coberta 19/9/07 11:51 Página 1 Pla estratègic Institucions membres metropolità de la Comissió Delegada del Consell General de Barcelona Ajuntament de Badalona Ausiàs Marc, 7, 1r Ajuntament de Barcelona MEMORIA 08010 Barcelona Ajuntament de Cornellà de Llobregat T. 93 318 70 51 F. 93 317 48 35 Ajuntament del Prat de Llobregat plaestrategic@bcn2000.es Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat www.bcn2000.es Ajuntament de Montcada i Reixac ESTRATEGICA Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet Ajuntament de Pallejà DE L’ASSOCIACIÓ PLA ESTRATÈGIC METROPOLITÀ DE BARCELONA Ajuntament del Papiol Autoritat Portuària de Barcelona Cambra de Comerç de Barcelona Cercle d’Economia 2003 Comissió Obrera Nacional de Catalunya Consell Comarcal del Baix Llobregat Consell Comarcal del Barcelonès Consorci de la Zona Franca de Barcelona Diputació de Barcelona Entitat Metropolitana del Transport Entitat Metropolitana del Medi Ambient Fira de Barcelona Foment del Treball Nacional Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona Unió General de Treballadors de Catalunya Universitat de Barcelona Institució promotora Amb la col·laboració de TENDÈNCIES ECONÒMIQUES I SOCIALS • PROJECTES ESTRATÈGICS • ACTIVITATSPla estratègic metropolità de Barcelona MEMÒRIA ESTRATÈGICA 2003 MEMORIA ESTRATEGICA DE L’ASSOCIACIÓ PLA ESTRATÈGIC METROPOLITÀ DE BARCELONA 2003 TENDÈNCIES ECONÒMIQUES I SOCIALS • PROJECTES ESTRATÈGICS • ACTIVITATS PRESENTACIÓ m plau presentar aquesta Memòria Estratègica de l’Àrea Metropolitana de E Barcelona, en la qual es recullen les activitats de l’Associació que elabora elPla en el decurs del 2003, un any que ha quedat marcat per l’aprovació unà-nime del Primer Pla Estratègic Metropolità. JOAN CLOS Aquest Pla és un pacte en favor del desenvolupament sostenible i la qualitat dels ser- ALCALDE DE BARCELONA veis en l’àmbit metropolità, i està basat en una anàlisi acurada i en la participació de I PRESIDENT DEL CONSELL GENERAL totes les veus possibles. Tots els sectors implicats han pogut expressar les seves opi- nions. Han estat en total 36 ajuntaments i més de 600 entitats econòmiques i socials les que han participat en aquest ambiciós projecte de consulta sobre el futur metro- polità. Aquest és un projecte cabdal que hem encarrilat amb el doble objectiu de servir efi- cientment als ciutadans i impulsar idees i projectes que només es poden assumir des d’un àmbit metropolità que podem constatar en la nostra realitat pràctica i quoti- diana, però que no existeix en l’ordenament jurídic del nostre país. El Pla Estratègic ens ha servit per abordar els problemes d’avui i, sobretot, per decidir cap a on volem anar i què volem ser en el futur. També és un instrument en favor de l’entesa entre els municipis que conformen la Barcelona Gran, una macrociutat com- posta per diverses ciutats, cadascuna amb la seva personalitat i el seu tarannà, la seva història i les seves ambicions, però que comparteixen una mateixa unitat urbana. La Barcelona metropolitana és un procés en el qual la suma, la coordinació i el diàleg són claus, i el reconeixement polític és la peça imprescindible que esdevé prioritària hores d’ara. ÍNDEX PRESENTACIÓ ÒRGANS DE GOVERN I DE TREBALL 8 Fòrum 2004 SANT ADRIÀ DEL BESÒS 50 Consell General 8 Arranjament dels polígons industrials SANT ANDREU DE LA BARCA 50 Comissió Delegada 9 Parc de la Muntanyeta SANT BOI DE LLOBREGAT 51 Consell de Desenvolupament Estratègic 10 Pla del centre i pla director del monestir SANT CUGAT DEL VALLÈS 51 Oficina de Coordinació 10 Espai d’equipaments i parc del mil·lenari SANT JUST DESVERN 53 Transformació colònia Güell SANTA COLOMA DE CERVELLÓ 53 MEMÒRIA ESTRATÈGICA 11 La millora de la comunicació amb el Vallès TIANA 55 Presentació 11 Parc de negocis VILADECANS 55 Les grans tendències econòmiques i socials a l’àrea metropolitana de Barcelona 12 Projectes estratègics rellevants 20 MEMÒRIA D'ACTIVITATS 56 Àmbit científic 20 Presentació 56 Sincrotró 20 Aprovació del 1r Pla estratègic metropolità de Barcelona 58 Aliança Biomèdica de Barcelona 22 Activitats dels òrgans de govern i de treball 59 Campus de Castelldefels, aeronàutica mediterrània 26 Relacions externes 71 Àmbit d’infraestructures 28 Publicacions 76 Ampliació de l’Aeroport de Barcelona 28 2a Jornada Tècnica 77 Ampliació de la Fira 30 Programa Panel 78 Trambaix - Trambesòs 32 Comunicació i promoció 79 Porta 22 34 Districte econòmic Gran Via l’Hospitalet 36 MEMÒRIA PARTICIPATIVA 80 Àmbit cohesió social i sostenibilitat 38 Pacte per a la immigració 38 MEMÒRIA ECONÒMICA 105 Pla de transformació de La Mina 40 Depuradora del Llobregat i depuradora del Besòs 42 Recuperació dels rius Besòs i Ripoll 44 Projectes estratègics d’àmbit local 46 Presentació 46 Projecte de restauració i rehabilitació del Castell CASTELLDEFELS 47 Citilab CORNELLÀ DE LLOBREGAT 48 Planificació urbana sector Finestrelles ESPLUGUES DE LLOBREGAT 48 Pla integral de Collblanc i la Torrassa L’HOSPITALET DE LLOBREGAT 49 Equipament Hospitalari RIPOLLET 49 8 9 ÒRGANS DE GOVERN I D E TREBALL MEMBRES DEL CONSELL GENERAL COMPOSICIÓ DE LA COMISSIÓ DELEGADA DEL CONSELL GENERAL President President JOAN CLOS, alcalde de Barcelona JOSÉ CUERVO, 4t tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona Vicepresidents Membres MAITE ARQUÉ, alcaldessa de Badalona i presidenta de l'Entitat Metropolitana del Transport MAITE ARQUÈ, alcaldessa de Badalona JOSÉ CUERVO, 4t tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona i president de l'Entitat Metropolitana del Medi Ambient MARAVILLAS ROJO, regidora d'Ocupació i Innovació de l'Ajuntament de Barcelona JOSÉ MONTILLA, alcalde de Cornellà de Llobregat ANTONI BALMÓN, regidor de l'Ajuntament de Cornellà de Llobregat CELESTINO CORBACHO, alcalde de l'Hospitalet de Llobregat ANTONI NOGUÉS, gerent de l'Agència de Desenvolupament Urbà de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat CÉSAR ARRIZABALAGA, alcalde de Montcada i Reixac CÉSAR ARRIZABALAGA, alcalde de Montcada i Reixac JOSEP JORDANA, alcalde de Pallejà JOSEP JORDANA, alcalde de Pallejà ALBERT VILÀ, alcalde del Papiol ALBERT VILÀ, alcalde del Papiol LLUÍS TEJEDOR, alcalde del Prat de Llobregat LLUÍS TEJEDOR, alcalde del Prat de Llobregat BARTOMEU MUÑOZ, alcalde de Santa Coloma de Gramenet JOAN CARLES MAS, primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet MIQUEL VALLS, president de la Cambra de Comerç de Barcelona XAVIER CARBONELL, director gerent de la Cambra de Comerç de Barcelona ANTONI BRUFAU, president del Cercle d'Economia ROSA NONELL, assessora general de la Junta Directiva del Cercle d'Economia JOAN COSCUBIELA, secretari general de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya JOAN CARLES GALLEGO, responsable de l'Àrea socioeconòmica de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya ROSA BOLADERAS, presidenta del Consell Comarcal del Baix Llobregat ROSA BOLADERAS, presidenta del Consell Comarcal del Baix Llobregat JOAN CARLES MAS, president del Consell Comarcal del Barcelonès EMILI MAS, gerent del Consell Comarcal del Barcelonès ENRIC LACALLE, delegat especial de l'Estat al Consorci de la Zona Franca de Barcelona JORDI TOBOSO, director general del Consorci de la Zona Franca de Barcelona FRANCESC CASTELLANA, diputat-president de l'Àrea de Promoció Econòmica i Ocupació de la Diputació de Barcelona FRANCESC CASTELLANA, diputat-president de l'Àrea de Promoció Econòmica i Ocupació de la Diputació de Barcelona JAUME TOMÀS, president del Consell d'Administració de Fira de Barcelona PELAYO MARTÍNEZ, gerent de l'Entitat Metropolitana del Transport JOAN ROSELL, president de Foment del Treball Nacional JOSEP GUAL, director general de Fira de Barcelona DÍDAC PESTAÑA, vicepresident primer de la Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona JOAN PUJOL, secretari general de Foment del Treball Nacional JOAQUIM TOSAS, president de l'Autoritat Portuària de Barcelona JAUME VENDRELL, gerent de la Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona secretari general de la Unió General de Treballadors de Catalunya FRANCESC SANTACANA, coordinador general del Pla estratègic metropolità de BarcelonaJOSEP M. ALVAREZ, ROSA M. CULLELL, presidenta de la Comissió de Prospectiva del Pla estratègic metropolità de Barcelona JOAN TUGORES, rector de la Universitat de Barcelona JOSEP MIQUEL ABAD, president de la Comissió d'Estratègia del Pla estratègic metropolità de Barcelona EMILI ARBÓS, cap del Gabinet de Presidència de l'Autoritat Portuària de Barcelona CIRIACO HIDALGO, secretari de Política Institucional de la Unió General de Treballadors de Catalunya RAMON ALEMANY, vicerector adjunt al Rectorat de la Universitat de Barcelona 10 11 MEMÒRIA ESTRATÈGICA MEMBRES DEL CONSELL DE DESENVOLUPAMENT ESTRATÈGIC PROJECTES ESTRATÈGICS RELLEVANTS D’ÀMBIT METROPOLITÀ JOSÉ CUERVO, president de la Comissió Delegada continuació es presenten 12 projectes, d’àmbit metropolità, que en el FRANCESC SANTACANA, coordinador general del Pla estratègic metropolità de Barcelona A transcurs del 2003 han fet passos significatius per a la seva realització.JOAN CAMPRECIÓS, coordinador adjunt Són plans de futur localitzats en punts concrets de l’AMB però queMONTSERRAT RUBÍ, secretària tècnica tenen tots ells un abast i una projecció que van més enllà dels seus límits ROSA M. CULLELL, presidenta de la Comissió de Prospectiva JOSÉ CUERVO geogràfics concrets. Aquests són clarament, projectes que consoliden l’àrea metropo- JOSEP MIQUEL ABAD, president de la Comissió d'Estratègia 4T TINENT D’ALCALDE DE MARAVILLAS ROJO, regidora d’Ocupació i Innovació de l’Ajuntament de Barcelona litana, que doten al conjunt d’aquest territori de noves potencialitats en forma d’unaL’AJUNTAMENT DE BARCELONA JAUME CIURANA, portaveu de CiU a l’Ajuntament de Barcelona I PRESIDENT DE LA COMISSIÓ més gran cohesió social, d’una millora de les seves infrastructures i que el fan avançar SALVADOR CURCOLL, cap del Gabinet d’Estudis Econòmics de la Cambra de Comerç de Barcelona DELEGADA també cap al concepte de territori del coneixement. ROSA NONELL, assessora general de la Junta Directiva del Cercle d’Economia CARLES MARTÍNEZ, responsable de Planificació Estratègica Territorial i Formació Profesional de la Comissió Obrera En aquesta primera Memòria Estratègica de l’AMB també es fa esment d’aquells pro- Nacional de Catalunya jectes més propers als ciutadans, propostes que van molt més enllà del què en diem ROSA RODRIGO, directora de Marqueting i Comunicació del Consorci de la Zona Franca de Barcelona infrastructures. SALVADOR GUILLERMO, director del Servei d’Estudis de Foment del Treball Nacional JOSEP M. VEGARA, director de l'Institut d'Estudis Metropolitans En el trànsit cap una societat del coneixement són tan importants infraestructures com JOSEP ROIG, secretari general de Metropolis l’aeroport, centres de convencions i depuradores, com les instal·lacions que potenciïn el JOSÉ MANUEL FANDIÑO, responsable de Previsió Social de la Unió General de Treballadors de Catalunya sector aeronàutic. Una de les primeres conclusions extretes de l’experiència del Pla Estratègic Metropolità és que la vessant social d’aquests elements estratègics ha d’anar OFICINA DE COORDINACIÓ estretament lligada a allò que en diem societat del coneixement. Projectes que assegu- FRANCESC SANTACANA, coordinador general rin el progrés en un marc de cohesió social i de sostenibilitat. JOAN CAMPRECIÓS, coordinador adjunt MONTSERRAT RUBÍ, secretària tècnica Per tant, un primer mèrit que cal apuntar a aquesta memòria és, precisament, haver Secretaria: NÚRIA MULERO ampliat l’àmbit tradicional de les infrastructures fins a àmbits relacionats amb el CRISTINA PRAT coneixement i la cohesió territorial, totes dues d’important rellevància estratègica. Comunicació: HELENI MUNUJOS Documentalista: ISMAEL MARTÍN La selecció d’aquests projectes s’ha fet mitjançant una enquesta on tots els alcal- des de l’AMB i totes les institucions membres del Consell General del Pla Estratègic Metropolità han fet arribar les seves opinions i prioritats. Queda de relleu el caràc- ter metropolità dels projectes seleccionats, és a dir, el benefici col·lectiu que s’ob- té en el conjunt dels 36 municipis en la consecució exitosa de tots i cadascun d’a- quests projectes. 12 MEMÒRIA ESTRATÈGICA 13 LES GRANS TENDÈNCIES ECONÒMIQUES I SOCIALS A L’ÀREA METROPOLITAN A DE BARCELONA M. ANTÒNIA MONÈS àrea metropolitana de Barcelona (AMB) constitueix una unitat econòmica i L’AMB ha evolucionat cap a una economia de serveis, sector on s’han creat el 94% CAP DEL GABINET TÈCNIC social dinàmica i amb una projecció internacional creixent. L’activitat econò- dels nous llocs de treball des del 1999 (143.000). L’especialització terciària de l’àrea és DE PROGRAMACIÓ DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA L’mica de l’àrea al llarg del 2003 ha estat marcada per l’estabilitat en el ritme més intensa que la del conjunt de l’economia catalana ja que el pes del sector tercia- de creixement que està caracteritzant l’economia catalana i espanyola des del darrer ri arriba al 74% dels llocs de treball de l’àrea, front el 67% de Catalunya. En canvi, els trimestre de l’any 2001. pesos de la indústria i el de la construcció, 18% i 8%, respectivament, són inferiors al del conjunt de Catalunya però mentre que la construcció ha generat ocupació aquests Tanmateix, l’evolució del PIB de Catalunya i d’Espanya es manté força per sobre de la darrers anys (18.700), la indústria n’ha perdut (10.700). mitjana europea i s’ha incrementat així el diferencial de creixement respecte de la UE al llarg de l’any 2003. L’alentiment econòmic als principals països de la UE, especial- Tanmateix, malgrat que al conjunt de l’AMB té lloc una substitució de treballadors ment la primera meitat de l’any, ha fet rebaixar les previsions de creixement del PIB entre la indústria i els serveis, la indústria continua tenint un pes significatiu dins de pel 2003 al 0.5% a la zona euro (1% el 2002) mentre que per a Catalunya s’estima que l’ocupació de molts municipis, com per exemple a Castellbisbal (69%), el Papiol (54%) es finalitzi, a l’igual que l’any passat, en el 2.3%. o Sant Andreu de la Barca i Sant Vicenç dels Horts (48%). De fet, a l’àmbit de l’AMB menys la ciutat de Barcelona, la indústria representa el 26.5% de l’ocupació i els ser- L’afeblit entorn econòmic europeu així com l’apreciació de l’euro al llarg de l’any, han veis el 62.4%. restat vigor a la demanda externa, que mostra una aportació negativa al PIB català des de finals de l’any 2002, de manera que el consum privat, la inversió en construcció i el L’evolució de les xifres de l’IAE corroboren l’impuls econòmic de l’àrea. Entre 1998 i sector turístic són els components que protagonitzen el creixement de la producció. 20012, la superfície d’activitat econòmica va créixer en 1.452.700 m2, el 4.2%, arribant 2 DARRERA DADA PUBLICADA PER L’IDESCAT. gairebé als 36.000.000 m2. La superfície del terciari va incrementar-se en 1.679.000 m2, La recuperació econòmica s’espera lenta i per tal de potenciar el creixement la UE ha mentre que es van reduir 225.800 m2 a la indústria. El sector serveis suposa el 83% del EVOLUCIÓ DEL NOMBRE D’OCUPATS. llençat un important pla europeu d’inversions en infraestructures i investigació. La total d’establiments i el 64% del total de la superfície d’activitat, posant en evidència 1999-2003 feblesa econòmica europea contrasta amb el dinamisme de l’economia nord-ameri- (variació dels afiliats a la SS, en milers, l’esmentada especialització productiva de l’àrea. dades del segon trimestre de cada any) cana i japonesa, que poden finalitzar l’any amb un creixement del 3% i del 2.5%, res- AMB pectivament. ECONOMIA DEL CONEIXEMENT ACTIVITAT ECONÒMICA I OCUPACIÓ L’àrea viu un canvi d’estructura productiva dins de la qual les activitats relacionades 3 OCDE (2001): “OECD SCIENCE, TECHNOLOGY AND INDUSTRY SCOREBOAD 2001: TOWARDS amb l’economia del coneixement i de la informació tenen un pes creixent. Les activi- El dinamisme econòmic de l’àrea es fa palès en diferents àmbits com la implantació A KNOWLEDGE-BASED ECONOMY”. tats que es fonamenten en la utilització intensiva de treball qualificat (de coneixe- LES ACTIVITATS DE CONEIXEMENT ALT d’empreses estrangeres, l’increment del nombre de visitants, el desenvolupament d’im- ment alt) representen el 37% dels llocs de treball de l’AMB, d’acord amb la metodo- INCLOUEN LES BRANQUES INDUSTRIALS portants projectes urbanístics i el progressiu avenç cap a l’economia del coneixement. DE TECNOLOGIA ALTA I MITJANA-ALTA AIXÍlogia dissenyada per l’OCDE3, mentre que per al conjunt de Catalunya aquests repre- COM ELS SERVEIS DE CONEIXEMENT ALT. El creixement econòmic de l’àrea es reflecteix en l’evolució de l’ocupació al llarg dels senten el 31%. AMB-BCN darrers quatre anys, doncs el nombre d’afiliats a la Seguretat Social ha incrementat La concentració de llocs de treball de coneixement alt a l’AMB és per tant important, en més de 152.000 persones entre 1999 i 20031, a una taxa anual acumulativa del ja que el 62% d’aquesta tipologia de llocs de treball de Catalunya estan a l’àrea. 2.8%, de manera que el nombre d’ocupats és de gairebé 1.500.000, la meitat dels llocs Aquesta concentració és especialment important a Barcelona (45% del total de de treball de Catalunya. Durant la primera meitat del 2003, el nombre d’afiliats ha Catalunya) ja que les ciutats centrals presenten avantatges competitius per a la loca- experimentat un creixement de 1.7%, gairebé el doble que durant el mateix període lització d’activitats intensives en coneixement en el seu territori. de l’any anterior, fet que marca l’inici de la recuperació del cicle econòmic. D’altra banda, pel que fa a la producció de tecnologies de la informació i la comuni- 4 TRULLEN, JOAN (2003): “PRODUCCIÓ Paral·lelament la taxa d’atur ha anat disminuint, situant-se en el 7.3% el setembre del cació (TICs), l’àrea genera el 60% del total d’aquesta producció a Catalunya4, tot i que DE TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA 2003, per sota de la mitjana europea (8%). El 54.7% dels aturats de l’àrea són dones aquests sectors –industrials i de serveis– encara representen una part petita del total COMUNICACIÓ A LA CIUTAT DEL CONEIXEMENT”. 1 AMB DADES DEL MES DE JUNY AMBDÓS ANYS. i el 13.4% són joves, percentatges similars als de Catalunya. GABINET TÈCNIC DE PROGRAMACIÓ,del VAB català. AJUNTAMENT DE BARCELONA. 14 MEMÒRIA ESTRATÈGICA 15 PES DE L’AMB SOBRE EL CONJUNT PROJECCIÓ EXTERIOR La gran ampliació que està en marxa al port de Barcelona permetrà que segueixi el DE CATALUNYA. 2002 ritme de creixement de l’activitat portuària, que ha estat important els darrers anys, Al llarg dels darrers anys la projecció internacional de l’àrea s’ha anat consolidant amb un increment del nombre de mercaderies i contenidors del 32% des del 1998. com ho demostra la implantació de noves empreses estrangeres en diversos municipis D’altra banda, el port s’ha convertit en una de les principals destinacions turístiques de l’AMB i la concentració majoritària de centres de serveis compartits d’empreses de la Mediterrània, doncs més dels 60% dels vaixells que escalen a Barcelona comen- multinacionals que existeixen actualment a tot Catalunya (12 centres dels 14 exis- cen o acaben el creuer i el nombre de creueristes ha incrementat en un 80% els tents). Alguns dels exemples més recents són la propera instal·lació d’un centre jurí- darrers quatre anys. dic per al sud d’Europa de l’empresa Nestlé a Esplugues de Llobregat i un centre de serveis i recolzament tecnològic i informàtic d’Hewlett-Packard a Sant Cugat del Al llarg de l’any 2003 tant el port com l’aeroport han continuat guanyant passatgers Vallès. de manera que el trànsit ha incrementat en un 11% i un 6% respectivament. El potencial de l’àrea com a focus d’atracció d’inversió és reconegut per prestigiosos Finalment, cal destacar la capacitat exportadora de l’àrea de Barcelona. La província analistes internacionals. Segons la consultora Cushmand&Wakefield Healey&Baker de Barcelona exporta el 23% del total d’Espanya, amb una taxa de cobertura del (2003), Barcelona és la sisena destinació de negocis més atractiva d’Europa, posició 68%, ambdues xifres dupliquen les corresponents a Madrid. que manté des de 1995. Al darrer informe d’Ernst&Young (2002), Barcelona destaca entre les tres primeres àrees quant a recepció de projectes d’inversió estrangera. POBLACIÓ I IMMIGRACIÓ L’expansió internacional de l’àrea es manifesta igualment en l’atracció de visitants. El dinamisme econòmic així com la projecció exterior han estimulat també l’entrada L’any 2003, el nombre de turistes estrangers amb destinació a l’àrea de Barcelona va d’immigrants estrangers. La forta onada migratòria que s’inicia l’any 2000 al conjunt créixer un 5.3% en relació a l’any anterior, sent una de les poques zones on ha incre- de l’Estat espanyol té una important incidència a l’àrea, donat el caràcter principal- 5 ment urbà que té aquesta nova immigració. Sens dubte aquest component ha contri-5 “EVOLUCIÓ DE L’ACTIVITAT TURÍSTICA, mentat el nombre de visitants estrangers aquest any . GENER-DESEMBRE 2003”. DEPARTAMENT buït al creixement de la població de l’àrea, que arriba pràcticament als 3.000.000 DE COMERÇ, TURISME I COMERÇ. Destaca també la posició de Barcelona quant a organització de congressos i conven- d’habitants, el 46% de la població de Catalunya quan la seva superfície només supo- GENERALITAT DE CATALUNYA. cions, figurant com la novena ciutat europea en relació a aquests esdeveniments i sa el 2% del territori català. entre les ciutats amb més reunions professionals programades pels propers anys. La capacitat organitzadora de l’àrea es veurà reforçada amb l’acabament del Centre de Les darreres dades sobre immigració pel conjunt d’àmbits territorials catalans corres- Convencions Internacional de Barcelona, amb capacitat per a 15.000 persones, que ponents a l’any 2002, mostren uns increments espectaculars del nombre d’estrangers serà el més gran del sud d’Europa. a tots els àmbits, especialment a Barcelona i la resta de l’AMB, des del 2000. El paper de la Fira de Barcelona en l’organització de congressos i convencions és espe- L’evolució del permisos de residència i de l’afiliació a la Seguretat Social corroboren cialment destacable i l’èxit dels grans salons d’enguany –Construmat o el de la intensitat del fenomen. Així, el nombre d’estrangers amb permís de residència a la 6 AMBDUES INFORMACIONS NOMÉS l’Automòbil–, reflecteixen el nou impuls de la Fira. Entre els anys 2000 i 2002 l’im- província de Barcelona va créixer el 15% l’any 2002, mentre que els afiliats estrangers SÓN DISPONIBLES A NIVELL DE PROVÍNCIA pacte econòmic de la Fira ha incrementat en un 27% de manera que representa el a la Seguretat Social ho van fer en un 33%6. I DE COMUNITAT AUTÒNOMA. 70% de tota la despesa firal de Catalunya. La important ampliació de la superfície en POBLACIÓ IMMIGRADA PER ÀMBITS CATALANS. PADRONS 2002 240.000 m2 convertirà la Fira en el segon recinte firal d’Europa, després de Milà, i estrangers Pes s/població Pes s/Catalunya % var. estrang. dotarà a l’àrea de nous auditoris amb capacitat per a 3.000 persones. 2002 2002 2000-2002 El dinamisme econòmic i la creixent internacionalització de l’AMB s’han traduït en un AMB 182.749 6.1 47.8 140.0 increment del 32% en trànsit de passatgers per l’aeroport des de 1998, superant els Barcelona 112.773 7.4 6.2 144.8 21 milions de passatgers l’any. L’augment del trànsit internacional ha estat encara més AMB-BCN 69.976 4.8 18.3 132.6 destacat (52%) de manera que el 50% del trànsit de passatgers i el 54% dels vols són RMB 257.222 5.7 67.3 127.7 de caràcter internacional. El Prat ocupa en l’actualitat la 10ª posició entre els grans RMB-AMB 74.473 5.0 19.5 102.4 aeroports europeus quant a nombre de passatgers, sent el que ha experimentat un Catalunya 382.067 5.9 100 110.4 major creixement des de 1999, seguit de Barajas. 16 MEMÒRIA ESTRATÈGICA 17 L’any 2002, cinc municipis de l’AMB tenien un pes de la població estrangera sobre la La integració i la compatibilització dels drets i deures dels residents i dels nouvin- població total que superava el de la mitjana d’aquest àmbit. Castelldefels, el munici- guts, serà un dels reptes més importants de cara el futur, doncs és previsible que el pi de l’AMB amb més estrangers, amb una combinació de residents d’altres països flux migratori continuï els propers anys. europeus (47%) establerts des de fa temps al municipi i de nous immigrants, sobretot Les previsions disponibles per al decenni 2002-20117 estimen les necessitats d’immi- 7 MONÉS, Mª ANTÒNIA (2003) I CARRERA, de Llatinoamèrica, una situació semblant a la de Sant Cugat. A la resta d’aquests grants en 285.000 persones al conjunt de la Regió Metropolitana, una part dels JOSEP Mª: “LA BARCELONA METROPOLITANA municipis existeix una important concentració d’immigrants d’una única procedència, ELS PROPERS VINT ANYS. PROSPECTIVA quals serien acompanyants o familiars dels estrangers que vindrien per motiu de així a l’Hospitalet el 26% són de l’Equador, a Sant Just un 35% són alemanys i a Sant DE MERCAT DE TREBALL, DEMOGRAFIA treball. La població estrangera és necessària per cobrir una part de la demanda de I HABITATGE”. GABINET TÈCNIC DE Andreu de la Barca el 66% són del Marroc. PROGRAMACIÓ, AJUNTAMENT DE BARCELONA. treball futura doncs l’estructura demogràfica tendeix a una forta disminució de la POBLACIÓ ESTRANGERA ALS MUNICIPIS DE L’AMB població autòctona en edat de treballar com a conseqüència de la caiguda de la estrangers Pes s/població Pes s/població % var. estrang. natalitat a partir dels anys 80’s. El flux migratori esdevindria un element necessari 2002 2002 2000 2000-2002 per aprofitar el potencial de creixement de la regió així com suavitzar la tendència Castelldefels 5.576 11,4 6,7 84,6 a l’envelliment de la població. Sant Cugat 4.771 8,0 4,4 105,5 L’onada migratòria que s’inicia l’any 2000 sembla anticipar aquesta necessitat de Barcelona 112.773 7,4 3,1 144,8 població estrangera per cobrir llocs de treball però la seva intensitat reflecteix Sant Just 1.079 7,4 5,1 51,8 també altres motius, no sempre de caràcter econòmic, que mouen als immigrants a L’Hospitalet 17.333 7,0 2,4 193,9 sortir dels seus països d’origen i que fan que la immigració sigui una qüestió com- Sant Andreu de la Barca 1.296 5,8 2,8 132,7 plexa. Cornellà 4.547 5,6 2,0 181,9 Sta. Coloma de Gramenet 6.269 5,4 2,3 135,9 HABITATGE Esplugues 2.223 4,8 2,6 116,7 8 ENTENENT PER LLAR L’HABITATGE PRINCIPAL. TOTAL AMB 152.197 6,1 2,6 140,0 Les darreres dades del Cens 2001 situen el parc d’habitatges al conjunt del l’AMB en AQUEST TIPUS D’HABITATGE, D’ACORD AMB LES DADES DEL CENS 2001, NO CREIX TANT 1.356.661 unitats, el que suposa un increment de l’ordre del 16,4% en relació al COM ELS HABITATGES SECUNDARIS O BUITS, SI La composició de la immigració presenta diferències entre àmbits territorials catalans. cens de 1991, mentre que la població s’ha reduït un 3,7%, situant-se lleugerament BÉ CAL TENIR EN COMPTE QUE ELS RESULTATS A Barcelona destaca pel pes del grup dels americans (52%), que són principalment lla- CENSALS PER TIPOLOGIES ESTAN SUBJECTES Aper sota dels tres milions d’habitants. Això ha fet que es redueixi la relació habi- UN CERT MARGE D’ERROR. tinoamericans, i també per ser l’àmbit on hi ha més concentració d’europeus i asià- tants/llar8, que passa de 3,1 a 2,7 d’acord amb el Cens 2001. 9 tics. A la resta de l’AMB, el pes dels americans és també majoritari (42%) però el d’a- TENDÈNCIA QUE S’INVERTEIX A PARTIR DE L’ANY 2001 PER LA FORTA ENTRADA fricans arriba fins el 31%. Aquestes dades porten a inferir que l’emigració neta que s’ha enregistrat a l’AMB D’IMMIGRANTS. en aquest decenni9 ha estat en bona mesura una necessitat derivada de la insufi- Mentre que pel conjunt de Catalunya aquests dos grups tenen un pes similar, a la ciència d’habitatge disponible per cobrir la demanda interna. resta de la RMB hi ha una predominància d’estrangers procedents d’Àfrica (sobretot del Marroc). Pel que fa al règim de tinença, les dades del nou Cens indiquen un augment del pes de la propietat, que representa ja més del 75% del total d’habitatges principals, en En termes d’increment, però, els immigrants procedents de Llatinoamèrica i d’euro- detriment del règim de lloguer, que baixa de gairebé un 28% al Cens 1991 fins al peus no comunitaris són els que estan experimentant un creixement més important. 21% dels principals el 2001. AMB Barcelona Resta AMB RMB RMB-AMB Catalunya % % % % % % L’important augment del parc d’habitatges s’ha concentrat en els darrers quatre o cinc anys: entre 1998-2002, el total d’habitatges acabats a l’AMB ha estat de 73.269 Europa 35.046 19,2 22.752 20,2 12.294 17,6 49.854 19,4 14.808 19,9 85.975 22,5 unitats, un volum que supera en un 47,5% el de l’anterior quinquenni, i represen- Àfrica 35.380 19,4 13.638 12,1 21.742 31,1 72.038 28,0 36.658 49,2 133.556 35,0 ta una mitjana de 14.654 habitatges/any, el que es pot considerar un rècord de cons- Amèrica 87.979 48,1 58.535 51,9 29.444 42,1 108.419 42,1 20.440 27,4 131.875 34,5 trucció dins els darrers vint-i-cinc anys. Àsia 24.156 13,2 17.719 15,7 6.437 9,2 26.655 10,4 2.499 3,4 30.342 7,9 Resta 188 0,1 129 0,1 59 0,1 256 0,1 68 0,1 280 0,1 Total 182.749 100 112.773 100 69.976 100 257.222 100 74.473 100 382.067 100 18 MEMÒRIA ESTRATÈGICA 19 % Creix. % Creix. Anual Índex 2002 Aquesta deficient política d’habitatge de les administracions central i autonòmica ha Preus dels habitatges 1998 2002 1998-2002 1998-2002 AMB=100 provocat que, a Catalunya –com a Espanya– la quota d’habitatge protegit sigui molt AMB (36 municipis) 1.059,96 1.898,97 79,2 15,7 100 baixa, situant-se el darrer quinquenni en el 9,3% dels acabats, i en tan sols el 6,9% Barcelona 1.202,13 2.208,33 83,7 16,4 116 del total l’any 2002. En canvi, al conjunt de l’Àrea Metropolitana, la quota d’habitat- Resta de l’AMB 942,26 1.666,15 76,8 15,3 88 ge protegit ha estat superior, arribant a gairebé un 13% dels acabats en el període Catalunya 881,25 1.553,95 76,3 15,2 82 1998-2002, gràcies a la política d’impuls que han portat a terme alguns Ajuntaments Espanya 716,63 1.220,93 70,4 14,2 64 FONT: MINISTERI DE FOMENT I CENTRE com el de Barcelona –on l’any 2002 l’habitatge protegit representa prop del 18%–, DE POLÍTICA DE SÒL I VARIACIONS DE LA UPC Madrid 1.256,66 2.269,11 80,6 15,9 119 tot i disposar de competències i recursos molt limitats, i també a l’activitat promoto- ra de l’IMPSOL arreu de l’àmbit metropolità. L’elevat ritme de construcció d’aquests anys s’emmarca en una conjuntura immobilià- ria que no ha impedit que es produeixi, alhora, un fort augment dels preus dels habi- Finalment, cal assenyalar que la voluntat expressada pels Alcaldes Metropolitans del tatges. Entre 1998 i 2002, els preus al conjunt de l’AMB han augmentat a un ritme del PSC10 d’endegar una política de fort impuls a l’habitatge sembla del tot encertada. 10 ‘PROPOSTA PER A UNA POLÍTICA 15,7% anual en termes nominals, amb un augment global del 79% en tot el període, D’una banda, per fer possible una certa recentralització de la residència a l’àmbit de D’HABITATGE A L’ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA 2003-2008’. FEBRER 2003. que ha estat molt semblant per a la nova planta i la segona mà, i similar també al de l’AMB, doncs la forta demanda d’habitatge es preveu que continuï els propers 10 Catalunya i Espanya. anys11, essent superior a les 100.000 unitats el nombre de nous habitatges necessaris 11 “LA BARCELONA METROPOLITANA simplement per mantenir la població de l’AMB constant. I de l’altra, per cobrir la ELS PROPERS VINT ANYS. PROSPECTIVA De forma anàloga, el municipi de Madrid, que és l’àmbit territorial més comparable en DE MERCAT DE TREBALL, DEMOGRAFIA necessitat d’augmentar la quota d’habitatge protegit i de lloguer. termes homogenis amb l’AMB tant pel que fa a superfície com a població, experimen- I HABITATGE”. (OP. CIT.) ta un creixement dels preus del 80,6% en el conjunt del període 1998-2002, lleugera- ment superior a l’AMB. I pel que fa al nivell de preus, l’any 2002 els de Madrid superen en un 19% als de l’AMB, i es mantenen per sobre dels del municipi de Barcelona. Com ja és conegut, els forts augments de preus han estat impulsats per la forta pressió de la demanda, juntament amb l’increment de la capacitat adquisitiva derivada de l’aug- ment de la renda familiar i la rebaixa dels tipus d’interès fins a nivells mínims. També ha influït l’efecte ‘euro’ i l’atractiu dels actius immobiliaris com a producte d’inversió. Actualment, malgrat la dificultat creixent d’accessibilitat a l’habitatge de bona part de la població, al llarg del primer semestre de 2003 els preus han continuant aug- mentant de forma important, mentre que les dades d’habitatges construïts de nova planta mostren una certa desacceleració de l’oferta. En aquest context, els Plans de l’Habitatge de l’Estat i la Generalitat han resultat un fracàs per la ineficàcia dels seus instruments –amb uns preus màxims cada cop més dis- tants dels preus de mercat– i els incompliments reiterats dels objectius. QUINQUENNI 1998-2002 Habitatges acabats (1) Protegits (2) % (2)/(1) Barcelona 22.061 3.454 15,6 Resta AMB 51.208 5.924 11,6 AMB 73.269 9.378 12,8 Resta Catalunya 212.787 17.252 8,1 FONT: IDESCAT Catalunya 286.056 26.630 9,3 20 PROJECTES ESTRATÈGICS RELLEVANTSÀMBIT CIENTÍFIC 21 JOSÉ GARCÍA MONTALVO - generadora de nous coneixements: tesis, treballs innovadors... EL SINCROTRÓ PROFESSOR D’ECONOMIA DE LA UNIVERSITAT POMPEU FABRA - integrada a la xarxa de l’anàlisi fi de la matèria, amb la finalitat depermetre analitzar i visualitzar processos físics i químics a través de lesEl Sincrotrón y la economía metropolitana partícules elementals. La construcción del Sincrotrón Aurora en Cerdanyola del Vallès La finalitat és descobrir mecanismes de reacció, dades ultramicroscòpiques generará un gran efecto de arrastre sobre la economía del área de superfícies i membranes, composicions i comportaments fonamentals RAMON PASCUAL per a diverses àrees de coneixement i dels materials d’ús diari.LA FONT DE LLUM DE SINCROTRÓ AURORA metropolitana. Aproximadamente el 54,5% de la producción PRESIDENT DE LA COMISSIÓ metropolitana podría potencialmente beneficiarse, por los sectores La seva utilitat principal està, des del punt de vista sociològic, en l’àrea de: EXECUTIVA DEL CONSORCI “Ciències de la Vida”: L’any 2003 ha estat l’any de la posada en marxa del projecte del Sincrotró en los que se concentra, de las ventajas de disponer de esta instalación DEL SINCROTRÓ científica. Destacan por su especial importancia las sinergias con el Proteòmica: estructura de proteïnes, actuació funcional de proteïnes AURORA, a Cerdanyola del Vallès, que s’espera que comenci a funcionar el sector de servicios médicos (creación de imágenes para diagnósticos en: processos metabòlics, patològics; mecanismes d’acció en proteïnes 2009. En termes econòmics, es tracta d’una de les més grans infraestructures médicos, tratamiento más preciso de los tumores, etc), el cluster medicamentoses. de recerca fetes mai a Espanya que ve a omplir el buit que existeix en el camp dels farmacéutico (descubrimiento de nuevas medicinas y vacunas) y, Genòmica: característiques estructurals de gens i de seqüències; grans equipaments científicotècnics. por supuesto, el potente cluster universitario del área metropolitana. teràpia gènica per combatre malalties fins ara no eradicades. Dades sobre molècules biològiques: estructura cristal·lina de virus; purificació cristal·logràfica de molècules biològiques. Una font moderna de llum de sincrotró és, essencialment, un anell poligonal pel qual ANTONI MORRAL Nous medicaments: com a conseqüència dels coneixements circulen electrons a gairebé la velocitat de la llum. Quan els electrons segueixen la tra- ALCALDE DE CERDANYOLA DEL VALLÈS anteriors, es podrà arribar a aconseguir nous medicaments, de gran jectòria de l’anell és quan emeten la llum de sincrotró. Des de Cerdanyola considerem que la instal·lació del Sincrotró activitat i molt específics, de les patologies a tractar. serà un motor que dinamitzarà el nostre municipi i la regió Clínica: en clina mèdica, es podrà escatir l’acció dels medicaments La llum de sincrotró és un instrument essencial per a la recerca fonamental i aplicada metropolitana, ja que estem parlant d’una infrastructura científica sobre òrgans i teixits humans, i també mecanismes d’inactivació de en camps tan diversos com la física, la química, la ciència de materials, la biologia estruc- i tecnològica de primer ordre, com ho demostra el fet que donarà servei gèrmens patògens: bacteris, virus, etc. a més de 160 grups investigadors de totes les àrees, molts d’ells En l’àrea Química: podrem disposar de nous materials: polímers biolò- tural, la geofísica, la física ambiental i també en algunes noves tecnologies mèdiques. vinculats a la Universitat Autònoma de Barcelona. gics, nous productes termoresistents, superconductors, catalitzadors, etc. Al voltant de les grans instal·lacions hi ha una intensa transferència de coneixement Recordem que a Europa només hi ha 15 instal·lacions de llum Poder multiplicador del Sincrotró de sincrotró en funcionament i que la de Cerdanyola serà l’única del A tot arreu, com correspon al potencial econòmic multiplicador de a les empreses. La major part de la inversió, gairebé uns 100 milions d’euros, es fa en sud d’Europa de tercera generació, un fet especialment important si la recerca i de les instal·lacions científiques, els Sincrotrons han creat, forma de productes industrials de tecnologia punta que han de subministrar les tenim en compte que Espanya és l’estat de la Unió Europea amb un al seu voltant, unes àrees denses d’aplicacions cientificotècniques, empreses. Moltes vegades el seu disseny demana una col·laboració entre el personal major nombre d’usuaris de llum de sincrotró en instal·lacions estrangeres. que han atret laboratoris i indústries que aprofiten la llum del Sincrotró pels seus treballs de recerca, d’anàlisi o de diagnòstic. del laboratori i les empreses, de manera que es desenvolupen nous productes que Treballs que corresponen a algun capítol de les múltiples aplicacions després les empreses poden aprofitar en altres activitats comercials. RAFAEL FOGUET que abans els he referit (farmàcia, alimentació, biomedicina, CONSELLER DELEGAT FERRER INTERNACIONAL microelectrònica...). Finalment, cal esmentar el paper del laboratori en ajudar a cobrir el dèficit d’experts Aquesta generació de recursos locals es manifesta: que hem tingut fins ara en l’extens camp dels acceleradors i les sinèrgies que aportarà Aquest gran projecte, amb una inversió superior a 140 milions - durant la construcció, ocupant: enginyeries; constructors de tot tipus;d’euros, havia estat iniciat fa anys amb el suport de lala presència de centenars d’usuaris espanyols i estrangers que anualment utilitzaran subministradors d’equips diversos;Generalitat. A l’empara del Plan Nacional de I+D, va arribar - posteriorment, després de la posada en marxa del Sincrotró, tenim la llum de sincrotró. al Comitè de Grans Instal·lacions Científiques, depenent ara del una gran instal·lació oberta als investigadors (nacionals i estrangers), Ministeri de Ciència i Tecnologia, que el va estudiar i recomanar, a les empreses i a les universitats. Característiques de la LS essent, finalment, aprovat pel Govern l’any 2001. Per tant, hi ha un feed-back (un cercle tancat però dinàmic) en què - s’emet cap endavant, en un estret pinzell tangent a la trajectòria Passarà a ser la més gran instal·lació científica d’Espanya complint la instal·lació del Sincrotró investiga, ensenya, ofereix/consumeix - és un feix molt intens distribuït en un continu de longituds d’onda, des de l’infra- les condicions de ser una instal·lació: productes i serveis, creant llocs de treball. roig llunyà fins a la regió de raigs X - oberta a la comunitat científica (d’ací a l’estranger) Dit d’una forma entenedora, es crearà un mercat nou i global - la llum està polaritzada - oberta a la indústria. del coneixement, un mercat certament molt noble. - l’emissió té una estructura temporal Exemples d’usos de la LS - cosmètica i indústria alimentària - catalitzadors - problemes de contaminació - enginyeria de superfícies - fibres artificials - productes farmacèutics - microelectrònica i micromecànica Es poden trobar més detalls a: www10.gencat.net/dursi/generados/catala/departament/recurs/doc/01_art_pascual.pdf www.cells.es 22 PROJECTES ESTRATÈGICS RELLEVANTSÀMBIT CIENTÍFIC 23 ALIANÇA BIOMÈDICA DE BARCELONA MÀRIUS RUBIRALTA E l dia 3 de setembre de 2003 es va constituir l’Aliança Biomèdica de BarcelonaDIRECTOR DEL PARC CIENTÍFIC ACTIVITATS REALITZADES DURANT L’ANY 2003DE BARCELONA com nova estructura organitzativa amb la missió d’actuar com a ens coordina-dor i dinamitzador de diferents activitats de gestió, i de l’oferta tecnològica en La primera reunió de la Comissió Gestora de l’Aliança Biomèdica de Barcelona va el camp de la biomedicina, inicialment, sota la iniciativa de tres institucions de recer- tenir lloc el dia 10 de novembre amb la creació de l’òrgan directiu, amb el Dr. ca biomèdica: l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), el Joan Rodés com a president, Màrius Rubiralta com a vicepresident i Jordi Camí Parc Científic de Barcelona (PCB) –vinculats a la Universitat de Barcelona– i el Parc de com a secretari. Igualment, es va aprovar la seu provisional de l’entitat a la Torre Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) –vinculat a la Universitat Pompeu Fabra–. D del Parc Científic de Barcelona. Les activitats de l’ABB han estat finançades durant el primer any amb una acció especial del Ministerio de Ciencia y El naixement de l’aliança ABB es produeix un temps després que les principals uni- Tecnología (MCYT). versitats catalanes iniciessin accions per conglomerar un cluster biomèdic, entre el sector públic i privat, inicialment a l’entorn de l’àrea metropolitana de Barcelona, i Els temes desenvolupats dins l’aliança són, inicialment, els prioritzats per les tres posteriorment coordinat en xarxa amb altres agents públics localitzats a altres uni- institucions. Així, pels propers mesos s’han posat en funcionament diverses comis- versitats o centres de recerca de la resta del territori. El fet que les activitats de sions tripartites, que hauran de proposar a la direcció la viabilitat d’accions de coor- desenvolupament d’aquest projecte no avancessin el necessari, va portar a centrar dinació i de gestió en els apartats següents: a) Comitès Ètics d’Experimentació; b) l’esforç en la cerca d’un marc de coordinació de les entitats de recerca biomèdica Plataforma Tecnològica de Transgènics; c) Plataforma Tecnològica de Proteòmica; d) que, lligades a una institució universitària pública, presentessin una estructura jurí- Plataforma Tecnològica de Bioinformàtica. Com a coordinadors responsables d’a- dica independent. questes comissions trobem els investigadors següents: A. Trilla (IDIBAPS), Ll. Montoliu (PCB), D. Andreu (UPF/PRBB), M. Palacín (PCB) i R. Guigó (PRBB). Amb tot, el naixement de l’aliança ABB deixà oberta la porta a la incorporació d’al- tres organismes o institucions de recerca biomèdica amb la finalitat de fer arribar el S’han iniciat també accions per crear un comitè científic de l’aliança ABB, amb la nou model al major nombre d’usuaris. participació dels Drs. F. Artigas de l’IDIBAPS, M. Beato del PRBB i J. Guinovart de l’IRBB-PCB, amb la finalitat de vetllar per la coherència de les polítiques científiques MISSIÓ, VISIÓ I OBJECTIUS i les de la pròpia aliança. L’Aliança Biomèdica de Barcelona és una nova entitat que té com a missió actuar com PLA D’ACTIVITATS PER A L’ANY 2004 l’estructura d’interrelació i coordinació de les institucions de recerca biomèdica que s’hi adscriguin, i participar amb d’altres agents en la construcció d’un potent pol Seguint els acords signats entre les institucions promotores de l’Aliança Biomèdica de biomèdic i biotecnològic a l’àrea metropolitana de Barcelona. Barcelona i el Ministerio de Ciencia y Tecnología i la Generalitat de Catalunya, mit- jançant el DURSI, durant el proper any hauran de desenvolupar-se les accions La visió de l’ABB és oferir, entre d’altres accions, uns serveis d’alta qualitat amb següents: unes tecnologies d’alt nivell, en contínua millora i en el marc d’unes Plataformes Tecnològiques gestionades amb criteris de qualitat, globals i coordinades, que 1. Aprovar un pla de viabilitat i d’objectius pel període 2004-2005, que incorpori la aportin un valor afegit als diferents agents del nostre entorn per augmentar el seu quantitat econòmica que, justificadament, se sol·liciti a les administracions amb la nivell de competitivitat, i facilitin als grups de recerca l’accés a aquestes costoses finalitat de desenvolupar els anteriors objectius. infrastructures. 2. Iniciar els tràmits per donar a l’aliança ABB una fórmula jurídica pròpia que tingui D’entre els objectius generals, cal destacar la configuració d’un catàleg de línies de com a principal funció facilitar la recepció i gestió dels fons econòmics procedents de recerca de qualitat i excel·lència, d’àmbits d’experts, de disponibilitats científicotec- les administracions i del sector privat, principalment de les entitats privades dinamit- nològiques i de plataformes tecnològiques, i promoure la coordinació dels programes zadores de cadascuna de les entitats de recerca biomèdica participants, així com del de recerca i els millors actius de cada entitat. sector industrial relacionat. 24 PROJECTES ESTRATÈGICS RELLEVANTSÀMBIT CIENTÍFIC 25 3. Facilitar un procediment d’incorporació d’altres entitats a l’aliança ABB que, res- LLUÍS REALES PERIODISTA CIENTÍFIC. pectant l’esperit del conveni fundacional, aporti un nou valor de cohesió i de massa MEMBRE DE L'ASSOCIACIÓ CATALANA DE COMUNICACIÓ CIENTÍFICA (ACCC) crítica al projecte, tot mantenint els drets i deures de cada entitat. L Aliança Biomèdica és la primera pedra organitzativa per a que4. Participar en la creació d’un biocluster a l’àrea metropolitana de Barcelona, entre ’Barcelona esdevingui un dels clusters de referència mundial universitats, hospitals, centres de recerca i empreses, així com per a entitats dinamit- en biomedicina i, per tant, pugui fer créixer un sector econòmic estratègic pel futur de la ciutat. Tenim part de la primera matèria per zadores de les polítiques d’innovació, estructures i instruments de bioincubació, cen- cuinar el plat. Hi ha una tradició d’indústria farmacèutica; una massa tres d’innovació i transferència, escoles de negocis i entitats de capital risc. crítica d’investigadors –bàsics i clínics– de prestigi; dues àrees biomèdiques i biotecnològiques públiques en marxa i competitives; LES OPINIONS SOBRE L’ALIANÇA BIOMÈDICA DE BARCELONA i algunes persones que tiren del carro. Però ens falten alguns ingredients per acabar de cuinar un plat d’excel·lència: lideratge polític Text Jordi Camí, discurs de l’acte de signatura de l’Aliança Biomèdica de Barcelona i una major implicació de les entitats financeres del país en el projecte. Ah!!! i habilitats comunicatives per explicar a la ciutadania (ABB) celebrat a la sala Ramón i Cajal de la Facultat de Medicina de la UB el 3 de allò que ens juguem en tot això. setembre de 2003. “...és una nova entitat basada en un model multicèntric i altament coordinat, amb el compromís de contribuir a la gestió eficient de les nostres infrastructures de recerca i ANTONI ESTEVE MEMBRE DEL COMITÈ EXECUTIU. aconseguir un sostre adequat de finançament per part de les diverses administracions DIRECTOR DE L’ÀREA CIENTÍFICA I COMERCIAL. ESTEVE i del sector privat...” a indústria farmacèutica està basada en la R+D. De fet, “...L’esforç aconseguit en constituir l’ABB és un acte de generositat de les institucions Lés el primer sector industrial espanyol en despesa en R+D.que hi participen, les quals han deixat de banda els institucionalismes identitaris per Prop del 40% d'aquesta despesa és contractada a centres externs, la qual cosa indica que l'èxit de la R+D dels laboratoris farmacèutics donar suport a un procés de cooperació basat en un projecte de gestió sostenible...” depèn en gran mesura de la xarxa de col·laboracions que puguin Text Joan Rodés, acte organitzat per l’Aula El País el 3 de desembre de 2003 desenvolupar, és a dir, del seu entorn investigador. Si aquest entorn és de qualitat, està vertebrat i és a prop, la situació és llavors “...Sumats (tots els potencials de l’àrea metropolitana de Barcelona) som el principal excel·lent. És per això que, per a empreses com ESTEVE, l'Aliança Biomèdica de Barcelona és una molt bona notícia. Per a la seva pol biomèdic d’Espanya, especialment en medicina clínica i salut pública... les tres ins- consolidació, només cal que s'hi afegeixin la resta d'institucions titucions promotores de l’ABB presenten programes de recerca complementaris, exis- d'investigació biomèdica de l'àrea metropolitana. tint poques superposicions. Hem d’aprofitar millor els àmbits d’excel·lència que tenim augmentant la massa crítica i aproximar-nos als projectes similars existents a Europa.” Participació de Màrius Rubiralta al programa radiofònic L’Observatori de Ràdio 4 el dia 4 de desembre de 2003 “... la utilització de les grans instal·lacions científiques i tecnològiques i les noves pla- taformes tecnològiques, per part dels investigadors dels departaments universitaris, ha d’estar subvencionada donat que els fons competitius obtinguts del Plan Nacional I+D+I no aporten els fons pel pagament dels costos indirectes d’aquests serveis, ni les universitats reben finançament de la Generalitat pel seu manteniment i gestió.... Noves estructures organitzatives, com l’aliança ABB, poden facilitar una solució a aquest problema ” 26 PROJECTES ESTRATÈGICS RELLEVANTSÀMBIT CIENTÍFIC 27 CAMPUS DE CASTELLDEFELS, AERONÁUTICA MEDITERRÀNIA FERNANDO DE CARALT Des del meu punt de vista, qualsevol camí que decidim seguir, en el seu PRESIDENT DE BAIE-BARCELONA JOSEP FERRER EL PARC MEDITERRANI DE LA TECNOLOGIA (PTM) AERONÀUTICA I DE L’ESPAI origen ha de tenir el mateix, una font de recursos, que ens permeti créixer i RECTOR DE LA UNIVERSITAT adquirir el volum necessari, i una font d'innovació-recerca en allò que és POLITÈCNICA DE CATALUNYA ot el sistema de control del tràfic aeri canviarà en breu en el sí de la UE,El PTM respon a una iniciativa conjunta de la Generalitat de Catalunya, el Consell T fonamental , que ens permeti, en un moment donat, afegir valor al productedegut a la creació de l’Espai Aeri Únic Europeu (previst pel 2006), i a la amb el qual competim.Comarcal del Baix Llobregat, l’Ajuntament de Castelldefels i la Universitat Politècnica posada en funcionament del sistema europeu de navegació: GALILEO. Per tant, el fet de disposar d'un campus amb estudis d'aeronàutica, on de Catalunya i va iniciar les seves activitats l’any 2001 a Castelldefels. Com a conseqüència d’aquests dos fets, s’hauran de canviar el 100% dels d'aquí a poc temps es podrà nodrir de professionals preparats el mercat sistemes de control i comunicacions tant a nivell d’equip embarcat com a laboral local i on es podran realitzar tasques de recerca, no respon només a Són els seus objectius: nivell d’equips de terra creant, per tant, oportunitats de negoci molt importants. una necessitat òbvia, sinó que és una aposta estratègica sense la qual seria - potenciar un espai físic multidisciplinar en el qual recerca, innovació i transferència En l’aposta que Catalunya està fent pel sector aeroespacial els últims anys, molt difícil poder assolir els reptes futurs. el Campus de Castelldefels de la UPC, amb la seva titulació d’Enginyeria de coneixement esdevenen motor de desenvolupament, tant a nivell regional com de Aeronàutica, amb especialitat d’aeronavegació, hi jugarà un paper crucial. la Mediterrània; A aquesta força que suposen els títols universitaris, hem d’afegir les nombroses ANTONI PADILLA - esdevenir punt de confluència d’interessos que, sota un mateix model, integri, inter- empreses existents en l’àrea de Barcelona (de telecomunicacions, societat del ALCALDE DE CASTELLDEFELS coneixement, electrònica, software, etc.) i que poden desenvolupar aquestes connecti i generi sinèrgies entre centres universitaris, centres de recerca, empreses El Parc Mediterrani de la Tecnologia oportunitats de negocis. A més, l’Associació BAIE està impulsant la creació d’un amb activitat d’innovació tecnològica i empreses spinn-off de base tecnològica. Centre de Serveis Galileo a Barcelona, on les activitats de navegació, mobilitat a Generalitat de Catalunya, el Consell Comarcal del Baix Llobregat, urbana, transport multimodal i ATM, entre d’altres, tindran un paper destacat. L l’Ajuntament de Castelldefels i la Universitat Politècnica de Catalunya hanEL PTM I L’AERONÀUTICA Al marge d’aquestes consideracions, no podem oblidar la urgent necessitat impulsat conjuntament el Parc Mediterrani de la Tecnologia (PMT), el qual d’obrir la costa mediterrània a l’aviació general, establint aeròdroms en les té com a objectiu crear un nucli per a la recerca, la innovació i la transferència del A través de l’Escola Politècnica Superior de Castelldefels (EPSC), la Universitat Politècnica localitats de màxim interès industrial i turístic (a la costa francesa trobem un coneixement i un focus per al desenvolupament, tant en l’àmbit regional com en aeròdrom cada 20 Km., mentre que a casa nostra només n’hi ha un: Ampuria el Mediterrani, a través de la creació d’un parc multidisciplinari que potenciï i de Catalunya (UPC) desplegarà en el Parc els seus estudis d’Enginyeria Tècnica Brava). Aquest fet és fonamental per substituir el turisme actual per un altre impulsi la formació, la recerca i transferència de tecnologia, així com la connexió Aeronàutica (especialitat Sistemes d’Aeronavegació) i dinamitzarà la recerca en l’àmbit de més valor afegit i més valor adquisitiu, i per situar els polígons industrials amb empreses d’alt contingut tecnològic. aeronàutic. L’EPSC compta amb acords de col·laboració amb AENA i amb institucions i catalans al mateix nivell d’activitats i de qualitat que a la resta d’Europa. Al PMT està previst que s’hi integrin especialitats com tecnologies de la informació i de les comunicacions; aeronàutica; biotecnologia i enginyeria empreses punteres del sector aeronàutic. La UPC disposa de diverses línies de recerca agroalimentària; tecnologies de la geoinformació; tecnologies de la llum actives en aquest camp que abasten, entre d’altres, l’aeronàutica i les comunicacions BLAI FELIP i tecnologies associades al medi ambient. El Parc, pretén convertir-se en un nucli espacials, la dinàmica de fluids en el marc aerospacial, els sistemes de navegació i de DIRECTOR DE DIVISIÓ de confluència d’interessos que permeti, en un mateix model interconnectar iSERRA AERONÀUTICS posicionament aerospacial (GPS, GALILEO). A aquestes línies de recerca en caldrà afegir generar sinèrgies entre les diferents entitats que el formen: centres universitaris, es de ja fa prop de tres anys que, amb l'impuls de les institucions centres de recerca i empreses. de noves que es derivaran del disseny i de l’execució del Pla de Recerca Aeronàutic amb públiques d'una banda, la universitat (UPC) d'una altra, i del món Formació el doble objectiu de ser complement d’una bona docència i motor de col·laboració amb Dempresarial català en tercer lloc (encara que amb una contribució El setembre de 2001 l’Escola Politècnica Superior de Castelldefels (EPSC) va les empreses del sector. D’altra banda, l’EPSC haurà de contribuir a la potenciació del principal), l'activitat en el sector aeronàutic ha retornat a Catalunya, iniciar la seva activitat, dins el PMT, amb les següents titulacions en l’àmbit de i concretament a l'àrea de Barcelona. les Telecomunicacions: Barcelona Centre de Serveis Galileo que compta amb el lideratge d’INDRA i la col·labo- Al principi, des de la perspectiva empresarial, i com gairebé sempre passa quan es - Enginyeria Tècnica de Telecomunicació. Especialitats en Sistemes de ració seminal dels grups de recerca de la UPC, de CENIT i de la CIMNE. comença una nova aventura industrial en una nova àrea, hi havia molta il·lusió i a Telecomunicació i en Telemàtica. la vegada un gran desconeixement del sector que invocava a la prudència. - Enginyeria de Telecomunicació (2n cicle). D’aquesta manera, el PTM es constituirà en un punt neuràlgic i de referència en matè- Poc a poc els dubtes s'han anat esvaint i cada cop les empreses tenim més En el curs acadèmic 2002-2003, ha començat a impartir la titulació ria de formació, recerca i transferència de resultats en l’àmbit de l’aeronavegació. clar allò que s’ha de fer, sinó per garantir l’èxit, almenys per facilitar-lo; i això d’Enginyeria Tècnica Aeronàutica, per primera vegada a Catalunya, és el que ens marca els propers passos a seguir des del punt de vista de en l’especialitat Sistemes d’Aeronavegació. ALTRES CENTRES CAPDAVANTERS l'estratègia empresarial. Per una altra part, la nova seu de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona És evident que la ubicació de Barcelona pot ser estratègica per aquest sector, té previst fer el trasllat al Campus del Baix Llobregat de la UPC el 2004. El PTM compta, a més, amb centres de recerca i amb empreses d’alt contingut tec- tant si ho avaluem des de l'aspecte de la proximitat geogràfica amb bastants Recerca, transferència de tecnologia i connexió amb empreses d’alt contingut dels actuals centres de producció aeronàutics, com si ho avaluem en termes de tecnològic nològic com són l’Institut de Geomàtica, la Fundació I2CAT, l’Internet Interdisciplinary la creativitat que s'associa a la regió mediterrània. Però hi ha altres factors És un eix bàsic de l’activitat del PMT. Incorpora diferents institucions que, a més Institute (IN3) (Universitat Oberta de Catalunya), Nortel Networks, Accenture i que són estratègics, com el fet d’haver de tenir una massa crítica mínima a nivell d’intentar cobrir les necessitats en diferents àrees, busca el valor afegit d’especia- Tempos 21. Ben aviat entraran en funcionament dos nous centres de recerca: l’Institut de capacitat d'activitat, per poder competir en els grans programes futurs, o el fet litzar la projecció de la seva recerca en l’àrea mediterrània convertint-se en un de poder tenir activitats de recerca, ja sigui fonamental o aplicada, a prop, que pol tecnològic de referència per a les polítiques de Recerca, Desenvolupament i de Ciències Fotòniques i el Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya. puguin passar coneixements tecnològics a la indústria. Innovació Tecnològica orientades als països de l’àrea mediterrània. 28 PROJECTES ESTRATÈGICS RELLEVANTSINFRAESTRUCTURES 29 AMPLIACIÓ DE L'AEROPORT DE BARCELONA LLUÍS TEJEDOR ALCALDE DEL PRAT DE LLOBREGAT ANTONI PEDRÓS ls treballs d’ampliació de l’Aeroport de Barcelona, iniciats amb els estudis pre- l projecte d’ampliació de l’Aeroport del Prat és, conjuntament DIRECTOR DE L'AEROPORT E vis endegats arrel de l’aprovació del Pla Director, l’octubre de 1999, són una Eamb l’ampliació del Port de Barcelona, l’obra d’infraestructura DE BARCELONA realitat força evident. en execució més important de l’àrea metropolitana per tal d’avançar en l’objectiu de convertir aquest territori en la plataforma Els darrers tres anys, els passatgers i els usuaris en general s’han beneficiat de la posa- logística més competitiva del Mediterrani. En aquest sentit, és ineludible da en servei de diverses instal·lacions, que desenvolupen al màxim l’actual configura- reiterar la urgència de la connexió ferroviària de mercaderies del port amb la xarxa europea com una exigència de la competitivitat econòmica ció de l’aeroport. El Mòdul 0 per a vols regionals, l’edifici d’aparcament del Pont Aeri, i de sostenibilitat territorial. l’ampliació de la plataforma d’aeronaus i la instal·lació del sistema ILS II/III per aterrar L’ampliació de l’aeroport i del seu llindar de capacitat haurà amb baixa visibilitat a la capçalera 25 han estat seguits, el 2003, per l’entrada en fun- de permetre operar en xarxa amb els aeroports de Reus i de Girona amb l’objectiu de hub intercontinental, cercant un acord institucional cionament dels nous accessos i la zona comercial de la Terminal B, de la remodelada amb el govern de l’Estat sobre un nou model de gestió consorciat zona d’equipatges d’aquesta mateixa terminal, i de l’edifici d’aparcament i l’amplia- entre les administracions de l’estat, autonòmica i local, i els principals ció de la Terminal A. operadors econòmics i socials de l’AMB. Les següents grans etapes planificades pel Pla Director són la tercera pista i la nova MIQUEL VALLS àrea terminal situada entre pistes, sense oblidar els nous accessos viaris i ferroviaris. PRESIDENT DE LA CAMBRA La primera d’aquestes actuacions, perfectament visible pels passatgers que durant DE COMERÇ DE BARCELONA l’any han arribat o sortit de l’aeroport, estarà enllestida el 2004. Marcarà el punt de ampliació de l’aeroport, que ha de contemplar tant les instal·lacions sortida per consolidar l’Aeroport de Barcelona, que ja és el desè dels grans sistemes L’aeronàutiques com les dedicades a activitats i serveis associats i els accessos terrestres, permetrà respondre a les necessitats aeroportuaris europeus. actuals i anticipar-se a les futures, definint un aeroport hub intercontinental de referència per al sud d’Europa. L’ampliació comportarà també actuacions indispensables per potenciar l’Aeroport de L’aeroport, però, ha de ser molt més que una infraestructura, Barcelona com a hub o centre de transferència de trànsit. Cal recordar que és, de fet, ha de transformar-se en un proveïdor de serveis que s’integri al sistema el centre distribuïdor d’una extensa xarxa europea, i que el 14% dels 21,3 milions de econòmic i actuï com a catalitzador per atreure inversions i estructurar passatgers de 2002 ho van ser en trànsit cap a altres destinacions. cadenes logístiques, constituint un estímul per a les empreses que vulguin instal·lar-se a l’àrea metropolitana de Barcelona, que valoraran Les actuacions complementàries previstes en el Pla Director van més enllà de l’opera- molt positivament la multiplicitat de connexions aèries, especialment les intercontinentals. ció estrictament aeronàutica. El Parc Industrial, el Centre de Càrrega i la Ciutat Per aconseguir aquest objectiu, a més d’assegurar la funcionalitat Aeroportuària formen part del projecte d’AENA (Aeroports Espanyols i Navegació i eficiència de les instal·lacions físiques, s’haurà de prestar especial Aèria) per desenvolupar una veritable ciutat de serveis pels passatgers i els agents vin- atenció a la política comercial i de promoció, i no solament culats amb la indústria aeroportuària, aeronàutica i logística. L’objectiu de la inversió, de l’activitat aeronàutica sinó també de les activitats econòmiques associades. que sobrepassa els 2.000 milions d’euros, és dotar el conglomerat metropolità de Barcelona d’un aeroport amb capacitat per consolidar-se com a referent de l’espai mediterrani i del sud d’Europa. 30 PROJECTES ESTRATÈGICS RELLEVANTSINFRAESTRUCTURES 31 AMPLIACIÓ DE LA FIRA JAUME TOMÀS Des del passat 28 de febrer, Fira de Barcelona està ja en el futur. El projecte JOSEP CERCÓS PRESIDENT DEL SALÓ PREVENTIA PRESIDENT DEL CONSELL de l'arquitecte japonès Toyo Ito ens porta des d'aquest mateix moment a D'ADMINISTRACIÓ DE FIRA DE BARCELONA l'any 2007, amb un recinte firal, el segon més gran d'Europa, que serà admi- a nova dimensió que la Fira tindrà el 2007 reforçarà significativa- rat arreu del món. No només per la qualitat dels seus salons, sinó per la seva arqui- Lment la posició estratègica de l’àrea metropolitana de Barcelonatectura. La Fira tindrà, doncs, el recinte que Barcelona mereix. El pacte de totes les al sud de Europa. També farà que la privilegiada interacció econò- mica existent entre la Fira i la ciutat s’estengui més ràpidament a tota institucions per al finançament del nou recinte i la presentació de l'emblemàtic pro- l’àrea metropolitana i altres zones de Catalunya. jecte d'ampliació de Gran Via han estat les millors notícies de l'any per a Fira de Cal tenir en compte que l’impacte mobilitzador que la Fira tindrà els Barcelona. pròxims anys tindrà l’important ajut de les millores en les infrastructu- res, especialment el tren d’alta velocitat, l’ampliació del port i aeroport Sens dubte, el nou recinte serà el més modern d'Europa i, de ben segur, el més relle- de Barcelona. vant i atractiu per la seva arquitectura, ja que el projecte de Ito combina l'especta- El recolzament donat al projecte per part dels seus tres socis institucio- nals, per els diferents partits polítics i en general, per el conjunt de la cularitat i el respecte pel medi ambient amb una eficaç i creativa resposta a les societat, és una garantia addicional cara al futur. necessitats d'espai de la Fira. Aquestes necessitats són les que ens permetran seguir sent altament competitius i créixer d'acord amb allò que els salons més emblemà- tics demanden. El nou recinte serà un dels espais més notoris de la nova Barcelona que s'està cons- truint; un espai on conviuran espais firals tradicionals amb espais avantguardistes i nous símbols d'identitat de la zona. De totes maneres, no podem oblidar que el nou recinte serà el primer de tot un espai d'exposicions i els seus auditoris constituiran un espai de debat, de reflexió i d’intercanvi d'idees. Tot això ens permetrà que els salons de Fira, referents a Europa, puguin créixer adequadament. El nou recinte de Fira de Barcelona respon a les necessitats de creixement que té plantejades la institució ferial. Cal tenir present que la Fira compte amb una sèrie de salons que no poden créixer més perquè no hi ha més espai disponible entre els dos emplaçaments actuals i altres als quals un sol emplaçament se'ls queda petit i necessitarien un recinte amb altres característiques que els permetés créixer d'una manera ordenada i coherent. Per exemple, el 2002 almenys vuit salons van créixer un mínim del 10% en relació amb la seva anterior edició. El 2003, Construmat o el Saló de l'Automòbil van arribar fins el límit d'ocupació possible. Si haguéssim tin- gut un recinte modern i més gran, l'increment hauria estat important. Per això és necessari un recinte com el plantejat a Gran Via i no tenim cap dubte que el podrem aconseguir. 32 PROJECTES ESTRATÈGICS RELLEVANTSINFRAESTRUCTURES 33 TRAMBAIX-TRAMBESÒS ALBERT VILALTA CIRIACO HIDALGO PRESIDENT DE TRAMVIA METROPOLITÀ S.A. El tramvia va ésser l'eina estratègica fonamental per fer realitat la primera àrea SECRETARI DE POLÍTICA INSTITUCIONAL metropolitana de Barcelona, la que en un període d'uns trenta anys va acabar DE LA UNIÓ GENERAL DE TREBALLADORS DE CATALUNYAconformant el municipi actual per annexió dels set municipis del pla de Barcelona. reballar i viure a l’àrea metropolitana, exigeix cada cop més Donar vida social i laboral al territori tan extens que conformava el Pla Cerdà, que Tdesplaçar-se pel territori. Però aquest dret i necessitat relligava els set municipis, era impensable amb els mitjans de transport de l'època, i de mobilitat es veu qüestionat permanentment per les mancances del transport públic. Paral·lelament, el creixent (i insostenible) nombre Cerdà, pioner, va dissenyar els xamfrans de Barcelona per inscriure-hi una via ferro- de desplaçaments en transport privat, té greus conseqüències sobre viària per a transport públic urbà. Va intuir el tramvia. el medi ambient, però també sobre la sinistralitat, la competitivitat, la desigualtat d’oportunitats laborals, i el temps de treball. Avui el tramvia, mai suprimit a la major part de les grans ciutats europees, torna a ser En conseqüència, per a la UGT de Catalunya, aquest projecte representa una eina d'estructuració de l'actual àrea metropolitana de Barcelona, essent un para- un avenç estratègic (encara que a totes llums insuficient), per reduir digma de transport públic sostenible. Es tracta d'un nou tramvia modern, evolucionat els creixents impactes socials, econòmics i mediambientals de l’actual model de (des)mobilitat. tecnològicament, segur i confortable, la integració del qual al viari permet transfor- mar i humanitzar radicalment la urbanització de l'entorn. OLE THORSON La tan esperada, per integradora, Autoritat del Transport Metropolità, ATM, ha creat i MEMBRE DE LA JUNTA DE L'ASSOCIACIÓ PER A LA PROMOCIÓ adjudicat dues xarxes de tramvia, ambdues d'uns 15 Km de longitud que disposen de DEL TRANSPORT PÚBLIC correspondència amb la xarxa d'autobusos, amb RENFE, amb Ferrocarrils de la EL TRANVÍA – UNA NECESIDAD Generalitat i amb les línies de Metro. El tramvia metropolità del Baix Llobregat, l transporte público es una oferta para más del 40% de la población que no dispone de carnet de conducir. Debe ofrecer un servicio "Trambaix", té per missió fonamental relligar els cinc municipis de Cornellà, Sant Joan Eregular y una velocidad competitiva. La demanda de transporte Despí, Sant Feliu, Sant Just i Esplugues, amb L'Hospitalet i amb la plaça Francesc Macià en la ciudad no es homogénea y el metro no puede servir a todos de Barcelona. los ciudadanos. Es necesario usar diferentes modos de transporte público con prioridad de circulación en las calles, manteniendo así un horario Ultra la important funció de connectar entre si els municipis del Baix Llobregat, el y una velocidad aceptables. El tranvía, con trazado propio, cumple 80% de llur mobilitat és interna, i ara insuficientment servida, el nou i potent mode con estas exigencias. Además es menos ruidoso y contamina menos la atmósfera que los autobuses y aún mucho menos que los vehículos de transport amb via pròpia independent, permetrà alleugerir la congestió de l'en- particulares a los que sustituye. El tranvía forma parte de una red trada a Barcelona des de ponent. de transporte público que une el territorio y los municipios desde el Llobregat hasta el Besòs. El tramvia metropolità del Besòs té una triple missió, la de donar cobertura a la demanda de transport que es generarà a l'entorn del Fòrum de les Cultures, la de reforçar amb transport públic la columna vertebral del nou districte tecnològic 22@ de Sant Martí de Provençals, i la de relligar la important població de la zona, Badalona, Sant Adrià de Besòs, i els barris de Sant Martí amb el centre de Barcelona. Tècnicament, el tramvia ofereix l'avantatge d'una alta capacitat de fins 15.000 viat- gers per hora i sentit, amb un cost molt inferior al Metro, una velocitat mitjana de 20 Km/hora que pot assolir, amb regularitat per la seva independència dels vials, la faci- litat d'accés integral sense cap graó a nivell de carrer i la proximitat de les parades. Com a mode de transport de superfície, és convivencial amb la ciutat, no contamina i és silenciós. Actualment, a les dues xarxes comencen les proves de funcionament: • La primera fase del "Trambaix" es posarà en servei a finals del mes de febrer de 2004; la segona fase el mes de novembre. • La primera fase del "Trambesòs" es posarà en servei el mes d'abril per poder donar servei al Fòrum. 34 PROJECTES ESTRATÈGICS RELLEVANTSINFRAESTRUCTURES 35 PORTA 22 MARAVILLAS ROJO PORTA 22, ESPAI DE NOVES OCUPACIONS MIKEL URIZARBARRENA REGIDORA D'OCUPACIÓ PRESIDENT DE PANDA SOFTWARE I INNOVACIÓ DE L'AJUNTAMENT P orta 22 és un centre de referència metropolità dedicat a la detecció i la divul- Lo primero que pensé cuando conocí Porta 22 fue que sería DE BARCELONA gació de les ocupacions amb futur i les noves cultures del treball. En aquest una herramienta fantástica para Panda. Lo segundo fue lamentar no haber tenido un Porta 22 cerca cuando tenía 17 años...equipament de Barcelona Activa, les persones amb inquietuds professionals Tengo un recuerdo amargo de las épocas en que tenía que decidir troben orientació i capacitació en tot allò que fa referència a les noves ocupacions, el rumbo a seguir en mis estudios. ¿Por qué tenía que decidir les noves competències professionals, les noves maneres de treballar i els sectors qué estudiar, si no tenía ni idea de a qué me quería dedicar? econòmics emergents. Me aterraba “jugarme a una carta” mi futuro. Tras estudiar ingeniería, ¡me convertí en empresario! Y tuve que aprender un montón En les darreres dècades, l’àrea metropolitana de Barcelona ha protagonitzat una pro- de disciplinas adicionales... Lo importante es que tu ocupación te satisfaga, y hoy en día es seguro funda transformació social, econòmica i urbana, com a conseqüència d’importants que vas a tener que dominar muchas destrezas. Los conceptos canvis en l’estructura demogràfica, de la irrupció de les noves tecnologies, de trans- de profesional híbrido y Currículum oculto me encantan, formacions en l’estructura productiva, del nou paper de la dona a la societat, de les son muy prácticos. Creo que los Barceloneses sois muy afortunados noves necessitats de les persones i les empreses, i dels projectes urbans i d’infrastruc- de contar con Porta 22. El futuro de la ciudad bien podría depender de cómo lo aprovechéis. tures. Unes ocupacions que no existien abans, han emergit amb força, i moltes de les ocupacions tradicionals incorporen noves capacitacions. Porta 22 acosta les oportuni- JOSEP GONZÁLEZ tats d’ocupació induïdes per aquestes transformacions metropolitanes en la societat PRESIDENT DE PIMEC-SEFES, PETITA del coneixement. I ho fa des d’un punt de vista pràctic, oferint una descripció deta- I MITJANA EMPRESA DE CATALUNYA llada de 500 nous perfils professionals, explicant quins són els continguts d’aquestes Cal felicitar a l'Àrea de Promoció Econòmica de l'Ajuntament noves ocupacions, quins itineraris requereixen, quina formació, i aportant testimonis de Barcelona pel Projecte "Porta 22", que ja és un referent en l'àmbit de l'orientació professional. En un moment en el reals de persones que hi han accedit. En col·laboració amb les empreses del sector i que el nostre mercat laboral està en situació tècnica de plena ocupació els agents socials, Porta 22 seguirà ampliant informació sobre sectors emergents i afe- i en el que les empreses tenen problemes per trobar determinats perfils gint nous perfils professionals identificats. professionals –situació que s'anirà agreujant–, és bàsic que optimitzem al màxim els recursos humans disponibles i això passa per detectar Aquest projecte té un valor estratègic perquè contribueix a fer possibles les transfor- aquests perfils que avui i en els propers anys necessitaran les empreses macions necessàries en l’economia i l’ocupació de Barcelona i el seu entorn metropo- i en orientar els joves cap a aquestes professions en les quals trobaran una sortida laboral segura i una recompensa, per tant, als seus esforços lità, obrint noves perspectives d’ocupació a persones amb inquietuds i talent i afavo- formatius. rint, així, el desenvolupament d’activitats econòmiques de nova generació. Porta 22 suposa una nova dimensió en els serveis per a l’orientació professional per- què està obert a tothom, potencia l’autonomia de les persones, redueix desequilibris, permet compartir experiències de reflexió, formació i aprenentatge i possibilita la presa de decisions personals. Aquest nou equipament donarà servei anualment a més de 25.000 usuaris/es. Porta 22 forma part d’una xarxa internacional promoguda per la Cité des Sciences et de l'Industrie de París, compromesa amb l'ocupació de qualitat i la cohesió social a través de la identificació de les ocupacions de futur i les noves cultures del treball. 36 PROJECTES ESTRATÈGICS RELLEVANTSINFRAESTRUCTURES 37 DISTRICTE ECONÒMIC GRANVIA L'HOSPITALET CELESTINO CORBACHO l districte econòmic Granvia L’Hospitalet s’emmarca en el desplegament del Pla JOSÉ ANTONIO CASTRO D’altra banda els promotors amb interessos al districte GVL’H, hem ALCALDE DE L'HOSPITALET E PRESIDENT D'HOTELES HESPERIA estat des d’un inici d’acord amb que a més de la qualitat, un altre DE LLOBREGAT L’Hospitalet 2010, el qual impulsa el desenvolupament urbà de manera coor- Para José Antonio Castro –Presidente de Hoteles Hesperia–, element característic de tots els projectes fos la qualitat del seu disseny.dinada amb la resta d’actuacions municipals que en conjunt tenen l’objectiu de el proyecto del Gran Hotel Hesperia es una clara apuesta Així en el nou districte participen arquitectes tan prestigiosos com Jeanconvertir L’Hospitalet en un municipi vertebrat, equilibrat, ric, solidari i sostenible. de futuro, es el motor de una importante regeneración urbana Nouvel, Richard Rogers, o Toyo Ito, entre d’altres, que fan que l’obra que traslada hasta ella la puerta de la ciudad actual. Significa, además, transcendeixi més enllà de l’àmbit purament econòmic. També s’han El districte es defineix com un eix de centralitat emergent amb usos diversos: equipa- la construcción de infraestructuras de alto valor arquitectónico, una contemplat i inclòs les infrastructures necessàries per connectar a tots ments locals i supralocals, activitats terciàries, tecnològiques i de gestió, mostres firals, amplia reforma y urbanización del entorno, la creación de una oferta els que s’han de desplaçar fins allà, des de la ciutat, és a dir, hotelers, centres de convencions, nous habitatges, etc. inexistente de servicios en la zona, y la utilización de tecnologías s’ha pensat en els serveis, en la mobilitat i el transport. D’altra banda respetuosas con el medio ambiente y de aprovechamiento energético. crec que hem incorporat als diferents projectes un concepte Una peça fonamental del districte és la transformació de la Granvia en una avinguda de modernitat i ecologia, i no em refereixo només a places i jardins, sinó que penso més en un concepte ecològic d’espais interiors, entorns integrada en el teixit urbà i catalitzadora del gran potencial de desenvolupament ENRIQUE LACALLE exteriors i en un estil de disseny capaç de contemplar i integrar tots econòmic de tota la zona. La reforma de la Granvia, executada per un consorci creat DELEGAT ESPECIAL DE L'ESTAT els elements, fusionant els conceptes empresa, serveis, etc., AL CONSORCI DE LA ZONA FRANCA per l’Ajuntament i la Generalitat, es realitza d’acord amb el model de mobilitat sos- amb la idea “zona de serveis verda”.DE BARCELONA Com a part integrant del nou districte, la City Metropolitana, tenible de L’Hospitalet, tot atorgant al transport públic una funció rellevant en la con- Vull parlar des d’aquestes línies del significat que pot tenir per a és un projecte de gran impacte econòmic, amb una inversió de més nectivitat del districte. l’àrea metropolitana de Barcelona el projecte del districte econò- de 210 milions d’euros, que contribuirà generant riquesa i llocs mic Gran Via L’Hospitalet (GVL’H), situat entre la Zona Franca i la de treball per a la ciutat. El gran complex de negocis de 162.000 m2, El districte es compon de 14 operacions que abasten 1.463.695 m2, superfície que Gran Via i amb una superfície afectada de quasi tres milions de metres contempla la construcció de 10 edificis d’oficines, un hotel de cinc representa el 12 % de la del municipi. En conjunt l’edificabilitat és d’1,5 milions de m2 quadrats, fins ara ocupats per indústries de tots els sectors i d’una anti- estrelles, amb tres-centes habitacions, 1.600 places de aparcament, de sostre. Totes les actuacions són importants (Ciutat de la Justícia, centres comercials guitat considerable. zones de serveis i zones verdes. El projecte té una concepció molt En analitzar els efectes que el nou districte tindrà per L’Hospitalet avançada dels espaïs interiors i exteriors i ha de permetre provar nous i hotelers, centre direccional de la nova plaça d’Europa, City Metropolitana, etc.), queda palès que pel municipi, el desenvolupament del GVL’H sistemes tècnics per a les seves instal·lacions i serveis. però cal destacar especialment l’ampliació de la Fira de Barcelona ja que, per la seva actua com a dinamitzador d’una important àrea, que per la seva A la City s’han previst grans espaïs oberts, la qual cosa es una estratègia transcendència, és l’actuació motora del districte. localització geogràfica que pràcticament es confon amb el terme de que s’ha convertit els últims anys en quelcom molt important Barcelona i per la seva proximitat a les principals infrastructures de per a la bona salut i la vitalitat de les ciutats. És un concepte La inversió pública i privada rondarà els 2.000 milions d’euros i s’estima que el dis- transport i logístiques del país, passarà a convertir-se en una de en el qual es barregen tant les dimensions, com les proporcions tricte és la tercera operació metropolitana en termes d’atracció d’ocupació, amb uns les localitzacions més cotitzades per instal·lar indústries, comerços o la qualitat dels materials, a més d'allò que és l’ estrictament “verd”. i empreses de serveis, així com per viure, permetent-li afrontar el futur El passat mes de maig reflexionava, en un document pensat per valorar 35.000 llocs de treball. d’una manera ambiciosa. el primer Pla estratègic metropolità, sobre el paper que tenim El desenvolupament del districte facilitarà l’avenç cap a l’economia terciària que ja és Amb gairebé tres milions de metres quadrats de superfície, l’àrea les institucions i les empreses. Crec que hem ser capaços de desenvolupar resultant disposarà de 160.000 m2 ocupats per indústries projectes que tinguin la virtut de transformar el continu urbà especialment important al centre metropolità. El procés de renovació i terciarització preferiblement netes així com per les provinents dels terrenys destinats i que permetin construir un nou concepte de ciutat pel segle XXI. de L’Hospitalet aportarà dimensió i pes qualitatiu al conjunt metropolità i noves opor- a l’ampliació de la Fira –que ha de permetre que pel 2007 Barcelona Així deia: “Hem de dissenyar un nou espai econòmic metropolità que, tunitats per millorar la qualitat de vida dels ciutadans. tingui un dels recintes firals més grans d’Europa; la construcció il·lusionat, despert i competitiu, sigui capaç d’impulsar i lluitar per de 195.000 m2 d’habitatges d’alta qualitat, suposarà desprès de la seva noves infrastructures de transport, per un nou i renovat urbanisme, etc. previsible ràpida absorció la consegüent arribada de nous ocupants La gran Barcelona és l’àrea que ha d’aspirar a ser el destí preferit amb un augment important en la demanda; mentre que els 337.000 m2 de les empreses a l‘hora de decidir la seva inversió a Europa”. destinats a equipaments i serveis vindran a pal·liar els dèficits que fins Per això, no hi ha dubte que projectes com el de GVL’H són vitals ara tenia la zona; es desenvoluparà una nova àrea comercial i situen a la Gran Barcelona en el ranking de les ciutats preferides de qualitat de 180.000 m2, –Gran Via II i el centre comercial d’IKEA del món per fer negocis. I és a això al que hem d'aspirar, a situar-nos ja fa uns mesos que van obrir les seves portes amb un notable èxit entre els primers llocs i no deixar d’idear nous projectes i iniciatives d’afluència–, mentre que els 492.000 m2 de superfície d’oficines que ens mantinguin a la graella dels millors. d’última generació tecnològicament avançats i construïts amb els més moderns criteris de sostenibilitat, previsiblement han de generar un gran moviment de gent cada dia. Com a resultat de tot això es crearan més de 38.000 nous llocs de treball lligats a activitats de serveis i/o avançats. 38 PROJECTES ESTRATÈGICS RELLEVANTSCOHESIÓ SOCIAL I SOSTENIBILITAT 39 PACTE PER A LA IMMIGRACIÓ ANTONI BRUFAU PRESIDENT DEL CERCLE D'ECONOMIA La immigració és un factor de desenvolupament econòmic i progréssocial i, alhora, un repte per a la convivència i la cohesió social.NÚRIA CARRERA E l desembre de 2002, el Consell Plenari de l’Ajuntament va aprovar per unani- El Cercle d’Economia dóna la benvinguda i tot el seu suport REGIDORA DELEGADA PER AL PLAMUNICIPAL D'IMMIGRACIÓ mitat el Pla Municipal d’Immigració. La redacció d’aquest Pla va ser fruit d’un a la iniciativa del Pla estratègic metropolità que té com a objectiutransformar aquest repte en una oportunitat.DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA debat i una reflexió serena de tots els grups polítics de govern i d’oposició, Els països i les ciutats més dinàmiques i innovadores, tant amb una voluntat seriosa de fer un treball de consens. Aquesta reflexió es va portar econòmicament com culturalment, són territoris d'immigració. a terme en el marc d’una Comissió Política sobre la Immigració presidida per l’Alcalde. Una política realista d'immigració ha de contemplar els aspectes Barcelona va fer així un pas endavant i es perfila com a ciutat pionera en l'elaboració relatius a la problemàtica que planteja la regulació dels fluxos migratoris. La política d’immigració ha de plantejar-se, a més, tots els problemes i concreció de polítiques consensuades per a la immigració, que converteixin el feno- que origina la pressió de la immigració sobre el sistema de benestar, men de la immigració en un fet social organitzat i controlat, i alhora desitjable i frui- especialment en àrees com la sanitat, l'ensenyament, l’habitatge, tós per a tots. i la seguretat ciutadana. S'ha d'evitar, calgui el que calgui, que en aquelles localitats on es concentra en major mesura la pressió El Pla Municipal d’Immigració, té com a objectiu general la integració real de les immigratòria, es deteriori la qualitat de vida i dels serveis públics. persones immigrades en tots els àmbits de la vida ciutadana a Barcelona, i centra Només evitant aquests efectes perversos serà possible mantenir el progrés econòmic i una autèntica cohesió social. l’estratègia municipal en 3 grans línies estratègiques al voltant de la integració, la diversitat i la convivència. Aquestes línies estratègiques es concreten en 16 objectius i un total de 90 mesures específiques que emmarquen àrees diverses com ara: educa- JOAN COSCUBIELASECRETARI GENERAL DE LA COMISSIÓ ció, benestar social, salut, treball, habitatge, cultura, participació, etc. Aquest nivell OBRERA NACIONAL DE CATALUNYA de concreció és el que dóna validesa i fa operatius els programes establerts al Pla, mit- La immigració significa un dels canvis socials més importants jançant la coordinació des d’uns principis d’actuació comuns establerts en matèria de que s’estan produint al nostre país. És urgent abordar aquestfenomen d’una manera integral per evitar que tingui efectes política migratòria i integració social. negatius sobre la cohesió social dels nostres municipis. El retrocés en la igualtat i en els drets de les persones immigrades que les lleis El significat estratègic d’aquesta iniciativa per a l’àrea metropolitana de Barcelona és d’estrangeria han provocat i la soledat i la manca de recursos de les important ja que per a una bona política d'inserció social dels immigrants és bàsic administracions locals per afrontar els efectes de la immigració en tenir una perspectiva de coordinació de totes les administracions involucrades en els municipis són algunes de les dificultats que cal superar. Per això, àmbits territorials cada vegada més amplis. Una resposta coordinada en l'execució de és positiu estructurar mecanismes de coordinació i consens dels municipis que formen la Regió Metropolitana per tal de facilitar d’una manera programes de les diverses àrees o la gestió compartida d’alguns serveis dins de l’àrea homogènia la integració dels nous ciutadans i ciutadanes. metropolitana de Barcelona ajudarà a elaborar una estratègia a llarg termini que millorarà la coordinació entre els diferents agents amb objectius comuns clars. NÚRIA GISPERT DIRECTORA DE CÀRITAS DIOCESANA Aquesta important fita política –la redacció consensuada d’un Pla d'Immigració– ha DE BARCELONA tingut la corresponent rellevància en el nou organigrama municipal i, conseqüent- es migracions han estat un fenomen que han interpel·lat ment, a l'inici del present mandat es va crear una nova Regidoria Delegada específi- Ldes de sempre les societats avançades. L’augment de la pressióca per a l’impuls i seguiment d’aquest Pla. migratòria a Europa els darrers anys està provocant un considerable desconcert i cal respondre-hi amb el màxim de prudència, però alhora Des de la Regidoria Delegada pel al Pla Municipal d'Immigració es proposa un tipus amb diàleg, amb mesures i respostes preses des d’una reflexió serena d’enfocament transversal que asseguri el compromís efectiu de tota l'organització de i pausada, perquè ens hi juguem la nostra categoria moral. El Pacte per a la Immigració ha d’esdevenir, doncs, una eina que situï la ciutat. L’objectiu és obrir el Pla Municipal d'Immigració a la ciutat per tal que les polítiques públiques en aquest marc i que, alhora, orienti les accions impregni la política municipal, doni coherència a les actuacions en relació als immi- dels agents que intervenen en aquest àmbit. Només si s’aconsegueix grants i aconsegueixi un consens ciutadà mitjançant la participació. això podrem valorar com a realment “estratègica” la seva funció. D’altra manera caldrà que ens preguntem si haurà valgut la pena. 40 PROJECTES ESTRATÈGICS RELLEVANTSCOHESIÓ SOCIAL I SOSTENIBILITAT 41 PLA DE TRANSFORMACIÓ DE LA MINA PERE MASÓ DIRECTOR IES FÒRUM 2004 D aquí a uns anys quan ens mirem la Mina veurem el canvi ’que s’hi haurà anat produint. Però, més enllà de l’aspecteJESÚS M. CANGA L’objectiu del Pla de transformació de la Mina es pot resumir en una sola idea: físic, la vertadera renovació caldrà buscar-la en la transforma-ALCALDE DE SANT ADRIÀ la dignificació del barri, és a dir, la millora de les condicions de vida de les per- ció social i cultural. El futur del barri està en aquesta revolució interna,DEL BESÒS de la qual s’hi han de sentir partícips tots aquells i aquelles sones que hi viuen, hi treballen i s’hi relacionen. que hi viuen o hi treballen. El Pla, que s’executarà en un període de 10 anys (2000-2010), és una proposta d’in- El camí encetat comença a donar els primers resultats. Convé, ara, que de cara als propers anys aquest bri d’esperança creixi amb energia, tervenció global i integrada que s’estructura en tres grans àmbits complementaris i i fructifiqui en un barri més humà, socialment més cohesionat i bàsics per aconseguir una transformació real del barri: l’àmbit social, l’urbanístic i el culturalment més avançat. No només ens juguem el nostre esdevenidor; de seguretat pública. si aconseguim els nostres objectius podrem ser mirall de molts barris, de moltes zones de l’entorn metropolità que volen, i necessiten, En el camp social s’han posat en marxa actuacions per disminuir l’absentisme escolar; la seva renovació. per incidir en el terreny del civisme s’està donant suport tècnic i econòmic a les enti- tats i fomentant la consolidació de les comunitats de veïns mitjançant la dinamització ANTÒNIA PASCUAL PRESIDENTA DE L'ASSOCIACIÓ de les juntes d’escala; i també s’han posat en funcionament programes d’inserció DE VEÏNS DE LA MINA laboral, cursos de formació i projectes d’autoocupació per lluitar contra l’atur. Caràcter estratègic del Pla de transformació de la Mina El Pla de Transformació de la Mina és un projecte col·lectiu queLes actuacions en l’àmbit urbanístic responen a tres principis bàsics: centralitat, diver- encara ens il·lusiona. Aquesta intervenció només pot tenir èxit sitat i intercanvi. La centralitat es concreta en la recuperació d’espais de relació, de si els responsables institucionals ho mireu més enllà de les xifres. comerç, d’oci i de cultura; la diversitat en la definició dels espais i tipologies d’habi- Necessitem diners i recursos, però també el compromís polític tatge i, finalment, l’intercanvi vol trencar l’aïllament de la Mina i convertir-la en un i una manera de fer política que contempli l’opinió dels membres de la comunitat per assolir els objectius del Pla, que en el seu moment barri obert al seu entorn. Com a exemples d’intervencions urbanístiques cal destacar ja va ser acceptats per tots els agents. la finalització del primer tram de la Rambla Central, que serà un element clau de rela- Existeixen projectes urbanístics que deixen entreveure la integració ció interna per als veïns i de comunicació externa del barri amb el conjunt de la ciu- del barri en l’entramat urbà de la Gran Ciutat. El repte és aconseguir tat; la reordenació i reurbanització de diversos carrers, i l’inici de la construcció de la la cohesió social, la igualtat d’oportunitats i tots els drets de ciutadania que la resta de l’àrea. nova escola, entre d’altres. Quant a la seguretat pública, s’ha de subratllar la construcció de la comissaria dels JUAN CARLOS RAMOS Mossos d’Esquadra en el cor de la Mina, que va començar a funcionar a finals de 2002. PRESIDENT DEL CLUB LLUITA OLÍMPICA LA MINA La gestió del Pla la porta a terme el Consorci de la Mina, institució integrada per la l ferm propòsit de l’Ajuntament de Sant Adrià del Besòs Generalitat, la Diputació i els Ajuntaments de Sant Adrià i de Barcelona, que ha Ede transformar i regenerar el barri de la Mina, aprofitant l’impulsdel Fòrum 2004, va aconseguir el compromís polític i el suport aconseguit sumar els esforços de quatre administracions perquè la transformació institucional de diferents administracions per fer realitat el Pla de sigui un èxit. El pressupost és de 95.461.624 euros, dels quals la Generalitat aporta Transformació del barri de la Mina. el 24%, l’Ajuntament de Barcelona el 19%, els Fons Europeus el 15%, la Diputació A través del Pla de Transformació de la Mina, el nostre barri deixarà el 13% i l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs el 4%. El 25% restant prové d’in- de ser una zona degradada i, amb la participació de tots en el procés, haurem d’aconseguir la plena normalització i integració dins el nou gressos diversos. espai urbà que s’està creant al voltant de les obres del Fòrum. Nosaltres, com entitat esportiva del barri, sempre hem cregut que tan El projecte del Fòrum 2004 implicarà la creació d’una àrea de nova centralitat urbana important són els premis i les competicions com utilitzar l’educació i cultural de la qual forma part la Mina. Amb la seva transformació s’haurà aconse- no formal com instrument imprescindible per transmetre coneixements guit que deixi de ser un gueto i, per tant, s’haurà fet justícia amb un barri oblidat i valors basats en la tolerància i l’enteniment entre tots nosaltres. durant molt temps per les administracions. Així doncs, coincidim plenament amb l’agenda de principis i valors del Fòrum Universal de les Cultures i, per tant, continuarem treballant amb aquest objectiu. 42 PROJECTES ESTRATÈGICS RELLEVANTSCOHESIÓ SOCIAL I SOSTENIBILITAT 43 DEPURADORA DEL LLOBREGAT I DEPURADORA DEL BESÒS CARLES CONILL E n molts mitjans de comunicació, va aparèixer l’estiu de 2002 la notícia que ja JORDI CODINA I JORDI MIRÓ LLEONARD CARCOLÉ JUNTA DE GOVERN DE LA COMUNITAT DIRECTOR TERRITORIAL GERENT DE L'ENTITAT era possible banyar-se de nou a la platja del Prat de Llobregat, tal i com feia D'USUARIS D'AIGÜES DE LA VALL DE CATALUNYA DE LA SOCIETAT METROPOLITANA DEL MEDI BAIXA I DELTA DEL LLOBREGAT GENERAL D'AIGÜES DE BARCELONA AMBIENT més de 30 anys. Evidentment, aquest és un fet molt representatiu de la millo- partir d’ara podrem dir que l’àrea metropolitana de Barcelona ra de la qualitat de les aigües a l'àrea metropolitana però, no obstant això, la inte- ls diferents usuaris industrials, agrícoles i d’abastament amb drets compleix amb les prescripcions de la Directiva Marc de l’Aigua gració progressiva de la nova cultura de l'aigua, és a dir, de criteris de sostenibilitat d’aprofitament d’aigües subterrànies i superficials per captacions Ade la Unió Europea. Les instal·lacions de Besòs i Llobregat en la gestió d'aquest recurs escàs, afecta també a la seva captació, l'abastament, la Esituades dins de la Vall Baixa i el Delta del riu Llobregat, permetran d’eliminar els vertits contaminants al litoral metropolità. distribució... unes millores menys perceptibles però igualment importants. constitueixen la Comunitat d’Usuaris d’Aigües de la Vall Baixa i Delta El tret més significatiu de Depurbaix és que ha estat dissenyada amb del Llobregat. un sistema ecoeficient: Reutilització de les aigües depurades per tal 1 ESTACIÓ DEPURADORA D'AIGÜES RESIDUALS El paper de les EDAR1 del Prat i del Besòs ha estat clau per culminar el procés de rege- Dos eixos fonamentals han estat la raó de ser d’aquesta Comunitat de prevenir la degradació dels aiguamolls i neutralitzar la intrusió salina i han marcat la nostra trajectòria en aquests 25 anys d’existència: al delta, recuperar el cabal ecològic del riu, aprofitament dels fangs neració integral de les aigües superficials i subterrànies mitjançant la xarxa d'EDAR la protecció dels sistemes hídrics del nostre àmbit territorial i l’ús estabilitzats i eixuts i autosuficiència energètica de la planta. metropolitanes (7 en total). racional del recurs aigua. El valor estratègic d’aquesta planta li correspon pel fet d’ésser Considerem estratègica la construcció i posada en servei de la la principal infrastructura ambiental de Catalunya que garantirà L'ampliació i cobertura de l'EDAR del Besòs, l'obra ambiental més rellevant de l'àrea Depuradora del Llobregat per les possibilitats que obre a la reutilització la preservació del medi natural per a les generacions a venir. del Fòrum 2004, és una instal·lació totalment integrada en el teixit urbà. La nova de les aigües depurades, reutilització que entenem fonamentalment planta, que ja fa el tractament físico-químic de les aigües, equipada amb un modern destinada a millorar les aigües superficials i assegurar el cabal biològic 2 del tram baix del riu, però destinada també a millorar les aigües sistema de desodorització, sustenta gran part de la plaça del Fòrum (70.000 m dels subterrànies evitant la intrusió marina mitjançant la implantació d’una 93.000 m2 totals) i garantirà un tractament biològic que permetrà assolir els objectius barrera hidràulica positiva i a aportar cabals d’aigua amb la depuració de la normativa europea. suficient per poder ser reutilitzada en el reg d’espais verds i per tant retornar al medi natural sense deteriorar-lo. 2 AGÈNCIA CATALANA DE L'AIGUA El pressupost total és de més de 193 milions d'euros, finançats per l'ACA2 i el MIMAM3 La reutilització així prevista millora l’estat actual dels sistemes hídrics 3 MINISTERIO DE MEDIO AMBIENTE amb fons europeus. El 2006, quan funcioni a ple rendiment es depuraran 525.000 m3 de territori i deslliura cabals per a altres usos en funció de la qualitat del recurs. diaris d'aigua i es donarà servei a 3 milions d'habitants dels municipis de Badalona, Considerem necessària la participació dels usuaris organitzats, és a dir, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià del Besòs, Montgat, Tiana i part de Barcelona. de la nostra Comunitat, en la gestió de la reutilització de les aigües depurades. L'EDAR del Prat, tracta biològicament el 92% de la contaminació de l'aigua (420.000 m3/dia). Aquesta infraestructura ambiental, amb una inversió de 240 milions d'euros, aportats per l'ACA i el MIMAM, tracta l'aigua de 2 milions de persones dels municipis de Santa Coloma de Cervelló, Cornellà de Llobregat, el Prat de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Boi de Llobregat, Sant Just Desvern, Esplugues de Llobregat, l'Hospitalet de Llobregat i part de Barcelona. A més, es preveu que aquesta depuradora reutilitzi les aigües depurades per al rec de conreus, per a l'ús industrial, pel manteniment del cabal ecològic del riu, pel mante- niment zones humides,... un conjunt de mesures que contribuirà a l'equilibri de l'a- qüífer del Delta del Llobregat, bàsic pel balanç dels recursos hídrics metropolitans. Les grans instal·lacions com l'EDAR del Prat i del Besòs, concebudes sota criteris de sostenibilitat, donen un servei imprescindible, però que ha d'anar lligat a la progres- siva conscienciació dels ciutadans, és a dir, a la interiorització dels principis d'ús racio- nal de l'aigua, tasca que les administracions públiques metropolitanes catalitzen i promouen. 44 PROJECTES ESTRATÈGICS RELLEVANTSCOHESIÓ SOCIAL I SOSTENIBILITAT 45 RECUPERACIÓ DELS RIUS BESÒS I RIPOLL BARTOMEU MUÑOZ ntre els anys 1950 i 1980 el conjunt hidrogràfic dels rius Besòs i Ripoll viu una destrossa mediambiental d’un espai singular: el riu Besòs. La vida, poc a poc, torna al ALCALDE DE SANTA COLOMA E tensió molt forta derivada de diversos factors tots ells vinculats al creixement Besòs: hi nidifiquen cada cop més ocells, l’aigua recupera qualitat, i la imatge del riuDE GRAMENET metropolità de Barcelona: el canvi d’usos del sòl –d’agrícola a industrial–, les és més a prop d'allò que ha de ser un sistema natural. extraccions d’aigües sense control, les extraccions d’àrids, els abocaments de runes i A partir d’ara s’enceta una nova etapa no menys important, i de no menys trans- deixalles, un procés d’urbanització molt accelerat dels seus marges, la pèrdua total cendència: la recuperació i el tractament de les façanes urbanes; l’obertura cap al riu. dels nivells mínims de salubritat, la concepció del riu com a lloc de pas de les grans Com compaginar un espai urbà amb un espai verd-blau. infrastructures de subministrament energètic, la instal·lació i conreu d’horts il·legals, una xarxa d’aigües residuals notablement insuficient. Tots aquests factors de forma La ciutat compacta que constitueix la primera corona metropolitana de Barcelona té combinada van portar a aixecar acta de defunció d’un sistema natural de primera plantejat ara aquest repte de futur, igual que en el seu moment va ser l'obertura al mar. magnitud. Mentrestant el riu, de tant en tant, baixava amb cabals que provocaven la Mentrestant, però, passegem i gaudim d’un espai natural de primera magnitud: l’eix inundació de diferents ciutats i barris (per exemple les inundacions de 1962) que s’a- fluvial Ripoll–Besòs. naven construint, per bé que a partir de la dècada dels 70 se'n fa la canalització. És amb els ajuntaments democràtics que s’enceta un procés de reflexió d'allò que havia passat i s'estableixen les bases per recuperar el riu. Aquesta acció es va endegar a partir de l’any 1995 per l’Ajuntament de Barcelona, l’Ajuntament de Montcada i Reixac, l’Ajuntament de St. Adrià de Besòs, l’Ajuntament de Sta. Coloma de Gramenet RAMON FOLCH MIQUEL SODUPE i la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona amb el Projecte DIRECTOR GENERAL DIRECTOR GERENT per a la Recuperació Mediambiental del tram final del riu Besòs-Ripoll. El projecte fou ESTUDI RAMON FOLCH DE BARCELONA REGIONAL redactat i gestionat per l’Agència Barcelona Regional. El finançament bàsic de les Els relats dels viatgers il·lustrats dels segles XVIII i XIX ens informen Riu Besòs de la regalada visió que oferia l’arribada a Barcelona per llevant. a restauració de la llera del riu Besòs i la retirada de les línies accions va procedir dels Fons de Cohesió i de diferents aportacions de l’administració La vall del Besòs i el seu delta eren un ben treballat jardí agrícola Ld’alta tensió que hi discorrien, representa la reconstrucció local. que alternava amb zones d’aiguamoll i acolorits prats d’indianes, d’un paisatge de qualitat en un dels elements geogràfics és a dir les eres d’assecatge a bat de sol dels estampats de cotó. primordials de la metròpoli de Barcelona, el dels seus rius. El projecte global, de 9 Km. de recorregut, abordava els objectius següents: millorar De tot allò no en queda res, ni camps, ni aiguamolls, ni indianes. Vol dir convertir un espai degradat entre ciutats, fruit la qualitat ambiental i paisatgística de la llera, millorar la capacitat hidràulica del riu, O potser sí. del desenvolupament econòmic i urbà dels anys 60s, en un espai millorar part de l’afluent de la planta depuradora de Montcada i Reixac mitjançant Potser sí perquè, capgirant una excessiva i desendreçada ocupació de qualitat, capaç d’esdevenir parc per als ciutadans, espai naturalitzat espacial recent, les ribes del Besòs tornen a ser un aiguamoll (artificial) depurador amable de les nostres aigües residuals, i, en el futur, un tractament terciari basat en la implantació de zones humides (10 Ha.), i aprofitar que depura les aigües del riu (regulat). Tornem a tenir riu i ribes, connector dels grans espais naturals de l’entorn. determinades zones de la llera del riu per a l’oci. bé que urbanitzats: val més un accessible riu urbà que una espontània Un nou paisatge, que ha aconseguit recuperar la presència i la qualitat claveguera inurbana. de l’aigua; i que pel seu atractiu, esdevindrà impuls i motor Aquesta comesa té una fita l’any 1999, que és quan s’inaugura el Parc Fluvial del de la renovació urbana de les ciutats de l’entorn. Besòs, a Sta. Coloma de Gramenet, significant aquest fet la recuperació ciutadana d'un espai singular. Una segona fita l’any 2003, quan el parc arriba fins a la desembocadura del Besòs, abastant el terme de St. Adrià de Besòs. En total 13 Ha. de parc fluvial accessible als ciutadans. Aquest projecte es complementa amb una altra actuació de gran transcendència mediambiental: la reordenació de les línies elèctriques, l’eliminació de les torres d’al- ta tensió i el soterrament de les conduccions elèctriques, que s’ultima també l’any 2003. Podem dir, en conseqüència, que l’any 2003 s’ha reparat de forma important la 46 PROJECTES ESTRATÈGICSÀMBIT LOCAL 47 PROJECTES ESTRATÈGICS D’ÀMBIT LOCAL PROJECTE DE RESTAURACIÓ I REHABILITACIÓ DEL CASTELL CASTELLDEFELS a capacitat per dinamitzar estratègicament un espai metropolità es demos- Introducció L tra, tant per la capacitat de consensuar i de posar en marxa grans projectes El Castell, conjuntament amb les torres de defensa, sónestructuradors i vertebradors del territori, però també a partir de les capaci- els monuments més significatius de Castelldefels.tats individuals de tots i cadascun dels municipis que el configuren, per millo- Conscient de la importància del Castell, tant pel fet de FRANCESC CASTELLANA rar i consolidar la seva posició de cara a enfortir els seus vincles de relació amb la resta DIPUTAT PRESIDENT DE L’ÀREA ser el símbol de la ciutat, com pel seu valor artístic idel territori metropolità. DE PROMOCIÓ ECONÒMICA patrimonial, l’Ajuntament de Castelldefels es va fixar I OCUPACIÓ DE LA DIPUTACIÓ En aquesta memòria estratègica que ara presentem volem també conjuntar aquestes com una de les actuacions prioritàries la seva restaura- DE BARCELONA dues dimensions i, d’aquesta manera, al costat dels anteriors grans projectes de ció i rehabilitació. Restauració que ha de suposar la con- dimensió metropolitana, abans exposats, també es fa ressò d’altres projectes de solidació i conservació del monument a partir d’una menor dimensió però que sens dubte tenen la virtut que representen una transfor- rehabilitació que permeti donar-li un ús social i cultural. mació important a escala local. Aquestes obres finalitzaran durant el present mandat de 2003-2007, fet que permetrà l’obertura del Castell Quan parlem del territori metropolità ho fem des d’una visió de convivència i de con- com a nou equipament cultural de la ciutat. sens entre totes les ciutats i pobles que el configuren, i quan parlem de la dimensió estratègica també cal entendre-la des de la capacitat i la voluntat de totes i cadascu- Objectius de la restauració i rehabilitació del Castell na d’elles per oferir canvis i millores substancials en les oportunitats estratègiques locals. • La restauració i rehabilitació que s’està portant a terme permetrà que el Castell desen- volupi el caràcter cohesionador que la seva centralitat simbòlica i geogràfica li atorga. En aquest sentit, la relació de projectes que s’exposen a continuació és una molt bona • Els darrers anys, Castelldefels ha tingut un gran creixement urbanístic que ha supo- expressió d’aquesta realitat i de l’impacte d’aquests projectes en la dinàmica de les sat un notable creixement demogràfic. Aquests creixements han d’anar acompanyats nostres ciutats i en la seva encardinació amb la resta del territori. d’un increment del dinamisme social i cultural que faciliti la integració dels nous ciu- Segur que sense aquesta dimensió local no seria possible l’abordatge de l’estratègia tadans. El Castell i la seva zona com a centre fomentador de la identitat col·lectiva regional, és la vitalitat i la voluntat de millora constant que ha estat present en les esdevindrà un potent element integrador. nostres ciutats i viles durant les darreres dècades el que ens permet, en la dimensió • La cultura també és desenvolupament econòmic. És per això que a l’hora de dis- del present, preveure i dibuixar un horitzó amb noves oportunitats i noves capacitats senyar un programa d’usos per rehabilitar el Castell com equipament social i cultu- de resposta estratègica sòlides i rellevants. ral s’ha pensat en un programa en la línia dels objectius estratègics de la ciutat de manera que potenciï Castelldefels com a ciutat de lleure i turisme, i permeti atreure Amb aquest capítol de la memòria estratègica, el Pla vol destacar d’una manera espe- una part important del turisme de la zona al centre de la ciutat. cial aquells projectes d’àmbit local que, a proposta dels alcaldes de cada una de les ciutats presents, representen un canvi i una millora significativa de cara al futur de Serveis que es proposen: cada una d’elles. També és tot això una clara expressió de la bona dispersió geogràfi- El Castell: un monument i mirador ca, al llarg de tot el territori metropolità, dels projectes estratègics i, per tant, una Sala Guinovart clara demostració de la vitalitat de la xarxa de ciutats que configuren tot l’àmbit del Sala institucional Pla estratègic metropolità de Barcelona. Sala d’exposicions temporal Centre d’interpretació de la història de la ciutat Església del Castell Botiga de l’espai, del centre i del taller 48 PROJECTES ESTRATÈGICSÀMBIT LOCAL 49 CITILAB PLA INTEGRAL DE COLLBLANC I LA TORRASSA CORNELLÀ DE LLOBREGAT L’HOSPITALET DE LLOBREGAT El Citilab serà un centre de creació i de promoció de Els barris de Collblanc i la Torrassa han estat els pri-la cultura de les noves tecnologies, en el qual mers en gaudir d’un Pla integral destinat a la seva tindrà un paper destacat la difusió de l’ús social renovació urbana i dinamització socioeconòmica, una d’Internet, impulsant la formació i l’educació en la experiència que, actualment, ja s’ha estès també a d’al- societat del coneixement. tres barris com Pubilla Cases, la Florida, les Planes i Can Serra; tots ells localitzats a l’àrea geogràfica del La seva seu serà un edifici històric i emblemàtic, una Samontà, i que són els que concentren més problemàti- antiga fàbrica reconvertida en centre d’experimenta- ques urbanístiques i socials. ció i innovació. Aquesta ubicació permetrà lligar les experiències locals d’una ciutat com Cornellà de La valoració de l’estructura i la idiosincràsia de cada Llobregat dins una dimensió global, en un àmbit de barri i la participació activa de les entitats veïnals ha gran potencial estratègic, com són el Baix Llobregat i cristal·litzat en un compendi d’actuacions en habitatge, l’àrea metropolitana de Barcelona. equipaments, mobilitat, espais públics, cultura, forma- ció, etc. destinades a incidir en el teixit urbà i social per El projecte està impulsat per la Fundació Privada pel augmentar la qualitat de vida dels habitants. Foment de la Societat del Coneixement, de la qual formen part Ajuntament de Cornellà, Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya, World Trade Center El Pla integral vol invertir el signe dels processos de deteriorament i conflictivitat Almeda Park, Siemens, Universitat Politècnica de Catalunya i Fundació Catalana per observats mitjançant l’aplicació d’una programació d’accions estratègiques transver- a la Recerca. sals elaborades específicament per a un territori concret, però tenint en compte les dinàmiques generals del marc metropolità. Les actuacions s’articulen en cinc eixos de treball: l'esponjament i la renovació urbana, l'habitatge i la seva rehabilitació, la dina- PLANIFICACIÓ URBANA SECTOR FINESTRELLES mització econòmica, l'equilibri i la cohesió social i l'educació. ESPLUGUES DE LLOBREGAT Supressió de línies elèctriques i finalització de l’arc EQUIPAMENT HOSPITALARIurbà entre els límits territorials de Barcelona, RIPOLLET Hospitalet i Cornellà, mitjançant la creació d’un parc Ripollet compta avui amb 34.000 habitants. Els darrers cinc anys ha tingut un crei-empresarial, la potenciació del teixit comercial, la crea- xement demogràfic constant i sostingut. La perspectiva és que aquest creixement ció de nous serveis esportius, universitaris, sanitaris i es continuï donant els propers anys. assistencials. La millora del teixit industrial i la construc- ció d’habitatges en règim lliure i protegit. Aquesta situació no és única del municipi de Ripollet, sinó que és compartida pels municipis de l'entorn: Cerdanyola del Vallès, Montcada i Reixac i Barberà del Vallès. Aquesta actuació suposarà el soterrament de 13 línies Els municipis del Vallès Occidental-Sud sumen actualment 148.000 habitants. d’alta tensió i acabarà de vertebrar la trama urbana de la localitat. L'hospital de referència d'aquests municipis és el Consorci Hospitalari del Parc Taulí de Sabadell, el qual es troba en una situació de quasi col·lapse degut a l'elevat nombre Es tracta de potenciar un nou model de creixement urbà d'usuaris que ha d'atendre. Això significa llistes d'espera més enllà del que seria rao- més equilibrat i més competitiu en el territori que ens nable i, també, un elevat nombre de desplaçaments diaris de ciutadans i ciutadanes encamini clarament cap el model de ciutat mitjana, d'aquests municipis a Sabadell. neta, saludable i acollidora, feta a la mida dels seus habitants i amb un paper clar res- pecte als municipis veïns. A aquesta situació cal afegir-hi el deteriorament del servei d'ambulàncies els darrers dos anys, amb intervals de més d'una hora entre la sol·licitud del servei i la seva arri- bada a causa, entre altres coses, de la saturació de les vies de comunicació. Per tot això cal un equipament hospitalari que doni servei als ciutadans i ciutadanes de la zona del Vallès Occidental-Sud, els eviti els desplaçaments i descongestioni el Taulí. 50 PROJECTES ESTRATÈGICSÀMBIT LOCAL 51 Ripollet, per la seva bona comunicació, per la posició central que ocupa a la zona i zat i s’ha fet un progressiu arranjament, amb l’arribada de noves empreses, de valor perquè disposa de reserva d'espais suficients qualificats com a equipaments, és el tecnològic. En definitiva, un canvi profund i d’imatge. municipi idoni per poder albergar-lo. PARC DE LA MUNTANYETA FÒRUM 2004 SANT BOI DE LLOBREGAT SANT ADRIÀ DE BESÒS El Parc de la Muntanyeta de Sant Boi de LlobregatEl Fòrum 2004 ha impulsat diversos projectes que és un dels futurs parcs metropolitans de la xarxatransformaran una bona part del territori de Sant de municipis del conglomerat barceloní, amb més Adrià i permetran recuperar per a l’ús públic espais superfície útil de parc urbà (34Ha). Un conjunt divers abandonats durant molt temps. L’element més d’espais i equipaments, esportius, culturals, educatius, emblemàtic d’aquest canvi és el nou port esportiu que lúdics, zones de trobada per a la celebració de grans inclourà una nova zona comercial i de lleure, una esdeveniments i amplis espais verds, bosc urbà, prada escola de vela d’alt rendiment, una de submarinisme i i circuits per passejar i per a tota mena d’activitats a altres equipaments esportius, zona verda, platja... l’aire lliure configuren una oferta molt potent. La El port obrirà Sant Adrià al mar i generarà un nou cen- seva ubicació a l’espai central, envoltat de diferents tre d’activitat que dinamitzarà l’economia del munici- formes de creixement de la ciutat, li atorga un paper pi i incidirà positivament en la creació de llocs de tre- vertebrador. Els creixements de la ciutat en eixample, ball. Però el Fòrum també és el motor d’altres projec- polígon i ciutat jardí s’han anat connectant i han tes com el parc fluvial del riu Besòs, els plans de trans- situat el parc en el cor de la ciutat. Aquest procés cul- formació de la Mina i la Catalana i la millora de les minarà amb la futura incorporació a la trama urbana connexions i del transport públic amb l’arribada del tramvia. Tot plegat farà de de l’espai adjacent ocupat per la caserna i la subcentral elèctrica i que esdevindrà Sant Adrià una ciutat més humana. una nova àrea de fort creixement interior amb noves dotacions. ARRANJAMENT DELS POLÍGONS INDUSTRIALS PLA DEL CENTRE I PLA DIRECTOR DEL MONESTIR SANT ANDREU DE LA BARCA SANT CUGAT DEL VALLÈS L’Ajuntament de Sant Andreu de la Barca ha portat a PLA DEL CENTRE terme els darrers anys una actuació d’urbanització Millora i renovació del centre de Sant Cugat dels polígons industrials de la població. El model de ciutat que està desenvolupant l’Ajunta- Sant Andreu de la Barca és un municipi molt petit (5 ment té com a un dels eixos principals la conversió per quilòmetres quadrats) estratègicament situat a la riba a zona de vianants del centre històric de la ciutat, que del el riu Llobregat, dins l’àrea metropolitana de crearà una illa de vianants en l’eix plaça del Coll – esta- Barcelona, al Baix Llobregat nord, molt ben comunicat ció. El pla preveu la renovació de carrers i places i la arreu mitjançant l’Autovia del Baix Llobregat. reconstrucció i remodelació d’edificis existents destinats a equipaments esportius, culturals, educatius i de lleure. Hi havia tres extensions configurades com a polígons industrials: Noreste (0'85 quilòmetres quadrats), N-II Els objectius que es pretenen aconseguir amb la posada (0'46 quilòmetres quadrats) i Can Sunyer (0'21 quilòme- en marxa d’aquest pla són: tres quadrats). En aquests polígons hi havia ubicades - conversió en zona de vianants del casc antic, creant algunes empreses senyeres en els seus sectors. nous espais de trobada i relació - renovació de carrers i places Però aquests polígons industrials tenien una situació urbanística molt precària. - construcció de nous equipaments i rehabilitació d’edificis En un llarg procés, encara en curs, amb la participació dels empresaris, s’han legalit- - potenciació del comerç local 52 PROJECTES ESTRATÈGICSÀMBIT LOCAL 53 - promoció turística i cultural de la ciutat ESPAI D’EQUIPAMENTS I PARC DEL MIL·LENARI - supressió de barreres arquitectòniques. SANT JUST DESVERN PLA DIRECTOR DEL MONESTIR n important pulmó verd de 12.000 m2 al nucli del municipi envolta la construc- El Monestir de Sant Cugat es convertirà en un equipament cultural de primer ordre Ució de 65 habitatges públics amb serveis per a les persones grans –de lloguer–, que comptarà amb: un centre social per a la gent gran, un aparcament en superfície i en soterrani i un - un museu per a la ciutat (ja en funcionament) parc. La transformació d’aquest sector ha permès la connexió de dos barris –del - sales per a exposicions temporals nord i del centre– mitjançant el parc d’ús públic que conté espais aptes per al joc - un auditori infantil, l’esbarjo i la convivència veïnal. La construcció d’un centre social per a les - una biblioteca. persones grans permet augmentar l’oferta pública d’activitat i de serveis adreçada específicament a aquest col·lectiu. Al mateix centre hi ha un restaurant d’ús públic. Convertir tot el Monestir en una peça de museu. Aquesta és la proposta que recull el L’aparcament –142 places– facilita també la connexió dels dos barris i contribueix a Pla Director de la Rehabilitació del Monestir, encarregat a l'arquitecte Joan Albert facilitar l’estacionament als consumidors del comerç que hi ha en aquest ampli sec- Adell i aprovat per unanimitat al ple municipal del 20 de novembre de 2000. tor. Aquest ha estat un dels projectes més significatius, en el qual s’hi inverteix més El Pla Director podria definir-se com una exhaustiva radiografia del conjunt monu- de 9 milions d’euros, que quedarà totalment enllestit durant el primer semestre de mental: preveu totes les actuacions que cal realitzar per completar la restauració i 2005 amb el lliurament dels habitatges per part de l’empresa municipal de l’habi- l'exploració arqueològica del Monestir i del seu voltant, iniciada fa anys i que ha tin- tatge de Sant Just Desvern, Promunsa. gut com a fites recents la restauració del Claustre l'any 1994 o l'enjardinament de l'entorn. El conjunt d'actuacions previstes s'ha valorat en 6,49 milions d'euros, que TRANSFORMACIÓ DE LA COLÒNIA GÜELL l'Ajuntament pensa finançar per mitjà del mecenatge empresarial i l'ajut de les admi- SANTA COLOMA DE CERVELLÓ nistracions. Afinals del segle XX el poble de la Colònia Güell, aRestes Arqueològiques: la novetat més important de tot el projecte és la recuperació Santa Coloma de Cervelló, havia estat declarat d'una part del subsòl, que es convertirà en espai visitable. En aquest nivell inferior, de conjunt patrimonial pels seus valors urbanístics, arqui- 1.098 m2, hi haurà una planta dedicada a l'exposició de les restes arqueològiques, tectònics i històrics. seguint el model del Museu d'Història de Barcelona o de Santa Maria di Fiore de Patia però problemes importants de marginalització Florència. industrial, envelliment progressiu de la població i Les excavacions projectades han posat al descobert una planta gòtica, actualment degradació de la trama urbana i dels seus edificis, que enterrada, que es va començar a construir en el segle XIV, probablement per acollir amenaçaven de forma important el manteniment del les cel·les dels monjos. Algunes columnes d'aquesta nau, situada a l'ala nord-est, ja seu valor arquitectònic i el desenvolupament de la seva van aparèixer quan es va fer el subterrani del Centre de Restauració. Aquest espai es vida social. convertirà en la sala principal del museu que farà també les funcions d'auditori. El projecte de transformació de la Colònia Güell, fruit Tindrà una capacitat per a unes 100 persones i serà el lloc on es projectarà l'audiovi- de l’acord entre iniciatives privades i iniciatives públi- sual sobre la història del Monestir. ques, intenta redreçar la situació. Aquest projecte inclou la requalificació del recinte industrial de la fàbrica Güell, l’operació residencial del Consorci de la Colònia Güell (Incasol, Diputació i Consell Comarcal) en els terrenys urbanitzables a l’entorn del poble i la promoció de la Colònia com a centre turístic i cultural a l’entorn de l’obra modernista de Gaudí, d’en Berenguer i d’en Rubió. Transformació del recinte industrial La compra d’una bona part de les naus i terrenys del recinte industrial portada a terme pel grup empresarial Nairobi (actualment Colònia Güell, S.A.), fa que es dibui- xi una nova tendència en les activitats de l’interior del recinte: la previsió es que, poc a poc i respectant tots els drets adquirits, les múltiples activitats de producció, 54 PROJECTES ESTRATÈGICSÀMBIT LOCAL 55 que s’instal·laren a la fàbrica arran del tancament, siguin substituïdes per activitats LA MILLORA DE COMUNICACIÓ AMB EL VALLÈS d’oficines o lligades amb les noves tecnologies, acompanyades de les empreses de TIANA serveis necessaris. onsiderem que la millora de comunicacions entre el El canvi permetrà la creació de nous treballs i el sanejament de l’espai i la rehabili- CMaresme Sud, el Barcelonès Nord i el Vallès és sense tació arquitectònica del conjunt fabril: l’extracció i abocament controlat de fangs dubte un projecte estratègic, tant pels fluxos econòmic industrials de les clavegueres, i la rehabilitació de la filatura i del tint vell, amb pro- i de treball com per evitar la saturació d’alguns punts de jecte del despatx d’Òscar Tusquets, en són dos exemples prometedors. la xarxa viària metropolitana. Aquest projecte, que per El creixement urbanístic a Tiana quasi no té altra justificació que la solidaritat territorial, no es pot fer a base de malmetre el nostre L’abandonament per part de la Universitat de Barcelona del seu projecte d’amplia- paisatge, amenaçar bens històrics i culturals de primer ció al Baix Llobregat, als termes de Santa Coloma i de Sant Boi, fa que el Consorci ordre (com la continuïtat de l’única cartoixa en funcio- de la Colònia Güell es replantegi de nou l’execució urbanística prevista en el Pla nament a Catalunya), afectar a tota mena de vectors General Metropolità de l’any 1976. ambientals (sorolls, contaminació atmosfèrica i lumíni- Tal com el concep el Consorci de la Colònia Güell, el desenvolupament urbanístic ca, aigües freàtiques, etc). Per això estem en profund s'ha d’entendre com a concepte global: comporta a part de la construcció d’habi- desacord tant l’administració local com la ciutadania tatges (50% de protecció oficial, de lloguer per joves o tutelats per la gent gran), davant del projecte redactat per la Direcció General de l’ordenació del territori, preveient i acabant les connexions viàries, facilitant la pro- Carreteres i si bé entenem la necessitat d’aquesta millora de comunicació cal fer una tecció dels espais naturals, rehabilitant patrimoni, cedint els terrenys necessaris d’e- anàlisi en profunditat de totes les alternatives existents, comptabilitzant l’ús necessa- quipaments i promocionant noves activitats econòmiques. ri dels recursos naturals amb la seva conservació. Promoció de l’activitat cultural i turística Aquesta nova línia de transformació deriva directament del desenvolupament urba- nístic de la Colònia, en el seu aspecte de rehabilitació de patrimoni. La recuperació de la Cripta, com a símbol cabdal de la Colònia i obra mestra de Gaudí, i la recons- PARC DE NEGOCIS trucció de la Cooperativa com a centre museístic i d’activitat cultural, punt d’acolli- VILADECANS da de tots els visitants, en són els objectius prioritaris. Però també hi hem d’afegir àmbit del Parc de Negocis es troba molt proper a l’aparcament turístic, el sanejament del bosc de la Cripta i l’embelliment dels camins L’ l’Aeroport, al Campus UPC de Castelldefels i ben d’accés. comunicat per autopista (C-32) i per ferrocarril. Totes aquestes obres creiem que ofereixen la possibilitat d’un augment notable de L’atractiu per a les empreses es complementa amb la l’activitat turística, facilitant les iniciatives privades en restauració, hostaleria, proximitat al front marítim del municipi i a la ciutat de comerços i artesania a tot el municipi, més enllà del nucli de la Colònia. Barcelona. Les activitats empresarials noves del recinte industrial, el rejoveniment de la pobla- L’inici de les obres d’urbanització de la primera fase per- ció i l’empenta del nucli turístic cultural mantindran, mantenen ja, un poble viu, un metrà estendre la ciutat fins a l’estació de tren amb una poble que tendeix a ser un dels pols, petit però significatiu, de la comarca del Baix àrea de nova centralitat, especialitzada en l’activitat i del territori metropolità. econòmica i cívica. Un gran espai verd, el Parc de la Marina i el complex Bitàgora, centre de recursos per a la innovació i el coneixement, organitzen la resta d’activi- tats i serveis (hotels, restauració, espais multiusos, edifi- ci i explanada firal). 56 57 MEMÒRIA D’ACTIVITATS bviament, el fet més remarcable de la Memòria d’Activitats d’aquest Aquesta Memòria també fa esment dels treballs de les Comissions d’Enllaç. Essent tots Ò any ha de ser l’aprovació, per unanimitat, del 1r Pla estratègic metro- ells importants, voldria destacar aquí la reflexió que s’està portant a terme al sí de lapolità de Barcelona. Dos aspectes bàsics d’aquest Pla són: a) la gran Comissió de Medi Ambient, Estratègia i Planejament Urbà que, sota la coordinació delquantitat de persones i institucions que hi han participat (1.173); i b) el Sr. Ramon Folch, està avançant noves i interessants idees en el camp del denominat FRANCESC SANTACANA compromís formal dels alcaldes i dels responsables de les principals institucions socials planejament concurrent. És a dir, d’una nova metodologia que pretén una major rela- COORDINADOR GENERAL i econòmiques d’aquest territori per tal d’implementar les mesures que el Pla vol pro- ció entre els tres elements bàsics d’allò que hauria de ser el planejament del segle XXI: moure. el medi ambient, l’estratègia i l’urbanisme. Amb aquesta aprovació, l’àrea metropolitana de Barcelona es dota d’un instrument Sembla adient destacar també el que ja s’està convertint en una tradició del Pla: els que, a més de donar visibilitat al fenomen metropolità, aporta uns continguts, tots viatges d’estudi a una ciutat europea. En aquest cas, 35 membres de la Comissió ells consensuats, que han de facilitar el progrés d’aquest territori en el marc d’una Delegada varen estudiar, in situ, les grans polítiques i realitats d’una ciutat de les més millor gestió i d’una major cohesió. dinàmiques i innovadores d’Europa com és Estocolm. A partir d’aquesta aprovació, el Pla entra en una nova etapa: la de la seva implanta- Com a conclusió, a la Memòria es pot veure l’abundant treball que s’ha fet i que ha ció. Etapa complexa, i més delicada, pel fet d’implicar unes institucions amb com- donat lloc a 15 publicacions en forma de documents de treball, en els qual es poden petències específiques que no necessàriament han intervingut en el procés del pla- anar seguint aquells temes que contribueixen a donar forma al procés del nejament. És per això que, en aquesta etapa, cal argumentar amb una gran solidesa Planejament Estratègic de l’AMB. les diferents mesures que se seleccionen en cada moment. I aquesta solidesa s’asse- Crec de justícia agrair a totes aquelles persones que han col·laborat en aquest procés gura amb la constitució de grups reduïts d’experts en cada matèria. A diferència, i, de manera especial, als membres de l’Oficina de Coordinació, pel seu esforç i dedi- doncs, de la fase anterior, de gran participació i creativitat, ara toca extremar els cació amb els resultats que es palesen a les pàgines següents. coneixements específics de cada un dels temes. En aquest marc, durant l’any 2003 s’han posat en marxa les següents subcomissions dins de la Comissió Estratègica, que presideix el Sr. Josep Miquel Abad: Subcomissió d’Estratègia de Formació Subcomissió d’Estratègia d’Immigració Subcomissió d’Estratègia de Mobilitat Subcomissió d’Estratègia de Creació, Atracció i Retenció de Talent Subcomissió d’Estratègia de Serveis i Subministraments Bàsics a l’AMB. Al mateix temps, la Comissió de Prospectiva, que lidera la Sra. Rosa M. Cullell, ha rea- litzat dos treballs de prospectiva que, sens dubte, han de contribuir a la reflexió sobre dos temes de gran contingut estratègic: la conciliació entre la vida personal i laboral, i les estratègies que les grans àrees metropolitanes europees estan seguint davant el fet de l’ampliació de la Unió Europea. El contingut d’aquests treballs serà objecte de publicació per anar formant una col·lecció que s’enriquirà amb els treballs d’anys pos- teriors, en la línia d’obrir noves perspectives. 58 MEMÒRIA D’ACTIVITATS 59 APROVACIÓ ACTIVITATS DELS ÒRGANS DEL 1r PLA ESTRATÈGIC METROPOLITÀ DE BARCELONA DE GOVERN I DE TREBALL E l 1r Pla estratègic metropolità de Barcelona es va aprovar el dia 10 de març al CONSELL GENERALSaló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, en el decurs del 4t Consell General El Consell General, com a màxim òrgan de representació té, entre d’altres funcions,del Pla. Amb anterioritat, en una sessió d’aquest Consell realitzada el dia 4 de l’aprovació de tots els treballs que es realitzen en el sí del Pla estratègic. Aquest febrer a Santa Coloma de Gramenet, es va presentar l’esborrany. Consell ha celebrat dues reunions, importants per la seva significació vers el projecte A l'acte d’aprovació, es va llegir i signar una declaració institucional per part de totes de futur de l’àrea metropolitana de Barcelona. les institucions que formen part de la Comissió Delegada i que representen el Consell La primera d’aquestes reunions va tenir lloc al Teatre Josep M. de Sagarra de Santa General del Pla. Amb aquesta declaració, les institucions implicades es comprometen Coloma de Gramenet, el dia 4 de febrer. A l’acte, a més de presentar-se la Memòria 4T CONSELL GENERAL A L’AJUNTAMENT a dur a terme el 1r Pla estratègic metropolità per millorar el futur de tots els ciuta- DE BARCELONA EL DIA 10 DE MARÇ d’Activitats de l’any anterior, d’aprovar-se el pressupost per a l’exercici 2003 i infor- dans i ciutadanes de l’àrea metropolitana de Barcelona. mar de les conclusions dels treballs de la Comissió de Prospectiva, es van presentar les ELS SIGNATS DE LA DECLARACIÓ INSTITUCIONAL A L’AJUNTAMENT “...Aquest 1r Pla estratègic metropolità de Barcelona que es desplega en tres vectors grans línies del 1r Pla estratègic metropolità de Barcelona. DE BARCELONA EL DIA 10 DE MARÇ de desenvolupament econòmic, sostenible i d’ocupació; model territorial i mobilitat; El segon Consell General de 2003 tingué lloc el dia 10 i cultura de la convivència, la cohesió social i la cooperació, és l’instrument de què ens de març en un acte solemne al Saló de Cent de hem dotat els sotasignats per tal de fer possible que aquesta visió compartida esde- l’Ajuntament de Barcelona, en el marc de la presenta- vingui realitat. ció i aprovació del 1r Pla estratègic metropolità de El Pla estratègic és, per tant, l’instrument. La seva eficàcia es podrà aconseguir però, Barcelona. En aquest acte, es van donar a conèixer en funció del compromís i de l’esforç col·lectiu de totes i cada una de les entitats i dels també altres visions metropolitanes: el Pla estratègic de ciutadans i ciutadanes d’aquest territori. I és per aquest motiu que nosaltres, com a l’Esport, a càrrec del Sr. Joan Carles Burriel, director de representants dels 36 municipis de l’AMB, de les seves principals institucions i dels l’Institut d’Educació Física de Catalunya; el Pla estratè- seus agents econòmics, sindicals i socials signem aquest document com a testimoni de gic del Litoral, a càrrec de la Sra. Maite Arqué, alcal- la nostra voluntat de col·laborar en la promoció i la implantació dels diferents objec- dessa de Badalona; el Pla estratègic metropolità de la tius i plantejaments que el Pla ens proposa”. Cultura, a càrrec del Sr. Ferran Mascarell, regidor de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona; i el Sr. Joan Aguado, alcalde de Vilafranca del Penedès, va partici- par en representació dels alcaldes de la 2a corona. El Sr. Francesc Santacana, va intervenir per explicar el procés de trajectòria de la prospectiva a l’estratègia. Tot seguit, es va donar pas a la lectura de la Declaració institucional i el compromís adquirit per tots els agents econòmics, socials i institucionals per dur a terme el 1r Pla estratègic metropolità de Barcelona. L’acte va comptar amb la presència de la periodista Glòria Serra, qui va fer la introducció dels temes i la presentació de les persones que hi intervingueren. 60 MEMÒRIA D’ACTIVITATS 61 COMISSIÓ DELEGADA La segona sessió va tenir lloc a la seu de Fira 2000 el dia 1 d’abril. A més de tractar els temes habituals de desenvolupament dels treballs del Pla, el Sr. Josep M. Cullell i el Sr. La Comissió Delegada és l’òrgan executiu del Pla. La seva funció és aprovar les línies Ramon Serra, president i director d’Infraestructures respectivament, varen explicar d’actuació, les propostes presentades per les diferents comissions i, en definitiva, àmpliament als membres de la Comissió Delegada el projecte Fira 2000, les seves acti- prendre les decisions que constitueixen el dia a dia del Pla. vitats i les seves línies de futur. Durant l’any 2003, la Comissió s’ha reunit en quatre ocasions en sessions ordinàries i La reunió del dia 20 d’octubre a Montcada i Reixac es va dedicar bàsicament a repas- dues més, presidides per l’Alcalde de Barcelona i president del Consell General. Les sar les darreres activitats realitzades per la Comissió Delegada i a analitzar els treballs dues últimes han comptat amb la presència dels vicepresidents del Consell General. portats a terme fins a la data per les diferents comissions: prospectiva, estratègia i La primera va tenir lloc el dia 14 de gener al Palauet Albéniz. En la sessió, a més d’a- enllaç. provar-se la tasca realitzada durant l'any anterior i el pla de treball per a 2003, s'a- La darrera reunió de la Comissió del dia 4 de desembre a la Diputació de Barcelona, provà la liquidació pressupostària de l’exercici 2002, amb uns ingressos de 636.000 € va estar marcada per dos fets concrets. En primer lloc, es va aprovar el pla de treball, i unes despeses de 598.000 €, ambdues xifres respecte d’un pressupost equilibrat de la liquidació pressupostària de 2003 i el pressupost per a l’exercici 2004, posterior- 652.000 €. El pressupost aprovat per a l’exercici 2003 fou de 660.000 €. ment ratificats en la reunió que aquesta mateixa Comissió va mantenir amb l’alcalde La segona reunió presidida per l’Alcalde també va tenir lloc al Palauet Albéniz, el dia de Barcelona el dia 11 de desembre. 11 de desembre i, com a l’anterior, es va analitzar el treball dut a terme durant l'any En segon lloc, i tal i com estava previst a l’ordre del dia, es van incorporar a la reunió 2003, i es va aprovar el pla d’activitats previst pel 2004. Respecte al pressupost de tan- el Sr. Jordi Julià, de Barcelona Regional; el Sr. Juan Luis Zalbidea, director d’Infraes- cament de l’exercici 2003 es va presentar el detall de despeses, per valor de 680.762 tructures de la Cambra de Comerç de Barcelona; el Sr. Joan Torres, coordinador de la € i d'uns ingressos totals de 672.000 €. Aquestes dades representen una variació del Fundació RACC; i el Sr. Pedro Pérez, del Pla estratègic de l’Autoritat Portuària de 3,15% sobre les despeses previstes i d'un 1,13% respecte als ingressos pressupostats. Barcelona. Tots ells van fer una exposició de la situació actual de la mobilitat a l’àrea Per a l’exercici 2004 es va aprovar un pressupost de 693.000 €. del Delta del Llobregat i de l’eix del Baix Llobregat. La presentació es va realitzar a Pel que fa a les reunions ordinàries de la Comissió Delegada, durant 2003 n’han tingut partir de l’estat actual de la xarxa viària, de l’impacte que es pot preveure amb la lloc quatre. La primera, el dia 24 de febrer a la Masia Can Serra de Cerdanyola del Vallès. posada en funcionament de les ampliacions de les plataformes portuàries i aeropor- La segona, el dia 1 d’abril a les instal·lacions de Fira 2000. A la Casa de la Vila de tuàries, i dels resultats esperats en l’increment de la mobilitat a partir de les previsions Montcada i Reixac es realitzà la tercera, el dia 20 d’octubre. I, finalment la Comissió es d’ampliacions actualment en curs. COMISSIÓ DELEGADA AL PALAUET ALBÉNIZ va reunir per quarta vegada el dia 4 de desembre, a la seu de la Diputació de Barcelona. EL DIA 14 DE GENER CONSELL DE DESENVOLUPAMENT ESTRATÈGIC A la primera d’aquestes reunions a Cerdanyola del Vallès es van considerar, entre d’al- COMISSIÓ DELEGADA A FIRA 2000 EL DIA 1 D’ABRIL tres temes, les esmenes rebudes al document del 1r Pla estratègic metropolità i l’a- Aquest Consell és un òrgan de caràcter consultiu que té per missió proposar a la provació del text de la Declaració institucional que van signar els representants del Comissió Delegada les mesures a considerar per a que siguin analitzades per part de COMISSIÓ DELEGADA A MONTCADA I REIXAC EL DIA 20 D’OCTUBRE Pla al Consell General del dia 10 de març a l’Ajuntament de Barcelona. la Comissió Estratègica, així com aquelles que han de constituir els nuclis centrals dels informes de prospectiva que cada any realitza el Pla estratègic. Com aspecte complementari també aborda, en algunes ocasions, aquells temes que degut a la seva transcendència són presentats a la Comissió Delegada, previ coneixe- ment i estudi per part d’aquest Consell. Les seves opinions i suggeriments permeten una millor presentació de les propostes i altres millores en el contingut dels informes que s’elaboren en el marc de la difusió i la implantació del Pla. En el decurs de l’any 2003 el Consell s’ha reunit en quatre ocasions i durant aquest període s’ha produït una modificació en la seva composició que ha permès ampliar el nombre dels seus membres. Aquesta ampliació ha donat lloc a la presència de més 62 MEMÒRIA D’ACTIVITATS 63 representants d’institucions de la Comissió Delegada i, per tant, ha facilitat un millor PILAR CERVERA ROSA MASSAGUÉ consens en les decisions a prendre per part d’aquesta Comissió. CESNID El Periódico MANEL CERVERA CARMEN MIRANDA Mancomunitat de Municipis de l’AMB Societat General d’Aigües de Barcelona COMISSIONS DEL PLA MERCÈ CIVIT ANNA M. MONTSENY Comissió de Prospectiva Comissió Obrera Nacional de Catalunya Tevos Consultors JUAN CORONA ESTHER MORANCHO La Comissió Delegada va aprovar l'elaboració, aquest any, de dos informes de pros- Instituto de la Empresa Familiar Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya pectiva, que s'han estat treballant des del mes de juny fins el mes de desembre. Els ANNA CRESPO DAVID PARCERISAS Escuela de Administración de Empresas EADA dos temes escollits foren: “Estratègies de les àrees metropolitanes d’Europa en la ROSA M. CULLELL JOSEP ORIOL PUJOL perspectiva de l’ampliació de la Unió Europea" i “Conciliació vida laboral, familiar i Grup 62 Fundació Pere Tarrés personal”. ESPERANÇA ESTEVE JOSEP ROIG Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet Metropolis Aquesta Comissió de Prospectiva està presidida per la Sra. Rosa M. Cullell, qui ha VICENÇ GIBERT RAQUEL SACO seguit de manera directa la realització dels informes encarregats. Ajuntament de Ripollet Ajuntament de Viladecans Aquests dos estudis es varen encomanar al Sr. Xavier Vives, professor de l’INSEAD, pel MÒNICA GRÀCIA ÀNGEL SANTOS Unió General de Treballadors de Catalunya Ajuntament de Torrelles de Llobregat que fa al primer, i a la Sra. Núria Chinchilla, professora de l’IESE i directora del Centre ÀNGEL HERMOSILLA MARTA SUBIRÀ d’Investigació Treball-Família, pel segon informe. Per tal de perfilar les possibles Col·legi d’Economistes de Catalunya Ajuntament de Sant Cugat del Vallès orientacions dels temes, es van constituir dues comissions específiques en les quals hi MABEL IBÁÑEZ FRANCISCO JAVIER TOMÀS van participar, en total, 88 persones. Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat Transprime LLUÍS LABÒRIA TERESA TORNS L’objectiu d’aquestes comissions ha estat el seguiment dels documents intermedis ela- Ajuntament de Sant Just Desvern Universitat Autònoma de Barcelona borats pels seus responsables i la participació en les reunions que s’han dut a terme PILAR MALLA JOSEP M. VEGARA (una relativa al primer informe i dues al segon). Parlament de Catalunya Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona JORDI MARQUET M. ANTÒNIA VELASCO L’informe “Conciliació vida laboral i vida personal” consta dels següents apartats: Universitat Autònoma de Barcelona Unió Catalana d’Hospitals - Diagnosi de situació amb referències a la normativa legislativa i laboral EMILI MAS JORDI VENTURA - Beneficis de la conciliació des d’un punt de vista personal, familiar i empresarial Consell Comarcal del Barcelonès Gremi de Publicitat de Catalunya - Bones pràctiques i recomanacions. MARIA PILAR MAS JOFFRE VILLANUEVA Hospital General de Granollers Consell de la Joventut de Barcelona Membres de la Comissió de Seguiment de l’Informe de Prospectiva “Conciliació vida laboral, familiar i personal” Aquest informe ha comptat, a més de la participació del grup esmentat, amb la inter- venció de 33 persones que han participat en un Delphi realitzat expressament per a ROSALIA ABAD ELENA BORBÓN l'estudi. Universitat Politècnica de Catalunya Fundemi IQS M. JOSÉ ALBALADEJO JOSEP A. BORRULL L’informe “Estratègies de les àrees metropolitanes d’Europa en la perspectiva de l’am- Ajuntament del Prat de Llobregat Banco Santander Central Hispano pliació de la Unió Europea”, s’ha basat en la informació facilitada directament pels ANTONIO BALMÓN BERTA CANALS responsables de les estratègies d’algunes de les àrees limítrofes de l'espai d'ampliació Ajuntament de Cornellà de Llobregat CIDEU de la UE, així com els informes estadístics i provisionals que elabora la Unió amb una JOSEP BARREIRO MARIAN CARRETERO AENA – Aeroport de Barcelona Col·legi Oficial de Farmacèutics de Barcelona lògica territorial a mig termini. L’estudi perfila les estratègies més recents d'unes ciu- SARA BERBEL M. TERESA CARRILLO tats i àrees metropolitanes consolidades en l’escenari europeu, i avança propostes de Ajuntament de Barcelona Entitat Metropolitana del Transport posicionament per a l’àrea metropolitana de Barcelona. 64 MEMÒRIA D’ACTIVITATS 65 Membres de la Comissió de Seguiment de l’Informe de Prospectiva “Estratègies de les Comissió d’Estratègia àrees metropolitanes d’Europa en la perspectiva de l’ampliació de la Unió Europea” La Comissió d’Estratègia, presidida pel Sr. Josep Miquel Abad, té com a objectiu pro- SERGI ALEGRE EVA MIÑARRO posar mesures concretes d’actuació per a les línies estratègiques que –dins el conjunt Ajuntament del Prat de Llobregat CRESC-UGT Catalunya de les que configuren el 1r Pla estratègic metropolità de Barcelona– han estat prio- JOSEP BARREIRO ANTONI MONTSERRAT AENA– Aeroport de Barcelona Ministeri d’Economia ritzades pel 2003, d’acord amb la decisió de la Comissió Delegada en la seva reunió JOAN M. BERMÚDEZ del dia 1 d’abril. Aquestes propostes es materialitzen via el treball de grups d’experts BBVA MIGUEL MORÁN Escuela de Administración de Empresas que constitueixen les corresponents subcomissions. JOSEP A. BORRULL Banco Santander Central Hispano JOSÉ LUÍS MORLANES Ajuntament de Cornellà de Llobregat Subcomissió d’Estratègia de FormacióJOAN BRUNET Universitat Politècnica de Catalunya JOSÉ LUÍS MUÑOZ Aquesta Subcomissió, que va iniciar els seus treballs a principis de juny, té com a fina- MIQUEL COLÀS Ingeniería del Conocimiento, S.A. Retail & Trade Marketing S.L. litat identificar els canvis essencials que cal promoure per millorar el funcionament deMARTA NOGUERA ROSA M. CULLELL Unió Catalana d’Hospitals l’escola pública. L’objectiu és redactar un únic informe sota la denominació genèrica Grup 62 JOAN PRAT de “Mesures de millora per a l’escola pública”, dividit en cinc àmbits: organització del FRANCESC FIGUERAS sistema (descentralització), reformes en la gestió dels centres, nova política de pro- Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya JORDI PRAT Autoritat del Transport Metropolità fessorat, millora de l’acció educativa i treball en xarxa, així com un sisè capítol relatiuFRANCESC FIGUERAS Consorci Urbanístic del Centre Direccional de Cerdanyola XAVIER RAMÍREZ a formació professional, que inclourà aquelles mesures que li pertoquin i, en especial, MIREIA FIORI Fundemi IQS la proposta d’un model de “Centre de referència de FP” i una proposta de funciona- Urban Technology Consulting JORDI RENOM ment de l’”Institut Nacional de Qualificacions”. Està previst que l’informe s’acabi els JORDI FORTUNY Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya Ajuntament de Ripollet primers mesos de 2004. El grup de treball està dirigit pel Dr. Joaquim Prats, amb la JOSEP ROIG RAFAEL GRASA col·laboració del Sr. Daniel Resines pel que fa a temes de formació professional, i l’in-Metropolis Universitat Autònoma de Barcelona tegren els següents experts: JOSEP GUERRERO MARIO RUBERT Gremi de Publicitat de Catalunya Barcelona Activa FRANCESC COLOMER SALVADOR GUILLERMO RICARD RUIZ DE QUEROL Diputació de Barcelona Foment del Treball Nacional Telefónica JOSEP FRANCI ALÍCIA GUTIÉRREZ MANEL SABÉS Cambra de Comerç de Barcelona Ajuntament de Viladecans Universitat Autònoma de Barcelona ORIOL HOMS ÁNGEL HERMOSILLA VENANCI SABORIT CIREM Col·legi d’Economistes de Catalunya Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet CARMELO GÓMEZ LLUÍS HOSTA Escola de Treball Ajuntament de Sant Cugat del Vallès JAVIER SÁNCHEZ CIDEU CARLES MATA MONTSERRAT HOSTA Associació Aixa Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat ÁNGEL SANTOS Ajuntament de Torrelles de Llobregat JORDI MENÉNDEZMARIELA IGLESIAS Corporació Catalana de Ràdio i Televisió Urban Technology Consulting JOSEP SERRA LLUÍS LABÒRIA Mancomunitat de Municipis de l’AMB JOAN SANTACANA Ajuntament de Sant Just Desvern Universitat de BarcelonaFRANCISCO JAVIER TOMÀS CARLES MARTÍNEZ Transprime Comissió Obrera Nacional de Catalunya JOAN TORRES Subcomissió d’Estratègia d’Immigració PELAYO MARTÍNEZ Fundació RACC Entitat Metropolitana del Transport D’entre els possibles aspectes a abordar sobre la casuística de la immigració, es van esco- EMILI MAS JOSEP M. VEGARA Consell Comarcal del Barcelonès Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona llir inicialment com a objectius de la Subcomissió, l’elaboració d’un “Manual de drets i ANTONI VENTURA deures per a la població de l’AMB” i un “Manual d’acollida per a l’àmbit de l’AMB”.ROSA MASSAGUÉ El Periódico Societat General d’Aigües de Barcelona 66 MEMÒRIA D’ACTIVITATS 67 Quant al Manual de drets i deures s’ha pres com a base de partida una publicació prè- Barcelona Regional), estan treballant per tal d’elaborar un mapa global d’infraes- via de la Diputació de Barcelona. El grup de treball es proposa avançar en la identifi- tructures (actuals i previstes) de l’AMB, que serveixi per identificar problemes de cació de les barreres que impedeixen l’exercici dels drets teòricament establerts, pro- mobilitat en el futur derivats de les diferents ampliacions d’infraestructures en curs, posant les corresponents mesures correctores. El ponent tècnic d’aquest objectius és així com les actuacions necessàries per fer-hi front i no previstes en els projectes ja el Sr. Daniel Font. aprovats. Està previst també que, paral·lelament, es mantinguin reunions amb grups d’alcaldes de municipis veïns, per tal d’obtenir informació sobre problemes específics Pel que fa al Manual d’acollida, el ponent tècnic és el Sr. Eduard Spagnolo, que ha –i no resolts– dels seus corresponents entorns. preparat una adaptació del Manual d’acollida de l’Ajuntament de Barcelona a l’àm- bit metropolità. Com a complement d'aquest text s'està estudiant una proposta sobre A més dels ja esmentats, la Subcomissió està integrada per: el model organitzatiu dels sistemes d’acollida. SALVADOR ALEMANY El grup de treball està integrat per: Autopista Concesionaria Española SANTIAGO BASSOLS ANTONI BALMÓN Centre Intermodal de Logística Ajuntament de Cornellà de Llobregat SALVADOR CURCOLL JOAN RAMON BORRELL Cambra de Comerç de Barcelona Cercle d’Economia CARLES PADULA ANDREU CLARET Transports Metropolitans de Barcelona Institut d’Estudis de la Mediterrània CARME SAN MIGUEL ESPERANÇA ESTEVE Fòrum 2004 Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet MIQUEL SODUPE JESÚS HUSILLOS Barcelona Regional Unió General de Treballadors de Catalunya FRANCESC X. VENTURA ÀLEX MASLLORENS Autoritat del Transport Metropolità Parlament de Catalunya MANEL VILLALANTE JORDI PLANA Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya Ajuntament de Barcelona LLORENS SERRANO Comissions Obreres del Barcelonès Subcomissió d’Estratègia de Creació, Atracció i Retenció de Talent A principis de maig es va constituir aquesta Subcomissió tècnica, integrada pels Subcomissió d’Estratègia de Mobilitat següents membres: Els objectius d’aquesta Subcomissió són, per una banda, potenciar els treballs que ja JOAN JOSEP ARTELLS Fundació Novartis estan elaborant diferents institucions, com són el Port de Barcelona, la Cambra de ENRIC BANDA Comerç de Barcelona, el Reial Automòbil Club de Catalunya i l'Autoritat European Science Foundation Metropolitana del Transport. La creació de l’Observatori de la Mobilitat (nou ens defi- JORDI CAMÍ nit en la Llei de Mobilitat, aprovada el 13 de juny de 2003), pot ajudar a l’homoge- Institut Municipal d’Investigació Mèdica neïtzació, transparència i millor gestió de la informació disponible. En aquesta línia, XAVIER CARBONELL l’Autoritat del Transport Metropolità està preparant un informe de model de mobili- Cambra de Comerç de Barcelona tat global (referit a l’àmbit del Baix Llobregat), que recollirà la informació de la qual JOSEP FERRER Universitat Politècnica de Catalunya ja es disposa sobre transport públic i afegirà informació sobre vehicle privat i trans- LLUÍS JOFRE port de mercaderies. Es preveu tenir aquest informe a principis de 2004. Fundació Catalana per a la Recerca MÀRIUS RUBIRALTA D’altra banda, un grup restringit de membres de la Subcomissió (el Sr. Juan Luis Parc Científic de Barcelona Zalbidea, per part de la Cambra de Comerç; el Sr. Joan Torres, de la Fundació RACC; ROLF TARRACH el Sr. Pedro Pérez, de l’Autoritat Portuària de Barcelona; i el Sr. Jordi Julià, de Universitat de Barcelona 68 MEMÒRIA D’ACTIVITATS 69 Les reflexions del nucli inicial d’experts han conduït a la proposta de creació d’una Srs.: Antoni Allès, degà del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports; Joan Gaya, plataforma d’actuació específica –la Plataforma coneixement, innovació i creixement– Josep M. Rovira, Josep M. Serena i Manel Martí Recober, del Col·legi d’Enginyers l’objectiu de la qual serà donar la màxima difusió i suport a les propostes de progra- Industrials de Catalunya; Eduard Elies, degà del Col·legi d’Enginyeria en Informàtica; mes concrets a implementar identificades per l’esmentada Subcomissió tècnica. Carles Martin, degà del Col·legi d’Enginyers en Telecomunicacions. La comissió impulsora d’aquesta plataforma està formada per: Comissions d’Enllaç JOAN CLOS Les Comissions d’Enllaç són, bàsicament, plataformes d’intercanvi d’informació i/o de alcalde de Barcelona seguiment de l’evolució d’altres entitats i organitzacions que també actuen en l’àm- ISIDRE FAINÉ bit de la planificació estratègica. Durant l’any 2003 han funcionat les següents: director general de La Caixa MIQUEL VALLS Comissió d’Enllaç Territorial president de la Cambra de Comerç de Barcelona JOSEP MIQUEL ABAD Aquest any s’ha produït un canvi en la direcció d’aquesta Comissió. El seu primer res- president de la Comissió d’Estratègia del Pla estratègic ponsable, el Sr. Francesc Raventós, va deixar el càrrec per voluntat pròpia el mes de FRANCESC SANTACANA juliol, i el Sr. Francesc Castellana va acceptar ser-ne el nou responsable. La Comissió coordinador general del Pla estratègic s’ha reunit en dues oportunitats, el 28 de gener i el 28 d’abril. EDUARD PALLEJÀ secretari tècnic de la Comissió Els seus objectius són els següents: per una banda, el manteniment de les relacions amb les Actualment s’està avançant en la priorització de dos/tres projectes a implantar durant altres capitals de província de Catalunya, així com amb les capitals de l’anomenada l’any 2004 (es consideren, per exemple, programes per afavorir la inserció de doctors Euroregió i, en aquest sentit, s’han visitat les ciutats de Montpellier i Toulouse. En segon a les empreses i per estimular l’esperit emprenedor o de creació d’empreses). lloc, l’intercanvi general d’experiències amb les set ciutats que conformen la 2a corona metropolitana (Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès, Martorell, Terrassa, Sabadell, Subcomissió d’Estratègia de Serveis i Subministraments Bàsics a l’AMB Granollers i Mataró) i, en aquest cas, amb un èmfasi molt especial en els temes de mobilitat. A diferència de les anteriors, aquesta Subcomissió va iniciar els seus treballs el novem- Comissió d’Enllaç de Medi Ambient, Estratègia i Planejament Urbà bre de 2002, però s’ha mantingut en funcionament fins el maig de 2003, moment en què els experts del grup de treball van donar per acabat el corresponent informe. S’han mantingut reunions amb el responsable de la Comissió, el Sr. Ramon Folch (10 de setembre i 9 d’octubre) per tal de reorientar els temes objecte d’estudi. El grup de treball ha estat integrat per: Els pròxims mesos es treballarà sobre la idea del planejament concurrent (el modern CARLES CONILL concepte de planejament urbanístic, que per a qualsevol projecte integra, des de l’ini- Entitat Metropolitana del Medi Ambient ci, els aspectes estratègics i mediambientals) amb l’objectiu de disposar d’un document JORDI LÓPEZ Barcelona Regional tècnic el primer semestre de 2004. Per aquest estudi es compta amb la col·laboració dels ROGER POLLS següents experts: el Sr. Juli Esteban, el Sr. Jaume Vendrell i el Sr. Antoni Font. Mullor S.A. RAMON SANGÜESA Comissió d’Enllaç d’Anàlisi Econòmica Universitat Politècnica de Catalunya El grup de treball d’aquesta Comissió està integrat per experts de les diferents insti- MIQUEL VILA enginyer industrial tucions existents en l’àmbit econòmic (Foment del Treball Nacional, Cambra de ALBERT VILALTA Comerç de Barcelona, Consorci de la Zona Franca de Barcelona, Fira de Barcelona, Ajuntament de Barcelona Cercle d’Economia i Ajuntament de Barcelona), així com per empresaris representa- tius de diferents sectors d’activitat. El responsable n'és el Sr. Joan Trullén. Un cop finalitzat el treball de la Subcomissió, es va obrir una fase de consulta amb diferents Col·legis Professionals, les aportacions dels quals han estat considerades i La Comissió té en estudi la revisió de les conclusions del Document d’Anàlisi han enriquit el document final. En aquest sentit, volem agrair la col·laboració dels Econòmica elaborat el 2002 i la corresponent adaptació per a l’any 2003. 70 MEMÒRIA D’ACTIVITATS 71 RELACIONS EXTERNES Comissió d’enllaç de Sectors Estratègics RELACIONS AMB ELS AJUNTAMENTS MEMBRES DEL PLA ESTRATÈGIC METROPOLITÀ El nou responsable d’aquesta Comissió –substituint la Sra. Maravillas Rojo– és el Sr. Jordi Portabella. Durant l’any 2003 s’ha mantingut el seguiment sobre l’evolució i Al llarg de tot l’any i al marge de les reunions pròpies dels òrgans de govern, s’han activitats de cadascun dels següents sectors estratègics que la integren: mantingut diverses reunions amb tots els ajuntaments que formen part del Pla estratègic i de les institucions que en són membres, la majoria realitzades pel coordi- - Barcelona Centre Financer Europeu nador general del Pla. - Barcelona Centre Logístic - Barcelona Centre Mèdic Aquestes reunions han tingut per objectiu tant l’exposició del grau d’avançament del - Barcelona Centre de Disseny Pla en la seva fase d’elaboració i posteriorment en la seva fase d’implantació, com - Barcelona Centre Universitari també l'intercanvi d'experiències sobre el seu funcionament i millorar, si s’escau, les - Barcelona Aeronàutica i de l’Espai iniciatives endegades i els ritmes i les formes de treball al llarg de tot aquest any. Ha - Barcelona Digital estat un exercici molt important per tal de garantir un major posicionament de tots - Barcelona, Fundació Dieta Mediterrània ells i destacar la seva participació en el projecte. - Barcelona Fòrum Ambiental - Turisme de Barcelona VIATGE D’ESTUDIS A ESTOCOLM Així mateix, en el decurs d’aquest any han anat avançant les negociacions entre els Tal com es va fer l’any anterior, enguany s’ha realitzat un viatge d’estudis els dies 6 i diferents actors implicats en l’àmbit de la biomedicina, amb l’objectiu de constituir-se 7 d’octubre a la ciutat d’Estocolm. Hi varen participar representants de les institucions en un nou sector estratègic. de la Comissió Delegada, així com alcaldes, regidors i altres representants dels ajun- taments que formen part del Pla estratègic. El recull de temes tractats i activitats rea- Comissió d’Enllaç amb altres Plans Estratègics litzades és el següent: Aquesta Comissió, que es reuneix amb una periodicitat semestral, constitueix el mitjà • una visió general de la ciutat per a l’intercanvi d’informació entre el Pla estratègic metropolità i altres plans de caràcter sectorial amb voluntat d’estendre la seva activitat a l’àmbit metropolità. El • la seva estructura de govern i la relació entre el municipi, la regió i l’estat seu responsable és el Sr. Joan Campreciós. • l’economia del municipi Integren el grup de treball representants dels següents plans sectorials: • una visita al districte ecològic de Hammarby - Pla estratègic de Cultura • al Centre d’Informació Mediambiental del districte es va fer una introducció gene- - Pla estratègic de l’Esport ral del model urbà, mobilitat i habitatge - Fòrum de Municipis del Litoral de la Regió Metropolitana - Pla estratègic de Formació Professional • visita al Kista Science Park, on es van comentar els següents temes: - l’aposta estratègica d’Estocolm per a la innovació - relacions administració / empreses / universitat - creació d’empreses (estímuls, finançament, localització...) • a l’Ajuntament va tenir lloc un seminari sobre societat del benestar on es van trac- tar temes com ara: - programes per a la tercera edat - programes de conciliació vida familiar / vida professional - programes d’estímul de la natalitat. En total es van desplaçar a la ciutat d’Estocolm les persones següents (35): 72 MEMÒRIA D’ACTIVITATS 73 COMISSIÓ DELEGADA ALCALDES I REGIDORS METROPOLITANS VISITA AL FÒRUM DE LES CULTURES 2004 CÉSAR ARRIZABALAGA JOANA M. BADELL alcalde de Montcada i Reixac alcaldessa de Begues Donat l’impacte que té a la societat el Fòrum de les Cultures 2004, es va considerar JOAN CARLES GALLEGO JAUME BOSCH convenient organitzar una visita informativa dels membres del Consell General del responsable d’Acció Socioeconòmica de la Comissió Obrera Nacional de segon tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat Pla per conèixer de prop el seu contingut i l’abast d’un projecte tant important per a Catalunya JAUME CIURANA l’àrea metropolitana de Barcelona i per a Catalunya en CIRIACO HIDALGO portaveu de CiU a l’Ajuntament de Barcelona secretari de Política Institucional de la Unió General de Treballadors general. Així, es va fer una visita al Fòrum el dia 27MONTSERRAT GIBERT JOSEP JORDANA alcaldessa de Sant Boi de Llobregat d’octubre, que va consistir en dues parts ben diferen- alcalde de Pallejà ENRIC GINER ciades: la primera, una explicació sobre el contingut, la ANTONI JUÁREZ gerent de l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat filosofia i l’abast del projecte, a càrrec d’un dels seus vicerector de Recerca de la Universitat de Barcelona JAIME HERNÁNDEZ responsables. La segona part va ser un recorregut guiat ALBERT MARTÍNEZ coordinador en cap de l’Ajuntament de Viladecans director de Serveis Generals de la Mancomunitat per les instal·lacions, on es va oferir una explicacióJOSEP M. LLOP de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona alcalde de la Palma de Cervelló sobre l’estat de les obres i els assistents van poder veure JOAN CARLES MAS RAMON LÓPEZ in situ tot el seu desenvolupament. primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet alcalde de Sant Just Desvern EMILI MAS L’èxit d’aquesta primera visita va fer que es considerésJOSÉ A. MOLINA gerent del Consell Comarcal del Barcelonès tinent d’alcalde d’Urbanisme de l’Ajuntament l’oportunitat d’organitzar-ne una segona, que va tenir JOSÉ LUÍS MORLANES de l’Hospitalet de Llobregat lloc el dia 1 de desembre. regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament de Cornellà JAUME MONTFORT de Llobregat alcalde de Viladecans ROSA NONELL RELACIONS AMB ALTRES INSTITUCIONS I CIUTATSLORENZO PALACÍN assessora general de la Junta Directa del Cercle d’Economia alcalde d’Esplugues de Llobregat MARAVILLAS ROJO Durant l’any 2003 i com ja és habitual, el Pla estratègicMONTSE PALLARÈS regidora d’Ocupació i Innovació de l’Ajuntament segona tinent d’alcalde de l’Ajuntament ha continuat mantenint relacions amb altres institu- de Barcelona de Castelldefels cions i ciutats d’arreu del món. LLUÍS TEJEDOR JOAN PARRALEJO alcalde del Prat de Llobregat alcalde de Ripollet S’ha presentat el 1er Pla estratègic metropolità a dife- EDUARD TORTAJADA FRANCESC PEREMIQUEL rents ajuntaments de l’àrea metropolitana de primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Badalona tècnic en planificació estratègica de l’Ajuntament Barcelona com Barberà del Vallès, Montcada i Reixac, ALBERT VILÀ de Badalona alcalde del Papiol Ripollet, etc. També s’ha presentat a d'altres ciutatsLLUÍS RECODER JUAN LUIS ZALBIDEA alcalde de Sant Cugat del Vallès com Mataró, Venècia, Treviso, Comune de Brianza, Turí, director d’Infraestructures de la Cambra de Comerç de Barcelona ANTONI RENALIAS Dublín, Montpellier, Milà, etc. gerent de l’Àrea d’Urbanisme de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat El Pla també ha participat en diversos seminaris: Aula JUAN ANTONIO VÁZQUEZ Barcelona, Encuentro de Directores de Planes Estratégi- alcalde de Sant Feliu de Llobregat cos, que té lloc cada any a Saragossa, BIOCAT, etc. El coordinador general del Pla ha assistit a l’assemblea general del CIDEU, celebrada INSTITUT NATIONAL DU TRAVAIL, DE L’EMPLOI OFICINA DE COORDINACIÓ DEL PLA a la ciutat de Quito, i a la reunió del seu Consell Rector, que tingué lloc a Puebla de ET DE LA FORMATION PROFESSIONNELLE (3 DE JULIOL) FRANCESC SANTACANA los Angeles (Mèxic). Aquests dos actes han tingut una especial significació ja que l'any coordinador general 2004 el CIDEU celebrarà els seus deu anys de vida. JOAN CAMPRECIÓS coordinador adjunt A la seu del Pla s’han rebut delegacions de Vigo, Nantes, Lió, Copenhague, Institut MONTSERRAT RUBÍ National du Travail de París, Monterrey, Lisboa, Lexington (Estats Units), Xile i secretària tècnica Nàpols. 74 MEMÒRIA D’ACTIVITATS 75 El resum de totes aquestes activitats és el següent: • El coordinador adjunt del Pla va rebre una delegació de l’Agenzia per la Qualità Produttiva e Sociale del Territorio de l’àrea de Brianza, a Itàlia (16 de maig) • Organització, conjuntament amb Aula Barcelona, del Seminari “Universitat i entorn” (24 de gener) • Presentació del Pla estratègic metropolità a càrrec del coordinador adjunt en el curs titulat “Sistemes urbans, desenvolupament local i Agendes 21” a la Facultat de • Presentació del 1r Pla estratègic metropolità a la reunió Permanent dels Consells Lletres de la Universitat de Girona (29 de maig) Sectorials de la Ciutat de Barcelona (27 de gener) • Una representació d’estudiants de la Universitat Tècnica de Dinamarca va ser rebu- • Participació del coordinador general del Pla en el Màster de la Ciutat dins del mòdul da pel coordinador general del Pla (18 de juny) “La economía de la ciudad” organitzat pels Estudis de Formació Continuada de la Universitat de Barcelona (29 de gener) • Una delegació del Govern Regional Metropolità de Santiago de Xile fou rebuda per la secretària tècnica del Pla (25 de juny) • Presentació, per part del coordinador general, del 1r Pla estratègic metropolità a l’Ajuntament de Montcada i Reixac (27 de febrer) • Va visitar la seu del Pla una delegació de la ciutat de Copenhagen (27 de juny) • Presentació del 1r Pla estratègic metropolità, a càrrec del coordinador general, a • El coordinador adjunt va rebre una delegació de la societat Formambiente de la ciu- l'acte de presentació del Consell Econòmic i Social de Barberà del Vallès (6 de març) tat de Nàpols (1 de juliol) • Intervenció del coordinador general del Pla en el “Incontri per Venezia” organitzat • Representants de l’Institut National du Travail, de l’Emploi et de la Formation per la Fondazione Cassa di Risparmio di Venezia (14 de març) Professionnelle de França van ser rebuts pel coordinador general del Pla (3 de juliol) • Presentació del 1r Pla estratègic metropolità, a càrrec del coordinador adjunt, en el • El coordinador general es va entrevistar amb el Sr. Jacques Wigginton, del Lexington mòdul de promoció econòmica organitzat en el marc del Postgrau sobre Gestió Fayette Urban County Government dels Estats Units (28 d’octubre) d’institucions locals de la Universitat de Girona (19 de març) • El coordinador general i el coordinador adjunt del Pla van participar en el “VIII • Organització, conjuntament amb Aula Barcelona, del Seminari “Noves dimensions Encuentro Ibérico de Directores de Planes Estratégicos Urbanos y Territoriales” que de la globalització i el paper de les ciutats”, amb la intervenció del coordinador va tenir lloc a Saragossa (17 i 18 de novembre) general en la taula rodona “Connexions globals i (des)connexions locals: la geome- • En el marc de la presentació de Pla estratègic de Treviso (Itàlia) el coordinador gene- tria variable dels espais urbans” (26 de març) ral va presentar les línies bàsiques del 1r Pla estratègic metropolità de Barcelona. • Participació del coordinador general en les “Jornades sobre la gestió local: innova- ció i ciutadania”, organitzades per l’Ajuntament de Mataró (27 de març) • Participació del coordinador general en el Plenari del projecte educatiu de ciutat “Els nous reptes de l’educació a la ciutat”, a Barcelona (27 de març) • Participació del coordinador general del Pla a la taula rodona “Universitat, recerca i desenvolupament econòmic” dins de la Jornada sobre recerca i societat organit- zada pel PSC (4 d’abril) • Visita a la seu del Pla d’una delegació de membres sindicals de la ciutat de Nàpols (7 d’abril) • Participació del coordinador general en el “II Encuentro sobre gestión, financiación y explotación de infraestructuras en Cataluña” organitzat per l’empresa Recoletos (30 d’abril) 76 MEMÒRIA D’ACTIVITATS 77 PUBLICACIONS 2a JORNADA TÈCNICA DOCUMENTS PUBLICATS l dia 15 de desembre va tenir lloc al World Trade Center de Barcelona la 2a Jornada Tècnica de Durant 2003, s’han publicat 12 Documents de Treball, els quals relacionem tot seguit: E l’Associació, sota el títol “Presentació dels infor- DOCUMENT 4. mes de prospectiva 2003”, en la qual es varen presen- “Document de síntesi de la Comissió d’Enllaç de Sectors Estratègics” (gener) tar els dos informes de prospectiva elaborats al llarg DOCUMENT 5. dels darrers mesos. Va ser inaugurada pel Sr. José “Informe final dels treballs de les Subcomissions de Prospectiva” (gener) Cuervo, president de la Comissió Delegada del Pla, la DOCUMENT 6. Sra. Rosa M. Cullell, presidenta de la Comissió de “Model de gestió aeroportuària. Propostes sobre accessibilitat aèria.” (gener) Prospectiva, i el Sr. Josep Oriol, director de l’Autoritat DOCUMENT 7. Portuària de Barcelona. “Proposta del 1r Pla estratègic metropolità de Barcelona, presentat al Consell General del dia 4 de febrer a Santa Coloma de Gramenet" (febrer) La Jornada es va desenvolupar al matí amb una conferència inaugural a càrrec del Sr. DOCUMENT 8. Xavier Vives, responsable de l’informe “Estratègies de les àrees metropolitanes “Memòria d’activitats 2002” (febrer) d’Europa en la perspectiva de l’ampliació de la Unió Europea” i, posteriorment amb DOCUMENT 9. una taula rodona que va moderar ell mateix. A la tarda, la Sra. Núria Chinchilla, res- “Document de síntesi de la Comissió d’Enllaç d’Anàlisi Econòmica” (febrer) ponsable de l’informe “Conciliació vida laboral i vida personal”, va presentar el seu DOCUMENT 10. treball i, a l'igual que al matí, va moderar la taula rodona posterior. “Els grans projectes de l’AMB” (febrer) A la primera taula rodona “Metròpolis europees en l’Europa que ve”, presidida pel DOCUMENT 11. “1r Pla estratègic metropolità de Barcelona i Memòria participativa” (febrer) Sr. Josep M. Abad, president de la Comissió d’Estratègia del Pla, es va comptar amb la participació, a més del Sr. Xavier Vives, del Sr. Heikki Loikkanen, professor d’Economia DOCUMENT 12. “1a Jornada tècnica ‘Models socials i metròpolis europees al segle XXI’” (març) Urbana de la Universitat d’Hèlsinki; el Sr. Tony Travers, director del “Greater London Group de la London School of Economics”; i el Sr. Iván Tosics, director gerent de DOCUMENT 13. “Oferta hotelera metropolitana. Situació actual i perspectives de futur” (abril) l’Institut de Recerca Metropolitana de Budapest. Hi va haver una fila zero, integrada pels Srs. Joan Carles Gallego, responsable de l’Àrea d’Acció Socioeconòmica de la DOCUMENT 14. “Comissió d’Estratègia. Inici dels treballs de les Subcomissions” (setembre) Comissió Obrera Nacional de Catalunya, i Ciriaco Hidalgo, secretari de Política Institucional de la Unió General de Treballadors. DOCUMENT 15. “La planificació estratègica a Europa” (desembre) A la segona taula “Les experiències concretes”, presidida per la Sra. Rosa M. Cullell, hi varen intervenir a més de la Sra. Núria Chinchilla, la Sra. Imma Moraleda, regidora delegada per al Programa dels nous usos del temps a la ciutat de l’Ajuntament de Barcelona; la Sra. Janne Haaland Matlary, exsecretària d’estat d’Assumptes Exteriors de Noruega i comissionada de l’Organització per a la Seguretat i Cooperació a Europa per als Balcans; el Sr. Jaime Pereira, director de Recursos Humans de Sanitas; el Sr. Joseph Collin, empresari; la Sra. Laura Pelay, secretària de Polítiques per a la Igualtat de la Unió General de Treballadors de Catalunya; i la Sra. Mercè Civit, responsable de la Secretaria de la Dona de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya. A l'igual que a la sessió del matí, la fila zero la varen integrar els Srs. Andreu Ulied, director de Mcrit, S.L. i M. Àngel Moreu, Barcelona Lab Site Manager d’IBM. La Jornada va comptar amb una gran assistència de públic (224 participants). 78 MEMÒRIA D’ACTIVITATS 79 PROGRAMA PANEL COMUNICACIÓ I PROMOCIÓ (PROVIDING ACCESS AND NETWORKING OF ENTREPRENEURIAL LINKS) WEB Aquest any s’ha remodelat el contingut del web i s’ha posat en marxa una nova expe- riència participativa a través de l’”enquesta de participació ciutadana”. S’han formu- E l Pla estratègic metropolità de Barcelona, juntament amb Barcelona Activa, lat tres preguntes: quins atractius presenta l’àrea metropolitana per atraure talent?,forma part des de 2001 del Programa PANEL, integrat per les ciutats de Munic, com fer front al repte de la immigració?, i ensenyament i formació professional.Milà, Dublín i Barcelona. Aquest any s’ha donat per acabada la primera part Aquestes qüestions es plantegen al web durant un temps determinat després del del programa i s’ha iniciat el que anomenem PANEL II. El punt de partida d’aquest qual s’informa del resultat de la tabulació de les respostes rebudes i es planteja PANEL II va tenir lloc a la ciutat de Dublín en una trobada celebrada els dies 17 i 18 una nova qüestió. de febrer. Les visites rebudes al web durant 2003 són de l’ordre de 26.544, la qual cosa repre- senta una mitjana setmanal de 474. A partir d’ara el treball s’ha estès als camps del benchmarking i la valoració o avalua- ció de les experiències. Aquesta darrera part d’avaluació permetrà millorar la gestió i BUTLLETÍ l’efectivitat dels sistemes de recolzament als emprenedors i a la innovació en les regions participants. Durant l’any 2003 s’han publicat cinc números del Butlletí de l’Associació. Aquesta publicació té una tirada de 1.000 exemplars en castellà i de 3.500 en català i es dis- L’objecte del PANEL se centra en quatre activitats o work packages essencials per als tribueix, a més de Catalunya i Espanya, a Europa i Amèrica Llatina. emprenedors i les spin-off: - les universitats i la seva contribució a l’esperit emprenedor CD PROMOCIONAL - incubadores, centres d’innovació i parcs tecnològics A primers d’any es va considerar que una bona eina de comunicació per donar a - la motivació i la mobilització per fomentar l’esperit emprenedor conèixer arreu el Pla estratègic metropolità era l’elaboració d’un CD promocional - mesures i opcions de cerca de finançament durant la primera fase de les spin-off. de l’Associació i de l’àrea metropolitana en general. A la regió de Barcelona, el treball se centra actualment en el primer dels work pac- Aquest CD es va presentar amb motiu de l’aprovació del 1r Pla estratègic metro- kages: les universitats i la seva contribució a l’esperit emprenedor. En una primera polità el dia 10 de març i, entre d’altres temes, recull un mapa amb els diferents fase, s’ha realitzat una cerca de les activitats que cada universitat promou (com a únic projectes que s’estan portant a terme a tots els municipis que integren el Pla. promotor o en col·laboració amb altres institucions de la regió), que es completarà El CD està editat en català, castellà i anglès. amb una roda d’entrevistes amb els responsables de cadascuna d’aquestes activitats. En la segona fase, s’analitzarà i s’estudiarà la informació recollida per obtenir, d’a- REVISTA “BARCELONA METRÒPOLIS MEDITERRÀNIA” questa manera, unes dades homogènies i comparables entre sí, que permetin realit- Durant tot aquest any s’ha estat elaborant un número monogràfic de la revista zar una avaluació de la situació a la regió. Finalment, en una darrera fase, es desta- “Barcelona Metròpolis Mediterrània” que està previst publicar a principis de 2004. caran i analitzaran més profundament les iniciatives i les activitats que es considerin Aquest número monogràfic consta de tres parts. A la primera, “El procés del 1r Pla més destacades. L’estudi acabarà finalment amb un benchmarking entre les regions estratègic metropolità de Barcelona”, hi ha articles dels principals responsables del participants. Pla –president del Consell General, president de la Comissió Delegada, coordinador general, alcaldes metropolitans, i institucions membres–. Aquest apartat inclou també diverses visions sobre el present i el futur de l’àrea metropolitana de Barcelona. La segona part, “Relacions del Pla estratègic metropolità amb el seu entorn”, comp- ta amb la participació d’experts que tracten diferents aspectes com ara el planeja- ment estratègic i el pla territorial metropolità, les ciutats de l’arc metropolità, l’es- tratègia territorial i l’estratègia mediambiental, el turisme, la connectivitat, etc. La tercera i última part “Aportacions d’experts internacionals”, com el seu títol indica, compta amb la participació de reconeguts experts internacionals. 80 81 MEMÒRIA PARTICIPATIVA TIPOLOGIA DELS PARTICIPANTS FREQÜÈNCIA DE PARTICIPACIÓ Nombre de reunions dels diferents instruments de participació sobre el total de reunions: Tipologia dels participants: Consell General 2 3,70 % Ajuntament de Barcelona 40 4,88 % Comissió Delegada de Presidents 2 3,70 % Ajuntaments metropolitans 193 23,60 % Comissió Delegada 4 7,41 % Empreses, entitats privades i professionals 135 16,50 % Consell de Desenvolupament Estratègic 4 7,41 % Universitats i centres d’ensenyament 72 8,80 % Jornada Tècnica 1 1,85 % Institucions i entitats públiques 133 16,26 % Comissions de Seguiment Informes de Prospectiva 3 5,56 % Generalitat de Catalunya 13 1,59 % Subcomissions d’Estratègia 25 46,30 % Sindicats 26 3,18 % Comissions d’Enllaç 10 18,52 % Col. professionals, gremis i agrupacions empresarials 75 9,29 % Visites Fòrum 2 3,70 % Federacions de veïns i associacions 58 7,10 % Viatge Estocolm 1 1,85 % Altres 71 8,80 % Total 54 100 % Total 816 100 % Nombre de participants als actes/òrgans/instruments del Pla: Freqüència de participació: Consell General 537 45,78 % Persones que han participat en una activitat 659 81,00 % Comissió Delegada de Presidents 23 1,96 % Persones que han participat en dues activitats 113 14,00 % Comissió Delegada 28 2,39 % Persones que han participat en tres activitats 32 4,00 % Consell de Desenvolupament Estratègic 16 1,36 % Persones que han participat en quatre o més activitats 12 1,00 % Jornada Tècnica 224 19,10 % Total 816 100 % Comissions de Seguiment Informes de Prospectiva 89 7,59 % Subcomissions d’Estratègia 52 4,43 % Comissions d’Enllaç 50 4,26 % Visites Fòrum 119 10,15 % Viatge Estocolm 35 2,98 % Total 1.173 100 % 82 MEMÒRIA PARTICIPATIVA 83 CONSELL GENERAL (1) LA SRA. MAITE ARQUÉ VA SUBSTITUIR EL SR. CELESTINO NOGUÉS, Antoni MARTÍNEZ, Carles GUILLERMO, Salvador TORRES, Joan (Participants: 23) CORBACHO COM A PRESIDENT DE L’ENTITAT METROPOLITANA gerent de l’Agència de Desenvolupament Urbà responsable de Planificació Estratègica Territorial Foment del Treball Nacional Fundació RACC DEL TRANSPORT. de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat i Formació Professional de la Comissió Obrera President: (2) LA SRA. ROSA BOLADERAS VA SUBSTITUIR EL SR. JOSÉ L. GUTIÉRREZ, Alícia VEGARA, Josep M. MORLANES COM A PRESIDENT DEL CONSELL COMARCAL DEL NONELL, Rosa Nacional de Catalunya Ajuntament de Viladecans Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans CLOS, Joan BAIX LLOBREGAT. assessora general de la Junta Directiva NONELL, Rosa de Barcelona alcalde de Barcelona HERMOSILLA, Àngel(3) EL SR. JOSEP JORDANA VA SUBSTITUIR EL SR. JOSEP CARDÚS del Cercle d’Economia assessora general de la Junta Directiva COM A ALCALDE DE PALLEJÀ. Col·legi d’Economistes de Catalunya VENTURA, Antoni Vice-presidents: del Cercle d’Economia(4) PUJOL, JoanEL SR. JOAN CARLES MAS VA SUBSTITUIR LA SRA. MAITE HOSTA, Lluís Societat General d’Aigües de Barcelona ÀLVAREZ, Josep M. ARQUÉ COM A PRESIDENTA DEL CONSELL COMARCAL DEL secretari general de Foment del Treball Nacional RODRIGO, Rosa Ajuntament de Sant Cugat del Vallès secretari general de la Unió General BARCELONÈS. ROJO, Maravillas directora de Màrqueting i Comunicació de Treballadors de Catalunya regidora d’Ocupació i Innovació de l’Ajuntament del Consorci de la Zona Franca de Barcelona HOSTA, Montserrat Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat INFORME DE PROSPECTIVA ARQUÉ, Maite (1) de Barcelona ROIG, Josep IGLESIAS, Mariela alcaldessa de Badalona i presidenta secretari general de Metropolis “Conciliació vida laboral-vida personal”COMISSIÓ DELEGADA RUBÍ, Montserrat Urban Technology Consulting de l’Entitat Metropolitana del Transport (Participants: 28) secretària tècnica del Pla estratègic metropolità ROJO, Maravillas (Participants: 43) de Barcelona regidora d’Ocupació i Innovació de l’Ajuntament LABÒRIA, LluísARRIZABALAGA, César Responsable:Ajuntament de Sant Just Desvern alcalde de Montcada i Reixac President: SANTACANA, Francesc de Barcelona CHINCHILLA, Núria (2) CUERVO, JoséBOLADERAS, Rosa coordinador general del Pla estratègic RUBÍ, Montserrat MARTÍNEZ, Carles professora de l’IESE presidenta del Consell Comarcal quart tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona metropolità de Barcelona secretària tècnica del Pla estratègic metropolità Comissió Obrera Nacional de Catalunya i president de l’Entitat Metropolitana del Medi Ambient del Baix Llobregat TEJEDOR, Lluís de Barcelona MARTÍNEZ, Pelayo Membres: Membres: alcalde del Prat de Llobregat SANTACANA, Francesc Entitat Metropolitana del TransportBRUFAU, Antoni ABAD, Rosalia president del Cercle d’Economia TOBOSO, Jordi coordinador general del Pla estratègic ABAD, Josep Miquel MAS, Emili Universitat Politècnica de Catalunya director general del Consorci de la Zona Franca metropolità de Barcelonapresident de la Comissió d’Estratègia Consell Comarcal del BarcelonèsCASTELLANA, Francesc ALBALADEJO, M. José diputat-president de l’Àrea de Promoció Econòmica del Pla estratègic metropolità de Barcelona de Barcelona VEGARA, Josep M. MASSAGUÉ, Rosa Ajuntament del Prat de Llobregat i Ocupació de la Diputació de Barcelona VENDRELL, Jaume director de l’Institut d’Estudis Regionals ALEMANY, Ramon El Periódico BALMÓN, Antonio gerent de la Mancomunitat de Municipis i Metropolitans de BarcelonaCORBACHO, Celestino vicerector adjunt al Rectorat de la Universitat MIÑARRO, Eva Ajuntament de Cornellà de Llobregat alcalde de l’Hospitalet de Llobregat de Barcelona de l’Àrea Metropolitana de Barcelona CRESC-UGT Catalunya BARREIRO, Josep COSCUBIELA, Joan ARBÓS, Emili VILÀ, Albert MONTSERRAT, Antoni AENA – Aeroport de Barcelona secretari general de la Comissió Obrera Nacional cap del Gabinet de Presidència de l’Autoritat alcalde del Papiol INFORME DE PROSPECTIVA Ministeri d’Economia BERBEL, Sara de Catalunya Portuària de Barcelona “Estratègies de les àrees metropolitanes MORÁN, Miguel Ajuntament de Barcelona CUERVO, José ARQUÉ, Maite (1) LA SRA. ROSA BOLADERAS VA SUBSTITUIR EL SR. JOSÉ LUÍS d’Europa en la perspectiva de l’ampliació Escuela de Administración de Empresas BORBÓN, Elena MORLANES COM A PRESIDENT DEL CONSELL COMARCAL DEL quart tinent d’alcalde de l’Ajuntament alcaldessa de Badalona i presidenta de la Unió Europea”BAIX LLOBREGAT. MORLANES, José Luís Fundemi IQS de Barcelona i president de l’Entitat Metropolitana de l’Entitat Metropolitana del Transport (Participants: 47) (2) EL SR. JOSEP JORDANA VA SUBSTITUIR EL SR. CARLES CARDÚS Ajuntament de Cornellà de Llobregat BORRULL, Josep A. del Medi Ambient ARRIZABALAGA, César COM A ALCALDE DE PALLEJA. Responsable: Banco Santander Central Hispano JORDANA, Josep (3) alcalde de Montcada i Reixac MUÑOZ, José Luís (3) EL SR. PELAYO MARTÍNEZ REPRESENTA A LA SRA. MAITE VIVES, Xavier Ingeniería del Conocimiento S. A. CANALS, Berta alcalde de Pallejà BALMÓN, Antoni ARQUÉ COM A PRESIDENTA DE L’ENTITAT METROPOLITANA DEL TRANSPORT. profesor de l’INSEADregidor de l’Ajuntament de Cornellà NOGUERA, Marta Centro Iberoamericano de Desarrollo Estratégico LACALLE, Enric de Llobregat delegat especial de l’Estat al Consorci Membres: Unió Catalana d’Hospitals Urbano BOLADERAS, Rosa (1) PRAT, Joan CARRETERO, Mariande la Zona Franca de Barcelona ALEGRE, Sergi presidenta del Consell Comarcal del Baix Llobregat (4) CONSELL DE DESENVOLUPAMENT Ajuntament del Prat de Llobregat PRAT, Jordi Col·legi Oficial de Farmacèutics de Barcelona MAS, Joan Carles CARRILLO, M. Teresa president del Consell Comarcal del Barcelonès CAMPRECIÓS, Joan ESTRATÈGIC BARREIRO, Josep Autoritat del Transport Metropolità coordinador adjunt del Pla estratègic metropolità AENA – Aeroport de Barcelona RAMÍREZ, Xavier Entitat Metropolitana del Transport MONTILLA, José (Participants: 16)de Barcelona CERVERA, Pilar alcalde de Cornellà de Llobregat i president BERMÚDEZ, Joan M. Fundemi IQS de la Diputació de Barcelona CARBONELL, Xavier ABAD, Josep Miquel BBVA RENOM, Jordi CESNID director gerent de la Cambra de Comerç de Barcelona president de la Comissió d’Estratègia MUÑOZ, Bartomeu BORRULL, Josep A. Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya CERVERA, Manel del Pla estratègic metropolità de Barcelona alcalde de Santa Coloma de Gramenet CASTELLANA, Francesc Banco Santander Central Hispano ROIG, Josep Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana diputat-president de l’Àrea de Promoció Econòmica CAMPRECIÓS, Joan Metropolis de BarcelonaPESTAÑA, Dídac BRUNET, Joani Ocupació de la Diputació de Barcelona coordinador adjunt del Pla estratègic Universitat Politècnica de Catalunya RUBERT, Màrius CIVIT, Mercèvicepresident primer de la Mancomunitat de Municipis CULLELL, Rosa M. metropolità de Barcelona Comissió Obrera Nacional de Catalunyade l’Àrea Metropolitana de Barcelona COLÀS, Miquel Barcelona Activa presidenta de la Comissió de Prospectiva CIURANA, Jaume ROSELL, Joan Retail & Trade Marketing S.L. CORONA, Juan del Pla estratègic metropolità de Barcelona portaveu de CiU a l’Ajuntament de Barcelona RUIZ DE QUEROL, Ricard president de Foment del Treball Nacional Telefónica Instituto de la Empresa FamiliarCULLELL, Rosa M. GALLEGO, Joan Carles CUERVO, José CRESPO, Anna TEJEDOR, Lluís responsable de l’Àrea d’Acció Socioeconòmica Grup 62president de la Comissió Delegada del Pla estratègic SABÉS, Manel alcalde del Prat de Llobregat de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya metropolità de Barcelona FIGUERAS, Francesc Universitat Autònoma de Barcelona Escuela de Administración de Empresas TOMÀS, Jaume Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya CULLELL, Rosa M.GUAL, Josep CULLELL, Rosa M. SABORIT, Venanci president del Consell d’Administració Grup 62director general de Fira de Barcelona presidenta de la Comissió de Prospectiva FIGUERAS, Francesc Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet de Fira de Barcelona HIDALGO, Ciriaco del Pla estratègic metropolità de Barcelona Consorci Urbanístic del Centre Direccional SÁNCHEZ, Javier ESTEVE, Esperança TOSAS, Joaquim de Cerdanyola Centro Iberoamericano de Desarrollo Estratégico Ajuntament de Santa Coloma de Gramenetsecretari de Política Institucional de la Unió General CURCOLL, Salvador president de l’Autoritat Portuària de Barcelona de Treballadors de Catalunya cap del Gabinet d’Estudis Econòmics FIORI, Mireia Urbano GIBERT, Vicenç TUGORES, Joan JORDANA, Josep (2) de la Cambra de Comerç de Barcelona Urban Technology Consulting SANTOS, Àngel Ajuntament de Ripollet rector de la Universitat de Barcelona alcalde de Pallejà FANDIÑO, Josep Manuel FORTUNY, Jordi Ajuntament de Torrelles de Llobregat GRÀCIA, Mònica VALLS, Miquel MARTÍNEZ, Pelayo (3) responsable de la Unió de Previsió Social de la Unió Ajuntament de Ripollet SERRA, Josep Unió General de Treballadors de Catalunya president de la Cambra de Comerç gerent de l’Entitat Metropolitana del Transport General de Treballadors de Catalunya GRASA, Rafael Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana HERMOSILLA, Àngel de Barcelona MAS, Joan Carles GUILLERMO, Salvador Universitat Autònoma de Barcelona de Barcelona Col·legi d’Economistes de Catalunya VILÀ, Albert primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament director del Servei d’Estudis de Foment GUERRERO, Josep TOMÀS, Francisco Javier IBÁÑEZ, Mabel alcalde del Papiol de Santa Coloma de Gramenet del Treball Nacional Gremi de Publicitat de Catalunya Transprime Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat 84 MEMÒRIA PARTICIPATIVA 85 LABÒRIA, Lluís HOMS, Oriol ARBÓS, Emili COMISSIÓ D’ENLLAÇ TERRITORIAL Membres: COMISSIÓ D’ENLLAÇ D’ALTRES PLANS Ajuntament de Sant Just Desvern Fundació CIREM Autoritat Portuària de Barcelona (Participants: 14) BRUFAU, Antoni ESTRATÈGICS MALLA, Pilar GÓMEZ, Carmelo BASSOLS, Santiago (Participants: 6)Responsable: La Caixa Parlament de Catalunya Escola del Treball de Barcelona Centre Intermodal de Logística CASTELLANA, Francesc* GUAL, Josep Responsable: MARQUET, Jordi LLAGOSTERA, Josep CURCOLL, Salvador Diputació de Barcelona Fira de Barcelona CAMPRECIÓS, Joan Universitat Autònoma de Barcelona Fundació ASCAMM Cambra de Comerç de Barcelona LASHERAS, Jorge Pla estratègic metropolità de Barcelona MAS, Emili MATA, Carles FERRI, Manel Membres: Yamaha España S.A. Consell Comarcal del Barcelonès Associació AXIA Comissió Obrera Nacional de Catalunya ALEMANY, Ramon Membres:MIER, Pedro MAS, Maria Pilar MENÉNDEZ, Jordi PADULA, Carles Universitat de Barcelona Mier Comunicaciones S.A. MARTÍ, Jordi Hospital General de Granollers Corporació Catalana de Ràdio i Televisió Transports Metropolitans de Barcelona ARAN, Josep Pla estratègic de CulturaMONÉS, M. Antònia MASSAGUÉ, Rosa OLIVER, Josep SODUPE, Miquel Ajuntament de Terrassa Ajuntament de Barcelona NIUBÓ, Martí El Periódico Universitat Autònoma de Barcelona Barcelona Regional BENET, Joan Pla estratègic de l’EsportPARELLADA, Martí MIRANDA, Carmen SANTACANA, Joan VEGARA, Josep M. Ajuntament de Vilanova i la Geltrú Universitat de Barcelona PASCUAL, Jordi Societat General d’Aigües de Barcelona Universitat de Barcelona Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans CARBONELL, Xavier Pla estratègic de CulturaRODÉS, Leopoldo MONTSENY, Anna M. de Barcelona Cambra de Comerç de Barcelona Media Planning Group RESINES, Daniel Tevos Consultors VENTURA, Francesc X. CIVIL, Oriol Pla estratègic de Formació ProfessionalTAPIA, Joan Autoritat del Transport Metropolità MORANCHO, Esther Ajuntament de Sabadell Barcelona Televisió SALES, JordiSUBCOMISSIÓ D’ESTRATÈGIA Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya VILLALANTE, ManelD’IMMIGRACIÓ CUERVO, José TOBOSO, Jordi Fòrum de Municipis del Litoral de la Regió (Participants: 11) Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya Ajuntament de Barcelona Consorci de la Zona Franca de Barcelona Metropolitana PARCERISAS, David EADA CUYÀS, Jordi Responsables: TRIGO, Joaquín PUJOL, Josep Oriol Ajuntament de Vilafranca del Penedès Foment del Trball Nacional Fundació Pere Tarrès FONT, Daniel CRID SUBCOMISSIÓ D’ESTRATÈGIA DE CREACIÓ, MAS, Joan Carles TUGORES, Joan III CONSELL GENERAL. ROIG, Josep ATRACCIÓ I RETENCIÓ DE TALENT Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet Universitat de Barcelona SANTA COLOMA DE GRAMENET, Metropolis SPAGNOLO, Eduard (Participants: 9) MAYORAL, Josep 4 DE FEBRER Ajuntament de Barcelona SACO, Raquel Ajuntament de Granollers (Participants: 222) Experts: Ajuntament de Viladecans Experts: REAL, Cristina ARTELLS, Joan Josep COMISSIÓ D’ENLLAÇ DE SECTORS SANTOS, Àngel BALMÓN, Antoni Ajuntament de Cerdanyola del Vallès ABELARDERA, PedroFundación Novartis Farmacéutica ESTRATÈGICS Ajuntament de Torrelles de Llobregat Ajuntament de Cornellà de Llobregat ROMAGOSA, Joan Associació de Veïns Guinardera BANDA, Enric (Participants: 14) SUBIRÀ, Marta BORRELL, Joan Ramon Ajuntament de Martorell AGÜERA, AnnaEuropean Science Foundation Ajuntament de Sant Cugat del Vallès Cercle d’Economia SANTACANA, Francesc Responsable: Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet CAMÍ, Jordi CHAIB, Mohamed Pla estratègic metropolità de Barcelona PORTABELLA, Jordi*TOMÀS, Francisco Javier AGUILAR, JoséInstitut Municipal d’Investigació Mèdica Transprime Associació Ibn Batuta VILERT, Arcadi Ajuntament de Barcelona La Colomense CARBONELL, Xavier TORNS, Teresa CLARET, Andreu Institut de Promoció Econòmica de MataróCambra de Comerç de Barcelona Membres: ALARCÓN, Joan Diego Universitat Autònoma de Barcelona Institut Europeu de la Mediterrània Associació de Veïns de Singuerlin FERRER, Josep ARQUÈ, Montserrat VEGARA, Josep M. ESTEVE, Esperança * EL SR. FRANCESC CASTELLANA VA SUBSTITUIR EL MES Universitat Politècnica de Catalunya Barcelona Centre Financer ALBALADEJO, M. José DE JULIOL EL SR. FRANCESC RAVENTÓS COM A RESPONSABLE Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet Ajuntament del Prat de LlobregatDE LA COMISSIÓ. BORRELL, Xavier de Barcelona JOFRE, LluísHUSILLOS, Jesús Fundació Catalana per a la Recerca Barcelona Activa ALBERICH, Jordi VELASCO, M. Antònia Unió General de Treballadors de Catalunya BUIRA, Jordi Cercle d’EconomiaPALLEJÀ, Eduard Unió Catalana d’Hospitals MASLLORENS, Àlex ALCOVER, JordiFundació Universitat Politècnica de Catalunya Barcelona Digital VENTURA, Jordi Parlament de Catalunya COMISSIÓ D’ENLLAÇ DE MEDI AMBIENT, Ufec RUBIRALTA, Màrius CASTELLS, Joan Gremi de Publicitat de Catalunya PLANA, Jordi ESTRATÈGIA I PLANEJAMENT URBÀParc Científic de Barcelona Fundació Dieta Mediterrània ALMATÓ, Olga(Participants: 4) VILLANUEVA, Joffre Ajuntament de Barcelona DE DELÀS, Ignasi Universitat Autònoma de BarcelonaTARRACH, Rolf Consell de la Joventut de Barcelona SERRANO, Llorenç Universitat de Barcelona Responsable: Turisme de Barcelona ALONSO, Josep M. Comissions Obreres del Barcelonès FOLCH, Ramon LECUE, Juan Manuel Fegram Estudi Ramon Folch Gestió i Comunicació Ambiental Barcelona Aeronàutica i de l’Espai ANTOLÍ, Josep SUBCOMISSIÓ D’ESTRATÈGIA Membres: MENDIETA, Carles Diputació de Barcelona SUBCOMISSIÓ D’ESTRATÈGIA Fundació Fòrum Ambiental DE FORMACIÓ ARAGÓN, RemediosSUBCOMISSIÓ D’ESTRATÈGIA DE SERVEIS I SUBMINISTRAMENTS BÀSICS ESTEBAN, Juli (Participants: 12) Ajuntament de Santa Coloma de GramenetDE MOBILITAT (Participants: 6) Gabinet d’Estudis Urbanístics MONTULL, Albert (Participants: 14) Barcelona Centre Universitari ARASA, Miquel Responsables: FONT, AntoniExperts: Cercle Filatèlic PRATS, Joaquim Responsables: Universitat Politècnica de Catalunya NETZEL, Carme CONILL, Carles Barcelona Centre Logístic ARGANDOÑA, Antoni Universitat de Barcelona JULIÀ, Jordi VENDRELL, JaumeEntitat Metropolitana del Medi Ambient IESE RESINES, Daniel Barcelona Regional Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana PUIG, Beatriz LÓPEZ, Jordi Barcelona Centre Mèdic ARTERO, Adela Consell de Formació Professional de Barcelona PÉREZ, Pedro Barcelona Regional ROIG, Isabel Ajuntament de Viladecans i Ocupacional de Barcelona Autoritat Portuària de Barcelona POLLS, Roger Barcelona Centre de Disseny BALAGUER, Marc Experts: TORRES, Joan Synera Systems RUBERT, Màrius Pacte Industrial de la Regió Metropolitana Fundació RACC ARTERO, Adela SANGÜESA, Ramon COMISSIÓ D’ENLLAÇ D’ANÀLISI Barcelona Activa BARBA, Lluís Centre de Formació Can Calderón ZALBIDEA, Juan Luís Universitat Politècnica de Catalunya ECONÒMICA VINYETS, Joan La Colomense Cambra de Comerç de Barcelona (Participants: 12) COLOMÈ, Francesc VILA, Miquel Fundació Arts Decoratives BARDÀVIO, Manel Diputació de Barcelona Experts: Fecsa-Endesa Responsable: OPS Neo * EL SR. JORDI PORBATELLA VA SUBSTITUIR AL LLARG DE L’ANY FRANCI, Josep ALEMANY, Salvador VILALTA, Albert TRULLÉN, Joan 2003 LA SRA. MARAVILLAS ROJO COM A RESPONSABLE DE LA BARENYS, Rosa Cambra de Comerç de Barcelona Abertis S.A. Ajuntament de Barcelona Universitat Autònoma de Barcelona COMISSIÓ. Fundació CRID 86 MEMÒRIA PARTICIPATIVA 87 BARRERA, Felipe CUERVO, José GÓMEZ, Loli MARMOL, Pedro PAREDES, Pedro R. RODRÍGUEZ, Josefa Unió General de Treballadors de Catalunya Ajuntament de Barcelona Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet Agrupació de Veïns Can Franquesa Fegram Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet BASORTE, Carlos CULLELL, Rosa M. GONZÁLEZ, Fabián MARTÍNEZ, Antonio PARELLADA, Martí RODRÍGUEZ, M. Mar Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet Grup 62 Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet Unió General de Treballadors de Catalunya Universitat de Barcelona Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet BELENES, Raimon CURCOLL, Salvador GORDILLO, Susana MARTÍNEZ, Carles PARLÓN, Erika RODRÍGUEZ, Mercedes Institut Municipal d’Assistència Sanitària Cambra de Comerç de Barcelona Universitat de Barcelona Comissions Obreres PARLÓN, Núria Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet BERMUDO, Antonio DÍAZ, Miguel GRÀCIA, Jesús MARTÍNEZ, Enrique Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet ROLDÁN, Francisco Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet PARPAL, Joan Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet BLADÉ, Artur DÍAZ, Teresa GRANDE, Carlos MASPONS, Ramon Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana RUBERT, Màrius Generalitat de Catalunya DOBARCO, Manuel Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet Ajuntament de Granollers de Barcelona Barcelona Activa BLANCH, Joan Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet GUIX, Joan MASSAGUÉ, Rosa PASCUAL, Jordi RUF, Maite Partit dels Socialistes de Catalunya DOMINGO, Virgili Agència de Salut Pública de Barcelona El Periódico Institut de Cultura de Barcelona Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat BORJA, Jordi Associació de Veïns de Singuerlin HAYAS, Manuel MATEU, Melcior PELAIZ, Àngels RUÍZ DE QUEROL, Ricard Urban Technology Consulting Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet Universitat Autònoma de Barcelona Coordinadora de Dones Telefónica DOMÍNGUEZ, Juan R. BORRELL, Xavier Set Grup HEIDEPRIEM, Gernot MILLA, José Antonio PENA, Gerard SABORIT, Venanci Barcelona Activa DOMÍNGUEZ, Pere HERNÁNDEZ, Antònia Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet PÉREZ, Iolanda Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet BUENDÍA, Joan Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet MILLÁN, Rafaela Barcelona Activa SAEZ, M. Carmen Associació de Veïns La Guinerdera HOSTA, Montserrat Associació de Veïns La Guinerdera POLA, Emilià Ajuntament de Santa Coloma de GramenetDORDELLA, Marga CABEZAS, Antoni Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat MIQUEL, Rosa M. Generalitat de Catalunya SAIGI, Miquel Partit dels Socialistes de Catalunya IBÁÑEZ, Mabel Ajuntament de Badalona POVEDA, Antoni Ajuntament de BarcelonaESCABIAS, Juan Antonio CADEFAU, Joan Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat MIRALLES, Josep M. Ajuntament de Sant Joan Despí SALANOVA, Rafael Generalitat de Catalunya Societat General d’Aigües de Barcelona ESCOLIERS, Ramon JENSANA, Amadeu POYATO, Carmina Compañía Universal de Proyectos S.L. CALDERÓ, Armand Máster La Ciudad Casa Asia MIRALLES, Martín Àrea Cultural Oriol SALES, Jordi Generalitat de Catalunya FARRIS, Albert JIMÉNEZ, Inés Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet PRAT, Carme Consorci El Far CAMA, Robert Cursos y Consultorías Associació de Veïns Can Franquesa MOLINA, José A. Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet SÁNCHEZ, Anastasio Centre Excursionista Puig Castellà Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet FERNÁNDEZ, Daniel JIMÉNEZ, Juan PRAT, Joan CAMÓS, Jordi Institut Metropolità del Taxi Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet MOLLÀ, M. Teresa PUGA, Rosa SÁNCHEZ, José Universitat de Barcelona JIMÉNEZ, Sara Associació de Dones Singuerlín FERRAN, Isidro Associació de Veïns La Guinerdera Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet CAMPILLO, Jordi Generalitat de Catalunya Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet MONTES, M. Jesús PUIG, Pilar SÁNCHEZ, Manuel Parcs i Jardins de Barcelona JOFRE, Lluís Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet Ajuntament de Santa Coloma de GramenetFIGUERAS, Josep M. CANDO, Daniel Regesa Fundació Catalana per a la Recerca MONTSENY, Anna M. PUIG, Salvador SÁNCHEZ, Vicente Ajuntament de Barcelona JORGE, Roberto Tevos Consultors Unió de Pagesos Ajuntament de Santa Coloma de GramenetFIGUERES, Vicenç CAÑETE, Juan Ajuntament de Pallejà Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet MORA, Antonio PUIG, Teresa SANCHO, Rosa Ajuntament de Montcada i Reixac FRANCISCO, Juan JUAN, Santiago Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet Ajuntament de Badalona Regesa CARMONA, Antoni Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet Generalitat de Catalunya MORA, Ramon RAFAEL, Juan L. SANTCOVSKY, Héctor Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet LABÒRIA, Lluís Ajuntament de Sant Boi de Llobregat Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet Ajuntament de l’Hospitalet de LlobregatGADEA, Albert CARMONA, Pedro Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet Ajuntament de Sant Just Desvern MORAIRA, Carme RAMIA, Eduard SANTPONS, Carles Ajuntament d’Esplugues de Llobregat LECHA, Antoni Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana CRC Corporació SanitàriaGALLARDO, Antoni CARRIÓN, Tomàs de BarcelonaAjuntament de Santa Coloma de Gramenet Institut Municipal de Persones amb Disminució MORENO, Antoni SANTROMÀ, Antoni Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet Ferrocarril Metropolità de Barcelona RAVENTÓS, Josep M. Copcisa GARCÍA, Cristóbal LLOP, Josep CASTELLS, Miquel Grupo NetworkAjuntament de Santa Coloma de Gramenet Pla estratègic de Rubí MUÑOZ, Ana M. SANZ, Humbert Ajuntament de Pallejà LÓPEZ, Albert Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet REAL, Rodrigo Caixa de CatalunyaGARCÍA, Dolça CEBRIÁN, Pedro Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de MUÑOZ, Bartomeu RENOM, Jordi SEGURA, Xavier Unió General de Treballadors de Catalunya Barcelona Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana Caixa de Catalunya GARCÍA, Guzmán CENTELLES, Josep LÓPEZ, Diego MUÑOZ, Juan de Barcelona SERRA, Joan Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet Centro Iberoamericano de Desarrollo Estratégico Urbano Agrupació Can Franquesa Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet RIBA, M. Dolors Ajuntament de Barcelona GARCÍA, Ignasi CERVERA, Antoni M. LÓPEZ, Francesc MUNS, Maite Universitat Autònoma de Barcelona SERRANO, Cándido Institut Municipal d’Assistència Sanitària GARCÍA, Juan Ajuntament de Badalona Fundació AGBAR RIBA, Montserrat Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona CERVERA, Pilar LOSADA, Elio NADAL, Anna Agrupació de Santa Coloma de Gramenet SERRANO, Jerónimo CESNID GARRIGA, Jordi MAÇANET, Pere D’Aleph RIBAS, Ernesto Associació de Veïns de Santa Coloma de Gramenet CHAIB, Mohamed GARRIGA, Josep Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet NARBÓN, Satur RIBERA, Joan SOGUÉS, Joan Associació Ibn Batuta Generalitat de Catalunya MALLOL, Jordi Cambra de Comerç de Barcelona– Delegació CEC La Caixa CLOS, Joan GARRIGA, Josep Federació Empresarial Catalana d’Autotransport de Badalona RIERA, Pilar SOLER, Joan Ajuntament de Barcelona Telefónica Viatgers NIETO, Juan Universitat Autònoma de Barcelona Ajuntament de Badalona CONDE, Joan GARROTE, José MANITO, Fèlix NOGARES, Manuel ROBLES, Cristóbal SOLER, Joan Parcs i Jardins de Barcelona Agrupació Can Franquesa Lifanta S.L. Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet Dinamic Nobel Ibérica Associació de les Nacions Unides CORRAL, Josep M. GISPERT, Agnès MARBRES, Jordi OTERO, Fernando ROCA, Anna SOLER, Xavier Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet Consorci El Far Banco Santander Central Hispano Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet Consorci El Far Ajuntament del Prat de Llobregat CREGO, Carlota GODIA, Francesc MARES, Antònia PEDRÓS, Antoni RODRÍGUEZ, Joan SOTO, Pedro Associació de Veïns La Guinerdera Universitat Autònoma de Barcelona Associació Dones de Rioson Aeroport de Barcelona Consell Comarcal del Baix Llobregat Associació de Veïns Can Franquesa CUCURULL, Víctor GÓMEZ, Eutiquio MARGARIT, Jaume PADULA, Carlos RODRÍGUEZ, José M. SUREDA, Vicenç Fundació Societat i Cultura Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet Institut Català d’Energia Transports Metropolitans de Barcelona Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet Ajuntament de Castelldefels 88 MEMÒRIA PARTICIPATIVA 89 TALABAN, José L. ARGANDOÑA, Antoni CAÑETE, Joan COSCUBIELA, Joan GARCÍA, María LLORCA, Manuel Enric Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet IESE Ajuntament de Montcada i Reixac Comissió Obrera Nacional de Catalunya Estratègies de Qualitat Urbana Ajuntament de Sant Andreu de la Barca TORRA, Ramón ARMENGOL, Sílvia CAPDEVILA, Eugeni CRESPO, Àngel GARCÍA, Petronila LÓPEZ, Fernando TARRAGÓ, Marçal Hcc Taber Consolat de França a Barcelona Comissions Obreres del Barcelonès Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts LÓPEZ, Joan Marçal Tarragó i Associats ARQUÉ, Maite CARBONELL, Joan CUCURULL, Víctor GARRIGA, Jordi Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans Ajuntament de Badalona TORRES, Joan Cambra de Comerç de Barcelona Fusic GARRIGA, Josep de Barcelona Fundació RACC ARRIZABALAGA, César CARBONELL, Xavier CUERVO, José Generalitat de Catalunya LÓPEZ, Ramon Ajuntament de Montcada i Reixac TORTAJADA, Eduard Cambra de Comerç de Barcelona Ajuntament de Barcelona GINER, Enric Ajuntament de Sant Just Desvern Ajuntament de Badalona BALAGUER, Marc CARCELÉN, José A. CULLELL, Rosa M. Ajuntament d’Esplugues de Llobregat LORENTE, Àfrica Pacte Industrial de la Regió Metropolitana TORTES, Martí Ajuntament de Sant Boi de Llobregat Grup 62 GISPERT, Agnès Ajuntament de Castelldefelsde Barcelona Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet CARDAMA, Àngel DE DELÀS, Ignasi Consorci El Far MAESTRO, Angelino BALMÓN, Antoni URBANO, Francisco Universitat Politècnica de Catalunya Turisme de Barcelona Ajuntament de Cervelló Ajuntament de Cornellà de Llobregat GISPERT, Núria Consell Local CARDÚS, Josep DE MIQUEL, Carles Càritas Diocesana de Barcelona MALLOL, Jordi BANQUÉ, Francesc Ajuntament de Pallejà Hewlett Packard VARELA, Jordi GONZÁLEZ, Pilar Federació Empresarial Catalana d’Autotransport Centre Excursionista de Catalunya Institut Municipal d’Assistència Sanitària CARLES, Eusebi DE ZAROBE, Manuel Ajuntament de Mataró de Viatgers BARENYS, Rosa Cushman and Wakefield Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat VERGÉS, Joaquim Fundació CRID GORDILLO, Susanna MANITO, Fèlix Universitat Autònoma de Barcelona CAROL, Josep DEL FRAGO, Anna Universitat de Barcelona Kreanta BARÓ, Ezequiel Caixa de Catalunya Ajuntament de Barberà del Vallès VIDAL, Germà GRANELL, Francesc MAQUEDA, PedroBCF Consultors Ajuntament de Barcelona CARRASCO, Teresa DEULOFEU, Glòria Universitat de Barcelona CopcisaBARREIRO, Josep Ajuntament del Prat de Llobregat Ajuntament de Barcelona VILALTA, Joan Aeroport de Barcelona GRAU, Carles MARÍN, Núria Foment del Treball Nacional CARRERA, Núria DÍAZ, Sergi Artau Associats Ajuntament de l’Hospitalet de LlobregatBATLLE, Albert Ajuntament de Barcelona Institut de Cultura de Barcelona VILALTA, Jordi Ajuntament de Barcelona GUDIOL, Anna MARTÍN, Antonio Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet CARRERAS, Josep M. DOMÈNECH, Francesc Justícia i Pau Unió General de Treballadors de CatalunyaBELLVER, Francesc VILALTA, Josep M. Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat Sindicatura de Comptes de Catalunya Col·legi Oficial de Metges de Barcelona GUERRA, Pilar MARTÍNEZ, Carles Generalitat de Catalunya CARRIÓN, Francesc DOMÈNECH, Lluís Societat General d’Aigües de Barcelona Comissió Obrera Nacional de CatalunyaBERTRÁN, Jordi Diputació de Barcelona Universitat Politècnica de Catalunya Institut Català de LogísticaVILLASÓN, Lucio GUTIÉRREZ, Alícia MARTÍNEZ, Helena Localret CASAJUANA, Josep DOMÍNGUEZ, José R. Ajuntament de Viladecans Universitat Politècnica de CatalunyaBOI, Casimir Parlament de Catalunya VILLENA, Nico BOLADERAS, Rosa DOMÍNGUEZ, Juan Ramon HEIDEPRIEM, Hernot MARTÍNEZ, Pelayo Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet Ajuntament de Corbera de Llobregat CASAS, Xavier Serveis d’Enginyeria del Transport HERNÁNDEZ, José L. Entitat Metropolitana del Transport Ajuntament de Barcelona DONCEL, Conxa Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat MAS, EmiliVINYES, Carles BONALS, Alfons Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat CASCANTE, Gregori Fundació Pere Tarrès HERNÁNDEZ, Mateu Consell Comarcal del Barcelonès D’Aleph Barcelona Activa MAS, Joan Carles BONAVIA, Agustí DORADO, Cèlia Soler Rocafort Asociados CASTELLANA, Francesc Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts HIDALGO, Ciriaco Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet Diputació de Barcelona BORRELL, Xavier ESPINOSA, Miquel Unió General de Treballadors de Catalunya MAS, Manel IV CONSELL GENERAL. Barcelona Activa CASTELLVÍ, Enric Fundació Politècnica de Catalunya HOSTA, Montserrat Ajuntament de Mataró Saló de Cent de l’Ajuntament Societat General d’Aigües de Barcelona BORRULL, Josep A. ESPINOSA, Pere Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat MAS, Pilarde Barcelona, 10 de març (Participants: 316) Banco Santander Central Hispano CASTILLA, Mariluz Col·legi d’Economistes de Catalunya IGLESIAS, Amadeu Col·legi de Farmacèutics de la Província de Barcelona Price Waterhouse BOTELLA, José ESPINOSA, Salvador Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana MASCARELL, Ferran AGUADO, Joan Consell Comarcal del Barcelonès CENTELLES, Demetrio Sistemes, Estratègies i Gestió S.A. de Barcelona Institut de Cultura de Barcelona Ajuntament de Vilafranca del Penedès BRICALL, Josep M. CERVERA, Antoni M. ESTEBAN, Joan M. IGLESIAS, Jaume MASCAREÑAS, M. del Mar AGUILERA, Pilar BURRIEL, Joan C. Institut Municipal d’Assistència Sanitària Institut d’Anàlisi Econòmica de la UAB Telefónica Ajuntament de Badalona Hotel Covadonga Institut d’Educació Física de Catalunya CERVERA, Pilar ESTEBAN, Juli JANÉS, Josep MASSAGUÉ, Rosa ALARCÓN, Ginés CESNID Ajuntament de Barcelona Ajuntament de Molins de Rei El Periódico Colt Telecom CABRERA, Carles Institut Cerdà CHINCHILLA, Núria ESTEBAN, Manuel JOVER, Àngela MATEU, Xavier ALBET, Víctor CACHO, Josep M. IESE Consell Comarcal del Barcelonès Universitat de Barcelona Parc Tecnològic del Vallès Fecsa-Endesa Ministeri de Foment CID, Jesús ESTEVE, Esperança KINDER, Carles MAYOL, Imma ALCOVER, Jordi CADEFAU, Joan El Corte Inglés Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet GTD Ajuntament de Barcelona ALEMÁN, Rosa Generalitat de Catalunya CLOS, Joan ESTEVE, Xavier LABÒRIA, Lluís MAYOLA, Leandre Ajuntament de Montgat Ajuntament de Sant Just DesvernCALDERÓ, Armand Ajuntament de Barcelona Mutuam Diputació de Barcelona ALEMANY, Luisa Delegació del Govern a Catalunya CLOSA, Susana FABREGAS, Clara LACALLE, Enric MERINO, Àngel ESADE CALZADA, Teresa Ajuntament de Viladecans Ajuntament del Prat de Llobregat Consorci de la Zona Franca de Barcelona Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat ALEMANY, Ramon Institut Municipal d’Educació CLOTAS, Josep M. FELIP, Mai LACORTE, Adrià MILLA, Rafael Universitat de Barcelona CAMA, Xavier Parc Mediterrani de la Tecnologia Design for the World LASHERAS, Jorge Comissions Obreres del Barcelonès ALONSO, Jordi Cushman and Wakefield COLÀS, Miquel FERNÁNDEZ, Daniel Yamaha España S.A. MILLET, Fèlix Gestión y Venta de Patrimonios CAMÓS, Jordi Retail & Trade Marketing S.L. Institut Metropolità del Taxi LEÓN, Consuelo Orfeó Català ÁLVAREZ, Josep M. Universitat de Barcelona COMELLAS, Josep FIOL, M. Paz IESE MIRALLES, Josep M. Unió General de Treballadors de Catalunya CANALS, Isidre Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló Associació Empresarial de l’Hospitalet i Baix Llobregat LLADÓ, Oriol Societat General d’Aigües de Barcelona AMORÓS, Antoni CANALS, Josep M. CONILL, Carles FIOL, Rosa LLIGADES, Montserrat MIRALPEIX, Josep Institució Pedagògica Sant Isidor Totfura Entitat Metropolitana del Medi Ambient Associació Empresarial de l’Hospitalet i Baix Llobregat Unió de Pagesos Generalitat de Catalunya ANDREU, Manel CANGA, Jesús M. CORBACHO, Celestino GARCÍA, Joan LLOP, Josep MIRET, Pepita Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona Ajuntament de Sant Adrià del Besòs Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona Pla estratègic de Rubí Ajuntament de Viladecans 90 MEMÒRIA PARTICIPATIVA 91 MOLINA, José A. PARELLADA, Antoni RICA, Francesc SARRIÓN, Emili TUGORES, Joan JORDANA, Josep Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat AELLA Unió General de Treballadors de Catalunya Barna Centre Universitat de Barcelona alcalde de Pallejà MOLINAS, Paz PARELLADA, Martí RIUS, Oriol SEGURA, Xavier VACARISAS, Joan JUÁREZ, Antoni Ajuntament de Barcelona Universitat de Barcelona Ajuntament de Badalona Caixa de Catalunya VALLEJO, Miquel vicerector de Recerca de la Universitat MOLINS, Joaquim PARRALEJO, Joan ROBLES, Cristóbal SERRA, Glòria Ajuntament de Viladecans de Barcelona Cercle d’Economia Ajuntament de Ripollet Dinamic Novel Ibérica SERRA, Joan VALLESPINÓS, Ferran MARTÍNEZ, Albert MOLIST, Ramon PASCUAL, Jordi ROBLES, Josep A. Ajuntament de Barcelona Ajuntament de Tiana director de Serveis Generals de la Mancomunitat Consorci de la Zona Franca de Barcelona Institut de Cultura de Barcelona Ajuntament de Barberà del Vallès de Municipis de l’Àrea Metropolitana de BarcelonaSERRA, Josep VALLS, Miquel MONTFORT, Jaume PASCUAL, Josep M. ROCA, Anna Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana Cambra de Comerç de Barcelona MAS, Joan Carles Ajuntament de Viladecans Estratègies de Qualitat Urbana Consorci El Far de Barcelona primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament VALMAJÓ, Montserrat de Santa Coloma de Gramenet MONTILLA, Josep PELACH, Albert RODA, Conxa SERRALLONGA, Constantí Dinamic Novel Ibérica Ajuntament de Cornellà de Llobregat Triagonal Institut de Cultura de Barcelona Transports Metropolitans de Barcelona MAS, Emili VEGARA, Josep M. gerent del Consell Comarcal del Barcelonès MONTOLL, Albert PÉREZ, Javier RODRÍGUEZ, Ferran SETOAIN, Jordi Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans Barcelona Centre Universitari Iberia Price Waterhouse Cetir Centre Mèdic S.A. de Barcelona MORLANES, José Luís regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament MONTSENY, Anna M. PÉREZ, Mercè RODRÍGUEZ, Joan SIMÓN, Àngel VENDRELL, Jaume de Cornellà de Llobregat Tevos Consultors Diputació de Barcelona Consell Comarcal del Baix Llobregat Fundació AGBAR Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona NONELL, RosaMONTSET, Lluís PÉREZ, Ricard ROIG, Albert SODUPE, Miquel Aces assessora general de la Junta Directiva Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts Institut Català de Tecnologia Barcelona Regional VENTALLOL, Jordi del Cercle d’Economia MORA, Ramon PES, Àngel ROIG, Dolors SOGUÉS, Joan Institut Municipal del Taxi Ajuntament de Sant Boi de Llobregat ROJO, MaravillasLa Caixa Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana La Caixa VERGÉS, Joaquim regidora d’Ocupació i Innovació MORÁN, Miquel PESTAÑA, Dídac de Barcelona SOLDEVILA, Rafael Universitat Autònoma de Barcelona de l’Ajuntament de Barcelona Escuela de Administración de Empresas Ajuntament de Gavà ROIG, Josep Hotel Majestic VIDAL, Josep TEJEDOR, Lluís MORLANES, José Luís PIQUÉ, Joan M. Metropolis SOLÈ, Xavier Banc d’Europa alcalde del Prat de Llobregat Consell Comarcal del Baix Llobregat PLAYÀ, Joan ROJO, Maravillas Ajuntament del Prat de Llobregat VILÀ, Albert TORTAJADA, Eduard MUNNÉ, Josep Ajuntament de Castellbisbal Ajuntament de Barcelona SOLER, Albert Ajuntament del Papiol primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament Projecte Barça 2000 POLLS, Roger RONDA, Carles Ajuntament de Barcelona VILÀ, Joan de Badalona MUNS, Maite Synera Systems PR3 Internacional SOLER, Joan Foment del Treball Nacional VILÀ, Albert Fundació AGBAR PONT, Francesc ROSELL, Joan Associació de les Nacions Unides VILADRIC, Mercè alcalde del Papiol MUNTANYÀ, Pere Gremi de Fusters i Ebenistes de Barcelona Foment del Treball Nacional SUBIRATS, Marina Universitat de Barcelona ZALBIDEA, Juan Luís Ajuntament de Terrassa PORTA, Ferran ROSÉS, Josep Ajuntament de Barcelona VILALTA, Albert director d’Infraestructures de la Cambra MUÑOZ, Anna Fundació AGBAR Hewlett Packard SUREDA, Vicenç Ajuntament de Barcelona de Comerç de Barcelona Hotel Regente PORTABELLA, Jordi ROVIRA, Maria Ajuntament de Castelldefels VILALTA, Josep M. Alcaldes i regidors metropolitans: MUÑOZ, Bartomeu Ajuntament de Barcelona Unió de Pagesos SURÍS, Josep M. Generalitat de Catalunya Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet BADELL, Joana M. PRADOS, Consol ROVIRA, Maurici Universitat Autònoma de Barcelona VILLASOL, Lucio NARBÓN, Satur Ajuntament de Mataró Cambra de Comerç de Barcelona alcaldessa de Begues TARRAGÓ, Marçal Localret Cambra de Comerç de Barcelona BOSCH, Jaume PRAT, Josep M. ROYES, Manel Marçal Tarragó i Associats Diputació de Barcelona VILLORO, Joan segon tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Sant BoiNIETO, Joan Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya TARRATS, Vicenç Col·legi d’Arquitectes de Catalunya de Llobregat Consorci El Far PRATS, Jordi RUBERT, Màrius Comissions Obreres del Barcelonès VINYALS, Jordi CIURANA, Joan NIUBÓ, Martí Autoritat del Transport Metropolità Barcelona Activa TEJEDOR, Lluís Teatre Lliure portaveu de CiU a l’Ajuntament de Barcelona Ajuntament de Barcelona PUIG, Beatriz RUBIO, Joaquim Ajuntament del Prat de Llobregat VIOLANT, Josep M. GIBERT, Montserrat NOGUERA, Marta Barcelona Centre Mèdic RUF, Maite TESTAR, Xavier Unió General de Treballadors de Catalunya alcaldessa de Sant Boi de Llobregat Unió Catalana d’Hospitals PUIG, Miquel Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat Fundació Bosch i Gimpera VIVÓ, Enric GINER, Enric NOGUÉS, Antoni Universitat de Barcelona RUÍZ, Ramon TINEO, Joan Anton gerent de l’Ajuntament d’Esplugues Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat Mecanotubo PUIG, Ramon Diputació de Barcelona Consell Comarcal del Baix Llobregat de Llobregat NOVO, Joana YUSTE, JoanCol·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics SAIGI, Miquel TOBOSO, Jordi Gremi de Fusters i Ebenistes de Barcelona HERNÁNDEZ, Jaime OBRADORS, Miquel de Barcelona Ajuntament de Barcelona Consorci de la Zona Franca de Barcelona ZABALZA, Antoni coordinador en Cap de l’Ajuntament IBM PUIGDOLLERS, Joan SALANOVA, Rafael TORRA, Ramon Ercros de Viladecans OLMO, Simón Ajuntament de Barcelona Compañía Universal de Proyectos S.L. Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana LLOP, Josep M. Fundació AGBAR PUJOL, Antoni SALES, Jordi de Barcelona alcalde de la Palma de Cervelló ORDÀS, Pilar PUNTAS, Víctor Consorci El Far TORRENS, Lluís LÓPEZ, Ramon Ajuntament de Barcelona Ajuntament de Molins de Rei SALVADOR, Narcisa TORRES, Joan VIATGE D’ESTUDIS A ESTOCOLM, alcalde de Sant Just Desvern ORTILLES, Joaquim 6-7 D’OCTUBRE RAGÀS, Ignasi Ajuntament de Barcelona Fundació RACC MOLINA, José A. Ajuntament de Badalona Ajuntament de Barcelona (Participants: 35) SAN MIGUEL, Carme TORTAJADA, Eduard tinent d’alcalde d’Urbanisme de l’Ajuntament PACREU, Josep RAMÍREZ, Xavier Ajuntament de Barcelona Ajuntament de Badalona Comissió Delegada: de l’Hospitalet de Llobregat PADULA, Carlos Fundemi IQS SÁNCHEZ, Joan TOSAS, Joaquim ARRIZABALAGA,, César MONTFORT, Jaume Transports Metropolitans de Barcelona REAL, Cristina Unió General de Treballadors de Catalunya Autoritat Portuària de Barcelona alcalde de Montcada i Reixac alcalde de Viladecans PALACÍN, Lorenzo Ajuntament de Cerdanyola del Vallès SANS, Ramon TRIADÓ, Xavier M. GALLEGO, Joan Carles PALACÍN, Lorenzo Ajuntament d’Esplugues de Llobregat RESINES, Daniel Universitat Politècnica de Catalunya Universitat de Barcelona responsable d’Acció Socioeconòmica alcalde d’Esplugues de Llobregat PALLEJÀ, Eduard Consell de Formació Professional i Ocupacional SANTCOVSKY, Héctor TRISTANY, Joan de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya PALLARÈS, Montserrat Universitat Politècnica de Catalunya de Barcelona Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat AMEC HIDALGO, Ciriaco segona tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Castelldefels PARCERISAS, David RIBERA, Joan SANZ, Humbert TRULLÉN, Joan secretari de Política Institucional de la Unió General PARRALEJO, Joan EADA Centre Excursionista de Catalunya Caixa de Catalunya Universitat Autònoma de Barcelona de Treballadors de Catalunya alcalde de Ripollet 92 MEMÒRIA PARTICIPATIVA 93 PEREMIQUEL, Francesc CIGÜELA, Pablo MASSAGUÉ, Rosa VILÀ, Albert RODERGAS, Robert BAUTISTA, Joan tècnic en Planificació Estratègica Banco Santander Central Hispano El Periódico Ajuntament del Papiol Associació Empresarial Catalana de Publicitat Auditors i Consultors de l’Ajuntament de Badalona COLÀS, Miquel MILÀ, Josep VILAJOANA, Josep ROVIRA, Josep M. BELTRÁN, Josefina RECODER, Lluís Retail & Trade Marketing S.L. Cambra de Comerç de Sabadell Col·legi de Psicòlegs de Catalunya Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya Generalitat de Catalunya alcalde de Sant Cugat del Vallès COMAMALA, Xavier MILLET, Clara WILHEIM, Ana M. SANTACANA, Carles BERTELLI, Carlo RENALIAS, Antoni Centro Español de Plásticos Orfeó Català Fundació pels Drets dels Nens i Adolescents Centre d’Estudis de l’Hospitalet Comune di Genova gerent de l’Àrea d’Urbanisme de l’Ajuntament DEL FRAGO, Ana MUÑOZ, José Luís SIERRA, Lluís BESA, Dolors de l’Hospitalet de Llobregat Ajuntament de Barberà del Vallès INGECON Col·legi Oficial d’Agents de la Propietat Immobiliària CRESC VÁZQUEZ, Juan Antonio DELELLIS, Marta NOGUERA, Marta de Barcelona i Província alcalde de Sant Feliu de Llobregat BOLAÑOS, AnaFundació pels Drets dels Nens i Adolescents Unió Catalana d’Hospitals VISITA AL FÒRUM DE LES CULTURES, 1 DE DESEMBRE TAPIOL, Marta Grup AGBAR Oficina de coordinació del Pla estratègic DÍAZ SALANOVA, José A. NOGUERAL, Àngels (Participants: 35) Centre d’Estudis de l’Hospitalet BORJA, Jordi metropolità de Barcelona: Blue Tanit-Shareholders Ajuntament de Sant Adrià del Besòs VALENCIA, Joan Ramon Urban Technology Consulting SANTACANA, Francesc DUKES, David NOGUÉS, Antoni ANTÚNEZ, Josep M. Col·legi Oficial d’Agents de la Propietat Immobiliària BORRÀS, Joan coordinador general FANDIÑO, José M. Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat Borsa de Barcelona de Barcelona i Província Ajuntament del Papiol CAMPRECIÓS, Joan Unió General de Treballadors OLIVÉS, Montserrat ARRIZABALAGA, César VÁZQUEZ, Amèlia BORRULL, Josep A. coordinador adjunt FERNÁNDEZ, Roser Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet Ajuntament de Montcada i Reixac AELLA Banco Santander Central Hispano RUBÍ, Montserrat Federació ECOM PADULA, Carlos BRUGUERA, Àngels VÁZQUEZ, Vanesa Agrupació de Fabricants de Ciment de Catalunya BOSCH, Juliàsecretària tècnica FIOL, Rosa Transports Metropolitans de Barcelona AELLA Institut d’Estudis Territorials Associació Empresarial de l’Hospitalet PALACÍN, Lorenzo CAÑETE, Juan VILALTA, Mercè i Baix Llobregat Ajuntament d’Esplugues de Llobregat Ajuntament de Montcada i Reixac BOSCH, Narcís Centre d’Estudis de l’Hospitalet Consell General de Cambres de Catalunya CARRASCO, Jaume VISITA AL FÒRUM DE LES CULTURES, GALLEGO, Joan Carles PARDO, Mar YUSTE, Joan BOTELLA, Josep 27 D’OCTUBRE Comissions Obreres Agrupació de Constructors d’Obres CARRILLO, M. Teresa Gremi de Fusters i Ebenistes de Barcelona Consell Comarcal del Barcelonès (Participants: 84) GARCIA, Dolça PEDRERAL, Jordi Entitat Metropolitana del Transport BROGGI, Albert ALMENARA, Jaume Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya CIURANA, Jaume Aula Barcelona Col·legi de Psicòlegs de Catalunya GATELL, Esther PI I SUNYER, Carme Ajuntament de Barcelona 2ª JORNADA TÈCNICA. WORLD TRADE BRUNET, Joan ANGUERA, Montserrat Cambra de Comerç de Sabadell University of Chicago GUINART, Albert CENTER, 15 DE DESEMBRE Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials GIBERT, Montserrat PINTÓ, Josep J. Centre d’Estudis de l’Hospitalet Universitat Politècnica de Catalunya (Participants: 224) de Catalunya Ajuntament de Sant Boi de Llobregat Banc d’Europa HERNÁNDEZ, Jaime CAMÓS, Jordi ARAGALL, Salvador GINER, Enric PORTA, Ferran Ajuntament de Viladecans ABAD, Josep Miquel Universitat de Barcelona Ajuntament de Sant Adrià del Besòs Ajuntament d’Esplugues de Llobregat Societat General d’Aigües de Barcelona Pla estratègic metropolità de Barcelona LÓPEZ, Conchi CANTÓ, Anna Centre d’Estudis de l’Hospitalet ABAD, Rosalia Diputació de BarcelonaARQUÉ, Maite GÓMEZ, Laura PUIG, Beatriz Universitat Politècnica de Catalunya Ajuntament de Badalona Gremi de Publicitat de Catalunya Barcelona Centre Mèdic MANZANARES, Assumpta CAÑETE, Juan Ajuntament de Montcada i Reixac BADELL, Joana M. GRANDE, Emili PUJOL, Jordi Centre d’Estudis de l’Hospitalet ALBET, Víctor Fecsa-Endesa Ajuntament de Begues Federació ECOM Barcelona Centre Mèdic MÁRQUEZ, Núria CARBONELL, Francesc Institut d’Estudis Territorials BALLBÉ, Josep HERNÁNDEZ, Ana RIERA, Anna Centre d’Estudis de l’Hospitalet ALCOVER, Jordi Confederación Española de Curtidores Ajuntament de Sant Just Desvern Unió Catalana d’Hospitals MARTÍNEZ, Pelayo ALEGRE, Sergi CARCELÉN, José Ángel Entitat Metropolitana del Transport Ajuntament del Prat de Llobregat Ajuntament de Sant Boi de LlobregatBALMÓN, Antoni HIDALGO, Ciriaco RIUS, M. Mercè Ajuntament de Cornellà de Llobregat Unió General de Treballadors de Catalunya Ajuntament de Pallejà MASSONI, Andreu AMARGÓS, Leandre CARRETERO, Marian BERMÚDEZ, Joan JORDANA, Josep ROBLES, José Antonio Massoni S.L. Societat General d’Aigües de Barcelona Col·legi de Farmacèutics de la Província de Barcelona BBVA Ajuntament de Pallejà Ajuntament de Barberà del Vallès MONFORT, Jaume ARASA, Cinta CASANOVAS, Armengo lSITEP BOIXAREU, Evarist LINARES, Frederic ROJO, Maravillas Ajuntament de Viladecans Libertas Consultors Centre Català de Solidaritat Ajuntament del Prat de Llobregat Ajuntament de Barcelona ORF, Dora ARAU, Gemma CASART, Alícia BORAO, Andrés LLEIXÀ, Miquel Àngel SABADELL, Josep Jove Cambra de Barcelona Ajuntament de Barcelona Cambra de Comerç de Barcelona Federació Tèxtil Sedera ANIEL Ajuntament de Sant Adrià del Besòs PALLARÈS, Montserrat ARBÓS, Emili CERVERA, Manel BORBÓN, Elena LLENAS, Antoni SABORIDO, Joan Ajuntament de Castelldefels Autoritat Portuària de Barcelona Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana Fundemi IQS Ajuntament de Begues Banc Sabadell PARDO, M. del Mar ARGERICH, Jaume de Barcelona BORRULL, Josep Antoni LLOPIS, Montserrat SEGARRA, Joan AELLA IESE CERVERA, Pilar Banco Santander Central Hispano ACRA Fundació Pere Tarrès CESNIDPASCUAL, Jordi ARRIZABALAGA, César BOSCH, Jaume LÓPEZ, Ramon SERRALLONGA, Constantí Jove Cambra de Barcelona Ajuntament de Montcada i Reixac CHAMAT, Óscar Ajuntament de Sant Boi de Llobregat Ajuntament de Sant Just Desvern Transports Metropolitans de Barcelona McritPEÑARROJA, Galdric ASENSIO, Joaquim BOTET, Pere MAESTRO, Angelino SOLÉ, Àlex Centre d’Estudis de l’Hospitalet Autoritat Portuària de Barcelona CHAZERAND, Melissa Caprabo Ajuntament de Cervelló Associació Barcelona Aeronàutica i de l’Espai PEÑARROJA, Jordi AUBERT, Isabel Aula Barcelona BREZMES, Leopoldo MALLA, Pilar SOLEY, Jordi Centre d’Estudis de l’Hospitalet Nestlé CHINCHILLA, Nuria Ministeri de Foment Centre Català de Solidaritat Banc d’Europa PERELLÓ, Montserrat BALAGUER, Marc IESE CACHO, José M. MARTÍ, Joan TEJEDOR, Lluís Centre d’Estudis de l’Hospitalet Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de CIVIT, Mercè Ministeri de Foment Ajuntament de Sant Adrià del Besòs Ajuntament del Prat de Llobregat PÉREZ, Luís Carmelo Barcelona Comissions Obreres CAMÓS, Jordi MARTÍNEZ, Carles TOMÀS, Xavier Iberia BANCHS, Francesc CODINA, Dolors Consell Social de la Universitat de Barcelona Comissions Obreres Transprime RAMON, Aram Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat Ajuntament de Barcelona CASTELLÓ, Josep MAS, Joan Carles VÁZQUEZ, Emília Centre d’Estudis de l’Hospitalet BARREIRO, Josep COLLIN, Joseph Orfeó Català Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet Agrupació de Constructors d’Obres RIERA, Ignasi Aeroport de Barcelona CONILL, Carles CERVERA, Pilar MASCAREÑAS, M. del Mar VÁZQUEZ, Vanesa Col·legi Oficial d’Agents de la Propietat Immobiliària BARRIAL, Pierre Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics CESNID Ajuntament de Badalona Agrupació de Constructors d’Obres de Barcelona i Província Pòle Innovation Grand Lyon i Tractament de Residus 94 MEMÒRIA PARTICIPATIVA 95 CONTI, Eduard GRANDES, Camino MÉNDEZ-VIGO, Marisa PÉREZ, Montserrat RUIZ, Ramón TORRAS, Xavier Metropolis Ajuntament de Cornellà de Llobregat Activa Ajuntament de Cornellà de Llobregat Diputació de Barcelona Transprime CORTÉS, Assumpta GUIX, Joan MERCADÉ, Pilar PÉREZ, Pedro SABORIT, Venanci TORRES, Eladi La Caixa Agència de Salut Pública de Barcelona Fundació Prisba Autoritat Portuària de Barcelona Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet Consell Comarcal del Maresme CUIXART, Joaquim HERNÁNDEZ, Mateu MERCÈ, Maria PÉREZ, Vidal SALANOVA, Rafael TOURRET, Jean Claude Aula Barcelona Barcelona Activa IESE Ajuntament de Castelldefels Compañía Universal de Proyectos S.L. Institut de la Mediterranneé CUERVO, José HIDALGO, Ciriaco METJE, Anna PEY, Núria SALES, Jordi TOSICS, Ivan Ajuntament de Barcelona Unió General de Treballadors La Caixa Ajuntament de Barcelona Consorci El Far Institut de Recerca Metropolità de Budapest CULLELL, Rosa M. IBÁÑEZ, Mabel MILÀ, Núria PINO, Eva SALMÓN, Fátima TOUS, Carla Grup 62 Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat Ajuntament de Castelldefels Unió General de Treballadors de Catalunya Fundación CIEDES La Caixa DEULOFEU, Laia IBARS, Marta MIRANDA, Carmen PIQUÉ, Joan Miquel SALVADOR, Narcisa TRAVERS, Tony Diputació de Barcelona IESE Societat General d’Aigües de Barcelona Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans Ajuntament de Barcelona London School of Economics DOMÍNGUEZ, Carmen IZQUIERDO, Jordi MISSÉ, Josep de Barcelona SALVAT, Eduard TURRÓ, Laura Universitat de Barcelona Ajuntament de Cornellà de Llobregat Generalitat de Catalunya PIQUEMAL, Cristina Ajuntament de Barcelona Mcrit DUMENJÓ, Rosa M. JÉREZ, Antoni MOLL, Joan Metropolis SÁNCHEZ, Carme UIRZI, Magdalena Fundació Maria Aurèlia Capmany Fecsa–Endesa Ajuntament de Barcelona PLASÈNCIA, Antoni Ajuntament de Castelldefels Comune di Genova ECHEGOYEN, F. Xavier LABÒRIA, Lluís MONÉS, M. Antònia Agència de Salut Pública de Barcelona SÁNCHEZ, Joan ULIED, Andreu Ajuntament del Papiol Ajuntament de Sant Just Desvern Ajuntament de Barcelona PRAT, Jordi Unió General de Treballadors de Catalunya Mcrit ESCOBEDO, Ana LAHOSA, Josep M. MONTAÑA, Pere Autoritat del Transport Metropolità SÁNCHEZ, Joan-Anton VALDERRAMA, Xavier Universitat Autònoma de Barcelona Ajuntament de Santa Coloma de GramenetAjuntament de Vilanova i la Geltrú Ajuntament de Terrassa PRIETO, Helios Generalitat de Catalunya FERNÁNDEZ, Antoni VALLS, FranciscoLASHERAS, Mireia MORA, Ramon Fundació Ciutat de Viladecans SANCHÍS, Jordi Ajuntament de Barcelona Ajuntament de Sant Boi de Llobregat La Caixa TexsaIESE PUIG, Pere FERNÁNDEZ, Daniel ESADE SANTIGOSA, Àngels VÁZQUEZ, Juan AntonioLÁZARO, Blanca MORALEDA, Imma Nestlé Ajuntament de Barcelona Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat Fundació Barcelona Promoció Ajuntament de Barcelona PUIGDOLLERS, Joan FERNÁNDEZ, Oriol LECHA, Assumpta MOREU, M. Àngel Ajuntament de Barcelona SANZ, Miquel VÁZQUEZ, Patricia Consell Comarcal del Maresme Contratas y Obras S.A. IESE Ajuntament del Prat de Llobregat IBM RÀFOLS, Mireia FERREIRO, Rosa M. MUNNÉ, Josep Ajuntament de Mataró SERRA, Joan VEGARA, Josep M. Fundació Maria Aurèlila Campmany LEÓN, Consuelo Advocats & Associats Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de IESE NOLIS, Enrique RAGÀS, Ignasi Barcelona FERRER, Amador IBM Ajuntament de Barcelona SERRA, Joan Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana LINARES, Maite Ajuntament de Barcelona VELASCO, M. Antònia de Barcelona IESE OLIVA, Antoni RAMO, Alfonso Unió Catalana d’Hospitals Ajuntament de Montcada i Reixac SERRA, LluísAula Barcelona FERRER, Artur LLÀTSER, M. Glòria Abertis VÉLEZ, Gerard Ajuntament de Barcelona Optimiza OLLÉ, Carme RAVENTÓS, Jaume La CaixaSERRA, Marta Universitat Autònoma de Barcelona RT Consultors FERRER, Jordi LOIKKANEN, Heikki La Caixa VENDRELL, Núria Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat Universitat de Helsinki ORIOL, Josep RECASENS, Cristina La Caixa LÓPEZ, Carme Autoritat Portuària de Barcelona Ajuntament de Sant Cugat del Vallès SERRA, Ramon FERRER, Xavier Fira 2000 VIDETTA, Elisa La Caixa Comissions Obreres ORDÀS, Pilar RENOM, Jordi Comune di GenovaSERRANO, Cati FIGUERAS, Neus MADERUELO, Lorena Comissions Obreres Entitat Metropolitana del Medi Ambient Ateneu Barcelonès VILÀ, Albert Transports Metropolitans de Barcelona La Caixa PADULA, Carlos RIUS, Manel Ajuntament del PapiolSERRET, Montserrat MADRID, Joan Ferrocarril Metropolità de Barcelona Col·legi de Doctors i Llicenciats de CatalunyaFORTUNY, Jordi Letona VILLALANTE, Manel Ajuntament de Ripollet Autoritat Portuària de Barcelona PALAO, Álvaro ROCAE, Arabella Ferrocarril Metropolità de BarcelonaSISTERNAS, Xavier FRIGOLA, Ricard MARÍN, Maite Gpo Ingeniería S.A. Universitat d’Arquitectura de Roma Ajuntament de Barcelona VIVES, Xavier Ajuntament de Barcelona Associació de Famílies Nombroses PALLARÈS, Montserrat RODRÍGUEZ, Joan INSEADSIVILL, Gemma GALLEGO, Joan Carles MARTÍN, Marta Ajuntament de Castelldefels Consell Comarcal del Baix Llobregat Fundació Pro Penedès XAVIER, Agustí Comissions Obreres IESE PALLEJÀ, Eduard RODRÍGUEZ, M. Dolors Ajuntament de BarcelonaSOLÉ, Jordi GARCÍA, Juan José MARTÍNEZ, Carles Fundació Politècnica de Catalunya IESE Gestió i Promoció Aeroportuària ZALBIDEA, Juan Luís AREAS Comissió Obrera Nacional de Catalunya PARÈS, Anna ROGGIO, Mara Cambra de Comerç de BarcelonaSOLER, Mercè GARCÍA, M. Carmen MARTÍNEZ, Helena Ajuntament de Barcelona Comune di Milano Imagen y Comunicación Empresarial Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat Universitat Politècnica de Catalunya PARRALEJO, Joan ROIG, Josep SUBIRANA, Adela GARCÍA, Mª del Carmen MARTÍNEZ, Mònica Ajuntament de Ripollet Metropolis Grup Set Fundación CIEDES Ajuntament de Sant Boi de Llobregat PASEVAL, Isabel ROJO, Maravillas SUÑER, Ramon GINEBRA, Gabriel MAS, Emili Fundación CIEDES Ajuntament de Barcelona TACIAS, Teresa IESE Consell Comarcal del Barcelonès PEDRALS, Núria ROMAN, Ana Ferrocarril Metropolità de Barcelona GIUSSO, Cristina MAS, Joan Carles Ajuntament del Prat de Llobregat Ajuntament de Sant Boi de Llobregat TOBOSO, Jordi Comune di Genova Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet PELAY, Laura ROMERO, Ana Consorci de la Zona Franca de Barcelona GÓMEZ, M. Àngels MASSAGUÉ, Rosa Unió General de Treballadors Ajuntament de Barcelona TORNOS, David Dossier Econòmic El Periódico PEREIRA, Jaime ROUSSEAU, Jean M. Foment del Treball Nacional GÓMEZ, Marta MATLARY, Janne Haaland Sanitas DG Politique Régional a la Commission Européenne TORNS, Teresa GONZÁLEZ, Pilar Organització per a la Seguretat i Cooperació a PEREMIQUEL, Francesc RUBIO, Costi Universitat Autònoma de Barcelona Ajuntament de Mataró Europa per els Balcans Ajuntament de Badalona Ajuntament de Sant Just Desvern TORRA, Ramon GONZÁLEZ, Rafael MATTIO, Paula PÉREZ, Mercè RUIG, Marta Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana 22@bcn Optimiza Diputació de Barcelona Pro-Ex International de Barcelona 96 MEMÒRIA PARTICIPATIVA 97 LLISTAT ÚNIC DE PARTICIPANTS ARAGÓN, Remedios BASORTE, Carlos BOSCH, Narcís CAPDEVILA, Eugeni CERVERA, Antoni M. Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet Consell General de Cambres de Catalunya Consolat de França a Barcelona Institut Municipal d’Assistència Sanitària ABAD, Josep Miquel Pla estratègic metropolità de Barcelona ARAN, Josep BASSOLS, Santiago BOTELLA, Josep CARBONELL, Francesc CERVERA, Manel Ajuntament de Terrassa Centre Intermodal de Logística Consell Comarcal del Barcelonès Institut d’Estudis Territorials Mancomunitat de Municipis ABAD, Rosalia ARASA, Cinta BATLLE, Albert BOTET, Pere CARBONELL, Xavier de l’Àrea Metropolitana de Barcelona Universitat Politècnica de Catalunya Libertas Consultors Ajuntament de Barcelona Caprabo Cambra de Comerç de Barcelona CERVERA, Pilar ABELARDERA, Pedro Associació de Veïns Guinardera ARASA, Miquel BAUTISTA, Joan BREZMES, Leopoldo CARCELÉN, José A. CESNID Cercle Filatèlic Auditors i Consultors Ministeri de Foment Ajuntament de Sant Boi de Llobregat CHAIB, Mohamed AGUADO, Joan Associació Ibn Batuta Ajuntament de Vilafranca del Penedès ARAU, Gemma BELENES, Raimon BRICALL, Josep M. CARDAMA, Àngel Ajuntament de Barcelona Institut Municipal d’Assistència Sanitària Universitat Politècnica de Catalunya CHAMAT, Óscar AGÜERA, Anna BROGGI, Albert CARDÚS, Josep Mcrit Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet ARBÓS, Emili BELLVER, Francesc Aula Barcelona Autoritat Portuària de Barcelona Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat Ajuntament de Pallejà CHAZERAND, Melissa AGUILAR, José BRUFAU, Antoni ARGANDOÑA, Antoni BELTRÁN, Josefina Cercle d’Economia CARLES, Eusebi Aula Barcelona La Colomense IESE Generalitat de Catalunya Cushman and Wakefield CHINCHILLA, Núria AGUILERA, Pilar BRUGUERA, Àngels IESE Hotel Covadonga ARGERICH, Jaume BENET, Joan Agrupació de Fabricants de Ciment de Catalunya CARMONA, Antoni IESE Ajuntament de Vilanova i la Geltrú Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet CID, Jesús ALARCÓN, Ginés BRUNET, Joan El Corte Inglés Colt Telecom ARMENGOL, Sílvia BERBEL, Sara Universitat Politècnica de Catalunya CARMONA, Pedro Hcc Taber Ajuntament de Barcelona Ajuntament d’Esplugues de Llobregat CIGÜELA, Pablo ALARCÓN, Joan Diego BUENDÍA, Joan BERMÚDEZ, Joan CAROL, Josep Banco Santander Central Hispano Associació de Veïns de Singuerlín ARQUÉ, Maite Associació de Veïns La GuinerderaBBVA Caixa de Catalunya CIURANA, Jaume ALBALADEJO, M. José Ajuntament de Badalona i Entitat Metropolitana BUIRA, Jordi Ajuntament del Prat de Llobregat del Transport BERMUDO, Antonio Ajuntament de BarcelonaBarcelona Digital CARRASCO, Jaume Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat ARQUÈ, Montserrat CARRASCO, Teresa CIURANA, Joan ALBERICH, Jordi BURRIEL, Joan C. Ajuntament de Barcelona Cercle d’Economia Barcelona Centre Financer BERTELLI, Carlo Ajuntament del Prat de LlobregatInstitut d’Educació Física de Catalunya Comune di Genova CARRERA, Núria CIVIL, Oriol ALBET, Víctor ARRIZABALAGA, César CABEZAS, Antoni Ajuntament de Montcada i Reixac BERTRÁN, Jordi Ajuntament de Barcelona Ajuntament de Sabadell Fecsa-Endesa Partit dels Socialistes de CatalunyaDiputació de Barcelona CIVIT, Mercè ALCOVER, Jordi ARTELLS, Joan Josep CARRERAS, Josep M. CABRERA, Carles BESA, Dolors Sindicatura de Comptes de Catalunya Comissió Obrera Nacional de Catalunya Banco Santander Central Hispano Fundación Novartis Farmacéutica Institut CerdàCRESC–UGT Catalunya CLARET, Andreu ALEGRE, Sergi ARTERO, Adela CARRETERO, Marian CACHO, José M. Centre de Formació Can Calderón BLADÉ, Artur Col·legi de Farmacèutics de la Província de Barcelona Institut Europeu de la Mediterrània Ajuntament del Prat de Llobregat Ministeri de Foment Generalitat de Catalunya CARRILLO, M. Teresa CLOS, Joan ALEMÁN, Rosa ASENSIO, Joaquim CADEFAU, Joan Autoritat Portuària de Barcelona BLANCH, Joan Entitat Metropolitana del Transport Ajuntament de Barcelona Ajuntament de Montgat Generalitat de Catalunya Partit dels Socialistes de Catalunya CARRIÓN, Francesc CLOSA, Susana ALEMANY, Luisa AUBERT, Isabel CALDERÓ, ArmandBOI, Casimir Universitat Politècnica de Catalunya Ajuntament de Viladecans ESADE Nestlé Generalitat de Catalunya BADELL, Joana M. BOIXAREU, Evarist CARRIÓN, Tomàs CLOTAS, Josep M. ALEMANY, Ramon Centre Català de Solidaritat CALZADA, Teresa Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet Parc Mediterrani de la Tecnologia Universitat de Barcelona Ajuntament de Begues Institut Municipal d’Educació CASAJUANA, Josep CODINA, Dolors ALEMANY, Salvador BALAGUER, Marc BOLADERAS, Rosa CAMA, Robert Parlament de Catalunya Ajuntament de Barcelona Abertis S.A. Pacte Industrial Regió Metropolitana de Barcelona Ajuntament de Corbera de Llobregat i Consell Comarcal del Baix Llobregat Centre Excursionista Puig Castellà CASANOVAS, Armengol COLÀS, Miquel ALMATÓ, Olga BALLBÉ, Josep BOLAÑOS, Ana CAMA, Xavier Sitep Retail & Trade Marketing S.L. Universitat Autònoma de Barcelona Confederación Española de Curtidores Grup AGBAR Cushman and Wakefield CASART, Alícia COLLIN, Joseph ALMENARA, Jaume BALMÓN, Antoni BONALS, Alfons CAMÍ, Jordi Cambra de Comerç de Barcelona COLOMÈ, Francesc Col·legi de Psicòlegs de Catalunya Ajuntament de Cornellà de Llobregat Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat Institut Municipal d’Investigació Mèdica CASAS, Xavier Diputació de Barcelona ALONSO, Jordi BANCHS, Francesc BONAVIA, Agustí CAMÓS, Jordi Ajuntament de Barcelona COMAMALA, Xavier Gestión y Venta de Patrimonios Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat Soler Rocafort Asociados Consell Social de la Universitat de Barcelona CASCANTE, Gregori Centro Español de Plásticos ALONSO, Josep M. BANDA, Enric BORAO, Andrés CAMPILLO, Jordi D’Aleph COMELLAS, Josep Fegram European Science Foundation Federació Tèxtil Sedera Parcs i Jardins de Barcelona CASTELLANA, Francesc Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló ÀLVAREZ, Josep M. BANQUÉ, Francesc BORBÓN, Elena CAMPRECIÓS, Joan Diputació de Barcelona CONDE, Joan Unió General de Treballadors de Catalunya Centre Excursionista de Catalunya Fundemi IQS Pla estratègic metropolità de Barcelona CASTELLÓ, Josep Parcs i Jardins de Barcelona AMARGÓS, Leandre BARBA, Lluís BORJA, Jordi CANALS, Berta Orfeó Català CONILL, Carles Societat General d’Aigües de Barcelona La Colomense Urban Technology Consulting Centro Iberoamericano de Desarrollo Estratégico CASTELLS, Joan Entitat Metropolitana del Medi Ambient AMORÓS, Antoni BARDÀVIO, Manel UrbanoBORRÀS, Joan Fundació Dieta Mediterrània CONTI, Eduard Institució Pedagògica Sant Isidor OPS Neo Ajuntament del Papiol CANALS, Isidre CASTELLS, Miquel Metropolis ANDREU, Manel BARENYS, Rosa BORRELL, Joan Ramon CANALS, Josep M. Ajuntament de Pallejà CORBACHO, Celestino Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona Fundació CRID Cercle d’Economia Totfura CASTELLVÍ, Enric Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat ANGUERA, Montserrat BARÓ, Ezequiel BORRELL, Xavier CANDO, Daniel Societat General d’Aigües de Barcelona. CORONA, Juan Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya BCF Consultors Barcelona Activa Ajuntament de Barcelona CASTILLA, Mariluz Instituto de la Empresa Familiar ANTOLÍ, Josep BARREIRO, Josep BORRULL, Josep A. CANGA, Jesús M. Price Waterhouse CORRAL, Josep M. Diputació de Barcelona AENA – Aeroport de Barcelona Banco Santander Central Hispano Ajuntament de Sant Adrià del Besòs CEBRIÁN, Pedro Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet ANTÚNEZ, Josep M. BARRERA, Felipe BOSCH, Jaume CANTÓ, Anna Unió General de Treballadors de Catalunya CORTÉS, Assumpta Borsa de Barcelona Unió General de Treballadors de Catalunya Ajuntament de Sant Boi de Llobregat Diputació de Barcelona CENTELLES, Demetrio La Caixa ARAGALL, Salvador BARRIAL, Pierre BOSCH, Julià CAÑETE, Juan CENTELLES, Josep COSCUBIELA, Joan Ajuntament de Sant Adrià del Besòs Pòle Innovation Grand Lyon Institut d’Estudis Territorials Ajuntament de Montcada i Reixac Centro Iberoamericano de Desarrollo Estratégico Urbano Comissió Obrera Nacional de Catalunya 98 MEMÒRIA PARTICIPATIVA 99 CREGO, Carlota DUMENJÓ, Rosa M. FIGUERAS, Francesc GARRIGA, Josep GUERRA, Pilar JOFRE, Lluís Associació de Veïns Guinardera Fundació Maria Aurèlia Capmany Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya Telefónica Societat General d’Aigües de Barcelona Fundació Catalana per a la Recerca CRESPO, Àngel ECHEGOYEN, F. Xavier FIGUERAS, Francesc GARROTE, José GUERRERO, Josep JORDANA, Josep Comissions Obreres del Barcelonès Ajuntament del Papiol Consorci Urbanístic del Centre Direccional de Agrupació Can Franquesa Gremi de Publicitat de Catalunya Ajuntament de Pallejà CRESPO, Anna ESCABIAS, Juan A. Cerdanyola GATELL, Esther GUILLERMO, Salvador JORGE, Roberto Escuela de Administración de Empresas Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet FIGUERAS, Josep M. Cambra de Comerç de Sabadell Foment del Treball Nacional Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet CUCURULL, Víctor ESCOBEDO, Ana Regesa GIBERT, Montserrat GUINART, Albert JOVER, Ángela Fundació Societat i Cultura Universitat Autònoma de Barcelona FIGUERAS, Neus Ajuntament de Sant Boi de Llobregat Centre d’Estudis de l’Hospitalet Universitat de Barcelona CUERVO, José ESCOLIERS, Ramon Transports Metropolitans de Barcelona GIBERT, Vicenç GUIX, Joan JUAN, Santiago Ajuntament de Barcelona i Entitat Metropolitana del Máster La Ciudad FIGUERES, Vicenç Ajuntament de Ripollet Agència de Salut Pública de Barcelona Generalitat de Catalunya Medi Ambient ESPINOSA, Miquel Ajuntament de Pallejà GINEBRA, Gabriel GUTIÉRREZ, Alícia JUÁREZ, Antoni CUIXART, Joaquim Fundació Politècnica de Catalunya FIOL, M. Paz IESE Ajuntament de Viladecans Universitat de Barcelona Aula Barcelona ESPINOSA, Pere Associació Empresarial de l’Hospitalet i Baix GINER, Enric HAYAS, Manuel JULIÀ, Jordi CULLELL, Rosa M. Col·legi d’Economistes de Catalunya Llobregat Ajuntament d’Esplugues de Llobregat Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet Barcelona Regional Pla estratègic metropolità de Barcelona ESPINOSA, Salvador FIOL, Rosa GISPERT, Agnès HEIDEPRIEM, Gernot KINDER, Carles CURCOLL, Salvador Sistemes, Estratègies i Gestió S.A. Associació Empresarial de l’Hospitalet i Baix Consorci El Far GTDHERMOSILLA, Àngel Cambra de Comerç de Barcelona Llobregat ESTEBAN, Joan M. GISPERT, Núria Col·legi d’Economistes de Catalunya LABÒRIA, Lluís CUYÀS, Jordi Institut d’Anàlisi Econòmica de la UAB FIORI, Mireia Càritas Diocesana de Barcelona Ajuntament de Sant Just Desvern HERNÁNDEZ, Ana Ajuntament de Vilafranca del Penedès Urban Technology Consulting ESTEBAN, Juli GIUSSO, Cristina Ajuntament de Sant Just Desvern LACALLE, Enric DE DELÀS, Ignasi Consorci de la Zona Franca de Barcelona Gabinet d’Estudis Urbanístics FOLCH, Ramon Comune di Genova HERNÁNDEZ, Antònia Turisme de Barcelona Estudi Ramon Folch Gestió i Comunicació Ambiental ESTEBAN, Manuel GODIA, Francesc Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet LACORTE, Adrià DE MIQUEL, Carles Consell Comarcal del Barcelonès FONT, Antoni Universitat Autònoma de Barcelona HERNÁNDEZ, Jaime LAHOSA, Josep M.Hewlett Packard Universitat Politècnica de Catalunya Ajuntament de Viladecans Ajuntament de Vilanova i la Geltrú DE ZAROBE, Manuel ESTEVE, Esperança GÓMEZ, Carmelo Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet FONT, Daniel Escola del Treball de Barcelona HERNÁNDEZ, José L. LASHERAS, JorgeAjuntament de l’Hospitalet de Llobregat DRIC Yamaha España S.A. ESTEVE, Xavier GÓMEZ, Eutiquio Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat DEL FRAGO, Ana Mutuam FORTUNY, Jordi HERNÁNDEZ, Mateu LASHERAS, MireiaAjuntament de Barberà del Vallès Ajuntament de Santa Coloma de GramenetAjuntament de Ripollet Barcelona Activa IESE DELELLIS, Marta FABREGAS, Clara GÓMEZ, LauraFRANCI, Josep HIDALGO, Ciriaco LÁZARO, Blanca Fundació pels Drets dels Nens i Adolescents Ajuntament del Prat de Llobregat Gremi de Publicitat de CatalunyaCambra de Comerç de Barcelona Fundació Barcelona Promoció DEULOFEU, Glòria FANDIÑO, Josep Manuel GÓMEZ, Loli Unió General de Treballadors de Catalunya Ajuntament de Barcelona Unió General de Treballadors de Catalunya FRANCISCO, Juan Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet HOMS, Oriol LECHA, Antoni Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet Fundació CIREM Institut Municipal de Persones amb Disminució DEULOFEU, Laia FARRIS, Albert GÓMEZ, M. Àngels Diputació de Barcelona Cursos y Consultorías FRIGOLA, Ricard Dossier Econòmic HOSTA, Lluís LECHA, Assumpta Ajuntament de Barcelona Ajuntament de Sant Cugat del Vallès Ajuntament del Prat de Llobregat DÍAZ, Miguel FELIP, Mai GÓMEZ, Marta Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet Design for the World GADEA, Albert HOSTA, Montserrat LECUE, Juan Manuel GONZÁLEZ, Fabián Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat Barcelona Aeronàutica i de l’Espai DÍAZ, Sergi FERNÁNDEZ, Antoni Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet LEÓN, Consuelo Institut de Cultura de Barcelona Ajuntament de Barcelona GALLARDO, Antoni HUSILLOS, JesúsGONZÁLEZ, Pilar Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet Unió General de Treballadors de Catalunya IESE DÍAZ, Teresa FERNÁNDEZ, Daniel Ajuntament de Mataró Institut Metropolità del Taxi GALLEGO, Joan Carles IBÁÑEZ, Mabel LINARES, Frederic DÍAZ SALANOVA, José A. GONZÁLEZ, RafaelComissió Obrera Nacional de Catalunya Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat Ajuntament del Prat de Llobregat Blue Tanit-Shareholders FERNÁNDEZ, Daniel 22@bcn GARCÍA, Cristóbal IBARS, Marta LINARES, Maite DOBARCO, Manuel Nestlé GORDILLO, SusannaAjuntament de Santa Coloma de Gramenet IESE IESE Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet FERNÁNDEZ, Oriol Universitat de Barcelona GARCÍA, Dolça IGLESIAS, Amadeu LLADÓ, Oriol DOMÈNECH, Francesc Consell Comarcal del Maresme GRÀCIA, JesúsAjuntament de Santa Coloma de Gramenet Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana LLAGOSTERA, Josep Col·legi Oficial de Metges de Barcelona FERNÁNDEZ, Roser Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet de Barcelona Fundació ASCAMM DOMÈNECH, Lluís Federació ECOM GARCÍA, Guzmán GRÀCIA, Mònica Institut Català de Logística Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet IGLESIAS, Jaume LLÀTSER, M. Glòria FERRAN, Isidre Unió General de Treballadors de Catalunya Telefónica Optimiza DOMINGO, Virgili Generalitat de Catalunya GARCÍA, Ignasi GRANDE, Carlos IGLESIAS, Mariela LLEIXÀ, Miquel Àngel Associació de Veïns de Singuerlín FERREIRO, Rosa M. GARCÍA, Juan Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet Urban Technology Consulting ANIEL DOMÍNGUEZ, Carmen Fundació Maria Aurèlia Campmany Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona GRANDE, Emili IZQUIERDO, Jordi LLENAS, Antoni Universitat de Barcelona FERRER, Amador GARCÍA, Juan José Federació ECOM Ajuntament de Cornellà de Llobregat Ajuntament de Begues DOMÍNGUEZ, José R. Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana AREAS GRANDES, Camino JANÉS, Josep LLIGADES, Montserrat DOMÍNGUEZ, Juan R. de Barcelona GARCÍA, María Ajuntament de Cornellà de Llobregat Ajuntament de Molins de Rei Unió de Pagesos Serveis d’Enginyeria del Transport Grup FERRER, Artur Estratègies de Qualitat Urbana GRANELL, Francesc JENSANA, Amadeu LLOP, Josep DOMÍNGUEZ, Pere Ajuntament de Barcelona GARCÍA, M. Carmen Universitat de Barcelona Casa Asia Pla estratègic de Rubí Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet FERRER, Jordi Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat GRASA, Rafael JÉREZ, Antoni LLOP, Josep M. DONCEL, Conxa Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat GARCÍA, Mª del Carmen Universitat Autònoma de Barcelona Fecsa–Endesa Ajuntament de la Palma de Cervelló Fundació Pere Tarrés FERRER, Josep Fundación CIEDES GRAU, Carles JIMÉNEZ, Inés LLOPIS, Montserrat DORADO, Cèlia Universitat Politècnica de Catalunya GARCÍA, Petronila Artau Associats Associació de Veïns Can Franquesa ACRA Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts FERRER, Xavier Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts GUAL, Josep JIMÉNEZ, Juan LLORCA, Manuel Enric DORDELLA, Marga La Caixa GARRIGA, Jordi Fira de Barcelona Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet Ajuntament de Sant Andreu de la Barca Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet FERRI, Manel GARRIGA, Josep GUDIOL, Anna JIMÉNEZ, Sara LOIKKANEN, Heikki DUKES, David Comissió Obrera Nacional de Catalunya Generalitat de Catalunya Justícia i Pau Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet Universitat de Helsinki 100 MEMÒRIA PARTICIPATIVA 101 LÓPEZ, Albert MARTÍN, Antonio MENDIETA, Carles MONTES, M. Jesús NOGUERA, Marta PARPAL, Joan Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Unió General de Treballadors de Catalunya Fundació Fòrum Ambiental Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet Unió Catalana d’Hospitals Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana Barcelona MARTÍN, Marta MENÉNDEZ, Jordi MONTILLA, José NOGUERAL, Àngels de Barcelona LÓPEZ, Carme IESE Corporació Catalana de Ràdio i Televisió Ajuntament de Cornellà de Llobregat i Diputació de Ajuntament de Sant Adrià del Besòs PARRALEJO, Joan Comissions Obreres MARTÍNEZ, Pelayo MERCADÉ, Pilar Barcelona NOGUÉS, Antoni Ajuntament de Ripollet LÓPEZ, Conchi Entitat Metropolitana del Transport Fundació Prisba MONTOLL, Albert Agència de Desenvolupament Urbà de l’Ajuntament PASCUAL, Jordi Centre d’Estudis de l’Hospitalet MARTÍNEZ, Carles MERCÈ, Maria Barcelona Centre Universitari de l’Hospitalet de Llobregat Jove Cambra de Barcelona LÓPEZ, Diego Comissió Obrera Nacional de Catalunya IESE MONTSENY, Anna M. NOLIS, Enrique PASCUAL, Jordi Agrupació Can Franquesa IBMMARTÍNEZ, Albert MERINO, Àngel Tevos Consultors Institut de Cultura de Barcelona LÓPEZ, Fernando Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat MONTSERRAT, Antoni NONELL, Rosa PASCUAL, Josep M. Ministeri d’Economia Cercle d’Economia LÓPEZ, Francesc de Barcelona METJE, Anna Estratègies de Qualitat Urbana Ajuntament de Badalona MARTÍNEZ, Antonio La Caixa MONTSET, Lluís NOVO, Joana PASEVAL, Isabel Unió General de Treballadors de Catalunya MIER, Pedro Agrupació Catalana d’Establiments SanitarisLÓPEZ, Joan OBRADORS, Miquel Fundación CIEDES Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de MARTÍNEZ, Enrique Mier Comunicaciones S.A. MONTULL, Albert IBM PEDRALS, Núria Barcelona Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet MILÀ, Josep Barcelona Centre Universitari OLIVA, Antoni Ajuntament del Prat de Llobregat MORA, Antonio Aula Barcelona LÓPEZ, Jordi MARTÍNEZ, Helena Cambra de Comerç de Sabadell PEDRERAL, Jordi Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet Barcelona Regional Universitat Politècnica de Catalunya MILÀ, Núria OLIVER, Josep Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya MORA, Ramon Universitat Autònoma de Barcelona LÓPEZ, Ramon MARTÍNEZ, Mònica Ajuntament de Castelldefels Ajuntament de Sant Boi de Llobregat PELACH, Albert Ajuntament de Sant Just Desvern Ajuntament de Sant Boi de Llobregat MILLA, José Antonio OLIVÉS, Montserrat Triagonal MORAIRA, Carme Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet LORENTE, Àfrica MAS, Emili Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet PELAIZ, Àngels Ajuntament de Castelldefels Consell Comarcal del Barcelonès MILLA, Rafael OLLÉ, Carme Coordinadora de Dones Comissions Obreres del Barcelonès MORALEDA, Imma Universitat Autònoma de Barcelona LOSADA, Elio MAS, Joan Carles Ajuntament de Barcelona PELAY, Laura MILLÁN, Rafaela OLMO, Simón MAÇANET, Pere Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet i Consell Unió General de Treballadors Associació de Veïns Guinardera MORÁN, Miguel Fundació AGBAR Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet Comarcal del Barcelonès Escuela de Administración de Empresas PENA, Gerard MAS, Manel MILLET, Clara ORDÀS, PilarMADERUELO, Lorena Orfeó Català MORANCHO, Esther PEÑARROJA, Galdric La Caixa Ajuntament de Mataró Comissions Obreres Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya Centre d’Estudis de l’Hospitalet MILLET, Fèlix ORF, Dora MADRID, Joan MAS, Maria Pilar Orfeó Català MORENO, Antoni Jove Cambra de Barcelona PEÑARROJA, Jordi Autoritat Portuària de Barcelona Hospital General de Granollers Ferrocarril Metropolità de Barcelona Centre d’Estudis de l’Hospitalet MIÑARRO, Eva ORIOL, Josep MAESTRO, Angelino MAS, Pilar CRESC-UGT Catalunya MOREU, M. Àngel Autoritat Portuària de Barcelona PEREIRA, Jaime Ajuntament de Cervelló Col·legi de Farmacèutics de la Província de Barcelona IBM Sanitas MIQUEL, Rosa M. ORTILLES, Joaquim MALLA, Pilar MASCARELL, Ferran Ajuntament de Badalona MORLANES, José L. Ajuntament de Badalona PERELLÓ, Montserrat Centre Català de Solidaritat Institut de Cultura de Barcelona Ajuntament de Cornellà de Llobregat i Consell Centre d’Estudis de l’Hospitalet MIRALLES, Josep M. Comarcal del Baix Llobregat OTERO, Fernando MALLOL, Jordi MASCAREÑAS, M. del Mar Societat General d’Aigües de Barcelona Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet PEREMIQUEL, Francesc Federació Empresarial Catalana d’Autotransport de Ajuntament de Badalona MUNNÉ, Josep Ajuntament de Badalona Viatgers MIRALLES, MartínMASLLORENS, Àlex Projecte Barça 2000 PACREU, Josep Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet PÉREZ, Iolanda MANITO, Fèlix Parlament de Catalunya MUNS, Maite PEDRÓS, Antoni Aeroport de Barcelona Barcelona Activa Lifanta S.L. MIRALPEIX, Josep Fundació AGBAR MASPONS, Ramon Generalitat de Catalunya PADULA, Carles PÉREZ, Javier MANZANARES, Assumpta Ajuntament de Granollers MUNTANYÀ, Pere Iberia MIRANDA, Carmen Transports Metropolitans de Barcelona Centre d’Estudis de l’Hospitalet Ajuntament de TerrassaMASSAGUÉ, Rosa Societat General d’Aigües de Barcelona MUÑOZ, Anna PALACÍN, Lorenzo PÉREZ, Luís Carmelo MAQUEDA, Pedro El Periódico MIRET, Pepita Hotel Regente Ajuntament d'Esplugues de Llobregat Iberia COPCISA MASSONI, Andreu Ajuntament de Viladecans PALAO, Álvaro PÉREZ, Mercè MARBRES, Jordi Massoni S.L. MUÑOZ, Ana M. MISSÉ, Josep Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet GPO Ingeniería S.A. Diputació de Barcelona Banco Santander Central Hispano MATA, Carles Generalitat de Catalunya PALLARÈS, Montserrat PÉREZ, Montserrat MARES, Antònia Associació AXIA MUÑOZ, Bartomeu MOLINA, José A. Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet Ajuntament de Castelldefels Ajuntament de Cornellà de Llobregat Associació Dones de Rioson MATEU, Melcior Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat MUÑOZ, José Luís PALLEJÀ, Eduard PÉREZ, Pedro MARGARIT, Jaume Universitat Autònoma de Barcelona MOLINAS, Paz Ingeniería del Conocimiento S. A. Fundació Universitat Politècnica de Catalunya Autoritat Portuària de Barcelona Institut Català d’Energia MATEU, Xavier Ajuntament de Barcelona MUÑOZ, Juan PARCERISAS, David PÉREZ, Ricard MARÍN, Maite Parc Tecnològic del Vallès MOLINS, Joaquim Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet EADA Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts Associació de Famílies Nombroses MATLARY, Janne Haaland Cercle d’Economia NADAL, Anna PARDO, M. del Mar PÉREZ, Vidal MARÍN, Núria Organització per a la Seguretat i Cooperació a MOLIST, Ramon D’Aleph AELLA Ajuntament de Castelldefels Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat Europa per els Balcans Consorci de la Zona Franca de Barcelona NARBÓN, Satur PAREDES, Pedro R. PES, Àngel MARMOL, Pedro MATTIO, Paula MOLL, Joan Cambra de Comerç de Barcelona Fegram La Caixa Agrupació de Veïns Can Franquesa Optimiza Ajuntament de Barcelona NETZEL, Carme PARELLADA, Antoni PESTAÑA, Dídac MARQUET, Jordi MAYOL, Imma MOLLÀ, M. Teresa Barcelona Centre Logístic AELLA Ajuntament de Gavà i Mancomunitat de Municipis Universitat Autònoma de Barcelona Ajuntament de Barcelona Associació de Dones Singuerlín NIETO, Joan PARELLADA, Martí de l’Àrea Metropolitana de Barcelona MÁRQUEZ, Núria MAYOLA, Leandre MONÉS, M. Antònia Consorci El Far Universitat de Barcelona PEY, Núria Centre d’Estudis de l’Hospitalet Diputació de Barcelona Ajuntament de Barcelona NIETO, Juan PARÈS, Anna Ajuntament de Barcelona MARTÍ, Joan MAYORAL, Josep MONFORT, Jaume NIUBÓ, Martí Ajuntament de Barcelona PI I SUNYER, Carme Ajuntament de Sant Adrià del Besòs Ajuntament de Granollers Ajuntament de Viladecans Pla estratègic de l’Esport PARLÓN, Erika University of Chicago MARTÍ, Jordi MÉNDEZ-VIGO, Marisa MONTAÑA, Pere NOGARES, Manuel PARLÓN, Núria PINO, Eva Pla estratègic de Cultura Activa Ajuntament de Terrassa Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet Unió General de Treballadors de Catalunya 102 MEMÒRIA PARTICIPATIVA 103 PINTÓ, Josep J. PUJOL, Jordi RIUS, Oriol ROVIRA, Josep M. SÁNCHEZ, Manuel SERRET, Montserrat Banc d’Europa Barcelona Centre Mèdic Ajuntament de Badalona Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet Letona PIQUÉ, Joan Miquel PUJOL, Josep Oriol ROBLES, Cristóbal ROVIRA, Maria SÁNCHEZ, Vicente SETOAIN, Jordi Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona Fundació Pere Tarrès Dinamic Nobel Ibérica Unió de Pagesos Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet Cetir Centre Mèdic S.A. PIQUEMAL, Cristina PUNTAS, Víctor ROBLES, Josep A. ROVIRA, Maurici SANCHÍS, Jordi SIERRA, Lluís Metropolis Ajuntament de Molins de Rei Ajuntament de Barberà del Vallès Cambra de Comerç de Barcelona La Caixa Col·legi Oficial d’Agents de la Propietat Immobiliària PLANA, Jordi de Barcelona i ProvínciaRAFAEL, Juan L. ROCA, Anna ROYES, Manel SANCHO, Rosa Ajuntament de Barcelona Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet Consorci El Far Diputació de Barcelona Regesa SIMÓN, Àngel PLASÈNCIA, Antoni Fundació AGBARRÀFOLS, Mireia ROCAE, Arabella RUBERT, Màrius SANGÜESA, Ramon Agència de Salut Pública de Barcelona Ajuntament de Mataró Universitat d’Arquitectura de Roma Barcelona Activa Universitat Politècnica de Catalunya SISTERNAS, Xavier PLAYÀ, Joan Ajuntament de BarcelonaRAGÀS, Ignasi RODA, Conxa RUBÍ, Montserrat SANS, Ramon Ajuntament de Castellbisbal Ajuntament de Barcelona Institut de Cultura de Barcelona Pla estratègic metropolità de Barcelona Universitat Politècnica de Catalunya SIVILL, Gemma Fundació Pro Penedès POLA, Emilià RAMIA, Eduard RODERGAS, Robert RUBIO, Costi SANTACANA, Carles Generalitat de Catalunya Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana Associació Empresarial Catalana de Publicitat Ajuntament de Sant Just Desvern Centre d’Estudis de l’Hospitalet SODUPE, Miquel POLLS, Roger de Barcelona RODÉS, Leopoldo RUBIO, Joaquim SANTACANA, Francesc Barcelona Regional Synera Systems RAMÍREZ, Xavier Media Planning Group RUBIRALTA, Màrius Pla estratègic metropolità de Barcelona SOGUÉS, Joan La Caixa PONT, Francesc Fundemi IQS RODRIGO, Rosa Parc Científic de Barcelona SANTACANA, Joan Gremi de Fusters i Ebenistes de Barcelona RAMO, Alfonso Consorci de la Zona Franca de Barcelona RUF, Maite Universitat de Barcelona SOLDEVILA, Rafael Ajuntament de Montcada i Reixac Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat SANTCOVSKY, Héctor Hotel MajesticPORTA, Ferran RODRÍGUEZ, Ferran Societat General d’Aigües de Barcelona RAMON, Aram Price Waterhouse RUIG, Marta Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat SOLÉ, Àlex PORTABELLA, Jordi Centre d’Estudis de l’Hospitalet RODRÍGUEZ, Joan Pro-Ex International SANTIGOSA, Àngels Associació Barcelona Aeronàutica i de l’Espai Ajuntament de Barcelona RAVENTÓS, Jaume Consell Comarcal del Baix Llobregat RUÍZ DE QUEROL, Ricard Ajuntament de Barcelona SOLÉ, Jordi POVEDA, Antoni RT Consultors Telefónica SANTOS, Àngel Gestió i Promoció Aeroportuària S.A. RODRÍGUEZ, José M. Ajuntament de Sant Joan Despí Ajuntament de Torrelles de Llobregat SOLÈ, XavierRAVENTÓS, Josep M. Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet SABADELL, Josep POYATO, Carmina Grupo Network Ajuntament de Sant Adrià del Besòs SANTPONS, Carles Ajuntament del Prat de Llobregat RODRÍGUEZ, Josefa Àrea Cultural Oriol CRC Corporació Sanitària SOLER, AlbertREAL, Cristina Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet SABÉS, Manel PRADOS, Consol Ajuntament de Cerdanyola del Vallès Universitat Autònoma de Barcelona SANTROMÀ, Antoni Ajuntament de Barcelona RODRÍGUEZ, M. Dolors Ajuntament de Mataró Copcisa SOLER, JoanREAL, Rodrigo IESE SABORIDO, Joan Banc Sabadell SANZ, Humbert Ajuntament de BadalonaPRAT, Carme RECASENS, Cristina RODRÍGUEZ, M. Mar Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet Caixa de Catalunya SOLER, JoanAjuntament de Sant Cugat del Vallès Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet SABORIT, Venanci Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet SANZ, Miquel Associació de les Nacions Unides PRAT, Joan RECODER, Lluís RODRÍGUEZ, Mercedes SACO, Raquel Contratas y Obras S.A. SOLER, Mercè PRAT, Jordi Ajuntament de Sant Cugat del Vallès Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet Ajuntament de Viladecans SARRIÓN, Emili Imagen y Comunicación Empresarial Autoritat del Transport Metropolità RENALIAS, Antoni ROGGIO, Mara SAEZ, M. Carmen Barna Centre SOLEY, Jordi PRAT, Josep M. Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat Comune di Milano Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet SEGARRA, Joan Banc d’Europa Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya RENOM, Jordi ROIG, Albert Fundació Pere Tarrés SOTO, Pedro PRATS, Joaquim Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya Institut Català de Tecnologia SAIGI, Miquel Ajuntament de Barcelona SEGURA, Xavier Associació de Veïns Can Franquesa Universitat de Barcelona RENOM, Jordi ROIG, Dolors SALANOVA, Rafael Caixa de Catalunya SPAGNOLO, Eduard PRIETO, Helios Entitat Metropolitana del Medi Ambient Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana Compañía Universal de Proyectos S.L. SERRA, Glòria Ajuntament de Barcelona Fundació Ciutat de Viladecans RESINES, Daniel de Barcelona SALES, Jordi SERRA, Joan SUBIRÀ, Marta PUGA, Rosa Consell de Formació Professional i Ocupacional de ROIG, Isabel Consorci El Far Advocats & Associats Ajuntament de Sant Cugat del Vallès Associació de Veïns Guinardera Barcelona Barcelona Centre de Disseny SALMÓN, Fátima SERRA, Joan SUBIRANA, Adela PUIG, Beatriz RIBA, M. Dolors ROIG, Josep Fundación CIEDES Ajuntament de Barcelona Grup Set Barcelona Centre Mèdic Universitat Autònoma de Barcelona Metropolis SALVADOR, Narcisa SERRA, Josep SUBIRATS, Marina PUIG, Miquel RIBA, Montserrat ROJO, Maravillas Ajuntament de Barcelona Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana Ajuntament de Barcelona Universitat de Barcelona Agrupació de Santa Coloma de Gramenet Ajuntament de Barcelona SALVAT, Eduard de Barcelona SUÑER, Ramon PUIG, Pere RIBAS, Ernesto ROLDÁN, Francisco Ajuntament de Barcelona SERRA, Lluís SUREDA, Vicenç ESADE RIBERA, Joan Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet SAN MIGUEL, Carme Abertis Ajuntament de Castelldefels PUIG, Pilar Centre Excursionista de Catalunya ROMAGOSA, Joan Ajuntament de Barcelona SERRA, Marta SURÍS, Josep M. Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet RICA, Francesc Ajuntament de Martorell SÁNCHEZ, Anastasio La Caixa Universitat Autònoma de Barcelona PUIG, Ramon Unió General de Treballadors de Catalunya ROMAN, Ana Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet SERRA, Ramon TACIAS, Teresa Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de RIERA, Anna Ajuntament de Sant Boi de Llobregat SÁNCHEZ, Carme Fira 2000 Ferrocarril Metropolità de Barcelona Barcelona Unió Catalana d’Hospitals ROMERO, Ana Ajuntament de Castelldefels SERRALLONGA, Constantí TALABAN, José L. PUIG, Salvador RIERA, Ignasi Ajuntament de Barcelona SÁNCHEZ, Javier Transports Metropolitans de Barcelona Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet Unió de Pagesos Col·legi Oficial d’Agents de la Propietat Immobiliària RONDA, Carles Centro Iberoamericano de Desarrollo Estratégico SERRANO, Cándido TAPIA, Joan PUIG, Teresa de Barcelona i Província PR3 Internacional Urbano Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet Barcelona Televisió Ajuntament de Badalona RIERA, Pilar ROSELL, Joan SÁNCHEZ, Joan SERRANO, Cati TAPIOL, Marta PUIGDOLLERS, Joan Universitat Autònoma de Barcelona Foment del Treball Nacional Unió General de Treballadors de Catalunya Ateneu Barcelonès Centre d’Estudis de l’Hospitalet Ajuntament de Barcelona RIUS, Manel ROSÉS, Josep SÁNCHEZ, Joan-Anton SERRANO, Jerónimo TARRACH, Rolf PUJOL, Antoni Col·legi de Doctors i Llicenciats de Catalunya Hewlett Packard Generalitat de Catalunya Associació de Veïns de Santa Coloma de Gramenet Universitat de Barcelona PUJOL, Joan RIUS, M. Mercè ROUSSEAU, Jean M. SÁNCHEZ, José SERRANO, Llorenç TARRAGÓ, Marçal Foment del Treball Nacional Ajuntament de Pallejà DG Politique Régional a la Commission Européenne Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet Comissions Obreres del Barcelonès Marçal Tarragó i Associats 104 MEMÒRIA PARTICIPATIVA 105 TARRATS, Vicenç VALDERRAMA, Xavier VILADRIC, Mercè Comissions Obreres del Barcelonès Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet Universitat de Barcelona TEJEDOR, Lluís VALENCIA, Joan Ramon VILAJOANA, Josep Ajuntament del Prat de Llobregat Col·legi Oficial d’Agents de la Propietat Immobiliària Col·legi de Psicòlegs de Catalunya MEMÒRIA TESTAR, Xavier de Barcelona i Província VILALTA, Albert Fundació Bosch i Gimpera VALLEJO, Miquel Ajuntament de Barcelona TINEO, Joan Anton Ajuntament de Viladecans VILALTA, Joan Consell Comarcal del Baix Llobregat VALLESPINÓS, Ferran Foment del Treball Nacional ECONÒMICA TOBOSO, Jordi Ajuntament de Tiana VILALTA, Jordi Consorci de la Zona Franca de Barcelona VALLS, Francisco Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet TOMÀS, Jaume TEXSA VILALTA, Josep M. Fira de Barcelona VALLS, Miquel Generalitat de Catalunya TOMÀS, Francisco Javier Cambra de Comerç de Barcelona VILALTA, Mercè Transprime VALMAJÓ, Montserrat Centre d’Estudis de l’Hospitalet TORNOS, David Dinamic Novel Ibérica VILERT, Arcadi Foment del Treball Nacional VARELA, Jordi Institut de Promoció Econòmica de Mataró TORNS, Teresa Institut Municipal d’Assistència Sanitària VILLALANTE, Manel Universitat Autònoma de Barcelona VÁZQUEZ, Amèlia Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya TORRA, Ramon AELLA VILLALANTE, Manel Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana VÁZQUEZ, Emília Ferrocarril Metropolità de Barcelona de Barcelona Agrupació de Constructors d’Obres VILLANUEVA, Joffre TORRAS, Xavier VÁZQUEZ, Juan Antonio Consell de la Joventut de Barcelona Transprime Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat VILLASOL, Lucio TORRENS, Lluís VÁZQUEZ, Patricia Localret TORRES, Eladi IESE VILLENA, Nico Consell Comarcal del Maresme Ajuntament de Santa Coloma de GramenetVÁZQUEZ, Vanesa TORRES, Joan AELLA VILLORO, Joan Fundació RACC Col·legi d’Arquitectes de CatalunyaVEGARA, Josep M. TORTAJADA, Eduard Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de VINYALS, Jordi Ajuntament de Badalona Barcelona Teatre Lliure TORTES, Martí VELASCO, M. Antònia VINYES, Carles Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet Unió Catalana d’Hospitals Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet TOSAS, Joaquim VÉLEZ, Gerard VINYETS, Joan Autoritat Portuària de Barcelona La Caixa Fundació Arts Decoratives TOSICS, Ivan VENDRELL, Jaume VIOLANT, Josep M. Institut de Recerca Metropolità de Budapest Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana Unió General de Treballadors de Catalunya TOURRET, Jean Claude de Barcelona VIVES, Xavier Institut de la Mediterranneé VENDRELL, Núria ISEAD TOUS, Carla La Caixa VIVÓ, Enric La Caixa VENTALLOL, Jordi Mecanotubo TRAVERS, Tony Institut Municipal del Taxi WILHEIM, Ana M. London School of Economics VENTURA, Antoni Fundació pels Drets dels Nens i Adolescents TRIADÓ, Xavier M. Societat General d’Aigües de Barcelona XAVIER, Agustí Universitat de Barcelona Ajuntament de BarcelonaVENTURA, Francesc X. TRIGO, Joaquín Autoritat del Transport Metropolità YUSTE, Joan Foment del Treball Nacional Gremi de Fusters i Ebenistes de Barcelona VENTURA, Jordi TRISTANY, Joan Gremi de Publicitat de Catalunya ZABALZA, Antoni AMEC ErcrosVERGÉS, Joaquim TRULLÉN, Joan Universitat Autònoma de Barcelona ZALBIDEA, Juan Luis Universitat Autònoma de Barcelona Cambra de Comerç de BarcelonaVIDAL, Germà TUGORES, Joan Ajuntament de Barcelona Universitat de Barcelona VIDAL, Josep TURRÓ, Laura Banc d’Europa MCRIT VIDETTA, Elisa UIRZI, Magdalena Comune di Genova Comune di Genova VILÀ, Albert ULIED, Andreu Ajuntament del Papiol MCRIT VILÀ, Joan URBANO, Francisco Foment del Treball Nacional Consell Local VILA, Miquel VACARISAS, Joan Fecsa-Endesa 106 MEMÒRIA ECONÒMICA 107 108 MEMÒRIA ECONÒMICA 109 110 MEMÒRIA ECONÒMICA 111 Memòria Estratègica 2003 de l’Associació Pla estratègic metropolità de Barcelona © Associació Pla estratègic metropolità de Barcelona Edició: Pla estratègic metropolità de Barcelona Coordinació: M. Rosa Caballero Disseny Gràfic: Sonsoles Llorens Impressió: Marc Castells, Artgrafia D.L.: B-15107-2004