MEMORIA ESTRATEGICA DE L’ASSOCIACIÓ PLA ESTRATÈGIC METROPOLITÀ DE BARCELONA 2004 MEMORIA ESTRATEGICA DE L’ASSOCIACIÓ PLA ESTRATÈGIC METROPOLITÀ DE BARCELONA 2004 El projecte metropolità avança sòlidament Finalment hi ha el propi reconeixement de 3 amb un referent clar que és el seu Pla l’Àrea Metropolitana com a entitat que ha Estratègic, que es troba ja en el seu segon de fer possible una millor gestió i progra- any i que ha aportat propostes concretes mació dels trenta-sis municipis que confor- encaminades al compliment dels objectius men una conurbació que es vol consolidar metropolitans que compartim. entre les àrees més dinàmiques d’Europa. No hi ha cap dubte que, en aquest sentit, el Pla Joan Clos La millora de la qualitat de l’ensenyament ha estat un instrument de gran utilitat per secundari i de la formació professional esde- Alcalde de Barcelona visualitzar una realitat socieconòmica que ha i president del Consell vé un element essencial del nostre progrés. General del Pla Estratègic de rebre el reconeixement oficial que esEn aquest aspecte, el Pla ens ha fet arribar ja Metropolità de Barcelona mereix. un seguit de recomanacions i de mesures de millora que es volen especificar en un pro- La recopilació i presentació dels quaranta- jecte pilot de districte escolar, fet amb crite- dos projectes estratègics de l’AMB en la pers- ris d’optimització i coherència territorial i pectiva de l’any 2005 constitueix un clar exem- funcional. ple de l’evident necessitat de pensar els ter- mes del nostre futur en l’espai territorial que Més enllà de les propostes concretes, cal li és propi. esmentar la voluntat del Pla Estratègic de centrar el debat sobre el nostre sistema edu- Finalment voldria destacar dues qüestions catiu i situar-lo enmig de les diferents insti- que em semblen rellevants. En primer lloc, la tucions econòmiques i socials de l’Àrea constant interrelació que el Pla Estratègic Metropolitana de Barcelona, que han pres Metropolità manté amb els diferents depar- consciència de la importància del tema. En taments de la Generalitat de Catalunya, un aquest sentit, l’efecte difusor del Pla és un element essencial en aquesta etapa d’im- dels elements més positius per a la consecu- plantació del Pla, i en segon lloc la incorpo- ció d’un llenguatge únic a l’entorn de les ració d’AENA a l’Associació, que mostra un grans estratègies que ens proposem. cop més la capacitat del Pla per incorporar tots aquells agents econòmics i socials que La innovació i el trànsit cap a la societat del operen i influeixen en la realitat i en el futur coneixement ha estat un altre dels eixos que de l’Àrea Metropolitana. han guiat el Pla Estratègic. En aquest cas, l’instrument previst per accelerar la veloci- tat i l’eficiència del canvi cultural que l’ob- jectiu implica és la conformació de la Pla- taforma Barcelona Coneixement, Innovació i Creixement, que ha d’agrupar els veritables motors del canvi i facilitar una millor coor- dinació i eficàcia de la multiplicitat d’accions i d’esforços que ja es duen a terme a l’Àrea Metropolitana. La col·laboració entre el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat i les institucions impulsores del Pla han permès concretar una proposta d’actua- ció que parteix del reconeixement d’una base informativa sobre l’origen i el destí de les mer- caderies que transiten pel nostre territori. PRESENTACIÓ ÍNDEX 5 07 ORGANITZACIÓ DEL PLA 08 Consell General 09 Comissió Delegada 12 Consell de Desenvolupament Estratègic 12 Oficina de Coordinació 13 LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA A L’AMB 24 PROJECTES ESTRATÈGICS DE L’ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA 25 Presentació 26 Introducció 27 Projectes operatius 29 Projectes estratègics en la perspectiva del 2005 30 Coneixement 39 Mobilitat i accessibilitat 48 Promoció de serveis estratègics 48 Quinaris 51 Bioregió 55 Aeronàutic 57 Promoció econòmica 62 Logística 65 Urbanisme, habitatge i cohesió social 71 Sostenibilitat i medi ambient 73 Mapa dels Projectes estratègics de l’AMB 74 Projectes estratègics d’àmbit local 82 EL PLA EL 2004 83 Presentació 84 Les activitats del Pla 84 Activitats dels òrgans de Govern 91 Relacions institucionals 94 Tercera Jornada Tècnica 95 Viatge d’estudis a Varsòvia 97 Projectes internacionals 101 Comunicació i promoció 103 Producció editorial 106 MEMÒRIA PARTICIPATIVA 112 MEMÒRIA ECONÒMICA ÍNDEX ORGANITZACIÓ DEL PLA 8 MEMBRES DEL CONSELL GENERAL (a 30 de desembre de 2004) President: Joan CLOS, alcalde de Barcelona Vicepresidents: Josep M. ÁLVAREZ, secretari general de la Unió General de Treballadors de Catalunya Maite ARQUÉ, alcaldessa de Badalona i presidenta de l’Entitat Metropolitana del Transport César ARRIZABALAGA, alcalde de Montcada i Reixac Antoni BALMÓN, alcalde de Cornellà de Llobregat Rosa BOLADERAS, presidenta del Consell Comarcal del Baix Llobregat Josep Lluís BONET, president del Consell d’Administració de la Fira de Barcelona Antoni BRUFAU, president del Cercle d'Economia Joaquim COELLO, president de l’Autoritat Portuària de Barcelona Celestino CORBACHO, alcalde de l’Hospitalet de Llobregat Joan COSCUBIELA, secretari general de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya José CUERVO, president de l’Entitat Metropolitana del Medi Ambient Josep JORDANA, alcalde de Pallejà Joan Carles MAS, president del Consell Comarcal del Barcelonès Bartomeu MUÑOZ, alcalde de Santa Coloma de Gramenet Dídac PESTAÑA, vicepresident primer de la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i alcalde de Gavà Teodoro ROMERO, president-delegat de l’Àrea de Promoció Econòmica i Ocupació de la Diputació de Barcelona Joan ROSELL, president del Foment del Treball Nacional Manuel ROYES, delegat especial de l’Estat al Consorci de la Zona Franca de Barcelona Lluís TEJEDOR, alcalde del Prat de Llobregat Joan TUGORES, rector de la Universitat de Barcelona Miquel VALLS, president de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona Albert VILÀ, alcalde del Papiol Francesc SANTACANA, coordinador general del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona Joan CAMPRECIÓS, secretari del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona V Consell General del PEMB, celebrat el 8 de juliol al Palau de Pedralbes Notes El Sr. Joaquim Coello ha substituït al Sr. Joaquim Tosas en la Presidència del Port El Sr. Manuel Royes ha substituït al Sr. Enric Lacalle en la Presidència del Consorci de la Zona Franca El Sr. Teodoro Romero ha substituït al Sr. Francesc Castellana en representació de la Diputació de Barcelona El Sr. Antoni Balmón ha substituït al Sr. José Montilla en l’Alcaldia de Cornellà de Llobregat El Sr. Josep Lluís Bonet ha substituït al Sr. Jaume Tomàs en la Presidència de la Fira de Barcelona ORGANITZACIÓ DEL PLA ÒRGANS DE GOVERN COMPOSICIÓ DE LA COMISSIÓ DELEGADA (a 30 de desembre de 2004) 9 President: Dídac PESTAÑA, vicepresident primer de la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i alcalde de Gavà Membres: Josep Miquel ABAD, president de la Comissió d’Estratègia del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona Maite ARQUÉ, alcaldessa de Badalona César ARRIZABALAGA, alcalde de Montcada i Reixac Antoni BALMÓN, alcalde de Cornellà de Llobregat Rosa BOLADERAS, presidenta del Consell Comarcal del Baix Llobregat Xavier CARBONELL, director gerent de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona Agustín CORDÓN, director general de la Fira de Barcelona José CUERVO, president de l’Entitat Metropolitana del Medi Ambient Rosa M. CULLELL, presidenta de la Comissió de Prospectiva del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona Santiago GARCIA-MILÀ, sotsdirector general d’Estratègia i Màrqueting de l’Autoritat Portuària de Barcelona Agustin GONZÁLEZ, vicerector de Projectes Institucionals de la Universitat de Barcelona Eva GRANADOS, secretària de Política Institucional de la Unió General de Treballadors Josep JORDANA, alcalde de Pallejà Dolors LLOBET, secretària d’Acció Socioeconòmica de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya Pelayo MARTÍNEZ, gerent de l’Entitat Metropolitana del Transport Joan Carles MAS, primer tinent d’alcalde i delegat de Recursos Interns, Promoció Econòmica i Comerç de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet Emili MAS, gerent del Consell Comarcal del Barcelonès Antoni NOGUÉS, gerent de l’Agència de Desenvolupament Urbà de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat Rosa NONELL, assessora general de la Junta Directiva del Cercle d'Economia Joan PUJOL, secretari general de Foment del Treball Nacional Maravillas ROJO, regidora d’Ocupació i Innovació de l’Ajuntament de Barcelona Teodoro ROMERO, president delegat de l’Àrea de Promoció Econòmica i Ocupació de la Diputació de Barcelona Lluís TEJEDOR, alcalde del Prat de Llobregat Jordi TOBOSO, director general del Consorci de la Zona Franca Jaume VENDRELL, gerent de la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona Albert VILÀ, alcalde del Papiol Francesc SANTACANA, coordinador general del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona Joan CAMPRECIÓS, secretari del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona Montse RUBÍ, secretària tècnica del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona Notes Reunió de la Comissió Delegada. Gavà, 15 de juliol de 2004 El Sr. Dídac Pestaña ha substituït al Sr. José Cuervo en la Presidència de la Comissió Delegada del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona El Sr. Santiago García-Milà ha substituït al Sr. Emili Arbós en representació del Port de Barcelona El Sr. Teodoro Romero ha substituït al Sr. Francesc Castellana en representació de la Diputació de Barcelona La Sra. Eva Granados ha substituït al Sr. Ciriaco Hidalgo en representació de la Unió General de Treballadors de Catalunya La Sra. Dolors Llobet ha substituït al Sr. Joan Carles Gallego en representació de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya El Sr. Agustín Cordón ha substituït al Sr. Josep Gual en la Direcció de la Fira de Barcelona El Sr. Agustín González ha substituït al Sr. Ramon Alemany en representació de la Universitat de Barcelona ORGANITZACIÓ DEL PLA ÒRGANS DE GOVERN 10 MEMBRES DEL CONSELL GENERAL (a 30 de desembre de 2004) ALEMAN, Rosa ROYES, Manuel Asoc. Industrial Téxtil del Proceso ARBÓS, Emili SANTOS, Àngel Algodonero ARCAS, Ivan SERÓ, Ramon Asoc. Nacional de Industrias Electrónicas (ANIEL) BASSOLS, Santiago TARRATS, Vicenç Assoc. Barcelona Aeronàutica i de l’Espai BLANCH, Joan TOMÀS, Jaume (BAIE) BORJA, Jordi TOSAS, Joaquim Assoc. Catalana d'Agències de Viatges BRICALL, Josep M. TRUÑÓ, Enric Assoc. Catalana de Comerç Electrònic - CABRUJA, Adolf TUGAS, Domènec CommerceNet Catalunya CARDÚS, Josep VALLÈS, Josep M. Assoc. Catalana de Mútues d'Accidents de Treball CARRASCO, Jaume Acea, Federació Artistes Plàstics Assoc. Catalana de Recursos Assistencials CASTELLANA, Francesc Aeroport de Barcelona Assoc. Catalana d'Empreses de Transport CASTELLS, Carles Agència de Desenvolupament Urbà de Mercaderies CROUS, Enric de l’Ajuntament de l’Hospitalet Assoc. Catalana per al Desenvolupament CUERVO, José Agència EFE, S.A. de la Mediació i l’Arbitratge DE FORN, Manuel Agrupació de Fabricants de Ciment Assoc. de Promotors-Constructors d'Edificis de Catalunya DÍAZ SALANOVA, José Antonio de Barcelona DOMÍNGUEZ, Justo Agrupament de Botiguers i Comerciants Assoc. Empresarial Catalana de Publicitat de Catalunya FONTANA, Pere Assoc. Empresarial de l’Hospitalet i Baix Ajuntaments de: Llobregat GABARRÓ, Salvador Badia del Vallès Assoc. Espanyola de Robòtica (AER) GALLEGO, Joan Carles Barberà del Vallès Assoc. Independent de Joves Empresaris GUAL, Josep Barcelona de Catalunya (AIJEC) JOVÉ, Josep Lluís Begues Assoc. Multisectorial d'Empreses (AMEC) LACALLE, Enric Castellbisbal Assoc. per a les Nacions Unides a Espanya LEMUS, Ferran Castelldefels Assoc. Taller de Músics LÓPEZ, Ramon Cerdanyola del Vallès Ateneu Barcelonès MALLA, Pilar Cervelló Aula Barcelona MARAGALL, Pasqual Corbera de Llobregat Autoritat del Transport Metropolità MATEU, Melcior Cornellà de Llobregat Avui MERINO, Àngel Esplugues de Llobregat Banc de la Petita i Mitjana Empresa MIRALLES, Albert Banc d'Europa Gavà MOLINAS, Alfredo Banc Sabadell La Palma de Cervelló MOLINS, Joan Banca Nazionale del Lavoro Molins de Rei MONÉS, M. Antònia Banco Atlántico Montgat MONTILLA, José Banco Bilbao Vizcaya Argentaria Ripollet MORLANES, José Luis Banco Bilbao Vizcaya-BBVA, S.A. Sant Adrià de Besòs MUNNÉ, Josep Banesto - Banco Español de Crédito, S.A. Sant Andreu de la Barca MUÑOZ, José Luis Barcelona Activa, S.A. Sant Boi de Llobregat NEGRE, Antoni Barcelona Centro Médico OBIOLS, Joaquim Sant Climent de Llobregat Barcelona de Serveis Municipals, S.A. OLIVERAS, Jordi Sant Cugat del Vallès Cadena Cope i Cadena 100 OLLER, Vicenç Sant Feliu de Llobregat Caixa de Catalunya PARELLADA, Martí Sant Joan Despí Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona - PASTOR, Alfred Sant Just Desvern la Caixa PÉREZ, Ricard Sant Vicenç dels Horts Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Sabadell PONSA, Carles Santa Coloma de Cervelló PUIG SALELLAS, Josep M. Tiana Cambra Oficial de Contractistes d'Obres Públiques de Catalunya PUJOL, Antoni Torrelles de Llobregat Caritas Diocesana de Barcelona PUNSET, Eduardo Viladecans Catalana d'Iniciatives, S.A. RÀFOLS CASAMADA, Albert Arquebisbat de Barcelona Catalunya Ràdio RAVENTÓS, Francesc Asoc. de Campings y Ciudades de Vacaciones de la Provincia Centre Català de Prospectiva REAL, Cristina de Barcelona Centre de Càlcul de Sabadell, S.A. REYNA, Enric Asoc. de Industriales de Plásticos Centre d'Ensenyament Superior de Nutrició RODRIGO, Rosa de Catalunya i Dietètica - CESNID ROIG, Josep Asoc. de Líneas Aéreas (ALA) Centre d'Estudis de l’Hospitalet de Llobregat ORGANITZACIÓ DEL PLA ÒRGANS DE GOVERN 11 Centre d'Estudis de Planificació Federació de Societats Anònimes Laborals Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans Centre d'Estudis, Debats i Tertúlies de Catalunya - FESALC de Barcelona Centre d'Informació i Documentació Federació Empresarial Catalana Institut d'Estudis Superiors de l’Empresa - Internacionals a Barcelona d'Autotransport de Viatgers IESE Centre Excursionista de Catalunya Federació Empresarial Catalana del Sector Institut d'Humanitats Químic Centro de Estudios y Asesoramiento Institut Espanyol d'Analistes d'Inversions Metalúrgico Federació Espanyola de Transitaris Instituto de la Empresa Familiar Expedidors Internacionals i Assimilats Centro Español de Plásticos Instituto Nacional de Empleo Federació Provincial i Regional de Transports Centro Iberoamericano de Desarrollo de Barcelona - TRANSCALIT IQS-Fundemi Estratégico Urbano (CIDEU) Federación de Entidades Empresariales Jove Cambra de Barcelona Cercle per al Coneixement de la Construcción Justícia i Pau Club d'Amics de la Unesco de Barcelona Federación Ecom La Vanguardia Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics Federación Nacional de Empresarios Téxtiles de Barcelona Manufacturas Balmes Vives, S.L.Sedero Col·legi d'Arquitectes de Catalunya Max-Planck InstitutFerrocarrils de la Generalitat de Catalunya Col·legi de Farmacèutics de la Província Mercados de Abastecimientos de Barcelona,Fira 2000, S.A. de Barcelona S.A. -MERCABARNA Fundació Barcelona Promoció Col·legi de Periodistes de Catalunya Orfeó Català Fundació BCD Col·legi d'Economistes de Catalunya Organisme Autònom de Correus i Telègrafs Fundació Carles Pi i Sunyer Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals Organización Nacional de Ciegos Españoles i Ports de Catalunya Fundació Cercle d’Economia -ONCE Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya Fundació Miró Parc Tecnològic del Vallès Col·legi Oficial d'Agents Comercials Fundació Pere Tarrés Pimec, Petita i Mitjana Empresa de Catalunya Col·legi Oficial d'Agents de la Propietat Fundació RACC Immobiliària de Barcelona i Província Ràdio Barcelona/Cadena SerFundació Sardà Farriol Col·legi Oficial d'Agents i Comissionistes Ràdio Nacional d'Espanya a CatalunyaFutbol Club Barcelona de Duanes de Barcelona Real Club de Polo de Barcelona Gas Natural SDG, S.A. Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats Reial Acadèmia de Ciències i Arts en Filosofia i Lletres i Ciències de Catalunya Gremi de Constructors d'Obres Llobregat - de Barcelona Anoia Col·legi Oficial de Metges de Barcelona Reial Acadèmia de Medicina Gremi de Fusters, Ebenistes i Similars Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya de Barcelona Reial Automòbil Club de Catalunya Col·legi Oficial de Químics de Catalunya Gremi de Garatges Retail & Trade Marketing Confederación Española de Cooperativas Gremi de Jardineria de Catalunya Santander Central Hispano de Consumidores y Usuarios Gremi de les Indústries de la Confecció Secretaria de Estado de Comercio, Turismo Consell de Gremis de Comerç, Serveis de Barcelona y Pymes - Ministerio de Economía i Turisme de Barcelona y Hacienda Gremi d'Editors de Catalunya Consell de la Joventut de Barcelona Sernauto Gremi d'Hotels de Barcelona Consell d'Empreses Distribuidores Societat General d'Aigües de Barcelona, S.A. d'Alimentació de Catalunya Gremi d'Indústries Gràfiques de Barcelona Societat Rectora Borsa de Valors Consell Social de la Universitat de Barcelona Gremi Provincial de Distribuïdors de Barcelona, S.A d'Alimentació de Barcelona Consell Superior d'Investigacions Telefónica de España, S.A. Científiques - CSIC Gremio Provincial de Empresarios de Salones de Fiesta de Barcelona en General Televisió Espanyola, S.A. Consorci del Gran Teatre del Liceu Grup Provincial Empresarial The University of Chicago Consorci El Far - Centre dels treballs del mar de Supermercats i Autoserveis de Barcelona Transports Metropolitans de Barcelona Delegació del Govern a Catalunya Grup Set Transprime El Periódico Grupo Zeta, S.A. Turisme de Barcelona Escola d'Alta Direcció i Administració, S.A. - EADA Federació de Cooperatives de Transportistes Unió Catalana d'Entitats Asseguradores de Catalunya - SERVICOOP i Reasseguradores Escola Superior d'Administració i Direcció d'Empreses - ESADE Iberia, Líneas Aéreas de España, S.A. Unió Catalana d'Hospitals Escuela de Administración de Empresas Institut Català de Cooperació Unió d'Adobadors de Catalunya de Barcelona - EAE Iberoamericana Unió de Pagesos de Catalunya Europa Press de Catalunya, S.A. Institut Català de Logística - Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrial de Barcelona-UP Unió Patronal Metal·lúrgica Fecsa-Endesa Institut Català de Tecnologia Unió Sindical Obrera de Catalunya Federació d'Associacions de Veïns Universitat Autònoma de Barcelona de Barcelona Institut Català del Consum Institut Cerdà Universitat Politècnica de CatalunyaFederació de Cooperatives de Treball Associat de Catalunya Institut de Tecnologia de la Construcció World Trade Center Barcelona, S.A. Federació de Gremis de Detallistes de Catalunya -ITEC de Productes Alimenticis - FEGRAM Institut d'Estadística de Catalunya ORGANITZACIÓ DEL PLA ÒRGANS DE GOVERN 12 MEMBRES DEL CONSELL DE DESENVOLUPAMENT ESTRATÈGIC Josep Miquel ABAD, president de la Comissió d’Estratègia Joan CAMPRECIÓS, coordinador adjunt del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona Jaume CIURANA, portaveu de CIU a l’Ajuntament de Barcelona Rosa M. CULLELL, presidenta de la Comissió de Prospectiva Salvador CURCOLL, cap del Gabinet d’Estudis Econòmics de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona José Manuel FANDIÑO, responsable de Previsió Social de la Unió General de Treballadors de Catalunya Salvador GUILLERMO, director del Servei d’Estudis de Foment del Treball Nacional Carles MARTÍNEZ, responsable de Planificació Estratègica Territorial i Formació Professional de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya Rosa NONELL, assessora general de la Junta Directiva del Cercle d’Economia Dídac PESTAÑA, president de la Comissió Delegada Rosa RODRÍGO, directora de Màrqueting i Comunicació del Consorci de la Zona Franca de Barcelona Josep ROIG, secretari general de Metròpolis Maravillas ROJO, regidora d’Ocupació i Innovació de l’Ajuntament de Barcelona Montserrat RUBÍ, secretària tècnica del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona Francesc SANTACANA, coordinador general del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona Josep M. VEGARA, director de l’Institut d’Estadística de Catalunya OFICINA DE COORDINACIÓ Francesc SANTACANA, coordinador general Joan CAMPRECIÓS, coordinador adjunt Montserrat RUBÍ, secretària técnica Núria MULERO i Cristina PRAT, secretaria Mónica MADRIGAL, gabinet tècnic Lluïsa GUÀRDIA, comunicació i premsa Adreça: Ausiàs Marc 7, 1r • 08010 Barcelona T. 933 187 051 • F. 933 174 835 plaestrategic@bcn2000.es • www.bcn2000.es Oficina de coordinació del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona ORGANITZACIÓ DEL PLA ÒRGANS DE GOVERN LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA A L’AMB 14 LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA A L’ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA, 2004 Dolors Cotrina i Cristina Mora GABINET TÈCNIC DE PROGRAMACIÓ. AJUNTAMENT DE BARCELONA L’entorn econòmic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) s’ha vist afavorit per la recuperació econòmica de la Unió Europea, especialment la primera meitat de l’any, com també per la del conjunt de l’economia catalana i espanyola amb les quals està interrela- cionada. Malgrat la inestabilitat geopolítica i l’increment del preu del petroli, que ha marcat el con- text internacional, s’estima que el creixement del PIB català se situarà al final del 2004 en el 2,6%, quatre dècimes per sobre de l’any anterior. La reactivació de l’economia europea, que pot finalitzar amb un increment del PIB del 2%, ha afavorit la demanda externa de l’e- conomia catalana, alhora que s’ha anat reduint el diferencial de creixement que mantenia respecte de la Unió Europea. Les perspectives per al proper any apunten cap a una expansió de l’economia catalana i espanyola, amb una previsió de creixement entorn al 2,8%. Tanmateix, es manté la incer- tesa sobre la incidència que pot tenir l’evolució del preu del petroli en els mercats mundials. D’altra banda, el 2004 ha estat important per a l’AMB perquè s’ha revifat el debat sobre la necessitat del reconeixement formal i/o legal que hauria de tenir la realitat metropolitana per poder millorar la gestió dels serveis i els recursos que afecten una població de més de tres milions d’habitants, gairebé el 46% de la població de Catalunya. ACTIVITAT ECONÒMICA I OCUPACIÓ El nombre d’empleats a l’AMB arribava gairebé a 1,5 milions a mitjan 2004, el que repre- senta la meitat dels llocs de treball de Catalunya, de manera que l’àrea continua mantenint un pes sobre l’ocupació superior al de la seva població. Tanmateix, el ritme de creació d’o- cupació durant la primera meitat de l’any ha estat lleugerament inferior al del darrer any. EVOLUCIÓ NOMBRE D’EMPLEATS, AMB AMB-BCN 2000-2004 (VARIACIÓ NOMBRE D’AFILIATS A LA SS. DADES DE JUNY) DINÀMICA SOCIOECONÒMICA 15 Els darrers quatre anys s’han creat quasi 130.000 llocs de treball, fonamentalment en el sec- tor serveis (118.000). La construcció ha generat prop de 12.000 empleats i la indústria ha perdut quasi 27.000 llocs de treball. El pes del sector serveis s’ha incrementat amb relació a l’any anterior en un punt, i ha arri- bat fins al 75,2%; la indústria ha disminuït igualment un punt (16,9%), mentre que el pes de la construcció es manté en el 7,7%. Tal com es pot apreciar al gràfic següent, el pes dels serveis a Barcelona és força superior al de la resta de l’AMB, i el de la indústria força inferior. Tanmateix, aquestes diferències s’han escurçat amb relació a l’any anterior de manera que la resta de l’AMB tendeix cada vegada més a una especialització terciària. DISTRIBUCIÓ SECTORIAL Destaca igualment un increment del pes de la construcció a la resta DE L’OCUPACIÓ de l’AMB, fruit de la important activitat constructora que està vivint aquest àmbit. L’especialització terciària de l’AMB queda palesa en la distribució de la superfície d’activitat econòmica, ja que el 65% correspon a acti- vitats de serveis mentre que el 35% correspon a indústria. Des del 1998, la superfície terciària s’ha incrementat gairebé l’11% enfront del 6% del total de la superfície d’activitat. Obertura exterior i creixement L’activitat turística al llarg dels primers vuit mesos de l’any ha estat positiva. El nombre de turistes estrangers a l’àrea de Barcelona ha augmentat un 15,7% amb relació a l’any anterior, mentre que les pernoctacions ho han fet en un 36%1. La marca Barcelona aglutina així el 30% del turisme estranger de Catalunya i el 22% de les pernoctacions totals, en un any en què la celebració de l’any Dalí i del Fòrum han contribuït a augmentar el flux turístic cap a Barcelona. El trànsit total de passatgers a través de l’aeroport ha pujat un 8% fins al mes d’octubre amb relació al mateix període de l’any anterior, mentre que el trànsit internacional ho ha fet en un 9,2%. L’aeroport del Prat s’ha consolidat com una de les instal·lacions aèries més importants d’Europa, ha passat a ocupar la desena posició pel que fa al nombre de passat- gers i és l’aeroport que ha experimentat l’augment més important de passatgers entre els anys 1999-2003. La tercera pista va ser inaugurada al final de setembre i s’espera que el proper any estigui 1 «Evolució de l’activitat turística, acabada la nova terminal; tanmateix continua sense concretar-se quina serà la connexió gener-agost 2004». Departament de Comerç, Turisme i Consum, entre l’aeroport i el tren d’alta velocitat. Generalitat de Catalunya. DINÀMICA SOCIOECONÒMICA 16 EL Port de Barcelona ha vist també inaugurada una nova terminal que tindrà una capacitat de 430.000 unitats TEU anuals i està en ple procés d’ampliació per adaptar-se a unes neces- sitats creixents. El trànsit de mercaderies ha crescut un 16,7% durant els primers set mesos de l’any, i és un dels ports mediterranis que més creix. L’ampliació d’aquestes dues infraestructures, com també la construcció de noves connexions viàries i ferroviàries, hauria de contribuir que l’Àrea Metropolitana es consolidés com un dels principals nusos internacionals pel que fa al transport intermodal i un dels principals aeroports de connexió logístics euromediterranis. El Port consolida un any més la seva posició líder com a port base de les principals com- panyies de creuers del Mediterrani. Així, el nombre de passatgers en creuers ha pujat fins al juliol un 3,4% més que el mateix període de l’any anterior. El nombre d’escales és però inferior, cosa que reflecteix la tendència a acollir vaixells més grans i de més capacitat, com serà el Queen Mary 2 a partir del proper any. Tant l’increment de visitants com d’activitat posa de manifest el dinamisme de l’àrea i la seva projecció exterior, com s’indica en els informes de diversos analistes internacionals. Els informes d’enguany de les consultores Cushmand&Wakefield-Healey&Baker i Ernst&Young destaquen Barcelona com la sisena ciutat més atractiva d’Europa per a la localització de negocis i la segona quant a la recepció de projectes d’inversió estrangera. Finalment, Barcelona ha assolit la setena posició en el rànquing mundial de ciutats orga- nitzadores de reunions internacionals, i és la primera ciutat de l’Europa occidental pel que fa a la taxa de creixement. Aquesta posició es pot veure fins i tot millorada per la inaugu- ració del Centre de Convencions Internacionals de Barcelona, com també per la repercussió que pugui tenir el fet de ser la seu per als propers cinc anys del saló més important del món d’organització de viatges d’incentius, reunions i negocis (EIBTM). Avanç de l’economia del coneixement El conjunt d’activitats relacionades amb l’economia del coneixement guanya pes dins de l’activitat econòmica de l’AMB. Un 41% del llocs de treball de l’àrea són de «coneixement alt», i es desglossen entre activitats de serveis (33%) i activitats industrials (7,6%). Llocs de treball (%) Pes de l’ocupació i el valor afegit Distribució del VAB TIC (%) TIC per àmbits de Catalunya % total Catalunya DINÀMICA SOCIOECONÒMICA 17 La concentració d’aquestes activitats intensives en treball qualificat a l’àrea és important, perquè gairebé el 62% d’aquesta tipologia de llocs de treball de Catalunya es troben dins de l’AMB, percentatge que puja fins al 65% en el cas dels serveis de coneixement alt. Igualment, el pes de les exportacions de manufactures de tecnologia alta i mitjana-alta representa el 64% del total de les exportacions de manufactures de la província de Barcelona, un percentatge creixent al llarg dels anys. El sector de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) és un sector en ràpid crei- xement, especialment des del 1996. Aquest creixement està liderat per les activitats de ser- veis TIC, mentre que el pes del sector manufacturer TIC tendeix a disminuir. El sector TIC presenta una gran concentració territorial al voltant de Barcelona, tant en ter- mes d’ocupació i producció com d’exportacions. L’Àrea Metropolitana acull el 68% de l’o- cupació TIC de Catalunya, per sobre del seu pes en ocupació (50%). Aquesta concentració és encara superior en termes de valor afegit, atès que l’AMB concen- tra al voltant del 81% del VAB TIC generat a Catalunya (2.643 milions d’euro sobre 4.010). El VAB de les activitats TIC es genera fonamentalment en activitats de serveis a tots els àmbits, especialment a Barcelona (93,7% del valor de la producció TIC). Des del 1991, tant les exportacions com les importacions de manufactures TIC s’han incre- mentat notablement, a l’igual que la taxa de cobertura. A la província de Barcelona aques- ta ha passat del 24% el 1991 al 69,1% el 2003. A més, aquesta taxa era molt inferior al del conjunt de manufactures l’any 1991, però ha anat pujant fins a igualar-la. POBLACIÓ La població de l’AMB supera els 3 milions d’habitants, segons les darreres xifres oficials corres- ponents a l’1 de gener del 2003. Dins d’aquest creixement, el component migratori ha estat important, ja que la població immigrada ha passat de representar el 2,6% de la població el 2000 al 8,8% el 2003, tot i que l’important flux d’entrada s’ha suavitzat una mica el darrer any. 2000 2001 2002 2003 Població immigrada 76.157 118.335 182.749 270.752 % s/total població 2,6 4,0 6,1 8,8 % variació 55,4 54,4 48,2 El pes dels estrangers a l’AMB supera lleugerament el del conjunt de Catalunya (8,1%) i també el d’Espanya (6,2%). Cal destacar, però, que a la ciutat central el pes dels estrangers puja fins al 10,6%, mentre que per a la resta de l’àmbit metropolità és del 6,9%. Malgrat tot, el 2003, tres municipis de la resta de l’AMB tenien un pes de la població estran- gera sobre la població total que superava el de la mitjana d’aquest àmbit: Castelldefels, el municipi de l’AMB amb més estrangers (15%), l’Hospitalet (10,5%) i Sant Cugat (10,3%). DINÀMICA SOCIOECONÒMICA 18 POBLACIÓ ESTRANGERA ALS Estrangers Pes s/població Pes s/població MUNICIPIS DE L’AMB 2003 2003 2000 Castelldefels 7.819 14,9 6,7 Barcelona 167.223 10,6 3,1 Hospitalet 25.824 10,5 2,4 Sant Cugat 6.559 10,3 4,4 Sant Just 1.299 8,8 5,1 Sta. Coloma de Gramenet 9.641 8,3 2,3 Cornellà 6.525 7,9 2,0 Sant Andreu de la Barca 1.637 7,0 2,8 Esplugues 3.082 6,6 2,6 TOTAL AMB 270.752 8,8 2,6 La composició de la immigració a Barcelona està marcada pel pes del grup dels americans (53%), que són principalment llatinoamericans. La ciutat és, a més, l’àmbit on hi ha més concentració d’europeus i d’asiàtics. A la resta de l’AMB, el pes dels americans és també majoritari (47%), però el d’africans puja fins al 26%. En canvi, al conjunt de Catalunya aquests dos grups tenen un pes més semblant. POBLACIÓ ESTRANGERA AMB Barcelona Resta AMB Catalunya SEGONS ORIGEN % % % % Europa 52.299 19,3 35.177 21,0 17.122 16,5 123.328 22,7 Àfrica 43.807 16,2 16.900 10,1 26.907 26,0 165.105 30,4 Amèrica 136.563 50,4 88.347 52,8 48.216 46,6 207.704 38,3 Àsia 37.831 14,0 26.615 15,9 11.216 10,8 46.448 8,6 Resta 252 0,0 184 0,1 68 0,1 423 0,0 TOTAL 270.752 100 167.223 100 103.529 100 543.008 100 CANVIS SOCIOECONÒMICS La publicació de les dades socioeconòmiques del cens del 2001 permet analitzar alguns dels principals canvis que han tingut lloc dins de la població de l’AMB. Entre aquests canvis cal destacar la modificació de la mida i la composició de les llars, com també el grau de for- mació de la població. L’estructura familiar D’acord amb les dades censals del 2001, els tipus de llar més freqüents són els formats per dues-tres persones, que suposen gairebé el 52%. S’incrementa força el pes de les llars amb una sola persona, mentre que disminueixen les llars de quatre persones i més. DINÀMICA SOCIOECONÒMICA 19 1991 2001 LLARS SEGONS NOMBRE Llars % Llars % DE PERSONES QUE HI VIUEN 1 persona 144.635 14,5 236.759 21,6 2 persones 253.497 25,7 316.234 28,9 3 persones 222.382 22,3 249.015 22,7 4 persones 232.071 23,3 210.039 19,2 5 persones 99.771 10,0 58.679 5,4 6 persones 32.153 3,2 16.098 1,5 7 persones 7.154 0,7 4.488 0,4 8 persones 2.394 0,2 2.012 0,9 9 i més persones 1.613 0,7 2.341 0,2 TOTAL 995.670 100 1.095.665 100 La mida mitjana de les llars se situa en 2,68 habitants per habitatge, enfront del 3,06 del 1991. Aquesta xifra és lleugerament inferior a la del conjunt de Catalunya (2,74). Si s’analitza l’estructura de la llar (taula 2) s’observa que hi ha un 21,8% de les llars forma- des per persones que viuen soles, de les quals un 10% són persones de més de 65 anys. Els grups més nombrosos són el de tres o més adults (33,4%) i el de dos adults sols (27,6%). Llars % ESTRUCTURA DE LES LLARS Un adult sol (menor de 64 anys) 125.428 11,6 Un adult de més de 64 anys, sol 111.331 10,2 Un adult amb un o més menors 21.212 1,9 2 adults sols 302.160 27,6 2 adults amb menors 169.385 15,7 3 adults o més, amb o sense menors 366.149 33,4 TOTAL 1.095.665 100 Quant al grau de parentiu, el 39,6% de les llars són llars formades per parelles amb fills i un altre 22,2% per parelles sense fills. Les famílies monoparentals representen el 10,2%, mentre que les llars sense nucli2 representen el 26,1%, una estructura molt semblant a la del conjunt de Catalunya. Una altra característica dels habitatges és la predominança que té el règim de propietat, 2 Aquesta tipologia la integren les que ha augmentat del 69% el 1991 al 75,7% el 2001, i la disminució, per tant, del règim de llars unipersonals, les llars on viuendiverses persones que no formen una lloguer que se situa en el 20,9%. família i les llars on hi ha membres d’una família però que entre ells Una mica més de la meitat dels habitatges tenen menys de 75 m2, percentatge força supe- no hi ha una relació de parentiu de primer grau, per exemple una llar rior al del conjunt de Catalunya (40%). formada per avis i néts. DINÀMICA SOCIOECONÒMICA 20 ESTRUCTURA I SUPERFÍCIE Estructura de la llar segons el Habitatge segons DE L’HABITATGE A L’AMB grau de parentiu la superfície, a l’AMB Nivell d’instrucció El nivell de formació de la població catalana ha millorat considerablement al llarg de la darrera dècada, de manera que ha augmentat el pes de persones amb titulació università- ria i ha disminuït el nombre de persones amb un nivell d’instrucció insuficient (sense estu- dis o primària incompleta). El pes dels titulats superiors a l’AMB és una mica més alt al del conjunt de Catalunya, ara bé els altres percentatges són molt semblants. Tanmateix, per sexes hi ha una certa disparitat dels nivells de formació. Pel que fa al con- junt de la població amb titulació universitària, el 51% són dones, però la màxima diferèn- cia té lloc entre les persones amb instrucció insuficient, perquè en aquest cas les dones representen el 57,5%. NIVELL D’INSTRUCCIÓ Nivell d’instrucció (%) Nivell d’instrucció per sexes (%) Nivell d’estudis Homes Dones Instrucció insuficient 42,5 57,5 Secundària, batxiller i FP 51,1 48,9 Titulació universitària 48,5 51,5 El gràfic següent mostra el nivell d’instrucció per sexes, i es pot observar que quasi no exis- teixen diferències pel que fa a la població amb títol universitari, mentre que en conjunt els homes tenen un nivell de formació superior a les dones en la resta de nivells. DINÀMICA SOCIOECONÒMICA 21 CONSTRUCCIÓ D’HABITATGES A L’AMB HABITATGE Les dades de construcció d’habitatges a l’AMB del primer semestre del 2004 registren importants augments respecte al mateix període del 2003, tant dels habitatges iniciats (13%) com dels acabats (23%), superiors fins i tot als que es donen a l’RMB o a Catalunya. Caldrà veure, amb les dades del conjunt de l’any, si es pot parlar d’un nou revifament del cicle, ja que el 2003 s’havia moderat l’activitat després d’uns anys de tendència expansiva. Al llarg del període 1996-2003, el volum d’habitatges iniciats a l’AMB va experimentar el punt més àlgid el 1998, en què va arribar a prop de 21.000 unitats, i posteriorment es va reduir fins a situar-se en els 14.509 habitatges del 2003. Respecte als habitatges acabats, la xifra de més de 16.000 unitats, a què es va arribar el 2001, va baixar fins als 12.550 habi- tatges del 2003. D’aquests, prop de 1.800 habitatges van ser construïts sota algun règim de protecció, el que representa una mica més del 14%. Al quadre 1 s’analitzen les dades d’habitatges acabats i protegits en els dos quadriennis anteriors: 1996-1999 i 2000-2003. El total d’habitatges acabats al conjunt de l’AMB en el període 2000-2003 ha estat de 57.651 unitats, amb un augment de l’11,8% respecte a l’an- terior quadrienni, a causa en bona part del creixement de Barcelona, que ha arribat al 34%. A la resta de l’AMB, sense la ciutat central, l’augment ha estat de tan sols el 3,5%. Pel que fa als habitatges protegits, al conjunt de l’AMB han arribat als 8.700 en el període 2000- 2003, el que representa el 15% dels habitatges acabats. D’aquests, prop de la meitat correspo- nen a la ciutat de Barcelona, on han crescut més del 40% en aquests quatre anys, és a dir, a un ritme superior al dels acabats. La quota d’habitatge protegit en aquest període a la ciutat ha estat del 22% dels habitatges acabats, lleugerament superior a la del quadrienni anterior. Aquesta evolució contrasta amb la de la resta de Catalunya, ja que en el període 2000-2003 els habitatges protegits han experimentat una caiguda del 27%, mentre que el conjunt d’habitatges acabats ha crescut més del 58%. Això ha provocat que la quota d’habitatge protegit hagi estat de tan sols un 6,7%, amb una reducció de vuit punts percentuals amb relació a l’anterior quadrienni. DINÀMICA SOCIOECONÒMICA 22 HABITATGES 1996 2000 %Incr. BARCELONA (ciutat) Total protegits 1 2.942 4.124 40,2% Total acabats 2 13.894 18.638 34,1% % total protegits 1/2 21,2% 22,1% 0,9* Resta AMB Total protegits 1 5.601 4.583 -18,2% Total acabats 2 37.688 39.013 3,5% % total protegits 1/2 14,9% 11,7% -3,2* AMB Total protegits 1 8.543 8.707 1,9% Total acabats 2 51.582 57.651 11,8% (*) Variació en punts percentuals % total protegits 1/2 16,6% 15,1% -1,5* 1 Habitatges protegits: Qualificacions Resta Catalunya Total protegits 1 18.477 13.404 -27,5% definitives de protecció oficial de la DGAH i habitatges de promoció pública. Total acabats 2 126.044 199.879 58,6% 2 Habitatges acabats: Certificats finals % total protegits 1/2 14,7% 6,7% -8,0* d'obra dels col·legis d'aparelladors. Habitatges lliures i protegits. CATALUNYA Total protegits 1 27.020 22.111 -18,2% FONT: Direcció General de l’Habitatge Total acabats 2 177.626 257.530 45,0% de la Generalitat de Catalunya i elaboració pròpia. % total protegits 1/2 15,2% 8,6% -6,6* La participació activa de les administracions per posar més habitatge protegit en el mercat és fonamental per fer possible l’accés a un allotjament digne a les persones que no hi poden accedir en unes circumstàncies com les generades en l’actual fase de «boom» immobiliari iniciat amb posterioritat al 1997. Com es pot veure al quadre següent, el preu mitjà dels habitatges entre el 1998 i el 2003 s’ha doblat en termes nominals a tots els àmbits analitzats, i el creixement mitjà anual del període ha estat molt superior a l’augment de l’IPC i dels salaris. PREU MITJÀ HABITATGES1 €/m2 1998 2003 % creix. nominal %creix. anual Índex 2003 1998-2003 1998-2003 AMB=100 1 Preu mitjà de les taxacions AMB2 1.059,96 2.285,55 115,6% 16,6% 100 d'habitatges nous i de segona mà. BARCELONA ciutat 1.202,13 2.693,18 124,0% 17,5% 118 2 Barcelona i 33 municipis més del Pla Estratègic Metropolità. No es disposa Resta de l’AMB 942,26 1.986,72 110,8% 16,1% 87 d'informació de Badia del Vallès ni de la Palma de Cervelló. CATALUNYA 881,25 1.850,92 110,0% 16,0% 81 FONT: Ministeri de Foment i Centre de ESPANYA 716,63 1.428,16 99,3% 14,8% 62 Política del Sòl i Valoracions de la UPC. Dades de la sèrie 1987-2003. MADRID ciutat 1.256,66 2.869,05 128,3% 18,0% 126 Al conjunt de l’AMB, el ritme anual d’augment dels preus ha arribat al 16,6% en el perío- de 1998-2003, ritme lleugerament superior al de Catalunya i d’Espanya i inferior al de Barcelona i Madrid. En aquest municipi, que és l’àmbit territorial comparable en termes homogenis amb l’AMB, tant per població com per superfície, els preus han crescut a un DINÀMICA SOCIOECONÒMICA 23 ritme anual del 18%, i els valors absoluts se situen en un 26% per sobre dels de l’AMB, i també són superiors als de Barcelona. La clau de l’augment dels preus ha estat un any més la forta pressió de la demanda, la favo- rable situació econòmica i el manteniment dels tipus d’interès en mínims històrics al llarg del 2003, que han fet que l’abundant oferta disponible s’hagi anat absorbint. Però els indi- cadors d’accessibilitat s’han deteriorat els darrers anys, ja que els efectes derivats dels menors tipus d’interès han estat compensats pels alts nivells de preus, i l’esforç d’accés a l’habitatge s’ha convertit en un problema especialment greu per a les famílies amb ingres- sos baixos i per als joves que es volen emancipar. Les noves línies d’actuació en matèria de política d’habitatge que es comencen tot just a posar en marxa tant per part del Govern de l’Estat –amb la creació del nou Ministeri per a l’Habitatge– com per part de la Generalitat i alguns ajuntaments de l’AMB, com el mateix Ajuntament de Barcelona, tenen com a objectiu primordial la millora de l’accessi- bilitat d’aquella part de la demanda que el mercat lliure no ha estat capaç de cobrir i con- templen la construcció d’un major volum d’habitatge protegit, com també l’augment de l’habitatge de lloguer i el foment de la rehabilitació, entre d’altres mesures. Dins del Pla pel dret a l’habitatge 2004-2007 de Catalunya, cal destacar la nova figura de l’habitatge de preu concertat, una línia d’oferta amb un preu intermedi entre l’habitatge protegit i els preus mitjans dels habitatges al mercat lliure, adreçat a la població que no es pot beneficiar de la protecció oficial però que té especials dificultats per accedir als preus de mercat. També cal fer esment del nou règim jurídic dels habitatges de protecció oficial que tindrà una durada de noranta anys des de la qualificació definitiva de l’habitatge i de la creació d’una llei de registre de sol·licitants d’habitatge protegit. El desplegament normatiu en matèria d’habitatge a Catalunya contempla també un pla de rehabilitació d’habitatges per al període 2004-2007, com també la modificació de la Llei d’urbanisme i la redacció d’una nova llei d’habitatge. És d’esperar que aquest conjunt de mesures representin un impuls definitiu de les promocions de protecció oficial i la rehabi- litació, per millorar l’aprofitament del parc existent i alhora minimitzar la pressió sobre el territori. DINÀMICA SOCIOECONÒMICA PROJECTES ESTRATÈGICS DE L’AMB Com es posa de manifest en aquesta Memòria, democràticament, mitjançant un teixit sen- 25 l’AMB ha assolit –a mitjan 2004– la xifra d’1,5 se vèrtexs. milions d’ocupats amb un creixement, en els En poques paraules: la transformació cap a darrers quatre anys, de 130.000 llocs de tre- la societat dels coneixements implica un can- ball, la majoria dels quals (118.000) corres- vi radical en la manera de pensar estratègi- ponen a diferents activitats del sector serveis. cament l’AMB. Dídac Pestaña Aquesta és una dada important i interessant El tema clau és, per tant, generar i potenciar President de la Comissió per comprendre el paper que ha jugat l’AMB una demanda de coneixements com a base Delegada del Pla en el passat i el que ha de jugar en el futur. Estratègic Metropolità per assegurar el progrés de l’AMB concebu- de Barcelona En primer lloc, se’ns fa palès que ens trobem da ja des d’una nova perspectiva. I això no al bell mig d’una transformació profunda de s’improvisa. la nostra economia. Els serveis creixen de for- Cal identificar una sèrie de sectors suscepti- ma imparable i els llocs de treball del sector bles de mobilitzar coneixements i demanda; industrial disminueixen (27.000 en els darrers cal disposar d’una sèrie d’infraestructures faci- quatre anys). litadores i generadores de coneixements; cal Aquest fet ens porta a una reflexió no banal: pensar en la mobilitat de les persones i de les aquest canvi no serà neutre pel que fa al futur mercaderies, i cal pensar en un entorn de del territori. cohesió social i de sostenibilitat. En un treball encarregat per la Comissió de A les properes pàgines d’aquesta Memòria es Prospectiva, el professor J.R. Lasuén exposa presenten quaranta-dos projectes estratègics que, en l’economia del coneixement, els ele- que, d’acord amb els condicionants anteriors, ments de cohesió del conjunt d’una àrea pretenen estructurar el conjunt de l’AMB i metropolitana no són els que demanen les assegurar el seu progrés per la via que ens empreses –polítiques d’oferta i economies d’es- marca la gran transformació que està sofrint cala–, sinó els derivats d’una elevada deman- aquest territori: la generació d’una potent da de serveis d’alt valor. I això implica una demanda de coneixements. capacitat d’homogeneïtzar i socialitzar el con- La Memòria inclou també altres tretze pro- sum d’aquests tipus de serveis. És a dir, en una jectes que es varen incloure l’any passat i que, economia de demanda, els beneficis els obte- sortosament, es troben ja en funcionament nen els consumidors i no les empreses. o en fase preoperativa. Pel que fa al territori, l’economia d’oferta Finalment, remarcar també la referència dels d’unes ciutats concebudes com a sistemes pro- projectes estratègics d’àmbit més local però ductius porta a concepcions de tipus policèn- que, certament, són igualment importants tric però en forma de xarxa jerarquitzada per garantir la solidesa del conjunt de la malla d’uns nuclis dependents d’una ciutat central. metropolitana. En canvi, en la mesura que es tendeix cap a territoris sustentats en la concentració i gene- ració de coneixements, les ciutats metropo- litanes s’han de pensar com els espais on les persones concreten les seves demandes de coneixements i de serveis que és allò que les dinamitza. Aquest fet vol dir que és obligat passar de les xarxes jerarquitzades a una malla de ciutats que es relacionen entre si PROJECTES ESTRATÈGICS PRESENTACIÓ 26 INTRODUCCIÓ En aquest capítol s’ofereix una panoràmica dels projectes estratègics de l’àmbit metro-polità. L’objectiu és donar visibilitat a tots aquells projectes que contribueixen a trans-formar el territori de manera innovadora. Els projectes es presenten en tres blocs: els projectes ja operatius, els projectes estratègics en la perspectiva del 2005 i els projectes estratègics d’àmbit local. En el primer bloc trobem aquells projectes d’àmbit metropolità que estan contemplats en el 1er Pla Estratègic Metropolità de Barcelona i que en l’actualitat estan en una fase d’im- plantació o de maduresa suficient. Són un total de tretze projectes que representen una mostra del grau d’execució de la proposta d’aquest Primer Pla Estratègic. El segon bloc, els projectes estratègics en la perspectiva del 2005, està dedicat a aquells pro- jectes amb repercussions importants sobre el conjunt del territori metropolità que estan en procés d’implantació o que tenen perspectiva de fer-ho durant el 2005. Es tracta de projec- tes de gran envergadura que són fruit de la col·laboració entre diverses institucions públi- ques i/o privades. Es presenten un total de quaranta-dos projectes agrupats en set blocs temàtics: coneixement; mobilitat i accessibilitat; promoció de sectors estratègics; promoció econòmica; logística; urbanisme, habitatge i cohesió social, i medi ambient i sostenibilitat. Ja sigui per la seva dimensió, per la seva ubicació en sectors clau o per la seva capacitat de servir de model per a actuacions similars, aquests són projectes de caràcter estratègic per al futur econòmic i social de l’Àrea Metropolitana. S’ha elaborat una fitxa tècnica de cada pro- jecte que permet identificar ràpidament, en cada cas, les principals dades d’interès. Finalment, el tercer bloc està dedicat als projectes estratègics d’impacte local. Són projectes lligats més estretament a les realitats dels diferents municipis i a les seves necessitats socio- econòmiques concretes. Un total de catorze municipis de l’Àrea Metropolitana ens convi- den a fer una mirada a un dels seus projectes clau. Els projectes presentats corresponen a diferents àmbits: habitatge i cohesió social, formació, promoció econòmica i medi ambient. A l’igual que en el segon bloc, també aquí es presenta la informació dels projectes en una fitxa tècnica. PROJECTES ESTRATÈGICS INTRODUCCIÓ PROJECTES ESTRATÈGICS OPERATIUS 27 Els següents projectes estratègics, iniciats en anys anteriors, estan ja en una fase operativa. Depuradora Llobregat La depuradora va començar a funcionar en una primera fase el juny del 2002 i un any més tard va finalitzar la segona fase, que va posar en marxa el tractament biològic. A l’actuali- tat estan en construcció les instal·lacions que permetran reutilitzar el 40% de l’aigua que recicla la depuradora. L’aigua depurada es destinarà al manteniment del cabdal ecològic del riu Llobregat, a la formació d’una barrera contra la intrusió salina i al reg agrícola. Està prevista la seva posada en funcionament l’estiu del 2006. Desviament del riu Llobregat El 15 de setembre del 2004 es va portar a terme el desviament de la llera del riu, tot i que les obres no estaran totalment finalitzades fins a finals del 2005. El nou tram final del riu es troba 2,5 quilòmetres més al sud de l’actual i suposa la modificació dels últims 3,5 quilò- metres del riu. Ecoparcs El segon i tercer ecoparcs de l’Àrea Metropolitana –l’ecoparc de Barcelona, situat a la Zona Franca, opera amb normalitat des d’agost del 2001– estan situats a Montcada i a Sant Adrià respectivament. L’ecoparc de Montcada el 2004 va entrar en fase de proves i rendiment i s’i- naugurarà el proper mes d’abril del 2005; l’ecoparc de Sant Adrià es preveu que entri en funcionament el juny del 2005. Fòrum 2004 El Fòrum de les Cultures es va celebrar durant els mesos de maig i setembre del 2004. La Fundació Fòrum, constituïda oficialment el novembre del 2004, s’encarregarà a partir d’ara de l’avaluació de les ciutats candidates a convertir-se en seu de les futures edicions de l’acte. Parc Agrari Llobregat El 2004 es va aprovar el Pla especial de protecció i millora del parc agrari i es va finalitzar la reconstrucció de la masia de Can Comas. Aquest edifici ha estat transformat en el Centre Logístic i Operatiu del Parc Agrari del Baix Llobregat i es troba en marxa des del mes de febrer del 2005. Parc Natural Litoral del Delta del Llobregat El 30 de novembre del 2004 es va signar el protocol d’intencions per crear el consorci públic que convertirà el delta del Llobregat en parc natural. El consorci es constituirà al llarg del 2005. Parc Natural Serralada de Marina La nova normativa derivada del Pla especial de protecció i millora del sector sud de la serra- lada Marina ja ha estat aplicada. Polígon industrial les Guixeres Les tres primeres fases de naus industrials estan ja acabades i el polígon està totalment urbanitzat des de juliol del 2004. Les naus de les dues primeres fases han estat venudes al PROJECTES ETSRATÈGICS OPERATIUS 28 100%. Les naus de la tercera fase s’han finalitzat a començaments del 2005 i ja han estat venudes en un 80%. Les obres de la quarta fase s’iniciaran a començaments del mes d’abril del 2005. S’hi construirà un aparcament soterrani, locals comercials i un edifici d’oficines. El termini previst de lliurament de les obres és d’un any i mig. Port esportiu Sant Adrià de Besòs Les instal·lacions que va ocupar el Fòrum es transformaran en port esportiu. Està previst que a la primavera del 2005 estigui llesta l’adequació del port per a l’entrada d’embarcacions i que a l’estiu del mateix any es finalitzin les obres de la part comercial del port (locals i cen- tres comercials). Prologis Sant Boi de Llobregat Es troba plenament en funcionament i amb una ocupació màxima. Tramvia El Trambaix i el Trambesòs circulen des dels mesos d’abril i maig del 2004 respectivament. Variant de Cervelló de la carretera N-340 La variant va ser inaugurada el mes d’abril del 2003. WTC Cornellà de Llobregat La primera fase, ja completada, es va inaugurar el 9 d’octubre del 2003 (dos edificis d’ofici- nes de 15.000 m2, un edifici d’ús comercial i d’oficines de 9.000 m2 aproximadament, una plaça pavimentada de 2.000 m2 i un aparcament soterrani 16.900 m2). La segona fase la for- men dos edificis, dels quals s’estan redactant els projectes bàsics. El projecte està regulat per la Modificació puntual del Pla general metropolità en l’àmbit del Parc Tecnològic WTC, aprovada el mes de maig del 2004. La tercera fase es troba en procés de concurs per a la redacció de l’estudi previ. Ecoparc de Montcada Parc Agrari Llobregat WTC Cornellà de Llobregat PROJECTES ETSRATÈGICS OPERATIUS PROJECTES ESTRATÈGICS EN LA PERSPECTIVA DEL 2005 30 1. El superordinador MareNostrum BARCELONA Es preveu que el superordinador es trobi a ple funcionament durant el primer trimestre del 2005. El superordinador MareNostrum és una eina decisiva per donar un pas qualitatiu transcen- dent en matèria de recerca interdisciplinar a Catalunya. Biòlegs, metges, geòlegs i nano- tecnòlegs, entre molts altres professionals, tindran al seu abast un suport excepcional a l’hora de resoldre càlculs en les seves respectives recerques. D’altra banda, el superordina- dor serà útil també per establir convenis de recerca amb el món empresarial, per la qual cosa esdevindrà una peça clau per al desenvolupament de l’R+D+I del país. El superodinador MareNostrum és el quart més potent del món i el primer d’Europa, segons la classificació del Top 500 Supercomputer Sites. Està ubicat al Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya i és una infraestructura fonamental del Barcelona Supercomputing Center - Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS), que impulsen el Ministeri d’Educació i Ciència, la Generalitat de Catalunya i la Universitat Politècnica de Catalunya. Les previsions són que es trobi a ple funcionament durant el primer trimestre del 2005, des- prés dels treballs de construcció de la màquina, realitzats per IBM, i de la posterior instal·lació que s’ha fet durant el novembre del 2004. Es preveu que el MareNostrum, l’a- dequació dels espais que l’allotgen i els grups de recerca que hi treballaran mouran entre 70 i 80 milions d’euros en els propers quatre anys. www.bsc.org.es RESPONSABLE: Sr. Mateo Valero, CATEDRÀTIC DE LA UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA I DIRECTOR DEL BARCELONA SUPERCOMPUTING CENTER • Espai ocupat: 160 m2 • Consum: 600 Kw • Dades tècniques: capacitat de processament de 40 teraflops; 9 terabytes de memòria principal; 128 terabytes de disc extern; 4.564 processadors PowerPC 970 a 2,2 Ghz, amb una capacitat de càl- cul de 8,8 gigaflops/segon cadascun; sistema opera- tiu Linux; xarxa d’interconnexió Myrinet, amb un ample de banda màxima de 250MB (dúplex com- plet) i una latència de 6 microsegons ÀMBIT METROPOLITÀ CONEIXEMENT 2. Parc Mediterrani de la Tecnologia 31 CASTELLDEFELS Durant el curs 2004-2005 entraran en funcionament l’Institut de Ciències Fotòniques i el Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya. El Parc Mediterrani de Tecnologia (PMT), impulsat per la Generalitat de Catalunya, el Consell Comarcal del Baix Llobregat, l’Ajuntament de Castelldefels i la Universitat Politècnica de Catalunya, té com a objectiu potenciar un espai físic multidisciplinar en què la formació, la recerca, la innovació, la transferència de coneixement i la connexió amb empreses de contingut tecnològic siguin motor de desenvolupament regional. Les especia- litats que integren el PMT són tecnologies de la informació i de les comunicacions, aeronàu- tica, biotecnologia i enginyeria agroalimentària, tecnologies de la geoinformació, tecnolo- gies de la llum i tecnologies associades al medi ambient. Les entitats amb seu al PMT són les següents: • Àmbit de formació: l’Escola Politècnica Superior de Castelldefels imparteix estudis d’Enginyeria Tècnica de Telecomunicació (especialitats: sistemes de telecomunicació i de telemàtica), Enginyeria de Telecomunicació de 2n cicle i Enginyeria Tècnica Aeronàutica (especialitat: sistemes d’aeronavegació). L’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona ini- cia la seva activitat en el PMT en el curs 2004-2005 en els àmbits de la biotecnologia i l’en- ginyeria agroalimentària. • Àmbit de recerca: transferència de tecnologia i connexió amb empreses d’alt contingut tecnològic, Institut de Geomàtica, Fundació I2CAT, IN3-UOC, Nortel Networks i Tempos 21. Durant el curs 2004-2005 entraran en funcionament dos nous centres de recerca: l’Institut de Ciències Fotòniques i el Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya. RESPONSABLE: Sr. Antoni Barón, CONSELLER DELEGAT DEL PMT www.pmt.es Sr. Pedro Sanz, 1ER TINENT D’ALCALDE I REGIDOR DE VIA PÚBLICA DE L’AJUNTAMENT DE CASTELLDEFELS • Inversió total prevista: 250 milions € • Superfície edificable: 200.000 m2 • Superfície edificada: 50.000 m2 • Nombre d’estudiants: 2.000 • Volum d’estades diàries: 2.500 ÀMBIT METROPOLITÀ CONEIXEMENT 32 3. Campus del Besòs BARCELONA, SANT ADRIÀ DE BESÒS Està previst que el 2005 s’aprovi el Pla especial, es defineixin els projectes i comencin les obres de docència. L’Ajuntament de Barcelona, el Consell Comarcal del Barcelonès i l’Ajuntament de Sant Adrià apleguen els seus esforços i voluntats per crear a la nova àrea de la prolongació de la Diagonal, en el sector del front litoral i marge dret del riu Besòs, un campus interuniversi- tari de docència, recerca, desenvolupament i innovació. Aquest campus rep l’impuls de la innovació del 22@ de Barcelona i de l’important acció transformadora de l’àrea del Besòs i esdevindrà una realitat de més de 160.000 m2 dedicats a un nou concepte d’espai del conei- xement. El projecte ha rebut el suport del Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació, la Diputació de Barcelona i la Universitat Politècnica de Catalunya. Una de les primeres accions de desenvolupament el 2005 serà la creació del Campus Tecnològic i Empresarial de Barcelona, que pretén afavorir la interacció entre els àmbits de docència (orientada a l’enginyeria industrial i la construcció), recerca (àrees d’energia, aigua i mobilitat), empresa (activitat orientada a empreses de les àrees tant de docència com de recerca) i serveis externs (cientificotècnics, de transferència de tecnologia i de recer- ca de recursos). RESPONSABLE: Sr. Miquel Barceló Roca, PRESIDENT DE 22@BARCELONA • Pressupost total: 150 milions € • Inversió prevista: 130 milions € • Metres quadrats globals: 160.000 m2 • Desplegament temporal previst: · 2005: Pla especial aprovat / Projectes definits / Començament obres docència · 2006: Començament obres recerca / Acabament obres docència · 2007: Començament obres transferència de tecnologia / Acabament obres recerca · 2008: Començament obres residència / Acabament obres transferència de tecnologia i innovació · 2009: Acabament obres residència i serveis · 2010: Acabament Campus ÀMBIT METROPOLITÀ CONEIXEMENT 4. Laboratori de llum de sincrotró 33 CERDANYOLA DEL VALLÈS La redacció del projecte començarà a inicis del 2005 i la construcció el 2006. El 14 de març del 2002 se signava el conveni entre la Generalitat i el Ministeri de Ciència i Tecnologia per construir el sincrotró. El pressupost és de 178 milions d’euros (xifres del 2004), la inversió puntual més gran en recerca científica mai realitzada a tot l’Estat espanyol. L’objectiu del sincrotró és produir una llum molt especial, generada mitjançant un accele- rador, que s’utilitza en recerca en molts camps (medicina, química, farmàcia, física, ciència de materials, biologia, indústria, etc.). Es preveu que la instal·lació entri en funcionament el 2010. El personal necessari per construir aquesta instal·lació i operar-hi s’estima en cent vint-i-cinc persones en el moment inicial (any 2010, amb cinc línies de llum operatives), que poden arribar fins a tres-centes en el moment de plena utilització (trenta-cinc línies de llum). Es calcula que el conjunt d’usuaris externs de la instal·lació pot anar des dels trenta, simultàniament, al començament, fins als cent setanta-cinc, simultàniament, en el moment de plena operació; en total s’estima que poden arribar als tres mil anuals. Durant el 2004 s’han iniciat els estudis geotècnics a la parcel·la designada dins del sector Centre Direccional de Cerdanyola; aquests estudis han de durar un any. També s’ha realit- zat el concurs d’idees per a l’edifici i la urbanització dels espais exteriors. La redacció del projecte començarà a inicis del 2005 i la construcció el 2006. S’ha començat a contractar el personal propi que, a final del 2004, assoleix la xifra de trenta-cinc tècnics i científics. RESPONSABLE: Dr. Joan Bordas, DIRECTOR DEL CONSORCI DEL LABORATORI DE LLUM DE SINCROTRÓ www.cells.es • Pressupost 2003-2010: 178 milions € • Personal previst el 2010: 125 persones • Energia de l’accelerador: 3 GeV, rang d’energia de la llum emesa: des d’1 eV a 30 keV- ÀMBIT METROPOLITÀ CONEIXEMENT 34 5. CitiLab de Can Suris CORNELLÀ El 13 de desembre del 2004 va tenir lloc la presentació oficial de la Fundació Privada pel Foment de la Societat del Coneixement, entitat destinada a l’impuls i promoció de CitiLab. L’antiga fàbrica tèxtil Can Suris serà la seu d’un centre de difusió i formació relacionat amb les noves tecnologies. El centre acollirà un viver tecnològic, en el qual els joves i les petites empreses puguin desenvolupar projectes de noves tecnologies, com també altres espais per a la divulgació de les noves tecnologies. La idea és treballar en iniciatives i projectes estratè- gics per al desenvolupament social, vinculats a l’ús d’Internet i les xarxes telemàtiques, com, per exemple, l’aprenentatge virtual (e-learning) o l’aplicació de les noves tecnologies a l’Administració local. El projecte, impulsat per l’Ajuntament de Cornellà, compta entre els seus membres funda- dors amb la Diputació de Barcelona, el Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya, el World Trade Center Almeda Park, Siemens, la Universitat Politècnica de Catalunya, Localret i la Fundació Catalana per a la Recerca, entre d’altres. Per tal d’impulsar i promocionar el CitiLab s’ha constituït la Fundació Privada pel Foment de la Societat del Coneixement, que va ser presentada el passat 13 de desembre. El nou equipament disposarà d’una superfície total construïda de 4.571 m2, distribuïts en tres plantes amb diferents continguts temàtics: activitats socials de difusió/divulgació (plan- ta baixa), politècnica d’aprenentatge i desenvolupament (planta primera), i digital-mèdia de realització i producció (planta segona). Actualment s’estan finalitzant les obres de la primera fase de rehabilitació de l’edifici (estructura, façana i coberta) i en una segona fase se’n reformarà l’interior. Es preveu que el projecte estigui en marxa el setembre del 2006. RESPONSABLE: Sr. Vicenç Badenes, TINENT D’ALCALDE DE LA SOCIETAT DEL CONEIXEMENT (AJUNTAMENT DE CORNELLÀ) • Superfície total construïda del CitiLab: 4.571 m2 • Cost primera fase de les obres: 2,3 milions € • Pressupost segona fase de les obres: 3 milions € ÀMBIT METROPOLITÀ CONEIXEMENT 6. Parc Alimentari de Torribera 35 SANTA COLOMA DE GRAMENET Durant el 2005 es pretén tancar l’acord entre els diversos socis i avançar en el disseny final del projecte. El Parc Alimentari de Torribera (PAT) és un projecte conjunt de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, la Universitat de Barcelona i la Diputació de Barcelona, que té per objectiu la creació d’un campus universitari sobre el sector de l’alimentació que s’instal·larà al nord del municipi, a l’anomenat Recinte de Torribera, propietat de la Diputació. El PAT es proposa com a futur centre de referència per al sector alimentari a la Mediterrània. La concentració de coneixements i recursos de la UB vinculats al sector de l’a- limentació ha de servir perquè Torribera esdevingui una font de futurs professionals del sec- tor, un centre de recerca sobre temes alimentaris, una referència per a les empreses i altres agents privats del sector i un centre de creació d’opinió sobre els diferents temes alimenta- ris. Sota una perspectiva multidisciplinar i transversal, el PAT s’articularà en quatre eixos: • l’eix docent. Abasta des de l’actual diplomatura de Dietètica i Nutrició fins a la formació de tercer grau i la formació permanent. • l’eix de recerca. El PAT es consolidarà com a centre d’un campus virtual que proveirà les diverses branques de recerca de la UB vinculades amb l’alimentació. • l’eix de connexió amb les empreses del sector. El campus ha de funcionar com una empre- sa de serveis docents i de recerca, i establir una relació bidireccional empresa/universitat/ empresa. • l’eix de projecció social. El campus s’ha de convertir en un centre de referència i consulta de les diferents autoritats reguladores del sector. Durant el 2005 es pretén tancar l’acord entre els diversos socis i avançar en el disseny final del projecte. RESPONSABLE: Sr. Imanol Pujana, DIRECTOR DE PROJECTES D’ALCALDIA www.cesnid.es (AJUNTAMENT DE SANTA COLOMA DE GRAMENET) • Pressupost total (període de set anys) · Inversions: 30.870.000 € · Funcionament: 16.465.000 € ÀMBIT METROPOLITÀ CONEIXEMENT 36 7. Plataforma Barcelona Coneixement, Innovació i Creixement ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA S’espera que el 2005 es posi en marxa la Comissió Promotora. Amb aquest projecte, el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona pretén constituir una pla- taforma que aglutini les forces motrius del procés de canvi cap a una economia competiti- va, a escala global, basada en el coneixement. Els promotors inicials d’aquest projecte són el mateix Pla Estratègic Metropolità, l’Ajuntament de Barcelona, la Mancomunitat de Municipis de l’AMB, la Caixa, la Cambra de Comerç de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona. És a dir, representants dels sectors acadèmics, financers, empresarials i de l’Administració pública. Els objectius de la Plataforma són: • Crear les condicions necessàries per promoure el canvi cultural propi de l’economia del coneixement • Revisar els valors clau d’aquest canvi: excel·lència, risc i emprenedoria • Crear el clima necessari per reduir els buits de cooperació entre les institucions del conei- xement, les empreses i l’Administració pública • Elaborar informes i propostes sobre sectors i activitats emergents, les seves possibilitats i repercussions en l’AMB • Formular visions sobre on cal invertir i com • Cercar/definir indicadors de progrés • Evitar la dispersió d’esforços i de recursos promovent l’especialització en poques accions i sectors, per tractar d’assolir la necessària massa crítica per esdevenir líders a escala mundial • Facilitar la presa de decisions i l’elecció Les entitats promotores estudiaran durant el 2005 experiències de plataformes semblants en altres països europeus i formularan un projecte concret per a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Un cop establertes les bases d’aquesta Plataforma s’invitarà altres agents motors a formar-ne part. RESPONSABLE: Sr. Ricard Huguet, DIRECTOR D’INNOVACIÓ DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA ÀMBIT METROPOLITÀ CONEIXEMENT 8. Projecte pilot Districte escolar 37 GRUP DE MUNICIPIS El 2005 es vol impulsar la posada en marxa d’un nou sistema organitzatiu dels centres. Durant el primer trimestre del 2004, la Subcomissió d’Estratègia de Formació va donar per aca- bat l’informe Propostes de millora de l’ensenyament públic a secundària, que va ser aprovat el 8 de juliol del 2004 en el Consell General del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB) i presentat a la consellera d’Educació el 26 d’octubre. L’informe inclou les deu recomanacions con- siderades com a prioritàries a fi de donar un nou impuls i una orientació mes eficaç a aquesta etapa de formació dels joves. L’objectiu de les mesures és contribuir a millorar els resultats que s’estan obtenint en els darrers anys, que ens situen molt per sota de la mitjana dels països de la Unió Europea. Dues qüestions són especialment rellevants per aconseguir canviar la tendència actual: el model organitzatiu dels centres i l’aprenentatge d’idiomes. Pel que fa al model orga- nitzatiu, l’informe defensa la necessitat de redefinir el sistema d’exercici de les competències en matèria educativa, incorporant de manera suficient l’Administració local i creant unes unitats territorials de dimensions idònies, autosuficients i amb la massa crítica adequada per resoldre els problemes que es plantegen quotidianament en el funcionament de l’escola pública. En relació amb les actuacions previstes el 2005, el projecte Districte escolar vol impulsar la posada en marxa –dins l’àmbit de l’AMB i com a prova pilot– del nou sistema organitzatiu proposat en l’informe, tant des del punt de vista territorial com d’exercici de competències. Les característiques bàsiques del model de Districte escolar són: • Quant a la divisió territorial, les divisions funcionals es faran amb el criteri que cada dis- tricte pugui contenir tots els serveis educatius, des de l’educació infantil fins a la secundà- ria postobligatòria. El model considera diferents possibilitats, des del cas particular de Barcelona a la possible agrupació d’un municipi gran amb altres propers més petits o l’a- grupació de municipis semblants. • Quant a l’adjudicació de competències, el model contempla tres tipus de competències: a) les municipals, de les quals la Generalitat haurà d’estar informada, b) les compartides, que necessiten d’una resolució acordada, en el marc d’una taula de concertació i c) les de la Generalitat, de les quals caldrà informar els Ajuntaments. RESPONSABLE: Sr. Francesc Colomé, DIRECTOR GENERAL DE PLANIFICACIÓ EDUCATIVA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA Dades rellevants: no quantificades. El projecte pretén, en primer lloc, aconseguir l’acord institucional per identificar l’àmbit territorial «pilot», com també establir les regles de funcionament d’a- cord amb el nou model proposat. ÀMBIT METROPOLITÀ CONEIXEMENT 38 9. Parc Arqueològic de les Mines Prehistòriques de Gavà GAVÀ Durant el 2005 es portarà a terme la licitació, realització i instal·lació dels diferents contin- guts museogràfics. L’Institut Municipal de Gestió del Patrimoni Cultural i Natural de Gavà està portant a terme el projecte de la creació del Parc Arqueològic de les Mines Prehistòriques de Gavà. Aquest Parc constituirà un centre d’interpretació sobre el neolític que oferirà la visita a un dels jaci- ments arqueològics més importants d’Europa, com també diversos serveis i activitats de caràcter cultural. El recorregut es basarà en el seguiment d’una missió arqueològica en el mateix terreny on s’està duent a terme la recerca, la qual cosa permetrà arribar a una major immersió en la instal·lació museogràfica. Per reforçar aquest procés, l’equipament està concebut de tal manera que sigui el mateix visitant qui tregui les seves conclusions, interactuant amb els descobriments a les mines. Això estarà recolzat per les últimes tecnologies d’àudio i vídeo que ajudaran a dotar la instal·lació d’un component d’oci imprescindible per captar l’aten- ció dels diferents interessos, perfils i edats del públic. Durant el 2004 s’ha realitzat la part més important de l’obra arquitectònica, així com la ins- tal·lació dels principals serveis dels quals haurà de dependre el Parc Arqueològic. Així mateix, s'ha dissenyat també el contingut museogràfic de la instal·lació, i s’ha avançat en primera instància en la realització de la mina reproduïda. Durant el 2005 es portarà a terme la licitació, realització i instal·lació dels diferents continguts museogràfics per tal que el pro- jecte es pugui finalitzar aquest mateix any. www.parcarqueologic.com RESPONSABLE: Sr. Josep Maria Carreté, DIRECTOR GERENT DEL MUSEU • Pressupost total: 8 milions € • Equipament cultural de més de 4.000 m2 • Previsions de visitants: 80.000 persones el cinquè any de funcionament • Creació de més de vint-i-tres llocs de treball ÀMBIT METROPOLITÀ CONEIXEMENT 10. Línia d’alta velocitat Madrid-Saragossa-Barcelona- 39 Frontera francesa. Tram Sants - la Sagrera (túnel Mallorca) BARCELONA El present projecte correspon a l’obra de plataforma del tram Sants - la Sagrera, que abas- tarà el futur túnel del carrer Mallorca. L’origen del tram se situa en el túnel existent per sota de l’avinguda de Roma, abans de la cruïlla d’aquesta avinguda amb el carrer Vilamarí. El final del tram està just entre els carrers Bac de Roda, Espronceda i el carrer Clot. El projecte inclou les obres civils fins a la plataforma del túnel per a doble via d’ample via i també les instal·lacions no ferroviàries i les reposicions de serveis afectats i les situacions provisionals corresponents a desviaments de trànsit, línies d’autobusos i instal·lacions de Renfe afectades per la remodelació del túnel de l’avinguda de Roma. El projecte s’ha dividit en dos trams per motius constructius: el tram Sants - Comte Borrell (túnel construït mitjançant pantalles) i el tram Comte Borrell - la Sagrera (túnel construït mitjançant tuneladora). L’accés es fa des de la Sagrera direcció Sants. La sortida està previs- ta en el pou del carrer Borrell amb Mallorca. RESPONSABLE: Sr. Miguel González Fabre CAP DE DIVISIÓ DE FERROLCARRILS (INTECSA-INARSA-CENSA) www.gif.es • Pressupost total: 260.057.418 € ÀMBIT METROPOLITÀ MOBILITAT I ACCESSIBILITAT 40 11. Nova línia de ferrocarril el Papiol - Mollet EL PAPIOL, MOLLET Està previst que la nova línia entri en funcionament durant el primer trimestre del 2005. El 2002 es va decidir convertir la línia de mercaderies Mollet - el Papiol en un servei de roda- lies i es va crear la nova línia de rodalies C5. El recorregut d’aquesta línia anirà des de l’Hospitalet de Llobregat fins a Martorell, passant per Cerdanyola-UAB, que deixarà de for- mar part de la línia C4. La nova línia C5 donarà servei a poblacions que fins ara no tenen servei de rodalies, com Sant Cugat i Rubí. Està previst que la línia surti de Barcelona per Torre Baró, a través d’un nou túnel al municipi de Montcada i Reixac. La nova línia circularà per les vies ja existents, fins ara utilitzades –a excepció del tram Cerdanyola-UAB– únicament per al tràfic de mercaderies. Inicialment, la línia donarà servei a les estacions de Rubí i Sant Cugat. Ambdues estacions han estat objecte d’una remodela- ció integral per part de la Unitat de Negoci de Rodalies Renfe seguint principis d’eficiència energètica. El ferrocarril és considerat a l’actualitat el mitjà de transport més sostenible i des de Renfe es vol impulsar una nova arquitectura bioclimàtica que sigui coherent amb la naturalesa d’aquest mitjà de transport. L’obra es va finalitzar el 2004 i està previst que la nova línia entri en funcionament abans que finalitzi el primer trimestre de l’any. RESPONSABLE: Sr. Benedicto Lizcano, CAP D’INSTAL·LACIONS DE RODALIES RENFE • Pressupost remodelació Sant Cugat: 1.195.652,88 € • Pressupost remodelació Rubí: 963.861,76 € ÀMBIT METROPOLITÀ MOBILITAT I ACCESSIBILITAT 12. Promoció de l’eix ferroviari per a mercaderies 41 Rin-Roine-Mediterrani Occidental (FERRMED) BARCELONA, BRUSSEL·LES L’associació FERRMED ha presentat un estudi per construir una línia ferroviària de merca- deries entre Algesires i Metz. L’associació sense afany de lucre FERRMED, constituïda a Brussel·les el mes d’agost del 2004, és una iniciativa que té per objectiu promoure l’eix ferroviari per a mercaderies que con- necta la zona nord i central de la Unió Europea amb la costa mediterrània més occidental, passant per les valls del Roine i del Rin. L’associació ha presentat un estudi per construir una línia ferroviària de mercaderies d’amplada internacional entre Algesires i Metz, al nord de França. FERRMED agrupa empreses interessades en el desenvolupament d’aquest eix per tal de transportar els seus productes, companyies de transport i de logística, autoritats por- tuàries, plataformes multimodals i cambres de comerç, com també altres entitats i institu- cions interessades en el tràfic de mercaderies. Avui una gran part del tràfic transeuropeu de mercaderies es concentra en les carreteres i autopistes de l’eix Rin-Roine-Mediterrani Occidental, que són a punt d’arribar a la plena saturació. Aquest eix és el camí d’interconnexió més ràpid entre el mar del Nord i la Mediterrània i el seu desenvolupament ferroviari permetrà que el front marítim medite- rrani esdevingui la gran porta del sud d’Europa pel que fa al tràfic amb Àsia i el nord d’À- frica. D’altra banda, FERRMED representa també una solució sostenible, atès que el reforç de l’eix ferroviari permetrà posar remei als problemes generats a les autopistes pel creixe- ment del trànsit en aquest itinerari. El ferrocarril és el mitjà de transport més respectuós amb el medi ambient i el més segur. La seva revitalització en un eix tan fonamental està, doncs, en concordança amb la política de desenvolupament sostenible de la Comissió Europea. Finalment, el caràcter integrador de l’eix permetrà també augmentar la competi- tivitat de les empreses i de les regions interconnectades per ell. De cara al 2005 les actuacions previstes són les següents: realització d’un estudi tècnic i argu- mental del projecte, incloent-hi l’impacte econòmic directe; divulgació del projecte arreu de la Unió Europea i captació de nous membres per a l’associació; presentació del projecte a les institucions europees, estatals i regionals afectades, i avançament en l’objectiu d’aconseguir la inclusió de l’eix FERRMED en els programes estatals i europeus de màxima prioritat. RESPONSABLES: Sr. Jacinto Seguí, DIRECTOR GENERAL D’AUTOTERMINAL, SA I PRESIDENT DE FERRMED www.ferrmed.com (en construcció) Sr. Joan Amorós i Pla, PRESIDENT DE LA FUNDACIÓ OCCITANOCATALANA I SECRETARI GENERAL DE FERRMED • Pressupost de l’associació per al 2005: 511.650 € • Membres interessats en el projecte el 16/12/2004: 78 institucions i empreses ÀMBIT METROPOLITÀ MOBILITAT I ACCESSIBILITAT 42 13. Pla director del Port de Barcelona. Ampliació sud BARCELONA I EL PRAT DE LLOBREGAT Les principals actuacions de l’ampliació sud són la construcció del dic sud, la prolongació del dic est i la construcció del moll Prat. El 1997 l’Autoritat Portuària de Barcelona (APB) va procedir a l’actualització del Pla direc- tor. Si bé aquest havia guiat perfectament el seu desenvolupament en els últims anys, l’ac- tualització era necessària a causa del creixement experimentat pels trànsits, en alguns casos per sobre de les previsions més optimistes. L’APB va elaborar, aleshores, el document «Actualització del Pla director: determinació de les necessitats de finançament» a fi d’estu- diar les possibilitats de desenvolupament del Pla director actualitzat fins al 2011, com també les limitacions en la seva execució. La participació cada vegada més activa de la iniciativa privada en el finançament de les grans infraestructures ha fet possible considerar en aquest document un model de finança- ment publicoprivat que facilitarà el desenvolupament del Pla i permetrà, a més, compartir riscos que tradicionalment havien assumit les institucions públiques. Tanmateix, la peça clau que ha fet possible l’assumpció del compromís financer que suposa per a l’APB el desenvo- lupament d’aquest important Pla ha estat l’obtenció del finançament comunitari a través del Fons de Cohesió de la Unió Europea. Les principals actuacions de l’ampliació sud són la construcció del dic sud, la prolongació del dic est i la construcció del moll Prat. www.apb.es RESPONSABLE: Sr. Rafael Escutia Celda, SUBDIRECTOR GENERAL D’INFRAESTRUCTURES DE L’AUTORITAT PORTUÀRIA DE BARCELONA • Dic sud longitud: 4.800 m pressupost: 304 milions € (IVA exclòs) • Dic est longitud: 2.000 m pressupost: 197 milions € (IVA exclòs) • Moll Prat 1a fase longitud: 1.000 m calat: 16 m pressupost: 51 milions € (IVA exclòs) ÀMBIT METROPOLITÀ MOBILITAT I ACCESSIBILITAT 14. Accessibilitat a la plataforma logística 43 del Delta del Llobregat EIX DEL BAIX LLOBREGAT La vall baixa del Llobregat disposa d’una àrea logística de gran importància de cara a esdevenir la porta sud d’Europa en el tràfic de mercaderies. La combinació del port, de l’aeroport i del Parc Logístic de la Zona Franca, amb les ampliacions que s’estan duent a terme, fan d’aquesta àrea un entorn logístic de primera magnitud amb moltes oportunitats de creixement. Aquestes opor- tunitats, però, es veuen actualment limitades per la falta d’una bona accessibilitat viària i ferro- viària de mercaderies que permeti enllaçar fàcilment amb els eixos de connexió internacional europeus. Amb l’objectiu d’analitzar l’estat de l’accessibilitat a la plataforma logística, el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona va dur a terme un estudi que va posar de manifest les estrangulacions que pateixen l’actual xarxa viària del Baix Llobregat i l’eix dels dos vallesos. L’estudi també va identificar les principals línies d’actuació per reduir els problemes d’accessibi- litat, com ara l’ús de vies segregades per a mercaderies, la utilització de la xarxa en horaris de baixa intensitat, la potenciació del transport ferroviari i el reforçament de la xarxa viària local per a la mobilitat d’origen i destí en l’àmbit metropolità. De la constatació d’aquests fets i del treball conjunt realitzat amb el Departament de Política Territorial, el Port de Barcelona, la Cambra de Comerç, Foment del Treball i Ferrocarrils de la Generalitat –que constituïen la Comissió Tècnica creada per estudiar la situació– es varen convenir un conjunt d’inversions, tant en la xarxa ferroviària com en la viària, que aporten major fluïdesa i capacitat a la xarxa: • Accés ferroviari amb ample de via europeu Castellbisbal – Can Tunis. Aquesta obra, ja en fase d’execució, atorga un major nivell d’autonomia al tràfic de mercaderies sense incidir a l’actual xarxa combinada de passatgers i mercaderies. Permet, així mateix, la seva connexió amb l’eix del Vallès i la seva continuació en direcció França. • Accessos ferroviaris a l’interior de la zona portuària: dos nous accessos, un al nou moll sud i l’altre a la zona actual del port. • Dues estacions terminals de càrrega a la zona portuària, gestionades per una autoritat ferro- viària única que es constituirà per a la gestió de totes les infraestructures ferroviàries de l’inte- rior del port. • Construcció d’un nou eix viari exclusiu d’ús de mercaderies amb una capacitat de 2x2 carrils que enllaçarà el port amb l’eix del litoral a l’alçada de Cornellà. RESPONSABLE: Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya i Port de Barcelona • Accessibilitat externa. Inversions previstes en el període 2004-2010: · Pla director ferroviari: 183 milions € · Pla viari: 187 milions € · Pla ferroviari: 387 milions € · Total inversió: 757 milions € • Pla ferroviari del port. Inversions previstes: · Fase I (2000-2004): 55 milions € · Fase II (2004-2008): 128 milions € FONS APB ÀMBIT METROPOLITÀ MOBILITAT I ACCESSIBILITAT 44 15. Ampliació de l’Aeroport de Barcelona EL PRAT DE LLOBREGAT, SANT BOI DE LLOBREGAT, VILADECANS Des del 30 de setembre del 2004 es troba operativa la tercera pista. El Pla Barcelona representa el conjunt d’actuacions coordinades per a la realització de les infraestructures d’ampliació de l’Aeroport de Barcelona, que estan contemplades en el Pla director aprovat l’octubre del 1999 pel Ministeri de Foment. L’objectiu del Pla és doblar la capacitat de l’Aeroport (més de 40 milions de passatgers/any, 500.000 tones/any de merca- deries, 90 operacions/hora amb una zona de serveis de 250 hectàrees) i planificar-ne el futur creixement, per configurar l’Aeroport de Barcelona com una plataforma de serveis i d’in- tercanvi modal de primer ordre, tot respectant al màxim el seu entorn natural. La visió que guia el projecte se sintetitza en cinc vectors: l’Aeroport de Barcelona com a aeroport de connexió (hub); el creixement econòmic; la integració i la sostenibilitat mediambiental; la intermodalitat, i l’Aeroport com a plataforma de serveis. El Pla complet integra més de vuitanta projectes, alguns en fase molt avançada d’execució i d’altres que s’estenen fins al 2007. Les actuacions més importants són l’adequació i ampliació de l’àrea terminal actual; l’ampliació del camp de vol (tercera pista i rodament associat); la nova ter- minal Sud; els accessos viaris i ferroviaris; la zona de serveis (centre de càrrega aèria i parc aeronàutic), i les actuacions mediambientals. Actuacions operatives: tercera pista i rodament associat; mòdul 0 per a vols regionals; nous edificis d’aparcaments; nova graella de taxis i autobusos; ampliació de la plataforma d’es- tacionament d’aeronaus; sistema de baixa visibilitat; ampliació de la terminal A; remodela- ció de la central elèctrica; desviament de la B-203; edifici de connexió terminal A i terminal B (1a fase), estacions de bombeig i canals de drenatge del camp de vol. Obres que finalitzaran durant el 2005: nou centre de control de trànsit aeri de Gavà; nova torre de control; adequació de la pista actual; plataforma d’aeronaus sud (1a fase); urba- nització de la zona de càrrega i viari estructurant; urbanització del parc de serveis aeronàu- tics; centre de residus i àrea de servei als vehicles; plataforma d’aviació corporativa; naus multifuncionals i magatzems, caserna de la Guàrdia Civil. www.aena.es (Aeroport de Barcelona: Pla Barcelona) RESPONSABLE: Sr. Francisco Gutiérrez Ferrández, DIRECTOR GERENT DEL PLA BARCELONA • Import proporcional d’inversions del projecte: 2.525,2 milions € ÀMBIT METROPOLITÀ MOBILITAT I ACCESSIBILITAT 16. Implantació d’un nou model de gestió aeroportuària 45 BARCELONA, EL PRAT DE LLOBREGAT Primers contactes amb els nous responsables del Ministeri de Foment i els gestors d’AENA. Per a qualsevol àrea metropolitana puntera és imprescindible poder disposar d’un aeroport suficient, és a dir, d’una infraestructura adequada a la potencialitat del territori on s’ubica. Aquesta necessitat de suficiència no es limita a la dimensió espacial o física, sinó que inclou altres aspectes fonamentals com, per exemple, la capacitat d’orientar la gestió de l’aeroport d’acord amb els requeriments socioeconòmics del seu entorn. Amb aquesta visió, el primer estudi estratègic del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB) va ser una proposta sobre un nou model de gestió aeroportuària per a l’Aeroport de Barcelona. L’esmentat estudi, conclòs a principis del 2003, compta amb el consens del Govern de la Generalitat, dels ajuntaments implicats, de la Cambra de Comerç i de la resta d’institucions integrades en el Pla. La nova situació política sorgida després de les eleccions generals del març del 2004 va acon- sellar reprendre el procés de negociació del tema. En aquest sentit, el mes de novembre pas- sat es van produir els primers contactes amb els nous responsables del Ministeri de Foment i amb els gestors d’AENA. De cara al 2005 es continuarà negociant l’aplicació d’un nou model de gestió a l’Aeroport de Barcelona, d’acord, en principi, amb les premisses següents: • l’Aeroport serà gestionat per una entitat autònoma, formada per l’Estat, la Generalitat i les administracions locals. • La societat gestora estarà dirigida per un consell d’administració professionalitzat, sense participació política, amb capacitat per dissenyar la política comercial, la d’inversions i endeutaments, com també les aliances estratègiques amb altres operadors. • La societat gestora podrà atorgar, en règim de concessió, la gestió de serveis i d’infraes- tructures específiques. • l’Estat –a través d’AENA– desenvoluparà els serveis d’ajuda a la navegació i control de l’es- pai aeri, com també els serveis estatals (duanes, correus, policia, seguretat exterior, etc.). • La societat gestora estarà oberta a col·laborar amb altres aeroports i a participar en un fons de cooperació per contribuir al finançament d’aeroports deficitaris. RESPONSABLE: Pla Estratègic Metropolità de Barcelona Projecte no subjecte a quantificació ÀMBIT METROPOLITÀ MOBILITAT I ACCESSIBILITAT 46 17a. Línia 9 de metro de Barcelona BARCELONA, SANTA COLOMA DE GRAMENET, BADALONA, L’HOSPITALET DE LLOBREGAT I EL PRAT DE LLOBREGAT S’han iniciat les obres de setze estacions de metro de la futura línia i dels túnels dels trams Zam - Bon Pastor i Gorg-Sagrera. La línia 9 serà la línia de metro més llarga de tot Europa, amb gairebé quaranta-tres quilò- metres de recorregut. És la inversió més gran que el Govern català ha fet fins ara. Al mateix temps, és la infraestructura més important inclosa al Pla director d’infraestructures 2001- 2010 (PDI), aprovat per l’Autoritat del Transport Metropolità el 25 d’abril del 2002. La nova línia creuarà Barcelona amb la finalitat de connectar barris de la ciutat amb una gran demanda de transport públic, com ara l’eix Carles III - Ronda del Mig - Travessera de Dalt - Sagrera, i unirà Badalona i Santa Coloma de Gramenet amb la Zona d’Activitats Logístiques del port (ZAL), la Zona Franca i l’Aeroport del Prat. La L9 tindrà dues línies de servei bàsiques que aniran de l’Aeroport a Can Zam i de la Zona Franca a Gorg. A més, per cobrir la demanda de la zona central hi haurà una tercera línia de servei entre les estacions de Sagrera/Meridiana i Torrassa. En el seu traçat, enllaça estratègicament amb la resta de línies del Metro, de ferrocarril (RENFE i FGC), amb el tren de gran velocitat (TGV) i amb infraestructures tan importants com la Fira de Barcelona, l’Aeroport del Prat o la futura Ciutat de la Justícia de l’Hospitalet de Llobregat. L’adjudicació de les obres es va finalitzar el juliol del 2004. En l’actualitat s’han iniciat les obres de setze estacions de la línia, com també dels túnels dels trams Zam - Bon Pastor (3.130 metres executats) i Gorg-Sagrera (1.949 metres executats). www.gencat.net/ptop/L9/index.htm RESPONSABLE: Sr. Rafael Boté i Frech, GERENT DE PROJECTES DE LA LÍNIA 9 GISA • Longitud total: 42,600 km • Nombre d’estacions: 46 • Demanda: 90 milions viatgers/any durant els primers 12 mesos de funcionament • Connexions importants: Aeroport del Prat, Ciutat de la Justícia, Fira de Barcelona • Enllaços: Metro, RENFE, FGC, TGV • Profunditat: 0 a 90 metres • Període de construcció: 2002-2009 • Inversió total: 2.850 milions € + IVA ÀMBIT METROPOLITÀ MOBILITAT I ACCESSIBILITAT 17b. Estudi informatiu del perllongament de la línia 2 47 del FMB. Tram Sant Antoni - Fira 2 BARCELONA, HOSPITALET DE LLOBREGAT Està previst que el projecte constructiu comenci cap al maig del 2005 i les obres el segon semestre del 2006. L’estudi informatiu defineix el perllongament de la línia 2 des de l’actual estació de Sant Antoni fins a l’estació de Fira 2, on es podria fer un intercanvi amb la línia 9 i aconseguir així la connexió de la Zona Franca amb el centre de Barcelona. Per fer possible aquest per- llongament, s’ha de deixar fora de servei el tram de L2 entre Sant Antoni i Paral·lel (que- darà com aparcament per a l’estacionament de vehicles) i traslladar la connexió L2-L3 a l’es- tació de Poble Sec. Com a objectius principals de l’estudi tenim, d’una part, connectar les dues fires (Fira 1 a plaça Espanya i Fira 2 a l’Hospitalet) mitjançant dues estacions i, de l’altra, millorar l’accés al recinte firal des de les estacions de Fira 2 (L2/L9) i Amadeu Torner (L9/FGC). La connexió amb la línia 9 s’ha fet a escala d’infraestructura bàsica sense incloure la inversió. Les estacions projectades són cinc: Poble Sec (L2/L3), Fira 1-MNAC, INEFC, Foc Cisell (L2/L9 ramal Zona Franca), Fira 2 (L2/L9 ramal Aeroport). El 2004 s’ha finalitzat l’estudi informatiu que ara sortirà a informació pública. Està previst que el projecte constructiu comenci el maig del 2005 i les obres el segon semestre del 2006. RESPONSABLE: Sr. Eduard Borrell i Arqué, ENGINYER DE CAMINS • Pressupost total estudi informatiu: 414.120.000 € • Termini execució obra: 48 mesos ÀMBIT METROPOLITÀ MOBILITAT I ACCESSIBILITAT 48 18. Parc Barcelona Mèdia BARCELONA El projecte es troba en fase de tramitació i es preveu iniciar les obres a principis del 2005. El Parc Barcelona Mèdia és concebut com un espai urbà on es concentri l’activitat d’empre- ses, formació d’alt nivell, recerca, un centre tecnològic i disponibilitat d’infraestructures avançades. El Parc es desplegarà en els terrenys de l’antiga fàbrica tèxtil de Ca l’Aranyó, en el districte 22@, i està promogut conjuntament per la Universitat Pompeu Fabra i l’empre- sa Mediacomplex, participada per la societat municipal 22@Barcelona i el Grup Mediapro. L’antic edifici de la fàbrica tèxtil de Ca l’Aranyó serà rehabilitat i acollirà el Campus de la Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra. El Campus concentrarà tota la formació, la recer- ca i la producció en l’àmbit de la comunicació i la tecnologia. El projecte arquitectònic preveu la rehabilitació de dues naus de l’antiga fàbrica i la construcció de tres edificis nous; a més, també es preveu l’ús en règim d’arrendament de 5.000 m2 de platós i espais tècnics que es cons- truiran en el sector gestionat per Mediacomplex. A la mateixa illa, Mediacomplex promou un centre de producció audiovisual de 36.000 m2 de sostre, on destaca un plató de 2.000 m2, a més d’altres platós de menors dimensions, sales tècniques de producció i postproducció, un teleport per a transmissió i recepció via satèl·lit, oficines per a les empreses vinculades al sector audio- visual i un àrea de recerca i col·laboració entre el sector empresarial i el docent. El Parc acollirà també el Centre d’Innovació Barcelona Mèdia (CIT BM), resultat de la transformació de l’actual Estació de la Comunicació. Impulsat per empreses del sector i recolzat pel CIDEM, el CIT BM potenciarà la recerca, la innovació i la producció experimental en el sector de la comunicació i l’audiovisual. Finalment, es contempla també la creació d’una incubadora d’empreses del sec- tor audiovisual, així com un espai de residències temporals vinculades a l’activitat productiva del campus, especialment la incubadora. El projecte es troba en fase de tramitació i es preveu iniciar les obres a principis del 2005. En els propers mesos els esforços se centraran en la definició del model d’interrelació uni- versitat/empresa, d’una oferta diferencial, del Pla comercial, del Pla de màrqueting i del projecte executiu. www.mediapro.es/es/parc.htm • www.upf.edu/ec/es/aranyo.htm RESPONSABLES: Sr. Jaume Ferrús, DIRECTOR DE NOUS PROJECTES, MEDIAPRO, Sra. Maria Rosa Virós Galtier, RECTORA UPF, Sr. Miquel Barceló, PRESIDENT DE 22@BARCELONA • Pressupost total: 80 milions € • UPF: 6.021 m2 de superfície del solar i 18.000 m2 de sostre • Mediacomplex: 6.782 m2 de superfície del solar, 24.000 m2 de sostre ÀMBIT METROPOLITÀ SECTOR ESTRATÈGIC: QUINARI 19. Projecte Imagina 49 ESPLUGUES DE LLOBREGAT El passat 29 de novembre es va inaugurar Imagina, centre de producció audiovisual de l’empresa MediaPro. Imagina és un centre de producció audiovisual que neix amb la vocació de liderar la pro- ducció audiovisual del sud d’Europa. El centre, construït pel grup MediaPro, és el resultat de la rehabilitació de l’antiga factoria Corberó, a Esplugues, a l’illa compresa pels carrers Baronessa de Maldà, Gaspar Fàbregas, Gall i Enric Morera. El centre disposa d’infraestructures innovadores i serveis integrals pensats per acollir els principals grups i empreses del sector. Una trentena d’empreses, entre les quals es troben Citytv, TV3, D’Ocon, TVC Multimèdia o Media Sports Marketing, han confirmat el seu tras- llat a Imagina. Entre aquestes, Citytv ja es troba emetent des del recinte, i TV3 hi portarà a terme l’enregistrament de dramàtics. Imagina ofereix cinc tipus de serveis: àrea de producció, àrea de postproducció, àrea tècni- ca, auditori i serveis addicionals. • l’àrea de producció, de prop de 5.000 m2, disposa de cinc platós amb capacitat per a més de quatre-centes persones, controls de realització, camerinos, magatzems, tallers i sales d’espera. • l’àrea tècnica, amb més de 11.800 m2, compta amb infraestructures d’última generació, com un teleport preparat per a la transmissió i recepció de senyal via satèl·lit, sistemes analògics i digitals i la connectivitat mitjançant xarxa de fibres amb els principals operadors audiovisuals. • l’àrea de postproducció disposa de 860 m2 distribuïts en sales d’edició lineal i no lineal, locutoris, sales de muntatge musical, espai de videoteca i Play Out. • l’auditori, amb 170 m2 i capacitat per a cent persones, està equipat amb mitjans audiovi- suals avançats, com traducció simultània i reproducció cinematogràfica. RESPONSABLE: Sr. Oriol Carbó, COORDINADOR DEL PROJECTE www.imagina.tv • Pressupost total: 40 milions € • Espai: 31.100 m2 d’infraestructures ÀMBIT METROPOLITÀ SECTOR ESTRATÈGIC: QUINARI 50 20. El sector quinari, motor de desenvolupament econòmic ÀMBIT DEL PLA ESTRATÈGIC METROPOLITÀ DE BARCELONA La presentació de l’Informe sobre el sector quinari a l’AMB tindrà lloc el febrer del 2005. Durant el 2004 la Comissió de Prospectiva del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB) ha realitzat un informe destinat a avaluar les oportunitats de l’àrea de Barcelona en el desenvolupament d’activitats catalogades dins de l’anomenat sector quinari. Aquest sector inclou activitats relacionades amb el sector cultural i la seva producció de béns i ser- veis, l’educació i la recerca, la sanitat o els serveis a les empreses, caracteritzades totes elles per l’elaboració i la difusió de continguts i, per tant, basades en el capital humà com a fac- tor principal. D’altra banda, es tracta també d’activitats que generen moltes altres activitats derivades i que creen, d’aquesta manera, nous espais d’activitat econòmica en el territori. En l’informe es posen de manifest les oportunitats de Barcelona per poder-se configurar com un punt d’excel·lència en el sector des de la perspectiva internacional. La tradició en algunes de les activitats relacionades, la qualitat de l’entorn urbà i ambiental, les noves iniciatives que estan sorgint en el sector i la posició internacional de la ciutat fan que aquesta sigui una pro- posta amb garanties d’èxit. Aquestes noves oportunitats requereixen, però, d’una major visi- bilitat i d’una millor estructuració del sector. En aquest sentit, la proposta de l’informe per- segueix potenciar les activitats que formen part del sector quinari, posant especial èmfasi en la vertebració del conjunt del sector i el reforçament de la seva imatge com un dels sec- tors econòmics amb més expectatives de creixement. De cara al 2005, la Comissió de Prospectiva preveu les actuacions següents: • Edició i presentació pública de l’informe • Elaboració d’un informe sobre l’estructura empresarial del sector audiovisual a l’àmbit metropolità de Barcelona • Constitució d’un grup reduït de representants del sector en l’àmbit metropolità per al seguiment i l’elaboració de propostes concretes • Seguiment i difusió dels projectes estratègics metropolitans relacionats amb el sector: Parc Barcelona Mèdia i Imagina • Avaluació de les oportunitats amb la Fira de Barcelona per elaborar propostes concretes per a la realització d’una activitat firal relacionada amb el sector RESPONSABLE: Pla Estratègic Metropolità de Barcelona Dades rellevants: no quantificades ÀMBIT METROPOLITÀ SECTOR ESTRATÈGIC: QUINARI 21. Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) 51 BARCELONA El dia 12 de gener del 2005 es va signar el protocol de constitució del Consorci Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona. El Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) és una iniciativa promoguda per la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra (UPF) que pretén situar Barcelona a l’avantguarda europea de la recerca biomèdica translacional. És un projecte científic, tant de recerca bàsica com aplicada, capaç d’oferir respostes des de la perspectiva molecular fins a la poblacional. El nucli científic inicial del PRBB està format per l’Institut Municipal d’Investigació Mèdica (IMIM), el Centre de Regulació Genòmica (CRG) i el Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la UPF. A part, existeix una gran instal·lació científica, la Fundació IAT, que ofereix tecnologies avançades d’imatge basades en la tomografia per emissió de positrons. El projecte científic del PRBB es veurà reforçat amb altres iniciatives privades i públiques, com el Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona, creat ara fa poc. En conjunt es pre- veuen més de vuitanta grups de recerca i al voltant de mil persones entre científics, tècnics i personal de serveis. Entre el conjunt de serveis científics i tècnics de què disposarà el Parc destaquen microxips, proteòmica i síntesi de pèptids, genotipació, bioinformàtica, animalari amb unitat de transgènesi, assaigs clínics fase 1, imatge molecular amb tomografia per emissió de posi- trons i laboratori antidopatge. Es preveu que l’edifici del PRBB, d’uns 50.000 m2, i actualment en construcció, sigui opera- tiu al final del 2005. Actualment ja hi ha un 80% de l’estructura acabada, però queda pen- dent tota l’adequació interior. L’edifici està situat davant del front marítim de la platja de la Barceloneta, entre l’Hospital del Mar i l’Hotel Arts de la Vila Olímpica. RESPONSABLE: Sr. Jordi Camí, DIRECTOR DE LA FUNDACIÓ PRBB I COORDINADOR CIENTÍFIC DE LA COMUNITAT DE BÉNS www.prbb.org • Pressupost total d’inversions previst (edifici i equipament): 90 milions € ÀMBIT METROPOLITÀ SECTOR ESTRATÈGIC: BIOREGIÓ 52 22. Biocampus UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA (AMB ELS HOSPITALS DE L’ESFERA UAB) L’abril del 2005 s’inaugurarà la nova bioincubadora VE3B. Al llarg de l’any s’espera enfor- tir el Biocampus amb la incorporació de dos nous instituts de recerca. La UAB ha definit la biotecnologia i la biomedicina com un dels seus eixos principals de recerca. El Biocampus neix amb la voluntat d’aglutinar, ordenar i potenciar la recerca en aquestes àrees científiques a la UAB i els seus hospitals associats. El Biocampus està ubicat dins del Parc de Recerca de la UAB, una nova estructura organitzativa que té per objectiu facilitar la interacció entre l’empresa i la universitat, afavorint la implantació d’organismes públics de recerca i laboratoris d’R+D industrial. A partir de tres elements singulars, l’Institut de Biotecnologia i Biologia Vicent Villar i Palasí (IBB), l’Institut de Neurociències (INc) i el Centre de Biotecnologia Animal i Teràpia Gènica (CBTEG), el Biocampus crea una zona específica en què es reuneixen instituts, serveis cien- tificotècnics i iniciatives universitat-empresa. Un eix fonamental d’aquest projecte és l’a- proximació de la recerca bàsica a la recerca clínica en el camp de la salut, en particular pel que fa als hospitals i fundacions de recerca en medicina associats a la UAB. Durant el 2005 el Biocampus s’ha d’enfortir amb la incorporació de dos nous instituts amb grups de recer- ca de renom internacional, i l’enfortiment i consolidació dels serveis cientificotècnics que s’ofereixen als investigadors i empreses ubicades al Parc de Recerca de la UAB. Dins del disseny del Biocampus, un element essencial per tal de dinamitzar la transferència tecnològica és la dotació d’un espai d’incubació de les spin-off. La situació actual en què diverses iniciatives en l’àrea de biomedicina i de biotecnologia estan arribant a la fase d’in- cubació fa molt necessari que la nova incubadora VE3B es faci realitat. Aquesta bioincuba- dora se situarà en el mateix espai Biocampus, per tal d’assegurar la màxima fertilitat d’ide- es i la instal·lació de serveis cientificotècnics i plataformes tecnològiques comuns. Es preveu la seva inauguració el proper mes d’abril del 2005. www.uab.es/investigacio/biocampus/default.htm RESPONSABLES: Dr. Ramon Noguera i Hancock, GRUPS DE RECERCA I PLA DE DESENVOLUPAMENT, Sra. Sònia González, INNOVACIÓ I CREACIÓ D’EMPRESES • Incubadora VE3B (primera fase) · Superfície inicial disponible: 450 m2 · Mòduls de 50-100 m2 mixtos. Cada mòdul dispo- sa d’una zona de laboratori –amb un equipament de laboratori estàndard– i una altra de despatx, integrades en el mateix espai ÀMBIT METROPOLITÀ SECTOR ESTRATÈGIC: BIOREGIÓ 23. Ampliació del Parc Científic de Barcelona. 53 Construcció de la segona fase BARCELONA El 16 de febrer de 2005 el Patronat del Parc Científic va aprovar el projecte d’ampliació La Fundació Parc Científic de Barcelona va ser creada l’any 1977, a iniciativa de la Universitat de Barcelona, amb l’objectiu de construir una nova estructura de transferència de tecnologia en espais del campus universitari, on empreses i grups públics de recerca com- partissin coneixements, interessos, espais i serveis tecnològics. El projecte del Parc es va dissenyar perquè ocupés tot el complex anomenat les Cúpules, que està situat entre els carrers Gregorio Marañon, Baldiri Reixac i Josep Samitier. La impossibi- litat de disposar de tota l’illa des del principi i l’envergadura de l’obra van fer que el pro- jecte es realitzés per fases. La construcció de la primera fase ha comportat l’edificació de l’Edifici Modular de 23.752 m2 i la rehabilitació de la Torre D, una de les 3 torres existents en el triangle esmentat. El projecte actual preveu ampliar el Parc a continuació de l’Edifici Modular amb un edifici destinat també a laboratoris d’investigació i serveis, i amb una estructura i dimensions simi- lars a les de l’edifici actual. En l’ampliació es continuarà utilitzant un sistema de construc- ció per mòduls a fi de respectar la màxima edificabilitat permesa dins del Pla especial del Campus Pedralbes. La zona modular global tindrà uns 62.558 m2 i representarà una impor- tant aportació de laboratoris per al desenvolupament del projecte del Parc. A més de doblar la superfície de l’Edifici Modular, el projecte preveu la reforma i adaptació de les torres B i C. Cada torre és un edifici en forma d’H amb dues ales i un nucli central. Entre l’Edifici Modular i les torres, amb l’objectiu d’oferir una zona de serveis vinculats als actes cientí- fics, es preveu construir un edifici destinat a sala d’actes (amb una capacitat per a quatre-centes setanta persones), sales de reunions de diferents mides, zona d’exposicions i restaurant-cafeteria. S’espera que el projecte complet del Parc Científic tingui una ocupació d’uns cinc mil inves- tigadors, a més d’altres activitats lligades a actes científics i congressos que s’hi aniran desenvolupant. RESPONSABLE: Sr. Màrius Rubiralta, DIRECTOR GENERAL DEL PARC CIENTÍFIC • Superfície total del projecte complet: 84.973 m2 ÀMBIT METROPOLITÀ SECTOR ESTRATÈGIC: BIOREGIÓ 54 24. BioRegió Catalana CATALUNYA, AMB SEU A BARCELONA El 17 de novembre del 2004 es va presentar el projecte de BioRegió catalana. Per bioregió s’entén un espai territorial on, en l’àmbit de la biomedicina i la biotecnologia, diferents agents públics i privats desenvolupen la seva activitat amb la finalitat de generar nous productes i serveis altament competitius. La bioregió és l’instrument més adequat per facilitar una interacció dinàmica, efectiva i sinèrgica entre els diferents agents de la cadena de valor, simbolitzats a través de la «triple hèlix»: empreses, universitats i Administració. El projecte de BioRegió va ser presentat pel Govern de la Generalitat el passat 17 de novem- bre del 2004. Els objectius que es persegueixen amb aquesta iniciativa són crear l’entorn adequat per afavorir una transferència de tecnologia eficaç, potenciar la implantació de les noves tecnologies per millorar la competitivitat del teixit industrial existent i desenvolupar un sector biomèdic i biotecnològic dinàmic, capaç de generar noves tecnologies mèdiques que aportin guanys a l’esperança i la qualitat de vida. Els agents implicats en el projecte de la BioRegió són l’Administració pública, universitats, hospitals i centres públics de recerca, i el món empresarial (petites empreses biotecnològi- ques –empreses derivades i noves empreses–, empreses de productes sanitaris i l’anomenat big-pharma del sector farmacèutic). Durant el 2004 es va fer la presentació de la BioRegió als agents públics i privats, es va apro- var l’avantprojecte i es va crear un grup de treball per al seguiment del projecte. De cara al 2005, es preveu la constitució de l’estructura jurídica i l’assignació d’un espai, la contracta- ció de l’equip humà necessari per a la gestió i la definició del Pla estratègic que, com a pri- mers passos, ha d’incloure el Pla de treball 2005-2006, l’escenari econòmic a cinc anys i el Pla de comunicació. RESPONSABLE: Sra. Marta Aymerich, DIRECTORA DEL CONSELL INTERDEPARTAMENTAL DE RECERCA I INNOVACIÓ TECNOLÒGICA (CIRIT) DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA • Pressupost total: total pendent de definició (cal encara l’escenari econòmic) • Any 2005: la Generalitat destinarà 500.000 € per cobrir l’estructura de gestió d’aquest any ÀMBIT METROPOLITÀ SECTOR ESTRATÈGIC: BIOREGIÓ 25. Parc Aeroespacial 55 VILADECANS Es preveu que la comercialització del Parc comenci a mitjans del 2005. El 26 de març del 2003 la Generalitat (Departament de Política Territorial i Obres Públiques i Departament de Treball, Indústria, Comerç i Turisme), la Cambra de Comerç de Barcelona i l’Ajuntament de Viladecans signen a Barcelona el conveni marc de col·laboració per a la promoció, implantació i gestió conjunta d’un parc aeroespacial i de la mobilitat al terme municipal de Viladecans. Mitjançant l’acord signat les tres parts es comprometen, d’una banda, a col·laborar per aconseguir finançament públic i privat per al projecte i, de l’altra, a constituir una comissió de seguiment. El Parc es localitzarà concretament al sector indus- trial de Ca n’Alemany, entre l’autopista C-32 i l’estació de Renfe de Viladecans. L’objectiu del Parc Aeroespacial és esdevenir un espai econòmic i tecnològic on es desenvo- lupin activitats productives relacionades amb el sector aeroespacial, aeroportuari i de la mobilitat. El clúster comptarà amb empreses relacionades amb el sector de la navegació aèria i espacial, el subministrament d’equips per a aeroports i components per a tot tipus de transports, com també enginyeries vinculades amb el tema de la mobilitat. La implanta- ció del clúster es farà mitjançant un consorci i una empresa formada per l’Ajuntament de Viladecans, la Generalitat de Catalunya i la Cambra de Comerç de Barcelona, i comptarà amb el suport de BAIE (Associació Barcelona Aeronàutica i de l’Espai). Durant el 2004 es va iniciar el procés de redacció del planejament urbanístic necessari per al desenvolupament del Parc. El Consorci, que es constituirà durant el primer trimestre del 2005, gestionarà la coordinació, gestió, planificació i explotació del futur d’aquesta actua- ció i fixarà així mateix l’adjudicació de les parcel·les industrials i altres actuacions que es por- tin a terme. A més, durant el primer semestre de l’any s’instal·larà la primera indústria rela- cionada amb l’activitat aeroespacial i s’assentaran les bases per començar l’obra d’urbanit- zació durant el segon semestre. RESPONSABLE: Sr. Josep Anton Grau i Reinés, DIRECTOR DEL PROJECTE www.aj-viladecans.com DE DESENVOLUPAMENT DEL PARC AEROESPACIAL I DE LA MOBILITAT • Superfície: 512.000 m2, dels quals 250.000 m2 es destinaran a l’activitat econòmica aeroindustrial i de la mobilitat i 72.000 m2 a equipaments i serveis per a les empreses • Pressupost del projecte d’urbanització: aproxima- dament 50 milions € ÀMBIT METROPOLITÀ SECTOR ESTRATÈGIC: AERONÀUTIC 56 26. Centre Tecnològic de l’Aeronàutica i l’Espai de Catalunya (CTAE) VILADECANS El dia 7 de març de 2005 es va constituir la Fundació Privada Centre Tecnològic de l’Espai. El 9 de setembre del 2004 el Departament d’Indústria i el CIDEM, la Cambra Oficial de Comerç de Barcelona, Barcelona Aeronàutica i de l’Espai, la Universitat Politècnica de Catalunya, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Barcelona, l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya i vint-i-sis empreses van signar un protocol d’acord per a la creació del Centre Tecnològic de l´Aeronàutica i l’Espai de Catalunya (CTAE). El dia 7 de març del 2005 se signava l’acord de constitució de la fundació privada Centre Tecnològic de l’Espai. El CTAE tindrà la seu a Viladecans, en el futur Parc Aeroespacial de Catalunya, però provisionalment estarà ubicat al Campus de la Universitat Politècnica de Catalunya a Castelldefels. El CTAE s’integrarà a la Xarxa de Centres Tecnològics i al futur Registre de Centres Tecnològics RECETEC. La finalitat principal del Centre és potenciar la competitivitat de la indústria aeronàutica i de l’espai a Catalunya. La seva activitat estarà centrada en el desen- volupament d’actuacions de recerca aplicada que afavoreixin les empreses del sector. La seva línia estratègica d’actuació serà el desenvolupament de serveis i aplicacions Galileo. El Centre participarà, així mateix, en projectes de recerca d’abast nacional i internacional i desenvoluparà xarxes de col·laboració amb altres entitats del sector. RESPONSABLE: Sr. Sergi Mesquida, DIRECTOR DE TRANSFERÈNCIA DE TECNOLOGIA DEL CIDEM (DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA) • Pressupost total: 7 milions € • Capital fundacional de la Fundació: 300.000 € ÀMBIT METROPOLITÀ SECTOR ESTRATÈGIC: AERONÀUTIC 27. Ampliació del recinte firal Gran Via M2 - Pavellons P.3.1 i P.4.1 57 L’HOSPITALET DE LLOBREGAT En el mes de desembre del 2004 van finalitzar les obres dels pavellons 3.1 i 4.1. Recentment s’ha iniciat la construcció del pavelló 5, que es preveu que estarà acabat al final del 2006. L’obra dels pavellons 3.1 i 4.1 es va començar a construir el maig del 2003 i ha finalitzat el desembre del 2004. La superfície construïda total és de 92.263,97 m2. L’estructura és mixta de formigó i metall; els tancaments són prefabricats amb plafons de formigó i lamel·les d’acer lacades suportades sobre els pòrtics de l’estructura lateral. La coberta està feta de tela asfàltica sobre planxes d’acer perforat. L’alçada total dels pave- llons és de vint metres, a l’interior dels pavellons sota armadura és de quinze metres. La superfície comercial bruta d’exposició és de 40.500 m2. Són dos pavellons simètrics amb dos nexes. S’ha construït un aparcament de cotxes amb nou-centes cinquanta places. Hi ha construïts tretze locals de restauració: vuit bars, quatre restaurants i un Free Flow. Cadascun dels pavellons té guarda-robes i despatxos de cap de palau. Com als pavellons 1 i 2, totes les instal·lacions es troben a les galeries de serveis a sota de la planta principal i es comuni- quen amb l’àrea d’exposició per arquetes. Hi ha un centre de sales de reunions per a jor- nades tècniques i convencions al nexe 3 amb capacitat per a sis-centes vint-i-quatre places. S’ha iniciat la construcció del pavelló 5 amb una estructura similar als anteriors pavellons. Tindrà una superfície de 26.657 m2 comercials en dues plantes. La finalització d’aquest pavelló està prevista per al 31 de desembre del 2006. RESPONSABLE: Sr. Francesc Solà, DIRECTOR GERENT FIRA 2000, SA www.firabcn.es • Pressupost total: el cost total dels pavellons 3.1 i 4.1 és de 17.713.170,00 € ÀMBIT METROPOLITÀ PROMOCIÓ ECONÒMICA 58 28. City Metropolitana L’HOSPITALET DE LLOBREGAT La primera fase del projecte es començarà a construir el 2005 i podria estar enllestida el 2008. El projecte de la City Metropolitana ha estat possible gràcies a la transformació urbanística d’una superfície de 104.524,56 m2 a l’entorn de les anteriors instal·lacions de REPSOL. Aquesta transformació ha estat impulsada per l’Ajuntament de l’Hospitalet i el Consorci de la Zona Franca de Barcelona. La formulació i aprovació de la Modificació del PGM del sec- tor REPSOL i de l’estudi de detall de la City Metropolitana, que concreta l’ordenació urba- nística de la part de la Modificació destinada a un modern centre terciari (46.844 m2), han posat les bases per al desenvolupament d’aquesta operació. El disseny del projecte és obra de l’arquitecte Jean Nouvel i l’equip Ribas & Ribas i té l’ob- jectiu de bastir un complex avançat preparat per acollir activitats relacionades amb les noves tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC), la cultura, el coneixement, els serveis firals i els serveis hotelers especialitzats, tots ells sectors estratègics d’alt valor afegit i forta expansió. La proximitat al nou recinte de la Fira al polígon Pedrosa, a l’Aeroport i al Port, i la seva inserció en l’actuació global del nou Districte Econòmic Granvia l’Hospitalet són avantatges de localització evidents d’aquest projecte. La City Metropolitana aporta 162.538 m2 de sostre edificable amb diversos usos: 106.589 d’oficines, 20.639 d’hotelers, 19.769 de serveis i equipaments i 15.541 de comercials. Hi ha previstos onze edificis que s’executaran en dues fases. La primera fase (cinc edificis amb uns 63.000 m2 de sostre) es començarà a construir el 2005 i podria estar enllestida el 2008. Prèviament, es construirà un túnel de dos-cents vint-i-cinc metres de llargària i dos carrils de circulació en cada sentit que creuarà la ronda del Litoral per unir l’àrea del Districte Econòmic Granvia l’Hospitalet amb la Zona Franca. canal-h.net/diari/setmana/granvia2/metropolitana.php RESPONSABLE: Sr. Antoni Nogués i Olivé, GERENT DE L’AGÈNCIA DE DESENVOLUPAMENT URBÀ (ADU) • Pressupost total de la City Metropolitana: al voltant de 500 milions € • Pressupost de la primera fase: al voltant de 150 milions € • Pressupost del túnel per sota de la Ronda del Litoral: al voltant de 4,7 milions € ÀMBIT METROPOLITÀ PROMOCIÓ ECONÒMICA 29. Districte 22@ 59 BARCELONA Des de l’aprovació del projecte el juliol del 2000, s’ha iniciat la renovació de més del 50% de les àrees industrials del Poblenou mitjançant trenta-set plans de millora urbana. El projecte 22@ Barcelona transforma dues-centes hectàrees de sòl industrial del Poblenou en un districte productiu innovador que ofereix espais moderns per a la concentració estratègica d’activitats intensives en coneixement. Aquesta iniciativa és a la vegada un pro- jecte de renovació urbana i un nou model de ciutat que vol donar resposta als reptes de la societat del coneixement. Com a projecte de renovació urbana, el 22@ Barcelona culmina el procés de transformació del Poblenou i de renovació del llevant de Barcelona. La renovació de les àrees industrials permetrà crear fins a 3.200.000 m2 d’espais productius, augmentar entre 100.000 i 130.000 els llocs de treball localitzats a la zona, construir entre 3.500 i 4.000 nous habitatges de pro- tecció i obtenir al voltant de 220.000 m2 de sòl per a nous equipaments i zones verdes. Com a nou model de ciutat, el projecte 22@ Barcelona s’emmarca en l’estratègia «Barcelona, ciu- tat del coneixement». En aquest sentit, el projecte impulsa diverses iniciatives d’atracció d’activitat i de creació de clústers que, mitjançant la cooperació publicoprivada, pretenen implantar un model d’innovació basat en la confluència de ciència, tecnologia i empresa. D’acord amb aquest nou model, els projectes motors del districte són set: el Parc Barcelona Mèdia, el Districte Barcelona TIC, la Bioempresa 22@ Barcelona, el Campus tecnològic i empresarial de Barcelona, el barri dels joves emprenedors, els centres tecnològics i d’R+D i els projectes horitzontals. Estat d’execució a desembre del 2004: des de l’aprovació del projecte el juliol del 2000, s’ha iniciat la renovació de més del 50% de les àrees industrials del Poblenou mitjançant trenta- set plans de millora urbana. D’aquests trenta-set plans, vint-i-vuit han estat promoguts pel sector privat i, en el sectors estratègics impulsats per l’Ajuntament de Barcelona, els opera- dors ja han introduït en els circuits de comercialització més de 500.000 m2 de sostre. Pel que fa a l’àmbit empresarial, més de setanta empreses ja s’han instal·lat en el districte o estan en procés de construcció de les seves seus corporatives. RESPONSABLE: Sr. Miquel Barceló, PRESIDENT DE 22@ BARCELONA www.bcn.es/22@bcn/ • Àmbit: 198,26 ha, 115 illes, 1.159.626 m2 de sòl 22@ • Potencial total de sostre: 4.000.000 m2 aprox. • Inversió del Pla d’infraestructures: 162 milions € • Potencial immobiliari: 12.020 milions € ÀMBIT METROPOLITÀ PROMOCIÓ ECONÒMICA 60 30. Seu de la Comissió del Mercat de Telecomunicacions BARCELONA Està previst que el canvi de seu de la Comissió es produeixi al llarg del 2005. El Reial decret 2397/2004, de 30 de desembre del 2004, va determinar el trasllat a la ciutat de Barcelona de la Comissió del Mercat de Telecomunicacions, organisme públic adscrit al Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç. La Comissió és un organisme regulador independent per al mercat de les telecomunicacions i dels serveis audiovisuals. Va ser creada pel Reial decret 6/1996, de 7 de juny, de liberalit- zació de les telecomunicacions. Entre les seves funcions es troben l’establiment i supervisió del compliment de les obligacions dels operadors, el foment de la competència en els mer- cats dels serveis audiovisuals, la resolució de conflictes entre els operadors i, si escau, l’e- xercici com a òrgan arbitral. El trasllat de seu és motivat, d’acord amb el Reial decret 2397/2004, per «la lògica i els prin- cipis inherents a la naturalesa de l’Estat de les autonomies» i és un primer pas en el procés de descentralització dels òrgans estatals que vol iniciar el Govern central. El dia 17 de febrer del 2005, el Consell de la Comissió del Mercat de Telecomunicacions va adoptar el primer acord per tal d’implementar les disposicions del Reial decret. Està previst que el canvi de seu de la Comissió es produeixi al llarg del 2005. www.cmt.es RESPONSABLE: Consell de la Comissió del Mercat de Telecomunicacions ÀMBIT METROPOLITÀ PROMOCIÓ ECONÒMICA 31. Parc de Negocis de Viladecans 61 VILADECANS El 2005 es continuarà amb les obres d’urbanització i s’executaran les obres del conjunt de sis edificis d’oficines. El Parc de Negocis de Viladecans és un espai obert, innovador, d’activitats econòmiques i ciutadanes, fonamentat en l’intercanvi de coneixement com a aposta de desenvolupament local integral. El Parc es desenvoluparà en dues fases, en la segona de les quals es crearà el Parc Aerospacial. (Vegeu la fitxa d’aquest projecte en l’apartat del sector aeronàutic). La primera fase ocuparà una superfície de 512.000 m2, dels quals 130.000 m2 es destinaran al Parc Públic de la Marina. En l’espai restant s’hi dedicaran 250.000 m2 de sostre edificable a activitat econòmica. Aquest espai allotjarà el centre Bit@gora, un parc d’oficines, naus industrials, espais comercials, restauració, habitatges, serveis i equipaments, i un pavelló polivalent. Aquest entorn innovador, dotat d’infraestructura tecnològica i espais d’alta qua- litat, facilitarà l’intercanvi de serveis i idees entre els diferents agents i la generació d’o- portunitats de negoci. Bit@gora, format per quatre mòduls d’edificis, és el nucli central del Parc de Negocis de Viladecans. Amb més de 70.000 m2 pensats per a la transferència tec- nològica i la promoció de la innovació, oferirà serveis i recursos destinats a millorar la com- petitivitat d’empreses i ciutadans. El complex disposarà d’hotel, centre de convencions, ofi- cines, espai per a la formació permanent, centre de transferència tecnològica, incubadora d’empreses TIC, etc. Serà, a més, el punt de trobada entre la universitat, la ciutat i l’empre- sa, en la mesura en què permetrà aprofitar els esforços del Campus Tecnològic de la UPC i la incubadora d’empreses TIC per a la promoció d’spin off i impulsarà la realització d’accions formatives per donar a conèixer pràctiques de transferència de tecnologia. Durant el 2004 es va portar a terme l’aprovació definitiva del Pla de millora urbana de con- creció d’usos i volumetria de les illes A, B i C del Parc d’Activitats i l’aprovació definitiva de l’Estudi de detall per a l’illa D. Així mateix, es va realitzar la redacció de la fase executiva dels projectes d’urbanització i edificació del complex Vilamarina. Finalment, es va continuar amb les obres d’urbanització (execució d’un 50% aproximadament) i es va atorgar una llicència d’edificació per al conjunt de sis edificis d’oficines a l’illa B. RESPONSABLE: Sr. Carles Ruiz Novella, 4T TINENT D’ALCALDE DE VILADECANS, PRESIDENT DE L’ÀREA DE PLANIFICACIÓ TERRITORIAL I PROMOCIÓ DE LA CIUTAT. • Inversió total: 760 milions € (360 milions € corres- ponen a la 1a fase) • Superfície total: 1.100.000 m2 de sòl i 500.000 m2 de sostre per a activitat econòmica (el 45% del sòl correspon a la 1a fase) ÀMBIT METROPOLITÀ PROMOCIÓ ECONÒMICA 62 32. Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) BARCELONA, EL PRAT DE LLOBREGAT Per al 2005 es preveu la urbanització del sòl i la millora dels accessos a la ZAL Prat i al polí- gon Pratenc. També està prevista l’edificació de cinc naus noves. La Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) inicia el seu desenvolupament el 1992, amb la cons- titució de la societat Centre Intermodal de Logística, SA (CILSA), empresa gestora d’aquest projecte. La ZAL neix per tal de col·laborar en el creixement del Port de Barcelona, a fi que aquest esdevingui un dels ports més importants de la Mediterrània. Des del 1992 fins al 2000, en què s’arriba a la total comercialització, nombroses empreses del sector logístic i del transport s’instal·len a les seixanta-vuit hectàrees que formen la pri- mera fase de la ZAL (l’anomenada ZAL Barcelona). El nou centre de negocis, el Service Center, inaugurat el 2002, és la culminació d’aquest projecte. L’ampliació de la ZAL en la segona fase (ZAL Prat) té una superfície de cent seixanta-tres hectàrees, situades al terme municipal del Prat de Llobregat. La desviació del riu Llobregat que es va realitzar el 2003 permet que la Zona d’Activitats Logístiques del Port de Barcelona sigui un espai logístic homogeni. Al final del 2001 es van iniciar les obres d’urbanització d’a- questa nova superfície i el mes de setembre del 2004 s’hi va instal·lar el primer client de la ZAL Prat. Està previst que la ZAL Prat estigui finalitzada el 2011. Les actuacions previstes per al 2005 consisteixen en la urbanització del sòl, que es fa a mesu- ra que s’hi instal·len noves construccions, i en la millora dels accessos a la ZAL Prat i al polí- gon Pratenc. També està prevista l’edificació de cinc naus noves, que es lliuraran als clients durant el 2005. www.zal.es RESPONSABLE: Sr. Santiago Bassols Villa, CONSELLER DELEGAT DE CILSA ZAL I ZAL II Total Superfície parcel·la (m2) 640.456 1.625.664 2.266.120 Superfície edificable (m2) 264.000 580.000 844.000 Naus i oficines 250.000 548.000 798.000 Serveis 14.000 32.000 46.000 Inversió projecte (milers €) 55.000 235.000 290.000 ÀMBIT METROPOLITÀ LOGÍSTICA 33. Parc Logístic de la Zona Franca, SA 63 BARCELONA Es preveu la signatura d’un contracte d’arrendament entre el Consorci de la Zona Franca i el Parc Logístic que permetrà la construcció de dues naus logístiques noves. A principis del 1999 es va iniciar la urbanització dels terrenys i la construcció de la primera nau logística. En l’actualitat, el Parc Logístic (PL) ha construït i subarrendat 107.421 m2 de naus logístiques i dos edificis d’oficines d’11.500 m2 cadascun. L’àrea logística és un recinte tancat amb control d’entrada i vigilància. El Parc Logístic, a més de llogar les naus, dóna els serveis de seguretat, neteja i recollida de residus, manteniment de les naus i jardineria. A partir del recent conveni entre el Consorci de la Zona Franca (CZFB) i SEAT, mitjançant el qual el CZFB recupera el 2004 l’ús de 39.657 m2, es preveu la sig- natura d’un contracte d’arrendament d’aquesta superfície entre el CZFB i el PL. Això per- metrà la construcció de dues naus logístiques noves. L’àrea de negocis té una superfície construïda i en explotació, fins al dia d’avui, (parcel·la A) de 23.000 m2, sense incloure les places d’aparcament subterrani i en superfície. Els dos edi- ficis existents han estat projectats per l’arquitecte Ricardo Bofill. El projecte bàsic realitzat pel Taller d’Arquitectura Ricardo Bofill per a la parcel·la B consta de quatre edificis. Aquest projecte bàsic esgota pràcticament l’edificabilitat de la parcel·la B. Tres d’aquests edificis es dedicaran a oficines, amb la possibilitat d’instal·lar alguns serveis a les plantes baixes; el quart, que consta només de planta baixa, es dedicaria a serveis. RESPONSABLE: Sr. Joaquín Zueras Abizanda, DIRECTOR GENERAL DEL PARC LOGÍSTIC www.parclogistic.es • Superfície total: 370.000 m2 • Superfície de l’àrea logística: 250.000 m2 • Superfície de l’àrea de negocis: 120.000 m2 ÀMBIT METROPOLITÀ LOGÍSTICA 64 34. Port sec de Barcelona i Tarragona PENDENT DE LOCALITZACIÓ DEFINITIVA La ubicació d’aquesta nova instal·lació està en fase d’estudi. La Generalitat de Catalunya, el Consorci de la Zona Franca de Barcelona i les autoritats por- tuàries de Barcelona i Tarragona estan impulsant la creació d’una zona d’activitats portuà- ries i logístiques vinculada als ports de Barcelona i Tarragona. Aquesta nova infraestructu- ra comptarà amb dues àrees d’activitats complementàries: • Una zona per al desenvolupament d’activitats logístiques amb magatzems, a uns preus més favorables que a l’interior de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, per tal d’atendre les necessitats de les empreses d’integrar les activitats de distribució i transport amb manipulacions postindustrials i/o precomercials i altres serveis que aporten valor afegit a la mercaderia. • Una zona de caràcter més portuari, amb dipòsit de contenidors i terminal ferroviària, con- nectada per tren directament amb el port de Barcelona, i possiblement amb el de Tarragona, dedicada al tractament dels contenidors que arriben a aquests ports i es distri- bueixen per Catalunya i altres destinacions. En aquest recinte portuari es realitzarà tant l’emmagatzematge, la recollida i la distribució de contenidors d’àmbit més local, com la seva recepció i expedició als mercats més llunyans. D’aquesta manera disminuirà l’elevat volum de camions que accedeix als ports per realitzar aquests serveis. En especial, en el cas de Barcelona, servirà per descongestionar el port en el nou escenari que dibuixen l’amplia- ció portuària i el creixent dinamisme de tot el seu entorn industrial i logístic, a la vegada que alliberarà espai per desenvolupar nous tràfics marítims. La ubicació d’aquesta nova instal·lació, amb una superfície superior a dues-centes hectàre- es, està en fase d’estudi, però serà a una zona amb bones connexions per carretera, prop de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. RESPONSABLE: Generalitat de Catalunya, Consorci de la Zona Franca de Barcelona i autoritats portuàries de Barcelona i Tarragona ÀMBIT METROPOLITÀ LOGÍSTICA FONS APB. AUTOR: LLUÍS CASTELLÀ BEL 35. Nova Ciutat de la Justícia 65 BARCELONA I L’HOSPITALET DE LLOBREGAT Està previst que les obres del subsòl arribin a la superfície el mes de maig del 2005. La darrera fase de la redacció del projecte executiu, corresponent a les obres sobre rasant, es lliurarà a final de març. El present Projecte bàsic de la nova Ciutat de la Justícia de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat és una revisió del projecte original de concentració dels equipaments de l’Administració de justícia de la ciutat de Barcelona. Aquesta revisió incorpora els nous requeriments del Departament de Justícia per corregir l’excessiva concentració prevista en el projecte original. La nova proposta pretén mantenir, això no obstant, el concepte de la Ciutat de la Justícia com un projecte emblemàtic de millora de l’Administració de justícia. Es proposa distribuir l’Administració de justícia en dos àmbits territorials: d’una banda, la Ciutat de la Justícia (àmbit Gran Via – l’Hospitalet de Llobregat) i, de l’altra, el nucli urbà centralitzat en el Palau de Justícia del passeig de Lluís Companys (àmbit Palau de Justícia – Eixample de Barcelona). La distribució de l’Administració entre els dos àmbits es portarà a terme d’acord amb els criteris següents: aconseguir la concentració de les unitats d’una mateixa jurisdicció, millorar al màxim possible l’apropament dels espais judicials als ciuta- dans i obtenir les dimensions òptimes per a una veritable economia d’escala. L’àmbit d’actuació en la futura Ciutat de la Justícia el formen dos solars separats per l’avin- guda del Carrilet, situats entre la Gran Via, el carrer General Almirante, el carrer Riera Blanca i el carrer Aprestadora. Es tracta d’un àmbit en procés de regeneració, situat entre els termes de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat, amb unes condicions d’accessibilitat òptimes. RESPONSABLE: Sr. Joan Torró i Vicens, SECRETARI GENERAL DEL DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA www.gencat.net/ptop/actuacions/ciutatjudicial/htm DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA • Pressupost total: 210.126.581,57 € ÀMBIT METROPOLITÀ URBANISME, HABITATGE I COHESIÓ 66 36. Transformació de la façana marítima de Badalona – Port Esportiu i Pesquer BADALONA La previsió per al 2005 és que al llarg de la primavera entrin les primeres embarcacions i que a final d’any s’hagi enllestit la primera fase. L’Ajuntament de Badalona i el Consell Comarcal del Barcelonès van constituir el maig del 2000 la societat Marina de Badalona perquè gestionés de manera integral el procés de remo- delació i desenvolupament urbanístic i econòmic de la façana marítima, tot incloent-hi la construcció, explotació i gestió del Port Esportiu i Pesquer. Aquesta transformació es desen- volupa sobre dos quilómetres de litoral, des de les tres xemeneies de Fecsa fins a la fàbrica de l’Anís del Mono. En el bell mig està situat el port, que oferta sis-cents disset amarradors esportius, espais per a restauració i comerç nàutic, una escola de vela i un hotel vinculat a un centre de convencions, varador, marina seca i tallers i port pesquer. Cal destacar que el fet de situar-lo en aquesta àrea, que havia estat ocupada durant més de cent anys per l’activi- tat contaminant de la indústria química Cros, ha suposat assumir la descontaminació de la zona (amb un cost de 22 milions d’euros) i fer importants treballs d’obra civil (renovació de col·lectors i de l’interceptor de Llevant i la construcció d’una nova estació bombejadora). No és menys important la transformació que es desplegarà en l’eix mar – muntanya: des de la dàrsena nàutica neix un canal de 300 metres de llarg i 40 d’ample que s’endinsa en la ciu- tat i connecta amb el Pavelló Olímpic Municipal a través d’un parc de també 300 metres. De la remodelació d’aquesta àrea neixen disset noves parcel·les amb usos residencials, comer- cials i hotelers, organitzats al voltant del canal que acollirà cent setanta-vuit amarradors per a embarcacions de motor de 8 a 10 metres d’eslora. S’espera que a la primavera del 2005 entrin les primeres embarcacions. Així mateix, també es reallotjaran els afectats urbanístics en una promoció que Regesa ha construït en l’entorn, i s’intensificaran els enderrocs per encarar la segona fase. www.marinabadalona-sa.es RESPONSABLE: Sr. Juan Felipe Ruiz, CONSELLER DELEGAT DE MARINA DE BADALONA, SA • Pressupost total de les obres del Port Esportiu i Pesquer: 103.241.724,51 € • Capital compromès en obres (el 31 de gener de 2005): 73.213.269,76 € (71% del total) • Estimació de creació d’ocupació: al voltant de 6.000 ocupats • Superfície àmbit primera fase port (via del tren - mar): 11 hectàrees • Superfície àmbit segona fase port (eix canal): 23 hectàrees. El Projecte de reparcel·lació les distribueix en 16,9 per a sòl públic i 6,1 d’aprofitament privat. ÀMBIT METROPOLITÀ URBANISME, HABITATGE I COHESIÓ 37. Pla de transformació del barri de la Mina (2000 - 2010) 67 SANT ADRIÀ DE BESÒS El dia 8 de juliol del 2004 es va aprovar el projecte de reparcel·lació que permetrà recuperar el sòl industrial i destinar-lo a nous habitatges, equipaments públics i comercials i zones verdes. El Pla de transformació del barri de la Mina és un instrument de treball per resoldre els pro- blemes de marginalitat i conflictivitat que ha patit el municipi de Sant Adrià de Besòs des de la seva creació els anys setanta. El Pla és un projecte global i integrador amb una intervenció pautada, especialment en els àmbits social i urbanístic. L’objectiu és millorar les condicions de vida i convivència de la població per tal d’aconseguir la seva plena integració i normalitat. Durant el 2004, les actuacions en l’àmbit social van continuar amb els programes d’inserció sociolaboral. Al llarg de l’any es van desenvolupar tretze projectes, amb continuïtat el 2005, i hi van participar quatre-cents noranta-sis persones, de les quals dues-centes noranta-tres es van incorporar al mercat de treball, quaranta-vuit es van beneficiar dels convenis de pràcti- ques i set segueixen cursos de formació (resultats provisionals del setembre del 2004). D’altra banda, en l’àmbit urbanístic i d’equipaments, es va portar a terme la inauguració del primer tram de la Rambla de la Mina, l’obertura del Centre d’Atenció Sociosanitària, la finalització del nou CEIP La Mina, l’inici d‘obres del nou IES, l’inici de la instal·lació d’ascensors, l’adjudi- cació de les obres de millora i creació de nous accessos als habitatges, l’allargament del carrer Llevant, l’obertura del carrer Estrelles, la connexió i allargament dels carrers Venus i Mar i l’i- nici de la rehabilitació integral de quaranta pisos i dos locals. Pel que fa a les actuacions previstes per al 2005, en l’àmbit social es continuarà amb el Pla d’actuació social de foment de programes de formació i inserció sociolaboral, conciliació de la vida familiar i laboral, desenvolupament de l’economia local i millora de la convivència i el civisme. En l’àmbit urbanístic i d’equipaments està prevista la finalització de les obres del nou IES Fòrum 2004, el Centre d’Atenció a la Petita Infància, la Biblioteca Centre Cultural, un nou centre d’atenció primària, el Poliesportiu, la reubicació de la parròquia del barri i la instal·lació de més ascensors, entre d’altres actuacions. El recentment aprovat projecte de reparcel·lació permetrà recuperar el sòl industrial i destinar-lo a nous habitatges, equipaments públics i comercials i zones verdes. RESPONSABLE: Sr. Juan Luis Rosique, GERENT DEL CONSORCI DE LA MINA www.barrimina.org • Inversió realitzada (2000 - 2004): 32,58 milions € • Inversió prevista (2005 - 2010): 141,12 milions € • Pressupost total (2000 - 2010): 173,70 milions € ÀMBIT METROPOLITÀ URBANISME, HABITATGE I COHESIÓ 68 38. Pla integral de Collblanc - la Torrassa L’HOSPITALET DE LLOBREGAT El Pla ha resultat escollit a la primera convocatòria de la Llei de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen atenció especial. El Pla integral dels barris de Collblanc i la Torrassa recull un conjunt d’actuacions que tenen com a objectiu millorar la qualitat de vida dels seus habitants a través de la revitalització del teixit urbà, social i econòmic. Aquest Pla neix de la constatació compartida entre veïns i Ajuntament de la necessitat d’una intervenció global, profunda i consensuada en el con- text d’un territori caracteritzat pel deteriorament i disfuncionalitats d’una part important de les infraestructures i espais d’ús col·lectiu i un intens canvi demogràfic i social. Es con- templen un total de quaranta-vuit projectes, distribuïts en cinc àmbits d’actuació: l’espon- jament i la renovació urbana; l’habitatge i la seva rehabilitació; l’equilibri i la cohesió social; l’educació, i la dinamització econòmica. El Pla s’emmarca en l’horitzó temporal del 2010 i estructura el seu desenvolupament en un pla d’etapes que determinarà les prioritats de cada moment. La primera etapa cobrirà el període 2002-2003, la segona, el període 2004-2007, i la tercera, el període 2008-2010. Durant el 2004 s’ha posat en marxa la segona etapa amb un balanç general positiu. Com a fet més destacable cal ressenyar que el Pla integral de Collblanc - La Torrassa ha estat esco- llit a la primera convocatòria de la Llei de millora de barris, àrees urbanes i viles que reque- reixen atenció especial. RESPONSABLE: Sr. José Luis Hernández, DIRECTOR DEL PLA INTEGRAL DE COLLBLANC - LA TORRASSA • Resum d’inversions del Pla integral realitzades per l’Ajuntament en el període 2000-2004: Actuacions esponjament 26.631.361,58 € 83,17% i renovació urbana Actuacions promoció 2.057.606,81 € 6,43% i gestió d’habitatge Actuacions cohesió 3.176.421,84 € 9,92% social i educació Actuacions promoció 156.608,40 € 0,49% econòmica Total 32.021.998,63 € 100% ÀMBIT METROPOLITÀ URBANISME, HABITATGE I COHESIÓ 39. Intervenció integral en els set barris fronterers 69 de la Serra d'en Mena SANTA COLOMA DE GRAMENET I BADALONA El projecte rebrà ajuts de la primera convocatòria de la Llei de millora de barris, àrees urba- nes i viles que requereixen atenció especial. El Projecte d'intervenció integral dels set barris fronterers de la Serra d'en Mena té com a objectiu la renovació i rehabilitació dels barris de la Pau, la Salut, Sant Joan i Sant Antoni de Llefià, del municipi de Badalona, i el Fondo, Santa Rosa, Raval i Safareigs, del municipi de Santa Coloma de Gramenet. Es tracta d’una àrea de gairebé 2 km2 on viuen 138.000 habitants, un terç de la població dels dos municipis. La intervenció es proposa actuar deci- sivament en el procés de transformació d’aquests barris. A aquest efecte, s’han programat un conjunt d’actuacions que tenen per objectiu la millora de l’accessibilitat, la cohesió social, la qualitat mediambiental i la dinamització socioeconòmica: • Vertebració dels barris i connexió amb el Barcelonès Nord: reconversió del carrer Circumval·lació en un nou espai de cohesió funcional i social per a tots dos municipis. • Millora de la xarxa viària: obertura de nous carrers i creació de connexions. • Millores en la mobilitat dels vianants i supressió de barreres arquitectòniques: creació d'un tram de vial amb prioritat invertida per als vianants i instal·lació d'escales mecàniques en el tram comprès entre els carrers de Mas Marí i Pirineus. • Creació i millora de nous espais públics i equipaments: creació del Centre Cívic, millora en la llar d'infants i adequació d'un local per a equipament comunitari, prop del parc dels Pins. • Eradicació de l’infrahabitatge: supressió del passatge Sant Pasqual. • Rehabilitació dels elements col·lectius dels edificis: ajudes per al foment d’actuacions sobre els elements comuns dels edificis i millores en l’accessibilitat. • Foment de la sostenibilitat en el desenvolupament urbà: actuacions en equipaments que comporten millores en l’eficiència energètica, sistemes de senyalització més eficients i espais de recollida de deixalles. • Impuls dels plans de convivència, cohesió social i desenvolupament comunitari: desenvo- lupament dels programes pla de convivència, xarxa de valors i Programa rellotge XXI i de l’Observatori de l’Exclusió Social. RESPONSABLE: Sr. Xavier Valderrama, RESPONSABLE DEL SEGUIMENT DE L’ACTUACIÓ (AJUNTAMENT DE SANTA COLOMA) Sr. Francesc Peremiquel CAP DEL SERVEI D’ORDENACIÓ URBANA (AJUNTAMENT DE BARCELONA) • Inversió total prevista: 18 milions € El 50% del finançament es rebrà de la Generalitat de Catalunya, en el marc de la Llei 2/2004, de millo- ra de barris, àrees urbanes i viles que requereixen atenció especial, mentre que el 50% restant serà a càrrec de l’Ajuntament. ÀMBIT METROPOLITÀ URBANISME, HABITATGE I COHESIÓ 70 40. Pla d’actuació de Sant Cosme EL PRAT DE LLOBREGAT El març del 2005 s’adjudicarà l’última fase d’habitatges, i finalitzarà així el procés de remo- delació del barri de Sant Cosme. El nou Pla d’actuació, iniciat el 2001, és el principal instrument d’intervenció municipal a Sant Cosme. El seu objectiu és donar al barri un nou impuls sociourbanístic a fi de comple- tar la seva transformació. El Pla va ser iniciat per l’Ajuntament del Prat de Llobregat, i durant els seus tres primers anys ha rebut el suport de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, el Govern de l’Estat i la Comissió Europea. Els objectius del primer Pla de treball –aconseguir un canvi del perfil socioeconòmic del barri i el control del con- flicte amb la població marginal– es varen plantejar en un horitzó de deu anys i continuen amb tota la seva vigència. Durant el 2004 s’han portat a terme els projectes següents: Inserció sociolaboral Equal Sant Cosme Innova: dones aturades amb càrregues familiars. Inserció laboral: 49%. Proximitat Local a Sant Cosme: persones en situacions d’exclusió social o risc de patir-la. Inserció laboral: 24% línia joves; 43% línia aturats de llarga durada; 33% línia creació d’activitat empresarial. Projecte IORO: servei d’itinerari d’orientació i recerca d’ocupació. Nous filons d’ocupació: millora de la imatge de la comunitat gitana. Sant Cosme Incentiva - 1a fase: lluita contra l’exclusió social i millora de l’ocupabilitat. (en curs) Acceder: alternatives d’inserció socioeconòmica (79% dels participants d’ètnia gitana). Inserció del 15% dels participants a la recerca activa de feina (en curs) Promoció del barri Ecoxips, recicladors d’informàtica: persones amb dificultats per participar en el mercat laboral. Lluita contra la marginació social Acompanyament al reallotjament: col·lectiu de 800 persones (90% d’ètnia gitana). Dinamització del Consell Veïnal: participació ciutadana i dinamització comunitària. Activitats extraescolars: alumnes dels centres educatius del barri. www.aj-elprat.es RESPONSABLE: Sr. Xavier Garriga, DIRECTOR DEL PLA D’ACTUACIÓ SANT COSME • Pressupost dels projectes d’inserció sociolaboral: 4.552.053,10 € • Pressupost d’altres projectes de promoció: 445.252 € • Projectes previstos pel 2005: · Inserció sociolaboral: Sant Cosme Incentiva - 2a fase · Promoció del barri: Pla de dinamització comercial, assessorament a emprenedors i foment de la partici- pació ciutadana ÀMBIT METROPOLITÀ URBANISME, HABITATGE I COHESIÓ 41. Planta biològica de la depuradora del Besòs 71 BARCELONA, SANT ADRIÀ DE BESÒS Està previst que les obres de la planta biològica finalitzin en la seva totalitat el 2006. Actualment la planta depuradora del Besòs és la més gran de Catalunya. Tracta les aigües residuals de Barcelona ciutat (entre el 65% i el 70% del total), Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs, Montgat i Tiana. Fins al 2002, a la depuradora es realitzaven únicament un pretractament i un tractament fisicoquímic. Aquest any es van iniciar les obres d’ampliació i des del 2003 la depuradora ja implementa un tractament primari. A l’actualitat està en fase de construcció la planta de tractament secundari (depuració de les substàncies suspeses i dissoltes a l’aigua), de tipus biològic, que permetrà complir amb els objectius de la Directiva comunitària 91/271/CEE de tractament d’aigües residuals urbanes. La gestió d’aquesta segona fase correspon a l’empresa Depurbaix, SA. El pressupost per a aquesta obra és de 136,73 milions d'euros. En el finançament hi participa el Ministeri de Medi Ambient, mitjançant el Fons de Cohesió, i Infraestructures del Llevant SA. L’obra civil, incloent la cobertura de la planta, ja està construïda i està previst que les obres finalitzin en la seva totalitat el 2006. Un cop acabades seran cedides a l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus. RESPONSABLE: Sr. Joan Compte, DIRECTOR GENERAL DE DEPURBAIX, Sr. Jordi Vila, DIRECTOR D’OBRES www.depurbaix.com • Tractament biològic de fangs activats, compacte, desodoritzat i cobert • Població: 2.800.000 habitants equivalents • Cabdal de disseny: 525.000 m3/dia • Infraestructures de tractament biològic: 9 reactors biològics, 18 decantadors de dos pisos i 4 espessidores centrífugues de fang • Finançament: 136,73 milions €, dels quals el 85% corresponen al Ministeri de Medi Ambient (amb ajuts del Fons de Cohesió) i el 15% a l’Agència Catalana de l’Aigua ÀMBIT METROPOLITÀ SOSTENIBILITAT I MEDI AMBIENT 72 42. Estudi d’un model de gestió integrada de les zones agrícoles i forestals de les muntanyes del Baix BEGUES, CERVELLÓ, CORBERA, GAVÀ, LA PALMA DE CERVELLÓ, OLESA DE BONESVALLS, PALLEJÀ, SANT BOI DE LLOBREGAT, SANT CLIMENT DE LLOBREGAT, SANTA COLOMA DE CERVELLÓ, TORRELLES DE LLOBREGAT, VALLIRANA I VILADECANS Per al 2005 es preveu finalitzar i presentar un primer estudi de l’àmbit, amb unes primeres propostes i línies d’actuació. L’estudi d’un model de gestió integrada de les zones agrícoles i forestals de les muntanyes del Baix busca impulsar un canvi de tendència en la gestió de les zones agrícoles i forestals i encaminar-lo vers un escenari més coherent amb la realitat del territori i les necessitats de cadascun dels agents implicats i de la societat en general. Se centra entorn a quatre eixos: un coneixement ampli del territori; una efectiva coordina- ció en polítiques de prevenció d’incendis forestals i desenvolupament de la xarxa bàsica de camins forestals; un marc comú per al planejament de les àrees de conreu, explotacions forestals, tractament i conservació de rieres i preservació del paisatge, i finalment l’avalua- ció de la conveniència de crear un ens supramunicipal que aglutini la gestió conjunta de projectes i estudiï les línies de finançament. Si bé l’interès per estudiar les muntanyes del Baix no és certament una idea nova, l’octubre del 2003 i al llarg del 2004 s’inicia aquesta primera etapa en què mitjançant una comissió tècnica i una altra de seguiment, com també un procés de participació social, es busca impulsar i promoure l’avaluació, estudi i proposta d’un model de gestió integral de les àrees agroforestals de les muntanyes del Baix. Per al 2005 es preveu finalitzar i presentar un pri- mer estudi de l’àmbit, amb unes primeres propostes i línies d’actuació. www.begues.org RESPONSABLE: Sra. Joana Badell, ALCALDESSA DE BEGUES, Sra. Rosa Gay, REGIDORA DE MEDI AMBIENT DE BEGUES, Sr. Liberto Mas, RESPONSABLE TÈCNIC (AJUNTAMENT DE BEGUES) • Pressupost total 2005: 120.000 € • Aportacions municipals 2005 – 1a etapa: 60.000 € • Altres administracions 2005 – 1a etapa: 60.000 € ÀMBIT METROPOLITÀ SOSTENIBILITAT I MEDI AMBIENT MAPA DELS PROJECTES ESTRATÈ ÈGICS DE L’AMB CONEIXEMENT1. El superordinador MareNostrum2. Parc Mediterrani de la Tecnologia 3. Campus del Besòs 4. Laboratori de llum de sincrotró 5. CitiLab de Can Suris 6. Parc Alimentari de Torribera 7. Plataforma Barcelona Coneixement, Innovació i Creixement 8. Projecte pilot Districte escolar 9. Parc Arqueològic de les Mines Prehistòriques de Gavà MOBILITAT I ACCESSIBILITAT 10. Línia d’alta velocitat Madrid-Saragossa-Barcelona-Frontera francesa. Tram Sants-la Sagrera (túnel Mallorca) 11. Nova línia de ferrocarril el Papiol-Mollet 12. Promoció de l’eix ferroviari per a mercaderies Rin-Roine-Mediterrani Occidental (FERRMED) 13. Pla director del Port de Barcelona. Ampliació sud 14. Accessibilitat a la plataforma logística del Delta del Llobregat 15. Ampliació de l’Aeroport de Barcelona 16. Implantació d’un nou model de gestió aeroportuària 17a. Línia 9 de metro de Barcelona 17b. Estudi informatiu del perllongament de la línia 2 del FMB. Tram Sant Antoni - Fira 2 PROMOCIÓ DE SECTORS ESTRATÈGICS Quinaris 18. Parc Barcelona Mèdia 19. Projecte Imagina *20. El sector quinari, motor de desenvolupament econòmic Biorregió 21. Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) 22. Biocampus 23. Ampliació del Parc Científic de Barcelona *24. BioRegió Catalana Aeronàutic 25. Parc aeroespacial de Viladecans 26. Centre Tecnològic de l’Aeronàutica i l’Espai de Catalunya (CTAE) PROMOCIÓ ECONÒMICA 27. Ampliació del recinte firal Gran Via M2 - Pavellons P.3.1 i P.4.1 28. City Metropolitana 29. Districte 22@ *30. Seu de la Comissió del Mercat de Telecomunicacions 31. Parc de negocis de Viladecans LOGÍSTICA 32. Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) 33. Parc Logístic de la Zona Franca, SA *34. Port sec de Barcelona i Tarragona URBANISME, HABITATGE I COHESIÓ SOCIAL 35. Nova Ciutat de la Justícia 36. Transformació façana marítima de Badalona - Port 37. Pla de transformació del barri de la Mina (2000 - 2010) 38. Pla integral de Collblanc - la Torrassa 39. Intervenció integral en els set barris fronterers de la Serra d'en Mena 40. Pla d’actuació de Sant Cosme SOSTENIBILITAT I MEDI AMBIENT 41. Planta biològica de la depuradora del Besòs 42. Estudi d’un model de gestió integrada de les zones agrícoles i forestals de les muntanyes del Baix * projecte d’àmbit metropolità sense ubicació específica MAPA DELS PROJECTES ESTRATÈGICS DE L’AMB PROJECTES ESTRATÈGICS D’ÀMBIT LOCAL BADALONA CASTELLBISBAL 75 Sector de la Unió Vidriera Els costals. Espai de cultura El planejament urbanístic del sector de la Unió Vidriera com- El municipi disposa d’uns terrenys de prop de 3.000 m2 situats pleta la transformació d’ús industrial a residencial de la faça- al centre del nucli urbà en els quals s’ha previst construir l’e- na marítima de Badalona. El sector se situa al barri de quipament cultural més important de la població. Es tracta Canyadó, entre els barris de Manresa i de Casagemas, i ocupa d’ubicar en el mateix solar la nova biblioteca municipal, un una superfície de 3,73 hectàrees. Es desenvolupa en tres polí- auditori, un aparcament, una sala polivalent, un edifici d’ad- gons d'actuació i proposa la creació de 17.191,22 m2 de siste- ministració, un magatzem municipal i una plaça pública. ma viari, 6.199,03 m2 de sistema d'espais públics, 1.441,86 m2 Durant el 2004 s’ha procedit a la licitació i l’adjudicació de la de sistema d'equipaments, 12 488,09 m2 de zona de renova- redacció del projecte constructiu d’aquest equipament. En ció urbana (clau 14b) i 44.766 m2 de sostre edificable destinat aquests moments ja es disposa d’un avantprojecte que va ser a ús d'habitatge, comercial i oficines. Amb l’objectiu de facili- presentat a la població el passat dia 1 de desembre del 2004. tar la disposició de sòl per a la creació d'habitatge assequible, El consistori preveu la construcció de tots els equipaments en s'adopta el criteri de reservar el 20% del sostre residencial a una sola fase. L’aprovació del projecte executiu i la licitació de habitatge protegit i s'estableix la cessió gratuïta del sòl corres- les obres es duran a terme durant el primer semestre del 2005. ponent al 10% de l’aprofitament. Durant el 2004 s’ha portat a terme la tramitació de la Modificació del Pla general metropolità i la tramitació del Pla de millora urbana (ambdós aprovats provisionalment el 26 d’octubre del 2004). Per al 2005 està prevista la seva aprova- ció definitiva. ALTRES PROJECTES ESTRATÈGICS DEL MUNICIPI: el nou edifici municipal del Viver, el Pla d’ordenació d’equipaments comercials, el projecte d’in- tervenció integral dels set barris fronterers de la Serra d’en Mena, el projecte de transformació urbana de Coll i Pujol i el front del Sant Crist i el desenvolupament urbanístic de la zona industrial sud. Sr. Joan Mateu Rabella, REGIDOR D’OBRES, URBANISME I SERVEIS MUNICIPALS • Inversió prevista: aproximadament 12 milions €. El projecte ja ha aconseguit dues subvencions, una de la Generalitat (dins del PUOSC, 2007) i una altra de la Diputació de Barcelona (Xarxa Municipis Qualitat, 2005) • Superfícies construïdes: més de 9.200 m2 Rafael Argelich Gironès, ARQUITECTE DEL DEPARTAMENT DE PLANEJAMENT URBANÍSTIC DE L’ÀMBIT DE SERVEIS DEL TERRITORI • Pressupost d'urbanització del sector: 3.755.828,06 € • Superfície total del sector: 37.320 m2 Sostre total del sector: 44.766,17 m2 • Habitatge lliure: 27.616,95 m2 de sostre i 418 habitatges • Habitatge protegit: 6.714,93 m2 de sostre i 30 habitatges • Comercial/oficines: 11.194,54 m2 de sostre PPRROOJJEECCTTEESS EESSTTRRAATTÈÈGGIICCSS ÀÀMMBBIITT LLOOCCAALL 76 CASTELLDEFELS CORNELLÀ DE LLOBREGAT Restauració i rehabilitació del castell Parc Esportiu Ribera-Serrallo de Castelldefels El castell és l’edifici més emblemàtic de Castelldefels i el seu El 2000 es va decidir la construcció d’un gran parc esportiu a punt de referència. La restauració i rehabilitació que s’estan la zona destinada a equipaments pel planejament general. efectuant permetran que el castell desenvolupi el caràcter Aquesta iniciativa s’emmarca en les actuacions que cohesionador que la seva centralitat simbòlica i geogràfica li l’Ajuntament de Cornellà va iniciar a la dècada dels noranta atorga. El programa de restauració i rehabilitació està pensat per tal de recuperar la zona de l’antiga ribera del Llobregat. de tal manera que potenciï Castelldefels com a ciutat de lleu- El nou centre potencia la façana sud del municipi, alhora que re i turisme i permeti atreure una part important del turisme permet resoldre les mancances d’alguns equipaments espor- de la zona al centre de la ciutat. Els serveis que s’instal·laran tius de la ciutat. al castell són una sala d’exposició permanent dedicada a Josep El centre està constituït per tres grans mòduls: àrea aquàtica, Guinovart, una sala institucional on es programaran diverses pavelló multiusos amb capacitat per 2.300 espectadors i zona activitats, tant de caràcter cultural com social, i una sala d’ex- de condicionament físic (fitness), que poden funcionar de posicions temporals. manera independent. El centre disposa, a més, d’una ALTRES PROJECTES ESTRATÈGICS DEL MUNICIPI: el Campus de Castelldefels, el instal·lació de plaques solars, a la coberta del mòdul central, pas inferior sota el ferrocarril, a l’avinguda de Màlaga. per a l’aigua calenta sanitària. L’execució del projecte va ser adjudicada a l’empresa Ferrovial-Agroman i les obres es van iniciar el febrer del 2003. La data prevista de finalització de les obres és el 30 d’abril del 2005. ALTRES PROJECTES ESTRATÈGICS DEL MUNICIPI: construcció d’habitatges socials, World Trade Center Almeda, CitiLab de Can Suris i Museu de les Aigües. Sra. Montserrat Pallarès, 2A TINENTA D’ALCALDE DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA, TURISME I FESTES • Pressupost: 4 milions € • Superfície construïda: 2.308 m2 • Superfície útil: 1.485 m2 Sra. Mariluz Araujo Cantón, ARQUITECTA MUNICIPAL • Estimació visites anuals: 50.000 visitants • Pressupost d’execució del projecte: 22.254.491,01 €, adjudicat per 21.234.860 € • Superfície: parcel·la de 40.160 m2, superfície construïda de 28.323,60 m2, ocupació en planta de 12.140 m2 PROJECTES ESTRATÈGICS ÀMBIT LOCAL EL PRAT DE LLOBREGAT ESPLUGUES DE LLOBREGAT 77 Centre de Formació i Investigació en Programa de construcció d’habitatges Logística Integral i Transport (CFILIT) assequibles i foment de l’accés dels joves a l’habitatge El CFILIT es concep com un centre on es desenvoluparan acti- Les línies estratègiques d’actuació del projecte són tres: pro- vitats de valor afegit en els àmbits de la formació (tres subsis- gramació i construcció d’habitatges protegits destinats a temes de la formació), la innovació i la recerca. Es tracta d’un règim de compravenda; programació i construcció d’habitat- projecte que vol donar resposta a les necessitats de formació ges protegits destinats a règim de lloguer per a joves i gent continuada dels recursos humans i de recerca i transferència gran, i programa de subvenció directa del cost del lloguer dels tecnològica en l’àmbit de la logística integral, en el marc de la habitatges de renda lliure. plataforma d’activitats logístiques i d’infraestructures del Programació i construcció d’habitatges protegits destinats a delta del Llobregat. règim de compravenda: Durant el 2004 s’han constituït dos grup de treball amb la par- • Nombre total d’habitatges de protecció oficial previst: 595 ticipació dels departaments de la Generalitat implicats, el • Àmbits: sector Sant Llorenç (120 habitatges), Can Oliveres CIDEM, la UPC, el Port de Barcelona, CLASA, empreses del sec- (125 habitatges), Can Cervera (250 habitatges) i sector la tor i l’Ajuntament del Prat. Aquests grups tenen per objectiu Plana (50 habitatges) definir el mapa de necessitats formatives i iniciar els treballs Programació i construcció d’habitatges protegits destinats a d’un pla de viabilitat del centre. règim de lloguer: ALTRES PROJECTES ESTRATÈGICS DEL MUNICIPI: desenvolupament de la Zona • Nombre total previst: 150 d’Activitats Logístiques del Port de Barcelona en terrenys del Prat i • Àmbits: mercats municipals de Can Vidalet i la Plana (100 aportació d’un edifici municipal de nova creació per a l’Escola Oficial habitatges), finques del sector el Gall (50 habitatges) d’Idiomes. Programa de subvenció directa del cost del lloguer dels habi- tatges de renda lliure: • Objectiu: fomentar l’accés dels joves al mercat lliure de llo- guer a través d’aportacions directes d’imports econòmics adreçats al copagament del preu del lloguer • Nombre de participants en el programa: no limitat; a l’ac- tualitat hi ha cent onze beneficiaris Sr. Joan Rodríguez Serrat, DIRECTOR DE SERVEIS DE PROMOCIÓ ECONÒMICA • Superfície del centre: 6.350 m2 • Quantificació de les inversions i llançament inicial de les Sr. Enric Giner Rodríguez, GERENT DE L’AJUNTAMENT operacions: 10.650.000 € • Pàgina web: www.ajesplugues.es PROJECTES ESTRATÈGICS ÀMBIT LOCAL 78 GAVÀ L’HOSPITALET DE LLOBREGAT Pla parcial del sector de Ponent Actuacions d’habitatge protegit en règim de lloguer per a joves (10hj) L’àmbit del Pla parcial constitueix el referent propi del projecte d’ordenació urbanística amb els límits següents: al NE l’avingu- L’Ajuntament de l’Hospitalet impulsa, en el marc del Pla d’ha- da de Joan Carles I, al NO l’eix de la carretera de la Sentiu, al SO bitatge de l’Hospitalet de Llobregat 2004 - 2010, un programa la riera dels Canyars i al SE la via del ferrocarril de Renfe. Els específic d’habitatge en règim de lloguer per a joves. L’objectiu objectius de la proposta urbanística són els següents: és evitar la marxa de la població jove cap a municipis amb més • Integració i reconeixement dels espais lliures i estratègics en oferta. Es pretén estimular l’emancipació dels joves en oferir un el marc territorial metropolità, més del 60% del sector primer punt d’arrelament a la ciutat, amb el desig que un cop • Protecció del patrimoni arquitectònic, com la Masia Ribas, consolidada la seva situació sociolaboral procurin quedar-s’hi Can Rosés i Can Horta en un altre habitatge ja estable. Entre els instruments de pro- • Diversitat en el tractament dels espais lliures del sector gramació i urbanístics existents destaca el Programa d’habitat- • Reconeixement dels eixos vertebradors existents ge protegit en règim de lloguer per a joves (10hj). Les actua- • Una jerarquització del sistema viari cions en aquest programa es concreten, majoritàriament, a tra- • Una ordenació d’usos residencials i de serveis que potenciï la vés de modificacions del PGM. En aquest marc, s’han signat dos continuïtat urbana convenis amb la Generalitat, un de caire general de promoció • Un sistema d’equipaments públics amb una distribució equi- de l’habitatge social i un altre d’específic per a la construcció de librada i precisa tres-cents setanta-set habitatges per a joves en què • Un programa d’habitatge de protecció oficial, un 40% total l’Ajuntament aporta el sòl i l’Incasol, l’edificació i la gestió. Els d’habitatges del sector primers vint-i-tres pisos de lloguer per a joves corresponen a la • Incorporació del sistema de transport públic, dues estacions promoció ja executada per ADIGSA i emplaçada al número 64 L12 i previsió intercanviador ferroviari amb rodalies, amb un del carrer de l’Aprestadora. aparcament intermodal • Un creixement de la ciutat equilibrat mitjançant la proposta ALTRES PROJECTES ESTRATÈGICS DEL MUNICIPI: la transformació del polígon de dues etapes d’actuació industrial de la Carretera del Mig i la intervenció al barri de Sanfeliu. ALTRES PROJECTES ESTRATÈGICS DEL MUNICIPI: Parc Arqueològic de les Mines Prehistòriques. Sr. Ramón Vázquez, ARQUITECTE RESPONSABLE Sr. Antoni Nogués i Olivé, GERENT DE L’AGÈNCIA DE DESENVOLUPAMENT URBÀ • Nombre d’habitatges previstos: 2.000 fins al 2010 • Superfície total del sector: 1.860.622 m2 · 480 habitatges: possibilitats per tres modificacions del PGM. L’Incasol farà 377 i els altres 103, la Societat Privada • Sostre edificable màxim: 500.031 m2 Municipal l’H 2010, SA / 225 per a joves, a través del • Nombre màxim d’habitatges: 4.666. De protecció oficial: Programa d’habitatge 2004-2010, i la resta a aconseguir en el 1.866 (40%); lliures: 2.800 (60%) marc del Pla de renovació d’àrees industrials • Inversió 1a fase del programa: 17,3 milions € PROJECTES ESTRATÈGICS ÀMBIT LOCAL MOLINS DE REI MONTCADA I REIXAC 79 Remodelació del Mercat Municipal Pla integral de la Ribera i del seu entorn Molins de Rei ha donat prioritat al seu casc antic, tot garan- El barri de la Ribera, situat entre les vies del tren, el riu Besòs i tint la seva funció d’espai comú de treball, residència i con- dues grans fàbriques, ha estat fins ara aïllat de la resta de la xarxa vivència. En col·laboració amb els col·lectius socioeconòmics i urbana de Montcada. Des de la seva creació els anys seixanta, els les institucions supramunicipals, es treballa en un ambiciós habitants del barri han estat, sobretot, immigrants procedents de procés de revitalització que consolida el Mercat Municipal la resta d’Espanya. En els últims anys, en canvi, s’ha produit un com a motor econòmic de la zona i contempla la revisió i important augment dels immigrants d’origen extracomunitari. millora del centre de la vila, tant pel que fa als espais públics El barri necessita, doncs, un esforç important per portar a com a la dotació de nous equipaments. El 2004 s’ha aplicat el terme tot un seguit d’intervencions urbanístiques i socials, que model de plataforma única a un tram del carrer Rafel donin resposta al nou fenomen de la immigració. La creació Casanovas, s’ha treballat en la finalització de l’estructura de d’un centre cívic i la hipotètica instal·lació al barri de determi- l’aparcament soterrat de la plaça del Mercat i s’ha subscrit un nades dependències municipals han d’afavorir el grau de con- conveni amb la Generalitat per a la construcció de trenta-sis nectivitat del barri amb la resta de la trama urbana i convertir- habitatges per a gent gran i d’un local que es destinarà a l’oci lo en un nou pol de centralitat del municipi. d’aquest col·lectiu. Durant el 2004 s’ha realitzat la diagnosi del Pla integral del ALTRES PROJECTES ESTRATÈGICS DEL MUNICIPI: Pla especial de reforma el barri de la Ribera, en el qual es fa una proposta integral de Molí. desenvolupament urbà. També s’ha realitzat una anàlisi sobre les necessitats urbanístiques de la zona per tal de proveir-la de les infraestructures necessàries per garantir la cohesió social. El 2005 es continuarà treballant en propostes de millora del projecte global. ALTRES PROJECTES ESTRATÈGICS DEL MUNICIPI: Complex Sociocultural Montcada Aqua, Centre Cívic Kursaal, Escola Bressol Can Cuiàs, Estadi de Futbol la Ferreria, Escola d’Adults de Montcada, Casal de les Aigües i construcció d’escales mecàniques. Sr. Joan Arús i Oriol, RESPONSABLE TÈCNIC • Pressupost inicial - Remodelació del Mercat Municipal: 4.838.602,66 €; aparcament soterrat: 3.509.161,25 €; urbanització de l’entorn: 1.180.000 € • Àmbit d’actuació - Mercat Municipal: 3.265,77 m2; aparcament soterrat (208 places de rotació): 6.600 m2; espai públic: 10.000 m2 (carrers i places) Sr. Juan Cañete, DIRECTOR DE L’ÀREA SOCIAL, Sr. Manel Arbiol, TÈCNIC • Pressupost del projecte: 10.553.327 € PROJECTES ESTRATÈGICS ÀMBIT LOCAL 80 SANT ADRIÀ DE BESÒS SANT FELIU DE LLOBREGAT MPGM sector la Catalana Modificació puntual del PGM sector Can Bertrand, denominat en la documentació de planejament com Bon Salvador La signatura el maig del 2004 d’un conveni entre l’Ajuntament de Sant Adrià, el Consell Comarcal del Barcelonès i la societat Residencial Urbemar, va rellançar el El projecte correspon a una intervenció en un teixit industrial desenvolupament del barri de la Catalana. En aquest sector, obsolet, situat als polígons Solà Sert i Bertrand, molt propers de 228.953 m2 de sòl, s’ha previst un programa mixt de al centre urbà. El projecte comprèn una modificació puntual 156.000 m2 de sostre, dels quals 25.000 m2 es destinen a usos del PGM i una àrea més reduïda de reordenació. L’ordenació d’activitat econòmica i 131.000 m2 a usos d’habitatge (1.380 proposada té com a objectius la rehabilitació del sector i la habitatges). Del total d’habitatges previstos, cinc-cents vint-i- seva integració en els teixits urbans fronterers, i dotar-lo d'ac- set seran de protecció pública i vuit-cents cinquanta-tres lliu- cessibilitat i qualitat urbana, amb un increment notable d’es- res. Així mateix, també estan previstos 17.520 m2 d’equipa- pais públics i equipaments. La canalització i reordenació de ments i 118.374 m2 de zones verdes. S’ha apostat per una l’entorn de la riera Pahissa possibilita la configuració d'un urbanització sostenible, amb elements com la recollida parc urbà de caràcter lineal. El 2004 s'ha realitzat la tramita- pneumàtica de residus, reg des de dipòsit d’aigües fluvials i ció de les bases i estatuts de la Junta de Compensació, la seva carrils bici, entre d’altres. Finalment, la urbanització també constitució i la tramitació del projecte de reparcel·lació i d'ur- contempla l’execució de noves infraestructures, com ara un banització, aprovats inicialment. nou pont sobre el riu Besòs, una passarel·la de vianants i un pas viari sota el ferrocarril que connectarà la Catalana amb la zona Fòrum. L’aprovació provisional del projecte va tenir lloc el 25 de novembre del 2004 i s’espera que l’aprovació definitiva tingui lloc durant el primer trimestre del 2005. ALTRES PROJECTES ESTRATÈGICS DEL MUNICIPI: recuperació del riu Besòs i constitució del Consorci Universitari. Sr. Jon Montero Madariaga, ARQUITECTE • Superfície de l’àmbit de modificació del PGM: 153.141 m2 • Àrea de referència de reordenació: 114.941 m2 • Sostre - residencial: 85.288 m2; comercial: 1.918 m2; terciari-hoteler: 6.270 m2 • Nombre total d'habitatges del sector: 770 De protecció pública: 104 habitatges, 9.347 m2 • Costos urbanització projectes i indemnitzacions: 23.048.550 € Sr. Francisco de León, ARQUITECTE REDACTOR • Costos d’urbanització: 25.889.728 € • Costos d’indemnització dels reallotjaments: 13.200.000 € PROJECTES ESTRATÈGICS ÀMBIT LOCAL TIANA VILADECANS 81 Pla d’acció ambiental de l’Agenda 21 Pla de Ponent D’acord amb els principis del desenvolupament sostenible El sector Ponent està integrat per un conjunt de polígons resi- definits des del 1992 a la Cimera de Rio de Janeiro, dencials, situats a l’oest del municipi, que van néixer en els anys l’Ajuntament de Tiana va iniciar el 1999 el seu propi procés seixanta com a resposta a les mancances d’habitatge generades d’Agenda 21 Local que l’ha conduït a aprovar l’abril del 2003 per l’expansió industrial. El seu desenvolupament ha estat fins el Pla d’acció ambiental de Tiana. El Pla d’acció ambiental és ara desvinculat de la resta del nucli urbà, amb importants dèfi- el document estratègic que haurà de regir la política ambien- cits d’infraestructures i d’espais públics. Recentment, la cobertu- tal de Tiana. El Pla s’estructura jeràrquicament en cinc línies ra de la riera de Sant Llorenç i el torrent Ballester ha eliminat les estratègiques, vint-i-cinc programes d’actuació i cent cinquan- dues fronteres naturals que aïllaven el sector. El Pla de Ponent té ta-vuit accions. Les accions es defineixen mitjançant unes fit- com a objectiu la seva vertebració amb la trama urbana. Està xes estandarditzades. A final del 2004, més del 60% de les prevista una operació integrada de rehabilitació del conjunt edi- accions previstes ja s’havien iniciat i cal destacar, especial- ficatori amb la implantació d’ascensors i la millora de l’habitabi- ment, la creació de la Regidoria de Sostenibilitat, la desclassi- litat, el rendiment energètic, la renovació de les infraestructures ficació de l’entorn urbanitzable de l’ermita de l’Alegria, la existents, la instal·lació de plaques solars i l’accés de totes les llars continuïtat del model de recollida selectiva porta a porta, el a la xarxa de fibra òptica. Així mateix, es portarà a terme la cre- programa d’educació ambiental local o l’execució del Pla ació d’una xarxa de vianants i de noves zones verdes, l’execució especial de protecció de la serralada de Marina. de nous equipaments socials i culturals i la dinamització del tei- xit comercial: es construirà un mercat, una biblioteca, un casal ALTRES PROJECTES ESTRATÈGICS DEL MUNICIPI: Pla d’equipaments esportius i modificació del PGM a l’àmbit de la riera de Tiana per reduir-hi el sòl d’avis, un centre de barri i una comissaria dels Mossos urbanitzable. d’Esquadra. El Pla de Ponent constitueix el projecte d’intervenció integral que ha presentat l’Ajuntament de Viladecans a la con- vocatòria d’ajuts del Fons de Foment de la Llei de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen atenció especial. ALTRES PROJECTES ESTRATÈGICS DEL MUNICIPI: l’ecobarri Olivaretes, el Parc Aeroespacial i el Centre Tecnològic d’Aeronàutica i de l’Espai. Sr. Enric Coll, CAP TÈCNIC MEDI AMBIENT I SERVEIS • Es preveuen cent cinquanta-vuit accions de política ambien- tal a deu anys • Hi ha cent onze accions valorades econòmicament en 4 milions d’euros Sr. Enric Serra, CAP DEL DEPARTAMENT DE PLANIFICACIÓ • Prop del 50% de les despeses en inversió i execució ja estan assumides per part de les diverses administracions públiques actuants al territori • Superfície de sòl: 313.700,00 m2 • Població de l’àmbit: 5.200 habitants PROJECTES ESTRATÈGICS ÀMBIT LOCAL EL PLA AL 2004 Aquesta part de la Memòria Estratègica inclou Florència, Sant Sebastià, Lió, Sfax, Guadalajara 83 un resum de les principals activitats que s’han (Mèxic), Nàpols, Marràqueix, etc., varen ser dut a terme en el decurs del 2004. també escenaris que van comptar amb la presència del Pla. Més enllà de la referència concreta als treballs de les diferents comissions, m’agradaria cen- I, a la inversa, també són nombroses les dele- trar-me en tres tipus d’activitats que em sem- gacions i visites que es reben al Pla per pren- Francesc Santacana blen representatives de les nostres funcions, dre coneixement del que s’està fent. La Coordinador general en podríem dir no específicament tècniques. República Txeca, Brasil, Mèxic, Xile, Líban, del Pla Estratègic Buenos Aires, són l’origen d’algunes d’a- Metropolità de Barcelona En primer lloc, es pot veure que el Pla fomen- questes delegacions. ta i estimula la creació d’una veritable xarxa de relacions institucionals i personals, en l’àm- En tercer lloc, estan els viatges d’estudi a ciu- bit de l’AMB, amb l’objectiu de promoure el tats d’especial interès. Aquest any, la ciutat coneixement, el diàleg i el debat a l’entorn triada va ser Varsòvia, una de les capitals dels de la realitat metropolitana. nous membres de la Unió Europea. Va ser escollida amb la finalitat de comprovar la Les visites que s’organitzen per conèixer les situació en què aquestes ciutats s’enfronten noves infraestructures i serveis (Trambaix, al nou marc institucional del qual nosaltres CosmoCaixa, Depuradora del Besòs, etc.) en ja fa anys que formem part. són una bona mostra. També, en aquesta mateixa línia, la presència de membres del Si aquestes visites in situ són importants amb Pla als actes que diferents institucions orga- relació a l’ampliació de coneixements que sig- nitzen a l’AMB (per exemple, la Jornada nifiquen, no és menys cert que la mateixa sobre Oportunitats de Negoci del Sector «convivència» que es produeix entre repre- Aeronàutic i de l’Espai al Consorci de la Zona sentants municipals i institucionals és una de Franca, la reunió a la Fira Barcelona amb les millors fórmules per avançar sòlidament representants dels sectors quinaris o la reu- en la construcció de l’AMB. nió a la Generalitat de Catalunya per parlar Una darrera remarca: enguany el Pla ha sobre el projecte d’Estatut). començat a publicar els estudis i els resultats L’elevada participació a les reunions del dels treballs que es duen a terme. Malgrat Consell General i a les Jornades Tècniques és, que ens trobem a l’era de la digitalització, veritablement, el fet més notori pel que fa a creiem que el document escrit és una bona la creació d’un espès teixit de relacions inte- eina que facilita l’assimilació dels temes i que rinstitucionals a l’entorn del que significa el augmenta la imatge del mateix Pla. Pla Estratègic Metropolità de Barcelona. Espero que, amb la lectura d’aquesta part de El segon aspecte que volia destacar és la pro- la Memòria, s’entengui, amb més detall, el gressiva presència del Pla en fòrums interna- conjunt del rerefons que hi ha sota el man- cionals que debaten temes de planejament tell del Pla Estratègic Metropolità de estratègic, innovació, cooperació, governa- Barcelona. bilitat, etc. D’especial interès va ser, en aquest cas, la nos- tra participació en el Seminari organitzat per l’Ajuntament de París sobre The R&D policies of large cities in the European Union i la pre- sentació que es va fer del Pla al Consell Econòmic i Social de la Unió Europea. PRESENTACIÓ 84 ACTIVITATS DEL PLA ACTIVITATS DELS ÒRGANS DE GOVERN CONSELL GENERAL En el cinquè Consell General –celebrat el dia 8 de juliol al Palau de Pedralbes– es van pre- sentar fonamentalment les estratègies relacionades amb el capital humà i les infraestruc- tures. L’acte va comptar amb la participació del conseller d’Economia i Finances, Antoni Castells. Els membres del Consell General es van reunir el mes de setembre amb el conseller Joan Saura per intercanviar opinions sobre el projecte d’Estatut. V Consell General del PEMB. Palau de Pedralbes, 8 de juliol 2004 COMISSIONS DELEGADES Durant el 2004, la Comissió Delegada s’ha reunit cinc vegades: • 18 de febrer, a la Cartoixa de Santa Maria de Montalegre a Tiana • 20 de maig, a la seu de l’Àrea Metropolitana de Barcelona • 15 de juliol, al municipi de Gavà • 13 d’octubre, a la seu de l’Autoritat Portuària de Barcelona • 1 de desembre, a la seu de l’Ajuntament de Gavà REUNIÓ DE PRESIDENTS I VICEPRESIDENTS • El dia 26 de febrer de 2004 EL PLA AL 2004 ACTIVITATS DEL PLA COMISSIÓ DE PROSPECTIVA 85 Sectors quinaris El treball de la Comissió de Prospectiva, liderada per Rosa M. Cullell, s'ha centrat bàsica- ment en l’estudi de la significació dels sectors quinaris en l’economia de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Els sectors quinaris estan configurats per les activitats vincula- des al sector cultural i de continguts, els serveis sanitaris, la recerca i l’ensenyament i els ser- veis a les empreses. Totes aquestes activitats tenen com a factor comú un elevat component de coneixement i de relació amb la qualitat de vida de les persones. Aquest estudi ha estat dirigit pel professor José Ramón Lasuen de la Universitat Autònoma de Madrid, amb la col·laboració del professor Ezequiel Baró de la Universitat de Barcelona. L’estudi s'estructura en tres parts: en la primera s'analitza les transformacions de la ciutat i la seva relació amb el desenvolupament d'aquest tipus d'activitat; en la segona es plante- gen les oportunitats de l’Àrea Metropolitana de Barcelona per liderar a escala internacio- nal activitats empresarials en aquest sector, i en la tercera es quantifica la significació econòmica d'aquestes activitats i el seu pes en l’economia local i nacional. L’informe ha estat presentat, en una primera versió, a un grup de disset representants del món empresarial vinculats al sector cultural, en una reunió que tingué lloc amb la col·labo- ració de la Fira de Barcelona. Aquest informe s’ha acabat a finals d’any i serà editat durant el primer trimestre del 2005 amb el número 5 de la col·lecció de prospectiva. Aquesta publi- cació comptarà amb el suport del CIDEM de la Generalitat de Catalunya i de l’Institut de Cultura de Barcelona. De manera paral·lela i dins de la Comissió de Prospectiva, s’està col·laborant amb l’Institut de Cultura de Barcelona en l’organització d'un congrés –que se celebrarà a finals del 2005– que tractarà sobre la capitalitat de Barcelona en el sector editorial, tant des del punt de vista de la realitat actual com de les noves oportunitats que es poden aprofitar en aquest sector. Així mateix, per tal d’aprofundir en la prospectiva dels sectors quinaris, s’han mantingut diverses reunions de treball amb representants del sector empresarial amb l’objectiu de configurar un grup reduït d’impulsió del sector i d’elaborar un informe en què s’identifiqui l’estructura empresarial del sector en l’àmbit metropolità de Barcelona i les seves tendèn- cies. Aquest informe serà elaborat sota la direcció d’un equip de la Universitat Oberta de Catalunya. Conciliació El 27 d’octubre es va presentar, a la seu del Col·legi d’Economistes de Catalunya, la publi- cació de l’estudi de prospectiva sobre la conciliació de la vida laboral, personal i familiar, dirigit per la professora Núria Chinchilla (IESE). A l’acte també hi va ser present Imma Moraleda, regidora delegada dels nous usos del temps a la ciutat de l’Ajuntament de Barcelona, i un representant del món empresarial. A més, hi varen assistir un important nombre de persones i es va generar un interessant debat sobre les propostes que es for- mulen en l’estudi. EL PLA AL 2004 ACTIVITATS DEL PLA 86 Planificació metropolitana concurrent També s’ha publicat el número 3 de la col·lecció de prospectiva sobre la planificació metro- politana concurrent. Aquest informe va ser coordinat per Ramon Folch durant el 2003 i s’ha presentat als responsables institucionals de l’ordenació i planificació del territori, del Parlament de Catalunya i de la Comissió Europea. COMISSIÓ D’ESTRATÈGIA Durant el 2004 i sota el lideratge de Josep Miquel Abad, els grups d’experts –que integren les diferents subcomissions creades per tractar temes específics– han continuat el seu tre- ball d’acord amb la situació i/o evolució de cadascuna de les qüestions bàsiques que en el seu moment es va decidir estudiar. Cal recordar que les temàtiques prioritzades, d’acord amb els objectius proposats en el 1r Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, van ser les següents: • Model de gestió aeroportuària • Subministraments i serveis bàsics a l’AMB • Mobilitat • Formació • Immigració • Cohesió social / Urbanisme A continuació es descriu l’evolució durant l’any de cadascuna d’elles. Model de gestió aeroportuària Es disposava del corresponent informe des del primer trimestre del 2003, les conclusions del qual havien estat acceptades pel Govern autonòmic, per la Cambra de Comerç i per les administracions locals implicades. El canvi de Govern a Madrid ha fet possible aquest any la presentació de l’esmentat informe al senyor Fernando Palao, secretari general de Transports del Ministeri de Foment. L’entrevista va tenir lloc el dia 28 d’octubre amb les con- clusions següents: a) Celebrar, el mes de febrer, una reunió conjunta amb la Comissió que va elaborar la pro- posta de Model de gestió i amb representants del Pla per intercanviar idees i informacions. b) Iniciar el procés per a la incorporació d’AENA al PEMB. c) Presentar un pla d’accions per augmentar el trànsit de passatgers i mercaderies, basat en un estudi de rutes econòmicament viables des de l’Aeroport de Barcelona, que realitzarà la Cambra de Comerç de Barcelona. El grup d’experts d’aquesta Comissió està format per: Ponent: Ignasi RAGÀS, director d’Anàlisi i Estratègies Econòmiques de l’Ajuntament de Barcelona Membres: Fernando DE CARALT, president de CIMSA Salvador ALEMANY, president d’ACESA EL PLA AL 2004 ACTIVITATS DEL PLA Emili ARBÓS, director del Port de Barcelona 87 Jordi JULIÀ, director de Projectes de Transport de Barcelona Regional Subministraments i serveis bàsics a l’AMB L’informe final –pel que fa a la part d’aigua, gas i electricitat i tractament de residus– ha estat disponible el primer trimestre del 2004, amb el consens dels col·legis professionals implicats i de les diferents operadores. El document va ser entregat al conseller de Medi Ambient el 19 de març, i les conclusions van ser presentades en la sessió del Consell General del Pla del 8 de juliol. Amb posterioritat, s’ha iniciat el seguiment sobre l’acompliment de les seves recomanacions. En aquest sentit, en data 14 d’octubre va tenir lloc una nova tro- bada amb els responsables de cada àmbit. Existeix el compromís de fer-nos arribar periòdi- cament un informe sobre la realització de les infraestructures previstes i de seguiment del calendari en cada cas. El grup d’experts que va elaborar l’informe està integrat per: Albert VILALTA, director de Programació i Qualitat de Serveis Urbans de l’Ajuntament de Barcelona Carles CONILL, gerent de l’Entitat Metropolitana del Medi Ambient Miquel VILA, enginyer industrial Ramon SANGÜESA, vicerector de Relacions Industrials i Innovació de la Universitat Politècnica de Catalunya Roger POLLS, vicepresident de Versatys Quant al tema de les infraestructures de telecomunicacions, el mes de maig es va encarre- gar a l’empresa Grupo Penteo la realització d’una enquesta per conèixer de manera serio- sa la situació actual, les necessitats i les possibles estratègies de futur d’aquest tipus de ser- veis a l’AMB. Es disposa ja de la primera part de l’enquesta (Situació actual de les teleco- municacions a l’AMB), presentada als mitjans de comunicació el 22 de desembre. L’inici de la segona i tercera part (Necessitats i Estratègies de futur) està previst dins el mes de gener del 2005 i confiem tenir-ne els resultats durant el segon trimestre d’aquest mateix any. Aquest projecte compta amb la col·laboració de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació i de la Cambra de Comerç de Barcelona. Mobilitat En aquest tema ha continuat operativa la Comissió restringida creada el 2003 amb l’objec- tiu d’avançar en l’elaboració d’un mapa global d’infraestructures a l’AMB. Inicialment els treballs han derivat en un acord amb la Secretaria per a la Mobilitat de la Generalitat de Catalunya per realitzar un estudi d’origen i destí de mercaderies a l’RMB, estudi en què també participa el Port de Barcelona i el PEMB. Els membres d’aquesta Comissió són els següents: Juan Luis ZALBIDEA, Cambra de Comerç de Barcelona Joan TORRES, president de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya Pedro PEREZ, Autoritat Portuària de Barcelona Jordi JULIÀ, director general de Ports i Transports del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya Pelayo MARTINEZ, Transports Metropolitans de Barcelona Miquel SODUPE, Barcelona Regional Salvador GUILLERMO, Foment del Treball EL PLA AL 2004 ACTIVITATS DEL PLA 88 Formació El primer trimestre del 2004 va quedar enllestit l’informe Proposta de millores per a l’ensen- yament públic a secundària. Aquest estudi es va presentar públicament en la sessió del Consell General del PEMB del 8 de juliol. Dresprés es va presentar a la consellera d’Educació el dia 26 d’octubre, i el 6 de novembre, a la comunitat educativa en el transcurs de les Jornades de l’Associació AXIA. També ha estat presentat als mitjans de comunicació el 28 de desembre. Comptem amb el compromís de la consellera, senyora Marta Cid, d’estudiar la possibilitat de posar en marxa –com a prova pilot– un «districte escolar» seguint les directrius de l’informe. El grup d’experts ha estat integrat per: Ponents: Joaquim PRATS, catedràtic de la Universitat de Barcelona i actualment president del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu Daniel RESINES, secretari del Consell de la Formació Professional i Ocupacional de l’Ajuntament de Barcelona Membres: Francesc COLOMER, Diputació de Barcelona, actualment director general de Planificació de la Conselleria d’Educació Josep FRANCÍ, Cambra de Comerç de Barcelona, actualment director general de Formació Professional de la Conselleria d’Educació Oriol HOMS, gerent de la Fundació CIREM Carmelo GÓMEZ, director de l’Escola del Treball Carles MATA, director de l’Associació AIXA Jordi MENENDEZ, conseller de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió Joan SANTACANA, professor de la Universitat de Barcelona Immigració En aquest àmbit ens plantejàvem dos tipus d’actuacions: un pla d’acollida per a immigrants –homogeni per a tot l’AMB– i un recull de drets i deures dels immigrants. Es disposa d’un projecte de pla d’acollida, amb una proposta de model organitzatiu, realitzada pel grup de treball, i del recull de drets i deures, realitzat per la Diputació de Barcelona. Tanmateix, i pel que fa a l’esmentat Pla d’Acollida, el document està pendent d’aprovació final atès que la Comissió de Treball té previst revisar les actuacions proposades d’acord amb possibles canvis legislatius en el Reglament de la Llei d’estrangeria, que en principi s’havien de fer públics el desembre del 2004. El grup de treball està integrat per: Ponents: Eduard SPAGNOLO, Ajuntament de Barcelona Daniel FONT, Diputació de Barcelona Membres: Antoni BALMÓN, Ajuntament de Cornellà de Llobregat Joan Ramon BORRELL, Cercle d’Economia Andreu CLARET, Institut d’Estudis de la Mediterrània Esperança ESTEVE, diputada a les Corts Jesús HUSILLOS, Unió General de Treballadors de Catalunya Àlex MASLLORENS, Parlament de Catalunya Jordi PLANA, Ajuntament de Barcelona Llorens SERRANO, Comissions Obreres del Barcelonès EL PLA AL 2004 ACTIVITATS DEL PLA Polítiques urbanes / Cohesió social 89 Aquesta nova Comissió ha estat creada el juny del 2004 amb l’objectiu d’estudiar en quina mesura les directrius urbanístiques condicionen un model o un altre de cohesió social i, en conseqüència, proposar quin tipus de política urbanística –o quins canvis en la legislació actual– afavoriria el model d’integració social desitjat d’acord amb els objectius descrits en el Pla estratègic metropolità. El primer període de treball de la Comissió va coincidir en el temps amb l’entrada al Parlament de Catalunya d’un projecte de modificació de la Llei d’urbanisme. En aquest sentit, el grup de treball va emetre un primer document amb propostes relacionades amb l’esmentat Projecte de modificació, que va ser enviat a primers d’octubre a la Secretaria de Planificació Territorial del Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Es preveu que l’informe final de la Comissió estigui enllestit el primer trimestre del 2005. El grup d’experts que ha estat treballant en aquesta Comissió és el següent: Ponents: Juli PONCE, professor titular de Dret Administratiu de la Universitat de Barcelona Membres: Jordi BACHS, gerent de l’Associació de Promotors i Constructors Xavier BECERRA, responsable de Política Familiar i Habitatge de Comissió Obrera Nacional de Catalunya Lluïsa CASALS, responsable del Servei d‘Estudis del Departament de Medi Ambient i Habitatge Jordi FERRER, tècnic de l’Agència de Desenvolupament Urbà de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat Magda GARCIA, tècnic de la Secretaria per a la Immigració. Departament de Benestar i Família Roberto LABANDERA, diputat del Parlament de Catalunya Miquel LLUGANY, arquitecte i urbanista Emili MAS, gerent del Consell Comarcal del Barcelonès Montserrat PAREJA, catedràtica de l’Escola Universitària d’Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona Eduard SANZ, tècnic de l’Àrea Institucional de la Unió General de Treballadors de Catalunya Domènec SIBINA, professor titular de l’Escola Universitària de Dret Administratiu de la Universitat de Barcelona Carlota SOLÉ, catedràtica de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona Antoni SOROLLA, gerent del Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona Plataforma Barcelona Coneixement, Innovació i Creixement Els treballs inicials de la Comissió d’Estratègia «Creació, atracció i retenció de talent» han donat lloc a la proposta d’estructuració d’una plataforma –integrada per l’Administració, la universitat i les institucions economicofinanceres de l’àmbit metropolità– amb la finalitat d’impulsar activitats i programes que contribueixin a difondre la idea de «coneixement» com a base i motor de «creixement» i, també, amb la voluntat de contribuir a una millor coordinació entre els agents que actuen en les diferents àrees relacionades amb el món de la innovació, la recerca i la creativitat. Està previst que el conveni de participació en l’esmentada plataforma se signi a comença- ments del 2005, per part de les institucions següents: Ajuntament de Barcelona Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona Universitats de l’AMB La Caixa EL PLA AL 2004 ACTIVITATS DEL PLA 90 COMSSIONS D’ENLLAÇ Les comissions d’enllaç constitueixen un instrument per facilitar l’intercanvi d’informació entre el PEMB i altres entitats i organitzacions que també actuen en l’àmbit de la planifi- cació estratègica. Durant el 2004 han funcionat les comissions d’enllaç següents: Comissió d’Enllaç de Medi Ambient, d’Estratègia i Planejament Urbà El document «Planificació metropolitana concurrent», inclòs dins la col·lecció «Prospectiva» amb el número 3 i publicat el desembre del 2004, és fruit dels treballs d’aquesta Comissió. Les tesis del document varen ser debatudes en el transcurs d’una jornada de presentació a tècnics de l’AMB, que va tenir lloc el 4 de març a Sant Cugat. La intenció del PEMB, i del grup d’experts de la Comissió, és continuar treballant per difondre la filosofia del docu- ment, és a dir, els avantatges d’un model de planificació que integri d’inici, per a qualsevol actuació, les perspectives mediambiental, socioeconòmica i territorial. El grup d’experts el componen: Ramon FOLCH, gerent d’ERF, Gestió i Comunicació Ambiental SL Antoni FONT, catedràtic d’Urbanisme de la UPC Juli ESTEBAN, director del Programa de Planejament Territorial, Departament de Política Territorial i Obres Públiques Comissió d’Enllaç de Sectors Estratègics La trobada anual amb els responsables dels diferents sectors estratègics que operen sota la marca «Barcelona» va tenir lloc el dia 23 de novembre, sota la direcció del senyor Jordi Portabella, segon tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona. Entre les conclusions de la reunió cal destacar el compromís dels diferents sectors de fer arribar al PEMB nous sugge- riments de mesures de millora, relacionades amb les seves àrees d’activitat, com també l’a- cord d’actualitzar les dades recollides el 2002 en el document de treball núm. 4 del Pla. Els membres d’aquesta Comissió són els següents: Albert MONTULL, gerent de Barcelona Centre Universitari Vicenç GASULLA, director gerent de la Fundació Barcelona Digital Juan MANUEL LECUE, gerent de Barcelona Aeronàutica i de l’Espai Beatriz PUIG, gerent de Barcelona Centre Mèdic Carles MENDIETA, gerent de la Fundació Fòrum Ambiental Pere DURAN, director general de Turisme de Barcelona Joan CASTELLS, gerent de la Fundació pel Desenvolupament de la Dieta Mediterrània Isabel ROIG, directora general de Barcelona Centre de Disseny Santiago BASSOLS, director general de Barcelona Centre Logístic Montserrat ARQUÉ, coordinadora de Barcelona Centre Financer Comissió d’Enllaç amb altres Plans Estratègics Durant el 2004 s’han mantingut contactes bilaterals amb els responsables de plans estratè- gics sectorials, d’acord amb els requeriments derivats de l’evolució de cadascun d’ells. En especial, s’han mantingut reunions amb els responsables del Fòrum de Municipis del Litoral de la Regió Metropolitana de Barcelona, i se’ls ha facilitat informació útil per a l’e- laboració del seu propi pla estratègic. També s’han fet reunions amb el responsable del Pla estratègic de formació professional, membre a la vegada de la Comissió d‘Estratègia de EL PLA AL 2004 ACTIVITATS DEL PLA Formació, per temes específicament relacionats amb propostes de millora en l’àmbit de la 91 formació professional. Recordem que aquest grup està integrat pels plans sectorials següents: Pla estratègic de cultura Pla estratègic de l’esport Fòrum de Municipis del Litoral de la Regió Metropolitana de Barcelona Pla estratègic de formació professional Comissió d’Enllaç d’Universitats Creada durant el 2004, aquesta Comissió neix amb la idea de promoure i coordinar accions estratègiques de les universitats dins l’AMB. S’han mantingut dues reunions, els dies 20 de juliol i 23 de novembre, i s’està avançant en l’elaboració d’un programa comú d’actuacions. Les universitats representades en aquesta Comissió són les següents: Universitat de Barcelona Universitat Politècnica de Catalunya Universitat Autònoma de Barcelona Universitat Pompeu Fabra RELACIONS INSTITUCIONALS A continuació es fa una breu descripció de les activitats que el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona ha realitzat durant el 2004. Visites del Consell General a noves instal·lacions metropolitanes 26 de febrer. Visita a les instal·lacions de la Depuradora del Besòs. 22 de març. Recorregut amb el Trambaix i visita de les cotxeres i el Centre de Control a Sant Cugat del Vallès. 10 de novembre. Visita al CosmoCaixa. Actes 4 de març. Jornada a Sant Cugat del Vallès amb arquitectes i tècnics dels ajuntaments de l’AMB. 17 de març. Jornada al Cercle d’Economia sobre el paper dels doctors universitaris a l’em- presa espanyola, organitzada conjuntament amb la Fundació CYD, la Fundació Cercle d’Economia i el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona per tractar sobre la inserció laboral dels doctors universitaris en els sectors productius, tant des de la perspectiva de les univer- sitats com de les empreses i les administracions. 20 de maig. Presentació de la Memòria 2003 als mitjans de comunicació per part del presi- dent de la Comissió Delegada del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, Dídac Pestaña, i pel coordinador general del Pla, Francesc Santacana. 10 de juny. Presentació de la publicació de l’informe Estratègies de les àrees metropolita- nes davant l’ampliació de la Unió Europea, de Xavier Vives i Lluís Torrens, davant els mit- jans de comunicació i als membres del Pla, al Cercle d’Economia. 21 de juny. Presentació del llibre 1r Pla Estratègic Metropolità de Barcelona i taula rodona «Els reptes del futur metropolità de Barcelona», a l’Ateneu Barcelonès amb la participació d’Oriol Nel·lo, secretari de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. EL PLA AL 2004 ACTIVITATS DEL PLA 92 8 de juliol. V Consell General «Un any d’implantació del 1r Pla Estratègic Metropolità de Barcelona: capital humà i infraestructures». Es va fer un balanç del primer any del Pla Estratègic Metropolità i la presentació dels informes següents: Propostes de millora en l’e- ducació pública secundària, Accessibilitat i gestió de la mobilitat al Delta del Llobregat i Els subministraments i els serveis bàsics a l’AMB. 12 de juliol. Jornada sobre l’Oportunitat de Negocis del Sector Aeronàutic i de l’Espai, al Consorci de la Zona Franca. 15 de juliol. Presentació a la Fira de Barcelona de l’informe dels sectors quinaris a un grup d’empresaris del sector cultural. Del 16 al 19 d’octubre. Un grup d’alcaldes de l’AMB varen fer un viatge d’estudis a Varsòvia per conèixer amb més profunditat un dels països més grans incorporat recentment a la Unió Europea. 22 de setembre. Presentació dels nous trets de l’Estatut. El conseller de Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya, Joan Saura, va explicar als mem- bres del PEMB, al Palau de la Generalitat, els trets més rellevants del nou Estatut i els meca- nismes de participació emprats. 27 d’octubre. Presentació de l’informe La conciliació de la vida familiar, laboral i personal, de Núria Chinchilla i Steven Poelmans, als mitjans de comunicació i als membres del PEMB, al Col·legi d’Economistes de Catalunya. 15 de desembre. Tercera Jornada Tècnica «Estratègies d’Innovació per a l’AMB. Debat amb les quatre regions europees líders», al World Trade Center Barcelona. 22 de desembre. Presentació als mitjans de comunicació de l’informe sobre l’estat de les telecomunicacions a l’AMB, elaborat pel Grupo PENTEO. 28 de desembre. Presentació de l’informe Propostes de millora de l’educació pública secundària, elaborat per Joaquim Prats, als mitjans de comunicació. Participació del Pla Estratègic Metropolità a conferències, congressos i seminaris 11-14 de febrer. Florència. Intervenció del coordinador general del Pla en la trobada «La rete internazionale delle città con piano strategico». 19 de febrer. Presentació del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona al Consell Econòmic i Social a Brussel·les. La sessió tingué per objectiu analitzar el paper de les grans àrees metro- politanes en el desenvolupament del territori i avaluar l’elaboració d’alguna proposta al Parlament europeu a fi d’establir regulacions, normatives o organismes per tal de reforçar la funció de les grans metròpolis. 18 de març. Barcelona. Participació del coordinador general del PEMB a les Jornades Cicle de Conferències Els temps i l’organització de l’horari i el calendari escolar, organitzat pel Consell Escolar Municipal de Barcelona. 17 i 18 de març. Participació del president de la Comissió Delegada del Pla, José Cuervo, a una conferència a Sant Sebastià sobre «l’estratègia a les ciutats europees». 31 de març. Visita del coordinador general i del coordinador adjunt del PEMB a Lió per par- ticipar en un intercanvi d’experiències sobre planificació estratègica. 22 d’abril, Brussel·les. Intervenció del coordinador general del Pla en la taula rodona «Innovation in Europe’s Regions and Cities». 3 i 4 de maig. Participació en el Seminari sobre la metodologia de l’elaboració i la implan- tació d’un pla estratègic, a Sfax. EL PLA AL 2004 ACTIVITATS DEL PLA 17 de maig. Participació del coordinador general del Pla en el Seminari Tecnopolis/metro- 93 polis en el arco mediterráneo II, organitzat per Aula Barcelona. 11 i 12 de juny. Participació en el Seminari The R&D policies of large cities in the European Union, organitzat per l’Ajuntament de París. 28 de juny. Participació en la Jornada sobre l’autovia orbital B-40, organitzada per la Cambra de Comerç de Barcelona. 8-10 d’agost. Participació del president del PEMB, Dídac Pestaña, al Foro Metropolitano de Turismo de Negocios, Guadalajara 2020. 18 i 19 de novembre. XXX Congrés de l’Asociación Española de Ciencias Regionales, «La política regional en la encrucijada». 2 de desembre. Participació en la sessió «Ciutats Innovadores» del Fòrum de la Innovació 2004, al Centre de Convencions Internacional de Barcelona. 11-13 de novembre. Participació del coordinador adjunt en el Seminari Lo sviluppo dei terri- tori. La pianificazione strategica delle Città, delle Province, delle Regioni, organitzat pel Departament de Funció Pública, a Castellmmare (Nàpols). 7-9 desembre, Marràqueix. Participació al Congrés sobre estratègies de les ciutats. El PEMB participa en un programa del Banc Mundial en matèria de cooperació per a la pla- nificació estratègica amb ciutats mediterrànies, conjuntament amb l’Ajuntament de Barcelona. S’han fet dues videoconferències i s’ha assistit a reunions de treball a Marràqueix i a Damasc. Aquesta participació s’inscriu en la línia de l’assessorament i l’exportació del model de planificació estratègica dut a terme a Barcelona, com a vehicle que facilita la tro- bada de consens publicoprivat en el desenvolupament de les ciutats i la identificació d’ei- xos estratègics principals de les ciutats en l’entorn mediterrani. S’ha participat també en un seminari de formació de tècnics municipals de ciutats italianes a Nàpols. La jornada estava dirigida a tècnics i responsables polítics locals de l’Administració pública italiana. L’objectiu fou avaluar l’impacte del pensament i de l’acció estratègica en l’acció de Govern local a fi de millorar les pautes del desenvolupament econòmic local. A més de Barcelona, hi varen assistir representants anglesos i francesos. Presentacions del PEMB a delegacions i personalitats d’Espanya i d’altres països 20 de febrer. Entrevista del coordinador general del PEMB amb un grup de personalitats txeques, convidades per la Fundació Carolina, per conèixer les estratègies de desenvolupa- ment urbà. 27 de febrer. Recepció de l’ambaixador i de dos diputats del Brasil. 21 d’abril. Visita al PEMB d’una delegació de Mèxic. 13 de maig. Visita al PEMB d’un grup de San Martín, Argentina, en un viatge d’estudi i per- feccionament sobre la planificació estratègica. 7 de juny. Presentació del PEMB a una delegació de representants de municipis xilens. 15 de juny. Recepció d’una delegació de Govern de la ciutat de Buenos Aires. 17 de juny. Recepció d’una delegació de la Cambra de Comerç de Guadalajara, Mèxic. 17 de juny. Recepció de representants de l’Institut d’Estudis Polítics de Bordeus. 1 de juliol. Presentació del PEMB, per part del seu president, Dídac Pestaña, a la Jornada de la Comunitat Portuària. 21 de setembre. Recepció d’un grup de tinents d’alcalde de diferents municipis del Líban. EL PLA AL 2004 ACTIVITATS DEL PLA 94 TERCERA JORNADA TÈCNICA El passat 15 de desembre es va celebrar al World Trade Center Barcelona la Tercera Jornada Tècnica del PEMB, que aquest any ha tractat sobre «Les estratègies d’innovació per a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Debat amb les quatre regions europees líders». La capacitat d’innovació i de progrés cap a una economia més basada en el coneixement de l’AMB és un dels objectius centrals del 1r Pla Estratègic Metropolità de Barcelona. En aquesta ocasió es va convidar quatre experts de les regions europees líders (Estocolm, Stuttgart, Munic i Hèlsinki) perquè ens donessin el seu parer sobre l’estat de la innovació a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. No es pretenia fer una anàlisi exhaustiva del tema, sinó, simplement, conèixer la seva opinió després de l’estada de tres dies que varen fer a Barcelona el mes d’octubre. En aquesta visita prèvia preparatòria varen tenir l’ocasió d’en- trevistar-se amb responsables polítics de l’àmbit de la innovació i visitar les peces més repre- sentatives del nostre mapa de la innovació: CIDEM, Barcelona Activa, Cambra de Comerç, Districte 22@ i d’altres. L’acte va ser inaugurat pel conseller de Treball i Indústria, Josep M. Rañé, pel president de la Comissió Delegada del PEMB, Dídac Pestaña, i pel president de l’Autoritat Portuària de Barcelona, Joaquim Coello. Tot seguit els quatre experts varen exposar les seves conclusions que podríem resumir de la manera següent: L’AMB té organitzacions molt bones i actives per al desenvolupament econòmic, és una de les àrees més atractives del món, té projectes a gran escala, sectors industrials creatius i forts, incubadores i parcs científics, com també un perfil d’identitat i de competència. Cal reforçar el capital privat per a noves empreses i PIME, cal crear un sistema de recerca i inno- vació més potent amb participació del sector públic però també del privat, unes estructures de transferència més professionalitzades, cal millorar unes inversions baixes en R+D per part de les PIME i la indústria en general. També es destaca la necessitat d’una major coor- dinació entre les organitzacions i les institucions implicades en la innovació i en la recerca per assegurar la massa crítica necessària. Tercera Jornada Tècnica del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona EL PLA AL 2004 ACTIVITATS DEL PLA En l’acte també hi varen participar representants de l’Administració, de les institucions pro- 95 motores de la Plataforma Barcelona Coneixement, Innovació i Creixement (l’Ajuntament de Barcelona, la Caixa, la Cambra de Comerç, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Mancomunitat de Municipis de l’AMB) i del món empresarial, i varen exposar la seva opi- nió davant el diagnòstic dels experts. A aquest acte van assistir prop de dues-centes persones i va tenir un ressò important en els mit- jans de comunicació, que varen participar en la roda de premsa celebrada durant la jornada. VIATGE D’ESTUDIS A VARSÒVIA L’edició 2004 del viatge d’estudis que anualment organitza el Pla va tenir com a destinació la ciutat de Varsòvia. En aquesta ocasió el grup de participants va arribar a les trenta-cinc perso- nes, entre alcaldes, regidors, altres responsables municipals i representants de les institucions que formen part de la Comissió Delegada. El viatge va tenir lloc entre els dies 16 i 19 d’octubre. L’objectiu principal era conèixer directament la situació actual i les potencialitats del més gran dels nous països recentment incorporats a la Unió Europea. També, saber de quina forma i amb quins instruments s’estan plantejant el seu futur desenvolupament econòmic i social. Els seminaris de treball varen tractar sobre els punts següents: • l’estructura de Govern de la ciutat (pressupost i principals projectes) i les seves relacions amb el Govern central. • El planejament territorial: dels plans generals a la planificació urbanística de la ciutat. En aquest cas les explicacions es van complementar amb la visita a una de les àrees en procés de renovació, la zona de l’Old Praga Port, situada a la riba oriental del Vístula. • El sistema educatiu i la cooperació en aquest àmbit amb altres organitzacions. El semina- ri va tenir lloc en una escola bilingüe espanyol/polonès, amb una presentació literària en espanyol feta per diferents alumnes. • El funcionament d’un departament específic de seguretat i gestió de situacions de crisi. • El sistema de transports públics. • Les polítiques mediambientals, amb la visita a un dels divuit parcs urbans de la ciutat. Recepció a l’ambaixada d’Espanya a Polònia EL PLA AL 2004 ACTIVITATS DEL PLA 96 Es va fer també un dinar col·loqui de treball amb el responsable de l’Oficina Comercial de l’Ambaixada espanyola i amb quatre empresaris espanyols que estan desenvolupant la seva activitat a Polònia. L’ambaixador d’Espanya va oferir també una recepció als membres de la delegació metropolitana. Les persones que varen participar en el viatge d’estudis a Varsòvia són les següents: COMISSIÓ DELEGADA: GIBERT, Montse ARQUÉ, Maite Alcaldessa de Sant Boi de Llobregat Alcaldessa de Badalona GINER, Enric ARRIZABALAGA, Cèsar Gerent de l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat Alcalde de Montcada i Reixac JIMÉNEZ, Tomasa Alcaldessa de Sant Climent de Llobregat BALMÓN, Antoni Alcalde de Cornellà de Llobregat MAS, Joan Carles Tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Santa Coloma GRANADOS, Eva de Gramenet Responsable de Política Institucional de la Unió General de Treballadors de Catalunya MOLINA, José A. Tinent d’alcalde de l’Àrea d’Urbanisme, Obres i Habitatge JORDANA, Josep de l’Ajuntament de l’Hospitalet Alcalde de Pallejà PALACÍN, Lorenzo LLOBET, Dolors Alcalde d’Esplugues de Llobregat Responsable de l’Àrea Socioeconòmica de la Comissió PARRALEJO, Joan Obrera Nacional de Catalunya Alcalde de Ripollet MARTÍNEZ, Pelayo PIQUERAS, Amparo Entitat Metropolitana del Transport Alcaldessa de Sant Vicenç dels Horts MAS, Emili RECODER, Lluís Gerent del Consell Comarcal del Barcelonès Ajuntament de Sant Cugat del Vallès ROJO, Maravillas SÁNCHEZ, Carme Regidora d’Ocupació i Innovació de l’Ajuntament Barcelona Regidora de Règim Interior de l’Ajuntament de Castelldefels ROMERO, Teodoro President delegat de l’Àrea de Promoció Econòmica REPRESENTANTS D’ALTRES INSTITUCIONS: i Ocupació de la Diputació de Barcelona MAYOLA, Leandre TEJEDOR, Lluís Coordinador de l’Àrea de Promoció Econòmica i Ocupació Alcalde del Prat de Llobregat de la Diputació de Barcelona VENDRELL, Jaume ROIG, Josep Gerent de l’Àrea Metropolitana de Barcelona Secretari general de Metròpolis VILÀ, Albert REPRESENTANTS DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ: Alcalde del Papiol SUÑÉ, Ramon Periodista de La Vanguardia ALCALDES I REGIDORS METROPOLITANS: HOSTE, Xavier BADELL, Joana M. Periodista d’El Periódico Alcaldessa de Begues BOSCH, Jaume OFICINA DE COORDINACIÓ DEL PEMB: Tinent d’alcalde d’Urbanisme de l’Ajuntament SANTACANA, Francesc de Sant Boi de Llobregat Coordinador general CIURANA, Jaume CAMPRECIÓS, Joan Grup municipal de CiU a l’Ajuntament de Barcelona Coordinador adjunt DEL FRAGO, Ana RUBÍ, Montse Tinenta d’alcalde de l’Ajuntament de Barberà del Vallès Secretària tècnica EL PLA AL 2004 ACTIVITATS DEL PLA PROJECTES INTERNACIONALS 97 PROJECTE COMPETE Compete (European Network for City Region Competitiveness) és un projecte finançat pel programa Interreg IIIc de la Comunitat Europea. Aquest programa europeu té per objectiu l’enfortiment de la cohesió econòmica i social a la Unió Europea a través de la cooperació interregional. Els socis que participen en el projecte Compete són els següents: • Anglaterra: el grup de ciutats conegut com «Core Cities Group»: Liverpool, Leeds, Nottingham, Bristol, Birmingham, Manchester, Newcastle i Sheffield. Aquesta darrera ciu- tat serà, a més, la coordinadora del programa. • Alemanya: Munic i Dortmund. • Finlàndia: Hèlsinki. • Holanda: Rotterdam. • França: Lió. • Espanya: Barcelona. Els antecedents d’aquest projecte es troben en l’estudi Competitive European Cities, portat a terme el 2003 pel professor Michael Parkinson (expert en estudis urbans a la Universitat John Moore’s de Liverpool), sobre les estratègies de competitivitat de les vuit ciutats del Core Cities Group i altres quinze ciutats europees, entre elles Barcelona1. En l’estudi es posa èmfasi en el concepte de «ciutat-regió» i en la necessitat de coordinar les polítiques de desenvolupament econòmic regional amb les polítiques urbanes. Objectius 1. Difondre i intercanviar evidència sobre bones pràctiques de foment de la competitivitat urbana i regional. 2. Integrar els resultats del projecte en les principals iniciatives europees sobre competitivi- tat urbana i regional. 3. Intentar que aquesta evidència arribi i sigui tinguda en compte en el disseny de políti- ques públiques regionals de foment de la competitivitat. Activitats de la xarxa 1. Organització de quatre jornades temàtiques d’intercanvi d’experiències i quatre semina- ris tècnics sobre temes clau de competitivitat. Està previst que Barcelona organitzi una de les jornades temàtiques el 2006. 2. Creació d’un centre de recursos de coneixement per a la difusió d’evidència sobre com- petitivitat regional: casos pràctics, indicadors i dades de benchmarking. 3. Conferència final el 2007 a la qual es convidarà representants municipals, regionals, nacionals i de la Unió Europea. 1 Aquest estudi està publicat en el Duració del projecte monogràfic sobre el Pla Estratègic que recull la revista Barcelona Metròpolis Mediterrània Tres anys, a partir de juliol del 2004. (abril 2004, n. 5, pp. 144-159) EL PLA AL 2004 ACTIVITATS DEL PLA 98 Primera activitat El dia 3 de novembre va tenir lloc a Londres la primera reunió organitzativa de la xarxa. En aquesta reunió vam tenir oportunitat de trobar-nos amb la resta de participants i de fixar les principals línies d’actuació per al primer semestre del 2005. S’espera que la primera jor- nada temàtica d’intercanvi tingui lloc a la ciutat anglesa de Sheffield el maig del 2005. PROGRAMA CIDEU La reunió anual del CIDEU s’ha realitzat a la ciutat de Rio de Janeiro durant els dies 13, 14 i 15 d’abril del 2004. El tema central de la reunió va ser «El potencial local en el proceso de desarrollo de las ciudades en un mundo globalizado: la planificación estratègica». Com és habitual a cada assemblea, s’ha produït el canvi dels òrgans de Govern que afecta especialment la Presidència del CIDEU que, a partir d’aquesta data, passa a la ciutat de Saragossa. A la reunió hi va assistir l’alcalde de Saragossa i nou president, Alberto Belloch, que substitueix l’anterior president, l’alcalde de la ciutat de Quito. En la seva presa de possessió, el nou president anuncià la necessitat de consolidar el CIDEU com a referent en matèria de desenvolupament estratègic de les ciutats, en l’àmbit ibero- americà. En aquesta mateixa línia, la secretària general, Maravillas Rojo, va assumir –con- juntament amb una representació de les ciutats del CIDEU, en què va participar el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona– l’elaboració d’un programa de treball per als propers anys que actuï en aquesta direcció i reforci la plataforma del CIDEU com una veritable xarxa de ciutats especialitzada en la planificació estratègica. Aquest compromís va ser presentat posteriorment a la reunió del seu Consell Rector que va tenir lloc durant el mes de novembre a la ciutat de Saragossa. El pla de treball presentat i aprovat contempla diversos aspectes, que es poden resumir en els punts següents: • Reforçament de la plataforma telemàtica com a eina de treball d’una xarxa de ciutats • Potenciar el CIDEU com a referent internacional en el pensament estratègic urbà, amb l’e- dició i difusió de materials específics Inauguració de la nova seu del CIDEU, 18 de novembre 2004 EL PLA AL 2004 ACTIVITATS DEL PLA • Reforçar el pressupost de l’associació 99 • Enfortir els sistemes de tutories i de cooperació amb les ciutats • Incrementar el nombre de ciutats membres • Establir majors vincles de relacions amb altres organitzacions relacionades amb les ciutats i el seu desenvolupament • Potenciar la concreció de l’estratègia en projectes concrets de desenvolupament urbà, amb la capacitat de fer-ne el seguiment i l’avaluació El 18 de novembre, va tenir lloc la inauguració de la nova seu del CIDEU a la ciutat de Barcelona, un espai de nova creació on es troben altres organismes internacionals relacio- nats amb la cooperació i el desenvolupament de les ciutats. En aquest acte també hi va ser present el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona com a entitat promotora a l’inici del CIDEU. PROGRAMA PANEL (PROVIDING ACCESS AND NETWORKING OF ENTREPRENEURIAL LINKS) Un any més, Barcelona, a través de les institucions Pla Estratègic Metropolità de Barcelona i Barcelona Activa, ha seguit participant en el Programa europeu PAXIS que integra les prin- cipals zones europees destacades pel seu esperit emprenedor i innovador. Aquesta partici- pació permet que la nostra ciutat prengui part en trobades i diàlegs en els quals la innova- ció i la creació d’empreses són el principal esforç de les persones que representen cada una de les regions participants i pugui, d’aquesta manera, aprendre d’experiències desenvolu- pades per altres regions. El programa integra regions diverses amb mentalitats molt dife- rents, com regions del sud d’Europa (Milà, Barcelona, Madrid, etc.), del centre d’Europa i Gran Bretanya (Munic, Karlsruhe-Pforzheim, Cambridge, Dublín, etc.) i finalment regions del nord d’Europa (Estocolm, Hèlsinki, etc.). Cal recordar que entre els objectius del Programa PAXIS no es troba realitzar un rànquing de mesures, de regions o de ciutats, sinó mostrar, de forma objectiva, quines són les mesures de suport als emprenedors promogudes des de les universitats que existeixen a cada regió par- ticipant. En aquest sentit, el principal objectiu de les regions participants ha de ser –i és– fomentar el benchmarking i participar-hi. L’experiència ha demostrat que la comparativa, en qualsevol cas, és complicada: existeixen moltes mesures excel·lents, però aquesta excel·lèn- cia en un entorn determinat no assegura l’èxit de la implantació en un altre entorn. L’èxit d’una mesura, i en concret d’aquestes dirigides a un sector tan canviant i nou com és el món emprenedor, depèn no només de les seves característiques, sinó també d’altres factors tan diversos com les característiques socioeconòmiques de la regió, el marc legal, el sistema uni- versitari, els sectors industrials, sense oblidar els aspectes culturals. Per tant, l’objectiu ha de ser importar l’esperit o raó de ser de les mesures que es considerin que donen resposta a les necessitats detectades en cada cas, tenint en compte que no s’ha de fer una còpia exacta de la mesura. El Programa PAXIS fomenta el benchmarking d’idees, perquè cada regió les trans- formi en realitat d’acord amb les seves característiques i necessitats. Durant el passat mes d’octubre es van presentar a Milà els resultats de la primera fase de benchmarking de la xarxa PANEL i el document final elaborat per un expert independent. L’acte va servir per presentar aquest document i analitzar-lo mitjançant la celebració d’una sèrie de taules rodones protagonitzades per emprenedors de les diferents regions i per EL PLA AL 2004 ACTIVITATS DEL PLA 100 experts representants d’algunes mesures excel·lents, que van poder debatre i donar el seu punt de vista sobre les mesures de suport als emprenedors i realitzar una comparativa dels diferents models desenvolupats a Europa. En general l’anàlisi ha permès concloure que, tot i que les quatre regions tenen caracterís- tiques similars i intenten donar solució a problemes de caire molt semblant, les polítiques globals de suport a les empreses derivades (spin-off) i als emprenedors són força diferents: • A Dublín, en general, cada una de les iniciatives desenvolupades centra el seu objectiu en una de les fases específiques del procés en què es va dividir l’estudi (aparició d’idees, for- mació, finançament, coaching i infraestructures físiques). Per tant, no es produeixen sola- paments entre mesures, tot i que en presenten una en la categoria de finançament. • A Barcelona, en canvi, es produeix una situació totalment diferent: les mesures intenten cobrir el màxim nombre d’aspectes possible del procés, i per tant es produeixen algunes redundàncies. • A Munic, les universitats intenten satisfer les necessitats dels seus propis estudiants/inves- tigadors, per la qual cosa l’oferta de serveis i programes de suport és molt completa. • I finalment, a Milà, les iniciatives sorgeixen per tal de satisfer una necessitat prèviament detectada a la regió. Per acabar, es poden definir una sèrie de recomanacions dirigides a les administracions que han de servir per regular, d’alguna manera, les polítiques de suport als emprenedors: • Racionalització de mesures que comparteixen objectius per optimitzar els recursos. • Promoure iniciatives comunes entre les regions participants atès que comparteixen inte- ressos i tenen una estructura econòmica similar. • Dissenyar criteris d’avaluació del grau d’èxit o fracàs de les mesures, tenint en compte que la comparació i l’avaluació de les mesures és fins al moment molt dificultosa. • Fomentar la cultura emprenedora entre els estudiants de secundària. • Augmentar les mesures dirigides a millorar la qualitat dels plans d’empresa per tal de minimitzar la probabilitat de fracàs de les mesures. • Minimitzar la diferència existent entre gestors i tecnòlegs: són necessàries accions que fomentin la transferència de coneixements i d’habilitats directives. EL PLA AL 2004 ACTIVITATS DEL PLA COMUNICACIÓ I PROMOCIÓ 101 COMISSIÓ DE COMUNICACIÓ DEL PEMB Durant el 2004 s’han fet les primeres gestions per constituir la Comissió de Comunicació del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, que estarà integrada per periodistes dels diferents mitjans de comunicació. L’objectiu fonamental d’aquesta Comissió és treballar conjunta- ment en la difusió dels resultats dels informes elaborats per les diferents comissions de tre- ball, com també afavorir un intercanvi d’idees que permeti anar més enllà de les pròpies conclusions dels informes. El funcionament d’aquesta Comissió no serà les habituals rodes de premsa, sinó la realitza- ció de sessions de treball en què els periodistes podran conèixer –d’una forma distesa i pre- sentats directament pels seus autors– els resultats dels informes. Seguint aquest nou model de treball, durant el 2004 s’ha fet la presentació dels informes següents: • Estratègies de les àrees metropolitanes davant la ampliació de la Unió Europea Xavier Vives i Lluís Torrens, 10 de juny • La conciliació entre la vida laboral, familiar i personal Núria Chinchilla, 27 d’octubre • Anàlisi de l’estat de les telecomunicacions a l’AMB Grupo Penteo, 22 de desembre • Propostes de millora per a l’educació pública a secundària Joaquim Prats, 28 de desembre Presentació als mitjans de comunicació de l’informe sobre l’Estat de les Telecomunicacions a l’AMB EL PLA AL 2004 COMUNICACIÓ I PROMOCIÓ 102 WEB Conscients del gran potencial de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), el PEMB ha iniciat un procés de millora del seu lloc web amb l’objectiu de dotar-lo de més recursos. Alguns dels canvis fets fins al moment són: • La incorporació d’una eina de gestió interna que agilita el procés d’actualització de la informació. • l’ampliació de la seva capacitat a fi d’incorporar el màxim de documentació possible i posar-la a l’abast de l’usuari. Així mateix, durant el 2005 es preveu la integració de nous mòduls: • Fitxes tècniques del projectes estratègics metropolitans i locals. • Visita virtual per l’AMB. El lloc web del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona ha de constituir una eina eficaç de comunicació entre tots els municipis que integren l’Àrea Metropolitana de Barcelona. BUTLLETÍ Durant el 2004 s’han publicat quatre exemplars del butlletí, amb una difusió de mil exemplars en castellà i tres mil cinc-cents en català. S’ha reorganitzat el seu contingut intern en diferents sec- cions (portada, articles d’opinió, activitats del Pla, les comissions del Pla, temes d’interès d’àmbit metropolità i contraportada). EL PLA AL 2004 COMUNICACIÓ I PROMOCIÓ PRODUCCIÓ EDITORIAL 103 Com a novetat respecte d’anys anteriors, el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona ha editat els informes elaborats per la Comissió d’Estratègia i la Comissió de Prospectiva en dues col·leccions. COL·LECCIÓ DE PROSPECTIVA Durant el 2004 la Comissió de Prospectiva ha publicat tres estudis: l’informe de Xavier Vives sobre estratègies d’altres àrees metropolitanes europees davant l’ampliació de la Unió Europea; el de Núria Chinchilla sobre la conciliació de la vida laboral, personal i familiar, i el de Ramon Folch sobre planificació metropolitana concurrent. Núm. 1 LA CONCILIACIÓ DE LA VIDA LABORAL, PERSONAL I FAMILIAR Núria Chinchilla i Steven Poelmans L’informe de la professora Núria Chinchilla i el seu equip col·laborador d’IESE va ser presentat a la seu del Col·legi d’Economistes de Catalunya l’octubre del 2004. L’informe planteja –des d’una perspectiva pública i privada– la conciliació entre la vida laboral, personal i familiar com a condició necessària per a una millor qualitat de vida de les persones. També fa una anàlisi comparativa amb altres espais euro- peus i la situació de l’entorn de l’àmbit metropolità. Des d’un plantejament urbà, la conciliació incideix en les polítiques de transport públic, urbanisme, habitatge, en els horaris laborals i de la ciutat, en el mercat de treball, etc. En l’informe es proposa la creació d’un «observatori metropolità de la conciliació» que permeti fer un diagnòstic integral de la conciliació i crear un programa de polítiques impulsores, públiques i privades, de bones pràctiques. El tema ha tingut molt ressò en diferents mitjans de comunicació que destaquen la idoneïtat de plantejar aquest tema amb la finalitat de suggerir noves iniciatives de polítiques públiques locals relacionades amb la gestió del temps, tant en l’àmbit personal com també en l’empresa i en la ciutat. Núm. 2 ESTRATÈGIES DE LES ÀREES METROPOLITANES DAVANT DE l’AMPLIACIÓ DE LA UNIÓ EUROPEA Xavier Vives i Lluís Torrens L’informe de Xavier Vives, de l’INSEAD, es va presentar a la seu del Cercle d’Economia el juny del 2004. La seva contribució al debat ha estat important i avui dia és un referent que s’utilit- za molt sovint per identificar les oportunitats de l’àrea de Barcelona. A partir de la seva primera presentació a la Jornada Tècnica del World Trade Center del 2003 i la seva posterior presentació al Cercle, les seves hipòtesis i posicions, d’acord amb la classificació de les àrees en: ciutat seu, ciutat viver - innovació i ciutat oci, cons- titueixen un punt de referència permanent que defineix la situació de Barcelona i dibui- xa de manera clara les línies de resituació preferent i possible en les polítiques per a la promoció de la ciutat viver - innovació, amb majors dosis de risc i de capacitat emprenedora, pública i també privada. I a la vegada un aprofita- ment dels valors propis d’una ciutat amb nivells elevats de qualitat de vida i una climatologia molt benigna. EL PLA AL 2004 PRODUCCIÓ EDITORIAL 104 Núm. 3 PLANIFICACIÓ METROPOLITANA CONCURRENT Ramon Folch, Frederic Ximeno i Ivan Capdevila Aquest informe –elaborat pel gabinet d’estudis ERF, que dirigeix el doctor Ramon Folch– vol ser una primera aproximació a una nova forma d’entendre el que haurien de ser en el futur els processos de planificació. Actualment hi ha una gran distància entre els instruments de planificació i planeja- ment, la realitat espacial i territorial i les estratègies de desenvolupament socioe- conòmic per a un mateix territori. Això genera disfuncions que poden arribar a posar en risc el resultat dels projectes. Amb un enfocament molt més global, el concepte de planificació concurrent conside- ra la matriu ambiental com a premissa ineludible per concretar les decisions espacials d’una planificació territo- rial –o d’un planejament urbanístic– que, a la vegada, ha de tenir en compte les opcions estratègiques socioe- conòmiques prèviament decidides. Caldria, per tant, anar cap a una integració dels diferents processos de plani- ficació que es juxtaposen i s’interrelacionen en la pràctica majoria de les actuacions territorials. COL·LECCIÓ D’ESTRATÈGIA Durant el 2004 s’ha editat l’informe elaborat per Joaquim Prats que tracta de l’estat de l’e- ducació pública a secundària. Núm. 3 PROPOSTES DE MILLORA DE l’EDUCACIÓ PÚBLICA A SECUNDÀRIA Joaquim Prats S’és conscient des de fa temps que el nostre sistema educatiu no assoleix els nivells suficients d’eficàcia i que no es dóna una adequada relació i coordinació entre el sis- tema productiu i el sistema educatiu. Aquests dèficits es produeixen de manera més accentuada en diverses zones –social- ment més degradades– dels municipis que componen l’Àrea Metropolitana de Barcelona. L’informe de referència, elaborat per la Subcomissió d’Estratègia de Formació, dirigida pel doctor Joaquim Prats i integrada per un grup d’experts reconeguts, estudia quins han de ser els principis que configuren el sistema educatiu, fa una diagnosi de la situació actual però, sobretot, posa l’èmfasi en la identificació d’un conjunt de millores que puguin contribuir a canviar la tendència. Les mesures pro- posades van des d’una organització territorial i competencial diferent, amb una major autonomia dels centres edu- catius, fins a la recuperació de la complicitat del professorat, incentivant propostes educatives innovadores i pro- movent l’establiment d’una veritable carrera professional, sense oblidar els avantatges d’una educació en xarxa i la necessitat de reorientar el funcionament de la formació professional. EL PLA AL 2004 PRODUCCIÓ EDITORIAL Durant el 2005 està previst editar els informes següents: 105 Col·lecció d’estratègia: Núm. 1 Model de gestió aeroportuària Núm. 2 Subministraments i serveis bàsics a l’Àrea Metropolitana de Barcelona Col·lecció de prospectiva: Núm. 4 Estratègies d’innovació per a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Resum de la Tercera Jornada Tècnica del PEMB Núm. 5 Els sectors quinaris. Motor de desenvolupament metropolità Núm. 6 Anàlisi de les telecomunicacions a l’AMB ALTRES PUBLICACIONS L’abril del 2004, dins la col·lecció «Els monogràfics de Barcelona. Metròpolis Mediterrània», que edita l’Ajuntament de Barcelona, es va publicar un especial dedicat al Pla Estratègic Metropolità de Barcelona amb un recull d’articles d’opinió que tracten sobre els temes següents: El pla estratègic una forma de compartir el futur. La gestió d’una ciutat de ciutats. De Barcelona a l’Àrea Metropolitana. Una resposta als grans reptes plantejats. L’impacte econòmic de l’ampliació de la UE. Globalització i estratègies de futur. Cohesió social i convivència ciutadana, una garantia de progrés. El model territorial metropolità. Apostar pel capital humà. La dinamització econòmica de l’Àrea Metropolitana. El debat prospectiu, una eina innovadora. Les propostes d’un model de planificació orientat al ciutadà. El pla estratègic, en síntesi. Les noves dimensions de la cultura. L’esport, una marca identificativa. Cap a un desenvolupament conjunt i sostenible del litoral. Fonaments i objectius de la planificació territorial. Les ciutats de la segona corona. Un model mediambiental d’ordenació. La marca «Barcelona», instrument de projecció. El turisme, una realitat estratègica. La connectivitat del territori metropolità. Una estratègia econòmica adaptada als nous temps. Les regions metropolitanes com a motors econòmics de la prospectiva global. Ciutats europees competitives. L’experiència montpellerina. EL PLA AL 2004 PRODUCCIÓ EDITORIAL MEMÒRIA PARTICIPATIVA NOMBRE DE REUNIONS DELS NOMBRE % 107 DIFERENTS INSTRUMENTS Consell General 1 1,88 DE PARTICIPACIÓ Comissió Delegada 5 9,43 Consell de Desenvolupament Estratègic 2 3,77 Reunions de les comissions de treball 35 66,1 Jornades (Jornada Tècnica i Jornada «El paper dels doctors,...») 2 3,77 Presentació d'informes 4 7,54 Visites a noves instal·lacions de l’AMB 3 5,66 Viatge d'estudis (Varsòvia) 1 1,88 Total 53 100 TIPOLOGIA ASSISTENTS % DE PARTICIPANTS Ajuntament de Barcelona 32 3,55 Ajuntaments metropolitans 121 13,44 Empreses, entitats privades i professionals 197 21,9 Universistats i centres d'ensenyament 116 12,9 Institucions i entitats públiques 186 20,7 Generalitat de Catalunya 40 4,44 Sindicats 20 2,22 Col·legis professionals, gremis i agrupacions empresarials 60 6,7 Federacions de veïns i associacions 33 3,6 Altres 95 10,55 Total 900 100 ASSISTÈNCIA A DIFERENTS ASSISTENTS ACTES DEL PEMB Visita a la Depuradora del Besòs 38 Jornada «El paper dels doctors universitaris a l’empresa espanyola» 150 Recorregut pel Trambaix 20 Presentació de l’informe «Estratègies de les àrees metropolitanes davant...» 32 Presentació llibre "1r Pla Estratègic Metropolità" 100 V Consell General 214 Viatge d'estudis a Varsòvia 31 Presentació dels nous trets de l’Estatut 67 Presentació informe «Conciliació de la vida familiar i personal» 48 Visita al Cosmocaixa 32 Tercera Jornada Tècnica 168 Total 900 FREQÜÈNCIA NOMBRE % DE PARTICIPACIÓ Persones que han assistit a una activitat 769 85,4 Persones que han assistit a dues activitats 88 9,8 Persones que han assistit a tres activitats 31 3,47 Persones que han assistit a quatre o més actvitats 12 1,33 Total 900 100 DADES PARTICIPACIÓ 108 LLISTAT ÚNIC D'ASSISTENTS ABAD, Josep M. ARTELLS, Joan BERG, Barbro CALVO, Elena CASALS, Joan Planeta Corporación Fundación Salud, Innovación Agència de Desenvolupament Price Waterhouse Coopers y Sociedad Econòmic d'Estocolm CALZADO, Joan Àngel ACHELL, David Real Club de Polo de Barcelona CASALS, Manuel Gavà TV ARTIMES, Antoni BERMÚDEZ, Joan M. CAMARASA, Josep M. Gremi d'Hotels de Barcelona Ajuntament de Badalona Bercoma AGULLÓ, M. Àngels Generalitat de Catalunya CASANOVAS, Josep PIMEC-SEFES ATKINSON, Isabel BERNAT, Ferran CAMBRA, Joaquim Universitat Politècnica de Catalunya Atkinson, Bermúdez Asociados Vertix ALABERN, Josep M. BBVA CASAS, Manuel Entitat Metropolitana de Serveis AVIÀ, Rosa M. BLAI, Mercedes CAMÍ, Jordi Col·legi d'Enginyers Industrials Hidràulics AYMÁ, Esteve Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts de CatalunyaInstitut Municipal d'Investigacions ALARCÓN, Antoni Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes BLANCH, Anicet Mèdiques CASCANTE, Gregori Barcelona Regional Tècnics de Barcelona Fundació Bosch i Gimpera CAMÓS, Jordi D'Aleph ALARCÓN, Ginés AYMERICH, José BLANCO, Raül Universitat de Barcelona CASTELL, Xavier T-Systems Auna CIDEM CAMPÀ, Xavier Archivo Iconográfico AISA ÀLVAREZ, Àlex BACARDÍ, Ramon BLAY, Mercedes Gay Vendrell CASTELL, Olga Ajuntament de Molins de Rei Transports Metropolitans Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts de Barcelona CAMPASOL, Xavier CASTELLÓ, Josep ALBANELL, Asunción BOFILL, Teresa Autoritat Portuària de Barcelona Orfeó Català - Palau de la Música Ajuntament d'Esplugues de Llobregat BACH, Jordi Associació Amics de la Universitat CAMPRECIÓS, Jaume Catalana BADELL, Joana M. Politècnica de CatalunyaALBERICH, Lluís Àrea Metropolitana de Barcelona CASTELLS, Agustí Mercabarna Ajuntament de Begues BONAVIA, Agustí CAMPRUBÍ, Jordi Ateneu Barcelonès Seacco ALBERICH, Jordi BADIA, Joan Consorci Escola Industrial CASTELLS, Sebastià Cercle d'Economia Creu Roja BONET, Eduard de Barcelona Aedipe Catalunya ALBET, Víctor BADOSA, Francesc ESADE CAMPS, Jordi CASTELLS, Antoni Fecsa-Endesa BÀGUENA, Àngela BONET, José L. Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts Generalitat de Catalunya ALCOVER,Jordi Generalitat de Catalunya Freixenet CANALS, Josep CASTELLS, Josep ESADE BAJO, Sofia BONHOMME, Gonçal Entitat Metropolitana del Medi Generalitat de CatalunyaAmbient ALEGRE, Sergi Mercabarna Al-Pi Telecomunicacions CASTELLS, Pau Ajuntament del Prat de Llobregat BALAGUER, Marc BORDONAU, Maria CANALS, Diana Fundación Conocimiento y Desarrollo Pacte Industrial de la Regió Cambra de Contractistes D'Aleph ALEMANY, Luisa CASTELLVÍ, Francesc ESADE Metropolitana de Barcelona BORJA, Jordi CANELA, Enric Federació de Cooperatives BALCELLS, Antoni Urban Technology Consulting Universitat de Barcelona de ServeisALMATÓ, M. Olga Ateneu Barcelonès BORRÁS, Maite CANGA, JesúsUniversitat Autònoma de Barcelona CÀTEDRA, Jorge BALMÓN, Antoni Palau de la Música Ajuntament de Sant Adrià de Besòs Institut d'Estudis Regionals ALTARRIBA, Joaquim CAPDEVILA, Eugène i Metropolitans de Barcelona Ateneu Barcelonès Ajuntament de Cornellà de Llobregat BORRULL, Josep Antoni BANDA, Enric Santander Central Hispano, SA Consolat General de França CEBALLOS, Manuel ÁLVAREZ, Rafael a Barcelona Unió General de Treballadors Ros-Roca Group Fundació Catalana per a la Recerca BOSCH, Jaume BAÑUS, Bàrbara Ajuntament de Sant Boi de Llobregat CAPITAN, Pilar CENTELLES, Josep ÁLVAREZ, Óscar Ateneu Barcelonès Centro Iberoamericano de Desarrollo Agència Catalana d'Inversions Ajuntament de Barcelona BOSCH, Pia CARBASSA, Montserrat Estratégico Urbano BARBER, Mercè Delegació del Govern a GironaÁLVARO, Orestes Ajuntament d'Igualada CERVERA, Pilar Indra Reial Automòbil Club de Catalunya BOSOM, Jordi CARBONELL, Joan CesnidTradia AMARGÓS, Leandre BARCELÓ, Miquel Catalana d'Iniciatives, Crsa CERVERA, Antoni M. Sorea 22@Barcelona BOTELLA, Mercè CARBONELL, Xavier Institut Municipal d'Assistència AMAT, Josep BARDAJI, Xavier Ops Neo Sanitària Cambra de Comerç de Barcelona Universitat Politècnica de Catalunya Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes BOTELLA, José CERVERA, ManelTècnics de Barcelona Consell Comarcal del Barcelonès CARCELÉN, José A. Àrea Metropolitana de Barcelona AMORÓS, Antoni Ajuntament de Sant Boi deBARFULL, Joan Institució Pedagògica Sant Isidor BOTÍN, Ana Patrícia Llobregat CHAMERO, MontserratPIMEC-SEFES Fundación Conocimiento y Desarrollo ANDRÉS, Ana CARDAMA, Àngel CHARLES, JosepBARREIRO, Josep BROGGI, Albert Universitat Politècnica de Catalunya Associació de Federacions de Veïns ANDREU, Mercè Aeroport de Barcelona Aula Barcelona de Barcelona Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts CARDÚS, JosepBARRIO, Júlia BROGGI, Moisés Ajuntament de Pallejà CHINCHILLA, Núria ANGUERA, Antoni El Periódico Ajuntament de Sant Just Desvern BRUNET, Joan IESE CARNÉ, Albert BASSAL, Alfredo Col·legi de Periodistes Banc Sabadell CIRICI, Enric ANGUSTO, Jordi Laboratorios Dr. Esteve, SA Eurocongrés 2000 Disseny, sistemes i desenvolupament BUSOM, Isabel CARRASCO, JaumeBATET, Carme Universitat Autònoma de Barcelona Sorcase, SL CIURANA, Jaume APARICIO, Jaime BATET, Meritxell Grup municipal CiU - Ajuntament La Caixa CABEZAS, Ana CARRASCO, TeresaFundació Carles Pi i Sunyer de BarcelonaABC Ajuntament del Prat de Llobregat ARANCO, Cristina BATLLÉ, Ignasi CLOS, JoanCABRERA, Flor CARRASCÓN, Sergi ARASA, Daniel PIMEC-SEFES Ajuntament de BarcelonaUniversitat de Barcelona Agrupació de Fabricants de Ciment Europa Press BAYER, Frederic CLOTAS, Josep MCABRERA, Carles CARRERA, Josep M. ARDERIU, Jordi Centre Català de Solidaritat Universitat Politècnica de CatalunyaInstitut Cerdà Institut d'Estudis Territorials Ajuntament de Mataró BECERRA, Xavier COBA, EduardoCACHO, Josep M. CARRETERO, Marian ARGEMÍ, Josep Comissió Obrera Nacional Consejo Coordinación UniversidadesMinisteri de Foment - Delegació Col·legi Oficial de Farmacèutics Universitat Internacional de Catalunya de Barcelona de Barcelona CODINA, Àngel de Catalunya BELLAVISTA, Joan CecotCADEFAU, Joan CARRILLO, M. Teresa ARIBAU, Josep Parc Científic de Barcelona Generalitat de Catalunya Entitat Metropolitana del Transport COELLO, Joaquim Aribau Asociados BELLMUNT, Antoni Autoritat Portuària de BarcelonaCALDERÓN, Alfons CARRIÓN, Tomàs ARQUÉ, Maite Ajuntament de Cornellà de Llobregat Col·legi d'Economistes de Catalunya Ajuntament de Santa Coloma COLÀS, Miquel Ajuntament de Badalona BELLO, Yan de Gramenet Retail & TradeCALSAMIGLIA, Pau ARRIZABALAGA, Cèsar Excellence Ajuntament de Barcelona CARULLA, Lluís COLL, Montserrat Ajuntament de Montcada i Reixac BERCEDO, Maria de los Corporación Agrolimen Ajuntament d'ArgentonaCALVET, Francesc ARTAL, Margarita Desemparados Autoritat del Transport Metropolità CASAL, Judit COLLANTE, Mercedes Universitat Politècnica de Catalunya ONCE de Barcelona El País Vallejo y Asociados MEMÒRIA PARTICIPATIVA LLISTAT ÚNIC COLLBONI, Jaume DÜRSTELER, Juan Carlos FROUCHTMAN, Manuel GODIA, Francesc HERNÁNDEZ, Manuel Unió General de Treballadors Indo Nestlé Universitat Autònoma de Barcelona Factors i Entorns de Progrés 109 COLOMER, Silvia ELORDUY, Juan Ignacio FUREST, Tamara GÓMEZ, Montserrat HERNÁNDEZ, Jaime Diari 20 Minutos Fundación Cultural Banesto Ràdio Nacional d'Espanya Ajuntament de Santa Coloma Ajuntament de Viladecans de Gramenet COMELLAS, Josep ESCOLANO, Josep FUSTER, Rafael HERNÁNDEZ, Anna Ajuntament de Santa Coloma 22@Barcelona Cercle d'Economia GÓMEZ, Pedro Ajuntament de Sant Just Desvern de Cervelló FCC Construcción ESPINOSA, Lluís GALÍ, José Luis HERNÁNDEZ, Antonio COMPÉS, Raquel Servei Català de la Salut Matchmind GÓMEZ, Francesc Ajuntament de Sant Just Desvern Creu Roja Banc d'Europa ESTEBAN, Juli GALLARDA, Elvira HERNÁNDEZ, Mateu CONDOM, Pere Generalitat de Catalunya Ateneu Barcelonès GÓMEZ, Consuelo Barcelona Activa, SA Trampolí Tecnològic UdG Escola de Treballadors de Barcelona ESTEVE, Josep M. GARCIA, Rosario HERNÁNDEZ, Joan CONILL, Carles Fecsa - Endesa Ajuntament de Cornellà GONZÁLEZ, Anna AtosOrigin Entitat Metropolitana del Medi de Llobregat Ajuntament de Ripollet Ambient ESTEVE, Lluís HIDALGO, Ciriaco Ajuntament de l’Hospitalet GARCIA, Petronila GONZÁLEZ, Manuela Generalitat de Catalunya CORNELLÀ, Anna de Llobregat Ajuntament de Sant Vicenç GONZÁLEZ, Marta Generalitat de Catalunya dels Horts HOSTE, Xavier ESTRUCH, Pere Unió General de Treballadors El Periódico CORRAL, José M. Banesto GARCIA, Magda de Catalunya Mancomunitat de Municipis Generalitat de Catalunya GONZÁLEZ, Agustí HUGUET, Ricard de l’Àrea Metropolitana de Barcelona FÀBREGA, Sol Hewlett Packard GARCIA, Eugènia Universitat de Barcelona IBÁÑEZ, Mabel CORRET, Xavier Consell Comarcal del Baix Llobregat Ajuntament de Sant Feliu Universitat Rovira Virgili FÀBREGA, Joan GONZÁLEZ, Rafael de Llobregat La Caixa GARCÍA, Martí 22@Barcelona CORTADELLA, Joan Regesa IGLESIAS, Amadeu El Periódico FAJULA, Francesc GONZÁLEZ, Begoña Mancomunitat de Municipis Telefónica GARCÍA, José Generalitat de Catalunya de l’Àrea Metropolitana de COTRINA, Dolors Consell Comarcal del Baix Llobregat GONZÁLEZ, Pilar Barcelona Ajuntament de Barcelona FAURA, Josep M. Secot GARCÍA, Santiago Ajuntament de Mataró IGLESIAS, Mariela COZAR, Javier Autoritat Portuària de Barcelona FELIU, Pedro GRÀCIA, Xavier Urban Technology ConsultingRàdio Sellares GARCÍA, Gemma 22@Barcelona CRESPO, Anna FERNÁNDEZ, Olga INGLA, Marc Fundación Conocimiento y Desarrollo GRANADOS, Eva Futbol Club Barcelona Escola d'Administració d'Empreses Comissions Obreres del Barcelonès GARCÍA, José Unió General de Treballadors FERNÁNDEZ, Christian ISART, Joan B.CUARTIELLES, Carme Banesto de Catalunya Barcelona Emprèn, SCR Federació d'Associacions de Veïns Col·legi d’Economistes de Catalunya GARCÍA, Patrícia GRANELL, Francesc de Barcelona CULLELL, Rosa M. FERNÁNDEZ, Joan Universitat de Barcelona Cercle d'Economia IZQUIERDO, Jordi Grup 62 Ajuntament de Cornellà de Llobregat GARCÍA, Emili GRAU, Mercè Ajuntament de Cornellà CURCOLL, Salvador FERNÁNDEZ, José Antonio Àrea Metropolitana de Barcelona de Llobregat Cambra de Comerç de Barcelona Consell Econòmic i Social GRAU, Sebastià de Barcelona GARCIA, José Àrea Metropolitana de Barcelona JENSANA, Amadeu DALMAU, Marta Fundación Conocimiento y Desarrollo Casa ÁsiaGRÍFUL Jordi Ateneu Barcelonès FERRÀS, Xavier CIDEM GARCIA-MILÀ, Teresa Fundació Catalana per a la Recerca JÉREZ, Antoni D'ARMENGOL, Carles Universitat Pompeu Fabra Fecsa-EndesaGROSA, Rafael Eurocongrés 2000 FERRER, Agustí Pacte Industrial de la Regió GARRELL, Josep M. Universitat Autònoma de Barcelona JIMÉNEZ, Carmen DE CARALT, Fernando Metropolitana de Barcelona Universitat Ramon Llull GUADALUPE, Miquel Àngel Auna Associació Barcelona Aeronàutica i de l’Espai FERRER, Artur GARRETA, Joan Fundació Catalana per a la Recerca JIMÉNEZ, Tomasa Ajuntament de Barcelona Ateneu Barcelonès GUALLAR, Rosa Ajuntament de Sant Climent DE FORN, Manel de Llobregat FERRER, Jordi GARRIGA, Xavier Ajuntament de Cerdanyola del VallèsSocintec Ajuntament de l’Hospitalet Parc Tecnològic del Vallès JORDANA, JosepGUARDANS, Pau DE JUAN-CREIX, Ignasi de Llobregat Ajuntament de PallejàGARRIGA, Lluís IN HotelsFundació Sant Joan de Déu FERRER, Lluís Col·legi d'Enginyers Tècnics JORGE, RobertGUÀRDIA, Àngels DE LA VARGA, Jesús Universitat Autònoma de Barcelona Industrials Policia Local de Santa Coloma IESE Consell Comarcal del Barcelonès de Gramenet FERRER, Josep GASPAR, Antoni GUERRERO, José DE MIQUEL, Carles Universitat Politècnica de Catalunya JOVÉ, XavierGATELL, Ester Associació Empresarial Catalana Hewlett Packard Cambra de Comerç de Barcelona FERRER, Magda Cambra de Comerç de Sabadell de Publicitat DEL FRAGO, Ana JOVER, Àngela Ajuntament de Barberà del Vallès FERRI, Manel GAY, Rosa GUERRERO, Santiago Universitat de Barcelona Comissió Obrera Nacional Ajuntament de Begues Universitat de Barcelona DEL RIO MEDINA, Marta de Catalunya GUILLOT, Sergi JUÁN, Juán Magazine GENÉ, Rosa 22@Barcelona 22@BarcelonaFERRÚS, Jaume Col·legi Oficial de Psicòlegs DEULOFEU, Glòria Media Pro GIBERT, Montse GUILLUMET, Josep M. JUNCADELLA, Oriol Consell de la Formació Professional Ferrocarrils de la Generalitat FICKERT, Reimund Ajuntament de Sant Boi de Llobregat Col·legi d'Arquitectes de Catalunya de Catalunya DÍAZ, Laureano Fundació Parc de Recerca Biomèdica GUITART, Carles Antena 3TV de Barcelona GIL, Antònia KABABBE, Nabil Unió Sindical Obrera de Catalunya GUITART, Miquel DÍAZ, Pilar FIGUERAS, Mercè KINDER, CarlesCercle d'Economia Ajuntament d'Esplugues de Llobregat Ajuntament de Sant Just Desvern GIMENO, Carme GTD Ing. Software Industrial Ajuntament de Viladecans GUIX, Joan DÍAZ, José Antonio FIGUERES, M. Pilar GINER, Enric Salut Pública LABARI, Carme Blue Tanit-Shareholders, SL Federació de Municipis de Catalunya Ajuntament de Molins de Rei Ajuntament d'Esplugues GUTIÉRREZ, Alícia DOMÈNECH, Martí FIGUEROLA, Glòria de Llobregat Ajuntament de Viladecans LACAITA, Stefano Secdor Ajuntament de Barcelona International PaperGINER, Carles GUXENS, Mireia DOMÈNECH, Francesc FLAQUER, Antoni Institut de Cultura de Barcelona Guxens i Associats LAGUNA, Xavier Col·legi Oficial de Metges Col·legi d'Economistes de Catalunya LANASPA, Joan de Barcelona GIRALT, Pere Joan AUG, VeitFONDEVILA, Eduard Fundació Pere Tarrés Corporació de Desenvolupament Isla Grande DOMÍNGUEZ, Felipe FORÉS, Dolors GIRALT, Maite Econòmic de la Regió d’Stuttgart LATORRE, M. del Mar DOMÍNGUEZ, Juan Ramon Institut Català de la Salut Ajuntament del Prat de Llobregat HEIDEBACH, Hans Peter Ajuntament de Castelldefels Grup Set FORNELL, Jordi GIRALT, Ernest Departament de Treball LAURILA, Tatu DOMÍNGUEZ, Carmen Associació d'Agents Consignataris Universitat de Barcelona i Desenvolupament Econòmic Culminatum Ltd. Universitat de Barcelona de Vaixells de Barcelona de Munic GISPERT, Agnès LECHA, Assumpta DORADO, Celia FRADERA, Carles HEIDEPRIEM, GernotConsorci El Far Ajuntament del Prat de Llobregat Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts CIDEM HENDRIKS, Anaïs GLARNER, Jacqueline LECUE, Joan Manuel DURÁN, Pere FREIXAS, Xavier IESEConsell Interuniversitari Associació Barcelona Aeronàutica Turisme de Barcelona Universitat Pompeu Fabra de Catalunya HEREDIA, Ricardo i de l’Espai MEMÒRIA PARTICIPATIVA LLISTAT ÚNIC LEMONIER, Pau MARTÍNEZ, Carles MOLINS, Joan OLIVELLA, Antoni PEYRI, Antoni 110 Fira 2000 Comissió Obrera Nacional de Cercle d'Economia Indo Ateneu Barcelonès Catalunya LEÓN, Consuelo MOLINS, Joaquim OLLER, José Luis PIERA, Jordi IESE MARTÍNEZ, Lluís Universitat Politècnica de Catalunya FCC Construcción, SA Societat general d'Aigües de OLLER, Rosario LLAGOSTERA, Valentí Barcelona, SA MOLIST, Ramon ORIOL, Jordi PINO, José M. Universitat Autònoma de Barcelona Consorci de la Zona Franca Junta Andalucía MAS, Joan Carles de Barcelona ORTEGA, Asunción LLOBET, Dolors Ajuntament de Santa Coloma de La Caixa PIQUÉ, Josep M. Comissió Obrera Nacional Gramenet MONER, Jordi Parc d'Innovació La Salle de Catalunya Col·legi d'Economistes de Catalunya ORTIZ, Ramon MAS, Silvia PIQUEMAL, Cristina LLOPIS, Regina MONFORT, Elisabeth Ajuntament de BadalonaFira de Barcelona Metròpolis Informática Avanzada Barcelona Activa, SA OSUNA, Josep M. MAS, Emili Banesto PIQUERAS, Amparo LLOPIS, Montserrat Consell Comarcal del Barcelonès MONGUET, Josep Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts Acra Universitat Politècnica de Catalunya PACREU, Josep MASAGUER, Rosa PLANA, Jordi LLORCA, Manuel Enric El Periódico MONRÀS, Pere PADULA, Carlos Ajuntament de Barcelona Ajuntament de Sant Andreu Helix3c Consultora, SL Transports Metropolitans de la Barca MASCAREÑAS, M. del Mar MONSET, Lluís de Barcelona PLAYÀ, Joan Ajuntament de Badalona Ajuntament de Castellbisbal LLOVERAS, Mercè Aces PAGÈS, Lluís Ateneu Barcelonès MASIA, Jordi MONTAÑA, Pere ESADE PONS, Joan MASSÓ, Enric Ajuntament de PallejàLLOVERAS, M. Dolors Ajuntament de Terrassa PALÀ, Jordi PONS, Neus Autoritat Portuària de Barcelona Fundación Conocimiento ONCEy Desarrollo MONTERO, Montserrat Universitat Pompeu Fabra LLOVET, Carlos Col·legi d'Economistes de Catalunya PALACIN, LorenzoMASSOT, Felip Ajuntament d'Esplugues de Llobregat PONS, SergiMRW Agrupació de Promotors MONTFORT, Jaume Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes LÖMKER, Margrit i Constructors d'Edificis Ajuntament de Viladecans PALAU, Josep M. Tècnics Les Punxes Distribuïdora, SL MATA, Carles MONTSENY, Ana M. Ajuntament d'Igualada PONS, Roger LÓPEZ, Ramon Axia Tevos Consultors PALLARÈS, Montserrat Mullor Institut Català d'Oncologia MATEU, Miquel MONTSERRAT, Jaume Ajuntament de Castelldefels PONS, Joan LÓPEZ, Ramón Ajuntament de Barcelona MONTSET, Lluís PALLARÈS, Isidre Medigrup Ajuntament de Sant Just Desvern MAURÍN, César Agrupació Aces Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona PRAT, Joan LÓPEZ, Fernando CEOE MONTULL, Albert PARELLADA, Martí PRAT, Laura LOSADA, Carlos MAYMÓ, Jordi Barcelona Centre Universitari Mercabarna Fundación Conocimiento y Desarrollo CIDEU ESADE MORALES, Gemma PARELLADA, Antoni PRATS, Antoni LUGO, Neilda MAYOL, Imma Generalitat de Catalunya Ajuntament de Barcelona Agrupació de Constructors PRATS, JoaquimIntermón MORÁN, José Manuel de la Província de Barcelona Universitat de Barcelona LYNCH, Elizabeth MAYOLA, Leandre Consejo Económico y Social PARICIO, Núria PRIETO, Helios Cambra de Comerç de Barcelona Diputació de Barcelona MORENO, Vicenç Fundació Tot Raval Fundació Ciutat de Viladecans MACIÀ, Xavier MEDINA, Francisco PIMEC-SEFES PARPAL, Joan PRIETO, Julián International Investments Group Ateneu Barcelonès MORILLAS, Andreu Entitat Metropolitana del Medi Fundació Viladecans MACIÀ, Antonio MEDINA, Alfred Generalitat de Catalunya Ambient Cambra de Comerç de Barcelona PUENTE, MarcPenteo MORRAL, Antoni PARRALEJO, Joan Treballs Gràfics MACIAN, Marga MELE, Jordi Ajuntament de Cerdanyola del Vallès Ajuntament de Ripollet Barcelona Regional Universitat de Barcelona PUICHAL, Ana MOYANO, Florencio PASCUAL, Ramon Cesnid MALAGRIDA, Ramon MELER, Glòria Àrea Metropolitana de Barcelona Universitat Autònoma de Barcelona Banesto Ajuntament de Barcelona PUIG, Enric MUNNÉ, Josep PASCUAL, Mariàngela Ajuntament de Barcelona MALLOL, Jordi MÉNDEZ, Isabel Projecte Barça 2000 Institut Universitari Dexeus PUIG, Pere Fecav MENDIETA, Carles MUNS, Joaquim PASCUAL, Ramon ESADE Universitat de Barcelona MALUQUER, Elisabeth Fundació Fòrum Ambiental Consorci Construcció Sincrotró PUIG, Encarna Diputació de Barcelona MERCADER, Jordi MUNS, Maite PECERO, Mónica Ajuntament del Prat de Llobregat Fundació AGBAR MANITO, Félix Miquel y Costas y Miquel Ajuntament de Manresa PUIGDOLLERS, Joan Kreanta MILLET, David MUÑOZ, Bartomeu PEDRENY, Joan Ajuntament de Barcelona Cideu Ajuntament de Santa Coloma MARÍN, Elena Servei de Prevenció i Extincióde Gramenet MIR, Pere d'Incendis i Salvament PUIGVERT, Pilar 22@Barcelona Ajuntament de Viladecans Serveis Territorials de Lleida MURILLO, Clemente PEDRÓS, Antonio MARTÍ, Josep M. Àrea Metropolitana de Barcelona MIRALLES, Isidre Aeroport de Barcelona PUJADES, Ramon Generalitat de Catalunya Factors de Progrés Generalitat de Catalunya N0GUERO, Antoni PEIRÓN, Eva MARTÍN, Miquel A. Clínica Balmes Ajuntament de Barcelona PUJOL, Antoni Institut Metropolità del Taxi MIRALLES-GUASCH, Carme NEL·LO, Oriol PEIX, Andreu PUJOL, Marc MARTÍN, Antonio Institut d'Estudis Regionals Generalitat de Catalunya Unió de Pagesos de Catalunya Fundació Catalana per a la Recerca Unió General de Treballadors i Metropolitans de Barcelona de Catalunya NICOLÁS, José Luis PEREA, Horacio PUJOL, Magdalena MIRANDA, Carmen Ajuntament de Viladecans MARTÍN, Noelia Universitat Autònoma de Barcelona PUNTAS, VíctorAigües de Barcelona Autoritat Portuària de Barcelona NIETO, Joan PERELLÓ, Carles Alcalde de Molins de Rei MIRAVITLLES, Carlos Consorci El Far MARTÍN, Francisco Generalitat de Catalunya PURSALS, AntoniInstitut Ciència Materials de MRW NOBEL, AntoniBarcelona PÉREZ, Santiago Colt Telecom Àrea Metropolitana de Barcelona MARTÍNEZ, Pep Associació de Transportistes PUYOCES, ElisabetMIRÓ, Miquel Ajuntament de Sant Adrià de Besòs NOGUES, Julio Europa PressFòrum Barcelona 2004 PÉREZ, Abili MARTÍNEZ, Carles NONELL, Rosa Ajuntament de Pallejà RÀFOLS, RoserMIRÓ, Carme Comissió Obrera Nacional Universitat de Barcelona Bufet Roca JunyentFundació Barcelona Promoció PÉREZ, Vidal de Catalunya NOVARESE, Teresa Ajuntament de Castelldefels RAICH, M. Dolors MIRÓ, Francesc MARTÍNEZ, Sònia Ajuntament de Barcelona NOVELLÓN, Cristina PÉREZ, Juan Pedro RÀMIA, Eduard Fundación Conocimiento y Desarrollo Autoritat Portuària de Barcelona Ajuntament del Prat de Llobregat Àrea Metropolitana de Barcelona MISSÉ, Josep MARTÍNEZ, Pelayo Generalitat de Catalunya OBRADORS, Miquel PÉREZ, Antoni RAMÍREZ, Silvia Entitat Metropolitana del Transport IBM Santander Central Hispano Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts MOLINA, José A. MARTÍNEZ, Josep Ajuntament de l’Hospitalet de OCHOA, José Augusto PES, Àngel RAMÍREZ, Xavier Abertis Llobregat Cecot La Caixa Fundemi - IQS MARTÍNEZ, Albert MOLINAS, Alfred OLIU, Josep PESTAÑA, Dídac RAÑÉ, Josep M. Àrea Metropolitana de Barcelona Foment del Treball Nacional Banc Sabadell Ajuntament de Gavà Generalitat de Catalunya MEMÒRIA PARTICIPATIVA LLISTAT ÚNIC RAVENTÓS, Josep M. ROVIRA, María SANZ, Pedro SURÍS, Josep M. VENDRELL, Núria Grupo Network Unió de Pagesos Ajuntament de Castelldefels Universitat Autònoma de Barcelona La Caixa 111 RAVENTÓS, Francesc ROYES, Manuel SAUQUET, Alfons TARRACH, Rolf VERDAGUER, Carme Catalana d'Iniciatives, SA Consorci de la Zona Franca ESADE Universitat de Barcelona Fundació Bosch i Gimpera de Barcelona RECODER, Lluís SAURINA, Eduard TARRACH, Anna VERDERA, Antonio Ajuntament de Sant Cugat del Vallès ROYUELA, Vicente Àrea Metropolitana de Barcelona Generalitat de Catalunya 20 Minutos RIBAS, Ricard Universitat de Barcelona SEGURA, Xavier TARRADELLAS, Josep VERGÉS, Joaquim RICART, Xavier RUBIRALTA, Màrius Caixa Catalunya Pla Estratègic d'Osona Universitat Autònoma de Barcelona Parc Científic de Barcelona Cambra de Comerç de Barcelona SENÉS, Corpus TARRÉS, Joan B. VERRIÉ, Pau RICART, Antoni RUE, Emma Agrupació de Fabricants de Ciment Audit & Consult Institut d'Educació Contínua D'Aleph RIERA, Joan SERENO, Alvaro TEIXIDÓ, Àngel Universitat Pompeu Fabra ESADE RUIZ, Carles Ateneu Barcelonès VICENS, Pere Ajuntament de Viladecans SERÓ, Joan RIFÀ, Anna Sicartis TEJEDOR, Lluís Editorial Vicens Vives Universitat Ramon Llull RUIZ, Ramon Ajuntament del Prat de Llobregat Diputació de Barcelona SERRA, Àngel VIDAL, M. Lluïsa RIGAU, Maria Urbanisme TERMES, Joan RUÍZ, Ricard VIEDMA, Josep M.Ministeri de Foment Telefónica SERRA, Daniel Federació d'Associacions de Veïns Universitat Politècnica de Catalunya de Barcelona RIUS, Mercè Universitat Pompeu Fabra Sinersys SABORIT, Venanci TERRÉ, Eugeni VILÀ, Enric Ajuntament de Santa Coloma SERRA, Jordi Isoco VILÀ, Josep M. ROCA, Anna de Gramenet Centre Català de Prospectiva Consorci El Far TESTAR, Xavier Sedisi-Indra SÁENZ, Antonio SERRA, Josep Fundació Catalana per a la Recerca VILÀ, Albert ROCA, Alberto Foment del Treball Nacional Ajuntament de Barcelona Fundació Catalana per a la Recerca TINEO, Joan Anton Ajuntament del Papiol SAIS, Marian SERRA, Enric Consell Comarcal del Baix Llobregat VILÀ, Josep M. RODRIGO, Rosa Delegació del Govern a Girona Societat Privada Municipal Consorci de la Zona Franca Viladecans Mediterrània TOBOSO, Jordi INDRA de Barcelona SAIZ, Juan SERRALLONGA, Constantí Consorci de la Zona Franca VILÀ, Joaquim SALDAÑA, Juan F. de BarcelonaRODRÍGO, M. Àngels Transports Metropolitans IESE Port 2000 Ateneu Barcelonès de Barcelona TOLL, Gil VILADEVALL, Pere SALES, Jordi SERRANO, Katy Televisió de Catalunya, SARODRÍGUEZ, Joan Associació de Consignataris Ajuntament del Prat de Llobregat Consorci El Far Ateneu Barcelonès TOLSANES, Mònica VILADRICH, Mercè Ateneu Barcelonès RODRÍGUEZ, Toni SALLENT, Josué SIMARRO, Carme Universitat de Barcelona Generalitat de Catalunya RODRÍGUEZ, Carlos Unió General de Treballadors TOMÀS, F. Javier VILALTA, Albert de Catalunya Transprime Disseny de Sistemes i SALSENCH, Montserrat Tramvia Metropolità, SA Desenvolupament, SA Col·legi d'Economistes de Catalunya SIMONIT, Silvia TORRA, Ramon VILALTA, Josep M. ROIG, Dolors SALTOR, Josep M. SINGLÀ, Jordi Àrea Metropolitana de Barcelona Generalitat de Catalunya Àrea Metropolitana de Barcelona SALVADOR, Albert ALG TORREL, Francesca VILAPRINYÓ, Manuel ROIG, Jordi Cercle d'Economia SITGES, Carlos TORRENS, Albert Argemí Consultors Pimec-Sefes SAN MIGUEL, Carme Col·legi d'Economistes Unió General de Treballadors ROIG, Isabel Generalitat de Catalunya de Catalunya de Catalunya VILCHES, Silvia MRW Barcelona Centre de Disseny SANAHUJA, Ramon SIURANA, Blanca TORRENS, Lluís ROIG, Josep Estratègies de Qualitat Urbana Generalitat de Catalunya Universitat Pompeu Fabra VILLAGORDO, Josep Núñez i Navarro Metròpolis SÁNCHEZ, Carme SODUPE, Miquel TORRES, José Antonio ROJAS, Jordi Ajuntament de Castelldefels Barcelona Regional Associació Pares de Catalunya VILLANUEVA, Juan José Centre de Visió per Computador Universitat Autònoma de Barcelona SÁNCHEZ, Joan SOLÀ, Joaquim TRIADÓ, Xavier ROJAS, Joan Entitat Metropolitana del Transport Universitat de Barcelona Universitat de Barcelona VILLARES MAYO, Nemesio Universitat Politècnica de Catalunya ALG SÁNCHEZ, Matilde SOLÀ, J. Antoni TRIADÚ, Joaquim ROJO, Maravillas Ministeri de Ciència i Tecnologia VIÑALS, Victòria SOLÀ, Carles Cercle d'Economia Ajuntament de Barcelona SÁNCHEZ, Teófilo Fira 2000 TUDELA, Salvador VIÑUALES, Antonio ROMÁN, Ana Universitat Internacional SOLÀ, Carles Habitat Grup Emp. VIVES, Antoni Ajuntament de Sant Boi de Catalunya Generalitat de Catalunya TURASOLVAS, Marta Formarket de Llobregat SANCHO, Maria Ribera SOLÈ, Carlota Universitat Politècnica de Catalunya VIVES, Xavier ROMERO, Teodoro Universitat Politècnica de Catalunya Universitat Autònoma de Barcelona TUSQUETS, Carlos Insead Diputació de Barcelona Fibanc VIVÓ, Enric ROMERO, Esteve SANCLIMENT, Xavier SOLÉ, Francesc Generalitat de Catalunya Fundación Conocimiento ULIED, Andreu Grupo Mecanotubo Diputació de Barcelona y Desarrollo Mcrit SANGLAS, Adelina WAHL, AlexandreRONDA, Carles SOLER, Joan UNZETA, Eduard Ambaixada de França PR3 Internacional SANGRÀ, Joaquim Associació per a les Nacions Unides Entitat Metropolitana del Transport Entitat Metropolitana del Medi WILHELMI, GlòriaROQUE, Jaume Ambient SOLER, Natalie URBANO, Oscar Diputació de Barcelona ROS, Jacint Nutrition and Santé La Caixa SANPAU, Trinitat XALABARDER, MaríaUniversitat de Barcelona Ateneu Barcelonès SOLER, Xavier VALENTÍ, Eduard Mcrit ROSELLÓ, Xavier Ajuntament del Prat de Llobregat Laboratoris Dr. Esteve Autoritat del Transport Metropolità SANS, Ignasi XIMENO, Frederic Col·legi Oficial de Biòlegs SOLER, Bernard VALLESPINÓS, Ferran Estudi Ramon Folch ROSÉS, Josep F. Finques Born Ajuntament de Tiana ZALBIDEA, Juan Luis Hewlett Packard SANS, Ramon Universitat Politècnica de Catalunya SÒRIA, Ferrol VALLS, Àngels Cambra de Comerç de Barcelona ROSINYOL, Josep Territoris i Organitzacions Generalitat de Catalunya Ateneu Barcelonès SANTALÓ, Josep ZEOYAOUI, Malika Universitat Autònoma de Barcelona SORIANO, Ferran VAQUER, Jordi Ajuntament de Ripollet ROSSELLÓ, Xavier Clúster Consulting Generalitat de Catalunya Autoritat del Transport Metropolità SANTCOVSKY, Héctor Ajuntament de l’Hospitalet SORROSAL, Albert VÁZQUEZ, Joan Anton ROSSIGNANI, Andrea de Llobregat Federació d'Associacions de Veïns Ajuntament de Sant Feliu Ferrovial-Agroman, SA de Barcelona de LlobregatSANTIGOSA, Àngels ROTGER, Josep M. Ajuntament de Barcelona STINUS, Elisa VEIGA, Anna Universitat de Barcelona Diputació de Barcelona Institut Dexeus SANTOLALLA, Josep Ramon ROURA, Ricard Consell de Gremis de Comerç SUÑÉ, Ramon VENDRELL, Jaume Amics de Sant Gervasi La Vanguardia Àrea Metropolitana de Barcelona SANZ, Eduard ROVIRA, Josep M. Unió General de Treballadors SURIÑACH, Jordi VENDRELL, Montserrat Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya Universitat de Barcelona Parc Científic de Barcelona MEMÒRIA PARTICIPATIVA LLISTAT ÚNIC MEMÒRIA ECONÒMICA 113 MEMÒRIA ECONÒMICA 114 Pla Estratègic Metropolità de Barcelona MEMÒRIA ECONÒMICA Pla Estratègic Metropolità de Barcelona 115 MEMÒRIA ECONÒMICA 116 Pla Estratègic Metropolità de Barcelona MEMÒRIA ECONÒMICA Pla Estratègic Metropolità de Barcelona 117 MEMÒRIA ECONÒMICA 118 Pla Estratègic Metropolità de Barcelona MEMÒRIA ECONÒMICA Memòria Estratègica 2004 de l’Associació Pla Estratègic Metropolità de Barcelona © Associació Pla Estratègic Metropolità de Barcelona Edició: Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, març 2005 Coordinació: M. Lluïsa Guàrdia Disseny Gràfic: Sonsoles Llorens Impressió: Marc Castells D.L.: ISBN: 84-7609-374-8 Institucions membres de la Comissió Delegada del Consell General Pla Estratègic Ajuntament de Badalona Aena Metropolità de Barcelona Ajuntament de Barcelona Autoritat Portuària de Barcelona Ajuntament de Cornellà de Llobregat Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona Ausiàs Marc, 7, 1r Ajuntament del Prat de Llobregat 08010 Barcelona Cercle d’EconomiaAjuntament de l’Hospitalet de Llobregat T. 93 318 70 51 Comissió Obrera Nacional de Catalunya F. 93 317 48 35 Ajuntament de Montcada i Reixac plaestrategic@bcn2000.es Consorci de la Zona Franca de BarcelonaAjuntament de Santa Coloma www.bcn2000.es de Gramenet Diputació de Barcelona Ajuntament de Pallejà Fira de Barcelona Ajuntament del Papiol Foment del Treball NacionalInstitució promotora Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Consell Comarcal del Baix Llobregat Metropolitana de Barcelona Consell Comarcal del Barcelonès Unió General de Treballadors Entitat Metropolitana del Medi Ambient de Catalunya Amb la col·laboració de Entitat Metropolitana del Transport Universitat de Barcelona