Pla Estratègic Metropolità de Barcelona Ausiàs Marc, 7, 1r 08010 Barcelona T. 933 187 051 F. 933 174 835 plaestrategic@bcn2000.es www.bcn2000.es Institucions membres de la Comissió Delegada del Consell General Departament d’Economia i Finances Aena de la Generalitat de Catalunya Autoritat Portuària de Barcelona Ajuntament de Badalona Cambra Oficial de Comerç, Indústria Ajuntament de Barcelona i Navegació de Barcelona MEMORIA Ajuntament de Cornellà de Llobregat Cercle d’Economia Ajuntament del Prat de Llobregat Comissió Obrera Nacional Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat de Catalunya Consorci de la Zona Franca Ajuntament de Montcada i Reixac ESTRATEGICA de Barcelona Ajuntament de Santa Coloma Diputació de Barcelona de Gramenet DE L’ASSOCIACIÓ PLA ESTRATÈGIC METROPOLITÀ DE BARCELONA Fira de Barcelona Ajuntament de Pallejà Foment del Treball Nacional Ajuntament del Papiol Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Consell Comarcal del Baix Llobregat Metropolitana de Barcelona Consell Comarcal del Barcelonès Institució promotora Unió General de Treballadors 2007 Entitat Metropolitana del Medi Ambient de Catalunya Entitat Metropolitana del Transport Universitat de Barcelona Amb la col·laboració de: MEMÒRIA ESTRATÈGICA 2007 MEMORIA ESTRATEGICA DE L’ASSOCIACIÓ PLA ESTRATÈGIC METROPOLITÀ DE BARCELONA 2007 Índex Presentació 4 Mapa de projectes estratègics metropolitans 114 Projectes estratègics locals 117 ORGANITZACIÓ DEL PLA 7 O rganigrama 8 ACTIVITATS DEL PEMB EL 2007 123 Consell General 9 Presentació 124 Comissió Delegada 10 Activitats dels òrgans de govern 126 Consell Territorial d’Alcaldes 14 V Jornada Tècnica 129 Consell de Desenvolupament Estratègic 14 III Seminari Tècnic 131 Oficina de Coordinació 15 Viatge d’estudis 132 Relacions institucionals 134 LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA A L’AMB, 2007 17 Projectes internacionals 136 Comunicació i promoció 138 PROJECTES ESTRATÈGICS METROPOLITANS 33 Producció editorial 139 Presentació 34 Projectes operatius 36 MEMÒRIA PARTICIPATIVA 143 Els projectes estratègics metropolitans en la perspectiva del 2008 42 MEMÒRIA ECONÒMICA 150 Projectes estratègics metropolitans 45 • C oneixement 46 • Mobilitat i accessibilitat 53 • Promoció de sectors estratègics 65 • Infraestructures i equipaments d’impacte urbà 79 • Sostenibilitat i medi ambient 87 • Barris 92 President del Consell General del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona i alcalde de Barcelona Jordi Hereu Presentació “Els habitants de l’àrea metropolitana de Barcelona, també de la seva corona, les seves idees i les seves propostes sobre el futur del territori. A aquest debat en seguí necessitem uns punts de referència fixats d’acord amb el marc d’un entorn sotmès un altre amb un grup de filòsofs, per tal de focalitzar l’atenció en els nous significats a canvis constants, i d’acord amb les nostres possibilitats reals. A hores d’ara, qui dels espais públic i privat. Finalment, estudis de prospectiva europea i mundial varen més qui menys pren el 1992 com a punt de referència. A mesura, però, que ens hi mostrar els diferents escenaris possibles. Amb aquesta base, la visió que es planteja anem acostant cal anar resituant les perspectives de la ciutat als nous horitzons en és clara i contundent: aspirem a canviar d’escala i a convertir-nos en un dels nodes els quals es pugui garantir, versemblantment, la continuïtat de la dinàmica pròpia importants de l’economia global. del territori. Aquest és l’objectiu que es persegueix i que es pretén assolir amb l’ajut I per aconseguir-ho, les institucions públiques i privades del Pla ens proposen treballar d’un instrument que s’ha mostrat d’utilitat en altres indrets: un pla estratègic.” el capital social de l’àrea metropolitana, generar i atraure talent, millorar les seves Aquest text va ser presentat a la primera reunió del Comitè Executiu de l’aleshores infraestructures de connexió i seguir treballant en el manteniment d’un dels nostres Pla Estratègic de Barcelona, el 25 de maig de 1988. Si canviem la data mítica del actius més importants: la cohesió social. 1992 per una data de futur com, per exemple, 2015, la vigència del text segueix En aquesta Memòria podeu constatar que el que es fa a Barcelona no és conseqüència sent completa. de la casualitat, que els ciutadans tenen uns nivells de col·laboració admirables i re- El Pla Estratègic –ara ja, com era lògic, d’àmbit metropolità– compleix la seva missió. I coneguts per treballar en el futur de la ciutat i que els 50 projectes estratègics en què això ho ha fet des dels inicis i amb una metodologia adaptativa que ha estat seguida estem treballant, amb un import superior als 22.000 milions d’euros, són elements prou per una gran part de les ciutats espanyoles i moltes d’arreu del món, donant cos a concrets per assegurar la continuïtat de la dinàmica del territori. allò que s’anomena “model Barcelona”. Per tot això, vull expressar el nostre reconeixement a totes les persones i institucions La transformació de Barcelona i del seu entorn metropolità en aquests vint anys que des dels diversos òrgans del Pla fan possible, dia a dia, aquest treball de vetllar pel ha estat espectacular. També ho han estat els reptes a què hem hagut de fer front: futur de la ciutat. una crisi industrial en un territori eminentment industrial, una globalització que ha canviat els esquemes de comportament econòmics i socials als quals estàvem ave- sats i un capgirament del model energètic. No són, certament, obstacles fàcils de superar. Però Barcelona ha sabut fer-hi front des de la vocació de canvi, la capacitat d’anticipació i l’ambició de les seves iniciatives. Podem estar orgullosos del que hem aconseguit. I n’estarem sobretot si, com fins ara, sabem aprofitar la cultura de la governança que el territori ha anat teixint al llarg del temps: un debat constant i compartit, una visió consensuada del que ens proposem i una complicitat sobre les mesures i els projectes que hem d’empènyer. Des de l’òptica i la pràctica pública i privada, i a partir de l’exigència mútua que requereixen aquest territori i els milions de ciutadans que hi viuen, que l’utilitzen i que han de trobar-hi un espai dinàmic, equilibrat i de qualitat. El debat sobre el canvi és, certament, una constant a l’àrea metropolitana de Barce- lona. El juliol del 2007 prop de quatre-cents ciutadans es varen reunir per exposar 8 PRESENTACIÓ PRESENTACIÓ 9 ORGANITZACIÓ DEL PLA ORGANIGRAMA MEMBRES DEL CONSELL GENERAL (a 31 de desembre de 2007) President CONSELL GENERAL JORDI HEREU, alcalde de Barcelona (300 membres) President: alcalde de Barcelona Vicepresidents Òrgan de màxima representació del Pla JOSEP M. ÁLVAREZ, secretari general de la Unió General de Treballadors de Catalunya COMISSIÓ DE VICEPRESIDENTS MAITE ARQUÉ, alcaldessa de Badalona Formula i aprova els grans objectius CÉSAR ARRIZABALAGA, alcalde de Montcada i Reixac i projectes. Acorda el lideratge i la MANUEL AZUAGA, president director general de Aeropuertos Españoles y Navegación Aérea (AENA) responsabilitat d’aquests projectes. Assumeix la seva presentació davant ANTONIO BALMÓN, alcalde de Cornellà de Llobregat i vicepresident primer de la Mancomunitat el Consell General de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona ROSA BOLADERAS, presidenta del Consell Comarcal del Baix Llobregat JOSEP LLUÍS BONET, president del Consell d’Administració de la Fira de Barcelona JORDI WILLIAM CARNES, tinent d’alcalde d’Hisenda i Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Barcelona CONSELL TERRITORIAL D’ALCALDES i president de la Comissió Delegada del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona1 Garanteix el lideratge i la participació CELESTINO CORBACHO, alcalde de l’Hospitalet de Llobregat dels alcaldes. Aporta la visió estratègica del conjunt del territori JOAN COSCUBIELA, secretari general de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya metropolità i dels seus projectes JOSÉ MANUEL LARA, president del Cercle d’Economia JOAN CARLES MAS, president del Consell Comarcal del Barcelonès COMISSIÓ DELEGADA ANDREU MORILLAS, secretari d’Economia del Departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya Òrgan de delegació executiva del BARTOMEU MUÑOZ, alcalde de Santa Coloma de Gramenet Consell General. Aprova les grans FRANCESC NARVÁEZ, president de l’Entitat Metropolitana del Medi Ambient2 línies del Pla, pren les decisions del ANTONI POVEDA, president de l’Entitat Metropolitana del Transport3 dia a dia de l’associació i elabora les propostes d’actuació que seran ANDREU PUIG, gerent de l’Ajuntament de Barcelona4 sotmeses a criteri del Consell General LLUÍS RECODER, alcalde de Sant Cugat del Vallès5 TEODORO ROMERO, president delegat de l’Àrea de Promoció Econòmica i Ocupació de la Diputació de Barcelona JOAN ROSELL, president de Foment de Treball Nacional MANUEL ROYES, delegat especial de l’Estat al Consorci de la Zona Franca de Barcelona COMISSIÓ DE PROSPECTIVA COMISSIÓ D’ESTRATÈGIA JOSÉ ANTONIO RUBIO, alcalde de Pallejà6 Identifica, proposa, analitza i estudia Discuteix l’estratègia a seguir per MÀRIUS RUBIRALTA, rector de la Universitat de Barcelona les tendències i els possibles temes posar en pràctica les recomanacions crítics per al desenvolupament de LLUÍS TEJEDOR, alcalde del Prat de Llobregat de la Comissió de Prospectiva. l’AMB. Elabora un informe amb Proposa mesures adequades i vetlla JORDI VALLS, president de l’Autoritat Portuària de Barcelona recomanacions que remet a la per la seva implementació MIQUEL VALLS, president de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona Comissió d’Estratègia ALBERT VILÀ, alcalde del Papiol FRANCESC SANTACANA, coordinador general del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona JOAN CAMPRECIÓS, secretari del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona OFICINA DE COORDINACIÓ Notes S’encarrega de la gestió del dia a 1 Substitueix Dídac Pestaña dia, el contacte amb les institucions 2 Substitueix José Cuervo associades, la coordinació i el 3 Substitueix Maite Arqué seguiment de les actuacions previstes 4 Substitueix Maravillas Rojo i les relacions internacionals 5 S’ha incorporat a la Comissió de Vicepresidents del PEMB l’any 2007 6 Substitueix Josep Jordana 12 ORGANITZACIÓ DEL PLA ORGANITZACIÓ DEL PLA 13 COMPOSICIÓ DE LA COMISSIÓ DELEGADA MEMBRES DEL CONSELL GENERAL (a 31 de desembre de 2007) (a 31 de desembre de 2007) President ABAD, Josep M. MERINO, Àngel VALLÈS, Josep M. JORDI WILLIAM CARNES, tinent d’alcalde d’Hisenda i Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Barcelona1 ALEMAN, Rosa MIRALLES, Albert VALLESPINÓS, Ferran ARBÓS, Emili MOLINAS, Alfredo Membres ARCAS, Ivan MOLINS, Joan ACEA, Federació Artistes Plàstics JOSEP MIQUEL ABAD, president de la Comissió d’Estratègia del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona BADELL, Joana M. MONÉS, M. Antònia Aeroport de Barcelona JORDI ALBERICH, director general del Cercle d’Economia MAITE ARQUÉ, alcaldessa de Badalona BASSOLS, Santiago MONTFORT, Jaume Agència de Desenvolupament Urbà de l’Ajuntament de CÉSAR ARRIZABALAGA, alcalde de Montcada i Reixac BLANCH, Joan MONTILLA, José l’Hospitalet de Llobregat MANUEL AZUAGA, president director general d’Aeropuertos Españoles y Navegación Aérea (AENA) BORJA, Jordi MORLANES, José Luis Agència EFE, SA ANTONIO BALMÓN, vicepresident primer de la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana BRICALL, Josep M. MUNNÉ, Josep de Barcelona i alcalde de Cornellà de Llobregat Agrupació de Fabricants de Ciment CABRUJA, Adolf MUÑOZ, José Luis de Catalunya ESTEVE BORRELL, director general del Consorci de la Zona Franca de Barcelona CARDÚS, Josep NEGRE, Antoni XAVIER CARBONELL, director gerent de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona Agrupament de Botiguers i CARRASCO, Jaume OBIOLS, Joaquim Comerciants de Catalunya AGUSTÍN CORDÓN, director general de la Fira de Barcelona ROSA M. CULLELL, presidenta de la Comissió de Prospectiva del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona CASTELLANA, Francesc OLIVERAS, Jordi SANTIAGO GARCÍA-MILÁ, subdirector general d’Estratègia i Màrqueting de l’Autoritat Portuària de Barcelona CASTELLS, Carles OLLER, Vicenç Ajuntaments: EVA GRANADOS, secretària de Política Institucional de la Unió General de Treballadors CLOS, Joan PARELLADA, Martí Badia del Vallès DOLORS LLOBET, secretària d’Acció Socioeconòmica de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya COELLO, Joaquim PASTOR, Alfred Barberà del Vallès PELAYO MARTÍNEZ, gerent de l’Entitat Metropolitana del Transport COMELLAS, Josep PÉREZ, Ricard Begues JOAN CARLES MAS, primer tinent d’alcalde i delegat de Recursos Interns, Promoció Econòmica i Comerç de CROUS, Enric PESTAÑA, Dídac Castellbisbal l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet CUERVO, José PLAYÀ, Joan Castelldefels FRANCESC NARVÁEZ, president de l’Entitat Metropolitana del Medi Ambient2 Cerdanyola del Vallès ANTONI NOGUÉS, gerent de l’Agència de Desenvolupament Urbà de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat DE FORN, Manuel PONSA, Carles MARCEL PRUNERA, director general de Promoció Econòmica del departament d’Economia i Finances de la DÍAZ SALANOVA, José Antonio PUJOL, Antoni Cervelló Generalitat de Catalunya DOMÍNGUEZ, Justo PUNSET, Eduardo Corbera de Llobregat ANDREU PUIG, gerent de l’Ajuntament de Barcelona3 FONTANA, Pere PUNTAS, Víctor Esplugues de Llobregat IMANOL PUJANA, gerent del Consell Comarcal del Barcelonès GABARRÓ, Salvador RÀFOLS, Albert Gavà JOAN PUJOL, secretari general de Foment de Treball Nacional GALLEGO, Joan Carles RAVENTÓS, Francesc La Palma de Cervelló LLUÍS RECODER, alcalde de Sant Cugat del Vallès4 GARCERAN, Maribel REAL, Cristina Molins de Rei TEODORO ROMERO, president delegat de l’Àrea de Promoció Econòmica i Ocupació de la Diputació de Barcelona JOSÉ ANTONIO RUBIO, alcalde de Pallejà5 GIBERT, Montserrat REYNA, Enric Montgat JORDI SURIÑACH, professor del Departament d’Econometria, Estadística i Economia Espanyola GONZÁLEZ, Agustín RODRIGO, Rosa Ripollet de la Universitat de Barcelona GUAL, Josep ROIG, Josep Sant Adrià de Besòs LLUÍS TEJEDOR, alcalde del Prat de Llobregat HERNÁNDEZ, Anna ROJO, Maravillas Sant Andreu de la Barca JAUME VENDRELL, gerent de la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona HIDALGO, Ciriaco ROYES, Manuel Sant Boi de Llobregat ALBERT VILÀ, alcalde del Papiol JORDANA, Josep SANTOS, Àngel Sant Climent de Llobregat FRANCESC SANTACANA, coordinador general del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona JOVÉ, Josep Lluís SERÓ, Ramon Sant Cugat del Vallès JOAN CAMPRECIÓS, secretari del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona MONTSERRAT RUBÍ, secretària tècnica del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona LACALLE, Enric TARRATS, Vicenç Sant Feliu de Llobregat LEMUS, Ferran TOBOSO, Jordi Sant Joan Despí Notes LÓPEZ, Ramon TOMÀS, Jaume Sant Just Desvern 1 Ha substituït Dídac Pestaña en la presidència de la Comissió Delegada del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona 2 Substitueix Carles Cunill LLOP, Josep M. TOSAS, Joaquim Sant Vicenç dels Horts 3 Substitueix Maravillas Rojo MALLA, Pilar TRUÑÓ, Enric Santa Coloma de Cervelló 4 S’ha incorporat a la Comissió Delegada del PEMB l’any 2007 5 Substitueix Josep Jordana MARAGALL, Pasqual TUGAS, Domènec Tiana MAS, Emili TUGORES, Joan Torrelles de Llobregat MATEU, Melcior TURA, Montserrat Viladecans 14 ORGANITZACIÓ DEL PLA ORGANITZACIÓ DEL PLA 15 Arquebisbat de Barcelona Banc de la Petita i Mitjana Empresa Col·legi d’Enginyers de Camins, Federació de Societats Anònimes Grup Set Secretaria d’Estat de Turisme i Asociación de Campings y Ciudades Banc d’Europa Canals i Ports de Catalunya Laborals de Catalunya (Fesalc) Grupo Zeta, S.A. Comerç - Ministeri d’Indústria, de Vacaciones de la Provincia de Banc Sabadell Col·legi d’Enginyers Industrials Federació Empresarial Catalana Turisme i Comerç Federació de Cooperatives de Barcelona de Catalunya d’Autotransport de Viatgers Sernauto Banco Bilbao Vizcaya Argentaria Serveis i de Cooperatives de Asociación de Empresas de Col·legi Oficial d’Agents Comercials Federació Empresarial Catalana Transportistes de Catalunya Societat General d’Aigües de Electrónica, Tecnologías de la Barcelona Activa, SA Col·legi Oficial d’Agents de la del Sector Químic (Servicoop) Barcelona, SA Información y Telecomunicaciones Barcelona Centro Médico Propietat Immobiliària de Barcelona Federació Espanyola de Transitaris Iberia Líneas Aéreas de España, S.A. Societat Rectora Borsa de Valors de de España Barcelona de Serveis Municipals, SA i Província Expedidors Internacionals i Institut Català de Logística - UPC Barcelona, SA Asociación de Industriales de Col·legi Oficial d’Agents i Assimilats Plásticos de Cataluña Cadena Cope i Cadena 100 Comissionistes de Duanes Institut Català de Tecnologia Telefónica Empresas Federació Provincial i Regional de Asociación de Líneas Aéreas (ALA) Caixa de Catalunya de Barcelona Transports de Barcelona (Transcalit) Institut Cerdà Televisión Española, S.A. Transports Metropolitans de Asociación Industrial Textil del Caixa d’Estalvis i Pensions de Col·legi Oficial de Doctors i Federació Tèxtil Sedera Institut d’Estadística de Catalunya Proceso Algodonero Barcelona - “La Caixa” Llicenciats en Filosofia i Lletres i (Idescat) Barcelona Cambra Oficial de Comerç i Ciències de Catalunya Federación de Entidades Transprime Associació Barcelona Aeronàutica i Empresariales de la Construcción Institut d’Estudis Regionals i de l’Espai (BAiE) Indústria de Sabadell Col·legi Oficial de Metges Metropolitans de Barcelona Turisme de Barcelona de Barcelona i Província Federación Ecom Associació Catalana d’Agències Cambra Oficial de Contractistes Institut d’Estudis Superiors de Unió Catalana d’Entitats de Viatges d’Obres de Catalunya Col·legi Oficial de Psicòlegs Ferrocarrils de la Generalitat l’Empresa (IESE) Asseguradores i Reasseguradores Càritas Diocesana de Barcelona de Catalunya de Catalunya Associació Catalana de Comerç Institut d’Humanitats Unió Catalana d’Hospitals Col·legi Oficial de Químics Fira 2000, SA Electrònic - CommerceNet Casa Amèrica Catalunya de Catalunya Institut de Tecnologia de la Unió d’Adobadors de Catalunya Catalunya Fundació Barcelona Promoció Catalana d’Iniciatives, SA Construcció de Catalunya (ITEC) Associació Catalana de Mútues Confederación Española Unió de Pagesos de Catalunya Fundació BCD Catalunya Ràdio d’Accidents de Treball de Cooperativas de Consumidores Institut Espanyol d’Analistes Unió Patronal Metal·lúrgica Fundació Carles Pi i Sunyer d’Inversions Centre Català de Prospectiva y Usuarios (Hispacoop) Associació Catalana de Recursos Unió Sindical Obrera de Catalunya Fundació Cercle d’Economia Instituto de la Empresa Familiar Assistencials Centre de Càlcul de Sabadell, SA Consell de Gremis de Comerç, Serveis i Turisme de Barcelona Universitat Autònoma de Barcelona Fundació Miró Instituto Nacional de Empleo (INE) Associació Catalana d’Empreses Centre d’Ensenyament Superior Consell de la Joventut de Barcelona Universitat Politècnica de Catalunya Consultores de Nutrició i Dietètica Fundació Pere Tarrés Jove Cambra de Barcelona Universitat Pompeu Fabra Associació Catalana d’Empreses Centre d’Estudis de l’Hospitalet Consell d’Empreses Distribuïdores Fundació RACC Justícia i Pau d’Alimentació de Catalunya de Llobregat World Trade Center Barcelona, S.A. de Transport de Mercaderies Fundació Sardà Farriol La Vanguardia Consell Social de la Universitat Associació Catalana per al Centre d’Estudis de Planificació de Barcelona Fundemi IQS Manufacturas Balmes Vives, S.L. Desenvolupament de la Mediació Centre d’Estudis, Debats i Tertúlies i l’Arbitratge Consell Superior d’Investigacions Futbol Club Barcelona Max-Planck Institut Centre d’Informació i Científiques (CSIC) Gas Natural SDG, SA Mercados de Abastecimientos Associació Consell de Cent Documentació Internacionals a Consorci del Gran Teatre del Liceu Gremi de Constructors d’Obres de Barcelona, S.A. (Mercabarna) Associació de Promotors - Barcelona Constructors d’Edificis de Barcelona Consorci El Far Llobregat - Anoia Orfeó Català Centre Excursionista de Catalunya Associació Empresarial Catalana Delegació del Govern a Catalunya Gremi de Fusters, Ebenistes Organisme Autònom de Correus Centro de Estudios y Asesoramiento de Publicitat - Área Funcional de Fomento en i Similars de Barcelona i Telègrafs Metalúrgico Cataluña Gremi de Garatges Organización Nacional de Ciegos Associació Empresarial de Centro Español de Plásticos l’Hospitalet i Baix Llobregat El Periódico Gremi de Jardineria de Catalunya Españoles (ONCE) Centro Iberoamericano de Associació Espanyola de Robòtica Escola d’Alta Direcció i Gremi de les Indústries de la Parc Tecnològic del Vallès Desarrollo Estratégico Urbano (AER) Administració, SA (EADA) Confecció de Barcelona (CIDEU) Petita i Mitjana Empresa de Associació Independent de Joves Escola Superior d’Administració Gremi d’Editors de Catalunya Catalunya (PIMEC) Cercle per al Coneixement Empresaris de Catalunya (AIJEC) i Direcció d’Empreses (ESADE) Gremi d’Hotels de Barcelona Ràdio Barcelona - Cadena Ser Club d’Amics de la Unesco Associació Multisectorial Escuela de Administración de de Barcelona Empresas de Barcelona (EAE) Gremi d’Indústries Gràfiques Ràdio Nacional d’Espanya a d’Empreses (AMEC) de Barcelona Catalunya Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Europa Press de Catalunya, SA Associació per a les Nacions Unides Tècnics de Barcelona Gremi Provincial de Distribuïdors Real Club de Polo de Barcelona a Espanya Fecsa-Endesa d’Alimentació de Barcelona Col·legi d’Arquitectes de Catalunya Reial Acadèmia de Ciències i Arts Associació Taller de Músics Federació d’Associacions de Veïns Gremio Provincial de Empresarios de Barcelona Col·legi de Farmacèutics de Barcelona Ateneu Barcelonès de Salones de Fiesta de Barcelona de la Província de Barcelona Reial Acadèmia de Medicina Federació de Cooperatives en General Aula Barcelona Col·legi de Periodistes de Catalunya de Treball de Catalunya Reial Automòbil Club de Catalunya Grup Provincial Empresarial Autoritat del Transport Metropolità Col·legi d’Economistes Federació de Gremis de Detallistes de Supermercats i Autoserveis de Retail & Trade Marketing Avui de Catalunya de Productes Alimentaris (Fegram) Barcelona Santander Central Hispano 16 ORGANITZACIÓ DEL PLA ORGANITZACIÓ DEL PLA 17 MEMBRES DEL CONSELL DE DESENVOLUPAMENT ESTRATÈGIC LLUÍS RECODER, alcalde de Sant Cugat del Vallès MANUEL RIPOLL, alcalde de Corbera de Llobregat JORDI WILLIAM CARNES, tercer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona i president de la Comissió Dele- JOSÉ ANTONIO RUBIO, alcalde de Pallejà gada del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB) CARLES RUIZ, alcalde de Viladecans JAUME CIURANA, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió a l’Ajuntament de Barcelona LLUÍS TEJEDOR, alcalde del Prat de Llobregat SALVADOR CURCOLL, cap del Gabinet d’Estudis Econòmics de la Cambra de Comerç de Barcelona DOMÈNEC TUGAS, alcalde de Sant Climent de Llobregat JOSÉ MANUEL FANDIÑO, responsable de Previsió Social de la Unió General de Treballadors de Catalunya JUAN ANTONIO VÁZQUEZ, alcalde de Sant Feliu de Llobregat SALVADOR GUILLERMO, director del Servei d’Estudis de Foment del Treball Nacional ALBERT VILÀ, alcalde del Papiol CARLES MARTÍNEZ, responsable de Planificació Estratègica Territorial i Formació Professional de la Comissió FRANCESC SANTACANA, coordinador general del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona Obrera Nacional de Catalunya JOAN CAMPRECIÓS, coordinador adjunt del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona ROSA NONELL, assessora general de la Junta Directiva del Cercle d’Economia MONTSERRAT RUBÍ, secretària tècnica del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona ROSA RODRIGO, directora de Màrqueting i Comunicació del Consorci de la Zona Franca de Barcelona JOSEP ROIG, secretari general de Metròpolis OFICINA DE COORDINACIÓ JOSEP M. VEGARA, director de l’Institut d’Estadística de Catalunya FRANCESC SANTACANA, coordinador general del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona FRANCESC SANTACANA, coordinador general JOAN CAMPRECIÓS, coordinador adjunt del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona JOAN CAMPRECIÓS, coordinador adjunt MONTSERRAT RUBÍ, secretària tècnica del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona MONTSERRAT RUBÍ, secretària tècnica MÒNICA MADRIGAL, responsable del gabinet tècnic del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona NÚRIA MULERO i CRISTINA PRAT, secretàries MÒNICA MADRIGAL, responsable del gabinet tècnic CONSELL TERRITORIAL D’ALCALDES LLUÏSA GUÀRDIA, responsable de comunicació i premsa IVÁN ARCAS, alcalde de Molins de Rei MAITE ARQUÉ, alcaldessa de Badalona CÉSAR ARRIZABALAGA, alcalde de Montcada i Reixac Adreça: Ausiàs Marc 7, 1r - 08010 Barcelona ANTONIO BALMÓN, alcalde de Cornellà de Llobregat Tel.: 933 187 051 - Fax 933 174 835 JOAQUIM BALSERA, alcalde de Gavà Pàgina web: www.bcn2000.es JAUME BOSCH, alcalde de Sant Boi de Llobregat Correu electrònic: plaestrategic@bcn2000.es JESÚS M. CANGA, alcalde de Sant Adrià del Besòs Oficina de Coordinació del Pla DOLORS CONDE, alcaldessa de Castellbisbal CELESTINO CORBACHO, alcalde de l’Hospitalet de Llobregat PILAR DÍAZ, alcaldessa d’Esplugues de Llobregat ANNA DEL FRAGO, alcaldessa de Barberà del Vallès XAVIER GONZÁLEZ, alcalde de la Palma de Cervelló RAMON GUASCH, alcalde de Begues JORDI HEREU, alcalde de Barcelona JOSÉ LUÍS JIMENO, alcalde de Badia del Vallès MANUEL ENRIC LLORCA, alcalde de Sant Andreu de la Barca ANGELINO MAESTRO, alcalde de Cervelló GLÒRIA MATAS, alcaldessa de Torrelles de Llobregat ANTONI MORRAL, alcalde de Cerdanyola del Vallès BARTOMEU MUÑOZ, alcalde de Santa Coloma de Gramenet EMILI MUÑOZ, alcalde de Tiana ANTONI PADILLA, alcalde de Castelldefels JOAN PARRALEJO, alcalde de Ripollet JOSEP PERPINYÀ, alcalde de Sant Just Desvern AMPARO PIQUERAS, alcaldessa de Sant Vicenç dels Horts ANTONI POVEDA, alcalde de Sant Joan Despí DOLORS PUEYO, alcaldessa de Santa Coloma de Cervelló JORDI RÀMIA, alcalde de Montgat 18 ORGANITZACIÓ DEL PLA ORGANITZACIÓ DEL PLA 19 60 50 250.000 40 200.000 30 150.000 20 100.000 10 007 2005-2006 2006-2 -2005 50.000 -2004 2004 0 2002-2003 2003 2001-2002 2000-2001 0 AMB-BCN AMB BCN 2006 2007 2004 2005 18 16 14 12 10 30.000 8 6 60.000 20.000 4 07 40.000 20 10.000 2 05 2006 4 20 0 2003 200 2002 20.000 0 2001 2000 B-BCN CAT M BCN AMB A 0 06-2007 -10.000 0 004 2004-2005 2005-2006 2 2001-2002 2002-2003 2003-2 2000-2001 20.000 2005-2006 2006-2007 - 003-2004 2004-2005 -2003 2 1 2001-2002 2002 dústria Total 2000-200 In Serveis Construcció 100 89,2% 98,5% 1,5% 90 87,6% 83,9% ,3% 83,7% 81 80,8% 75,8% 7,1% 80 81,5% 69% 92,9% 65 i més ,5% 6% 14,3% 70 73 56,8% 5 85,7% 45-64 60 % 27,2% 62,6 72,8% 50 51,7% 35-44 20,1% 79,9% 40 25-34 13,5% 6,5% 30 8 15-24 100 anys 20 70 80 90 0-14 60 10 30 40 50 20 0 10 s Estrangers 0 Espanyol AMB 2007 AMB 2002 0,2% 07 0,2% Agricultura 2006 20 0,2% 13,6% ,6% Indústria i energia DINàM18,1% 7,9% 13 ra I 25.000 18620 0,2% Agricultu 7,9% Construcció ia i energia 7,4%CA 0924 16527 18,1% Indústr 59,1% 19,2% 19,2% Comerç 2 908 9 13599 18 54,2% eis 20.000 17514 16187 1556 strucció rvn 6 o 59,1% Resta se 1510 14509 7,4% C 20,1% 11168 11157 13768 10473 20,1% Comerç 15.000 14389 13779 14869 14291 14045 12550 SO54,2% RCesta serveIis OECOCNatalunya 2ò007 MICA 10.000 atalunya 2002 3031 1729 1694 C 1573 0,8% 0,8% Agricultura 5.000 2708 2129 1777 18% energia 2527 2093 0,7% 2007 18% Indústria i 2083 2004 2005 2006 22,3% 003 0,7% Agricultura 11,3% 11,3% Construcció 0 2002 2 50,4% 1999 2000 2001 ia ç bats 22,3% Indústria i energ Comer 1998 its aca 46,2% 10,2% 19,5% abats Proteg c onstrucció 19,5% a C 50,4% Resta serveis Habitatges 10,2% Habitatges iniciats 20,6% Comerç 20,6% 46,2% Resta serveis bre ocupació afegit Pes dels serveis so 2.000 Serveis de valor 0,8% a 0,8% Agricultur 1.500 0,7% 18% dústria i energia 18% In ltura 22,3% .000 strucció 1 0,7% Agricu 1,3% 11,3% Con 50,4% 1 a ç 22,3% Indústria i energi omer 46,2% 10,2% 19,5% C 500 2007 onstrucció 19,5% 0,4% Resta serveis 2006 10,2% C 5 0 2005 % Comerç 20,6% 20,6 2004 Barcelona 46,2% Resta serveis Catalunya oc. ries, veterinàries i serv. s 21,4% Act. sanità it 3,2% ucació Serveis de valor afeg 14,5% Ed 8,8% rials rs 21,4% 44,3% Altres activ. empresa 33,8% Resta secto 6,3% 1,5% 66,2% 1,5% R+D 14,5% ctiv. informàtiques 6,3% A ances i assegurances 44,3% 8,8% Fin omunicacions 3,2% Correus i telec 16% Itàlia-França 5.000 anya Extrem Orient i Japó 3 19% Esp 10% sta Àfrica del Nord 12,3% Re 8,4% i Pròxim Orient 30.000 siàtic Medit. or., Mars Negre, Caspi 2,9% Sud-est a 8% a 25.000 anka, Bangladesh 8% Sud-amèric ,1% Pakistan, Índia. Sri L 3 Europa ic i Mar Aràbic 3,2% 5,4% Golf Pèrs 20.000 ,8% Àfrica Occ. 8 15.000 10.000 5.000 0 2006 2007 16% 16% Itàlia-França 19% % Extrem Orient i Japó 19% Espanya 10 rd 4% Àfrica del No 12,3% Resta 10% 8, re, Medit. or., mars Neg 2,9% Sud-est asiàtic 8% pi i Pròxim Orient , Índia, 12,3% Cas 3,1% Pakistan 8,4% % Sud-amèrica Sri Lanka, Bangladesh 2,9% 8 Pèrsic i mar Aràbic opa 5,4% Golf 3,2% Eur 3,1% 3,6% 8% % Àfrica Occ. 3,2% 3,6 5,4% 8% 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0 25 20 15 10 5 0 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0 25 20 15 10 5 0 Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre desembre Gener Febrer Pir M in a e r u ç s Abril Costa Brava Maig Juny Maresme Juliol Ba A r g c o e slo t na Setembre Ga O rr c a tu f bre Novem C b o r s e ta daurada desembre Interior 250.000 200.000 60 150.000 50 100.000 40 50.000 30 20 0 10 0 2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2004 2005 2006 2007 AMB BCN AMB-BCN 60.000 30.000 18 40.000 20.000 16 14 20.000 10.000 12 10 0 0 250.000 8 200.000 60 -20.000 -10.000 6 150.000 50 2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 4 100.000 40 2 Serveis Construcció Indústria Total 50.000 30 20 0 0 10 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 100 0 2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 BCN AMB AMB-BCN CAT 2004 2005 2006 2007 90 AMB BCN AMB-BCN 80 87,6% 89,2% 81,5% 83,7% 83,9% 80,8% 81,3% 70 75,8% 73,5% 60 69% 62,6% 50 56,8% 56% 51,7% 40 65 i més 98,5% 1,5% 60.000 30.000 30 18 45-64 92,9% 7,1% 40.000 20.000 20 16 14 35-44 85,7% 14,3% 20.000 10.000 10 12 AMB 2002 AMB 2007 25-34 72,8% 27,2% 0 10 0 0 0,2% 8 0,2% 15-24 79,9% 20,1% 0,2% Agricultura -20.000 13,6% -10.000 0,2% Agricultura 6 18,1% 2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2700,69-2%007 2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 4 0-14 86,5% 13,5% 18,1% Indústria i energia 13,6% Indústria i energia 7,4% 2 Serveis Construcció Indústria Total 7,4% Construcció 54,2% 7,9% Construcció 0 59,1% 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 anys 19,2% 2006 2007 20,1% Comerç 20,1% 19,2% Comerç 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 100 Espanyols Estrangers 54,2% Resta serveis 59,1% Resta serveis BCN AMB AMB-BCN CAT 90 80 87,6% 89,2% 81,5% 83,7% 83,9% 80,8% 81,3% 70 75,8% 73,5% Catalunya 2002 Catalunya 2007 60 69% 62,6% 25.000 50 56,8% 56% 51,7% 0,8% 40 65 i més 20924 98,5% 1,5% 0,7% 0,7% Agricultura 18% 0,8% Agricultura 30 45-64 20.000 92,9% 7,1%18908 18620 22,3% 20 17514 22,3% Indústria i energia 18% Indústria i energia 35-44 85,7% 14,3% 16187 16527 10 15106 15569 10,2% Construcció 46,2% AM 10,2% 50,4B% 2002 11,3% AMB 2007 25-34 72,185%.000 14389 27,2% 14509 11,3% Construcció 13599 0 13779 0,2% 14869 20,6% Comerç 10,92%,5% Comerç 15-24 79,9% 20,1% 14291 14045 13768 0,2% Agricultura 18,1% 13,6% 0,2% Agricultura 10473 11157 11168 20,6% 19,5% 0-14 10.000 12550 86,5% 13,5% 46,2% Resta serveis 18,1% Indústria i energia 50,4%7,9 %Resta s1e3r,6v%e Iinsdústria i energia 7,4% 7,4% Construcció 54,2% 7,9% Construcció 59,1% 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 anys 19,2% 2006 2007 20,1% Comerç 20,1% 19,2% Comerç Espanyols Estrangers 5.000 54,2% Resta serveis 59,1% Resta serveis 3031 2083 2527 2093 2708 2129 1777 1573 1729 1694 0 Catalunya 2002 Catalunya 2007 25.000 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 0,7% 0,8% 20924 0,7% Agricultura 0,8% Agricultura 20.000 18908 18620 22,3% 18% 17514 22,3% Indústria i energia 18% Indústria i energia 16187 16527 Serveis de valor afegit Pes dels serveis sobre ocupació 15106 15569 15.000 14509 13599 Habitatges iniciats Habitatges acabats Protegits acabats 10,2% Construcció 46,2% 10,2% 50,4% 11,3% 11,3% Construcció 14389 13779 14869 20,6% Comerç 19,5% Comerç 14291 14045 13768 10473 11157 11168 20,6% 19,5% 10.000 12550 0,7% 46,2% Resta serveis 0,8% 50,4% Resta serveis 0,7% Agricultura 18% 0,8% Agricultura 2.000 22,3% 5.000 22,3% Indústria i energia 18% Indústria i energia 2083 2527 2708 3031 2093 2129 1777 1573 1729 1694 1.500 0 10,2% Construcció 46,2% 10,2% 50,4% 11,3% 11,3% Construcció 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 20,6% Comerç 19,5% Comerç 1.000 20,6% Serveis de valor a1fe9g,5it% Pes dels serveis sobre ocupació Habitatges iniciats Habitatges acabats Protegits acabats 46,2% Resta serveis 50,4% Resta serveis 0,7% 0,8% 500 0,7% Agricultura 18% 0,8% Agricultura 2.000 22,3% 22,3% Indústria i energia 18% Indústria i energia 1.500 0 10,2% Construcció 46,2% 10,2% 50,4% 11,3% 11,3% Construcció 20,6% Comerç 19,5% Comerç 1.000 2004 2005 2006 2007 20,6% 19,5% 46,2% Resta serveis 50,4% Resta serveis 500 Catalunya Barcelona 0 2004 2005 2006 2007 Catalunya Barcelona Serveis de valor afegit 3,2% 21,4% Act. sanitàries, veterinàries i serv. soc. 33,8% Resta sectors 8,8% Serveis de valor afegit 14,5% E3d,2%ucació 21,4% Act. sanitàries veterinàries i serv. soc. 66,2% 6,3%33,8% Re2s1ta, 4se%ctors 8,8% 616,,25% 44,63,3% Altr2e1s,4 activ. e1m4,p5%re Esdaucraicaió% ls 1,5% 44,3% Altres activ. empresarials 1,5% R+D 1,5% R+D 14,5% 14,5% 6,3% Activ. informàt6i,q3%u eAsctiv. informàtiques 44,3% 44,3% 8,8% Finances i assegurances 8,8% Finances i asseg3,2u%ra Cnorcreuss i telecomunicacions 3,2% Correus i telecomunicacions 35.000 30.000 25.000 19% Espanya 16% Itàlia-França 20.000 12,3% Resta 10% Extrem Orient i Japó 35.000 15.000 2,9% Sud-est asiàtic 8,4% Àfrica del Nord 3,1% Pakistan, Índia. Sri Lanka, Bangladesh 8% Medit. or., Mars Negre, Caspi i Pròxim Orient 10.000 3,2% Europa 8% Sud-amèrica 30.000 5.000 8,8% Àfrica Occ. 5,4% Golf Pèrsic i Mar Aràbic 25.000 0 19% Espanya 16% Itàlia-França 20.000 12,3% Resta 10% Extrem Orient i Japó 2006 2007 15.000 2,9% Sud- st asiàtic 8,4% Àfrica del Nord 3,1% Pakistan, Índia. Sri Lanka, Bangladesh 8% Medit. or., Mars Negre, Caspi i Pròxim Orient 10.000 3,2% Eur pa 16% 19% Espanya 19% 16% Itàlia-França 8% Sud-amèrica 5.000 12,83%,8 R%est aÀfr ca Occ. 10% Extrem Orient i Japó5,4% Golf Pèrsic i Mar Aràbic 2,9% Sud-est asiàtic 10% 8,4% Àfrica del Nord 3,1% Pakistan, Índia, 12,3% 8% Medit. or., mars Negre, 0 Sri Lanka, Bangladesh Caspi i Pròxim Orient 2,9% 8,4% 3,2% Europa 8% Sud-amèrica 3,1% 3,6% 3,6% Àfrica Occ. 8% 3,2% 5,4% Golf Pèrsic i mar Aràbic 5,4% 8% 2006 2007 16% 19% Espanya 19% 16% Itàlia-França 12,3% Resta 10% Extrem Orient i Japó 2,9% Sud-est asiàtic 10% 8,4% Àfrica del Nord 3,1% Pakistan, Índia, 12,3% 8% Medit. or., mars Negre, Sri Lanka, Bangladesh Caspi i Pròxim Orient 2,9% 8,4% 3,2% Europa 8% Sud-amèrica 3,1% 3,6% 3,6% Àfrica Occ. 8% 3,2% 5,4% Golf Pèrsic i mar Aràbic 5,4% 8% 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0 25 20 15 10 5 0 Gener Febrer Març Abril Maig Gene J r uny Febrer Julio M l arç A A br g il ost Maig Setembre Juny O J c u t li u ol bre Ago N st ovem Sb e r te e mbre de O s ct e ub m re bre Novembre desembre Gener Pirineus Febrer Gen M e C ro a s r t ç a Brava Pirineu A s bri F l ebrer Ma M re a s i m g e M Co a s Ju r t n ç a B y B ra arc v e alona Juliol Abril Agost Garra M f ar S M e e a s te m m ib g e re Cost O a c d tu a b u r r e J a ud na y Nov B em a b r r c e elo I n d J n e ul t a s e e ri m io b lor re Agost Garraf Setembre Cost O a c d tu a b u r r e ada Novembre d In e t s e e ri m or bre 250.000 250.000 200.000 60 200.000 60 150.000 50 150.000 50 100.000 40 100.000 40 50.000 30 50.000 30 20 0 20 0 10 10 0 0 2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2004 2005 2006 2007 2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2004 2005 2006 2007 AMB BCN AMB-BCN AMB BCN AMB-BCN 60.000 30.000 60.000 30.000 18 18 40.000 20.000 16 40.000 20.000 16 14 20.000 10.000 14 12 20.000 10.000 12 10 0 0 10 0 0 8 8 -20.000 -10.000 6 -20.000 -10.000 6 2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 4 2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 4 2 Serveis Construcció Indústria Total 2 Serveis Construcció Indústria Total 0 0 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 100 BCN AMB AMB-BCN CAT 100 90 BCN AMB AMB-BCN CAT 90 80 87,6% 89,2% 81,5% 83,7% 83,9% 80 87,6% 80,8% 81,3% 89,2% 70 81,5% 83,7% 83,9% 73,5% 80,8% 81,3% 75,8% 70 60 75,8% 69% 62,6% 73,5% 60 69% 50 62,6% 56,8% 56% 50 51,7% 40 56,8% 56% 65 i més 98,5% 1,5% 51,7% 40 65 i més 98,5% 1,5% 30 45-64 92,9% 7,1% 30 20 45-64 92,9% 7,1% La dinàmica socioeconòmica Evolució de l’estructura productiva 20 35-44 85,7% 14,3% 10 35-44 85,7% 14,3% AMB 2002 AMB 2007 10 25-34 72,8% 27,2% 0 AMB 2002 AMB 2007 25-34 72,8% 27,2% a l’àrea metropolitana de Barcelona. 2007 0,2% 0,2% 0 15-24 79,9% 20,1% 0,2% Agricultura 0,2% 18,1% 0,2% 13,6% 0,2% Agricultura 15-24 79,9% 20,1% 0,2% 0-14 86,5% 13,5% 18, 1A%gr Iincduúltsutrriaa i energia 18,1% 13,6% 7,9% 0,21%3, 6A%gr Iincduúltsutrriaa i energia 7,4% 0-14 86,5% 13,5% Dolors Cotrina i Cristina Mora 18,17%,4 %Ind Cúostnrisat ri uencceirógia 7,9% 54,2% 13,6% Indústria i ener 7,4% 7,9% Construcciógia 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 anys Gabinet Tècnic de Programació, Ajuntament de Barcelona 7,42%0 ,C1o%n sCtorumceció 59,1% 54,2% 19,2% rç 20,1% 7,9% C 2006 2007 59,1% 19,2o%n sCtorumceciróç 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 anys 19,2% 2006 2007 Espanyols Estrangers 20,514%,2 C%o mReesrtça serveis 20,1% 19,529%,1 C%o mReesrtça serveis Espanyols Estrangers 54,2% Resta serveis 59,1% Resta serveis Sens dubte el tret més rellevant de l’any 2007 ha estat la crisi dels mercats financers internacionals que Catalunya 2002 Catalunya 2007 25.000 esclatà a partir del segon semestre, la magnitud i els efectes de la qual sobre el creixement econòmic són Catalunya 2002 Catalunya 2007 25.000 encara incerts. 0,7% 0,8% 20924 0,7% Agricultura 0,8% 0,8% Agricultura 20.000 0,7% 18% 20924 18908 18620 22,3% 20.000 17514 El ritme de creixement dels països desenvolupats va disminuir els darrers mesos de l’any i en el cas dels 0,72%2, 3A%gr Iincduúltsutrriaa i energia 18% 0,81%8 %Ag Inridcúuslttruiraa i energia 18908 16187 16527 18620 22,3% 17514 15.000 16187 15106 15569 14509 16527 13599 Estats Units plana l’ombra d’una possible recessió. El creixement de la UE també es va suavitzar, mentre que 22,31%0, 2In%dú Cstorinas it eruneccrgióia 46,2% 10,2% 50,4% 11,3% 18%11 I,n3d%ús Ctroian si ternuecrcgióia 14389 13779 15106 15569 46,2% 50,4% 11,3% 15.000 14389 14869 14509 14291 13599 la repercussió sobre l’economia espanyola i la catalana ha estat moderada, perquè el creixement del PIB el 10,220%,6 C%o nCsotmruecrcçió 10,2% 11,139%,5 C%o nCsotmruecrcçió 13779 14045 13768 10473 11157 11168 14869 20,6% Comerç 20,6% 19,5% 10.000 14291 12550 14045 13768 11168 2007 a Espanya ha estat del 3,8% i a Catalunya del 3,7%; entre una i dues dècimes, per tant, inferior al 46,2% Resta serveis 19,5% Comerç 11157 20,6% 19,5% 50,4% Resta serveis 10.000 12550 10473 46,2% Resta serveis 50,4% Resta serveis creixement del 2006. 5.000 5.000 2083 2527 2093 2708 3031 2129 El punt més negatiu de l’economia espanyola i de la catalana ha estat la repuntada de la inflació fins al 4,2% 1777 3031 1573 1729 1694 250.000 L’estructura productiva de l’àrea metropolitana mostra una especialització terciària més gran que la del 0 2083 2527 2093 2708 2129 1777 1573 1729 1694 el desembre, la xifra més alta des dels anys 2000-2002. Els preus de les matèries primeres i especialment conjunt de Catalunya, tot i que l’evolució entre els anys 2002-2007 és semblant en tots dos àmbits. El pes 0 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 del petroli expliquen en bona part aquesta important pujada de preus, que es pot mantenir al llarg dels 200.000 60 de la indústria és més baix i ha disminuït durant aquest període. El pes de la construcció també és inferior al 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 primers mesos del 2008 i impedir que l’IPC pugui baixar del 3,5% durant aquest any. 150.000 conjunt de l’AMB, un 7,9%S edravveains td le’1 v1a,l3o%r a dfeeg CitatalunPyeas dl’ealnsy s e2r0v0e7is. sAoqbure sotc mupeancoiór pes de la construcció 50 Habitatges iniciats Habitatges acabats Protegits acabats Serveis de valor afegit Pes dels serveis sobre ocupació Habitatges iniciats Habitatges acabats Protegits acabats Les previsions per al 2008 apunten a un alentiment més acusat del creixement econòmic dels països des- situa l’entorn metropolità en una posició relativament menys vulnerable davant la pèrdua de dinamisme 100.000 0,7% 0,8% 40 envolupats. En el cas de l’economia espanyola es calcula un creixement proper al 3%. Aquesta xifra indica d’a0q,7u%es At gsericctuoltr,u rqaue es comença 0a, 7p%osar de manifest especialme0n,t8 %a pa1r8t%ir del segon 0s,e8m%e Astgrrei cduelt ul’raany. 2.000 22,3% 0,7% Agricultura un ritme clarament inferior al d’anys anteriors, però encara es tractaria d’un percentatge important i per 50.000 22,3% Indústria i energia 22,3% 18% 0,81%8 %Ag Inridcúuslttruiraa i energia 30 2.000 2Dins d 1.500 2,31%0, 2In edlsú ssterirav ie% Const e inse, regli acomerç pe4r6d, 2p%es relatiu però es manté forç5a0, 4e%stable a1l 1ll,a3r%g del 1p8e%rí oInddeú,s mtriea ni ternee qrguiae la sobre del calculat per a la UE-zona euro (2,1%). rucció 10,2% 11,3% Construcció 20 0 1.500 1re0s,2ta20% d ,6 C e s %o n estrrvuecisc ióincremente4n6 ,e2l% pes fins Comerç 1a0l ,52%9% al 2007. 50,4% 11,3% 11,139%,5 C%o nCsotmruecrcçió 1.000 20,6% 19,5% 2 10 1.000 D0e,46 f6%e,2t ,C% oe mlR ceersretçaix seemrveenist d’aquests serveis ha estat quasi del 24% entre els anys 20021 i9,5 19,5% 2500%0,4 7C%,o i m Réeessr tdçae ssetravceais20,6% ble 500 ACTIVITAT ECONòMICA I OCUPACIÓ 46,2% Resta serveis 50,4% Resta serveis l’increment dels serveis que generen més valor afegit, ja que creixen al 31%. 0 500 20000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 L’alentiment del creixement ha suposat un ritme més baix de creació d’ocupació amb relació als anys ante- El pes dels serveis de més 2v0a0lo4r a f e g 2i0t 0im5 p l i c a 2e0l 0364% d2e0 l0’o7cupació de l’àrea, mentre que a Catalunya repre- 0 2004 2005 2006 2007 riors. L’ocupació s’ha incrementat un 2,1% amb relació a l’any 2006, mentre que un any abans la taxa de senta el 27%. Barcelona i la seva àrea metropolitana esdevenen els servidors de la resta de Catalunya pel 2004 AMB 2 0B0C5 N AMB-BCN 2006 2007 creixement havia estat del 3,3%. que fa a aquests tipus de serveis, que en general solen desenvolupar-se en nuclis urbans densos i madurs. Catalunya Barcelona Catalunya Barcelona Això vol dir que s’han generat 33.300 llocs de treball nets, principalment als serveis (37.000) i a la construcció (2.000), mentre que la indústria ha continuat perdent ocupats (-6.400), una xifra força inferior, però, que Serveis de valor afegit la de l’any anterior, quan es van arribar a perdre 9.700 ocupats. Serveis de valor afegit 3,2% 21,4% Act. sanitàries, veterinàries i serv. soc. 33,8% SerRveeisst ad ese vcatolorrs afegit 83,8,2%% 21,144%,5 A%c tE. dsauncaitcàióries, veterinàries i serv. soc. 663,32,%8% Resta sectors 68,,38% 21,4% 14,5% Educació 6,3%1,5% 21,4% 44,3% Altres activ. empresarials AMB AMB-BCN 66,2% 1,5% 44,13,%5% A lRtr+eDs activ. empresarials 14,5% 1,5% R+D 60.000 30.000 44,3% 14,5% 6,3% Activ. informàtiques 6,3 44,3% 8%,8 A%c tFivin. ainnfcoersm i àatsisqeugeusrances 18 8,8% Finances i assegurances 40.000 20.000 3,2% Correus i telecomunicacions 16 3,2% Correus i telecomunicacions 14 20.000 10.000 12 Creixement i projecció exterior 10 0 0 El nombre de passatgers de l’aeroport ha superat els 32,8 milions de persones l’any 2007, amb un incre- 8 -20.000 -10.000 ment del 9,3% amb relació al 2006, un punt per sota del de l’any anterior (10,5%). El trànsit internacional 6 suposa el 54% del total del trànsit i ha experimentat un augment del 13,5%, pràcticament el mateix que 2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 4 el de l’any 2006. En canvi, el nombre de passatgers en trànsit domèstic ha crescut al 5,5%, una mica per 2 Serveis Construcció Indústria Total sota que el de l’any anterior. 0 35.000 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 35.000 100 22 LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA A L’ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA 30.000 LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA A L’ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA 23 BCN AMB AMB-BCN CAT 309.0000 25.000 80 87,6% 89,2% 25.000 81,5% 83,7% 83,9% 80,8% 81,3% 19% Espanya 16% Itàlia-França 7020.000 75,8% 73,5% 19%1 2E,s3p%an Ryaesta 16%10 I%tà lEiax-tFrreamn çOa20.000 rient i Japó 60 69% 15.000 2,9%12,3% Resta 62,6% Sud-est asiàtic 10%8, 4E%xt rÀefmri cOar dieenl tN i oJradpó 155.0000 56,8% 56% 3,1% Pakistan, Índia.2 S,9ri% La Snukda-,e Bsta ansgiàlatdicesh 8,48%% À Mfreicdai td. el Nord 51,7% or., Mars Negre, Caspi i Pròxim Orient 4010.000 3,1% Pakistan, Índia. Sri L6a5n ik maé, sBa3n,2g%la dEeusrhopa 8%8 M%e Sduitd. -oarm., èMriacars Negre, Caspi i Pròxim Orient98,5% 1,5% 10.000 30 3,2% Europa 45-86,48% Àfrica Occ. 8%5 S,4ud- 5.000 % aGmoèlfr iPcèarsic i Mar Aràbic 92,9% 7,1% 52.0000 8,8% Àfrica Occ. 5,4% Golf Pèrsic i Mar Aràbic 0 35-44 85,7% 14,3% 10 AMB 2002 AMB 2007 0 25-34 72,8% 27,2% 0 0,2% 0,2% 15-24 79,9% 20,1% 0,2% Agricultura 18,1% 13,6% 0,2% Agricultura 0-14 86,5% 13,5% 18,1% Indústria i energia 7,9% 13,6% Indústria i energia 2006 2007 7,4% 2006 2007 7,4% Construcció 54,2% 7,9% Construcció 59,1% 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 anys 19,2% 2006 2007 20,1% Comerç 20,1% 19,2% Comerç Espanyols Estrangers 54,2% Resta serveis 59,1% Resta serveis 16% 19% Espanya 19% 16% Itàlia-França 16% 19%1 2E,s3p%an Ryaesta 19% 16%10 I%tà lEiax-tFrreamn çOarient i Japó Catalunya 2002 Catalunya 2007 25.000 2,9%1 S2u,3d%-e sRte asstiaàtic 10% 10%8, 4E%xt rÀefmri cOar dieenl tN i oJradpó 2,93%,1% Su Pda-keisstt aansi,à Ítnicdia, 12,3% 10% 8,4% Àfrica del Nord 0,8% 20924 8% Medit. or., mars Negre, 0,7% 20.0003,1S%ri LPaankkisat,a Bna, nÍngdlaiad,esh 0,7% Agricultura 18% 0,8% Agricultura 18908 12,3% C 8,4% 8% Medaistp. oi ir .P, rmòaxrims N Oergieren1,t8620 22,3% Sri Lanka, Ba 2,9% 3n,2g%la dEeusrhopa 17514 Caspi i Pròxim Orient 22,3% Indústria i energia 18% Indústria i energia 2,9%16187 3,1% 8,4% 8% Sud-amè1r6ic5a27 3,6% 15569 46,2% 50,4% 11,3% 15.000 33,6,2% À Efurricoap Oa cc. 151068% 14509 8%5 S,4u%d- aGmoèlfr iPcèarsic i mar Aràbic 10,2% Construcció 10,2% 11,3% Construcció 14389 13779 3,1%3,32 13599 ,%6% 3,6% Àfrica Occ. 14869 5,4% 8%8% 5,4% Golf Pèrsic i mar Aràbic 20,6% Comerç 19,5% Comerç 3,2% 14291 14045 13768 11157 11168 20,6% 19,5% 5,4% 8% 12550 10473 10.000 46,2% Resta serveis 50,4% Resta serveis 5.000 3031 2083 2527 2093 2708 2129 1777 1573 1729 1694 0 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Serveis de valor afegit Pes dels serveis sobre ocupació Habitatges iniciats Habitatges acabats Protegits acabats 0,7% 0,8% 0,7% Agricultura 18% 0,8% Agricultura 2.000 22,3% 22,3% Indústria i energia 18% Indústria i energia 1.500 10,2% Construcció 46,2% 10,2% 50,4% 11,3% 11,3% Construcció 20,6% Comerç 19,5% Comerç 1.000 20,6% 19,5% 46,2% Resta serveis 50,4% Resta serveis 500 0 2004 2005 2006 2007 Catalunya Barcelona Serveis de valor afegit 3,2% 21,4% Act. sanitàries, veterinàries i serv. soc. 33,8% Resta sectors 8,8% 14,5% Educació 66,2% 6,3% 21,4% 1,5% 44,3% Altres activ. empresarials 1,5% R+D 14,5% 6,3% Activ. informàtiques 44,3% 8,8% Finances i assegurances 3,2% Correus i telecomunicacions 35.000 30.000 25.000 19% Espanya 16% Itàlia-França 20.000 12,3% Resta 10% Extrem Orient i Japó 15.000 2,9% Sud-est asiàtic 8,4% Àfrica del Nord 3,1% Pakistan, Índia. Sri Lanka, Bangladesh 8% Medit. or., Mars Negre, Caspi i Pròxim Orient 10.000 3,2% Europa 8% Sud-amèrica 5.000 8,8% Àfrica Occ. 5,4% Golf Pèrsic i Mar Aràbic 0 2006 2007 16% 19% Espanya 19% 16% Itàlia-França 12,3% Resta 10% Extrem Orient i Japó 2,9% Sud-est asiàtic 10% 8,4% Àfrica del Nord 3,1% Pakistan, Índia, 12,3% 8% Medit. or., mars Negre, Sri Lanka, Bangladesh Caspi i Pròxim Orient 2,9% 8,4% 3,2% Europa 8% Sud-amèrica 3,1% 3,6% 3,6% Àfrica Occ. 8% 3,2% 5,4% Golf Pèrsic i mar Aràbic 5,4% 8% Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre desembre Ge G ne e rner P G ir e i n n ee rus Feb F r e e b r reFer brer M Co a sta M rç B a r r a ç va Març Ab A ri b l rilAbri M l a M re a s i mM ge aigMaig Jun Ju y ny Ba Jr u ce n l y on Ja Julio u llio Jluliol Ag A o g st o G sa t r A ra g f ost Set S e e m te b m re Sebterem Co b s r t e O a c da O tub u r r c e a t d u aObcretubre No N ve o mve b Nm re obveremb d In re e dt se eesri m eo bmr rd e ebserembre GeneGrene P r irin Peiurs Fe in b e re us Fer brer M Co a s r t ç Ca M oB asr rtav ç a Barava AbrilAbril Ma M re ai Msm g are M e a s i m g e JunyJun B y arcBelaorna J c u e li l o o lna Juliol AgosAtg G o a s r t rGaf Se a tr e ra m f Sebterembre Cost O a cC d tu osa b t Or aur ce dad tu a b ua rr e ad Na oveNmobverembre d In e t s e e r dmIi bnor esrt e e e ri m or bre 90 80 90 70 80 60 70 50 60 40 50 30 40 20 30 10 20 0 10 0 25 20 25 15 20 10 15 5 10 0 5 0 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0 25 20 15 10 5 0 250.000 200.000 60 150.000 50 100.000 40 50.000 30 20 0 10 0 2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2004 2005 2006 2007 AMB BCN AMB-BCN 250.000 200.000 60 150.000 50 100.000 40 50.000 30 60.000 30.000 20 0 18 40.000 20.000 10 16 14 20.000 10.000 0 12 2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2004 2005 2006 2007 10 0 0 AMB BCN AMB-BCN 8 -20.000 -10.000 6 2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 4 2 Serveis Construcció Indústria Total 0 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 100 BCN AMB AMB-BCN CAT 90 60.000 30.000 80 87,6% 89,2% 18 81,5% 83,7% 83,9% 80,8% 81,3% 70 16 75,8% 40.000 20.000 73,5% 60 69% 62,6% 14 20.000 10.000 50 12 56,8% 56% 51,7% 40 65 i més 98,5% 1,5% 10 0 0 30 8 45-64 92,9% 7,1% 20 -20.000 -10.000 6 35-44 85,7% 14,3% 10 2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 AMB 2002 AMB 2007 4 25-34 72,8% 27,2% 0 2 Serveis Construcció Indústria Total 0,2% 0,2% 15-24 79,9% 20,1% 0,2% Agricultura 18,1% 13,6% 0,2% Agricultura 0 0-14 86,5% 13,5% 18,1% Indústria i energia 7,9% 13,6% Indústria i energia 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 7,4% 7,4% Construcció 100 54,2% 7,9% Construcció 59,1% 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 anys 19,2% 2006 2007 20,1% Comerç 20,1% 19,2% Comerç BCN AMB AMB-BCN CAT 90 Espanyols Estrangers 54,2% Resta serveis 59,1% Resta s8e80 87,6% 9rv,2e%is 81,5% 83,7% 83,9% 80,8% 81,3% 70 75,8% 73,5% 60 Catalunya 2002 Catalunya 2007 69% 62,6% 25.000 50 56,8% 56% 501,,7% 0,8% 20924 0,7% Agricultura 40 18% 0,8% Agricultura 65 i més 98,5% 1,5% 20.000 18908 18620 22,3% 17514 22,3% Indústria i energ3i0a 18% Indústria i energia 16187 16527 45-64 92,9% 7,1% 15106 15569 15.000 14509 10,2% Construcció 46,2% 10,2% 50,4% 11,3% 20 11,3% Construcció 14389 13599 13779 35-44 85,7% 14,3% 14869 20,6% Comerç 10 19,5% Comerç 14291 14045 13768 12550 10473 11157 11168 20,6% 19,5% 10.000 AMB 2002 AMB 2007 46,2% Resta serveis 50,4% Resta serveis 25-34 72,8% 27,2% 0 0,2% 0,2% 15-24 79,9% 20,1% 5.000 0,2% Agricultura 18,1% 13,6% 0,2% Agricultura 3031 0-14 86,5% 13,5% 2083 2527 2093 2708 2129 1777 1573 1729 1694 18,1% Indústria i energia 7,9% 13,6% Indústria i energia 0 7,4% 7,4% Construcció 54,2% 7,9% Construcció 59,1% 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 anys 2006 2007 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 19,2% 20,1% Comerç 20,1% 19,2% Comerç Espanyols Estrangers 54,2% Resta serveis 59,1% Resta serveis Serveis de valor afegit Pes dels serveis sobre ocupació Habitatges iniciats Habitatges acabats Protegits acabats 0,7% 0,8% Catalunya 2002 Catalunya 2007 0,7% Agricultura 18% 0,8% Agricultura 2.000 22,3% 25.000 22,3% Indústria i energia 18% Indústria i energia 1.500 0,7% 0,8% 46,2% 50,4% 11,3% 20924 10,2% Construcció 10,2% 11,3% Construcció 0,7% Agricultura 0,8% Agricultura 20.000 18908 18620 22,3% 18% 20,6% Comerç 19,5% Comerç 1.000 17514 22,3% Indústria i energia 18% Indústria i energia 16187 20,6% 19,5% 16527 15569 46,2% 50,4% 11,3% 46,2% Resta serveis 50,4% Resta serveis 15.000 15106 14389 14509 10,2% Construcció 10,2% 11,3% Construcció 500 13599 13779 14869 20,6% Comerç 19,5% Comerç 14291 14045 13768 11168 20,6% 19,5% 0 10.000 12550 10473 11157 46,2% Resta serveis 50,4% Resta serveis 2004 2005 2006 2007 5.000 2083 2527 Cata2l0u9n3ya 2708 Barcelona 3031 2129 1777 1573 1729 1694 0 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Serveis de valor afegit 3,2% 21,4% Act. sanitàries, veterinàries i serv. soc. Serveis de valor afegit Pes dels serveis sobre ocupació Habitatges iniciats Habitatges acabats Protegits acabats 33,8% Resta sectors 8,8% 14,5% Educació 66,2% 6,3% 21,4% 0,7% 0,8% 1,5% 44,3% Altres activ. empresarials 0,7% Agricultura 0,8% Agricultura 2.000 22,3% 18% 1,5% R+D 22,3% Indústria i energia 18% Indústria i energia 14,5% 1.500 6,3% Activ. informàtiques 46,2% 50,4% 11,3% 44,3% 10,2% Construcció 10,2% 11,3% Construcció 8,8% Finances i assegurances 20,6% Comerç 19,5% Comerç 1.000 19,5% 3,2% Correus i telecomunicacions 20,6% 46,2% Resta serveis 50,4% Resta serveis 500 0 2004 2005 2006 2007 En conjunt, l’aeroport ha guanyat 10 milions de passatgers enCtartea elul n2y0a03 i el 200B7a, rqcuelaotnrea milions dels quals Tràfic de passatgers en creuers corresponen a passatgers en vols domèstics i els sis restants en trànsit internacional. 250.000 Serveis de valor afegit 21,4% Act. sanitàries, veterinàries i serv. soc. Evolució del trànsit de passatgers (milers) 200.000 60 3,2% 33,8% Resta sectors 8,8% 14,5% Educació 35.000 150.000 50 66,2% 6,3% 21,4% 1,5% 44,3% Altres activ. empresarials 40 1,5% R+D 30.000 100.000 14,5% 6,3% Activ. informàtiques 44,3% 25.000 50.000 30 8,8% Finances i assegurances 19% Espanya 16% Itàlia-França 20 3,2% Correus i telecomunicacions 20.000 0 12,3% Resta 10% Extrem Orient i Japó 10 15.000 2,9% Sud-est asiàtic 8,4% Àfrica del Nord 3,1% Pakistan, Índia. Sri Lanka, Bangladesh 8% Medit. or., Mars Negre, Caspi i Pròxim Orient 0 10.000 3,2% Europa 8% Sud-amèrica 2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2004 2005 2006 2007 5.000 8,8% Àfrica Occ. 5,4% Golf Pèrsic i Mar Aràbic AMB BCN AMB-BCN Al llarg dels darrers anys, el nombre de passatgers en creuers turístics s’ha anat incrementant i s’ha allargat 0 també la temporada turística pel que fa als creuers, especialment els darrers mesos de l’any. Bon any per a la Fira de Barcelona 35.000 2006 2007 L’any 2007 ha estat el primer any d’entrada en funcionament completa del recinte de Gran Via, fet que ha 30.000 El volum de mercaderies transportades en aeronaus ha augmentat el 3,6% i ha arribat a 97 milers de tones. contribuït als bons resultats amb què ha tancat la fira, amb ingressos de 129 milions d’euros, un 20% més 25.000 En aquest cas l’increment ha estat lleugerament per sobre de l’any anterior (3,3%). que l’any 2005 (any firalment comparable). 60.000 16% 19% Espanya 30.000 16% Itàlia-França 19% Espanya 19% 16% Itàlia-França 20.000 L’aeroport ha aconseguit mantenir durant la temporada d’hivern rutes aèries directes que només funcionaven S’han celebrat 65 salons i esdeveniments, entre els quals destaquen el de Construmat, amb 280.000 visi- 18 12,3% Resta 10% Extrem Orient i Japó 12,3% Resta 10% Extrem Orient i Japó 40.000 la temporada d2’e,9s%tiu S,u cdo-emst paesirà etixcemple Barcelona - At2l0a.n00t0a, Barcelona - Istanbul o Barcelona - Göteborg. tants, 8% més que l’edició anterior; el Saló Internacional de Turisme (207.000 visitants); el congrés 3GSM 16 15.000 8,4% Àfrica del Nord 2,9% Sud-est asiàtic 10% 8,4% Àfrica del Nord 3,1% PaIgkuisatalmn,e Ínndt,i as.’ hSri i hLaannk ian,c Boarnpgolraadte nshoves rutes, que impliquen una connexió més freqüent amb les principals (60.000 visitants i un impacte de 150 milions d’euros) i la celebració ún 14 8% Medit. or., Mars Negre, Caspi i Pròxim Orient 3,1% Pakistan, Índia, 12,3% 8% Medicita. ao rB., amrcaerslo Nneag dree, les dues edicions 10.000 20.000 ciutats europees. 10.000 de laS rfii rLaa nBkreaa, Bda&nBgulatdteers,h que han congregat 91.000 visitants. Caspi i Pròxim Orient 3,2% Europa 12 8% Sud-amèrica 2,9% 8,4% 3,2% Europa 8% Sud-amèrica 5.000 0 El 2007 ha estat t8a,m8%bé À ufrnic aa nOyc cd. ’expansió de l’activitat a0l Port de5, 4B%ar cGeollof nPaè.r sEicl in Momarb Arerà 10 bdiec mercaderies Els organ3it,z6a%d oÀrfs 3,1% 3,6% r idcae lO scacl.ó EIBTM, el principal saló d8e% turisme de 5n,e4%go Gciosl,f h Paènrs irce in movaar tA lraà se3,2% bicva confiança en 8 transportades s’ha incrementat el 7,8% amb relació al 2006 i ha superat els 50 milions de tones. la fira, de manera que aquest saló es con5t,4in%ua8r%à fent a Barcelona fins al 2013. 0 -20.000 -10.000 6 El 19% del tràfic de mercaderies té origen i destí dins el conjunt d’Espanya, un altre 16% a Itàlia i França i La fira ha contribuït a la consolidació de Barcelona i el seu entorn com un referent en l’organització de 2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 4 un 10% a l’Extrem Orient i el Japó. congressos internacionals. D’acord amb el rànking de l’ICCA (International Conference and Conventions As- 2 Serveis Construcció Indústria Total sociation), Barcelona és la quarta destinació preferida pels organitzadors d’esdeveniments de tot el món. 2006 2007 0 Principals àrees geogràfiques del tràfic de mercaderies El nombre creixent de congressos i convencions ha suposat un impacte econòmic calculat en 1.000 milions 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 d’euro10s0, un 8% més que el 2006. BCN AMB AMB-BCN CAT 16% A més9 d0e la rellevància de la fira en l’aspecte econòmic de l’AMB, cal destacar la inversió en la instal·lació 19% Espanya 19% 16% Itàlia-França 89,2% d’una 8p0lanta d’energia solar f8o1,t5o%voltaica a 8le7,s6 %cob8e3,r7t%es dels pav8e3l,l9o%ns d8e1l, 3c%omplex de Gran Via. El parc serà 12,3% Resta 10% Extrem Orient i Japó 80,8% la sisen7a0 explotació solar més gran 7d3e,5l %món ubicada sobre cobertes i la més g7r5a,n8% d’Espanya, i situarà la fira 2,9% Sud-est asiàtic 10% 8,4% Àfrica del Nord com u6 69% n0 exemple d’equipament ambiental sostenible d’àmbit internacional. 3,1% Pakistan, Índia, 12,3% 8% Medit. or., mars Negre, 62,6% Sri Lanka, Bangladesh Caspi i Pròxim Orient 50 56,8% 56% 2,9% 8,4% 51,7% 3,2% Europa 8% Sud-amèrica 40 65 i més 98,5% 1,5% 3,1% 3,6% 3,6% Àfrica Occ. 8% Turisme 3,2% 5,4% Golf Pèrsic i mar Aràbic 30 45-64 92,9% 7,1% 5,4% 8% El nom20bre de visitants estrangers a l’àrea metropolitana l’any 20071 ha estat un 5,4% més alt que el 35-44 85,7% 14,3% 2006, 1p0erò el creixement ha estat inferior al dels anys anteriors. L’àrea concentra el 35% dels turistes AMB 2002 AMB 2007 25-34 72,8% 27,2% estrang0ers a Catalunya, suma 5,6 milions de visitants i és la primera destinació turística catalana, El nombre de passatgers ha esta0,t2 %de 2,9 milions de persones, el 13,4% més que l’any anterior. El 61% 0,2% seguida de la Costa Brava. 15-24 79,9% 20,1% 0,d2e%ls Apgarsicsualttguerars corresponen a creu1e8rs,1 %turístics, que han pujat un1 23,6% aquest an0y,.2 %El Apogritc uhlatu aracollit 820 18e,1sc%a lIends údsteri av ai eixnelrlgsi ade creuers, un 16% més que al 2006, i també ha 7in,9c%rementat1 3e,l6 %no Imndbúrste d’ scales de 0-14 86,5% 13,5% ria i energia 7,4% 1 Evolució de l’activitat turística, gener-desembre 2007. Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, Generalitat 7,l4ín%ie Cs orengsturulacrcsió un 12%. 54,2% 7,9% Construcció 59,1% de Catalunya. 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 anys 19,2% 2006 2007 20,1% Comerç 20,1% 19,2% Comerç Espanyols Estrangers 54,2% Resta serveis 59,1% Resta serveis 24 LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA A L’ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA A L’ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA 25 Catalunya 2002 Catalunya 2007 25.000 0,7% 0,8% 20924 0,7% Agricultura 18% 0,8% Agricultura 20.000 18908 18620 22,3% 17514 22,3% Indústria i energia 18% Indústria i energia 16187 16527 15106 15569 10,2% Construcció 46,2% 10,2% 50,4% 11,3% 15.000 14509 11,3% Construcció 14389 13599 13779 14869 20,6% Comerç 19,5% Comerç 14291 14045 13768 10473 11157 11168 20,6% 19,5% 10.000 12550 46,2% Resta serveis 50,4% Resta serveis 5.000 2083 2527 2093 2708 3031 2129 1777 1573 1729 1694 0 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Serveis de valor afegit Pes dels serveis sobre ocupació Habitatges iniciats Habitatges acabats Protegits acabats 0,7% 0,8% 0,7% Agricultura 22,3% 18% 0,8% Agricultura 2.000 22,3% Indústria i energia 18% Indústria i energia 1.500 10,2% Construcció 46,2% 10,2% 50,4% 11,3% 11,3% Construcció 20,6% Comerç 19,5% Comerç 1.000 20,6% 19,5% 46,2% Resta serveis 50,4% Resta serveis 500 0 2004 2005 2006 2007 Catalunya Barcelona Serveis de valor afegit 3,2% 21,4% Act. sanitàries, veterinàries i serv. soc. 33,8% Resta sectors 8,8% 14,5% Educació 66,2% 6,3% 21,4% 1,5% 44,3% Altres activ. empresarials 1,5% R+D 14,5% 6,3% Activ. informàtiques 44,3% 8,8% Finances i assegurances 3,2% Correus i telecomunicacions 35.000 30.000 25.000 19% Espanya 16% Itàlia-França 20.000 12,3% Resta 10% Extrem Orient i Japó 15.000 2,9% Sud-est asiàtic 8,4% Àfrica del Nord 3,1% Pakistan, Índia. Sri Lanka, Bangladesh 8% Medit. or., Mars Negre, Caspi i Pròxim Orient 10.000 3,2% Europa 8% Sud-amèrica 5.000 8,8% Àfrica Occ. 5,4% Golf Pèrsic i Mar Aràbic 0 2006 2007 16% 19% Espanya 19% 16% Itàlia-França 12,3% Resta 10% Extrem Orient i Japó 2,9% Sud-est asiàtic 10% 8,4% Àfrica del Nord 3,1% Pakistan, Índia, 12,3% 8% Medit. or., mars Negre, Sri Lanka, Bangladesh Caspi i Pròxim Orient 2,9% 8,4% 3,2% Europa 8% Sud-amèrica 3,1% 3,6% 3,6% Àfrica Occ. 8% 3,2% 5,4% Golf Pèrsic i mar Aràbic 5,4% 8% Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre desembre Gener Fe G b e r n e e r r F M eb ar r ç er A M b ari r l ç Gener M Aa b ig ril Pirineus Febrer J M un a y ig M Co a s r t ç a B Ju Ju rali v o ny al Abril Ag Ju o l s io t l Ma M re aig S s e m te e m Ag b ore st Jun S y O e c te tu m b b re re Barcelona Julio N l ov O e c m tu b b re re Ago N st de o s v e e m mb G b a r re re raf Setemb d re esembre Cost O a c d tu a b u r r e ada Novembre d In e t s e e ri m or bre Gener Pirineus Fe G b e r n e e r r Pirine F M us eb Co a s r rer t ç a Brava A M br C il o a s r t ç a Brava Ma M A re a b i ri s l m g e J Ma M un a y res i m g e Barcelon Ju Ju a lio n l y Barce A lg o o n s a Julio t l Garraf Setem Ag b ore st Gar C ra S o O f ett e a c d tu mb a b u r r e re ada No C v o O e s c m ta d tu b a b re u r r e ada d N In e ove t s e e ri m mb o r r bre e d In e t s e e ri m or bre 90 80 70 60 50 90 40 80 30 70 20 60 10 50 0 40 30 20 10 0 25 20 15 25 10 20 5 15 0 10 5 0 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0 25 20 15 10 5 0 250.000 200.000 60 150.000 50 100.000 40 50.000 30 20 0 10 0 2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 250.000 2004 2005 2006 2007 AMB BCN AMB-BCN 200.000 60 150.000 50 100.000 40 50.000 30 20 0 10 60.000 30.000 0 18 2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 40.000 20.000 2004 2005 2006 2007 16 14 AMB BCN AMB-BCN 20.000 10.000 12 10 0 0 8 -20.000 -10.000 6 2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 4 2 Serveis Construcció Indústria Total 0 60.000 30.000 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 18 100 40.000 20.000 16 BCN AMB AMB-BCN CAT 90 14 80 87,6% 89,2% 20.000 10.000 81,5% 83,7% 83,9% 80,8% 81,3% 12 70 75,8% 73,5% 0 0 En can60vi, les pernoctacions han disminuït un 6,8%, fet que reflecteix el context d’alentim6e9n%t econòmic i 10 Millors ciutats europees per als negocis 62,6% l’aprec5i0ació de la moneda europea, tot i que continuen representant el 22% de les pernoctacions de56 t,u8%ristes 8 56% Rànquing 1990 Ciutat Rànquing 2007 Rànquing 2006 -20.000 -10.000 estrangers a Catalun5y1a,7% 6 40 . 651 i més Londres 1 1 98,5% 1,5% 2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 4 El grau30 d’ocupació hotelera ha estat del 84% el tercer trimestre, tres dècimes per sobre del mateix trimestre 24 5-64 París 2 2 92,9% 7,1% 2 Serveis Construcció Indústria Total de l’an20y 20062. De fet, Barcelona i el seu entorn és l’única destinació on puja el grau d’ocupació hotelera 33 5-44 Frankfurt 3 3 85,7% 14,3% aques1t 0darrer any, tot i l’increment de places hoteleres. 0 AMB 2002 AMB 2007 1125 -34 Barcelona 4 4 0 2000 2001 2002 2003 2004 2005 72,8% 2006 2007 27,2% 5 Amsterdam 5 6 0,2% 0,2% 100 Grau d’ocupació hotelera (3r trimestre) 15-24 79,9% 20,1% 0,2% Agricultura 0,2% Agricultura 4 Brussel·les BCN AMB A6MB-BCN CAT 18,1% 13,6% 5 90 0-14 86,5% 13,5% 18,1% Indústria i energia 7,9% 13,6% Indústria i energia 7,4% 80 87,6% 89,2% 17 Madrid 7 7 7,4% Construcció 54,2% 7,9% Construcció 81,5% 83,7% 83,9% 80,8% 81,3% 59,1% 15 0 10 Berlín 20 30 40 8 50 60 70 8 80 90 100 anys 19,2% 70 2006 2007 20,1% Comerç 20,1% 19,2% Comerç 75,8% 73,5% 60 69% 12 Munic Espanyo9ls Estrangers 9 54,2% Resta serveis 59,1% Resta serveis 62,6% 50 56,8% 56% 9 Milà 10 12 51,7% 40 Font: 6C5u i smhmésan&Wakefield-Healey&Baker, European Cities Monitor 2007. 98,5% 1,5% Catalunya 2002 Catalunya 2007 30 25.4050-064 92,9% 7,1% 0,7% 0,8% 20 POBLACIÓ2 0I 9I24 35-44 MMIGRACIÓ 85,7% 14,3% 0,7% Agricultura 18% 0,8% Agricultura 20.000 22,3% 10 18908 18620 17514 22,3% Indústria i energia AMB 2002 AMB 2007 18% Indústria i energia La pob25-3 16187 laci4ó oficial de l’àrea metropolitana el 2007 era de 3.150.380 habi1t5a5n72ts,8% 69 , lleu1g6e5r2a7ment inferior q27,2% 0 15106 ue la 46,2% 50,4% 11,3% 15.000 14389 14509 10,2% Construcció 0,2% 10,2% 11,3% Construcció 13599 0,2% de l’an1y5 -220406, fet que s’1e3x7p79lica fo1n4a8m69entalment per la disminució de la població7 a9, 9B%arcelona ciutat.20,1% 0,2% A20g,r6i%cu lCtuormaerç 18,1% 13,6% 0,2% A19g,r5i%cu lCtuormaerç 14291 14045 13768 10473 11157 11168 20,6% 19,5% 10.000 12550 0-14 86,5% 13,5% 18,1% 4In6d,2ú%str iRa ei setnae rsgeiraveis 7,9% 13,6% 5In0d,4ú%str iRa ei setnae rsgeiraveis El creixement demogràfic s’ha moderat també a la resta d’àmbits catalans i espanyols. Així, a la ciutat de Madrid 7,4% 7,4% Construcció 54,2% 7,9% Construcció la població g0airebé s’h10a manting20ut establ3e0 i tant a C40atalunya com al conjunt d’Espanya ha crescut un 59,1% 5.000 50 60 70 80 9 01,1%1.00 anys 19,2% 2006 2007 20,1% Comerç 20,1% 19,2% Comerç 2083 2527 2093 2708 3031 PobElsapacnió2y1o t2lo9s talEst1r7a7n7gers 1573 1729 1694 54,2% Resta serveis 59,1% Resta serveis 0 La despesa realitzada pels turistes estrangers amb targetes de crèdit a la província de Barcelona ha superat %var. %var. 19982000 1999 200210 00 22000021 20202003 20032004 2004 2020050 5 22000066 20072007 00-07 06-07 els 1.000 milions d’euros, el 64% del conjunt de Catalunya. Catalunya 2002 Catalunya 2007 25.000 Serveis de valor afegit Pes dels serveis sobre ocupació Habitatges iniciats Habitatges acabats Protegits acabats BCN 1.496.226 1.505.325 1.527.190 1.582.739 1.578.546 1.593.075 1.605.602 1.595.110 6,6 -0,7 0,7% 0,8% Despesa realitzada amb tarjeta de crèdit pels turistes estrangers (milions €) 20924 0,7% Agricultura 0,7% 0,8% 0,8% Agricultura 20A.0M00 18% B 2.921.15869038 2.936.268 2.992.386 3.077.154 3.090.722 3.135.758 18362.1061.081 3.150.380 7,8 -0,3 0,7% Agricultura 22,3% 18% 0,8% Agricultura 2.000 17514 22,3% Indústria i energia 22,3% 18% Indústria i energia AMB-BCN 1.425.297 1.440.943 116.148675.196 1.494.416 1.512.176 11.565422715569 .683 1.555.479 1.555.270 9,1 0,0 22,3% Indústria i energia 15106 10,2% Construcció 46,2% 50,4% 11,3% 18% Indústria i energia 1.500 15.000 14389 14509 13599 10,2% Construcció 46,2% 10,2% 50,4% 11,3% 11,3% Construcció 13779 11,3% Construcció Madrid 2.882.860 2.951748.06958 3.016.788 3.092.759 3.099.834 3.155.359 3.128.600 3.132.463 8,7 0,1 10,2% 20,6% Comerç 19,5% Comerç 14291 14045 13768 10473 11157 11168 20,6% Comerç 20,6% 19,5% 19,5% Comerç 1.000 10.000 12550 46,2% Resta serveis 20,6% 19,5% 50,4% Resta serveis 46,2% Resta serveis 50,4% Resta serveis 500 La moderació del ritme d’entrada d’immigrants explica aquesta tendència, però també cal tenir present que 5.000 les xifres estan afect2a5d27es per la possibili2t7a0t8 de donar de baixa els estra30n3g1ers no comunitaris que no renoven 0 2083 2093 2129 1777 1573 1729 1694 el p0adró després de dos anys d’haver-se donat d’alta. 2004 2005 2006 2007 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 250.000 Catalunya Barcelona Evolució de la població estrangera, 2000-2007 (%) Serveis de valor afegit Pes dels serveis sobre ocupació Habitatges iniciats Habitatges acabats Protegits acabats 200.000 60 0,8% Consolidació com a àrea preferida per fer negocis 0,7% 150.000 50 0,7% Agricultura Serveis de valor afegit 182%1,4% Act. san0i,t8à%rie As,g vreictuerltura 2.000 22,3% 3,2% inàries i serv. soc. Barcelona i l’àrea metropolitana han tornat a ser, per segon any consecutiu, el quart millor enclavament 22,3% Indústria3 3i ,e8n%ergia Resta sectors 8,8% 14,5% Educaci1ó8% Indústria i energia 100.000 40 1.500 10,2% Co66n,s2t%rucció 46,2% 6,3% 21,540%,4% 11,3% europeu per fer negocis, d’entre 33 ciutats europees que formen part de l’estudi anual realitzat per la 10,2% 1,5% 44,3% Altres a1c1ti,v3.% em Cpornesstaruricaclisó 50.000 20,6% Comerç 19,5% Comerç 1.000consultora internacional Cushman&Wakefield. 30 20,6% 19,15,%5% R+D 46,2% Resta serveis 14,5% 50,4% Resta serveis 20 6,3% Activ. informàtiques 0 44,3% 500 Barcelona manté una bona posició en termes de qualitat de vida, la primera en el rànquing des dels 8,8% Finances i assegurances anys 90. Tanmateix, es manté en posicions molt més moderades pel que fa a la qualificació del perso- 10 3,2% Correus i telecomunicacions 0 nal (la 10a), la qualitat de les telecomunicacions (la 15a) i l’accés als mercats (l’11a), malgrat que ha 2004 2005 2006 2007 0 guanyat posicions el darrer any. 2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2004 C2a0t0a5l u n y a 2006 2B0a0r7celona 2 Enquesta de conjuntura al sector hoteler. Tercer trimestre del 2007. Cambra de Comerç de Barcelona. AMB BCN AMB-BCN Serveis de valor afegit 3,2% 21,4% Act. sanitàries, veterinàries i serv. soc. 26 LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA A L’ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA A L’ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA 27 33,8% Resta sectors 8,8% 14,5% Educació 66,2% 6,3% 21,4% 1,5% 44,3% Altres activ. empresarials 1,5% R+D 14,5% 35.000 6,3% Activ. informàtiques 44,3% 8,8% Finances i assegurances 30.000 60.000 30.000 3,2% Correus i telecomunicacions 18 25.000 40.000 20.000 19% Espanya 16 16% Itàlia-França 20.000 12,3% Resta 10% Extrem Orient i Japó 14 20.000 10.000 15.000 2,9% Sud-est asiàtic 8,4% Àfrica del Nord 12 3,1% Pakistan, Índia. Sri Lanka, Bangladesh 8% Medit. or., Mars Negre, Caspi i Pròxim Orient 10 0 10.000 0 3,2% Europa 8% Sud-amèrica 8 -20.000 5.000 -10.000 8,8% Àfrica Occ. 5,4% Golf Pèrsic i Mar Aràbic 6 2000-2001 20001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 4 35.000 2 Serveis Construcció Indústria Total 0 30.000 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 25.000 2006 2007 100 BCN AMB AMB-BCN CAT 1990% Espanya 16% Itàlia-França 20.000 8102,3% Resta 87,6% 10% Extrem Orient i Japó 89,2% 83,7% 83,9% 15.000 2,9% Sud-est asiàtic 81,5% 70 8,4% 8À0f,r8i%ca del Nord81,3% 16% 75,8% 3,1% Pakistan, Índia. Sri Lanka, Bangla1d9%esh Espanya 7139,5%% 8% Medit. or., 1M6a%rs INtàelgiar-eF,r aCnaçspai i Pròxim O6r9ie%nt 10.000 60 3,2% Eu1ro622p,3,a6%% Resta 8% Sud-amèric1a0% Extrem Orient i Japó 50 56,8% 56% 5.000 8,8%2 ,À9%fri cSau dO-cecs.t as5ià1t,7ic% 5,4%10 G%olf Pèrsi8c, 4i %M aÀr fArircàab dicel Nord 40 65 i més 98,5% 1,5% 3,1% Pakistan, Índia, 12,3% 8% Medit. or., mars Negre, 0 Sr3i0 Lanka, Bangladesh Caspi i Pròxim Orient 2,9% 8,4% 45-64 92,9% 7,1% 20 3,2% Europa 8% Sud-amèrica 3,1% 3,6% 3,6% Àfrica Occ. 8% 10 3,2% 5,4% Golf Pèrsic i mar Aràbic 35-44 85,7% 14,3% AMB 2002 AMB 2007 5,4% 8% 25-34 72,8% 27,2% 0 0,2% 2006 2007 0,2% 15-24 79,9% 20,1% 0,2% Agricultura 18,1% 13,6% 0,2% Agricultura 0-14 86,5% 13,5% 18,1% Indústria i energia 7,9% 13,6% Indústria i energia 7,4% 7,4% Construcció 54,2% 7,9% Construcció 59,1% 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 anys 19,2% 2006 2007 20,1% Comerç 20,1% 19,2% Comerç 16% 19% Espanya 19% 16% Itàlia-França Espanyols Estrangers 54,2% Resta serveis 59,1% Resta serveis 12,3% Resta 10% Extrem Orient i Japó 2,9% Sud-est asiàtic 10% 8,4% Àfrica del Nord 3,1% Pakistan, Índia, 12,3% 8% Medit. or., mars Negre, Catalunya 2002 Catalunya 2007 Sri Lanka, Bangladesh Caspi i Pròxim Orient 25.000 2,9% 8,4% 0,8% 3,2% Europa 8% Sud-amèrica 0,7% 3,1% 20924 3,6% 0,7% Agricultura 18% 0,8% Agricultura 3,6% Àfrica Occ. 8% 20.000 22,3% 3,2% 5,4% Golf Pèrsic i mar Aràbic 18908 18620 17514 22,3% Indústria i energia 18% Indústria i energia 5,4% 8% 16187 16527 15106 15569 10,2% Construcció 46,2% 10,2% 50,4% 11,3% 15.000 14389 14509 11,3% Construcció 13599 13779 14869 20,6% Comerç 19,5% Comerç 14291 14045 13768 10473 11157 11168 20,6% 19,5% 10.000 12550 46,2% Resta serveis 50,4% Resta serveis 5.000 2083 2527 2093 2708 3031 2129 1777 1573 1729 1694 0 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Serveis de valor afegit Pes dels serveis sobre ocupació Habitatges iniciats Habitatges acabats Protegits acabats 0,7% 0,8% 0,7% Agricultura 18% 0,8% Agricultura 2.000 22,3% 22,3% Indústria i energia 18% Indústria i energia 1.500 10,2% Construcció 46,2% 10,2% 50,4% 11,3% 11,3% Construcció 20,6% Comerç 19,5% Comerç 1.000 20,6% 19,5% 46,2% Resta serveis 50,4% Resta serveis 500 0 2004 2005 2006 2007 Catalunya Barcelona Serveis de valor afegit 3,2% 21,4% Act. sanitàries, veterinàries i serv. soc. 33,8% Resta sectors 8,8% 14,5% Educació 66,2% 6,3% 21,4% 1,5% 44,3% Altres activ. empresarials 1,5% R+D 14,5% 6,3% Activ. informàtiques 44,3% 8,8% Finances i assegurances 3,2% Correus i telecomunicacions 35.000 30.000 25.000 19% Espanya 16% Itàlia-França 20.000 12,3% Resta 10% Extrem Orient i Japó 15.000 2,9% Sud-est asiàtic 8,4% Àfrica del Nord 3,1% Pakistan, Índia. Sri Lanka, Bangladesh 8% Medit. or., Mars Negre, Caspi i Pròxim Orient 10.000 3,2% Europa 8% Sud-amèrica 5.000 8,8% Àfrica Occ. 5,4% Golf Pèrsic i Mar Aràbic 0 2006 2007 16% 19% Espanya 19% 16% Itàlia-França 12,3% Resta 10% Extrem Orient i Japó 2,9% Sud-est asiàtic 10% 8,4% Àfrica del Nord 3,1% Pakistan, Índia, 12,3% 8% Medit. or., mars Negre, Sri Lanka, Bangladesh Caspi i Pròxim Orient 2,9% 8,4% 3,2% Europa 8% Sud-amèrica 3,1% 3,6% 3,6% Àfrica Occ. 8% 3,2% 5,4% Golf Pèrsic i mar Aràbic 5,4% 8% Gener Gener Feb G re e r n F e e r brer M Fa e r b ç re M r arç Ab M ril ar A ç bril Ma A ig br M il aig Ju Mny aig Juny Juli J o u l n J y uliol Ago Ju st li A o g l ost Setem Abre Se g t o e sm t bre O Sc e t t u e b m re O bc r t e ubre Nove O m N c b tu re ov b e r m e bre de N se o m v d e b m re es b e r m e bre desembre Gener Gene P r irineus Feb P Gre iri e r n n e F e u r s ebre P r iri M neu Fe Co a s r s bre t ç a M r Br Co a a s r v ç a ta B A r b ava M ril Co a s r t ç a A Br b a r v il a Ma M A re a b s i r m g M il e a M re a s i m g e Ju M M ny are a s i m g e Jun B y arcelon Ba Juli ar J o c u l e nlo J y na uli B o a l r A ce g lo o s na Ju t li A o g l G o a s r t raf Setem G A b a r r g e raf Set o e sm t G b C a re O r o r s c a Se t f a t d tu e b m au re Cost O bc r r a e ada d tu a bre N u o ra v C e da om s O b ta N ctu re dau ov b e r r m e ada bre d In e No t sem v e d e r b m ior re In e br t sem e erior bre d In e t s e e ri m or bre 90 80 70 60 90 50 80 90 40 70 80 30 60 70 20 50 60 10 40 50 0 30 40 20 30 10 20 0 10 0 25 20 25 15 20 25 10 15 20 5 10 15 0 5 10 0 5 0 250.000 200.000 60 150.000 50 100.000 40 50.000 30 20 0 10 0 2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2004 2005 2006 2007 AMB BCN AMB-BCN 60.000 30.000 18 40.000 20.000 16 14 20.000 10.000 12 10 0 0 8 -20.000 -10.000 6 2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 4 2 Serveis Construcció Indústria Total 0 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 100 BCN AMB AMB-BCN CAT 90 80 87,6% 89,2% 81,5% 83,7% 83,9% 80,8% 81,3% 70 75,8% 73,5% 60 69% 62,6% 50 56,8% 56% 51,7% 40 65 i més 98,5% 1,5% 30 45-64 92,9% 7,1% 20 35-44 85,7% 14,3% 10 AMB 2002 AMB 2007 25-34 72,8% 27,2% 0 0,2% 0,2% 15-24 79,9% 20,1% 0,2% Agricultura 18,1% 13,6% 0,2% Agricultura 0-14 86,5% 13,5% 18,1% Indústria i energia 7,9% 13,6% Indústria i energia 7,4% 7,4% Construcció 54,2% 7,9% Construcció 59,1% 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 anys 19,2% 2006 2007 20,1% Comerç 20,1% 19,2% Comerç Espanyols Estrangers 54,2% Resta serveis 59,1% Resta serveis Catalunya 2002 Catalunya 2007 25.000 0,7% 0,8% 20924 0,7% Agricultura 18% 0,8% Agricultura 20.000 18908 18620 22,3% 17514 22,3% Indústria i energia 18% Indústria i energia 16187 16527 15.000 15106 15569 14509 10,2% Construcció 46,2% 10,2% 50,4% 11,3% 11,3% Construcció 14389 13599 13779 14869 20,6% Comerç 19,5% Comerç 14291 14045 13768 10473 11157 11168 20,6% 19,5% 10.000 12550 46,2% Resta serveis 50,4% Resta serveis 5.000 2083 2527 3031 2093 2708 2129 1777 1573 1729 1694 0 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 250.000 Serveis de valor afegit Pes dels serveis sobre ocupació 200.000 60 Habitatges iniciats Habitatges acabats Protegits acabats 250.000 0,7% 0,8% 150.000 50 0,7% Agricultura 18% 0,8% Agricultura 200.000 2.000 60 22,3% 22,3% Indústria i energia 18% Indústria i energia 100.000 40 150.000 1.500 50 10,2% Construcció 46,2% 10,2% 50,4% 11,3% 11,3% Construcció 50.000 30 20,6% Comerç 19,5% Comerç 100.000 1.000 4L0 20,6% 19,5% a població estrangera a l’AMB és de 436.298 persones, 11.200 més que l’any 2006, de manera que el pes 20 Població estrangera als municipis de l’AMB 46,2% Resta serveis 50,4% Resta serveis 0 50.000 500 3d0els immigrants sobre la població de l’àrea és del 13,8%, quatre dècimes més que l’any 2006. Estrangers 2007 Pes s/població 2007 Pes s/població 2000 10 0 20 Castelldefels 12.044 20,4 6,7 0 0 2004 2005 2006 2007 1 02000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 L’Hospitalet de Llobregat 50.068 19,9 2,4 2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2004 2005 2006 2007 Catalunya Barcelona Pobl. immigrada 76.157 118.335 182.749 270.752 316.092 379.977 425.064 436.298 Sta. Coloma de Gramenet 20.643 17,7 2,3 0 % s/2t0o0t0a-l2 0p0o1blació 20012-2,600 2 42,0 A MB 6 B,1C N A8M002-2003 2003-2004,8 B -BCN 201004-,220 05 122,010 5-2006 13,4 2006-12030,8 Barcelona 245.999 15,4 3,1 7 2004 2005 2006 2007 % variació 55,4 54,4 48,2 16,7 20,2 11,9 2,6 Cornellà de Llobregat 12.297 14,6 2 AMB BCN AMB-BCN Serveis de valor afegit 3,2% 21,4% Act. sanitàries, veterinàries i serv. soc. Badalona 26.607 12,3 1,5 33,8% Resta sectors 8,8% 14,5% Educació Sant Cugat del Vallès 8.910 12 4,4 66,2% 6,3% 21,4% 44,3% Altres activ. empresarials El pes de la població estrangera de l’àrea s’apropa a la mitjana catalana (13,5%) i és inferior al que té a Ma- 1,5% Esplugues de Llobregat 5.413 11,7 2,6 1,5% R+D drid (15%), àmbit comparable en termes de població i superfície amb l’àrea metropolitana de Barcelona. 14,5% Corbera de Llobregat 1.424 10,8 3,2 6,3% Activ. informàtiques 44,3% 8,8% Finances i assegurances Pes de la població estrangera sobre el total de població (%) Sant Just Desvern 1.598 10,4 2,6 60.000 30.000 3,2% Correus i telecomunicacions Sant Andreu de la Barca 2.620 10,2 2,8 18 TOTAL AMB 436.298 13,8 2,6 4 16 60.00.00000 302.00.00000 1814 20.000 10.000 40.000 20.000 1612 El nombre d’estrangers procedents d’Europa ha crescut força, de manera que s’ha incrementat el pes relatiu 1410 0 d’aquest col·lectiu tant a l’àrea metropolitana com a tot Catalunya. En canvi, han disminuït els que provenen 20.000 10.0000 128 de l’Àfrica i l’Àsia, i els d’Amèrica es mantenen més o menys estables. -20.0000 -10.000 106 0 El col·lectiu europeu incrementa el seu pes tant a Barcelona com a la resta de l’àrea metropolitana, de ma- 2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 84 nera que en aquest subàmbit el nombre d’europeus iguala el d’africans. Les diferències dins d’aquest darrer -20.000 -10.000 62 Se3r5v.e00is0 Construcció Indústria Total grup d’immigrants continuen sent molt importants, perquè hi ha el doble d’africans a l’àrea metropolitana, 2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 40 sense comptar Barcelona, que en aquesta ciutat. 30.000 2 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Serveis Construcció Indústria Total 100 0 El pes dels americans ha disminuït lleugerament a la ciutat i s’ha incrementat a la resta de l’àrea, de manera 25.000 BCN AMB AMB-BCN CAT 90 que els percentatges s’igualen en ambdós àmbits. 19% Espanya 16% Itàlia-França 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 20.000 10080 12,3%87 ,R6e%sta 108%9, 2E%83,7% 83,9% xtrem Orient i Japó 81,5% 80,8% 81,3% BCN AMB AMB-BCN CAT 15.000 9070 2,9% Sud-est asiàtic 75,8%8,4% Àfrica del Nord La població immigrant nodreix els grups d’edat més joves i potencialment actius. Així, entre la població de Composició de la immigració 73,5% 8060 3,1% Pakistan, Índia. Sri Lanka, Ban8g7,l6a%desh 88%9, 2M%edit6. 9o%r., Mars Negre, Caspi i Pròxim Orient 25-34 anys els immigrants suposen el 27,2% del total, i el 20% del grup de 15-24 anys. AMB Barcelona Resta AMB Catalunya 10.000 62,6% 81,5% 83,7% 83,9% 3,2% Europa 80,8% 81,3% 7050 % % % % 75,8% 8% Sud-amèrica 56,8% 73,5% 56% 51,7% 5.000 60 8,8% Àfrica Occ. 5,4% Gol6f9% 40 Pèrsic i Mar Aràbic 65 i més Població per grups d’edat 98,5% 1,5% Europa 107.041 24,5 70.489 28,7 36.552 19,2 274.252 28,2 62,6% 5030 56,8% 56% 45-64 92,9% 7,1% Àfrica 54.962 12,6 18.414 7,5 36.548 19,2 253.016 26,0 0 51,7% 4020 65 i més 98,5% 1,5% Amèrica 210.395 48,2 118.320 48,1 92.075 48,4 357.707 36,8 35-44 85,7% 14,3% 3010 45-64 92,9% 7,1% Àsia 63.573 14,6 38.494 15,6 25.079 13,2 87.028 8,9 AMB 2002 AMB 2007 25-34 72,8% 20 27,2% 0 35-44 85,7% 14,3% Resta 327 0,1 282 0,1 45 0,0 504 0,1 0,2% 0,2% 2006 2007 10 15-24 79,9% 20,1% 0,2% Agricultura AMB 201082,1% AMB 21030,76% 0,2% Agricultura 25-34 72,8% 27,2% Total 436.298 100 245.999 100 190.299 100 972.507 100 0 0-14 86,5% 13,5% 18,1% Indústria i energia 7,9% 0,2% 13,6% Indústria i energia 7,4% 0,2% 15-24 79,9% 20,1% 0,72,%4% A Cgorincsutlrtucrcaió 54,2% 18,1% 13,6% 0,72,%9% A Cgorincsutlrtucrcaió 59,1% 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 anys 19,2% 2006 2007 20,1% 0-14 86,5% 13,5% 18,1% In dCúosmtriear iç energia 20,1% 7,9% 131,96,%2% In dCúosmtriear iç energia 16% 7,4% 19% Espanya 19% 16% Itàlia-França Espanyols Estrangers 7,544%,2 %Co Rnestsrtuac sceiórveis 54,2% 7,599%,1 %Co Rnestsrtuac serveis HABITATGE ció 59,1% 12,3% Resta 2006 2007 10% Extrem Orient i Japó 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 anys 19,2% 20,1% Comerç 20,1% 19,2% Comerç 2,9% Sud-est asiàtic 10% 8,4% Àfrica del Nord Espanyols Estrangers 54,2% Resta serveis 59,1% Resta serveis Catalunya 2002 Catalunya 2007 3,1% Pakistan, Índia, 12,3% 8% Medit. or., mars Negre, 25.000 Construcció d’habitatges Sri Lanka, Bangladesh Caspi i Pròxim Orient Aquest any, onze municipis de l’àrea metropolitana han superat el 10% de població estrangera, amb in- 2,9% 8,4% 0,7% 0,8% 3,2% Europa 8% Sud-amèrica crem2e0n9t2s4 significatius a l’Hospitalet i a Cornellà. A l’Hospitalet el nombre d’estrangers supera les 50.000 3,1% Les dades relatives a la construcció residencial a l’AMB de l’any 2007 mostren un descens significatiu del 0,7% Agricultura Catalunya 2002 Catalunya 2007 0,8% Agricultura 3,6% 8% 252.00.00000 22,3% 18% 3,6% Àfrica Occ. 3,2% 5,4% Golf Pèrsic i mar Aràbic persones, que r1e89p0r8esente1n75 1q4uasi el 20% de la població, tres punts més que l’any 201806620. Cornellà ha passat nombre d’habitatges iniciats i assoleixen els valors més baixos dels darrers anys amb menys de 14.000 22,3% Indústria i energia 18% Indústria i energia 16187 0,8% 5,4% 8% 16527 del 12029,294% d’estrangers al 14,6%. 15106 15569 unitats, una baixada del 27% respecte a l’any 2006. 0,170%,2 %Ag Criocnuslttururacció 46,2%0,7% 15.0 10,2% 50,4% 11,3% 0,181%,3 %Ag Criocnuslttururacció 20.00000 14389 14509 13599 1891038779 18620 22,3% 18% 1751144869 20,6% Comerç 19,5% Comerç 1611847291 22,3% Indústria i energia 18% Indústria i energia 14045 13768 1651207473 11157 11168 20,6% 19,5% 10.000 15106 12550 15569 15.000 14509 104,62,%2% C Roenssttaru scecrivóeis 46,2% 10,2% 50,4% 11,3% 115,03,%4% C Roenssttaru scecrivóeis 14389 13599 13779 14869 20,6% Comerç 19,5% Comerç 28 LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA A L’ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA 14291 14045 13768 11157 11168 LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA A L’ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA 29 19,5% 5.000 10473 20,6% 10.000 12550 46,2% Resta serveis 50,4% Resta serveis 2083 2527 3031 2093 2708 2129 1777 1573 1729 1694 5.0000 21098938 21592979 22009030 2270801 22102092 12707703 32003104 2005 2006 2007 1573 1729 1694 0 Serveis de valor afegit Pes dels serveis sobre ocupació Habitatges iniciats Habitatges acabats Protegits acabats 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 0,7% 0,8% 0,7% Agricultura Serveis de valor afegit Pes dels serveis sobre ocupació 0,8% Agricultura 2.000 Habitatges iniciats Habitatges acabats Protegits acabats 22,3% 18% 22,3% Indústria i energia 18% Indústria i energia 0,7% 0,8% 1.500 0,170%,2 %Ag Criocnuslttururacció 46,2% 10,2% 50,4% 11,3% 0,181%,3 %Ag Criocnuslttururacció 2.000 22,3% 18% 222,03,%6% In dCúosmtriear iç energia 1 19,5% 18%9,5 I%nd úCsotmriae ir çenergia 1.000 46,2% 20,6% 1.500 104,62,%2% C Roenssttaru scecrivóeis 10,2% 50,4% 11,3% 115,03,%4% C Roenssttaru scecrivóeis 500 20,6% Comerç 19,5% Comerç 1.000 20,6% 19,5% 46,2% Resta serveis 50,4% Resta serveis 0 500 2004 2005 2006 2007 0 Catalunya Barcelona 2004 2005 2006 2007 Catalunya Barcelona Serveis de valor afegit 3,2% 21,4% Act. sanitàries, veterinàries i serv. soc. 33,8% Resta sectors 8,8% 14,5% Educació 66,2% 6,3% 21,4% Serveis de valor afegit 1,5% 44,3% 3,2% 21,4% A Actl.t rseasn aitcàtrivie. se,m veptreersianràiariless i serv. soc. 33,8% Resta sectors 8,8% 141,,55% ERd+uDcació 66,2% 6,3% 21,41%4,5% 6 1,5%44,3% 44,,33% Alcttriev.s iancftoivr.m eàmtipqrueessarials 1,85,%8% R F+iDnances i assegurances 14,5% 6,33,%2% A Cctoirvr. einufso i rtmelàetcioqmueusnicacions 44,3% 8,8% Finances i assegurances 3,2% Correus i telecomunicacions 35.000 30.000 35.000 25.000 30.000 19% Espanya 16% Itàlia-França 20.000 25.000 12,3% Resta 10% Extrem Orient i Japó 15.000 2,9% 1S9u%d- eEsstp aasniàyatic 168%,4% It àÀlifar-icFara dneçla Nord 20.000 3,1% Pakistan, Índia. Sri Lanka1,2 B,3a%ng Rlaedsetash 108% EMxetrdeimt. oOr.r,i eMnat ris JNapegóre, Caspi i Pròxim Orient 10.000 15.000 2,9% Sud3,-2e%st aEsuiàrotipca 8,84% SÀufdr-icaam dèerilc Naord 5.000 3,1% Pakistan, Índia. Sri Lan8k,a8,% Ba Ànfgrliacad eOshcc. 8%5,4 M%e Gdiotl.f o Prè.,r Msica ir sM Naerg Arerà, bCiacspi i Pròxim Orient 10.000 3,2% Europa 8% Sud-amèrica 0 5.000 8,8% Àfrica Occ. 5,4% Golf Pèrsic i Mar Aràbic 0 2006 2007 2006 2007 16% 19% Espanya 19% 16% Itàlia-França 12,3% Resta 10% Extrem Orient i Japó 2,9% 1S9u%d- eEsstp aasià 16% nyatic 19% 10% 168%,4% It àÀlifar-icFara dneçla Nord 3,1% Pa1k2i,s3t%an ,R Íensdtaia, 12,3% 108% EMxetrdeimt. oOr.r,i emnatr is JNaepgóre, Sri Lanka, Bangladesh Caspi i Pròxim Orient 2,9% Sud-est asiàtic 2,9% 180,%4% 8,4% Àfrica del Nord 3,2% Europa 8% Sud-amèrica 3,1% Pakistan, Índia, 12,3%3,1% 3,6% 8% Medit. or., mars Negre, Sri Lan3k,a6,% Ba Ànfgrliacad eOshcc. 8% 3,2% 5 , 4C%as Gpio il fP Pròèxrsimic iO mriaern At ràbic 2,9% 8,4% 3,2% Europa 5,4% 8% 8% Sud-amèrica 3,1% 3,6% 3,6% Àfrica Occ. 8% 3,2% 5,4% Golf Pèrsic i mar Aràbic 5,4% 8% Gene G r ener Febre F r ebrer Març Març Abril Abril Maig Maig Gener Juny Juny Febrer Juliol Juliol Març Agost Agost Abril Setem S b et r e e mbre Maig Octub O r c e tubre Juny Nove Nm ob v r e e mbre Juliol desem de b s r e e mbre Agost Setembre Octubre Novembre desembre Gene G r ener Pirine P u ir s ine F u eb s re F r ebrer M Co ar Mst ç a a C r B ost ç ra av a Brava Abril Abril Ma M re M a M sm a ig e re a s i Ge m g n e er Ju P n ir y Ju in n ey us Febre B r arce B lo a n rc a elo Ju n l a iol Juliol M Co a s r t ç a B A r g a o va st Agost Ab G r a il rra G f arr S a e f tem S b et r e e mbre Ma M re a s i m g Co O e sta C d os ctu O a t u a c r b d re tub a rd au J r e u a a n d y a Nove Nm ob v r e B m a e r b c r e e lona Juliol d In e t s d eri I o n e t m e e b s r e r ri e mor bre Agost Garraf Setembre Cost O a c d tu a b u r r e ada Novembre d In e t s e e ri m or bre 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0 90 80 90 70 80 60 70 50 60 40 50 30 40 25 20 30 20 10 20 0 10 0 15 10 5 0 25 25 20 20 15 15 10 10 5 5 0 0 250.000 200.000 60 150.000 50 100.000 40 50.000 30 20 0 10 0 2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2004 2005 2006 2007 AMB BCN AMB-BCN 60.000 30.000 18 40.000 20.000 16 14 20.000 10.000 12 10 0 0 8 -20.000 -10.000 6 2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 4 2 Serveis Construcció Indústria Total 0 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 100 BCN AMB AMB-BCN CAT 90 80 87,6% 89,2% 81,5% 83,7% 83,9% 80,8% 81,3% 70 75,8% 73,5% 60 69% 62,6% 50 56,8% 56% 51,7% 40 65 i més 98,5% 1,5% 30 45-64 92,9% 7,1% 20 35-44 85,7% 14,3% 10 AMB 2002 AMB 2007 25-34 72,8% 27,2% 0 0,2% 0,2% 15-24 79,9% 20,1% 0,2% Agricultura 18,1% 13,6% 0,2% Agricultura 0-14 86,5% 13,5% 18,1% Indústria i energia 7,9% 13,6% Indústria i energia 7,4% 7,4% Construcció 54,2% 7,9% Construcció 59,1% 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 anys 19,2% 2006 2007 20,1% Comerç 20,1% 19,2% Comerç Espanyols Estrangers 54,2% Resta serveis 59,1% Resta serveis Construcció d’habitatges a l’AMB Pel que fa als habitatges acabats a l’AMB, i atès l’elevat volum d’iniciats dels darrers anys, el nombre s’ha Catalunya 2002 Catalunya 2007 25.000 mantingut pràcticament estable, amb 11.168 unitats, un 15,2% dels quals han tingut algun tipus de pro- 0,7% 0,8% 20924 tecció, de forma molt semblant a l’any anterior. 0,7% Agricultura 18% 0,8% Agricultura 20.000 18908 18620 22,3% 17514 22,3% Indústria i energia 18% Indústria i energia 16187 16527 A més del municipi de Barcelona, que concentra el 43% dels habitatges protegits acabats a l’AMB, amb 15106 15569 10,2% Construcció 46,2% 10,2% 50,4% 11,3% 15.000 14509 11,3% Construcció 14389 13599 13779 una quota de protecció del 21,6%, cal destacar també el Prat de Llobregat i Montcada i Reixac, tots dos 14869 20,6% Comerç 19,5% Comerç 14291 14045 13768 10473 11157 11168 amb més de 200 unitats, que representen una quota de protecció elevadíssima sobre el total d’acabats: el 20,6% 19,5% 10.000 12550 46,2% Resta serveis 50,4% Resta serveis 75% i el 50%, respectivament. 5.000 Al quadre següent analitzem les dades dels habitatges acabats al llarg del darrers deu anys, agrupades 3031 2083 2527 2093 2708 2129 1777 1573 1729 1694 en dos quinquennis i per diferents àmbits territorials, i també el pes que hi tenen en cada cas els habi- 0 tatges protegits. 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 Serveis de valor afegit Pes dels serveis sobre ocupació Habitatges iniciats Habitatges acabats Protegits acabats Habitatges acabats i protegits 1998-2002 2003-2007 %Var. 0,7% 0,8% 0,7% Agricultura 18% 0,8% Agricultura 2.000 Després d’un seguit d’anys de forta expansió, la dinàmica del sector de la construcció ha començat a mos- Barcelona (ciutat) Total protegits 1 3.481 4.266 22,6% 22,3% 22,3% Indústria i energia 18% Indústria i energia trar símptomes clars de retracció, i no només a l’AMB, sinó també a la resta d’àmbits. Tant a la RMB com a Total acabats 2 22.061 19.314 -12,5% 1.500 10,2% Construcció 46,2% 10,2% 50,4% 11,3% 11,3% Construcció Catalunya la reducció del nombre d’habitatges iniciats ha arribat fins al -32%. I si bé és cert que les dades % Total protegits 1/2 15,8% 22,1% 6,3* 20,6% Comerç 19,5% Comerç 1.000 del conjunt de l’AMB amaguen el comportament expansiu d’alguns municipis, la major part presenten una 20,6% 19,5% Resta AMB Total protegits 1 5.897 4.259 -27,8% 46,2% Resta serveis 50,4% Resta serveis reducció important dels habitatges iniciats, incloent-hi Barcelona, on han caigut un -19%. 500 Total acabats 2 51.208 39.802 -22,3% Per tant, es pot dir que els descensos dels nivells de producció són, a més d’intensos, generalitzats. Sembla 0 % Total protegits 1/2 11,5% 10,7% -0,8* que després dels forts augments de preus dels habitatges dels darrers anys, l’empitjorament de les condi- 2004 2005 2006 2007 AMB Total protegits 1 9.378 8.525 -9,1% cions financeres ha deteriorat les condicions d’accés a l’habitatge en propietat, i davant la contracció de la 2 Catalunya Barcelona Total acabats 73.269 59.116 -19,3% demanda promotors i constructors han començat a reduir de forma important els nivells de producció. % Total protegits 1/2 12,8% 14,4% 1,6* El grau d’adequació d’aquests volums de producció a les necessitats de la població es pot analitzar a Resta Catalunya Total protegits 1 17.252 13.675 -20,7% partir de la intensitat de la construcció, que per al conjunt de l’AMB és de 4,3 habitatges iniciats per 2 Serveis de valor afegit 3,2% 21,4% Act. sanitàries, veterinàries i serv. soc. Total acabats 212.787 312.378 46,8% cada 1.000 habitants. Es tracta d’un valor inferior al del conjunt de la RMB (7,2) i de Catalunya (11,8), 33,8% Resta sectors 8,8% 14,5% Educació 1/2 66,2% 6,3% 21,4% i se situa per sota del que s’acostuma a considerar com a suficient per assegurar les necessitats de % Total protegits 8,1% 4,4% -3,7* 1,5% 44,3% Altres activ. empresarials creixement demogràfic (6,0). Catalunya Total protegits 1 26.630 22.200 -16,6% 1,5% R+D 14,5% Total acabats 2 286.056 371.494 29,9% 6,3% Activ. informàtiques 44,3% Habitatges protegits acabats a l’AMB. Any 2007 1/2 8,8% Finances i assegurances % Total protegits 9,3% 6% -3,3%* protegits 1 %1 acabats 2 %1/2 3,2% Correus i telecomunicacions *Variació en punts percentuals. Badalona 120 7,1 959 12,5 1 Habitatges protegits: qualificacions definitives de protecció oficial de la DGAH i habitatges de promoció pública. Barcelona 733 43,3 3396 21,6 2 Habitatges acabats: certificats finals d’obra dels col·legis d’aparelladors. Habitatges lliures i protegits. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la Direcció General de l’Habitatge de la Generalitat de Catalunya. L’Hospitalet de Llobregat 36 2,1 334 10,8 Sant Adrià de Besòs 205 12,1 273 75,1 La quota de protecció dels habitatges acabats al conjunt de Catalunya ha estat tan sols del 6% Santa Coloma de Gramenet 36 2,1 165 21,8 en el quinquenni 2003-2007. El cicle expansiu que ha protagonitzat el mercat residencial lliure ja Barberà del Vallès 23 1,4 772 3,0 des de l’any 1997 ha estat una de les raons que expliquen l’escassa construcció d’habitatges amb protecció oficial. Cerdanyola del Vallès 236 13,9 469 50,3 Cornellà 70 4,1 229 30,6 Però tampoc s’ha d’oblidar que no va ser fins a la Llei d’urbanisme de Catalunya del 2004 que es va 35.000 El Prat de Llobregat 37 2,2 1355 2,7 establir per primera vegada l’obligatorietat de les reserves de sòl per a habitatge protegit en tots els Sant Andreu de la Barca 89 5,3 260 34,2 desenvolupaments urbanístics. Això ha permès iniciar la mobilització de sòl i, des de llavors, la promoció 30.000 d’habitatge protegit a Catalunya ha anat creixent suaument per sobre dels 5.000 iniciats del 2003, i Torrelles de Llobregat 55 3,2 87 63,2 25.000 això farà augmentar el volum dels acabats els anys vinents. Viladecans 54 3,2 118 45,8 19% Espanya 16% Itàlia-França 20.000 TOTAL AMB 1694 100 Al conjunt de l’AMB, la quota d’habitatge protegit en el quinquenni 2003-2007 ha estat molt superior 12,3% Resta 10% Extrem Orient i Japó 15.000 2,9% Sud-est asiàtic 8,4% Àfrica del Nord 1 Habitatges protegits: qualificacions definitives de protecció oficial de la DGAH i habitatges del programa de remodelació de barris. (14,4%), gràcies en bona part al fort impuls de la ciutat central. A Barcelona, el pes de l’habitatge 2 3,1% Pakistan, Índia. Sri Lanka, Bangladesh Habitatges acabats: certificats finals d’obra dels col·legis d’aparelladors. Habitatges lliures i protegits. protegit sobre el total dels acabats en el període 2003-2007 ha estat del 22%, amb un augment de 6 8% Medit. or., Mars Negre, Caspi i Pròxim Orient 10.000 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la Direcció General de l’Habitatge de la Generalitat de Catalunya. 3,2% Europa punts respecte al quinquenni anterior. 8% Sud-amèrica 5.000 8,8% Àfrica Occ. 5,4% Golf Pèrsic i Mar Aràbic 0 30 LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA A L’ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA A L’ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA 31 2006 2007 16% 19% Espanya 19% 16% Itàlia-França 12,3% Resta 10% Extrem Orient i Japó 2,9% Sud-est asiàtic 10% 8,4% Àfrica del Nord 3,1% Pakistan, Índia, 12,3% 8% Medit. or., mars Negre, Sri Lanka, Bangladesh Caspi i Pròxim Orient 2,9% 8,4% 3,2% Europa 8% Sud-amèrica 3,1% 3,6% 3,6% Àfrica Occ. 8% 3,2% 5,4% Golf Pèrsic i mar Aràbic 5,4% 8% Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre desembre Gener Pirineus Febrer M Co a s r t ç a Brava Abril Ma M re a s i m g e Juny Barcelona Juliol Agost Garraf Setembre Cost O a c d tu a b u r r e ada Novembre d In e t s e e ri m or bre 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0 25 20 15 10 5 0 Preus dels habitatges La taxa de creixement dels preus en el conjunt de l’AMB l’any 2007 s’ha reduït a la meitat en relació amb l’any anterior, al passar del 12,2% al 6,1%, de manera equivalent al que ha passat en altres àm- Durant l’any 2007, l’augment en els preus dels habitatges ha patit una desacceleració important. bits. L’augment de preus a l’AMB l’any 2007 ha estat molt semblant al de Barcelona (6,5%), Catalunya D’acord amb les dades publicades pel Ministeri de l’Habitatge per a diferents àmbits territorials, i (6,2%) i Espanya (5,7%), i superior al del municipi de Madrid (3,9%). semblantment amb les que publiquen altres fonts especialitzades en l’anàlisi del mercat immobiliari, els preus presenten una variació sensiblement inferior que la dels anys anteriors. Els municipis de l’AMB on més han crescut els preus l’any 2007 han estat Montcada i Reixac i Barberà del Vallès, amb taxes superiors al 8%, però sent com eren els que partien dels nivells més baixos l’any Al quadre es presenten els municipis de l’AMB de més de 25.000 habitants ordenats en forma de 2006, l’evolució ha permès que es reduís el grau de dispersió al si de l’AMB. rànquing, en funció del preu de l’habitatge lliure entès com a valor de taxació, que inclou tant els habitatges nous (d’antiguitat inferior als dos anys) com els de segona mà (més de dos anys). Com es pot veure, han quedat enrere els increments de preus de dos dígits. Tant la trajectòria a l’alça dels tipus d’interès iniciada la tardor de 2005 com l’enduriment de les condicions financeres d’accés al crèdit, Cal tenir en compte que el pes d’aquest darrer segment sobre el total és molt elevat a l’AMB, ja que després d’uns anys de fort encariment dels preus, han derivat en una retracció de la demanda, que ha representa més del 80% del nombre de taxacions. Les dades ens permeten comparar, dins el context comportat alhora la desacceleració del ritme de creixement dels preus. espanyol, tant les taxes de creixement dels preus dels habitatges a l’AMB com els nivells absoluts assolits. Els nivells de preus més alts a Espanya, com els darrers anys, segueixen trobant-se als municipis de Sant Sebastià i Madrid. Madrid és l’àmbit territorial comparable amb l’AMB tant en superfície (600 km2) com en Preus de l’habitatge lliure de l’AMB i altres àmbits. població (3,1 milions d’habitants). Municipis de l’AMB de més de 25.000 habitants Barcelona és el municipi de l’AMB amb el nivell de preus més alt (3.698,6 €/m2), seguit de prop per Sant Cu- Rànquing e/m2 2006 e/m2 2007 % Var. gat del Vallès. Castelldefels, Sant Joan Despí i Esplugues de Llobregat també superen la mitjana de l’AMB. Sant Sebastià 4.033,98 4.078,20 1,10% Madrid 3.700,58 3.844,90 3,90% Política d’habitatge Barcelona 3.470,78 3.844,90 6,56% Sant Cugat del Vallès 3.633,90 3.698,60 0,01% Durant l’any 2007 han estat moltes les actuacions posades en marxa tant a nivell local com des de la Ge- neralitat a fi d’introduir noves línies de foment de l’habitatge protegit i facilitar l’accés a l’habitatge a la Castelldefels 3.238,35 3.438,90 6,19% població amb més dificultats. Sant Joan Despí 3.134,40 3.392,90 8,22% Esplugues de Llobregat 3.264,68 3.323,50 1,80% Al quadre següent es mostren els preus màxims de venda, vigents durant l’any 2007, que calia aplicar en AMB (*) 3.128,13 3.320,36 6,15% cada tipologia d’habitatge amb protecció, uns preus que han estat un 4,7% superiors als preus vigents durant el 2006. L’Hospitalet de Llobregat 3.165,43 3.253,60 2,79% Cornellà de Llobregat 3.111,85 3.201,30 2,87% Preus màxims de venda dels habitatges amb protecció oficial Sant Feliu de Llobregat 2.921,33 3.147,00 7,72% Pla d’habitatge (Decret 244/2005) Preus en vigor de l’11/11/2005 a 10/1/2007 Gavà 2.840,30 3.061,50 7,79% Règim especial e/m2 Règim general e/m2 Preu concertat e/m2 Hab. usats e/m2 Sant Boi de Llobregat 2.791,50 2.929,30 4,94% Zona A1 1.630,72 1.863,68 2.489,76 2.213,12 Badalona 2.777,85 2.906,30 4,62% Zona A2 1.630,72 1.863,68 2.293,20 2.213,12 Viladecans 2.660,03 2.876,10 8,12% Zona A3 1.630,72 1.863,68 2.096,64 2.213,12 Cerdanyola del Vallès 2.734,55 2.872,30 5,04% Zona B 1.324,96 1.514,24 1.703,52 1.630,72 Santa Coloma de Gramenet 2.732,65 2.852,00 4,37% Zona C 1.172,08 1.339,52 1.506,96 1.397,76 Sant Adrià de Besòs 2.713,00 2.823,70 4,08% Zona A1: Barcelona El Prat de Llobregat 2.605,45 2.783,50 6,83% Zona A2: Inclou 17 municipis del PEMB: Badalona, Castelldefels, Cerdanyola, Cornellà, Esplugues, Gavà, l’Hospitalet, Montgat, Montcada i Reixac 2.457,45 2.669,50 8,63% el Prat, Sant Adrià, Sant Boi, Sant Cugat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Santa Coloma de Gramenet, Tiana i Viladecans. Zona A3: Inclou 8 municipis: Badia, Barberà del Vallès, Molins de Rei, Montcada i Reixac, el Papiol, Ripollet, Sant Feliu de Llobregat Barberà del Vallès 2.439,58 2.644,50 18,40% i Santa Coloma de Cervelló. Sant Vicenç dels Horts 2.471,50 2.633,60 6,56% Zona B: inclou 9 municipis: Begues, Castellbisbal, Cervellò, Corbera, Pallejà, Sant Andreu de la Barca, Sant Climent de Llobregat, Sant Vicenç dels Horts i Torrelles de Llobregat. Ripollet 2.549,03 2.632,20 3,26% Zona C: La Palma de Cervellò. Catalunya 2.256,55 2.397,58 6,25% Espanya 1.944,28 2.056,35 5,76% Amb la finalitat de coordinar la planificació de les actuacions d’habitatge amb protecció oficial en l’àmbit de l’AMB, la Generalitat de Catalunya va aprovar el maig de 2007 la constitució del Consorci d’Habitatge (*) 20 Municipis de l’AMB, incloent-hi Barcelona. de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, format per la Mancomunitat de Municipis de l’AMB i la Gene- Font: GTP. Ajuntament de Barcelona, a partir de les dades del Ministeri d’Habitatge. Nota: Els valors anuals corresponen a la mitjana dels 4 trimestres. ralitat. Aquest consorci neix amb l’objectiu de programar i gestionar l’habitatge protegit tant de lloguer 32 LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA A L’ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA A L’ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA 33 com de compra, i de coordinar les actuacions de rehabilitació de barris a l’AMB. També haurà de gestionar Llei de barris els patrimonis públics de sòl destinats a habitatge protegit, i s’encarregarà d’aprovar els criteris de selecció Convocatòria 2004 i accés a l’habitatge protegit i de la gestió dels registres municipals de sol·licitants d’habitatges amb pro- Badalona/Santa Coloma de Gramenet: Serra d’en Mena tecció oficial. Barcelona (2 projectes): Santa Caterina i Roquetes D’altra banda, i amb el repte de millorar l’accés a l’habitatge de la població amb ingressos mitjans i baixos, L’Hospitalet de Llobregat: Collblanc - La Torrassa el 8 d’octubre de 2007 es va signar el Pacte nacional per a l’habitatge 2007-2016, un document de compromís de tota la societat. Aplega el Govern de la Generalitat i 33 organitzacions, incloent-hi represen- Convocatòria 2005 tants de les administracions locals, dels grups parlamentaris, de les organitzacions sindicals, de les patronals Barcelona: Poble-sec i dels agents socials i econòmics del sector de l’habitatge. Els ajuntaments es comprometen a destinar a Cornellà de Llobregat: Sant Ildefons l’habitatge amb protecció oficial un mínim del 40% del sostre generat en nous sòls municipals, i també a El Prat de Llobregat: Sant Cosme disposar en 20 anys d’un parc d’habitatges socials del 15% respecte als habitatges principals. Montcada i Reixac: La Ribera Entre els objectius del pacte destaca la construcció de 160.000 habitatges de protecció oficial. Actualment, Sant Boi de Llobregat: Casablanca les reserves de sòl per a habitatge protegit, concertat i dotacional existents a Catalunya equivalen a un Convocatòria 2006 potencial de 121.470 habitatges, un terç dels quals correspon a l’àmbit del Pla general metropolità. Barcelona (2 projectes): Torre Baró – Ciutat Meridiana i Trinitat Vella Per tal de fer possible l’assoliment d’aquests objectius del pacte, la Generalitat va aprovar l’octubre de 2007 L’Hospitalet de Llobregat: La Florida – Pubilla Casas un Decret llei de mesures urgents en matèria urbanística, que estableix per als municipis de més de Sant Feliu de Llobregat: Can Calders – La Salut 10.000 habitants la reserva de sòl necessària per destinar un 20% del sostre de nova implantació a habitatge Convocatòria 2007 protegit de règim general i especial, un 10% al règim de preu concertat, i un 10% addicional per a una nova tipologia, el concertat de Catalunya, el preu del qual estarà a mig camí entre el de règim concertat i Badalona: Sant Roc – Artigues - Remei el lliure. En els municipis de menys de 10.000 habitants, la reserva mínima obligatòria de sòl queda fixada Barberà del Vallès: La Romànica en el 30% del sostre (20% per a l’habitatge de règim general i especial i 10% per al concertat). Barcelona (2 projectes): El Coll i La Bordeta Ripollet: Can Mas Addicionalment, el decret llei contempla també l’elaboració per part del Govern de la Generalitat d’un conjunt de plans directors urbanístics que permetran desenvolupar àrees residencials estratègiques (ARE) Sant Adrià de Besòs: Sant Adrià Nord a bona part de les principals localitats catalanes i que es caracteritzaran pel seu equilibri entre l’habitatge Sant Vicenç dels Horts: La Guàrdia – La Font del Llargarut lliure i el protegit (que serà d’un mínim del 50%). Es preveu el desenvolupament de 100 ARE en un total de Viladecans: Sector de Ponent 86 municipis catalans, fet que suposarà la construcció de més de 90.000 habitatges nous. Dins l’àmbit del PEMB hi ha previst desenvolupar 19 ARE en 15 municipis. I, més en concret, a l’àmbit del Barcelonès hi ha previstos 7 ARE, que durant el primer quadrienni de desplegament (2008-2011) permetran la construcció de 4.552 habitatges repartits entre els cinc municipis de la comarca. Tot i que no entrarà en vigor fins a l’abril de 2008, també cal esmentar l’aprovació, el desembre de 2007, de la Llei 18/2007 del dret a l’habitatge, que defensa la funció social de l’habitatge, introdueix noves mesures de foment del lloguer, mobilitza i posa al mercat habitatges desocupats i alhora incideix en la rehabilitació i la millora de les condicions del parc. Finalment, i dins el marc de la millora dels escenaris d’habitabilitat a les àrees urbanes, cal destacar la continuïtat del programa d’ajudes que contempla la Llei de barris de la Generalitat, amb l’aprovació durant l’any 2007 de 8 nous projectes a 7 municipis del PEMB. Així doncs, entre 2004 i 2007 han estat ja 14 els municipis del PEMB que s’han vist afavorits amb els projectes de millora de 21 barris amb necessitats d’atenció especial. 34 LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA A L’ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA A L’ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA 35 PROjECTES ESTRATÈGICS METROPOLITANS President de la Comissió Delegada del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona i tinent d’alcalde d’Hisenda i Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Barcelona Jordi William Carnes Projectes estratègics La transformació d’una metròpoli necessita una constant generació i execució de interna com externa, i tant per a passatgers com per a mercaderies. Els projectes nous projectes, sorgits a partir de les idees i coneixements de tots els actors que d’ampliació de l’aeroport, el port, la xarxa ferroviària amb ample de via europeu són treballen i actuen per fer-la progressar. Que aquests projectes es facin realitat és infraestructures bàsiques per al millor posicionament estratègic del territori. I també el factor d’èxit d’una metròpoli i una bona manera de mesurar la seva capacitat les inversions en una connectivitat interna més àgil, com són les noves línies de metro d’innovar i de créixer. o de ferrocarril regional. El mapa de projectes estratègics situa geogràficament dins l’àmbit metropolità els L’estratègia d’una metròpoli com Barcelona ha de contemplar la millora del seu espai projectes que s’estan desenvolupant. Són projectes que es caracteritzen per aportar públic i les condicions d’habitabilitat de les seves ciutats i dels barris. En aquest punt, millores substancials en les condicions de l’entorn i per afrontar els reptes econòmics i cal destacar la important inversió que s’està duent a terme, a través del Pla de barris, socials d’aquest territori, que engloba 36 municipis i més de 3 milions de persones. en 14 municipis d’aquesta àrea. El mapa d’enguany situa un total de 69 projectes, estructurats en sis blocs: Per una altra banda, els nous escenaris del canvi climàtic i del medi comporten nous • c oneixement paràmetres i requeriments per a una metròpoli sostenible. Des de les ciutats també s’aporten solucions o propostes de millora en aquest sentit. Són molt importants els • mobilitat i accessibilitat projectes relacionats amb l’aigua, com la dessalinitzadora o la regeneració d’aigües i • promoció de sectors estratègics la barrera de protecció contra la intrusió salina, i també els nous centres de generació • infraestructures i equipaments d’impacte urbà d’energia. • sostenibilitat i medi ambient En conjunt, per tant, es tracta d’un mapa que identifica realitats, que posa en evidèn- • barris cia el dinamisme d’aquest territori i ofereix una molt bona visió de les transformacions que es duen a terme. La suma de tots els projectes (22.000 milions d’euros) palesa el Hi destaca la distribució dels diversos projectes per tot el territori, fet que reflecteix volum de les inversions en curs i evidencia la seva importància qualitativa. Una me- la fortalesa de l’àrea metropolitana com a xarxa de ciutats que, de manera conjunta, tròpoli que avança i que innova, tal com mostra any rere any aquest mapa de projectes aporten elements de cohesió i de dinàmica compartida. estratègics metropolitans, és un valor de competitivitat i de qualitat de vida. Els projectes de coneixement ofereixen noves oportunitats per a la recerca i la innova- ció, i per la seva excel·lència faciliten noves aliances estratègiques amb altres centres d’innovació mundial. Disposar d’equipaments com el Sincrotró o el Supercomputa- dor, o altres centres com Creapolis o l’ITER, els centres d’innovació tecnològica de l’aigua, el b-TEC o el Projecte HIT, proporcionen a l’AMB dosis importants d’innovació i d’excel·lència de nivell global. A més, hi trobem nous projectes que fan referència a la promoció de sectors innova- dors d’activitat econòmica com els audiovisuals, el relacionat amb els components de la bio, l’alimentació, l’aeronàutica o la logística. Són projectes que aporten més vita- litat a la base econòmica de la metròpoli i una capacitat de creixement més gran. D’altra banda, és indubtable que avançar cap a una metròpoli global requereix un esforç important en les infraestructures, per tal que garanteixin la connectivitat tant 38 PRESENTACIÓ PRESENTACIÓ 39 Projectes operatius Projectes operatius el 2004 32. Projecte pilot de districte escolar 1. Depuradora del Llobregat 2. Desviament del riu Llobregat L’informe “Propostes de millora de l’ensenyament públic a se- El mapa de projectes estratègics posa de manifest la vitalitat de l’àrea metropolitana 3. Ecoparcs cundària”, aprovat el 8 de juliol del 2004, inclou deu recoma- de Barcelona pel que fa a aquells projectes de gran dimensió que aporten canvis re- 4. Fòrum 2004 nacions considerades prioritàries per millorar els resultats en llevants i estratègics en els diferents àmbits en què s’estructura la realitat de l’entorn 5. Parc agrari del Llobregat aquest nivell educatiu, resultats que estan molt per sota de la metropolità. 6. Parc natural litoral del delta del Llobregat mitjana dels països de la Unió Europea. Hi ha dues qüestions 7. Parc natural Serralada de Marina Aquest mapa s’actualitza cada any. D’aquesta manera, els projectes que s’han rea- especialment rellevants: el model organitzatiu dels centres i 8. Polígon industrial les Guixeres litzat durant l’any o estan ja en una fase final es traslladen a la relació de projectes l’aprenentatge d’idiomes. 9. Port esportiu Sant Adrià de Besòs operatius. Aquesta dinàmica ens permet observar si, al llarg del temps, els projectes 10. Prologis Sant Boi de Llobregat Pel que fa al model organitzatiu, aquest informe defensa la que en el seu moment eren en una fase inicial, arriben a concretar-se i a realitzar-se 11. Tramvia necessitat de redefinir el sistema d’exercici de les competèn- segons el que estava previst. 12. V ariant de Cervelló de la carretera N-340 cies en matèria educativa, incorporant-hi de manera suficient 13. W orld Trade Center de Cornellà de Llobregat Durant l’any 2007, s’han incorporat 9 projectes a la llista dels operatius. Si sumem l’Administració local i creant unes unitats territorials de dimen- els que ja es van consolidar durant els anys 2004, 2005 i 2006, tenim un total de 40 sions idònies, autosuficients i amb la massa crítica adequada Projectes operatius el 2005 projectes estratègics per al territori que ja estan funcionant amb plena normalitat o per resoldre els problemes que es plantegen quotidianament estan a punt de fer-ho. 14. Bioregió catalana en el funcionament de l’escola pública. 15. Centre Tecnològic de l’Aeronàutica i l’Espai de Catalunya 16. N ova línia de ferrocarril el Papiol - Mollet El projecte de districte escolar vol impulsar la posada en 17. Parc Arqueològic Mines de Gavà marxa –dins l’àmbit de l’AMB i com a prova pilot– del nou 18. P arc Mediterrani de la Tecnologia de Castelldefels sistema organitzatiu proposat al mateix informe. Durant el 19. Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona període 2005-2007 els responsables del projecte han tractat 20. P lataforma Barcelona Coneixement, Innovació i Creixement d’aconseguir l’acord institucional per implantar el projecte dins 21. I magina l’àmbit dels ajuntaments de Gavà, Viladecans, Sant Boi i Santa 22. Sector quinari, motor de desenvolupament econòmic Coloma de Cervelló, i d’identificar les regles bàsiques de fun- 23. Seu de la Comissió del Mercat de Telecomunicacions cionament del nou model. 24. S uperordinador MareNostrum 25. Transformació de la façana marítima de Badalona Finalment, el novembre del 2007 la Conselleria d’Ensenyament ha donat a conèixer les bases per a una nova Llei d’educació de Projectes operatius el 2006 Catalunya. El nou projecte de llei inclou la proposta de creació 26. Parc Tecnològic Barcelona Nord de zones educatives –definides com “les que contenen com a 27. P orta22, Espai de Noves Ocupacions mínim tots els elements que poden constituir el servei educatiu 28. CitiLab Can Suris complet, tret, si escau, de l’oferta de formació professional”–, 29. C anal de TV laSexta proposta que recull la filosofia del districte escolar. 30. Ampliació del Parc Logístic de la Zona Franca 31. Planta biològica de la depuradora del Besòs 40 PROJECTES OPERATIUS PROJECTES OPERATIUS 41 http://www.barcelonagse.eu http://www.barcelonanetactiva.com http://www.acordestrategic.cat/index. www.barcelonactiva.cat BARCELONA I CERDANyOLA DEL VALLÈS BARCELONA BARCELONA 33. Barcelona Graduate School 34. Programes per al creixement 35. Mesures de gestió de talent 36. Barcelona Creativa of Economics empresarial a Catalunya Barcelona Creativa engloba un conjunt de programes i dispo- La Barcelona GSE és una institució formada per les universi- El creixement global d’empreses locals és una prioritat per a la La millora del capital humà és una de les línies prioritàries sitius per impulsar el sector de les indústries creatives a Bar- tats Pompeu Fabra i Autònoma de Barcelona, el Centre Supe- ciutat de Barcelona. És en aquest sentit que Barcelona Activa d’actuació contemplades a l’Acord estratègic per a la inter- celona. Pensada en clau de futur i per obtenir resultats a mig rior d’Investigacions Científiques (CSIC) i el Centre de Recerca promou un dispositiu potent de programes per al creixement nacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de termini, aquesta iniciativa concentra i multiplica els recursos en Economia Internacional (CREI), junt amb altres sis insti- empresarial, amb múltiples iniciatives dirigides a facilitar el creixe- l’economia catalana. En el marc de la Plataforma Innovació i disponibles per a la creació i consolidació d’empreses de crea- tucions que contribueixen al seu finançament: Grup Agbar, ment d’empreses innovadores i l’enfortiment del teixit empre- Coneixement del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, el tivitat a Barcelona. Banc Sabadell, Caixa Catalunya, Caixa d’Estalvis i Pensions sarial de la ciutat. Els programes estan constituïts per la suma 2007 la Secretaria d’Economia del Departament d’Economia La iniciativa Barcelona Creativa reuneix programes de di- de Barcelona, Fundació d’Empresaris FemCAT i Departament d’entorns d’innovació –com la incubadora i el parc tecnològic– i Finances de la Generalitat de Catalunya i la Direcció Gene- fusió de les iniciatives emprenedores del sector, programes d’Economia i Finances de la Generalitat. Aquesta coresponsa- per crear i fer créixer empreses competitives i amb projecció glo- ral de Promoció Econòmica van impulsar un estudi sobre les d’acompanyament per a la creació d’empreses, programes bilitat entre sector públic i privat és un tret característic que bal, i d’altres iniciatives específiques, entre les quals destaquen: polítiques d’atracció de talent a nivell internacional i la seva d’atracció de talent creatiu i emprenedor, una incubadora per dóna valor diferencial a la institució. L’objectiu de la Barcelona possible implementació a Catalunya • S eminaris Ready4Growth d’investment readiness, destinats al sector mèdia, programes d’internacionalització i programes GSE és promoure estudis de postgrau en economia i ciències a facilitar l’accés al finançament per créixer de noves empre- L’estudi va posar de manifest l’existència de factors positius de finançament i d’impuls a la innovació en el sector de la socials, dirigits a públic internacional, i reforçar el treball con- ses innovadores en els sectors de l’aeronàutica i l’espai, les –com el fet de tenir escoles de negocis de primer nivell, creativitat. junt de les institucions acadèmiques que la fonamenten. ciències de la vida i els mèdia l’atractiu de la ciutat de Barcelona o el programa ICREA–, L’any 2007 la iniciativa es va posar en marxa amb un seminari El curs 2007/08 s’ha iniciat amb quatre programes de màs- • P articipació a l’European Venture Contest, per atraure a la però també negatius com els resultats deficients del siste- d’investment readiness, per apropar el sector del finançament ter que apleguen 100 estudiants, un 92% internacionals. Els ciutat inversors privats destacats i connectar-los amb em- ma d’ensenyament primari i secundari, la baixa mobilitat a les oportunitats d’inversió que comporta l’àmbit de les in- programes, que el curs vinent s’ampliaran a sis, estan dirigits preses locals del capital humà i el baix nivell de R+D. dústries creatives. El 2008 es desplegaran diverses actuacions, tant a potencials investigadors com a futurs professionals. La • Programa Invesat, perquè les empreses d’aeronàutica acce- De l’estudi se’n derivaven un conjunt de mesures necessàries entre les quals destaca un programa d’acompanyament a la formació, íntegrament en anglès, té una durada d’un any i deixin a finançament internacional destinades a definir una política pròpia de gestió del talent. creació i consolidació d’empreses creatives (programa Crea combina la base teòrica amb experiències professionals. • P rograma DetectIT, perquè les microempreses de la ciutat Una primera iniciativa de la Secretaria d’Economia i la Direcció Mèdia) i la posada en marxa de la incubadora Mèdia, en accedeixin en millors condicions al finançament del VII Pro- El 2008 la GSE, juntament amb el Centre de Referència en General de Promoció Econòmica ha estat impulsar un treball col·laboració amb el Parc Barcelona Mèdia i la societat mu- grama marc de la Unió Europea Economia Analítica (CREA), ha constituït la Barcelona GSE Re- que aprofundeix en el discurs i l’anàlisi de la situació de les nicipal 22@. • P rograma de cooperació empresarial per estimular el net- search Network. polítiques d’atracció, retenció i gestió del talent a Catalun- working i les oportunitats de negoci ya, alhora que proposa actuacions en l’àmbit del talent en L’objectiu per al 2012 és ampliar l’oferta de programes de • I niciativa EurOffice Services, on la incubadora de Barcelona el camp de les empreses. També s’ha impulsat la introducció màster i arribar a 400 estudiants internacionals a temps com- Activa és un node principal d’una xarxa integrada per 60 in- d’una línia d’atracció de talent a la revisió de l’Acord estratè- plet. cubadores i parcs científics i tecnològics d’excel·lència, que gic 2008-2011. ha de facilitar la internacionalització de les empreses locals • P onts tecnològics i d’innovació, per fomentar les relacions comercials i l’aprenentatge de models de negoci innovadors, amb destinacions com ara Boston, Silicon Valley i la Xina • Disseny i producció del Pla estratègic de creixement, una aplica- ció on line per facilitar el creixement empresarial, dissenyat con- juntament amb l’IESE, que es posarà en funcionament el 2008 42 PROJECTES OPERATIUS PROJECTES OPERATIUS 43 © JOSEP MONREAL http://www10.gencat.net/ptop/Appjava/cat/index. http://www.begues.cat/muntanyes.asp www.biomassaenergia.com (en construc- http://www.esplugues.cat BARCELONA I L’HOSPITALET DE LLOBREGAT BEGUES, CERVELLÓ, CORBERA DE LLOBREGAT, GAVà, MOLINS DE REI ESPLUGUES DE LLOBREGAT OLESA DE BONESVALLS (ALT PENEDÈS), PALLEjà, SANT 37. Nova Ciutat de la justícia BOI DE LLOBREGAT, SANT CLIMENT DE LLOBREGAT, 39. Calor amb biomassa per a 40. Pla director de corredors verds SANTA COLOMA DE CERVELLÓ I VILADECANS equipaments sanitaris i educatius Les infraestructures judicials de la ciutat de Barcelona han El projecte del Pla director de corredors verds crea espais de quedat repartides en dues zones: una al centre de Barcelona 38. Conveni marc per a la col·laboració El 1997 es constitueix Molins Energia SL i el 1999 s’adjudica el passeig que enllacen carrers per a vianants, zones verdes i i una altra a la nova ciutat judicial, a cavall de Barcelona i en la protecció, millora i gestió concurs públic per a la construcció de la central i l’explotació espais lliures, equipaments públics i centres d’interès comuni- l’Hospitalet de Llobregat. integrada de les zones agrícoles i del servei a Biomassa Energia SL, del grup CASSA. Actual- tari. Les principals actuacions associades al projecte són: La Ciutat de la Justícia es construeix als antics terrenys de la forestals de les muntanyes del Baix ment Molins Energia SL està formada per l’Ajuntament de • Continuació de la ronda Verda (carril bici) al seu pas per caserna de Lepant, entre els termes municipals de l’Hospitalet Molins de Rei (15%), l’Institut Català de l’Energia (15%), Esplugues de Llobregat, projecte desenvolupat pel Consell de Llobregat i Barcelona. El nou complex comptarà amb vuit L’espai conegut com a “muntanyes del Baix” se situa al sector l’Entitat Metropolitana del Medi Ambient (15%) i Biomassa Comarcal del Barcelonès: en execució les obres dels trams edificis, units per un atri comú, sis dels quals es destinaran a occidental de la comarca del Baix Llobregat: al marge dret del Energia SL (55%). plaça Sant Lluís Gonçaga - carrer Pas del Sucre, i plaça Trias usos judicials (Registre Civil de l’Hospitalet de Llobregat, ser- riu Llobregat, entre la depressió del Llobregat i el parc natural El 2001 va començar la generació i distribució de calor a partir Fargas - avinguda Jacint Esteva Fontanet. S’ha aprovat el pro- veis de la jurisdicció penal, la jurisdicció civil, els jutjats de del Garraf i les serres de l’Ordal. de biomassa per a aigua calenta sanitària i calefacció, que jecte del tram carrer Melcior Llavines - plaça Trias Fargas (obres primera instància i instrucció, la Fiscalia i l’Institut de Medicina El 28 d’abril del 2006 es va signar al Consell Comarcal del Baix dóna servei a 695 habitatges (uns 2.000 habitants) del barri pendents d’inici). Legal de Catalunya) i dos destinats a serveis comuns (despa- Llobregat el Conveni per a la gestió conjunta de les muntan- de la Granja. • M illora dels accessos per a vianants i bicicletes al parc txos d’advocats i procuradors, restaurants, etc.). yes del Baix entre els ajuntaments implicats en el projecte i de Collserola: en fase de redacció el projecte del tram avin- La instal·lació consta de tres parts: La superfície de la ciutat judicial és de 213.054 m². Hi ha també el mateix consell comarcal. Aquest acord de gestió integrada guda Jacint Esteva Fontanet - plaça de la Mireia. 65.000 m² alliberats del projecte original, una part dels quals de les zones agrícoles i forestals de les muntanyes del Baix va • U na central situada a 1.000 metres del barri, que gestiona • C reació d’accessos per a vianants i bicicletes, amb el es destinarà a usos no judicials (construcció d’equipaments, néixer de la necessitat de vetllar per l’espai agrícola i forestal dues calderes, on es genera la calor en forma d’aigua calenta municipi de Barcelona, a les dues bandes del nucli habitatge sociosanitari, oficines i construcció de nous habi- d’aquests municipis. a 90 ºC a partir de la combustió de biomassa (residus de fruits viari de la B-23 i la ronda de Dalt: aprovat el projecte tatges). secs, restes forestals...) dels trams carrer Laureà Miró - avinguda de la Diagonal El conveni pretén acabar amb la degradació soferta per aques- • La xarxa de distribució de calor, de 4.734 metres, amb cano- (obres iniciades), i avinguda Jacint Esteve Fontanet - ronda Des del mes de febrer del 2008 ja treballen a la ciutat judicial tes muntanyes les darreres dècades i impulsar un nou model nades fins als punts de consum de Dalt (obres pendents d’inici). els 12 jutjats del partit judicial de l’Hospitalet de Llobregat, els de desenvolupament en consonància amb la preservació de serveis tècnics associats, els serveis corresponents de l’Institut valors mediambientals. • Mòduls d’intercanvi i comptador de consum de calor indivi- • M illora dels corredors transversals entre els barris de de Medicina Legal de Catalunya i les dotacions de fiscals. dual per a cada habitatge o equipament, que dóna el servei Can Vidalet, Can Clota, Centre, la Plana, Montesa i Durant el 2007 s’han posat en marxa accions específiques per d’aigua calenta sanitària i calefacció Gall: els objectius del Pla director inspiren la conformació Les obres s’han de lliurar el maig del 2008. El trasllat dels avaluar la viabilitat tècnica i econòmica de la introducció de de les actuacions per a la seva inclusió en el Pla de barris, tot jutjats de Barcelona és previst per a final d’any o per al co- El 2006 es va incorporar a la central una segona caldera de ramats a fi de reforçar el manteniment de les franges de pro- biomassa de 2 MW amb la finalitat d’ampliar el subministra- i que no s’ha procedit encara a la redacció dels projectes. mençament del 2009. tecció contra incendis (és previst l’inici dels treballs durant el ment a nous equipaments: a partir del mes d’abril del 2008 es • I ncrement de les dotacions de mobiliari urbà lúdic per 2008), i de la implantació de sistemes de generació de calor a començarà a donar servei a l’escola La Sínia, i està previst que a infants i gent gran: creació de tres espais adaptats a les partir de biomassa (actualment s’ha restringit el seu possible en un futur es doni servei a un nou centre d’atenció primària, persones grans (situats al parcs de Can Vidalet, dels Torrents ús a instal·lacions públiques). a una nova residència sociosanitària i a nous habitatges. i del Pou d’en Felix); i millora de la dotació de jocs infantils al Al final del 2007 s’han adjudicat els treballs de redacció del Pla sector París-Roma-Londres i al sector Montesa. director de les muntanyes del Baix, amb una previsió d’un any per a la seva redacció. 44 PROJECTES OPERATIUS PROJECTES OPERATIUS 45 Els projectes estratègics metropolitans en la perspectiva del 2008 El valor de les àrees metropolitanes i problemes d’abastament d’aigua) forcen la necessitat de plantejar una relació coherent entre el model productiu, el model energètic i el planejament urbanístic. El mapa de projectes metropolitans que es presenta a continuació vol destacar el progrés del territori metropolità i l’esforç que les diverses administracions públiques, les institucions Per tot això, són les ciutats competitives les que es converteixen en centres d’innovació de recerca i les empreses estan fent per integrar-se en xarxes regionals i globals, crear i emprenedoria, capaces d’atraure treballadors qualificats i seus d’empreses, i alhora aliances, apostar per la recerca i el talent i millorar la qualitat social. capaces de garantir uns alts nivells de qualitat de vida i de cohesió social per als seus habitants. L’informe final de la xarxa europea de ciutats Compete4. coordinat pel director En l’economia del coneixement i la societat en xarxa, les àrees metropolitanes són motor de l’European Institute of Urban Affairs, el professor Michael Parkinson, identifica cinc de creixement i centre de difusió de la innovació cap a altres àmbits. La importància factors determinants de la competitivitat de les àrees metropolitanes: innovació, capital creixent dels fluxos globals financers, de capital humà o de mercaderies, i el seu impacte humà, connectivitat, qualitat de vida i capacitat estratègica. en el desenvolupament de les ciutats, ha comportat un ressorgiment del paper de les metròpolis com a centres d’expansió econòmica i intercanvi creatiu. Els fluxos financers L’informe Compete assenyala també que les ciutats que tenen èxit en la millora dels situen Londres com a centre mundial d’innovació financera, els millors cervells del món factors de competitivitat esmentats són les que han entès que: alimenten l’excel·lència de Stanford i el Silicon Valley, i la mobilitat de mercaderies con- • La millor escala per treballar és la que supera els límits administratius i opera en l’àmbit verteix Shanghai i Rotterdam en els primers ports del món i d’Europa respectivament. real de la metròpoli La concentració d’universitats i talent, l’oferta de consum, la diversitat cultural i les comu- • E ls beneficis de les xarxes i els partenariats superen els seus costos nicacions augmenten el poder d’atracció de les àrees metropolitanes per a les persones • El talent i la qualitat de l’entorn són més determinants que els incentius financers i les activitats1. Les ocupacions més ben pagades, les relacionades amb el coneixement i • La innovació no és resultat de processos arbitraris sinó de processos de treball i, per la creativitat, es generen majoritàriament a les ciutats2. La darrera edició de l’European tant, es pot aprendre Cities Monitor3 revela que la disponibilitat de personal qualificat destaca com el factor més important a l’hora de decidir la localització d’una empresa, seguit per la proximitat Els projectes que s’exposen a continuació mostren el progrés que fa el territori metropolità als mercats i clients, la qualitat de les telecomunicacions i el transport. cap a la inserció plena en l’economia del coneixement i la societat en xarxa, però ensenyen també que aquest progrés es basa, cada cop més, en els quatre aspectes clau esmentats: El creixement de la població urbana que ha acompanyat l’expansió de les ciutats ha una visió estratègica de la metròpoli, la creació d’aliances, l’aposta per l’atracció i la reten- comportat, però, l’aparició de reptes relacionats amb la cohesió social i la sostenibilitat ció de talent i una política de consolidació d’institucions i pràctiques d’excel·lència. del model de desenvolupament. D’una banda, ha augmentat el nombre de persones vul- nerables a les ciutats, com a conseqüència dels canvis socials (envelliment de la població, 1 C omitè Econòmic i Social Europeu (2004): “Les àrees metropolitanes europees: repercussions transformació de les estructures familiars, arribada de població immigrant), però també socioeconòmiques per al futur d’Europa”. Dictamen ECO/120, d’1 de juliol de 2004. 2 de l’impacte significatiu que les diferències en l’accés al coneixement i les noves tecno- E uropean Spatial Planning Observatory Network (2006): “Cultural and creative knowledge”. Mapa del mes, juliol 2006. logies tenen en les trajectòries econòmiques i laborals de les persones. D’altra banda, els 3 Cushman&Wakefield (2007): European Cities Monitor 2007. Londres, octubre 2007. factors relacionats amb el canvi climàtic (contaminació, esgotament dels recursos ener- 4 C ompete (2007): The COMPETE Network Final Report: Messages for Competitive European gètics fòssils, consum energètic en augment, demanda social d’energies netes, sequera Cities. http://www.compete-eu.org 46 EL VALOR DE LES ÀREES METROPOLITANES EL VALOR DE LES ÀREES METROPOLITANES 47 Projectes estratègics metropolitans • Pressupost total: 190 M € • Cost total 2003-2009: 201 M € • Superfície nova: 150.000 m2 • Superfície de sostre: 160.000 m2 • Centre i activitats universitàries: 60.000 m2 • Plantilla prevista a ple rendiment: 140 persones • Oficines i incubadores per a empreses: 60.000 m2 www.btec.org www.cells.esde RESPONSABLE: josep Escolano, GERENT dEL CONSORCI CAMPUS INTERUNIvERSITARI dEL BESòS RESPONSABLE: Ramon Pascual, PRESIdENT dE LA COMISSIó ExECUTIvA dEL CONSORCI CELLS 1. b_TEC, Barcelona Innovació Tecnològica 2. Font de llum de sincrotró ALBA BARCELONA, SANT ADRIà DE BESòS CERDANyOLA DEL VALLÈS Es demana la llicència d’obres a l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs per a l’edifici b_TEC, el L’edifici que acull la instal·lació està gairebé a punt i s’espera que ALBA entri en primer edifici del campus funcionament al final del 2009 L’Ajuntament de Barcelona, l’Ajuntament de Sant Adrià del Besòs, l’Entitat Metropolitana de Transport i La font de llum de sincrotró ALBA és la més important instal·lació científica singular del el Consell Comarcal del Barcelonès són les entitats que formen part del consorci de propietaris públics de sud-oest d’Europa. La construeix el Consorci CELLS, format pels governs espanyol i català, l’espai b_TEC. Les quatre institucions uneixen els seus esforços per impulsar la creació a l’àrea del Besòs prop del campus de la Universitat Autònoma de Barcelona. d’un espai de coneixement de referència internacional, punt de trobada per a universitats, empreses i La instal·lació consisteix en un accelerador lineal i un sincrotró que acceleren electrons a administracions públiques. velocitats pròximes a la de la llum, a una energia de 3 GeV. A continuació, els electrons El b_TEC lidera el disseny, l’organització i la gestió del Campus Interuniversitari del Besòs per crear un parc s’injecten en una anella d’emmagatzematge d’un perímetre de 270 metres, optimitzat per tecnològic de tercera generació basat en tres vectors de coneixement: energia, aigua i mobilitat. Aquest produir radiació electromagnètica d’un continu de longituds d’ona, des de la llum visible projecte rep el suport de la Universitat Politècnica de Catalunya, la Universitat de Barcelona, la Generalitat de fins als raigs X. Catalunya, el Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç i la Cambra de Comerç de Barcelona (patró d’honor). Les seves característiques com a font de tercera generació, en la qual la major part de la Les activitats de docència, recerca i innovació estan basades en un model inspirat en l’organització en llum provindrà de dispositius d’inserció (wigglers i onduladors), la fan equiparable a les clústers, i orientat a traves dels principis bàsics de sostenibilitat, internacionalitat, interacció amb l’entorn noves instal·lacions d’Alemanya, Suïssa, França i el Regne Unit. i comunicació. Aquesta llum o radiació és extremament útil en tots els camps de la ciència i la tecnologia L’any 2008 el b_TEC centrarà els esforços en el desenvolupament de la construcció de l’edifici b_TEC al en què s’han d’analitzar mostres de petites dimensions, com estructures cristal·lines, nous campus i en la construcció dels edificis de l’Escola d’Enginyeria Industrial. La seu del b_TEC –l’edifici Spira- materials, mostres biològiques o de contaminants o restes arqueològiques. També pot tenir lling Tower, projectat per Zaha Hadid i promogut pel Consorci de la Zona Franca– està destinat al Centre aplicacions en el disseny de nous fàrmacs i en imatge i teràpia mèdiques. Universitat-Empresa, al Centre de Formació Contínua i als serveis administratius del b_TEC. Al llarg dels mesos de juny i juliol del 2008 se celebrarà l’edició anual de les Barcelona Tech Summer Sessions. L’activitat, L’edifici que acull la instal·lació s’està acabant i serà la primera peça en una àmplia zona que consisteix en una conferència internacional i seminaris i cursos entorn dels vectors de coneixement de dedicada a la ciència i la tècnica en el Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès. És un l’energia, l’aigua i la mobilitat, ha esdevingut un punt de referència per a empreses, universitats interna- edifici d’elevada complexitat tècnica, ateses les exigències que la instal·lació requereix cionals i l’Administració pública. d’estabilitat mecànica, de control de temperatura i de qualitat del subministrament elèctric. Es preveu que estarà acabat a finals d’aquest any. Pel que fa a l’equipament, actualment ja se n’ha contractat la majoria a desenes de com- panyies locals i estrangeres. Ha començat ja la instal·lació i s’espera que ALBA entri en funcionament al final de l’any 2009. 50 PROJECTES ESTRATÈGICS METROPOLITANS CONEIXEMENT CONEIXEMENT PROJECTES ESTRATÈGICS METROPOLITANS 51 A ple rendiment, s’espera que hi treballin uns 150 • Superfície total del parc: 46.600 m² professionals, la majoria dels quals seran enginyers i • Zona universitària: 19.800 m² especialistes d’alta qualificació que s’integraran en el programa de recerca. • Zona empresarial: 26.800 m² • Inversió: 70 M € www.fusionforenergy.europa.eu/ www.esadecreapolis.com RESPONSABLE: Didier Gambier, dIRECTOR dE FUSION FOR ENERGy RESPONSABLE: joan Riera Calvo, dIRECTOR GENERAL d’ESAdE CREAPOLIS 3. Fusion for Energy (European joint Undertaking 4. ESADE Creapolis for ITER and the Development of Fusion Energy) SANT CUGAT DEL VALLÈS BARCELONA L’escola de negocis ESADE juga un paper destacat en els sistemes R+D+i i lidera el parc d’innovació ESADE Creapolis, que té previst entrar en funcionament a començament del 2009 L’oficina gestionarà uns 2.000 M € en contractes i en R+D del projecte ITER ESADE Creapolis és un parc d’innovació que crea un ecosistema únic en el qual les empreses, els estu- El projecte ITER es desenvolupa sota els auspicis de la IAEA (International Atomic Energy Agency). Hi parti- diants, la docència i el món tecnològic i científic conflueixen i interaccionen amb l’objectiu de detectar les cipen la Unió Europea, Índia, Estats Units, Xina, Japó, Corea del Sud i Rússia. oportunitats i crear les organitzacions que definiran el futur. ITER (que en llatí significa «camí») és la denominació del projecte internacional per a la construcció del Els entorns canviants i l’era del coneixement requereixen una innovació oberta, multidisciplinar, multicul- primer reactor experimental de fusió nuclear, que s’ubicarà a la localitat francesa de Cadarache. L’objectiu tural i, en molts casos, també lateral. Les regles del joc canvien i obliguen les empreses a reinventar els d’aquest reactor és comprovar la viabilitat de generar energia neta de manera controlada i segura a partir seus models de negoci per continuar sent competitives en els mercats globals. ESADE Creapolis oferirà un de reaccions de fusió nuclear, en les quals isòtops d’hidrogen s’uneixen per formar àtoms d’heli. Aquest ambient d’interacció amb els ingredients clau, unes activitats i un servei rigorós –gestionats de manera tipus de reaccions succeeixen a l’interior del sol i les estrelles, i generen l’energia que es radia a l’espai. La centralitzada a mida dels participants– i també uns espais per allotjar-se i conviure. font d’energia que es pot aconseguir serà pràcticament inesgotable i neta. L’edifici Creapolis està dissenyat per allotjar iniciatives naixents i empreses consolidades, inquietes i amb Cadascun dels països participants en el Projecte ITER disposa de la seva pròpia agència (anomenada Agència caràcter innovador. Oferirà oficines i infraestructures de primer nivell amb l’objectiu de fomentar el creua- Domèstica), que s’encarrega de la construcció dels components d’ITER que ha de proporcionar «en espècie» ment de coneixement, accelerar la innovació i enfortir l’avantatge competitiu de les empreses. En total hi al projecte. Barcelona acull l’Agència Domèstica per a ITER de la Unió Europea, anomenada Fusion For Energy. haurà 20.000 m² d’espais totalment flexibles i de locals amb tots els serveis i facilitats dels nous entorns de Aquesta organització, creada el març de 2007 i encara en procés d’instal·lació, serà responsable de: treball, i també servei de pàrquing. Les instal·lacions estan situades als terrenys de l’actual Centre Borja, • p roveir els components d’ITER corresponents a Europa a Sant Cugat del Vallès. • i mplementar el conveni Broader Approach entre el Japó i Europa • preparar la construcció del reactor de fusió de demostració, per a l’ús comercial de l’energia de fusió (DEMO) Les oficines de Fusion For Energy estan situades al Districte 22@ de Barcelona. 52 PROJECTES ESTRATÈGICS METROPOLITANS CONEIXEMENT CONEIXEMENT PROJECTES ESTRATÈGICS METROPOLITANS 53 Termini d’execució: 2011 www.bsc.es RESPONSABLE: Mateo Valero, dIRECTOR dEL BARCELONA SUPERCOMPUTING CENTRE 5. HiT Barcelona’09 6. MareIncognito BARCELONA HiT (Hothouse for Innovation and Technology) és un projecte promogut pel Pla Estratègic Me- tropolità de Barcelona que compta amb la participació i el suport del Ministeri d’Indústria, Tu- El Barcelona Supercomputing Center (BSC) i IBM col·laboren en el disseny dels superordinadors risme i Comerç, la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, la Cambra de Comerç del futur de Barcelona, la Fira de Barcelona, la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona i les universitats de l’àrea metropolitana de Barcelona. El passat 19 de desembre de 2007 el Barcelona Supercomputing Centre i IBM van presentar el projecte per desenvolupar la supercomputadora MareIncognito. HiT vol ser una iniciativa global que permeti situar Barcelona com a referent en els processos d’innovació. En especial, en els sectors que fan un ús intensiu de la tecnologia en el seu desenvolupament empresarial. L’objectiu del Projecte MareIncognito és definir les característiques i el disseny de la nova generació de superordinadors que permetran assolir una potència de càlcul superior a 10 Petaflops/s (10 mil bilions HiT es concep com un espai de trobada entre els components bàsics de la innovació –recerca, finançament, d’operacions per segon). Això vol dir superordinadors 100 vegades més potents que l’actual MareNos- grans empreses i emprenedors– on els diferents actors interactuïn per generar oportunitats de negoci. trum, i això equival, per exemple, a la potència que avui dia ofereixen més d’un milió de PCs. Més de 40 Els beneficis que aquesta iniciativa aportarà a l’entorn metropolità de Barcelona són de diferents tipus. investigadors treballaran en el projecte. Per als emprenedors, representa l’oportunitat d’incrementar les relacions de xarxa que facilitin la visibilitat Les actuacions més rellevants dutes a terme pel BSC durant el 2007 són: dels seus projectes i la capacitat d’atraure capital. D’altra banda, la referència mundial d’una iniciativa d’aquestes característiques dóna un impuls definitiu a Barcelona i a la seva àrea metropolitana en el mapa • S’han fet versions del llenguatge de programació MPI per a aplicacions com ara SIESTA (destinada a mundial de la innovació. Finalment, HiT aporta un reconeixement per als sectors de la ciència, claus en els ciència de materials), RTM (per a l’obtenció d’imatges geològiques) i ALYA (un paquet d’elements finits processos d’innovació. per a càlculs de dinàmica de fluids). • S’han seguit desenvolupant models de programació STAR tant per a processadors CELLS com per a altres La singularitat d’aquesta iniciativa la dóna la manca d’un referent mundial similar en altres ciutats. arquitectures paral·leles del futur. Consegüentment, la capacitat d’atracció que tindrà el HiT respecte als col·lectius als quals s’adreça • S ’ha treballat –i s’hi treballa també actualment– en algoritmes de càlcul de rutes per minimitzar la con- serà més gran. gestió dels missatges que s’envien d’un processador a un altre. • S’han començat a desenvolupar metodologies d’integració d’eines d’anàlisi de gra gros i gra fi. • També s’ha treballat en la minimització dels problemes d’accés a la memòria del proper CELL. Per a tots aquests projectes s’han anat posant en marxa equips conjunts BSC i IBM. L’objectiu per al 2008 és tenir a punt el prototipus a una escala superior a l’actual, a fi de poder testar totes les aplicacions descrites de forma integrada. Un segon objectiu és el d’enfortir i fer més fluïda la comunicació entre els equips de treball d’IBM i BSC. Es confia que el nou computador sigui una realitat el 2011. El lloc on es preveu ubicar-lo és l’antiga capella de la UPC, actual ubicació de la supercomputadora MareNostrum. 54 PROJECTES ESTRATÈGICS METROPOLITANS CONEIXEMENT CONEIXEMENT PROJECTES ESTRATÈGICS METROPOLITANS 55 • L ongitud total del trajecte CETaqua està constituïda com una fundació Madrid - Barcelona: 804 km sense ànim de lucre • Inversió total del trajecte • Pressupost inicial 2007: 1,8 M € Madrid - Barcelona: 8.767 M € • Pressupost previst 2008: 3 M € www.cetaqua.com www.adif.es/infraestructura/index_barcelona.html RESPONSABLE: Luis Ángel Gutiérrez, dIRECTOR GENERAL dE CETAqUA RESPONSABLE: Antonio Fernández Gil, dIRECTOR dE LA LíNIA d’ALTA vELOCITAT MAdRId - BARCELONA - FIGUERES (AdIF) 7. CETaqua - Centre Tecnològic de l’Aigua 8. Línia d’alta velocitat Madrid-Barcelona-Figueres BARCELONA I àREA METROPOLITANA El passat 20 de febrer va entrar en funcionament el tram Roda de Barà - Barcelona, que permet l’arribada del tren d’alta velocitat a l’estació de Sants de la capital catalana Neix CETaqua, el Centre Tecnològic de l’Aigua, centre de referència en recerca en el cicle integral de l’aigua El tram Madrid - Barcelona, que s’integra en la línia d’alta velocitat Madrid - Barcelona - Figueres, té aproxima- dament 804 quilòmetres i ha comportat fins ara una inversió total de 8.767 milions d’euros. Això implica un El Centre Tecnològic de l’Aigua - CETaqua (fundació privada sense ànim de lucre) és un organisme inte- pas més en la continuació d’un ambiciós projecte que té com a finalitat la connexió francesa l’any 2012. grador i gestor de la recerca, el desenvolupament tecnològic i la innovació en el camp del cicle integral de l’aigua, que posa l’èmfasi en el cicle urbà i té vocació nacional i internacional. Els socis fundadors de L’últim tram de la línia, entre Tarragona i la ciutat comtal, va entrar en servei el passat mes de febrer i té CETaqua són Aigües de Barcelona (Agbar), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i el Consell Superior una longitud de 101,5 quilòmetres, 87 dels quals, des del canviador d’ample de via situat a Roda de Barà, d’Investigacions Científiques (CSIC). de nova creació. CETaqua té com a nucli d’activitat el desenvolupament i l’execució de projectes de R+D+i en l’àmbit del cicle La continuació de la línia des de Sants a la Sagrera es farà mitjançant un túnel –la construcció del qual ha integral de l’aigua. L’objectiu és desenvolupar l’activitat investigadora amb rigor científic i oferir resposta estat adjudicat recentment–, que començarà sota l’avinguda de Roma i acabarà entre els carrers Bac de a problemes reals per a la societat, el món empresarial i les administracions. CETaqua vol ser centre de re- Roda, Espronceda i Clot. ferència en la producció, divulgació i transferència científica dels coneixements adquirits en la investigació El túnel soterrat i el tram Sagrera - Nus de la Trinitat han estat els dos últims trams que faltava adjudicar del cicle integral de l’aigua. del tram Barcelona - Figueres, i comptaran amb un pressupost de prop de 3.000 milions d’euros. S’espera CETaqua va iniciar les activitats el 2007 i durant aquest primer any ha prioritzat 4 línies d’investigació es- que el projecte finalitzi l’any 2012. tratègiques: nous recursos hídrics, repercussions del canvi global en el cicle de l’aigua, gestió eficient de les La construcció de la línia es complementa amb altres actuacions, com l’estació intermodal del Prat de xarxes i qualitat de l’aigua (pel que fa als riscos sanitaris i ambientals i pel que fa als fangs i les olors). Llobregat –que s’espera que entri en funcionament cap al 2010-2011–, la construcció de l’intercanviador de la Sagrera –que ja té llum verda després de l’enderrocament de l’antiga estació de mercaderies i les recents adjudicacions d’obres en els sectors de Sant Andreu i la Sagrera– i la remodelació de l’estació de Sants, la qual s’està transformant a fons per adaptar-la als tràfics generats per l’alta velocitat. El projecte de Sants compta amb un pressupost de 220 milions d’euros i preveu una ampliació del vestíbul en 17.000 m2, l’augment del nombre de serveis i una adaptació total de les instal·lacions per a persones amb dificultats de mobilitat. Quan s’hagin acabat els treballs, Sants es convertirà en el primer espai ferroviari de l’Estat en nombre de viatgers de llarga distància. 56 PROJECTES ESTRATÈGICS METROPOLITANS CONEIXEMENT MOBILITAT PROJECTES ESTRATÈGICS METROPOLITANS 57 • Pressupost ampliació sud: 800 M € • La superfície d’aigua abrigada passarà de 370 ha a 786 ha • La superfície de terra passarà de 558 ha a 1.265 ha Es preveu que el 2026 el trànsit • La línia de molls creixerà de en la zona del delta s’haurà 19.766 m a 29.702 m incrementat un 50%. www.apb.es RESPONSABLE: josé Luis Estrada, COMISSIONAT PER A LES OBRES d’AMPLIACIó dE PORT dE BARCELONA RESPONSABLE: COMISSIó dE SEGUIMENT d’AqUESTA INICIATIvA, INTEGRAdA PER UN REPRESENTANT dE CAdASCUNA dE LES PART SIGNANTS 9. Port de Barcelona. Ampliació sud 10. Accessibilitat a la plataforma logística BARCELONA, EL PRAT DE LLOBREGAT del delta del Llobregat MUNICIPIS qUE CONFIGUREN EL CORREDOR DEL BAIx LLOBREGAT És previst que les obres del dic sud i del dic est finalitzin durant el 2008 Les obres d’ampliació del Port de Barcelona permetran doblar la seva capacitat, tant quantitativament Elaboració d’una proposta estratègica per al transport de mercaderies pel corredor de l’eix del (molls, dics, grues, accessos) com qualitativament (noves línies marítimes, més serveis i connexions). El port Llobregat i fins a la plataforma logística del delta del Llobregat es consolidarà com un dels centres neuràlgics i de connexions de la Mediterrània. L’objectiu d’aquest estudi és millorar i solucionar els problemes de capacitat que representa l’accés de Les actuacions principals de l’ampliació sud del port són la construcció del dic sud, la prolongació del dic camions al corredor del delta del Llobregat, en previsió dels desenvolupaments logístics i productius est i la construcció del moll del Prat. El dic sud té una longitud total de 4,8 km, dividida en tres trams. La en curs i dels projectats (ampliacions del port, l’aeroport, la ZAL, la Fira i el Parc Logístic de la Zona prolongació del dic est arriba a 2,1 km de longitud. Al moll del Prat es construeix un moll d’1,5 km de Franca, entre d’altres). longitud i 16,50 m de calat i es genera una superfície de 93 hectàrees. La iniciativa, promoguda pel Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, es va concretar en el conveni signat Durant el 2007 han continuat a bon ritme les obres d’execució del dic sud i del dic est d’acord amb el l’any 2006 entre el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, calendari previst. A la terminal del Prat s’ha continuat treballant en l’execució del moll i en el rebliment l’Autoritat Portuària de Barcelona, el Consorci de la Zona Franca, el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, d’esplanades. De cara al 2008 és previst que el dic sud i el dic est estiguin acabats. Quant a la terminal del la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, els Mercados y Abastecimientos de Prat, l’inici de l’explotació és previst el 2010. Barcelona, el Centre Intermodal de Logística i l’Agència Metropolitana de Desenvolupament Urbanístic i d’Infraestructures. Les dades de l’anàlisi de camp sobre els fluxos d’origen i destí de la circulació de mercaderies que es va fer durant el 2006 han permès avançar l’estudi sobre la viabilitat d’implantar carrils segregats de vehicles pesants en el corredor del delta del Llobregat. La proposta, que pretén donar continuïtat als accessos al port ideats pel Ministeri de Foment, planteja prolongar la via segregada des de Cornellà fins al nus de Castellbisbal, un tram en què es produeixen cada dia un total de 96.612 desplaçaments de vehicles pesants. La proposta de l’estudi es concreta en: • Segregació de quatre carrils, dos en cada sentit, per a camions i transport públic entre Castellbisbal i l’eix de la B-30 que connecta amb la Diagonal de Barcelona. I a partir de Sant Feliu, quatre carrils, dos en cada sentit, exclusius per a mercaderies fins al port. • S istemes de connexions al llarg dels trams per facilitar les entrades i sortides de vehicles en els eixos de més concentració d’activitat econòmica. • Nova connexió entre el port i l’aeroport per facilitar el trànsit pesant entre els dos centres logístics. 58 PROJECTES ESTRATÈGICS METROPOLITANS MOBILITAT MOBILITAT PROJECTES ESTRATÈGICS METROPOLITANS 59 © FONS ABP • Longitud total: més de 49 km • Inversions realitzades: 2.384,5 M • Nombre d’estacions: 52 € • Inversions pendents: 621 M • Demanda: 130 milions de viatgers l’any 2015 € • Calendari: • Inversió total: més de 4.000 M € · Nova torre de control: operativa el 3/2/07 • Període de construcció: 2002-2014 · Edifici Intermodal: operatiu el 1/7/07 • T rens: longitud de prop de 86 m i cinc vagons · Nova terminal Sud: estiu 2009 continus, amb capacitat per a 975 persones www.aena.es www.ifercat.cat/ • www10.gencat.net/ptop/AppJava/cat/index.jsp RESPONSABLE: Francisco Gutiérrez Ferrández, dIRECTOR GERENT dEL PLA BARCELONA. RESPONSABLE: Pilar de Torres, PRESIdENTA d’IFERCAT (INFRAESTRUCTURES FERROvIàRIES dE CATALUNyA). 11. Ampliació de l’Aeroport de Barcelona 12. Construcció de la línia 9 de metro i nou model de gestió aeroportuària BARCELONA, SANTA COLOMA DE GRAMENET, BADALONA, L’HOSPITALET DE LLOBREGAT I EL PRAT DE LLOBREGAT EL PRAT DE LLOBREGAT, SANT BOI DE LLOBREGAT I VILADECANS Les obres avancen al ritme adequat perquè es pugui inaugurar el tram Can Zam - Can Peixauet El 2007 van entrar en servei la nova torre de control est i l’edifici Intermodal. Durant el 2008 al final del 2009 es preveu iniciar la redacció del projecte bàsic del futur edifici Satèl·lit i la redacció del projecte constructiu de la plataforma corresponent La línia 9 serà la infraestructura de ferrocarril metropolità més llarga de tot Europa, amb més de 49 km de recorregut. La nova línia creuarà Barcelona i connectarà barris de la ciutat amb una gran demanda de L’objectiu del pla és doblar la capacitat de l’Aeroport de Barcelona i planificar-ne el creixement futur de cara transport públic. a configurar-lo com una plataforma de serveis i d’intercanvi modal de primer ordre, sempre des del màxim respecte a l’entorn natural. El pla complet integra més de vuitanta projectes, alguns dels quals ja han estat Farà tres serveis bàsics simultàniament: executats. Les actuacions en curs i/o previstes actualment són: • Santa Coloma de Gramenet - Aeroport del Prat • Construcció de la nova terminal Sud: es troba en ple desenvolupament. Juntament amb la plataforma • Badalona - ZAL adjacent i la tercera pista (en funcionament des del 2004), constitueix l’element clau per al desenvolupa- • Un tercer servei central Sagrera/Meridiana - Torrassa (l’Hospitalet) ment de l’Aeroport de Barcelona. En el seu traçat, la línia 9 tindrà 17 enllaços amb la resta de línies del metro i del ferrocarril (Renfe i FGC), • Urbanització: s’ha iniciat la construcció de dues plantes addicionals en cadascun dels edificis d’aparcaments amb el tren d’alta velocitat i amb infraestructures com la Fira de Barcelona, l’Aeroport del Prat o la Ciutat de les terminals A i C, i també el condicionament de nous sectors d’aparcament de superfície. Amb de la Justícia. relació a la nova terminal Sud, s’han iniciat els treballs a la zona de suport, on es concentrarà l’oferta d’aparcament per a empleats. D’altra banda, continuen els treballs per a la implementació de noves Els trens circularan de manera automàtica, sense conductor, i l’aturada del tren a l’estació serà precisa, en infraestructures de subministrament de serveis, com l’equipament de la galeria estructurant i la central andanes protegides de la via per portes de vidre automàtiques. elèctrica Nova Àrea Terminal. Durant el 2007, les tuneladores –un cop reiniciats els treballs– han complert els calendaris. Les estacions • Edificació: es treballa en la construcció de la terminal de l’aviació corporativa i s’han iniciat les obres de Santa Coloma han passat a la fase d’equipament de sistemes i instal·lacions i s’han encarregat projectes d’ampliació de la terminal C. Es troba en procés de licitació el projecte constructiu de l’intercanviador de les estacions a estudis d’arquitectura de renom nacional i internacional. És la primera línia de ferrocarril multimodal de la terminal actual. metropolità d’Espanya que se sotmet al procés de certificació de seguretat en l’explotació. • Protecció del patrimoni cultural: durant els pròxims mesos es preveu iniciar la construcció d’un centre cultural aeronàutic i la reconstrucció de la granja modernista de La Ricarda. Pel que fa a les actuacions que es duen a terme el 2008: • P erspectives de creixement: pròximament s’iniciarà la redacció del projecte bàsic del futur edifici Satèl·lit, • De les dues tuneladores que ara treballen a Sagrera/Meridiana, una iniciarà el tram de Barcelona direcció i també la redacció del projecte constructiu de la plataforma corresponent. Llobregat fins a Mandri, i l’altra es traslladarà per començar el túnel de l’avinguda de la Zona Franca fins Per a qualsevol àrea metropolitana capdavantera és imprescindible, no obstant això, disposar d’un aeroport al Gornal, a continuació del viaducte. amb capacitat de gestió per respondre a les necessitats socioeconòmiques de l’entorn. Amb aquesta visió, • El túnel de Mas Blau fins a Parc Logístic avança a bon ritme. el primer estudi del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, l’any 2003, va ser una proposta de model de • Durant el quart trimestre s’iniciaran les proves del tram de Santa Coloma i Badalona de circulació au- gestió aeroportuària per a l’Aeroport de Barcelona. És important que una infraestructura com l’aeroport tomàtica, continuació de les realitzades a la línia 2, i les instal·lacions de túnel i estacions per a la posada estigui posicionada en la xarxa mundial aeroportuària, i això requereix formes de gestió que prioritzin una en servei al final del 2009 del tram Can Zam - Can Peixauet. connectivitat més alta de l’àrea de Barcelona amb els aeroports més importants del món. 60 PROJECTES ESTRATÈGICS METROPOLITANS MOBILITAT MOBILITAT PROJECTES ESTRATÈGICS METROPOLITANS 61 • Tram sud: · Més de 15,5 milions de passatgers/any · 42.000 usuaris/dia · Inversió: 588 M € • Horitzó d’execució: 2015 · Estacions: Poble Sec (L2/L3), Fira 1 - • Longitud del perllongament de la L3: 9 km MNAC,INEFC, Foc Cisell (L2/L9, ramal aeroport) i Parc Logístic (L2/L9, cotxeres) • Longitud del perllongament de la C3: 14 km · S istema constructiu túnel: tuneladora • Longitud del perllongament de la L6: 2,5 km • Tram nord: • P ressupost estimat dels perllongaments de la L3 · Inversió 38 M € de FMB, C3 de Rodalies i L6 dels FGC: en estudi · Estacions: Badalona Centre · Sistema constructiu túnel: cut and cover RESPONSABLE: Manel Nadal i Farreras, SECRETARI PER A LA MOBILITAT dEL dEPARTAMENT dE POLíTICA TERRITORIAL I OBRES PúBLIqUES www10.gencat.net/ptop/Appjava/cat/index.jsp dE LA GENERALITAT dE CATALUNyA (PERLLONGAMENT LíNIES L3 FMB I L6 FGC); MINISTERI dE FOMENT (ExTENSIó dE LA LíNIA C3 dE ROdALIES) RESPONSABLE: xavier Flores, SUBdIRECTOR GENERAL d’INFRAESTRUCTURES dEL dEPT. dE POLíTICA TERRITORIAL I OBRES PúBLIqUES dE LA GENERALITAT dE CATALUNyA www10.gencat.net/ptop/Appjava/cat/index.jsp 13. Perllongament de la línia 2 de metro 14. Nou projecte de xarxa ferroviària BADALONA, BARCELONA, EL PRAT DE LLOBREGAT, L’HOSPITALET DE LLOBREGAT I per al Baix Llobregat SANTA COLOMA DE GRAMENET BARCELONA, CASTELLDEFELS, CORNELLà DE LLOBREGAT, ESPLUGUES DE LLOBREGAT, GAVà, SANT BOI DE LLOBREGAT, SANT FELIU DE LLOBREGAT, SANT jOAN DESPÍ, SANT El projecte constructiu del tram sud (Sant Antoni - Parc Logístic) està en procés de redacció. Es jUST DESVERN I VILADECANS preveu que el tram nord (Pep Ventura - Badalona Centre) estigui acabat el 2009. Actualment la línia 2 de metro es troba en procés de prolongació tant cap al nord (Badalona) com cap al Impuls de diversos projectes ferroviaris per millorar la mobilitat en transport públic al Baix sud (Fira i Parc Logístic). Llobregat Tram sud: Sant Antoni - Parc Logístic (6,3 km) El febrer del 2006, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya • L’actuació perllonga la línia 2 de Sant Antoni a Parc Logístic (connexió directa de L2 amb L9). i els municipis del Baix Llobregat van consensuar una nova configuració de la xarxa ferroviària al Baix Llo- • Objectius principals: bregat Sud, que pretén optimitzar l’enllaç amb la resta de la xarxa de rodalia i metro, per facilitar un accés · U nir el centre de la ciutat amb l’aeroport a través de la infraestructura de la línea 9 a partir de Parc Logístic. més directe fins al centre de Barcelona. La reordenació ferroviària integra projectes diversos, amb estudis · Connectar les dues fires (Fira 1, a la plaça d’Espanya, i Fira 2, a l’Hospitalet) mitjançant dues estacions, informatius en redacció, que conformen les actuacions següents: i millorar l’accés al recinte firal des de les estacions de Fira 2 (L2/L9), Amadeu Torner (L9/L8 FGC) i Foc • P erllongament de la L3 del metro: Zona Universitària - Sant Feliu de Llobregat. Prestarà servei a Cisell (L2/L9). Esplugues de Llobregat, Sant Just Desvern, Sant Joan Despí i Sant Feliu de Llobregat, i s’espera que tingui · D onar servei a punts de referència de la ciutat: fonts de Montjuïc, Museu Nacional d’Art de Catalunya una demanda superior als 50.000 passatgers per dia. El traçat inclou un mínim de vuit estacions. (MNAC), Caixa Fòrum, Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (INEFC) i Estadi Olímpic. · Permetre l’intercanvi amb els dos ramals sud de la L9 (aeroport i Zona Franca). • E xtensió de la línia C3 de Rodalies: nou metro del delta del Llobregat Cornellà - Castelldefels. Donarà servei a Cornellà, Sant Joan Despí, Sant Boi de Llobregat, Viladecans, Gavà i Castelldefels, i es • Situació actual: aprovats els dos estudis informatius i en redacció el projecte constructiu. calcula que atraurà més de 70.000 passatgers per dia. La línia parteix de l’actual estació de Cornellà i Tram nord: Pep Ventura - Badalona Centre es dirigeix cap a l’intercanviador de Sant Joan Despí, on confluirà amb l’actual R4 de Rodalies i amb el • L ’actuació perllonga la línia de metro des de l’estació terminal de Pep Ventura fins a la nova estació terminal perllongament de la L3 del metro. La nova línia tindrà deu estacions. de Badalona Centre, que estarà situada a l’illa Fradera. Comptarà amb dos accessos, un per l’avinguda • Perllongament del ramal de Reina Elisenda dels FGC fins a l’Hospital de Sant Joan de Déu. A de Martí Pujol i l’altre des del carrer de la Creu. l’àmbit de la ciutat de Barcelona es perllongarà la línia L6 dels FGC des de Reina Elisenda fins a l’estació • O bjectiu: fer arribar el metro al centre de Badalona. de Finestrelles / Sant Joan de Déu, on tindrà un intercanviador amb el perllongament proposat de la L3. • Situació actual: en execució. Data d’acabament prevista: estiu 2009. Es tracta d’un tram d’uns 2,5 quilòmetres en què se situaran tres estacions noves: Pedralbes, Campus Nord i Sant Joan de Déu / Finestrelles. Totes les actuacions s’inclouran en la revisió del Pla director d’infraestructures (PDI). 62 PROJECTES ESTRATÈGICS METROPOLITANS MOBILITAT MOBILITAT PROJECTES ESTRATÈGICS METROPOLITANS 63 • Inversió aproximada: 1.800 M € (IvA inclòs) • Superfície total: 1.634.369 m2 • Pressupost de licitació del projecte • Agents finançadors: constructiu dels accessos ferroviari i viari · Ministeri de Foment: sistema ferroviari i part al Port de Barcelona: 1.906.332 €. Termini de l’estació d’execució: 24 mesos. · Generalitat: metro i estació d’autobusos • P ressupost ja adjudicat per a les obres · A juntament de Barcelona: dipòsit de d’adequació del corredor El Papiol - Mollet retenció d’aigües fluvials per a la circulació de trens en ample mixt i resta d’actuacions de millora: 160 M €. www.barcelonasagrera.com www.adif.es • www.fomento.es RESPONSABLE: joan Baltà, dIRECTOR GENERAL dE BARCELONA SAGRERA ALTA vELOCITAT RESPONSABLE: AdMINISTRAdOR dE INFRAESTRUCTURAS FERROvIARIAS (AdIF) I MINISTERI dE FOMENT 15. Sant Andreu - La Sagrera: sistema ferroviari 16. Accés ferroviari al Port de Barcelona i projecte urbà àREA METROPOLITANA DE BARCELONA BARCELONA El gener de 2008, el Ministeri de Foment ha licitat el contracte per a la redacció del projecte constructiu dels nous accessos sud, ferroviari i viari, al Port de Barcelona Les darreres adjudicacions (gener i febrer 2008) comporten l’inici de la primera fase de la construcció de la nova estació, després de l’enderrocament de l’antiga estació de mercaderies l’any 2007 Un cop que estan en funcionament les dues vies exclusives per a mercaderies del tram Castellbisbal - Can Tunis - El Morrot del Port de Barcelona, les principals actuacions per resoldre les deficiències de la xarxa El projecte de la Sagrera el formen tres elements: un sistema ferroviari complex que culmina en l’estació, un de mercaderies per ferrocarril al Port de Barcelona i compatibilitzar l’accés de mercaderies amb el servei espai lliure resultat de zones cedides per al ferrocarril i per a les cobertures del mateix sistema i un entorn de viatgers són: d’edificacions que emmarquen aquest parc lineal, travades per una nova estructura viària. • Accés ferroviari del tram anterior al ramal ferroviari del Llobregat fins a les instal·lacions del La Societat Barcelona Sagrera Alta Velocitat, formada pel Ministeri de Foment, la Generalitat i l’Ajuntament port: en un primer tram, aquesta actuació segueix el corredor del riu fins que es bifurca, per un costat, de Barcelona, gestiona la construcció de les cobertures i la urbanització del parc i els vials confrontants, cap als molls actuals, i per l’altre, cap a una nova estació de mercaderies. Actualment s’acaba de licitar i també les operacions immobiliàries associades, que amb els seus rendiments han de finançar la resta la redacció del projecte constructiu. de l’operació. • Adequació de la línia Castellbisbal - El Papiol - Mollet / Sant Fost per a trànsits en ample interna- L’estació és un intercanviador intermodal vertical de quatre nivells que connecta diversos sistemes de cional i ample ibèric amb la implantació d’un tercer carril: aquesta actuació, amb obres adjudicades, transport: permetrà la circulació de trens de mercaderies i viatgers en els dos amples (UIC i ibèric) entre el Papiol i • Nivell del carrer (la Sagrera): vestíbul principal que dóna accés directe al tren d’alta velocitat i a un espai Mollet, garantirà l’accés per aquest ramal a les noves circulacions de mercaderies de la línea d’alta velocitat de triple alçada que fa de nucli de comunicacions per a les funcions dels nivells inferiors cap a la frontera francesa, i evitarà així els túnels urbans de Barcelona. • N ivell -1: andanes del tren d’alta velocitat i estació d’autobusos interurbans • Adequació del nus de Mollet en el ramal Castellbisbal - El Papiol - Mollet / Sant Fost per • Nivell -2: intercanviador entre les funcions del nivell -1, els trens de rodalia i el metro (L9 i L4) del nivell -3 a ample internacional i ample ibèric: aquesta actuació, amb obres adjudicades en la primera • Nivell -3 (accés directe des de Sant Martí): metro i aparcaments subterranis fase, és complementària de l’anterior i inclou la duplicació del tram final de la línea Papiol - Mollet (actualment amb via única) i l’execució dels ramals necessaris per a la connexió de la línia El Papiol L’intercanviador i els més els 180.000 m2 dedicats al sector terciari transformaran la zona en un node - Mollet amb la línea Barcelona - Portbou (ample ibèric), i amb la nova línea d’alta velocitat Madrid - d’activitat econòmica i contribuiran a fer que el tren passi a ser un element de cohesió i dinamització. Barcelona - Frontera francesa (ample UIC). Aquests ramals, un cop acabades les obres, conformaran Durant el 2007, Adif i la societat Barcelona Regional han redactat els projectes executius que permetran el nou nus ferroviari de Mollet. iniciar les grans obres el 2008. El mes de gener del 2008 Adif va adjudicar les obres de construcció del Disposar d’una xarxa de mercaderies per ferrocarril d’altes prestacions és precisament l’objectiu de túnel entre Sants i la Sagrera i el febrer dues obres més: la nova plataforma ferroviària, cobertures, vials i FERRMED, una associació amb seu a Brussel·les que defensa el desenvolupament ferroviari de l’eix urbanització dels laterals al sector de Sant Andreu i el desviament de vies i altres obres complementàries Rin - Roine - Mediterrània occidental. al sector de la Sagrera. 64 PROJECTES ESTRATÈGICS METROPOLITANS MOBILITAT MOBILITAT PROJECTES ESTRATÈGICS METROPOLITANS 65 • Entrada en funcionament prevista: 2010-2011 • Data prevista de l’acabament: final estiu 2008 • Superfície construïda: 33.359 m2 • Pressupost global de l’obra: 151.345.058,30 € • Pressupost de la contracta: 76.437.180 € RESPONSABLE: jordi jubany, RESPONSABLE dE GEOLOGIA I OBRES SUBTERRàNIES dE LA dIRECCIó GENERAL dEL TRANSPORT TERRESTRE dEL dEPARTAMENT dE POLíTICA TERRITORIAL I OBRES PúBLIqUES. GENERALITAT dE CATALUNyA www.aj-elprat.cat www10.gencat.net/ptop/Appjava/cat/index.jsp RESPONSABLE: Fernando Domínguez Vázquez, dIRECTOR dELS SERvEIS d’URBANISME dE L’AJUNTAMENT dEL PRAT dE LLOBREGAT 17. Perllongament de la línia 3 Canyelles - Trinitat Nova 18. Estació intermodal del Baix Llobregat BARCELONA EL PRAT DE LLOBREGAT S’espera que les obres acabin al final de l’estiu del 2008 El 2008 és prevista la redacció del projecte bàsic i executiu Aquesta prolongació correspon a la segona fase del projecte global per fer arribar la L3 fins a Nou Barris. L’estació intermodal del Prat, per on es preveu que transitin uns 15 milions de viatgers anualment el 2025, La primera fase, ja en servei, correspon a la prolongació des de Mundet fins a Canyelles. esdevindrà un dels nusos de comunicació ferroviària més important de Catalunya. El projecte de prolongació permetrà connectar la L3 amb la L4 i la L11 (metro lleuger Trinitat Nova - Can L’estació estarà situada al nord del nucli antic de la ciutat i per sota de l’autovia de Castelldefels. Serà el Cuiàs), i inclourà una nova estació de correspondència a l’estació de Trinitat Nova. Això comporta l’ampliació punt de trobada entre el teixit històric i el nou eixample de la ciutat. En anar soterrada, l’estació facilitarà de l’oferta de metro a Nou Barris i la prestació de servei directe als 12.000 veïns del barri de Roquetes. el creixement de la ciutat cap al nord i serà un important pol d’atracció econòmica. El nou túnel, amb una longitud d’1,87 km, arrenca a l’actual cua de maniobres de l’estació de Canyelles i El projecte consisteix en l’encaix funcional i urbanístic de l’edifici de l’estació del TAV, la de Rodalies, les arriba a l’estació de Trinitat Nova, on hi haurà les correspondències amb la L4 i la L11. Actualment el túnel connexions entre les línies 1 i 9 de metro i l’accessibilitat viària, conjuntament amb el pàrquing subterrani està totalment excavat –excepte la connexió amb l’actual cua de maniobres en servei, a Canyelles– i la via i l’intercanvi ferroviari. i la catenària ja estan instal·lades. El concurs d’idees per al disseny de l’estació es va fallar el 19 d’abril del 2007. El projecte guanyador va Al nou tram hi haurà dues estacions, Roquetes i Trinitat Nova, que tindran una andana central de 8 metres. L’obra ser “Campo dei miracoli”, d’Agua y Estructuras, SA & César Portela, SLU & Antonio Barrionuevo Ferrer & civil ja està finalitzada i s’han iniciat les obres de condicionament i les instal·lacions de cadascuna d’elles. Julia Molino Barrero (UTE). L’estació tindrà una fisonomia que facilitarà un ràpid i àgil intercanvi entre les diverses línies ferroviàries. Pel que fa als projectes d’urbanització, ja s’han redactat els projectes del parc de la Trinitat Nova i es preveu que el mes de març del 2008 es dugui a terme la licitació de les obres. Durant el 2007 es va procedir a la redacció de l’avantprojecte i el 2008 és prevista la redacció del projecte bàsic i executiu. Estació de Roquetes • Profunditat de 50 metres • Dos vestíbuls independents, un a la confluència dels carrers del Romaní, de Jaume Pinent i de les Torres, i l’altre a la plaça de les Roquetes • C onnexió entre els vestíbuls i l’andana mitjançant ascensors de gran capacitat i escales fixes d’emergència Trinitat Nova • Estació situada al parc de la Trinitat Nova • Dos vestíbuls, un al costat del carrer de l’Aiguablava, que permetrà la connexió amb la L4, i l’altre dins del parc • Accés a les andanes i al vestíbul de connexió amb la L4 mitjançant ascensor i escales • A ccés a l’andana i al vestíbul del costat mar mitjançant tres trams amb dues escales mecàniques i una de fixa, i ascensors 66 PROJECTES ESTRATÈGICS METROPOLITANS MOBILITAT MOBILITAT PROJECTES ESTRATÈGICS METROPOLITANS 67 • Campus de la Comunicació: 25.000 m2 • Centre de Producció Audiovisual: 18.000 m2 • Edificis d’oficines per a la indústria audiovisual: 14.000 m2 • Centre d’Innovació Barcelona Media: 7.000 m2 • Pressupost: 100 M € • Creació d’uns 1.000 llocs de treball Inversió aproximada: 45 M • A collirà entre 3.500 i 4.000 membres de € la comunitat universitària (estudiants, professors, investigadors i personal administratiu) RESPONSABLE: GENERALITAT dE CATALUNyA, àREA METROPOLITANA dE BARCELONA, AJUNTAMENT dE CORNELLà dE LLOBREGAT, RESPONSABLE: Sergi Guillot, dIRECTOR dE dESENvOLUPAMENT CORPORATIU dE 22@BARCELONA; jaume Ferrús, AJUNTAMENT dE SANT BOI dE LLOBREGAT, AJUNTAMENT dE vILAdECANS, AJUNTAMENT dE GAvà I AJUNTAMENT dE CASTELLdEFELS dIRECTOR dE NOUS PROJECTES dE MEdIAPRO; josep joan Moreso, RECTOR dE LA UNIvERSITAT POMPEU FABRA www10.gencat.net/ptop/Appjava/cat/index.jsp www.parcbarcelonamedia.com 19. Transformació de la C-245 20. Parc Barcelona Media CORNELLà, SANT BOI, VILADECANS, GAVà I CASTELLDEFELS BARCELONA El Baix Llobregat vol convertir la C-245 en un passeig d’11 km que uneixi les poblacions de El nou cor del sector media a Barcelona treballa a tota màquina per poder finalitzar tots els Cornellà, Sant Boi, Viladecans, Gavà i Castelldefels. S’espera que la millora de la mobilitat i la projectes del parc durant el 2009. modificació de la fesomia de l’àrea contribuiran a la dinamització econòmica de la comarca. El Parc Barcelona Media el promouen conjuntament la Universitat Pompeu Fabra i l’empresa Mediacomplex, La C-245, una de les artèries vertebradores del Baix Llobregat, es convertirà en un eix cívic d’11 km que participada per la societat municipal 22@Barcelona i el Grup Mediapro. El Parc Barcelona Media es concep unirà les cinc poblacions per les quals discorre: Cornellà, Sant Boi, Viladecans, Gavà i Castelldefels. com un espai urbà en el qual es concentrarà activitat empresarial, recerca, formació universitària i contínua, un centre tecnològic, serveis d’incubació d’empreses, espais de residència i infraestructures avançades. El projecte inclou un conjunt d’actuacions per a la millora del transport públic a la comarca i la recuperació de la carretera per a l’ús ciutadà: El parc es desplega a l’antic edifici de la fàbrica tèxtil de Ca l’Aranyó i s’ubica en els terrenys de les tres illes delimitades per l’avinguda Diagonal i els carrers Llacuna, Almogàvers i Roc Boronat, dins l’àrea del districte • Reducció del nombre de carrils de circulació actuals i ordenació de l’aparcament. Es canalitzarà la on es desenvoluparan els clústers dels mèdia i les TIC. circulació rodada cap a diverses vies de comunicació ja existents, com l’autopista C-32, i d’altres previstes dins dels instruments de plantejament futur. Els principals components del parc són: • Augment dels espais de passeig per a vianants i ciclistes. • E l Campus de la Comunicació de la UPF, on s’impartiran nou titulacions de primer i segon cicle, set progra- mes de doctorat i set màsters oficials, a més d’altres estudis. El projecte arquitectònic preveu la rehabilitació • Creació d’una via reservada per a autobusos i vehicles autoritzats, que permetrà reduir el temps de de dues naus de la fàbrica antiga i la construcció de tres edificis nous. A més, també es preveu l’ús en règim trajecte entre les cinc poblacions d’arrendament de 5.000 m2 de platós i espais tècnics que es construiran al sector de Mediacomplex. • I ncorporació d’una nova línia d’autobusos que unirà la parada del Trambaix del sud de Cornellà amb el • E l Centre de Producció Audiovisual promogut per Mediacomplex, en el qual destaca un plató de 2.000 m2 i municipi de Castelldefels, amb parades estratègicament situades al llarg de la nova avinguda interurbana, altres platós de menors dimensions, sales tècniques de producció i postproducció, un teleport per a transmissió i per tal de facilitar la intermodalitat entre autobús, tramvia, metro i ferrocarril. recepció via satèl·lit, oficines per a empreses vinculades al sector audiovisual i una àrea de recerca i col·laboració entre el sector empresarial i el docent. • Més espai públic i zones verdes amb l’objectiu d’integrar aquesta via en el context urbà. • E l Centre d’Innovació Barcelona Media (CIBM), impulsat per empreses del sector i amb el suport del Cidem, Durant l’exercici 2007 es van iniciar els primers treballs de plantejament del projecte i al començament del on s’ubicarà el primer laboratori de recerca europeu de Yahoo! 2008 s’ha aprovat la licitació per a la redacció dels estudis informatiu i d’impacte ambiental. Durant el 2007 s’han anat executant les obres d’adequació de l’antic edifici industrial de Ca l’Aranyó per part de la UPF, i també les obres de construcció dels nous platós i el nou edifici d’oficines de Mediacomplex. 68 PROJECTES ESTRATÈGICS METROPOLITANS MOBILITAT AUdIOvISUAL/TIC PROMOCIÓ DE SECTORS ESTRATÈGICS PROJECTES ESTRATÈGICS METROPOLITANS 69 • Pressupost: 24.115.698 (total obra) • Superfície edificada: 16.000 m2 • Inversió del Consorci: 27 M € • Termini d’execució: juny del 2009 Pressupost primera edició: 100.000 €, • Arquitecte: Enric Ruiz Geli aportats per Microsoft i Barcelona Activa www.22barcelona.com • www.elconsorci.net www.barcelonetactiva.com RESPONSABLES: Sergi Guillot, dIRECTOR dE dESENvOLUPAMENT CORPORATIU dE 22@BARCELONA; jaume de Oleza, dIRECTOR dE L’àREA d’ARqUITECTURA dEL CONSORCI dE LA ZONA FRANCA dE BARCELONA RESPONSABLE: Montserrat Basora Farré, dIRECTORA dE LA LíNIA dE PROMOCIó dEL CENTRE PER A LA INICIATIvA EMPRENEdORA 21. Edifici Media-TIC 22. Microsoft Pre-Incubation Programme BARCELONA BARCELONA S’inicia la construcció de l’edifici Media-TIC, una icona per als sectors media i TIC a Catalunya Microsoft, el despatx Osborne Clarke i Barcelona Activa posen en marxa el nou Microsoft Pre- Incubation Programme, una iniciativa pionera de col·laboració publicoprivada per a la identifi- L’edifici Media-TIC, promogut pel Consorci de la Zona Franca i la societat 22@Barcelona, se situa estratègi- cació, la selecció i l’acompanyament en la creació i consolidació de noves iniciatives empresa- cament al mig de l’entorn dels mèdia i les TIC del districte 22@, en la confluència dels carrers Roc Boronat rials de base tecnològica. i Sancho d’Àvila. L’edifici s’ha dissenyat com un punt de trobada d’empreses i institucions dels sectors de les tecnologies de la informació i la comunicació i els mèdia. El Microsoft Pre-Incubation Programme tindrà com a seu el Centre per a la Iniciativa Emprenedora Glòries, dins de Barcelona Activa, i es configurarà com un programa de formació executiva en creació d’empreses A l’edifici s’ubicaran activitats tecnològiques d’investigació, difusió, transferència de coneixement i crea- per a emprenedors de base tecnològica. Els participants rebran el suport de Microsoft, referent mundial en ció de noves empreses, i també s’hi allotjaran empreses o institucions relacionades amb la tecnologia ja el desenvolupament de programari, i d’Osborne Clarke, despatx d’advocats i economistes especialitzats, consolidades. Dedicarà igualment una atenció especial a les zones de la planta baixa, en què se situaran entre d’altres, en les noves tecnologies. els serveis comuns i els espais de comunicació per afavorir la connexió entre les diverses iniciatives del Parc Barcelona Media i l’obertura de l’edifici al districte. El programa consta de diverses fases, i començarà després d’un procés de selecció en què es valorarà tant la idea de negoci com el perfil emprenedor de l’equip impulsor. A continuació es portarà a terme un procés El programa funcional i d’usos de l’edifici Media-TIC preveu les instal·lacions següents: de formació executiva en pla d’empresa i entrenament competencial, que comptarà amb assessorament • Casa de les TIC i espais comuns: es tracta d’una instal·lació equipada amb les darreres innovacions, al servei personalitzat. Aquesta fase es complementa amb un programa de relació amb empreses del sector, a tra- del ciutadà i de l’empresa, en la qual l’ús intensiu i transparent de les TIC permetrà la seva difusió. vés de visites, dinars i conferències. Un cop finalitzat el pla d’empresa, es treballarà l’accés al finançament • Espais per a emprenedors: amb el suport d’entitats com el Programa Innova de la UPC, el Parc d’Innovació mitjançant metodologies d’investment readiness, amb la col·laboració de diferents mentors empresarials. La Salle o Barcelona Activa, entre d’altres. L’edifici facilitarà espais per a empreses intensives en coneixement Segons la naturalesa dels projectes, comptaran amb diverses accions d’assessorament i tutela tecnològica de nova creació i en fases inicials de creixement ràpid. La incubadora Media-TIC oferirà infraestructures per part de Microsoft, què farà un seguiment tecnològic de la iniciativa. i serveis d’incubació o finançament dirigits a empreses dels sectors mèdia i TIC, o amb altres propostes innovadores. L’any 2008 servirà per fer la primera edició i validar els continguts i el model metodològic del programa, • C entre Tecnològic TIC (CTTIC), la finalitat del qual és potenciar la recerca, el desenvolupament i la inno- amb l’objectiu que es converteixi en una referència per a la creació i consolidació de noves empreses de vació sobre les TIC. base tecnològica. • T aller formatiu de pla d’empresa Es preveu que les obres de l’edifici acabin el novembre del 2008. • C àpsules d’interès per emprendre: mòduls optatius per reforçar continguts empresarials: vendes, finança- ments, patents, etc. • E ntrenament competencial per emprendre: lideratge, negociació, gestió d’equips... • Tutoria personalitzada i continuada en tecnologia, pla d’empresa i competències • Conferències i dinars en xarxa • Visites a empreses petites i grans del sector • Accions “Posa’t en marxa”: comercialització, internacionalització, instal·lació de l’empresa • Mentoria per part de persones rellevants del sector empresarial 70 PROJECTES ESTRATÈGICS METROPOLITANS PROMOCIÓ DE SECTORS ESTRATÈGICS AUdIOvISUAL/TIC AUdIOvISUAL/TIC PROMOCIÓ DE SECTORS ESTRATÈGICS PROJECTES ESTRATÈGICS METROPOLITANS 71 • 25 instituts i centres de recerca públics i privats (3 més en construcció) • 16 empreses spin-off en 4 incubadores especialitzades • 5.000 m2 per a la instal·lació de grups • Inversió prevista del projecte global de recerca industrials (disp. 2010) de construcció del PCB: 111 M € • 4.000 investigadors entre la • Professionals en R+D+i universitat i els centres de recerca previstos: 4.000 persones www.pcb.ub.cat www.parc.uab.cat RESPONSABLE: Fernando Albericio, dIRECTOR GENERAL dEL PCB RESPONSABLE: jordi Marquet Cortés, dIRECTOR GENERAL dEL PARC dE RECERCA UAB 23. Ampliació del Parc Científic de Barcelona 24. Parc de Recerca UAB - Esfera UAB BARCELONA CERDANyOLA DEL VALLÈS, BARCELONA, SABADELL El Parc Científic de Barcelona quadruplicarà gairebé la seva superfície l’any 2011 S’inaugura el Parc de Recerca UAB, una aliança estratègica al servei de la recerca i la innovació El Parc Científic de Barcelona (PCB) continua el projecte d’ampliació, que permetrà gairebé que quadrupliqui El 19 d’octubre de 2007 es va inaugurar el Parc de Recerca UAB amb la presència del president de la la seva superfície, en passar dels 25.000 m2 que ocupa actualment als 90.000 m2 de l’any 2011. Generalitat i les màximes autoritats en política científica. La iniciativa de la creació del parc sorgeix de la constatació d’una realitat ja desenvolupada: la concentració al campus de Bellaterra de la UAB d’una de L’ampliació, que ja estava prevista al projecte inicial de creació del PCB l’any 1997, comportarà també un les masses crítiques de grups, centres i instituts de recerca més gran d’Espanya, creada gràcies als esforços increment de les empreses biotecnològiques i farmacèutiques, centres i instituts de recerca, plataformes tec- i treball conjunt dels tres promotors: UAB, CSIC i IRTA. nològiques i serveis científics i de suport a la innovació que acull actualment, i també un augment important del nombre de professionals que treballen en R+D+i, que segons les previsions arribaran als 4.000. Un dels eixos bàsics de recerca del parc és el de la biotecnologia i la biomedicina, àrea en què el parc compta amb les estructures de recerca i innovació següents: Durant l’any 2007, el PCB ha posat en funcionament l’edifici Hèlix, abans anomenat Satèl·lit, un nou espai de més de 6.500 m2 de superfície destinat a laboratoris, que acull més de trenta grups i centres de recerca • C BATEG - Mouse Clinic, Centre de Biotecnologia Animal i de Teràpia Gènica públics i d’empreses. Dins d’aquest espai s’ubica la nova Bioincubadora PCB-Santander, formada per més • I BB, Institut de Biotecnologia i de Biomedicina de deu empreses spin-off de base tecnològica que centren la seva activitat en àrees emergents de les • INC, Institut de Neurociències ciències de la vida. • CRAG, Centre de Recerca en Agrogenòmica • LP CSIC-UAB, Laboratori de Proteòmica CSIC-UAB La segona fase de construcció del PCB inclou per al 2008 l’entrada en funcionament de l’edifici d’administració, de 4.200 m2, i la remodelació de les torres, que augmentaran en 9.800 m2 l’espai d’oficines. Alhora es Dins d’aquest clúster bio (també conegut com a Biocampus), i amb l’objectiu de dinamitzar la transferèn- continuaran les obres d’adequació del terreny per a l’ampliació de l’edifici modular, que permetrà incre- cia tecnològica, s’ubica el VE3B,un espai d’incubació per a empreses derivades del sector, que assegura la mentar fins prop de 45.000 m2 l’espai dedicat a laboratoris i crear noves instal·lacions, com ara un auditori màxima sinergia i fertilitat d’idees entre les plataformes tecnològiques i les noves iniciatives de negoci. de 400 places, noves sales de reunions, un restaurant per a més de 200 persones i un pàrquing de 13.500 El Programa d’innovació i creació d’empreses del PR UAB dóna suport des de l’any 2001 a vint-i-cinc em- m2 de superfície. El projecte tindrà també una repercussió urbanística, ja que preveu l’obertura d’una nova preses derivades, el 40% de les quals corresponen a iniciatives del tipus bio. passarel·la oberta al públic que comunicarà de forma directa el carrer Baldiri i Reixac amb l’avinguda del Doctor Marañón. Situat al cor industrial i tecnològic de la Catalunya d’avui, en un dels eixos de comunicació més importants d’Europa, amb una producció de coneixement de nivell internacional, el Parc de Recerca UAB es perfila com una de les peces clau de la competitivitat futura del nostre país. 72 PROJECTES ESTRATÈGICS METROPOLITANS PROMOCIÓ DE SECTORS ESTRATÈGICS BIOREGIó/SALUT BIOREGIó/SALUT PROMOCIÓ DE SECTORS ESTRATÈGICS PROJECTES ESTRATÈGICS METROPOLITANS 73 • Superfície construïda: 14.397 m2, del quals 9.426 m2 es destinaran a recerca i activitats relacionades i 4.970 m2 a aparcament; a més, es construirà un jardí a l’interior de l’illa amb una superfície de 2.258 m2 • V olum d’inversió previst per a l’edifici: 23 M € • Durada prevista de les obres: 24 mesos • Superfície: 300.000 m2 • Data prevista d’entrada en funcionament: 2010 www.cibek.org RESPONSABLE: Ramon López Lozano, PRESIdENT I CONSELLER dELEGAT dE L’INSTITUT CATALà d’ONCOLOGIA RESPONSABLE: Vicente Arroyo, dIRECTOR dEL CIBEK. HOSPITAL CLíNIC dE BARCELONA 25. BioPol L’Hospitalet 26. Centre d’Investigació Biomèdica Esther Koplowitz L’HOSPITALET DE LLOBREGAT (CIBEK) BARCELONA Es preveu que el Consorci del BioPol es constitueixi durant els primers mesos del 2008 L’entorn clínic, d’investigació i de docència de Bellvitge, a l’Hospitalet, es transformarà en el BioPol L’H, S’espera que la col·locació de la primera pedra del CIBEK tingui lloc el primer trimestre del 2008 un nou complex en el qual confluiran agents dedicats a les ciències de la salut. L’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) fa un pas endavant amb la cons- L’objectiu del projecte és fomentar les interconnexions entre els diferents agents de la cadena de valor, trucció d’un nou edifici destinat a la recerca. El Centre d’Investigació Biomèdica Esther Koplowitz i també ubicar en un mateix entorn centres de recerca públics, empresarials, hospitals de referència, (CIBEK) ha d’esdevenir un nou líder de la biomedicina catalana i un pol d’atracció d’investigadors centres universitaris i empreses. destacats d’arreu del món. Es crearà el Parc Científic de la Salut, que facilitarà la recerca d’excel·lència a l’entorn de l’Institut L’objectiu del CIBEK és augmentar els coneixements sobre l’origen, el diagnòstic i el tractament de les d’Investigacions Biomèdiques de Bellvitge (Idibell), integrat per investigadors de l’Hospital Universitari de malalties. Al mateix temps, pretén fomentar una docència de qualitat i promoure el contacte amb la Bellvitge, la Universitat de Barcelona i l’Institut Català d’Oncologia. El nou parc es dotarà d’una àmplia ciutadania a través de la divulgació científica. La bona entesa entre la Fundació Clínic per a la Recerca oferta tecnològica i d’espais per a incubació, pensats per acollir noves empreses de base tecnològica Biomèdica, la Fundació Esther Koplowitz i l’Ajuntament de Barcelona ha facilitat que avanci el procés i unitats mixtes de col·laboració entre el sector públic i el privat. cap a l’inici de les obres. La recerca oncològica, amb l’Institut Català d’Oncologia de l’Hospital Duran i Reynals com a referència, El CIBEK permetrà acollir 400 investigadors i disposarà d’espais per a plataformes d’ajuda a la recerca i les neurociències i altres línies de recerca emergents de l’Hospital Universitari de Bellvitge seran els (genòmica i proteòmica, imatge, biobancs i estabularis) i altres àrees de recerca específiques (onco- eixos centrals del parc. Alhora, la disponibilitat d’espai i la ubicació estratègica en el nou eix d’activitat logia bàsica, malalties digestives, neurociències o metabolisme i obesitat) que completaran les línies Granvia L’Hospitalet i al costat de l’aeroport fan del BioPol un espai idoni per a l’atracció d’empreses actuals de l’IDIBAPS. i institucions d’alt valor afegit. L’edifici, de cinc plantes, es construirà al carrer Rosselló 149-153, en una ubicació molt propera a la Facultat de Medicina de la UB i a l’Hospital Clínic, amb el qual es connectarà a través d’un túnel subte- rrani. La planta baixa i l’altell es dedicaran a direcció, sala d’actes, sales de reunions, serveis de gestió de projectes i bar. Hi haurà també una planta de soterrani dedicada a recerca i dues més dedicades a magatzem i aparcament. A l’interior de l’illa es construirà un jardí que estarà obert al públic. Durant l’any 2007 es van desenvolupar el programa funcional del centre i el projecte bàsic d’arquitectura i es va obtenir l’aprovació definitiva de la modificació del Pla general metropolità. La col·locació de la primera pedra tindrà lloc el primer trimestre de 2008 i el mes de juliol és previst que comenci la construcció de l’edifici. 74 PROJECTES ESTRATÈGICS METROPOLITANS PROMOCIÓ DE SECTORS ESTRATÈGICS BIOREGIó/SALUT BIOREGIó/SALUT PROMOCIÓ DE SECTORS ESTRATÈGICS PROJECTES ESTRATÈGICS METROPOLITANS 75 © BIOCAT Nou hospital general i maternoinfantil: • Superfície construïda total: 45.725,78 m2 • Superfície construïda: 46.000 m2 • Pressupost previst: 77,50 M € • Pressupost estimat: 97 M € • Acabament de les obres: 2009 • Posada en marxa: any 2009-2010 • Previsions de funcionament anual: • Nombre de llits: 232, ampliable a 280 · Àrea d’hospitalització: 375 llits • Previsions d’activitat anual: · Àrea quirúrgica: 23.789 intervencions · 80.000 estades hospitalàries · Àrea ambulatòria: 250.600 visites · 185.000 consultes externes · Urgències: 110.955 casos · 100.000 atencions d’urgències · Hospital de dia: 20.439 sessions · 2.500 naixements · Hemodiàlisi: 19.500 sessions · 12.000 intervencions de cirurgia www.sanitatintegral.org www.ohsjd.es RESPONSABLE: juan Manuel Bermúdez García, RESPONSABLE dE PLANEJAMENT I dISCIPLINA URBANíSTICA dE L’AJUNTAMENT dE SANT JOAN dESPí RESPONSABLE: germà Pascual Piles Ferrando, SUPERIOR PROvINCIAL dE L’ORdE HOSPITAL SANT JOAN dE déU 27. Hospital Comarcal del Baix Llobregat 28. Parc Sanitari Sant joan de Déu SANT jOAN DESPÍ SANT BOI DE LLOBREGAT El 12 de febrer de 2008, el ministre Bernat Soria i la consellera Marina Geli van visitar les obres El mes de maig del 2007 es van iniciar les obres de construcció del nou Hospital de Sant Boi, que del futur hospital de Sant joan Despí. L’hospital espera obrir portes al començament del 2010 i formarà part del futur Parc Sanitari de Sant joan de Déu i completarà una potent xarxa sanitària serà accessible per transport públic. assistencial, docent i de recerca a Sant Boi. El nou Hospital Comarcal del Baix Llobregat donarà servei a 350.000 habitants dels municipis de Cervelló, Per raons d’història, trajectòria i oportunitat, l’àmbit de la salut –i més concretament de la salut mental Corbera, Cornellà, el Papiol, Esplugues de Llobregat, la Palma de Cervelló, Molins de Rei, Sant Feliu de comunitària– s’ha constituït com l’eix estratègic fonamental de la ciutat de Sant Boi. Un element primordial Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern i Vallirana. per desenvolupar aquest eix és l’existència al municipi d’institucions de solvència reconeguda, les quals, a més de proporcionar una assistència de qualitat, aporten el valor afegit de treballar en els camps de la La promoció de la construcció i la gestió del nou hospital és a càrrec de Sanitat Integral del Baix Llobregat, docència, la recerca i la innovació. societat participada al 100% pel Consorci Sanitari Integral. Aquest consorci és un ens públic participat pel Servei Català de la Salut, l’Institut Català de la Salut, l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat, l’Ajuntament El nou hospital general i maternoinfantil, juntament amb Sant Joan de Déu - Serveis de Salut Mental, cons- de Sant Joan Despí, el Consell Comarcal del Baix Llobregat i la Creu Roja. tituiran el futur Parc Sanitari de Sant Joan de Déu a Sant Boi. Aquest parc sanitari i els diversos equipaments del sector de la salut que ja existeixen al municipi o que es crearan en un futur formaran una xarxa que L’hospital està ubicat a Sant Joan Despí, entre l’avinguda del Baix Llobregat i el carrer Jacint Verdaguer, i permetrà reforçar el posicionament de Sant Boi com a referent en matèria de salut. estarà connectat per tramvia i metro, entre d’altres modalitats de transport públic. El projecte destaca per les propostes d’estalvi energètic –com la instal·lació de plaques solars– i per la construcció d’una gran zona L’Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu és l’impulsor del projecte, el qual compta amb el suport del Depar- verda arbrada d’1,72 hectàrees. L’edifici projectat té dues plantes soterrani, planta baixa i tres pisos més. La tament de Salut de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat. distribució interior s’ha dissenyat de tal manera que hi hagi interrelació entre les unitats d’hospitalització i el El nou hospital general i maternoinfantil donarà servei de totes les especialitats als municipis de Sant Boi, personal sanitari. També s’ha diferenciat la part de consultes externes de la part hospitalària, s’han diversificat Santa Coloma de Cervelló, Sant Vicenç dels Horts i Torrelles de Llobregat, i per a pediatria i obstetrícia els accessos i s’ha potenciat la bona il·luminació de totes les consultes externes. s’afegeixen els municipis de Castelldefels, Gavà, Viladecans, Begues i Sant Climent, amb una població de El projecte inicial de l’hospital s’ha ampliat per poder donar el millor servei en previsió de les necessitats 225.000 persones en la seva àrea d’influència. La ubicació al recinte que l’orde té a Sant Boi ajudarà a la futures que planteja l’increment de població de la seva zona d’influència. Actualment es fan els darrers tre- integració de l’assistència psiquiàtrica dins el conjunt de prestacions sanitàries, contribuirà a fer un pas més balls per completar l’estructura de l’edifici i s’han iniciat els treballs de realització de tancaments, paviments per eliminar l’estigmatització de les malalties mentals i permetrà consolidar la trama urbana de la ciutat. i instal·lacions. Per tant, s’espera complir el calendari, que marca l’any 2009 com a data d’acabament dels Pel que fa a les obres, actualment es treballa en l’estructura i s’espera posar en marxa aquest modern i treballs i el començament del 2010 com a data d’obertura al públic. funcional edifici l’any 2009 pel que fa a les consultes externes, i l’any 2010 tot el conjunt.JOAN dE déU 76 PROJECTES ESTRATÈGICS METROPOLITANS PROMOCIÓ DE SECTORS ESTRATÈGICS BIOREGIó/SALUT AERONàUTIC PROMOCIÓ DE SECTORS ESTRATÈGICS PROJECTES ESTRATÈGICS METROPOLITANS 77 • Zona parc productiu: 181.274 m² sòl net / 160.367 m² sostre edificable • Zona parc tecnològic: 29.858 m² sòl net / 71.659 m² sostre edificable • Zona node de serveis: 9.722 m² sòl net / 14.583 m² sostre edificable • Total: 220.854 m² sòl net / 246.609 m² sostre • Superfície total: més de 300 ha edificable • Centre de càrrega: 50 ha • Inversió aproximada a l’obra d’urbanització i en mesures complementàries dels estudis • City: més de 300.000 m2 de sostre mediambientals i de mobilitat: 77 M € • Parc aeronàutic: més de 50 ha web en preparació www.aena.es RESPONSABLE: josep Anton Grau i Reines, dIRECTOR dEL CONSORCI URBANíSTIC PER AL dESENvOLUPAMENT dEL PARC EMPRESARIAL d’ACTIvITATS EROESPACIALS I dE LA MOBILITAT dE vILAdECANS RESPONSABLE: Francisco Gutiérrez Ferrández, dIRECTOR GERENT dEL PLA BARCELONA 29. Consorci per al Desenvolupament del Parc 30. Ciutat aeroportuària de l’Aeroport de Barcelona Empresarial d’Activitats aeroespacials EL PRAT DE LLOBREGAT, SANT BOI DE LLOBREGAT, VILADECANS i de la Mobilitat de Viladecans El Pla Barcelona ordenarà i urbanitzarà més de 300 hectàrees per a serveis terciaris, aeronàutics VILADECANS i de càrrega aèria. La reordenació d’aquest espai potenciarà el conjunt del nucli aeroportuari i el seu impacte econòmic en el territori metropolità L’any 2007 s’han presentat tots els documents de planejament necessaris per a l’aprovació defi- Seguint la tendència actual dels grans aeroports del món, i en l’àmbit de les sinergies que ofereixen els nitiva del Pla parcial que farà possible que el 2008 s’iniciïn les obres d’urbanització del parc. intercanviadors modals, s’està planificant una ciutat aeroportuària en la zona nord de les terminals actuals de l’Aeroport de Barcelona. Els espais annexos a l’aeroport, a la banda de terra, permeten el desenvolupa- Aquest projecte és una important iniciativa pública per a la creació d’una àrea especialitzada en activitats ment de serveis de passatgers, càrrega aèria i agents relacionats amb l’activitat aeroportuària, el transport industrials, tecnològiques i de serveis relacionades amb els sectors aeroespacials i de la mobilitat, caracte- aeri, la logística, la distribució i els negocis. ritzats per l’ús de tecnologies avançades i produccions d’alt valor afegit. La ciutat aeroportuària es destinarà a un conjunt d’activitats, entre les quals destaquen les activitats de El parc està promogut per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Viladecans, agrupats en el Con- càrrega i serveis logístics (a l’oest), els usos terciaris (part central) i els relacionats amb la indústria i els serveis sorci Urbanístic per al Desenvolupament del Parc Empresarial d’Activitats Aeroespacials i de la Mobilitat de aeronàutics (a l’est): Viladecans. • C entre de càrrega: amb un total de 50 hectàrees, serà un dels polígons de càrrega aèria més grans Es preveu que dins del parc es desenvolupin tres grans zones preferents: d’Europa i permetrà que les grans operadores logístiques de càrrega europea puguin operar a Barcelona. • Zona d’activitats - parc productiu: serà la zona mes extensa del parc, amb la intenció d’agrupar-hi les Es promocionaran més de 120.000 m2 addicionals de naus i oficines i s’urbanitzaran unes 30 hectàrees. empreses i activitats de tipus bàsicament productives. • C ity: amb accés directe des de la terminal Nord, estarà destinada a allotjar totes les activitats de serveis • Z ona terciària - parc tecnològic: hi predominaran les activitats terciàries, tant les properes a la producció (oficines, hotels, centre de convencions, locals comercials i d’altres equipaments). L’aeroport deixarà de ser neta i a les noves tecnologies com les d’oficina, laboratori i altres. només un prestador de serveis i es convertirà en una plataforma d’intercanvi comercial de primer nivell. • Z ona terciària i node de serveis: s’hi localitzaran equipaments i serveis per a les empreses i els treballadors, • Parc aeronàutic: es convertirà en una base d’empreses de serveis aeronàutics. En una primera fase i també les instal·lacions necessàries per potenciar l’intercanviador modal de transport al voltant de la s’urbanitzarà al voltant de 20 hectàrees i es promocionaran serveis a l’aviació corporativa: centre de serveis nova estació de ferrocarril. al vehicle, centre de manteniment d’equips handling i centre per a la gestió de residus. A més, s’habilitaran quatre naus multifuncionals per facilitar la instal·lació de noves empreses de serveis aeronàutics. El pro- L’àmbit global d’aquest sector abasta 540.810 m² de sòl, i la previsió és edificar un total de 246.609 m² jecte estrella consisteix a promoure la instal·lació d’empreses de manteniment aeronàutics; per a això es de sostre. Es preveu també que el 2008 s’aprovi tot el planejament i es licitin les obres d’urbanització, de reserven més de 20 hectàrees. manera que s’iniciïn tot seguit. 78 PROJECTES ESTRATÈGICS METROPOLITANS PROMOCIÓ DE SECTORS ESTRATÈGICS AERONàUTIC AERONàUTIC PROMOCIÓ DE SECTORS ESTRATÈGICS PROJECTES ESTRATÈGICS METROPOLITANS 79 ZAL I ZAL II TOTAL Superfície (m2) 640.456 1.625.664 2.266.120 Superfície edificable (m2) 264.000 580.000 844.000 Naus i oficines (v) 250.000 548.000 798.000 Serveis (m2) 14.000 32.000 46.000 • Pressupost d’inversió: 90 M € Inversió projecte (milers €) 55.000 235.000 290.000 • Alumnes previstos: 1.700 www.zal.es RESPONSABLES: Miquel Moretó, RESPONSABLE dE PROJECTES ESTRATÈGICS dEL PARC CIENTíFIC dE BARCELONA; Isabel Ferrer, COORdINAdORA dEL PROJECTE RESPONSABLE: Santiago Bassols, dIRECTOR GENERAL EMPRESA GESTORA dE LA ZAL (UNIvERSITAT dE BARCELONA) i Albert Gadea i Carreras, dIRECTOR GERENT dE PLANIFICACIó I RECURSOS dE L’AJUNTAMENT dE SANTA COLOMA dE GRAMENET 31. Ampliació de la ZAL 32. Campus de l’Alimentació de Torribera BARCELONA, EL PRAT DE LLOBREGAT SANTA COLOMA DE GRAMENET Actualment, 17 empreses s’han instal·lat ja a la ZAL Prat. El curs 2007/08 es va iniciar l’activitat docent de la Universitat de Barcelona al recinte de Torri- bera, amb les classes de la diplomatura en nutrició humana i dietètica La Zona d’Activitats Logístiques (ZAL), gestionada per CILSA, va iniciar el seu desenvolupament l’any 1992 amb l’objectiu de col·laborar en el creixement del Port de Barcelona, per aconseguir que esdevingués un El projecte del Campus d’Alimentació, finançat per la Diputació de Barcelona i la Universitat de Barcelona i dels ports més importants de la Mediterrània. amb el suport de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, planteja un perfil de campus temàtic amb oferta de pregrau, postgrau i formació continuada en l’àmbit alimentari. L’ampliació portuària i les actuacions del Pla Delta han permès triplicar la superfície dedicada a activitats logístiques en una àrea amb una situació estratègica immillorable, al costat del port i l’aeroport, i connectada Actualment es rehabiliten dos edificis del recinte actual i aviat es començarà la rehabilitació d’un tercer edifici, amb el ferrocarril i les autopistes. amb l’objectiu que estiguin disponibles el segon semestre del 2009. Aquests tres edificis acolliran inicialment les activitats docents i de recerca i un nou centre tecnològic amb espai perquè s’hi puguin instal·lar empreses L’ampliació de la ZAL en aquesta segona fase, anomenada ZAL Prat, està situada al terme municipal del del sector alimentari, en el marc del Parc Científic de Barcelona. Es preveu que el Campus de l’Alimentació Prat de Llobregat. Té una superfície de 143 ha, destinades a lloguer de mòduls de magatzem amb oficines aplegui 1.700 estudiants de grau, postgrau i formació continuada. a mida, amb serveis tecnològics i empresarials d’alt nivell. També es preveu la construcció de nous edificis de docència i de recerca, amb 13.000 m2 de sostre. Un cop Actualment, un 50% de l’espai ja està comercialitzat i la resta està en procés de comercialització. Es preveu finalitzat, el nou centre acollirà sectors professionals, empreses i societats científiques vinculades a la nutrició que en dos anys la ZAL Prat estigui totalment ocupada. i la seguretat alimentària, i oferirà instal·lacions de suport a la recerca i a la prestació de serveis. 80 PROJECTES ESTRATÈGICS METROPOLITANS PROMOCIÓ DE SECTORS ESTRATÈGICS LOGíSTICA AGROBIOALIMENTARI PROMOCIÓ DE SECTORS ESTRATÈGICS PROJECTES ESTRATÈGICS METROPO- 81 • Total superfície construïda un cop finalitzada l’ampliació: 243.000 m2 d’exposició coberta i més de 4.500 places d’aparcament • Inversió fase 3: 367 M €€ • D ata finalització prevista fase 3: any 2011 • Superfície de l’àrea: 50 ha www.fira2000.org RESPONSABLES: josep Tarragó i jordi Maymó, BARCELONA FOOd PLATFORM RESPONSABLE: Miquel Roig i Cava, dIRECTOR FINANCER dE FIRA 2000 SA 33. Barcelona Food Platform 34. Ampliació del recinte de la Fira de Barcelona BARCELONA Gran Via BARCELONA I L’HOSPITALET DE LLOBREGAT En els antics terrenys de la Seat a la Zona Franca s’ubicarà una àrea de serveis tecnològics i logístics avançats per a les empreses del sector alimentari Fira 2000 SA va tancar el març de 2007 amb un estalvi de 20 milions d’euros respecte al pres- El Consorci de la Zona Franca, el Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural –a través de l’Institut supost previst, ha escurçat el termini d’execució un any i ha avançat obres no previstes (un de Recerca i Tecnologies Agroalimentàries (IRTA)– i l’Ajuntament de Barcelona han acordat impulsar la heliport i la urbanització de la zona). També ha posat en marxa la tercera fase d’inversions per definició d’una àrea de serveis tecnològics avançats per a empreses del sector alimentari i de sectors un valor de 367 milions d’euros, que completarà l’ampliació del recinte firal. relacionats. S’estudia ubicar aquesta àrea de serveis en una de les parcel·les antigament ocupades per la Seat a la Zona Franca. Aquest projecte d’ampliació permetrà que Fira de Barcelona es converteixi en un dels recintes firals referents d’Europa. L’última fase de construcció, la fase 3, està en marxa i és previst que s’acabi l’any 2011. L’objectiu del projecte és doble. D’una banda, facilitar la implantació empresarial d’empreses alimentàries innovadores. De l’altra, oferir a les empreses ubicades en aquest polígon l’accés a serveis i tecnologies que La gestió de l’ampliació del recinte Fira de Barcelona Gran Via es concreta en la construcció de vuit pavellons millorin els productes i els processos logístics i de distribució, i els permetin desenvolupar nous productes i un auditori, que s’organitzen a través d’una rambla d’un quilòmetre de longitud aproximadament. Hi haurà i augmentar la capacitat d’accés als mercats. dues portes situades als extrems: la porta de l’accés nord, a la plaça d’Europa, connectarà directament amb l’estació Fira de les línies de metro 2 i 9, i amb els aparcaments; una segona porta, a l’extrem sud, donarà Sectors objectiu: carn i peix; fruita i verdura; altres (plats precuinats, producte mixt, begudes no alcohòliques). a una gran plaça que arribarà fins al passeig de la Zona Franca. Tecnologies que es podrien integrar en aquesta àrea de serveis avançats: Durant el 2007 s’ha finalitzat l’accés nord, el Pavelló 1, l’heliport, l’espina central 2-3-4-6, les fases 1 i 2 de • Tecnologies consolidades: congelació mecànica o criogènica; preparació de carns; evisceració i filetat- l’aparcament de l’avinguda Joan Carles I i la urbanització d’aquesta zona. Alhora s’han iniciat també les ge de peix; marinada/injecció de carns o peix; dosificació, especejament, llescament i assemblatge; obres del túnel de connexió entre la futura estació Fira de la L9 de metro, l’aparcament i l’edifici Vestíbul, i envasament d’aliments sòlids o líquids; pasteurització/esterilització tèrmica optimitzada; i embalatge, també la tercera fase de l’aparcament de l’avinguda Joan Carles I. codificació i paletatge. El 2008 es preveu continuar les obres ja començades i impulsar les obres de l’Auditori, els pavellons 5-7, • T ecnologies innovadores: electromagnetisme (pasteurització i descongelació), altes pressions hidrostàti- la porta firal de l’accés sud, la connexió de la L9 del metro, el trasllat dels habitatges ubicats a la zona ques, assecatge ultraràpid d’aliments, tractaments d’irradiació per raigs X, nous sensors per a classificació d’ampliació, la urbanització de l’avinguda Joan Carles I i les façanes del carrer Foc, entre d’altres. de matèries primeres i traçabilitat RFID. Tipus de serveis que s’hi podrien oferir: emmagatzematge (refrigeració, atmosfera controlada, congela- ció), dipòsit franc, logística (contenidors, distribució en fred, etc.), recerca, desenvolupament i innovació de producte, investigació de mercats, show room de productes, inspecció sanitària i legal, auditoria i certificació. Actualment el projecte està en fase de definició. Un cop acabi l’estudi de viabilitat, la segona fase inclou la concreció del projecte empresarial, la captació d’inversors i col·laboradors institucionals i privats i la informació a empreses interessades. 82 PROJECTES ESTRATÈGICS METROPOLITANS PROMOCIÓ DE SECTORS ESTRATÈGICS AGROBIOALIMENTARI INFRAESTRUCTURES I EQUIPAMENT URBÀ PROJECTES ESTRATÈGICS METROPOLITANS 83 • Sector: 334.000 m2 i 364.495 m2 de sostre • Usos: 168.533 m2 sostre per a habitatges, 152.342 m2 per a oficines i 39.685 m2 per a hotels • Àmbit d’actuació: 198,26 ha, 115 illes, 1.159.626 m2 de sòl 22@ • Inversió pública (Ajuntament de l’Hospitalet i Generalitat de • Sostre per a usos productius: 3.200.000 m2 aprox. Catalunya): • Augment de 150.000 llocs de treball localitzats a la zona · Obra pública: 1r tram de la Gran via i estació intercanviadora FGC-L9: 150 M • 4.000 habitatges de protecció oficial (25%, com a mínim, en € règim de lloguer) · A dquisició de terrenys i expropiacions: 30 M € · Urbanització, incloent-hi els projectes dels plans de millora • Obtenció de 145.000 m2 de sòl per a nous equipaments i de urbana 1 i 2: 38 M € 114.000 m2 per a noves zones verdes ·Construcció de la L9 (àmbit pl. d’Europa / dEGH): 160 M € • Termini d’execució: 15-20 anys • Inversió del pla d’infraestructures: 180 M € www.l-h.cat • www.consorcigvhospitalet.com www.22barcelona.com RESPONSABLE: Antoni Nogués i Olive, GERENT dE L’AGÈNCIA dE dESENvOLUPAMENT URBà dE L’HOSPITALET dE LLOBREGAT RESPONSABLE: josep Miquel Piqué, CONSELLER dELEGAT dE 22@BARCELONA 35. Plaça d’Europa i districte econòmic Granvia - 36. 22@Barcelona, el districte de la innovació L’Hospitalet BARCELONA L’HOSPITALET DE LLOBREGAT Més de 900 empreses ja estan instal·lades a 22@Barcelona La plaça d’Europa està en funcionament El projecte 22@Barcelona transforma 200 hectàrees de sòl industrial del Poblenou en un districte productiu innovador que és alhora un projecte de renovació urbana i un nou La plaça d’Europa constitueix el centre neuràlgic del districte econòmic Granvia - L’Hospitalet (DEGH) i és indisso- model de ciutat. El districte ofereix espais moderns per a la concentració d’activitats inten- ciable de la intervenció sobre el primer tram de la Gran Via, d’1,7 km, transformat en una avinguda urbana. sives relacionades amb el coneixement, en quatre sectors estratègics: mèdia, tecnologies L’ordenació és obra dels arquitectes Albert i David Viaplana, que han dissenyat un teixit de marcat caràcter de la informació i la comunicació, energia i tecnologies mèdiques. urbà i amb una combinació d’usos variats. S’hi construeixen 1.684 habitatges, dels quals uns 334 són de Durant l’any 2007 ha continuat la transformació urbanística i econòmica de 22@Barce- protecció oficial i estan promoguts per cooperatives sindicals i veïnals i l’Incasòl. Les zones verdes i la vialitat lona. El setembre del 2007 eren ja 956 les empreses instal·lades o en procés d’instal·lació ocupen un 70% de l’àmbit. al districte. D’altra banda, s’han aprovat ja 86 plans de millora urbana (dels quals 54 han L’edificació es concreta en 29 torres i 7 edificacions complementàries disposades a l’entorn d’un espai rom- estat promoguts per la iniciativa privada), la qual cosa ha comportat la transformació de 2 boïdal nuclear. L’arquitecte Toyo Ito signa les dues Torres Fira, que marquen l’entrada principal al recinte firal 2.140.245 m de nou sostre productiu, habitatges, equipaments i serveis tècnics. Granvia - L’Hospitalet i que són, amb 114 metres, els edificis més alts del conjunt. Les previsions per al 2008 són: Un nou edifici –amb 3.677 m2 de sostre per a equipaments– acollirà una escola bressol, una biblioteca i • Potenciar l’activitat del programa Landing Barcelona, que pretén proporcionar meca- un hotel d’entitats amb centre cívic. També és prevista la remodelació de l’antiga fàbrica Godó i Trias, un nismes perquè les empreses catalanes i espanyoles creixin i internacionalitzin la seva exponent de l’arquitectura industrial modernista. activitat. • Concretar l’àmbit físic del clúster de les tecnologies mèdiques (TecMed). L’abril del 2007 es va inaugurar la urbanització de la plaça d’Europa. A mitjan 2007 hi ha un edifici acabat • P rincipals actuacions del Pla especial d’infraestructures (PEI): el projecte de la segona i en funcionament (oficines de l’empresa Copisa), 23 edificis amb llicència concedida –dels quals 12 estan central de recollida pneumàtica selectiva de residus; la realització de la prova pilot que en construcció–, 8 en tràmit d’obtenció de la llicència d’obra i només en resten 4 pendents de sol·licitar- permetrà dotar de cobertura wifi mesh els espais públics del 22@Barcelona; i la cons- la. Aquest estat d’execució mostra com la inversió pública, que ascendeix a 378 M E, ha funcionat com a trucció de la subestació de recolzament a la central de climatització centralitzada. catalitzador del sector privat. El nombre de llocs de treball localitzats a la plaça d’Europa es preveu que serà d’uns 7.000. Per a la mobilitat del conjunt ha estat essencial l’obertura, al bell mig de la plaça d’Europa, de l’estació dels FGC Europa / Fira, en funcionament des del 13 de maig del 2007. Aquesta estació enllaçarà per mitjà d’un intercanviador amb la futura estació de la L9 del metro, en fase de construcció. S’hi preveuen uns 3.600.000 viatgers l’any. 84 PROJECTES ESTRATÈGICS METROPOLITANS INFRAESTRUCTURES I EQUIPAMENT URBÀ INFRAESTRUCTURES I EQUIPAMENT URBÀ PROJECTES ESTRATÈGICS METROPOLITANS 85 • Superfície 340 ha · Sòl d’ús públic (70%) 238 ha · Sòl amb edificabilitat (30%) 102 ha • Llocs de treball 40.000 · Residents 14.000 • Sostre total (c. ed.=0’56) 1.900.000 m² ST · Activitat econòmica (70%) 1.320.500 m² ST · Activitat residencial (24%) 3.300/3.540 hab. · Activitat comercial (6%) 106.500 m² ST • I nversió total: 760 M € (360 M € corresponen a la primera fase) • Inversió en infraestructures 260.000.000 € • S uperfície total: 1.100.000 m² de sòl i 512.000 m² de sostre per a · Inversió total 1.500.000.000 € activitat econòmica (el 45% del sòl correspon a la primera fase) www.aj-viladecans.cat www.parcdelalba.com RESPONSABLE: Serafín Presmanes Rivas, GERENT dE LA SPM vILAdECANS MEdITERRàNIA SA RESPONSABLE: Miquel Sodupe i Roure, dIRECTOR dEL CONSORCI URBANíSTIC dEL CENTRE dIRECCIONAL dE CERdANyOLA dEL vALLÈS 37. Parc de Negocis de Viladecans 38. Parc de l’Alba VILADECANS CERDANyOLA DEL VALLÈS S’ha finalitzat l’obra del parc de la Marina, que s’obrirà al públic el 2008 El 2008 finalitza la construcció del sincrotró Alba El Parc de Negocis de Viladecans és un espai obert, innovador, d’activitats econòmiques i ciutadanes, fo- El Parc de l’Alba és una de les actuacions urbanístiques i econòmiques més importants de Catalunya i namental en l’intercanvi de coneixement com a aposta per al desenvolupament local integral. El parc es d’Europa i té l’objectiu d’esdevenir un dels principals espais d’innovació. Consisteix en la transformació desenvoluparà en dues fases, en la segona de les quals s’hi instal·larà el Parc Aeroespacial. d’un territori situat al centre de la regió metropolitana de Barcelona en un entorn de qualitat per a la concentració d’activitats científiques i tecnològiques avançades. La primera fase ocupa 512.000 m². Del total, 130.000 m² de sòl configuren el parc públic de la Marina i 250.000 m² de sostre edificable es destinen a l’activitat econòmica. Aquest espai allotjarà el centre L’àmbit d’actuació concentra importants infraestructures metropolitanes de coneixement, com la Universitat Bit@gora –el nucli central del Parc de Negocis de Viladecans–, oficines, naus industrials, espais co- Autònoma de Barcelona, el Parc de Recerca UAB, el Parc Tecnològic del Vallès o el sincrotró Alba, que cons- mercials i de restauració, habitatges, serveis i equipaments. titueixen l’equipament científic més gran d’Espanya. Entorn d’aquests grans centres de recerca, formació i producció, el projecte Parc de l’Alba impulsa la creació d’un gran volum d’espais per a activitats vinculades Aquest entorn innovador, dotat d’infraestructura tecnològica i espais d’alta qualitat, facilitarà l’intercanvi als sectors més dinàmics de l’economia –la salut, l’energia, les noves tecnologies o els nous materials–, a de serveis i idees entre els diversos agents i generarà oportunitats de negoci. Bit@gora, format per quatre fi de transformar aquesta àrea en un motor de desenvolupament científic i tecnològic. mòduls d’edificis, amb més de 60.000 m², pensats per a la transferència tecnològica i la promoció de la innovació, oferirà serveis i recursos destinats a millorar la competitivitat d’empreses i ciutadans. El complex El Parc de l’Alba gaudirà d’una qualitat urbana i mediambiental elevada. Entre els principals elements disposarà d’un hotel, oficines, un centre de transferència tecnològica, una incubadora d’empreses TIC, urbans que acollirà destaquen una estació intermodal que preveu concentrar serveis ferroviaris, noves etc. Serà, a més, el punt de trobada entre la universitat, la ciutat i l’empresa, ja que permetrà aprofitar els xarxes d’infraestructures dotades d’estàndards de qualitat i fiabilitat elevats, i un ventall ampli d’habitatges, esforços del Campus Tecnològic de la UPC i la incubadora d’empreses TIC. equipaments, espais naturals i serveis destinats a garantir un alt nivell de qualitat de vida i de treball. El 2006 es va finalitzar l’obra d’urbanització del sector, es van completar els primeres sis edificis d’oficines i es L’any 2007 es van posar en marxa diverses obres d’especial interès, com ara l’ampliació de la carretera va iniciar la construcció de l’edifici Vilamarina (oficines, comercial i habitatges). Durant el 2007 s’ha finalitzat BP-1413, que uneix Cerdanyola i Sant Cugat, la urbanització de l’avinguda de la Ciència, que connecta el l’obra corresponent al parc de la Marina i per al 2008 és prevista l’obertura al públic del parc i de la zona sincrotró amb la universitat, o el primer bloc d’habitatges públics. comercial, el lliurament de la primera fase d’habitatges Vilamarina i l’inici de la segona fase d’oficines. Al llarg del 2008 s’acabarà la construcció del sincrotró Alba i s’iniciarà la posada a punt de l’equipament tècnic. 86 PROJECTES ESTRATÈGICS METROPOLITANS INFRAESTRUCTURES I EQUIPAMENT URBÀ INFRAESTRUCTURES I EQUIPAMENT URBÀ PROJECTES ESTRATÈGICS METROPOLITANS 87 • Pressupost: 120 M € (pressupost estadi: 55 M €) • Àmbit: 198.300 m2 • Sòl públic: 126.384 m2 • Sostre edificable: 106.000 m2 • Zona esportiva (estadi): 33.500 m2 • Zona recreativa i esportiva: 17.500 m2 • Centre comercial: 40.000 m2 • Inversió: 380 M € (aproximadament) • Zona hotelera i d’oficines: 15.000 m2 • Superfície: 80.000 m2 de sostre • Termini d’execució: febrer del 2009, l’estadi; • Arquitecte: Frank O. Gehry desembre del 2009, tota la zona www.elconsorci.net www.cornellaweb.cat RESPONSABLE: jaume de Oleza, dIRECTOR dEL dEPARTAMENT d’ARqUITECTURA dEL CONSORCI dE LA ZONA FRANCA dE BARCELONA RESPONSABLE: Ricard Casademont, GERENT dE L’EMPRESA MUNICIPAL dE dESENvOLUPAMENT dE CORNELLà SA 39. Edifici Sagrera 40. Zona lúdica i esportiva de la plana del Galet BARCELONA (SANT ANDREU-SAGRERA) CORNELLà DE LLOBREGAT La inversió global prevista, de més de 380 milions, contribuirà a convertir la zona de la Sagrera Al llarg del 2008 s’han de concloure les obres d’infraestructures viàries i s’ha d’iniciar en una àrea de centralitat l’enjardinament i el tractament final del sector L’edifici Sagrera s’ubicarà en el sector localitzat al costat del passeig de la Verneda i l’actual corredor ferro- L’àmbit del centre lúdic i esportiu de la plana del Galet abasta un àmbit de 20 hectàrees situat al sud del barri viari de la Sagrera, molt proper a la futura estació central de l’AVE. L’edifici d’oficines tindrà 80.000 m2, 34 de la Ribera de Cornellà, que limita al nord amb el carrer Sorral del Riu i amb el nou poliesportiu municipal plantes i un aparcament subterrani de 700 places. El disseny arquitectònic és de Frank O. Gehry. de Ribera-Serrallo; a l’est, mitjançant l’avinguda del Baix Llobregat, amb el nucli urbà de la ciutat; al sud, amb la carretera del Prat i la rotonda d’accés a l’autovia del Litoral; i a l’oest, amb la franja de protecció de Les parets de l’edifici es faran amb plafons metàl·lics i vidre, amb un perfil diferent a totes les façanes. La la ronda Litoral. forma i la geometria de l’edifici, en relació amb el context immediat, constitueixen els elements clau d’aquest edifici. Pel seu avançat disseny, l’edifici Sagrera passarà a formar part del perfil de Barcelona i serà el quart Els objectius del projecte són: edifici més alt de la ciutat, amb una alçada de 145 metres. • La implantació de les instal·lacions esportives i lúdiques vinculades al RCD Espanyol, que configuren bona El conjunt arquitectònic es completa amb 12.000 m2 addicionals, que acolliran una sala d’exposicions part de la façana sud de la ciutat i que permetran generar activitat econòmica i de lleure. dedicada a un futur Museu Ferroviari i a zona verda. • La reserva necessària de zones verdes i equipaments per a la implantació d’un parc urbà per a ús ciutadà que emfatitzi alhora la qualitat de l’accés sud de la ciutat i les instal·lacions esportives previstes. Es preveu una inversió global de 380 milions d’euros, la qual contribuirà a convertir la zona de la Sagrera en una àrea de centralitat. • La creació de l’estructura viària necessària per permetre l’enllaç de la xarxa viària amb la ciutat i la seva continuïtat, i per garantir que la xarxa tingui prou capacitat per als moviments previstos, a partir dels estudis de trànsit realitzats. • L a resolució de diverses actuacions a les xarxes d’instal·lacions, entre les quals destaca la construcció d’un dipòsit regulador. Actualment, l’estadi està construït en un 50% i s’han fet les obres d’urbanització corresponents als col·lectors i a les infraestructures generals. Així mateix, es troba en fase d’inici la connexió de la xarxa viària amb la ronda Litoral. Al llarg del 2008 s’han de concloure les obres d’infraestructures viàries i s’ha d’iniciar l’enjardinament i el tractament final del sector. 88 PROJECTES ESTRATÈGICS METROPOLITANS INFRAESTRUCTURES I EQUIPAMENT URBÀ INFRAESTRUCTURES I EQUIPAMENT URBÀ PROJECTES ESTRATÈGICS METROPOLITANS 89 • Pressupost d’inversió: 238 M € • Superfície ocupada: 5,3 ha • Volum d’aigua produïda: 60 hm3/any • Superfície àmbit: 33 ha (de les quals 16 ha es destinen a parc i 10 a equipaments esportius) www.gramenet.com www.atll.cat RESPONSABLE: Miquel Roig, COORdINAdOR dEL GABINET d’ACCIó TERRITORIAL RESPONSABLE: Tomás Cazurra Pérez, dIRECTOR dEL dEPARTAMENT d’OBRES 2 d’AIGüES TER - LLOBREGAT 41. Parc de Can Zam 42. Dessalinitzadora de la conca del Llobregat SANTA COLOMA DE GRAMENET EL PRAT DE LLOBREGAT Es preveu que un cop entri en funcionament la nova línia 9 del metro, al final del 2009, La construcció de la dessalinitzadora, iniciada el maig del 2007, permetrà disposar de 60 hm3 s’alliberi la totalitat del sòl de la zona i s’hi pugui fer un gran parc, amb espai per a equipa- anuals d’aigua potable. S’incrementarà la qualitat i la quantitat d’aigua distribuïda i s’assolirà ments de la ciutat d’aquesta manera una garantia de subministrament més alta. Can Zam és una zona estratègica per a la ciutat de Santa Coloma, no sols perquè aporta un gran espai La dessalinitzadora de la conca del Llobregat, ubicada al costat de la desembocadura del riu, comple- verd a una ciutat d’elevada compacitat urbana sinó també perquè es troba en un punt d’alta connectivitat mentarà les fonts de subministrament a l’àmbit metropolità. Aquesta nova instal·lació produirà un cabal metropolitana, molt a prop de la B-20, del nus de la Trinitat, de la futura L9 i de la L1 del metro, i a poca punta de 200.000 m3 d’aigua potable per dia i es convertirà en una de les plantes de dessalinització de distància de la futura estació intermodal de la Sagrera. més capacitat que existeixen. Des de fa anys els ciutadans de Santa Coloma reclamaven la devolució de Can Zam, en forma de parc i de La captació d’aigua de mar es farà davant la platja del terme del Prat de Llobregat i posteriorment es serveis. El 2005, l’Ajuntament de Santa Coloma va iniciar un procés per definir el futur del sector. El procés bombarà fins a la planta dessaladora. La instal·lació disposarà d’un pretractament complet d’aigua de mar, es va iniciar amb la creació d’una comissió d’experts que va elaborar un primer informe amb la seva opinió. que inclou tractament de flotació, filtres de sorra oberts, filtres tancats a pressió i microfiltració, a més de L’informe de la comissió va ser debatut en un procés participatiu, amb la finalitat d’assolir una proposta de la dosificació dels reactius químics adequats, per garantir la millor condició possible de l’aigua en el punt consens, que finalment es va presentar al Consell de Ciutat. d’arribada a les membranes. Per fer el procés de dessalinització, la planta disposarà de deu bombes d’alta pressió, deu grups de recuperació d’energia amb sistemes d’intercanvi de pressió i deu bastidors de mem- Ara serà possible una segona fase del parc de Can Zam, un cop finalitzi l’ocupació actual dels terrenys per branes semipermeables que produiran el cabal d’aigua desmineralitzada. Aquesta aigua, un cop que hagi part de l’empresa que fa les obres de la nova línia 9 de metro. L’àrea nova, de dimensions més grans que rebut el tractament posterior d’afinament i desinfecció, es convertirà en aigua potable. l’actual, serà el cor frondós del parc i ocuparà gairebé la totalitat de la superfície obtinguda amb les expro- piacions del barri del Pilar. La supressió de l’actual carrer Girona facilitarà la connexió d’aquesta segona àrea L’aigua potable produïda es bombarà fins als dipòsits de la Fontsanta, a Sant Joan Despí, des dels quals es amb la ja existent (derivada de la primera fase), mentre que la transformació del vial associat de ribera en distribuirà a la xarxa d’abastament. un vial de servei millorarà la connexió física i visual entre el parc de Can Zam i el parc fluvial del Besòs. El 2006 es va adjudicar el concurs de projecte i obra i es va redactar el projecte constructiu. El 2007 es El parc es consolidarà també com a àmbit d’equipaments de la ciutat. En el període 2006-2007 s’han cons- va construir la planta pilot, que ha de permetre ajustar els paràmetres de funcionament de la planta, i es truït dos camps de futbol amb vestidors. D’altra banda, es planteja també reservar espai per a usos firals en van iniciar els treballs de construcció de la dessalinitzadora, que tindran una durada de 24 mesos. Durant el tram de l’eix més consolidat, en contacte amb el parc Moragas i amb els equipaments ja existents. el 2008 es preveu finalitzar la majoria de treballs d’obra civil i iniciar els treballs de muntatge d’equips i instal·lacions. Es preveu que un cop entri en funcionament la nova línia 9 del metro, al final del 2009, s’alliberi la totalitat del sòl i es pugui urbanitzar. 90 PROJECTES ESTRATÈGICS METROPOLITANS INFRAESTRUCTURES I EQUIPAMENT URBÀ SOSTENIBILITAT I MEDI AMBIENT PROJECTES ESTRATÈGICS METROPOLITANS 91 • Cabals d’aigua regenerada: · Cabal ecològic del Llobregat: 2,00 m3/s · Rec agrícola: 0,75 m3/s · Manteniment de zones humides: 0,40 m3/s · Zones verdes, neteja de clavegueram i de carrers: 0,025 m3/s · Indústries: 0,08 m3/s · Barrera contra la intrusió salina: 15.000 m3/dia • Inversió prevista (M €) • Cabal de disseny: 15.000 m3/dia · Tractament terciari: 19,6 (5.000 m3/dia en la primera etapa) · Ampliació del tractament biològic: 13,6 · Conduccions de reutilització: 45,6 • Inversió total: 14 M € (7,5 M € · Barrera contra la intrusió salina: 14,0 en la segona fase, que s’executarà · Planta d’electrodiàlisi i conduccions: 20,0 el 2008) · Xarxa de distribució: 4,0 www.amb.cat www.amb.cat RESPONSABLE: Martín Gullón Santos, dIRECTOR dELS SERvEIS dEL CICLE dE L’AIGUA I GESTIó AMBIENTAL dE L’ENTITAT METROPOLITANA dE SERvEIS HIdRàULICS I TRACTAMENT dE RESIdUS RESPONSABLE: Martín Gullón Santos, dIRECTOR dE SERvEIS dEL CICLE dE L’AIGUA I GESTIó AMBIENTAL dE L’ENTITAT METROPOLITANA dE SERvEIS HIdRàULICS I TRACTAMENT dE RESIdUS 43. Regeneració d’aigües a la planta del Baix 44. Barrera hidràulica contra la intrusió salina Llobregat per preservar l’aqüífer del Llobregat EL PRAT DE LLOBREGAT, SANT BOI DE LLOBREGAT, CORNELLà DE LLOBREGAT, EL PRAT DE LLOBREGAT I BARCELONA BARCELONA, L’HOSPITALET DE LLOBREGAT I SANT jOAN DESPÍ Amb la injecció d’aigua regenerada procedent de la planta del Baix Llobregat s’està formant una L’aigua regenerada de la planta del Baix Llobregat permetrà aprofitar fins a 3,25 m3/s en usos barrera hidràulica contra la intrusió salina amb l’objectiu de preservar l’aqüífer del Llobregat agrícoles, zones humides, cabal ecològic del riu, usos industrials, rec de zones verdes, neteja de Un dels principals usos de les aigües regenerades de la planta del Baix Llobregat és la formació d’una barrera carrers i efecte de barrera contra la intrusió salina de l’aqüífer hidràulica contra la intrusió salina, per preservar l’aqüífer del Llobregat. Els principals usos previstos de les aigües regenerades de la planta del Baix Llobregat són el cabal ecològic El cabal de disseny per a aquest ús és de 15.000 m3/dia, dividit en dues etapes: la primera de 5.000 m3/dia de l’últim tram del riu Llobregat, el rec agrícola, el manteniment de les zones humides, els usos industrials, el i la segona de la resta del cabal. rec de zones verdes, la neteja de carrers i la barrera contra la intrusió salina. Les instal·lacions de regeneració estan dissenyades per a un cabal de 3,25 m3/s. Els tractaments de la planta de regeneració destinats a la barrera contra la intrusió salina són de coagulació- floculació, decantació, filtració, procés de desinfecció, ultrafiltració i osmosi inversa. La línia principal de tractament consta d’una coagulació-floculació, una decantació i una filtració, seguides d’una desinfecció amb ultraviolats i hipoclorit. A l’aigua que es destina a la barrera hidràulica contra la Els resultats de la primera etapa han estat satisfactoris i s’ha aconseguit reduir la salinitat de l’aqüífer. Durant el intrusió salina s’afegeixen els processos d’ultrafiltració i una osmosi inversa. Finalment, en el cas particular 2008 s’iniciaran les obres associades a la segona fase (conducció i pous), amb un pressupost de 7,5 M €. del rec agrícola també es portarà a terme una electrodiàlisi reversible, per disminuir el contingut en sals. Aquestes obres començaran durant el 2008, conjuntament amb una conducció per ampliar la zona agrícola regable. També s’iniciaran les obres d’una conducció per abastar indústries a la Zona Franca i al polígon Pratenc, i també a zones verdes de Montjuïc i de la ZAL. Actualment s’ha iniciat ja el subministrament del cabal ecològic del riu Llobregat, el rec agrícola i el mante- niment de les zones humides, i durant el 2008 es preveu iniciar el consum per als altres usos. 92 PROJECTES ESTRATÈGICS METROPOLITANS SOSTENIBILITAT I MEDI AMBIENT SOSTENIBILITAT I MEDI AMBIENT PROJECTES ESTRATÈGICS METROPOLITANS 93 • Data prevista d’entrada en servei: 2012 • Fred de regasificació + generació aigua freda i calenta: estalvi estimat de 21 GWh l’any • Central de trigeneració + central • Pressupost global: 24 M €, amb una de biomassa: producció de 44 GWh subvenció del programa CENIT del 49% per al d’electricitat l’any període 2007-2010 • E s preveu que amb el projecte s’evitarà • Pressupost executat l’any 2007: 6,7 M € l’emissió de 9.200 tones de CO2 l’any www.cetaqua.com • www.agbar.es www.barcelonaenergia.cat RESPONSABLE: josep Flores Bados, dIRECTOR dEL PROJECTE SOSTAqUA RESPONSABLE: Carlos Amiero, dIRECTOR TÈCNIC dE L’AGÈNCIA d’ENERGIA dE BARCELONA 45. Desenvolupaments tecnològics per a un cicle 46. Central de Generació d’Energies Zona Franca - urbà de l’aigua autosostenible (Sostaqua) Granvia L’Hospitalet PROjECTE ESTATAL LIDERAT DES DE BARCELONA BARCELONA Neix Sostaqua, un projecte amb l’objectiu d’integrar sinergies entre el món empresarial i el El nou barri de la Marina incorporarà en el seu planejament els serveis energètics més eficients científic, amb clara vocació d’oferir desenvolupaments tecnològics innovadors i sostenibles en i menys contaminants el cicle urbà de l’aigua En el marc dels compromisos de l’Agenda 21 de Barcelona (“Compromís ciutadà per la sostenibili- El projecte Sostaqua, impulsat per la Societat General d’Aigües de Barcelona, ha estat un dels quinze tat 2002-2010”) i del Pla de millora energètica de Barcelona 2002, el passat 24 d’octubre de 2007 projectes seleccionats pel Centro para el Desarrollo Tecnológico Industrial (CDTI) dins del programa CENIT. l’Agència d’Energia de Barcelona va presentar el projecte de la Central de Generació d’Energies Zona Aquest programa té l’objectiu de fomentar la cooperació publicoprivada en R+D+i per a grans projectes Franca - Granvia L’Hospitalet. integrats de recerca industrial estratègica i abast cientificotècnic. El projecte està constituït per quatre elements: L’objectiu de Sostaqua és analitzar els desenvolupaments tecnològics per arribar a un cicle urbà de l’aigua • Xarxa de distribució de fred i calor (DH&C): serveis per proveir edificis o centres de consum de tota autosostenible. Es tracta de l’únic projecte de la segona convocatòria CENIT que tracta sobre la temàtica l’energia tèrmica que cal per climatitzar-los, en forma d’aigua freda o calenta. L’energia es genera en de l’aigua. una instal·lació centralitzada, anomenada central de producció, que permet una eficiència energètica En total hi participen 16 empreses consorciades (5 empreses del Grup Agbar, altres 5 empreses grans i 6 més gran. Els edificis als quals s’ha de subministrar l’energia es connecten amb la central a través de pimes) i més de 12 OPIs (organismes de recerca amb universitats) subcontractats. A més, per a la gestió del xarxes de distribució. Aquesta és la segona xarxa de climatització de Barcelona, després de la del Fòrum projecte, es compta amb la col·laboració de CETaqua, el Centre Tecnològic de l’Aigua creat per AGBAR, 2004 i 22@Barcelona. el CSIC i la UPC. • Central de trigeneració: generació d’electricitat, fred i calor. És previst ubicar-la a la parcel·la on hi havia La sostenibilitat dels processos vinculats al cicle integral de l’aigua s’analitza des de quatre àmbits com- la central d’energies de la Seat, a la Zona Franca. plementaris: l’aigua, els residus, l’energia, la salut i el medi ambient. El projecte es compon de 44 tasques • Central de biomassa: estarà situada a la mateixa parcel·la que la central de trigeneració. L’objectiu és independents, agrupades en 10 activitats: 4 en el vector aigua, 3 en residus, 2 en energia i 1 en salut i l’aprofitament del verd urbà procedent de la poda dels arbres, dels subproductes de jardineria i de les medi ambient. regeneracions d’arbres de parcs i jardins per produir electricitat. • Sistema d’aprofitament del fred de regasificació: refrigeració que es basa en la recuperació d’un fred Entre les activitats portades a terme a l’àrea metropolitana de Barcelona durant el 2007 destaquen: residual que en altres circumstàncies es malbarataria. Una conducció connectarà els evaporadors de gas • La creació d’un centre de recerca de l’empresa Degremont, per atendre les proves experimentals de natural liquat situats a la parcel·la d’Enagás al Port de Barcelona amb la central de generació d’energies dessalació d’aigua a Barcelona Barcelona Sud, que estarà situada a 2 km de distància. Aquest important projecte de R+D és el resultat • L a realització de proves experimentals de demostració de tractaments fisicoquímics de fangs procedents d’un conveni de col·laboració entre l’Agencia d’Energia de Barcelona, l’IDAE i Enagás. de les aigües residuals, per adaptar-los a la indústria del ciment o a altres usos La incorporació d’aquests sistemes en la planificació urbanística del nou barri de la Marina i la Zona Franca implica un canvi substancial en el model energètic i de ciutat. El 2008 s’adjudicarà el concurs que convocarà l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus per a la creació de la societat mixta publicoprivada encarregada de desenvolupar tot el projecte. 94 PROJECTES ESTRATÈGICS METROPOLITANS SOSTENIBILITAT I MEDI AMBIENT SOSTENIBILITAT I MEDI AMBIENT PROJECTES ESTRATÈGICS METROPOLITANS 95 • Àmbit d’actuació: 2 km2 i 92.547 habitants • P eríode d’execució: 2005-2008, amb la possibilitat de dos anys de pròrroga • I nversió total prevista: 36 M € (50% a càrrec de Generalitat de Catalunya i 50% a càrrec dels ajuntaments de Badalona i Santa Coloma de Gramenet i del Consell Comarcal del Barcelonès) • Import total dels projectes • I njecció final de recursos incloent-hi executats: 35.429.018,08 € d’altres programes complementaris i • Import total dels projectes en actuacions: més de 50 M € execució: 34.483.891,50 € RESPONSABLES: jesús de la Varga, RESPONSABLE dE L’OFICINA TÈCNICA COMARCAL dE MILLORA dE BARRIS; xavier Valderrama, COORdINAdOR dEL PROGRAMA www.l-h.es dE BARRIS A L’AJUNTAMENT dE SANTA COLOMA dE GRAMENET; Dolors Fibla, COORdINAdORA dEL PROGRAMA dE BARRIS A L’AJUNTAMENT dE BAdALONA RESPONSABLE: josé Luis Hernández Giménez, dIRECTOR dEL PLA INTEGRAL www.ccbcnes.org/serramena • www.grame.met/principal/la-ciutat/projectes-en-marxa/fem-barri.html 47 • 01. Pla integral de Collblanc - La Torrassa 47 • 02. Intervenció integral als barris fronterers L’HOSPITALET DE LLOBREGAT de la Serra d’en Mena BADALONA I SANTA COLOMA DE GRAMENET Inici de les obres d’una escola bressol i un casal d’avis al barri de la Torrassa El Pla integral dels barris de Collblanc i la Torrassa neix de la constatació compartida entre veïns i ajuntament S’inaugura la primera fase de transformació del carrer Circumval·lació i es completa la urbanit- de la necessitat d’una intervenció global i consensuada, amb la finalitat de millorar la qualitat de vida dels zació de diversos carrers a Llefià, la Pau i Safarejos seus habitants a través del revifament del teixit urbà, social i econòmic. L’any 2004 els ajuntaments de Badalona i Santa Coloma de Gramenet, conjuntament amb el Consell Co- Actualment el Pla integral el formen 81 projectes, dels quals 37 s’han executat, 38 estan en execució i 6 marcal del Barcelonès, van decidir impulsar un projecte d’intervenció integral als seus barris fronterers, en estan pendents de desenvolupar en el període 2008-2010. el marc del Programa de barris de la Generalitat de Catalunya. El 2007 s’ha dut a terme la instal·lació d’escales mecàniques als carrers París, Graner i Martorell i l’adequació L’àrea d’actuació compren set barris fronterers: Sant Antoni i Sant Joan de Llefià, la Salut i la Pau, a Badalona, d’un local per a oficines de plans d’ocupació, entre altres actuacions. Així mateix, està a punt d’acabar-se i Raval-Safarejos, Santa Rosa i el Fondo, a Santa Coloma. Es tracta d’una àrea caracteritzada per una trama la construcció de 50 habitatges i un aparcament subterrani de 253 places, i també la reforma d’una illa de carrers complicada, sovint en forta pendent, i una densitat de població molt elevada. interior de 3.800 m2 a les antigues Vidrieries Llobregat. Els principals objectius de la intervenció són: la vertebració dels barris i la seva connexió amb el Barcelonès Actualment es duen a terme el projectes següents: Nord, la millora de la xarxa viària i la mobilitat dels vianants, la supressió de barreres arquitectòniques, la • Construcció d’un casal d’avis i una escola bressol rehabilitació dels elements col·lectius dels edificis i l’impuls de plans de convivència i cohesió social. • A dequació de guals per a vianants: s’intervé aproximadament en 100 cruïlles Actuacions dutes a terme l’any 2007: • Desenvolupament del PERI 3 en el sector passatge Canalejas, carrer Vinyeta i carrer Albiol • Construcció d’una residència per a gent gran al carrer Pérez Galdós • Remodelació dels carrers Democràcia, Doctor Bassols, Júpiter, Mercuri i Venus, al barri de Llefià de Ba- • Rehabilitació de la Casa dels Cargols i la Torre Barrina, amb la finalitat de destinar-los a equipaments per dalona als barris • U rbanització dels carrers Amadeu Vives, Granada, Lepant, Linares, Ruperto Chapí, Sevilla, Solsona, Cal- • Es continuen executant diversos projectes de cohesió social, com el Projecte socioeducatiu a les escoles, derón de la Barca i Sant Hilari de Sacalm, al barri de la Pau de Badalona el Projecte Clau, el Projecte “Créixer amb l’esport”, el seguiment sociosanitari de tota la població de més • U rbanització de l’avinguda Torre Roja i de l’avinguda de la Generalitat, al barri de Safarejos de Santa de 80 anys, el Projecte Xarxa, el Pla educatiu de l’entorn i els plans d’ocupació, formació i dinamització Coloma • Execució de la primera fase de les obres de transformació del carrer Circumval·lació en un passeig Durant el 2008 és previst que s’iniciïn els projectes següents: rehabilitació de la Casa de la Torrassa, adequació • S egona convocatòria del pla d’ajuts de l’Ajuntament de Santa Coloma per a la rehabilitació d’edificis i i millora del poliesportiu Fum d’Estampa, reforma, adequació i pla d’accessibilitat del carrer Rosselló, PERI habitatges del passatge Colom, PERI de la plaça Pirineus i habitatges de lloguer per a joves a l’antic cinema Romero. • Substitució de l’enllumenat al carrer Mossèn Cinto Verdaguer de Santa Coloma • Instal·lació d’escales mecàniques al carrer Bruc de Santa Coloma Actuacions previstes per al 2008: • Urbanització del carrers Juan Valera, Víctor Balaguer i Richard Strauss • Eliminació del passatge Sant Pasqual i l’obertura del carrer Bruc • Eliminació del passatge Peius Gener al barri de la Salut de Badalona 96 PROJECTES ESTRATÈGICS METROPOLITANS BARRIS BARRIS PROJECTES ESTRATÈGICS METROPOLITANS 97 • 3.968 m2 de carrers urbanitzats • P ressupost total previst per al període • 434 m2 d’equipaments construïts 2005-2009: 11.862.623,02 € • 5.300 m2 de nous espais verds • S ubvenció aprovada pel Programa de la Llei de millora de barris, àrees urbanes i • Inversió: 6,5 M € viles que requereixen atenció especial per al període 2005-2009: 5.931.311,51 € www.aj-elprat.cat www.bcn.cat/habitatge/bcn_pla_bar_shtml RESPONSABLE: Enrique García Romero, dIRECTOR dEL PLA d’ACTUACIó dE SANT COSME RESPONSABLE: josep García Puga, GERENT dEL dISTRICTE dE NOU BARRIS 47 • 03. Pla d’actuació Sant Cosme 47 • 04 Projecte d’intervenció integral al barri EL PRAT DE LLOBREGAT de Roquetes BARCELONA La transformació de Sant Cosme genera confiança i satisfacció en el barri El Pla d’actuació és l’instrument de l’Ajuntament del Prat per impulsar les estratègies de transformació i Nous equipaments i zones verdes per a Roquetes millora de Sant Cosme. L’any 2005 el Projecte integral de Sant Cosme va ser inclòs en el Programa de la Llei de barris, fet que ha permès reforçar i complementar les línies d’actuació que ja estaven en marxa. El barri de Roquetes es caracteritza per una densitat alta d’habitatges, bona part d’autoconstrucció. L’actuació integral, escollida en la primera convocatòria del Programa de barris i àrees urbanes d’atenció La intervenció es basa en nou línies estratègiques: acabament de la reforma urbanística i millora de l’espai especial, pretén potenciar un planejament coherent amb la sostenibilitat de l’espai urbà i els criteris de públic, suport a l’activitat econòmica i comercial, pla de millora educativa, foment de la comunitat associada l’Agenda 21 de Barcelona. i no associada, programa d’activitats culturals, instal·lació de serveis i equipaments de ciutat, programa de convivència, reducció dels nivells d’exclusió i suport a la inserció i millora dels recursos sociosanitaris. Actuacions recents i de futur associades al projecte: • Equipaments: previsió d’una nova actuació en l’espai exterior de l’Ateneu Nou Barris (equipament acabat Els aspectes més destacats de l’execució del projecte durant l’any 2007 són: el 2007), pistes esportives Antoni Gelabert i nou espai per a serveis socials Programes urbanístics: • E spais verds: jardins Rodrigo Caro (acabats el gener de 2008) i parc Pla de Fornells (el 2009 és previst • Dues noves places dissenyades pels veïns a través de processos participatius: Orcasitas i Amistat abordar la segona fase de millora del parc) • Construcció i posada en marxa de l’edifici judicial i de la comissaria de Mossos d’Esquadra • O btenció de sòl per a zones verdes o esponjament urbà: PAU 2 i AA(17) • Projecte executiu per a la remodelació del carrer Riu Llobregat després d’un procés participatiu per definir • Carrers urbanitzats: el 2007 es van acabar el carrer Ojeda i l’últim tram de Llobera i Rodrigo Caro, i el el seu disseny carrer Romaní; el 2008 és previst iniciar la urbanització del carrer Artesania • Construcció i posada en marxa de Centre Esplai: seu central, escola de natura i alberg internacional de la Fundació Catalana de l’Esplai • Transport i mobilitat: instal·lació de semàfors, Pla de mobilitat i millora del transport i instal·lació d’un nou ascensor al carrer Alcàntara Programes comunitaris: • Rehabilitació d’edificis, instal·lació de telecomunicacions als edificis, instal·lació de plaques solars • C onsolidació del Consell Veïnal del Barri • Pla de dinamització del comerç i constitució de l’associació de comerciants Nou Futur de Sant Cosme • Mesures d’eficiència energètica a les edificacions • Programa de reducció de l’absentisme escolar • Serveis socials: servei obert d’infants i adolescents (SOIA), espais familiars, casal infantil, activitats forma- • Posada en marxa de dos espais infantils i per a famílies a les dues escoles del barri tives en l’àmbit de la cura i l’atenció a les persones, alfabetització i acolliment lingüístic, projecte veïnal • Programació cultural i treball comunitari en l’organització de festes populars de dinamització de les pistes poliesportives, punt d’informació i atenció a les dones, Pla comunitari de Roquetes (serveis salut comunitària) al carrer Cantera Les previsions per a l’any 2008 se centren en la primera fase de remodelació del carrer Riu Llobregat (l’eix comercial i social de Sant Cosme), la primera fase d’instal·lació d’ascensors, la construcció d’un gimnàs d’ús • Medi ambient: reciclatge d’escombraries i minideixalleria social i comunitari al CEIP Jaume Balmes i el desenvolupament del pla de convivència i civisme. 98 PROJECTES ESTRATÈGICS METROPOLITANS BARRIS BARRIS PROJECTES ESTRATÈGICS METROPOLITANS 99 • Pressupost total: 14.616.00 € (50% fons Llei de barris, 50% Ajuntament de Barcelona) • Execució: 2004-2008 • Camps d’actuació: · m illora de l’espai públic i dotació d’espais verds (2.040.000 €) · r ehabilitació d’elements comuns dels edificis (1.500.000 €) · p rovisió d’equipaments per a l’ús col·lectiu (9.646.000 €) Pressupost total: 16,9 M € per al · f oment de la sostenibilitat del desenvolupament període 2005-2009 (50% a càrrec del urbà (460.000 ) Programa de millora de barris de la € · p rogrames per a la millora social, urbanística i Generalitat de Catalunya) econòmica (970.00 €) http://www.fomentciutatvella.net/cat/lleibarris/index.asp www.bcn.cat/habitatge/bcn_pla_bar.shtml RESPONSABLE: Carles Blasco i Bayot, dIRECTOR GENERAL dE FOMENT dE CIUTAT vELLA SA RESPONSABLE: jordi Reynés, dIRECTOR dEL PROJECTE dE LA LLEI dE MILLORA dE BARRIS, AJUNTAMENT dE BARCELONA, dISTRICTE dE SANTS-MONTJUïC. 47 • 05. Projecte d’intervenció integral als barris 47 • 06. Poble-sec: barri d’atenció especial de Santa Caterina i Sant Pere BARCELONA BARCELONA Una profunda transformació El Pou de la Figuera, un nou espai públic destinat als vianants, a l’esport i al lleure, s’obre al L’objectiu d’aquest projecte, que es va iniciar el 2005, és millorar les condicions de vida dels ciutadans barri que resideixen al barri de Poble-sec. El projecte d’intervenció va ser escollit en la segona convocatòria del Programa de barris i àrees urbanes d’atenció especial. Els barris de Santa Caterina i de Sant Pere formen part de l’anomenat sector oriental del nucli antic del districte de Ciutat Vella de Barcelona. Els dos barris conformen una àrea urbana de 35,15 hectàrees, carac- El barri es configura com un entorn urbà fràgil, en el qual hi ha una transició entre un Poble-sec amb alts teritzada per una elevada densitat de població. nivells d’envelliment i població molt arrelada a la seva vida quotidiana, i un nou Poble-sec amb mestissatge cultural, nova població infantil i juvenil i noves necessitats d’escola, habitatge, espai públic o associacions. Des de l’any 1987, Ciutat Vella en general i el nucli antic en particular havien estat objecte d’un ambiciós pla d’actuació per a la millora de l’espai públic. L’aprovació del projecte d’intervenció integral dels barris de Però a més d’intervencions socials que facin possible aquesta transició social i enforteixin la convivència Santa Caterina i de Sant Pere en la primera convocatòria del Programa de barris (any 2004) ha comportat veïnal, el barri requereix també intervencions profundes en l’espai públic, el manteniment d’edificis pri- una injecció de recursos que ajudarà a finalitzar el procés iniciat. vats i l’accessibilitat de la trama urbana. Les places i els carrers continuen encara amb deficiències pròpies d’estructures urbanes envellides, i hi destaca la manca de clavegueram públic. Al llarg del 2007 han continuat les accions en matèria de rehabilitació d’edificis, obtenció de sòl per a equipaments, dinamització econòmica i arranjament d’espais públics: Actuacions en progrés i actuacions previstes fins al 2009: • A rranjament de microespais enjardinats en diversos racons del barri • Urbanització dels carrers Anníbal, Elkano, Magallanes, Piquer, Poeta Cabanyes, Roser, Salvà, Tapioles i • Campanyes de creació d’identitat comercial i impuls econòmic Vila i Vilà • Recollida pneumàtica de brossa: en funcionament les darreres fases • Remodelació de la plaça de la Bella Dorita • Sòl per a equipaments: s’ha obtingut el sòl per a la residència d’avis a Mestres i Casals • C onstrucció de noves escales als carrers Concòrdia, Poeta Cabanyes, Roser i Salvà • S’ha dut a terme la tramitació de 50 expedients de rehabilitació i equipament d’elements col·lectius dels • U rbanització per a ús exclusiu dels vianants del carrer Concòrdia entre el carrer de la França Xica i el carrer edificis Magallanes • Arranjament de locals d’entitats: en manquen dos, actualment en obres • Projecte de pacificació del trànsit i ornamentació vegetal del carrer Margarit entre el carrer Julià i el passeig • S ’ha dut a terme la urbanització del Pou de la Figuera, ja acabada de l’Exposició • C ontinuen les obres als dos equipaments previstos al Pou de la Figuera, que acabaran el 2008 • I nstal·lació de jardineres ornamentals a la plaça Ovidi Montllor • L ’equipament multifuncional a l’edifici de la Penya està en obres; ja s’hi han dut a terme enderrocaments • Arranjament del sostre dels vestidors del camp de futbol de la Satalia selectius • Arranjament de la pista esportiva de les Tres Xemeneies • Ha finalitzat l’actuació prevista al Centre Cívic del Convent de Sant Agustí • E xpropiació i adequació de la parcel·la del carrer Roser 15 100 PROJECTES ESTRATÈGICS METROPOLITANS BARRIS BARRIS PROJECTES ESTRATÈGICS METROPOLITANS 101 • S uperfície: 35.849 m2 • Pressupost global: 13,3 M € • P ressupost: 9.685.000 € • Població: 3.591 habitants • D espesa feta (fins al desembre del 2007): 2.774.267,52 • Superfície: 133.100 m2 € • V alor cadastral dels habitatges: 39,44% del valor mitjà del municipi • Termini d’execució Pla integral de la Ribera: 2005-2009 (amb possibilitat de 2 • Taxa d’atur: 11,5% anys de pròrroga) • Horitzó temporal: 2005-2010 www.montcada.cat www.santboi.org RESPONSABLE: Manel Arbiol Ballarín, dIRECTOR ExECUTIU RESPONSABLE: Nicolás Cabezas Osuna, COORdINAdOR dEL PLA dE MILLORA INTEGRAL dE CASABLANCA 47 • 07. Projecte d’intervenció integral al barri 47 • 08. Pla de millora integral de Casablanca de la Ribera SANT BOI DE LLOBREGAT MONTCADA I REIxAC Comencen les obres de reurbanització del sector Parellada i del carrer Viladecans Les obres de reurbanització i supressió de barreres arquitectòniques a l’avinguda i a la plaça de la El Pla de millora integral de Casablanca, integrat dins el Programa de barris i àrees urbanes d’atenció Ribera i als carrers Llevant i dels Horts han obert el barri als ciutadans. Les zones de passeig millora- especial, és un instrument per incentivar un canvi de dinàmica en un barri caracteritzat per la pèrdua pro- des, el nou mobiliari urbà i més zones verdes afavoreixen la convivència i la trobada ciutadana. gressiva de població i l’envelliment de la que s’hi queda, un parc d’habitatges antic i una degradació de l’espai públic. El Pla integral de la Ribera contempla una sèrie d’actuacions fins al 2009 que dotaran el barri dels recursos indispensables perquè assoleixi una recuperació econòmica, social i urbanística que millori la qualitat de Actuacions realitzades o en curs: vida de veïns i veïnes. • Participació: s’han fet sessions de participació individualitzades per als diversos projectes urbanístics, es fa un seguiment progressiu del projecte per part d’una comissió ciutadana formada per entitats i veïns Seleccionada a la segona convocatòria de la Llei de barris, la intervenció integral ha impulsat diverses ac- del barri, i l’Oficina del Pla ofereix atenció al públic sobre consultes relacionades amb les actuacions del tuacions socials: projecte. • L’obertura d’un centre cívic, on es desenvolupa un ampli programa social i de dinamització comunitària, • D inamització econòmica: posada en marxa de l’associació de comerciants del barri i de diverses accions amb nombrosos serveis de suport a la població, de foment de la igualtat i de la convivència, i per a la de dinamització conjuntes. conciliació de la vida laboral i familiar, i també activitats, cursos i tallers culturals, formatius i de lleure. • La creació de la figura de l’agent cívic, que treballa en la millora de la convivència i del civisme mitjançant • Acció ciutadana: s’ofereix formació per a la participació de les dones, tallers d’estratègies preventives de la una tasca didàctica i conciliadora. violència de gènere, cursos sobre coneixement de l’entorn per a dones nouvingudes i català per a adults. • E l foment de la participació ciutadana i la seva implicació en el pla: creació de la Comissió Local d’Avaluació També s’ha iniciat el projecte per al Centre de Recursos i Documentació de la Gent Gran, que s’ubicarà i Seguiment i manteniment d’un contacte continu amb les entitats i col·lectius del barri i les comunitats a l’actual casal de barri, s’ha creat la UBASP, el Pla de prevenció de les drogodependències, el Programa de propietaris. Aurora per a la inserció de dones joves, les beques per a joves i el Projecte “Museu als barris” per a la recuperació de la memòria històrica. En l’àmbit urbanístic, les actuacions s’han centrat en: • Urbanisme: millora de l’enllumenat i de la pavimentació, obres als carrers del sector Parellada i al carrer • L’acabament de la reurbanització de l’avinguda i la plaça de la Ribera, el carrer Llevant i part del carrer Viladecans. Previsió per al 2008: plaça Casablanca i carrer Badajoz, passeig de la C-245, millora de dels Horts, amb l’objectiu de posar l’espai públic al servei de les persones. l’accessibilitat de la plaça de l’Olivera, millora de les línies elèctriques i de la xarxa de sanejament. • La posada en marxa del procés de millora del parc immobiliari, que contempla la rehabilitació dels ele- • H abitatge: construcció d’un nou edifici de promoció pública i continuació del programa d’ajuts a la reha- ments comuns dels edificis (cobertes, façanes, patis interiors i instal·lacions comunitàries) i la instal·lació bilitació dels elements comuns dels edificis i habitatges. d’ascensors. S’ha fet la diagnosi de l’estat dels edificis i dues comunitats de propietaris ja han encarregat els primers projectes d’intervenció. Per tal de facilitar la feina als veïns, l’Ajuntament de Montcada i Reixac ha posat a la seva disposició una oficina al Centre Cívic La Ribera, on poden sol·licitar informació relacionada amb el procés, rebre assesso- rament i gestionar les ajudes econòmiques que ofereixen les diverses administracions. 102 PROJECTES ESTRATÈGICS METROPOLITANS BARRIS BARRIS PROJECTES ESTRATÈGICS METROPOLITANS 103 • Pressupost aprovat 2008: 14,7 M € • Actuacions previstes: 24 Les tres partides més importants són: • Horitzó temporal: 2007-2011 · H abitatge social: 5,3 M € • Pressupost total: 14.971.400 € · U rbanització d’espais públics: 3 M € (50% ajuntament, 50% Generalitat) · Despesa social: 2,5 M € • Superfície: 293.485 m² • Població d’aquest àmbit: 4.918 habitants RESPONSABLE: jordi Rustullet i Tallada, PRESIdENT dE LA COMISSIó ExECUTIvA dEL CONSORCI dEL BARRI dE www.viladecans.cat LA MINA I SECRETARI GENERAL dEL dEPARTAMENT d’ACCIó SOCIAL I CIUTAdANA dE LA GENERALITAT dE CATALUNyA RESPONSABLE: josé Antonio Molina Flores, ASSESSOR PER A LA RENOvACIó dE BARRIS I HABITATGE www.barrimina.org 47 • 09. Projecte d’intervenció integral de l’AUAE 47 • 10. Pla de transformació del barri de la Mina de Ponent SANT ADRIà DE BESòS VILADECANS Ha acabat la construcció dels nous equipaments del barri (escoles, poliesportiu i biblioteca) i el 2008 comença la construcció de 400 pisos socials a la Mina El projecte d’intervenció integral va ser escollit en la quarta convocatòria del Programa de ba- rris i àrees urbanes d’atenció especial El Pla de transformació del barri de la Mina és un projecte global i integrador centrat en la millora de la qualitat de vida de la població i de l’espai públic. En l’àmbit social, l’objectiu bàsic és la inserció laboral El Projecte d’intervenció integral de l’àrea urbana d’atenció especial (AUAE) de Ponent té com a finalitat dels grups en risc d’exclusió social, mitjançant programes adaptats que donen resposta a les diverses portar a terme la regeneració urbana, social i econòmica de la zona. El dos objectius generals del projecte problemàtiques i necessitats. Pel que fa a l’espai públic, l’objectiu és eliminar barreres arquitectòniques són facilitar la cohesió socioeconòmica i impulsar la creació d’un entorn que afavoreixi la qualitat de vida dels per permetre la connectivitat interior i obrir el barri al seu entorn proper. Alhora, es treballa també per barris de Ponent. Hi destaquen tres actuacions clau: la construcció de l’Ateneu de les Arts, la urbanització millorar la convivència i l’educació en el civisme. de l’avinguda del Doctor Fleming i la instal·lació d’ascensors a Poblat Roca-Hispanitat. L’any 2007 s’han acabat els nous grans equipaments: el poliesportiu i la biblioteca - centre sociocultural. Les actuacions que s’han portat a terme durant el 2007 són: Prèviament, el 2005 i el 2006 van entrar en funcionament les noves escoles de primària i secundària, • P lanificació del cronograma d’execució del pla respectivament. • Posada en marxa de l’estructura del personal per al desenvolupament del pla L’estiu del 2006 el Consell de Govern del Consorci del Barri de la Mina va aprovar ampliar la durada • Inici de les obres de la primera fase de la urbanització de l’avinguda del Doctor Fleming amb la construcció d’aquest consorci, inicialment prevista per a deu anys (2000-2010). L’acord de les administracions con- d’un col·lector de pluvials sorciades (Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona i ajuntaments de Sant Adrià de Besòs i • Realització de propostes tècniques per a la implantació dels ascensors de Poblat Roca-Hispanitat Barcelona) estableix ara que el consorci tindrà la durada que exigeixi el compliment de la seva finalitat. • Servei de mediació • Servei d’informació ciutadana del pla integral a Can Palmer Les qüestions de caràcter social són les que van fer prendre aquesta decisió, per poder donar continuïtat • P osada en marxa del pla de participació ciutadana del pla integral amb la constitució de la Comissió de als programes iniciats. Participació Ciutadana del Sector de Ponent L’any 2008 començarà la construcció de 400 habitatges de protecció social, que implicaran una inversió • Elaboració del programa funcional de l’ampliació del centre d’atenció de Can Palmer de 5,3 milions d’euros. És previst que estiguin acabats el 2010. Les actuacions previstes per al 2008 són: • Constitució i posada en funcionament de la nova societat municipal que gestionarà el pla • Finalització de la primera fase d’obra de la urbanització de l’avinguda del Doctor Fleming i projecte d’execució de la segona fase • Presentació del projecte d’instal·lació d’ascensors • R edacció del programa del futur Ateneu de les Arts • Posada en funcionament provisional dels serveis de l’Ateneu de les Arts • Redacció del projecte executiu de l’ampliació de la masia de Can Palmer • Realització de dos estudis: socioeconòmic i sociològic • Reforç de tots els programes de serveis personals • C onstitució de la Comissió de Participació Ciutadana 104 PROJECTES ESTRATÈGICS METROPOLITANS BARRIS BARRIS PROJECTES ESTRATÈGICS METROPOLITANS 105 • Pressupost total: 10.800.000 € (50% Generalitat de Catalunya i 50% • Pressupost global: al voltant dels 50.000.000 € (dels quals 8.300.000 , subvencionats per Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat) € Programa de barris de la Generalitat de Catalunya) • S uperfície total de l’àrea 46,43 ha d’intervenció: 35.896 m2 • Superfície: 5 anys • Termini d’execució: 4 anys (2006-2010) • C alendari d’execució: • Llocs de treball creats: 2 • H oritzó: començament del 2010 www.cornellaweb.com/cornella/serveis/plaintegral/plaintegral.asp www.cancalders-lasalut.cat RESPONSABLE: joan Miquel Culillas jalencas, dIRECTOR dE PROGRAMES dE L’ALCALdIA RESPONSABLE: Mario Alguacil Sanz, dIRECTOR dEL PROJECTE d’INTERvENCIó INTEGRAL 47 • 11. Pla integral de Sant Ildefons 47 • 12 Projecte d’intervenció integral als barris de Can CORNELLà DE LLOBREGAT Calders i la Salut SANT FELIU DE LLOBREGAT El desembre de 2007 s’havia executat el 30% de les actuacions previstes en el pla integral Sant Ildefons és el barri més poblat de Cornellà, amb més de 30.000 persones. Nascut al començament La remodelació dels espais públics i la participació ciutadana, protagonistes del primer any de dels anys 60, és un barri amb molta densitat de població, una tipologia d’habitatge reduït i dèficits urbans vida del Projecte d’intervenció integral als barris de Can Calders i la Salut i d’infraestructures. L’any 2006 es va posar en marxa el Projecte d’intervenció integral de Can Calders i la Salut, amb l’objectiu El 2005 el Pla integral de Sant Ildefons va entrar en el Programa de barris i àrees urbanes d’atenció de dotar aquests barris, amb importants problemes urbanístics i socioeconòmics, dels recursos indispen- especial de la Generalitat de Catalunya. El pla té dos objectius estratègics generals: que els veïns tinguin sables per a la recuperació econòmica, social i urbanística. la confiança que l’Administració treballa pel barri i que es generi un nou clima de civisme i convivència entre els seus habitants. Durant el 2007 es van posar en marxa les actuacions següents: • E nderroc de l’anomenada “fàbrica de les tovalloles” i adjudicació de la construcció d’un pàrquing soterrat, Els projectes més singulars de la intervenció són: la remodelació de l’avinguda de Sant Ildefons, la construcció pas previ a la creació d’un equipament multifuncional per als barris d’un nou pavelló esportiu (de dues plantes, i amb habitatges per sobre d’aquesta alçada), la construcció • R eurbanització del carrer de la Santa Creu, amb la supressió de barreres arquitectòniques i la pacificació d’una residència per a la gent gran, la reforma de la zona esportiva del camp de futbol, l’eliminació de les del trànsit barreres arquitectòniques, la construcció d’un nou centre cívic, la construcció d’una nova biblioteca i un • Inici del procediment per a la concessió d’ajuts per a millores en l’accessibilitat i en les instal·lacions auditori, la reforma integral del CEIP Alexandre Galí, la construcció d’una nova escola bressol i mesures de comunes dels edificis (ascensors, rampes i escomeses d’aigua corrent) reforç de la cohesió social. • Desplegament de la xarxa wi-fi a l’Oficina d’Intervenció Integral A 31 de desembre de 2007 s’havia executat el 30% de les actuacions, entre les quals l’avinguda de Sant • Desenvolupament del programa de participació ciutadana “Fem barri”, per fomentar la implicació dels Ildefons, la remodelació del moll de càrrega i l’accés del Mercat de Sant Ildefons, la remodelació de la plaça veïns. S’ha impulsat la creació de l’Associació de Comerciants de Can Calders i s’han engegat els pro- del Pilar i la reforma de la zona esportiva - camp de futbol. grames de benestar i cohesió social amb activitats adreçades a joves (Jovestiu 2007), gent gran (“Taller de la memòria”) i dones (tallers “Dona, connecta’t”), entre d’altres. Actuacions previstes per al 2008: • Es donarà un impuls important a les obres més emblemàtiques: el pavelló de Sant Ildefons i la residència, El 2008 serà un any important per al projecte. Es preveu dur a terme les actuacions següents: i la construcció d’habitatges per a joves a l’avinguda Salvador Allende. • Redacció i concreció, amb les modificacions corresponents del Pla general metropolità, dels projectes • S’iniciarà la remodelació parcial de la segona arteria vial del barri, l’avinguda de la República Argentina. d’intervenció a l’espai públic i als equipaments (carrers de Can Calders i d’Agustí Domingo i places de • E s continuarà donant suport a la iniciativa de les comunitats de propietaris d’instal·lar ascensors als les Roses i de la Xocolatada) immobles. • C onstrucció de l’aparcament subterrani a la “fàbrica de les tovalloles” • Segona fase de la reurbanització del carrer de la Santa Creu • Negociacions amb els afectats per l’enderroc de locals a la plaça de les Roses • Seguiment del pla d’ajudes per a la millora de l’accessibilitat i per a instal·lacions comunes • C ontinuació dels programes de participació, benestar i cohesió social (tallers, jornades i dinamització) 106 PROJECTES ESTRATÈGICS METROPOLITANS BARRIS BARRIS PROJECTES ESTRATÈGICS METROPOLITANS 107 • P ressupost total aprovat: 18.042.000 € (50% Generalitat, 45% Ajuntament de Barcelona, 5% fons privats) • Inversió: 6,5 M € • Pressupost total: 17.442.966 € • Període d’execució: 2006-2010 (50% a càrrec del Programa de barris) • Termini d’execució: 2006-2010 www.pronoubarris.com • www.bcn.cat/habitatge/bcn_pla_bar.shtml www.bcn.cat/habitatge/bcn_pla_bar.shtml RESPONSABLE: josep García Puga, GERENT dEL dISTRICTE dE NOU BARRIS RESPONSABLE: Victòria Santafé Zapater, RESPONSABLE dEL PLA dE BARRIS 47 • 13. Projecte d’intervenció integral als barris de Torre 47 • 14. Pla d’intervenció integral de Trinitat Vella Baró i Ciutat Meridiana BARCELONA BARCELONA El barri de Trinitat Vella continua la seva transformació amb un projecte d’intervenció integral que abasta els àmbits urbanístics, socials, comunitaris i de dinamització econòmica Els ajuts de la Llei de barris són una oportunitat per millorar la qualitat de l’espai públic i la cohesió social El pla d’intervenció integral de Trinitat Vella té com a objectiu eliminar les barreres que aïllen el barri de la resta de la ciutat, potenciar la seva identificació positiva, millorar la urbanització i la dotació d’equipaments, Els barris de Torre Baró i Ciutat Meridiana presenten un fort condicionament per la seva orografia, a prop modernitzar els serveis i afavorir els processos d’integració de la població nouvinguda. de Collserola, que fa més difícil qualsevol millora de l’espai públic. L’objectiu de la intervenció integral és crear un model urbà més concentrat i sostenible. Es dóna prioritat a la millora de la connectivitat entre els Actuacions desenvolupades el 2007: dos barris i a la lluita contra l’infrahabitatge. • A mpliació de les instal·lacions esportives del camp de futbol Trinitat Vella • Creació d’un punt d’atenció a les dones Actuacions en curs i de futur relacionades amb el projecte: • P rojecte de senyalització d’itineraris en espais cívics • Urbanització de carrers: avinguda Escolapi Càncer • Programa específic amb la població d’origen magrebí • Millora de l’espai públic: nou espai públic a l’anomenat “Campillo de la Virgen” i urbanització dels carrers • P rograma de mediació comunitària Vilatorta i Brull • Programa de rehabilitacions dels elements comuns dels edificis, instal·lació de cablejat o altres sistemes • A judes a la rehabilitació i equipament dels elements col·lectius dels edificis i ajudes a la rehabilitació i a i unificació d’antenes de TV l’aplicació de noves tecnologies als edificis • P lans d’ocupació, elaborats per Barcelona Activa • Nous equipaments: nova seu del casal de barri a la plaça Eucaliptus, ampliació del casal de gent gran • Mediació comunitària al parc de la Trinitat Pedraforca, ludoteca - casal infantil a la plaça Eucaliptus, pista poliesportiva a Torre Baró, rehabilitació • Pista municipal de modelisme integral del centre de serveis socials i centre cívic Zona Nord • R eposició i nova plantació d’arbrat • Noves tecnologies: millora de la recepció del senyal d’accés a Internet i adequació d’espais dotats amb les noves tecnologies als equipaments municipals de nova creació Les actuacions previstes per al 2008 són: • Medi ambient: instal·lació d’un minipunt verd de recollida selectiva a Ciutat Meridiana • R ehabilitació de la Casa de les Aigües • S erveis socials: nou espai cívic a la plaça Eucaliptus, agents de cura de l’espai públic, xarxa d’activitats • A mpliació dels Horts Urbans esportives i de lleure i ús social de la nova pista poliesportiva de Torre Baró • A daptació del parc de la Trinitat a nous usos • Construcció d’escales mecàniques als carrers d’Ausona, Vinya Llarga i Almassora • S istema d’atenuació acústica de la sortida de vies perifèriques • Enderrocament de la presó de la Trinitat • Programa de difusió del sector comercial • Programa de renovació de la imatge exterior del comerç • Programa de creació d’un punt d’atenció per a joves • Programa de mediació veïnal amb població gitana • Programa d’acolliment de la població immigrada 108 PROJECTES ESTRATÈGICS METROPOLITANS BARRIS BARRIS PROJECTES ESTRATÈGICS METROPOLITANS 109 • Àmbit d’actuació dels dos barris: 1,42 km2 • Població: 75.000 persones (més del 35% del total • Inversió: 15,07 M € per al període de és població immigrant i el 43% del total té 24 anys 2007-2010 (50% a càrrec del Programa de o menys) barris de la Generalitat de Catalunya) • N ombre d’actuacions previstes: 50 projectes • Urbanització de carrers: 4,62 M € • Pressupost aprovat: 17,8 M € (50% a càrrec de • Creació de noves places i espais: 1,60 M € la Llei de barris i 50% a càrrec de l’Ajuntament de • Creació d’equipaments: 4,57 M € l’Hospitalet) • Accessibilitat dels habitatges i • Inversió prevista: més de 60 M € rehabilitació: 2,45 M € • Horitzó temporal del projecte: 2006-2011 • Programes socials: 1,84 M € www.l-h.es www10.gencat.net/ptop/Appjava/cat/index.jsp RESPONSABLE: josep Castro Borrallo, dIRECTOR dEL PLA INTEGRAL LA FLORIdA - PUBILLA CASES RESPONSABLE: Dolors Fibla Pascual, dIRECTORA TÈCNICA dELS PROJECTES dEL PROGRAMA dE BARRIS 47 • 15. Pla integral la Florida - Pubilla Cases 47 • 16. Projecte d’intervenció integral a Badalona Sud: L’HOSPITALET DE LLOBREGAT Sant Roc, Artigas i el Remei BADALONA Les mesures de transformació urbanística i millora social, resultat d’un ampli procés participatiu amb les entitats, permeten generar confiança en el futur i trencar la tendència al retrocés de Pubilla Cases i la Florida Programa escollit en la quarta convocatòria del Programa de barris de la Generalitat de Cata- lunya El Pla integral dels barris de la Florida i Pubilla Cases té com a objectiu millorar la qualitat de vida dels seus 75.000 habitants mitjançant la intervenció en els àmbits urbanístic, social, educatiu, mediambiental i econò- El projecte d’intervenció integral dels barris de Sant Roc, Artigas i el Remei té com a objectiu la millora de mic, amb l’execució de més de 50 actuacions previstes. Aquest projecte va ser escollit en la convocatòria l’àrea de Badalona Sud mitjançant mesures estructurals que modifiquin substancialment l’actual situació de l’any 2006 de la Llei de barris de la Generalitat de Catalunya. de precarietat i estigmatització. Durant l’any 2007 s’han dut a terme un seguit de projectes urbanístics i els programes socials i educatius El projecte actua al voltant de tres grans eixos: previstos. Destaquen els següents: • L a millora en les condicions generals d’habitabilitat dels edificis i els habitatges • Definició del Pla de millora de carrers del barri de Pubilla Cases i execució de la remodelació integral del • L a construcció o rehabilitació d’espais per al desenvolupament de programes socials i econòmics per a carrer Belchite, amb un ampli procés participatiu les persones • Posada en marxa del Pla d’instal·lació d’ascensors en 2.500 comunitats de propietaris • Millores en la urbanització i en la mobilitat de les persones als carrers i als espais públics (aquestes millo- • Reurbanització de la plaça de la Granota i de la plaça de la Llibertat res s’endinsen també en el terme municipal de Sant Adrià de Besòs, a través del Projecte d’intervenció • C ampanya de sensibilització entorn de l’estalvi d’aigua domèstica integral de Sant Adrià Nord) • Projectes socials posats en marxa: Programa Clau d’atenció a infants i conciliació de la vida laboral i L’actuació principal durant el 2007 ha estat la reurbanització dels carrers Simancas i Covadonga, dels barris familiar, Programa Cicerone d’atenció a joves immigrants, Programa de mediació comunitària per a la d’Artigas i Sant Roc. convivència • Posada en funcionament en el conjunt d’escoles dels plans educatius d’entorn Les actuacions previstes per al 2008 són: • La primera convocatòria d’ajuts per a la rehabilitació i l’accessibilitat d’edificis Per a l’any 2008 estan previstes, entre d’altres, les actuacions següents: • La reurbanització dels carrers Santiago, Casanova i Balmes del barri d’Artigas • R ealització del “Camí escolar segur” • Adequació dels guals, per a la supressió de barreres en les voreres • Reurbanització dels carrers Pubilla Cases i Mestre Serrano i de l’av. del Bosc i millora generalitzada de l’enllumenat públic de tots dos barris • C ontinuació de la campanya d’ascensors i millores en façanes i cobertes dels edificis • Inici de la construcció de l’escola bressol de la Florida • Execució del conjunt de programes de cohesió social, amb noves actuacions destinades a la formació per a l’ocupació dels col·lectius vulnerables 110 PROJECTES ESTRATÈGICS METROPOLITANS BARRIS BARRIS PROJECTES ESTRATÈGICS METROPOLITANS 111 • Pressupost del projecte: 5.655.766 € • Nombre de projectes a desenvolupar: 50 • I nversió total: 14,8 M € per al • Superfície de l’àmbit: 30,51 ha període 2007-2011 (50% a càrrec del • Nombre d’habitants: 3.621 habitants Programa de millora de barris de la • Parc d’habitatges construït abans del 1960: 37% Generalitat de Catalunya) www.bdv.es www.bcn.cat/habitatge/bcn_pla_bar.shtml RESPONSABLE: Rosa M. García Montero, COORdINAdORA dEL PROJECTE dE LA ROMàNICA RESPONSABLE: jordi Reynés, dIRECTOR dEL PROJECTE dE LA LLEI dE MILLORA dE BARRIS, AJUNTAMENT dE BARCELONA, dISTRICTE dE SANTS-MONTJUïC 47 • 17. Pla d’intervenció integral a la Romànica 47 • 18. Projecte d’intervenció integral del barri BARBERà DEL VALLÈS de la Bordeta BARCELONA Es posa en marxa el projecte d’intervenció de la Romànica i s’obre l’oficina de gestió al centre cívic de Ca n’Amiguet L’any 2007 aquest projecte ha estat escollit en la quarta convocatòria del Programa de barris El barri de la Romànica és al nord de Barberà del Vallès, al marge dret del riu Ripoll, i pren el nom de l’església de la Generalitat de Catalunya d’estil romànic construïda el segle xi en honor de santa Maria de Barberà. En l’àmbit urbanístic, la Bordeta presenta mancances importants en el teixit edificat i en la qualitat de la El projecte pretén la millora del barri mitjançant la connexió física i relacional amb la resta del municipi, urbanització: les dimensions reduïdes de la majoria dels solars plantegen problemes de rendibilitat en les l’increment de l’atractivitat de l’àrea i la implantació de projectes que afavoreixin els processos d’integració operacions de renovació i fan necessària la substitució directa dels habitatges existents, amb el consegüent social. impacte que això pot tenir sobre la trama urbana i residencial característica d’aquest barri. En l’àmbit social, La durada inicial del projecte és de cinc anys, i hi destaquen les actuacions de millora de l’espai públic i les el barri experimentarà canvis derivats de l’arribada de nova població immigrant, que tendirà a ocupar les rehabilitacions dels edificis amb la instal·lació d’ascensors. Aquestes actuacions tenen l’objectiu de millorar zones més degradades. l’entorn més proper dels veïns i veïnes perquè gaudeixin d’una millor qualitat de vida. Tanmateix, la Bordeta presenta també potencialitats futures clares: un teixit històric d’edificacions que poden El desenvolupament del pla de barris incrementarà també els programes i els recursos de serveis a les per- recuperar la seva qualitat, un teixit associatiu fort, capaç d’impulsar iniciatives, i una posició de centralitat sones. S’intensificarà el pla d’entorn per a la promoció de l’acció educativa i les accions de dinamització geogràfica en relació amb algunes de les grans operacions de futur de la ciutat. econòmica i ocupacional: serveis d’orientació, formació i inserció laboral, amb itineraris personalitzats per a Les principals actuacions en marxa i/o previstes fins a l’any 2011 en el marc del projecte d’intervenció la població activa del barri –i en especial els joves, les dones i les persones en atur de llarga durada– i suport integral són: a la instal·lació de negocis i comerços en els locals buits de la zona. • Implantació de la recollida soterrada de residus sòlids urbans dels carrers Olzinelles, Rossend Arús, Almeria, El 2007 s’ha iniciat el projecte amb la creació de l’oficina del barri, les jornades de presentació i la reurbanit- Navarra i Constitució, i de la plaça Ibèria zació de dos carrers de la zona nord (carrers París i Galceran de Pinós). El 2008 s’iniciaran altres treballs, entre • A dquisició i adequació de sòl per a nou espai públic als carrers Cuyàs, Moianès i Gavà els quals destaquen la reurbanització de la plaça del Mil·lenari, el pla de revitalització comercial, la diagnosi • Construcció d’un nou equipament municipal per a persones amb disminucions a la plaça de Can Muns dels edificis a rehabilitar i l’inici dels programes de millora social i dinamització associativa i comunitària. • R ehabilitació i ampliació de la ludoteca del carrer Constitució • Desenvolupament de projectes d’equitat de gènere: “Veure el barri amb ulls de dona”, “Punt d’informació sobre violència domèstica”, “Temps de barri, temps compartit” • Desenvolupament de projectes d’integració sociocultural: “Intervenció en medi obert”, “Espai públic: un espai cívic de convivència”, “Camí escolar” • Supressió de barreres arquitectòniques a la ludoteca municipal del carrer Constitució • Senyalització acústica als semàfors dels encreuaments dels carrers Gavà i Constitució • Arranjament d’ascensors, instal·lació de maquinari i noves tecnologies i adopció de mesures per aconseguir una millor eficiència energètica en els edificis públics 112 PROJECTES ESTRATÈGICS METROPOLITANS BARRIS BARRIS PROJECTES ESTRATÈGICS METROPOLITANS 113 • Població del barri: més de 7.000 persones • Pressupost de la intervenció: 15,7 M € en • Període de desenvolupament del el període 2007-2011 (50% a càrrec del fons programa: 2008-2011 del Programa de barris de la Generalitat de • P ressupost global: 7.004.000 € Catalunya i la resta a càrrec de l’Ajuntament (amb una distribució aproximada d’un de Barcelona); destaquen especialment les 75% per a actuacions urbanístiques actuacions sobre l’espai públic (9,5 M €) i i un 25 % per a actuacions l’accessibilitat (4 M €) socioeconòmiques). Finançament del 50% a càrrec del Programa de barris. www.bcn.cat/gracia www.ripollet.cat RESPONSABLE: Mari Carmen Fernández González, GERENT dEL dISTRICTE dE GRàCIA RESPONSABLE: Rosa Maria Martín Arjona, PRESIdENTA dEL PROJECTE d’INTERvENCIó INTEGRAL I PRIMER TINENT d’ALCALdE dE RIPOLLET 47 • 19. Pla d’intervenció integral al barri del Coll 47 • 20. Projecte d’intervenció integral al barri BARCELONA de Can Mas RIPOLLET El Pla integral del Coll va fer la primera sessió informativa oberta al barri el 10 de desembre del 2007, amb la participació de més de 150 persones Projecte escollit en la quarta convocatòria del Programa de barris de la Generalitat de Catalunya El Pla integral del Coll va ser escollit en la quarta convocatòria del Programa de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen atenció especial. Els principals objectius del projecte d’intervenció integral són: El projecte d’intervenció integral al barri de Can Mas de Ripollet és una actuació integral –urbanística, econò- mica i social– que forma part de la quarta convocatòria de la Llei de barris de la Generalitat de Catalunya. • Millorar la connectivitat externa, amb una estratègia que permeti integrar el parc de la Creueta del Coll i el parc Güell a l’estructura urbana L’actuació està formada per 21 programes: 9 d’àmbit urbanístic i 12 d’àmbit socioeconòmic. L’objectiu és • Millorar l’accessibilitat interna, amb la creació d’itineraris en la direcció vall - muntanya, especialment realitzar una intervenció en xarxa en el barri de Can Mas de Ripollet, cercant de millorar les condicions de complexos per les característiques físiques i constructives del barri vida dels veïns i els serveis que hi ha a la seva disposició. • Fomentar la rehabilitació d’edificis i la millora dels elements comuns Actuacions previstes en l’àmbit urbanístic: • Millorar la xarxa d’equipaments d’ús públic i la dotació d’espais verds • Desenvolupar programes que comportin una millora social • Reurbanització de dos parcs (Rizal i Primer de Maig) i construcció d’aparcament subterrani • C onstrucció d’un nou centre cívic El juliol de 2007, la Comissió de Valoració de la Llei de barris va aprovar la subvenció al projecte i va donar • Construcció d’un centre d’activitats socials i culturals al costat del CEIP El Martinet el vistiplau a 19 actuacions concretes. A continuació, es van iniciar les activitats d’informació, participació i • M esures d’eficiència energètica per als equipaments treball tècnic per a cadascuna de les actuacions, amb la celebració de sessions informatives i la creació d’una • Reurbanització del tram del carrer Sant Jaume entre el carrer Montcada i el de la Mercè comissió de treball tècnic integrada per associacions, entitats i veïns, i el mateix districte. • M illora de l’accessibilitat del barri Durant el 2008 està previst desenvolupar les actuacions següents: • P rograma d’introducció a la cultura del manteniment d’habitatges • El projecte d’escales mecàniques del carrer Móra la Nova Actuacions previstes en l’àmbit social: • L a urbanització dels carrers Funoses Llusà i Pineda i el nou accés al parc del Coll • Cultura de proximitat • El condicionament interior de la finca de Sant Salvador • Espai dona • E ls projectes comunitaris “Benvingudes al barri” i Xarxa d’Intercanvi de Coneixements • KFTI per a gent jove • Els ajuts per a la rehabilitació d’edificis • Centre obert • E l projecte “Camí escolar” • C reació d’un telecentre Finalment, també es treballa en la redacció dels projectes a desenvolupar l’any 2009: condicionament de la • Programa de dinamització comercial finca de Turull, escales mecàniques del carrer Jaume Cascalls i nous espais públics al de Laguna de Lanao, • T allers d’interculturalitat i també urbanitzacions diverses als carrers del barri. • Programa de participació ciutadana • Programa de comunicació al ciutadans L’any 2007 es va signar el conveni amb la Generalitat de Catalunya. L’any 2008 és prevista la fase de po- sada en marxa (definició de programes executius, procés de participació ciutadana i inici dels programes socioeconòmics) i el començament de 4 programes urbanístics. 114 PROJECTES ESTRATÈGICS METROPOLITANS BARRIS BARRIS PROJECTES ESTRATÈGICS METROPOLITANS 115 • Àmbit del projecte: 69 ha • Horitzó temporal: 2008-2011 Pressupost total 2007-2011: 10.467.750 € • Inversió total: 5.527.024 e (50% Llei de barris, (50% a càrrec del Programa de barris de la Generalitat de Catalunya) 43,49% Ajuntament i 6,51% altres) · Millora de l’espai públic i dotació d’espais verds: 4.801.150 € • Dotació d’espais lliures: 1.200.000 e · R ehabilitació i equipament dels elements col·lectius: 277.500 € • Zona verda i dipòsit: 560.000 e · Provisió d’equipaments per a ús col·lectiu: 1.000.000 € · Incorporació de les tecnologies de la informació: 185.000 • Ascensors: 402.000 e € · Foment de la sostenibilitat del desenvolupament urbà: 570.000 € • Equipament: 750.000 e · Equitat de gènere en l’ús de l’espai urbà i dels equipaments: 345.000 € • Urbanització: 1.870.024 e · Programes per a la millora social, urbanística i econòmica: 889.500 € • Programes: 577.500 e · Accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques: 2.399.600 € www.sant-adria.net www.svh.cat/lleidebarris RESPONSABLE: Glòria Viladrich i González, COORdINAdORA dEL PROJECTE d’INTERvENCIó INTEGRAL dE SANT AdRIà NORd I CAP dE SERvEI dEL TERRITORI RESPONSABLE: Mercedes Blay Blanc, CAP dE L’àREA dE POLíTICA TERRITORIAL, SOSTENIBILITAT I MEdI AMBIENT dE L’AJUNTAMENT dE SANT vICENç dELS HORTS 47 • 22. Projecte d’intervenció integral del barri 47 • 21. Projecte d’intervenció integral de Sant Adrià nord de la Guàrdia i la font del Llargarut SANT ADRIà DE BESòS SANT VICENç DELS HORTS La millora de l’espai públic i els equipaments, conjuntament amb l’aposta decidida per fomen- tar l’activitat comercial a l’àrea i pal·liar les principals problemàtiques socials, han de contribuir L’alcaldessa de Sant Vicenç dels Horts, Amparo Piqueras, i el conseller de Política Territorial, a “cosir fronteres” amb els barris de Badalona joaquim Nadal, han signat el conveni de col·laboració de la Llei de barris. L’àrea d’intervenció del projecte és la zona nord del municipi. Els límits són el riu Besòs, els barris badalonins L’àmbit d’intervenció del projecte inclou gairebé tot el barri de la Guàrdia i dues àrees amb entitat pròpia: d’Artigues i el Remei, el municipi de Santa Coloma i el carrer de Pi i Gibert. la font del Llargarut i el raval de la Llacuna. Aquesta àrea engloba el nucli antic de Sant Adrià de Besòs. El projecte té com a objectiu la millora urba- Es tracta d’una àrea caracteritzada per una tipologia d’edificis pròpia d’indrets amb una topografia difícil, nística, social i econòmica de la zona i la seva consolidació com a espai de centralitat respecte a la resta del amb carrers poc lineals i amb força pendent. Els problemes d’accessibilitat del barri, malgrat que han mi- municipi i els barris fronterers de Badalona. Tot això fa que calgui afrontar problemes de tipus urbanístic i llorat, persisteixen i no afavoreixen la integració de les diverses comunitats que hi viuen. A això se suma la socioeconòmic amb criteris i visions compartides entre el municipi de Sant Adrià i el de Badalona, per tal inexistència d’activitat econòmica al barri, que té com a conseqüència una pèrdua de dinamisme i un baix d’anar “cosint fronteres”. nivell d’interrelació cultural. Els tres eixos prioritaris del projecte són: la introducció de millores en la urbanització i en l’accessibilitat i El projecte d’intervenció integral té com principals objectius cohesionar socialment el barri, dotar-lo d’espais connectivitat de carrers i espais públics, el foment de l’activitat econòmica i el desenvolupament de progra- lliures i millorar la seva accessibilitat i connectivitat. Per aconseguir aquests objectius s’han plantejat un mes socials per a les persones, i les millores en les condicions generals d’habitabilitat d’edificis i de l’entorn. seguit d’actuacions: El projecte implica l’actuació en diversos àmbits: territori, promoció econòmica, serveis socials i, sobretot, • D otació d’espais lliures: urbanització de la zona verda que confronta amb el cementiri i construcció d’un participació ciutadana. dipòsit d’aigües pluvials (data prevista: 2008-2009). Actuacions desenvolupades el 2007: • I nstal·lació d’ascensors als edificis del grup Llinars. • Inici dels plans de comunicació i de participació ciutadana: es va crear una comissió de seguiment integrada • Dotació d’espai per a equipaments i construcció d’un centre cívic, conjuntament amb una operació per les principals entitats, i posteriorment es va constituir també un plenari amb participació àmplia de d’habitatge dotacional (2008). la resta d’entitats. • Millora de la urbanització de carrers considerats com a eixos vertebradors, amb l’adequació de les xarxes • Q uant a les actuacions urbanístiques, es va iniciar la remodelació del front de l’avinguda de les Corts de serveis, de l’enllumenat públic, la instal·lació de cablejat i la reforma de voreres (a realitzar el 2008). Catalanes i el projecte d’un equipament educatiu al carrer de Joan Fivaller. • A rranjament del torrent i xarxa d’aigua potable al carrer Llacuna. Actuacions per al 2008: • P rogrames adreçats a tota la comunitat: de mediació comunitària, esportius i de participació ciutadana • S’han preparat les bases per a la convocatòria de subvencions de rehabilitació, amb un procés participatiu (2008). de les entitats. • Construcció d’una rampa d’accés al CEIP. • S’ha iniciat el programa de qualificació i inserció de dones amb càrregues familiars i dificultats d’inserció en establiments comercials. • En breu s’iniciarà un taller participatiu per abordar l’actuació de remodelació sota la C-31. 116 PROJECTES ESTRATÈGICS METROPOLITANS BARRIS BARRIS PROJECTES ESTRATÈGICS METROPOLITANS 117 Mapa de projectes estratègics Projectes estratègics metropolitans en la perspectiva 2008 Bloc.1 Coneixement 1. b_TEC Barcelona Innovació Tecnològica (Sant Adrià) 2. Sincrotró (Cerdanyola) 3. Projecte ITER. Fusion for Energy (Barcelona) 4. ESADE- Creapolis (Sant Cugat) 5. HIT’09 Hothouse for Innovation and Technology (Barcelona) 6. Supercomputador MareIncognito (Barcelona) 7. CETaqua Centre Tecnològic de l’Aigua Bloc.2 Mobilitat i accessibilitat 8. Línia d’alta velocitat Barcelona-Madrid-Figueres 9. Port de Barcelona. Ampliació sud (Barcelona/El Prat) 10. Accessibilitat a la plataforma logística del Delta 11. Ampliació de l’Aeroport de Barcelona i nou model de gestió aeroportuària (El Prat/Sant Boi/Viladecans) 12. Línia 9 de metro 13. Perllongament línia 2 de metro 14. Nou projecte de xarxa ferroviària per al Baix Llobregat 15. Sant Andreu-Sagrera: sistema ferroviari i projecte urbà (Barcelona) 16. Accés ferroviari al Port de Barcelona 17. Perllongament línia 3 de metro Canyelles-Trinitat Nova 18. Estació intermodal del Baix Llobregat 19. Transformació de la C-245 de Cornellà a Castelldefels Bloc.3 Promoció de sectors estratègics Audiovisual/TIC 20. Parc Barcelona Media (Barcelona) 21. Edifici Media-TIC (Barcelona) 22. Microsoft PreIncubation Program BioRegió/Salut 23. Ampliació Parc Científic de Barcelona. Construcció 2a fase (Barcelona) 24. Parc de Recerca UAB-Esfera UAB (Cerdanyola) 25. Biopol L’Hospitalet 26. CIBEK-IDIBAPS (Barcelona) 27. Hospital comarcal del Baix Llobregat (Sant Joan Despí) 28. Parc Sanitari Sant Joan de Déu (Sant Boi) Aeronàutic 29. P arc empresarial d’activitats aeroespacials i de la mobilitat (Viladecans) 30. Ciutat aeroportuària Logística 31. Ampliació de la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) (Barcelona/El Prat) Agroalimentari 32. Campus de l’Alimentació de Torribera (Santa Coloma de Gramenet) 33. Barcelona Food Platform (Barcelona) Bloc 4. Infraestructures i equipaments d’impacte urbà 34. Ampliació recinte Fira de Barcelona Gran Via (L’Hospitalet) 35. Plaça Europa Gran Via – l’Hospitalet (L’Hospitalet) 36. 22@Barcelona (Barcelona) 37. Parc de Negocis (Viladecans) 38. Parc de l’Alba (Cerdanyola) 39. Edifici Sagrera (Barcelona) 40. Zona lúdica i esportiva de la Plana del Galet (Cornellà) 41. Parc de Can Zam (Santa Coloma de Gramenet) Bloc.5 Sostenibilitat i medi ambient 42. Dessalinitzadora de la conca del Llobregat (El Prat) 43. Regeneració d’aigües a la planta del Baix Llobregat (El Prat/Sant Boi/Cornellà/Barcelona/l’Hospitalet) 44. Barrera hidràulica contra la intrusió salina (El Prat) 45. Sostaqua (Barcelona) 46. Central de Generació d’Energies Zona Franca – Gran Via L’Hospitalet Bloc 6. Urbanisme i cohesió social 47. Projectes d’intervenció integral del Programa de Barris Projectes estratègics locals • Superfície: 49.991 m2 • Sostre per a nou habitatge (m2 ST): 53.123 m2 ST. Usos: 26.561 m2 ST per a habitatge lliure, 16.131 m2 ST per a habitatge protegit en règim general, 7.969 m2 ST per a habitatge concertat, i 2.462 m2 ST per a habitatge protegit • Àmbit de l’actuació: tram d’autopista de 3 km, de lloguer per a joves. amb una secció mitjana de 78 metres • Sòl per a espais verds: 15.432 m2 • Import total per contracte: 7.280.136,66 € • Inversió prevista: més de 80 M € • Pressupost de la intervenció segons l’estudi • Sòl per a equipaments: 7.618 m2 preliminar: 222.473.790 € • I mport certificat fins al desembre del • Període d’execució: 8-10 anys • Costos en urbanització del planejament: 12,5 M € • Període d’execució del programa: 2007-2012 2007: 6.367.875,46 € www.cornellaweb.com http://www.esplugues.cat www.l-h.cat www.montcada.cat CORNELLà DE LLOBREGAT ESPLUGUES DE LLOBREGAT L’HOSPITALET DE LLOBREGAT MONTCADA I REIxAC Pla de cohesió i creixement Soterrament de l’autopista B-23 entre Ordenació de la Porta Sanfeliu Montcada Aqua, les noves l’av. del Baix Llobregat i l’av. Diagonal instal·lacions esportives i culturals de El Pla de cohesió i creixement pretén donar resposta a les ne- de Barcelona L’actuació a la Porta Sanfeliu reordena urbanísticament una Montcada i Reixac cessitats actuals i de futur en l’espai central del municipi: els peça del nord-oest del municipi. L’instrument principal és la barris del Centre i de la Riera. L’objectiu del pla és vertebrar Aquest projecte implica la transformació d’un territori, hipo- modificació puntual del PGM de la Façana Estronci i la Porta Amb projectes com el Montcada Aqua, l’Ajuntament de la seva estructura urbana i la connexió amb la resta dels ba- tecat pel pas d’una infraestructura viària, en una oportunitat Sanfeliu (2005), formulada per l’Ajuntament. L’objectiu con- Montcada i Reixac aposta per la creació d’un equipament rris, reforçar la cohesió social i millorar la qualitat de vida dels de millora de la vertebració, l’accessibilitat i el dinamisme de sisteix a completar la trama urbana residencial i millorar la d’àmbit metropolità que singularitzi el municipi. Una de les habitants. la ciutat d’Esplugues. mobilitat amb la resta de l’Hospitalet i amb els municipis veïns idees força del Pla estratègic de Montcada i Reixac és trobar d’Esplugues i Cornellà, mitjançant l’obertura del vial d’enllaç i Durant l’exercici 2007 s’hi han fet les actuacions següents: mecanismes per aprofitar l’atractiu de l’esport i l’activitat fí- Els objectius del projecte són: la finalització de l’avinguda de l’Electricitat. • R ehabilitació de Can Tirel per a ús social i per a activitats de sica com a instrument per assolir objectius de salut, cohesió • Reduir l’important impacte negatiu generat per l’autopista la Societat Coral la Unió Es construeixen 13 edificis amb 631 habitatges, lligats pels es- social i aprenentatge en la convivència. B-23 en els aspectes visual, acústic, de contaminació atmos- • Reconstrucció del nou Palau de Justícia pais verds i els nous vials. El 53% dels habitatges seran de pro- fèrica i de vertebració de la ciutat. Es construirà una nova La primera fase de la instal·lació, totalment acabada, con- tecció, amb la distribució següent: 200 de protecció en règim • R ehabilitació de l’edifici del centre Titan com a segona bi- via deprimida sobre el 50% del traçat, parcialment coberta sistia en la construcció d’un complex esportiu ubicat al cen- general, 86 de preu concertat i 50 de protegits per a joves. blioteca de la ciutat (Biblioteca Marta Mata) i amb capacitat per absorbir el trànsit actual, i els terrenys tre del municipi, més accessible en comparació amb la resta Hi ha prevista una escola bressol i altres locals d’equipaments • C onstrucció del nou viaducte de Renfe i eliminació de la pels quals passa la via actualment seran d’espai verd. d’equipaments esportius. per al barri. Al llarg del 2007 s’ha avançat en la reparcel·lació i barrera que divideix la ciutat • Millorar el nivell de servei de la B-23 com a accés a la ciutat la urbanització del sector i el 2008 es començarà l’edificació. La segona fase, iniciada l’abril del 2006, consisteix en la cons- • A provació del pla parcial del sector de Tintes Especials de Barcelona i altres municipis veïns amb la creació de dos trucció de la nova biblioteca i del nou auditori annexos al • E laboració del pla parcial del sector Ribera Salinas nous carrils de servei que poden reservar-se per al transport A l’entorn de les propostes per a la modificació s’ha impulsat complex esportiu. Actualment estan pendents de finalització públic. una sèrie de projectes complementaris que basteixen un pla • F inalització de la construcció d’habitatges de promoció pú- un 30% de les instal·lacions i un 15% dels acabats. Es preveu blica del sector Destraleta (170) • M illorar els accessos a Esplugues. de millora global per a tot el barri de Sanfeliu, en què partici- la inauguració dels equipaments a finals de 2008. pen els veïns a través d’una comissió d’entitats. • E liminar la barrera física que separa el municipi en dues Per a l’exercici 2008 es preveuen les actuacions següents: ALTRES PROJECTES ESTRATÈGICS DEL MUNICIPI parts. ALTRES PROJECTES ESTRATÈGICS DEL MUNICIPI • F inalització de l’eix cívic al parc de Can Mercader del sector Soterrament de la C-17, soterrament del tram de la via de • D escarregar el carrer Laureà Miró de l’intens trànsit actual i Plaça d’Europa - Districte Econòmic Granvia l’Hospitalet, tren de la línia de França, centre cívic Kursaal (barri Can Millars facilitar la seva conversió en un eix cívic. plans integrals de barri (Collblanc - la Torrassa i la Florida Sant Joan), recuperació del turó de Montcada, residència • Inici de les obres de construcció de la nova seu de l’Admi- - Pubilla Cases), Can Rigal, Pla de renovació d’àrees indus- assistida per a gent gran nistració Tributària El projecte té redactat l’estudi preliminar i ha estat sotmès a la trials, Ciutat Judicial consideració del Ministeri de Foment. • Ampliació i modernització del parc de la Ribera ALTRES PROJECTES ESTRATÈGICS DEL MUNICIPI Transformació de la C-245, zona lúdica i esportiu de la plana del Galet, Pla integral de Sant Ildefons RESPONSABLE: joan Miquel Culillas jalencas, dIRECTOR dE PROGRAMES RESPONSABLES: Enric Giner, TINENT d’ALCALdE I PRESIdENT dE L’àMBIT dE MEdI dE L’ALCALdIA AMBIENT I SERvEIS TERRITORIALS; Pedro Carmona Pérez, dIRECTOR d’àMBIT dE RESPONSABLE: Antoni Nogués i Olive, GERENT dE L’AGÈNCIA dE MEdI AMBIENT I SERvEIS TERRITORIALS. dESENvOLUPAMENT URBà dE L’HOSPITALET dE LLOBREGAT RESPONSABLE: Marga Vilalta Soriano, dIRECTORA dE L’àREA SOCIALAMBIENT 118 PROJECTES ESTRATÈGICS LOCALS PROJECTES ESTRATÈGICS LOCALS 119 • Període de desplegament: • Intervenció finalitzada (1a fase): juny 2006 - desembre 2009 • Inversió: 3.340.320,04 € • Previsió global del cost d’implantació • Temps d’execució: 14 mesos del conjunt d’elements mecànics i de les actuacions complementàries: 24.965.171e. • Àmbit intervingut: 400 m (dels 2.500 m que aproximadament Pressupost d’execució: 505.778,56 € El pla preveu també el cost del manteniment té la N-II en el terme municipal de Montgat) dels elements mecànics instal·lats. www.montgat.cat www.lapalma.diba.es http://www.grame.net MONTGAT LA PALMA DE CERVELLÓ SANTA COLOMA DE GRAMENET Transformació de la N-II Urbanització de l’avinguda Catalunya Pla de millora de mobilitat i (fase 2) accessibilitat de vianants La nacional II ha estat històricament una via de comunicació amb Barcelona que amb el temps ha esdevingut una barrera L’avinguda Catalunya, nom amb què es coneix la travessia L’objectiu del pla és doble: d’una banda, complementar la física i un element generador de molèsties. urbana de la BV-2421 al seu pas per la Palma de Cervelló, millora de connectivitat que comportarà la línia 9 de metro La transformació de la N-II respon a una voluntat política mu- és l’eix vertebrador de tot el nucli urbà, tant pel que fa al garantint una connexió còmoda entre les noves estacions i nicipal amb un clar objectiu: transformar aquesta carretera en desplaçament de vianants –travessa el poble de punta a pun- el conjunt d’habitatges situats a les cotes més altes del mu- un eix urbà de primer ordre, estructurador de les dinàmiques ta– com pel que fa a la circulació rodada –és l’únic carrer que nicipi; de l’altra, millorar la connectivitat interna dels barris, urbanes. admet la doble circulació. l’accessibilitat als seus equipaments bàsics i la relació amb les àrees de centralitat del municipi. El projecte afrontat en aquest quadrienni és el tram més cen- Malgrat aquest caràcter central que té l’avinguda, el fet de tral del carrer, que correspon al Turó del Mar i al Barri Antic. suportar un intens trànsit de cotxes ha anat degradant la qua- El pla contempla actuacions puntuals amb dos vessants: L’actuació ha consistit en: litat de l’espai, sempre a l’espera d’una variant de la travessia. • Instal·lació d’elements mecànics per resoldre els problemes Per tot això, es considera imprescindible iniciar un projecte • Una nova definició de la secció del carrer que ha reduït de mobilitat (45 elements distribuïts en 16 actuacions) d’arranjament del tram central de l’avinguda que permeti l’espai per a vehicles i ha prioritzat el de vianants, resolent • U rbanització de l’entorn dels àmbits per millorar l’espai públic completar la regeneració del nucli antic, suprimir les barreres també la connexió amb els carrers amb què es va creuant arquitectòniques existents i recuperar amb garanties la seva Durant el període 2006-2007 s’han executat 5 actuacions re- • I mplantació d’un carril bici funció urbana. collides al pla i 3 més de complementàries, totes les quals • Intervenció sobre la jardineria i el mobiliari urbà funcionen amb normalitat. La proposta consisteix a segregar ben clarament l’espai d’ús El projecte s’ha dut a terme en col·laboració entre l’Ajuntament dels vianants del destinat al trànsit rodat. La vorera es dividirà Durant el període 2008-2009 és previst executar la resta de Montgat i la Direcció de Serveis de l’Espai Públic de la en dues franges: la primera, d’un metre aproximadament, ac- d’actuacions del pla. Mancomunitat de Municipis de l’Àrea metropolitana de Bar- tuarà de barrera de seguretat per als vianants i és on s’ubicarà celona. el mobiliari urbà, l’enllumenat públic i l’arbrat previst; la se- ALTRES PROJECTES ESTRATÈGICS DEL MUNICIPI: Campus de l’Alimentació de Torribera i Projecte d’intervenció in- gona franja tindrà una amplada mínima d’1,50 m. També es tegral als barris fronterers de la Serra d’en Mena ALTRES PROJECTES ESTRATÈGICS DEL MUNICIPI preveu una nova xarxa d’enllumenat públic en substitució de Transformació de la façana marítima, Pla d’habitatge l’actual, força deficient. Es preveu començar les obres durant amb protecció, Turó del Sastre el segon semestre de l’any 2008. ALTRES PROJECTES ESTRATÈGICS DEL MUNICIPI Col·lectors d’aigües sanitàries als carrers Sant Jordi, Santa Maria i Sant Isidre i a l’av. Catalunya; plaça Onze de Set- embre; camí de vianants del nucli urbà a Can Vidal RESPONSABLE: Antonio Montes, ARqUITECTE dE LA dIRECCIó dE SERvEIS dE L’ESPAI PúBLIC dE LA MANCOMUNITAT dE MUNICIPIS dE L’àREA METROPOLITANA RESPONSABLE: M. Pilar joaniquet i Anmella, PRIMERA TINENT d’ALCALdE dE L’AJUNTAMENT dE LA PALMA dE CERvELLó. RESPONSABLE: Lluís Falcón i Gonzalvo, dIRECTOR GERENT dE PROJECTES dE BARCELONA 120 PROJECTES ESTRATÈGICS LOCALS PROJECTES ESTRATÈGICS LOCALS 121 ACTIVITATS DEL PEMB EL 2007 Coordinador general del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona Francesc Santacana Activitats del PEMB el 2007 Aquesta tercera part de la Memòria recull les activitats internes del Pla: el que en podríem europeu Compete des del 2004, amb l’objectiu d’analitzar els sis factors que atorguen dir el dia a dia. competitivitat a les àrees metropolitanes: En aquest sentit, m’agradaria remarcar quatre aspectes: la definició de les bases del nou a) els processos d’innovació model metropolità, el viatge d’estudi a Londres per tal de conèixer el funcionament del b) la diversitat de l’estructura econòmica govern del Gran Londres, la finalització d’un projecte europeu important, Compete, i les activitats de les comissions de prospectiva i d’estratègia. c) la formació de les persones Les bases que han d’orientar el nou model metropolità tenen present, d’acord amb d) la connectivitat els debats pertinents, aquests cinc principis: e) la qualitat dels espais a) Ens trobem al final d’un cicle que manifesta senyals d’un cert esgotament. f) la capacitat de definir i d’implantar estratègies b) La globalització produeix canvis d’escala que afecten tant les organitzacions de les Òbviament, les recomanacions de l’informe final són de gran interès i cal tenir-les en empreses com les institucions polítiques i socials. compte en els processos de planificació estratègica de l’AMB. c) Tant per competir a nivell global com per respondre als problemes locals, l’AMB El darrer aspecte a remarcar en aquesta introducció són els treballs de les comissions requereix una definició i uns esquemes de governança més adients. de prospectiva i d’estratègia. Aquests informes –fets per experts en cada àmbit i amb d) L’AMB ha d’estar entre les àrees metropolitanes més importants del món i per això la participació de nombrosos representants del Consell General del Pla– constitueixen, per hem de ser referents en alguna activitat. una banda, el cos de coneixements que el Pla va elaborant (prospectiva) i, per una altra, e) Les infraestructures, físiques i virtuals, s’han de adaptar a les circumstàncies ac- els temes i projectes més concrets que el Pla impulsa (estratègia). En aquest apartat de la tuals. Memòria es descriuen els estudis fets i els que s’elaboren actualment. A partir d’aquestes bases, es treballa en una sèrie de línies estratègiques que –com diu A la Memòria trobareu també altres accions i activitats que el PEMB ha dut a terme durant la visió del Pla– han de permetre consolidar l’AMB com un dels nodes importants de l’exercici 2007: seminaris, jornades tècniques, publicacions i moltes relacions nacionals l’economia global. i internacionals. Els viatges d’estudi són un dels instruments que el Pla utilitza per conèixer in situ el que No obstant això, crec que els quatre aspectes que he remarcat constitueixen el moll de passa al món. Un dels temes que tenen més interès per a l’AMB és, sens dubte, el de l’os dels avenços del Pla l’any 2007. la governabilitat. Per aquest motiu, el mes de març del 2007 es va organitzar una visita d’estudis a Londres amb vint-i-cinc alcaldes, regidors i tècnics, que varen poder analitzar amb detall les estratègies de futur d’una de les metròpolis globals d’Europa i els esquemes de funcionament del recuperat Great London Council. El 2007 han finalitzat els treballs que un conjunt de ciutats europees (Sheffield, Dortmund, Barcelona, Hèlsinki, Munic, Rotterdam i Lió) han dut a terme en el marc del programa 124 PRESENTACIÓ PRESENTACIÓ 125 Activitats dels òrgans de Govern • El sector de l’audiovisual i el seu impacte en l’economia Així com en anys anteriors el Pla va elaborar un informe sobre el sector quinari i les oportunitats que com- portava per a Barcelona, aquesta vegada s’ha posat l’accent en un dels sectors que formen part d’aquestes activitats quinàries i que pot esdevenir una de les activitats importants a mig termini: l’audiovisual. Durant el 2007, els òrgans de govern del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona s’han reunit en les dates El concepte audiovisual engloba un gran nombre d’activitats. La digitalització dels processos ha implicat i indrets següents: un fort creixement en el sector i, a més, l’àrea de Barcelona disposa d’actius formatius, empresarials i creatius molt importants. Comissió Delegada 24 de gener Aeroport de Barcelona • El mercat de l’alta definició a l’àrea metropolitana de Barcelona 9 de maig Pla Estratègic Metropolità de Barcelona L’alta definició no només representa una innovació en l’àmbit de la qualitat en la percepció de les imatges, sinó 11 de juny Port de Barcelona també un canvi molt important en les formes de producció, distribució i consum dels béns audiovisuals. 19 novembre Pla Estratègic Metropolità de Barcelona Barcelona i la seva àrea, amb una gran tradició i importants empreses del sector, pot aprofitar aquests Comissió de Presidents i Vicepresidents canvis per reforçar la seva posició europea i internacional com a seu destacada en la producció i distribu- ció de béns i serveis audiovisuals. 20 de febrer World Trade Center Barcelona 22 novembre Ajuntament de Barcelona • Els serveis de dependència Consell de Desenvolupament Estratègic El nou marc legislatiu ha permès la introducció dels serveis de dependència com un nou pilar en el nostre 12 de març, 9 d’octubre i 31 d’octubre Pla Estratègic Metropolità de Barcelona estat del benestar. El desplegament de la legislació vigent obre nous horitzons en la cobertura d’aquesta demanda i en la creació de noves empreses per proveir-les. COMISSIÓ DE PROSPECTIVA Davant la nova situació social, i atesa la proximitat d’aquests serveis a les demandes directes dels ciu- tadans, l’estudi planteja quina ha de ser la posició de l’Administració pública –en especial, dels ajun- Com ja és sabut, tota estratègia ha d’incorporar la capacitat d’analitzar de manera permanent les tendències taments– davant dels nous reptes i quins han de ser els paràmetres clau per a l’organització i la millor de l’entorn i les oportunitats que ens ofereixen els diferents escenaris en el futur. prestació d’aquests serveis. Aquesta és la direcció que ha pres la Comissió de Prospectiva del PEMB i, per tant, la seva funció és la de tenir capacitat d’anàlisi i aportar reflexions per decidir quines són les millors estratègies a adoptar d’acord Per acabar, podem esmentar altres informes que s’han iniciat durant l’any i que ara estan en procés amb els objectius prèviament establerts. d’elaboració o d’edició, com són: Durant el 2007, la comissió ha seguit reflexionant sobre un ampli ventall de temes: la visió territorial de • L ’anàlisi comparativa de les estratègies de 10 àrees metropolitanes del món, en què es destaca quines l’àmbit del Pla, les innovacions i el seu impacte en un dels sectors amb una transformació més gran i se- són les especificitats de cada àrea i quines són les seves estratègies davant del canvi. gurament també amb més incidència en els hàbits i en el consum de béns culturals, com és el sector de • L’estudi sobre la territorialització a la geografia metropolitana de Barcelona, de les infraestructures cul- l’audiovisual, i la innovació tecnològica que aporta l’alta definició, tant en la producció com en el consum turals i del pes en l’economia de la producció de béns i de serveis culturals. de béns i serveis audiovisuals. • L ’estudi sobre el temps i el funcionament de la metròpoli, en el qual s’aporta una visió innovadora en Cal destacar també les aportacions i reflexions sobre què ha de representar el nou marc jurídic dels serveis de de- introduir la variable “temps” en el funcionament i la dinàmica de la metròpoli. pendència i la posició dels governs locals davant la necessitat evident d’aquests nous serveis per als ciutadans. • L’informe sobre la gestió de la mobilitat de persones a l’àrea metropolitana de Barcelona i les reflexions sobre els criteris bàsics per a una millor gestió de la mobilitat. Com a conseqüència d’aquest procés de reflexió, el PEMB ha editat els informes següents. • La morfologia del territori metropolità COMISSIÓ D’ESTRATÈGIA Aquest informe analitza com s’ha anat construint la metròpoli de Barcelona, a partir d’algunes de les varia- Els informes que s’elaboren des d’aquesta àrea de treball del Pla tenen la voluntat de plantejar propostes bles mes rellevants: l’ús del sòl per a àrees protegides, els sistemes de comunicacions viàries i ferroviàries, operatives que serveixin per donar resposta a problemes o mancances prèviament detectats pel mateix l’ús del sòl per a activitats econòmiques i residencials. Pla o pels estudis de prospectiva que es fan. És a dir, en aquest àmbit ja no es tracta de fer el diagnòstic La descripció de cadascun d’aquests factors es complementa amb un mapa on s’indica la seva ubicació en d’una situació concreta, sinó d’estudiar –en relació amb aquestes problemàtiques– quines són les millors l’espai i permet, d’aquesta manera, una molt bona lectura del territori i de la seva funcionalitat. En alguna propostes per afrontar els reptes que plantegen, la resolució dels quals ha estat considerada estratègica per d’aquestes variables s’incorporen propostes de noves actuacions per tal de reduir alguns dels punts crítics al desenvolupament econòmic i social de l’àrea metropolitana de Barcelona. i millorar el sistema urbà metropolità. Tanmateix, la lectura de l’informe ens acosta a una visió metropoli- Com és habitual, els informes estratègics elaborats al llarg del 2007 han estat encarregats a entitats es- tana global, com la d’una ciutat funcionalment coordinada. pecialitzades o a grups d’experts que treballen sota la direcció d’un ponent. 126 ACTIVITATS DEL PEMB EL 2007 ACTIVITATS DEL PEMB EL 2007 127 Durant el darrer exercici, la Comissió Delegada va aprovar –i, per tant, han estat publicats i presentats– generals, que han quedat reflectits en el Pacte per a la competitivitat, en el Pacte per a l’educació i, els dos estudis elaborats al llarg de l’any anterior: darrers mesos del 2007, en el document de bases per a la futura Llei d’educació de Catalunya. Davant d’aquesta nova situació, el Pla va considerar necessari contrastar fins a quin punt les iniciatives en • Oportunitats relacionades amb el cicle integral de l’aigua per a les empreses de l’àrea funcionament o les propostes i l’orientació de la futura Llei d’educació coincidien amb l’informe esmen- metropolitana de Barcelona tat. El treball, que va ser encarregat a un equip de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques de la UAB, Es tracta d’un estudi que recull les potencialitats de l’AMB en un sector que tothom coincideix a assenyalar dirigit per Joan Subirats, ha estat lliurat al Pla a finals de desembre de 2007 i es troba en aquests moments no ja com estratègic sinó com a clau per al futur. pendent de ratificació per part de la Comissió Delegada. Pel que fa al nostre territori, la precarietat de la pluviometria ha facilitat el desenvolupament d’una no- Finalment, el setembre del 2007 es va demanar a Mariano Marzo, de la Universitat de Barcelona, una table expertise –tant científica com empresarial– en el tractament i gestió d’aquest recurs escàs. Aquesta proposta per estudiar la situació energètica de l’AMB en comparació amb altres àrees metropolitanes, base de coneixements, lligada al fet de poder comptar amb una gran empresa i amb un sector empresa- amb l’objectiu de poder proposar polítiques concretes d’actuació en aquest àmbit. rial suficient, constitueixen un punt de partida força sòlid per permetre’ns articular al seu voltant un nou i potent clúster econòmic. V jornada Tècnica LES BASES DEL NOU MODEL METROPOLITà 2020 • Situació de les telecomunicacions a l’àrea metropolitana de Barcelona El 12 de juliol del 2007 es va dur a terme la V Jornada Tècnica del PEMB, a la qual van assistir prop de 450 Considerades com a element indispensable per mantenir i incrementar la competitivitat de les empreses, la persones, amb l’objectiu de debatre conjuntament les bases del nou model metropolità 2020. problemàtica en l’àmbit de les telecomunicacions se centra, d’una banda, a ampliar les alternatives d’accés i a millorar la qualitat i el preu del servei, i, de l’altra, a promoure la generalització de l’ús en l’àmbit de la La jornada es va estructurar en sis grups de treball que van debatre sobre els temes que semblen decisius petita i mitjana empresa. en el redisseny del Pla. Els membres de les sis sessions temàtiques eren: La Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya ha fet palesa Governabilitat i lideratge la coincidència entre les propostes de l’estudi i els seus objectius, concretats a través d’iniciatives com ara el llançament del programa Pimestic.cat o els treballs per disposar d’un mapa d’infraestructures de Antonio Balmón, alcalde de Cornellà de Llobregat (president), Àngel Castiñeira, director del Departament telecomunicacions de l’àrea metropolitana de Barcelona. de Ciències Socials i coordinador acadèmic de la Càtedra de Lideratge i Governança Democràtica d’Esade (ponent), i Antonio Franco, periodista i assessor del president del Grup Zeta (moderador). Seguint amb la voluntat d’aprofundir en els grans temes que sens dubte afectaran el futur desenvolupa- qualitat de vida i entorn social (mobilitat social) ment econòmic i social de l’AMB, l’any 2007 el Pla ha encarregat els informes següents: Dolors Llobet, secretària d’Acció Socioeconòmica de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya (presi- denta), Adela Ros, investigadora de l’Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la Universitat Oberta de • Recomanacions per a la gestió local del fet migratori a l’àrea metropolitana de Barcelona Catalunya (ponent), i Carles Sabaté, cap de la secció “Barcelona” de l’Avui (moderador). Es tracta d’un recull de recomanacions adreçat a les administracions locals, per facilitar la gestió acurada del fenomen de la immigració. Basat en l’experiència pràctica i els coneixements acumulats al llarg dels darrers Connectivitat (mobilitat física i virtual) anys per l’associació AMIC (Associació d’Ajuda Mútua d’Immigració a Catalunya), és una eina de suport Pilar Díaz, alcaldessa d’Esplugues de Llobregat (presidenta), Andreu Ulied, director de Mcrit, SL (ponent), per als ajuntaments, amb l’objectiu de millorar el tractament del dia a dia de la immigració. i Antoni Canyís, responsable d’“Economia” de Televisió de Catalunya, SA - TV3 (moderador). Aquest informe ha estat elaborat per Raquel Gil, Jesús Husillos i Martín Miralles. Sostenibilitat i model urbanístic • Perdent oportunitats: informe sobre la necessitat de valoritzar el capital humà de la immigració Josep M. Àlvarez, secretari general de la Unió General de Treballadors de Catalunya (president), Vicente Encarregat a Adela Ros, directora del Programa de Recerca en Immigració i Societat de la Informació de la Guallart, arquitecte, director de l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya (ponent), i Milagros Pérez UOC, el treball està enfocat a contrarestar el desconeixement que en general hi ha sobre les característiques Oliva, redactora en cap d’El País (moderadora). i qualificacions del col·lectiu immigrant i, en molts casos, el desaprofitament de les seves potencialitats. Es disposa ja d’un primer esborrany que a finals d’octubre de 2007 va ser presentat a responsables de Innovació, capital humà i capital social l’administració local i autonòmica, de sindicats i patronals, d’agrupacions de col·lectius immigrants i també Andreu Morillas, secretari d’Economia del Departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Cata- d’empreses, amb l’objectiu de contrastar les seves tesis i d’incorporar altres punts de vista que poguessin lunya (president), Ferran Soriano, president de Node Partners, SA (ponent), i Albert Gimeno, redactor en contribuir a enriquir el text final. L’informe estarà enllestit a finals del primer trimestre de 2008. cap de “Vivir” de La Vanguardia (moderador). • Canvis i actuacions realitzades en l’educació catalana en el període 2003-2007 L’AMB al món (posicionament nacional i internacional) Des del 2003, en què va ser elaborat l’informe “Propostes de millora per a l’educació pública a secundària”, Josep Lluís Bonet, president del Consell d’Administració de la Fira de Barcelona (president), Josep Roig, secretari el sistema educatiu ha experimentat canvis significatius, tant en el seu funcionament com en els objectius general de Metròpolis (ponent), i Antoni Garganté, delegat a Catalunya de Cinco Días (moderador). 128 ACTIVITATS DEL PEMB EL 2007 ACTIVITATS DEL PEMB EL 2007 129 L’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, va presidir la sessió plenària en què es van presentar les conclusions de V jornada tècnica del PEMB les sessions temàtiques, algunes de les quals es descriuen breument a continuació. En la presentació de conclusions de la sessió de governabilitat i lideratge es va proposar un model rela- cional d’acció pública i de lideratge compartit en què cal determinar quins són els actors que hi participen i en quin grau ho fan. Així mateix, cal concretar quins són els espais de deliberació d’aquests actors i com es pot afavorir la coresponsabilitat. En la sessió de qualitat de vida i entorn social es van tractar temes molts diversos, com són l’educació, la immigració, el nivell de rendes, el paper de les dones, la infància i la gent gran, l’ús del temps, etc. Es va proposar substituir el concepte de qualitat de vida pel de qualitat social com a conjunt d’elements que ens permeten viure millor, ja que ajudaria a donar a aquest concepte una dimensió col·lectiva. Quant a la connectivitat (mobilitat física i virtual) es considera que les decisions que es prenen sobre les infraestructures són molt lentes i que cal determinar millor el que és estratègic, per poder prioritzar. No totes les accions que es poden dur a terme són positives, i per això cal tenir molt clar quines són les prioritats. També es considera que la fragmentació municipal afecta negativament la presa de decisions. En la sessió de sostenibilitat i model urbanístic es van plantejar dues opcions: • Gestionar el que ja tenim. • Buscar noves oportunitats. Per resoldre la qüestió, es proposa l’ús de l’estratègia RE, que és la que actua sobre un territori exis- tent a partir de nous paràmetres (reciclatge, reorganització, renaturalització, rehabitació, reinformació, TERCER SEMINARI TÈCNIC regeneració...). El mes de setembre del 2007 va tenir lloc el III Seminari Tècnic adreçat a les institucions de la Comissió Els membres del grup d’innovació, capital humà i capital social han coincidit a determinar que els Delegada del Pla i als alcaldes que configuren l’àmbit territorial del Pla. En aquesta edició el tema de debat factors que converteixen una ciutat en atractiva són cinc: l’economia, l’educació i la ciència, la connec- fou: “Governar els nous espais: entre el fet local i el global”. tivitat, la qualitat de vida i el posicionament respecte a d’altres ciutats. El punt de partida i l’eix central del debat va ser la constatació que tota ciutat es construeix al voltant de la Partint d’aquesta base i de l’anàlisi de tot el que ha passat a l’AMB des del 1992 fins al 2006 es destaca: creació d’espais públics, que tenen l’objectiu de facilitar i promoure la relació entre les persones i/o els grups socials. L’espai públic es concep com el lloc on es produeix una àmplia diversitat de relacions i d’intercanvis • Com a aspectes positius: s’ha guanyat notorietat, hem esdevingut un punt de trobada de fires i con- entre les persones, com l’espai on conviuen diverses cultures i diversos usos, com el lloc on la ciutat adquireix gressos, hi ha un alt nivell de creativitat, és una ciutat on es viu bé, hi ha empreses tecnològiques capaces el seu rol d’espai comú. d’atreure talent i es fan esforços importants per posicionar Barcelona com a ciutat del coneixement. La ciutat és, a la vegada, la suma d’interessos privats i col·lectius. És l’expressió de la convivència entre l’espai • Quant als aspectes negatius: es palesa una insuficiència clara d’infraestructures, una manca de tractors privat i particular de cada ciutadà i el col·lectiu de tota la ciutadania. econòmics perquè no hi ha prou massa crítica empresarial, un excés de rigidesa en el sistema educatiu, un esperit emprenedor insuficient i que no s’ha fet prou ús de la “marca Barcelona”. L’espai públic, però, no està al marge de les transformacions socials que observem en la nostra societat. Els canvis en les pautes de comportament social, els canvis en les maneres de percebre l’espai comú des de la • Pel que fa al futur, les propostes concretes han de focalitzar els esforços en les àrees en què podem ser individualitat de la persona o les noves formes i maneres de conviure, afecten i transformen, a vegades de excel·lents. Aquestes són, per ordre d’importància, les següents: la biotecnologia, el turisme i la cultura, manera important, l’ús d’aquest espai públic. els media i l’entreteniment, el disseny i l’arquitectura, les TIC i les clean tech (tecnologies netes). Des de la reflexió sobre les transformacions socials i des de les implicacions en el comportament sobre l’espai En el grup de treball sobre el posicionament de l’AMB al món s’evidencia que des del 1992 fins a públic, aquest seminari va posar l’accent en els nous principis de la governabilitat de l’espai públic i en les l’actualitat, Barcelona ha passat per un bon cicle, però hi ha símptomes que aquest període arriba al seu polítiques locals que hi incideixen. final i que comença una nova etapa amb l’horitzó del 2020. Per analitzar tots aquests factors i la realitat de la ciutat actual, els experts que participaven al seminari van Per afrontar amb èxit aquesta nova etapa, cal plantejar-se les qüestions següents: centrar primer el debat i van permetre després que s’obrís un diàleg profitós entre tots els assistents. • La identificació dels clústers que ens permetin ser presents en el mapa mundial. Els experts convidats varen ser: • Com reforçar la imatge, la promoció i la comunicació de Barcelona. Daniel Innerarity. Doctor en filosofia i professor titular d’història de la filosofia de la Universitat de Sara- • Barcelona ha de fer un plantejament general que vagi més enllà de l’àmbit metropolità. Ha d’incloure gossa. Actualment és professor invitat de la Universitat de la Sorbona i de l’Institut d’Estudis Polítics de la la segona i la tercera corona i assolir un àmbit de regió. Universitat de Bordeus IV. Premi Miguel de Unamuno d’Assaig i Premi Nacional d’Assaig. 130 ACTIVITATS DEL PEMB EL 2007 ACTIVITATS DEL PEMB EL 2007 131 Ponències del 3r seminari tècnic Quant al sistema de transport públic, la delegació de l’AMB va ser informada àmpliament sobre els resultats de la implantació de la taxa per reduir el tràfic al centre neuràlgic de la ciutat, de l’ampliació de la zona de pagament i de l’increment d’aquesta taxa –que actualment equival a 12 e el dia. Aquesta mesura ha aconseguit reduir la congestió en un 30% i disminuir en un 40% els accidents, i ha fet possible incrementar en un 40% la xarxa d’autobusos i en un 70% la utilització de les bicicletes. De cara al futur, les estratègies en transport es fonamenten a renovar les infraestructures existents, assegurar l’eficiència i la seguretat del sistema, reduir la necessitat de desplaçaments, continuar disminuint la congestió i també, òbviament, incrementar la capacitat global del sistema. La darrera de les sessions de treball va estar dedicada a conèixer les estratègies de Londres per al futur. Es considera que en deu anys la població s’incrementarà en 800.000 persones, fet que exigirà augmentar en 640.000 els llocs de treball actuals i també construir nous habitatges, a un ritme de 30.000 habitatges anuals durant el mateix període (dels quals un 50% han de ser de preus assequibles). La visió dels actuals Manuel Cruz. Llicenciat i doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona. Catedràtic de filosofia contem- governants és que l’adaptació als canvis que es preveuen es recolzi en una economia forta i diversificada, porània per la Universitat de Barcelona. Director de les col·leccions “Pensamiento Contemporáneo” i “Biblio- que tingui en compte la inclusió social, la preservació del medi ambient i la millor utilització dels recursos teca del Presente” i codirector de les col·leccions “Filosofía, hoy” i “Biblioteca Iberoamericana de Ensayo”. naturals. Àngel Castiñeira. Llicenciat i doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona i diplomat en alta di- Els punts clau del pla de futur per a Londres es poden resumir en: recció d’empreses per Esade. És director d’Idees, revista de temes contemporanis, i professor titular del 1. Aconseguir un creixement sostenible que doni lloc a una ciutat millor per viure-hi, amb una economia Departament de Ciències Socials d’Esade. forta i diversa. Joan Subirats. Doctor en ciències econòmiques. Catedràtic de ciència política i de l’administració de 2. Relacionar el creixement amb la capacitat del sistema de transport públic, i millorar a més l’accessibilitat la Universitat Autònoma de Barcelona. Director de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques de la UAB. d’aquest servei. Codirector del Programa de Gestió Pública, UAB-UPF-ESADE. 3. Assegurar una ciutat compacta, més ben dissenyada i més atractiva. 4. P romoure una ciutat sostenible en termes mediambientals, gràcies a la utilització d’energies renova- VIATGE D’ESTUDIS A LONDRES bles i a la millora del tractament dels residus. Un grup de vint-i-cinc persones –alcaldes i regidors de municipis de l’AMB, gerents d’entitats metropolitanes 5. Assegurar la inclusió econòmica i social, amb mesures per lluitar contra la discriminació. i representants d’altres institucions– van visitar la ciutat de Londres del 3 al 6 de març del 2007. L’objectiu d’aquest viatge era l’estudi de tres grans temes: • L’articulació entre els diferents instruments de govern del Gran Londres. • El sistema de transport públic. • Les estratègies de futur de la ciutat. El Gran Londres –o àrea metropolitana de Londres–, amb 7,3 milions d’habitants, s’estén sobre un territori d’uns 1.500 km2 i integra 32 boroughs. Sota aquesta denominació coexisteixen realitats molt diverses: en alguns casos un borough és l’equivalent a un districte de la ciutat central i en d’altres correspon a un municipi diferenciat. El govern d’aquesta gran àrea –la Greater London Authority– el constitueixen l’alcalde i l’Assemblea de Londres. L’alcalde –que és qui proposa el pressupost– té competències directes en les polítiques de des- envolupament econòmic, social i mediambiental; treballa estretament amb les entitats que gestionen la policia metropolitana, el sistema de transport, els bombers i la central d’emergències, amb l’Agència de Desenvolupament de Londres i amb cadascun dels boroughs, per afrontar els seus problemes específics des d’una òptica global. El London Council –o Assemblea de Londres–, format per vint-i-cinc polítics que representen els diferents boroughs, té bàsicament una funció de lobby. Impulsa les polítiques que considera adients i controla les activitats de l’alcalde, amb el qual es reuneix cada mes. Té també la facultat d’aprovar la proposta de pres- supost abans no es doni per tancat i porta a terme activitats relacionades amb els serveis de voluntariat i de transport per a discapacitats. Foto de grup davant de l’ambaixada d’Espanya a Londres 132 ACTIVITATS DEL PEMB EL 2007 ACTIVITATS DEL PEMB EL 2007 133 Els membres de la delegació del Pla que varen participar en el viatge d’estudis a Londres són els següents: 17 d’abril. Participació en els àpats de debat sobre “El paper estratègic de la universitat en el dinamisme Cèsar ARRIZABALAGA, alcalde de Montcada i Reixac de la societat”, organitzats pel Consell Social de la Universitat Autònoma de Barcelona. Antonio BALMÓN, alcalde de Cornellà de Llobregat 26 d’abril. Participació en la I Jornada Temàtica “La planificació estratègica: experiències territorials”, Joan CAMPRECIÓS, coordinador adjunt del PEMB organitzada pel Pla Estratègic del Camp de Tarragona. Jaume CIURANA, grup Municipal de CiU a l’Ajuntament de Barcelona 24 de maig. Sessió de treball sobre “La política europea d’R+D+i: prioritats i instruments de finança- Carles CONILL, gerent de l’Entitat Metropolitana del Medi Ambient ment”, organitzada per la Secretaria per la Unió Europea de la Generalitat de Catalunya. Pilar DÍAZ, alcaldessa d’Esplugues de Llobregat Enric GINER, gerent de l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat 24 de maig. Participació en el màster “La ciutat”. Anna HERNÁNDEZ, consellera de Presidència i Serveis Generals del Consell Comarcal del Baix Llobregat 16 de juliol. Intervenció en el curs “Polítiques públiques per a la competitivitat regional. La regió me- Josep JORDANA, alcalde de Pallejà tropolitana de Barcelona com a exemple”, organitzat per l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Pelayo MARTÍNEZ, gerent de l’Entitat Metropolitana del Transport Barcelona (IERMB) dins dels cursos d’estiu del CUIMPB. Miquel MATEU, director de Promoció Econòmica Interior de l’Ajuntament de Barcelona 6 de novembre. Participació en la jornada “La Lleida del futur: model de desenvolupament econòmic Carme MIRALLES, directora de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona de la ciutat i de la seva àrea d’influència”, organitzada pel Col·legi d’Economistes de Catalunya, amb la Vicente NAVARRO, tinent d’alcalde de l’Àrea d’Urbanisme i Habitatge de l’Ajuntament de Gavà ponència “Les àrees metropolitanes i la globalització”. Lluís PELLICER, periodista d’El País 7 de novembre. Intervenció en els cursos de tardor “Planificació estratègica territorial, 20 anys pensant Dídac PESTAÑA, vicepresident primer de la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i construint el futur”, organitzats pel CUIMPB. Josep ROIG, secretari general de Metròpolis Maravillas ROJO, regidora d’Ocupació i Innovació de l’Ajuntament de Barcelona 26 i 27 de novembre. Presentació de les conclusions de l’informe elaborat pel Grup de Treball 2, liderat Josep ROMERO, regidor de Mobilitat de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès pel PEMB, en les VII Jornades del PEC (Projecte Educatiu de Ciutat): “Educació en xarxa: els projectes Teodoro ROMERO, president delegat de l’Àrea de Promoció Econòmica i Ocupació de la Diputació de Barcelona integrals d’educació a Barcelona”. Montserrat RUBÍ, secretària tècnica del PEMB Espanya Francesc SANTACANA, coordinador general del PEMB 5-6 de febrer, Saragossa. Participació en el XI Encuentro Ibérico de Directores de Planes Estratégicos Pedro SANZ, primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Castelldefels Urbanos y Territoriales, organitzat per Ebrópolis, amb el tema central “Influencia de los eventos interna- Fidel VÁZQUEZ, director de Serveis de l’Àrea d’Urbanisme i Habitatge de l’Ajuntament de Gavà cionales en las ciudades”. Jaume VENDRELL, gerent de la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona Albert VILÀ, alcalde del Papiol 17 d’octubre, Donostia. Reunió de la subxarxa espanyola del CIDEU. Europa RELACIONS INSTITUCIONALS 12 de gener, Lió (França). Presentació del Pla Estratègic als membres de la Chief Executive Internacional Network (CEIN). A continuació es fa una breu descripció de les relacions institucionals que ha mantingut el Pla Estratègic durant el 2007 amb altres institucions de Catalunya, d’Espanya i d’arreu del món. 3 de febrer, Tèramo (Itàlia). Conferència sobre “la cultura i els sectors quinaris en la planificació estra- tègica de Barcelona”. S’han agrupat en dos blocs: 8-9 de febrer, Lió (França). Conferència del projecte Compete sobre “Estratègies de clústers”. • Conferències, congressos i seminaris en què ha participat algun membre de l’Oficina de Coordinació del Pla. 28-31 de març, Sofia (Bulgària). Reunió de treball de la xarxa del projecte europeu ACRE. La participació • R ecepció de personalitats, delegacions, institucions... que han visitat el Pla amb l’objectiu de rebre in- de Barcelona està coordinada per l’equip de Montserrat Pareja, de la Universitat de Barcelona. El Pla hi formació o assessorament. participa en qualitat de soci local. 4-5 de juny, Londres (Anglaterra). Conferència final del projecte Compete. PARTICIPACIÓ DEL PEMB EN CONFERÈNCIES, CONGRESSOS I SEMINARIS Amèrica àrea Metropolitana / Catalunya 21-23 de març. Durango (Mèxic). Reunió del CIDEU. 6, 7 i 8 de març. Participació en la reunió organitzada per l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès per tractar de la candidatura de la ciutat com a seu de l’European Institute of Technology (EIT). àsia 14 de març. Intervenció en el seminari “L’Anoia, un espai amb potencial estratègic”, organitzat pel 9-11 de juliol, Singapur. Invitació per participar en el seminari Managing Global Cities, organitzat per la Departament de Promoció Econòmica de l’Ajuntament d’Igualada, amb el tema “Planificació estratègica Lee Kuan Yew School of Public Policy. i desenvolupament local: Metròpoli Barcelona”. 29 de març. Participació en la Jornada “Territoris amb estratègia”, organitzada pel Consell Comarcal RECEPCIÓ DE DELEGACIONS I PERSONALITATS D’ESPANyA I ALTRES PAÏSOS del Garraf. Europa 29 i 30 de març. Intervenció en el seminari “Les noves empreses innovadores i el suport del capital risc 16 de febrer. Presentació del Pla Estratègic a un grup d’estudiants de geografia de la Universitat de Mal- en l’impuls econòmic d’un país”, organitzat per Aula Barcelona - CIDOB. burg (Alemanya), organitzada pel Gabinet Tècnic de Programació de l’Ajuntament de Barcelona. 134 ACTIVITATS DEL PEMB EL 2007 ACTIVITATS DEL PEMB EL 2007 135 22 de febrer. Visita d’una delegació de la ciutat de Prato (Itàlia). d’una ciutat, el seu urbanisme, la seva cultura, els seus equipaments, la seva història i, en definitiva, la prò- 10 de maig. Recepció de representants polítics, institucionals i empresarials de la ciutat d’Espoo (Finlàndia). pia singularitat, han de ser els valors més importants a preservar i a potenciar en l’elaboració de productes turístics de ciutat. 16 de maig. Entrevista amb investigadors de la Universitat de Birmingham (Anglaterra). 18 de setembre. Recepció de representants polítics i institucionals de la ciutat de Copenhaguen (Dinamarca). En el decurs d’aquest congrés va tenir lloc l’assemblea anual de l’associació. Es va renovar la presidència del CIDEU i l’elecció va recaure en l’alcalde de la mateixa ciutat de Durango. 25 d’octubre. Entrevista amb representants de l’Institut d’Aménagement et d’Urbanisme de la Région d’Île-de-France (França.) PROjECTE COMPETE. Els factors clau de la competitivitat de les ciutats 7 de novembre. Visita de representants de diversos municipis romanesos. El PEMB ha acabat a finals del 2007 la seva participació a la xarxa Compete –finançada pel programa Inte- àfrica rreg IIIc de la Unió Europea–, l’objectiu de la qual ha estat l’intercanvi de bones pràctiques per millorar la 25 d’abril. Recepció d’un delegació de Casablanca (Marroc). competitivitat de les ciutats. Amèrica Les ciutats que han participat en aquesta xarxa han estat Dortmund, Hèlsinki, Lió, Munic, Rotterdam, 16 d’abril. Presentació del Pla Estratègic a una delegació de representants institucionals del Programa Sheffield i Barcelona. Lidera Rio (Brasil), a la seu de Barcelona Metròpolis. Cadascuna de les ciutats de la xarxa ha estat responsable de l’organització d’una jornada temàtica sobre 19 d’abril. Recepció d’una delegació d’alcaldes del Perú, organitzada per l’Ajuntament de Barcelona i temes clau per a la competitivitat urbana i regional. Des de l’inici del projecte, el setembre de 2004, s’han l’Instituto Hispano Latino de Cooperación y Desarrollo (HILCOD). celebrat sis jornades: 9 de maig. Visita d’una delegació de la Secretaria de Desenvolupament Urbà de l’Estat de Mèxic. • Sheffield (11-13 de maig de 2005): “El paper dels partenariats publicoprivats” 25 d’octubre. Recepció d’una delegació de Buenos Aires (Argentina). • Dortmund (28-30 de setembre de 2005): “Les polítiques de formació de recursos humans” àsia • Barcelona (15-17 de març de 2006): “Les indústries creatives” 15 de juny. Recepció d’una delegació de Corea. • Hèlsinki (7-9 de juny de 2006): “Les polítiques d’innovació” • Munic (4-6 d’octubre de 2006): “El paper de les xarxes de coneixement” 16 de juliol. Visita d’una delegació de representants del Housing Development Board de Singapur. • Rotterdam (29 novembre - 1 desembre 2006 ): “La connectivitat” 18 de juliol. Recepció d’una delegació de japonesos. • Lió (8 i 9 de febrer 2007): “Estratègies de clúster” 13 de desembre. Entrevista amb investigadors de la Universitat Nacional de Pusan, Corea. El 5 de juny es va fer a Londres la conferència final del projecte. L’acte va tenir lloc a la seu de la Foreign and Commonwealth Office i va estar presidit per l’aleshores ministre de Govern Local i Cohesió Comunitària, Sr. PROjECTES INTERNACIONALS Phil Woolas. A més dels membres integrants de la xarxa, van assistir a la reunió experts, responsables públics CIDEU i representants d’institucions privades de les set ciutats. Per part de Barcelona, el Pla Estratègic va convidar a participar-hi tres persones que han col·laborat activament amb la xarxa Compete al llarg d’aquests tres anys, Del 21 al 23 de març del 2007 es va celebrar el XV Congrés del CIDEU a la ciutat mexicana de Durango. En i que representen institucions que treballen en la formulació de polítiques de millora de la competitivitat aquesta edició el tema central de les conferències va ser la contribució del turisme al desenvolupament urbana: Mateu Hernández, director general de Barcelona Activa, Xavier Ricart, vicegerent de promoció em- econòmic de les ciutats. presarial de la Cambra de Comerç, i Sònia Martínez, gerent de la Fundación Conocimiento y Desarrollo. Els processos de globalització i l’augment de les oportunitats de mobilitat de les persones són un punt de partida per explicar l’increment dels fluxos turístics en el món i com una part cada cop més important es focalitza en el turisme urbà. Les ciutats són un dels focus més rellevants d’atracció de turisme i el fenomen requereix adoptar polítiques tant per reforçar les noves oportunitats com per preservar i potenciar les sin- gularitats pròpies de cada ciutat. En aquesta direcció, varen ser dues les línies centrals que es varen posar de manifest a l’hora de definir po- lítiques locals en matèria de promoció del turisme de les ciutats. Per una banda, la necessitat de conjuntar els interessos públics de les institucions de la ciutat amb els interessos dels actors privats, responsables d’una bona part de les accions i dels projectes turístics. Cal establir fórmules organitzatives en què la promoció es faci de manera conjunta i coordinada entre els dos àmbits, per evitar models i formes turístiques que no es corresponguin amb el model de ciutat desitjat. D’altra banda, i en aquesta mateixa línea, es va posar un èmfasi molt especial en el convenciment que el model turístic a desenvolupar ha d’estar molt vinculat al model de ciutat i a les seves singularitats. La ciutat ha de ser, en primer lloc, el producte turístic per excel·lència i, des d’aquesta concepció, el funcionament Conferència final a Londres, 5 de juny de 2007 136 ACTIVITATS DEL PEMB EL 2007 ACTIVITATS DEL PEMB EL 2007 137 Abans de la conferència, el dia 4 de juny va tenir lloc una sessió de treball tancada dels membres de la xarxa • E structurar la informació, especialment el seu fons documental (informes de prospectiva i estratègia), amb el ministre Phil Woolas. L’objectiu de la reunió era transmetre al ministre idees clau que poguessin de manera que sigui molt més fàcil accedir-hi. Incloure eines interactives orientar el procés de descentralització de competències cap a les denominades “ciutats-regió”, un projecte • A conseguir una imatge gràfica més nítida, moderna i agradable. proposat pel mateix govern central britànic a començament dels anys 2000. En concret, els membres de • Augmentar el nombre de visites de qualitat Compete van contribuir a respondre les qüestions següents: Els elements destacats de la nova web són el mapa de projectes estratègics metropolitans, el nou model • Q uines són les tres lliçons clau que cada ciutat pot oferir al Regne Unit des de l’experiència del projecte metropolità 2020 i el fons documental. Per facilitar l’accés als documents d’interès s’ha incorporat un cer- Compete? cador que permet localitzar-los a partir de les paraules clau. • Quins són els requisits de lideratge per esdevenir una ciutat competitiva? • Quins són els instruments clau de les ciutats competitives? Així mateix, es destinarà un espai destacat a les notícies d’àmbit metropolità, nacional i internacional que • Quina és la contribució que els governs centrals poden fer a la competitivitat de les ciutats? siguin d’interès estratègic. També s’ha incorporat la possibilitat d’inscriure-s’hi en línia i de donar-se d’alta per rebre el butlletí per correu electrònic quan s’editi un nou número. Tant les conclusions de la conferència com els principals resultats que es deriven del treball de la xarxa durant aquests tres anys s’han recollit en un llibre que trobareu a l’apartat de documents de la web REUNIONS DE TREBALL AMB ELS MITjANS DE COMUNICACIÓ del PEMB (www.bcn2000.es). També podeu consultar la pàgina web del projecte a través de la URL www.compete-eu.org. 12 d’abril. Presentació de l’informe “Oportunitats relacionades amb el cicle integral de l’aigua per a les empreses de l’àrea metropolitana de Barcelona”. COMUNICACIÓ I PROMOCIÓ PRESENTACIÓ D’INFORMES I SEMINARIS BUTLLETÍ III Seminari Tècnic del PEMB: “Governar els nous espais: entre el fet local i el global”. Com en anys anteriors, durant el 2007 el PEMB ha editat 3 butlletins. Els tiratges són similars als de l’any 27 de setembre de 2007, Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. passat: 4.000 en català i 1.000 en castellà. A més de la distribució tradicional per correu postal, també es pot accedir a la versió digital a través de la web del Pla Estratègic. PRODUCCIÓ EDITORIAL Durant aquest any s’ha canviat la imatge gràfica del butlletí i s’hi han incorporat nous apartats, com el de l’entrevista. Durant el 2007, el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona ha editat els informes següents: La primera ha estat la que s’ha fet a Andreu Mas-Colell, president del Patronat de la Barcelona Graduate School of Economics (BGSE), i duu el títol “Barcelona i el seu entorn es poden convertir en capital europea de formació”. COL·LECCIÓ D’ESTRATÈGIA WEB Número 5 Continuant amb la línia de renovació del PEMB, s’ha reestructurat la web amb els objectius següents: OPORTUNITATS RELACIONADES AMB EL CICLE INTEGRAL DE L’AIGUA • Donar a conèixer al públic en general quina és l’estratègia de Barcelona i què és el Pla Estratègic Metropolità PER A LES EMPRESES DE L’ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA de Barcelona i convertir-se en un punt de referència per als tècnics, polítics i/o institucions que treballin Joan Jofre Torroella en la planificació estratègica a tot Espanya i fora d’Espanya “Barcelona, la seva àrea metropolitana i tot Catalunya constitueixen un territori on l’economia del coneixement representa un objectiu prioritari que ja és realitat en diverses matèries, una de les quals és la lligada amb el sector de l’aigua. La identificació d’oportunitats empresarials i d’altres tipus relacionades amb el cicle integral de l’aigua, objecte d’aquest estudi, ens permet descobrir les necessitats de coneixement i tecnologia, conèixer la recerca feta en les institucions públiques i en altres centres i analitzar el sector empresarial existent ubicat aquí. Significa, en definitiva, un pas previ important que ens donarà el potencial disponible i les oportunitats reals de creixement. L’estudi destaca el fort creixement d’aquest sector a nivell estatal i mundial, la seva impor- tància estratègica fonamental i el gran paper de l’àrea de Barcelona en diferents aspectes soft (processos, sistemes, models, dissenys, gestió integral, grups de recerca, etc.), i acaba aconsellant la creació d’un clúster de l’aigua a l’AMB.” Pròleg de l’estudi a càrrec d’Àngel Simon i Grimaldos, director general del Grup Agbar i president del Centre Tecnològic Cetaqua. Butlletí 21 i nova web del Pla 138 ACTIVITATS DEL PEMB EL 2007 ACTIVITATS DEL PEMB EL 2007 139 Número 6 Número 8 SITUACIÓ DE LES TELECOMUNICACIONS A L’ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA. MORFOLOGIA DEL TERRITORI METROPOLITÀ. ANÀLISI DE LA SITUACIÓ I LÍNIES DE FUTUR RECOMANACIONS I PROJECTES A IMPULSAR Coordinador i redactor: Josep M. Carreras Elaborat per la Fundació Barcelona Digital Com a resultat de la iniciativa de la Comissió de Prospectiva del PEMB i amb la col·laboració Aquesta nova publicació recull l’estudi que ha elaborat la Fundació Barcelona Digital, per d’un equip d’experts de la Mancomunitat de Municipis de l’AMB i altres professionals del sector, encàrrec del PEMB, que es va fer al llarg del 2005 i el segon semestre del 2006. el PEMB ha publicat un informe que reflexiona sobre la forma i la funció del territori metropolità de Barcelona. El coordinador i redactor final d’aquest estudi ha estat Josep M. Carreras. No cal insistir en la rapidesa amb què es produeixen canvis en l’àmbit de les telecomunicacions, ni tampoc en la importància que aquest element té per al desenvolupament de l’economia En aquest informe es fa una anàlisi del fet metropolità des de sis paràmetres diferents: del nostre territori. • Els projectes estratègics de l’AMB Per les dues raons, doncs, resulta especialment útil poder comptar amb un instrument que • Els espais lliures facilita una foto acurada de la situació a l’AMB i que permet comparar-la amb els estàndards • La xarxa viària d’altres àrees econòmiques. També fa una anàlisi de tendències, una sèrie de recomanacions generals per resoldre les disfuncionalitats i mancances actuals i finalment una proposta de • La xarxa ferroviària possibles projectes prioritaris a emprendre. • Els sectors residencials • L’activitat econòmica La superposició d’aquestes variables ens ofereix una visió global del territori metropolità i de la seva fun- COL·LECCIÓ DE PROSPECTIVA cionalitat. En l’estudi també es fa una valoració de l’evolució demogràfica del territori metropolità i de la funcionalitat del territori, i també de les capacitats i oportunitats dels nous projectes d’abast metropolità Número 7 que estan en marxa. EL MERCAT DE L’ALTA DEFINICIÓ EN L’ÀREA D’INFLUÈNCIA DE LA ZONA METROPOLITANA DE BARCELONA Número 10 David Xirau L’AUDIOVISUAL A CATALUNYA, UN MOTOR EN MARXA? Amb aquesta nova publicació, el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona posa l’accent en una Imma Tubella innovació tecnològica, l’alta definició, que provocarà canvis molt importants en el sector de Es tracta d’una nova aportació del PEMB al coneixement d’un sector productiu amb una trans- l’audiovisual i dels mèdia en general, i que tindrà una presència important en el nostre entorn formació important els darrers anys. Una de les primeres constatacions que es fa a la presentació metropolità. L’estudi aporta valoracions rellevants respecte a aquests canvis i la seva incidència de l’informe és la dificultat per concretar i acotar quin és l’àmbit que defineix aquest sector i en les processos de producció i distribució. les empreses que en formen part. Aquesta innovació tecnològica, ja arrelada en altres països com els Estats Units, representa El canvi tecnològic i la seva aplicació digital ha comportat una gran transformació del sector i modificacions tant en els processos de producció de serveis audiovisuals com en el seu consum. una diversitat més gran del seu àmbit de referència. Amb la digitalització dels processos, ac- A Europa, la incorporació d’aquesta tecnologia està en plena fase d’expansió, i per aquest tualment moltes activitats poden ser incorporades a l’audiovisual. A més de sectors tradicionals motiu el Pla Estratègic vol posar de relleu les oportunitats que pot representar per a l’àrea de com el cinema o la televisió, podem considerar també audiovisuals els productes musicals, la Barcelona i per als sectors vinculats a la producció de béns i serveis digitals. comunicació, el disseny o les produccions culturals. Prendre la iniciativa i assumir els reptes que requereix aquest canvi tecnològic pot aportar avan- Així mateix, hi ha components de determinats processos que tenen en la digitalització un tatges i noves oportunitats de desenvolupament per a les empreses del sector, i pot potenciar nou repte de progrés, com són l’arquitectura, la salut, la seguretat, la distribució, la logística Barcelona com a referent en la innovació, de manera que es converteixi en pionera de la transformació d’un i moltes més activitats. sector d’activitat econòmica que ja té una presència important en l’economia de la ciutat. D’altra banda, és una activitat amb les característiques pròpies d’una economia en què la dotació del Davant d’aquesta situació es proposa un pla d’acció amb els objectius següents: coneixement i el capital humà són els factors principals. L’àrea de Barcelona compta amb una suma molt • Facilitar l’accés dels consumidors catalans i de l’AMB a productes d’alta definició (AD) important d’empreses i d’activitats que incorporen, de manera plena o parcial, la digitalització dels serveis en els processos productius. Així mateix, l’àrea de Barcelona disposa de plataformes científiques i universitàries • Mantenir l’ajut a la indústria audiovisual catalana amb l’establiment de mesures que garanteixin la que reforcen la seva posició i donen un suport molt important al desenvolupament d’aquestes activitats i seva posició competitiva i millorin d’aquesta manera les possibilitats de créixer en el mercat nacional i de les empreses que hi estan vinculades. internacional • Establir mesures que permetin l’accés i difusió del nostre patrimoni artístic, cultural i històric 140 ACTIVITATS DEL PEMB EL 2007 ACTIVITATS DEL PEMB EL 2007 141 Jaume BOSCH ament de Sant Boi de Llobregat nio BALMÓN Ajunt Anto lobregat O Ajuntament de Cornellà de L AVO Carles ACER Toni BR rbara BANÚS TV Badalona D’Aleph Ba ULLÓ Ajuntament de Barcelona Joan BRUNET a Antònia AG t Politècnica de Cataluny ersita Universitat Pompeu Fabra Esteve BARANDICA Univ Carles ACERO CÓN Institut Municipal d’Educació R Toni BRUNET D’ A A j l u e n p t h ament de Barcelona Antoni ALA structuras, S.A. Toni BRU e N a E E T r s na Regional Miquel BARCELÓ Abertis Inf Antònia AG te U v L e L B Ó A RANDICA Aber lo tis e Inf arc raestruc B turas, I S n . s A ti . tut ARCÓN 22@Barcelona, S.A. aria BUHIGAS Universita M M t P u o n m ic p ip e a u l d’ AL Fa E b d r u a cació M Ginés aria BUHIGAS istian BARDAJÍ Barcelona Regional s r Antoni A M LA iq R u C e Ó l N BA RCE C L Ba m Ó rce e lo t n Sys a Regiona T- l ERICIO Generalitat de Catalunya CABALLERIA Ba 2 r 2 ce @ lo B n a a rc R e e lo g n io a n , a S l .A. Fernando ALB Laia Laia CABAL C L r E i R st I i A na A Aleph an BARD Parc Científic de Barcelo aume BARNAD D’ J Ginés ALARC AJÍ D’Aleph ent de Barcelona ÓN Generalitat d LBET Ajuntam ia CAMPANA T-Systems e Catalunya Víctor A Alíc ny Alícia CAM ia BARRAGÁN Fundació Maria Aurèlia Capma PANA Endesa Distribución M. Antòn Fernando Ja A u L me BARNADA Fundació Maria Aurèlia Capmany ent de Sant Boi de Llobregat BERICIO Ajuntament d ALCARAZ Ajuntam r Albert CAMPS Parc Científic de e B B a a rc rc e e lo lo n n ers a a o A t lb íc ert C V AMPS cals im BARTOMEU Ajuntament de Granoll Víctor AL M BE . A Lo u T nt ò q n V i a a T BA o R e J RAGÁN Ajun d ta ment rxa de G a ran X olle A rs a 100 NET End j e u s n a t a D m is e tr n ib t u d c e Sant Boi de Llobregat Guadalupe ALDAPE Caden Enric CA ió l n ava Enric CANET t Politècnica de Catalunya Infants del R BASAS Casal dels Víctor AL J C o A aq R u A im BARTOMEU Casal dels Infants del Raval Durant el 2008, és previst publicar els informes següents: Universita Pere Z JAS ANET Xa C rx a a d e d n e a T 1 V 0 L 0 o Toni ALU do BASSAL Ramon C cals erçol Ramon CANET franca del Penedès Alfre juntament de Castellt Pere BASAS Ajuntament Ajuntament de Vila Eventures, S.L. A Guadalupe ALDAPE de Castellterçol LVAREZ BAUZÀ Jesús M. CANGA òs Universit es at P a Á B o li e l tèc e nica de Catalunya Alfredo m B n AS u SAL Jesús riad Ja M. A CANG Ajuntament de Sant Adrià d A Toni ALU E J v A en S t u res, S.L. aís Ajuntam Regesa El P ent de Sant Adrià del Besòs . ÁLVAREZ s BAYRAGUET M on Antoni CANYÍS Ajuntament de Vila p lf A. - TV3 franca del Penedès Jaume BAUZÀ Antoni Jose lunya A ya, S. CAN ta un YÍS Ca al Treballadors de Televisió de Cat Ariadna E Á l País General de olbay, S.L. LVAREZ Televisió de Catalunya, S.A. - TV3 Col·lecció de Prospectiva Unió M LLO a CAÑAS Regesa Alfons BAYRAGU M Elena AMAT Antonio José BE rei ET ireia C oi de Llobregat Consultores Mi AÑAS ant B atalana d’Empreses Momentum Jos Molbay, Ajuntament de S Associació C ep M. ÁL ILA VAR S. E L. Z Momentum DEV U Andrés ANDRÉS DEZ errat CAP nió General de Treballadors d Antonio José BE M bregat Joan M. BERMÚ s e C L t, S.L. Mont atalunya LO ontserrat CAPDEVI anagemen e Sabadell Ass L oc A ia c ió Consell Comarcal del Baix Llo dez Consulting & M Ajuntament d Catalana A Bermú Elena AMAT d’Empreses Consultores juntament de Sabadell S RMÚDEZ gel CARCELÉN Ajuntament d CA e Sant B R oi de Llob Joan M. BER A MÚ Jo Iván de Rei Juan Manuel BE José Án lobregat regat DEZ sé Ángel CARCELÉN de Molins ent de Cervelló Ajuntament de Sant Boi de L B Ajuntament Ajuntam Andrés AN er D m R úd É e S z Consulting & Management, S.L. Ajuntament de Sant Boi de Llobregat • L’ús social del temps a la regió metropolitana de Barcelona U AS bert CARNÉ C I IG l onse R l B A l C E . omarc D al del Baix AR L an B lobregat Juan Manuel BERM Jordi o ÚDE t Z Albert CARNÉ de Mataró J ana del Transpor abadell Ajuntament de ent Cervelló Banc Sabade Ajuntam Entitat Metropolit Banc S Iván ARCAS ll S aia ARNAL ent Oriol BIOSCA Jordi William CARNE Ajuntament de Molins de Rei Joan B. BIGAS Jordi Willia L m CARNES Transferència de Coneixem na .L. Ajuntament de Barcelo Jordi ARD En E ti R ta I t U M etropolitana del Transport Ajuntament de Barce Consorci de Mcrit, S lona RRERAS Ajuntament de Mataró Oriol BIO aite ARQUÉ María BLANCO Josep M. CA SCA Josep M. icipis de l’Àrea CARRERAS • Globalisation and Urban Strategies M tament de Badalona munitat de Mun n COM Ràdio Manco lona L Aju a e ia c A r RN M A c L ri t , S.L. Mancomunitat de Municipis a de l’Àrea ARREBOLA CO Metropolitana de B Con so N rc n i de A to Tra L ns n a f B er d ència A a l t d ü O e Coneixement María BLANCO M etropolitana de Barcelona Josep per a la Infància Maltrac Ra ió Catalana ralitat de Catalunya resa CARRILL COM Ràdio Maria Associac T Gene Maria Te a del Transport Maite ARQUÉ eresa CARRILLO ABALAGA CO Entitat Metropolitan Ajuntame Z nt RI de Badalona Raül BLANCO Entitat Metropolitana del Transport César AR ontcada i Reixac Toni BLAN M Adela CARRIÓ lunya Josep An G t e o n n e r A alita t de tum ata RR t E de B C O a L taluny Ade ntamen en a la m CAR Mo ors de C A RIÓ Aju General de Treballad Associa Unió General de Treballad • L’atenció a la dependència a l’àrea metropolitana de Barcelona RO S Unió ció Catalana per a la Infàn T E oni BLANCO ors de Catalunya Adela ART ans Rosa BOLADERA cia Maltr t act a ada ament de Viladec nsell Comarcal del Baix Llobreg cesc CASADO César Momentum Francesc CASADO Ajunt Co Fran cans ARRI e ZABALAGA e Vilad Ajuntam bal AVILÉS ep Lluís BONET Ajuntament d Ajuntament de Montcada i Reixac Rosa BOLADERA ó s S ent de Viladecans Crist ans Jo Consell Comarc ament de Viladec ra de Barcelona Jordi CASALS Adela ARTERO al del Baix Llobregat Jordi CASAL t i S Ajun F a ILLA Ajuntament de Badalon Ajuntament de Viladecans Josep Lluís BON A E ju T n tament de Badalona Carles BABOT Miquel BON ol Manel CASALS Cri Fira de Barcelona Manel CASALS • Estratègies de mobilitat a l’AMB N Incas stób Á al AVILÉS Ferran BAIZ Gremi d’Hotels de Barcelona A .L. JA juntam S en , t l de o V OR ila o d B e h c a i ns Miquel BON c IL S d LA Gr e mi d’Hotels de Barcelona Cambridge Jor onsulting SANOVAS Incasol Vanessa C sa BALAGUER y C CA C ASAN Urban Technolog Vanessa arles BABOT OVAS Ro Trans, S.L. Infants del Raval ans, S.L. sal dels Eduard BORRÀS stria de Sabadell Tr Ferran BA Jo IZ rd Á i N B O RJA Ca de Comerç i Indú r CASTELLA Ca U m rban Tec Oficial h Xavie bridge Sc n h o o lo o g l, y S C .L ons ra . ulti b ng Xavier CASTELLA Jordi BALBASTRE Cam ORRELL Beagle Consulting . e B Rosa BAL E A d G u U ar E d R B ORRÀS B e agle Consulting • El sector cultural i el seu pes a l’economia de l’AMB Dragados, S.A Estev Zona Franca de Barcelona Ca C s a a m la l d b e r l a s O sorci de In fi fa c n ia t l s d d e e l C R o a m va e l rç i Indústria de Sabadell Carles ACE on RO Albert BALLBÉ C Esteve BORRELL D ’ Aleph Institut Cerdà Jordi BALBASTRE Dr C a o g n ad so o r s c , i S d . e A . la Zona Franca de Barcelona Antònia AGULLÓ Albert BA Ja L u L m BÉ e BOSCH Universitat Pompeu Fabra Ins A t j i u tu n t t a C m er e d n à t de Sant Boi de Llobregat Antoni ALARCÓN Antonio T B o A n L i M BR Ó A N V O Barcelona Regional Col·lecció d’Estratègia Aj T u V n t B a a m d e a n lo t n d a e Corne G ll i à n d é e s L lo A b L re A g R at CÓN Barbara B Jo A an BRUNET T-Systems NÚS Universitat Politècnica de Catalunya Fernando ALBERICIO Parc Científic de Barcelona • Canvis i actuacions realitzades en l’educació a Catalunya en el període 2003-2007 • Perdent oportunitats: informe sobre la necessitat de valoritzar el capital humà de la immigració • Recomanacions per a la gestió local del fet migratori a l’àrea metropolitana de Barcelona • Un nou model energètic sostenible per a l’AMB Col·lecció d’Indicadors • Indicadors de seguiment del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona – 2007 MEMòRIA PARTICIPATIVA 142 ACTIVITATS DEL PEMB EL 2007 Relació d’assistents als actes organitzats pel PEMB Nombre de reunions dels diferents instruments de participació Carles ACERO Antonio BALMÓN Jaume BOSCH Comissió Delegada 4 D’Aleph Ajuntament de Cornellà de Llobregat Ajuntament de Sant Boi de Llobregat Antònia AGULLÓ Barbara BANÚS Toni BRAVO Comissió de Presidents i Vicepresidents 2 Universitat Pompeu Fabra Ajuntament de Barcelona TV Badalona Consell de Desenvolupament Estratègic 3 Antoni ALARCÓN Esteve BARANDICA Joan BRUNET Barcelona Regional Institut Municipal d’Educació III Seminari Tècnic: “Governar els nous espais: entre el fet local i el global” 1 Universitat Politècnica de Catalunya Ginés ALARCÓN Miquel BARCELÓ Toni BRUNET V Jornada Tècnica: “Les bases del nou model metropolità 2020” 1 T-Systems 22@Barcelona, S.A. Abertis Infraestructuras, S.A. Visites a noves instal·lacions de l’AMB (Ciutat de la Justícia) 1 Fernando ALBERICIO Cristian BARDAJÍ Maria BUHIGAS Parc Científic de Barcelona Generalitat de Catalunya Barcelona Regional Víctor ALBET Jaume BARNADA Laia CABALLERIA Endesa Distribución Ajuntament de Barcelona D’Aleph Víctor ALCARAZ M. Antònia BARRAGÁN Alícia CAMPANA Nombre d’assistents als diferents actes del PEMB nombre % Xarxa de TV Locals Ajuntament de Sant Boi de Llobregat Fundació Maria Aurèlia Capmany Visita a les instal·lacions de la Ciutat de la Justícia 23 5 Guadalupe ALDAPE Joaquim BARTOMEU Albert CAMPS Universitat Politècnica de Catalunya Cadena 100 Ajuntament de Granollers V Jornada Tècnica “Les bases del nou model metropolità 2020” 375 81 Toni ALUJAS Pere BASAS Enric CANET III Seminari Tècnic “Governar els nous espais: entre el fet local i el global” 43 9,3 Ajuntament de Vilafranca del Penedès Alfredo BASSAL Casal dels Infants del Raval Viatge d’estudi a Londres 22 4,7 Ariadna ÁLVAREZ Eventures, S.L. Ramon CANET Regesa Ajuntament de Castellterçol 463 100 Jaume BAUZÀ Josep M. ÁLVAREZ El País Jesús M. CANGA Unió General de Treballadors de Catalunya Alfons BAYRAGUET Ajuntament de Sant Adrià del Besòs Elena AMAT Molbay, S.L. Antoni CANYÍS Ajuntament de Sant Boi de Llobregat Antonio José BELLO Televisió de Catalunya, S.A. - TV3 Andrés ANDRÉS Associació Catalana d’Empreses Consultores Tipologia dels participants nombre % Mireia CAÑAS Consell Comarcal del Baix Llobregat Joan M. BERMÚDEZ Momentum Ajuntaments de l’àrea metropolitana de Barcelona 104 23,6 Iván ARCAS Bermúdez Consulting & Management, S.L. Montserrat CAPDEVILA Ajuntaments que no pertanyen a l’àrea metropolitana de Barcelona 10 2,3 Ajuntament de Molins de Rei Juan Manuel BERMÚDEZ Ajuntament de Sabadell Jordi ARDERIU Ajuntament de Cervelló Altres 24 5,4 José Ángel CARCELÉN Ajuntament de Mataró Joan B. BIGAS Ajuntament de Sant Boi de Llobregat Associacions i fundacions 32 7,3 Laia ARNAL Entitat Metropolitana del Transport Albert CARNÉ Col·legis professionals 14 3,2 Consorci de Transferència de Coneixement Oriol BIOSCA Banc Sabadell Maite ARQUÉ Mcrit, S.L. Empreses 88 20 Jordi William CARNES Ajuntament de Badalona María BLANCO Ajuntament de Barcelona Generalitat 31 7,2 Josep Anton ARREBOLA COM Ràdio Josep M. CARRERAS Institucions públiques 79 18 Associació Catalana per a la Infància Maltractada Raül BLANCO Mancomunitat de Municipis de l’Àrea César ARRIZABALAGA Generalitat de Catalunya Metropolitana de Barcelona Sindicats 18 4 Ajuntament de Montcada i Reixac Toni BLANCO Maria Teresa CARRILLO Universitats 40 9 Adela ARTERO Momentum Entitat Metropolitana del Transport Ajuntament de Viladecans Rosa BOLADERAS Adela CARRIÓ Cristóbal AVILÉS Consell Comarcal del Baix Llobregat Unió General de Treballadors de Catalunya Ajuntament de Viladecans Josep Lluís BONET Francesc CASADO Carles BABOT Fira de Barcelona Ajuntament de Viladecans Ferran BAIZÁN Miquel BONILLA Jordi CASALS Cambridge School, S.L. Incasol Ajuntament de Badalona Rosa BALAGUER Jordi BORJA Manel CASALS Casal dels Infants del Raval Urban Technology Consulting Gremi d’Hotels de Barcelona Jordi BALBASTRE Eduard BORRÀS Vanessa CASANOVAS Dragados, S.A. Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Sabadell Trans, S.L. Albert BALLBÉ Esteve BORRELL Xavier CASTELLA Institut Cerdà Consorci de la Zona Franca de Barcelona Beagle Consulting 144 MEMÒRIA PARTICIPATIVA MEMòRIA PARTICIPATIvA 145 Jordi CASTILBLANCO José Manuel DÍAZ Antoni FILLOY Sílvia GIRONÈS Jordi JULIÀ Victòria Eugènia MARTÍNEZ Col·legi Oficial d’Agents de la Propietat Guàrdia Urbana de Barcelona 22@Barcelona, S.A. Europa Innova Infraestructures Ferroviàries de Catalunya Ajuntament de Viladecans Immobiliària de Barcelona Pilar DÍAZ Neus FITO Ricard GOMÀ Oriol JUNCADELLA Antoni MARTORELL Àngel CASTIÑEIRA Ajuntament d’Esplugues de Llobregat Momentum Ajuntament de Barcelona Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya Institut Municipal d’Educació ESADE Elena DOMENE Gustau FOLCH Júlia GÓMEZ Pierre LAFFONT Joan Carles MAS Romà CASTRO Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Universitat Autònoma de Barcelona Fundació Maria Aurèlia Capmany Metròpolis Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet Ajuntament de Montcada i Reixac Barcelona Ramon FOLCH Anna GONZÁLEZ Antoni LECHA David MASÓ Jordi CATALÀ Juan Ramon DOMÍNGUEZ Universitat Politècnica de Catalunya Entitat Metropolitana del Medi Ambient Institut Municipal de Persones amb Discapacitat Futurlink Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona Associació per a la Promoció del Transport Àngel FONT Antonio GONZÁLEZ Consuelo LEÓN Carles MATA Jorge CÁTEDRA Públic Fundació Un Sòl Món - Caixa Catalunya Contratas y Obras, S.A. IESE Business School Associació Axia Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Carles DONAT Barcelona Carles FRADERA Joan LLAVERIAS Miquel MATEU Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans Raül David GONZÁLEZ Cidem de Barcelona Ajuntament de Mollet del Vallès Universitat Politècnica de Catalunya Ajuntament de Barcelona Rosa CAVA Col·legi d’Economistes de Catalunya Rosa M. DUMENJÓ Antonio FRANCO Ángel GONZALO Montserrat LLIGADAS Paula MATTIO El Periódico Unió de Pagesos de Catalunya NCH & Partners Rufí CERDÁN Fundació Maria Aurèlia Capmany Ajuntament de Granollers Generalitat de Catalunya Carlos DURÁN Jaume FREIXAS Salvador GORINA Dolors LLOBET Jordi MAYMÓ Velcro Europe, S.A. Comissió Obrera Nacional de Catalunya Mercabarna Manel CERVERA Galeria Senda Eva GRANADOS Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Ricard FRIGOLA Manuel Enric LLORCA Manuel MEDINA Pere DURAN Unió General de Treballadors de Catalunya Metropolitana de Barcelona Institut Municipal d’Urbanisme Ajuntament de Sant Andreu de la Barca Seat Turisme de Barcelona Rafael GRASA Enric CIRICI Gabriel FUENTES Universitat Autònoma de Barcelona María LOBATO F. Xavier MENA Raquel EGEA Eurocongrés 2000 Col·legi Oficial d’Agents de la Propietat CEIP Bufala ESADE Universitat Politècnica de Catalunya Immobiliària de Barcelona Carles GRAU Jaume CIURANA Lluís ESPINOSA Gerens Management Group, S.A. Ángel LÓPEZ Salvador MILÀ Ajuntament de Barcelona M. Teresa GALCERÁN Ajuntament de Barcelona Parlament de Catalunya Parc Sanitari Pere Virgili Alares Carles GRAU Guillem CLAPÉS Miquel ESPINOSA Microsoft per a Catalunya Jordi LÓPEZ César MILLÁN Ajuntament de Barcelona Albert GARCIA Fundació Fòrum Ambiental Ajuntament de Barcelona Universitat de Barcelona Quin Team Vicent GUALLART Esther CLOS Rafael ESPINOSA Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya Lucía LÓPEZ Omar MINGUILLÓN Enrique GARCÍA Ajuntament de Cornellà de Llobregat Unió General de Treballadors de Catalunya Susana CLOSA Comissions Obreres de Catalunya Pla d’Actuació Sant Cosme Joaquín GUERRERO Ajuntament de Viladecans Ajuntament de Viladecans Mercè LÓPEZ Carme MIRALLES Carme ESQUIROL Gemma GARCIA Magdala Projectes Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans Manuel COLOMÉ Generalitat de Catalunya Direcció General d’Anàlisi i Política Econòmica Lucía GUERRERO Associació Catalana d’Empreses de Transport Ramon LÓPEZ de Barcelona Juli ESTEBAN Lluïsa GARCIA Salvador GUILLERMO Institut Català d’Oncologia Carme MIRÓ Joan COMELLA Generalitat de Catalunya Institut Municipal d’Educació de Barcelona Foment del Treball Nacional Cambra de Comerç de Barcelona Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació Francisco M. LORENZO Carles FÀBREGAS José Ramón GARCÍA Martín GULLÓN Ajuntament del Prat de Llobregat Anna MOLERO Ernest CONESA Cinesi, S.L. Fundació Casal d’Avis d’Esplugues de Llobregat Entitat Metropolitana del Medi Ambient Jesús LORO Generalitat de Catalunya Ajuntament de Barcelona Consol FARRÉ Sylvain GARCÍA Daniel GUTIÉRREZ Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària Maria MOLINS Carles CONILL ACISJF Universitat Politècnica de Catalunya Comissions Obreres del Baix Llobregat Susana LOZANO Institut Municipal d’Educació de Barcelona Entitat Metropolitana del Medi Ambient Esther FARRÉS Ramon GARCÍA BRAGADO Jordi HEREU Generalitat de Catalunya Ramon MOLIST Núria COSTA Institut Metropolità del Taxi Ajuntament de Barcelona Ajuntament de Barcelona M. Flor MAJADO Consorci de la Zona Franca de Barcelona Dolors COTRINA José Manuel FARTO Santiago GARCÍA-MILÀ Anna HERNÁNDEZ Institut Municipal d’Educació de Barcelona Elizabeth MONFORT Ajuntament de Barcelona Makeateam Autoritat Portuària de Barcelona Ajuntament de Sant Just Desvern i Consell Comarcal del Baix Llobregat Borja MALET Barcelona Activa, S.A. Manuel CRUZ Ignasi FAURA Antonio GARCIAPONS Ajuntament de Viladecans Anna MONREAL Universitat de Barcelona Confederación Española de Cooperativas Alstom Transporte, S.A. Antonia HERNÁNDEZ de Consumidores y Usuarios Institut Municipal d’Educació de Barcelona Pilar MALLA Generalitat de Catalunya Socorro CRUZ Antoni GARGANTÉ Síndic de Greuges de Barcelona Jaume MONTFORT Consolat de la República Dominicana Rafael FERNÁNDEZ Cinco Días Mateu HERNÁNDEZ Ajuntament de Barcelona Barcelona Activa, S.A. Félix MANITO Sistema d’Emergències Mèdiques Rosa M. CULLELL Antoni GARRELL Fundació Kreanta Joaquim MONTSANT Consorci del Gran Teatre del Liceu Tatiana FERNÁNDEZ Cercle per al Coneixement Ciriaco HIDALGO Cesce, Seguros de Crédito Direcció General d’Anàlisi i Política Econòmica Generalitat de Catalunya Xavier MARCET Casimir DE DALMAU Antònia GIL LTC Project Antonio MORA Gabinet Europeu d’Assessorament, S.L. Antoni FERRÉ Unió Sindical Obrera de Catalunya Aurora HUERGA Emiliano MAROTO Comissions Obreres del Baix Llobregat Consorci de la Zona Franca de Barcelona Comissions Obreres del Baix Llobregat Daniel DE TORRES Eva GIMÉNEZ Agrupament de Botiguers i Comerciants de Ramon MORA Ajuntament de Barcelona Eva FERRER Ajuntament d’Esparreguera Amadeu IGLESIAS Catalunya Ajuntament de Sant Boi de Llobregat Ajuntament de Barcelona Impsol Elisabet DEL VALLE Albert GIMENO Josep MARQUÈS Carme MORAIRA Consell Superior d’Investigacions Científiques Jordi FERRER La Vanguardia Daniel INNERARITY Barcelona Activa, S.A. Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet Agència de Desenvolupament Urbà Universitat de Saragossa Cirici DELGADO Esteve GINER Miquel MARTÍ Anna MORESO Europaper Josep M. FERRER Institut de Cultura de Barcelona Vicenç IZQUIERDO Grup Sarbus Estudi Ramon Folch Josep Ramon FERRER Diputació de Barcelona Manuel DELGADO Enric GINER Carles MARTÍNEZ Andreu MORILLAS Universitat de Barcelona Generalitat de Catalunya Ajuntament d’Esplugues de Llobregat Daniel JIMÉNEZ Comissió Obrera Nacional de Catalunya Generalitat de Catalunya M. del Valle DELGADO Bruno FIGUERAS José M. GINÉS Jordi JIMÉNEZ María MARTÍNEZ Pol MORILLAS Unió Catalana d’Hospitals Habitat Grup Empresarial Comissions Obreres del Baix Llobregat Unió General de Treballadors TV Badalona Centre d’Informació i Documentació de Barcelona Glòria DEULOFEU Josep M. FIGUERAS Inés GIRALT de Catalunya Pelayo MARTÍNEZ Gemma MUMBRÚ Projecte de Col·laboració Escola-Empresa Regesa Aparcaments, S.A. Cooperativa Entorn, SCCL Rosa JO Entitat Metropolitana del Transport Ajuntament de Barcelona 146 MEMòRIA PARTICIPATIvA MEMòRIA PARTICIPATIvA 147 Josep MUNNÉ Cristina PIQUEMAL Enric RENAU Carles SABATÉ Xavier SUBIÉS Andreu ULIED World Trade Center Barcelona, S.A. Metròpolis DEP Consultoria Estratègica Avui Mcrit, S.L. Marta SUBIRÀ Josep Lluís MUÑOZ Amparo PIQUERAS Teresa REÑÉ Frederic SABRIÀ Ajuntament de Sant Cugat del Vallès Eduard UNZETA Ingecon, S.A. Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts Fundació Maria Aurèlia Capmany IESE Business School Entitat Metropolitana del Transport Joan SUBIRATS M. Antònia MUÑOZ Jaume PIULATS Ferran REQUEJO Oriol SAGARRA Universitat Autònoma de Barcelona Albert VALDIVIA Direcció Territorial de Comerç Laboratori de Bioinvestigació de Merck Farma Universitat Pompeu Fabra Transports Metropolitans de Barcelona Pacte Industrial de la RMB Judith SUGRAÑÉS Carme MUR y Química Daniel RESINES Albert SALA Pacte Industrial de la RMB Eduard VALLORY Manpower Daniel POLO Ajuntament de Barcelona D’Aleph Fundació Barcelona Graduate School of Economics Jordi SURIÑACH Oscar NAVARRO Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans Ghassan SALIBA de la UPF Xavier RICART Universitat de Barcelona Applus+ de Barcelona Cambra de Comerç, Indústria i Navegació Centre d’Informació als Treballadors Estrangers Imma VALLS Empar POLO Benedetta TAGLIABUE Vicente NAVARRO de Barcelona Carles SALVADOR Unió Sindical Obrera de Catalunya Estudi Miralles Tagliabue Ajuntament de Gavà Ajuntament de Cornellà de Llobregat Xavier RIUDOR Generalitat de Catalunya Roser VALLS José A. TAJADURA Francesc NOGUERA Xavier PONT Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya Carme SAN MIGUEL Ajuntament de Barcelona Fidel VÁZQUEZ Universitat Oberta de Catalunya Generalitat de Catalunya Francesc ROBUSTÉ Generalitat de Catalunya Ajuntament de Gavà Juan Antonio TAMAYO Lluís NÚÑEZ Cristina PONTGIVELL Universitat Politècnica de Catalunya Teresa SANDOVAL Ajuntament de Sant Boi de Llobregat Albert VENDRELL IBM Expansión Joan Miquel ROCA Sandoval Roig ERF, Gestió i Comunicació Ambiental, S.L. Margarita OBIOLS Jordi PORTA Anaïs TARRAGÓ Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Héctor SANTCOVSKY Generalitat de Catalunya Jaume VENDRELL Ajuntament de Barcelona Òmnium Cultural Metropolitana de Barcelona Entitat Metropolitana del Medi Ambient Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Joan TARRUELLA Miquel OBRADORS Anna M. PRADOS Jordi ROCA Àngels SANTIGOSA Metropolitana de Barcelona Bosch Sistemas de Frenado, S.L. Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat Ajuntament de Barcelona Ajuntament de Barcelona Núria VENDRELL Víctor TÉBAR Joan OLLÉ Jordi PRAT Rosa RODRIGO Xavier SANZ Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona Víctor Tébar Thinktank Col·legi Oficial d’Agents de la Propietat Ministeri de Foment Consorci de la Zona Franca de Barcelona Unió Sindical Obrera de Catalunya Josep VENTURA Immobiliària Narcís TEIXIDÓ Joan PRATS Glòria RODRÍGUEZ Eduard SANZ Projectes de Geovirtual, S.L. Institut Cerdà Esteve OROVAL Associació Internacional de Governança, Aeroport de Barcelona Unió General de Treballadors de Catalunya Pau VERRIÉ Universitat de Barcelona Ciutadania i Empresa Pedro SANZ Lluís TEJEDOR Joan RODRÍGUEZ Institut d’Educació Contínua de la UPF Ajuntament del Prat de Llobregat Joaquim ORTILLES Marcel PRUNERA Ajuntament del Prat de Llobregat Ajuntament de Castelldefels Josep M. VIEDMA Ajuntament de Badalona Generalitat de Catalunya Agustí TEN Miquel RODRÍGUEZ Xavier SEGURA ICMS Institut de Formació Contínua IL3 de la Universitat Manel PACAREU Rafael PUGA Generalitat de Catalunya Caixa Catalunya de Barcelona Josep M. VILÀ Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat Agrupament de Botiguers i Comerciants de Catalunya Pilar RODRÍGUEZ Ramon SERÓ Indra Víctor TENEZ David PARCERISAS Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat Autoritat del Transport Metropolità Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Albert VILÀ EADA Maite PUIGDOLLERS Albert SERRA Metropolitana de Barcelona Ajuntament del Papiol Dolors ROIG Antoni PARELLADA Ramon PUJADES Mancomunitat de Municipis de l’Àrea ESADE Patricia Rocío TERÁN Albert VILALTA Gremi de Constructors d’Obres Llobregat-Anoia Factors de Progrés Metropolitana de Barcelona Andor SERRA Institut Metropolità del Taxi Tramvia Metropolità, S.A. Martí PARELLADA Imanol PUJANA Isabel ROIG Consorci El Far Eugeni TERRÉ Albert VILALTA Universitat de Barcelona Consell Comarcal del Barcelonès Fundació Barcelona Centre de Disseny Josep SERRA Inverpyme SCR, S.A. Túnels i Accessos de Barcelona, SAC Julià PARICIO Ignasi RAGÀS Josep ROIG Ajuntament de Barcelona Anna TERRÓN Araceli VILARRASA Casal d’Avis d’Esplugues de Llobregat Cimalsa Metròpolis Constantí SERRALLONGA Generalitat de Catalunya Institut Municipal d’Educació de Barcelona Joan PARPAL Eduard RÀMIA Maravillas ROJO Transports Metropolitans de Barcelona Xavier TESTAR Julio VILLACORTA Entitat Metropolitana del Medi Ambient Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Ajuntament de Barcelona Albert SERRATOSA Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació Joan Ramon VILLALBÍ Joan PARRALEJO Metropolitana de Barcelona Josep ROMERO Associació Consell de Cent Joan Anton TINEO Agència de Salut Pública de Barcelona Ajuntament de Ripollet Jordi RÀMIA Ajuntament de Sant Cugat del Vallès Elena SINTES Consell Comarcal del Baix Llobregat Òscar VILLAR Lluís PELLICER Ajuntament de Montgat Teodoro ROMERO Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans Adolf TODÓ Cambra de Comerç de Barcelona El País Isabel RAMÍREZ de Barcelona Diputació de Barcelona Caixa Manresa Rosa VIRÓS Francesc PEREMIQUEL Ames, S.A. Pere SIÓ Adela ROS Pura TOMÁS Consell Econòmic i Social de Barcelona Ajuntament de Badalona Ajuntament de Badalona Luz Arabany RAMÍREZ IN3 - Universitat Oberta de Catalunya Ajuntament de Barcelona Martí VIVES Dolors PÉREZ Universitat Politècnica de Catalunya Artur SIXTO Josep Lluís ROSÉS Ramon TORRA Unió General de Treballadors de Catalunya Ajuntament del Prat de Llobregat Consell Superior d’Investigacions Científiques Sílvia RAMÍREZ Ajuntament de Barcelona Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Xavier VIVES Luis Carmelo PÉREZ Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts Miquel SODUPE Josep Lluís ROVIRA Metropolitana de Barcelona IESE Business School Iberia - Líneas Aéreas de España S.A. Consorci Urbanístic del Centre Direccional Francesc RAVENTÓS Consolat d’Estònia a Catalunya de Cerdanyola del Vallès Roser TORRENTÓ Antoni VIVES Milagros PÉREZ OLIVA Josep M. RAVENTÓS Josep M. ROVIRA Institut Municipal de Persones amb Discapacitat Mancomunitat de Municipis de l’Àrea El País Laura SOL Makeateam Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya TV Badalona Joan TORRES Metropolitana de Barcelona Dídac PESTAÑA Joaquim RECAÑO José Antonio RUBIO Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya Josep XARLES Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Anna SOLÀ Universitat Autònoma de Barcelona Ajuntament de Pallejà Institut Català de les Dones Xavier M. TRIADÓ FAVB Metropolitana de Barcelona Sònia RECASENS Màrius RUBIRALTA Universitat de Barcelona Thomas PFANNE Carlota SOLÉ Ajuntament de Barcelona Universitat de Barcelona Universitat Autònoma de Barcelona Pier Paolo TROIANO Consolat General de la República Federal d’Alemanya Albert RECIO Carles RUIZ Ferran SORIANO Isabel TURÓN Ricard PIÉ Associació de Veïns de Prosperitat Ajuntament de Viladecans Node Partners, S.A. Autoritat Portuària de Barcelona Escola Tècnica Superior d’Arquitectura Lluís RECODER Joaquim RUÍZ DE QUEROL Alfons STINUS Teresa UDINA de la Universitat de Màlaga Ajuntament de Sant Cugat del Vallès Ajuntament de Sant Just Desvern Momentum Ajuntament de Barcelona 148 MEMòRIA PARTICIPATIvA MEMòRIA PARTICIPATIvA 149 MEMòRIA ECONòMICA 152 MEMÒRIA ECONÒMICA MEMÒRIA ECONÒMICA 153 154 MEMÒRIA ECONÒMICA MEMÒRIA ECONÒMICA 155 Memòria Estratègica 2007 de l’Associació Pla Estratègic Metropolità de Barcelona © Associació Pla Estratègic Metropolità de Barcelona Edició: Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, maig 2008 Coordinació: Lluïsa Guàrdia Disseny Gràfic: Sonsoles Llorens Impressió: Marc Castells, Artgrafia D.L.: B-28.333-2008