01 CMBS 2009-2010  portada:0 portadella  18/10/10  18:27  Página 2
Consell Municipal
de Benestar Social
2009-2010
Síntesi de l’Informe participatiu
Consell Municipal de Benestar Social
02 CMBS 2009-2010  SENCER:Maquetación 1  18/10/10  18:27  Página C2
Document de síntesi presentat al Plenari
del Consell Municipal de Benestar Social 
el 25 d’octubre de 2010.
El document íntegre, que inclou el balanç 
de les actuacions, es pot trobar a 
www.bcn.cat/consellbenestarsocial.
© Ajuntament de Barcelona
Acció Social i Ciutadania
Direcció de Participació Social
Consell Municipal de Benestar Social
C/ València, 344, 6è
Tel. 93 413 26 12
cmbs@bcn.cat
www.bcn.cat/consellbenestarsocial
Realització: Hores extraordinàries
Impressió: Gráficas Campás
Dipòsit legal: B-38.087-2010
Octubre de 2010
02 CMBS 2009-2010  SENCER 2:Maquetación 1  21/10/10  17:50  Página 1
Consell Municipal
de Benestar Social
2009-2010
Síntesi de l’Informe participatiu
02 CMBS 2009-2010  SENCER 2:Maquetación 1  21/10/10  17:50  Página 2
02 CMBS 2009-2010  SENCER 2:Maquetación 1  21/10/10  17:50  Página 3
Presentació
Un any més la Memòria Participativa del Consell Municipal de Benestar Social
2009-2010 és l’expressió de la solidaritat i el compromís cívic de la ciutat per
vetllar per la igualtat d’oportunitats i per la lluita contra l’exclusió social. 
El Consell ha estat des del seu inici, ara fa vint-i-dos anys, un espai de creació
de complicitats i sinergies. A través d’un diàleg obert entre les diferents entitats
socials, professionals, persones expertes i forces polítiques de la ciutat s’han
debatut els reptes socials que la societat planteja.
Any rere any la ciutat s’ha enriquit amb les propostes dels grups de treball
d’aquest Consell, de manera que avui Barcelona és el resultat de pensar i
actuar de forma col·lectiva i solidària.
Aquest any, igual que l’any anterior, un tema present en tots els grups de
treball ha estat les conseqüències de la crisi econòmica i les noves situacions
de pobresa i vulnerabilitat que està generant. I, per descomptat, la necessitat
de garantir i incrementar els pressupostos dedicats a la inclusió social i la
prevenció. També ha estat present la necessitat de una major implicació de la
ciutadania en la resolució del reptes socials actuals.
El 2010 conclou el Pla municipal d’inclusió social 2005-2010, que es va
desenvolupar a partir de la proposta d’aquest Consell. Els canvis socials i la
crisi econòmica ens plantegen nous escenaris i una major complexitat, que
requereix més que mai el compromís de l’Ajuntament de fer de la participació
un element imprescindible de governança i apostar per noves formes de
solidaritat i accions conjuntes. 
Un dels objectius del proper curs serà fer l’avaluació d’aquest Pla d’inclusió
social, i sorgiran noves propostes per tal que la ciutat se segueixi transformat
per fer front als nous reptes i continuar apostant per les polítiques d’igualtat
redistributiva, autonomia personal i de relacions comunitàries de solidaritat.
I el Consell demana a l’Ajuntament que continuï apostant per una Barcelona
inclusiva i sigui fidel al compromís que va contreure en el moment de la
constitució del Consell. Fet que passa per augmentar els serveis i recursos per
a les persones més vulnerables, el treball comunitari, i el compromís
d’incorporar les propostes d’aquest òrgan de participació, d’aquest fòrum de
diàleg privilegiat que és el Consell.
02 CMBS 2009-2010  SENCER:Maquetación 1  18/10/10  18:27  Página 4
02 CMBS 2009-2010  SENCER:Maquetación 1  18/10/10  18:27  Página 5
Índex
Organització 6 
Activitat 8 
Propostes dels grups de treball 11
Acció comunitària 12 
Dona 16 
Drogodependències 18 
Famílies 21 
Gent gran 24 
Infància 27 
Pobresa 30 
Salut 33 
Institut Municipal de Persones amb Discapacitat 38 
Annexos 43
Composició del Plenari del Consell Municipal de Benestar Social 44 
Composició dels grups de treball 46
02 CMBS 2009-2010  SENCER:Maquetación 1  18/10/10  18:27  Página 6
Organització
El Consell Municipal de Benestar Social és La Comissió Permanent constitueix l’òrgan
un òrgan de participació de l’àmbit de de seguiment del Consell. Té la funció
l’acció social a la nostra ciutat. La seva d’estudiar, informar i discutir els assumptes
finalitat és emetre informes, formular que es tractaran al Plenari.
propostes i promoure iniciatives per a la Els grups de treball són temàtics i tracten
millora de les polítiques d’acció social i
qüestions relacionades amb el seu àmbit.
contribuir a la construcció d’una ciutat més
Estan formats per representants de les
inclusiva i solidària, potenciant la
entitats que componen el Plenari del
coordinació entre les institucions i la
Consell, tècnics i tècniques municipals del
concertació d’actuacions amb les entitats
camp temàtic de referència, per entitats i/o
que en formen part.
institucions especialitzades o que intervenen
El consell s’estructura en el Plenari, la en l’objecte de treball del grup, i també per
Comissió Permanent i actualment vuit grups persones expertes.
de treball.
Altres consells sectorials, com el de dona,
El Plenari és l’òrgan de màxima joventut, assessor de la gent gran, del poble
representació del Consell. Hi participen les gitano, de gais, lesbianes, homes i dones
entitats i associacions que actuen en el transsexuals i bisexuals, consell de salut de
camp del benestar social a la ciutat. districtes, d’immigració... estan representats
en els grups de treball de referència.
Plenari
Plenari
Presidència: l’alcalde
Presidència delegada: segon
Comissió tinent d’alcalde d’Acció Social 
Permanent i Ciutadania
35 persones
76 persones
d’entitats/institucions, de
grups municipals i expertes
en les temàtiques
abordades
Grups Premi del
de treball Acció comunitària Premsa Consell Municipal
419 persones Dona Televisió de Benestar Social 
126 entitats Drogodependències Ràdio als Mitjans 
94 experts/es Famílies Internet de Comunicació
Gent gran (XVII edició)
Infància
Pobresa
Salut
6 Consell Municipal de Benestar Social
02 CMBS 2009-2010  SENCER:Maquetación 1  19/10/10  8:34  Página 7
Composició
Convidats i convidades 94
Plenari 76
Grups de treball 419 Comissió Permanent 35
Total 624 persones
Distribució per grups
45
40
35
30
25
20
15
10
5
0
ari nt ria na ies iese n
o l ra cian es
a lut
leP man nit
à D c í  g n r a
u p dè
n am nt nf
à ob p 
S
er m ru n  F Ge  I P
p ru
ió 
P
ó c
o G pe p  p
s i de ru up ru ru G
s c o G r G G
mi c
o  A rog
G
C up  D
Gr ru
p
G Dones Homes
Síntesi de l’Informe participatiu 2009-2010 7
02 CMBS 2009-2010  SENCER:Maquetación 1  18/10/10  18:27  Página 8
Activitat
El Consell Municipal de Benestar Social té Dona
una dinàmica de funcionament que va • Interseccionalitat dels eixos de desigualtat
d’octubre a juny. Així, el curs 2009-2010 es i les seves implicacions en les polítiques
va iniciar el mes d’octubre de 2009 i va públiques. 
finalitzar el mes de juny de 2010.
Cada grup de treball es reuneix amb una Drogues 
periodicitat mensual. Durant aquest curs els • S’ha reflexionat sobre com evitar o
grups de treball han realitzat un total de 64 gestionar el rebuig ciutadà a la implantació
sessions on han participat més de 400 de serveis d’atenció a persones
representants de diferents entitats. El curs drogodependents en els barris, i se n’han
finalitza amb les propostes treballades pels conegut diverses experiències.
vuit grups que es presenten a la Comissió
Permanent, per a la seva discussió i • Justícia i drogues: mesures penals
aprovació. alternatives a la presó i tractament de les
drogodependències en els centres
Aquestes propostes queden recollides en penitenciaris.
aquest informe de síntesi que es presenta al
Plenari, màxim òrgan del Consell, per a la
seva ratificació i aprovació final. Famílies
Posteriorment el president delegat del • Continuació del tema de reflexió del curs
Consell les presenta a la Comissió d’Acció anterior sobre les relacions
Social i Ciutadania en el plenari de intergeneracionals a la ciutat, des de
l’Ajuntament. diverses dimensions o perspectives: dins
Al llarg del curs, el tinent d’alcalde d’Acció de la família i també des de la perspectiva
Social i Ciutadania i els regidors i regidores més comunitària.
–segons la temàtica tractada en els grups de • Seguiment del Programa Municipal de
treball– hi participen donant compte de les Famílies. 
propostes formulades pels grups l’any
anterior, o bé per explicar els programes i
actuacions concretes de les polítiques Gent gran
socials. • Anàlisi valorativa del Programa Municipal
de Gent Gran 2006-2010, fent èmfasi en
dos aspectes: 
Activitat dels grups de treball - Avaluació del programa en relació amb
els criteris de qualitat i atenció a les
De manera resumida, els programes de persones, i que signifiquen claus de
treball dels grups han estat: millora. Aquest treball s’ha analitzat els
dos darrers anys. 
Acció Comunitària - Mirada a la dimensió comunitària.
• Lideratge dels processos comunitaris.
• Transversalitat i acció comunitària.
• L’avaluació de les accions comunitàries.
8 Consell Municipal de Benestar Social
02 CMBS 2009-2010  SENCER:Maquetación 1  19/10/10  8:35  Página 9
• Participació en el Projecte Barcelona • Presentació de l’Anuari 2009 del Tercer
Ciutat Amiga de la Gent Gran, que serà Sector Social de la ciutat de Barcelona.
l’eix central de la III Convenció Les Veus
• Presentació del projecte internacional
de la Gent Gran.
“Ciutats amigues amb les persones
grans”.
Infància
• Presentació de l’Institut de Serveis Socials
• La infància i l’esport, des de diferents de Barcelona.
perspectives: integració i cohesió;
participació, associacionisme i • Informe sobre el desplegament del nou
convivència; la perspectiva de gènere, i el model de serveis socials bàsics.
rol dels pares. • Informació sobre les noves xarxes d’acció
de l’acord ciutadà per una Barcelona
Pobresa inclusiva.
• Perspectiva comunitària de lluita contra la • Presentació de les propostes i conclusions
pobresa i l’exclusió (situar les persones del grups de treball de l’any 2009-2010.
vulnerables en l’eix o centre).
• Establir les bases per fer un seguiment del
programa d’acció municipal contra la Premi del Consell Municipal de
pobresa. Benestar Social als Mitjans de
Comunicació
Salut
• Intervenció en els determinants de la salut Des de l’any 1993 el Consell promou i
i la necessitat d’atenció a la diversitat. convoca la celebració del Premi del Consell
Hàbits saludables i mesures higièniques Municipal de Benestar Social als Mitjans de
sanitàries com a factors bàsics de Comunicació, amb l’objectiu de reconèixer,
prevenció en salut. promocionar i divulgar el bon tractament de
la informació que apareix als mitjans de
• Mirada crítica sobre el sistema sanitari i comunicació sobre temes socials de la ciutat
els seus excessos. de Barcelona.
El premi té quatre modalitats: premsa, ràdio,
televisió i internet.
Activitat de la Comissió
A l’edició del 2009 la participació ha estat:
Permanent 
Modalitat Treballs Mitjans
L’activitat de la Comissió Permanent durant
Premsa 57 21
aquest any ha estat:
Ràdio 32 6
• Presentació del Pla d’acció sobre drogues
de Barcelona 2009-2012. Televisió 33 10
• Presentació del Pressupost 2010 de l’Àrea Internet 16 11
d’Acció Social i Ciutadania. Total 138 48
• Presentació de l’informe Balanç d’atenció
social 2009.
• Presentació de l’estudi “Recomanacions
per a la millora de l’atenció social a
persones amb trastorn mental a
Barcelona”.
• Presentació de la Guia de xarxes
d’intercanvi solidari.
Síntesi de l’Informe participatiu 2009-2010 9
02 CMBS 2009-2010  SENCER:Maquetación 1  18/10/10  18:27  Página 10
02 CMBS 2009-2010  SENCER:Maquetación 1  18/10/10  18:27  Página 11
Propostes dels grups de treball
03 CMBS 2009-2010 acció comunitaria:Maquetación 1  18/10/10  18:27  Página 12
Grup de treball
Acció comunitària
Aquest curs el grup d’Acció comunitària ha plantejat treballar
prioritàriament tres temes: 
• El lideratge de les accions comunitàries
• La transversalitat en l’acció comunitària
• L’avaluació de l’acció comunitària
El lideratge de les accions comunitàries
CONCLUSIONS g Cal que hi hagi lideratge de “baix a dalt” g Qualsevol actor comunitari necessita unes
(amb protagonisme ciutadà, associatiu). condicions organitzatives adequades (en
termes de finançament, reconeixement,
g El procés comunitari ha de ser capaç de etc.) per poder desenvolupar les tasques
generar nous lideratges socials. que requereix l’acció comunitària.
g El lideratge comunitari ha de ser demo-
cràtic, relacional, inclusiu.
g Els professionals comunitaris han d’esti-
mular la participació i facilitar les relacions
entre els diferents agents, però això no ha
d’implicar un desplaçament dels liderat-
ges socials.
PROPOSTES g Generar espais de formació per al liderat- g Defugir del model unipersonal de la tasca
ge comunitari, atractius per a la ciutada- de dinamització comunitària. Treballar des
nia, que parteixin de les necessitats de la de la base d’equips comunitaris. 
comunitat i se centrin en aspectes pràc-
tics. 
g Aconseguir que tots els professionals Sense lideratge,
comunitaris tinguin unes condicions orga- “
nitzatives coherents amb el desenvolupa- difícilment pot haver
ment de la tasca (horaris, reconeixement, acció col·lectiva.
confiança, accés suficient a la informació
necessària...). ”
12 Consell Municipal de Benestar Social
03 CMBS 2009-2010 acció comunitaria:Maquetación 1  18/10/10  18:27  Página 13
La transversalitat en l’acció comunitària
CONCLUSIONS g La transversalitat comporta el treball en g La manca de transversalitat en les admi-
comú entre diferents àrees, serveis i enti- nistracions és una causa freqüent de fra-
tats de diferents àmbits temàtics i que s’a- càs dels processos de participació comu-
drecen a diferents col·lectius socials. nitària.
g Treballar transversalment significar “fer g La transversalitat s’ha de produir en la
junts”, no “ajuntar el que fem”. base dels serveis i entitats, vinculant-se al
tractament de temàtiques específiques de
g La transversalitat no és una finalitat en cada territori. Però necessita lideratge i
ella mateixa, sinó un mitjà per donar res- suport polític.
postes més eficaces a problemes comple-
xos. g La transversalitat és possible quan els
diferents agents es fan seu el projecte, no
g La transversalitat és un component fona- quan el perceben com una imposició o un
mental de qualsevol acció comunitària, projecte aliè.
particularment de les que fan una mirada
més integral del territori, com els plans de g Hi ha el risc que els mateixos processos
desenvolupament comunitari. comunitaris acabin generant rígides línies
divisòries entre línies temàtiques i entre
g El model burocràtic d’Administració públi- projectes. 
ca dificulta la transversalitat, ja que esta-
bleix divisions rígides entre àrees i equips
de professionals. El model gerencial,
també, ja que els indicadors de resultats,
competitivitat, etc. sovint van en contra de
la lògica del treball col·laboratiu.
PROPOSTES g Definir una estratègia institucional concre- g Incentivar els projectes transversals en el
ta que faci possible l’acció comunitària territori, siguin de base administrativa,
transversal a l’Ajuntament: identificar associativa o mixtes: incorporant o refor-
accions comunitàries en diferents àrees, çant el treball en xarxa com a criteri de
englobar-les en un programa transversal, valoració dels projectes.
coordinar actuacions, avaluar-les conjun-
tament, etc. g Promoure el rol de la “gestió transversal”
en el territori. Valorar la possibilitat que els
g Explorar les possibilitats que ofereixen les tècnics de barri facin aquesta funció. 
TIC i els nous models organitzatius en
xarxa com a eina de treball transversal. 
g Fer formació i difusió de la metodologia
del treball transversal.
“Treballar transversalment
significar “fer junts”, no
“ajuntar el que fem”.
”
Síntesi de l’Informe participatiu 2009-2010 13
03 CMBS 2009-2010 acció comunitaria:Maquetación 1  18/10/10  18:27  Página 14
L’avaluació de l’acció comunitària
CONCLUSIONS g L’avaluació és necessària en qualsevol g L’avaluació ha de ser un element planifi-
tipus d’actuació pública, per saber si cat des del principi. Tots els aspectes,
estem assolint els resultats desitjats i per sobretot els d’ordre qualitatiu, han d’estar
prendre decisions en conseqüència. definits d’entrada i s’ha de preveure com
es poden avaluar, a través de quins indi-
g Les administracions tendeixen a no fer cadors o mètodes.
avaluació (per manca de planificació, de
coneixements, de recursos, per por als g Les avaluacions de les accions comunità-
resultats...). ries a la ciutat posen l’accent en aspectes
molt quantitatius (nombre d’accions
g Cal preguntar-se quines han de ser les segons el territori, l’àrea temàtica, la tipo-
finalitats de l’avaluació, qui l’ha de fer, logia...). No serveixen per aprendre, són
què s’ha d’avaluar i amb quines eines. poc participatives i són incompletes en el
g Calen avaluacions no només al final, sinó seu enfocament.
també intermèdies que permetin fer reo-
g Les avaluacions específiques de cada pro-
rientacions, adaptacions... jecte o acció comunitària són molt des-
g L’avaluació de les accions comunitàries ha iguals segons les experiències.
de ser participada i transversal; ha de
contemplar tant aspectes relacionats amb
el procés com amb els resultats, i ha d’in-
cloure aspectes tangibles (recursos gas-
tats, etc.) i intangibles (confiança, satis-
facció, etc.).
PROPOSTES g Adoptar un nou model d’avaluació de les g Incentivar l’avaluació de les accions
accions comunitàries a la ciutat, més comunitàries a través de mesures diverses
orientat a l’aprenentatge, més participatiu, (d’ordre econòmic, organitzatiu, tècnic,
amb una mirada més qualitativa i que etc.).
identifiqui els aspectes que no han fun-
cionat.
g Crear una “capsa d’eines” per a l’avalua-
ció comunitària que sigui oberta i flexible,
i s’adapti als diferents tipus d’accions
comunitàries. Fer-ne difusió i formació. “L’avaluació de les
accions comunitàries ha
d’incloure aspectes
tangibles i intangibles.
”
14 Consell Municipal de Benestar Social
03 CMBS 2009-2010 acció comunitaria:Maquetación 1  19/10/10  8:35  Página 15
Propostes prioritzades
g Adoptar un nou model d’avaluació de les g Incentivar amb mitjans econòmics, forma-
accions comunitàries a la ciutat, més tius i organitzatius els projectes transver-
orientat a l’aprenentatge, més participatiu, sals en el territori, siguin de base adminis-
amb una mirada més qualitativa i que trativa, associativa o mixtes: incorporant o
identifiqui els aspectes que no han fun- reforçant el treball en xarxa com a criteri
cionat. de valoració dels projectes.
g Definir una estratègia institucional con - g Generar espais de formació per al liderat-
creta que faci possible l’acció comunitària ge comunitari, atractius per a la ciutada-
transversal a l’Ajuntament: identificar nia, que parteixin de les necessitats de la
accions comunità ries en dife rents àrees, comunitat i se centrin en aspectes pràc-
englobar-les en un programa transversal, tics.
coordinar actuacions, avaluar-les conjun-
tament, etc.
Síntesi de l’Informe participatiu 2009-2010 15
04 CMBS 2009-2010 dona:Maquetación 1  18/10/10  18:28  Página 16
Grup de treball
Dona
El programa de treball aquest curs 2009-2010 s’ha centrat en la
interseccionalitat. S’ha analitzat com el gènere es creua amb altres
desigualtats. Tota aquesta anàlisi, a més, s’ha acompanyat de la reflexió
més concreta entre la relació ètnia i gènere, amb especial atenció a les
dones gitanes.
La interseccionalitat
CONCLUSIONS g Les estratègies que s’adrecen a una des- g La relació entre dos eixos de desigualtat,
igualtat generalment no són neutrals en per exemple el d’ètnia-gènere, és una
relació amb les altres desigualtats. relació dinàmica, de manera que segons
el context i moment històric es pot priorit-
g Les dinàmiques de privilegis i exclusions zar una o l’altra.
emergeixen quan no es presta prou aten-
ció a les persones que es troben en els g El possible desplegament d’unes políti-
punts d’intersecció entre les diferents des- ques i un marc jurídic basats en la inter-
igualtats. seccionalitat de les desigualtats socials i
polítiques corre el perill de desplaçar uns
g Cal reconèixer i assumir la història de les eixos de desigualtat més que uns altres.
discriminacions, així com la història dels
nostres propis privilegis com a membres
de la societat.
g La concreció del marc jurídic de la anti-
discriminació és el que predomina (reco-
negut per la Constitució) però individualit-
za el problema de la discriminació, per
tant es fa encara més necessari un abor-
datge de forma estructural.
“El creuament de desigualtats no
implica una suma d’elles sinó
que es tracta de desigualtats
mútuament constituents.
”
16 Consell Municipal de Benestar Social
04 CMBS 2009-2010 dona:Maquetación 1  18/10/10  18:28  Página 17
Intersecció ètnia-gènere. El cas de les dones gitanes
PROPOSTES g S’ha de comptar amb la participació del g Implementar dins l’Ajuntament de
poble gitano en la definició i desplega- Barcelona la formació sobre les polítiques
ment de les polítiques, però no només del de gènere i sobre com es creua el gènere
moviment associatiu i dels seus represen- amb els altres eixos de desigualtat en tots
tants, sinó també de la gent de base i els àmbits sectorials de la política pública.
molt especialment de les dones. 
g Adoptar un model d’avaluació de les polí-
g Intensificar la defensa del dret a l’educa- tiques vers el poble gitano que permeti,
ció i la sanitat, i elaborar polítiques més en primer terme, recollir dades específi-
adients per a un major accés i permanèn- ques per aquesta comunitat desglossant
cia del poble gitano en aquests dos sempre aquestes dades per sexe i, en
àmbits, tenint en compte les diferències segon terme, que permeti que aquestes
de gènere. polítiques puguin ser més efectives en el
temps.
g Reforçar els referents de la comunitat
gitana a les escoles i instituts, tant en els g Revisar i incloure en el proper Pla de
continguts com en el professorat, garan- dones de l’Ajuntament de Barcelona un
tint la igualtat d’oportunitats per raó d’èt- abordatge teòric i d’actuacions concretes
nia i de gènere. sobre la relació que s’estableix entre la
desigualtat per raó de gènere i d’ètnia.
g Desplegament de més accions específi-
ques vers les dones de la comunitat gita- g Garantir sistemàticament la incorporació
na, pel que fa a la seva participació políti- de la perspectiva de gènere quan s’abor-
ca i al seu accés al mercat laboral. din i identifiquin les problemàtiques espe-
cífiques del poble gitano.
g Intensificar el debat entre dones gitanes i
no gitanes sobre el concepte de concilia-
ció entre cultura i mercat laboral. Cal
construir un sistema de ciutadania comu-
na entre dones gitanes i no gitanes que
permeti conciliar els temps culturals i el
temps laboral.
Propostes prioritzades
g S’ha de comptar amb la participació del g Revisar i incloure en el proper Pla de
poble gitano en la definició i desplega- dones de l’Ajuntament de Barcelona un
ment de les polítiques, però no només del abordatge teòric i d’actuacions concretes
moviment associatiu i dels seus represen- sobre la relació que s’estableix entre la
tants, sinó també de la gent de base i desigualtat per raó de gènere i d’ètnia.
molt especialment de les dones.
g Garantir sistemàticament la incorporació
g Implementar dins l’Ajuntament de de la perspectiva de gènere quan s’abor-
Barcelona la formació sobre les polítiques din i identifiquin les problemàtiques espe-
de gènere i sobre com es creua el gènere cífiques del poble gitano.
amb els altres eixos de desigualtat en tots
els àmbits sectorials de la política pública.
Síntesi de l’Informe participatiu 2009-2010 17
05 CMBS 2009-2010 drogodependencies:Maquetación 1  19/10/10  11:25  Página 18
Grup de treball
Drogodependències
Aquest any el grup ha reflexionat sobre les reaccions adverses de la
ciutadania als serveis i equipaments d’atenció a les drogodependències,
i sobre el tractament de les drogodependències en els centres
penitenciaris. El treball s’ha concretat en els temes següents:
• Devolució del Pla d’acció sobre drogues de Barcelona 2009-2012
• Experiències d’implantació de serveis de drogodependències en un
territori
• Mesures d’intervenció amb drogodependents en el sistema judicial
“Els recursos destinats al tractament de les
drogodependències han d’emanar d’una
visió àmplia de salut pública i no poden
estar a mercè de la conjuntura política.
Conclusions ”
g És necessari el consens polític per abor- s’han d’establir processos de mediació
dar l’atenció a les persones drogodepen- amb la ciutadania i garantir el treball que
dents i una aposta més decidida pel tre- fan els agents de salut, els cossos de
ball preventiu i comunitari, i per les políti- seguretat, i els educadors i educadores de
ques d’inserció sociolaboral. El govern carrer. 
municipal ha de ser garant dels drets
socials i laborals de les persones més vul- g És necessari establir l’obligatorietat de
nerables. seguir un tractament de desintoxicació
quan es dictin mesures penals alternati-
g L’atenció a les persones drogodependents ves de treball comunitari derivades de
s’ha de fer des de la proximitat i s’han de problemes amb l’alcohol.
crear els serveis i recursos necessaris a
cada barri i/o districte. La crisi econòmica g Els mitjans de comunicació no contribuei-
no pot comportar una reducció dels recur- xen, en la seva majoria, a la sensibilització
sos destinats als col·lectius més vulnera- i reflexió sobre la necessitat de serveis
bles, ni a les polítiques preventives. comunitaris i de proximitat per al tracta-
ment i la reinserció de les persones dro-
g Per reduir l’alarma social que provoquen godependents.
els serveis i equipaments destinats a l’a-
tenció a les persones drogodependents
18 Consell Municipal de Benestar Social
05 CMBS 2009-2010 drogodependencies:Maquetación 1  19/10/10  11:25  Página 19
Propostes
g Exigim a les administracions públiques g Plantejar la creació de jutjats especialit-
que no es produeixin retallades socials de zats en drogodependència (alcohol i altres
cap mena en els pressupostos dedicats a drogues) que es dotin de comissions mul-
l’atenció a les persones, especialment a tidisciplinàries a qui demanar consell
aquest col·lectiu. abans d’emetre sentència. Encaminar les
sentències a la reinserció real de la perso-
g Cal que les actuacions de l’Ajuntament na, en cas d’haver detectat una depen-
respecte als serveis de drogodependèn- dència.
cies es basin en criteris tècnics i criteris
socials solvents i contrastats i que es blin- g Donar més suport (econòmic, infraestruc-
din als canvis polítics del consistori. tural, de formació) a les entitats que acu-
llen a persones amb mesures penals alter-
g A qualsevol servei i equipament d’atenció natives per tal que puguin facilitar que
a les persones drogodependents cal un aquestes es decantin per iniciar tracta-
treball transversal i multidisciplinari i ments de rehabilitació, malgrat no en tin-
garantir la presència de diferents agents guin obligació.
d'àmbit comunitari. I un major reconeixe-
ment del treball que realitzen. g Millorar la connexió entre els serveis de
rehabilitació dels centres penitenciaris
g L’Ajuntament hauria d’implicar-se més amb la xarxa de serveis exteriors a fi que
amb les empreses d’inserció sociolaboral el procés acabi amb èxit d’inserció social
de persones amb problemàtiques de dro- real de les persones que passen temps de
godependències i incentivar les empreses reclusió.
municipals a fer-ne ús, així com a incloure
a les seves plantilles persones derivades
per aquests serveis.
g Tenir present la perspectiva de gènere
quan es creen nous recursos o es refor-
mulen els existents.
g Convidar el Col·legi de Periodistes per
reflexionar sobre el llenguatge estigmatit-
zador dels mitjans de comunicació, que
destrueix la feina feta durant anys de tre-
ball de consens, de mediació i sensibilit-
zació a barris i districtes.
“La majoria de sentències que es resolen amb una
mesura penal alternativa de treball comunitari no
impliquen l’obligació de tractament, tot i que en la
majoria de casos estan vinculades a problemes
amb l’alcohol.
”
Síntesi de l’Informe participatiu 2009-2010 19
05 CMBS 2009-2010 drogodependencies:Maquetación 1  19/10/10  11:25  Página 20
Propostes prioritzades
g Cal que es retorni al consens polític pel culats a les necessitats de cada barri o
que fa a polítiques de drogodependèn- districte, partint de la premissa de
cies, consens que mai s’havia d’haver l’Institut Català de la Salut, que l’atenció a
trencat i que fa difícil la feina diària de les drogodependències cal fer-la des de la
molts recursos. Es necessari que es treba- proximitat. 
lli des de la mediació.
g Creació, per part de l’Ajuntament, d’una
g Que es dotin de recursos les intervencions xarxa de recursos d’inclusió sociolaboral
als barris dels agents de seguretat, de per a persones amb problemes de drogo-
salut i educadors. dependències a la ciutat i revisió, per part
de la Generalitat, dels circuits ja existents. 
g Els serveis i equipaments comunitaris de
drogodependències han de crear-se vin-
20 Consell Municipal de Benestar Social
06 CMBS 2009-2010 families:Maquetación 1  19/10/10  9:31  Página 21
Grup de treball
Famílies
A més d’un tema general, “La cura de les persones a la vida diària”, 
el grup de treball ha tractat cinc subtemes:
• L’acolliment familiar en família extensa i en família aliena
• El treball amb famílies cuidadores impulsat per entitats de l’àmbit 
de la salut
• Grups de suport a persones cuidadores impulsats des de Serveis
Socials Bàsics
• Evolució del projecte de suport al reagrupament familiar
• El Programa Municipal per a les Famílies 2006-2010 i el seu reflex
en el nou Model de Serveis Socials Bàsics de Barcelona
La cura de les persones a la vida diària
CONCLUSIONS g El repte que tenim en l’actualitat és que g Només des d’un treball de proximitat i
les relacions de família siguin de recipro- grupal es poden enfortir les estructures i
citat, equitat i ajuda mútua. Les polítiques iniciatives comunitàries que estan sorgint i
i serveis públics municipals haurien de possibilitar-ne de noves. I és necessari un
facilitar que els intercanvis i les solidaritats reconeixement dels codis familiars d’altres
familiars desitjades es puguin mantenir i cultures i dels nous models familiars.
reforçar tot respectant les necessitats i
projectes personals de cada membre del g La informació sobre els serveis i recursos
grup familiar. de suport familiar existents és bàsica per
a les famílies que cuiden persones en
g En l’actual situació de crisi econòmica i situació de dependència; així com una
de valors, el suport a les famílies hauria formació continuada i de qualitat al perso-
de ser una prioritat municipal per poder nal que fa el servei d’ajuda a domicili.
assegurar la solidaritat i la cohesió social.
Els serveis i el suport a les famílies no
s’han de veure afectats pels retalls pres-
supostaris. “És necessària una major
aposta del govern municipal
g Cal continuar promovent un canvi de pels serveis de suport i
mentalitat de la societat per tal que la per-
sona cuidadora pugui desenvolupar el seu orientació a les famílies al
projecte de vida, i les administracions llarg de la vida i en la seva
haurien d’assegurar-li els serveis i recur- funció de cura.
sos d’acompanyament necessaris. ”
Síntesi de l’Informe participatiu 2009-2010 21
06 CMBS 2009-2010 families:Maquetación 1  19/10/10  8:37  Página 22
L’acolliment familiar en família extensa i en família aliena.
Necessitats de suport
PROPOSTES g Acompanyar les famílies acollidores des g Contemplar en els plecs de condicions del
dels serveis socials. servei a joves tutelats, la continuïtat,
seguiment i suport dels joves extutelats a
g Promocionar i assessorar els grups psico- partir dels 18 anys.
educatius i els grups d’ajuda mútua des
de serveis socials. 
El treball amb famílies cuidadores impulsat per entitats 
de l’àmbit de la salut
PROPOSTES
g Millorar el suport i dotació pressupostària g Mantenir el suport i promoció de xarxes
a les associacions. de l’associacionisme de les persones i
famílies cuidadores i acomplir el termini
de finançament.
Grups de suport a persones cuidadores impulsats 
des de Serveis Socials Bàsics
PROPOSTES g Mantenir i estendre l’experiència dels g Aprofitar els equipaments i entitats que
grups d’ajuda mútua, com ara la Colla fan grups de suport per a cuidadors per
Cuidadora, que funcionen en xarxa de impulsar l’aparició de grups d’ajuda
col·laboració entre professionals de ser- mútua. 
veis socials, entitats externes i partici-
pants. g Oferir més formació per ajudar les famílies
que necessiten cuidadors i tenen proble-
g Valorar els coneixements generats per les mes per trobar personal qualificat i res-
bones pràctiques de suport grupal a per- ponsable.
sones cuidadores.
Evolució del projecte de suport al reagrupament familiar
PROPOSTES g Estendre el programa a tota la ciutat - La violència de gènere que presenta una
(actualment funciona a sis districtes de la situació jurídica complexa en el cas de
ciutat). dones estrangeres reagrupades.
g Posar èmfasi en tres problemàtiques g Reconèixer, en l’àmbit de Serveis Socials,
detectades que encara no tenen prou els codis familiars d’altres cultures i acom-
atenció en els serveis socials: panyar les famílies perquè es vagin adap-
- Adolescents reagrupats de 16 a 18 anys. tant a la nostra realitat. 
- Dones reagrupades que viuen una sole-
dat gravíssima.
22 Consell Municipal de Benestar Social
06 CMBS 2009-2010 families:Maquetación 1  19/10/10  8:37  Página 23
El Programa Municipal per a les Famílies 2006-2010 i el seu
reflex actual en el nou model de Serveis Socials Bàsics
de la ciutat
PROPOSTES g L’Ajuntament ha de fer una aposta més g Les polítiques i serveis públics municipals
clara i valenta per implementar en clau haurien de facilitar que els intercanvis i
familiar –des del treball grupal i comunita- les solidaritats familiars desitjades es
ri– serveis socials de suport a les funcions puguin mantenir i reforçar, tot respectant
familiars de cura al llarg de la vida. les necessitats i projectes personals de
cada membre del grup familiar.
Propostes prioritzades
g S’ha d’assegurar els serveis i suport públic g Continuar creant recursos especialitzats
i comunitari necessari perquè les perso- (SAD, centre de dia, residència) i fer aten-
nes cuidadores puguin desenvolupar el ció a les patologies duals no ateses.
seu projecte de vida. La seva feina és un
estalvi públic molt important en serveis g Augmentar la dotació per a formació de
sociosanitaris. personal cuidador en els SAD i reestructu-
rar el pressupost perquè hi càpiga la for-
g Enfortir les estructures dels serveis de mació d’aquest personal.
proximitat i fer una aposta decidida pel
treball grupal i comunitari en els serveis g Cal una aposta més clara i valenta de
socials. Cal estendre les bones pràctiques l’Ajuntament per implementar, en clau
que ja es realitzen a la ciutat amb aques- familiar, serveis socials de suport a les
tes metodologies. funcions familiars de cura al llarg del cicle
de vida de les persones.
g Cal més informació municipal a l’abast de
les famílies que cuiden persones en situa- g Pel que fa al Programa Municipal per a
ció de dependència. Per exemple, millorar les Famílies 2006-2010 cal avaluar, amb
l’accessibilitat de la informació sobre els els indicadors previstos, el treball realitzat
serveis de suport a la web municipal. i el que queda per realitzar, mantenint
l’esperit de transversalitat del Programa.
g Facilitar una ràpida resolució dels tràmits
administratius que pertoquen a
l’Administració local. 
g Agilitar la consecució d’ajudes reconegu-
des per la Llei d’autonomia i dependència
i la Llei de serveis socials. Fer-ne un
seguiment per garantir que els recursos
que obtenen les famílies millorin el benes-
tar de qui rep la cura i de qui la dóna. 
Síntesi de l’Informe participatiu 2009-2010 23
07 CMBS 2009-2010 gent gran:Maquetación 1  19/10/10  8:52  Página 24
Grup de treball
Gent gran
El grup de treball ha tractat i avaluat les següents actuacions del
Programa Municipal per a la Gent Gran 2006-2010 d’acord amb la
dimensió comunitària i l’atenció centrada en la persona:
• Procés d’implantació del Pla de millora de casals i espais de gent gran
• Les persones grans als processos comunitaris
• El concepte de qualitat en els serveis per a gent gran de l’Ajuntament
de Barcelona
• El Projecte Barcelona Ciutat Amiga de la Gent Gran 
“Un envelliment actiu i participatiu assegura la qualitat
de vida i el benestar de les persones en el seu cicle
vital. Les persones grans han de participar activament
en el disseny de la ciutat i els seus serveis.
”
Procés d’implantació del Pla de millora de casals 
i espais de gent gran
CONCLUSIONS g Cal mantenir el nivell d’inversió (en g Entre els aspectes positius associats a la
estructures, programació d’activitats i nova cultura de Casal s’assenyala la diver-
suport professional), avançar en l’aplicatiu sitat de persones grans que aplega.
informàtic i en el nou document de règim
de funcionament intern. g No s’ha de limitar l’edat de les persones,
ja que el casal, com a equipament de pro-
g S’ha de parar especial atenció a la infor- ximitat, dóna oportunitats de relació
mació, la formació i el suport per sostenir també en la vellesa avançada.
el canvi cultural, i en conseqüència orga-
nitzatiu, que fonamenta el Pla de millora. g Es reconeix la importància de les relacions
entre generacions.
g Cal fomentar les relacions amb l’entorn.
ES VALORA En relació als casals de gent gran del g L’augment de la diversitat de persones
POSITIVAMENT districte d’Horta-Guinardó: grans vinculades als casals.
g L’amplia convocatòria realitzada per pre-
g L’elevada implicació de persones grans
sentar els nous casals a les persones per dur a terme activitats de forma volun-
grans del districte. tària.
24 Consell Municipal de Benestar Social
07 CMBS 2009-2010 gent gran:Maquetación 1  19/10/10  8:52  Página 25
Vinculació de les persones grans als processos comunitaris,
diferents experiències
CONCLUSIONS g Totes les experiències responen a un g Al Poble Sec, es posa de manifest com es
enfocament centrat en la persona. poden oferir respostes innovadores, a par-
tir de les capacitat de la gent gran i el
g Al barri de la Barceloneta, els dos projec- suport que es crea dins el grup.
tes exposats fomenten nous tipus d’inter -
accions: apropament als serveis sanitaris g A Sant Antoni, es mostra l’acció conjunta
o implicació de les persones en la gestió de joves, adults i gent gran en comissions
del projecte. de treball.
Com es treballa la qualitat a les residències municipals 
per a gent gran
CONCLUSIONS g Hi ha preocupació pels resultats limitats i g S’han d’explorar iniciatives diverses per
esbiaixats que poden obtenir-se a través fer front al sentiment de solitud de les
de les enquestes de satisfacció. persones grans. Tot respectant el dret a
no fer res, cal esbrinar-ne el perquè i bus-
g Cal desplegar noves vies per fomentar la car-hi alternatives.
participació dels residents en el Consell
de Residents. g Cal esbrinar les raons que retarden l’ac-
cés a les places residèncials, per tal d’agi-
litar-lo.
Els habitatges amb serveis per a gent gran de l’Ajuntament 
de Barcelona
CONCLUSIONS g La concepció dels habitatges amb serveis g Els habitatges amb serveis són una bona
contempla l’evolució de les persones mostra d’articulació entre àrees munici-
grans, de l’autonomia funcional inicial a la pals i entre els diferents recursos socials i
necessitat de suports. sanitaris.
g Es subratlla el respecte a la diversitat en
els ritmes i estils de vida juntament amb
el paper actiu en la gestió per part de les
persones grans.
Síntesi de l’Informe participatiu 2009-2010 25
07 CMBS 2009-2010 gent gran:Maquetación 1  20/10/10  10:10  Página 26
El servei d’atenció domiciliària
CONCLUSIONS g Cal promoure la participació de la persona g La distribució de funcions ha de basar-se
usuària en les decisions tant d’assignació en les competències reconegudes dels
com de modificació dels serveis. diferents perfils professionals.
g S’ha de tenir en compte que l’atenció g Cal millorar la comunicació i coordinació
domiciliària no es cenyeix al treball del/la entre els diferents agents que intervenen,
treballador/a familiar; només així es podrà per agilitar les respostes i evitar repeti-
afrontar l’evolució cap a una major diversi- cions. 
tat en les demandes.
g Cal desplegar vies per detectar les perso-
nes que poden necessitar aquests serveis.
El Projecte Barcelona Ciutat Amiga de la Gent Gran
El projecte internacional “Ciutats amigues • Participació social i cívica 
amb les persones grans” sorgeix l’any 2005 • Respecte, desigualtats i condicions
com una iniciativa de l’Organització Mundial d’inclusió 
de la Salut (OMS) per fomentar l’envelliment • Comunicació i informació 
actiu de les persones gransi l’adaptació de • Serveis de salut i serveis socials
la ciutats a l’envelliment demogràfic. • Accessibilitat i utilització dels espais i
edificis 
El grup de treball ha debatut les vuit àrees
d’investigació en què es basa aquest Per a cadascuna d’aquestes variables, el
projecte: grup ha identificat els aspectes que faciliten
a la gent gran la vida a la ciutat i els que la
• Mobilitat i transport
dificulten així com propostes.
• Habitatge
• Relacions de suport en la família, entre Es pot trobar més informació a:
amics i veïns www.bcnamigagentgran.es
Propostes prioritzades
g Aplicar procediments diferents a l’enques- g Promoure la participació en el Projecte
ta per la valoració de satisfacció dels Barcelona Ciutat Amiga de la Gent Gran
usuaris en el marc del sistema d’avaluació tot cercant la col·laboració de les entitats
de la qualitat en els serveis. tant de gent gran com dels diferents sec-
tors i camps d’actiivtat
g Donar a conèixer les iniciatives que pro-
mouen les relacions entre les persones g Continuar treballant en la difusió del
usuàries dels diferents serveis, la relació Document Obert de Drets i Llibertats de
amb l’entorn i, també, explorar noves les persones grans en situació de depen-
modalitats que estimulin aquests tipus de dència.
relacions. 
26 Consell Municipal de Benestar Social
08 CMBS 2009-2010 infancia:Maquetación 1  18/10/10  18:29  Página 27
Grup de treball
Infància
El grup ha treballat el tema Esport i infància, reflexionant sobre l’esport
com a espai de participació i de cohesió social, les diferències de
gènere, i els aspectes positius i negatius de la competició. S’han tractat
els temes següents:
• Esport i infància: tradicions i reptes
• Enquesta d’hàbits esportius escolars de la ciutat de Barcelona (2007)
i programa Promoció esportiva en edat escolar a la ciutat de
Barcelona
• Presentació del programa “A partir del carrer” i de l’Associació
Esportiva Ciutat Vella
• L’esport en edat escolar: la igualtat en joc. Anàlisi i propostes de
bones pràctiques
• Activitats de la Fundació Futbol Club Barcelona
• El rol dels pares en l’esport
“L’esport és un tema transversal que
implica cooperació, solidaritat i alhora
competitivitat; és també un espai de
participació i de cohesió social.
”
Síntesi de l’Informe participatiu 2009-2010 27
08 CMBS 2009-2010 infancia:Maquetación 1  18/10/10  18:29  Página 28
Esport i infància
CONCLUSIONS g Cal pensar com incorporar els infants en en general i especialment en les noies.
els espais de participació esportius tant Calen una diversitat d’estratègies i espais
institucionals com en les federacions. per facilitar la pràctica esportiva dels ado-
lescents i joves.
g Es planteja que la nomenclatura més ade-
quada per referir-se a infància i esport és g L’esport és una pràctica saludable que
“esport en la infància i l’adolescència”. s’ha de fomentar i alhora un àmbit de
coeducació que fomenta els valors de la
g Cal reforçar el paper de l’escola en el participació, la cooperació i la solidaritat.
foment i aprenentatge de la pràctica
esportiva i recuperar el concepte de joc g El grup considera important obrir-se als
de les activitats esportives. nens i nenes i creu que ha de fer alguna
activitat col·laborativa per augmentar la
g En la etapa de l’adolescència hi ha un relació directa amb els infants.
abandonament de les activitats esportives
PROPOSTES g Crear espais que facilitin pràctiques g Cal oferir activitats per a diferents edats i
esportives lliures (pistes de patinatge i afavorir que la pràctica esportiva sigui
altres opcions que afavoreixin que els accessible econòmicament: 
joves facin activitat física a l’aire lliure). - ampliant l’oferta d’activitats esportives
Incorporar la figura del monitor/a espor- públiques a tots els barris.
tiu/va en aquests espais. - ajudant les AMPA a tenir una oferta
variada d’activitats esportives.
g Tancar al trànsit carrers cèntrics dels - pensant algun sistema que afavoreixi el
barris i fer activitats ludicoesportives (com lloguer o intercanvi de bicicletes per a
es va fer a la festa “Fem Paral·lel”, el 12 infants i adolescents (per exemple en els
de juny de 2010, i com es fa setmanal- parcs, ampliar el bicing als menors de 18
ment a la ciutat de Brasilia). anys).
g Reforçar el paper de l’escola, que també
g Reimpulsar la campanya “Compta fins a
és un agent implicat tant amb relació al tres” (http://www.comptafinsatres.com) de
foment, l’aprenentatge i la pràctica d’es- difusió de valors positius en la pràctica
ports com al foment de l’activitat física: esportiva.
- Recuperar el concepte festiu i de joc de
les activitats esportives. g Utilitzar internet per visibilitzar i promocio-
- Potenciar l’activitat física no competitiva, nar les pràctiques esportives posant l’ac-
com ara l’excursionisme. cent en la diversitat d’activitats físiques
- Vetllar perquè el futbol no acapari tot possibles als barris i a la ciutat.
l’espai dels patis escolars.
- Afavorir la diversitat de pràctiques espor- g Barcelona és Ciutat Amiga de la Infància
tives a l’escola (l’escola ensenya a nadar des de 2007 i va assumir compromisos
i també hauria d’ensenyar a anar en bici- amb l’UNESCO; cal que els nens i nenes
cleta, ja que el preu de les bicicletes sigui agents actius a la ciutat.
comporta importants diferències socials). g S’ha de potenciar la visibilitat de l’esport
femení. En aquest sentit, els mitjans de
comunicació locals i internet poden ser
una eina útil. Es valora positivament la ini-
ciativa www.mujerydeporte.org.
28 Consell Municipal de Benestar Social
08 CMBS 2009-2010 infancia:Maquetación 1  18/10/10  18:29  Página 29
Propostes prioritzades
g Calen espais per facilitar la pràctica espor- g Ampliar els ajuts a l’activitat esportiva.
tiva per infants i joves: el projecte “Patis
oberts” és una bona pràctica però en g Afavorir que els nens i nenes triïn les acti-
calen d’altres. vitats esportives segons els seus gustos i
no segons els gustos o conveniència dels
g Les escoles haurien de potenciar jocs tra- pares, per tant cal afavorir el coneixement
dicionals que impliquen activitat física no d’esports diversos per part dels infants.
competitiva (corda, gomes, xarranca,
cavall fort). g Cal incorporar els infants en els espais de
participació esportius tant institucionals
g Recuperar aspectes de coeducació en com en les federacions.
l’esport.
Síntesi de l’Informe participatiu 2009-2010 29
09 CMBS 2009-2010 pobresa:Maquetación 1  19/10/10  8:38  Página 30
Grup de treball
Pobresa
El grup de Pobresa es va fixar tres grans temàtiques sobre les quals
articular el treball del curs 2009-2010:
• Urgències socials i treball preventiu
• Accés a l’habitatge, crisi i noves formes de pobresa
• La vulnerabilitat de les persones “sense papers”
Urgències socials i treball preventiu
CONCLUSIONS g Falta coneixement entre els àmbits asso- g Els itineraris d’exclusió s’inicien de molt
ciatiu, organitzacional i comunitari. Les joves, ja que bona part dels trencaments
iniciatives d’arrel comunitària poden com- amb la societat es produeixen en la transi-
plementar les de les organitzacions. ció del sistema educatiu al treball.
g La construcció comunitària permet supe- g Algunes institucions (com la presó) excer-
rar dinàmiques de rebuig per part dels ceixen de potenciadors de les situacions
veïnats. d’exclusió i pobresa.
PROPOSTES g Malgrat la crisi, cal continuar apostant per g Davant la crisi, actuacions concretes.
les polítiques preventives i aprofundir en Recollir quines són les demandes i quins
la prevenció com l’enfocament transversal recursos existeixen per fer-hi front amb
tant per part de les administracions públi- una anàlisi rigorosa sobre quina oferta de
ques com per part de les entitats. recursos és la prioritària en el context
actual. 
g Millorar la comunicació és optimitzar
recursos. La comunicació afavoreix la g Reforçar la perspectiva comunitària també
transversalitat en l’anàlisi de la realitat pot optimitzar recursos.
social.
“La prevenció és
socialment més eficaç
que les mesures
pal·liatives.
”
30 Consell Municipal de Benestar Social
09 CMBS 2009-2010 pobresa:Maquetación 1  18/10/10  18:30  Página 31
Accés a l’habitatge, crisi i noves formes de pobresa
CONCLUSIONS g L’endeutament de les llars vulnerables pot g Un desnonament té un cost social molt
iniciar processos d’exclusió social severa més elevat que la prevenció de l’execució
difícils de trencar. hipotecària. 
g Els col·lectius que sense accés a habitat- g Hi ha poca coordinació i no existeix un
ge de lloguer s’han endeutat per comprar- inventari únic de recursos d’habitatge.
ne un són els més castigats per la crisi. 
PROPOSTES g Potenciar i donar a conèixer els recursos g Donar suport a la xarxa d’habitatges d’in-
existents d’assessorament financer i jurí- clusió com a eina de coneixement dels
dic a les persones endeutades en situació recursos existents a la ciutat.
d’impagament. 
g Impulsar el pagament en dació (en cas
d’execucions hipotecàries) per evitar l’en-
deutament perpetu de les persones que
perden l’habitatge. 
La vulnerabilitat de les persones “sense papers”
CONCLUSIONS g Existeix un buit en l’atenció dels MEINA g Les persones indocumentades no reben
(menors estrangers indocumentats no cap tipus d’atenció de continuïtat quan
acompanyats). deixen de ser menors.
g No es reconeixen els documents dels
menors immigrants procedents de països
subsaharians a l’hora de validar l’edat. 
PROPOSTES g Demanar que el marge d’error de la prova g Generar mecanismes per donar continuï-
de determinació d’edat sigui sempre en tat i seguiment a les persones immigrants
benefici de l’interès dels menors. indocumentades en la seva transició cap
a la majoria d’edat. 
g Facilitar l’assessorament jurídic als joves
en situació de no-atenció. 
Síntesi de l’Informe participatiu 2009-2010 31
09 CMBS 2009-2010 pobresa:Maquetación 1  19/10/10  8:39  Página 32
Propostes prioritzades
Aquesta priorització parteix de dues premisses bàsiques: 
• Cal mantenir o incrementar les dotacions pressupostàries destinades a la lluita contra la
pobresa i a la seva prevenció.
• La urgència no pot frenar el desenvolupament de polítiques preventives. La prevenció és una
inversió de futur i estalvia molts recursos i, sobretot, el patiment de moltes persones
g Continuar desenvolupant eines de comu- g Demanar a la Fiscalia de Menors de
nicació i d’intercanvi mutu entre entitats i Barcelona que el marge d’error de la
entre el tercer sector y les administra- prova de determinació d’edat que s’aplica
cions, amb l’objectiu d’optimitzar els als immigrants de països subsaharians es
recursos existents. Un exemple és la xarxa consideri en benefici de l’interès dels
d’habitatges d’inclusió. També s’haurien menors. 
de facilitar les pràctiques de recurs mutu. 
g Impulsar el pagament en dació (en cas
g Dedicar esforços a la prevenció de futures d’execucions hipotecàries) per tal d’evitar
tensions socials als barris amb minories. l’endeutament perpetu de les persones
que perden l’habitatge. 
g Generar mecanismes per donar continuï-
tat i seguiment a les persones immigrants
indocumentades en la seva transició cap
a la majoria d’edat.
32 Consell Municipal de Benestar Social
10 CMBS 2009-2010 salut:Maquetación 1  19/10/10  8:39  Página 33
Grup de treball
Salut
El grup de Salut ha debatut, durant aquest curs, els temes següents:
• Consideracions en relació amb el virus H1N1
• Introducció al tema dels cribratges
• Informe de Salut de Barcelona 2008:
- Pla Barcelona Activitat Física i Salut
- L’epilèpsia, de malaltia sagrada a malaltia curable
- La immigració i els serveis sanitaris
- Les accions de salut del Consell de la Joventut de Barcelona
“La prevenció en salut s’ha de basar més en els
determinants de la salut. Els hàbits saludables
i l’activitat física són font de salut.
”
Consideracions en relació al virus H1N1
CONCLUSIONS g Els factors que poden haver contribuït a la g Es constata la dificultat de gestionar
incertesa i desconfiança de la població a adientment la informació davant les incer-
immunitzar-se han estat: el canvi de crite- teses. La gestió de les incerteses planteja
ris de l’OMS per determinar que es tracta- dilemes freqüents en salut pública.
va d’una pandèmia; la controvèrsia sobre
la seguretat de la vacuna; el fet que una g Les mesures preventives que s’adoptin
part de l’estament mèdic no es vacunés; han de ser proporcionades als esforços
la comprovació que el virus de la grip A que requereixen i als possibles efectes
no era tant virulent com s’esperava, i l’es- indesitjables que es puguin produir. 
tat d’opinió molt generalitzat sobre els
interessos de la indústria farmacèutica.
PROPOSTES g Sostenir i incorporar, com a hàbits saluda- g Les autoritats sanitàries han de fer un
bles, les mesures higièniques sanitàries balanç acurat dels beneficis i dels perjudi-
desplegades per prevenir el contagi de la cis que s’esdevenen en aquestes situa-
grip A. cions, de manera que tothom sigui cons-
cient dels pros i contres de les mesures
preventives i que la població aprengui a
assumir alguns riscos.
Síntesi de l’Informe participatiu 2009-2010 33
10 CMBS 2009-2010 salut:Maquetación 1  19/10/10  8:40  Página 34
Introducció al tema dels cribratges. El programa de detecció
precoç del càncer de còlon
CONCLUSIONS g La idea bàsica és la prevenció. Tot i que el g El càncer de colon i recte és la segona
tractament precoç ajuda a reduir la morta- causa de mortalitat per càncer a
litat, s’ha de tenir en compte que les inter- Catalunya. S’estima que en un 60-70%
vencions sanitàries no són inoqües. dels casos no hi ha factors hereditaris.
g Un element bàsic a l’hora d’endegar pro- g Una investigació indica que el programa
grames de detecció precoç és assegurar de detecció de càncer de còlon i recte té
la capacitat d’una resposta assistencial una efectivitat més alta, des del punt de
ràpida. vista del cost-benefici, que el de càncer
de mama.
PROPOSTES g S’ha d’intervenir més en els determinats g S’ha de valorar el cost-benefici de cada
de la salut, i els organismes públics han prova de diagnòstic precoç, per assegu-
de promoure els hàbits saludables com a rar-ne l’eficiència i més equitat en la dis-
font de salut. tribució dels recursos.
Informe de Salut de Barcelona 2008
CONCLUSIONS g L’augment de la salut de la població de g Els poliesportius haurien de tenir una pro-
Barcelona ha anat en paral·lel a l’impor- gramació més orientada a promoure
tant increment dels serveis sociosanitaris i hàbits saludables i una política de preus
de salut mental lligats a la comunitat. accessible per a tota la població, a més
d’una oferta específica per als joves.
g Falten indicadors específics de la salut
dels joves, actualment la informació g Cal potenciar els hàbits alimentaris salu-
s’agrupa de 15 a 40 anys. dables a les escoles. Les màquines de
menjar i begudes no ho afavoreixen. 
g Les dades de l’Informe indiquen que la
població immigrada fa un ús més que g Es destaca la importància de les relacions
raonable dels serveis sanitaris, en contra i xarxes socials com a afavoridors de
de la percepció que té el ciutadà autòc- salut. L’Ajuntament hauria d’afavorir l’as-
ton. sociacionisme de les persones afectades i
els seus familiars, i la lluita contra l’estig-
g La millora de la salut de la població passa matització.
perquè els objectius de salut estiguin inte-
grats en totes les polítiques públiques. Cal
continuar treballant en el desplegament
de polítiques transversals i a nivell comu-
nitari.
PROPOSTES g Cal seguir treballant en la millora dels g És necessari una segmentació de les
determinants de la salut i no solament dades de l’Informe de salut que faciliti
sobre les malalties, i potenciar els hàbits estudiar i conèixer millor aspectes de la
saludables. salut dels joves.
34 Consell Municipal de Benestar Social
10 CMBS 2009-2010 salut:Maquetación 1  18/10/10  18:31  Página 35
Pla Barcelona Activitat Física i Salut
CONCLUSIONS g Es constata que la política de preus i pro- posta de l’Ajuntament pel transport públic
gramació dels equipaments esportius i el bicing és un bon exemple. També es
municipals pot ser poc adequada per ressalta la importància de la difusió de les
incentivar la pràctica esportiva a determi- activitats per tal que la informació arribi a
nats col·lectius. tots els col·lectius.
g Cal incorporar l’activitat física com un g Cal avançar perquè les recomanacions i
hàbit saludable en la vida quotidiana i tre- prescripcions dels professionals de la
ballar en els aspectes estructurals i urba- medicina incorporin l’activitat física com a
nístics de la ciutat. En aquest sentit l’a- font de salut.
PROPOSTES g Els organismes públics han de sensibilit- g El govern municipal hauria de planificar i
zar la població sobre els beneficis de l’ac- informar de l’oferta actual existent, i
tivitat física per mantenir un bon estat de incentivar l’accés a l’oferta d’activitats físi-
salut. ques i esportives, tant en els equipaments
esportius com en espais lliures.
g L’Ajuntament, a través del Consorci
Sanitari de Barcelona, ha d’incentivar la g Integrar la diversitat i el gènere en el pla
prescripció d’activitats físiques i de l’es- d’activitat física.
port en els professionals de l’atenció pri-
mària com un dels determinants de la
salut.
L’epilèpsia, de malaltia sagrada a malaltia curable
CONCLUSIONS g Tot i que l’epilèpsia és una malaltia relati- g No se’ls reconeix la incapacitat laboral i,
vament corrent (8 per cada 1.000 habi- per tant, no tenen dret a pensions d’invali-
tants), és poc coneguda socialment i molt desa. Tampoc hi ha prou serveis adequats
estigmatitzada. per a aquests malalts.
g Moltes persones amaguen la malaltia g Els malalts i les famílies es troben molt
(especialment en l’entorn de treball). Els sols a l’hora de fer front a la situació, ja
pares limiten molt l’autonomia social dels que l’estigma social existent fa que els
joves malalts, per por a les conseqüències sigui difícil associar-se.
que puguin ocasionar els atacs epilèptics.
g La Llei de l’autonomia personal i atenció a
la dependència no reconeix les necessi-
tats de determinats pacients epilèptics, ja
que el tipus de dependència que es
mesura és diferent.
PROPOSTES g Des de les administracions cal sensibilit- g Des de l’Ajuntament cal afavorir l’associa-
zar i informar sobre la malaltia, especial- cionisme de les famílies amb malalts epi-
ment a les escoles i centres de treball. lèptics, per tal que puguin gaudir d’espais
de relació i ajuda mútua.
Síntesi de l’Informe participatiu 2009-2010 35
10 CMBS 2009-2010 salut:Maquetación 1  18/10/10  18:31  Página 36
La immigració copa els serveis sanitaris?
CONCLUSIONS g L’Enquesta Nacional d’Immigrants (2007) g La infecció per tuberculosis en la població
indica que la població immigrant és majo- immigrada s’ha estabilitzat i tendeix a la
ritàriament jove (entre 25 i 35 anys) i té baixa.
bona salut.
g Pel que fa a les accions contra la mutila-
g Hi ha estudis que indiquen una major uti- ció genital femenina, es demana que hi
lització dels serveis d’urgències dels hos- hagi un únic protocol per a tota Espanya.
pitals que la població autòctona, i més
risc d’accidentalitat laboral, derivat d’unes g La percepció de la salut en la cultura afri-
condicions de vida més precàries. cana és diferent. Per salvar aquestes dife-
rències culturals el paper dels mediadors
g La salut percebuda és pitjor en les dones és important.
de països en vies de desenvolupament, a
causa del dol migratori, les condicions de
vida precàries, les diferències culturals
que impedeixen més participació en les
campanyes preventives, etc.
PROPOSTES g Els organismes públics han d’incorporar g L’Ajuntament hauria d’afavorir l’associa-
l’atenció a la diversitat en l’organització cionisme entre els migrants amb malalties
dels serveis. cròniques i fomentar-hi grups d’ajuda
mútua, per afavorir la creació de teixit
social al seu voltant.
Les accions de salut del Consell de la Joventut de Barcelona
CONCLUSIONS g Els experts i l’Administració es preocupen g Les campanyes de màrqueting de begu-
pels problemes de salut en els joves deri- des alcohòliques vinculen sistemàtica-
vats de l’ús de l’alcohol o les drogues i del ment l’oci i la diversió juvenil al consum
sexe sense protecció. El CJB té com a d’alcohol. 
línia de treball no prohibir sinó informar i
incidir en la responsabilitat personal.
PROPOSTES g Es demana a l’Ajuntament que contempli g Es proposa que es donin crèdits a algunes
la perspectiva de la salut i els hàbits salu- activitats de tipus preventiu, com ense- 
dables com un element transversal en nyar els principis bàsics del socorrisme. 
totes les polítiques municipals que s’im-
pulsin per a joves. 
36 Consell Municipal de Benestar Social
10 CMBS 2009-2010 salut:Maquetación 1  19/10/10  8:40  Página 37
Propostes prioritzades
g Des de les administracions i organismes g L’Ajuntament, a través del Consorci
públics cal promoure actuacions que evi- Sanitari de Barcelona, hauria de treballar
tin una por injustificada. S’ha de donar la per evitar les desigualtats en l’accés a la
informació del que realment està passant salut, i posar especial èmfasi en els
però sense alarmismes. aspectes relacionats amb la salut mental i
les addiccions, i la salut laboral, incloent
g Com a font important de salut la prevenció de l’accidentalitat laboral de
l’Ajuntament hauria de fomentar més l’e- la població immigrada.
xercici físic i l’alimentació saludable en els
seus equipaments.
g S’haurien d’habilitar espais públics oberts
i gratuïts per fomentar l’activitat física,
posant especial èmfasi en la promoció
d’activitats per als adolescents i joves,
amb la figura d’un monitor, per exemple:
- Estudiar la possibilitat de posar circuits
de stretching (estiraments) als parcs.
- Incorporar més cistelles de bàsquet en
els espai públics.
- Fer circuits per anar amb bicicleta per
als més petits.
- Crear opcions per integrar la diversitat de
situacions i que tingui en compte els
aspectes de gènere i edat.
Síntesi de l’Informe participatiu 2009-2010 37
11 CMBS 2009-2010 IMPD:Maquetación 1  18/10/10  18:31  Página 38
Institut Municipal de
Persones amb Discapacitat
L’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, a més de la seva
activitat de prospectiva, planificació, prestació de serveis i promoció,
també promou comissions de participació per temàtiques específiques
com:
• Informació i comunicació
• Transport
• Urbanisme
• Habitatge i domòtica
Informació i comunicació
PROPOSTES g Es reclama el compliment de la llei g Es demana que s’ampliï l’oferta d’especta-
27/2007 “por la que se reconocen las len- cles, conferències i actes públics subtitu-
guas de signos españolas y se regulan los lats. En aquest sentit es vol fer especial
medios de apoyo a la comunicación oral menció a la subtitulació d’espectacles del
de las personas sordas, con discapacidad festival d’estiu Grec, ja que aquest any no
auditiva y sordociegas”, fent accessibles s’ha fet cap espectacle amb aquest
els serveis, actes públics, vídeos promo- suport.
cionals, etc., així com la informació audio-
visual que edita l’Ajuntament. g Es recorda la petició feta ja altres anys
perquè l’Ajuntament de Barcelona presen-
g Que tota la comunicació que l’Ajuntament ti un pla de millora de l’accessibilitat dels
fa a la ciutadania, ja sigui en format museus de la ciutat. També es recorda
paper, sonor o audiovisual, sigui adaptada que es tingui especial cura que els nous
i compleixi les mesures d’accessibilitat per espais museístics que es preveu construir
a persones amb discapacitat visual i audi- a la ciutat contemplin, totes les mesures
tiva, editant, si cal, formats alternatius, d’accessibilitat que permetin gaudir-ne en
com Braille, format sonor o subtitulació. igualtat de condicions a tota la ciutadania.
g Que tots els serveis municipals que tin- g Es demana que BTV, la televisió de
guin servei d’informació i atenció telefòni- Barcelona, ampliï la programació subtitu-
ca, ofereixin canals de comunicació alter- lada i que iniciï l’audiodescripció per a
natius per a les persones amb discapaci- persones amb discapacitat visual.
tat auditiva, com ara correu electrònic,
sms o fax, i en facin la difusió adient. En
aquest sentit es reclama que el servei de
reclamacions del bicing no tingui el telè-
fon com a únic canal de comunicació.
38 Consell Municipal de Benestar Social
11 CMBS 2009-2010 IMPD:Maquetación 1  18/10/10  18:31  Página 39
Transport
CONCLUSIONS g Les actuacions del Pla per a la millora de g Es manifesta preocupació per la deficient
l’accessibilitat a les parades d’autobús de accessibilitat a la xarxa de ferrocarrils de
la ciutat es valoren positivament, però s’e- rodalies, i dubtes davant les mesures rec-
videncia la necessitat d’ampliar aquesta tificadores que s’estan duent a terme.
intervenció a d’altres elements (com ara
plataformes d’embarcament, estaciona- g Cal trobar fórmules que promoguin un
ment de vehicle, sistemes alternatius de bons ús de les places d’aparcament reser-
comunicació...) per tal d’assolir una vades per a persones amb mobilitat reduï-
accessibilitat integral i universal. da i de la targeta d’aparcament. 
g Pel que fa a la xarxa del metro es manté
la problemàtica de la separació entre
andana i tren, que es configura com una
autèntica barrera en la cadena d’accessi-
bilitat d’accés al metro, en especial per a
les persones usuàries de cadires de
rodes. 
PROPOSTES g Incorporar millores tècniques en el g Aplicar millores continuades en la gestió i
Sistema d’Informació a l’Usuari, en espe- el funcionament del Servei Públic de
cial la nova veu, i agilitar-ne la implantació Transport Especial així com en l’accessibi-
a tota la xarxa d’autobusos i parades de la litat del transport regular.
ciutat.
g Que l’Administració promogui accions per
g Desenvolupar un pla de parades d’auto- al bon ús de les places d’aparcament
bús que vetlli per una accessibilitat inte- reservades per a persones amb mobilitat
gral que abasti mesures de millora de la reduïda i de la targeta d’aparcament;
mobilitat i de la comunicació. fomentar el control i sanció de l’ús fraudu-
lent.
g Avançar en la cadena d’accessibilitat a la
xarxa de metro de la ciutat, amb la
instal·lació d’ascensors a la totalitat de
parades i la ràpida implantació de solu-
cions a la separació tren-andana.
Síntesi de l’Informe participatiu 2009-2010 39
11 CMBS 2009-2010 IMPD:Maquetación 1  18/10/10  18:31  Página 40
Urbanisme
CONCLUSIONS g La creixent preocupació recollida a la g Es valora com a un pas molt important la
comissió en relació amb la manca d’ac- recent instrucció d’alcaldia, que obliga a
cessibilitat a les exposicions, salons i l’elaboració d’una memòria ambiental
actes efímers organitzats a la ciutat ha associada als projectes d’obres de
comportat l’elaboració d’un document l’Ajuntament de Barcelona i que inclou,
sobre “Criteris d’accessibilitat en esdeve- entre d’altres aspectes, una avaluació de
niments”. l’accessibilitat a detallar en la fase de pro-
jecte. Caldria ampliar aquesta mesura a
g Des de la comissió s’urgeix a la ràpida totes les obres a la via pública.
instal·lació del nou model de semàfor, que
incorpora senyal acústic, al conjunt de la g La creació del web www.bcn.cat/obres ha
xarxa de la ciutat. de ser una eina important per conèixer les
afectacions de les obres, en especial de
g Les obres a vies i espais públics de la ciu- les que són de llarga durada.
tat dificulten, sovint, la mobilitat dels ciu-
tadans. Calen dues actuacions per tal d’e- g S’ha convocat una comissió extraordinà-
vitar-ne les conseqüències: implementar ria, amb un únic punt de l’ordre del dia:
mesures que habilitin itineraris alternatius procés i situació actual de la reforma del
accessibles i obrir canals d’informació decret d’accessibilitat de Catalunya, amb
amb dades actualitzades de les afecta- la presència dels responsables tècnics del
cions que comportin les obres. Departament d’Acció Social i Ciutadania.
PROPOSTES g Que la instal·lació dels nous models de g Millorar l’accessibilitat física i comunicati-
semàfors acústics abasti tota la ciutat en va als espais i edificis municipals públics.
un termini de temps curt; impulsar la cre-
ació d’itineraris adaptats a la via pública g Implementar itineraris alternatius que
per a persones amb discapacitat visual. siguin accessibles d’acord a la normativa
legal vigent, a totes les obres a vies i
g Seguir treballant en l’elaboració del docu- espais públics.
ment sobre “Criteris d’accessibilitat en
esdeveniments”. g Que es vetlli, fomentant-ne el control i
seguiment, pel compliment de la normati-
g Vetllar pel compliment de la normativa va vigent d’accessibilitat, en especial en el
d’ocupació de via pública, amb un espe- moment d’atorgar les llicències d’obertura
cial control de l’ús abusiu de les voreres a locals d’ús públic, i en el moment del
per part dels establiments comercials. lliurament de l’obra pública. 
40 Consell Municipal de Benestar Social
11 CMBS 2009-2010 IMPD:Maquetación 1  18/10/10  18:31  Página 41
Habitatge i domòtica
CONCLUSIONS g Cal fer un seguiment de l’assoliment dels g Cal fomentar el disseny per a tothom com
objectius i compromisos del Pla d’habitat- a eina per implementar criteris universals
ge de Barcelona 2008-2016, una vegada d’accessibilitat a tots els habitatges. Un
endegat aquest programa. dels àmbits on caldrà treballar des de la
novetat és el de la implantació d’elements
g Un element important en aquest segui- d’accessibilitat en la comunicació.
ment és el coneixement de la demanda
real d’habitatge amb protecció oficial del g Es manifesta la necessitat que les admi-
col·lectiu de persones amb discapacitat. nistracions públiques apostin de manera
En aquest sentit, el “Registre de sol·lici- decidida per la incorporació de l’ús d’ajuts
tants d’habitatge amb protecció oficial de tècnics, destinats a facilitar la realització
Barcelona”, és una eina fonamental. d’activitats de la vida quotidiana amb el
major grau d’autonomia possible.
g Cal treballar per a la millora de les condi-
cions d’accessibilitat dels habitatges
públics. Des de la comissió s’ha fet un tre-
ball de camp, amb visites in situ a dife-
rents habitatges, que ha posat de manifest
les mancances i necessitats de millora.
PROPOSTES g Fer un seguiment periòdic del desplega- g Treballar per tal que la incorporació de la
ment del programa específic per a perso- domòtica i dels ajuts tècnics, com a mitjà
nes amb discapacitat del Pla d’habitatge per facilitar la vida autònoma de la perso-
de Barcelona 2008-2016 i de la demanda na a la seva llar, sigui una realitat.
d’habitatge amb protecció oficial del
col·lectiu de persones amb discapacitat. g Vetllar pel compliment de la normativa
vigent en matèria d’accessibilitat a tots els
g Fomentar entre les administracions públi- habitatges, públics i privats.
ques, responsables de les promocions
d’habitatge amb protecció oficial, la cultu-
ra de l’accessibilitat com a eix bàsic i
transversal en la construcció i disseny
d’habitatges. 
Síntesi de l’Informe participatiu 2009-2010 41
02 CMBS 2009-2010  SENCER:Maquetación 1  18/10/10  18:27  Página 12
02 CMBS 2009-2010  SENCER:Maquetación 1  18/10/10  18:27  Página 43
Annexos
12 CMBS 2009-2010 membres plenari:Maquetación 1  18/10/10  18:31  Página 44
Composició del Plenari del
Consell Municipal de Benestar Social
President
Jordi Hereu i Boher, alcalde de Barcelona
President delegat
Ricard Gomà i Carmona, tinent d’alcalde d’Acció Social i Ciutadania
Secretàries
Imma Miret i Nicolazzi, secretària
Elena Mas i Viale, secretària adjunta (fins al març de 2010)
Membres representants de la Corporació Municipal
Montserrat Ballarín i Espuña, regidora del Grup Municipal PSC
Sara Jaurrieta i Guarner, regidora del Grup Municipal PSC
Immaculada Moraleda i Pérez, regidora del Grup Municipal PSC
Isabel Ribas i Seix, delegada de Salut Pública del Grup Municipal ICV-EUiA
Ester Capella i Farré, regidora del Grup Municipal ERC
Maite Fandos i Payà, regidora del Grup Municipal CiU
Mercè Homs i Molist, regidora del Grup Municipal CiU
Gerard Ardanuy i Mata, regidor del Grup Municipal CiU
Àngels Esteller i Ruedas, regidora del Grup Municipal PP
Glòria Martín i Vivas, regidora del Grup Municipal PP
Representants dels consells sectorials municipals i/o de participació
Huma Jamsed, vicepresidenta del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona
Aina Gutiérrez, representant del Consell de Joventut de Barcelona
Josep Muñoz i Puerta, representant del Consell Assessor de la Gent Gran
Pere García i Giménez, vicepresident del Consell Municipal del Poble Gitano de Barcelona
Malika Zedjaoui, representant del Consell de Dones de Barcelona
Representants d’entitats socials
Francesc Borrell i Mas, president de la Fundació Família i Benestar Social
Jordi Morató i Aragonés, Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya
Eva Fernández i Lamelas, presidenta de la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona
Josep Marquès i Baró, president de Creu Roja de Barcelona
Arcadi Oliveras i Boadella, president de Justícia i Pau
Oriol Pujol i Humet, director-gerent de la Fundació Pere Tarrés
Jordi Roglà de Leuw, director de Càritas Diocesana de Barcelona
Joan Soler i Martí, secretari de l’Associació per a les Nacions Unides a Espanya
M. Assumpció Vilà i Planas (fins al 15/05/2010) / Francina Alsina i Canudas (des del 15/05/2010), presidenta de la
Federació Catalana de Voluntariat Social
44 Consell Municipal de Benestar Social
12 CMBS 2009-2010 membres plenari:Maquetación 1  18/10/10  18:31  Página 45
Representants de les associacions empresarials i gremials i de les centrals sindicals
Àngel Crespo, representant de CCOO
Raquel Gil Eiroár, representant de la UGT
José Miguel Beneroso Pérez, representant de Foment del Treball Nacional
Pepa Muñoz Quintana, representant de la Confederació de Cooperatives de Catalunya
Pere Llorens i Lorente, representant del Consell de Gremis de Comerç, Serveis i Turisme de Barcelona
Representants de l’àmbit universitari i professional
Rosa M. Carrasco i Azemar, representant del Consell Social de la Universitat de Barcelona
Alícia Granados i Navarrete, representant del Consell Social de la Universitat Autònoma de Barcelona
Juan Antonio Gómez i Luque, representant del Consell Social de la Universitat Politècnica de Catalunya
Núria Basi i Moré, presidenta del Consell Social de la Universitat Pompeu Fabra
Miquel Bruguera i Cortada, president del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona
Josep Carles Rius i Baró (fins al 15/03/2010) / Josep M. Martí i Martí (des del 15/03/2010), degà del Col·legi de
Periodistes de Catalunya
Joan B. Casas i Onteniente, degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya
Mariona Creus i Virgili, presidenta del Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona
Pedro L. Yúfera i Sales, degà de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona
Joan Vallvé i Ribera, degà del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya
Anna Parés i Rifà, degana del Col·legi de Doctors i Llicenciats en Ciències Polítiques i Sociologia de Catalunya
Núria Carreras i Comes, presidenta del Col·legi Oficial de Diplomats en Treball Social i Assistents Socials de
Catalunya
Lluís Comerón i Graupera, president de la Demarcació de Barcelona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya
Jaume Almenara i Aloy, degà del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya
Josep M. Elias i Costa, president del Col·legi de Pedagogs de Catalunya
Representants de l’obra social de les caixes d’estalvi
Narcís Serra i Serra, president de Caixa Catalunya
Marc Simón i Martínez, director de l’Àrea d’Integració Social de la Fundació “la Caixa”
Representants de la Judicatura i Fiscalia
María Dolores Balibrea i Pérez, magistrada de l’Audiència Provincial de Barcelona
Neus Pujal i Sánchez, fiscal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
Servei d’Ocupació de Catalunya
Joan Josep Berbel i Sánchez
Arquebisbat de Barcelona
Mn. Salvador Bacardit i Fígols
Observadora
Francesca Masgoret i Llardent
Experts i expertes
Ismael Blanco i Fillola Mercè Pérez i Salanova
Cristina Brullet i Tenas Albert Recio i Andreu
Judith Cobeña i Guàrdia Josep Ribera i Pinyol
Marta Cruells i López Neus Roca i Cortés
Jose Fernández i Barrera Albert Sales i Campos
Joan Guix i Oliver Andreu Segura i Benedicto
Rafael Manzanera i López Víctor Soler i Sala
Josep Miró i Gelabert Teresa Torns i Martín
Teresa Montagut i Antolí Carme Trilla i Ballart
M. del Carme Olivé i Ferrer Joan Ramon Villalbí i Hereter
Síntesi de l’Informe participatiu 2009-2010 45
13 CMBS 2009-2010 membres grups:Maquetación 1  18/10/10  18:32  Página 46
Composició dels 
grups de treball
Acció comunitària
Coordinador Representants d’altres entitats
Ismael Blanco i Fillola, expert Xabier Ballesteros i Olazabal, Xarxa Comunitària de
Sant Antoni
PARTICIPANTS Nieves Batista, La Casa Amarilla
Representants de les entitats membres del Consell Mercè de la Torre, Per l’altre Cor Cremat de
Barcelona-Ajut al Quart Món
José Antonio Alcaide i Martín, UGT de Catalunya
Raquel Debat, La Casa Amarilla
Pilar Bespín i Minguillón, Grup Municipal PSC
Rebeca Gale, DJ’S contra la Fam (Materiactiva)
Núria Codern i Bové, Creu Roja de Barcelona
Carmen González i Agarra, AAVV Porta
Anna de Eguia i Corral, Federació Catalana de
Voluntariat Social Àgia Luna, Xarxa Art i Barri
Joana Ferrari, Universitat Autònoma de Barcelona M. Rosa Lunas i Masnou, presidenta de FOCAGG i
d’ACFUC
Núria Font i Piqué, Àrea de Benestar Social de la
Diputació de Barcelona Steffie Kinglake, DJ’s contra la Fam (Materiactiva)
Ernest Gutiérrez i García, UGT de Catalunya Artur Parcerisa i Aran, Departament de Didàctica i
Organització Educativa (Universitat de Barcelona)
Ana Ibar i Fañanas, Col·legi Oficial de Psicòlegs de
Catalunya Felisa Pérez i Anton, Associació Benestar i
Desenvolupament i Federació Catalana de
Antoni Latres i Sallent, Grup Municipal CiU Drogodependències
David Lizoan i Bennett, Grup Municipal PSC Eduard Puig, Pla de Desenvolupament Comunitari del
Begoña Martí, Col·legi Oficial d’Infermeria de Besòs
Barcelona Marcel·lí Puig, Xarxa Art i Barri
Joel Martí i Olivé, Universitat Autònoma de Barcelona Patricia Quinteiro i Sautiso, DJ’s contra la Fam
Joan Merelo-Barberà, Il·lustre Col·legi d’Advocats de (Materiactiva)
Barcelona Rosa Romeu, Fundació Catalana de l’Esplai
Zaida Palet, Federació d’Associació de Veïns i Veïnes Noelia Sotus, tècnica comunitària del PDC del Poble
de Barcelona Sec
Miguel Ángel Rivero i Hernández, Grup Municipal PSC Elisenda Vegué i Gisbert, Cooperativa Etcs
Josep Lluís Rueda i Latasa, Grup Municipal ICV-EUiA Tomeu Vidal i Moranta, Departament de Psicologia
Carlos Vallejo i Vallejo, CCOO Social (Universitat de Barcelona)
Teresa Visa i Pérez, Associació per a les Nacions
Tècnics i tècniques municipals Unides a Espanya
Marife Calderón i Paz, Gerència Educació Cultura i
Benestar Invitats i invitades per a temes específics
Lourdes Egea i Soldevila, Agència de Salut Pública de Fèlix Álvarez, director del Centre Cívic Ter de
Barcelona l’Ajuntament de Girona. 
Carles Gil, Direcció de Participació Social Quim Brugué, professor de Ciències Polítiques de la
Amor González i Fernández, Tècnica de Barri de la Universitat Autònoma de Barcelona
Marina Ferran Cortés, professor de treball social de la
Marta González i Fernández, Pla Integral Besòs Universitat de Barcelona
Xavier Hernández i Balada, Acció Social i Ciutadania Begoña Oltra, tècnica de participació comunitària i
seguiment PDC dinàmiques comunitàries i fundadora de INDIC
Jordi Vizcaíno i Martí, Direcció d’Acció Social i
Ciutadania
46 Consell Municipal de Benestar Social
13 CMBS 2009-2010 membres grups:Maquetación 1  18/10/10  18:32  Página 47
Dona
Coordinadora Representants d’altres entitats
Marta Cruells i López, experta Rosa Alemany i Vidal, Consorci de Serveis Socials
Gemma Altell i Albajes, Fundació Salut i Comunitat
PARTICIPANTS Consol Farré i Anguera, Associació Catòlica
Representants de les entitats membres del Consell Internacional de Serveis a la Joventut Femenina
Olga Arderiu i Ripoll, Col·legi d’Advocats de Barcelona Marta Mas i Perulles, Espais per a la Igualtat
Sandra Blanch, Fundació “la Caixa” Sandra Martín, Universitat de Barcelona
Valeria Brusa i Acuña, Col·legi Oficial de Treball Social Paqui Maya, Secretariado General Gitano
i Assistents Socials de Catalunya Dolores Medina, Universitat Autònoma de Barcelona
Montserrat Carreras i Liébanas, Grup Municipal ERC Carmen Méndez, Secretariado General Gitano
Sylviane Dahan, Federació de Veïns i Veïnes de M. Rosa Micàs i Estalayo, Acció Contra la Violència
Barcelona Domèstica Barcelona
Anna de los Riscos, Consell de la Joventut de Maria Olivares i Usaac, experta
Barcelona M. Carmen Olivé i Ferrer, Universitat de Barcelona
Olga Fernández i Martín Corral, CCOO Natalia Paleo, Departament de Treball de la Generalitat
Anna Gimeno i Febrer, Grup Municipal CiU de Catalunya
Maria Herrero i Mellado, Grup Municipal PSC Dolors Parente i Albadejo, AAVV Porta
M. Lluïsa Ibáñez i Boira, Grup Municipal PP Noemi Pérez, Reagrupament Familiar Nou Barris
Meri Ilic i Dimich, Federació Catalana de Voluntariat Paqui Perona, SURT
Social Anna Plaza i Morales, Institut Genus
Vanessa Martí i Navarro, Creu Roja de Barcelona Teresa Reñé, Fundació Maria Aurèlia Capmany
Maria Moreno i Guix, Càritas Diocesana de Barcelona Neus Roca i Cortés, experta
Laura Moreno i Ortís, UGT de Catalunya Mònica Saavedra, Universitat Autònoma de Barcelona
Pilar Rebaque i Mas, Col·legi d’Advocats de Barcelona Glòria Solsona i Gilabert, Direcció General d’Igualtat
Verónica Santoro, UGT Catalunya d’Oportunitats
Teresa Torns i Martín, experta
Núria Tuset, Grup Municipal ICV-EUiA Invitats i invitades per a temes específics
Carmen Méndez i Paqui Maya, Fundación
Tècnics i tècniques municipals Secretariado Gitano
Clara Fàbregas, Guàrdia Urbana de Barcelona Paqui Perona, tècnica d’inserció laboral i mediadora
sociocultural de la Fundació SURT i membre del
Carles Gil, Direcció de Participació Social Grup de Dones “Voces Gitanas”
Cinta Llorens i Sanz, Divisió de Serveis Personals, Emanuela Lombardo, investigadora Ramon y Cajal a la
Districte Horta-Guinardó Universidad Complutense de Madrid
Malika Zedjaooui, Direcció de la Dona de l’Ajuntament Manuela Fernández, tècnica del Pla Integral del Poble
de Barcelona Gitano
Ana Contreras, Montse Sánchez i Emilia Heredia,
membres de Drom Kotar Mestipen
Pere Sala, secretari del Consell Municipal del Poble
Gitano de Barcelona
Síntesi de l’Informe participatiu 2009-2010 47
13 CMBS 2009-2010 membres grups:Maquetación 1  18/10/10  18:32  Página 48
Drogodependències
Coordinadora Representants d’altres entitats
Judith Cobeña i Guàrdia, experta Anna Altabàs i Reñé, Àmbit Prevenció
Glòria Cabrera i Deulofeu, Federació Catalana de
PARTICIPANTS Locals d’Oci Nocturn (FECALON)
Representants de les entitats membres del Consell Guillermo Canales i Sagarminaga, Associació Institut
Genus
Josep Baltasar i Albesa, CCOO del Barcelonès
Mariona Corbeña i Virós, Fundació Mensalus
Teresa Bermúdez i Sánchez, Càritas Diocesana de
Barcelona Laura Domènech, Regió Policial Metropolitana de
Barcelona/Mossos d’Esquadra
Francisco Blázquez i Martínez, Comissió de Drogues
del Col·legi d’Advocats de Barcelona Mercedes Galan, Projecte Home
Núria Busquets i Llopis, Grup Municipal PSC Maria Gàlvez i Prats, Creu Roja a Barcelona
Ester Capella i Farré Grup Municipal ERC Esther Gonell i Doñate, Fundació Mensalus
Oriol Escolies i Plou, Federació Catalana de Voluntariat F. Xavier Gutiérrez, Regió Policia Metropolitana de
Social Barcelona, Mossos d’Esquadra
Marta Escudero i Torras, Col·legi Oficial de Treball Esther Henar i Pérez, Associació Benestar i
Social i Assistents Socials de Catalunya Desenvolupament
Marta Estrada i Capmany, Col·legi de Farmacèutics de Eva Lligoña i Trulla, Institut per a la Promoció Social i
la Província de Barcelona de Salut
Andrea Gàlvez i Prats, Creu Roja de Barcelona Enriqueta Moyano, Grup d’Ajuda Mútua Alcohòlics
Rehabilitats
Andrea Gil i Badenes, Consell de la Joventut de
Barcelona (CJB) Alicia Pascual i Martí, Institut Genus, SL
Oswaldo Hernández i Aguilar, UGT Laurio Perdiguero i Cámara, AAVV Porta
Montse Martínez i Gobern, Col·legi Oficial d’Infermeria Felisa Pérez i Antón, Federació Catalana de
de Barcelona Drogodependències
Miquel Monras i Arnau, Col·legi Oficial de Psicòlegs de Josep Rodríguez i Roca, Consorci de Serveis Socials
Catalunya de Barcelona
Àngels Penaba i Campdesuñer, Fundació Viure i Oriol Romaní i Alfonso, Grup Igia
Conviure de Caixa Catalunya Joan Segura i Vallès, Fundació Catalana de l’Esplai
Ana Isabel Pérez i Mena, Col·legi Oficial d’Infermeria Rosa Suárez i Vázquez, Centre d’Estudis sobre
de Barcelona Promoció de la Salut
M. Eulàlia Porti de Ballabriga, CCOO del Barcelonès Ricard Vila, Universitat Autònoma de Barcelona
Joan Puigdollers i Fargas, Grup Municipal CiU
Marta Solé i Andrés, Fundació “la Caixa” Invitats i invitades per a temes específics
Ernesto Sierra, Creu Roja de Barcelona Conrad Casas, gerent de l’Agència de Salut Pública de
Mercè Ugalde i Apalategui, Universitat de Barcelona Barcelona
Mauricio Sepúlveda, antropòleg i director de projectes
del Grup Igia
Tècnics i tècniques municipals
Victòria Santafé, tècnica de barri de Trinitat Vella
M. Teresa Brugal, responsable del Servei de Prevenció (Ajuntament de Barcelona)
i Atenció de Drogodependències de l’Agència de
Salut Pública de Barcelona Marc Ceron i Riera, subdirector general de reparació i
execució penal a la comunitat de la Generalitat de
Conrad Casas i Segalà, gerent de l’Agència de Salut Catalunya
Pública de Barcelona
Miguel Àngel Esteban, cap del Servei de Rehabilitació
Carles Gil i Miquel, coordinador del Consell de del Departament de Justícia de la Generalitat de
Participació Social Catalunya 
Marta Giralt i Maldonado, Direcció de Joventut Francisco Vicente, subdirector de tractament del
Agustín Hernando i Maldonado, Guàrdia Urbana Centre Penitenciari “Els Lledoners”
Andreu Parera i Prats, Acció Social i Ciutadania
M. Eugènia Sánchez i Carrete, Regidoria de Salut
Pública
48 Consell Municipal de Benestar Social
13 CMBS 2009-2010 membres grups:Maquetación 1  18/10/10  18:32  Página 49
Famílies
Coordinadora Representants d’altres entitats
Cristina Brullet i Tenas, experta Miquel Àngel i Alabart, QUETZAL
Sònia Bardají, Associació de Famílies Monoparentals
PARTICIPANTS Mercè Bassedas i Ballús, Sindicatura de Greuges de
Representants de les entitats membres del Consell Barcelona
Francina Alsina i Canudas, Federació Catalana de Carme Calafat i Signier, Associació Benestar i
Voluntariat Social Desenvolupament
Xavier Cortés i Martínez, Grup Municipal CiU Ivonne del Pozo, Fundació Catalana de l’Esplai
Josep Cruz i González, Grup Municipal ERC Gemma Casanovas i Sau i Teresina Fons i Solé, ADDIF
Paquita Cubero i Vicente, UGT Cristina López i Villanueva, Universitat de Barcelona
M. José García, Càritas Diocesana de Barcelona M. Rosa Lunas i Masnou, presidenta de FOCAGG i
d’ACFUC
Jordi Giró i Castañer, Federació d’Associacions de
Veïns i Veïnes de Barcelona Maite Marín, AFANOC
Maria Herrero i Mellado, Grup Municipal PSC Pilar Núñez i Nerin, INTRESS
Chelo Matías de Castro, Creu Roja de Barcelona Adela Pascual i Ballabriga, Associació de Fons de
Coneixements i Experiències
Jordi Morató i Aragonés, Federació d’Associacions de
Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya Maria Raventós i Llop, CONEX
Teia Roger i Canals, Fundació Viure i Conviure de Montserrat Sánchez i González, Associació de
Caixa Catalunya Familiars de Malalts d’Alzheimer de Barcelona
M. Dolors Rubio i Vázquez, Col·legi Oficial de Rosa Sanvicens i Oliveras, TRACE Associació
Psicòlegs de Catalunya Traumàtics Craneoencefàlics i Dany Cerebral
Sobrevingut
Verònica Santoro i Lamelas, UGT Catalunya
Pilar Verona i Humel, AFANOC
Joan Trullàs i Graells, Consell Assessor de la Gent
Gran de Barcelona
Víctor Valls i Andrés, CCOO Barcelonès Invitats i invitades per a temes específics
Anna Garcia, presidenta de la Xarxa de dones de 50 i
més i membre del Consell Assessor de la Gent Gran
Tècnics i tècniques municipals de Barcelona
Maite Bertran i Cortés, Direcció de Nous Usos Socials Teresina Fons, membre de l’Associació AFABAR
del Temps (Associació de Famílies Acollidores de Barcelona) 
Carmina Català i Galofré, Direcció d’Acció Social Aida Pérez, Presidenta d’Avis-néts acollidors.
Teresa Folguera i Moré, Consell Escolar Municipal de Pilar Verona, treballadora social d’AFANOC
Barcelona
Montse Sánchez, treballadora social de l’Associació de
Marta Giralt i Maldonado, Direcció de Joventut Familiars d’Alzheimer Barcelona
Glòria Rendon, Direcció de Benestar Cultura i Rosa Sanvicens, Presidenta de TRACE
Educació
Carmen Lorenzo, cuidadora i membre de l’equip
Aleix Ripoll-Millet, Direcció de Serveis d’Acció Social motor “La Colla Cuidadora”
Lídia Mas, cuidadora i membre de l’equip motor “La
Colla Cuidadora”
Xavier Ballesteros, director del C. S. Socials Antiga
Esquerra de l’Eixample de l’Institut Municipal de
Serveis Socials de l’Ajuntament de Barcelona
Imma Fernández-Díaz, treballadora social de l’Equip
de la Zona Esquerra de l’Eixample de Càritas
Diocesana
Lourdes Aramburu, psicòloga i tècnica de l’Ajuntament
de Barcelona. 
Glòria Rendon, tècnica responsable del projecte Nova
Ciutadania de la Direcció d’Immigració de
l’Ajuntament de Barcelona
Síntesi de l’Informe participatiu 2009-2010 49
13 CMBS 2009-2010 membres grups:Maquetación 1  18/10/10  18:32  Página 50
Gent gran
Coordinadora Tècnics municipals
Mercè Pérez i Salanova, experta Cèlia Ciurana i Munté, Direcció d’Acció Social
Antoni Fernández i Lozano, Secretari Consell Assessor
PARTICIPANTS de la Gent Gran
Representants de les entitats membres del Consell Lluïsa López i Robles, Direcció de Drets Civils
Josep M. Bastús i Comelles i Núria Campanyà, Càritas
Diocesana de Barcelona Representants d’altres entitats
Núria Casal i Subirà, Fundació “la Caixa” Antonio Aguayo i Sánchez, Asociación Foro para la
Antoni Cervera i Alemany, Col·legi Oficial de Metges de Defensa de la Tercera Edad
Barcelona Oriol Alsina i Español, Fundació Amics de la Gent
Eusebio del Jesús Herreso, CCOO Barcelonès Gran
Josep Espinàs i Xivillé, UGT Pere Ardite, Associació Catalana de Recursos
Assistencials (ACRA)
Josep M. Farré i Piña, Grup Municipal CiU
Sergi Arenas, Universitat Autònoma de Barcelona
Carme Gil i Pardo, Grup Municipal ERC
M. Pia Barenys i Pérez, Universitat Autònoma de
Montserrat Gramunt i Pubill, Grup Municipal CiU Barcelona
M. Lluïsa Ibáñez i Boira, Grup Municipal PP Adela Boixadós i Porquet, Universitat Autònoma de
Vicens Ibáñez i Martínez, Grup Municipal CiU Barcelona
Montserrat Marco i Rovira, Grup Municipal PSC Carmen Domínguez i Alcón, Universitat de Barcelona
Anna M. Massó i Campamà, Grup Municipal CiU Conrad Ensenyat i Sacristan, Belluga’t
Montserrat Mora i Fernández, Col·legi de Doctors i Maria Furriol i Teixidó, Consell Nacional de Dones
Llicenciats en Ciències Polítiques i Sociologia de d’Espanya
Catalunya Gregorio Giménez i Romero, FCUDP
Josep Muñoz i Puerta, Consell Assessor de la Gent Merè Giner i Lladós, Fundació Famíla i Benestar Social
Gran
Asunción López i Vázquez, AAVV Porta
Miquel Puigalí i Torrentó, Grup Municipal ERC 
M. Rosa Lunas i Masnou, Associació Catalana de
Isabel Quintana i Sánchez, Col·legi Oficial d’Infermeria Familiars, Usuaris i Col·laboradors de Centres
de Barcelona Geriàtrics Assistits
Gemma Roces i Bellmunt, Creu Roja de Barcelona Montserrat Llopis i Graells, Associació Catalana de
Teia Roger i Canals, Fundació Viure i Conviure de Recursos Assistencials (ACRA)
Caixa Catalunya Àngel Marcos i Martín, Asociación Foro para la
Rosalina Sicart, Col·legi de Pedagogs de Catalunya Defensa de la Tercera Edad
Josep Solans i Domínguez, Fundació Viure i Conviure Mercè Mas i Quintana, experta
de Caixa Catalunya Antoni Navarro i Monteys, Consell Assessor de la Gent
Dolores Solís i Donat, CCOO Gran
Albert Sorrosal i Puyal, Vocalia de Gent Gran de la Roser Ponsatí i Capdevila, Consell de Dones de Sarrià-
Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona Sant Gervasi
Pepita Vergara i Beltran, Col·legi Oficial de Treball Llúcia Prats i Martí, Associació d’Ajuda a Assistents
Social i Assistents Socials de Catalunya Social Jubilats Equip 65
Cristina Vidal i Martí, Fundació Pere Tarrés Concepció Pujolar i Cantijoch, Associació de Familiars
Josep Vila i Miravent, Grup Municipal CiU de Malalts d’Alzheimer de Barcelona
Josep Zalacaín i Suárez, Grup Municipal CiU Maite Ramírez i Faidella, Fundació Família i Benestar
Social/Llar La Mercè
Pilar Rodríguez i Benito, Associació Benestar i
Desenvolupament
Assumpció Ros i Florenza, Federació d’Entitats
d’Assistència a la Tercera Edat
Eulàlia Serra i Bertran, Fundació Alzheimer Catalunya
50 Consell Municipal de Benestar Social
13 CMBS 2009-2010 membres grups:Maquetación 1  18/10/10  18:32  Página 51
Invitats i invitades per a temes específics
Esther Quintana, cap del Departament de Gent Gran
de la Direcció d’Acció Social 
Carme Arajol, tècnica de gent gran del districte
d’Horta-Guinardó
M. Eugenia Piola, tècnica comunitària del Pla de
desenvolupament comunitari del Poble Sec
Noèlia Sotus, tècnica comunitària del Pla 
Mariona Mercader, tècnica del projecte
d’acompanyament a la Gent Gran; Xarx@ntoni La
Xarxa Comunitària de Sant Antoni, 
Teresa Sabaté, membre del grup motor de Xarx@ntoni.
Cèlia Ciurana, tècnica de la Direcció de Serveis de
l’Àrea d’Acció Social i Ciutadania de l’Ajuntament de
Barcelona, 
Mercè Camps, directora de la Residència per a Gent
Gran Fort Pienc
Antoni Gil, tècnic d’animació sociocultural de la
Residència per a Gent Gran Fort Pienc 
Esperanza Vallejo, resident de la Residència per a
Gent Gran Fort Pienc.
Caritat Ariño i Freja, tècnica referent dels Habitatges
amb serveis per a Gent Gran, de l’Àrea d’Acció
Social i Ciutadania de l’Ajuntament de Barcelona 
Carolina Canal, directora dels habitatges amb serveis
Joan Torras (districte de Sant Andreu)
Magdalena Alum i Pinto, veïna dels habitatges amb
serveis Joan Torras (districte de Sant Andreu)
Lluís Batlle, tècnic del Departament de Serveis Socials
Bàsics, de l’Àrea d’Acció Social i Ciutadania de
l’Ajuntament de Barcelona
Maria Díez, SUARA, empresa prestadora de serveis
Síntesi de l’Informe participatiu 2009-2010 51
13 CMBS 2009-2010 membres grups:Maquetación 1  18/10/10  18:32  Página 52
Infància
Coordinadora Representants d’altres entitats
Jose Fernández i Barrera, experta Patricia Albero i Carme Calafat, Associació de
Benestar i Desenvolupament
PARTICIPANTS Rosa M. Alemany i Vidal i Alicia Castillón Mezquita,
Consorci de Serveis Socials de Barcelona
Representants de les entitats membres del Consell
Carles Barba i Boada, Fundació Catalana de l’Esplai
José M. Alonso i Varea, Col·legi Oficial de Psicòlegs de
Catalunya Clara Darder i Lissón, COM ràdio
Míriam Aranda i Martínez, UGT Catalunya Paco Estellés, Federació d’Entitats d’Atenció i
Educació a la Infància i l’Adolescència
M. Dolores Balibrea i Pérez, magistrada de l’Audiència
Provincial de Barcelona, Secció 6 Raúl López i Cancho, Federació d’Esplais Catalans
(ESPLAC)
Pitu Buxó, Grup Municipal PSC
M. Rosa Martínez i Barella, Escola d’Infermeria,
Rafael Contreras i Martínez, Grup Municipal ICV-EUiA Universitat de Barcelona
Marta Cots i Sastre, Consell de la Joventut de Pilar Núñez i Nerín, Institut de Treball Social i Serveis
Barcelona Socials
Anna Fernández i Fernández, Federació Catalana de M. Rosa Pérez, Direcció General d’Atenció a la
Voluntariat Social Infància i a l’Adolescència de la Generalitat de
Núria Gaig i Janer, Grup Municipal PSC Catalunya
Núria Galán i Orriols, Consell de la Joventut de Carme Gómez i Granell, Institut d’Infància i Món Urbà
Barcelona José Antonio Ruiz i Montes, Fundació Catalana de
Jordi Giró i Castañer, Federació d’Associació de Veïns i l’Esplai
Veïnes de Barcelona Josep M. Villena i Segura, DIOMIRA
Andreu Llabina i Barella, Consell de la Joventut de
Barcelona
Invitats i invitades per a temes específics
Jordi Morató i Aragonès, Federació d’Associacions de
Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya Conrad Vilanou, professor de la Universitat de
Barcelona
Xavier Puigdollers i Noblom, Grup Municipal CiU
Martí Niubó, coordinador de promoció esportiva de
Rosa M. Pujadó i Polo, Comissió de la Infància de l’Institut Barcelona Esports 
Justícia i Pau
Gabriel Arranz, director de coordinació i
Aurea Quintana i Baulés, Col·legi Oficial de Diplomats esdeveniments esportius de l’Institut Barcelona
en Treball Social i Assistents Socials de Catalunya Esports
Anna García i Sánchez, Creu Roja de Barcelona Montse Sanz, educadora de medi obert de serveis
Marta Sanchis i Franch, Càritas Diocesana de socials del Raval del programa “A partir del carrer”
Barcelona Lluís Roldan, gerent de l’Associació esportiva Ciutat
Maria Valencia i Vera, Moviment de Centres d’Esplais Vella
Cristians-Fundació Pere Tarrés Susanna Soler, professora d’INEF
Amanda Vendrell, Federació Catalana de Voluntariat Laura Sabaté, coordinadora de Projectes de la
Social Centre Passatge Fundació Futbol Club Barcelona 
Clàudia Raya, cap del Departament d’Infància i
Tècnics i tècniques municipals Famílies de l’Àrea d’Acció Social i Ciutadania 
Maite Bertran i Cortés, Direcció d’Usos del Temps Jaume Cruz, professor del Departament de Psicologia
Dolors Cabrera i Alonso, Institut Municipal d’Educació Social de la UAB.
Neus Canelles i Vilardell, Direcció de Drets Civils
Jordi Casanovas i Berdaguer, Direcció de Joventut de
la Regidoria de Dona i Joventut
Carmina Català i Galofré, Direcció d’Acció Social
Carles Gil i Miquel, coordinador del Consell de
Participació Social
Anna Montoliu i Fornons, Direcció d’Acció Social
52 Consell Municipal de Benestar Social
13 CMBS 2009-2010 membres grups:Maquetación 1  18/10/10  18:32  Página 53
Pobresa
Coordinador Representants d’altres entitats
Albert Sales i Campos, expert Pilar Aguilar, Institut de Reinserció Social
Antonio Aliana i Magrí, Fundació TriniJove
PARTICIPANTS Verónica Arias, Universitat Autònoma de Barcelona
Representants de les entitats membres del Consell Jaume Castellet i Larena, Associació de Mentors i
Teresa Bermúdez i Sánchez, Càritas Diocesana de Emprenedors
Barcelona Cecília Bosch i Nuri, Fundació Escó
Amparo Bernad i Caballero, Grup Municipal PSC Maria Estrany i Gari, Fundació Trini Jove
Berta Borràs, Grup Municipal CiU Joana Ferrari, Universitat Autònoma de Barcelona
Montserrat Catarineu i Pérez, Col·legi Oficial Francesca Ferrari i Rebull, Associació Catòlica
d’Infermeria de Barcelona Internacional de Serveis
Gladys Cuzco i Lescano, Grup Municipal PSC Maria Furriol i Teixidó, Consell Nacional de Dones
Raquel de Haro, CCOO del Barcelonès d’Espanya
Anna de los Riscos i Abdelmalili Fakiri, Consell de la Laura García i Soria, Filles de la Caritat
Joventut de Barcelona Esther Henar i Pérez, Associació Benestar i
Josep Espinàs i Xivillé, Unió de Jubilats i Pensionistes Desenvolupament
de la UGT Glòria Heranz, Direcció General d’Economia
Josep M. Modol, Federació Catalana de Voluntariat Cooperativa, Social i d’Autoocupació, Generalitat de
Social Catalunya
Zaida Palet, Federació d’Associacions de Veïns i Víctor López i González, ACEI Associació d’Empreses
Veïnes de Barcelona d’Inserció
Mercè Porta, Justícia i Pau Aurora Mahedero, Bona Voluntat en Acció
Miguel Pozo i Navarro, Creu Roja de Barcelona Jorgina Martínez, Fundació Formació i Treball
Paula Veciana, Fundació Caixa Catalunya Ramon Noró i Camats, Fundació Arrels
Marta Zaragoza i Esteve, Fundació “la Caixa” Montserrat Pelegrí i Rossell, Associació CÍVIC
Iniciatives Socials i Ocupació
Rosa Romeu i Tarragona, Fundació Catalana de
Tècnics i tècniques municipals l’Esplai
Carme Fortea i Busquets, Direcció d’Acció Social Lluís Toledano i Gaju, Institut de Reinserció Social
Herminia Gil i Canales, Barcelona Activa (IRES)
Néstor Navarro i Salvany, Pla d’acollida, Ajuntament Josep M. Trullás i Graells, Fundació Acció Solidària
de Barcelona Contra l’Atur
Francisco Villarrasa i Romero, Fundació Engrunes
Invitats i invitades per a temes específics
Lluís Fajarí, cap de gabinet de la Regidoria d’Habitatge
i Secretari del Consell de l’Habitatge de Barcelona
Teresa Bermúdez, responsable del Programa
d’Inclusió Social de Càritas
Meritxell Collelldemont, directora de la fundació
Mambré
Outaile Benabid, responsable territorial d’ACCEM
Ada Colau, Plataforma d’afectades per les hipoteques
Xavier Latorre i Xabier Ballesteros, Xarxantoni (Xarxa
comunitària del barri de Sant Antoni)
Abdoulaye Fall, promotor de les Comunitats
Autofinançades (CAF)
Xavier Bonal, adjunt per a la Defensa dels Drets dels
Infants del Síndic (fins al març de 2010) 
Síntesi de l’Informe participatiu 2009-2010 53
13 CMBS 2009-2010 membres grups:Maquetación 1  18/10/10  18:32  Página 54
Salut
Coordinador Mercè Laborda i Gil, coordinadora d’Usuaris de la
Andreu Segura i Benedicto, expert Sanitat (CUS)
Rosa Lunas i Masnou, presidenta de FOCAGG i
d’ACFUC
PARTICIPANTS
Josep Martí i Valls, CAPS
Representants de les entitats membres del Consell
Laura Morer i Benages, Associació Catalana de
Lídia Albert i Siles, Fundació “la Caixa” Parkinson
Gemma Botinés i Pons, UGT/Avalot, joves amb UGT Enriqueta Moyano i Devenat, Grup d’Ajuda Mútua
Berta Clemente, Consell de la Joventut de Barcelona Alcohòlics Rehabilitats
Júlia de Miguel i Izquierdo, Creu Roja de Barcelona Francisco Nebot i Genaro, AAVV Porta
Toni Dedeu i Baraldés, Grup Municipal ERC Maribel Pérez i López, Actua
Maria Estrada i Campmany, Col·legi de Farmacèutics Rosa Ros i Rahola, Centre Jove d’Anticoncepció i
de la província de Barcelona Sexualitat
Oriol Gil i Badenes, Consell de la Joventut de Roser Rovira, Associació Catalana de Malalts
Barcelona Epilèptics
Marcel·la Güell i Cid, Federació d’Associacions de Carme Sabater i Sánchez, coordinadora d’Usuaris de
Veïns i Veïnes de Barcelona la Sanitat
Joan Guix i Oliver, expert Anna M. Solanes i Guasch, GrupPersona 
M. José Ortiz i Sánchez, Grup Municipl PP Núria Terribas, Institut Borja de Bioètica (URL)
Montserrat Palanques i Guasch, Federació Catalana M. Gràcia Tort, Consell de Salut del Districte d’Horta-
de Voluntariat Social Guinardó
Josep Manuel Picas i Vidal, Grup Municipal PSC Anna Varderi i Casas, Fundació Oncològica Infantil
Carmen Rodrigo i Larrucea, Col·legi d’Advocats de Enriqueta Villavechia
Barcelona
Assumpció Roset, Grup Municipal CiU Invitats i invitades per a temes específics
Oriol Roura i Fornells, Col·legi Oficial d’Infermeria de Xavier Bartoll, tècnic del servei de sistemes
Barcelona d’informació sanitària de l’Agència de Salut Pública
Susana Sánchez i Pérez i Susana Sans, Grup de Barcelona
Municipal PSC Joan Ramon Villalbí i Hereter, adjunt a la Gerència de
Joan Ramon Villalbí i Hereter, expert l’Agència de Salut Pública de Barcelona
Lucía Artazcoz i Lazcano, directora de l’Institut de
Tècnics i tècniques municipals Serveis a la Comunitat de l’Agència de Salut Pública
de Barcelona
Antoni Barbarà i Molina, Regidoria de Salut Pública de
Barcelona Francesc Macià i Guilà, cap de la unitat de prevenció i
registre del càncer del servei d’avaluació
Sílvia Gambin i Creus, Direcció de Salut epidemiològica de l’Hospital del Mar
Marta Giralt i Maldonado, Direcció de Joventut de la Antoni Castells i Garangou, Servei de Digestologia de
Regidoria de Dona i Joventut l’Hospital Clínic de Barcelona
Yolanda González, Consorci d’Educació de Barcelona Nerea Peláez Úbeda, Regidoria de Salut Pública de
Mercè González i Estevez, Consell Municipal Barcelona
d’Immigració Xavier Sala i Puig, director de la Unitat d’Epilèpsia,
Elisenda Ortega i Robert, Acció Social i Ciutadania Servei de Neurologia de l’Hospital Vall d’Hebron
M. Eugènia Sánchez i Carreté, Regidoria de Salut Josep M. Jansa, Agència de Salut Pública 
Pública de Barcelona Bombo Ndir, mediadora d’EQUIS (Equip de
Maribel Ujeda i Cañete, Divisió de Serveis Personals sensibilització contra les mutilacions genitals) i
del Districte de l’Eixample vicesecretària de la Coordinadora d’Associacions de
Senegalesos a Catalunya.
Representants d’altres entitats Berta Clemente, responsable de salut i igualtat del
CJB
M. Lluïsa de Cáceres i Zurita i Cristina Mariano,
Fundació Lliga Catalana d’Ajuda Oncolliga
Josep Dalmau i Nolla, Consell de Salut del Districte de
Sant Martí
Benito Durán i Sancho, Lliga Reumatològica Catalana
Carles García i Ribera, Fundació Congrés Català de
Salut Mental (FCCSM)
54 Consell Municipal de Benestar Social
13 CMBS 2009-2010 membres grups:Maquetación 1  19/10/10  8:41  Página 55
Institut Municipal de Persones amb Discapacitat
COMPOSICIÓ DE LES COMISSIONS Barcelona, FAVB; Federació de Centres Especials de
Informació i Comunicació Treball de Catalunya; Federació de Sords de
Catalunya, FESOCA; Federació Plataforma d’Entitats
Belén González i Herrero, presidenta de Persones amb Discapacitat de Les Corts,
Fidència Foz, Yolanda Anguita i Gemma Galvez, FEMAREC; Fraternitat Cristiana de Malalts i
coordinació i secretaria Minusvàlids, FRATER; Front de solidaritat amb els
disminuïts físics; Fundació Catalana per a la Paràlisi
Transport Cerebral; Fundació Catalana Tutelar ASPANIAS;
Fundació de Cecs Manuel Caragol; Fundació en Salut
María José Vázquez i Arias, presidenta Mental CPB; Fundació Hospitalitat Mare de Déu de
Fidència Foz i Guillermo Hurtado, coordinació i Lourdes; Fundació Jacinta Sastrada; Fundació Malalts
secretaria Mentals de Catalunya; Fundació Privada AMIBA;
Fundació privada catalana tutelar de discapacitats
psíquics; Fundació Tallers de Catalunya; Grup
Urbanisme d’Afectats d’Esclerosi Múltiple, GAEM; GESIS;
Pilar Díaz i López, presidenta GESISDOS; Grup Corporatiu TEB; ILLESCAT; L’Alba
Fidència Foz, Guillermo Hurtado i Gemma Gàlvez, centre especial UME; Lliga Reumatològica Catalana;
coordinació i secretaria Minusvàlids Associats pel Transport Adaptat, MATA;
Nexe Fundació; Oficina de Vida Independent, OVI;
Organización Nacional de Ciegos Españoles, ONCE;
Habitatge i domòtica Plataforma en Defensa del Servei Porta a Porta; SINIA;
Carme Riu i Pascual, presidenta Taller el Xop SCCL; Taller Escola Barcelona; Vocalies
Guillermo Hurtado i Ferran Urgell, coordinació i de persones amb discapacitat de les AAVV de: Sant
secretaria Martí, Horta, sud-oest del Besòs, Porta, Gran Via-
Perú/Espronceda, Esquerra de l’Eixample, Barceloneta
i Sants Montjuïc; Associació de Persones amb
Entitats participants Discapacitat de Nou Barris; Col·lectiu Papàs de l’Àlex;
Acció Psoriasi; ASPAYM Catalunya; Associació Associació d’Usuaris de Gossos Pigall de Catalunya;
Barcelonina de pensionistes de la ONCE; Associació ASENDI Nou Barris; Agrupació pro Diseño Social,
Catalana d’Afectats de Cistitis Intersticial; Associació Accessible, Universal i Sostenible, ADISAUS.
Catalana d’Atàxies Hereditàries; Associació Catalana
de Cecs i Disminuïts Visuals; Associació Discapacitat Tècnics i tècniques de serveis i departaments de
Catalunya b1+b2+b3; Associació Catalana de Malalts diferents administracions
de Huntintong; Associació Catalana d’Hemofília;
Associació Catalana La Llar de l’Esclerosi Múltiple; Pedro Barbeito, secretari tècnic del grup de treball de
Associació Catalana per a la Integració del Cec, ACIC; millora de l’accessibilitat de l’Ajuntament de
Associació Catalana per a la Promoció de les Persones Barcelona i Fèlix Arnal (en substitució de Pedro
Sordes, ACAPPS; Associació Catalana per al Barbeito)
Parkinson; Associació Catalana pro Persones Mercè Martínez, tècnica de Barcelona Informació de
Sordcegues, APSOCECAT; Associació Centre d’Higiene l’Ajuntament de Barcelona
Mental de Les Corts; Associació d’Afectats de Còlon Raül Casas i Velo, responsable de Promoció
Irritable de Catalunya; Associació d’Amputats Sant Corporativa, RSC i Acció Social de TMB
Jordi; Associació de Disminuïts de Sants-Montjuïc;
Associació de Lluita contra la Distonia a Catalunya, Antoni Rodríguez, CREDAC Pere Barnils
ALDEC; Associació de Paràlisi Cerebral, ASPACE; Joaquim Pascual, director de serveis tècnics del
Associació de Persones Dependents de Nou Barris; Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona
Associació d’Enfermetats Neuromusculars de
Catalunya, ASEM; Associació Esclat; Associació Espina Invitats i invitades per a temes específics
Bífida; Associació Familiar de Ajuda al Poliomielític,
AFAP; Associació Jo Existeixo; Associació Nacional per Mario Santamaria, responsable de projectes
Problemes del Creixement, CRECER; Associació Pares tecnològics de TMB
de Malalts Mentals, DAU; Associació taller ocupacional Lluís Fajarí, cap de gabinet de la Regidoria d’Habitatge
ARIADNA; Asociación de Implantados Cocleares de de l’Ajuntament de Barcelona
España, AICE; Asociación para la Rehabilitación del Jordi Amela, director tècnic de rehabilitació
Enfermo Psíquico, AREP; Centre de Recursos d’habitatges IMU-Consorci d’Habitatge de Barcelona
ASPACE; Centre d’Higiene Mental de Les Corts;
Confederació d’Entitats Col·laboradores amb el Ramon Nicolau i Nos, delegat de Participació de
Minusvàlid, ECOM; Coordinadora d’entitats pro l’Ajuntament de Barcelona
persones amb discapacitat Les Corts; Crecer Gemma Pifarré Matas, responsable i secretària del
Catalunya; Dones no Estàndards; Escola Especial Consell de Promoció de l’Accessibilitat i Supressió
PAIDEA; Escola Guimbarda; Escola Jeroni de Moragas; de Barreres
Federació APPS; Federació Catalana de Familars de Jordi Oliva, arquitecte, i M. Carmen Iniesta, tècnica,
Malalts Mentals, FECAFAMM; Federació Catalana de de l’ICASS del Departament d’Acció social i
Pares de Nens Sords i Sordcecs, FECAPANSISC; Ciutadania de la Generalitat de Catalunya
Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de
Síntesi de l’Informe participatiu 2009-2010 55
02 CMBS 2009-2010  SENCER:Maquetación 1  18/10/10  18:27  Página 4
02 CMBS 2009-2010  SENCER:Maquetación 1  18/10/10  18:27  Página 4
01 CMBS 2009-2010  portada:0 portadella  18/10/10  18:27  Página 1
Barcelona inclusiva i solidària
Acció Social i Ciutadania