Institucions membres de la Comissió Delegada del Consell General Departament d’Economia i Finances Aena de la Generalitat de Catalunya Pla Estratègic Autoritat Portuària de Barcelona Metropolità Ajuntament de Badalona Cambra Oficial de Comerç, Indústria de Barcelona Ajuntament de Barcelona i Navegació de Barcelona MEMORIA Ajuntament de Cornellà de Llobregat Cercle d’Economia Ausiàs Marc, 7, 1r Ajuntament del Prat de Llobregat Comissió Obrera Nacional 08010 Barcelona T. 933 187 051 Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat de Catalunya F. 933 174 835 Ajuntament de Montcada i Reixac Consorci de la Zona Franca ESTRATEGICA plaestrategic@bcn2000.es de Barcelona www.bcn2000.es Ajuntament de Santa Coloma Diputació de Barcelona de Gramenet DE L’ASSOCIACIÓ PLA ESTRATÈGIC METROPOLITÀ DE BARCELONA Fira de Barcelona Institució promotora: Ajuntament de Pallejà Foment del Treball Nacional Ajuntament del Papiol Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Consell Comarcal del Baix Llobregat Metropolitana de Barcelona Consell Comarcal del Barcelonès Unió General de Treballadors Amb la col·laboració de: Entitat Metropolitana del Medi Ambient de Catalunya 2008 Entitat Metropolitana del Transport Universitat de Barcelona MEMòRIA ESTRATÈGICA 2008 MEMORIA ESTRATEGICA DE L’ASSOCIACIÓ PLA ESTRATÈGIC METROPOLITÀ DE BARCELONA 2008 2 3 Índex Presentació 5 ACTIVITATS DEL PEMB EL 2008 117 Presentació 118 ORGANITZACIÓ DEL PLA 7 Activitats dels òrgans de govern 120 Organigrama 7 VI Jornada Tècnica 128 Consell General 8 IV Seminari tècnic 130 Comissió Delegada 9 Viatge d’estudis a Singapur 131 Consell Territorial d’Alcaldes 14 Programes internacionals 134 Consell de Desenvolupament Estratègic 14 Relacions institucionals 135 Oficina de Coordinació 15 Comunicació i promoció 136 Producció editorial 139 LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA A L’AMB, 2008 17 MEMÒRIA PARTICIPATIVA 145 PROJECTES ESTRATÈGICS DE L’ÀREA METROPOLITANA 31 Presentació 32 MEMÒRIA ECONÒMICA 159 Projectes operatius 34 Projectes estratègics metropolitans 41 • Coneixement 42 • Mobilitat i accessibilitat 48 • Promoció de sectors estratègics 58 • Infraestructures i equipaments d’impacte urbà 79 • Sostenibilitat i medi ambient 86 • Barris 91 Mapa de projectes estratègics metropolitans 107 Projectes estratègics locals 109 Presentació PRESENTACIÓ 5 El 2008 ha estat l’any en què s’ha manifestat amb cruesa i evidència extrema la primera gran crisi de la globalització. A Barcelona i a l’àrea metropolitana n’hem sentit les conseqüències, però també ara som més conscients de les nostres potencialitats i de la manera de posar-les en valor. Les dificultats posen a prova i obliguen a fer canvis, i Barcelona no només se n’està sortint, sinó que ha emprès el camí correcte per garantir el fu- tur. Hi té molt a veure la capacitat de sumar esforços i generar iniciatives, i en aquest sentit el 2008 ha estat un any d’avenços per al Pla Estratègic Metropolità de Barcelona. Hem iniciat una nova etapa guiats per les noves propostes, que vint anys després del primer Pla Estratègic focalitzen la mirada en el 2020. Aquest és el nou horitzó, i tenim clar que només hi arribarem si reforcem la col·laboració de tots els muni- cipis de l’àrea metropolitana i de tots els agents públics i privats. Els nous reptes exigeixen més que mai una estratègia conjunta i, a partir de l’interès comú i l’acord, determinar polítiques comunes i els projectes compartits. Constituïm la sisena concentració urbana més gran d’Europa i la cinquena concen- tració industrial més gran. Som la capital de l’Euromediterrània. Comptem amb possibilitats evidents. Això no obstant, si no volem quedar diluïts en un món en Jordi Hereu què les fronteres es desdibuixen i les distàncies s’escurcen, cal aportar valor afegit President del Consell General i talent amb solidesa, cal sumar més que mai. És l’única manera de reeixir. del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona i alcalde de Barcelona És el moment de reforçar el nostre metropolitanisme, de marcar nous accents i crear nous espais per al ple desenvolupament de les nostres potencialitats. Es tracta de quelcom cabdal, especialment davant les dificultats. Per això a l’àrea metropolitana de Barcelona hem de consolidar un nou model de desenvolupament econòmic. Que passi de la pedra a la com- petitivitat a través de la innovació i la creativitat. I capaç de promoure i atraure activitats i sectors econòmics amb garanties de creixement. En definitiva, generador d’oportunitats. Oportunitats que incrementin la nostra capacitat de competir i reforcin el nostre posicionament global. I oportunitats que incrementin la cohesió social perquè el benestar de la ciutadania té i ha de tenir una dimensió metropolitana. Som en la bona direcció. La memòria que teniu a les mans n’és una prova evi- dent. Conté de manera detallada totes les actuacions i projectes que marcaran l’inici d’aquesta nova etapa que, n’estic segur, farà de l’àrea metropolitana de Barcelona un referent en innovació, transformació i benestar. Organització del Pla 7 CONSELL GENERAL (312 membres) President: alcalde de Barcelona Òrgan de màxima representació del Pla CONSELL DE VICEPRESIDENTS Formula i aprova els grans objectius i projectes. Acorda el lideratge i la responsabilitat d’aquests projectes. Assumeix la seva presentació davant el Consell General CONSELL TERRITORIAL D’ALCALDES Garanteix el lideratge i participació dels alcaldes. Aporta la visió estratègica del conjunt del territori metropolità i dels seus projectes COMISSIÓ DELEGADA Òrgan de delegació executiva del Consell General. Aprova les grans línies del Pla, pren les decisions del dia a dia de l’associació i elabora les propostes d’actuació que seran sotmeses a criteri del Consell General COMISSIÓ DE PROSPECTIVA COMISSIÓ D’ESTRATÈGIA Identifica, proposa, analitza Prepara i elabora l’estratègia a i estudia les tendències i els seguir per posar en pràctica les possibles temes crítics per al recomanacions de la Comissió desenvolupament de l’AMB. de Prospectiva. Proposa mesures Elabora un informe amb adequades i vetlla per la seva recomanacions que remet a la implementació Comissió d’Estratègia OFICINA DE COORDINACIÓ S’encarrega de la gestió del dia a dia, el contacte amb les institucions associades, la coordinació i seguiment de les actuacions previstes i les relacions internacionals 8 ORGANITZACIÓ DEL PLA MEMBRES DEL CONSELL GENERAL COMPOSICIÓ DE LA COMISSIÓ DELEGADA ORGANITZACIÓ DEL PLA 9 (el 31 de desembre de 2008) (el 31 de desembre de 2008) President President JORDI HEREU, alcalde de Barcelona JORDI WILLIAM CARNES, tinent d’alcalde d’Hisenda i Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Barcelona Vicepresidents Membres SALVADOR ALEMANY, president del Cercle d’Economia JORDI ALBERICH, director general del Cercle d’Economia JOSEP M. ÁLVAREZ, secretari general de la Unió General de Treballadors de Catalunya CÉSAR ARRIZABALAGA, alcalde de Montcada i Reixac CÉSAR ARRIZABALAGA, alcalde de Montcada i Reixac ANTONIO BALMÓN, alcalde de Cornellà de Llobregat ANTONIO BALMÓN, alcalde de Cornellà de Llobregat i vicepresident primer de la Mancomunitat ROSA BOLADERAS, presidenta del Consell Comarcal del Baix Llobregat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona ESTEVE BORRELL, director general del Consorci de la Zona Franca de Barcelona ROSA BOLADERAS, presidenta del Consell Comarcal del Baix Llobregat XAVIER CARBONELL, director gerent de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona JOSEP LLUÍS BONET, president del Consell d’Administració de la Fira de Barcelona AGUSTÍN CORDÓN, director general de la Fira de Barcelona JORDI WILLIAM CARNES, tinent d’alcalde d’Hisenda i Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Barcelona FERNANDO ECHEGARAY, director de l’Aeroport de Barcelona i president de la Comissió Delegada del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona SANTIAGO GARCÍA-MILÁ, subdirector general d’Estratègia i Màrqueting de l’Autoritat Portuària de Barcelona JOAN CARLES GALLEGO, secretari general de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya ÀNGELA GARCIA, cap del Gabinet de Planificació, Coordinació i Economia de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat NÚRIA MARÍN, alcaldessa de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat EVA GRANADOS, secretària de Política Institucional de la Unió General de Treballadors JOAN CARLES MAS, president del Consell Comarcal del Barcelonès DOLORS LLOBET, secretària d’Acció Socioeconòmica de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya ANDREU MORILLAS, secretari d’Economia del Departament d’Economia i Finances de la Generalitat FRANCESC NARVÁEZ, president de l’Entitat Metropolitana del Medi Ambient de Catalunya PELAYO MARTÍNEZ, gerent de l’Entitat Metropolitana del Transport BARTOMEU MUÑOZ, alcalde de Santa Coloma de Gramenet JOAN CARLES MAS, primer tinent d’alcalde i delegat de Recursos Interns, Promoció Econòmica i FRANCESC NARVÁEZ, president de l’Entitat Metropolitana del Medi Ambient Comerç de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet ANTONI POVEDA, president de l’Entitat Metropolitana del Transport MARCEL PRUNERA, director general de Promoció Econòmica del Departament d’Economia i Finances DÍDAC RAMÍREZ, rector de la Universitat de Barcelona de la Generalitat de Catalunya LLUÍS RECODER, alcalde de Sant Cugat del Vallès ANDREU PUIG, gerent de l’Ajuntament de Barcelona TEODORO ROMERO, president delegat de l’Àrea de Promoció Econòmica i Ocupació de la Diputació IMANOL PUJANA, gerent del Consell Comarcal del Barcelonès de Barcelona JOAN PUJOL, secretari general de Foment del Treball Nacional JOAN ROSELL, president de Foment del Treball Nacional LLUÍS RECODER, alcalde de Sant Cugat del Vallès MANUEL ROYES, delegat especial de l’Estat al Consorci de la Zona Franca de Barcelona TEODORO ROMERO, president delegat de l’Àrea de Promoció Econòmica i Ocupació de la Diputació JOSÉ ANTONIO RUBIO, alcalde de Pallejà de Barcelona JORDI SERRA, alcalde de Badalona JOSÉ ANTONIO RUBIO, alcalde de Pallejà LLUÍS TEJEDOR, alcalde del Prat de Llobregat JORDI SERRA, alcalde de Badalona JORDI VALLS, president de l’Autoritat Portuària de Barcelona JORDI SURIÑACH, professor del Departament d’Econometria, Estadística i Economia Espanyola MIQUEL VALLS, president de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona de la Universitat de Barcelona ALBERT VILÀ, alcalde del Papiol LLUÍS TEJEDOR, alcalde del Prat de Llobregat ENCARNACIÓN VIVANCO, presidenta directora general d’AENA (Aeropuertos Españoles y Navegación Aérea) RAMON TORRA, gerent de la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona ALBERT VILA, alcalde del Papiol Notes ENCARNACIÓN VIVANCO, presidenta directora general d’AENA (Aeropuertos Españoles y Navegación Aérea) El Sr. Jordi Serra substitueix la Sra. Maite Arqué. La Sra. Encarnación Vivanco substitueix el Sr. Manuel Azuaga. Nota La Sra. Núria Marín substitueix el Sr. Celestino Corbacho. El Sr. Jordi Serra substitueix la Sra. Maite Arqué. El Sr. Joan Carles Gallego substitueix el Sr. Joan Coscubiela. La Sra. Encarnación Vivanco substitueix el Sr. Manuel Azuaga. El Sr. Salvador Alemany substitueix el Sr. José Manuel Lara. La Sra. Àngela Garcia substitueix el Sr. Antoni Nogués. El Dr. Dídac Ramírez substitueix el Dr. Màrius Rubiralta. El Sr. Ramon Torra substitueix el Sr. Jaume Vendrell. 10 ORGANITZACIÓ DEL PLA MEMBRES DEL CONSELL GENERAL Castellbisbal Asoc. de Empresas de Ateneu Barcelonès ORGANITZACIÓ DEL PLA 11 Electrónica, Tecnologías (el 31 de desembre de 2008) Castelldefels Aula Barcelonade la Información y Cerdanyola del Vallès Telecomunicaciones de España Autoritat del Transport ABAD, Josep M. LACALLE, Enric REAL, Cristina Metropolità Cervelló Asoc. de Industriales de Plásticos ALEMAN, Rosa LEMUS, Ferran REYNA, Enric de Cataluña Autoritat Portuària de Barcelona Corbera de Llobregat ARBÓS, Emili LÓPEZ, Ramon RODRIGO, Rosa Asociación de Líneas Aéreas (ALA) Avui Cornellà de Llobregat ARCAS, Ivan LLOP, Josep M. ROIG, Josep Asoc. Industrial Textil del Proceso Banc de la Petita i Mitjana El Papiol AZUAGA, Manuel MALLA, Pilar ROJO, Maravillas Algodonero Empresa El Prat de Llobregat BADELL, Joana M. MARAGALL, Pasqual Assoc. Barcelona Aeronàutica i Banc d’EuropaROYES, Manuel Esplugues de Llobregat de l’Espai (BAiE) BASSOLS, Santiago MAS, Emili Banc SabadellSAMITIER, Josep Gavà Assoc. Catalana d’Agències BLANCH, Joan MAS, Ramon Banco Bilbao Vizcaya ArgentariaSERÓ, Ramon de Viatges L’Hospitalet de Llobregat BORJA, Jordi MATEU, Melcior Barcelona Activa, SATARRATS, Vicenç Assoc. Catalana de Comerç BRICALL, Josep M. MERINO, Àngel La Palma de Cervelló Electrònic - CommerceNet Barcelona Centro MédicoTOBOSO, Jordi Molins de Rei CatalunyaCABRUJA, Adolf MIRALLES, Albert Barcelona de Serveis Municipals, SATOSAS, Joaquim Assoc. Catalana de Mútues CARDÚS, Josep MOLINAS, Alfredo Montcada i Reixac Barna ClínicTRUÑÓ, Enric d’Accidents de Treball CARRASCO, Jaume MOLINS, Joan Cadena Cope i Cadena 100TUGAS, Domènec Montgat Assoc. Catalana de Recursos CASTELLS, Carles MONÉS, M. Antònia TUGORES, Joan Ripollet Assistencials Caixa de Catalunya CLOS, Joan MONTFORT, Jaume Sant Adrià de Besòs Assoc. Catalana d’Empreses Caixa d’Estalvis i Pensions de TURA, Montserrat Consultores Barcelona - la Caixa COELLO, Joaquim MONTILLA, José VENDRELL, Jaume Sant Andreu de la Barca Assoc. Catalana d’Empreses Cambra Oficial de Comerç i COSCUBIELA, Joan MUNNÉ, Josep Sant Boi de Llobregat de Transport de Mercaderies Indústria de Sabadell CROUS, Enric MUÑOZ, José Luis Acea, Federació Artistes Plàstics Sant Climent de Llobregat Assoc. Catalana per al Cambra Oficial de Comerç, CUERVO, José NEGRE, Antoni AENA Sant Cugat del Vallès Desenvolupament de la Indústria i Navegació de Mediació i l’Arbitratge Barcelona CULLELL, Rosa M. NOGUÉS, Antoni Aeroport de Barcelona Sant Feliu de Llobregat Associació Consell de Cent Cambra Oficial de Contractistes DE FORN, Manuel OBIOLS, Joaquim Agència de Desenvolupament Sant Joan Despí d’Obres de Catalunya DÍAZ SALANOVA, José Antonio OLIVERAS, Jordi Urbà de l’Ajuntament de Assoc. de Promotors - Sant Just Desvern Constructors d’Edificis de Càritas Diocesana de Barcelona l’Hospitalet de Llobregat DOMÍNGUEZ, Justo OLLER, Vicenç Sant Vicenç dels Horts Barcelona Casa Amèrica Catalunya Agència EFE, SA FONTANA, Pere PARELLADA, Martí Santa Coloma de Cervelló Assoc. Empresarial Catalana Catalana d’Iniciatives, SA Agrupació de Fabricants de Publicitat GABARRÓ, Salvador PASTOR, Alfred de Ciment de Catalunya Santa Coloma de Gramenet Catalunya Ràdio Assoc. Empresarial de GALLEGO, Joan Carles PÉREZ, Ricard Agrupament de Botiguers i Pallejà l’Hospitalet i Baix Llobregat Centre Català de Prospectiva GARCERAN, Maribel PESTAÑA, Dídac Comerciants de Catalunya Tiana Assoc. Espanyola de Robòtica Centre de Càlcul de Sabadell, SA GIBERT, Montserrat PLAYÀ, Joan (AER)Torrelles de Llobregat Centre d’Ensenyament Superior GONZÁLEZ, Agustín PONSA, Carles Ajuntaments de: Assoc. Independent de Joves de Nutrició i Dietètica Viladecans Empresaris de Catalunya (AIJEC) GUAL, Josep PUJOL, Antoni Badalona Centre d’Estudis de l’Hospitalet Assoc. Multisectorial d’Empreses de Llobregat HERNÁNDEZ, Anna PUNSET, Eduardo Badia del Vallès Arquebisbat de Barcelona (AMEC) Centre d’Estudis de Planificació HIDALGO, Ciriaco PUNTAS, Víctor Barberà del Vallès Asoc. de Campings y Ciudades Assoc. per a les Nacions Unides Centre d’Informació i JORDANA, Josep RÀFOLS, Albert Barcelona de Vacaciones de la Provincia de a Espanya Documentació Internacionals JOVÉ, Josep Lluís RAVENTÓS, Francesc Begues Barcelona Assoc. Taller de Músics a Barcelona 12 ORGANITZACIÓ DEL PLA Centre Excursionista Confederación Española de Federació de Cooperatives Gremi de Jardineria de Catalunya La Vanguardia Unió Catalana d’Hospitals ORGANITZACIÓ DEL PLA 13 de Catalunya Cooperativas de Consumidores de Treball de Catalunya Gremi de les Indústries de la Mancomunitat de Municipis Unió d’Adobadors de Catalunya Centro de Estudios y y Usuarios (Hispacoop) Federació de Gremis de Confecció de Barcelona de l’Àrea Metropolitana de Unió de Pagesos de Catalunya Asesoramiento Metalúrgico Consell Comarcal del Baix Detallistes de Productes Barcelona Centro Español de Plásticos Llobregat Alimentaris (FEGRAM) Gremi d’Editors de Catalunya Unió General de Treballadors Manufacturas Balmes Vives, SL Gremi d’Hotels de Barcelona de Catalunya Centro Iberoamericano de Consell Comarcal del Barcelonès Federació de Societats Anònimes Max-Planck Institut Desarrollo Estratégico Urbano Laborals de Catalunya (FESALC)Consell de Gremis de Comerç, Gremi d’Indústries Gràfiques Unió Patronal Metal·lúrgica (CIDEU) Serveis i Turisme de Barcelona Federació Empresarial Catalana de Barcelona Mercados de Abastecimientos de Unió Sindical Obrera Barcelona, SA (MERCABARNA) Cercle d’Economia d’Autotransport de ViatgersConsell de la Joventut de Gremi Provincial de Distribuïdors de Catalunya d’Alimentació de Barcelona Orfeó Català Cercle per al Coneixement Barcelona Federació Empresarial Catalana Universitat Autònoma de del Sector Químic Gremio Provincial de Organisme Autònom de Correus Barcelona Club d’Amics de la Unesco Consell d’Empreses i Telègrafs de Barcelona Distribuïdores d’Alimentació Federació Espanyola de Empresarios de Salones de Fiesta Universitat de Barcelona de Catalunya Transitaris Expedidors de Barcelona en General Organización Nacional de Ciegos Col·legi d’Aparelladors i Universitat Politècnica Internacionals i Assimilats Españoles (ONCE) Arquitectes Tècnics de Barcelona Consell Social de la Universitat Grup Provincial Empresarial de Catalunya de Barcelona Federació Provincial i Regional de Supermercats i Autoserveis Parc Tecnològic del Vallès Col·legi d’Arquitectes de de Barcelona Universitat Pompeu Fabrade Transports de Barcelona Catalunya Consell Superior d’Investigacions Pimec, Micro, Petita i Mitjana (TRANSCALIT) Grup Set World Trade Center Barcelona, SACientífiques (CSIC) Empresa de Catalunya Col·legi de Farmacèutics Federació Tèxtil Sedera de la Província de Barcelona Consorci de la Zona Franca Grupo Zeta, SA Ràdio Barcelona - Cadena Ser de Barcelona Federación de Entidades Col·legi de Periodistes Federació de Cooperatives Ràdio Nacional d’Espanya a Empresariales de la Construcción de Catalunya Consorci del Gran Teatre del Liceu de Serveis i de Cooperatives Catalunya Federación Ecom de Transportistes de Catalunya Col·legi d’Economistes Consorci El Far (SERVICOOP) Real Club de Polo de Barcelona de Catalunya Ferrocarrils de la Generalitat Consorci Metropolità de Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Catalunya Iberia, Líneas Aéreas Col·legi d’Enginyers de Camins, l’Habitatge de Barcelonade España, SA Canals i Ports de Catalunya Fira 2000, SA Delegació del Govern a Reial Acadèmia de MedicinaInstitut Català de Logística Col·legi d’Enginyers Industrials Catalunya - Área Funcional Foment del Treball Nacional Reial Automòbil Club de de Catalunya de Fomento en Cataluña Institut Català de TecnologiaFundació Barcelona Promoció Catalunya Col·legi Oficial d’Agents Diari de Barcelona Fundació BCD Institut Cerdà Retail & Trade Marketing Comercials Diputació de Barcelona Fundació Carles Pi i Sunyer Institut d’Estadística Santander Central Hispano Col·legi Oficial d’Agents de Catalunya (Idescat) de la Propietat Immobiliària El Periódico Fundació Cercle d’Economia Secretaría de Estado de Turismo de Barcelona i Província Institut de Tecnologia de la Entitat Metropolitana del Medi y Comercio - Ministerio de Fundació Miró Construcció de Catalunya (ITEC) Industria, Turismo y Comercio Col·legi Oficial d’Agents i Ambient Fundació Pere Tarrés Comissionistes de Duanes Institut d’Estudis Regionals i Entitat Metropolitana Societat General d’Aigües de de Barcelona Metropolitans de Barcelonadel Transport Fundació RACC Barcelona, SA Col·legi Oficial de Doctors i Escola d’Alta Direcció i Fundemi IQS Institut d’Estudis Superiors de Societat Rectora Borsa de Valors Llicenciats en Filosofia i Lletres l’Empresa (IESE)Administració, SA (EADA) de Barcelona, SAFutbol Club Barcelona i Ciències de Catalunya Institut d’Humanitats Escola Superior d’Administració Telefónica EmpresasGas Natural SDG, SA Col·legi Oficial de Metges i Direcció d’Empreses (ESADE) Institut Espanyol d’Analistes Televisión Española, SA de Barcelona i Província Generalitat de Catalunya Financers Escuela de Administración Transports Metropolitans de Col·legi Oficial de Psicòlegs Gremi de Constructors d’Obres de Empresas de Barcelona Instituto de la Empresa Familiar Barcelona de Catalunya Llobregat - Anoia Europa Press de Catalunya, SA Instituto Nacional de Empleo Transprime Col·legi Oficial de Químics Gremi de Fusters, Ebenistes (INE) de Catalunya Fecsa-Endesa i Similars de Barcelona Turisme de Barcelona Jove Cambra de Barcelona Comissió Obrera Nacional Federació d’Associacions Gremi de Garatges de Barcelona Unió Catalana d’Entitats de Catalunya de Veïns de Barcelona i Província Justícia i Pau Asseguradores i Reasseguradores 14 ORGANITZACIÓ DEL PLA CONSELL DE DESENVOLUPAMENT ESTRATÈGIC ANTONI POVEDA, alcalde de Sant Joan Despí ORGANITZACIÓ DEL PLA 15 JORDI ALBERICH, director general del Cercle d’Economia DOLORS PUEYO, alcaldessa de Santa Coloma de Cervelló JAUME CIURANA, regidor del Grup Municipal de Convergència i Unió a l’Ajuntament de Barcelona JORDI RÀMIA, alcalde de Montgat SALVADOR CURCOLL, director de l’Àrea d’Infraestructures i territori de la Cambra de Comerç de Barcelona LLUÍS RECODER, alcalde de Sant Cugat del Vallès JOSÉ MANUEL FANDIÑO, responsable de la Unió de Previsió Social de la Unió General de Treballadors MANUEL RIPOLL, alcalde de Corbera de Llobregat de Catalunya JOSÉ ANTONIO RUBIO, alcalde de Pallejà SALVADOR GUILLERMO, director del Servei d’Estudis de Foment del Treball Nacional CARLES RUÍZ, alcalde de Viladecans CARLES MARTÍNEZ, responsable de Planificació Estratègica Territorial i Formació Professional JORDI SERRA, alcalde de Badalona de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya LLUÍS TEJEDOR, alcalde del Prat de Llobregat MIQUEL MATEU, director de Promoció Econòmica Interior de l’Ajuntament de Barcelona DOMÈNEC TUGAS, alcalde de Sant Climent de Llobregat CARME MIRALLES, directora de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona* JUAN ANTONIO VÁZQUEZ, alcalde de Sant Feliu de Llobregat JOAN MIQUEL ROCA, coordinador dels serveis de relacions institucionals de la Mancomunitat ALBERT VILÀ, alcalde del Papiol de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona Notes: ROSA RODRIGO, directora de Màrqueting i Comunicació del Consorci de la Zona Franca de Barcelona El Sr. Jordi Serra substitueix la Sra. Maite Arqué. La Sra. Núria Marín substitueix el Sr. Celestino Corbacho. JOSEP ROIG, secretari general de Metròpolis * Fins al setembre del 2008 que va cessar del seu càrrec a l’IERMB. OFICINA DE COORDINACIÓ CONSELL TERRITORIAL D’ALCALDES FRANCESC SANTACANA, coordinador general JOAN CAMPRECIÓS, coordinador adjunt IVÁN ARCAS, alcalde de Molins de Rei MONTSERRAT RUBÍ, secretària tècnica Adreça: Ausiàs Marc 7, 1r - 08010 Barcelona CÉSAR ARRIZABALAGA, alcalde de Montcada i Reixac MÒNICA MADRIGAL, responsable del Gabinet Tècnic Tel.: 933 187 051 - Fax: 933 174 835 ANTONIO BALMÓN, alcalde de Cornellà de Llobregat LLUÏSA GUÀRDIA, responsable de Comunicació i Premsa Pàgina web: www.bcn2000.es JOAQUIM BALSERA, alcalde de Gavà CRISTINA PRAT i NÚRIA MULERO, secretàries Correu electrònic: plaestrategic@bcn2000.es JAUME BOSCH, alcalde de Sant Boi de Llobregat JESÚS M. CANGA, alcalde de Sant Adrià del Besòs DOLORS CONDE, alcaldessa de Castellbisbal ANNA DEL FRAGO, alcaldessa de Barberà del Vallès PILAR DÍAZ, alcaldessa d’Esplugues de Llobregat XAVIER GONZÁLEZ, alcalde de la Palma de Cervelló RAMON GUASCH, alcalde de Begues JORDI HEREU, alcalde de Barcelona JOSÉ LUIS JIMENO, alcalde de Badia del Vallès MANUEL ENRIC LLORCA, alcalde de Sant Andreu de la Barca ANGELINO MAESTRO, alcalde de Cervelló NÚRIA MARÍN, alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat GLÒRIA MATAS, alcaldessa de Torrelles de Llobregat ANTONI MORRAL, alcalde de Cerdanyola del Vallès BARTOMEU MUÑÓZ, alcalde de Santa Coloma de Gramenet EMILI MUÑÓZ, alcalde de Tiana ANTONI PADILLA, alcalde de Castelldefels JOAN PARRALEJO, alcalde de Ripollet JOSEP PERPINYÀ, alcalde de Sant Just Desvern AMPARO PIQUERAS, alcaldessa de Sant Vicenç dels Horts La dinàmica socioeconòmica a l’àrea metropolitana de Barcelona, 2008 Dolors Cotrina i Cristina Mora Gabinet Tècnic de Programació, Ajuntament de Barcelona 17 L’any 2008 ha estat sens dubte un any de canvis. Si al final del 2007 es començava a veure el final d’un cicle econòmic expansiu, tant a nivell global com per a l’economia espanyola, gairebé ningú va imaginar que un any després s’arribés a parlar d’una crisi econòmica d’abast internacional i d’un calat que alguns assimilen al de la gran depressió del 1929. El que començà com una crisi financera el setembre del 2007 es va agreujar i es va contagiar a la resta de l’economia al llarg del segon semestre del 2008, i va afectar de manera important la producció i l’ocupació. Les previsions per al 2009 apunten a creixements negatius del PIB a gran part de les economies occidentals i una moderació en les taxes de creixement de les economies emergents, que no escapen del context de crisi internacional com en un primer moment s’havia suposat. En el cas de l’economia espanyola la sotragada ha estat considerable. Si l’any 2007 es va tancar amb un creixement del PIB del 3,7%, el 2008 s’ha tancat amb un 1,2% i les previsions per al 2009 són d’una caiguda entre un 1,6% i un 2%. Aquesta davallada de l’activitat, per una contracció de la demanda interna, ha situat la taxa d’atur en l’11% de la població espanyola, tres punts per sobre de la del 2007, i ha fet que se superin els 3 milions d’aturats. L’únic element positiu d’aquest any ha estat la moderació dels preus. L’IPC espanyol ha tancat el desembre del 2008 en un 1,4%. Després d’una forta pujada fins al mes de juliol (5,3%), l’índex va començar a baixar com a conseqüència de la caiguda del preu del petroli i de les matèries primeres fins a situar-se en el nivell més baix de la darrera dècada. L’economia catalana ha patit també aquesta davallada i tancarà el 2008 amb un creixement positiu a prop de l’1%, però amb perspectives de viure també una recessió durant el 2009. ACTIVITAT ECONÒMICA I MERCAT DE TREBALL La ràpida davallada del consum i de l’activitat ha tingut un efecte important en el mer- cat de treball, tant en termes d’una disminució en el nombre d’afiliats a la Seguretat Social com d’un increment de l’atur registrat. L’alentiment del ritme de creixement de l’ocupació, que ja es va posar de manifest al llarg del 2007, s’ha convertit en una destrucció d’ocupació durant el 2008. Per primer cop en aquesta dècada, l’ocupació ha caigut, d’acord amb les xifres d’afiliats a la Seguretat Social. El nombre d’ocupats a l’àrea s’ha situat per sota de l’1,6 milions, 56.700 persones menys que l’any 2007, cosa que suposa una disminució del 3,5%, una caiguda una mica menor que la del conjunt de Catalunya (-4,2%). 18 DINÀMICA SOCIOECONÒMICA Les caigudes de l’ocupació a la construcció i a la indústria han estat especialment Pel que fa a l’atur registrat, el nombre d’aturats va augmentar en 58.600 persones, DINÀMICA SOCIOECONÒMICA 19 intenses (-16% i -7%, respectivament). El comerç també ha perdut ocupats (-3,7%), cosa que representa un 52% més que l’any 2007 i situa l’atur en gairebé 171.000 mentre que la resta de serveis han estat el sector menys afectat per la crisi econòmica, persones. Malgrat que aquest increment és inferior al que ha registrat el conjunt de tot i que també van perdre ocupats (-1%). Catalunya (59%), alguns municipis presenten taxes encara força superiors i es fa palesa la intensitat i desigualtat de la crisi. Així, a l’Hospitalet l’atur ha augmentat el Evolució del nombre d’ocupats. 2000-2008 61%; a Cornellà, el 62%, i a Sant Boi, el 65%. Entre els municipis en els quals menys (Variació del nombre afiliats a la Seguretat Social. Desembre de cada any) s’ha incrementat l’atur destaquen: Barcelona (45%), Sant Cugat (46%) i Sant Feliu AMB del Llobregat (43%). Evolució de l’atur registrat per mesos, 2008 AMB-BCN Projecció internacional El nombre de passatgers en trànsit a l’aeroport de Barcelona ha superat els 30 milions Distribució del trànsit l’any 2008, cosa que suposa una disminució del 8,2% amb relació als 32 milions que de passatgers a l’aeroport s’havien assolit el 2007. El trànsit nacional ha estat el que més ha caigut (-16%), el de la UE ho ha fet un -4,4%, mentre que el trànsit internacional ha augmentat un 14%. Tanmateix, els passatgers en trànsit internacional només representen l’11% del total de passatgers. La principal disminució del trànsit nacional respon a la disminució dels passatgers entre Dins dels serveis, alguns sectors han mostrat una evolució positiva durant el 2008, amb Barcelona i Madrid (-24%), que coincideix amb l’entrada en funcionament de l’AVE. creixements significatius, com ara el sector de recerca i desenvolupament (19%), les La resta de viatges nacionals s’han reduït en un 12%. activitats auxiliars de mediació financera (5,5%), les activitats de sanejament públic (5%), l’educació (4%), les activitats sanitàries, veterinàries i serveis socials (3,3%) i les Passatgers a l’aeroport activitats informàtiques (2,6%). Taxa variació 2007-2008 (%) 20 DINÀMICA SOCIOECONÒMICA En canvi, les mercaderies transportades durant el 2008 han estat un 7,7% superiors a les El nombre de creuers ha augmentat un 8,8% i el nombre de passatgers de creuers ha DINÀMICA SOCIOECONÒMICA 21 del 2007, pel creixement del tràfic internacional (49%), que suposa ja el 33% del total de estat superior als 260.000 de mitjana mensual durant els mesos de maig a octubre. Tràfic de mercaderies a l’aeroport mercaderies a través de l’aeroport. Les mercaderies intercanviades amb la resta de l’Estat han disminuït un 19%, mentre que les de la UE ho han fet al voltant de l’1,8%. 2007 El tràfic de mercaderies a través del port de Barcelona va créixer el 2008 el 0,8%, i va superar els 51 milions de tones. En canvi, el nombre de contenidors va disminuir l’1,6% amb relació al 2007. Aquesta tendència a la baixa s’inicia a partir del darrer trimestre de l’any, ja que durant els primers mesos del 2008 l’activitat es mantenia per sobre de la del mateix període del 2007. Mercaderies (milers de tones) 2008 Turisme La crisi econòmica també s’ha deixat sentir en el sector turístic, però amb menor intensitat a l’àrea de Barcelona que al conjunt de Catalunya. El nombre de turistes estrangers entre el gener i l’agost del 20081 va créixer un 0,4% a l’AMB, mentre que va caure el 5% a Catalunya. L’AMB continua sent la primera destinació dels turistes estrangers que visiten Catalunya i concentra el 35% d’aquests turistes. Contenidors (milers de tones) Les pernoctacions dels turistes estrangers han disminuït el 2,2% entre el gener i l’agost del 2008, davant la disminució del 4,7% del conjunt de Catalunya.2 Pel que fa als turistes de la resta de l’Espanya, les dades mostren l’atractiu de l’AMB, atès que concentra el 41% d’aquests i el 31% de les pernoctacions. La Fira registra una evolució positiva per al conjunt de l’any L’evolució de l’entitat firal al llarg del 2008 ha estat positiva: ha tancat amb un 17% més d’ingressos amb relació a l’any 2006, any comparable firalment, tot i que les perspectives per al 2009 són menys optimistes perquè la virulència de la crisi va afec- Pel que fa al trànsit de passatgers, aquest ha crescut un 12,4%, tant pel que fa als tar alguns certàmens els primers mesos de l’any, com la decisió de Bread&Butter de passatgers de ferris de línia regular (4,3%) com de creuers (17,5%). marxar de Barcelona. Tanmateix, durant el 2008 es van celebrar nous certàmens com el d’InstalMat i Avante, Passatgers amb una mitjana de 12.000 visitants cadascun, i els certàmens Expoquimia, Naùtic, Alimentària o Mobile World Congress van tenir un bon registre de visites, i aquest últim va superar els 55.000 visitants. En conjunt, la Fira compta amb una cartera de 80 salons, 3,5 milions de visitants i més de 40.000 expositors. 1 Evolució de l’activitat turística, gener-agost 2008. Departament d’Innovació, Universitats i Empreses, Generalitat de Catalunya. 2 Les dades no permeten fer l’evolució en el temps. 22 DINÀMICA SOCIOECONÒMICA Posicionament internacional de París i Londres, amb relació a les ciutats europees, i en la vuitena posició del ràn- DINÀMICA SOCIOECONÒMICA 23 quing mundial, liderat per Boston. Segons dades de la consultora Cushman&Wakefield, Barcelona continua entre les cinc primeres àrees europees preferides per fer-hi negocis, d’acord amb l’opinió de les 500 grans firmes europees. Barcelona perd una posició en el rànquing amb relació a l’any POBLACIÓ I IMMIGRACIÓ anterior, però continua sent la primera respecte a la qualitat de vida que ofereix als treballadors. El darrer informe del 2008 destaca Barcelona com la ciutat en què hi ha La població oficial de l’àrea el gener del 2008 era de 3.186.461 habitants, la qual hagut la millora més important amb relació a les condicions oferides als treballadors cosa suposa un increment de l’1,1% amb relació a l’any anterior i contrasta amb procedents d’altres països. l’estancament de la població el 2007. Població total Rànquing 1990 Ciutat Rànquing 2008 Rànquing 2007 %var. %var. 1 Londres 1 1 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 00-08 07-08 2 París 2 2 BCN 1.496.226 1.505.325 1.527.190 1.582.739 1.578.546 1.593.075 1.605.602 1.595.110 1.615.908 8,0 1,3 3 Frankfurt 3 3 AMB 2.921.563 2.936.268 2.992.386 3.077.154 3.090.722 3.135.758 3.161.081 3.150.380 3.186.461 9,1 1,1 4 Brussel·les 4 6 AMB-BCN 1.425.297 1.440.943 1.465.196 1.494.416 1.512.176 1.542.683 1.555.479 1.555.270 1.570.553 10,2 1,0 11 Barcelona 5 4 Madrid 2.882.860 2.957.058 3.016.788 3.092.759 3.099.834 3.155.359 3.128.600 3.132.463 3.213.271 11,5 2,6 5 Amsterdam 6 5 17 Madrid 7 7 12 Munic 8 9 El 2007 la població va caure lleugerament per una disminució del nombre d’estrangers, en canvi el 2008 un nou increment de la població estrangera ha fet pujar també la 7 Zuric 9 13 població total de l’AMB. 8 Ginebra 10 12 Font: Cushman&Wakefield, “European cities monitor 2008”. 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 Pob. immigrada 76.157 118.335 182.749 270.752 316.092 379.977 425.064 436.298 482.794 Igualment, l’informe Baromed 2008 d’Ernst&Young, que valora el potencial de captació % s/total població 2,6 4,0 6,1 8,8 10,2 12,1 13,4 13,8 15,2 de nous projectes de les ciutats de la Mediterrània, destaca el paper de Barcelona com % variació 55,4 54,4 48,2 16,7 20,2 11,9 2,6 10,7 a pivot per als intercanvis entre Europa, Àfrica i Àsia. El 52% dels líders empresarials entrevistats citen Barcelona entre les tres ciutats més atractives dins de la regió. El nombre d’estrangers ha crescut en més de 46.000 persones, un 10% amb relació Millors ciutats de la Mediterrània al 2007, fet que situa el pes de la població immigrada en un 15,2% de la població total de l’àrea. Cal recordar que el 2007 les xifres de població estrangera podien estar afectades per la possibilitat de donar de baixa els estrangers no comunitaris que no havien renovat el padró després de dos anys, d’acord amb la nova Llei d’estrangeria. Evolució de la població estrangera, 2000-2008 (%) Font: BaroMed 2008. Ernst&Young, juny 2008. L’àrea de Barcelona es troba entre les principals àrees europees amb relació a la capta- ció d’estudiants estrangers en programes de MBA, d’acord amb el rànquing d’escoles de negocis elaborat pel Financial Times. Barcelona figura en la tercera posició, darrere 24 DINÀMICA SOCIOECONÒMICA La població estrangera també s’ha incrementat notablement al municipi de Madrid, L’any 2008, cinc municipis de l’àrea superaven el 15% de població d’origen estranger i dos, DINÀMICA SOCIOECONÒMICA 25 àmbit territorial comparable en superfície i població a l’àrea metropolitana de Barce- el 20%, Castelldefels i l’Hospitalet de Llobregat; la resta queden entre l’11% i el 13%. lona. A Madrid, el nombre d’estrangers ha augmentat en més de 70.000 persones, El col·lectiu predominant dins de la població estrangera continua sent l’americà, però un 15% més que l’any 2007, de manera que el pes de població estrangera arriba al el seu pes s’ha reduït amb relació a l’any passat gairebé dos punts, els mateixos que ha 16,8% del total de la població. guanyat el grup d’originaris d’Europa. La distribució entre la resta de grups es manté Pes de la població estrangera sobre el total de població (%) pràcticament igual que l’any 2007. Aquesta tendència a l’augment del pes de la població estrangera procedent de països europeus i la disminució de la que prové d’Amèrica també es dóna a Catalunya. AMB Barcelona AMB-Barcelona Catalunya % % % % Europa 126.706 26,2 83.063 30,4 43.643 20,8 332.075 30,1 Àfrica 58.400 12,1 195.586 7,2 38.814 18,5 278.129 25,2 Amèrica 224.802 46,6 125.294 45,9 99.508 47,5 393.105 35,6 Àsia 72.538 15,0 44.937 16,4 27.601 13,2 99.931 9,1 Resta 348 0,1 295 0,0 53 0,0 497 0,0 El pes de la població estrangera al conjunt de l’AMB és del 15,2% i ha crescut a tots els TOTAL 482.794 100 273.175 100 209.619 100 1.103.737 100 trams d’edat amb relació al percentatge que representava el 2007. Tanmateix, es continua concentrant en els trams d’edat compresos entre els 15 i els 34 anys. Concretament, el grup d’individus entre els 25 i els 34 anys són gairebé el 30% de la població estrangera. HABITATGE Població AMB per grups d’edat i nacionalitat Evolució dels preus Durant l’any 2008 els preus dels habitatges han continuat el procés de desacceleració iniciat el 2007, amb un augment que per al conjunt de l’AMB ha estat de tan sols el 3%, inferior a la taxa de variació mitjana de l’IPC del conjunt de la demarcació de Barcelona (4,1%). Per tant, i d’acord amb les dades publicades pel Departament de l’Habitatge per a diferents àmbits territorials, podem dir que, primer cop en molts anys, hi ha hagut un descens en termes reals dels preus de l’habitatge lliure, entès com a valor de taxació Població estrangera als municipis de l’AMB que inclou tant els habitatges nous (d’antiguitat inferior als dos anys) com els de sego- Estrangers 2008 Pes s/població 2008 Pes s/població 2000 na mà (més de dos anys). Per altra banda, altres fonts especialitzades ja han avançat Castelldefels 13.307 22,0 6,7 caigudes de fins a dos dígits per al conjunt de l’any. L’Hospitalet de Llobregat 54.351 21,4 2,4 Al quadre següent, els municipis de l’AMB de més de 25.000 habitants es presenten Santa Coloma de Gramenet 22.876 19,5 2,3 ordenats en forma de rànquing d’acord amb el preu de l’habitatge. Cal tenir en compte Barcelona 273.175 16,9 3,1 que el pes del segment de segona mà sobre el conjunt del mercat lliure és molt elevat Cornellà de Llobregat 13.383 15,7 2,0 a l’AMB, ja que representa més del 80% del nombre de taxacions. Les dades ens Badalona 28.373 13,2 1,5 permeten comparar, dins el context espanyol, tant les taxes de creixement dels preus Esplugues de Llobregat 6.080 13,1 2,6 dels habitatges a l’AMB com els nivells absoluts assolits. Sant Cugat del Vallès 9.793 12,8 4,4 La taxa de creixement dels preus per al conjunt de l’AMB l’any 2008 s’ha reduït a la Sant Andreu de la Barca 3.059 11,6 2,8 meitat amb relació a l’any anterior, i ha estat idèntica a la de Barcelona (3%), semblant Sant Just Desvern 1.725 11,2 2,6 a la de Catalunya (2,7%) i superior a la d’Espanya (0,7%) i la del municipi de Madrid, TOTAL AMB 482.794 15,2 2,6 on els preus han experimentat una caiguda de l’1,8%. 26 DINÀMICA SOCIOECONÒMICA Esplugues de Llobregat és el municipi de l’AMB on més han crescut els preus l’any Els nivells de preus més alts a Espanya, com els darrers anys, es continuen trobant al DINÀMICA SOCIOECONÒMICA 27 2008, per sobre del 7%, mentre que la reducció més forta s’ha donat a Sant Vicenç municipi de Sant Sebastià. Pel que fa al de Madrid (àmbit territorial comparable amb dels Horts (-10,5%), un dels municipis amb els nivells més baixos, cosa que ha fet l’AMB tant en superfície com en població), els preus l’any 2008 superen novament els del augmentar lleugerament el grau de dispersió dels preus en el si de l’AMB. conjunt de l’AMB (3.421 euros/m2), però se situen per sota de Barcelona, que es manté com el municipi de l’AMB amb el nivell més alt (3.811 euros/m2), per davant de Sant Preus de l’habitatge lliure de l’AMB i altres àmbits Cugat del Vallès i Esplugues de Llobregat, que també superen la mitjana de l’AMB. Municipis de l’AMB de més de 25.000 habitants Rànquing 2008 €/m2 2007 €/m2 2008 % Var. Política d’habitatge Sant Sebastià 4.078,20 3.982,70 -2,34% Durant l’any 2008 s’ha donat un fort impuls al procés d’implementació de les mesu- Barcelona 3.698,60 3.811,13 3,04% res de foment de l’habitatge protegit endegades durant l’any anterior, tant des de Madrid 3.844,90 3.774,60 -1,83% l’Administració local com des de la Generalitat, per tal de facilitar l’accés a l’habitatge Sant Cugat del Vallès 3.634,30 3.580,88 -1,47% a la població amb més dificultats i alhora donar resposta a les necessitats de capes més Esplugues de Llobregat 3.323,50 3.561,18 7,15% amplies de la societat, per la distància assolida entre els preus de mercat i la capacitat AMB (*) 3.320,36 3.421,26 3,04% adquisitiva de moltes llars. Castelldefels 3.438,90 3.386,90 -1,51% El quadre mostra els preus màxims de venda a aplicar en cada tipologia d’habitatge Sant Joan Despí 3.392,10 3.321,20 -2,09% amb protecció vigents durant l’any 2008. Per tal de facilitar la promoció d’habitatge L’Hospitalet de Llobregat 3.253,60 3.266,10 0,38% protegit en aquells municipis amb una pressió urbanística més gran, en els quals els costos de producció poden superar els preus de venda fixats, s’han revisat a l’alça els Sant Feliu de Llobregat 3.147,00 3.124,75 -0,71% preus màxims, i és notable la pujada dels de preu concertat (superior al 30% a les Cornellà de Llobregat 3.201,30 3.090,95 -3,45% zones A2 i A3) i de l’habitatge usat (de més del 20% a la zona A). En el cas del règim Gavà 3.061,50 3.064,58 0,10% general, l’increment ha estat molt moderat (4%), mentre que els augments del règim Badalona 2.906,30 3.024,98 4,08% especial es mouen entre el 4,6% i l’11,6%. Viladecans 2.876,10 2.901,98 0,90% Per altra banda, i en compliment del Pacte nacional per a l’habitatge 2007-2016 i de la Santa Coloma de Gramenet 2.852,00 2.899,48 1,66% Llei del dret a l’habitatge, que va entrar en vigor l’abril de 2008, la Generalitat ha creat Sant Boi de Llobregat 2.929,30 2.896,20 -1,13% la figura del «preu concertat de Catalunya», que fixa uns preus màxims intermedis El Prat de Llobregat 2.783,50 2.887,18 3,72% entre els de preu concertat i els del mercat lliure, amb la finalitat de donar sortida als Cerdanyola del Vallès 2.872,30 2.848,65 -0,82% habitatges promoguts els darrers anys que no troben compradors als preus assolits pel mercat. Els preus màxims el 2008 han oscil·lat entre els 4.000 euros/m² fixats per a la Sant Adrià de Besòs 2.823,70 2.742,10 -2,89% zona A1 (Barcelona) i els 2.100 per a la zona C, sense poder superar els topalls entre Barberà del Vallès 2.644,50 2.682,60 1,44% 300.000 i 160.000 euros/habitatge, respectivament. Montcada i Reixac 2.669,50 2.682,33 0,48% Distribució dels municipis del PEMB per zones, vigent l’any 2008: Ripollet 2.632,20 2.664,70 1,23% Zona A1. Barcelona Catalunya 2.397,58 2.463,35 2,74% Sant Vicenç dels Horts 2.633,60 2.356,28 -10,53% Zona A2. Inclou vint municipis del PEMB: Badalona, Barberà del Vallès, Castelldefels, Cerdanyola, Cornellà, Esplugues, Gavà, l’Hospitalet, Molins de Rei, Montgat, el Prat, Espanya 2.056,35 2.071,08 0,72% Sant Adrià, Sant Boi, Sant Cugat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just (*) 20 municipis de l’AMB, inclosa Barcelona. Desvern, Santa Coloma de Gramenet, Tiana i Viladecans. Font: GTP. Ajuntament de Barcelona, a partir de les dades del Departament d’Habitatge.tatge. Zona A3. Inclou set municipis: Badia, Montcada i Reixac, Pallejà, el Papiol, Ripollet, Nota: Els valors anuals corresponen a la mitjana dels quatre trimestres. Sant Andreu de la Barca i Santa Coloma de Cervelló. Els dos anys seguits d’alentiment del ritme de creixement dels preus són conseqüència Zona B. Inclou set municipis: Begues, Castellbisbal, Cervelló, Corbera, Sant Climent del replegament de la demanda pels alts nivells assolits, juntament amb la situació de Llobregat, Sant Vicenç dels Horts i Torrelles de Llobregat. d’incertesa econòmica i l’enduriment de l’accés al crèdit. Zona C. La Palma de Cervelló. 28 DINÀMICA SOCIOECONÒMICA PREUS MÀXIMS DELS HABITATGES AMB PROTECCIÓ OFICIAL • E l seguiment de les àrees residencials estratègiques: durant l’any 2008 han estat DINÀMICA SOCIOECONÒMICA 29 Promoció d’habitatges amb protecció oficial destinats a la venda aprovats inicialment els plans directors urbanístics de 17 ARE a 13 municipis de Preu concertat (euros/m²) 2007 2008 variació (%) l’AMB, que sumen prop de 20.000 habitatges, dels quals com a mínim el 50% Zona A1 2.489,76 3.001,68 20,6% tindrà algun tipus de protecció. Zona A2 2.293,20 3.001,68 30,9% • L a coordinació dels criteris equitatius a tot el territori en l’adjudicació d’habitatges Zona A3 2.096,64 2.728,80 30,2% protegits i la redacció del Reglament del Registre de sol·licitants de l’AMB. Zona B 1.703,52 2.183,04 28,1% • El seguiment de les actuacions de remodelació i rehabilitació de barris i el foment Zona C 1.506,96 1.773,72 17,7% de la rehabilitació d’habitatges: per dotar de més funcions en aquesta matèria al Règim general (euros/m²) 2007 2008 variació (%) consorci, a finals de 2008 es van modificar els estatuts, cosa que permetrà actuar de Zona A 1.836,68 1.940,48 4,1% forma immediata en l’impuls d’un pla metropolità d’instal·lació d’ascensors. Zona B 1.514,24 1.576,64 4,1% • L’elaboració d’una anàlisi-diagnosi de la situació de l’habitatge de l’AMB, que serà Zona C 1.339,52 1.394,72 4,1% la base del futur Pla metropolità de l’habitatge. Règim especial (euros/m²) 2007 2008 variació (%) L’any 2008 s’ha donat continuïtat al programa d’ajudes que contempla la Llei de barris Zona A 1.630,72 1.075,50 4,6% de la Generalitat, amb l’aprovació de set nous projectes a sis dels municipis del PEMB, Zona B 1.324,96 1.478,10 11,6% la qual cosa fa un total de disset municipis i vint-i-vuit barris del PEMB afavorits al llarg Zona C 1.172,08 1.307,55 11,6% del període 2004-2008 amb els ajuts del programa. Adquisició d’habitatges protegits Llei de barris 2004-2008 Habitatge existent concertat: màxims 2008 euros/m2 euros/habitatge Convocatòria 2008 Convocatòria 2006 Zona A1 4.000 300.000 Barcelona (2 projectes): La Barceloneta i Maresme-Besòs Barcelona (2 projectes): Torre Baró - Ciutat Meridiana i Trinitat Vella Zona A2 3.500 280.000 Esplugues de Llobregat: Barri de Can Vidalet Zona A3 3.000 250.000 L’Hospitalet de Llobregat: La Florida - Pubilla Cases Zona B 2.600 200.000 Montcada i Reixach: Can Sant Joan Sant Feliu de Llobregat: Can Calders - la Salut Zona C 2.100 160.000 Sant Cugat del Vallès: Les Planes Convocatòria 2005 Habitatge usat* (euros/m2) 2007 2008 variació (%) Sant Joan Despí: Les Planes Barcelona: Poble sec Zona A 2.213,12 2.668,16 20,6% Santa Coloma de Gramenet: Nucli antic Cornellà de Llobregat: Sant Ildefons Zona B 1.630,72 1.940,48 19% Convocatòria 2007 El Prat de Llobregat: Sant Cosme Zona C 2.397,76 1.576,64 12,8% Badalona: Sant Roc - Artigues - Remei Montcada i Reixac: La Ribera (*) Habitatges de segona mà o nous amb més d’un any d’antiguitat. Barberà del Vallès: La Romànica Sant Boi de Llobregat: Casablanca El mateix Decret 152/2008, regulador de l’habitatge concertat de Catalunya, també Barcelona (2 projectes): El Coll i la Bordeta estableix les condicions per a l’exercici de l’opció de compra dels habitatges concertats Ripollet: Can Mas Convocatòria 2004 destinats a lloguer, alhora que crea la tipologia d’habitatges de lloguer amb opció de Sant Adrià de Besòs: Sant Adrià Nord Badalona/Santa Coloma de Gramenet: Serra d’en Mena compra de règim general. Sant Vicenç dels Horts: La Guàrdia - la Font del Llargarut Barcelona (2 projectes): Santa Caterina i Roquetes També cal ressaltar l’inici de l’activitat durant l’any 2008 del Consorci de l’Habitatge Viladecans: Sector de Ponent L’Hospitalet de Llobregat: Collblanc - la Torrassa de l’AMB, constituït el maig de 2007 i format per la Generalitat i la Mancomunitat de Municipis de l’AMB, amb l’objectiu de coordinar totes les polítiques d’habitatge dels Finalment cal afegir que, per tal de donar la màxima agilitat i proximitat al ciutadà en trenta-un municipis que la integren. les polítiques d’habitatge, la Generalitat en col·laboració amb els ajuntaments i con- Els objectius immediats del consorci, dins el Pla de treball 2008-2010 són: sells comarcals va ampliant la xarxa iniciada l’any 2005 d’oficines locals d’habitatge, • El seguiment i mobilització de les reserves de sòl per a habitatge protegit: l’any 2008 i l’any 2008 ja hi havia quinze municipis de l’AMB amb un total de vint-i-tres oficines es comptabilitzaven reserves a l’AMB per a 22.000 habitatges protegits. en funcionament, de les quals nou són a Barcelona. PROJECTES ESTRATÈGICS METROPOLITANS 32 PROJECTES ESTRATÊGICS PRESENTACIÓ 33 Presentació El mapa de projectes estratègics que inclou la memòria 2008 del Pla Estratègic El mapa és un bon exponent de les capacitats i de les oportunitats que s’estan Metropolità de Barcelona arriba a la seva quarta edició. Un fet remarcable que gestant de manera continuada, els darrers anys, a tota l’àrea metropolitana. Fan demostra el treball constant de l’àrea metropolitana de Barcelona (AMB) i evidencia evident la competitivitat del territori, la capacitat per incorporar elements i factors la vitalitat i la voluntat de transformació del territori. Així mateix, la incorporació que reforcin l’economia i per obrir nous horitzons en un desenvolupament territo- any rere any de nous projectes i la posada en marxa dels que estaven en fase rial equilibrat, atesa la dispersió de projectes per tota la seva geografia. d’execució fan palès el gran dinamisme de l’AMB i en especial la seva capacitat El marc de la competitivitat internacional exigeix també millores en la connectivitat d’adaptació permanent. exterior del territori metropolità. En aquest sentit són claus les aportacions dels Aquest mapa ens ofereix una visió completa de tot el territori metropolità, del projectes d’ampliació i millora de les plataformes logístiques del port i de l’aeroport, conjunt de projectes estratègics en curs que estan transformant la fesomia i les com també de la configuració final de la xarxa d’alta velocitat. pautes de creixement de la metròpoli. És, en definitiva, la foto d’un territori que es Cal no oblidar la importància de totes aquestes qüestions en uns moments en modifica i s’adapta als nous escenaris de futur, d’una economia que no renuncia, què els escenaris econòmics, a curt termini, no són favorables. Una situació que en cap cas, a la seva millora constant i a la reinvenció de les seves bases productives fa d’aquest mapa un element especialment positiu, perquè l’execució d’aquests per tal que generin més riquesa. projectes permet obrir nous espais que ajudin a una recuperació de l’economia. La El conjunt de tots aquests projectes configuren un actiu de gran valor per com- manca de projectes en un moment de crisi posaria les capacitats de superació en un prendre i avaluar l’esforç financer que això representa, tant des del sector públic estat crític, una situació que no reflecteix el nostre escenari. El mapa és, per tant, com des del privat. Així mateix, els nous projectes suposen una evolució cap a una encara més rellevant per la convivència amb la situació de crisi. La inversió d’aquests economia i un sistema productiu en què els intangibles del coneixement aplicats projectes augura una recuperació forta i contundent a mitjà i llarg termini. als sistemes de producció són un dels factors més rellevants. Ara bé, una metròpoli no avança només gràcies als projectes que fan de la seva Són de destacar els projectes relacionats amb els nous sectors i els equipaments economia el factor de competitivitat. Un territori avança també en la mesura que Jordi William Carnes que comporten un increment potencial en el desenvolupament de la recerca i la seva qualitat de vida incorpora innovacions i millores. En la relació de projectes President de la Comissió la translació de la innovació als sectors productius. Aquestes són iniciatives amb que figuren en aquest mapa, tenen un pes molt important els relacionats amb les Delegada del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona i un component científic molt important que, sense cap mena de dubte, actuaran condicions de l’habitabilitat del territori i les millores per a la vida dels ciutadans. tinent d’alcalde d’Hisenda d’elements de canvi i de millora en el posicionament estratègic de l’àrea respecte Cal destacar els projectes de mobilitat –un aspecte bàsic per aconseguir una veri- i Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Barcelona a altres àrees metropolitanes, en especial d’Europa. table àrea metropolitana– i els relacionats amb el medi i la seva sostenibilitat; per exemple, els projectes relacionats amb l’aigua i els de recuperació d’espais naturals També és bo ressaltar els projectes que suposen una transformació urbanística re- protegits. I, finalment, d’una manera molt especial, els projectes que incorporen llevant i que ofereixen espais de qualitat per a l’acollida de noves empreses. La millores urbanístiques integrals en els barris més necessitats dels trenta-sis municipis regeneració d’antigues àrees urbanes amb una estructura econòmica en desús o que configuren el territori metropolità. la revalorització d’altres àrees urbanes per a activitats amb importants dotacions tecnològiques permeten la ubicació de noves empreses i la millora de l’espai urbà. I és que la competitivitat d’un territori està també relacionada amb la qualitat del Aquest context aporta, a més, factors per a l’atracció de noves activitats econòmiques seu espai públic, amb la facilitat en la seva mobilitat interna i en la qualitat del seu i, lògicament, també per a la creació de nous llocs de treball als municipis en els quals medi i dels seus recursos. Els actius disponibles en aquest àmbit són també una s’ubiquen aquestes àrees, com també per al conjunt de tot el territori metropolità. part important dels projectes estratègics en curs i en fase ja d’execució. 34 PROJECTES ESTRATÊGICS PROJECTES OPERATIUS 35 Projectes operatius El mapa de projectes estratègics, que s’actualitza cada any, palesa la vitalitat de Projectes operatius el 2004 Projectes operatius el 2006 l’àrea metropolitana de Barcelona pel que fa als projectes de gran dimensió que 1. Depuradora del Llobregat 26. Parc Tecnològic Barcelona Nord aporten canvis rellevants i estratègics en els diferents àmbits en què s’estructura la realitat de l’entorn metropolità. 2. Desviament del riu Llobregat 27. Porta22, Espai de Noves Ocupacions 3. Ecoparcs 28. Citilab Can Suris Els projectes que s’han fet realitat en el decurs de l’any o estan ja en una fase final es traslladen a la relació de projectes operatius. Aquesta dinàmica ens permet ob- 4. Fòrum 2004 29. Canal de TV laSexta servar si, al llarg del temps, els projectes que en el seu moment eren en una fase 5. Parc Agrari del Llobregat 30. Ampliació del Parc Logístic de la Zona Franca inicial arriben a concretar-se i a realitzar-se segons el que estava previst. 6. Parc natural litoral del delta del Llobregat 31. Planta biològica de la depuradora del Besòs Durant l’any 2008, s’han incorporat set projectes a la llista dels operatius. Si hi 7. Parc natural Serralada de Marina sumem els que ja es van consolidar durant els anys 2004, 2005, 2006 i 2007, tenim 8. Polígon industrial les Guixeres Projectes operatius el 2007 un total de quaranta-set projectes estratègics per al territori que ja estan funcionant 9. Port esportiu Sant Adrià de Besòs amb plena normalitat o estan a punt de fer-ho properament. 32. Projecte pilot de districte escolar 10. Prologis Sant Boi de Llobregat 33. Barcelona Graduate School of Economics 11. Tramvia 34. Programes per al creixement empresarial 12. Variant de Cervelló de la carretera N-340 35. Mesures de gestió de talent a Catalunya 13. World Trade Center de Cornellà de Llobregat 36. Barcelona Creativa 37. Nova Ciutat de la Justícia Projectes operatius el 2005 38. C onveni marc per a la col·laboració en la protecció, 14. BioRegió catalana millora i gestió integrada de les zones agrícoles i forestals de les muntanyes del Baix 15. Centre Tecnològic de l’Aeronàutica i l’Espai de Catalunya 39. C alor amb biomassa per a equipaments sanitaris i 16. Nova línia de ferrocarril el Papiol - Mollet educatius 17. Parc Arqueològic Mines de Gavà 40. Pla director de corredors verds 18. Parc Mediterrani de la Tecnologia de Castelldefels 19. Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona 20. Plataforma Barcelona Coneixement, Innovació i Creixement 21. Imagina 22. Sector quinari, motor de desenvolupament econòmic 23. Seu de la Comissió del Mercat de Telecomunicacions 24. Superordinador MareNostrum 25. Transformació de la façana marítima de Badalona 36 OPERATIUS www.esadecreapolis.com www.cetaqua.com www10.gencat.net/ptop/AppJava/cat/index.jsp www.parcbarcelonamedia.com OPERATIUS 37 41. ESADE Creapolis 42. CETaqua, Centre Tecnològic 43. Perllongament de la línia 3 de 44. Parc Barcelona Media de l’Aigua metro Canyelles - Trinitat Nova SANT CUGAT DEL VALLÈS BARCELONA BARCELONA I ÀREA METROPOLITANA BARCELONA Durant el 2008 s’ha completat la construcció d’ESADE Crea- El Parc Barcelona Media, promogut conjuntament per la polis, un parc d’innovació que crea un ecosistema únic en el El Centre Tecnològic de l’Aigua - CETaqua (fundació pri- Aquesta prolongació correspon a la segona fase del pro- Universitat Pompeu Fabra i l’empresa Mediacomplex i par- qual les empreses, els estudiants, la docència i el món tec- vada sense ànim de lucre) és un organisme integrador i jecte global per fer arribar la L3 fins a Nou Barris, i des ticipat per la societat municipal 22@Barcelona i el Grup nològic i científic conflueixen i interaccionen amb l’objectiu gestor de la recerca, el desenvolupament tecnològic i la d’octubre del 2008 amplia l’oferta de metro i presta servei Mediapro, és l’espai urbà on es concentra activitat em- de detectar les oportunitats i crear les organitzacions que innovació en el camp del cicle integral de l’aigua, que posa directe als 12.000 veïns del barri de Roquetes. presarial, de recerca, formació universitària i contínua, un definiran el futur. centre tecnològic, serveis d’incubació d’empreses i serveis l’èmfasi en el cicle urbà i té vocació nacional i internacional. Les obres han permès connectar la L3 amb la L4 i la L11 de producció audiovisual amb infraestructures capdavan- L’edifici Creapolis està dissenyat per allotjar iniciatives Els socis fundadors de CETaqua són Aigües de Barcelona (metro lleuger Trinitat Nova - Can Cuiàs) i inclouen una teres. naixents i empreses consolidades, inquietes i amb caràcter (Agbar), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i el nova estació de correspondència a Trinitat Nova. Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). El parc es desplega a l’antic edifici de la fàbrica tèxtil de Ca innovador. Oferirà oficines i infraestructures de primer nivell El nou túnel, amb una longitud d’1,87 km, arrenca a l’Aranyó i tres illes de l’entorn, dins l’àrea del districte en amb l’objectiu de fomentar l’encreuament de coneixement, CETaqua té com a objectius el desenvolupament i l’execució l’actual cua de maniobres de l’estació de Canyelles i arriba què es desenvoluparan els clústers mèdia i TIC. accelerar la innovació i enfortir l’avantatge competitiu de les de projectes de R+D+i en l’àmbit del cicle integral de l’aigua. a l’estació de Trinitat Nova, on es troben les correspondèn- empreses. Les instal·lacions estan situades als terrenys del L’objectiu és desenvolupar l’activitat investigadora amb rigor cies amb la L4 i la L11. Les dues noves estacions, Roquetes Els principals components del parc són: 2 Centre Borja, a Sant Cugat del Vallès, i disposen de 20.000 m² científic i oferir resposta a problemes reals per a la societat, i Trinitat Nova, tenen una andana central de vuit metres i • El Campus de la Comunicació de la UPF, de 28.000 m , d’espais totalment flexibles i de locals amb tots els serveis el món empresarial i les administracions. CETaqua vol ser han estat objecte d’un concurs artístic per decidir-ne els en el qual s’imparteixen des del gener del 2009 set titu- i facilitats dels nous entorns de treball, unes activitats i uns projectes arquitectònics. lacions de primer i segon cicle, programes de doctorat i centre de referència en la producció, divulgació i transferèn- serveis rigorosos, gestionats de manera centralitzada a mida màsters oficials, a més d’altres estudis. Addicionalment, cia científica dels coneixements adquirits en la investigació Estació de Roquetes al campus també hi ha altres centres de recerca vinculats dels participants, que inclouen servei de pàrquing. del cicle integral de l’aigua. • Profunditat de 50 metres. amb la UPF o altres universitats. Creapolis està en funcionament des de febrer del 2009, any CETaqua va iniciar les activitats el 2007 i actualment té en • Dos vestíbuls independents, un a la confluència dels car- • L’edifici Imagina, en el qual ja estan ubicades empreses durant el qual es preveu endegar les activitats següents: marxa sis línies d’investigació estratègiques: rers del Romaní, de Jaume Pinent i de les Torres, i l’altre del sector mèdia, com Mediapro, el diari El público, Mira- • I mplantació progressiva d’empreses a la plaça de les Roquetes. veo o Apeer, entre d’altres. Alhora, aquestes instal·lacions 1. Recursos alternatius; 2. Impacte del canvi global; 3. Ges- • Connexió entre els vestíbuls i l’andana mitjançant ascen- també compten amb el Centre de Producció Audiovisual, • Sessions d’Open&Cross Innovation entre les empreses al tió eficient de les infraestructures; 4. Medi ambient i salut; sors de gran capacitat i escales fixes d’emergència. en el qual destaca un plató de 2.000 m2, sales tècniques voltant dels àmbits d’innovació decidits 5. Energia i salut, i 6. Gestió de la demanda de l’aigua. de producció i postproducció i un teleport per a transmis- • F oment de la convivència activa entre les empreses per Estació de Trinitat Nova El pressupost de CETaqua de l’any 2008 va ser de 4,6 mi- sió i recepció via satèl·lit. interaccionar i innovar conjuntament lions d’euros. • Estació situada al parc de la Trinitat Nova. • El Centre d’Innovació Barcelona Media (CIBM), una • Workshops amb empresaris i experts de sectors diversos • Dos vestíbuls, un al costat del carrer de l’Aiguablava, que àrea de 7.000 m2 per a la recerca i col·laboració entre el ReSPONSaBLe: Carlos Campos Callao, director general de cetaqua. connecta amb la L4, i l’altre dins el parc. • S eminaris i programes de formació sector empresarial i docent del sector mèdia. • Accés a les andanes i al vestíbul de connexió amb la L4 • P rogrames de divulgació científica aplicada ReSPONSaBLeS: Josep Miquel Piqué, conSeller delegat de 22@barce-mitjançant ascensor i escales. lona, Jaume Ferrús, director de nouS projecteS de mediapro, i Josep ReSPONSaBLe: Joan Riera Calvo, director general d’eSade creapoliS. • Accés a l’andana i al vestíbul del costat mar mitjançant ascen- Joan Moreso, rector de la univerSitat pompeu Fabra. sors i tres trams amb dues escales mecàniques i una de fixa. ReSPONSaBLe: Jordi Jubany i Casanovas, reSponSable de geologia i obreS SubterrànieS de la direcció general del tranSport terreStre del departament de política territorial i obreS públiqueS de la generalitat de catalunya. 38 OPERATIUS www.barcelonanetactiva.com www.zal.es www.amb.cat OPERATIUS 39 45. MICROSOFT PRE INCUBATION 46. ZAL del Port de Barcelona 47. Regeneració d’aigües a la planta PROGRAM del Baix Llobregat Programa d’acompanyament per a la BARCELONA I EL PRAT DEL LLOBREGAT creació i el creixement de noves empreses EL PRAT DE LLOBREGAT, SANT BOI DE LLOBREGAT, CILSA, societat que gestiona la Zona d’Activitats Logísti- de desenvolupament de programari CORNELLÀ DE LLOBREGAT, BARCELONA, ques del Port de Barcelona (ZAL), ha presentat durant el L’HOSPITALET DE LLOBREGAT I SANT JOAN DESPí BARCELONA 2008, en ple procés d’expansió, una segona fase de 143 hectàrees a desenvolupar al Prat del Llobregat. Disset clients Els principals usos previstos de les aigües regenerades de Aquest programa, fet amb la col·laboració de Microsoft, ja estan instal·lats a la ZAL Prat, i molts d’altres s’interessen la planta del Baix Llobregat són el cabal ecològic de l’últim el despatx Osborne Clarke i Barcelona Activa, va iniciar la per ubicar-s’hi, perquè és un lloc ideal per a una distribució tram del riu Llobregat, el rec agrícola, el manteniment de les primera edició el mes de novembre del 2008. Es van se- eficaç a escala europea i de la conca mediterrània. A finals zones humides, els usos industrials, el rec de zones verdes, leccionar dotze idees de negoci, en les quals participen un del 2008 hi ha un 52% del territori comercialitzat i la resta la neteja de carrers i la barrera contra la intrusió salina. Les total de vint emprenedors que volen desenvolupar activitats està en construcció o negociacions; d’aquest territori res- instal·lacions de regeneració estan dissenyades per a un en el sector dels videojocs, mobilitat, solucions a la gestió tant, el 30% del territori ja està reservat i només el 18% es cabal de 3,25 m3/s. empresarial i creació de xarxes socials. En aquests primers troba disponible. La finalització d’aquesta segona fase de la mesos s’han iniciat alguns dels continguts del programa: el ZAL coincidirà amb la posada en marxa de la nova terminal La línia principal de tractament consta d’una coagulació- Taller Pla d’Empresa, s’han impartit càpsules d’interès per de contenidors del Port de Barcelona. floculació, una decantació i una filtració, seguides d’una emprendre (overview de tecnologies de Microsoft, protec- desinfecció amb ultraviolats i hipoclorit. A l’aigua que Durant el 2008 les obres d’urbanització general de la ZAL ció de la innovació) i han començat sessions del programa es destina a la barrera hidràulica contra la intrusió salina Prat van acabar favorablement, i només queda pendent un d’entrenament competencial. s’afegeixen els processos d’ultrafiltració i una osmosi inver-vial, que s’executarà el 2009. Es van construir i entregar tres sa. Finalment, en el cas particular del rec agrícola també es Durant el primer trimestre de l’any 2009 continuaran les naus i actualment s’estan construint dues naus més, amb portarà a terme una electrodiàlisi reversible, per disminuir accions vinculades a l’elaboració del pla d’empresa i l’anàlisi data d’entrega per als primers mesos del 2009. el contingut en sals. de la seva viabilitat mitjançant tutories individualitzades i La ubicació de la ZAL és estratègica i permet distribuir la tutories de tecnologia, que es combinaran amb més càp- Aquestes darreres obres s’han iniciat durant el 2008, con-mercaderia eficaçment cap als mercats de la península Ibèri- sules (els pactes entre socis, com comunicar, etc.), visites juntament amb una conducció per ampliar la zona agrícola ca, el sud de França, Itàlia i el Nord d’Àfrica. a empreses del sector instal·lades a Barcelona i la realitza- regable. També s’han iniciat les obres d’una conducció per ció de dues conferències de gran format obertes a tots els ReSPONSaBLe: Santiago Bassols, director general del centre inter- abastar indústries a la Zona Franca i al polígon Pratenc, i modal de logíStica, Sa. emprenedors de base tecnològica de la ciutat. Es treballarà també a zones verdes de Montjuïc i de la ZAL. amb els emprenedors tot el procés de recerca de finança- Actualment ja s’està subministrant el cabal ecològic del riu ment i se’ls prepararà per a la presentació del seu projecte Llobregat i el manteniment de les zones humides i, atesa la i la selecció del finançament més adequat per a cadascun sequera del 2008, també s’ha abastit el rec agrícola fent un d’ells. Els projectes que acabin convertint-se en empresa control exhaustiu de la conductivitat de l’aigua. entraran en un programa de creixement. ReSPONSaBLe: Martín Gullón Santos, director de ServeiS del cicle de ReSPONSaBLe: Montse Basora Farré, directora de creació d’empreSeS l’aigua i geStió ambiental de l’emSHtr. de barcelona activa. PROJECTES ESTRATÈGICS METROPOLITANS 42 CONEIXEMENT www.btec.org www.cells.es CONEIXEMENT 43 1. b_TEC, Barcelona Innovació Tecnològica 2. Font de llum de sincrotró ALBA BARCELONA CERDANyOLA DEL VALLÈS inversió prevista 2009-2014: 250 M A finals de l’any 2009 s’hauran adjudicat set dels dotze edificis que configu- pressupost: 201 M Durant el 2008 s’ha avançat considerablement en l’obra civil i en els espais € € ren les infraestructures del campus. El campus Diagonal-Besòs està acabant exteriors del sincrotró ALBA, s’ha dut a terme la instal·lació de l’accelerador edificis universitaris: 100.000 m2 2de determinar els usuaris de cada edifici: les escoles d’enginyeria industrial Superfície: 160.000 m lineal (LINAC) i s’han aconseguit unes òptimes primeres proves. centres de recerca: 17.000 m2 de la UPC, el Parc de l’Energia i de l’Aigua, el Fusion for Energy, les oficines plantilla: 140 persones La font de llum de sincrotró ALBA és la instal·lació científica singular més impor- Serveis: 50.000 m2 d’empreses dels sectors i els serveis. tant del sud-oest d’Europa. CELLS, el Consorci per a la Construcció, Equipament El Consorci del Campus Interuniversitari Diagonal-Besòs, que està al càrrec de la ReSPONSaBLe: Ramon Pascual de Sans, i Explotació del Laboratori de Llum Sincrotró, és un ens format pel Ministeri de ReSPONSaBLeS: Ramon Garcia Bragado, construcció dels edificis del campus, està format pels propietaris del sòl, que són: preSident de la comiSSió executiva de cellS Ciència i Innovació del Govern de l’Estat i el Departament d’Innovació, Universitats - alba. preSident del conSorci del campuS l’Ajuntament de Barcelona, l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, l’Entitat Metropo- i Empresa de la Generalitat de Catalunya. interuniverSitari diagonal-beSòS. Miquel Barceló litana del Transport (EMT) i el Consell Comarcal del Barcelonès. La Fundació b_TEC , preSident de la Fundació b_tec. ALBA consisteix en un accelerador lineal (LINAC) i un accelerador principal que va ser creada pel Consorci del Campus Interuniversitari Diagonal-Besòs i lidera acceleren electrons a velocitats pròximes a la de la llum, a una energia de 3 GeV. l’organització i gestió del campus per crear un parc tecnològic de referència inter- A continuació, els electrons s’injecten en una anella d’emmagatzematge d’un nacional. Els patrons de la Fundació b_TEC són el mateix consorci, la Generalitat perímetre de 270 metres, optimitzada per produir radiació electromagnètica d’un de Catalunya, la Universitat Politècnica de Catalunya, la Universitat de Barcelona i continu de longituds d’ona, des de la llum visible fins als raigs X. Aquesta llum, la Cambra de Comerç de Barcelona. anomenada «llum sincrotró», surt dels dispositius d’inserció i va a parar a un Amb l’objectiu d’estar al servei de la ciutat, b_TEC genera un conjunt d’iniciatives per sistema d’adquisició de dades per poder analitzar dades en tots els camps de la crear un entorn de comunicació creatiu amb ciutadans, empreses i institucions. ciència i la tecnologia. S’hi analitzen mostres de petites dimensions, nous materials, estructures cristal·lines, restes arqueològiques i també s’analitzen mostres en el Sumar coneixement per innovar és l’objectiu del b_TEC, que agruparà en un ma- procés de disseny de nous fàrmacs i en teràpies mèdiques. teix territori universitat, empresa i recerca per tal que les sinergies de cada una d’aquestes activitats afavoreixin la innovació en tres vectors de coneixement que Ateses les seves característiques, ALBA és una font de llum sincrotró de tercera són l’energia, l’aigua i la mobilitat. generació, equiparable a les més recents instal·lacions d’Alemanya, Suïssa, França i el Regne Unit. Quedarà enclavada dins del Centre Direccional de Cerdanyola del A finals de l’any 2009 s’hauran adjudicat set dels dotze edificis que configuren Vallès, dedicat a la ciència i la tecnologia. les infraestructures del campus. El campus Diagonal-Besòs està acabant de de- terminar els usuaris de cada edifici: les escoles d’enginyeria industrial de la UPC, L’obra civil està acabada i s’estan acabant de construir les set principals línies expe- el Parc de l’Energia i de l’Aigua, el Fusion for Energy, les oficines d’empreses dels rimentals. La posada a punt de tota la instal·lació es durà a terme durant el 2009, sectors i els serveis. per poder-la deixar enllestida per a l’accés a la comunitat científica. La recent posada en marxa de l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC), amb una de les seves seus al campus, i el projecte de competitivitat en eficiència energètica, b_EFIEN, promogut pel clúster d’energia, situen el Parc de l’Energia b_ TEC com un dels centres geogràfics de futur en aquest sector. Actualment es treba- lla per consolidar aquests projectes i desenvolupar-los en un marc d’excel·lència. Paral·lelament, CETaqua es consolida com el motor del Parc de l’Aigua b_TEC. 44 CONEIXEMENT www.fusionforenergy.europa.eu www.hitbarcelona.com CONEIXEMENT 45 3. Fusion for Energy 4. HiT Barcelona BARCELONA BARCELONA A l’F4E treballen 150 persones i s’espera Fusion for Energy va ser creat el 27 de març del 2007, té una durada de El HiT Barcelona vol situar la ciutat com a referent singular en l’agenda glo-ReSPONSaBLe: Aleix Planas, director de Hit que els recursos creixeran els propers dos trenta-cinc anys i gestiona un pressupost aproximat de 4 bilions d’euros, barcelona. bal dels processos d’innovació. anys. Fusion for Energy ofereix un ambient vinculats al projecte ITER. HiT Barcelona és un projecte promogut pel Pla Estratègic Metropolità de Barce- multicultural, que aporta diferents bagatges Fusion for Energy és l’organització de la Unió Europea responsable de proveir la lona que compta amb la participació i el suport del Ministeri d’Indústria, Turisme professionals, com l’administració, la gestió, l’assessoria jurídica, les tecnologies de la contribució d’Europa al projecte ITER. i Comerç, la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, la Cambra de informació, la comunicació, l’enginyeria Comerç de Barcelona, la Fira de Barcelona i la Caixa. Aquestes entitats consti-ITER, que en llatí significa «camí», és l’associació científica més gran del món, i la física. tueixen el seu Comitè Executiu i han acordat que sigui la Fira de Barcelona l’entitat l’objectiu de la qual és demostrar el potencial de la fusió com a font d’energia. Està ubicat a Barcelona, al districte del 22@. organitzadora de l’esdeveniment.Reuneix set participants, que representen la meitat de la població mundial: la Unió Europea, Rússia, el Japó, la Xina, l’Índia, Corea del Sud i els Estats Units. HiT Barcelona 09 serà un espai de trobada, d’àmbit mundial, entre els components ReSPONSaBLe: Didier Gambier, bàsics de la innovació –recerca, finançament, grans empreses i emprenedors–, on director ITER pretén demostrar que la fusió podria ser una font d’energia viable. La fusió és de FuSion For energy. els diferents actors interactuaran per generar oportunitats de negoci i de relacions la font d’energia per al Sol i les estrelles. Quan els nuclis d’àtoms lleugers s’uneixen transversals entre els tres sectors destacats aquest any: salut, energies netes i TIC. a temperatures molt altes, es fusionen i alliberen gran quantitats d’energia. Per produir fusió a la Terra, s’ha d’escalfar gas al voltant de 100 milions de graus Es tracta d’una iniciativa que vol situar Barcelona com a ciutat de referència en el Celsius en una mena de gàbia d’intensos camps magnètics que impedeixen que món de la innovació. En especial, en els sectors que fan un ús intensiu de la tecno- el gas s’escapi. logia en el seu desenvolupament empresarial. La seva primera edició està dedicada a tres sectors: salut, energies netes i renovables i tecnologies de la informació i La fusió podria proporcionar una font d’energia a gran escala amb combustibles telecomunicacions. bàsics que són abundants, sense emissions de gasos d’efecte hivernacle ni residus radioactius de llarga durada. L’operativa diària d’una central d’energia per fusió La primera edició de HiT Barcelona tindrà lloc durant els dies 17, 18 i 19 de juny del no requereix el transport de materials radioactius de cap mena. 2009 al recinte de Montjuïc de la Fira de Barcelona. S’estructura en una primera jornada de congrés plenari de la innovació, amb l’assistència i participació de líders Atesa la magnitud de la crisi energètica, l’F4E (Fusion for Energy) també dóna su- mundials en les claus per a la innovació; els dos dies restants estan dedicats als port a iniciatives de R+D en fusió mitjançant el «Broader Approach Agreement», tres sectors esmentats, amb una estructura que preveu espais per a conferències un pacte de l’associació d’energia de fusió, que fa deu anys que dura i representa i taules rodones, àrea de networking, espai per presentar productes innovadors i entorn de 340 milions d’euros de la inversió europea, signada amb el Japó. Espanya un torneig de la innovació entre les iniciatives presentades. és un dels participants que donen suport financer a aquest acord. Com a element que dinamitza el HiT Barcelona des d’ara, es preveu una compe- En última instància, l’F4E contribuirà a la construcció de reactors de fusió de de- tició entre els projectes empresarials seleccionats per les més destacades escoles mostració. de negoci i centres d’excel·lència mundial. Els premis seran atorgats durant la Fusion for Energy és un centre internacional d’excel·lència en recerca sobre fusió celebració de HiT Barcelona i, entre d’altres, contemplen la possibilitat que les que atrau el millor talent i experiència d’Europa, en un camp de grans canvis empreses guanyadores es puguin ubicar a Barcelona. tecnològics. L’organització també està preparant el camí per a un nou model de Els beneficis que aquesta iniciativa aportarà a l’entorn metropolità de Barcelona són cooperació científica i tecnològica amb participants que representen la meitat de diversos, però destaca l’oportunitat dels emprenedors d’incrementar les relacions de la població mundial. Les seves operacions diàries a Catalunya ja han estimulat el xarxa que facilitin la visibilitat dels seus projectes i la capacitat d’atraure capital. creixement del sector de serveis i han creat llocs de treball en el mercat local. 46 CONEIXEMENT www.bsc.es www.materfad.com • www.fadweb.org/premsamater CONEIXEMENT 47 5. MareIncognito 6. Mater. Centre de Materials del FAD BARCELONA BARCELONA termini d’execució: fins al 2011. El Barcelona Supercomputing Center i IBM col·laboren en el disseny dels mater consta de: Mater, el Centre de Materials del FAD entra en funcionament. superordinadors del futur. Des del mes de novembre del 2008, empreses, professionals, centres tecno- · Sala d’exposicions de 200 m² a la seu del lògics i universitats disposen ja d’un centre de referència en el qual poden ReSPONSaBLe: Mateo Valero, director del El projecte MareIncognito, que es va presentar oficialment el març del 2007, té com Fad. obtenir la informació i l’assessorament necessaris sobre nous materials i les barcelona Supercomputing center. a principal objectiu definir les característiques i el disseny de la nova generació de · mil mostres de nous materials. seves tecnologies associades per fer realitat projectes innovadors. superordinadors, capaços d’assolir una potència de càlcul de més de 10 petaflops/s (10 mil bilions d’operacions per segon). Això vol dir superordinadors cent vegades · b ase de dades en línia amb més de 3.500 Mater és un centre de materials que neix a Barcelona impulsat pel FAD a fi de més potents que l’actual MareNostrum (que té una potència de càlcul de 94,21 entrades. prestar servei a empreses, professionals, centres tecnològics i universitats. En aquest teraflops o, el que és el mateix, 94 bilions d’operacions per segon), cosa que equi- mater in progress: activitat divulgativa sentit, Mater proporciona la informació i l’assessorament necessaris sobre materials valdria, per exemple, a la potència que avui dia ofereixen més d’un milió de PC. que mostra 347 projectes, darrere dels i les seves tecnologies associades per fer realitat projectes innovadors. quals hi ha 225 agents de la innovació, i Durant el 2008, el focus d’atenció del projecte ha estat el desenvolupament d’una infra- que és el resultat de la permanent tasca Amb una sala d’exposicions amb mil mostres de materials innovadors o singulars, estructura de recerca. A grans trets, s’han desenvolupat els components següents: d’investigació i observació que es duu a situada a la tercera planta de l’edifici del FAD, una base de dades amb 3.500 mostres a) Versió Scalable MPI+OpenMP de les quatre aplicacions proposades per al pro- terme des del centre. de nous materials i un equip tècnic especialitzat, l’usuari disposa d’un centre dinàmic jecte i que es faran servir a les tasques d’avaluació. i multisectorial, que té com a finalitat la transferència tecnològica entre sectors tan ReSPONSaBLe: Georgina Curto, gerent del diferents com la biotecnologia, la construcció o el tèxtil, entre d’altres.b) Simulador per estudiar l’escalabilitat i la memòria del futur processador Cell. mater - centre de materialS del Fad. c) StarSs: és el model de programació proposat en l’àmbit de node amb dues im- Mater es nodreix del coneixement que generen els agents que treballen diàriament plementacions importants: CellSs per al processador Cell i SMPSs per a sistemes en aquest camp i forma part de la xarxa europea de centres de materials matériO, multicore estàndards. amb seus a París, Anvers, Praga i, ara, Barcelona. d) Millora de les eines de rendiment. Com a màxim exponent de les activitats divulgatives de Mater cal destacar l’exposició «Mater in progress. Nuevos materiales, nueva industria», que es va pre- S’han fet experiments inicials i s’han obtingut resultats preliminars en algunes sentar a Barcelona entre el 8 de febrer i el 28 d’abril del 2008 a la sala d’exposicions àrees. Durant el 2009, els investigadors s’han de centrar en la simulació sobre del FAD, i va comptar amb la col·laboració d’experts del CDTI, CSIC, la Direcció aquesta infraestructura per concloure quines són les millors opcions de disseny General de Desenvolupament Industrial del Ministeri de Indústria, Turisme i Co- del nou superordinador. merç, la Fundació Cotec i membres del mateix FAD. El 2009 l’exposició «Mater in progress. Nuevos materiales, nueva industria» s’exhibirà a Saragossa, al Centro de Historia, entre el 19 de març i el 17 de maig, amb l’actualització del seu contingut perquè, com el seu nom indica, la tecnologia dels materials està en constant evolució. L’exposició es traslladarà a Madrid, Sala Arquería de los Nuevos Ministerios, el segon semestre del 2009. 48 MOBILITAT www.adif.es www.aena.es MOBILITAT 49 7. Línia d’alta velocitat Madrid - Barcelona - frontera 8. Ampliació de l’Aeroport de Barcelona francesa EL PRAT DE LLOBREGAT, SANT BOI DE LLOBREGAT I VILADECANS BARCELONA I FIGUERES longitud total Construcció del tram Barcelona-Figueres de la línia d’alta velocitat Madrid - inversions realitzades: 3.248 M El 2008 van entrar en servei la nova terminal d’Aviació Corporativa i € del tram barcelona-Figueres: 131,36 km Barcelona - frontera francesa. l’ampliació de la terminal C. inversions pendents: 205,3 M € inversió total Adif està executant la construcció del tram Barcelona-Figueres de la línia d’alta ve- L’objectiu del pla és doblar la capacitat de l’Aeroport de Barcelona –assolir 55 calendari: del tram barcelona-Figueres: 4.200 M € locitat Madrid - Barcelona - frontera francesa que permetrà, l’any 2012, la connexió milions de passatgers/any i 500.000 tones/any de mercaderies a un ritme de amb França gràcies a una infraestructura segura, avantguardista, respectuosa amb · nova terminal Sud: en explotació l’estiu 90 operacions/hora–, proveir-lo amb 250 hectàrees de zona de serveis i també ReSPONSaBLe: Antonio Fernández Gil, el medi ambient i integrada en el territori. A més, completarà un ambiciós projecte del 2009 planificar-ne el creixement futur de cara a configurar-lo com una plataforma de director de la línia d’alta velocitat madrid - que va tenir un punt clau el 20 de febrer del 2008 quan les dues principals ciutats · projecte constructiu de l’edifici Satèl·lit: serveis i d’intercanvi modal de primer ordre, sempre des del màxim respecte a barcelona - Frontera FranceSa. de l’Estat van quedar connectades a través de l’alta velocitat. 2011 l’entorn natural. El tram té 131 quilòmetres de longitud, dels quals deu discorreran a través de El pla complet integra més de vuitanta projectes, la majoria dels quals ja han estat cinquanta-nou viaductes, com el de Llinars del Vallès, amb la seva espectacular ReSPONSaBLe: Francisco Gutiérrez executats. Les actuacions en curs i/o previstes actualment són: estructura sobre l’autopista AP-7, i el que salva el riu Fluvià, el més llarg d’aquest Ferrández, director gerent del pla barcelona. • Nova terminal Sud (T1): En fase de proves i acabats. Juntament amb la platafor- traçat amb 835 metres. ma adjacent i la tercera pista (en funcionament des del 2004), constitueix l’element També es construiran trenta quilòmetres de túnel, entre els quals figuren, a més clau per al desenvolupament de l’Aeroport de Barcelona. Per altra banda, s’han dels de Barcelona, els de Montcada i Reixac, Montmeló i Girona. iniciat recentment els treballs de construcció d’una torre de control de suport en l’entorn de la T1 i es treballa en una primera fase de la plataforma est. El mes de març del 2009, Adif havia finalitzat les obres de plataforma en sis trams, situats entre les províncies de Barcelona i Girona, en els quals s’ha iniciat el mun- • Construcció d’un hangar de manteniment per part d’Iberia. tatge de la via, mentre que s’estan executant les obres en altres disset trams. • Urbanització: Construcció de dues plantes addicionals en cadascun dels edi- ficis d’aparcaments de les terminals A i C, condicionament de nous sectors La línia d’alta velocitat suposarà una gran transformació urbanística de les ciutats d’aparcament de superfície i desenvolupament de l’aparcament d’empleats i les per les quals discorre i destaca per l’execució d’obres de gran singularitat i com- graelles de taxis i autobusos associats a la T1. Urbanització de diferents sectors plexitat. Una de les principals actuacions és el pas pel centre de Barcelona, que com la zona ferroviària, el sector d’hangars o una primera fase de la denominada es farà mitjançant un túnel excavat amb tuneladora entre l’estació de Sants i la zona de reserva. Sagrera. Precisament, a la Sagrera i a Sant Andreu, la nova infraestructura repre- sentarà una transformació urbanística total. • Protecció del patrimoni cultural: Construcció d’un centre cultural aeronàutic i la reconstrucció de la granja modernista de La Ricarda. Un altre dels grans projectes és la finalització de l’ampliació i millora de l’estació de Barcelona Sants, que ampliarà el seu vestíbul en 17.000 m2 i que gràcies a • Perspectives de creixement: Pròximament s’iniciarà la redacció dels projectes l’increment de serveis es convertirà en un dels principals espais ferroviaris del sud constructius del futur edifici Satèl·lit i de la plataforma associada. d’Europa i de l’arc mediterrani. 50 MOBILITAT www.ifercat.cat • www10.gencat.net/ptop/appjava/cat/index.jsp www10.gencat.net/ptop/appjava/cat/actuacions/departament/public/metro/l2/index.jsp MOBILITAT 51 9. Construcció de la línia 9 de metro 10. Perllongaments de la línia 2 de metro fins a Badalona BARCELONA, SANTA COLOMA DE GRAMENET, BADALONA, L’HOSPITALET DE LLOBREGAT I EL PRAT DE Centre (nord) i Parc Logístic (sud) LLOBREGAT BADALONA, BARCELONA, EL PRAT DE LLOBREGAT, L’HOSPITALET DE LLOBREGAT I SANTA COLOMA DE GRAMENET longitud total: més de 49 km Les obres avancen al ritme adequat perquè es pugui inaugurar el tram Can Zam - Can Peixauet al final del 2009. nombre d’estacions: 52 La línia 9 serà la infraestructura de ferrocarril metropolità més llarga de tot Europa, tram sud: Propera connexió de la trama urbana de Badalona amb el centre de Barce- demanda: 130 milions de viatgers l’any lona, i des d’aquest punt amb l’Aeroport del Prat. amb més de quaranta-nou quilòmetres de recorregut. La nova línia creuarà Barce- · més de 15,5 milions de passatgers/any 2015 lona i connectarà barris de la ciutat amb una gran demanda de transport públic. El perllongament nord de la línia 2 suposa l’arribada del servei de metro al centre · 42.000 usuaris/dia inversió total: més de 6.800 M € de la ciutat de Badalona i significarà una notable millora per a la mobilitat ja que Farà tres serveis bàsics simultàniament: · inversió: 588 M € període de construcció: 2002-2014 aproparà la línia de metro a una part important de la població, interconnectarà • Santa Coloma de Gramenet - Aeroport del Prat · e stacions: Poble-sec (L2/L3), Fira 1 - la trama urbana de Badalona i l’enllaçarà directament amb el centre de Barce- trens: longitud de prop de 86 metres i 5 • Badalona - ZAL MNAC, INEFC, Foc Cisell (L2/L9, ramal lona, on també es farà la connexió amb el perllongament de la línia 1. Aquest vagons continus, amb capacitat per a 975 aeroport) i Parc Logístic (L2/L9, cotxeres) perllongament es troba en execució i està previst que les obres acabin el segon persones • Un tercer servei central Sagrera/Meridiana - Torrassa (l’Hospitalet) · Sistema constructiu del túnel: tuneladora trimestre del 2010. En el seu traçat, la línia 9 tindrà disset enllaços amb la resta de línies del metro i del Pilar de Torres, tram nord: D’altra banda, el perllongament sud de la L2 serà des de l’actual estació de Sant An-ReSPONSaBLe: preSidenta ferrocarril (Renfe i FGC), amb el tren d’alta velocitat i amb infraestructures com la d’iFercat (inFraeStructureS FerroviàrieS de toni fins a l’estació de Fira 2, on es possibilitaria un intercanvi amb la L9. D’aquesta catalunya). Fira de Barcelona, l’Aeroport del Prat o la Ciutat de la Justícia. · inversió: 60,9 M € manera es podrà connectar el barri de la Zona Franca amb el centre de Barcelona, i Els trens circularan de manera automàtica, sense conductor, i l’aturada del tren · estacions: Badalona Centre donar servei a punts de referència de la ciutat tant en l’àmbit turístic com esportiu, a l’estació serà precisa, en andanes protegides de la via per portes de vidre au- · Sistema constructiu del túnel: cut and educatiu, lúdic i cultural. tomàtiques. cover Es considera important la connexió de la Fira 1 (plaça Espanya) i la Fira 2 (l’Hospitalet Pel que fa a les actuacions que es duran a terme el 2009: de Llobregat) mitjançant dues estacions, per això s’ha dissenyat una connexió • S’està executant el túnel que va des del carrer Motors a la bifurcació de Gornal ReSPONSaBLe: Xavier Flores, Subdirector ràpida i còmoda entre els dos recintes firals. Així mateix, el perllongament de la general d’inFraeStructureS del departament a Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat. L2 travessant la muntanya de Montjuïc permet donar servei a equipaments de de política territorial i obreS públiqueS de la generalitat de catalunya. referència de la ciutat, com són les fonts de Montjuïc, el MNAC, l’INEFC i l’Estadi • Els treballs de construcció del túnel de les tuneladores de l’Aeroport al Parc Olímpic. L’estudi preveu la construcció de les estacions següents: Poble-sec, Fira 1 - Logístic finalitzaran durant aquest any, així com la major part de les estacions MNAC, INEFC, Foc Cisell i Fira 2. d’aquest tram. • Durant tot el primer semestre del 2009 es realitzaran proves a les cinc estacions A més, també es preveu un segon perllongament sud de la L2 des de la futura de Santa Coloma de Gramenet, de Can Zam a Can Peixauet, que entraran en estació de Foc Cisell fins a l’estació de Parc Logístic, la qual cosa garanteix la con- servei el mes d’octubre. nexió directa del centre de Barcelona amb el ramal de l’aeroport de la L9. D’altra banda, també possibilitarà un intercanvi més ràpid entre els extrems dels dos • Les estacions de Badalona (de Gorg a Bon Pastor) ja es troben en fase ramals sud de la L9. d’equipaments de sistemes i instal·lacions. S’ha estudiat la possibilitat d’enllaçar la L2 i la L9 de manera que no s’hagi de fer • Tot el procés de posada en servei s’iniciarà durant el segon semestre del 2009. cap mena de transbordament a Fira 2. Així, des de l’aeroport, es podria agafar la L9 per desplaçar-se cap a la part de muntanya de Barcelona o bé agafar la L2 per anar fins al centre de la capital catalana sense fer transbordament. 52 MOBILITAT www10.gencat.net/ptop/AppJava/cat/index.jsp www.barcelonasagrera.com MOBILITAT 53 11. Xarxa ferroviària per al Baix Llobregat 12. Sant Andreu - la Sagrera: sistema ferroviari i projecte urbà BARCELONA, CASTELLDEFELS, CORNELLÀ DE LLOBREGAT, ESPLUGUES DE LLOBREGAT, GAVÀ, SANT BOI BARCELONA DE LLOBREGAT, SANT FELIU DE LLOBREGAT, SANT JOAN DESPí, SANT JUST DESVERN I VILADECANS Horitzó d’execució: 2015 Impuls de diversos projectes ferroviaris per millorar la mobilitat en trans- la Sagrera - Sant andreu: síntesi de les En plena marxa les obres del nou túnel de Sants a la Sagrera a la boca d’atac port públic al Baix Llobregat. inversions (xifres aproximades en milions de la Sagrera, les del desviament de vies i altres obres complementàries a longitud del perllongament de la l3: 9 km d’euros i amb l’IVA inclòs): la Sagrera, en la primera fase de la construcció de la nova estació. Iniciades El febrer del 2006, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la longitud del perllongament de la c3: 14 km les de la reforma ferroviària, cobertures, viari i urbanització dels laterals al Generalitat de Catalunya i els municipis del Baix Llobregat van consensuar una · Obres ferroviàries (sense cobertures longitud del perllongament de la l6: 2,5 km ni l’estació de la Sagrera) 450 M sector de Sant Andreu. nova configuració de la xarxa ferroviària al Baix Llobregat sud, que pretén optimit- € pressupost estimat dels perllongaments de zar l’enllaç amb la resta de la xarxa de rodalies i metro, per facilitar un accés més · Cobertures del ferrocarril 350 M € El projecte de la Sagrera el formen tres elements: un sistema ferroviari complex la l3 de Fmb, c3 de rodalies i l6 dels Fgc: directe fins al centre de Barcelona. Aquesta reordenació consta de les actuacions (vies, tallers, estacionament, etc.) que culmina en l’estació; un espai lliure resul- · Estació de la Sagrera en estudi. següents, dins el Pla director d’infraestructures (PDI): tat de zones cedides pel ferrocarril i cobertures del mateix sistema, i un entorn (ferroviària i d’autobusos) 450 M € • Perllongament de la L3 del metro: Zona Universitària - Sant Feliu de Llobregat. d’edificacions (en projecte o ja construïdes) que emmarquen aquest parc lineal, · Viari segregat 150 M € ReSPONSaBLe: Manel Nadal i Farreras, Prestarà servei a Esplugues de Llobregat, Sant Just Desvern, Sant Joan Despí i Sant lligades per nous viaris. Secretari per a la mobilitat del departament Feliu de Llobregat, i s’espera que tingui una demanda superior als cinquanta mil · Urbanització de superfície 350 M € de política territorial i obreS públiqueS de la L’estació és un intercanviador modal vertical de quatre nivells que connecta diversos generalitat de catalunya. passatgers per dia. El traçat inclou un mínim de vuit estacions. · Metro L4-L9 200 M € sistemes de transport: • Extensió de la línia C3 de Rodalies: nou metro del delta del Llobregat Cornellà · Altres 50 M € • Al nivell del carrer, en el barri de la Sagrera, se situa el vestíbul principal, que - Castelldefels. Donarà servei a Cornellà, Sant Joan Despí, Sant Boi de Llobregat, total 2.000 m dóna accés directe a l’alta velocitat i a un espai de triple alçada que fa de nucli € Viladecans, Gavà i Castelldefels, i es calcula que atraurà més de setanta mil de comunicacions per a les funcions de sota la rasant. passatgers per dia. La línia parteix de l’actual estació de Cornellà i es dirigeix cap • En el nivell -1 hi ha les andanes d’alta velocitat i l’estació d’autobusos interurbans. a l’intercanviador de Sant Joan Despí, on confluirà amb l’actual R4 de Rodalies i ReSPONSaBLe: Joan Baltà i Torredemer, amb el perllongament de la L3 del metro. La nova línia tindrà deu estacions. director general de barcelona Sagrera alta • En el nivell -2 hi ha l’intercanviador entre les funcions del nivell -1, els trens de velocitat. rodalies i el metro (L9 i L4) del nivell -3. • Perllongament del ramal de Reina Elisenda dels FGC fins a l’Hospital de Sant Joan de Déu. A l’àmbit de la ciutat de Barcelona es perllongarà la línia L6 dels • El nivell -3 també conté els aparcaments subterranis i és l’accés directe des del FGC des de Reina Elisenda fins a l’estació de Finestrelles / Sant Joan de Déu, on barri de Sant Martí. tindrà un intercanviador amb el perllongament proposat de la L3. Es tracta d’un La condició d’intercanviador de l’estació i els més els 180.000 m2 dedicats al sector tram d’uns 2,5 quilòmetres en què se situaran tres estacions noves: Pedralbes, terciari transformen la zona en un node d’activitat que ha de produir una àrea de Campus Nord i Sant Joan de Déu / Finestrelles. nova centralitat en un barri en què el tren passarà de ser una fractura a ser un Actualment, el perllongament de les línies 3 i 6 es troba en la fase d’aprovació element de cohesió i dinamització. tècnica dels estudis informatius i d’impacte ambiental corresponents, amb previsió Durant l’any 2008, Adif ha iniciat a ple ritme les obres del túnel entre Sants i la d’aprovació definitiva durant el 2009. La C3 de Rodalies està pendent de la redacció Sagrera i les del desviament de vies i altres obres complementàries al sector de la de l’estudi informatiu per part del Ministeri de Foment. Sagrera, en la primera fase de la construcció de la nova estació. S’han iniciat també les de la nova plataforma ferroviària, cobertures, viari i urbanització dels laterals al sector de Sant Andreu. Per a l’any 2009 es preveu que continuïn les obres iniciades el 2008 i s’espera que es posi en marxa les de la nova fase de l’estació de la Sagrera, les excavacions i l’estructura. 54 MOBILITAT www.aj-elprat.cat www.gencat.cat/ptop MOBILITAT 55 13. Avantprojecte per a la nova construcció de l’estació 14. Plataforma reservada per a l’autobús a l’eix viari de la intermodal del Baix Llobregat C-245 entre Castelldefels i Cornellà de Llobregat EL PRAT DE LLOBREGAT CASTELLDEFELS, GAVÀ, VILADECANS, SANT BOI DE LLOBREGAT I CORNELLÀ DE LLOBREGAT entrada en funcionament prevista: 2010-2011 Es preveu que el 2025 transitin anualment uns 15 milions de viatgers per la termini d’execució: 24 mesos El DPTOP ha iniciat el projecte de transformació de la C-245 entre Castell- nova estació intermodal. defels i Cornellà de Llobregat perquè esdevingui una avinguda interurbana Superfície construïda: 33.359 m2 inversió aproximada: 95 M € amb una plataforma reservada per al transport públic. L’estació intermodal del Prat esdevindrà un dels nusos de comunicació ferroviària pressupost de la contractació: 76.437.180 € tram modificat: més importants de Catalunya. L’actuació suposarà una transformació de l’actual vial que uneix els cinc municipis · longitud: 13 quilòmetres, entre del Baix Llobregat en una gran avinguda que vertebrarà la comarca i millorarà L’estació estarà situada al nord del casc antic de la ciutat i per sota de l’autovia de ReSPONSaBLe: Fernando Domínguez Castelldefels i Cornellà tant el paisatge urbà com les comunicacions amb transport públic. Les principals Vázquez, director delS ServeiS d’urbaniSme Castelldefels. Serà el punt de trobada entre el teixit històric i el nou eixample de la · P lataforma reservada per al bus, amb 23 actuacions que preveu el projecte són:de l’ajuntament del prat de llobregat. ciutat. En anar soterrada, l’estació facilitarà el creixement de la ciutat cap al nord noves parades, que escurçarà el trajecte i serà un important pol d’atracció econòmica. • Plataforma reservada per al bus: a partir de la calçada actual, es crearà una nova aproximadament en 25 minuts plataforma per a bus al llarg dels tretze quilòmetres de la C-245 entre l’estació El projecte consisteix en l’encaix funcional i urbanístic de l’edifici de l’estació del de ferrocarril de Castelldefels i l’intercanviador de Cornellà de Llobregat. La nova TAV, la de Rodalies, les connexions entre les línies 1 i 9 de metro i l’accessibilitat ReSPONSaBLe: Manel Villalante i Llauradó, plataforma per al transport públic tindrà una amplada de 11,6 metres i un carril viària, conjuntament amb el pàrquing subterrani i l’intercanvi ferroviari. director general de tranSport terreStre del departament de política territorial i obreS per sentit de tres metres d’amplada cadascun, amb mitjanes laterals de 2,50 El concurs d’idees per al disseny de l’estació es va decidir el 19 d’abril del 2007. públiqueS de la generalitat de catalunya. metres d’amplada cadascuna, que segregaran la plataforma del bus del vial per El projecte guanyador va ser «Campo dei miracoli», d’Agua y Estructuras, SA & al trànsit rodat. César Portela, SLU & Antonio Barrionuevo Ferrer & Julia Molino Barrero (UTE). • Nou passeig per a vianants. La vorera per als vianants tindrà una amplada variable L’estació tindrà una fisonomia que facilitarà un intercanvi ràpid i àgil entre les segons cada tram, amb un mínim de 5,20 metres i un màxim de 11,4 metres diverses línies ferroviàries. d’amplada. Durant el 2007 es va procedir a la redacció de l’avantprojecte i el 2008 s’ha iniciat • Carril bici i zones verdes. El carril bici quedarà integrat en el passeig de vianants la redacció del projecte bàsic i executiu. i tindrà una amplada de 2,5 metres, amb dos carrils. Actualment s’està redactant el projecte bàsic i preexecutiu. El termini del contracte • Més intermodalitat amb el ferrocarril i el tramvia: la nova plataforma reservada és el març del 2009. permetrà l’accés ràpid a l’intercanviador de Cornellà, en el qual conflueixen Ro- dalies, la L5 del metro i el Trambaix, i facilitarà l’accessibilitat al transport públic als usuaris dels municipis de l’entorn. Així mateix, permetrà la connexió amb la futura estació de FGC a Cornellà - Ribera Salines, actualment en fase de redacció de l’estudi informatiu, i a l’estació de Castelldefels de Rodalies Renfe. • Implantació d’autobusos moderns amb prestacions de tramvia. • Espais per al trànsit rodat més local. Durant l’any 2008, s’ha redactat l’estudi informatiu i l’estudi d’impacte ambiental de la nova plataforma. L’any 2009, es trauran a informació pública aquests dos documents i s’iniciarà la redacció del projecte constructiu. 56 MOBILITAT www10.gencat.net/ptop www.montcada.org MOBILITAT 57 15. Perllongament de la L1 de metro fins a Badalona Centre (nord) 16. Desdoblament del tram Montcada i Reixac - Vic de la línia i el Prat de Llobregat (sud) i ampliació de la cua de maniobres C3 de Rodalies Renfe SANTA COLOMA DE GRAMENET, BADALONA, L’HOSPITALET DE LLOBREGAT I EL PRAT DE LLOBREGAT MONTCADA I REIXAC tram nord: El perllongament de la L1 donarà accés al sistema ferroviari al nord i oest El desdoblament del tram ferroviari entre Montcada i Reixac - Vic suposa la de Badalona, per una banda, i, per altra banda, millorarà l’accessibilitat del ReSPONSaBLe: Marta Bunyesch i Martimpé, cap del Servei de projecteS i millora d’una línia que fins ara ha funcionat de manera irregular.· 19.500 usuaris/dia (feiners) municipi del Prat de Llobregat amb relació a la conurbació de Barcelona. obreS de l’ajuntament de montcada i reixac. El Pla estratègic d’infraestructures i transport 2005-2020 inclou com un dels eixos · inversió: 128,9 M € L’ampliació de la cua de maniobres permetrà acollir l’augment necessari de bàsics d’actuació el desenvolupament de la xarxa de rodalies a les principals àrees · estacions: Montigalà Centre, Lloreda - trens per a la connexió amb la L9. metropolitanes. Entre d’altres mesures, inclou la resolució de revindicacions his- Sant Crist, Bufalà, Badalona Centre L’estudi del perllongament nord de la L1, inclòs al Pla director d’infraestructures tòriques com és el desdoblament de la línia C3 de Rodalies, per tal de millorar la tram sud: (PDI) 2001-2010, té com a objectiu incrementar l’accessibilitat en transport públic mobilitat des de i cap a la zona de Vic, pel que fa a temps de trajecte i disminució dels barris situats a la part nord i oest de Badalona, que actualment no disposen d’incidències. · inversió: 132,3 M € de cap accés directe al sistema ferroviari. · e stacions: Centre direccional, estació de D’altra banda, una de les idees defensades pel Pla estratègic de Montcada i Reixac RENFE i plaça de Catalunya - el Prat El nou tram en estudi serà de 3,4 km, des de l’estació de Fondo fins a Badalona fa referència al posicionament del municipi en l’entorn territorial. Es tracta de Centre, on es construirà un intercanviador amb la L2 perllongada des de Pep potenciar la centralitat de Montcada i Reixac a la regió metropolitana, i que els cua de maniobres: Ventura. Aquest perllongament suposarà construir quatre estacions noves a la projectes s’orientin a la localització d’equipaments d’àmbit metropolità i que mi- · A mpliació en 520 m de longitud (augment part nord de la ciutat de Badalona, on predominen els usos del sòl de caràcter llorin les relacions amb l’àrea metropolitana. de capacitat de 6 a 21 trens estacionats) residencial. Aquestes estacions seran: Montigalà Centre, Lloreda - Sant Crist, Bufalà En aquest sentit, l’actuació al municipi contempla la duplicació de la via de la línea · inversió: 32,2 M € i Badalona Centre. R3 entre Montcada i Vic, per a la qual es preveu l’eliminació de tots els passos a tallers de via: D’altra banda, arran del mateix Pla director d’infraestructures 2001-2010, està en nivell existents, mitjançant passos a diferent nivell i vials d’enllaç. També es preveu · Superfície: 6.735 m2 estudi el perllongament sud de la L1, en el tram des de l’Hospital de Bellvitge fins l’adequació o renovació total de les diferents estacions que es troben al terme al Prat de Llobregat. L’objectiu d’aquest estudi és analitzar les diferents alternati- municipal del municipi i altres obres. · inversió: 26,7 M € ves de prolongació de la L1 entre les estacions d’Hospital de Bellvitge i el Prat de Des de l’Ajuntament de Montcada i Reixac s’han presentat al·legacions a l’estudi Llobregat, de manera que inicialment permeti l’augment fins als deu trens de la informatiu del projecte de desdoblament per aprofundir en mesures que pacifiquin ReSPONSaBLe: Francesc Xavier Flores, capacitat d’estacionament a l’Hospital de Bellvitge. Subdirector general d’inFraeStructureS del les infraestructures amb el dia a dia de Montcada i Reixac. L’objectiu és aconseguir departament de política territorial i obreS Com a conseqüència de la nova concepció de traçat de la línia d’alta velocitat i una integració de les infraestructures ferroviàries al teixit urbà, mitjançant el soter- públiqueS de la generalitat de catalunya. la seva connexió amb l’aeroport, en l’estudi també es planteja la necessitat de rament de les vies al seu pas per Mas Rampinyo. Aquesta és una reivindicació his- connectar la L1 amb l’estació intermodal del Prat de Llobregat (intercanvis amb tòrica i compta amb el suport de la plataforma ciutadana «Tracte just, soterrament RENFE, TAV i L9). total». L’any 2008 es va fer la presentació provisional del projecte als municipis implicats pel pas de la via i actualment el procés es troba en període d’informació A més, també està previst el reforç de les instal·lacions tècniques de la L1 del metro publica i presentació d’al·legacions. amb l’ampliació de la cua de maniobres existent a l’estació d’Hospital de Bellvitge i una nova subestació de tracció elèctrica per tal de disposar de les instal·lacions necessàries per acollir-hi l’augment de trens que causarà la futura connexió de la L1 i la L9. Així mateix, també es preveuen uns nous tallers de via adjacents a l’estació d’Hospital de Bellvitge. 58 promoció de SectorS eStratÈgicS aUDIOVISUaL / tIC www.22barcelona.com • www.elconsorci.net www.pcb.ub.es BIORegIÓ / SaLUt promoció de SectorS eStratÈgicS 59 17. Edifici Media-TIC, 22@Barcelona 18. Ampliació del Parc Científic de Barcelona BARCELONA BARCELONA pressupost: 24.115.698 (total obra) Avança la construcció de l’edifici Media-TIC, una icona per als sectors mèdia inversió prevista del projecte global de El Parc Científic de Barcelona continua l’ampliació que pràcticament li per- i TIC a Catalunya. construcció del pcb: 111 M € metrà quadruplicar la seva superfície. Superfície edificada: 16.000 m2 L’edifici Media-TIC, promogut pel Consorci de la Zona Franca i la societat 22@Bar- professionals en r+d+i previstos: 4.500 El Parc Científic de Barcelona (PCB) continua el seu projecte d’ampliació, que inversió del consorci: 27 M € celona, se situa estratègicament al mig de l’entorn dels mèdia i les TIC del districte persones finalitzarà l’any 2011 i li permetrà passar dels 25.000 m2 inicials als 96.000 m2 de arquitecte: Enric Ruiz Geli 22@Barcelona, en la confluència dels carrers Roc Boronat i Sancho de Ávila. L’edifici superfície. L’expansió, que ja estava prevista en el projecte inicial de creació del s’ha dissenyat com un punt de trobada d’empreses i institucions dels sectors de les ReSPONSaBLe: Fernando Albericio, PCB l’any 1997, suposarà també un increment de les empreses biotecnològiques ReSPONSaBLe: Josep Miquel Piqué, tecnologies de la informació i la comunicació i els mèdia. director general del parc cientíFic de i farmacèutiques, centres i instituts de recerca, plataformes tecnològiques i ser- conSeller delegat de 22@barcelona, i Jaume barcelona. A l’edifici s’ubicaran activitats tecnològiques d’investigació, difusió, transferència veis científics i de suport a la innovació, com també un important augment del de Oleza, director de l’àrea d’arquitectura del conSorci de la Zona Franca de barcelona. de coneixement i acceleració de noves empreses, i també s’hi allotjaran empreses nombre de professionals que treballen en R+D+I, que previsiblement arribarà als o institucions relacionades amb la tecnologia ja consolidades. Dedicarà igualment 4.500 l’any 2011. una atenció especial a les zones de la planta baixa, en què se situaran els serveis Aquest creixement comporta la creació i adequació de nous espais, com també comuns i els espais de comunicació per afavorir la connexió entre les diverses ini- la reestructuració d’altres ja existents i algun projecte de repercussió urbanística. ciatives del Parc Barcelona Media i l’obertura de l’edifici al districte. L’any 2007 es va posar en funcionament l’edifici Hèlix, de 6.500 m2, en què hi ha El programa funcional i d’usos de l’edifici Media-TIC preveu les instal·lacions la bioincubadora PCB-Santander, un projecte que vol potenciar la creació de noves següents: empreses de base tecnològica. L’Hèlix acull principalment laboratoris de recerca d’instituts i empreses, serveis científics i instal·lacions d’ús comú. L’any 2008 es va • Espais de divulgació tecnològica al servei dels ciutadans, empreses i professionals. equipar i posar en marxa l’edifici d’administració, que acull les seus dels principals • Espais per a la promoció de la innovació i el desenvolupament del talent. instituts de recerca ubicats al PCB (IRB Barcelona, IBEC, IBMB-CSIC), com també • Espais d’acceleració empresarial per a petites empreses altament competitives i les oficines d’empreses i entitats vinculades. amb presència global. Actualment s’està duent a terme l’ampliació de l’edifici Clúster, que permetrà • Espais per a l’aterratge d’empreses internacionals. incrementar fins a prop de 45.000 m2 l’espai dedicat a laboratoris i crear noves • Espais de recerca i de transferència tecnològica en el sector de les tecnologies de instal·lacions, com ara un auditori de 400 places, noves sales de reunions, un res- la informació, els mèdia i la societat de la informació i el coneixement. taurant per a més de 200 persones i un pàrquing de 13.500 m 2 de superfície. A més, s’estan remodelant les torres R+I, que augmentaran en 9.800 m2 l’espai des- • Espais per al desenvolupament d’empreses dels sectors TIC i mèdia. tinat a oficines i també acolliran instal·lacions científiques d’ús comú. L’ampliació Es preveu que les obres de l’edifici acabin el darrer trimestre del 2009. inclou la reestructuració de l’actual edifici biblioteca de la UB, de 2.000 m2, que acollirà el futur Institut Català de Ciències del Clima (IC3), així com centres de documentació i entitats vinculades al PCB. 60 promoció de SectorS eStratÈgicS BIORegIÓ / SaLUt www.parc.uab.cat BIORegIÓ / SaLUt promoció de SectorS eStratÈgicS 61 19. Parc de Recerca UAB 20. Biopol l’Hospitalet CERDANyOLA DEL VALLÈS L’HOSPITALET DE LLOBREGAT 4.000 investigadors S’inaugura el primer edifici del Parc de Recerca UAB, destinat a acollir grups Durant el 2008 s’ha construït l’edifici El 20 de novembre del 2008 es va fer la constitució oficial del Consorci Biopol. de recerca en l’àmbit de les ciències socials i les humanitats. modular de la Universitat de Barcelona, 1.600 articles científics publicats l’any Biopol de l’Hospitalet és un consorci format pel Departament de Salut, el Depar- Durant el 2008, el Parc de Recerca UAB ha dut a terme una intensa activitat per que és la primera nova construcció del tament d’Innovació, Universitats i Empresa, el Departament d’Economia i Finances, 1.600 m2 d’incubadores per a empreses Biopol. Acull les instal·lacions de recerca dotar d’infraestructures els centres i grups de recerca i les seves activitats de trans- l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat, la Universitat de Barcelona i la Fundació derivades (spin-off) en fisiologia humana, una cambra ferència de coneixement. hipobàrica per a estudis en baixes pressions BioRegió de Catalunya (Biocat). 5.000 m2 de lloguer per a activitats empresarials El setembre del 2008 es va inaugurar el primer dels tres edificis que el Parc de Recer- i el projecte Barcino de recerca en nous Aquest projecte, promogut a l’entorn de l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB), ca té projectats per al seu inici d’activitats. El mòdul Parc de Recerca A està orientat materials per a pròtesis. l’Hospital Duran i Reynals, seu de l’Institut Català d’Oncologia (ICO), i el campus de 600 contractes anuals amb empreses i a la recerca i la transferència de coneixement en l’àmbit de les ciències socials i les Bellvitge de la Universitat de Barcelona, vol ser una nova plataforma de recerca en institucions humanitats i és, de manera provisional, la seu del Parc de Recerca UAB. ReSPONSaBLe: Ramon López Lozano, el camp de la biotecnologia i les ciències de la salut, amb fortes sinergies entre el 25 centres i instituts de recerca (a banda dels director general del conSorci biopol. sector públic i les empreses i institucions privades de recerca i desenvolupament. centres propis de la UAB) Enguany és previst que finalitzin les obres i entrin en funcionament els altres dos edificis projectats per al Parc de Recerca UAB. Es tracta de l’edifici Eureka, que A més de reunir les institucions de l’àmbit de l’atenció de la salut, la recerca i la 15 centres de recerca mèdica associats acollirà la seu del parc, un nou viver d’empreses derivades (spin-off) i una zona formació ja existents al campus de Bellvitge, el Biopol contempla la creació d’un 30 empreses derivades (spin-off) destinada a departaments de R+D d’empreses interessades a investigar en un parc científic de la salut i un parc empresarial, la construcció de sengles edificis entorn universitari; i el mòdul Parc de Recerca B, que formarà part del Biocampus propis per a l’IDIBELL i per a l’IBEC (Institut de Bioenginyeria de Catalunya, de la ReSPONSaBLe: Jordi Marquet Cortés, i es destinarà a activitats de recerca de biomedicina i de biotecnologia. UPC/UB), edificis de recerca de companyies farmacèutiques i del CSIC, i noves in- director general del parc de recerca uab. fraestructures i equipaments relacionats amb determinades línies d’investigació de També el 2008 ha tingut lloc la posada en marxa de les Càtedres de Transferència l’IDIBELL, l’ICO i l’HUB, com ara el tractament amb partícules, la imatge molecular de Tecnologia i de Coneixement. Es tracta d’una iniciativa del Parc de Recerca UAB, i les neurociències. amb el suport del Banc Santander, que té per objectiu promoure l’anomenada «tercera missió» (al costat de la docència i la recerca), és a dir, incrementar la Les principals línies de recerca del Biopol seran el càncer, les neurociències i les transferència de coneixements i la seva implicació en el desenvolupament de la malalties cròniques i degeneratives. societat. S’han convocat un total de sis ajuts, valorats en 50.000 euros/any, per a investigadors que desenvolupen la seva activitat en el parc. A finals del 2008, el Parc de Recerca UAB va promoure la signatura d’un acord de col·laboració entre Catalunya i Corea del Sud. El protocol d’intencions signat entre el Govern català (pel conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet) i el de la província de Gyeonggi els permetrà convertir-se en «socis preferents» en matèria de desenvolupament d’empreses de base tecnològica. 62 promoció de SectorS eStratÈgicS BIORegIÓ / SaLUt www.cibek.org www.sanitatintegral.org BIORegIÓ / SaLUt promoció de SectorS eStratÈgicS 63 21. Centre d’Investigació Biomèdica Esther Koplowitz (CIBEK) 22. Hospital Comarcal del Baix Llobregat BARCELONA SANT JOAN DESPí Superfície a construir: 14.397 m2 Les obres del CIBEK avancen a bon ritme i finalitzaran l’any 2010. Superfície construïda total: 45.725,78 m2 Les obres de l’Hospital Comarcal del Baix Llobregat es troben a la seva recta final. L’equipament sanitari entrarà en funcionament l’any 2010 i, a mitjà · 9.427 m2 destinats a recerca i activitats L’edifici es construirà al carrer Rosselló 149-153 i serà un edifici de planta baixa, pressupost previst: 77,50 M € termini, tindrà a prop una parada de metro, gràcies al proper perllongament relacionades altell i cinc plantes per sobre del carrer. La planta baixa i l’altell es destinaran a Finalització de les obres: 2009 de la línia 3. direcció, sala d’actes, sales de reunions, àrea administrativa de gestió de projectes · 4.970 m2 destinats a aparcament i bar. Disposarà a més de tres plantes de soterrani, la primera destinada a serveis previsions de funcionament anual: El nou Hospital Comarcal del Baix Llobregat donarà servei a 350.000 habitants jardí a l’interior de l’illa: 2.258 m2 de suport a la recerca i les altres dues a magatzems i aparcament. A l’interior de · àrea d’hospitalització: 375 llits dels municipis de Cervelló, Corbera, Cornellà, el Papiol, Esplugues de Llobregat, inversió per a l’edifici: 23 M € l’illa es construirà un jardí obert al públic. la Palma de Cervelló, Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant · àrea quirúrgica: 23.789 intervencions Just Desvern i Vallirana. termini d’execució de les obres: 24 mesos Durant l’any 2008 s’han portat a terme els treballs de consolidació dels edificis · àrea ambulatòria: 250.600 visites data prevista de la finalització: segon adjunts i l’enderroc de les construccions del carrer Rosselló 151 i 153. El procés La promoció de la construcció i la gestió del nou hospital és a càrrec de Sanitat Inte- trimestre del 2010 d’excavació dels terrenys avança a bon ritme i ja ha començat el procés de cons- · urgències: 110.955 casos gral del Baix Llobregat, societat participada al 100% pel Consorci Sanitari Integral. trucció de fonaments i noves estructures. · Hospital de dia: 20.439 sessions El consorci és un ens públic participat pel Servei Català de la Salut, l’Institut Català de la Salut, l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat, l’Ajuntament de Sant Joan ReSPONSaBLe: Dr. Vicente Arroyo, Durant l’any 2009 es portarà a terme l’aixecament del nou edifici, i un cop · Hemodiàlisi: 19.500 sessions director del cibeK. Despí, el Consell Comarcal del Baix Llobregat i la Creu Roja.finalitzat aquest procés es procedirà a condicionar els espais per a la recerca biomèdica. Un edifici d’aquestes característiques requereix grans mesures de ReSPONSaBLe: Juan Manuel Bermúdez L’hospital està ubicat a Sant Joan Despí, entre l’avinguda del Baix Llobregat i el seguretat i equipaments d’última generació. L’obra estarà finalitzada durant el García, reSponSable de planejament i carrer Jacint Verdaguer. El projecte del centre destaca per les propostes d’estalvi segon trimestre de l’any 2010. diSciplina urbaníStica de l’ajuntament de energètic, com ara la instal·lació de plaques solars, i per la construcció d’una gran Sant joan deSpí. zona verda tranquil·la i arbrada d’1,72 hectàrees. L’edifici projectat té dues plan- tes soterrani, planta baixa i tres plantes pis. La distribució interior s’ha dissenyat de tal manera que es fomenti la interrelació entre les unitats d’hospitalització i el personal sanitari. També s’ha diferenciat la part de consultes externes de la part hospitalària, s’han diversificat els accessos i s’ha potenciat la bona il·luminació de totes les consultes externes. Les obres de l’hospital de Sant Joan Despí avancen segons el ritme previst i s’espera complir el calendari, que marca l’any 2009 com a data de finalització dels treballs i principis del 2010 per a l’obertura al públic. Aquesta data s’adapta a l’ampliació que s’ha fet del projecte inicial, amb la qual es preveu donar millor servei i preveure les necessitats futures, atès l’increment poblacional de la seva zona d’influència. 64 promoció de SectorS eStratÈgicS BIORegIÓ / SaLUt www.ohsjd.es • www.santboi.cat www.icgc.org BIORegIÓ / SaLUt promoció de SectorS eStratÈgicS 65 23. Parc Sanitari Sant Joan de Déu 24. Consorci Internacional del Genoma del Càncer (ICGC) SANT BOI DE LLOBREGAT BARCELONA nou hospital general i maternoinfantil: El nou hospital general i maternoinfantil, que a hores d’ara s’està construint pressupost previst 2009-2014: 15 M L’Hospital Clínic de Barcelona coordina la participació espanyola en el Con-€ amb el suport de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Sant sorci Internacional de Genoma del Càncer, que es dirigirà cap a l’estudi del · Superfície construïda: 46.000 m2 Boi, formarà part del futur Parc Sanitari de Sant Joan de Déu, el qual Un nou centre de genòmica, valorat en 25 genoma de la leucèmia limfàtica crònica i estarà finançat pel Ministeri de milions d’euros i sense ubicació definitiva, · pressupost estimat: 97 M € s’incorporarà a una extensa xarxa d’equipaments que permetrà reforçar el Ciència i Innovació espanyol. donarà suport a aquest i a futurs projectes · posada en funcionament: any 2009-2010 posicionament de la ciutat com a referent en matèria de salut. El compromís espanyol és desxifrar el genoma de la leucèmia limfàtica crònica, el · nombre de llits: 232, ampliable a 280 El mes de maig del 2007 es van iniciar les obres de construcció del nou Hospital ReSPONSaBLe: Elías Campo, coordinador tipus de leucèmia més freqüent en els països occidentals i que, en general, no és de Sant Boi, el qual, juntament amb Sant Joan de Déu - Serveis de Salut Mental, eSpanyol de l’icgc, director clínic del centre curable mitjançant estratègies terapèutiques convencionals. En el projecte parti- previsions d’activitat anual: formarà part del futur Parc Sanitari de Sant Joan de Déu, en aquest municipi, i de diagnòStic biomÈdic de l’HoSpital clínic ciparan sis institucions i tindrà com a coordinador principal al Dr. Elías Campo de 80.000 estades i catedràtic d’anatomia patològica de la · Hospitalització: completarà una potent xarxa sanitària assistencial, docent i de recerca a la ciutat. Facultat de medicina de la univerSitat de l’Hospital Clínic de Barcelona. Els altres cinc centres nacionals que hi participen · consultes externes: 185.000 consultes L’Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu és l’impulsor d’aquest projecte i compta barcelona. inicialment són la Universitat d’Oviedo, el Centre de Regulació Genòmica, l’Institut amb el decidit suport del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya Català d’Oncologia, el Centre d’Investigació del Càncer de la Universitat de Sala- · urgències: 100.000 atencions i de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat. manca i el Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques. · parts: 2.500 naixements Les obres de construcció del nou Hospital de Sant Boi avancen d’acord amb el El projecte neix amb la intenció de seqüenciar l’ADN complet de les cèl·lules tu- · cirurgia: 12.000 intervencions calendari i terminis previstos. Ja s’ha finalitzat la construcció de tota l’estructura i morals per conèixer les alteracions genètiques que presenten i provoquen un s’està treballant en l’interior. Pel que fa a la urbanització del sector i als accessos, creixement ràpid i desordenat. Amb aquesta informació, a mitjà termini es podrà ReSPONSaBLeS: Germà Pascual Piles l’Ajuntament de Sant Boi gairebé ha finalitzat les obres. preveure quins pacients respondran millor a cada tractament i, així, seleccionar la Ferrando, Superior provincial de l’orde teràpia més adient en cada cas. Amb el temps, el coneixement de les mutacions HoSpitalari de Sant joan de déu, i Carme Ruiz Es preveu que la part substancial de l’obra d’aquest edifici modern i funcional de Aguinaga, directora de l’àrea de territori bàsiques que originen un càncer i el seu creixement permetrà el desenvolupament finalitzi a final de l’any 2009, la qual cosa permetrà posar en marxa les consultes i ciutadania de l’ajuntament de Sant boi. de nous fàrmacs amb la finalitat de corregir aquestes alteracions. externes. La resta d’instal·lacions finalitzaran en el decurs del primer trimestre de l’any 2010, de manera que tot aquest gran equipament sanitari entrarà en fun- Per portar a terme la seqüenciació els investigadors compten amb la informació cionament en els terminis projectats. obtinguda en el projecte Genoma humà, que va culminar amb la descripció dels 3.000 milions d’unitats genètiques que constitueixen l’ADN d’una persona sana. El nou hospital general i maternoinfantil donarà servei, per a totes les especiali- tats, als municipis de Sant Boi, Santa Coloma de Cervelló, Sant Vicenç dels Horts i L’ICGC estudiarà les alteracions genètiques existents en els cinquanta tipus de Torrelles de Llobregat i, per a pediatria i obstetrícia, als municipis de Castelldefels, càncer més freqüents. El Govern espanyol finança la recerca dedicada a la leucèmia Gavà, Viladecans, Begues i Sant Climent, amb una població de 225.000 persones limfàtica crònica i l’Hospital Clínic de Barcelona coordinarà aquests estudis, en els a la seva àrea d’influència. La seva ubicació al recinte que l’Orde té a Sant Boi quals participen altres entitats d’arreu de l’Estat. al costat dels Serveis de Salut Mental ajudarà a la integració de l’assistència psi- quiàtrica en el conjunt de prestacions sanitàries, contribuirà a donar un pas més cap a la desestigmatització de les malalties mentals i alhora permetrà consolidar la trama urbana de la ciutat. 66 promoció de SectorS eStratÈgicS BIORegIÓ / SaLUt www.santboi.cat www.elconsorci.net BIORegIÓ / SaLUt promoció de SectorS eStratÈgicS 67 25. Sant Boi, ciutat de la salut mental 26. Edifici Banc de Sang i Teixits SANT BOI DE LLOBREGAT BARCELONA les principals activitats estan relacionades Per raons d’història, trajectòria i oportunitat, la salut mental s’ha consti- inversió: 24 M (aproximadament) Centre públic de referència per a la donació, l’anàlisi i el tractament de la € amb: tuït com l’eix estratègic fonamental de la ciutat de Sant Boi. Es treballa per sang, els teixits humans i la teràpia cel·lular.2 tal de cercar un nou model de desenvolupament en el qual el valor afegit se Superfície: 16.606 m · Inserció sociolaboral El projecte del BST ha estat dissenyat per ocupar el solar ubicat en la confluència situï en la capacitat d’innovació i en la creativitat i en el qual la producció i arquitecte: estudi d’arquitectura SaAs del passeig del Taulat amb el carrer Bilbao i el carrer Lope de Vega, al barri del · Aplicació de les TIC a la salut mental difusió de la ciència i la tecnologia ocupin un lloc principal. (dirigit per Joan Sabaté) Poblenou. · Celebració de congressos L’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, ciutat que ostenta amb orgull el títol hono- · Premi de recerca i innovació rífic de «Vila Hospitalària», vol aprofitar les potencialitats i les oportunitats que té ReSPONSaBLe: Jaume de Oleza, director El Banc de Sang i Teixits és un centre públic de referència per a la donació, del departament d’arquitectura del l’anàlisi i el tractament de la sang, els teixits humans i la teràpia cel·lular. En aquesta ciutat per transformar i posar en valor el seu territori, els seus més de cent · S ecció d’història de la psiquiatria al Museu conSorci de la Zona Franca de barcelona. aquesta última àrea d’activitat se situa el Programa de sang de cordó umbilical de Sant Boi cinquanta anys d’història compartida amb els malalts mentals i els seus recursos i de cèl·lules progenitores. L’objectiu és reagrupar tots els efectius dispersos en capdavanters en els àmbits assistencial, docent i de recerca, i així generar riquesa · D ocència, formació, capacitació i impuls dependències de grans centres hospitalaris. La nova seu acollirà els més de sis-i millorar la qualitat de vida de la ciutadania de Sant Boi. del sistema universitari cents professionals que té el centre. · Centre Internacional de Mestratges i Concretament es tracta d’aconseguir que Sant Boi es consolidi com un referent na- L’edifici, projectat per l’estudi d’arquitectura SaAS i dirigit per Joan Sabaté, és una Formació Continuada en Salut Mental cional i europeu en l’àmbit de la salut mental comunitària pel que fa a l’assistència, construcció singular de planta diàfana, amb espais de grans dimensions sense a la investigació i a la docència, alhora que s’estableix com a focus d’atracció de · Activitat esportiva com a mitjà de prevenció, pilars i que es caracteritza per acollir-hi usos diversos. Disposarà de 9.000 m2 sobre l’activitat econòmica relacionada amb el sector. tractament i integració rasant, planta baixa i cinc plantes més, a les quals cal afegir una planta sota rasant · E studis sobre els fenòmens migratoris, Més enllà de la participació activa del teixit social, empresarial i de les entitats que de 6.700 m 2. L’edifici és un prisma rectangular de façanes portants de formigó i la multiculturalitat i la salut mental gestionen aquests recursos –i que anomenem com els col·laboradors necessaris–, quatre nuclis interiors de servei, el qual basa la seva estratègia en l’eficàcia dels la complicitat i l’ajut de les principals institucions públiques del nostre país són sistemes i l’optimització dels usos per tal d’assolir un comportament ambiental sos- · I ncrement del sistema de recerca i fonamentals per tal de desenvolupar aquest ambiciós projecte. En aquest sentit, tenible i reduir les emissions associades a l’efecte hivernacle, per la qual cosa s’ha desenvolupament l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, com a eix vertebrador de la dinamització apostat per diferents tècniques d’estalvi energètic. Aquesta construcció suposarà · A favoriment de les inversions empresarials en econòmica i social en el seu terme municipal, té la voluntat de promoure la co- una inversió de 35 milions d’euros. l’àmbit de la biotecnologia i la biomedicina operació i la coordinació amb les administracions, empreses públiques i privades, Els espais previstos acolliran els serveis administratius i de gestió, el personal de · Estudi de la viabilitat d’un parc científic de institucions i agents socials que tenen presència en el seu territori. promoció de la donació i de les unitats mòbils, els laboratoris d’immunologia salut mental En aquesta línia d’actuació, el dia 9 d’octubre del 2008, dotze institucions publi- transfusional i diagnòstic, com també les unitats de processament i preparació dels ques i privades van donar un pas extraordinari signant un protocol d’intencions components sanguinis. A més a més, inclourà el banc de teixits humans i serà la ReSPONSaBLe: Miquel A. Sancho Forrellad, que manifesta explícitament la voluntat de col·laborar a donar impuls a l’eix estra- seu del banc de sang de cordó umbilical. coordinador de programeS eStratÈgicS de l’ajuntament de Sant boi de llobregat. tègic de «Salut mental comunitària de Sant Boi de Llobregat», amb l’objectiu de facilitar les interrelacions i les sinergies entre tots els actors i començar un treball seriós i sistemàtic entre les institucions signants, que els porti a definir amb més precisió l’abast d’aquest eix estratègic, a difondre’l i establir les bases del seu desenvolupament. 68 promoció de SectorS eStratÈgicS aeRONÀUtIC www.aer.cat www.aena.es aeRONÀUtIC promoció de SectorS eStratÈgicS 69 27. Consorci per al Desenvolupament del Parc Empresarial 28. Ciutat aeroportuària de l’Aeroport de Barcelona d’Activitats Aeroespacials i de la Mobilitat de Viladecans EL PRAT DE LLOBREGAT VILADECANS les superfícies de sòl són: El mes d’octubre del 2008 es va aprovar el planejament a l’àmbit de Ca Superfície total: més de 300 ha El Pla Barcelona ordenarà i urbanitzarà més de tres-centes hectàrees per n’Alemany de Viladecans. Això farà possible l’inici de les obres d’urbanització a serveis terciaris, aeronàutics i de càrrega aèria. La reordenació d’aquest · Zona parc productiu: 181.274 m2 sòl net, del parc el 2009. centre de càrrega: 50 ha espai potenciarà el conjunt del nucli aeroportuari i el seu impacte econòmic 160.367 m2 sostre edificable city: més de 300.000 m2 de sostre en el territori metropolità. 2 Aquest projecte és una important iniciativa pública per a la creació d’una àrea · Z ona parc tecnològic: 29.858 m sòl net, 71.659 m2 sostre edificable especialitzada en les activitats industrials, tecnològiques i de serveis relacionades parc aeronàutic: més de 50 ha L’Aeroport de Barcelona se situa en una posició de privilegi amb relació a la majoria amb els sectors aeroespacials i de la mobilitat en general. dels aeroports europeus. Els seus espais annexos permeten el desenvolupament · Zona de node de serveis: 9.722 m2 sòl net, ReSPONSaBLe: Francisco Gutiérrez d’una autèntica ciutat de serveis per als passatgers, la càrrega aèria i els agents 14.853 m2 sostre edificable Aquesta nova àrea d’activitats és promoguda completament per la Generalitat de Ferrández, director gerent del pla relacionats amb el món econòmic vinculat a l’activitat aeroportuària, el transport total: 220.854 m2 sòl net, 246.609 m2 Catalunya (Departament de Política Territorial i Obres Publiques) i per l’Ajuntament barcelona. aeri, la logística, la distribució i els negocis. Així doncs, seguint la tendència actual sostre edificable de Viladecans, agrupats en el Consorci Urbanístic per al Desenvolupament del Parc dels grans aeroports del món, i en l’àmbit de les sinergies que ofereixen els inter- Empresarial d’Activitats Aeroespacials i de la Mobilitat de Viladecans. Aquest con- inversió total: 77 M € aproximadament canviadors modals, s’està planificant una ciutat aeroportuària en la zona nord de sorci està orientat cap a un sector econòmic caracteritzat per l’ús de tecnologies (inclou l’obra d’urbanització i les mesures les terminals actuals de l’Aeroport de Barcelona, les obres de la qual es podrien complementàries generades pels estudis avançades i per produccions d’alt valor afegit. posar en marxa a partir de l’entrada en funcionament de la nova terminal. mediambientals i de la mobilitat) Es preveu que en el Parc d’Activitats Aeroespacials es desenvolupin tres grans La ciutat aeroportuària es destinarà a un conjunt d’activitats, entre les quals desta- zones: quen les activitats de càrrega i serveis logístics (a l’oest), els usos terciaris (al centre) ReSPONSaBLe: Josep Anton Grau i • Zona d’activitats - Parc Productiu, que serà la zona més extensa del parc, amb Figueres, director del conSorci per al i els relacionats amb la indústria i els serveis aeronàutics (a l’est):intenció d’agrupar-hi les empreses i activitats de tipus bàsicament productiu deSenvolupament del parc empreSarial 2 2 • Centre de càrrega: amb un total de cinquanta hectàrees, serà un dels polígons d’activitatS aeroeSpacialS i de la mobilitat amb una superfície de sòl de 181.274 m i un sostre a edificar de 160.367 m . de viladecanS. de càrrega aèria més grans d’Europa i permetrà que les grans operadores logís-• Zona terciària - Parc Tecnològic, que es preveu amb predomini de les acti- tiques de càrrega europea puguin operar a Barcelona. Es promocionaran més de vitats terciàries, tant les properes a la producció neta i noves tecnologies com 120.000 m2 addicionals de naus i oficines i s’urbanitzaran unes trenta hectàrees. oficines, laboratoris, etc., amb una superfície de sòl de 29.858 m2 i un sostre a 2 • City: amb accés directe des de la terminal Nord, estarà destinada a allotjar-hi totes edificar de 71.659 m . les activitats de serveis (oficines, hotels, centre de convencions, locals comercials i • Z ona terciària i node de serveis, en què es localitzaran equipaments i serveis altres equipaments). L’aeroport deixarà de ser només un prestador de serveis i es per a les empreses i els treballadors, com també les instal·lacions necessàries per convertirà en una plataforma d’intercanvi comercial de primer nivell. a potenciar l’intercanviador modal de transport al voltant de la nova estació de • Parc aeronàutic: esdevindrà una base d’empreses de serveis aeronàutics. En una ferrocarril, amb una superfície de 9.722 m2 i un sostre a edificar de 14.853 m2. primera fase s’urbanitzarà al voltant de vint hectàrees i es promocionaran serveis a Per tant, l’àmbit global d’aquest sector és de 540.810 m2 de sòl i té previst construir l’aviació corporativa (centre de serveis al vehicle, centre de manteniment d’equips un total de 246.609 m2 de sostre. de serveis de terra (handling) i centre per a la gestió de residus). A més, s’habilitaran El 16 d’octubre del 2008, es va aprovar definitivament el planejament urbanístic quatre naus multifuncionals per facilitar la instal·lació de noves empreses de serveis i els projectes d’urbanització, obres singulars i de reparcel·lació que estan en fase aeronàutics. El projecte estrella consisteix a promoure la instal·lació d’empreses de de redacció avançada. Es preveu que les obres d’urbanització comencin el segon manteniment aeronàutic; per a això es reserven més de vint hectàrees. trimestre del 2009. A més de la City central, s’estan estudiant altres desenvolupaments a la façana de l’autovia C-31 i a la zona central entre pistes, adjacent a la nova terminal Sud. 70 promoció de SectorS eStratÈgicS aeRONÀUtIC www.smos-bec.icm.csic.es www.barcelonaenergia.cat • www.tersa.cat eNeRgIa promoció de SectorS eStratÈgicS 71 29. Missió espacial SMOS 30. Central de Generació d’Energies Zona Franca - Gran BARCELONA Via l’Hospitalet BARCELONA aportació addicional d’espanya al El Consell Superior d’Investigacions Científiques i la Universitat Politècnica data prevista d’entrada en servei: 2011 El nou barri de la Marina del Prat Vermell i les zones properes gaudiran finançament de SmoS: més de 70 M € de Catalunya formen el principal centre expert per a una missió d’observació d’una oferta de serveis energètics més eficients i menys contaminants. de la Terra de l’Agència Espacial Europea que es llençarà l’estiu del 2009. Fred de regasificació + generació aigua pressupost anual del centre expert SmoS freda i calenta: estalvi estimat de 21 GWh En el marc dels compromisos de l’Agenda 21 de Barcelona («Compromís ciutadà a barcelona: uns 500 M €, a part del La missió SMOS (Soil Moisture and Ocean Salinity) de l’Agència Espacial Europea l’any per la sostenibilitat 2002-2010») i del Pla de millora energètica de Barcelona 2002, personal propi del CSIC i la UPC (ESA) pretén realitzar per primera vegada observacions globals i sistemàtiques des central de trigeneració + central de el 24 d’octubre del 2007 l’Agència d’Energia de Barcelona va presentar el projecte Desenvolupament de la missió iniciat el 2000, de l’espai de la humitat del sòl sobre els continents i la salinitat superficial sobre els biomassa: producció de 44 GWh de la Central de Generació d’Energies Zona Franca - Gran Via l’Hospitalet. fase d’operació prevista des de finals del oceans. A causa de la complexitat tecnològica, fins ara encara no s’havia intentat d’electricitat l’any El projecte està constituït per quatre elements: 2009 fins al 2013-2015 una missió espacial per mesurar aquestes variables fonamentals per comprendre el es preveu que amb el projecte s’evitarà cicle de l’aigua sobre la Terra. Un nou concepte tecnològic, la radiometria interfe- • X arxa de distribució de fred i calor (DH&C): serveis per proveir edificis o cen-En estudi l’ampliació del programa amb l’emissió de 9.200 tones de co2 l’any successius satèl·lits que incloguin millores romètrica en microones, basat en el mateix principi que utilitzen els radiotelescopis, tres de consum de tota l’energia tèrmica necessària per climatitzar-los, en forma tecnològiques ha permès dissenyar l’instrument a bord del satèl·lit SMOS. d’aigua freda o calenta. L’energia es genera en una instal·lació centralitzada, ReSPONSaBLe: Carlos Amiero, director anomenada «central de producció», que permet una eficiència energètica més La missió va ser proposada a l’ESA el 1998 amb una participació destacada de tÈcnic de l’agÈncia d’energia de barcelona. gran. Els edificis als quals s’ha de subministrar l’energia es connecten amb la ReSPONSaBLe: Jordi Font i Ferré, proFeSSor grups de recerca barcelonins. Els principals experts en l’instrument i el seu cali- central a través de xarxes de distribució. Aquesta és la segona xarxa de climatit- d’inveStigació i colíder cientíFic de la miSSió SmoS, inStitut de ciÈncieS del mar. bratge pertanyen a la Universitat Politècnica de Catalunya, i els algorismes per zació de Barcelona, després de la del Fòrum 2004 i 22@Barcelona. transformar les dades radiomètriques mesurades en valors de salinitat oceànica • C entral de trigeneració: generació d’electricitat, fred i calor. Es preveu ubicar-la a s’han desenvolupat sota la coordinació de l’Institut de Ciències del Mar (ICM) del la parcel·la en què hi havia la central d’energies de la Seat, a la Zona Franca. Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). • Central de biomassa: estarà situada a la mateixa parcel·la que la central de tri- El 2007, el CSIC i la UPC van decidir establir a Barcelona el Centre Expert generació. L’objectiu és l’aprofitament del verd urbà procedent de la poda dels SMOS en Calibratge Radiomètric i Salinitat Oceànica (SMOS-BEC) per aplegar arbres, dels subproductes de jardineria i de les regeneracions d’arbres de parcs i els esforços dels grups catalans que intervenen en la missió. Actualment uns jardins per produir electricitat. vint investigadors postdoctorals, enginyers, estudiants de doctorat i tècnics • Sistema d’aprofitament del fred de regasificació: refrigeració que es basa especialistes treballen directament en aquest centre, instal·lat a l’ICM, al costat en la recuperació d’un fred residual que en altres circumstàncies es malbarata- del Port Olímpic de Barcelona. ria. Una conducció connectarà els evaporadors de gas natural liquat situats a la El llançament de SMOS està previst per a l’estiu del 2009, i el paper del SMOS-BEC parcel·la d’Enagás al Port de Barcelona amb la Central de Generació d’Energies serà fonamental en analitzar les dades que es vagin rebent, estudiar les modifica- Barcelona Sud, que estarà situada a dos quilòmetres de distància. Aquest impor- cions que calgui fer en les diferents etapes del processament per corregir-ne les in- tant projecte de R+D és el resultat d’un conveni de col·laboració entre l’Agencia suficiències i validar els resultats obtinguts comparant-los amb mesures efectuades d’Energia de Barcelona, l’IDAE i Enagás. sobre el terreny, com també comprovar la seva utilitat en integrar-los en models La incorporació d’aquests sistemes en la planificació urbanística del nou barri de la numèrics de predicció climàtica. Marina i la Zona Franca implica un canvi substancial en el model energètic de ciutat. El 2009 s’adjudicarà el concurs que convocarà, com a poder adjudicador, l’empresa pública Tractament de Residus com a ens propi de l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i de l’Ajuntament de Barcelona per a la creació de la societat publicoprivada encarregada de desenvolupar tot el projecte, des de la construcció fins a l’explotació. 72 promoció de SectorS eStratÈgicS eNeRgIa www.irec.cat www.portdebarcelona.es LOgÍStICa promoció de SectorS eStratÈgicS 73 31. IREC, Institut de Recerca en Energia de Catalunya 32. Port de Barcelona. Ampliació sud BARCELONA I TARRAGONA BARCELONA I EL PRAT DE LLOBREGAT inversió: 30 M L’Institut de Recerca en Energia de Catalunya es constitueix per esdevenir € pressupost ampliació sud: 800 M El port del segle XXI.€ el centre de recerca de referència en tecnologies energètiques a Catalunya, Superfície: 9.000 m2 (entre les dues seus de la superfície d’aigua abrigada passarà de Les obres d’ampliació del Port de Barcelona permetran doblar-ne la capacitat, tant amb projecció internacional. La principal línia de treball serà la relacionada Barcelona i Tarragona) 370 ha a 786 ha quantitativament (molls, dics, grues, accessos) com qualitativament (noves línies amb les tecnologies d’eficiència energètica. marítimes, més serveis i connexions). El port es consolidarà com un dels centres la superfície de terra passarà de 558 ha a El Pla de l’energia i el Pla de recerca i innovació de Catalunya preveuen la creació 1.265 ha neuràlgics i de connexions de la Mediterrània.ReSPONSaBLe: Antoni Martínez, director general de l’inStitut de recerca en energia d’un institut de recerca en energia per desenvolupar investigació i tecnologia en la línia de molls creixerà de 19.766 m a Les actuacions principals de l’ampliació sud del port són la construcció del dic de catalunya. les línies que la Conselleria d’Economia i Finances i la Conselleria d’Innovació, 29.702 m sud, la prolongació del dic est i la construcció del moll del Prat. El dic sud té una Universitats i Empreses considerin estratègiques per a Catalunya i d’acord amb les longitud total de 4,8 quilòmetres, dividida en tres trams. La prolongació del dic necessitats del sector empresarial. est arriba a 2,1 quilòmetres de longitud. Al moll del Prat es construeix un moll ReSPONSaBLe: José Luís Estrada, L’institut es convertirà en l’organisme principal de referència per part del Govern comiSSionat per a leS obreS d’ampliació del d’1,5 quilòmetres de longitud i 16,50 metres de calat i es genera una superfície en el moment de canalitzar la promoció de la investigació i el desenvolupament port de barcelona, autoritat portuària de de 100 hectàrees. barcelona. tecnològic en l’àmbit energètic amb una doble orientació al mercat i de recerca Durant el 2008 han finalitzat les obres d’execució del dic sud i dic est, d’acord amb a llarg termini. el calendari previst. A la terminal del Prat s’ha continuat treballant en l’execució El Patronat de l’IREC està format per la Conselleria d’Economia i Finances, la Con- del moll i el replè d’esplanades. selleria d’Innovació, Universitats i Empreses, el Ministeri de Ciència i Innovació, el Pel que fa a la terminal Prat, està previst l’inici de la seva explotació el 2010. Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç, la Universitat de Barcelona, la Universitat Politècnica de Catalunya, la Universitat Rovira i Virgili, a Tarragona, Endesa, Gas Natural i AGBAR. Així mateix, un comitè científic i un comitè empresarial donaran suport i assessorament al patronat. L’institut té com a missió contribuir al desenvolupament sostenible de la societat i augmentar la competitivitat de les empreses mitjançant la innovació i el desen- volupament de nous productes tecnològics, la recerca a mitjà i llarg termini, el desenvolupament científic i el coneixement tecnològic en l’àmbit de l’energia. L’IREC es va crear el 2008. Durant l’any 2009, el centre desenvoluparà cinc línies de recerca. La línia principal serà l’eficiència energètica i es complementarà amb les línies tecnològiques de xarxes elèctriques, captura, confinament i usos del CO2, bioenergia i eòlica marina; amb les activitats transversals següents: electrònica de potència, materials avançats per a l’energia i recerca sociotècnica. Per desenvolupar aquesta tasca el centre preveu la incorporació de trenta-dues persones a finals del seu primer any d’activitat. 74 promoció de SectorS eStratÈgicS LOgÍStICa www.adif.es • www.fomento.es LOgÍStICa promoció de SectorS eStratÈgicS 75 33. Accessibilitat a la plataforma logística del delta del 34. Accés ferroviari al Port de Barcelona Llobregat ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA MUNICIPIS qUE CONFIGUREN EL CORREDOR DEL BAIX LLOBREGAT Es preveu que el 2026 el trànsit en la zona Elaboració d’una proposta estratègica per al transport de mercaderies pel pressupost d’adjudicació del projecte L’abril del 2008, el Ministeri de Foment va adjudicar el contracte per a la del Delta s’haurà incrementat un 50%. corredor de l’eix del Llobregat i fins a la plataforma logística del delta del constructiu dels accessos ferroviari i viari redacció del projecte constructiu dels nous accessos sud, ferroviari i viari, al Llobregat. al port de barcelona: 1,63 M €. Termini Port de Barcelona. d’execució: 24 mesos ReSPONSaBLe: comiSSió de Seguiment de L’objectiu d’aquest estudi és millorar i solucionar els problemes de capacitat que Un cop en funcionament les dues vies exclusives per a mercaderies del tram Cas- l’inForme, Formada per repreSentantS de leS representa l’accés de camions al corredor del delta del Llobregat. pressupost autoritzat per a l’adaptació tellbisbal - Can Tunis - el Morrot del Port de Barcelona, les principals actuacions inStitucionS promotoreS. del ramal de mercaderies castellbisbal per millorar la xarxa de mercaderies per ferrocarril al Port de Barcelona i compa- La iniciativa, promoguda pel Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, es va con- - can tunis per ser explotat en ample tibilitzar l’accés de mercaderies amb el servei de viatgers són: cretar en el conveni signat l’any 2006 entre el Departament de Política Territorial internacional: 19,1 M € i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, l’Autoritat Portuària de Barce- • Accés ferroviari del tram anterior al ramal ferroviari del Llobregat fins a les pressupost ja adjudicat per a les obres lona, el Consorci de la Zona Franca, el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, instal·lacions del port: en un primer tram, segueix el corredor del riu fins que es d’adequació del corredor el papiol - mollet la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, Mercados per a la circulació de trens en ample mixt i bifurca, cap als molls actuals i cap a una nova estació de mercaderies. En redac- de Abastecimientos de Barcelona, el Centre Intermodal de Logística i l’Agència resta d’actuacions de millora: 160 M € ció el projecte constructiu. Metropolitana de Desenvolupament Urbanístic i d’Infraestructures. • Adaptació del ramal de mercaderies Castellbisbal - Can Tunis per a la seva explo- ReSPONSaBLe: adminiStrador de tació en ample internacional. Les obres consisteixen en el muntatge del tercer Els creixements en el trànsit de mercaderies en les vies principals del corredor del inFraeStructuraS FerroviariaS (adiF) i carril en una longitud de 22 quilòmetres i la creació d’un nou accés a la terminal Llobregat, superiors al 3%, dibuixen uns escenaris de congestió que requereixen miniSteri de Foment. de Can Tunis. El pressupost és de 19,1 milions d’euros i el Consell de Ministres actuacions immediates en aquest àmbit territorial. Les propostes que es plantegen ha autoritzat les obres perquè siguin licitades. se situen a l’entorn de: • Adequació de la línia Castellbisbal - el Papiol - Mollet / Sant Fost per a trànsits • V ies segregades, dues en cada sentit, per a camions i transport públic entre Cas- en ample internacional i ample ibèric amb la implantació d’un tercer carril: les tellbisbal i el port. Durant l’any 2008 s’han realitzat estudis previs en el disseny obres, ja adjudicades, permetran la circulació de trens de mercaderies i viatgers d’aquesta infraestructura. en els dos amples (UIC i ibèric) entre el Papiol i Mollet, garantiran l’accés per • Noves connexions viàries en especial en les àrees de major concentració d’activitat aquest ramal a la nova circulació de mercaderies de la línea d’alta velocitat cap econòmica i de trànsit pesant. En especial es destaca la connexió més àgil entre a la frontera francesa, i evitaran així els túnels urbans de Barcelona. el port, la Zona Franca i la nova ciutat aeroportuària de l’aeroport, així com tam- • Adequació del nus de Mollet en el ramal Castellbisbal - el Papiol - Mollet / Sant bé la connexió entre l’AP-7 i l’AP-2, aquesta darrera, amb les obres en curs. Fost per a ample internacional i ample ibèric: aquesta actuació, amb obres adju- • L a proposta contempla la necessitat de donar major importància al tràfic de dicades en la primera fase, és complementària de l’anterior i inclou la duplicació mercaderies a través del ferrocarril. Per això es dóna suport a l’eix ferroviari del tram final de la línea el Papiol - Mollet (actualment amb via única) i l’execució Papiol-port, obra ja en execució molt avançada, a la nova xarxa ferroviària a dels ramals necessaris per a la connexió de la línia el Papiol - Mollet amb la línea l’interior del port, amb les tres estacions previstes, i a la connexió des del Papiol Barcelona-Portbou (ample ibèric), i amb la nova línea d’alta velocitat Madrid - amb la xarxa ferroviària que connecta amb França per al tràfic de mercaderies. Barcelona - frontera francesa (ample UIC). Disposar d’una xarxa de mercaderies per ferrocarril d’altes prestacions és preci- sament l’objectiu de FERRMED, una associació amb seu a Brussel·les que defensa el desenvolupament ferroviari de l’eix Rin - Roine - Mediterrània occidental. FONS aPB 76 promoció de SectorS eStratÈgicS LOgÍStICa agROaLIMeNtaRI promoció de SectorS eStratÈgicS 77 35. 22L. Estudi sobre un districte logístic a Barcelona 36. Campus de l’Alimentació de Torribera BARCELONA I EL PRAT DEL LLOBREGAT SANTA COLOMA DE GRAMENET S’estudia la viabilitat d’un districte logístic, 22L. inversió global: 90 M El mes de novembre del 2008 s’han iniciat les obres de rehabilitació de tres € edificis del recinte Torribera (amb una volumetria de 7.846 m2 i una inversió L’àrea metropolitana de Barcelona compta amb la singularitat de disposar d’un Superfícies: de 9,8 milions d’euros). Aquestes obres culminaran la I fase del Campus de espai pròxim i ben connectat en el qual coexisteixen grans infraestructures logísti- · actual: 2.230 m2 (edifici La Masia) l’Alimentació de la Universitat de Barcelona, amb l’ampliació de les activi- ques amb àmplies potencialitats de promoció internacional. Les ampliacions en curs · en procés de rehabilitació: 7.846 m2 tats docents, de recerca i de transferència de tecnologia.del port, de l’aeroport i de la seva ciutat aeroportuària, conjuntament amb l’espai logístic de la Zona Franca, són les peces clau que configuren aquesta àrea. (edificis Verdaguer, Gaudí i Marina) Des de l’any 1995, data de la primera signatura del conveni per instal·lar al re- · noves edificacions: 40.000 m2 (nous cinte Torribera els estudis de la diplomatura de Dietètica i Nutrició Humana, les L’objectiu de la proposta és estudiar els avantatges que pot representar la configu- edificis per a docència, recerca i seu tres institucions implicades (Diputació de Barcelona, Universitat de Barcelona i ració d’un districte econòmic, a l’estil d’altres ja existents, que en aquest cas tindria d’empreses del sector alimentari, en el Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet) mantenen la convicció que el recinte l’especialització de la logística i les seves activitats vinculades. En una economia marc del Parc Científic de Barcelona) és idoni per acollir un campus de l’alimentació, com també que els seus edificis oberta a escala global, la disponibilitat d’una àrea d’aquestes dimensions obre termini primera fase de rehabilitació: de l’Hivernacle, pavelló Verdaguer, pavelló Gaudí i pavelló Marina, cedits a la UB noves expectatives i noves oportunitats cap a la promoció i consolidació de l’àrea desembre del 2009 en dret d’usdefruit, permetran l’aplegament de centres i unitats de la UB, o de de Barcelona com un centre logístic de primer nivell europeu i mundial. les entitats del Grup UB, vinculats als usos acadèmics, docents, de recerca o de Les institucions vinculades a les infraestructures esmentades (port, aeroport, Zona ReSPONSaBLeS: Claudi Mans Teixidó, transferència del coneixement i innovació en el camp de l’alimentació i entorn del Franca), juntament amb la Cambra de Comerç de Barcelona i el Pla Estratègic Me- delegat del rector; Isabel Ferrer binomi alimentació i salut. tropolità, han convingut la necessitat de posar en marxa un informe que explori Alemany, coordinadora del projecte per la ub; Albert Gadea i Carreras, gerent La futura concentració de tots els ensenyaments relacionats amb les ciències de aquestes oportunitats i dibuixi els eixos principals de la seva definició, concreció i de planiFicació i recurSoS de l’ajuntament de Santa coloma de gramenet. l’alimentació de la UB en aquest campus implicarà la presència d’un elevat nombre formes de treballar d’una manera molt més en xarxa entre els diferents actors i les d’estudiants. El potencial dels grups de recerca vinculats a la ciència i la tecnologia plataformes logístiques implicades. dels aliments, la nutrició, la salut i els aspectes socials i econòmics de l’alimentació En una economia de mercats globals, el sector de la logística adquireix una major es concentraran en aquest espai. També unitats actuals ja consolidades com importància quan es disposa de les infraestructures necessàries per al seu desenvo- l’Institut de Recerca en Nutrició i Seguretat Alimentària (INSA-UB). El Parc Científic lupament, com és el cas de l’àrea de Barcelona. Alhora, la logística es reconverteix de Barcelona tindrà l’entorn adequat per donar resposta als nous projectes de cap a un sector també de transformació i de generació de valor, la seva promoció empreses derivades del sector agroalimentari que són emergents. és un vector de creació de riquesa per a tota la seva àrea econòmica. Durant els anys 2008 i 2009 s’ha de fer la rehabilitació dels edificis cedits per la Per avaluar les oportunitats, l’informe ha d’abordar també els resultats d’altres Diputació de Barcelona a la Universitat de Barcelona, de 7.846 m2 i amb un pres- exemples europeus d’àrees logístiques i, a partir dels seus resultats, elaborar reco- supost de 9,8 milions d’euros. manacions sobre les bones pràctiques i les possibilitats de la seva aplicació en el La Diputació de Barcelona, conjuntament amb l’ajuntament i la universitat, pro- nostre cas. L’informe és previst que estigui enllestit a mitjan 2009. mou un pla especial que ha de permetre més volumetria per donar cobertura a les necessitats del Campus de l’Alimentació, amb un sostre de noves edificacions de 40.000 m2, que aplegaran tres nous edificis. Des de l’ajuntament s’està treballant en el Pla de millores d’accessibilitat, pel que fa referència tant al transport públic com al transport privat. 78 promoció de SectorS eStratÈgicS agROaLIMeNtaRI www.fira2000.org inFraeStructureS i equipament urbà 79 37. Barcelona Food Platform 38. Ampliació del recinte de Fira de Barcelona Gran Via BARCELONA BARCELONA I L’HOSPITALET DE LLOBREGAT Superfície de l’àrea: 50 ha En els antics terrenys de la Seat a la Zona Franca s’ubicarà una àrea de ser- El projecte global es preveu que finalitzi el Fira de Barcelona posa en marxa el segon parc espanyol de plaques foto- veis tecnològics i logístics avançats per a les empreses del sector alimentari. 2011. voltaiques. La inversió de 17,7 milions d’euros s’amortitzarà en deu anys. ReSPONSaBLeS: Esteve Borrell i Josep El Consorci de la Zona Franca i l’Ajuntament de Barcelona han acordat impulsar La inversió feta fins al moment és de 650 Tarragó, barcelona Food platForm. la definició d’una àrea de serveis tecnològics avançats per a empreses del sector milions d’euros, sobre un total de 950 milions El parc fotovoltaic, que ocupa 135.000 m2 a les cobertes dels diferents pave- alimentari i d’altres de relacionats. S’estudia ubicar aquesta àrea de serveis en una d’euros de pressupost. llons, aportarà uns beneficis equivalents al consum anual del recinte firal. de les parcel·les antigament ocupades per la Seat a la Zona Franca. El finançament de Fira 2000, SA està format El recinte, dissenyat per l’arquitecte japonès Toyo Ito, constarà de vuit pavellons L’objectiu del projecte és doble. D’una banda, facilitar la implantació empresarial per un 73% d’endeutament i un 27% de d’exposició, un auditori, l’edifici corporatiu, l’edifici vestíbul o porta d’accés prin- recursos propis i subvencions. d’empreses alimentàries innovadores. De l’altra, oferir a les empreses ubicades cipal al recinte des de l’Hospitalet de Llobregat, que a més és l’inici i el final de en aquest polígon l’accés a serveis i tecnologies que millorin els productes i els Actualment, la superfície del recinte és de l’espina central que comunica tots els pavellons i arriba a l’altra porta principal des 2 processos logístics i de distribució, i els permetin desenvolupar nous productes i 300.000 m , però un cop finalitzi el projecte de Barcelona, al costat del passeig de la Zona Franca. El projecte inclourà també la 2 augmentar la capacitat d’accés als mercats. serà de gairebé 400.000 m , que suposaran construcció de dues torres, situades a la plaça d’Europa de l’Hospitalet. un total de 243.000 m2 d’exposició. • Sectors objectiu: carn i peix; fruita i verdura; altres (plats precuinats, producte El recinte, ubicat entre els termes municipals de Barcelona i l’Hospitalet, millorarà mixt, begudes no alcohòliques). ReSPONSaBLe: Miquel Roig i Cava, el desenvolupament econòmic i social de Catalunya i potenciarà també la indústria • Tecnologies que es podrien integrar en aquesta àrea de serveis avançats: director Financer de Fira 2000, Sa que es troba a la zona. · T ecnologies consolidades: congelació mecànica o criogènica; preparació de carns; És un espai que genera un impacte econòmic sobre l’economia catalana de 1.900 evisceració i filetatge de peix; marinada/injecció de carns o peix; dosificació, espe- milions d’euros i també més de 40.000 llocs de treball l’any. cejament, llescament i assemblatge; envasament d’aliments sòlids o líquids; pas- teurització/esterilització tèrmica optimitzada, i embalatge, codificació i paletatge. Durant la segona fase, s’ha inaugurat el pavelló 1, el vestíbul, el tram d’espina · Tecnologies innovadores: electromagnetisme (pasteurització i descongelació), altes central que discorre entre els pavellons 2-3 i la fase I de l’aparcament Joan Carles I. pressions hidrostàtiques, assecatge ultraràpid d’aliments, tractaments d’irradiació El pavelló 1 té 24.000 m2 de superfície construïda (14.000 m2 d’exposició); el ves- per raigs X, nous sensors per a classificació de matèries primeres i traçabilitat RFID. tíbul, 14.000 m2, i el tram d’espina, 4.000 m2. Amb la finalització de la fase I de • Tipus de serveis que s’hi podrien oferir: l’aparcament, el recinte disposa de 1.375 noves places d’aparcament per a cotxes i 309 places per a motos. · Emmagatzematge: refrigeració, atmosfera controlada, congelació · Dipòsit franc Actualment s’està fent l’última fase de construcció del recinte, que inclou la cons- · Logística: contenidors, distribució en fred, etc. trucció dels pavellons 5-7, l’auditori i l’aparcament del carrer Joan Carles I. · Recerca, desenvolupament i innovació de productes El projecte d’ampliació de la Fira de Barcelona permetrà disposar, a finals de l’any · Investigació de mercats 2009, d’una superfície total construïda de 368.000 m² d’exposició coberta i més · Sala d’exposició de productes de 5.000 places d’aparcament, la qual cosa permetrà a Fira de Barcelona esdevenir · Inspecció sanitària i legal no solament un dels recintes firals més grans d’Europa, sinó ser reconegut com el · Auditoria i certificació més avantguardista en disseny, innovació tecnològica i serveis. Actualment el projecte està en fase de definició. Un cop acabi l’estudi de viabilitat, la segona fase inclou la concreció del projecte empresarial, la captació d’inversors i col·laboradors institucionals i privats i la informació a empreses interessades. 80 inFraeStructureS i equipament urbà www.l-h.cat • www.consorcigvhospitalet.com inFraeStructureS i equipament urbà 81 39. Plaça d’Europa Gran Via L’Hospitalet 40. 22@Barcelona, el districte de la innovació L’HOSPITALET DE LLOBREGAT BARCELONA El sector té uns 334.000 m2, amb una La plaça d’Europa té en execució la majoria dels edificis previstos i gran part àmbit d’actuació: 198,26 ha, 115 illes, Més de 40.000 llocs de treball en la nova economia edificabilitat de 364.495 m2 de sostre. dels seus espais públics ja urbanitzats s’han integrat de manera fluida en 1.159.626 m2 de sòl 22@ El projecte 22@Barcelona transforma 200 hectàrees de sòl industrial del Poble- Es destinen 168.533 m2 de sostre per a les trames urbanes veïnes preexistents, la qual cosa ha demostrat la seva Sostre per a usos productius: 3.200.000 m2 nou en un districte productiu innovador que és alhora un projecte de renovació habitatges, 152.342 m2 per a oficines qualitat i funcionalitat. aprox. i 39.685 m2 per a hotels. urbana i un nou model de ciutat. El districte ofereix un ecosistema òptim per a La plaça d’Europa és la peça central del districte econòmic Gran Via a l’Hospitalet 4.000 habitatges de protecció oficial (25%, la concentració d’activitats intensives en coneixement, en cinc sectors estratè- inversió pública (ajuntament de l’Hospitalet i de la transformació de la Gran Via. com a mínim, en règim de lloguer) gics: mèdia, tecnologies de la informació i la comunicació, energia, tecnologies i generalitat): Els arquitectes Albert i David Viaplana han ideat aquest teixit urbà amb mixtura mèdiques i disseny.Obtenció de 145.000 m2 de sòl per a nous · obra pública 1r tram de la gran via i estació equipaments i de 114.000 m2 per a noves intercanviadora Fgc - l9: 150 M d’usos econòmics i residencials distribuïts en vint-i-nou torres i set edificis comple- Fins al desembre del 2008 s’han aprovat ja 110 actuacions de planejament (de € mentaris a l’entorn del nucli romboïdal. zones verdes les quals 74 han estat promogudes per la iniciativa privada), la qual cosa ha com- · adquisició de terrenys i expropiacions: 2 30 M € A final del 2008, hi ha un edifici en funcionament (seu de Copisa) i només hi ha termini d’execució: 15-20 anys portat l’ordenació de 2.824.709 m de nou sostre productiu, habitatges, equi- un edifici pendent de sol·licitar la llicència d’obres; la resta la tenen concedida i paments i serveis tècnics. Aquesta activitat urbanística ha facilitat la instal·lació inversió del pla d’infraestructures: 180 M € · urbanització, inclosos els projectes dels plans de millora urbana 1 i 2: 38 M la majoria estan ja en execució. Malgrat que la situació complexa que pateix el de més de 1.400 empreses intensives en coneixement i la creació de més de € sector immobiliari ha afectat puntualment el ritme d’algunes de les promocions, 40.000 llocs de treball. · c onstrucció de la l-9 (àmbit p. d’europa / ReSPONSaBLe: Josep Miquel Piqué, l’expectativa general està intacta i se segueix el ritme previst. Arquitectes de pres- conSeller delegat de 22@barcelona. Les previsions per al 2009 són: degH): 160 M € tigi s’encarreguen dels projectes i aporten un plus al patrimoni urbà i cultura de la • Iniciar l’activitat de l’edifici Media-TIC, un espai obert que es configura com el ciutat. Així, les torres Fira (oficines i hotel) d’en Toyo Ito han assolit la culminació punt de trobada per als clústers mèdia i TIC que s’estan consolidant al districte ReSPONSaBLe: Antoni Nogués i Olive, estructural i de coberta. També destaca l’inici de l’Hotel Catalonia de Jean Nouvel i 22@Barcelona. gerent de l’agÈncia de deSenvolupament urbà de l’HoSpitalet. Josep Ribas, amb vint-i-quatre pisos i 358 habitacions, i una inversió de 30 milions • Promoure la competitivitat i la innovació empresarial a Barcelona mitjançant un d’euros. Un cop enllestits els desenvolupaments previstos, s’estima que es crearan conjunt d’iniciatives d’Open Innovation, com ara el 22@Innovation o el 22@ set mil ocupacions. Synergys. Aquests projectes estimulen la compra innovadora, tant pública Dels 1.684 habitatges previstos, 334 són de protecció oficial promoguts per coope- com privada, i configuren el districte 22@Barcelona com un laboratori urbà ratives sindicals i veïnals i l’Incasol. El ritme de construcció és el previst i el 2009 estaran d’innovació. disponibles les primeres unitats. • I mpulsar el nou Barcelona Design Innovation clúster, liderat pel Barcelo- El 2008 han començat les obres de l’equipament que ha d’acollir una biblioteca, una na Centre de Disseny amb la col·laboració del 22@Barcelona, que té l’objectiu escola bressol i un centre cívic, que es preveu que finalitzin la primavera del 2009. d’incrementar la competitivitat de sectors en els quals el disseny és un element La biblioteca (1.157 m2 útils) s’integrarà a la xarxa existent en col·laboració amb la estratègic i facilitador d’innovació. Diputació. L’escola bressol (608 m2) oferirà 74 places de 0 a 3 anys per al curs 2009- 2010. El centre cívic (665 m2) tindrà un hotel d’entitats amb espais polivalents. El 2008 l’estació Europa/Fira dels FGC, oberta el 13 de maig de 2007, ha donat un servei creixent, mentre continuen les obres de la línia 9 que completarà l’oferta de mitjans de mobilitat de gran capacitat. 82 inFraeStructureS i equipament urbà www.aj-viladecans.cat www.parcdelalba.com inFraeStructureS i equipament urbà 83 41. Parc de Negocis de Viladecans 42. Parc de l’Alba VILADECANS CERDANyOLA DEL VALLÈS inversió total: 760 M (360 M S’ha finalitzat l’obra corresponent al parc de la Marina, que s’ha obert al Superfície: 340 ha Es comencen a construir els primers edificis empresarials del parc de l’Alba.€ € corresponen a la primera fase) públic el 2008. · Sòl d’ús públic (70%): 238 ha El parc de l’Alba és una de les actuacions urbanístiques i econòmiques més extenses Superfície total: 1.100.000 m2 de sòl El Parc de Negocis de Viladecans és un espai obert, innovador, d’activitats econò- i rellevants d’Europa. Consisteix en la creació d’una plataforma científica i tecnolò- 2 · Sòl amb edificabilitat (30%): 102 hai 512.000 m de sostre per a activitat miques i ciutadanes, fonamental en l’intercanvi de coneixement com a aposta per gica d’escala europea, envoltada d’àrees residencials i espais naturals d’alta qualitat econòmica (el 45% del sòl correspon a la al desenvolupament local integral. El parc es desenvoluparà en dues fases, en la llocs de treball: 40.000 urbana i ambiental, al centre de la regió metropolitana de Barcelona. primera fase) segona de les quals s’instal·larà el Parc Aeroespacial. residents: 14.000 El principal objectiu de l’actuació és crear un nou motor de la capacitat d’innovació La primera fase ocupa 512.000 m2. Del total, 130.000 m2 de sòl configuren el Zones verdes: 155 ha de Catalunya i de la resta d’Espanya; per aquest motiu, acull una de les infraestruc- ReSPONSaBLe: Serafín Presmanes Rivas, gerent de la Spm viladecanS mediterrània, Sa. parc públic de la Marina i 250.000 m 2 de sostre edificable es destinen a l’activitat 2 tures de recerca més avançades del continent (el sincrotró Alba) i compta amb més Sostre total: 1,9 M m st. econòmica. Aquest espai allotjarà el centre Bit@gora –el nucli central del Parc de d’un milió de metres quadrats d’espais per a la concentració d’activitats intensives 2 Negocis de Viladecans–, oficines, naus industrials, espais comercials i de restaura- · econòmic (70%): 1,3 M m st. en coneixement. Aquest territori estarà dotat d’infraestructures d’última generació ció, habitatges, serveis i equipaments. · residencial (24%): 3.540 hab. i acollirà també una estació intermodal, una àmplia oferta d’habitatges i equipa- 2 ments i una extensa xarxa d’ecosistemes naturals i d’àrees de lleure ciutadà. Aquest entorn innovador, dotat d’infraestructura tecnològica i espais d’alta qua- · comercial (6%): 106.500 m st. litat, facilitarà l’intercanvi de serveis i idees entre els diversos agents i generarà inversió total: 1.500 M La transformació prevista va començar l’any 2007 amb diverses obres, entre les € oportunitats de negoci. Bit@gora, format per quatre mòduls d’edificis, amb més quals destaquen l’ampliació de la carretera entre Cerdanyola i Sant Cugat, la urba- de 60.000 m2, pensats per a la transferència tecnològica i la promoció de la in- inversió en infraestructures: 300 M € nització de l’avinguda de la Ciència o la construcció del sincrotró Alba i del primer novació, oferirà serveis i recursos destinats a millorar la competitivitat d’empreses edifici d’habitatges públics de lloguer. i ciutadans. El complex disposarà d’un hotel, oficines, un centre de transferència ReSPONSaBLe: Miquel Sodupe i Roure, director del conSorci urbaníStic del centre Al llarg del 2008, s’ha iniciat la urbanització de nous carrers i la construcció tecnològica, una incubadora d’empreses TIC, etc. Serà, a més, el punt de trobada direccional de cerdanyola del vallÈS. d’infraestructures rellevants, com ara una subestació elèctrica i una central de entre la universitat, la ciutat i l’empresa, ja que permetrà aprofitar els esforços del poligeneració. També s’han dut a terme importants actuacions ambientals, com la Campus Tecnològic de la UPC i la incubadora d’empreses TIC. permeabilització de vies de comunicació amb passos de fauna o la deconstrucció El 2006 es va finalitzar l’obra d’urbanització del sector, es van completar els sis pri- de recintes industrials per transformar-los en espais naturals. El 31 de desembre mers edificis d’oficines i es va iniciar la construcció de l’edifici Vilamarina (oficines, del 2008, la inversió feta pel Consorci del Centre Direccional en aquest territori comercial i habitatges). Ja s’ha finalitzat l’obra corresponent al parc de la Marina ascendia a 70 milions d’euros. i per a l’abril del 2009 està prevista l’obertura al públic de la zona comercial i el Durant el 2009, el consorci invertirà 85 milions d’euros en urbanització de carrers, lliurament de la primera fase d’habitatges Vilamarina. posada en servei de parcel·les i restauració d’espais naturals. I alhora, es comença- ran a construir els primers edificis empresarials del parc de l’Alba, que acolliran dos centres tecnològics de “la Caixa”. 84 inFraeStructureS i equipament urbà www.cornellaweb.cat www.gramenet.cat inFraeStructureS i equipament urbà 85 43. Zona lúdica i esportiva de la Plana del Galet 44. Parc de Can Zam CORNELLÀ DE LLOBREGAT SANTA COLOMA DE GRAMENET pressupost: 120 M (pressupost estadi: Dins de l’any 2009 es podrà inaugurar el camp del Reial Club Deportiu Es-€ L’ajuntament ha signat un conveni amb Ja s’han iniciat les proves de circulació de trens pel tram colomenc de me- 55 M €) panyol, en canvi per a les obres completes d’urbanització i infraestructures la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea tro de la línia 9. Tan bon punt entri en funcionament i s’alliberi la totalitat caldrà esperar a mitjan de l’any vinent. Metropolitana de Barcelona per a la del sòl que ara ocupen les instal·lacions de servei a les obres de metro, àmbit: 198.300 m2 constitució del Consorci Urbanístic del Sector s’iniciarà la segona fase d’urbanització del parc, que es preveu a partir de 2 L’àmbit del centre lúdic i esportiu de la Plana del Galet abraça un àmbit de vint Sòl públic: 126.384 m de Can Zam, amb l’objectiu de portar a terme l’octubre d’enguany. hectàrees situat al sud del barri de la Ribera de Cornellà, que limita al nord amb el la gestió urbanística necessària per executar Sostre edificable: 106.000 m2 carrer Sorral del Riu i amb el nou poliesportiu municipal de Ribera-Serrallo; a l’est, les actuacions previstes a l’àmbit de Can Amb la finalitat d’obtenir un gran parc per a la ciutat, quan acabin les obres de · Zona esportiva (estadi): 33.500 m2 mitjançant l’avinguda del Baix Llobregat, amb el nucli urbà de la ciutat; al sud, Zam. Es calcula una inversió econòmica la nova línia 9 de metro, es preveu, entre altres, la recuperació i intervenció per 2 amb la carretera del Prat i la rotonda d’accés a l’autovia del Litoral; i a l’oest, amb necessària entorn dels 75 milions d’euros. millorar la primera fase del parc, amb la supressió de l’actual carrer Girona, cosa · Zona recreativa i esportiva: 17.500 m la franja de protecció de la ronda del Litoral. que facilitarà la major connexió entre les dues fases del parc i la seva lectura · centre comercial: 40.000 m2 ReSPONSaBLe: Miquel Roig, coordinador unitària, sense barreres internes; també es preveu la transformació del vial asso-Els objectius del projecte són: · Zona hotelera i d’oficines: 15.000 m2 del gabinet d’acció Social de l’ajuntament ciat de ribera en vial de servei, per tal de millorar la connexió física i visual entre • L a implantació de les instal·lacions esportives i lúdiques vinculades al RCD Es- de Santa coloma de gramenet. el parc de Can Zam i el parc Fluvial del Besòs, i consolidar el parc com a àmbit panyol, que configuren bona part de la façana sud de la ciutat i que permetran Ricard Antoni Casademont d’equipaments de ciutat, mantenint els equipaments existents i ubicant-ne altres ReSPONSaBLe: generar activitat econòmica i de lleure. i Altimira, gerent de planiFicació i geStió de nous. Amb la idea de potenciar l’eix de Víctor Hugo, també es planteja reservar urbaníStica de l’ajuntament de cornellà. • L a reserva necessària de zones verdes i equipaments per a la implantació d’un l’ús firal en el tram de l’eix més consolidat, en contacte amb el parc Moragas i parc urbà per a ús ciutadà que emfatitzi alhora la qualitat de l’accés sud de la amb els equipaments preexistents. ciutat i les instal·lacions esportives previstes. Durant el 2008, l’ajuntament ha finalitzat l’expropiació de la pràctica totalitat de les • La creació de l’estructura viària necessària per permetre l’enllaç de la xarxa viària finques que conformaven el barri del Pilar i ha inaugurat el segon camp de futbol amb la ciutat i la seva continuïtat, i per garantir que la xarxa tingui prou capaci- de gespa artificial, amb els vestidors i instal·lacions annexes comunes. tat per als moviments previstos, a partir dels estudis de trànsit realitzats. Per al 2009 es preveu, a més a més de les obres d’urbanització de la segona fase • La resolució de diverses actuacions a les xarxes d’instal·lacions, entre les quals del parc, l’inici de les obres de les pistes de petanca, a la tardor; la construcció destaca la construcció d’un dipòsit regulador. d’un nou col·lector a l’avinguda Anselm de Riu, obra que s’iniciarà en breu; s’ha Actualment, l’estadi està construït en un 50% i s’han fet les obres d’urbanització començat a treballar en els projectes d’urbanització de l’avinguda Anselm de Riu, corresponents als col·lectors i a les infraestructures generals. Dins de l’any 2009 com també en la definició del carrer paral·lel a la rampa d’accés a les cotxeres, i el es podrà inaugurar el camp del Reial Club Deportiu Espanyol, en canvi per a Departament d’Ensenyament de la Generalitat ha encarregat el projecte executiu les obres completes d’urbanització i infraestructures caldrà esperar a mitjan de per afrontar una rehabilitació integral i immediata de l’Escola Oficial d’Idiomes, per l’any vinent. tal de poder disposar d’un equipament perfectament dotat que, alhora, presenti una imatge d’edifici públic de qualitat 86 SOSTENIBILITAT I MEDI AMBIENT www.atll.net www.amb.cat SOSTENIBILITAT I MEDI AMBIENT 87 45. Dessalinitzadora de la conca del Llobregat 46. Barrera hidràulica contra la intrusió salina EL PRAT DE LLOBREGAT per preservar l’aqüífer del Llobregat EL PRAT DE LLOBREGAT I BARCELONA El cabal mitjà que tractarà la planta serà La dessalinitzadora del Llobregat entrarà en funcionament el juny del 2009 cabal de disseny: 15.000 m3/dia Mitjançant la injecció d’aigua regenerada procedent de la planta del Baix 3 de 60 hm3/any, és a dir, 200.000 m3/dia. i permetrà disposar de 60 hm anuals d’aigua potable. S’incrementarà la (5.000 m3/dia en la primera etapa). Llobregat s’està formant una barrera hidràulica contra la intrusió salina qualitat i la quantitat d’aigua distribuïda i s’assolirà d’aquesta manera una amb l’objectiu de preservar l’aqüífer del Llobregat. El pressupost de la construcció de la inversió total: 14 M € (7,5 M € en la garantia de subministrament més alta. dessalinitzadora més les conduccions fins als segona fase, de la qual s’han iniciat les Un dels principals usos de les aigües regenerades de la planta del Baix Llobregat és dipòsits de la Fontsanta, a Sant Joan Despí, La dessalinitzadora de la conca del Llobregat, ubicada al costat de la desemboca- obres durant el 2008). la formació d’una barrera hidràulica contra la intrusió salina per preservar l’aqüífer és d’uns 230 milions d’euros. dura del riu, complementarà les fonts de subministrament a l’àmbit metropolità. del Llobregat. L’actuació compta amb una aportació del Aquesta nova instal·lació produirà un cabal punta de 200.000 m3 de aigua potable ReSPONSaBLe: Martín Gullón Santos, El cabal de disseny per a aquest ús és de 15.000 m3/dia, dividit en dues etapes: la 75% del Fons de Cohesió de la Unió Europea, per dia i es convertirà en una de les plantes de dessalinització de més capacitat director de ServeiS del cicle de l’aigua i 3 com també del Ministeri de Medi Ambient i primera de 5.000 m /dia i la segona de la resta del cabal.que existeixen. geStió ambiental de l’entitat metropolitana de ServeiS HidràulicS i tractament de reSiduS. Medi Rural i Marí. Els tractaments de la planta de regeneració destinats a la barrera contra la intrusió La captació d’aigua de mar es fa davant la platja del Prat de Llobregat i poste- salina són de coagulació-floculació, decantació, filtració, procés de desinfecció, riorment es bomba fins a la planta dessalinitzadora. La instal·lació disposarà d’un ReSPONSaBLe: Tomàs Cazurra Pérez, ultrafiltració i osmosi inversa. director d’obreS ii, d’aigüeS ter-llobregat. pretractament complet d’aigua de mar, que inclou tractament de flotació, filtres de sorra oberts, filtres tancats a pressió i microfiltració, a més de la dosificació de Els resultats de la primera etapa han estat satisfactoris i s’ha aconseguit reduir la reactius químics adequada per garantir la millor condició possible de l’aigua en salinitat de l’aqüífer. Durant el 2008 s’han iniciat les obres associades a la segona el punt d’arribada a les membranes. Per fer el procés de dessalinització, la planta fase (conducció i pous), amb un pressupost de 7,5 milions d’euros. disposarà de deu bombes d’alta pressió, deu grups de recuperació d’energia amb sistemes d’intercanvi de pressió i deu bastidors de membranes semipermeables, que produiran el cabal d’aigua desmineralitzada. Aquesta aigua, un cop que hagi rebut el tractament posterior d’afinament i desinfecció, es convertirà en aigua potable. L’aigua potable produïda es bombarà fins als dipòsits de la Fontsanta, a Sant Joan Despí, des dels quals es distribuirà a la xarxa d’abastament. El 2006 es va adjudicar el concurs del projecte i obra i es va redactar el projecte constructiu. El 2007 es va construir la planta pilot, que permet ajustar els parà- metres de funcionament de la planta, i es van iniciar els treballs de construcció de la dessalinitzadora, que tindran una durada de vint-i-quatre mesos. El 2008 han finalitzat la major part dels treballs d’obra civil i s’han iniciat els treballs de muntatge d’equips i d’instal·lacions. La posada en servei es preveu per al mes de juny del 2009. 88 SOSTENIBILITAT I MEDI AMBIENT www.sostaqua.com www.cram.org SOSTENIBILITAT I MEDI AMBIENT 89 47. Desenvolupaments tecnològics per a un cicle urbà de 48. Fundació per a la Recuperació i Conservació d’Animals l’aigua autosostenible (Sostaqua) Marins (CRAM) PROJECTE ESTATAL LIDERAT DES DE BARCELONA EL PRAT DEL LLOBREGAT p ressupost global: 24 M , amb una La Setmana Agbar de la Innovació de juny del 2008 va dedicar la sego-€ pressupost: 5 M , finançats pel Ministeri El nou CRAM del Prat del Llobregat estarà enllestit el mes de desembre € subvenció del programa CENIT del 49% na jornada exclusivament a la difusió del projecte Sostaqua, una iniciativa de Medi Ambient, el Departament de del 2009. per al període 2007-2010. orientada a desenvolupaments tecnològics per a un cicle urbà de l’aigua au- Medi Ambient de la Generalitat, AENA i La Fundació per la Recuperació i Conservació dels Animals (CRAM) va fer oficial tosostenible, liderada per Aigües de Barcelona i en la qual participen tretze l’Ajuntament del Prat de Llobregat. pressupost executat l’any 2007: 6,7 M €. el passat octubre l’inici de les obres del nou centre ubicat a l’antic Golf del Prat. institucions de l’àmbit de la R+D+I i setze empreses d’aquest mateix àmbit. ubicació: a l’antic Reial Club de Golf del Hi participen 128 investigadors, de les setze Les noves instal·lacions comptaran amb un edifici d’educació, administració i per- empreses, amb un total aproximat de 50.000 El projecte Sostaqua, impulsat per la Societat General d’Aigües de Barcelona, ha Prat, en l’anomenat Parc Litoral, franja de sonal, una àrea clínica de recuperació, amb quiròfans i tancs per a intervencions, estat un dels quinze projectes seleccionats pel Centre per al Desenvolupament territori compresa entre l’aeroport i el mar, hores dedicades a recerca, a les quals cal afegir i un tercer edifici dedicat als estudis post mortem. Els pocs precedents en aquest que s’ha de rehabilitar, amb un termini l’aportació de personal investigador de vint-i- Tecnològic Industrial (CDTI) dins del programa CENIT. Aquest programa té per d’execució de les obres de catorze mesos, tipus d’instal·lacions convertiran el nou CRAM en un centre pioner en el disseny sis departaments universitaris de tot l’Estat. objectiu fomentar la cooperació publicoprivada en R+D+I per a grans projectes que han de finalitzar el desembre del 2009. de mesures de maneig i conservació al voltant dels animals marins, com tortugues, pressupost executat l’any 2008: 6,9 M €. integrats de recerca estratègica industrial i cientificotècnica. cetacis i d’altres. extensió del recinte: 18.000 m2. La sostenibilitat dels processos vinculats al cicle integral de l’aigua s’analitzen des Per reproduir fidelment les condicions de vida en llibertat de les espècies que ReSPONSaBLe: Josep Flores Bados, de quatre àmbits complementaris: arribin a la clínica, els espais aquàtics seran fidels a les característiques de l’hàbitat director del projecte SoStaqua, de cetaqua. ReSPONSaBLe: Ferran Alegre Ninou, • Aigua: per avaluar la disponibilitat dels recursos hídrics renovables i reduir la preSident de la Fundació per a la mediterrani. A més, la clínica estarà dotada de quiròfans, rajos X, ecògrafs i d’altres sobreexplotació. conServació i recuperació d’animalS marinS. aparells mèdics que possibilitaran la realització de diagnòstics precisos. Quan calgui, l’espai d’estudis post mortem permetrà als científics fer necròpsies per esbrinar els • R esidus: per trobar solucions viables al tractament i destinació final dels residus motius de la mort d’alguns animals. Això suposarà la generació d’un coneixement generats en els processos de tractament i depuració de l’aigua. específic del centre molt útil en accions d’investigació conjunta amb altres entitats. • Energia: per minimitzar les necessitats de subministrament d’energia externa El recinte del nou CRAM estarà ubicat en un espai de gran valor natural com és fent ús d’energies renovables, com la solar i l’eòlica. el delta del Llobregat: un marc ideal per promoure les idees de conservació i per • Salut i medi ambient: per reduir el risc sanitari i valorar els beneficis per a la salut, arribar al màxim nombre de públic. L’objectiu és acollir uns cent mil visitants anuals l’economia i el medi ambient. quan estigui funcionant a ple rendiment. Durant l’any 2008, a l’àrea metropolitana de Barcelona, s’han ampliat les El CRAM és una fundació sense ànim de lucre responsable d’atendre els animals instal·lacions existents. El centre experimental d’aigua, que inicialment disposava marins amenaçats avarats al litoral català, d’acord amb un conveni firmat amb la de la planta de Degremont, s’ha ampliat amb un altre centre de l’empresa Dow, Generalitat de Catalunya. A banda d’aquesta activitat de clínica i rescat, la fundació per a assaig amb noves membranes d’ultrafiltració com a pretractament i noves porta a terme projectes de conservació i sensibilització entorn del medi marí, com membranes d’osmosi inversa, amb l’objectiu d’assolir el dessalatge d’aigua de mar també activitats d’investigació amb entitats com l’IRTA o el CSIC en diversos àmbits amb un menor cost energètic que el de les actuals. com la reproducció d’espècies marines o l’anàlisi dels ecosistemes mediterranis. Durant el 2009 aquest centre ampliarà el seu àmbit de recerca amb dues unitats pilot més, i seran, per tant, un total de quatre. La primera correspon a l’empresa Solvay i consisteix en una instal·lació d’electrodiàlisi que permetrà concentrar la salmorra del procés per tal de reutilitzar-la en els processos industrials de Solvay. La segona té per finalitat verificar la possibilitat d’extracció de minerals de l’aigua de mar per a l’ús en la indústria de l’electrònica. 90 SOSTENIBILITAT I MEDI AMBIENT www.amb.cat www.l-h.cat/PICT www.ccbcnes.org/serramena BARRIS 91 49. Recuperació social i ambiental de l’espai fluvial 50.01 Pla integral de Collblanc - 50.02 Intervenció integral als barris del Llobregat a la comarca del Baix Llobregat la Torrassa fronterers de la Serra d’en Mena TRAM 1: MARTORELL, CASTELLBISBAL, SANT ANDREU DE LA BARCA I CORBERA DE LLOBREGAT. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT BADALONA I SANTA COLOMA DE GRAMENET TRAM 2: SANT BOI DE LLOBREGAT, SANT JOAN DESPí, CORNELLÀ, L’HOSPITALET I EL PRAT DE LLOBREGAT. Finalitzada la urbanització de l’interior d’illa de les an- La intervenció als barris de la Serra d’en Mena es completa TRAM INTERMEDI: PALLEJÀ, PAPIOL, SANT VICENç DELS HORTS, MOLINS DE REI, SANTA COLOMA DE CER- tigues Vidrieries Llobregat, de 4.469 m2, amb quatre amb diverses activitats de cohesió social i convivència. VELLÓ I SANT FELIU DE LLOBREGAT. accessos. L’any 2004 els ajuntaments de Badalona i Santa Coloma El Pla integral de Collblanc i la Torrassa neix l’any 2000 des- de Gramenet, conjuntament amb el Consell Comarcal del Els projectes de recuperació del riu Llobregat Amb l’obertura el mes de desembre del 2008 del Parc Fluvial de Sant Boi de prés de constatar, conjuntament amb veïns, agents socials Barcelonès, van decidir impulsar un projecte d’intervenció en el seu àmbit metropolità s’estructuren Llobregat, s’inicia el procés de recuperació social i ambiental del riu Llobre- i ajuntament, la necessitat de fer una intervenció global al integral als seus barris fronterers, en el marc del Programa en diferents trams i fases. El març del 2009, gat en el seu tram metropolità. barri, amb la finalitat de millorar la qualitat de vida dels de barris de la Generalitat de Catalunya. Els principals ob- finalitzen les obres del tram 1 - fase 1 i del seus habitants. jectius són la vertebració dels barris i la seva connexió amb Des de mitjan del segle XX, el riu Llobregat ha estat gairebé aïllat per un seguit tram 2 - fase 1, amb una inversió de 12 M €. el Barcelonès Nord, la millora de la xarxa viària i la mobilitat d’actuacions necessàries i prioritàries en l’àmbit de les infraestructures i els serveis, Durant l’any 2008 també han finalitzat els projectes de reha- L’àmbit del tram 1 és de 202 ha amb 8,1 km bilitació de la Casa dels Cargols, en la qual s’ubicarà el ser- dels vianants, la supressió de barreres arquitectòniques, la que han fet que, amb el pas dels anys, el riu s’hagi convertit en un element invisible de riu, que pertanyen a quatre municipis que vei d’emancipació juvenil, i l’adequació al pla d’accessibilitat rehabilitació d’elements col·lectius dels edificis i l’impuls de dins l’àmbit metropolità, confinat entre els grans eixos infraestructurals i amb poca concentren 77.678 hab. Pressupost previst per plans de convivència i cohesió social. al tram 1: 9 M . relació amb el seu entorn immediat. del carrer Rosselló. Aquest any també s’han iniciat les obres € de rehabilitació de la Casa de la Torrassa. Aquestes obres Actuacions dutes a terme l’any 2008: L’àmbit del tram 2 és de 207 ha amb 6,5 km Per tal d’incidir sobre aquesta dinàmica negativa, l’any 2006 es va constituir el han permès deixar al descobert les restes arqueològiques • Badalona: urbanització de carrers i rehabilitació de places, de riu, que pertanyen a cinc municipis que Consorci per a la Recuperació i Conservació del riu Llobregat, consorci integrat d’una fortificació medieval del segle XII, que podrien ser del i instal·lació de les escales d’Oceania. concentren 514.843 hab. Pressupost previst per les administracions estatal, autonòmica i local i que delega la gestió del riu a la castell de Bellvís. Es continuen executant tots els projectes • Santa Coloma: urbanització de carrers, implantació de leds per al tram 2: 10 M €. Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (MMAMB). de cohesió social, el socioeducatiu a les escoles, el projecte semafòrics i tercera convocatòria del Pla d’ajuts municipal Clau, el projecte Xarxa, el projecte de «Treball als barris» i Els diferents projectes de la MMAMB analitzen el riu des de tots el punts de vista a la rehabilitació. ReSPONSaBLe: Víctor Ténez i ybern, el Pla educatiu d’entorn.necessaris –del funcional al mediambiental– per tal de definir un pla d’acció integral • Projectes d’atenció a la infància i joves en medi obert i coordinador d’ordenació urbaníStica de la mancomunitat de municipiS de l’àrea que permeti recuperar la funcionalitat ecològica de l’espai fluvial del riu i potenciar- Durant aquest any 2009 finalitzaran les obres del Casal atenció a la dependència i xarxa de suport comunitari. metropolitana de barcelona. ne l’ús públic per la ciutadania, amb la millora de la connectivitat transversal i d’Avis i l’Escola Bressol de la Torrassa i la rehabilitació de • Programes de dinamització comercial, d’inserció laboral i longitudinal amb les poblacions i espais públics adjacents. la Torre Barrina. de convivència. Així doncs, els objectius del projecte són la millora mediambiental del riu Llobregat des del punt de vista ecològic, com a sistema natural, per millorar la seva funció àmbit d’actuació: 2 km2 i 92.547 habitants com a connector ecològic i recuperar, el màxim possible i amb el pas del temps, període d’execució: 2005-2008, amb pròrroga fins al 2010. els seus valors naturals i la seva biodiversitat característica. inversió total prevista: 36 M € (50% a càrrec de la Generalitat de A més, el projecte vol fomentar i facilitar l’ús social i de lleure del riu per al conjunt de Catalunya i 50% a càrrec dels ajuntaments i del consell comarcal) municipis de l’àrea metropolitana. Amb aquesta finalitat, es defineixen camins de ribera injecció total de recursos, incloent-hi altres programes complementaris: als marges del riu a mode d’eixos integradors longitudinals per a vianants i ciclistes. més de 100 M € import total dels projectes executats: 52.400.000 € Cal destacar també que aquest espai metropolità recuperat generarà noves dinà- ReSPONSaBLeS: Jesús de la Varga, cap de l’oFicina de tranSFormació import total dels projectes en execució: 18.816.000 € miques socials; per exemple, Sant Boi i Cornellà, dos ciutats aïllades l’una de urbana del conSell comarcal del barcelonÈS, Dolors Fibla, coordinadora del programa de barriS a l’ajuntament de badalona, l’altra per als vianants, a partir d’aquest projecte estaran comunicades per un breu ReSPONSaBLe: Manel Pérez Giménez, director de l’oFicina de planS i Xavier Valderrama, coordinador del programa de barriS a passeig pel riu. integralS de l’ajuntament de l’HoSpitalet de llobregat. l’ajuntament de Santa coloma de gramenet. 92 BARRIS www.aj-elprat.cat • www.cosmepolitan.cat www.bcn.cat/noubarris www.fomentciutatvella.net/cat/lleibarris/index.asp www.bcn.cat/habitatge/bcn_pla_bar.shtml BARRIS 93 50.03 Pla d’actuació de Sant Cosme 50.04 Projecte d’intervenció integral 50.05 Projecte d’intervenció integral 50.06 Poble-sec, barri d’atenció especial al barri de les Roquetes als barris de Sant Pere i Santa Caterina EL PRAT DE LLOBREGAT BARCELONA BARCELONA BARCELONA La transformació de Sant Cosme genera confiança i sa- Una profunda transformació per al barri del Poble- tisfacció al barri. El barri de les Roquetes està en procés de finalització La Llei de barris permet donar un impuls important a sec. El Pla d’actuació és l’instrument de l’Ajuntament del Prat de les darreres actuacions incloses al Pla de barris. la rehabilitació d’edificis als barris de Sant Pere i Santa L’objecte d’aquest projecte, iniciat l’any 2005, és millorar per impulsar les estratègies de transformació i millora del El barri de les Roquetes es caracteritza per l’alta ocupació Caterina. les condicions de vida dels ciutadans que resideixen en un barri de Sant Cosme. El seu àmbit d’actuació es basa en en superfície dels habitatges, bona part dels quals han Els barris de Santa Caterina i de Sant Pere conformen una entorn urbà fràgil, en el qual es fa necessària una interven- nou línies estratègiques: estat construïts pels mateixos veïns. L’actuació integral àrea urbana caracteritzada per una elevada densitat de po- ció pública decidida que col·labori a fer possible el trànsit 1. A cabament de la reforma urbanística i millora de l’espai del barri potencia un planejament coherent amb la soste- blació. Des de finals dels anys vuitanta, l’Ajuntament de entre un Poble-sec amb alts nivells d’envelliment i població públic nibilitat de l’espai urbà i desenvolupa també aspectes de Barcelona ha impulsat la seva transformació i la revitalitza- molt arrelada a la seva vida quotidiana i un nou Poble-sec 2. S uport a l’activitat econòmica i comercial caire social. ció, basada en la reordenació de l’espai públic i la rehabi- amb mestissatge cultural, nova població infantil i juvenil i 3. P la de millora educativa El projecte aprovat s’hauria d’haver completat el 2008, litació d’edificis. noves necessitats d’escola, habitatge, espai públic, asso- ciacions, etc. 4. F oment de la comunitat associada i no associada però va caldre sol·licitar una pròrroga d’un any, que la Ge- Durant el 2008, la línia de treball prioritzada ha estat la de 5. P rograma d’activitats culturals neralitat de Catalunya va concedir. la gestió dels ajuts públics destinats a fomentar la rehabi- Algunes de les obres i projectes realitzats o iniciats du- 6. I nstal·lació de serveis i equipaments de ciutat rant el 2008 han estat la urbanització de sis carrers, la Algunes de les actuacions desenvolupades recentment i les litació d’edificis privats d’habitatges. El milió i mig d’euros destinats pel projecte ha permès incentivar actuacions per instal·lació de maquinari al voltant de les noves tecnologies 7. P rograma de convivència que es faran en un futur molt pròxim són: valor d’uns 4 milions d’euros. Altres actuacions han estat i adopció de mesures d’eficiència energètica per als edificis 8. R educció dels nivells d’exclusió i suport a la inserció • Adequació d’espais per a la ubicació de la ludoteca i el Centre de Serveis Socials. l’acabament de l’equipament d’ús social del Pou de la Fi- públics; el Projecte de pacificació del trànsit i ornamentació 9. M illora dels recursos sociosanitaris guera, l’adequació i obertura del Punt Verd, i la consolidació vegetal del carrer Margarit; el desenvolupament de projec- Els aspectes més destacats de l’execució del projecte du- • Adequació d’espais a l’Ateneu Popular Nou Barris i els dels programes de dinamització comercial i econòmica. tes per fomentar l’equitat de gènere; el desenvolupament rant l’any 2008 són: seus entorns. de projectes per fomentar la integració sociocultural; i el • Construcció d’un punt verd al mercat de Montserrat. Durant el 2009 s’acabaran les actuacions pendents, gràcies • Programes urbanístics, com l’inici de la construcció d’un desenvolupament de projectes per dinamitzar l’activitat • Instal·lació i sonorització de semàfors. a la pròrroga aprovada per la Generalitat de Catalunya.gimnàs d’ús comunitari al CEIP Jaume Balmes, o l’inici de la comercial i turística. reforma del Centre Urbà de Rehabilitació de Toxicomanies • Supressió de barreres arquitectòniques. pressupost total del projecte: 14.616.000 € (CURT), entre d’altres. • Desenvolupament del Pla de mobilitat i millora del trans- • Programes comunitaris, com la creació de la taula comu- port. Finançament: 50%, fons de la Llei de barris; 50%, Ajuntament de Barcelona nitària, el Pla de dinamització del comerç, l’Observatori de • Rehabilitació d’elements comuns en edificis i instal·lació de Convivència i Civisme o les jornades culturals i gastronò- plaques solars i millora dels aïllaments tèrmics. termini d’execució: 2004-2008 miques, entre d’altres. • Alfabetització i acolliment lingüístic. camps d’actuació i pressupost: · Millora de l’espai públic i dotació d’espais verds (2.040.000 €) pressupost total: 11.054.445 € · Rehabilitació d’elements comuns dels edificis (1.500.000 €) període d’execució: 2005-2009 pressupost previst per al període 2005-2009: 11.862.623,02 pressupost executat (desembre 2008): 8.332.082,30 € · Provisió d’equipaments per a l’ús col·lectiu (9.646.000 €)€ inversió prevista conjunta: 16,9 M € Subvenció aprovada de la llei de millora de barris, àrees urbanes i viles termini d’execució: 2005-2008 (prorrogat fins al 2009) · Foment de la sostenibilitat del desenvolupament urbà (460.000 €) Finançament: 50% del fons de la Llei de barris de la Generalitat de que requereixen atenció especial, període 2005-2009: 5.931.311,51 € percentatge de projecte executat (desembre 2008): 75,30% · Programes per a la millora social, urbanística i econòmica (970.000 €) Catalunya i 50% de l’Ajuntament de Barcelona. ReSPONSaBLe: Enrique García Romero, director del pla d’actuació ReSPONSaBLe: Josep Garcia Puga, gerent del diStricte de nou barriS ReSPONSaBLe: Xavier Valls Serra, director general de Foment de ReSPONSaBLe: Jordi Reynés, director del projecte de la llei de millora de Sant coSme. de l’ajuntament de barcelona. ciutat vella, Sa. de barriS del diStricte de SantS-montjuïc de l’ajuntament de barcelona. 94 BARRIS www.montcada.cat www.plaponent21.cat www.barrimina.cat BARRIS 95 50.07 Pla integral de la Ribera 50.08 Pla de millora integral 50.09 Pla de millora integral de Ponent 50.10. Pla de transformació del barri de Casablanca de la Mina MONTCADA I REIXAC VILADECANS SANT BOI DE LLOBREGAT SANT ADRIÀ DE BESÒS Catorze comunitats de propietaris ja s’han acollit a la La urbanització de l’avinguda del Doctor Fleming i la convocatòria del Pla integral de la Ribera per rehabili- Casablanca comença a canviar d’aspecte. instal·lació dels primers ascensors començarà el 2009. El tramvia arriba a la Mina i continua la construcció de tar els elements comuns dels edificis. El Pla de millora integral de Casablanca està començant a El Projecte d’intervenció integral de l’AUAE de Ponent té 422 pisos socials, més ascensors, un CAP i es posa en El Pla integral de la Ribera ha desenvolupat durant els tres fer visibles els canvis que s’han projectat al barri: com a finalitat dur a terme la regeneració urbana, social i marxa la biblioteca - centre cultural. anys de funcionament un ampli programa, que inclou: ac- econòmica de la zona. Els dos objectius generals del pro-Actuacions realitzades o en curs: El Pla de transformació és un projecte global i integrador tuacions urbanístiques, com la reurbanització dels carrers jecte són facilitar la cohesió socioeconòmica i impulsar • Participació: sessions temàtiques de participació, seguiment per millorar la qualitat de vida i l’espai públic del barri de Llevant i dels Horts i de l’avinguda i la plaça de la Ribera; la creació d’un entorn que afavoreixi la qualitat de vida del projecte per part de la comissió ciutadana i l’atenció al la Mina. En l’àmbit social, l’objectiu bàsic és la inserció la-dotació d’equipaments, amb l’obertura del Centre Cívic La dels barris de Ponent. Hi destaquen tres actuacions clau: boral de grups en risc d’exclusió, com també la sensibilit- Ribera, i accions socials, que comprenen actuacions de pro- públic de l’Oficina del Pla. la construcció de l’Ateneu de les Arts, la urbanització de zació per a la convivència veïnal. En relació a l’espai públic, moció de la convivència i el civisme i de respecte al medi • Dinamització econòmica: associació de comerciants, i di- l’avinguda del Dr. Fleming i la instal·lació d’ascensors al Po- es tracta de construir espais agradables, facilitar el trànsit ambient (agent cívic), serveis, tallers i activitats per a la di- fusió d’accions conjuntes. blat Roca-Hispanitat. interior dels veïns i obrir el barri a la resta de Sant Adrià i namització de la població. • Cohesió social: Associació de Dones Endavant, on es fa Les actuacions que s’han portat a terme durant el 2008 Barcelona. formació a nouvinguts; el projecte de definició d’usos i Entre les experiències socials més interessants hi ha la Taula són:serveis del futur Centre de Recursos de la Gent Gran; el Pla L’any 2008 ha arribat la línia T6 del Trambesòs, que té una Cívica de La Ribera, un espai obert a la ciutadania, en què de prevenció de drogodependències, i el programa Aurora • Constitució de la nova societat municipal que gestiona parada a la Rambla de la Mina. Han entrat en funcionament els mateixos veïns proposen accions per difondre valors de per a la inserció de dones joves i les beques per a joves. el pla nou ascensors més a la Mina Vella i se n’ha iniciat la tercera respecte a les persones i a l’entorn, com la Festa de les • Urbanisme: ha finalitzat el sector Parellada, carrer Vi- • Finalització de la 1a fase de la urbanització de l’avinguda i última fase. Ha finalitzat la divisió de les entrades als blocs Cultures, la campanya de promoció de la Ribera o les Jor- del Dr. Fleming de la Mina Nova, la rehabilitació integral de la façana d’un nades Culturals dedicades a les diferents nacionalitats que ladecans, plaça Olivera, nou enllumenat i avantprojecte de l’equipament. En curs, el carrer Badajoz, plaça Casa • Redacció del Programa funcional del futur Ateneu de les edifici d’habitatges, l’obertura i reurbanització de carrers conviuen al barri. Blanca, millora de l’accessibilitat, clavegueram i carrers Arts i la instal·lació de parcs infantils, com també la nova par- Des de finals del 2008, i durant el 2009, el Pla integral de la interiors. • Posada en marxa dels elements comunicatius del pla: re- ròquia i el centre socioeducatiu, que ja es troba en fun- Ribera entra de ple en la fase de rehabilitació dels elements vista, web, etc. cionament. El 2009 continuarà la construcció d’habitatge • Habitatge: continuació del Programa d’ajuts a la rehabili- comuns dels edificis. social i la urbanització de places entre d’altres.tació dels edificis i ascensors. Algunes actuacions previstes per al 2009 són: • Obres de la nova xarxa de clavegueram del Poblat Roca- Hispanitat i instal·lació d’ascensors pressupost 2009: 25,2 M € • Concurs d’idees arquitectòniques de l’Ateneu de les Arts partides més importants: · Habitatge social: 18,5 M € pressupost: 13,3 M € actuacions previstes: 24 · programes socials: 2,3 M € Superfície: 35.849 m2 població: 5.664 habitants Horitzó temporal: 2007-2011 · ascensors: 1,4 M € pressupost: 9.685.000 € Superfície: 133.100 m2 pressupost total: 14.971.400 € (50% l’ajuntament i 50% la Generalitat) executa i gestiona: Consorci del Barri de la Mina (Generalitat de Cata- lunya, Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, Ajuntament de Barcelona i despesa realitzada (fins al desembre del 2008): 3.235.000 € taxa d’atur: 12,7% (Sant Boi, novembre 2008) Superfície: 293.485 m2 Diputació de Barcelona) termini d’execució: 2005-2009 (amb possibilitat de 2 anys de pròrroga) Horitzó temporal: 2005-2011 població d’aquest àmbit: 4.918 habitants ReSPONSaBLe: Jordi Rustullet i Tallada, preSident executiu del ReSPONSaBLe: Manel Arbiol, director executiu de l’ajuntament de ReSPONSaBLe: Nicolàs Cabezas Osuna, coordinador tÈcnic del pla ReSPONSaBLe: Jose Antonio Molina Flores, gerent de viladecanS conSorci del barri de la mina i Secretari general del departament montcada i reixac. de millora integral de caSablanca. renovació urbana, Sl. d’acció Social i ciutadania de la generalitat de catalunya. 96 BARRIS www.cornellaweb.com www.cancalders-lasalut.cat www.bcn.cat/noubarris www.bcn.cat/habitatge/bcn_pla_bar.shtml BARRIS 97 50.11 Pla integral de Sant Ildefons 50.12 Projecte d’intervenció integral 50.13 Projecte d’intervenció integral 50.14 Pla d’intervenció integral dels barris de Can Calders i la Salut, als barris de Torre Baró i Ciutat de Trinitat Vella CORNELLÀ DE LLOBREGAT «Fem barri» Meridiana BARCELONA Cornellà impulsa una remodelació històrica de Sant Il- SANT FELIU DE LLOBREGAT BARCELONA defons, amb l’objectiu principal d’adequar el barri a Rehabilitació de l’antiga estació de bombeig del parc de les noves realitats socials. S’ha finalitzat amb èxit el procés d’adquisició dels lo- La Llei de barris contribueix decisivament a la transfor- les Aigües al barri de Trinitat Vella per a la instal·lació El barri de Sant Ildefons té més de 25.000 habitants, con- cals de la Riera, fet que permetrà disposar d’espais mació urbana i social de Torre Baró i Ciutat Meridiana. d’un centre ocupacional. centrats en una àrea urbana molt densa. L’evolució social més oberts als barris. El desenvolupament dels barris de Torre Baró i de Ciutat Aquest pla, iniciat a finals del 2006, ha permès continuar actual del barri està marcada per dos fets: l’envelliment de la L’any 2006 es va posar en marxa el Projecte d’intervenció Meridiana està condicionat per una orografia marcada per millorant la inclusió del barri a la resta del teixit urbà de població i l’arribada d’immigració procedent d’altres països. integral de Can Calders i la Salut, amb l’objectiu de dotar la proximitat de la serra de Collserola. Amb aquest projecte la ciutat, posar de relleu els trets comunitaris d’identitat, El Pla d’actuació integral de Sant Ildefons recull un seguit de aquests barris, amb importants problemes urbanístics i so- es vol crear un model urbà més concentrat i sostenible, que millorar la qualitat de vida dels veïns i afavorir processos projectes d’inversió destinats a millorar els equipaments, els cioeconòmics, dels recursos indispensables per a la recupe- doni prioritat a la millora de la connectivitat entre els dos d’integració de la població nouvinguda. carrers, els edificis i la cohesió social del barri. ració econòmica, social i urbanística. barris, contribueixi a la rehabilitació dels habitatges i eviti Les intervencions previstes es poden classificar en vuit Els objectius fixats són: Els objectius generals són: l’infrahabitatge i les situacions d’exclusió social. camps diferents: les obres de millora de l’espai públic i de • Millorar la qualitat de vida de totes les persones que viuen 1. M illorar els espais públics dels barris segons necessitats Les actuacions que s’han dut a terme recentment i les de dotació d’espais verds; la rehabilitació d’elements comuns al barri veïnals. futur són: dels edificis; la provisió d’equipaments per a ús col·lectiu; • Donar resposta a les noves situacions que la societat i 2. Crear equipaments i serveis orientats a les capes socials • Finalització de l’urbanització de dues avingudes (Vallbona la incorporació de tecnologies de la informació als edificis; l’economia plantegen més necessitades. i Escolapi Càncer) i del carrer Martorelles. el foment de la sostenibilitat; l’equitat de gènere en l’ús • Facilitar la convivència ciutadana i la integració dels de l’espai urbà i dels equipaments; els programes per a 3. F omentar la participació ciutadana i la integració vo- • Instal·lació d’un punt verd al mercat de la Mare de Déu nouvinguts luntària de nouvinguts. de Núria. la millora social, urbanística i econòmica, i la supressió de • Coordinar totes les intervencions de l’Administració barreres arquitectòniques.4. E nfortir la dinamització econòmica i comercial del barri. • Obtenció de sòl per a la creació de zones verdes. Durant el 2008 s’han executat actuacions com el nou pave- 5. R ehabilitar el parc immobiliari. • Supressió de barreres arquitectòniques. D’entre les més de quinze actuacions realitzades el 2008 lló poliesportiu, la residència per a la gent gran i el projecte destaquen l’adaptació del parc de la Trinitat Vella a nous Durant l’any 2008, entre d’altres, s’han finalitzat l’adquisició • Rehabilitació i equipament dels elements col·lectius dels d’ascensors al barri, entre d’altres. Per al 2009 està previst la de locals per a l’ampliació de la plaça de les Roses i l’extensió edificis i ajudes a l’aplicació de noves tecnologies als edi- usos i el programa de mediació veïnal amb la població gita- supressió de barreres arquitectòniques en dues avingudes i la na. I per a 2009 destaquen la Biblioteca del carrer Galícia i de la cobertura Wi-Fi als espais comuns. També s’ha conti- ficis i equipaments. construcció de la biblioteca intermunicipal, entre d’altres. el programa de renovació de la imatge del sector comercial. nuat amb els programes de benestar i cohesió social i amb • Creació d’una xarxa d’activitats esportives i de lleure. la creació de la taula d’entitats del projecte. • Activitat formativa d’agents de cura de l’espai públic. import total: 16.651.115 € (50% del fons de barris de la Generalitat • Intervenció en medi obert. de Catalunya i 50% de l’Ajuntament de Cornellà) 6.811.730 pressupost: 10.800.000 € (50% de la Generalitat de Catalunya i 50% període d’execució: 2006-2010 import ja executat el 31/12/08: € de l’ajuntament) 25 actuacions pressupost total: 18.042.000 inversió total del projecte: 17,4 M € (50% de l’Ajuntament i 50% nombre total d’actuacions previstes: € Superfície total de l’àrea d’intervenció: 35.896 m2 de la Generalitat) · Finalitzades el 2008: 5 pressupost executat (desembre 2008): 6.848.609,32 € termini d’execució: 4 anys (2006-2010) nombre d’actuacions previstes: 44 · en curs: 9 termini d’execució: 2006-2010 llocs de treball creats: 2 nombre d’actuacions executades el 31/12/08: 25 · previstes d’iniciar el 2009: 6 percentatge de projecte executat (desembre 2008): 38% ReSPONSaBLe: Mario Alguacil Sanz, director del projecte ReSPONSaBLe: M. Victòria Santafé i Zapatero, reSponSable de la ReSPONSaBLe: Joan Miquel Culillas Jalencas, director de d’intervenció integral a can calderS i la Salut de l’ajuntament de Sant ReSPONSaBLe: Josep Garcia Puga, gerent del diStricte de nou barriS llei de barriS al diStricte de Sant andreu, i Miquel Àngel Valdueza i programeS d’alcaldia de l’ajuntament de cornellà de llobregat. Feliu de llobregat. de l’ajuntament de barcelona. Romero, gerent del diStricte de Sant andreu. 98 BARRIS www.l-h.cat www.bdv.es www.bcn.cat/habitatge/bcn_pla_bar.shtml BARRIS 99 50.15 Pla integral de la Florida - Pubilla 50.16 Projecte d’intervenció integral 50.17 Pla d’intervenció integral de la 50.18 Projecte d’intervenció integral Cases de l’àrea de Badalona Sud Romànica del barri de la Bordeta L’HOSPITALET DE LLOBREGAT BADALONA BARBERÀ DEL VALLÈS BARCELONA Ja s’ha instal·lat el mercat provisional de la Florida. Presentada la convocatòria del Programa d’ajuts per a El projecte vol que els ciutadans i ciutadanes de la Projecció de futur per a la Bordeta. El Pla integral dels barris de la Florida i Pubilla Cases té com la rehabilitació d’edificis d’ús residencial, amb un pres- Romànica puguin tenir una qualitat de vida digna i Aquest projecte, iniciat el 2007, té com a principal ob- a objectiu millorar la qualitat de vida dels seus habitants, supost de 1.670.000 euros. que es mostrin satisfets amb al seu barri. jectiu la millora de les condicions de vida dels ciutadans amb l’execució de més de cinquanta actuacions de caràc- L’actuació principal durant l’any 2007 ha estat la reurba- Des de l’inici del projecte, el novembre del 2007, s’ha tre- que resideixen en un entorn urbà fràgil. Malgrat l’actual ter urbanístic, educatiu, social i econòmic. nització dels carrers Simancas i Covadonga, dels barris ballat fonamentalment en tres eixos: la creació de l’Oficina procés de degradació, el barri de la Bordeta presenta un Al llarg de l’any 2008 cal destacar que, durant l’execució d’Artigues i Sant Roc. de Barris, la presentació del Pla a diferents col·lectius tèc- seguit de potencialitats futures clares: un teixit històric de les obres del nou mercat de la Florida, els seus paradis- L’any 2008 s’han engegat els ajuts per a la rehabilitació i nics, polítics i sobretot als ciutadans i la posada en marxa d’edificacions, un teixit associatiu fort i la seva posició de tes s’han traslladat a una carpa ubicada a l’avinguda de l’accessibilitat dels edificis de la zona per tal de millorar la de les actuacions dels anys 2007 i 2008 recollides al pro- centralitat. la Primavera. Aquest mercat provisional compta amb un qualitat urbanística dels barris i, en conseqüència, també jecte. S’han iniciat vint-i-dues de les quaranta actuacions Durant el 2008 s’ha finalitzat la urbanització total dels car- sistema de climatització i ocupa uns 2.000 m2. la seva cohesió social. Els ajuts concedits han estat per a recollides en el projecte. rers Gayarre i Gavà. Durant el 2009 es duran a terme, entre També han finalitzat les obres dels habitatges de lloguer problemes estructurals, per a la reparació de cobertes i De les quaranta actuacions finançades del projecte se n’han d’altres, els projectes següents: per a joves de l’avinguda Catalunya, el sorteig dels quals es façanes, per a millores en les instal·lacions comunes dels acabat dues. De les que ja estan en marxa cal destacar la • Elaboració dels projectes executius per a la urbanització farà el març del 2009. edificis o millores de les condicions d’accessibilitat, com rehabilitació i l’equipament d’elements col·lectius dels edi- de quatre carrers i una plaça; del de recollida soterrada de la supressió de barreres arquitectòniques i la instal·lació ficis, la instal·lació d’ascensors i la provisió d’equipaments residus sòlids urbans i del de l’equipament per a persones Aquest any 2009 s’iniciaran les obres de reurbanització d’ascensors. per a l’ús col·lectiu dels veïns. Actualment s’estan executant amb discapacitats. dels carrers Pubilla Cases, Mestre Serrano i avinguda del S’ha elaborat el Projecte executiu de la reurbanització dels les primeres obres de rehabilitació de l’antic casal d’avis, • Rehabilitació, creació de mesures d’accessibilitat i supressió Bosc, així com els projectes de restricció al trànsit a diversos carrers Santiago, Casanovas i Balmes que consisteix, en- l’habilitació provisional d’aparcament públic, la millora de de barreres arquitectòniques.carrers de Pubilla Cases, adequació de guals per a vianants, tre d’altres, en la renovació de paviments, l’ampliació de la il·luminació del barri i el projecte d’atenció domiciliària a adaptació de voreres al Pla de mobilitat de la ciutat i el • Arranjament d’elements comuns dels habitatges i adopció les persones grans. Amb el programa paral·lel de la Gene- projecte del «Camí escolar segur». l’espai dels vianants i l’ordenació dels aparcaments, la mi- de mesures per aconseguir en els edificis públics una millor llora de les xarxes de clavegueram i d’enllumenat públic i ralitat de «Treball als barris» s’han iniciat les actuacions per eficiència energètica. l’ordenació dels elements del mobiliari urbà i dels conteni- al desenvolupament econòmic i comercial del barri. • Desenvolupament de projectes per fomentar l’equitat de dors de residus. gènere i la integració sociocultural. pressupost del projecte: 5.655.766 € calendari d’execució de les actuacions de rehabilitació i accessibilitat: nombre de projectes a desenvolupar: 50, 22 iniciats, 2 acabats, 10 2008-2010 pressupost aprovat: 17,8 M (50% del fons de la Llei de barris de la finançats indirectament€ període d’execució: 2007-2011 Generalitat de Catalunya i 50% de l’Ajuntament de l’Hospitalet) comunitats interessades en la convocatòria: 127, de les quals s’ha Superfície de l’àmbit: 30,51 ha concedit l’ajut a 17 (10 per a substitucions d’ascensors, 2 per a cobertes, inversió conjunta: 14,8 M € període d’execució: 2006-2011 3 per a façanes, 1 per a millores d’instal·lacions i 1 per a millores de nombre d’habitants: 3.621 habitants Finançament: 50% del fons de la Llei de barris de la Generalitat de nombre d’actuacions previstes: 50 projectes l’eficiència energètica) parc d’habitatges construït abans del 1960: 37% Catalunya i 50% de l’Ajuntament de Barcelona ReSPONSaBLe: Manel Pérez Giménez, director de l’oFicina de planS ReSPONSaBLe: Dolors Fibla Pascual, directora tÈcnica delS projecteS ReSPONSaBLe: Rosa García Montero, coordinadora del pla ReSPONSaBLe: Jordi Reynés, director del projecte de la llei de millora integralS de l’ajuntament de l’HoSpitalet. del programa de barriS de l’ajuntament de badalona. d’intervenció integral a la romànica de l’ajuntament de barberà del vallÈS. de barriS del diStricte de SantS-montjuïc de l’ajuntament de barcelona. 100 BARRIS www.bcn.cat/gracia www.ripollet.cat www.sant-adria.net www.svh.cat/lleidebarris BARRIS 101 50.19. Pla d’intervenció integral del 50.20. Projecte d’intervenció integral 50.21. Projecte d’intervenció integral 50.22. Projecte d’intervenció integral barri del Coll al barri de Can Mas (PIIBCM) de Sant Adrià Nord als barris de la Guàrdia i la Font del Llargarut BARCELONA RIPOLLET SANT ADRIÀ DE BESÒS (ZONA NORD) SANT VICENç DELS HORTS S’han iniciat les obres per a la instal·lació de les primeres Entra en funcionament l’Oficina de la Llei de Barris, Emfasitzant encara més els objectius plantejats des escales mecàniques de doble direcció de tot Barcelona. centre neuràlgic per al desenvolupament del PIIBCM. d’un inici, s’han endegat actuacions d’urbanització, fo- Adjudicat el concurs per a la redacció del Projecte El Pla integral del Coll vol aprofitar les potencialitats que El Projecte d’intervenció integral del barri de Can Mas (PIIB- ment de la sostenibilitat, d’iniciatives empresarials i de d’urbanització de la zona verda confrontant amb el té el barri per tal d’iniciar un procés de recuperació amb la CM) busca la millora integral del barri a partir d’actuacions mediació cultural, amb gran participació ciutadana. cementiri. participació dels veïns. Per això s’ha creat una comissió de de tipus urbanístic i socioeconòmic que revaloritzin la Els tres eixos prioritaris del projecte són: la introducció de mi- L’àmbit d’intervenció del projecte inclou gairebé tot el barri treball entre l’Administració (districte) i sis entitats significa- zona i millorin la convivència entre la població autòctona llores en la urbanització i en l’accessibilitat i connectivitat de de la Guàrdia i dues àrees amb entitat pròpia: la Font del tives del barri (AVV del Coll - Vallcarca, la Plataforma 14a, i la nouvinguda. Des de l’àmbit urbanístic, el PIIBCM posa carrers i espais públics; el foment de l’activitat econòmica i el Llargarut i el Raval de la Llacuna, àrea caracteritzada per una AVV del Turull, Grup d’Estudis del Coll-Vallcarca, Associació èmfasi, per una banda, en la millora dels espais públics, desenvolupament de programes socials, i les millores en les topografia difícil, amb carrers poc lineals i amb força pen- de Comerciants del Coll-Vallcarca i CEIP Montseny), que es la xarxa de serveis i l’estat dels edificis i, per l’altra, en condicions generals d’habitabilitat d’edificis i de l’entorn. dent. Els problemes d’accessibilitat del barri, millorat, persis- reuneix de manera periòdica uns sis o set cops l’any per l’ampliació i millora de l’oferta d’equipaments a la zona teixen i no afavoreixen la integració de les diverses comuni- El projecte implica l’actuació en diversos àmbits: territori, parlar de tots els projectes en marxa. d’actuació. tats que hi viuen. A això, s’hi suma la inexistència d’activitat promoció econòmica, serveis socials i, sobretot, participa- Els projectes debatuts a la comissió durant l’any 2008 han Pel que fa als programes socials, s’han dissenyat un se- econòmica, que té com a conseqüència una pèrdua de dina-ció ciutadana. Cal destacar, entre d’altres: estat: guit d’actuacions per aconseguir una cohesió social més misme i un baix nivell d’interrelació cultural.• Programa de mediació intercultural i programes de foment • Nou espai públic de Laguna Lanao. gran i fomentar la convivència i la integració de la població d’iniciatives empresarials amb col·lectius de difícil inserció Els principals objectius del projecte són cohesionar so- • Urbanització de carrers de sector Coll, els carrers Beat Al- nouvinguda (la descentralització del Kftí, l’Espai Dona, els al mercat laboral. cialment el barri, dotar-lo d’espais lliures i millorar-ne mató, Funoses Llussà i Pineda. tallers d’interculturalitat, etc.) l’accessibilitat i connectivitat. • Remodelació de l’espai sota la C31; es preveu la millora de • Adequació de les finques de Sant Salvador i Turull. La participació de les entitats i el compromís dels veïns en l’accessibilitat i la percepció de seguretat. Per aconseguir aquests objectius, durant el 2009 es con- • «Camí escolar». les actuacions són la millor garantia d’èxit. Per això, cal • També s’han fet diferents taules sectorials i comissions parti- cretaran les actuacions següents: • «Benvingudes al barri» aprofitar el teixit associatiu i afavorir espais de reunió com cipatives amb la finalitat de tractar diverses temàtiques. • Urbanització de la zona verda confrontant amb el cementiri. • Escales mecàniques. a centres difusors de les propostes per tal d’assegurar • Primera convocatòria de subvencions per a la rehabilitació • Tramitació del Decret 455/2004 per a la instal·lació l’operativitat de les actuacions i optimitzar la relació amb d’edificis residencials. d’ascensors al Grup Llinàs.• Instal·lació de baranes. les institucions. • Inici dels tràmits per a la dotació d’espai per a equipaments Per a l’any 2009 està prevista la finalització dels projectes Durant el primer semestre del 2009 s’iniciaran les obres per i construcció d’un centre cívic. que milloren l’accessibilitat, el seguiment de les obres i dels a la construcció d’un equipament al carrer de Joan Fivaller. • Execució de programes adreçats a tota la comunitat. projectes en marxa i l’inici de nous projectes. àmbit del projecte: 69 ha pressupost de la intervenció: 15,7 M €, en el període 2007-2011 període d’execució: 2008-2011 · 2,1 m € per a l’any 2008 període d’execució: 2008-2011 període d’execució: 2007-2011 inversió total: 5.527.024 € (50% el fons de la Llei de barris de la · 3,2 m € per a l’any 2009 inversió prevista: 7.004.000 € inversió total: 10.467.750 € Generalitat de Catalunya i 50% l’Ajuntament de Sant Vicenç) · 4,8 m € per a l’any 2010 · pressupost dedicat a projectes urbanístics: 5.120.000 € · pressupost dedicat a projectes urbanístics: 9.393.250 € · pressupost dedicat a projectes urbanístics: 4.782.024 € · 5,6 m € per a l’any 2011 · pressupost dedicat a projectes socioeconòmics: 1.884.000 € · pressupost dedicat a projectes socioeconòmics: 1.074.500 € · pressupost dedicat a projectes socioeconòmics: 577.500 € ReSPONSaBLe: M. Carmen Fernández González, gerent del ReSPONSaBLeS: Jordi Fortuny Aguiló i Albert Obrero Cusidó, ReSPONSaBLe: Glòria Viladrich i González, coordinadora del ReSPONSaBLe: Marc Vidal Fontgivell, coordinador del programa diStricte de gràcia de l’ajuntament de barcelona. coordinadorS del piibcm de l’ajuntament de ripollet. projecte d’intervenció integral de Sant adrià nord. de la llei de barriS de l’ajuntament de Sant vicenç delS HortS. 102 BARRIS www.fomentciutatvella/cat/lleibarris/index.asp www.esplugues.cat BARRIS 103 50.23 Projecte d’intervenció integral 50.24 Projecte d’intervenció integral 50.25 Projecte d’intervenció integral 50.26 Pla d’intervenció integral de la de la Barceloneta del Besòs-Maresme del barri de Can Vidalet Muntanyeta de Can Sant Joan BARCELONA BARCELONA ESPLUGUES DE LLOBREGAT MONTCADA I REIXAC La Barceloneta es millorarà amb la participació dels El barri del Besòs i el Maresme continua la seva trans- L’ajuntament presenta als veïns i veïnes de Can Vida- Signatura del conveni entre la Conselleria de Política seus veïns i veïnes. formació amb les actuacions previstes en el Projecte let el projecte de reforma del barri, impulsat conjunta- Territorial i Obres Públiques i l’Ajuntament de Montca- El barri de la Barceloneta compta amb col·lectius amb un d’intervenció integral 2008-2012. ment amb la Generalitat. da i Reixac el 27 de març del 2009. perfil d’elevada vulnerabilitat, per als quals una intervenció El conjunt de les trenta-quatre actuacions proposades vo- El projecte d’intervenció integral a Can Vidalet, aprovat el Amb la voluntat d’esdevenir un instrument integral, el pro- de caràcter integral al barri pot esdevenir una oportuni- len donar resposta a una realitat que amb els anys ha anat 2008, té els objectius següents: jecte aborda els objectius generals des d’una triple pers- tat real per millorar les seves condicions de vida des d’una millorant substancialment, però que encara té moltes man- • Millorar la permeabilitat del barri, amb un nou esquema pectiva: urbana, social i econòmica. doble vessant: millorar els habitatges i edificis, mitjançant cances. Amb aquestes actuacions s’estableixen les bases per d’interconnexions que prioritza la mobilitat dels vianants. Objectiu A - Regeneració urbana: urbanísticament, el pro- l’impuls de la rehabilitació privada, i millorar també l’espai a una reestructuració del suport urbà, el reforç de la conso- • Esmenar el dèficit de zones verdes. jecte persegueix estructurar el barri i integrar-lo en la xar- comunitari, que inclou actuacions de millora de l’espai pú- lidació del teixit social i la dinamització econòmica i social • Rehabilitar el parc immobiliari, millorant les condicions d’ús xa urbana de la ciutat, dotar-lo dels sistemes necessaris i blic, creació de nous equipaments col·lectius i redefinició que proveirà un nou escenari urbà, l’entorn social del qual i de serveis dels habitatges. millorar-ne l’accessibilitat. dels ja existents, a més de la millora ambiental del barri. es veurà beneficiat, en la mesura que s’evitaran els riscos de • Millorar la quantitat i qualitat dels serveis públics: es re- Objectiu B - Regeneració econòmica: en l’àmbit econòmic, A partir del procés de participació ciutadana, el 2008 es va caure en una àrea permanentment aïllada i de l’emergència formen els equipaments actuals, se’n posen en marxa de es planteja potenciar l’activitat del barri (comercial, cultu- presentar i aprovar el Projecte d’intervenció integral de la i permanència de col·lectius exclosos socialment. nous i es millora la gestió dels serveis. ral, de lleure, etc.) i la rehabilitació del teixit urbà, per tal Barceloneta, que ha acabat rebent el suport de la Genera- Durant el 2008 s’ha executat el projecte urbanització dels • Promoure la dinamització de l’activitat econòmica i comer- de contribuir, conjuntament amb els aspectes anteriors, a litat amb una dotació de 8,05 milions d’euros. àmbits Besòs-Maresme Sud, Oest i Fòrum. Durant el 2009, cial: formació de comerciants i reactivació de locals buits. la revalorització d’aquest àmbit. El 2009 es concretarà cada una de les actuacions del pro- alguns dels principals projectes que s’iniciaran són: • Fomentar la sostenibilitat del desenvolupament urbà: mi- jecte, amb la participació activa dels veïns. El Taller Barce- • Intervenció estructural en edificis de promoció privada. llora de l’eficiència dels equipaments i foment de l’ús de Objectiu C - Regeneració social: el Projecte d’intervenció Rehabilitació d’elements comuns dels edificis. Instal·lació la bicicleta. integral vol enfortir les xarxes socials de la Muntanyeta loneta i l’Oficina Tècnica seran les eines de trobada i diàleg per tal que aquestes contribueixin a curtcircuitar el cicles entre Administració i veïns. d’ascensors. • Promoure la igualtat de gènere: es considera la visió de les • Desenvolupament de la xarxa comercial. d’exclusió que amenacen el barri. dones en totes les actuacions i es promou la conciliació de • Programa d’acolliment «Dona nouvinguda», d’intervenció la vida laboral i familiar. «A partir del carrer» i de reagrupament familiar. • Promoure la participació ciutadana i consolidar el teixit • Activitats del Pla de desenvolupament comunitari. associatiu: es fomenta la integració dels nouvinguts i la participació d’entitats i ciutadania en el projecte. camp 1. Millora de l’espai públic i dotació d’espais verds (6.461.092 €). Termini d’execució: 2010-2012 Superfície: 149.618 m2 camp 3. Provisió d’equipaments per a l’ús col·lectiu (1.072.726 €). àmbit d’actuació: 56,65 hectàrees (situat al nord-est de la ciutat de població: 8.695 habitants Termini d’execució: 2010-2012 pressupost total del projecte: 16.106.746 € Barcelona, comprèn la major part del barri del Besòs i el Maresme, inversió total en el període 2009-2012: 13.059.433 € (50% a càrrec camp 7. Programes de millora social, urbanística i econòmica del barri Finançament: 50% el fons de la Llei de barris; 50% l’Ajuntament al districte de Sant Martí. del Programa de barris de la Generalitat de Catalunya) (1.170.074 €). Termini d’execució: 2009-2012 de Barcelona inversió total: 14,1 M € · pressupost dedicat a projectes urbanístics: 11.123.853 € camp 8. Accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques termini d’execució: 2008-2012 període d’execució: 2008-2012 · pressupost dedicat a projectes socioeconòmics: 1.935.580 € (956.264 €). Termini d’execució: 2010-2012 ReSPONSaBLe: Xavier Valls, director general de Foment de ciutat ReSPONSaBLe: Victor Gimeno Sanjuan, gerent del diStricte de Sant ReSPONSaBLe: Pedro Carmona Pérez, director de l’àmbit de medi ReSPONSaBLe: Manel Arbiol i Ballarín, director executiu del pla de vella, Sa. martí de l’ajuntament de barcelona. ambient i ServeiS territorialS de l’ajuntament d’eSplugueS de llobregat. barriS de l’ajuntament de montcada i reixac. 104 BARRIS www.santcugat.cat www.sjdespi.com www.gramenet.cat/fembarri BARRIS 105 50.27 Projecte de reforma integral 50.28 Pla d’intervenció integral al barri 50.29 Projecte d’intervenció integral del barri de les Planes de Sant de les Planes als barris centrals de Santa Coloma Cugat del Vallès de Gramenet SANT JOAN DESPí SANT CUGAT DEL VALLÈS SANTA COLOMA DE GRAMENET La Llei de barris finançarà projectes a les Planes que L’inici de les obres, previst per al març del 2009, tindrà tindran per objectiu principal aconseguir una cohesió Santa Coloma rep 7,5 milions d’euros de la Llei de bar- com a primera intervenció la urbanització de dos car- social més gran. ris per actuar als barris centrals. rers: el del Doctor Modrego i el passatge del Pi. El barri de les Planes va néixer sense planejament i amb El Projecte d’intervenció integral dels barris centrals pretén El projecte contempla diverses actuacions urbanístiques i de una construcció d’edificis de baixa qualitat. Malgrat els la regeneració dels barris que conformen la part central de millora social i econòmica, i té com a objectiu resoldre algu- esforços realitzats els darrers anys en l’àmbit de la millo- la ciutat de Santa Coloma de Gramenet. Es fonamentarà nes de les mancances de la zona. El pla, consensuat amb les ra de l’espai públic, persisteixen algunes de les carències sobre tres aspectes: l’àmbit social, l’econòmic i l’urbanístic. entitats i associacions del districte, estarà vigent fins a l’any originals. La major part dels edificis d’habitatges del barri L’àrea objecte d’intervenció presenta deficiències construc- 2012. El pressupost total del projecte és de 4.037.300 €, es caracteritza per uns nivells d’habitabilitat i de seguretat tives que afecten principalment els edificis d’habitatges i que assumiran a parts iguals l’ajuntament i la Generalitat. baixos. Aquesta situació reflecteix el procés de degradació l’espai públic, una alta presència d’immigració extracomu- progressiva de l’edificació que pateix el barri, especialment Tots els projectes d’actuació inclosos en la reforma seran nitària, de persones amb una forta dependència i una alta greu en el sector sud-oest. iniciats durant el 2009, i tindran més prioritat els vinculats densitat demogràfica. a la creació d’infraestructures: L’elevat percentatge de gent gran i el baix nivell de ren- Els principals objectius del projecte són aconseguir un ur- • Urbanització d’onze carrers da suposen un element de risc per al manteniment de banisme més sostenible; una millor dotació d’equipaments • Foment de la reparació de tanques dels habitatges l’activitat econòmica del barri. Per incidir en aquesta situa- a la zona; una dinamització i modernització de l’estructura ció cal una millor integració de les activitats actuals i una • Arranjament de les pistes esportives comercial i el teixit associatiu; una millora de la qualitat i millor percepció i visibilitat del teixit. la sostenibilitat ambiental, promoure una millor ocupació • Habilitació d’un espai de noves tecnologies Objectius: i formació, i, per acabar, establir les bases per a una millor • Ecoeficiència aplicada al disseny de la urbanització • Ludoteca infantil • Evitar la degradació física del conjunt i també la marginació convivència. social. En el 2009 està prevista la urbanització del carrer Balldovi- • Foment de l’associació de dones • Reforçar la cohesió social mitjançant els equipaments i els na, una de les vies principals d’accés al mercat de Sagarra, • Programes de dinamització comercial del barri, de promo- espais col·lectius existents o de nova creació. centre comercial neuràlgic i de referència per a la zona cen- ció local, de foment de l’associacionisme, de joves, de gent gran, de foment de la convivència, etc. • Millorar la relació entre els espais de titularitat privada i tral de la ciutat. els d’ús col·lectiu. vigència del pla: 2008-2012 pressupost: 15.025.925,16 € pressupost total: 4.037.300 , finançats a parts iguals entre Superfície: 134 ha€ l’Ajuntament de Sant Cugat i la Generalitat de Catalunya pressupost global: 10,4 M € població: 60.553 habitants obres d’urbanització: Superfície: 187.089 m2 taxa d’atur: 12,10% · pressupost: 2,6 M € població: 9.984 habitants taxa d’immigració: 13% · inclouen 11 carrers, distribuïts en diferents fases termini d’execució: 2008-2012 execució: 2008-2012 ReSPONSaBLe: Francesc Serra Ferrer, director tÈcnic del projecte ReSPONSaBLe: Juan Manuel Bermúdez García, reSponSable de ReSPONSaBLe: Xavier Valderrama Bertomeu, coordinador de la de reForma de leS planeS de l’ajuntament de Sant cugat. planejament i diSciplina urbaníStica de l’ajuntament de Sant joan deSpí. llei de barriS de l’ajuntament de Santa coloma de gramenet. PROJECTES ESTRATÈGICS METROPOLITANS. 2009 Bloc 1. Coneixement Bloc 4. Infraestructures i equipament d’impacte urbà 1. b _TEC, Barcelona Innovació Tecnològica (Sant Adrià de Besòs) 38. A mpliació del recinte Fira de Barcelona Gran Via (Barcelona i l’Hospitalet) 2. F ont de llum de sincrotró ALBA (Cerdanyola) 39. P laça d’Europa (L’Hospitalet) 3. F usion for Energy. Projecte ITER (Barcelona) 40. 2 2@Barcelona (Barcelona) 4. H iT Barcelona 09 (Barcelona) 41. P arc de Negocis de Viladecans (Viladecans) 5. M areIncognito (Barcelona) 42. P arc de l’Alba (Cerdanyola) 6. M ater - Materialoteca del FAD (Barcelona) 43. Z ona lúdica i esportiva de la Plana del Galet (Cornellà de Ll.) 44. P arc de Can Zam (Santa Coloma de Gramenet) Bloc 2. Mobilitat i accessibilitat 7. L ínia d’alta velocitat Barcelona-Madrid-Figueres Bloc 5. Sostenibilitat i medi ambient 8. A mpliació de l’Aeroport de Barcelona (El Prat de Ll., Sant Boi de Ll. 45. D essalinitzadora de la conca del Llobregat (El Prat de Ll.) i Viladecans) 46. B arrera hidràulica contra la intrusió salina (El Prat de Ll.) 9. C onstrucció línia 9 de metro (Barcelona, Santa Coloma de Gramenet, 47. D esenvolupaments tecnològics per a un cicle urbà de l’aigua auto- Badalona, l’Hospitalet de Ll. i el Prat de Ll.) sostenible (Sostaqua) (Projecte estatal liderat des de Barcelona) 10. P erllongament de la línia 2 de metro (Badalona, Barcelona, el Prat de Ll., 48. C RAM - Centre de Recuperació d’Animals Marins (El Prat del Llobregat) l’Hospitalet de Ll. i Santa Coloma de Gramenet) 49. R ecuperació social i ambiental de l’espai fluvial del Llobregat 11. N ou projecte de xarxa ferroviària per al Baix Llobregat (Barcelona, a la comarca del Baix Llobregat (Conca del Llobregat) Castelldefels, Cornellà de Ll., Esplugues de Ll., Gavà, Sant Boi de Ll., Sant Feliu de Ll., Sant Joan Despí, Sant Just Desvern i Viladecans) Bloc 6. Urbanisme i cohesió social 12. S ant Andreu - Sagrera: sistema ferroviari i projecte urbà (Barcelona) 50.01. P la integral de Collblanc - la Torrassa (L’Hospitalet de Ll.) 13. E stació intermodal del Baix Llobregat (El Prat de Ll.) 50.02. I ntervenció integral als barris fronterers de la Serra d’en Mena 14. T ransformació de la C-245 de Cornellà a Castelldefels (Cornellà, Sant (Badalona i Santa Coloma de Gramenet) Boi de Ll., Viladecans, Gavà i Castelldefels) 50.03. P la d’actuació Sant Cosme (El Prat de Ll.) 15. P erllongament de la línia 1 de metro fins a Badalona (Barcelonès nord) 50.04. P rojecte d’intervenció integral al barri de Roquetes (Barcelona) 16. D esdoblament línia ferroviària Vic-Puigcerdà (Montcada i Reixac) 50.05. P rojecte d’intervenció integral als barris de Santa Caterina i Sant Bloc 3. Promoció de sectors estratègics Pere (Barcelona) Audiovisual/TIC 50.06. P oble-sec: barri d’atenció especial (Barcelona) 17. E difici Media-TIC (Barcelona) 50.07. P rojecte d’intervenció integral al barri de la Ribera (Montcada i Reixac) BioRegió/Salut 50.08. P la de millora integral de Casablanca (Sant Boi de Ll.) 18. A mpliació Parc Científic de Barcelona (Barcelona) 50.09. P rojecte d’intervenció integral de l’AUAE de Ponent (Viladecans) 19. P arc de Recerca UAB - Esfera UAB (Cerdanyola, Barcelona i Sabadell) 50.10. P la de transformació del barri de la Mina (Sant Adrià de Besòs) 20. B iopol (L’Hospitalet de Ll.) 50.11. P la integral de Sant Ildefons (Cornellà de Ll.) 21. C entre d’Investigació Biomèdica Esther Koplowitz (CIBEK-IDIBAPS) 50.12. P rojecte d’intervenció integral als barris de Can Calders i la Salut (Barcelona) (Sant Feliu de Ll.) 22. H ospital Comarcal del Baix Llobregat (Sant Joan Despí) 50.13. P rojecte d’intervenció integral als barris de Torre Baró i Ciutat Meridiana (Barcelona) 23. P arc Sanitari Sant Joan de Déu (Sant Boi de Ll.) 50.14. P la d’intervenció integral de Trinitat Vella (Barcelona) 24. C onsorci Internacional del Genoma del Càncer (Barcelona) 50.15. P la integral la Florida - Pubilla Cases (L’Hospitalet de Ll.) 25. S ant Boi, ciutat de la salut mental (Sant Boi de Ll.) Nom 50.16. P rojecte d’intervenció integral a Badalona sud: Sant Roc, Artigas 26. E difici Banc de Sang i Teixits (Barcelona) i el Remei (Badalona) Carrec Aeronàutic 50.17. P la d’intervenció integral a la Romànica (Barberà del Vallès) 27. P arc Empresarial d’Activitats Aeroespacials i de la Mobilitat (Viladecans) 50.18. P rojecte d’intervenció integral del barri de la Bordeta (Barcelona) 28. C iutat aeroportuària (El Prat de Ll., Sant Boi de Ll. i Viladecans) 50.19. P la d’intervenció integral al barri del Coll (Barcelona) 29. M issió espacial SMOS - vigilància per satèl·lit de la salinitat dels 50.20. P rojecte d’intervenció integral al barri de Can Mas (Ripollet) oceans. ESA (Barcelona) 50.21. P rojecte d’intervenció integral de Sant Adrià nord (Sant Adrià de Besòs) Energia 50.22. P rojecte d’intervenció integral del barri de la Guàrdia i la Font 30. C entral de Generació d’Energies Zona Franca (L’Hospitalet) de Llargarut (Sant Vicenç dels Horts) 31. I REC - Institut de Recerca de l’Energia de Catalunya (Barcelona) 50.23. Projecte d’intervenció integral a la Barceloneta (Barcelona) Logística 50.24. P rojecte d’intervenció integral del Besòs-Maresme (Barcelona) 32. P ort de Barcelona. Ampliació sud (Barcelona i el Prat de Ll.) 50.25. P rojecte d’intervenció integral del barri de Can Vidalet (Esplugues de Ll.) 33. A ccessibilitat a la plataforma logística del delta del Llobregat (Municipis 50.26. P la d’intervenció integral de la Muntanyeta de Can Sant Joan que configuren el corredor del Baix Llobregat) (Montcada i Reixac) 34. A ccés ferroviari al Port de Barcelona (Àrea metropolitana de Barcelona) 50.27. L lei de barris de les Planes de Sant Cugat del Vallès (Sant Cugat) 35. E studi sobre un districte logístic 22L (Barcelona) 50.28. P la d’intervenció integral al barri de les Planes de Sant Joan Despí Agroalimentari (Sant Joan Despí) 36. C ampus de l’Alimentació de Torribera (Santa Coloma de Gramenet) 50.29. P rojecte d ’intervenció integral als barris centrals de Santa Coloma 37. B arcelona Food Platform (Barcelona) de Gramenet (Santa Coloma de Gramenet) PROJECTES ESTRATÈGICS LOCALS 110 PROJECTES ESTRATÈGICS LOCALS www.castelldefels.org www.elprat.cat www.l-h.cat 111 CASTELLDEFELS EL PRAT DE LLOBREGAT L’HOSPITALET DE LLOBREGAT Projecte d’urbanització del sector R econstrucció de l’edifici de La Ricarda S oterrament de la línia C-2 de Rodalies Montmar en la seva primera fase - Porta del Delta RENFE al seu pas pel nucli urbà i intercanviador de la Torrassa El mes de juliol del 2006 el Ple de l’Ajuntament de Cas- L’edifici té com a objectiu constituir-se en un nou equipa- telldefels va aprovar inicialment el Projecte d’urbanització ment cultural que desenvoluparà simultàniament tres fun- Es preveu que durant el 2009 es pugui iniciar el soterra- del sector Montmar, fases 1 i 2, en el terme municipal de cions: ment de la C-2 de Rodalies al seu pas pel nucli urbà de Castelldefels, i el novembre del 2006 es va aprovar definiti- • Ser la porta d’entrada al delta de Llobregat l’Hospitalet, després d’haver aprovat el projecte cons- vament. En aquell moment, es van iniciar els expedients per • Constituir un nucli de serveis culturals i mediambientals tructiu i licitat les obres. a la imposició i ordenació de les contribucions especials i la • Ser la seu d’entitats i institucions mediambientals La concepció de l’intercanviador de la Torrassa permet anar relació de béns i drets afectats pel projecte per a passos de servituds per aqüeducte. El desembre del 2007 es va apro- Aquesta triple vessant formula un equipament complex, executant els projectes de les diverses infraestructures de manera independent fins a la seva completa integració. En var l’expedient de contractació per a l’execució de les obres especialment multidisciplinari, de nova generació i singular, tots els casos es preveu la necessària interconnexió. Aquestes de la fase 1 del projecte. Les obres que es duran a terme al que donarà lloc a un espai emblemàtic, centre de referèn- infraestructures són: barri de Montmar i part del barri Centre consisteixen, en cia del patrimoni natural del municipi. La Ricarda serà un aquesta primera fase, en l’execució de les xarxes separatives espai de presentació del territori i del medi ambient, un • Estació de la Torrassa de la futura L9 de metro, en cons- d’aigües pluvials i residuals, com s’ha anat fent a la resta centre d’interpretació del patrimoni natural i cultural del trucció. de barris de Castelldefels. La decisió d’executar una xarxa Prat de Llobregat, com també un centre informador i arti- • Modificació de l’actual estació de la Torrassa de la L1 de separativa està motivada, d’una banda, per raons mediam- culador d’activitats i iniciatives vinculades amb els recursos metro. bientals, fet que suposa una millora de qualitat de vida per mediambientals del territori. • Futura estació de la línia C-2 de Rodalies (i la C-10, a als ciutadans i un estalvi energètic per l’adequada depuració Durant el 2008 s’han dut a terme el gruix de les obres l’Aeroport), en projecte. únicament de les aigües residuals, i d’altra banda, perquè de reconstrucció del centre i la previsió és que finalitzin • Futura estació de la línia C-4 de Rodalies. suposa una racionalització dels recursos econòmics, amb la el setembre del 2009, per iniciar a continuació les obres • Passadissos, vestíbuls i mecanismes d’interconnexió (as- qual cosa s’aconsegueix un important estalvi aprofitant els d’adequació interior de l’edifici, que es preveu que estiguin censors, escales, xarxes de serveis, etc.) entre les quatre sistemes de depuració existents i optimitzant les dimensions enllestides el darrer trimestre del 2010. línies i l’exterior. de les xarxes de sanejament. altreS projecteS eStratÈgicS del municipi: centre cultural aero- Una vegada executat el soterrament, entre els barris de Bell- altreS projecteS eStratÈgicS del municipi: obres de tractament am- nàutic. vitge i del Gornal es podrà urbanitzar una nova avinguda biental al front marítim de castelldefels, projecte de conversió en unitària, el projecte de la qual resta per aprovar. Per ordenar zona de vianants del carrer església, projecte d’urbanització del sec- la superfície i els entorns de l’intercanviador es redactarà la tor bellamar, biblioteca central. figura de planejament adient (MPGM, PMU), amb especial pressupost reconstrucció: 3.222.940 € atenció a la qualitat dels edificis de l’intercanviador i dels es- pressupost adequació interior: 2.300.000 € pais públics de relació amb els teixits dels barris veïns.pressupost adjudicació: 20.247.690,99 € termini d’execució: 15 mesos Superfície útil: 4.850 m 2 altreS projecteS eStratÈgicS del municipi: plaça d’europa, distric- xarxa de pluvials: 13.292 metres lineals programa proposat: accés i vestíbul, informació i recepció, sala te econòmic gran via l’Hospitalet, plans integrals de barris (coll- d’exposició permanent, sala d’exposicions temporals, sala polivalent, blanc - la torrassa i la Florida - pubilla cases), ciutat de la justícia. xarxa de residuals: 17.360 metres lineals tallers didàctics i espai infantil, botiga, àrea de coordinació i direcció i Superfície de calçada a pavimentar: 160.000 m2 àrea d’entitats i institucions túnel de la c-2: 3.240 metres de longitud ReSPONSaBLe: Carlos Pérez i Mauri, director de ServeiS territorialS de ReSPONSaBLe: Marta Bornbonet, arquitecta municipal de ReSPONSaBLe: Antoni Nogués i Olive, gerent de l’agÈncia de l’ajuntament de caStelldeFelS. l’ajuntament del prat de llobregat. deSenvolupament urbà de l’ajuntament de l’HoSpitalet de llobregat. 112 PROJECTES ESTRATÈGICS LOCALS www.molinsderei.cat www.montcada.cat www.santfeliu.org/soterrament 113 MOLINS DE REI MONTCADA I REIXAC SANT FELIU DE LLOBREGAT Rehabilitació de l’edifici de la Federació C onstrucció d’una residència assistida i Soterrament del ferrocarril al nucli Obrera centre de dia urbà de Sant Feliu de Llobregat La rehabilitació de l’edifici de la Federació Obrera és fona- Un dels projectes inclosos dintre del document del Pla El soterrament de la via del ferrocarril al nucli urbà de Sant mental per tal que aquest torni a ser un dels equipaments estratègic de Montcada i Reixac recollia la necessitat Feliu permetrà afrontar una transformació de la ciutat i re- més importants de Molins de Rei per la seva importància d’incrementar i innovar els serveis adreçats a la gent gran compondre una fractura urbana històrica. històrica, cívica i patrimonial. Aquesta rehabilitació està re- que, per diverses circumstàncies, no poden valdre’s per L’estudi informatiu, que ha estat sotmès a informació pú- collida a l’avantprojecte aprovat en el procés de participació elles mateixes, com també d’incrementar l’oferta de places blica el 18 de febrer del 2009, ha introduït canvis signi- ciutadana «Imagina’t la vida... a la Federació Obrera», dut a residencials de gestió pública o concertada. ficatius en el projecte. Un dels principals elements nous terme durant l’any 2006. Aquest projecte es veurà fet realitat amb la construcció respecte del que s’havia plantejat fins en aquest moment d’una residència assistida i centre de dia al municipi. La és el soterrament complet al nucli urbà. La Federació Obrera serà un espai obert a tota la vila, en- residència disposarà de 140 places d’internament, amb di- titats, veïns i veïnes, la qual cosa comporta un alt grau de El contingut del projecte planteja també un canvi substan-ferents modalitats, com la residència assistida i/o el servei polivalència, i acollirà activitats molt diverses: tallers i cursos, cial del sistema constructiu, que implicarà una important d’acolliment i descàrrega familiar; i 50 places de centre de exposicions, activitats a l’entorn de les TIC, espais per a les reducció de molèsties a la ciutat durant l’execució de les dia per a persones grans amb dependència. entitats, espectacles de petit format a l’auditori, conferèn- obres. L’alternativa proposada ha recollit les demandes cies, espais d’assaig per a grups musicals, etc. A més, tindrà Durant el 2008 es va dur a terme el concurs d’idees i la de l’ajuntament, i analitza des d’una altra perspectiva seva resolució, i el guanyador va ser l’empresa Batllori & l’actuació, amb uns criteris mediambientals, funcionals i de especialment en compte la conservació i la divulgació de la memòria històrica que simbolitza l’edifici, herència d’homes Trepat Arquitectes. També va tenir lloc la cessió gratuïta dels vertebració territorial més òptims. i dones treballadors que es van associar amb objectius assis- terrenys. Durant el 2009 es preveu l’entrega del projecte Ha estat possible tant per la modificació de paràmetres de tencials i reivindicatius. definitiu, l’adjudicació de l’obra a l’empresa constructora traçat que han deixat de ser condicions restrictives com per i el seu inici. intervencions prèvies realitzades a la ciutat. Així mateix, la L’abast de l’operació preveu la conservació i la rehabilitació prolongació del tramvia sobre el passadís alliberat del fer- de la façana principal i del vestíbul d’entrada amb l’escala altreS projecteS eStratÈgicS del municipi: projecte de soterrament de la c-17, projecte de creació de la xarxa corporativa municipal Wi- rocarril, actuació a realitzar amb posterioritat per l’ATM, d’accés a la planta primera, mentre que es reconstruirà i max i creació de la ronda en bici de les escoles. d’acord amb el protocol signat al 2006, ha fet necessari s’ampliarà la resta de l’edifici. reubicar els accessos a l’estació soterrada. altreS projecteS eStratÈgicS del municipi: naus industrials de can ber- tran amb implementació d’usos socials i projectes d’obertura i desenvo- lupament del sector d’anselm clavé i del sector del torrent del duc. termini d’execució estimat: 18 mesos pressupost de l’obra: 4.915.210 espai urbà alliberat amb el soterrament: 40.000 m 2 € Superfície projectada: 5.652,2 m2 tram soterrat: 1.545 m de longitud (185 m més que en la solució inicial projecte executiu aprovat el setembre del 2008 plantejada) edifici proposat: d’estructura compacta que allibera gran part del solar Superfície total d’actuació: 2.246 m2 per destinar-lo a jardins. Consta d’una planta baixa, un semisoterrani i període d’execució previst: 2010-2013 pressupost d’execució: 3.530.562,81 € quatre plantes altes d’internament pressupost del projecte: 100 M € ReSPONSaBLe: Núria Artés, gabinet d’alcaldia de l’ajuntament de ReSPONSaBLe: Marta Bunyesch i Martimpé, cap del Servei de ReSPONSaBLe: Pilar Rodríguez Domínguez, directora de l’àrea de molinS de rei. projecteS i obreS de l’ajuntament de montcada i reixac. ServeiS territorialS de l’ajuntament de Sant Feliu de llobregat. 114 PROJECTES ESTRATÈGICS LOCALS www.svh.es www.esplugues.cat www.gramenet.cat 115 SANT VICENç DELS HORTS ESPLUGUES DE LLOBREGAT SANTA COLOMA DE GRAMENET Àrea residencial estratègica Regeneració del teixit urbà, mitjançant R emodelació del mercat del Fondo: «La Façana» la millora de la integració de l’autopista una nova centralitat econòmica, social B-23 i la delimitació i desenvolupament i cultural Sant Vicenç dels Horts serà un dels primers municipis que es beneficiaran de les denominades «àrees residencials estratè- d’àrees residencials estratègiques El projecte de reforma integral del mercat del Fondo supo- giques» (ARE), impulsades pel Departament de Política Terri- Al municipi d’Esplugues de Llobregat existeixen determi- sa l’enderrocament de l’actual edifici i la construcció d’un torial de la Generalitat amb l’objectiu principal d’incrementar nades zones de caràcter urbà que estan patint un dete- nou mercat, de titularitat municipal, que se sumarà a la l’habitatge protegit. El territori objecte d’aquesta ARE, que riorament notable per la incidència de diferents factors, resta d’equipaments planejats: una escola bressol, un su- rep el nom de «La Façana», està format per un àmbit d’ús com ara la inadequada implantació de l’autopista B-23, la permercat i una biblioteca. El nombre de llocs previstos per residencial i un àmbit d’activitats econòmiques i se situa a pèrdua d’activitats econòmiques i industrials en el polígon al nou mercat serà de quaranta-tres, que seran ocupats en l’est del terme municipal, entre el nucli urbà consolidat i el Montesa i el bloqueig del desenvolupament del sector Can règim de concessió administrativa per trenta-cinc anys. Parc Agrari del Baix Llobregat. L’execució de «La Façana» Cervera a causa del segon cinturó. pretén pal·liar els dèficits de sòl residencial i fer efectiu així Durant les obres de construcció del nou mercat, i amb la el dret de la ciutadania a un habitatge digne i adequat. El La regeneració del teixit urbà afectat requereix una actua- finalitat de no paralitzar l’activitat econòmica de la zona, projecte garanteix que l’espai inclogui els equipaments i les ció coordinada i conjunta, coincident amb els objectius l’ajuntament ha previst la construcció d’una carpa provisio- infraestructures necessàries. que la Generalitat de Catalunya ha fixat per a les àrees nal, situada prop de la plaça de la Mediterrània. residencials estratègiques. Per aquesta raó, l’Ajuntament Aquesta ordenació genera una nova façana urbana, trans- El mercat, que es planteja com una nova centralitat econò-d’Esplugues ha aprovat la delimitació de tres àmbits ter- forma la carretera en un bulevard i construeix una nova via mica, social i cultural, comptarà amb una zona útil de ven-ritorials (Can Cervera, la Montesa, i l’autopista B-23 - la perimetral. Un dels aspectes innovadors és que es preveu des d’aproximadament 1.570 m 2, als quals se sumen uns Masia) i n’ha demanat la seva incorporació al Pla director 2 la construcció simultània dels equipaments públics i que 1.200 m de superfície en soterrani, destinats a magatzem urbanístic de les àrees residencials estratègiques de l’àmbit es genera l’espai necessari per a l’increment de l’activitat i a càrrega i descàrrega. És a dir, en total es disposarà de del Baix Llobregat. 2 econòmica. Al llarg del 2009 es completaran els tràmits per 2.770 m de superfície de mercat. iniciar l’obra urbanitzadora. Els objectius bàsics que es pretenen assolir són: Aquest nou edifici ha estat dissenyat per l’equip d’arqui- 1. F acilitar la millora de la implantació de l’autopista B-23, projecte d’intervenció tectura Pich-Aguilera, experts en construcció sostenible, altreS projecteS eStratÈgicS del municipi: mitjançant el seu soterrament total o parcial. integral del barri de la guàrdia i la Font del llargarut. per tal de reduir-ne la demanda energètica. I el projecte en 2. P otenciar la vertebració del municipi afavorint la comuni- conjunt ha estat cofinançat per la Unió Europea, a través Superfície: 42,89 ha cació nord-sud i est-oest. de la iniciativa Urban. nombre d’habitatges: 2.145 (1.059 habitatges lliures 3. M illorar la sostenibilitat al territori municipal. i 1.086 de protegits) 4. C rear espais aptes per a l’activitat econòmica, comercial i Sostre total: 241.851 m2 residencial, potenciadors del dinamisme municipal. Sostre comercial: 19.904 m2 5. I mpulsar el compliment dels objectius del Pacte nacional període d’execució: 3 anys (2008-2011) 2 per a l’habitatge 2007-2016.Sostre residencial: 171.600 m 6. D otar el municipi d’habitatge en règim de protecció en pressupost total: 20.057.779,24 € Sostre d’activitat econòmica: 50.347 m2 diferents zones del territori municipal. edifici: 6 plantes (planta baixa, 3 pisos i 2 plantes subterrànies) Sòl destinat a parcs i jardins: 74.518 m2 usos principals de l’edifici: mercat, supermercat, escola bressol i Sòl destinat a equipaments comunitaris: 63.664 m2 biblioteca ReSPONSaBLe: Mercedes Blay Blanc, cap de l’àrea de ServeiS al ReSPONSaBLe: Pedro Carmona Pérez, director de l’àmbit de medi ReSPONSaBLe: Joan Manel González, arquitecte del gabinet d’acció territori i SoStenibilitat de l’ajuntament de Sant vicenç delS HortS. ambient i ServeiS territorialS de l’ajuntament d’eSplugueS de llobregat. territorial de l’ajuntament de Santa coloma de gramenet. ACTIVITATS DEL PEMB EL 2008 118 ACTIVITATS DEL PEMB EL 2008 PRESENTACIÓ 119 Presentació El 2008 ha estat l’any de l’Àrea. L’any en què el Pla ha accentuat les seves accions Això és una mostra del que s’ha produït durant el 2008. La Memòria que teniu per continuar aprofundint en la construcció d’un espai metropolità coherent, po- a les mans conté el detall del conjunt dels treballs duts a terme en els diferents tent i visible. àmbits del Pla. El primer dels eixos estratègics del Pla –governança i xarxa– apunta directament a Però el 2008 ha estat també l’any de l’aniversari del Pla –vint anys de planificació aquest objectiu: configurar l’estructura de la governança metropolitana i les seves estratègica a Barcelona i la seva àrea– i l’any en què es manifesta amb una cruesa relacions amb la RMB, Catalunya, l’Euroregió i el món. incipient la crisi. El mateix alcalde de Barcelona i president del Consell General del PEMB, en la seva En el decurs d’aquests vint anys, crec que el Pla ha anat situant les pautes amb intervenció davant d’aquest Consell, remarcava deu prioritats, la majoria de les què dirigir el progrés del conjunt de l’AMB. Posant l’accent en les infraestructures, quals feien referència a les actuacions de coordinació i promoció de les polítiques en un primer moment, en la transformació cap a la societat del coneixement, a metropolitanes d’habitatge, mobilitat, urbanisme o promoció econòmica. continuació, i, ara, com dèiem, en el que anomenem la governança de l’Àrea. En aquest marc general, el Pla ha dut a terme, entre d’altres, un important treball Ja entrats en el 2009 toca un període en què cal preveure accions immediates, atès encaminat a fixar les estratègies per endegar una veritable política de promoció que la crisi ja s’ha manifestat en tota la seva cruesa. A la vegada també és necessari econòmica d’àmbit metropolità que vagi més enllà de les accions individuals –més o reiniciar un procés de reflexió col·lectiva per esbrinar quines són les claus de l’èxit menys potents– de cada un dels municipis de l’Àrea. Aquest treball s’ha fet en bona de les noves metròpolis del segle XXI –ben diferents de les d’abans– i quina és la part durant el 2008 i s’ha presentat a debat a començament de l’any actual. nostra posició en cada una d’aquestes. Si l’economia és important, no ho són menys les actuacions adreçades a les per- Hem de pensar en quines condicions es produirà l’activitat econòmica que sortirà sones. L’augment de la demanda social en serveis d’atenció a la dependència i la de la crisi i què ens cal fer per incidir positivament en aquestes condicions. I, sens creació d’un nou marc legislatiu ha estat un dels altres eixos de les accions del Pla dubte, es pot avançar una proposta clara: l’educació. L’educació en tots els nivells, al llarg del 2008. Les actuacions previstes en la Llei de dependència s’han d’abordar des de l’escola primària fins a la universitària, passant per la professional. Francesc Santacana des d’una perceptiva metropolitana. Aquest ha estat l’enfocament que s’ha donat Els canvis que s’hauran d’introduir seran importants. I no fàcils, com ja s’està veient. Coordinador general del al treball que ha promogut el Pla i en el qual han intervingut representants dels Pla Estratègic Metropolità ajuntaments i dels actors implicats. És en aquest nou context que el Pla s’ha de reafirmar com l’instrument facilitador del de Barcelona canvi. Per la serietat i agudesa dels seus informes i debats, per la important participació L’educació, un dels altres eixos estratègics per al desenvolupament de l’AMB, ha ciutadana que genera i pel consens en què es recolzen les seves propostes. tingut també un reflex important en els treballs del Pla. D’una banda, s’ha posat en relleu un aspecte poc conegut del col·lectiu immigrant, com és l’alt nivell de Això és el que s’ha estat fent des del 1988, partint, aleshores, d’unes perspectives qualificació professional en origen d’un alt percentatge dels nouvinguts. Estem favorables que es volien aprofitar al màxim (els Jocs Olímpics). I això és el que ens perdent oportunitats? D’altra banda, s’ha fet un seguiment de l’informe que es caldrà fer ara amb unes perspectives clarament desfavorables i que haurem de tre- va elaborar el 2003 Propostes de millora de l’educació pública a secundària, i s’ha ballar –sector públic i privat– per tal de trobar les vies més adients per sortir-nos-en detectat que moltes d’aquestes propostes –segurament les més importants– s’han aprofitant les noves oportunitats que es deriven de tota crisi. incorporat al, en aquell moment, document de bases de la futura Llei de l’educació L’AMB ja té definits un conjunt important de projectes que ha d’anar impulsant de Catalunya. Com a resultat d’aquest seguiment, s’ha elaborat un informe sobre i implantant. Ara, però, aquestes actuacions més immediates s’han de combinar les actuacions realitzades en l’educació catalana en el període 2003-2007. amb la necessària reflexió amb què s’ha d’encarar el futur. 120 ACTIVITATS DEL PEMB EL 2008 ACTIVITATS DELS ÒRGANS DE GOVERN L’alcalde va destacar les deu prioritats que han de guiar el futur metropolità i que ACTIVITATS DEL PEMB EL 2008 121 «faran de Barcelona i de l’AMB la porta sud de la Mediterrània, el centre de comuni- Durant el 2008, els òrgans de govern del PEMB s’han reunit en les dates i llocs se- cacions d’una euroregió que connecti l’eix mediterrani cap al sud i el nord d’Àfrica, güents: que connecti l’eix Mediterrani-Atlàntic i el sud de França». Comissió Delegada Per l’alcalde, les deu prioritats són: • 21 de gener (Pla) • La coordinació de les polítiques de promoció econòmica de l’àrea metropolitana. • 10 de març (Pla) • La connexió i el treball en xarxa dels serveis socials metropolitans. • 15 de maig (Aeroport de Barcelona) • L’elaboració d’un mapa d’equipaments educatius i culturals. • 7 de juliol (World Trade Center Barcelona) • Un pla d’actuació del Consorci Metropolità de l’Habitatge. • 8 d’octubre (Pla) • La creació d’un òrgan comú de gestió i planejament urbanístic i territorial d’àmbit metropolità. • 20 de novembre (Pla) • La participació metropolitana en la gestió i el desenvolupament de dues infraestruc- Consell de Desenvolupament Estratègic tures cabdals: l’aeroport i el port. • 6 de maig (Pla) • L’articulació d’una única autoritat ferroviària de la regió metropolitana. • La creació d’un ens que planifiqui, coordini i executi accions relatives a la xarxa viària Consell General metropolitana i que permeti disposar d’una veritable xarxa metropolitana de transport. L’1 d’octubre es va celebrar a l’auditori de l’edifici Imagina del Parc Barcelona Media el • L es xarxes d’infraestructures elèctriques, d’aigua, de gas, de telecomunicacions, etc., 8è Consell General del PEMB «La Barcelona metropolitana, capital de la Mediterrània, amb capacitat per garantir el creixement actual i futur de l’àrea metropolitana. una oportunitat de futur», en què es va fer un balanç dels vint anys de planificació • L’elaboració i execució d’un pla integrat del sistema natural. estratègica i es va presentar el Model metropolità 2020. Durant l’acte –presidit per l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, i el president de la Comissió Delegada del Pla, Jordi William Carnes– es va projectar un vídeo sobre les transformacions de la metròpolis des del 1988 fins a l’actualitat amb opinions de personalitats destacades de l’àrea metropolitana de Barcelona. També es va presentar el Model metropolità 2020,1 resultat del consens de totes les institucions i agents socials implicats en el desenvolupament de l’AMB, que es basa en cinc eixos estratègics: 1. Governança i xarxa. Configurar l’estructura de la governança metropolitana i les seves relacions amb la RMB, Catalunya, l’euroregió i el món. 2. Referent global. Reforçar la posició de l’àrea com un dels nodes de la xarxa d’innovació tecnològica. 3. Qualitat social. Humanitzar el territori. 4. Infraestructures. Planificar i concretar les infraestructures de comunicació físiques i virtuals de l’AMB i de connexió de l’AMB amb la resta del món. 5. Sostenibilitat. 1 Podeu consultar la versió íntegra del Model metropolità 2020 a través del web del PEMB: www.bcn2000.es. 122 ACTIVITATS DEL PEMB EL 2008 Comissió de Prospectiva dels espais de residència, treball o lleure, etc. El temps i les politiques associades ACTIVITATS DEL PEMB EL 2008 123 esdevenen, per tant, un factor de gran transversalitat amb molts altres elements de L’objectiu de la Comissió de Prospectiva del PEMB és generar nou pensament en els funcionament del territori metropolità. àmbits en els quals sorgeixen tendències amb impacte innovador sobre el territori metropolità, com, per exemple, les tendències relacionades amb la posició estratè- L’informe –elaborat per l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, gica de l’àrea metropolitana al món, amb les formes i usos del sistema productiu, amb la coordinació del Pla Estratègic Metropolità, l’Ajuntament de Barcelona (per amb els hàbits dels ciutadans o tendències tecnològiques que poden incidir d’una mitjà de la Regidoria dels Usos del Temps) i la Diputació de Barcelona– s’estructura manera rellevant en el funcionament d’una metròpolis com Barcelona. en tres eixos: 1. L’anàlisi dels usos del temps a la metròpolis de Barcelona, Es tracta, per tant, d’una comissió que reflexiona per tal de configurar estratègies que millorin el posicionament de la metròpolis i dels actors, tant públics com privats, 2. una recopilació d’experiències d’altres àrees metropolitanes i que hi actuen. Les seves tasques s’han de complementar amb les que desenvolupa 3. propostes de treball i d’actuació. la Comissió d’Estratègia, que elabora propostes concretes. Globalisation and Urban Strategies Durant el 2008, aquesta comissió ha treballat en els temes següents: En aquest informe, elaborat amb la col·laboració de Torino Internazionale, es fa una L’atenció a la dependència anàlisi comparativa de diverses àrees metropolitanes d’arreu del món i es plantegen les preguntes següents: quines són les seves estratègies fonamentals?, quins instru- L’augment de la demanda social de serveis d’atenció a la dependència i la creació ments utilitzen?, quin és el perfil de la seva economia?, etc. d’un nou marc legislatiu obliguen a reflexionar sobre el concepte de qualitat de vida i la sostenibilitat del model social desitjat. També fan necessari plantejar-se com El coneixement de les estratègies d’altres ciutats i àrees metropolitanes permet re- gestionar la demanda i la cobertura dels serveis des d’una perspectiva metropolitana, flexionar sobre el seu posicionament actual i sobre les línies d’actuació a seguir a fi amb complementarietat amb la funció de les administracions locals. que, des d’un moment conjuntural poc favorable, s’evolucioni cap a un futur ressor- giment. L’informe posa l’accent en la rellevància de les àrees metropolitanes com a Per aquest motiu, el PEMB va encarregar un informe que estudiés els elements que motor de desenvolupament dels estats i com a centres neuràlgics del seu creixement; cal preveure per fer més efectiva la gestió dels serveis de dependència i les línies en definitiva, en el rol de les ciutats en aquest escenari global. de treball que prioritzin les accions a dur a terme a l’àmbit metropolità. En aquest estudi, coordinat per Albert Serra, hi han participat representants dels ajuntaments Les àrees metropolitanes que s’estudien en aquest informe són: Lió, Munic, Torí, i els actors implicats. Bello Horizonte, Concepción, Córdoba (Argentina), Guadalajara (Mèxic), Sao Pablo i Barcelona. L’informe, presentat als ajuntaments en una sessió de treball a la seu de la Man- comunitat de Municipis de l’AMB, destaca com a línies principals de treball, entre d’altres, les següents: Comissió d’Estratègia • La concreció d’un model organitzatiu (local i metropolità) per a la gestió dels ser- L’objectiu de la Comissió d’Estratègia és plantejar propostes operatives que permetin veis d’atenció a la dependència, donar resposta a problemes o mancances prèviament detectats pel mateix Pla o pels • l’anàlisi de la demanda social i estudis de prospectiva elaborats. És a dir, estudiar quines són les millors propostes per • el mapa d’equipaments metropolitans. afrontar els reptes plantejats la resolució dels quals ha estat considerada estratègica per al desenvolupament econòmic i social de l’àrea metropolitana de Barcelona. L’ús social del temps a la regió metropolitana de Barcelona Com és habitual, els informes estratègics elaborats al llarg del 2008 han estat en- La introducció d’una nova variable, el temps, en els usos i el funcionament d’una me- carregats a entitats especialitzades o grups d’experts que treballen sota la direcció tròpolis ofereix nous elements per entendre i analitzar-ne la dinàmica, per conèixer els d’un ponent. Es tracta d’un sistema de funcionament que permet al PEMB treballar hàbits dels seus ciutadans i per avaluar el nivell de vertebració d’un territori. de manera flexible i polivalent. Aquest estudi ens apropa a un ampli ventall de temes ja coneguts, però des d’una Els informes elaborats per la Comissió d’Estratègia se sotmeten a l’aprovació de la perspectiva diferent: el transport públic, els horaris, la distribució en el territori Comissió Delegada i després es publiquen i presenten al públic. 124 ACTIVITATS DEL PEMB EL 2008 Durant el 2008 s’han donat a conèixer els estudis següents: Actualització de l’informe sobre subministraments bàsics a l’ÀMB: l’aigua ACTIVITATS DEL PEMB EL 2008 125 i el tractament de residus Recomanacions per a la gestió local del fet migratori a l’AMB El primer informe sobre subministraments bàsics a l’AMB del 2003, publicat el 2005, En el moment de redactar aquest informe la taxa d’immigrants a l’AMB superava el ja incloïa una primera revisió i el seguiment de les inversions i calendaris esmentats en 13% de la població. Es tracta, en conseqüència, d’un fenomen amb forta incidència l’estudi inicial. Al llarg del 2007 es va fer una nova revisió, en especial dels aspectes en la cohesió social del territori, un fet que cal que les administracions locals tinguin relacionats amb el subministrament d’aigua, que el comportament de la pluviometria molt en compte en el moment de dissenyar polítiques pròpies. havia convertit en un tema angoixant. Els autors de l’informe –Raquel Gil, Jesús Husillo i Martin Miralles, de l’associació L’actualització final d’aquest informe es va publicar el segon trimestre de 2008, en AMIC– tenen una llarga experiència en l’acollida i integració de col·lectius immigrants, un moment en què la situació dels envasaments era força més positiva. Tanmateix, el com també un bon coneixement de les diferents realitats dels municipis que integren caràcter volgudament tècnic tant de les recomanacions com de la informació sobre l’AMB; ambdues característiques han afavorit l’elaboració d’un treball sintètic i pràctic les diferents alternatives per garantir el subministrament d’aigua –a l’AMB i a tot el per als gestors metropolitans que actuen en aquest àmbit. territori català– fa igualment vigent i útil el contingut de l’informe. Pel que fa al tractament de residus, l’informe posa de manifest la fragilitat del sistema a Perdent oportunitats: el problema de la subocupació de la immigració curt termini, com també la tendència europea d’incrementar la valorització i minimitzar a Catalunya la disposició en abocadors. Elaborat per Adela Ros, directora del Programa de Recerca sobre Immigració i Societat de la Informació de la UOC. Els hàbits socials de les NTIC: tendències Aquest estudi fa una primera diagnosi sobre un aspecte poc conegut del col·lectiu L’objectiu d’aquest estudi era reflexionar sobre els usos de les noves tecnologies, immigrant: l’alt nivell de qualificació professional en origen d’un percentatge impor- com aquestes s’incorporen als hàbits de vida de les persones i de les empreses i com tant dels nouvinguts. L’estudi continua amb la descripció tant dels reptes com de les aquestes noves tecnologies ofereixen oportunitats a les empreses per adaptar-se millor dificultats d’avançar en un millor aprofitament d’aquesta capacitació i acaba amb als reptes de futur. un recull de propostes sobre possibles estratègies que permetin redreçar la situació L’informe es basa en el contingut de la jornada de juny de 2008 “Els hàbits socials de actual (coordinació dels actors implicats, sistemes de reconeixement i homologació de les NTIC: tendències”, organitzada per l’Associació Catalana de Ciència Regional, la titulacions, adquisició de competències, etc.). Cambra de Comerç de Barcelona, la càtedra Telefònica-UPC, el PEMB i la Fundació Creafutur, que n’ha elaborat la síntesi. Canvis i actuacions realitzades en l’educació catalana en el període 2003-2007 Promoció econòmica metropolitana Des del 2003, en què es va elaborar l’informe Propostes de millora per a l’educació En el marc de la construcció d’un espai metropolità com a referent de la promoció econò- pública a secundària, el sistema educatiu ha experimentat canvis significatius, tant en mica, el Pla Estratègic ha realitzat un estudi, a partir de reunions amb tots el municipis l’operativa de funcionament com en els objectius generals a assolir. Aquests canvis de l’àrea metropolitana, amb l’objectiu de dissenyar els eixos prioritaris per a una política ja s’havien reflectit en el Pacte per a la competitivitat, en el Pacte per a l’educació i, coordinada en matèria de promoció econòmica per al conjunt del territori metropolità. els darrers mesos del 2007, en el document de bases per a la futura Llei d’educació Amb l’experiència i les bones pràctiques dutes a terme des de les administracions lo- de Catalunya. cals, l’objectiu ha estat identificar des del Pla Estratègic –i de manera complementària En aquesta nova situació, el PEMB va considerar necessari contrastar fins a quin punt a les accions que ja estan en marxa– els elements que caldria incorporar a la promoció les iniciatives en funcionament o les propostes i orientació de la futura Llei d’educació econòmica metropolitana. De manera que la visibilitat conjunta de la metròpolis i la estaven en línea amb les que s’exposaven a l’informe de referència. L’Institut de Govern promoció dels seus factors estratègics afavoreixin la més eficient promoció del territori i Polítiques Públiques de la UAB (IGOP), dirigit per Joan Subirats, va ser l’encarregat i la millora de la seva competitivitat. d’elaborar aquest estudi comparatiu. Aquest document s’ha analitzat i debatut en diverses reunions amb experts i respon- L’informe constata la coincidència entre les propostes contingudes en l’estudi publicat sables de les àrees de promoció econòmica de les administracions implicades. De les pel PEMB i la filosofia que inspira la proposta de Llei d’educació de Catalunya. seves propostes, en destaquen els cinc àmbits següents: 126 ACTIVITATS DEL PEMB EL 2008 • Promoció externa de l’àrea metropolitana de Barcelona Durant l’any 2007, ja en una fase inicial, es van realitzar diverses trobades amb actors ACTIVITATS DEL PEMB EL 2008 127 • Relacions internacionals institucionals de Barcelona i Saragossa, que van establir prioritats en el programa de treball. Ara, per reforçar aquesta acció, s’han iniciat, conjuntament amb el Cercle • Creació de xarxes entre els centres de promoció econòmica local d’Economia, contactes amb agrupacions empresarials de València i representants de • Promoure bases de dades territorialitzades a escala metropolitana l’Ajuntament de Lió per iniciar un programa conjunt de treball per al 2009. • Promoure la modernització de les àrees i espais d’alta concentració d’activitat Aquest programa preveu conèixer com les tres ciutats de l’eix Mediterrani-Alps aborden econòmica l’actual situació de crisi, quines són les seves prioritats i quins són els seus programes estratègics immediats. La formació d’un districte logístic: 22L El pla de treball establert preveu que cada ciutat prioritzi un programa estratègic que L’àrea metropolitana de Barcelona compta amb un centre logístic de gran importància estigui en fase de realització i que pretengui reforçar els seus paràmetres de com- en l’espai que configuren les grans infraestructures del port i l’aeroport, a més de petitivitat. Es tracta de conèixer i compartir la manera com aquestes ciutats poden les àrees d’activitats logístiques de la Zona Franca. Aquest espai és en fase de grans afrontar la situació de crisi, quina és la seva visió de futur, quins són els sistemes de transformacions, en especial per l’ampliació del port, de l’aeroport i la construcció de generació de transmissió de coneixement que estan impulsant i quines són les activitats la ciutat aeroportuària, transformacions que obren nous espais i noves potencialitats innovadores que promouen. per al reforçament de l’àrea com un centre logístic europeu. Aquests factors seran debatuts en reunions a cada ciutat, en les quals participaran els La logística esdevé una activitat bàsica en una economia oberta i global, com a pla- seus actors empresarials i institucionals. Posteriorment, un cop finalitzat el projecte, taforma de connexions internacionals tant per a persones com per a mercaderies. es presentaran en un reunió conjunta de les tres ciutats. Plataforma que genera un gran nombre d’empreses al seu entorn i amb una elevada capacitat de generar valor pel tractament de mercaderies i les manipulacions que aquestes requereixen. Aquest fet i la seva importància van ser destacats en la darrera D’altra banda, i sempre amb la voluntat d’aprofundir en els grans temes que sens jornada tècnica del Pla, el passat mes de desembre, en què experiències d’altres àrees dubte afectaran el futur desenvolupament econòmic i social de l’AMB, l’any 2008 el europees posaven l’atenció en els impactes positius sobre les economies locals vincu- Pla ha posat en marxa els informes següents: lades als seus hinterlands. Un model energètic sostenible per a l’ÀMB, encarregat a Mariano Marzo, cate- Per abordar les oportunitats que això pot representar per a l’àrea de Barcelona i per dràtic d’Estratigrafia de la Universitat de Barcelona. elaborar propostes de coordinació entre els operadors implicats en el sector i els actors L’informe té l’objectiu d’analitzar les diverses fonts de subministrament energètic, la gestors de les infraestructures logístiques, es va acordar amb la col·laboració del Port de seva evolució i tendències de futur, com també els models energètics adoptats per Barcelona, l’Aeroport de Barcelona i el Consorci de la Zona Franca elaborar un informe algunes ciutats de referència, tant a Europa com als Estats Units, per tal d’identificar-hi que analitzi les oportunitats i estableixi propostes de treball. bones pràctiques que es puguin traslladar al nostre territori i que puguin conduir a un De manera similar a altres iniciatives que pretenen configurar districtes amb especial aten- model energètic sostenible per a l’AMB. L’informe estarà disponible entre el primer i ció a la ubicació d’empreses vinculades a sectors d’alt contingut en coneixement, es pre- el segon trimestre del 2009. veu la creació d’un districte que prioritzi el sector de la logística –anomenat 22L–, permeti Situació i propostes de millora per a la formació professional, elaborat per un el millor desenvolupament del sector, la implantació d’empreses vinculades i la promoció grup d’experts sota la direcció de Glòria Deulofeu i Oriol Homs. de les sinergies entre les mateixes empreses i els gestors de les infraestructures. Es tracta, d’una banda, de sintetitzar l’evolució d’aquests ensenyaments durant els La consolidació de l’eix mediterrani València-Barcelona-Lió darrers anys i recollir les iniciatives i millores proposades en l’Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat i en l’Acord estra- El corredor comprès entre el Mediterrani i els Alps és un dels eixos estratègics prioritaris tègic per a l’impuls de la formació professional, i, de l’altra, d’identificar un conjunt per al progrés de l’àrea de Barcelona, com també la consolidació de l’eix Barcelona- de mesures orientades a reforçar la consideració, la difusió i el coneixement dels Aragó i el nord. En aquests eixos les ciutats que els configuren són els nodes principals estudis de formació professional, aconseguir una implantació més equilibrada en per al seu desenvolupament i enfortiment. Aquesta priorització està contemplada en el conjunt dels municipis metropolitans i una millor adequació a les demandes del el Pla de treball del Pla Estratègic i constitueix una de les seves mesures. sistema productiu del territori. 128 ACTIVITATS DEL PEMB EL 2008 Durant el darrer trimestre del 2008, el PEMB ha estat considerant la viabilitat de nous A la taula rodona van participar Santiago Bassols, director general de Cilsa (gestora ACTIVITATS DEL PEMB EL 2008 129 informes vinculats a les noves línies de treball del Pla per al 2009. de la ZAL); Salvador Curcoll, director del Gabinet d’Infraestructures i Territori de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona; Ramon Molist, director de Entre els informes confirmats per al nou exercici hi ha: l’Àrea d’Explotació del Consorci de la Zona Franca de Barcelona; Ignasi Ragàs, director • Segon informe sobre dependència a l’ÀMB general de Cimalsa; Xavier Ribó, gerent de Barcelona-Catalunya Centre Logístic; Glòria • El futur econòmic de l’ÀMB Rodríguez, cap del Gabinet de Direcció de l’Aeroport de Barcelona, i Josep Salvat, • Registre d’empreses prioritàries a l’ÀMB vicepresident de Salvat Logística, SA. • El districte 22L La jornada va tenir molt bona acollida, amb l’assistència de més de dues-centes per- • Subministraments bàsics a l’AMB. Actualització 2009. Especial referència al tracta- sones pertanyents als sectors següents: ment de residus • Educació superior i regions. Informe comparatiu de l’OCDE Ajuntaments de l’AMB 21% Institucions públiques 18,9% Generalitat de Catalunya 9,2% VI JORNADA TÈCNICA Empreses privades 39,4% La logística, sector estratègic per a una economia global Altres 11,5% L’11 de desembre de 2008 es va celebrar a l’auditori del World Trade Center Barcelona la VI Jornada Tècnica del PEMB “La logística, sector estratègic per a una economia global”, en què es va debatre el paper que juga la logística en el desenvolupament econòmic de l’àrea metropolitana de Barcelona, com també els elements i factors que poden convertir-la en un clúster logístic potent. L’acte va ser inaugurat per Jordi Valls, president de l’Autoritat Portuària de Barcelona, i Jordi William Carnes, tinent d’alcalde d’Hisenda i Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Barcelona i president de la Comissió Delegada del PEMB, qui va destacar que la logística és un dels grans reptes econòmics de Catalunya. Els dos ponents europeus –Theo Notteboom, president de l’Institut del Transport i Gestió Marítima de la Universitat d’Anvers, i Peter W. de Langen, Advisor Corporate Development del Port de Rotterdam– van posar en relleu el creixement que s’ha produït els darrers anys en aquest àmbit, les causes i les conseqüències en l’economia d’Holanda i Bèlgica. Des dels seus punts de vista, Barcelona ofereix les condicions necessàries per convertir- se en un clúster logístic important ja que disposa de grans infraestructures –com el port, l’aeroport, zones logístiques, etc.–, és a prop de les rutes marítimes amb més tràfic d’Europa, ocupa una situació geogràfica estratègica a la Mediterrània i està connectada amb terminals logístiques de l’interior. El president de l’Autoritat Portuària de Barcelona, Jordi Valls, va reforçar la idea que Bar- celona reuneix les condicions necessàries per ser un clúster logístic important (disposa de terminal de contenidors, activitat de transport internacional, activitat logística, manufactu- rera i comercial), però també que cal creure-s’ho i reconèixer l’existència d’aquest clúster. La jornada tècnica va acabar amb la taula rodona «La posició dels actors respecte a l’impacte de la logística en els nous horitzons econòmics», presidida per Gemma Mumbrú, regidora i vicepresidenta de la Comissió de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Barcelona, i moderada per Josep Oriol, director general de l’Autoritat Portuària de Barcelona. 130 ACTIVITATS DEL PEMB EL 2008 IV SEMINARI TÈCNIC VIATGE D’ESTUDIS A SINGAPUR ACTIVITATS DEL PEMB EL 2008 131 Les transformacions en l’escena global Del 26 al 30 de gener del 2008, el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona va orga- Alcaldes de l’àrea metropolitana de Barcelona, membres de la Comissió Delegada i del nitzar el seu tradicional viatge d’estudis. Consell de Desenvolupament Estratègic del PEMB es van reunir el 22 de setembre per En aquesta ocasió la ciutat escollida va ser Singapur, una ciutat estat amb un territori debatre sobre l’actual crisi econòmica mundial. En aquesta quarta edició, titulada «Les 2 transformacions en l’escena global», es va convidar el president d’Analistas Financieros de 700 km i una població de 4,5 milions d’habitants, magnituds força similars a les Internacionales, Emilio Ontiveros. de l’àrea metropolitana de Barcelona. Algunes de les evidències i recomanacions a què es va arribar en aquest seminari són Al viatge, hi van participar un total de trenta-set persones: onze alcaldes, nou regi- les següents: dors, representants del govern de la Generalitat de Catalunya i de la Diputació de • E s tracta d’una crisi financera global que, per primera vegada, té el seu origen en Barcelona i gerents d’entitats i institucions metropolitanes. La delegació va viatjar l’epicentre financer del món: Wall Street. acompanyada pel cònsol honorari de Singapur a Barcelona, Josep Manel Basañez. • Tot i les diferències entre el sistema financer nord-americà i l’espanyol, aquesta crisi Singapur és una ciutat molt segura, neta, gens sorollosa i d’una vegetació exuberant. també ens afecta directament. Des d’un punt de vista d’activitat econòmica, rep 17 milions de turistes l’any, és el • Aquesta crisi ha modificat substancialment la visió del paper que ha d’assumir el port de trànsit més gran del món, gaudeix d’un sector financer potent, recolza la govern i ha generat un ampli debat sobre la necessitat (o conveniència) de la inter- implantació de nous sectors emergents (com, per exemple, la biotecnologia), però venció de l’Estat en una crisi econòmica d’aquesta magnitud. sobretot la seva aposta de futur és l’atracció de talent i l’impuls de la creativitat del Emilio Ontiveros considera que el risc d’una no-intervenció és alt i que cal actuar per seu capital humà. frenar l’estancament econòmic i evitar la destrucció de llocs de treball. Altres pro- En les sessions de treball que es van fer durant el viatge es va tractar sobre l’habitatge fessionals del sector financer opinen, però, que no s’ha d’utilitzar el diner públic per públic, la planificació urbanística, l’abastament d’aigua i el tractament de residus, la recolzar el sector bancari. planificació estratègica, el sistema de transport públic i el sistema educatiu. Segons el ponent, les mesures que ha de posar en marxa el govern espanyol s’han d’orientar a reduir la desconfiança en els mercats financers –per tal que bancs i caixes pu- guin recuperar liquiditat– i facilitar el finançament dels projectes empresarials. En el futur • H abitatge. La HDA (Agència per al Desenvolupament de l’Habitatge) ha promogut seria, doncs, desitjable una nova «re-regulació» dels mercats financers. Les operacions de des de finals dels anys seixanta un parc de 984.000 habitatges, el 90% dels quals rescat portades a terme pels governs haurien de tenir com a contrapartida l’establiment són de propietat. Consideren l’habitatge com un instrument de cohesió social i, per d’un nou «codi de circulació» per evitar que es repeteixi una situació com aquesta. tant, les promocions inclouen diferents tipologies de pisos, a més reserven percen- tatges per a les diverses ètnies del país. • E l cicle de l’aigua. Singapur és una ciutat estat sense recursos hídrics naturals. L’aigua procedeix de Malàisia –situada a 2 km– per mitjà d’un conveni de submi- nistrament garantit per l’ONU. Tanmateix, la voluntat del govern ha estat sempre reduir al màxim aquesta dependència, per la qual cosa ha actuat en tres grans línies: la reserva de noves zones per emmagatzemar-hi aigua, la construcció de dessalinit- zadores i, molt especialment, el tractament de les aigües residuals. • E l sistema educatiu. La capacitació del capital humà és una aposta prioritària per al govern de Singapur. Tot i que el seu sistema educatiu està considerat com un dels millors del món, hi continuen incorporant millores; per exemple, sistemes de control de qualitat del funcionament de les escoles, d’avaluació de resultats o d’incentius al professorat per a innovació acadèmica. El 100% de la població està escolaritzada, l’escola primària és pública en un 100% i a la secundària hi ha un 2% d’escola privada. El resultat de tot això és un sistema educatiu amb només un 2% de fracàs escolar. 132 ACTIVITATS DEL PEMB EL 2008 Els membres del PEMB que van participar en el viatge són: Carme MIRALLES, directora de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona ACTIVITATS DEL PEMB EL 2008 133 Ivan ARCAS, alcalde de Molins de Rei Juan Carlos MONTIEL, director gerent de Barcelona Regional César ARRIZABALAGA, alcalde de Montcada i Reixac Clemente MURILLO, vicepresident de la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Joaquim BALSERA, alcalde de Gavà Metropolitana de Barcelona Josep Manuel BASAÑEZ, cònsol general del Consolat de Singapur a Barcelona Antoni NOVEL, director de Serveis Generals de la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Jaume BOSCH, alcalde de Sant Boi de Llobregat Metropolitana de Barcelona Joan CAMPRECIÓS, coordinador adjunt del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona Amparo PIQUERAS, alcaldessa de Sant Vicenç dels Horts Ignasi CARDELÚS, delegat de Presidència i Relacions Institucionals de l’Ajuntament de Antoni POVEDA, alcalde de Sant Joan Despí Barcelona Marcel PRUNERA, director general de Promoció Econòmica del Departament d’Economia i Jordi William CARNES, tinent d’alcalde d’Hisenda i Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Finances de la Generalitat de Catalunya Barcelona Andreu PUIG, gerent de l’Ajuntament de Barcelona Jaume CIURANA, regidor del grup municipal de CIU a l’Ajuntament de Barcelona Imanol PUJANA, gerent del Consell Comarcal del Barcelonès Carles CONILL, gerent de l’Entitat Metropolitana del Medi Ambient Lluís RECODER, alcalde de Sant Cugat del Vallès Pilar DÍAZ, alcaldessa d’Esplugues de Llobregat Josep ROIG, secretari general de Metròpolis Assumpta ESCARP, regidora de l’Àrea de Prevenció, Seguretat i Mobilitat de l’Ajuntament Teodoro ROMERO, president delegat de l’Àrea de Promoció Econòmica i Ocupació de la de Barcelona Diputació de Barcelona Enric GINER, gerent de l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat Montserrat RUBÍ, secretària tècnica del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona Eva GRANADOS, secretària de Política Institucional de la Unió General de Treballadors Carles RUÍZ, alcalde de Viladecans Anna HERNÁNDEZ, consellera de Presidència i Serveis Generals del Consell Comarcal del Francesc SANTACANA, coordinador general del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona Baix Llobregat Pedro SANZ, primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Castelldefels Dolors LLOBET, secretària d’Acció Socioeconòmica de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya Juan Antonio TAMAYO, tinent d’alcalde de Territori i Ciutadania de l’Ajuntament de Sant Pelayo MARTÍNEZ, gerent de l’Entitat Metropolitana del Transport Boi de Llobregat Joan Carles MAS, primer tinent d’alcalde i delegat de Recursos Interns, Promoció Econòmica Lluís TEJEDOR, alcalde del Prat de Llobregat i Comerç de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet Albert VILÀ, alcalde del Papiol 134 ACTIVITATS DEL PEMB EL 2008 PROGRAMES INTERNACIONALS RELACIONS INSTITUCIONALS ACTIVITATS DEL PEMB EL 2008 135 A continuació es fa una breu descripció de les relacions institucionals que ha mantin- CIDEU gut el Pla Estratègic Metropolità durant el 2008 amb altres institucions de Catalunya, Del 18 al 20 de juny, el PEMB va assistir al congrés anual del CIDEU, celebrat a Gijón, d’Espanya i d’arreu del món. que es va centrar en el tema de la ciutat sostenible. Durant aquests dies, diverses S’han classificat en dos grans grups: ciutats van presentar projectes que permeten millorar la sostenibilitat de les ciutats i la qualitat de vida dels seus habitants. • Conferències, congressos i seminaris en què ha participat algun membre de l’Oficina de Coordinació del Pla. Coincidint amb el congrés, es va editar un informe sobre la sostenibilitat urbana: • Recepció de personalitats, delegacions, institucions, tècnics, etc., que han visitat Contribucions de les ciutats davant el canvi climàtic, un capítol del qual ha estat el Pla amb l’objectiu de rebre informació o assessorament en el disseny dels seus redactat per l’Oficina de Coordinació del Pla: «La ciutat en la seva dinàmica cap a plans estratègics. la sostenibilitat». Així mateix, el PEMB va participar en el III Seminari de planificació estratègica urbana ASSISTÈNCIA I PARTICIPACIÓ EN CONFERÈNCIES, CONGRESSOS I SEMINARIS «Ciudades para tiempos de crisis. Cómo progresar en un ambiente adverso», del mes de desembre a Sevilla. En aquesta trobada, les ciutats que formen part de la subxarxa Àrea Metropolitana de Barcelona / Catalunya d’Espanya i Portugal van contrastar les propostes estratègiques del seus models per 16 de juliol. Participació, com a ponents, en el debat sobre «L’àrea metropolitana de als propers anys. Barcelona: governament i creixement econòmic», organitzat per la Societat Econòmi- Com en edicions anteriors, la coordinació del Pla forma part del claustre docent del ca Barcelonesa d’Amics del País (SEBAP). programa online de planificació estratègica. En aquesta edició han participat més de Espanya trenta persones provinents de diverses ciutats membres del CIDEU d’Amèrica llatina, 17 i 18 de gener (Palma de Mallorca). I Congrés Nacional sobre la Responsabilitat Espanya i Portugal. Social de les Empreses Turístiques. 4 i 5 de febrer (Saragossa). XII Encuentro de Directores de Planes Estratégicos. 31 de març i 1 d’abril (Saragossa). Reunió de treball entre representants del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona i del de Saragossa. 29 d’abril. Conferència a Santiago de Compostel·la. 18-20 de juny (Gijón). Congrés Anual del CIDEU. 10 de juliol. Visita conjunta amb l’AMB a l’Expo de Saragossa. 2 i 3 de desembre (Sevilla). III Seminari de planificació estratègica urbana: «Ciu- dades para tiempos de crisis. Cómo progresar en un ambiente adverso». Subxarxa ibèrica CIDEU. RECEPCIÓ DE DELEGACIONS I PERSONALITATS D’ESPANyA I D’ALTRES PAÏSOS Espanya 12 de novembre. Doctorand en la Universitat Politècnica de Madrid. Europa 7-10 de gener. Visita de treball d’un grup d’experts de l’OCDE per estudiar Barcelona com a exemple de bona pràctica en desenvolupament local. Organitzat per Barcelona Activa. 11 de gener. Professor de la Universitat de Cambridge (Regne Unit). 8 de febrer. Investigadora de l’Institut de la Mediterrània, Marsella (França). 136 ACTIVITATS DEL PEMB EL 2008 12 de març. Visita d’una delegació de Sarajevo. • L’audiovisual a Catalunya. Un motor en marxa? ACTIVITATS DEL PEMB EL 2008 137 25 de març. President do Instituo Politècnico do Porto (Portugal). Autor: Imma Tubella 30 d’abril. Estudiant de l’Institut d’Estudis Polítics de Lió (França). • El mercat de l’alta definició en l’àrea d’influència de la zona metropolitana de Barcelona Autor: David Xirau 27 de juny. Delegació de membres de l’Associació Arbeit und Leben Hamburg, Ham- Jornada sobre la Situació de l’Audiovisual a Catalunya, 24 d’abril a l’Hotel Icària burg (Alemanya). • Perdent oportunitats: el problema de la subocupació de la immigració a Catalunya 3 de setembre. Representants de l’Ajuntament de Hillerod (Dinamarca). Autors: Adela Ros, Elisabet Guillemat, Xavier Aragall 4 de setembre. Arquitectes de la seu a Barcelona de l’estudi internacional Jornada sobre la Immigració a Catalunya, 18 de setembre a la Casa de la Convales- d’arquitectura Foreign Office Architects. cència - UAB 16 de setembre. Cap del Departament de Planejament Espacial de la província de • L’atenció a la dependència a l’àrea metropolitana de Barcelona North Holland (Països Baixos). Autors: Pau Mas i Albert Serra 15 d’octubre. Professor de la Seconda Università degli Studi di Napoli i investigador 13 de novembre, a la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona del Consorzio Cesit, Nàpols (Itàlia). 3 de novembre. Arquitecta italiana. Web Amèrica A mitjan setembre del 2008, el PEMB va estrenar el nou lloc web (www.bcn2000.es). 25 de febrer. Recepció d’una delegació del municipi de Durango (Mèxic), organitza- L’objectiu d’aquest canvi d’interfície és triple: convertir-lo en un punt de referència per da pel CIDEU. als tècnics de planificació estratègica, donar-li una imatge més moderna i dinàmica i 6 de juny. Visita d’un tècnic de l’Escola de Graduats en Administració Pública i Políti- dotar-lo d’eines interactives. ca Pública (EGAP) de l’Institut Tecnològic d’Estudis Superiors de Monterrey (Mèxic). Al nou lloc web s’han potenciat alguns dels apartats que ja existien anteriorment, com 12 de juny. Delegació de funcionaris de l’Instituto Municipal de Planeación de León el mapa de projectes estratègics metropolitans, des del qual es pot accedir a la (Mèxic). fitxa tècnica dels seixanta-vuit projectes en la perspectiva 2008. Cadascuna d’aquestes fitxes conté una descripció del projecte, l’estat d’execució, les dades tècniques i econò- 17 de juliol. Grup d’estudiants nord-americans del programa European and Mediter- miques més rellevants, el responsable, la pàgina web, etc. Com a base s’ha fet servir ranean Studies a Barcelona. el mapa de l’Institut Cartogràfic de Catalunya. 29 de setembre. Visita d’una delegació de la Regió de Bio-Bio (Xile). També s’ha mantingut i ampliat el fons documental, a l’apartat «Publicacions Àfrica del PEMB», que inclou els informes elaborats per les comissions de Prospectiva i d’Estratègia, els indicadors estratègics, la memòria, el mapa de projectes i altres do- 5 de març. Recepció d’una delegació d’alcaldes marroquins. cuments d’interès. Al menú de la banda dreta superior de la pàgina inicial es poden Oceania trobar tots els butlletins publicats des del juny del 2002 fins a l’actualitat. 24 d’abril. Editor de 2ThinkNow, Austràlia. Alguns dels apartats i de les noves funcionalitats que s’han incorporat al web del 17 de juny. CEO del think-tank Committee for Pearth, Austràlia. PEMB són: • Notícies d’interès estratègic, que trobareu a la banda dreta de la pàgina principal. • Un cercador que permet trobar fàcilment els documents d’interès. COMUNICACIÓ I PROMOCIÓ • La Galeria d’imatges, en què s’emmagatzemen les fotografies digitals dels actes Presentació d’informes més rellevants organitzats pel Pla. • Comunicació i premsa, des del qual es pot accedir als dossiers de premsa lliurats Durant el 2008 s’han presentat els informes següents: als mitjans de comunicació i als reculls de premsa (notícies publicades en què es fa • Situació de les telecomunicacions a l’àrea metropolitana de Barcelona. Recomana- referència al Pla). cions i projectes a impulsar • Eines de comunicació amb l’usuari com Opina, Contacta i la Inscripció on line, que Elaborat per la Fundació Barcelona Digital permet inscriure’s als actes organitzats pel Pla. 25 de gener a l’auditori de Barcelona Activa • L ’Agenda. 138 ACTIVITATS DEL PEMB EL 2008 Butlletí PRODUCCIÓ EDITORIAL ACTIVITATS DEL PEMB EL 2008 139 Durant el 2008 s’han publicat quatre butlletins, un dels quals es va dedicar exclusiva- Durant el 2008, el PEMB ha publicat nou estudis que es descriuen breuement a con- ment a tractar del Projecte de llei d’educació (núm. 23). tinuació: Aquest butlletí especial incloïa una entrevista amb el conseller d’Educació de la Ge- neralitat de Catalunya, Ernest Maragall, i un article del president del Consell Supe- INDICADORS ESTRATÈGICS rior d’Avaluació del Sistema Educatiu de la Generalitat de Catalunya i president de Número 2 l’Agència per a la Qualitat Universitària a Catalunya, Joaquim Prat. Indicadors de seguiment del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona: any 2007 En aquest monogràfic es ressaltava el paral·lelisme existent entre el «districte esco- Direcció: Manuel Artís i Jordi Suriñach lar» –una de les mesures proposades en l’informe Propostes de millora en l’educació Equip investigador: José Ramon García i Esther Vayá pública a secundària, publicat pel PEMB el 2004– i l’anunci per part de la Conselleria Grup de Recerca AQR de la Universitat de Barcelona i Institut de Recerca en d’Educació de posar en funcionament les «zones educatives». Economia Aplicada (IREA) A més de l’entrevista al conseller d’Educació, se n’han fet les següents: Aquest document és el segon de la sèrie «Indicadors Estratègics» i el seu objectiu és mesurar de manera objectiva els avenços en la implantació de les estratègies acordades • Andreu Mas Collell, president del Patronat de la Barcelona Graduate School of i els seus efectes sobre el territori metropolità. Economics (BGSE). Núm. 21 «Barcelona i el seu entorn es poden convertir en capital europea de formació» Respecte al primer número, s’han actualitzat la majoria d’indicadors i s’hi han incorpo- rat dades dels anys 2005 i, fins i tot, 2006, sempre que la disponibilitat d’informació • Màrius Rubiralta, secretari d’Estat d’Universitats. Núm. 22 estadística ho ha permès. Alhora, s’hi han incorporat nous indicadors que donen una «La nova universitat vol canviar el model econòmic de l’AMB» visió més àmplia de l’objectiu pretès i s’han eliminat aquells indicadors que no s’han • Dídac Pestaña, vicepresident de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB). Núm. 24 pogut actualitzar per manca d’informació estadística. «D’aquí a l’any 2015 doblarem la xarxa de metro actual» S’han definit un total de vint-i-tres indicadors, agrupats en cinc blocs, que abracen El primer número del 2009 inclourà una entrevista amb Antonio Balmón, alcalde de els objectius globals dels tres vectors del Pla (Creixement econòmic sostenible, Model Cornellà i vicepresident primer executiu de la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea territorial i mobilitat i Convivència i cohesió social), més cinc indicadors addicionals Metropolitana de Barcelona, en què es tractarà dels serveis de dependència. relatius al marc econòmic. Els butlletins estan disponibles en paper i també en format digital (pdf), en el web del PEMB Els sis blocs resultants són: (www.bcn2000.es). Així mateix, el web disposa d’una opció que permet a l’usuari donar- 1. Coneixement se’n d’alta i rebre’l automàticament per correu electrònic quan es publica. 2. Innovació i creativitat 3. Territori i mobilitat 4. Sostenibilitat 5. Qualitat de vida i cohesió social 6. Marc econòmic COL·LECCIÓ DE PROSPECTIVA Número 11 Globalisation and Urban Strategies Martí Parelllada i Elisabet Viladecans Aquest informe ofereix una anàlisi comparativa de nou àrees metropolitanes –Lió, Munic, Torí, Bello Horizonte, Concepción, Córdoba (Argentina), Guadalajara (Mèxic), Sao Pablo i Barcelona– amb l’objectiu de conèixer millor quin és el perfil de la seva eco- nomia, les seves estratègies i els instruments emprats per assolir els seus objectius. 140 ACTIVITATS DEL PEMB EL 2008 El coneixement de les estratègies d’altres ciutats i àrees metropolitans permet reflexio- COL·LECCIÓ D’ESTRATÈGIA ACTIVITATS DEL PEMB EL 2008 141 nar sobre quines han de ser les línies d’actuació per combatre eficaçment una situació Número 7 conjuntural desfavorable. L’informe remarca la rellevància de les àrees metropolitanes Recomanacions per a la gestió local del fet migratori a l’àrea metropolitana de com a motor de desenvolupament dels estats i com a centres neuràlgics del seu creixe- Barcelona ment; en definitiva, el rol de les ciutats en aquest escenari global. Raquel Gil, Jesús Husillo i Martín Miralles Número 12 Aquesta publicació forma part de les iniciatives per al desenvolupament de l’eix Con- L’ús social del temps a la regió metropolitana de Barcelona vivència i cohesió social del Pla Estratègic Metropolità. Es tracta d’un recull de recoma- Carme Miralles-Guash nacions sobre com les administracions locals poden afrontar l’arribada nombrosa de La morfologia d’una ciutat o d’una àrea metropolitana es dibuixa a partir de les formes nous ciutadans i fer-ho des de la concepció i la voluntat que els serveis públics ajudin d’ocupació i dels usos que es dóna al sòl. a la millor i més ràpida adaptació d’aquests col·lectius. En aquest informe, el PEMB planteja una nova manera d’entendre el funcionament La convivència i la cohesió social del nostre territori depenen en bona mesura de de la ciutat i de les ciutats que configuren la metròpolis. La visió d’una ciutat des de l’encert i l’adequació de la gestió local del fet migratori. Els autors de l’informe co- la vessant del temps aporta nous conceptes relacionats amb les persones, amb els neixen molt a fons les polítiques d’acollida a ciutadans immigrants, i és per això que la ciutadans, i com aquests consumeixen el seu temps en els diferents usos que fan de seva experiència, recollida en aquest informe, pot constituir un bon instrument d’ajut la ciutat. La feina, el desplaçament, el lleure, les compres, la formació o altres activitats per als responsables dels ajuntaments metropolitans. requereix temps i tots són elements estretament relacionats amb les condicions de vida i amb la seva qualitat. Número 8 Estudiar com el fenomen urbà afavoreix, o no, una millor utilització del temps és un Perdent oportunitats: el problema de la subocupació de la immigració a Catalunya factor important per mesurar nous indicadors en la qualitat de vida dels ciutadans de Adela Ros, Elisabet Guillemat, Xavier Aragall la regió metropolitana de Barcelona. En aquest estudi s’analitzen els factors que dificulten la correcta identificació del poten- cial dels immigrants que arriben a Catalunya que, contràriament al que se sol pensar, Número 13 tenen formació universitària però treballen per sota de les seves capacitats. L’atenció a la dependència a l’àrea metropolitana de Barcelona Aquest informe –elaborat per un grup d’investigadors del Programa de recerca, immigra- Pau Mas i Albert Serra ció i societat de la informació de la UOC, liderat per Adela Ros– va ser contrastat i discutit El moment de fer aquesta publicació no podia ser més adequat, atès que els canvis per experts en dues sessions de treball amb representants de l’Administració autonòmi- legislatius, tant en l’àmbit de Catalunya com de l’Estat espanyol, configuren un nou ca, de les administracions locals, d’organitzacions empresarials i sindicals, d’empreses, escenari dels serveis de dependència dins d’un marc de benestar social. d’universitats i escoles de negocis, d’altres institucions i d’agrupacions d’immigrants. Tal vegada, el fet metropolità ofereix una nova dimensió quant a la planificació i Algunes de les recomanacions que planteja l’informe són: provisió d’aquests serveis. La pregunta que va originar l’encàrrec, per part del PEMB, d’aquest nou informe era: quin ha de ser l’àmbit territorial més adient per plantejar • Buscar fórmules més àgils per a la convalidació i el reconeixement de títols aquesta qüestió? Àmbit territorial que, en el cas d’una metròpolis com l’àrea metro- acadèmics. En aquest punt tenen un paper clau tant l’Administració com les uni- politana de Barcelona, esdevé un factor important per a una millor eficiència en la versitats i altres centres de formació. provisió dels nous serveis. • E stablir vies d’acreditació de competències, amb la col·laboració dels col·legis pro- Aquest informe analitza el nou marc dels serveis de dependència des de la perspectiva fessionals o altres entitats implicades, per tal de promoure programes d’adaptació d’una metròpolis i quins haurien de ser els eixos principals de la seva gestió. En la part professional. final, l’estudi concreta algunes línies de treball que marquen un camí a seguir. • M illorar la connexió entre oferta/demanda de treball, creant ponts entre uns i altres i establint formes fàcils d’accedir a la informació existent en aquest àmbit. • Promoure la lluita contra la discriminació. En aquest àmbit, les administracions podrien impulsar polítiques exemplificadores, tant en la contractació directa com en la promoció d’incentius a les empreses. 142 ACTIVITATS DEL PEMB EL 2008 Número 9 Quant al tractament de residus, l’estudi evidencia la fragilitat del sistema a curt ter- ACTIVITATS DEL PEMB EL 2008 143 Canvis i actuacions realitzades en l’educació catalana en el període 2003-2007 mini, com també la tendència europea d’incrementar la valorització i minimitzar la Director: Joan Subirats disposició en abocadors. Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) de la Universitat Autònoma de Barcelona Número 11 Aquest estudi forma part de les activitats que el Pla Estratègic Metropolità ha realitzat Els hàbits socials i les NTIC: tendències els darrers anys com a seguiment de la implementació de les mesures proposades en En aquest estudi, elaborat conjuntament amb l’Associació Catalana de Ciència Regio- l’informe, publicat el primer trimestre del 2004, Propostes de millora de l’educació nal, s’analitzen quines són les tendències en els usos i en els serveis de les tecnologies pública a secundària. de la informació i de la comunicació. La Fundació Creafutur n’ha elaborat la síntesi . Entre la publicació de l’informe esmentat i l’actual proposta de la nova Llei d’educació El llibre no pretén ser un estudi tècnic de quins seran els avenços en aquesta ma- de Catalunya s’han anat succeint diverses iniciatives i actuacions, que finalment han tèria, sinó que vol ser una reflexió sobre els nous usos d’aquestes tecnologies i com conduït a l’elaboració de la proposta de la nova llei. Per exemple, el Pacte per a la com- s’incorporen en els hàbits de vida de les persones i de les empreses; com les noves petitivitat, en què els temes relacionats amb l’educació tenen un pes molt important, tecnologies s’integren en la vida i en l’economia d’un territori i com aquestes noves o els diferents instruments que la mateixa Conselleria d’Educació ha anat posant en tecnologies ofereixen oportunitats a les empreses per adaptar-se millor als reptes funcionament per millorar el sistema educatiu. de futur. Valia la pena, doncs, a mesura que aquestes iniciatives anaven prenent cos, tenir clar Les reflexions d’aquest informe ens permeten fer tres consideracions: fins a quin punt els postulats de cadascuna d’aquestes iniciatives eren o no coinci- a) L’evidència de canvis permanents en el sector, tant pel que fa als productes tecno- dents amb les propostes incloses dins l’informe del Pla Estratègic. I va ser amb aquesta lògics com als serveis vinculats a aquests, voluntat que es va encarregar a l’equip que dirigeix el Dr. Joan Subirats la realització b) la ràpida incorporació dels nous components tecnològics en les pautes de vida d’un treball comparatiu per al període 2003-2007. quotidiana, tant de les persones com de les empreses, i L’estudi analitza quina ha estat l’evolució, durant el període esmentat, de cadascuna c) la seva incidència en la competitivitat d’un territori, i, en especial, el de l’àrea me- de les propostes de millora de l’informe del Pla, amb la indicació de si han estat con- tropolitana de Barcelona. siderades o no en les diferents noves iniciatives i també, de manera més general, si la filosofia –o la implantació, segons el cas– d’aquestes noves iniciatives dins el món de Com a base de l’informe s’han fet servir les ponències presentades, el juny del 2008, l’educació seguia, totalment o en part, les orientacions defensades pel Pla. El treball a la jornada «Els hàbits socials i les NTIC: tendències». va finalitzar el desembre del 2007, després que aparegués la Proposta de bases per a una nova llei catalana d’educació. Durant el 2009, s’ha previst publicar els estudis següents: • Gestió de la mobilitat a l’AMB Número 10 • La logística, sector estratègic per a una economia global (resum VI Jornada Tècnica Actualització de l’informe sobre subministraments bàsics a l’AMB: l’aigua i el del PEMB) tractament de residus municipals • Un nou model energètic sostenible per a l’AMB Autor: Carles Conill • Dictamen de mesures de millora de la formació professional Com a continuació del primer informe sobre subministraments bàsics a l’AMB, publicat pel PEMB el 2005, durant el 2007 es va elaborar una revisió basada en el subministra- • La formació professional: competències professionals en sectors emergents ment d’aigua –que el comportament de la pluviometria havia convertit en un problema • Subministraments bàsics a l’AMB. Actualització 2009. Tractament de residus2 angoixant– i en el tractament de residus municipals. Tot i que en el moment d’aquesta revisió, el segon trimestre del 2008, la situació dels envasaments havia millorat notablement, el caràcter volgudament tècnic tant de les recomanacions com de la informació sobre les diferents alternatives per garantir el subministrament d’aigua –a l’AMB i a tot el territori català– fa igualment vigent i útil Nota. Des de l’apartat de Publicacions del PEMB del web del Pla (www.bcn2000.es) es pot accedir a el seu contingut. tots aquests informes. MEMÒRIA PARTICIPATIVA 146 MEMÒRIA PARTICIPATIVA Relació de participants MEMÒRIA PARTICIPATIVA 147 Nombre d’assistents als diferents actes del PEMB José Ángel ABANCENS Merche ALVIRA Alejandra ASPILLAGA Associació Empresarial Catalana de Ajuntament de Barcelona Universitat de Barcelona 8è Consell General del PEMB 328 Publicitat Ferran AMAGO Esteve AYMA IV Seminari tècnic 29 Isabel ADELL Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics de Col·legi d’Aparelladors VI Jornada Tècnica 188 La Caixa Telecomunicacions de Catalunya Amina BAAR-BAARENFELS Presentació d’informes: Maria AGRELL Elena AMAT Cilsa-Zal José AGUILÀ Ajuntament de Sant Boi de Llobregat El mercat de l’alta definició Antonio BÁEZ IOR Consulting, SA Josep AMAT Ajuntament de Barberà del Vallès L’ audiovisual a l’AMB 115 Mercè AGUILÀ Universitat Politècnica de Catalunya Carmina BALAGUER Situació de les telecomunicacions a l’AMB 175 Universitat Politècnica de Catalunya Alexandre AMELA Arriska Films Dependència a l’AMB 39 Verònica AGUILERA Corporació CLD Jordi BALBASTRE Viatge d’estudis (Singapur) 37 Canal IP Javier AMEZAGA Dragados, SA Jon AIZA Caprabo, SATOTAL 911 Manuel BALCELLS La Caixa Joan AMORÓS Inbisa Logística, SA Sito ALARCÓN Eurocongrés 2000 Àlex BALLESTER Barcelona Regional Xavier AMORÓS Ajuntament de Barcelona Agbar Antonio BALMÓN Nombre de reunions dels diferents instruments de participació Ginés ALARCÓN Esade Begoña ANDRÉS Àrea Metropolitana de Barcelona i Comissió Delegada 6 Ajuntament de Cornellà de LlobregatRosaura ALASTRUEY Siemens, SA Consell de Desenvolupament Estratègic 1 Manel ALBANELL Jordi ANGUSTO Joaquim BALSERA SPM Viladecans Mediterrània, SA Ajuntament de GavàSeminari tècnic 1 Catalana d’Iniciatives, SA Jornada tècnica 1 Víctor ALBET Ivan ARCAS Francesc BANCHS Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat Fecsa - Endesa Ajuntament de Molins de Rei Consell General 1 Flor BARAHONA Norman ALBI Félix ARIAS T-Systems Aggaros Jordi ARNAL M. José BARBOZA Oriol ALCOBA Institut d’Educació de Barcelona ILI-Logística Internacional 22@Barcelona Pau ARRANZ Tipologia dels participants Nombre % John BARCLAY Jordi ALCOVER Unió Sindical Obrera de Catalunya Olympic Advisors, SL Ajuntaments de l’AMB 172 18,9 Benito Alberto ALEDO Ramon ARRIBAS Cristian BARDAJÍ Ajuntament de fora de l’AMB 7 0,7 Eurodorada Consulting Generalitat de Catalunya Generalitat de Catalunya Associacions i fundacions 82 9 Albert ALEGRE César ARRIZABALAGA Jaume BARNADA Endesa Distribución Eléctrica, SL Ajuntament de Montcada i Reixac Ajuntament de Barcelona Col·legis professionals 15 1,7 Gabriel ALONSO Roser ARTAL Aram BARÓN Empreses 301 33 Cambra de Comerç de Barcelona Parc Científic de Barcelona Espacios_MGP Generalitat 44 4,8 Òscar ALUJA Adela ARTERO Miquel Àngel BARRABIA Institucions públiques 152 16,7 Ajuntament del Papiol Ajuntament de Viladecans Ajuntament de Barcelona Sindicats 11 1,2 ALVARADO Josep Lluís ARTIGOT Pablo A. BARREDO Ajuntament de Molins de Rei Catalana d’Iniciatives Liquidinmotion Universitats 49 5,4 Ariadna ÁLVAREZ Javier ASENSIO Ramon BARRIO Altres 78 8,6 Bagursa Ajuntament de Barcelona Tecni Plasper, SL TOTAL 911 Ismael ÁLVAREZ Joaquim ASENSIO Higinio BARRUFET Ajuntament de Pallejà Autoritat Portuària de Barcelona BG Logistics 148 MEMÒRIA PARTICIPATIVA Laura BARRUFET Josep A. BORRULL J. M. CANALS Jordi CASALS Pilar CONOSA Magí DEL CAMPO MEMÒRIA PARTICIPATIVA 149 Ajuntament de Gavà Santander Central Hispano Buica Ajuntament de Badalona Ajuntament de Barcelona Bau, Escola Superior de Disseny Josep Manuel BASÁÑEZ Jaume BOSCH Sergi CANALS Robert CASANOVAS Marta CONTINENTE Ana DEL FRAGO Consolat de Singapur a Barcelona Ajuntament de Sant Boi de Llobregat Ajuntament de Pallejà BG Logistics Generalitat de Catalunya Ajuntament de Barberà del Vallès Alfredo BASSAL Núria BOSCH Anna CANTÓ Miquel CASAS Anton COSTAS Pere-Joan DENIEL Eventures, SL Baring PE Diputació de Barcelona Coperfil Real Estate Group Fecsa - Endesa Ajuntament de Sant Just Desvern Santiago BASSOLS Josep BRET Josep CANUDAS Gregori CASCANTE Carolina COSTA Joan DESCALZI Cilsa Asociación Internacional de Presupuesto Transports Metropolitans de Barcelona D’Aleph Público Lis COSTA Julia DIAMANTE Jordi BASTIDA Ramon CANUT Cristina CASTELLS Universitat de Barcelona Cidem Antoni BREY Ibermutuamur Ajuntament de Barcelona Josep M. BAYER Grup Iviron, SA Ramon COSTA Miguel Ángel DÍAZ Fundació Institut Pacis Josep M. CANYELLAS Lluís CASTELLS Ascamm Ajuntament d’Esplugues de Llobregat Albert BROGGI Comtel, SA Telefónica Empresas Xavier BECERRA Aula Barcelona Román CASTRO Dolors COTRINA Pilar DÍAZ Comissió Obrera Nacional de Catalunya Joan CAÑAS Ajuntament de Montcada i Reixac Ajuntament de Barcelona Ajuntament d’Esplugues de Llobregat Carles BRUGAROLAS Associació d’Empresaris - Parc Empresarial Mireia BELIL Ajuntament de Sant Cugat del Vallès de Gavà Jordi CATALÀ Jesús M. CRESPO José A. DÍAZ SALANOVA Fundació Fòrum Universal de les Cultures Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials Fecsa - Endesa Blue Tanit-Shareholders, SL Joan BRUNET Elisenda CAPDEVILA Joan BELLAVISTA de BarcelonaUniversitat Politècnica de Catalunya Istar Estudi Xavier CUBELLS Pablo DIEGO Xarxa de Parcs Científics i Tecnològics Josep CENTELLES Ajuntament de Barcelona Palladium de Catalunya Sílvia BUESO Maria CAPELLA Capella Advocats Montse CHARLE Víctor CUCURULL Elisabeth DOMINGO Lluís BELLIDO Félix BURGOS 22@Barcelona Fundació Societat i Cultura Institut Català del Sòl Generalitat de Catalunya Generalitat de Catalunya Esteve CARAMÉS Institut de Cultura de Barcelona Jaume CIURANA Salvador CURCOLL Ricard DOMINGO Albert BELTRÁN Miquel BUXÓ Ajuntament de Barcelona Cambra de Comerç de Barcelona Barcelona TV Diputació de Barcelona El Vigía Joan CARBONELL Autoritat Portuària de Barcelona Teresa CIURANETA Marc DARGALLO Juan Ramon DOMÍNGUEZ Marco BENZONI Félix CABALLERO Institut Català de la Salut Transports Metropolitans de Barcelona Serveis d’Enginyeria del Transport, SA Express by Holiday in Barcelona City 22@ Ciberpyme Barcelona, SLU Núria CARBONELL IES Illa dels Banyols Susanna CLOSA Andrés DE ANDRÉS Carles DONAT Joan Josep BERBEL Joan CABEZAS José Ángel CARCELÉN Ajuntament de Viladecans Consell Comarcal del Baix Llobregat Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans Generalitat de Catalunya Palladium Ajuntament de Sant Boi de Llobregat de BarcelonaClaire CLOURT Fernando DE CARALT Jaume BERCIAL Joaquim CABRERA Ignasi CARDELÚS Santi COCA Associació Barcelona Aeronàutica i de l’Espai Jordi DUCH Cambra Oficial de Comerç i Indústria Automatic Systems Ajuntament de Barcelona Ajuntament de Sant Cugat del Vallès Col·legi Oficial d’Enginyers de Sabadell Marià DE DELÀS de Telecomunicacions Pau CALSAMIGLIA Joaquim CARDONA Josep M. COLL Mediapro Xavier BERTRANA Ajuntament de Barcelona Ibermutuamur Centre Internacional de Negocis Pere DURÁN Diputació de Barcelona Ignacio DE ESTEBAN de Catalunya Turisme de BarcelonaAnna CALVERAS Albert CARNÉ Siemens, SA Joan BLANCH Universitat Politècnica de Catalunya Banc Sabadell Atlántico Neus COLL Juan ECHANIZ Manuel DE FORN Centre Internacional de Negocis Diputació de BarcelonaRaül BLANCO Antonio CALVO Víctor CARNERO ALG, SA Generalitat de Catalunya Travima Forwarding, SL de CatalunyaAjuntament de Gavà Fernando ECHEGARAY Josep Lluís DE GABRIEL Elsa BLASCO Francesc X. CAMBÓ Ana COLLADO Aeroport de Barcelona Jordi William CARNES Bitlonia Ajuntament de Barcelona Iudex Advocats Federación EcomAjuntament de Barcelona Antonio EGEA Joan COLLDECARRERA Ignasi DE JUAN CREIX Patronat Granja Soldevila Ricard BOIX Jorge CAMBRA Antoni CAROL Autoritat Portuària de Barcelona Educació Sense Fronteres Universitat Oberta de Catalunya Portic Barcelona, SA Institut Municipal d’Informàtica Elena EMBUENA Manuel COLOMÉ Peter W. DE LANGEN Ajuntament de Sant Joan Despí Jordi BOIXADER Jaume CAMPMANY Josep M. CARRERA Associació Catalana d’Empreses de Transport Port de Rotterdam Diputació de Barcelona Associació d’Empresaris - Parc Empresarial Institut d’Estudis Territorials Melissa ENGONE de Gavà Joan COMELLA Adrián DE MON MARTÍN Alfons BONALS Josep M. CARRERAS Fundació Catalana per a la Recerca Universitat de Barcelona Guillermo ENTRENA Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat Albino CAMPO Àrea Metropolitana de Barcelona Ditec, SL Cambra de Comerç de Barcelona Ferran COMPTE José Luis DE SANCHO Miquel BONILLA Lluís CARRERAS Centre de Telecomunicacions i Tecnologies Hospital Universitari Vall d’Hebron Assumpta ESCARP Incasol Joan CAMPRECIÓS IOR Consulting, SA de la Informació Ajuntament de Barcelona Pla Estratègic Metropolità de Barcelona Pilar DE TORRES Esteve BORRELL M. Teresa CARRILLO Ernest CONESA Ifercat (Infraestructures Ferroviàries Josep ESCOLANO Consorci de la Zona Franca de Barcelona Enric CANALS Entitat Metropolitana del Transport Ajuntament de Barcelona de Catalunya) Fundació Barcelona Innovació Tecnològica Xavier BORRELL Jaume CANALS Cinto CASALS Carles CONILL Clara DE YZAGUIRRE Enrique ESCRIBANO Ajuntament de Barcelona Centro del Rótulo, SA Rentdata Networks, SA Entitat Metropolitana del Medi Ambient Ajuntament de Barcelona Coperfil Real Estate Group 150 MEMÒRIA PARTICIPATIVA Joan Manel ESPEJO Marcelo FERNÁNDEZ Carles FRADERA Vicenç GASULLA Eva GRANADOS Cecilia HERNÁNDEZ MEMÒRIA PARTICIPATIVA 151 Abertis Telecom Barcelona Meeting Point, SA Fundació Barcelona Digital Fundació Barcelona Digital Unió General de Treballadors Fundació Collserola de Catalunya Blanca ESPINA Mercè FERNÁNDEZ Ricard FRIGOLA Joan GATNAU Jaime HERNÁNDEZ Fundació Barcelona Digital Àrea Metropolitana de Barcelona Ajuntament de Barcelona Genos Open Source, SL Ignasi GRAS Ajuntament de Gavà Quark Miquel ESPINOSA Sergio FERNÁNDEZ Josep M. FUERTES Isabel GIBERT Joan M. HERNÁNDEZ Universitat de Barcelona Ajuntament de Cornellà de Llobregat Universitat Politècnica de Catalunya J. Gibert, SL Josep M. GRAU Generalitat de Catalunya Charmex Internacional, SA Salvador ESPINOSA Carles FERRANDO Jordi FUSTER Carles GINER Mateu HERNÁNDEZ Associació Catalana d’Empreses Mediaxpress Barcelona Regional, SA Institut de Cultura de Barcelona Josep GRIÑÓ Barcelona Activa, SA Consultores Guillem FERRÉ Susanna GAJA Arestes Enric GINER Xavier HERNÁNDEZ Guillem ESPRIU ProEixample, SA Ajuntament d’Esplugues de Llobregat Ángel GUARDIA Iniciatic Ajuntament de Barcelona Teresa FERREIROS Expansión Ángel GARCÍA Conacter, SL Albert GIRALT Lluís HOMDEDEU David ESTEBAN Comissió del Mercat de Telecomunicacions Copcisa Lluïsa GUÀRDIA Abengoa Ajuntament de Barcelona Amador FERRER Mancomunitat de Municipis de l’AMB Àngela GARCÍA Pla Estratègic Metropolità de Barcelona Ernest GIRALT Francesc HOMS Juli ESTEBAN Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat Parc Científic de Barcelona Joan GUASCH Abertis Logística Generalitat de Catalunya Mariona FERRER Carles GARCIA Miquel Torres, SAPrograma Landing Inés GIRALT Domènec HUGUET Oriol ESTELA Col·legi d’Agents de la Propietat Entorn, SCLL Ramon GUASCH Orbita 97 Diputació de Barcelona Jordi FERRERO Immobiliària de Barcelona Ajuntament de Begues Banc Sabadell Atlántico Joan GIRÓ Miguel-Ángel IBÁÑEZ Josep M. ESTEVA Dolça GARCIA Comisión del Mercado de Carles GÜELL Ciutadans - Partido de la Ciudadanía Barcelona-Catalunya Centre Logístic Héctor FIGUEREDA Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet Telecomunicaciones Güell Consulting Amas Sergi IBÁÑEZ Agustí ESTEVE Eugènia GARCIA Jordi GIRÓ Sònia GUERRA T-Systems Ajuntament de Barcelona Antoni FILLOY Consell Comarcal del Baix Llobregat Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Ajuntament de Sant Boi de Llobregat Antoni ESTEVE 22@Barcelona Gemma GARCIA Barcelona Amadeu IGLESIAS Salvador GUILLERMO Institut Metropolità de Promoció del Sòl Lavinia Carmen FLAQUER Autoritat Portuària de Barcelona Sílvia GIRONÈS Foment del Treball Nacional Tecnologia i Innovació Empresarial, SL José Manuel IGLESIAS Xavier ESTIVILL Laura FLORES Gumiel GARCÍA Sergi GUILLOT Diputació de Barcelona Momentum 22@Barcelona Institut Català de la Cultura Lola GISPERT 22@Barcelona José Luis ESTRADA Amas Lluís INGLADA Mònica FLORES Iria GARCIA Autoritat Portuària de Barcelona 22@Barcelona Ajuntament de Barcelona Modest GUINJOAN Institut Cerdà Jon GLASCO Barcelona Economia, SL Jordi Joan FÀBREGA María GARCÍA Glasco Clark Associates Carles IZQUIERDO Carles FLOTATS Hospital Sant Joan de Déu Joana GUIRAO Milvin, SL ANT Facilities Espacios_MGP Ricard GOMÀ Ajuntament de Barcelona Alexandre FÀBREGAS Mercè GARCIA Ajuntament de Barcelona Francesc V. IZQUIERDO Laia FLOTATS Fecsa - Endesa ANT Facilities Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat Ramon GUIXÉ Diputació de Barcelona Agustí GÓMEZ Toni FELGUERA Modest GARCIA Agrupament de Botiguers i Comerciants de Martín GULLÓN Pau JANÉ Fundació Barcelona Digital Gustau FOLCH Ajuntament de Barcelona Catalunya Entitat Metropolitana del Medi Ambient Iqua Universitat Autònoma de Barcelona Joaquim M. FENOLLOSA Ricardo GARCÍA Víctor GÓMEZ Luís Ángel GUTIÉRREZ Cristina JIMÉNEZ Projects & Facilities Management, SL Sergi FONT Change Core Universitat de Barcelona Cetaqua Barcelona Regional, SA Blauter Produccions, SL Emma FERICHE Xavier GARCIA Anna GONZÁLEZ Núria GUTIÉRREZ Ivan JIMÉNEZ Ajuntament de Mataró David FORNELLS Corporació CLD Entitat Metropolitana del Medi Ambient Abertis Logística Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts SGS, SA Anna FERNÁNDEZ Anton GARCIA PONS Antoni GONZÁLEZ Enric HAWCK Josep JORDANA 22@Barcelona Rafael FORNER Alsthom Transport Contratas y Obras Empresa Constructora, SA Universitat Oberta de Catalunya R&A Interactius IBM Blai FERNÁNDEZ Ramon GARCIA-BRAGADO Irene GONZÁLEZ Salvador HERAS Natàlia JOVÉ Ajuntament de Barberà del Vallès Ricard FORNESA Ajuntament de Barcelona Cambra de Comerç de Barcelona ILI-Logística Internacional Express by Holiday Inn Barcelona City 22@ Saba Christian FERNÁNDEZ Emilio GARCIA-IBÁÑEZ José Luis GONZÁLEZ Jordi HEREU Juan JUAN Barcelona Emprèn Salvador FORNIELES I. Gibert, SL 22@Barcelona Ajuntament de Barcelona EDS Dolors FERNÁNDEZ Jordi FORNÓS Santiago GARCIA-MILÀ M. Carmen GONZÁLEZ Josep HERNAN Jordi JULIÀ Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat ILI-Logística Internacional Autoritat Portuària de Barcelona Ajuntament de Montcada i Reixac TIC Solutions, SL Transfer Enginyeria, SA Gabriela FERNÁNDEZ Eugeni FORRADELLAS Francesc GASA Raül David GONZÁLEZ Anna HERNÁNDEZ Mariël KOERHUIS Melon District, SL Consorci Metropolità de l’Habitatge Gas Natural Ajuntament de Mollet del Vallès Ajuntament de Sant Just Desvern Fundació Politècnica de Catalunya Jordi FERNÁNDEZ Maria Elena FORT Marc GASULL Xavier GRÀCIA Antònia HERNÁNDEZ Iolanda LACASA Traker 2003, SL Futbol Club Barcelona BPEP, SA 22@Barcelona Institut Municipal d’Educació de Barcelona Ugap - Unitat de gestió d’ajuts a projectes 152 MEMÒRIA PARTICIPATIVA Valeria LATIFA LÓPEZ ANTICH-ESCOFET Beatriz MARTÍNEZ Arturo MÍGUEZ Antoni MORRAL Maria ORTIZ MEMÒRIA PARTICIPATIVA 153 Revista Infonomía Leitat Mutuam Ajuntament de Cerdanyola del Vallès Liquidinmotion Josep M. LUCCHETTI Sandra LÁZARO 22@Barcelona Carles MARTÍNEZ Rafael MILLA Olivier MOURRUT Santiago OTERO 22@Barcelona Comissió Obrera Nacional de Catalunya Unió Sindical de Comissions Obreres del Comvis Autoritat Portuària de Barcelona Jorge LUNA José Antonio MARTÍNEZ BarcelonèsJulien LEHMAN Moonco Gemma MUMBRÚ Chris OWEN Competitiveness Consorci Metropolità de l’Habitatge Teresa MIRA Ajuntament de Barcelona Alexus Solutions, SL Mònica MADRIGAL Lowell LEWIS José Antonio MARTÍNEZ Ajuntament del Prat de LlobregatPla Estratègic Metropolità de Barcelona Josep MUNNÉ Alberto OYARZO Universitat de Califòrnia Iberpotash, SA Carme MIRALLES World Trade Center Barcelona ONOEugeni MADUEÑO Antoni LLADÓ La Vanguardia Josep M. MARTÍNEZ Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans Ferran MUÑOZ Francesc PADILLA Institut Català de les Indústries Culturals Idescat Ajuntament de Badalona Anna MAJÓ Francesc MIRÓN Transcoma Grupo Empresarial Román LLAGOSTERA 22@Barcelona Luís MARTÍNEZ Ajuntament de Barcelona Clemente MURILLO Ramon PALACIO Ajuntament de Barcelona Grup Agbar Josep MOLAS Àrea Metropolitana de Barcelona Xponent Triple AQElisabeth MALUQUER Miquel Àngel LLEIXÀ Generalitat de Catalunya M. Rosa MARTÍNEZ Asociación de Técnicos de Informática - ATIC Francesc NARVÁEZ Antonio PALANQUES As. Empresas de Tecnologías de la Ajuntament de Barcelona Anna MOLERO Entitat Metropolitana del Medi Ambient Optisistem, SL Información y Comunicaciones de España Félix MANITO Fundació Kreanta Pelayo MARTÍNEZ Barcelona Activa, SA Juan Ángel NARVÁEZ Álvaro PALAO Anna LLISTAR Entitat Metropolitana del Transport Francesc MANYÀ Marçal MOLINÉ Jove Cambra d’Empresaris de Barcelona GPO Ingeniería, SA 22@Barcelona Institut Català de Tecnologia Sònia MARTÍNEZ Moline Consulting Anna PAMIES Dolors LLOBET Fundación CyD Teresa NAVARRO Martí MOLINÉ FemCAT Fundació Barcelona Media Comissió Obrera Nacional de Catalunya Antoni MARÉ Serafransa Mònica MARTORELL Ajuntament de Badalona Joseph NEGREIRA Jordi PARAYRE Esteve LLONCH Ajuntament de Barcelona Ramon MOLIST Techforce Ajuntament de Cornellà de Llobregat Llonch Associats Jordi MARÍN Consorci Digital Mataró Maresme Francesc MARTOS Consorci de la Zona Franca de Barcelona Oriol NEL·LO Jordi PARDO Manuel Enric LLORCA Parc Tecnològic del Vallès Núria MARÍN Jordi MOLL Generalitat de Catalunya Fundació Barcelona Media Ajuntament de Sant Andreu de la Barca Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat Emili MAS Pla Estratègic de Turisme Carme PARENT M. Dolores LLOVERAS Institut Català del Sòl Theo NOTTEBOOM Liz MONFORT Universitat d’Anvers Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat Autoritat Portuària de Barcelona Isabel MARQUÈS Consolat de França Joan Carles MAS 22@Barcelona Joan PARRALEJO Xavier LLUCH Consell Comarcal del Barcelonès i Aj. Santa Antoni NOVEL Josep M. MONTAGUT Ajuntament de RipolletAutoritat Portuària de Barcelona Vicenç MARRAMA Coloma de Gramenet Àrea Metropolitana de Barcelona Coaching 40 Generalitat de Catalunya Lluís PARRAMONT Isabel M. LLUÍS Joan MASARNAU Cristina NOVELLÓN Cambra de Comerç de Girona Comisión del Mercado de Carme MARTÍ Juan Carlos MONTIEL Autoritat Portuària de BarcelonaXavier MASSALLÉ Telecomunicaciones Ajuntament de Mataró Barcelona Regional Mireia PASCUAL Ajuntament de Terrassa Miquel OBRADORS Universitat Oberta de Catalunya Cipriano LÓPEZ Jordi MARTÍ Ignasi MONTSERRAT Col·legi d’Enginyers Industrials de CatalunyaJosep M. MASSES Reactivació Badalona Altrium-Cooperació Empresarial Dossier Tecnològic Juan PATRON Generalitat de Catalunya M. Dolors OCAÑA Video Popular Fernando LÓPEZ Josep MARTÍ Carme MORAIRE Ajuntament de Sant Adrià del BesòsJoaquim MATA Generalitat de Catalunya Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet Sylvia PEDERZINI Guillem LÓPEZ Corporació CLD Patricia OLAZARRI Estat Nuevo León (Mèxic) Ajuntament de Barcelona Miquel MARTÍ Alberto MATALLANAS Roger MORALES CB Richard Ellis Cambra de Comerç de Barcelona Albert PELACH Imma LÓPEZ Ajuntament de Castellbisbal Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat Antoni OLIVA Grup Enciclopèdia Catalana Museu d’Art Contemporani de Barcelona Rosa M. MARTÍ Glòria MATAS Jaume MOREGÓ 22@Barcelona Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat Alfons PENA Jordi LÓPEZ Ajuntament de Torrelles de Llobregat Universitat Oberta de Catalunya José Manuel OLIVEROS Associació Empresarial Catalana de Expo CO2 - Universitat Carlos III Cristina MARTÍN Mònica MATEU Cándido MORENO Abentel Telecomunicaciones, SA Publicitat Olympic Advisors, SL Jordi LÓPEZ Ajuntament de Sant Cugat del Vallès Charmex Internacional, SA Joan OLLÉ Eduard PENÓN Localret Isabel MARTÍN Paula MATTIO Mercè MORENO Col·legi d’Agents de la Propietat Integral, SA Ajuntament de Cerdanyola del Vallès Judith LÓPEZ NCH & Partners Zentum, SL Immobiliària de Barcelona José Manuel PEREIRA 22@Barcelona Joan MARTÍN Adolf MAZANA Patricia MORENO Arsenio OLMO Basf Española, SL Ajuntament de Vilafranca del Penedes Fecsa - Endesa Canal IP Aigües de Barcelona, SA Lluís LÓPEZ Gabriela PÉREZ Saló Internacional de la Logística Miguel Ángel MARTÍN Maria MENA Gabriela MORERAS Emilio ONTIVEROS Siresa i la Manutenció Institut Metropolità del Taxi Ajuntament d’Esplugues de Llobregat AESC Analistas Financieros Internacionales Maite PÉREZ Mariano LÓPEZ Adolf MARTÍNEZ Sergi MESQUIDA Lluïsa MORET Josep ORIOL Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans Institut Català de la Salut Agència Catalana de l’Aigua GTD Sistemas de Información Ajuntament de Sant Boi de Llobregat Autoritat Portuària de Barcelona de Barcelona Ramon LÓPEZ Albert MARTÍNEZ Álex MESTRE Andreu MORILLAS Esteve OROVAL Miquel PÉREZ Institut Català d’Oncologia Aigües de Barcelona, SA Abertis Generalitat de Catalunya Universitat de Barcelona Renfe 154 MEMÒRIA PARTICIPATIVA Pedro PÉREZ Josep PRAT Carlos REBOLLO Glòria RODRÍGUEZ Ramon RUIZ Ana SANFELIP MEMÒRIA PARTICIPATIVA 155 Autoritat Portuària de Barcelona Telefónica Aeroport de Barcelona Diputació de Barcelona ALG, SA Manel PRAT Jordi PERICAS Centre d’Estudis Jordi Pujol Sònia RECASENS Joan RODRÍGUEZ Ricard RUIZ Francesc SANTACANA Consell de l’Audiovisual de Catalunya Ajuntament de Barcelona Ajuntament del Prat de Llobregat Telefónica Pla Estratègic Metropolità de Barcelona Núria PRAT Gabriel PERNAU Fundació Privada Prat Lluís RECODER Miquel RODRÍGUEZ Sílvia RUIZ Ramon SANTALUCÍA La Vanguardia Ajuntament de Sant Cugat del Vallès Generalitat de Catalunya Universitat Politècnica Foro InternacionalAntonio PRATS de Catalunya Àngel PES Isesa Lesley Ann REED Montse RODRÍGUEZ M. Dolores SANTANA La Caixa Montse PRATS Consolat de Canadà Barcelona Activa, SA Coloma RULL Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat 22@Barcelona Ajuntament de BarcelonaPerfecte PI Josep REIG Josep ROIG Héctor SANTCOVSKY SGS, SA Rosa Elvira PRESMANES Consorci de Promoció Econòmica de Lleida Metròpolis Antònia SABARTÉS Àrea Metropolitana de Barcelona Ingrid PIFARRE Ajuntament de Sant Andreu de la Barca Ajuntament de BarcelonaMarc RELAÑO Daniel ROMAN Eulàlia SANTIAGO Fundació Creafutur Dolors PRESSEGUÉ Cushman & Wakefield Universitat Oberta de Catalunya Joan SABATÉ Ajuntament de Barcelona Rafael PINDADO Idescat CETEI - Fundació Joan XXIIIAntoni RENALIAS Maite ROMÁN Meritxell SANTIAGO Universitat Politècnica de Catalunya Josep PRESSEGUER Entitat Metropolitana del Medi Ambient Autoritat Portuària de Barcelona Carles SABATER Universitat Oberta de Catalunya Xavier PINYOL Ajuntament de Lleida LocalretEmili REY Andreu ROMANÍ Àngels SANTIGOSA Ajuntament de Barcelona Marcel PRUNERA Comissió Obrera Nacional de Catalunya 22@Barcelona Jordi SACRISTÁN Ajuntament de Barcelona Josep M. PIQUÉ Generalitat de Catalunya 22@BarcelonaRamon RIBERA Teodoro ROMERO Guillem SANZ 22@Barcelona Marta PUCHAL Universitat Oberta de Catalunya Diputació de Barcelona Xavier SAÉZ Caprabo, SA Amparo PIQUERAS Ajuntament de Barcelona Barcelona Economia, SLXavier RIBÓ Sílvia ROS Maria SANZ Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts Andreu PUIG Barcelona-Catalunya Centre Logístic Ajuntament d’Esplugues Ramon SAGARRA 22@Barcelona M. Àngels PLANAS Ajuntament de Barcelona de Llobregat 22@BarcelonaGuillem RICARTE Pedro SANZ Acc10, Cidem i Copca Miquel PUIG Creafutur Joan ROSAS Javier SALVADOR Ajuntament de Castelldefels Humbert PLANTADA La Caixa Atisreal EspañaJoan PUIGDOLLERS Mario RICO Santiago SARDÀ Bau, Escola Superior de Disseny Ajuntament de Barcelona 22@Barcelona Georgina ROSÁS Josep SALVAT Xavier SASTRE Joan PLAYÀ 22@Barcelona Salvat Logística, SAPere PUIGDOLLERS Indra Institut Municipal de Promoció Econòmica Fina RIFÀ Institut Català de Tecnologia de Mataró Ajuntament del Prat de Llobregat Xavier ROSSELLÓ Josep M. SALVATELLA Vicenç SEGALÉS Autoritat del Transport Metropolità Banc de la Petita i Mitjana Empresa Albert PUIGVERT Ingecon, S.A. - Dre, SL Gerard POL Josep RÍO Patronat Granja Soldevila Antoni ROURE Josep SAMITIER Agència d’Energia de Barcelona Felca Units Juan-José SEGARRA Imanol PUJANA Universitat Oberta de Catalunya Universitat de Barcelona Generalitat de Catalunya Roger POLLS Xavier RIUDOR Consell Comarcal del Barcelonès Josep M. ROURE Joan Pere SAMSÓ Mullor Consell de Treball, Econòmic i Social de Xavier SEGURA Víctor PUNTAS Catalunya Varium Ajuntament del Prat de Llobregat Caixa Catalunya Aurora POLO Ajuntament de Molins de Rei Manuel RIUS Josep M. ROVIRA Marc SAN JOSÉ Consolat de Canadà María José SEGURA Josep M. QUERALTÓ Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Mancomunitat de Municipis Generalitat de Catalunya Neus PONS Col·lecció Queraltó Filosofia i Lletres de Catalunya Catalunya de l’AMB Universitat Autònoma de Barcelona Josep M. SELLES David QUILABERT Mercè RIUS Josep M. ROVIRA Carme SAN MIGUEL Camerdata, SA Albert PONS Cambra de Comerç i Indústria Ajuntament de Pallejà Fecsa - Endesa Associació Consell de Cent Grupo Inmobiliario Castellví Gemma SENDRA de Terrassa Carles RIVERA Maria ROVIRA Albano SÁNCHEZ Fundació Privada Hospital Ramon PONT Ignasi RAGÀS Diputació de Barcelona Unió de Pagesos de Catalunya Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics en de la Santa Creu i Sant Pau AIG Lincoln España, SL Cimalsa Informàtica de Catalunya Pere RIVEROLA Montserrat RUBÍ Fernando SENSAT Isabel PONTI Joan RÀMIA Pla Estratègic Metropolità Carles SÁNCHEZ Inbisa Logística, SA 22@Barcelona Àrea Metropolitana de Barcelona Joan Miquel ROCA de Barcelona Generalitat de Catalunya Mancomunitat de Municipis de l’AMB Ramon SERÓ Antoni POVEDA Francisco RAMOS José Antonio RUBIO Joan Anton SÁNCHEZ Autoritat del Transport Metropolità Ajuntament de Sant Joan Despí Generalitat de Catalunya Jordi ROCA Ajuntament de Pallejà Ajuntament de Barcelona Ajuntament de Barcelona Albert SERRA Francesc POVEDANO Alessandro RANCATI Carles RUIZ Lídia SÁNCHEZ Fundació Esade Generalitat de Catalunya Dirección Creativa Josep ROCA Ajuntament de Viladecans Universitat de Barcelona Joan SERRA Ana M. PRADOS Josep M. RAVENTÓS Balbina ROCOSA Joaquim RUIZ Eduard SANCHO Pla Estratègic de Turisme Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat Makeateam T-Systems Ericsson Bhouse de la Ciutat de Barcelona Jordi PRAT Fernando RAYÓN Francisco RODRÍGUEZ Joan F. RUIZ Xavier SANCLIMENS Josep SERRA Ministeri de Foment Agbar Aigua Institut Municipal d’Informàtica La Caixa Generalitat de Catalunya Àrea Metropolitana de Barcelona 156 MEMÒRIA PARTICIPATIVA Constantí SERRALLONGA Eugeni TERRE Joan Miquel TRULLOLS Josep M. VEGARA Francisco VILLANUEVA MEMÒRIA PARTICIPATIVA 157 Tradisa Operador Logístico Inverpyme, SA Entitat Metropolitana del Medi Ambient Consell Català d’Estadística Soto Albert SERRATOSA Xavier TESTAR Enric TRUÑÓ Josep VELA Nicolasa VILLENA Institut d’Estudis Territorials Barcelona Activa, SA Enric Truñó i Associats, SL Digital Parks Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet Alejandro SILVESTRE Javier THEILACKER Imma TUBELLA Josep M. VELA Joan VINAIXA Sió Logística, SL CB Richard Ellis Universitat Oberta de Catalunya Agència d’Energia de Barcelona Finques Montmar, SL Àngel SIMÓN Leif THORSON Alexandar TZONKOV Alfred VELASCO Jordi VIRGILI Grup Agbar Cenit - Centre d’Innovació del Transport 22@Barcelona ECA Educació Sense Fronteres Elena SINTES Montserrat TOBELLA Albert UBIA José A. VELASCO Antonio VISA Ajuntament de Barcelona Ajuntament de Sant Andreu de la Barca Mercabarna, SA CIFO Sant Feliu de Llobregat A9 Enginyers Miquel SODUPE Jordi TOBOSO Teresa UDINA Concepció VENDRELL Carles VIVAS Consorci del Centre Direccional de Jones Lang LaSalle Ajuntament de Barcelona Ajuntament de Sant Andreu de la Barca Secartys Cerdanyola del Vallès Manel TOMADIJO Eduard UNZETA Antoni VIVES Estefanía SOLER Jaume VENDRELL Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat Entitat Metropolitana del Transport FormarketÀrea Metropolitana de Barcelona Grupo Damm Ivan TOMAS Antoni VIVES Marc SUBIAS Enric URRETA Vodafone Antoni VENTURA Ajuntament de Barcelona Solutions for Business Centre Internacional de Negocis Agbar Pura TOMÁS de Catalunya Matías VIVES Marc SUBIAS Ajuntament de Barcelona Carlos VERA Consell de Treball, Econòmic i Social Ajuntament de Barcelona Ignasi UTSET Ibermutuamur de Barcelona Francisco Javier TOMÁS Consorci de la Zona Franca de Barcelona Francesc SUBIRADA Transprime Joan Andreu VERDAGUER VIZCAYA SALAS Barcelona Supercomputing Center Joan UTSET Ajuntament de Barcelona Autoritat Portuària de Barcelona Jaume TOMÀS Generalitat de Catalunya Jaume SUÉS Ajuntament de Badalona M. Carme VERDAGUER David XIRAU Inter-ben Consulting Albert VALDIVIA Fundació Bosch i Gimpera Mediapro Francesc TORNÉ Pacte Industrial de la Regió Metropolitana Judith SUGRAÑÉS Reactivació Badalona de Barcelona Carlos Juan VERDEJO Biser YORDANOV Associació Pacte Industrial J. Juan, SA Programa Landing de la RMB Ramon TORRA Miguel VALLEJO Àrea Metropolitana de Barcelona Ajuntament de Viladecans José E. VERDÚ Marta YSERN Jordi SURIÑACH Charmex Internacional, SA Barcelona Media Universitat de Barcelona Frederic TORRALBA Eduard VALLORI Fundació Família i Benestar Social Barcelona GSE Santiago VERONA Daniel ZANDER Rosa SURIÑACH Ajuntament de Castelldefels Situart Barcelona Activa, SA Núria TORRALBA Gabriela VALLS La Caixa Tecnosigns, SA Pau VERRIÉ Josep M. SURÍS Fundació Empresa i Ciència Joan TORRELLA Idec - Universitat Pompeu Fabra Jordi VALLS Ajuntament de Barcelona Autoritat Portuària de Barcelona Joaquim M. VIDAL Juan Antonio TAMAYO Marc TORRENT Institut Català del SòlAjuntament de Sant Boi de Llobregat Miquel VALLS Associació de Promotors Cambra de Comerç de Barcelona M. del Mar VIERA Vadim TARASOV Roser TORRENTÓ Ajuntament de Montcada i ReixacCBI Institut Municipal de Persones amb Joan VALLVÉ Col·legi d’Enginyers Industrials David VILA Marçal TARRAGÓ Disminució de Barcelona de Catalunya Güell ConsultingMarçal Tarragó & Associats Joan TORRES Josep M. VILA Marta TARRAGONA Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya Joan Josep VALLVÉ Indra Estratègies de Qualitat Urbana, SL Logistalfa, SL Marian TORRES Vicenç TARRATS Cria, SL - Promocions Jordi VALMAÑA Albert VILÀ Comissió Obrera Nacional de Catalunya Serveis Funeraris de Barcelona Ajuntament del Papiol J. Daniel TORRES Víctor TEBAR Jefatura Provincial de Inspección Alexander VAN DER FOLK Francesc VILAMALA Víctor Tébar Thinktank de Telecomunicaciones Stel IP Consell de Gremis de Comerç, Serveis i Turisme de Barcelona Lluís TEJEDOR Israel TORRES Anna VARO Ajuntament del Prat de Llobregat Leitat Ajuntament de Barcelona Pablo VILANOVA Mercabarna, SA Guillermo TEJERINA Xavier TRIAS Guillermo VÁZQUEZ Altrium-Cooperació Empresarial Ajuntament de Barcelona Consolat dominicà Julio VILLACORTA Ciutadans - Partido de la Ciudadanía Agustí TEN Francesc TRIOLA M. José VÁZQUEZ IL3 - Universitat de Barcelona Com Ràdio Federació Ecom Joan Ramon VILLALBI MEMÒRIA ECONÒMICA 160 161 162 163 Memòria Estratègica 2008 de l’Associació Pla Estratègic Metropolità de Barcelona © Associació Pla Estratègic Metropolità de Barcelona Edició: Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, maig 2009 Coordinació: Lluïsa Guàrdia Disseny Gràfic: Sonsoles Llorens Impressió: SYL S.A. DLB: 19.459-09