Memòria de gestió 2005 2 Consorci del Parc de Collserola. Memòria 2005 Sumari 1. Consorci del Parc de Collserola 1.1. Presentació 1.2. Assemblea del Consorci del Parc de Collserola 1.3. Comissió Executiva 1.4. Consell Consultiu 1.5. Esquema organitzatiu dels Serveis Tècnics 2. Pressupost 2005 3. Actuacions 3.1 Administració i Contractació 3.1.1. Òrgans de govern 3.1.2. Gestió econòmica, gestió de recursos humans i contractació 3.1.3. Acció administrativa 3.1.4. Gestió del patrimoni públic 3.1.5. Arxiu 3.2. Assessoria Jurídica 3.2.1. Quadre resum dels plets en marxa l’any 2005 3.3. Intervenció sobre els Sistemes Naturals 3.3.1. Prevenció d’Incendis 3.3.2. Gestió forestal i agrícola 3.3.3. Gestió de la fauna, estudis i Estació Biològica de Can Balasc 3.3.4. Vigilància i control del planejament 3.3.5. Manteniment d’infrastructures, àrees de lleure i senyalització 3.4. Informació Territorial i Urbanisme 3.4.1. Urbanisme 3.4.2. Sistema d’informació territorial 3.4.3. Tecnologies de la informació 3.5. Obres i Projectes 3.5.1. Projectes realitzats 3.6. Ús Públic, Divulgació i Educació Ambiental 3.6.1. Ús públic 3.6.2. Divulgació i publicacions 3.6.3. Centre d’informació 3.6.4. Centre d’educació ambiental Mas Pins 3.6.5. Centre d’educació ambiental Can Coll 3.6.6. Centre de documentació i recursos educatius 3.6.7. Voluntaris de Collserola 4. Pressupost 2006 3 Consorci del Parc de Collserola. Memòria 2005 ELS CENTRES DEL PARC Centres del Parc Serveis Tècnics del Consorci del Parc de Collserola (1) Centre d’Informació del Parc (2) Ctra. de l’Església, 92 (Ctra. de Vallvidrera – St. Cugat, km 4,7) 08017 Barcelona (1) Tel: 93 280 06 72 fax: 93 280 60 74 (2) Tel: 93 280 35 52 fax: 93 280 60 74 a/e: ci@parccollserola.net Can Coll, Centre d’Educació Ambiental (1) Centre de Documentació i Recursos Educatius (2) Ctra. de Cerdanyola a Horta, km 2 08290 – Cerdanyola del Vallès (1) Tel: 93 692 03 96 fax: 93 580 76 54 a/e: cancoll@parccollserola.net (2) Tel: 93 692 29 16 fax: 93 580 76 54 a/e: cdre@parccollserola.net Mas Pins, Centre d’Educació Ambiental Ctra de Molins de Rei a Vallvidrera, km 8 08017 Barcelona Tel: 93 406 95 60 fax: 93 406 84 52 a/e: maspins@parccollserola.net Estació Biològica de Can Balasc Camí de Can Balasc, s/n 08017 Les Planes (Barcelona) Mòdul de Recuperació de Fauna Tel: 93 587 95 13 - 600 464 006 a/e: mrfc@parccollserola.net Equip Educació Ambiental Tel: 93 589 89 64 a/e: eacanbalasc@parccollserola.net 4 1. Consorci del Parc de Collserola 1. 1. Presentació 1. 2. Consell Consultiu 1. 3. Assemblea del Consorci del Parc de Collserola 1. 4. Comissió Executiva 1. 5. Serveis Tècnics: Esquema organitzatiu 6 Consorci del Parc de Collserola. Memòria 2005 El Parc de Collserola és el gran espai natural de l'àrea metropolitana, amb una extensió de 8.400 hec- tàrees, 6.500 de les quals són sòl forestal. La seva gestió s'encarrega al Consorci del Parc de Collserola, organisme integrat per la Diputació de Barcelona, la Mancomunitat de Municipis de l'AMB i els 9 municipis amb territori al Parc. La seva gestió està condicionada per la pressió considerable que hi exerceixen els més de tres milions d'habitants de l'àrea metropolitana de Barcelona. Es tracta, doncs, d'un parc que té el repte de protegir la natura i, al mateix temps, posar-la a l'abast de la ciutadania, amb la certesa que hi haurà una alta freqüentació. Per aquest motiu, a diferència d'altres parcs, necessita una forta intervenció i un mante- niment, de manera que s'aconsegueixi estructurar bé el territori, amb itineraris senyalitzats i àrees d'a- collida per als nombrosos visitants. També és important teniu una normativa clara que reculli i faci apli- cables les ordenances del Parc de Collserola. L'any 2005 cal destaquen especialment els treballs realitzats des del Consorci del Parc de Collserola amb el departament de Política Territorial i Obres Públiques i el de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, amb la col·laboració de tots els ajuntaments implicats, per avançar en l'elaboració de l'am- pliació dels límits del parc. També s'ha treballat en la millora de la protecció de la serra de Collserola. També és treballa en les escaients propostes normatives que haurien d'acompanyar la materialització d'aquesta millora: decret de declaració com a Parc Natural o la proposta de continguts per a una llei singular de protecció integral de Collserola. En l'àmbit de l'ús públic, cal destacar el Projecte Bici, un dels exemples de gestió pública amb la par- ticipació de les entitats i els col·lectius relacionats amb l'ús de la bicicleta a Collserola. El fruit d'aquesta tasca col·lectiva ha estat la signatura --per part de 21 membres participants (excursionistes, plata- formes de defensa, associacions de veïns, restaurants, ajuntaments, etc.)-- del document final de pro- postes. Així doncs, amb l’assumpció de compromisos entorn d'un programa elaborat per la mateixa ciu- tadania, es difondran unes bones pràctiques en bici a Collserola. Continuarem treballant plegats per definir un model de Collserola que n'enforteixi la protecció. A més de continuar apropant el parc a les diferents ciutats que l'envolten, tot evitant que es fragmenti. També volem millorar la percepció que els ciutadans tenen del parc, mitjançant diverses accions de sensibi- lització i educació per la sostenibilitat. Joan Clos i Matheu Josep Perpinyà i Palau President Vicepresident executiu Consorci del Parc de Collserola Consorci del Parc de Collserola 7 8 CONSORCI DEL PARC DE COLLSEROLA · Assemblea de l Parc de Col l sero la Consorci del Parc de Collserola. Memòria 2005 Assemblea del Consorci del Parc de Collserola President II·lm. Juan A. Vázquez Cortado Excm. Sr. Celestino Corbacho Chaves Mancomunitat de Municipis de l'AMB (fins el 14/12/2005) President de la Diputació de Barcelona II·lm. Sr. Jordi Labòria i Martorell Diputació de Barcelona Excm. Sr. Joan Clos i Matheu (des de 14/12/2005) President de la Mancomunitat de Municipis de II·lm. Sr. Josep Mayoral Antigas l'AMB Diputació de Barcelona Vicepresident II·lm. Sr. Antoni P. Fogué i Moya Diputació de Barcelona Excm. Sr. Joan Clos i Matheu (fins el 14/12/2005) President de la Mancomunitat de Municipis de II·lm. Sr. Francesc Castellana i Aregall l'AMB Diputació de Barcelona Excm. Sr. Celestino Corbacho Chaves II·lma. Sra. Núria Buenaventura Puig (des de 14/12/2005) Diputació de Barcelona Vicepresident executiu II·lm. Sr. Joan Recasens i Guinot Sr. Josep Perpinyà Palau Diputació de Barcelona Alcalde de Sant Just Desvern II·lm. Sr. Manel Martínez Díaz Secretari Diputació de Barcelona II·lm. Sr. Josep M. Esquerda i Roset (fins el 14/12/2005) II·lm. Sr. Jordi Cornet i Serra Sr. Sebastià Grau i Àvila (a partir del 14/12/2005) Diputació de Barcelona Interventor II·lm. Sr. Marc Sanglas Alcantarilla II·lm. Sr. Josep Rodrigo Molí Diputació de Barcelona Tresorera Sr. Joan Massagué Riu (fins el 09/06/2005) Sr. Carles Soriano Badell (a partir del 09/06/2005) II·lma. Sra. Teresa Raurich i Montasell Ajuntament Sant Feliu de Llobregat Membres Sr. Rafael Bellido Cárdenas II·lm. Sr. Dídac Pestaña i Rodríguez Ajuntament Cerdanyola del Vallès Mancomunitat de Municipis de l'AMB Sr. Albert Vila Badia II·lm. Ivan Arcas Blanch Ajuntament de El Papiol Mancomunitat de Municipis de l'AMB Il·lm. Sr. Cesar Arrizabalaga Zabala II·lma. Sra. Emma Balseiro Carreiras Ajuntament Montcada i Reixac Mancomunitat de Municipis de l'AMB Sr. Eduard Pomar Pérez II·lm. Sr. Jordi Hereu Boher Ajuntament Sant Cugat del Vallès Mancomunitat de Municipis de l'AMB Sr. Cesar Romero i Garcia II·lm. Sr. Lorenzo Palacin Badorrey Ajuntament Esplugues del Llobregat Mancomunitat de Municipis de l'AMB Sra. Carme Puig Civera II·lma. Sra. Consol Pla Dou Ajuntament de Molins de Rei Mancomunitat de Municipis de l'AMB Sra. Catalina Carreras-Moysí Carles- Tolrà II·lma. Sra. Imma Mayol i Beltran Ajuntament de Barcelona. Dte. Sarrià Sant Mancomunitat de Municipis de l'AMB Gervasi II·lm. Sr. Víctor Puntas Alvarado Mancomunitat de Municipis de l'AMB 9 Consorci del Parc de Collserola. Memòria 2005 CONSORCI DEL PARC DE COLLSEROLA · Comiss ió Execut iva Comissió Executiva President II·lma. Sra. Catalina Carreras-Moysí Carles- Tolrà Sr. Josep Perpinyà i Palau Ajuntament de Barcelona. Districte 5è Ajuntament de Sant Just Desvern Sra. Carme Puig Civera Representants de la Ajuntament de Molins de Rei Mancomunitat de Municipis de Sr. Joan Massagué Riu (fins el 14/06/05) l'Àrea Metropolitana de Sr. Carles Soriano Badell (a partir del 14/06/05) Barcelona Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat II·lm. Sr. Ivan Arcas Blanch Sra. Rafael Bellido Cárdenas Ajuntament de Cerdanyola del Vallès Sra. Carme Figueres i Siñol Sr. Joan Borràs i Alborch Sr. Antoni Farrero Compte Ajuntament de El Papiol Sr. Jordi Menéndez i Pablo (fins el 14/12/05) Sr. Alfons Romo i Domingo Sr. Salvador Gausa Gascón (a partir del Ajuntament de Montcada i Reixac 14/12/05) Sr. Eduard Pomar Pérez Sr. Eduard Saurina Maspoch (fins el 14/12/05) Ajuntament de Sant Cugat del Vallès Sr. Joan Miquel Roca Cueto (a partir del 14/12/05) Sr. César Romero Garcia Ajuntament d'Esplugues de Llobregat Representants de la Diputació de Barcelona Assistència tècnica Sr. Jordi Bertran Castellví Director gerent Sr. Marià Martí i Viudes II·lm. Sr. Antoni P. Fogué Moya Secretari Sra. Núria Buenaventura Puig II·lm. Sr. Josep Ma Esquerda i Roset (fins el 14/12/05) Sr. Martí Doménech i Montagut Sr. Sebastià Grau i Àvila (a partir del 14/12/05) II·lm. Sr. Josep Mayoral i Antigas Secretari delegat Sr. Francesc Bartoll i Huerta (fins el 14/12/05) Representants dels ajuntaments Sr.Antoni Puigarnau i Puigarnau (a partir del 14/12/05) II·lm. Sr. José Ignacio Cuervo Argudín Interventor (fins el 14/06/05) Il·Im. Sr. Josep Rodrigo Molí (fins el 14/12/05) Sr. Ricard Boix Junquera (de 14/06/05 a 14/12/05) Sr. Francesc Artal i Vidal (a partir del 14/12/05) Sra. Pilar Miras Virgili (a partir del 14/12/05) Ajuntament de Barcelona. Districte 8è Interventor delegat Sr. Lluís Artal i Vidal (a partir del 14/12/05) II·lma. Sra. Elsa Blasco Riera Ajuntament de Barcelona. Districte 7è 10 CONSORCI DEL PARC DE COLLSEROLA · Conse l l Consu l t iu Consorci del Parc de Collserola. Memòria 2005 Consell Consultiu President: Sr. Daniel Calatayud Soweine Sr. Ferran Rodà de Llanza Sr. Marià Martí i Viudes ESCOLA TÈCNICA SUPERIOR D'ARQUITECTURA UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA CONSORCI PARC DE COLLSEROLA DEL VALLÈS Sr. Ramon M. Masalles Saumell Vicepresident: Sr. Jordi Carreras Raurell Secció de Ciències Biològiques Sr. Ramon Terricabras Maranges Facultat de Biologia INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS DIPUTACIÓ DE BARCELONA UNIVERSITAT DE BARCELONA Sr. Roger Caballe Sasot / Sra. Carme Rovira Sr. Joan Carles Sallas Puigdellívol Josep Jordà i Barreras ASSOCIACIÓ VIA VERDA DE CERDANYOLA ADENC FEDERACIÓ CATALANA DE CAÇA Sr. Narcís Clavell Ybern Sr. Juli Fontoba i Sogas Sr. Narcís Castanyer Bachs E.M.D. DE VALLDOREIX ASSOCIACIÓ CULTURAL I ECOLOGISTA FEDERACIÓ ENTITATS EXCURSIONISTES DE COL·LECTIU AGUDELLS CATALUNYA Dte. 8è Nou Barris AJUNTAMENT DE BARCELONA Sr. Salvador Ferran i Raubert, Sra. Roser Argemí, Sr. Jesús Canelo Calle Sra. Simonetta Costanzo FUNDACIÓ CATALANA DE L'ESPLAI Sr. Eduard Vicente i Gómez ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE MONT D'ORSÀ - Dte. 7è Horta Guinardó VALLVIDRERA Sr. Jordi De Dios Tejedor AJUNTAMENT DE BARCELONA GRODEMA Sra. Esther Argelich Martínez Sr. Xavier Fusté (substitueix el Sr. Eduardo ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DEL BARRI DE Sr. Sergi Sales Asensio Mateos Frías a partir del 21/06/05) MONTBAU Museu de Zoologia COMISSIÓ OBRERA NACIONAL DE CATALUNYA INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA (CCOO) Sr. Alberto López Parras ASSOCIACIÓ VEÏNS CANYELLES Sr. Domènec Miquel i Serra Sr. Miquel Casas i Florença GRUP D'ESTUDIS LOCALS Dte. 5è Sarrià-Sant Gervasi Sr. Joan Estevadeordal i Flotats AJUNTAMENT DE BARCELONA BARCELONA CAMINA - ASSOCIACIÓ PELS Sr. Xavier Escuté Gasulla DRETS DEL VIANANT INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTÒRIA NATURAL Sra. Carme Puig Civera AJUNTAMENT DE MOLINS DE REI Sr. Lluís Terrades i Soler Sr. Manuel Carracedo Escudero CAMBRA OFICIAL DE LA PROPIETAT URBANA SERVEI D'EXTINCIÓ D'INCENDIS I SALVAMENT Sr. Carles Soriano Badell (substitueix el Sr. Joan DE BARCELONA AJUNTAMENT DE BARCELONA Massagué Riu a partir del 09/06/05) AJUNTAMENT DE SANT FELIU DE LLOBREGAT Sra. Eva Mas i Trepat Sra. Beatriu Tena Torres CENTRE D'ECOLOGIA I PROJECTES ALTER- SOCIETAT CATALANA D'EDUCACIÓ AMBIENTAL Sr. Rafael Bellido Cárdenas NATIUS (CEPA) (SCEA) AJUNTAMENT DE CERDANYOLA DEL VALLÈS Sr. Andreu Rafa Martínez (substitueix el Sr. Ignasi Sr. Josep Roca Elias Sr. Joan Pagès Gil Forcada i Salvadó a partir del 21/06/05) Museu de Zoologia AJUNTAMENT DEL PAPIOL CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA SOCIETAT CATALANA D'HERPETOLOGIA Sr. José Franscisco Márquez Benítez Sr. Marià Caimó Hernández (substitueix el Sr. Sr. Josep Pujolar i Faure AJUNTAMENT DE MONTCADA I REIXAC Jordi Roca i Buron a partir del 13/07/05) U.E.C. GRÀCIA CENTRE EXCURSIONISTA DE MOLINS DE REI Sr. Francesc Sanahuja i Toledano Sr. Eduard Pomar Pérez Sr. Josep Closas i Solà CLUB EXCURSIONISTA DE GRÀCIA AJUNTAMENT DE SANT CUGAT DEL VALLÈS CLUB VELERS COLLSEROLA Sr. Antoni Anguera Múrria Sra. Maria Valls Biosca Sra. Montserrat Lligadas Sorribas AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN DEPANA UNIÓ DE PAGESOS DE CATALUNYA 11 Consorci del Parc de Collserola. Memòria 2005 CONSORCI DEL PARC DE COLLSEROLA · Esquema organi tzat iu Consell Consultiu Sr. Pere Aceitón (alta entitat el 14/12/05) SECCIÓ EXCURSIONISTA "SEAS" Sr. Antonio López Martínez (alta entitat el 14/12/05) SOCIETAT DE CAÇADORS DE LA FLORESTA Sr. Joan Vendrell González (alta entitat el 14/12/05) SOCIETAT DE CAÇADORS DE SANT JUST DESVERN Sr. Jaume Taxé i Fàbregas (alta entitat el 14/12/05) ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE SANT JUST DESVERN Esquema organitzatiu dels Serveis Tècnics 12 2. Pressupost 2005 Consorci del Parc de Collserola. Memòria 2005 PRESSUPOST 2005 Estat d’ingressos 2005 A. Operacions corrents CAPÍTOL III Taxes i altres ingressos Consignació press. Contret 30000 VENDES 24.000,00 25.113,90 31000 TAXES OCUPACIÓ PRIVATIVA D'ESPAIS PÚBLICS 4.060,00 5.100,00 34000 PREUS PÚBLICS SERVEIS CULTURALS 70.000,00 62.515,84 35200 PREUS PÚBLICS UTILITZACIÓ TEMPORAL INSTAL·LACIONS DEL PARC 8.600,00 7.864,16 39900 ALTRES INGRESSOS 6.200,00 6.431,28 39901 ANUNCIS D'OFERTES I CONCURSOS 4.566,91 4.566,91 TOTAL CAPÍTOL III 117.426,91 111.592,09 CAPÍTOL IV Transferències corrents 40000 TRANSFERÈNCIES MMAMB COM A ENS CONSORCIAT 2.244.060,00 2.244.060,00 40001 TRANSFERÈNCIES DIPUTACIÓ BARCELONA COM A ENS CONSORCIAT 2.244.060,00 2.244.060,00 42400 TRANSFERÈNCIES D'ENTITATS PÚBLIQUES: PATROCINI 300,00 21.500,00 46200 TRANSFERÈNCIES AJUNTAMENT DE BARCELONA 143.200,00 140.201,25 46201 TRANSFERÈNCIES DIPUTACIÓ DE BARCELONA PER ALTRES CONCEPTES 57.900,00 57.900,00 46203 TRANSFERÈNCIES AJUNTAMENT SANT CUGAT DEL VALLÈS 127.770,48 127.770,48 46204 TRANSFERÈNCIES ALTRES AJUNTAMENTS 23.987,32 31.987,32 47000 TRANSFERÈNCIES CORRENTS D'EMPRESES PRIVADES: PATROCINI 114.726,00 91.000,00 TOTAL CAPÍTOL IV 4.956.003,80 4.958.479,05 CAPÍTOL V Ingressos patrimonials 52000 INTERESSOS DE DIPÒSITS EN BANCS I CAIXES 7.000,00 8.191,68 55000 CONCESSIONS ADMINISTRATIVES 48.238,00 48.711,83 TOTAL CAPÍTOL V 55.238,00 56.903,51 Total operacions corrents 5.128.668,71 5.126.974,65 B. Operacions de capital CAPÍTOL VII Transferències de capital 70000 TRANSFERÈNCIES MMAMB COM A ENS CONSORCIAT 371.030,00 371.030,00 70001 TRANSFERÈNCIES DIPUTACIÓ BARCELONA COM A ENS CONSORCIAT 371.030,00 371.030,00 72400 TRANSFERÈNCIES D'ENTITATS PÚBLIQUES 120.000,00 120.000,00 76201 TRANSFERÈNCIES AJUNTAMENT MONTCADA I REIXAC 39.349,00 39.349,51 76202 TRANSFERÈNCIES AJUNTAMENT DE BARCELONA 445.936,00 445.935,81 76203 TRANSFERÈNCIES AJUNTAMENT SANT JUST DESVERN 37.500,00 37.500,00 76204 TRANSFERÈNCIES ALTRES AJUNTAMENTS 8.030,00 0,00 76205 TRANSFERÈNCIES AJUNTAMENT SANT FELIU LLOB. 30.000,00 30.000,00 77000 TRANSFERÈNCIA D'ENTITATS PRIVADES 105.000,00 105.000,00 TOTAL CAPÍTOL VII 1.527.875,00 1.519.845,32 Total operacions de capital 1.527.875,00 1.519.845,32 Pressupost 2005 6.656.543,71 6.646.819,97 Romanents 2004 179.717,05 179.717,05 TOTAL PRESSUPOST INGRESSOS 6.836.260,76 6.826.537,02 14 Consorci del Parc de Collserola. Memòria 2005 Estat de despeses 2005 A. Operacions corrents CAPÍTOL I Remuneracions de personal Consignació press. Contret 0.121.13000 RETRIBUCIONS DE PERSONAL FIX 2.373.931,83 2.373.931,83 0.121.13100 RETRIBUCIONS DE PERSONAL TEMPORAL 195.525,06 195.525,06 0.121.16000 SEGURETAT SOCIAL 724.759,12 724.759,12 0.121.16105 PENSIONS A CÀRREC DEL CPC 23.927,09 23.927,09 0.121.16205 ASSEGURANÇA DE VIDA DEL PERSONAL 18.730,47 18.730,47 0.451.16205 ASSEGURANCES 1.370,08 1.370,08 0.121.16300 FORMACIÓ DE PERSONAL 7.660,24 7.660,24 0.121.16500 FONS SOCIAL 124.549,32 124.549,32 TOTAL CAPÍTOL I 3.470.453,21 3.470.453,21 CAPÍTOL II Adquisició de béns i serveis 0.533.20400 LLOGUER DE VEHICLES 1.000,00 938,57 0.451.20500 LLOGUER DE FOTOCOPIADORES 2.161,89 2.161,89 0.533.21000 REPARACIONS, MANTENIMENT DE MILLORA DEL MEDI NATURAL 501.004,68 500.857,79 0.432.21201 REPARACIÓ D'EDIFICIS I D'INSTAL·LACIONS 92.000,00 94.493,20 0.432.21202 MANTENIMENT MENOR CENTRES EDUCATIUS 3.827,89 1.334,69 0.533.21200 MANTENIMENT MATERIAL MOBILIARI ÀREES LLEURE 12.400,00 12.343,82 0.533.21400 REPARACIONS I MANT. VEHICLES I MAQUINÀRIA PESADA 24.911,71 24.911,71 0.121.21500 MANTENIMENT, CONSUMS I ASSISTÈNCIA FOTOCOPIADORES 3.857,63 3.857,63 0.121.21601 MANTENIMENT DELS PROGRAMES INFORMÀTICS 12.908,93 12.908,93 0.121.21602 MANTENIMENT DELS EQUIPS INFORMÀTICS 1.929,57 1.929,57 0.121.21901 MANTENIMENT EQUIPS DE COMUNICACIÓ 2.451,14 2.451,14 0.121.21902 MANTENIMENT EQUIPS DE TELECOMUNICACIONS 5.982,64 5.982,64 0.121.22000 DESPESES OFICINA 9.955,06 9.955,06 0.121.22001 PUBLICACIONS AC I GE 1.140,00 1.140,00 0.533.22001 PUBLICACIONS MN 600,00 597,25 0.432.22001 PUBLICACIONS PO 397,09 397,09 0.121.22002 CONSUMIBLES INFORMÀTICS I ALTRES MATERIALS 12.896,29 12.896,29 0.533.22002 MATERIAL FOTOGRÀFIC MN 1.310,00 1.308,34 0.432.22002 MATERIAL FOTOGRÀFIC PO 93,20 93,20 0.121.22100 CONSUM ELECTRICITAT 44.382,75 44.380,25 0.121.22101 CONSUM AIGUA 25.000,00 28.121,97 0.451.22101 CONSUM AIGUA-CISTERNA MAS PINS 2.315,94 2.315,94 0.451.22102 CONSUM GAS MAS PINS 8.274,42 8.274,42 0.533.22103 CONSUM COMBUSTIBLE MN 29.500,00 29.491,55 0.451.22103 CALEFACCIÓ CAN COLL 8.467,54 8.467,54 0.533.22104 VESTUARI TREBALLADORS MN (46 TREBALLADORS) 8.750,00 8.639,76 0.451.22105 PROD. ALIMENT. (SERVEI D’ÀPATS ESTADES MAS PINS) 6.142,82 6.142,82 0.121.22200 SERVEI TELEFONIA FIXA 26.000,00 25.977,27 0.121.22201 POSTALS 12.957,95 12.957,95 0.121.22202 TELEGRÀFIQUES 150,00 0,00 0.121.22205 SERVEI TELEFONIA MÒBIL 11.300,00 10.185,67 0.533.22205 LLOGUER REPETIDOR TORRE DE COLLSEROLA 8.155,00 8.142,81 0.121.22300 TRANSPORTS I MISSATGERIA 5.908,72 5.908,72 0.121.22400 ASSEGURANCES 37.852,25 37.852,25 0.121.22500 TRIBUTS 5.356,79 5.356,79 0.121.22600 DESPESES DIVERSES SECCIÓ AC 2.846,08 2.250,43 0.121.22601 REPRESENTACIÓ I PROTOCOL 12.225,09 12.022,88 0.121.22602 ANUNCIS D'OFERTES I CONCURSOS 5.766,91 4.612,75 0.451.22602 ÚS PÚBLIC, DIVULG. I ED. AMB. 193.184,96 193.030,75 15 Consorci del Parc de Collserola. Memòria 2005 PRESSUPOST 2005 0.533.22600 DESPESES DIVERSES MEDI NATURAL 35.178,29 34.912,30 0.121.22603 ADVOCATS, PROCURADORS I NOTARIS 2.371,96 2.371,96 0.121.22700 NETEJA EDIFICIS 109.056,00 109.056,00 0.121.22701 VIGILÀNCIA EDIFICIS 115.817,73 115.817,73 0.121.22706 ESTUDIS I TREBALLS AC 10.125,91 10.125,91 0.432.22706 ESTUDIS I TREBALLS PO-ITU 6.000,00 5.898,52 0.451.22706 ESTUDIS I TREBALLS UPDEA 0.533.22706 ESTUDIS I TREBALLS MN 78.077,12 78.028,34 0.121.22709 ASSISTÈNCIA INFORMÀTICA 11.091,39 11.091,39 0.121.23000 DIETES CONSELLERS 4.244,62 4.244,62 0.121.23001 DIETES PERSONAL 7.889,47 7.889,47 0.121.23100 LOCOMOCIÓ I TRASLLATS 36.259,50 36.259,50 Total Capítol II 1.561.476,93 1.560.387,07 CAPÍTOL III Despeses financeres 0.020.34200 INTERESSOS DEMORA 300,00 0,00 0.020.34900 ALTRES DESPESES FINANCERES - DESPESES GESTIÓ BANCÀRIA 450,00 286,11 Total Capítol III 750,00 286,11 CAPÍTOL IV Transferències corrents 0.533.47000 TRANSFERÈNCIES CORRENTS A EMPRESES PRIVADES PER A LA MILLORA DEL MEDI NATURAL 300,00 0,00 0.121.48100 BEQUES I PENSIONS D'ESTUDIS I INVESTIGACIÓ 600,00 336,00 0.121.48900 TRANSFERÈNCIES CORRENTS A INSTITUCIONS 18.779,40 18.779,40 0.432.48900 TRANSF. CORRENTS A INSTITUCIONS PER A ESTUDIS URBANÍSTICS 2.500,00 2.430,00 0.533.48900 TRANSF. CORRENTS A INSTITUCIONS PER A MILLORA MEDI NATURAL 82.770,00 77.963,05 Total capítol IV 104.949,40 99.508,45 Total operacions corrents 5.137.629,54 5.130.634,84 B. Operacions de capital CAPÍTOL VI Inversions reals 0.121.60000 ADQUISICIÓ SÒL 22.090,63 22.090,63 0.432.60100 INVERSIÓ NOVA EN INFRASTR. I BÉNS DESTINATS A L'ÚS GRAL. 864.748,00 413.869,62 0.451.60100 INVERSIONS EN ÚS PÚBLIC, DIVULGACIÓ I EDUCACIÓ AMB. 18.000,00 17.130,57 0.533.60100 INVERSIONS EN EL MEDI NATURAL 183.166,00 173.565,81 0.452.61101 INVERSIÓ DE REPOSICIÓ EN BÉNS DESTINATS A L'ÚS GENERAL 80.000,00 76.812,50 0.533.61101 INVERSIÓ DE REPOSICIÓ EN BÉNS DESTINATS AL MEDI NATURAL 52.661,00 48.330,79 0.533.62400 ELEMENTS DE TRANSPORT 56.863,00 56.693,81 0.121.62600 INVERSIÓ NOVA ASSOCIADA AL FUNCIONAMENT OPERATIU DELS SERVEIS 3,00 0,00 0.121.63601 INVERSIÓ REPOSICIÓ FUNCIONAMENT OPERATIU SERVEIS 350,00 0,00 0.121.64000 INVERSIONS EN BÉNS IMMATERIALS 1.000,00 992,84 0.432.68200 EDIFICIS I ALTRES CONSTRUCCIONS 120.909,37 53.705,04 0.533.68300 MAQUINÀRIA, INSTAL·LACIONS I EINES 54.591,00 54.517,70 0.432.68500 MOBILIARI I ESTRIS 10.000,00 11.149,61 0.533.68500 MOBILIARI I ESTRIS 23.546,00 23.525,17 0.121.68600 EQUIPS PER AL PROCÉS DE LA INFORMACIÓ 39.947,00 39.923,93 Total capítol VI 1.527.875,00 992.308,02 Total operacions de capital 1.527.875,00 992.308,02 Pressupost 2005 6.656.543,71 6.121.485,43 Romanents 2005 179.717,05 179.717,05 Total pressupost 2005 6.836.260,76 6.301.302,48 16 3. Actuacions 3. Actuacions 3.1. Administració i contractació Consorci del Parc de Collserola. Memòria 2005 ACTUACIONS · Adminst rac ió i cont ractac ió Introducció Al Servei d'Administració i Contractació li Els àmbits de gestió són els següents: corresponen les funcions estructuradores del funcionament de l'ens gestor del Parc, amb l'ob- - Econòmic, gestió de recursos humans jectiu de facilitar el procediment per tal que es i contractació. puguin assolir les funcions finalistes dels altres - Acció administrativa. serveis. - Gestió del patrimoni públic. - Arxiu. Activitats dels òrgans de govern Assemblea General quatre sessions ordinàries, els dies 15 de març, 14 de juny, 4 d'octubre i 14 de desembre. L'Assemblea General és l'òrgan suprem de deli- beració i decisió del Consorci del Parc de Collserola. Consell Consultiu Durant l'any 2005, van celebrar-se dues sessions El Consell Consultiu es configura com l'òrgan de ordinàries, el 14 de juny i el 14 de desembre. participació del Consorci del Parc de Collserola, al costat dels òrgans de govern i d'administració. També se celebrà una sessió extraordinària el 14 Les funcions del Consell són, entre d'altres, les de desembre en què s'elegí com a nou president d'informació, consulta i assessorament respecte de l'entitat l'Excm. Sr. Joan Clos i Matheu. al Pla d'actuacions del Consorci. L'any 2005, varen celebrar-se dues sessions ordi- Comissió Executiva nàries, els dies 30 de juny i 20 de desembre. La Comissió Executiva del Consorci del Parc de Cal assenyalar especialment que en aquestes Collserola és un òrgan operatiu l'objecte del qual dues sessions continuaren els debats sobre la és fer el seguiment i establir els mecanismes de proposta que Collserola millori la seva protecció posada en marxa de les decisions preses en mitjançant els instruments jurídics adients. l'Assemblea General. L'any 2005, van celebrar-se 20 Consorci del Parc de Collserola. Memòria 2005 Àmbit econòmic, gestió de recursos humans i contractació L'àmbit de gestió econòmica té com a finalitat Plantilla funcional consolidada a 31 de principal la gestió del pressupost de l'entitat. que desembre de 2005 inclou les previsions d'ingressos i els crèdits per a despeses que s'hauran d'executar durant l'e- Laborals indefinits 57 xercici. Per al 2005, el pressupost aprovat ini- Funcionaris 3 cialment pel Consorci del Parc de Collserola ha Treballadors temporals 6 estat de 6.233.453,48 €, amb una consignació Treballadors fixos discontinus 20 definitiva de 6.836.260,76 €, un cop realitzades les modificacions de crèdit de l'exercici. Total: 86 El pressupost d'ingressos inclou els recursos financers de l'entitat i es nodreix en un 76 % de a cada partida. El 50,76 % dels crèdits les aportacions, a parts iguals, de la correspon al capítol de personal, raonable si Mancomunitat de Municipis de l'Àrea tenim en compte que l'activitat del consorci és Metropolitana de Barcelona i la Diputació de fonamentalment de serveis. Tot i això la pro- Barcelona. Altres fonts de finançament són les porció de despeses de personal respecte el total aportacions d'ajuntaments, d'entitats col·labo- de la despesa corrent s'ha reduït respecte 2004 radores i els preus públics del parc. Aquell per- en 5 punts aproximadament. L'execució del centatge suposa una disminució de 13 punts pressupost de despeses ha estat d'un 92,17%, respecte el percentatge de 2004, i es fa palesa la que correspon a un 99,86% de la despesa major participació dels ajuntaments fonamen- corrent i un 68 % de les operacions de capital. talment i d'altres ens en el finançament de les activitats del consorci. L'execució del pressupost L'entitat disposa d'una plantilla funcional que el d'ingressos per l'any 2005 ha estat del 99,83 %, 31 de desembre de 2005 constava de 86 que correspon a un 99,94 % d'execució d'in- efectius, dels quals 20 són vigilants de prevenció gressos corrents i un 99,47 % d'ingressos de d'incendis, indefinits fixos discontinus o a temps capital. Pel que fa al pressupost de despeses, parcial (18 contractes de nou mesos per any i 2 expressa els crèdits màxims que es poden gastar de sis mesos anuals). Acció administrativa Tenint present el caràcter prestador de serveis de En aquest àmbit de gestió, destaca la forma- l'ens gestor del Parc, la major part de la seva lització de convenis de col·laboració amb activitat administrativa té caràcter contractual; entitats i particulars per tal d'optimitzar la gestió així es concerten principalment contractes de del Parc, obtenir fonts de finançament noves i subministrament, de serveis, de consultoria i desenvolupar programes de formació i inves- assistència tècnica i d'obra. Tot seguit s'incorpora tigació adients a l'execució dels objectius de el quadre de contractes adjudicats l'any 2005. l'ens gestor. Convenis vinculats a l'administració Al llarg de l'any 2005, han continuat els pro- nòmiques per al desenvolupament de projectes i grames de col·laboració amb institucions, altres vies de col·laboracions institucionals dins entitats públiques i privades per a l'execució de l’àmbit de cooperació interadministrativa. La d'estudis i el desenvolupament d'investigacions informació concreta dels convenis la trobareu en adreçades a la protecció i la conservació del els capítols dels diferents àmbits d’actuació del parc, com també la captació d'aportacions eco- Parc. 21 Consorci del Parc de Collserola. Memòria 2005 ACTUACIONS · Adminst rac ió i cont ractac ió Contractes adjudicats durant l'any 2005 * Objecte del contracte ** Preu Adjudicatari (raó social) adjudicació VIDA-CAIXA, SOCIEDAD ANÓNIMA 4 Pòlissa de vida de tot el personal laboral i funcionari del Consorci del Parc de Collserola. NS 18.730,47 DE SEGUROS Y REASEGUROS Pòlissa de vida de tot el personal laboral i funcionari del Consorci del Parc de Collserola (pròrroga VIDA-CAIXA, SOCIEDAD ANÓNIMA 4 P 22.500,00 anys 2006 i 2007). DE SEGUROS Y REASEGUROS Servei de neteja dels edificis gestionats pel Consorci del Parc de Collserola (modificació i pròrroga 2 M 180.743,98 LIMP 3, S.L. 2006-2007). Servei de vigilància de l'edifici seu del Centre d'Informació-Serveis Tècnics del Consorci del Parc de 2 CA 159.811,08 VIGILANTES SEGURIDAD EXPRES, Collserola i dels edificis de Can Coll i dels seus entorns immediats. S.A. Servei auxiliar de l'edifici seu del Centre d'Informació-Serveis Tècnics del Consorci del Parc de 2 CA 76.378,75 METROPOLIS OUTSOURCING, S.L. Collserola (2006-2007). 2 Servei de suport a la coordinació i dinamització de les activitats dels Voluntaris Collserola. NS 10.877,73 ENTORN, SCCL 2 Servei de suport per a l'elaboració de recursos i materials per als programes educatius de Can Coll. NS 28.764,00 ARGELAGA SERVEIS AMBIENTALSS.L. Servei d'activitats guiades del parc de Collserola i suport. a diverses tasques educatives del Centre 2 CA 70.000,00 ARGELAGA SERVEIS AMBIENTALS d'Educació Ambiental Can Coll S.L. Subministrament, pel mecanisme de lloguer amb opció de compra, i manteniment dels equips de 3 NS 22.561,95 CANON ESPAÑA, S.A. reprografia i fax per a l'edifici seu dels serveis tècnics del Consorci del Parc de Collserola. 3 Subministrament d'equips informàtics per al Consorci del Parc de Collserola. Lot 1. NS 14.178,22 CANON ESPAÑA SA 3 Subministrament d'equips informàtics per al Consorci del Parc de Collserola. lot 2. NS 4.524,00 ANCO SISTEMAS DE GESTIÓN, S.A 3 Subministrament d'equips informàtics per al Consorci del Parc de Collserola. lot 3. NS 5.461,28 I.D. GRUP, S.A. 4 Lloguer de la instal.lació de dos repetidors de telecomunicacions (2006 a 2010) P 40.817,00 TORRE DE COLLSEROLA, S.A. 2 Modificació dels treballs de seguiment en l'àmbit de la gestió de la fauna M 1.408,37 JOHN PATRICK CAHILL Modificació de la contractació de la realització d'estudis referits als efectes de les infraestructures 2 M 1.287,22 ANNA TÉNÉS BRENOT i pertorbacions sobre la vegetació i fauna del Parc de Collserola 3 Adquisició d'un vehicle tot terreny NS 19.975,00 OTTO-DIESEL, S.L. Servei corresponent al modificat del "projecte d'execució de treballs de prevenció d'incendis mit- 2 CA 87.387,46 ARICO FOREST, S.L. jançant la creació i el manteniment de franges de protecció contra els incendis forestals" 1 Obres corresponents al "projecte de restauració d'un tram de la riera de Sant Just Desvern" NS 52.367,95 TALHER, S.A. Modificat de la contractació de les obres corresponents al "projecte de restauració d'un tram de la 1 NS 8.661,00 TALHER, S.A. riera de Sant Just Desvern" 22 Consorci del Parc de Collserola. Memòria 2005 Modificació de la contractació de les obres corresponents al "Projecte de restauració d'un tram de 1 NS 8.661,00 TALHER, S.A. la riera de Sant Just Desvern". FCC FOMENTO DE CONSTRUC- 2 Neteja de brossa de les infraestructures viàries i de lleure del Parc de Collserola. CA 481.998,74 CIONES Y CONTRATAS, S.A. EXCAVACIONES Y MANTENIMIENTO 4 Manteniment de la xarxa viària de prevenció d'incendis (2006-2007). CA 195.117,15 BERNARDO, S.L. 2 Treballs de seguiment en l'àmbit de la gestió de la fauna (2006). NS 29.400,00 JOHN P. CAHILL Estudis referits als efectes de les infraestructures i pertorbacions sobre la vegetació i fauna del Parc 2 NS 29.000,00 ANNA TENÉS BRENOT de Collserola (2006) Treballs de prevenció d'incendis mitjançant la creació i el manteniment de franges en zones urba- 2 nitzades del terme municipal de Molins de Rei, i la neteja de vegetació de solars de propietat NS 21.828,00 FOREST MARÍN, S.L. municipal i de vials Pòlisses d'assegurança dels vehicles que formen part del parc mòbil del Consorci del Parc de WINTERTHUR SEGUROS 3 NS 14.621,00 GENERALES, S.A. DE SEGUROS Y Collserola (2006). REASEGUROS 4 Subministrament de combustible per als vehicles i maquinària del Parc (2006-2007). NS 46.000,00 PETROPORT, S.L. 1 Treballs de moviments de terres, paviments i reparacions. NS 60.100,00 CONSTRUCCIONES ZETA-3, SA 1 Projecte de restauració de can Cuias (segona fase-f, any 2005). NS 50.815,00 TALHER, S.A. 1 Projecte de restauració del pantà de Vallvidrera: voltants. CA 136.468,12 JARDINERIA MOIX, SL 3 Subministrament d'ascensor per al centre d'educació ambiental de Can Coll. NS 17.362,88 SCHINDLER, SA 1 Obres del projecte de consolidació estructural de l'edifici d'Elies Rogent al pantà de Vallvidrera. NS 137.226,22 ANTONIO CASADO Y CÍA, SL PROYECTOS Y SERVICIOS 1 Obres del projecte de restauració botànica del viver de can Borni. SA 309.067,10 BENJUMEA, SA - JARDINERIA MOIX, SL, UNIÓN TEMPORAL DE EMPRESAS 3 Subministrament d'un mòdul per a viver a l'estació biològica de Can Balasc. NS 21.336,00 MICROARQUITECTURA, SL 2 Assistència tècnica per a l'elaboració del projecte executiu dels itineraris al pantà de Vallvidrera. NS 21.808,00 DOPEC, SL 1 Obres d'enderrocament de pèrgola i moviment de terres al baixador de Vallvidrera. NS 39.071,69 CONTROL DEMETER, SL Assistència tècnica per a la direcció de les obres del projecte de restauració botànica del viver de 2 NS 14.750,00 ALFREDO FERNÁNDEZ DE LA can Borni. REGUERA MARCH * Naturalesa del contracte ** Sistema d’adjudicació 1 Obres SA Subhasta oberta 2 Consultoria, assistència i serveis CA Concurs obert 3 Subministrament NS Procediment negociat sense publicitat 4 Contractes privats que originen despeses P Pròrroga M Modificat 23 Consorci del Parc de Collserola. Memòria 2005 ACTUACIONS · Adminst rac ió i cont ractac ió Convenis de cooperació científica i tècnica · Universitats Entitat Projecte associat Universitat Autònoma de Barcelona Projecte final de carrera titulació ciències ambientals Universitat de Barcelona Realització d'un estudi sobre els mamífers, especialment el toixó (Meles meles) i el senglar (Sus scrofa) Universitat Autònoma de Barcelona Beca de pràctiques professionals del màster en Tecnologies de la Informació Geogràfica (7a. edició) U. de Barcelona - Fac. de Geografia i Història Realització de pràctiques d'estudiants Universitat Pompeu Fabra Realització de pràctiques dels estudiants de dret Universitat de Lleida Realització de pràctiques d'un estudiant de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària període 14/12/2005 a 30/06/2006 U. Pompeu Fabra - Inst. d'Educació Contínua Estada en pràctiques d'alumnes del Màster en Dret Públic. Estudis avançats de l'ordenació jurídico-administrativa del territori i del mercat 2005-2006 U. Pompeu Fabra - Inst. d'Educació Contínua Pròrroga acord de col·laboració "Màster en Dret Públic" 09/07/05 a 07/10/05 Universitat de Barcelona Projecte de recerca sobre l'estat ecològic dels ecosistemes aquàtics de Collserola Universitat Autònoma de Barcelona Pràctiques alumnes amb còmput en crèdits Convenis de cooperació científica i tècnica · Ajuntaments Entitat Projecte associat Aj.de Barcelona - Districte Sarrià-Sant Gervasi Conveni de cooperació execució "Projecte de restauració de la presa i del vas del pantà de Vallvidrera: entorns", i del "Projecte de consolidació estructural de l'edifici d'Elies Rogent al pantà de Vallvidrera" Aj. de Sant Feliu de Ll. i diversos particulars Acord compensació desallotjament parcel·la àrea agrícola finca Masia de la Salut Aj. de Barcelona - Institut Municipal d'Educació Gestió projecte educació ambiental desenvolupat a Mas Pins Ajuntament de Barcelona Gestió del Centre Pedagògic i Productiu Vinícola de la finca de Can Calopa de Dalt Ajuntament de Molins de Rei Realització i manteniment de franges de protecció en zones urba- nitzades Ajuntament de Cerdanyola del Vallès Manteniment del camí de Can Catà i execució de projectes de portes de parc dins del municipi Ajuntament de Montcada i Reixac Planificació, redacció i execució de projectes de millora dels espais lliures del t.m. de Montcada i Reixac Ajuntament de Barcelona Desenvolupament de programes d'educació ambiental al Parc de Collserola relatius a l'Ensenyament Secundari Obligatori (ESO) Ajuntament de Sant Cugat del Vallès Programes i projectes diversos per desenvolupar dins del terme municipal. Menció especial a la porta de parc. Districte Horta-Guinardó, Parcs i Jardins, Execució "Projecte executiu de restauració botànica i arquitec Barcelona Serveis Municipals i Inst. Municipal tònica del Viver de Can Borni per a la seva utilització com a Paisatge Urbà i Qualitat de Vida Museu de l'Arbre i de l'Arbust Mediterrani" 24 Consorci del Parc de Collserola. Memòria 2005 Convenis de cooperació científica i tècnica · Altres institucions Entitat Projecte associat Depana Realització d'actuacions de conservació i gestió d'espais naturals EFA Quintanes Realització de pràctiques de formació CREAF Realització d’estudis d’ecologia forestal Centre d'estudis CIM i Asociación para el Realització pràctiques de formació d'auxiliar tècnic veterinari al estudio y recuperación de la flora y fauna mòdul de recuperació de fauna autòctona del Parc de Collserola autóctonas Collserola 10 Organisme Autònom Flor de Maig Cobertura al foment i impuls d'activitats conjuntes entre ambdues entitats Secretaria de Serveis Penitenciaris - Proporcionar activitats adequades per a l'execució de la mesura Generalitat de Catalunya de prestacions en benefici de la comunitat CTABLP (Comité Técnico para la Agermanament i transferència de tecnologia aplicada Administración del àrea de protección de flora y fauna La Primavera) Mèxic AFMA (Associació per al Foment de Col·laboració per participar de forma conjunta en l'aplicació i Mesures Alternatives) desenvolupament del programa "SINERGIA" CIRE (Centre d'Iniciatives per a la Reinserció) Pla manteniment de xarxa camins dins programa SINERGIA Dept. d'Agricultura, Ramaderia i Pesca - Estades de pràctiques de formació d'alumnes de les escoles de Generalitat de Catalunya capacitació agrària Institut Català d'Ornitologia Estudi població d'ocells al Parc de Collserola Patronat Municipal del Museu de Granollers Estudi sobre la presència i utilització de l'hàbitat per part dels quiròpters al Parc de Collserola Horticultura i Jardineria IES Formació pràctica alumnes CIRENP Formació pràctica alumnes E. Viticultura i Enologia M. Rosell Formació pràctica alumnes CEE Centre Formació i Treball Flor de Maig Formació pràctica alumnes ZIGA ZAGA Realització de pràctiques un alumne del curs de monitor d'educació ambiental al Centre d'Educació Ambiental Can Balasc Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya Seguiment incidències del porc senglar a la línia d'FGC entre Barcelona i Sant Cugat del Vallès Convenis de cooperació científica i tècnica · Patrocini Entitat Projecte associat SGAB, SA Execució de 3 projectes d'obra al Passeig de les Aigües Ediciones Primera Plana, SA Cessió gratuïta d'espais de difusió de les activitats i campanyes informatives del Parc als fulls culturals de "El Periódico" Agència de Comunicació Local, SA Col·laboració amb COM Ràdio per promoure els valors del Parc Serveis Funeraris de Barcelona, SA Realització d'estudis i actuacions de millora del medi natural Caja de Ahorros del Mediterráneo Realització del programa d'activitats de caps de setmana Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya Suport al "Projecte Bici" i a la divulgació del Parc Torre de Collserola, SA Conservació i sensibilització mediambiental Nissan Motor Ibérica, SA Cessió d'ús d'un vehicle Nissan Pick Up Gestmusic Endemol, SAU Realització de treballs de seguiment faunístic i estudis efectes infraestructures i pertorbacions sobre la vegetació i fauna. Fundació "La Caixa" Projecte cria i reintroducció de l'eriçó clar (Atelerix algirus), en el control de la població de senglars i recuperació d'aus rapinyaires ferides o debilitades” 25 Consorci del Parc de Collserola. Memòria 2005 ACTUACIONS · Adminst rac ió i cont ractac ió A més, tot seguit es relacionen altres convenis subscrits en exercicis precedents que continuen vigents: Convenis de cooperació científica i tècnica · Universitats Entitat Projecte associat Universitat de Barcelona Projecte sobre "El component fúngic dels estepars (Cistion) del Parc de Collserola: estudi florístic, fitosociològic i fenològic" Universitat Autònoma de Barcelona Pràctiques alumnes Facultat Ciències Polítiques i Sociologia Universitat Autònoma de Barcelona Pràctiques alumnes Facultat Ciències Educació Universitat Autònoma de Barcelona Pràctiques alumnes Facultat Ciències Ambientals Universitat de Barcelona Pràctiques alumnes Facultat Pedagogia Universitat de Barcelona Acord marc de col·laboració entre la UB i el Consorci del Parc de Collserola Universitat Pompeu Fabra Conveni col·laboració pràctiques alumnes llicenciatura de Dret Universitat Pompeu Fabra Col·laboració diplomatura Gestió i Administració Pública Convenis de cooperació científica i tècnica · Ajuntaments Entitat Projecte associat Ajuntament de Montcada i Reixac Cooperació i finançament de l'execució de les obres del "Projecte de restauració dels entorns de Can Cuiàs (segona fase)" Convenis de cooperació científica i tècnica · Altres institucions Entitat Projecte associat Asociación para la recuperación de la flora Gestió del Mòdul de Recuperació de fauna autòctona del Parc de y fauna autóctonas Collserola 10 Collserola Club Putxet de Coloms Esportius Instal·lació d'un camp de vol de coloms a la finca de Can Baró i Ajuntament de Sant Just Desvern Societat Catalana d'Herpetologia Seguiment de la fauna herpetològica del Pantà de Vallvidrera CIRENP Pràctiques d'un alumne del curs de monitor en educació ambiental Editorial Alpina Distribució i vendes de publicacions Edicions Abadia de Montserrat Col·laboració en la 3a edició del llibre Itineraris per Collserola Transports de Barcelona, SA Cooperació i finançament de l'execució de les obres del "Projecte de restauració topogràfica i vegetal dels terrenys annexos als antics esfèrics d'Horta" UTE Línia 5 Revegetació i talusament convingut, amb la conformitat dels pro- pietaris dels terrenys i segons les indicacions del Consorci del Parc de Collserola, un cop finalitzades les obres i retirada de la planta de formigó de la línia 5 Diputació de Barcelona Col·laboració i coordinació dels respectius dispositius de pre- venció d'incendis en l'àrea de l'e.n.de Garraf i zona d'influència Consorci del Parc de la Serralada de Marina Col·laboració i coordinació dels respectius dispositius de pre- venció d'incendis en l'àrea de l'e.n. del Parc de la S. de Marina Generalitat de Catalunya - Departament Col·laboració per incorporar el mòdul de recuperació de fauna d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de Can Balasc a la xarxa de centres de Catalunya Diputació de Barcelona Cooperació programa desenvolupament planejament urbanístic a l'àmbit de l'Anella Verda Asociación de Municipalidades Proyecto Intercanvi tècnic i dels respectius materials tècnics, didàctics i Protege "Santiago Contrafuerte" publicacions (Santiago de Chile) 26 Consorci del Parc de Collserola. Memòria 2005 Es posa de manifest que continua una clara línia Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida de col·laboració amb institucions públiques i i el Consorci del Parc de Collserola. privades en projectes que coadjuvin a les fina- litats del Consorci. - El subscrit amb l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès en data 24 de maig de 2005, amb una Destaquen els següents convenis: aportació total de 683.311,44 € destinats d'una banda en la col.laboració per part del Consorci - El relatiu a l'execució del "Projecte de res- en tasques de prevenció d'incendis, d'educació tauració de la presa i del vas del Pantà de ambiental i en el projecte del Parc Rural de Torre Vallvidrera: entorns" i el "Projecte de conso- Negra, que desenvolupa l'Ajuntament de Sant lidació estructural de l'edifici d'Elies Rogent al Cugat del Vallès; i d'una altra banda, en la Pantà de Vallvidrera" subscrit el 28 d'abril de redacció i execució d'un projecte de porta de 2005 entre el Districte de Sarrià-Sant Gervasi i el parc al municipi. Consorci, per un import de 300.000 €. És important assenyalar especialment l'esforç - El que té per objecte portar a terme l'execució d'aquesta institució per tal de facilitar la inserció del "Projecte executiu de restauració botànica i d'estudiants en el món professional, per la qual arquitectònica del Viver de Can Borni per a la cosa se signen nombrosos convenis de seva utilització com a Museu de l'Arbre i de col·laboració que faciliten una interessant presa l'Arbust mediterrani", amb un pressupost de de contacte entre estudiants de diverses 390.000 €, subscrit el 15 de juliol de 2005, que matèries i la realitat gestora del Consorci del compta amb la cooperació del Districte d'Horta- Parc de Collserola en els seus diversos depar- Guinardó de l'Ajuntament de Barcelona; Parcs i taments. Jardins de Barcelona Institut Municipal, Barcelona de Serveis Municipals, SA; l'Institut Gestió del patrimoni El Consorci té un àmbit territorial de 8.465 ha , Pantà de Vallvidrera (t.m. de Barcelona) que inclouen part dels nou municipis consorciats. L'objectiu de la recuperació del vas i de la presa Gairebé 3.000 ha són de propietat pública. del pantà de Vallvidrera i l'arranjament dels seus entorns és, entre d'altres, la de consolidar una Entre les funcions del Consorci, reglades estatu- reserva d'amfibis que ha d'enriquir el patrimoni tàriament, està la formació de patrimoni de sòl natural del parc, així com la recuperació de l'e- públic i la seva gestió, amb la facultat d'adquirir, difici del vigilant del pantà, patrimoni arqui- reivindicar, permutar, gravar o administrar tota tectònic obra de l'arquitecte Elies Rogent mena de béns, i la d'assumir titularitats fidu- construït l'any 1864. ciàries o dominicals de disposició. En el projecte executiu i per tal d'afavorir la pas- El patrimoni del Consorci està constituït pels sejada i el coneixement de la zona, sinclouen un béns que li adscriguin els ens consorciats i els seguit d'itineraris al voltant del pantà. Per dur a que el propi Consorci adquireixi mitjançant terme l'adequació i el condicionament d'aquesta qualsevol títol legítim. àrea era necessària la titularitat pública de tot el sòl afectat per l'àmbit d'actuació. En el marc d'aquesta gestió aquest exercici el Consorci ha promogut la incorporació de les La superfície afectada a la zona de la cua del següents finques com a públiques dins de l'àmbit Pantà, classificada com a parc forestal de con- del Parc de Collserola, que han estat incor- servació (27) era de 2.824 m2. i implicava l'ex- porades el patrimoni del propi Consorci i al de propiació parcial de dues finques, una de les diferents ens consorciats: 27 Consorci del Parc de Collserola. Memòria 2005 ACTUACIONS · Adminst rac ió i cont ractac ió quals incloïa edificacions fora d'ordenació, que Qüestió o Torre de Santa Margarida amb una durant el mes d'agost van ser demolides. superfície registral de 307.072 m2. La ràpida resposta d'adquisició per part de la Diputació de Un cop finalitzat l'expedient d'expropiació i Barcelona, com a òrgan consorciat, i la bona dis- immatriculades les finques es va procedir a instar ponibilitat de l'entitat financera han permès la al Registre de la Propietat i a la Gerència seva incorporació al patrimoni de sòl públic de Regional del Cadastre, l'agrupació de les Collserola, formalització que es va dur a terme el porcions de terreny afectades per tal de constituir mes de febrer mitjançant escriptura de compra- una nova entitat registral i cadastral que ha estat venda signada per les dues entitats. inscrita a favor de l'òrgan gestor del Parc. La intervenció de l'Administració per incorporar Es tracta d'una porció de terreny de figura aquesta finca al patrimoni de propietat pública irregular situada en el terme municipal de suposa un augment de la garantia de preservació Barcelona, sector Vallvidrera, en el paratge dels terrenys inclosos dins l'àmbit del Parc de conegut com el Pantà i que confronta, pel Nord, Collserola, donada la seva situació física i la seva amb la llera del pantà de Vallvidrera tot enllaçant importància naturalística i ecològica, i reforça els amb una altra finca pública propietat de seus mecanismes de gestió que ja proporciona el l'Ajuntament de Barcelona. PEPCO, al mateix temps que és una decisió d'im- portant valor estratègic pel fet que permet Can Serra a Santa Creu d'Olorda incorporar aquesta superfície a un valuós àmbit (tm. Barcelona i Sant Feliu de Llobregat) natural. Des del Consorci s'ha gestionat el compliment de sengles convenis signats els anys 1983 i 1987 Tota l'àrea on s'inclou la finca del Turó de la entre l'extingida Corporació Metropolitana de Qüestió es troba en una zona natural, definida en Barcelona i l'empresa La Auxiliar de la el PEPCO com aquella en la qual s'estableix com Construcción, SA (L.A.C.S.A.), per a la cessió a objectiu primordial la salvaguarda i la recons- gratuïta de 212.000 m2. situats a l'àmbit de trucció d'un patrimoni natural valuós i de les Santa Creu d'Olorda. Aquesta cessió s'ha forma- funcions ecològiques que duu a terme. litzat en la signatura d'una escriptura pública, entre l'empresa CEMEX ESPAÑA, SA i la Amb la incorporació d'aquesta finca, que enllaça Mancomunitat de Municipis de l'Àrea pel seu sud-est amb la finca anomenada Bosc Metropolitana de Barcelona, successores legals Gran o Torre Margarida de 587.244 m2 superfície de les signatàries dels convenis, el dia 14 de , que a la vegada enllaça amb Can Masseguer de desembre. 173.368 m2, ambdues patrimoni dels òrgans consorciats, s'ha permès una zona natural d' El terreny cedit és bàsicament forestal i està 1.067.684 m2. situat dins l'àmbit de protecció del Parc de Collserola, l'ús i la gestió del qual serà enco- Finca de La Salut de Sant Feliu de Llobregat manada a l'òrgan gestor del parc i es dedicarà a Als anys 70 com a primer pas per a la preservació finalitats públiques mediambientals. del Parc de Collserola, l'ara extinta Corporació Metropolitana de Barcelona va adquirir, entre La importància de la incorporació d'aquesta nova d'altres, una finca al terme municipal de Sant finca pública al parc rau en el fet que enllaça per Feliu de Llobregat anomenada la Salut de Sant tots els punts cardinals, tret de l'oest, amb Feliu amb una superfície de 246.185 m2. finques de titularitat dels òrgans consorciats, concretament amb Can Calopa de Dalt, Can En el moment de l'expropiació, hi havia con- Mallol, Mas Pins i Can Tomàs, constituint una tractes de parceria de sengles trossos de terra superfície pública contínua de 2.778.271 m2. dins de la finca, contrets amb l'antiga família propietària, que havia de donar per rescindiats, El Turó de la Qüestió o Torre de Santa Margarida per la qual cosa va rebre el premi d'afecció Com ja s'avançava a la darrera Memòria, l'òrgan corresponent. gestor del Parc durant els darrers dos anys ha estat negociant la incorporació al Parc d'una No obstant això, alguns horts es van continuar finca propietat de la Caja de Ahorros y Monte de mantenint de bona fe al marge de la situació Piedad de Madrid, coneguda com a Turó de la legal que emparava la seva situació d'ocupació 28 Consorci del Parc de Collserola. Memòria 2005 irregular dels terrenys, patrimoni de l'adminis- diversos convenis per la recuperació dels camps tració. de conreu de secà que formen part de la finca pública al voltant de l'ermita de La Salut. Després d'un treball de recopilació de dades his- tòriques des dels Serveis Tècnics del Consorci del Aquest fet ha permès l'enderrocament de moltes Parc de Collserola i dels de l'Ajuntament de Sant construccions il·legals i l'adequació organitzada Feliu de Llobregat i amb el diàleg amb els de l'espai i l'entorn, retornant l'ús agrícola a un parcers titulars o hereus dels drets de l'antic pro- patrimoni públic de 8,7 ha. pietari, s'ha procedit mitjançant la signatura de Arxiu En el moment actual, l'Arxiu administratiu del Collserola i pel Consorci del Parc de Collserola. Consorci del Parc de Collserola continua millorant el sistema de gestió documental, con- També es conserven 44 vídeos en format VHS siderat cada vegada més necessari com a amb contingut sobre el Parc de Collserola i altres element de suport al funcionament de l'activitat Parcs Naturals. administrativa del Consorci. Aquest sistema ha esdevingut un element actiu a la informació dels A més s'inicia i es prepara la base de dades Serveis Tècnics del Consorci. Gestió i consulta d'expedients per tal de facilitar l'accés, avaluació i tria documental. El reglament de l'arxiu del Consorci, aprovat definitivament en data 24 de gener de 2002, Bases de dades s'està aplicant sense cap incidència. Així, pel que Amb el gestor de base de dades Acces, s’han fa a les funcions vinculades a la gestió dels elaborat les bases de dades següents: documents administratius, es reglamenten aspectes concrets sobre el seu àmbit d'aplicació, - Cartoteca: que conté la col·leció de plànols el sistema de gestió de documents, la transfe- d'incendis i la col·lecció de plànols del Pla rència, avaluació i tria de la documentació, així Especial d'Ordenació i Protecció del Medi com també les condicions necessàries per a Natural del Parc de Collserola. assegurar-ne la conservació. Sobre l'accés a la - EstudisFauna: inclou l'inventari dels estudis de documentació, es regula la consulta i préstec fauna i es pot consultar per títol, autor, des- d'ordre intern i extern en relació amb les res- criptors,número de fitxa i d'altres amb caràcter triccions legals existents i d'acord amb la Llei general. 10/2001, de 13 de juliol, d'arxius i documents. - LlibreTeca: amb aquesta base de dades es controla l'adquisició de llibres dels Serveis Consultes i préstecs Tècnics del Consorci Parc de Collserola, la Consultes: se n'han resolt, per e-mail, fax o donació i l'intercanvi amb altres centres. telèfon, un total de 75; i se n'han atès 45 al - DocuTecaDigital: Aquesta base de dades recull mateix arxiu. Les consultes externes només han tots el documents en format *.pdf que arriben a estat 6, relatives a Plans de Gestió Forestal. l'Arxiu, via e-mail, des del Serveis Tècnics del Préstecs: aquests han comportat 252 sortides de Consorci - Els Estatuts del Consorci, ordenances documents de l'arxiu. etc. Documentació que es conserva a l'Arxiu Amb aquestes bases preconfiguren el futur Durant l'any 2005 s'han rebut dels Serveis Sistema d’Informació Institucional del Consorci Tècnics del Consorci 294 expedients, 45 pro- Parc de Collserola, el SIICOPARC. jectes, 8 estudis de fauna i les publicacions periò- diques del Consorci, per a la seva conservació i Participació custòdia. En l'actualitat, l'arxiu participa cada any en les sessions de treball que fan els Centres de En l'actualitat es conserven a l'Arxiu 6385 expe- Documentació d'Espais Naturals Protegits de dients administratius dels 7615 incoats per Catalunya. l'antic Patronat Metropolità del Parc de 29 3. Actuacions 3.2. Assessoria Jurídica Consorci del Parc de Collserola. Memòria 2005 ACTUACIONS · Assessor ia ju r íd ica Assessoria jurídica general Enguany cal destacar la continuació dels treballs d'acompanyar la materialització d'aquesta desenvolupats en l'elaboració d'una nova millora -Decret de declaració com a Parc Natural proposta d'ordenació cinegètica integral per al o proposta de continguts per a una llei singular Parc de Collserola, per tal de trobar un model de protecció integral de Collserola-. equilibrat que permeti complir amb els objectius del Pla especial i poder controlar les poblacions També s'ha treballat en el tractament dels expe- d'animals que sobrepassen el seu llindar d'e- dients de reclamació de responsabilitat patri- quilibri. monial de les administracions públiques. Així mateix, des de l'assessoria jurídica del Pel que fa al seguiment i control de la defensa Consorci del Parc de Collserola s'han avançat jurídica del Consorci del Parc de Collserola, s'ha molt en l'elaboració d'un estudi jurídic per a la realitzat l'escaient coordinació als divuit plets en millora de la protecció de la Serra de Collserola i marxa al llarg de l'any 2005. les escaients propostes normatives que haurien Quadre resum dels plets en marxa l’any 2005 Recursos en tràmit Jutjats del Social Núm. Jutjat Número recurs/any inici Tipus / Contingut 7 404/2003 Procediment d’invalidesa permanent per accident laboral Estat de tramitació: Sentència favorable. Pendent al TSJC 8 775/2004 Reconeixement de relació laboral indefinida de caràcter discontinu Sentència desfavorable. Pendent al TSJC Jutjats del Contenciós Administratiu de Barcelona Núm. Jutjat Número recurs /any inici Tipus / Contingut 5 288/2001 I i288/2001 C Administratiu / Plans Tècnics de Gestió Cinegètica al Parc de Collserola Sentència ferma desfavorable 6 198/2003-E Urbanístic / Resolució del Jurat d'Expropiació de Catalunya Tramitació suspesa. Acumulació amb el 205/2003-A i tramesa al TSJC 9 205/2003 A Urbanístic / Resolució del Jurat d'Expropiació de Catalunya Tramitació suspesa. Acumulació amb el 198/2003-E i tramesa al TSJC. Passa a ser el 853/2004 1 311/2003-1 Urbanístic / Resolució del Jurat d'Expropiació de Catalunya Tramitació suspesa. Actuacions trameses al TSJC. Passa a ser el 230/2004 5 619/2004 Responsabilitat patrimonial / Decret desestimatori Aj. Sant Cugat del Vallès derivada responsabilitat al Consorci del Parc de Collserola Sentència ferma en part desfavorable 4 456/2005 Responsabilitat patrimonial / Desestimació per silenci Compareguts 9 573/2005 Responsabilitat patrimonial / Desestimació per silenci Compareguts 32 Consorci del Parc de Collserola. Memòria 2005 Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) Núm. Recurs / Any d’inici Tipus / contingut 947/90 Urbanístic / Expropiació finca forestal Pendent execució sentència 221/97 Administratiu / Reclamació responsabilitat patrimonial Sentència favorable en primera instància i al Tribunal Suprem. En tràmit fixació costes processals 719/2001 Urbanístic / Modificació del PGM a l'àmbit de la Ctra. de les Aigües, núms. 57 - 185 Sentència ferma favorable 50/2003 Urbanístic / Desestimació d'inici d'expedient d'expropiació per ministeri de la llei Conclusions presentades 96/2003 Urbanístic / Inadmissió de la tramitació del PAU i Pla parcial sector nord- oest de Pedralbes Període de prova 197/2003 Urbanístic / Inadmissió de la tramitació del PAU i Pla parcial sector nord- oest de Pedralbes Conclusions presentades 247/2003 Urbanístic / Informe desfavorable Pla Parcial Urbanístic delimitació sector nord-oest de Pedralbes En tràmit conclusions de prova pericial 418/2003 Urbanístic / Informe desfavorable Pla Parcial Urbanístic delimitació sector nord-oest de Pedralbes Conclusions presentades 1040/2002 Urbanístic / Suspensió tramitació instruments de planejament i de llicències sector nord-oest de Pedralbes Conclusions presentades. Pendent de votació i resolució. Pendent d'asseyalament de Sentència 1045/2002 Urbanístic / Suspensió tramitació instruments de planejament i de llicències sector nord-oest de Pedralbes Sentència ferma favorable 230/2004 Urbanístic / Resolució del Jurat d'Expropiació de Catalunya (té el mateix objecte que els recursos 198/2003-E i 205/2003-A, però amb altres inte- ressats). Prové del recurs 311/2003-1 Acumulació denegada 853/2004 Urbanístic / Resolució del Jurat d'Expropiació de Catalunya (prové de l'acumulació dels recursos 198/2003-E i 205/2003-A i de la inhibició a favor del TSJC per ordenar-ho interlocutòria del TS). Pendent de prova Tribunal Suprem (TS) Núm. Recurs / Any d’inici Tipus / contingut 229/2002 Administratiu / Responsabilitat patrimonial caiguda A. Sancho Estat de tramitació: Sentència favorable ferma. Pendent taxació costes 33 3. Actuacions 3.3. Intervencions sobre els sistemes naturals Consorci del Parc de Collserola. Memòria 2005 ACTUACIONS · Intervenc ions sobre e ls s i s temes natura ls Introducció El Servei de Medi Natural és el responsable, en programes molt interrelacionats, que inclouen gran part, de la conservació i actuació sobre els activitats diverses, com es detalla tot seguit. sistemes naturals. S'organitza a partir de cinc Prevenció d’incendis La Gestió del Dispositiu de Prevenció d’Incendis Medi Ambient, ocupant una superfície total de Forestals de la MMAMB és l’actuació que 63.463 ha de les quals 26.164 hectàrees. es representa l’esforç pressupostari més gran. La consideren d’ús forestal. finalitat és protegir el bosc dels incendis forestals que, ateses les característiques del parc i la fre- En la taula següent, es pot apreciar la magnitud qüentació, es produeixen en un nombre molt del problema, referida als incendis produïts al considerable. A banda de les actuacions que es llarg de la campanya 2005. duen a terme pròpiament dins l’àmbit del parc, el Consorci gestiona la xarxa de punts fixes de Les mesures que es prenen per disminuir el risc i vigilància i detecció dels focs a tot l’àmbit dels lluitar contra els incendis forestals es diferencien 35 municipis que formen part de la Entitat del en prevenció passiva i prevenció activa. SECTOR Nombre d’incendis Sup. total (ha) Sup. no arbrada Sup. arbrada Collserola 48 21,20 20,06 1,14 Garraf 25 92,47 74,11 18,35 Resum gràfic de la campanya 2005 Marina 12 5,94 5,80 0,14 Vallès 17 236,61 126,07 110,54 AMB 102 356,21 226,03 130,18 A. Prevenció passiva Consisteix en aquelles actuacions que tenen com que es realitzen dins del Parc, complementant les a objectiu disminuir la vulnerabilitat del territori de la Guardia Urbana, Agents Rurals, SEPRONA, en relació als incendis forestals. Durant el 2005 i Mossos d'Esquadra. s'han executat les següents: Durant el període de prohibició d'encendre foc 1. Sensibilització i divulgació establert pel Decret 64/1995, es dóna prioritat a Com s'ha fet els darrers anys, s'han distribuït la persecució de totes aquelles cremes no auto- fulletons informatius i s'ha introduït la prevenció ritzades, i a fer seguiment de les autoritzades, per d'incendis forestals dins dels continguts peda- tal d'assegurar l'acompliment de les condicions gògics dels centres d'educació ambiental. establertes. L'any 2005, s'han fet 49 actuacions al respecte. Enguany, s'ha editat un nou fulletó informatiu, amb una tirada de 15.000 exemplars. Enguany, la campanya de prevenció d'incendis a Collserola es va iniciar amb una forta sequera i 2. Vigilància del compliment de la legislació un dels mesos de juny més càlids de les darreres vigent dècades.Això va provocar que a principis de juliol Els Guardes del Parc de Collserola vetllen pel es comptabilitzés ja un nombre d'incendis i una compliment de la legislació vigent en matèria de superfície cremada molt superior a la mitjana. prevenció d'incendis en les diferents activitats 36 Consorci del Parc de Collserola. Memòria 2005 En aquest context, alguns ajuntaments de Julià, va romandre tancada a l'accés rodat, fins l'àmbit del Parc de Collserola van promoure a principis de setembre. mesures preventives de caràcter extraordinari, Aquestes mesures extraordinàries van ser, en tal com el tancament a l'accés rodat dels camins general, ben compreses per la població, que de lliure circulació del parc i la prohibició de la estava prou sensibilitzada per la greu situació a utilització de les barbacoes a les àrees de lleure, la qual ens estàvem enfrontant. encara que complissin la normativa vigent. 3. Actuacions sobre la vegetació Concretament, a partir del 20 de juliol, es van clausurar l'ús de les barbacoes de La salut de Aquesta actuació es basa en la tala selectiva Sant Feliu, de l'àrea de Can Coll a Cerdanyola, d'arbrat i desbrossada de matolls per tal de de Santa Creu d'Olorda i dels berenadors del rebaixar la quantitat de combustible, en una Pantà i de les Planes a Barcelona, i de amplada mitja de 25 metres a l'entorn de zones Castellciuró a Molins de Rei. urbanitzades i a banda i banda de camins prin- cipals de la Xarxa Bàsica amb l'objectiu de Els ajuntaments del Papiol, Sant Cugat, Entitat definir unes franges on els bombers puguin tre- Municipal Descentralitzada de Valldoreix i Molins ballar amb seguretat i eficàcia. de Rei van demanar al Parc de Collserola el tan- cament dels camins no veïnals d'accés a la zona Enguany s'han realitzat les actuacions de nova forestal del Parc. Amb aquesta mesura, tota la execució i les de manteniment de les existents zona de la serra d'en Rabassa i la serra de Can que s’especifiquen en les taules adjuntes. Franges de nova execució durant el 2005 Franja Superfície (Ha) Can Sauro-Mas Guimbau 4 Sant Pere Màrtir Repoblació 5 Mas Guimbau continuació fu3 0,77 Can Llevallol 1,6 Torre Mikel 0,2 Mas Sauró camí del Camasec 0,4 Turo d'en Cors 1,398 CanDomènec-CasesPuig Madrona 3,74 Mas Sauró sud 1,125 Can Balasc 5,73 Can Capmany Turó d´En Quirze 0,6 Tibidabo camí de Sant Cugat 1,5 Passeig Mirador 0,511 La Rierada-serra D´En Julià 0,6 Entrada Can Castellví des de Bv1468 0,85 Serra d´en Fotjà 12,25 Turó d´en Quirze 3 Torrent Rovelló a Sagrada Familia 0,85 Can Ferrer-Can Catà 10,3 Can Castellví 3,65 TOTAL Serra d´en Rabassa 5,2 Serra d´en Julià 10,5 Can Amigonet 3,44 Can Rius Torre Baro 0,9 Manteniment i desbrossada de franges existents Can Cata a ctra. Cementiri Collserola 1 Turó d´en Cuias Mort 5,57 Can Planes Franja 3,34 Can Cuiàs Mort 4,37 Franja Superfície (Ha) TOTAL 55,72 Turó Pelat 4,66 Barcelona. Dte. 5è Sol i Aire-Can Borrell 1,5 Escola Vil·la Joana Perímetre 2,2 Conveni Diputació Barcelona Camí a Valldoreix 5,44 Rectoret Perímetre Est 3,5 Pista del Herrero 1,2 Torre Cendrera 8,7 Tibidabo 2,1 Can Gravat a Turó Del Puig 0,66 Can Furriol Repoblació 10 Can Tano 2,763 Vallvidrera a Collde Can Cuiàs 0,72 La Salut Repoblació 2 Col·legi Sagrada Família Perímetre 1,36 Mirador de Torre Baró 1,63 Sant Just 9,7 Font Del Mont-Hotel Collserola 0,5 Turó de L´Alzina 2,99 Can Baró Repoblació 2 Ctra. Vallvidrera Vil·la Paula 0,08 Can Borni 4,15 Font Beca Repoblació 3 Ctra. De Les Aigües Zona Urbana 0,64 Santa Margarida 3,6 Can Sauró-Torrent del Rovelló 2 Torre Baró/St Feliu De Codines 0,97 Conveni Molins de Rei Mas Guimbau Perímetre Llevant 2,48 Carrer Cànoves-Sagàs 2,8 Ctra. Sant Bartomeu de la Quadra 2,04 Mas Guimbau Ponent 3,75 Observatori Fabra Finca 3 Sant Bartomeu de la Quadra 1,46 Can Castellví Perímetre 3,213 Torre Baró Finca Pública 8,34 La Rierada Can Santoi 0,66 Carrer Múrgula 0,5 Can Borni Finca Pública 5 Parcel·les Casc Urbà 2,39 Can Calopa 0,4 Repoblació Zoonosis 13 Camí de Can Modolell 2,7 Font del Mont Sud-Est 1,7 Can Coll-Montflorit 1,8 C/ Siberia 0,25 Vallvidrera Escola Nabi 0,875 Font dels Caçadors 0,6 Camí de Can Modolell a Vallpineda 1 Vallvidrera Budellera 1,5 Can Coll-Can Codonyers 2,04 Sant Bartomeu Oest (Can Planes) 1 Mas Guimbau Pla de Llorenç 0,25 Can Coll Perímetre 4,5 Parcel·la Sant Bartomeu 0,8522 Rectoret C/ Via Lactea 0,825 Can Catà-Cementiri Collserola 2 Rectoret C/ Parera 1,125 Can Codina serra Na Joana 4,7 37 Consorci del Parc de Collserola. Memòria 2005 ACTUACIONS · Intervenc ions sobre e ls s i s temes natura ls 4. Arranjament i conservació de la xarxa viària 6. Control d’usos perillosos bàsica Línies elèctriques Considerem com a Xarxa Viària Bàsica un Les línies elèctriques representen un perill conjunt de camins, classificats i degudament potencial d’inici d’incendi forestal si no es marcats sobre els terreny, aptes per a la cir- mantenen les distàncies de seguretat a la culació de vehicles de vigilància i d'extinció. Dins vegetació així com el bon estat de les de l'àmbit del Parc de Collserola, el Consorci instal·lacions. Per garantir aquests aspectes el assumeix el compromís de mantenir aquesta Consorci de Collserola, des de fa anys, realitza un xarxa en estat operatiu, sobretot durant l'època seguiment de totes les tasques preventives que d'alt risc d'incendi, efectuant les tasques de han d’efectuar les companyies, i convenis de manteniment necessàries. Dins d'aquest capítol, col·laboració amb la finalitat de racionalitzar i durant el 2005, s'han realitzat els treballs de reduir l’impacte de les línies que travessen el manteniment, que és relacionen a la taula Parc. adjunta amb un cost total de 92.970,00 €. L'any 2004 es va iniciar una de les actuacions 5. Hidrants i basses per a helicòpter bombarder prioritàries en aquest sentit: la línia de Can Coll Com cada any, també s’ha procedit al mante- a Can Lloses a 25 Kv, amb un traçat singularment niment sistemàtic dels punts d’aigua gestionats perillós per una de les zones de més interès pel Consorci. En total són 16 sistemes de natural. Enguany ha quedat totalment eliminada. dipòsits d’aigua amb hidrants normalitzats per bombers. El manteniment d’aquests punts En resum, el global de l'actuació ha suposat la d’aigua, per a l’exercici 2005, ha suposat un cost retirada de 4.345 metres de línia aèria d'alta global de 14.063,50 €. tensió a 25 Kv, i la instal·lació de 1.590 metres de línia subterrània d'alta tensió a 25 Kv i 780 Enguany s'ha iniciat una renovació del sistema metres de línia subterrània de baixa tensió. de protecció contraincendis de l'ermita de la Salut de Valldoreix, ja que el dipòsit gestionat Neteja de la brossa als marges de carreteres, per la Cooperativa de subministres de Valldoreix camins i altres llocs del Parc es trobava en estat d'abandonament, amb nom- Les deixalles i brossa acumulades en les broses fuites d'aigua que feien molt difícil la seva carreteres i camins poden ser l’origen d’algun reparació i aprofitament. S'han contractat, per incendi. De forma periòdica, l’òrgan gestor del tant, les obres necessàries per tal de poder parc efectua la neteja dels marges en 45 km de garantir eficaçment el subministrament carreteres i camins, i de les àrees de lleure, fonts automàtic d'aigua a la instal·lació, a traves de la miradors etc, gestionats pel Consorci. A més es pròpia xarxa de l'empresa SOREA. El cost de fan neteges extraordinàries cada cop que es pro- l'obra es de 15.966,88 €. dueixen d’abocaments puntuals. Trams viaris arranjats durant el 2005 Codi Municipi Longitud (m) Codi Municipi Longitud (m) Codi Municipi Longitud (m) A08 Cerdanyola 1.000 E03 St. Just Desvern x G10 El Papiol 2.300 A08 Montcada i Reixac 300 E08 St. Just Desvern 1.600 G11 El Papiol 200 A17 Cerdanyola 1.400 E12 St. Feliu 500 G11 St. Cugat del Vallès 1.000 A18 Cerdanyola 925 E17 St. Feliu 600 G13 El Papiol x B01 Barcelona 800 F01 St. Feliu 750 G13 El Papiol 2.700 B09 Cerdanyola 2.500 F03 Molins de Rei 1.400 x Cerdanyola 1.000 C02 Barcelona 300 F06 Molins de Rei 1.250 x Cerdanyola 450 C03 Barcelona 800 F07 Molins de Rei 750 x Cerdanyola C11 Barcelona 400 F07 Sant Feliu 750 x Cerdanyola C12 Barcelona 1.650 G02 El Papiol 3.100 X El Papiol 1.200 D03 Barcelona 1.500 G04 Molins de Rei 1.700 x Sant Feliu 700 D03 St Just 50 G07 El Papiol 1.800 x St. Just Desvern 1.300 D04 Barcelona 1.000 G09 Molins de Rei 50 x St. Just Desvern 700 D11 Molins de Rei 1.200 G09 St. Cugat del Vallès 1.000 x 750 TOTAL 41.375 38 Consorci del Parc de Collserola. Memòria 2005 B. Prevenció activa És una de les claus per minimitzar la superfície Dispositiu ubicada a la seu del Parc i amb la cremada per incendi i reduir al màxim el temps resta dels organismes i entitats que integren el d'arribada dels mitjans d'extinció. dispositiu. Aquest fet facilita l'actuació de tots els mitjans ja que poden demanar directament El Dispositiu adopta les mesures següents la informació que desitgin a la persona que - Sistema d'alerta meteorològica millor veu la situació de l'incendi mentre no - Detecció arriben els mitjans d'extinció. - Descripció fiable de l'indret i característiques del foc L'any 2005 la campanya de vigilància a les - Col·laboració dels mitjans d'extinció torres de guaita es va iniciar el dia 25 d'abril i - Infrastructures de suport a l'extinció es va finalitzar el dia 11 de setembre. Es a dir - Vigilància mòbil han estat 137 dies de vigilància continuada, amb jornades de 10 hores. Per cobrir aquesta 1.Sistema d'Alerta Meteorològica tasca s'ha disposat d'un total de 26 persones, Ha seguit funcionant el dispositiu d'alerta mete- dues per torre, (sense comptar les suplències orològica que es va dissenyar conjuntament amb que s'han contractat per baixes, etc). l'Ajuntament de Barcelona amb l'objectiu Enguany, el cost del manteniment de les torres principal de detectar les situacions climatolò- de vigilància ha estat de 5.748,48€. giques més desfavorables, per l'inici i la pro- pagació dels incendis forestals a la vessant d'a- 3. Vigilància Mòbil questa ciutat. Constituïda fonamentalment per: la Guarderia del Parc (TANGO 1) i l'Equip d'Intervenció El dispositiu de prevenció operativa de bombers Immediata del Parc (VICTOR 1), Policies Locals de Barcelona està previst en el "Pla d'actuació dels municipis del dispositiu, Agents Rurals de d'emergències municipals per a incendis les comarques corresponents, Patrulles dels forestals: Grup Sierra de la Generalitat, Proteccions Civils i ADF's de diferents municipis, i patrulles del En la campanya d'enguany, especialment com- SEPRONA de la Guàrdia Civil. plicada, s'ha decretat alerta 38 vegades, de les quals 10 han estat d'alerta crítica . La seva actuació es basa, en la vigilància i dis- suasió per tal de reduir al màxim les causes, i en 2. Vigilància Fixa la intervenció immediata en ser normalment L'àmbit del Dispositiu de Vigilància d'Incendis algun d'ells els primers d'arribar a l'incendi Forestals, gestionat des del Parc de Collserola, gràcies a la seva mobilitat. Un cop arriben els comprèn oficialment els 35 municipis que bombers passen a formar part del equip de formen part de la Entitat del Medi Ambient, suport per facilitar l'extinció, organització de ocupant una superfície total de 63.463 ha de les mitjans, tancaments carreteres, analitzar causes, quals 26.164 hectàrees. es consideren d'ús etc. El personal contractat directament pel forestal. Consorci de Collserola per aquestes tasques, esta format Els vigilants situats en punts estratègics per tenir pels Guardes del Parc, amb quatre persones i la màxima cobertura visual, són la base per pel Equip d'intervenció immediata, amb quatre obtenir una detecció immediata de la presència persones més. de columnes de fum produïdes per l'existència d'un foc i determinar la seva situació exacta. 4. Coordinació Concretament es disposa de 13 punts, dels quals Com en anys anteriors, el CPC efectua la coor- 12 estan ubicats en torres de vigilància i un al dinació del dispositiu mitjançant la realització de Santuari del Tibidabo. Com a eines principals s'u- les tasques següents: tilitza la alidada, per llegir alineacions en graus, prismàtics, mapes a diferents escales, i radio- a) Compra i distribució d'emissores de ràdio transmissor. b) Establiment d'una central de coordinació a la Els vigilants estan comunicats per ràdio direc- seu del Consorci. tament amb Bombers de la Generalitat, amb Bombers de Barcelona, amb la Central del 39 Consorci del Parc de Collserola. Memòria 2005 ACTUACIONS · Intervenc ions sobre e ls s i s temes natura ls Gestió forestal i agrícola Activitat 1. Redacció de Plans L'any 2004, es va fer el recompte dels fruiters Tècnics i Projectes existents per tal de fer una valoració dels fruiters de cada parcel·la. Posteriorment el CPC va Plans tècnics de gestió i millora forestal (PTGMF) emetre l'informe de les valoracions de les Durant l'any 2005 s'han executat actuacions parcel·les conreades a la finca de la Salut.Aquest previstes en els plans tècnics de Can Costa document és el que ha servit de base per tal (Cerdanyola del Vallès) i Can Bova (San Cugat d'endegar el programa de desallotjament d'a- del Vallès). questes parcel·les previst per l'any 2005. El mes de juliol, el Centre de la Propietat Forestal El dia 2 de març de 2005 es va començar la va aprovar inicialment el pla tècnic de Can primera fase d'enderroc de barraques i horts de Castellví (Molins de Rei). la finca de la Salut. Aquesta fase afectà 5 parcel·les que ocupaven una superfície de Projecte de recuperació agrícola de la Salut (Sant 17.583 m2 i on hi havia 8 barraques. El dia 17 Feliu de Llobregat) de març de 2005 es varen acabar de retirar les L'àrea agrícola de la finca pública de La Salut de darreres piles de residus i va quedar tota la Sant Feliu de Llobregat ocupa 87.990 m2 de la superfície llaurada. El dia 11 de maig de 2005 es finca i, fins a principis de 2005, estava segregada va començar la segona fase d'enderroc, que es en 17 parcel·les. El conreu que ocupa més va dur a terme a les parcel·les 5 i 7 fins al dia 26 superfície és el de fruiters, tot i que, en les de maig i a la parcel·la 17 la segona setmana de parcel·les més petites, l'hort hi té un paper pre- juliol. dominant i és on es concentren la major quantitat de construccions. Aquesta gran frag- La resta de parcel·les es netejaran en una tercera mentació provoca l'aparició de molts elements fase que s'executarà a principis de 2006. distorsionadors del paisatge: tanques, barraques, bidons, etc. Projecte de restauració d'un tram de la riera de Sant Just (Sant Just Desvern) L'objectiu principal és el desenvolupament d'un El mes de juny de 2004, l'Ajuntament de Sant pla d'ordenació de l'àrea agrícola per eradicar la Just Desvern va fer arribar al Consorci del Parc de marginalitat i fomentar l'establiment d’una agri- Collserola còpia del projecte de recuperació pai- cultura econòmicament rendible, ecològicament satgística d'un tram de 420 metres de la riera de sostenible i paisatgísticament integrada a Sant Just, entre el pont de Can Pedrosa i la con- l'entorn natural. Amb això es pretén preservar el fluència de la riera amb el torrent de la font sòl agrícola i potenciar una agricultura res- Beca, amb una superfície total d'actuació de 2 ponsable a les àrees definides com a tal en el Pla 24.342 m . El projecte es va executar durant Especial d'Ordenació i de Protecció del Medi l'any 2005 en dues fases, la primera durant els Natural del Parc de Collserola. mesos de maig a juliol i la segona el mes de desembre. L'any 2001 es va endegar el projecte de recu- peració de l'àrea agrícola de la finca de la Salut La riera de Sant Just és un curs de caràcter de Sant Feliu de Llobregat, de forma conjunta temporal mediterrani molt degradat respecte al entre l'Ajuntament (com a propietari) i el seu potencial estat natural, fet que obliga a Consorci del Parc de Collserola (com a gestor de plantejar una intervenció per millorar el seu estat la finca). Després de diversos estudis a l'entorn ecològic. L'objectiu principal és la restauració d'aquesta àrea, el problema principal a l'hora de d'un tram de riera mitjançant l'eliminació de desenvolupar-los era el fet que l'àrea agrícola canyes, esbarzers i replens de runes i deixalles, estava dividida en 17 parcel·les ocupades per retorn de la llera a un estat pròxim a l'original, diferents persones, algunes de les quals ja havien augment de l'heterogeneïtat d'hàbitats amb estat arrendataris de l'antic propietari de la finca plantacions de vegetació de ribera, boscana i de abans de la seva expropiació l'any 1987, mentre fruiters i l'eliminació de factors pertorbadors. que altres hi havien accedit mitjançant tras- passos amb els arrendataris anteriors. Les principals actuacions han estat: 40 Consorci del Parc de Collserola. Memòria 2005 - Desbrossada, tala i poda major heterogeneïtat d'hàbitats de ribera per Alguns trams de la llera de la riera estava millorar l'estat ecològic de l'espai i s'establirà ocupada per canya americana (Arundo donax) una banda de protecció de la vegetació de ribera mentre que part dels marges i antics camps de per conservar-lo de les possibles degradacions conreu estan envaïdes per l'esbarzer (Rubus sp.) de la conca. i altres arbustos. L'heterogeneïtat ambiental s'aconseguirà amb Tant aquestes àrees, com d'altres on la vegetació la plantació de diferents espècies i amb diferents arbustiva formava una massa contínua es van densitats.A més de les espècies pròpies de ribera desbrossar amb mitjans mecànics. També s'a- (pollancre, freixe i àlber), de rieres seques medi- profità per talar els arbres secs existents i fer una terrànies (arç blanc i aranyoner) i d'ambients tala d'aclarida en alguns punts (xiprers, acàcies, propers (roures, alzines i lledoners) també es troanes, etc.), així com esporgar les branques recuperarà la distribució de camps de fruiters de baixes dels arbres restants que ho necessitessin secà mantenint l'estructura de devesa. En aquest (pollancres, roures, alzines, etc.). sentit, les espècies seleccionades són fruiters sil- vestres del tipus perelloner, llúcia, severa, Durant l'estiu i tardor del mateix any es va fer el ullastre, avellaner i nespler. manteniment del rebrot de canya i esbarzer mit- jançant la pastura periòdica del ramat d'ovelles Aquesta revegetació possibilitarà, al llarg del existent a la Vall de Sant Just, el resultat del qual temps, l'establiment de diferents comunitats va ser molt positiu ja que les ovelles varen con- faunístiques integrades tant dins l'espai fluvial trolar totalment les rebrotades. restaurat com en l'espai PEIN adjacent del Parc de Collserola, on ja s'ha demostrat la incidència - Moviment de terres de la vall de la riera de Sant Just pel mante- per a la millora dels marges de la riera: Les obres niment de poblacions de teixons i ocells ja que de moviment de terres per a la millora de la mor- aquí troben aliment i refugi. fologia actual dels marges de la riera tindran diferents tractaments i finalitats, segons sigui cadascun dels 4 trams en què s'ha dividit la Activitat 2. Treballs silvícoles de riera. En general, els objectius són: eliminar els manteniment de repoblacions replens de runes i deixalles existents als marges i retornar el llit a un estat pròxim al natural amb Repoblació de Penitents (Barcelona) la modificació dels pendents dels talussos de la Al llarg de l'any 2005 s'han continuat els llera, ampliant la riba treballs de manteniment de la repoblació con- sistents en reposició de marres i repàs d'es- - Reforestació de la coberta vegetal cocells a la zona afectada per l'incendi forestal La reforestació de la coberta vegetal afectarà del 14 d'agost de 2003 a l'àrea més propera a tant la llera com els marges i les antigues l'estació elèctrica de Penitents (districte de terrasses agrícoles adjacents. L'objectiu és crear Gràcia). Paral·lelament, també es va realitzar diferents hàbitats, els quals s'han distribuït en 9 l'esporga de les branques baixes dels pins de àrees d'actuació. l'àrea no afectada per l'incendi i la desbrossada a l'entorn de tots els arbres. L'actuació en Aquests diferents ambients estan definits per la aquesta repoblació es va dur a terme de forma vegetació actual que es conserva en bona part: coordinada amb els Voluntaris Forestals de la zona agrícola amb garrofers i ametllers, alguns Generalitat de Catalunya. exemplars de roures i alzines, etc., i els nous ambients originats: zona de ribera i zona de Repoblació de Sant Pere Màrtir (Esplugues de transició cap a bosc mediterrani. Llobregat) A finals de 2005 s'han endegat els treballs de La repoblació de la ribera es farà amb vegetació manteniment de la repoblació consistents en la autòctona d'ambients fluvials creant una plantació de 100 sureres i repàs d'escocells a la gradació transversal i longitudinal en galeria en zona afectada per l'incendi forestal del 19 de funció de la disponibilitat hídrica. Es crearà la 41 Consorci del Parc de Collserola. Memòria 2005 ACTUACIONS · Intervenc ions sobre e ls s i s temes natura ls març de 2005 a l'àrea més propera a la font de Activitat 3. Activitats agrícoles i la Senyora. Paral·lelament, també es va realitzar ramaderes l'esporga de les branques baixes dels pins, alzines i sureres de l'àrea no afectada per Camps de conreu com a hàbitats per a la fauna l'incendi. L'actuació en aquesta repoblació es va La recuperació i el manteniment de camps de dur a terme de forma coordinada amb el Grup conreu s'inclou dins les mesures d'ajut a la fauna d'Acció Forestal de DEPANA (Lliga per la Defensa del Parc de Collserola i és una eina important de del Patrimoni Natural). la gestió dels hàbitats i el manteniment de la bio- diversitat ambiental del parc. El projecte es va Torrents de la carretera de les Aigües (Barcelona) començar a desenvolupar a partir de 1989 i Desbrossada a l'entorn dels arbres de ribera dels actualment es conreen les zones agrícoles de les torrents repoblats al districte de Sarrià-Sant finques públiques de Can Balasc, Can Ferriol, Gervasi. Can Salat i Santa Margarita de Valldonzella. Durant la tardor de 2005, es va sembrar blat Torrent de la Font de Santa Eulàlia (Barcelona) espelta en dues feixes de Can Salat i blat de la Al llarg de l'any 2005 s'han continuat els treballs varietat Montcada a la resta de camps. de manteniment de la repoblació consistents en reposició de marres i repàs d'escocells de l'àrea Camps de Can Coll més propera a la carretera Alta de Roquetes (dis- Les feixes de Can Coll es destinen a més tricte de Nou Barris). L'actuació en aquesta repo- diversitat de conreus: extensius de secà, horta, blació es va dur a terme de forma coordinada vinya i fruiters. En aquest cas, l'objectiu és doble amb el Grup d'Acció Forestal de DEPANA (Lliga ja que, a més de crear un espai diferent al del per la Defensa del Patrimoni Natural). bosc que l'envolta per afavorir les espècies fau- nístiques pròpies d'aquests ambients, acom- Torrent de Can Cerdà (Cerdanyola del Vallès) pleixen una funció pedagògica per a l'alumnat Al llarg de l'any 2005 s'han continuat els treballs que passa pel Centre d'Educació Ambiental de de manteniment de la repoblació consistents en Can Coll. el repàs d'escocells i desbrossada a l'entorn dels L'any 2005, es va endegar un projecte de recu- arbres. Paral·lelament, també es va realitzar l'a- peració d'espècies de lleguminoses de gra, les rrencada de planta al·lòctona, principalment quals s'havien conreat antigament al llarg de la raïm de moro (Phytolacca americana). L'actuació geografia catalana i que actualment gairebé han en aquesta repoblació es va dur a terme de desaparegut. Les llavors varen ser cedides pels forma coordinada amb el Grup d'Acció Forestal germans Damià i Josep Bover de Can Pauet de DEPANA (Lliga per la Defensa del Patrimoni (L'Espunyola, Berguedà). Natural). 42 Consorci del Parc de Collserola. Memòria 2005 A principis d'abril de 2005, es va preparar una i la maquinària que es va acabar durant l'any parcel·la de l'hort de baix de Can Coll per tal 2005. d'utilitzar-la per la plantació de les lleguminoses. Primer es va passar amb el tractor i cultivador i La preparació dels nous fruiters es va realitzar posteriorment es va repassar amb el motocultor. durant l'any 2004 a l'hort de Can Coll on a La superfície total és de 60,20 m2 (14,00 x 4,30 principis d'aquell any es varen plantar 25 peus metres). El dia 11 d'abril es va sembrar. La de cadascuna de les 4 espècies i al llarg dels parcel·la es va dividir en 5 subparcel·les de 10 mesos d'agost i setembre del mateix any es van m2 (4,30 x 2,35 metres) on es van sembrar 5 empeltar les varietats seleccionades. espècies de lleguminoses, deixant uns passos intermedis de 0,55 metres. Dins de cada Les varietats seleccionades foren: parcel·la s'ha sembrat en 5 files separades uns - Presseguer: amsden, escarolita, gallut, gavatx 50 cm. Les espècies sembrades són: veça villosa, saló, maiflor, mallorquí i martinet. moreu, erb, fenigrec i pedrerol. - Prunera: clàudia, conguito, fulla d'avellaner, japonesa, llàgrima d'or, llevador, rosella, El resultat no fou excessivament positiu donada valentins i vallespir. la sequera de l'any (en tot el cicle de cultiu - Perera: campmanya, canyella, castells, cuixa de només hi va haver una pluja de 20 l/m2 el dia 17 dona, erculina, mantecosa, moscatella i de maig) i al final només dues espècies arribaren sarmenya. a fructificar, encara que de forma testimonial. - Pomera: cara bruta, manyaga i camosa. L'experiència es repetirà l'any 2006. A principis de març de 2005 es van plantar els Camp de fruiters de Can Coll fruiters al camp de Can Coll. Es varen plantar El camp destinat a la plantació de fruiters l'any dos exemplars empeltats de cada varietat, 1988 ocupa una superfície d'uns 2.000 m2. excepte de les varietats de pomera manyaga i Després d'anys de conreu i l’aparició de diferents cara bruta que se'n van plantat 3, sent en total problemàtiques, bona part d'aquest fruiters 56 peus. També es va plantar a l'extrem sud del varen arribar al final del seu cicle productiu i a la camp una reserva de 13 arbres (4 pomeres, 3 tardor de 2002 es va decidir arrencar-los i rea- pereres, 3 pruneres i 3 presseguers) per tal que litzar una nova plantació. puguin servir de substituts en cas de fallar algun arbre del camp.Aquests darrers estaran 1-2 anys En aquest nou marc es va plantejar la selecció com a màxim i si no fan falta es replantaran en d'espècies i varietats, i es va fer una recerca de algun altre racó de l'entorn de Can Coll. varietats tradicionals de fruiters dins l'àmbit de la serra de Collserola, tant a nivell bibliogràfic Vinya de Can Coll com amb visites a masies i contactes amb Les previsions sobre la qualitat del raïm eren pagesos i tècnics. Tot i que Can Coll es troba al molt bones, però durant el mes d'agost varen Vallès, les varietats seleccionades de perera, entrar els senglars a la vinya, i es van menjar tot pomera, presseguer i prunera provenen del Baix el raïm i van deixar-ho sense possibilitat de collir Llobregat ja que és l'únic sector de la serra on hi -hi res. ha una fructicultura tradicional ben arrelada (els conreus tradicionals del Vallès eren els cereals i Vinya i celler de Can Calopa la vinya). L'any 2005 és l'any de la primera embotellada del Vi de Barcelona a Can Calopa de Dalt. Així, Un cop arrencats els primers fruiters (tots el dia 28 de juny es va posar en ampolles els excepte els cirerers) l'any 2003 es va sembrar 2.275 litres de vi de la verema de 2003, que civada i l'any 2004 es va deixar en guaret a havia estat més de 12 mesos en bótes de roure l'espera de poder-hi plantar els fruiters a francès al mateix celler de Can Calopa de Dalt. principis de 2005. També durant aquests 2 anys va servir com a zona de pastura per les ovelles Durant l'any 2005 s'ha condicionat l'accés a la de la granja de Can Coll. En l'extrem d'aquest masia des de la carretera de Molins de Rei i des camp més proper a la masia es va començar, a de l'aparcament, s'ha adequat el laboratori finals 2004, la construcció d'un cobert pel tractor segons les exigències de la normativa sanitària 43 Consorci del Parc de Collserola. Memòria 2005 ACTUACIONS · Intervenc ions sobre e ls s i s temes natura ls vigent, s'ha habilitat una sala de la masia per zones en relació a tota la resta d'anys en què poder conservar les ampolles de vi en les millors s'ha fet el seguiment (1991-2003). condicions de temperatura i s'han comprat 5 bótes de roure de 225 litres. Al llarg de la darrera setmana d'octubre, es va contractar una empresa especialitzada en trac- La verema es va fer des de principis de setembre taments fitosanitaris pequè actués sobre les fins a principis de novembre. Es van collir zones amb més superfície de pins afectats ja que 1.822,9 kg de syrah, 1.112,6 kg de garnatxa, disposa de maquinària amb més potència i 1.279,4 kg de sangiovese, 928,0 kg d'aglianico i millors rendiments (canó atomitzador-polvo- 288,8 kg d'agiorgitiko. ritzador sobre camió). El nom comercial del producte aplicat és Belthirul en que la matèria Ramaderia extensiva activa és Bacillus thuringensis, un producte L'any 2005 es va actualitzar el cens de caps de admès en agricultura ecològica i molt respectuós bestiar ovins i cabruns al Parc de Collserola amb la resta de fauna, i encara més en les con- resultant-ne 2.310 ovelles i 135 cabres, dicions i època d'aplicació en què es va utilitzar. repartides en els 6 ramats existents al parc. A finals d'any es va presentar la possibilitat Altres plagues d'ubicar un nou ramat a la zona de Valldoreix S'ha continuat fent un seguiment de les zones però actualment encara no hi ha una proposta més afectades anys anteriors per la Metcalfa en ferm. També es va estudiar la possibilitat pruinosa (homòpter d'origen americà) i a la d'ubicar un ramat als camps de Can Busquets majoria de llocs s'ha observat una disminució de però que es va desestimar degut a la fragilitat de la població respecte l'any 2004. l'entorn (vall del torrent de les Tres Serres i àrea de protecció especial de la Rierada). Ailants Des de 1995 que de forma més o menys espo- Es va continuar amb el programa d'ajuts als ràdica s'havien fet diverses actuacions per tal de ramats, que aquest any va consistir en: controlar l'expansió dels ailants (Ailanthus - Subministrament d'un viatge de bales d'alfals altisima) al Parc de Collserola. al ramat del Torrent d'en Tapioles. - Subministrament d'un viatge d'aigua amb L'any 2004 es va iniciar una nova experiència a camió cisterna al ramat del Torrent d'en Tapioles diverses parcel·les consistent en obrir forats i dos viatges al ramat de San Just. inclinats a la part baixa del tronc amb una broca - Sembra amb sorgo dels camps de la finca de la de 10 mm on s'aplicaven dosis de 4 cc o 5 cc Salut de Sant Feliu, que van ser aprofitats pel d'herbicida per forat amb una xeringa. En arbres ramat de la Salut. més prims es feien 2 forats amb dosis de 4 i en arbres més gruixuts es feien 2-3 forats amb dosis Activitat 4. Seguiment i lluita con- de 5. Es van provar diferents herbicides i dosis tra els flagells forestals que s'han anat seguint al llarg de 2005. Processionària del pi Durant el 2005 s'ha ampliat el nombre de Durant el 2005, s'ha continuat el programa de parcel·les i s'ha diversificat més la quantitat lluita contra la processionària del pi d'herbicides i dosis utilitzats. Els seguiments dels (Thaumetopoea pityocampa). S'ha realitzat el tractaments, tant de les parcel·les de 2004 com control anual de vol de mascles adults mit- de 2005, està donant resultats satisfactoris, jançant trampes de feromones durant els mesos encara que no definitius, i es continuarà d'estiu, des de la primera setmana de juliol fins a estudiant al llarg del cicle vegetatiu de l'ailant al darrera setmana d'octubre i amb revisions set- 2006. manals. Altres espècies al·lòctones Aquest any s'ha enregistrat un augment signi- S'ha continuat el seguiment i control del raïm de ficatiu del total de captures en totes les zones moro (Phytolacca americana). Les actuacions, mostrejades en relació a 2004, excepte a realitzades pel Grup d'Acció Forestal de l'entorn de la fàbrica Sanson i Can Canaris, a la DEPANA, es van dur a terme al Torrent de Can vegada que també ha augmentat en moltes Cerdà (Cerdanyola del Vallès) i van consistit en l'arrencada, arrel inclosa, d'unes 75 plantes. 44 Consorci del Parc de Collserola. Memòria 2005 Gestió de la fauna, estudis i Estació Biològica de Can Balasc L'any 2005 ha suposat la consolidació de - Seguiment de la població d'esquirol (Sciurus l'Estació Biològica de Can Balasc com a centre de vulgaris) al Parc de Collserola. seguiment ecològic i de recerca aplicada a la gestió del medi natural del parc. Així doncs des - Estudi de la població de senglar (Sus scrofa) al de l'EBCB s'han dut a terme els següents pro- Parc de Collserola. jectes i tasques en les diferents línies de treball: - Seguiment dels atropellaments de fauna a la xarxa viària del Parc de Collserola. Detecció de 1. Programes de seguiment i estu- punts negres i primeres propostes de mesures minimitzadores d'aquest impacte. dis - Elaboració d'un mapa acústic del Parc de a) Projectes duts a terme des de l'Estació Collserola. Biològica de Can Balasc - Incidències relacionades amb senglars (Sus - Primera fase d'elaboració d'un herbari del Parc scrofa) a la línia dels Ferrocarrils de la de Collserola i instal·lació de mòduls específics Generalitat de Catalunya al seu pas pel Parc de per a la ubicació de les col·leccions botàniques i Collserola. Caracterització i propostes de faunístiques. solucions i de permeabilització ecològica de la via. EBCB en Conveni amb FGC. - Seguiment de les fluctuacions interanuals de la collita d’aglà. - Estudis sobre la fragmentació i l'aïllament dels ambients naturals del Parc: Implicacions en les - Seguiment de les comunitats de rapinyaires diverses espècies faunístiques. nidificants. - S'ha participat per tercer any consecutiu en el - Seguiment de les comunitats d'ocells nidificants projecte de seguiment de migració de rapin- i hivernants. yaires a Catalunya en el marc del programa PERNIS coordinat per l'I.C.O. amb les dades - Estudi del rossinyol del Japó (Leiothrix lutea) al obtingudes en el seguiment anual de la migració Parc de Collserola. del Turo de Magarola. - Estudi de l'ornitofauna de Collserola mitjançant - S'ha el·laborat el mapa de ubicació dels l'anellament científic (Programa Sylvia) En diferents punts de mostreig, parcel·les, itineraris conveni amb l'Institut Català d'Ornitologia. i elements d'interès dels diferents projectes de seguiment ecològic del Parc de Collserola 45 Consorci del Parc de Collserola. Memòria 2005 ACTUACIONS · Intervenc ions sobre e ls s i s temes natura ls b) Estudis en Convenis i encàrrecs directes Tasques de suport a universitats i grups de recerca S'han continuat els convenis de recerca amb diverses entitats en el marc dels projectes Des de l'EBCB s'ha donat suport i s'han facilitat següents : dades per a la realització dels següents projectes finals de carrera per part dels alumnes de - Seguiment de les fluctuacions interanuals de la Ciències Ambientals de l'UAB (Conveni amb collita d'aglans en alzinars i boscos mixtos de l'ICTA). roure i alzina a Collserola (conveni amb el - Caracterització dels punts d'alimentació arti- CREAF) ficial de senglars a zones periurbanes de Collserola. - Pla de seguiment de Ropalòcers (papallones - Impacte acústic a Collserola diürnes). "Butterfly Monitoring Scheme" (BMS) - Estudi sobre la Biodiversitat al Parc de aplicat al Parc de Collserola (Can Ferriol i Turó Collserola d'en Fumet). - Canvi global - Seguiment i divulgació de la migració de rapin- Projectes de final de màster IUSC (International yaires al Parc de Collserola. DEPANA University Study Center) Centro de estudios superiores - Presència i utilització de l'hàbitat per part dels - "Patrons d'alimentació i activitat de la geneta quiròpters al Parc de Collserola. Conveni amb el (Genetta genetta) al Parc de Collserola" Ana Museu de Granollers. Mª Suárez. - Respostes de l'ús de l'espai al paisatge en Així mateix s'han efectuat diverses xerrades i mamífers de mida gran i mitjana, senglar (Sus sessions a grups d' Ecologia Aplicada, Zoologia scrofa) i toixó (Meles meles): connectivitat i Aplicada de la Universitat de Barcelona, i efecte vora. Conveni amb la Universitat de Ciències Ambientals de la Universitat Autònoma Barcelona. de Barcelona. 46 Consorci del Parc de Collserola. Memòria 2005 Comunicacions i treballs presen- tats en diferents fòrums científics i divulgatius Del 28 d'agost al 3 de setembre es va realitzar a la ciutat alemanya de Hannover el XXVII Congrés de la IUGB (Internacional Union of Game Biologists). Aquesta associació, tal com el seu nom reflecteix, està des dels seus inicis espe- cialment interessada en les temàtiques referides a les espècies cinegètiques. En aquest congrés es van iniciar noves línies força interessants com ara les sessions sobre fauna urbana o frag- mentació del territori i fauna. El Parc de Collserola hi va ésser doblement present. D'una banda per la comunicació pre- sentada: “Les relacions entre la fauna i les àrees humanitzades. Un fenòmen complex amb multi- plicitat de respostes”. D'altra banda perquè els representants del Parc formaven part en aquesta ocasió del comitè científic, la qual cosa va permetre una participació molt activa en diverses la red viaria de un espacio natural en el Área fases, tant de la preparació i organització, com Metropolitana de Barcelona" (Anna Tenés, Seán de la pròpia realització del congrés. Cahill & Francesc Llimona). El treball sobre atro- pellaments consisteix en l'anàlisi de 865 inci- Val a dir que hi varen assistir 366 participants dències recollides des de 1.992 en la base de provinents de 51 països d'arreu del món i que es dades SIG-Fauna, de les quals 487 corresponen van presentar un total de 138 contribucions dis- a mamífers. En aquest treball es relacionen les tribuïdes en les diferents sessions i tallers, i 133 taxes d'atropellaments amb el trànsit i s'ana- pòsters. litzen les causes que comporten un major impacte per a les espècies més afectades, com el Aquesta no és la primera vegada que el Parc de senglar, l'eriçó, l'esquirol o el conill. També es va Collserola està present en un congrés de la aprofitar per presentar un nou recurs de IUGB. L'any 1991 a la ciutat hongaresa de recollida d'informació sobre atropellaments mit- Gödöllö, varem presentar un pòster en el que jançant el web: s'explicava el que havia de ser el pla de poten- www.parccollserola.net/atropellaments.htm ciació i la gestió de la Fauna del Parc. - Participació en les jornades sobre impacte per Del 3 al 6 de desembre es van celebrar a ús públic en espais naturals organitzades per la València les VII Jornades de la SECEM (Sociedad Fundació Abertis amb una comunicació sobre les Española para el Estudio y Conservación de los relacions entre la fauna i l'activitat humana al Mamíferos) en les quals van participar més de Parc de Collserola: 400 persones i on es van presentar un total de 222 comunicacions. Un tècnic del Parc va - Participació en els seminaris del CREAF-UAB assistir-hi en representació del Consorci i es van amb una sessió sobre els estudis faunístics al aportar dues comunicacions científiques pre- Parc de Collserola parades des de l'Estació Biològica de Can Balasc. Una comunicació oral: "El estudio de los - Assessoria científica en un article sobre la mamíferos en relación a la gestión de áreas geneta a Collserola a la revista "Nat" al mes de periurbanas. El caso de la Región Metropolitana setembre. de Barcelona" (Francesc Llimona, Seán Cahill, Anna Tenés i Lluís Cabañeros), i una altra en format de pòster: "Atropellos de mamíferos en 47 Consorci del Parc de Collserola. Memòria 2005 ACTUACIONS · Intervenc ions sobre e ls s i s temes natura ls Mòdul de recuperació de fauna Relació de les incidències registrades durant l’any 2005 Espècie Altes Total Allib. Morts. Trasllat Sacri. Centre Rapinyaires diürns Esparver vulgar (Accipiter nisus) 2 3 2 1 0 0 0 Aligot comú (Buteo buteo) 2 3 2 0 0 0 1 Astor (Accipiter gentilis) 1 2 1 0 0 0 1 Falcó peregrí (Falco peregrinus) 1 1 0 1 0 0 0 Xoriguer comú (Falco tinnunculus) 13 13 12 1 0 0 0 Àliga calçada (Hieraaetus pennatus) 0 1 1 0 0 0 0 TOTAL RAPINYAIRES DIÜRNES 19 23 18 3 0 0 2 Rapinyaires nocturns Mussol banyut (Asio otus) 2 2 1 1 0 0 0 Duc (Bubo bubo) 2 2 0 1 0 0 1 Mussol comú (Athene noctua) 2 2 2 0 0 0 0 Xot (Otus scops) 1 1 1 0 0 0 0 Gamarús (Strix aluco) 7 7 5 2 0 0 0 Òliba (Tyto alba) 2 2 1 1 0 0 0 TOTAL RAPINYAIRES NOCTURNES 16 16 10 5 0 0 1 Aus relacionades amb el medi aquàtic Cames llargues (Himantopus himantopus) 1 1 0 0 0 1 0 Martinet menut (Ixobricus minutus) 1 1 0 1 0 0 0 Blauet (Alcedo athis) 2 2 1 1 0 0 0 Martinet blanc (Egretta garzetta) 1 1 0 1 0 0 0 Bernat pescaire (Ardea cinerea) 2 2 0 1 0 0 1 Ànec coll verd (Anas platyrhynchos) 2 2 2 0 0 0 0 Gavina riallera (Larus ridibundus) 2 2 1 1 0 0 0 Gavià potes grogues (Larus michaellis) 43 43 24 5 0 14 0 corb marí gros 1 1 0 1 0 0 0 Esplugabous (Bubulcus ibis) 1 1 0 0 0 1 0 Anas sp. 3 3 0 1 1 1 0 TOTAL OCELLS AQUÀTICS 59 59 28 12 1 17 1 Apodiformes: cria d'orfes i joves de l'any Falciot negre (Apus apus) 73 73 58 13 0 2 0 Ballester (Apus melba) 11 11 6 4 0 1 0 TOTAL APODIFORMES 84 84 64 17 0 3 0 Altres ocells Perdiu vermella (Alectoris rufa) 5 5 0 0 0 0 5 Raspinell (Certhia brachydactila) 3 3 1 1 0 1 0 Passerell comú (Carduelis cannabina) 25 25 23 2 0 0 0 Cadernera (Carduelis carduelis) 239 239 213 26 0 0 0 Verdum (Carduelis chloris) 52 52 49 3 0 0 0 Guatlla (Coturnix coturnix) 3 3 0 0 0 0 3 Enganyapastors (Caprimulgus europaeus) 2 2 1 1 0 0 0 Colom roquer (Columba livia) 12 12 7 0 0 5 0 Gralla (Corvus monedula) 1 1 0 1 0 0 0 Tudó (Columba palumbus) 9 9 2 3 0 4 0 Lluer (Carduelis spinus) 1 1 1 0 0 0 0 Oreneta cuablanca (Delichon urbica) 13 13 6 7 0 0 0 48 Consorci del Parc de Collserola. Memòria 2005 Espècie Altes Total Allib. Morts. Trasllat Sacri. Centre Pit-roig (Erithacus rubecula) 5 5 2 3 0 0 0 Pinsà comú (Fringilia coelebs) 15 15 11 3 1 0 0 Gaig (Garrulus glandarius) 3 3 1 2 0 0 0 Oreneta vulgar (Hirundo rustica) 3 3 1 2 0 0 0 Cuereta blanca (Motacilla alba) 2 2 1 1 0 0 0 Abellerol (Merops apiaster) 1 1 1 0 0 0 0 Cuereta torrentera (Motacilla cinerea) 1 1 1 0 0 0 0 Mosquiter comú (Phylloscopus collybita) 1 1 0 1 0 0 0 Pardal comú (Passer domesticus) 19 19 5 6 0 8 0 Pardal xàrrec (Passer montanus) 1 1 0 1 0 0 0 Pinsà borroner (Phyrrula phyrrula) 3 3 2 1 0 0 0 Garça (Pica pica) 7 7 3 3 0 1 0 Picot verd (Picus viridis) 2 2 1 1 0 0 0 Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla) 8 8 5 3 0 0 0 Tortora turca (Streptopelia decaocto) 6 6 5 1 0 0 0 Becada (Scolopax rusticola) 7 7 2 4 0 1 0 Gafarró (Serinus serinus) 4 4 4 0 0 0 0 Estornell vulgar (Sturnus vulgaris) 3 3 2 1 0 0 0 Merla (Turdus merula) 15 15 8 4 0 3 0 Tord comú (Turdus philomelos) 2 2 1 1 0 0 0 Puput (Upupa epops) 1 1 1 0 0 0 0 TOTAL ALTRES OCELLS 474 474 360 82 1 23 8 Mamífers Eriçó fosc (Erinaceus europaeus) 17 17 13 4 0 0 0 Gat mesquer (Genetta genetta) 3 3 1 0 0 0 2 Teixò (Meles meles) 1 1 0 0 1 0 0 Fagina (Martes foina) 1 1 0 1 0 0 0 Conill de bosc (Oryctolagus cuniculus) 5 5 1 3 0 1 0 Rat penat comú (Pipistrellus pipistrellus) 3 3 3 0 0 0 0 Esquirol (Sciurus vulgaris) 5 5 3 2 0 0 0 Porc senglar (Sus scrofa) 67 67 7 26 0 34 0 Guineu (Vulpes vulpes) 2 2 0 2 0 0 0 TOTAL MAMÍFERS 104 104 28 38 1 35 2 Rèptils Serp blanca (Elaphe escalaris) 8 8 6 2 0 0 0 Serp llisa meridional (Coronela girondica) 1 1 1 0 0 0 0 Serp verda (Malpolon monspessulanus) 9 9 7 2 0 0 0 Tortuga de rierol (Mauremys leprosa) 4 4 0 0 0 1 3 Tortuga morisca (Testudo graeca) 2 2 0 0 0 0 2 Tortuga mediterrània (Testudo hermanni) 3 3 0 1 0 0 2 Escurçó ibèric (Vipera latasti) 1 1 0 1 0 0 0 TOTAL RÈPTILS 28 28 14 6 0 1 7 Amfibis Salamandra (Salamandra salamandra) 1 1 1 0 0 0 0 TOTAL AMFIBIS 1 1 1 0 0 0 0 49 Consorci del Parc de Collserola. Memòria 2005 ACTUACIONS · Intervenc ions sobre e ls s i s temes natura ls Fauna Exòtica i domèstica Espècie* Altes Total Allib. Morts. Trasllat Sacri. Centre Peixos Peix daurat (Carasius auratus) 1 1 0 0 1 0 0 Invertebrats Taràntula xilena (Grammostola cala) 1 1 0 0 0 0 1 Ocells Agapornis (Agapornis roseicollis) 1 1 0 0 1 0 0 Cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus) 2 2 0 0 2 0 0 Guatlla asiàtica (Coturnix japonica) 1 1 0 0 0 0 1 Paó (Pavo cristatus) 1 1 0 0 1 0 0 Canari domèstic (Serinus canaria) 28 28 0 0 28 0 0 TOTAL OCELLS EXÒTICS 33 33 0 0 33 0 0 Mamífers Gosset de les praderies (Cynomis ludovicianus) 1 1 0 0 0 0 1 Fura (Mustela putorius furo domest.) 4 4 0 0 2 2 0 Hamster daurat (Misecricetus auratus) 2 2 0 0 2 0 0 TOTAL MAMÍFERS EXÓTICS 7 7 0 0 4 2 1 Rèptils Iguana verda (Iguana iguana) 10 10 0 2 0 0 8 Boa constrictora (Boa constrictor) 1 1 0 1 0 0 0 itó reial (Piton regius) 2 2 0 0 0 0 2 Tortuga d'orelles vermelles (Trachemys scripta) 6 6 0 0 0 0 6 Tortuga italiana (Testudo bottgeri) 1 1 0 0 0 0 1 TOTAL RÈPTILS EXÒTICS 20 20 0 3 0 0 17 50 Consorci del Parc de Collserola. Memòria 2005 Vigilància i control del planejament Serveis, incidències i denúncies per ser informades, 51 de les quals es van tras- dels guardes del Parc lladar a les diferents entitats amb les compe- tències per a resoldre-les i la resta notificades a Una de les tasques més importants dels guardes nivell intern als diferents serveis del Consorci. del Parc de Collserola és detectar les infraccions 234 han estat resoltes, 109 s'han tancat sense urbanístiques i mediambientals que es puguin resoldre (no s'ha torbat l'autor del fets, han cometre en l'àmbit del parc. En aquests casos, prescrit, et. ) i 168 continuen obertes (pendents els guardes emeten un comunicat, en el què es de tràmits). Cal dir també que 502 dels serveis detalla la situació i el tipus d'incidència, que es han estat seguiments d'incidències obertes lliura als Serveis Tècnics que decidiran els tràmits altres anys. que calgui realitzar posteriorment. Les incidències més rellevants realitzades al El 2005, els Guardes del Parc de Collserola van llarg de l'any han estat les que s’especifiquen en realitzar uns 2500 serveis. D'aquests, 511 van la quadre adjunt. generar noves incidències prou importants com 20 d'actuacions no autoritzades contra la Relació de les principals incidències enregistrades flora. 49 actuacions en incendis, distribuïdes de la següent manera: 181 de fauna, de les que cal ressaltar: 38 incendis forestals 47 d'atropellaments en carreteres i camins 7 cremes controlades 23 recuperacions d'animals ferits 4 focs de crema de vehicles 18 de caça furtiva 7 nous punts d'alimentació del senglar en zona urbana La quantitat de serveis relacionats amb 16 incidències amb animals domèstics senglar ha disminuït sensiblement respecte (retirada de gossos abandonats, pro- l'any anterior ( en 25). S'ha de destacar que blemes de pasturatges, molèsties de les actuacions de les captures d'animals en les gossos sense lligar, etc.) zones urbanes han donat una efectivitat major 15 de recollida de gossos abandonats. (40 animals envers els 19 de l'any anterior). 55 d'altres. 122 serveis d'actuacions amb senglars, dels 79 de disciplina urbanística, de les quals cal que cal ressaltar: ressaltar: 14 de seguiment de batudes al senglar 22 obres sense llicència en edificacions fora 40 animals capturats amb anestèsic dins de d'ordenació les zones urbanes 6 obres de restauració no autoritzades en 25 recollides d'animals morts per atrope- edificacions tradicionals catalogades llaments en les carreteres 11 de moviments de terres no autoritzats 23 noves barraques d'horts il·legals 12 d'altres. 120 d'abocaments de residus diversos 80 abocaments de residus urbans (runes, fustes, mobles, pneumàtics) 21 abandonaments de vehicles 19 d'altres. 51 Consorci del Parc de Collserola. Memòria 2005 ACTUACIONS · Intervenc ions sobre e ls s i s temes natura ls Manteniment d’infrastructures, àrees de lleure i senyalització Activitat 1. Control i seguiment de De tots els treballs realitzats, se'n fa un corres- les activitats, actualització dels ponent comunicat de treball que posteriorment comunicats de treball es processa de manera que al cap de l'any podem saber les hores i recursos que s'han dedicat a les diferents àrees de lleure, miradors, Des dels Serveis Tècnics es fa la planificació, el etc. També se n’extreuen els costos per municipi seguiment i el control dels treballs, tant per (personal+ materials+maquinària). donar les instruccions com per proveir dels materials i recursos tècnics per afrontar-los. Relació de costos en treballs de manteniment realitzats en municipis del Parc Municipi Maquinària Material Personal Total Cost BCN Districte IV 20,49 213,90 800,79 1.035,18 BCN Districte V 15.750,57 17.660,68 307.830,08 341.199,85 BCN Districte VI 389,94 1.110,69 4.973,07 6.473,70 BCN Districte VII 4.620,57 2.593,75 91.501,93 98.716,25 BCN Districte VIII 1.560,27 2.235,66 24.681,43 28.477,36 Cerdanyola del Vallès 4.397,79 50.641,92 107.647,38 162.687,09 Diversos 6.576,16 2.519,37 69.992,28 79.087,81 El Papiol 945,48 581,47 5.122,77 6.649,72 Esplugues de Llobregat 1.740,11 835,69 17.092,09 19.667,89 Molins de Rei 1.884,26 1.704,81 31.665,33 35.254,40 Montcada i Reixac 1.833,46 1.464,76 24.136,96 27.435,18 Sant Cugat del Vallès 732,87 2.709,01 21.436,29 24.878,17 Sant Feliu de Llobregat 4.738,09 2.615,09 43.440,52 50.793,70 Sant Just Desvern 2.277,24 1.605,56 32.991,91 36.874,71 Treballs en municipis fora del Parc de Collserola, vinculats al dispositiu de prevenció d'incendis Municipi Maquinària Material Personal Total Cost Begues 0,00 0,00 324,89 324,89 Corbera de Llobregat 0,00 0,00 118,23 118,23 Santa Coloma de Gnet 0,00 13,69 661,05 674,74 Tiana 51,91 0,00 972,22 1.024,13 Torrelles de Llobregat 0,00 133,31 1.158,63 1.291,94 Activitat 2. Manteniment del quetes...); també els tancaments de camins mit- mobiliari i la senyalització jançant cadenes i cadenats o socs de delimitació d'àmbits. Un equip de dues persones es dedica únicament al manteniment, reposició i col·locació de nous L'equip ha fet reparacions de baranes de fusta elements de senyalització i mobiliari, tant dins les (canviar algun peu dret malmès o algun passamà àrees de lleure com a la resta del parc. S'inclou trencat); baranes de cable (tensar, reposar); en aquest apartat, tant el mobiliari (taules, tarimes, escales, etc. bancs, etc.) com altres elements complementaris (baranes de fusta, cable d'acer, tarimes, escales En l'àmbit de la senyalització, s'han canviat peus ...) i tot tipus de senyalització (senyals de drets trencats o malmesos (vells) i s'han renovat carretera, plafons informatius, banderoles, pla- diversos elements, ja sigui per deteriorament, accident o per vandalisme (grafits, destrosses) : 52 Consorci del Parc de Collserola. Memòria 2005 - 4 Indicadors de carretera (1 de 4 i 3 de 1 treball de manteniment de les àrees de lleure i Quantitat de deixalles recollides en el Parc elements respectivament) no ha pogut afrontar altres feines necessàries durant el 2005 - 156 banderoles com el seguiment d'itineraris, fonts i altres. ÀREES KG - 3 Conjunts per retolació de vehicles (logo Collserola + Diputació + AMB) Àrees de lleure: Can Coll, Santa Creu d'Olorda, ÀREA DE CAN COLL 4264 - 9 Plafó de 900x900, pista forestal La Salut de Sant Feliu, Sant Pere Màrtir i Parc de ÀREA DE CAN CUIAS 1882 - 2 plafons de 120x120 Vallvidrera. PARC DE MAS LLUí 537 PLAÇA ROTARY- SANT ADJUTORI 189 - 1 plafó de 120x60 ÀREA TERRAL 759 - 14 senyals de trànsit (4 quadrades, 5 trian- Àrees d'estada: Castellciuró, La Salut del Papiol, ÀREA DE CASTELLCIURÓ 4810 gulars i 5 circulars) Can Cuiàs, Pedrera de Montbau, Mirador de ÀREA LA SALUT DEL PAPIOL 1243 - 1 indicador de font (plafó de 60x60) Montbau, Mas Lluhí, El Terral, Font de la ÀREA SANTA CREU D'OLORDA 4482 -10 indicadors de "camí tancat provisio- Budellera, Sant Medir, Font Muguera, ÀREA STA. MARIA VALLVIDRERA 5180 nalment" (plafó de 60x60) Esplanades del c. Ceràmica. ÀREA SANT MEDIR 2670 Miradors i espais annexes a les carreteres: ÀREA SANT PERE MÀRTIR 8286 ÀREA TORRE BARÓ 1165 També s'ha pintat un pas zebra al centre d'in- Horta, Cerdanyola, Font del Bacallà, Illes de PORTELL DE VALLDAURA-VISTA RICA 888 formació i s'ha col·locat un ressalt reductor de l'Arrabassada, Arrabassada, Font Groga, Sarrià, ESPLANADA CAN CERDÀ 279 velocitat Turó d'en Cors, Accés Torre Collserola, Ciutat FONT DEL BACALLÀ 762 Meridiana, Carretera del Cementiri, Turó de la FONT DE LA BUDELLERA 1601 S'han col·locat 5 cadenes provisionals durant el Magarola, Penya del Moro. FONT DEL CASTANYERS 610 període d'alt risc d'incendis per impedir la cir- Fonts: Beca, Budellera, Sant Pau, Bacallà, Ferro, PORTA DEL PARC DE MONTBAU 805 culació a la zona del Papiol - Valldoreix Roure, Ribes. FONT DE SANT RAMON 186 FONT MUGUERA 1206 Itineraris: de la Budellera, Passeig mirador de les FONT DEL VIVER 14 Aigües FONT DE SANT PAU 111 Activitat 3. Manteniment FONT DEL FERRO 264,5 Les tasques referents a la neteja de deixalles i ITINERARIS DE LA BUDELLERA 239 Manteniment de les àrees de lleure, miradors buidat de les papereres ubicades en aquestes MIRADOR DE LA RABASSADA 4605 i fonts àrees, a més dels marges de camins i carreteres REVOLT DE LES MONGES 448 de diferents zones del parc, les realitza una FONT DE LA BECA 276 MIRADOR CERDANYOLA 1556,5 Es tracta d'aquells indrets on es hi ha una empresa externa contractada mitjançant concurs MIRADOR DEL ESFÈRICS 22 màxima freqüentació de visitants del parc, per la públic (FCC). MIRADOR FONT GROGA 2156 qual cosa necessiten un tractament específic, MIRADOR DE MONTBAU 3961 intens i continu. Aquí és on es concentra la major Manteniment d'equipaments MIRADOR DE SARRIÀ 1800 part de mobiliari (bancs, taules, barbacoes, fonts, MIRADOR D'HORTA A CERDANYOLA 2613 plafons informatius i altres segons sigui el cas) i Els equipaments del parc mereixen una especial PARC DE VIL·LA JOANA 4685 la vegetació existent, tot i ser majoritariament dedicació. Hi ha un parell de persones des- PORTELL REVOLT PAELLA 395 TURÓ D'EN CORTS 1769,5 autòctona, rep un tractament més propi de jar- tinades al manteniment dels entorns dels equi- TURÓ DE MAGAROLA 360 dineria que forestal. paments. Una d'elles a Can Coll, on, a més del TURÓ DE MONT 330 manteniment de l'entorn porta a terme tasques VISTA RICA 1635 Les tasques que du a terme el personal de agrícoles i ramaderes, gestió dels horts, la vinya CARRETERA DEL TIBIDABO 71 l'equip de manteniment del parc són: treballs en i el bestiar. També es fa càrrec dels treballs amb FONT D'EN RIBES 298 superfícies verdes, com ara segues i des- tractor (llaurar, sembrar, segar...) als diferents CAMÍ CAN RIUS A TORRE BARÓ 539 brossades; treballs en arbres i arbusts: camps de conreu gestionats des del Consorci CARRETERA AIGÜES ( MANELARNAU) 782 CARRETERA DE LA RABASSADA 3087 esporgues, retall de tanques, repàs d'escocells, (Can Ferriol, Can Salat, Santa Margarida, Can CAMÍ ANTIC DE VALLVIDRIERA 316 plantacions de reposicions i/o de millora, regs, Balasc) C. SARRIÀ A VALLVIDRERA 1835 tractaments fitosanitaris; treballs en superfícies C. VALLVIDRERA A LES PLANES 143 de sauló: escatar, escombrar, netejar. També es L'altra persona porta el manteniment dels C. VALLVIDRERA A MOLINS DE REI 835 realitzen petites obres de reparació en murets, entorns de Can Balasc, on, si convé, dóna un cop C. HORTA A CERDANYOLA 682 arquetes; neteja de cunetes i passos d'aigua. de ma al Centre de Recuperació de Fauna en CAN FERRIS CAN FURRIOL 1079 tasques concretes (recollida d'animals, pro- CAMÍ DEL VIVER ( paperera ) 7 COLL DE LA VENTOSA / CANALETES 642 Enguany no s'ha pogut disposar d'un equip de veïment de pinso i menjar...). Dos dies a la PLAÇA MIREIA 863 manteniment extern, com l'any passat de setmana es desplaça al Centre d'Informació per COLL CUIÀS A VALLVIDRERA 325 manera que l'equip propi s'ha concentrat en el al manteniment de l'entorn (regar, netejar...) COLL CUIÀS A MAS SAURÓ 368 CAN BALASC 3979 TOTALS 84.895,50 53 Consorci del Parc de Collserola. Memòria 2005 ACTUACIONS · Intervenc ions sobre e ls s i s temes natura ls Manteniment dels itineraris Altres treballs de l’equip de manteniment Dins el Parc de Collserola hi ha una sèrie de pas- L'equip de Manteniment també ha participat en sejades, itineraris i recorreguts, tant per caminar altres programes: com per anar amb bicicleta, i tots estan senya- litzats amb els indicadors corresponents. Les Prevenció d'incendis tasques de manteniment consisteixen en la neteja de la vegetació i repàs del ferm dels Manteniment de diverses franges de baixa com- camins, la reposició de senyals vells, malmesos o bustibilitat desapareguts, la col·locació de nous senyals Manteniment del nivell d'aigua a diversos orientadors i la instal·lació de plafons infor- dipòsits associats a les basses d'helicòpter madors als accessos principals. (omplir amb el camió cisterna) Manteniment de torres de guaita, petites repa- Del seu manteniment, se'n fa càrrec l'equip de racions (canvi vidres, cadenats) manteniment del parc excepte en alguns casos Manteniment de franges a l'entorn de les torres (senders de petit recorregut -PR- i de gran reco- de guaita. rregut -GR- i els propis d'algunes entitats excur- sionistes) que l'executa la mateixa entitat pro- Gestió forestal i agrícola motora. - Esporgues, regs i manteniment a diverses repo- Enguany seguim comptant amb la col·laboració blacions d'un grup de voluntaris que ha fet el seguiment de diversos itineraris a peu des de les àrees de - Actuacions puntuals de tala i desbrancat lleure i ens ha fet arribar totes les incidències de d'arbres caiguts i/o perillosos en els camins del cadascun d'ells. L'equip de senyalització ha parc procedit a col·locar plaquetes que faltaven o estaven deteriorades, recol·locació de peus drets Gestió de la fauna de fusta, etc. - Manteniment de les aigüeroles (neteja, nivell d'aigua) Activitat 4. Control i manteniment - Manteniment de les basses d'amfibis de la maquinària - Naturalització de la bassa de Mas Pins El manteniment de la maquinària depèn en gran mesura de l'ús que se'n fa. En époques en que les motosserres i desbrossadores treballen a diari, a més del repàs diari previ a la utilització, es fa setmanalment una neteja a fons de les màquines, filtres d'aire, filtres de combustible i altres elements. Les esmolades de cadena i ganivetes es fan sempre que és necessari per mantenir el nivell de tall i de treball de les màquines. 54 3. Actuacions 3.4 Informació territorial i urbanisme Consorci del Parc de Collserola. Memòria 2005 ACTUACIONS · In formac ió te r r i tor ia l i u rbanisme Introducció El Consorci ha patit una petita reorganització lupament i el manteniment del sistema interna per la qual cosa, l'àrea s'ha passat a d'Informació geogràfic per a la gestió del Parc anomenar oficialment Secció d'informació terri- (SigPARC), i la gestió de les tecnologies de la torial i urbanisme. informació i comunicacions de tots els serveis i centres del Consorci. Aquesta àrea es divideix en Les seves tasques bàsiques són la tutela i suport tres àmbits directament relacionats amb les del planejament urbanístic del Parc, el desenvo- tasques esmentades: Gestió Urbanística Durant l'any 2005, es van iniciar 60 expedients Aquest any s'ha posat especial èmfasis, conjun- urbanístics, 18 d'aquests es van incoar per tal de tament amb el Servei de Medi Natural i específi- respondre a la sol·licitud d'informe sobre figures cament en la Guarderia en la localització de pos- de planejament que s'han desenvolupat dins de sibles infraccions de l'ordenació urbanística l'àmbit del Parc. Aquest informe-dictamen és vigent. Aquesta tasca es realitza dins del sostre preceptiu segons la legislació vigent. D'aquests competencial del Consorci fet que ha provocat expedients, 8 s'han resolt favorablement, 4 s'ha destinar tots els esforços en la vigilància i desestimat perquè no acomplia amb les determi- detecció de possibles infraccions. Aquestes ins- nacions del Pla Especial del Parc referents a la peccions han conduït a l'elaboració de 50 Vialitat jurídica de la implantació d'un nucli peticions raonades a diverses institucions per tal zoològic a una finca ubicada al sector Sol i Aire, que apliquin les competencies corresponents a la t.m. Sant Cugat del Vallès; al Pla Especial de con- disciplina urbanística. El grau de resolució ha creció d'usos i ordenació volumètrica del carrer estat relativament limitat en el primer any de fun- de la Santísima Trinitat del Mont, t.m. Barcelona, cionament. a l'obertura d'un local de prestació de serveis de naturalesa sexual a la carretera d'Horta a Per a atendre àgilment les peticions d'informació Cerdanyola número 169, t.m. Barcelona, i a la urbanística i consultes sobre la legislació urba- rehabilitació d'una vivenda unifamiliar aïllada a nística sectorial, s'ha consolidat un dia a la la carretera de Sant Cugat núm. 237/239 al setmana (dimarts). Durant l'any 2005 es van rea- terme municipal de Barcelona, pel que fa a la litzar 45 consultes. resta (6) no s'han resolt ja sigui per manca d'in- formació o bé perquè no procedeix elevar un dictamen. Costrucció d'una pista de paddel al Vessant barceloní Restauració de la realitat física alterada data 24 de dins de sòl foresta, data 10 d'agost de 2006. gener de 2006 56 Consorci del Parc de Collserola. Memòria 2005 Sistema d’informació geogràfica La gestió dels serveis tècnics, des de fa mes de Durant el segon quadrimestre de l'any va fer 10 anys, ha estat recolzada amb eines SIG. Des l'estada a l'oficina SIG, un alumne en pràctiques de la creació del Consorci es va assumir que les del Mestratge en tecnologies de la informació tasques de desenvolupament i manteniment del geogràfica, de la UAB, per tal d'iniciar el desen- SigPARC es realitzessin des de la Secció volupament d'un nou aplicatiu per la gestió del Dispositiu de prevenció d'incendis. Aquesta Com a tasca quotidiana, s'ha donat suport als estada forma part del conveni de col·laboració usuaris i s'han mantingut les aplicacions que el Consorci manté des fa sis anys, amb el existents al Consorci com son: Gestió d'Alarmes Laboratori d'Informació geogràfica i Teledetecció del Dispositiu de prevenció d'incendis, Control i (LIGIT) de la Universitat Autònoma de Gestió d'Incidències del Servei de Guardes del Barcelona. Parc, Gestió d'expedients del Consorci, Observacions faunístiques, i l'aplicació general I finalment, s'ha obert una línia de col·laboració de consulta de dades (ConsultaSIG). Una altre amb el departament de geografia de la tasca destacada d'aquest àmbit és la producció Universitat de Barcelona per tal de que els de cartografia i mapes temàtics per a tots els alumnes realitzin una estada professional a les serveis del Consorci. oficines de la secció per tal d'aplicar els seu coneixements amb un entorn professional. S'ha continuat mantenint la col·laboració amb els serveis tècnics dels ajuntaments del parc. Tecnologies de la informació La nova secció te encomenada la gestió de les urgents, com son l'adquisició d'una nova cen- tecnologies de la informació, en general, incloent traleta telefònica i un gestor documental pel les comunicacions telefòniques i tots els serveis Serveis tècnics, ambdues màquines necessitaven de reprografia de la casa. una urgent renovació. L'any 2005 es van fer les adquisicions de Gràcies al patrocini de l'empresa "Sony" es va material informàtic necessaris per cloure el dotar a 22 llocs de treball amb pantalles TFT primer pla d'actuacions de Tecnologies 2000- Aquesta incorporació ha suposat millorar 2004. Amb aquest fi es va adquirir 15 ordinadors l'entorn de treball tant per l'espai que ocupen personals, 6 impressores, i un servidor de dades com per el nivell de radiació que emeten. geogràfiques. Es va contractar a l'empresa ANCO Sistemas de Durant aquest any s'ha redactat un nou pla d'ac- Gestión, S.A. per dur a terme la configuració i tuacions de les Tecnologies de la Informació,pel posada al dia de la xarxa informàtica, l'ad- periode 2005-2008, on es fa una proposta de quisició i instal·lació d'un programari de reordenació de funcions i maquinari, així com la seguretat i la realització del servei d'assesso- previsió de despeses anuals. rament i manteniment de la xarxa i de tots els equips informàtics del Consorci. Per aquesta any s'han realitzat les inversions més 57 3. Actuacions 3.5 Obres i projectes Consorci del Parc de Collserola. Memòria 2005 ACTUACIONS · Obres i p ro jectes Introducció El Servei de Projectes i Obres treballa en tres i actuacions, generalment en la zona de contacte direccions que es complementen. En primer lloc, amb la zona urbana, de gran interès per la iden- en actuacions encaminades a un funcionament tificació i repercussió que tenen sobre els al més òptim possible de les infraestructures del mateixos ciutadans del municipi, principals bene- Parc, tant en el medi natural (camins, drenatges, ficiaris d'aquests projectes. tal·lusos, etc.) com en edificacions i instal·lacions --tant les dedicades als serveis tècnics com les Cal dir que en aquest darrer cas són actuacions que acullen el lleure del parc o les activitats edu- articulades mitjançant convenis de col·laboració, catives. En segon lloc, executa nous projectes que compten amb la participació econòmica que configuren i estructuren un parc organitzat. d'ambdues entitats. Entre aquestes actuacions I, finalment, i molt important, dóna suport tècnic cal destacar els projectes següents: als ajuntaments per configurar projectes Projectes Projecte de restauració del pantà de Vallvidrera: que fa a les pluges i a la forta humitat d'aquest entorns (t.m. de Barcelona) fondal. Per tant, en poc temps el seu deterio- rament pot ser irreversible. Un cop recuperada la funció de recollida d'aigua Per aquesta raó, i donat el seu alt valor historico- del pantà i realitzada la rehabilitació de la part artístic, es proposa la seva consolidació visible de la presa --objecte de la 1a fase de l'ac- estructural. Això permetrà disposar d'un petit tuació--, calia arranjar els entorns i els accessos centre d'interpretació d'aquest petit sistema per tal d'enaltir l'obra ja feta. D'acord amb lacustre i d'un magatzem de manteniment. El aquest principi general, s'ha concentrat el projecte contempla les següents actuacions: projecte d'aquesta fase en les següents actuacions: Edifici - Desmuntatge i enderroc dels elements no - Arranjament de la rampa d'accés a la presa que originaris. ve de la plaça del Mina Grott - Repicat del revestiment de totes les façanes. - Arranjament l’últim tram de camí que ve de la - Construcció dels forjats i de la coberta. plaça de Vallvidrera. - Col·locació de tancaments provisionals a les - Arranjament de la presa i fondal aigües avall. portes i finestres. - Execució d'una passera-mirador. - Instal·lació d'evacuació. - Consolidació del talús oest d'aigües avall de la - Instal·lació elèctrica. presa - Conformació del camí perimetral de la riba est. Exteriors - Reconstrucció d'una passera que existia enfront - conformació del terreny circumdant. de la caseta del guarda. - Fixar un tram de la llera a base d'escullera de pedra calcaria. - Col·locació d'un paviment de toves ceràmiques. Projecte de consolidació estructural de l'edifici - Restauració de murs de pedra existents. d'Elies Rogent al pantà de Vallvidrera. (t.m. de - Formació, als llocs indicats, de graons de Barcelona) toves de ceràmica manual. - Restauració d'una barana existent de ferro L'estat d'abandonament i de ruïna que presenta forjat i col·locació de dues portes de reixa per la casa del guarda i de control, obra de l'ar- limitar l'accés al pati interior. quitecte Elies Rogent, fa que la seva supervi- - Adequació d'un pas per la riera a base d'una vència es trobi en risc. Al no disposar de teulada llosa de formigó apta per el pas de camions de ni de forjat, està sotmès a un fort desgast pel petit tonatge. 60 Consorci del Parc de Collserola. Memòria 2005 Rehabilitació del viver de can Borni (t.m. de - Conformació de l'espai mitjançant moviment Barcelona) de terres i col·locació de pedres esculleres en algun tram de talús. El viver de can Borni va ser construït per l'ar- - Perllongar els murs de pedra fins a les mides quitecte i paisatgista Nicolau Maria Rubió i adequades de projecte i restaurar el mur Tudurí l'any 1919. Les finalitats que proposava el existent. seu creador eren la producció de plantes per als - Rematar la part superior del mur amb peces jardins de Barcelona, junt amb l'aclimatació aplantillades de pedra artificial gravada amb d'espècies mai vistes a la ciutat, segons les motius vegetals i col·locació d'un respatller recerques botàniques realitzades durant anys pel metàl·lic. seu mestre J.C.N. Forestier. - Construcció de una escala formada per graons S'ha elaborat el projecte executiu de restauració de pedra artificial. botànica i arquitectònica per utilitzar-lo com a - Anivellament i conformació del ferm de l'espai Museu de l'Arbre i de l'Arbust. a base d'una barreja de tot-ú i sauló. - Col·locació d’una font Els objectius de la rehabilitació son els següents: - Arranjament de l'arribada del corriol que creua - Restaurar l'espai botànic i arquitectònic mit- el passeig de les Aigües, tant de pujada com de jançant la desbrossada i neteja general de la baixada, per tal de conformar l'espai, avui finca, la restauració de l'estructura arquitec- desestructurat. tònica i la plantació d'espècies vegetals. - Col·locació de baranes per tal de conformar i - Adaptació com a parc i museu arbori. El viver definir els espais de circulació gaudeix d'una situació privilegiada per a l'acli- - Col·locació de arbrat per tal de configurar matació d'espècies fràgils i presenta una l'espai consistent en 5 xiprers i 5 pins vegetació poc comú, ben preservada encara pinyer. que envellida. És en l'aprofitament i desple- - Col·locació de 100 arbusts del tipus ginesta. gament de les feixes i dels talussos i accessos on es genera el parc-museu. Adequació de la feixa de can Balasc i cons- - Potenciar els valors educatius, ecològics, trucció d'una voladora (t.m. de Barcelona) ambientals i culturals que el viver de can Borni pot transmetre. L'activitat que es du a terme a can Balasc com a centre faunístic ha anat creixent des dels seus Arranjament del mirador dels Xiprers al passeig inicis, i les instal·lacions s'han anat fent insufi- de les Aigües (t.m. de Barcelona) cients. Per això ha calgut col·locar un mòdul de quatre "gàbies", un mòdul per a la cria de El mirador dels Xiprers, a l'extrem meridional del ratolins i una bassa per a amfibis. parc de Collserola i del passeig de les Aigües, està enclavat en un dels paratges de vistes més La necessitat de construir ara una voladora espectaculars del parc de Collserola. Domina implica, forçosament, adequar tota la feixa que part de la vall del Barcelonès i tot el delta del havia estat del masover, consolidant els talussos Llobregat. D'altra banda, és un punt intermedi que, pel seu pendent ( 45 %) presenten una del passeig de les Aigües, molt adequat per a certa inestabilitat. una breu aturada. Els treballs a realitzar consisteix en dues L'antic mirador es va dissenyar amb una sen- actuacions diferenciades: l'arranjament i ade- satesa i encert indubtables. No obstant això, el quació de la feixa i la construcció d'una deteriorament que ha anat patint, a causa de voladora. Caldrà dotar l'espai de les l'antiguitat de l'obra i de l'efecte erosiu del instal·lacions necessàries d'aigua i electricitat. clima, fa que el seu arranjament sigui inde- fugible. Per consolidar els talussos, s'han de construir uns murs de gabions que, continuant els L'actuació que el projecte proposa no consisteix existents, suportin el camí d'accés (antic corriol) més que en rehabilitar, restaurar i subratllar els sense tocar la bassa. trets essencials del projecte original. La voladora és una edificació de 18 x 5 m i 4 m Els treballs que s'hi faran són els següents: d'alçada on només queda cobert 5 x 3 m; la 61 Consorci del Parc de Collserola. Memòria 2005 ACTUACIONS · Obres i p ro jectes resta anirà cobert amb una xarxa. vehicles de servei (bombers, guardes del parc, S'haurà de dotar la feixa d'electricitat i aigua per cossos de policia, neteja, etc.) com de passejants, cobrir les necessitats de cada mòdul de la excursionistes i ciclistes. voladora, i col·locar un mínim d'enllumenat Ajudar la revegetació del talús amb pi blanc, fent exterior. saltar el bosc fronterer fins a la línia elèctrica prèvia a l'autopista. S'haurà de dotar la feixa d'electricitat i aigua per Mitigar l'impacte paisatgístic negatiu que cobrir les necessitats de cada mòdul, de la actualment presenta el talús. voladora i col·locar un mínim d'enllumenat Afavorir a mig termini l'eradicació de les cons- exterior. truccions i horts fora d'ordenació que ocupen el torrent d'en Tapioles. Preparar i ajudar la futura connexió del Parc de Projecte de restauració de talús i fomació de Collserola amb el turó de Montcada, ubicada, en camí a can Cuiàs (t.m. de Montacada i Reixac) un estudi ja realitzat, entre el torrent d'en Tapioles i el pont de la carretera del cementiri, Una vegada realitzades la totalitat de les obres quan creua l'autopista C-58. del Parc de can Cuiàs, s'ha vist la conveniència Afavorir la permeabilitat de la fauna, tant entre de redactar el projecte que descrivim a conti- diversos àmbits del mateix parc com entre el Parc nuació. i el turó de Montcada --quan la connexió es El talús on es pretén realitzar l'actuació està dugui a terme--. situat a la cara nord de la carena que separa can Cuiàs del torrent d'en Tapioles, just abans de ser L'actuació consisteix en: tallat per l'autopista C-58. Aquest talús presenta - L'obertura d'un camí per a vehicles de serveis una forma aproximadament triangular i té una de 4 metres d'amplada, a més de 0,8 metres de inclinació de 25 graus, amb dos replans: un d'in- cuneta i 1 metre de gabió, amb una longitud termedi, on s'ubica la base d'una torre elèctrica total de 330 metres i un desnivell de 32,5 d'alta tensió, i l'altre a nivell d'autopista. metres, i que uneix el camí d'accés al mirador L'actuació que es proposa persegueix diversos de l'Estrella de can Cuiàs amb el darrer replà del objectius: torrent d'en Tapioles. - Conformació d'un sender amb rampa graonada Comunicar l'àrea de can Cuiàs amb el torrent per a vianants de 130 metres de longitud per tal d'en Tapioles i amb el vessant oriental de la serra de vèncer el fort desnivell. de Na Joana per tal de permetre el pas tant de 62 Consorci del Parc de Collserola. Memòria 2005 - Reperfilar les 5 àrees de xaragalls que terme municipal de Cerdanyola. Segons aquest apareixen actualment al talús. informe, hi ha residus en diferents punts del - Creació d'un base de terreny fèrtil mitjançant municipi, entre els quals destaca el camí de can l'esmicolament de la roca llicorella procedent Catà, que s'endinsa en el parc de Collserola i dels moviments de terres de la mateixa obra. que és molt freqüentat per gran part de la - Plantació d'arbres per recolonitzar el talús. població de Cerdanyola. Per tal de poder identificar amb precisió l'ex- tensió, gruix i longitud del fibrociment que hi ha Projecte executiu de restauració del camí de can al camí, el mes de gener de 2004 es van realitzar Catà (t.m. de Cerdanyola del Vallès) una sèrie de sondatges en diversos punts del camí. L'amiant o asbest, és una roca cristal·lina d'es- A partir de tota aquesta informació es va tructura fibrosa amb destacades propietats fisi- redactar el projecte corresponent. Aquest con- coquímiques (incombustibilitat, bon aïllament sisteix en les següents actuacions: tèrmic, gran resistència a les temperatures, al pas Confinament dels residus mitjançant malla de de l'electricitat...) raó per la qual ha estat molt geotèxtil i terres. Aquesta solució es com- utilitzada en la indústria i en la construcció. plementa amb la construcció de una cuneta i La inhalació d'amiant és molt perillosa per a la una vorada, col·locades a banda i banda del salut, ja que afecta el pulmó i la pleura en forma camí per tal de tancar la caixa i evitar l'erosió d'inflamació fibròtica i càncer. dels laterals. D'altra banda, aquesta solució A Espanya és prohibit d'utilitzar amiant en la implica adoptar dues mesures complementàries fabricació de productes des del 14 de juny de però del tot necessàries: l'una és tancar el camí 2002, i la seva comercialització a partir del 14 de al trànsit de vehicles privats, excepte els dels desembre de 2002. Malgrat que no es pugui veïns, i l'altra és la de garantir un manteniment vendre, s'ha de tenir en compte que es poden senzill però periòdic, consistent en el repàs del trobar materials amb amiant instal·lats en molts ferm amb periodicitat bianual. indrets; en concret, al nostre municipi hi ha Aquesta actuació serveix per realitzar el sote- residus de fibrociment en nombrosos punts. rrament mitjançant canalització de prop de 5 km de línees elèctriques, actualment aèries. Al L'any 1997, el Servei de Medi Ambient de la respecte, ja s'han realitzat els estudis pertinents Diputació de Barcelona va realitzar un Informe i s'ha signat un conveni entre l'Ajuntament de sobre la presencia de residus de fibrociment al Cerdanyola, FECSA i el Consorci de Collserola. 63 Consorci del Parc de Collserola. Memòria 2005 ACTUACIONS · Obres i p ro jectes Instal·lació d’un ascensor al Centre d’Educació Projecte bàsic de restauració paisatgística de la Ambiental de Can Coll (t.m. de Cerdanyola del vall de Sant Just Desvern (t.m. de Sant Just Vallès) Desvern) S'ha decidit dotar el Centre d'Educació Objecte del projecte Ambiental de Can Coll d'un ascensor per tal de S'ha realitzat una proposta de criteris d'or- complir amb la normativa vigent sobre accessi- denació, amb caràcter de projecte bàsic, que bilitat, i substituir les dues plataformes existents serveixi com a base per redactar els projectes actualment, que no assoleixen el rendiment executius de restauració paisatgística de la vall necessari. de Sant Just Desvern. L'ascensor s’ha instal·lat a la masia de can Coll, L'àmbit del projecte és la conca hidrogràfica a la part posterior, i salva el desnivell de les tres formada per la riera de Sant Just i els torrents tri- plantes. És semiexterior, és a dir, en planta baixa butaris de can Cuiàs, de can Biosca, de la font del està ubicat dins del magatzem i a les plantes Rector, de la font del Ferro i de la font Beca, fins primera i segona, i és exterior, per sobre de la el pont de can Pedrosa. terrassa existent . S'estableixen els criteris i les propostes per als Els treballs que s’han realitzat corresponen, següents aspectes: d'una banda, al subministrament, col·locació i - Propostes de gestió per a la regulació dels usos instal·lació de l'ascensor i, d'una altra, a l'obra i les activitats que es desenvolupin a la vall. civil necessària per implantar-lo. - Definició de la xarxa viària: Emplaçament, classificació, tipologia de camins. Tractament del Treballs d’arranjament al vestíbul del Baixador camí de Vallvidrera, en els diversos trams. de Vallvidrera, dels FGC (t.m. de Barcelona) - Recuperació i millora de la riera i dels torrents, així com proposta de continuïtat paisatgística El Baixador de Vallvidrera ha guanyat en impor- amb el parc de la Bonaigua. Neteja, adequació tància quantitativa i qualitativa per als visitants i fixació de perfils, restauració vegetal, solucions del parc. Per adequar-lo a les noves necessitats, tipus, detalls. es proposa una intervenció que pretén resoldre - Àrees de tractament específic: Àrea de lleure i el problema d'accessibilitat que actualment porta de parc. Estudi del seu dimensionat, planteja el vestíbul a les persones amb mobilitat característiques, funcionament, manteniment, limitada, ja que per accedir al parc hi ha una etc. escala estreta de 4 graons, sense la rampa regla- - Propostes de millora i restauració dels sectors mentària. Al mateix temps, es proposa ennoblir, objecte de gestió urbanística per enderroc tant amb els nous materials com amb l'or- d'habitatges i activitats, etc. denació de l'espai, aquest accés que el Consorci - Criteris d'ordenació dels àmbits agrícoles de la de Collserola considera el cor del parc. vall: àmbits, límits, usos, gestió, etc. Mesures de Les actuacions que es proposen són les tractament, restauració i gestió de la vegetació següents: de l'àmbit forestal. - Enderroc de pèrgola metàl·lica. - Proposta d'optimització dels serveis: - Desmuntatge de parterre format per travesses - Proposta de gestió dels recursos d'aigua de fusta. existents, mines, pous, etc. - Enderroc de graons i arranjament i anivellat de - Correcció i minimització d'erosions i l'espai immediat, amb la construcció d'un muret d'impactes. Estabilització i consolidació de de repeu i uns graons. talussos, xaragalls, esllavissades, abocaments, - Moviment de terres dels entorns per tal etc. Modelat de la topografia. Criteris. d'assolir els nivells del vestíbul fins fer l'anive- - Definició d'una normativa destinada a llament amb el terreny natural. recuperar i/o preservar el patrimoni vinculat a - Substitució del paviment existent per un l'espai agrícola (masies, fonts, mines, pous, paviment de pedra calcària (Sant Vicenç bu basses, etc.). xardat de 60X40X6 cm). - Arranjament i pintat de paraments i reixes existents. 64 Consorci del Parc de Collserola. Memòria 2005 Projecte d’asfaltat del camí d’accés a la seu del CPC, Escola els Xiprers i Museu Verdaguer de L'àrea de can Cuiàs té una superfície de Vil·la Joana (t,m. de Barcelona) 226.438 m2, i pertany al terme municipal de Montcada i Reixac. Limita amb una zona El camí que, partint de la carretera BV-1418, industrial i amb un barri d'habitatges de nova possibilita l'arribada dels vehicles a l'escola implantació. És, per tant, clarament una zona de Xiprer, a la seu del Consorci del Parc de frontera entre la ciutat i el Parc de Collserola. Collserola i al Museu Verdaguer és de terra, excepte el tram que va del Centre d'Informació a L'any 1998 es va desocupar aquesta àrea la carretera passant per Vil·la Joana, que és de d'instal·lacions il·legals, com horts, tancats, llosa de formigó. dipòsits, basses, etc.A continuació es va procedir Atès l'incrementa considerable del trànsit de a una neteja de tota la runa que aquestes ocu- vehicles per aquest camí, a causa entre d'altres pacions havia generat. raons de la utilització cada cop més intensa de la seu del CPC, que acull els serveis tècnics i el En successives etapes s'hi van fer les següents Centre d'Informació del Parc, es considera actuacions: necessari procedir al seu asfaltat. La longitud de l'asfaltat és de 453 ml. des de la carretera fins al - Configuració topogràfica de l'àrea. Centre d'Informació i de 95 ml. en l'àmbit de - Neteja, restauració i creació de tres represes a l'escola Xiprer. la torrentera. Els elements que configuren l'actuació són els - Construcció de dues àrees de lleure i una àrea següents: cinta d'asfalt d'una amplada de 3.00 d'estada. m; cuneta de formigó construïda sobre l'existent; - Creació de camins i corriols de passejada. vorera de terra natural, definida, per on puguin - Construcció d'un mirador al límit septentrional circular còmodament els vianants; pericons i tubs del parc. passants que complementin els que hi ha - Construcció d'un petit mirador en un llom de la actualment, de manera que mai no pugui haver- part central del parc. hi acumulació d'aigua i que aquesta no pugui fer malbé el camí. En aquesta darrera fase s'han inclòs les Tots aquests elements configuren un projecte següents actuacions: acurat, necessari tant per raons intrínseques com per poder servir d'exemple en futures actuacions - Completar la conformació dels camins del parc. públiques i privades que es poden plantejar en - Col·locació de dues fonts d'aigua potable, una un futur. a cada una de les àrees de picnic. - Conformació topogràfica d'un àmbit ubicat al sector sudoccidental del parc. Projecte de restauració dels entorns de can - Formació d'un mirador en un llom de l'àrea, Cuiàs. Fase F (t.m. de Montcada i Reixac) mitjançant la col·locació de barana i bancs. 65 Consorci del Parc de Collserola. Memòria 2005 ACTUACIONS · Obres i p ro jectes - Plantació de vegetació de reforçament - Corriol continuació del carrer Pelfora la font de consistent en arbres (pins pinyers, alzines) i l'Espinagosa. arbusts (mimoses). Hi ha dos trams de camí que no responen a cap - Repàs global dels elements d'obra que hagin d'aquests tipus: el camí del pantà i la baixada al pogut patir desperfectes imputables al pantà. Son dos camins de formigó que seran vandalisme. arranjats sense aixecar la llosa de formigó existent, amb tractament superficial antilliscant i colorejat. Projecte d’arranjament de diversos camins i inti- neraris al voltant del pantà de Vallvidrera (t.m. Projecte de modificació del jardi del Centre Cívic de Barcelona) de Vallvidrera (t.m. de Barcelona) Tant per raons geogràfiques com per raons histò- La utilització, durant els darrers anys, dels riques, podríem considerar tot l'àmbit de exteriors del Centre Cívic de Vallvidrera ha anat Vallvidrera com el gran cor de Collserola. Des del concretant cada cop més els seus usos i, conse- punt de vista del lleure al parc, Vallvidrera es qüentment, s'hi han detectat algunes man- compon de l'àrea de Vil·la Joana, amb el Centre cances. Concretament, la forçosa anul·lació de d'Informació del Parc, l'àrea de lleure de Santa les pistes de petanca de la part posterior del Maria, i el pantà. Tots aquests àmbits estan rela- centre, a causa de l'esllavissament del talús, va cionats entre sí i, sobretot, amb Vallvidrera, amb limitar severament l'ús de d'aquest joc. És per un seguit de camins, pistes i corriols amb aquestes raons que es redacta aquest projecte, diversos nivells de qualitat. on es redefineix l'espai exterior per tal d'opti- mitzar-ne els diferents usos. Aquest projecte pretén relligar tot un seguit d'actuacions, per tal d'optimitzar les passejades El criteri dominant a l'hora de realitzar la reforma als diferents indrets del parc i, alhora, elevar la proposada és simplificar tot l'espai, netejant-lo qualitat de vida dels habitants de Vallvidrera. d'obstacles i convertint el nivell de terra en un sol pla on, segons els moments del dia, s'hi puguin Camins fer diferents activitats, sense que una o altra Aquests camins es conformen amb un paviment hipotequi d'una manera permanent l'espai de barreja de tot-ù i sauló, i poden estar tancats general. Això es tradueix en: amb cadenats o no. - Definició d'una línea divisòria formada per una Ens referim a: reixa d'embornal que, alhora que recull l'aigua - Perllongament del camí-carrer Reis Catòlics. pluvial, remarca l'àmbit dels jocs de petanca - Camí-carrer de la Múrgola. sense individualitzar les pistes. - Camí del Cama-sec. - Ampliació del paviment del cancell d'entrada a - Camí del pantà. l'edifici perquè pugui ser utilitzat com a lloc - Baixada del pantà. d'estada amb taules i cadires. - Camí que s'obriria nou sota el carrer Ginestera, - Canvi d'ubicació i ampliació de l'espai de jocs continuació del passatge Negociant. infantils. - Un tram del camí de Santa Creu d'Olorda a - Formalització d'un banc corregut que, apr Vallvidrera. fitant el muret límit del terreny, proporcioni un lloc per al descans. Corriols i camins d'ús exclusiu per a vianants. - Potenciació de dues àrees d'ombra ja existents Aquests vials cal tractar-los amb molta cura, mitjançant plantació d'arbrat, una prop dels perquè generalment discorren per paratges jocs infantils i l'altra prop de la font existent. fràgils i accidentats. És per això que en certs trams es col·loquen graons i rampes graonades. És important resoldre perfectament els drenatges Són els següents: de tota l'àrea, amb particular cura a l'àrea dels - Camí dels Nesprers. jocs de petanca.Això s'aconsegueix mitjançant la - Camí del fondal de l'Espinagosa. col·locació d'un geotèxtil en contacte amb el - Corriol a l'àrea de ll.de Sta. Maria. terreny natural. Posteriorment, s'hi col·loquen - Camí a la font de l'Espinagosa. tubs de drenatge de 12 cm de diàmetre que aniran a parar al talús. 66 Consorci del Parc de Collserola. Memòria 2005 Proposta de recuperació i d’arranjament del Mitjançant aquesta actuació, s'assoleixen fondal del Bosc Llarg diversos objectius: L'antic fondal del Bosc Llarg ha passat de ser ori- - Es recupera per a la natura un espai fortament ginàriament un àmbit d'un interès naturalístic degradat. important --com és lògic en un espai amb - S'apropa als veïns un dels ambients de aquesta morfologia--, a ser un àrea marginal a Collserola. causa de la pressió antròpica que ha anat rebent - S'ofereixen per a l'ús de les persones una zona al llarg dels darrers decennis. Actualment la seva verda naturalitzada, pistes, àrees d'estada i de degradació ha arribat al seu màxim grau. picnic, itineraris per córrer o passejar, etc. - Es comunica dues parts de ciutat, fins ara L'actuació que es contempla proposa la seva d'esquena l'una de l'altre. reconversió en fondal naturalitzat, amb - Es rehabilita i s'enalteix una petita joia de esplanades-deveses de jocs i d'estada en els l'arquitectura industrial, com és l'aqüeducte. seus nivells mig i inferior, amb un seguit d'iti- neraris per a la passejada, i amb elements de Les actuacions que cal realitzar al fondal son comunicació entre els dos marges (passera sobre contingudes i sensates: es neteja a fons tot l'aqüeducte, camins per a vianants, escales). Una l'àrea; els moviments de terres no són profunds; vorera-passeig podria encerclar tot l'àmbit, per- s'hi fa una plantació important, i hi construïm metent així un nivell de gaudi extern i un bon vials i col·loquem mobiliari potent i senzill. acabat de la ciutat. 67 3. Actuacions 3.6 Ús Públic, Divulgació i Educació Ambiental Consorci del Parc de Collserola. Memòria 2005 ACTUACIONS · Ús Públ i c , D ivu lgac ió i Educac ió Ambienta l Introducció Emmarcat en un dels principals objectius del educatius que es desenvolupen. de la granja. Parc: vetllar per l'equilibri entre conservació i gaudi, el servei té com objectiu, promoure el L'edifici acull el Centre de Documentació i coneixement dels valors del Parc de Collserola i Recursos Educatius, amb més de 4.700 la seva conservació des de l'apropament al lleure documents catalogats, utilitzat per educadors, que fan els ciutadans a la serra. estudiants, tècnics municipals, etc. Disposa de dues exposicions itinerants a més de la Els equipaments que té el parc per organitzar Bibliomòbil, una minibiblioteca apta per conèixer l'ús públic i l'educació ambiental són tres. En el Parc o preparar-hi una visita. primer lloc el Centre d'Informació, obert de dilluns a diumenge, amb la presencia de 20.000 El Centre d'educació ambiental de Mas Pins que escolars entre setmana; i els dies festius hi acu- acull els alumnes d'educació secundaria, batxi- deixen famílies, excursionistes, grups diversos, llerat i universitaris, ha tancat les seves portes al etc., a cercar informació del Parc o a apuntar-se finalitzar el curs 2004-2005. Hi han passat 4.500 a alguna de les activitats que el Centre per realitzar programes més encaminats a la organitza. El nombre de visitants s'ha situat, com recerca naturalística. Així, en el proper curs en els darrers anys, a la ratlla de les 50.000 2005-2006, els programes destinats als alumnes persones/any. de la ESO. seran realitzats al centre de Can Coll i a Can Balasc. El Centre d'educació ambiental de Can Coll és dedicat sobretot al segment d'educació infantil i El Servei d'Us Públic, Divulgació i Educació primària: actualment s'ofereixen 20 programes Ambiental treballa a través del programes diferents que són seguits per una mitjana de 400 següents: grups anuals, cosa que significa més de 10.000 alumnes. Els caps de setmana s'obre al públic 1. Us Públic que pot visitar les sales i exposicions de la masia 2. Divulgació i publicacions o fer altres activitats. Durant l'any 2004 s'ha 3. Centre d'Informació consolidat i remodelat l'antiga granja, que com- 4. Centre d'educació ambiental Can Coll plementa l'ampliació exterior que es va dur a 5. Centre d'educació ambiental Mas Pins terme l'any anterior. Aquestes dependencies 6. Centre de documentació i recursos educatius renovades esdevindran aules vinculades a la 7. Voluntaris i participació granja, la qual cosa permetrà millorar l'atenció als escolars i guanyar en qualitat els programes 70 Consorci del Parc de Collserola. Memòria 2005 1. Ús Públic Un dels objectius d'aquest àmbit és regular les per part de 21 membres participants del Taula resum de les autoritzacions tramitades activitats que ajuntaments, entitats, empreses i document final de propostes proposa als òrgans altres usuaris sol·liciten al Parc, Se'n deriven un de govern, que duguin a terme accions con- Tipus Activitat Sol.licituds Aut. No aut. seguit de tasques directament relacionades amb cretes, amb l’assumpció del compromís que han Caminades, excursions 32 32 0 aquest ús de l'entorn i s'identifiquen dues línies estat elaborades des de la ciutadania. El Bicis i Cavalls 14 13 1 de treball: d'una banda, es valoren la viabilitat document ha estat signat per col·lectius excur- Aplecs i trobades 20 19 1 de les propostes que se sol·liciten, fet que es sionistes, plataformes ciutadanes de defensa Científiques o d'Estudis 3 3 0 tradueix en la tasca diària d'atendre les del parc, associacions de veïns, restaurants, Filmacions i anuncis 42 42 0 sol·licituds d'aquestes entitats, s’estudien les ajuntaments, clubs ciclistes, etc. possibilitats en funció de les ordenances i de les TOTALS 111 109 2 situacions específiques, com ara l'època de nidi- El projecte ha suposat una feina d'un any i ha ficació, caça, etc. se’n fa l'informe pertinent i si inclòs aspectes diferents, com ara reunions d'a- cal, es recondueix la proposta externa, si aquesta nàlisi, campanya de sensibilització, proposta d'i- és inviable. Finalment, la sol·licitud suposa una tineraris i plantejament d’una guia en bicicleta. autorització per part del Parc En tot aquest procés, un dels objectius és afavorir una relació Campanya de sensibilització del Projecte Bici fluïda entre entitats usuàries i l'òrgan gestor de (periode d’1 de març a 1 de juny) Collserola. Objectius i finalitats de la campanya Conscienciar els usuaris perquè facin un bon ús de la bicicleta al parc, sota els lemes “Bones Bones pràctiques en bici a Pràctiques en bici al Parc de Collserola” i "La Collserola teva empremta compta". Divulgació i canals de difusió L'ús de la bicicleta al Parc de Collserola és una - Federació catalana de ciclisme: el Projecte practica esportiva i de lleure que any rere any s'està duent a terme en col·laboració amb incrementa el nombre d’usuaris. aquesta entitat, la qual també esdevé trans- Amb l'objectiu de minimitzar els impactes en el missora, pel que fa a la divulgació i la distribució medi natural , i de millorar la convivència entre tant dae materials com del missatge que volem els diferents usos que es produeixen al parc, el transmetre. seu òrgan gestor inicia aquest procés de revisió amb el Projecte Bici. - Ajuntaments: sense el compromís i la implicació dels ajuntaments, el missatge El Projecte Bici és un exemple de gestió pública quedaria marcat. Collserola té 9 municipis a participada amb entitats i col·lectius relacionats l'entorn i treballa conjuntament amb tots. Els amb l'ús de la bicicleta a Collserola. La signatura 71 Consorci del Parc de Collserola. Memòria 2005 ACTUACIONS · Ús Públ i c , D ivu lgac ió i Educac ió Ambienta l tècnics municipals i els canals de difusió dels 4. Diaris locals: inserció al Diari Ciutat Nord, ja ajuntaments (butlletí…) en seran una peça clau. que té exemplars per als districtes que tenen força influència ciclista, com Nou Barris i Horta- - Entitats excursionistes, clubs ciclistes, Guinardó. Publicació petit article i inserció del Plataforma cívica per a la defensa de Collserola, póster. gremi de comerciants de bicicletas, botigues, res- taurants del parc, etc. 5. Diaris d'abast nacional: al diari El Periódico, es va fer una inserció del pòster en dates properes - Jornada de sensibilització: formant part d'a- al 17 d'abril. questa campanya de sensibilització, el dia 17 d'abril tingué lloc una jornada en què el parc, va Entre insercions i notícies, la bicicleta al Parc ha sortir a explicar les bones pràctiques als usuaris estat notícia en 51 articles en premsa escrita. de la bicicleta. Fou una acció directa, amb la finalitat de reforçar el missatge iniciat en altres 6. Revistes especialitzades. àmbits comunicatius. 7. Pòsters: un altre dels elements que s'uti- El plantejament d’aquesta Jornada, defuig de fer litzaran són pòsters amb el lema: "Al parc, bones una convocatòria a tots els ciclistes. Per tant, no pràctiques en bici" i 4 línies sobre quines són hi ha una convocatòria prèvia de participació. aquestes BP. L'objectiu no és propiciar el ciclisme al Parc de Collserola, sinó que aquells que ja l'utilitzen ho 8. Fulletons: l'edició d'uns fulletons específics per facin correctament, tenint en consideració tot un reforçar de manera important aquest missatge seguit de qüestions pel que fa al medi i en relació sensibilitzador. a l'usuari. Això es tradueix en les Bones Pràctiques. 9. Televisió: es va demanar el suport a aquest mitjà per donar a conèixer el missatge i l'acció Canals de difusió directa del 17 d'abril al Parc, es van muntar uns 1.Ràdios: punts d'Informació on es donaven els fulletons - Emissores generals COM Ràdio, Ràdio 5, als ciclistes que aquell dia accedeixen al parc. Hi Catalunya Ràdio, Ràdio Barcelona Cadena SER. havia diferents grups de ciclistes cívics (parti- - Emissores municipals: totes les que hi hagi en cipants del projecte Bici), que, equipats amb els 9 municipis. armilles fluorescents amb el lema de la En el programa Cicloturisme a Ràdio 5 es va Campanya escrit: “al parc bones pràctiques en oferir informació on s’explica el Projecte. bici”, sent la part visible d'aquesta campanya. Falques enregistrades, entrevistes per explicar el 10. Pàgina web: la pàgina del parc inclou un projecte, comentaris del locutor dins del espai dedicat només al projecte Bici, on s’explica programa quant a les actituds cíviques al parc. en què consisteix el projecte, quins són els parti- cipants i un espai obert, que, sota el nom Falca d'emissió: Opinions, ofereix la possibilitat que qualsevol A Collserola, sigues prudent amb la bici, per tres usuari del parc pugui expressar la seva opinió raons: per tu, pels altres, per l'entorn. pel que fa al ciclisme a la serra. Finalment, hi ha Al parc, bones pràctiques en bici. una enquesta adreçada als ciclistes que poden Parc de Collserola, cuída-te'l. omplir i enviar al parc. 2. Butlletins municipals electrònics i paper: D'altra banda, la inserció i els enllaços de S'envià un petit article als 9 municipis perquè el connexió amb pàgines web d'entitats i clubs publiquiessin. ciclistes vinculats al projecte han esdevingut també una eina important de difusió. 3. Revistes i diaris electrònics: principalment amb Comunicació BCN Informació, ja que tenen format paper i revista electrònica per districtes. S'envià a Durant l'exercici 2005, el Parc de Collserola ha aquells districtes que tenen contacte amb el parc. També s'ha contactat amb “Salir en Barcelona”. 72 Consorci del Parc de Collserola. Memòria 2005 estat present en premsa en 329 ocasions. - Elaboració de falques per a campanya de Extracte de mitjans de comunicació amb sensibilització del Projecte bici COM, SER, qui s’ha establert relació Cal destacar especialment l'augment d'inter- Catalunya Ràdio. vencions en ràdio i televisió, que s'han duplicat - Es demana a les emissores municipals la Diaris àmpliament respecte l'any anterior. L'any 2004 col·laboració per a la divulgació de la campanya El Periódico es dugueren a terme 41 intervencions, l'any Projecte bici, amb la inserció de falques de El Pais 2005 se n’ha fet un total de 92. sensibilització elaborades des del Parc. La Vanguardia - Articles en revistes municipals de Districte de la El Punt Des de 2004 es treballa, a més, amb dues ciutat de Barcelona. Ciutat Nord busties d'adreces referides a mitjans de comu- - Elaboració de missatges de la Campanya de Diari de Terrassa nicació. D’una banda, es fa una tramesa habitual prevenció incendis per a ràdio. Diari La Vanguardia a 89 registres de l'agenda trimestral i altres acti- - Campanya senglars (Barcelona. Districte V, Diari 20 minutos vitats organitzades; de l’altra, es fa una tramesa - Ajuntament de St. Cugat) Diari de St. Cugat electrònica a adreces personalitzades de perio- - Redacció de notes de premsa distes de redacció informativa. Canals de televisió Com a col·laboracions ja establertes, cal Xarxa televisions locals esmentar les que es mantenen per conveni amb BTV Col·laboracions destacades COM Ràdio i El Periódico. TV3 TVE - Inici de col·laboració setmanal amb Cerdanyola Asessorament en textos de fulletons municipals Localia TV Ràdio. referits al Parc de Collserola . - Col·laboració permanent amb articles al Revistes butlletí. Viari - Renovació dels cartells de FGC i ampliació Cerdanyola al dia d'1 a 7 estacions. Barcelona Verda Revista NAT Què fem? La Vanguardia BCN Metropolitan National Geographic Emissores de ràdio Catalunya Cultura Ràdio Sant Feliu COM Ràdio Ràdio St. Cugat Catalunya Ràdio Ràdio Rubí Ona Catalana Cerdanyola Ràdio Ràdio Euskadi Ràdio Molins Ràdio Estel Ràdio St. Cugat Ràdio 4 Ràdio Sabadell Programa de col·laboració tasca d'aquest programa inclou l'elaboració dels Web empresarial dossiers de treball que han de presentar per a Pàgina web TV3 notícies cada col·laboració i la redacció dels convenis De Bat a Bat Un dels objectius d'aquest programa és cercar el finals, si s'escau. Enguany s'ha realitzat un compromís ambiental d'empreses sensibilitzades conveni nou amb l'empresa NISSAN, S'han en la conservació de l'entorn. Durant el 2005, elaborat diferents documents de proposta de s'han mantingut relacions amb diferents entitats col·laboració, alguns dels quals es plantegen per i empreses, tant públiques com privades. La a l'exercici vinent. 73 Consorci del Parc de Collserola. Memòria 2005 ACTUACIONS · Ús Públ i c , D ivu lgac ió i Educac ió Ambienta l Relació d’empreses que han donat suport al Parc i projectes en els que han col·laborat Agbar Projectes de col·laboració en l'arranjament de diferent zones del Parc. BSM Projecte de recuperació del Viver de Can Borni, per a l'ús públic i la divulgació. Caja Madrid Col·laboració en la Campanya de seguiment i observació d'aus rapinyaires. Caja de Ahorros del Mediterráneo Col·laboració per a la realització d'activitats de caps de setmana de l'agenda d'activitats del Parc. CEMEX España Manteniment i millora de les zones humides COM Ràdio Col·laboració en serveis per a la difusió de campanyes i activitats del Parc. Corporació Catalana de Ràdio i televisió Col·laboració en la difusió de campanyes i activitats. El Periódico de Catalunya Espais per a la difusió d'activitats del Parc de Collserola. FCC Col·laboració econòmica per a activitats de promoció i divulgació. Ferrocarrils de la Generalitat Col·laboració en activitats divulgatives i de promoció del Parc. Gestmusic Contribució al contingut del Pla Especial del Parc de Collserola. Giscosa Aportació de material per a la creació i manteniment de basses d'aigua. NISSAN Cessió d'un vehicle per a ús i serveis del Parc, per tal de fer-ne el seguiment tècnic i de prestacions. Serveis Funeraris de Barcelona S.A. Col·laboració per a tractaments forestals de caràcter fitosanitari. SONY España, S.A. Col·laboració en béns materials per a la millora del funcionament ordinari dels Serveis Tècnics del Parc. Torre de Collserola Col·laboració per a la reedició del fulletó general del Parc. Túnels i Accessos de Barcelona, S.A. 74 Consorci del Parc de Collserola. Memòria 2005 2. Divulgació i publicacions Introducció Materials de difusió relacionats amb el Projecte Bici Als mitjans tradicionals de comunicació social Per tal de difondre i concretar els missatges de lligats amb la impremta i als suports físics ( la campanya s'ha editat un cartell genèric amb llibres, fulletons cartells, plafons...) s'hi ha anat el lema de la campanya,-- en format banderoles afegint els darrers anys l'ampli ventall d'opcions i pòster--, i un fulletó desplegable amb el audiovisuals i interactives obert per l'evolució de decàleg d'arguments i recomanacions, que la tecnologia digital. s’han esmentat en la memòria del projecte. La tasca divulgativa, en aquest sentit, s'ha d'anar Banderoles: Format: 240 x 100 cm adaptant als nous paradigmes de comunicació Cartell: Format: 30 x 42 cm. Tiratge 15.000 exp. que configuren les actuals possibilitats tècniques Fulletó: Format: 63x 10,5 cm. Tiratge 15.000 i la generalització del seu ús. I això no només per exp. potenciar i enriquir els missatges del parc i opti- mitzar-ne els costos de difusió. L'aparició de Cartells de publicitació d’activitats nous mitjans comporta una transformació del rol Durant el 2005 s’ha anat reforçant i sistema- dels anteriors que no té perquè conduir a la seva titzant la producció de cartells per a la difusió de desaparició o obsolescència total, si no a una les diferents activitats adreçades al públic en posada en valor d'aspectes i connotacions que general ofertes en l’agenda del Parc. El disseny i aquests mitjans clàssics adquireixen en el nou l’edició d’aquests cartells és du a terme direc- context. Les pantalles, més que fer-lo desapa- tament des dels serveis tècnics. El tiratge d’im- rèixer, donen un nou paper al paper. Cal, doncs, pressió en gran format s’ajusta a la seva dis- reconèixer i ponderar adequadament la nova tribució en els diferents punts d’informació del realitat per tal de millorar realment l'expres- Parc. Per a les activitats extraordinàries, també sivitat i eficàcia dels nostres missatges a cavall és prepara una versió adaptada per a la seva dels nous potencials tecnològics. inserció publicitària a la premsa (“El Periòdico”). En tots els casos la difusió es complementa mit- L'any 2005 s'han fet alguns passos clars en jançant el suport digital a través de la llista de aquesta direcció assajant nous formats per correu electrònic i la seva inserció a la pàgina algunes de les publicacions periòdiques bàsiques web. del parc, tot potenciant-ne continguts i alleu- gerint l'esforç de distribució. Aquesta mateixa memòria, el catàleg de propostes educatives "El Reedicions curs al Parc" i el desenvolupament digital del butlletí en són uns bons exemples. Octaveta "NO AL FOC" Reimpressió d'una versió sensiblement revisada i actualitzada, jugant, però, amb l'element gràfic Noves publicacions: identificador de la versió anterior. LA REINETA DEL PANTÀ Format 21 x 15. Tiratge 15.000 exp. Conte adreçat als infants per tal de donar a conèixer la vida al pantà de Vallvidrera, POSTAL DE CAN COLL recentment restaurat. És una publicació coe- Reedició d'una versió actualitzada d'aquesta ditada amb el Districte de Sarrià-Sant Gervasi a carta d'invitació a la visita de Can Coll, pensada partir del text i guió de Montserrat Jané, Joan inicialment per al seu lliurament als alumnes que Maluquer i Xavier Ribera, membres de la Societat assisteixen a les activitats educatives de l'equi- Catalana d'Herpetologia. Plenament il·lustrat per pament. Marina Miró a partir de les indicacions d'un guió gràfic de Ferran Rodriguez. Format: 21 x 10. Tiratge 15.000 exp. Format 20 x 21, 32 pp. Tiratge 2.000 exp. 75 Consorci del Parc de Collserola. Memòria 2005 ACTUACIONS · Ús Públ i c , D ivu lgac ió i Educac ió Ambienta l Publicacions periòdiques Página Web Butlletí Durant el 2005, s'han desenvolupat nous con- S'ha dut a terme l'edició dels 4 números corres- tinguts i apartats al web del Parc, d'entre els ponents a l'any (67-70), seguint la periodicitat quals cal destacar el nou mòdul d'informació i trimestral habitual. El procés d'edició s'ha exter- treball lligat al projecte Bici, amb unes pàgines nalitzat parcialment, i s'ha donat un nou impuls d'informació pública i un espai de treball a la versió digital: s'incrementa la utilització del reservat als col·lectius i persones implicats en el suport web per a l'ampliació informativa dels projecte, el "plafó administratiu", amb una continguts dels articles impresos, i augmenta informació puntual i actualitzada de les ofertes sensiblement el nombre de subscriptors a la llista de treball vinculades al consorci i el seguiment de distribució digital. dels processos selectius, una renovada pàgina de seguiment de la campanya de la migració Curs al Parc dels rapinyaires, i una nova pàgina d'informació Aquest es un dels productes que més ha canviat meteorològica comentada feta amb la respecte els anys anteriors i que reflecteix més col·laboració especial de l'Observatori Fabra. eloqüentment la renovació, tant formal com de continguts, a remolc de les possibilitats digitals. D'altra banda, val a dir que el volum de con- En aquest sentit, s'ha dissenyat un nou producte sultes del web s'ha incrementat sensiblement que d’una banda, té una "carcassa" impresa en respecte al del 2004, tant pel que fa a visites forma de quadríptic i àmpliament acolorida, on individuals com al nombre de pàgines visua- es poden trobar índex i taules sintètiques de les litzades. propostes i recursos que el Parc ofereix als edu- cadors i, de l’altra, un Cd-rom amb un extens document PDF on es pot consultar la descripció Col·laboració institucional amb detallada de cada una de les activitats i recursos. El document es pot trobar també al edicions externes web del Parc. Durant el curs 2004-2005, el Consorci ha D'aquesta manera, el catàleg d'ofertes edu- col·laborat amb altres entitats per a l'elaboració catives ha passat de les 16 pàgines que tenia en de publicacions que fan referència totalment o les versions precedents a les 84, tot incorporant parcial a Collserola. d'una banda, un grau de detall molt superior en la descripció dels programes educatius (avançant Publicacions de la Diputació de Barcelona: en bona part la funció dels dossiers del mestre - Col·laboració en el subministrament corresponents) i, de l'altra, una nova dimensió d’informació per la WEB de l'informatiu dels de catàleg de recursos territorials, logístics i Parcs de la xarxa de Parcs. dotacionals de la serra aptes per a la realització - Col·laboració amb la publicació: "Espais d'activitats pedagògiques en el Parc. Naturals a prop de Barcelona" de la Xarxa de Parcs Naturals, editat per l'àrea d'Espais Format: cuadríptic de 86 x 20 amb Cd-rom mini. Naturals. Tiratge 2.000 - Col·laboració en l’elaboració del llibre: “Guies dels Parc: Parc de Collserola”, de la Diputació de Memòria institucional Barcelona. La memòria institucional del 2005 s'ha editat en - Col·laboració amb la publicació: “Catàleg format únicament digital, i la seva distribució es d'Equipaments dels Parcs" de la Xarxa de Parcs va fer d'una banda, en un suport de presentació Naturals, editat per Institut d'Edicions de la institucional mitjançant la utilització de pen- Diputació de Barcelona. drives i, de l'altra, mitjançant la pàgina web del parc. 76 Consorci del Parc de Collserola. Memòria 2005 3. Centre d’informació del Parc Informació i atenció al visitant una persona que l'atén. (Consulteu memòria del CEA de Can Coll). L'equipament El Centre d'informació és l'equipament que des- Altres punts d'informació envolupa com a funció principal la recepció dels Anomenem punts "I" els equipaments i entitats visitants. Inclou: l'acollida, la informació i asses- a les quals fem arribar algunes publicacions gra- sorament, l'atenció de consultes (telefòniques i tuïtes del Parc per a la disponibilitat del seu correus electrònics). És obert tots els dies de la públic. Entre altres, són: Centre d'Informació setmana de les 9.30 a les 15 hores. S'hi realitza Turística de Catalunya -Palau Robert- l'acollida del visitant, especialment la franja ano- (Barcelona), Consorci de Turisme del Baix menada públic general, on s'intenten cobrir les Llobregat (Sant Feliu de Llobregat), Oficina de seves necessitat bàsiques. Turisme de l'Ajuntament de Sant Cugat (Sant Cugat), districte Sarrià-Sant Gervasi (Barcelona), El procés de recepció i informació Casal de Joves Altimira (Cerdanyola del Vallès), Considerem imprescindible oferir al visitant un Centre Cívic Vallvidrera (Vallvidrera). servei de qualitat, la qual cosa va condicionada per una bona formació del personal d'atenció al públic, que haurà de tenir habilitats de tracte Les propostes educatives amb el públic, així com uns coneixement espe- cífics. Per tal de divulgar els valors del Parc de Collserola i treballar per a la seva conservació, A recepció es dona la benvinguda al visitant, entenem que és imprescindible l'educació oferint els serveis i la orientació necessària per ambiental adreçada a tots els públics. Cal cobrir les seves necessitats bàsiques: explicar-ne els valors ecològics i patrimonials i (informació, orientació, seguretat...), aclareix també la gestió que es duu a terme per tal que dubtes i dona respostes a les consultes rea- s'entengui la necessitat de la seva conservació, litzades, siguin de caire general com específiques així com, alhora que se'n facilita el gaudi sobre el mateix Parc (valors naturals, culturals, d'aquest entorn natural. de gestió...). Per això, des del Centre d'Informació s'ofe- Difusió d'informació a través del correu elec- reixen, dins del projecte educatiu de Parc, un trònic conjunt d'activitats guiades adreçades al públic Aquesta línia de treball ha requerit aquest any en general i a grups organitzats, molts d'ells un nou impuls. Cada vegada més, la informació provinents de centres educatius. via correu electrònic és més habitual per a tothom, i el Centre d'informació se n'ha fet Activitats de cap de setmana i festius ressò. Per això s'ha creat, per grups d'interès, Passejades temàtiques unes llistes d'adreces electròniques per a la A càrrec de l'equip de guies del Parc. Activitat de difusió de l'agenda d'activitats i d'altres infor- dissabte al matí, que durant una hora de macions puntuals, així com la tramesa del passeig, i a través del contacte directe amb butlletí electrònic. l'espai, els participants poden adquirir conei- xements de caire naturalístic. El tema principal També s'ha creat el llistat d'adreces per a la de cada dissabte va variant al llarg de l'any en difusió del butlletí electrònic a tots els ciutadans funció del més destacat de cada estació. És una que ho sol·liciten. Actualment, tenim en carpeta activitat gratuïta que els visitants poden rea- uns 671 registres. litzar quan vénen al Centre d'Informació, sense fer inscripció prèvia. Can Coll els diumenges i festius Com a equipament complementari del Centre Nits d'astronomia d'Informació, es disposa del Centre d'Educació Es realitza dos cops al mes. A càrrec de l'equip Ambiental de Can Coll, obert els diumenges i de guies del Parc. festius, amb la mateixa funció de recepció i amb 77 Consorci del Parc de Collserola. Memòria 2005 ACTUACIONS · Ús Públ i c , D ivu lgac ió i Educac ió Ambienta l Activitats programades a les agendes trimestrals Activitats extraordinàries de l'Agenda Activitats d'estiu del Parc de Collserola durant els curs 2004- Són activitats pensades en diferents formats, per Per donar resposta a la demanda d'esplais i 2005. cobrir expectatives de diferents públics. Les acti- casals d'estiu, s'ofereix en temps de vacances vitats programades han estat molt variades. Van Dia activitat una activitat més lúdica i curta que durant el des d'una activitat oberta a tots els públics i en 18/09/04 La prevenció d'incendis curs escolar: Passejar i conèixer a l'estiu (3 h) / la qual no cal inscriure's prèviament, a les acti- 03/10/04 Dia mundial dels ocells Visita a la granja de Can Coll (1.30 h) / Visita a vitats més acotades en quan al nombre de públic 07/11/04 Setmana de la ciència la granja i al bosc de can Coll (3 h). degut a les seves característiques de temàtica 13/11/04 Setmana de la ciència més especialitzada. Aquestes activitats han estat Activitat especials 14/11/04 Setmana de la ciència a càrrec dels propis tècnics en educació 28/11/04 Dia internacional del Voluntari Activitats fetes a la carta. Hi trobem des de ambiental del Parc o bé d'especialistes con- 12/12/04 Taller de Nadal jornades de neteja, ginkanes, excursions tractats per aquesta fi. 13/02/05 Sobreviu a l'hivern guiades… 13/03/05 Can Coll avança la primavera Activitats per a grups organitzats 10/04/05 Els llibres donen vida Altres propostes: 22/05/05 Xinxes, sabaters i bernats pudents El que destaquem d'aquestes activitats és l'ad- Visites al Centre d'Informació 18/06/05 El bosc de nit quisició d'experiències a través de la descoberta Molts grups diversos, des de turistes que de del medi natural, del joc, tot plegat per establir Barcelona s'arriben al Parc, grups de gent gran, lligams emocionals que motivin als receptors de AMPA, escoles, o grups d'amics, arriben al les activitats per a tenir una bona predisposició Centre d'Informació amb la intenció de visitar davant la conservació d'aquests espais. l'exposició, veure el vídeo del Parc i informar-se de les possibilitats per a l'oci i de coneixement Es diferencien de les que es desenvolupen als del Parc. Les visites al Centre d'Informació es centres d'educació ambiental en: realitzen al llarg de tota la setmana. 1. Estan pensades per adaptar-se a grups diversos (d'edat, origen i interessos), que no Presentacions del Parc tenen perquè coincidir amb els escolars o univer- Per aquells grups que desitgen una explicació sitaris, per exemple. general del Parc o bé de la seva problemàtica i 2. El nivell de complicitat amb els responsables gestió. En aquest cas, la presentació la condueix del grup. No hi ha reunions de preparació. el responsable del Centre d'Informació com a 3. Els materials de suport. No hi ha dossier del tècnic del Consorci del Parc de Collserola, o bé mestres i s'utilitzen pocs materials de l'alumne. algun altre tècnic especialitzat. Les propostes educatives són: Col·laboració amb entitats Passejar i conèixer Activitat de tres hores de durada. Adequada als - Amb el Museu Verdaguer, s'han realitzat les diferents nivells d'edat, amb un guia per cada Nits d'astronomia poètiques dies: 10 juny, 8 grup classe. juliol i 30 setembre del 2005. Algunes Nits d'Astronomia han tingut una primera part de Matinals a Collserola l'activitat dedicada al poeta Jacint Verdaguer, Excursions conduïdes per l'equip de guies, amb lectures d'alguns del seus poemes del llibre d'unes tres hores de durada "al cel". Aquesta part es realitzava al Museu Casa Verdaguer, el qual obria les portes de 20 a Collserola Tour 22 hores. És una activitat que combina el trajecte amb autocar i la passejada a peu. - Amb el Centre de Recursos Barcelona Nits d'Astronomia Sostenible, CRBS, s'han creat uns materials per Activitat que es realitza al vespre, de 22 a 24 explicar el dispositiu de prevenció d'incendis per hores. a una activitat de la seva agenda d'activitats. 78 Consorci del Parc de Collserola. Memòria 2005 - Amb la Universitat de Barcelona s'ha Arxiu d'imatges del Parc col·laborat en l'organització d'unes activitats dins el marc de la Setmana de la Ciència. Una El fons documental d'imatges del Parc de xerrada i dos itineraris guiats entorn el titol "El Collserola dóna suport als tècnics del Consorci fenomen del drenatge àcid de les roques a la per a qualsevol necessitat que sorgeixi. pedrera de pissarres negres de Santa Creu Principalment s'utilitzen les imatges per a d'Olorda". Que han estat anunciades dins il·lustrar les pròpies publicacions del parc., però l'agenda d'activitats trimestrals del Parc de també es cedeixen imatges a altres institucions i Collserola. entitats que participin en la divulgació dels valors del Parc de Collserola. - S'ha col·laborat amb l'Associació Espanyola per a l'Ensenyament de la Ciències de la Terra i Actualment, hi ha d'una base de dades amb més l'Agenda 21 Escolar de Barcelona per la de 11.300 registres d'imatges del Parc. Enguany, campanya "Ningún niño boliviano sin libro", en s'ha completat la digitalització de tot l'arxiu d'i- la qual es recullen llibres de lectura infantil i matges del Consorci de Parc de Collserola. juvenil en castellà. - Conjuntament amb l'escola Els Xiprers, per l'in- tercanvi de llibres usats entre els ciutadans, dins la campanya "Els llibres donen vida, donem vida als llibres". 79 Consorci del Parc de Collserola. Memòria 2005 ACTUACIONS · Ús Públ i c , D ivu lgac ió i Educac ió Ambienta l Dades estadístiques Quadre resum del total de visitants al Centre Activitats Grups Visitants Activitats guiades per a grups 367 8.518 Activitats no guiades 156 5.653 Activitats de l'agenda 96 3.874 Visitants 24.928 Total 42.973 Nombre de visitants (no grups) atesos al Centre d’Informació Curs 04/05 Caps de setmana Dies feiners total Set. 1.763 442 2.205 Oct. 3.797 511 4.308 Nov. 2.000 483 2.483 Des. 1.097 514 1.611 Gen. 1.682 341 2.023 Feb. 1.284 462 1.746 Mar. 2.089 680 2.769 Abr. 1.292 617 1.909 Mai. 1.436 809 2.245 Jun. 882 550 1.432 Jul. 667 401 1.068 Ago. 620 509 1.129 Tot. 18.609 6.319 24.928 Dades de les activitats al Centre d’Informació del curs 2004 – 2005 Activitats guiades per a grups Núm. Grups Participants Passejar i conèixer 309 7142 Activitats d'estiu al CI 21 404 Activitats d'estiu a Can Coll 12 329 Collserola Tour per a grups 5 102 Nits d'astronomia per grups 3 95 Activitats especials 10 260 Matinals a Collserola 2 40 Presentacions 5 146 Total 367 8.518 Visites de grups (no guiades) Grups Participants Visites concertades 85 4.078 Visites no concertades 71 1.575 Total 156 5.653 Agenda d’activitats Núm. D’activitats Participants Passejades temàtiques 45 1.168 Extraordinària agenda 12 1.825 Nits d'astronomia 16 357 Excursions amb voluntaris 18 422 Collserola Tour 5 102 Total 96 3.874 Atenció de Consultes per telèfon 5.126 Correus electrònics 3.696 80 Consorci del Parc de Collserola. Memòria 2005 4. Centre d’educació ambiental de Mas Pins Introducció catives que han realitzat alguna o varies pro- postes de treball, amb els seus alumnes. El novembre de 1989, l'Ajuntament de Barcelona -propietari de l'equipament- i el Patronat En total s'han realitzat 258 activitats amb un Metropolità del Parc de Collserola - òrgan gestor total de 3.567 participants. del Parc en aquell moment - van signar un Conveni de col·laboració amb la finalitat d'as- Totes les propostes de treball requereixen la segurar el funcionament de l'equipament com a preparació prèvia amb els professors respon- centre d'educació ambiental. El Conveni inclou sables. Aquesta tasca ha suposat 59 sessions de l'aportació econòmica del 50 % del finançament treball, d'una durada aproximada d'una hora i de les despeses de funcionament del centre, mitja, amb un total de 68 professors parti- 30.000 € l'any 2005, aixi com la cessió de dos cipants. tècnics d'educació de l'Ajuntament, en comissió de serveis, destinats al Servei d'Ús Públic i Amb els professors que ja coneixen les pro- Educació Ambiental del Consorci. postes de treball perquè han vingut en anys anteriors, la preparació s'ha fet via telefònica. Atesa la recent creació del Consorci d'Educació a Aquest curs han repetit 39 professors, en la ciutat de Barcelona, format per l'Ajuntament aquest recompte no es comptabilitzen els pro- de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, està fessors acompanyants. previst que l'Institut Municipal d'Educació de Barcelona (IMEB), organisme responsable del Aquest curs s'han realitzat en total 7 sessions seguiment i execució d'aquest Conveni, quedarà específiques amb els estudiants d'un Cicle extingit l'any 2006. Conseqüentment, al fer el Formatiu de Jardineria, amb els d'un curs d'a- trasllat de competències entre l'IMEB i el companyament de turisme eqüestre i amb un Consorci d'Educació, els dos tècnics de grup alumnes de Batxillerat Internacional. l'Ajuntament s'hauran d'incorporar als seus llocs de treball. S'ha seguit donant resposta a les demandes dels tècnics de diferents entitats i institucions Aquest canvi institucional i la manca de recursos interessats a conèixer el projecte educatiu del econòmics disponibles per adequar les parc i el programa d'activitats del centre. Com instal·lacions de Mas Pins a les actuals nor- per exemple, els professors responsables dels matives de seguretat i accessibilitat, han motivat projectes de finals de carrera de Ciències la decisió de mutu acord de rescindir el Conveni. Ambientals de la UAB que amb els seus Per tant, aquest ha estat l'últim curs escolar que alumnes, aquest curs, han iniciat un estudi de l'equipament funcionarà com a centre d'educació diagnosi ambiental del Parc de Collserola. ambiental del Parc, destinat als nivells de l'en- senyament secundari obligatori, batxillerats, uni- En el marc dels convenis existents entre el Parc versitaris i a la formació d'adults. i les universitats o altres entitats de formació professional, s'ha acollit una estudiant en A partir del curs vinent,caldrà reajustar l'oferta període de pràctiques d'empresa, de la Facultat educativa del Parc als equipaments i espais dis- de Ciències Ambientals de la UAB, que ha rea- ponibles, tenint present que els canvis no haurien litzat un total de 250 hores. de significar cap pèrdua irreversible de les pro- postes de treball adreçades a l'ensenyament S'ha continuat treballant en les recerques ini- secundari que s'han realitzat i consolidat al llarg ciades fa dos anys sobre la Tipologia dels de tots aquests anys. centres educatius i del professorat usuari de Mas Pins, i sobre l'opinió dels alumnes en relació als seus aprenentatges al llarg de les Programa educatiu del centre activitats, recollides sistemàticament sota el títol "Què hem après?". Les primeres con- Les activitats del curs 2004-2005 van començar clusions d'aquest últim estudi es presentaran, el el dia 4 d'octubre. S'han pogut atendre les proper mes de setembre a Granada, en el marc demandes de 73 centres i/o institucions edu- del VII Congreso de Enseñanza de las Ciencias. 81 Consorci del Parc de Collserola. Memòria 2005 ACTUACIONS · Ús Públ i c , D ivu lgac ió i Educac ió Ambienta l Activitats grups particip. Les instal·lacions del centre ofereixen un espai vitats del Parc i sota el títol: “Sobreviure a idoni per a l'organització de cursos, jornades o l'hivern.” Descoberta de la vegetació 70 1.265 sessions de treball. Per això, també funciona com Per raons d'organització, es va limitar la ins- Descoberta de la fauna 18 261 a centre d'acollida de grups d'adults que porten cripció a un màxim de 100 persones. Al final de Descoberta de la geografia 31 604 a terme el seu propi programa de treball. la jornada, es van comptabilitzar 114 assistents, Descoberta de la geologia 18 221 una bona part d'ells eren famílies de l'AMPA Descoberta del medi 7 99 Les estades es fan principalment en dies festius, d'una escola de Barcelona. Investigació sobre el bosc 3 30 caps de setmana i èpoques de vacances escolars. Investigació faunística 2 23 També entre setmana es reben alguns grups, Sessions específiques 7 84 sempre que això sigui compatible amb el Representació institucional Assessorament de treb. de recerca 7 14 programa d'activitats dirigides. Totes les estades Presentacions i ponències 2 26 requereixen d'un contacte previ amb els respon- En qualitat de representants del Consorci del Sess. de treball amb educadors 59 68 sables del grup, que permet fer una tasca infor- Parc de Collserola, s’ha assistit a les reunions de Pràctiques amb universitaris 1 1 mativa i divulgadora sobre el Parc en general i en treball programades per les organitzacions i Sobreviure a l'hivern 1 130 concret sobre el programa del centre. fòrums que es relacionen a continuació: Estades de treball 32 741 - Consell de Coordinació Pedagògica, de Total 258 3.567 Àmbit general del servei l'Ajuntament de Barcelona, així com a la pre- sentació als centres escolars del programa d'ac- Com a tècnics del Servei de Ús Públic i Educació tivitats educatives i a les diferents sessions for- Ambiental s'ha col·laborat en altres tasques matives que s'han fet durant el curs. habituals i periòdiques com en el: - Comissió de Sostenibilitat i Medi Ambient del Projecte Educatiu de Ciutat (PEC), promoguda - Consell de Redacció del Butlletí del Parc i la per l'IMEB de l'Ajuntament de Barcelona. redacció de diferents articles - Consell de Centres de la Societat Catalana - Comissió de treball pel programa de formació d'Educació Ambiental. dels Voluntaris del Parc - Contribucions al projecte de la web del Parc Col·laboracions A més, aquest curs s'han realitzat una sèrie de tasques extraordinàries. Aquestes tasques són: Com ja és habitual, s'ha treballat en col·laboració amb els ajuntaments de Sant - La Guia de natura del Parc de Collserola que va Cugat del Vallès (Àrea de Medi Ambient), Sant suposar la dedicació exclusiva de dues persones, Feliu de Llobregat (Departament d'Educació) i fins tres setmanes abans de la presentació el 25 l'Ajuntament d'Esplugues de Llobregat (Servei de Novembre de 2004. de Vialitat i Medi Ambient) per a la difusió i sub- - Proposta d'un Projecte Educatiu per a la masia venció de les activitats a Mas Pins a les escoles de Can Calopa, per presentar a la Regidoria de dels seus municipis. Participació de l'Ajuntament de Barcelona. - Proposta de continguts per a l'elaboració d'una S'ha mantingut el contacte i la col·laboració Guia de Geologia del Parc de Collserola, per amb el Centre de Recursos Barcelona Sostenible presentar a la Universitat de Barcelona. (CRBS) de l'Ajuntament de Barcelona. A més, - Reunions de treball, elaboració de propostes de hem estat convidats a participar en les reunions reorganització i de futur del Programa Educatiu periòdiques que el CRBS organitza amb els adreçat a l'ensenyament secundari i universitari, Centres de Recursos Pedagògics (CRP) de arrel del tancament de les instal·lacions de Mas Barcelona. Aquest curs vam assistir a la reunió Pins. que es va realitzar en el CDRE de Collserola i a - Participació en l'elaboració de la nova proposta la qual també es va convidar als CRPs dels de la publicació El Curs al Parc 2005-2006. municipis del Parc. El dia 13 de febrer de 2005, vam organitzar una La nostra participació en la comissió de treball jornada d'activitats adreçades al públic en promoguda pel Districte de Sarrià-Sant Gervasi, general, dins la programació de l'Agenda d'acti- 82 Consorci del Parc de Collserola. Memòria 2005 per a l'elaboració de materials educatius rela- El conveni s'ha redactat en un marc ampli de cionats amb el Pantà de Vallvidrera, ha estat molt col·laboració, amb la intenció expressa per més important. Aquest curs l'objectiu era ambdues parts d'iniciar un període llarg i con- elaborar un conte adreçat a infants de 6 a 8 tinuat de treball conjunt. En aquest sentit, es va anys. Ens hem fet càrrec de la coordinació, revisió manifestar el propòsit de recuperar el projecte i correcció del text, seguiment del maquetatge i iniciat el curs passat, consistent en el disseny de l'edició. La publicació es va presentar en el d'un itinerari científic en què també participarà Districte, en el marc d'un dels actes de celebració l'Observatori Fabra i que va quedar aturar a del Dia del Medi Ambient. Per part del Districte causa de la posada en marxa de les instal·lacions se'ns ha manifestat l'interès, no tant sols de con- i programes del nou CosmoCaixa. tinuar les tasques d'aquesta comissió sinó d'endegar nous projectes d'educació ambiental conjuntament. Formació A final de curs, s'ha començat a treballar en un Finalment, en l'àmbit de la formació, durant nou projecte, dins del marc del Conveni de aquest curs s'ha participat en: col·laboració que tot just acaba de signar el Consorci amb la Fundació "la Caixa". La - VI Fòrum d'educació sobre "L'educació col·laboració entre ambdues entitats s’adreça a: ambiental en xarxa", organitzat per l'ICE de la UAB i la SCEA. - la promoció de programes mediambientals que tinguin per objectiu dur a terme accions de con- - Trobada de treball amb els tècnics responsables servació i millora de l'entorn natural i de la bio- dels programes d'educació ambiental del: diversitat, com els que es duen a terme a l'Estació Biològica de Can Balasc, - Centro Regional de Innovación y Formación Las Acacias, de la Consejeria de Educación de la - i per una altra banda, la difusió social de les Comunidad de Madrid. accions mediambientals mitjançant programes de divulgació i educació ambiental. - Centro de Educación Ambiental Polvoranca, del Parque Polvoranca de Leganés. Gestionat per la El projecte que hem iniciat respon a la demanda Consejeria de Medio Ambiente de la Comunidad feta per l'Àrea de Ciència i Medi Ambient, de la de Madrid. Fundació, i consisteix en la definició i elaboració d'un taller interactiu, adreçat a grups d'ensen- - Hayedo de Montejo, Sitio Natural de Interés yament secundari. El taller anomenat Nacional. Gestionat per la Consejeria de Medio Microdiversitat, s'oferirà en el programa d'acti- Ambiente de la Comunidad de Madrid. vitats escolars del CosmoCaixa el proper curs 2005-2006. La finalitat del taller és treballar el - Jornada d'Intercanvi entre els centres de concepte de diversitat ecològica mitjançant una secundària que participen en els projecte Agenda selecció de mostres, recollides totes a Collserola. 21 escolar, promogut per l'Ajuntament de Amb un microscòpic i una lupa binocular, moto- Barcelona. ritzats i automatitzats, es podran veure les mostres a diferents augments i projectades sobre - II Trobada de la Xarxa d'Equipaments una gran pantalla. d'Educació Ambiental i Ús Públic, organitzada per la Diputació de Barcelona. 83 Consorci del Parc de Collserola. Memòria 2005 ACTUACIONS · Ús Públ i c , D ivu lgac ió i Educac ió Ambienta l 5. Centre d’educació ambiental de Can Coll Quadre resum d’ocupació corresponent al curs Introducció Amb el nom d' Experimentem s'agrupen els pro- 2004 - 2005 grames dedicats a l'Educació infantil i primer Des de l'any 1988 el Servei d'ús públic, cicle de Primària, són programes que cerquen Programa / activitat Grups particip. divulgació i educació ambiental del Consorci és oferir als nens i nenes la possibilitat de viure una el responsable de desenvolupar el projecte d'e- experiència positiva en contacte directe amb el Programes Educatius ducació ambiental del Parc de Collserola. Aquest medi. Durant aquest curs hi ha participat un Experimentem el bosc 66 1.670 projecte es concreta en tot un seguit d'accions, total de 4.140 alumnes. Són els programes que Experimentem la granja 86 2.217 programes, iniciatives, recursos i materials gaudeixen d'una demanda més gran. Experimentem la masia 10 253 adreçats a la ciutadania. L'objectiu primordial Aproximació històrica 6 156 del projecte d'educació ambiental és garantir la Les propostes d'Aproximació van dirigides al Aproximació al món rural 22 571 conservació dels sistemes naturals i treballar per cicle mitjà i superior de Primària i ofereixen la Aproximació a la vegetació 20 501 tal que els valors associats a la sostenibilitat possibilitat que els alumnes participin en la des- Aproximació a la fauna (CM) 12 314 tinguin penetració efectiva en el teixit social. coberta d'aspectes concrets de Collserola, a Aproximació a la fauna verteb. 11 279 partir de les seves pròpies observacions i expe- Aproximació a l'amb. de riera 5 134 Representant un dels valors importants del riències. 2.355 alumnes han realitzat algun dels Aproximació a la masia 15 400 projecte educatiu, ara fa disset anys que es van vuit programes que s'hi ofereixen. Treballem Collserola 78 2.043 iniciar les activitats al Centre d'educació Treballem les plantes de l'alzinar 16 407 ambiental Can Coll del Consorci del Parc de Amb el títol de Treballem s'agrupen aquells pro- Treballem el paisatge 25 645 Collserola. A Can Coll es treballa amb l'objectiu grames que els mestres adeqüen a les seves Cuidem la Terra, c. Collserola 30 782 de servir com a punt de referència als educadors expectatives. Són programes que s'ofereixen Collserola a l'abast 13 266 que volen incloure el Parc de Collserola en les tant a l'Educació infantil com a Primària i en els seves programacions i és també un centre quals enguany hi ha participat 3.095 alumnes. Formació de Formadors difusor dels valors de Collserola, tot buscant la Cuidem la Terra, cuidem Collserola és un Sessions de didàctica 492 complicitat dels usuaris en la gestió del Parc. programa pensat per estimular la participació Presentacions 116 dels centres educatius en accions a favor de la Sessions de treball amb educadors 188 Avui dia entenem Can Coll com un centre d'e- Terra.Aquest curs l'han realitzat 782 alumnes de Formació de Voluntaris 8 ducació ambiental del Parc de Collserola amb 6 escoles diferents. Estades de pràctiques tres funcions primordials: com a centre educatiu, Estudiants en pràctiques 6 com a centre de documentació i recursos i com a Collserola a l'abast recull el conjunt de pro- centre d'informació. Can Coll és també un grames, activitats i recursos que ofereix Can Coll Col·laboracions patrimoni històric, cultural, natural i paisatgístic. i que s'adapten a la realitat dels grups que Col·laboracions 26 376 Les línies de treball de Can Coll s'orienten cap a requereixen una atenció diferenciada. Un total Activitats de curta durada diferents vessants, i abastar pràcticament tots els de 266 alumnes han gaudit d'una jornada de Visites a la masia i a la granja 36 880 col·lectius d'usuaris del Parc. Les ofertes d'acti- treball al centre. Activitats d'estiu 18 382 vitats s'han diversificat en funció dels seus desti- Nits d'astronomia 11 nataris, intentant així donar resposta a totes les expectatives que genera un centre d'aquestes Formació de formadors Festius característiques. Al llarg del curs 2004/05, han Visitants cap de setmana i festius 6.468 treballat o visitat Can Coll més de 27.000 L'equip d'educadors de Can Coll treballa per Jornades participatives 1.595 persones. aconseguir una màxima eficàcia en la difusió Àrea d'estada 165 dels seus missatges i és per això que s'ofereix la Activitats especials festius 6.165 possibilitat de participar en sessions de formació Programes educatius als mestres i professors i també als estudiants TOTALS 612 27.768 universitaris o de cicles formatius. Tenint com a referència l'estructura del sistema educatiu, actualment s'ofereixen més de 20 pro- Durant aquest curs s'han realitzat 22 sessions grames diferents que donen resposta als currí- de didàctica sobre els programes educatius que culums d'educació infantil, primària i educació ofereix el centre; 14 presentacions del projecte especial. Són programes d'un dia de durada al educatiu; 69 sessions de treball amb mestres i Parc de Collserola, però que representen diverses professors per preparar els programes que més jornades de treball a l'escola. endavant desenvoluparan amb els seus alumnes i 1 sessió de formació pels Voluntaris del Parc. En total hi ha participat 782 persones. 84 Consorci del Parc de Collserola. Memòria 2005 De totes elles destaquen especialment les 15 proposta conjunta per a la celebració de les sessions de didàctica realitzades amb estudiants Jornades Europees del Patrimoni Històric. de les Facultats de Ciències de l'Educació de la Universitat de Barcelona, de la Universitat Per quart any consecutiu les Regidories de Medi Autònoma i de la Universitat Ramon Llull. I així Ambient i d'Ensenyament de Sant Cugat del mateix el matí de treball compartit amb els 25 Vallès, han subvencionat a les escoles públiques participants del Seminari "School development del municipi la realització del programa Cuidem in the light of education for sustainable deve- la Terra, cuidem Collserola. I s'ha col·laborat amb lopment" organitzat conjuntament pel el Club Muntanyenc Sant Cugat acollint els par- Departament de Didàctica de la Matemàtica i de ticipants de la 47 Marxa Infantil, unes 5.000 les Ciències Experimentals de la UAB i el Austrian persones entre participants i familiars es van Federal Ministry for Education, Science and aplegar al centre a l'hora de dinar, van poder Culture. gaudir de les instal·lacions i visitar la masia i la granja. També han sigut molt interessants els intercanvis d'informació i experiències realitzats amb un L'Ajuntament d'Esplugues de Llobregat, a través grup d'educadors del Parc de La Polvoranca de de l'Oficina de Vialitat i Medi Ambient ha rea- Madrid, amb membres de l'equip de gestió del litzat una nova convocatòria de subvencions dels Parc agrícola de Milà i amb els estudiants del programes que s'ofereixen a Can Coll per a les crèdit "Itineraris ambientals i educació escoles públiques del municipi. ambiental" de la Facultat de Químiques de la UB. També s'ha promogut la col·laboració amb aquelles entitats o institucions amb les quals compartim els objectius d'aconseguir un ús sos- Estades de pràctiques tenible de l'espai natural i millorar les condicions de vida de la ciutadania. Així des de l'any 1999 El CEA Can Coll segueix oferint la possibilitat de es manté un conveni signat amb l'Hospital de realitzar estades de pràctiques als estudiants Sant Joan de Déu per tal que els usuaris del universitaris o de cicles formatius, aquestes pràc- Centre de Dia de Cerdanyola realitzin una tiques resten tutelades pels educadors del jornada mensual de treball a les instal·lacions de centre. Durant el curs 2004/05 han estat 6 els Can Coll. estudiants que han realitzat un total de 1.045 hores de pràctiques al centre. La procedència S'ha col·laborat amb la Diputació de Barcelona dels estudiants ha estat diversa, de la llicen- en l'organització i l’acolliment dels més de 60 ciatura de Pedagogia, de la diplomatura participants en la II Trobada de la Xarxa d'equi- d'Educació Social, del CIRENP. I per primer cop paments d'educació ambiental i ús públic de la un alumne amb necessitats educatives especials Xarxa de Parcs Naturals. I també en la pre- provenint del Centre de Formació i Treball de Flor sentació a la premsa del llibre "Collserola pas a de Maig de la Diputació de Barcelona. pas" d'en Xavier Moret. Amb l'Ajuntament de Barcelona i a través de Col·laboracions l'Àrea d'Educació ambiental, s'ha organitzat una sessió de treball sobre el projecte educatiu del Treballar en col·laboració amb els Ajuntaments Parc de Collserola, per a una delegació del dels municipis del Parc és una de les propostes Ministeri de Medi Ambient de El Salvador. d'acció que any rera any es desenvolupa des de Can Coll. Enguany ha continuat la col·laboració I s'ha acollit els alumnes de tercer curs de amb Dinàmica Educativa de l'Ajuntament de Ciències Ambientals de l'Institut de Ciència i Cerdanyola del Vallès, alumnes de dos a set anys Tecnologia Ambiental (ICTA) de la Universitat han realitzat activitats entorn el bosc, la granja i Autònoma en jornades informatives, tot facilitant la masia. I també s'ha col·laborat amb l'Oficina les tasques de recerca per a la realització d'una de Patrimoni Cultural per tal d'oferir una ecoauditoria de Can Coll com a projecte de fi de carrera. 85 Consorci del Parc de Collserola. Memòria 2005 ACTUACIONS · Ús Públ i c , D ivu lgac ió i Educac ió Ambienta l Activitats de curta durada curs 04/05, tenint en compte però que la Marxa Infantil de Sant Cugat va aplegar unes 5.000 Representen un primer contacte amb la realitat i persones en un sol dia) s'acordà contractar una particularitats del Parc de Collserola, s’adrecen a persona de reforç a partir del gener de 2005. infants, joves, adults i gent gran. Es concreten en Gràcies a la seva presència s'ha pogut donar visites d'unes dues hores a la masia, a la granja resposta a les nombroses peticions de visita a i l'entorn rural i les nits d'astronomia. Durant el les noves instal·lacions de la granja. curs 2004/05 hi han participat 1.155 persones. Aquest any ha representat també la confirmació Destacarem la tarda compartida amb 250 de la bona acceptació que tenen les jornades membres de la Fundació Viure i Conviure que especials que s'han organitzat trimestralment. agrupa les llars d'avis de la Caixa de Catalunya. Són jornades en les quals es fan diferents tallers La visita a la masia i als horts va suscitar un entorn d'un tema comú i que resten oberts a munt de comentaris, records i anècdotes. persones de totes les edats, totes les activitats són gratuïtes. El mes de setembre es va par- Desenvolupat per l'equip de guies del Parc i fora ticipar en les Jornades Europees del Patrimoni del període escolar, s'ha ofert un programa d'ac- Històric, amb l'activitat "Descobrim Can Coll, tivitats d'estiu al CEA Can Coll, les quals tenen una masia amb més de 500 anys d'història". El com a punts d'atracció principal la visita a la mes d'octubre es va participar en el Dia Mundial granja i les activitats al bosc. Hi han participat dels Ocells, es van fer tallers de dibuix, de 382 nens i nenes de 3 a 12 anys. lectura, de papiroflèxia, observacions guiades a la Feixa dels Ocells, visionat d'audiovisuals, informacions especialitzades i per acabar Oferta educativa i de lleure pels posada en llibertat dels ocells que durant l'any visitants dels dies festius s'havien recuperat a l'Estació Biològica de Can Balasc. El desembre es van organitzar el tallers de Nadal amb la intenció de donar idees per Els dies festius el CEA Can Coll es converteix en guarnir amb respecte per l'entorn, per gaudir del un centre obert, realitzant tasques d'atenció als bosc a l'hivern i per encarar les festes sota visitants del Parc i de punt d'informació. Els l'òptica del consum responsable i solidari. visitants són atesos per un tècnic-informador i Finalment el mes de març es va celebrar l'a- per un grup de Voluntaris del Parc que s'ofe- rribada de la primavera amb activitats al voltant reixen de guies per a realitzar les visites a la del món de les plantes. En el conjunt d'aquestes masia, a la granja, a la Font de Sant Pau i al Puig jornades especial hi han participat unes 1.600 de la Guàrdia o a la Feixa dels Ocells. persones. A causa de l'augment significatiu de visitants (6.045 usuaris el curs 03/04 i 14.393 usuaris el 86 Consorci del Parc de Collserola. Memòria 2005 6. Centre de Recursos Pedagogics i Educatius (CDRE) Introducció - Centre Cívic Casa Groga al programa Viu les places en verd El CDRE posa a l'abast del públic materials divul- gatius i especialitzats. Bona part de la feina es L'exposició “Cuidem la Terra, cuidem Collserola” planteja amb la col·laboració d'altres centres ha estat a: difusors de la cultura de l'àmbit de Collserola. - Escola Grimm Virolai (Barcelona) - Escola Pi d'en Xandri (Sant Cugat del Vallès) - Escola Auró (Barcelona) Documentació i recursos - Escola Bon Salvador (Sant Feliu de Llobregat) - Escola La floresta (Sant Cugatdel Vallès) El CDRE ha atès 281 consultes. Les consultes - Escola Gerbert d'Orlhac (Sant Cugat del Vallès) han estat presencials (un 58 %) o s'han resolt - Centre Cívic Casa Groga i Taxonera per telèfon (14%), correu postal (14%) o correu - Centre de recursos pedagògics de Badalona electrònic (14 %). Aquest curs no hi ha hagut cap consulta per fax. Les maletes s'han deixat en 28 ocasions. S'han deixat en préstec 2131 documents. Maletes específiques s'han preparat per: Pel que fa a la tipologia dels usuaris, es manté la tipologia d'anys anteriors, però canvien les pro- - Dia Mundial dels Ocells (Can Coll) porcions: enguany han augmentat notablement - Taller de Nadal (Can Coll) Biblioteca de Can Coll les consultes de responsables de biblioteques i - Sobreviure a l'hivern (Mas Pins) Constitueix el fons documental del CDRE. centres de documentació. - Activitat de primavera (Centre d'Informació) Actualment té 5990 documents, 249 més És un recurs amb força acceptació. Aquest curs que l'any passat s'ha deixat en préstec a 10 escoles i també a: L'exposició “Collserola, una realitat compartida Bases de dades “ha estat a: - Associació Sant Quirze Natura Llibres infantils i juvenils de suport a pro- - Centre de recursos pedagògics de Badalona jectes d'educació ambiental, butlletí del Parc - Centre cívic Vallvidrera Recull de premsa de Collserola i de temes ambientals destacats. Publicacions periòdiques d'educació i/o medi ambient: 50 títols. Exposicions itinerants: - Collserola una realitat compartida - Cuidem la Terra i Bibliomòbil. Les maletes Collserola Conta Contes El Bagul d'Expressió 87 Consorci del Parc de Collserola. Memòria 2005 ACTUACIONS · Ús Públ i c , D ivu lgac ió i Educac ió Ambienta l Difusió i coordinació col.laborar en la campanya “Donem vida als llibres, els llibres ens donen vida”. Amb educadors i centres de recursos pedagògics Amb centres de documentació d'espais naturals A les reunions trimestrals de mestres de Can protegits, de medi ambient i d'educació Coll. Al Centre de Recursos Barcelona Sostenible ambiental (CDENPMA) (CRBS) El 8 d'abril de 2005 vam organitzar una sessió XI Sessió de Treball de Centres de Documentació de treball del CRBS i centres de recursos peda- d'Espais Naturals Protegits de Catalunya (maig gògics de la ciutat de Barcelona i àmbit de de 2005, Roquetes, Parc Natural dels Ports). Collserola. Van assistir-hi representants de 10 centres. S'ha continuat la coordinació amb els centres de documentació de la Xarxa de Parcs Naturals de Amb biblioteques la Diputació de Barcelona. El 16 de desembre de 2004 vam ser amfitrions d'una sessió de treball S'han mantingut contactes esporàdics amb d'aquests centres. Van assistir representants de biblioteques de l'àmbit de Collserola. 10 entitats. Destaquem la col·laboració de la biblioteca Josep Miracle - Collserola de Vallvidrera que va 88 Consorci del Parc de Collserola. Memòria 2005 7. Voluntaris i participació Aquesta línia de treball inclou els projectes de Mantenir els vincles fluïts amb els tècnics del participació ciutadana a nivell de compromís Consorci que supervisen projectes, que fan personal , Voluntaris de Collserola, i els projectes formació o que donen suport logístic és, com de participació amb les entitats i grups que sempre, un dels reptes importants de la també duen a terme tasques força interessants col·laboració. Aquest any han col·laborat amb per Collserola. nosaltres 17 treballadors del Parc. S'han realitzat reunions periòdiques amb tècnics Voluntaris dels ajuntaments de Cerdanyola del Vallès i Sant Just Desvern i amb especialistes independents Voluntaris Collserola és una organització que per a abordar temes de formació, sobretot en el ofereix als ciutadans la possibilitat de col·laborar camp del patrimoni històric. i participar en el Parc a títol individual. S'entén doncs, com un espai de trobada, intercanvi i S'ha treballat en la redacció de la Guia del acció dels ciutadans al Parc. voluntari, document que constarà de tres parts: vocabulari bàsic, el manual i la carta del L'any 2005 és l'any de la 15a i la 16a promoció. Voluntari de Collserola. S'ha treballat en les tres Els primers han signat a la trobada de pri- mavera, en un procés d'incorporació ràpida. A la El vocabulari bàsic serà el més semblant a una trobada de tardor els de la 15a ratifiquen el seu normativa, es centrarà en 10 / 12 idees que fan compromís quan renovin novament amb la resta d'orientar l'actitud del voluntari dins l'orga- de companys. Seguirem aquest procés a partir nització. A la trobada de tardor vam recollir les d'ara, és a dir: farem la formació inicial a idees dels voluntaris per elaborar aquest voca- l'hivern, començaran a col·laborar i signaran a la bulari. El manual recollirà aspectes pràctics de la trobada de primavera, després de sis mesos vida del voluntaris: calendaris, trobades, canals renovaran la signatura ja com tothom per un de participació dins l'organització. Carta del any. Voluntari de Collserola recollirà el text que s'ha estat elaborant on es detallen els compromisos El grau de comunicació interna dins a voluntaris del Parc envers el programa i el col.lectiu i que aquesta any ha estat molt divers. D'una banda la va ser exposat als voluntaris per a que l'esme- comunicació informal entre voluntaris i equip de nessin. coordinació ha estat intensa fruit del bon treball de les coordinadores de cap de setmana i de la La promoció dels voluntaris als del centres es facilitat del correu electrònic. La comunicació una idea que feia temps que estàvem valorant.i formal basada full informatiu intern s'ha que enguany hem consolidat. L'objectiu d'a- rellançat amb un nou format. questa iniciativa es doble: fer més evident l'ac- tivitat dels voluntaris entre els visitants i tècnics del parc i, per altra part, fer un xic de promoció Gestió del programa del col·lectiu. Per això s'han realitzat diverses series de pósters: els titolats els “voluntaris et El programa Voluntaris Collserola, pel que fa a la recomanen”, que recullen i posen de relleu pro- dedicació, continua sent el projecte principal postes del llibre de voluntaris; els anuncis d'iti- dins d'aquest àmbit de treball. nerari que es pengen la setmana anterior a la seva realització dels itineraris a peu. Tot plegat La gestió la duu a terme un equip de coordinació també es reflecteix a la pàgina web. format per dues persones: una a temps complet responsable del projecte que assumeix la plani- Dins el web del Parc de Collserola, s'ha treballat ficació a mitjà i llarg termini, la coordinació amb en el disseny de la pàgina reservada per a els serveis tècnics, l'enllaç amb entitats externes voluntaris per la seva posada on-line en el i la difusió del propi projecte; la segona que 2006. Hi ha clarament dues parts una de suport assumeix el suport a l'acció, el contacte personal a la comunicació coordinadors-voluntari (fulls i l'estímul a la participació de persones i grups. informatius, convocatòries...) i una segona de lliure intercanvi entre els voluntaris en la que 89 Consorci del Parc de Collserola. Memòria 2005 ACTUACIONS · Ús Públ i c , D ivu lgac ió i Educac ió Ambienta l aquests podran fer les crides, penjar les fotos que feriran la meitat de les 10 sessions actual i el GRUPS DE TREBALL I TASQUES tinguin o debatre el que més creguin convenient. següent la resta, això simplifica la planificació i concentra l'oferta fent que l'assistència de Fins a juliol han funcionat 17 grups estables: 4 de guiatge d'itineraris, 4 donen suport a Projectes i serveis voluntaris per sessió augmenti.Aquest any s'han Can Coll, 4 al Centre d'Informació, 2 fan dissenyat dos nous mòduls: Vallvidrera antiga i seguiment de repoblacions, mentre que de El 2005 hem continuat amb els 8 projectes moderna, sessió dissenyada conjuntament amb neteges, revisió d'itineraris, fonts tan sols n'hi existents. La consolidació del grup d'ailants ha la responsable de la casa-museu Verdaguer, el havia un. comportat haver de dissenyar una segona tasca segon era La vall de Gausac medieval centrat en que els permeti tenir feina els mesos en que el la historia de la vall de sant Medir i el seu Al setembre, a l'inici de la temporada 05-06, seguiment de la parcel·la del portugués no s'hagi patrimoni. La sessió Sistemes naturals a hem realitzat alguns canvis a nivell orga- de fer. S'han continuat realitzant les fitxes pels Collserola es va anul·lar per dificultats del nitzatiu. S'han unificat els dos grups de repo- usuaris dels itineraris a peu, actualitzant les de formador. blacions; el grup de neteges s'incorpora pun- l'any anterior i fent les necessàries pels itineraris Pel que fa a la formació específica, la que ha de tualment al grup que al CI fa guiatges afegint nous. De la trobada de revisió feta al juliol van capacitar els voluntaris per fer la seva feina, s'ha un nou contingut al que ells tracten; ens plantegem fer un petit equip operatiu sorgir força iniciatives que han millorat i fet realitzat especialment a la trobada de primavera vinculat al grup de revisió d'itineraris: el seu avançar sobretot les tasques noves: augmentar i en alguns casos a la trobada de valoració de objectiu seria resoldre temes de senya- la informació. Conjuntament amb els respon- curs (el mes de juliol) Cal destacar la sortida que lització. sables de can Coll s'ha treballat en els protocols es va fer a Ca l'Agustí al Parc Natural del d'atenció i guiatge de passejades als centres i Montseny amb el voluntaris que col·laboren a també en el d' atenció al visitant a la Feixa dels can Coll per veure una altra mena d'inter- Ocells. pretació d'una masia. Pel que fa a tasques extres com cada any els voluntaris han respost a crides puntuals que se'ls Noves propostes i altres accions dels Voluntaris fa per donar un cop de mà en trobades i tasques no regulars de l'organització. S'ha col·laborat en Aquesta línia de treball és la prioritària aquests l'activitat d'hivern a Mas Pins,la jornada de pre- darrers anys, ja que té per objectiu el central de sentació del "projecte bici", els tallers de pri- la nostra organització: fer que el col·lectiu sigui mavera a Can Coll, el dia mundial dels ocells i un centre de propostes i d'accions dels ciu- una neteja a la vall de Sant Just; per tot això tadans envers el medi ambient. El 2005, a dife- s'han mobilitzat prop de 40 voluntaris rència de l'any anterior, hi ha hagut poques pro- postes i realitzacions, segurament degut als canvis en la persona de coordinació de cap de Formació setmana, ja que aquesta ha de ser un dels puntals per a la dinamització de les comissions. Aquest any hem decidit simplificar la pro- Només s'ha organitzat una sortida als gramació de la formació bàsica. Si fins ara la Aiguamolls de l'Empordà. De totes maneres ja programació cada any recollia la totalitat dels dins el curs 05-06 s'ha rellançat la idea mòduls existents, aquest any hem decidit que el impulsada per la nova coordinadora, i es treballa programa serà bianual; és a dir que un any s'o- de cara el 2006 en l'organització del Carnaval a MÒDULS DE FORMACIÓ REALITZATS Inicial Collserola i el Parc, Fer de Voluntari a Collserola, Barcelona als peus Bàsica La ciutat a les portes del Parc, La fauna a Collserola, Patrimoni històric a la vall de les feixes, La vall de Gausac medieval, Vallvidrera antiga i moderna Específica Les noves fitxes (itineraris a peu ); proposta de teatralització i la masia de ca l'Agustí (can Coll); interpretant els senyals de la fauna(CI): parlem de la prevenció (repoblacions, neteges, revisió d'itineraris, ailants, fonts) 90 Consorci del Parc de Collserola. Memòria 2005 Can Coll, la visita als Aiguamolls de l'Empordà i fer una aproximació al que podia ser el projecte un grup de treball entorn la connectivitat que però ho vam acabar descartant ja que vam con- està impulsant un voluntari de la 16a. siderar que calia començar el procés de parti- cipació bé: és a dir per les entitats. El projecte no requereix gaire esforç ja tenim Participació establerts molts contactes "productius" degut a la vinculació d'algunes d'aquestes entitats (directa o indirectament) amb el programa de Projecte de gestió participada de la Riera de formació bàsica de voluntaris o amb altres pro- Vallvidrera jectes. Tan sols cal u petit estímul i una bona raó per a convocar-los. Durant l'any 2005 s'ha estat treballant en el disseny de la part inicial del procés: web, con- A més, les converses d'enguany amb el Museu tinguts del tríptic i fulletons, protocols d'in- Etnològic del Montseny, La gabella , ens han formació a les persones interessades.Tanmateix obert les portes a possibles canals de des de l'Associació Hàbitat s'ha posat en marxa col·laboració i línies de suport tècnic i, possi- la secretaria tècnica del projecte. blement financer, per programes destinats a la PROJECCIÓ EXTERNA recuperació de memòria històrica, tradició i aspectes etnogràfics...tan sols cal posar-s'hi. S'ha realitzat una xerrada per a ESPARC a Taula d'entitats d'estudiosos dels Madrid. Presència a l'anuari d'entitats municipis de la serra ambientals de la Unesco. Sessió de treball al Seminari curs de Voluntaris ambientals de l'Oficina Als municipis i els districtes barcelonins de la Verda de la UdG. serra hi ha un bon munt d'entitats d'estudiosos Continuem assistint a les trobades del Seminario (Arxiu històric de Roquetes, Ateneu Santjustenc, Permanente de Participación Educación CRA de Cerdanyola, Sant Cugat...) d'un alt Ambiental (promogut pel Ministerio de Medio potencial i amb els que val la pena de treballar- Ambiente). Aquest any la tasca central d'aquest hi i amb els que podríem abordar temes de grup de treball ha estat en tancar el llibre Once patrimoni històric i/o cultural. S'havien començat historias sobre participación ambiental y a fer contactes per desenvolupar un projecte algunas reflexiones compartidas, que inclou un sobre "historia oral", però ho vam fer començant capítol sobre Voluntaris Collserola. un xic a l'inrevés, entrant en contacte amb un historiador (vinculat a l'Aj. De Cerdanyola) per 91 4. Pressupost 2006 Consorci del Parc de Collserola. Memòria 2005 PRESSUPOST 2006 Estat d’ingressos 2006 A. Operacions corrents CAPÍTOL III Taxes i altres ingressos Consignació pressupostada 30000 VENDES 24.000,00 34000 PREUS PÚBLICS SERVEIS CULTURALS 60.000,00 35000 PREUS PÚBLICS OCUPACIÓ PRIVATIVA D'ESPAIS PÚBLICS 2.000,00 35200 PREUS PÚBLICS UTILITZACIÓ TEMPORAL INSTAL·LACIONS DEL PARC 600,00 39900 ALTRES INGRESSOS 4.000,00 39901 ANUNCIS D'OFERTES I CONCURSOS 1.800,00 TOTAL CAPITOL III 92.400,00 CAPÍTOL IV Transferències corrents 40000 TRANSFERÈNCIES MMAMB COM A ENS CONSORCIAT 2.330.074,00 40001 TRANSFERÈNCIES DIPUTACIÓ BARCELONA COM A ENS CONSORCIAT 2.330.074,00 42400 TRANSFERÈNCIES ENTITATS PÚBLIQUES 30,00 46200 TRANSFERÈNCIES AJUNTAMENT DE BARCELONA 127.582,00 46201 TRANSFERÈNCIES DIPUTACIÓ DE BARCELONA PER ALTRES CONCEPTES 59.926,00 46203 TRANSFERÈNCIES AJUNTAMENT SANT CUGAT DEL VALLÈS 127.770,00 46204 TRANSFERÈNCIES ALTRES AJUNTAMENTS 30,00 47000 TRANSFERÈNCIES CORRENTS D'EMPRESES PRIVADES 98.745,00 TOTAL CAPITOL IV 5.074.231,00 CAPÍTOL V Ingressos patrimonials 52000 INTERESSOS DE DIPÒSITS EN BANCS I CAIXES 12.000,00 55000 CONCESSIONS ADMINISTRATIVES 49.688,00 TOTAL CAPITOL V 61.688,00 TOTAL OPERACIONS CORRENTS 5.228.319,00 B. Operacions de capital CAPÍTOL VII Transferències de capital 70000 TRANSFERÈNCIES MMAMB COM A ENS CONSORCIAT 371.030,00 70001 TRANSFERÈNCIES DIPUTACIÓ BARCELONA COM A ENS CONSORCIAT 371.030,00 76201 TRANSFERÈNCIES AJUNTAMENT MONTCADA I REIXAC 60.000,00 76202 TRANSFERÈNCIES AJUNTAMENT DE BARCELONA 508.733,00 76203 TRANSFERÈNCIES AJUNTAMENT SANT JUST DESVERN 315.000,00 76204 TRANSFERÈNCIES ALTRES AJUNTAMENTS 133,00 76205 TRANSFERÈNCIES AJUNTAMENT SANT FELIU LLOB. 30.000,00 76206 TRANSFERÈNCIES AJUNTAMENT SANT CUGAT DEL VALLÈS 90.000,00 72400 TRANSFERÈNCIES D'ENTITATS PÚBLIQUES 22.500,00 77000 TRANSFERÈNCIA D'ENTITATS PRIVADES 67.500,00 TOTAL CAPITOL VII 1.835.926,00 TOTAL OPERACIONS DE CAPITAL 1.835.926,00 TOTAL PRESSUPOST INGRESSOS 7.064.245,00 94 Consorci del Parc de Collserola. Memòria 2005 Estat de despeses 2006 A. Operacions corrents CAPÍTOL I Remuneracions de personal Consignació pressupostada 0.121.10000 ALTS CÀRRECS 73.399,10 0.121.12000 RETRIBUCIONS BÀSIQUES FUNCIONARIS 42.863,88 0.121.12100 RETRIBUCIONS COMPLEMENTÀRIES FUNCIONARIS 68.692,45 0.121.13000 RETRIBUCIONS BÀSIQUES PERSONAL LABORAL FIX 872.296,41 0.121.13001 RETRIBUCIONS COMPLEMENTÀRIES PERSONAL LABORAL FIX 1.339.282,83 0.121.13100 RETRIBUCIONS BÀSIQUES PERSONAL LABORAL EVENTUAL 68.500,05 0.121.13101 RETRIBUCIONS COMPLEMENTÀRIES PERSONAL LABORAL EVENTUAL 101.526,65 0.121.16000 SEGURETAT SOCIAL 713.165,66 0.121.16105 PENSIONS A CÀRREC DEL CPC 22.000,00 0.121.16205 ASSEGURANÇA DE VIDA DEL PERSONAL 22.500,00 0.121.16300 FORMACIÓ DE PERSONAL 9.172,97 0.121.16306 SEGURETAT I SALUT 9.500,00 0.121.16500 FONS SOCIAL 110.000,00 TOTAL CAPITOL I 3.452.900,00 CAPÍTOL II Adquisició de béns i serveis 0.533.20300 LLOGUER DE MAQUINÀRIA 30,00 0.533.20400 LLOGUER DE VEHICLES 1.000,00 0.121.20500 LLOGUER DE FOTOCOPIADORES 2.900,00 0.533.20900 LLOGUER REPETIDOR TORRE DE COLLSEROLA 9.060,00 0.533.21000 REPARACIONS,MANTENIMENT DE MILLORA DEL MEDI NATURAL 532.214,00 0.533.21200 MANTENIMENT MATERIAL MOBILIARI ÀREES LLEURE 27.000,00 0.432.21201 REPARACIÓ D'EDIFICIS I D'INSTAL.LACIONS 106.000,00 0.432.21202 MANTENIMENT MENOR CENTRES EDUCATIUS 5.000,00 0.533.21400 REPARACIONS I MANT. VEHICLES I MAQUINÀRIA PESADA 24.000,00 0.121.21500 MANTENIMENT, CONSUMS I ASSISTÈNCIA FOTOCOPIADORES 4.450,00 0.121.21601 MANTENIMENT DELS PROGRAMES INFORMÀTICS 16.000,00 0.121.21602 MANTENIMENT DELS EQUIPS INFORMÀTICS 2.560,00 0.121.21901 MANTENIMENT EQUIPS DE COMUNICACIÓ 1.200,00 0.121.21902 MANTENIMENT EQUIPS DE TELECOMUNICACIONS 5.000,00 0.121.22000 DESPESES OFICINA 12.000,00 0.121.22001 PUBLICACIONS AC, ITU I GE 1.600,00 0.432.22001 PUBLICACIONS PO 600,00 0.533.22001 PUBLICACIONS MN 1.000,00 0.121.22002 CONSUMIBLES INFORMÀTICS I ALTRES MATERIALS 12.600,00 0.432.22002 MATERIAL FOTOGRÀFIC PO 800,00 0.533.22002 MATERIAL FOTOGRÀFIC MN 1.000,00 SUBMINISTRAMENTS 0.121.22100 CONSUM ELECTRICITAT 44.000,00 0.121.22101 CONSUM AIGUA 30.000,00 0.533.22103 CONSUM COMBUSTIBLE MN 38.500,00 0.451.22103 CALEFACCIÓ CAN COLL 8.300,00 0.533.22104 VESTUARI TREBALLADORS MN 8.750,00 COMUNICACIONS 0.121.22200 SERVEI TELEFONIA FIXA 28.000,00 0.121.22201 POSTALS 11.000,00 0.121.22202 TELEGRÀFIQUES 150,00 0.121.22205 SERVEI TELEFONIA MÒBIL 12.600,00 0.121.22204 SERVEI INTERNET 2.500,00 0.121.22300 TRANSPORTS I MISSATGERIA 6.000,00 0.121.22400 ASSEGURANCES 39.770,00 0.121.22500 TRIBUTS 3.750,00 0.121.22600 CÀNONS 1.250,00 0.451.22601 REPRESENTACIÓ I PROTOCOL 15.000,00 0.121.22602 ANUNCIS D'OFERTES I CONCURSOS 3.000,00 0.451.22602 COMUNICACIÓ, PROMOCIÓ I PUBLICACIONS 83.200,00 0.451.22709 CENTRE D'INFORMACIÓ 44.500,00 0.121.22603 ADVOCATS, PROCURADORS I NOTARIS 3.600,00 95 Consorci del Parc de Collserola. Memòria 2005 PRESSUPOST 2006 0.121.22609 ALTRES DESPESES FUNCIONAMENT 14.900,00 0.463.22609 VOLUNTARIS 22.600,00 0.533.22609 DESPESES DIVERSES MEDI NATURAL 24.750,00 0.121.22700 NETEJA EDIFICIS 96.100,00 0.121.22701 VIGILÀNCIA EDIFICIS 120.000,00 0.121.22706 ESTUDIS I TREBALLS AC 3.000,00 0.432.22706 ESTUDIS I TREBALLS PO-ITU 36.180,00 0.451.22706 ESTUDIS I TREBALLS UPDEA 600,00 0.451.22708 CENTRES D'EDUCACIÓ AMBIENTAL 30.000,00 0.533.22706 ESTUDIS I TREBALLS MN 76.675,00 0.121.22709 ASSISTÈNCIA INFORMÀTICA 23.300,00 0.121.23000 DIETES CONSELLERS 9.000,00 0.121.23001 DIETES PERSONAL 13.500,00 0.121.23100 LOCOMOCIÓ I TRASLLATS 38.000,00 TOTAL CAPITOL II 1.658.489,00 CAPÍTOL III Despeses financeres 0.020.34200 Interessos demora 300,00 0.020.34900 Altres despeses financeres - Despeses gestió bancària 450,00 TOTAL CAPITOL III 750,00 CAPÍTOL IV Transferències corrents 0.533.47000 TRANSF. CORRENTS A EMPRESES PRIVADES PER A LA MILLORA DEL M. NATURAL 300,00 0.121.48100 CONVENI UB 1.200,00 0.121.48900 TRANSFERÈNCIES CORRENTS A INSTITUCIONS 4.500,00 0.432.48900 TRANSF. CORRENTS A INSTITUCIONS PER A ESTUDIS URBANÍSTICS 2.600,00 0.533.48900 TRANSF. CORRENTS A INSTITUCIONS PER A MILLORA MEDI NATURAL 107.580,00 TOTAL CAPITOL IV 116.180,00 TOTAL OPERACIONS CORRENTS 5.228.319,00 B. Operacions de capital CAPÍTOL VI Inversions reals 0.121.60000 ADQUISICIÓ SÒL 50.000,00 0.432.60100 INVERSIÓ NOVA EN INFRASTR. I BÉNS DESTINATS A L'ÚS GRAL. 1.300.118,00 0.451.60100 INVERSIONS EN ÚS PÚBLIC, DIVULGACIÓ I EDUCACIÓ AMB. 12.000,00 0.533.60100 INVERSIONS EN EL MEDI NATURAL 53.252,00 0.452.61101 INVERSIÓ DE REPOSICIÓ EN BÉNS DESTINATS A L'ÚS GENERAL 125.000,00 0.533.61101 INVERSIÓ DE REPOSICIÓ EN BÉNS DESTINATS AL MEDI NATURAL 70.550,00 0.533.62300 MAQUINÀRIA, INSTAL.LACIONS I EINES 18.000,00 0.533.62400 MATERIAL DE TRANSPORT 28.070,00 0.121.62500 MOBILIARI I EQUIPAMENT SSTT 30,00 0.533.62500 INVERSIONS EN MOBILIARI I ESTRIS 30,00 0.121.64000 INVERSIÓ ADQUISICIÓ PROGRAMES INFORMÀTICS 900,00 0.432.68200 EDIFICIS I ALTRES CONSTRUCCIONS 54.857,00 0.533.68300 MAQUINÀRIA, INSTAL·LACIONS I EINES 38.593,00 0.533.68400 ELEMENTS DE TRANSPORT 30,00 0.432.68500 MOBILIARI I EQUIPAMENT SSTT 10.320,00 0.533.68500 INVERSIONS EN MOBILIARI I ESTRIS 23.976,00 0.121.68600 EQUIPS PER AL PROCÉS DE LA INFORMACIÓ 40.200,00 TOTAL CAPITOL VI 1.825.926,00 CAPITOL VII. TRANSFÈRENCIES DE CAPITAL 0.121.78000 Transferències a institucions 10.000,00 TOTAL CAPITOL VII 10.000,00 TOTAL OPERACIONS CAPITAL 1.835.926,00 TOTAL PRESSUPOST DE DESPESES 7.064.245,00 96