Pla Estratègic Metropolità de Barcelona Ausiàs Marc, 7, 1r 08010 Barcelona T. 933 187 051 F. 933 174 835 plaestrategic@bcn2000.es www.bcn2000.es Institucions membres de la Comissió Delegada del Consell General Departament d’Economia i Finances Aena de la Generalitat de Catalunya Autoritat Portuària de Barcelona Ajuntament de Badalona Cambra Oficial de Comerç, Indústria Ajuntament de Barcelona i Navegació de Barcelona MEMORIA Ajuntament de Cornellà de Llobregat Cercle d’Ecnonomia Ajuntament del Prat de Llobregat Comissió Obrera Nacional de Catalunya Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat Consorci de la Zona Franca Ajuntament de Montcada i Reixac de Barcelona ESTRATEGICA Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet Diputació de Barcelona Ajuntament de Pallejà Fira de Barcelona DE L’ASSOCIACIÓ PLA ESTRATÈGIC METROPOLITÀ DE BARCELONA Ajuntament del Papiol Foment del Treball Nacional Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Consell Comarcal del Baix Llobregat Metropolitana de Barcelona Consell Comarcal del Barcelonés Unió General de Treballadors Entitat Metropolitana del Medi Ambient de Barcelona 2005 Entitat Metropolitana del Transport Universitat de Barcelona Institució promotora Amb la col·laboració de MEMORIA ESTRATEGICA DE L’ASSOCIACIÓ PLA ESTRATÈGIC METROPOLITÀ DE BARCELONA 2005 La força del Pla Estratègic Metropolità resideix tant en el seu objectiu, analitzar el Tota aquesta reflexió i una avaluació dels dos anys i mig del Pla Estratègic present i dissenyar el futur, com en la naturalesa heterogènia de la seva composi- Metropolità han servit per fer un replantejament per al període 2006-2010. En Joan Clos ció, administracions, agents i institucions econòmiques i civils. Aquest any s’ha aquest sentit, el Pla Estratègic Metropolità estarà més enfocat a promoure la creati- Alcalde de Barcelona avançat en tots dos àmbits. vitat com a motor del desenvolupament de l’Àrea, i un major paper de les institu- i president del Consell General del Pla Estratègic Metropolità cions i dels agents a l’hora de liderar els projectes i fer-los realitat. de Barcelona La qualitat de vida i el benestar del territori és un dels valors que compartim el con- junt de membres del Pla. Aquest any els estudis han aprofundit en aquesta direc- Pel que fa a la composició del Pla, voldria remarcar la incorporació formal del ció, com ho demostra la publicació de les propostes relatives a l’urbanisme, l’habi- Govern de la Generalitat de Catalunya al Pla Estratègic Metropolità de Barcelona. tatge i la cohesió social. Un treball amb gran ressò i que va coincidir amb la tra- Una incorporació que celebrem i que es va fer explícita amb la presència al Consell mitació al Parlament del Projecte de modificació de la Llei d’urbanisme. General del president de la Generalitat, Sr. Pasqual Maragall. També s’ha avançat en el camp de la mobilitat, tant pel que fa a l’àmbit del delta Aprofito per agrair a tots els integrants del Pla Estratègic Metropolità la seva par- del Llobregat com de les mercaderies; i en l’estudi d’estratègies i mesures per ticipació en el desenvolupament econòmic i social, i el seu compromís de fer de l’À- millorar la xarxa de telecomunicacions. Sense oblidar altres temes com el districte rea Metropolitana un referent de creixement econòmic i de cohesió social. escolar, el Pla d’acollida o el model de gestió aeroportuària. Finalment, voldria destacar la creixent necessitat d’una institució que millori la Els avenços en el camp de la societat del coneixement s’han anat consolidant. gestió i el futur territorial de la realitat socioeconòmica metropolitana. Cada cop D’una banda, la Plataforma Barcelona Coneixement i Creixement, a l’entorn de la es fa més palès que molts dels projectes requereixen un impuls institucional. qual s’han agrupat actors bàsics del canvi –empresa, universitat, finances i admi- Esperem que al llarg del 2006 es faci realitat la institucionalització de l’Àrea nistració–, ja ha començat a produir projectes de gran abast en el terreny de la Metropolitana. innovació. D’altra banda, i dins de les tendències estratègiques de futur, ha tingut especial relleu la reflexió a l’entorn del sector quinari i les seves perspectives de creixement. El sector quinari es defineix com el conjunt d’activitats basades en la generació i l’ús intensiu del coneixement i en la creació de productes i serveis que presenten grans dosis de creativitat. Dins d’aquest àmbit s’inclouen la recerca, la medicina, la indústria cultural, l’edu- cació, els sectors audiovisuals, el disseny, els serveis a les empreses, etc. L’Àrea Metropolitana està ben posicionada per avançar i desenvolupar-se en aquest camp, i molts dels projectes en marxa que es descriuen en aquesta memòria van en aquesta direcció. ÍNDEX 5 Índex 5 ORGANITZACIÓ DEL PLA 7 Consell General 8 Comissió Delegada 9 Consell de Desenvolupament Estratègic 13 Oficina de Coordinació 13 LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA A L’ÀMB, 2005 15 PROJECTES ESTRATÈGICS DE L’ÀREA METROPOLITANA 25 Presentació 26 Projectes operatius 28 Projectes estratègics metropolitans 35 • Coneixement 36 • Mobilitat i accessibilitat 45 • Promoció de sectors estratègics 50 • Sostenibilitat i medi ambient 69 • Barris 72 Mapa de projectes metropolitans 83 Projectes estratègics locals 85 EL PLA EL 2005 93 Presentació 94 Les activitats del Pla 96 • Activitats dels òrgans de Govern 96 • Relacions institucionals 102 • 4a Jornada tècnica 105 • Viatge d’estudis a Xina 105 • Programes internacionals 108 Comunicació i promoció 112 Publicacions del Pla 114 MEMÒRIA PARTICIPATIVA 117 MEMÒRIA ECONÒMICA 127 ORGANITZACIÓ DEL PLA 8 ORGANITZACIÓ DEL PLA ORGANITZACIÓ DEL PLA 9 Membres del Consell General (a 30 de desembre de 2005) Bartomeu MUÑOZ, alcalde de Santa Coloma de Gramenet Dídac PESTAÑA, vicepresident primer de la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona President Teodoro ROMERO, president delegat de l’Àrea de Promoció Econòmica i Ocupació de la Diputació de Barcelona Joan CLOS, alcalde de Barcelona Joan ROSELL, president de Foment de Treball Nacional Manuel ROYES, delegat especial de l’Estat al Consorci de la Zona Franca de Barcelona Vicepresidents Màrius RUBIRALTA, rector de la Universitat de Barcelona Josep M. ALVÁREZ, secretari general de la Unió General de Treballadors de Catalunya Lluís TEJEDOR, alcalde del Prat de Llobregat Maite ARQUÉ, alcaldessa de Badalona i presidenta de l’Entitat Metropolitana del Transport Miquel VALLS, president de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona César ARRIZABALAGA, alcalde de Montcada i Reixac Albert VILÀ, alcalde del Papiol Manuel AZUAGA, president director general d’Aeropuertos Españoles y Navegación Antoni BALMÓN, alcalde de Cornellà de Llobregat Francesc SANTACANA, coordinador general del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona Rosa BOLADERAS, presidenta del Consell Comarcal del Baix Llobregat Joan CAMPRECIÓS, secretari del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona Josep Lluís BONET, president del Consell d’Administració de la Fira de Barcelona NOTES: Joaquim COELLO, president de l’Autoritat Portuària de Barcelona El Sr. José Manuel Lara ha substituït el Sr. Antoni Brufau en la Presidència del Cercle d’Economia Celestino CORBACHO, alcalde de l’Hospitalet de Llobregat El Sr. Màrius Rubiralta ha substituït el Sr. Joan Tugores com a rector de la Universitat de Barcelona Joan COSCUBIELA, secretari general de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya Es destaca la incorporació de la Generalitat de Catalunya en la Comissió de Vicepresidents del Pla Estratègic Metropolità de José CUERVO, president de l’Entitat Metropolitana del Medi Ambient Barcelona, representada pel Sr. Andreu Morillas, secretari d’economia del Departament d’Economia i Finances. Josep JORDANA, alcalde de Pallejà José Manuel LARA, president del Cercle d’Economia Joan Carles MAS, president del Consell Comarcal del Barcelonès Composició de la Comissió Delegada (a 30 de desembre de 2005) Andreu MORILLAS, secretari d’economia del Departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya President Dídac PESTAÑA, vicepresident primer de la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona Membres Josep Miquel ABAD, president de la Comissió d’Estratègia del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona Maite ARQUÉ, alcaldessa de Badalona César ARRIZABALAGA, alcalde de Montcada i Reixac Manuel AZUAGA, president director general d’Aeropuertos Españoles y Navegación Antoni BALMÓN, alcalde de Cornellà de Llobregat Esteve BORRELL, director general del Consorci de la Zona Franca de Barcelona Xavier CARBONELL, director gerent de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona Carles CONILL, gerent de l’Entitat Metropolitana del Medi Ambient Agustín CORDÓN, director general de la Fira de Barcelona Rosa M. CULLELL, presidenta de la Comissió de Prospectiva del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona Santiago GARCÍA-MILÁ, subdirector general d’Estratègia i Màrqueting de l’Autoritat Portuària de Barcelona Eva GRANADOS, secretària de Política Institucional de la Unió General de Treballadors Anna HERNÁNDEZ, consellera de Serveis Centrals, Règim Interior i Hisenda del Consell Comarcal Reunió de vicepre- del Baix Llobregat sidents de la Comissió Delegada Josep JORDANA, alcalde de Pallejà del PEMB Dolors LLOBET, secretària d’Acció Socioeconòmica de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya (Palauet Albéniz, gener 2005) Pelayo MARTÍNEZ, gerent de l’Entitat Metropolitana del Transport 10 ORGANITZACIÓ DEL PLA ORGANITZACIÓ DEL PLA 11 Joan Carles MAS, primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet Membres del Consell General (a 30 de desembre de 2005) M. Antònia MONÉS, directora general de Programació Econòmica del Departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya ALEMAN, Rosa PUIG SALELLAS, Josep M. Sant Adrià del Besòs Assoc. per a les Nacions Antoni NOGUÉS, gerent de l’Agència de Desenvolupament Urbà de l’Ajuntament de l’Hospitalet del Llobregat Unides a EspanyaARBÓS, Emili PUJOL, Antoni Sant Andreu de la Barca Assoc. Taller de Músics Rosa NONELL, assessora general de la Junta Directiva del Cercle d’Economia BASSOLS, Santiago PUNSET, Eduardo Sant Boi de Llobregat Ateneu Barcelonès Imanol PUJANA, gerent del Consell Comarcal del Barcelonès BLANCH, Joan PUNTAS, Víctor Sant Climent de Llobregat Aula Barcelona BORJA, Jordi RÀFOLS, Albert Sant Cugat del Vallès Joan PUJOL, secretari general de Foment de Treball Nacional Autoritat del Transport BRICALL, Josep M. RAVENTÓS, Francesc Sant Feliu de Llobregat Maravillas ROJO, regidora d’Ocupació i Innovació de l’Ajuntament de Barcelona MetropolitàCABRUJA, Adolf REAL, Cristina Sant Joan Despí Avui Teodoro ROMERO, president delegat de l’Àrea de Promoció Econòmica i Ocupació de la Diputació de Barcelona CARDÚS, Josep REYNA, Enric Sant Just Desvern Banc de la Petita i Mitjana Jordi SURIÑACH, professor del Departament d’Econometria, Estadística i Economia Espanyola de la Universitat CARRASCO, Jaume RODRIGO, Rosa Sant Vicenç dels Horts Empresa de Barcelona CASTELLANA, Francesc ROIG, Josep Santa Coloma de Cervelló Banc d’Europa Lluís TEJEDOR, alcalde del Prat de Llobregat CASTELLS, Carles ROYES, Manuel Tiana Banc Sabadell CROUS, Enric SANTOS, Àngel Torrelles de Llobregat Banco Bilbao VizcayaJaume VENDRELL, gerent de la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona Argentaria CUERVO, José SERÓ, Ramon Viladecans Albert VILA, alcalde del Papiol Banco Bilbao Vizcaya - DE FORN, Manuel TARRATS, Vicenç BBVA, S.A. Arquebisbat de Barcelona Francesc SANTACANA, coordinador general del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona DÍAZ SALANOVA, José TOBOSO, Jordi Banesto - Banco Español deAntonio TOMÀS, Jaume Asoc. de Campings y Ciudades Crédito, S.A.Joan CAMPRECIÓS, secretari del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona DOMÍNGUEZ, Justo de Vacaciones de la Província TOSAS, Joaquim de Barcelona Barcelona Activa, S.A. Montse RUBÍ, secretària tècnica del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona FONTANA, Pere TRUÑÓ, Enric Asoc. de Empresas de Barcelona Centro Médico GABARRÓ, Salvador Electrónica, Tecnologías de la Barcelona de Serveis NOTES: TUGAS, Domènec GALLEGO, Joan Carles Información y Municipals, S.A. Esteve Borrell ha substituït Jordi Toboso TUGORES, Joan Telecomunicaciones de España GONZÁLEZ, Agustín Cadena Cope i Cadena 100 Carles Conill ha substituït José Cuervo VALLÈS, Josep M. Asoc. de Industriales de Caixa de Catalunya Anna Hernández ha substituït Rosa Boladeras GUAL, Josep Plásticos de Catalunya Imanol Pujana ha substituït Emili Mas HIDALGO, Ciriaco Asociación de Líneas Aéreas - Caixa d’Estalvis i Pensions Acea, Federació Artistes ALA de Barcelona - la Caixa Jordi Suriñach ha substituït Agustí González JOVÉ, Josep Lluís Plàstics Asoc. Industrial Téxtil del Cambra Oficial de Comerç i LACALLE, Enric Aeroport de Barcelona Proceso Algodonero Indústria de Sabadell LEMUS, Ferran Agència de Desenvolupament Assoc. Barcelona Aeronàutica Cambra Oficial de LÓPEZ, Ramon Urbà de l’Ajuntament de i de l’Espai (BAiE) Contractistes d’Obres l’Hospitalet de Llobregat Públiques de Catalunya MALLA, Pilar Assoc. Catalana d’Agències de Agència EFE, S.A. Viatges Caritas Diocesana de MARAGALL, Pasqual Barcelona Agrupació de Fabricants de Assoc. Catalana de Comerç MAS, Emili Ciment de Catalunya Electrònic - CommerceNet Catalana d’Iniciatives, S.A. MATEU, Melcior CatalunyaAgrupament de Botiguers i Catalunya Ràdio MERINO, Àngel Comerciants de Catalunya Assoc. Catalana de Mútues Centre Català de Prospectiva d’Accidents de Treball MIRALLES, Albert Centre de Càlcul Assoc. Catalana de Recursos de Sabadell, S.A. MOLINS, Joan Ajuntaments de: Assistencials MOLINAS, Alfredo Badia del Vallès Centre d’Ensenyament Assoc. Catalana d’Empreses de Superior de Nutrició i MONÉS, M. Antònia Barberà del Vallès Transport de Mercaderies Dietètica - CESNID MONTFORT, Jaume Barcelona Assoc. Catalana per al Centre d’Estudis deDesenvolupament de la l’Hospitalet de Llobregat MONTILLA, José Begues Mediació i l’Arbitratge Centre d’Estudis de Planificació MORLANES, José Luis Castellbisbal Assoc. de Promotors - Constructors d’Edificis de Centre d’Estudis, Debats i MUNNÉ, Josep Castelldefels Barcelona Tertúlies MUÑOZ, José Luis Cerdanyola del Vallès Assoc. Empresarial Catalana Centre d’Informació i NEGRE, Antoni Cervelló de Publicitat Documentació Internacionals a Barcelona OBIOLS, Joaquim Corbera de Llobregat Assoc. Empresarial de l’Hospitalet i Baix Llobregat Centre Excursionista de OLIVERAS, Jordi Esplugues de Llobregat Consell General del CatalunyaAssoc. Espanyola de Robòtica Pla Estratègic OLLER, Vicenç Gavà - AER Centro de Estudios y Metropolità de PARELLADA, Martí La Palma de Cervelló Asesoramiento MetalúrgicoAssoc. Independent de Joves Barcelona (25 de PASTOR, Alfred Molins de Rei Empresaris de Catalunya - Centro Español de Plásticosmaig, Palau de AIJEC PÉREZ, Ricard Montgat Centro Iberoamericano dePedralbes) Assoc. Multisectorial Desarrollo Estratégico Urbano PONSA, Carles Ripollet d’Empreses - AMEC - CIDEU 12 ORGANITZACIÓ DEL PLA ORGANITZACIÓ DEL PLA 13 Cercle per al Coneixement Escuela de Administración de Distribuïdors d’Alimentació de Real Club de Polo de Empresas de Barcelona - EAE Barcelona Membres del Consell de Desenvolupament Estratègic Club d’Amics de la Unesco de Barcelona Barcelona Europa Press de Catalunya, Gremio Provincial de Reial Acadèmia de Ciències i Dídac PESTAÑA, president de la Comissió Delegada S.A. Empresarios de Salones de Col·legi d’Aparelladors i Arts de Barcelona Fecsa-Endesa Fiesta de Barcelona en Francesc SANTACANA, coordinador general del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona Arquitectes Tècnics de Barcelona General Reial Acadèmia de Medicina Federació d’Associacions de Joan CAMPRECIÓS, coordinador adjunt PEMBGrup Provincial Empresarial Reial Automòbil Club deCol·legi d’Arquitectes de Veïns de Barcelona de Supermercats i Autoserveis Catalunya Montserrat RUBÍ, secretària tècnica PEMBCatalunya Federació de Cooperatives de de Barcelona Treball de Catalunya Retail & Trade MarketingCol·legi de Farmacèutics de la Rosa M. CULLELL, presidenta de la Comissió de Prospectiva Província de Barcelona Grup SetFederació de Gremis de Santander Central Hispano Josep Miquel ABAD, president de la Comissió d’Estratègia Col·legi de Periodistes de Detallistes de Productes Grupo Zeta, S.A. Secretaría de Estado de Catalunya Alimenticis - FEGRAM Federació de Cooperatives de Turismo y Comercio - Maravillas ROJO, regidora d’Ocupació i Innovació de l’Ajuntament de Barcelona Col·legi d’Economistes de Federació de Societats Serveis i de Cooperatives de Ministerio de Industria, Jaume CIURANA, portaveu de CiU a l’Ajuntament de Barcelona Catalunya Anònimes Laborals de Transportistes de Catalunya - Turismo y Comercio Catalunya - FESALC SERVICOOP Salvador CURCOLL, cap del Gabinet d’Estudis Econòmics de la Cambra de Comerç de Barcelona Col·legi d’Enginyers de Sernauto Camins, Canals i Ports de Federació Empresarial Iberia, Líneas Aereas de Catalunya Catalana d’Autotransport de España, S.A. Societat General d’Aigües de Rosa NONELL, assessora general de la Junta Directiva del Cercle d’Economia Viatgers Col·legi d’Enginyers Industrials Institut Català de Cooperació Barcelona, S.A. Carles MARTÍNEZ, responsable de Planificació Estratègica Territorial i Formació Professional de la Comissió de Catalunya Federació Empresarial Iberoamericana Societat Rectora Borsa de Obrera Nacional de Catalunya Catalana del Sector Químic Col·legi Oficial d’Agents Institut Català de Logística - Valors de Barcelona, S.A Comercials Federació Espanyola de Escola Tècnica Superior Telefónica Empresas Rosa RODRIGO, directora de Màrqueting i Comunicació del Consorci de la Zona Franca de Barcelona Transitaris Expedidors d’Enginyers Industrials de Col·legi Oficial d’Agents de la Barcelona Televisió Espanyola, S.A. Salvador GUILLERMO, director del Servei d’Estudis de Foment del Treball NacionalInternacionals i Assimilats Propietat Immobiliària de Federació Provincial i Regional Institut Català de Tecnologia Transports Metropolitans de Josep M. VEGARA, director de l’Institut d’Estudis MetropolitansBarcelona i Província de Transports de Barcelona - Barcelona Col·legi Oficial d’Agents i Institut Català del Consum Josep ROIG, secretari general de MetròpolisTRANSCALIT Comissionistes de Duanes de TransprimeInstitut Cerdà Federación de Entidades José Manuel FANDIÑO, responsable de Previsió Social de la Unió General de Treballadors de CatalunyaBarcelona Turisme de Barcelona Empresariales de la Institut de Tecnologia de la Col·legi Oficial de Doctors i Construcción Construcció de Catalunya - Unió Catalana d’Entitats Llicenciats en Filosofia i ITEC Asseguradores i Lletres i Ciències de Catalunya Federación Ecom Institut d’Estadística de Reasseguradores Federación Nacional de Oficina de CoordinacióCol·legi Oficial de Metges de Catalunya Unió Catalana d’Hospitals Barcelona i Província Empresarios Téxtiles Sedero Institut d’Estudis Regionals i Francesc SANTACANA, coordinador general Col·legi Oficial de Psicòlegs de Ferrocarrils de la Generalitat Unió d’Adobadors deMetropolitans de Barcelona Catalunya de Catalunya Catalunya Joan CAMPRECIÓS, coordinador adjunt Institut d’Estudis Superiors de Col·legi Oficial de Químics de Fira 2000, S.A. l’Empresa - IESE Unió de Pagesos de Catalunya Montserrat RUBÍ, secretària tècnica Catalunya Fundació Barcelona Promoció Institut d’Humanitats Unió Patronal Metal·lúrgica Núria MULERO / Cristina PRAT, secretàries Confederación Española de Fundació BCD Ausiàs Marc 7, 08010 Barcelona Cooperativas de Institut Espanyol d’Analistes Unió Sindical Obrera de Fundació Carles Pi i Sunyer d’Inversions Catalunya Mònica MADRIGAL, gabinet tècnic Consumidores y Usuarios T. 933 187 051 • F. 933 174 835 Consell de Gremis de Comerç, Fundació Cercle d’Economia Instituto de la Empresa Universitat Autònoma de Lluïsa GUÀRDIA, comunicació i premsa www.bcn2000.es • plaestrategic@bcn2000.es Serveis i Turisme de Barcelona Familiar BarcelonaFundació Miró Consell de la Joventut de Instituto Nacional de Empleo Universitat Politècnica deFundació Pere Tarrés Barcelona CatalunyaJove Cambra de Barcelona Fundació RACC Consell d’Empreses Justícia i Pau World Trade Center Distribuïdores d’Alimentació Fundació Sardà Farriol Barcelona, S.A. de Catalunya La VanguardiaFundemi IQS Consell Social de la Universitat Manufacturas Balmes Vives,Futbol Club Barcelona de Barcelona S.L. Gas Natural SDG, S.A. Consell Superior Max-Planck Institut d’Investigacions Científiques - Gremi de Constructors Mercados de Abastecimientos CSIC d’Obres Llobregat - Anoia de Barcelona, S.A. - MERCA- Consorci del Gran Teatre del Gremi de Fusters, Ebenistes i BARNA Liceu Similars de Barcelona Orfeó Català Consorci El Far - Centre dels Gremi de Garatges Organisme Autònom de Treballs del Mar Gremi de Jardineria de Correus i Telègrafs Delegació del Govern a Catalunya Organización Nacional de Catalunya - Área Funcional de Fomento en Cataluña Gremi de les Indústries de la Ciegos Españoles - ONCE Confecció de Barcelona Parc Tecnològic del Vallès El Periódico Gremi d’Editors de Catalunya Oficina dePimec, Petita i Mitjana Escola d’Alta Direcció i Coordinació del PlaGremi d’Hotels de Barcelona Empresa de Catalunya Administració, S.A. - EADA Estratègic Gremi d’Indústries Gràfiques Ràdio Barcelona/Cadena Ser Metropolità de Escola Superior de Barcelona d’Administració i Direcció Ràdio Nacional d’Espanya a Barcelona d’Empreses - ESADE Gremi Provincial de Catalunya LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA A L’AMB 16 DINÀMICA SOCIOECONÒMICA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA 17 La dinàmica socioeconòmica L’estructura sectorial de l’economia de l’AMB s’encamina, doncs, cada vegada més cap a una eco- a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, 2005 nomia de serveis. El pes d’aquest sector representa el 76,6% de l’ocupació, mentre que el de laindústria és del 15,4%. El pes de la construcció es manté en el 7,8%, un percentatge similar al dels dos darrers anys. Dolors Cotrina ⁄ Cristina Mora Gabinet Tècnic de Programació. Ajuntament de Barcelona d’aquesta manera les diferències entre les estructures productives de Barcelona i de la resta de l’AMB es van escurçant, tot i que encara són importants, perquè el pes dels serveis és molt més alt a Barcelona L’any 2005 ha estat un bon any en termes de creixement econòmic global, amb la continuació del ciutat i el pes del sector industrial menor. creixement als Estats Units, a la Xina i a altres economies asiàtiques, com a principals protagonistes dins del context internacional. No sembla, doncs, que ni el rècord que ha assolit el preu del petroli ni els devastadors huracans hagin tingut un impacte important sobre la trajectòria econòmica expansiva. Estructura sectorial de l’economia de l’AMB En l’àmbit espanyol i català, l’evolució econòmica ha estat positiva, amb taxes d’augment del PIB al voltant del 3,5% en termes reals, gairebé el doble de l’assolit pel conjunt de la Unió Europea. Tanmateix, s’han agreujat alguns dels principals desequilibris, com el dèficit exterior i el diferencial de preus que estant minvant la competitivitat del teixit productiu, tant espanyol com català. L’evolució econòmica de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), i la de tota la Regió Metropolitana, s’emmarca dins d’aquest context expansiu, però també formen part de les àrees que més poden patir davant d’una pèrdua continuada de competitivitat atès el grau d’obertura d’aquestes economies, tal com ho posen de manifest alguns casos recents, com la reestructuració de plantilla plantejada a SEAT. Projecció exterior Per acabar, l’any 2005 ha estat marcat per l’aprovació pel Parlament català del nou Estatut per a L’AMB és un dels principals focus d’atracció turística de Catalunya, concentra el 30% del turisme estran- Catalunya, que ha de suposar un important canvi per a l’organització política, però també econòmi- ger i el 22% de les pernoctacions totals, i és la segona destinació turística de Catalunya. Tot i que ca del país, en general, i també per a l’entorn metropolità. al llarg dels primers vuit mesos de l’any el nombre de turistes estrangers a l’àrea de Barcelona ha augmentat un 10,8% amb relació a l’any anterior i les pernoctacions un 2,7%,1 aquests ritmes de creixement han estat inferiors als de l’any anterior. Activitat econòmica i ocupació L’any 2005 ha estat positiu des del punt de vista del mercat de treball, atès que el nombre d’ocupats Turistes estrangers a a l’AMB ha superat el milió i mig i la taxa de creació d’ocupació ha estat força superior a la de l’any Catalunya, segons marques turístiques (%), anterior (4,3% davant l’1,4% del 2004), el que ha suposat 64.500 nous ocupats al conjunt de l’AMB. gener-agost 2005 El sector serveis ha estat el que més ha crescut aquest darrer any, ha generat 57.100 nous llocs de tre- ball, seguit de la construcció amb 12.000, mentre que a la indústria s’han perdut 5.000 ocupats. Aquesta pèrdua, però, ha estat inferior a la de l’any anterior (quasi 11.000). Evolució nombre AMB AMB-BCN d’ocupats. 2000-2005 (variació nombre d’afiliats Les dades sobre la despesa realitzada amb targetes de crèdit pels turistes estrangers a Catalunya a la S. S. Dades desembre) també posen de manifest el pes turístic d’aquesta zona, perquè el 53% d’aquesta despesa es fa a la província de Barcelona. L’aeroport del Prat ha superat els 27 milions de passatgers l’any 2005, amb un increment del 10,3% respecte de l’any 2004, el que el converteix en el novè aeroport europeu amb relació al nombre de 1 Evolució de l’activitat passatgers. La meitat del trànsit de passatgers correspon a connexions internacionals, principalment turística, gener-agost 2005. amb països de la resta de la UE (11,3 milions). El trànsit internacional no comunitari és força inferior Departament de Comerç, Turisme i Consum, numèricament (2,2 milions), però ha experimentat un creixement de gairebé el 20% aquest any. Generalitat de Catalunya. 18 DINÀMICA SOCIOECONÒMICA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA 19 L’increment del nombre de congressos i convencions a Barcelona palesa també la consolidació de Distribució dels passatgers en vols Barcelona i el seu entorn metropolità com a referent internacional en aquest camp. L’any 2005, més comercials de 330.000 congressistes es van reunir a Barcelona amb motiu de fites professionals i les perspectives (exclosos trànsits) de cara al 2006 són força positives, atès que es preveuen tres grans esdeveniments: el saló de moda urbana Bread & Butter, el Congrés 3GSM i el Congrés Mundial de Cardiologia. La Fira de Barcelona ha aconseguit, al llarg del 2005, uns dels millors resultats de la seva història, amb una facturació superior als 100 milions d’euros i la creació de quinze nous esdeveniments firals que la situen entre les millors en l’àmbit europeu. Per tant, representa una contribució significativa en l’economia catalana, tant en termes de producció com d’ocupació (més de 41.000 llocs de treball relacionats amb L’entrada en funcionament de la tercera pista, el mes de setembre del 2004, ha contribuït a aquest l’activitat firal). creixement de l’aeroport del Prat al llarg del 2005, malgrat que aquesta pista encara no opera al 100% de la seva capacitat. Població Pel que fa a les mercaderies, el tràfic internacional per l’aeroport ha crescut un 10,5% respecte del 2004, mentre que el tràfic total ho ha fet en un 5,9%. En termes absoluts, el tràfic internacional La població de l’AMB supera els 3,1 milions d’habitants, amb un increment de l’1,5% el darrer any, incre- representa el 75% del total de mercaderies que es transporten per avió. ment que s’explica, fonamentalment, per l’augment de la població immigrada (20%). Distribució del trànsit Distribució del tràfic POBLACIÓ TOTAL de passatgers de mercaderies %var %var per l’aeroport, per l’aeroport, any 2005 any 2005 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2000-05 2004-05 BCN 1.496.266 1.505.325 1.527.190 1.582.738 1.578.546 1.593.075 6,5 0,9 AMB 2.921.563 2.946.268 2.992.386 3.077.154 3.090.722 3.135.758 7,3 1,5 AMB-BCN 1.425.297 1.440.943 1.465.196 1.494.416 1.512.176 1.542.683 8,2 2,0 El trànsit de passatgers a través del port de Barcelona també ha crescut al llarg del 2005. En conjunt El fenomen migratori que viu el conjunt del país des de l’any 2000 comença a desaccelerar el ritme de ha crescut un 12%, però un 16,5% pel que fa als passatgers de creuers turístics. A l’estiu del 2005, el creixement a partir del l’any 2003, tal com s’aprecia en el gràfic. Queen Mary 2, el vaixell més gran del món, va fer la primera travessia entre Barcelona i Nova York; a més té previst ampliar la seva oferta de viatges des de Barcelona, al llarg del 2006. Tanmateix, la desacceleració és més acusada a la ciutat que a la resta de l’AMB, de manera que la població de l’AMB sense Barcelona és la que més augmenta. El tràfic de mercaderies pel port supera els 43 milions de tones, amb un increment de l’11,5% res- pecte de l’any anterior. Més del 80% del tràfic portuari està relacionat amb l’activitat exterior, tant expor- tacions com importacions. Tal com s’aprecia al gràfic, les importacions són les que cada vegada tenen més pes dins d’aquest intercanvi. Creixement de la població immigrada, 2000-2005 (%) Evolució del tràfic exterior (milions de tones) 20 DINÀMICA SOCIOECONÒMICA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA 21 Població immigrada POBLACIÓ ESTRANGERA ALS MUNICIPIS DE L’AMB Estrangers 2005 Pes s/pob. 2005 Pes s/pob. 2000 L’any 2005 la població estrangera de l’AMB va créixer un 20,2%. Cal recordar que les dades corresponen Castelldefels 10.596 18,7 6,7 a l’1 de gener de cada any, per tant els efectes de la regularització extraordinària feta entre els mesos l’Hospitalet 41.184 16,3 2,4 de febrer i maig de l’any no es reflectiran fins a l’any 2006. Sta. Coloma de Gramenet 16.769 14,2 2,3 Barcelona 219.941 13,8 3,1 2000 2001 2002 2003 2004 2005 Cornellà 9.978 11,9 2,0 Pob. immigrada 76.157 118.335 182.749 270.752 316.092 379.977 Sant Cugat 8.186 11,6 4,4 % s/total població 2,6 4,0 6,1 8,8 10,2 12,1 Badalona 23.625 10,8 1,5 % variació 55,4 54,4 48,2 16,7 20,2 Corbera de Llobregat 1.197 10,0 3,2 Sant Just Desvern 1.462 9,6 5,1 El pes de la població immigrada és del 12,1%, superior a l’11,4% de Catalunya. La ciutat és la que té Esplugues 4.530 9,7 2,6 més pes d’immigrants (13,8%), mentre que a la resta de l’AMB és del 10,4%. Sant Andreu de la Barca 2.011 8,1 2,8 Total AMB 379.977 12,1 2,6 Pes de la població estrangera sobre el total (%) La composició de la immigració a l’AMB es caracteritza pel pes dels immigrants americans, especial- ment llatinoamericans, que en representen la meitat (50,2%). El segon gran grup el formen els immi- grants procedents de països europeus, que han incrementat el seu pes respecte de fa un parell d’anys. En canvi, els procedents d’Àfrica han disminuït, mentre que els asiàtics es mantenen prop del 15%. COMPOSICIÓ DE LA IMMIGRACIÓ AMB Barcelona Resta AMB Catalunya % % % % Europa 77.359 20,4 50.577 23,0 26.782 16,7 213.285 26,7 Tanmateix, aquest percentatge és superior en els trams d’edat més joves, com per exemple el tram entre Àfrica 53.955 14,2 19.378 8,8 34.577 21,6 200.536 25,1 25 i 34 anys, en el qual els immigrants suposen quasi el 20% de la població de l’AMB. Amèrica 191.957 50,2 115.130 52,4 76.827 48,0 316.033 39,6 Àsia 56.359 14,8 34.588 15,7 21.770 13,6 68.494 8,6 Resta 348 0,1 268 0,1 80 0,0 1.112 0,1 Població segons Total 379.977 100 219.941 100 160.036 100 798.904 100 nacionalitat i edat Dades del 2004 Habitatge La construcció residencial a l’AMB, al llarg dels nou primers mesos del 2005, ha continuat donant mos- tres de dinamisme, almenys pel que fa als habitatges iniciats, que han arribat a les 12.305 unitats, amb un important augment respecte del mateix període del 2004 (15,8%), lleugerament per sobre del conjunt de Catalunya (14,9%). Per tant, és força probable que les dades del conjunt de l’any s'acos- tin o fins i tot superin els gairebé 15.600 habitatges iniciats l’any 2004, continuant amb la tendència d’una certa estabilització que ens mostra el gràfic a partir del 2001, després del fort cicle expansiu de final dels anys noranta. El pes de la població immigrada és superior a la mitjana en tres municipis, a part del de Barcelona: Pel que fa als habitatges acabats, al quadre 1 s’analitzen les dades dels dos anteriors quadriennis Castelldefels, l’Hospitalet i Santa Coloma de Gramenet. Aquest darrer municipi ha passat a ser el ter- (1997-2000 i 2001-2004) per a diferents àmbits territorials, com també el percentatge que represen- cer en pes d’immigrants sobre població quan fa dos anys era el sisè. ten els habitatges de protecció. 22 DINÀMICA SOCIOECONÒMICA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA 23 Pel que fa als preus dels habitatges, el quadre 2 mostra l’evolució a diferents àmbits territorials al llarg Construcció del darrer quadrienni. El fort increment dels preus ha estat generalitzat en tot el territori en el període d’habitatges a l’AMB 2000-2004, si bé el ritme de creixement als municipis de l’Àrea Metropolitana (sense Barcelona) ha estat del 16,9% anual, lleugerament inferior al que s'ha donat a la ciutat de Barcelona i a la resta de Catalunya. La mitjana de preu al conjunt de l’AMB s'ha situat en els 3.523 euros per m2 construït l’any 2004, men- tre que a la ciutat de Barcelona han assolit els 4.193 euros per m2, un 19% més. A la resta de l’AMB, 1 sense la ciutat central, la mitjana de preu ha arribat als 3.094 euros, un 46% per sobre de la mitjana Elaboració d’acord amb les dades depreus d’oferta d’habitatge nou de 17 de preu de la resta de Catalunya. municipis del PEMB, inclòs Barcelona. 2 Inclou els municipis de Badalona, Castelldefels, Cerdanyola del Vallès, Quadre 2. MITJANA DE PREU DELS HABITATGES DE NOVA CONSTRUCCIÓ Cornellà de Llobregat, Gavà, euros/m2 2000 construït 2004 %variació 2004/2000 %variació anualitzada Índex 2004 AMB=100 l’Hospitalet de Llobregat, Montcada i Reixac, el Prat de Llobregat, Ripollet, AMB1 1.860,04 3.523,23 89,4% 17,3% 100 Sant Boi de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de Llobregat, Sant El total d’habitatges acabats al conjunt de l’AMB en el període 2001-2004 ha estat de 56.550 unitats, Barcelona ciutat 2.165,34 4.193,00 93,6% 18,0% 119 Joan Despí, Sant Just Desvern, Santa Resta AMB2 Coloma de Gramenet i Viladecans. amb un lleuger augment de l’1,5% respecte a l’anterior quadrienni, mentre que el volum d’habitat- 1.656,25 3.094,43 86,8% 16,9% 88 3 Elaboració d’acord amb les dades de ges protegits assoleix les 9.645 unitats, amb un creixement del 7,8%, i la quota de protecció representa Resta Catalunya3 1.083,05 2.112,00 95,0% 18,2% 60 preus d’oferta d’habitatge nou de 25 municipis de la resta de Catalunya. el 17% del total d’acabats. Font: Elaboració pròpia d’acord amb les dades de Tecnigrama publicades per la DGH de la Generalitat. Nota: Les dades de 2004 són de desembre per a tots els àmbits, excepte per a Barcelona, que són de setembre. Això obeeix en bona part a l’augment dels habitatges protegits a la ciutat de Barcelona, que ha estat superior al 40%, amb una quota del 28% sobre el total dels acabats, més de cinc punts per sobre del Un any més, aquesta persistent tendència alcista dels preus respon a la solidesa de la demanda inter- quadrienni anterior. En el període 2001-2004, els habitatges protegits acabats a la ciutat han suposat na, en un escenari de creixement econòmic i de tipus d’interès hipotecari que, al llarg del 2004, han més del 50% del total d’acabats a l’AMB. assolit els nivells més baixos de la història. Aquestes dades contrasten amb les del conjunt de Catalunya, en què, tot i l’augment de l’habitatge L’impuls ascendent dels preus ha anul·lat l’impacte que, sobre l’esforç econòmic per accedir a un habi- de protecció l’any 2004, la quota de l’habitatge protegit del conjunt del període 2001-2004 ha estat tatge en propietat, han tingut tant l’increment de la renda familiar com la davallada del preu del tan sols del 8,2%. diner, de manera que les ràtios d’esforç han augmentat de nou i s’ha agreujat, en conseqüència, el pro- blema de l’accessibilitat per a tots els col·lectius d’escassa solvència econòmica. Quadre 1. HABITATGES ACABATS I % d’HABITATGES PROTEGITS 1997-2000 2001-2004 % Incr. Set-2005 Cal esperar que la modificació de la Llei d’urbanisme, aprovada pel Parlament a final del 2004, que BARCELONA (ciutat) Total protegits1 3.626 5.103 40,7% 386 obliga a reservar un mínim del 20% del sòl a habitatge protegit en els nous plans urbanístics, faci Total acabats2 16.101 18.352 14,0% 2.473 augmentar l’oferta d’aquests habitatges al conjunt de l’AMB i hi permeti l’accés a la població més % total protegits1/2 22,5% 27,8% 5,3* 15,6% necessitada. En aquest sentit, la futura Llei del dret a l’habitatge de Catalunya, actualment en fase de Resta AMB Total protegits1 5.318 4.542 -14,6% 562 tramitació, contempla la creació d’un registre únic de sol·licitants d’habitatge protegit que ha de pro- Total acabats2 39.598 39.198 -3,5% 5.359 porcionar informació a les administracions sobre les necessitats reals d’aquests habitatges i permetrà 1/2 planificar la distribució territorial de les seves actuacions. % total protegits 13,4% 11,9% -1,5* 10,5% AMB Total protegits1 8.944 9.645 7,8% 948 A aquestes mesures cal afegir les que incorpora el Decret d’actualització del Pla pel dret a l’habitat- Total acabats2 55.699 56.550 1,5% 7.832 ge de Catalunya 2004-2007, aprovat el novembre del 2005, dins el marc del Pla estatal 2005-2008 del % total protegits1/2 16,1% 17,1% 1,0* 12,1% Ministeri d’Habitatge, entre les quals destaquen: Resta Catalunya Total protegits1 16.014 12.637 -21,1% 1.982 • La supeditació de la durada del règim de protecció al tipus de sòl i a la percepció d’ajuts públics: de * Variació en punts percentuals. Total acabats2 139.753 214.443 53,4% 51.684 1 90 anys per a les promocions sobre sòls públics o que hagin rebut ajuts públics a la promoció i de 30Habitatges protegits: % total protegits1/2Qualificacions definitives de protec- 11,5% 5,9% -5,6* 3,8% anys per a les promocions d’HPO sobre sòls lliures o que no hagin rebut ajuts. ció oficial de la DGAH i habitatges CATALUNYA Total protegits1 24.958 22.282 -10,7% 2.930 de promoció pública. Les dades a • La creació de la figura de l’habitatge de preu concertat. Per donar més flexibilitat a aquesta nova setembre 2005 només inclouen les Total acabats2 195.452 270.993 38,6% 59.516 modalitat d’habitatge protegit, es distingeixen fins a sis zones amb els corresponents preus màxims qualificacions definitives. 2 Habitatges acabats: Certificats % total protegits1/2 12,8% 8,2% -4,6* 4,9% dins el conjunt de Catalunya. A la taula següent es detallen els preus màxims per tipologies d’habi- finals d’obra dels col·legis d’apare- lladors. Habitatges lliures i protegits. Font: Direcció General de l’Habitatge de la Generalitat de Catalunya i elaboració pròpia. tatge protegit vigents a Catalunya des del 2004. 24 DINÀMICA SOCIOECONÒMICA Quadre 3. PREUS MÀXIMS DE VENDA DELS HABITATGES DE PROTECCIÓ OFICIAL Preus del RD 1721/2004 vigents del 29/7/2004 al 10/11/2005 Règim especial €/m2 Règim general €/m2 Zona A 1.176,93 1.632,00 La distribució dels municipis del Zona B 911,17 1.263,49 PEMB per zones és la següent: Zona A (A1,A2,A3), inclou 19 muni- Zona C 835,24 1.158,20 cipis: Badalona, Barcelona, Zona D 759,31 1.052,91 Castelldefels, Cerdanyola, Cornellà, Esplugues, Gavà, l’Hospitalet, Molins de Rei, Montcada i Reixac, el Prat, Preus del Decret 244/2005 en vigor des de l’11/11/2005 Règim especial €/m2 Règim general €/m2 Preu concertat €/m2 Sant Adrià, Sant Boi, Sant Cugat, Sant Feliu, Sant Joan Despí, Sant Zona A1 1.557,23 1.779,69 2.377,55 Just Desvern, Santa Coloma de Zona A2 1.557,23 1.779,69 2.189,85 Gramenet i Viladecans. Zona B, inclou 10 municipis: Badia, Zona A3 1.557,23 1.779,69 2.002,15 Barberà, Montgat, Pallejà, el Papiol, Ripollet, Sant Andreu de la Barca, Zona B 1.265,25 1446,00 1.626,74 Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló i Tiana. La resta Zona C 1.119,26 1.279,15 1.439,04 de municipis del PEMB s'inclouen a Zona D 973,27 1.112,30 1.251,34 la zona D. PROJECTES ESTRATÈGICS Com es pot veure al quadre 3, el preu màxim vigent l’any 2004 a la zona A, en la qual s’inclouen bona part de municipis del PEMB, representava un terç del preu de mercat al conjunt de l’AMB, en el cas del règim especial, i menys de la meitat en el cas del règim general. Els nous preus màxims de venda vigents DE L’AMB des de final del 2005 presenten increments substancials per tal de fer viable l’oferta d’habitatge pro- tegit amb els actuals valors de mercat del sòl. Addicionalment, la nova modalitat de preu concertat es presenta com una línia d’oferta amb un preu intermedi entre l’habitatge protegit i la mitjana de preu del mercat lliure i permetrà l’accés a l’habitatge a les capes de població amb ingressos fins a 6,5 vega- des l’IPREM (indicador públic de renda d’efectes múltiples), que no podien ser beneficiàries de la pro- tecció oficial tot i tenir dificultats econòmiques per accedir als preus del mercat lliure. La millora de l’equilibri entre les diverses formes de tinença dels habitatges, afavorint el lloguer, és una altra de les mesures que contempla el desplegament normatiu actualment en marxa, juntament amb el foment de la conservació i la rehabilitació dels habitatges, dins un marc més ampli de millora dels escenaris d’habitabilitat i qualitat de vida a les àrees urbanes. En aquest sentit, cal fer esment del programa d’ajudes que contempla la Llei de barris de la Generalitat, del qual ja s'han començat a beneficiar algunes de les zones de l’AMB més requerides d’atenció espe- cial, tal com podem veure al quadre següent. En total han estat aprovats els projectes de reforma de deu barris corresponents a vuit municipis de l’AMB, els anys 2004 i 2005, i tot just actualment se n’ha obert la nova convocatòria corresponent al 2006. La Generalitat aporta aproximadament el 50% del cost dels projectes i la resta és a càrrec dels ajuntaments i, en menor mesura, del sector privat. Quadre 4. LLEI DE BARRIS. PROJECTES DE REFORMA APROVATS A L’AMB Convocatòria 2004 Convocatòria 2005 Badalona/Santa Coloma de Gramenet: Barcelona: Poble Sec Serra d’en Mena Cornellà de Llobregat: Sant Ildefons Barcelona: Santa Caterina i Roquetes El Prat de Llobregat: Sant Cosme L’Hospitalet de Llobregat: Collblanc Montcada i Reixac: La Ribera i la Torrassa Sant Boi de Llobregat: Casablanca PRESENTACIÓ 27 De la lectura d’aquesta nova memòria de l’Associació Pla Estratègic Metropolità de De la mateixa manera, també podem observar com diverses iniciatives destaquen la Barcelona, vull destacar-ne d’una manera especial la importància que té, en la dinàmica millora de barris de les ciutats de la metròpolis com un dels factors claus per a la millo- d’aquest territori, la concreció i la realització de grans projectes, projectes de tot ordre, ra de les condicions de vida dels ciutadans i com a exemple clar de l’aposta dels ajun- Dídac Pestaña que aporten canvis estratègics rellevants en l’evolució cap a una economia i una socie- taments per fer de la qualitat dels nostres barris un element fonamental de la con- President de la Comissió tat més adients als nous requeriments que ens exigeixen els escenaris de futur. Delegada del Pla Estratègic vivència i la qualitat del nostre entorn. El mapa ens exposa diversos projectes de millo- Metropolità de Barcelona Aquesta part de la memòria està configurada, en el territori comú de l’Àrea ra de barris de moltes de les ciutats metropolitanes com són, entre d’altres, Metropolitana de Barcelona, per un conjunt de projectes –en aquesta ocasió, quaran- l’Hospitalet, Badalona, Barcelona, el Prat, Montcada i Reixac, Sant Boi, Cornellà, ta-vuit–, que situats en tota la seva geografia, ens indiquen la vitalitat de la metròpo- Viladecans i Santa Coloma de Gramenet. lis i ens trameten la confiança que avancem cap a la innovació i la regeneració positi- La singularitat d’aquest mapa de projectes estratègics, del qual l’any passat vam fer la va del nostre teixit econòmic i social. primera edició, és el seu caràcter dinàmic. No es tracta d’una relació estàtica, sinó al Aquests quaranta-vuit projectes són tots ells indicatius de l’empenta de l’àrea i de la contrari: ens ofereix una informació que ens indica tant els projectes que presenten seva aposta clara per la millora de les condicions de vida i pels projectes de futur que unes bones expectatives de realització com aquells que han assumit ja uns nivells de de ben segur incidiran en noves oportunitats per al seu desenvolupament. Així, doncs, realització plena i, per tant, estan ja en fase de consolidació. De la relació que es va vull fer esment de projectes vinculats al coneixement, claus per a la millora dels nos- presentar l’any passat, dotze projectes han estat realitzats i, per tant, s’afegeixen als tres recursos humans i per a la capacitat d’innovar a través de la recerca i la seva trans- altres tretze que ja es van fer durant l’any 2004. Tots ells són una bona evidència del ferència als sectors productius, i que constitueix, en el seu conjunt, una de les bases dinamisme de l’Àrea Metropolitana i de la viabilitat de les propostes concretes que el estratègies prioritàries del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona. mapa ens dibuixa. Però també vull destacar la presència de diversos projectes relacionats amb sectors La lectura d’aquests projectes que ja estan en procés de realització és un bon exercici per productius que aporten claus d’innovació en el ric i divers teixit productiu de què dis- entendre la vitalitat d’aquest territori: el superordinador MareNostrum, la plataforma posem en aquest àmbit; en són bons exemples els projectes vinculats al sector audio- Barcelona Coneixement, Innovació i Creixement, el Centre de Producció Audiovisual visual, a la BioRegió, a l’aeronàutica i a altres infraestructures que potencien el desen- Imagina, el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, la BioRegió catalana, el Centre volupament de noves activitats empresarials. També en són part rellevant els projectes Tecnològic de l’Aeronàutica, la seu del mercat de les telecomunicacions i la línia de ferro- que incideixen en un entorn més sostenible i una protecció més gran del medi: depu- carril Papiol-Mollet, són algunes d’aquestes realitats que reforcen les realitats del Pla i radores, dessalinitzadores i espais de protecció forestal i agrícola. dels projectes que ha prioritzat. A més, si una metròpolis vol assumir el repte de la seva cohesió –de tot ordre– i de la És, per tant, i en darrer lloc, una memòria de realitats concretes. Una memòria que vol seva funcionalitat com a ciutat de ciutats, és imprescindible abordar projectes que emfasitzar la capacitat del Pla per generar nous coneixements i noves propostes, però millorin la capacitat de la mobilitat de les persones i de les mercaderies, com també la també per fer evident i transparent la realitat de projectes concrets i la seva incidèn- qualitat de vida en les nostres ciutats i en els nostres barris. El mapa de projectes cia en la positiva evolució d’aquesta Àrea Metropolitana que aposta de manera clara estratègics situa també aquests dos aspectes en clau de gran importància. per la innovació, la creativitat i la seva cohesió, com a ciutat de ciutats metropolitanes. Per tant, podem palesar que diversos projectes fan referència a noves infraestructures del transport públic: noves línies de metro i de ferrocarril de rodalies –línies 2, 9 i 12–, que aporten una dimensió més metropolitana al transport públic de passatgers; pro- postes per a la millora de l’accessibilitat ferroviària al port de Barcelona –Ferrmed–, que aposten, de manera clara, per una descongestió del tràfic de mercaderies per carreteres i per la millora de la mobilitat en el territori metropolità, i tot el programa de l’alta velocitat que aporta factors d’internacionalització i de vertebració de l’Àrea Metropolitana amb els territoris de l’euroregió. 28 PROJECTES OPERATIUS PROJECTES OPERATIUS 29 Projectes operatius El mapa dels projectes estratègics posa de manifest la vitalitat de Projectes operatius l’any 2005 l’Àrea Metropolitana de Barcelona pel que fa a aquells projectes de gran dimensió que aporten canvis rellevants i estratègics en els dife- rents àmbits en què s’estructura la realitat de l’entorn metropolità. 14. BioRegió catalana Aquest mapa s’actualitza cada any. D’aquesta manera, aquells pro- www.bioregiocat.net jectes que s’han realitzat durant l’any o estan ja en una fase final es traslladen a la relació de projectes operatius. Aquesta dinàmica ens El dia 22 de febrer del 2006 es va presentar oficialment la BioRegió de permet observar si, al llarg del temps, els projectes que en el seu Catalunya, una estructura que coordinarà l’activitat en biotecnologia 1 per promoure aquest sector com a motor de l’economia catalana imoment eren en una fase inicial, arriben a concretar-se i a realitzar- impulsar Catalunya com a referent internacional en aquest àmbit. La se segons el que estava previst. BioRegió s’articula legalment a través de la Fundació BioRegió, que es Durant l’any 2005, s’ha incorporat 12 projectes a la llista dels ope- va constituir el 14 de febrer del 2006. El Patronat de la Fundació, pre- ratius. Si sumem els que ja es van consolidar durant el 2004, tenim sidit pel conseller primer del Govern de la Generalitat, està format per un total de 25 projectes estratègics per al territori que ja estan fun- la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i represen- cionant amb plena normalitat o estan a punt de fer-ho. tants del sector d’R+D públic i el sector empresarial. Els representants d’aquests dos sectors seran designats de manera democràtica pels 14 membres del Fòrum BioRegió de Catalunya, un òrgan assessor i de participació que serà properament impulsat per la Fundació. Projectes operatius l’any 2004 15. Centre Tecnològic de l’Aeronàutica i l’Espai de Catalunya www.ctae.org 1. Depuradora Llobregat La Fundació del Centre Tecnològic de l’Aeronàutica i de l’Espai (CTAE) 2. Desviament del riu Llobregat 3 es va constituir el 7 de març del 2005. El CTAE realitza actuacions de 3. Ecoparcs recerca i desenvolupament amb l’objectiu d’incrementar la competiti- 4. Fòrum 2004 vitat de les empreses catalanes del sector de la indústria aeronàutica i 5. Parc agrari del Llobregat de l’espai. En aquests moments el director del CTAE, Joan de Dalmau, està definint el Pla Estratègic del CTAE, que està en la fase final, i a 6. Parc natural litoral del delta del Llobregat crear l’equip de treball per a l’inici d’activitats amb les empreses. El 7. Parc natural Serralada de Marina CTAE ha iniciat les seves activitat a la ubicació provisional del Parc 8. Polígon industrial les Guixeres Mediterrani de la Tecnologia de Castelldefels i actualment els promo- 15 tors estan concretant quina serà la ubicació definitiva per tal de 9. Port esportiu Sant Adrià de Besòs començar la fase de construcció del nou edifici. 10. Prologis Sant Boi de Llobregat 11. Tramvia 12. Variant de Cervelló de la carretera N-340 13. World Trade Center de Cornellà de Llobregat 11 30 PROJECTES OPERATIUS PROJECTES OPERATIUS 31 16. Nova línia de ferrocarril el Papiol - Mollet 19. Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona El 2002 es va decidir convertir la línia de mercaderies Mollet - El Papiol www.prbb.org en un servei de rodalies i es va crear la nova línia de rodalies C5. El El Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) és una iniciativa recorregut d’aquesta línia va des de l’Hospitalet de Llobregat fins a promoguda per la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Martorell, passant per Cerdanyola-UAB. La nova línia C5 dóna servei a Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra (UPF) que pretén situar poblacions que fins ara no tenien servei de rodalies, com Sant Cugat i Barcelona a l’avantguarda europea de la recerca biomèdica transla- Rubí. La construcció de la nova línia va finalitzar el 2004 i va entrar en cional. És un projecte científic capaç d’oferir respostes des de la pers- explotació comercial el 23 de maig del 2005. pectiva molecular fins a la poblacional. El nucli científic inicial del PRBB està format per l’Institut Municipal d’Investigació Mèdica (IMIM), el Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la UPF, el Centre de Regulació Genòmica (CRG) i el Centre de Medicina 17. Parc Arqueològic Mines de Gavà 16 Regenerativa de Barcelona (CMRB). El PRBB té previst obrir les portes www.patrimonigava.com/cat/imgpcn/m_p.asp el proper mes de maig del 2006. En aquests moments s’està acabant L’Institut Municipal de Gestió del Patrimoni Cultural i Natural de Gavà l’adequació dels espais interiors per al proper trasllat dels grups de està portant a terme el projecte de la creació del Parc Arqueològic de recerca a l’edifici del Parc. les Mines Prehistòriques de Gavà. Aquest Parc constituirà un centre d’interpretació sobre el neolític que oferirà la visita a un dels jaci- ments arqueològics més importants d’Europa, com també diversos ser- 20. Plataforma Barcelona Coneixement, veis i activitats de caràcter cultural. Durant el 2006 s’inaugurarà una nova instal·lació museogràfica de presentació del jaciment de les 19 Innovació i Creixement mines prehistòriques. Es preveu que el Parc obri les portes durant el El 18 de febrer es va signar el conveni de constitució de la Plataforma primer semestre de l’any. que integra quatre actors bàsics per promoure la innovació a l’àrea metropolitana: el sector acadèmic, representat per la Universitat Autònoma de Barcelona; el sector empresarial, representat per la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona; el sector 18. Parc Mediterrani de la Tecnologia de Castelldefels financer, representat per La Caixa; i l’Administració pública, represen- www.pmt.es tada per l’Ajuntament de Barcelona i la Mancomunitat de Municipis El Parc Mediterrani de Tecnologia (PMT), impulsat per la Generalitat de l’AMB. La coordinació de la Plataforma està a càrrec del Pla de Catalunya, el Consell Comarcal del Baix Llobregat, l’Ajuntament de 17 Estratègic Metropolità de Barcelona. L’objectiu principal de la Castelldefels i la Universitat Politècnica de Catalunya, té com a objec- Plataforma és crear les condicions necessàries per promoure el canvi tiu potenciar un espai físic multidisciplinar de formació, recerca, inno- cultural propi de l’economia del coneixement. L’1 de setembre del vació, transferència de coneixement i connexió amb empreses de con- 2005, la comissió promotora va aprovar el pla de treball per al 2006. tingut tecnològic. Les especialitats que integren el PMT són tecnolo- En l’actualitat la comissió executiva de la Plataforma està considerant gies de la informació i de les comunicacions, aeronàutica, biotecnolo- diversos projectes estratègics: una futura Fira del Coneixement a gia i enginyeria agroalimentària, tecnologies de la geoinformació, tec- Barcelona; un projecte per detectar les oportunitats empresarials deri- nologies de la llum i tecnologies associades al medi ambient. Durant vades del subministrament i la depuració d’aigua i un programa de l’any 2005 han entrat en funcionament l’Institut de Ciències 20 suport al creixement d’empreses. Fotòniques, el Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya, l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona i l’edifici Campus. 18 32 PROJECTES OPERATIUS PROJECTES OPERATIUS 33 21. Imagina 24. Superordinador MareNostrum www.imagina.tv www.bsc.es El centre de producció audiovisual Imagina es va inaugurar a final del El superordinador MareNostrum, instal·lat al Barcelona Supercom- 2004. Imagina és un centre de producció audiovisual que neix amb la puting Center-Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS), al vocació de liderar la producció audiovisual del sud d’Europa. Construït Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), i fabri- pel grup MediaPro, el centre és el resultat de la rehabilitació de l’an- cat per IBM, ocupa el lloc número 8 en el rànking de superordinadors tiga factoria Corberó, en el municipi d’Esplugues de Llobregat, i més potents del món i el primer lloc d’Europa, segons la llista de actualment disposa d’infraestructures innovadores i serveis integrals novembre del 2005 de Top 500. Durant el 2005 es van signar diversos pensats per acollir els principals grups i empreses del sector. Entre convenis de col·laboració amb el Centre de Supercomputació de aquests serveis estan l’àrea de producció, l’àrea de postproducció, l’à- l’Acadèmia Rusa de Ciències (JSCC), la Fundación Centro Tecnológico rea tècnica, l’auditori i serveis addicionals. de Supercomputación de Galicia, i l’Instituto Astrofísico de Canarias, 21 entre d’altres. L’objectiu de tots els acords és donar suport de càlcul als centres esmentats. Així mateix, es plantejaran jornades conjuntes per donar a conèixer les possibilitats d’utilització del BSC-CNS a la resta de 22. Sector quinari, motor de desenvolupament la comunitat científica. econòmic L’any 2005, el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona va impulsar diverses iniciatives relacionades amb la promoció del sector quinari: 25. Transformació de la façana marítima de Badalona l’edició d’una publicació dels professors José Ramón Lasuén i www.marinabadalona-sa.es Ezequiel Baró sobre les oportunitats de l’àrea de Barcelona per al 24 desenvolupament de noves activitats a l’entorn del sector quinari; la La transformació de la façana marítima de Badalona ha suposat la recu- coproducció de la pel·lícula AMB Territori Quinari, i la celebració de peració ambiental i urbanística de dos quilòmetres de litoral, des de la la 4a Jornada Tècnica sobre el tema del sector quinari, que va comp- fàbrica de l’Anís del Mono fins a les tres xemeneies, en la banda litoral; tar amb una important representació empresarial i institucional del i des de la dàrsena fins als peus del Pavelló Olímpic Municipal, en l’eix sector. A hores d’ara l’evidència de la importància del sector quinari de transformació mar-muntanya. En el mig d’aquest espai està situat el en l’economia de serveis de l’àrea metropolitana de Barcelona és Port de Badalona, que està plenament operatiu des de l’estiu del 2005 una realitat a la qual cal donar més impuls i recolzament. Realitats per atendre els usos nàutics i part dels pesquers. Al llarg del 2006 s’hi en curs d’implantació com ara el Parc Barcelona Mèdia són una mos- construirà la marina seca i els edificis de restauració. També durant el tra d’aquesta tendència. 22 2006 s’encetarà de ple la segona fase: un cop reallotjats els afectats urbanístics, i superat el planejament, s’iniciarà la construcció del canal que s’endinsa a la ciutat i connecta amb el Pavelló Olímpic Municipal a través d’un parc. Després hi ha planificada l’escola de vela i la construc- 23. Seu de la Comissió del Mercat de Telecomunicacions ció d’un hotel i un centre de convencions i comercial vinculat. www.cmt.es La Comisión Nacional del Mercado de Telecomunicaciones va finalit- zar el seu trasllat a Barcelona el passat mes de gener del 2006. Des del dia 2 de gener tota la plantilla ja està treballant en les noves ins- 25 tal·lacions de la Torre Mapfre, en el carrer de la Marina. La integra- ció dels professionals i la migració dels sistemes informàtics de la CMT s’ha fet de manera escalonada durant els tres mesos que ha durat el trasllat. 23 Projectes estratègics d’àmbit metropolità 36 ÀMBIT METROPOLITÀ CONEIXEMENT ÀMBIT METROPOLITÀ CONEIXEMENT 37 www.btec.org 1. Parc b_TEC Barcelona Innovació 2. Sincrotró Tecnològica CERDANYOLA DEL VALLÈS BARCELONA, SANT ADRIÀ DE BESÒS Durant el 2006 es començarà la construcció de la primera fase amb els L’any 2006 s’acabarà de redactar el projecte executiu de l’edifici del edificis de la nova Escola d’Enginyeria Industrial, el primer edifici uni- sincrotró i es preveu que els primers moviments de terres s’iniciïn versitat-empresa i l’edifici de formació contínua. També s’encarrega- • Pressupost 2003-2010: 178 milions € abans que acabi l’any. ran els projectes arquitectònics del Parc de l’Energia i de la residència • Personal previst el 2010: 125 persones. El 14 de març del 2002 es va signar el conveni entre la Generalitat i el de professors i investigadors. • Àrea científica del projecte: Ministeri de Ciència i Tecnologia per construir el sincrotró. El pressu- Grans instal·lacions científiques; L’Ajuntament de Barcelona, el Consell Comarcal del Barcelonès i acceleradors; sincrotrons. post és de 178 milions d’euros (xifres de l’any 2004), la inversió puntual l’Ajuntament de Sant Adrià apleguen els seus esforços i voluntats per cre- més gran en recerca científica mai realitzada a tot l’Estat espanyol. • Àrees científiques d’aplicació: ar a la nova àrea de la prolongació de la Diagonal, en el sector del front Medicina, química, farmàcia, física, ciència L’objectiu del sincrotró és produir una llum molt especial, generada mit- litoral i marge dret del riu Besòs, un espai interuniversitari de docència, de materials, biologia, indústria, etc. • Setembre 2006: Inici de la construcció de jançant un accelerador, que s’utilitza en recerca en molts camps (medi-recerca, desenvolupament i innovació. Aquest espai rep l’impuls de la l’edifici universitat-empresa, promogut pel • Energia de l’accelerador: 3 GeV, rang cina, química, farmàcia, física, ciència de materials, biologia, indústria,innovació del 22@ de Barcelona i de la gran acció transformadora de Consorci de la Zona Franca, i de l’edifici Campus. d’energia de la llum emesa: des d’1 eV a etc). Es preveu que la instal·lació entri en funcionament el 2010. El per- l’àrea del Besòs. El projecte ha rebut el suport del Departament 30 keV-. • Octubre 2006: Inici de les obres de la nova sonal propi necessari per construir aquesta instal·lació i operar-hi s’es- d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació, de la Diputació de Escola d’Enginyeria Industrial. tima en cent vint-i-cinc persones en el moment inicial (2010, amb cinc Barcelona i de la Universitat Politècnica de Catalunya. • 2007: Inici de la construcció del Parc de línies de llum operatives), que poden arribar a tres-centes en el moment Els municipis de Barcelona i Sant Adrià han aprovat ja el Pla de millora l’Energia; començament de les obres de la de plena utilització (trenta-cinc línies de llum). El conjunt d’usuaris urbana que ha de permetre la ubicació del Parc b_TEC Barcelona residència. externs de la instal·lació es calcula que poden ser des de trenta simultà- Innovació Tecnològica. El projecte b_TEC es basa en el concepte d’es- • 2008: Final de la construcció dels edificis niament al principi fins a cent setanta-cinc simultàniament en el moment pai de coneixement, d’acord amb el model de la triple hèlix generat universitat-empresa, Campus i Escola de plena operació. En total, s’estima que es poden assolir els tres mil des de la transferència entre universitats, empreses i Administració. El d’Enginyeria. usuaris anuals. b_TEC està concebut com un espai urbà dedicat a la creació i innovació • 2009: Final de la urbanització de la primera fase i de la residència. Durant l’any 2005 s’ha dut a terme la redacció del projecte executiu de sobre la base de quatre vectors: energia, aigua, mobilitat i arquitectu- • 2010: Final de la construcció i desenvolupa- l’edifici del sincrotró, un edifici d’extremada complexitat tècnica, perquè ra sostenible. ment de la primera fase b_TEC. ha de garantir una estabilitat en temperatura, moviment, vibració i Una de les fites no constructives més importants d’aquest any 2006 és aïllament exterior com cap altra construcció realitzada fins ara a l’Estat. la primera edició de la Barcelona TECH SUMMER SESSIONS, Energy 2006, La plantilla de personal propi ha continuat creixent i ara ja assoleix la que és una trobada d’universitats nord-americanes i europees a l’en- xifra de setanta-vuit tècnics i científics. L’any 2005 es va constituir el torn de l’energia. La cita serà aquest juliol al Centre Internacional de Comitè d’Empresa de la institució. Convencions de Barcelona de la zona Fòrum, en què s’organitzen semi- RESPONSABLE: Dr. Ramon Pascual, PRESIDENT DEL COMITÈ RECTOR naris dirigits a directors de recerca i investigadors de les empreses del sec- tor, cursos per a estudiants dels darrers cursos i taules rodones sobre l’energia. Entre altres participants, comptarem amb l’Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT), les universitats de Califòrnia (Irvine), AISP (Japó), Universitat Catòlica de Xile, Universitat de Chicago i l’Institut • Pressupost total: 190 milions €. RISOE (Dinamarca). • Inversió prevista: 150 milions € (en set anys). • Superfície de sostre: 160.000 m2. RESPONSABLE: Sr. Josep Escolano, GERENT DEL CONSORCI DEL CAMPUS INTERUNIVERSITARI DEL BESÒS www.cells.es 38 ÀMBIT METROPOLITÀ CONEIXEMENT ÀMBIT METROPOLITÀ CONEIXEMENT 39 3. Citilab Can Suris 4. Campus de l’Alimentació CORNELLÀ DE LLOBREGAT de Torribera SANTA COLOMA DE GRAMENET Durant l’any 2005 s’ha continuat rehabilitant els espais i al llarg del La Universitat de Barcelona, la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament 2006 es preveu executar la tercera fase del projecte, que consisteix en de Santa Coloma de Gramenet, com a institucions promotores, han el condicionament tecnològic del centre. convingut el Campus de l’Alimentació de Torribera, projecte obert a altres institucions i universitats. La societat del coneixement necessita ciutadans del coneixement. A diferència de l’era industrial, la societat digital precisa de ciutadans El Campus de l’Alimentació de Torribera és un projecte conjunt de amb un nivell de formació i de qualificació més complex i global. Una • Dades econòmiques i tècniques l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, la Universitat de Barcelona societat del coneixement, si vol mantenir el seu caràcter obert i democrà- més rellevants: En estudi i elaboració. i la Diputació de Barcelona. Aquest campus forma part d’una de les acti- tic, requereix ciutadans amb capacitat de generar innovacions en els vitats estratègiques de la UB desenvolupada com a Plataforma de diferents camps de la seva activitat: en el camp professional, familiar l’Alimentació-UB. i personal. El campus permet desenvolupar plenament la vida universitària espe- El Citilab Can Suris neix com a evolució, per una banda, dels laborato- cialment en el camp de la nutrició, l’alimentació, la seguretat alimentària ris de recerca universitaris i, per l’altra, dels telecentres i centres d’accés i la cultura gastronòmica. És també punt de trobada dels agents a Internet actuals. Els laboratoris de recerca tecnològics estan cada vega- (Administració, universitats i centres d’R+D, i empresa) implicats en el fet da més oberts a col·laborar més enllà de les empreses, amb molts i dife- alimentari, té voluntat d’especialització en el camp de l’alimentació i rents actors socials. • Inversió: 5,9 milions €. promou la BioRegió de Catalunya mitjançant el desenvolupament de • Superfície: 4.500 m2. l’Àrea Biomèdica i Alimentària. El projecte de Citilab Can Suris rep el suport de l’empresa pública RED.ES, en la seva vessant de difusió de les noves tecnologies envers els ciuta- • Termini execució: darrer trimestre del 2006. El Campus Universitari de Torribera especialitzat en alimentació es ver- dans i les ciutadanes. tebra a partir de quatre eixos: La progressió d’un visitant de Can Suris passarà pel cicle següent: • l’eix docent: Abasta des de diplomatures, passant per dues titulacions de grau fins a postgraus interuniversitaris i formació tecnològica espe- a) Accés a la societat del coneixement i les seves tecnologies (entorn i plan- cialitzada. ta baixa). • l’eix de recerca: A partir de l’Institut de Nutrició i Seguretat Alimentària b) Formació i innovació, aprenentatge, domini i extensió de les tecno- (INSA-UB), es realitzarà recerca respecte de la tecnologia dels aliments, logies de la societat del coneixement mitjançant projectes i col·labora- ciències dels aliments, nutrició bàsica, nutrició comunitària i sobre aspec- ció amb investigadors de les universitats i les empreses (primera i sego- tes socials i econòmics. na planta). • l’eix de connexió amb les empreses: El campus ha d’establir unes rela- c) Comunicació d’allò après i el seu ús per a la comunicació amb la resta de cions bidireccionals entre empreses i universitats. la comunitat i l’expressió artística amb els mous mitjans (última planta). • l’eix de projecció social: El campus s’ha de convertir en un centre de La idea és que, quan entris a Can Suris, entris ja a Internet. referència i consulta de les diferents autoritats reguladores del sector. RESPONSABLE: Sr. Vicenç Badenes, REGIDOR D’EDUCACIÓ, VIA PÚBLICA I SOCIETAT DEL CONEIXEMENT RESPONSABLES: Sr. Albert Gadea i Carreras, DIRECTOR DE PLANIFICACIÓ I AVALUACIÓ MUNICIPAL www.cesnid.es 40 ÀMBIT METROPOLITÀ CONEIXEMENT ÀMBIT METROPOLITÀ CONEIXEMENT 41 5. Projecte pilot districte escolar 6. Projecte ITER: EFDA-CSU GRUP DE MUNICIPIS Barcelona / CIEMAT BARCELONA S’encarregarà la redacció del projecte per a la implantació d’un dis- L’Agència Europea de Fusió del Projecte ITER, situada a Barcelona des tricte escolar «pilot». de setembre del 2005, es convertirà en una entitat amb personalitat jurídica pròpia a partir de final del 2006. L’informe Propostes de millora de l’ensenyament públic a secundària, va ser aprovat el 8 de juliol del 2004 en el Consell General del Pla Estratègic ITER (que en llatí significa «camí») és la denominació del projecte inter- Metropolità de Barcelona (PEMB) i presentat a la consellera d’Educació el • l’oficina gestionarà uns 2.000 milions € nacional per a la construcció del primer reactor experimental de fusió 26 d’octubre. L’informe inclou deu recomanacions considerades com a en contractes i en R+D del projecte ITER. nuclear. Es construirà a la localitat francesa de Cadarache, al llarg d’uns prioritàries per millorar els resultats que s’estan obtenint en els darrers • A ple rendiment, s’espera que treballin uns deu anys, amb una inversió a l’entorn dels 4.500 milions d’euros. anys, que ens situen molt per sota de la mitjana dels països de la Unió 150 professionals, la majoria enginyers i especialistes d’alta qualificació que treba- L’objectiu d’aquest reactor és comprovar la viabilitat de generar ener-Europea. Dues qüestions són especialment rellevants: el model organit- llaran en el programa de recerca. gia neta de forma controlada i segura a partir de reaccions de fusió zatiu dels centres i l’aprenentatge d’idiomes. Pel que fa al model orga- nuclear, en les quals isòtops d’hidrogen s’uneixen per formar àtoms nitzatiu, l’informe defensa la necessitat de redefinir el sistema d’exercici de d’heli. Aquest tipus de reaccions succeeixen a l’interior del sol i les estre- les competències en matèria educativa, incorporant de manera suficient lles, les quals generen l’energia que es radia a l’espai. La font d’energia l’Administració local i creant unes unitats territorials de dimensions idònies, • Dades econòmiques i tècniques no que es pot aconseguir serà pràcticament inesgotable i neta. autosuficients i amb la massa crítica adequada per resoldre els problemes quantificades. El projecte pretén, en que es plantegen quotidianament en el funcionament de l’escola pública. primer lloc, aconseguir l’acord institu- El projecte ITER es desenvolupa sota els auspicis de la IAEA (International cional per identificar l’àmbit territorial Atomic Energy Agency). Hi participen la Unió Europea i Suïssa, a través El Projecte districte escolar vol impulsar la posada en marxa –dins l’àm- «pilot», com també establir les regles de l’Euratom (que finança el 50% del cost total), Estats Units, Xina, Japó, bit de l’AMB i com a prova pilot– del nou sistema organitzatiu propo- de funcionament d’acord amb el nou Corea del Sud i Rússia (que hi aporten un 10% cadascun). Altres països, sat en l’informe. Les característiques bàsiques del model de districte model proposat. com Índia i Brasil, han mostrat interès en participar-hi. Espanya té una escolar són les següents: presència notable en aquest camp de recerca gràcies al programa de • Les divisions funcionals es faran amb el criteri que cada districte pugui con- fusió nuclear que es desenvolupa al CIEMAT (Centre d’Investigacions tenir tots els serveis educatius, des de l’educació infantil fins a la secundà- Energètiques, Mediambientals i Tecnològiques, organisme públic que depèn ria postobligatòria. del Ministeri d’Educació i Ciència). • El model contempla tres tipus de competències: a) les municipals, de Barcelona allotjarà la seu de l’oficina de l’EFDA (European Fusion les quals la Generalitat haurà d’estar informada, b) les compartides, que Development Agreement), que gestionarà la contribució de la part euro- necessiten d’una resolució acordada, en el marc d’una taula de concer- pea al projecte ITER. Des de l’1 de setembre del 2005, una CSU (close sup- tació i c) les de la Generalitat, de les quals caldrà informar els ajuntaments. port unit) està funcionant en l’edifici Torre Diagonal Litoral, sota la Pel que fa a les actuacions previstes per al 2006, els ajuntaments de Sant cobertura legal i administrativa del Centre d’Investigacions Energètiques, Boi, Santa Coloma de Cervelló i Viladecans estarien disposats a formar Mediambientals i Tecnològiques del Ministeri d’Educació i Ciència (CIE- part d’una prova pilot de districte escolar. Prèviament, s’encarregarà a MAT). Es preveu que a final del 2006 l’oficina es converteixi en una enti- un expert l’elaboració d’un projecte per determinar els aspectes con- tat amb personalitat jurídica pròpia. La seva ubicació a l’edifici Torre crets de la implantació de la prova pilot (forma jurídica de funciona- Diagonal Litoral és provisional, perquè s’espera que, en un període de ment, cessió/repartiment de competències, etapes del procés d’im- tres anys, l’Ajuntament de Barcelona construeixi una seu corporativa plantació, etc.). L’elaboració del projecte es portarà a terme en col·labo- emblemàtica al Campus del Besòs. ració amb els directors de centre dels municipis. RESPONSABLES: Sr. Juan Antonio Rubio, DIRECTOR GENERAL DE CIEMAT; RESPONSABLE: Sr. Francesc Colomé, DIRECTOR GENERAL DE PLANIFICACIÓ EDUCATIVA DE LA GENERALI- Sr. Enrico di Pietro, RESPONSABLE TÈCNIC D’EFDA A BARCELONAwww.iter.org/www.efda.org TAT DE CATALUNYA www.ciemat.es 42 ÀMBIT METROPOLITÀ CONEIXEMENT ÀMBIT METROPOLITÀ CONEIXEMENT 43 www.barcelonactiva.es 7. Parc Tecnològic Barcelona Nord 8. Porta22, Espai de Noves BARCELONA Ocupacions BARCELONA El Fòrum Nord, en el seu 10è aniversari, es transforma en un nou parc Porta22 assoleix set-cents perfils professionals en 13 sectors econò- tecnològic que engloba un microclúster d’una cinquantena de petites • Pressupost: 900.000 €. mics descrits al detall i es configura com l’espai metropolità de 2 empreses i microempreses tecnològiques innovadores. • Superfície: 2.000 m . referència en orientació professional de nova generació. • Persones usuàries: més de 33.000 L’any 1995 es va inaugurar l’edifici Fòrum Nord, un gran equipament per l’any 2005. L’any 2003 Barcelona Activa, l’agència de desenvolupament local de a l’activitat econòmica situat al districte de Nou Barris. L’aposta municipal l’Ajuntament de Barcelona, va posar en marxa Porta22, Espai de Noves• Informació detallada de 700 noves consistia d’atraure activitat econòmica de nova generació a una zona de ocupacions. Ocupacions. L’equipament es crea per detectar i divulgar entre la la ciutat especialment deprimida i, alhora, fer compatible l’estratègia de població els canvis experimentats els darrers anys en el món del treball • 150 reportatges audiovisuals sobre l’Ajuntament de Barcelona per a l’ocupació amb la redistribució territo- noves ocupacions i sectors econòmics. i, alhora, orientar i capacitar les persones perquè es puguin desenvo- rial d’activitat econòmica, social i cultural de la ciutat cap a Nou Barris. lupar en el nou entorn professional. Les noves oportunitats d’ocupa- • 15 aplicatius interactius multimèdia. ció, les transformacions dels sectors econòmics i les noves cultures del Barcelona Activa, en el context de l’aposta municipal per la innovació, • 4 pols d’atenció personalitzada sense treball són els eixos que guien l’activitat de Porta22 i que configuren ha emprès la transformació del Fòrum Nord en un nou parc tecnològic cita prèvia. els recursos i serveis que es posen a disposició de la ciutadania. urbà que permetrà dotar la ciutat d’un nou pol d’innovació i activitat • Hemeroteca amb més 900 entrades econòmica. Aquesta transformació implicarà un èmfasi més gran en el bibliogràfiques. Porta22 dóna resposta a les transformacions que s’han produït al món suport a les activitats d’R+D+i de les empreses que hi estan instal·lades, • Pressupost: 800.000 €. del treball com a conseqüència de l’evolució de la nostra societat. Els una relació sistèmica amb el sistema universitari de la ciutat i, en espe- • Superfície: 10.000 m2. canvis en l’estructura demogràfica, la creixent participació de la dona cial, amb els seus centres de recerca i una estreta col·laboració amb els • Any 2005: 46 empreses instal·lades, al mercat de treball, una reforçada consciència mediambiental, l’apli- col·legis d’enginyers de Catalunya. 484 llocs de trebal, 82% empreses en cació intensiva de les noves tecnologies, entre d’altres, són factors innovació, 80% empreses en desenvo- generadors de noves necessitats i demandes socials que es tradueixen L’edifici Fòrum Nord ara és el Parc Tecnològic Barcelona Nord i forma part lupament, 27% empreses en recerca. en noves oportunitats d’ocupació. Ocupacions que no existien han de les xarxes de parcs científics catalans, estatals i internacionals (Xarxa de aparegut, d’altres ja existents han emergit amb força i d’altres s’han Parcs Tecnològics de Catalunya, XPCAT; Associació de Parcs Tecnològics transformat completament. d’Espanya, APTE; Associació Internacional de Parcs Científics, IASP). El Parc Tecnològic Barcelona Nord aporta dos importants factors diferenciadors El 2005 ha estat l’any de la consolidació de Porta22 com a projecte de respecte a la majoria de parcs tecnològics. Per una banda, aquest repre- ciutat. Durant l’any passat van visitar l’Espai més de trenta-tres mil par- senta una aposta urbana, un espai integrat al barri i compartit amb la ticipants. Aquesta dada confirma l’encert d’oferir un servei d’orienta- ciutat i la seva ciutadania. Per altra banda, les empreses instal·lades en ció professional amb una metodologia innovadora basada en l’autoús, aquest entorn d’innovació generen R+D+i amb una clara orientació al que afavoreix l’autonomia personal en la presa de decisions. mercat, produint i comercialitzant el resultat del seu talent innovador. Un dels reptes de Porta22 per a l’any 2006 és la consolidació de la És necessari destacar el caràcter innovador i investigador de les qua- Xarxa de Coneixement Porta22, un espai estable de trobada amb les ranta-sis empreses tecnològiques instal·lades l’any 2005 al Centre organitzacions que tenen una clara motivació per participar en la d’Empreses del Parc Tecnològic Barcelona Nord. El 27% del total duu a investigació i difusió de les noves tendències del món del treball. En terme activitats de recerca, mentre que el 80% realitza desenvolupa- definitiva, es tracta d’entitats que volen crear sinergies per avançar en ment i el 82% dedica esforços i recursos a generar innovació. També una societat de més i millors oportunitats per a tots i totes i que pro- són actives a l’hora de cercar finançament públic i privat per a la inno- gressi de forma sostenible i cohesionada. vació, el creixement i la internacionalització. RESPONSABLES: Lorenzo Di Pietro, DIRECTOR RESPONSABLE: Sra. Yolanda Pérez, DIRECTORA http://www.porta22.com 44 ÀMBIT METROPOLITÀ CONEIXEMENT ÀMBIT METROPOLITÀ MOBILITAT I ACCESSIBILITAT 45 www.esade.edu 9. ESADE Creapolis 10. Línia d’alta velocitat Madrid- Saragossa-Barcelona-Frontera Francesa. SANT CUGAT DEL VALLÈS Tram Sants - la Sagrera BARCELONA ESADE invertirà 70 milions d’euros en el desenvolupament del pro- Aquest projecte té pendent l’exposició pública del corresponent estu- jecte ESADE CREAPOLIS, Parc de la Creativitat. di informatiu, com també l’emissió de la Declaració d’impacte ambiental, abans de la seva aprovació. ESADE CREAPOLIS es configura com un parc de creativitat de nova gene- ració (versus els parcs tecnològics dels anys setanta i els parcs científics El present projecte correspon a l’obra de plataforma del tram Sants - la dels noranta), per donar una resposta pionera a la nova onada d’inno- Sagrera, que abastarà el futur túnel del carrer Mallorca. L’origen del vació, desenvolupament i progrés que ja està afrontant l’economia glo- tram se situa en el túnel existent per sota de l’avinguda de Roma, abans bal. Constitueix un habitat per detectar oportunitats, definir noves solu- Pressupost total: 260.057.418 . de la cruïlla d’aquesta avinguda amb el carrer Vilamarí. El final del tram€ cions, captar projectes empresarials «joves i no provats» que propor- està just entre els carrers Bac de Roda, Espronceda i el carrer Clot. cionin nous enfocaments, relacionar-se amb una xarxa global i accedir El projecte inclou les obres civils fins a la plataforma del túnel per a a recursos de qualitat. doble via d’ample via i també les instal·lacions no ferroviàries, les repo- La competitivitat empresarial està condicionada de manera necessària sicions de serveis afectats i les situacions provisionals corresponents a però no suficient per la disposició de coneixement i competències loca- desviaments de trànsit, línies d’autobusos i instal·lacions de Renfe afec- litzables a qualsevol punt del planeta, una R+D+i constant i una for- tades per la remodelació del túnel de l’avinguda de Roma. mació sòlida que s’adapti als canvis. Hi ha una altra condició necessària • Inversió: 70 milions €. El projecte s’ha dividit en dos trams per motius constructius: el tram que és la gestió empresarial que ha de dinamitzar tot el procés, con- • Superfície total del Parc: 46.600 m2. Sants - Comte Borrell (túnel construït mitjançant pantalles) i el tram nectar, interrelacionar, imaginar, triar, etcètera, i sobre tot, l’ha d’o- • Operatiu el 2008. Comte Borrell - la Sagrera (túnel construït mitjançant tuneladora). L’accés rientar cap al mercat. Una gestió oberta i flexible a inputs de diferents es fa des de la Sagrera direcció Sants. La sortida està prevista en el pou disciplines (científics, emprenedors, empresaris) i cultures d’arreu del • Abast mundial. del carrer Borrell amb Mallorca. món, el que anomenem una gestió creativa. Durant el 2005 s’ha preparat el projecte executiu. De cara al 2006, està Amb més de 45.000 m2 i una previsió que estigui plenament operatiu el previst treure a informació pública l’estudi informatiu. 2008, ESADE CREAPOLIS dinamitzarà el desenvolupament de noves ini- ciatives en sectors emergents i aglutinarà directius d’empreses, empre- RESPONSABLE: Sr. Juan Carlos Monge, GERENT DE PROJECTES DE LA DIRECCIÓ DE PROJECTES I OBRES nedors, professors, estudiants d’arreu del món, científics, tècnics i cre- D’ALTA VELOCITAT DE L’ADIF atius per compartir idees, projectes i preocupacions en el marc d’una de les escoles de negocis més prestigioses d’Europa i el món. RESPONSABLE: Sr. Joan Riera Calvo, ESADE - ENTREPRENEURSHIP CENTER www.adif.es 46 ÀMBIT METROPOLITÀ MOBILITAT I ACCESSIBILITAT ÀMBIT METROPOLITÀ MOBILITAT I ACCESSIBILITAT 47 www.ferrmed.com 11. Promoció de l’eix ferroviari per 12. Pla director del port a mercaderies Escandinàvia - Rin - Roine - de Barcelona. Ampliació sud Mediterrània Occidental BARCELONA I EL PRAT DE LLOBREGAT BARCELONA, BRUSSEL·LES Per al 2006 estan previstes diverses iniciatives de difusió del projecte Les principals actuacions de l’ampliació sud són la construcció del dic arreu d’Europa. sud, la prolongació del dic est i la construcció del moll Prat. Avui una gran part del tràfic transeuropeu de mercaderies es concentra Dic sud La prolongació del dic est consisteix en la construcció d’un dic en talús d’u- en les carreteres i autopistes de l’eix Rin - Roine - Mediterrània Occidental, • Longitud: 4.800 m. na longitud de 2.000 metres, amb una secció tipus formada per blocs de que estan a punt d’arribar a la plena saturació. Aquest eix és el camí • Pressupost: 340 milions € (IVA exclòs). formigó en massa de 50 tones, que es recolzen en successives capes d’es- d’interconnexió més ràpid entre el mar del Nord i la Mediterrània, i el Dic est cullera. Inclou un espatller de formigó en massa coronat a la cota +12,0 metres. seu desenvolupament ferroviari permetrà que el front marítim medi- • Longitud: 2.000 m. El grau d’execució de les obres, a final del 2005, ha estat del 56%. terrani esdevingui la gran porta del sud d’Europa pel que fa al tràfic • Pressupost: 225 milions € (IVA exclòs). El dic sud, del qual s’ha executat un 53%, presenta una longitud total amb Àsia i el nord d’Àfrica. Moll Prat de 4.800 metres dividida en tres trams. El tram l és en talús amb una El dia 5 d’agost del 2004, va quedar oficialment constituïda i registra- • Longitud: 1.500 m. longitud de 2.000 metres. Està format per blocs de formigó en massa da a Brussel·les l’associació sense afany de lucre FERRMED. Es tracta d’u- • Pressupost: 125 milions € (IVA exclòs). col·locats sobre successives capes d’escullera i es corona amb un espat- na associació de caire multisectorial, creada a iniciativa del món empre- ller de formigó en massa. El tram ll és vertical amb una longitud de sarial per a la promoció de l’eix ferroviari de mercaderies Escandinàvia 1.700 metres. Està format per calaixos recolzats damunt una banqueta • Pressupost de l’associació per al - Rin - Roine - Mediterrània Occidental. El tronc principal de l’eix s’ini- d’escullera; es corona amb un espatller de formigó armat. El tram lll té 2006: 368.824 €. cia a Estocolm, travessa els estrets d’Öresund i Fehmarn, connecta en una secció transversal en talús i una longitud de 1.100 m. Està confor- • Membres efectius de l’associació ventall tots els ports de l’oest del mar Bàltic i del mar del Nord, com mat per blocs de formigó en massa de fins a 40 tones en el seu mantell a data 28/2/06: 71. també la Gran Bretanya, uneix els principals ports fluvials, a partir de exterior, que es recolzen en successives capes d’escullera. Inclou un espat- • Institucions i empreses Duisburg recorre bona part de les valls del Rin i del Roine, passant de l’u- ller de formigó en massa coronat a la cota +11,0 metres. interessades: 400. na a l’altra a través de Luxemburg i Metz, discorre per tota la costa El moll Prat consisteix en la construcció d’un moll de 1.500 metres de lon- mediterrània més occidental des de Marsella i Gènova fins a Algesires i gitud, de 16,50 metres de calat, conformat per calaixos de formigó interconnecta els eixos est-oest més importants de la Unió Europea. armat. Aquesta obra inclou la generació d’una superfície de 93 hectà- Les actuacions de l’associació previstes per al 2006 són la divulgació rees. Se n’ha executat un 40%. de l’estudi argumental dut a terme arreu d’Europa; l’inici d’un estu- RESPONSABLE: Sr. Rafael Escutia Celda, SUBDIRECTOR GENERAL D’INFRAESTRUCTURES DE L’AUTORITAT di tècnic, socioeconòmic i de demanda de l’àrea d’influència de l’eix; PORTUÀRIA DE BARCELONA la captació de nous membres; la participació als principals salons logís- tics de la Unió Europea; la presentació de «consideracions» als projectes europeus, estatals i regionals que afectin el recorregut de l’eix i/o els criteris d’explotació; la creació d’un FERRMED fòrum a la web; l’or- ganització d’una conferència preliminar FERRMED (Preliminary FERR- MED Conference); la promoció d’una declaració conjunta en favor de l’eix FERRMED per part de les regions i els municipis de la seva àrea d’influència, i l’organització d’actes públics d’explicació del pro- jecte i la seva «interfase» amb plataformes logístiques i altres eixos interrelacionats. RESPONSABLES: Sr. Jacinto Seguí, PRESIDENT; Sr. Joan Amorós i Pla, SECRETARI GENERAL www.apb.es 48 ÀMBIT METROPOLITÀ MOBILITAT I ACCESSIBILITAT ÀMBIT METROPOLITÀ MOBILITAT I ACCESSIBILITAT 49 13. Accessibilitat a la plataforma 14. Ampliació de l’aeroport logística del delta del Llobregat de Barcelona MUNICIPIS QUE CONFIGUREN LA VALL BAIXA DEL BAIX LLOBREGAT EL PRAT DE LLOBREGAT, SANT BOI DE LLOBREGAT I VILADECANS Elaboració d’una proposta estratègica per al transport de mercaderies La construcció de la nova terminal es troba en ple desenvolupament. en el corredor de l’eix del Llobregat i la plataforma logística del delta Properament s’iniciarà una terminal d’aviació general i noves naus del Llobregat. multifuncionals per a les empreses aeroportuàries. L’objectiu d’aquest estudi és millorar i solucionar els problemes de El Pla Barcelona representa el conjunt d’actuacions coordinades per a la capacitat que representa l’accés de camions al corredor del delta del realització de les infraestructures d’ampliació de l’aeroport de Barcelona, Llobregat en vista als desenvolupaments logístics i productius en curs contemplades en el Pla director aprovat el 22 d’octubre del 1999 pel Fons: APB i projectats (ampliacions del port, de l’aeroport, la ZAL, la Fira, el Parc • Import previst d’inversions del projecte: Ministeri de Foment. Logístic de la Zona Franca, etc.). 2.829,2 milions €. L’objectiu del Pla és doblar la capacitat de l’aeroport de Barcelona, fins Sobre aquesta base, els treballs previstos proposen les accions següents: assolir 40 milions de passatgers l’any i cinc-centes mil tones l’any de • Elaboració d’una base de dades del transport de mercaderies en l’àm- mercaderies a un ritme de noranta operacions l’hora. També, proveir- bit de l’estudi. lo de dues-centes cinquanta hectàrees de zona de serveis, com també pla- nificar el creixement futur de cara a configurar-lo com una plataforma • Anàlisi de fluxos del sector logístic en el corredor del Llobregat. de serveis i d’intercanvi modal de primer ordre, sempre des del màxim • Identificació i localització en el mapa dels principals dèficits de la xarxa. respecte al seu entorn natural. • Elaboració de propostes d’actuació concretes. El Pla complet integra més de vuitanta projectes, alguns dels quals ja estan • Definició d’escenaris de futur d’oferta-demanda de transport de mer- • Pressupost de l’estudi: 278.000 €. operatius, altres en avançada fase d’execució i alguns altres que s’este- caderies. nen fins al 2008. Les actuacions més rellevants són l’adequació i l’ampliació • Desenvolupament d’un pla d’actuació. de l’àrea terminal actual, l’ampliació del camp de vol, la nova terminal sud, els accessos viaris i ferroviaris, la zona de serveis –Centre de Càrrega En el mes de novembre del 2005, es va signar el conveni per a la realit- Aèria i Parc Aeronàutic– i les actuacions mediambientals. zació de l’estudi entre el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, l’Autoritat Portuària de Barcelona, el Consorci de la Zona Pel que fa a les actuacions previstes de cara a l’any 2006, cal destacar les Franca, l’Associació Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, la següents: Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, • La construcció de la nova terminal sud que, juntament amb la plata- Mercados y Abastecimientos de Barcelona, el Centre Intermodal de forma adjacent, constitueix l’element clau per al desenvolupament pre- Logística SA i l’Agència Metropolitana de Desenvolupament Urbanístic vist de l’aeroport de Barcelona, un cop la tercera pista ja està en servei. i d’Infraestructures. • Es treballa en la construcció de la variant de l’autovia C-31, en la urba- El temps estimat per a la realització de l’informe és de nou mesos. És pre- nització de la primera fase del Subsistema Terminal de Càrrega i en la visible que a final del 2006 es disposi de les seves conclusions. construcció de l’edifici intermodal de connexió entre les terminals A i B. Properament s’iniciarà una terminal d’aviació general i noves naus mul- RESPONSABLE: El conveni signat entre totes les institucions preveu la constitució d’una comissió de seguiment integrada per un representant de cadascuna de les parts signants. En la data de tifuncionals per a les empreses aeroportuàries. publicació d’aquesta memòria encara no ha estat constituïda la Comissió • Recentment han començat els treballs en la variant i el desplaçament del llindar en les capçaleres de la pista 07L-25R. També s’ha iniciat la renaturalització de la Zona de Protecció Mediambiental. RESPONSABLE: Sr. Francisco Gutiérrez Ferrández, DIRECTOR GERENT DEL PLA BARCELONA www.aena.es Fons: APB 50 ÀMBIT METROPOLITÀ MOBILITAT I ACCESSIBILITAT ÀMBIT METROPOLITÀ MOBILITAT I ACCESSIBILITAT 51 15. Implantació d’un nou model 16. Línia 9 de metro de gestió aeroportuària BARCELONA, SANTA COLOMA DE GRAMENET, BADALONA, L’HOSPITALET DE LLOBREGAT I EL PRAT DE LLOBREGAT BARCELONA, EL PRAT DE LLOBREGAT Les competències per gestionar autònomament l’aeroport de S’han iniciat les obres de vint-i-una estacions de metro de la futura Barcelona estan actualment en fase de negociació en el marc de la línia i s’està a punt de finalitzar els dos túnels dels trams Zam - Bon proposta del nou Estatut de Catalunya. • Longitud total: 44,800 km. Pastor i Gorg-Sagrera. • Nombre d’estacions: 50. Per a qualsevol àrea metropolitana puntera és imprescindible poder La línia 9 serà la línia de metro més llarga de tot Europa, amb gairebé disposar d’un aeroport suficient, és a dir, d’una infraestructura ade- • Demanda: 90 milions viatgers/any durant quaranta-tres quilòmetres de recorregut. És la inversió més gran que el els primers 12 mesos de funcionament. quada a la potencialitat del territori en el qual s’ubica. Aquesta neces- Govern català ha fet fins ara. Al mateix temps, és la infraestructura més sitat de suficiència no es limita a la dimensió espacial o física, sinó • Connexions importants: Aeroport del Prat, important inclosa al Pla director d’infraestructures 2001-2010 (PDI). La Ciutat de la Justícia, Fira de Barcelona. que inclou altres aspectes fonamentals com, per exemple, la capaci- nova línia creuarà Barcelona amb la finalitat de connectar barris de la tat d’orientar la gestió de l’aeroport d’acord amb els requeriments socio- • Enllaços: Metro, Renfe, FGC, TGV. ciutat amb una gran demanda de transport públic, com ara l’eix Carles econòmics del seu entorn. • Profunditat: De 0 a 80 metres. III - Ronda del Mig - Travessera de Dalt - Sagrera, i unirà Badalona i • Període de construcció: 2002-2010. Santa Coloma de Gramenet amb la Zona d’Activitats Logístiques del Amb aquesta visió, el primer estudi estratègic del Pla Estratègic • Inversió total: 3.467 milions € (IVA inclòs). Port (ZAL), la Zona Franca i l’aeroport del Prat. Metropolità de Barcelona (PEMB) va ser una proposta sobre un nou model de gestió aeroportuària per a l’aeroport de Barcelona. L’esmentat La línia 9 tindrà dues línies de servei bàsiques que aniran de l’aeroport estudi, conclòs a principi del 2003, compta amb el consens del Govern a Can Zam i de la Zona Franca a Gorg. A més, per cobrir la demanda de de la Generalitat, dels ajuntaments implicats, de la Cambra de Comerç la zona central hi haurà una tercera línia de servei entre les estacions de i de la resta d’institucions integrades en el Pla. Les premisses que defi- Projecte no subjecte a quantificació. Sagrera/Meridiana i Torrassa. En el seu traçat, la línia 9 enllaça estratè- neixen aquest nou model de gestió son les següents: gicament amb la resta de línies del metro, de ferrocarril (Renfe i FGC), • L’aeroport serà gestionat per una entitat autònoma, formada per amb el tren de gran velocitat (TGV) i amb infraestructures tan importants l’Estat, la Generalitat i les administracions locals. com la Fira de Barcelona, l’aeroport del Prat o la futura Ciutat de la Justícia de l’Hospitalet de Llobregat. • La societat gestora estarà dirigida per un consell d’administració pro- fessionalitzat, sense participació política, amb capacitat per dissenyar Actuacions dutes a terme durant el 2005: la política comercial, la d’inversions i endeutaments, com també les • S’ha finalitzat el túnel del tram Can Zam - Bon Pastor 3.250 metres aliances estratègiques amb altres operadors. executats. • La societat gestora podrà atorgar, en règim de concessió, la gestió de • Ha continuat l’execució del túnel del tram Gorg-Sagrera 2.850 metres. serveis i d’infraestructures específiques. • Pel que fa a les obres a cel obert, hi ha en execució vint-i-una esta- • L’Estat –a través d’AENA– desenvoluparà els serveis d’ajuda a la nave- cions de la línia. S’ha treballat en el tram en viaducte. gació i control de l’espai aeri, com també els serveis estatals (duanes, correus, policia, seguretat exterior, etc.). Per al 2006, s’ha previst tres actuacions: la tuneladora de roca es mun- • La societat gestora estarà oberta a col·laborar amb altres aeroports i tarà al pou emplaçat a Via Trajana per executar la connexió amb el a participar en un fons de cooperació per contribuir al finançament d’a- triangle ferroviari; s’executarà la construcció de túnel amb tuneladora eroports deficitaris. de 9 m de diàmetre del tram Fira - Parc Logístic, i es començaran les piles del viaducte. La capacitat de gestionar autònomament els aeroports forma part de les competències reclamades en el nou Estatut de Catalunya, actualment en RESPONSABLE: Sr. Vicente Rodríguez Oliver, DIRECTOR DE CONSTRUCCIÓ DE LA L9 (GISA) fase de negociació. RESPONSABLE: Pla Estratègic Metropolità de Barcelona www.gencat.net/ptop/L9/index.htm 52 ÀMBIT METROPOLITÀ MOBILITAT I ACCESSIBILITAT ÀMBIT METROPOLITÀ MOBILITAT I ACCESSIBILITAT 53 17. Estudi informatiu del perllongament 18. Reformulació de la proposta d’ordenació de la línia 2 del FMB; ferroviària del Baix Llobregat sud tram Sant Antoni - Parc Logístic CASTELLDEFELS, GAVÀ, VILADECANS, SANT BOI DE LLOBREGAT, • Pressupost total estudi informatiu: SANT FELIU DE LLOBREGAT, SANT JOAN DESPÍ, CORNELLÀ, BARCELONA, L’HOSPITALET DE LLOBREGAT SANT JUST DESVERN, ESPLUGUES DE LLOBREGAT, BARCELONA414.120.000 €. Està previst que el projecte constructiu comenci durant el 2006. • Termini execució obra: 48 mesos. El Departament de Política Territorial i Obres Públiques i els ajunta- ments abans esmentats han consensuat una nova configuració de la L’estudi informatiu defineix el perllongament de la línia 2 des de l’ac- xarxa ferroviària al Baix Llobregat sud. tual estació de Sant Antoni fins a l’estació de Parc Logístic, en la qual es podria fer una connexió amb la línia 9 i aconseguir així la connexió La xarxa ferroviària, alternativa a la línia Castelldefels-Sarrià (l’anome- de l’aeroport amb el centre de Barcelona. Per fer possible aquest per- nada L12) inclosa en el PDI 2001-2010 –el qual serà objecte de revisió pro- llongament, s’ha de deixar fora de servei el tram de la línia 2 entre • Longitud del perllongament de la L3: perament–, incorpora els trams de nova execució següents: Sant Antoni i Paral·lel (que quedaria com a aparcament per a l’esta- 5,8 km. a) Perllongament de la línia 3 del metro des de Zona Universitària fins cionament de vehicles) i traslladar la connexió L2-L3 a l’estació de • Pressupost estimat del perllongament Poble Sec. de la L3: 212,52 milions €. a Sant Feliu de Llobregat. b) Extensió de la línia C3 de rodalies des de Cornellà fins a Castelldefels. L’estudi informatiu s’ha dividit en dos trams: el tram Sant Antoni - Foc c) Perllongament de la línia 1 del metro des de l’Hospital de Bellvitge fins Cisell i el tram Foc Cisell - Parc Logístic. a Sant Boi de Llobregat. El primer tram ha estat sotmès a informació pública i en aquests moments d) Perllongament del ramal de Reina Elisenda dels FGC fins a l’Hospital està pendent de Declaració d’impacte ambiental. Pel que fa al segon de Sant Joan de Déu. tram, està en redacció l’estudi informatiu amb la previsió de sotmetre’l a informació pública en el primer semestre del 2006. Aquestes actuacions s’incorporaran a la revisió del PDI 2001-2010. D’altra banda, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques enca- Els objectius principals de l’estudi són, d’una banda, connectar les dues rregarà, el 2006, els corresponents estudis informatius. fires (Fira 1, a plaça d’Espanya, i Fira 2, a l’Hospitalet) mitjançant dues estacions i, de l’altra, millorar l’accés al recinte firal des de les estacions RESPONSABLE: Sr. Manel Nadal i Farreras, SECRETARI PER A LA MOBILITAT, DEPARTAMENT DE POLÍTI- CA TERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES de Fira 2 (L2/L9) i Amadeu Torner (L9/FGC). La connexió amb la línia 9 s’ha fet a escala d’infraestructura bàsica sense incloure-hi la inversió. • Longitud del perllongament de la C3: Les estacions projectades són sis: Poble Sec (L2/L3), Fira 1-MNAC, INEFC, 18,4 km. Foc Cisell (L2/L9, ramal Zona Franca), Fira 2 (L2/L9, ramal aeroport) i Parc • Pressupost estimat del perllongament Logístic (L2/L9, ramal aeroport). de la C3: 657,27 milions €. • Pressupost estimat dels perllongaments RESPONSABLE: Sr. Eduard Borrell i Arqué, ENGINYER DE CAMINS de la L1 i de FGC: en estudi. www.gencat.net/ptop 54 ÀMBIT METROPOLITÀ MOBILITAT I ACCESSIBILITAT ÀMBIT METROPOLITÀ PROMOCIÓ DE SECTORS ESTRATÈGICS AUDIOVISUAL 55 http://www.barcelonasagrera.com SÒLS m2 Sistemes 1.282.534 (78%) 19. Sant Andreu - Sagrera: Espais lliures 499.339 20. Parc Barcelona Mèdia sistema ferroviari i projecte urbà Equipaments 163.818 BARCELONA 10hj 9.186 BARCELONA Viari 454.469 Ferroviari 54.769 Durant el 2005 s’han estat redactant estudis, avantprojectes i projec- Durant l’any 2005 han finalitzat les obres de consolidació de l’estruc- Ferroviari/terciari 68.836 tes. S’espera que es completin durant el 2006, amb la possibilitat d’i- tura de l’antiga fàbrica tèxtil de Ca l’Aranyó i de l’antic magatzem, i niciar les obres a final de l’any. Serveis tècnics 32.117 • Pressupost: 100 milions €. s’han iniciat les obres de fonamentació del nou Centre de Producció Zones 351.835 (22%) • Llocs de treball: Al voltant de 1.000 llocs Audiovisual. El projecte de la Sagrera el formen tres elements: un sistema ferroviari com- de treball i prop de 5.000 membres plex (vies, tallers, estacionament, rentat, etc.) que culmina en l’estació; TOTAL SÒLS 1.634.369 (100%) de la comunitat universitària (estudiants, El Parc Barcelona Mèdia és concebut com un espai urbà en el qual es con- un espai lliure resultat de zones cedides pel ferrocarril i cobertures del Índex edificabilitat brut: 1.567.469 / 1.634.369 = 0,96 professors, investigadors i personal centrarà activitat d’empreses, formació d’alt nivell, recerca, un centre tec- mateix sistema, i un entorn d’edificacions (en projecte o ja construïdes) que administratiu). nològic, espais de residència temporal i disponibilitat d’infraestructures emmarquen aquest parc lineal, travades per uns nous viaris. • Termini d’execució: 2008. avançades. El Parc es desplegarà en el districte 22@Barcelona i està promo- L’estació és un intercanviador intermodal vertical de quatre nivells. A • UPF: 6.021 m 2 de superfície del solar gut conjuntament per la Universitat Pompeu Fabra i l’empresa Mediacomplex, i 19.290 m2 de sostre. participada per la societat municipal 22@Barcelona i el Grup Mediapro. nivell de carrer, en el barri de la Sagrera, se situa el vestíbul principal, que 2 dóna accés directe a l’alta velocitat i a un espai de triple alçada que fa • Mediacomplex: 6.782 m de superfície L’antic edifici de la fàbrica tèxtil de Ca l’Aranyó serà rehabilitat i acollirà del solar i 24.000 m2 de sostre. de nucli de comunicacions per a les funcions sota rasant. En el nivell -1 el Campus de la Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra. El projecte hi ha l’alta velocitat i els busos interurbans. En el nivell -2 hi ha l’inter- arquitectònic preveu la rehabilitació de dues naus de l’antiga fàbrica i canviador entre les funcions del nivell -1, les rodalies i el metro (L9 i L4) la construcció de tres edificis nous; a més, també es preveu l’ús de 5.000 del nivell -3. Aquest nivell també conté els pàrquings en dos subnivells m2 de platós i espais tècnics que es construiran en el sector gestionat per i és l’accés directe des del barri de Sant Martí. Mediacomplex. A la mateixa illa, Mediacomplex promou un centre de producció audiovisual de 36.000 m2 de sostre, en què destaca un plató La mateixa condició d’intercanviador de l’estació, més els 180.000 m2 de 2.000 m2, a més d’altres platós de menors dimensions, sales tècni- de terciari damunt seu, la transformen en un node d’activitat que ha de ques de producció i postproducció, un teleport per a transmissió i recep- produir una àrea de centralitat en un barri en què el tren passarà de ser ció via satèl·lit, oficines per a les empreses vinculades al sector audiovi- una fractura a ser un element de cohesió i dinamització. sual i una àrea de recerca i col·laboració entre el sector empresarial i el El sistema ferroviari el finança i construeix el Ministeri de Foment (inclo- docent. El Parc acollirà també el Centre d’Innovació Barcelona Mèdia ent-hi part de l’estació), mentre que la Generalitat és responsable del metro (CIBM), resultat de la transformació de l’actual Estació de la Comunicació. i l’estació d’autobusos i l’Ajuntament del dipòsit de retenció d’aigües plu- Impulsat per empreses del sector i recolzat pel CIDEM, el CIBM poten- vials. L’any 2004 es va formalitzar el Consorci de la Sagrera (àmbit polí- ciarà la recerca, la innovació i la producció experimental en el sector de tic) i la Societat Barcelona Sagrera Alta Velocitat, SA (àmbit tècnic i exe- la comunicació i l’audiovisual. Finalment, es contempla també la crea- cutiu). La Societat Barcelona Sagrera Alta Velocitat, formada per les tres ció d’una incubadora d’empreses del sector audiovisual, com també un administracions, gestiona la construcció de les cobertures i la urbanit- espai de residències temporals vinculades a l’activitat productiva del zació del parc i els vials contigus, com també les operacions immobilià- • Pressupost total infraestructura i campus, especialment la incubadora. ries associades que, amb els seus aprofitaments, han de finançar la res- urbanització: 1.300 milions d’€. El projecte es troba en fase d’execució, amb la rehabilitació de les dos ta de l’operació. naus de la fàbrica de Ca l’Aranyó i la construcció dels fonaments del SOSTRES m2 sostre RESPONSABLE: Sr. Joan Baltà, ENGINYER DE CAMINS Centre de Producció. De cara a final del 2007, s’espera que ja estiguin Total residencial 788.750 enllestides les feines de rehabilitació i construcció de la majoria dels Total activitats 700.222 components del Parc. Total hoteler 78.497 RESPONSABLE: Sr. Miquel Barceló, PRESIDENT DE 22@BARCELONA; Sr. Jaume Ferrús, DIRECTOR TOTAL SOSTRES 1.567.469 DE NOUS PROJECTES DE MEDIAPRO; Sr. Josep Joan Moreso, RECTOR DE LA UPF www.parcbarcelonamedia.com 56 ÀMBIT METROPOLITÀ PROMOCIÓ DE SECTORS ESTRATÈGICS AUDIOVISUAL ÀMBIT METROPOLITÀ PROMOCIÓ DE SECTORS ESTRATÈGICS BIOREGIÓ 57 www.lasexta.com www.lasexta.es 21. laSexta 22. Esfera UAB. Parc de Recerca ESPLUGUES DE LLOBREGAT UAB. Biocampus CERDANYOLA DEL VALLÈS El dijous 16 de març del 2006, laSexta va iniciar emissions en proves El maig del 2005 es va inaugurar la primera fase de la bioincubadora, a Burgos, Lleó, Plasència, Salamanca, Toledo, Guadalajara, Vitòria, VE3B, al Biocampus. Es preveu iniciar la segona fase durant el 2006. Orense i Elda, i el dilluns 20 de març del 2006, a València. El proper Característiques tècniques del VE3B. El Parc de Recerca UAB neix amb la participació de la Universitat 27 de març del 2006, el president Maragall presidirà l’acte inaugural Primera fase Autònoma de Barcelona, el Consell Superior d’Investigacions d’inici de les emissions des del Centre Emissor de laSexta a l’edifici • Període màxim d’incubació: 5 anys Científiques i l’Institut de Recerca i Tecnologies Agroalimentàries. El Imagina d’Esplugues. (òptim: 3 anys). Parc respon a la voluntat dels seus promotors d’articular els recursos i La nova cadena neix amb la vocació de crear un canal analògic privat • Superfície inicial disponible 450 m2. coneixements ja invertits en els centres i instituts d’investigació situats complementari a l’actual mapa televisiu, amb una proposta de con- • Mòduls de 50-100 m2 mixtes. Cada mòdul al Campus de Bellaterra, mitjançant la creació i transformació de tinguts innovadors i trencadors, que contribueixi a ampliar el plura- disposa d’una zona de laboratori i una altra noves estructures i sistemes de gestió. lisme de l’oferta televisiva i ampliï la que difonen actualment les cade- de despatx integrades en el mateix espai. Cada mòdul disposa d’un equipament de Un dels eixos bàsics de recerca del Parc és el de la biotecnologia i lanes en obert. laSexta comptarà amb un canal analògic i dos digitals. laboratori estàndard biomedicina. La UAB compta, com actius principals en aquest àmbit, La seu social de la cadena i el Centre Emissor i de Continuïtat es troben amb tres instituts de recerca, serveis cientificotècnics i els hospitals a Barcelona, mentre que a Madrid s’hi localitzen l’Àrea de Programació, • Inversió: 492 milions , associats. En aquest àmbit s’acumula més del 50% de la producció€ de Serveis Informatius i el Departament Comercial. fins al cinquè any d’operacions. científica en biomedicina a Catalunya. • Llocs de treball creats: 150. La cadena ha posat en marxa el programa d’antenització gratuït amb Dins del Biocampus, i per tal de dinamitzar la transferència tecnològi- l’objectiu d’adaptar les antenes col·lectives fins arribar a una cobertu- • Equilibri pressupostari el 2010. ca, es va considerar essencial la dotació d’un espai d’incubació per a ra total al llarg de la temporada 2007-2008. • S’espera aconseguir cobertura total la empreses derivades que assegurés la màxima sinergia i fertilitat d’ide- temporada del 2007-2008 i una es entre les plataformes tecnològiques i les noves iniciatives de nego- RESPONSABLE: Sr. Emilio Aragón, PRESIDENT; Sr. José Miguel Contreras, CONSELLER DELEGAT; audiència estimada del 7 o 8%. ci. Des de l’any 2001 a la UAB han sorgit vint empreses derivades, el Sr. Juan Ruiz de Gauna, DIRECTOR GENERAL; Sr. Giovanni Rier, CONSELLER DELEGAT DE PUBLISEIS (COMPANYIA D’EXPLOTACIÓ PUBLICITÀRIA DE LA NOVA CADENA) 40% de les quals corresponen a iniciatives del tipus BIO. La resposta a la necessitat esmentada ha estat la construcció l’any 2005 del VE3B, el Viver d’Empreses de Biotecnologia i Biomedicina, que s’ubica a la Facultat de Medicina de la UAB. Aquesta instal·lació ocupa 450 m2 dividits en mòduls de 50-100 m2 que compten amb ser- veis logístics (recepció, seguretat, telecomunicacions, cafeteria, sales de reunions) i d’assessorament i acompanyament empresarial. El 2006 es preveu iniciar la segona fase de la bioincubadora. RESPONSABLE: Sònia González, DIRECTORA D’INNOVACIÓ I CREACIÓ D’EMPRESES. RESPONSABLE DELS ESPAIS D’INCUBACIÓ DE LA UAB; Ramon Noguera i Hancock, RESPONSABLE D’INSTITUTS I CENTRES DE RECERCA www.uab.es 58 ÀMBIT METROPOLITÀ PROMOCIÓ DE SECTORS ESTRATÈGICS BIOREGIÓ ÀMBIT METROPOLITÀ PROMOCIÓ DE SECTORS ESTRATÈGICS BIOREGIÓ 59 www.pcb.ub.es • Dades econòmiques i tècniques més rellevants: En estudi i elaboració. 23. Ampliació del Parc Científic 24. Biopol de l’Hospitalet de Barcelona. Construcció de la segona fase L’HOSPITALET DE LLOBREGAT BARCELONA El 16 de febrer del 2005 es va aprovar el projecte d’ampliació del Parc Durant el mes de febrer del 2006, s’ha ultimat la signatura del proto- Científic de Barcelona, que suposarà una superfície total de 85.000 m2. col d’intencions per a l’impuls del Parc Científic Biopol l’H, la primera fase del qual s’espera que sigui realitat en el període 2007-2008. El Parc Científic de Barcelona és una estructura del sistema d’innovació, creada per la Universitat de Barcelona, que incorpora grups de recerca El Biopol de l’Hospitalet és una iniciativa conjunta de la Generalitat i, més públics i empreses en un únic espai equipat amb una àmplia oferta tec- concretament, dels departaments de Salut, Universitats, Recerca i Societat nològica. El projecte del PCB, que ocuparà l’illa entre els carrers Gregorio de la Informació, Indústria i Treball i Política Territorial i Obres Públiques, Marañon, Baldiri Reixac i Josep Samitier, es va plantejar en dues fases de d’una banda, i de l’Ajuntament de l’Hospitalet i la Universitat de construcció. La primera, finalitzada l’any 2000, va comportar l’edificació Barcelona, de l’altra. de 18.000 m2 destinats a laboratoris i la rehabilitació d’una de les torres Aquest projecte s’emmarca dins un seguit d’actuacions de la BioRegió del complex, destinada a sales de reunions i espais d’oficina. catalana i té com a objectiu el desenvolupament d’un parc científic al El 16 de febrer del 2005, el Patronat del PCB va aprovar el segon pro- voltant de l’Institut Català d’Oncologia (ICO) i de l’Hospital Duran i jecte d’ampliació, que pretén integrar tots els edificis de l’illa. Aquest Reynals. Lligat a aquestes dues institucions i a l’Hospital Universitari de projecte contempla ampliar les instal·lacions del Parc, a continuació de Bellvitge i a la Universitat de Barcelona, i a través de l’Institut l’edifici modular, amb un edifici de dimensions i estructura similars. 2 d’Investigació Biomèdica de Bellvitge, el Biopol vol ser una nova plata-• Superfície total: 85.000 m . Aquests espais, d’uns 63.000 m2, representaran una important aportació forma de recerca i transferència en el camp de la biotecnologia i les • Personal previst: 5.000 investigadors. de nous laboratoris que acolliran serveis, l’ampliació de la Bioincubadora ciències de la salut, amb fortes sinergies entre el sector públic i les empre- • Termini d’execució: Final del 2008. CIDEM-PCB, de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB) i de l’Institut de ses i les institucions privades de recerca i desenvolupament. Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), a més de la incorporació de noves • Inversió: 62 milions €. La recerca oncològica, amb l’ICO i l’Hospital Duran i Reynals com a empreses, entre d’altres. El projecte també contempla la remodelació referència, i les neurociències i altres línies de recerca emergents en de les torres B i C, que es destinaran a una incubadora tecnològica, com l’Hospital Universitari de Bellvitge seran els eixos centrals del desenvo- també a altres espais de recerca. Així mateix, es preveu construir un edi- lupament del Parc. Alhora, la disponibilitat d’espai i la ubicació estratè- fici destinat a sala d’actes, sales de reunions, zones d’exposicions i un gica en el nou eix d’activitat de Gran Via l’Hospitalet, al costat de restaurant-cafeteria. Es preveu que aquesta segona fase estigui opera- Barcelona i a deu minuts de l’aeroport, fan del Biopol un espai idoni tiva a final del 2008. per atraure empreses i institucions d’alt valor afegit. A l’espera de la construcció de la segona fase i a causa de la creixent Al llarg del 2006 està previst la constitució del Consorci promotor i la defi- demanda d’espais, durant el 2005 s’ha previst la construcció d’un edifi- nició dels principals paràmetres del projecte: espais per a laboratoris, ci de recerca provisional per a projectes estratègics, com ara l’ampliació empreses derivades biotecnològiques i implantació d’empreses petites de l’IRB –amb laboratoris per al Programa de Recerca Traslacional i i grans; volum d’inversions i fonts de finançament, i paper de les dife- Aplicada (ATOP), en el qual l’investigador Joan Massagué liderarà una rents institucions promotores. línia de recerca en metàstasi del càncer–, i l’ampliació de la Bioincubadora CIDEM-PCB. RESPONSABLE: Sr. Ramon López Lozano, PRESIDENT I CONSELLER DELEGAT DE L’INSTITUT CATALÀ D’ONCOLOGIA RESPONSABLE: Sr. Fernando Albericio, DIRECTOR DEL PCB 60 ÀMBIT METROPOLITÀ PROMOCIÓ DE SECTORS ESTRATÈGICS AERONÀUTIC ÀMBIT METROPOLITÀ PROMOCIÓ DE SECTORS ESTRATÈGICS LOGÍSTICA 61 www.aj-viladecans.com 25. Parc Aeroespacial 26. Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) VILADECANS BARCELONA, EL PRAT DE LLOBREGAT Durant l’any 2006 es procedirà a concloure els treballs de planificació Durant l’any 2005 s’ha dut a terme la construcció de quatre noves de l’àmbit de Ca n’Alemany i es començaran les obres d’urbanització, naus ocupades en la seva totalitat. Es preveu que la ZAL Prat estigui que tenen un horitzó de realització de dos anys. ZAL I ZAL II Total finalitzada l’any 2011. El 26 de març del 2003, la Generalitat (Departament de Política Superfície 640.456 1.625.664 2.266.120 La Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) inicia el seu desenvolupament Territorial i Obres Públiques i Departament de Treball, Indústria, parcel·la (m2) l’any 1992, amb la constitució de la societat Centre Intermodal de Comerç i Turisme), la Cambra de Comerç de Barcelona i l’Ajuntament Superfície 264.000 580.000 844.000 Logística, SA (CILSA), empresa gestora d’aquest projecte. La ZAL neix de Viladecans van signar a Barcelona el conveni marc de col·laboració edificable (m2) amb l’objectiu de col·laborar en el creixement del port de Barcelona per a la promoció, implantació i gestió conjunta d’un parc aeroespacial Naus i oficines 250.000 548.000 798.000 per aconseguir que esdevingui un dels ports més importants de la i de la mobilitat al terme municipal de Viladecans. Mitjançant l’acord Serveis 14.000 32.000 46.000 Mediterrània. Des del 1992 fins al 2000 (any en què s’arriba a la total comer- signat, les tres parts es comprometen, d’una banda, a col·laborar per cialització), nombroses empreses del sector logístic i del transport es aconseguir finançament públic i privat per al projecte i, de l’altra, a Inversió projecte 55.000 235.000 290.000 (milers .) van instal·lar a les seixanta-vuit hectàrees que formen la primera fase de€ constituir una comissió de seguiment. El Parc es localitzarà concreta- la ZAL (ZAL Barcelona). El nou centre de negocis de la ZAL, el Service Center, ment al sector industrial de Ca n’Alemany, entre l’autopista C-32 i l’es- inaugurat el 2002, és la culminació d’aquest projecte. tació de Renfe de Viladecans. • Superfície: 512.000 m2, dels quals 250.000 m2 es destinaran a l’activitat L’ampliació de la ZAL en la segona fase (ZAL Prat) té una superfície de L’objectiu del Parc Aeroespacial és esdevenir un espai econòmic i tec- econòmica aeroindustrial i de la mobilitat cent seixanta-tres hectàrees, situades al terme municipal del Prat de nològic en el qual es desenvolupin activitats productives relacionades i 72.000 m2 a equipaments i serveis per a Llobregat. La desviació del riu Llobregat que es va fer l’any 2003 permet amb el sector aeroespacial, aeroportuari i de la mobilitat. El Parc comp- les empreses. que la Zona d’Activitats Logístiques del port de Barcelona sigui un espai tarà amb empreses relacionades amb el sector de la navegació aèria i • Pressupost del projecte d’urbanització: logístic homogeni. A final del 2001 es van iniciar les obres d’urbanitza- espacial, el subministrament d’equips per a aeroports i de components Aproximadament 50 milions €. ció d’aquesta nova superfície i el mes de setembre del 2004 s’hi va ins- per a tot tipus de transports, com també enginyeries vinculades al tema tal·lar el primer client de la ZAL Prat. Durant l’any 2005 s’ha dut a ter- de la mobilitat. La implantació del clúster es farà mitjançant un consor- me la construcció de quatre noves naus ocupades en la seva totalitat. Està ci i una empresa formada per l’Ajuntament de Viladecans, la Generalitat previst que la ZAL Prat estigui finalitzada l’any 2011. de Catalunya i la Cambra de Comerç de Barcelona, que comptarà, a més, amb el suport de BAIE (Associació Barcelona Aeronàutica i de l’Espai). Les actuacions previstes per a l’any 2006 consisteixen en la urbanització del sòl, que es fa a mesura que s’instal·len noves construccions, i en la L’any 2004 es va iniciar el procés de redacció del planejament urbanístic millora dels accessos a la ZAL Prat i al polígon Pratenc. També està pre- necessari per al desenvolupament del Parc. El passat mes de febrer del vista l’edificació de cinc naus noves, que es lliuraran als clients al llarg 2006 es van aprovar els estatuts per a la constitució del Consorci per part d’aquest any 2006. de l’Ajuntament de Viladecans i del Departament de Política Territorial i Obres Publiques de la Generalitat de Catalunya, que desenvoluparà, RESPONSABLE: Sr. Santiago Bassols Villa, DIRECTOR GENERAL planificarà i construirà el futur Parc Aeroespacial. Addicionalment, s’han fet estudis de mercat per conèixer la indústria del sector i s’ha fet el Pla econòmic financer que permetrà el trasllat i l’assentament de les empreses. La planificació i la comercialització del Parc tindran lloc al llarg de 2006. RESPONSABLE: Sr. Josep Anton Grau i Reinés, DIRECTOR DEL PROJECTE DE DESENVOLUPAMENT DEL PARC AEROESPACIAL I DE LA MOBILITAT www.zal.es 62 ÀMBIT METROPOLITÀ PROMOCIÓ DE SECTORS ESTRATÈGICS LOGÍSTICA ÀMBIT METROPOLITÀ PROMOCIÓ DE SECTORS ESTRATÈGICS INFRAESTRUCTURES D’IMPACTE URBÀ 63 www.parclogistic.es 27. Parc Logístic de la Zona 28. Ampliació del recinte firal Franca, SA Gran Via M2 BARCELONA BARCELONA, L’HOSPITALET DE LLOBREGAT Està previst que les obres del nou edifici d’oficines finalitzin a final del • Finançament: Segons l’acord de 14 de Durant l’any 2005 es van inaugurar amb èxit els pavellons 3.1. i 4.1., 2006. S’ha iniciat la construcció d’un nou edifici de serveis i de dues febrer del 2003 entre tots els accionistes de que ja es troben operatius, com també la maquinària, l’obra civil i les naus logístiques. Fira 2000, l’ampliació del recinte firal de instal·lacions de restauració. El mes de setembre del 2006 es preveu la Gran Via en el període 2003-2007 es porta inauguració del pavelló 5, juntament amb l’aparcament i el seu tram Amb l’objectiu de consolidar-se com a parc empresarial, el Parc Logístic a terme d’acord amb l’esquema financer d’Espina Central. va iniciar, a final del 2005, la construcció d’un nou edifici d’oficines següent: d’11.000 m2, distribuïts en cinc plantes d’aproximadament 1.900 m2 · 60 milions € per aportació dels socis. El nou recinte Gran Via M2, situat entre els municipis de Barcelona i cadascuna i dues-centes vuitanta places d’aparcament soterrani. Es pre- · 84 milions € per aportació directa de la l’Hospitalet de Llobregat i a una distància de 2,5 km de l’actual Recinte veu que les obres acabin a final del 2006 i la seva ocupació està previs- Generalitat de Catalunya, mitjançant el fons Firal de Montjuïc (M1), permetrà disposar d’una superfície total construïda FEDER. ta per al segon trimestre del 2007. Els altres dos edificis d’oficines pro- de 243.000 m2 d’exposició i més de cinc mil places d’aparcament. · 187 milions €, mitjançant un crèdit sindi- jectats, d’11.000 m2 cadascun, es construiran sota un acord de lloguer «claus cat de l’Institut Català de Finances, la Caixa El recinte constarà de vuit pavellons d’exposició, l’edifici Corporatiu i en el pany» i s’ha decidit engegar la seva comercialització. • Inversió total: 91,4 milions . d’Estalvis i Pensions de Barcelona i el Banc€ l’edifici Vestíbul o porta d’accés principal al Recinte des de l’Hospitalet de Sabadell. Amb motiu d’aquesta previsió d’ocupació, s’ha acordat impulsar la posa- • Facturació 2005: 14,03 milions €. · 200 milions de Llobregat, que a més és l’inici i final de l’Espina Central que comu-€ mitjançant un crèdit amb el da en marxa de nous serveis, per la qual cosa també s’ha iniciat la cons- • Ocupació actual: 100%. Banc Europeu d’Inversions (BEI). nica entre si tots els pavellons fins arribar a l’altra porta principal des de trucció d’un edifici d’una planta de més de 1.500 m2 que es destinarà ínte- • Nombre d’empreses instal·lades: 25. Barcelona, al costat del passeig de la Zona Franca. El projecte inclourà, grament a serveis. • Superfície total: 41 hectàrees. també, la construcció de dues torres, situades a la plaça Europa de l’Hospitalet. Pel que fa a l’Àrea Logística, a final del 2005, s’ha iniciat la construcció • Previsió d’augment d’ocupació: 500 de dues noves naus logístiques, que sumen un total de gairebé 20.000 persones per cada nou edifici. L’accés a les instal·lacions comptarà amb les noves línies de metro L9 i m2 de magatzem i 2.000 m2 d’oficines. Es preveu que les obres finalit- • Ampliació de la superfície: 33.000 m2 L2 i hi haurà entrada (check-in) directa de la Fira (M2) amb l’aeroport. zin durant el darrer trimestre del 2006. més d’oficines a l’Àrea de Negocis i Tota aquesta xarxa de comunicacions es completarà amb la instal·lació 20.000 m2 de magatzem a l’Àrea d’un heliport al mateix recinte firal. Així mateix, s’han iniciat les obres de l’estació de Parc Logístic de la línia Logística. 9 del metro, amb sortida al centre de l’avinguda del Parc Logístic a peu L’ampliació de la Fira és un dels projectes més emblemàtics que s’està desen- dels nous edificis. Aquesta línia connectarà entre si punts neuràlgics de volupant a Catalunya. Ha estat possible gràcies al consens i l’acord entre l’Àrea Metropolitana, com la Zona Franca, l’aeroport, la nova estació totes les institucions implicades: la Generalitat de Catalunya, els ajun- de tren d’alta velocitat de la Sagrera i la Fira de Barcelona. També la taments de Barcelona i de l’Hospitalet de Llobregat, la Mancomunitat línia 2 del metro inclourà l’estació de Parc Logístic, en el seu perllon- de Municipis de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona. gament des de l’estació de Paral·lel, estació en què acaba actualment aques- Durant l’any 2005 van entrar en funcionament els pavellons 3.1. i 4.1., ta línia. A més, el Parc Logístic disposarà de connexió directa, mitjançant la qual cosa va permetre disposar de 120.000 m2 al nou recinte firal M2. un túnel, amb la Fira de Barcelona i la Zona Comercial de Gran Via Sud. Això suposa un impuls per consolidar la Fira de Barcelona com una de Les obres d’aquest accés ja estan en marxa. les institucions clau per al desenvolupament econòmic del país. RESPONSABLE: Sr. Antonio Gracia Martín, DIRECTOR GENERAL RESPONSABLE: Sr. Francesc Solà i Busquets, DIRECTOR GENERAL www.fira2000.org 64 ÀMBIT METROPOLITÀ PROMOCIÓ DE SECTORS ESTRATÈGICS INFRAESTRUCTURES D’IMPACTE URBÀ ÀMBIT METROPOLITÀ PROMOCIÓ DE SECTORS ESTRATÈGICS INFRAESTRUCTURES D’IMPACTE URBÀ 65 www.l-h.es www.elconsorci.net 29. City Metropolitana 30. Districte 22@ L’HOSPITALET DE LLOBREGAT BARCELONA El 22 de febrer del 2006, l’Ajuntament de l’Hospitalet ha aprovat la Des de l’aprovació del projecte el juliol del 2000, s’ha iniciat la reno- modificació puntual de l’estudi de detall de la City Metropolitana que vació de més del 55% de les àrees industrials del Poblenou mitjançant concreta l’ordenació d’aquest centre de negocis. cinquanta-sis plans de millora urbana. El projecte de la City Metropolitana ha estat impulsat per l’Ajuntament El projecte 22@ Barcelona transforma dues-centes hectàrees de sòl indus- de l’Hospitalet i el Consorci de la Zona Franca de Barcelona. La formu- trial del Poblenou en un districte productiu innovador que ofereix espais lació i l’aprovació de la modificació del PGM del sector REPSOL i de l’es- moderns per a la concentració estratègica d’activitats intensives en tudi de detall de la City Metropolitana són les figures de planejament coneixement. Aquesta iniciativa és a la vegada un projecte de renova- d’ordenació urbanística de la City. ció urbana i un nou model de ciutat que vol donar resposta als reptes de la societat del coneixement. La City és un modern centre terciari que ocupa un àmbit de 46.844 m2 de sòl. El complex engloba un centre de negocis per atraure activitats Com a projecte de renovació urbana, el 22@ Barcelona culmina el pro- empresarials de sectors estratègics d’alt valor afegit, un hotel de cinc cés de transformació del Poblenou i de renovació del llevant de Barcelona. estrelles amb més de tres-centes habitacions i un conjunt de locals comer- La renovació de les àrees industrials permetrà crear fins a 3.200.000 m2 cials i de restauració. La proximitat del recinte amb la Fira Granvia, d’espais productius, augmentar entre cent mil i cent trenta mil els llocs • S’estima que hi podran treballar unes l’Hospitalet, amb l’aeroport i amb el port, i la seva inserció en l’actua- de treball localitzats a la zona, construir entre tres mil cinc-cents i qua- 2.700 persones. ció global del nou districte econòmic Granvia l’Hospitalet, són avantat- tre mil nous habitatges de protecció i obtenir al voltant de 220.000 m2 • Es preveu una inversió global de 210 ges de situació evidents d’aquest projecte. A més, un dels actius de la City de sòl per a nous equipaments i zones verdes. Com a nou model de ciu- milions €. és la qualitat arquitectònica de la proposta, obra de Jean Nouvel i de l’es- tat, el projecte 22@ Barcelona s’emmarca en l’estratègia «Barcelona, • El pressupost del túnel per sota de la tudi d’arquitectura José Ribas G. i José Ribas F., amb una estètica sin- ciutat del coneixement». En aquest sentit, el projecte impulsa diverses ronda del Litoral és d’uns 4,7 milions €. gular i amb una concepció avançada dels espais interiors enjardinats iniciatives d’atracció d’activitat i de creació de clústers que, mitjançant bioclimàticament. la cooperació publicoprivada, pretenen implantar un model d’innova- • Àmbit: 198,26 ha, 115 illes, ció basat en la confluència de ciència, tecnologia i empresa. D’acord La City aporta 162.538 m2 de sostre edificable amb diversos usos: 106.589 1.159.626 m2 de sòl 22@. amb aquest nou model, 22@ Barcelona impulsa la concentració d’acti- d’oficines, 20.639 d’hotelers, 19.769 de serveis i equipaments i 15.541 de • Potencial total de sostre produc- vitat en quatre sectors estratègics: multimèdia, TIC, energia i bio. comercials. Hi ha previstos onze edificis que s’executaran en diferents tiu: 4.000.000 m2 aprox. fases. La primera fase consta de cinc edificis destinats a oficines, amb uns • Inversió del Pla d’infraestructures: Des de l’aprovació del projecte el juliol del 2000, s’ha iniciat la renovació 63.000 m2 de sostre del centre de negocis, i la desenvoluparan les pro- 180 milions €. de més del 55% de les àrees industrials del Poblenou mitjançant cin- motores Sacresa Terrenos Promoción, S.L., Metrovacesa, S.A. i A.C.S. • Potencial immobiliari: 12.020 quanta-sis plans de millora urbana. D’aquests cinquanta-sis plans, vint Proyectos, Obras y Construcciones, S.A., que han adquirit al Consorci les milions €. han estat promoguts pel sector públic. Gràcies a aquest impuls, el sostre parcel·les corresponents. Aquesta primera fase té una inversió prevista productiu construït actualment és de 1.077.783 m2. Pel que fa a l’àmbit de 150 milions d’euros. empresarial, cal esmentar que dues-centes vint-i-sis empreses ja s’han ins- tal·lat en el districte o estan en procés de construcció de les seves seus La futura línia 9 del metro, ja en execució, i la prolongació de la línia 2 corporatives. Per acabar, i amb referència al Pla d’infraestructures, cal fins a la Fira Granvia, l’Hospitalet, donaran servei a la mobilitat. A més, destacar que fins al 31 de desembre del 2005 s’han redactat un total de sota rasant es construirà un aparcament de mil sis-centes places. trenta-set projectes, que equivalen a 253.095 m2 de nous carrers i repre- RESPONSABLE: Sr. Antoni Nogués i Olivé, GERENT DE L’AGÈNCIA DE DESENVOLUPAMENT URBÀ DE senten més del 36% de l’àmbit viari del districte 22@ Barcelona. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT (ADU) RESPONSABLE: Sr. Miquel Barceló, PRESIDENT DE 22@ BARCELONA www.bcn.es/22@bcn 66 ÀMBIT METROPOLITÀ PROMOCIÓ DE SECTORS ESTRATÈGICS INFRAESTRUCTURES D’IMPACTE URBÀ ÀMBIT METROPOLITÀ PROMOCIÓ DE SECTORS ESTRATÈGICS INFRAESTRUCTURES D’IMPACTE URBÀ 67 www.bcn.es/22@bcn. • Inversió general: 255.000.000 € en obra. 31. Parc de Negocis de Viladecans 32. Nova Ciutat de la Justícia VILADECANS de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat BARCELONA, L’HOSPITALET DE LLOBREGAT El 2006 finalitzaran les obres d’urbanització del sector i les obres dels Les obres es van iniciar l’octubre del 2003 i està previst que finalitzin primers sis edificis d’oficines. A més, començarà l’execució del Parc de el gener del 2008. Hi ha lliuraments d’edificis des del gener del 2007. la Marina i de l’edifici comercial i de vivendes Vilamarina, a més de La nova Ciutat de la Justícia es construeix en els antics terrenys de la publicar-se el concurs de gestió i construcció de l’edifici Bit@gora. caserna de Lepant, entre els termes municipals de l’Hospitalet de El Parc de Negocis de Viladecans és un espai obert, innovador, d’acti- Llobregat i Barcelona. Promoguda per la Generalitat, acollirà la totali- vitats econòmiques i ciutadanes, fonamentat en l’intercanvi de conei- tat dels òrgans judicials de l’Hospitalet i la majoria dels òrgans judicials xement com a aposta de desenvolupament local integral. El Parc es de Barcelona. El present Projecte bàsic de la nova Ciutat de la Justícia de desenvoluparà en dues fases, en la segona de les quals es crearà el Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat és una revisió del projecte original Parc Aeroespacial (vegeu la fitxa d’aquest projecte en l’apartat del sec- de concentració dels equipaments de l’Administració de justícia de la tor aeronàutic). ciutat de Barcelona. El nou projecte es proposa distribuir l’Administració La primera fase ocuparà una superfície de 512.000 m2, dels quals de justícia en dos àmbits territorials: d’una banda, la Ciutat de la Justícia 130.000 m2 es destinaran al Parc Públic de la Marina. En l’espai res- (àmbit Gran Via - l’Hospitalet de Llobregat) i, de l’altra, el nucli urbà tant s’hi dedicaran 250.000 m2 de sostre edificable a activitat econò- centralitzat en el Palau de Justícia del passeig de Lluís Companys (àmbit mica. Aquest espai allotjarà el centre Bit@gora, un parc d’oficines, • Inversió total: 760 milions € (360 Palau de Justícia - Eixample de Barcelona) i Via Laietana 8, 10 i 10 bis. naus industrials, espais comercials, restauració, habitatges, serveis i milions € corresponen a la 1a fase). En l’àmbit de Barcelona es conservaran per a usos judicials els edificis del equipaments i un pavelló polivalent. Aquest entorn innovador, facili- • Superfície total: 1.100.000 m2 de sòl Palau de Justícia (TSJC), de Lluís Companys (jurisdicció contenciosoad- tarà l’intercanvi de serveis i idees entre els diferents agents i la gene- i 500.000 m2 de sostre per a activitat Quadre resum del lliurament d’edificis ministrativa i Audiència Provincial de Barcelona) i de la Via Laietana ració d’oportunitats de negoci. Bit@gora, format per quatre mòduls econòmica (el 45% del sòl correspon a la 1a fase). Edifici Usos Data lliurament (jurisdicció social). d’edificis, és el nucli central del Parc de Negocis de Viladecans. Amb 2 A Jurisdicció Instrucció i Família Octubre 2007més de 70.000 m pensats per a la transferència tecnològica i la pro- La Ciutat de la Justícia acollirà els jutjats de primera instància, els jutjats moció de la innovació, oferirà serveis i recursos destinats a millorar la B Jurisdicció Penal Gener 2008 mercantils, els jutjats de família, els jutjats d’incapacitació i estat civil, els competitivitat d’empreses i ciutadans. El complex disposarà d’un C Civil Setembre 2007 jutjats d’instrucció amb el Servei de Guàrdia de 24 hores, els jutjats hotel de quatre estrelles, un centre de benestar integral, un centre de D Usos complementaris Gener 2008 penals, els jutjats de vigilància penitenciària, la Jurisdicció de Menors convencions i oficines. Serà, a més, el punt de trobada entre la uni- amb la Fiscalia de Menors, el Servei de Guàrdia de Fiscalia de 24 horesF Fiscalia i jutjats menors Juny 2007 versitat, la ciutat i l’empresa, en la mesura en què permetrà aprofitar i els jutjats de menors, com també els equips tècnics de menors delG IMLC Gener 2007 els esforços del Campus Tecnològic de la UPC i la incubadora d’em- Departament de Justícia, els serveis comuns a aquestes jurisdiccions iH Jutjat Hospitalet Abril 2007 preses TIC per a la promoció d’empreses derivades. els futurs serveis comuns d’executòries, la seu de l’IMLC amb els tres J Usos complementaris Agost 2007 serveis (Clínica, Patologia i Laboratori), així com els jutjats de primera instàn- Durant el 2005 van finalitzar les obres i es va posar en marxa l’edifi- ATRI Juliol 2007 cia i instrucció de l’Hospitalet de Llobregat. ci CUBIC, pavelló polivalent i primer edifici del Parc de Negocis. Així Urbanització Gener 2008 mateix, varen continuar les obres dels primers sis edificis d’oficines, L’àmbit d’actuació en la Ciutat de la Justícia el formen dos solars sepa- Lliurament Ciutat Judicial Gener 2008 es va aprovar inicialment el Pla especial Bit@gora i s’en va redactar rats per l’avinguda del Carrilet, situats entre la Gran Via, el carrer General el Projecte basic. Dintre del Parc industrial es van tramitar els dife- Almirante, el carrer Riera Blanca i el carrer Aprestadora. Es tracta d’un rents estudis de detall, alhora que es van concedir les primeres llicèn- àmbit en procés de regeneració, amb unes condicions d’accessibilitat cies d’obres. òptimes (proximitat a la futura L9 del metro, Ferrocarrils de la Generalitat i connexions aeroportuàries. RESPONSABLE: Sr. Carles Ruiz Novella, 4T TINENT D’ALCALDE DE VILADECANS, PRESIDENT DE L’ÀREA www10.gencat.net/ptop/AppJava/cat DE PLANIFICACIÓ TERRITORIAL I PROMOCIÓ DE LA CIUTAT RESPONSABLE: Sr. Joan Turró i Vicens, SECRETARI GENERAL DEL DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA /actuacions/departament/remodela cions/granvia/ciutat.jsp 68 ÀMBIT METROPOLITÀ PROMOCIÓ DE SECTORS ESTRATÈGICS INFRAESTRUCTURES D’IMPACTE URBÀ ÀMBIT METROPOLITÀ SOSTENIBILITAT I MEDI AMBIENT 69 • Superfície total: 340 hectàrees. • Habitatges: 3.300 habitatges. 33. Centre Direccional · Renda lliure: 2.100 habitatges. 34. Planta biològica · Protecció oficial: 1.200 habitatges. de Cerdanyola del Vallès • Parc de la ciència: 1.320.512 m2 sostre. de la depuradora del Besòs 2 CERDANYOLA DEL VALLÈS • Sostre comercial: 106.494 m sostre. BARCELONA, SANT ADRIÀ DE BESÒS • Equipaments: 190.432 m2 sòl públic i 29.718 m2 sòl privat. El passat 22 de setembre del 2005 es va portar a terme l’aprovació • Parcs i jardins: 1.549.194 m2. • Tractament biològic de fangs activats, Està previst que les obres de la planta biològica finalitzin abans de definitiva de la modificació del Pla parcial del Centre Direccional. El 31 • Residents: 12.700 - 13.600. compacte, desodoritzat i cobert. l’estiu del 2006. de gener del 2006, el Consell General del Consorci Urbanístic del • Llocs de treball previstos: 39.000. • Població: 2.800.000 habitants La planta depuradora del Besòs és la més gran de Catalunya. Tracta les Centre Direccional (constituït per l’Ajuntament de Cerdanyola del • Inversió prevista per a la urbanització: equivalents. aigües residuals de Barcelona ciutat (entre el 65% i el 70% del total), Vallès i l’Incasol) ha aprovat els projectes de la primera etapa de la 261.900.000 € (sense IVA). • Cabal de disseny: 525.000 m3/dia. Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs, Montgat fase 1 del Pla parcial del Centre Direccional. • Termini execució: Màxim de 19 anys. • Infraestructures de tractament i Tiana. Fins ara la depuradora realitzava únicament un pretractament biològic: 9 reactors biològics, El Centre Direccional de Cerdanyola és una important operació territo- i un tractament primari de tipus fisicoquímic. En l’actualitat, s’està ulti- 18 decantadors de dos pisos rial d’abast metropolità situada en el corredor de la B-30. El Centre i 4 espessidores centrífugues de fang. mant el tractament biològic que permetrà complir amb els objectius Direccional de Cerdanyola serà un dels principals pols de creixement de de la Directiva comunitària 91/271/CEE, de tractament d’aigües resi- • Finançament: 136,73 milions €, dels la Regió Metropolitana, que ha de permetre lligar la trama urbana de quals el 85% corresponen al Ministeri duals urbanes. Cerdanyola amb la Universitat Autònoma de Barcelona. de Medi Ambient (amb ajuts del Fons Els objectius del projecte són els següents: de Cohesió) i el 15% a l’Agència Catalana El Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès es troba a menys de tren- de l’Aigua (amb ajuts d’Infrastructures del • Millorar la qualitat de l’aigua de bany en el litoral nord barcelonès. ta quilòmetres dels principals enclavaments del seu entorn (centres de Llevant, SA). Barcelona, Sabadell i Terrassa, port i aeroport). • Modernitzar i completar la planta depuradora existent. • Disminuir l’ús de reactius eliminant el procés fisicoquímic actual. El projecte consisteix en la urbanització de tres-centes quaranta hectà- rees en quinze anys, en què conviuran diferents usos, com productius d’alt • Millorar la desodorització actual i integrar la depuradora en el teixit nivell científic i tecnològic, oficines, tres mil tres-cents habitatges (dels urbà. quals mil dos-cents protegits) i ús comercial. S’ha de destacar la ins- La gestió de la construcció correspon a l’empresa DepurBaix, SA. El pres- tal·lació del futur laboratori de llum (sincrotró) en aquest àmbit, lligat supost per a aquesta obra és de 136,73 milions d’euros. En el finança- també a la UAB. ment hi participa el Ministeri de Medi Ambient, amb ajuts del Fons de En aquesta àrea s’hi implantaran xarxes de subministrament de serveis Cohesió de la Unió Europea, i l’Agència Catalana de l’Aigua, amb ajuts d’última generació, com el fred i el calor centralitzat, la recollida pneumà- d’Infrastructures del Llevant, SA. Està previst que la instal·lació d’equips tica d’escombraries i també el sistema de cogeneració d’energia elèctrica, finalitzi abans de l’estiu del 2006. Un cop acabades les obres, aquestes tot plegat mitjançant sistemes de gestió diferents als habituals. es cediran a l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus per a la seva explotació. Durant l’any 2005 s’ha completat el procés d’aprovació del nou plane- jament i s’han dut a terme els projectes de la primera etapa de la fase RESPONSABLE: Sr. Joan Compte, DIRECTOR GENERAL DE DEPURBAIX, SA; Sr. Jordi Vila, DIRECTOR DE LES OBRES 1 del Pla parcial. Per a l’any 2006 es preveu iniciar les obres dels projectes abans esmen- tats i adjudicar els projectes de la segona etapa de la fase 1, abans de la finalització del primer semestre, i acabar-los en el segon semestre per tal de poder licitar-ne les obres abans de final d’any. RESPONSABLE: Sr. Miquel Sodupe, DIRECTOR DEL CONSORCI URBANÍSTIC DEL CENTRE DIRECCIONAL DE CERDANYOLA www.depurbaix.com 70 ÀMBIT METROPOLITÀ SOSTENIBILITAT I MEDI AMBIENT ÀMBIT METROPOLITÀ SOSTENIBILITAT I MEDI AMBIENT 71 www.begues.org 35. Estudi d’un model de gestió 36. Projecte i construcció integrada de les zones agrícoles de la dessalinitzadora de l’Àrea i forestals de les muntanyes del Baix Metropolitana de Barcelona BEGUES, CERVELLÓ, CORBERA, GAVÀ, LA PALMA DE CERVELLÓ, OLESA EL PRAT DE LLOBREGAT DE BONESVALLS, PALLEJÀ, SANT BOI DE LLOBREGAT, SANT CLIMENT DE LLOBREGAT, SANTA COLOMA DE CERVELLÓ, TORRELLES DE LLOBREGAT, El desembre del 2005 la Unió Europea va aprovar la concessió de fons VALLIRANA I VILADECANS de cohesió per a l’execució del projecte i l’obra de la dessalinitzadora. La dessalinitzadora de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que es cons- Per al 2006 es preveu signar un conveni marc entre els municipis i el truirà al costat de la desembocadura del riu Llobregat, servirà per com- Consell Comarcal del Baix Llobregat i, seguidament, adjudicar la • Pressupost d’inversió: 238 milions €. plementar les fonts de subministrament a l’àmbit metropolità. Aquesta redacció d’un pla director, al mateix temps que es continua treballant • Superfície ocupada: 53 hectàrees. nova instal·lació produirà un cabal punta de 200.000 m3 d’aigua pota- amb unes primeres propostes i línies d’actuació coordinades. • Termini d’execució: 24 mesos. ble al dia, i es convertirà en una de les plantes de dessalinització de més capacitat que existeixen. L’estudi d’un model de gestió integrada de les zones agrícoles i fores- • Volum d’aigua produïda: 60 hm3/any. tals de les muntanyes del Baix cerca impulsar un canvi de tendència en • Potència elèctrica instal·lada: 40 MW. La captació d’aigua de mar es farà davant de la platja del terme del la gestió de les zones agrícoles i forestals i encaminar-la vers un esce- Prat de Llobregat. Posteriorment, l’aigua de mar captada serà bom- nari més coherent amb la realitat del territori i les necessitats de bada fins a la planta dessalinitzadora. La instal·lació disposarà d’un cadascun dels agents implicats i de la societat en general. pretractament de l’aigua de mar complet, que inclou un tractament de decantació, filtració amb filtres de sorra oberts, filtració amb filtres Aquest estudi se centra entorn a quatre eixos fonamentals: un coneixement tancats a pressió i microfiltració, a més de la dosificació dels reactius quí- ampli del territori; una efectiva coordinació en polítiques de prevenció • Pressupost total 2006: 120.000 €. • Aportacions municipals 2005 – 1a mics adequats, per tal de garantir les millors condicions de l’aigua ad’incendis forestals i desenvolupament de la xarxa bàsica de camins etapa: 60.000 €. l’arribada a les membranes. Per efectuar el procés d’osmosi inversa, la forestals; un marc comú per al planejament de les àrees de conreu, planta disposarà de vint turbobombes d’alta pressió i de vint bastidors explotacions forestals, tractament i conservació de rieres i preservació • Aportacions altres administracions 2005 – 1a etapa: 60.000 €. de membranes semipermeables, que produiran el cabal d’aigua des- del paisatge, i finalment l’avaluació de la conveniència de crear un ens mineralitzada que, un cop hagi rebut el posterior tractament d’afina- supramunicipal que aglutini la gestió conjunta de projectes i estudiï les ment i desinfecció, es convertirà en aigua potable. línies de finançament. L’aigua potable produïda a la planta dessalinitzadora es bombarà fins Al llarg del 2005 s’ha continuat amb el procés de presentació del pro- als dipòsits existents a la Fontsanta, a Sant Joan Despí, des dels quals es jecte als agents socials, com també a administracions i institucions rela- distribuirà a la xarxa d’abastament. cionades, amb l’objectiu de cercar el consens i impulsar i promoure amb garanties el projecte d’avaluació, estudi i proposta d’un model de ges- Durant l’any 2005 s’ha elaborat el projecte informatiu i s’ha iniciat la redac- tió integral de les àrees agroforestals de les muntanyes del Baix. També, ció del plec de bases tècniques per al concurs de projecte i obra. s’ha elaborat i presentat el conveni marc que han de signar els munici- Al llarg del 2006, es preveu adjudicar l’obra i redactar el projecte cons- pis interessats i el Consell Comarcal, conveni que ha de permetre la sim- tructiu, com a actuació prèvia a l’inici de les obres, previst a principi plificació i la integració dels tràmits i procediments administratius en del 2007. els quals participen les administracions intervinents. RESPONSABLE: Sr. Robert Vergés Fernández, DIRECTOR DE PROJECTES I OBRES Per al 2006 es preveu iniciar la redacció d’un pla director de les mun- tanyes del Baix i continuar treballant amb unes primeres propostes i línies d’actuació. RESPONSABLE: Sra. Joana Badell, ALCALDESSA DE BEGUES; Sra. Rosa Gay, REGIDORA DE MEDI AMBIENT DE BEGUES; Sr. Liberto Mas, RESPONSABLE TÈCNIC DE BEGUES www.atll.es 72 ÀMBIT METROPOLITÀ BARRIS ÀMBIT METROPOLITÀ BARRIS 73 página web en procés d’elaboració 37. Pla integral 38. Intervenció integral en els set barris de Collblanc - la Torrassa fronterers de la Serra d’en Mena BADALONA, SANTA COLOMA DE GRAMENET L’HOSPITALET DE LLOBREGAT El Pla va ser escollit a la primera convocatòria de la Llei de millora de S’inicien les primeres obres d’urbanització per transformar el carrer barris, àrees urbanes i viles que requereixen atenció especial. de Circumval·lació en una nova realitat, el passeig de Circumval·lació, • Inversió total prevista inicial: que ha de deixar de ser frontera per esdevenir frontissa. El Pla integral dels barris de Collblanc i la Torrassa té com a objectiu 36 milions €. El 50% del finançament es millorar la qualitat de vida dels seus habitants a través del revifament L’any 2004 els ajuntaments de Badalona i Santa Coloma de Gramenetrebrà de la Generalitat de Catalunya, en el del teixit urbà, social i econòmic. Aquest Pla neix de la constatació com- marc de la Llei 2/2004, mentre que el 50% van decidir impulsar, conjuntament amb el Consell Comarcal del partida entre veïns i Ajuntament de la necessitat d’una intervenció glo- restant és a càrrec dels ajuntaments i el Barcelonès, un projecte d’intervenció integral als seus barris fronte- bal i consensuada. Es contemplen un total de quaranta-vuit projectes, Consell Comarcal. rers, que compta amb el suport de la Generalitat. L’àrea d’actuació distribuïts en: l’esponjament i la renovació urbana; l’habitatge; l’equi- • Es preveu que la injecció final de recursos, compren set barris, quatre a Badalona (Sant Antoni i Sant Joan de libri i la cohesió social; l’educació, i la dinamització econòmica. El Pla incloent-hi programes complementaris, Llefià, la Salut i la Pau) i tres a Santa Coloma (Raval-Safareigs, Santa s’emmarca en l’horitzó temporal del 2010 i s’estructura en vàries etapes. podria superar els 50 milions €. Rosa i el Fondo), que es caracteritzen per tenir una trama de carrers La primera etapa va cobrir el període 2002-2003, la segona cobrirà el perí- • El període d’execució és del 2005 al 2008, complicada, sovint en forta pendent, amb una densitat de població ode 2004-2007 i la tercera, el període 2008-2010. Inversions previstes per a l’any 2006: amb la possibilitat de dos anys de pròrroga. elevada (en 2 km2 conviuen 89.279 persones). Durant l’any 2005, s’han posat en marxa diversos projectes. Cal remar- Actuacions d’esponjament L’objectiu del projecte és acostar el centre a la perifèria a partir de la i renovació urbana 28.222.111,96 € car l’inici de les obres de l’aparcament subterrani del Parc de la Marquesa, vertebració dels barris i la connexió amb el Barcelonès Nord amb la que suposarà un increment de 4.405 m2 de zona verda i es convertirà en Actuacions de promoció urbanització del passeig de Circumval·lació; la millora de la xarxa vià- i gestió d’habitatge 2.846.601,83 € un espai d’ús públic de 13.772 m2. També s’han iniciat les obres de l’a- ria; les millores en la mobilitat dels vianants i la supressió de barreres parcament subterrani de Vidrieries Llobregat, que permetrà construir- Actuacions de cohesió arquitectòniques, escales mecàniques; la creació i millora de nous social i educació 7.606.915,20 € hi cinquanta habitatges de protecció oficial i reordenar l’illa interior en espais públics i d’equipaments; l’eradicació de l’infrahabitatge; la un espai de 3.800 m2 de zona verda. També, s’ha iniciat la remodelació Actuacions de promoció rehabilitació dels elements col·lectius dels edificis (ascensors, saneja- de la plaça de la Sénia i la reordenació de l’eix Creu Roja-Vallparda, i s’ha econòmica 162.000,00 € ment, façanes, etcètera); el foment de la sostenibilitat en el desenvo- iniciat la remodelació del carrer Rafael de Campalans (3a fase). Total 38.837.628,99 € lupament urbà, amb una senyalització més eficient, espais de recolli- da de deixalles, etcètera, i l’impuls de plans de convivència, cohesió També cal parlar dels projectes de cohesió social que s’han iniciat el social i desenvolupament comunitari. 2005 i es continuaran desenvolupant al llarg del 2006. Cal destacar el pro- jecte d’Equitat de gènere (participació de la dona en el disseny de l’es- L’any 2005 s’ha posat en marxa l’Observatori de l’Exclusió Social i s’han pai urbà) i el projecte Cicerone (acompanyament als nouvinguts). dut a terme les primeres actuacions de dinamització comercial. També s’han constituït grups de participació ciutadana que han introduït Per al 2006 cal fer esment del projecte Camí escolar segur, que s’ha desen- millores en els projectes urbanístics. L’any 2006 s’ha de concloure la volupat conjuntament amb els centres escolars de Collblanc i la Torrassa. primera fase de l’obra emblemàtica i central del projecte: la remode- També es destaca el projecte Guals per a vianants, que té per objecte lació del passeig de Circumval·lació. A més, hi ha previstes obres d’ur- analitzar el grau d’adaptació dels barris pel que fa a les barreres arqui- banització a Llefià i a la Salut, com també l’inici de diferents progra- tectòniques urbanístiques. Quant als projectes de cohesió social, cal des- mes com el de suport a la rehabilitació de façanes. tacar els següents: Ponts cap a l’institut, Llibres per a tothom, Xarxa, Seguiment sociosanitari a les persones majors de 80 anys, Interculturalitat RESPONSABLES: Sr. Jesús de la Varga, RESPONSABLE DE L’OFICINA TÈCNICA COMARCAL DEL PROGRAMA a través de l’art i els projectes socioeducatius a les escoles. DE BARRIS; Sra. Dolors Fibla, COORDINADORA DEL PROGRAMA DE BARRIS A L’AJUNTAMENT DE BADALONA; Sr. Xavier Valderrama, COORDINADOR DEL PROGRAMA DE BARRIS A L’AJUNTAMENT DE SANTA COLOMA DE GRAMENET RESPONSABLE: Sr. José Luis Hernández, DIRECTOR DEL PLA INTEGRAL COLLBLANC - LA TORRASSA www.ccbcnes/serramena.org (en construcció) 74 ÀMBIT METROPOLITÀ BARRIS ÀMBIT METROPOLITÀ BARRIS 75 • Pressupost total: 11.054.445 €. • Execució: 2004-2008. 39. Pla d’actuació de Sant Cosme 40. Projecte d’intervenció integral EL PRAT DE LLOBREGAT al barri de Roquetes (Nou Barris) BARCELONA Durant l’any 2006 es portarà a terme el projecte d’intervenció integral Projecte escollit a la 1a convocatòria de Llei de millora de barris, àrees al barri de Sant Cosme, finançat pel Fons de Foment de Barris a través urbanes i viles que requereixen atenció especial. El 13 de febrer del 2006 de la convocatòria d’ajuts 2005. va tenir lloc el primer Comitè d’Avaluació i Seguiment del projecte. L’any 2005, coincidint amb el final de la remodelació del barri de Sant Aquesta trama urbana situada al costat del Parc de Collserola reque- Cosme, l’Ajuntament del Prat inicia un canvi d’orientació i dóna per reix d’una intervenció integral que permeti dotar-la de les infraestruc- acabada l’etapa d’excepcionalitat que s’havia generat per la dinàmica tures necessàries per millorar la qualitat de vida dels seus habitants. El de la remodelació dels habitatges, decideix afrontar el futur des d’una projecte té dos objectius bàsics: duplicar, en valor absolut, la superfície òptica de normalitat, tenint en compte, això sí, la realitat del barri i de zones verdes previstes i crear una nova àrea central del barri de del seu entorn, i rebutja concebre Sant Cosme com un barri bàsica- Roquetes. En conclusió, el planejament potencia clarament una millo- ment assistencial, el concep, en canvi, com un territori de relació i d’in- ra sostenible del teixit urbà, incrementant la qualitat dels espais lliures tercanvi, com un espai d’oportunitats. dins la ciutat construïda i en el límit d’aquesta amb el Parc de Collserola, incorporant criteris del «Compromís ciutadà per a la sostenibilitat», En aquest nou escenari, s’estableixen uns àmbits d’actuació, relacionats document central de l’Agenda 21 Local de Barcelona. entre si, que a més de garantir el compromís institucional en el desen- volupament de les línies estratègiques, connecten les accions institu- El barri de Roquetes presenta dèficits clarament superiors a les mitjanes • Pressupost del projecte d’intervenció integral cionals amb la pròpia dinàmica del barri, dels seus habitants i de les de la resta de barris de Barcelona. Es tracta d’un barri amb alta densi- a Sant Cosme seves entitats. tat d’habitatges (bona part d’autoconstrucció) i una clara tendència a · Programes urbanístics: 766.762,06 €. • Millora de l’espai públic i dotació d’espais l’augment de la immigració, que caldrà integrar en el barri. S’hi obser- Durant l’any 2006 es portarà a terme el projecte d’intervenció integral al · Programes no urbanístics: 761.000,00 €. verds (5.716.872 €). ven problemes de formació de la població i dèficits en la seva situació barri de Sant Cosme, finançat pel Fons de Foment de Barris a través de la • Rehabilitació dels elements comuns dels social i econòmica. L’actuació integral prevista eliminarà aquells factors convocatòria d’ajuts 2005, amb previsió de durada del 2005 al 2009. Aquest edificis (1.360.000 €). de risc d’exclusió social detectats i incidirà en actuacions destinades a garan- projecte recull diverses intervencions urbanístiques, socials i comunitàries • Provisió d’equipaments per a l’ús col·lectiu tir la cohesió social del barri i el seu entorn. que es concreten en els programes que es detallen a continuació: (2.429.387 €). • Incorporació de les tecnologies de la infor- Projectes en previsió d’execució 2006 (total: 5.378.686,24 euros): Programes urbanístics Programes socials i comunitaris mació en els edificis (60.000 €). • Execució de l’esplanada cívica de • Programa de millora de l’esport Parc Pla de Fornells i entorns; urbanització carrer Artesania; nou parc urbà• Foment de la sostenibilitat del desenvolupa- l’Illa 0 • Millores i dinamització de la a Roquetes; expropiació PAU 2; resta de la AA-17; rehabilitació d’elementsment urbà (310.000 €). • Millores a la plaça del barri xarxa comunitària SCENXARXA comuns en edificis; punt d’informació d’atenció a les dones; Centre de• Equitat de gènere en l’ús de l’espai urbà i d’Orcasitas • Programa d’enfortiment de la dels equipaments (475.200 ). Serveis Socials; SOIA, espais familiar, Casal Infantil; Ateneu Popular de€ • Urbanització de la plaça dels comunitat • Programes per a la millora social, urbanísti- Nou Barris i entorns; instal·lacions de telecomunicacions als edificis; efi- Jutjats • Programa d’intervenció integral ca i econòmica (382.986 ). ciència energètica a les edificacions; instal·lació de plaques solars; estal-€ • Millora de la urbanització del en la 7a fase • Accessibilitat i supressió de barreres arqui- vi de consum a les edificacions; reciclatge d’escombraries i minideixalleria; carrer del Riu Llobregat • Programa de foment de la parti- tectòniques (320.000 €). obertura al trànsit de l’Ateneu Popular; supressió d’espais generadors • Millores en el Complex Esportiu cipació ciutadana d’inseguretat; A. formatives en l’àmbit de cura i atenció a persones; Municipal Julio Méndez • Programa de millora de la segu- alfabetització i acolliment lingüístic a Roquetes; Projecte veïnal de dina- • Adequació del Centre Urbà de retat en l’espai públic mització de pistes poliesportives; Pla de mobilitat i millora del trans- Rehabilitació del Toxicòman (CURT) • Pla de comunicació port; supressió de barreres arquitectòniques. RESPONSABLE: Sr. Antoni Rabascall i Pérez, GERENT DE PRO NOU BARRIS, S.A. RESPONSABLE: Sr. Enrique García Romero, DIRECTOR DEL PLA D’ACTUACIÓ DE SANT COSME 76 ÀMBIT METROPOLITÀ BARRIS ÀMBIT METROPOLITÀ BARRIS 77 • Pressupost total; 16.915.500 euros. • Execució: 2005-2009. 41. Projecte d’intervenció integral als 42. Projecte d’intervenció integral del nucli barris de Santa Caterina i Sant Pere antic del Poble Sec (Sants-Montjuïc) (Ciutat Vella) BARCELONA BARCELONA El projecte va resultar escollit en la primera convocatòria de la Llei de Aquest projecte rebrà ajuts de la segona convocatòria de la Llei de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen atenció espe- millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen atenció espe- cial. El passat 9 febrer del 2006 va tenir lloc el 1er Comitè d’Avaluació cial. El 15 de febrer del 2006 va tenir lloc la signatura del conveni per i Seguiment del projecte. al projecte de rehabilitació de barris d’atenció especial entre el con- seller Joaquim Nadal i l’alcalde Joan Clos. Els barris de Santa Caterina i Sant Pere conformen una àrea urbana que abasta una superfície de 35,15 hectàrees, una població entorn dels quin- L’objectiu d’aquest projecte és millorar les condicions de vida dels ciu- ze mil habitants i un teixit residencial de 8.637 habitatges. Es tracta tadans que resideixen en un entorn urbà fràgil. En el cas del barri del d’un centre històric de Barcelona que ja ha estat objecte d’actuació en Poble Sec, aquesta fragilitat es tradueix en problemes derivats de l’in- els darrers anys, en el marc del districte de Ciutat Vella, però que reque- crement de la immigració, la necessitat de rehabilitació d’edificis enve- reix d’un impuls i d’una inversió que ajudi a finalitzar el procés engegat. llits i la necessitat de millora urgent dels espais públics del barri. Aquesta actuació tindrà una durada de quatre anys i ha de permetre dur • Pressupost total: 14.616.000 €. L’eix principal d’aquesta intervenció consistirà de dotar al barri del a terme aquelles actuacions previstes en el PERI per a l’entorn del mer- • Execució: 2004-2008. Poble Sec de recursos que permetin assolir una notable recuperació cat de Santa Caterina i incidir en els àmbits social, econòmic i urbanís- • Camps d’actuació: comercial, social i urbanística adaptada a les noves realitats socials i tic. L’aprovació per part de la Generalitat de la proposta presentada per · Millora de l’espai públic i dotació d’espais demogràfiques. La intervenció s’articularà a través de programes de l’Ajuntament de Barcelona per a la renovació dels barris de Sant Pere i verds (2.040.000 €). millora de la dotació bàsica d’equipaments públics, convenis per a la Santa Caterina significa un nou pas endavant en el procés de transfor- · Rehabilitació dels elements comuns dels edificis (1.500.000 ). implementació de programes socials i plans de dinamització de l’acti-mació i revitalització d’aquests barris, del qual ja s’han derivat resultats € visibles al llarg dels últims quinze anys. · Provisió d’equipaments per a l’ús col·lec- • Millora de l’espai públic i dotació vitat comercial. tiu. (9.646.000 €). d’espais verds: 10.073.000 €. El barri compta amb una població de 38.345 habitants, dels quals Projectes executats fins a gener del 2006 (total: 2.869.941,75 euros): · Foment de la sostenibilitat del desenvolu- • Rehabilitació dels elements comuns 9.693 han arribat al barri procedents bàsicament de països extraco- dels edificis: 1.400.000 €. • Arranjament de microespais enjardinats a racons del barri. pament urbà (460.000 €). munitaris (25,3% de nouvinguts). El Poble Sec té la densitat de pobla- • Obtenció de sòl per a equipaments. · Programes per a la millora social, urbanís- • Equipaments per a l’ús col·lectiu: 2.744.250 €. ció més alta del districte de Sants-Montjuïc i compta amb el parc d’ha- • Conjunt d’equipaments Pou de la Figuera. tica i econòmica (970.000 €). • Incorporació de les tecnologies de la bitatges més envellit. La sobreutilització d’aquests habitatges i les • Campanyes de creació d’identitat comercial i impuls econòmic. informació en els edificis: 123.000 €. seves deficiències d’espais de convivència repercuteixen també en la • Foment de la sostenibilitat del desen- Projectes en previsió d’execució el 2006 (total: 6.020.538,38 euros): utilització de l’espai públic. volupament urbà: 324.000 €. • Urbanització Pou de la Figuera. • Equitat de gènere en l’ús de l’espai Davant d’aquesta situació, es fa necessària una intervenció pública • Rehabilitació i equipament dels elements col·lectius dels edificis. urbà i dels equipaments: 282.000 €. decidida que col·labori a fer possible el trànsit entre un Poble Sec amb • Obtenció de sòl per a equipaments. • Programes per a la millora social, alts nivells d’envelliment i població molt arrelada a la seva vida quoti- • Conjunt d’equipaments Pou de la Figuera. urbanística i econòmica: 347.000 €. diana i un nou Poble Sec amb mestissatge cultural, nova població • Equipament multifuncional a l’edifici la Penya. • Accessibilitat i supressió de barreres infantil i juvenil i noves necessitats d’escola, habitatge, espai públic, • Fase final del Centre Cívic del Convent de Sant Agustí. arquitectòniques: 1.621.450 € associacions, etc. • Recollida pneumàtica de brossa. RESPONSABLE: Carles Pasquina Bernal, DIRECTOR DE L’OFICINA DE L’HABITATGE • Arranjament del local per a Casal de Joves autogestionat. • Arranjament locals d’entitats. • Campanyes de creació d’identitat comercial i impuls econòmic. RESPONSABLE: Sr. Josep Maria de Torres Sanahuja, GERENT DE FOMENT DE CIUTAT VELLA 78 ÀMBIT METROPOLITÀ BARRIS ÀMBIT METROPOLITÀ BARRIS 79 www.montcada.org 43. Projecte d’intervenció integral 44. Pla de millora integral al barri de la Ribera del barri de Casablanca MONTCADA I REIXAC SANT BOI DE LLOBREGAT El Pla integral del barri de la Ribera es va constituir com una eina bàsi- Aquest projecte ha estat seleccionat a la 2a convocatòria del ca per tal d’identificar i analitzar les problemàtiques i dificultats a què Programa de millora de barris de la Generalitat de Catalunya, amb s’enfronta el barri en l’àmbit urbanístic, social i poblacional. Es va dur • Pressupost global: 25 milions €, dels una aportació de 6,7 milions d’euros. El conveni de col·laboració es va a terme un diagnòstic sociològic per tal d’identificar totes aquestes pro- quals 13,3 milions acollits al Programa de signar el 8 de març del 2006. blemàtiques i per indicar-nos possibles línies d’actuació, com ara la reha- millora de barris de la Generalitat de Les principals actuacions recollides dins del Pla de millora integral són bilitació d’habitatges i espais públics, el revifament de l’activitat econò- Catalunya. les següents: mica del barri, la millora i implementació de actuacions socials i de pro- • Població: 3.864 habitants. grames culturals. • Superfície: 133.100 m2. • Remodelació urbanística, programa de rehabilitació d’habitatges, Una de les primeres accions participatives que s’han desenvolupat ha • 107 habitatges / Ha. Valor cadastral de millora de les condicions d’habitabilitat, d’accessibilitat i de qualitat mitjana - 34% del valor de mitjana del dels espais públics i privats del barri. estat la creació de la Taula Cívica. Aquesta és una eina de treball que s’ha municipi. creat per tal de gestionar de forma participativa i eficaç les situacions que • Dinamització comercial i econòmica, creant nous espais de centralitat. • Taxa d’atur: 18,40%. preocupen tant als veïns com a l’Administració. És un espai de diàleg • Reforçament de la cohesió social. • Pressupost: 9.685.000 €. entre els veïns, l’Ajuntament i les entitats del barri, amb l’objectiu de • Dotació i millora de les xarxes de serveis. compartir informació, intercanviar punts de vista i facilitar la corespon- • Superfície: 35.849 m 2. • Inversió: 9.255.000 . • Construcció d’un nou centre cívic i un poliesportiu.sabilització dels veïns a l’hora de trobar solucions i arribar a consensos. € • Termini de l’execució: 2005-2009. • Participació ciutadana en el desenvolupament, la definició i l’impuls Com es constata en l’anàlisi de la situació actual, la problemàtica del • Principals actuacions: Reurbanització del futur del barri. barri de la Ribera és doble. D’una banda, de caire social i econòmic i, de de carrers i places, expropiacions, noves l’altra, de naturalesa urbanística i arquitectònica. L’objectiu general del A final del 2005 es va iniciar el procés de participació i diverses actua-instal·lacions, rehabilitacions i adequa- Projecte és, per tant, dotar el barri dels recursos indispensables per tal cions. El Pla de millora s’anirà desenvolupant fins al 2009.ció d’immobles i supressió de barreres d’assolir la seva recuperació econòmica, social i urbanística. A partir de arquitectòniques. RESPONSABLE: Sra. Montserrat Gibert i Llopart, ALCALDESSA DE SANT BOI DE LLOBREGAT l’objectiu central esmentat, els objectius generals del projecte es poden resumir en els punts següents: • Millorar la permeabilitat territorial del barri de la Ribera. • Millorar la qualitat de l’espai públic interior del barri de la Ribera. • Crear equipaments al barri i dotar-lo de serveis que permetin desple- gar un programa integral de millora del benestar individual i de la cohesió social. • Fomentar l’associacionisme i la participació ciutadana mitjançant les actuacions i programes que desenvolupi el nou Centre Cívic de la Ribera. • Fomentar la dinamització econòmica i comercial del barri a partir de la cohesió dels seus agents en un projecte comú. • Rehabilitar el parc immobiliari, corregint les condicions d’ús i de ser- veis dels habitatges i locals de la Ribera, per tal de millorar les condi- cions d’accessibilitat, d’aïllament, de seguretat estructural, de sostenibilitat i sanitàries de la població resident. RESPONSABLE: Sr. Juan Cañete Rodríguez, DIRECTOR EXECUTIU DEL PLA DE BARRIS http://www.santboi.org 80 ÀMBIT METROPOLITÀ BARRIS ÀMBIT METROPOLITÀ BARRIS 81 www.viladecans.es. 45. Pla de Ponent 46 Zona Lúdica – Esportiu VILADECANS de la Plana del Galet CORNELLÀ DE LLOBREGAT L’Ajuntament de Viladecans ha redactat el Projecte d’intervenció inte- El Pla Parcial de la Plana del Galet ha estat aprovat en data 19 de gral del sector de Ponent que es presentarà a la Direcció General • Pressupost: 120 milions . gener de 2006. Les obres d’urbanització corresponents a infraestruc-€ d’Arquitectura i Paisatge, per tal de rebre finançament a càrrec del tures han estat iniciades. • Àmbit: 198.300 m2. Fons de foment de barris i àrees urbanes d’atenció especial (tercera • Sòl Públic: 126.384 m2. L’àmbit del Centre lúdic esportiu de la Plana del Galet abasta un àmbit convocatòria). D’altra banda, l’Ajuntament està elaborant un pla de 2 de 20 hectàrees situat al sud del barri de Ribera de Cornellà, limitant xoc (2006-07) per tal disminuir el procés de regressió urbanística. • Sostre Edificable: 106.000 m . • Zona Esportiva – Estadi: 33.500 m2 st. al nord amb el carrer Sorral del Riu i el nou Poliesportiu Municipal de El sector de Ponent està integrat per un conjunt de polígons residencials Ribera-Serrallo; a l’est mitjançant l’avinguda Baix Llobregat, amb el• Zona Recreativa – Esportiva: 17.500 m2 st. a l’oest del municipi que van néixer en els anys seixanta com a respos- casc urbà de la ciutat; al sud amb la carretera del Prat i la rotonda d’ac- • Centre Comercial: 40.000 m2 st. ta a les mancances d’habitatge que es van generar fruit de l’expansió indus- cés a l’autovia Litoral; i a l’oest amb la franja de protecció del cinturó • Zona Hoteler – Oficines: 15.000 m2 st. trial. El seu desenvolupament es va fer desvinculat del nucli urbà, amb del Litoral. un important dèficit, tant d’infraestructures com de qualitat dels espais • Termini d’execució: setembre 2007 l'estadi/ 2 març 2008 la totalitat. Els objectius del projecte són: públics intersticials. En cobrir la riera de Sant Llorenç i el torrent Ballester, • Superfície de sòl: 293.485 m . la ciutat ha eliminat les dues fronteres naturals que aïllaven el sector. • Població dins l’àmbit: 4.942 habi- • La implantació de les instal·lacions esportives i lúdiques vinculades al tants. RCD Espanyol, que configura bona part de la façana sud de la ciutat i El Pla de Ponent planteja un model urbà basat en un seguit d’actua- • Habitatges dins l’àmbit: 1.779 habi- permetrà generar activitat econòmica i de lleure. cions que generaran noves dinàmiques socials i econòmiques, amb l’ob- tatges. jectiu d’assolir la cohesió social i territorial del sector, com també la seva • La reserva necessària de zones verdes i equipaments que permetin la • Dades del municipi: 62.703 habi- vertebració amb la trama urbana. Amb la finalitat de millorar la quali- implantació d’un parc urbà per a l’ús ciutadà que emfatitzi alhora l’ac- tants (21-11-2005). tat de vida dels residents i les condicions d’habitabilitat dels habitat- cés sud a la ciutat i les instal·lacions esportives previstes. • Superfície del municipi: 20,1 km2. ges, el projecte proposa una operació de rehabilitació integral del con- • La creació de l’estructura viària necessària per tal de permetre l’en- • Pressupost: 16.000.000 €. junt d’edificis, que inclou, entre altres actuacions, la instal·lació d’as- llaç i continuïtat de la xarxa viària, amb la ciutat i garantir la capacitat censors, l’adequació dels elements comuns i la renovació de les • Termini d’execució: 4 anys. suficient de la xarxa per als moviments previstos a partir dels estudis instal·lacions comunes dels edificis d’acord amb les normatives actuals de trànsit realitzats. en matèria de telecomunicacions, contraincendis, instal·lacions elèctri- • La resolució de diverses actuacions a les xarxes d’instal·lacions, entre ques, accés de la fibra òptica a totes les llars i ús d’energies alternatives les quals destaca la construcció d’un dipòsit regulador. per a l’estalvi energètic i d’aigua. Durant l’any 2005 s’ha procedit a la tramitació del planejament que Així mateix, es portarà a terme la reurbanització de l’avinguda Dr. dóna cobertura al projecte. En el 2006 es preveu el desenvolupament Fleming, eliminant la frontera que actualment existeix entre els barris dels projectes d’urbanització i edificació. que uneix, s’obrirà el Saló de Ponent conformant un eix capaç de con- tenir noves activitats que han de constituir l’element de dinamització comer- RESPONSABLE: Ricard Antoni Casademont i Altimira, GERENT DE L’EMPRESA MUNICIPAL DE DESENVOLUPAMENT URBÀ DE CORNELLÀ S.A. cial del sector. També es renovarà la xarxa de pluvials i residuals de l’àm- bit per fer front a les patologies detectades en habitatges i espais públics. Pel que fa a equipaments, es preveu l’adequació de Can Batllori com a Ateneu de Cultura Popular, la construcció del Centre de les Arts i l’am- pliació de la masia de Can Palmer com a equipament maternoinfantil. RESPONSABLE: Sr. Enric Serra, CAP DEL DEPARTAMENT DE PLANIFICACIÓ, ÀREA DE PLANIFICACIÓ TERRITORIAL 82 ÀMBIT METROPOLITÀ BARRIS www.barrimina.org 47. Pla de transformació del barri de la Mina (2000-2010) SANT ADRIÀ DE BESÒS El dia 14 d’abril del 2005 es va aprovar definitivament el Projecte de reparcel·lació que permetrà recuperar el sòl industrial i destinar-lo a nous habitatges, equipaments públics i comercials i zones verdes. La transformació del barri de la Mina articula una proposta d’interven- ció integrada i global per a la millora de les condicions d’habitabilitat, vida comunitària i convivència, i l’assoliment de la plena normalitat com a barri de Sant Adrià de Besòs. Tenint en compte el caràcter d’inter- venció integrada i global, el Pla s’estructura en grans àmbits d’inter- venció que són intrínsecament complementaris els uns dels altres. Mapa dels projectes Intervencions socials Destinades a garantir el conjunt dels drets i deures individuals i col·lec- estratègics de l’AMB tius i els drets de participació i vida democràtica, en el marc d’un pla social que faciliti el suport necessari als projectes socials i educatius i als • Inversió realitzada (2000-2005): projectes per a la formació i la inserció sociolaboral, possibiliti els meca- 34,22 milions €. nismes de desenvolupament econòmic local, i afavoreixi les actuacions • Inversió prevista 2006: 31,43 per a la millora de la convivència i el civisme, l’ús adequat i cívic dels milions €. espais públics, la conciliació de la vida familiar i laboral i la vinculació i • Pressupost total (2000-2010): participació de la pròpia comunitat i de les seves associacions i entitats 173,70 milions €. en tot aquest procés. Intervencions urbanístiques Relacionades amb la urbanització dels espais públics, d’equipaments socials, educatius, culturals i esportius; amb la millora d’accessibilitat dels habi- tatges i la seva rehabilitació, i amb la construcció de nous habitatges. En aquest àmbit es treballa en la recuperació d’espais públics i en la cre- ació de nous; en la millora de les condicions d’accessibilitat als habitat- ges existents; en la dotació de nous equipaments escolars, culturals i socials, amb la finalització el 2005 de les obres del CEIP i l’IES i l’inici el 2006 d’una biblioteca centre cultural i un poliesportiu; en la creació de nous habitatges per substituir aquells afectats pel Pla de reforma; en la construcció de nous habitatges i locals comercials per afavorir la diver- sitat social i econòmica, i, en general, en aquelles actuacions que afavoreixin l’obertura del barri al seu entorn. RESPONSABLE: Sr. Antoni Segarra, PRESIDENT DE LA COMISSIÓ EXECUTIVA DEL CONSORCI DEL BARRI DE LA MINA ELS PROJECTES ESTRATÈGICS DE L’AMB 2006 Coneixement1. Parc b_TEC Barcelona Innovació Tecnològica (Sant Adrià) 2. Sincrotró (Cerdanyola) 3. CitiLab Can Suris (Cornellà) 4. Campus de l’Alimentació de Torribera (Santa Coloma) 5. Projecte pilot Districte escolar (Projecte sense ubicació específica) 6. Projecte ITER: EFDA-CSU Barcelona / CIEMAT (Barcelona) 7. Parc Tecnològic Barcelona Nord (Barcelona) 8. Porta22, Espai de Noves Ocupacions (Barcelona) 9. ESADE- Creápolis (Sant Cugat) Mobilitat i accessibilitat 10. Línia d’alta velocitat 11. Promoció de l’eix ferroviari per a mercaderies Rin-Roine-Mediterrani Occidental FERRMED 12. Pla director del Port de Barcelona. Ampliació sud (Barcelona/El Prat) 13. Accessibilitat a la plataforma logística del Delta 14. Ampliació de l’Aeroport de Barcelona (El Prat/Sant Boi/Viladecans) 15. Implantació d’un nou model de gestió aeroportuària (Barcelona/El Prat) 16. Línia 9 de metro 17. Estudi informatiu del perllongament de la línia 2 del FMB 18. Reformulació de la proposta d’ordenació ferroviària del Baix Llobregat sud 19. Sant Andreu-Sagrera: sistema ferroviari i projecte urbà (Barcelona) Promoció de sectors estratègics Audiovisual 20. Parc Barcelona Mèdia (Barcelona) 21. Canal de TV “laSexta” (Esplugues de Llobregat) BioRegió 22. Parc de Recerca UAB. Biocampus (Cerdanyola) 23. Ampliació Parc Científic de Barcelona. Construcció 2a fase (Barcelona) 24. Biopol (L’Hospitalet) Aeronàutic 25. Parc Aeroespacial (Viladecans) Logística 26. Ampliació de la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) (Barcelona/El Prat) 27. Ampliació del Parc Logístic de la Zona Franca, SA (Barcelona) Infraestructures d’impacte urbà 28. Ampliació del recinte firal Gran Via M2 (L’Hospitalet) 29. City Metropolitana (L’Hospitalet) 30. Districte 22@ (Barcelona) 31. Parc de Negocis (Viladecans) 32. Nova Ciutat de la Justícia (L’Hospitalet/Barcelona) 33. Centre Direccional (Cerdanyola) Sostenibilitat i medi ambient 34. Planta biològica de la depuradora del Besòs (Sant Adrià) 35. Estudi model de gestió integrada de les zones agrícoles i forestals de les muntanyes del Baix 36. Projecte i construcció de la Dessalinitzadora de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (El Prat) Barris 37. Pla integral de Collblanc - la Torrassa (L’Hospitalet) 38. Intervenció integral en els set barris fronterers de la Serra d’en Mena (Santa Coloma/Badalona) 39. Pla d’actuació de Sant Cosme (El Prat) 40. Projecte d’intervenció integral al barri de Roquetes (Barcelona) 41. Projecte d’intervenció integral als barris de Santa Caterina i Sant Pere (Barcelona) 42. Projecte d’intervenció integral del Nucli Antic de Poble Sec (Barcelona) 43. Projecte d’intervenció integral al barri de la Ribera (Montcada) 44. Pla de millora integral del barri de Casablanca (Sant Boi) 45. Pla de Ponent (Viladecans) 46. Zona lúdica – Esportiu de la Plana del Galet (Cornellà) 47. Pla de transformació del barri de la Mina (2000-2010) (Sant Adrià) Projectes estratègics d’àmbit local 86 ÀMBIT LOCAL ÀMBIT LOCAL 87 BADALONA CASTELLBISBAL CORNELLÀ DE LLOBREGAT GAVÀ PMU l’Estrella – PMU Abat Escarré – PMU Els Costals. Espai de Cultura Pla integral de Sant Ildefons Pla parcial del sector Pla de Ponent Gavà Llamas Els tres plans de millora urbana desenvolupen quasi la totali- El creixement de la població en els darrers 10 anys (de 5.000 a El projecte pretén donar la resposta adequada i necessària al L’àmbit del Pla Parcial constitueix el referent propi del projecte tat del barri de Coll i Pujol i l’obertura de la calçada lateral de més d’11.000 habitants), comporta la necessitat de millorar barri més poblat de la ciutat, construït a finals dels anys 60, amb d’ordenació urbanística amb els límits següents: al nord-est l’a- la C-31 al seu pas pel front del barri del Sant Crist. Els plans de alguns equipaments i crear-ne de nous. un conjunt d’actuacions que es portaran a terme en cinc anys i vinguda de Joan Carles I, al nord-oest l’eix de la Carretera de La millora urbana l’Estrella i Llamas transformen sòls d’ús indus- que han de permetre la millora de la qualitat de vida dels seus Sentiu, al sud-oest la Riera dels Canyars, límit de terme amb El municipi disposa d’uns terrenys de prop de 3.000 m2 situats trial obsolet en residencial. L’Estrella es gestionarà mitjançant ciutadans i ciutadanes. Fonamentalment aquest projecte ha de Castelldefels, al sud-est la Via del ferrocarril RENFE. Els objectius en el centre del nucli urbà. En aquests terrenys s’ha previst tres polígons d’actuació pel sistema de cooperació, Abat servir per a dos objectius bàsics: evitar la degradació del barri i de la proposta urbanística són: integració i reconeixement dels construir l’equipament cultural més important de la població. Escarré es desenvolupa pel sistema d’expropiació i Llamas pel mantenir la confiança del veïnat en l’Administració Pública. espais lliures i estratègics en el marc territorial metropolità, més Es tracta d’ubicar en el mateix solar la nova biblioteca munici- sistema de reparcel·lació bàsica en un sol polígon. L’Estrella del 60% del sector; protecció del patrimoni arqueològic i arqui- pal, un auditori, un aparcament, una sala polivalent, un edifici Es tracta d’un pla integral en què figuren més de 30 actua- genera un 39% de sostre protegit, essent l’Incasòl propietari tectònic, com la Masia Ribes, San Rosés i San Horta; diversitat en d’administració, un magatzem municipal i una plaça pública. cions relacionades amb la millora de la urbanització dels d’un polígon sencer, enfront al 100% de protecció d’Abat el tractament dels espais lliures del sector; reconeixement dels espais públics, dels equipaments públics, i del centres educa- Escarré i el 30% de protecció de Llamas. Es generen cessions Durant l’any 2005 s’ha redactat el projecte constructiu d’a- eixos vertebradors existents; jerarquització del sistema viari; tius; la construcció de nous equipaments per a les activitats de 11.403 m2 de zones verdes i 8.555m2 d’equipaments. Es quest equipament. La seva situació actual és de tramitació de ordenació d’usos residencials i de serveis que potencia la conti- culturals, esportives i socials; la construcció de més de 300 l’aprovació del projecte executiu, i les perspectives més imme- nuïtat urbana amb la ciutat existent; sistema d’equipamentsreurbanitza tota la vialitat i zones verdes del barri, així com la habitatges de promoció pública; i programes de convivència calçada lateral nord. diates i significatives que podem apuntar són, primer de tot, públics amb una distribució equilibrada i precisa; programa ciutadana, d’integració de persones nouvingudes i d’interre- l’inici del procés d’adjudicació de les obres, i el començament d’habitatge de protecció oficial (un 40% total d’habitatges del Els PMUs Abat Escarré i l’Estrella es tramiten conjuntament lació cultural. sector); Incorporació del sistema de transport públic, dues esta- d’aquestes després de l’estiu. aprovats inicialment el 13 de desembre de 2005. Per al 2006 cions L12 i previsió intercanviador ferroviari amb rodalies amb S’ha iniciat ja més de la tercera part del conjunt d’actuacions es preveu la seva aprovació definitiva simultània i l’inici de la La inversió prevista s’apropa als 12 milions d’euros. El projec- aparcament intercostal; i creixement equilibrat de la ciutat mit- que contempla el Pla i s’ha signat el conveni de col·laboració tramitació del PMU Llamas. te ha aconseguit quatre subvencions: dues de la Generalitat jançant la proposta de dues etapes d’actuació. entre l’Ajuntament i la Generalitat de Catalunya, pel qual (dins del PUOSC, 2006-2007), una altra de la Diputació de ALTRES PROJECTES ESTRATÈGICS DEL MUNICIPI: el sector de la Unió Vidriera, Cornellà rebrà 8.325.557,50 d’euros. Durant el 2005 s’ha portat a terme la redacció del document de Barcelona (Xarxa Municipis Qualitat, 2005), i una del FEDER. l’edifici municipal del Viver, la zona industrial sud, el Pla d’ordenació Modificació Puntual del PGM i Pla Parcial per a la seva aprova- d’equipaments comercials, els projectes d’urbanització de la Serra ALTRES PROJECTES ESTRATÈGICS DEL MUNICIPI: Transformació de la façanaEl termini d’execució estimat és de 24 mesos a partir de l’ad- ció provisional. El Ple de l’ajuntament el va aprovar provisional- d’en Mena, i el front de Sant Bru. del cinturó del litoral Plana del Galet, Fundació per a l’atenció de lesjudicació del projecte. ment el 26 de gener de 2006. L’aprovació definitiva està previs-persones dependents i CitiLab Can Suris. ta durant el 2006. Isabel Salvà Roselló, CAP DE PLANIFICACIÓ; Oficina del Pla i Jaime Joan Mateu Rabella, ’ , Joan Miquel Culillas Jalencas, ’ Ramón Vázquez López, ARQUITECTE CAP DE L’OFICINA TÈCNICARubén Torres Muñoz, REGIDOR D OBRES URBANISME I SERVEIS MUNICIPALS CAP D ORGANITZACIÓ I PROGRAMESARQUITECTE DE PLANEJAMENT URBANÍSTIC DEL PLA DE PONENT. GTI, EMPRESA MUNICIPAL • Superfície total dels PMUs: 89.671 m2. Espai Superfície (m2) Total contrata (€) • Superfície total del sector: 1.865.429 m2. • Sostre total: 93.086 m2. Aparcament 3.241 3.007.626 • Habitatge lliure: 393 habitatges i 35.550 m2. Sala polivalent 710 971.733,68 • Beneficiaris: més 30.000 persones. • Sostre edificable màxim: 503.111 m2. • Habitatge protegit: 398 habitatges i 38.322 m2. Biblioteca 1.544 2.240.035,82 • Inversió: 50.000.000 €. • Nombre màxim d’habitatges: 4.896. • Comercial/oficines: 19.214 m2. Administració 441 575.274,80 • Període d’execució: 2005-2009. · habitatges de protecció oficial: 1.958 (40%). • Superfície de zona verda a urbanitzar:27.163 m2. Auditori 2.114 4.765.364,42 · habitatges lliures: 2.938 (60%). • Cost d’urbanització: 17,2 milions €. Urbanització 2.621,50 395.127,88 88 ÀMBIT LOCAL ÀMBIT LOCAL 89 L’HOSPITALET DE LLOBREGAT MONTCADA I REIXAC PALLEJÀ SANT ADRIÀ DE BESÒS Transformació del polígon industrial de la Soterrament de la C-17 Projecte executiu de Sala Polivalent MPGM Sector La Catalana i Projecte Carretera del Mig: Pla de millora urbana de Reparcel·lació del Sector de la rambla del Mig I El projecte de soterrament de la C-17 (antiga N-152) al seu pas El present projecte respon a la necessitat de l’ajuntament de El text refós de la Modificació de PGM en el Sector de La El Pla de millora urbana de la Rambla del Mig I és una de les per Montcada i Reixac suposarà el soterrament d’aquesta Pallejà de disposar d’una sala, que reuneixi les condicions Catalana va ser aprovat definitivament el 14 de juliol de figures urbanístiques que s’estan formulant en desenvolupa- carretera a l’alçada de la Plaça d’Espanya i permetrà eliminar per a la realització d’actes culturals o recreatius, amb possi- 2005. Aquest Sector té una superfície de 228.953 m 2 i ment del Pla de renovació d’àrees industrials de l’Hospitalet els semàfors actuals, alliberar el tram de soroll i contaminació bilitat de adaptar-se amb flexibilitat a diferents requeri- 156.000 m 2 de sostre, dels quals 25.000 es destinen a usos (PRAIH), un document de criteris urbanístics per renovar i i crear trama urbana superant una barrera que avui dia tren- ments d’ús i espai. d’activitat econòmica i 131.000 a usos d’habitatge. Del transformar uns 930.400 m2 de sòl industrial del polígon de la ca el barri de Mas Rampinyo. total d’habitatges previstos, 527 seran de protecció públicaPer la seva situació urbana -en què el carrer Mare de Déu de 2 Carretera del Mig i de zones industrials dels barris de Santa i 853 lliures. També estan previstos 17.520 m d’equipa-L’actuació, amb un fals túnel de 400 metres de llarg, preveu Loreto faria de lligam entre el nou equipament, el parc de la Eulàlia i de Sant Josep. ments i 118.374 m 2 de zones verdes. S’ha apostat per una dues rotondes, una a la Plaça Espanya i l’altra davant de Molinada, el poliesportiu i el centre de la vila- es proposa urbanització sostenible, amb elements com la recollida Es preveu edificar uns 622 habitatges, dels quals 202 seran de l’Escola Elvira Cuyàs. Entre les dues hi haurà un ampli passeig col·locar l’edifici formant una plaça de caràcter públic amb pneumàtica de residus, rec des de dipòsit d’aigües fluvials i protecció. A més, una part del sòl d’equipament serà destinat i carrils de circulació interna a cada banda. front i accés a l’esmentat carrer. La sala es situaria en paral·lel carrils-bici, entre d’altres. La urbanització també contem- al sistema d’habitatge dotacional protegit en règim de llo- a aquest carrer, tancant-se la plaça amb l’edifici de serveis-barL’aprovació del projecte provisional es va fer el novembre del pla l’execució de noves infraestructures, com ara un nou guer per a joves (3.148,74 m2 de sostre). i accessos, amb possibilitat d’independitzar els seus usos. 2005 així com l’aprovació definitiva. L’inici de les obres s’ha pont sobre el riu Besòs, una passarel·la peatonal i un pas Abasta una superfície de 40.427 m2 i té una edificabilitat de previst per al juliol del 2006 i les obres tenen una durada esti- S’ha previst un aparcament soterrat per a 100 places. En viari sota el ferrocarril que connectarà La Catalana amb la 58.192,86 m2 de sostre. mada de 24 mesos. aquest soterrani s’inclou també un magatzem municipal, els zona Fòrum. espais de servei de l’escenari (camerinos, vestidors, magat- El PMU de la rambla del Mig I compta amb l’aprovació provi- ALTRES PROJECTES ESTRATÈGICS DEL MUNICIPI: Biblioteca i Auditori Complex En data 2 de maig de 2005 el Consorci del Besòs va aprovar zem) i una estació transformadora. El recinte de la sala es sionalment de l’Ajuntament i està pendent de la seva prope- Socio-Esportiu Montcada AQUA; Centre Cívic Kursaal; Centre Lúdic i inicialment el Projecte de Reparcel·lació corresponent, amb la podrà compartimentar amb envans mòbils. ra aprovació definitiva per part de la Generalitat. La zona de Serveis a Montcada i Reixac; Casa de les Aigües – Museu; Estadi modalitat de compensació bàsica. de Futbol; Reforma Casal Balsalobre (Escola d’adults); Centre Cívic La verda creada és de 12.257,43 m2 i el sòl per a equipaments El novembre de 2005 s’ha iniciat l’obra i s’ha dut a terme la Ribera (Acadèmia Lis); CAP; Comissaria Mossos d’Esquadra i ALTRES PROJECTES ESTRATÈGICS DEL MUNICIPI: Projecte constructiu de ocupa 1.767,44 m2 Soterrament carretera Vic-Puigcerdà. fonamentació. Durant el 2006 es procedirà a la realització de recuperació mediambiental del tram final de la llera del riu Besòs; la major part dels treballs de manera que l’obra s’acabi el pri- ALTRES PROJECTES ESTRATÈGICS DEL MUNICIPI: City metropolitana, Ampliació Pont del Ferrocarril-Desembocadura; i Consorci del Campus recinte firal Gran Via M2, Nova ciutat de la justícia i Pla integral mer trimestre de 2007. Interuniversitari del Besòs. Collblanc-la Torrassa. Antoni Nogués i Olive, GERENT DE L’AGÈNCIA DE DESENVOLUPAMENT Antoni Jiménez Gómez, DIRECTOR DE L’ÀREA TERRITORIAL; Carles Llinàs Carmona, ARQUITECTE, MANCOMUNITAT DE MUNICIPIS ’ Francisco de León, ARQUITECTE REDACTORURBÀ DE L HOSPITALET DE LLOBREGAT (ADU). Marta Bunyesch Martinpe, ARQUITECTE MUNICIPAL DE L’ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA, DIRECCIÓ DE SERVEIS TÈCNICS • Execució total del sector prevista en una etapa de 8 anys. • Pressupost de contracte incloent els dos murs de tancament • Cost d’urbanització del PMU (vials, zones verdes mòbils i les grades telescòpiques: 5.877.623, 75 € (IVA inclòs). • Resum de càrregues urbanístiques:• Termini d’execució: 2006-2008. i parcel·les d’equipaments) i d’indemnitzacions: • Total superfície construïda: 5.257,36 m2. · Costos d’urbanització: 33.950.880,11 €. s’estima en 9,1 milions . • www.montcada.org€ • Superfície d’urbanització: 3.866,18 m2. · Resta de costos: 9.911.519,27 €. • www.l-h.es • Temps previst per a l’execució de l’obra: 18 mesos. 90 ÀMBIT LOCAL ÀMBIT LOCAL 91 SANT BOI DE LLOBREGAT SANT JOAN DESPÍ SANTA COLOMA DE GRAMENET Desenvolupament urbanístic del Sector Sector Avinguda Barcelona-Fontsanta Planificació urbana participativa a Can Zam Central: Caserna militar/ Subestació elèctrica Desenvolupament d’un sector de remodelació pública al cen- La transformació urbana del Sector Avinguda Barcelona- Considerat dins la població com un terreny rescatat de l’espe- tre geogràfic de la ciutat, en terrenys fins ara ocupats per la Fontsanta pretén canviar l’ús del sòl industrial a d’habitatge i culació urbanística dels anys 70, Can Zam s’ha convertit en un caserna militar i la sub-estació elèctrica Fecsa-Endesa, que es terciari d’una banda de 1,2 quilòmetres de llarg amb fondà- símbol per a la ciutat en les darrers 30 anys, manifestat en la traslladen amb l’objectiu d’assolir un model de ciutat sosteni- ries de entre 75 i 100 metres d’amplada i amb un desnivell demanda de devolució en forma de parc i serveis. ble i equilibrat. Es crea un nou pol de centralitat urbana a Sant màxim de 10 metres. Els impactes més importants del projecte són: la definició de Boi, amb uns 1.600 nous habitatges, i un percentatge impor- Aquesta franja estava qualificada d’industrial, essent de fet Can Zam mitjançant un planejament urbà desenvolupat de tant d’altres usos complementaris (terciaris, activitats, etc.). una barrera per la relació entre el barri de Les Planes i el Parc forma participativa; l’increment de verd de proximitat; una El 2004 es va aprovar la delimitació de l’àmbit i els nous usos de Fontsanta, i a la vegada una barrera entre el barri de Les important contribució en la definició de la façana fluvial del previstos. El 2005 es va fer el concurs d’idees per a la selecció Planes i el barri nascut al voltant de TV3. riu Besòs; la validació del sistema propi de participació ciuta- de l’equip redactor del Pla de millora urbana del sector. L’any dana; i la demostració que un projecte debatut per la majorEl desenvolupament proposa l’ampliació de les voreres de 2006 es durà a terme la redacció i tramitació del pla. part dels ciutadans afectats millora, les propostes establertesl’Avinguda Barcelona a 15 metres i la del carrer Fontsanta a 5 únicament pels millors especialistes. 2 ALTRES PROJECTES ESTRATÈGICS DEL MUNICIPI: Pla de millora integral del metres, i la creació de 30.042 m de verd que milloraran la Barri de Casablanca, Pla integral per a la rehabilitació del nucli antic, connexió entre el Barri de Les Planes i el Parc de la Fontsanta. Aquest procés de definició del planejament de forma partici- Pla de millora integral de l’entorn natural i Desenvolupament urba- pativa, a través del Consell General de Ciutat i amb un debat nístic del sector Saló central (façana sud). Amb aquesta transformació d’ús, l’antic front industrial es amb ciutadans individual escollits aleatòriament es va iniciar transforma en un filtre permeable que potencia activament amb una proposta elaborada per una comissió d’experts d’al- tota la zona, al plantejar unes plantes baixes comercials que tíssim nivell. El febrer de 2006 arribarà una proposta modifi- lligaran les parcel·les d’edificació i els nous espais lliures. cada amb l’acord i opinió de tots els implicats, que el Ple apro- S’organitzaran en forma de pinta, conformant uns espais de varà com a modificació del PGM. separació i interrelació entre els diferents edificis d’habitat- ges, el Barri de Les Planes i el Parc de La Fontsanta. ALTRES PROJECTES ESTRATÈGICS DEL MUNICIPI: Campus alimentari de Torribera i Intervenció integral en els set barris fronterers de la Serra d’en Mena. ALTRES PROJECTES ESTRATÈGICS DEL MUNICIPI: El Pla Parcial Bellavista i la Ciutat Deportiva del Barça. Montserrat Gibert i Llopart, Joan Romagosa i López, COORDINADOR DE L’ÀREA TERRITORIAL Crisopa González Gómez, CAP DE SERVEI DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA,ALCALDESSA DE L’AJUNTAMENT DE SANT JOAN DESPÍ INFÀNCIA I JOVENTUT • Inversió global: 332 milions d’euros. • Cost de projecte participatiu: 170.000 €. • Superfície de l’àmbit: 160.700 m2 sòl (40% destinat a • Superfície total sector: 103.440 m2. • Mobilització de recursos humans: al voltant equipament i zones verdes públiques). de 180 persones i 36 entitats (econòmiques, socials, • Sostre màxim: 2 • Sostre Total: 124.724 m 2 st. 167.738 m st, 1.600 habitatges. culturals, esportives, professionals, universitàries, • Habitatges assequible: 30% habitatges. • Nombre d’habitatges: 1.140 unitats. i religioses). • http://www.santboi.org • www.grame.net EL PLA EL 2005 PRESENTACIÓ 95 Aquesta tercera part de la Memòria presenta les activitats internes i externes que ha tractament mediambiental o al desenvolupament de nous models de ciutats i de pro- desenvolupat el Pla durant l’any 2005. jectes són algunes de les experiències viscudes en aquests desplaçaments. Francesc Santacana A les pàgines que segueixen, trobareu la relació de les reunions del Consell General i Més enllà, però, cal considerar l’oportunitat, no sempre fàcil d’aconseguir, de la con- Coordinador general del Pla de la Comissió Delegada, els seminaris, el viatge d’estudis, la participació en congres- vivència activa que es produeix entre l’Administració pública i els agents econòmics i Estratègic Metropolità sos, jornades i trobades amb institucions de tota índole, les publicacions, etc. socials de l’AMB. En el fons, com diu el professor Lasuén, aquests viatges contribuei- de Barcelona xen a reforçar el nostre capital social. De tot aquest ampli ventall d’activitats, enguany m’interessa remarcar-ne cinc aspectes: a) generació i aportació de coneixements per al debat sobre el futur de l’AMB; La innovació sempre ha estat una constant del Pla. Per això es procura predicar amb b) la creixent internacionalització del Pla; l’exemple. En aquest sentit, es pot assenyalar que «el ponent» de la Jornada Tècnica d’enguany –sobre la creativitat– va ser... una pel·lícula coproduïda amb Televisió de c) les experiències dels viatges d’estudi; Catalunya. Després de la seva projecció, es va fer un cine-fòrum amb la participació d) l’ús de la creativitat en el disseny dels actes i d’alguns destacats representants dels sectors creatius de l’Àrea Metropolitana. e) el pas de les idees als projectes. Si el tema quinari (sectors de creació) ha estat per si mateix un tema innovador, la pla- Un dels objectius que, des del Pla tenim prou clar, és el de la introducció dels nous nificació concurrent que aporta una nova manera de treballar el planejament territo- temes que han de fer possible assolir la visió de futur de l’Àrea (Comissió de rial pot ser una contribució molt important per millorar l’eficiència de l’actual ventall Prospectiva), com també l’aportació de coneixements i raonaments sòlids per acom- d’instruments que existeixen en aquest àmbit. panyar la presa de decisions (Comissió d’estratègia). Per últim, un dels aspectes de més interès que s’han produït el 2005 ha estat la con- En aquest sentit, des del Pla sempre s’ha cercat els millors experts de cada tema (J.R. formació dels deu projectes concrets que han sorgit dels treballs i de la reflexió de les Lasuén, X. Vives, N. Chinchilla, etc.), que han contribuït a posar sobre la taula aquells diferents comissions tècniques que han estat treballant per al Pla. Sens dubte, aquest temes que calia analitzar i estudiar per veure’n el possible impacte sobre Barcelona. ha de ser el penúltim resultat del que s’espera d’un pla estratègic. L’últim és passar del Òbviament, s’ha comptat, també, amb aquelles persones més directament implicades projecte a la realitat. en la concreció dels diferents projectes que el Pla està promovent. Avui dia, el PEMB constitueix un autèntic referent internacional. La llista de participa- ció dels membres del Pla en congressos, jornades o presentacions, durant un any, és realment notable. Londres, París, Milà, Viena, Marsella, Treviso, Damasc, Sfax, Alexandria, Wuhan (Xina), delegació d’alcaldes de Turquia, de Perú, etc., són una bona mostra del que s’ha fet enguany, que cal afegir a les accions dutes a terme en anys anteriors i que, en conjunt, han conformat una veritable xarxa de coneixement sobre planificació estratègica. En aquest mateix context, cal esmentar la participació del Pla en dos programes euro- peus –Panel i Compete– pel que significa de xarxa relacional continuada i, lògicament, d’intercanvi de coneixements, d’idees i d’experiències. Pel que fa als viatges d’estudi, vam començar a Munic, per seguir a Estocolm, Varsòvia i finalment a Beijing i Xangai. En aquest darrer cas, amb una expedició que incorpo- rava el president de la Diputació, el secretari d’Economia de la Generalitat i onze alcal- des, juntament amb representants sindicals i de les institucions econòmiques. Des de com un àrea metropolitana s’organitza i progressa a l’entorn del coneixement fins al 96 EL PLA EL 2005 ACTIVITATS DEL PLA EL PLA EL 2005 ACTIVITATS DEL PLA 97 Activitats dels òrgans de govern Projectes estratègics per a l’AMB Com a resultat dels treballs de la Comissió de Prospectiva i d’Estratègia, durant el 2005 s’han concre- Consell General tat un seguit de projectes estratègics que es detallen a continuació. El VI Consell General del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona es va celebrar el 25 de maig al Palau • Plataforma Barcelona Coneixement i Creixement, tres eixos d’actuació: de Pedralbes, amb el títol «Del Pla Estratègic als projectes metropolitans». En aquesta ocasió, i per pri- a) Fira Barcelona Meeting Point del Coneixement. mera vegada, coincidint amb la incorporació de la Generalitat de Catalunya al PEMB, a través del seu b) Deu projectes prioritat 1 en deu anys. Departament d’Economia i Finances, hi va assistir el president de la Generalitat de Catalunya, Molt Honorable c) Subministrament i depuració d’aigua: oportunitats empresarials. Senyor Pasqual Maragall. • Promoció dels sectors quinaris: a) Mapa del sector audiovisual. b) Pel·lícula: Els sectors quinaris a l’AMB. • Projecte pilot per a la creació d’un districte escolar. a) Zona Baix Llobregat: Viladecans, Sant Boi i Santa Coloma de Cervelló. b) Zona Barcelonès: Santa Coloma de Gramanet. • Proposta de model de gestió aeroportuària de Barcelona. • Estudi amb propostes per a la mobilitat en l’àmbit metropolità i d’una manera especial per a l’entorn de l’espai logístic del delta del Llobregat. • Pla d’acollida per a persones immigrades. • Inversions en la provisió de subministraments i serveis: aigua, gas i electricitat, tractament de residus. • l’habitatge com a bé i com a servei públic. • l’elaboració d’un pla estratègic de les telecomunicacions per a l’àmbit metropolità. VI Consell General del Pla Estratègic • El planejament concurrent. Metropolità de Barcelona (25 de maig, Palau de Pedralbes) Comissió de Prospectiva Durant l’any 2005, la Comissió de Prospectiva ha continuat aportant idees, pel que fa a les tendències i reflexions estratègiques, per tal d’ajudar a la presa de decisions que afecten les propostes d’actua- Comissions delegades cions concretes, en el marc del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona. Durant el 2005, la Comissió Delegada del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona s’ha reunit cinc vegades, a la seu del PEMB, en les dates següents: En els darrers anys, les aportacions d’aquesta Comissió han estat, en molts casos, un punt de referèn- cia per a estudis posteriors i un punt de partida per a noves línies de treball del mateix Pla. Així mateix, 10 de febrer • 21 d’abril • 16 de juny • 13 d’octubre • 30 de novembre moltes de les institucions que donen suport al PEMB han continuat el treball a partir de les idees pro- posades, amb un desenvolupament més gran i la concreció de noves propostes estratègiques vincu- Reunió de presidents i vicepresidents lades amb els sectors econòmics o socials als quals representen. La reunió de la Comissió de Presidents i Vicepresidents del PEMB es va reunir el 14 de gener del 2005, d’altra banda, l’estudi Les estratègies de les àrees metropolitanes europees, elaborat pels professors al Palauet Albéniz. En aquesta reunió, es va proposar i es va aprovar la incorporació d’AENA com a mem- Xavier Vives i Lluís Torrens, publicat pel PEMB, ha rebut el 2005 el Premi Catalunya d’Economia. bre del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona; es va fer un balanç de l’any, la presentació de la Al llarg del 2005, aquesta Comissió ha endegat tres estudis, que la Comissió Delegada del Pla va apro- Memòria Estratègica, l’aprovació del pressupost i es van exposar les línies de treball per al 2006. var el seu dia. A continuació es fa una síntesi dels seus objectius i contingut. 98 EL PLA EL 2005 ACTIVITATS DEL PLA EL PLA EL 2005 ACTIVITATS DEL PLA 99 Aportacions a la morfologia de l’AMB La deslocalització funcional Un dels eixos centrals de la base del Pla se sustenta en la realitat metropolitana configurada pels Els fenòmens de la deslocalització d’activitats econòmiques i el seu impacte en els territoris d’origen trenta-sis municipis i que funciona, en els seus aspectes bàsics, a l’estil d’una metròpolis, pel que fa s’han analitzat freqüentment a causa dels seus impactes negatius i de regressió en les dinàmiques a la mobilitat, els usos de l’espai i la seva relació entre usos residencials, terciari i d’altres activitats econòmiques, també en l’economia de Catalunya. Tanmateix, aquest fenomen es pot analitzar des d’un econòmiques, com també pel que fa a la interrelació entre les diferents ciutats que la constitueixen, altre punt de vista: les oportunitats que pot generar en un territori la implantació d’algunes parts el mercat de treball o altres aspectes, com el mercat de l’habitatge, l’oci i la formació. dels processos productius. Tanmateix, aquesta funcionalitat real s’ha de fer visible des d’una òptica d’organització del terri- En l’escenari econòmic, la deslocalització es produeix simultàniament a la reestructuració dels pro- tori i de la forma que adopta. En aquest sentit, l’objectiu de l’informe és precisament evidenciar aques- cessos productius, a partir de la seva configuració de cadenes de valors, que aporten parts específiques ta funció de ciutat de ciutats i de la seva relació amb el territori i els seus elements més destacables. de tota la cadena productiva. Des d’aquest punt de vista, es desagrega la cadena total i se’n poden observar parts en les quals el factor costos de producció està molt més vinculat als requeriments de Des d’aquest punt de vista, l’estudi analitza la configuració de la ciutat metropolitana i els sistemes la deslocalització per reduir els seus costos i d’altres parts, de la cadena de producció, en què els cri- de vertebració del territori, tant pel que fa a les infraestructures que actuen com a malla en la cons- teris de localització no depenen dels costos, al contrari, depenen d’altres variables de l’entorn, de la trucció i reforçament de la xarxa de ciutats, com als sistemes d’espais protegits i la seva vinculació formació, de la tecnologia o de la proximitat a altres centres generadors de coneixement. amb les estructures urbanes de les ciutats metropolitanes. L’informe pretén aportar noves idees i propostes per tal d’identificar les oportunitats de l’àrea de S’estudia també les àrees del territori metropolità amb capacitat de creixement, tant residencial Barcelona per atreure noves empreses i, en especial, les parts dels processos productius amb un pes més com per a usos d’activitats econòmiques de tot tipus i els seus impactes en la funcionalitat del terri- gran de la cadena de valor del coneixement. Des d’aquest punt de vista, la deslocalització pot esde- tori, en especial en la mobilitat. L’estudi ha estat coordinat pels equips tècnics de la Mancomunitat venir una oportunitat en la generació de noves empreses. de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. L’estudi ha estat encarregat a Jordi Gual, en aquell moment professor d’IESE i actualment sotsdirec- tor general d’Estudis i Anàlisi Econòmica de la Caixa, que fa temps que treballa en aquesta línia. En El mapa del sector de l’audiovisual a l’AMB aquesta ocasió, l’informe utilitza una base de dades mundial que inclou els requisits d’un gran nom- Aquest informe sorgeix de les conclusions a què va arribar l’anterior estudi sobre els sectors quinaris, bre d’empreses en les seves decisions de localització. Es preveu presentar aquest informe a una comis- del qual es desprenia que una de les activitats quinàries amb una tendència de creixement més sió específica, constituïda per representats empresarials, a fi de donar-lo a conèixer i consensuar les rellevant era el sector de l’audiovisual, en totes les seves dimensions. seves aportacions. El sector quinari aplega un important conjunt d’empreses del cinema, la televisió, la producció visual, la publicitat i també un ampli sector empresarial que sorgeix de la creixent importància de Comissió d’Estratègia la digitalització i la seva aplicació en un gran nombre de sectors. La Comissió d’Estratègia funciona en grups de treball, cadascun dels quals és responsable d’una de les La identificació d’aquest sector –en especial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona– encara no és temàtiques considerades prioritàries en el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, que són les següents: prou transparent a la llum de les estadístiques i d’altres anàlisis econòmiques. Aquesta situació ha Model de gestió aeroportuària plantejat la necessitat de fer un pas més en la identificació del sector, atès l’impacte real que repre- Subministraments i serveis bàsics a l’AMB senta en l’economia d’aquest territori i la seva incidència en el desenvolupament i la innovació de Mobilitat l’economia de base creativa. Formació d’altra banda, la importància del sector i de les empreses que el constitueixen radica també en la Immigració seva capacitat per a la utilització i la demanda de noves tecnologies de la comunicació. El seu caràc- Cohesió social i urbanisme ter innovador, en aquest àmbit, aporta elements de gran impacte en el desenvolupament d’altres A continuació es descriu l’evolució i/o els resultats d’aquests grups de treball al llarg de l’any 2005. sectors subministradors, com el de les telecomunicacions. Per a la realització d’aquest estudi, s’ha constituït un ampli grup de treball amb representació de Model de gestió aeroportuària diferents empreses i institucions del sector, presidit pel senyor Lluís Foix, conseller delegat de La Des de l’Oficina de Coordinació del PEMB s’han dut a terme diferents gestions per donar a conèixer Vanguardia Digital. La coordinació d’aquest informe està a càrrec de la senyora Imma Tubella, exper- les propostes d’aquest l’informe. Bona part de la difusió aconseguida ha estat possible gràcies a la ta en el sector audiovisual i actual rectora de la UOC. seva publicació, el segon trimestre de l’any, dins de la col·lecció d’Estratègia (núm. 1). 100 EL PLA EL 2005 ACTIVITATS DEL PLA EL PLA EL 2005 ACTIVITATS DEL PLA 101 Per altra banda, convé destacar la incorporació d’AENA al grup d’entitats que donen suport al Pla d’entre les conclusions d’aquest informe, podem destacar la priorització que fa de les pròpies recomanacions Estratègic Metropolità. Comptar amb la participació d’aquesta institució en els òrgans de govern del i propostes. D’acord amb aquesta llista de prioritats, s’han iniciat, durant l’any 2005, les gestions per Pla facilita l’intercanvi d’informació entre els diferents àmbits de les administracions que hi són pre- aconseguir la implementació d’un projecte pilot de «districte escolar», que hauria de servir de banc sents, la qual cosa contribueix a generar una major confiança per poder abordar en el futur les tesis de proves de la nova filosofia que inspira aquest document. de l’informe. Per acabar, però no menys important, recordar que la capacitat de gestionar autònomament S’han mantingut diferents reunions amb el senyor Francesc Colomé, director general de Planificació els aeroports forma part de les competències reclamades en el nou Estatut de Catalunya, actualment Educativa de la Conselleria d’Ensenyament, amb el doctor Joaquim Prats, president del Consell Superior en fase de negociació. d’Avaluació del Sistema Educatiu, i amb alguns alcaldes de l’AMB. Com a resultat d’aquestes gestions s’ha aconseguit completar la primera fase del procés, és a dir, poder comptar amb un grup d’ajunta- Subministraments i serveis bàsics a l’AMB ments interessats a participar en l’experiència, que en concret són els de Viladecans, Sant Boi i Santa També en aquest cas l’informe, conclòs a principi del 2004, ha estat publicat en la col·lecció d’Estratègia Coloma de Cervelló. La fase següent, ja iniciada, correspon a l’elaboració d’una proposta en què es con- (núm. 2). En aquesta publicació s’incorpora, per a cadascun dels subministraments i serveis (és a dir, creti el procés que cal seguir per a la implantació del projecte pilot i el seu funcionament, d’acord aigua, gas i electricitat i tractament de residus), una actualització de les recomanacions de l’informe amb la situació i els recursos disponibles en l’àmbit territorial delimitat per aquests ajuntaments. inicial (inversió en infraestructures i execució de calendaris). Immigració Telecomunicacions La possibilitat d’aplicar de manera generalitzada les propostes incloses en el document «Pla d’acolli- Pel que fa a les infraestructures de telecomunicacions, durant l’any 2005, s’ha dut a terme la segona part da per a immigrants a l’AMB», disponible des de mitjan del 2004, va ser analitzada, durant el primer de l’informe i es disposa ja del treball complet, Situació actual, necessitats i estratègies de futur de les tele- trimestre del 2005, per un grup d’ajuntaments. També, de manera paral·lela, es va promoure el seu comunicacions a l’AMB. Aquest projecte compta amb la col·laboració de la Secretaria de Telecomunicacions coneixement per part d’altres institucions i/o administracions competents, en especial de la Secretaria i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya i de la Cambra de Comerç de Barcelona. per a la Immigració, de la Diputació de Barcelona i de la Federació de Municipis de Catalunya. Mobilitat En el cas de la Diputació de Barcelona, el Servei de Polítiques de la Diversitat i Ciutadania ha manifestat expressament la coincidència entre les propostes del document del Pla Estratègic Metropolità i els El Pla Estratègic ja va presentar, en el Consell General de juliol del 2005, les primeres conclusions d’un programes municipals de recepció i acollida impulsats per l’esmentada Administració. informe sobre la xarxa viària i la congestió de trànsit que suporta la xarxa, en especial al llarg de l’eix del Llobregat. Polítiques urbanes i cohesió social Aquest informe ha plantejat la necessitat d’emprendre un estudi més profund sobre la mobilitat de mercaderies en l’espai metropolità que n’inclogui l’anàlisi de l’origen i destí. L’informe final d’aquest grup de treball, Urbanisme, habitatge i cohesió social, es va enllestir el pri- mer trimestre del 2005 i ha estat publicat també dins la col·lecció d’Estratègia (núm. 4). Per a la realització d’aquest estudi s’ha signat un conveni, en el darrer trimestre de l’any 2005, entre el Departament d’Obres Públiques i Política Territorial de la Generalitat de Catalunya, el A llarg de l’any, aquest document ha estat presentat al president del Parlament de Catalunya, senyor Port de Barcelona, el Consorci de la Zona Franca, la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Ernest Benach, al conseller de Medi Ambient i Habitatge, senyor Salvador Millet, al síndic de greuges Metropolitana de Barcelona, el Centre Intermodal de Logística, Barcelona Regional i el Pla Estratègic de Catalunya, senyor Rafel Ribó, i al conseller de Política Territorial i Obres Públiques, senyor Joaquim Metropolità de Barcelona. El conveni preveu la realització de l’estudi al llarg del 2006. Nadal. Cal destacar que algunes de les recomanacions de l’informe estan recollides en el text de la pro- posta de nova Llei de l’habitatge de Catalunya. L’estudi analitzarà els volums de trànsit de mercaderies en la xarxa actual, posant una especial aten- ció en l’accessibilitat viària en l’entorn de la plataforma logística del delta del Llobregat, i elaborarà propostes estratègiques per al transport de mercaderies i la gestió de la xarxa viària. La situació actual Comissions d’Enllaç i els previsibles impactes que provocaran els projectes en marxa per a l’ampliació de les plataformes logístiques del port, l’aeroport i la zona logística del delta del Llobregat, aconsellen fer aquest estu- Les comissions d’enllaç permeten afavorir l’intercanvi d’informació entre el PEMB i altres entitats i di per a l’avaluació dels impactes i les possibles propostes de millora. organitzacions que també actuen en l’àmbit de la planificació estratègica. Les activitats més impor- tants dutes a terme durant l’any 2005 han estat les següents: Formació Comissió d’Enllaç de Medi Ambient, d’Estratègia i Planejament Urbà L’estudi Proposta de millora per a l’educació pública a secundària, que va quedar enllestit el primer trimestre del 2004, s’ha publicat també en la col·lecció d’Estratègia (núm. 3) i s’ha fet arribar a tots El document «Planificació metropolitana concurrent», inclòs dins la col·lecció de Prospectiva amb el els centres de secundària de l’AMB. número 3 i publicat el desembre del 2004, va ser presentat públicament, el 3 d’octubre, al Col·legi 102 EL PLA EL 2005 ACTIVITATS DEL PLA EL PLA EL 2005 ACTIVITATS DEL PLA 103 d’Arquitectes de Catalunya, en una taula rodona que va comptar amb la participació d’Antoni Font, Visites del Consell General a noves instal·lacions metropolitanes catedràtic d’urbanística de la Universitat Politècnica de Catalunya; Jordi Cañas, director general de 20 d’abril, visita a la Central de Coordinació de Teleassistència Domiciliària de la Creu Roja. Polítiques Ambientals i Sostenibilitat del Departament de Medi Ambient i Habitatge; Juli Esteban, 29 de novembre, visita a la Torre Agbar. director del Programa de Planejament Territorial del Departament de Política Territorial i Obres Públiques; Joaquím Balsera, alcalde de Gavà, i Lluís Recoder, alcalde de Sant Cugat del Vallès. Actes 25 de maig, VI Consell General del PEMB, «Del pla estratègic als projectes metropolitans», Palau de Pedralbes. Comissió d’Enllaç de Sectors Estratègics 20 de setembre, primer seminari del PEMB, titulat Les grans tendències socioeconòmiques del món en una L’objectiu d’aquesta Comissió és el seguiment dels diferents sectors estratègics que operen sota la perspectiva 2005. marca «Barcelona», amb l’objectiu de mantenir-nos al corrent de les noves iniciatives que duen a 3 d’octubre, presentació de l’informe Planificació metropolitana concurrent al Col·legi d’Arquitectes de terme aquests sectors. També serveix per oferir informació a aquests sectors sobre les diferents acti- Barcelona. vitats del Pla Estratègic. En aquest sentit, el 16 de desembre va tenir lloc una trobada de seguiment 14 de desembre, 4a Jornada Tècnica Un Marc Econòmic per a un Territori Creatiu, al World Trade Center entre el senyor Jordi Portabella, segon tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, el responsa- Barcelona. ble del Pla Estratègic i altres tècnics municipals. Participació del Pla Estratègic Metropolità a conferències, congressos i seminaris Els membres d’aquesta Comissió són els següents: 13 de gener - Participació en la presentació del Pla estratègic d’Argentona 2015-2020, amb la conferència «Els Albert MONTULL, gerent de Barcelona Centre Universitari plans estratègics com a eina de dinamització territorial». Vicenç GASULLA, director-gerent de la Fundació Barcelona Digital 20 de gener - Participació en la Jornada sobre la Participació Institucional dels Agents Socials a Catalunya, orga- Juan Manuel LECUE, gerent de Barcelona Aeronàutica i de l’Espai nitzada per la UGT. Beatriz PUIG, gerent de Barcelona Centre Mèdic 29, 30 i 31 de gener, Damasc - Participació a «Town Planning –Strategic Planning– Concurrent Planning». Carles MENDIETA, gerent de la Fundació Fòrum Ambiental 11 i 12 de febrer, Treviso - Participació a la presentació del Pla estratègic de la província de Treviso. Pere DURAN, director general de Turisme de Barcelona 18 i 19 de febrer, Tetuan - Participació al Projecte PROGOL, promotion de la bonne governance locale au nord Joan CASTELLS, gerent de la Fundació per al Desenvolupament de la Dieta Mediterrània du Maroc, sessions de formació per a funcionaris comunitaris de Tànger i de Tetuan. Isabel ROIG, directora general de Barcelona Centre de Disseny 21 i 22 de febrer, Alexandria - Participació a la conferència «Mediterranean City: Dialogue among Cultures». Santiago BASSOLS, director general de Barcelona Centre Logístic 4 d’abril - Participació del coordinador general del PEMB a la presentació del Mapa de l’activitat econòmica del Montserrat ARQUÉ, coordinadora de Barcelona Centre Financer Prat de Llobregat, al Centre de Promoció Econòmica de l’Ajuntament del Prat de Llobregat. 11 de maig, París - Preparació de la trobada nacional de la Federation Nationale des Agences d’Urbanisme Comissió d’Enllaç amb altres Plans Estratègics (FNAU), dels dies 13, 14 i 15 de desembre, amb el títol «Metròpoli en qüestió, Metròpoli en acció». Durant l’any 2005 s’han mantingut contactes puntuals amb els responsables del Fòrum de Municipis 23 de maig, Viena - Stadtentwickungsplan del Litoral de la Regió Metropolitana de Barcelona i se’ls ha proporcionat informació útil per a l’ela- 31 de maig, Barcelona - Participació en la Jornada l’Èxit Escolar per a Tothom, un Orgull per a la Ciutat, orga- boració del seu propi Pla estratègic. També s’ha reunit amb el responsable del Pla Estratègic de nitzada pel Projecte Educatiu de Ciutat i l’Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona. Formació Professional, per a temes relacionats amb propostes de millora en l’àmbit de la formació 4 de juliol, Antigua (Guatemala) - Seminari d’inauguració del curs superior de planificació estratègica del professional. CIDEU. 12 de juliol, La Triennale, Milà - Participació en la Jornada les Ciutats dels Creatius: Visions i Projectes. Recordem que aquest grup l’integren els plans sectorials següents: 27 de setembre, Badalona - Participació en una sessió dels desdejunis econòmics, amb el títol «Badalona, esce- Pla estratègic de cultura nari econòmic i social: una oportunitat de futur». Pla estratègic de l’esport 6 d’octubre, Marsella - Participació en la conferència «Ville(s) en débat(s)». Fòrum de Municipis del Litoral de la Regió Metropolitana de Barcelona 27 i 28 d’octubre, Barcelona - Participació en la taula rodona «Gestió i governabilitat metropolitana. Models», Pla estratègic de formació professional dins del Seminari sobre gestió supramunicipal i governança metropolitana, organitzat per Aula Barcelona. 10 de novembre, Barcelona - Participació en la taula rodona «Els sectors dels coneixement –sectors quinaris– com a una opció de transformació de l’economia catalana», dins de la Jornada dels Economistes 2005: Relacions institucionals Estratègies de Futur per a l’Economia Catalana, organitzada pel Col·legi d’Economistes de Catalunya. 14 i 15 de novembre, Saragossa - Participació en el X Encuentro de Directores de Planes Estratégicos, orga- A continuació s’inclou un llistat de les relacions institucionals mantingudes pel Pla Estratègic Metropolità nitzat per Ebropolis, amb el tema «Presente y futuro de la planificación estratégica territorial». de Barcelona en el decurs del 2005. 104 EL PLA EL 2005 ACTIVITATS DEL PLA EL PLA EL 2005 ACTIVITATS DEL PLA 105 16 de novembre, Barcelona - Participació en el Seminari internacional sobre gestió municipal i desenvolu- 4a Jornada Tècnica pament, dirigit a alcaldes, regidors, alts càrrecs i funcionaris de diversos municipis del Perú, organitzat per l’Ajuntament de Barcelona. La IV Jornada Tècnica del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona va tenir lloc el 14 de desembre, al 17 de novembre, Alcalá de Henares - Participació en la Mesa de Grandes Ciudades, amb el tema «Retos World Trade Center Barcelona, sota el títol Un Marc Econòmic per a un Territori Creatiu. de las grandes ciudades españolas en el nuevo siglo de la globalización». Aquesta jornada tanca un primer cicle iniciat amb l’elaboració i la publicació de l’informe de pros- 21 - 23 de novembre - Assistència al Consell Rector del CIDEU a Mérida (Mèxic). pectiva Sectors quinaris. Motor de desenvolupament de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Des d’a- 2 de desembre, Barcelona - Participació en l’esmorzar de treball del Grup Harvard, format per destacats empre- leshores, el concepte de sector quinari, com també les activitats que el configuren, han estat objecte saris catalans que es reuneixen un cop l’any per parlar del millor model per a Barcelona, organitzat per IESE. d’una àmplia reflexió i s’ha generat un profund debat sobre les oportunitats que ofereix aquest sec- 12 de desembre, Barcelona - Participació en la sessió sobre ports i aeroports, de les Jornades sobre tor per actuar com a motor de desenvolupament econòmic de l’AMB. Economia i Territori, organitzades pel Cercle d’Economia. Les activitats que integren el sector quinari són aquelles que es basen en la generació i en l’ús inten- Presentacions del PEMB a delegacions i personalitats d’Espanya i d’altres països siu del coneixement i en la creació d’un producte que presenti grans dosis de creativitat. Aquests sec- tors actuen en xarxa, s’insereixen en el processos de transformacions urbanes metropolitanes i tenen 7 de febrer, presentació sobre planificació metropolitana a la Sala d’Actes d’Urbanisme de l’Ajuntament de una elevada capacitat per situar-se en una economia global i de referència internacional. La recerca, Barcelona. Delegació de participants en el programa Housing & Urbanism de l’Architectural Associations School la medicina, la indústria cultural, l’educació, l’audiovisual, el disseny, la publicitat, els serveis a les of Architectura de Londres. empreses, etcètera, són ja en molts casos una realitat en l’AMB i ens ofereixen empreses i institucions 14 de juliol, visita tècnica d’una delegació de l’equip d’Sfax (Tunísia), que està elaborant l’estratègia de desen- de gran projecció local i internacional. volupament urbà sostenible – Agenda 21. 16 de setembre, visita d’una delegació de la ciutat de Wuhan (Xina), organitzada pel Banc Mundial, Barcelona Per aquest motiu, la Quarta Jornada Tècnica del PEMB ha volgut posar de relleu les oportunitats de Regional i la Secretaria General de Barcelona Metròpolis. Aquesta visita al PEMB formava part d’una visita més desenvolupament d’aquest sector i fer una valoració dels reptes que cal afrontar per assegurar la seva àmplia d’assistència tècnica. progressió a mitjà i llarg termini per tal de facilitar i estimular la transició cap a una economia que ha 7 i 8 de novembre, recepció d’un delegació de la FENAMM, organitzada per l’Ajuntament de Barcelona. de tenir com a missió la creació i l’acumulació de capital humà i social. 9 de novembre, recepció d’una delegació d’ajuntaments de Turquia. Com a base per impulsar la reflexió i el debat, es va projectar la pel·lícula AMB: territori quinari, en 16 de novembre, visita d’una delegació d’alcaldes peruans. la qual es posa de manifest la realitat d’aquest sector en l’àrea de Barcelona i els seus reptes de futur. 7 de desembre, recepció del coordinador general del Proyecto Qualicidades del Brasil. La projecció fou precedida per la ponència del professor José Ramón Lasuén «Un marc econòmic cre- atiu per a un territori postindustrial», que explica què representen els sectors quinaris per a una eco- nomia com la de Barcelona, amb els precedents i les realitats actuals. A continuació, el professor Ezequiel Baró va exposar com incideix aquest sector, actualment, en el marc de l’economia metropo- litana i les bones tendències que evidencien les dades econòmiques analitzades. La sessió va continuar amb un cine-fòrum, coordinat per la senyora Rosa Cullell, presidenta de la Comissió de Prospectiva del PEMB, en el qual van participar representants de moltes de les indústries quinàries a què es feia referència en la pel·lícula projectada. Els participants en les seves interven- cions, de gran diversitat i encert, van posar l’accent en les oportunitats reals de desenvolupament del sector i en els reptes que cal superar per assegurar el seu creixement i projecció internacional. A la jornada hi van assistir més de dues-centes persones i va comptar també amb la intervenció de les institucions que van donar suport a la realització de la pel·lícula: l’Ajuntament de Barcelona, el Cidem i Televisió de Catalunya. Viatge d’estudis a Beijing i Xangai 14 de desembre, El viatge d’estudis del PEMB, l’octubre del 2005, va tenir com a destinació les ciutats de Beijing i auditori del World Trade Center Xangai. Hi van participar un total de trenta-cinc persones: alcaldes, regidors, gestors i tècnics munici- Barcelona pals i representants de les institucions que donen suport al Pla. 106 EL PLA EL 2005 ACTIVITATS DEL PLA EL PLA EL 2005 ACTIVITATS DEL PLA 107 L’objectiu d’aquests viatges anuals és conèixer la realitat d’altres àrees metropolitanes (recordem que Eva GRANADOS, secretaria de Política Institucional d’UGT amb anterioritat es van visitar les ciutats de Munic, Estocolm i Varsòvia), per tal que, gràcies a aquest Anna HERNANDEZ, consellera del Consell Comarcal del Baix Llobregat coneixement, els responsables municipals o institucionals disposin del màxim d’informació per deci- Jaume HERNANDEZ, regidor de l’Ajuntament de Viladecans dir les millor estratègies en els seus àmbits de competència. Tomasa JIMÉNEZ, alcaldessa de Sant Climent de Llobregat Jordi JOLY, tinent d’alcalde de Sant Cugat del Vallès Hi ha, per tant, una primera qüestió que marca la diferència entre aquest i altres viatges anteriors: es Josep JORDANA, alcalde de Pallejà van visitar dues ciutats, no una. La primera idea era visitar Xangai, considerada el paradigma de l’ex- Dolors LLOBET, secretaria d’Acció Socioeconòmica de CC.OO pansió/explosió xinesa. Tanmateix, tots els experts als quals es va demanar consell per a l’organitza- Pelayo MARTÍNEZ, gerent de l’Entitat Metropolitana del Transport ció del viatge van coincidir en recomanar la doble visita a les ciutats de Xangai i Beijing, no només per Joan Carles MAS, president del Consell Comarcal del Barcelonès aprofitar economies d’escala (la durada del desplaçament), sinó també per constatar dos models de Emili MAS, gerent del Consell Comarcal del Barcelonès ciutat força diferents. Ara bé, en qualsevol cas, són dues ciutats en període de renovació quasi total, Andreu MORILLAS, secretari d’Economia de la Generalitat de Catalunya d’una banda per respondre als requeriments de l’economia de mercat i, de l’altra, –amb projectes Antoni NOGUÉS, gerent de l’Agència de Desenvolupament Urbà de l’Ajuntament de l’Hospitalet espectaculars– per afrontar l’any 2008 els Jocs Olímpics a Beijing i l’any 2010 l’Exposició Universal a Xangai. Rosa NONELL, assessora general de la Junta Directiva del Cercle d’Economia Al llarg de la setmana que va durar el viatge, la delegació metropolitana va tenir la possibilitat d’informar- Dídac PESTAÑA, vicepresident primer de la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona se de primera mà sobre aspectes relacionats amb la planificació urbana i estratègica, l’estructura econò- Amparo PIQUERAS, alcaldessa de Sant Vicenç dels Horts mica i financera, el sistema educatiu, la ciència i la tecnologia, les noves àrees industrials, el sistema de Antoni RODRÍGUEZ, adjunt a Gerència de l’Agència de Desenvolupament Urbà de l’Ajuntament de l’Hospitalet transport, l’urbanisme i l’habitatge, la promoció econòmica i la protecció del medi ambient. Teodoro ROMERO, president de l’Àrea de Promoció Econòmica i Ocupació de la Diputació de Barcelona Maravillas ROJO, regidor d’Ocupació i Innovació de l’Ajuntament de Barcelona Cal destacar, com a tret diferencial de les dues ciutats, la qüestió de la «dimensió». Per exemple, l’AMB 2 Jaume VENDRELL, gerent de l’Àrea Metropolitana de Barcelonaté 600 km i 3 milions d’habitants, en canvi Beijing té 16.800 km2 i una població de 15 milions i la Albert VILÀ, alcalde del Papiol població de Xangai arriba als 30 milions. De l’Oficina de Coordinació del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona: Durant aquest viatge, es va visitar un parc tecnològic de 50 km2, es va circular per autopistes de cinc Francesc SANTACANA, coordinador general carrils al bell mig de Beiging i es va pujar al tercer edifici més alt del món (el Hyatt, a Xangai, amb 430 Joan CAMPRECIÓS, coordinador adjunt m). En contrapartida, s’ha de dir que es necessitava no menys d’una hora per fer qualsevol desplaça- Montserrat RUBÍ, secretària tècnica ment dins les ciutats i suportar uns embussos colossals, a més també es van veure barris centrals més que degradats. Ara bé, els responsables xinesos que van atendre la delegació eren molt conscients de les seves febleses: les dues ciutats tenen en marxa un pla de millora del sistema públic de transport, que inclou metro, autobús i trens de rodalies, un pla per disminuir la densitat dels centres històrics, traslladant part de la població a noves zones a la perifèria, i un nou programa educatiu amb un esforç especial en l’aprenentatge de l’anglès. Els participants en el viatge van ser: Iván ARCAS, alcalde de Molins de Rei Maite ARQUÉ, alcaldessa de Badalona César ARRIZABALAGA, alcalde de Montcada i Reixac Joana M. BADELL, alcaldessa de Begues Antoni BALMÓN, alcalde de Cornellà de Llobregat Jaume BOSCH, tinent d’alcalde d’Urbanisme de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat Jaume CIURANA, grup Municipal de CiU a l’Ajuntament de Barcelona Carles CONILL, gerent de l’Entitat Metropolitana del Medi Ambient Celestino CORBACHO, president de la Diputació de Barcelona Viatge a la Xina Antón COSTAS, vicepresident del Cercle d’Economia d’una delegació del Pla Estratègic Juan ECHANIZ, cap de Gabinet del President de la Diputació de Barcelona Metropolità de Montserrat GIBERT, alcaldessa de Sant Boi de Llobregat Barcelona (octubre de 2005) < 108 EL PLA EL 2005 ACTIVITATS DEL PLA EL PLA EL 2005 ACTIVITATS DEL PLA 109 Projectes internacionals El passat 30 de gener de 2006, va tenir lloc a Amsterdam una reunió interna dels membres de la xarxa per discutir sobre el pla de treball per a aquest any 2006. Entre les activitats que resulten del treball de la xarxa, cal destacar-ne dues: el Centre de Recursos en línia i les jornades temàtiques. CIDEU En la seva qualitat de membre fundador i de membre del Consell Rector, l’Associació Pla Estratègic Centre de Recursos en línia Metropolità de Barcelona va ser present en la XIII Assemblea anual del Cideu que va tenir lloc a la El passat mes de novembre es va posar en marxa el Centre de Recursos en línia. Aquesta pàgina web ciutat de Santiago de los Caballeros, els dies 12-15 d’abril. Aquesta cita anual del Cideu reuneix un ofereix lliure accés a una base de dades que anirà incorporant el resultat del treball de la xarxa al llarg important nombre de ciutats i d’experts relacionats amb la planificació estratègica de ciutats de dels tres anys de durada del projecte. Aquesta base de dades està parcialment finançada per la Unió l’àmbit iberoamericà. Europea a través del programa Interreg IIIc. L’evidència empírica recollida en la web s’organitza entorn En aquesta ocasió, el tema central de la reunió va ser la planificació concurrent i el desenvolupament tres tipus d’instruments: les conferències temàtiques programades en cadascuna de les ciutats de la urbà sostenible, tema en què el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona ha aprofundit molt amb l’e- xarxa, l’intercanvi de dades de benchmarking i un conjunt de perfils de les diferents ciutats. Es pot dició d’un informe específic sobre la planificació concurrent. accedir al Centre de Recursos a través de la pàgina web http://www.compete-eu.org/. d’altra banda, també va assistir, com a membre de ple dret, a la reunió del Consell Rector del CIDEU Jornades temàtiques que va tenir lloc a la ciutat mexicana de Mérida, els dies 21-23 de novembre. Està previst que cadascuna de les ciutats de la xarxa organitzi una jornada temàtica sobre temes Així mateix, l’equip tècnic de l’Oficina de Coordinació del PEMB ha participat en un seminari de for- clau per a la competitivitat urbana i regional. Fins al moment, s’han programat tres jornades: la mació de tècnics que va tenir lloc a la ciutat guatemalenca d’Antigua, del 4 al 8 de juliol. També ha primera a la ciutat de Sheffield (11-13 maig 2005) sobre el paper de les societats de participació participat, com a docent, en el mòdul de planificació concurrent, dins de la primera edició del Curs supe- rior del Cideu, que es va iniciar el mes de juliol de l’any passat. publicoprivades; la segona a Dortmund (28-30 setembre 2005) sobre les polítiques de recursos humans, i l’última a Barcelona (15-17 març 2006) sobre les indústries creatives. PROJECTE COMPETE En la jornada de Sheffield es van presentar diverses experiències de societats de participació mix- tes en les ciutats de la xarxa. Mònica Madrigal hi va assistir per presentar l’exemple del Pla Estratègic El Pla continua la seva participació en la xarxa Compete, finançada pel programa Interreg IIIc de la Unió Metropolità de Barcelona. La col·laboració entre els diferents actors públics i privats es va plante- Europea. Les ciutats que participen en la xarxa són Dortmund, Hèlsinki, Lió, Munic, Rotterdam, Sheffield jar com un actiu clau per fer front a la creixent complexitat del territori. Entre els diferents tipus i Barcelona. Aquesta xarxa té per objectiu l’intercanvi de bones pràctiques de millora de la competi- de societats de participació possibles, es va destacar la importància de les de caràcter estratègic. tivitat de les ciutats. Aquest tipus de societats de participació descansen sobre mecanismes de confiança entre totes les institucions implicades i es constitueixen amb la finalitat d’establir prioritats estratègiques i objec- tius a llarg termini. La jornada de Dortmund va destacar la importància de disposar de persones creatives i ben prepa- rades en el context actual de l’economia del coneixement. La competitivitat de les ciutats passa per establir les condicions per crear un entorn urbà que faciliti l’atracció de capital humà qualificat, l’ús de la tecnologia i la creació d’activitats econòmiques relacionades amb el coneixement. Alhora, no obstant això, també es va posar de manifest el fet que, sovint, els processos d’adaptació cap a les acti- vitats basades en el coneixement tenen conseqüències negatives sobre determinats sectors econòmics, que veuen com la seva activitat es deslocalitza cap a altres països, i sobre les persones amb menys for- mació, que es veuen atrapades en trajectòries d’exclusió econòmica i precarietat laboral. Properes jornades Michael Parkinson, Barcelona organitza la propera jornada temàtica sobre les indústries creatives els dies 15 a 17 de març Dortmund, setembre 2005 de 2006. La jornada pretén posar l’accent sobre dos aspectes concrets: la dimensió econòmica de les < Reunió de treball, indústries creatives en les economies urbanes i les estratègies urbanes per promocionar aquestes indús- Sheffield, maig 2005 tries. Representants de Barcelona, Lió, Liverpool, Munic, Rotterdam i Viena ens explicaran quines són 110 EL PLA EL 2005 ACTIVITATS DEL PLA EL PLA EL 2005 ACTIVITATS DEL PLA 111 les estratègies de creativitat a les seves ciutats. Finalment, la jornada també preveu la realització de 3. Les mesures de suport es van dissenyar per facilitar la difusió dels resultats del programa PAXIS i les visites pràctiques a fi que els assistents puguin conèixer de primera mà alguns dels projectes més bones pràctiques detectades al conjunt d’Europa representatius de la ciutat en el camp de les indústries creatives. Es pot accedir al programa de la jor- Amb aquesta estructura les regions es van distribuir per xarxes i la maquinària de PAXIS es va posar nada i a les intervencions dels ponents a través de la nostra web www.bcn2000.es. en marxa, començant, en una primera fase, en el treball intern a les xarxes i entre les regions que les constituïen. Barcelona es va integrar a la xarxa PANEL, juntament amb Dublín, Milà i Munic, en la L’experiencia de Barcelona en el programa europeu PAXIS qual es van tractar temes identificats com a claus, com l’oferta de finançament de les noves empre- L’any 2005 ha finalitzat la participació de Barcelona a PAXIS, programa europeu que es duia a terme ses, les incubadores i parcs tecnològics i les mesures de foment a la creació d’empreses promogudes des de l’any 2000, en el qual Barcelona es va integrar representada per les institucions del Pla Estratègic per les universitats. En una segona fase, amb caràcter anual, es van organitzar fòrums o seminaris en Metropolità de Barcelona i Barcelona Activa. Ara, una vegada PAXIS ha arribat al seu final, és el què participaven totes les regions i en què es presentaven les conclusions i resultats preliminars del tre- moment de recordar què va motivar la participació de Barcelona i què ha significat. ball de les xarxes. Aquests seminaris es van celebrar a Estocolm, Torí, Stuttgart i Edimburg. L’origen d’aquest programa prové del Primer Fòrum Europeu d’Empreses Innovadores, celebrat a Aquesta metodologia ha definit cinc anys de treball intents i de col·laboració entre regions. Una vega- Viena l’any 1998, en el qual per primera vegada es van assenyalar la innovació i l’esperit emprenedor da finalitzat PAXIS, cal reconèixer que un dels principals resultats obtinguts ha estat l’aprenentatge com a aspectes claus, del qual ja van sorgir unes primeres propostes amb l’objectiu de promoure la inno- adquirit d’allò que es fa en altres regions europees. PAXIS ha fomentat el benchmarking d’idees, per- vació i la creació de noves empreses. Amb aquest rerefons, la Comissió Europea va impulsar, l’any què cada regió pugui importar les que considera més interessants i innovadores i les pugui transfor- 1999, la creació del programa PAXIS, que es va integrar en el 6è Programa Marc de Recerca i Innovació, mar en realitat d’acord amb les seves característiques i necessitats. En qualsevol cas, ara és el moment amb la missió de promoure la creació i el desenvolupament d’empreses innovadores a Europa com a d’intentar donar resposta a per què s’hi va participar, què s’ha obtingut i què s’espera del futur. garantia per assegurar el creixement econòmic i social del territori, amb dos objectius principals: En primer lloc, per què Barcelona va decidir integrar-se a PAXIS? • Estimular la transferència de l’excel·lència en innovació. Es va constatar que la regió de Barcelona compartia àmpliament la definició de la missió de PAXIS i • Crear un instrument que facilités la cooperació i l’intercanvi de coneixements entre els agents locals dels seus principals objectius, sobretot el fet d’identificar, com a element clau, la difusió de la cultu- d’innovació. ra de la innovació i de l’esperit emprenedor. Era obvi que Barcelona no podia quedar al marge d’un programa d’aquestes característiques i magnituds, en el qual han participat les regions europees més Per tal d’aconseguir aquests objectius, PAXIS es va estructurar en tres àrees de treball: les xarxes temà- rellevants. tiques, els projectes i les mesures de suport, que representen, respectivament, els participants, els con- tinguts i la difusió de resultats. En segon lloc, quins han estat els resultats obtinguts? Més enllà dels èxits, de la identificació d’algunes pràctiques de Barcelona com a bones pràctiques en 1. Les xarxes temàtiques agrupaven les vint-i-dues ciutats i regions europees participants, totes elles l’àmbit europeu i la seva adopció per part d’altres regions, cal destacar que la col·laboració amb altres destacades per la seva ferma voluntat de donar suport a la creació d’empreses innovadores i que regions, com Milà (de característiques molt similars a Barcelona), Munic (que comparteix amb Barcelona identificaven aquest aspecte en la seva planificació estratègica com una acció clau. Per tal de selec- el fet de ser una regió industrial amb forta presència d’universitats dinàmiques) i Dublín (com un refe- cionar les regions participants es va convocar el Premi a l’Excel·lència de les Regions Innovadores, rent de regió dinàmica que ha experimentat una forta evolució i desenvolupament) han de ser con- en la fase prèvia del qual cada regió havia de demostrar per què era mereixedora d’aquest adjec- siderats els principals beneficis. tiu, mitjançant la presentació d’una sèrie d’indicadors i dades d’activitat econòmica. Els premis es van lliurar, finalment, l’any 2002 a quinze regions i ciutats europees, entre les quals es trobava I, finalment, quins han de ser els propers passos? Barcelona. Les regions «excel·lents» foren avaluades per la Comissió Europea d’acord amb un estric- És evident que s’han establert unes bases molt sòlides per tal de poder concentrar els esforços en nous te conjunt d’indicadors econòmics i d’innovació que van permetre realitzar-ne la corresponent clas- projectes: no hi ha cap dubte que és necessari consolidar encara les regions europees en el marc de la sificació final. L’any 2002 es van incorporar set noves regions, que van completar les vint-i-dos par- globalització i que el coneixement generat per PAXIS és el requisit imprescindible per aconseguir-ho. ticipants. Així, doncs, a PAXIS hi han participat regions diverses amb mentalitats molt diferents, aspecte que ha enriquit l’intercanvi d’experiències i coneixements, com per exemple regions del sud d’Europa (Milà, Barcelona, Madrid, etc.), del centre d’Europa i Gran Bretanya (Munic, Karlsruhe-Pforzheim, Cambridge, Dublín, etc.) i finalment regions del nord (Estocolm, Hèlsinki, etc.). 2. Els projectes eren les eines mitjançant les quals les regions identificaven conceptes claus i els desen- volupaven, amb l’objectiu final de facilitar l’intercanvi d’experiències i de saber fer entre regions. Se’n van identificar i desenvolupar sis. 112 EL PLA EL 2005 COMUNICACIÓ I PROMOCIÓ EL PLA EL 2005 COMUNICACIÓ I PROMOCIÓ 113 Comunicació i Promoció Web Durant el 2005 s’ha posat en marxa una de les aplicacions més destacades de la web del PEMB: el Butlletí mapa de projectes metropolitans. El seu objectiu fonamental és oferir informació tècnica detallada Durant el 2005 s’han publicat tres dels quaranta-dos projectes que conformen la realitat de l’AMB, el seu estat d’execució i les previ- números del butlletí del PEMB i s’ha sions per al 2006, com també oferir una imatge de conjunt. Aquest mapa ha estat dissenyat com a eina augmentat el nombre d’exemplars interactiva que permeti als responsables dels projectes actualitzar-ne constantment la informació. editats en català. Si l’any passat eren En un informe de navegació encarregat pel PEMB, es destaca que aquesta és una de les pàgines més tres mil cinc-cents, aquest any han pas- visitades de la web. sat a ser tres mil set-cents cinquanta en català i mil en castellà. Coincidint amb la publicació de la Memòria estratègica 2005, es farà una actualització d’aquests pro- jectes i s’incorporaran els nous projectes estratègics del 2006. Tot i que durant el 2005 s’ha modificat sensiblement l’estètica del butlletí, El mapa de projectes metropolitans es complementa amb una altra aplicació: el vol virtual, que dis- està previst que durant el 2006 se li posa d’un sistema de navegació molt senzill que permet simular un vol aeri sobre el territori de l’À- doni una imatge gràfica molt més pro- rea Metropolitana de Barcelona. pera a la nova imatge de la web. Al llarg de l’any 2006 està previst canviar l’estructura interna de la informació que conté la web del PEMB i modificar-ne la imatge gràfica i l’estructura interna a fi de fer-la més interactiva. Sessions de treball amb els mitjans de comunicació Continuant amb la dinàmica, ja iniciada el 2004, de mantenir reunions periòdiques amb els mitjans de comunicació per presentar els informes elaborats per la Comissió de Prospectiva i d’Estratègia i oferir-los un marc adequat per aprofundir en els temes tractats, durant el 2005 s’han fet les següents sessions de treball: • Sectors quinaris, motor de desenvolupament de l’Àrea Metropolitana de Barcelona – 11 de març • Presentació de la Memòria estratègica 2004 – 7 de juny • Urbanisme, habitatge i cohesió social – 14 de juliol • IV Jornada Tècnica Un Marc Econòmic per a un Territori Creatiu – 13 de desembre, al Gran Teatre del Liceu Conjuntament amb l’Ajuntament de Barcelona, s’ha fet la roda de premsa següent: • Signatura del conveni per a la constitució de la plataforma Coneixement, Innovació i Creixement – 18 de febrer, a l’Ajuntament de Barcelona 114 EL PLA EL 2005 PUBLICACIONS DEL PLA EL PLA EL 2005 PUBLICACIONS DEL PLA 115 Publicacions del Pla A més d’aportar dades significatives del sector, també destaca que –tant en termes de creixement econòmic com en termes d’ocupació– el sector presenta les taxes més elevades i més dinàmiques dins Durant el 2005 s’han publicat els informes següents de la col·lecció d’Estratègia i de Prospectiva i s’ha iniciat un del marc de l’economia de l’entorn metropolità de Barcelona, amb relació als altres sectors d’activi- nova col·lecció, la dels Indicadors Estratègics. Tot seguit es fa un breu resum del contingut d’aquests informes. tat. La realitat actual ja ens indica la tendència positiva del sector i la seva capacitat per assolir un grau de consolidació i de lideratge econòmic més important. L’estudi proposa la conveniència de reforçar i de potenciar aquest sector, com una oportunitat ben cla- Col·lecció d’Estratègia ra per consolidar la posició estratègica de la metròpolis davant dels reptes de la creixent competitivi- Núm. 1 Model de gestió aeroportuària tat mundial entre metròpolis, com ja es va exposar en un informe anterior dels professors Xavier Vives i Lluís Torrens. L’entorn geogràfic, la qualitat de vida, les comunicacions i altres components de la rea- Aquest primer informe, elaborat per una comissió de treball, tracta d’un tema que les diferents litat metropolitana de Barcelona incideixen també en el reforçament del sector i en la seva progres- administracions i institucions integrades en el Pla Estratègic Metropolità coincideixen a conside- sió de futur. rar del màxim valor estratègic. L’informe apunta la conveniència d’un nou model de gestió per a l’aeroport de Barcelona, amb l’ob- jectiu d’aconseguir una infraestructura capaç d’aprofitar i desenvolupar totes i cadascuna de les poten- Col·lecció d’Indicadors Estratègics cialitats del territori en què s’insereix i d’estendre la seva influència en l’àmbit de l’arc mediterra- A final del 2003, la Comissió Delegada del Pla va aprovar la iniciativa d’elaborar un conjunt d’indica- ni que l’envolta fins a constituir-se en l’aeroport de referència del sud d’Europa. dors, molt sintètics, mitjançant els quals fos possible mesurar objectivament l’evolució d’un nombre És un document que examina també l’existència de possibles impediments –de tipus legal o polí- determinat de variables considerades d’alt valor estratègic. tic– per al canvi que es proposa. A més, per a cada possible impediment facilita arguments sufi- cients per resoldre’l. Els primers resultats constitueixen el document «Indicadors estratègics 2004» i van ser estudiats i –en algunes qüestions– modificats per la Comissió Delegada, que també va introduir en l’estudi alguns indi- Núm. 2 Subministraments i serveis bàsics a l’Àrea Metropolitana de Barcelona cadors addicionals. Totes aquestes variacions han donat lloc al document «Indicadors estratègics 2005», sobre la base del qual s’iniciarà una nova col·lecció que tindrà una periodicitat de publicació bianual. El PEMB ha publicat un informe, elaborat per un grup d’experts, sobre la situació actual i les neces- sitats de futur dels subministraments d’aigua i d’energia, com també del servei de tractament En qualsevol cas, i per a les persones interessades, els primers resultats corresponents als indicadors 2004 de residus. es poden consultar a la web del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (www.bcn2000.es). En el cas de l’aigua, es consideren els aspectes de subministrament, sanejament i drenatge urbà i, en el cas de l’energia, els subministraments de gas i electricitat. Per a cada un d’aquests apar- tats, es descriu la situació actual, els estàndards que cal assolir, les inversions necessàries i el Durant el 2006 està previst publicar els informes següents: calendari i el cost d’aquestes inversions. L’informe compta amb el vistiplau dels corresponents col·legis professionals i de les operado- Col·lecció d’Estratègia res dels serveis. En el moment de la seva publicació, s’ha inclòs un primer informe de segui- • Situació de les telecomunicacions en l’Àrea Metropolitana de Barcelona ment sobre l’acompliment del calendari d’inversions. Col·lecció de Prospectiva Col·lecció de Prospectiva • Un marc econòmic per a un territori creatiu – Resum de la 4a Jornada Tècnica del PEMB (inclourà un DVD amb la pel·lícula AMB: territori quinari) Núm. 5 Sectors quinaris. Motor de desenvolupament de l’Àrea Metropolitana de Barcelona • Morfologia de l’AMB Amb aquest estudi, el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona aporta una reflexió innovadora • Localització funcional: competitivitat de l’AMB per a la localització de la cadena de valor d’empre- sobre la realitat i les oportunitats d’un sector econòmic que pot representar un nou impuls en ses globals el procés d’innovació i de desenvolupament de l’economia de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. • Mapa del sector audiovisual L’informe, elaborat pels professors José Ramón Lasuen i Ezequiel Baró, aborda la realitat econò- mica del sector quinari, que aplega activitats relacionades amb la indústria cultural, l’educació, la Col·lecció d’Indicadors Estratègics recerca, la salut i els serveis a les empreses. Es tracta, doncs, d’activitats amb un elevat compo- • Indicadors estratègics 2005 nent de coneixement i de creativitat, amb una presència molt significativa actualment en l’eco- nomia i amb unes elevades expectatives de creixement en un futur immediat. (a la pàgina web del PEMB, www.bcn2000.es, trobareu la versió en anglès d’aquest informe) MEMÒRIA PARTICIPATIVA 118 MEMÒRIA PARTICIPATIVA MEMÒRIA PARTICIPATIVA 119 Nombre de reunions dels diferents instruments de participació Llistat únic de participants Consell General 1 Comissió Delegada 5 Consell de Desenvolupament Estratègic 2 Oriol AGUILÀ Francesc ARTERO Oriol BARTOMEU Reunions de les comissions de treball 56 Fundació Gran Teatre del Liceu Ajuntament de Reus Consorci de la Zona Franca de Barcelona Jornades (4a Jornada Tècnica) 1 Antoni ALARCÓN Evarist ASMARATS Sara BARTOMEU Barcelona Regional Coac Coac Presentacions d’informes (inclou rodes de premsa i presentacions institucionals) 8 Asunción ALBANELL Josep AURELL Alfredo BASSAL Visites a noves instal·lacions de l’AMB 2 Ajuntament d’Esplugues de Llobregat Esteve Nuevas InversionesEsteve AYMÀ Viatge d’estudis (Xina) 1 Ferran ALBERCH Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics Alfons BAYRAGUET Total 76 Fundació Barcelona Centre de Disseny de Barcelona Molbay, S.A. Víctor ALBET Joana M. BADELL Xavier BECERRA Tipologia de participants nombre % Fecsa - Endesa Ajuntament de Begues Comissions Obreres del Barcelonès 1r seminari PEMB 60 8,5 Salvador ALEMANY Joan BADIA Andrés BELLO Visita Torre AGBAR 39 5,6 Abertis Creu Roja a Catalunya Aena - Aeroport de Barcelona Consell General 228 32,6 Olga ALMATÓ Aurora BAENA Albert BELTRÁN Universitat Autònoma de Barcelona Generalitat de CatalunyaVisita instal·lacions Creu Roja 7 0,9 Joan BENNASSAR Marc BALAGUER Barcelona Mèdia - Centre d’Innovació4a Jornada Tècnica - Un Marc Econòmic per a un Territori Creatiu 204 29,2 Margarita ALÓS Àrea Metropolitana de Barcelona Pacte Industrial de la Regió Metropolitana Jaume BERCIAL Presentació informe Planificació metropolitana concurrent 131 18,7 de Barcelona Ariadna ÀLVAREZ Cambra de Comerç i Indústria de Sabadell Visita a la Xina 31 4,5 Regesa Oriol BALAGUER Joan M. BERMÚDEZ Total 700 100 Institut de Cultura de Barcelona Bermúdez Consulting & Management, S.L. Mercedes ÀLVAREZ Parc Científic de Barcelona Josep BALLBÉ Roser BERTRÁN Tipologia de participants nombre % Unió d’Adobadors de Catalunya Kreanta Daniel ÀLVAREZ Ajuntaments de l’AMB 172 24,5 Ràdio Barcelona - Cadena Ser Teresa BALLESTERO Raül BLANCO Empreses, entitats privades i professionals 157 22,5 Anna BALLETBÓ CidemAnna M. AMETLLER Fundació Internacional Olof Palme Universitats i centres d’ensenyament 41 5,8 Mercedes BLAYEpi AMIGUET Institucions i entitats públiques 157 22,5 Infonomia.com Antoni BALMÓN Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts Ajuntament de Cornellà de Llobregat Xavier BOBI Generalitat de Catalunya 29 4,3 Mercè ANDREU Joaquim BALSERA Ajuntament de Barcelona Sindicats 22 3,2 Ajuntament de Barcelona Ajuntament de Gavà Jordi BOIXADER Col·legis professionals, gremis i agrupacions empresarials 61 8,7 Marisa ANGLÈS Enric BANDA Diputació de Barcelona Federacions de veïns i associacions 16 2,1 Dossier Econòmic Fundació Catalana per a la Recerca Rosa BOLADERAS Altres 45 6,4 Iván ARCAS Enric BARBA Consell Comarcal del Baix Llobregat Ajuntament de Molins de Rei Total 700 100 Terra Networks Anna BOLAÑOS Félix ARIAS Teresa BARBANY Grup Agbar Highgrowth Assistents al Consell General i a la Jornada Tècnica del PEMB Consell Jornada Delegació Mediambiental de Barcelona Isabel BONCOMPTE Albert ARIAS Ajuntaments de l’AMB 24,1 21,1 Miquel BARCELÓ Josep Lluís BONET Josep ARIBAU 22@bcn Fira de Barcelona Empreses, entitats privades i professionals 21,5 33,3 Hugo ARISTIZÁBAL Alba BARNUSELL Universitats i centres d’ensenyament 7 5,4 Carles BONET Cideu Ajuntament de Granollers Unió Sindical Obrera de Catalunya Institucions i entitats públiques 21 23,5 Cesca ARMENGOL Ezequiel BARÓ Jordi BORJA Generalitat de Catalunya 4,4 6,4 Catalunya Ràdio Universitat de Barcelona Urban Technology Consulting Sindicats 4,4 2 Maite ARQUÉ Francesc BARÓ Rafael BORONAT Col·legis professionals, gremis i agrupacions empresarials 4 1,4 Ajuntament de Badalona BCF Consultors Sociedad de Técnicos de Automoción Federacions de veïns i associacions 3,1 2 Neus ARQUÉS Joan Antoni BARÓN Joan BORRÀS Altres 10,5 4,9 Manfatta, S.L. Ajuntament de Mataró Ajuntament del Papiol En aquests gràfics del Consell General i de la 4a Jornada Tècnica del PEMB s'observa la diversitat César ARRIZABALAGA Josep BARREIRO Esteve BORRELL de la tipologia dels seus participants. Ajuntament de Montcada i Reixac Aeroport de Barcelona Consorci de la Zona Franca de Barcelona 120 MEMÒRIA PARTICIPATIVA MEMÒRIA PARTICIPATIVA 121 Jaume BOSCH Marian CARRETERO Antón COSTAS J. Ramón DOMÍNGUEZ Amador FERRER Xavier GIBERT Ajuntament de Sant Boi de Llobregat Col·legi de Farmacèutics Cercle d’Economia Àrea Metropolitana de Barcelona Unió Catalana d’HospitalsCèlia DORADO Josep BOTELLA M. Teresa CARRILLO Dolors COTRINA Ajuntament de Barcelona Artur FERRER Antònia GIL Consell Comarcal del Barcelonès Entitat Metropolitana del Transport Ajuntament de Barcelona Ajuntament de Barcelona Unió Sindical Obrera de CatalunyaPere DORCA Albert BROGGI Ricard CASADEMONT Anna CRESPO Ajuntament de Sant Boi de Llobregat Jordi FERRER Carles GINER Aula Barcelona Emducsa Escuela de Administración de Empresas Agència de Desenvolupament Urbà Institut de Cultura de BarcelonaMarga DORDELLA Joan BRUNET Marta CASALS Àngel CRESPO Diputació de Barcelona Francesc FIGUERAS Enric GINER Col·legi de Periodistes de Catalunya Barcelona Televisió Comissions Obreres del Barcelonès Consorci Urbanístic de Cerdanyola del Vallès Ajuntament d’Esplugues de Llobregat Joan BRUNET Carlos DURÁN Universitat Politècnica de Catalunya Xavier CASAS Jesús M. CRESPO Galeria Senda M. Mercè FIGUERAS Lluís GODÉ Laura BUGUÑÁ Ajuntament de Barcelona Fecsa - Endesa Ajuntament de Sant Just Desvern Pere DURÁN Susana M. GORDILLO Lluís CABRERA Antoni CASTELLS Joan CRUELLS Turisme de Barcelona Josep M. FIGUERAS Universitat de Barcelona Associació Taller de Músics Generalitat de Catalunya Aurea Documentary, S.L. Regesa Aparcaments, S.A.Juan ECHANIZ Júlia GOYTISOLO Èric CALVO Felip CASTILLO Eva CRUELLS Diputació de Barcelona Anna FLORENSA Barcelona Plató Films Commission Stareric Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló Anna CUATRECASAS Universitat Autònoma de Barcelona Rubén CAMACHO Cintia ECHAVE Eva GRANADOS Peille CÉLINE Generalitat de Catalunya Antoni FLORES Unió General de Treballadors de CatalunyaMancomunitat de Municipis de l’Àrea Jaume ECHEVARRIA Node Partners, S.A. Metropolitana de Barcelona Consolat de França Xavier CUBELES Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts Gabriel GRANÉ Francesc CAMAJOAN Josep CENTELLES BCF Consultors Rafael FOGUETJosep M. ELORDUY Jordi GRANGEL Ceam Institut Internacional de Governabilitat Víctor CUCURULL Reial Acadèmia de Ciències i Arts de BarcelonaDiputació de Tarragona Grangel Studio Antoni CAMÍN Pilar CERVERA Fundació Societat i Cultura Joan FONT Ovideo Gerard ESCODA Jaume GRAU Cesnid Rosa CULLELL Saba Jordi CAMÓS Estratègies de Qualitat Urbana Mercuri Consorci del Gran Teatre del Liceu Maria FONT Universitat de Barcelona Manel CERVERA Miquel ESPINOSA Sara GRIMAL Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Salvador CURCOLL Barcelona TelevisióRoser CAMPENY Universitat Autònoma de Barcelona TV3 Metropolitana de Barcelona Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Jaume CAMPRECIÓS Jordi FONTRODONA Barcelona Oriol ESTELA Jordi GUAL Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Antoni CHAVES Secretaria d’IndústriaDiputació de Barcelona La Caixa Metropolitana de Barcelona Ajuntament de Viladecans Míriam DE ANDRÉS Joan FORGAS Despatx Xavier Ezaguirre Antoni ESTEVE Carles FRADERA Joan GUÀRDIA Jordi CANALS Jaume CIURANA Lavinia Cidem Unió General de Treballadors de Catalunya IESE Ajuntament de Barcelona Fernando DE CARALT Sol FABREGA Bartolomé FRAILE Josep M. GUILLUMET Isidre CANALS Associació Barcelona Aeronàutica i de l’EspaiJoan CLOS Alejandro FABREGAS Fórum de Debate Llagostense Col·legi d’Arquitectes de Catalunya Vicenç CAPDEVILA Ajuntament de Barcelona Marià DE DELÀS Fecsa - Endesa Esteve CARAMÉS Mediapro Manuel FRANCO Joan GUIX Oriol CLOS José M. FANDIÑO Escola d’Arquitectura de Barcelona Agència de Salut PúblicaInstitut de Cultura de Barcelona Manuel DE FORN Joaquim COELLO Unió General de Treballadors de CatalunyaMaurici CARBÓ Socintec Petri GARCÍA Alícia GUTIÉRREZ Inca - Enginyeria i Arquitectura Port de Barcelona Víctor FARRÉ Ajuntament de Barcelona Ajuntament de Viladecans Ignasi DE JUAN Xavier CARBONELL Antoni COMAS Health Science for Society Antoni FARRERO José GARCÍA Gernot HEIDEPRIEM Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Gremi d’Editors Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Cidem Barcelona Alberto DE PABLO Anna HERNÁNDEZ Josep COMELLAS Metropolitana de Barcelona Benet CARBONELL Interlands Ana Laura GARCÍA Consell Comarcal del Baix Llobregat Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló Mar FARRÉS Copcisa Universitat Pompeu FabraJosé Luis DE SANCHO Mateu HERNÁNDEZ Teresa-Clara CONDOM Agència Catalana d’Inversions - CidemJosé A. CARCELÉN Hospital Universitari Vall d’Hebron Arantxa GARCÍA Barcelona Activa, S.A. Ajuntament de Sant Boi de Llobregat Fira de Barcelona Ricard FAYOS Beatriz DEGHILAGE Ildefons GARCÍA SERENA Jaime HERNÁNDEZ Josep CARDÚS Mercè CONESA Centre d’Empreses Mercè FERNÁNDEZ Grey Trace Ajuntament de Viladecans Alonso CARNICER Ajuntament de Sant Cugat del Vallès Mancomunitat de Municipis de l’Àrea TV3 Amor DEL ÁLAMO Metropolitana de Barcelona Santiago GARCÍA-MILÀ Sònia HERNÁNDEZ Carles CONILL Ajuntament de Sant Boi de Llobregat Autoritat Portuària de Barcelona Universitat Autònoma de Barcelona M. Rosa CAROL Entitat Metropolitana del Medi Ambient Mercè FERNÁNDEZ Cidem Glòria DEULOFEU Antoni GARRELL Loles HERREROCsic Sergi CARRASCÓN Celestino CORBACHO Projecte de Col·laboració Escola - Empresa Cercle per al Coneixement Xavier HOSTE Ciment Català Diputació de Barcelona Àngela FERNÁNDEZLaia DEULOFEU Jordi GARRIGA El Periódico Generalitat de Catalunya Josep M. CARRERA Agustí CORDÓN Diputació de Barcelona Eulàlia GASULL Jaume IGLESIAS Institut d’Estudis Territorials Fira de Barcelona Christian FERNÁNDEZ Rodrigo DÍAZ Grup Set Telefónica Soluciones Manel CARRERA Bcn Ventures SGECR, S.A.Albert COROMINES Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Rafael DÍEZUniversitat Politècnica de Catalunya Josep FERNÁNDEZ DOMÈNECH Joan GAY Amadeu IGLESIAS Metropolitana de Barcelona Coac Josep FERNÁNDEZ MARTOS Col·legi d’Aparelladors Institut Metropolità de Promoció del Sòl M. José CORRALES Manuel CARRERÉ Antoni d’OCON Carles FERREIRO M. Rosa GAY Oriol ILLA Gavà TV Albert CORTINA d’Ocon Films Productions Barcelona Mèdia - Centre d’Innovació Ajuntament de Begues Ajuntament de Barcelona Josep M. CARRETÉ Maite COSTA Fernando DOMÍNGUEZ Josep M. FERRER Montserrat GIBERT Oriol IVERN Ajuntament de Gavà Generalitat de Catalunya Ajuntament de Badia del Vallès Ajuntament d’Esplugues de Llobregat Ajuntament de Sant Boi de Llobregat Cromosoma, S.A. 122 MEMÒRIA PARTICIPATIVA MEMÒRIA PARTICIPATIVA 123 Omar JABARY Rosa M. MALET Ferran MASCARELL Ramon MORA Ajuntament de Barcelona Metropolitana de Barcelona Barcelona Regional Fundació Miró Institut de Cultura de Barcelona Ajuntament de Sant Boi de Llobregat Esteve OROVAL Cristina PIQUEMAL Tomasa JIMÉNEZ Josep M. MALRÀS Rosa MASSAGUÉ Antoni MORA Universitat de Barcelona Metròpolis Ajuntament de Sant Climent de Llobregat Diputació de Tarragona El Periódico de Catalunya Comissió Obrera Nacional de Catalunya Josep PACREU Amparo PIQUERAS Jordi JOLY Joan MAMANO Antoni MASSANELL Moisés MORATÓ Antoni PADILLA Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts Ajuntament de Sant Cugat del Vallès Ajuntament d’Esplugues de Llobregat Fundació Barcelona Digital Agència d’Ecologia Urbana Ajuntament de Castelldefels Anna PLANAS Josep JORDANA Jaume MANCHÓN Julià MASSÓ Albert MORENO Carme PAÉZ Joan PLAYÀ Ajuntament de Pallejà Xavier MANCHÓN Agència d’Ecologia Urbana Centro Español de Plásticos Ràdio Nacional d’Espanya Ajuntament de Castellbisbal Rafael JUAN Pasqual MARAGALL Alfred MATAMALA Andreu MORILLAS Lorenzo PALACÍN Roger POLLS Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet Generalitat de Catalunya Ajuntament de Montgat Generalitat de Catalunya Ajuntament d’Esplugues de Llobregat Mullor Eduard LAFFITTE Ernest MARCO Melcior MATEU Antoni MORRAL Enric PALAU Anna POLO British Telecom Precsa i Emducsa Universitat Autònoma de Barcelona Ajuntament de Cerdanyola del Vallès Advanced Music, S.L. - Sonar Ajuntament de Barcelona Jorge LASHERAS José l. MARDAN Miquel MATEU Josep MUNNÉ Eduard PALLEJÀ Alexandre PONS Yamaha Ministeri de Foment Ajuntament de Barcelona World Trade Center Barcelona Fundació Universitat Politècnica de Catalunya Oriol PORCEL José Ramón LASUÉN Joan MARESMA Elvira MAURI Bartomeu MUÑOZ Anna PÀMIES Universitat Autònoma de Barcelona Universitat Autònoma de Madrid Ajuntament de Montcada i Reixac Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet Barcelona Mèdia - Centre d’Innovació Glòria MELER Jordi PORTABELLA Maria LASUÉN José Antonio MARÍN Ajuntament de Barcelona M. Antònia MUÑOZ Josep PARCERISAS Ajuntament de Barcelona Emducsa Ministeri d’Indústria, Turisme i ComerçAntoni LLENAS Francesc X. MENA Montserrat PARDO Joan PRAT Ajuntament de Begues Josep F. MÁRQUEZ Óscar MUÑOZEsade La Vanguardia Antoni PARELLADAAjuntament de Montcada i Reixac Pere PRATJordi LLEVAT Carles MENDIETA Gremi de Constructors Llobregat Anoia Gremi de la Confecció Cuatrecasas Abogados, S.R.L. M. Lluïsa MARSAL Francisco MUSCOFundació Fòrum Ambiental Universitat de Venècia Martí PARELLADA Dolors LLOBET Universitat Politècnica de Catalunya Laura PRAT Carles MESTRE Fundación CyD Cideu Comissió Obrera Nacional de Catalunya Artur MARTÍ Manel NADALAjuntament de Gavà Generalitat de Catalunya Ana PARICIOCobega Pere PRAT Àngel LLOBET Matteo MICALELLA Francesc NARVAEZ Joan PARRALEJO Vives Vidal Vivesa, S.A.Col·legi d’Enginyers Industrials Joan MARTÍ Josep MILÀ Ajuntament de Ripollet Ajuntament de Sant Climent de Llobregat Ajuntament de Barcelona Glòria PRATS Jaume LLOBET Esade Jordi PASCUAL Cidem Universitat Politècnica de Catalunya Antonio MARTÍN Carme MIRALLES Oriol NEL·LO Generalitat de Catalunya Institut de Cultura de BarcelonaUnió General de Treballadors de Catalunya Jordi PRATS Carles LLOP Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans Luis Felipe NIETO Antoni PEDRÓS Infraestructures FerroviàriesCoac Ismael MARTÍN Carme MIRÓ Aena - Aeroport de Barcelona Diputació de Barcelona Ajuntament de Sant Andreu de la Barca M. Dolors LLOVERAS Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Montserrat PRATS Barcelona Andreu PEIXJuan Emilio NIETO Ajuntament de GavàAutoritat Portuària de Barcelona Carles MARTÍNEZ Fundació Pagesos Solidaris Comissió Obrera Nacional de Catalunya Pere MOLERA Universitat Autònoma de Barcelona Helios PRIETO Carme LOMBARTE Tevos Consultors Engracia PEÑALluís NOGUERA Fundació Ciutat de ViladecansDiputació de Barcelona Pelayo MARTÍNEZ Diputació de Barcelona Entitat Metropolitana del Transport Alfred MOLINAS Roca Umbert Fàbrica de les Arts Josep M. PUENTE Ramón LÓPEZ Miquel PERDIGUER Foment del Treball Nacional Antoni NOGUÉS Centre Excursionista de Catalunya Institut Català d’Oncologia Sònia MARTÍNEZ Caixa Catalunya Fundación CyD Agència de Desenvolupament UrbàFernando LÓPEZ Joan MOLINS Josep M. PUIG SALELLAS Mireia PERELLÓ Lucia LÓPEZ Lluís MARTÍNEZ Ciments Molins Rosa NONELL Grup Set Rosa M. PUIG-SERRA Ajuntament de Cornellà de Llobregat Grup Agbar Cercle d’EconomiaJoan MOLL Unió General de Treballadors de Catalunya Antoni PÉREZ Vicente LÓPEZ Tobías MARTÍNEZ Ajuntament de Barcelona Antoni NOVELL Ajuntament de Barcelona Imanol PUJANA Barcelona Mèdia Centre d’Innovació British Telecom Àrea Metropolitana de BarcelonaM. Antònia MONÈS Consell Comarcal del BarcelonèsLluís PÉREZ Aurora LÓPEZ Josep M. MARTÍNEZ Generalitat de Catalunya Laia NUÑEZ Ajuntament de Sant Boi de Llobregat Antoni PUJOL 22@ Ajuntament de Barcelona Agència Catalana de l’AiguaAlexandre MONFERRER Núria PÉREZ Joan PUJOL Augusto LÓPEZ-CLAROS Ricard MARTÍNEZ Universitat de Barcelona Miquel OBRADORS Redessa - Ajuntament de Reus Foment del Treball Nacional World Economic Forum Ajuntament de Barcelona IBMElisabeth MONFORT Erika PÉREZ Albert PUNSOLA Laura LORENZO Francesc MARTOS Barcelona Activa Josep OLIU d’Aleph Revista Sostenible Parc Tecnològic del Vallès Banc Sabadell Carlos LOSADA Pere MONTAÑA Blanca PÉREZ-ORDOYO Josep QUEROL Esade Joan Carles MAS Ajuntament de Terrassa Àlex OLLÉ British Telecom Caixa Catalunya Consell Comarcal del Barcelonès / Aj. Santa Fura dels Baus Ramon LUQUE Coloma Gramenet Jaume MONTFORT Josep PERPINYÀ Roser RÀFOLS Ajuntament de Sant Cugat del Vallès Ajuntament de Viladecans Joan OLLER Ajuntament de Sant Just Desvern Bufet Roca Junyent Emili MAS Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària Angelino MAESTRO Consell Comarcal del Barcelonès / Institut Lourdes MONTOYA Àngel PES Ignasi RAGÀS Ajuntament de Cervelló Ajuntament del Papiol Joan OLLERCatalà del Sòl La Caixa Cimalsa Joan MAJÓ Pilar MAS Anna M. MONTSENY L’Auditori Dídac PESTAÑA Eduard RAMIÀ Corporació Catalana de Ràdio i Televisió Col·legi de Farmacèutics / Hospital de Granollers Tevos Consultors Pilar ORDÀS Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Mancomunitat de Municipis de l’Àrea 124 MEMÒRIA PARTICIPATIVA MEMÒRIA PARTICIPATIVA 125 Metropolitana de Barcelona Maravillas ROJO Generalitat de Catalunya Judith SUGRAÑÉS Albert VALDIVIA Lauren WILDE Ajuntament de Barcelona Pacte Industrial de la RMB Pacte Industrial de la RMB Silvia RAMÍREZ Josep SÁNCHEZ Dolors YLLA-CATALÀ Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts Ana ROMÁN Jordi SURIÑACH Arnau VALLBÉTeresa SANDOVAL Núria ZABALA Ajuntament de Sant Boi Universitat de Barcelona Estratègies de Qualitat Urbana Eduard RÀNIA Sandoval Roig & As. Corporació Catalana de Ràdio i Televisió de Llobregat Àrea Metropolitana de Barcelona Josep M. SURÍS Ferran VALLESPINÓSRamon SANS Juan Luis ZALBIDEA Teodoro ROMERO Universitat Autònoma de Barcelona Ajuntament de Tiana Francesc RAVENTÓS Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Diputació de Barcelona Francesc SANTIAGO Catalana d’Iniciatives, S.A. Silvya SVEJENOVA Àngels VALLS BarcelonaEl Punt Baldiri ROS Esade Generalitat de Catalunya Pilar ZORRILLA Josep M. RAVENTÓS Institut Agrícola M. Angeles SANTIGOSA Network - Inmark Miquel VALLSAjuntament de Barcelona Josep TARDÀ Xavier ROSELLÓ Fundació Gran Teatre del Liceu Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Higini RAVENTÓS Autoritat del Transport Metropolità Pedro SANZ Barcelona Edad & Vida Ajuntament de Castelldefels Vicenç TARRATS Josep ROSÉS Comissions Obreres del Barcelonès Juan Antonio VÁZQUEZ Fernando RAYÓN Eduard SANZ Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat Societat General d’Aigües de Barcelona Josep M. ROVIRA Unió General de Treballadors Carles TEIXIDOR Fecsa - Endesa Raquel VÁZQUEZPilar RAZQUIN de Catalunya Lluís TEJEDOR Caixa Catalunya Mercuri Maria ROVIRA Sara SANZ Ajuntament del Prat de Llobregat Fidel VÁZQUEZ Lluís RECODER Unió de Pagesos de Catalunya Cidem Víctor TENEZ Ajuntament de Gavà Ajuntament de Sant Cugat del Vallès Manuel ROYES Gemma SENDRA Xavier TESTAR Francesc REFINÈS Anna VEIGAConsorci de la Zona Franca de Barcelona Generalitat de Catalunya Fundació Catalana per a la Recerca Etsab Centre de Medicina Regenerativa de BarcelonaNatalia ROYO Àlex SERA Domènech REIXACH Miguel TIMONERCidem Jaume VENDRELLCentre d’Estudis de l’Hospitalet Despatx Xavier Ezaguirre Teatre Nacional de Catalunya Mancomunitat de Municipis de l’ÀreaMàrius RUBERT Ramon SERÓ Metropolitana de Barcelona Federico RICART Ajuntament de Barcelona Xavier TOMÀS Autoritat del Transport Metropolità Transprime Gestió i Serveis Trade Center Albert VENDRELLLoreto RUBIO Andor SERRA Ona RIERA Enric TOMÀSAjuntament de Barcelona Juli VENTAJAConsorci El Far Ajuntament de Sant Cugat del Vallès M. Mercè RIUS DeloitteMàrius RUBIRALTA Ajuntament de Pallejà Joan SERRA Ramon TORRAUniversitat de Barcelona Alfons VENTOSAGeneralitat de Catalunya Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Fundació Teatre Lliure Oriol RIUS Emma RUÉ Narcís SERRA Metropolitana de Barcelona Reactivació Badalona, S.A. Pau VERRIÉd’Aleph Caixa Catalunya Jordi TORRADES Universitat Pompeu Fabra Joaquim RIVERA Isabel RUEDA Andor SERRA Ajuntament de Barcelona Fecsa - Endesa Cristina VICENTEDelegació Mediambiental de Barcelona Consorci El Far Eva TORRALBA Barcelona Televisió Fermín ROBLES José Miguel RUÍZ Josep SERRA Ajuntament de Cerdanyola del Vallès El País Antoni VIDALReactivació Badalona, S.A. Ajuntament de Barcelona Jaume TORRAS Ràdio Nacional d’Espanya Ricard ROBLES Carles RUÍZ Albert SERRATOSA Ajuntament de Sant Climent de Llobregat Advanced Music - Sonar Josep VIDAL Ajuntament de Viladecans Institut d’Estudis Territorials Lluís TORRENS Joan Miquel ROCA La Caixa Ramon RUÍZ Miquel SODUPE Generalitat de CatalunyaMancomunitat de Municipis de l’Àrea Joaquim VILA Metropolitana de Barcelona Diputació de Barcelona Barcelona Regional Jaume TORRES Iese Josep ROCA Xavier SABATÉ Alexandre SOLÉ Xavier TRIAS Albert VILÀ Institut de Cultura de Barcelona Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Associació Barcelona Aeronàutica i de l’Espai Ajuntament de Barcelona Ajuntament del Papiol Metropolitana de Barcelona Joan RODÉS Joan SOLER Enric TRUÑÓ Josep M. VILÀ Hospital Clínic de Barcelona Venanci SABORIT Ajuntament de Badalona Truñó Associats Indra Bcin - Badalona Raimon RODÓ Rosa SOLER Imma TUBELLA Albert VILALTA Rosa RODRIGO Oriol SAFON Aula Barcelona Universitat Oberta de Catalunya Tramvia Metropolità Consorci de la Zona Franca de Barcelona Ajuntament de Vilanova i la Geltrú Anna SOLER-PONT Joan TUGORES Araceli VILARRASA Joan RODRÍGUEZ Jordi SALES Josep SOLEY Universitat de Barcelona Institut Municipal d’Educació Ajuntament del Prat de Llobregat María SALMERÓN Gremi de Restauració de Barcelona Isabel TURÓN Francisco VILLAFAÑES Lucho RODRÍGUEZ Ajuntament de Viladecans Antoni SOROLLA Autoritat Portuària de Barcelona Volvo Group Design Barcelona Ajuntament de Corbera de Llobregat Margarita SALVÀ Santiago SOTERAS Agustí ULIED Anna VILLARROYA Antoni RODRÍGUEZ Ajuntament de Barcelona Grup Soteras Fundació Esade Universitat de Barcelona Agència de Desenvolupament Urbà Narcisa SALVADOR Xavier SUBÍAS Carme UMBRÍA Antoni VIVES Jordi ROGLÀ Ajuntament de Barcelona Núria SUBIRÀ Josep M. URETA Formarket Càritas Diocesana de Barcelona Pere SALVADOR Fundació Pagesos Solidaris El Periódico de Catalunya Enric VIVES Josep ROIG Diputació de Barcelona Martí SUCARRATS Cristina VACARISAS Manufacturas Balmes Vives Metròpolis Carme SAN MIGUEL Unió de Pagesos Diputació de Barcelona Josep VIVES MEMÒRIA ECONÒMICA 128 MEMÒRIA ECONÒMICA MEMÒRIA ECONÒMICA 129 130 MEMÒRIA ECONÒMICA MEMÒRIA ECONÒMICA 131 Memòria Estratègica 2005 de l’Associació Pla Estratègic Metropolità de Barcelona © Associació Pla Estratègic Metropolità de Barcelona Edició: Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, abril 2006 Coordinació: Lluïsa Guàrdia Disseny Gràfic: Sonsoles Llorens Impressió: Marc Castells, Artgrafia D.L.: B-18.297-2006