Memòria El Consell de Ciutat 2004-2007 1       El Consell de Aquesta és la història del Consell de Ciutat, des del 5  Ciutat  seu naixement, l’any 2004, fins al 2007. Hi destaquen  2 les aportacions realitzades al Programa d’Actuació 004-2007   Municipal, les propostes sobre habitatge, immigració,    espai públic i convivència, l’Ordenança sobre la    convivència ciutadana, el debat sobre la Barcelona dels    barris, el Pla d’equipaments, la Carta de Drets i Deures    de la Ciutadania, les millores en els pressupostos i les    ordenances municipals, i la creació d’una pàgina web    pròpia, eina bàsica de comunicació. El document es clou    amb una síntesi de les propostes que han permès donar    un nou impuls al Consell de Ciutat. Després del que es pot    qualificar d’etapa fundacional, constituent o de rodatge,    el Consell de Ciutat és avui el principal espai de trobada    entre la ciutadania i el govern de la ciutat.                                                                       El Consell de Ciutat               ÍNDEX             © de l’edició: Ajuntament de Barcelona 061. 194.  © de les fotografies: Oscar GiraltLa creació del Consell  Altres temes de debat  Edició: Ajuntament de Barcelonade Ciutat4.1.  Text: Daniel Romaní20 L’Ordenança sobre la  Novembre 2009112. convivència ciutadana El Consell de Ciutat en  Disseny gràfic: Miquel Puigxifres204.2.  La Barcelona dels barrisImpressió: Gràfiques Sierra, S.L.  D.L. B-42440-2009133.   Treballs realitzats214.3.  www.conselldeciutat.cat El Pla d’equipaments  143.1.  Imprès en paper ecològic El Programa d’Actuació 4.4.  21 MunicipalLa Carta de Drets i Deures   de la Ciutadania   153.2.   L’habitatge225. La pàgina web, eina    bàsica de comunicació 173.3.    La immigració246.  Un nou impuls   183.4.   L’espai públic i la 287.  convivènciaUna història oberta                                                    1.  La Carta Municipal i les Normes Reguladores de la 9    Participació Ciutadana estableix que Barcelona ha   La creació del Consell   de comptar amb un Consell de Ciutat: el màxim    òrgan consultiu i de participació de l’Ajuntament de   de Ciutat Barcelona, en què els representants de la ciutadania    i els representants de l’Ajuntament debaten els afers    fonamentals de la ciutat.       El Consell de Ciutat va ser creat el 2004. Aquell mateix any    es va elaborar el reglament intern del Consell de Ciutat i    van néixer els òrgans que el conformen. Es va constituir el    Consell Plenari presidit per l’alcalde Joan Clos, format per    99 membres, així com la Comissió Permanent, integrada    per 17 membres, que té l’objectiu de vetllar per l’impuls    i el bon funcionament del Consell i proposar el pla de    treball, preparar les sessions plenàries, fer un seguiment    dels grups de treball, valorar els temes que s’han debatut    i els que cal debatre, la metodologia del funcionament     del Consell... La primera presidenta de la Comissió    Permanent del Consell de Ciutat va ser Assumpta Escarp,    regidora de Participació Ciutadana. El juliol de 2006 va    passar a ser presidida pel nou regidor de Participació,    Jordi Hereu. Després del seu nomenament com a    alclade, l’octubre de 2006, Ramon Nicolau, nou regior de    participació es va incorporar com a nou president de la    Comissió Permanent.       L’any 2004 també es va crear la vicepresidència    del Consell de Ciutat. –Inicialment hi havia prevista una    sola vicepresidència, però com que hi van haver dues    candidatures, totes dues de caràcter ben diferent, el Plenari    va acordar crear-ne dues, de les quals se’n va fer càrrec el    Consell de la Joventut de Barcelona i la PIMEC, la patronal    que representa les micro, petites i mitjanes empreses i els    autònoms de Catalunya–, recorda Carme Blasi, que va ser    secretària del Consell de Ciutat.       La creació del Consell de Ciutat El 16 de març de 2004 es va constituir el Plenari del Consell 10 També els consells municipals sectorials de la ciutat van 11 de Ciutat al Saló de Cent de l’Ajuntament. En aquella sessió triar els seus representants. El mateix Plenari, a proposta es va presentar i es va debatre el Programa d’Actuació de l’alcalde, va nomenar quinze institucions i quinze Municipal 2004-2007, així com el seu procés participatiu. persones d’especial rellevància ciutadana. Les associacions Les propostes recollides es van traslladar al govern de Barcelona, incloses en el Fitxer General d’Entitats municipal. En aquest perìode es van celebrar set sessions Ciutadanes, van triar quinze representants. Finalment, un plenàries, sis al mateix Saló de Cent i una al Centre Cultural sorteig va designar els quinze ciutadans i ciutadanes que Can Fabra (Sant Andreu). havien manifestat el seu interès a participar en els afers de la ciutat. A l’hora d’escollir-los, es va tenir en compte que Les primeres reunions del Consell Plenari del Consell de hi hagués un equilibri territorial, de sexes i d’edats. El fet Ciutat, «el Consell dels consells», eren d’una durada molt que el Plenari comptés amb quinze ciutadans i ciutadanes llarga, d’unes tres hores. Hi havia algunes intervencions que no representen cap entitat ni associació, i que el repetitives, però de mica en mica es va anar afinant la seu vot tingués el mateix valor que el dels representants mecànica de les reunions, i el ritme va millorar, tot i els d’entitats i associacions, va generar una certa controvèrsia inconvenients que d’entrada semblava plantejar una als inicis; alguns adduïen que les associacions estaven reunió d’un centenar de persones. –De seguida vam anar més legitimades per fer participació, però la intensa trobant fórmules per agilitar el debat. Si una persona feina d’aquests ciutadans i ciutadanes, que recollien les havia expressat una opinió determinada i la següent que preocupacions i les inquietuds de molts barcelonins i intervenia volia dir el mateix com a representant d’un altre barcelonines, va evidenciar que, de fet, representen «els col·lectiu, suggeríem que digués: ”M’afegeixo a la darrera ciutadans no associats». aportació”. També fèiem el suggeriment que fossin breus–, explica Elisenda Rius, membre del Plenari del Consell de El pressupost il·lustra molt clarament les prioritats de Ciutat i de la Comissió Permanent. A més, de seguida es l’acció de govern. És lògic, doncs, que el Consell de va evidenciar que per al bon funcionament del Plenari Ciutat digui la seva cada any sobre el pressupost de convenia que els temes s’haguessin preparat prèviament l’Ajuntament. Alguns membres del Consell de Ciutat no en comissions, i que els representants de les associacions estan familiaritzats amb el llenguatge dels pressupostos i complissin degudament amb el seu paper de ser corretja per això el primer any van demanar un glossari de termes. de transmissió entre l’associació i el Consell. –El llenguatge dels pressupostos i el de l’Administració en general han de ser entenedors–, afirma Elisenda Rius. La composició del Plenari del Consell de Ciutat ja estava Tal com preveuen les Normes Reguladores de Participació determinada en les Normes Reguladores de Participació Ciutadana, des del primer any de vida del Consell de Ciutadana. –És una composició molt heterogènia. Hi ha Ciutat es van debatre en el si del Plenari els pressupostos persones que representen un col·lectiu i hi ha persones a municipals corresponents a l’any 2005, així com les títol individual. Totes tenen la mateixa veu, el mateix vot–, ordenances fiscals d’aquest exercici. Els anys següents subratlla Alejandro Goñi, vicepresident segon del Consell —2005, 2006 i 2007— es van debatre en sengles Plenaris de Ciutat. Cada grup polític va designar el seu representant. els pressupostos i ordenances fiscals anuals. La creació del Consell de Ciutat La creació del Consell de Ciutat      El pressupost il·lustra molt clarament les prioritats 12 2.   de l’acció de govern. És lògic, doncs, que el Consell    de Ciutat digui la seva cada any sobre el pressupost  El Consell de   de l’Ajuntament.  Ciutat en xifres    El 16 de març de 2004 es va constituir el Plenari    del Consell de Ciutat al Saló de Cent de l’Ajuntament.    En aquella sessió es va presentar i es va debatre    el Programa d’Actuació Municipal 2004-2007 i el seu    procés participatiu.       El Consell de Ciutat va ser creat el 2004. Aquell mateix    any es va elaborar el reglament intern del Consell    de Ciutat i van néixer els òrgans que el conformen.                                                                            La creació del Consell de Ciutat     3.  14      Període 2004-2007 Treballs     realitzats Nombre de sessions celebrades del Plenari del Consell de Ciutat: 7    Nombre de sessions celebrades de la Comissió Permanent: 13    Membres que componen el Consell de Ciutat: 100       Edat    Menys de 35 anys: 12 %    Més de 35 anys: 88 %       Sexe    Homes: 65,7 %    Dones: 34,3 %       Grau de participació en el Consell Plenari:    Grups municipals: 94 %    Consells sectorials: 79 %    Consells de districte: 79 %    Institucions rellevants: 69 %    Fitxer d’Entitats: 90 %     Persones rellevants: 52 %    Registre ciutadà: 74 %    Assistència global: la mitja d’assistència va ser d’un 77 %       Comissió Permanent, assistència a les sessions del 73 % dels seus    membres.       Participació als grups de treball:    Habitatge: 44 persones    (12 de les quals pertanyen al Consell Municipal de Benestar Social)    Immigració: 31 persones    Espai públic i convivència: 25 persones               El Consell de Ciutat en xifres Els principals reptes que té plantejats la ciutat van marcar 16 planificació de les accions de l’activitat municipal durant 17 la feina realitzada pel Consell de Ciutat entre els anys 2004 els quatre anys de mandat. El procés participatiu del PAM i i 2007. Una bona part de l’activitat del Consell de Ciutat les aportacions es van debatre en el Plenari. La major part d’aquests anys va ser poc visible: d’entrada, cal subratllar d’entitats representades en el Consell de Ciutat ja havien el treball que va comportar la posada en marxa del Consell i treballat intensament sobre el Programa d’Actuació Municipal l’esforç perquè aquesta peça no grinyolés dins l’engranatge i van fer saber les seves aportacions al Consell de Ciutat. municipal, sinó que, al contrari, fos ben eficaç a l’hora d’assistir els poders públics municipals en l’elaboració de Després de les eleccions municipals del 2007, es va la seva política i la seva gestió. A part dels Plenaris, es van tornar a debatre en el si del Plenari del Consell de Ciutat celebrar nombroses sessions de petit format que van tractar el Programa d’Actuació Municipal per als propers anys de temes específics rellevants per a Barcelona. (2008-2011), així com el procés participatiu d’aquest pla. El Consell de Ciutat va rebre un total de 736 aportacions L’alcalde de Barcelona, Joan Clos, va proposar en al PAM procedents d’entitats, institucions i persones el Plenari de l’1 de desembre de 2004 analitzar en membres del Consell. profunditat tres temes d’especial transcendència: l’habitatge, la immigració i l’espai públic, i la convivència. La posada en marxa del Consell de Ciutat va coincidir Es va encarregar a tres experts l’anàlisi de cadascun dels amb l’elaboració del Programa d’Actuació Municipal tres temes esmentats. Els experts van ser: Anton Costas, (PAM) dels anys 2004-2007. professor de la Universitat de Barcelona (Habitatge), Juan José López Burniol, notari de la ciutat, amb la 3.2. L’habitatge col·laboració de Jordi Sánchez, director de la Fundació Bofill (Immigració), i Josep Ramoneda, director del Centre Per tal de fer una diagnosi del problema de l’habitatge de Cultura Contemporània de Barcelona (Espai públic a Barcelona —una de les preocupacions principals i convivència). Aquests tres temes, juntament amb el dels ciutadans i ciutadanes de Barcelona, que afecta Programa d’Actuació Municipal (PAM), es van debatre especialment els col·lectius socials menys afavorits— intensament en sengles grups de treball. i explorar accions per resoldre’l o pal·liar-lo, l’any 2005 es va constituir un grup de treball específic sobre aquest tema. A part dels Plenaris, es van celebrar nombroses –Es va demanar a tots els membres del Consell de Ciutat qui sessions de treball de petit format que van tractar volia formar part del grup de treball de l’habitatge, i s’hi de temes específics rellevants per a Barcelona. van apuntar força membres; d’alguna entitat hi havia més d’una persona en el grup de treball–, recorda Carme Blasi, 3.1. El Programa d’Actuació Municipal aleshores secretària del Consell de Ciutat. La posada en marxa del Consell de Ciutat va coincidir amb El grup va treballar en una primera fase de diagnosi i en l’elaboració del Programa d’Actuació Municipal (PAM) dels una segona de propostes, sempre amb una metodologia anys 2004-2007; és a dir, el full de ruta, l’instrument de participativa. Les propostes presentades es van sotmetre Els treballs realitzats Els treballs realitzats a valoració del grau d’acord i prioritat. Es van escollir 18 Anton Costas també va posar de manifest aspectes com 19 les 25 propostes més rellevants. Carme Blasi subratlla l’absència de polítiques actives i fiscals que afavoreixin que –el grup de treball sobre l’habitatge va treballar l’accés a l’habitatge, l’alt volum d’habitatge desocupat, molt intensament amb Anton Costas–, a qui l’alcalde de l’infrahabitatge (manca de condicions dignes per a Barcelona, Joan Clos, va encarregar la redacció del Llibre molta gent), el mobbing immobiliari, la dificultat de Blanc de l’Habitatge l’Ajuntament per intervenir en el problema per manca a Barcelona. de competències... El Llibre Blanc de l’Habitatge a Barcelona és un Quant a les propostes presentades, les principals treball rigorós i complet que formula una sèrie de incloïen: l’establiment de mesures d’acompanyament recomanacions orientades a «permetre a les autoritats en la intermediació —entre propietaris i demandants municipals consolidar un model innovador d’habitatge d’habitatge—; la formulació de polítiques d’habitatge assequible i sostenible a Barcelona». La seva elaboració dirigides específicament a la gent gran, a la gent va comportar la participació de nombrosos agents i discapacitada, a la població immigrant, als joves, entitats del sector, així com el treball d’un grup d’experts als col·lectius en risc d’exclusió; l’ampliació de reserva independents (inicialment format per 23 membres, però de sòl públic; i l’afavoriment d’habitatge de protecció que més endavant també va comptar amb integrants del i d’habitatge de lloguer, entre d’altres. Grup de Treball d’Habitatge del Consell Municipal de Benestar Social). El Llibre Blanc de l’Habitatge a Barcelona formula una sèrie de recomanacions orientades a consolidar En el Plenari del Consell de Ciutat de 12 d’abril de 2007, un model innovador d’habitatge assequible Anton Costas, catedràtic d’Economia Política de la i sostenible a Barcelona. Universitat de Barcelona, va presentar el Llibre Blanc de l’Habitatge a Barcelona. Costas va exposar quins són els 3.3. La immigració factors principals que dificulten l’accés a l’habitatge, un problema que afecta especialment els col·lectius menys L’any 2005 es va constituir un grup de treball sobre la afavorits: els joves, la gent gran, la població immigrant, immigració, fenomen que representa un repte per a la les persones amb discapacitat, les noves unitats familiars ciutat i alhora una oportunitat, si se sap gestionar bé. Del (famílies monoparentals, famílies unipersonals...). A més grup de treball sobre la immigració es van fer un total de a més, a la ciutat de Barcelona, a banda, evidentment, set sessions. En resposta a la seva crida a la participació, del preu elevat dels pisos, la dificultat d’accedir a un aquest grup de treball va rebre aportacions per escrit de habitatge també es veu agreujada per elements com ara consells, entitats i institucions vinculades a l’àmbit de la la baixa disponibilitat de sòl i d’habitatges de protecció immigració. El Consell Econòmic i Social de Barcelona i el oficial, la manca d’un parc d’habitatge de lloguer, la Projecte Educatiu de Ciutat van aportar els seus treballs, manca de polítiques que permetin augmentar l’oferta que van servir de base per a les deliberacions del Consell d’habitatges rehabilitats, etc. de Ciutat. Els treballs realitzats Els treballs realitzats     Es van analitzar i debatre aspectes com ara les accions de  20  4. les Administracions municipal i autonòmica en el camp    de la immigració, i la relació estreta que té la immigració    amb àmbits tan diversos com els de l’habitatge, l’espai Altres temes     de debatpúblic i la convivència, la salut    i el benestar social, l’educació i la feina.       La immigració constitueix un repte per a la ciutat    i alhora una oportunitat, si se sap gestionar bé.       3.4. L’espai públic i la convivència       La manera com s’organitza l’espai públic és un dels    elements que defineix clarament una ciutat. En l’espai    públic es posa a prova la convivència. En el Plenari    del Consell de Ciutat de 22 de novembre de 2005 es va    realitzar un primer debat a partir de l’exposició que    va fer Josep Ramoneda del Seminari d’Espai Públic i    Ciutadania celebrat al Centre de Cultura Contemporània    de Barcelona. –Es tracta d’un tema d’ordre més cívic    que estrictament polític–, apunta Carles Duarte,    membre del Plenari del Consell de Ciutat, –i per    això va ser especialment important i útil que el    Consell, partint de la intervenció del pensador Josep    Ramoneda, en fes un debat constructiu i aprofundit,    en el qual van confluir punts de vista i sensibilitats    diverses i es va fer evident la necessitat de conjugar    prioritats que de vegades són contradictòries i que cal     gestionar des d’una visió general de ciutat–.       En el debat sobre l’espai públic i la convivència    es va fer evident la necessitat de conjugar prioritats    que de vegades són contradictòries i que cal    gestionar des d’una visió general de ciutat.               Els treballs realitzats 4.1. L’Ordenança sobre la convivència 22 4.3. El Pla d’equipaments 23 ciutadana Després d’haver-lo treballat a la Comissió Permanent, la En la sessió del Plenari del Consell de Ciutat de 22 de Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona, novembre de 2005 es va presentar el Projecte d’Ordenança conjuntament amb l’Ajuntament de Barcelona, va de mesures per fomentar i garantir la convivència ciutadana presentar en el Plenari de 12 d’abril de 2007 el Pla a la ciutat de Barcelona, la qual va originar un intens d’equipaments. debat, especialment pel que fa a aspectes com la pobresa i la regulació de la prostitució, i la necessitat d’incidir en 4.4. La Carta de Drets i Deures l’educació i la mediació per assolir una convivència millor. de la Ciutadania Del Projecte d’Ordenança de mesures per fomentar i garantir la convivència ciutadana es va celebrar, a proposta del La Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Consell de Ciutat, una audiència pública. Ciutat i l’Ordenança de mesures per fomentar i garantir la convivència ciutadana indiquen que l’Ajuntament ha de 4.2. La Barcelona dels barris recollir en una carta els drets i deures de la ciutadania i donar-los a conèixer. En diferents sessions de la Comissió L’any 2006 es van definir —i en alguns casos es van Permanent i en el Plenari d’11 de juliol de 2006 es va rebatejar— els barris de Barcelona. La ciutat va passar a exposar el contingut que està previst incloure en la Carta tenir 73 barris, que configuren una expressió fonamental de de Drets i Deures de la Ciutadania, així com el procés la vitalitat de la nostra ciutat. Amb el nou mapa de barris, participatiu, fonamental per a la seva elaboració. l’Ajuntament disposa d’una eina de proximitat i planificació que contribueix a l’aprofundiment democràtic i a una major i millor participació. El mapa de barris de la ciutat, i el procés participatiu d’aquest projecte, es va debatre en quatre sessions de la Comissió Permanent de l’any 2006 i en el Plenari del Consell de Ciutat de 17 de juliol de 2006. L’estructuració en barris va tenir en compte les diferents etapes històriques de la ciutat, el fet que algunes poblacions que avui formen part de Barcelona abans haguessin estat independents, i els successius esdeveniments i episodis que han marcat els cicles de renovació i d’expansió de la ciutat. Amb el nou mapa de barris, l’Ajuntament disposa d‘una eina de proximitat i planificació que contribueix a l’aprofundiment democràtic i possibilita una major i millor participació. Altres temes de debat Altres temes de debat        Després d’uns quants mesos de preparació, el juny de 25 5.    2005 es va estrenar una eina bàsica per a la difusió de les La pàgina web, ein a bàsica   activitats del Consell de Ciutat i per a la comunicació entre    els seus membres: la pàgina web. Des d’aleshores, la pàgina de comunicació web del Consell de Ciutat (www.conselldeciutat.cat) s’ha    anat nodrint d’informació, no només relativa a qui integra    el Consell i quins són els mecanismes del seu funcionament,    sinó també a textos d’informes que s’han presentat, i inclou    un apartat d’agenda i documentació diversa.                                                                                         La pàgina web, eina bàsica de comunicació 6 . Després del que es pot qualificar d’etapa fundacional o 27 de rodatge del Consell de Ciutat, els seus membres van U n n o u i m p u l s considerar que convenia una renovació. Calia que el Consell guanyés en eficiència i autonomia respecte al govern municipal —al principi era el govern el que proposava els temes a debat— i esdevingués l’espai de trobada principal entre la ciutadania i el govern de la ciutat. –Calia enfortir el Consell de Ciutat com una veu no condicionada per les dinàmiques dels grups polítics i que recull la pluralitat d’una societat que cada cop se sent més compromesa amb el que passa al seu voltant i amb les decisions polítiques, la major part de membres de la qual no se senten súbdits, sinó partícips–, explica Carles Duarte, membre del Plenari del Consell de Ciutat. En el Plenari de 19 de desembre de 2007 es va acordar repensar el rol del Consell de Ciutat per tal que assolís plenament els seus objectius, fos una eina de gran utilitat i integrés totes les veus de la ciutat. Així doncs, es va encarregar a diversos experts que analitzessin a fons el rol que ha de tenir el Consell de Ciutat i les millores necessàries que calia introduir per donar-li un nou impuls. Quatre experts van revisar els mecanismes de funcionament del Consell i la seva composició, i van coincidir en la major part de propostes. Van posar l’èmfasi en la idea que en el Consell de Ciutat s’han de debatre temes d’actualitat i d’especial incidència ciutadana —que tenen a veure amb la relació entre l’Administració i els ciutadans i ciutadanes, la convivència i la cohesió social, la gestió del temps a la ciutat...— i temes relacionats amb les línies estratègiques de la ciutat, com poden ser l’ocupació, la mobilitat... Van posar de manifest que cal incorporar mecanismes que permetin fer el seguiment i l’avaluació de tot allò que acorda el Consell de Ciutat. –Un cop s’ha decidit Un nou impuls que es construirà un nombre determinat d’equipaments 28 Superior d’Administració i Direcció d’Empreses) i Joan 29 —per exemple, de l’àmbit educatiu—, hem de saber Subirats i Marc Parés (de l’Institut de Govern si els projectes s’adeqüen al que s’ha acordat, quan i Polítiques Públiques de la Universitat Autònoma comencen les obres, quan s’acaben…–, afirma Elisenda de Barcelona). Rius. Calia que el Consell guanyés en eficiència i autonomia També van subratllar la necessitat que millori la respecte al govern de la ciutat i esdevingués l’espai coordinació entre el Consell de Ciutat i els altres de trobada principal entre la ciutadania i el govern. consells sectorials i territorials en l’àmbit municipal, i que el Consell tingui una representativitat més àmplia (alguns suggerien augmentar el nombre de membres perquè sigui més plural, de manera que hi estiguin ben representades les entitats, les institucions i associacions, els grups polítics municipals i les persones a títol individual que volen dir la seva sobre els reptes que té plantejats Barcelona). Finalment, el Consell de Ciutat —van afirmar els experts— ha d’acceptar i promoure un debat estimulador de posicions crítiques i innovadores. La comunicació és, sens dubte, un aspecte clau per al bon funcionament del Consell de Ciutat. Les propostes encaminades a donar un nou impuls al Consell de Ciutat incloïen la necessitat de reforçar la comunicació entre els membres del Consell i de difondre entre tots els ciutadans i ciutadanes l’activitat d’aquest organisme, avui encara poc conegut. Van subratllar la importància de fer un ús a fons de les noves tecnologies de la comunicació tot dissenyant una web més participativa i interactiva, facilitant material per als debats i fent-los públics a través de la pàgina web. Aquestes aportacions van córrer a càrrec de Michael Donaldson (de l’Equip de Democràcia Participativa de la Fundació Catalunya Segle xxi), David Sancho (del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra), Albert Serra (de l’Escola Un nou impuls Un nou impuls 7 . El gener de 2008 els treballs van continuar. Per complir 31 l’acord de l’últim Consell Plenari del 2007, es va constituir U n a h i s t ò r i a una Comissió de Treball amb l’objectiu de repensar el rol del Consell de Ciutat. Aquesta Comissió va redactar el o b e r t a document estratègic Consell de Ciutat de Barcelona: rol, organització i línies de futur, que va ser aprovat pel Plenari del Consell el juliol de 2008. Podeu consultar els debats realitzats i els documents elaborats entre els anys 2004 i 2007, així com la memòria detallada d’aquest període, en la pàgina web: www.conselldeciutat.cat Una història oberta