MEMÒRIA ESTRATÈGICA 2012 DE L’ASSOCIACIÓ PLA ESTRATÈGIC METROPOLITÀ DE BARCELONA SES IMATGE: JAU ME MENE ÍNDEX Presentació: Xavier Trias, 3. LA NOVA ETAPA DEL PEMB 24 5. P ROJECTES ESTRATÈGICS president del Consell General del PEMB 3 DE L’ÀREA METROPOLITANA 43 4. ACTIVITATS DEL PEMB 26 Presentació: Francesc Santacana, 1. ORGANITZACIÓ 4 coordinador general del PEMB 44 Activitats dels òrgans de govern 27 Organigrama 5 Projectes operatius 45 Actes: 30 Consell General 5 Projectes estratègics metropolitans 54 • Esmorzars estratègics 30 Comissió Delegada 8 • Visites a instal·lacions de l’AMB 33 Mapa de projectes estratègics metropolitans 55 Oficina de Coordinació 9 • Cicle de seminaris “Nous horitzons • Coneixement 57 per a l’economia metropolitana” 36 • Projecció internacional i atracció de talent 62 2. LA IMPLANTACIÓ DEL PLA VISIÓ 2020 10 Comunicació 40 • Mobilitat i accessibilitat 65 • Promoció de sectors estratègics 68 Comissió d’Estratègia. Presentació: Carlos Losada, president de la comissió 12 • Infraestructures i equipaments d’impacte urbà 84 • La comissió 13 • Sostenibilitat i medi ambient 85 • Els projectes 13 Projectes estratègics locals 88 Comissió de Prospectiva 20 • Informe Les tendències mundials 6. LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA i els seus impactes a les grans metròpolis 20 A L’AMB, 2012 93 Indicadors de seguiment del Pla estratègic 23 7. MEMÒRIA ECONÒMICA 105 –2 + Memòria estratègica PEMB 2012 PRESENTACIÓ A finals de 2010, el Consell General del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona va aprovar el document Visió 2020. Un Pla que dóna ORGANITZACIÓ respostes a la crisi actual i que ho fa des d’una perspectiva metro- politana renovada. IMPLANTACIÓ DEL PLA VISIÓ 2020 D’aleshores ençà, el Pla va iniciar l’etapa més important del procés, la de la seva implantació per mitjà de la traducció dels seus objectius en projectes LA NOVA ETAPA DEL PEMB concrets. Aquesta tasca es va encarregar a sis comissions estratègiques en- capçalades per persones amb una gran estimació per la nostra ciutat, que han sabut dirigir i estimular el treball de més de 60 experts. Xavier Trias ACTIVITATS Sergi Ferrer-Salat, Senén Florensa, Montserrat Vendrell, Oriol Guixà, Francesc Alcalde de Barcelona i PROJECTES ESTRATÈGICS DE L'AMB Fajula i Jordi Tudela han estat aquestes persones. A tots ells, als experts de les president del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona diferents comissions i a Carlos Losada, que va ser qui va coordinar el conjunt de la Comissió Estratègica, els devem el nostre agraïment. LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA Aquesta memòria, doncs, posa un èmfasi especial en els treballs fets per MEMÒRIA ECONÒMICA aquesta comissió però, a la vegada, i com en anys anteriors, conté unes fitxes i un mapa amb tots aquells projectes que es consideren estratègics per a l’AMB. Amb referència a anys anteriors, alguns d’aquests projectes s’han fet ja realitat i s’han classificat en l’apartat de projectes operatius. Però d’altres s’han incorporat a la llista i han mostrat una certa especialització en àrees com el coneixement, la salut, la indústria i la sostenibilitat. Amb tota aquesta feina, el Pla, de fet, tanca una llarga etapa que va comen- çar el 1987, i n’enceta una de nova sota el paraigua de l’AMB. Una nova etapa en què caldrà seguir combinant la participació dels agents econòmics i socials amb la implicació pública del nou govern metropolità. En aquest sentit, l’exercici 2012, al qual correspon aquesta memòria, haurà estat un any de transició. Però, com veureu, d’una transició amb gran ca- pacitat de treball i de generar iniciatives. –3 + 1. ORGANITZACIÓ MENESES IMATGE: JAU ME Memòria estratègica PEMB 2012 PRESENTACIÓ ORGANIGRAMA 2012 President ORGANITZACIÓ XAVIER TRIAS, alcalde de Barcelona i president de l’AMB CONSELL GENERAL President: Xavier Trias Vicepresidents IMPLANTACIÓ DEL PLA VISIÓ 2020 ISMAEL ÁLVAREZ, alcalde de Pallejà JOSEP M. ÁLVAREZ, secretari general de la Unió General de Treballadors de LA NOVA ETAPA DEL PEMB Catalunya COMISSIÓ DELEGADA President: Joan Trullén ANTONIO BALMÓN, alcalde de Cornellà de Llobregat i vicepresident executiu de ACTIVITATS l’Àrea Metropolitana de Barcelona JOAQUIM BALSERA, president del Consell Comarcal del Baix Llobregat JOSEP LLUÍS BONET, president del Consell d’Administració de Fira de Barcelona PROJECTES ESTRATÈGICS DE L'AMB COMISSIÓ COMISSIÓ D’ESTRATÈGIA DAMIÀ CALVET, secretari de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya DE PROSPECTIVA President: Carlos Losada SIXTE CAMBRA, president de l’Autoritat Portuària de Barcelona LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA JESÚS MARIA CANGA, president del Consell Comarcal del Barcelonès SUBCOMISSIONS: MERCÈ CONESA, alcaldessa de Sant Cugat del Vallès MEMÒRIA ECONÒMICA • Sostenibilitat Ambiental JORDI CORNET, delegat especial de l’Estat al Consorci de la Zona Franca de • Posicionament Internacional Barcelona* JOAN CARLES GALLEGO, secretari general de la Comissió Obrera Nacional de • Sectors Emergents Catalunya • Competitivitat Industrial XAVIER GARCÍA ALBIOL, alcalde de Badalona • Atracció de Talent JOAQUIM GAY, president de Foment del Treball Nacional • Cohesió Social NÚRIA MARÍN, alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat NÚRIA PARLON, alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet M. ELENA PÉREZ, alcaldessa de Montcada i Reixac OFICINA DE COORDINACIÓ Coordinador: Francesc Santacana JOSEP PIQUÉ, president del Cercle d’Economia DÍDAC RAMÍREZ, rector de la Universitat de Barcelona RAMON RIERA, diputat delegat de Desenvolupament Econòmic i Turisme, adscrit a l’Àrea de Desenvolupament Econòmic i Ocupació de la Diputació de Barcelona LLUÍS TEJEDOR, alcalde del Prat de Llobregat JOAN TRULLÉN, vicepresident de Planificació Estratègica de l’Àrea Metropolitana de Barcelona CONSELL GENERAL (el 31 de desembre de 2012) MIQUEL VALLS, president de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona Òrgan de màxima representació del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, JOSÉ MANUEL VARGAS, president director general d’Aena (Aeropuertos presidit per l’alcalde de Barcelona i integrat per més de tres-centes institucions, Españoles y Navegación Aérea)* entitats i persones que constitueixen una àmplia representació de la societat ALBERT VILÀ, alcalde del Papiol civil del territori metropolità. És l’òrgan sobirà de l’associació i té com a fun- Notes cions principals l’aprovació del pressupost i la seva liquidació, l’aprovació del El Sr. José Ignacio Lena ha estat substituït pel Sr. José Manuel Vargas. Pla estratègic i també l’aprovació de qualsevol modificació en els estatuts. El Sr. Manuel Royes ha estat substituït pel Sr. Jordi Cornet. –5 + Memòria estratègica PEMB 2012 PRESENTACIÓ Membres Dolors LLOBET Maravillas ROJO Ajuntament de Cornellà Ametic Associació per a les Nacions Josep M. ABAD Josep M. LLOP Teodoro ROMERO de Llobregat Àrea Metropolitana de Unides a Espanya Salvador ALEMANY Ramon LÓPEZ Joan ROSELL Ajuntament d’Esplugues Barcelona Ateneu BarcelonèsORGANITZACIÓ de Llobregat Emili ARBÓS Pasqual MARAGALL Manuel ROYES Arquebisbat de Barcelona Aula Barcelona Ajuntament de Gavà Ivan ARCAS Joan Carles MAS Josep SAMITIER Asociación de Industriales Autoritat del Transport IMPLANTACIÓ DEL PLA VISIÓ 2020 Ajuntament de l’Hospitalet de de Plásticos de CataluñaCésar ARRIZABALAGA Ramon MAS Ramon SERÓ MetropolitàLlobregat Asociación de Líneas Aéreas Santiago BASSOLS Melcior MATEU Jordi SURIÑACH Autoritat Portuària Ajuntament de Molins de Rei (ALA) de Barcelona LA NOVA ETAPA DEL PEMB Joan BLANCH Àngel MERINO Vicenç TARRATS Ajuntament de Montcada i Asociación Industrial Téxtil del Banc de la Petita i Mitjana Jordi BORJA Albert MIRALLES Jordi TOBOSO Reixac Proceso Algodonero Empresa Esteve BORRELL Alfredo MOLINAS Joaquim TOSAS ACTIVITATS Ajuntament de Montgat Associació Barcelona Banc Sabadell Josep M. BRICALL Joan MOLINS Enric TRUÑÓ Ajuntament de Pallejà Aeronàutica i de l’Espai (BAiE) Banco Bilbao Vizcaya Alba CABAÑAS M. Antònia MONÉS Domènec TUGAS Ajuntament de la Palma Associació Catalana Argentaria PROJECTES ESTRATÈGICS DE L'AMB Adolf CABRUJA José MONTILLA Joan TUGORES de Cervelló d’Agències de Viatges (Acav) Barcelona Activa, SA Josep CARDÚS Andreu MORILLAS Montserrat TURA Ajuntament del Papiol Associació Catalana Ajuntament del Prat de d’Empreses Consultores Barcelona Centro Médico LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA Jordi William CARNES Josep MUNNÉ Aeroport de Barcelona Llobregat (ACEC) Barcelona de Serveis Jaume CARRASCO José Luis MUÑOZ Municipals, SA Aeropuertos Españoles y Associació Catalana Juanjo CASADO Antoni NEGRE Ajuntament de Ripollet BCD Barcelona Centre MEMÒRIA ECONÒMICA Navegación Aérea (Aena) d’Empreses de Transport Carles CASTELLS Antoni NOGUÉS Ajuntament de Sant Adrià de Mercaderies de DissenyAgència de Desenvolupament de Besòs Joan CLOS Joaquim OBIOLS Urbà de l’Ajuntament de Associació Catalana Cadena Cope i Cadena 100Ajuntament de Sant Andreu Joaquim COELLO Jordi OLIVERAS l’Hospitalet de Comerç Electrònic - Cambra de Comerç de la Barca CommerceNet Catalunya Joan COSCUBIELA Vicenç OLLER Agència EFE, SA de BarcelonaAjuntament de Sant Boi Associació Catalana de Enric CROUS Antonio PADILLA Agrupació de Fabricants de de Llobregat Cambra de Comerç Recursos Assistencials (Acra) Ciment de Catalunya de SabadellJosé CUERVO Martí PARELLADA Ajuntament de Sant Climent Associació Catalana per Cambra Oficial de Rosa M. CULLELL Alfred PASTOR Agrupament de Botiguers i de Llobregat al Desenvolupament de Contractistes d’Obres de José Antonio DÍAZ Didac PESTAÑA Comerciants de Catalunya Ajuntament de Sant Cugat la Mediació i l’Arbitratge Catalunya del Vallès Fernando ECHEGARAY Joan PLAYÀ Ajuntament de Badalona Associació Consell de Cent Càritas Diocesana Ajuntament de Sant Feliu Pedro FONTANA Carles PONSA Ajuntament de Badia del Associació de Càmpings de Barcelonade Llobregat Manuel de FORN Marcel PRUNERA Vallès de Barcelona Casa Amèrica CatalunyaAjuntament de Sant Joan Salvador GABARRÓ Dolors PUEYO Ajuntament de Barberà Associació de Promotors-Despí Catalana d’Iniciatives SCR, SAConstructors d’Edificis Joan Carles GALLEGO Imanol PUJANA del Vallès Ajuntament de Sant Just de Barcelona CatalunyaCaixa Montserrat GIBERT Antoni PUJOL Ajuntament de Barcelona Desvern Associació Empresarial Catalunya Ràdio Agustín GONZÁLEZ Joan PUJOL Ajuntament de Begues Ajuntament de Sant Vicenç Catalana de Publicitat Centre d’Estudis de Josep GUAL Francesc RAVENTÓS Ajuntament dels Horts Associació Empresarial de l’Hospitalet de Llobregat de Castellbisbal Jordi HEREU Cristina REAL Ajuntament de Santa Coloma l’Hospitalet i el Baix Llobregat Centre Excursionista de Ajuntament de Cervelló Ciriaco HIDALGO Lluís RECODER Associació Espanyola Catalunya de Castelldefels Ajuntament de Santa Coloma de Robòtica (AER) Centro de Estudios y Aurora HUERGA Enric REYNA Ajuntament de Cerdanyola de Gramenet Asesoramiento Metalúrgico Josep JORDANA Manel RIPOLL Associació Independent del Vallès Ajuntament de Tiana de Joves Empresaris de Centro Español de Plásticos Enric LACALLE Josep A. ROBLES Ajuntament de Cervelló Ajuntament de Torrelles Catalunya (AIJEC) Centro Iberoamericano de José Manuel LARA Rosa RODRIGO Ajuntament de Corbera de Llobregat Associació Multisectorial Desarrollo Estratégico Urbano Ferran LEMUS Josep ROIG de Llobregat Ajuntament de Viladecans d’Empreses (AMEC) (CIDEU) –6 + Memòria estratègica PEMB 2012 PRESENTACIÓ Cercle d’Economia Consell de Gremis de Comerç, Federació Provincial i Regional Gremi Provincial de Distribuïdors Real Club de Polo de Barcelona Cercle per al Coneixement Serveis i Turisme de Barcelona de Transports de Barcelona d’Alimentació de Barcelona Reial Acadèmia de Ciències i Arts Consell de la Joventut (Transcalit) Grup Agbar de Barcelona ORGANITZACIÓ Club d’Amics de la Unesco de Barcelona de Barcelona Federación de Entidades Grup Provincial Empresarial de Reial Acadèmia Col·legi d’Aparelladors, Consell Social de la Universitat Empresariales de la Construcción Supermercats i Autoserveis de de Medicina de Catalunya IMPLANTACIÓ DEL PLA VISIÓ 2020 Arquitectes Tècnics i Enginyers de Barcelona Ferrocarrils de la Generalitat de Barcelona Reial Automòbil Club de d’Edificació de Barcelona Consell Superior d’Investigacions Catalunya Grupo Zeta, SA Catalunya Col·legi d’Arquitectes Científiques a Catalunya (CSIC) Feteia-Oltra Hospital Clínic de Barcelona - Retail & Trade Marketing LA NOVA ETAPA DEL PEMB de Catalunya Consorci de la Zona Franca Fira 2000, SA Idibaps Santander Central Hispano Col·legi d’Economistes de Barcelona Fira de Barcelona Iberia, Líneas Aereas de Catalunya Consorci El Far de España, SA Servicio Público de Empleo ACTIVITATS Foment del Treball Nacional Estatal Col·legi d’Enginyers de Camins, Consorci Metropolità Institut Català de Logística - ICILFundació Barcelona Promoció Societat Rectora Borsa de Valors Canals i Ports de Catalunya de l’Habitatge Institut Cerdà Fundació Carles Pi i Sunyer de Barcelona, SA PROJECTES ESTRATÈGICS DE L'AMB Col·legi d’Enginyers Industrials Delegació del Govern Institut d’Estadística de Catalunya Taula d’Entitats del Tercer Sector a Catalunya Fundació Catalunya Europa de Catalunya Social de Catalunya Col·legi de Farmacèutics de Diputació de Barcelona Fundació Cercle d’Economia Institut d’Estudis Regionals i LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA Barcelona Fundació CIDOB Metropolitans de Barcelona Telefónica de EspañaDirecció Territorial de Comerç - Col·legi de l’Art Major de la Seda Transports Metropolitans Ministerio de Industria, Turismo Fundació Gran Teatre del Liceu Institut d’Estudis Superiors de de Barcelona MEMÒRIA ECONÒMICA Col·legi de Periodistes y Comercio Fundació Grup Set l’Empresa (IESE) de Catalunya El Periódico Fundació Joan Miró Institut d’Humanitats Transprime Col·legi Oficial d’Agents El Punt Avui Fundació Pere Tarrés Instituto de la Empresa Familiar Turisme de Barcelona Comercials de Barcelona Esade Fundació Institut de Tecnologia de la TVE Catalunya Fundació RACC Col·legi Oficial d’Agents Construcció de Catalunya (ITEC) Unió Catalana d’Entitats de la Propietat Immobiliària Escola d’Alta Direcció i Fundació Taller de Músics Institut Espanyol d’Analistes Asseguradores i Reasseguradores de Barcelona i Província Administració, SA (EADA) Fundación EAE Financers Unió Catalana d’Hospitals Col·legi Oficial d’Agents i Europa Press de Catalunya, SA Futbol Club Barcelona IQS Unió d’Adobadors Comissionistes de Duanes Fecsa-Endesa Gas Natural SDG, SA Jove Cambra de Barcelona de Catalunya de Barcelona Federació d’Associacions Generalitat de Catalunya Justícia i Pau Unió de Pagesos Col·legi Oficial de Doctors i de Veïns de Barcelona Gremi de Constructors d’Obres La Caixa de Catalunya Llicenciats en Filosofia i Lletres i Federació de Cooperatives del Llobregat, l’Anoia i l’Alt en Ciències de Catalunya Unió General de Treballadors de Serveis i Cooperatives de La VanguardiaPenedès Manufacturas Balmes Vives, SL de CatalunyaCol·legi Oficial de Metges Transportistes de Catalunya de Barcelona (Servicoop) Gremi d’Editors de Catalunya Max-Planck Institut Unió Patronal Metal·lúrgica Col·legi Oficial de Psicòlegs Federació de Cooperatives de Gremi d’Empresaris de Mercados de Abastecimientos de Unió Sindical Obrera de Catalunya Treball de Catalunya Discoteques de Barcelona Barcelona, SA (MERCABARNA) de Catalunya Col·legi Oficial de Químics Federació de Gremis de Gremi d’Hotels de Barcelona Once Catalunya UNIT4 Business Software Ibérica, de Catalunya Detallistes de Productes Gremi d’Indústries Gràfiques Orfeó Català SAU Comissió Obrera Nacional Alimentaris (FEGRAM) de Barcelona Organisme Autònom Universitat Autònoma de Catalunya Federació de Societats Anònimes Gremi de Fusters, Ebenistes i de Correus i Telegràfs de Barcelona Consell Comarcal del Baix Laborals de Catalunya (FESALC) Similars de Barcelona Parc Tecnològic del Vallès, SA Universitat de Barcelona Llobregat Federación Ecom Gremi de Garatges de Barcelona Pimec, Micro, Petita i Mitjana Universitat Politècnica Consell Comarcal del Barcelonès Federació Empresarial Catalana i Província Empresa de Catalunya de Catalunya Consell d’Empreses d’Autotransport de Viatgers Gremi de Jardineria de Catalunya Ràdio Barcelona/Cadena Ser Universitat Pompeu Fabra Distribuïdores d’Alimentació Federació Empresarial Catalana Gremi de les Indústries de la Ràdio Nacional d’Espanya a World Trade Center de Catalunya del Sector Químic (Fedequim) Confecció de Barcelona Catalunya Barcelona, SA –7 + Memòria estratègica PEMB 2012 PRESENTACIÓ COMISSIÓ DELEGADA (el 31 de desembre de 2012) RAMON RIERA, diputat delegat de Desenvolupament Econòmic i Turisme, adscrit a l’Àrea de Desenvolupament Econòmic i Ocupació de la Diputació de La Comissió Delegada és l’òrgan de delegació executiva del Consell ORGANITZACIÓ Barcelona*General que duu a terme les grans línies del pla, pren les decisions del XAVIER SALVÀ, gerent de l’Àrea d’Urbanisme i Territori de l’Ajuntament de dia a dia de l’associació i elabora les propostes d’actuació, que després Badalona* IMPLANTACIÓ DEL PLA VISIÓ 2020 són sotmeses al criteri del Consell General. FRANCESC SANTACANA, coordinador general del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona LA NOVA ETAPA DEL PEMB President HECTOR SANTCOVSKY, director de Planificació Estratègica de l’Àrea JOAN TRULLÉN, vicepresident de Planificació Estratègica de l’Àrea Metropolitana de Barcelona Metropolitana de Barcelona ACTIVITATS FRANCISCO SENSAT, director de l’Àrea Immobiliària del Consorci de la Zona Membres Franca* PROJECTES ESTRATÈGICS DE L'AMB JORDI ALBERICH, director general del Cercle d’Economia RAMON TORRA, gerent de l’Àrea Metropolitana de Barcelona ISMAEL ÁLVAREZ, alcalde de Pallejà JOSÉ MANUEL VARGAS, president director general d’Aena (Aeropuertos JOAQUIM BALSERA, president del Consell Comarcal del Baix Llobregat Españoles y Navegación Aérea)* LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA XAVIER CARBONELL, director gerent de la Cambra de Comerç, Indústria i JAUME VENDRELL, gerent del Consell Comarcal del Barcelonès* Navegació de Barcelona MARIA CARMEN VILLARRAZO, secretària general de la Regió Metropolitana MEMÒRIA ECONÒMICA CARLES CARRERAS, vicerector de Relacions Internacionals i adjunt al rector de Barcelona de la Unió General de Treballadors de Catalunya* de la Universitat de Barcelona* ALBERT VILA, alcalde del Papiol MERCÈ CONESA, alcaldessa de Sant Cugat del Vallès ANTONI VIVES, tinent d’alcalde i president de l’Àrea d’Hàbitat Urbà de AGUSTÍ CORDÓN, director general de Fira de Barcelona l’Ajuntament de Barcelona RAFAEL DUARTE, tinent d’alcalde i coordinador de l’Àrea d’Alcaldia, Serveis Secretari Centrals i Economia de l’Ajuntament del Prat de Llobregat* JOAN CAMPRECIÓS, coordinador adjunt del Pla Estratègic Metropolità de SONIA CORROCHANO, directora de l’Aeroport de Barcelona* Barcelona SALVADOR ESTAPÉ, director general d’Afers Econòmics del Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya Notes SERGIO FERNÁNDEZ, tinent d’alcalde i regidor delegat de l’Àrea d’Economia El Sr. Lluís Tejedor ha estat substituït pel Sr. Rafael Duarte. Interior de l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat* El Sr. Fernando Echegaray ha estat substituït per la Sra. Sonia Corrochano. El Sr. Antonio Balmón ha estat substituït pel Sr. Sergio Fernández. SANTIAGO GARCÍA-MILÁ, subdirector general d’Estratègia i Màrqueting de El Sr. Joan Pujol ha estat substituït pel Sr. Salvador Guillermo. l’Autoritat Portuària de Barcelona El Sr. Juan Ignacio Lema ha estat substituït pel Sr. José Manuel Vargas. SALVADOR GUILLERMO, director d’Estudis Econòmics i Fiscals de Foment del El Sr. Xavier García Albiol ha estat substituït pel Sr. Xavier Salvà. Treball Nacional* El Sr. Juanjo Casado ha estat substituït per la Sra. M. Carmen Villarrazo. JORDI LAHORA, director de Desenvolupament Econòmic de l’Àrea La Sra. Aurora Huerga ha estat substituïda pel Sr. Toni Mora. El Sr. Esteve Borrell ha estat substituït pel Sr. Francisco Sensat. Metropolitana de Barcelona El Sr. Jordi Suriñach ha estat substituït per Sr. Carles Carreras. NÚRIA MARÍN, alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat TONI MORA, secretari del Baix Llobregat de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya* NÚRIA PARLON, alcaldessa de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet M. ELENA PÉREZ, alcaldessa de Montcada i Reixac –8 + Memòria estratègica PEMB 2012 PRESENTACIÓ OFICINA DE COORDINACIÓ S’encarrega de la gestió del dia a dia, del contacte ORGANITZACIÓ amb les institucions associades, de la coordinació i el seguiment de les actuacions previstes i de les relacions IMPLANTACIÓ DEL PLA VISIÓ 2020 internacionals. LA NOVA ETAPA DEL PEMB FRANCESC SANTACANA, coordinador general JOAN CAMPRECIÓS, coordinador adjunt MONTSERRAT RUBÍ, secretària tècnica ACTIVITATS MARIA CORTADA, responsable del Gabinet Tècnic LLUÏSA GUÀRDIA, responsable de Comunicació i Premsa PROJECTES ESTRATÈGICS DE L'AMB NÚRIA MULERO, secretària CRISTINA PRAT, secretària LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA Adreça: Ausiàs Marc, 7, 1r - 08010 Barcelona Tel.: 933 187 051 - Fax: 933 174 835 MEMÒRIA ECONÒMICA Pàgina web: www.pemb.cat Correu electrònic: plaestrategic@pemb.cat –9 + 2. LA IMPLANTACIÓ DEL PLA VISIÓ 2020 IMATGE: JAUME M ENESES Memòria estratègica PEMB 2012 PRESENTACIÓ Una part important del pla anual de treball del PEMB consisteix a fer ac- Amb esquemes d’organització diferents, totes dues comissions han pre- cions que ajudin a la implantació del Pla estratègic metropolità - Visió tès, amb un èxit rellevant, identificar professionals i actors importants ORGANITZACIÓ 2020, com també en l’observació permanent de les tendències del món en cada un dels temes analitzats per tal d’arribar a formular propostes i el seu possible impacte en la metròpolis de Barcelona. estratègiques d’interès per a la metròpolis de Barcelona. IMPLANTACIÓ DEL PLA VISIÓ 2020 En aquesta línea han estat treballant les dues comissions del Pla: la de La Comissió de Prospectiva –de caràcter més tècnic, amb professionals ex- perts en visions internacionals– i la Comissió d’Estratègia –amb una com- Prospectiva i la d’Estratègia. LA NOVA ETAPA DEL PEMB posició més complexa i més àmplia– han anat identificant els projectes En aquest apartat de la memòria s’exposa el treball d’ambdues comissions. estratègics per a l’any 2012 i les propostes d’implantació corresponents. ACTIVITATS PROJECTES ESTRATÈGICS DE L'AMB OFICINA DE COORDINACIÓ LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA MEMÒRIA ECONÒMICA COMISSIÓ DE PROSPECTIVA COMISSIÓ D'ESTRATÈGIA (anàlisi de tendències) per a la implantació, gestió i seguiment del Pla estratègic metropolità de Barcelona - Visió 2020 President: Carlos Losada Objectius: • Observar les tendències de l'entorn Objectius: • Elaborar un o dos informes anuals • Traduir les propostes estratègiques en projectes concrets • Identificar nous sectors econòmics amb potencial • Gestionar i promoure la implantació d'aquests projectes de desenvolupament a Barcelona COMISSIÓ 1 COMISSIÓ 2 COMISSIÓ 3 COMISSIÓ 4 COMISSIÓ 5 COMISSIÓ 6 Sostenibilitat Ambiental Posicionament Sectors Emergents Competitivitat Industrial Atracció de Talent Cohesió Social Sergi Ferrer-Salat internacional Montse Vendrell Oriol Guixà Francesc Fajula Jordi Tudela Senén Florensa –11 + Memòria estratègica PEMB 2012 PRESENTACIÓ COMISSIÓ D’ESTRATÈGIA als quals hem d’agrair molt especialment la seva feina. I ho vull fer tant pel valor intrínsec del coneixement i l’experiència que han aportat, com ORGANITZACIÓ Presentació pel fet que ha estat una feina del tot voluntària i amb l’únic desig de contribuir a la millora de Barcelona i de la seva àrea metropolitana. Així Ara fa gairebé dos anys que vam posar en marxa la Comissió d’Estratègia mateix, faig extensiva aquesta consideració a tots els membres de les sis IMPLANTACIÓ DEL PLA VISIÓ 2020 del PEMB, i ha estat un temps de molta activitat i de molts esforços per comissions, que d’una manera totalment desinteressada han participat fer avançar projectes malgrat les condicions adverses del nostre entorn en les reunions i en l’elaboració de les conclusions. En segon lloc, també LA NOVA ETAPA DEL PEMB econòmic. Alhora també ha estat un temps de molta “comunicació i voldria agrair l’eficiència de la feina feta i la seva concreció final en pro- pedagogia” sobre la importància de l’activació dels stakeholders i de jectes viables i ben orientats, que podran contribuir al desenvolupament ACTIVITATS la societat civil en general, perquè la competitivitat d’aquests agents equilibrat de l’AMB. econòmics i socials està estretament relacionada amb la competitivitat del seu territori i entorn. Certament, la funció del PEMB és la de donar visions i noves idees que PROJECTES ESTRATÈGICS DE L'AMB permetin dibuixar horitzons positius i encoratjadors per a tota la societat. L’actual Pla estratègic metropolità de Barcelona - Visió 2020 ofereix un Aquest és el seu repte i alhora la seva gran aportació: des d’una posi- LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA molt bon marc de referència i d’actuació per a una àrea metropolitana ció de consens i d’àmplia participació, identificar projectes que generin en continu desenvolupament econòmic i social, i considera especialment complicitats entre l’àmbit públic i l’àmbit privat, per avançar i generar la seva plena incorporació en aquest món global, on les grans aglome- MEMÒRIA ECONÒMICA noves oportunitats de desenvolupament. Aquesta ha estat, és i serà la racions urbanes esdevenen els eixos principals de l’activitat econòmica. missió del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona. D’una manera clara i consensuada, vam establir que la finalitat de la En les pàgines següents d’aquest capítol de la memòria anual del PEMB comissió era doble. A partir de les mesures proposades al pla estratègic, es descriuen els projectes en què s’ha treballat durant aquests gairebé en primer lloc es tractava de prioritzar i seleccionar projectes identificats dos anys, amb el detall dels que ja han estat acabats i dels que estan sota el principi de “subsidiarietat”; és a dir, aquells projectes que els en desenvolupament. Espero que trobeu els punts estratègics en tots agents públics o privats de l’àrea metropolitana no durien a terme per aquests projectes i que la seva difusió aporti noves sinergies per conti- iniciativa pròpia, per diversos motius. En segon lloc, en aquests projectes nuar treballant en xarxa –més àmplia cada vegada– per al desenvolupa- el Pla pot fer de catalitzador i de “pal de paller”, atès que és un ens que ment social i econòmic d’aquest territori. facilita la cooperació publicoprivada. Entre els projectes que calia impulsar ens vam centrar en els que podien tenir un efecte esperonador. És a dir, projectes que amb la seva realització permetessin desencadenar efectes positius més enllà del mateix projecte i que alhora tinguessin un “efecte demostració”: permetre als actors im- plicats visualitzar que les coses es poden fer i activar-los en aquest sentit. El treball s’ha estructurat a partir de sis comissions, coordinades cada una per una persona que ha sabut dirigir i estimular el treball de cadascun dels membres experts que hi han participat. Carlos Losada Marrodán M’agradaria fer unes consideracions prèvies sobre el treball d’aquestes President de la Comissió comissions. En primer lloc, vull destacar la dedicació dels coordinadors, d’Estratègia –12 + Memòria estratègica PEMB 2012 PRESENTACIÓ COMISSIÓ D’ESTRATÈGIA Els set projectes de la Comissió d’Estratègia A partir de l’aprovació del Pla estratègic metropolità de Barcelona - Visió ORGANITZACIÓ • Compromís per a la sostenibilitat ambiental i l’accessibilitat per a 2020, el novembre del 2010, i per tal d’implementar-lo, es va iniciar el tothom en la rehabilitació i nova construcció d’edificis a l’àmbit treball de la Comissió d’Estratègia. de l’AMB, de les comissions de Sostenibilitat Ambiental i Cohesió IMPLANTACIÓ DEL PLA VISIÓ 2020 El seu objectiu principal ha estat –i continua sent– l’impuls de les pro- Social. postes i mesures contingudes en aquest pla, per la qual cosa segueix • Consell Econòmic i Empresarial Euromediterrani, de la Comissió de LA NOVA ETAPA DEL PEMB els objectius operatius següents: Posicionament Internacional. • Analitzar i valorar les mesures proposades en cada repte del Pla es- • Zona de Dinamització de la Propietat Intel·lectual, de la Comissió ACTIVITATS tratègic metropolità de Barcelona - Visió 2020. de Posicionament Internacional. • Prioritzar les mesures que cal desenvolupar entre les proposades. • Centre per a la Innovació i la Formació en Cirurgia i Procediments PROJECTES ESTRATÈGICS DE L'AMB • Transformar aquestes mesures en projectes planificats, dins del marc d’Intervencionisme, de la Comissió de Sectors Emergents. dels reptes del pla. • Condicionants del sòl industrial per a la localització d’empreses a LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA • Establir un ordre de prioritat en la implantació d’aquests projectes. l’RMB, de la Comissió de Competitivitat Industrial. • Identificar els actors, públics i privats, involucrats en la implantació • Compromís de les grans empreses de Catalunya per a la moder- MEMÒRIA ECONÒMICA de cada projecte. nització del sector industrial, de la Comissió de Competitivitat In- dustrial. • Establir els contactes corresponents amb els actors implicats en cada mesura. • Programa de formació empresarial per a propietaris i gerents de pimes, de la Comissió de Competitivitat Industrial. • Concretar un calendari amb les diferents fites que cal assolir en cada projecte. Per abordar el conjunt de les diferents mesures, la comissió es va dotar ELS PROJECTES de sis grups de treball especialitzats, o comissions sectorials, una per cada repte: COMISSIÓ DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL • Comissió de Sostenibilitat Ambiental “Quan una ciutat aprèn a viure de forma • Comissió de Posicionament Internacional intel·ligent, respectuosa i en harmonia amb • Comissió de Sectors Emergents l’ecosistema que l’acull, contribueix de • Comissió de Competitivitat Industrial manera decisiva al seu desenvolupa- • Comissió d’Atracció de Talent ment econòmic, a la millora de la salut • Comissió de Cohesió Social i de la qualitat de vida de les persones i, en definitiva, a una cohesió social Cada una d’aquestes comissions ha treballat, durant gairebé dos anys, més gran.” per analitzar la viabilitat de les mesures i els projectes, i seleccionar els projectes més adequats segons les circumstàncies i l’entorn actuals. Sergi Ferrer-Salat, president de Ferrer Finalment, de tots els projectes treballats se n’han prioritzat set, que Internacional i president de la Comissió s’exposaran amb detall més endavant. de Sostenibilitat Ambiental. –13 + Memòria estratègica PEMB 2012 PRESENTACIÓ Membres: i mesures que de manera conjunta contribueixin a la reactivació econò- Ignasi Cubiñà, Eco Intelligent Growth; Felip Pich-Aguilera, Picharchi- mica del sector de la construcció, tan afectat per la crisi actual. ORGANITZACIÓ tects; Joan Sabaté, SaAS - Sabaté associats Arquitectura i Sostenibilitat. Els sis objectius generals del compromís són els següents: El treball d’aquesta comissió ha donat lloc a dos projectes, el segon dels 1. Estimular la sortida de la crisi d’un sector econòmic important com IMPLANTACIÓ DEL PLA VISIÓ 2020 quals ha estat desenvolupat per l’Estudi Ramon Folch en el marc d’un és la construcció. conveni de col·laboració amb Barcelona Global. Aquests dos projectes 2. Afavorir la innovació i la creació de noves activitats i empreses. LA NOVA ETAPA DEL PEMB són els següents: 3. Generalitzar el compliment de la legislació europea en matèria d’efi- • Proposta de la societat civil per al lideratge de Barcelona en el disseny ciència energètica de l’edificació. ACTIVITATS energètic i ambiental de la nova construcció i l’edificació existent a 4. Contribuir a la cohesió social, amb el reconeixement que significa l’àmbit metropolità de Barcelona, que estableix una sèrie de paràme- generalitzar la construcció d’accessibilitat universal. PROJECTES ESTRATÈGICS DE L'AMB tres molt amplis per a l’edificació sostenible i la seva eficiència energè- 5. Disposar o completar la qualificació i la valoració del patrimoni ar- tica. Està orientat a la nova edificació, però molts d’aquests paràme- quitectònic de l’AMB. LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA tres també es poden tenir en compte en actuacions de rehabilitació. 6. Associar la marca Barcelona a la sostenibilitat com un dels seus re- • Projecte estratègic de rehabilitació energètica dels edificis de Bar- ferents essencials. MEMÒRIA ECONÒMICA celona: estudi del parc immobiliari de la ciutat de Barcelona i de les Els agents implicats, fins al moment, en aquest compromís són els actuacions de rehabilitació que podrien ser més viables en un progra- següents: ma públic per assolir bons nivells d’eficiència energètica; com també estudi del marc normatiu que afecta la rehabilitació energètica i plan- • Ajuntament de Barcelona (Gerència Adjunta d’Habitatge, Institut Mu- tejament de les bases d’aquest programa públic. nicipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, Agència d’Energia de Barcelona, Institut Municipal de Persones amb Discapacitat). Ambdós projectes s’han combinat amb un tercer projecte de la Comissió • Generalitat de Catalunya (Agència de l’Habitatge de Catalunya, Ins- de Cohesió Social, la qual cosa ha donat lloc a un projecte ambiciós i titut Català d’Energia). de gran abast social: • Consorci de l’Habitatge de Barcelona, Consorci Metropolità de l’Ha- Compromís per a la sostenibilitat ambiental i l’accessibilitat per a bitatge. tothom en la rehabilitació i nova construcció d’edificis a l’àmbit • Servei de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona. de l’AMB • Àrea Metropolitana de Barcelona. Es tracta d’un projecte marc de concertació social dins el sector de la • Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC). construcció i la rehabilitació que busca impulsar pràctiques de sosteni- • Cambra Oficial de Contractistes d’Obres de Catalunya (Comissió de bilitat i actuacions per assolir l’autosuficiència energètica de l’edificació. Rehabilitació de Catalunya - RIME). Per això estableix una sèrie de compromisos d’actuació per a cadascun • Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya. dels agents econòmics, institucionals i socials que formen part d’aquest • Associació de Promotors de Barcelona - APCE. sector. Els compromisos són diversos i relatius a l’activitat i la funció • Gremi d’Hotels de Barcelona. de cada agent, però, bàsicament, es tracta de mesures de canvi de • Col·legi d’Administradors de Finques. normativa, formació, innovació de materials, innovació en els models • Comitè Català de Representants de Minusvàlids (COCARMI). empresarials i les fórmules de finançament, etc. En definitiva, projectes • Federació d’Associacions de Gent Gran de Catalunya. –14 + Memòria estratègica PEMB 2012 PRESENTACIÓ COMISSIÓ DE POSICIONAMENT INTERNACIONAL • Promoure fòrums empresarials sectorials de la Mediterrània sobre situació i tendències de l’economia en aquest espai. “El Mediterrani constitueix una prioritat estratè- ORGANITZACIÓ gica que oferirà noves oportunitats de presència • Facilitar ponts comercials entre empreses locals i les economies de la i d’intercanvi a la societat civil i a les empreses Mediterrània. IMPLANTACIÓ DEL PLA VISIÓ 2020 catalanes i espanyoles.” Zona de Dinamització de la Propietat Intel·lectual Senén Florensa, secretari d’Afers Exteriors de la Generalitat de Catalunya i president de la En aquests últims quinze anys, la globalització dels processos produc-LA NOVA ETAPA DEL PEMB Comissió de Posicionament Internacional. tius ha provocat –i sense previsió de canvi en la tendència– una des- localització de les activitats productives, també de les anomenades de ACTIVITATS Membres: l’economia del coneixement. Així, diverses ciutats, entre elles Madrid, Saki Aciman, Generalitat de Catalunya; han volgut combatre aquesta tendència amb polítiques d’atracció d’em- PROJECTES ESTRATÈGICS DE L'AMB Andreu Bassols, Institut Europeu de la Medi- preses en la mateixa línia que aquest projecte. terrània; Joan Guinovart, Institut de Recerca La ZDPI vol fomentar la creació d’una zona dins l’àrea metropolitana de LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA Biomèdica; Jaume Giné, Casa Àsia; Carles Barcelona que sigui especialment atractiva per a la ubicació d’empreses Manubens, Manubens & Asociados Abogados; Enric Olivé, Euro-Me- intensives en coneixement i que desenvolupin productes subjectes a la MEMÒRIA ECONÒMICA diterranean Permanent University Forum; Jordi Serret, ACC1Ó - Gene- propietat intel·lectual, en sentit ampli (TIC, audiovisuals, recerca bio- ralitat de Catalunya; Antoni Traveria, Casa Amèrica; Anwar Zibaoui, tecnològica, disseny, etc.), a les quals, a més a més, s’oferirien règims ASCAME - Associació de Cambres de Comerç de la Mediterrània. fiscals i d’estrangeria especials. Consell Econòmic i Empresarial Euromediterrani COMISSIÓ DE SECTORS EMERGENTS El projecte centra la seva atenció en la constitució d’un consell econòmic “Barcelona compta amb grans pols i empresarial d’àmbit territorial euromediterrani, amb seu a Barcelona. de recerca, tant dins la ciutat com en En formarien part les empreses i associacions catalanes i espanyoles la seva àrea metropolitana, que han interessades a treballar en el marc dels països de la Mediterrània, per d’interactuar amb les noves indús- afavorir les relacions comercials amb empreses d’aquests països. A més, tries. La innovació sorgeix, precisament, en col·laboració amb la Secretaria de la UpM, s’establiria un canal de de les interfases i les interfícies, especial- comunicació i d’intercanvi permanent en matèria comercial i econòmi- ment en sectors molt creatius i en entorns ca, la qual cosa potenciaria el lideratge de Barcelona en aquest àmbit. facilitadors.” Aquest organisme hauria de comptar amb l’acord èxplicit dels governs Montserrat Vendrell, directora general de la Generalitat de Catalunya i de l’Estat espanyol per tal de dotar-lo de Biocat i presidenta de la Comissió de del reconeixement necessari i de representativitat en les relacions amb Sectors Emergents. els actors i les institucions de funció similar dins de l’espai mediterrani. (La Comissió de Sectors Emergents ha anat treballant amb col·laboradors L’agent implicat en la implantació d’aquest projecte és l’IEMed (Institut puntuals sense comptar amb un grup constituït.) Europeu del Mediterrani). Entre tots els projectes en què ha treballat la Comissió de Sectors Emer- Les seves funcions bàsiques serien les següents: gents, pel seu potencial de desenvolupament econòmic en el sector –15 + Memòria estratègica PEMB 2012 PRESENTACIÓ salut i de posicionament internacional de la ciutat metropolitana cal Membres: destacar el projecte següent: Josep Narcís Arderiu, GECSA Enginyeria; Xavier Ballús, Enbasa Laval; ORGANITZACIÓ Joaquim Boixareu, Irestal Group; Rafael Boronat, Fundació CIM-UPC; Centre per a la Innovació i la Formació en Cirurgia i Procediments Emili Fàbrega, Societat de Tècnics d’Automoció; Josep Morell, Industrias d’Intervencionisme IMPLANTACIÓ DEL PLA VISIÓ 2020 Metalúrgicas JEM; Xavier Pujol, Ficosa. Projecte iniciat des de l’Hospital Clínic de Barcelona, conjuntament amb Els projectes en els quals ha estat treballant aquesta comissió són els altres actors del sector sanitari, que consisteix en la construcció d’un LA NOVA ETAPA DEL PEMB següents: centre de formació i per a la recerca i innovació en les tècniques més capdavanteres de cirurgia i procediments d’intervencionisme (actual- Estudi dels condicionants del sòl industrial per a la localització ACTIVITATS ment, cirurgia no invasiva). d’empreses a l’RMB Aquest centre vol ser un referent a Europa, amb l’objectiu de transfor- Estudi encarregat a Barcelona Regional amb l’objectiu que fes un mapa PROJECTES ESTRATÈGICS DE L'AMB mar el coneixement i l’experiència clínica dels reconeguts professionals descriptiu del sòl industrial de la regió metropolitana de Barcelona que hi ha a Barcelona en productes o serveis que incrementin l’efec- (RMB). Aquest mapa, originàriament, havia de tenir en compte les carac- LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA tivitat i l’eficiència de l’assistència sanitària. En el seu àmbit funcional terístiques principals dels polígons i altres zones industrials (accessibilitat, desenvoluparà tota la cadena de valors de la innovació, des de la seva infraestructura energètica i de telecomunicacions, aspectes ambientals, MEMÒRIA ECONÒMICA fase inicial de generació i concreció de projectes fins a l’última fase de preus del sòl, etc.), i combinar aquestes dades amb els usos possibles difusió i formació en tècniques quirúrgiques avançades. que hi donava la normativa urbanística existent. Així mateix, la seva filosofia fa que sigui un centre obert a tots els agents Després d’uns primers mesos d’estudi, i veient els primers resultats, es va interessats, a més d’obert a aliances tant amb la indústria com amb decidir reorientar l’estudi per tal que posés de manifest la dificultat per altres centres d’innovació, amb la finalitat que pugui impulsar definiti- conèixer la disponibilitat de sòl industrial i les seves característiques per a vament la innovació biomèdica a Catalunya i crear així un nou motor determinades indústries a l’AMB i a tot Catalunya. Es tracta, doncs, d’un de desenvolupament econòmic al país. estudi de base que pot justificar la necessitat d’impulsar una reforma Aquest projecte està impulsat per l’Hospital Clínic de Barcelona. de la normativa i del planejament general que aconsegueixi millorar la competitivitat territorial en aquest aspecte. COMISSIÓ DE COMPETITIVITAT INDUSTRIAL Compromís de les grans empreses de Catalunya per a la moder- “La indústria del país s’ha de caracteritzar per poten- nització del sector industrial ciar les seves pròpies àrees d’innovació i nodrir-se del Aquest projecte pretén comprometre un nombre determinat de grans coneixement que es genera als diversos centres empreses de Catalunya amb la modernització del conjunt del sector universitaris i de recerca, de manera que, aprofi- industrial. La premissa de fons és que la indústria ha de mantenir un tant les sinergies, es pugui generar una indústria pes equilibrat en l’economia, aportar la solidesa necessària i la garantia manufacturera capdavantera i de prestigi.” de llocs de treball, tal com ho havia fet fins fa vint anys. Per a aquesta reindustrialització és bàsica la millora de la seva competitivitat, a través Oriol Guixà, conseller delegat de La Farga Group i de la innovació i la connexió amb la recerca. president de la Comissió de Competitivitat Industrial. Des de fa anys, hi ha hagut moltes iniciatives en aquest sentit. Però la proposta del PEMB difereix en el fet que és molt més directa: les grans –16 + Memòria estratègica PEMB 2012 PRESENTACIÓ empreses tractores catalanes seleccionaran entre setanta i cent empre- Programa de formació empresarial per a propietaris i gerents de ses col·laboradores, de gran potencial innovador. Aquestes empreses pimes ORGANITZACIÓ constituiran el grup objectiu del programa i cada una rebrà la visita tècni- La finalitat d’aquest projecte és professionalitzar els propietaris i gerents ca d’un o dos investigadors d’alt nivell de determinats centres de recerca d’empreses petites i mitjanes pel que fa a la gestió empresarial i els de Catalunya que treballin en projectes d’investigació capdavantera. IMPLANTACIÓ DEL PLA VISIÓ 2020 instruments financers. Es tracta d’empresaris amb un gran coneixement Mitjançant estades curtes, amb les corresponents visites dirigides, es tècnic i capacitat d’innovació, però amb alguns dèficits en determinats preveu que aquests investigadors puguin elaborar propostes d’innovació LA NOVA ETAPA DEL PEMB aspectes de la gestió empresarial. En aquest sentit, amb la col·laboració disruptiva en els processos productius, els materials, etc., d’aquestes d’EADA, s’ha preparat un programa formatiu de sis mòduls, amb con- empreses industrials. Així, a partir d’aquestes propostes d’innovació, es tinguts orientats al sector industrial, amb metodologies i horaris que ACTIVITATS podrà desenvolupar el projecte corresponent, ja sigui per compte propi tenen en compte els requeriments laborals habituals d’aquests empre- de l’empresa o amb la col·laboració del centre tecnològic més adequat saris. Es preveu la col·laboració de la Cambra de Comerç de Barcelona PROJECTES ESTRATÈGICS DE L'AMB per a la tasca. i d’ACC1Ó. Aquest projecte compta amb el suport de dotze centres de recerca, LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA quinze empreses tractores i, fins al moment, cinquanta pimes. COMISSIÓ D’ATRACCIÓ DE TALENT “Barcelona és un pol d’atracció de talent MEMÒRIA ECONÒMICA internacional per la imatge d’innovació, Centres de recerca Empreses tractores creativitat i qualitat de vida, però hem de treballar més en la retenció ICIQ - Institut Català d’Investigació Química Abertis d’aquest talent, desenvolupant eines ICFO - Institut de Ciències Fotòniques Agbar de networking amb les comunitats es- CRG - Centre de Regulació Genòmica Cirsa trangeres.” IRB Barcelona - Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona Danone Francesc Fajula, director general de la CSIC-ICMAB - Institut de Ciències de Esteve Fundació Banesto i president de la Comis- Materials de Barcelona Ficosa sió d’Atracció de Talent. ICN - Institut Català de Nanotecnologia Indra IBEC - Institut de Bioenginyeria de Catalunya Membres:La Farga Group CIMNE - Centre Internacional de Mètodes Mecalux Carlos Barrabés, Barrabés Business Solutions; Maite Barrera, BlueCap; Numèrics en Enginyeria Carles Cabrera, Institut Cerdà; Aurora Catà, Seeliger y Conde; Marzban CVC - Centre de Visió per Computació Puig Cooper, Herraiz&Soto; Pere Guardiola, La Vanguardia Ediciones; Helene I2CAT - Internet i Innovació Digital a Roca Sanitario Olsson, Kairos Future; Antonio Parente, Lipotec; Eloi Planes, Fluidra; Catalunya Schneider Electric Christopher Pommerening, Active Venture Partners; Terence Raghunath, IDIBELL - Institut d’Investigació Biomèdica Seat de Bellvitge Hewlett-Packard; Carles Torrecilla, ESADE. IDIBAPS - Institut d’Investigació Sanitària Simon Holding, SL La Comissió d’Atracció de Talent ha estat treballant en la identificació Hospital Clínic Ros Roca dels factors estructurals i conjunturals de l’àrea metropolitana de Bar- celona en què cal incidir perquè reverteixin en més atracció de talent –17 + Memòria estratègica PEMB 2012 PRESENTACIÓ global. En el seu plantejament, ha considerat estratègic el desenvolu- L’anglès, tercera llengua oficial de l’àrea metropolitana de Bar- pament dels projectes següents: celona ORGANITZACIÓ Projecte per introduir la cultura emprenedora a tot el sistema Aquest projecte vol emprendre mesures per aconseguir els canvis nor- educatiu matius necessaris que permetin que l’anglès sigui la tercera llengua IMPLANTACIÓ DEL PLA VISIÓ 2020 oficial de l’AMB i/o de Catalunya, la qual cosa generaria una sèrie de En relació amb aquest projecte, tant el Departament d’Ensenyament canvis en l’ús d’aquesta llengua que d’altra manera serien més dificul- com diverses entitats de caràcter privat han endegat iniciatives en aques- LA NOVA ETAPA DEL PEMB tosos i lents d’assolir. ta línia durant el curs 2011-12 i els cursos següents. Són programes de diferent abast i metodologia docent, però que en conjunt ja signifiquen Aquests canvis normatius permetrien llançar un missatge clar i con- ACTIVITATS una cobertura molt elevada de l’ensenyament d’aquestes matèries en tundent sobre l’aposta de l’AMB en favor del coneixement de l’anglès l’educació reglada. Per aquest motiu, la comissió va decidir reorientar com a condició necessària i també indispensable de qualsevol societat PROJECTES ESTRATÈGICS DE L'AMB la seva actuació cap a altres àmbits menys concorreguts. desenvolupada. Barcelona International Networking Day COMISSIÓ DE COHESIÓ SOCIAL LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA Es tracta d’una iniciativa per establir connexions entre la comunitat “Per aconseguir una societat oberta, crea- d’emprenedors estrangers que resideixen a l’àrea metropolitana i la MEMÒRIA ECONÒMICA tiva i amable és imprescindible promoure comunitat d’emprenedors catalans. Aquesta acció permetria tant més el canvi en l’arquitectura, en l’urbanisme implicació i aportació de riquesa d’aquests estrangers al territori com i en el disseny. La filosofia del ‘disseny per obrir portes a l’estranger per al desenvolupament del talent d’aquí. a tothom’ ha d’estar ja en tot el que fem En principi es va pensar en un format de jornada per a unes dues mil i pensem.” persones, orientada a emprenedors, estudiants d’escoles de negocis, executius, investigadors, etc., de l’AMB amb tota la comunitat equiva- Jordi Tudela, director de l’Àrea Social lent d’estrangers que hi resideix. La comissió també proposa desenvo- d’Asproseat i president de la Comissió de Cohesió Social. lupar una plataforma en línia per donar continuïtat a la identificació, al networking i a la integració d’aquestes comunitats. El projecte és liderat per Barcelona Activa. Membres: Màrius Cugat, Fatec - Gent Gran de Catalunya; Teresa Elorduy, Gene- Premi al mitjà de comunicació que faci millor tractament de l’ac- ralitat de Catalunya; Antoni Gené, Institut Municipal de Persones amb tivitat empresarial i emprenedora Discapacitat, Ajuntament de Barcelona; Guillermo Hurtado, Institut Amb aquest projecte es busca aconseguir que la cultura empresarial i em- Municipal de Persones amb Discapacitat, Ajuntament de Barcelona; prenedora més responsable, així com els seus valors més positius, tinguin Daniel Guasch, Càtedra d’Accessibilitat de la Universitat Politècnica de més presència entre els mitjans de comunicació. Es considera que la forma Catalunya; Toni Mora, Comissions Obreres; Enric Botí i Maria Enciso, més adequada per motivar-ho és mitjançant una sèrie de premis per part COCARMI - Comitè Català de Representants de Minusvàlids; Gemma de les associacions empresarials orientats als mitjans de comunicació que Pifarré Matas, Generalitat de Catalunya; Martín Sánchez, Qualitat Ha- facin un millor tractament i difusió d’aquest tipus d’informacions. bitatge Social - UGT; Thaïs Yarky, Col·legi de Treballadors Socials. –18 + Memòria estratègica PEMB 2012 PRESENTACIÓ La tasca de la Comissió de Cohesió Social s’ha focalitzat en l’elabora- ció d’un model d’habitatge que respecti els paràmetres d’accessibilitat ORGANITZACIÓ universal (per a col·lectius amb necessitats especials i per a les persones que no en tinguin) i de sostenibilitat. Es tracta del projecte: IMPLANTACIÓ DEL PLA VISIÓ 2020 Model d’habitatge. Paràmetres per a un model d’habitatge ac- cessible per a tothom en un espai públic amable LA NOVA ETAPA DEL PEMB El treball va començar a partir del Programa d’accés a l’habitatge per a persones amb discapacitat1 de l’Ajuntament de Barcelona i de les ACTIVITATS aportacions rebudes per part dels membres. Des de la comissió es va elaborar una proposta inicial de paràmetres per a un model d’habitatge PROJECTES ESTRATÈGICS DE L'AMB accessible i d’entorn amable, que incloïa plànols de l’habitatge tipus i la relació de les prestacions pertinents de què ha de constar el model. LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA Així mateix, aquesta proposta es va voler ampliar i va comptar amb el vistiplau de les principals associacions de persones amb discapacitat i de gent gran, que principalment serien els col·lectius beneficiaris de MEMÒRIA ECONÒMICA l’aplicació d’aquest model d’habitatge. A partir de la coincidència entre aquesta comissió i la Comissió de Sostenibilitat Ambiental en la matèria objecte dels seus projectes (la rehabilitació d’habitatges), des del PEMB es va proposar a les dues comissions que unissin esforços per tirar endavant un nou projecte de concertació social a l’entorn de la necessitat de transformació en el sector de la construcció. Es tracta del projecte del Compromís per a la sostenibilitat ambiental i l’accessibilitat per a tothom en la rehabilitació i nova construcció d’edificis a l’àmbit de l’AMB, que s’ha exposat anteriorment. Reunions de les diferents comissions d’estratègia del PEMB 1 Aquest programa forma part del Pla d'habitatge de Barcelona 2008-16, Ajuntament de Barcelona. –19 + Memòria estratègica PEMB 2012 PRESENTACIÓ COMISSIÓ DE PROSPECTIVA Després d’un intens període de treball, en què van col·laborar 650 ex- ORGANITZACIÓ perts i que va donar com a resultat l’aprovació del Pla estratègic me- tropolità de Barcelona - Visió 2020, el novembre del 2010, aquesta IMPLANTACIÓ DEL PLA VISIÓ 2020 comissió va reorientar la seva activitat per dedicar-se a fer una anàlisi de les tendències que s’estenen arreu del món. LA NOVA ETAPA DEL PEMB Les conclusions d’aquesta anàlisi es van recollir en l’informe Les ten- dències mundials i els seus impactes a les grans metròpolis que ACTIVITATS es va presentar el 6 de febrer en un acte, coorganitzat amb el Cercle d’Economia, que va comptar amb l’assistència de prop de 150 persones. PROJECTES ESTRATÈGICS DE L'AMB En l’acte van intervenir: LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA Presentació de l’informe Taula 1. Presentació de l’informe • Jordi Alberich, director general del Cercle d’Economia. MEMÒRIA ECONÒMICA I. Carreras, A. Puiggròs, J. Alberich, A. Rodríguez-Pose i J. Trullén • Joan Trullén, vicepresident de Planificació Estratègica de l’Àrea Me- tropolitana de Barcelona. • Andrés Rodríguez-Pose, professor de geografia econòmica de la Lon- don School of Economics (LSE), investigador d’IMDEA i vicepresident de l’Associació Europea de Ciència Regional. Supervisor de l’informe. • I sabel Carreras, arquitecta i màster en Regional and Urban Planning Studies (LSE). Autora de l’informe. • Anna Puiggròs, geògrafa i màster en Contemporary Urbanism (Cities, Space and Society) (LSE). Autora de l’informe. Taula rodona: Reaccions Presentada i moderada per Andrés Rodríguez-Pose. Membres: • Marc Bonavia, fundador de SITmobile. • Anna Molero, directora general de Barcelona Activa. • Josep Joan Moreso, rector de la Universitat Pompeu Fabra. Taula 2. Reaccions • Josep Roig, secretari general de Ciutats i Governs Locals Units. I. Carreras, A. Puiggròs, A. Molero, A. Rodríguez-Pose, J. J. Moreso, M. Bonavia, • Gemma Sendra, directora del Recinte Històric de l’Hospital de la J. Roig i G. Sendra Santa Creu i Sant Pau. –20 + Memòria estratègica PEMB 2012 PRESENTACIÓ Els autors subratllen el protagonisme que ha tingut Barcelona com a metròpolis de referència mundial, però a la vegada assenyalen la neces- ORGANITZACIÓ sitat d’abordar nous reptes que li permetin continuar amb capacitat de competir amb altres aglomeracions urbanes d’arreu del món. IMPLANTACIÓ DEL PLA VISIÓ 2020 Les principals tendències que s’han identificat en l’estudi són les que es descriuen a continuació. LA NOVA ETAPA DEL PEMB PART 1: TENDÈNCIES DE CANVI ACTUALS ACTIVITATS 1. L’explosió de la metròpolis PROJECTES ESTRATÈGICS DE L'AMB Presentació de l'informe als mitjans • El món continuarà aglomerant-se. Sorgiran noves ciutats i moltes aglomeracions urbanes joves s’estabilitzaran i esdevindran més com- LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA petitives. L’informe va ser elaborat per Isabel Carreras Baquer, arquitecta i màster en Regional and Urban Planning Studies (LSE), i Anna Puiggròs Xiri- • Les aglomeracions urbanes seran la clau de volta del futur socioeco- MEMÒRIA ECONÒMICA nachs, geògrafa i màster en Contemporary Urbanism (LSE), i supervisat nòmic global. Emergiran noves conformacions territorials. per Andrés Rodríguez-Pose, professor de geografia econòmica de la • La grandària i la densitat d’aquestes urbs serà essencial per predir el London School of Economics (LSE), investigador d’IMDEA i vicepresident seu èxit econòmic. de l’Associació Europea de Ciència Regional. • Les connexions internacionals, les pipelines, catalitzaran processos de creixement socioeconòmic. Aquest estudi, que posa en relleu les principals tendències socioeconò- • El buzz local i el territori agafaran protagonisme i dinamitzaran la miques globals que causen impacte en les metròpolis, ha estat elaborat base econòmica local. a partir de l’observació de les diferents perspectives que es donen tant en l’àmbit acadèmic com institucional, social, empresarial i periodístic. • Les tendències d’implosió i regressió urbana no s’aturen, caldrà pre- venir-les. L’estudi es divideix en dos blocs. En el primer, les autores exposen les tendències que s’observen en els canvis actuals de les ciutats i en el 2. De la urbs urbanitzada a la civitas planejada segon s’endinsen en el que anomenen les tendències diferencials de futur i posen de manifest aquelles tendències que, en un futur no gaire • La urbanització augmenta a escala global, el món serà clarament urbà. llunyà, marcaran les grans diferències entre les ciutats i en especial les • Les ciutats mitjanes i petites guanyen importància i es consideren grans metròpolis. elements clau per a un desenvolupament cohesionat i sostenible. Per a l’elaboració de l’informe es va comptar també amb una àmplia • Les megaciutats representaran els reptes urbans més importants del participació d’experts (als quals es va entrevistar), que van contribuir a segle XXI. identificar i remarcar les tendències més rellevants que es destaquen a • La suburbanització es consolida com a tendència de masses. La seva l’informe. expansió continuarà generant una forta fragmentació social i espacial. –21 + Memòria estratègica PEMB 2012 PRESENTACIÓ • El gir cap al planejament urbà integrat marcarà l’èxit de les polítiques 5. Tecnologia i models d’innovació integrada urbanes, tant als països desenvolupats com als països en vies de des- • El factor tecnològic continuarà accentuant i modificant els processos ORGANITZACIÓ envolupament. d’aglomeració. 3. Geopolítica i noves rutes de la seda • La tecnologia permet predir una nova revolució industrial i amenaça IMPLANTACIÓ DEL PLA VISIÓ 2020 les economies d’escala. Apareixeran noves indústries i nous models • La geopolítica marca el futur. La variable distància (física, cultural, de negoci. LA NOVA ETAPA DEL PEMB social, institucional i cultural) pren rellevància com a element d’anàlisi • Els núvols de connexió virtual vinculats a la ciutat obriran portes a i aporta un grau superior de realisme a la idea de globalització. múltiples processos d’innovació. ACTIVITATS • El món es reequilibra i el capital es mou cap a nous territoris, despla- • La tecnologia donarà poder al ciutadà atorgant-li més grau de llibertat çant el centre de gravetat econòmic a les metròpolis i megaregions i més capacitat d’influència. emergents d’Orient. PROJECTES ESTRATÈGICS DE L'AMB • La innovació serà vista des d’una perspectiva que integri factors més • Apareixen noves rutes comercials lligades als centres portuaris o ae- enllà de la inversió en R+D. roportuaris capaços d’oferir preus competitius i connectar economies LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA • Els filtres socials marcaran la capacitat innovadora de les metròpolis. potents orientades a l’exportació. • Les economies emergents fan acte de presència, alhora que entren al MEMÒRIA ECONÒMICA 6. La qualitat, sinònim de sostenibilitat mercat global nous territoris anomenats “mercats frontera”. • Es plantegen noves vies de finançament i d’anàlisi per incrementar • La qualitat de vida serà l’element diferencial de les ciutats a l’hora de l’eficiència de qualsevol línia d’actuació metropolitana. competir per atraure capital humà. • El desenvolupament local no s’entendrà sense un concepte de soste- nibilitat integral que agrupi visions socioeconòmiques i ambientals. PART 2: TENDÈNCIES DIFERENCIALS DE FUTUR • Les ciutats europees seran les més ben posicionades en la cursa per assolir uns nivells de qualitat de vida més alts. 4. Coneixement i capital humà: les bases del futur • Els models urbans de sostenibilitat ambiental buscaran superar els reptes referents al canvi climàtic aplicant, principalment, mesures de • El capital humà desencadenarà potencial de creixement a les ciutats reducció i eficiència energètica. d’Occident. Ha arribat l’hora de l’economia del coneixement. • La sostenibilitat social s’equipararà en importància a la sostenibilitat • El grau d’obertura i de diversitat d’oportunitats d’una ciutat dependrà ambiental. del seu substrat de capital humà. • Les ciutats que siguin prou enginyoses per adaptar-se i reinventar-se 7. Governança, l’àgora de creixement del futur seran les que floriran socioeconòmicament. • La governança metropolitana s’haurà d’enfocar en clau de resiliència • Vivim un procés de fuga de cervells que es pot invertir a mitjà termini urbana. si les metròpolis pugen al tren del coneixement. • Els models de treball urbà implicaran més cooperació, més participació • El concepte smart es vincularà fortament a l’economia del coneixement i menys competència. per no caure en la paradoxa de generar “ciutadans estúpids” en lloc • S’apostarà per un model en xarxa horitzontal en detriment de models de “ciutats intel·ligents”. lineals i verticals. –22 + Memòria estratègica PEMB 2012 PRESENTACIÓ • Les xarxes socials afavoriran la participació de tots els agents urbans i la seva capacitat d’actuació conjunta serà el motor de canvi. ORGANITZACIÓ • La valoració de tots els coneixements diferencials que aporta un col·lectiu permetrà aplicar mesures més eficients i més perdurables IMPLANTACIÓ DEL PLA VISIÓ 2020 en el temps. Podeu consultar l’informe a la pàgina web del Pla: www.pemb.cat. LA NOVA ETAPA DEL PEMB INDICADORS DE SEGUIMENT DEL PLA ESTRATÈGIC ACTIVITATS Partint de les relacions entre el Pla estratègic metropolità de Barcelona - Visió 2020 i l’Estratègia Europa 2020, l’Institut d’Estudis Regionals i PROJECTES ESTRATÈGICS DE L'AMB Metropolitans de Barcelona (IERMB) va elaborar l’informe Estudi me- todològic per al disseny dels indicadors que permetin fer el seguiment LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA dels objectius del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona amb la finali- tat d’identificar els indicadors adients i, especialment, el disseny de les metodologies necessàries per poder obtenir-los. MEMÒRIA ECONÒMICA Aquests indicadors es nodriran de fonts d’informació secundària (es- tadístiques) i de fonts primàries (enquestes) compilades per l’IERMB. Han de ser indicadors comparables a escala europea (Eurostat, OCDE, etc.) de tipus territorial (que permetin baixar a escala regional i, quan sigui possible, metropolitana i municipal). Els indicadors que es proposin hauran de permetre fer un seguiment dels objectius del PEMB en clau Estratègia Europa 2020, tenint en compte les especificitats locals. Cal considerar que, de la mateixa manera que el PEMB - Visió 2020 planteja uns reptes i unes palanques com a instruments de canvi, l’Es- tratègia Europa 2020 planteja uns objectius (quantificats) i unes inicia- tives emblemàtiques que consisteixen en uns conjunts de polítiques agrupades per tal d’assolir els objectius definitS. Concretament, es tracta de set iniciatives: Agenda digital per a Europa, Unió per la innovació, Joventut en moviment, Una Europa que utilitzi eficaçment els recursos, Política industrial per a l’era de la globalització, Agenda per a noves qualificacions i feines i Plataforma europea contra la pobresa. Tant en un cas com en l’altre, per assegurar l’eficiència i eficàcia de les políti- ques, es planteja com a pas necessari fer-ne un seguiment mitjançant els indicadors adients. –23 + 3. LA NOVA ETAPA DEL PEMB AT IMATGE: MAR CO CEV Memòria estratègica PEMB 2012 PRESENTACIÓ Tot i que el Pla Visió 2020 es va aprovar el novembre del 2010, la Sens dubte, però, un element cabdal d’aquesta nova etapa serà una institucionalització de l’AMB, el nou marc social i econòmic que s’està governança que doni suport a la nova etapa del Pla i al seu projecte es- ORGANITZACIÓ configurant com a resultat de la crisi econòmica i el nou paper que han tratègic. Una governança amb plena concurrència entre el sector privat de jugar les ciutats per encarar aquests reptes en un nou model de des- i el públic i amb un lideratge públic que reforci i faciliti la construcció i IMPLANTACIÓ DEL PLA VISIÓ 2020 envolupament fan necessari estudiar un replantejament de la institució implantació de la nova estratègia. Un model organitzatiu que permeti del Pla Estratègic i de les seves accions. més eficiència i agilitat al mètode i al procés de presa de decisions i d’implantació del Pla estratègic. LA NOVA ETAPA DEL PEMB L’escenari actual, i el previsible per als propers anys, requereix un nou esforç per definir i proposar nous plantejaments que permetin una estratègia Les bases hi són, la història del Pla n’és un molt bon exemple. Ara cal metropolitana de reforçament i de reposicionament en l’escenari global. construir l’organització més adient amb els actius institucionals adequats ACTIVITATS i amb la incorporació de noves veus i noves opinions d’actors nous que En aquest sentit, s’ha treballat a bastament en la revisió i actualització anys enrere no tenien l’impacte i la presència actual. A més, les noves PROJECTES ESTRATÈGICS DE L'AMB del Pla, tant en la seva dimensió organitzativa, com metodològica i de formes de participació i de relació en xarxes generen nous espais de possibles continguts. Els òrgans de govern de l’Associació han ana- debat, de participació i d’opinió. LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA litzat aquests documents i hi han fet reflexions constructives fruit de les lliçons apreses durant el llarg recorregut del Pla, dels darrers canvis Pel que fa al contingut, s’està treballant en les línies del Pla Visió 2020, buscant la coherència amb els objectius que es proposen des d’Europa MEMÒRIA ECONÒMICA institucionals i de les tendències que influeixen i incideixen en el desen- en l’Estratègia Europa 2020. En aquest sentit, les línies estratègiques volupament de la metròpolis. vigents ens condueixen a reformular-lo de la manera següent: Aquesta nova etapa ha de tenir en compte diversos factors per a la • Creixement intel·ligent i innovador (modernització de la indústria, seva deconstrucció, amb el repte més important com és el de trobar l’àmbit de la salut i la innovació, etc.) una altra onada que doni l’impuls necessari per obrir-se, la metròpolis • Creixement sostenible (construcció i eficiència energètica) de Barcelona, a un món diferent: • Creixement integrador (envelliment i innovació, atur juvenil, etc.) • Cal conèixer i assumir la importància de les noves tendències mundials • Competitivitat territorial (infraestructures territorials, zones de dina- que tenen impacte sobre les metròpolis, acceptar-les i ser capaços de mització industrial, etc.) repensar la metròpolis de Barcelona en aquests nous escenaris. • Posicionament internacional (constitució d’un consell econòmic i em- • Cal generar noves visions de futur aprofitant al màxim les nostres presarial mediterrani, etc.) potencialitats. Aquesta proposta de línies estratègiques haurà de ser treballada òbvia- • Cal una atenció especial als nostres actius urbans i territorials amb ment per la Comissió Executiva, amb el suport d’un sistema d’indicadors visions estratègiques de futur. que permeti el monitoratge dels projectes que es derivin d’aquestes • Caldrà cercar els fons necessaris per als projectes de futur de la me- línies estratègiques. Com a darrer element per a la nova etapa, caldrà tròpolis. reforçar els sistemes de comunicació i de buzz metropolità per contribuir • I, segurament, en els escenaris que vindran, caldrà combinar de ma- a més difusió i coneixement dels projectes estratègics metropolitans, nera encertada objectius a curt i mitjà termini amb una visió a llarg com també per estimular una participació més gran dels actors –públics termini. i privats– que impulsen els projectes i els executen. –25 + 4. ACTIVITATS DEL PEMB A IMATGE: MAT APARD Memòria estratègica PEMB 2012 PRESENTACIÓ ACTIVITATS DELS ÒRGANS DE GOVERN ORGANITZACIÓ 10è Consell General El 20 de febrer es va celebrar el 10è Consell General del Pla Estratègic IMPLANTACIÓ DEL PLA VISIÓ 2020 Metropolità de Barcelona. L’acte va ser inaugurat per l’alcalde de Bar- celona i president del Consell General, Xavier Trias, i va comptar amb LA NOVA ETAPA DEL PEMB l’assistència de més de tres-centes persones. L’alcalde va remarcar que “s’han d’establir prioritats i prendre decisions ACTIVITATS sobre a què es destinen els recursos existents, i, per aquest motiu, és fonamental tenir un pla estratègic. Per superar els reptes és cabdal PROJECTES ESTRATÈGICS DE L'AMB disposar d’una visió de futur compartida que ens marqui l’horitzó de cap a on volem anar. Cal treballar perquè les propostes es conver- LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA teixin en realitat i contribueixin a generar una estructura econòmica metropolitana i es potenciïn els sectors emergents, com el disseny, la logística, la salut, etc., sense oblidar el manteniment i la modernització MEMÒRIA ECONÒMICA del teixit industrial”. També va considerar necessari aconseguir la col·laboració i la implicació de tothom per crear noves oportunitats –de present i de futur– i, per damunt 10è Consell General del PEMB (Saló de Cent, Ajuntament de Barcelona) de tot, generar activitat, nova ocupació i la resolució de problemes socials. El vicepresident de Planificació Estratègica de l’AMB, Joan Trullén, va subratllar la importància de la creació de la nova AMB –que integra l’àmbit de la planificació estratègica–, perquè és fonamental que tots els municipis que formen part de l’àrea metropolitana de Barcelona treballin conjuntament per superar la crisi. Cal pensar sempre a escala metropolitana. Segons el president de la Comissió d’Estratègia, Carlos Losada, és molt important el paper del Pla com a observatori de les grans tendències d’arreu del món i com a impulsor del pas de les idees als projectes con- crets. Pel que fa a les comissions, considera que han d’esperonar els protagonistes del canvi (administracions, empreses i agents socials) per Antoni Vives, Joan Trullén, Xavier Trias, Francesc Santacana i Carlos Losada tal de demostrar que és possible el pas de les idees a la realitat. Els coordinadors de les sis comissions d’Estratègia del PEMB van explicar els projectes en què treballa cada comissió, que es deriven dels reptes A la cloenda de l’acte, l’alcalde de Barcelona va dir que “si algú ens i objectius inclosos en el Pla estratègic metropolità de Barcelona - Visió pot treure de la crisi és l’àrea metropolitana; tenim actius i potencials, 2020, aprovat el novembre del 2010. i ara tenim un òrgan de govern amb capacitat d’aplicar-hi polítiques”. –27 + Memòria estratègica PEMB 2012 PRESENTACIÓ Comissió de Sostenibilitat Ambiental Comissió de Posicionament Internacional Coordinador: Sergi Ferrer-Salat, president de Ferrer Coordinador: Senén Florensa, secretari d’Afers Exte- ORGANITZACIÓ Internacional. riors de la Generalitat de Catalunya. Projectes: Projectes: IMPLANTACIÓ DEL PLA VISIÓ 2020 • Proposta de la societat civil per al lideratge de Bar- • Constitució d’un consell econòmic i empresarial celona en el disseny energètic i ambiental de la euromediterrani. LA NOVA ETAPA DEL PEMB nova construcció i de l’edificació existents. • Zona de Dinamització de la Propietat Intel·lectual. • Projecte estratègic de rehabilitació energètica dels • Barcelona, porta d’enllaç Àsia-Europa. ACTIVITATS edificis de Barcelona. • Barcelona, capital universitària del Mediterrani. PROJECTES ESTRATÈGICS DE L'AMB Comissió d’Atracció de Talent Comissió de Sectors Emergents Coordinador: Francesc Fajula, director general de la LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA Coordinadora: Montserrat Vendrell, directora gene- Fundació Banesto. ral de Biocat. Projectes: MEMÒRIA ECONÒMICA Projectes: • Projecte per introduir la cultura emprenedora a tot • Smart Design in Barcelona. New International De- el sistema educatiu. sign Specialization Program. • Barcelona International Networking Day. • Barcelona, Salut Global. • Cultura de comunicació sobre emprenedors i em- presaris als mitjans. • Barcelona Health Destination. • L’anglès, tercera llengua oficial de l’AMB. Comissió de Competitivitat Industrial Comissió de Cohesió Social Coordinador: Oriol Guixà, conseller delegat i vicepre- sident de La Farga Group. Coordinador: Jordi Tudela, director de l’Àrea Social d’Asproseat. Projectes: Projectes: • Estudi: Condicionaments dels sòl industrial per a la • Model referent en l’habitatge accessible, a més localització d’empreses a l’RMB. de sostenible i mediterrani, en un entorn d’espai • Compromís de les grans empreses de Catalunya públic adaptat per a persones amb diferents ne- per a la modernització del sector industrial. cessitats especials. • Programa de formació empresarial per a propietaris El coordinador va fer l’exposició conjuntament amb i gerents de pimes. Gemma Pifarré, secretària del Consell per a la Pro- Els projectes van ser presentats per Josep Narcís Ar- moció de l’Accessibilitat i la Supressió de Barreres deriu, conseller delegat de GECSA Enginyeria (per Arquitectòniques de la Generalitat de Catalunya. delegació del coordinador). –28 + Memòria estratègica PEMB 2012 PRESENTACIÓ Comissió Delegada Durant el 2012, la Comissió Delegada del PEMB s’ha reunit en dues ORGANITZACIÓ ocasions. La primera reunió, celebrada el 28 de març a la seu del Pla, es va centrar IMPLANTACIÓ DEL PLA VISIÓ 2020 en dos temes: la implementació del Pla estratègic metropolità de Barce- lona - Visió 2020 mitjançant els projectes desenvolupats per la Comissió LA NOVA ETAPA DEL PEMB d’Estratègia del PEMB i l’inici de la nova etapa del Pla. Així mateix, es va acordar prioritzar en el 2012 els tres projectes següents: ACTIVITATS • Compromís per a la sostenibilitat en la rehabilitació i nova construcció d’edificis a l’àmbit metropolità de Barcelona. PROJECTES ESTRATÈGICS DE L'AMB • Modernització de la indústria de l’àrea metropolitana de Barcelona. • Constitució d’un consell econòmic i empresarial euromediterrani. LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA En la reunió del 7 de juny, a l’aeroport de Barcelona, es va presentar l’in- MEMÒRIA ECONÒMICA forme encarregat per la Comissió de Competitivitat Industrial del PEMB: Condicionants del sòl industrial per a la localització d’empreses a l’RMB. La principal conclusió d’aquest estudi, elaborat per la directora d’Estra- tègia Urbana de Barcelona Regional, Maria Buhigas, és la dificultat de Reunió de la Comissió Delegada (28 de març, seu del Pla) conèixer la disponibilitat de sòl industrial, la qual cosa redueix la nostra competitivitat industrial. En aquesta reunió també es va informar els assistents de l’estat dels tres projectes prioritzats per al 2012 i es van avançar les línies del pla de treball per al segon semestre. Reunió de la Comissió Delegada (7 de juny, aeroport de Barcelona) –29 + Memòria estratègica PEMB 2012 PRESENTACIÓ ACTES ORGANITZACIÓ Esmorzars estratègics Des de final del 2011, el PEMB organitza periòdicament els esmorzars IMPLANTACIÓ DEL PLA VISIÓ 2020 estratègics amb l’objectiu de donar a conèixer aquells projectes que actuen com a motors de l’economia de l’àrea metropolitana i contri- LA NOVA ETAPA DEL PEMB bueixen al desenvolupament de la metròpolis o a la seva projecció internacional. ACTIVITATS Aquests esmorzars compten amb la col·laboració de Roca Barcelona Gallery, que cedeix l’espai. PROJECTES ESTRATÈGICS DE L'AMB Al primer esmorzar estratègic –el novembre del 2011– es va convidar el director general de la Fira de Barcelona, Agustí Cordón, per parlar LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA sobre el Mobile World Congress 2012. MEMÒRIA ECONÒMICA Reptes i oportunitats de creació de valor des del sector públic El segon esmorzar estratègic es va fer el 20 de gener. Es va convidar Ramon Pau Pla Illa, director gerent del Banc de Sang i Teixits (BST), per parlar sobre els reptes i les oportunitats de creació de valor des del sector públic. El Banc de Sang i Teixits és una empresa pública del Departament de Salut de la Generalitat que, a més de la seva missió essencial, genera nous models i tecnologies i és un excel·lent model d’empresa pública capdavantera. Disposa d’unes característiques especials que li perme- ten tenir autonomia de gestió, factura anualment 73 milions d’euros i compta amb 640 treballadors. La missió del BST és: • Garantir l’abastament i el bon ús de la sang, els teixits i els medica- ments cel·lulars al mercat sanitari català i global. • Contribuir a la reflexió ètica. • Impulsar la investigació biomèdica. • Assegurar la informació dels ciutadans i dels professionals de la salut. Francesc Santacana, Ramon Pau Pla i Joan Trullen –30 + Memòria estratègica PEMB 2012 PRESENTACIÓ Quatre projectes que consoliden la metròpolis de Barcelona Algunes de les conclusions a què es va arribar en aquest esmorzar són com a global smart city les següents: ORGANITZACIÓ El 30 de març es va celebrar el tercer esmorzar estratègic del PEMB. En • Forma part de l’estratègia de Barcelona esdevenir una smart city. aquesta ocasió hi van participar quatre importants empreses tecnològiques IMPLANTACIÓ DEL PLA VISIÓ 2020 Barcelona té potencial per ser-ho, però cal ampliar aquest plante-per presentar els seus projectes smart. jament a tot l’àmbit metropolità. • Jordi Alvinyà, assessor d’Abertis Telecom. • Per aconseguir una ciutat smart, s’ha de fer un plantejament trans- LA NOVA ETAPA DEL PEMB • Manuel Ausaverri, director responsable de Smart Cities d’Indra Sis- versal. temas. • Barcelona ha de fer un pas endavant i passar del concepte de smart ACTIVITATS • L aurent Dussart, responsable de màrqueting de Schneider Electric. city al de smart citizens. • J oan Rodríguez, gestor de grans comptes de Cisco Systems España. PROJECTES ESTRATÈGICS DE L'AMB Smart city (o ciutat intel·ligent) és una nova manera de concebre la go- Del quiròfan a la fàbrica vernança de les ciutats basada en una concepció transversal i integral LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA dels serveis, una significativa participació dels agents que hi conviuen El quart esmorzar estratègic es va realitzar el 29 de juny. i una xarxa d’elements tecnològics que permeten uns alts nivells d’au- MEMÒRIA ECONÒMICA Tot i que Barcelona és coneguda arreu del món per l’excel·lent nivell pro-tomatització i rendibilitat d’ús. És, en resum, una concepció transversal fessional dels seus metges, la qualitat dels seus hospitals i la complexitat i integral dels serveis. de les intervencions que s’hi realitzen, la major part de l’equipament El ponents van coincidir a destacar la importància del concepte de smart city mèdic es fabrica fora (al nostre país es fabrica menys del 3%). Per aquest com a instrument per a la generació d’activitat empresarial i nova ocupació. motiu, és imprescindible apostar per la tecnologia. F. Santacana, J. Rodríguez, M. Ausaverri, J. Alvinyà i L. Dussart Miguel Ángel Aragón, Francesc Santacana i Antonio de Lacy –31 + Memòria estratègica PEMB 2012 PRESENTACIÓ Els ponents convidats a aquest esmorzar van ser els següents: • Antonio de Lacy, director del Departament de Cirurgia Gastrointes- ORGANITZACIÓ tinal de l’Hospital Clínic de Barcelona, president de Barcelona Inter- national Medical Academy (BIMA) i director de l’Institut Quirúrgic de IMPLANTACIÓ DEL PLA VISIÓ 2020 l’Hospital Quirón de Barcelona. • Miguel Ángel Aragón, director general de la Divisió de Medical LA NOVA ETAPA DEL PEMB Systems d’Olympus Europa. En els darrers anys s’ha produït un important canvi d’orientació mèdica: ACTIVITATS s’ha passat de la cirurgia tradicional (amb grans incisions) a una altra de mínimament invasiva, en la qual no només intervenen met- PROJECTES ESTRATÈGICS DE L'AMB ges, sinó també altres professionals com enginyers, informàtics, tècnics d’imatge, etc. És necessari formar els metges per avançar en aquesta LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA direcció i també fer recerca per obtenir un grau d’innovació més gran; a més, per aconseguir-ho, és fonamental col·laborar estretament amb MEMÒRIA ECONÒMICA la indústria que treballa en aquest àmbit. Exposició del Dr. de Lacy durant la projecció en 3D La medicina ha evolucionat molt en els darrers anys i la tecnologia ha de posar-se a la seva disposició per obtenir beneficis i millores substancials per als pacients. Ha d’oferir les infraestructures necessàries per equipar els quiròfans amb els aparells més moderns i sofisticats. S’està fabricant a l’Hospital Clínic de Barcelona –gràcies al suport d’Olympus– un prototipus de quiròfan, amb tecnologia 3D, que per- metrà fer operacions de l’aparell gastrointestinal d’una manera menys invasiva, amb un altíssim grau d’èxit i en les quals es minimitzarà el risc d’infecció. Aquest nou equipament que s’instal·larà a Barcelona és de gran im- portància no només per al sector mèdic, sinó que també afavorirà la col·laboració amb indústries relacionades amb la imatge, la computació, l’instrumental quirúrgic, etc. També permetrà augmentar les expecta- tives pel que fa a l’exportació de les empreses que subministrin els ele- ments per construir-lo quan es repliqui el model arreu del món. Aquest projecte té una gran rellevància ja que contribuirà en gran mesura a la projecció internacional de la metròpolis. Durant l’acte es va projectar un vídeo en 3D, elaborat pel Departament d’Audiovisuals de l’Hospital Clínic, en què es va visualitzar una operació quirúrgica amb imatges tridimensionals. Projecció 3D –32 + Memòria estratègica PEMB 2012 PRESENTACIÓ VISITES A INSTAL·LACIONS DE L’AMB ORGANITZACIÓ Complex fabril de Fabra i Coats Una delegació del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona va visitar al IMPLANTACIÓ DEL PLA VISIÓ 2020 maig les instal·lacions del complex fabril de Fabra i Coats, clar expo- nent del desenvolupament industrial de la Catalunya del segle XX. El LA NOVA ETAPA DEL PEMB director del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA), Joan Roca, els va acompanyar durant la visita. ACTIVITATS La història de Fabra i Coats, empresa arrelada al barri de Sant Andreu des del segle XIX, aporta una perspectiva molt rellevant sobre la trajec- PROJECTES ESTRATÈGICS DE L'AMB tòria de la Barcelona industrial i les seves connexions amb la resta del territori. Filatures Fabra i Coats –dedicada a la manufactura de filatura, LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA torsió i teixit– es va crear el 1903 a partir de dos grups d’empreses, de Barcelona i d’Escòcia, aprofitant les condicions de la política aranzelà- ria de final de segle. A les seves fàbriques treballaven més de cinc mil MEMÒRIA ECONÒMICA persones. L’empresa és un exemple destacat dels primers models fabrils anglesos Joan Roca explica als assistents les instal·lacions de Fabra i Coats construïts a l’àrea metropolitana de Barcelona i a Catalunya. Va esdeve- nir una de les empreses tèxtils més importants de Catalunya i Espanya, en la qual es desenvolupava una política econòmica i empresarial basada en una contínua capacitat d’innovació tecnològica. L’Ajuntament de Barcelona va adquirir el recinte de la fàbrica el desem- bre del 2005, i el 2006 va decidir convertir part de l’equipament en una fàbrica de creació, l’objectiu de la qual és donar cabuda a iniciatives, individuals o col·lectives, vinculades a la producció cultural i que es caracteritzin per la seva polivalència i transversalitat. Els usos previstos per a la fàbrica de creació són els següents: • Esdevenir un viver per a projectes culturals emergents. • Ser un espai de creació i assaig per a les arts escèniques. • Convertir-se en un laboratori de creació per a la música, arts visuals i audiovisuals i noves tecnologies. A més disposa de diverses sales polivalents per a altres usos culturals. Fàbrica de creació –33 + Memòria estratègica PEMB 2012 PRESENTACIÓ Recinte Modernista de Sant Pau Una delegació del PEMB va visitar el 30 d’octubre les obres de rehabili- ORGANITZACIÓ tació del Recinte Modernista de l’Hospital de Sant Pau. El recinte va ser construït entre 1905 i 1930 per l’arquitecte Lluís Do- IMPLANTACIÓ DEL PLA VISIÓ 2020 mènech i Montaner i és propietat de la Fundació Privada Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, creada el 1402. Va ser declarat monument histò- LA NOVA ETAPA DEL PEMB ric i artístic el 1978 i és Patrimoni Mundial per la Unesco des de 1997. És el conjunt modernista més important d’Europa i, possiblement, el més ACTIVITATS gran del món, amb 13,5 hectàrees, 44.280 m2 construïts, 19 edificis i 1 quilòmetre de túnels que connecten els pavellons. PROJECTES ESTRATÈGICS DE L'AMB Les peculiaritats d’aquest conjunt arquitectònic dificultaven la seva adequació a la pràctica de la medicina moderna; per aquest motiu, Visita als soterranis del Recinte Modernista de Sant Pau LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA tota l’activitat sanitària es va traslladar el 2009 al nou hospital, situat a l’extrem nord-est del recinte modernista. MEMÒRIA ECONÒMICA La primera fase de la rehabilitació afecta 12 edificis, 22.249 m2 cons- truïts, 1 quilòmetre de galeries subterrànies, instal·lacions i geotèrmia. El cost previst és de 100 milions d’euros i serà finançat amb recursos propis i per la Generalitat de Catalunya, el Govern d’Espanya, el fons europeu FEDER i institucions locals. Els objectius d’aquesta primera fase són els següents: • Crear un centre de coneixement i innovació de plataformes, insti- tucions i entitats internacionals i locals que treballin conjuntament en alguns dels principals reptes globals de la societat del segle XXI, en els àmbits de la sostenibilitat, la salut i l’educació. També hi haurà un espai reservat per al programa cultural amb el Centre d’Interpretació del Modernisme. • Convertir el recinte en un nou espai destinat al turisme i a la divul- gació del Modernisme, i generar un nou eix d’atracció cultural i turística Parc Güell - Recinte Modernista - Sagrada Família. • Ampliar l’oferta d’espais per a reunions i congressos amb set-centes places en deu espais de diferents cabudes. Està previst que a l’abril del 2013 ja s’hagin rehabilitat tres pavellons, que s’obriran al públic a final del 2013. Foto de grup de la delegació del PEMB –34 + Memòria estratègica PEMB 2012 PRESENTACIÓ Visita al Gran Teatre del Liceu Una delegació del PEMB va visitar el 19 de desembre les instal·lacions ORGANITZACIÓ del Gran Teatre del Liceu. El director general, Joan Francesc Marco, els va rebre i el director tècnic, Xavier Sagrera, va acompanyar els visitants IMPLANTACIÓ DEL PLA VISIÓ 2020 per diferents espais: escenari, àrea de serveis, camerinos, sales d’assaig, boxes, etc. LA NOVA ETAPA DEL PEMB El Gran Teatre del Liceu, creat el 1847 a la Rambla de Barcelona, és un teatre d’òpera que ha mantingut al llarg dels anys la seva funció de ACTIVITATS centre cultural i artístic. És un del símbols de la ciutat i contribueix no- tablement a la projecció cultural arreu del món de l’àrea metropolitana PROJECTES ESTRATÈGICS DE L'AMB de Barcelona. Actualment és un teatre de titularitat pública (Generalitat de Catalunya, LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA Ajuntament de Barcelona, Diputació de Barcelona i Ministeri de Cultu- ra), administrat per la Fundació del Gran Teatre del Liceu, que incorpora, Xavier Sagrera explica l’estructura interna del Gran Teatre del Liceu MEMÒRIA ECONÒMICA a més de les institucions esmentades, el Consell de Mecenatge i la Societat del Gran Teatre del Liceu. De la visita es desprèn la gran complexitat de la gestió dels diferents espectacles que ofereix el teatre, l’engranatge i la maquinària necessaris per poder oferir-los al públic amb la qualitat habitual i l’equip humà que hi treballa. Cal destacar que el Liceu –a més de ser un referent mundial en el camp de l’òpera i de la música– actua com a motor d’empenta per a altres sectors culturals de Barcelona. Tall transversal de l’estructura interna del Liceu –35 + Memòria estratègica PEMB 2012 PRESENTACIÓ NOUS HORITZONS PER A L’ECONOMIA METROPOLITANA Gràcies a les reflexions dels membres de la Comissió de Competitivitat Industrial, s’han trobat noves vies de desenvolupament i reactivació del El Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB) va organitzar, con- ORGANITZACIÓ sector industrial, que cal explorar perquè poden ser una bona opció per juntament amb el Cercle d’Economia, el cicle de seminaris “Nous ho- ajudar la metròpolis a sortir de la crisi econòmica actual. ritzons per a l’economia metropolitana”, en què es va tractar dels IMPLANTACIÓ DEL PLA VISIÓ 2020 projectes que ha estat desenvolupant el PEMB en tres àmbits d’activitat El projecte més destacat en què ha treballat durant el 2012 aquesta que es consideren prioritaris i que demanen l’estreta col·laboració entre comissió és el compromís de les grans empreses de Catalunya per LA NOVA ETAPA DEL PEMB institucions i empreses: indústria, salut i construcció. a la modernització del sector industrial. L’objectiu d’aquest projecte és aconseguir que un grup de pimes industrials innovin en els seus pro- PRIMERA SESSIÓ: La innovació i la pime industrial ductes, processos i estratègies gràcies a l’ajuda d’experts d’alt nivell que ACTIVITATS treballen en centres de recerca de l’AMB, i, d’aquesta manera, aprofitar La primera sessió, centrada en l’àmbit de la indústria, es va fer el 27 de l’excel·lent talent global que hi ha a la metròpolis. PROJECTES ESTRATÈGICS DE L'AMB novembre. L’objectiu no és tant concretar projectes d’innovació com suggerir idees Hi van intervenir les persones següents: de millora i consolidar uns hàbits de col·laboració entre empreses i in- LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA • Teresa García-Milà, membre de la Junta del Cercle d’Economia. vestigadors. • Carlos Losada, president de la Comissió d’Estratègia del PEMB. MEMÒRIA ECONÒMICA Els representants del sector industrial van explicar els seus projectes • Oriol Guixà, coordinador de la Comissió de Competitivitat Industrial d’innovació i la manera com treballen conjuntament les empreses trac- del PEMB. tores i les pimes. Segons paraules de Ramon Pastor, “el treball conjunt Membres de la taula rodona: de les empreses tractores i les pimes és una recepta catalitzadora que contribuirà a remuntar la crisi, ja que aquestes empreses creen un teixit • Josep M. Martorell, director general de Recerca, en funcions, del industrial de gran potència innovadora”. Departament d’Empresa i Ocupació. • Ramon Pastor, director general del negoci d’impressió de gran format de Hewlett-Packard. • Albert Cot, director d’Innovació en Energia i Sistemes de Comsa Emte. • Àlex Monzó, Business Development Manager de Sensefields. Segons va explicar el president de la Comissió d’Estratègica del PEMB, Carlos Losada, el treball de la Comissió de Competitivitat Industrial es fonamenta en un dels reptes definits al Pla estratègic metropolità de Barcelona - Visió 2020: “Posada al dia i potenciació de la indústria i dels sectors tradicionals”. El sector industrial, d’àmplia tradició a Catalunya, continua tenint un pes econòmic molt important i un elevat percentatge d’ocupació (18%). Per aquest motiu, cal dotar-lo de les eines necessàries que li permetin recuperar, mantenir i augmentar la seva competitivitat. A. Cot, A. Monzó, O. Guixà, T. García-Milà, C. Losada, J. M. Martorell i R. Pastor –36 + Memòria estratègica PEMB 2012 PRESENTACIÓ SEGONA SESSIÓ: La salut, un gran potencial L’11 de desembre es va celebrar la segona sessió que va tractar sobre ORGANITZACIÓ el potencial de l’àmbit de la salut. Hi van assistir prop de cent persones. La funció de la Comissió de Sectors Emergents, que coordina Montserrat IMPLANTACIÓ DEL PLA VISIÓ 2020 Vendrell, és identificar projectes estratègics, alinear els interessos dels diferents agents implicats i impulsar aquests projectes. LA NOVA ETAPA DEL PEMB La salut és un sector amb gran potencial, que pot esdevenir un dels motors de l’economia metropolitana. Catalunya pot competir a escala ACTIVITATS mundial ja que disposa de grans professionals, equips mèdics i centres de referència, però els resultats no són tan bons com seria d’esperar. PROJECTES ESTRATÈGICS DE L'AMB No se’ls ha dotat de l’equipament tècnic necessari per poder posar en pràctica tots els seus coneixements. És fonamental, doncs, que la tec- LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA nologia tingui un paper molt més destacat del que ha tingut fins ara. A l’acte hi van intervenir: A. de Lacy, J. Piqué, M. Vendrell, M. Nadal, J. Dixon i J. Samitier MEMÒRIA ECONÒMICA • Miquel Nadal, vocal de la Junta Directiva del Cercle d’Economia. llen. Per aquest motiu, l’Hospital Clínic aposta per un model de treball • Montserrat Vendrell, coordinadora de la Comissió d’Estratègia de interdisciplinari en què intervenen diferents equips (alguns dels quals Sectors Emergents. no pertanyen al sector de la medicina: enginyers, informàtics, etc.). Els • Josep Piqué, director general de l’Hospital Clínic i Provincial de Bar- millors projectes són, precisament, resultat d’aquest treball en equip. Un celona. bon exemple d’aquesta manera de treballar és el projecte que impulsa Antonio de Lacy. Membres de la taula rodona: En els darrers anys s’ha produït un canvi de paradigma en l’àmbit de la • James Dixon, European Sales Manager, Systems Integration, Medical cirurgia. Si abans es considerava imprescindible fer grans incisions perquè Systems Division d’Olympus Europa Holding GMBH. l’operació fos un èxit, ara es defensa una cirurgia no invasiva en què els • Antonio de Lacy, cap del Servei de Cirurgia Gastrointestinal de l’Hos- talls es redueixen el màxim possible o, simplement, desapareixen i s’usen pital Clínic de Barcelona i president del BIMA (Barcelona International els orificis humans ja existents. Aquest tipus de cirurgia és menys agressiva Medical Academy). per al pacient i, el més important, redueix notablement el risc d’infecció. • Josep Samitier, director associat de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i delegat del rector de la UB per al Campus d’Excel- Des de fa temps el Clínic col·labora estretament amb Olympus per tal lència International Health. d’incorporar els darrers descobriments tecnològics als quiròfans. Ja s’es- tà construint al Clínic un prototipus de quiròfan ultramodern –anomenat El sector de la salut està patint greus problemes a causa de la crisi, ja Optimus– que permetrà posar a la pràctica tota aquesta tecnologia en que s’ha reduït substancialment la despesa destinada a l’àmbit sanitari. benefici dels pacients i augmentar la seva qualitat de vida. La recerca i la innovació en biomedicina tenen molt futur, però cal que Aquest prototipus de quiròfan posicionarà l’Hospital Clínic –i, de retruc, hi hagi una estreta col·laboració entre els professionals que hi treba- Barcelona i l’àrea metropolitana– en el focus d’atenció de la comunitat –37 + Memòria estratègica PEMB 2012 PRESENTACIÓ mèdica internacional. Aquest exemple serveix per assenyalar com la salut Membres de la taula rodona: és avui dia un sector que genera indústria i pot esdevenir un motor per • Felip Pich-Aguilera, arquitecte i soci de Picharchitects. ORGANITZACIÓ al desenvolupament de l’economia. • Valentín Alfaya, director de Qualitat i Medi Ambient de Ferrovial. Algunes de les conclusions a què es va arribar en aquesta sessió són • J osep Miarnau, conseller delegat de Comsa Emte. IMPLANTACIÓ DEL PLA VISIÓ 2020 les següents: • Javier Peña, director científic del Mater. Centre de Materials del FAD. • Catalunya disposa de molt bons professionals i centres mèdics de • Enric Rovira-Beleta, arquitecte director de Rovira-Beleta Accesibilidad LA NOVA ETAPA DEL PEMB referència, però no s’aconsegueix el resultat que seria d’esperar. i professor responsable de l’Àrea d’Accessibilitat a l’Escola Tècnica • La salut és un àmbit de gran potencial que pot contribuir decisiva- Superior d’Arquitectura (ESARQ) de la Universitat Internacional de ACTIVITATS ment a la millora de l’economia metropolitana i a la sortida de la crisi. Catalunya (UIC). • Hi ha un canvi de paradigma en la cirurgia que afecta la seva pràc- El sector de la construcció a Espanya s’ha dedicat tradicionalment a la PROJECTES ESTRATÈGICS DE L'AMB tica: s’ha passat a un model de cirurgia no invasiva. producció de nous edificis; actualment el 35% d’aquests edificis tenen • Els equips de treball ja no són exclusivament mèdics, sinó inter- més de cinquanta anys. La demanda en el futur, però, no augmentarà i, LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA disciplinaris, la qual cosa millora la qualitat dels projectes que es per tant, és necessari una nova visió basada en el concepte d’habitabilitat desenvolupen. dels edificis ja existents. Així mateix, l’envelliment creixent de la població • És fonamental incorporar noves tecnologies a la pràctica mèdica augmenta la demanda d’accessibilitat dels edificis.MEMÒRIA ECONÒMICA perquè el personal mèdic pugui posar en pràctica tots els seus El 2050, el 70% de la població mundial viurà a les ciutats i, en conse- coneixements. qüència, la majoria d’emissions de CO2 es produiran en aquests nuclis. El futur del planeta depèn, doncs, de la manera com es dissenyin les ciutats. Tot i que Barcelona és un bon referent en molts àmbits, sembla TERCERA SESSIÓ: La construcció, sector de futur que no ho és tant en el de sostenibilitat ambiental. El 18 de desembre es va celebrar el tercer seminari amb l’objectiu d’ana- litzar l’actual crisi del sector de la construcció i debatre les possibles opcions que es plantegen per remuntar-la. L’acte va comptar amb la presència de l’alcalde de Barcelona i president del Consell General del PEMB, Xavier Trias, i un centenar d’assistents. En aquesta sessió hi van intervenir les persones següents: • Anton Costas, vicepresident del Cercle d’Economia. • Sergi Ferrer-Salat, coordinador de la Comissió de Sostenibilitat Am- biental del PEMB. • Jordi Tudela, coordinador de la Comissió de Cohesió Social del PEMB. Introductor: • Alberto Cuchi, professor del Departament de Construccions Arqui- tectòniques I de la Universitat Politècnica de Catalunya. Tercera sessió del cicle de seminaris (18 de desembre de 2012) –38 + Memòria estratègica PEMB 2012 PRESENTACIÓ El Consell i el Parlament Europeu han determinat en la seva Estratègia Europa 2020 que l’eficiència energètica és un dels cinc objectius clau ORGANITZACIÓ de la UE per afrontar la crisi. Davant d’aquesta situació, el PEMB proposa als sectors vinculats a la IMPLANTACIÓ DEL PLA VISIÓ 2020 construcció i la rehabilitació d’edificis la signatura del Compromís per a la sostenibilitat i l’accessibilitat per a tothom en la rehabilitació i nova construcció d’edificis a l’àmbit metropolità de Barcelona, resultat del LA NOVA ETAPA DEL PEMB treball conjunt de la Comissió de Sostenibilitat Ambiental i la Comissió de Cohesió Social del PEMB. ACTIVITATS Algunes de les idees que els experts convidats a aquesta sessió van plantejar sobre el sector de la construcció van ser les següents: PROJECTES ESTRATÈGICS DE L'AMB • Està passant un moment difícil, però és un sector molt important i LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA ha de continuar sent-ho. La internacionalització podria contribuir a sortir de la crisi, però aquesta opció només està a l’abast de les grans empreses. Intervenció de l’alcalde a la cloenda de l’acte MEMÒRIA ECONÒMICA • És una font de negoci important i la seva reconversió generarà noves ocupacions. • El seu futur haurà de ser diferent del que ha estat fins ara i s’haurà de centrar en la millora dels edificis ja existents. Si es reorientés cap a la rehabilitació, podria generar molts llocs de treball i compensar els que s’han perdut a causa de la crisi. • És necessita finançament i un nou entorn legal. • La rehabilitació no pot ser només energètica, sinó que ha de ser integral (molt vinculada al concepte de sostenibilitat, accessibilitat i confortabilitat). • Disposem de materials adequats per disminuir les emissions de carboni, però no s’han sabut utilitzar adequadament. • L’accessibilitat és una bona opció de negoci. El futur del sector està en la rehabilitació accessible, però cal disposar de professionals ben formats en aquesta nova orientació. En la cloenda, l’alcalde de Barcelona va agrair al Pla Estratègic Metro- polità de Barcelona que hagi creat l’entorn adequat per debatre les iniciatives i els projectes que poden contribuir decisivament a la sortida A. Cuchi, S. Ferrer-Salat, A. Costas i J. Tudela de la crisi, com és el Compromís per a la sostenibilitat i l’accessibilitat per a tothom en la rehabilitació i nova construcció d’edificis, presentat en aquesta sessió. –39 + Memòria estratègica PEMB 2012 PRESENTACIÓ COMUNICACIÓ Amb l’objectiu de donar a conèixer els informes, iniciatives i projectes ORGANITZACIÓ que el PEMB ha impulsat per implementar del Pla estratègic metropolità - Visió 2020, durant el 2012 s’han diversificat els canals de comunica- IMPLANTACIÓ DEL PLA VISIÓ 2020 ció usats: premsa, web, butlletí, cartes informatives, bloc, presentació d’informes i taules rodones, etc. LA NOVA ETAPA DEL PEMB ACTIVITATS BLOC Destinataris: usuaris del web WEB PROJECTES ESTRATÈGICS DE L'AMB BUTLLETÍContingut: articles d’opinió sobre temes Usuaris: públic en general estratègics o tendències d’àmbit metropolità, Destinataris: 4.000 LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA (visites anuals: 27.000) nacional i internacional Format: digital (enviament per correu electrònic) Contingut: informació general del PEMB, Contingut: activitats del PEMB, estat del MEMÒRIA ECONÒMICA documents i informes, mapa interactiu de procés d’implementació del Pla Visió 2020 i projectes, notícies d’interès estratègic, etc. altres temes d’interès estratègic Idiomes: català, castellà, anglès del Pla o d’altres institucions Actualització periòdica Idiomes: català i castellà Periodicitat: trimestral CANALS DE COMUNICACIÓ característiques CARTES INFORMATIVES PRESENTACIONS Destinataris: els mateixos que el butlletí Destinataris: públic en general (enviament per correu electrònic) PREMSA Contingut: presentació d’informes o Contingut: informació detallada i propera Destinataris: públic en general projectes, taules rodones sobre temes d’interès sobre les activitats del dia a dia del PEMB Contingut: entrevistes o informació relacionada metropolità, etc. ( sovint en col·laboració Periodicitat: quan hi ha alguna novetat amb els projectes impulsats des del PEMB amb altres institucions com, per exemple, que és d’interès general Periodicitat: segons oportunitat informativa el Cercle d’Economia) o interès dels mitjans –40 + Memòria estratègica PEMB 2012 PRESENTACIÓ Butlletí i cartes informatives Alguns exemples: El butlletí és el sistema tradicional de comunicació del Pla. Des de fa • Ciutats de primera o de segona: la governança importa ORGANITZACIÓ un parell d’anys, només s’edita en format digital i amb una periodicitat • La indústria: un sector essencial per encarrilar una estratègia de crei- trimestral. Durant el 2012 s’han editat quatre números: del 36 al 39. xement econòmic IMPLANTACIÓ DEL PLA VISIÓ 2020 Podeu trobar-ne tots els exemplars al web del PEMB (www.pemb.cat). • Ciutats emergents i ciutats intel·ligents En paral·lel –i de manera intercalada– s’envien per correu electrònic les • La indústria es renacionalitza: tornem a indicadors de productivitat LA NOVA ETAPA DEL PEMB cartes informatives, signades pel coordinador general del PEMB. El seu competitius objectiu és oferir informació de primera mà sobre les activitats del Pla o • (…) ACTIVITATS novetats importants, sense haver d’esperar a la publicació del butlletí. PROJECTES ESTRATÈGICS DE L'AMB Web i bloc Durant el 2012 s’han fet alguns canvis en l’estructura interna i de LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA contingut del web per millorar-ne la usabilitat, el posicionament a Google i augmentar el nombre de visites. El monitoratge a través de MEMÒRIA ECONÒMICA Google Analytics permet obtenir informació detallada de l’evolució i del seguiment que en fan els usuaris (nombre de visites, pàgines més visitades, tant per cent d’usuaris que el visiten regularment, país de procedència, etc.). A l’apartat de publicacions, s’ha creat una nova categoria –informes tècnics de les comissions– en què es poden trobar els informes que han elaborat les diferents comissions d’Estratègia del PEMB. Cal destacar la posada en marxa del bloc –que actualment conté vint- i-set articles d’opinió– amb l’objectiu de crear un espai de reflexió i d’intercanvi d’opinions. Inclou una eina que permet donar-se d’alta i rebre una notificació automàtica quan es publica una nova entrada. Només cal registrar el correu electrònic a la pestanya que posa “follow”, que trobareu a la banda dreta inferior. Clicant sobre “follow” s’accedeix a l’eina de registre del correu electrònic que permet rebre les notificacions de les noves entrades. D’aquesta manera és molt més fàcil fer-ne el seguiment i fer-hi aporta- cions. Us animem a donar-nos la vostra opinió. –41 + Memòria estratègica PEMB 2012 PRESENTACIÓ Premsa Un dels objectius marcats per a aquest any era aconseguir una presència més ORGANITZACIÓ gran del PEMB als mitjans de comunicació. Així, durant el 2012 s’han publicat els articles següents: IMPLANTACIÓ DEL PLA VISIÓ 2020 • “Rehabilitar per crear ocupació”. Barcelona té un percentatge alt d’edi- ficis amb deficiències estructurals segons la normativa europea d’habi- LA NOVA ETAPA DEL PEMB tabilitat que cal que s’actualitzin. Diners - La Vanguardia (9 de setembre del 2012) ACTIVITATS • “Units per rellançar la indústria”. El Pla Estratègic Metropolità de Bar- celona presenta una iniciativa que persegueix modernitzar el conjunt PROJECTES ESTRATÈGICS DE L'AMB del sector industrial a l’àrea metropolitana de la ciutat i reivindicar la LA VANGUARDIA seva importància. DIUMENGE, 19 AGOST 2012 ivi10 DINERS per frenar el declUn pla de 500 emprese s ent vegada, el PIB in - l’increm mera adores, la mobili tzació de Per pri rt e Catalunya ha q uedat expo l d ilions d’euros d’i nversió Diners - La Vanguardia (19 d’agost del 2012) BARC ELONA dustria ls paï- 250 mmitjana de D, doblar els pro-per sota de la privada en R+ LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA METRÒPOLI ro. Per posar ió i captaciósos de la zona eu jectes de promocector, la Genera- era i assesso-fre al declivi del s un pla d’inversió estrang bus- litat ha posat en marxa 00 empreses per què –que s’allarga fin s rar 2.0 d’actuació . u quin finan çament al 2014– i amb el qual preve • “La gestió del sòl metropolità frena la implantació d’empreses”. El VIDA’S ENLLÀDE LA BIO TAMBÉ HI HA‘MÉ r rellançar la indú stria itzar e persegueixmod ern MEMÒRIA ECONÒMICA s pe ciativa qu nciaPla Estratègic reclama superar la dispersió i les contraindicacions per Unit esenta una ini portàtropolità de Barcelona pr na de la ciutat i reivindicar-ne la imEl Pla Estratègic Me lita l sector industrial a l’àreametropo el conjunt de atraure nova inversió. El Periódico (8 d’octubre del 2012) • “Posar al dia la indústria”. El Pla Estratègic Metropolità de Barcelona posa en marxa un projecte per acostar la innovació a les pimes indus- trials. L’Econòmic - El Punt Avui (15 de desembre del 2012) XAVIER GÓMEZ l’Hospitalet de Ll obregat Gran Via-Pedrosa , a dustrial Vista aèria del po lígon in IT BANCARI es Aquestes informacions i d’altres que s’han difós en els diferents canals de comu- DALTERNATIVES AL CRÈ pimObjectiu: aplanar el ca mí de les at a de finançamen t pionera a l’Est in s corpo- a de Keiretsu, llan ça una e direc- empres arial, membre e, o pro- ec, amb l’ajud a Fran de l a Torr xplic sul- ratius, ven ture capitalists partir nicació del Pla han pretès comunicar els projectes que la Comissió d’Estratègia Pim imes, que representen e r del departament de con ent fessionals– invertiran a p tal Pimes, amb la “Les IB a Espanya, te nen to i P estratègica i f inançam euros en el cap al l de 500.000 s em- mer fòrumCapit el 70% dee la xarxa interna - lema de dimensi ó i depe- toria e adverteix qu e qu s petites i mit jane col·laboració d Keiret- un pro b c, le s rivats el crèdit bancari per de Pime grama està diri git a de ses. A. Cabanilla ’inversors p sa d quest pr o tò- pred ulgu in l ançament cion a us artífexs, la pla- nen mas a ec i finançar-se. De sprés de mbuna certa trajmpreses a no- Les com panyies que v a falta de fin acle su. Segons els se - créixer a p oden nt l’obst de finan ça restricció de crè dit, e s de ram a se o tant a companyie participar en el p rog ostes L continu rma és u na eina - cinc anys de latafor- ria i n eves prop gran a què s’enfro n- tafo apor sta p pionera a l’Estat que mec impulsa aqu e Pi uesta va creac ió. rs del presenta r les s erso a0 de setembre a l ha estat impulsant durant el 2012. més ent em- ue aq els inv roper 3ten les petites i mitjanes m cions de capital a les a que persegueix q xe- S’estima que ls figuren fins al p orocapitalpymes.preses (pimes). Per tarà solu mguin dur a ter- ’empreses puguin eu d rum –entre els qua ma pàgina web Fem è p gia fò rala preses perqu en mi- tipolo otres, operacions pans unamica el camí, etirprojectes, comp cutar, entre d’al usions”, inversors privats delaplanar-lo petita i me assumir una di- ó de capital, f patronal de la m icro, ors condicions i d’ampliaci tjana empresa de Catalunya, ll sió més importan t. mi de llançar el pri - men Pimec, acaba Presentacions i taules rodones Podem destacar la presentació de l’informe elaborat per la Comissió de Pros- pectiva del PEMB Les tendències mundials i el seu impacte en les metròpolis i el cicle de seminaris –coorganitzat amb el Cercle d’Economia– “Nous horitzons per a l’economia metropolitana”. En aquest mateix apartat podem incloure els tres esmorzars estratègics que s’han fet el 2012, com també les visites a instal- lacions de l’AMB (trobareu informació més detallada a l’apartat d’activitats del PEMB). –42 + 5. PROJECTES ESTRATÈGICS DE L'ÀREA METROPOLITANA IMATGE: AMB Memòria estratègica PEMB 2012 PRESENTACIÓ L’èxit de tota estratègia depèn en gran mesura de la seva concreció en pro- jectes que impulsin la transformació cap a la direcció acordada. La visualit- ORGANITZACIÓ zació d’aquests projectes és una excel·lent manera d’evidenciar les realitats en curs i també d’altres que ja són operatives. IMPLANTACIÓ DEL PLA VISIÓ 2020 Amb aquest objectiu, el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona elabora any rere any el mapa de projectes estratègics –en procés de desenvolupament–, Francesc Santacana LA NOVA ETAPA DEL PEMB la qual cosa permet ubicar-los en el territori metropolità de Barcelona. Coordinador general del Pla Estratègic Metropolità Aquests projectes metropolitans es poden identificar per la seva localització de Barcelona ACTIVITATS geogràfica i per l’àmbit (bloc temàtic) a què pertanyen: (1) Coneixement, (2) Promoció i projecció internacional, (3) Mobilitat i accessibilitat, (4) Pro- L’objectiu és facilitar la connexió entre els dos actors –empreses i investiga- PROJECTES ESTRATÈGICS DE L'AMB moció de sectors estratègics, (5) Infraestructures i equipaments urbans, (6) dors– i identificar, en la mesura del possible, innovacions de caràcter disrup- Sostenibilitat i medi ambient. OPERATIUS tiu en diferents àrees de l’empresa. Tot plegat, amb la finalitat de reforçar el METROPOLITANS A més, la memòria inclou una fitxa de cadascun d’aquests projectes amb teixit industrial i la competitivitat de la nostra economia. informació detallada: descripció, objectius, estat d’execució, pressupost LOCALS El segon –Compromís per a la sostenibilitat i accessibilitat per a tothom, en la previst, mitjans, responsable, pàgina web, etc. rehabilitació i nova construcció d’edificis a l’àmbit metropolità de Barcelona– LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA El mapa de projectes 2012 palesa, com una de les seves característiques pretén obrir nous horitzons en un sector en recessió, com és el de la construcció. principals, el desig de reforçar el posicionament internacional de l’àrea me- Es tracta d’un projecte de concertació social en el sector econòmic de la tropolitana de Barcelona com a referent en diversos àmbits. MEMÒRIA ECONÒMICA construcció amb el qual es pretén que tots els agents que hi intervenen Ja és de manera evident un referent en el projecte del Mobile World Capital es comprometin en la transformació cap a unes pràctiques de construcció –que el 2013 repeteix a Barcelona–, però també en altres àmbits relacio- sostenible i amb un disseny universal que permeti l’accessibilitat per a tot- nats amb la ciència i la recerca, com per exemple el PRACE, Partnership for hom. Així mateix, amb aquest projecte també es vol accentuar la referència Advanced Computing in Europe; la candidatura per a la KIC Innovation internacional de Barcelona en l’àmbit de la sostenibilitat, l’estalvi energètic for Healthy Living and Active Ageing de la Unió Europea; l’Optimus ISE, el i l’accessibilitat universal dels edificis i equipaments. quiròfan del futur; o bé en aspectes d’infraestructures urbanes de present i Aquest capítol de la memòria ens ofereix també una perspectiva d’altres de futur, com el Live Barcelona o l’ampliació del port de Barcelona. projectes estratègics: els que ja s’han acabat i, per tant, són operatius. Es Així mateix, del conjunt de projectes d’enguany ens agradaria destacar-ne tracta, doncs, d’aquelles iniciatives que han format part del mapa en anys dos que han estat impulsats directament des de l’Associació del Pla Estratè- anteriors i que en l’actualitat ja estan en funcionament. gic Metropolità de Barcelona: el Programa per a la innovació a la indústria Són, per tant, un nombre important de projectes que a hores d’ara signifi- i el Compromís per a la sostenibilitat i accessibilitat per a tothom, en la quen un actiu molt rellevant per al territori i que ens ofereixen grans opor- rehabilitació i nova construcció d’edificis a l’àmbit metropolità de Barcelona. tunitats de futur. Ens referim, entre d’altres, a equipaments de primer nivell El primer és de caràcter sectorial i busca promoure la relació entre determi- en la recerca bàsica, nous equipaments per a la ubicació de noves activitats nats centres de recerca bàsica del territori –que tenen un elevat nivell d’excel- econòmiques, infraestructures de comunicacions i nous parcs de negocis. lència mundial reconeguda– i un ampli conjunt d’empreses industrials petites A més, són projectes amb una distribució geogràfica força disseminada –es i mitjanes “invitades” a participar en el programa per les grans empreses localitzen per tot el conjunt de l’àrea metropolitana de Barcelona–, la qual tractores del nostre entorn. cosa accentua la seva capacitat de desenvolupament equilibrat. –44 + PROJECTES OPERATIUS IMATGE: VAN ORT Memòria estratègica PEMB 2012 PRESENTACIÓ PROJECTES OPERATIUS Principals projectes estratègics que han transformat l’AMB en els darrers vuit anys Els projectes que s’han fet realitat en el decurs de l’any o estan ja ORGANITZACIÓ en una fase final es traslladen a la relació de projectes operatius. Coneixement i promoció econòmica: Sostenibilitat: Aquesta dinàmica ens permet observar si, al llarg del temps, els • BioRegió catalana (2005) • Depuradora del Llobregat (2004) IMPLANTACIÓ DEL PLA VISIÓ 2020 projectes que en el seu moment eren en una fase inicial s’arri- • C entre Tecnològic de l’Aeronàutica i • E coparcs (2004) ben a concretar i es duen a terme segons el que estava previst. l’Espai de Catalunya - CTAE (2005) • Parc Agrari del Llobregat (2004) LA NOVA ETAPA DEL PEMB A les pàgines següents trobareu una descripció dels catorze • Parc Mediterrani de la Tecnologia de • Parc natural litoral del delta del projectes que durant l’any 2012 s’han incorporat a la llista dels Castelldefels (2005) Llobregat (2004) ACTIVITATS projectes operatius, que són: • Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona • P lanta biològica de la depuradora del (2005) Besòs (2006) • REHABILITA - Tecnologies disruptives per a la rehabilitació del • S uperordinador MareNostrum (2005) PROJECTES ESTRATÈGICS DE L'AMB futur (Badalona) • C alor amb biomassa per a equipaments • Parc Tecnològic Barcelona Nord (2006) sanitaris i educatius (2007) OPERATIUS • Centre de Recerca Biomèdica Cellex de l’IDIBAPS (Barcelona) • P orta22, espai de noves ocupacions • Regeneració d’aigües a la planta del METROPOLITANS • Barcelona Campus, clúster d’educació superior (àrea metropolitana (2006) Baix Llobregat (2008) LOCALS de Barcelona) • Citilab Can Suris (2006) • D essalinitzadora de la conca del • Incubadora publicoprivada Almogàvers Business Factory (Barcelona • B arcelona Graduate School of Economics Llobregat (2009) i àrea metropolitana) (2007) • R ecuperació social i ambiental de LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA • Parc de l’Alba (Cerdanyola del Vallès) • B arcelona Creativa (2007) l’espai fluvial del riu Llobregat en el seu tram metropolità (2012) • Innobaix - Agència d’Innovació Industrial i Coneixement del Baix • E SADE Creapolis (2008) MEMÒRIA ECONÒMICA Llobregat (comarca del Baix Llobregat) • C ETaqua, Centre Tecnològic de l’Aigua • Biopol’H (L’Hospitalet de Llobregat) (2008) Connectivitat: • Campus de l’Alimentació de Torribera (Santa Coloma de Gramenet) • P arc Barcelona Media (2008) • Parc de Negocis de Viladecans (Viladecans) • Microsoft Pre-Incubation Program (2008) • T ramvia (2004) • Nou model de xarxa de bus: noves línies RetBus d’altes prestacions • HiT Barcelona (2009) • Nova línia de ferrocarril El Papiol - i evolució de les línies convencionals (àrea metropolitana de Barcelona) • Mater, Centre de Materials del FAD (2009) Mollet (2005) • Línia d’alta velocitat Madrid-Barcelona-frontera francesa (Barce- • Institut de Recerca en Energia de • Perllongament de la línia 3 de metro lona i Figueres) Catalunya (2009) Canyelles - Trinitat Nova (2008) • Carril BusVAO a la C-58 (àrea metropolitana de Barcelona) • Font de llum de sincrotró Alba (2011) • ZAL del port de Barcelona (2008) • Ampliació de l’aeroport de Barcelona • KIC InnoEnergy (Barcelona, Sant Cugat i Sant Adrià de Besòs) • C ibernàrium (2011) (2009) • Recuperació social i ambiental de l’espai fluvial del riu Llobregat • Ampliació del Parc Científic de Barcelona • Línia d’alta velocitat Madrid-Barcelona- en el seu tram metropolità (conca del Llobregat) (2011) • Ampliació del recinte de la Fira de frontera francesa (2012) Així mateix, una visió dels projectes estratègics que han passat a Barcelona Gran Via (2011) ser operatius en els darrers vuit anys ens mostra una imatge cla- • Barcelona Campus, clúster d’educació ra de la transformació de l’AMB cap a una societat innovadora i superior (2012) estratègicament més ben posicionada respecte dels nous reptes. • Centre de Recerca Biomèdica Cellex de l’IDIBAPS (2012) –46 + Memòria estratègica PEMB 2012 PRESENTACIÓ CONEIXEMENT I PROMOCIÓ ECONÒMICA CONEIXEMENT I PROMOCIÓ ECONÒMICA REHABILITA - Tecnologies Centre de Recerca Biomèdica ORGANITZACIÓ Disruptives per a la Rehabilitació CELLEX de l’IDIBAPS IMPLANTACIÓ DEL PLA VISIÓ 2020 del Futur BARCELONA LA NOVA ETAPA DEL PEMB BADALONA La recerca biomèdica és una carrera de fons en la qual una institució s’ha de reforçar constantment. L’objectiu principal del projecte és contribuir a fer evo- L’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i ACTIVITATS lucionar la rehabilitació, garantint que les persones Sunyer (IDIBAPS) és un centre de recerca vinculat a amb una discapacitat puguin rebre un tractament l’Hospital Clínic de Barcelona, la Universitat de Bar- PROJECTES ESTRATÈGICS DE L'AMB de rehabilitació personalitzat, d’intensitat suficient, www.guttmann.com celona (UB) i el Consell Superior d’Investigacions OPERATIUS durant el període de temps necessari i a un cost sos- Científiques (IIBB-CSIC), que forma part de la Insti- tenible. Així mateix, el projecte vol desenvolupar pla- http://rehabilita.gmv.com tució CERCA (Centres de Recerca de Catalunya) de METROPOLITANS taformes de prestació de serveis de rehabilitació que la Generalitat de Catalunya. Gràcies, principalment, LOCALS facin possible el desenvolupament d’una pràctica de la a una donació de la Fundació CELLEX a la UB, s’han rehabilitació basada en l’evidència. El projecte pretén reformat i equipat 5.150 m2 de laboratoris, serveis LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA oferir noves respostes i solucions orientades a millorar científics i tecnològics i espais annexos a les cinc plan- l’eficàcia i la sostenibilitat del procés rehabilitador. tes de l’ala sud de la Facultat de Medicina; quatre de MEMÒRIA ECONÒMICA les quals s’han cedit a l’IDIBAPS.Durant el 2012 s’ha treballat en el desenvolupament dels prototips finals del projecte, basats en teixits El Centre de Recerca Biomèdica CELLEX, inaugurat sensoactius intel·ligents, entorns virtuals interactius, el gener del 2013, és doncs fruit d’una ambiciosa xarxes virtuals interoperables i segures d’informació col·laboració entre el sector públic i el sector privat. clínica, dispositius robòtics amb capacitats avançades Es tracta d’un espai equipat amb les darreres tecno- de percepció i acció i tecnologies d’adaptació intel- logies i comoditats que respecta l’arquitectura ex- ligent de teràpies. terior original, un edifici centenari que és patrimoni arquitectònic de la ciutat. A l’interior hi tenen cabuda El projecte té prevista la seva finalització el 31 de més de dos-cents investigadors, procedents de vint-i- març del 2013, després de la pròrroga concedida tres grups de recerca de l’IDIBAPS, que desenvolupen pel CDTI. Durant aquest període, s’està enllestint la una recerca translacional de primer ordre vinculada a integració de les diferents solucions tecnològiques àrees com l’oncologia, cardiologia, malalties autoim- desenvolupades, per tal de donar resposta als quatre www.idibaps.org munes, malalties infeccioses, malalties respiratòries, escenaris Rehabilita que es presentaran com a resul- neurociències i malalties neurodegeneratives, nefro- tat del projecte i primer pas en el canvi de paradigma logia i urologia rehabilitador. RESPONSABLE: Ramon Gomis, DIRECTOR DE L’INSTITUT RESPONSABLE:Josep M. Tormos Muñoz, COORDINADOR D’INVESTIGACIONS BIOMÈDIqUES AUGUST PI I SUNyER (IDIBAPS) D’INVESTIGACIÓ DE L’INSTITUT GUTTMANN –47 + Memòria estratègica PEMB 2012 PRESENTACIÓ CONEIXEMENT I PROMOCIÓ ECONÒMICA CONEIXEMENT I PROMOCIÓ ECONÒMICA Barcelona com a clúster d’educació Incubadora d’empreses ORGANITZACIÓ superior - Barcelona Centre Almogàvers Business Factory IMPLANTACIÓ DEL PLA VISIÓ 2020 Universitari (BCU) BARCELONA BARCELONA LA NOVA ETAPA DEL PEMB L’Almogàvers Business Factory (ABF) és una incuba- L’objectiu del clúster d’educació superior és posar en dora d’empreses que promou l’Ajuntament de Bar- valor l’oferta educativa de Barcelona incloent-hi uni- celona en col·laboració publicoprivada amb univer- ACTIVITATS versitats i escoles de negoci. El clúster en permetrà la sitats, centres de recerca, associacions professionals promoció internacional, amb el suport de les institu- i entitats del món del finançament. PROJECTES ESTRATÈGICS DE L’AMB cions educatives que el conformen, amb la finalitat L’ABF és el tercer espai impulsat per l’Ajuntament OPERATIUS d’atraure estudiants i científics d’arreu del món. A www.bcu.cat de Barcelona destinat a la incubació i al creixement METROPOLITANS més, l’objectiu del clúster també és reforçar i millo- empresarial de la ciutat. Es tracta d’entorns innova- LOCALS rar l’oferta de les institucions educatives locals, per dors en els quals engegar l’activitat empresarial per augmentar el nombre de programes d’excel·lència, consolidar amb més garanties les bases del creixe- l’obertura als mercats exteriors i l’establiment d’ali- ment competitiu. En aquest sentit, néixer a la incu- LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA ances estratègiques amb les principals institucions badora impulsada per Barcelona Activa és sinònim educatives i els instruments de govern per facilitar el de més expectatives de supervivència, atès que més MEMÒRIA ECONÒMICA flux d’estudiants entre diferents països. del 80% de les empreses instal·lades continua en El BCU té una cooperació publicoprivada única. funcionament al quart any de vida. Amb aquesta entitat es vol posicionar Barcelona El model de l’ABF és un model innovador basat en com a ciutat universitària internacional amb un sis- el partenariat publicoprivat i en un lògica “d’incuba- tema d’educació superior que incentivi la innovació, dora d’incubadores” que compta amb nou entitats l’atracció de talent i la creativitat. col·laboradores que aporten projectes empresarials Per al futur es pretén coordinar i actualitzar l’ofer- del seu entorn perquè siguin incubats amb la par- ta del sistema universitari i de recerca del Barcelona ticipació experta de Barcelona Activa. Les entitats Global Masters amb el portal Study in Catalonia. col·laboradores són: la Universitat Pompeu Fabra L’Ajuntament de Barcelona i el Govern català apos- (UPF), Ecommerce Global Incubator (EGI), Nauta, ten decididament per les universitats, escoles de ne- AppStylus, McCann, Fundació INLEA, Fundació Ba- goci i les empreses, i es pot afirmar que l’èxit en la nesto, Dinamon i Bihoop.www.bcn.cat/empresa tradicional col·laboració publicoprivada ha estat la L’any 2012 la incubadora Almogàvers Business Fac- clau de la transformació de Barcelona. tory ha acollit trenta-una empreses i quinze projec- Durant el 2013 es preveu l’actualització i edició de tes en fase de preincubació, que han generat cent la guia The Higher Education Sector in Barcelona. onze llocs de treball. RESPONSABLE: Montse Basora, DIRECTORA OPERATIVA RESPONSABLE: Montse Serret, DIRECTORA DE BARCELONA – + D’EMPRENEDORIA DE BARCELONA ACTIVA48 CENTRE UNIVERSITARI - FUNDACIÓ BOSCH I GIMPERA Memòria estratègica PEMB 2012 PRESENTACIÓ CONEIXEMENT I PROMOCIÓ ECONÒMICA CONEIXEMENT I PROMOCIÓ ECONÒMICA Parc de l’Alba Innobaix, Agència d’Innovació ORGANITZACIÓ Industrial i Coneixement del Baix CERDANyOLA DEL VALLÈS IMPLANTACIÓ DEL PLA VISIÓ 2020 Llobregat El Parc de l’Alba és una de les actuacions urbanísti- COMARCA DEL BAIX LLOBREGAT LA NOVA ETAPA DEL PEMB ques més rellevants d’Europa i té la vocació d’esde- venir un motor del desenvolupament de l’economia El Baix Llobregat ha estat un centre de producció i la innovació catalanes. industrial de primer ordre, que en els darrers anys ACTIVITATS Aquesta iniciativa pública està promoguda conjunta- s’ha convertit en node de les xarxes de transport i lo- ment per l’Incasol i l’Ajuntament de Cerdanyola del gística de Catalunya. El gran repte d’Innobaix és fer PROJECTES ESTRATÈGICS DE L’AMB www.parcdelalba.cat Vallès, i gaudeix d’una ubicació estratègica al cor de evolucionar el Baix Llobregat cap a un model eco- OPERATIUS l’eix empresarial de la B-30, entre el sincrotró Alba, nòmic més basat en el coneixement, la innovació i METROPOLITANS el Campus UAB i el PTV. Està creant un parc científic l’emprenedoria empresarial. LOCALS i tecnològic capdavanter en l’àmbit europeu, dotat L’agència, posada en marxa el 2010, s’estructura en d’infraestructures de darrera generació i envoltat de cinc grans àrees de treball: innovació, noves exter- LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA zones verdes, espais residencials i equipaments. nalitats, gestió de talent, comunicació i xarxa de tre- ball, formació i ocupació. Durant el 2012, Innobaix L’any 2011 el Parc de l’Alba va inaugurar una central ha generat projectes en diferents àmbits: MEMÒRIA ECONÒMICA de poligeneració energètica pionera a escala euro- • Innovació oberta, que amb un total de 30 empreses pea, que produeix simultàniament electricitat, fred i entitats participants, s’han presentat 8 projectes i i calor. en té 5 en desenvolupament. Durant l’any 2012 s’han finalitzat diverses actuacions • Emprenedoria corporativa, que pretén generar una d’interès mediambiental, com ara la primera fase del plataforma per desenvolupar empreses d’impacte en corredor verd del Parc de l’Alba, i s’ha iniciat la cons- el territori. Hi han participat 24 empreses, s’han pre- trucció de nous edificis empresarials. sentat 14 projectes i 10 més estan en fase d’anàlisi. El Parc de l’Alba ha reservat 30.000 m2 amb l’objec- • InnobaixEduca, per promoure la innovació i la crea- tiu d’allotjar un clúster de centres de processament tivitat entre els nens i nenes de segon de primària. de dades (CPD) per fer front a les demandes espe- • Mapa d’innovació comarcal, una eina que dona cífiques d’aquest tipus de serveis. Comptarà amb visibilitat a la innovació que es du a terme a la co- un subministrament elèctric de 30 MW i, addicio- marca en els diferents sectors.www.innobaix.cat nalment, un subministrament redundant des de la Durant el 2013, es preveu continuar amb els matei- planta de poligeneració de 24 MW. xos projectes i començar-ne altres de promoció de la Durant l’any 2013 s’iniciarà la construcció de dos innovació i l’emprenedoria amb altres entitats, com nous CPD. la Universitat Politècnica de Catalunya i el Consell Comarcal del Baix Llobregat. RESPONSABLE: Pere Solà i Busquets, DIRECTOR DEL CONSORCI –49 + URBANíSTIC CENTRE DIRECCIONAL DE CERDANyOLA DEL VALLÈS - RESPONSABLE: Luís Bahamonde Falcón, PRESIDENT D’INNOBAIx PARC DE L’ALBA Memòria estratègica PEMB 2012 PRESENTACIÓ CONEIXEMENT I PROMOCIÓ ECONÒMICA CONEIXEMENT I PROMOCIÓ ECONÒMICA Biopol’H Campus de l’Alimentació ORGANITZACIÓ de Torribera L’HOSPITALET DE LLOBREGAT IMPLANTACIÓ DEL PLA VISIÓ 2020 Biopol’H ha tingut com un dels seus objectius priorita- SANTA COLOMA DE GRAMENET LA NOVA ETAPA DEL PEMB ris promoure el desenvolupament i la innovació a par- tir de les institucions dedicades a la tasca assistencial El Campus de l’Alimentació de Torribera, promogut i/o a la recerca en el que anomenem espai Biopol’H, per la Universitat de Barcelona, és el resultat d’un ACTIVITATS com també dels nous agents pròxims o llunyans que acord entre la Diputació de Barcelona (propietària del tenen interès en interaccionar en aquest entorn. recinte de Torribera), l’Ajuntament de Santa Coloma PROJECTES ESTRATÈGICS DE L’AMB de Gramenet i la mateixa Universitat de Barcelona. Entre els anys 2009 i 2012, Biopol’H s’ha dedicat a L’objectiu de l’acord és ubicar en el recinte de Torri- OPERATIUS la gestió de la innovació en biomedicina sense crear www.biopol.cat bera, situat al terme municipal de Santa Coloma i al METROPOLITANS noves estructures, sinó estructurant nous sistemes. Ha peu de la serralada de Marina, un entorn universitari LOCALS portat a terme 40 activitats d’innovació i de comuni- dedicat a les ciències relacionades amb l’alimentació cació, ha mobilitzat 1.335 persones, entre assistents en el seu vessant docent, amb ensenyaments de grau LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA i participants en les seves activitats, i ha guanyat el i màster, amb la dimensió de recerca, coordinada per Premi a la Millor Idea de l’Any (2009) en el Sistema l’Institut de Recerca en Nutrició i Seguretat Alimen- de Salut. tària (INSA-UB), i amb activitats de transferència i MEMÒRIA ECONÒMICA difusió al sector productiu i a la societat en general. Entre els anys 2010 i 2012 s’ha habilitat una bioincu- badora, en la qual s’havien instal·lat, fins a desembre La Universitat de Barcelona configura aquest campus del 2012, sis empreses i dos grups d’investigació amb com un entorn de coordinació d’altres actors dedi- projecte empresarial. En relació amb el Parc Empre- cats al sector de l’alimentació, en un sentit ampli, sarial en el seu conjunt, Biopol’H comptava amb ca- entre els quals cal destacar el CETT (Escola Universi- torze empreses adscrites. tària d’Hoteleria i Turisme), i l’obre a l’exterior a través de les necessàries aliances estratègiques adreçades a Com a resum, l’any 2009, l’activitat de Biopol’H va donar suport a les potencialitats catalanes en aquest girar entorn de la constitució i la implantació de Bi- camp. El Campus de l’Alimentació de Torribera en opol’H; el 2010, entorn de la configuració del clús- l’àmbit d’alimentació i salut està incorporat al projec- ter; el 2011 va promoure un canvi cultural cap a un te de Campus d’Excel·lència Internacional HUBc, com nou sistema productiu que impulsés la innovació; i el també, per la vinculació docent de la Facultat de Far- 2012 l’activitat es va centrar en l’atracció i implanta- màcia, al Campus d’Excel·lència Internacional BKC. ció d’empreses mitjançant l’oferta de serveis. RESPONSABLE: Màrius Rubiralta Alcañiz, DIRECTOR DEL El desembre del 2012 es va publicar, mitjançant acord www.ub.edu/campusalimentacio CAMPUS DE L’ALIMENTACIÓ DE TORRIBERA de govern, la seva dissolució. RESPONSABLE: Ramon López, DIRECTOR DE BIOPOL’H –50 + Memòria estratègica PEMB 2012 PRESENTACIÓ CONEIXEMENT I PROMOCIÓ ECONÒMICA CONNECTIVITAT Parc de Negocis de Viladecans Retbus, nova xarxa ORGANITZACIÓ de bus de Barcelona VILADECANS IMPLANTACIÓ DEL PLA VISIÓ 2020 BARCELONA I, COL·LATERALMENT, L’HOSPITALET El Parc de Negocis de Viladecans és un espai obert, DE LLOBREGAT, SANTA COLOMA DE GRAMENET LA NOVA ETAPA DEL PEMB innovador, d’activitats econòmiques i ciutadanes, I SANT ADRIÀ DEL BESÒS fonamentalment d’intercanvi de coneixements, que aposta pel desenvolupament local des d’una pers- ACTIVITATS S’ha dissenyat una nova xarxa de bus per a la ciutat pectiva integral. de Barcelona. La nova xarxa consisteix en els ele- Consta dels espais següents: ments següents: PROJECTES ESTRATÈGICS DE L’AMB • DeltaBcn, el parc d’activitats aeroespacials i de la www.aj-viladecans.es • un grup de vint-i-vuit línies d’altes prestacions / OPERATIUS mobilitat. prestacions altes: disset en sentit mar-muntanya, www.viladecansbusinesspark.com METROPOLITANS • Vilamarina, construcció que allotja un centre comer- vuit en sentit Besòs-Llobregat i tres diagonals, LOCALS cial, un hotel i habitatges. • totes les línies interurbanes de bus de TMB existents • Cúbic, centre de convencions. en l’actualitat i part de les urbanes i LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA • Parc públic de La Marina. • les línies del transport de proximitat, entre les quals hi ha el servei del Bus del Barri. • Bitàgora, diversos equipaments de serveis a la ciu- MEMÒRIA ECONÒMICA tadania i l’oci. Durant el 2012 s’ha implantat el primer grup de cinc • Viladecans Business Park (VBP), l’espai de negocis per línies d’altes prestacions: dues verticals (V7 i V21), a la ubicació d’empreses intensives en coneixement. dues horitzontals (H6 i H12) i una diagonal (D20). I • Zona per a indústries lleugeres no contaminants. durant tot el 2013 i els anys següents es preveu se- guir implantant aquesta xarxa amb un altre grup de El gener del 2011 es va inaugurar el Delta Business línies de les previstes, la tria de les quals es decidirà Center, un centre de negocis que, en primer terme, d’acord amb les necessitats. es va ubicar a la planta baixa de l’edifici Dinamarca, amb 1.782 m2 disponibles, dins el Viladecans Busi- RESPONSABLE: Josep Mensión i Camps, DIRECTOR DELS SERVEIS CENTRALS DE BUS I ADJUNT A LA DIRECCIÓ GENERAL DE ness Park. El centre ofereix espais de treball poliva- TRANSPORTS METROPOLITANS DE BARCELONA lents per a empreses i persones emprenedores. La multinacional Unilever, amb més de quatre-cents tre- balladors, es va instal·lar al Viladecans Business Park. Durant el 2012 s’ha continuat amb la tasca d’atreu- re empreses d’alt valor innovador als sectors i l’any 2013 es llançaran noves iniciatives per facilitar la cre- ació de noves empreses. www.tmb.cat i www.bcn.cat RESPONSABLE: Serafín Presmanes Ribas, GERENT D’SPM –51 + VILADECANS MEDITERRÀNIA, SA Memòria estratègica PEMB 2012 PRESENTACIÓ CONNECTIVITAT CONNECTIVITAT Línia d’alta velocitat Barcelona - Carril bus-VAO a la C-58 ORGANITZACIÓ frontera francesa RIPOLLET, CERDANyOLA, MONTCADA I REIXAC IMPLANTACIÓ DEL PLA VISIÓ 2020 PROVÍNCIES DE BARCELONA I GIRONA I BARCELONA LA NOVA ETAPA DEL PEMB El 9 de gener del 2013 va entrar en funcionament El carril bus-VAO de la C-58 és una nova infraes- la línia d’alta velocitat Barcelona - Figueres, que tructura de 6,8 km per potenciar i fer més eficient completa la connexió Madrid - Barcelona - frontera el transport col·lectiu de viatgers per carretera, tant ACTIVITATS francesa, de 804 km de longitud total, i es constitu- públic com privat, en la connexió entre el Vallès Oc- eix en un dels eixos de comunicació principals entre cidental i el Barcelonès. PROJECTES ESTRATÈGICS DE L’AMB Espanya i Europa, atès que és també part essencial www.adif.es i www.renfe.es Aquesta via bus-VAO constitueix una calçada de dos OPERATIUS del corredor del Mediterrani. carrils que s’ubica a la mitjana de les autopistes C-58 i METROPOLITANS La inversió total per a la construcció de l’últim tram C-33 i que al llarg de tot el seu recorregut està segre- LOCALS Barcelona-Figueres, de 131 km, ha superat els 3.700 gada d’aquestes autopistes, de manera que l’entrada milions d’euros, als quals s’han d’afegir les obres exe- i la sortida a la via bus-VAO es fa pels seus extrems cutades a les estacions de Barcelona-Sants, Girona i (a l’extrem nord mitjançant una connexió viària amb LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA Figueres-Vilafant. la C-58 i amb els ramals del nus de Ripollet, i a l’ex- La nova infraestructura permet connectar en alta ve- trem sud mitjançant una connexió amb semàfor a MEMÒRIA ECONÒMICA locitat les quatre capitals catalanes amb la resta de l’avinguda Meridiana). l’Estat, amb la qual cosa contribueix a la vertebració Aquesta infraestructura és d’ús ordinari exclusiu per territorial i la cohesió social. A més, és una línia de a vehicles de transport públic, vehicles d’alta ocupa- tràfic mixt apta per a viatgers i mercaderies, i, per ció (els anomenats VAO, amb tres persones o més), tant, esdevé un motor per al sector logístic ja que es motocicletes, vehicles per a persones amb mobilitat beneficia dels avantatges de la interoperabilitat amb reduïda i vehicles ecològics, principalment, i ha estat la xarxa europea. dissenyada per facilitar l’ús d’aquest tipus de vehicles En la seva posada en marxa s’han establert 9 trens atès el benefici que comporta pel que fa a la reducció diaris per cada sentit, amb una mitjana superior als del temps de viatge, més fiabilitat i estalvi econòmic. 2.000 viatgers diaris. El temps de trajecte de Barce- Les obres han significat una inversió de 80 milions lona a Figueres és de 53 minuts, i el més utilitzat, de d’euros. Aquesta via es va posar en servei el 29 d’oc- Barcelona a Girona, és de 37 minuts, mentre que el tubre del 2012. trajecte complet, de Madrid a Figueres, es fa en 4 hores i 8 minuts. RESPONSABLE: Departament de Territori i Sostenibilitat. Servei Català del Trànsit www.gencat.cat/especial/carrilbusvao RESPONSABLE: Adif, ADMINISTRADOR DE INFRAESTRUCTURAS FERROVIARIAS –52 + Memòria estratègica PEMB 2012 PRESENTACIÓ SOSTENIBILITAT SOSTENIBILITAT KIC InnoEnergy Recuperació social i ambiental de ORGANITZACIÓ l’espai fluvial del riu Llobregat en BARCELONA IMPLANTACIÓ DEL PLA VISIÓ 2020 el tram metropolità La UPC, ESADE, IREC i Gas Natural Fenosa, els socis MUNICIPIS DE LA RIBA DEL RIU LLOBREGAT, LA NOVA ETAPA DEL PEMB catalans de KIC InnoEnergy, posen en marxa a Barce- DES DE MARTORELL AL PRAT DE LLOBREGAT lona la xarxa europea més gran de recerca, educació ACTIVITATS i innovació en energia sostenible, promoguda per L’any 2011 van finalitzar les obres corresponents als l’Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia (EIT), que grans projectes que s’han anat realitzant al Llobre- compta amb una inversió de 700 milions d’euros en- gat els darrers anys i que han permès posar en valor PROJECTES ESTRATÈGICS DE L’AMB tre el 2011 i el 2015. www.kic-innoenergy.com l’espai fluvial del tram metropolità del riu anomenat OPERATIUS Parc Riu Llobregat. METROPOLITANS KIC InnoEnergy, empresa creada per l’EIT, té com a eix de negoci l’energia sostenible. La seva missió és El tram final del riu, tot i ser un eix vertebrador del LOCALS dinamitzar la innovació en aquest camp proposant territori i donar nom a la comarca, durant anys va un concepte d’energia sostenible que millori l’impac- quedar oblidat per la ciutadania. Per tal de revertir LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA te sobre el canvi climàtic i que inclogui tot el “mix aquesta dinàmica negativa, l’any 2006 es va consti- energètic”, considerant conceptes tecnològics actu- tuir el Consorci per a la Recuperació i Conservació del MEMÒRIA ECONÒMICA als i futurs, com ara els següents: Riu Llobregat, integrat per diferents entitats i liderat • Les energies renovables (eòlica, solar –inclosa la per l’AMB, i des d’aleshores s’han fet diferents actu- fotovoltaica i tèrmica– i marina). acions per millorar aquest espai. • Les xarxes intel·ligents i d’emmagatzematge El Parc Riu Llobregat s’entén, doncs, com una infra- d’energia. estructura ecològica que té camins a ambdós marges • L’eficiència energètica. del riu per a vianants i bicicletes des del pont del • La biomassa i l’energia fòssil. Diable fins a la desembocadura al mar. En aquest • Les tecnologies netes del carbó. recorregut s’inclouen passos transversals, accessos • L’energia nuclear sostenible i la convergència amb als municipis riberencs i connexions amb el transport les energies renovables. públic. Es tracta d’un espai d’oportunitat accessible, amb un paisatge complex de gran riquesa i biodi- Barcelona és la seu del node Iberia que coordinarà els versitat que, a més a més, compta amb elements de projectes en energies renovables, encara que tots els patrimoni històric i amb destacats punts d’interès. projectes tindran una dimensió cross node, aglutina- rà els més grans experts d’Europa d’una determinada Aquest any 2013, l’AMB continuarà invertint i treba-www.parcriullobregat.cat temàtica i afavorirà la col·laboració d’organitzacions llant per tal de promocionar aquest espai verd me- de diferents països. tropolità i fer del Llobregat un riu per a les persones. RESPONSABLE: Mikel Lasa, CC MANAGER KIC INNOENERGy RESPONSABLE: Antoni Farrero Compte, COORDINADOR –53 + IBERIA D’ESPAIS FLUVIALS I PROJECTES ESPECIALS DE L’ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA PROJECTES ESTRATÈGICS METROPOLITANS NNINK IMATGE: BJER OEN_BE Memòria estratègica PEMB 2012 MAPA DE PROJECTES ESTRATÈGICS EN LA PERSPECTIVA DEL 2013 RELACIÓ DE PROJECTES PRESENTACIÓ ORGANITZACIÓ IMPLANTACIÓ DEL PLA VISIÓ 2020 LA NOVA ETAPA DEL PEMB ACTIVITATS PROJECTES ESTRATÈGICS DE L'AMB OPERATIUS METROPOLITANS MAPA LOCALS LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA MEMÒRIA ECONÒMICA –55 + Memòria estratègica PEMB 2012 PRESENTACIÓ Bloc 1. Coneixement Bloc 4. Promoció de sectors estratègics Indústria 1. Campus Diagonal-Besós (Sant Adrià de Besós) Aeronàutic 24. Programa “Doctorats industrials” (àrea metropo-ORGANITZACIÓ 2. Fusion for Energy - F4E (Barcelona) litana de Barcelona i resta de Catalunya) 12. Projectes de suport al desenvolupament de 3. Partnership for Advanced Computing in Europe 25. Programa per a la innovació a la indústria (àrea IMPLANTACIÓ DEL PLA VISIÓ 2020 l’àrea aeroportuària de l’Aeroport de Barcelo- - PRACE (Barcelona) metropolitana de Barcelona)na – El Prat (El Prat de Llobregat, Viladecans i Sant 4. Mont-blanc (Barcelona) Boi de Llobregat) LA NOVA ETAPA DEL PEMB Logística 5. ALYA Red (Barcelona) 13. Delta Bcn, consorci pel desenvolupament del Parc empresarial d’activitats aeroespacials i de 26. Port de Barcelona. Ampliació sud (Barcelona i el ACTIVITATS la mobilitat (Viladecans) Prat de Llobregat) Bloc 2. Promoció econòmica i projecció inter- 27. Nous accessos sud, ferroviari i viari, en l’am-Audiovisual/TIC PROJECTES ESTRATÈGICS DE L'AMB nacional pliació del port de Barcelona (Sant Joan Despí, Cornellà del Llobregat, l’Hospitalet de Llobregat, el OPERATIUS 14. Barcelona Mobile World Capital (Barcelona, 6. BIZ Barcelona (Barcelona i àrea metropolitana) Prat de Llobregat i Barcelona)L’Hospitalet de Llobregat) METROPOLITANS 7. Barcelona Smart City Campus (Barcelona) LOCALS 8. Barcelona KEY - Knowledge Economy Yard (Bar- BioRegió/Salut celona i Sant Adrià de Besòs) Bloc 5. Infraestructures i equipaments LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA 15. Consorci Internacional del Genoma del Càncer d’impacte urbà - ICGC (Barcelona) 28. 2 2@Barcelona, el districte de la innovació (Bar- Bloc 3. Mobilitat i accessibilitat 16. Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica - CNAG MEMÒRIA ECONÒMICA celona)(Barcelona) 9. Construcció de la Línia 9 de metro (àrea metropo- 17. Barcelonaßeta Brain Research Center (Barce- litana de Barcelona) lona) Bloc 6. Sostenibilitat i medi ambient 10. Sant Andreu - la Sagrera: sistema ferroviari i 18. European Center for Innovation in Surgery and projecte urbà (Barcelona) Interventional Procedures (Barcelona) 29. P rojecte LIMA - Low Impact Mediterranean 11. Connexió entre l’A2 i l’A7 a l’alçada de Cas- 19. Prototip Optimus d’entorn quirúrgic integral a Architecture (Sant Cugat del Vallès i Barcelona) tellbisbal (El Papiol, Castellbisbal i Sant Andreu de l’HBC (Barcelona) 30. LIVE Barcelona - Logística per a la Implantació la Barca) 20. Clúster de Salut Mental de Catalunya (Sant Boi del Vehicle Elèctric (Barcelona i àrea metropoli- de Llobregat) tana) 21. Centre d’excel·lència internacional per a la sa- 31. Compromís per a la sostenibilitat i l’accessi- lut mental de Catalunya, CEISAM (Sant Boi de bilitat per a tothom en la rehabilitació i nova Llobregat) construcció d’edificis a l’àmbit metropolità de Barcelona (àrea metropolitana de Barcelona) 22. Candidatura de Barcelona per acollir la KIC In- novation in Healthy Living and Active Ageing (Barcelona) 23. Candidatura de Barcelona per acollir la KIC Food for the Future (Barcelona) –56 + Memòria estratègica PEMB 2012 PRESENTACIÓ 1. Campus Diagonal-Besòs ORGANITZACIÓ SANT ADRIÀ DE BESÒS IMPLANTACIÓ DEL PLA VISIÓ 2020 Les obres del Campus Diagonal-Besòs continuen a bon ritme, segons el pla previst, i actualment s’està treballant en els edificis de la UPC, que LA NOVA ETAPA DEL PEMB estaran destinats a grups de recerca i a l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC). ACTIVITATS El Campus Diagonal-Besòs, liderat per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) conjuntament amb la Generalitat de Catalunya, les administracions locals PROJECTES ESTRATÈGICS DE L'AMB –encapçalades pels ajuntaments de Barcelona i de Sant Adrià de Besòs–, el Con- sell Comarcal del Barcelonès, l’Àrea Metropolitana de Barcelona i la Diputació CONEIXEMENT de Barcelona, pretén esdevenir un nou pol d’innovació que sigui un referent PROJECCIÓ INTERNACIONAL internacional en tecnologies industrials. MOBILITAT I ACCESSIBILITAT El campus ha d’esdevenir un espai estratègic de relació amb empreses en els PROMOCIÓ DE SECTORS eixos cientificotecnològics que vertebren la seva activitat: energia, aigua, tec- INFRAESTRUCTURES nologia de materials, química i enginyeria biomèdica. A més, ha de ser un pol SOSTENIBILITAT I MEDI AMBIENT estratègic en la creació de sinergies i, per tant, de valor i d’ocupació, per a un desenvolupament tecnològic i empresarial de referència que comptarà amb al- gunes de les principals escoles d’enginyeria industrial de Catalunya, com també LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA amb els centres de recerca i les principals empreses dels sectors implicats. www.btec.cat MEMÒRIA ECONÒMICA La UPC i la Generalitat tenen la voluntat d’impulsar el campus com a projecte que permeti que la seva implantació sigui un motor de transformació econòmica i social en benefici del territori i del conjunt de Catalunya. La UPC ocuparà bona part dels espais del campus destinats a recerca i docència. • Superfície total de sòl: 77.332 m2 (al final de la MAPA Actualment les obres del Campus Diagonal-Besòs evolucionen segons el pla seva execució) previst i s’està treballant en el sota rasant dels edificis C i I, que estaran destinats • Superfície de sostre edificat: 174.112,15 m2 a grups de recerca de la UPC i a l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya • Usos generals: docència, recerca i empresa (IREC). A més, recentment s’han iniciat les obres de l’edifici A, destinat a la docència de l’Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial i als serveis • E s preveu que acollirà més de 6.000 estudiants i professors de la UPC, gairebé 1.000 investigadors i generals de recerca. 5.000 persones de l’àmbit empresarial RESPONSABLE: Antoni Giró, RECTOR DE LA UPC I PRESIDENT DE LA FUNDACIÓ B_TEC –57 + Memòria estratègica PEMB 2012 PRESENTACIÓ 2. Fusion for Energy (F4E) ORGANITZACIÓ BARCELONA IMPLANTACIÓ DEL PLA VISIÓ 2020 L’F4E és una organització dinàmica que té per objectiu promoure el paper mundial d’Europa en el desenvolupament de l’energia de fusió. LA NOVA ETAPA DEL PEMB Aquesta organització, coneguda formalment com Empresa Comuna Europea per a l’ITER i el Desenvolupament de l’Energia de Fusió, ges- ACTIVITATS tiona principalment l’aportació de la Unió Europea al projecte inter- nacional de fusió ITER. PROJECTES ESTRATÈGICS DE L'AMB Fusion for Energy (en endavant, F4E) és l’organització de la Unió Europea res- ponsable de gestionar l’aportació d’aquesta institució al projecte ITER. CONEIXEMENT PROJECCIÓ INTERNACIONAL ITER, que significa camí en llatí, és el partenariat mundial més gran i pretén demostrar el potencial de la fusió com a font d’energia. Reuneix set membres, MOBILITAT I ACCESSIBILITAT que representen la meitat de la població mundial: la Unió Europea, Rússia, el PROMOCIÓ DE SECTORS Japó, la Xina, l’Índia, Corea del Sud i els Estats Units. INFRAESTRUCTURES El projecte ITER vol demostrar que la fusió pot ser una font d’energia viable. SOSTENIBILITAT I MEDI AMBIENT La fusió és la font d’energia del sol i els estels. Quan els nuclis d’àtoms lleugers assoleixen temperatures molt altes, es fusionen i alliberen quantitats enormes LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA d’energia. Per produir la fusió a la Terra, cal escalfar el gas a uns 100 milions de graus centígrads en una cambra formada per camps magnètics que eviten www.fusionforenergy.europa.eu MEMÒRIA ECONÒMICA que el gas s’escapi. La fusió podria proporcionar una font d’energia a gran escala amb combustibles fòssils abundants, sense emissions de gas hivernacle CO2 ni residus radioactius de llarga durada. El funcionament diari d’una estació d’energia de fusió no • S eu de l’F4E: districte 22@ de Barcelona MAPA necessitaria transportar cap material radioactiu. • Personal de l’F4E: 333 membres Així mateix, l’organització F4E també dóna suport a iniciatives en R+D sobre • Més de 220 contactes, entre els quals fusió a través del Broader Approach Agreement, un pacte dins el partenariat col·laboradors de la indústria i d’organitzacions d’energia de fusió que té una durada de deu anys i representa prop de 340 d’investigació europees milions d’euros d’inversió europea i japonesa. Espanya és un dels països que hi • L’organització ofereix un entorn multicultural en dóna suport econòmic. En última instància, l’F4E contribuirà a la construcció diferents àmbits professionals, com ara l’enginyeria de reactors de fusió de demostració (DEMO). i la física, la gestió, l’administració, el dret i la comunicació L’F4E és un centre internacional excel·lent en la recerca sobre la fusió que integra els millors talents i professionals europeus, amb grans repercussions tecnològi- ques, alhora que estableix les bases d’un nou model de cooperació científica. –58 + RESPONSABLE: Henrik Bindslev, DIRECTOR DE FUSION FOR ENERGy Memòria estratègica PEMB 2012 PRESENTACIÓ 3. Partnership for Advanced ORGANITZACIÓ Computing in Europe (PRACE) BARCELONA IMPLANTACIÓ DEL PLA VISIÓ 2020 El Barcelona Supercomputing Center (BSC) ha instal·lat a Barcelona un LA NOVA ETAPA DEL PEMB dels supercomputadors més potents del món en el marc del projecte PRACE. ACTIVITATS El projecte PRACE té com a objectiu dotar Europa amb els millors i més potents sistemes de supercomputació per possibilitar projectes científics capdavanters PROJECTES ESTRATÈGICS DE L'AMB i fomentar la competitivitat industrial. PRACE dóna suport al desplegament de CONEIXEMENT quatre nodes que acullen els supercomputadors tier-0. Espanya és un d’aquests PROJECCIÓ INTERNACIONAL nodes, juntament amb altres tres països europeus: França, Itàlia i Alemanya. PRACE porta a terme un desplegament esglaonat dels millors supercomputadors MOBILITAT I ACCESSIBILITAT del món en els seus nodes. Els membres de l’associació són, en total, vint-i-cinc PROMOCIÓ DE SECTORS països europeus. INFRAESTRUCTURES El BSC és la institució espanyola que ens representa a PRACE, atès que des de la SOSTENIBILITAT I MEDI AMBIENT seva fundació ha estat un centre capdavanter en tecnologia HPC i acull un dels superordinadors més potents del món: el MareNostrum. La ubicació d’un nou LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA supercomputador tier-0 a Barcelona serà un pol d’atracció indiscutible per als www.prace-ri.eu millors investigadors, afavorirà la seva imatge com a capital tecnològica, atraurà MEMÒRIA ECONÒMICA projectes innovadors de recerca i facilitarà la creació d’empreses relacionades. www.bcs.es L’any 2010 es va dur a terme el desplegament de les màquines Petaflops de PRACE a Alemanya, França i Itàlia, es va coordinar l’assignació dels recursos generats per aquestes màquines als projectes científics de més valor, es van • Termini d’execució: projecte a 5 anys en la seva MAPA primera fase, però amb continuïtat il·limitada consolidar els òrgans de govern i es va continuar amb la tasca d’adaptació d’aplicacions a sistemes Petaflop. • P ressupost d’inversió: el pressupost global és de 500 M € fins al 2015 El 2012, es va instal·lar la màquina Petaflop espanyola a les instal·lacions del BSC, com a primera fase de la màquina final espanyola. • P ersonal que hi treballa: més de 100 persones en 25 països L’any 2013 començarà a operar la nova màquina espanyola: el MareNostrum. A banda, es continuarà consolidant la infraestructura i ampliant la seva base d’usuaris, amb la qual cosa s’aconseguirà que Europa sigui més competitiva. RESPONSABLE: Francesc Subirada, DIRECTOR ASSOCIAT DEL BARCELONA SUPERCOMPUTING CENTER –59 + Memòria estratègica PEMB 2012 PRESENTACIÓ 4. Mont-Blanc ORGANITZACIÓ BARCELONA IMPLANTACIÓ DEL PLA VISIÓ 2020 Mont-Blanc pretén dissenyar supercomputadors eficients energètica- ment gràcies a la tecnologia mòbil. LA NOVA ETAPA DEL PEMB L’eficiència energètica és una de les prioritats actuals dels professionals que treballen en el disseny d’ordinadors i en els futurs sistemes Exascale, que con- ACTIVITATS sumeixen molta energia. Per fer front a aquest problema, el 2011 va néixer el projecte Mont-Blanc, amb l’objectiu de produir un nou tipus de sistema super- PROJECTES ESTRATÈGICS DE L'AMB computador. Aquests sistemes Exascale consumiran de quinze a trenta vegades menys energia que els actuals. Aquest projecte està coordinat pel Barcelona Su- CONEIXEMENT percomputing Center i finançat per la Unió Europea, amb una aportació de 8,11 PROJECCIÓ INTERNACIONAL milions d’euros. A més, aglutina un consorci europeu d’empreses tecnològiques MOBILITAT I ACCESSIBILITAT com ara Bull, ARM i Gnodal, com també centres líders en supercomputació com PROMOCIÓ DE SECTORS Jülich i LRZ (Alemanya), GENCI i CNRS (França) i CINECA (Itàlia). INFRAESTRUCTURES Durant el 2012, es va fer la instal·lació i l’anàlisi de rendiment de les aplicacions SOSTENIBILITAT I MEDI AMBIENT objectiu del projecte sobre un primer prototipus basat en processadors ARM i es va dissenyar l’arquitectura del prototipus Mont-Blanc, basat en el processador Samsung Exynos 5. LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA El 2013 es construirà el prototipus, amb l’objectiu de posar-lo en marxa el mes www.montblanc-project.eu de desembre, es treballarà en el programari de sistema per fer funcionar el MEMÒRIA ECONÒMICA computador i també en l’optimització del rendiment de les aplicacions objectiu. RESPONSABLE: Mateo Valero, DIRECTOR DEL BARCELONA SUPERCOMPUTING CENTER, I Àlex Ramírez, COORDINADOR DEL PROJECTE MONT-BLANC AL BARCELONA SUPERCOMPUTING CENTER • Termini d’execució del projecte: 3 anys (de l’1 MAPA d’octubre del 2011 fins al 30 de setembre del 2014) • P ressupost: 8,11 M €, procedents de la Comissió Europea • C ost total del projecte: 14 M € –60 + Memòria estratègica PEMB 2012 PRESENTACIÓ 5. ALyA Red ORGANITZACIÓ BARCELONA IMPLANTACIÓ DEL PLA VISIÓ 2020 ALyA Red, un cor computacional. ALYA Red és un dels projectes emblemàtics del Barcelona Supercomputing Cen- LA NOVA ETAPA DEL PEMB ter i agafa el seu nom de l’eina de simulació denominada Alya System. El seu objectiu és desenvolupar un model computacional del cor com a òrgan que ACTIVITATS permeti fer simulacions acoblades d’activació elèctrica, contracció muscular i sang. Hi estan treballant facultatius de diferents hospitals, investigadors espe- cialitzats en imatge mèdica, bioenginyers i investigadors en supercomputació, PROJECTES ESTRATÈGICS DE L'AMB procedents de l’Estat espanyol i de la resta del món. CONEIXEMENT L’any 2012 es van arribar a simular dos models de ventricles procedents de ge- PROJECCIÓ INTERNACIONAL ometries reals (gossos, conills i humans) per al seu acoblament electromecànic MOBILITAT I ACCESSIBILITAT en malles amb desenes de milions d’elements. PROMOCIÓ DE SECTORS Durant el 2013, es treballarà en dues línies principals: en hemodinàmica i en INFRAESTRUCTURES l’acoblament amb la resta del cos humà. En la primera línia, es faran servir SOSTENIBILITAT I MEDI AMBIENT mètodes d’interacció fluid-estructura (FIS) per simular la transmissió de forces entre la sang i les parets del cor, i se simularà el moviment de la sang a causa LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA d’aquesta interacció. El model s’haurà de completar amb geometries del sistema cardiovascular, que seran proveïdes per Daniel Einstein, del Pacific Northwest www.bsc.es/computer-applications/alya-red-ccm National Laboratory (PNNL, EUA), i cobriran des dels ventricles fins als grans va- MEMÒRIA ECONÒMICA sos. En la segona línia, la interacció amb la resta es farà acoblant el model a una xarxa arterial sintètica de Pablo Blanco, del Laboratori Nacional de Computació Científica (LNCC, Brasil), i a una xarxa de Purkinje sintètica de Rafael Sebastián, • Inici del projecte: 2007 MAPA de la Universitat de València. La validació es farà contra imatges procedents dels socis del BSC (Centre de Visió per Computació - UAB, Hospital de Sant Pau, • Cost total del projecte: entorn dels 4 M € Universitat de Lleida, etc.). • F onts de finançament: diverses fonts, entre les quals un programa CENIT i el Programa Severo Ochoa RESPONSABLE: Mariano Vázquez, CAP DE L’EqUIP DE MECÀNICA COMPUTACIONAL D’ALTES PRESTACIONS DEL BARCELONA SUPERCOMPUTING CENTER –61 + Memòria estratègica PEMB 2012 PRESENTACIÓ 6. bizbarcelona ORGANITZACIÓ BARCELONA IMPLANTACIÓ DEL PLA VISIÓ 2020 Bizbarcelona, punt de trobada de l’esperit emprenedor, és l’esdeve- niment de referència que ofereix solucions per a pimes i emprenedors LA NOVA ETAPA DEL PEMB que cerquen i troben oportunitats de negoci, assessorament, finança- ment, inspiració i recolzament. ACTIVITATS El bizbarcelona és el macroesdeveniment de la iniciativa emprenedora i empre- sarial a Catalunya en què s’ofereixen solucions per crear negocis, fer-los créixer, PROJECTES ESTRATÈGICS DE L'AMB internacionalitzar-los, innovar, evolucionar o reinventar-se. El perfil majoritari del visitant és el d’una persona entre vint-i-cinc i quaranta-cinc anys, amb estudis CONEIXEMENT universitaris, que s’autodefineix com a emprenedor, autònom o pime. Un 95,5% PROJECCIÓ INTERNACIONAL dels participants del 2012 recomana l’assistència a bizbarcelona. MOBILITAT I ACCESSIBILITAT Està organitzat per Fira de Barcelona i està promogut per l’Ajuntament de Barce- PROMOCIÓ DE SECTORS lona (Barcelona Activa), la Generalitat de Catalunya, “la Caixa”, la Diputació de INFRAESTRUCTURES Barcelona, la Cambra de Comerç de Barcelona i el Consorci de la Zona Franca. SOSTENIBILITAT I MEDI AMBIENT La propera edició serà el 5 i 6 de juny del 2013, al Recinte de Montjuïc de Fira de Barcelona. Com a novetat, els continguts de les jornades i tallers s’estruc- LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA turen en cinc eixos temàtics i s’adeqüen a les fases de creació, consolidació i transformació d’una empresa. Per tant, emprenedors i pimes tindran sessions www.bizbarcelona.com MEMÒRIA ECONÒMICA a mida amb relació a: • Vendes i internacionalització • Comunicació 2.0 i relació amb els clients • Finançament i gestió empresarial • Dades edició 2012 MAPA • Innovació en productes i serveis · 11.892 visitants • · 90 expositorsNoves oportunitats i tendències · 22.300 m2 de superfície total Així mateix es mantenen les activitats de networking: l’Speed dating per ampliar · 144 entitats bizcommunity la xarxa de contactes; el Connecta VIP per entrevistar-se amb directius de grans · 127 conferències i 185 ponents empreses; el mur i vídeo pitch per presentar el propi projecte empresarial; el · 936 sessions d’assessorament per part de 256 experts mercat del finançament per trobar inversors, i altres. · 14 activitats de networking I també creixen les sessions d’assessorament: orientació i consell per part d’ex- · 1.514 entrevistes entre emprenedors i inversors perts en diferents àrees relacionades amb l’empresa. I es manté l’Àrea Saló, en la qual participen empreses que ofereixen serveis i productes a emprenedors, pimes i autònoms. –62 + RESPONSABLE: Aleix Planas, DIRECTOR DE BIZBARCELONA DINS DE FIRA DE BARCELONA Memòria estratègica PEMB 2012 PRESENTACIÓ 7. Barcelona Smart City Campus ORGANITZACIÓ BARCELONA IMPLANTACIÓ DEL PLA VISIÓ 2020 L’Smart City Campus és un instrument per promoure el coneixement entorn de les ciutats, que articula i integra el sector privat, i possibilitar LA NOVA ETAPA DEL PEMB el creixement sostenible de les ciutats tot fent confluir ecologia, urba- nisme i les tecnologies de la informació. ACTIVITATS L’Smart City Campus és una iniciativa clau per fixar al territori una sèrie d’acti- vitats vinculades a les smart cities, permetre l’impuls econòmic i la tracció d’ac- PROJECTES ESTRATÈGICS DE L'AMB tivitat, el desenvolupament i la dinamització d’una àrea de la ciutat, l’atracció d’inversions estrangeres, la creació d’ocupació i la innovació i recerca, la captació CONEIXEMENT de talent i de coneixement. La iniciativa integrarà sectors molt diversos com ara PROJECCIÓ INTERNACIONAL el de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), el de l’energia o el MOBILITAT I ACCESSIBILITAT de la mobilitat, etc., i crearà un ecosistema que, a més de la implicació de grans PROMOCIÓ DE SECTORS empreses i pimes, també integri institucions de referència, centres de recerca i INFRAESTRUCTURES transferència de tecnologia, com també universitats, emprenedors i processos d’incubació, sense oblidar els entorns de divulgació i implicació ciutadana, i en SOSTENIBILITAT I MEDI AMBIENT el qual l’Administració pública tingui un paper de lideratge a l’inici i després el cedeixi a les empreses, d’aquí a uns anys. LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA S’ubica al 22@ de Barcelona, un àmbit amb planejament aprovat però amb www.bcn.cat solars buits pendents d’edificar, amb la dificultat afegida de carrers sense obrir MEMÒRIA ECONÒMICA http://barcelonacatalonia.cato urbanitzar. Això fa que aquest teixit, central en el 22@, es vagi degradant i, atès el context econòmic actual, cada vegada tingui menys expectatives de desenvolupament. L’objectiu, doncs, és la transformació d’aquest àmbit en un espai que ha de constituir un laboratori urbà que permeti explorar noves pos- • Previsió de dades (en funció del desenvolupament MAPA sibilitats per a la gestió eficient dels recursos i la integració de les innovacions de la zona): · Sostre per a usos productius: 230.500 m² tecnològiques al servei de les ciutats i les persones. · E quipaments: 18.120 m² de sòl i 30.310 m² de L’Smart City Campus aglutinarà empreses (tant grans com pimes, tant interna- sostre cionals com locals), institucions, universitats, centres de recerca i tecnològics, · Zones verdes i espais lliures privats d’ús públic: i incidirà en la cooperació i les sinergies d’aquests agents per trobar solucions 46.100 m² tecnològiques als reptes de les ciutats. Durant l’any 2013 es preveu la captació d’inversions immobiliàries i l’inici del desenvolupament del campus. La data prevista d’inauguració de les primeres ubicacions és el primer trimestre del 2014. RESPONSABLE: Antoni Vives, TINENT D’ALCALDE D’HÀBITAT URBÀ DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA –63 + Memòria estratègica PEMB 2012 PRESENTACIÓ 8. Barcelona KEy (Knowledge ORGANITZACIÓ Economy yard) BARCELONA I SANT ADRIÀ DEL BESÒS IMPLANTACIÓ DEL PLA VISIÓ 2020 Barcelona KEy reforça la ciutat comtal com el pol de coneixement més LA NOVA ETAPA DEL PEMB important del sud d’Europa, i pretén l’arribada a Catalunya de projectes d’inversió internacional d’alt valor afegit. ACTIVITATS Barcelona KEY (Knowledge Economy Yard) és un projecte liderat per la Gene- ralitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i l’Ajuntament de Sant Adrià PROJECTES ESTRATÈGICS DE L'AMB de Besòs. L’objectiu és fomentar l’arribada a Catalunya de projectes d’inversió CONEIXEMENT d’alt valor afegit, en els àmbits de recerca, empresa i nova activitat acadèmica PROJECCIÓ INTERNACIONAL de primer nivell internacional, per reforçar el rol de Barcelona i de Catalunya com a node econòmic i de coneixement. MOBILITAT I ACCESSIBILITAT PROMOCIÓ DE SECTORS Per a la creació de Barcelona KEY, s’ha reservat un espai urbà de 34.500 m2 de INFRAESTRUCTURES sòl (84.000 m 2 de sostre) a Sant Adrià de Besòs, al límit nord de Barcelona, al costat del mar. Aquest terreny està distribuït en dues zones: una de 16.000 m2 SOSTENIBILITAT I MEDI AMBIENT de sòl públic (parcel·la campus) i l’altra de 18.500 m2 de sòl privat (parcel·la port). L’any 2012 es van publicar les bases del Concurs Internacional d’Idees perquè LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA les institucions o grups d’institucions candidates presentin les propostes. www.barcelonakey.cat El maig del 2013 una comissió d’avaluació farà una selecció dels millors projec- MEMÒRIA ECONÒMICA tes. Es valorarà la dimensió internacional, com també les activitats de recerca, desenvolupament i transferència que integrin, entre altres aspectes. El Concurs Internacional d’Idees es resoldrà el juliol del 2013. S’iniciarà aleshores el Concurs • Superfície de sòl: 34.500 m2 MAPA de Projectes, que es resoldrà el maig del 2014. · 16.000 m2 de sòl públic (parcel·la campus) · 18.500 m2 de sòl privat (parcel·la port) RESPONSABLE: Miquel Barceló, DIRECTOR DEL BARCELONA KEy • Superfície de sostre: 84.000 m2 • Termini d’execució: 5 novembre 2012 - maig 2014 –64 + Memòria estratègica PEMB 2012 PRESENTACIÓ 9. Construcció línia 9 de metro ORGANITZACIÓ BARCELONA, SANTA COLOMA DE GRAMENET, BADALONA, L’HOSPITALET DE LLOBREGAT I EL PRAT DE LLOBREGAT IMPLANTACIÓ DEL PLA VISIÓ 2020 Des del 2011, l’execució d’aquesta important infraestructura de mobi- LA NOVA ETAPA DEL PEMB litat s’ha alentit. La línia 9 de metro de Barcelona, amb 47,8 quilòmetres, 52 estacions i una in- ACTIVITATS versió global de 5.942 milions d’euros, és el projecte més emblemàtic d’Ifercat. Serà la línia de metro amb conducció automàtica més llarga d’Europa. La seva PROJECTES ESTRATÈGICS DE L'AMB configuració en forma de paràbola que enllaça el Llobregat amb el Besòs tren- carà el model radial de la xarxa de metro de l’àrea metropolitana de Barcelona. CONEIXEMENT La línia 9 disposarà d’un total de vint estacions amb correspondència amb altres PROJECCIÓ INTERNACIONAL línies de metro, tren i tramvia, que facilitaran la mobilitat dels usuaris i augmen- MOBILITAT I ACCESSIBILITAT taran la intermodalitat i l’eficiència de la xarxa de transport públic metropolità. PROMOCIÓ DE SECTORS El recorregut de la línia 9 inclourà un tram central i dos ramals per cada extrem INFRAESTRUCTURES que formaran una figura de dues Y unides per la base. Sobre aquesta infraestruc- SOSTENIBILITAT I MEDI AMBIENT tura s’han definit dos serveis de metro: Can Zam - Aeroport i Gorg - Zona Franca. D’aquesta manera, les estacions situades en el tram compartit (Bon Pastor - Gor- www.infraestructures.cat LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA nal) disposaran dels serveis amb una freqüència doble que als ramals extrems. Actualment, dels cinquanta-dos quilòmetres de longitud de la línia només man- www.gencat.cat/L9 MEMÒRIA ECONÒMICA ca la perforació de vuit quilòmetres de túnel. Pel que fa a les estacions, dotze ja estan en servei i les quaranta-quatre restants es troben en diferents graus d’avançament. L’any 2009, el 13 de desembre, es va inaugurar el tram Can Zam - Can Peixauet. • Període de construcció: des del 2002 MAPA El 2010 es va inaugurar el tram Gorg - Bon Pastor (de l’anomenada L10) i Can • Inversió total: 5.942 M € (sense IVA) Peixauet - Bon Pastor, el 18 d’abril, i les estacions de La Sagrera i Onze de Se- • D emanda: 130 milions de viatgers l’any 2020 tembre, el 26 de juny. Així mateix, es va adjudicar la concessió de les obres de • Velocitat comercial: 33 km/h les estacions del tram II. I el 19 de setembre de 2011 es va inaugurar l’estació de Santa Rosa. • C onducció automàtica de trens • Longitud de la línia: 47,8 km Des del 2011 ha quedat alentida la construcció d’aquesta obra. Les previsions apunten a una priorització dels trams Aeroport - Collblanc i Zona Franca - • Nombre d’estacions: 52 Collblanc, i el tram central quedaria per a una fase següent. • F reqüència en tram central: 3 minuts en cada sentit • Freqüència en ramals: 6 minuts en cada sentit RESPONSABLE: Joan Lluís Quer, PRESIDENT D’INFRAESTRUCTURES FERROVIÀRIES DE CATALUNyA (IFERCAT) –65 + Memòria estratègica PEMB 2012 PRESENTACIÓ 10. Sant Andreu - La Sagrera: ORGANITZACIÓ sistema ferroviari i projecte urbà BARCELONA IMPLANTACIÓ DEL PLA VISIÓ 2020 Les obres ja mostren l’àrea de manteniment de l’estació i algunes de les LA NOVA ETAPA DEL PEMB cobertures sobre les quals es construirà el gran parc. El projecte Sant Andreu - La Sagrera ja fa temps que és una realitat tangible. ACTIVITATS Les obres de la que serà l’estació central de Barcelona comencen a mostrar diferents estructures, com ara l’àrea de manteniment de l’estació, alguns dels PROJECTES ESTRATÈGICS DE L'AMB fonaments dels edificis amb activitat terciària que envoltaran l’estació, o part de CONEIXEMENT les cobertures sobre les quals es construirà el parc urbà més gran de la ciutat. PROJECCIÓ INTERNACIONAL Amb la construcció de l’estació de La Sagrera, Barcelona assoleix el projecte MOBILITAT I ACCESSIBILITAT ferroviari i urbà més important dels pròxims anys. PROMOCIÓ DE SECTORS L’estació serà un centre estratègic del transport a Catalunya. Aquesta estació, INFRAESTRUCTURES projectada per a un trànsit superior als cent milions de viatgers anuals, con- SOSTENIBILITAT I MEDI AMBIENT nectarà alta velocitat, rodalies, metro, autobús interurbà, autobús urbà, taxi i vehicle privat. La urbanització de nous carrers la integraran en la ciutat i dues vies soterrades la uniran directament amb les autopistes i les rondes. LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA La condició d’intercanviador de l’estació i els més de 180.000 m2 dedicats a ac- www.barcelonasagrera.com tivitat econòmica diversa transformaran la zona en una nova àrea de centralitat. MEMÒRIA ECONÒMICA D’aquesta manera, el tren passarà a ser un element de cohesió i dinamització econòmica. Durant el 2012 ha finalitzat la col·locació de vies d’alta velocitat a la seva ubica- • P ressupost d’adjudicació de la construcció de MAPA ció provisional mentre es construeix l’estació. L’estació de Sant Andreu Comtal l’estructura i els accessos de l’estació de La Sagrera: i bona part de la zona de Sant Andreu tenen les cobertures ferroviàries i viàries · 1a fase de construcció de l’estació: 613 M € acabades. D’altra banda, la UTE Alday Jover Arquitectos / RCR Arquitectes / · Inici de les obres: juliol 2010 West 8 ja ha lliurat el Pla director del parc. · Termini d’execució: 54 mesos Per a l’any 2013 es preveu licitar la construcció de l’edifici del vestíbul, les instal- • P ressupost d’adjudicació del Pla director del parc: lacions, l’arquitectura i l’equipament de l’estació de Sant Andreu Comtal. 1.228.800 € (més IVA) • Termini d’execució: 14 mesos RESPONSABLE: Joan Baltà i Torredemer, DIRECTOR GENERAL DE BARCELONA SAGRERA ALTA VELOCITAT –66 + Memòria estratègica PEMB 2012 PRESENTACIÓ 11. Connexió entre l’A-2 i l’AP-7 a ORGANITZACIÓ l’alçada de Castellbisbal EL PAPIOL, CASTELLBISBAL I SANT ANDREU DE LA BARCA IMPLANTACIÓ DEL PLA VISIÓ 2020 Els 2,4 km en construcció estalviaran més de 12 km de recorregut pel LA NOVA ETAPA DEL PEMB viari del Baix Llobregat. El projecte permetrà la connexió entre l’autovia del Baix Llobregat i l’autopista ACTIVITATS AP-7. La connexió té una secció d’autovia amb una longitud de 2,4 quilòmetres, dels PROJECTES ESTRATÈGICS DE L'AMB quals 850 metres són en viaducte. La via s’inicia amb dos brancs que connec- CONEIXEMENT ten amb les calçades de l’autovia del Baix Llobregat (A-2), en sentit Tarragona PROJECCIÓ INTERNACIONAL i Lleida, i que creuaran el riu Llobregat de manera independent. Els vials con- MOBILITAT I ACCESSIBILITAT vergeixen després formant un sol eix viari que correspon al branc principal de PROMOCIÓ DE SECTORS l’enllaç. Aquest es recolza en el vèrtex del polígon industrial de Sant Vicenç, gira a l’esquerra i creua la riera de Rubí i les infraestructures ferroviàries corres- INFRAESTRUCTURES ponents a la LAV Madrid - Barcelona, la línia doble de trànsit mixt de Renfe i la SOSTENIBILITAT I MEDI AMBIENT línia de mercaderies de Renfe. Posteriorment, el branc d’enllaç discorre en direcció nord, paral·lelament a la LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA riera, sota les estructures existents a l’AP-7. Després, les dues calçades es tornen a separar per connectar amb les calçades de l’AP-7, que s’amplien durant 500 www.fomento.es MEMÒRIA ECONÒMICA metres fins a 5 carrils per sentit. La nova via d’enllaç té una connexió amb la carretera C-1413. A final del 2012 estan executats els dos viaductes del riu Llobregat, i només • Longitud de l’obra: 2,4 km MAPA queda pendent la seva pavimentació. Durant el 2013 s’executaran els murs a • Inclou un viaducte mixt d’acer i formigó de 850 m l’entorn de l’A-2 i la precàrrega (millora del terreny) d’uns 10.000 m2 i 12 m de longitud que salva l’autovia A-2, el riu Llobregat, d’alçària al marge esquerre de la riera de Rubí. la riera de Rubí i 6 vies de l’Adif Ramon Juanola Subirana, • P revisió de circulació mitjana: 40.000 vehiclesRESPONSABLE: ENGINyER DE CAMINS, CANALS I PORTS DE L’ESTAT I DIRECTOR DE L’OBRA, DEMARCACIÓ DE CARRETERES DE L’ESTAT A CATALUNyA, MINISTERI DE FOMENT • A djudicatari: Ferrovial Agroman • I mport de la construcció de l’obra: 55,62 M € –67 + Memòria estratègica PEMB 2012 PRESENTACIÓ 12. Projectes de suport al desenvolupament de l’àrea aeroportuària ORGANITZACIÓ de l’Aeroport de Barcelona - el Prat IMPLANTACIÓ DEL PLA VISIÓ 2020 EL PRAT DE LLOBREGAT, VILADECANS I SANT BOI DE LLOBREGAT LA NOVA ETAPA DEL PEMB L’Aeroport de Barcelona - el Prat, situat en una posició privilegiada i estratègica dins l’arc mediterrani, s’ha convertit en un dels principals ACTIVITATS motors de desenvolupament de la seva regió. Els seus espais permeten la planificació d’una autèntica ciutat de serveis per als passatgers, la PROJECTES ESTRATÈGICS DE L'AMB càrrega aèria i els agents relacionats amb el món econòmic. CONEIXEMENT Amb la inauguració de la terminal T1, l’aeroport va doblar la seva capacitat. PROJECCIÓ INTERNACIONAL Actualment pot gestionar fins a 55 milions de passatgers a l’any i té una capa- MOBILITAT I ACCESSIBILITAT citat operativa de 90 operacions per hora. Aquestes xifres consoliden aquest PROMOCIÓ DE SECTORS aeroport en la novena posició dels aeroports europeus. · Aeronàutic També s’està reordenant l’espai destinat a serveis terciaris, aeronàutics i de · Audiovisual/TIC càrrega aèria. L’objectiu és potenciar tant el conjunt del nucli aeroportuari com · BioRegió/Salut l’impacte econòmic en el territori metropolità de les activitats aeroportuàries, de · Indústria logística, de transport aeri, de distribució i de negocis. A més, s’ha establert una · Logística nova estratègia de millora dels espais comercials i dels serveis oferts als viatgers INFRAESTRUCTURES amb la finalitat que gaudeixin encara més de la seva estada a la terminal. www.aena-aeropuertos.es SOSTENIBILITAT I MEDI AMBIENT • Centre de càrrega: comercialització de parcel·les destinades als agents de càrrega i operadors logístics. LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA • Ciutat aeroportuària: amb accés directe des de la terminal T2, estarà destinada • Segons el Pla director hi ha 300 ha destinades a a allotjar-hi totes les activitats de serveis (oficines, hotels, centre de conven- MAPAl’activitat complementària: MEMÒRIA ECONÒMICA cions, locals comercials, etc.). Actualment s’estan fent els estudis de mercat. · Centre de càrrega: 60 ha • Parc aeronàutic: l’any 2010 va començar l’activitat del nou hangar d’Iberia, · Ciutat aeroportuària: 150 ha cosa que suposa l’inici per a l’establiment d’una indústria complementària · Parc aeronàutic: 90 ha de manteniment d’aeronaus. Està prevista la construcció de més naus per a serveis aeroportuaris i la comercialització de terrenys per a la construcció d’hangars de companyies aèries. • Desenvolupament d’àrees comercials: Ampliació superfície comercial: 75% a la T2 i 22% a la T1. Finalització prevista el 2013; instal·lació d’un beach club i un camp de golf destinats als passatgers de l’aeroport i a la població de l’entorn; hotel a la T1: s’estan fent els estudis de mercat. –68 + RESPONSABLE: Sonia Corrochano Gómez, DIRECTORA DE L’AEROPORT DE BARCELONA - EL PRAT Memòria estratègica PEMB 2012 PRESENTACIÓ 13. DeltaBcn, Consorci per ORGANITZACIÓ al Desenvolupament del Parc Empresarial d’Activitats IMPLANTACIÓ DEL PLA VISIÓ 2020 Aeroespacials i de la Mobilitat LA NOVA ETAPA DEL PEMB VILADECANS ACTIVITATS Actualment, un 60% del sector PA-02 ja està comercialitzat. Aquest projecte és una iniciativa pública per a la creació d’una àrea especia- PROJECTES ESTRATÈGICS DE L'AMB litzada en activitats industrials, tecnològiques i de serveis relacionades, entre CONEIXEMENT d’altres, amb els sectors aeroespacial i de la mobilitat. PROJECCIÓ INTERNACIONAL El parc està promogut conjuntament per la Generalitat de Catalunya i l’Ajunta- MOBILITAT I ACCESSIBILITAT ment de Viladecans, agrupats en el Consorci Urbanístic per al Desenvolupament PROMOCIÓ DE SECTORS del Parc d’Activitats Aeroespacials i de la Mobilitat de Viladecans. · Aeronàutic El 24 de novembre del 2011 es va aprovar inicialment, pel Ple municipal de · Audiovisual/TIC · BioRegió/Salut l’Ajuntament de Viladecans, la Modificació puntual del Pla general metropolità · Indústria als àmbits del PA-01 i del PPU-01 de Ca n’Alemany. En aquesta modificació es · Logística va proposar delimitar un nou polígon d’actuació urbanística, anomenat PA-02, que permeti disposar de sòl urbà apte per a l’edificació. L’objectiu principal INFRAESTRUCTURES www.deltabcn.cat d’aquesta modificació és ampliar els usos permesos pel planejament vigent en SOSTENIBILITAT I MEDI AMBIENT l’àmbit PPU-01 per tal d’adequar l’oferta de sòl a la demanda existent. Durant el 2013 s’iniciaran les obres d’urbanització del sector PA-02, bona part LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA del qual ja està comercialitzat, conjuntament amb el viaducte d’accés. • Superfície total: 221.800 m2 de sòl net, 246.800 m2 MAPA de sostre edificable, dels quals: MEMÒRIA ECONÒMICA RESPONSABLE: Serafín Presmanes Ribas, MEMBRE DE LA COMISSIÓ ExECUTIVA DEL CONSORCI · Parc productiu: 208.750 m2 de sòl net, 217.850 m2 DELTABCN de sostre edificable · Parc tecnològic, equipaments singulars i serveis: 13.060 m2 de sòl net, 28.995 m2 de sostre edificable • Inversió en urbanització i mesures complementàries: aproximadament 69 M € • Primera fase en comercialització: 22.800 m2 de sòl, 25.080 m2 de sostre –69 + Memòria estratègica PEMB 2012 PRESENTACIÓ 14. Barcelona Mobile World Capital ORGANITZACIÓ BARCELONA IMPLANTACIÓ DEL PLA VISIÓ 2020 Barcelona és la capital mundial del mòbil (Barcelona Mobile World Capi- tal) fins al 2018. A més de celebrar el Mobile World Congress, s’amplia el LA NOVA ETAPA DEL PEMB concepte a altres eixos com són el Centre, el Festival i el Hub, que desen- volupen les seves activitats durant tot l’any i s’adrecen a tota la ciutadania. ACTIVITATS Des de l’any 2006, GSMA organitza a Barcelona el Mobile World Congress, que es calcula que ha tingut una repercussió en l’economia local de 1.500 PROJECTES ESTRATÈGICS DE L'AMB milions d’euros i ha fet que Barcelona es posicioni com a referent internacional en tecnologia mòbil. CONEIXEMENT El mes de juliol del 2010, GSMA va comunicar que obria un concurs interna- PROJECCIÓ INTERNACIONAL cional entre sis ciutats per decidir quina d’aquestes ciutats allotjaria el congrés MOBILITAT I ACCESSIBILITAT del 2013 al 2017. A més, el Mobile World Congress passa a formar part d’un PROMOCIÓ DE SECTORS marc més ampli, que GSMA anomena Mobile World Capital, que no només · Aeronàutic afecta els dies de la celebració del congrés, sinó tot l’any a través de diferents · Audiovisual/TIC eixos d’actuació com són el Centre, el Festival i el Hub. · BioRegió/Salut · Indústria Després d’un any del procés de candidatura, el 22 de juliol del 2011, GSMA va · Logística proclamar Barcelona com la Mobile World Capital per davant de ciutats com INFRAESTRUCTURES Milà, Munic i París, i finalment per a un període comprès entre el 2012 i el 2018. www.mobileworldcapital.com SOSTENIBILITAT I MEDI AMBIENT Durant el 2012, s’ha constituït la Fundació Barcelona Mobile World Capital i s’ha contractat l’equip humà que ha de gestionar tots els projectes de la Mobile LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA World Capital. També s’ha definit la ubicació física del Centre i del Hub i s’han • Barcelona serà la capital mundial del mòbil per al engegat diversos projectes de mobilitat en l’àmbit de la salut i de pagaments període 2012-2018 MAPA a traves dels dispositius mòbils. Així mateix, s’ha constituït un consell assessor • E l Mobile World Centre estarà ubicat a la cruïlla MEMÒRIA ECONÒMICA internacional format per representants de tots els continents. de Portal de l’Àngel amb plaça Catalunya i el Hub, Durant el mes de febrer del 2013 està prevista la inauguració del Mobile World a l’edifici MediaTIC, al carrer Roc Boronat, 17, del Centre i la celebració del Mobile World Congress 2013, del 25 al 28 de febrer, al districte 22@ recinte de la Fira de Barcelona de l’Hospitalet de Llobregat. També està previst el • E l Mobile World Festival tindrà diferents seus a desenvolupament de diferents esdeveniments dins el Mobile World Festival du- causa de les diverses activitats previstes rant els mesos de juny, setembre i octubre, i continuar amb el desenvolupament • L a repercussió econòmica per a tot el període de projectes de mobilitat en diferents sectors: salut, pagaments, continguts, s’estima en 3.459 M € smart city, etc. RESPONSABLE: Josep M. Marquès, DIRECTOR ExECUTIU DE PROMOCIÓ DE BARCELONA ACTIVA –70 + Memòria estratègica PEMB 2012 PRESENTACIÓ 15. Consorci Internacional ORGANITZACIÓ del Genoma del Càncer (ICGC) BARCELONA IMPLANTACIÓ DEL PLA VISIÓ 2020 S’han desxifrat els primers epigenomes de l’LLC. LA NOVA ETAPA DEL PEMB El Projecte genoma de l’LLC té com a director científic al Dr. E. Campo, de l’Hos- pital Clínic i la Universitat de Barcelona, i el Dr. C. Lopez-Otin, de la Universitat ACTIVITATS d’Oviedo (Institut Universitari d’Oncologia). També formen part del consorci el Centre de Regulació Genòmica de Barcelona, l’Institut Català d’Oncologia PROJECTES ESTRATÈGICS DE L'AMB (Fundació Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge), el Centre d’Investiga- CONEIXEMENT ció del Càncer de Salamanca (Fundació d’Investigació del Càncer), el Centre PROJECCIÓ INTERNACIONAL Nacional d’Investigacions Oncològiques, la Universitat de Deusto, la Universitat de Santiago de Compostel·la, el Barcelona Supercomputing Center, el Centre MOBILITAT I ACCESSIBILITAT Nacional d’Anàlisi Genòmic i l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i PROMOCIÓ DE SECTORS Sunyer. A més, col·laboren en el projecte l’Hospital Clínic de València, l’Hospital · Aeronàutic Universitari Central d’Astúries, l’Hospital Marqués de Valdecilla de Santander i · Audiovisual/TIC · BioRegió/Salut la Universitat Pompeu Fabra. · Indústria El projecte té l’objectiu de seqüenciar l’ADN complet de les cèl·lules tumorals · Logística per conèixer les alteracions genètiques que causen el seu desenvolupament i INFRAESTRUCTURES progressió. S’inclouran en els estudis un mínim de cinc-cents pacients. Amb www.cllgenome.es SOSTENIBILITAT I MEDI AMBIENT aquesta informació es podrà preveure quins pacients respondran millor a cada tractament i, així, seleccionar la teràpia més adient en cada cas. LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA Durant el 2012 el consorci espanyol ha fet grans avenços. S’han desxifrat els primers epigenomes de l’LLC de més de cent pacients. La investigació ha revelat • P ressupost previst 2009-2014: 15 M € MAPA més d’un milió d’alteracions epigenètiques, una troballa inesperada que indica • L’activitat de seqüenciació del projecte es duu a MEMÒRIA ECONÒMICA una reprogramació massiva de l’epigenoma de les cèl·lules canceroses. S’han terme al nou Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica, identificat nous biomarcadors epigenètics que defineixen subgrups de pacients ubicat en l’àmbit del Parc Científic de la Universitat amb diferent evolució clínica. de Barcelona RESPONSABLE: Elias Campo, DIRECTOR DE RECERCA DE L’HOSPITAL CLíNIC I CATEDRÀTIC D’ANATOMIA PATOLÒGICA DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA –71 + Memòria estratègica PEMB 2012 PRESENTACIÓ 16. Centre Nacional d’Anàlisi ORGANITZACIÓ Genòmica (CNAG) BARCELONA IMPLANTACIÓ DEL PLA VISIÓ 2020 El CNAG amplia la seva participació en dos nous projectes del Consorci LA NOVA ETAPA DEL PEMB Internacional del Genoma del Càncer i es consolida com a centre euro- peu de referència en seqüenciació i anàlisi. ACTIVITATS El CNAG s’ha consolidat com un actor clau del clúster biomèdic del nostre país, atès que posa a disposició dels diferents grups d’investigació una infraestructura PROJECTES ESTRATÈGICS DE L'AMB científica de primer nivell. CONEIXEMENT EL CNAG ha continuat amb la missió de contribuir a l’èxit de la participació PROJECCIÓ INTERNACIONAL espanyola en el Consorci Internacional del Genoma del Càncer, a través del MOBILITAT I ACCESSIBILITAT projecte de la leucèmia limfàtica crònica (LLC) liderat pel Dr. Elías Campo, de PROMOCIÓ DE SECTORS l’Hospital Clínic. A més, ha ampliat la seva participació en aquest consorci i · Aeronàutic s’ha involucrat en la seqüenciació i anàlisi del càncer de pròstata i el sarcoma · Audiovisual/TIC d’Ewing, dos projectes d’iniciativa francesa. · BioRegió/Salut A més, el CNAG ha participat en quinze projectes, la majoria europeus i fi- · Indústria · Logística nançats competitivament. D’altra banda, s’han dut a terme col·laboracions amb seixanta-cinc centres de recerca, empreses privades, hospitals i universitats INFRAESTRUCTURES (cinquanta dels quals són clients nous), que han permès assolir una facturació www.cnag.cat SOSTENIBILITAT I MEDI AMBIENT de més de dos milions d’euros. En l’actualitat, el CNAG ofereix una amplia gamma d’aplicacions genòmiques LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA que inclouen la seqüenciació de novo o reseqüenciació de genomes sencers, la • Pressupost: 3,75 M € MAPA reseqüenciació d’exomes o regions concretes, la identificació de llocs d’unió al MEMÒRIA ECONÒMICA DNA i la reseqüenciació de RNA. • Fonts de finançament: Administració de l’Estat (MINECO), Generalitat de Catalunya (departaments Per al 2013, el CNAG continuarà donant suport a tots aquells centres de recerca, de Salut i d’Economia i Coneixement), projectes universitats, hospitals i empreses privades que vulguin dur a terme projectes de públics competitius i contractes amb empreses, seqüenciació en àmbits tan diversos com el càncer, les malalties minoritàries, universitats i centres de recerca la preservació d’espècies amenaçades i la millora d’espècies d’interès agrícola. • Instal·lacions: 12 equips de seqüenciació d’última generació i un potent clúster amb més de 900 El CNAG seguirà desenvolupant nous mètodes de laboratori i seguirà invertint nodes de computació en la seva plataforma de seqüenciació i anàlisi, per posar la tecnologia més capdavantera en aquest àmbit al servei de la comunitat científica. • P ersonal: 50 treballadors RESPONSABLE: Ivo Gut, DIRECTOR DEL CNAG –72 + Memòria estratègica PEMB 2012 PRESENTACIÓ 17. Barcelonaßeta Brain Research ORGANITZACIÓ Center BARCELONA IMPLANTACIÓ DEL PLA VISIÓ 2020 El Barcelonaßeta Brain Research Center, impulsat i gestionat per la Fun- LA NOVA ETAPA DEL PEMB dació Pasqual Maragall, integrarà tant la recerca bàsica com la clínica i la innovació en l’àmbit de les malalties neurodegeneratives. Aquesta ACTIVITATS nova seu s’està construint i entrarà en funcionament el 2014. La Fundació Pasqual Maragall impulsa i gestiona el Centre de Recerca Barcelo- PROJECTES ESTRATÈGICS DE L'AMB naßeta, un projecte que integra recerca bàsica, clínica i innovació, amb l’objectiu CONEIXEMENT d’obtenir nou coneixement científic per oferir solucions efectives a la malaltia PROJECCIÓ INTERNACIONAL d’Alzheimer i malalties neurodegeneratives relacionades. El projecte científic de la fundació s’orienta a un doble objectiu: MOBILITAT I ACCESSIBILITAT • Impulsar un nou model de recerca científica i d’innovació tecnològica per PROMOCIÓ DE SECTORS · Aeronàutic obtenir millores en el diagnòstic, el tractament i la cura de l’Alzheimer i de · Audiovisual/TIC les malalties neurodegeneratives relacionades, com també oferir solucions · BioRegió/Salut eficaces als problemes cognitius associats a l’envelliment. · Indústria • Oferir recursos diagnòstics integrals d’avançada tecnologia, col·laborar estre- · Logística tament amb altres iniciatives i entitats operadores en aquest sector, i contribuir INFRAESTRUCTURES al coneixement públic i reconeixement social d’aquestes malalties. www.fpmaragall.org SOSTENIBILITAT I MEDI AMBIENT El Centre de Recerca Barcelonaßeta comptarà amb una estructura integrada de recerca, desenvolupament i innovació, i també amb unes infraestructures LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA específiques de diagnòstic per la imatge. La construcció d’aquest nou edifici 2 s’ha iniciat el juliol del 2012 i acabarà a finals del 2013. • S uperfície construïda: 4.300 m , distribuïts en 5 MAPA plantes i un soterrani MEMÒRIA ECONÒMICA Tot i que el programa de recerca bàsica es desenvoluparà en el futur Centre de • U sos principals: equipament docent de recerca en Recerca Barcelonaßeta, la fundació actualment té diversos projectes de recerca neurociències en marxa en l’àmbit de la recerca clínica i la innovació. • T ermini d’execució: des de juliol del 2012 fins a RESPONSABLE: Jordi Camí, DIRECTOR GENERAL DE LA FUNDACIÓ PASqUAL MARAGALL desembre del 2013 –73 + Memòria estratègica PEMB 2012 PRESENTACIÓ 18. European Center for Innovation ORGANITZACIÓ in Surgery and Interventional Procedures IMPLANTACIÓ DEL PLA VISIÓ 2020 BARCELONA LA NOVA ETAPA DEL PEMB L’Hospital Clínic de Barcelona està projectant un centre d’abast internacional d’innovació en cirurgia i procediments intervencionistes que pretén ajuntar els ACTIVITATS esforços en aquest àmbit d’institucions acadèmiques i sanitàries del nostre país; per fer-ho compta amb la col·laboració de la indústria del sector salut. PROJECTES ESTRATÈGICS DE L'AMB El projecte s’emmarca en el Campus d’Excel·lència International Health de la CONEIXEMENT Universitat de Barcelona (HUBc), i també es troba alineat amb les directrius del PROJECCIÓ INTERNACIONAL Biocat i la BioRegió, a més compta amb la col·laboració de l’Institut de Bioengi- nyeria de Catalunya (IBEC) i l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO). MOBILITAT I ACCESSIBILITAT PROMOCIÓ DE SECTORS L’European Center for Innovation in Surgery and Interventional Procedures vol · Aeronàutic cobrir tot el recorregut de la cadena de valor en les tres vessants següents: · Audiovisual/TIC 1) la de generació d’idees, projectes i productes al voltant de la cirurgia míni- · BioRegió/Salut mament invasiva i altres procediments intervencionistes; · Indústria 2) la revisió i l’avaluació en fases preliminars d’aquestes idees i productes; · Logística 3) la difusió d’aquestes noves tecnologies i la formació i entrenament en el INFRAESTRUCTURES seu ús. SOSTENIBILITAT I MEDI AMBIENT Per a la construcció de les instal·lacions necessàries per al projecte s’han obtin- gut ajuts del programa INNPLANTA del Ministeri d’Economia i Competitivitat. LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA Per al desenvolupament de les activitats hi ha compromesa la inversió de dues • El projecte està en la fase d’anàlisi del pla de MAPA empreses multinacionals d’equipaments sanitaris, i hi ha una línea de negociació negoci, la captació de recursos addicionals per MEMÒRIA ECONÒMICA oberta amb un nombre ampli d’entitats del sector. garantir-ne la viabilitat i la consolidació d’aliances amb els socis del projecte. RESPONSABLE: Josep Maria Piqué Badia, DIRECTOR GENERAL DE L’HOSPITAL CLíNIC –74 + Memòria estratègica PEMB 2012 PRESENTACIÓ 19. Optimus, prototip d’entorn ORGANITZACIÓ quirúrgic integral a l’Hospital Clínic de Barcelona IMPLANTACIÓ DEL PLA VISIÓ 2020 BARCELONA LA NOVA ETAPA DEL PEMB La Facultat de Medicina de l’Hospital Clínic en col·laboració amb Opti- mus Services AG, treballa en el primer redisseny integral del model de ACTIVITATS quiròfan que es fa a tot el món des de la 2a Guerra Mundial. PROJECTES ESTRATÈGICS DE L'AMB Arreu del món, els centres d’assistència sanitària s’enfronten a greus problemes per l’augment de la complexitat dels sistemes sanitaris i per la pressió financera CONEIXEMENT creixent. Conceptes com la integració de sistemes “model” en el disseny estruc- PROJECCIÓ INTERNACIONAL tural dels centres, l’homogeneïtzació dels sistemes d’informació i l’“eficiència MOBILITAT I ACCESSIBILITAT aconseguida amb el disseny” representen nous enfocaments que tenen la ca- PROMOCIÓ DE SECTORS pacitat de capgirar aquesta tendència i permetre que continuïn els avenços · Aeronàutic tecnològics en l’àmbit de la medicina. Alhora, les tecnologies i els sistemes · Audiovisual/TIC d’atenció mèdica cada vegada més complexos han fet augmentar les situacions · BioRegió/Salut de risc en moltes àrees, com les infeccions intrahospitalàries, els errors en els · Indústria sistemes d’informació i els problemes relacionats amb la seguretat tecnològica. · Logística El nou quiròfan, l’“entorn quirúrgic integrat” Optimus, que completarà la seva INFRAESTRUCTURES www.optimusise.com instal·lació el juny de 2013, representa el lideratge mundial en innovació al SOSTENIBILITAT I MEDI AMBIENT sector de l’assistència sanitària. Membres de la Facultat de Medicina de la Uni- versitat de Barcelona, de l’Institut Karolinska de Suècia, d’Olympus Medical, de LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA Philips Color Kinetics i de SONY Medical han de provar i validar conceptes com: MAPA • Esterilitat ambiental. MEMÒRIA ECONÒMICA • Eliminació de risc mitjançant la “seguretat aconseguida amb el disseny”. • Rendiment millorat i més segur, a més del control de costos, gràcies a les “eficiències aconseguides amb el disseny”. • Simplificació d’un sistema complex mitjançant l’eliminació sistemàtica de re- dundàncies estructurals i l’homogeneïtzació de les interfícies d’usuari mèdiques. • Creació d’un entorn de calma per a pacients i personal de quiròfan. • “Integració de tot” (sistemes d’informació, equips mèdics, sistemes electro- mecànics i de climatització,etc.) i enfocament integral del quiròfan. RESPONSABLE: John Mangiardi, CEO D’OPTIMUS SERVICES AG –75 + Memòria estratègica PEMB 2012 PRESENTACIÓ 20. Clúster de Salut Mental ORGANITZACIÓ de Catalunya SANT BOI DE LLOBREGAT IMPLANTACIÓ DEL PLA VISIÓ 2020 El Clúster de Salut Mental de Catalunya és una aposta estratègica de LA NOVA ETAPA DEL PEMB ciutat per desenvolupar projectes de recerca en salut mental i crear el Centre d’Excel·lència Internacional en Salut Mental. ACTIVITATS Des de la signatura del protocol d’intencions el 9 d’octubre del 2008, l’Ajun- tament de Sant Boi lidera un projecte de salut mental comunitària amb la im- PROJECTES ESTRATÈGICS DE L'AMB plicació dels diferents agents comunitaris, per tal d’aprofitar les potencialitats CONEIXEMENT per transformar-se i posar-se en valor, i alhora generar riquesa per al municipi. PROJECCIÓ INTERNACIONAL La raó de ser del Clúster de Salut Mental de Catalunya és oferir a les persones MOBILITAT I ACCESSIBILITAT que pateixen malalties mentals i a les seves famílies un espai en què convergeixin PROMOCIÓ DE SECTORS la investigació, l’ensenyament i el guariment d’aquestes patologies. · Aeronàutic L’OMS alerta que la salut mental és un factor econòmic important, que la bona · Audiovisual/TIC salut mental contribueix a la productivitat econòmica i a la prosperitat, i que és · BioRegió/Salut un element de vital importància per al bon funcionament de les famílies i la soci- · Indústria www.santboi.cat · Logística etat. Les conseqüències econòmiques derivades dels problemes de salut mental, principalment en forma de pèrdua de productivitat, s’estimen al voltant del 4%. INFRAESTRUCTURES Les entitats que formen el clúster són l’Ajuntament de Sant Boi, com a entitat SOSTENIBILITAT I MEDI AMBIENT impulsora, Alimmenta, Ammfeina, Benito Menni Complex Assistencial en Salut Mental - Germanes Hospitalàries del Sagrat Cor de Jesús, Bionexo Ibérica, Ca- LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA taloniaBio, Consell Comarcal del Baix Llobregat, Federació SMC Salut Mental • D ata de constitució del clúster: 16 de gener del MAPA de Catalunya, Ferrer, Fundació Orienta, Fundació Marianao, Fundació Parc Taulí 2003, amb seu a Sant Boi de Llobregat MEMÒRIA ECONÒMICA - Observatori de Salut Mental de Catalunya, Campus Health de la Universitat de • Membres de l’Associació Clúster de Salut Mental Barcelona, Innobaix, Institució Balmes, Oryzon, Parc Sanitari de Sant Joan de Déu, de Catalunya: 22 membres entre empreses, serveis Parc Científic de Barcelona, Lundbeck España, Miret Editorial, Starlab i UNED. i institucions Les principals línies de treball que s’han fixat per a l’any 2013 són: • Potenciar Catalunya com a referent internacional en salut mental • Activar projectes de recerca per afavorir les persones amb malalties mentals • Potenciar la cooperació publicoprivada • Promoure la formació: fomentar activitats de docència al CEISAM RESPONSABLE: Jaume Bosch, ALCALDE DE SANT BOI DE LLOBREGAT –76 + Memòria estratègica PEMB 2012 PRESENTACIÓ 21. Centre d’Excel·lència ORGANITZACIÓ Internacional en Salut Mental de Catalunya (CEISAM) IMPLANTACIÓ DEL PLA VISIÓ 2020 SANT BOI DE LLOBREGAT LA NOVA ETAPA DEL PEMB L’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat posa el Palau de Marianao a ACTIVITATS disposició del seu projecte estratègic principal perquè esdevingui la seu del nou Clúster de Salut Mental de Catalunya i del futur Centre d’Excel·lència Internacional en Salut Mental de Catalunya. PROJECTES ESTRATÈGICS DE L'AMB En el marc del posicionament de Sant Boi com a ciutat de la salut mental amb CONEIXEMENT la creació i localització al municipi del Clúster de Salut Mental, també es preveu PROJECCIÓ INTERNACIONAL la creació del Centre d’Excel·lència Internacional en Salut Mental de Catalunya. MOBILITAT I ACCESSIBILITAT Es planteja com un centre d’excel·lència que combini diferents àrees d’inter- PROMOCIÓ DE SECTORS venció: àrea d’innovació en salut mental, àrea de docència i formació i àrea de · Aeronàutic · Audiovisual/TIC serveis i suport. Els eixos d’actuació cap als quals s’orientarà són: · BioRegió/Salut • generar una cultura innovadora en la gestió i l’assistència en salut mental; · Indústria • promoure la conscienciació de la societat envers la malaltia mental i les per- · Logística sones que la pateixen; INFRAESTRUCTURES • fomentar activitats docents i de recerca aplicada; www.santboisalutmental.cat SOSTENIBILITAT I MEDI AMBIENT • millorar l’eficiència de les intervencions (disminuir costos); • definir necessitats de les persones, per tal de determinar àrees d’expansió LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA i d’anar identificant noves necessitats i nous factors biològics, psicològics, culturals, espirituals i socials que puguin incidir en el procés salut-malaltia; • Rehabilitació del Palau de Marianao: MAPA · Pressupost fase I de les obres: 790.000 € MEMÒRIA ECONÒMICA • donar suport als professionals i les empreses; · Licitació de les obres, fase I: juny del 2013 • afegir valor a la societat, · Adjudicació de les obres, fase I: setembre del 2013 • i esdevenir la seu institucional del Clúster de Salut Mental de Catalunya. · Inici previst de les obres, fase I: novembre del 2013 Durant el 2012 les actuacions dutes a terme han estat l’elaboració del pla funci- onal i el programa d’usos del Palau de Marianao, en diferents fases, i la redacció de l’avantprojecte d’obres de la seu del clúster, fase I. Actualment, s’està redactant el projecte constructiu, amb la previsió de lliura- ment i aprovació el març del 2013. I durant aquest any 2013 es preveu pros- seguir la tramitació administrativa de les obres i iniciar-les a principi d’hivern. – + RESPONSABLE: Jaume Bosch, ALCALDE DE SANT BOI DE LLOBREGAT77 Memòria estratègica PEMB 2012 PRESENTACIÓ 22. Impuls a la candidatura KIC Innovation for Healthy Living and Active Ageing ORGANITZACIÓ BARCELONA IMPLANTACIÓ DEL PLA VISIÓ 2020 Biocat, amb el suport del Govern de la Generalitat i l’Ajuntament de Bar- LA NOVA ETAPA DEL PEMB celona, impulsa la candidatura catalana per participar a la comunitat de coneixement i innovació (KIC) en l’àmbit de vida saludable i envelliment actiu, en el marc de l’Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia (EIT). ACTIVITATS L’Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia (EIT) és un instrument creat per la PROJECTES ESTRATÈGICS DE L'AMB Unió Europea per catalitzar els tres angles del triangle del coneixement: recerca, educació i innovació. L’objectiu és estimular el lideratge europeu en innova- CONEIXEMENT ció a través de la creació d’espais supranacionals (Knowledge and Innovation PROJECCIÓ INTERNACIONAL Communities, KIC) que coordinin i dinamitzin els esforços per tal d’assolir més MOBILITAT I ACCESSIBILITAT competitivitat i creixement econòmic sostenible per donar resposta als grans PROMOCIÓ DE SECTORS reptes socials. · Aeronàutic · Audiovisual/TIC Les KIC s’estructuren en cinc o sis nodes (colocation centers - CLC) ubicats a · BioRegió/Salut diferents països de la Unió Europea que actuen com a unitats operatives per al · Indústria desenvolupament de projectes amb una estratègia bottom-up. Els CLC estan · Logística formats per diversos socis dels camps de la recerca, la innovació, l’educació, INFRAESTRUCTURES empreses i ocasionalment autoritats locals. www.biocat.cat | http://eit.europa.eu SOSTENIBILITAT I MEDI AMBIENT La KIC temàtica d’innovació en vida saludable i envelliment actiu pretén do- www.biocat.cat/candidatura-kiciet nar resposta a un dels principals reptes socials europeus: el foment de la vida saludable i el benestar de la població mantenint uns sistemes de salut sos- LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA tenibles econòmicament. Aquesta KIC tindrà un impacte sistèmic en forma • Pressupost global de les 3 KIC per al període MAPA d’emprenedors, noves tecnologies i nous negocis, que treballaran de manera 2010-2012: 777,4 M € MEMÒRIA ECONÒMICA transdisciplinària en àmbits com la medicina, la biologia, les TIC, l’economia, la · Subvencions de l’EIT: 21,5% sociologia, la psicologia, etc. · Fonts pròpies: 78,5% · Socis KIC: 299,1 M € (38,5%) Evolució del projecte l’any 2012: tasques de preparació de la proposta catalana, · Governs nacionals i regionals: 167,2 M € (21,5%) seguiment d’actes de l’EIT, i seguiment de l’agenda de la Comissió Europea i el · Programes UE (FP7, CIP, etc.): 104,6 M € (13,5%) Parlament Europeu en relació amb l’horitzó 2020 · Altres (rendiments, royalties, inversió VC): Previsió per a l’any 2013: integració en consorcis europeus per participar en la 39,2 M € (5%) convocatòria de les KIC de l’EIT, el 2014. La ciutat de Barcelona opta a ser un · Proposta pressupost EIT 2014-2020: 3,2 M € colocation center d’una futura KIC guanyadora. RESPONSABLE: Montserrat Vendrell, DIRECTORA GENERAL DE BIOCAT –78 + Memòria estratègica PEMB 2012 PRESENTACIÓ 23. Impuls a la candidatura KIC ORGANITZACIÓ Foof4Future BARCELONA, TARRAGONA, REUS, LLEIDA I BELLATERRA IMPLANTACIÓ DEL PLA VISIÓ 2020 Biocat, amb el suport del Govern de la Generalitat i l’Ajuntament de LA NOVA ETAPA DEL PEMB Barcelona, impulsa la candidatura catalana per participar a les comu- nitats de coneixement i innovació (KIC) en l’àmbit de l’alimentació del ACTIVITATS futur, en el marc de l’Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia. L’Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia (EIT) és un instrument creat per la PROJECTES ESTRATÈGICS DE L'AMB Unió Europea per catalitzar els tres angles del triangle del coneixement: recerca, CONEIXEMENT educació i innovació. L’objectiu és estimular el lideratge europeu en innova- PROJECCIÓ INTERNACIONAL ció a través de la creació d’espais supranacionals (Knowledge and Innovation MOBILITAT I ACCESSIBILITAT Communities, KIC) que coordinin i dinamitzin els esforços per tal d’assolir més competitivitat i creixement econòmic sostenible per donar resposta als grans PROMOCIÓ DE SECTORS reptes socials. · Aeronàutic · Audiovisual/TIC Les KIC s’estructuren en cinc o sis nodes (colocation centers - CLC) ubicats a · BioRegió/Salut diferents països de la Unió Europea que actuen com a unitats operatives per al · Indústria desenvolupament de projectes amb una estratègia bottom-up. Els CLC estan · Logística formats per diversos socis dels camps de la recerca, la innovació, l’educació, INFRAESTRUCTURES empreses i ocasionalment autoritats locals. www.biocat.cat | http://eit.europa.eu SOSTENIBILITAT I MEDI AMBIENT La KIC Food4Future està orientada al foment de la sostenibilitat de la cadena www.biocat.cat/candidatura-kiciet de subministrament dels aliments, i fa especial èmfasi en el rendiment dels LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA cultius, la protecció de l’entorn, la seguretat alimentària i la salut. Aquesta KIC té un impacte potencial sobre les indústries relacionades (producció, procés, • P ressupost global de les 3 KIC per al període MAPA 2010-2012: 777,4 M € MEMÒRIA ECONÒMICA embalatge i distribució dels aliments), l’emprenedoria, les noves tecnologies aplicades i els nous desenvolupaments (productes i serveis). · Subvencions de l’EIT: 21,5% · Fonts pròpies: 78,5% Evolució del projecte l’any 2012: tasques de preparació de la proposta catalana, · Socis KIC: 299,1 M € (38,5%) seguiment dels actes de l’EIT, seguiment de l’agenda de la Comissió Europea i · Governs nacionals i regionals: 167,2 M € (21,5%) el Parlament Europeu en relació amb l’horitzó 2020 · Programes UE (FP7, CIP, etc.): 104,6 M € (13,5%) · Altres (rendiments, royalties, inversió VC): Evolució del projecte l’any 2013: integració en consorcis europeus per participar 39,2 M € (5%) en la convocatòria de les KIC de l’EIT el 2014. La ciutat de Barcelona opta a ser · Proposta pressupost EIT 2014-2020: 3,2 M € un colocation center d’una futura KIC guanyadora. RESPONSABLE: Montserrat Vendrell, DIRECTORA GENERAL DE BIOCAT –79 + Memòria estratègica PEMB 2012 PRESENTACIÓ 24. Pla de doctorats industrials ORGANITZACIÓ TOT EL TERRITORI CATALÀ, INCLOSA L’ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA IMPLANTACIÓ DEL PLA VISIÓ 2020 El Govern impulsa la transferència de coneixement de les universitats a les empreses amb el Pla de doctorats industrials. LA NOVA ETAPA DEL PEMB El Pla de doctorats industrials està impulsat des de la Secretaria d’Universitats ACTIVITATS i Recerca del Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, amb el plantejament que cada any s’impulsin cent nous projectes de recerca col·laborativa entre empreses i/o institucions i universitats, que seran PROJECTES ESTRATÈGICS DE L'AMB el fil conductor de la formació d’uns doctorands de perfil nou més orientats al CONEIXEMENT desenvolupament d’una carrera professional en l’entorn empresarial. Els objec- PROJECCIÓ INTERNACIONAL tius són els següents: MOBILITAT I ACCESSIBILITAT • contribuir a la competitivitat del teixit industrial català, PROMOCIÓ DE SECTORS • retenir talent i · Aeronàutic • situar els estudiants de doctorat en condicions de desenvolupar projectes · Audiovisual/TIC d’R+D+I al capdavant d’una empresa. · BioRegió/Salut · Indústria La característica principal del Programa de doctorats industrials és que la tesi que · Logística facin els investigadors en formació es desenvoluparà en el marc d’un projecte de recerca entre una empresa o institució i una universitat, i ambdues seran les INFRAESTRUCTURES responsables de definir-ne les característiques principals. SOSTENIBILITAT I MEDI AMBIENT Des de l’inici, cada doctorand està contractat per l’empresa i té un director de tesi de la universitat i un responsable per part de l’empresa. Han de dedicar el 100% LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA del temps de treball a la seva investigació, repartit al 50% entre empresa i uni- • P rova pilot: MAPA versitat. Els costos de cada doctorat (matrícula, retribució, costos associats, ajuts · Termini: 2013-2015 MEMÒRIA ECONÒMICA a la mobilitat, etc.) també són assumits al 50% entre l’administració i l’empresa. · 20 projectes de doctorat seleccionats Les tesis s’han de defensar en un termini màxim de tres anys des del seu inici. durant el 2012 El programa ha d’assumir i explicitar que té una vocació R+D+I, és a dir, que vol • Primera edició: formar investigadors capaços de dirigir projectes de recerca, desenvolupament · Termini: 2014-2016 i innovació, i que vetlla sempre perquè les tesis incorporin resultats originals de · 100 projectes de doctorat recerca. Alhora, per a les empreses, els doctorands industrials són una bona oportunitat per aprofitar els coneixements i els equips capdavanters de què disposen les universitats i els centres d’investigació, i molt especialment com a estratègia de captació de talent de gran valor afegit. RESPONSABLE: Antonio Huerta Cerezuela, DIRECTOR ACADÈMIC DEL PLA DE DOCTORATS –80 + INDUSTRIALS DE LA GENERALITAT DE CATALUNyA Memòria estratègica PEMB 2012 PRESENTACIÓ 25. Programa per a la modernització ORGANITZACIÓ i la competitivitat a la indústria IMPLANTACIÓ DEL PLA VISIÓ 2020 ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA El Programa per a la modernització i la competitivitat de la indústria compta LA NOVA ETAPA DEL PEMB amb quaranta empreses en la seva primera edició pilot. ACTIVITATS A proposta de la Comissió de Competitivitat Industrial, el PEMB ha dissenyat un programa per promoure la connexió entre el teixit empresarial industrial propi PROJECTES ESTRATÈGICS DE L'AMB de l’àrea metropolitana de Barcelona i els centres de recerca bàsica que hi estan CONEIXEMENT ubicats. Es tracta d’una iniciativa que vol estimular la innovació industrial per PROJECCIÓ INTERNACIONAL fomentar la competitivitat, i que pot representar una bona oportunitat davant MOBILITAT I ACCESSIBILITAT la situació general de recessió econòmica i deslocalització d’empreses. PROMOCIÓ DE SECTORS Els objectius del programa són els següents: · Aeronàutic • Facilitar el sorgiment d’innovacions de tipus rupturista en els processos pro- · Audiovisual/TIC ductius, logístics, etc. de les empreses participants, i que els puguin reportar · BioRegió/Salut una millora de la seva competitivitat. · Indústria · Logística • Establir connexions que generin hàbits de col·laboració entre indústria i centres de recerca bàsica, per al benefici mutu. INFRAESTRUCTURES El programa, amb un cost pràcticament inexistent, parteix de la implicació vo- SOSTENIBILITAT I MEDI AMBIENT www.pemb.cat luntària d’un grup d’empreses tractores de l’AMB, que seleccionen entre les seves indústries col·laboradores les empreses que disposen de més potencial LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA d’innovació i les inviten a participar en el programa. A partir d’una sèrie de • E mpreses tractores participants: 16 MAPA trobades que permeten el coneixement d’aquestes empreses invitades i els MEMÒRIA ECONÒMICA centres de recerca, s’estableix l’encaix entre aquests dos elements (empreses • Petites i mitjanes empreses participants: 40 i centres de recerca), sempre respectant les preferències de les empreses i les • Instituts de recerca participants: 12 possibilitats de col·laboració dels centres. Aquesta col·laboració es concreta • P ressupost del programa: es pot considerar 0, atès en l’establiment d’una sèrie de contactes entre l’empresa i el recercador o els que els únics costos en temps i dedicació són a càrrec recercadors assignats, l’objectiu dels quals és oferir el màxim coneixement de dels mateixos participants l’empresa als recercadors per tal que puguin identificar possibles innovacions que millorin la competitivitat de l’empresa i elaborin un informe de possibles propostes per a l’equip directiu. RESPONSABLE: Francesc Santacana i Martorell, COORDINADOR GENERAL DE L’ASSOCIACIÓ PLA ESTRATÈGIC METROPOLITÀ DE BARCELONA –81 + Memòria estratègica PEMB 2012 PRESENTACIÓ 26. Port de Barcelona. Ampliació sud ORGANITZACIÓ BARCELONA I EL PRAT DE LLOBREGAT IMPLANTACIÓ DEL PLA VISIÓ 2020 La primera fase de la terminal de TERCAT ja és operativa des de setem- bre del 2012. LA NOVA ETAPA DEL PEMB Les obres d’ampliació del port de Barcelona permeten doblar-ne la capacitat, tant quantitativament (molls, dics, grues, accessos) com qualitativament (noves ACTIVITATS línies marítimes, més serveis i connexions). El port es consolidarà com un dels centres neuràlgics i de connexions de la Mediterrània. PROJECTES ESTRATÈGICS DE L'AMB Les actuacions principals de l’ampliació sud del port són la construcció del dic sud, la prolongació del dic est i la construcció del moll del Prat. El dic sud, ja CONEIXEMENT finalitzat, té una longitud total de 4,8 quilòmetres, dividida en tres trams. La PROJECCIÓ INTERNACIONAL prolongació del dic est, també finalitzada, arriba a 2,1 quilòmetres de longitud. MOBILITAT I ACCESSIBILITAT Al moll del Prat es construeix un moll d’1,5 quilòmetres de longitud i 16,50 PROMOCIÓ DE SECTORS metres de calat i es genera una superfície de 100 hectàrees. · Aeronàutic · Audiovisual/TIC Durant el 2012 han continuat les obres associades als accessos viaris i ferroviaris, · BioRegió/Salut com també la consolidació de futures fases de la terminal de contenidors. La · Indústria primera fase de la nova terminal de contenidors està plenament operativa des · Logística de setembre del 2012. INFRAESTRUCTURES Durant el 2013 es preveu avançar en fases posteriors de la terminal de conte- www.portdebarcelona.cat SOSTENIBILITAT I MEDI AMBIENT nidors i dels accessos viaris i ferroviaris a l’ampliació sud. RESPONSABLE: Ramon Griell Bernadó, SUBDIRECTOR GENERAL D’INFRAESTRUCTURES I LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA CONSERVACIÓ DE L’AUTORITAT PORTUÀRIA DE BARCELONA • P ressupost de l’ampliació sud: 800 M € MAPA • La superfície d’aigua arrecerada passarà de 370 ha MEMÒRIA ECONÒMICA a 786 ha • La superfície de terra passarà de 558 ha a 1.265 ha • L a línia de molls creixerà de 19.766 m a 29.702 m –82 + Memòria estratègica PEMB 2012 PRESENTACIÓ 27. Nous accessos sud, ferroviari ORGANITZACIÓ i viari, en l’ampliació del port de Barcelona IMPLANTACIÓ DEL PLA VISIÓ 2020 SANT JOAN DESPÍ, CORNELLÀ DE LLOBREGAT, L’HOSPITALET DE LA NOVA ETAPA DEL PEMB LLOBREGAT, EL PRAT DE LLOBREGAT I BARCELONA L’accés viari i ferroviari al port de Barcelona, una peça clau per al desen- ACTIVITATS volupament del corredor del Mediterrani. PROJECTES ESTRATÈGICS DE L'AMB Amb l’entrada en funcionament de la nova terminal del port, és imprescindible de cara a la seva competitivitat assegurar la construcció dels nous accessos sud, CONEIXEMENT viari i ferroviari. PROJECCIÓ INTERNACIONAL Un cop ha entrat en servei la primera fase de l’ampliació sud del port de Bar- MOBILITAT I ACCESSIBILITAT celona es fa necessària la corresponent connexió viària i, sobretot, ferroviària PROMOCIÓ DE SECTORS (amb ample mixt) amb les principals vies de transport de mercaderies. Actual- · Aeronàutic ment funciona un accés provisional per garantir el transport internacional de · Audiovisual/TIC mercaderies amb ample estàndard europeu, però el port no podrà operar amb · BioRegió/Salut el rendiment esperat fins a l’execució dels accessos definitius. · Indústria · Logística Si bé en principi es van tramitar conjuntament, actualment es diferencien tres INFRAESTRUCTURES projectes: SOSTENIBILITAT I MEDI AMBIENT • Accés viari: arranca poc abans del nus de la C-245, amb una ampliació de www.seitt.es | www.fomento.gob.es carrils a la ronda Litoral i que continuen paral·lels al riu Llobregat fins a l’alçada de Mercabarna, on continuen pel marge esquerre de l’antiga llera del riu LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA Llobregat fins al final, on moren en el nou accés al port. • Dades de l’estudi informatiu (no hi ha dades del MAPA • Accés ferroviari: el ramal per a trens sortirà de l’enllaç amb Can Tunis i conti- projecte constructiu perquè està en redacció): MEMÒRIA ECONÒMICA nuarà pel marge esquerre de l’actual llera del riu fins als nous molls i recorrerà · Cost de licitació del viari: 91,6 M € un tram paral·lel al mar, per remuntar després per l’antiga llera del riu Llobre- · Cost de licitació del ferroviari: 316,6 M € (preus gat fins a la ubicació de la futura estació. d’abril del 2006) • Terminals ferroviàries: el port vol ubicar dues terminals ferroviàries, que puguin · Longitud de l’autovia 2+2: 10,0 km ser explotades per dos operadors diferents, amb una capacitat per a 200-240 · Longitud via doble ample mixt: 1,98 km · Longitud via única ample mixt: 9,34 km trens al dia i longituds de fins a 1.500 metres. · Termini d’execució: 4 anys Els projectes constructius, tant ferroviaris com viaris, estan en fase de redacció. Quan el Ministeri de Foment aprovi aquests projectes, es podrà fer la licitació de les obres. – + RESPONSABLE: Ministeri de Foment83 Memòria estratègica PEMB 2012 PRESENTACIÓ 28. 22@Barcelona, el districte ORGANITZACIÓ de la innovació BARCELONA IMPLANTACIÓ DEL PLA VISIÓ 2020 22@Barcelona inicia el desenvolupament d’una nova àrea centrada en LA NOVA ETAPA DEL PEMB el sector de les smart cities. El model 22@Barcelona, que ja s’exporta a altres zones de la ciutat i és referència ACTIVITATS en la transformació urbanística, econòmica i social de ciutats com Rio de Janei- ro, Boston, Istanbul o Ciutat del Cap, és el d’una ciutat compacta i diversa que PROJECTES ESTRATÈGICS DE L'AMB aposta per la mixtura d’usos afavorint la cohesió social i un desenvolupament CONEIXEMENT urbà i econòmic més equilibrat i sostenible. PROJECCIÓ INTERNACIONAL Fins a desembre del 2011 es va iniciar la renovació del 70% de sostre de les àrees MOBILITAT I ACCESSIBILITAT industrials del Poblenou, mitjançant 139 instruments de planejament. Aquests PROMOCIÓ DE SECTORS projectes permeten obtenir més de 3.029.106 m2 de sostre sobre rasant per a INFRAESTRUCTURES nous espais productius, habitatge social, equipaments i serveis tècnics. Aquesta activitat urbanística ha facilitat la instal·lació de prop de 4.500 empreses des de SOSTENIBILITAT I MEDI AMBIENT l’any 2000 i la creació de més de 56.000 llocs de treball. Principals fites per al 2013, de continuïtat respecte del 2012: LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA • Desenvolupar i traslladar el model econòmic seguit a 22@Barcelona als dife- www.22barcelona.com rents sectors econòmics estratègics de la ciutat, amb iniciatives que promoguin MEMÒRIA ECONÒMICA el desenvolupament competitiu de les empreses. Concretament es treballarà en els clústers Media, TIC, Disseny, Bio, Clean Tech, Energia, Agroalimentari, Educació Superior, Aeroespacial, Logístic i Mobilitat (vehicle elèctric-LIVE). • Àmbit d’actuació: 198,26 ha, 115 illes, MAPA • Impulsar el sector de smart cities (ciutats intel·ligents) a la ciutat, creant les 1.159.626 m2 de sòl 22@ condicions necessàries per iniciar el desenvolupament del clúster de smart 2 cities i el projecte de l’Smart City Campus, al bell mig del districte. • S ostre per a usos productius: 3.200.000 m aprox. • Potenciar la innovació i creació de noves oportunitats de negoci, mitjançant • 4.000 habitatges de protecció oficial (25%, com a programes com el 22@Urban Lab, que ofereix la ciutat com a espai de proves mínim, en règim de lloguer) per a projectes pilot que permetin millorar els serveis municipals. • Obtenció de 145.000 m2 de sòl per a nous 2 • Continuar el desenvolupament urbanístic de l’àmbit amb nous sòls en transforma- equipaments i de 114.000 m per a noves zones verdes ció i l’inici de les obres de diferents edificis d’habitatge social i activitat econòmica. • T ermini d’execució: 20 anys RESPONSABLE: Josep Miquel Piqué, DIRECTOR DE SECTORS ESTRATÈGICS DE L’AJUNTAMENT • I nversió del pla d’infraestructures: 310 M € DE BARCELONA; Aurora López Corduente, DIRECTORA D’URBANISME DE 22@BARCELONA; Ramon Sagarra Rius, DIRECTOR D’INFRAESTRUCTURES DE 22@BARCELONA; Andreu Romaní Blancafort, DIRECTOR DE GESTIÓ URBANíSTICA DE 22@BARCELONA –84 + Memòria estratègica PEMB 2012 PRESENTACIÓ 29. LIMA - Low Impact Mediterranian ORGANITZACIÓ Architecture BARCELONA I SANT CUGAT DEL VALLÈS IMPLANTACIÓ DEL PLA VISIÓ 2020 LIMA és una iniciativa liderada per l’estudi d’arquitectura SaAS que LA NOVA ETAPA DEL PEMB pretén mostrar la viabilitat tècnica i econòmica de reduir dràsticament l’impacte ambiental dels edificis a l’àrea mediterrània. L’eina per dur-ho ACTIVITATS a terme és un prototip que permet analitzar de manera exhaustiva els impactes deguts a la construcció i l’ús de les edificacions. PROJECTES ESTRATÈGICS DE L'AMB El mòdul experimental va ser construït per a Construmat 2009 i correspon a un CONEIXEMENT fragment d’edifici d’habitatges col·lectius. Els sistemes constructius, basats en l’ús de materials de baixa energia incorporada i estratègies de reducció de la PROJECCIÓ INTERNACIONAL demanda energètica, aconsegueixen una reducció de més del 90% d’emissions MOBILITAT I ACCESSIBILITAT de CO2 en un cicle de vida de seixanta anys. PROMOCIÓ DE SECTORS La demanda d’energia per a climatització final és d’11,3 kWh/m2/any (per sota INFRAESTRUCTURES dels 15 kWh/m2/any que es consideren per a una casa passiva), de la qual dos SOSTENIBILITAT I MEDI AMBIENT terços corresponen a demanda de refrigeració. Amb la incorporació d’energies renovables s’aconsegueix un edifici de gairebé zero energia. LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA El prototip s’està assajant al campus de l’Escola d’Arquitectura de La Salle, on més de cent sensors aporten unes cent quaranta dades numèriques sobre el www.lima.cat | www.saas.cat MEMÒRIA ECONÒMICA funcionament tèrmic de l’edifici. Durant el 2012 LIMA ha participat en el Net Zero Buildings amb l’IREC. A mitjan 2013 està previst que es traslladi al seu emplaçament definitiu a la • Inversió aproximada: 400.000 € MAPA Floresta, Sant Cugat del Vallès, on s’incorporarà el tractament del cicle complet de l’aigua, s’analitzarà el comportament de la coberta vegetal i aspectes com • Durada del projecte: 5 anys el confort interior i la biohabitabilitat. A més s’estudiarà la seva replicabilitat i la viabilitat econòmica de la proposta. LIMA forma part del Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya i és soci del projecte europeu MARIE. El projecte ha comptat amb el suport econòmic de la Fundació la Caixa, com també amb la col·laboració de més de quaranta empre- ses del sector. La iniciativa ha obtingut el Premi Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya 2009, el Premi Acció 21 de l’Ajuntament de Barcelona 2010 i el Premi de l’Associació Internacional de Crítics d’Arquitectura 2011, a la Biennal d’Arquitectura de Buenos Aires. –85 + RESPONSABLE: Joan Sabaté, ARqUITECTE I PRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ LIMA Memòria estratègica PEMB 2012 PRESENTACIÓ 30. Plataforma LIVE (Logística per a ORGANITZACIÓ la Implementació del Vehicle Elèctric) BARCELONA I LA SEVA ÀREA METROPOLITANA IMPLANTACIÓ DEL PLA VISIÓ 2020 Barcelona, líder en mobilitat. LA NOVA ETAPA DEL PEMB La principal finalitat del projecte LIVE és esdevenir una eina per afavorir la im- plementació real de la mobilitat elèctrica al territori. Aquest objectiu s’articula ACTIVITATS a través de donar suport en l’execució i definició dels diferents plans estratè- gics d’implementació del vehicle elèctric i coordinar totes les actuacions tant PROJECTES ESTRATÈGICS DE L'AMB publiques com privades per tal de posicionar Barcelona i el seu entorn, amb els CONEIXEMENT seus actius econòmics i industrials, com a centre d’excel·lència mundial en la PROJECCIÓ INTERNACIONAL introducció i desenvolupament d’aquesta tecnologia. MOBILITAT I ACCESSIBILITAT Els objectius operatius de LIVE són els següents: PROMOCIÓ DE SECTORS • Promoció de projectes demostradors en mobilitat elèctrica. INFRAESTRUCTURES • Suport a la creació de consorcis locals, en projectes estatals i europeus, per a SOSTENIBILITAT I MEDI AMBIENT la transferència tecnològica i de coneixement. • Organització d’esdeveniments d’impuls de la mobilitat elèctrica a Barcelona. LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA • Impuls del desplegament de xarxes de recàrrega i flotes públiques/privades. www.bcn.cat/livebarcelona • Comunicació i sensibilització tant a la ciutadania com al sector privat relacionat. MEMÒRIA ECONÒMICA L’any 2012 ha sigut un any de transició per a la Plataforma LIVE de cara a la http://w41.bcn.cat nova organització prevista per al LIVE 2013. Aquesta nova organització de la plataforma té tres característiques principals: • Obertura de la plataforma a qualsevol entitat publica o privada que s’hi vulgui • Pressupost any 2012: 130.000 € MAPA adherir. • Creació del newsletter amb més de 3.000 seguidors • LIVE esdevé l’instrument de coordinació entre les diferents entitats publiques • Creació de la Guia de l’usuari de vehicle elèctric i els seus respectius plans d’impuls o d’implantació del VE (pla municipal de (http://w41.bcn.cat/per-saber-ne-mes) Barcelona, pla de l’àrea metropolitana i Pla tractor industrial d’impuls a la • Més de 60 projectes empresarials i d’emprenedoria mobilitat sostenible de la Generalitat). assessorats • Facilitar la consolidació de projectes d’interès i retorn privat a través de per- metre la creació de subgrups de treball específics sota el paraigua LIVE amb continguts i lideratges per part dels agents privats. RESPONSABLE: Ramon Pruneda Felip, DIRECTOR DEL PROJECTE LIVE DE BARCELONA ACTIVA, AJUNTAMENT DE BARCELONA –86 + Memòria estratègica PEMB 2012 PRESENTACIÓ 31. Compromís per a la sostenibilitat i l’accessibilitat per a tothom en la ORGANITZACIÓ rehabilitació i nova construcció d’edificis IMPLANTACIÓ DEL PLA VISIÓ 2020 a l’àmbit metropolità de Barcelona LA NOVA ETAPA DEL PEMB ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA Per cada milió d’euros invertits en rehabilitació d’edificis es poden crear ACTIVITATS entre deu i catorze llocs de treball. PROJECTES ESTRATÈGICS DE L'AMB El projecte del compromís per a la sostenibilitat i l’accessibilitat per a tothom en la rehabilitació i la nova construcció d’edificis neix de la conjunció de tres necessitats: CONEIXEMENT • La necessitat de reinvenció del sector de la construcció, després de la reducció PROJECCIÓ INTERNACIONAL de l’activitat en gairebé el 90% i la pèrdua de més d’1 milió de llocs de treball. MOBILITAT I ACCESSIBILITAT • La necessitat d’estalvi energètic general, incloent el consum residencial, atès www.pemb.cat PROMOCIÓ DE SECTORS l’augment del preu de l’energia i la previsió de tendència alcista. INFRAESTRUCTURES • La necessitat d’habitatges adaptats per a persones amb discapacitat i/o amb SOSTENIBILITAT I MEDI AMBIENT mobilitat reduïda, tenint en compte el progressiu envelliment de la població, en • Pressupost: no té pressupost propi, atès que es conjunció amb els beneficis demostrats de seguir habitant a la pròpia residència. tracta d’un projecte de concertació sectorial. MAPA LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA Tenint en compte aquestes tres necessitats, des del PEMB hem cregut adequat • A gents compromissaris: promoure un projecte de concertació sectorial perquè els diferents agents im- · A juntament de Barcelona (Gerència Adjunta MEMÒRIA ECONÒMICA plicats facin evolucionar l’activitat de la construcció i la rehabilitació d’edificis d’Habitatge, Institut Municipal del Paisatge cap a productes diferenciats, amb uns estàndards constructius que aportin més Urbà i la Qualitat de Vida, Agència d’Energia de eficiència energètica i amb uns dissenys d’accessibilitat universal. Barcelona, Institut Municipal de Persones amb Discapacitat) L’interès que sigui un projecte d’àmbit sectorial, amb la implicació de tots els · G eneralitat de Catalunya (Agència de l’Habitatge agents (tant les associacions d’empresaris com els centres de formació profes- de Catalunya, Institut Català d’Energia) sional, col·legis professionals, etc.), rau en el fet que es busca el canvi del sector · S ervei de Medi Ambient de la Diputació de per estimular-ne la sortida de la crisi. Barcelona · À rea Metropolitana de Barcelona Altres externalitats positives del projecte seran el compliment de la normativa · C ambra Oficial de Contractistes d’Obres de europea sobre eficiència energètica, el foment de la cohesió social amb la nor- Catalunya (RIME) malització d’habitatges accessibles, l’afavoriment de la innovació en el sector · C lúster d’Eficiència Energètica de Catalunya de la construcció i l’associació de la marca Barcelona amb un model d’habitatge · A ssociació de Promotors de Barcelona sostenible i accessible. · G remi d’Hotels de Barcelona Durant el 2012 s’han dut a terme els preparatius i la negociació de compromi- · C omitè Català de Representants de Persones amb sos, i el 2013 es procedirà a la signatura del document. Discapacitat (COCARMI) · F ederació d’Associacions de Gent Gran de –87 + RESPONSABLE: Oficina de Coordinació del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona Catalunya PROJECTES ESTRATÈGICS LOCALS N IMATGE: EZIO MA Memòria estratègica PEMB 2012 PRESENTACIÓ BARCELONA BARCELONA ORGANITZACIÓ DEL PEMB Ateneus de fabricació Illes autosuficients Els ateneus de fabricació són centres urbans d’inves- El projecte consisteix en el disseny d’una àrea urbana IMPLANTACIÓ DEL PLA VISIÓ 2020 tigació aplicada i producció amb tecnologia digital, en què les diferents illes de cases siguin autosufici- amb finançament públic i creats sota la inspiració ents pel que fa a l’abastiment energètic. LA NOVA ETAPA DEL PEMB dels Fab Labs (Fabrication Laboratories) que va crear Durant el 2012 s’ha presentat una mesura de go- el MIT (Massachussets Institute of Technology) l’any vern que inclou el desenvolupament de concursos 2000. A la mateixa Barcelona hi ha el Barcelona Fab ACTIVITATS DEL PEMB i projectes per part de l’Ajuntament de Barcelona, Lab, fundat el 2010 i amb seu al Poblenou, que s’en- com també d’una normativa que inciti la iniciativa carrega del disseny d’aquests dos nous ateneus de http://fablabbcn.org privada perquè impulsi projectes privats d’edificis de PROJECTES ESTRATÈGICS DE L'AMB fabricació. www.bcn.cat/habitaturba zero emissions de gasos d’efecte hivernacle. OPERATIUS Durant el 2012 s’han endegat els projectes d’ate- També s’ha acordat, amb col·laboració privada METROPOLITANS neus de fabricació a Ciutat Meridiana i a les Corts. • F ab les Corts: conjuntament amb l’ajuntament, impulsar una illa LOCALS L’objectiu de l’ateneu de fabricació de Ciutat Me- · Superfície aprox.: 500 m2 autosuficient. Alhora, s’han fet estudis tecnològics ridiana és obrir el primer Fab Lab de Barcelona i · C ost d’impermeabilització i instal·lacions: d’energia i aigua per fer illes autosuficients i un estudi LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA equipar-lo amb la maquinària necessària per posar 107.088,10 € en funcionament un taller de productes d’alt valor · Adquisició i adaptació dels contenidors per al en l’àmbit de Barcelona per implantar sistemes de Fab Lab: 58.411 captació solar als edificis.€ afegit regentat per gent del barri. MEMÒRIA ECONÒMICA · Maquinària: 164.977 € Les actuacions previstes per al 2013 són el projecte En el cas de les Corts, l’objectiu és crear el primer • F ab Ciutat Meridiana: d’edifici autosuficient de trenta habitatges públics en Fab Lab de la ciutat especialitzat en inclusió, gene- · Superfície aprox.: 540 m2 una illa autosuficient al districte de Sant Martí, el con- rant un centre públic de divulgació tecnològica i de · Pressupost licitació de les obres: 331.261,42 € curs d’illa autosuficient d’equipaments a Nou Barris i disseny de sistemes per a la inclusió de persones · Maquinària i equipaments: 168.694,59 € el projecte i construcció d’un edifici de zero emissions amb discapacitat i, alhora, interconnectat amb la a Ca n’Alier, per acollir un centre de recerca. biblioteca del districte. RESPONSABLE: Albert Vilalta, GERENT D’HÀBITAT URBÀ DE Durant el 2013 es posaran en marxa el dos ateneus L’AJUNTAMENT DE BARCELONA de fabricació i s’iniciarà la tasca de formació a joves i emprenedors per introduir-los en la cultura i l’eco- nomia de la fabricació personal. Es participarà en el Fab Academy juntament amb la xarxa de Fab Labs, propulsada pel MIT, i s’impulsarà la trobada mundial de Fab Labs l’agost del 2014 amb participants de tots els continents. RESPONSABLE: Albert Vilalta, GERENT D’HÀBITAT URBÀ DE http://fablabbcn.org L’AJUNTAMENT DE BARCELONA –89 + Memòria estratègica PEMB 2012 PRESENTACIÓ EL PRAT DEL LLOBREGAT ESPLUGUES DE LLOBREGAT ORGANITZACIÓ DEL PEMB Reordenació de la plaça de Dinamització dels sectors Catalunya i construcció d’un industrials del Gall i Montesa IMPLANTACIÓ DEL PLA VISIÓ 2020 aparcament soterrat La plaça de Catalunya del Prat de Llobregat arriba al Aquest projecte de dinamització consisteix en la in- LA NOVA ETAPA DEL PEMB final de la seva transformació, iniciada l’any 2006. troducció de mesures que facilitin la implantació de En aquest temps, s’ha construït l’equipament cultu- noves activitats econòmiques en aquests dos sectors ACTIVITATS DEL PEMB ral Cèntric, l’estructura de l’estació i bona part del industrials i la revitalització de les ja existents, apro- seu interior, així com el túnel de la nova línia 9 del www.elprat.cat/noticies fitant al màxim les potencialitats de la seva bona i PROJECTES ESTRATÈGICS DE L'AMB metro. També s’ha iniciat la construcció d’un nou estratègica posició urbana i metropolitana. col·lector i s’han urbanitzat definitivament 8.057 m2 OPERATIUS Durant l’exercici 2012, s’ha produït una primera va-del seu àmbit total. • Fase en curs: licitació de les obres METROPOLITANS • Previsió inici de les obres: abril loració de la situació d’aquests sectors i es considera Aquest projecte preveu la construcció d’un apar- LOCALS • Previsió finalització de les obres (en diferents fases oportú impulsar durant l’exercici 2013 les actua- cament soterrat de 7.390 m2 per a 261 places i la d’execució): finals del 2014 cions amb component territorial i urbanístic, com completa urbanització dels 18.018 m2 de la resta de • Pressupost aparcament: 5.765.748,17 € (sense IVA) també les de suport a la implantació de les noves LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA la plaça que queden per urbanitzar. • P ressupost urbanització: 4.102.287,13 € (sense IVA) activitats, en aspectes tècnics i formatius. La importància estratègica de l’actuació rau tant en • Pressupost escomeses i auscultació de les obres: Està previst que les actuacions es financïn mitjançant MEMÒRIA ECONÒMICA la seva centralitat dins la trama urbana com en la 216.904,95 € (sense IVA) els recursos propis de l’ajuntament, en col·laboració concentració d’activitat derivada del Cèntric (biblio- amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona. teca, auditori, exposicions...), com també en la seva L’any 2013 es considera clau, especialment en rela- conversió en pol de connexió intermodal quant a ció amb la tramitació i aprovació de les actuacions mobilitat (estació de metro i aparcaments). territorials i urbanístiques. El projecte cerca un model d’equilibri entre l’activitat pròpia d’aquest nou centre de la ciutat i el seu ús de RESPONSABLE: Enric Giner Rodríguez, PRIMER TINENT D’ALCALDE DE L’AJUNTAMENT D’ESPLUGUES DE LLOBREGAT lleure i gaudi. RESPONSABLE: Lluís Barba i Boada, COORDINADOR DELS SERVEIS D’URBANISME DE L’AJUNTAMENT DEL PRAT DE LLOBREGAT www.esplugues.cat • À mbit de l’actuació: · Sector industrial el Gall: 14,4 ha · Sector industrial Montesa: 4,5 ha –90 + Memòria estratègica PEMB 2012 PRESENTACIÓ L’HOSPITALET DE LLOBREGAT MOLINS DE REI ORGANITZACIÓ DEL PEMB ARE de la Remunta Consell de Seguiment de la Crisi Econòmica Les obres de l’àrea residencial estratègica de la Re- IMPLANTACIÓ DEL PLA VISIÓ 2020 munta s’han iniciat el 2012, segons les determinaci- Els objectius d’aquest projecte són els següents: ons del PDU de les ARE del Barcelonès i les concre- 1. Reduir els riscos, efectes i conseqüències de la cri- LA NOVA ETAPA DEL PEMB cions del projecte de reparcel·lació aprovat el 7 de si econòmica a la vila. setembre del 2011 pel Consorci per a la Reforma de la Granvia. 2. P osar en marxa el Consell de Seguiment, for- ACTIVITATS DEL PEMB www.l-h.cat mat per trenta agents socials, polítics, sindicals, La urbanització està prevista en tres fases, la prime- www.consorcigvhospitalet.com empresarials, comercials i de la pagesia. La tas-ra de les quals estarà enllestida a la primavera del PROJECTES ESTRATÈGICS DE L'AMB ca més important del projecte durant el 2012 2013. També s’han iniciat el 2012 les obres dels pri- OPERATIUS 2 ha estat la posada en marxa de quatre espais mers 108 habitatges de protecció del total de 478 • Superfície d’ordenació: 99.219 m de reunió per impulsar el Consell i l’elaboració METROPOLITANS que acollirà l’ARE. Una part d’aquests habitatges · Zona verda: 45% · Equipament: 10% i aprovació del document “Contra la crisi: acord LOCALS està destinada a reallotjar els veïns afectats de l’àrea • H abitatges: 797, dels quals 478 són de protecció per la cohesió social, l’ocupació i la reactivació del Camí de la Fonteta. · Sostre d’ús comercial: 19.844 m2 econòmica”, que conté un diagnòstic i proposa LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA En relació amb els equipaments, una part de l’anti- seixanta-sis accions. ga caserna serà rehabilitada com a escola bressol. I 3. I mpulsar les seixanta-sis accions proposades i fer MEMÒRIA ECONÒMICA també s’ubicarà a l’ARE el nou tanatori de l’Hospi- balanç del seu desenvolupament en el plenari del talet, que ocuparà un sòl que reuneix les condicions Consell cada tres mesos. requerides per al bon funcionament d’aquest servei. La Masia de la Remunta, inclosa en el Pla de protec- RESPONSABLE: Xavier Paz Penche, ALCALDE DE MOLINS DE REI ció del patrimoni arquitectònic, es renovarà i tindrà un paper patrimonial i històric. ALTRES PROJECTES ESTRATÈGICS DEL MUNICIPI: ACCTIC (Acreditació de competències en tecnologies de la informació i comunicació). RESPONSABLE: Antoni Nogués i Olivé, GERENT DE L’AGÈNCIA DE DESENVOLUPAMENT URBÀ DE L’AJUNTAMENT DE L’HOSPITALET DE LLOBREGAT www.molinsderei.cat ALTRES PROJECTES ESTRATÈGICS DEL MUNICIPI: Districte econòmic Granvia l’Hospitalet, Remodelació del teixit urbà del barri de Sanfeliu • L ’impuls del Consell es duu a terme per un plenari, un equip de treball social, un equip de treball d’ocupació i reactivació econòmica i una secretaria tècnica. Aquest document s’ha aprovat per unanimitat de totes les forces polítiques i el diagnòstic i les accions s’han treballat de manera participativa. • L’acord té una previsió de durada del 2012 al – + 2015. De cada una de les seixanta-sis accions 91 s’ha concretat quan, què, com i qui. Memòria estratègica PEMB 2012 PRESENTACIÓ MONTCADA I REIXAC SANT VICENç DELS HORTS ORGANITZACIÓ DEL PEMB Passeig del riu Ripoll Millora de les instal·lacions esportives per fomentar l’exercici Amb l’objectiu de millorar l’accés des del barri de la IMPLANTACIÓ DEL PLA VISIÓ 2020 Font Pudenta al centre del municipi es vol construir físic i la interacció social una passarel·la volant sobre el riu Ripoll mitjançant L’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts millorarà LA NOVA ETAPA DEL PEMB l’ampliació de la vorera del carrer Mossèn Joaquim diverses instal·lacions esportives, amb l’objectiu de Castellví fins a dos metres i la construcció d’una fomentar l’exercici físic saludable i facilitar la tas- volada en alguns trams. Actualment l’amplada de ACTIVITATS DEL PEMB ca social de les entitats esportives, a través de la la vorera no arriba als noranta centímetres, que és interacció entre aquestes entitats i entre els seus l’espai mínim que marca el decret d’accessibilitat. www.montcada.org PROJECTES ESTRATÈGICS DE L'AMB membres.Aquesta és una zona de molt trànsit urbà interior i la construcció de la passarel·la per sobre de l’alçada • Pressupost: 1.230.556,34 (actuació D’una banda, el consistori està remodelant el camp OPERATIUS € del mur de canalització del riu permetria disposar subvencionada per l’Àrea Metropolitana de de futbol municipal de la Barruana, on ja s’ha instal-METROPOLITANS d’una amplada més generosa per al pas de vianants, Barcelona) lat gespa artificial. Durant el 2013, es construiran els LOCALS 2 a més de separar-los del trànsit rodat. L’actuació • Superfície: 3.200 m vestidors, les oficines, els magatzems, un bar i les comprèn des del pont de connexió entre el barri de • Termini d’execució: 8 mesos grades. Amb aquesta actuació se satisfà l’alta de- LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA la Font Pudenta i el polígon industrial la Ferreria fins manda en l’àmbit del futbol, que compta amb cinc a la passarel·la de vianants dels Hermanos. entitats i més de sis-cents practicants. MEMÒRIA ECONÒMICA Durant el 2012 s’ha redactat l’avantprojecte i el pro- L’altra gran actuació es farà a la piscina municipal jecte bàsic, i el 2013 es farà la licitació i l’adjudicació Montserrat Canals, que té gairebé dos mil socis. per iniciar l’obra. Enguany es millorarà la zona d’aigües i s’ampliarà l’oferta d’espais esportius, entre d’altres interven- RESPONSABLE: Marta Bunyesch, CAP DE PROJECTES I OBRES DE cions. L’ÀREA DE POLíTICA TERRITORIAL DE L’AJUNTAMENT DE MONTCADA I REIxAC Finalment, l’ajuntament continua apostant per recu- perar el riu Llobregat per a usos socials i esportius. ALTRES PROJECTES ESTRATÈGICS DEL MUNICIPI: Ampliació i millora Així, s’adequaran diversos camins i s’hi habilitaran de la passarel·la dels Hermanos per sobre del riu Ripoll. espais d’estada, a més de garantir-ne la seguretat i www.svh.cat la funcionalitat. RESPONSABLE: Jaume Casanovas Rodríguez, REGIDOR • Pressupost del camp de futbol: 2.000.000 € D’URBANISME, MOBILITAT, SENyALITZACIÓ I AGRICULTURA DE • Pressupost de la piscina: 2.000.000 € L’AJUNTAMENT DE SANT VICENç DEL HORTS • Pressupost de les actuacions al riu: 900.000 € • S’estan realitzant les obres del camp de futbol ALTRES PROJECTES ESTRATÈGICS DEL MUNICIPI: Projectes de smart city. i s’estan redactant els projectes de la piscina i del riu –92 + 6. LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA A L'AMB, 2012 IMATGE: JASON PARIS Memòria estratègica PEMB 2012 PRESENTACIÓ La dinàmica socioeconòmica a l’àrea metropolitana de Barcelona. 2012 ORGANITZACIÓ Gabinet Tècnic de Programació Gerència Adjunta de Projectes Estratègics de l’Ajuntament de Barcelona IMPLANTACIÓ DEL PLA VISIÓ 2020 L’any 2012 el PIB català va tancar amb un descens interanual de l’1,3% saldos Clima empresarial segons estimacions avançades, de manera semblant al PIB espanyol LA NOVA ETAPA DEL PEMB 20(-1,4%). Aquesta caiguda s’emmarca en un context de feblesa de l’economia europea i de desacceleració de la majoria de les economies 10 ACTIVITATS avançades. La recessió a l’economia de la zona euro, amb un retrocés 0 de l’activitat del 0,4% el 2012, ha moderat l’impuls exportador de l’àrea -10 PROJECTES ESTRATÈGICS DE L'AMB de Barcelona, que tancarà el 2012 amb un increment inferior al del -20 bienni anterior. Amb tot, gràcies a l’augment de les exportacions per -30 l’orientació d’una part del comerç cap a mercats extracomunitaris i a la LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA -40 davallada de les importacions, el sector exterior ha suavitzat el 2012 el -50 retrocés de la demanda interna, que es va agreujar els darrers mesos de MEMÒRIA ECONÒMICA I/2010 II/2010 III/2010 IV/2010 I/2011 II/2011 III/2011 IV/2011 I/2012 II/2012 III/2012l’any amb la caiguda del consum privat. Durant el 2012 s’ha aconseguit avançar per restaurar la confiança dels saldos Clima empresarial a la indústria mercats financers en la resolució de la crisi de la zona de l’euro, si bé 30 la debilitat de l’activitat econòmica previsiblement persistirà al conjunt 20 de la Unió Europea durant el 2013 i la perspectiva és d’una recupe- 10 ració molt gradual al llarg de la segona meitat de l’any. L’inevitable 0 sanejament dels comptes públics de països com Espanya, amb nivells -10 d’endeutament públic i privat elevats, tindrà a curt termini un efecte -20 de més contracció econòmica si no es relaxen els ritmes de reducció del -30 dèficit marcats per Brussel·les. Això fa preveure per al 2013 una nova -40 caiguda de l’activitat, que el consens d’analistes situa en el -1,5% per a -50 Espanya, amb una demanda interna que continuarà deprimida un any I/2010 II/2010 III/2010 IV/2010 I/2011 II/2011 III/2011 IV/2011 I/2012 II/2012 III/2012 més i taxes d’atur que mantindran la tendència a l’alça, fins a acostar-se al 27% de la població activa. Marxa del negoci Perspectiva del negoci ACTIVITAT ECONÒMICA I MERCAT DE TREBALL L’empitjorament de la crisi econòmica al llarg del 2012 ha significat, A les darreres enquestes de clima empresarial a l’àrea, els representants per cinquè any consecutiu, una reducció del nombre d’afiliats a la Se- empresarials es mostren pessimistes tant respecte a la marxa dels negocis guretat Social de l’àrea metropolitana de fins al 3,5%, amb un total respectius com pel que fa a les perspectives a curt termini en tots els sec- que s’acosta als 1.435.000 ocupats, prop de 52.000 menys que l’any tors econòmics excepte als serveis d’hostaleria, en el qual són més els que 2011, i 217.000 afiliats menys en relació amb el màxim assolit el 2007, creuen que el negoci marxa bé, amb dades del tercer trimestre del 2012. abans de l’inici de la crisi. –94 + Memòria estratègica PEMB 2012 PRESENTACIÓ Si bé l’any 2012 tots els sectors econòmics han patit la reducció de llocs Estructura productiva (% afiliats per sectors econòmics) de treball, la més forta en termes relatius es torna a donar en l’àmbit de 90 88,3 84,3 ORGANITZACIÓ la construcció, de manera semblant al bienni 2009-2011, amb una dismi- 80 76,9 76,7 nució de gairebé el 15% (11.500 afiliats menys), seguida de la indústria 70 IMPLANTACIÓ DEL PLA VISIÓ 2020 (-6% i 10.100 afiliats menys), mentre que l’ocupació als serveis es redueix 60 el 2,4%, que equival a prop de 30.300 afiliats menys que el 2011. 50 LA NOVA ETAPA DEL PEMB Evolució nombre d’ocupats. 2007-2012 40 (Variació nombre afiliats a la Seguretat Social. Dades desembre) 30 ACTIVITATS AM B 20 16 15,9 10 8,2 10,9 4,740.000 3,5 7 6,2 0 PROJECTES ESTRATÈGICS DE L'AMB 20.000 0 BCN AMB AMB-BCN CAT -20.000 LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA Indústria Construcció Serveis -40.000 -60.000 MEMÒRIA ECONÒMICA L’estructura productiva de l’àrea metropolitana sense Barcelona resulta - 80.000 2 006-2007 2007-2008 2008-200 9 2009-2 010 2010 -2011 2011-2012 molt semblant a la del conjunt de Catalunya. El pes dels ocupats als serveis al territori de l’àrea sense Barcelona és redueix al 77% dels afi- AMB-BCN liats, ja que és a la ciutat central on els serveis tenen un pes més gran 20.000 (fins al 88% dels afiliats). En canvi, el pes dels ocupats a la indústria a 10.000 l’àrea sense Barcelona puja fins al 16%, gairebé el doble que a la ciutat 0 central, i el mateix passa amb la construcció, que només ocupa al 3,5% -10.000 dels afiliats a Barcelona, respecte al 7% a la resta de l’àrea. - 20.000 Dins dels serveis, cal destacar el pes que amb el temps han anat gua- -30.000 nyant els de més valor afegit, que representen ja el 39,2% de l’ocupació 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 de l’àrea, respecte del 32,3% que representen a Catalunya. En canvi, altres activitats com el comerç han anat perdent un cert pes relatiu; l’any Indústria Construcció Serveis Total 2012 representa el 17,5% de l’ocupació de l’àrea, quan deu anys enrere el seu pes arribava al 20%, situació molt semblant a tot Catalunya. L’estructura productiva de l’àrea metropolitana presenta una especia- lització terciària que ha anat en augment al llarg dels darrers anys. El El nombre d’aturats a l’AMB el 2012 va superar les 261.000 persones, pes dels ocupats en activitats relacionades amb els serveis ha arribat, amb un augment del 4,9% en relació amb el 2011, lleugerament inferior l’any 2012, al 84,3%, deu punts percentuals més que deu anys enrere. al registrat a Catalunya, on va arribar al 5,3%, i clarament per sota del En canvi, el pes dels ocupats al sector industrial el 2012 és només del d’Espanya, que es va enfilar fins al 9,6%. Al llarg dels darrers cinc anys 10,9%, amb una reducció de més de set punts en relació amb l’any transcorreguts des de l’inici de la crisi l’any 2007, el nombre d’aturats 2002, quan la indústria encara ocupava el 18% dels afiliats. Finalment, al conjunt de l’àrea s’ha incrementat en prop de 149.000 persones, de els ocupats a la construcció representen el 2012 només el 4,7%, quan les quals 61.000 corresponen a Barcelona i 88.000 a la resta de l’àrea deu anys enrere el seu pes era del 7,4%. metropolitana sense la ciutat central. –95 + Memòria estratègica PEMB 2012 PRESENTACIÓ Atur registrat Dels prop de 14 milions de passatgers que l’aeroport ha guanyat al llarg 300.000 de la darrera dècada, que el van situar ja el 2011 en el novè lloc del 261.258 ORGANITZACIÓ 250.000 249.137 rànquing europeu, prop de 13 milions corresponen a viatgers en vols 229.917 228.850 internacionals, mentre que els de vols domèstics només han augmentat 200.000 170.945 149.066 en 1 milió de persones. Això fa que el nombre de passatgers en vols IMPLANTACIÓ DEL PLA VISIÓ 2020 150.000 112.318 128.848 127.982 140.513 internacionals hagi arribat fins al 67% del total l’any 2012, mentre que 100.000 96.641 61.075 deu anys enrere representaven tot just la meitat (50,5%).LA NOVA ETAPA DEL PEMB 50.000 % passatgers vols internacionals/total 0 ACTIVITATS 2007 2008 2009 20 10 2011 2012 70 67,3 AMB AMB-BCN 65 63 PROJECTES ESTRATÈGICS DE L'AMB 60 58,4 59,2 60,1 Projecció internacional 55 53,6 LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA 50,9 51,5El nombre de passatgers a l’aeroport del Prat va assolir un nou rècord el 50,5 50,4 5050 2012 i va arribar per primera vegada als 35,1 milions de viatgers. Aquesta 45 MEMÒRIA ECONÒMICA xifra significa un augment del 2,2% respecte del 2011, a causa del notable 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 increment del nombre de passatgers internacionals (9,1%), ja que el trànsit domèstic va retrocedir un 9,6%, per la debilitat de la demanda interna. El volum de mercaderies transportades es va mantenir pràcticament Els viatges europeus, amb més de 21 milions de passatgers, constitu- estable el 2012 en les 96.500 tones, amb una molt lleugera disminu- eixen el gruix del trànsit a l’aeroport i són els que més creixen (9,8%), ció respecte de l’any anterior de tan sols el 0,1%. El tràfic nacional va per l’increment de l’oferta d’algunes línies de baix cost. Per altra banda, experimentar una caiguda del 20%, i el seu pes ha anat baixant fins a les noves rutes obertes per línies aèries internacionals i l’augment de representar el 2012 poc més del 9% del tràfic total. En canvi, l’evolució freqüències als Estats Units i al Canadà expliquen l’augment del 3,5% més positiva s’observa en el tràfic de fora de la Unió Europea, que es del trànsit intercontinental, que ja s’acosta als 2,5 milions de viatgers, va incrementar un 20% i ja representa la meitat del tràfic internacional, amb un pes del 7% en el volum de l’aeroport. que en conjunt va créixer només un 2,5% per la disminució del tràfic destinat als països de la Unió Europea (-10,7%). milers Passatgers aeroport de Barcelona 35.000 m ilers tones Tràfic de mercaderies a l’aeroport 30.000 110 104 104,3 25.000 100 96,5 20.000 93,4 90 90,4 96,8 96,6 15.000 85 89,8 80 10.000 75,9 0 70 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 70,1 60 Total passat gers dom èstic in ternacional 2002 2003 2 004 2005 2006 20 07 2008 2009 20 10 2011 2012 –96 + Memòria estratègica PEMB 2012 PRESENTACIÓ Pel que fa al port, el tràfic de mercaderies va mantenir durant el 2012 la Principals àrees geogràfiques origen/destí mercaderies (%) tònica de descens iniciada el segon semestre del 2011. Malgrat el bon 3,9 ORGANITZACIÓ ritme experimentat en les exportacions via portuària, que van créixer prop Sud-est asiàtic del 13%, el descens dels transbordaments (-28%) i de les importacions Euro pa 5,8 (-6,7%) va fer retrocedir el tràfic total de mercaderies al port fins als 41,5 Medi terrani oriental 6,8IMPLANTACIÓ DEL PLA VISIÓ 2020 milions de tones el 2012, un 3,6% menys que el 2011. Aquesta tònica i Pròxim Orient Sud-amèrica (Atlàntic) 7,8 també es reflecteix en el tràfic de contenidors, que es va situar el 2012 LA NOVA ETAPA DEL PEMB 8,5per sota de l’1,8 milions d’unitats TEU, un 13,7% menys que el 2011, a Golf Pèrsic i Mar Aràbic causa del comportament negatiu de les unitats TEU en trànsit (-34%). Extrem Orient i Japó 9,5 ACTIVITATS Àfrica del No rd 11,4 Mercaderies (tones) Itàlia i França 12,8 PROJECTES ESTRATÈGICS DE L'AMB 4 .000.000 Espan ya 17,5 3.800.000 2011 2012 LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA 3 .600.000 3 .400.000 MEMÒRIA ECONÒMICA Tot i el descens de l’activitat, el port es va mantenir el 2012 com el tercer 3 .200.000 d’Espanya en volum de tràfic de mercaderies, per darrere d’Algesires Gen. Feb . Març Abr. Ma ig Jun . Ju l . Ag . Se t . Oct . Nov. Des . i València. Amb la nova Barcelona Europe South Terminal (BEST), la més avançada del Mediterrani i amb capacitat de manipulació de 2,65 Contenidors (TEU) milions d’unitats TEU anuals a ple rendiment, el port doblarà la seva 200.000 capacitat fins als 5,5 milions d’unitats TEU anuals i es posicionarà com a plataforma logística líder per al sud d’Europa. El 2012 previsiblement 180.000 tornarà a ser el port espanyol amb més volum de negoci i el que més 160.000 beneficis genera de totes les autoritats portuàries de l’Estat, com ja ho 140.000 va ser el 2011, amb un 25% del total, seguit del port de València (15%). 120.000 La xifra de passatgers del port va trencar el 2012 la seva tendència posi- Gen. Feb . Març A br. Ma ig Jun . Ju l . Ag. Se t . Oct . No v. Des . tiva, amb una reducció del 10,6%, que situa els 3,4 milions de viatgers 2011 2012 en nivells semblants als del 2010. Els passatgers de ferris de línia regular es van reduir un 13% el 2012, més que els passatgers de creuers, que, tot i quedar un 9,4% per sota del rècord assolit el 2011, amb 2,4 milions La situació de crisi econòmica que afecta tant l’economia espanyola de viatgers ja representen el 70,4% del total de passatgers del port. com l’entorn europeu expliquen la caiguda d’activitat al port. Entre les principals àrees geogràfiques que tenen intercanvis de mercaderies amb Si bé el nombre d’escales de creuers va baixar un 12,6%, fins a les 770, origen o destinació el port destaca el retrocés d’Itàlia i França i de l’Ex- el port de Barcelona s’ha consolidat com el primer port de creuers d’Eu- trem Orient i el Japó, mentre que la resta dels mercats més importants ropa i de la Mediterrània, gràcies al fet que els creueristes que inicien o van avançar lleugerament el 2012, fins i tot el mercat espanyol, fins a acaben el seu recorregut a la ciutat (turnaround) –els que més impacte representar el 17,5% del total. tenen sobre l’economia del país– ja representen el 60% del total. –97 + Memòria estratègica PEMB 2012 PRESENTACIÓ % % Passatgers creuers turístics total En el conjunt de l’any 2012, la contracció en l’afluència de viatgers a la 75 zona de Barcelona va ser només del 2,4%, a causa de la disminució del 70 69,4 70,4ORGANITZACIÓ 67,2 68 turisme de la resta de l’Estat, ja que el nombre de viatgers estrangers va 65 64,3 experimentar un modest augment (0,9%). Quant a les pernoctacions, 61,3 60 el 2012 van registrar un lleu augment del 0,4%, i van arribar als 16,9 IMPLANTACIÓ DEL PLA VISIÓ 2020 56,1 55 55,5 55,2 51,9 milions, i les de viatgers estrangers van registrar un nou màxim històric, 50 49,4 amb prop de 14 milions i un creixement del 4,1%, la qual cosa confirma LA NOVA ETAPA DEL PEMB 45 45,2 40,5 que l’àrea de Barcelona continua essent molt atractiva durant tot l’any i 40 no només a l’estiu, com a destinació de ponts i caps de setmana. El grau ACTIVITATS 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 d’ocupació de les habitacions el 2012 s’ha mantingut de mitjana en el 72%, com l’any anterior, 15 punts per sobre de la mitjana de Catalunya. PROJECTES ESTRATÈGICS DE L'AMB La difícil situació econòmica durant el 2012 ha frenat la demanda de serveis turístics d’àmplies zones de la Unió Europea, mentre augmenta milers Viatgers en hotels per zones turístiques 2012 % LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA la presència de turistes de la resta d’Europa (sobretot de Rússia) i de la 7.000 10 resta del món. 6.909 7.165,96.000 6,7 8 MEMÒRIA ECONÒMICA La marca Barcelona, que integren els municipis del Barcelonès, continua 5.000 6 sent la destinació principal del turisme allotjat en establiments hote- 4.000 4 lers catalans, però la temporada d’estiu experimenta una contracció en 3.000 2 l’afluència de viatgers del 5,4% amb relació a l’estiu del 2011, superior 2.000 2.233,7 0 a la del conjunt de Catalunya (-2%), mentre que les pernoctacions es -2,3 mantenen estables en els 6,8 milions, només un 0,1% menys que l’estiu 1.000 -2,4 -2 anterior. A més d’absorbir el 35% del total de viatgers i el 25,5% de 0 -4 les pernoctacions dins el territori català, l’àrea de Barcelona és, també Àrea BCN Costa BCN Resta Catalunya a l’estiu, la destinació catalana amb l’índex d’ocupació més alt per ha- Viatgers % Variació 2012/11 bitacions (83,7%). El comportament relativament més dinàmic l’any 2012 de la zona ano- Viatgers en establiments hotelers segons marques turístiques menada Costa de Barcelona, que inclou, entre d’altres, els municipis del Vall d'Aran 1% Baix Llobregat, coincideix amb més afluència de passatgers a l’aeroport 2% Terres de l'Ebre del Prat en línies aèries de baix cost. En aquesta zona, l’afluència de turistes va créixer un 6,7% en relació amb el 2011, amb un ritme espe- Costa Brava 22% cialment expansiu dels estrangers (9,2%). 35% Barcelona Costa Daurada 17% Fires i congressos Durant el 2012, i malgrat el context de difícil conjuntura econòmica, 1% Terres de Lleida Pirineus 3% els recintes de Montjuïc i Gran Via de la Fira de Barcelona van acollir 15% C osta BCN Cata lunya Central 4% 61 salons i congressos, com també més de 60 esdeveniments diversos. –98 + Memòria estratègica PEMB 2012 PRESENTACIÓ Han tingut lloc grans certàmens de la importància del Mobile World A més, entre les ciutats de més d’un milió d’habitants, ocupa la dese- Congress (MWC), Alimentària, Hispack & BTA, EIBTM o Smart City Expo. na posició quant a infraestructura, és la vuitena ciutat destacada en ORGANITZACIÓ Aquest saló sobre la innovació aplicada a les ciutats, amb més de 3.000 recursos humans i assoleix la quarta posició en promoció d’inversió congressistes de 82 països i 140 empreses del sector, s’ha convertit en estrangera. la seva segona edició en el principal esdeveniment mundial sobre ciutats IMPLANTACIÓ DEL PLA VISIÓ 2020 intel·ligents. FDI European Cities and Regions of the Future 2012-2013 LA NOVA ETAPA DEL PEMB Per primera vegada el 2012 s’han celebrat MIHealth Forum, especialitzat TOP 10 Ciutats sud d’Europa TOP 10 Grans ciutats FDI STRATEGy en gestió i innovació sanitària, i Seafood Barcelona, dedicat a la indústria Rànquing Ciutats Rànquing Ciutats de la pesca. Per altra banda, dins de l’estratègia de col·laborar amb les ACTIVITATS 1 Barcelona 1 Berlín empreses a obrir nous mercats, s’ha celebrat una rèplica del saló de moda urbana The Brandery en el marc de la fira de Singapur. 2 Madrid 2 Munic PROJECTES ESTRATÈGICS DE L'AMB 3 Lisboa 3 Hamburg Cal destacar especialment l’èxit assolit per la darrera edició del Mobile World Congress, el primer celebrat després de la designació de Barce- 4 Istanbul 4 Barcelona LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA lona com a capital mundial de les comunicacions mòbils per al període 5 València 5 Londres 2012-2018. La Fundació Barcelona Mobile World Capital es va constituir 6 Milà 6 Viena MEMÒRIA ECONÒMICA el març de 2012 per gestionar tots els projectes emmarcats dins la capi- 7 Roma 7 Dublín talitat, i aplega, a més de la mateixa Fira, la Generalitat, l’Ajuntament de 8 Bilbao 8 Varsòvia Barcelona, el Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç i GSMA, l’associació que representa els interessos dels operadors de comunicacions mòbils 9 Ljubljana 9 Tbilisi d’arreu del món. 10 Múrcia 10 Moscou Posicionament internacional La consultora Ernst & Young, en l’última edició de l’informe anual so- POBLACIÓ I IMMIGRACIÓ bre l’atractiu per a la inversió estrangera de diferents ciutats europees (European Attractiveness Surveys 2012), situa Barcelona en la tercera La població oficial de l’AMB, l’1 de gener del 2012, ha augmentat un posició del rànquing, que encapçala Londres, en nombre de projectes 0,4% en relació amb l’any 2011, al mateix ritme que Catalunya i lleu- d’inversió internacional. gerament per sobre de la capital, que registra un increment del 0,3%, i d’Espanya (0,2%), mentre que el municipi de Madrid, amb una població Per altra banda, al rànquing bianual 2012-2013 “European Cities and comparable a l’AMB, experimenta una reducció de l’1%. Regions of the future” (Fdi Intelligence) del Financial Times, que classi- fica les ciutats i regions europees en relació amb estratègies d’inversió Al llarg dels darrers deu anys, la població de l’AMB ha augmentat en estrangera i altres aspectes de negocis, Barcelona es manté un cop més termes absoluts en gairebé 247.000 persones (8,3%) fins a superar com a primera ciutat del sud d’Europa al rànquing global (22a. al conjunt els 3.239.000 habitants el 2012, amb un creixement més intens a de ciutats) i és també la primera del sud d’Europa en estratègies per a l’àmbit de fora de Barcelona (10,5%) que a la ciutat central (6,1%) i la inversió. Madrid (7,2%). –99 + Memòria estratègica PEMB 2012 PRESENTACIÓ Població estrangera empadronada segons INE ORGANITZACIÓ Població total % var. % var. 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2002-12 2011-12 IMPLANTACIÓ DEL PLA VISIÓ 2020 BCN 1.527.190 1.582.738 1.578.546 1.593.075 1.605.602 1.595.110 1.615.908 1.621.537 1.619.337 1.615.448 1.620.943 6,1 0,3 AMB 2.992.386 3.077.154 3.090.722 3.135.758 3.161.081 3.150.380 3.186.461 3.218.071 3.225.058 3.226.944 3.239.337 8,3 0,4 LA NOVA ETAPA DEL PEMB AMB-BCN 1.465.196 1.494.416 1.512.176 1.542.683 1.555.479 1.555.270 1.570.553 1.596.534 1.605.721 1.611.496 1.618.394 10,5 0,4 Madrid 3.016.788 3.092.759 3.099.834 3.155.359 3.128.600 3.132.463 3.213.271 3.255.944 3.273.049 3.265.038 3.233.527 7,2 -1,0 ACTIVITATS PROJECTES ESTRATÈGICS DE L'AMB L’evolució de la població va estretament lligada als moviments migrato- Aquest petit augment del nombre d’estrangers el 2012, superior al del ris. Després d’haver disminuït per primer cop l’any 2011 (1,6%), l’any conjunt de Catalunya (0,1%), és motivat per l’increment que s’ha donat 2012 es torna a produir un petit increment de la població estrangera en alguns dels municipis més grans de l’àrea, i especialment a Barcelona LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA a l’àrea metropolitana (0,7%), de manera que el percentatge sobre el (1,9%), on la proporció sobre el total de població puja fins al 17,5%. total de la població puja lleugerament respecte de l’any anterior, fins Al territori de l’àrea sense la ciutat central la població immigrada fins i MEMÒRIA ECONÒMICA al 15,9%. tot ha disminuït lleugerament (-0,6%) i representa el 14,3% del total. Al municipi de Madrid la reducció de població estrangera el 2012 ha Creixement de la població estrangera estat molt més forta (-9,6%) i la proporció sobre el total ha baixat fins 55 al 15,5%, per factors diversos com el retorn d’immigrants als països 45 d’origen, l’adquisició de la nacionalitat espanyola o simplement el canvi 35 de residència a altres municipis propers a la capital. 25 Els municipis amb una proporció de població estrangera superior a la 15 mitjana de l’àrea són, a més de Barcelona, bona part dels més grans, 5 com l’Hospitalet (22,6%), Santa Coloma de Gramanet (22,1%), Castell- defels (21%) i Cornellà (17,1%). També s’acosta a la mitjana Badalona -5 01-02 02-03 03-04 04-05 05-06 06-07 07-08 08-09 09-10 10-11 11-12 (15%), que juntament amb Santa Coloma, l’Hospitalet i Cornellà són els municipis en què l’augment del pes de la població estrangera sobre BCN AMB AMB-BCN el total els darrers anys ha estat força superior al del conjunt de l’àrea. 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Població immigrada 182.749 270.752 316.092 379.977 425.064 436.298 482.794 517.258 518.700 510.332 514.157 % s/total població 6,1 8,8 10,2 12,1 13,4 13,8 15,2 16,1 16,1 15,8 15,9 % variació 54,4 48,2 16,7 20,2 11,9 2,6 10,7 7,1 0,3 -1,6 0,7 1–00+ Memòria estratègica PEMB 2012 PRESENTACIÓ Varia ció pes p oblació estrangera (punts percentuals) 2004-2012 CONSTRUCCIÓ I EVOLUCIÓ DELS PREUS DELS HABITATGES ORGANITZACIÓ Santa Coloma de Gramanet 11,2 Durant el 2012 el sector de la construcció ha intensificat la caiguda de L'Hospitalet de Llobregat 9,2 l’activitat, una tendència negativa iniciada ja la segona meitat del 2008, i IMPLANTACIÓ DEL PLA VISIÓ 2020 Corne llà de Llobre gat 7,3 ha viscut el seu cinquè any consecutiu de retrocés, tant a Catalunya com Castelldefels 4,7 a la resta d’Espanya. L’avanç del PIB català xifra la caiguda del sector per LA NOVA ETAPA DEL PEMB Barcelona 5,6 al conjunt de l’any en el 7,6% interanual, gairebé tres punts més que la Badalona del 2011 (-4,7%). A la crisi immobiliària que castiga el sector durant els 6,7 darrers cinc anys s’hi ha afegit la reducció de la inversió pública, amb la ACTIVITATS 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 consegüent paralització també de l’obra civil. Mitjana AMB PROJECTES ESTRATÈGICS DE L'AMB El nombre d’habitatges iniciats –un dels indicadors que mostren de ma- Per nacionalitats, els estrangers que provenen de països asiàtics són nera més explícita la conjuntura del sector– assoleix el 2012 nous mínims LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA els que més augmenten (5.900 més que l’any anterior), fins a arribar històrics, ja que al conjunt dels 36 municipis de l’AMB tot just s’han al 20% de la població immigrada de l’àrea, seguits dels europeus, que superat les 2.000 unitats, la qual cosa representa una caiguda interanual són 4.300 més que el 2011, i representen prop del 27% dels estran- del 45% en relació amb el 2011, molt semblant a la de la demarcació MEMÒRIA ECONÒMICA gers. Els procedents d’Àfrica (730 més) mantenen el seu pes relatiu en de Barcelona (-43%) i superior a la del conjunt de Catalunya (-33%), on el 13% del total, mentre que el grup de més pes, els americans, baixen tan sols s’han iniciat 5.300 habitatges. en més de 7.100, però encara són més del 40% del total de la població immigrada a l’àrea. Construcció d'habitatges a l'AMB 20.000 %població estrangera per nacionalitats 18.000 16.187 55 51,9 16.000 50 14.000 45 14.291 40 40,1 12.000 35 10.000 30 26,7 8.000 25 20 19,5 20,2 6.000 15 14,8 13 4.000 2.8352.708 10 13,7 5 2.000 2.0870 0 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2 001 2002 2003 200 4 2005 2 006 2007 2008 2009 2010 20 11 2012 Amèrica Europa Àsia Àfrica Habitatges iniciats Habitatges acabats Protegits acabats –101+ Memòria estratègica PEMB 2012 PRESENTACIÓ Aquests baixos registres d’habitatges iniciats a l’àrea projecten futures Ara bé, en un entorn com el de l’àrea metropolitana tan densament reduccions de noves entrades a l’estoc acumulat a la venda, la dimensió urbanitzat, la construcció d’obra nova només representa una part de ORGANITZACIÓ del qual dins el territori metropolità té poc a veure amb la d’altres àrees l’oferta residencial. Factors com l’envelliment de la població poden fer del territori català i espanyol afectades per la problemàtica de donar que, per efecte de la mortalitat, cada cop entrin més habitatges al seg- sortida als elevats estocs de pisos nous acumulats. ment de segona mà. IMPLANTACIÓ DEL PLA VISIÓ 2020 Segons un estudi recent de la Generalitat sobre els habitatges de nova Per altra banda, el fre en l’arribada de població estrangera i també l’en- LA NOVA ETAPA DEL PEMB construcció pendents de vendre a Catalunya a finals del 2012, al conjunt trada d’unes generacions menys nombroses a les edats d’emancipació format pels 27 municipis més grans de l’AMB (de més de 10.000 habi- planteja un nou escenari de demanda d’habitatge, que pot anar en tants, que aglutinen el 98% de la població de l’àrea), l’estoc pendent de retrocés a curt i mitjà termini. ACTIVITATS vendre és de 17.247 unitats, cosa que suposa un índex de 5,4 habitatges Addicionalment, la complicada situació del mercat laboral i les dificultats per 1.000 habitants, clarament per sota del conjunt de Catalunya (10,5). PROJECTES ESTRATÈGICS DE L'AMB per accedir al finançament de l’habitatge estan fent que el model resi- A la ciutat central, amb un estoc de gairebé 9.900 unitats, l’índex se dencial consistent en l’accés a la propietat mitjançant l’endeutament de situa en el 6,1, nivell considerat de fàcil absorció i que en una situació les llars, que ha estat el predominant al nostre país les darreres dècades, LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA econòmica més normalitzada podria esdevenir fins i tot insuficient. La actualment estigui sotmès a canvis importants, per donar pas a nous manca de crèdits a promotors i també a l’Administració dificulta el des- escenaris en els quals el lloguer guanya pes. MEMÒRIA ECONÒMICA envolupament de noves promocions que, segons l’estudi, caldria no D’acord amb les dades dels 26 municipis de l’AMB amb més de 100 con- paralitzar als municipis metropolitans per evitar futurs problemes de tractes de lloguer anuals, ja l’any 2011 es va arribar als gairebé 59.000 disponibilitat d’habitatge. contractes formalitzats, seguint la tendència expansiva iniciada el 2007, Estoc d’habitatges nous pendents de venda amb un augment del 75% en el conjunt del període. En canvi, les transaccions d’habitatges han anat retrocedint any rere any Barcelona 12,5% des del màxim assolit el 2005 fins al mínim a què van arribar el 2011 (tan sols 15.350 operacions a l’AMB). L’any 2012 es produeix un repunt del AMB-BCN 9,3% 13%, que obeeix probablement a uns incentius fiscals que el 2013 han deixat de ser vigents, i ha estat més important al segment de segona Resta de Catalunya 78,3% mà, que amb 14.444 operacions i un creixement del 15% interanual representa el 83% del mercat de compravenda a l’AMB. Pel que fa als pisos nous, el volum de transaccions el 2012 creix de manera més lleu- gera en relació amb el 2011 (3%), amb un total de 2.923 operacions i L’estoc d’habitatges nous pendents de vendre a l’AMB representa el un pes que des del 2010 és inferior al 20% de les compravendes a l’àrea. 22% de l’estoc acumulat a Catalunya, mentre que el pes de la població que es concentra a l’àrea en relació amb el total de Catalunya és superior en 20 punts percentuals. –102+ Memòria estratègica PEMB 2012 PRESENTACIÓ Compravenda i lloguer d’habitatge a l’AMB 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 ORGANITZACIÓ Contractes de lloguer 30.356 32.965 33.211 33.731 39.822 47.929 55.527 58.989 n. d. Compravenda d’habitatges 45.957 51.320 47.126 31.240 18.941 18.873 24.542 15.350 17.367 IMPLANTACIÓ DEL PLA VISIÓ 2020 Font: Secretaria d’Habitatge de la Generalitat (pel lloguer) i Ministeri de Foment (per la compravenda d’habitatges) LA NOVA ETAPA DEL PEMB La dinàmica divergent del lloguer i la compra al llarg dels darrers anys Les dades de preus de segona mà, calculades a partir dels valors de posa de manifest canvis significatius dins el mercat immobiliari resi- taxació dels habitatges lliures amb més de 2 anys d’antiguitat per als ACTIVITATS dencial a l’AMB. Les quotes de cada segment en relació amb el total 20 municipis de l’àrea de més de 25.000 habitants, situen la mitjana d’operacions efectuades s’han anat invertint, i des del 2008 l’opció de de l’AMB per al 2012 en els 2.400 euros/m2, nivells sense precedents PROJECTES ESTRATÈGICS DE L'AMB lloguer passa a ser la majoritària i actualment arriba a absorbir a l’entorn en la sèrie que arrenca el 2005, que signifiquen una caiguda del 12% del 80% de les operacions al mercat residencial. interanual, semblant a la de Catalunya i Madrid (11%), i de fins al 27% respecte als valors màxims assolits el 2008. La reducció és superior a LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA L’ajust persistent a la baixa dels preus, que el 2012 s’intensifica, no ha la que experimenten els preus dels habitatges nous (menys de 2 anys estat suficient per estimular una demanda de compra que ha de fer front d’antiguitat), que és del 23% en el mateix període. MEMÒRIA ECONÒMICA a la incertesa del mercat laboral i a la caiguda de la renda familiar, amb reduccions salarials i impostos a l’alça. AMB-BCN 4.000 Variació dels preus de l’habitatge a l’AMB 15 3.500 10 3.000 5 2.500 0 2.000 -5 1.500 -10 1.000 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 -15 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Barcelona AMB Catalunya Madrid Habitatge nou Segona mà Lloguer Font: Ministeri de Foment. Mitjana dels 4 trimestres Font: Tecnigrama i Apolda (habitatge nou), Ministeri de Foment (segona Pel que fa al mercat de lloguer, la reducció dels preus no és tan pro- mà) i Secretaria d’Habitatge (lloguer) nunciada. Aquest segment del mercat s’ha beneficiat d’un augment important de la demanda, derivat de la que no pot accedir en primera opció a la compra d’un habitatge; a més, l’augment de l’oferta de llo- guer s’ha compensat en bona part per la incorporació dels habitatges que no poden ser venuts. –103+ Memòria estratègica PEMB 2012 PRESENTACIÓ Política d’habitatge Els preus de l’habitatge lliure i l’habitatge protegit han seguit processos oposats els darrers anys. Mentre els primers no han deixat de baixar, Tot i les restriccions pressupostàries que l’actual conjuntura econòmica ORGANITZACIÓ els protegits tenen preus màxims fixats que romanen invariables des imposa a la intervenció pública, del total d’habitatges que s’inicien una del 2008. Això pot fer que en alguns municipis els preus de mercat se part molt important és de protecció oficial i tant a l’AMB com a la resta situïn fins i tot per sota dels topalls màxims fixats per a l’habitatge social IMPLANTACIÓ DEL PLA VISIÓ 2020 de Catalunya la quota d’habitatge protegit ha mantingut un pes molt destinat a les rendes més baixes. significatiu els darrers anys de contracció de l’activitat al mercat lliure. LA NOVA ETAPA DEL PEMB Per arribar a un nombre més alt de sol·licitants i evitar l’existència d’un Quota de protecció dels habitatges iniciats estoc d’habitatge protegit caldria anar readaptant els preus d’aquests 70 66% habitatges. A la demarcació de Barcelona, l’any 2012 el preu mitjà de ACTIVITATS 60 venda ha estat de 1.385 euros/m 2. Al mateix àmbit territorial, fins a 56% 56.300 persones constaven com a demandants d’habitatge a final del PROJECTES ESTRATÈGICS DE L'AMB 50 46% 47% 2012 al Registre de Sol·licitants d’Habitatge amb Protecció Oficial de 40 35% Catalunya, i el lloguer és la tipologia més demanada al 80% de les 29% LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA 30 sol·licituds. 20 MEMÒRIA ECONÒMICA 10 0 2010 2011 1er semestre 2012 AMB Catalunya Si bé és cert que els volums d’activitat protegida s’han hagut de reduir de manera important durant els darrers anys, dels 1.162 habitatges iniciats a l’àrea el primer semestre de 2012 prop de la meitat han estat de protecció pública (47%). Aquesta quota d’habitatge protegit és molt semblant a la de l’any 2011 i superior a la del conjunt de Catalunya (29% el primer semestre del 2012). Pel que fa als habitatges acabats, el nombre dels que s’acullen a alguna figura protegida s’ha mantingut a l’AMB en nivells força elevats els darrers anys, a l’entorn de les 3.000 unitats anuals, però els ajustos a la baixa en els iniciats protegits que hi ha hagut sobretot des del 2010 (només 544 unitats iniciades el primer semestre del 2012, -43% intera- nual) incidiran en els volums futurs. 1–04+ 7. MEMÒRIA ECONÒMICA IMATGE: MOYAN BRENN Memòria estratègica PEMB 2012 PRESENTACIÓ ORGANITZACIÓ IMPLANTACIÓ DEL PLA VISIÓ 2020 LA NOVA ETAPA DEL PEMB ACTIVITATS PROJECTES ESTRATÈGICS DE L'AMB LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA MEMÒRIA ECONÒMICA 1–06+ Memòria estratègica PEMB 2012 PRESENTACIÓ ORGANITZACIÓ IMPLANTACIÓ DEL PLA VISIÓ 2020 LA NOVA ETAPA DEL PEMB ACTIVITATS PROJECTES ESTRATÈGICS DE L'AMB LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA MEMÒRIA ECONÒMICA –107+ Memòria estratègica PEMB 2012 PRESENTACIÓ ORGANITZACIÓ IMPLANTACIÓ DEL PLA VISIÓ 2020 LA NOVA ETAPA DEL PEMB ACTIVITATS PROJECTES ESTRATÈGICS DE L'AMB LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA MEMÒRIA ECONÒMICA 1–08+ Memòria estratègica PEMB 2012 PRESENTACIÓ ORGANITZACIÓ IMPLANTACIÓ DEL PLA VISIÓ 2020 LA NOVA ETAPA DEL PEMB ACTIVITATS PROJECTES ESTRATÈGICS DE L'AMB LA DINÀMICA SOCIOECONÒMICA MEMÒRIA ECONÒMICA 1–09+ Pla Estratègic Institucions promotores Metropolità de Barcelona Aena Consell Comarcal del Baix Llobregat Foment del Treball Nacional Ajuntament de Barcelona Consell Comarcal del Barcelonès Generalitat de Catalunya Ausiàs Marc, 7, 1r Àrea Metropolitana de Barcelona Consorci de la Zona Franca de Barcelona 08010 Barcelona Unió General de Treballadors de Catalunya T. 933 187 051 Autoritat Portuària de Barcelona Comissió Obrera Nacional de Catalunya Universitat de Barcelona F. 933 174 835 Cambra Oficial de Comerç de Barcelona Diputació de Barcelona plaestrategic@pemb.cat 35 ajuntaments de l’àrea metropolitana www.pemb.cat Cercle d’Economia Fira de Barcelona de Barcelona WICEPIX IMATGE: T