupació per l’alfabetització digital per a la recerca de feina 1 14 12.776,94 Subtotal 213 1.334 10.440.767,80 97 660 6.034.339,19 Agents d’ocupació i desenvolupament local 11 11 297.501,05 26 26 698.084,78 € Foment al desenvolupament local 3 - 36.060,00 8 no aplicable 78.900,80 Treball als barris 31 197 1.203.123,18 61 537 2.552.969,22 Programa d’empreses qualificades d’iniciatives locals d’ocupació (I+O) 34 50 287.514,50 € 37 29 299.581,28 Subtotal programes de desenvolupament local 79 258 1.824.198,73 132 592 3.629.536,08 Programes experimentals d’ocupació (PEMO) (11) 13 1.655 2.803.558,34 no disponible 100 200.000,00 Projectes innovadors (12) 117 45.820 10.686.518,10 117 45.486 17.059.727,42 Pactes territorials - - - no disponible no disponible 178.620,00 Unitat de Promoció i Desenvolupament (UPD) 6 69 122.855,34 5 67 2.405.921,50 Programa Activa’t (13) - - - 3.435 11.400 400.000,00 Talent Jove 451 850.107,17 Subtotal altres projectes de dinamització territorial (14) 136 47.995 14.463.038,95 3.557 57.053 20.244.268,92 Subtotal desenvolupament local (14) 441 50.007 31.265.738,88 3.795 58.685 35.281.584,19 Total 1.192 63.965 52.728.759,41 8.027 144.583 76.497.743,05 Font: Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC). Data d’extracció de les dades: març 2010 i març de 2009. (1) Dades provisionals, cal tenir en compte que hi ha programes que no acabaran fins al setembre de 2010. (2) Entre els 49 tècnics (quatre a mitja jornada) hi ha 32 orientadors de les oficines de treball, i d’aquests n’hi ha sis destinats a orien- tar persones usuàries que reben el subsidi Programa temporal de protecció i inserció (PRODI). (3) A l’Aula Activa hi ha un total de quatre orientadors. A partir d’aquesta informació s’ha calculat el pressupost. El 40% de les per- sones usuàries ha causat baixa per col·locació. L’Aula activa de Barcelona es troba a l’Oficina de Treball del Barri Gòtic. (4) El subtotal no conté el pressupost atorgat a les aules actives ni el nombre d’actuacions dels IPI o de les aules actives. (5) Convocatòria d’accions de formació en sectors prioritaris i emergents adreçades a treballadors/ores en situació d’atur (2008- 111 2009). Resolució TRE/555/2008, de 26 de febrer. (6) El pressupost del Programa e-formació per a tot Catalunya va ser de 1.025.790,20 euros i el nombre d’accions formatives der 773. El nombre de persones beneficiàries directes s’ha calculat a partir del municipi de residència. (7) El programa Forma’t (subvencions de formació per a treballadors i treballadores) va ser una convocatòria anticipada del 2009. ORDRE TRE/486/2008, de 6 de novembre. (8) Formació d’oferta destinada a treballadors/ores prioritàriament ocupats/ades que promou el Consorci per a la Formació Contí- nua de Catalunya. (9) El subtotal no conté informació del nombre d’actuacions ni el pressupost del Programa d’e-formació a Barcelona. (10) L’any 2008, s’inclouen les convocatòries i els convenis però el 2009 només les convocatòries. (11) La previsió d’inserció d’aquest programa a Barcelona es preveu en un 35%. (12) El programa Projectes innovadors va ser plurianual (2008-2009) ORDRE TRE/337/2008, de 10 de juliol. (13) En el marc del Pacte per a l’ocupació de qualitat a Barcelona es va posar en marxa el programa Activa’t. La informació és l’acumulat fins a octubre de 2009. Les accions inclouen les sessions inicials d’orientació (SIO), les càpsules i les tutories. (14) El subtotal no conté informació del nombre d’actuacions del PEMO ni dels pactes territorials. Tampoc no es disposa del nom- bre de persones beneficiàries directes del pacte territorial. (15) El total no conté dades d’aquells programes en què no hi ha disponibilitat d’informació. 112 ACC1Ó Durant l’any 2009, ACC1Ó s’ha consolidat com l’agència de suport a la competitivitat de l’empresa catalana. Amb l’objectiu d’enfortir al teixit empresarial català i dotar les empreses de les eines necessàries per poder diferenciar-se en un mercat cada vegada més globalitzat i exigent, l’agència ha posat en marxa en el darrer any una bateria de programes i serveis basats en l’impuls a dos vectors clau: la innovació i la internacionalització. Aquests programes s’han caracteritzat per oferir una atenció personalitzada a l’empresa catalana mitjançant els principis de proximitat i proactivitat, i han contribuït a assolir els objectius que es marquen en el Pla ACC1Ó 2009-2013 i que permetran fer de Catalunya una economia competitiva i capdavantera. A continuació, es detallen les actuacions més rellevants d’ACC1Ó al llarg del 2009 amb l’objectiu d’impulsar l’activitat innovadora, la internacionalització i la presència a l’exterior de les empreses catalanes. En aquells casos en què es dis- posa de la informació, es detalla la participació d’empreses de l’àmbit metropolità de Barcelona en els programes i serveis d’ACC1Ó de l’any 2009. Innovació empresarial Innovació empresarial El Programa d’innovació empresarial comprèn accions i instruments destinats a incrementar la competitivitat de les empreses catalanes mitjançant l’estímul de l’R+D i la innovació en els vessants estratègic i operatiu, en qualsevol punt de la cadena de valor i en tots els processos de l’empresa. Objectius: Assessorar, fomentar i donar suport a les empreses del territori català en projectes d’R+D+I. Promoure aliances amb empreses tractores per liderar projectes d’R+D. Impulsar la innovació no tecnològica a les petites i mitjanes empreses (pimes). Servei d’assessorament personalitzat (SAP) Aquest servei ofereix assessorament tècnic personalitzat i permanent per donar suport a l’empresa en l’estructuració i el finançament dels seus projectes. Al llarg de 2009 s’han fet un total de 299 assessoraments mitjançant aquest ser- vei, 116 dels quals han estat d’R+D i 183 projectes d’innovació. Programa de dinamització de la innovació Aquest programa, desenvolupat conjuntament amb la Cambra de Comerç de Barcelona i les universitats, permet formar titulats superiors en gestió de la innovació i incorporar-los a empreses catalanes durant un període de sis mesos amb l’objectiu d’impulsar la innovació en l’empresa. Durant el 2009 s’han incorporat dinamitzadors a 10 em- preses. Programa InnoEmpresa El programa InnoEmpresa té l’objectiu de donar suport a les petites i mitjanes empreses catalanes per al desenvo- lupament de projectes innovadors que permetin augmentar-ne la competitivitat. Durant l’any 2009 s’han destinat 8,1 milions d’euros a finançar el desenvolupament de 290 projectes d’innovació en què han participat 176 empreses de l’AMB. El total de projectes aprovats al 2009 ha generat una inversió de 56 milions d’euros. Assessorament tecnològic L’equip d’assessors tecnològics ajuda les empreses a esdevenir més competitives en un entorn global per donar resposta al problemes tecnològics i els dóna suport en tots els processos associats a la gestió de projectes d’R+D+I de producte, procés o servei. Durant l’any 2009, l’equip d’assessors tecnològics ha fet 633 visites a un total de 389 empreses de l’àrea metropolitana de Barcelona. Així mateix, s’han dut a terme 798 actuacions de suport a projectes a l’AMB. L’equip d’assessors tecnològics està integrat per un conjunt de professionals amb experiència i coneixement en els àmbits tecnològics següents: Tecnologies de materials Tecnologies energètiques Biotecnologia i ciències de la salut Tecnologies de la informació i la comunicació Tecnologies de l’alimentació Tecnologies químiques i medi ambient Tecnologies de la producció 113 Cooperació tecnològica Nuclis El Programa de nuclis d’innovació tecnològica té l’objectiu d’afavorir projectes catalans de recerca i desenvolupa- ment portats a terme mitjançant la col·laboració entre empreses, centres tecnològics, centres de recerca i centres universitaris que permetin situar Catalunya en posicions capdavanteres en camps de recerca aplicada. Al llarg de 2009, s’han impulsat 36 projectes de nuclis d’innovació tecnològica on han participat un total de 83 empreses de l’AMB. El total de projectes aprovats, amb un ajut atorgat de 17,5 milions d’euros, han generat una inversió de més de 53 milions d’euros. Acompanyament a CDTI i FEDER Al llarg de 2009, 294 empreses catalanes han rebut suport per part del Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial (CDTI) per desenvolupar projectes d’R+D, 44 dels quals han estat acompanyats per ACC1Ó. Participació en consorcis estratègics nacionals de recerca tècnica (CENIT) Catalunya ha participat en 10 dels 18 projectes CENIT aprovats pel Ministeri de Ciència i Innovació a través del programa d’impuls al finançament de projectes integrats de recerca industrial de caràcter estratègic. De les 251 em- preses que han participat en els projectes aprovats, 64 són empreses catalanes i dues han estat líders de projectes. El pressupost total dels projectes catalans és de 101.272.323 d’euros i l’aportació concedida a les empreses participants ha estat de 49.967.764 d’euros. Transferència tecnològica El Programa de transferència tecnològica té per objecte la millora de la competitivitat de les empreses catalanes mitjançant la incorporació sistemàtica de la tecnologia com a eix clau de diferenciació, facilitar l’accés i l’estructuració de l’oferta tecnològica existent a Catalunya i proporcionar els instruments necessaris perquè tant la tecnologia com les capacitats tecnològiques arribin al mercat. Objectius: Impulsar el desenvolupament del mercat tecnològic a Catalunya per permetre la incorporació de tecnologia a les em- preses. Estructurar i dinamitzar els agents oferidors de tecnologia a Catalunya per tal que satisfacin les demandes del teixit empresarial. Oferir les eines, els instruments i els incentius necessaris per facilitar el procés d’incorporació de tecnologia a les empreses. Generar instruments i eines que permetin la venda empaquetada de tecnologia a través del procés d’identificació, valo- rització i comercialització de patents. Estructurar i dinamitzar els agents generadors de noves empreses de base tecnològica. Professionalitzar la gestió de transferència tecnològica, com a procés de generació de valor, tant pel vessant de l’oferta com el de la demanda. TECNIO La creació de TECNIO respon a la voluntat d’integrar tots els agents tecnològics que aporten valor a l’empresa amb l’objectiu que es converteixin en els seus aliats tecnològics per desenvolupar projectes d’R+D+i. Al llarg de 2009, TECNIO ha estat integrada per: Centres tecnològics avançats Els centres tecnològics avançats (CTA) són aquells que han superat uns llindars de massa crítica i gestió de grans projectes, que es troben en fases d’expansió internacional i que tenen capacitat per elevar el seu nivell d’aspiracions per afrontar els grans reptes de país. L’objectiu d’aquests centres és elevar el nivell d’R+D i transferència de tecnologia i ser centres tecnològics d’excel·lència, situats a la frontera del coneixement aplicat i capaços de competir en el mercat global. Dels cinc centres tecnològics avançats, quatre es troben a l’AMB. Centres tecnològics Aquests centres, especialitzats en la transferència de tecnologia en entorns locals, presten serveis tecnològics i donen suport a difusió ràpida d’innovacions en el seu entorn. Tenen com a objectiu el foment de les economies ex- ternes de caràcter tecnològic pròpies dels districtes industrials i els sistemes productius locals amb una determinada especialització industrial existents a Catalunya. Dels 17 centres tecnològics, set es troben a l’AMB. 114 Centres de suport a la innovació tecnològica Es tracta de grups de recerca, principalment universitaris, amb vocació i experiència en transferència tecnològica que tenen l’objectiu de facilitar la transferència directa dels coneixements generats a les universitats catalanes vers les empreses. La xarxa està constituïda per un total de 79 centres, 56 dels quals es troben a l’AMB. Durant l’any 2009, els 79 centres de suport a la innovació tecnològica han treballat amb 2.557 grups i han executat 623 projectes amb empreses. El 2009, els ingressos dels centres han estat de 70,3 milions d’euros, 30,5 dels quals provenen dels serveis a empreses. Valorització tecnològica Xarxa de trampolins tecnològics La Xarxa de trampolins tecnològics (XTT), integrada per universitats i escoles de negocis, té com a objectiu valorit- zar i transferir tecnologia mitjançant l’impuls a la creació de noves empreses de base tecnològica i l’explotació de la propietat industrial. Durant l’any 2009, la xarxa està formada per 10 unitats, set de les quals estan ubicades a l’AMB. Aquests set trampolins han atès un total de 453 projectes, han impulsat la creació de 41 noves empreses de base tecnològica i han fet possible l’explotació de 34 tecnologies. Programa de valorització El programa de valorització se centra en la recerca que es genera a les universitats i els centres públics o privats sen- se finalitat de lucre (centres tecnològics, centres de recerca, instituts hospitalaris). L’objectiu del programa és detectar les tecnologies generades en aquestes institucions que potencialment son útils per a les empreses i impulsar els pro- cessos per valoritzar algunes d’aquestes tecnologies fins a convertir-les en aplicables per a les empreses. Durant l’any 2009, a través de la línia d’ajuts d’aquest programa, s’han destinat més de 5 milions d’euros a impulsar 85 projectes de valorització en els quals han participat 67 empreses de l’AMB. Noves empreses de base tecnològica Ajuts Gènesi Ajuts a fons perdut destinats a analitzar la viabilitat empresarial dels projectes de base tecnològica. Aquests ajuts se situen a l’inici de la vida del projecte, en el moment de la definició, quan cal determinar si es pot convertir en una empresa tecnològica viable. L’any 2009 s’han aprovat 37 projectes amb un import d’ajuts de prop de 600.000 euros i una inversió generada de 877.671,21 milions d’euros. Préstecs a noves empreses de base tecnològica Línia de préstecs per a noves empreses de base tecnològica, d’un màxim de quatre anys de vida, dirigida a impulsar la consolidació de projectes empresarials. L’any 2009, s’han destinat 4 milions d’euros a 22 projectes que han generat una inversió de 6,8 milions d’euros. Capital Concepte Préstec participatiu per a empreses de base tecnològica de fins a dos anys de vida, destinat a impulsar estratègies de creixement. Durant el 2009, s’han aprovat un total de 31 projectes, dels quals el 31 de desembre se n’han signat 14 i la resta estan pendents de formalitzar. Investment Readiness Aquest programa, impulsat pel Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, el Departament de Treball i el Departament d’Economia i Finances, té com a objectiu acompanyar i ajudar les empreses innovadores catalanes en el procés de creixement, incidint en tres aspectes clau del procés: el finançament, l’equip i el model de negoci. Al llarg de 2009 s’han seleccionat 30 empreses per participar en el programa. R+D+i internacional L’objectiu és incrementar la capacitat innovadora de les empreses catalanes a través del foment de l’R+D col·laborativa en els àmbits europeu i internacional. Servei de suport a la participació empresarial en ell 7è Programa marc Durant l’any 2008 s’han rebut 64 propostes per a la presentació de projectes d’R+D al 7è Programa marc, 37 de les quals s’han aprovat i han rebut un import global d’un milió d’euros d’ajut. S’han fet 125 entrevistes d’assessorament a empreses i s’han atès 274 consultes. Amb l’objectiu de fomentar la transferència tecnològica internacional, s’han or- ganitzat tres brokerage events i s’han fet 59 cerques europees de socis que han obtingut 223 respostes. S’han acom- 115 panyat set projectes de nuclis d’innovació tecnològica per tal que es presentessin a la convocatòria del 7è Programa marc i afavorir-ne així la internacionalització. Dinamització de clústers El Programa de dinamització de clústers té com a finalitat fomentar el canvi de la base competitiva de les empreses i dels sectors productius en el territori català, a partir del canvi del model estratègic, de l’estructura dels sectors madurs i de la potenciació dels sectors emergents. Actua amb criteris de coordinació i subsidiarietat respecte a la resta d’àrees d’ACC1Ó i respecte al conjunt d’agents territorials de promoció econòmica i desenvolupament empresarial. Objectius: Facilitar la creació d’entorns de competitivitat. Induir les empreses al canvi estratègic i estructural. Identificar, ordenar i coordinar els projectes d’innovació que s’alineïn amb l’estratègia d’ACC1Ó. Transformar les actuacions sectorials i els sistemes productius locals existents en plans integrals de competitivitat de clústers. Transformar els plans d’innovació locals i les actuacions dels PIC en sistemes territorials d’innovació. Ajuts a la xarxa de dinamització de clústers Al llarg de 2009, a través de la línia d’ajuts a la xarxa de dinamització de clústers, s’han aprovat un total de 29 pro- jectes que, amb un ajut concedit de 625.000 euros, han generat una inversió de més d’un milió d’euros. Un 62% dels projectes aprovats s’han concentrat a l’AMB. Agrupacions empresarials innovadores (AEI) El Programa d’agrupacions d’empreses innovadores del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç és un instrument que complementa ACC1Ó amb la Secretaria d’Indústria i Empresa per donar suport econòmic tant a l’elaboració de plans estratègics com al disseny i l’execució de projectes de clúster. ACC1Ó actua com a entitat catalitzadora i acom- panya i dóna suport als clústers en el procés de confecció de propostes per als diferents ajuts a AEI: elaboració del pla estratègic i sol·licitud d’ajuts per a despeses d’estructura de gestió d’AEI, projectes específics i projectes consorciats. L’any 2009 s’han aprovat cinc AEI, quatre de les quals corresponen a l’AMB: logística, farmàcia i cosmètica, esport i domòtica. Parcs tecnològics (pols d’innovació) Amb l’objectiu de facilitar la creació d’entorns de competitivitat, el 2009 s’ha impulsat una línia de préstecs per a pro- jectes d’implantació d’empreses en pols d’innovació, mitjançant la qual s’han destinat 5,1 milions d’euros a l’aprovació de 16 projectes que han generat una inversió associada de 8,3 milions d’euros. Un total de 10 empreses de l’AMB han participat en els projectes aprovats. Programa de noves oportunitats de negoci Línia d’ajuts per a projectes que permetin desenvolupar noves oportunitats de negoci amb un canvi de la base com- petitiva, estratègica i estructural de l’empresa per iniciar activitats no habituals i garantir-ne la viabilitat econòmica. Es dóna suport tant a projectes de diversificació de producte i/o mercat, com d’integració en la cadena de valor, creació de marca, canvi tecnològic, obtenció de producte propi, creació d’spin-offs, etc. L’any 2009 s’han aprovat 99 projectes en els quals han participat 45 empreses de l’AMB. El conjunt de projectes aprovats ha rebut un import total d’ajuts de 3,9 milions d’euros i ha permès generar una inversió de 6,3 milions d’euros. Finançament El Programa de finançament d’ACC1Ó té com a missió impulsar la posada en marxa, el creixement i la sostenibilitat de les empreses catalanes mitjançant l’accés al finançament més adequat a les seves necessitats i la generació i difusió de pràctiques de mercat. Objectius: Disseny de serveis i productes financers de suport per al creixement i la sostenibilitat de l’empresa. Creació de productes i serveis que actuïn com a punt de trobada entre les necessitats de l’empresa catalana, d’una ban- da, i els recursos financers i el coneixement procedents del mercat privat, de l’altra. Difusió de la cultura emprenedora i de risc actuant indistintament sobre la demanda i l’oferta de recursos. 116 Finançament a la innovació Línies de préstecs per a projectes d’R+D Línia de préstecs per a projectes individuals d’R+D, amb un pressupost de 40 milions d’euros en la primera convo- catòria (gener del 2009) i 65 milions d’euros en la segona (juny del 2009). Préstecs a partir d’1 milió d’euros a tipus d’interès 0 per finançar projectes de recerca i desenvolupament. En la primera convocatòria s’han aprovat vuit projec- tes amb un import de 21,8 milions d’euros. En la segona convocatòria s’han aprovat 10 projectes que sumen un total de 36,1 milions d’euros. Línia de préstecs per a projectes col·laboratius d’R+D, amb un pressupost de 10 milions d’euros. Préstecs a partir de 150.000 euros a tipus d’interès 0 per finançar projectes conjunts de recerca i desenvolupament. La suma dels préstecs dels participants en el projecte de col·laboració ha de sumar com a mínim 1 milió d’euros. Durant l’any 2009, s’han aprovat 18 operacions amb un total de 7,4 milions d’euros. Línia de crèdit a la innovació per a projectes estratègics individuals d’R+D Línia de préstecs en condicions preferents destinada al finançament de projectes de recerca, desenvolupament i innovació. La línia, a càrrec d’ACC1Ó i dotada amb 57 milions d’euros, està gestionada per l’ICF i es distribueix a través de les oficines i bancs adherits al conveni. Els préstecs tenen un tipus d’interès fix de l’1,75% i sense comissions. Línia de préstecs CIDEM-ICF per a la innovació Línia de préstecs dirigida al finançament de projectes d’inversió que fomentin la recerca, el desenvolupament tecno- lògic, la innovació i la modernització tecnològica industrial. L’ICF atorga préstecs per finançar fins al 80% de la inversió, amb un import d’entre 300.000 i 5 milions d’euros. ACC1Ó hi aporta un ajut equivalent al 4% de l’import efectivament disposat. Cinc operacions pendents de formalitzar amb un import total de 13.584.000 euros i set operacions en estudi d’un total de 5.036.000 euros. Servei d’Orientació Financera El Servei d’Orientació Financera (SOF) assessora de forma personalitzada empreses amb necessitats de finançament per desenvolupar projectes de creixement, les orienta en la definició d’aquestes necessitats, els ofereix elements de reflexió, informació sobre els diversos instruments i contactes per facilitar l’estratègia i el mix de finançament més adient. El servei s’articula mitjançant el contacte directe amb més de cinquanta fons de capital risc, les set xarxes d’inversors privats del Programa XIP, acords de col·laboració i el coneixement de l’oferta financera existent a Catalun- ya. S’han atès 376 empreses, a les quals s’han facilitat 1.184 contactes de diverses fonts de finançament. NEOTEC. Suport a les empreses que sol·liciten el préstec NEOTEC El NEOTEC és un préstec que ofereix el CDTI a empreses de base tecnològica en fase inicial amb unes condicions molt preferencials. Des del Programa de finançament es dóna suport a les empreses que sol·liciten aquest producte i se les assessora en la redacció del pla de negoci, l’acompanyament dels projectes en la negociació de la concessió del crèdit i la redacció d’un informe de suport. S’ha assessorat nou empreses. Fins ara s’han aprovat quatre projectes amb un import total de 1.324.279 euros i una inversió associada de 2.090.060 euros. Xarxes d’inversors privats La Xarxa d’inversors privats (XIP) impulsa l’emprenedoria i la inversió privada a Catalunya a través dels inversors privats. Canalitza aquests recursos cap a empreses innovadores i en etapes inicials per assegurar-ne el coneixement i la competitivitat. El Programa Xarxa d’inversors privats té una presència destacada a l’Associació Europea de Xar- xes d’Inversors Privats (EBAN) atès que forma part del seu Consell d’Administració. Durant el 2009 s’han organitzat 44 fòrums d’inversió on s’han presentat 179 projectes. ACC1Ó ha esponsoritzat l’activitat de les XIP per un valor de 52.427 euros. Els inversors privats adscrits a les XIP han tancat 22 operacions d’inversió amb un volum total de 4,8 milions d’euros. Escoles d’inversors privats Jornades de formació dirigides a potencials inversors privats que inclouen tot el procés des de la inversió fins al control de les empreses participades. Fan una tasca docent amb relació al coneixement dels mecanismes de selecció i inversió en empreses innovadores amb potencial de creixement. S’han celebrat quatre escoles diferents a ESADE, l’IESE i BANC (a Girona i Tarragona). Hi han assistit més de cent inversors potencials i s’han ofert més de 84 hores lectives. L’ajut d’ACC1Ó ha estat de 24.000 euros. 117 XV Fòrum d’Inversió ACC1Ó És un dels punts de trobada més importants d’Europa entre emprenedors amb projectes de creixement, inversors privats i fons de capital risc. S’han presentat nou projectes de forma presencial i 21 més al catàleg que es va repartir entre els assistents. Un de cada dos projectes presentats ha establert un contacte amb inversors del Fòrum. També hi han participat 10 fons de capital risc i emprenedors d’èxit. Hi han assistit prop de 250 persones i s’ha repartit un catàleg amb els 30 millors projectes i els 51 principals proveïdors de finançament en capital que actuen a Catalunya en format electrònic. Esmorzars ACC1Ó EiF Trobades mensuals de treball que tenen l’objectiu d’oferir elements de reflexió al públic assistent en relació amb les seves estratègies d’inversió i de recerca de finançament. La temàtica de cadascun dels esmorzars varia segona l’evolució de la situació del mercat d’inversió en empreses no cotitzades. El 2009 s’han fet un total de set esmorzars, amb 563 assistent i una mitjana de 80 persones per esmorzar. Capital risc ACC1Ó participa, principalment de forma minoritària, en diversos fons i societats de capital risc amb l’objectiu de mobilitzar recursos d’origen privat cap a les empreses de base tecnològica o innovadores i fomentar el capital risc i altres serveis relacionats a Catalunya. Addicionalment, els fons de capital risc acaben invertint en un nombre signifi- catiu d’empreses que prèviament han rebut suport des d’algun dels programes d’ACC1Ó enfocats a empreses en fase inicial. Finançament a la internacionalització Línia de préstecs ICF-ACC1Ó inversió exterior Línia de préstecs dirigida al finançament de projectes d’inversió a l’exterior que fomentin la internacionalització i la millora competitiva de les empreses. L’ICF atorga préstecs per finançar fins al 80% de la inversió, amb un import entre 300.000 i 5.000.000 euros i un termini màxim d’amortització de 12 anys. ACC1Ó hi aporta un ajut equivalent al 4% de l’import efectivament disposat. S’han formalitzat tres operacions per un import total de 8 milions d’euros. Hi ha dues operacions més en estudi amb un total de 6,8 milions euros. Línia de préstecs ACC1Ó-internacionalització Línia de préstecs d’actiu circulant en condicions preferents dirigida a finançar el desenvolupament d’un pla de promoció internacional a través d’entitats financeres. L’entitat financera atorga préstecs d’entre 60.000 i 1,2 milions d’euros amb condicions preferents. ACC1Ó hi aporta un ajut consistent en una bonificació equivalent a la reducció en 1 punt del tipus d’interès de formalització. S’han concedit 397 línies corresponents a un ajut total de 1.435.705,95 euros. Hi ha 357 operacions en tràmit i/o en estudi, corresponents a un ajut d’1.133.023,40 euros. Programa IDE Té com a objectiu fomentar i afavorir la realització de projectes d’inversió a l’exterior. Durant l’any 2009, s’ha as- sessorat 210 empreses, s’han rebut i avaluat 164 projectes i s’han atorgat un total de 5,8 milions d’euros. El 61% dels projectes eren d’implantació comercial i la resta d’implantació productiva. Internacionalització Assessorament internacional La missió de l’Àrea d’Assessorament i Transferència Tecnològica Internacional és potenciar aquells elements de la ca- dena de valor de l’empresa que puguin millorar-ne el posicionament internacional, des de la iniciació a l’exportació fins a la consolidació de la presència en els mercats internacionals. Fa una especial incidència en els àmbits de l’estratègia, la tecnologia i el talent. Objectius: Incrementar el nombre d’empreses catalanes exportadores. Oferir assessorament estratègic i de procés per potenciar les àrees cabdals de les empreses per a processos d’internacionalització: planificació, màrqueting, gestió de recursos financers i humans, estratègia… Potenciar la transferència tecnològica entre empreses i centres tecnològics catalans i empreses d’arreu del món. Promoure la formació i la incorporació de nou talent a l’empresa per als processos d’internacionalització. Programa primera exportació Programa destinat a les petites empreses catalanes que pretén incorporar la visió internacional a l’activitat diària de 118 l’empresa i millorar el sistema de gestió empresarial. Durant l’any 2009, 51 empreses han participat en el programa, prop del 50% de les quals han estat de l’AMB. El perfil de l’empresa usuària del programa correspon a una empresa que factura menys de 500.000 euros. Programa de nous exportadors (NEX) Programa orientat a les pimes en fase d’inici a la internacionalització que exporten menys del 20% de la seva xifra de negoci. Té com a objectiu principal desenvolupar, mitjançant l’ajuda d’un expert en comerç internacional, les tasques necessàries per abordar i consolidar el procés d’obertura de l’empresa exterior. Mitjançant aquest programa, durant l’any 2009 s’ha acompanyat un total de 220 empreses en els primers passos vers la internacionalització, un 65% de les quals han estat empreses de l’AMB. 2BDigital: internet com a eina de màrqueting internacional L’objectiu del programa és impulsar la participació de les empreses catalanes en els mercats digitals i afavorir-ne la promoció mitjançant assessorament especialitzat en estratègies de màrqueting digital. L’any 2009, un 74% del total d’empreses participants en el programa, 91 empreses, han estat de l’AMB. Programa de noves estratègies d’internacionalització (NEI) Té com a objectiu facilitar les eines de gestió necessàries per créixer internacionalment a aquelles les empreses que operen regularment en mercats exteriors. L’any 2009 s’han ofert set tipologies de NEI diferents. En total, s’han aprovat 41 projectes amb un import total de prop de 320.000 euros. Del total de projectes aprovats, un 60% corresponen a l’AMB. A continuació, s’esmenten les diferents tipologies de projectes NEI, així com la xifra global d’empreses que han portat a terme aquests projectes el 2009: NEI organitzatiu: facilita eines per millorar l’eficiència interna de les empreses davant el repte de la internacionalització. L’any 2009 s’ha aprovat un projecte. NEI filials: dóna suport a l’empresa en la millora de la gestió de la seva filial. L’any 2009 s’han aprovat quatre projectes. NEI financer: millora la gestió del flux de tresoreria, gestiona el risc del canvi i racionalitza el pool bancari. L’any 2009 s’han aprovat tres projectes. NEI d’expatriats: creació de polítiques d’assessorament en la determinació de salaris i gestió de cartes d’assignació, entre d’altres. L’any 2009 s’han aprovat quatre projectes. NEI de propietat industrial: eines per conèixer el grau de protecció real de la cartera de la propietat industrial de l’empresa i la millora de la gestió. L’any 2009 s’han aprovat dos projectes. NEI de fusions i adquisicions: facilita l’assessorament per dur a terme un procés internacional d’adquisició d’empreses amb garanties d’èxit. L’any 2009 s’han aprovat vuit projectes. NEI fiscal: anàlisi dels diferents aspectes fiscals abans de fer una implantació. L’any 2009 s’han aprovat 19 projectes. Programa de defensa de la propietat industrial Té com a objectiu proporcionar a les empreses catalanes instruments per a la protecció i defensa legal dels títols de propietat industrial de qualsevol modalitat: invencions industrials (patents i models d’utilitat), dissenys industrials (dibuixos i models industrials) o signes distintius (marques i noms comercials). L’any 2009 s’han aprovat 64 projectes, 42 dels quals han estat de l’AMB. Programa de suport a les marques catalanes Té com a objectiu proporcionar a les empreses l’orientació i l’assessorament necessaris per poder crear i potenciar la seva marca en mercats internacionals. 50 projectes aprovats l’any 2009, un 56% dels quals correspon a l’AMB. Transferència tecnològica internacional El Servei de Transferència Tecnològica Internacional (Enterprise Europe Network, EEN) té per objecte la promoció d’ofertes i demandes tecnològiques catalanes, així com oferir el servei de vigilància tecnològica (automatic matching tool, AMT) a través de correu electrònic i el servei d’acompanyament en el procés de negociació d’acords de trans- ferència tecnològica. Durant l’any 2009 s’han registrat 229 nous clients. S’ha assolit la xifra de 1.489 usuaris i s’ha prestat assistència individualitzada a 855 en sessions formatives, brokerage events, missions, visites i assessoraments personalitzats amb potencials clients. S’han organitzat trobades tecnològiques (brokerage events) al Mobile World Congress i al Saló del Automòbil, així com cinc missions tecnològiques. Al llarg de 2009, un 50% dels usuaris del servei han estat indústries, un 23% universitats, un 10% centres tecnològics i la resta entitats diverses. S’han gestionat 347 expressions d’interès que han permès tancar un total de 19 acords de transferència tecnològica. 119 Mercats internacionals La missió de l’àrea de Mercats Internacionals és promoure la presència de les empreses catalanes en un ampli ven- tall de mercats internacionals, amb especial incidència en els mercats de fora de la Unió Europea. ACC1Ó estructura el seu coneixement i la seva experiència en mercats exteriors agrupant experts per àrees geogràfiques: UE i ampliació, Àfrica-Orient Mitjà, Amèrica i Àsia-Pacífic. Objectius: Proporcionar assessorament expert a les empreses catalanes sobre les millors estratègies en mercats específics. Assessorar i executar els plans de treball de les empreses catalanes en els diferents mercats a través de la Xarxa de cen- tres de promoció de negocis. Impulsar accions cooperatives de les empreses catalanes en els mercats internacionals: missions empresarials (directes i inverses) i grups d’exportació. Impulsar la multilocalització individual i col·lectiva de les empreses catalanes a l’exterior. Xarxa de centres de promoció de negocis L’any 2009, ACC1Ó disposa d’una xarxa de 35 oficines a l’exterior, situades a les grans capitals comercials de 29 països amb un àmbit d’actuació que comprèn més de 70 països. Al llarg de 2009, els centres de promoció de negocis han desenvolupat 814 projectes individuals d’internacionalització per a 510 empreses i entitats catalanes. Del total de projectes d’internacionalització, 380 corresponen a empreses de l’AMB. Entre els centres de promoció de negocis que han portat a terme un nombre més gran de projectes amb empreses de l’AMB destaquen: São Paulo, Xangai, París, Mèxic, Miami i Dubai. Servei de Diversificació Exterior (DEX) Té com a objectiu dotar les empreses catalanes de les eines necessàries que els permetin identificar, seleccionar i prioritzar els mercats exteriors amb més oportunitats de negoci, així com revisar i adaptar l’estratègia empresarial segons els inputs rebuts dels mercats estudiats per tal de dissenyar l’estratègia més adequada per a cadascun d’ells. Al llarg de 2009 s’han lliurat estudis a més de 231 empreses i s’han fet 42 estudis de mercats de 26 països diferents. Servei de Plataformes Empresarials Amb l’objectiu de potenciar la creació de multinacionals catalanes, el Servei de Plataformes Empresarials posa a disposició de l’empresa un espai físic en el mercat de destinació, així com les eines necessàries per minimitzar els costos de la implantació mitjançant el suport, l’experiència i els coneixements de la Xarxa de centres de promoció de negocis (CPN) d’ACC1Ó. Actualment hi ha 13 CPN que ofereixen aquest servei i que acullen un total de 40 empreses catalanes: Beijing, Buenos Aires, Casablanca, Dubai, el Caire, Hong Kong, Mèxic, Miami, Moscou, São Paulo, Singapur, Tòquio i Xangai. Àrees d’aterratge L’objectiu del Programa és fomentar la multinacionalització de les empreses catalanes i facilitar-los el procés de multiubicació, en qualsevol fase, en mercats emergents a l’exterior. Té dues àrees d’aterratge actives, l’una a Prejmer (Brasov, Romania) i l’altra a Cixi (Ningbo, Xina), amb quatre i set empreses participants, respectivament. Cooperació internacional L’Àrea de Cooperació Internacional té la missió de promoure el rol del sector privat com a mecanisme de desenvo- lupament i, en aquest sentit, fa activitats tant de forma directa com de suport perquè altres agents les protagonitzin en els àmbits de treball que es detallen a continuació. Objectius: Transferir el model de suport a la internacionalització i a la innovació de l’empresa catalana a països en vies de des- envolupament i a economies en transició, mitjançant projectes de cooperació finançats per organismes multilaterals i bilaterals. Impulsar la participació empresarial en la política de cooperació al desenvolupament. Promoure la participació de les empreses catalanes en els processos de contractació pública internacional. Cooperació tècnica i empresarial ACC1Ó presta serveis de consultoria internacional participant en programes d’assistència tècnica i cooperació em- presarial d’organismes multilaterals per al desenvolupament en matèria de promoció del comerç exterior, promoció i captació d’inversions exteriors i millora de la competitivitat internacional de l’empresa. L’any 2009, ACC1Ó va presen- tar 14 expressions d’interès, 14 ofertes presentades i 10 ofertes guanyades i es van desenvolupar diferents programes de cooperació tècnica a l’Equador, Mèxic i l’Argentina. 120 Contractació pública internacional (CPI) Mitjançant el Servei de Contractació Pública Internacional (CPI), ACC1Ó potencia la participació de les empreses ca- talanes en les oportunitats de negoci que generen els projectes amb finançament públic a l’exterior. Al llarg de 2009, vuit empreses han participat en el programa d’assessorament CPI, tres de les quals han estat empreses de l’AMB. El Fons Català de Consultoria amb la Corporació Financera Internacional ha aprovat cinc projectes. Foment participació empresarial en la política catalana de cooperació al desenvolupament ACC1Ó impulsa el paper de l’empresa i les associacions empresarials com a agents de la societat civil que participen en el compromís de Catalunya envers la cooperació al desenvolupament, mitjançant projectes de cooperació tècnica. ACC1Ó i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) han concedit ajuts econòmics per al suport de 13 projectes dels 31 presentats. Invest in Catalonia La missió d’Invest in Catalonia és impulsar inversions empresarials d’alt impacte a Catalunya, econòmicament i tec- nològicament sòlides, generadores de riquesa i d’ocupació estable i de qualitat. Invest in Catalonia ofereix assessora- ment adaptat a les necessitats de les empreses que estudiïn establir-se o expandir el seu negoci a Catalunya. Aquests serveis s’ofereixen de forma confidencial, gratuïta i personalitzada. Objectius: Promoure la instal·lació de noves inversions, reinversions i ampliacions empresarials a Catalunya. Impulsar el desenvolupament de noves activitats empresarials que converteixin Catalunya en un pol d’atracció d’inversions d’alt valor afegit. Potenciar les inversions empresarials tenint en compte els entorns de competitivitat de cada zona i les estratègies de desenvolupament territorial. Donar suport a la consolidació del teixit empresarial català a través d’acords d’inversió estratègics amb empreses es- trangeres. Principals resultats d’Invest in Catalonia L’any 2009, Invest in Catalonia ha materialitzat 33 projectes que han generant una inversió global de 544 milions d’euros i han suposat el manteniment i la creació de més de 3.000 llocs de treball. Dels 33 projectes materialitzats, 23 s’han ubicat en comarques de l’AMB, on es concentren un 69,7% dels projectes. La inversió que han generat aquests projectes supera els 329 milions d’euros i ha permès la creació de 599 llocs de treball i el manteniment de 1.500 llocs més a l’AMB. Estudi ‘La inversió estrangera a l’àrea de Barcelona i Catalunya’ Al llarg de 2009, Invest in Catalonia i l’Àrea de Promoció Econòmica Internacional de l’Ajuntament de Barcelona han elaborat la cinquena edició de l’estudi La inversió estrangera a l’àrea de Barcelona i Catalunya, amb la col·laboració de PriceWaterhouse Coopers. L’estudi posa l’accent en aquells aspectes diferencials de l’economia catalana que l’han convertit en un referent mundial a l’hora d’atreure projectes empresarials i fluxos d’IED d’arreu del món. Entres les conclusions del estudi destaquen: Catalunya és la quarta localització més atractiva per ubicar un negoci i l’àrea de Barcelona ocupa el cinquè lloc en un rànquing de 33 ciutats europees de referència per fer negocis. Els avantatges competitius de Catalunya i l’àrea de Barcelona es concentren en quatre àmbits: la preparació del capital humà, les polítiques i els incentius relacionades amb R+D+i, l’accés a infraestructures científiques i de transport i la co- operació entre els sectors públic i privat. Catalunya i l’àrea de Barcelona disposen d’un teixit empresarial de sectors madurs que està apostant per l’R+D+i, la tecnologia i la logística. En biotecnologia, per exemple, l’àrea de Barcelona està esdevenint un referent internacional en creació de noves empreses amb un ritme de creixement del 30%, per sobre de la mitjana europea. A Catalunya hi ha més de 3.100 empreses estrangeres instal·lades amb un flux total d’IED de més de 2.000 milions d’euros el 2008.L’àrea de Barcelona aglutina, de mitjana, al voltant del 75% dels projectes d’IED a Catalunya.El 2008 en va assolir el 87%. En els sectors madurs l’R+D+i constitueix una estratègia de creixement del negoci per a les empreses, com també un factor de competitivitat per a l’atracció i el manteniment de l’IED a Barcelona i Catalunya. 121 Direcció General d’Economia Cooperativa i Creació d’Empreses La Direcció General d’Economia Cooperativa i Creació d’Empreses té com un dels seus objectius prioritaris impulsar, promocionar i fomentar la creació d’empreses amb la finalitat d’afavorir l’autoocupació a Catalunya i es proposa donar suport a les experiències destinades a donar resposta a les necessitats de persones emprenedores que requereixin una atenció especialitzada, així com a accions que aportin innovació en l’àmbit de la creació d’empreses i el suport a les persones emprenedores. El 14 de juliol de 2008 es va publicar l’ORDRE TRE/341/2008, de 9 de juliol, per la qual s’estableixen les bases regu- ladores que han de regir la concessió de subvencions de suport als programes dels ens locals de foment i assessora- ment a la creació d’empreses, als projectes singulars de suport a la creació d’empreses i als projectes experimentals de suport a la creació d’empreses. Així mateix, es va publicar la Resolució TRE/2210/2008, de 9 de juliol, per la qual s’obre la convocatòria per a l’any 2008-2009 per presentar les sol·licituds per a la concessió de subvencions de suport als programes dels ens locals de foment i assessorament a la creació d’empreses, als projectes singulars de suport a la creació d’empreses i als projectes experimentals de suport a la creació d’empreses que regula l’Ordre TRE/341/2008, de 9 de juliol. L’Ordre TRE/341/2008 estableix les línies de subvencions següents per dur a terme accions de promoció i suport a la creació d’empreses: Línia A: programes dels ens locals de foment i assessorament a la creació d’empreses Aquesta línia té per objecte que els ens locals disposin d’un programa local de foment i assessorament a la creació d’empreses que es porti a terme d’una forma estable, continuada, estructurada i professional. Es consideraran accions i prestacions bàsiques d’aquest programa les que tinguin les característiques següents: Tenir com un dels eixos principals de la programació les accions de sensibilització de la població envers el foment de l’esperit emprenedor. Disposar de mecanismes d’informació i orientació per a les persones emprenedores. Desenvolupar programes de formació adreçats a persones emprenedores. Proporcionar assessorament al procés de creació d’empreses. Oferir seguiment tècnic als processos de consolidació de les empreses creades. Línia B: projectes singulars de suport a la creació d’empreses Aquesta línia d’ajuts té per objecte la promoció i el suport de programes específics per donar resposta a les neces- sitats de les persones emprenedores no prou cobertes per les accions de la línia A. En la convocatòria de cada any s’estableixen els col·lectius prioritaris al quals s’adreçaran els projectes singulars. S’entén per col·lectius prioritaris els que necessiten un suport específic per a la creació d’empreses. Línia C: projectes experimentals de suport a la creació d’empreses Aquesta línia d’ajuts té per objecte subvencionar les accions que aportin innovació en l’àmbit de la creació d’empreses i suport a les persones emprenedores, no prou cobertes per les accions de la línia A. Es consideraran projectes innovadors els que fan aportacions innovadores quant al tipus d’activitat, la metodologia emprada, els col·lectius destinataris, la implicació amb els agents locals, etc. A més, cada any, el Departament de Treball convoca subvencions per a la promoció de l’ocupació autònoma que tenen com a finalitat contribuir al finançament dels pro- jectes destinats a la constitució en treballadors i treballadores autònoms o per compte propi i de persones en situació d’atur que figurin inscrites a les oficines de Treball de la Generalitat. El 26 de març de 2009 es va publicar l’Ordre TRE/123/2009, de 9 de març, per la qual s’estableixen les bases regulado- res que han de regir la concessió de subvencions per a la promoció de l’ocupació autònoma i estableix que es poden concedir els ajuts següents: Subvenció per a l’establiment com a treballador/a autònom o per compte propi Subvenció financera Subvenció per a assistència tècnica Subvenció per a formació Així mateix, la Direcció General d’Economia Cooperativa i Creació d’Empreses del Departament de Treball dóna ajut i suport a la creació i consolidació de cooperatives i societats laborals i fomenta els projectes d’intercooperació, els programes de difusió i suport a l’economia cooperativa, a les seves entitats representatives, així com al sistema local i les seves plataformes de desenvolupament econòmic. 122 L’experiència recollida en els darrers anys demostra la conveniència de fomentar les empreses cooperatives i les societats laborals per diverses raons, com ara: l’aportació que aquestes entitats fan a la creació d’ocupació estable, la capacitat de donar resposta a les noves necessitats socials i el grau d’innovació que aporta el model als mercats i sectors econòmics. D’acord amb aquesta perspectiva, la nova ordre de línies d’actuació de les subvencions destinades al foment de l’economia cooperativa té com a objectiu oferir un suport integral a aquest tipus d’economia. Entre les actuacions impulsades d’acord amb aquesta nova ordre de subvencions, es fomenten les produccions i els actes que han divulgat les bones pràctiques de l’economia cooperativa i els programes de foment del cooperativis- me en el món educatiu, es dóna suport a projectes d’economia cooperativa durant els dos primers anys d’existència d’aquests, es contribueix a la consolidació de les empreses de més de dos anys d’antiguitat i, finalment, s’incentiva la implicació del conjunt de la societat i del sector en el foment de l’economia cooperativa. D’altra banda, es continua donant suport a les empreses d’economia cooperativa mitjançant els diferents productes financers específics per a aquesta tipologia d’empreses a través dels convenis de col·laboració que la Direcció General d’Economia Cooperativa i Creació d’Empreses té signats amb diverses entitats com: Avalis de Catalunya (Societat de Garantia Recíproca), l’Institut Català de Finances (ICF), l’Institut Català de Crèdit Agrari (ICCA) i SICOOP (Societat de Capital Risc per a empreses d’economia cooperativa). Atès que algunes d’aquestes empreses es troben amb barreres per accedir a productes financers adequats a les seves necessitats per poder millorar el seu creixement sostenible, contribuir al desenvolupament social i a la creació d’ocupació, s’impulsa la millora d’aquests productes financers facilitant la màxima informació i difusió. Informació sobre creació d’empreses a Barcelona. Inicia: per a la creació d’empreses. L’entitat col·laboradora d’Inicia per a la línia A, programes dels ens locals de foment i assessorament a la creació d’empreses a Barcelona ciutat, és Barcelona Activa, SA SPM-Centre Iniciativa Emprenedora Glòries. Durant l’any 2009 s’han fet les actuacions següents: S’han fet 38 accions de sensibilització de la població amb relació al foment de l’esperit emprenedor en què han participat 1.248 persones. S’han fet 231 accions d’informació i orientació en què han participat 8.460 persones. S’ha assessorat a 3.345 persones en el procés de creació d’empreses i s’han acabat 673 plans d’empresa. El nombre d’empreses creades a Barcelona que han disposat d’aquest assessorament és de 1.500. S’han desenvolupat 766 programes de formació adreçats a 2.639 persones. Així mateix, s’ha ofert seguiment tècnic al procés de consolidació a 1.449 empreses creades. Durant l’any 2009, les entitats col·laboradores que han portat a terme projectes singulars de suport a la creació d’empreses, Línia B, a la ciutat de Barcelona són les següents: Acció Solidària Contra l’Atur (dos projectes dirigits a dones i autònoms); As. de Fed. y As. de Empresarias del Mediterráneo (AFAEMME) (dos projectes dirigits a dones); Aso- ciación Promocional de Empleo y Desarrollo (un projecte dirigit a col·lectius específics); Associació CREAR-EMPRESA (un projecte dirigit a autònoms, economia cooperativa, joves, dones i col·lectius específics); Associació de Mentors i Emprenedors (un projecte dirigit a col·lectius específics); Associació Independent de Joves Empresaris de Catalunya (un projecte dirigit a joves); Business Angels Network Catalunya (un projecte dirigit a dones); Cámara de Comercio de Perú en España (dos projectes dirigits a col·lectius específics); Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona (un projecte dirigit a autònoms, joves, dones i col·lectius específics); Centro de Estudios de Desarrollo Local (CEDEL) (un projecte dirigit a dones); Creant, SCCL (un projecte dirigit a dones i col·lectius específics); Federació Sindical Trade (un projecte dirigit a autònoms i economia cooperativa); FESALC (dos projectes dirigits a economia cooperativa); FIDEM (un projecte dirigit a dones); Fundació Privada per a la Promoció de l’Autoocupació de Catalunya (CPAC) (un projecte dirigit a autònoms); Fundació Privada Servei Solidari per a la Inclusió Social (dos projectes dirigits a col·lectius específics); Fundació Surt (dos projectes dirigits a dones); IMPULSEM, SCCL (un projecte dirigit a col·lectius específics); Unió de Treballadors Autònoms de Catalunya (dos projectes dirigits a autònoms i col·lectius específics); Voluntaris en Assessorament Empresarial (VAE) (un projecte dirigit a col·lectius específics) Així mateix, les entitats col·laboradores que han fet projectes experimentals de suport a la creació d’empreses, Línia C, a la ciutat de Barcelona són les següents: Club d’Inventors, FIDEM i Fundació Surt. 123 Subvencions per a la promoció de l’ocupació autònoma a Barcelona Sol·licituds per sexe Subvencions concedides per sexe Home Dona Home Dona 210 112 178 91 Subvencions a empreses d’economia cooperativa a Barcelona. Any 2009 Nombre de societats beneficiàries per línia Incorporació socis Projectes de nova creació: Projectes de creixement Projectes assistència tècnica+ inversions i consolidació d’intercooperació 14 24 42 6 Imports concedits per línia 701.337,62 551.550 1.050.372 173.677 124 Xarxa de Parcs Científics i Tecnològics de Catalunya (XPCAT) Segons la IASP (Associació Internacional de Parcs Científics i Tecnològics), un parc científic és una organització ges- tionada per professionals especialitzats que té l’objectiu fonamental d’incrementar la riquesa de la seva comunitat promovent la cultura de la innovació i la competitivitat de les empreses i institucions generadores de coneixement instal·lades o associades al parc. Amb aquest objectiu, un parc tecnològic estimula i gestiona el flux de coneixe- ment i tecnologia entre universitats, institucions de recerca, empreses i mercats; impulsa la creació i el creixement d’empreses innovadores mitjançant mecanismes d’incubació i generació centrífuga (spin-off); i proporciona altres serveis de valor afegit així com espai i instal·lacions de gran qualitat. Per tant, els parcs científics i tecnològics tenen com a objectius principals promoure i facilitar la recerca, facilitar el contacte universitat-empresa, difondre els resul- tats de la recerca universitària en la societat i crear empreses tecnològicament innovadores. A Catalunya, des de l’any 2003, hi ha una xarxa que agrupa els diferents parcs científics existents al país. La XPCAT agrupa actualment 21 grans espais de producció, transferència, difusió i ús del coneixement. S’integren al seu sistema grups i centres de recerca universitaris, centres tecnològics, incubadores d’empreses, grans empreses amb els seus centres d’I+D associats, empreses focalitzades en la innovació i noves empreses basades en el coneixement. La rela- ció de parcs associats a 31 de desembre de 2009 és la següent: Parc Científic de Barcelona, Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida, Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona, Parc Tecnològic de Tarragona, Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB), Parc de Recerca de la UAB, Parc d’Innovació La Salle, Parc de Recerca i Inno- vació de la UPC (Parc UPC), Parc Tecnològic del Vallès, S.A., TecnoCampusMataró (TCM), Tecnoparc, Parc Tecnològic del Camp, 22@Barcelona, Parc Tecnològic Barcelona Nord (Barcelona Activa), Parc Aeroespacial i de la Mobilitat de Vilade- cans (Deltabcn) i Consorci Biopol’H. D’altra banda, són membres associats de la XPCAT: b_TEC Barcelona Innovació Tecnològica, Parc Tecnològic de la Catalunya Central, Esade Creapolis, Parc de Recerca UPF - Ciències Socials i Huma- nitats, Parc Científic i Tecnològic del Turisme i del Oci, i Parc Científic i Tecnològic de la Indústria Enològica (VITEC). Al 2009, la XPCAT ha desenvolupat diferents projectes, en els quals han col·laborat alguns dels parcs associats, jun- tament amb institucions públiques i privades: Health Challenge Systems.- La seva principal missió és definir els reptes que permetin grans millores en el Sistema de Salut envers les grans malalties actuals, construir un Sistema de Salut sostenible, potenciar el sector de les Tecnologies mèdiques a Catalunya i millorar el posicionament del Sistema de Salut català i de les empreses catalanes dins del sector sanitari. La segona fase pretén posar en marxa mecanismes capaços de definir i impulsar projectes amb el propòsit de superar-los. CATEPI.- El seu objectiu és convertir els parcs científics i tecnològics en dinamitzadors del desenvolupament tecnològic de la seva àrea geogràfica a través de la transferència de coneixement i tecnologia, la promoció de la col·laboració em- presarial, la utilització de les infraestructures d’I+D existents i la creació d’un sistema de comunicació entre els agents per tal de fomentar el treball en xarxa. EVALPARC i EVAL-XPCAT.- La seva missió és revisar i avaluar l’estoc de coneixement acumulat en l’entorn dels parcs científics i tecnològics de Catalunya, identificant-ne les tecnologies prioritàries i els fulls de ruta corresponents. fem.talent.- Pretén enfortir el perfil i la posició de les dones en els àmbits de la ciència, la tecnologia i l’empresa, i generar espais proclius i oberts a la igualtat en el conjunt de la xarxa de parcs. Es volen enfortir l’esperit empresarial i el perfil tècnic i directiu de les dones empresàries, científiques i tecnòlogues que treballen a les empreses i entitats ubicades als parcs de la XPCAT, potenciant així el desplegament de tot el seu talent. World Atlas for Innovation.- És una iniciativa de la IASP que pretén crear un directori internacional amb dades, estadís- tiques i informació de tots els parcs associats. Aquest atlas recollirà totes les entitats relacionades amb la innovació arreu del món, i així la XPCAT i tos els seus membres estaran representats en una publicació de difusió internacional. Projecte VALUEPARC.- Pretén recolzar estratègies de comercialització per ajudar els grups i les empreses a portar la seva tecnologia al mercat. La XPCAT també ha fet, al llarg de l’any 2009, congressos, jornades, seminaris i cursos de formació sobre temàtiques relacionades amb la gestió diària dels parcs, la promoció de la innovació, etcètera. 125 Nombre d’empreses als parcs. 2009 2008 2009 Var. 2008/09 Parc Tecnològic del Vallès 170 150 Parc Científic de Barcelona 50 60 Parc de Recerca de la UAB 23 34 22@Barcelona 1.063 1.441 Parc d’Innovació La Salle 86 78 Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (prbb) 2 1 Parc de Recerca i Innovació de la UPC 28 39 Parc Tecnològic Barcelona Nord 116 116 b-TEC Barcelona Innovació Tecnològica 10 60 ESADE- Creapolis Campus ---- 57 Parc de Recerca UPF (Ciències Socials i Humanitats) Deltabcn - Parc Aeroespacial i de la Mobilitat de Viladecans 1 Biopol’H 0 Total àrea de Barcelona 1.548 2.037 31,6% Tecnocampus Mataró (TCM) 12 19 Parc Tecnològic de la Catalunya Central Parc Científic i Tecnològic de la UDG 36 41 Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida 38 49 Parc Tecnològic de Tarragona Parc Científic i Tecnològic del Turisme i l’Oci Parc Científic i Tecnològic de la Indústria Enològica Parc Tecnològic del Parc Tecnop@rc 16 19 Total empreses 1.650 2.165 31,2% % àrea de Barcelona / total 93,8 94,1 Font: elaboració pròpia a partir de les dades de la Memòria 2009 de la XPCAT. Grandària i origen de les empreses als pars. 2009 Internacional Gran 4,6% Mitjana 7.7% Espanya 10.9% 15,4%Micro 46,9 Petita Catalunya 34,5 80% 126 Tipologia d’empreses als parcs. 2009 Grandària de l’empresa. % sobre total Origen de l’empresa . % sobre total Micro Petita Mitjana Gran Catalunya Espanya Internacional Parc Tecnològic del Vallès 63,7% 18,5% 16,8% 1,0% 73% 13% 14% Parc Científic deBarcelona 73,0% 27,0% 0,0% 0,0% 82% 15% 3% Parc de Recerca UAB 80,0% 20,0% 0,0% 0,0% 100% 0% 0% 22@Barcelona 65,0% 24,0% 8,4% 2,7% 90% 3% 7% Parc d’Innovació La Salle 45,0% 40,0% 5,0% 10,0% 85% 10% 5% Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (prbb) 100,0% 0,0% 0,0% 0,0% 100% 0% 0% Parc de Recerca i Innovació de la UPC 75,0% 15,0% 5,0% 5,0% 80% 15% 5% Parc Científic i Tecnològic de la UDG 20,0% 30,0% 30,0% 20,0% 70% 20% 10% Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida 27,0% 61,0% 8,0% 4,0% 80% 20% 0% Parc Científic i Tecnològic de Tarragona Parc Tecnològic del Parc Tecnop@rc 0,0% 90,0% 10,0% 0,0% 100% 0% 0% Parc Tecnològic Barcelona Nord 62,0% 38,0% 0,0% 0,0% 100% 0% 0% Tecnocampus Mataró (TCM) 73,3% 13,3% 0,0% 13,3% 100% 0% 0% BTEC_ Barcelona Innovació Tecnològica 0,0% 20,0% 40,0% 40,0% 50% 30% 20% Parc Tecnològic de la Catalunya Central n.d ESADE- Creapolis Campus 20,0% 20,0% 40,0% 20,0% 40% 55% 5% Parc de Recerca UPF (Ciències Socials i Humanes) n.d Parc Científic i Tecnològic del Turisme i l’Oci Parc Científic i Tecnològic de la Indústria Enològica Deltabcn -Parc Aeroespacial i de la Mobilitat de Viladecans 0,0% 100,0% 0,0% 0,0% 50% 50% 0% Biopol’H n.d Mitjana conjunt parcs 46,9% 34,5% 10,9% 7,7% 80,0% 15,4% 4,6% Font: elaboració pròpia a partir de les dades de la Memòria 2009 de la XPCAT. Grandària empreses:. Micro: menys de 10 treballadors Petitea: entre 10 i 49 treballadors Mitja: entre 50 i 249 treballadors Gran: més de 250 treballadors Nombre de treballadors i de centres de recerca. 2009 L’any 2009 als parcs científics de Catalunya treballen més de 64.000 persones, amb un increment respecte l’any 2008 de 28,2%. El 55,4% d’aquest total treballa en centres d’R&D. Evolució del nombre de treballadors als parcs 2008 2009 Parc Tecnològic del Vallès 3.260 3.442 Parc Científic de Barcelona 2.200 2.250 Parc de Recerca UAB 7.500 7.500 22@Barcelona 31.982 42.000 Parc d’Innovació La Salle 300 300 Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (prbb) 1.300 1.300 Parc de Recerca i Innovació de la UPC 264 280 Parc Científic i Tecnològic de la UDG 868 900 Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida 1.000 760 Parc Científic i Tecnològic de Tarragona Parc Tecnològic del Parc Tecnop@rc 3 480 Parc Tecnològic Barcelona Nord 756 Tecnocampus Mataró (TCM) 187 BTEC_ Barcelona Innovació Tecnològica 750 1.000 Parc Tecnològic de la Catalunya Central 630 n.d ESADE- Creapolis Campus 1 500 Parc de Recerca UPF ( Ciències Socials i Humanes) n.d Parc Científic i Tecnològic del Turisme i l’Oci Parc Científic i Tecnològic de la Indústria Enològica Deltabcn - Parc Aeroespacial i de la Mobilitat de Viladecans 30 Biopol’H 2.500 Totals 50.058 64.185 Font: elaboració pròpia a partir de les dades de la Memòria 2008 de la XPCAT 127 Facturació de les empreses L’any 2009, la suma de la facturació de les empreses ubicades als parcs científics que han donat dades puja a un total de 6.635.406.652,00 euros. Tipologia de les empreses segons la seva facturació (2009) Menys de 20.000.000 € 16,67% Entre 20.000.001 i 50.000.000 € 33,33% Entre 50.000.001 i 2.000.000.000 € 33,33% Més de 2.000.000.001 € 16,67% Sectors d’activitat als parcs. 2009 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 Parc Tecnològic del Vallès X X X X X X Parc Científic de Barcelona X X X X X X Parc de Recerca UAB X X X X X 22@Barcelona X X X X X Parc d'Innovació La Salle X X X Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona X X X Parc de Recerca i Innovació de la UPC X X X Parc Científic i Tecnològic de la UDG X X X X X X X X X Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida X X X X X Parc Tecnològic de Tarragona** X X X Parc Tecnològic del Parc Tecnop@rc** X X X X X X X X X X Parc Tecnològic Barcelona Nord X X X Tecnocampus Mataró (TCM) X X X X X BTEC_ Barcelona Innovació Tecnològica X X X X Parc Tecnològic de la Catalunya Central n.d ESADE- Creapolis Campus Parc de Recerca UPF ( Ciències Socials i Humanitats) X X Parc Científic i Tecnològic de la Indústria Enològica X X Parc Científic i Tecnològic del Turisme i l'Oci X Deltabcn- Parc Aeroespacial i de la Mobilitat de Viladecans X X Biopol'H X X X Font: Memòria 2009 de la XPCAT 1 Aeronàutica Aeroespacial 2 Agroalimentari 3 Arquitectura 4 Biotecnologia i ciències de la vida 5 Ciències Humanes i Socials 6 Disseny i Serveis d’Enginyeria 7 Electrònica Microelectrònica 8 Enologia 9 Farmàcia 10 Finances 11 Formació Educació 12 Industrial Sist. Manofactura 13 Informàtica Software 14 Metall Metal·lúrgic 15 Mobilitat 16 Nanobioenginyeria Nanotecnologia 17 Òptica 18 Serveis a l’Empresa 19 Tecnologies dels aliments 20 Tecnologia de l’energia 21 Tecnologia dels materials 22 Tecnologies mediambientals 23 Tecnologies mèdiques 24 TIC Telecomunicacions Media 25 Turisme Oci 26 Salut 27 Seg. alimentària i nutrició 28 Química Incubadores als parcs. 2009 Hi ha 18 parcs amb incubadores d’empreses, amb un total de 315 empreses. Distribució dels parcs segons l’existència d’incubadores En projecte 5,9% No 17,7% Si 76,5% 128 Mediació laboral, negociació col·lectiva i intermediació laboral a Catalunya Aquest apartat presenta tres articles. El primer, elaborat per Foment del Treball Nacional (FTN), tracta sobre la me- diació. El segon, que presenta les dades de negociació col·lectiva, ha estat redactat per Comissions Obreres del Bar- celonès. Finalment, incorpora com a novetat un article sobre la intermediació laboral, presentat per la UGT de Cata- lunya. La mediació laboral. FTN Fruit de l’Acord Interprofessional de Catalunya (Foment del Treball Nacional, Comissió Obrera Nacional de Catalunya i Unió General de Treballadors de Catalunya) que es va signar el 7 de novembre de 1990, va néixer el Tribunal Laboral de Catalunya, que va ser constituït formalment el 21 de febrer de 1992 i que funciona regularment des del maig de 1992. Els resultats de l’experiència iniciada el 1992 amb la instauració del Tribunal Laboral de Catalunya són altament significatius: Pel que fa als conflictes col·lectius, l’any 2009 s’han desconvocat 18 vagues, que han suposat 13.946 hores desconvoca- des. L’any 2009 s’han presentat 995 expedients, entre conciliacions i arbitratges. Pel que fa a les conciliacions (978), 801 són tramitacions efectives de conciliacions que han afectat 1.346 empreses i 274.050 treballadors. Amb relació a les tramitacions efectives, el 48,69% han resultat amb avinença i afecten 457 empre- ses i 48.664 treballadors. L’1,50% de les conciliacions efectives han acabat amb avinença parcial. Per províncies, a la de Barcelona s’han gestionat el 86% del total de procediments, amb 856 expedients que afectaven 1.059 empreses i 253.781 treballadors. Per comarques, el barcelonès ha generat el 38% dels procediments de tot Catalunya, amb 379 expedients, per davant del Vallès Occidental (amb un 17%) i del Baix Llobregat (amb un 13%). I, finalment, a la ciutat de Barcelona, 231 (84,62%) de les 273 conciliacions presentades van acabar amb tramitació efectiva i 42 (15,38%) van ser tramitacions no efectives. De les conciliacions efectivament tramitades, el 41,13% (95 con- ciliacions) van acabar amb el resultat d’avinença (l’any 2005 van ser el 50%, l’any 2006 el 51,10%, l’any 2007 el 50,5% i l’any 2008 el 52%). Totes les delegacions. 2009 Concepte Nombre Empreses Treballadors Expedients presentats 995 1.363 275.704 Arbitratges 17 1,71% 17 1.654 Conciliacions 978 98,29% 1.346 274.050 Tramitacions efectives 801 80,50% 1.157 255.889 Amb avinença 390 48,69% 457 48.664 Avinença parcial 12 1,50% 13 3.536 Sense avinença 399 49,81% 687 203.689 Tramitacions no efectives 177 18,10% 189 18.161 Intentat sense efecte 132 74,58% 142 14.152 Desistits 23 12,99% 25 2.107 Arxiu 22 12,43% 22 1.902 Evolució del nombre de procediments 1.000 800 600 400 200 0 1993 1995 1997 1999 2001 2003 2005 2007 2009 129 Procediments per províncies. 2009 Àmbit provincial Nombre procediments Empreses afectades Treballadors afectats Barcelona 856 1.059 253.781 Girona 70 72 8.186 Lleida 14 15 1307 Tarragona 55 217 12.430 Total 995 1.363 275.704 Procediments a la ciutat de Barcelona. 2009 Total expedients 276 Arbitratges 3 Conciliacions 273 Tramitacions efectives 231 Amb avinença 95 Sense avinença 136 Tramitacions no efectives 42 Intentats sense efecte 32 Desistits 6 Arxivats 4 Hores de vaga desconvocades Vagues desconvocades Hores desconvocades(*) Convocatòries indefinides Valor mensual hores desconvocades desconvocades (**) 2008 2009 2008 2009 2008 2009 2008 2009 24 18 45.752 13.946 4 5 645.103,20 € 196.638,60 € (*) No inclou les corresponents a vagues indefinides desconvocades. (**) Hores desconvocades a 14,10 euros/hora (cost salarial mitjà per hora efectiva, per comunitat autònoma). Font: anuari del Ministeri de Treball i Immigració 130 La negociació col·lectiva. CCOO del Barcelonés L’any 2009 ha estat el de la generalització i l’aprofundiment de la crisi econòmica a escala global, crisi que ha mar- cat de manera molt severa l’economia del nostre país i, naturalment, ha condicionat profundament la negociació col·lectiva, no tant en els aspectes salarials com en tota la resta d’àmbits de negociació: condicions socials, temps de treball, etc. En termes interanuals, la població activa experimenta una reducció de -2,1%. La taxa d’activitat (77,1%) també es redueix, la taxa d’ocupació (63,8%) perd més de 5 punts, l’atur arriba al 17,2% i es produeix un important descens de la contractació, del 17,64% respecte al mateix període de l’any anterior. És en aquest context objectivament difícil, i sens dubte com a conseqüència de nombrosos processos de nego- ciació que tenen dinàmiques pactades que van més enllà de l’any natural, on la negociació col·lectiva en l’àmbit de Catalunya ofereix uns resultats econòmics que encara superen el creixement dels preus i permeten recuperar poder adquisitiu als treballadors i treballadores afectats. En el període de gener a desembre de 2009 s’han pactat, en termes generals, increments salarials del 2,47% de mitjana, notablement inferiors als de l’any anterior, que van ser del 3,7%, però per sobre del creixement dels preus, que a Catalunya va ser de l’1,2%. Els acords de sector incorporen augments del 2,50%, lleugerament superiors (en 3 dècimes) als que es van pactar en els acords d’empresa, que arriben al 2,20%. Durant l’any 2009 s’han signat 951 convenis col·lectius amb efectes sobre Catalunya. 774 són acords d’empresa, que afecten 166.113 treballadors i treballadores, i 177 de sector, que n’afecten 1.796.849. Segons la dinàmica consolidada en els darrers anys, una vegada més, la negociació col·lectiva sectorial representa el gruix fonamental i la massa signi- ficativa de la negociació a Catalunya. Cal esmentar que durant l’any 2009, 913 convenis han situat els seus increments salarials per sobre de l’IPC real, amb un 2,52% de mitjana i un total d’1.919.458 treballadors/es. Dels 951 convenis signats, 500 incorporen clàusules de revisió salarial que afecten 1.593.711 treballadors, el 81,9% del total. Un cop aplicades les clàusules, els salaris s’han establert en el 2,54%. En els convenis sense clàusula, els sa- laris han quedat en el 2,21%. La durada de la jornada laboral és de 1.742,9 hores i es redueix lleugerament respecte a la de l’any 2008, que era de 1.749,2 hores. Des del punt de vista dels sectors productius, la construcció és el que registra un increment salarial més alt (3,43%), mentre que el sector amb menys increment és l’agricultura, que se situa en l’1,76% i és l’únic que queda per sota del l’IPC, tot i que només afecta 14.045 treballadors a Catalunya i un percentatge ínfim a Barcelona. El segon sector més baix ha estat el dels serveis (2,32%), seguit en tercera posició per la indústria (2,38%), tot i que ambdós han recuperat poder adquisitiu. Segons la vigència, 767 convenis són de caràcter plurianual i afecten 1.864.287 treballadors i treballadores, amb un 2,51% d’increment salarial. 184 convenis són de nova signatura, amb un increment de l’1,71%; 57 són anuals, amb un 1,55% d’augment, i 127 són plurianuals però es troben en el primer any de vigència i presenten un augment de l’1,78%. Aquestes dades diferencien clarament els resultats obtinguts pels convenis que procedeixen d’una dinàmica de negociació anterior a l’esclat de la crisi i els posteriors. Un any més, la negociació col·lectiva ha experimentat molt pocs avenços en matèria de prevenció de riscos la- borals, una escassa reducció de la jornada laboral i millores pràcticament inapreciables en altres aspectes com ara l’organització del treball, la mobilitat i les condicions socioambientals, etcètera. 131 La intermediació laboral. UGT de Catalunya La Llei 56/2003, de 16 de desembre, d’ocupació, defineix la intermediació laboral com el conjunt d’accions que tenen com a objectiu posar en contacte les ofertes de treball amb les persones demandants d’ocupació. Així mateix, estableix que la finalitat de la intermediació laboral és proporcionar als treballadors i treballadores una ocupació ade- quada a les seves característiques i facilitar als ocupadors els treballadors més apropiats per als seus requeriments i les seves necessitats. D’altra banda, la Llei també determina quins són els agents que han de portar a terme la intermediació en el mercat de treball amb relació al Sistema Nacional d’Ocupació: els serveis públics d’ocupació o les entitats que col·laborin amb aquests, les agències de col·locació degudament autoritzades i aquells altres serveis que reglamentàriament es determinin per als treballadors a l’exterior. A Catalunya és la Generalitat, mitjançant el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), qui té assumides les competèn- cies, des de l’any 1997, en matèria d’intermediació en el mercat de treball. En aquest sentit, una de les funcions del SOC, segons estipula la Llei 17/2002, de 5 de juliol, d’ordenació del sistema d’ocupació i de creació del Servei d’Ocupació de Catalunya, és la de gestionar la intermediació laboral pel que fa a les ofertes i demandes en el mercat de treball mitjançant una única xarxa pública a Catalunya, i executar les competències en matèria d’agències de col·locació. En aquest sentit, la Llei del SOC estableix que la intermediació en el mercat de treball té com a objectiu la gestió de les ofertes de treball presentades per les empreses, les entitats i les persones que ofereixen ocupació a fi de proveir- les de persones candidates escollides entre les persones demandants d’ocupació inscrites en el Servei d’Ocupació de Catalunya. Així mateix, la Llei també determina que la intermediació en el mercat de treball s’ha d’exercir per mitjà d’una xarxa bàsica integrada per totes les oficines del Servei d’Ocupació de Catalunya d’arreu del territori, amb la participació de les entitats expressament autoritzades amb aquesta finalitat, amb un sistema d’informació únic, compatible i cohe- rent amb els sistemes de gestió de la col·locació estatal i europeu. Si analitzem la realitat de la intermediació laboral a Catalunya, l’any 2009, el servei públic d’ocupació va assolir una taxa d’intermediació de només un 0,8%, mentre que les empreses de treball temporal arribaven a una taxa d’intermediació del 15,2% (segons dades de l’Informe regional del mercat de treball del quart trimestre de 2009 de l’Associació de Grans Empreses de Treball Temporal, AGETT, publicat al mes de febrer d’aquest 2010). A la ciutat de Barcelona, durant aquest mateix període, els contractes formalitzats mitjançant ETT van suposar el 13,15% del total. Del mateix Informe regional de l’AGETT es pot deduir que la resta de la intermediació laboral a Catalunya, un 84%, es porta a terme per altres vies: contactes personals, internet, premsa, borses de treball, pràctiques en empreses, autocandidatura, autoocupació, etc. Podem comprovar que la taxa d’intermediació laboral dels serveis públics d’ocupació a Catalunya és la mes baixa de tot l’Estat espanyol, on la mitjana es del 2,7%, i que ja en els anys immediatament anteriors a l’inici de la crisi, la taxa d’intermediació dels serveis públics d’ocupació a Catalunya no assolia uns resultats gaire més positius: un 1,4% el 2006, i un 2% el 2007. Fins i tot, en el col·lectiu dels joves de 15 a 34 anys, per posar un exemple, aquesta taxa d’intermediació encara era inferior: l’1,3% l’any 2007. És a dir, del total d’insercions laborals de les persones joves durant l’any 2007, trobem que només entre 1 i 2 persones de cada 100 van trobar una feina mitjançant els serveis públics d’ocupació. En aquest sentit, i contràriament al que seria desitjable, la intermediació laboral dels serveis públics d’ocupació té menys incidència en el col·lectiu de joves, per la qual cosa aquests es veuen abocats a l’ús d’altres sistemes d’intermediació laboral (ETT, Internet...), en els quals els criteris de qualitat de l’ocupació no sempre estan garantits. 132 Vies d’inserció laboral de la població ocupada de 15 a 34 anys. Catalunya 2007 Amics o coneguts propis 23,7% Per pràctiques en empresa 6,3% Família o coneguts de la família 20,3% Altres vies 6,2% Buscant personalment (visites, currículums, ...) 19,5% ETT 5,8% Borsa de treball, diari, etc. 10,2% Serveis públics d’ocupació 1,3% Establert per compte propi 6,6% Font: Observatori Català de Joventut de la Generalitat de Catalunya: Enquesta a la joventut de Catalunya 2007 Aquestes dades posen de manifest l’escassa participació dels serveis públics d’ocupació en la intermediació laboral, i evidencien el fet que ni els treballadors i treballadores, ni les empreses de Catalunya, perceben els serveis públics d’ocupació com el seu canal preferent per accedir al mercat de treball o trobar personal adequat, respectivament. Així mateix, també podem treure la conclusió que els serveis públics d’ocupació no tenen la intermediació laboral entre les seves prioritats. D’altra banda, la situació de crisi actual i la consegüent pèrdua de llocs de treball han suposat un increment impor- tant del nombre de persones treballadores en situació d’atur que s’acosten als serveis públics d’ocupació per demanar ocupació, gestionar prestacions i també sol·licitar informació, orientació i formació. Aquest fet provoca que es posin de manifest mancances o problemàtiques no resoltes en moments de bonança econòmica, en les quals es podrien haver posat els mitjans per millorar aquests sistemes. En el cas de la intermediació en el mercat de treball s’evidencien de manera més acusada les mancances dels serveis públics d’intermediació laboral per facilitar l’encaix de les demandes d’ocupació i les ofertes de treball, que no asso- leixen un índex d’intermediació laboral desitjable. En aquest escenari, és inajornable que els serveis públics d’ocupació assumeixin la seva funció com a principal in- terlocutor en la intermediació laboral i adoptin un paper molt més actiu per possibilitar el contacte entre els llocs de treball oferts per les empreses i les persones demandants de feina capacitades per ocupar aquests llocs de treball i convertir-se així en el principal interlocutor amb el teixit empresarial al nostre país. En aquesta mateixa línia, cal garantir una intermediació pública, gratuïta i universal, que vetlli per la igualtat d’oportunitats en l’accés al mercat de treball i la no-discriminació, sota paràmetres de qualitat, quantitat, eficiència i transparència, amb l’objectiu d’incrementar les taxes actuals d’intermediació dels serveis públics d’ocupació. D’altra banda, la intermediació laboral pública ha de ser capaç de cobrir ofertes de feina de tota mena de qualifi- cacions. En aquest sentit, els serveis públics d’ocupació han de tenir entre les seves prioritats la qualitat de les ocu- pacions ofertes, de manera que aquests serveis esdevinguin el referent com a agent responsable de la intermediació laboral per a les persones que busquen feina, sigui quina sigui la seva qualificació professional, i de les empreses que necessiten personal. Un dels valors afegits de la intermediació dels serveis públics d’ocupació és que, a més a més de gestionar ofer- tes de qualitat, puguin prioritzar col·lectius als quals els pot resultar més difícil inserir-se a través d’altres mitjans d’intermediació (ETT, agències de col·locació, portals d’Internet...). Així, els serveis públics, a més de gestionar ocupa- cions de qualitat, la gestionen per a persones que es podrien acabar trobant en situacions de risc d’exclusió laboral i social. Un altre factor que influeix directament en la qualitat de la intermediació laboral pública es concreta en els recursos econòmics i humans que un país inverteix en polítiques d’ocupació. En aquest sentit, si analitzem les darreres dades d’Eurostat sobre el tipus de despesa total en polítiques actives d’ocupació l’any 2007, es pot confirmar la important diferència existent entre la despesa en serveis públics d’ocupació a l’Estat espanyol, que és del 12,7%, i el 29,2% de mitjana de la Unió Europea dels 27. 133 Tipus de despesa. 2007 % UE – 27 % Espanya Serveis públics d’ocupació 29,2 12,7 Polítiques de formació 27,2 19,3 Incentius a l’ocupació 18,3 43,4 Creació directa d’ocupació 10,4 8,7 Font: dades 2007, Eurostat. (Aquestes xifres varien de manera molt poc significativa a Catalunya) D’altra banda, Espanya també se situa a la cua dels països de la Unió Europea respecte als efectius disponibles en els serveis públics d’ocupació, amb 4,4 efectius per cada 1.000 persones en situació de desocupació, xifra que queda molt lluny de la d’altres països europeus. Països Efectius per cada 1.000 Efectius per cada 1.000 persones desocupades Països persones desocupades Dinamarca 56,2 Àustria 22,2 Regne Unit 42,9 Alemanya 17,4 Suècia 33,3 Espanya 4,44 Font: dades 2006, segons OIT, PES Administrative Statistics 2006 i Eurostat Si féssim una estimació d’aquestes dades a Catalunya, tenint en compte que hi ha 643.100 persones en situació de desocupació (dades de l’EPA del quart trimestre de 2009) i que els efectius de què disposen les oficines de treball del SOC són d’uns 950 treballadors/ores, obtenim una ràtio d’1,48 treballadors/ores de les oficines de treball per cada 1.000 persones en situació d’atur. El CESB, al llarg de l’any 2009, va analitzar de prop la crisi i les seves repercussions socioeconòmiques, i tant en el dic- tamen que va elaborar sobre l’addenda al Pacte per a l’ocupació de qualitat a Barcelona 2008-2011, com en el dicta- men sobre les polítiques actives per a l’ocupació 2009 de l’Ajuntament de Barcelona, va coincidir en la necessitat que les administracions públiques assoleixin uns recursos econòmics estables per a aquestes polítiques. El CESB va instar a redimensionar els pressupostos i els serveis d’ocupació d’acord amb la situació d’atur, així com en la necessitat de millorar la coordinació entre administracions i el treball en xarxa amb la participació dels agents econòmics i socials. Amb tot això, i per garantir una veritable intermediació laboral pública, és imprescindible aprofundir en els aspectes següents: Configurar un servei d’ocupació públic, gratuït i universal, on la intermediació laboral assumeixi la importància que realment té, és a dir, vetllar per la qualitat de les ofertes de treball i millorar-ne la gestió per reduir terminis i enviar candi- dats idonis contrastats. Potenciar itineraris professionals personalitzats per a les persones usuàries i adaptar els programes i les accions de les polítiques actives a les necessitats reals del mercat de treball. Reorganitzar la despesa de les polítiques actives d’ocupació i acostar-nos a les mitjanes de la Unió Europea, per a la qual cosa caldrà incrementar els recursos humans i econòmics, així com apostar per la necessària formació permanent de les persones treballadores dels serveis públics d’ocupació amb l’objectiu que puguin portar a terme la seva tasca amb eficàcia i oferir un servei de qualitat a les persones usuàries. Difondre la funció d’intermediació de qualitat dels serveis públics d’ocupació i sensibilitzar les empreses per tal d’augmentar la utilització d’aquests serveis públics com a agents d’intermediació laboral. 134 4 Qualitat de vida 135 4.1 Població La població oficial al gener del 2009 era de 1.621.537 persones, és a dir un 0,3% més que l’any anterior, mantenint la tendència al creixement continuat de la dècada a excepció de la lleugera disminució de l’any 2007. Població total 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 1.496.266 1.505.325 1.527.190 1.582.738 1.578.546 1.593.075 1.605.602 1.595.110 1.615.908 1.621.537 Nota: xifres oficials de població l’1 de gener de cada any La darrera lectura del padró continu de la ciutat (gener 2010) recull una caiguda de la població estrangera de 10.000 persones amb relació al gener del 2009. Aquesta disminució del 3,5% es tradueix en una reducció de la proporció dels immigrants respecte a la població de la ciutat, que passa del 18,1% al 17,6% actual. 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 Població estrangera 163.046 202.489 230.942 260.058 250.789 280.817 294.918 284.632 % pob. estrangera/total 10,4 12,8 14,2 15,9 15,6 17,3 18,1 17,6 Nota: població l’1 de gener de cada any. Pes de la població estrangera s/ població total (%) 20 15 10 5 2002 2004 2006 2008 2010 Malgrat la tendència de la població immigrada a distribuir-se en el conjunt del territori, la meitat dels estrangers es concentren en quatre dels deu districtes de la ciutat: l’Eixample, Ciutat Vella, Sant Martí i Sants-Montjuïc. Població estrangera als districtes Pes s/total Pes s/ població Pes s/total Pes s/ població estrangers del districte estrangers del districte Ciutat Vella 14,5% 40,5% Eixample 16,5% 17,7% Sants-Montjuïc 12,3% 19,3% Les Corts 3,3% 11,4% Sarrià-Sant Gervasi 5,7% 11,4% Gràcia 6,7% 15,6% Horta-Guinardó 7,7% 12,9% Nou Barris 9,5% 16,3% Sant Andreu 6,7% 13,2% Sant Martí 12,3% 15,3% Barcelona 100% 17,6% Pes població estrangera / població del districte (%) Les Corts 11,4 Sarrià-St. Gervasi 11,4 Horta-Guinardó 12,9 Sant Andreu 13,2 Sant Martí 15,3 Gràcia 15,6 Nou Barris 16,3 Barcelona 17,6 Eixample 17,7 Sants-Montjuïc 19,3 Ciutat Vella 40,5 136 Ciutat Vella, Sants-Montjuïc i l’Eixample continuen sent els districtes on el pes de la població estrangera sobre la població total és superior a la mitjana de la ciutat (17,6%). Un total de 167 nacionalitats conviuen a la ciutat. Les cinc principals són la italiana, l’equatoriana, la pakistanesa, la boliviana i la peruana. Cal recordar que una part dels estrangers amb nacionalitat italiana corresponen a persones que provenen d’Amèrica del Sud però que tenen dret a aquesta nacionalitat. En conjunt, el pes d’Itàlia com a primera nacionalitat representa el 8,1% del conjunt d’estrangers, seguit del 7,2% de l’Equador, que ha disminuït el seu pes relatiu perquè aquest col·lectiu fa més temps que és a la ciutat i una part ja han aconseguit la nacionalitat espanyola. Els pakistanesos han passat a ser la tercera nacionalitat i representen el 6,4% dels estrangers. Pes de les principals nacionalitats s/total estrangers (%) 12,1 8,1 7,2 6,4 6,2 5,6 5,5 5,5 5,2 4,4 2006 2010 2006 2010 2006 2010 2006 2010 2006 2010 Itàlia Equador Pakistan Bolívia Perú La forta onada migratòria del començament d’aquest segle, així com els anys de bonança econòmica, han tingut un impacte en la recuperació de la natalitat que ha suposat un lleuger increment de la població més jove i una dis- minució relativa del pes dels majors de 65 anys. Així, l’índex d’envelliment que relaciona els dos percentatges ha anat disminuint des del 2000 i se situa en el 170% (el màxim es va assolir el 2001 amb el 188%). 25 200 Index envelliment 20 65 i més 150 15 100 0-14 anys 10 50 1981 1991 2001 2009 Tanmateix, els barris on la proporció de joves és més important no són sempre els que tenen més percentatge de població immigrada. Sembla que la variable socioeconòmica és més explicativa d’un increment de la natalitat i, per tant, de més població jove dins d’un barri. Així, la Vila Olímpica és el barri de Barcelona que mostra el percentatge de població menor de 14 anys més alt, quasi un 20%, i també és el de menys població de més de 65 anys (8,1%). El segueixen Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes amb el 18,7% de nens, Diagonal Mar amb el 17,8% les i Tres Torres amb el 17,7%. 137 I% població Index envelliment 4.2 Qualitat de vida Educació i formació Durant el curs 2009-2010 van entrar en funcionament quatre noves escoles bressol als districtes de l’Eixample, Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia i Sants-Montjuïc. El nombre de centres públics de la ciutat se situa en 68 i cobreix el 30% dels alumnes entre 0-3 anys. Tanmateix, malgrat l’increment de places, la demanda es va incrementar més que l’oferta i més de 5.000 sol·licituds no van poder ser ateses per l’oferta pública. Alumnes matriculats de 0-3 anys Pública 30,3 Privada 56,5 Subvencionada 13,2 El nombre d’alumnes entre 3-18 anys matriculats era superior a 219.000, un 39% dels quals en centres de titularitat pública i el 61% restant en centres privats/concertats. Així, es confirma la tendència a l’increment de l’escolarització en centres públics, que també coincideix amb un augment de l’oferta. Durant el darrer curs van entrar en funcionament tres noves escoles a l’Eixample, Gràcia i Sant Andreu. A més de les noves construccions, en 170 centres públics de la ciutat s’han fet actuacions de reforma, ampliació i millora, amb una inversió finançada en un 45% pel Fons d’Inversió Local de l’Estat. En alguns dels centres s’han portat a terme rehabilitacions integrals, com a l’escola Castella de Ciutat Vella o la Ramon Berenguer III de Sant Andreu. Aquest curs s’ha impulsat la primera fase del “Projecte 1:1”, l’adaptació a Catalunya del projecte estatal “Escola 2.0”, associat a la utilització de llibres de text en format digital. A la ciutat, s’ha endegat a 30 centres, 21 de públics i nou de privats/concertats. Pel que fa al Pla experimental de llengües estrangeres 2009-2012, un total de 107 centres de la ciutat hi participen aquest curs, 95 de públics i 12 de privats/concertats. Cultura, lleure i esports Les biblioteques de Barcelona han rebut més de sis milions de visites, un 8% més que l’any anterior. Tot i que el nombre de nous carnets ha disminuït un 9%, el nombre de documents prestats ha pujat un 2%. El 2009 es van inaugurar les biblioteques del Poblenou-Manuel Arranz, la Sagrera-Marina Clotet i la de la Zona Nord, un equipament cultural per als veïns dels barris de Vallbona, Torre Baró i Ciutat Meridiana. Amb aquests nous equipa- ments, l’oferta de biblioteques públiques a la ciutat arriba a 35, amb una superfície total de més de 48.000 m2. Tot i la crisi, el nombre d’espectadors de teatre s’ha incrementat un 1,4% amb relació a l’any anterior i supera els 2,6 milions. En canvi, ha disminuït força el nombre d’espectadors dels grans auditoris musicals. Altres esdeveniments també han tingut un èxit de convocatòria important a. Així la 6a edició del Barcelona VisualSound, el festival audio- visual de creació jove celebrat al mes de febrer, va superar els 2.800 participants, durant deu dies, en 58 activitats gratuïtes distribuïdes en vuit escenaris diferents de la ciutat. Les festes de la Mercè van tenir una gran afluència de públic, amb més d’1,6 milions de persones. L’any 2008 es va iniciar un model de descentralització d’escenaris i diversificació de l’oferta que va continuar durant el 2009 i ha confir- mat el seu èxit, atès que l’espai del circ del castell de Montjuïc va concentrar més de 40.000 espectadors, els especta- cles al recinte de la Fabra i Coats més de 30.000 i més de 32.000 ciutadans van passar pel districte de l’Eixample. Altres recintes van ser el del Fòrum, dedicat als concerts més multitudinaris, el parc de la Ciutadella, els voltants del Museu Marítim i el Palauet Albéniz, que va celebrar per primer cop una jornada de portes obertes. Una altra de les grans atraccions de la ciutat, el Zoo, va superar un any més el milió de visitants i el nombre de socis ha crescut un 2,5% i és de més de 110.000. 138 Nombre de socis de Zoo Club 2006 2007 2008 2009 Socis per any 91.232 99.854 107.788 110.431 Finalment, cal esmentar els grans esdeveniments esportius que van tenir lloc a la ciutat durant el 2009 per la gran projecció internacional que suposen per a Barcelona. Al mes de juny, el pas del Tour de France per terres catalanes, amb final d’etapa a la ciutat i, al desembre, la celebració de la final de la copa Davis 2009 al Palau Sant Jordi. Els dos esdeveniments van tenir un èxit de públic notable i, sobretot el primer, va posar de manifest una vegada més la col·laboració de la ciutadania davant dels grans reptes organitzatius de la ciutat. Medi ambient i sostenibilitat La intensitat de la crisi econòmica i la reducció del consum expliquen el descens del volum de residus sòlids urbans durant el 2009, un 3,6% amb relació al 2008. 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 Residus recollits (tones) 833.455 848.771 858.867 849.364 865.095 861.620 832.484 % recollida selectiva 24,7 27,3 29,6 31,4 33,2 33,6 33,6 Les recollides de vidre i de matèria orgànica s’han mantingut al mateix nivell que l’any anterior, mentre que la de pa- per ha caigut un 11%. La d’envasos s’ha incrementat un 1,6% i d’altres relacionades amb els punts verds, Mercabarna, etc. també han registrat un augment de l’1,1%. El pes de la recollida selectiva s’ha mantingut en el 33,6% del total de la recollida de residus i les visites als punts verds s’han incrementat un 5,7% amb relació al 2008. Punts verds 2005 2006 2007 2008 2009 Visites 210.054 238.208 354.416 452.735 478.322 El 44% de les visites als punts verds corresponen a punts verds de barri, un 36% a punts verds mòbils i un 20% a punts verds de zona. A partir del mes de novembre es va iniciar la nova etapa de neteja i gestió de residus a Barcelona, on la recollida de la matèria orgànica és l’element principal. Aquest tipus de recollida s’estén a tots els barris de la ciutat i s’hi des- tinen 5.400 nous contenidors. A més d’aquesta novetat, la nova contracta ha suposat el reforçament del servei amb un augment de treballadors directes d’un 7,5% i la incorporació de nous contenidors adaptats a tothom. Igualment, s’ha incrementat el nombre de contenidors de recollida selectiva, que passa a una ràtio d’un contenidor per cada 500 habitants, amb una millora sobre la ràtio existent que era d’un per cada 700 habitants. La renovació dels contenidors ha anat acompanyada d’una renovació del parc mòbil dels vehicles que ha repre- sentat un augment del 20% de les unitats en servei. La flota incorpora tecnologies més respectuoses amb el medi ambient, el 35% dels vehicles funcionen amb bio dièsel, un 35% amb gas i un 30% corresponen a vehicles elèctrics. En l’anterior contracta, aquests dos darrers tipus tenien una presència molt més petita (8% i 3%, respectivament). Aquest important canvi suposarà una reducció de les emissions de gasos contaminants i del soroll del servei de recollida i neteja de la ciutat. Mobilitat La mobilitat s’ha reduït com a conseqüència de la crisi econòmica, tant la que es fa amb vehicle privat com amb transport públic. Els accessos a la ciutat han registrat quasi un 4% menys de vehicles en dia feiner i les principals vies de la ciutat un 1,7% menys, de manera semblant a la caiguda de la ronda Litoral. En canvi, el trànsit per la ronda de Dalt s’ha mantingut força estable. El nombre de passatgers que han utilitzat el transport públic ha disminuït un 2,2% amb relació l’any anterior i són els viatgers del metro i de Renfe Rodalies els que més han baixat, mentre que el nombre de viatgers de l’autobús s’ha mantingut pràcticament. De fet, el tramvia ha estat l’únic mitjà de transport públic on el nombre de viatges ha crescut. 139 2007 2008 2009 Var. 2008/09 Intensitat de trànsit (vehicles en dia feiner) Principals vies de la ciutat (mostreig 17 carrers) 884.397 869.630 846.799 -1,7% Accessos de Barcelona 1.218.934 1.166.382 1.120.823 -3,9% Ronda Litoral (Poblenou) 108.968 108.456 106.481 -1,8% Ronda de Dalt (Collserola) 167.559 166.611 165.319 -0,8% Nombre viatgers transport públic (milions) 934,8 934,5 914,0 -2,2% Metro 366,4 376,4 361,6 -3,9% Autobús 351,3 339,5 338,6 -0,3% FGC 79,1 80,9 79,8 -1,4% Renfe rodalies 117,1 114,4 110,1 -3,8% Tamvia 20,9 23,2 23,9 3,0% El nombre d’usuaris del Bicing s’ha continuat incrementant, amb una mitjana diària de 35.000 d’usuaris durant l’hivern i 45.000 a l’estiu. L’èxit d’aquest sistema també ha estat afavorit per l’increment de la xarxa de carril bici, que actualment disposa de 147 quilòmetres, així com altres mesures de pacificació del trànsit com les zones 30, que fan que circular amb bicicleta sigui una alternativa més viable i segura. L’accidentalitat a la ciutat ha estat un 1,4% més baixa que la de l’any 2008. En total es van registrar 9.760 accidents, la xifra més baixa dels darrers 20 anys. També han disminuït el nombre d’accidents amb víctimes i el nombre de ferits, mentre que el nombre de morts ha pujat de 31 el 2008 a 40 el 2009, 16 dels quals vianants. Evolució del nombre d’accidents a Barcelona 15.000 12.000 9.000 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 El nombre de vehicles implicats en accidents ha estat un 2,2% més baix que el 2008. Dels 18.526 vehicles implicats, un 43% han estat turismes i un 25% motocicletes. Aquestes darreres mostren una tendència creixent a l’accidentalitat, mentre que la dels ciclomotors ha disminuït. Tipus de vehicles implicats en accidents Turisme 43% Altres 5% Motocicleta 25% Bicicleta 3% Taxi 5% ta 7 % ne Ciclomotor rgo 11% Camió 1% Fu La mobilitat urbana dels vianants ha continuat avançant durant aquest any amb la construcció i renovació d’escales mecàniques i ascensors, que registren més de 625.000 viatges mensuals. El nombre d’ascensors és de 29, mentre que l’any 2008 era de 20. Hi ha 33 grups d’escales mecàniques, que han millorat en algun cas amb la introducció d’escales reversibles. 140 Salut Tant el fenomen migratori dels darrers anys com l’arribada de les generacions del baby boom a l’edat fèrtil expli- quen al tendència creixent de la natalitat. El nombre de naixements és superior a 15.000 i la taxa de natalitat és de 9,4 per 1.000 habitants. La taxa de fecunditat és de 38 per cada 1.000 dones i arriba al 56 per 1.000 entre les dones de països en vies de desenvolupament. Gairebé en el 24% dels naixements els dos progenitors són estrangers. També es registra un augment en el nombre d’embarassos, que se situa en més de 21.000 en dones en edat fèrtil, i també del nombre d’interrupcions voluntàries de l’embaràs, que suposen el 29% del total d’embarassos. Aquesta xifra arriba fins al 72% dels embarassos entre dones adolescents. L’augment del nombre d’interrupcions de l’embaràs al llarg dels darrers anys posa en evidència l’escàs èxit de les polítiques de prevenció de l’embaràs no planificat, especial- ment entre la població més jove, en la qual cal millorar l’accés a l’ús de la contracepció. La incidència de la tuberculosi a la ciutat ha anant disminuint gradualment i se situa en 25 casos per 100.000 habi- tants, amb una reducció important del percentatge de persones coinfectades amb el VIH, una infecció molt relacio- nada amb aquesta malaltia. També es continua detectant una incidència més gran de la tuberculosi entre persones immigrants. El 51% dels casos corresponen a persones estrangeres, fet que ha alentit el declivi anual de la malaltia perquè la gestió del control i el seguiment ha esdevingut més complexa. Pel que fa a la infecció per VIH-sida, també creix la proporció de casos de persones nascudes fora de l’Estat, com a conseqüència de l’augment de la població estrangera que hi ha a Barcelona. Des del primer cas de sida detectat l’any 1981 fins ara s’han registrat 6.700 casos de residents a la ciutat, i la malaltia es troba als nivells d’abans d’iniciar- se l’epidèmia en els anys noranta. Malgrat que la incidència entre les dones ha anat pujant, els homes són els més afectats. Percepció de la ciutat La principal preocupació dels ciutadans de Barcelona durant el 2009 torna a ser la inseguretat. Queden en segona posició les condicions del mercat de treball, tot i que aquestes dues preocupacions destaquen força amb relació a les altres. Principals problemes que pateixen Barcelona i Catalunya, segons els ciutadans de Barcelona 2005 2006 2007 2008 2009 Barcelona Inseguretat 24,8 22,3 10,5 10,4 19,6 Atur/condicions de treball 2,3 3,0 2,4 18,8 17,6 Molèsties per obres 2,9 2,4 2,9 2,1 8,3 Immigració 11,6 11,5 9,3 11,88,1 Neteja 9,0 5,6 7,8 7,1 7,8 Problemes econòmics 2,3 1,6 1,5 7,05,5 Manca de civisme 6,8 3,6 2,8 2,5 4,1 Circulació 7,4 9,3 8,3 5,8 3,5 Transports, infraestructures i comunicacions 4,3 4,5 16,6 7,1 3,0 Aspectes polítics 2,1 2,6 3,5 3,0 3,0 Accés a l’habitatge 8,4 18,8 14,6 3,8 2,8 Catalunya Atur/condicions de treball 6,4 7,5 5,1 29,4 27,8 Problemes econòmics 7,6 4,3 6,0 12,6 11,8 Encaix Catalunya-Espanya 12,3 5,9 8,4 9,5 9,9 Immigració 12,8 10,3 7,5 10,8 5,9 Aspectes polítics 5,3 6,3 6,6 4,9 4,8 Inseguretat 8,4 14,1 4,4 3,3 4,0 Nou Estatut 2,1 0,4 0,4 0,6 3,5 Gestió de la Generalitat 2,1 2,6 3,0 2,8 3,4 Transports, infraestructures i comunicacions 7,6 7,3 18,9 4,5 3,1 Manca de civisme 1,8 0,8 1,1 0,1 1,4 Equipaments i serveis 1,8 1,0 2,4 1,5 1,4 141 En canvi, els barcelonins consideren l’atur i les condicions laborals com el primer problema de Catalunya, igual que l’any anterior. La segona preocupació són les condicions econòmiques. Per tant, la situació de crisi és molt acusada a escala de país, mentre que dins de l’àmbit de la ciutat els residents consideren les qüestions de seguretat com a prioritàries. Principals problemes que pateixen Barcelona, segons els ciutadans de Barcelona 25 20 Inseguretat Atur condicions de treball 15 Immigració 10 Neteja Molèsties per obres 5 Problemes econòmicsManca de civisme 0 2005 2006 2007 2008 2009 142 4.3 Habitatge Durant l’any 2009, tant a Catalunya com a la resta d’Espanya, el sector de la construcció ha acusat la fase recessiva del cicle econòmic amb molta intensitat, amb unes davallades del PIB respectives del 6,6% i 6,3% en taxa interanual, només superades per les que ha patit el sector de la indústria i l’energia. Després d’anys de creixement ininterromput, aquest és el segon any consecutiu de contracció del volum d’activitat que ha afectat tot el sector de la construcció, fins i tot la licitació d’obra pública, si bé el subsector més recessiu està sent un any més la construcció residencial. La situació de paràlisi de l’activitat al mercat lliure ha estat generalitzada a tot el territori. A Espanya, amb només 159.284 habitatges iniciats durant el 2009 (entre lliures i protegits), s’ha tancat l’any amb una caiguda del 51,5% respecte a l’any anterior, cosa que ha fet pujar la quota de protecció notablement, fins al 50%. De forma semblant, a Catalunya, el nombre d’obres començades presenta una davallada del 55% el 2009 (el 53% en el cas de la Regió Me- tropolitana) i assoleix el llindar més baix de la sèrie històrica, amb només 12.358 unitats que no arriben ni al 10% del màxim cíclic del 2006, i amb una intensitat mitjana de només 1,65 habitatges iniciats per cada 1.000 habitants. A la ciutat de Barcelona, el ritme de caiguda dels inicis d’obres ha estat d’una magnitud semblant, tal com mostra el gràfic, amb només 1.309 unitats que representen un 52% menys que el 2008 i una intensitat de la construcció de només 0,8 habitatges per 1.000 habitants. Això ha fet que el pes relatiu dels habitatges iniciats a Barcelona sobre el total de Catalunya s’hagi mantingut gairebé estable i el 2009 se situï en el 10,6%. Construcció d’habitatges a Barcelona Habitatges iniciats 6.000 4.000 Habitatges acabats 2.000 0 Protegits acabats 19991998 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 Mentre no es produeixi l’ajust entre oferta i demanda, amb l’absorció de l’estoc d’oferta, les previsions apunten al manteniment de la producció residencial en aquests nivells tan baixos. Pel que fa al volum de l’acabament d’obres, la xifra de 3.154 unitats a Barcelona encara recull restes de les iniciades en l’última fase del cicle expansiu, però amb tot, presenta una davallada del 28% respecte a l’any anterior. La recessió del mercat de l’habitatge del període 2007-2009 ha estat marcada per la forta contracció d’una demanda, molt debilitada per la inestabilitat del mercat de treball i per les dificultats d’accés al crèdit, que no absorbeix l’excés d’oferta existent tot i els nivells mínims a què han arribat els tipus d’interès, tot esperant que els preus baixin de forma més contundent del que les fonts oficials han anunciat fins ara. En aquest context s’inscriu el paper de la política pública, amb mesures orientades a reduir els estocs, estimular les compravendes i desenvolupar especialment la rehabilitació i el mercat de lloguer, per tal que els habitatges ja acabats passin a aquest segment de mercat o al lloguer amb opció de compra. Construcció d’habitatge protegit L’anàlisi dels habitatges iniciats a Barcelona al llarg dels dos darrers quinquennis (2000-2004 i 2005-2009) mostra un augment important tant del nombre d’habitatges protegits (23%) com de la quota que representen sobre el total d’iniciats, que puja fins al 38% de mitjana en els darrers cinc anys. D’altra banda, el pes de l’habitatge protegit iniciat a Barcelona sobre el total de Catalunya s’ha reduït 2 punts, fins a representar el 18% en el període 2005-2009 per raó del fort increment que ha experimentat la promoció d’habitatge amb algun tipus de protecció oficial en el conjunt de Catalunya respecte al quinquenni anterior (37%). Pel que fa als habitatges protegits acabats a la ciutat, tot i que les 5.330 unitats del període 2005-2009 representen una disminució del 10% respecte al quinquenni anterior, la reducció del nombre total d’habitatges acabats ha estat 143 molt més gran (-21%), cosa que ha fet créixer la quota de protecció 3,5 punts, fins al 29%. D’altra banda, i d’acord amb la línia d’actuació recollida al Pla d’habitatge de Barcelona 2008-2016 a favor d’augmentar el parc públic de lloguer social, el 45% dels habitatges protegits acabats a la ciutat en els darrers cinc anys han estat en règim de lloguer. Habitatges iniciats i acabats i % d’habitatges protegits Habitatges iniciats Habitatges acabats 2000-04 2005-09 Variació 2000-04 2005-09 Variació Barcelona (ciutat) Total protegits (1) 6.263 7.704 23,0% 5.957 5.330 -10,5% Total habitatges (2) 25.144 20.386 -18,9% 23.099 18.220 -21,1% Protegits (1)/(2) 24,9% 37,8% 12,9* 25,8% 29,3% 3,5* Catalunya Total protegits (1) 31.672 43.294 36,7% 27.787 25.334 -8,8% Total habitatges (2) 405.941 360.393 -11,2% 328.631 340.473 3,6% Protegits (1)/(2) 7,8% 12,0% 4,2* 8,5% 7,4% -1,1* (*) Variació en punts percentuals. (1) Habitatges protegits: qualificacions provisionals i definitives de protecció oficial de la DGAH i habitatges del programa de remodelació de barris. (2) Habitatges iniciats i acabats: visats d’obra nova i certificats finals d’obra dels col·legis d’aparelladors. Habitatges lliures i protegits. Font: Gabinet Tècnic de Programació de l’Ajuntament de Barcelona, amb dades de la Direcció General d’Habitatge de la Generalitat. Evolució dels preus Durant l’any 2009 els preus de l’habitatge han continuat el procés de desacceleració iniciat el 2007, amb uns des- censos generalitzats en tots els àmbits, tant a Barcelona com a la resta de Catalunya i Espanya, i tant per als de nova construcció com per als de segona mà. Preus del mercat de l’habitatge de Barcelona A Barcelona, en el segon semestre de 2009, el preu mitjà d’oferta dels habitatges lliures de nova construcció s’ha si- tuat en 5.442 euros/m2, xifra que suposa una reducció del 8% amb relació a l’any anterior, més petita que l’observada en el conjunt de Catalunya, on ha arribat al 10%. Pel que fa al segment de segona mà, el 2009, a Barcelona, el preu mitjà d’oferta ha experimentat un descens de gairebé el 10% nominal respecte al 2008 perquè hi ha hagut una oferta més àmplia i disponible. Tot i les reduccions de preus dels darrers dos anys, aquestes es poden considerar moderades si es comparen amb els forts increments que hi va haver al llarg del cicle expansiu, especialment entre 1999 i 2006. Amb tot, cal tenir en compte que aquestes dades corresponen a preus d’oferta, i és més que probable que, en moments com l’actual, els preus efectius de transacció, tant els de nova planta com, especialment, els de segona mà, siguin inferiors, i per tant els descensos estiguin sent en realitat superiors als que reflecteixen les dades. En termes nominals els preus en euros/m2 retrocedeixen a nivells inferiors als de l’any 2006 pel que fa a la nova planta i queden per sota dels valors de 2005 pel que fa a la segona mà. Amb tot, analitzant l’evolució al llarg de la darrera dècada, els preus del segment de nova planta s’han multiplicat per 2,8 vegades en el conjunt del període 1999-2009, per sobre dels de segona mà (2,4). El preu mitjà de l’oferta nova disponible el 2009 en termes absoluts es redueix uns 30.000 euros respecte a l’any anterior i se situa en 550.000 euros, mentre que el preu mitjà de l’oferta de segona mà es corregeix uns 10.000 euros amb relació a 2008 i se situa en 350.000 euros. La feblesa de la demanda, a causa de la incertesa del mercat laboral, les dificultats de finançament i el moderat retrocés de les rendes familiars després d’anys de creixements continuats, ha estat el gran condicionant de la conjun- tura del segment residencial durant l’any 2009. Tot i la sensible millora de l’accessibilitat derivada de l’ajust a la baixa dels preus i els nivells mínims assolits pels tipus d’interès, les decisions de compravenda s’han ajornat tot esperant descensos dels preus més considerables. En aquest sentit, l’estadística d’hipoteques d’habitatges registrades a Barcelona ciutat en el conjunt de l’any 2009 presenta un descens del 21% respecte a l’any anterior, gairebé idèntic a l’experimentat en el conjunt de Catalunya i Espanya. En total, a la ciutat es van formalitzar 13.989 hipoteques, amb un import mitjà de 170.000 euros, sensible- ment més baix que el d’anys anteriors. 144 No obstant això, al mes de desembre de 2009 s’observa un fort increment, proper al 30%, en el nombre d’hipoteques registrades, cosa que sembla indicar que s’ha superat el punt més baix de la restricció creditícia i que durant el 2010 el mercat immobiliari residencial de Barcelona pot començar a mostrar indicis de recuperació, ja que l’estoc d’habitatges disponibles per càpita no ha assolit mai volums tan elevats com a la resta d’àmbits territorials, incloent-hi l’àrea me- tropolitana. Preu mitjà de l’habitatge lliure €/m2 2008 €/m2 2009 Variació San Sebastià 3.982,70 3.869,90 -2,83% Barcelona 3.811,13 3.511,40 -7,86% Madrid 3.774,60 3.421,90 -9,34% AMB (*) 3.421,26 3.185,00 -6,91% Catalunya 2.463,35 2.303,15 -6,50% Espanya 2.071,08 1.918,53 -7,37% (*) 20 municipis de l’AMB, incloent-hi Barcelona. Font: Gabinet Tècnic de Programació de l’Ajuntament de Barcelona, amb dades del Ministeri d’Habitatge. Nota: els valors anuals corresponen a la mitjana de 4 trimestres Les dades relatives als valors de taxació dels habitatges lliures publicades pel Ministeri de l’Habitatge, que engloben tant els habitatges nous com els de segona mà, permeten comparar el nivell de preus de Barcelona dins del context espanyol. D’acord amb aquestes dades, i tenint en compte que el segment de segona mà és el més important dins el conjunt –especialment a Barcelona, on representa el 87% del nombre de taxacions–, l’any 2009 els preus han presentat des- censos generalitzats en tots els àmbits. A Barcelona, la reducció ha estat semblant a la del conjunt d’Espanya, però inferior a l’experimentada a Madrid. Els preus més alts, com els darrers anys, es continuen trobant al municipi de Sant Sebastià, on han baixat menys que a la resta d’àmbits. Pel que fa al mercat de lloguer, el 2009 aquest segment també ha experimentat una primera retallada de preus, al voltant del 4% d’acord amb les dades publicades per la Secretaria d’Habitatge, després d’anys d’augment sostingut. La incorporació a l’oferta dels habitatges que no aconsegueixen ser venuts per les dificultats d’accedir a la propietat és la causa d’aquesta reducció moderada que ha situat el lloguer mitjà a la ciutat en 1.040 euros/mes al quart trimestre de 2009, mentre que el nombre de contractes formalitzats ha superat els 32.000, amb un augment del 17% respecte a l’any anterior, seguint la forta tendència expansiva detectada a partir de 2007. Política d’habitatge protegit La complicada situació del mercat laboral, juntament amb les restriccions creditícies existents durant l’any 2009, ha accentuat les dificultats per accedir a un habitatge de compra, no només al mercat lliure, sinó també de protecció pública, especialment per als col·lectius de renda baixa i també els joves, que pateixen amb més intensitat el proble- ma de l’atur. Això ha obligat a adaptar la política pública a favor del lloguer, davant la més tradicional orientada a la compravenda. Preus màxims dels habitatges amb protecció oficial destinats a la venda Promoció d’habitatges amb protecció oficial destinats a la venda (euros/m2) 2009 Habitatge concertat de Catalunya 4.000,00 Preu concertat 3.001,68 Règim general 1.940,48 Règim especial 1.705,50 També cal tenir en compte que la reducció dels preus en el mercat lliure ha escurçat les distàncies amb els preus de venda de l’habitatge protegit, que s’han mantingut durant l’any 2009 amb els límits màxims vigents l’any anterior en totes les modalitats. El límit de 4.000 euros/m2 de la nova modalitat d’habitatge concertat de Catalunya, que va néixer el 2008 a mig camí entre el de preu concertat i el de mercat lliure, s’ha situat fins i tot per sobre el valor de taxació mitjà de l’habitatge lliure a la ciutat, la qual cosa ha afavorit que l’estoc d’habitatge existent no venut s’hagi orientat més cap al mercat de lloguer que cap a aquesta nova forma d’habitatge protegit. Des del Govern de la Generalitat, i amb la finalitat d’actualitzar el Pla d’habitatge 2004-07 encara vigent el 2009, es 145 va aprovar el Decret 50/2009 per establir algunes mesures immediates per fer front a la conjuntura econòmica del sector i gestionar els recursos del Pla estatal d’habitatge 2009-2012. Per donar suport a les famílies amb més dificultats davant la crisi, durant el 2009 es van instaurar mesures com la garantia de recompra per part de la Generalitat als compradors d’habitatges amb protecció oficial amb problemes de pagament, i es va ampliar el pressupost dels ajuts d’emergència per evitar desnonaments, tant per a llars que viuen de lloguer com per a les que tenen una hipoteca. A escala local, al maig de 2009 es va aprovar el Pla de l’habitatge de Barcelona 2008-2016, davant la necessitat de fer un pas endavant respecte del Pla de l’habitatge 2004-2010. El nou Pla suposa un salt qualitatiu perquè entén les polítiques d’habitatge més enllà de la construcció, prioritza el dret a l’allotjament per sobre del dret a la propietat i s’estructura en set línies de treball entre les quals destaquen la rehabilitació, el lloguer, la innovació, la sostenibilitat, la proximitat i l’atenció al ciutadà. Per tal de gestionar de forma activa i coordinada les polítiques d’habitatge a Barcelona, durant l’any 2009 es va reforçar el paper del Consorci de l’Habitatge, format per la Generalitat i l’Ajuntament, amb l’ampliació de les seves competències i assumint més funcions en matèria de rehabilitació, ajuts al lloguer i gestió de les bosses d’habitatge social. El foment del lloguer és precisament una de les principals línies d’actuació del Pla 2008-2016 que s’ha reforçat durant l’any 2009. Així, el parc d’habitatges de lloguer gestionats pel Patronat Municipal de l’Habitatge, juntament amb les ces- sions del dret de superfície, han crescut el 6% el darrer any i arriben a 5.869 unitats el 31 de desembre de 2009. A més, durant l’any 2009 un total de 19.156 residents han rebut ajuts al pagament del lloguer, el 30% més que l’any anterior. L’import total dels ajuts ha arribat a 45,2 milions d’euros i els destinataris són fonamentalment joves (renda bàsica d’emancipació) i famílies amb risc d’exclusió social. Addicionalment, el nombre de nous contractes de lloguer signats pels propietaris arrendadors amb la cobertura de l’Avalloguer ha anat progressant durant el 2009 fins a més 3.800, que representen el 12% del total de nous contractes signats a la ciutat. En el marc del Consorci de l’Habitatge, al febrer de 2009 es va posar en marxa el Registre de sol·licitants d’habitatge amb protecció oficial de Barcelona, que garanteix la màxima transparència en els processos per a l’adjudicació i transmissió del parc d’habitatge protegit i alhora és un instrument eficaç per conèixer la demanda real d’aquest tipus d’habitatge i poder ajustar correctament l’oferta. Al llarg del primer any, el volum d’inscripcions al Registre ha anat augmentant fins a prop de 20.000 unitats de convivència, que representen més de 33.500 persones inscrites (1,68 membres per unitat de convivència). El perfil del sol·licitant correspon a persones de rendes inferiors a 2,5 vegades l’IPREM (equivalent a 24.122 euros per a un membre), d’edat compresa entre 18 i 35 anys, i amb lleuger predomini de les dones (55%). El règim de lloguer i el lloguer amb opció de compra són les tipologies més sol·licitades, si bé el dret de superfície, la nova modalitat que s’està impulsant, ja té prop de 5.000 sol·licituds. Amb la finalitat de dotar la política d’habitatge de la màxima agilitat i proximitat al ciutadà, el Consorci de l’Habitatge ha anat ampliant la xarxa d’oficines locals d’habitatge a la ciutat. El 2009, amb l’obertura de les oficines de les Corts i Sarrià-Sant Gervasi, Barcelona completa la xarxa de forma que cadascun dels 10 districtes de la ciutat ja disposa d’una oficina propera als ciutadans. Política de rehabilitació Un dels eixos bàsics del Pla d’habitatge de Barcelona 2008-2016 i una de les prioritats de les polítiques municipals impulsades pel Consorci de l’Habitatge és el foment de la conservació i rehabilitació del parc d’edificis i habitatges, per tal de garantir el dret a un habitatge digne i de qualitat. Amb l’aprovació de les Bases reguladores d’ajuts a la rehabilitació específiques per a Barcelona, al desembre de 2009, se simplifiquen els processos de sol·licitud de subvencions i se’n facilita la tramitació al ciutadà. A través de la finestreta única de la Xarxa d’Oficines d’Habitatge es poden sol·licitar, en una única gestió i amb un procediment uni- ficat, qualsevol de les cinc tipologies d’ajuts a les quals es pot accedir (àrees de rehabilitació integral, àrees especials de rehabilitació integral, ajuts generalistes, Llei de barris i programa Barcelona Posa’t guapa), corresponents a les tres administracions (Estat, Generalitat i Ajuntament). 146 La Xarxa d’Oficines d’Habitatge és la porta d’entrada per a totes les gestions de la ciutadania en general, mentre que per al col·lectiu professional és l’Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida (IMPUQV); la gestió dels expedients la farà l’IMPUQV, mentre que el Consorci, com a ens gestor dels ajuts, és qui els resol i concedeix. Al novembre de 2009, l’Ajuntament de Barcelona va signar un nou conveni amb el Ministeri de l’Habitatge i la Gene- ralitat de Catalunya pel qual les diferents ARI de la ciutat van passar a formar una única ARI que inclou prop de 215.000 habitatges. A més de les zones ja existents fins llavors (Ciutat Vella, Poble Sec, els nuclis antics de Sants, Gràcia, Horta, Sant Andreu, el Clot, Poblenou i el barri de la Prosperitat) s’hi afegeixen quatre noves zones que també podran gaudir d’aquests ajuts especials, que són el centre històric de Sarrià i els nuclis antics de Sant Gervasi de Cassoles, el Putget- Farró i les Corts. L’acord, que estableix una aportació estatal de 5 milions d’euros per al període 2009-2012 per a la nova ARI de Barcelona, preveu la rehabilitació de 1.000 habitatges i els ajuts permeten finançar fins al 40% del cost de les obres en elements estructurals dels edificis, elements comuns i millora de l’accessibilitat i l’habitabilitat. La col·laboració entre les administracions ha contribuït a impulsar les actuacions en matèria de rehabilitació. El balanç dels dos primers anys (2008-2009) del Pla de l’habitatge de Barcelona pel que fa als ajuts a la rehabilitació presenta un total de 57.161 habitatges que han rebut algun tipus de subvenció pública per un import total de 74,5 milions d’euros, i una inversió generada total de gairebé 279 milions d’euros. Balanç 2009 dels ajuts a la rehabilitació Projecte Habitatges Inversió Subvenció ARI 13.001 69.285.260 19.476.704 AERI de Sants 547 1.241.216 615.142 AERI del Carmel 2.667 11.070.844 6.486.255 Generalitat (Decret 455/04) 9.036 59.884.755 18.623.737 Generalitat (Decret 455/05) 1.565 8.546.323 2.632.730 Llei de barris 1.294 6.357.009 3.124.783 IMPU i QV 25.128 103.640.965 14.661.203 Pla d’ascensors 3.923 18.540.576 8.888.049 Total 57.161 278.566.946 € 74.508.603 € Només durant el 2009, un total de 22.218 habitatges del parc privat s’han beneficiat dels ajuts a la rehabilitació, ja sigui per formar part de l’ARI de Barcelona, dels AERI, del Programa de barris, per haver-se acollit a les ajudes ordinàries de la Generalitat (Decret 455/04), a la convocatòria extraordinària del Pla contra la crisi del Govern Central (Decret 455/05) o al programa Posa’t Guapa de l’IMPUQV. Pel que fa al Pla d’ascensors, que es va posar en marxa al final de 2008 i preveu ajuts que poden arribar fins al 60% del cost, el 2009 s’han iniciat instal·lacions que donaran servei a 3.167 habitatges, amb una inversió total de 13,8 mi- lions d’euros, gairebé el 50% dels quals han estat subvencions. Als polígons d’habitatge on la instal·lació de l’ascensor només és possible si s’ubica a l’exterior, amb la corresponent ocupació de l’espai públic, l’Ajuntament ha de redactar el corresponent Pla especial de millora urbana (PEMU) que aprovi l’actuació. Als dos existents de la Pau i Trinitat Nova s’hi han incorporat durant el 2009 quatre nous plans als barris del Besòs-Maresme, Ciutat Meridiana, Navas i Congrés-Indians, amb un potencial que aplega 5.100 habitatges. Pel que fa a la Llei de barris de la Generalitat, amb l’aprovació dins la convocatòria de 2009 del projecte del Bon Pastor i el Baró de Viver, al districte de Sant Andreu, ja arriben a deu les àrees d’atenció especial de Barcelona que amb motiu d’aquest programa rebran una inversió total de 156 milions d’euros. A més de la rehabilitació dels elements comuns dels edificis, la inversió prevista en la Llei de barris preveu altres partides com ara la millora de l’accessibilitat i la supressió de barreres arquitectòniques, la millora de l’espai públic i la dotació d’espais verds o la provisió d’equipaments per a ús col·lectiu. A banda dels ajuts a la rehabilitació privada hi ha intervencions en el parc públic d’habitatges per part del Patronat Municipal de l’Habitatge i Adigsa. En aquest sentit, cal destacar l’acord de 2009 de l’Ajuntament amb el Ministeri de l’Habitatge i la Generalitat, que inclou la signatura de l’Àrea de Remodelació Urbana del Bon Pastor, per a la remode- lació de 190 habitatges. 147 Balanç de la Llei de barris a Barcelona Convocatòria Projecte Pressupost total Executat 31/12/2009 % 2004 Santa Caterina i Sant Pere 14.616.000 € 14.616.000 € 100% Roquetes 11.054.445 € 9.619.800 € 87% 2005 Poble Sec 16.915.500 € 14.633.801 € 87% 2006 Torre Baró - Ciutat Meridiana 18.042.000 € 6.564.326 € 36% Trinitat Vella 17.442.986 € 8.484.755 € 49% 2007 La Bordeta 14.765.003 € 1.254.500 € 8% El Coll 15.724.370 € 1.488.566 € 9% 2008 Maresme-Besòs 14.083.472 € 4.100.256 € 29% Barceloneta 16.106.746 € 1.976.350 € 12% 2009 Bon Pastor - Baró de Viver 17.250.000 € 2.100.000 € 12% 156.000.522 € 62.738.354 € 40 148 4.4 Salut pública a Barcelona Diversos estudis situen l’estat de salut percebut com un fort predictor de mortalitat i/o malaltia. Els homes residents a Barcelona presenten uns nivells de bona salut superiors a les dones (82,7% i 71,2%, respectivament). Des del co- mençament dels anys noranta s’observa un increment de la presència de persones amb trastorns crònics i restricció de l’activitat. Les darreres dades existents sobre salut a la ciutat són de l’any 2008. Aquell any, la incidència de tuberculosi va ser de 25,4 casos/100.000 habitants (414 casos), amb un descens mitjà anual des de l’any 2000 del 3,7%. La majoria d’aquests casos són autòctons. El 46% dels casos corresponen a persones nascudes fora de l’Estat espanyol, amb una gran variabilitat de països. El primer cas de sida detectat a Barcelona és de l’any 1981 i des de llavors la malaltia s’ha registrat en 6.722 casos de residents a la ciutat (fins al 31 desembre 2008). Actualment, la malaltia es troba en nivells comparables als d’abans d’iniciar-se l’epidèmia als anys noranta. La infecció per VIH-sida continua sent un problema de salut pública important que afecta de manera desigual homes i dones; els homes amb pràctiques de sexe no segur són els que es troben més exposats a la infecció. Durant el 2008 a Barcelona hi va haver 8.914 col·lisions de trànsit, amb 11.576 lesionats i 31 morts, xifres que supo- sen una reducció general respecte a 2007. El 64% dels homes lesionats eren usuaris de moto o ciclomotor, el 20,6% usuaris de turismes, el 8,8% vianants i el 3,8% ciclistes. Al final dels anys vuitanta, a Barcelona, es produïen cada any més de 15.000 ferits i més de 90 morts per col·lisió, mentre que actualment el nombre de lesionats s’ha reduït al vol- tant del 20% i la mortalitat el 65%. El consum de tabac és un dels principals factors de risc de mortalitat cardiovascular, càncer i malalties respiratòries. El consum de tabac ha disminuït entre els homes des de 1983, però no així entre les dones, que han passat d’una pre- valença de fumadores de 21,4% el 1983 a 24,5% el 2006. Actualment es calcula que el 28,9% de la població barceloni- na és fumadora habitual. Respecte a la pràctica d’exercici físic en temps de lleure, un 26,8% dels homes en fa, mentre que entre les dones aquest percentatge és del 18,9%. En general, el 50% de la població camina més de 30 minuts al dia (incloent-hi desplaçaments i feina). L’excés de pes, factor de risc per a malalties cardiovasculars, se situa en el 27,6% dels homes i el 36,7% de les dones. L’alcohol és la droga que ocasiona un nombre més gran de primeres visites a la xarxa d’atenció (1.256 durant el 2008), malgrat que l’heroïna continua sent la droga il·legal que més activitat genera a centres d’atenció i seguiment (83.418 visites successives, no-metadona). Quant a les urgències per consum de drogues, 3.295 van ser per consum de cocaïna, 2.140 per consum de cànnabis i 1.820 per consum d’opiacis. Les morts per sobredosi o reacció aguda al consum de drogues han baixat de forma significativa els últims anys. Durant anys, la mortalitat ha presentat una tendència descendent, amb augment de la supervivència de la població i també de l’esperança de vida (vegeu Error: No se encuentra la fuente de referencia). Les malalties de l’aparell circu- latori són les principals causes de mort, però presenten una tendència decreixent, igual que la sida i les lesions per causes externes (principals causes de mort en els més joves). Així doncs, durant els darrers anys, el càncer de pulmó en homes i el càncer de mama en dones han passat a ser les primeres causes de mortalitat prematura. Evolució de les taxes de mortalitat, mortalitat prematura i esperança de vida Homes 20001 2001 2002 20032 2004 2005 2006 2007 Taxa bruta x 100.000 habitants 1.150,20 1.137,20 1.107,40 1.116,40 1.024,30 1.087,90 989,5 1.020,40 Taxa estandarditzada3 x 100.000 hab. 1.369,20 1.347,20 1.316,90 1.330,80 1.219,70 1.300,80 1.165,70 1.185,90 Esperança de vida en néixer 76,1 76,4 76,7 76,9 77,7 77,1 78,3 78,3 Dones Taxa bruta x 100.000 habitants 1.043,10 1.040,70 1.029,70 1.057,20 942,2 1.014,50 932,8 964,6 Taxa estandarditzada3 x 100.000 habitants 743,4 740 724,4 728,2 651,2 692,1 617,1 626,8 Esperança de vida en néixer 83,6 83,4 83,7 83,8 84,8 84,4 85,4 85,2 Font: Registre de mortalitat, Agència de Salut Pública de Barcelona. Notes: 1 Fins a l’any 1999, les causes de mort eren codificades amb la clas- sificació internacional de malalties, 9a revisió; a partir de l’any 2000 s’ha utilitzat la 10a revisió. 2 A partir de l’any 2003, les dades provenen del Departament de Salut. 3 La població de referència per estandarditzar les taxes ha estat la població de Barcelona (d’homes i dones), segons el padró municipal d’habitants de 1996. 149 4.5 Polítiques de Benestar Social a Barcelona L’Àrea d’Acció Social i Ciutadania va posar en marxa, l’any 2005, el Pla municipal d’inclusió social, en compliment dels compromisos adoptats en el Programa d’actuació municipal 2004-2007. El Programa d’actuació municipal 2008- 2011 continua apostant per una Barcelona més inclusiva i solidària. El Pla articula el conjunt de polítiques municipals orientades a prevenir les dinàmiques d’exclusió social, aten- dre les persones i els col•lectius més vulnerables i promoure els itineraris d’inserció que permetin la recuperació de l’autonomia i dels vincles socials de les persones. Situa l’estratègia d’inclusió de Barcelona en el marc de l’agenda social de la UE, definida a Lisboa, i s’estructura en sis línies estratègiques com a eixos normatius del treball que cal portar a terme. El conjunt de línies estratègiques es concreta en 12 objectius operatius i 37 accions. Pel que fa al marc conceptual, el Pla aposta per la idea d’inclusió perquè té capacitat de descriure realitats de vulne- rabilitat i desigualtat noves i complexes. Entén que l’exclusió va més enllà del concepte de pobresa, ja que incorpora noves dimensions de risc a la dimensió econòmica de la pobresa. Defineix l’exclusió social com el procés pel qual determinades persones i grups socials veuen sistemàticament blo- quejat el seu accés a posicions que els permetrien una vida autònoma i digna. Aquesta definició mostra l’exclusió com un fenomen dinàmic, que pot afectar col·lectius diferents en diferents moments de la seva trajectòria vital. La defini- ció també posa en relleu la importància de l’acció social i política per assolir societats cohesionades i amb benestar. Elements de balanç de caràcter general del Pla Municipal per a la Inclusió Social Enfortiment de les polítiques socials i noves respostes La situació de crisi econòmica presenta impactes socials en forma d’increment de l’atur i de necessitats emergents que estan afectant diversos col·lectius de població. Per fer front a aquesta nova situació, els recursos municipals han crescut substancialment al llarg dels anys 2008 i 2009. Per intensificar les polítiques d’inclusió social en moments de crisi econòmica i d’impacte d’aquesta en les persones més vulnerables s’han enfortit els dispositius del Pla municipal per a la inclusió social i els que es deriven del desple- gament de la Llei de serveis socials i de la Llei d’autonomia personal i atenció a la dependència, s’han definit noves respostes directament vinculades a la situació de crisi econòmica (en el marc del Programa d’acció contra la pobresa) i s’ha incrementat el treball en xarxa amb les entitats (en el marc de l’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva). Instruments de les polítiques d’inclusió: Despesa, equipaments, professionals i suport a entitats El 2009 el pressupost vinculat als serveis del Pla d’inclusió ha estat de més 140 milions, xifra que representa un in- crement del 17% respecte a l’any 2008 i d’un 40% respecte al 2007. Cal destacar la incorporació de 30 nous professionals integrats en equips bàsics d’atenció social i en equips d’infància en risc per tal d’arribar a les ràtios que marca la Llei de serveis socials. Des de 2007, el total de professionals s’ha incre- mentat un 24%. Els equipaments d’atenció social, per la seva banda, també s’han incrementat i dels 97 que hi havia l’any 2008 s’ha passat a 103 l’any 2009, amb una inversió de 7.663.587 euros en obres i 1.900.000 euros en adquisi- cions, davant dels 558.590 euros d’obres i 5.244.323 d’adquisicions de l’any 2009. També ha augmentat el pressupost del lloguer d’equipaments, que ha passat de 42.129 l’any 2008 a 225.000 l’any 2010. Pel que fa al suport a les entitats, el 2009 acaba amb una despesa de 6,3 milions d’euros en concerts i convenis d’inclusió, amb un increment de més del 10% respecte a l’any 2008 que dobla la despesa de l’any 2007. També s’han incrementat les entitats adherides a l’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva i les iniciatives d’acció comunitària, la qual cosa representa un increment del 67% dels recursos, 157 noves entitats adherides a l’Acord i 23 noves pràctiques comunitàries a la ciutat (en total ja hi ha 80 iniciatives) respecte als moments inicials de la crisi, a la fi de 2007. 150 Recursos econòmics: Despesa social 2008 2009 Despesa social Ajuntament 547.385.154 560.569.274 Despesa social per càpita 336,21 342,21 Despesa social relativa (1) 29,10% 27,57% (1) Despesa social sobre despesa municipal. Font: Acció Social i Ciutadania. Ajuntament de Barcelona Despesa de l’Ajuntament vinculada al Pla d’Inclusió, equipaments i professionals 2008 2009 Despesa vinculada al Pla d’Inclusió 120.618.818 140.342.959 Nombre d’equipaments d’atenció social 97 103 Nombre de professionals dels serveis bàsics i dels EAIA 889 951 Font: Acció Social i Ciutadania. Ajuntament de Barcelona Despesa de suport a les entitats d’acció social 2008 2009 Despesa de suport a les entitats d’acció social 5.731.269 6.310.440 Entitats signants de l’Acord Ciutadà per una Barcelona inclusiva 375 419 Nombre de plans comunitaris i xarxes d’intercanvi solidari 63 80 Professionals i equipaments 2008 2009 Despesa 5.731.269 6.310.440 Entitats signants de l’Acord Ciutadà per una Barcelona inclusiva 375 419 Nombre de plans comunitaris i xarxes d’intercanvi solidari 63 80 Perfils socials i evolució de les persones ateses Cada cop hi ha més persones i col·lectius que resulten afectats per la crisi econòmica. Així, aquest any, els centres de serveis socials han atès 5.000 persones més que l’any anterior. També hi ha hagut un increment significatiu de les persones que perceben la renda mínima d’inserció, que han passat de 5.072 perceptors a 6.640. Pel que fa a l’atenció a les persones grans, cal destacar l’esforç de l’Ajuntament en el servei de teleassistència, que ha augmentat el 15% respecte a l’any 2008 i més del 45% respecte a l’any 2007. L’atenció social a les persones nouvingudes ha experimentat un decrement del 17% de persones ateses, fet que confirma la davallada de l’entrada de persones immigrades a la ciutat. D’altra banda, hi ha un increment de persones inscrites en cursos de català. Avui hi ha sis perfils de població que presenten els riscos més elevats de vulnerabilitat i exclusió social: Persones i famílies socialment vulnerables. Les famílies monoparentals són un col·lectiu amb un risc de vulnerabilitat important: dues de cada tres persones perceptores de la renda mínima d’inserció (RMI) són dones i un 32% dels benefi- ciaris de l’RMI són mares soles amb fills. Persones en exclusió social severa. Són persones amb múltiples factors d’exclusió material i social: pobresa, manca d’autonomia, absència de vincles interpersonals. Presenten dificultats serioses de cobertura de les necessitats bàsiques, fet que comporta sovint la pèrdua de l’habitatge. Infants i adolescents en risc d’exclusió. Presenten un perfil de vulnerabilitat lligat a situacions de manca d’atenció, en contextos quotidians d’exclusió afectiva i emocional. A més, solen viure en àmbits familiars de rendes baixes, sovint per sota del llindar de la pobresa. Persones nouvingudes en risc d’exclusió. Les persones nouvingudes procedents de la immigració d’arrel social presen- ten situacions de fragilitat que fan vulnerable el seu procés d’establiment a la ciutat. Persones en situació de dependència i discapacitat. És un col•lectiu de població que necessita suports socials per a la vida quotidiana a fi d’assolir nivells dignes d’autonomia personal. L’accés a serveis i prestacions com a dret subjectiu ha quedat garantit amb el desplegament de les noves lleis socials. Persones grans fràgils. Són persones d’edat en les quals conflueixen situacions de pobresa relativa (pensions baixes), solitud, dependència i condicions degradades d’habitatge. En els quatre primers perfils es presenten necessitats emergents, moltes de les quals vinculades als impactes socials de la crisi. En aquest sentit, les polítiques d’inclusió i acció contra la pobresa han operat de manera prioritària. En els dos darrers perfils, les necessitats que presenten estan més vinculades a l’accés universal als serveis de suport. 151 Perceptors de pensions no contributives 2008 2009 Perceptors 20.623 21.872 Pensions no contributives (PNC) 15.551 15.232 Renda mínima d’inserció (RMI) 5.072 6.640 Despesa en ajuts econòmics de serveis socials 6.913.694 nd Persones ateses 2008 2009 Persones ateses als CSS 50.658 55.188 Persones grans fràgils i en situació de dependència Centres de Serveis Socials (CSS) 24.894 24.804 Atenció domiciliària 11.640 10.524 Teleassistència 38.525 42.153 Persones amb alta vulnerabilitat Centres d’acollida 4.307 3.566 Habitatges d’inclusió 178 162 Persones nouvingudes Serveis d’acollida 21.103 17.889 Serveis d’interculturalitat 2.405 2.341 Infància en risc Centres de Serveis Socials (CSS) 6.090 5.947 Equips atenció infància i adolescència (EAIA) 3.2073.361 Persones amb discapacitat 22.363 25.097 Atenció a les persones sense sostre i cobertura de necessitats bàsiques 2008 2009 Centres d’acollida 738 738 Habitatges d’inclusió 114 114 Centres de dia 315 235 Serveis d’alimentació 942 942 Total 2.109 2.029 Atenció a persones grans 2008 2009 Persones grans amb resolució de grau i nivell de dependència 11.072 17.743 Persones grans ateses amb teleassistència 36.598 42.153 Persones grans ateses amb SAD 9.312 10.524 Persones grans ateses pel programa de RESPIR 551 517 Persones grans acollides d’urgència 519 490 Persones grans en habitatges amb serveis 968 1.085 Atenció a les persones nouvingudes 2008 2009 Serveis d’acollida (SAIER) Persones ateses 21.103 17.889 Unitats d’atenció 49.773 49.767 Servei de mediació intercultural Intervencions de mediació interpersonal 2.292 2.341 Intervencions de mediació veïnal i comunitària 47 61 Serveis lingüístics Nouvinguts inscrits en cursos de català 27.600 28.771 Intervencions de traducció telefònica 635 697 Intervencions de traducció presencial 4.074 1.097 (*) A l’any 2008 el indicador “Intervencions de mediació veïnal i comunitària” recull el nombre de sessions 152 Promoció Social i Acció Comunitària per la inclusió social Les persones i els col•lectius en situació de vulnerabilitat presenten un vincles socials i afectius molt febles que n’impossibiliten la inclusió social. El Pla d’inclusió també preveu accions preventives en la línia de crear espais relacio- nals per augmentar els vincles socials de les persones en el seu cicle vital i augmentar així la seva inclusió social. I tam- bé considera la promoció de projectes de proximitat i accions comunitàries amb el teixit associatiu, que possibiliten una ciutat més vertebrada, solidària i inclusiva. L’acció comunitària vol transformar i construir ciutadania a trav és de processos cooperatius i de construcció de vincles solidaris per tal d’assolir resultats de millora social. Les accions comunitàries que es fan a Barcelona es poden classificar en tres tipologies: a) plans comunitaris i projectes que es desenvolupen en el marc dels plans; b) accions comunitàries d’intercanvi (bancs de temps i d’intercanvi, coo- peratives de consum agroecològic), i c) accions comunitàries de solidaritat (programes de voluntariat social i de bon veïnatge). En els quadres següents es dóna informació sobre les accions esmentades. Promoció social 2008 2009 Infància i adolescència Casals i ludoteques municipals (usos) nd nd Programa d’estiu (lleure socioeducatiu) 54.268 44.094 Persones grans Casals de gent gran municipals nd 58 Targeta rosa (nombre de targetes) 253.691 251.970 Inclusió relacional de persones vulnerables Infància i adolescència Infants atesos pels EAIA’s 3.207 3.361 Infants a la xarxa de centres oberts i ludoteques 1.031 2.673 Joves Espais d’intervenció 66 59 Grups de joves en els quals s’ha intervingut 215 159 Joves en activitats vinculades al programa 2.802 2.094 Dones Dones ateses per l’EAD 1.035 1.106 Acció comunitària Plans i projectes comunitaris Accions d’intercanvi Accions de solidaritat Ciutat Vella 9 7 4 Eixample 4 6 1 Sants-Montjuïc 5 5 3 Les Corts 3 1 1 Sarrià-Sant Gervasi 3 3 1 Gràcia 6 10 2 Horta-Guinardó 5 3 3 Nou Barris 13 2 4 Sant Andreu 7 3 1 Sant Martí 9 6 3 Total 64 46 23 Participació Social: els consells de participació social i l’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva Els consells de participació social són òrgans consultius i de participació ciutadana que tenen com a objectiu con- tribuir a fer de Barcelona una ciutat més inclusiva i solidària. Validen les línies d’actuació de l’Ajuntament de Barcelona en política social i fomenten la concertació entre tots els agents implicats. Els consells estan organitzats en grups de treball o comissions per tractar un tema específic, la permanent i el plenari. Actualment hi ha quatre consells de par- ticipació social: Consell Municipal de Benestar Social (CMBS). En formen part quatre-centes entitats i organitzacions socials de Bar- celona. El CMBS s’organitza en vuit grups de treball que corresponen a vuit àmbits temàtics: acció comunitària, dona, drogodependències, famílies, gent gran, infància, pobresa i salut. El total de participants ha estat de 413 persones. Consell Assessor de la Gent Gran (CAGG). En formen part noranta entitats i organitzacions. També funciona mit- 153 jançant comissions o grups de treball, però aquestes es constitueixen anualment segons el programa d’actuació. Un total 1.156 persones han participat en les diferents activitats. Consell Municipal del Poble Gitano (CMPG). Amb 19 organitzacions i entitats, actua com a plataforma estable de debat i interlocució per a les qüestions referents a la millora del benestar dels gitanos i gitanes de Barcelona. Cal destacar la celebració del Dia Internacional del Poble Gitano, amb una participació de 350 assistents. Consell Municipal de Gais, Lesbianes i Homes i Dones Transsexuals (CMGLLiHDT). Amb 59 organitzacions i entitats membres, té com a missió fomentar la igualtat de drets i llibertats, així com el reconeixement social d’aquests col•lectius. Enguany cal destacar que ha intervingut en l’elaboració del Pla municipal LGBT i en el projecte europeu de polítiques locals contra l’homofòbia. En total hi han participat 163 persones. Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva (ACBI). Aquest any, l’Acord s’ha dotat d’una nova organització per tal d’enfortir la seva capacitat d’acció contra la pobresa i l’exclusió social. S’ha creat el Consell de Govern, com a òrgan de govern de l’Acord, que ha integrat les entitats de l’anterior comissió de l’Acord i de l’associació Barcelona per l’Acció Social. I s’ha treballat per a la creació de dues noves xarxes d’acció: la Xarxa de cultura per a la inclusió i la Xarxa d’habitatges per a la inclusió, que enforteixen la capacitat de les entitats de cooperació i treball conjunt i possibiliten respostes a les diferents necessitats actuals per tal de reforçar la inclusió i la cohesió social de la ciutat. Actualment hi ha 402 entitats i organitzacions adherides i dues xarxes d’acció més, les ja esmentades Xarxa d’habitatges per a la inclusió social i Xarxa de cultura per a la inclusió social. En total, unes 200 entitats participen en la xarxes. Com a activitat més destacada podem assenyalar l’elaboració del Pla director i la realització de la Jornada anual “Les respostes davant d’una economia i una societat en transformació. Més enllà de la crisi: nous valors i noves pràctiques per una Barcelona Inclusiva”, a la qual van assistir 130 persones. Actualment, les Xarxes de l’ACBI són: Xarxa d’atenció a les persones sense sostre, Xarxa de centres oberts d’atenció a la infància i adolescència, Xarxa d’entitats de suport a famílies cuidadores, Xarxa d’inserció sociolaboral, Xarxa d’acollida, Xarxa d’empreses amb projectes de responsabilitat social, Xarxa d’habitatges d’inclusió social i la Xarxa de cultura per a la inclusió social. 154 Qualitat de vida 5 Prespectives 155 La crisi actual torna a ser l’eix vertebrador dels articles d’aquest capítol. El CESB considera que és el moment de valorar les propostes dels agents socials i d’un seguit d’experts per tal de sortir de la situació actual. En primer lloc, s’inclou un article del conseller d’economia sobre el paper de l’acord estratègic per fer front a les repercussions de la crisi actual. A continuació es presenta les propostes de sindicats, patronal i Ajuntament de Barcelona en aquest sentit. Finalment, un seguit d’experts analitzaran des de diferents perspectives (salut, educació, innovació) les vies per minvar els efectes de la crisi i per donar-li respostes efectives. L’Acord estratègic, el full de ruta per sortir reforçats de la crisi Antoni Castells, Conseller d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya Catalunya es troba immersa en plena transformació del seu patró de creixement. Un procés que no es produeix d’un dia per l'altre ja que suposa canvis profunds en els factors que condicionen i determinen la nostra competitivitat com ara la innovació, les infraestructures, la internacionalització de la nostra economia o la qualitat de l’ocupació. Si volem ser competitius en un món cada cop més globalitzat, la nostra competitivitat no es pot basar en costos laborals baixos, treball precari i poc qualificat i produccions de poc valor afegit. Hem d’apostar per la incorporació del coneixe- ment, per dirigir la nostra producció cap a segments d’alta tecnologia i potenciar els serveis vinculats a la societat del coneixement. Dit d’una altra manera, la paraula clau per fer front a aquesta transformació del nostre model productiu és: productivitat. En un context econòmic com l’actual, aquesta transformació del nostre model és més necessària que mai. Perquè la crisi fa imprescindible allò que en altres moments és només desitjable. És a dir, Catalunya només sortirà realment d’aquesta etapa de recessió, que ha estat la pitjor que ha viscut l’economia mundial des de la Gran Depressió dels anys 30, si a més de fer front als problemes més immediats, som capaços de recuperar la competitivitat de la nostra eco- nomia. I això requereix dur a terme reformes estructurals orientades a la millora de la competitivitat i la productivitat. I, per aconseguir-ho, a Catalunya disposem d’un instrument molt valuós com és l’Acord estratègic per a la internacio- nalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana. Un document impulsat pel Govern de la Generalitat i consensuat amb les principals organitzacions econòmiques i socials del país –Foment del Treball, Pimec, Fepime, CCOO i UGT– que, amb mesures detallades i partides pressupostàries concretes, incideix en les actuacions de caràcter estructural que condicionen la nostra competitivitat. L’Acord és, sens dubte, el nostre full de ruta per sortir reforçats de la crisi. L’any 2004, quan vam començar a treballar en l’Acord, poc després de la presa de possessió del president Maragall, ens vam reunir amb els representants dels sindicats i dels empresaris. Aleshores, la nostra economia creixia conside- rablement, amb taxes per sobre del 3%. També és cert, però, que en aquells moments ja es començava a detectar un problema bàsic de competitivitat. Partint d’aquesta diagnosi compartida que cal impulsar la transformació del nostre model de competitivitat, i des- prés d’un any d’intens treball, el 17 de febrer de 2005, el Govern i els principals agents econòmics i socials de Catalun- ya vam arribar a un acord històric, sense precedents, per consensuar un conjunt de mesures de caràcter estructural amb el propòsit d’orientar el futur de l’economia catalana. Això volia dir avançar cap a una transformació de l’aparell productiu, aprofundir en el grau d’internacionalització, millorar la qualitat de l’ocupació i progressar en la necessària cohesió social. Així, l’Acord estratègic 2004-2007 inclou un total de 86 mesures que giren al voltant de vuit grans eixos, com ara les infraestructures, les polítiques d’ocupació i formació, l'R+D+i, les polítiques socials, el finançament de l’activitat econòmica, l’entorn afavoridor de l’activitat empresarial i la internacionalització. Un conjunt de mesures que, quatre anys després, i en un escenari marcat ja clarament per la desacceleració de l’economia, es va voler actualitzar per continuar aprofundint en el canvi del model productiu. Així, gràcies a l’empenta del president Montilla i el compromís i la implicació de tots els membres del Consell d’Institucions –el màxim òrgan de govern de l’Acord, del qual formen part els màxims representants de les organitzacions empresarials i sindicals–, al juliol de 2008 tenia lloc l’acte de signatura de la revisió i impuls de l’Acord estratègic 2008-2011. Un document més ampli i ambiciós que l’anterior que inclou un total de 102 actuacions i posa l’accent en una sèrie d’àmbits conside- rats prioritaris com ara la innovació i la transferència tecnològica; la formació professional; l’èxit escolar; l’anglès; les infraestructures energètiques; la regulació, la competència, la simplificació administrativa i la contractació pública; l'activitat econòmica i el medi ambient; la immigració, i el mercat laboral. A banda d’aquestes línies més estratègiques, la revisió de l’Acord introdueix altres novetats importants pel que fa a l’actualització del discurs de competitivitat res- 156 pecte al text de 2004, com per exemple les polítiques d’atracció i retenció de talent, les polítiques de dimensionament i clústers empresarials o la política energètica. Però més enllà del seu contingut concret, com a guia per orientar el futur de l’economia catalana, l’Acord estratègic té una significació molt especial que el fa únic i el converteix en un referent a l’Estat espanyol. En primer lloc, pel procés de concertació, consens i diàleg que l’ha fet possible. L’Acord és un document fruit d’un procés singular d’implicació mútua. Un acord és sempre el resultat d’un pacte, i un pacte només és possible si totes les parts cedeixen en les se- ves aspiracions. I és precisament aquesta voluntat d’acord, aquest exercici de coresponsabilització tant per part dels empresaris com per part dels treballadors, el que fa més valuós l’Acord estratègic. No només per fer l’esforç de tots a definir quins han de ser els grans objectius per millorar la competitivitat del nostre país, sinó per comprometre’s a tirar-los endavant. I també per part del Govern, per a qui l’Acord ha esdevingut un procés d’una complexitat molt gran i una eina exigent ja que s’hi ha compromès fins al punt de concertar amb els agents econòmics i socials gairebé el 30% del pressupost de la Generalitat. I, en segon lloc: pel contingut. L’Acord no és un document de principis o de formulacions generals, és un document que recull mesures concretes –un total de 86 mesures en l’Acord 2004-2007 i de 102 per al període 2008-2011– amb traducció pressupostària –més de 7.000 milions d’euros anuals–, terminis d’aplicació, i indicadors de seguiment que permeten avaluar-ne el grau de compliment. Així mateix, preveu tot un seguit de mecanismes d'autoavaluació i millora contínua a través del diàleg social que eviten que es quedi desfasat. L’Acord també és un marc flexible i dinàmic que s’adapta a l’anàlisi de la realitat que fan tots els signants. Per exem- ple, al març del 2009 en el si de l’Acord es va crear una comissió d’anàlisi de mesures contra la crisi, delegada de la Comissió de Seguiment, màxim òrgan de seguiment de l’Acord, amb l’objectiu d’analitzar la situació actual de crisi econòmica i proposar noves actuacions per fer-hi front. Aquesta comissió va voler recollir l’esperit de concertació i diàleg de l’Acord i la seva metodologia de treball per reflexionar i trobar solucions a curt termini per fer front a l’actual context de recessió econòmica. Després de tots aquests anys, i vist amb perspectiva, podem dir que l’Acord estratègic ha resultat sens dubte premo- nitori. D’una banda, perquè s’ha convertit en el full de ruta, en la guia, per establir les polítiques i les mesures que són imprescindibles per crear les condicions de competitivitat de l’economia catalana. De l’altra, perquè ha esdevingut un marc de concertació de consens i diàleg entre l'Administració i els agents econòmics i socials que pot servir ara com a model per abordar les mesures que Catalunya, però també Espanya, necessiten per fer front a la crisi. Catalunya és i ha estat el motor econòmic d’Espanya i com a tal ens correspon exercir un paper de lideratge en aquesta matèria. L’Acord estratègic, com a fòrum de concertació i diàleg, ens ha de servir d’exemple per poder avançar en la transformació del model de competitivitat. També ens avala a l’hora de fer propostes constructives a Espanya per trobar solucions als seus problemes de competitivitat. Perquè ara més que mai, el que necessitem és lideratge, projecte, pactes i consensos per transmetre confiança a la societat. Perquè a banda d’un projecte clar, ambiciós i en- grescador de país per sortir de la crisi calen i caldran sacrificis, per part de tots. I si no som capaços d’explicar cap a on anem, cap ciutadà no estarà disposat a acceptar canvis, a fer cap sacrifici encara que sigui pel bé de l'interès general. I és a partir d’aquest projecte comú, que hem de ser capaços de trobar espais de diàleg i consensos entre els qui tenim responsabilitats de país: els polítics, els empresaris i els treballadors. Per això, avui és el moment de Catalunya. La nostra economia té avui uns fonaments magnífics per fer front a la crisi. Des que vam entrar a la Unió Europea, el nostre PIB per càpita ha passat d’estar 16 punts per sota de la mitjana, a situar-se 12 punts per sobre, la nostra economia s’ha internacionalitzat gràcies a la bona feina feta per les nostres empreses que han superat amb bona nota el repte de competir als mercats exteriors, disposem d’una base industrial sòlida, un teixit empresarial potent i un esperit emprenedor fortament arrelat en la nostra societat. Catalunya està fent els deures i està vivint la transformació del seu model de competitivitat. És un procés lent i gra- dual, que no es fa d’avui per demà. Però aquest procés ja és un fet com ho demostren l’eclosió de centres de primer nivell que hi ha avui a Catalunya en àmbits com la biomedicina, l’existència d’universitats i d’escoles de negocis que s’han convertit en centres de referència o l’atractiu de ciutats com Barcelona, que sintetitza en una de sola tres factors de l’activitat productiva: empresa, qualitat de vida i capacitat artística. Catalunya disposa, doncs, d’unes bones bases per poder mirar cap al futur amb optimisme. Tenim un projecte de país i l’Acord estratègic és el full de ruta que ens marca el camí. Però ens cal lideratge per portar la nau fins a port. El 157 lideratge que en moments d’incertesa hem d’exercir, en primer lloc els governs, per arribar als consensos necessaris per fer aquelles reformes que calen per construir un país on competitivitat i cohesió social siguin les dues cares d’una mateixa moneda. I en segon lloc, els empresaris i els treballadors, els quals han de recuperar el lideratge social que han exercit històricament, arriscant, invertint i liderant nous projectes. Aquest és el repte que ens llancen els ciutadans per construir la Catalunya del futur. Aconseguir-ho és a les nostres mans. 158 Propostes des de l’Ajuntament de Barcelona per sortir de la crisi Jordi W. Carnes. Tinent d’alcalde Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Barcelona Combatre els efectes de la crisi econòmica impulsant la reactivació de l’activitat econòmica i del mercat laboral de Barcelona és la principal prioritat de l’Ajuntament de Barcelona. Som conscients de l’actual situació econòmica i de les dificultats que estan afrontant molts barcelonins i barcelonines i moltes empreses de la ciutat. En aquest sentit, encarem la sortida de la crisi confiant en l’important conjunt d’actius d’alt valor de què disposa Barcelona i que són d’especial rellevància per avançar, alhora, cap a la necessària transformació del nostre model pro- ductiu. Barcelona és una ciutat oberta i global, amb una estructura econòmica sòlida i diversificada, una àmplia base emprenedora i importants dinàmiques de cooperació entre els sectors públic i privat per a l’assoliment de reptes i compromisos compartits. Elements, tots ells, que constitueixen una base ferma sobre la qual construir el nostre futur col·lectiu, amb més activitat econòmica competitiva i més oportunitats de desenvolupament per a tots i totes. En aquest context, l’Ajuntament aposta per una estratègia integral per afrontar la sortida de la crisi. Una estratègia adreçada a aconseguir el màxim impacte en múltiples àmbits d’actuació, des de l’acció pal·liativa amb una atenció ràpida i de qualitat a ciutadans i empreses afectats per la crisi a actuacions de caràcter estructural necessàries per avançar cap a un model de creixement econòmic sostenible i competitiu que garanteixi més i millor ocupació i nivells de benestar i cohesió social més elevats. Les prioritats de l’estratègia de l’Ajuntament de Barcelona per sortir de la crisi són clares i compartides amb els agents socioeconòmics de la ciutat mitjançant el Pacte per a l’ocupació de qualitat a Barcelona 2008-2011. La dina- mització de la nostra economia, impulsant l’activitat empresarial i innovadora, i la millora del nostre capital humà, juntament amb l’orientació i formació de les persones aturades en sectors amb futur, la millora de l’ocupabilitat dels joves i les joves i el reforç de la cohesió social i territorial són elements clau en l’estratègia d’aquest govern municipal per sortir de la crisi i avançar cap a la construcció sòlida d’un model de creixement sostenible, d’alta competitivitat i d’alts nivells de cohesió i benestar. Una estratègia que, des de l’àmbit local, reforça, impulsa i complementa actuacions d’ampli abast promogudes des de les administracions autonòmica i estatal. Es tracta d’una estratègia que es fonamenta en un ampli consens i una gran coordinació amb les diferents forces que actuen al territori, com ara la Generalitat de Catalunya, els sindicats i les organitzacions empresarials més repre- sentatives, el teixit associatiu, el sistema d’innovació i el sector financer, entre d’altres, i té el màxim desplegament de múltiples àrees de govern i organismes municipals i/o participats per l’Ajuntament de Barcelona. He d’expressar, en aquest punt, la satisfacció del govern municipal pel conveni de col·laboració acordat entre Ajun- tament i Generalitat de Catalunya, que defineix un marc de treball estable, consensuat i planificat de polítiques acti- ves d’ocupació i desenvolupament a la ciutat de Barcelona per als anys 2010 i 2011. Destaco, doncs, la voluntat, cores- ponsabilitat i implicació dels diferents agents en l’estratègia liderada des de l’Ajuntament de Barcelona per treballar plegats per la recuperació econòmica a la ciutat. Per tant, parlem d’un conjunt d’actuacions estratègiques alineades amb els principis reconeguts pel programa LEED de l’OCDE com a factors d’impuls de les economies locals per a la recuperació econòmica. Entre aquests principis, co- neguts com els principis Barcelona, destaquen: una estratègia clara cap a un nou model de creixement econòmic amb impacte a curt, mitjà i llarg termini, la potenciació de l’obertura internacional, l’atracció d’inversió estrangera, activitat econòmica i talent, un clar model de cooperació entre administracions, agents socioeconòmics i sector privat, uns serveis públics pròxims i de qualitat i una gestió financera encertada. L’Ajuntament és al costat d'aquells que necessiten suport per afrontar l’impacte de la crisi. Per això, ampliem el suport a les persones aturades de la ciutat per tal que millorin la seva ocupabilitat present i futura: estem contractant més de 2.000 persones aturades amb més de sis mesos a l’atur –magnitud inèdita quan, el 2009, parlàvem de 278 pla- ces– per a la formació i adquisició d’experiència en ocupacions amb futur, com ara les noves tecnologies i l’eficiència energètica, ampliem les oportunitats de formació incrementant un 80% el nombre de places en sectors amb futur per a més de 6.000 persones aturades, orientarem i reorientarem professionalment més de 20.000 persones aturades i, mitjançant el Fons Estatal per a l’Ocupació i la Sostenibilitat Local (FEOSL), contribuirem a dinamitzar l’ocupació amb més de 5.000 nous llocs de treball. L’Ajuntament no oblida els més vulnerables, aquells que més risc d’exclusió pateixen, així com els territoris de la ciu- tat més vulnerables. És per això que, conjuntament amb les 50 entitats d’inclusió social i laboral de la ciutat, disposem 159 dels recursos necessaris per atendre les 150.000 persones beneficiàries dels programes d’inserció social i laboral que estem duent a terme, o els programes a mida per inserir laboralment 770 aturats amb gran vulnerabilitat i 500 aturats amb discapacitat. En un moment com l’actual, intens en desocupació, l’Ajuntament potencia l’impuls a la iniciativa emprenedora i l’activitat empresarial com els grans motors globals de creació d’ocupació, alt valor afegit i innovació. Necessitem més activitat econòmica amb capacitat per prendre posicions i competir en mercats locals però també internacionals. I la necessitem en tots els sectors: en els més tradicionals que es renoven perquè formen part de l'ADN de la ciutat i volen avançar al seu ritme, com ara el comerç i els serveis de proximitat, en els industrials en què la ciutat i la seva àrea d’influència tenen una expertise històrica i una posició consolidada als mercats, com molts sectors industrials, i també en els sectors intensius en coneixement en què estem assolint avantatges competitius importants i obren àmplies oportunitats de creixement i creació d’ocupació de qualitat. Per això, estem treballant per facilitar l’entorn econòmic empresarial, no només avançant en la simplificació admi- nistrativa, sinó també continuant la millora dels mecanismes d’accés al finançament. Fomentem que més ciutadans i ciutadanes triïn l’opció de crear empreses com a opció professional de futur, alhora que impulsem més serveis per facilitar la creació d’empreses i promovem el creixement de les ja existents amb millores de dimensionament, compe- titivitat i projecció global. En aquest sentit, fomentem el desenvolupament de sectors de futur i pols de competitivitat per al creixement econòmic i de l’ocupació, com ara els clústers urbans ja consolidats (energia, tecnologies mèdiques, tecnologies de la informació i la comunicació, indústries creatives, agroalimentària i aeronàutica i espacial) i nous sectors amb potencial de posicionament i atracció global, com ara el sector de l’educació superior, i amb alt impacte a la nostra economia, com el vehicle elèctric o el sector de la moda. Des de l’Ajuntament de Barcelona estem reforçant el desenvolupament econòmic lligat a l’impuls de noves infra- estructures i dinamitzant el nou espai disponible per a activitat econòmica, potenciem el districte innovador 22@ i impulsem el Barcelona Zona Innovació (BZI) com a parc de tecnologia en els sectors de l'alimentació, la tecnologia i el món audiovisual, i els territoris de la Sagrera, la Zona Franca o l’eix Besòs, entre d’altres focus d’actuació. Reforcem, així mateix, el suport al sector comercial de la ciutat, un dels pilars de la nostra economia i un element dinamitzador i cohesionador dels nostres barris, amb actuacions que beneficiaran 50.000 comerços de la ciutat. Es- tem potenciant, així mateix, la competitivitat i la qualitat de la nostra xarxa de mercats municipals continuant el des- plegament del més gran projecte inversor en aquest àmbit amb més de 18 milions d’euros. Igualment, l’Ajuntament promou, en el marc del Pla estratègic de turisme de Barcelona 2015, el creixement sostenible i equilibrat de l’activitat turística i dels beneficis en termes econòmics i d’ocupació que reporta a la ciutat. El suport a la recerca i la innovació és una peça clau en l’estratègia de Barcelona per a la sortida de la crisi, estratègia compartida a escala metropolitana. En aquest sentit, l’Ajuntament contribueix a potenciar la recerca que es porta a terme a la ciutat i a millorar el sistema d’innovació i d’interconnexió entre el món de la recerca i el món de l’empresa, treballant la coordinació amb els centres de recerca i els parcs tecnològics de Barcelona. Així mateix, treballa per incrementar l’atracció d’activitat econòmica internacional com a motor de reactivació de l’economia a la ciutat i de generació d’ocupació, atraient talent emprenedor, innovador i creatiu. La millora del nostre capital humà és un altre factor que ha d’impulsar la sortida de la crisi i la transformació en una economia competitiva basada en activitats d’alt valor afegit. En aquest sentit, l’Ajuntament de Barcelona complemen- ta l’impuls des dels sectors educatius públics i privats reforçant la millora competencial del capital humà, així com l'adaptació constant a l’avenç tecnològic. En aquesta línia, i en el marc del Pla d’Alfabetització i Capacitació Digital a Barcelona 2010-2015, l’Ajuntament de Barcelona està impulsant la millora de les competències tecnològiques per part dels ciutadans i ciutadanes de la ciu- tat, així com dels seus professionals per tal de promoure l’ús de les TIC com una eina de millora de la competitivitat de les persones i de les empreses. Els joves, el nostre futur, aquells que més estan patint en els seus primers anys d’experiència laboral els efectes de la crisi, són subjecte prioritari de la nostra actuació i és per això que, a través del dispositiu “Activa’t per l’Ocupació”, que 160 hem ampliat, podrem atendre el 80% dels joves de la ciutat en situació d’atur. Al mateix temps, hem reforçat les accions d’orientació acadèmica i professional per atendre el 100% dels alumnes (22.000 joves) dels darrers cursos d’ensenyaments secundaris dels centres públics i concertats de Barcelona per preparar-los millor per al mercat de treball. També estem fomentant la dinamització econòmica als barris, amb especial atenció a aquells que són més vulnerables, impulsant actuacions segons les necessitats de cada territori amb l’objectiu de millorar l’ocupació dels seus residents, el teixit comercial, el desenvolupament econòmic i la cohesió dels barris i de la ciutat en conjunt. Es tracta, com he dit, d’una estratègia integral amb polítiques multifocals interrelacionades, amb un exercici de cooperació dels sectors públic i privat sense precedents que, sens dubte, contribuirà a fer que sortim de la crisi reforçats per avançar cap a un creixement sostenible que generi més oportunitats de progrés i benestar per a tothom. 161 Propostes dels agents socials davant la crisi econòmica. CCOO Joan Carles Gallego Herrera. Secretari general de CCOO de Catalunya La crisi econòmica castiga amb duresa els diferents sectors d’activitat. Va començar amb duresa en la construcció, conseqüència de la fallida del sistema financer que va punxar una bombolla en bona part inflada amb capital espe- culatiu; va continuar en la indústria, afectada per la caiguda de la demanda exterior i el consum intern derivat de la crisi internacional i el fre al crèdit, i s’ha traslladat de forma generalitzada al sector serveis, afectat per la dinàmica econòmica, amb davallades del comerç, l’hoteleria i el turisme. Des del començament de 2008, la recessió destrueix gran nombre de llocs de treball, més de 350.000 a tot Catalunya, una part important dels quals es localitzen a l’àrea metropolitana i a la ciutat de Barcelona. Una crisi que arriba després d’un període en què les desigualtats han crescut i han augmentat les desregulacions en tots els àmbits (laboral, fiscal, financer...). Bona part dels llocs de treball destruïts corresponen a sectors industrials de baix valor afegit, que a la ciutat de Barcelona tenen una presència escassa, però no així en el conjunt de l’àrea metropolitana. Sectors que no tornaran a ser com els coneixíem i que viuen processos de reconversió industrial profunda –per tal de guanyar productivitat i competitivitat– i que necessitaran l’empenta de sectors industrials més competitius i de les empreses de serveis a la nova indústria per generar l’ocupació necessària per absorbir l’ocupació destruïda. La recuperació dependrà en bona part de l’evolució del mercat internacional, però sobretot de la disponibilitat del crèdit per facilitar la inversió i promoure la demanda. El sector de la construcció difícilment recuperarà les taxes d’activitat dels darrers anys, que obeïen al tractament de l’habitatge com a bé especulatiu, amb valor de canvi, més que no pas com a bé de necessitat, amb valor d’ús. L’enorme activitat del sector va contribuir a generar una part important del creixement d’aquests anys i ara s'haurà d’orientar cap a activitats amb més valor afegit. Les taxes d’activitat i d’ocupació dels darrers anys no es recuperaran. La modernització del sector passarà per la contribució a l’adequació i rehabilitació del parc d’habitatge existent, per dotar-lo d’elements de més eficiència energètica i millor habitabilitat, sense oblidar, però, que encara tenim dèficits importants en l’accés a l’habitatge d'extensos sectors de població, la qual cosa comportarà mantenir l’activitat de construcció d’habitatge residencial, però a preus més assequibles, i possiblement apostant per una cultura del lloguer que faciliti als col·lectius joves els processos d’emancipació i maduració personal. El sector serveis, heterogeni pel que fa a composició interna, té una afectació de la crisi diferent i que varia en funció del grau de dependència de sectors d’activitat més o menys propensos a traslladar els costos de la crisi o del grau d’elasticitat de la demanda del servei a la variació de la renda disponible. Així hi ha afectació en el sector del comerç minorista i l’hoteleria en general, afectats en un primer moment per l’impacte internacional de la crisi, que té efectes sobre el turisme i el consum general. Els serveis a les empreses, amb gran dependència del que passa en el sector in- dustrial i de la construcció, responen en la mateixa tònica. En aquest sector, l’impacte de la feble qualitat de l’ocupació (temporalitat, sous baixos, jornades llargues...) creada en aquests darrers anys (especialment en el sector turisme) és una dificultat afegida. En una realitat com aquesta, de crisi econòmica, la ciutat ha de desplegar totes les potencialitats per contribuir acti- vament, tant a aturar la sangonera de la destrucció d’ocupació, com a generar nova activitat que s’orienti vers el canvi de model productiu, i fer-ho garantint la necessària cohesió social. La ciutat és l’espai físic i polític més proper a les persones i les empreses, de manera que bona part de les iniciatives que es posen en marxa incideixen en les unes i en les altres. Evidentment, n'hem de relativitzar la incidència, ja que la ciutat forma part d’un tot que és un sistema d’interdependències en què actuem i al qual responem i, per tant, les actuacions que es facin a la ciutat han de ser coherents amb un marc d’iniciativa en política econòmica d’àmbit català i estatal, però sobretot europeu. Malauradament, ens trobem amb la manca d'un marc de polítiques econòmiques a la Unió Europea, coordinades i comunes, que actuïn en la mateixa direcció i que facilitin la capacitat d’actuació en el territori proper a les persones i a les empreses. Mentre continuïn la dificultat per a l’accés al crèdit, l’atonia de la inversió privada i la feblesa de la demanda exterior i del consum intern, serà difícil recuperar els nivells d’activitat necessaris per crear l’ocupació suficient per absorbir l’atur. En aquest context, cal insistir en la necessitat de mantenir els estímuls fiscals en l’economia, amb un increment de la capacitat inversora dels poders públics, orientant la despesa en la lògica d’unes polítiques industrials i sectorials que modernitzin l’aparell productiu, per fer-lo més competitiu i productiu, i amb un reforçament de les polítiques socials, per garantir els nivells de convivència i cohesió social. 162 Dos dels elements estratègics a entomar, i sobre els quals hi ha un grau de coincidència elevat, són l’educació i la formació, claus per assolir el canvi de model productiu que faci més competitiva i estable l’economia catala- na. La capacitat de disposar d’una economia més competitiva i productiva dependrà de la capacitat d’innovació en producte i en processos, de la capacitat per interactuar amb les noves tecnologies, de la capacitat de recer- ca per desenvolupar noves solucions als problemes productius i socials existents. I això requereix una millor capacitació i formació de les persones, començant per una educació infantil capaç de detectar i estimular les capacitats cognitives dels infants, dotar dels recursos necessaris els processos d’aprenentatge per tal d’assolir l’èxit necessari i disposar de mecanismes que lluitin contra l’abandó escolar prematur. I amb una relació més estreta entre la formació professional i la realitat del món del treball, que integri aquesta amb els diferents subsistemes formatius i la formació continuada, per tal de facilitar les carreres professionals en la vida activa i posant en valor la qualificació, com un element que facilita el trànsit al treball, la permanència i la mobilitat. Si hi ha coincidència que l’educació i la formació són una aposta estratègica, que és imprescindible per assolir l’objectiu principal i que no es pot supeditar ni limitar, cal començar ja. Per fer-ho possible caldrà disposar dels recursos materials i humans necessaris. No parlem de despesa educativa, hem de parlar d’inversió en educació i formació, que té un rendiment llarg en el temps, però segur i estable un cop s’assoleix i s’aplica. Però mentre aquesta inversió dóna fruits cal actuar, també, amb mesures que incideixin en la reactivació econòmica. I la ciutat té una capacitat enorme per generar idees i projectes per ajudar a promoure activitat i ocupació. Hi ha coincidència que alguns dels dèficits de la nostra economia es troben en les insuficiències i ineficiències energètiques, en les dificultats d’accés a les infraestructures tecnològiques, en els costos logístics i de mobilitat, en les dificultats d’accés al primer habitatge. Camps en els quals la ciutat pot liderar projectes i iniciatives capaços de posar les bases per al canvi de model productiu i, al mateix temps, generar activitat i ocupació i contribuir, així, a la recuperació. Iniciatives com la reforma de la Diagonal i l’aposta decidida per la connexió amb tramvia del Besòs i el Baix Llobregat, o d'altres amb relació a la millora del servei ferroviari o del transport i la mobilitat urbana, són posi- tives en la mesura que donen més connectivitat a la ciutat, faciliten la mobilitat de les persones, aposten per mitjans de transport poc contaminants. Però també són iniciatives generadores d’alta activitat econòmica que regeneren les vies urbanes i el seu mobiliari, construeixen nous tramvies i autobusos, etc. O iniciatives lligades a la rehabilitació d’edificis i espais urbans, que adeqüin les instal·lacions comunitàries, que promoguin l’estalvi i l’eficiència energètica dels edificis, que eliminin les barreres arquitectòniques exis- tents, són iniciatives ben valorades i necessàries, atesa l’edat mitjana dels edificis i equipaments de la ciutat. Però també són activitats generadores d’ocupació i amb un fort component de modernització productiva en els sectors de la construcció, de les energies renovables, sectors industrials i amb un clar efecte multiplicador sobre el conjunt de l’activitat econòmica. O apostar per mantenir el sòl industrial encara existent a la ciutat (Bon Pastor, Zona Franca) i promoure ini- ciatives que afavoreixin el seu futur industrial, especialment relacionat amb sectors emergents i dinàmics de l’economia, d’alt valor afegit, també és una mesura que facilita l’atracció i l'arrelament d’inversions generadores d’activitat i ocupació. Mesures que s’han d’acompanyar d’accions positives per dotar de dimensió les empre- ses, que millorin la posició competitiva en un mercat internacionalitzat (formació, R+D+i...). O mesures amb relació al sector turístic, que n'evitin la degradació i promoguin la competitivitat del sector per mantenir l’atractiu de la ciutat com a destinació turística, no com a parc temàtic. Mesures que han de permetre la capacitat de generació de riquesa del sector però sense que això comporti l’expulsió o l’ofec de la ciutadania. I mentre eduquem i formem, i invertim per reactivar l’economia, cal que la ciutat garanteixi les necessitats socials de les persones, per a la qual cosa caldrà disposar dels serveis socials necessaris per garantir-ne la cohe- sió social, la salut, i la seguretat. Certament, des dels poders públics és possible incidir en positiu per trobar una sortida a la crisi, que posi en el centre les persones i que orienti les actuacions vers un canvi de model productiu. Però per fer-ho calen els recursos públics suficients que sustentin les polítiques públiques necessàries. L’augment dels ingressos públics ha de venir de la mà de la recuperació econòmica i la creació d’ocupació, però també d’un increment de la pressió fiscal. 163 És per això que ara cal mantenir els estímuls fiscals a l’economia, amb inversió pública per fer actuacions que dina- mitzin l’economia, i això vol dir que durant un temps encara haurem d’assumir un nivell de dèficit fiscal i deute públic compatibles amb la càrrega que en el moment de creixement haurem de suportar. I, al mateix temps, caldria algun nivell de reforma fiscal que vehiculés l’estalvi privat existent i inactiu en aquests moments, a causa de la contracció de la demanda que genera la lògica desconfiança en la situació, i introduís una progressivitat més gran en la contribució de les rendes més altes, especialment les grans fortunes i les rendes de capital, sense obviar la necessitat de lluitar contra el frau fiscal i l’economia submergida. D'aquesta manera es podria disposar de més ingressos públics per a la reactivació econòmica. De segur que caldrà racionalitzar la despesa pública, però racionalitzar no pot significar en cap cas retallar els ser- veis que reben els ciutadans i que estan en relació directa amb els nivells de cohesió social, tan necessària per garantir el marc de convivència i seguretat que facilita l’atracció i l'arrelament d’inversions. Racionalitzar la despesa és també establir quin nivell d’administració és més efectiu per executar la despesa que s’orienti als objectius, que han de ser coherents i coordinats, combatre els efectes de la crisi, reactivar i dinamitzar l’economia i crear ocupació. I aquí la ciutat, l’àrea metropolitana en bona mesura, pot racionalitzar i fer més efectiva la despesa des de la proximitat i el servei de les persones, complementant les polítiques dels altres nivells d’administració. I això és parlar de la millora del finançament local i de la necessària racionalització de les administracions que actuen en el territori. 164 Propostes dels agents socials davant la crisi econòmica. FTN Joan Rosell Lastortras, president de Foment del Treball Nacional La situació conjuntural que afecta les economies espanyola i catalana es mantindrà aquest 2010. Estem en crisi, és evident, però com va passar en les anteriors –i en les futures– ens en sortirem. L’economia és cíclica, i ara mateix ens tro- bem a la part baixa del cicle. Això no obstant, el fet de ser en aquesta fase del cicle no vol dir que ens haguem de quedar amb els braços plegats, ans el contrari. És moment d’aplicar reformes, d’aportar solucions concretes a la problemàtica, actuant de manera ràpida i no deixant res per fer més endavant. Reformes que hagués estat millor dur a terme en períodes de bonança econòmica, per tal de millorar la competiti- vitat i la productivitat del nostre país. I és ara, en temps de crisi, quan s’han de fer els canvis imprescindibles si volem que la nostra economia surti d’aquesta situació de bloqueig. En molts casos aquestes mesures han estat aparcades perquè no s’ha tingut coratge polític per endegar-les, o bé perquè s’ha considerat que no tocava. Malauradament, ara ens trobem en una conjuntura difícil i, a més, hem de fer els deures que hem anat ajornant entre tots. La competitivitat de la nostra economia és la base per garantir la sostenibilitat de l’Estat del benestar, d’un Estat del benestar que cal tornar a dissenyar i que cal estructurar d’acord amb la realitat dels propers anys. De la mateixa manera, es necessita un debat serè i aprofundit en l’àmbit de les relacions laborals i de la definició dels principals paràmetres en què es troba el nostre mercat de treball. El fet diferencial del nostre país amb la resta d’Europa ha estat el fort creixement de l’atur i el ritme amb què ho ha fet. Per tant, hem de ser conscients que hi ha un mercat dual que cal redreçar, i potenciar aquells instruments que –dins d'aquest– vagin encaminats a la millora de la productivitat i de la qualitat de l’ocupació. També és imprescindible fer una reflexió sobre el paper que poden desplegar el conjunt de els administracions públi- ques. Aquestes necessiten una gestió més acurada, amb una definició molt més nítida dels diferents àmbits competen- cials i amb més lleialtat institucional. No es pot deixar una altra vegada de banda la reforma de l’Administració pública, amb un pes destacat en l’ocupació del país. Cal aprofitar acuradament els seus recursos, així com assolir un millor desple- gament de les activitats de col·laboració entre els sectors públic i privat per a la prestació de serveis públics. És moment de ser eficients i aprofitar adequadament cada cèntim d’euro. Els empresaris som conscients de les potencialitats que té la nostra economia i, per tant, que la recuperació –que presumiblement arribarà una mica més tard a casa nostra– serà una realitat properament. Però aquest fet no pot ser- vir d’excusa en cap cas per tornar a ajornar els problemes i amagar-los sota la catifa. Cal prendre decisions, treballar tots plegats, i fer-ho sense dilacions perquè es pugui anar cap a la plena ocupació, potenciar l’esperit emprenedor i el desplegament de les capacitats que sempre ha tingut la nostra societat. En aquests moments hem de ser conscients que no es pot arribar a tot arreu ni a tots els qui pateixen aquesta re- cessió, però sí que podem i hem de focalitzar els escassos recursos que disposem per tal d’avançar cap a un model més competitiu, alhora que també cal atendre aquells sectors i àmbits en què la incidència de la crisi hagi tingut un gran impacte, tenint en compte que no només hem d’aplicar mesures de caràcter pal·liatiu –cosa que també hem de fer– sinó mesures que vagin canalitzades a aprofitar el moment de la reactivació econòmica. Es veu amb preocupació –entre d’altres qüestions– que les administracions no hagin tingut cura de la despesa en inversió, la despesa que realment és prioritària. Que la despesa corrent es desboqui i se suporti en una disminució de les inversions o en un augment de l'endeutament no és viable. Per aquest i els altres motius exposats, des de Foment del Treball sempre hem prioritzat la necessitat de donar suport a aquelles accions que afavoreixin la inversió pública, i en aquells moments en què les restriccions pressupostàries els afectin, desplegar elements de cooperació entre els sectors públic i privat que permetin fer la corresponent dotació de capital públic, que és una de les mancances que ha patit l’economia catalana, com ho palesa que en l’Estatut de Catalunya es prevegi aquest fet a través de la Disposició addicional tercera. Som un país que, malgrat no tenir recursos naturals, ha sabut aprofitar els recursos dels homes i les dones que han estat importants tant en el passat com ara, en el present, i que ho continuaran sent en el futur. L’element diferencial en una societat del coneixement com l’actual és la formació de les persones: cal que l’educació en general, i la formació professional en particular, siguin eixos estratègics –en els quals ens hem implicat i hem de continuar fent-ho– per impulsar la capacitat emprenedora de la nostra gent, per donar suport a aquells que puguin esdevenir els empresaris del futur, creadors de riquesa i ocupació, generadors –en definitiva– de benestar per al conjunt de la societat. 165 Propostes dels agents socials davant la crisi econòmica. UGT Josep M. Àlvarez i Suàrez, Secretari Genera de l’ UGT de Catalunya En aquests moments, les projeccions dels organismes internacionals coincideixen a afirmar que la sortida de la crisi arribarà al conjunt de la Unió Europea el 2010. També coincideixen, però, a assegurar que a Espanya (i a Catalunya) la recuperació arribarà molt més tard i que serà un dels darrers països a sortir-ne. Però el repte al qual ens enfrontem ara no és només el de sortir com més aviat possible de la crisi generant ocupació, sinó el de sortir-ne bé generant ocupació de qualitat. I per aconseguir-ho no s’ha de caure en els mateixos errors comesos en el passat; errors que van originar el col·lapse financer que més endavant es traduiria en col·lapse econòmic generador de necessitats socials. Ara bé, hem de distingir clarament entre els errors i les trampes propis del sistema econòmic i financer global que ens van dur a la crisi i la deficient estructura productiva de casa nostra que va fer que aquesta crisi d’origen global tingués uns efectes locals molt més greus i duradors aquí que als països del nostre voltant. Durant els primers mesos de crisi econòmica es van sentir veus oficials que parlaven d’una necessària “refundació del capitalisme”, però després de diverses cimeres del G20 no hi ha hagut cap voluntat d’establir normes que permetin controlar veritablement els mercats financers, els seus abusos, i que dibuixin un nou marc econòmic més just. Des de la UGT de Catalunya hem denunciat que s’hagin deixat enrere les anàlisis que identificaven les veritables causes de la crisi, com ara l’acumulació i l'augment de beneficis davant l'empobriment dels salaris o la falta d’inversió productiva a favor d’un excés d’inversió especulativa i que, per tant, tampoc s’estiguin prenent les mesures adequades que ens permetin sortir-ne enfortits. Sembla que hi ha unanimitat a considerar que és imprescindible millorar la nostra competitivitat per poder sortir millor de la crisi. Ara bé, on no hi ha consens és en la manera com hem d’assolir una millor posició en els mercats inter- nacionals que permeti combinar creixement i cohesió social. De fet, la UE va definir el 2005, a través de l’estratègia de Lisboa renovada, l’objectiu de convertir-se en “l’economia basada en el coneixement més competitiva i dinàmica del món, capaç de créixer econòmicament de manera sostenible amb més i millor ocupació i amb més cohesió social”, tot respectant el medi ambient. De quina manera podem augmentar la nostra competitivitat? Les receptes tradicionals ens haguessin dut, molt probablement, a una devaluació de la moneda nacional per fer que els nostres productes fossin més competitius en els mercats internacionals, tal com es va fer en la crisi anterior. Però l’entrada en vigor de l’euro, al gener de 2002 i l’assumpció total de les competències en matèria de política monetària per part del Banc Central Europeu, han deixat una capacitat nul·la als estats membres en aquesta matèria. Així, la solució proposada per les parts interessades passa per la reducció dels salaris, és a dir, reduir costos per abaratir els nostres productes. És aquesta la via que ens portarà a un augment de la competitivitat amb més cohesió social? Òbviament, no. I aquests són alguns dels arguments que donen suport al nostre posicionament. Primerament, perquè hem tingut molts anys seguits de creixement econòmic, on es va donar el fenomen de l’anomenat “miracle econòmic espanyol”, en què la participació dels salaris en el PIB nacional va disminuir a favor d’un augment de la participació global dels beneficis. El creixement econòmic dels darrers anys, per tant, ha estat absorbit pels beneficis empresarials. Uns be- neficis que si haguessin estat reinvertits en formació, recerca i innovació segurament haurien fet que no estiguéssim patint la crisi de la manera com ho estem fent ara. Per tant, no ens poden demanar que ens estrenyem el cinturó, com si ens l’haguéssim descordat durant l’anterior etapa. En segon lloc, abaixar salaris podria abaratir el cost de producció dels nostres productes; però si aquesta és l’estratègia a seguir per fer-nos més competitius en els mercats internacionals, hem d’acceptar que volem jugar en la mateixa lliga que la Xina i altres països que basen el seu avan- tatge competitiu en el cost de producció i que hipotequen així la cohesió i la qualitat de vida dels treballadors i les treballadores. És això el que realment volem? El que la majoria volem i demanem, fins i tot molt abans de l’esclat de la crisi, és l’augment de la productivitat de les nostres empreses a través de la inversió productiva i la formació dels treballadors i les treballadores. L’augment de la competitivitat de les nostres economies no ha de topar amb la construcció de l’Europa social. Hem de ser conscients que no podrem competir en la globalització promovent el deteriorament de les condicions de treball, sinó que ho hem de fer promovent l’avenç tecnològic i l’increment de la productivitat. D'altra banda, les inversions i les polítiques governamentals també han d’anar dirigides a les millores d’eficiència a través de les infraes- tructures, les polítiques energètiques, etc. És a dir, la millora de la productivitat no ha de passar pel deteriorament de les condicions laborals dels treballadors i les treballadores. 166 Ben al contrari, les mesures a curt termini han d’anar encaminades a protegir les persones i, sobretot, al manteni- ment de les mesures de reactivació econòmica. En aquest sentit, des de la UGT de Catalunya hem manifestat el nostre desacord amb la sacralització de l’estabilitat pressupostària que està impregnant les actuacions i orientacions de la política econòmica de tots els nivells de l'Administració. Els plans d’austeritat i racionalització de la despesa, presos abans de veure la llum al final del túnel, fan córrer el perill de paralitzar la recuperació econòmica i, sobretot, minvar la molt perjudicada capacitat adquisitiva i la qualitat de vida de la classe treballadora. Si bé en situacions de normalitat és desitjable un nivell baix d’endeutament, l’excepcionalitat de la crisi fa necessària la implicació activa i sostenible de l’Estat en l’economia, i més quan el nivell d’endeutament públic està 20 punts per sota de la mitjana europea. Tot indica que la voluntat del Govern ha estat sobretot acontentar i tranquil·litzar els mercats financers, d’esquena a les necessitats reals de la ciutadania. A mitjà i llarg termini, hem d’assolir el tantes vegades anomenat canvi de model productiu que, a Catalunya, passa pel compliment de les mesures i actuacions signades a través de l’Acord estratègic per a la internacionalització, la qua- litat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana. El canvi del model productiu, basat en la inversió produc- tiva, el coneixement, la formació dels treballadors i les treballadores i el manteniment de la cohesió social, canviarà la fisonomia del nostre mercat de treball i de la qualitat de l'ocupació i revertirà en la qualitat de vida de la ciutadania catalana. Per tant, el full de ruta ja està escrit, ara falta executar les polítiques de manera decidida i coordinada per tal que aquest canvi esdevingui realitat. Alguns dels aspectes necessaris per al canvi de model productiu no donaran fruits de forma immediata, requereixen consens social i polític, però s’han d’abordar de manera prioritària. Millorar les taxes i la qualitat de l’ocupació –per po- der abordar amb garanties d’èxit els nous reptes de la societat del coneixement– requereix l’adopció de polítiques de- cidides en l’àmbit de la formació i la qualificació professional de la població activa i dels joves que s’han d’incorporar al mercat de treball. En aquest sentit, en línia amb les previsions dels estudis internacionals que ens indiquen que a les societats desen- volupades, en l’horitzó dels anys 2020-2025, només el 15% dels llocs de treball seran per a persones sense qualificació, cal que a Catalunya, amb la finalitat d’incrementar les possibilitats d’ocupabilitat de la població, es fixin uns objectius específics que responguin a les necessitats que tenen tant els joves en edat escolar com la població adulta per poder disposar dels instruments necessaris per al desenvolupament personal i professional. Per donar resposta a aquestes previsions necessitaríem que a Catalunya, en uns 10-15 anys, el 85% de la població hagués cursat i/o acreditat una formació postobligatòria equivalent a formació professional de grau mitjà o a batxille- rat, que s’assolís a través de les diferents ofertes del sistema educatiu o de les ofertes de formació per a l’ocupació. En un escenari global de creixent competitivitat entre els països, tenir una població qualificada professionalment es converteix en una prioritat estratègica. Aquest objectiu implica prioritzar polítiques que garanteixin l’impuls de la formació i l’aprenentatge al llarg de la vida i adoptar mesures que, adreçades al conjunt de la població, facilitin la formació inicial dels joves i la millora de la qualificació professional de la població adulta. Un altre aspecte inajornable és la reducció de la nostra dependència energètica, molt superior a la mitjana europea (segons les dades d’Eurostat de 2006: Espanya 81,4% / EU-27 53,8%), juntament amb les insuficients infraestructures energètiques. Incrementar la capacitat de producció de les nostres empreses per millorar la competitivitat, sense oblidar l’estalvi i l’eficiència, requereix xarxes de distribució d’alta qualitat amb un mínim impacte sobre el medi, però amb garantia de qualitat del subministrament. Assolir la interconnexió de xarxes espanyoles i europees per garantir el subministrament d’energia en qualsevol situació de risc ha de ser un eix prioritari en la política energètica del nostre país. L’elevat creixement de la demanda energètica i el deteriorament mediambiental produït pels sistemes de genera- ció actuals aconsellen impulsar un desenvolupament tecnològic que permeti assolir un nou model menys intensiu en l’ús d’energia i altres recursos materials, així com diversificar la producció i impulsar les energies renovables per donar resposta a un nou model de subministrament energètic net, sostenible, autòcton i, alhora, generador de llocs de treball. Hem de desenvolupar un model energètic que conciliï l’augment de la demanda i la competitivitat econòmica, els beneficis socials i la preservació del medi. Per això és imprescindible l’actuació pública, a través d’un pla de promoció econòmica de les energies renovables. Els instruments de política industrial i financera del país s’han de posar al servei de la diversificació de la composició del mix energètic per tenir menys dependència energètica i més sostenibilitat i competitivitat econòmica. Creiem que, en el context de revitalització del nostre teixit industrial, Catalunya ha de 167 desenvolupar plans industrials d’implantació i creixement d’empreses fabricants d’equips de tecnologia energètica i promoció de l’exportació de tecnologia i buscar en el nostre teixit industrial empreses que comparteixin sinergies productives en aquest sentit. Amb l’aparició de la crisi amb tota la seva cruesa, és a dir creixement de l’atur i restricció del crèdit per a les empre- ses, des de la UGT de Catalunya hem volgut posar en valor el diàleg social i l’assoliment d'acords amb el Govern i el conjunt de forces parlamentàries atès el que això pot significar per a la nostra economia i la nostra cohesió social. Així, vam arribar a un nou acord amb el Govern i la resta d’agents socials i econòmics, la signatura, el 18 de desembre de 2009, dels 30 compromisos per a l’ocupació, el teixit econòmic i el desenvolupament social de Catalunya, que supo- sen una actuació complementària de l’Acord estratègic per tal de fer front a la situació de crisi. Però des de la UGT de Catalunya també hem denunciat les mentides de la crisi. Com deia al principi, els responsa- bles de la crisi no són els treballadors ni les treballadores, ni els salaris o les suposades rigideses del mercat de treball. Els treballadors i les treballadores estan patint els efectes d’una crisi que no han provocat, i ara en podem sortir, però no a costa de retallar els drets ni la cohesió social. No és cert que no es puguin mantenir les polítiques socials. En aquest sentit, cal una reforma a fons del nostre sistema fiscal, cada vegada més regressiu i més insuficient. Hi ha una clara discriminació entre la fiscalitat que suporten les rendes del treball i les del capital, per la qual cosa creiem que és imprescindible i urgent fer un debat global sobre la política fiscal. Hem de sortir de la crisi sense oblidar els objectius que, com a país, ens hem marcat: la construcció d’una societat justa i el sosteniment d’uns serveis públics forts com a garantia per a l’exercici real dels drets, per a la cohesió social i per encarar amb garanties els reptes que tenim plantejats. 168 El sistema de formació professional reglada de Catalunya, avaluat Jorge Calero, President del Consell Superior d’Avaluació de Catalunya Característiques de l’avaluació Voldria dedicar aquest article a exposar el procés i alguns resultats i conclusions de l’avaluació de la formació profes- sional reglada (FPR a partir d’ara) que ha portat a terme, durant el període 2007 a 2010, el Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu de Catalunya.1 La difusió d’aquesta iniciativa d’avaluació té un interès especial si tenim en compte que es tracta de l’avaluació d'abast més gran, en termes pressupostaris i d’activitat, que ha portat a terme el Consell i, també, que els processos i mètodes d’avaluació han estat innovadors en l’àmbit de Catalunya i del conjunt de l’Estat. L’avaluació ha abordat tant els recursos com els processos i resultats del subsistema d’FPR, de manera que estem parlant d’una avaluació sistèmica, substancialment diferent de les avaluacions més freqüents, centrades en el rendi- ment dels estudiants, en els centres o en el professorat, per exemple. El model d’avaluació que s’ha utilitzat ha estat complex i, també, innovador. Entre les seves característiques més destacades assenyalaré les tres següents: en primer lloc, es tracta d’una avaluació participativa, atès que s’ha donat veu a un ampli ventall d’actors, organitzats en grups de treball.2 En segon lloc, en l’avaluació s’ha aplicat, de forma combinada, una diversitat de tècniques qualitatives i quantitatives. En tercer lloc, una part de l’avaluació s’ha portat a terme per mitjà de tècniques avançades, destinades a analitzar l’impacte de l’FPR sobre la inserció laboral i la continuïtat formativa. Un procés complex i innovador com el que estic descrivint té, com és lògic, un marge per a la millora. Al meu en- tendre, es podria haver millorat l’avaluació de l’FPR almenys en dos aspectes. D’una banda, hauria estat convenient fer una avaluació integrada dels tres subsistemes de formació professional incorporant-hi la formació professional contínua i l’ocupacional. Després d’explorar diferents col·laboracions institucionals, aquesta avaluació integrada no es va poder portar a terme. D’altra banda, el procés d’avaluació ha estat més lent del previst inicialment, amb una durada total de tres anys, en funció de diverses dificultats d’implementació pràctica del projecte. Línies d’avaluació i objectius L’ambiciós nivell establert a l’hora de fixar objectius per a l’avaluació ha fet necessària la determinació de cinc línies d’avaluació diferenciades, en les quals s’han estructurat els objectius, juntament amb els mecanismes utilitzats per aconseguir-los. Descric aquestes línies a continuació: Línia 1. El marc normatiu de l’FPR i la seva aplicació. L’objectiu d’aquesta línia consisteix a avaluar el marc normatiu en el qual és desenvolupa avui l’FPR a Catalunya. En aquesta línia també es plantegen una sèrie de recomanacions destina- des a l’adequació del sistema d’FPR de Catalunya als acords i les recomanacions internacionals. Línia 2. Anàlisi comparada amb els sistemes de formació professional d’àmbit espanyol i internacional. En aquesta línia, l’objectiu consisteix a valorar l’adequació de la política d’FPR a les necessitats de qualificació i a les demandes d’ocupació, tal com han estat plasmades a les diferents directrius. Un objectiu addicional d’aquesta línia és la formu- lació de propostes de millora de l’articulació del sistema. Línia 3. En aquesta línia s’aborda l’estructura orgànica del sistema d’FPR a Catalunya. Específicament, s’avalua el rol del Departament d’Educació en la gestió i administració de l’FPR. D’aquesta avaluació es desprenen propostes de millora de les estructures orgàniques del subsistema. Línia 4. La quarta línia centra l’atenció de l’avaluació en l’estructura funcional del sistema d’FPR i, en concret, en el rol dels centres. Els sistemes, mecanismes i recursos d’organització i gestió dels centres d’FPR són analitzats en aquesta línia. Com a les línies anteriors, també el contingut d’aquesta permet elaborar propostes per a la millora dels instruments i recursos dels centres. Línia 5. L’objectiu específic de la cinquena línia de l’avaluació està centrat en la inserció professional i en la conti- nuïtat formativa dels graduats en formació professional reglada. Aquesta línia es desenvolupa mitjançant una sèrie d’anàlisis d’impacte on és pretén aïllar l’efecte “net” de l’FPR sobre les trajectòries laborals i formatives dels graduats. A partir dels resultats d’aquestes anàlisis es plantegen propostes per a la millora de la relació entre FPR i mercat de 169 treball. Un altre producte d’aquesta línia d’avaluació és el disseny d’un baròmetre de l’FPR al qual s’incorporaran una sèrie d’indicadors orientats a descriure, en cada moment del temps, els efectes de l’FPR sobre les trajectòries laborals i formatives. Conclusions i recomanacions de l’avaluació del subsistema d'FPR En aquest article no resulta possible fer una presentació exhaustiva de totes les conclusions i recomanacions d’una avaluació de la magnitud que ja he esmentat, per la qual cosa a continuació només exposaré una breu selecció de les més rellevants. Cal tenir en compte, també, que en el moment d’escriure aquest text no estan completament acabats els treballs corresponents a la línia cinquena, de manera que em centraré exclusivament en les quatre primeres i trac- taré per separat les corresponents a les línies 1 i 2 i a les línies 3 i 4. Línies 1 i 2 Hi destaquen tres elements principals de conclusió i recomanació: A Catalunya s’està construint progressivament un marc comú de directrius i polítiques educatives específiques de l’FPR que té presents els principis de la formació al llarg de la vida, però que sovint oblida les directrius i orientacions comuni- tàries i el marc normatiu estatal. Cal generar mecanismes més eficaços per assolir els objectius d’“Educació i formació 2020” establerts per la Unió Eu- ropea amb relació a la reducció de la taxa d’abandonament en els ensenyaments postobligatoris. En aquesta línia, cal introduir estratègies que simplifiquin el sistema de reconeixement i d’acreditació i generar consens amb els agents so- cioeconòmics. Davant la desconnexió entre les administracions educativa i laboral, que dificulta la integració dels diferents subsiste- mes d’FP, a partir de l’avaluació es recomanen les mesures següents: 1) Crear un organisme únic d’integració i gestió. 2) Potenciar els mecanismes conjunts d’informació i orientació, fins ara insuficientment evolucionats i que limiten el poten- cial de l’FP com a eina de desenvolupament econòmic i social. 3) Articular un mapa territorial de l’FP amb una distribució adequada i operativa. Línies 3 i 4 Recordem que aquestes línies es refereixen a l’estructura orgànica i funcional del sistema d’FPR. Algunes de les con- clusions i recomanacions més rellevants de l’avaluació en aquests àmbits són les següents: Es considera que el sistema de formació professional reglada de Catalunya té una consistència important i que està contribuint positivament a la cohesió social. Se n’està “normalitzant” el component sociodemogràfic, mitjançant la in- corporació de persones provinents de sectors socials que durant temps n'han estat allunyats (persones amb formació universitària, persones provinents de la formació d’adults, persones immigrades, treballadors i treballadores en actiu, etc.). Hi ha tensions no resoltes, en el si del Departament d’Educació, entre una tendència centralitzadora que es contraposa a una tendència descentralitzadora. Aquestes tensions es projecten sobre l’organització funcional. Hi ha una clara distància entre allò que s’estableix des de l‘estructura orgànica (Departament d’Educació) i allò que s’acaba plasmant en l’estructura funcional (centres), conseqüència d’una manca de mecanismes òptims de seguiment, avaluació i bases de dades, que perjudica la comunicació bidireccional i obstaculitza les millores sistèmiques. Es dóna un difícil equilibri dels centres davant d'una dinàmica que afavoreix en ocasions l’especialització i en altres la multidisciplinarietat. S’està produint una tendència a la incorporació de nous perfils de professorat sense experiència professional vinculada a la família o especialitat de docència. Per tant, és imprescindible l’ajustament dels perfils del professorat mitjançant una formació específica i basada en estades en centres de treball. A partir de l’avaluació es recomana, també, crear figures contractuals flexibles que permetin incorporar al sistema docents amb experiència professional pràctica. Hi ha una percepció de suficiència dels recursos materials i didàctics, sobretot gràcies a l’aportació de finançament rea- litzat per empreses i institucions privades. La manca de finançament per a la despesa corrent és, però, un fet persistent. L’avaluació ha detectat la necessitat de millora dels sistemes d’informació, des de la perspectiva de la gestió i l’administració dels centres. Es detecta, també, la urgència de formació dels equips directius des d’una perspectiva de gestió integral. Hi ha llacunes importants en el paper que han de tenir els centres amb relació al seu context social, econòmic i cultural. En aquesta línia, es necessita una vinculació real dels centres amb el conjunt de l’entorn educatiu i laboral. Hi ha un grau d’eficàcia raonable en el desenvolupament de les funcions dels centres, tot i que amb algunes debilitats estructurals: hi ha processos administratius i de gestió amb una configuració i uns recursos difícils de mantenir a mitjà i llarg termini; la sostenibilitat del sistema és qüestionable des de la perspectiva de l’adaptació als canvis de l’entorn so- cioeconòmic. 170 Els centres no participen en l’elaboració dels plans estratègics de l‘FPR i tampoc reben una comunicació estructurada de les seves conseqüències. En aquest sentit, el paper, les funcions i l'impacte en la docència de l‘Institut Català de les Quali- ficacions Professionals (ICQP) són desconeguts pel professorat. La Inspecció d’Educació ha perdut el seu rol de suport actiu als centres i és urgent especialitzar-la en allò que afecta l’FP. Igualment, com a recurs clau en el suport als centres, cal impulsar la professionalització i integració de la figura de la coordinació d’FP dins de l’estructura de gestió dels centres. Cal dur a terme un enfocament de carrera professional en la gestió del professorat i afavorir una implicació més gran dels equips de direcció a l’hora de valorar la qualitat de la tasca docent. L’avaluació ha detectat la necessitat urgent de millorar la coordinació dels centres amb els diversos dispositius d’informació, anàlisi, orientació, intermediació i riscos laborals existents en els diferents territoris, tant els propis de l’Administració com els generats pels mons local, sindical i empresarial. Atesa la magnitud de l’avaluació de l’FPR de Catalunya duta a terme pel Consell Superior d’Avaluació, en aquestes poques pàgines només es pot traslladar al lector una primera introducció al procés i els seus resultats. La documen- tació extensa es troba disponible a les publicacions electròniques i convencionals del Consell i voldria animar els interessats a revisar-la per tal que tinguin un coneixement més profund d’aquesta experiència avançada en l’àmbit de l’avaluació educativa. 171 Impacte de la crisi sobre la salut pública Lucía Artazcoz i Imma Cortès. Agència de Salut Pública de Barcelona L’any 2009, el New England Journal of Medicine, el Lancet i el British Medical Journal, tres de les revistes biomèdi- ques més prestigioses del món, van publicar editorials sobre l’impacte de la crisi en la salut pública, cosa que il·lustra la rellevància d’aquest tema. Des del punt de vista de la salut pública, el problema més preocupant de la crisi econòmica és l’augment de l’atur, que a Barcelona ciutat ha passat d’una taxa del 6,5% el quart trimestre de 2007 al 16,9% el mateix trimestre de 2009, i la millor manera d’anticipar els possibles efectes sobre la salut d’uns augments tan significatius de les taxes d’atur és revisar els estudis sobre el que va passar en situacions similars anteriors. Per exemple, a Gran Bretanya, al final de la dècada dels setanta del segle passat, es va observar que entre els homes de 40 a 59 anys que feia almenys cinc anys que estaven en atur, la mortalitat es va duplicar en els cinc anys següents a la pèrdua de la feina en comparació amb els qui treballaven. A més, això no s’explicava pel consum de tabac o alcohol o pel sobrepès. L’impacte de l’atur sobre la salut és ocasionat per la pèrdua d’ingressos però també per d’altres factors no econòmics com ara l’estatus, l’estructura temporal del dia, l’autoestima, l’activitat física o mental o els contactes interpersonals Nombrosos estudis documenten que perdre la feina s’associa a problemes de salut mental. Com s’ha assenyalat, això pot ser degut a diverses raons, però en el nostre entorn sembla que la pèrdua d’ingressos és el factor més impor- tant. Un estudi fet a Catalunya mostrava que quedar-se en atur no tenia impacte en la salut mental quan les persones percebien prestacions econòmiques d’atur, independentment del sexe i la qualificació. En canvi, entre les que no rebien prestacions econòmiques d’atur, l’efecte més alt es donava entre els homes treba- lladors manuals casats o que convivien en parella, cosa que es relacionava, probablement, amb el seu paper com a sustentadors econòmics principals, amb freqüència únics, de la llar. Contràriament, conviure amb fills o filles actuava com a element protector entre les dones de qualsevol qualificació que perdien la feina i no rebien prestacions econò- miques d’atur. Els autors explicaven aquesta troballa pel fet que probablement la majoria d’elles convivien amb una parella que aportava ingressos econòmics a la llar i que, a més, la cura dels fills o filles substituïa amb èxit els beneficis en salut que els proporcionava abans la feina remunerada. S’ha documentat que les persones que creuen que han perdut la feina o els ingressos per raons que no tenen a veure amb la seva productivitat se senten frustrades i, amb freqüència, aquesta frustració s’afronta augmentant el consum d’alcohol o amb conductes violentes contra les persones que els causen ansietat. Alguns investigadors han atribuït a aquest binomi frustració-agressió els relativament alts nivells de violència entre les persones que han que- dat aturades. La crisi no només ha suposat un increment espectacular del nombre de persones en atur, sinó que tam- bé ha augmentat la incertesa sobre el futur laboral entre les persones ocupades. Encara que la contractació temporal s’ha reduït, i a Catalunya ha passat del 23,4% en el quart trimestre de 2007 al 17,2% en el mateix trimestre de 2009, el grau d’incertesa ha augmentat. Segons dades de l’Observatori del Treball, a la província de Barcelona, l’any 2007, 20.046 treballadors van ser afec- tats per expedients de regulació d’ocupació (ERO); el 2008, la xifra quasi es va duplicar, amb 37.210, i durant els pri- mers 10 mesos de 2009 el nombre de treballadors afectats per ERO va arribar a 98.675. S’ha descrit que en els ERO no només pateixen les persones que perden la feina, sinó també les que continuen treballant. Entre aquestes s’ha observat un increment de trastorns ansiosos depressius relacionats amb la incertesa sobre el futur laboral, l’augment de conflictes entre companys i l’increment del volum de feina en reduir-se habitualment més la mà d’obra que les exigències del treball. En els últims mesos s’ha reduït l’absentisme laboral, però encara que en alguns casos això ha estat interpretat com una conseqüència positiva de la crisi, la lectura no és tan simple i el fenomen s’explica per mecanismes que operen de manera oposada des del punt de vista dels resultats en salut. S’ha assenyalat que els treballadors i treballadores amb una història d’absentisme per motius de salut han de competir amb persones sense aquesta història quan les oportunitats de trobar feina disminueixen, i que poden respondre a aquesta situació de dues maneres. Els treballa- dors amb un absentisme explicat per conductes de risc, com ara l’abús de consum d’alcohol, poden intentar controlar més el consum i, consegüentment, millorar la seva salut. Per contra, persones amb malalties cròniques poden anar a treballar encara que estiguin malaltes i això empitjoraria la seva salut. Aquest últim fenomen, molt conegut entre els treballadors amb contractes temporals, és conegut com a presentisme. 172 Un estudi presentat al novembre de 2009 al XXIX Congrés Nacional de la Societat Espanyola de Medicina de Família i Comunitària (semFYC) documentava que entre els cinc primers mesos de 2008 i el mateix període de 2009 les baixes laborals s’havien reduït un 39% i la durada mitjana d'aquestes havia passat de 28 a 15 dies. Els autors, professionals sanitaris de l’atenció primària, assenyalaven que en la seva experiència diària molts pacients els comenten el temor a perdre la feina i a allargar la baixa. També comentaven l’increment dels casos d’ansietat relacionats amb el treball per raó, segons ells, de la pressió de l’entorn laboral actual, més exigent. Lligat al presentisme, es podria produir un creixement de situacions d’explotació en un context de dificultats d'ocupació i alt endeutament de les famílies lligat al boom immobiliari. Dos estudis publicats recentment per l’Agència de Salut Pública de Barcelona documentaven que en determinades circumstàncies l’allargament moderat de la jor- nada laboral, entre 40 i 60 hores setmanals, s’associa a més risc de trastorns ansiosos depressius, hipertensió arterial, insatisfacció laboral, tabaquisme, poques hores de son i sedentarisme en el temps de lleure. Les autores explicaven aquestes troballes pel fet que en situació de dificultats econòmiques de la unitat familiar, la persona sustentadora econòmica principal de la llar pot veure’s obligada a allargar la seva jornada per augmentar els ingressos, però, a més, la situació de vulnerabilitat econòmica en què es troben, endeutades i en un context de dificultats d’ocupació, les pot forçar a acceptar condicions de treball dures, una de les quals són les jornades de treball llargues, amb efectes nega- tius sobre la salut. Els dos mecanismes explicarien aquests resultats tan consistents en dos estudis, tots dos fets amb població assalariada de Catalunya, i amb sis indicadors de salut diferents. Durant la crisi actual han disminuït els accidents de treball, de manera que a Barcelona ciutat el nombre d’accidents greus i mortals en jornada laboral va passar de 448 l’any 2008 a 392 el 2009. Una altra vegada, aquestes xifres no es poden llegir en clau positiva sinó com a conseqüència de la caiguda de l’ocupació en els sectors de la indústria i de la construcció, en els quals es concentren la majoria dels accidents. Com és habitual, la majoria de les solucions als problemes de salut associats a la crisi econòmica estan fora del siste- ma sanitari. Els professionals sanitaris que atenen persones amb problemes de salut relacionats amb la crisi fan reco- manacions generals, com ara adoptar conductes saludables o cercar suport social, però el prioritari és reduir l’atur i no a costa de polítiques que danyin la salut de la població treballadora. Els sous baixos, la precarietat laboral, l’excessiva pressió del treball, la temporalitat o la incertesa laboral, que es poden donar com a conseqüència de mesures contra la crisi que es discuteixen en l’actualitat, tenen un impacte negatiu sobre la salut. Per exemple, durant la crisi del començament dels anys noranta, al Regne Unit es van portar a terme diferents ini- ciatives per reduir l’atur entre els joves. Des del punt de vista de l'efecte en la salut, es va observar un contínuum, que va de pitjor a millor, des d’estar en atur, en programes d’oportunitats per als joves (bé en projectes específics o amb contractes temporals), tenir un contracte d’aprenent/a de qualitat, tenir una feina fixa o anar a la universitat. També és important desenvolupar programes formatius per a aquelles persones amb més risc d’exclusió social com les menys qualificades o les aturades de llarga durada, així com incrementar els recursos públics per a la cura de les persones dependents –escoles infantils, centres de dia, atenció domiciliària, residències per a les persones grans... – per evitar que les dones que han perdut la feina abandonin definitivament el mercat laboral a causa de la dificultat de compaginar la vida laboral i familiar amb la cerca de feina. No s’ha d’oblidar el risc que tornin a aparèixer conceptes sexistes en el mercat laboral que, davant les dificultats d’ocupació i a causa de la divisió sexual del treball, prioritzin el treball remunerat per als homes. L’evidència de l’impacte positiu del treball remunerat sobre la salut de les dones és contundent. En definitiva, es tracta d'incloure la salut en totes les polítiques relacionades amb la crisi econòmica. Tenint en compte que les intervencions en el mercat laboral poden tenir efecte en la salut de la població treballadora, és fona- mental incorporar la salut a les polítiques econòmiques i de treball, cosa que passa per avaluar l’impacte en la salut de les intervencions proposades abans d’implantar-les, ja que mesures que poden tenir un efecte positiu des del punt de vista econòmic també poden danyar la salut. 173 Per què parlem d’innovació quan volem dir competitivitat? Xavier Testar. Director del programa Barcelona, Recerca i Innovació La necessitat de renovar el model productiu del país, o de canviar-lo, com sovint es diu, ha aflorat amb força en els darrers temps. L’experiència viscuda en els darrers anys, en què el creixement econòmic s’ha vist acompanyat d’un es- tancament, o fins i tot una disminució, de les taxes de productivitat i ha desembocat en la situació de crisi econòmica actual, amb l’esclat de la “bombolla” de la construcció, un altíssim nivell d’atur i un gran deute extern, tan per part del sector públic com del privat, tot això entrellaçat amb els efectes de la crisi financera mundial, ha posat clarament de manifest la vulnerabilitat del model actual. La plasmació més clara de la necessitat de canvi de model productiu és el projecte de Llei d'economia sostenible (LES) que va ser aprovat pel Consell de Ministres el passat 19 de març i que ara es troba pendent de començar la trami- tació a les Corts. L’objectiu de la LES és establir els fonaments que han de fer possible la modernització de l’economia espanyola per tal de millorar-ne la competitivitat en un món global i en un marc sostenible, tant des del punt de vista mediambiental com social. Però la generalització i simplificació de la defensa d’aquesta necessitat ha portat en alguns moments a situacions en què, d'una banda, semblava que es tractava d’apostar exclusivament per activitats econòmiques d’alt valor afe- git, com és el cas del sectors intensius en coneixement, i de l'altre, que algú hagués interpretat, de vegades de forma interessada, que els que es pretenia era acabar amb els anomenats “sectors tradicionals”, com ara el turisme o la cons- trucció. Òbviament no es tracta d’això. Ni les activitats econòmiques lligades al coneixement poden ser, per si soles, la solució a la nostra economia, ni seria realista prescindir dels sectors tradicionals de la nostra economia. O és que algú s’imagina Califòrnia, paradigma de l’economia del coneixement, amb Silicon Valley al capdavant, renunciant al turisme, tant el que li aporten les platges com els nombrosos parcs naturals? O també, és que a Califòrnia tot el mercat de treball està format per persones amb un títol superior? És clar que no és així. Llavors, què es vol expressar quan es parla de canvi de model productiu? Doncs de modificar el que en podríem dir la composició de la “cistella” de la nostra economia, del pes relatiu dels diferents sectors i àmbits en el conjunt de l’economia, en el PIB del país. De la mateixa manera que, en general, quan anem a comprar ho fem pensant que volem tenir diferents tipus d’aliments a la nevera o, en el camp financer, els inversors procuren tenir una “cartera” d’actius suficientment diversificada, també la “cistella” de l’economia d’una ciutat, regió o país és, i ha de ser, diversa. Precisament, l’estructura diversa de l’economia de la ciutat de Barcelona ha estat tradicionalment, i també ho està sent ara, un factor de protecció contra la cruesa de la crisi. En efecte, Barcelona té un mix d’activitats productives que la fan menys vulnerable davant els cicles econòmics, tal com ho mostra la taxa d’atur dels seus habitants o el fet que, fins i tot en plena crisi, indicadors tan diversos com el nombre de visitants que hi arriben en creuer o l'ocupació en els sectors intensius en coneixement presenten evolucions positives. Per tant, el repte és “reformular” la composició relativa de la “cistella” de l’economia del país fent que augmenti el pes relatiu de les activitats econòmiques de més valor afegit i incrementant-ne la productivitat. Ara bé, l’altre aspecte que també s’ha vist sotmès a una certa, de vegades excessiva, simplificació és el factor temporal d’aquest canvi. En alguns moments ha arribat a semblar que n'hi havia prou amb anar repetint, com si es tractés d’una mena de mantra, que el canvi era necessari perquè aquest es fes realitat. Però és clar que no és així. La recomposició del sistema productiu d’un país o regió requereix temps, però també que es donin les condicions adequades perquè sigui possible, ja que l’objectiu últim del procés és poder disposar d’una economia plenament competitiva. Però, per a una societat desen- volupada, aconseguir que l’economia d’una ciutat, regió o país sigui competitiva en un entorn global, i que aquesta competitivitat no es fonamenti en uns costos salarials baixos, passa per la innovació. En efecte, actualment, al nostre país, una competitivitat basada en els costos laborals, fet que repercuteix en el nivell de vida dels ciutadans i compromet el seu benestar social, no és viable ni socialment ni econòmicament, a més de no ser sostenible en el temps. Per tant, el camí de la competitivitat passa per impulsar activitats econòmiques amb un valor afegit elevat, activitats que es caracteritzen per requerir un teixit empresarial amb capacitat d’innovar. Així, l’element cabdal per assolir el canvi en el mix d’activitats econòmiques que configura el nostre PIB i aconse- guir la competitivitat desitjada no és altre que la innovació. És a dir, la capacitat de transformar en desenvolupament econòmic la generació de nous productes i serveis, o de millorar-los, per donar resposta a les necessitats dels consu- midors i, directament o indirectament, dels ciutadans en general. 174 Però la innovació te una dimensió multifactorial: perquè la innovació es pugui donar, perquè les empreses puguin innovar, cal disposar d'una sèrie d’elements tal com mostra el gràfic que acompanya aquestes línies. Aquests ele- ments, en conjunt, són els que constitueixen el que s’anomena “sistema d’innovació”. Seguint amb els símils vinculats al món de la cuina, podem dir que per poder innovar, i fer-ho amb èxit, cal tenir una sèrie d’ingredients, tots necessa- ris, com ho són els d’un plat o una recepta concreta. Si no disposem dels ingredients requerits, o d’algun no en tenim la quantitat adequada, potser podrem preparar igualment la recepta, però el plat que en resultarà segurament no satisfarà les expectatives. Amb la innovació passa el mateix. Per això, sovint es parla de la innovació en termes d’ecosistema: la innovació requereix disposar d’un conjunt d’elements o factors, que han d’interactuar entre si i, si és possible, sense que n'hi hagi cap que actuï com a factor li- mitant. Per tant, el repte no és sols disposar dels elements que formen l'“ecosistema de la innovació”, sinó que aquests es combinin adequadament, que hi hagi una bona articulació entre ells. Llavors, quina és la situació a Catalunya? I a Barcelona i l'àrea metropolitana en particular? Podem dir que en els darrers anys s’ha avançat notablement i que avui dia l'“ecosistema” disposa de tots els ingredients, però amb alguns colls d’ampolla i una certa manca d’interacció entre els diferents elements, la qual cosa dóna com a resultat una certa feblesa global del sistema d’innovació i la seva efectivitat. En efecte, s’ha avançat de forma important en R+D, especialment en el sector públic, però no tant en el món de l’empresa, que és on, en darrer terme, es genera la innovació. La producció científica de les nostres universitats i cen- tres de recerca ha augmentat, en quantitat i també en qualitat, en els darrers anys, però en canvi el nombre de patents generades encara és baix, malgrat que té una evolució també positiva. Tenim xarxa d’incubadores i parcs científics i tecnològics important, actius cabdals del procés de transformació del nou coneixement generat en innovació, però en canvi no sempre és fàcil aconseguir el volum necessari de capital llavor o risc per impulsar projectes innovadors basats en el coneixement. Fins i tot per a aquells que, en altres entorns amb ecosistemes innovadors més madurs, segurament aconseguirien més finançament i en menys temps, aspecte també important especialment en les etapes inicials de les noves iniciatives empresarials. Com sovint es diu, disposem de les generacions de joves més preparats de la història, però sovint no acaben de trobar l’encaix adequat per aportar al sector productiu les capacitats adquirides durant l'etapa de formació. Ara bé, aquesta fet conviu amb un cert desajust entre la formació dels titulats i els requeriments de les empreses i, en par- ticular, amb un dèficit de tècnics mitjans que són els que, en bona part, haurien de proveir els diferents nivells de la formació professional. També hi ha, però, mancances de determinats perfils professionals d’alt nivell d’especialització, com en la negociació de compravenda de patents o la valoració d’empreses de base tecnològica. Perfils crítics per disposar d’un ecosistema d’innovació plenament desenvolupat. Pel que fa a l’emprenedoria, si bé Barcelona i Catalunya han estat i són de tradició emprenedora, amb unes taxes d’activitat emprenedora que es mantenen per sobre de les del conjunt de l’Estat i de la mitjana de la UE, cal impulsar l’esperit emprenedor en el conjunt de la societat i d’una manera molt particular en el món de la universitat, tan pel quer fa als graus com, especialment, als postgraus i màsters. En efecte, malgrat que en els darrers 10 anys la creació d’empreses de base tecnològica relacionades, de forma directa o indirecta, amb el món de la recerca, tant en el camp públic com en el privat, hagi augmentat de manera important, cal tenir present que partíem pràcticament de zero i que, per tant, el camí que hem de recórrer encara és molt llarg. Globalment, podem dir que hem millorat més en la ge- neració de nou coneixement, tan per part de les universitats com dels centres de recerca d’alt nivell de què disposem, que en la capacitat de transformació d’aquest coneixement en innovació, que és el que aporta bona part del potencial de creixement a l’economia d’un país. Precisament per millorar el funcionament de l’ecosistema de la innovació, Barcelona ha impulsat en els darrers anys una sèrie d’iniciatives dirigides a millorar la capacitat d’innovació de les nostres empreses i a accelerar la con- nexió entre recerca i empresa. Entre aquestes iniciatives destaca el suport a la creació i desenvolupament de clusters d’empreses en els àmbits TIC, media, tecnologies mèdiques, disseny i eficiència energètica, als quals aviat s’uniran altres sectors com el de l’alimentació o la formació superior de màsters i postgraus. Aquesta tasca, impulsada en un principi en el marc del 22@, el districte de la innovació, ara ja ha superat els límits del districte per esdevenir un ele- ment cabdal de l’estratègia de promoció econòmica del conjunt de la ciutat. Un dels instruments utilitzats per a la promoció dels clusters és el foment de les anomenades agrupacions empresa- rials innovadores (AEI), actuació que té com a finalitat la posada en marxa d’accions d’innovació dissenyades i desen- volupades per part de grups d’empreses d’un mateix sector. A més, aquestes accions possibiliten que empreses que, 175 en principi, competeixen en un mateix mercat, explorin vies de col·laboració en benefici de totes elles. Precisament, la manca de tradició en la col·laboració entre empreses es considera una de les barreres a la innovació, especialment en els sectors considerats “tradicionals” però que també tenen un potencial d’innovació important. D’aquesta manera s’estimula l'articulació en el funcionament del sistema de la innovació i se n’augmenta l'eficàcia. Només un bon funcionament global de l’ecosistema que fa possible la innovació permetrà avançar cap al canvi de model productiu desitjat i possibilitarà una millora de la competitivitat que sigui sostenible, i també sostinguda, en el temps. Així doncs, podem dir que, si bé l’objectiu últim és la competitivitat, com que actualment la innovació és un instrument imprescindible per fer-la possible, la innovació també es pot considerar un fi en si mateixa. Per tant, aconseguir millorar l’eficiència i l’eficàcia del sistema d’innovació és especialment rellevant en uns moments com els actuals en què la nostra economia, però també la del conjunt d’Europa i de bona part del món, es troba en una situa- ció greu que fa difícil predir-ne l'evolució a mitjà termini. En efecte, en aquest marc d’incertesa, nombrosos analistes plantegen que, un cop acabi, la crisi econòmica pot deixar com a herència un afebliment d’alguns dels elements que han configurat els principis bàsics de l’anomenat Estat del benestar. I malgrat presentar un nivell de desenvolupament molt divers en els diferents països europeus, l’Estat del benestar ha constituït la base de l’economia social de mercat que ha caracteritzat en les darreres dècades el patró del desenvolupament econòmic i ha inspirat la progressiva construcció d’Europa. Desenvolupament econòmic i cohesió social ha estat, doncs, un binomi inseparable del procés de construcció euro- pea, però aquest binomi es pot veure compromès segons quina sigui l’evolució de la crisi actual. No és per casualitat que els fons destinats a fer possible la “convergència” del grau de desenvolupament dels diferents països europeus s'anomenin fons de cohesió. Aquests fons han estat els que en bona mesura han fet possible arribar a la UE dels 27 i a la implantació, en 16 països, de l’euro, la viabilitat del qual ha arribat a posar en qüestió l’actual crisi econòmica i financera mundial. Per això és important que el conjunt d’Europa trobi de nou el camí d’un desenvolupament econòmic global que permeti continuar fent de la cohesió social un element bàsic del seu futur. I per això, l’aposta de l’àrea metropolitana de Barcelona per tenir un teixit econòmic amb capacitat d’innovació, com a factor cabdal per a la seva competitivitat, és imprescindible per assegurar el desenvolupament sostenible, tant econòmic com social, del país. L’opció de Barce- lona per esdevenir la ciutat del coneixement és una manifestació clara d’aquesta aposta, des del convenciment de la importància de l’impuls de les activitats econòmiques de base tecnològica com una de les forces motrius principals de la innovació del territori. Alhora, cal treballar per estendre al conjunt dels sectors econòmics de la ciutat les possibi- litats que la innovació ofereix per millorar la seva competitivitat, perquè per a Barcelona és una gran riquesa disposar d'un teixit econòmic diversificat. Una visió de l’ecosistema de la innovació R+D Universitats Centres de recerca Incubadores Finançament Parcs cientícs i capital llavors/risc tecnològis Patents Innovació Centres Gestió de la PI tecnològics Emprenedoria Internacionalització Recursos humans: formació i talent 176 177 Aquest capítol reflecteix les valoracions i recomanacions del Consell Econòmic i Social de Barcelona sobre els temes des- envolupats en cadascun dels capítols d’aquesta memòria. Cal fer esment que han estat aprovades per consens. Sobre l’activitat econòmica A l’escenari econòmic internacional, desprès de superar la fase recessiva al 2009, les perspectives econòmiques a curt termini indiquen que 2010 i 2011 seran anys d’expansió relativament generalitzada per a l’economia mundial. En canvi, a nivell estatal, la recuperació serà més llunyana que en el cas de l’economia nord-americana o la de molts dels veïns europeus, encara que un bon nombre d’indicadors sembla que ens confirma que ja s’ha tocat fons. Tot això, després de pràcticament tres quinquennis de creixement intens i sostingut, l’alentiment iniciat el 2007 va donar pas a una forta crisi que es va manifestar amb cruesa al llarg de 2009, i per tant, 2009 ha sigut un any molt complicat per a l’economia espanyola. A Catalunya els primers resultats oficials i provisionals referits a l’evolució de l’activitat econòmica durant el 2009 estimen un retrocés del PIB del 4%. Com ha succeït a la resta d’Espanya i a la major part de les economies més desen- volupades, la catalana ha viscut un any de recessió econòmica sense precedents en la història recent. La gran crisi econòmica i financera que ha sacsejat la major part dels països desenvolupats al llarg de 2009 també ha fet escala al nostre país. No obstant, la comarca del Barcelonès, i especialment Barcelona, han patit amb menys intensitat els efectes de la recessió gràcies a al fet que la seva estructura productiva, molt polaritzada al voltant del terciari, és menys dependent de la construcció i de l’activitat industrial que la de la resta del país. D’aquest escenari econòmic podem afirmar que al 2009 s’ha estabilitzat, és a dir, que s’inicia una recuperació, però que de ben segur, serà lenta i força gradual, per la qual cosa, aquesta no anirà acompanyada, almenys a curt termini, per una recuperació de l’ocupació encara que es reduirà substancialment la seva destrucció. Si es vol que l’ocupació sigui un objectiu, o millor que sigui el principal objectiu, cal endegar accions per capgirar el baix creixement de la productivitat. En aquest sentit, mesures com la millora de la formació o l’increment de les inversions productives resulten imprescindibles. Entre tots, des del consens i la concertació, hem de centrar les nostres energies cap a la recuperació, millorant l’eficàcia i eficiència dels mercats, ja sigui el financer, l’energètic, el productiu, l’immobiliari o el de treball, i, fins i tot, de l’administració pública. Tots els agents econòmics, empreses, sindicats i administracions públiques, han de trobar sinèrgies per defugir del malbaratament de recursos, tot evitant mesures de caire lineal. L’aplicació de mesures de tipus lineal no és suficient ni equitativa, sinó que cal incidir en la reducció dels desequilibris econòmics i socials. Cal una revisió aprofundida del model productiu per tal d’enfortir el creixement econòmic –ja que no es tracta nomes d’una situació conjuntural-, cosa que permetrà, per una banda, la recuperació de l’ocupació, i possibilitarà, el finançament i la consolidació de l’Estat del Benestar. Barcelona s’ha destacat per saber assumir els seus reptes, i per aprofitat les oportunitats. Les grans transformacions de Barcelona, obra de la seva gent, ha estat gràcies al fet que ha canalitzat tota la seva energia cap a aprofitar les opor- tunitats, sent una ciutat referent en mols àmbits, i amb una envejable qualitat de vida. I això també ha estat possible pel consens polític i del món econòmic i social, per empènyer conjuntament aquestes iniciatives que han fet ciutat, i han augmentat la seva brillantor al mapa mundi. L’escenari econòmic ha millorat, però no és suficient, cal empènyer entre tots per aprofitar les oportunitats i accele- rar el procés de recuperació, com hem fet en el passat. Sobre el mercat de treball Durant l’any 2009 els efectes de la crisi econòmica sobre el mercat de treball a la ciutat de Barcelona han continuat evolucionant en una clara tendència negativa que ja s’albirava des del 2008. L’increment dels aturats ha estat important al llarg dels darrers dos anys, i segons les dades de l’EPA la ciutat va aca- 178 bar l’any 2009 amb 123.000 aturats. Al quart trimestre de 2008 la població activa a Barcelona suposava el 60,5% de la població, un 55,5% estava ocupada i un 5% a l’atur. Un any després ha crescut el percentatge de població activa, fins a arribar al 61,4% del total, però aquest creixement no s’ha traslladat a un augment de l’ocupació, sinó que es concentra en un increment dels aturats, que ja arriben al 9,3% de la població activa i els ocupats baixen el seu pes més de tres punts percentuals, fins al 52,1%. Les dades de l’EPA al 2009, ens permeten fer una aproximació al perfil de la persona aturada a la ciutat, com el d’un home (53,9% del total d’aturats), d’entre 25 i 54 anys (71,2% dels aturats estan en aquesta franja d’edat), ocupats an- teriorment al sector serveis (45,6% del total) i que porta a l’atur entre 3 i 11 mesos (40,7% de les persones en situació d’atur). Algunes dades més ens indiquen el fort increment dels aturats procedents dels sector industrial (204,7%) Els contractes formalitzats a Barcelona han experimentat una reducció del 15% en relació a l’any anterior. Els con- tractes indefinits, els que garanteixen una certa estabilitat laboral, disminueixen més d’un 31% i representen només el 13% dels contractes realitzats durant l’any. Els contractes temporals disminueixen també en més d’un 11%. Les tendències negatives afecten a la totalitat de les dades sobre el mercat de treball (sexe, formació, estrangers, sectors de la producció), i no hi han indicis que permetin afirmar que en matèria de contractació haguem arribat a tocar fons en el procés de destrucció de llocs de treball. Malgrat això, mantenim a Barcelona una taxa d’activitat més elevada que a Catalunya i que a Espanya, tant la total, com la masculina i especialment la femenina, dada que indica el nivell d’incorporació al mercat de treball que la ciutat havia assolit, i que en les actuals circumstàncies integren les llistes de l’atur. En termes de població ocupada, Barcelona presenta una reducció mitja de -7,5%. Igualment observem una reduc- ció en l’afiliació a la Seguretat Social, d’un 4% en el règim general i d’un 4,3% en el cas dels autònoms. Es significatiu que els règim especials presentin un petit increment a Barcelona, que no passa de l’1,6%. En aquesta situació, de greu contracció del mercat de treball, es poden esperar efectes a la ciutat que, malgrat de disposar de poques dades estadístiques, que potser seran significatives en els propers anys, auguren un increment de les taxes de pobresa, un augment de l’economia submergida a al ciutat, amb el que això representa de subocupació i pèrdua de drets, i, probablement una baixada del consum. Totes aquestes situacions haurien d’esperonar la previsió futura de la demanda de polítiques de protecció social, una necessitat evident de la inversió pública que generi llocs de treball normalitzats, la definició de polítiques, no totes elles de responsabilitat municipal, en relació al frau fiscal i a l’augment dels ingressos per aquesta via. Qüestió apart la constitueixen les polítiques fiscals, que hores d’ara no han estat reformades, i que podrien tenir efectes positius a l’hora de repartir el pes dels costos de la crisi de manera proporcional a les taxes de riquesa de la població, també a la ciutat de Barcelona, que pot veure en un futur molt proper com el desenvolupament del “model Barcelona”, en benestar social, creixement econòmic i qualitat urbana es vegi seriosament compromès si fem cas al risc de dualització social que la realitat del mercat de treball sembla assenyalar. En la memòria de l’any 2008 apareixien les propostes del CESB en relació a les mesures que calia prendre per asse- gurar les expectatives de creixement futur de l’ocupació, superar aquest etapa de crisi i recuperar l’impuls de Barce- lona. Parlàvem d’inversió productiva, model de ciutat, construcció d’infraestructures pel seus efectes sobre l’activitat econòmica, i aposta clara per la inversió i la contractació pública com a motors econòmics i de generació d’ocupació. Avui podríem dir el mateix i sembla que seria una aposta racional en l’actual situació que la memòria d’enguany exposa ben palesament, però potser caldrà ser més agosarats perquè no sembla que les tendències ni públiques ni privades que s’expressen des dels Governs i des dels fòrums d’opinió econòmica i empresarial apuntin en aquesta direcció. Sobre les polítiques actives d’ocupació La crisi financera i econòmica dels dos últims anys, i de la que encara no ens hem sortit, ha tingut greus efectes en el mercat de treball i l’ocupació a la ciutat de Barcelona i el seu entorn metropolità. Tot i que les particularitats del teixit productiu de la ciutat han permès que els efectes de la crisi es patissin amb menys intensitat que la resta de Catalunya, el mercat laboral de la ciutat, molt integrat en el metropolita, ha sofert un fort ajustament i la destrucció de llocs de treball ha portat moltes persones a una situació de desocupació, de la qual no és fàcil sortir-ne. 179 De fet, una de les característiques que comencen a presentar els perfils de les persones aturades es la cronicitat de la situació d’atur i les polítiques actives d’ocupació han de ser un dels instruments imprescindibles per fer-hi front, si bé cal reorientar-les i posar-les al dia per adaptar-les a les noves realitats i necessitats del mercat de treball i de les persones aturades. Els joves, les persones immigrants, les que treballen per compte propi, les que tenen un baix nivell de qualificació, cada cop presenten unes necessitats més concretes que no es poden resoldre amb unes polítiques que no han variat gens des dels anys 80. Les polítiques actives, en general, continuen sotmeses a una sèrie de convocatòries molt rígides que no afavoreixen la modulació envers les necessitats actuals, i no són serveis permanents al llarg de l’any, sinó programes amb una vigència determinada. En aquest sentit, només si s’avança cap a un procés de reforma, que flexibilitzi l’execució de les polítiques actives d’ocupació superant el concepte de programa i consolidant el de servei, amb actuacions plu- rianuals que garanteixin l’atenció a les persones al llarg de tot l’any, es podrà obtenir una millora dels resultats de la seva implementació. La aprovació per part del SOC del Pla de Desenvolupament de Politiques Actives d’Ocupació, ha de permetre avançar en la definició d’un model clar de descentralització de les polítiques d’ocupació, i que en el cas de la ciutat de Barcelona ha de contribuir a l’impuls i consolidació dels mecanismes estables entre la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona per al desplegament de les politiques actives d’ocupació i de desenvolupament local. Les dades referides al nivell formatiu de les persones aturades a Barcelona, ens mostren que el 70% de les perso- nes en atur son persones sense estudis, estudis primaris i secundaris d’educació general. Es imprescindible avançar en mesures de millora dels nivells formatius dels treballadors i treballadores, i especialment potenciar la formació professional com una opció de qualitat en les possibilitats educatives dels i les joves. Tanmateix, es fonamental la coordinació de la formació professional amb la formació ocupacional i contínua, així com el foment de la cultura emprenedora. Cal desenvolupar una formació professional adequada i compatible amb les necessitats derivades del teixit econò- mic i de la cohesió social a Barcelona i l’Àrea Metropolitana. Hem de continuar millorant la planificació de l’oferta, in- tentant que la demanda de places escolars de l’alumnat i la demanda de qualificacions professionals de les empreses puguin situar-se en una mateixa lògica i eviti els desencaixos. Cal continuar potenciant els programes de qualificació professional inicial (PQPI) i augmentar la flexibilitat dels itineraris formatius, facilitant el pas dels cicles de grau mig al grau superior i vinculant els cicles de grau superiors amb determinats cicles universitaris. La formació ocupacional ha d’adreçar-se prioritàriament a aquells sectors que són o poden ser generadors d’ocupació, i ser més flexible i adaptable als perfils de les persones que hi accedeixen. També, les accions que combi- nen la formació i el treball esdevenen fonamentals per aquells col·lectius amb baix nivell de qualificació, joves, majors de 45 anys o persones que porten llargs períodes en situació de desocupació, ja que no disposen de les habilitats, formació i experiència laboral necessaris per incorporar-se amb èxit al mercat de treball. Pel que fa a l’orientació professional, cal que es construeixin autèntics itineraris professionalitzadors, amb una aten- ció molt més personalitzada que fins ara. Per fer-ho possible calen més recursos humans i econòmics i una coor- dinació efectiva entre els servei públic autonòmic i els serveis locals d’ocupació, compartint informació, mitjans i experiències. Des de el CESB continuen posant en valor els processos de concertació i de diàleg, com el Pacte per a l’ocupació de qualitat a Barcelona 2008-2011. La renovació del Pacte i la signatura de l’addenda al Pacte feta el 28 d’octubre de 2009 ha contribuït a reforçar el seu sentit estratègic i a definir accions que reforcessin les mesures dirigides a donar solucions als treballadors mes afectats per la crisi, els autònoms, els col·lectius més vulnerables, les persones aturades de llarga durada, els joves, etc. Valorarem també la signatura, el passat 21 de desembre, del document de “30 compromisos per a l’ocupació, el teixit econòmic i el desenvolupament social a Catalunya” entre el Govern de la Generalitat i els agents econòmics i socials més representatius de Catalunya que amb diverses mesures per impulsar les politiques d’ocupació (Plans d’ocupació local, pressupost addicional per la formació a persones aturades, ajuts temporals pels treballadors autò- noms, més orientadors per a la atenció de persones desocupades, integració de la FP) hauran de permetre donar un servei personalitzat i adaptat a la realitat de cada persona i col·lectiu afectat. 180 A l’hora d’elaborar aquest capítol de prospectives, ens troben davant un context de retallades de despesa publica, que obliga al conjunt d’administracions publiques, i amb l’aprovació del Real Decret-llei 10/2010, de 16 de juny, de mesures urgents per a la reforma del mercat de treball, que també ha introduït diverses modificacions que afecten al paper de la intermediació i els serveis públics d’ocupació. El CESB creu que cal millorar la capacitat d’intermediació del serveis d’ocupació públics que en l’actualitat es situa en uns nivells gairebé testimonials i és imprescindible que existeixi un control i tutela dels serveis públics en relació a les agències, que garanteixi la igualtat d’oportunitat en el accés al mercat de treball i a l’hora eviti que la intermedia- ció dels serveis públics es redueixi a la d’ocupacions de baixa qualificació o per a persones amb escasses possibilitats d’inserció. Les politiques actives d’ocupació han de continuar, per tant, sent l’eix central en la lluita contra l’atur i la millora de l’ocupabilitat de les persones, amb l’objectiu de promoure un mercat de treball de qualitat, inclusiu, amb alta produc- tivitat, generant oportunitats professionals per a tothom, apostant per un creixement econòmic amb més valor afegit i innovació i augmentar les quotes de benestar i cohesió social. I en aquest sentit reiterem la necessitat de dimensio- nar els pressupostos, els serveis i els programes d’ocupació d’acord amb la situació actual. Sobre la qualitat de vida És un fet inqüestionable que la crisi econòmica impacta directament i de forma negativa en la qualitat de vida de la ciutadania. L’atur, com a expressió més dura de la crisi, acaba per deteriorar les expectatives dels individus afectats, alte- rant determinades dinàmiques socials i repercutint en el benestar material de la societat en el seu conjunt. Es confirma que la família és l’àmbit bàsic on es generen estratègies de defensa davant del efectes immediats de l’atur. No s’entén com es poden suportar socialment els nivells actuals d’atur jove sense prendre en consideració el paper integrador i cohesionador que hi juguen les famílies. Tanmateix, cal posar de relleu que en molts casos, segurament els més extrems, aquest efecte benefactor de les famílies no seria possible sense l’acció dels instruments amb què s’han dotat les societats avançades: el conjunt de polítiques públiques que configuren l’Estat del Benestar. Cal valorar positivament el consens existent quant a la necessitat de mantenir l’Estat del Benestar en els seus àmbits bàsics: La seguretat social i les prestacions a la desocupació, la salut, l’educació, els serveis socials i l’accés a l’habitatge. Aquest consens, almenys a nivell europeu, sembla que, de moment, està per sobre de discrepàncies entre els agents econòmics i socials quant a la política econòmica contracíclica més convenient: estímuls fiscals versus ajust fiscal. En línia amb el consens indicat i en relació a les mesures d’ajust pressupostari a aplicar per contribuir a la reducció del dèficit de les Administracions públiques a l’Estat espanyol, l’Ajuntament de Barcelona manifesta la seva voluntat de prioritzar els programes de serveis socials, de l’espai públic (seguretat i neteja) i de promoció econòmica. Convenim a donar per bo tot allò que des de les diferents Administracions s’instrumenti per contribuir a la cohesió social. Tot garantint uns mínims dignes i suficients en tots els àmbits i, d’aquesta manera contribuir a reduir el risc de fractura social o d’exclusió al que pot abocar periòdicament el creixement econòmic . En relació al model de creixement creiem que els poders públics hi han de propiciar un canvi. La correcció ha de tenir en compte la inconsistència del model social de creixement durant la primera dècada dels 2000, basat en un endeutament excessiu de les famílies, que permeté viure per sobre de les possibilitats i que actualment està actuant com a llast sobre el consum. El desenvolupament d’aquest model, però, no fou exclusiva responsabilitat de les famí- lies, sinó que fou la conseqüència, d’una banda, d’una política de crèdit fàcil per part de les institucions financeres, i d’altra banda, d’una política fiscal poc restrictiva. En resum doncs, convenim a considerar necessària la continuïtat de l’Estat del Benestar i la correcció del model de creixement. El que ha d’aportar guanys futurs en qualitat de vida és la potenciació de sectors econòmics nous i de tradicionals susceptibles d’augments de productivitat, donant-hi a la formació la rellevància que mereix, tot afavorint la recerca i la innovació. 181 Les estratègies a desenvolupar per a la sortida de la crisi des de l‘òptica dels agents socials representats en aquest Consell ja s’han tractat abastament en aquestes pàgines. Correspon aquí donar compte del posicionament del CESB davant l’evolució dels indicadors de qualitat de vida a la ciutat. En termes generals, observem un nivell positiu dels indicadors de qualitat de vida a la ciutat de Barcelona. És així en considerar aspectes com la mobilitat i l’accessibilitat, la participació en activitats culturals, de lleure o d’esport per part de la ciutadania, i la gestió del medi ambient i la sostenibilitat urbana. Les preocupacions expressades per la ciu- tadania són la inseguretat i les condicions del mercat de treball. Amb una població en la que ha disminuït el nombre de nouvinguts, però que encara manté la recuperació de la natalitat, s’ha de valorar positivament l’esforç en la dotació d’escoles bressol, l’increment d’oferta en centres d’ensenyament públics i el nivell dels indicadors de salut pública. Constatem que l’accés a l’habitatge continua sent problemàtic, encara que conjunturalment, no es manifesti com una preocupació prioritària de la ciutadania. Atès que les condicions de mercat per a l’habitatge en propietat no són idònies, creiem que correspon al sector públic afavorir-ne l’accés al mercat de lloguer, amb fórmules flexibles, com el lloguer amb opció de compra o l’existència d’un parc públic de lloguer assequible. En aquest sentit, valorem positi- vament que el vigent Pla d’habitatge de Barcelona prioritzi el dret a l’allotjament per sobre del dret a la propietat i, el fet que s’hagi reforçat el Consorci de l’habitatge, tot incidint en la rehabilitació, en els ajuts al lloguer i en la gestió de bosses d’habitatge social. Pel que fa a les polítiques de benestar social, ja hem indicat que el CESB comparteix la decisió manifestada pel go- vern municipal de prioritzar els serveis socials, en un escenari d’ajustament pressupostari per als propers exercicis, i en farà un seguiment atent d’aquesta priorització. En aquest sentit, es valoren positivament, malgrat que en la majoria dels casos amb la necessitat de potenciar-les encara més, actuacions municipals com la gestió del Pla de Barris, la lluita contra el fracàs escolar o els programes formatius per a joves que no han finalitzat els seus estudis. Les dades posen de manifest que cada cop hi ha més persones afectades per la crisi econòmica (increment consi- derable de les persones ateses a centres de serveis socials i de les persones que perceben la renda mínima d’inserció), que s’ha reduït l’atenció social a persones nouvingudes, i que s’han incrementat les inscripcions a cursos de català. Destaquem la creixent vulnerabilitat de determinats col·lectius, en algun cas accentuat per la crisi econòmica. És aquí on creiem que cal incidir en assegurar els nivells de recursos pressupostaris públics, i en garantir operativament l’accés universal als serveis de suport. Finalment, valorem positivament les accions preventives comunitàries portades a terme entre l’Ajuntament de Bar- celona i el teixit associatiu. En la mateixa línia de valoració, cal fer esment de les xarxes que es configuren al voltant de l’Acord ciutadà per una Barcelona inclusiva, que ha arribat a sumar un nombre molt elevat d’entitats, i que enforteixen la capacitat de cooperació i de treball conjunt amb l’Ajuntament. 182