memòria de gestió parc de collserola 2011  Consorci Parc de Collserola. Memòria 2011 els centres del parc Serveis Tècnics del Consorci del Parc de Collserola (1) Centre d’Informació del Parc (2) Ctra. de l’Església, 9 (Ctra. de Vallvidrera – St. Cugat, km 4,7) 0807 Barcelona () Tel: 93 80 06 7 fax: 93 80 60 74 () Tel: 93 80 35 5 fax: 93 80 60 74 a/e: ci@parccollserola.net Can Coll, Centre d’Educació Ambiental (1) Centre de Documentació i Recursos Educatius (2) Ctra. de Cerdanyola a Horta, km  0890 – Cerdanyola del Vallès () Tel: 93 69 03 96 fax: 93 580 76 54 a/e: cancoll@parccollserola.net () Tel: 93 69 9 6 fax: 93 580 76 54 a/e: cdre@parccollserola.net Estació Biològica del Parc de Collserola Mòdul de Recuperació de Fauna (1) Aula de Can Balasc (2) Camí de Can Balasc, s/n 0807 Les Planes (Barcelona) () Tel: 93 590 05 66 Tel: 93 587 95 3 - 60 885 78 a/e: mrfcanbalasc@parccollserola.net () Tel: 93 589 89 64 a/e: eacanbalasc@parccollserola.net  Consorci Parc de Collserola. Memòria 2011 El Parc Natural de la Serra de Collserola és un dels nostres patrimonis naturals més preuats, amb una gran biodiversitat. Un veritable pulmó verd metropolità, que convida a l’esport, al lleure, a l’aprenentatge i que ha esdevingut, cada vegada més, un espai de gran vitalitat cultural i ciutadana. Per això volem destacar com n’és d’imprescindible la tasca de preservació i foment del Parc que es fa des del Consorci. Una feina que els ciutadans me- tropolitans valoren i que es va posar de manifest en l’assistència multitudinària a la festa que, amb el lema “Collserola et cuida, cuida Collserola”, es va convocar per celebrar el reco- neixement de Parc Natural. Altres esdeveniments confirmen que estem treballant en la bona direcció, com l’accèssit al Premi Territori 0. Un guardó de la Societat Catalana d’Ordenació del Territori al projecte “Restauració de l’espai fluvial de la riera de Vallvidrera”, que va dur a terme el Consorci en col·laboració amb el departament d’Ecologia de la Univer- sitat de Barcelona i Projecte Rius-Associació Hàbitats. Celebrem, també, l’acabament de les obres de restauració d’una de les poques masies amb agricultura en actiu al Parc, la masia de Can Baró, al terme municipal de Sant Just Desvern, que data del segle XVI; així com la construcció d’una nau per a gairebé 500 ovelles a Montcada i Reixac, atès que la pastura és una activitat molt important per a la prevenció d’incendis forestals. En l’apartat del medi natural, s’han continuat els treballs d’extracció d’arbres caiguts a causa de la nevada de 00 que va malmetre vora 00.000 exemplars. I pel que fa a la campanya d’incendis, malgrat l’estat del bosc que feia preveure un alt risc de foc forestal, no deixa de ser una bona notícia que només cremessin 3 ha, de les quals tan sols 0,45 ha eren superfície arbrada. En l’àmbit d’equipaments per a l’ús públic, cal destacar l’actuació d’adequació de l’itinerari de l’estació del Baixador de Vallvidrera (FGC) fins a la Vil·la Joana, per facili- tar l’accés al bosc i al Centre d’Informació a persones amb mobilitat reduïda i/o sense visió, amb autonomia i mitjançant transport públic. Per acabar voldria agrair la important tasca que duen a terme els Voluntaris de Collse- rola, que ja han complert 0 anys, com agraeixo també als diferents municipis del parc natural, la seva disposició i col·laboració en els objectius del Consorci i, en especial, en la conservació d’un patrimoni natural que és de tots. Xavier Trias President del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola i Alcalde de Barcelona 3 4 1. Consorci del Parc de Collserola . Assemblea general del Consorci del Parc de Collserola . Comissió executiva 3. Consell consultiu Assemblea general del Consorci del Parc de Collserola President Joan Antoni Baron Espinar Jordi Hereu Boher (fins el 20/12/2011) Xavier Florensa Cantons Xavier Trias i Vidal de Llobatera (des del 0//0) Joan Puigdollers Fargas President de l’Àrea Metropolitana de Barcelona A partir del 0 de desembre de 0 Vicepresident M. Mercè Rius Serra Antoni Fogué i Moya (fins el 20/12/2011 Andreu Carreras Puigdelliura Salvador Esteve i Figueras (des del 0//0) Josep M. Julià Martínez President de la Diputació de Barcelona Sara Jaurrieta Guarner Alberto Villagrasa Gil Vicepresident executiu Roger Pons Navacerrada Josep Perpinyà Palau Jordi Bellapart Colomer Alcalde de Sant Just Desvern Alfons Escoda Arbulo Xavier Florensa Cantons Secretari Sebastià Grau Àvila Ajuntaments Joan Grisó Nieto (fins el 20/12/2011) Interventor Manuel Leiva Velázquez (des del 0//0) Francesc Artal Vidal Ajuntament Sant Feliu de Llobregat Tresorer Carme Carmona Pascual Lluís Malavia Muñoz Ajuntament Cerdanyola del Vallès Membres Joan Borràs Alborch (fins el 20/12/2011 Olga Meca Torrents (des del 0//0) Àrea Metropolitana de Barcelona Ajuntament del Papiol Fins el 0 de desembre de 0 Ivan Arcas Blanch Maria Elena Pérez García (fins el 20/12/2011) Consol Pla Dou Judith Mojeda Utrera (des del 0//0) Juan Antonio Vázquez Cortado Ajuntament Montcada i Reixac Antoni Morral Berenguer Jordi Portabella Calvete Marta Subirà Roca (fins el 20/12/2011) Emma Balseiro Carreiras Joan Puigdomènech Franquesa (des del 0//0) Pilar Díaz Romero Ajuntament Sant Cugat del Vallès Clemente Murillo Benítez Francesc Narváez Pazos José Blas Parra Rodríguez (fins el 20/12/2011) Manel Martínez Díaz Pilar Díaz Romero (des del 0//0 Ajuntament Esplugues de Llobregat A partir del 0 de desembre de 0 Xavier Paz Penche Mònica Santamans Forés Jordi Martí Grau Ajuntament de Molins de Rei Oscar Ramirez Lara Jordi Portabella Calvete Sara Jaurrieta Guarner (fins el 20/12/2011) M. Mercè Ferrer Vilarrubla Joan Puigdollers Fargas (des del 0//0) Enric Giner Rodríguez Ajuntament de Barcelona Esther Salat Lorente Rosa Maria Martí Jodar Josep Perpinyà i Palau Lourdes Borrell Moreno Ajuntament de Barcelona Diputació de Barcelona Fins el 0 de desembre de 0 Generalitat de Catalunya Josep Mayoral Antigas Marià Morera Goberna Juan Carlos del Río Pin Josep Escorihuela Mestre Martí Domènech Montagut Jordi Bertran Castellví Ferran Vallespinós Riera  Consorci Parc de Collserola. Memòria 2011 Comissió executiva President Joan grisó Nieto (fins el 20/12/2011 Josep Perpinyà i Palau Manuel Leiva Velázquez (des del 0//0) Ajuntament de Sant Just Desvern Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat Per l’Àrea Metropolitana de Barcelona Sergio Hermoso Navalpotro (fins el 20/12/2011 Judith Mojeda Utrera (des del 0//0) Fins el 0 de desembre de 0 Ajuntament de Montcada i Reixac Ivan Arcas Blanch Catalina Montserrat Martí Marta Subirà Roca (fins el 20/12/2011 Xavier Paz Penche Joan Puigdomènech i Franquesa (des del 0//0) Salvador Gausà Gascón Ajuntament de Sant Cugat del Vallès Joan Miquel Roca Cueto Pilar Díaz Romero (des del 0//0) A partir del 0 de desembre de 0 Ajuntament d’Esplugues de Llobregat Catalina Montserrat Martí Antoni Farrero Compte Mònica Santamans Forés Joan Miquel Roca Cueto Ajuntament de Molins de Rei Per la Diputació de Barcelona Josep Perpinyà i Palau (des del 0//0) Ajuntament de Sant Just Desvern Fins el 0 de desembre de 0 Josep Mayoral Antigas Per la Generalitat de Catalunya Martí Domènech Montagut Marià Morera Goberna Jordi Bertran Castellví Josep Escorihuela Mestre Manel Martínez Díaz Vacant Ferran Vallespinós Riera Assistència tècnica A partir del 0 de desembre de 0 Director gerent Andreu Carreras Puigdelliura Marià Martí i Viudes Josep M. Julià Martínez Alberto Villagrasa Gil Secretari Sebastià Grau Àvila Pels ajuntaments Interventor Joan Borràs Alborch (fins el 20/12/2011 Francesc Artal Vidal Olga Meca Torrents (des del 0//0) Ajuntament del Papiol Laura Martínez Miragall (fins el 20/12/2011 Eulàlia Mimó i Viader (des del 0//0) Ajuntament de Cerdanyola del Vallès Sara Jaurrieta i Guarner (fins el 20/12/2011 Joan Puigdollers i Fargas (des del 0//0) Ajuntament de Barcelona Elsa Blasco Riera (fins el 20/12/2011 Antoni Vives i Tomàs (des del 0//0) Ajuntament de Barcelona Carmen Andrés Añón (fins el 20/12/2011 Vicent Guallart Furio (des del 0//0) Ajuntament de Barcelona  Consorci Parc de Collserola. Memòria 2011 Consell consultiu President Dolors Lázaro Palau Marià Martí i Viudes Club Excursionista de Gràcia Consorci Parc de Collserola Josep Closas Solà Vicepresident Club Velers Collserola Vicenç Sureda Obrador Diputació de Barcelona Francesc Bernat Oller Col·lectiu Agudells. Ecologistes en Acció, Catalunya Josep Riba Vilanova ADENC Salvador Clarós Ferret Comissió Obrera Nacional de Catalunya (CCOO) Josep Miquel Mallafré Serracanta Agrupació en Defensa de l’Entorn “Alnus” Maria Valls Biosca DEPANA Enric Llorella Muruzábal Amics de la Natura de Sant Feliu de Llobregat Joan Puigdomènech Franquesa Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès Roger Caballé Sasot Rosa Guallar López Francisco Javier Valencia Mateos Associació Via Verda de Cerdanyola Federació Catalana de Caça Salvador Ferran i Raubert Esther Argelich Martínez Roser Argemí d’Abadal Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona Damià Gibernet Pahissa Associació de Veïns de Mont d’Orsà - Vallvidrera Antoni Pardinilla Rovira Federació Entitats Excursionistes de Catalunya Esther Argelich Martínez Associació de Veïns del Barri de Montbau Gerard Badia Esbrí Fundació Catalana de l’Esplai Alberto López Parras Associació de Veïns de Canyelles Óscar Sanz Aguilar GRODEMA Jaume Taxé Fábregas José Miguel Sebastián Domènec Miquel i Serra Associació de Veïns de Sant Just Desvern Grup d’Estudis Locals Ainhoa Roca Vielva Marc Recasens Anton Associació Punt Interacció Collserola Institut Català d’Ornitologia Joan Estevadeordal Flotats Xavier Escuté Gasulla Catalunya Camina Institució Catalana d’Història Natural Lluís Terradas Soler Antonio Cabeza Martín Cambra Oficial de la Propietat Urbana de Barcelona Servei d’Extinció d’Incendis i Salvament Ajuntament de Barcelona Eva Mas Trepat Oleguer Farràs i Jané Pere Aceitón Marín Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA) Secció Excursionista “SEAS” Andreu Rafa Martínez Juanjo Butrón Centre Excursionista de Catalunya Societat Catalana d’Educació Ambiental (SCEA) Marià Caimó Hernández Josep Roca Elias Centre Excursionista de Molins de Rei Societat Catalana d’Herpetologia Francesc Cruces Socasau Joan Vendrell González Club Muntanyenc Sant Cugat Societat de Caçadors de Sant Just Desvern  Consorci Parc de Collserola. Memòria 2011 Francisco Javier Valencia Mateos Pilar Díaz Romero Societat de l’Ardilla Cerdanyola del Vallès Ajuntament d’Esplugues de Llobregat Juan Martín Mayordomo Olga Meca i Torrents Societat de Caçadors l’Harmonia d’Horta Ajuntament del Papiol Miguel Durán González Manuel Leiva Velázquez Societat de Caçadors Sant Feliu de Llobregat Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat Agustín del Río Martín Laura Rodríguez Morera Societat de Caçadors La Floresta Ajuntament de Cerdanyola del Vallès Josep Pujolar Faure Judith Mojeda Utrera UEC Gràcia Ajuntament de Montcada i Reixac Josep Cuscó Moyes Joan Puigdomènech Franquesa Ramon Figueras Garriga Ajuntament de Sant Cugat del Vallès Unió de Pagesos de Catalunya Pere Orriols Tubella Ferran Rodà de Llanza Ajuntament de Sant Just Desvern Universitat Autònoma de Barcelona Antoni Gómez Bolea Facultat de Biologia Universitat de Barcelona Joaquim Castelló López E.M.D. de Valldoreix Xavier Larrosa Gonzalez Dte. 8è Nou Barris Ajuntament de Barcelona Carles Mas Lloveras Dte. 7è Horta - Guinardó Ajuntament de Barcelona Maribel Sánchez Loran Dte. 5è Sarrià - Sant Gervasi Ajuntament de Barcelona Mónica Santamans Forés Ajuntament de Molins de Rei 10 2. PRESSUPOST 2011 Consorci Parc de Collserola. Memòria 2011 PRESSUPOST 2011 Estat d’ingressos 2011 A. Operacions corrents CAPÍTOL III Taxes i altres ingressos Consignació pressupostada Contret 3400 Ingressos per serveis educatius 6.000,00 50.998,34 3490 Preus públics per ocupació privativa d’espais públics 7.000,00 7.58,5 3490 Preus públics utilització temporal instal. Del parc 5,00 0,00 34909 Altres preus públics 5,00 0,00 36000 Vendes 8.000,00 7.98,38 39000 Altres ingressos 3.000,00 76.65,55 Total Capítol III 90.010,00 142.340,42 CAPÍTOL IV Transferències corrents 44000 Transferències d’entitats públiques 5,00 0,00 4500 Transferència Generalitat de Catalunya 77.955,00 37.08,4 4600 Transferències Diputació de Barcelona .947.796,00 .947.800,00 460 Transferències finalistes Ajuntament de Barcelona 83.74,58 54.000,00 460 Transferències finalistes Ajuntament Molins de Rei 9.999,88 9.999,88 4603 Transferències finalistes Ajuntament de Sant Cugat 0.000,00 5.675,00 46 Transferències no finalistes Ajuntament de Barcelona 40.000,00 0,00 46300 Transferències MMAMB .994.936,00 .994.936,00 47000 Transferències d’empreses privades finalistes 3.75,00 0.047,00 4700 Transferències d’empreses privades no finalistes 73.500,00 68.000,00 Total Capítol IV 4.919.658,46 4.427.486,02 CAPÍTOL V Ingressos patrimonials 5000 Interessos 4.000,00 9.73,4 55000 Concessions 59.06,8 59.04,79 Total Capítol V 63.106,28 68.737,93 Total operacions corrents 5.07.774,74 .638.564,37 B. Operacions de capital CAPÍTOL VI Alienació d’inversions reals 6900 Venda D’immobilitzat 00,00 37, Total Capítol VI 100,00 327,12 CAPÍTOL VII Transferències De Capital 74000 Transferències d’entitats públiques 34.8,60 35.09,86 75060 Transferència Generalitat De Catalunya 66.480,00 0,00 7600 Transferències De La Diputació De Barcelona 7.84,00 7.83,84 760 Transferències Ajuntament De Barcelona 4.368,38 0.4,00 7603 Transferències Ajuntament De Sant Cugat 60.000,00 60.000,00 7604 Transferències Ajuntament De Sant Feliu De Llobregat 30.000,00 0.75,56 7609 Transferències altres Ajuntaments 5,00 0,0 76300 Transferències de la MMAMB 53.304,46 53.376,84 77000 Transferencies d’entitats privades 5,00 0,00 Total Capítol VII 1.300.808,44 1.201.089,20 Total operacions de capital .300.908,44 .0.46,3 Pressupost 2011 6.373.683,18 Romanents 2010 550.985,07 Total pressupost 2011 6.924.668,25 5.839.980,69 10 Consorci Parc de Collserola. Memòria 2011 Estat de despeses 2010 A. Operacions corrents CAPÍTOL I Despeses de personal Consignació pressupostada Contret Retribucions del personal .64.885,40 .57.3,70 Seguretat social 833.643,93 754.009,43 Altres 87.797,67 75.938,4 Total Capítol I 3.663.327,00 3.502.259,37 CAPÍTOL II Adquisició de béns i serveis 0.7.0300 Lloguer de maquinària, instal·lacions i utillatge .000,00 0,00 0.90.0300 Lloguer de fotocopiadores 5,00 0,00 0.7.0400 Lloguer de material de transport 5,00 0,00 0.7.0800 Lloguer Torre de Collserola 0.00,00 0.44,99 0.90.0900 Cànons 650,00 55,40 0.7.000 Reparació i manteniment del medi natural 9.05,00 90.5,8 0.35.00 Manteniment menor centres educatius 5.50,00 5.530,3 0.90.00 Reparació d’edificis i altres construccions 9.030,00 90.7, 0.7.300 Reparació i manteniment maquinària, inst. Tècniques i utill. .850,00 4.447,3 0.7.400 Reparació i manteniment elements de transport 30.000,00 33.999,36 0.7.500 Reparació mobiliari urbà i àrees de lleure 4.000,00 3.088,48 0.90.500 Reparació i manteniment mobiliari i equips oficina 9.005,00 6.40,86 0.90.600 Reparació equips per a processos d’informació 5.500,00 5.47,93 0.90.60 Manteniment programes informàtics 4.000,00 .69,86 0.7.900 Reparació i manteniment equips telecomunicacions 5.000,00 4.450,98 0.90.900 Altres erparacions i manteniments 5,00 0,00 0.90.000 Material d’oficina 3.703,40 9.983,08 0.7.00 Publicacions medi natural 500,00 74,97 0.35.00 Publicacions educació ambiental 3.000,00 .70,34 0.90.00 Publicacions administració general .00,00 .79,4 0.90.00 Consumibles informàtics i altres materials 0.000,00 .468, 0.90.00 Consum electricitat 49.000,00 53.33,8 0.90.0 Aigua 30.000,00 6.49,4 0.7.03 Combustibles i carburants 38.000,00 35.940, 0.35.03 Gasoil calefacció can coll .000,00 7.33,3 0.7.04 Vestuari treballadors medi natural 6.000,00 5.838,4 0.90.04 Vestuari .500,00 364,56 0.90.06 Productes farmacèutics i material sanitari 350,00 565,9 0.7.07 Equips de protecció individual (epi) 3.000,00 .798,63 0.90.0 Productes de neteja i higiene personal 50,00 7,00 0.90.00 Servei de telefonia fixa 9.900,00 4.599,54 0.90.0 Postals 8.000,00 6.543,7 0.90.0 Telegràfiques 5,00 0,00 0.90.03 Servei d’internet 6.000,00 7.08,64 0.90.05 Telefonia mòbil 8.500,00 9.08,84 0.90.09 Missatgeria 3.000,00 .67,04 0.7.400 Assegurances de vehicles .000,00 9.44,0 0.90.40 Assegurances edificis i instal·lacions 4.086,88 4.086,88 0.90.40 Altres assegurances 5,00 0,00 0.90.500 Tributs estatals 5,00 .733,94 11 Consorci Parc de Collserola. Memòria 2011 PRESSUPOST 2011 0.90.50 Tributs de les comunitats autònomes 5,00 0,00 0.90.50 Tributs de les entitats locals .700,00 883,5 0.90.60 Representació i protocol 5.000,00 .70,57 0.35.60 Publicacions i divulgació 40.9,9 40.565,7 0.90.603 Publicacions a diaris oficials. 3.000,00 3.90,09 0.90.604 Jurídics, contenciosos 3.000,00 .6,6 0.94.608 Voluntaris i participació ciutadana 38.000,00 39.9,30 0.7.699 Despeses diverses medi natural 4.500,00 3.494,38 0.35.699 Despeses diverses educació ambiental 8.000,00 8.89,75 0.337.699 Despeses diverses servei projectes i obres 300,00 55,47 0.90.699 Despeses diverses administració 300,00 785,85 0.7.700 Servei de neteja del medi natural 64.075,00 63.486, 0.90.700 Servei de neteja 94.75, 97.00,04 0.90.70 Servei de vigilància i seguretat .070,43 .6,79 0.7.706 Estudis i treballs tècnics-medi natural 4.45,00 36.580,69 0.35.706 Estudis i treballs tècnics-educació ambiental 5,00 0,00 0.337.706 Estudis i treballs tècnics-projectes i obres .000,00 5.550,50 0.90.706 Estudis i treballs tècnics-administració 4.995,00 3.35,70 0.90.709 Assessorament informàtic 9.300,00 8.973,4 0.35.799 Suport extern centres d’educació ambiental 79.50,00 76.939,08 0.9.3000 Dietes dels membres dels òrgans de govern. 5.000,00 5.866,5 0.90.300 Dietes del personal directiu 00,00 7,88 0.90.300 Dietes del personal no directiu 4.000,00 6.408,98 0.9.300 Locomoció dels membres dels òrgans de govern 00,00 0,00 0.90.30 Locomoció del personal directiu .000,00 .958,95 0.90.30 Locomoció del personal no directiu 7.000,00 6.654,57 Total Capítol II 1.445.052,74 1.411.195,58 CAPÍTOL III Despeses financeres 0.90.3500 Interessos de demora 5,00 0,00 0.90.35900 Altres despeses financeres i de gestió bancària 450,00 70,88 Total Capítol III 455,00 170,88 CAPÍTOL IV Transferències corrents 0.90.4600 Transferències corrents a ajuntaments 5,00 0,00 0.90.46600 Transferències corrents a entitats que agrupin municipis 58.75,00 55.796,5 0.90.48000 Transf. Corrents a famílies i inst sense fin. Lucratives 5,00 0,00 0.90.4800 Transferències corrents a persones físiques 5,00 0,00 Total Capítol IV 58.740,00 55.796,51 Total operacions corrents 5.167.574,74 4.969.422,34 12 Consorci Parc de Collserola. Memòria 2011 B. Operacions de capital CAPÍTOL VI Inversions reals 0.7.60000 Inversions en terrenys 8.005,00 8.000,00 0.7.60900 Inversió nova en medi natural per a l’ús general 39.39,00 8.979,6 0.337.60900 Altra inv. Nova infraestr. I bens dest. A l’ús gral 70.089,0 67.999,67 0.7.6900 Inversió de reposició en medi natural per a l’ús general 44.368,38 50.,96 0.35.6900 Inversió de reposició per a l’ús general 8.54,87 68.965,47 0.90.600 Edificis administratius i altres construccions 9.3,86 58.697, 0.7.6300 Maquinària, instal·lacions i utillatge 0.000,00 7.4,5 0.7.6400 Elements de transport .850,00 79.086,5 0.90.6500 Mobiliari i equipament d’oficina .785,00 9.363,77 0.90.6300 Inversió de reposició edificis i altres construccions 7.049,00 70.0,7 0.7.63300 Inversió de reposició maquinària, instal. I utillatge .000,00 0,00 0.90.63500 Mobiliari i equipament d’oficina .00,00 .687,07 0.35.64000 Drets de reprodució 3.000,00 4.07,00 0.90.64009 Altres inversions immaterials .66,00 8.03,79 0.90.6400 Aplicacions informàtiques 5.400,00 9.97,4 0.7.6800 Altres edificis i construccions-medi natural 3.475,00 30.0,87 0.90.6800 Altres edificis i construccions-projectes i obres 34.8,60 54.470,8 0.7.68300 Maquinària, instal·lacions i utillatge 3.00,60 4.908,97 0.7.68400 Elements de transport-medi natural 5,00 0,00 0.7.68500 Mobiliari urbà i estris .000,00 0,00 0.35.68500 Mobiliari i equipament educació ambiental 8.000,00 8.883,40 0.90.68500 Mobiliari i equipament d’oficina 5.000,00 .97,68 0.90.68600 Equips per al procés de la informació 63.335,00 63.30,97 Total Capítol VI 1.757.088,51 1.682.184,79 CAPÍTOL VII 0.90.7606 Transferències ajuntament de cerdanyola del vallès 5,00 0,00 Total Capítol VII 5,00 0,00 Total operacions de capital 1.757.093,51 1.682.184,79 Pressupost 2011 6.373.683,18 Romanents 2010 550.985,07 Total pressupost 2011 6.924.668,25 6.651.607,13 13 3. Actuacions 3.1 Administració i contractació 3... Òrgans de govern 3... Gestió econòmica, gestió de recursos humans i contractació 3..3. Acció administrativa 3..4. Gestió del patrimoni públic 3..5. Arxiu Consorci Parc de Collserola. Memòria 2011 aCTUaCiOnS: administració i contractació Introducció Al Servei d’Administració i Contractació li corres- - Econòmic, gestió de recursos humans i ponen les funcions estructuradores del funciona- contractació. ment de l’ens gestor del Parc, amb l’objectiu de fa- - Acció administrativa. cilitar el procediment per tal que es puguin assolir - Gestió de patrimoni públic. les funcions finalistes dels altres serveis. Els àmbits - Arxiu. de gestió són els següents: Activitat dels òrgans de govern Assemblea General Comissió Executiva L’Assemblea General és l’òrgan suprem de delibe- La Comissió Executiva del Consorci del Parc Natural ració i decisió del Consorci del Parc Natural de la de la Serra de Collserola és un òrgan operatiu Serra de Collserola. l’objecte del qual és fer el seguiment i establir els mecanismes de posada en marxa de les decisions Durant l’any 0, es va dur a terme una sessió or- preses en l’Assemblea General. dinària en data 8 d’abril, en la qual es va adoptar, entre d’altres, l’acord d’aprovar definitivament el L’any 0 va desenvolupar-se una única sessió text modificat dels Estatuts de l’entitat als efectes el dia 8 d’abril. En aquesta sessió entre d’altres, d’integrar la Generalitat de Catalunya com a mem- s’aprovà el dictamen relatiu a l’aprovació de la bre de ple dret del Consorci. memòria de gestió del Consorci corresponent a l’exercici de 00. Posteriorment en data 0 de desembre es des- envolupà la sessió constitutiva de l’Assemblea Consell Consultiu General per al període 0-05 i van prendre possessió els seus membres. El Consell Consultiu es configura com a òrgan de participació del Consorci del Parc Natural de la Ser- L’actual president de l’Àrea Metropolitana de ra de Collserola, al costat dels òrgans de govern i Barcelona, Sr. Xavier Trias i Vidal de Llobatera, d’administració. Les funcions del Consell són, entre fou nomenat president, mentre que pel càrrec de d’altres, les d’informació, consulta i assessorament vicepresident foren elegits el Sr. Salvador Esteve i respecte al Pla d’actuacions del Consorci. Figueras, president de la Diputació de Barcelona i el Sr. Josep Escorihuela Mestre, director general El 9 de juny de 0 se celebrà la sessió ordinà- de Medi Natural i Biodiversitat del Departament ria del Consell Consultiu corresponent a l’estiu de d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i 0. En el decurs d’aquesta sessió, el president Medi Natural de la Generalitat de Catalunya. va retre compte de les actuacions dutes a terme al Parc en el darrer semestre, de les actuacions A més, es va adoptar l’acord de nomenar vicepre- derivades de les propostes formulades en la dar- sident executiu del Consorci del Parc Natural de rera sessió i dels contactes del Consorci amb la la Serra de Collserola el Sr. Josep Perpinyà Palau, Generalitat de Catalunya com a conseqüència de alcalde de l’Ajuntament de Sant Just Desvern la declaració de parc natural. En aquest context, el Consell Consultiu va acordar sol·licitar a la Genera- També s’aprovà la composició de la Comissió litat de Catalunya que la redacció del Pla Especial Executiva, així com la constitució de la Comissió del Parc s’efectuï en el termini de dos anys previst Especial de Comptes. al decret de declaració de parc natural. També es va aprovar promoure la redacció de plans tècnics 16 Consorci Parc de Collserola. Memòria 2011 de gestió i millora forestal entre els propietaris de demanda efectuada pels ajuntaments de Molins les finques privades del Parc i que es vetlli perquè de Rei, Sant Cugat del Vallès i Cerdanyola del s’hi apliqui rigorosament la Llei de contaminació Vallès en el sentit que es modifiqui el Pla General lumínica. Els membres del Consell també van ma- Metropolità amb l’objectiu que se substitueixi el nifestar la seva preocupació per l’abandonament traçat dels vials de Cornisa i d’Enllaç per espais de l’activitat agrícola al Parc i per la pèrdua de les lliures o la qualificació urbanística més adient en mines d’aigua, entre d’altres qüestions. cada cas. També es van generar interessants debats al voltant de qüestions com ara l’aprofitament de El 4 de desembre de 0 se celebrà la sessió la biomassa, la conveniència que s’acompleixi ordinària del Consell Consultiu corresponent a el termini legal per a la redacció del nou Pla l’hivern de 0. En el decurs d’aquesta sessió, Especial, la possibilitat d’implementar un pla es va referir i debatre el projecte de l’Esquema d’actuació enfront de l’impacte lumínic al Parc o Director de les Portes de Collserola a Barcelona. l’autorització d’activitats (marxes, caminades) de També es va adoptar l’acord d’adherir-se a una l’exèrcit a la serra. Àmbit econòmic, gestió de recursos humans i contractació. Gestió econòmica da. El 5,8% dels crèdits corresponen a inversi- ons i el 84,% a despesa corrent. L’execució del L’àmbit de gestió econòmica té com a finalitat prin- pressupost de despeses ha estat d’un 96,%, que Plantilla funcional consolidada cipal la gestió del pressupost de l’entitat. Aquest correspon a un 96,% de la despesa corrent i un a 31 de desembre de 2011 recull les previsions d’ingressos i els crèdits per a 95,8% de les operacions de capital. Funcionaris 4 despeses que s’hauran d’executar durant l’exerci- ci. Per al 0 el pressupost aprovat inicialment Gestió de recursos humans Laborals fixos 5 pel Consorci ha estat de 6.020.403,72 €, amb una Treballadors temporals 6 consignació definitiva, un cop realitzades les mo- L’entitat disposa d’una plantilla funcional que el Treballadors fixos discontinus 8 dificacions de crèdit de l’exercici, de 6.924.668,25 3 de desembre de 0 constava de 80 efectius, Total 80 €. El pressupost es va aprovar amb una previsió dels quals 8 són vigilants de prevenció d’incendis, d’ingressos per transferències de la Generalitat de fixos discontinus o a temps parcial (16 contractats Catalunya de 717.960 €, que van quedar final- a raó de nou mesos per any,  de sis mesos anuals ment reduïts a 327.028,14 € amb conseqüències i  pel temps exclusiu de campanya). molt negatives pel que fa al resultat pressupostari i romanent de tresoreria de 0. L’Assemblea General del Consorci, en sessió de data 8 d’abril de 0, va adoptar els acords El pressupost d’ingressos recull els recursos finan- pertinents per tal d’impulsar la modificació de la cers de l’entitat i es nodreix en un 87,4% amb relació de llocs de treball i de la plantilla de perso- les aportacions que realitzen l’Àrea Metropolitana nal del Consorci, per tal d’adequar-los a la vigent de Barcelona, la Diputació de Barcelona i la Gene- estructura organitzativa prevista als estatuts cor- ralitat de Catalunya. Altres fonts de finançament poratius, en el sentit que l’entitat pot estar nodrida són les aportacions d’ajuntaments, d’entitats col- tant de personal funcionari com laboral. laboradores i els preus públics del parc. L’execució del pressupost d’ingressos per l’any 0 ha estat del 9, %, que correspon a un 9,5 % d’execució d’ingressos corrents i un 9,4 % d’ingressos de capital. Pel que fa al pressupost de despeses, expressa els crèdits màxims que es poden gastar a cada parti- 1 Consorci Parc de Collserola. Memòria 2011 aCTUaCiOnS: administració i contractació Activitats formatives La formació constitueix una potent eina que mi- Cal assenyalar la formació interna relativa a la seu llora directament el desenvolupament de les fun- electrònica del Consorci. cions públiques, però indirectament també millora la integració dels nous empleats, fomenta la co- Addicionalment, s’han atorgat ajuts a l’obtenció del municació interna, potencia el treball en equip i carnet de conduir BTP i de titulacions especifiques afavoreix la implantació de canvis organitzatius de guardes de camp. que faciliten l’adaptació a les transformacions que es produeixen en els serveis públics i les demandes Contractació administrativa ciutadanes. Tenint present el caràcter prestador de serveis de Per tal de dur a terme les activitats formatives, el l’ens gestor del Parc, la major part de la seva ac- Consorci, amb el concurs de la representació legal tivitat administrativa té caràcter contractual; així del personal de l’entitat, es va dotar d’un instru- es concerten principalment contractes de submi- ment normatiu, mitjançant l’aprovació de les nor- nistrament, de serveis, d’obra i privats. mes de desplegament denominades “Regulació interna de la formació del personal del Consorci En el quadre següent es relacionen tots els con- del Parc de Collserola” que va ser publicat al Di- tractes adjudicats l’any 0. ari Oficial de la Generalitat de Catalunya número 446 de data 30 de juny de 005. Aquest acord, Convenis vinculats a fixa 4 línies formatives bàsiques: l’Administració - Formació interna obligatòria Al llarg de l’any 0 han continuat els progra- - Formació interna voluntària mes de col·laboració amb institucions, entitats - Formació externa de curta durada públiques i privades per a l’execució d’estudis i - Formació externa de llarga durada desenvolupament d’investigacions adreçades a la protecció i conservació del parc, com també L’any 0, el Consorci ha aprovat un pla de for- a la captació d’aportacions econòmiques per al mació global per tal d’atendre cadascuna de les desenvolupament de projectes i altres vies de col- línies formatives que recull el reglament de forma- laboracions institucionals dins del marc de coope- ció. Els eixos o programes en què es concentrava ració interadministrativa. Bona part dels resultats el pla de formació eren els següents: d’aquest àmbit de gestió queden reflectits en els capítols referits a les altres unitats funcionals de En aquest sentit, s’han atorgat ajuts econòmics i l’entitat. Els convenis signats es troben detallats autoritzacions d’assistència a accions formatives en pàgines successives. de diversa índole i que es poden agrupar en: ) Cursos d’idiomes, es especial, de llengua cata- lana. ) Estudis universitaris de grau, postgrau i màs- ters Així mateix, s’ha potenciat l’àrea formativa via on line en relació a les noves tecnologies d’informació i comunicació (TIC) i aquelles accions formatives de perfeccionament i reciclatge per canvis de nor- mativa en l’àmbit de la funció pública i canvis de la gestió de processos informàtics en àrees estra- tègiques. També s’ha iniciat una línia de formació en matèria d’ambientalització de la contractació a l’Administració Local, per al personal dels serveis d’administració i contractació. 1 Consorci Parc de Collserola. Memòria 2011 Contractes adjudicats durant l’any 2011 Preu Adjudicatari * Sistema d’adjudicació Objecte del contracte * adjudicació (raó social) OM: Obert criteris múltiples SVRNE Mutua de Seguros y Rease-  Assegurança de vida del personal del CPC NS 44.49,3 NS: Procediment negociat sense publicitat guros a Prima Fija P: Pròrroga  Subministrament d’electricitat NS 58.666,67 Endesa Energia, SA Unipersonal Cànon anual Servei d’assistència tècnica i manteniment ** 3 preventiu i correctiu NS 4.53,00 Anco Sistemas de Gestión, SA de l’equip informàtic del CPNSC - 0 Manteniment integral dels jardins del Viver de 4 NS 0.07,56 Moix, Serveis i Obres, SL Can Borni- 0 Obres d’execució de la a fase del “Projecte 5 per a la construcció d’una nau per ovelles. OM 4.483,9 Moix, Serveis i Obres, SL Finca de ca n’Oller (Montcada i Reixac) 6 Manteniment de franges urbanes OM 54.788,90 Arico Forest, SL Subministrament de dos vehicles per al Servei Motorsol Import Vehículos 7 NS 47.73,48 de Medi Natural Industriales, SL Obres d’execució de la a fase del “Projecte 8 per a la construcció d’una nau per ovelles. NS 0.663,07 Moix, Serveis i Obres, SL Finca de ca n’Oller (Montcada i Reixac) 9 Manteniment de franges urbanes NS 37.94,39 Arico Forest, SL Obres de reparació de la xarxa viària de Excavaciones y Mantenimiento 0 NS 84.745,76 prevenció d’incendis - 0 Bernardo, SL Treballs de seguiment en l’àmbit de la gestió  NS 9.00,00 John Patrick Cahill de la fauna - 0 Manteniment integral dels jardins del Viver de  NS 6.53,7 Moix, Serveis i Obres, SL Can Borni- 0 Subministrament de combustible per als 3 NS 5.43,73 Petroport, SL vehicles i maquinària del Parc - 0 Execució del Projecte de rehabilitació de la UTE Movir 30 amb Pavimentos y 4 OM 65.797,67 masia de Can Baró Obras Especiales, SA Manteniment dels edificis i instal.lacions del 5 OM 77.50,00 Instal.lacions Elèctriques Torra, SL Parc de Collserola -0 Neteja dels edificis gestionats per l’entitat 6 OM 64.830,5 Gestiser Manteniment, SL - 0 Servei d’activitats guiades del PNSC i recol- 7 zament a diversos treballs educatius al CEA NS 50.307,0 Argelaga Serveis Ambientals, SL de Can Coll Servei de neteja de brossa de les infraestruc- 8 tures viàries i de lleure del Parc de Collserola PM 4.953,86 Urbaser, SA (pròrroga 0-03) Servei de vigilància dels edificis gestionats Metropolis Seguridad y Protección, 9 PM 68.680,00 per l’entitat SL Arrendament del servei de bar-restaurant-ca- 0 feteria a l’edifici seu del Centre d’Informació OM **3.075,00 Maria del Carmen Valls Vila - Serveis Tècnics del CPNSC Concessió de bar-restaurant i del quiosc bar Can Serdà , SL, Sr. Fernando  ubicats a l’àrea de lleure de Can Coll, al tm OM **8.800,00 Fernández Bonet de Cerdanyola del Vallès Concessió de l’explotació del quiosc de l’àrea  de lleure dela Salut, al tm de Sant Feliu de NS **.500,00 Samuel Martínez Cañas Llobregat 1 Consorci Parc de Collserola. Memòria 2011 aCTUaCiOnS: administració i contractació Convenis de cooperació científica i tècnica Universitats Entitat Projecte associat Data Màster en dret públic, estudis avançats Fundació Institut d’Educació Contínua - Universitat de l’ordenació juridico-administrativa del 7/0/ Pompeu Fabra territori i del mercat Pràctiques curriculars en empreses i in- Universitat de Barcelona – Facultat de Biologia stitucions per a estudiants de tercer cicle: 5/0/ Màster Col·laboració de pràctiques en empreses Universitat de Barcelona – Facultat de Biologia i institucions de programes oficials de /0/ postgrau (POP) - Màsters Annex al conveni de la Llicenciatura de Universitat Autònoma de Barcelona – Facultat de Biologia per a la realització de pràctiques 8/0/ Biociències amb còmput de crèdits Col·laboració de pràctiques en empreses Universitat Politècnica de Catalunya i institucions de programes oficials de 4/05/ doctorats Col·laboració per a la realització de pràcti- Universitat Pompeu Fabra – Facultat de Dret 7/06/ ques dels estudiants de dret Col·laboració per a la realització de pràcti- Universitat Autònoma de Barcelona – Departament ques professionals dels alumnes del Màster 30/06/ de Geografia en Tecnologies de la Informació Geogràfica Col·laboració de pràctiques externes Universitat de Barcelona – Facultat de Pedagogia 06/09/ d’estudiants Col·laboració de pràctiques externes Universitat de Barcelona – Facultat de Biologia 4/09/ d’estudiants Universitat Autònoma de Barcelona – Institut de Col·laboració en els camps de la investig- // Ciència i Tecnologia Ambiental ació i el desenvolupament Ens Consorciats Entitat Projecte associat Col·laboració per a la formació pràctica en Generalitat de Catalunya - Departament d’Educació 4/0/ centres de treball Document desplegament conveni cooper- Ajuntament de Sant Cugat del Vallès ació obres de millora de l’accés al Parc de 0/0/ Collserola Col·laboració per a la formació pràctica en Generalitat de Catalunya - Departament d’Educació /0/ centres de treball Realització i manteniment de franges de protecció en zones urbanitzades, així com Ajuntament de Barcelona – Dte V Sarrià - Sant Gervasi altres tasques de prevenció d’incendis del 5/0/ Districte V Sarrià - Sant Gervasi. Document de desplegament 0 Col·laboració per a la formació pràctica en Generalitat de Catalunya - Departament d’Educació 6/03/ centres de treball Col·laboració per a la formació pràctica en Generalitat de Catalunya - Departament d’Educació 07/04/ centres de treball Col·laboració per a la formació pràctica en Generalitat de Catalunya - Departament d’Educació 0/05/ centres de treball Col·laboració per a la formació pràctica en Generalitat de Catalunya - Departament d’Educació 0/05/ centres de treball 20 Consorci Parc de Collserola. Memòria 2011 Gestió i coordinació dispositiu de preven- Diputació de Barcelona ció d’incendis respecte a la torre de guaita 3/05/ “Sierra” ubicada al municipi de Gavà Realització i manteniment de franges de protecció en zones urbanitzades, neteja de Ajuntament de Molins de Rei /09/ vegetació de vials i neteja de vegetació de solars de propietat municipal 0 Col·laboració per a la formació pràctica en Generalitat de Catalunya - Departament d’Educació 9/09/ centres de treball Col·laboració per a la formació pràctica en Generalitat de Catalunya - Departament d’Educació // centres de treball Col·laboració per a la formació pràctica en Generalitat de Catalunya - Departament d’Educació 0// centres de treball Regulació transferència del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimen- Generalitat de Catalunya – Departament d’Agricultu- tació i Medi Natural a favor del Consorci 9// ra, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural del Parc Natural de la Serra de Collserola corresponent a l’exercici 0 Patrocini Entitat Projecte associat Manteniment, conservació i divulgació del Gestió Integral de Cementiris Nomber, SL 0/04/ medi natural del Parc Col·laboració estudis i actuacions millora Cementiris de Barcelona, SA 8/04/ medi natural Manteniment, conservació i divulgació del Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya 30/04/ medi natural del Parc Col·laboració objectius Pla Especial de Parc d’Atraccions Tibidabo, SAU Protecció del Medi Natural del Parc de 0/05/ Collserola Col·laboració objectius Pla Especial de Torre de Collserola, SA Protecció del Medi Natural del Parc de // Collserola Altres Entitat Projecte associat Pràctica alumna Escola Capacitació Agrà- Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals 4/0/ ria Santa Coloma de Farners Pràctiques de Formació programa Associació Nexes Interculturals de joves per Europa 8/03/ Leonardo da Vinci Col.laboració per promocionar la pràctica i Gestora Clubs Dir, SL realització d’activitats vinculades a l’esport /03/ al Passeig de les Aigües Pràctiques de formació de tècnic en re- Centre d’Estudis CIM habilitació de fauna salvatge al Mòdul de /03/ Recuperació de Fauna Autòctona Pràctiques de formació de tècnic en re- Centre d’Estudis CIM habilitació de fauna salvatge al Mòdul de 30/03/ Recuperació de Fauna Autòctona Gestió i coordinació del dispositiu de prevenció d’incendis respecte a les torres Consell Comarcal del Baix Llobregat de guaita “Romeo” i “Juliet” ubicades als 3/03/ municipis de Sant Climent de Llobregat i Corbera de Llobregat 21 Consorci Parc de Collserola. Memòria 2011 aCTUaCiOnS: administració i contractació Hormigones y Bombeos Soluciones, SAU i Srs. Durall i Gestió de la finca del polígon 15 parcel.la 04/05/ Pinós i Berggren Durall 0 de Barcelona Gestió d’una finca dins l’espai natural de La Clota, SL 03/06/ Garraf Marc de col.laboració per dur a terme ac- Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals 5/06/ cions específiques d’interès recíproc Gestió i coordinació dels dispositius de prevenció d’incendis, respecte 3 torres de Consorci del Parc de la Serralada de Marina 07/07/ guaita, ubicades als municipis de Badalo- na, Santa Coloma de Gramenet i Tiana Col·laboració per a la formació pràctica en EFA Quintanes 8/0/ centres de treball Pràctiques de formació de tècnic en re- Centre d’Estudis CIM habilitació de fauna salvatge al Mòdul de 03// Recuperació de Fauna Autòctona Resolució del Conveni de pràctiques de formació de tècnic en rehabilitació de Centre d’Estudis CIM 0// fauna salvatge al Mòdul de Recuperació de Fauna Autòctona Realització i manteniment de franges de protecció contra incendis en zones urbanit- Pro Nou Barris, SA 0// zades, així com altres tasques de prevenció d’incendis del districte VIII Nou Barris Promoció i difusió de la imatge del Parc Ediciones Primera Plana, SA 0// Natural de la Serra de Collserola Treballs de manteniment dels jardins de Barcelona de Serveis Municipals, SA Can Borni. Modificació i pròrroga per l’any // 0 Convenis subscrits en exercicis precedents i que continuen vigents: Universitats Entitat Projecte associat Universitat Autònoma de Barcelona – Facultat de Bi- Realització de pràctiques en empresa per al còmput de ologia crèdits Universitat Autònoma de Barcelona – Servei d’Ecopato- Col·laboració tècnica logia de Fauna Salvatge Col·laboració de pràctiques en empreses i institucions Universitat de Barcelona – Facultat de Biologia - màsters Universitat de Barcelona Pràctiques alumnes Facultat Pedagogia Universitat de Barcelona Acord marc de col·laboració Universitat Pompeu Fabra Col·laboració pràctiques alumnes llicenciatura de Dret Col·laboració llicenciatura en Ciències Polítiques i de Universitat Pompeu Fabra l’Administració Realització de pràctiques dels alumnes de la Facultat de Universitat Ramon Llull Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquer- na 22 Consorci Parc de Collserola. Memòria 2011 Ens Consorciats Entitat Projecte associat Document de desplegament del conveni de col·laboració signat en data  de desembre de 003 entre l’Ajunta- Ajuntament de Barcelona ment de Barcelona i el Consorci del Parc de Collserola: col·laboració en defensa judicial Ajuntament de Barcelona Conveni marc de cooperació Realització i manteniment franges de protecció en zo- Ajuntament de Barcelona – Dte. V Sarrià - St. Gervasi nes urbanitzades, així com altres tasques de prevenció d’incendis Intercanvi d’informació cartogràfica digital en l’entorn Ajuntament de Cerdanyola del Vallès del Parc de Collserola Gestió integral finca Can Coll i col·laboració en la Ajuntament de Cerdanyola del Vallès protecció i difusió dels valors patrimonials del Parc de Collserola Manteniment del camí de Can Catà i execució de projec- Ajuntament de Cerdanyola del Vallès tes de portes de parc dins del municipi Ajuntament de Cerdanyola del Vallès i Ajuntament Execució del “Projecte del Passeig Mirador de les Aigües de Barcelona (tram 7: carretera d’Horta – Can Ferrer)” Ajuntament de Cerdanyola del Vallès i família Gil Nebot Acord de custòdia del territori del Bosc Gran Realització i manteniment de franges de protecció en Ajuntament de Molins de Rei zones urbanitzades, neteja de vegetació de vials i neteja de vegetació de solars de propietat municipal Document de desplegament conveni realització i man- teniment franges de protecció en zones urbanitzades, ne- Ajuntament de Molins de Rei teja de vegetació de vials i neteja de vegetació de solars de propietat municipal 00-0 Enderrocament d’horts il·legals i construcció d’un corral Ajuntament de Montcada i Reixac d’ovelles al Torrent d’en Tapioles (finca de Can Oller) Ajuntament de Sant Cugat del Vallès Conveni marc Document de desplegament 00 al conveni marc de Ajuntament de Sant Cugat del Vallès cooperació Col.laboració per a la gestió i administració de la finca Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat La Salut Addenda al conveni de cooperació relatiu a l’execució Ajuntament de Sant Just Desvern de les actuacions de restauració dels espais que resulten afectats per l’execució del túnel Fontsanta-Trinitat Modificació clàusula 3a. Conveni marc cooperació per Ajuntament de Sant Just Desvern adaptar-la a les circumstàncies reals existents actual- ment Ajuntament de Sant Just Desvern Recuperació de la finca de Can Baró Execució i finançament d’actuacions de restauració en espais que resulten afectats a l’entorn de Can Baró i Can Ajuntament de Sant Just Desvern i Aigües Ter Llobregat Biosca com a conseqüència de l’execució de la Galeria A del túnel Fontsanta-Trinitat Establiment règim execució obres relatives “projecte Ajuntament de Sant Just Desvern i ATLL d’execució de la rehabilitació integral de la masia de Can Baró” Ajuntament de Sant Just Desvern, el Club Emas i Reforestació i restauració paisatgística d’una part de la Manto Naves Industriales, SL finca registral 11391 23 Consorci Parc de Collserola. Memòria 2011 aCTUaCiOnS: administració i contractació Col.laboració encomanda de gestió en matèria de pre- Diputació de Barcelona venció de riscos laborals Encomanda de gestió de l’Assistència de la Gestió Diputació de Barcelona Econòmica del Consorci del Parc de Collserola Actuacions contorns carreteres provincials en sòls de Diputació de Barcelona propietat o de cessió d’ús públic Generalitat de Catalunya - Conselleria de Medi Ambient Incorporació de la Generalitat de Catalunya al Consorci i Habitatge, Diputació de Barcelona i Mancomunitat de del Parc Natural de la Serra de Collserola Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona Atorgament d’un permís d’ocupació temporal per a la Generalitat de Catalunya – Departament d’Acció Social instal·lació d’un repetidor de telecomunicacions en un i Ciutadania espai de la masia Mas Pins Promoure l’afiliació dels propietaris privats al Centre de Generalitat de Catalunya – Departament d’Agricultura la Propietat Forestal, així com la redacció de projectes Ramaderia i Pesca. Centre de la Propietat Forestal d’ordenació o plans de gestió i millora forestal. Generalitat de Catalunya – Departament d’Agricultura Col·laboració per a incorporar el mòdul de recuperació de Ramaderia i Pesca fauna de Can Balasc a la xarxa de centres de Catalunya Patrocini Entitat Projecte associat Contribució objectius Pla Especial de Protecció del Medi Parc d’Atraccions Tibidabo, SAU Natural del Parc de Collserola Col.laboració realització estudis i actuacions millora del Cementiris de Barcelona, SA Medi Natural del Parc de Collserola Contribució objectius Pla Especial de Protecció del Medi Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya Natural del Parc de Collserola Conservació, sensibilització, promoció i conservació me- GIC de Nomber, SL diambiental Parc de Collserola Conservació, sensibilització, promoció i conservació me- Torre de Collserola, SA diambiental Parc de Collserola Altres Entitat Projecte associat Gestió i coordinació del dispositiu de prevenció d’incendis respecte a les torres de guaita “Romeo” i “Juliet” ubi- Consell Comarcal del Baix Llobregat cades als t.m. de Sant Climent de Llobregat i Corbera de Llobregat. Protocol d’actuació 00 Col·laboració redacció projecte mesures preventives ambientals, execució obres civils i mesures correctores Aigües Ter Llobregat per a la restauració d’espais ocupats i afectats per les mateixes Pràctiques alumnes Treballs Forestals i Conservació del EFA Quintanes Medi Natural Treballs de manteniment dels jardins de Can Borni. Modi- Barcelona de Serveis Municipals, SA ficació i pròrroga per l’any 2011 Realització manteniment de franges de protecció contra Pro Nou Barris, SA incendis en zones urbanitzades, així com altres tasques de prevenció d’incendis del dte. VIII de Barcelona Barcelona de Serveis Municipals, SA Gestió dels jardins de Can Borni Espacios Constructivos 003, SL Ocupació de finca privada Als termes municipals de Barcelona i Cerdanyola del Propietaris finca Can Ferrer Vallès: ocupació de finca privada 24 Consorci Parc de Collserola. Memòria 2011 Revegetació i talusament convingut,amb la conformitat dels propietaris dels terrenys i segons les indicacions UTE Línia 5 del Consorci del Parc de Collserola, un cop finalitzades les obres i retirada de la planta de formigó de la línia 5 Inclusió plec de prescripcions tècniques per a la regulació de treballs forestals en tots els plecs de condicions Fecsa - Endesa tècniques dels projectes i manteniments que contracti dins l’àmbit del Parc de Collserola Seguiment de la fauna herpetològica del pantà de Societat Catalana d’Herpetologia Vallvidrera Realització de pràctiques de formació de tècnic en Centre d’Estudis CIM rehabilitació de fauna salvatge al mòdul de recuperació de fauna autòctona del Parc de Collserola Investigació relativa al funcionament del Parc i les seves Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya connexions amb la Serralada Litoral, el Vallès, la Vall del Llobregat i Barcelona Execució material Fase A procés implantació i verificació Quality Experts, SA sistema gestió medi natural Eco-Management and Audit Scheme (EMAS) Exposició “Voz de las raíces” en el marc del Projecte Takaaki Masuda “Escultura ecológica. Mensaje del Bosque” Cemex España, SA i Fundación Cemex España Subministrament aigua al dipòsit Puig d’Olorda Realització replantacions d’arbres de ribera, neteja de Defensa Patrimoni Nacional (DEPANA) brossa i eradicació de plantes al·lòctones Desenvolupament material didàctic interactiu sobre la Consorci Parc Serralada de Marina vegetació de la Serralada de Marina Ocupació permanent part finca instal·lació torre Mir Pous Girona, SL prevenció incendis Alfa Promoció afiliació propietaris forestals privats al Centre Centre Propietat Forestal de la Propietat Forestal Arxiu En el decurs del present exercici l’Arxiu Adminis- Documentació que es conserva tratiu del Consorci ha esmerçat els seus recursos a l’Arxiu: en consultes i préstecs, així com en la recepció de Durant l’any 0 s’han rebut dels Serveis Tècnics documentació. del Consorci 33 expedients i les publicacions pe- riòdiques del Consorci, per a la seva conservació Préstecs i custòdia. Préstecs: aquests han comportat 83 sortides de documents de l’arxiu. Llibres de registre Entrades: .8 Sortides: .7 Expedients incoats: 38 25 3. Actuacions 3.2. Assessoria jurídica Consorci Parc de Collserola. Memòria 2011 aCTUaCiOnS: assessoria jurídica Assessoria jurídica L’assessoria jurídica del Consorci del Parc Natural definitivament per l’Assemblea General del de la Serra de Collserola té com a funció bàsica Consorci en la sessió de 8 d’abril de 0. assessorar i donar suport tècnic en matèria de la D’acord amb l’anunci publicat al Butlletí Oficial de seva especialitat, tant a nivell intern (altres Serveis la Província de Barcelona de data 9 de maig de i Unitats del Consorci), com a nivell extern (entitats 0, aquests Estatuts entraren en vigor el passat locals i altres institucions i organismes, així com 7 de maig de 0, produint-se el canvi de usuaris en general), així com establir les directrius denominació de Consorci del Parc de Collserola a per a la redacció, tramitació i arxiu de les resolucions Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola. jurídicoadministratives, informes i qualsevol altre Finalment, en l’Assemblea General constitutiva de tipus de documentació complementària. 0 de desembre de 0 es van elegir els seus membres, entre els quals els representants de la En el marc de la declaració del Parc Natural de Generalitat de Catalunya en proporció a la seva la Serra de Collserola i de l’Acord de Govern de aportació econòmica. 9 d’octubre de 00, pel qual es va aprovar la integració de l’Administració de la Generalitat de Pel que fa al seguiment i control de la defensa Catalunya en el Consorci del Parc de Collserola jurídica del Consorci del Parc Natural de la Serra i s’aproven els nous Estatuts, es va tramitar de Collserola, s’ha realitzat l’escaient coordinació l’expedient de modificació d’aquests Estatuts, dels plets en marxa de l’any 0, que es resumeix el text definitiu dels quals foren aprovats en el següent quadre: Gestió del patrimoni El Pla especial d’ordenació i protecció del medi un conjunt i que l’antiga masia de Can Coll, situada natural del Parc de Collserola té un àmbit territorial dins de la finca objecte de conveni, constitueix un de 8.645 hectàrees que inclouen part dels nou espai públic bàsic per al desenvolupament de municipis consorciats, dels quals aproximadament programes destinats a assolir aquest objectiu. Amb unes .500 hectàrees són de propietat pública. la signatura del conveni es permet l’adequació El patrimoni del Consorci està constituït per béns jurídica a la realitat fàctica del manteniment, adquirits per qualsevol títol legítim i pels béns que conservació, gestió i ús de la finca com a Centre li puguin adscriure els ens consorciats per a les d’Educació Ambiental i com a àrea de lleure i finalitats pròpies de l’entitat. Per gestionar aquest estada, a més de la gestió agrícola i forestal que patrimoni els Estatuts del Consorci atribueixen es ve realitzant per part de l’òrgan gestor del Parc a l’entitat la competència de la formació del en els termes establerts en el PEPCo des de l’any patrimoni de sòl públic i la seva gestió, amb la 987. facultat d’adquirir, reivindicar, permutar, gravar o administrar tota classe de béns i la d’assumir Així mateix, en el sentit de formalitzar la gestió titularitats fiduciàries o dominicals de disposició. de les finques públiques, la Comissió Executiva de 0 de desembre de 00 va acceptar l’adscripció Un dels objectius de patrimoni és formalitzar directa al Consorci del Parc de Collserola de la finca jurídicament la gestió ordinària que duu a terme del paratge conegut com a Santa Creu d’Olorda, el Consorci de les finques públiques del Parc. En de superfície de  hectàrees, segons l’acord de aquest sentit, cal destacar la signatura, en data  l’Assemblea de la Mancomunitat de Municipis de setembre de 00, d’un conveni amb l’Ajun- de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, en sessió tament de Cerdanyola del Vallès per a l’adscripció de de data 22 de juliol de 2010. Aquesta finca fou la gestió integral de la finca de Can Coll al Consorci incorporada a la Mancomunitat per cessió gratuïta del Parc de Collserola, la qual té una superfície de CEMEX España, SA mitjançant escriptura registral de 36 hectàrees. Ambdues adminis- pública atorgada en data 4 de desembre de tracions tenen com a objectiu comú la recerca, la 005. protecció i la conservació del patrimoni històric i na- tural de la serra de Collserola entenent aquest com 2 Consorci Parc de Collserola. Memòria 2011 Recursos en tràmit a 31 de desembre de 2011 Jutjat del Contenciós Administratiu de Barcelona Jutjat Recurs/inici Exp. CPNSC Tipus / Contingut Estat de tramitació Sentència ferma parcialment Bases procés selectiu / Decret desfavorable pel Consorci.  84/009 008/55-AG aprovació bases i convocatòria Interposat recurs d’apel- plaça lació 73/009 Responsabilitat patrimonial / Sentència ferma favorable 4 369/009-D 009/-AG Desistiment sol·licitud pel Consorci Estatuts del Consorci / Inadmis-  69/0 00/75-AG Compareguts sibilitat al.legació Responsabilitat patrimonial / In- 8 9/0 B 00/4-AG Compareguts admissibilitat sol·licitud Jutjat del Social de Barcelona Sentència ferma favorable Reclamació de quantitat / Decret 5 497/009 009/73-AG pel Consorci. Interposat re- pagaments ajuts socials curs de suplicació 6/009 Tribunal Superior de Justícia de Catalunya Recurs/inici Exp. CPNSC Tipus/contingut Estat de tramitació Urbanístic / Expropiació finca 947/90 79/96-AG Pendent execució sentència forestal Sentència ferma favorable Urbanístic / Desestimació d’inici pel Consorci. Preparat recurs 67/007 008/9-AG d’expedient d’expropiació per de cassació / Denegació pre- ministeri de la llei sentació recurs de cassació per unificació de doctrina Urbanístic / Resolució del Jurat Sentència ferma favorable 60/009 009/3-AG d’Expropiació de Catalunya pel Consorci Responsabilitat patrimonial/ Sentència ferma favorable 78/009 004/-AG Desestimació per silenci pel Consorci administratiu Sentència ferma favorable Reclamació de quantitat / Decret 6/009 009/73-AG pel Consorci pagaments ajuts socials Bases procés selectiu / Decret Sentència ferma desfavora- 73/009 008/55-AG aprovació bases i convocatòria ble pel Consorci plaça Tribunal Suprem Recurs/d’inici Exp. CPNSC Tipus/contingut Estat de tramitació Urbanístic / Inadmissió de la Sentència ferma favorable 008/000468/007 004/070-AG tramitació del PAU i Pla Parcial pel Consorci sector nord-oest de Pedralbes Urbanístic / Informe desfavo- rable Pla Parcial Urbanístic De- Sentència favorable pel Con- 008/000789/007 004/07-AG limitació sector nord-oest de sorci Pedralbes 2 Consorci Parc de Collserola. Memòria 2011 aCTUaCiOnS: assessoria jurídica Els tràmits següents a realitzar tant en la finca Finalment, s’han iniciat els treballs per a la redac- de Can Coll com en la de Santa Creu d’Olorda ció i aprovació d’un conveni entre el Consorci i la és la regularització de les superfícies cadastrals Diputació de Barcelona per a l’autorització d’ús de i registrals, a banda d’inscriure l’adscripció al les finques forestals del Parc de Collserola propi- Registre de la Propietat. etat de la Diputació i la Fundació Pública Casa de Caritat, les quals tenen una superfície total de 48 D’altra banda, una vegada resolta l’any 009 la hectàrees. situació patrimonial de la finca privada on s’ubica la torre “Alfa”, mitjançant decret de presidència D’altra banda, s’han iniciat els expedients de de 6 d’abril de 00 es va resoldre l’aprovació de contractació per a la renovació de la gestió indi- la mutació de domini públic de dues torres de vigi- recta mitjançant concessió demanial dels serveis lància d’incendis del Consorci del Parc de Collsero- de restauració a les àrees de lleure del Parc de la, les anomenades “Charlie”, i “Alfa” ubicades, Collserola. Concretament, durant l’any 00 es respectivament, als municipis de Santa Coloma de va adjudicar la concessió del bar-restaurant de la Gramenet i Santa Maria de Martorelles, a favor masia de la Salut de Sant Feliu de Llobregat. del Consorci del Parc de la Serralada de Marina. Aquest Consorci va adoptar l’acord d’acceptació per la sessió de la seva Assemblea General de 5 de novembre de 00. 30 3. Actuacions 3.3. Intervenció sobre els sistemes naturals 3.3.. Prevenció d’incendis 3.3.. Gestió forestal i agrícola 3.3.3. Gestió de la fauna, estudis i estació biològica 3.3.4. Vigilància i control del planejament 3.3.5. Manteniment d’infraestructures, àrees de lleure i senyalització 3.3.6. Suport logístic Consorci Parc de Collserola. Memòria 2011 aCTUaCiOnS: intervencions sobre els sistemes naturals Introducció El servei del Medi natural, és el responsable en grames interelacinats que contenen activitats una gran par, de la conservació i actuació sobre els diverses, com es detalla atot seguit. sistemes naturals. S’organitza a partir de sis pro- Prevenció d’incendis La Gestió del Dispositiu de Prevenció d’incendis ment dins l’àmbit del Parc, el Consorci gestiona Forestals de la MMAMB, és l’actuació que compor- la xarxa de punts fixes de vigilància a tot l’àmbit ta el major esforç pressupostari. La finalitat és pro- dels 33 municipis que formen part de l’Entitat del tegir el bosc dels incendis forestals que, ateses les Medi Ambient més els municipis de La Palma de característiques del Parc i la freqüentació, es pro- Cervelló, Cervello i Corbera de Llobregat, ocupant dueixen en un nombre molt considerable. A part una superfície total de 63.463 ha de les quals de les actuacions que es duent a terme pròpia- 6.64 hectàrees. es consideren d’ús forestal. Núm. Sector Sup. total (ha) Sup. matoll Sup. arbrada d’incendis Collserola 6 .98 .53 0.45 Garraf 9 .96 .75 0. Marina 5 3.45 .8 .7 Vallès-Ordal 0 .87 .38 0.49 AMB 50 0.6 6.95 3.3 Núm. d’incendis a l’àrea metropolitana de Barcelona 200 175 150 125 100 75 50 25 0 Any Superfície cremada total a l’àrea metropolitana de Barcelona 400 350 300 250 200 150 100 50 0 Any 32 1990 1990 1991 1991 1992 1992 1993 1993 1994 1994 1995 1995 1996 1996 1997 1997 1998 1998 1999 1999 2000 2000 2001 2001 2002 2002 2003 2003 2004 2004 2005 2005 2006 2006 2007 2007 2008 2008 2009 2009 2010 2010 2011 2011 Consorci Parc de Collserola. Memòria 2011 En els gràfics resum dels darrers 22 anys s’aprecia ( tem p eratura) 2011 (p rec ip itació) que hem tingut un any excepcional amb xifres 100 200 90 180 de nombre d’incendis i area cremada de les més 80 160 baixes des del 990. 70 140 60 120 A nivell de Catalunya, la temperatura mitjana de 50 100 40 80 l’any 0 ha superat la mitjana climàtica essent un 30 60 dels anys més càlids, amb valors semblants als dels 20 40 anys 009, 006 i 003. Pel que fa a la precipitació 10 20 0 0 acumulada, el 0 ha estat plujós a bona part de la meitat est del país, especialment al nostre litoral Central. En el nostre àmbit, de les dades recollides a l’Observatori Fabra i en comparació amb la sèrie de dades històriques, es desprèn que l’any 0 P re cip it. (m m ) Te m p e ra t. acumula, de manera extraordinària, una sèrie T (1 9 1 4 -2 0 1 0 ) P (1 9 1 4 -2 0 1 0 ) d’efemèrides meteorològiques gairebé en tots els seus mesos. prevenció d’incendis forestals dins dels continguts pedagògics dels centres d’educació ambiental. En l’àmbit metropolità, amb aquesta meteorologia tant especial, el nombre d’incendis registrats al 2. Vigilància del compliment de la legislació final de campanya (50) ha estat la tercera xifra vigent més baixa des del 990, representant menys Els Guardes del Parc de Collserola vetllen pel de la meitat (48,8 %) de la mitjana del nombre compliment de la legislació vigent en matèria de d’incendis d’aquest període (00). prevenció d’incendis en les diferents activitats que es realitzen dins del Parc, complementant les de la La superfície cremada total, 0,6 ha, es presenta Guàrdia Urbana i Policies Locals, Agents Rurals i també com la tercera xifra més baixa des del 990, Mossos d’Esquadra. però representant només un 0 % de la superfície cremada promig del període 990-00 (0 Durant el període de prohibició d’encendre foc ha). Cal destacar que quasi la meitat d’aquesta establert pel Decret 64/995, es dona prioritat a superfície cremada, s’ha produït al mes d’octubre, la persecució de totes aquelles cremes no auto- quan la campanya de vigilància ja s’havia donat ritzades, i a fer seguiment de les autoritzades, per per acabada. tal d’assegurar l’acompliment de les condicions establertes. L’any 0, s’han realitzat 9 actuaci- A Collserola, la superfície cremada total ha estat ons en temes d’incendis distribuïdes de la següent de ,98 ha, repartida en 6 incendis, el que manera: suposa tan sols un 3 % de la superfície cremada promig del període 990-00 (,6 ha). Es •  incendis forestals) tracta, doncs, d’una campanya d’incendis amb • 8 cremes controlades) xifres excepcionalment baixes en el ple estiu, una •  crema de barraques mica malmeses per un inici de tardor sec i càlid • 8 d’altres quan van cremar quasi 5 ha. Una altre de les tasques encomanades a la Guar- Prevenció passiva deria del Parc és la realització d’autoritzacions de crema que els particulars comuniquen als Ajunta- Consisteix en aquelles actuacions que tenen per ment en el període comprés entre el 6 d’octu- objecte disminuir la vulnerabilitat del territori en bre i el 4 de març. Enguany s’han gestionat 70 relació als incendis forestals. Durant el 0 s’han comunicacions de crema de les que 6 han estat executat les següents: autoritzades i 9 denegades. 1. Sensibilització I divulgació Com s’ha vingut fent en els darrers anys, s’han distribuït fulletons informatius i s’ha introduït la 33 Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre Consorci Parc de Collserola. Memòria 2011 aCTUaCiOnS: intervencions sobre els sistemes naturals 3. Actuacions sobre la vegetació Font del Mont camí Boscà 5.000 L’any 0, els treballs silvícoles realitzats al Parc Ctra de les Aigües 6.400 han continuat basant-se en la retirada d’arbres Font del Mont sud est 9.500 caiguts per la ventada del mes de gener del 009 Vallvidrera-Budellera 5.000 i la nevada del 8 de març del 00. Rectoret c/ Via Làctea 8.50 A part, com s’ha anat fent els darrers anys, s’han Rectoret - c/ Parera .50 signat diferents convenis de cooperació tècnica Mas Sauró sud .50 amb alguns ajuntaments de l’àmbit del parc, per la D07 Can Castellví -tTuro de l’alzina 7.700 realització i manteniment de franges de protecció Mas Sauró Camí del Camasec 4.000 en les zones urbanitzades, neteja de vegetació de vials, neteja de solars de propietat municipal Urbanització la Budellera 3.600 i altres tasques de prevenció d’incendis: Districte Mas Guimbau interior .500 Vè. Sarrià Sant Gervasi (Barcelona), Districte VIIè. Collet de la Vinyassa 4.000 Horta Guinardó (Barcelona), Districte VIIIè. Nou Carrrer Reis Catòlics 0,670 Barris (Barcelona), Ajuntament de Molins de Rei. D0 Can Castellvi ,580 a) Realització i manteniment de franges de D Turons de Can Pasqual 3,600 protecció en les zones urbanitzades i altres 07 Camí de Can Tano ,480 tasques de prevenció d’incendis C07 Camí de Can Tano 0,350 Aquesta actuació es basa en la tala selectiva d’ar- brat i desbrossada de matolls per tal de rebaixar la C0 Ctra. Aigües 0,95 quantitat de combustible, en una amplada mitja- Torre Collserola ,00 na de 5 metres a l’entorn de zones urbanitzades C del C0 al Rectoret ,64 (FU).i a banda i banda de camins principals de la Subtotal FU Dte V 364.132 Xarxa Bàsica amb l’objectiu de definir unes fran- ges on els bombers puguin treballar amb segure- DTE. VIIIÈ. NOU BARRIS tat i eficàcia. Manteniment Franges Baixa Combustibilitat - Manteniment de franges urbanes per a la pre- en perímetre urbà (FU) venció d’incendis forestals realitzades amb acords  de col·laboració entre el Consorci del Parc de Descripció m Collserola i els districtes de Sarrià - Sant Gervasi, Torre Baró - St Feliu de Codines 9.663 Horta – Guinardó i Nou Barris (Pro Nou Barris, SA) Perimetral Canyelles 34.860 de l’Ajuntament de Barcelona i l’Ajuntament de Torre Baró Nord 7.90 Molins de Rei. Torre Baró Sud 9.00 Dte. V. Sarrià Sant Gervasi Roquetes Cire 56.760 Manteniment franja baixa combustibilitat en Mirador De Torre Baró 6.50 perímetre urbà (fu) Carretera Alta De Roquetes .000 Descripció m Palau Solita ,000 Tibidabo camí de Sant Cugat 4.900 Ctra. Alta De Roquetes ,740 Col·legi Sagrada Família 3.600 A06 Can Rius Torre Baró 0,998 Mas Guimbau Llevant 4.800 (Ampliació Franja) ,330 Rectoret est (pl. Tv. a Major del 35.000 Subtotal Fu DteVIII 156.559 Rectoret) Creació noves Franges Baixa Combustibilitat Mas Guimbau Can Castellví 3.30 en perímetre urbà (FU) Rectoret Escola Vil·la Joana 4.000 Descripció m Tibidabo sud 5.740 Mas Sauró ponent 0.000 Torre Baró Nord 7.90 Mas Guimbau ponent (camí de Can Torre Baró Sud 9.00 37.500 Castellví) Subtotal nova Fu Dte VIII 27.020 34 Consorci Parc de Collserola. Memòria 2011 Manteniment de camins Neteja Parcel·la urbana (PU) Descripció m BARCELONA DteV G08 Camí del Coll de l’Amigonet .45 Ciutat Meridiana Parcel·les 7.50 CODI CAMÍ METRES 6.165 Parcel·les Urbanes Torre Baró Cire .950 C04 Carretera Vallvidrera a Barcelona .040 SANT CUGAT DEL VALLÈS Parcel·les Urbanes Vallbona .700 C De camí del Salze al Rectoret 3.300 C0 Camí turó d’en Lluc 85 Subtotal 31.900 Camí de Sant Pere Màrtir a G0 Serra d’en Juliá 775 E0 500 Vallvidrera Terme Municipal Molins de Rei G03 Can Maimó Can Domènec .300 Camí de La Salut, Can Ferriol, Can Manteniment Franges Baixa Combustibilitat E04 750 G Can Domènec a Puig Madrona 89 Serra en perímetre urbà (FU) Camí Mas del Bosc 86 E05 Torrent de Can Ferriol a la Samson 790 4.580 Descripció m E4 Camí de Santa Margarida .0 SANT FELIU DE LLOBREGAT Sant Bartomeu Depuradora 3.000,00 E6 La Sargantana - Can Ferriol 740 Camí torre Kilo .00 Sant Bartomeu Zona Oest 0.000,00 10.240 Camí de La Salut, Can Ferriol, Can Sant Bartomeu Nord 8.00,00 BARCELONA Dte VII E04 .330 Serra D 0 Vallpineda La Siberia 0.000,00 A03 Camí de Sant Llàtzer 960 E05 Torrent de Can Ferriol a la Samson .60 D Penyes de Can Castellví 3.000,00 B0 Pas del Rei 740 E06 Can Ferriol .50 Sant Bartomeu Sud 8.970,00 B0 Pas del Rei 980 E07 Camí del Turó Rodó .500 B03 Turó de Valldaura .060 Subtotal 73.170,00 E0 continuació E5 350 B Camí Serra dels Agudells 440 E Unió E9 - E7. Turó Coscollera 70 C05 Viver Can Borni 536 Treballs silvícoles destinats a pal·liar els Camí de la Salut -Mas Lluí - Penya E3 400 efectes de la nevada del 8 de març de 2010 4.716 del Moro i de la ventada del 24 de gener de 2009. CERDANYOLA E4 Camí de Santa Margarida 875 El Consorci ha seguit gestionant la retirada d’ar- A05 Camí de Can Catà 550 E5 Camí de la Salut a Sant Just 680 bres en zones on l’afectació de la nevada i ven- A Camí de Can Valldaura 870 E6 La Sargantana - Can Ferriol .805 tada va ser més intensa, amb un total de 7.00 B0 Pas del Rei 400 E7 Torre del Bisbe a E6 .000 Tm. d’arbres: 1.820 CAMI Bassa Cemex 450 - Sant Cugat del Vallès: als paratges de Torre Blanca, Can Borrell, Sant Adjutori, Can Bell, Mas EL PAPIOL Connexió E04-E6 .75 del Bosc i Torre Negre. On s’han retirat més de Camí de torre Mikel 75 14.345 4.300 Tm d’arbres. Camins nous Can Amigonet- Can SANT JUST DESVERN - El Papiol: a diferents finques de la Serra d’en .978 Puig (G3 a G06) Camí torre Golf 450 Rabassa i Ca n’Esteve de la Font, on s’han retirat G0 Serra d’en Julià 354 Camí de Sant Pere Màrtir a més de .670 Tm d’arbres. E0 .300 G0 Les escletxes del Papiol a Valldoreix .490 Vallvidrera - Molins de Rei: a diferents finques de la serra d’en Julià i Can Castellví, on s’han retirat mes de .4 G03 Can Maimó Can Domènec .050 E07 Camí del Turó Rodó 400 Sant Bartomeu - Can Planes - Les E08 Camí de la Font Beca .790 Tm d’arbres. G06 .950 escletxes E09 Can Vilà - Coll de les tres Torres .800 4. Arranjament i conservació de la Xarxa G08 Camí del Coll de l’Amigonet 85 E Unió E9 - E7. Turó Coscollera 300 Viària Bàsica Cases del Puig Madrona a Can G0 .050 Camí de la Salut -Mas Lluí - Penya Considerem com a Xarxa Viària Bàsica un conjunt Domènec E3 60 del Moro de camins, classificats i degudament marcats so- G Can Domènec a Puig Madrona 665 E8 Camí de Can Fatjo .00 bre els terreny, aptes per la circulació de vehicles G3 Camí de Can Puig .570 Carena Can Baro 600 de vigilància i d’extinció. Dins de l’àmbit del Parc Camps Can Maimó 75 Carena Turo d’en Cors 475 de Collserola, el Consorci assumeix el compromís 15.868 8.935 de mantenir aquesta xarxa en estat operatiu, so- bretot durant l’època d’alt risc d’incendi, efectu- MOLINS DE REI Total 66.669 ant les tasques de manteniment necessàries. Dins De Molins a Santa Creu d’Olorda per F0 .970 d’aquest capítol, durant el 0 s’han realitzat els Castellciuró següents treballs de manteniment, amb un cost G0 Serra d’en Juliá .060 total de 119.999,39 €. G04 Can Castellví a Serra d’en Julià .70 35 Consorci Parc de Collserola. Memòria 2011 aCTUaCiOnS: intervencions sobre els sistemes naturals Senyalització. 6. Control d’usos perillosos Tots els camins de la Xarxa Viària Bàsica estan Línies elèctriques degudament senyalitzats amb plaques vermelles Les esteses de línies de transport i distribució on figura el codi del camí, per tal de facilitar la d’energia elèctrica representen un perill potencial utilització de la cartografia de prevenció d’incendis d’inici d’incendi forestal si no es mantenen les sobre el terreny. Així mateix, la majoria de camins distàncies de seguretat a la vegetació així com el es troben tancats amb cadenes, pel que els seu bon estat de les instal·lacions. accés rodat es limita als vehicles de servei. Darrera d’aquestes infraestructures es genera una Per garantir aquests aspectes el Consorci de important feina de manteniment. Collserola, des de fa anys, realitza el seguiment de totes les tasques preventives que han d’efectuar les 5. Sistemes d’aigua, hidrants i basses per a companyies. També es promou que les companyies helicòpter bombarder vagin adequant les instal·lacions per fer-les més Com cada any, també s’ha procedit al manteni- segures en l’àmbit forestal, i s’estableixen convenis ment sistemàtic dels punts d’aigua gestionats pel de col·laboració amb la finalitat de reduir l’impacte Consorci, i que són: d’algunes de les línies que travessen el Parc: Sistemes de dipòsits d’aigua amb hidrants Neteja de la brossa als marges de normalitzats per bombers: carreteres, camins i altres llocs del Parc. - Santa Creu d’Olorda - Barcelona Les deixalles i brossa acumulades en les carreteres - Can Catà - Cerdanyola i camins poden ser l’origen d’algun incendi. De - La Salut - El Papiol forma periòdica, l’òrgan gestor del Parc efectua - Plaça. Mireia - Sant Just la neteja dels marges en 45 km de carreteres i - Can Ferriol – Sant Feliu de Llobregat camins, i de les àrees de lleure, fonts miradors etc, gestionats pel Consorci. Així mateix, es realitzen Basses per helicòpter bombarder, apart de neteges ordinàries i extraordinàries cada cop que les construïdes enguany: es produeixen abocaments puntuals. - Can Balasc - Barcelona - Vil·la Paula - Barcelona En tasques ordinàries s’han recollit un total de - Caserna de Bombers de Vallvidrera - Barcelona 3.47 Kg de . de brossa. - Montbau - Barcelona - Can Rius - Barcelona - Sant Pere Màrtir - Barcelona - Ciutat Meridiana - Barcelona - Turó Pelat - Cerdanyola del Vallès - Penya del Moro - Sant Just Desvern - Pedrera Puig d'Olorda – Sant Feliu de Llobregat - Can Castellví. - Molins de Rei - Sol i Aire – Sant Cugat del Vallès - Pedrera Berta – El Papiol* - Rectoret – Barcelona* *Depenents de Bombers de La Generalitat i Districte Vè. de Barcelona respectivament. El manteniment ordinari dels punts d’aigua, per l’exercici 0, ha suposat un cost total de 15.098,59€. 36 Consorci Parc de Collserola. Memòria 2011 Prevenció activa Es dona avis d’estat de pre-alerta crítica quan co- incideixen, durant 0 minuts, els tres valors Iímit o És una de les claus per minimitzar la superfície si els mitjans disponibles per part deis Bombers de cremada per incendi al intentar reduir al màxim el la Generalitat estiguin dispersos en altres incen- temps d’arribada dels mitjans d’extinció. dis forestals. La situació de pre-alerta es desactiva quan ja no es donin les condicions establertes, El Dispositiu adopta les següents mesures durant 30 minuts. L’activació i desactivació de pre- • Informació de les situacions de risc en alerta es notifica des de la Central de Consorci al temps real Cap de Guardia de I’SPEIS, per tal de que aquest • Detecció faci efectiva la mobilització de vehicles establerta • Descripció fiable de l’indret i característiques per a cada situació: del foc • Col·laboració dels mitjans d’extinció En la campanya d’enguany, s’ha decretat situació • Infraestructures de recolzament a l’extinció de prealerta 5 vegades, de les quals tan sols 4 • Vigilància mòbil han estat d’alerta crítica. Informació de les situacions de risc en En el doble gràfic següent es mostra, les alertes temps real. declarades durant la campanya, així com el temps Disposar d’una bona informació sobre la situació que han estat en vigència al llarg d’aquell dia, dins de risc d’incendi, dins de l’ AMB així com del Parc de l’horari de vigilància. de Collserola, durant la campanya es essencial per una bona actuació en cas de qualsevol incidència. H O R E S A LE R T E S M E T E O R O LÒ G IQ U E S 2011 PREALERTA C RITIC A 10:00 09:00 El dispositiu disposa de quatre sistemes 08:00 informatius 07:00 a) Sistema d’Alerta Meteorològica a la vesant de 06:00 Barcelona. 05:00 b) Mapa de risc d’incendi forestal 04:00 03:00 c) Pla Alfa 02:00 d) Índex meteorològic de propagació d’incendis D A T A 01:00 forestals 00:00 a) Sistema d’Alerta Meteorològica. Ha seguit funcionant el dispositiu d’alerta mete- orològica que es va dissenyar conjuntament amb 2. Vigilància fixa l’ajuntament de Barcelona amb l’objectiu princi- L’àmbit del Dispositiu de Vigilància d’Incendis pal de detectar les situacions climatològiques més Forestals, gestionat des del Parc de Collserola, desfavorables, per l’inici i propagació dels incendis comprèn oficialment els 35 municipis que formen forestals a la vessant d’aquesta ciutat. part de la Entitat del Medi Ambient, ocupant una superfície total de 63.463 ha de les quals 6.64 El dispositiu de prevenció operativa de bombers hectàrees. es consideren d’ús forestal. de Barcelona està previst en el “Pla d’actuació d’emergències municipals per a incendis forestals. Els vigilants situats en punts estratègics per tenir Valors Iímits per pre-alertes (meteorològica i críti- la màxima cobertura visual són la base per obtenir ca) (Dades de l’Observatori Fabra). una detecció immediata de la presència de colum- • Velocitat del vent superior a 5 mIs quan té com- nes de fum produïdes per l’existència d’un foc i ponents d’est a oest (dels 60 als 0°). determinar la seva situació exacta. Concretament • H.R. inferior al 50 %. es disposa de 3 punts, dels quals  estan ubi- • Temperatura mitjana superior als 7º. cats en torres de vigilància i un al Santuari del Ti- Es dona avis d’estat pre-alerta meteorològica quan bidabo. Com a eines principals s’utilitza la alidada, coincideixen, durant 0 minuts, dos dels tres valors per llegir alineacions en graus, prismàtics, mapes a límit en 3 lectures consecutives ( lectura cada 30 diferents escales, i radio-transmissor. minuts) Dades de l’Observatori Fabra. 3 17/05/11 19/05/11 21/05/11 23/05/11 25/05/11 27/05/11 29/05/11 31/05/11 2/06/11 4/06/11 6/06/11 8/06/11 10/06/11 12/06/11 14/06/11 16/06/11 18/06/11 20/06/11 22/06/11 24/06/11 26/06/11 28/06/11 30/06/11 2/07/11 4/07/11 6/07/11 8/07/11 10/07/11 12/07/11 14/07/11 16/07/11 18/07/11 20/07/11 22/07/11 24/07/11 26/07/11 28/07/11 30/07/11 1/08/11 3/08/11 5/08/11 7/08/11 9/08/11 11/08/11 13/08/11 15/08/11 17/08/11 19/08/11 21/08/11 23/08/11 25/08/11 27/08/11 29/08/11 31/08/11 2/09/11 4/09/11 6/09/11 8/09/11 10/09/11 12/09/11 14/09/11 16/09/11 18/09/11 Consorci Parc de Collserola. Memòria 2011 aCTUaCiOnS: intervencions sobre els sistemes naturals Els vigilants estan comunicats per ràdio directa- de manteniment de la xarxa per tal d’assegurar ment amb Bombers de la Generalitat, amb Bom- el bon funcionament durant la campanya. El cost bers de Barcelona, amb la Central del Dispositiu total d’aquesta operació ha estat de 16.461,36€, ubicada a la seu del Parc i amb la resta dels orga- dels quals 10.075,38€, corresponen al lloguer de nismes i entitats que integren el dispositiu. Aquest la torre comunicacions de Collserola, 6.385,98€ al fet facilita l’actuació de tots els mitjans, ja que servei de manteniment i reparació d’equips. poden demanar directament la informació que desitgin a la persona que millor veu la situació de b) Establiment d’una central de coordinació l’incendi mentre no arriben els mitjans d’extinció. a la seu del Consorci. Hi ha dues persones assignades a la “Central a) La campanya de vigilància a les torres Collserola”, que són les encarregades principals de guaita l’any 0 es va iniciar el dia 4 de de coordinar tots els integrants del dispositiu, tant maig, ja que les condicions a principis de mes eren a través de la xarxa de comunicacions com per te- summament favorables, finalitzant el dia 18 de se- lèfon. Les tasques realitzades són: tembre. Es a dir han estat 5 dies de vigilància • Disposen d’un programa SIG per facilitar la lo- continuada, amb jornades de 0 hores. calització de l’incendi i disposar de totes les dades informatives de forma automatitzada. El cost del manteniment de les torres de vigilància • Recullen totes les dades i incidències referents ha estat de 8.578,17 €. als incendis i omplen la base de dades. • Controlen les estacions meteorològiques per tal 3. Vigilància Mòbil de donar avís dels estats d'alerta. Constituïda fonamentalment per: la Guarderia del • Controlen els horaris, torns, baixes i altes, permi- Parc (TANGO ) i l’Equip d’Intervenció Immediata sos administratius, etc, del personal del dispositiu del Parc (VICTOR ), Policies Locals dels municipis contractat pel Consorci. del dispositiu, Agents Rurals de les comarques cor- • Controlen tot el repartiment i recollida d'equips responents, Mossos d’Esquadra, Proteccions Civils personals i material. i ADF’s de diferents municipis. c) Aplicació del Sistema d’Informació La seva actuació es basa en la vigilància i dissu- Geogràfica (SIG) al Dispositiu de Prevenció asió per tal de reduir al màxim les causes, i en la d’incendis: intervenció immediata, en ser normalment algun El Dispositiu d’Incendis ha estat una àrea de gestió d’ells els primers d’arribar a l’incendi gràcies a la prioritària dins del sistema d’informació geogràfic seva mobilitat. Un cop arriben els bombers, pas- per a la gestió del Parc de Collserola (SigParc). sen a formar part de l’equip de suport per facilitar Actualment les aplicacions i productes del SigParc l’extinció, organització de mitjans, tancaments de estan en tots els processos d’informació del dis- carreteres, analitzar causes, etc. positiu : • Localització d’alarmes. El personal contractat directament pel Consorci • Anàlisi d’incendis forestals. de Collserola per aquestes tasques està compo- • Anàlisi de la visibilitat des del diferents punts sat pels Guardes del Parc, amb quatre persones i fixos d’observació del VPI. per l’Equip d’intervenció immediata, amb quatre • Anàlisi de les dades històriques del període persones més. 990-00. • Plans de Prevenció d'incendis 4. Coordinació Com en anys anteriors, el CPC efectua la coordi- Totes aquestes aplicacions han sorgit de la me- nació del dispositiu mitjançant la realització de les todologia que s’aplica al Dispositiu des dels seus tasques següents: inicis, quan encara no estava present el sistema d’informació al Dispositiu de Prevenció. a) Compra i distribució d’emissores de ràdio. Des del moment en que un vigilant dóna l'avís a la El CPC dota al dispositiu amb 3 repetidors, més central de la presència d'una alarma, la informació de 60 radiotransmissors portàtils i 12 bases fixes. rebuda a la Central és entrada al sistema amb Com cada any, el 0 es va contractar el servei una interfície molt senzilla que agrupa totes les 3 Consorci Parc de Collserola. Memòria 2011 possibilitats de localització (graus de una o més En una fase posterior, quan l’incendi s’ha extingit, torres, topònims o distàncies). els equips d’intervenció van al camp amb un GPS L’aplicació immediatament obre una fitxa de la per editar el perímetre de l’incendi. Aquesta infor- incidència que recull tota aquella informació que mació és introduïda al sistema amb una aplicació es pot donar de forma automàtica en ser localitzat que permet la digitalització dels polígons cremats geogràficament el punt d’inici: i s’acaben d’introduir totes les dades de l’incendi • Sector dins l'àmbit de vigilància que es puguin esbrinar (Superfície, agents que hi • Municipi participen, descarregues del bombarder,etc..). • Núm. plànol :5.000 • Codi de la incidència Un cop entrades les dades del foc i les seves su- • Dia i hora exacte de la detecció perfícies és el moment de realitzar les tasques • Visualització a l’entorn del punt amb cartografia d’anàlisi per tenir una visió de la situació de la de base i ressaltant tots els elements d’extinció i campanya. prevenció sobre el terreny del qual es disposin da- des (hidrants, basses per a helicòpters, camins DPI, És en aquesta fase on es realitzen els resums de línies elèctriques, propietaris afectats, etc..). diferents períodes: Setmanalment es fa un resum per testar l’eficàcia del dispositiu, mensualment Tota aquesta informació s’imprimeix automàti- una part d’aquestes dades (incendis detectats, cament, de tal forma que, a més de visualitzar la distribució de superfícies per sectors i municipis) cartografia a través de la pantalla de l’ordinador a s’incorporen a la web del Parc (http://www.parc- l'escala que es vulgui, es disposa d'un plànol per a collserola.net) dins de l’apartat d’incendis. Final- qualsevol interessat. ment, quan finalitza la campanya, aquest procés es tanca amb la redacció d’aquest document (re- Tot aquest procés es realitza per a qualsevol alar- sum de la campanya ). ma que localitza el DPI. I el temps màxim des de l'avís de l’alarma fins a la impressió és de 3 mi- nuts. 3 Consorci Parc de Collserola. Memòria 2011 aCTUaCiOnS: intervencions sobre els sistemes naturals 2. Gestió forestal i agrícola agrícoles de qualsevol de les zones definides al Parc. La ramaderia també és admesa en forma Redacció de plans tècnics i estabulada amb les condicions establertes en projectes aquesta Normativa per a les edificacions i amb les condicions que la legislació vigent exigeix per al Projecte per a la construcció d’una nau tractament de les aigües residuals. Serà admesa per a ovelles a la finca de Ca n’Oller la pastura en aquells indrets singulars en raó de (TM Montcada i Reixac). tasques de prevenció d’incendis per a la neteja de sotabosc (voravia d’urbanitzacions, vies, etc.) i en El Pla Especial d’Ordenació i Protecció del Medi raó de tractaments singulars (neteja de les parts Natural del Parc de Collserola (PEPCo) de l’any baixes de les línies d’alta tensió). 1987 defineix, en el punt 3.2.4., la ramaderia existent al Parc en aquells moments com una La reintroducció controlada de ramats d’ovelles ramaderia tradicional vinculada als masos i al Parc de Collserola es va iniciar l’any 995 complementària a l’agricultura, tot i que bona part amb l’objectiu de facilitar el manteniment de les de l’activitat pastoral és una ramaderia marginal, repoblacions, les franges de baixa combustibilitat, desenvolupada com a activitat de subsistència i els prats d’albellatge i altres zones de vegetació que presenta dues problemàtiques: la capacitat oberta del Parc, sempre en mires a la reducció de pastura i el control sanitari, aspectes que s’han de la biomassa d’aquestes zones en el marc de contemplar en qualsevol planificació del futur de la prevenció dels incendis forestals. La del pasturatge a Collserola. I acaba dient que principal avantatge que això suposa és l’estalvi l’enfortiment de les activitats complementàries en el manteniment de la vegetació d’aquestes de l’agricultura pot ésser un bon recurs per evitar zones i a més pot produir uns beneficis als la seva desaparició, però amb els límits marcats propietaris dels ramats i als pastors contribuint pels impactes en el paisatge i per la incidència en a un desenvolupament sostenible de la serra de els espais naturals o seminaturals pel que fa a la Collserola. reconstitució del bosc. El present projecte es centra a la vall del torrent Les Normes Urbanístiques del PEPCo determinen, de Tapioles (Montcada i Reixac), a la vessant de en la secció a, article 7, les disposicions la Serra de Collserola més propera al riu Besòs, específiques per l’aprofitament ramader al parc, situada al sector nord-oriental del Parc i on s’ha on es llegeix que s’admet la pastura en les àrees implantat un corral per ovelles per facilitar el manteniment de diferents formacions vegetals d’aquest sector (repoblacions, línies elèctriques, franges de baixa combustibilitat i prats) i que s’estén pel municipi de Montcada i Reixac (incloent el Turó de Montcada) i part dels termes municipals de Barcelona i Cerdanyola del Vallès. Així, durant el primer semestre de 0 es va construir una nau amb capacitat per 500 ovelles a la finca pública de Ca n’Oller, al terme municipal de Montcada i Reixac. L’execució d’aquest projecte ha inclòs la construcció de la nau de 900 m de superfície amb estructura metàl·lica i pintada de color verd així com la construcció dels elements annexes propis d’aquestes instal·lacions ramaderes: paller, femer, pati exterior, bassa de lixiviats i tancament perimetral de tot el recinte. El cost total de l’obra va ser de 309.866,01 € i el va realitzar l’empresa Moix, Obres i Serveis SL. 40 Consorci Parc de Collserola. Memòria 2011 Un cop acabada l’obra, es va signar un conveni amb el pastor que tenia el ramat d’ovelles al mateix Torrent d’en Tapioles per la utilització d’aquestes instal·lacions. Posteriorment, el Servei de Medi Natural del Consorci es va posar en contacte amb l’Associació de Ramaders de Cabra Blanca de Rasquera i l’Associació Nacional de Criadors d’Oví de Raça Ripollesa per tal que l’ampliació del ramat existent a Ca n’Oller es dugués a terme amb exemplars d’ovelles i cabres de races autòctones catalanes adaptades al tipus de pastura de Collserola. El resultat fou l’adquisició de  cabres de la raça Cabra Blanca de Rasquera procedents de Tivissa (Ribera d’Ebre) i 00 ovelles d’una variant de la raça ripollesa adaptada a la pastura dels boscos de Santa Coloma de Farners (La Selva). Projecte d’enderroc de barraques al Torrent En data 4 de juliol de 0, un cop desallotjades d’en Tapioles les parcel·les per part dels seus ocupants, es va Dins la finca pública de Ca n’Oller, al terme iniciar l’enderrocament de totes les construccions municipal de Montcada i Reixac i dins l’àmbit del (barraques, tanques, barbacoes, magatzems, Parc Natural de la Serra de Collserola, es va detectar galliners, etc.), l’arrencada dels arbres fruiters, la la presència de construccions corresponents a dos retirada de totes les restes a abocador controlat horts amb barraques. i la configuració del terreny per retornar-lo a una topografia propera a la original. En data 8 de novembre de 00, l’Ajuntament de Montcada i Reixac va encarregar al Consorci del L’enderroc el va dur a terme l’empresa EMB, va Parc Natural de la Serra de Collserola, mitjançant durar 5 dies, amb un cost de 13.355,10 € i va ser una Resolució d’Alcaldia, la demolició de les necessària la intervenció d’una màquina eruga, construccions existents a la finca de Ca n’Oller. una màquina retroexcavadora i una colla de En data 7 de desembre de 00 aquest encàrrec peons. Per la retirada dels materials a abocador es va publicar al Butlletí Oficial de la Província de controlat es va contractar els serveis de l’empresa Barcelona. TMA Grupo Sánchez per gestionar els contenidors de residus. En data  de gener de 0, el Consorci del Parc de Collserola va emetre un Decret de Presidència Restauració de l’espai fluvial de la Riera de en relació a la Recuperació d’ofici de part de la Vallvidrera. finca de Ca n’Oller ocupada per les construccions La riera de Vallvidrera és un curs de caràcter abans esmentades. En data 4 de gener de 0 permanent mediterrani relativament degradat, es va lliurar la notificació del Decret de Presidència en relació a alguns aspectes i en diferents trams, a les dues persones afectades. respecte al seu potencial estat natural, fet que obligava a plantejar una intervenció per millorar En data 4 de març de 0, el Consorci del Parc el seu estat ecològic. Així, a mitjans de 008 es de Collserola va emetre un Decret de Presidència va redactar el projecte ‘Restauració de l’espai en relació a l’Ordre de recuperació d’ofici de fluvial de la riera de Vallvidrera’ amb la voluntat part de la finca de Ca n’Oller ocupada per les de recuperar l’estat natural i ecològic de la riera i construccions abans esmentades. En data 3 de el seu entorn i recuperar l’interès social per aquest març de 2011 es va lliurar la notificació del Decret espai. de Presidència a les dues persones afectades als quals es donava la data de 5 de juny de 0 L’àmbit de l’actuació és la riera de Vallvidrera entre com a data màxima per cessar la seva actuació les Planes (Font de les Planes) i el riu Llobregat. d’ocupació. La longitud de l’actuació és d’.56 metres, 41 Consorci Parc de Collserola. Memòria 2011 aCTUaCiOnS: intervencions sobre els sistemes naturals Les actuacions realitzades són: • Retirada de brossa de les vores. • Neteja d’espècies invasores: .005 m de canya (Arundo donax). • Revegetació del bosc de ribera: arbres, arbustos i herbàcies. Així es varen plantar 6 verns (Alnus glutinosa), 35 oms (Ulmus minor), 8 àlbers (Populus alba), 8 avellaners (Corylus avellana),  gatells (Salix atrocinerea), 8 saulics (Salix purpurea), 6 sargues (Salix eleagnos), 5 saücs (Sambucus nigra), 7 sanguinyols (Cornus sanguinea), 5 arç blancs (Crataegus monogyna), càrex pèndul (Carex pendula) i Jonc (Scirpus holoschoenus). • Tala i retirada de troncs caiguts. • Estabilització d’un talús amb tècniques de bioenginyeria mitjançant la creació d’un enfeixinat amb branques seques. segregats en diferents trams segons les actuacions Restauració de l’espai fluvial de la Riera de a realitzar. Aquests trams són: Les Planes-Can Sant Medir. Borrull (Tram  amb una longitud de .87 metres), El mes de febrer de 0 es va triturar tota la canya Can Borrull-Can Bosquets (Tram  amb .349 m), (Arundo donax) existent a la llera de la riera de Sant Can Bosquets-Can Madolell (Tram 3 amb .944 Medir en un tram de 500 metres de longitud entre m), Can Madolell-Can Rabella (Tram 4 amb 4.45 el Pi d’en Xandri i el Forat d’en Bocàs. La canya m), Can Rabella-Riu Llobregat (Tram 5 amb .73 ocupava tota la llera amb una amplada variable m). Els termes municipals inclosos són Barcelona, d’uns 0 metres. Un cop avançava la primavera Sant Cugat del Vallès i Molins de Rei. es va observar que aquest tram de la riera de Sant Medir tenia un alt potencial de recuperació L’any 0 es va dur a terme la restauració del ja que va aparèixer una important quantitat darrer tram de la riera de Vallvidrera dins el terme de rebrots de moltes espècies: Populus nigra, municipal de Sant Cugat del Vallès, a partir del salt Populus alba, Ulmus minor, Quercus pubescens, d’aigua de Can Bosquets fins al final de terme, Prunus spinosa, Tamarix gallica, Salix eleagnos, al torrent de les Mines, amb un pressupost de Cornus sanguinea, Crataegus monogyna, Rosa 45.085,00 €. El projecte va ser redactat i executat sp, Thypha angustifolia, Carex pendula, Scirpus per l’empresa Naturalea Conservació, SL. holoschoenus, etc. 42 Consorci Parc de Collserola. Memòria 2011 Per tal d’evitar que la canya torni a ocupar l’espai A finals de 2011 es van iniciar els treballs silvícoles fluvial i potenciar la recuperació de la vegetació inclosos en el PTGMF a les Unitats d’Actuació 3 pròpia d’aquests ambients de ribera mediterranis i 4 (amb 4,0 ha i 5,09 ha respectivament), es va redactar i executar un projecte que, amb un consistents en la transformació de bosc mixte de cost de 12.145,98 €, va portar a terme l’empresa pi blanc i alzina a alzinar mitjançant l’aclarida de Naturalea Conservació, SL. millora de la pineda, tallada selectiva dels tanys d’alzina i roure, estassada de sotabosc i eliminació El projecte va consistir en: de restes per trossejat i trituració. • Retirada de brossa de les vores. • Eliminació continuada del rebrots de canya Projecte de recuperació de barraques alternant desbrossades mecàniques i tractaments de pedra seca a Can Ferriol amb un herbicida específic per gramínies. Collserola és rica en elements patrimonials i així • Revegetació del bosc de ribera: arbres i arbustos. queda reflectit en el Pla Especial d’Ordenació i de Així es varen plantar 3 freixes de fulla petita Protecció del Medi Natural del Parc de Collserola (Fraxinus angustifolia),  salzes blancs (Salix on, en l’annex 3 de les seves Normes Urbanístiques alba), 6 sargues (Salix eleagnos) i 0 tamarius es relacionen els 38 elements del patrimoni (Tamarix gallica). històric-artístic, 151 edificacions tradicionals, 13 edificacions dotacionals i 31 elements construïts Al llarg de 0 s’haurà de continuar amb el d’interès. manteniment del rebrot de canya. Al costat d’aquest elements, gairebé tots creats Pla tècnic de gestió i millora forestal per la ma de l’home, hi ha una sèrie d’elements (PTGMF) de Can Ferriol més discrets i d’origen divers que formen part de L’any 009 es va redactar i aprovar el PTGMF de la història i la tradició de la serra de Collserola i la finca pública de Can Ferriol, amb una superfície dels seus habitants des de temps immemorials. forestal real ordenada de 89,04 hectàrees, Així, les construccions de pedra seca varen ser propietat de l’Ajuntament de Sant Feliu de uns elements molt important per l’aprofitament Llobregat, dins del seu terme municipal, i ubicada agrícola de la serra, però que degut a la al Parc Natural de la Serra Collserola, d’acord amb transformació d’usos i costums de les explotacions els criteris dels Serveis Tècnics del Consorci del agrícoles, lligat a un posterior abandonament dels Parc de Collserola. camps, en molts casos es varen degradar, fins arribar a desaparèixer. Des de finals de 2009 fins a finals de 2010 es varen executar els primers treballs silvícoles inclosos en el Les construccions de marges de pedra seca són PTGMF i centrats en les Unitats d’Actuació , 7,  fàcilment observables en molts llocs de la serra, i  actuant sobre un total de ,95 hectàrees. sobretot a la vessant del Llobregat, mentre que hi ha un altre element més rellevant, les barraques de vinya, de les quals encara en queden gairebé un centenar al Parc però en molts casos el seu estat és ruïnós. Dins de la finca pública de Can Ferriol, al terme municipal de Sant Feliu de Llobregat, s’han censat 0 barraques de vinya, dues de les quals es varen restaurar l’any 008 i una altra el 009. Per tal de recuperar aquest patrimoni agrari i evitar la seva degradació i desaparició, durant l’hivern de 0 s’ha restaurat una altra barraca de vinya a Can Ferriol. 43 Consorci Parc de Collserola. Memòria 2011 aCTUaCiOnS: intervencions sobre els sistemes naturals Jardins del Viver de Can Borni Camps de Can Coll El primer semestre de 006 es va executar el Les feixes de Can Coll es destinen a més diversitat projecte de “Restauració botànica i arquitectònica de conreus: extensius de secà, horta, vinya i del viver de Can Borni per a la seva utilització com fruiters. En aquest cas, l’objectiu és doble ja que, a museu de l’arbre i de l’arbust mediterrani”. Això a més de crear un espai diferent al del bosc que implicava la remodelació del Viver de Can Borni l’envolta per afavorir les espècies faunístiques i la reorientació d’usos i serveis, així com l’inici pròpies d’aquests ambients, acompleixen una d’un manteniment acurat de tot l’entorn. Des de funció pedagògica per l’alumnat que passa pel llavors, l’empresa pública Barcelona de Serveis Centre d’Educació Ambiental de Can Coll. Municipals SA (BSM) havia contractar directament el manteniment a una empresa de jardineria. L’any 0 es va continuar amb una rotació de L’any 009, i a partir d’un acord de col·laboració conreus als camps que incloïa: ordi, sorgo, gira-sol, amb BSM, el Consorci del Parc de Collserola colza i trepadella. s’ha fet càrrec de la gestió i seguiment d’aquest manteniment que ha continuat l’any 0. Vinya de Can Coll La verema es va iniciar el dia 5 de setembre amb Les diverses tasques a realitzar en aquest la collita de la varietat ull de llebre (45 kg) mentre manteniment són: que el merlot (40 kg) i el cabernet sauvignon • Esporga i retall d’arbres, arbustos i enfiladisses (50 kg) es van collir el dia  de setembre. • Sega de marges, talussos i àrees entapissades • Escatar àrees d’arbustos i herbàcies Ramaderia extensiva • Plantació d’arbres, arbustos, entapissants i Es va continuar amb el programa d’ajuts als ramats planta de temporada que aquest any va consistir en: • Tala d’arbres i arbustos • Compostatge de les restes vegetals - Subministrament de dos viatges de bales de • Reg palla i alfals al ramat de Ca n’Oller (Montcada i • Tractaments fitosanitaris Reixac). • Manteniment i neteja dels elements d’obra: - Sembra d’ordi a l’hivern als camps de la finca de murets, basses, piletes, canalitzacions d’aigua, la Salut de Sant Feliu que van ser aprofitats pels 2 desaigües, arquetes, casetes de reg, escales, ramats existents a Sant Feliu de Llobregat. etc. • Manteniment de vials i aparcament • Manteniment del sistema de reg Seguiment i lluita contra els • Manteniment dels tancaments i senyalització flagells forestals Processionària del pi Activitats agrícoles i ramaderes Durant el 0 s’ha continuat el programa de lluita contra la processionària del pi (Thaumetopoea Camps de conreu com a hàbitats per a pityocampa). S’ha realitzat el control anual de la fauna vol de mascles adults mitjançant trampes de La recuperació i manteniment de camps de conreu feromones durant els mesos d’estiu, des de la s’enquadra dins les mesures d’ajut a la fauna primera setmana de juliol fins a darrera setmana del Parc de Collserola i és una eina important d’octubre i amb revisions setmanals. Aquest de la gestió dels hàbitats i el manteniment de any el nombre total de captures ha augmentat la biodiversitat ambiental del parc. El projecte es sensiblement respecte l’any anterior. A la majoria va començar a desenvolupar a partir de 989 i de les 8 zones d’estudi ha augmentat el nombre actualment es conreen les zones agrícoles de les de captures i només a la carretera de les Aigües finques públiques de Can Coll, Can Balasc, Can i a la carretera de la Sanson hi ha hagut una Ferriol, Can Salat, Santa Margarita de Valldonzella, disminució. Can Sauró i el Pantà de Vallvidrera. El tractament fitosanitari contra la plaga es va realitzar a mitjans de novembre mitjançant un 44 Consorci Parc de Collserola. Memòria 2011 tractor equipat amb canó atomitzador que va En el decurs de la jornada, es va explicar la situació fer el tractament insecticida a banda i banda actual de les espècies al·lòctones a Collserola i de les principals carreteres i camins del parc on les experiències de control efectuades en aquest hi ha més incidència de la plaga (pinedes de les àmbit; la Sra. Jara Andreu va presentar un estudi vessants del Llobregat, de Barcelona i del Besòs), a elaborat pel CREAF relatiu al risc d’expansió al més de les àrees de lleure i miradors del parc, amb medi natural de les plantes ornamentals invasores un producte anomenat Fastac en que la matèria més plantades als parcs i jardins de Barcelona; activa és Alfa Cipermetrin. Aquesta matèria activa les Sres Izascun Martí i Montserrat Rivero van utilitzada està inclosa a la Llista Única Europea comentar com s’ha desenvolupat fins a la data el de Productes Fitosanitaris i les seves categories pla de gestió elaborat pel CREAF; i el Sr. Xavier ecotoxicològiques són de nivell A (sense problemes Argimon va dissertar sobre bones pràctiques descrits en mamífers i ocells) i és compatible i poc d’aplicació en jardineria. perillós per les abelles. En la taula rodona que va seguir a les presentacions, Altres plagues es va proposar que s’elaborés un document que S’ha continuat fent un seguiment de les zones més recollís una primera proposta d’actuació per afectades anys anteriors per la Metcalfa pruinosa treballar conjuntament en aquesta matèria. (homòpter d’origen americà) i a la majoria de llocs s’han observat els mateixos nivells baixos de la Ailants població que en els darrers anys. Des de 995, de forma més o menys contínua s’han fet diverses actuacions per tal de controlar Jornada de plantes al·lòctones a l’expansió dels ailants (Ailanthus altisima) al Collserola Parc de Collserola, tant amb mitjans físics com Els serveis tècnics del Consorci del Parc Natural de químics. la Serra de Collserola fa anys que estan treballant el tema de les plantes al·lòctones des de diferents L’any 004 es va iniciar una nova experiència a vessants: localització d’espècies, seguiment de diverses parcel·les consistent en obrir forats a la poblacions de plantes invasores, experimentació part baixa del tronc amb una broca de 0 mm amb diferents sistemes de control, etc. Així, s’ha on s’aplicaven dosis de 5 cc d’herbicida per forat relacionat un elevat nombre d’espècies al·lòctones amb una xeringa. En arbres més prims es feien  al Parc de Collserola, algunes de les quals es forats més petits amb dosis de 4 cc i en arbres més comporten com a espècies invasores i que han gruixuts es feien forats cada 0 cm de perímetre ampliat la seva distribució en els darrers anys. amb dosis de 5 cc. Es van provar diferents L’origen de la majoria de plantes al·lòctones al herbicides, mescles de productes i dosis que s’han medi natural és la jardineria, tant pública com anat seguint i millorant. Al llarg d’aquest període privada, i el seu control requereix de molts recursos 004-0 s’han injectat un total de .488 ailants. humans i econòmics. Durant el 0 s’ha ampliat el nombre de parcel·les, En aquest context, el  de juny de 0 es va concentrades a la vall de la riera de la Salut a Sant celebrar una jornada de treball a l’edifici seu del Feliu de Llobregat, i s’han talat els arbres secs de Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola les parcel·les realitzades els anys anteriors. Els per tal de conèixer de primera mà aquesta seguiments dels tractaments a les parcel·les de problemàtica i determinar les bases per reduir el 005 a 00 està donant resultats satisfactoris, seu impacte sobre el medi natural. i es continuarà estudiant la seva actuació al llarg del cicle vegetatiu de l’ailant al 0. Aquesta jornada va comptar amb l’assistència de tècnics del Consorci, tècnics de jardineria i medi Les parcel·les realitzades i els ailants tractats en Parcel·la Nom parcel·la Núm. Arbres ambient dels ajuntaments dels municipis integrants cadascuna d’elles aquest any 0 han estat els del Parc de Collserola i representants d’altres següents: Camí de la Salut (Sant 55 3 entitats vinculades a la recerca, el viverisme i la Feliu de Llobregat)) jardineria. Font del Broll (Sant 56 .30 Feliu de Llobbregat) Total .34 45 Consorci Parc de Collserola. Memòria 2011 aCTUaCiOnS: intervencions sobre els sistemes naturals Altres espècies al·lòctones • Kalanchoe daigremontiana S’ha continuat el seguiment i control del raïm de • Aptenia cordifolia moro (Phytolacca americana). Les actuacions, • Araujia sericifera realitzades pel Grup d’Acció Forestal de DEPANA, • Ailanthus altissima es van dur a terme als torrents de Can Cerdà • Miriabilis jalapa (Cerdanyola del Vallès) i de Sant Medir (Sant • Senecio angulatus Cugat del Vallès) i van consistir en l’arrencada de • Senecio pterophorus plantes, arrel inclosa. Quantitat El dia 8 de març de 0 es va iniciar una campanya Parcel·la de plantes d’injecció d’herbicida sobre peus d’atzavara tractades (Agave americana) a l’àrea de Sant Just Desvern i Barcelona que es va allargar fins a finals de maig. Camí de Vallvidrera (o de la 5 Els resultats varen ser molt positius ja que es varen Muntanya) assecar totes les plantes tractades. Camí de Can Fatjó  Camí de la Font Beca (E08) 77 El dia 4 de juny de 0 es van fer unes proves sobre diverses espècies d’al·lòctones, moltes Camí de la Torre del Bisbe 9 d’elles plantes crasses, aplicant herbicida amb una Camí de la Penya del Moro  motxilla de polvorització. Els resultats varen ser (E5) diversos segons l’espècie. Camí de Mas Lluí (E3) 3 Camins de Can Roldan  5 Les espècies tractades van ser: • Opuntia aurantiaca Camins de Can Roldan  7 • Opuntia ficus-indica Camí de Mas Lluí (E3) 8 • Yucca aloifolia Carretera de les Aigües 9 • Carpobrotus edulis • Aloe maculata Total 834 46 Consorci Parc de Collserola. Memòria 2011 3. Gestió de la fauna, estudis i Estació Biològica del Parc de Collserola (EBPC) L’Estació Biològica del Parc de Collserola és un teixonera artificial i gàbies per al mòdul de equipament del Consorci del Parc de Collserola recuperació de fauna autòctona), és propietat de adscrit al Servei de Medi Natural i ubicat a la l’Ajuntament de Barcelona, està situada al terme finca de Can Balasc. Aquesta finca, de 78,5 ha. de municipal de Barcelona i adscrita per conveni al superfície forestal i que inclou diverses edificacions Consorci del Parc de Collserola. (una masia de planta i primer pis, una masoveria, Programes de seguiment, estudis i informes relacionats amb la gestió del Parc • Seguiment de les poblacions d’ocells • Programa de seguiemt de l’avifauna nidificants i hivernants. Enguany ja són 5 del Parc de Collserola. Es continua partici- anys de seguiment continuat al Parc de Collserola. pant en el programa SOCC amb la realització d’un S’ha continuat aquest seguiment a llarg termini itinerari a Cerdanyola del Vallès, i en el projecte de les poblacions d’ocells en tots els ambients el SYLVIA que es desenvolupa al voltant de l’Esta- Parc mitjançant índexs quilomètrics d’abundàn- ció Biològica de Can Balasc. El programa SOCC cia (IKAs) a la primavera i a l’hivern. Durant l’any té com a principal objectiu conèixer les tendènci- El SOCC es basa en el transsecte com a mètode per 0 s’han analitzat les dades dels períodes de es temporals que es produeixen en l’abundància censar els ocells. Durant el cens l’observador anota seguiment i s’han obtingut les tendències per a dels ocells comuns a Catalunya, factor essencial tots els ocells que va detectant, ja sigui visualment o totes les espècies registrades. Els resultats obtin- per poder determinar l’estat de conservació de auditivament, al llarg d’un itinerari de 3 km subdividit en guts constaten les tendències ja observades i/ó moltes espècies d’ocells i dels ambients on viuen. 6 seccions de 500 m. intuïdes en el decurs d’aquests anys; és a dir, un Aquest programa es complementa amb el projecte descens de les espècies d’àmbit més mediterrani, o SYLVIA, que té com a objectiu determinar el pa- bé per causes relacionades amb la pèrdua directa ràmetres poblacionals (relació de sexes i edats, de l’hàbitat, com és el cas de l’abellerol (Merops èxit reproductor) dels ocells a Catalunya utilitzant apiaster) durant el període reproductor, o bé per l’anellament científic com a metodologia. S’han causes relacionades amb el procés natural de la escollit 4 espècies d’ocells indicadores de l’hàbitat successió de la vegetació, especialment evidents majoritari (ambient forestal): pit-roig (Erithacus en els ambients més oberts on existeix una ten- rubecula), mallerenga blava (Parus caeruleus), dència cap al tancament progressiu del cobriment tallarol de casquet (Sylvia atricapilla) i el raspinell vegetal, com seria el cas de la disminució de la (Certhia brachydactyla) de les quals s’ha analitzat tallareta cuallarga (Sylvia undata), per exemple a les tendències poblacionals i l’èxit reproductiu tant l’ambient de la màquia. de l’hivern com de l’estiu. 4 Consorci Parc de Collserola. Memòria 2011 aCTUaCiOnS: intervencions sobre els sistemes naturals • Control de la nidificació dels ocells lèsties per part dels visitants o de les actuacions rapinyaires al Parc Natural de la Serra forestals, incideixen negativament sobre aquests de Collserola. Des de l’any 99 al Parc de rapinyaires. Les seves poblacions han anat oscil- Collserola es duu a terme un seguiment continuat lant entre les - parelles en el cas de l’aligot, es- de la nidificació dels ocells rapinyaires. Aquest se- pècie molt afectada per la urbanització del mosaic guiment ha estat focalitzat des dels seus inicis en agroforestal mediterrani de la perifèria del Parc, i les parelles nidificants d’astor (Accipiter gentilis), les 3-4 parelles en el cas de l’astor, espècie més aligot (Buteo buteo) i esparver (Accipiter nisus). adaptada a la nidificació en territoris forestals, i És un treball de gran utilitat de cara a la gestió i que de moment es va mantenint al Parc. D’altra conservació del Parc ja que representen espècies banda, es consolida la cria de la parella d’àliga sensibles a les pertorbacions del medi i als canvis marcenca (Circaetus gallicus) al Parc. Cal afegir tròfics als ecosistemes principals. Els resultats del que des del Servei de Medi Natural del Consorci seguiment del 2011 refermen les grans dificultats es continua vetllant per tal d’ajustar els treballs al per a la cria exitosa d’aquests ocells a Collserola. bosc de manera que no interfereixin amb la tem- Localitzacions de registres d’ocells recollits durant el Factors com el furtivisme, la pèrdua d’hàbitat, les porada de cria dels rapinyaires del Parc. seguiment de la nidificació en un ambient de ribera. incidències amb les línies elèctriques, o per les mo- • 23 Campanya de Seguiment i Divul- gació de la Migració de Rapinyaires. Els resultats d’aquesta tradicional campanya de se- guiment ha permès l’observació, en el decurs dels mesos de setembre i octubre del 0, i des del punt d’observació del Turó de la Magarola, d’un total de .700 ocells de 9 espècies diferents. Com ja es habitual, l’espècie més freqüent ha es- tat l’aligot vesper (Pernis apivorus) amb una xifra de 760 exemplars (45,7 %), seguida de l’esparver (Accipiter nisus) amb 64 individus (5,9 %), del xoriguer (Falco tinnunculus) amb 78 (0,7 %), i de l’arpella (Circus aeruginosus) amb 65 (9,9 %).El dia amb màxim flux migratori ha estat el 15 de setembre, amb un total de 5 ocells observats. Aquest any també s’ha participat en el programa PERNIS, coordinat per l’Institut Català d’Ornitolo- gia a partir del seguiment de la migració postnup- cial d’ocells rapinyaires des el Turó de la Magarola i d’altres estacions de seguiment de la migració de Milà n e g re Àg u ila p e s ca d o ra 0 ,9 % tardor ubicades en diferents indrets de Catalunya. 0 ,5 % • Informatització i georeferenciació Altre s e s p è cie s Àg u ila m a rce n ca 2 ,0 % 1 ,3 % R a p in ya ire s p . in situ de dades de camp mitjançant 3 ,7 % CyberTracker. Durant el 0 s’ha continuat Alig o t 3 ,7 % avançant amb el procés d’informatització in situ Fa lcó m o s ta txu t de les dades de camp gràcies a la posada en mar- 5 ,5 % Arp e lla xa del programa CyberTracker. Mitjançant aquest Alig o t ve s p e r 9 ,9 % 4 5 ,8 % programari s’ha desenvolupat una aplicació per a ús en PDA que permet la recollida de dades faunís- tiques durant els diferents treballs de seguiment amb les seves localitzacions GPS. Durant menys d’un any de funcionament s’han acumulat més E s p a rve r vu lg a r Xo rig u e r 1 5 ,9 % 1 0 ,7 % de 4.000 registres de localitzacions de diferents espècies, sobretot d’ocells durant la realització dels seguiments d’ocells nidificants i hivernants, P e rce ntatge d 'e spècie s princ ipa ls 2011 però també d’una àmplia varietat d’observacions diverses. D’altra banda, a més de les localitzacions 4 Consorci Parc de Collserola. Memòria 2011 i dades associades, l’aplicació també permet cap- 3 turar imatges i/o gravacions de so, i actualment Vil·la Joana Puig Madrona al Parc se n’estan desenvolupant altres aplicacions Lineal (Puig Madrona) Lineal (Vil·la Joana) addicionals. Collserola ha estat pionera en l’apli- 2.5 R2 = 0.42 cació de CyberTracker per a la recollida de dades faunístiques a Catalunya. 2 • Seguiment de l’esquirol (Sciurus 1.5 vulgaris). Enguany s’ha observat una lleugera recuperació en termes mitjans de l’abundància d’esquirols (Sciurus vulgaris) a l’itinerari de Vil- 1 la Joana, prop del Centre d’Informació del Parc, possiblement facilitada per una reducció de la 0.5 intensitat dels treballs de retirada d’arbres i bran- R2 = 0.68 ques caiguts a causa de les ventades i nevades 0 d’anys anteriors, i que havien afectat especialment aquesta zona. Concretament, la mitjana d’esqui- 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 rols detectats (0,83/itin.) s’ha doblat respecte el Any 00, tot i que aquesta xifra continua essent ,4 vegades inferior als valors enregistrats a l’itinerari de Puig Madrona. A més d’aquests itineraris, du- de batudes realitzades anualment s’ha disminuït rant el 0 es preveu el seguiment d’una zona sensiblement als últims anys, de manera que la amb presència de caixes-nius d’esquirol per tal de seva importància relativa com a mesura de control valorar la seva influència potenciadora per aquesta de població també ha disminuït: la proporció que espècie a Collserola. els senglars morts en batudes representa respecte el total d’individus morts a la Serra ha passat Seguiment de la població de senglar d’una mitjana anual d’un 5,8% durant el període (Sus scrofa) a Collserola. La població de 000-005 a només un 8,% durant el període senglars a Collserola encara mostra nivells for- 006-0. En canvi, el pes relatiu dels aguaits ça elevats, amb una població mitjana estimada nocturns gairebé s’ha doblat durant aquests dos en uns 800 exemplars durant els últims anys. En intervals de temps, passant d’una mitjana anual aquest sentit, i amb l’objectiu de limitar la seva de 6,4 % a 30,9 %. expansió al Parc, el nombre d’individus morts o retirats cada any ha crescut d’una forma cons- Malgrat els esforços per controlar la població tant, amb un total de 67 exemplars enregistrats mitjançant la caça a zones forestals, i el sacrifici durant l’any 0, sumant-hi totes les causes de dels senglars habituats capturats a zones mort (caça, individus habituats sacrificats, a més urbanes, en gran mesura l’evolució del nombre d’animals atropellats o morts per altres causes). de senglars morts sol anar més aviat a remolc Això representa un increment de gairebé un 6 % de la pròpia demografia dels senglars, lligada d’animals morts respecte l’any anterior, amb indi- sobretot a factors tròfics. Per tant, per si soles cis d’una lleugera reducció de la població d’un 9 % les captures generalment són insuficients per durant el 0. frenar la tendències demogràfiques alcistes de les poblacions de senglar, i a Collserola cal La gestió del control de la població de senglar a complementar-les amb d’altres mesures com la Collserola és complicada, i cal compatibilitzar-la conscienciació ciutadana i una correcta gestió de amb d’altres activitats realitzades al Parc. Malgrat l’entorn (tanques, enjardinaments, escombraries, un augment del rendiment per batuda de les etc.) per tal de reduir, no tant el nombre de senglars, tradicionals batudes de senglar (el nombre mitjà com la incidència de conflictes que genera la seva de senglars caçats per batuda ha passat d’una presència, per exemple en relació amb el trànsit mitjana anual d’,3 senglars per batuda durant i els atropellaments, o l’alimentació antròpica i el període 000-005 a 3,8 exemplars/batuda l’habituació de senglars als espais periurbans. durant el període 006-0), el nombre total 4 Mitjana d'esquirols per itinerari Consorci Parc de Collserola. Memòria 2011 aCTUaCiOnS: intervencions sobre els sistemes naturals 100 Proporció de senglars morts en batudes 90 Proporció senglars morts en aguaits nocturns 80 Polinómica (Proporció de senglars morts en batudes) 70 Polinómica (Proporció senglars morts en aguaits 60 nocturns) 50 40 30 20 10 0 200 0 200 1 2 200 200 3 200 4 5 200 200 6 200 7 200 8 200 9 0 1 201 201 Tendència del nombre de senglars morts anualment • Ràdioseguiment de l’eriçó fosc (Erina- pellaments de senglar a Collserola des del 008, a batudes i en aguaits nocturns i la proporció que ceus europaeus) a la Serra de Collsero- i amb un ,5 % menys durant el 0 respecte aquests representen respecte el total de senglars morts enregistrats a Collserola. la. Arrel dels resultats obtinguts en anys anteriors l’any anterior. És possible que aquesta tendència respecte les preferències dels eriçons alliberats pel respongui a determinades mesures de pacificació que fa als indrets escollits com a llocs de refugi del trànsit que s’han anat aplicant a les carreteres i d’alimentació, s’ha considerat que l’entorn del de Collserola als últims anys, i a una reducció con- Cementiri de Roques Blanques, situat al nordoest trolada dels límits de velocitat en les principals vies de la Serra de Collserola, podria representar un entre Barcelona i el Vallès. D’altra banda, destaca àrea amb condicions prou adequades per acollir en anys recents, i especialment al 0, un repunt eriçons procedents del Mòdul de Recuperació de dels atropellaments d’ocells rapinyaires nocturns, Fauna Autòctona del Parc. Per aquest motiu s’ha concretament del gamarús (Strix aluco) i de l’òliba dut a terme enguany una experiència pilot d’alli- (Tyto alba). berament de dos eriçons (un mascle i una femella) en aquest cementiri, els quals, a més d’emissors de -El seguiment del procés d’invasió del ràdio per permetre la seva localització mitjançant Rossinyol del Japó (Leiothrix lutea). ràdiotelemetria, anaven equipats amb petits da- L’any 0 s’ha continuat el seguiment del pro- Col·locació d’un datalogger-GPS en un eriçó abans del taloggers-GPS amb l’objectiu de conèixer en més cés d’invasió del passeriforme exòtic Rossinyol del seu alliberament. detall els seus moviments nocturns. Japó (Leiothrix lutea) al Parc de Collserola mitjan- çant itineraris específics als diferents ambients del • Seguiment dels atropellaments de Parc durant les èpoques de nidificació i d’hiverna- fauna al Parc de Collserola. Des de fa da. Així mateix amb investigadors de CREAF s’han 0 anys s’han acumulat més de 330 registres treballat les dades obtingudes durant les obser- d’atropellaments de fauna vertebrada a les vies vacions de camp, els censos anuals i l’experiment de Collserola, destacant-se les aportacions de ci- d’oportunisme realitzats aquests darrers anys per tes per part dels serveis de neteja del Parc i de la analitzar la preferència en l’hàbitat de l’espècie, la Guarderia. Per les seves característiques de detec- resistència biòtica que han pogut oferir els hàbi- tabilitat i identificació, els mamífers representen tats de parc contra la invasió, l’ús del nínxol d’ali- el grup amb més registres (6,6 % del total). En mentació, i el solapament ecològic. En aquest sen- aquest sentit, als últims anys, el senglar és l’espècie tit, destaca l’anàlisi de les tendències poblacionals que més incidències acumula, coincidint amb una tant del rossinyol com de les espècies natives amb elevada abundància d’aquest mamífer al Parc. Tot les que comparteix el seu hàbitat, especialment en i així, s’ha observat una tendència continuada cap el cas del tallarol de casquet (Sylvia atricapilla), a una reducció d’un 4,7 % del nombre d’atro- espècie amb què hi ha més solapament. 50 Proporció de senglars caçats respecte el total de senglars morts enregistrats durany l'any a Collserola (%) Consorci Parc de Collserola. Memòria 2011 • Pla de seguiment de ropalòcers (pa- indicaria és que el Parc ofereix zones de bosc aptes pallones diürnes). “Catalan Butterfly per aquests animals més sensibles a la qualitat de Monitoring Scheme” (CBMS) aplicat l’hàbitat. al Parc de Collserola (Can Ferriol i Turó d’en Fumet). El Butterfly Monitoring Scheme a També s’ha detectat la presència del ratpenat cu- Catalunya (CBMS) és un projecte de seguiment de allarg (Tadarida teniotis) al Pantà de Vallvidrera. les papallones diürnes (ropalòcers), que es coordi- Aquesta cita sí podria indicar la possibilitat d’una na des del Museu de Granollers-Ciències Naturals. colònia d’aquesta espècie al Parc, però la seva pre- El CBMS es basa en la repetició de censos visu- sència a Collserola hauria de ser estudiada amb als setmanals al llarg d’un itinerari fix, durant 30 més profunditat. setmanes consecutives ( març-6 setembre). Els aspectes metodològics del CBMS es poden consul- • Programa SEMICE. Seguiment de petits tar directament al web del projecte (www.catalan- mamífers comuns que es duu a terme en diferents bms.org). Al Parc Natural de la Serra de Collserola espais naturals i al qual el Parc Natural de la Serra existeixen dues estacions de seguiment, la de Can de Collserola aporta una estació de mostreig a Can Ferriol i la del Turó d’en Fumet, a més d’una terce- Balasc des del seu inici . Aquest programa el va ra localitzada a Torre Negra que és finançada per iniciar l’any 007 el Museu de Granollers – Cièn- l’Ajuntament de Sant Cugat. cies Naturals, dins del marc de l’anomenat Inven- tari per a la Biodiversitat del Ministeri de Medi Am- A l’estació de Can Ferriol, l’any 0 ha estat una bient. Els petits mamífers representen un grup fau- El nòctul petit (Nyctalus leisleri), nova espècie de les millors temporades tant a nivell d’espècies nístic considerat com a bon indicador dels canvis registrada al parc. com a nivell d’abundàncies, amb .930 exemplars en els ecosistemes respecte de la productivitat a pertanyents a 53 espècies. Un altre fet remarcable nivell del sòl i són la font d’aliment principal per a és que a Can Ferriol hi volen tres de les espècies grups d’espècies emblemàtiques (mostela, geneta, considerades com a “quasi amenaçades” per la fagina, gamarús, òliba, xoriguer, aligot,...). Repre- llista vermella de papallones europees (van Swaay senten un vincle d’unió entre l’estrat productiu i el et alt., 00): Pseudophilotes panoptes, Hippar- de consumidor secundari. chia statilinus i Thymelicus acteon. En les dues campanyes, primavera i tardor, Per contra l’estació del Turó d’en Fumet ha esde- d’aquest any s’han capturat 8 petits mamífers de vingut una de les pitjors temporades tant pel que 3 espècies diferents: el ratolí de bosc (Apodemus fa a abundància com en relació amb espècies, sylvaticus) amb un 84 %, la musaranya vulgar amb 460 exemplars pertanyents a 3 espècies. En (Crocidura russula) amb un 5 %, i el ratolí de aquesta estació no s’han detectat espècies consi- camp (Mus spretus) amb un  %. Durant aquests derades com a “quasi amenaçades” per la llista quatre anys de seguiment, s’ha pogut apreciar que vermella de papallones europees. existeix una clara estacionalitat en l’abundància Freqüència de captura de petits mamífers del ratolí de bosc, la qual és l’espècie dominant al Parc de Collserola l’any 0 • Presència i utilització de l’hàbitat per part dels quiròpters al Parc de Collsero- la. Des de l’any 00 el Museu de Ciències Na- turals de Granollers ha realitzat un seguiment de quiròpters per permetre conèixer l’estat de conser- vació d’aquest grup de mamífers d’especial impor- tància per a la seva conservació al Parc Natural de la Serra de Collserola. Aquest any s’ha pogut ampliar l’inventari d’espècies registrades a Collserola amb  noves espècies pel Parc: el ratpenat de bosc (Barbastella barbastellus) i el nòctul petit (Nyctalus leisleri). La presència d’aquestes dues espècies forestals estrictes no indica necessàriament que aquestes presentin poblacions importants, però el que sí 51 Consorci Parc de Collserola. Memòria 2011 aCTUaCiOnS: intervencions sobre els sistemes naturals al llarg del període d’estudi. En aquest període del CREAF han fet un estudi sobre l’evolució de la sempre s’ha detectat una abundància superior vegetació al Parc de Collserola. durant la campanya de primavera que durant la de tardor, fet habitual en la dinàmica poblacional • Estudi de la biodiversitat entomològi- de l’espècie a la zona Mediterrània. Les altres dues ca de les capçades dels boscos del Parc espècies trampejades es poden considerar rares, Natural de la Serra de Collserola. Aquest segurament perquè prefereixen espais oberts estudi es centra en les famílies de Díptera, les mos- recoberts per una densa vegetació herbàcia i ques ‘verdaderes’ de dues ales, de l’ordre dels In- arbustiva, essent molt freqüents en ambients post- sectes. En aquest estudi han estat mostrejades en incendi del Garraf i de la Serralada de Marina. un bosc mixt mediterrani Pinus-Quercus, la forma- ció boscosa més extensa a Collserola. L’any passat Seguiment de les poblacions de proces- es va constatar que el dels Dípters era el grup més sionària del pi (Thaumetopoea pityo- abundant, i la família Cecidomyiidae (mosques de campa) a la serra de Collserola. Des de les “agalles”) la més dominant d’aquest. l’any 988 i ininterrompudament, es fa un segui- ment de les poblacions de la processionària del pi Aquest any s’ha fet un apropament preliminar a mitjançant la col·locació de 6 punts de trampes l’ordre Coleoptera, pel fet de resultar interessant amb feromones per atreure els mascles des de a l’hora del seu ús com a indicador de l’estat de mitjans de juliol fins que es deixen de capturar conservació de la massa forestal del lloc d’estudi. A individus, moment en què es retiren les trampes. més a més dels mostrejos sistemàtics d’artròpodes Enguany s’han capturat 4.77 exemplars, nombre que es realitzen al Turó de Can Balasc, s’ha realitzat inferior a la mitjana (6.99,) dels 8 darrers anys. la construcció d’una plataforma que serveixi com Aquest seguiment, realitzat pels biòleges Jordi a eina per a facilitar l’estudi multidisciplinari Jubany Fontanilles i Joaquim Muñoz ens serveix del dosser (capçada del bosc) i del sotabosc per decidir si cal realitzar tractaments a les zones del bosc mixt mediterrani. Per tal de fomentar on hi ha més presència d’usuaris per intentar evi- el coneixement d’aquest projecte i del Parc, en tar efectes al·lèrgics. un sentit més ampli, destaca la realització i/o participació en diversos esdeveniments de la seva • Estudi de les Comunitats brio-liquè- difusió. Podeu consultar-ne informació addicional niques del Parc Natural de la Serra de a www.caribbeancranefiles.org. Collserola. L’any 0 la Unitat de Botànica del Departament de Biologia Vegetal de la Facultat de • Activitats dins la xarxa LTER-Spain. Biologia de la Universitat de Barcelona ha pogut L’any 0 ha estat un període especialment actiu afegir 5 nous taxons liquènics al catàleg del Parc. a Collserola com a nodus de la Xarxa LTER-Spain. S’han pogut identificar 40 micromicets (fongs de En el decurs de la primavera, l’Estació Biològica va tamany microscòpic), i d’aquests 7 taxons han hostatjar unes jornades de reunió d’investigadors resultat ser noves citacions per Catalunya (segons dels diferents Nodus de LTER-Spain, així com el registre del Banc de Dades de Biodiversitat). de membres de diferents equips de recerca interessats en la temàtica d’aquestes. Es varen D’altra banda, s’han pogut definir noves proposar tres grups de treball amb format de taller poblacions de briòfits al Torrent de les Tres Serres. amb l’objectiu de cercar metodologies adients Pel que fa a la caracterització de les criptògames per a aplicar en els seguiments a llarg termini: (i) de la parcel·la de seguiment de Can Balasc, s’han un taller sobre canvis històrics al territori, (ii) una pogut identificar un total de 39 taxons (25 líquens, taller de seguiment de la vegetació i (iii) un taller 4 molses, 5 hepàtiques i 5 fongs). A més a més, de seguiment faunístic. Així mateix es va fer una s’han revisat i completat 25 fitxes didàctiques dels visita a les instal·lacions de l’Estació Biològica i a briòfits, 10 d’hepàtiques i 15 de molses. la parcel·la de seguiment d’ecologia forestal cedida al CREAF (UAB). Aquestes Jornades han resultat Canvis recents(1956 - 2006) en les especialment profitoses i han generat força interès cobertes i usos del sòl del Parc Natural entre els investigadors externs presents. de la Serra de Collserola. Mitjançant la realitazació del mapa de cobertes i usos del sòl D’altra banda, en el marc del è Congrés de amb dades des de 956 a 006, els investigadors la EEF (Federació Europea d’Ecologia Terrestre) 52 Consorci Parc de Collserola. Memòria 2011 celebrat a Avila del 5 al 9 de setembre, i dins de la sessió especifica dedicada a LTER, tècnics • What have we learned about wild boar in del Parc varen presentar una comunicació oral Collserola Natural Park?. Presentació en pòster. sobre: Long term wildlife monitoring in highly Seán Cahill, Francesc Llimona, Lluís Cabañeros & pressured LTER sites: population trends and land Francesc Calomardo use changes. Així mateix des del Consorci de Parc es va Tasques de suport a Universitats i grups organitzar una de les excursions del Congrès de recerca. Convenis de col·laboració que va constar d’una visita tècnica a l’Estació de pràctiques. Biològica del Parc de Collserola a Can Balasc, i d’un recorregut específicament dissenyat per tal • En el decurs de l’any 0, l’Estació Biològica de discutir sobre el terreny la problemàtica de la del Parc també ha acollit a grups d’Ecologia gestió dels senglars habituats en les àrees del Parc Aplicada de la Universitat de Barcelona (UB) més properes a zones urbanitzades. i de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i de Zoologia Aplicada de la UB. També 12th EEF Congress. Àvila, 25-29 de se- s’han realitzat estades pràctiques del Practicum tembre de 2011. Profesionalitzador del Màster de Conservació i Gestió de la Biodiversitat de la UB i d’estudiants • Long term wildlife monitoring in highly pres- de la Llicenciatura de Biologia de la UAB. sured LTER sites: population trends and land use changes. Comunicació oral presentada al è con- Comunicacions vàries grés de la Federació Europea d’Ecologia Terrestre. Francesc Llimona, Seán Cahill & David Meca. • XXXth IUGB Congress and Perdix XIII 5th-9th September 2011-12-21 Artícles publicats el 2011 (Barcelona). Els congressos de la IUGB (Inter- Radioseguimiento post recuperación de erizos national Union of Game Biologists) suposen una europeos (Erinaceus europaeus Linnaeus,1758) fita biannual per a tots els estudiosos i gestors en el Parque Natural de la Sierra de Collserola interessats en les problemàtiques associades a (Barcelona). Seán Cahill, Francesc Llimona, Anna les relacions i conflictes entre la fauna i les per- Tenés, Susanna Carles & Lluís Cabañeros. Galemys, sones. La darrera edició es va cel·lebrar justament 3 (nº especial): 63-7, 0 ISNN 37-8700. a Barcelona, i va comptar amb la presencia de 400 investigadors provinents de països ben dife- rents que van aportar gran quantitat de treballs del màxim interés. Des de l’Estació Biològica es va treballar des de l’inici d’aquesta trobada dins del Comité Organitzador i del Comité Científic, i s’hi varen presentar tres treballs propis, concretament dues comunicacions orals i un pòster: • The increasing dilemma of wild boar (Sus scrofa) habituation to urban areas: traits from Collserola Park (Barcelona) and comparison with this problem in other cities. Comunicació oral. Cahill, S., Llimona, F. Cabañeros, L. & Calomardo, F. • A species‘ habitat perspective approach in as- sessing possible threshold impact of urban and infrastructure development in Collserola Park, Barcelona. Comunicació oral. Llimona, F., Cahill, S. & Camps, D. 53 Consorci Parc de Collserola. Memòria 2011 aCTUaCiOnS: intervencions sobre els sistemes naturals Mòdul de recuperació de fauna autòctona Al llarg de l’any 0 han ingressat al Mòdul un A finals de 2011, davant de la disminució del total de 3 exemplars, 3 d’ells exòtics. nombre d’exemplars atesos al mòdul en relació a l’any 009 i constatant una davallada del pressu- Fauna Fauna post per a l’exercici del 0, que no ens perme- Espècies autòctona al·lòctona tria atendre les necessitats de la fauna afectada Aus 5  4 correctament (nivells alts d’alliberaments, amb un seguiment i resultats bons dels programes de cria Mamífers 56 0 0 d’espècies en perill i una bona elaboració de les Rèptils 3  7 fitxes d’ingrés, tractaments, resolució dels casos Total 220 3 58 i l’elaboració dels dossiers anuals i d’investiga- ció esdevinguts en el tractament dels casos), el De les aus, 7 exemplars es corresponen amb 4 Consorcis’ha vist obligat a prendre la decisió de espècies de rapinyaires diürns i 0 exemplars amb prescindir d’aquest mòdul i adreçar els portadors 4 espècies de rapinyaires nocturns. d’animals al Centre de Recuperació de Fauna de la Generalitat de Catalunya a Torreferrussa. Resum de les resolucions obtingudes: Alliberats 6 Al mòdul 5 Ingressats morts  Morts al mòdul 70 Eutanàsies 44 Traslladats  54 Consorci Parc de Collserola. Memòria 2011 4. Vigilància i control del planejament Serveis, incidències i denúncies dels guardes del Parc Una de les tasques més importants dels guardes enrere. Cal destacar les següents: del Parc de Collserola és detectar les infraccions • 98 Incidències de fauna salvatge, de les que cal urbanístiques i mediambientals que es puguin co- destacar 34 d’atropellaments en carreteres, 9 de metre en l’àmbit del Parc. Diàriament en finalitzar recuperació d’animals ferits,  de danys i molès- el servei es recull en el full de servei totes aquelles ties produïdes pel senglar, 7 relacionades amb observacions realitzades i classificades segons la espècies especialment protegides (cadàvers, recu- seva importància i destinatari, que les rebrà per peracions), 3 actuacions de captura de senglars tal d’engegar els tràmits necessaris per a la seva urbans amb un resultat de 5 captures. resolució. • 8 Incidències de caça, 4 de furtivisme, 3 d’irre- gularitats amb caçadors i  de senyalització de El 0, els Guardes del Parc de Collserola han vedats. emès 398 fulls de serveis diaris amb un to- • 3 Incidències amb fauna domèstica, de les que tal de 50 serveis rellevants de ser informats. cal destacar 6 relacionades amb les condicions D’aquests serveis, 454 han generat incidències de tinença i documentació de gossos en barra- amb indicis d’infracció contra el medi natural i l’ur- ques, 5 d’apicultura, 6 de colomars esportius,  de Jove gran duc mort al paratge de Ca n’Albareda a Sant banisme prou importants com per ser informades nuclis zoològics Feliu de Llobregat als Serveis Tècnics amb més detall. D’aquestes, 99 es van traslladar a les diferents Organismes amb Autoritzacions de cremes a l’hivern les competències per a resoldre-les, de les quals 9 Una de les tasques encomanades a la Guarderia han estat resoltes (la resta, 90, s’han tancat sense del Parc és la realització d’autoritzacions de crema resoldre a l’espera de comunicació de tràmits per que els particulars comuniquen als Ajuntament en part dels Organismes competents). De les incidèn- el període comprés entre el 6 d’octubre i el 4 de cies restants, 6 han estat resoltes pel Consorci març. Enguany s’han gestionat 70 comunicacions (gestió de fauna, de residus, de situacions de risc, de crema de les que 6 han estat autoritzades i d’incendis, etc), 73 s’han tancat sense resoldre 9 denegades. Aquest número és molt semblant al (han prescrit, no hi ha dades dels autors, etc.) i dels darrers anys, cosa que confirma l’adequada 66 continuen obertes pendents de realització de tasca de control que des del Consorci es du a ter- seguiment per ampliar informació. me sobre les pràctiques de foc al Parc. Gossos de caça (canera) al Torrent Sot de les Beurades Sant Feliu de Llobregat Evolució anual segons la tipologia de les incidències: Les incidències observades per la Guarderia del Parc són classificades segons l’activitat legal que les regula i la seva rellevància i són comunicades als diferents serveis del Consorci o a d’altres orga- nismes competents en les diferents matèries medi- ambientals i urbanístiques en l’àmbit del Parc per tal de gestionar la seva resolució. Les actuacions són molt variades en un Parc Natural tan huma- nitzat. Afectant principalment temes de disciplina urbanística, residus, incendis i fauna salvatge i domèstica. També, però amb menor importància, trobem incidències relacionades amb l’accés mo- toritzat, vies de comunicació, aigües, flora, línies elèctriques, situacions de risc, activitats de lleure i tradicionals, etc. Fauna salvatge i domèstica: Les actuacions de la guarderia relatives a la fauna continuen sent les més nombroses igual que anys 55 Consorci Parc de Collserola. Memòria 2011 aCTUaCiOnS: intervencions sobre els sistemes naturals Controls cinegètics del senglar • 67 incidències d’abocaments puntuals de resi- Els Guardes del Parc venen realitzant al llarg dels dus urbans (runes, mobles, terres, elements de darrers seguiment de la problemàtica del senglar la llar). al Parc, assessorant els usuaris i veïns de les zones • 3 incidències de magatzematge de materials de urbanes en contacte les zones forestals, controlant la construcció i runes. els punts d’alimentació il·legals, realitzant captu- •  incidències d’aigües residuals. res d’aquells animals totalment humanitzats que • 6 incidències d’abocament de residus especials causen molèsties a les persones i els seus bens i (pneumàtics, uralites, productes asfàltics) controlant les modalitats de captura cinegètica que realitzen les societats de caçadors de la Zona Incendis i cremes controlades: de Caça Controlada del Parc (batudes, aguaits Les actuacions relacionades amb el foc, incendis i nocturns). cremes controlades, segueix una tendència esta- bilitzada, afavorida pels bons resultats anuals en Enguany s’han realitzat 83 serveis, amb un resultat matèria d’incendis forestals al Parc i el control ex- de 35 captures per part de la guarderia. Com a haustiu de les cremes que realitza la Guarderia. Gàbia corral per a la captura de senglars a Vil·la Paula. novetat cal mencionar les proves de captura rea- •  actuacions en incendis forestals. Sarrià - Sant Gervasi. litzades mitjançant gàbia corral. Els resultats, tot • 8 actuacions en cremes controlades no autorit- i ser un mètode nou on s’han hagut de fer recti- zades. ficacions a mesura que es treballava, són bons ja •  cremes de barraques. que permet la captura de grups sencers en zones Evolució de les incidències d’incendis i cremes de difícil captura amb teleanestèsia. Altres matèries: Accés motoritzat, activitats de lleure i tradicionals, 70 Cal dir que durant el mesos de novembre i de- aprofitaments forestals, control de les línies elèc- 60 sembre aquests serveis s’han realitzat conjunta- triques, vies de comunicació, etc., no s’han vist 50 ment amb Agents Rurals amb la finalitat de reduir augmentades ni disminuïdes en comparació als 40 el númeInroc edned isse inglars humanitzats a les zones darrers anys, considerant que són les habituals per 30 urbanesc rdeeml me sunicipi de Barcelona. a les condicions del Parc i el sistema de vigilància 20 que s’està duent per controlar-les. 10 Disciplina urbanística: 0 Hi ha un augment considerable de les incidències 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 de disciplina urbanística, de les que cal destacar un augment de les ocupacions per barraques i horts il·legals, tendència ja detectada els darrers anys. • 47 Incidències de noves barraques i horts il·legals. Barraques i deixalles a 00 metres de l’Avinguda • 8 incidències d’obres no autoritzades en edi Tibidabo a Sarrià-Sant Gervasi ficacions fora d’ordenació i 2 en edificacions catalogades. • 8 de moviments de terres no autoritzats. • 3 Incidències d’obra nova no autoritzada en sòl forestal. Algunes d’aquestes incidències han estat comuni- cades a la policia judicial de mossos d’esquadra i guàrdia civil i hores d’ara són en tràmits judicials. Abocament de residus: Es manté el número d’incidències relacionades amb residus. La gran majoria són abocaments puntuals, provinents de l’activitat de la construcció urbana, reformes, elements de la llar, etc. S’han detectat també 3 punts de magatzematge il·legal de materials de la construcció i de runes. 56 49 64 33 33 27 37 30 Consorci Parc de Collserola. Memòria 2011 5. Manteniment d’infraestructures, àrees de lleure i senyalització L’equip de manteniment del parc està constituït Reposició de: per 9 persones, de les quals  es el coordinador de les tasques,  es troba destinades a l’equipament 93 Banderoles indicadors de camins de Can Coll i la resta desenvolupa les activitats 0 Plaquetes d’itinerari dels Voluntaris que es descriuen tot seguit. 7 Plaquetes de Xarxa Bàsica Control i seguiment activitats, 3 Banderoles tipus a”Avís Cívic” (30x30) actualització dels comunicats de treball Plaquetes de paret al Centre  Des dels serveis tècnics es fa la planificació, se- d’Informació guiment i control dels treballs tant per donar les instruccions com per proveir dels materials i recur- Enguany hem sofert diversos robatoris de material sos tècnics per afrontar-les. De tots i cadascun dels (ferro) especialment cadenes del tancaments (3) treballs realitzats se’n fa un corresponent full de i papereres (6). En aquest sentit, pel que fa a les treball que posteriorment es processa de manera papereres s’ha decidit retirar les que estaven més que en tot moment podem saber les hores i re- accessibles (44), a peu de camí o carretera, per evi- cursos que s’han dedicat a les diferents àrees de tar que seguissin els robatoris i emmagatzemar- lleure, miradors, etc. També se’n desprèn els costos les al Viver de can Borni. Dels tancaments, s’està per municipi (personal+ materials+maquinària) estudiant la possibilitat de substituir la cadena per cable d’acer, amb funda de plàstic pintada a fi de Manteniment del mobiliari i senyalització fer-lo visible. Un equip de dues persones es dedica únicament al manteniment, reposició i col·locació de nous Manteniment de les àrees de lleure, elements de senyalització i mobiliari, tant dins les miradors i fonts àrees de lleure com a la resta del parc. S’inclou Es tracta d’aquells indrets on es dóna una màxi- en aquest apartat, tant el mobiliari (taules, bancs, ma freqüentació de visitants del parc, resultat del etc.) com altres elements complementaris (bara- qual necessiten un tractament específic, intens i nes de fusta, cable d’acer, tarimes, escales ...) i tot continu. Aquí és on es concentra la major part de tipus de senyalització (senyals de carretera, pla- mobiliari (bancs, taules, barbacoes, fonts, plafons fons informatius, banderoles, plaquetes...); també informatius i altres segons sigui el cas) i la vegeta- els tancaments de camins mitjançant cadenes i ca- ció existent, tot i ser o no autòctona, rep un tracta- denats o socs de delimitació d’àmbits. L’equip ha ment més propi de jardineria que forestal. fet reparacions de baranes de fusta (canviar algun peu dret malmès, o algun passamà trencat); ba- ranes de cable (tensar, reposar); tarimes, escales, tancaments o cadenes (ganxo o anclatge trencat, cadenat espatllat, peu dret trencat o tombat) etc. Les principals actuacions han estat: 03 Cadenes (reparació) 8 Cadenes (noves i recolocades) Indicadors camins (banderoles, peu 8 dret,Xarxa bàsica)  Barana de cable 0 Pilones (reparació) 5 Pilones (noves) 9 Taules i bancs 3 Plafons 5 Consorci Parc de Collserola. Memòria 2011 aCTUaCiOnS: intervencions sobre els sistemes naturals Àrea Kg Les tasques que han realitzat són: treballs en su- Àrea de lleure de Santa Creu d’Olorda 3.468 Ctra. Horta - Cerdanyola (BV-45) 54 perfícies verdes, com ara segues i desbrossades; treballs en arbres i arbusts, esporgues, retall de Àrea de lleure de Santa Maria Ctra. de Molins de Rei ( BV-468) 505 5.49 de Vallvidrera tanques, repàs d’escocells, regs, tractaments fito- Font de la Budellera .78 sanitaris; treballs en superfícies de sauló, escatar, Porta de Parc de Montbau 373 Font del Bacallà 05 escombrar, netejar. També s’ha realitzat la neteja Vil·la Joana .6 Font Muguera .983 de cunetes i passos d’aigua. El mesos de març i Àrea de lleure de Can Coll 0.75 Font de Sant Ramón 668 abril, setembre (part), octubre i novembre (part), Àrea de La Salut del Papiol 686 Font d’en Canet 0 hem tingut el reforç d’alguns Vigilants de preven- Àrea de lleure de Sant Pere Màrtir 4.09 ció d’incendis en el temps que no han estat a les Font de Mas Guimbau 5 Àrea de lleure de Castellciuró .58 torres de guaita Font de Can Llevallol (/5) 33 Porta del Parc del Terral 386 Font de Can Castellví 67 Àrees de lleure: Can Coll, , Santa Creu d’Olorda, Àrea de lleure de Can Cuiàs 3.605 Font de la Marquesa 57 La Salut de Sant Feliu, Sant Pere Màrtir, i Parc de Àrea de Sant Medir 5.397 Font de Sant Pau (/5) 90 Vallvidrera. Porta de Parc de Mas Lluhí 7 Font dels Castanyers .356 Àrees d’estada: Castellciuró, La Salut del Papiol, Àrea de lleure de La Salut 8.076 Can Cuiàs, Pedrera de Montbau, Mirador de Font d’en Geroni 00 Ideal Pavillón - Escola Judicial 803 Montbau, Mas Lluhí, El Terral, Font de la Budelle- Font de la Beca 67 ra, Sant Medir, Font Muguera, Esplanades del c. Escola judicial - C/ Manel Arnús 68 Font del Ferro 730 Ceràmica. Camí antic de Vallvidrera - 63 Font d’en Ribes i Rabassada 664 Miradors i espais annexes a les carreteres: C/ Manel Arnús Font d’en Sert (/5) 35 Horta, Cerdanyola, Font del Bacallà, Illes de l’Ar- Coll de la Ventosa - Can Canaletes 54 Font de Can Furriol (/5) 49 rabassada, Arrabassada, Font Groga, Sarrià, Turó Torre Baró - Can Rius 45 d’en Cors, Accés Torre Collserola, Ciutat Meridia- Font d’en Marc (/5) 76 Can Rius - Portell de Valldaura 47 na, Carretera del Cementiri, Turó de la Magarola, Mirador de la Rabassada 3.697 Portell de Valldaura - Revolt de la Penya del Moro. Diversos trams del Passeig Mira- 33 Paella Mirador de Montbau .88 dor de les Aigües, Camí de can Catà C/ Manel Arnús - Font del Mont . Mirador de Sarrià .94 Fonts: Budellera, Sant Pau, Bacallà, Ferro, Roure, Ctra.Vallvidrera - Pça. Mireia .35 Mirador de Torre Baró .85 Ribes, Nova i Vella de can Catà. Vallvidrera - Can Cuiàs - Mas Sauró 360 Mirador d’Horta .58 Les tasques referents a la neteja de deixalles i bui- Itineraris Budellera 67 Mirador de Cerdanyola .859 dat de les papereres ubicades en aquestes àrees, Vista Rica - Portell de Valldaura 470 Mirador antic camp de tir .370 a més dels marges de camins i carreteres de di- Vista Rica - Ctra. Horta - Cerdanyola 686 Mirador de la Font Groga 5.56 ferents zones del parc, les realitza una empresa Pl. Rotary - Sant Adjutori 68 Mirador del Turó d’en Cors 3.58 externa contractada mitjançant concurs públic Sant Adjutori - Sant Medir 7 Turó de la Magarola 75,00 (URBASER). Sant Medir - Can Ribas 63 Turó del Mont i Pg. dels Til·lers (/5) 489 Plantada popular ( arbres -pi blanc, pi pinyer, rou- Can Ferrys - Can Furriol 593 Vista Rica .90 re) a Camí del Camasec, Vallvidrera, amb la col·la- Santa Creu - Ctra. Sansón Can Balasc 4.8 44 boració dels veïns de Mas Sauró. (revolt gravera) Esplanada de Can Cerdà 47 Camí de Mas Lluhí a la Salut 7 Font de l’Espinagosa (/5) 593 Manteniment d’equipaments Reserva Can Catà 58 Revolt de les Monges 533 Els equipaments del parc mereixen una especial Ctra. de la Rabassada (BP-47) 985 Esplanada de Can Fermi 985 dedicació. Hi ha una persona destinada al mante- Mirador de Sarrià - Vallvidrera 97 niment de Can Coll on, a més del manteniment de Can Balasc a Valldoreix 83 l’entorn porta a terme tasques agrícoles i ramade- Vallvidrera - Valldoreix - Can Balsc .586 Ctra. Rabassada - Vallvidrera - Font de 334 res, gestió dels horts, la vinya i el bestiar. També es Ctra. Rabassada - Vallvidrera (BV-48) .08 Can Borni fa càrrec dels treballs amb tractor (llaurar, sembrar, Ctra. del Cementiri 377 Total 132.427 segar...) als diferents camps de conreu gestionats Ctra. del Cementiri ª part 33 des del Consorci (Can Ferriol, Can Salat, Santa Margarida, Can Balasc) 5 Consorci Parc de Collserola. Memòria 2011 Manteniment dels itineraris Altres treballs de l’Equip de Manteniment Dins el Parc de Collserola hi ha una sèrie de passe- jades, itineraris i recorreguts, tant per caminar com L’equip de Manteniment també ha participat en per anar amb bicicleta, i tots ells estan senyalitzats altres programes: amb els corresponents indicadors. Les tasques de manteniment consisteixen en la neteja de la ve- Programa 1: Prevenció d’Incendis getació i repàs del ferm dels camins, la reposició • Manteniment del nivell d’aigua a diversos dipò- de senyals vells, malmesos o desapareguts, la col- sits associats a les basses d’helicòpter (omplir amb locació de nous senyals orientadors i la instal·lació el camió cisterna) de plafons informadors als accessos principals. • Manteniment de torres de guaita, petites repara- cions (canvi vidres, cadenats) Del seu manteniment se’n fa càrrec l’equip de man- • Manteniment de franges a l’entorn de les Torres teniment del parc excepte en alguns casos (sen- de Guaita. ders de petit recorregut -PR- i de gran recorregut –GR- i els propis d’algunes entitats excursionistes) Programa 2: Gestió forestal i agrícola que l’executa la mateixa entitat promotora. • Actuacions puntuals de tala i desbrancat d’ar- bres caiguts i/o perillosos en els camins del Parc. Un grup de voluntaris col·labora amb el mante- • Eliminació de plantes al·loctones (Ailanthus) niment dels itineraris a peu. A partir de les infor- mitjançant tractament herbicida localitzat i poste- macions que ens fa arribar el grup de seguiment rior tala i trituració, un cop secs. d’itineraris a peu des de les àrees de lleure, aquest grup ha procedit a col·locar plaquetes que faltaven Programa 3: Gestió de la fauna o estaven deteriorades, marques del color de l’iti- • Manteniment de les aigüeroles (neteja, nivell nerari en qüestió o bé la fletxeta negra correspo- d’aigua) nent a la direcció a seguir. • Manteniment de les basses d’amfibis • Construcció de gàbia per a captura de senglars L’equip de senyalització de l’equip de manteni- habituats a les zones urbanes per al control de la ment, entoma els treballs més feixucs de col·locar població. pilones o peus drets de fusta que falten o s’han trencat. Altres Buidat periòdic (mensual) de les dades dels Eco- Control i manteniment de la maquinària comptadors. El manteniment de la maquinària depèn en gran mesura de l’ús que se’n fa. En èpoques en que les motoserres i desbrossadores treballen a diari, 6. Suport logístic a més del repàs diari previ a la utilització, es fa setmanalment una neteja a fons de les màquines, filtres d’aire, filtres de combustible i altres ele- En aquest programa es troben les activitats que ments. Les esmolades de cadena i ganivetes es fan referència al funcionament del personal adscrit fan sempre que és necessari per mantenir el nivell al Servei de Medi Natural, i que són les següents: de tall i de treball de les màquines. Adquisició de quatre motoserres mitjanes STIHL MS 60 C per - Carburants de vehicles i de calefacció a les feines extraordinàries de trosseig i retirada - Manteniment dels vehicles d’arbres caiguts per la ventada. - Adquisició de nous vehicles - Subministrament de vestuari i equips de protecció individual - Adquisició d’equips de telecomunicacions - D’altres 5 33.. AAccttuuaacciioonns 33..44 . IInnformacsformaciióó tteerrrriittoorriiaall ii uurrbbaanniissmmee 33..44.... ÀÀmbbiitt dd’’uurrbbaanniissmee 33..44..22.. ÀÀmbbiitt SSIIGG ((SSiisstteemaa dd’’IInnffoorrmaacciióó GGeeooggrrààfificcaa)) 33..44..33.. ÀÀmbbiitt din’finofromràmtàictaica Consorci Parc de Collserola. Memòria 2011 aCTUaCiOnS: iinformació territorial i urbanisme Àmbit d’urbanisme Una de les funcions més importants del Consor- la Serra de Collserola. En compliment d’aquesta ci del Parc Natural de la Serra de Collserola és la funció i de conformitat amb l’article l’article 9. d’informar, amb caràcter previ, qualsevol propos- de la Llei /985, de 3 de juny, d’espais natu- ta d’actuació a desenvolupar en tots els sectors rals, els serveis tècnics de l’entitat van informar de l’àmbit de l’espai protegit definit pel Decret els plans i projectes elaborats per administracions 46/00, de 9 d’octubre, de declaració del Parc i particulars, en el seu àmbit territorial i d’acord Natural de la Serra de Collserola i de les reserves amb les normes reguladores que incideixen en la naturals parcials de la Font Groga i de la Rierada seva gestió i desenvolupament. A continuació es - Can Balasc i pel vigent Pla especial d’ordenació resumeix en un quadre tots els informes emesos i protecció del medi natural del Parc Natural de durant l’any 0. Descripció del projecte Data de l’informe Conclusió Expedient: 00/7-ITU. Obres de reparació de coberta a la masia de can Gener, al terme municipal de Sant Cugat 0/0/0 Favorable del Vallès Expedient: 00/45-ITU Al·legacions a la proposta de resolució per a la instal·lació 3/0/0 Desfavorable d’una tanca amb tela metàl·lica en la finca del polígon 14, parcel·la 83, al terme municipal de Sant Cugat del Vallès ** Expedient: 007/89-ITU Favorable amb condicions Pla especial urbanístic a la finca de can Messeguer, al 03/0/0 terme municipal de Sant Feliu de Llobregat * Favorable amb recomanacions Expedient: 00/83-ITU Àmbit B del Projecte d’urbanització del Pla parcial ur- 07/0/0 banístic del sector de Les Guardioles, al terme municipal ** Informe previ de Molins de Rei ** Expedient: 00/07-ITU Consulta sobre l’Estudi d’impacte ambiental del Pla es- Esmenes a l’Estudi 08/0/0 pecial urbanístic per a la implantació d’una EDAR a can d’impacte ambiental Cortés, al terme municipal de Sant Cugat del Vallès Expedient: 00/9-ITU Avanç del pla especial de protecció de la finca de can Vall- 7/0/0 daura, al terme municipal de Cerdanyola del Vallès ** Expedient: 0/07-ITU Projecte bàsic i executiu de la pista esportiva del patinò- /0/0 drom i el Projecte executiu de l’edifici de serveis del pat- inòdrom, al terme municipal de Cerdanyola del Vallès * Expedient: 0/066-ITU Modificació puntual del Pla general metropolità al sector 4/0/0 de la torre Negra, al terme municipal de Sant Cugat del Vallès ** Expedient: 009/3-ITU Consulta de l’Estudi d’Impacte Ambiental del projecte Esmenes a l’Estudi d’endegament de la riera de Vallvidrera en el tram que /03/0 d’impacte ambiental discorre pel sector de can Borrull, al terme municipal de Sant Cugat del Vallès Expedient: 0/09-ITU Projecte de la legalització de les obres de nova edificació /03/0 destinades a quadres per a cavalls, a la finca de can Domènec, al terme municipal del Papiol 62 Consorci Parc de Collserola. Memòria 2011 Expedient: 0/33-ITU Llicència d’obres majors per a la legalització de diverses 8/04/0 actuacions realitzades a la finca del Club de Tennis Ciudad Diagonal, SL, al terme municipal de Sant Just Desvern Expedient: 00/034-ITU Modificació del Projecte bàsic de rehabilitació i consoli- 06/05/0 dació de la masia de can Valldaura, al terme municipal de Cerdanyola del Vallès Expedient: 0/47-ITU Llicència municipal d’activitat d’una residència de dismi- 0/05/0 nuïts psíquics a l’edifici número 10 del recinte de Flor de Maig, al terme municipal de Cerdanyola del Vallès ** Expedient: 008/98-ITU Text refós del Pla parcial urbanístic Les Llicorelles, al terme 30/05/0 municipal de Molins de Rei Expedient: 0/59-ITU Instal·lació d’una tanca perimetral a la carretera BV-45, 0/06/0 al terme municipal de Cerdanyola del Vallès Expedient: 0/58-ITU Pla especial d’ordenació i usos definitius de la zona 8b*SJ 0/06/0 a l’entorn de can Vilà, al terme municipal de Sant Just Desvern * Expedient: 0/76-ITU Projecte bàsic i executiu de reparació de pistes esportes a 6/06/0 can Cortés, al terme municipal de Sant Cugat del Vallès Expedient: 0/6-ITU Projecte executiu de senyalització del circuit per a bicicle- 7/06/0 tes denominat Ronda Verda (ª fase) Expedient: 0/64-ITU Modificació de l’aprovació inicial de la modificació puntual 04/07/0 del Pla especial del cementiri de Roques Blanques, al ter- me municipal del Papiol ** Expedient: 0/57-ITU Modificació puntual del Pla general metropolità per a la 0/07/0 reestructuració de zones verdes a Valldoreix, Mira-sol i La Floresta, al terme municipal de Sant Cugat del Vallès ** Expedient: 0/66-ITU Programa d’adequació de les urbanitzacions de Vallpineda /07/0 i la Rierada, al terme municipal de Molins de Rei ** Expedient: 0/070-ITU Projecte executiu de construcció de col·lector veïnal muni- 5/07/0 cipal a la carretera de les Aigües, números , 3, 5 i 7, al terme municipal de Barcelona Expedient: 006/85-ITU Construcció d’un mur perimetral de la finca situada al camí /07/0 de cal Notari número 58, al terme municipal de Barcelona ** Expedient: 007/87-ITU Modificació puntual del Pla general metropolità al sector 0/08/0 nord del Papiol, al terme municipal del Papiol ** Expedient: 0/69-ITU Informe previ de canvi d’ús residencial a ús de restaurant 09/08/0 a de la masia de can Codonyers, al terme municipal de Cerdanyola del Vallès 63 Consorci Parc de Collserola. Memòria 2011 aCTUaCiOnS: iinformació territorial i urbanisme Expedient: 0/99-ITU Pla especial urbanístics a l’avinguda Montseny de La 0/09/0 Floresta, al terme municipal de Sant Cugat del Vallès * Expedient: 0/0-ITU Formació de talussos al carrer Navata, 34I, al terme muni- 9/09/0 cipal de Barcelona * Expedient: 0/98-ITU Reobertura d’activitat de bar restaurant a la carretera 03/0/0 d’Horta a Cerdanyola, número 60, al terme municipal de Barcelona Expedient: 0/0-ITU Projecte d’enderroc de diverses edificacions al camí de /0/0 Sant Cebrià, al terme municipal de Barcelona Expedient: 00/47-ITU Projecte de substitució parcial de la coberta d’un habitatge //0 unifamiliar aïllat al carrer Robínia, números -4, al terme municipal de Barcelona Expedient: 0/5-ITU Llicència municipal d’activitat d’una residència de dismi- 9//0 nuïts psíquics a l’edifici número 7 del recinte de Flor de Maig, al terme municipal de Cerdanyola del Vallès ** Expedient: 0/074-ITU Autorització d’abocament d’aigües residuals de la Funda- 09//0 ció Catalònia (Centre Montserrat Montero), al terme mu- nicipal de Cerdanyola del Vallès * Expedient: 0/47-ITU Projecte de substitució parcial de la coberta d’un habitatge //0 unifamiliar aïllat al carrer Robínia, números -4, al terme municipal de Barcelona Expedient: 0/3-ITU Projecte bàsic de construcció d’estacionament de camions //0 a l’aire lliure al camí de Can Codonyers, al terme municipal de Cerdanyola del Vallès ** Expedient: 007/86-ITU Projecte d’urbanització sobre el Projecte del sector PERI //0 Finestrelles Nord, al terme municipal d’Esplugues de Llobregat * Expedient: 0/00-MN Proposta tècnica d’espectacle de cloenda a la plaça dels 8//0 Somnis, dins del recinte del Parc d’Atraccions del Tibidabo, al terme municipal de Barcelona 64 Consorci Parc de Collserola. Memòria 2011 Dels Projectes i documents urbanístics informats tància a la generació de coneixement relacionat pels serveis tècnics durant l’any 0 destaca, amb l’ús agrícola i forestal, la protecció del medi d’una banda, la modificació puntual del Pla gene- natural i la millora del paisatge, el medi ambient i ral metropolità en l’àmbit de la Torre Negra. A la la sostenibilitat- tot mantenint l’habitatge per als vista dels fonaments jurídics exposats en la sentèn- treballadors agrícoles. Així mateix, en relació a les cia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ruïnes del Palau Reial de Valldaura, es proposa el de 6 de febrer de 009, l’Ajuntament de Sant desenvolupament d’un programa de col.laboració Cugat del Vallès ha tramitat una modificació del amb les diverses administracions per a la posada Pla general metropolità al sector de la Torre Negra, en valor patrimonial i paisatgística de les restes i mantenint la classificació de sòl no urbanitzable. els seus entorns. L’objectiu és modificar la major part dels sòls in- closos dins l’àmbit de la Torre Negra de la seva D’altra banda, atesa la seva naturalesa institucio- condició de sòl urbanitzable no delimitat a la de nal i local, el Consorci del Parc Natural de la Serra sòl no urbanitzable, per tal de garantir la utilització de Collserola no té atribuïda la potestat sancio- racional del territori i la qualitat de vida. Aquest nadora en matèria urbanística. Tanmateix, la ges- objectiu es concreta en els següents criteris: tió dels serveis tècnics del Consorci possibilita un contacte diari i profund amb el Parc de Collserola. • Preservar els sòls de la seva incorporació al Això implica que, sobretot a través de la guarderia procés urbanístic, per tal de potenciar l’espai del Parc, es tingui coneixement de fets o conduc- agroforestal. tes que poden constituir infracció administrativa. • Identificar els sòls pels seus valors paisatgístics Una vegada analitzats aquests fets des del punt i ambientals. de vista tècnic tant d’afectació al medi natural • Delimitar i regular els sòls que per les seves com d’incompatibilitat urbanística amb les previ- característiques o nivell de consolidació puguin sions tant del Decret de declaració de Parc Natural tenir la consideració de sòls urbans. com del vigent Pla especial d’ordenació i protecció • Regular la funció dels equipaments existents o la del medi natural del Parc de Collserola, s’inicia la funció que han de fer els nous a implementar. tramitació de les peticions raonades adreçades a • Ajustar la traça de la Ronda Sud de Sant Cugat l’òrgan administratiu competent perquè resolgui del Vallès, de forma compatible amb la preservació de conformitat amb les seves potestats sanciona- del torrent de Llaceres. dores. Les peticions raonades tramitades o resol- • Establir la xarxa de camins rurals i itineraris tes durant l’any 0 es resumeixen en el quadre paisatgístics de l’àmbit. adjunt: • Protegir i definir la xarxa de rieres i torrents per afavorir el manteniment i la millora de les funcions A banda dels expedients de disciplina urbanística ecològiques. i sancionadors que incoen els ajuntaments o la Generalitat de Catalunya a partir de les peticions L’altra document és l’avanç de Pla especial de pro- raonades que tramet el Consorci del Parc Natural tecció i millora de la finca de can Valldaura. Amb de la Serra de Collserola, cal destacar que des de aquest Pla especial s’aconsegueix una gestió uni- Peticions ficada de la finca, en un dels àmbits de més valor Resposta de l’any 2011 Tipus d’infracció a peticions raonades raonades natural dins del Parc Natural. El Pla especial s’es- d’anys anteriors iniciades l’any Resposta 2011 tructura a partir de cinc programes per a la gestió integrada de la finca: forestal, agrari i mediambien- Moviments de terres, obres d’esplanació i ober-   tal, camins forestals, funcional i patrimonial. D’en- tura de camins tre les propostes de gestió destaca la recuperació Acumulació de residus, dipòsit de materials i  8  de les activitats agràries a través de les terrasses abocament de terres de cultiu a l’entorn de l’edificació, la delimitació i Obres de construcció d’edificacions de nova valorització de l’espai agroforestal, recuperant les planta, ampliacions i instal·lacions de cases 0  4 estructures de rec, canals, murs i camins, la trans- prefabricades o similars formació de l’edificació tradicional de can Valldau- Altres  8  ra per a usos dotacionals privats – es pretén instal. Abocament aigües residuals    lar un Green Fab Lab que permeti realitzar funcions d’investigació i docència, donant especial impor- Captació d’aigües  3  65 Consorci Parc de Collserola. Memòria 2011 aCTUaCiOnS: iinformació territorial i urbanisme la guarderia del Parc s’ha continuat reforçant la D’altra banda, en el marc de l’assessorament jurí- coordinació tant amb la Unitat Central de Medi dic en temes urbanístics, s’ha coordinat la redacció Ambient dels Mossos d’Esquadra com amb la Sec- del Pla especial d’assignació d’ús per a centre ra- ció de Protecció de la Natura de la Guardia Civil, mader de la finca de ca n’Oller, al terme municipal les quals tenen accés directe a la Fiscalia de Medi de Montcada i Reixac, elaborat i promogut pels Ambient. D’aquesta manera i amb la protecció serveis tècnics del Consorci del Parc Natural de la reforçada des del punt de vista de les sancions Serra de Collserola. Aquest Pla especial ha estat penals que suposa la declaració de Parc Natural, aprovat definitivament en data 15 de desembre s’intenta una major efectivitat per a evitar conduc- de 0 per la Comissió Territorial d’Urbanisme tes o fets que contravenen la legalitat urbanística de Barcelona. L’objecte del Pla especial és l’es- i mediambiental. tabliment d’un corral permanent per a un ramat d’ovelles a les àrees de pastura del sector nord Així mateix, en l’àmbit de la disciplina urbanística, oriental del Parc de Collserola, per tal de facilitar s’ha col·laborat amb els serveis tècnics del Dis- la seva pràctica com a mesura per a la prevenció tricte de Sarrià-Sant Gervasi de l’Ajuntament de d’incendis forestals. El Pla especial, d’acord amb Barcelona per a donar compliment a la sentència la Llei d’urbanisme, ha desenvolupat les previsions judicial que obliga a la restauració de la realitat de l’article 7 de les Normes Urbanístiques del Pla física alterada amb la restitució i conformació de especial d’ordenació i protecció del medi natural la llera del torrent de l’Espinagosa. Amb aquesta del Parc Natural de la Serra de Collserola. actuació d’execució subsidiària de la sentència ju- dicial es completarà l’itineraris per a vianants als voltants del pantà de Vallvidrera. 66 Consorci Parc de Collserola. Memòria 2011 Àmbit SIG Durant 0, s’han desenvolupat noves prestaci- dades del registre de la propietat i la vinculació de ons comunes a les aplicacions del SIG corporatiu les mateixes mitjançant la aplicació de Cadastre. implantades, com la incorporació de les ortofotos Tot plegat, suposa una major dedicació de recursos del vol de 009, a escala : 500, facilitades per humans vinculats a la Secció d’ITU, i estreta relació l’AMB, i a finals d’any la incorporació de la nova amb l’assessoria jurídica, amb l’objectiu de pre- versió del Mapa de Collserola de l’Editorial Alpi- parar la documentació requerida per sol·licitar les na. L’estadística anual d’ús dels productes del SIG adscripcions. S’ha dotat la aplicació de Cadastre manté, com en anys anteriors, l’aplicació de Guar- amb un enllaç directe a la WEB de l’Oficina Virtual deria com la més utilitzada seguida per la de gestió del Cadastre, i funcions per poder tenir actualitza- d’Expedients, Incendis, Senyalització i Cadastre. da la base de dades cadastral pròpia tant des del punt de vista gràfic com alfanumèric. Com cada any, en relació al DPI, amb el produc- te SIG d’Incendis s’han localitzat les columnes de Durant 0 s’han mantingut els convenis d’inter- fum i obtingut els perímetres cremats amb GPS així canvi de dades amb els Ajuntament de Sant Cugat com realitzat les estadístiques d’afectació anual del Vallès, i de Cerdanyola del Vallès, així com el dels incendis forestals. S’han actualitzat, generat conveni de pràctiques professionals dels estudi- i distribuït les col·leccions temàtiques de cartogra- ants del Màster de SIG del LIGIT-UAB. En relació a fia de prevenció en la versió 1: 10000 topogràfic, la WEB, s’ha continuat la actualització i conversió una nova sèrie amb la ortofoto : 500, així com d’arxius KML i KML destinats a facilitar la obten- els productes : 0000 i : 5000 destinats a les ció d’informació cartogràfica del Parc que s’ofereix Torres de Vigilància. des de la pàgina. La gestió de dades relatives a les finques públiques El replantejament dels protocols de presa de da- existents a l’àmbit del Parc Natural de Collserola des de camp amb GPS i la integració de les dades s’ha vist reforçada pel procés de sol·licitud d’ads- en les aplicacions del SIG ha estat un aspecte en cripció o cessió de finques públiques a favor del el qual s’ha treballat intensament, en el marc del Consorci encetades pels Ajuntaments de El Papiol conveni amb el LIGIT. S’han incorporat dos nous i Sent Feliu de Llobregat, i que tenen continuïtat aparells receptors de la Sèrie Juno de Trimble, amb les finques públiques de Molins de Rei i destinats a substituir el model GeoExplorer (amb l’AMB. Aquest procés ha implicat una important el qual s’han perimetrat els incendis durant els revisió de dades cadastrals així com l’obtenció de darrers 0 anys). Tanmateix s’ha incorporat el sof- 6 Consorci Parc de Collserola. Memòria 2011 aCTUaCiOnS: iinformació territorial i urbanisme tware GPS de distribució lliure, Cybertracker, amb En relació a l’aplicació de l’Arxiu Fotogràfic s’han el quals s´ha desenvolupat projectes destinats al desenvolupat noves funcions, com la possibilitat Servei de Medi Natural, tant per a la obtenció dels de georeferenciació d’imatges, i un nou impuls perímetres cremats, com per la generació d’inci- en la sistemàtica de digitalització i catalogació de dències, seguiment de les mateixes, o el manteni- l’important fons d’imatges del consorci, aprofitant ment d’elements de senyalització i mobiliari. Les un conveni “Leonardo” finançat per la comissió dades obtingudes amb els nous GPS són postpro- europea, que permet destinar durant sis mesos de cessades i integrades en el SIG mitjançant desen- 0 una persona destinada a aquest propòsit. volupament de Formularis model en els entorns MapObjects, Access i Visual Bàsic per incorporar les dades de camp. La secció d’ITU ha participat, amb estreta col- de dades a l’àmbit del Vessant Barceloní així com laboració amb tècnics de l’Agència d’Hàbitat la conversió de formats gràfics destinats a com- Urbà i del Servei d’Obres del consorci, en la pre- plementar informació generada per l’Ajuntament paració de la documentació geogràfica destinada de Barcelona. als equips redactors del concurs públic de les 6 “Portes de Parc” convocat per l’Ajuntament de Barcelona, la qual cosa ha comportat la revisió % d e la Su p e r f ície d e la Po r ta d in s i fo r a d e Par c Natu r al 100.00% 90.00% 80.00% 70.00% 60.00% 50.00% 40.00% 30.00% 20.00% 10.00% 0.00% % Porta f ora de PN % Porta d ins PN 6 6-PORTA DEL TIBIDABO 7-PORTA DE PENITENTS 4A-PORTA DE VALLVIDRERA 8-PORTA DE SANT GENÍS 3-PORTA DE SARRIÀ 14-PORTA DE TORRE BARO 4B-PORTA DE LES PLANES 5-PORTA DE BELLESGUARD 2-PORTA DE PEDRALBES 12-PORTA DE GUINEUETA 13-PORTA DE LA TRINITAT 10-PORTA D'HORTA 15-PORTA DE CIUTAT MERIDIANA 1-PORTA DE LA DIAGONAL 9-PORTA DE MONTBAU 11-PORTA DE CANYELLES Consorci Parc de Collserola. Memòria 2011 Àmbit d’informàtica La Secció d’Informació Territorial i Urbanisme té L’any 0 per tal de dotar als treballadors en- encomanada la gestió de les tecnologies de la carregats en les taques de recursos humans del informació, en general, incloent-hi les comunica- Servei d’Administració i Contractació de la tecno- cions telefòniques i tots els serveis de reprografia logia més adequada i actualitzada que permetés de la casa. un correcte funcionament dels llocs de treball es va renovar el programa de nòmines per tal de Durant l’any 0 es van adquirir equips nous, disposar del hardware més adient, l’esmentada amb majors prestacions, per substituir altres que contractació s’ha realitzat amb l’empresa GRUPO estaven obsolets o avariats. CASTILLA SOFTWARE. Les inversions més significatives realitzades durant L’any 0 es va prorrogar la contractació del ser- l’any 0 han estat les següents: vei d’assistència informàtica i manteniment pre- • A la Seu del Consorci s’ha fet l’actualització del ventiu i correctiu de l’equipament informàtic amb rack dels servidors amb cabina HD i unitat de l’empresa ANCO Sistemas de Gestión, SA. còpies de seguretat HD Virtualització ( Cloud). •  Impressora Epson TMU-95 de registre d’entrades i sortides per al registre general del Consorci. •  Plotter HP Desingjet T790 per tal de substituir a l’anterior plotter que estava obsolet del Servei de Projectes i Obres. •  Fotocopiadores Canon IR ADV 00i que han substituït a les anteriors maquines obsoletes del Centre d’Informació de l’edifici Seu del Consorci i del Centre d’Educació Ambiental de Can Coll de Cerdanyola del Vallès, les dues màquines han estat adscrites al Servei d’Ús Públic, Divulgació i Educa- ció Ambiental. 6 3. Actuacions 3.5. Obres i projectes 3.5.. Obres de manteniment, de reposició i de millora 3.5.. Obres de rehabilitació 3.5.3. Arranjament de fonts emblemàtiques 3.5.4. Obres estructuradores, assesorament i col·laboracions 3.5.5. Redacció de projectes Consorci Parc de Collserola. Memòria 2011 aCTUaCiOnS: Obres i projectes Introducció El desenvolupament de Collserola com a parc a En segon lloc, es duen a terme nous projectes través dels seus elements construïts abasta una i obres d’àrees i àmbits d’estada, de cabdal multiciplicitat d’aspectes tots ells necessaris per importància per a la configuració i l’estructuració a una configuració equilibrada. Concretament, i d’un parc que està immergit en una densament en relació del Servei de Projectes i Obres, aquest poblada àrea metropolitana. treballa bàsicament van en dues direccions complementàries per tal de donar abast al complex Cal remarcar que, cada vegada més, estudis, ventall de necessitats que un espai natural tan projectes i obres ens són encomanats pels utilitzat com el Parc comporta. ajuntaments que formen part del Consorci i/o es realitzen en col·laboració amb aquests, en especial En primer lloc, cal considerar que totes les obres quan afecta àrees de contacte amb les zones realitzades, ja siguin camins, àrees i àmbits d’estada, urbanes. Aquestes són actuacions articulades itineraris, miradors, fonts, etc., necessiten una cura mitjançant convenis de col·laboració, que compten i atenció constant, i en conseqüència, es realitzen amb la participació econòmica d’ambdues intervencions, ja siguin ordinàries o especials, entitats. encaminades a mantenir, consolidar i optimitzar En d’altres casos són actuacions executades el funcionament d’aquestes infraestructures i directament per altres administracions però en equipaments del Parc, actuant tant en el medi les que ha hagut una implicació important dels natural (camins i itineraris, talussos, drenatges, Serveis Tècnics del Consorci. etc.) com en edificacions i instal·lacions que, directament o indirecta, donen servei als visitants. Obres de manteniment, de reposició i de millora Són aquelles obres i treballs preventius, de repa- ració i de reposició, sistemàtiques i repetides que Amb aquesta acció es completen les obres de mi- comporten les instal·lacions i equipaments del llora de diferents àmbits de la seu del Consorci i parc, així com les que representen unes clares mi- que es van iniciar fa prop d’un any amb la res- llores. També corresponen a les que es realitzen tauració de les façanes i el canvi de finestres per per recuperar o restaurar elements o instal·lacions tal d’adaptar l’edifici als nous requeriments ener- fetes malbé o en estat de gran deteriorament o gètics. Rehabilitació espai de recepció i oficines annexes del ruïna. Centre d’Informació Can Coll Centre d’Informació i Serveis Tècnics. L’espai interior de la capella, que des de 99 fa Seguint el programa de manteniment de l’edifici, les funcions de sala d’audiovisuals, ha estat recent- seu del Centre d’Informació i dels Serveis Tècnics ment restaurat atès que l’ús continuat de l’espai i del Consorci, endegat el 00, per tal d’adequar- l’aparició de diverses humitats als seus murs van lo als requeriments d’estalvi energètics s’ha seguit aconsellar efectuar les obres de reparació i mante- reemplaçant les antigues finestres. S’han realitzat niment necessàries. Les obres han inclòs, també, el obres de millora als espais de recepció del Cen- repintat de tots els elements, baranes, relleus de tre d’informació i oficines annexes. S’ha arranjat guix, ornaments i parets. La capella, construïda el l’espai que hi havia al darrere del taulell d’infor- 844 per Francisco de Asís Coll, l’aleshores propi- mació per a què funcioni com a centre neuràlgic etari, és un espai annex a la casa gran de Can Coll. de comunicació i informació. Aquesta actuació ha Amb aquesta actuació es conclou el cicle d’obres comportat modificar i ampliar l’espai d’atenció al de restauració, reposició i adequació d’aquest im- públic i s’ha aprofitat per fer una important actu- portant edifici rehabilitat fa prop de 20 anys. ació de reorganització dels despatxos annexes de l’Àrea d’ús públic, divulgació i educació ambiental A banda, s’han realitzat petites obres de mante- del Consorci. niment com són: la col·locació de les calderes a 2 Consorci Parc de Collserola. Memòria 2011 la masoveria; la construcció amb llosa del camí de l’hort per tal de fer-lo accessible als discapacitats; La Salut de Sant Feliu (TM Sant Feliu de també s’ha buidat depuradora i s’ha reparat la co- Llobregat). A finals de juny van finalitzar les obres berta plana transitable ubicada damunt del celler. d’arranjament dutes a terme a l’àrea de lleure de la Salut de Sant Feliu. Aquesta àrea de lleure Àmbit de Can Balasc del Parc, de les poques que ofereixen el servei de Després de les obres d’adequació de la masoveria barbacoes, va ser inaugurada el 987 i compta de Can Balasc, el darrer exercici, enguany s’ha re- amb dos àmbits d’estada ben diferenciats. L’àmbit posat la llar de foc. proper a l’ermita de la Salut que comprèn el res- S’ha reparat el revestiment exterior de la gàbia de taurant i les esplanades d’estada; i l’àmbit inferior, musculació i s’ha buidat la depuradora d’aigües proper a la riera i vora del camí d’accés, equipat residuals. amb barbacoes, font, taules i bancs per al pícnic, A l’edifici principal s’ha realitzat un tractament su- lavabos i un petit quiosc-bar. perficial de la pedra de les parets de l’arxiu Els arranjaments s’han realitzat a l’àmbit inferior i Arranjament d’àrees de lleure i àmbits d’es- han consistit en l’enderroc de l’edifici original del tada, miradors i camins. bar i un antic magatzem adossats al mur que fa les Dins aquest capítol s’hi apleguen tot un seguit funcions de tanca de l’àrea. Aquesta acció s’em- d’espais, de variada superfície i usos però que te- marca en el programa de millora i harmonització nen la funció comuna d’acollir bona part dels usu- dels equipaments d’ús públic del Parc que es bassa aris del Parc, oferint una oferta lúdica relacionada en l’eliminació dels elements i instal·lacions pres- amb activitats de lleure i descans a l’aire lliure i cindibles i que poden representar, amb el temps, en contacte amb la natura. Aquests equipaments, un problema de seguretat o sanitari. En el cas que construïts amb major o menor intensitat, donen un ens ocupa, la petita edificació estava en un estat servei, afavoreixen l’accés i el gaudi, i fomenten de conservació precari al que s’afegia el cost del el coneixement i la valorització del medi. Són es- seu manteniment. pais molt valuosos per a la mateixa preservació del Parc que ofereixen un cert confort –alguns tenen A banda, s’ha substituit el quadre elèctric de la instal·lacions tals com restaurant, sanitaris, taules i depuradora i s’han buidat les aigües residuals. Ha bancs per al pícnic, barbacoes, aparcament, etc.– i calgut refer el mur i s’ha col·locat una nova porta són de fàcil accés. El Parc ofereix, també, multitud de la caseta dels comptadors d’aigua. d’espais amb visions panoràmiques, alguns dels quals s’han convertit en miradors. Vil·la Joana i voltants (TM de Barcelona). Obres a la capella de Can Colli Aquest espai, un dels primers organitzats del Els camins de passejada tenen el paper d’itineraris Parc, ha necessitat alguns arranjaments com han Arranjament de l’àrea de lleure de La Salut de Sant Feliu estructuradors per a vianants. També duen a terme un paper rellevant per a la prevenció d’incendis i per al manteniment dels mateixos camins i de les àrees adjacents. El manteniment d’aquests camins és important i delicat. Cal tenir en compte que al- guns d’aquests transcorren per paratges biològica- ment fràgils i paisatgísticament valuosos. Santa Creu d’Olorda (TM de Barcelona). Després de les obres i seguiment del funcionament de l’estació depuradora d’aigües residuals a l’àrea de lleure de Santa Creu d’Olorda, enguany s’ha procedit al seu buidat. En l’àmbit de l’àrea de llu- re s’ha reparat el muret de l’aparcament i s’han realitzat diverses repararcions al mobiliari exterior. Pel que fa al restaurant s’ha procedit a pintar l’es- tructura metàl·lica. 3 Consorci Parc de Collserola. Memòria 2011 aCTUaCiOnS: Obres i projectes estat la instal·lació d’una nova escomesa d’aigua Arranjament del Camí de Can Borni (TM Bar- a la Font Nova, la reparació perimetral de l’era i celona). Dins del mateix context que en el l’arran- la reparació dels esglaons d’accés al Centre d’In- jament anteriorment descrit es va fer una actua- formació des de l’estació dels FGC, que en ser de ció similar al camí de Can Borni, un altre indret llicorella s’esquerden sovint a causa de les baixes molt freqüentat, amb l’arranjament d ‘un esvoranc temperatures. Enguany, aprofitant les obres de d’aquest camí a l’alçada del creuament amb el reparació, s’han col·locat passamans en alguns Funicular del Tibidabo. En aquesta ocasió el talús trams del camí esglaonat. en escollera tenia  metres de llargada per 4 m d’alçada. Pel que fa a miradors i petites àres d’esta- da s’ha arranjat i netejat l’àmbit de la Pedrera de Arranjament de la pista de Can Borrell (TM Montbau i s’ha reposat part del paviment de fusta de Sant Cugat del Vallès). Les pluges torrencials dels miradors de la Font Groga. del passat mes de juliol van posar en situació de risc d’esllavissament diversos talussos en diferents Passeig de les Aigües. Tram 1. (TM de camins forestals del parc, es va intervenir de forma Barcelona). El proppassat 0 d’abril, en el marc de immediata per pal·liar la situació. L’actuació prio- Espai per a velers al passeig de les Aigües la Festa del Parc Natural del la Serra de Collserola, ritària es va dur a terme a la pista forestal de Sant es va inaugurar un nou espai al Passeig de les Ai- Cugat a Can Borrell, i va consistir en l’establiment gües pel llançament i vol de velers. Aquest espai, d’un talús en escullera de 8 metres d’alçada i 5 situat just per damunt del parc de l’Oreneta, és metres de longitud en un tram del camí per tal de idoni per aquesta pràctica ja que el talús facilita garantir el pas dels vehicles de servei i dels usuaris. l’aterratge dels velers. L’arranjament d’aquest es- També es va realitzar una adequació ambiental del pai ha consistit en la formació d’un llarg muret que Forat d’en Bocàs al camí de Sant Medir mitjançant separa físicament l’àmbit de circulació del passeig la col·locació d’escullera i formació d’un gual. de les aigües, de l’àmbit de maniobra (enlairament i aterratge) dels petits avions velers. També s’ha Obres de rehabilitació realitzat una petita plantació de pins pinyoners a la pedrera dels velers per tal de minimitzar l’im- pacte paisatgístic de l’indret. L’actuació ha estat Finalització de les obres de consolidació possible gràcies a l’arranjament del tram entre la de la masia de Can Ferriol (TM. Sant Feliu de carretera de Vallvidrera i el Parc de l’Oreneta (part Llobregat). A la tardor van finalitzar les obres de superior) del Passeig de les Aigües i finançada pel consolidació de la masia de Can Ferriol, ubicada Districte de Sarrià – Sant Gervasi (Ajuntament de a la finca del mateix nom al municipi de Sant Barcelona) mercès als fons FEOSL (Fons estatal Feliu de Llobregat, prop de Santa Creu d’Olorda, Esllavissada al camí de Can Borni per a l’ocupació i la sostenibilitat local) realitzada part de la qual es trobava en un estat que podia l’exercici 00. representar perill d’esfondrament. La masia està Arranjament de la pista de Can Borrell catalogada com a Bé d’Interès Local al Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Sant Feliu de Llobregat, i és d’estil modern popular del segle XVIII. Tot i que ja s’hi havia actuat amb anterioritat -- entre el 99 i 993, l’Escola Taller Collserola hi havia realitzat tasques de reforç de la teulada i creació del forjat de la part inferior de la masia– el pas del temps havia provocat, en la part no ac- tuada, l’esfondrament de part de la coberta i el podriment de la major part de les bigues. Per tot plegat es va redactar el projecte de consolidació estructural sense ús definit de la masia de Can Ferriol” que ha estat executat enguany. Les obres han consistit en la consolidació de l’es- tructura i en la reparació de la coberta tot conser- 4 Consorci Parc de Collserola. Memòria 2011 vant i restaurant elements originaris com ara bran- cals de maó aplantillat, arcs de pedra rebaixats, finestres amb brancals i llinda de pedra motllurada i el portal amb arc de mig punt i dovelles tallades. També s’ha reposat la porta principal d’accés a la masia i a la del pati interior i efectuat una neteja dels voltants. La finca de Can Ferriol té una extensió de 86 hec- tàrees de boscos i camps amb conreus de secà i regadiu i fruiters i és propietat de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. En un dels cossos separat de la masia s’han dut a terme experiències d‘alli- berament controlat d’olives (hacking). Finalització de les obres de rehabilitació de Can Baró, a la vall de Sant Just Desvern. (TM. Sant Just Desvern). Fruit de l’acord de conve- ni signat entre el Consorci del Parc de Collserola, l’Ajuntament de Sant Just Desvern i l’empresa Ai- gües Ter-Llobregat (ATLL), s’han realitzat les obres de rehabilitació de la masia de Can Baró, edifici in- clòs al catàleg de Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern i propietat de l’esmentat ajuntament, igualment com la resta de la finca de Can Baró, de caràcter agroforestal. L’obra de rehabilitació conserva l’estructura inicial de l’edifici adequant l’espai per acomplir les fun- cions de masia. També s’han enderrocat les edi- ficacions adossades que desvirtuen l’arquitectura Reparació de la coberta de Can Ferriol original, s’han restaurat les façanes, recuperant les mides de les finestres originals, s’ha recons- truït la coberta i s’han tractat els interiors per fer Can Baró, abans, durant i després de les obres de rehabilitaciól la masia habitable per als masovers complint tota la normativa de confort, seguretat, habitabilitat i funcionalitat. 5 Consorci Parc de Collserola. Memòria 2011 aCTUaCiOnS: Obres i projectes Arranjament de fonts emblemàtiques En el marc del conveni de col·laboració de la Di- La Font Groga (TM Sant Cugat del Vallès). putació de Barcelona amb la Fundació la Caixa, Les obres d’arranjament han consistit en resoldre s’han continuat els treballs de recuperació de les els problemes als desguassos que causen la fu- fonts més significatives del Parc, les quals, per un llaraca i l’acumulació de terres de resultes de les o altre motiu, es troben en un estat de deteriora- pluges. També s’ha col·locat un paviment de fusta ment o abandonament. Enguany han finalitzat les que actuarà com a reixa d’un gran embornal que obres de recuperació de la Font Groga. Amb la res- deixarà percolar l’aigua però no la brossa. Igual- tauració d’aquesta font emblemàtica, ha conclòs ment s’han restaurat tots els elements construïts el projecte de recuperació de fonts que ha dut a que estaven deteriorats com ara els ornaments la- terme el Consorci del Parc de Collserola amb l’ajut terals. S’ha senyalitzat l’entorn així com l’itinerari de la Diputació de Barcelona i l’Obra Social “La d’accés de Vista Rica. Caixa”. Bona part dels treballadors que intervenen en aquest projecte ho fan a través de la cooperati- . va Can Cet, dins d’un programa d’integració social i laboral. 6 Consorci Parc de Collserola. Memòria 2011 Obres estructuradores, assessoraments i col·laboracions Obres per a l’accessibilitat universal als vol- tants del Centre d’Informació La majoria de les infraestructures existents a Coll-- serola són anteriors a la llei d’accessibilitat. Per aquest motiu, i tot i que fa temps que s’estan ade- quant els equipaments del parc a la normativa cor- responent, aprofitant la col·laboració de Fundació “La Caixa”, en coordinació amb la Diputació de Barcelona s’ha realitzat un itinerari específic per tal de facilitar l’accessibilitat als usuaris, indepen- dentment del grau de mobilitat reduïda o de dis- funció sensorial. Aquest itinerari transcorre entre el Centre d’Informació i Vil·la Joana fins l’estació dels FGC del Baixador de Vallvidrera, passant per un frondós fondal. Hi ha una part d’uns 550 m apte per la circulació amb cadires de rodes i persones sense visibilitat, i una altre part d’uns 300 m apte per el passeig de persones sense visibilitat. El paviment de l’itinerari s’ha realitzat amb un terra estabilitzat a base de reciclat sòlid, additiu estabilitzador i ciment, amb petits trams de tari- ma de fibra de fusta i materials reciclats. S’han instal·lat baranes i sòcols d’acer galvanitzat per a la protecció i guiatge d’invidents. La informació de la senyalització del recorregut s’ha adaptat a l’es- criptura Braille i entre d’altres temes (vegetació, patrimoni arquitectònic, fauna,..) informa sobre el grau d’accés de la zona. Les obres realitzades han comptat amb les empre- ses de reinserció social Can Cet I Trinijove Restauració topogràfica i paisatgística de la parcela situada a l’encreuament de la carretera del cementiri amb la carretera BV- 1415 d’Horta a Cerdanyola del Vallès. (TM: Barcelona Districte Horta-Guinardó). Una vegada finalitzades les obres de la UTE Línia 5 i retirada la planta de formigó, instal·lada provisionalment durant uns anys,s’ha recreat una nova topografia amb l’aportació de terres adients a fi de crear la morfologia apropiada per retornar aquesta peça degradada de parc a les condicions de naturalitat originaries. Aquesta parcel·la, situada en sòl forestal, havia encabit un camp de futbol amb vestuaris i poste- riorment s’havia utilitzat com a àrea de pràctiques per a les escoles de conducció de vehicles.  Consorci Parc de Collserola. Memòria 2011 aCTUaCiOnS: Obres i projectes Circuit Running DIR - Collserola El projecte s’ha realitzat en col·laboració amb el Aquest circuit, de 9 km de longitud, cobreix el tram Grup DiR que es farà càrrec del manteniment de del passeig de les Aigües entre Sant Pere Màrtir i la la senyalització del circuit i també dels consells per plaça dels Maduixers, i disposa de la senyalització i a la pràctica d’aquest esport que es trobaran a les el mobiliari adient per a la pràctica del “running”. fites i els senyals. Redacció d’estudis i projectes Projecte de la Font Rosalia. (TM. Sant Cugat Projecte de restitució de la realitat física del Vallès). Tan des del Consorci com des dels alterada al Torrent de l’Espinagosa. (TM.Dis- ajuntaments del Parc, es dóna una gran importàn- tricte Sarrià-Sant Gervasi – Barcelona).Les actua- cia i s’esmercen esforços en la rehabilitació de les cions descrites a continuació contemples totes les fonts més emblemàtiques per tal de mantenir viva operacions necessàries per tal de restituir al seu aquesta dimensió social. Entre elles destaca la font estat original la capçalera del torrent de l’Espina- Rosalia. Per tant, a fi de realitzar la seva adequació gosa, fortament alterat a causa d’uns abocaments s’ha elaborat el present projecte. i terraplenats que un veí va realitzar de forma il·le- gal ja fa uns anys. La font Rosalia es una font de mina, formada per dos àmbits a diferents nivells. Actualment raja dels Per restituir la capçalera és necessari obrir un camí dos brocs un cabal d’aigua suficient per conside- per tal que els vehicles de l’obra (camions, dum- rar-la perfectament operativa. L’estat d’abandona- pers, retros, etc.) puguin arribar-hi. Aquest camí ment de la font va provocar la degradació progres- transcorrerà des de la plaça de les basses d’en siva de tot l’àmbit, amb l’invasió d’esbarzers al Barral fins a la font de l’Espinagosa. D’aquesta fondal, i la indefinició de la traça del propi àmbit. manera s’obtindrà un circuit, necessari per la circu- Els criteri de restauració adoptats es els de reparar lació de la maquinaria. Un cop conclosa l’actuació, i consolidar el que existia, treure tot allò que no aquest camí romandrà com un itinerari de vianants era recuperable, i completar amb una reproducció cap a la font de l’Espinagosa. de I’estat originari; netejar les mines i posar en funcionament el sistema hídric; impermeabilitzar Es tindrà cura de que els límits de les finques i de la paraments; fixar els brocs. plaça que donen al torrent estiguin ben encaixats en la nova topografia, recuperant per tant un valu- Projecte de la font del Fumet. (TM. Sant ós espai del Parc Natural de la serra de Collserola. Cugat del Vallès). La del Fumet es una font de Un cop realitzada la restitució topogràfica es rea- mina. Actualment raja un cabal d’aigua suficient litzarà una revegetació a fi d’aconseguir un man- per considerar-la perfectament operativa. L’arran- tell vegetal tal com havia estat en el passat. jament de la font i els seus voltants te dues fases complementàries però que es poden desenvolupar Projecte d’arranjament del camí de Can tan alhora com per separat. Amigonet (TM. El Papiol). El camí de Can Amigo- net, que partint de la bòvila adjacent a les Esclet- Una fase es la rehabilitació de la font i els seus xes i mes concretament de la cruïlla del camí de La voltants, i l’altre es la construcció de l’escala que Salut, transcorre al llarg de .600 m per la mitja comunica els dos carrers, c/ Pere Planes (superior) vessant fins arribar a la cruïlla de camins que por- i c/ de la font del Fumet (inferior), que limiten la ten a Les Cases de Can Castellví i a Sant Bartomeu font i que permet accedir a la font fàcilment sen- de la Quadra, es un element de passejada de pri- se haver de fer una gran volta seguint el carrer o mer ordre pel municipi de El Papiol. La seva rela- baixant d’una manera desavinent el talús que els tiva horitzontalitat fa que no nomes serveixi com a limita. vial de comunicació sinó també com camí de pas- sejada tranquil·la. Seguint per tant amb aquesta vocació, i amb coordinació amb l’ajuntament de El Papiol, s’ha redactat aquest projecte de “Arranja- ment del camí de Can Amigonet”.  Consorci Parc de Collserola. Memòria 2011 L’arranjament consisteix, a nivell general, en el Passeig de les Aigües. tractament del camí i dels seus límits per tal que els passejants tinguin consciència de que no sols L’exercici de 0 ha estat important a l’hora de estan en una muntanya sinó també en un parc, activar l’arranjament de diversos trams del Passeig amb informació adient, amb possibilitat de des- de le Aigües. cansar i realitzar picnics, o fer esport a plena natu- • Obertura i arranjament del tram VII, entre la ra. La seva situació estratègica respecte a la vil·la carretera d’Horta a Cerdanyola i Can Rius. Actua- de El Papiol li confereix una situació estratègica lització de projecte, fet amb col·laboració de que val la pena potenciar. l’Ajuntament de Barcelona i el Consell Comarcal del Barcelonès.. Projecte de pavimentació del camí de co- • Arranjament de la vora d’un tram de la Rabassa- municació entre els centres de Montserrat da, des de la corba de la font del Bacallà al revolt Montero i Flor de Maig. (TM. cerdanyola del de les monges. Projecte fet amb col·laboració de Vallès). El camí que possibilita el transit de vehicles l’Ajuntament de Barcelona i el Consell Comarcal i persones a peu entre els centres de Montserrat del Barcelonès. Montero i Flor de maig era de terra. L’intens tràfic • Arranjament de la vora d’un tram de la Rabas- que rep aquest camí per part dels dos centres fan sada, des de la corba de la font del Bacallà a la Projecte de Santa Margarita de Valldonzella necessaria la seva pavimentació. S’ha optat fer-ho Ronda de Dalt. Projecte fet amb col·laboració de amb llosa de formigó, per diverses raons: en pri- l’Ajuntament de Barcelona i el Consell Comarcal mer lloc la llosa de formigó requereix un manteni- del Barcelonès. ment inferior a l’asfalt. En segon lloc, hi ha una raó • Estudis encaminats a la obertura del tram de la formal i d’integració visual al medi natural, mes Rabassada, des del final de l’actual Passeig, fins la adequada pel que fa a la llosa. El projecte des- corba de la font del Bacallà, per sobre el club de envolupa els treballs de pavimentació del tram de tennis Vallparc. camí que va des del punt d’encontre entre el carrer asfaltat perimetral del Centre Flor de maig, fins les Santa Margarita de Valldonzella. (TM. Barce- portes interiors del Centre Montserrat Montero lona). Dins aquest exercici s’ha contractat un “Es- travessant les reixes interceptores que hi ha entre tudi històric del complex de Santa Margarida de els dos centres. A demés s’inclou una zona d’apar- Valldonzella”. Aquest estudi ha servit per iniciar cament de 0 places. La longitud total del tram el “projecte de conservació de les restes de Santa és de 58 m. Al tram on hi ha l’aparcament de Margarida de Valldonzella i adequació dels en- vehicles es continua la cinta pavimentada de camí, torns”. sense pavimentar en canvi tot l’espai d’aparca- ment, i això per varies raons: una, és l’excés de superfície dura que s’assoliria. Altre, que el des- Pantà de Can Borrell gast del ferm i la pols és molt menor en l’àmbit d’aparcament. I l’altre, que d’aquesta manera es respecten els arbres existents a la zona, i hi ha la possibilitat de plantar-ne més. Pantà de can Borrell. (TM. de Sant Cugat del Vallès). La recuperació del pantà de can Borrell ja es possible degut a la adscripció de la finca com a sol públic. S’està realitzant per tant el projecte de la conformació dels itineraris del pantà que el vinculen a can Borrell i al camí de Sant Medir, i la rehabilitació de la presa i les seves vores, per tal de ressaltar l’alt valor ambiental, paisatgístic i històric d’aquest enclavament al cor del Parc.  3. Actuacions 3.6. Ús públic, divulgació i educació ambiental 3.6.. Informació i comunicació 3.6.. Regulació i control de l’ús públic 3.6.3. Formació i capacitació 3.6.4. Promoció de la participació Consorci Parc de Collserola. Memòria 2011 aCTUaCiOnS: Ús públic, divulgació i educació ambiental Introducció El Servei d’Ús Públic, Divulgació i Educació Va ser la festa de tots, gracies a la col·laboracio de Ambiental treballa per assolir sis objectius: tots els municipis de l’àmbit de Collserola que es - Promoure el coneixement, la sensibilitat i la va- van sumar a la celebració, organitzant activitats en loració dels ciutadans respecte als valors naturals, cadascun dels seus territoris. El programa del dia paisatgístics i de patrimoni del parc de Collserola. va incloure un variat ventall d’activitats per a totes - Revalorar el paper dels espais naturals en totes les edats i interessos durant tot el matí, itineraris a les seves dimensions, ambiental i social. peu guiats, visites a jaciments prehistòrics, visites - Fer compatibles els usos del parc amb la conser- comentades a esglésies i ermites, una exhibició de vació i millora del medi natural. vol de velers, conèixer una bateria antiaèria, etc. - Posar en evidencia la interdependència que hi ha entre les persones i la natura, així com els efectes Finalment, l’acte acadèmic en Josep Maria Malla- generats pels estils de vida actual. rach, un dels coordinadors de l’Informe sobre l’es- - Promoure i fer efectius els processos de participa- tat i les tendències del medi natural a Catalunya ció com a eina de gestió necessària per tal d’abor- de la Institució Catalana d’Història Natural, va ex- dar els actuals reptes ambientals. posar les seves reflexions sobre l’estat de la serra i - Capacitar per a la corresponsabilitat en l’ús sos- el significat de la declaració de Parc de Natural. tenible dels recursos. Els equipaments de què disposa el Consorci del Parc Aquest any , volem destacar que amb motiu de de Collserola per desenvolupar els diferents pro- l’aprovació del Decret de Parc Natural, el diumen- grames d’ús públic, divulgació i educació ambien- ge dia 0 d’abril es va organitzar la ª Festa del tal són el Centre d’Informació del Parc, el Centre Parc Natural de la Serra de Collserola, amb el lema d’Educació Ambiental Can Coll, el Centre de Do- “Collserola et cuida,Cuida Collserola”.L’objectiu cumentació i Recursos Educatius i l’Aula de Can d’aquesta celebració va ser mostrar, un cop més, Balasc. els valors ecològics que aquest gran espai natu- ral representen per a tots els que vivim a prop, a més, de les oportunitats de gaudi i lleure que ens ofereix. Informació i comunicació Atenció al visitant Un espai natural protegit ha de facilitar al visitant Els dos centres realitzen simultàniament altres tas- el procés de comprensió i sensibilització envers el ques educatives diverses. medi que visita. Els ENP tenen el deure ineludible d’explicar al públic les raons de la seva conser- L’Espai d’interpretació del Pantà de Vallvidrera, vació, per garantir la seva apreciació, cercant la ubicat en l’edifici rehabilitat de l’antiga casa del Resum dels visitants del Centre d’Informació. col·laboració i complicitat de la ciutadania de tal vigilant del pantà està vinculat directament al Usuaris manera que la freqüentació dels parcs hauria de Centre d’Informació i per tant la seva gestió. Visitants a títol individual fer augmentar el grau de conscienciació del visi- (públic general in situ, demandes d’informació, 500 tants. En el cas de la serra de Collserola, situada Als entorns de la Rierada de Cerdanyola hi ha un visites exposicions) Agenda trimestral del Parc al bell mig dels municipis més densament poblats quart punt d’atenció als visitants del Parc: la ca- 5.640 Participants a les activitats organitzades pel Parc del territori català, amb una llarga tradició d’ús i seta d’Informació del parc de la Riera, gestionat Programes educatius “El curs al Parc”. una alta freqüentació, l’atenció al visitant esdevé per l’Ajuntament de Cerdanyola, obre diumenges i 6.735 Adreçats al món escolar i món del lleure un factor determinant i un element primordial de festius al matí. Amb aquest equipament es manté Altres col·lectius la gestió del Parc. un intercanvi permanent de publicacions i d’infor- Visites de grups organitzats guiades per altres 3.767 mació sobre el Parc. entitats Dos equipament del Consorci cobreixen aquesta Consultes per correu electrònic .5 funció de manera continuada: el Centre d’Informa- El Centre d’Informació Consultes ateses per telèfon .849 ció, obert al públic tots els dies de la setmana, i el És l’equipament del Parc de Collserola de referència Total 46.613 Centre d’Educació Ambiental Can Coll, que funciona per a la ciutadania i té una funció primordial que com a centre d’atenció als visitants els diumenges. és la recepció i acollida del visitant del Parc. La  Consorci Parc de Collserola. Memòria 2011 seva ubicació, al bell mig de la serra i el fàcil accés com els grups organitzats que volen utilitzar les amb transport públic, potencien i afavoreixen instal·lacions però que ja tenen la seva pròpia pro- aquesta funció. posta han descendit respecte el curs 009-00. Els objectius principals que es plantegen són L’equip d’atenció directa al visitant del Parc està - Acollir als visitants. Orientant-lo i incrementant al format per cinc persones. Dues amb horari laboral seva autonomia i confiança. de dilluns a divendres al Centre d’Informació, i tres - Oferir una informació d’interès i utilitat (indrets, amb horari de cap de setmana que es reparteixen: possibilitats, transports, serveis, materials divul- dues al Centre i una a Can Coll els diumenges. gatius etc.), suggerir activitats encaminades a El servei de Can Coll es reforça amb una persona afavorir el coneixement del Parc i els seus valors d’una empresa externa que dona suport, a temps i promoure’n l’ús educatiu i el gaudi respectuós parcial, els diumenges. d’aquest espai natural. - Rebre les consultes, propostes, critiques o sug- Els professionals que estan al càrrec de la recep- geriments. El Centre és un espai de comunicació i ció i atenció al públic són peces fonamentals de d’intercanvi amb la ciutadania que s’interessa per l’engranatge, en moltes ocasiones una atenció Collserola, la finestra oberta que rep i canalitza les personal adequada és capaç de suplir la falta dels consultes ja sigui a través del correu electrònic del recursos més elementals. Cal comptar amb les se- Parc, del telèfon, del llibre de suggeriments o di- ves bones habilitats pel tracte amb les persones, i rectament al tècnics que atenen al taulell. els seus coneixement específics sobre el Parc. - L’elaboració de propostes educatives és, també, un dels objectius del Centre, a l’apartat Formació i Els diumenges, aquesta atenció als visitants es capacitació podeu trobar més informació. reforça amb la col·laboració dels Voluntaris de Collserola que realitzen el seu servei en els dos L’equipament, inaugurat l’any 990, obre tots els centres de visitants i que donen suport a l’acollia, dies de l’any, de dilluns a diumenge, (excepte da- ofereixen visites comentades a les exposicions, fan tes senyalades), en horari de matí. Consta d’un acompanyament de passejades al voltants dels espai per a la recepció; una sala on està ubicada centres, donen suport a les visites que es fan a l’exposició permanent; una sala polivalent, amb l’hivern a les menjadores d’ocells, etc. capacitat per a unes 50 persones, un petit bar i els lavabos. Un edifici de dimensions discretes, però Les resta de demandes d’informació que s’atenen amb una infraestructura suficient per cobrir els des del Centre, per telèfon o per correu electrò- requeriments més bàsics i habituals dels visitants, nic, són nombroses i els temes són molt diversos. Usuaris atesos al Centre d’Informació i per dinamitzar i generar propostes de gaudi i co- Aquest any sumen un total de 68 consultes (a títol individual, exclosos) neixement de l’entorn. Aquests espais estan adap- ateses. tat per poder recorre’ls amb cadira de rodes. - Les consultes telefòniques se situen en 3.767, Distribució mensual del nombre d’usuaris atesos al Centre d’Informació (a títol individual) Recepció i informació la majoria d’elles rebudes de dilluns a divendres. En el procés de recepció es dona la benvinguda al Del total de consultes un 7 % estan relacionades Curs 10/11 Caps de Feiners Total visitant, s’ofereixen els serveis i la orientació per amb l’oferta d’activitats que organitza el Consor- setmana cobrir les necessitats bàsiques (informació, ori- ci, ja sigui de l’agenda d’activitats trimestral o del Setembre 635 45 050 entació, seguretat,...), i es respon a les consultes programa El Curs al Parc. Una altra part important Octubre .678 848 .56 sobre la serra. Es proporciona als visitants l’opor- han estat consultes sobre equipaments del Parc: Novembre 948 50 450 tunitat de gaudir del Parc participant en les activi- barbacoes, àrees de lleure, horaris de funciona- Desembre 00 45 65 Gener 753 5 75 tats organitzades o els coneixements i la seguretat ment dels centres, etc. Febrer 75 48 06 necessàries per fer la descoberta pel seu compte. - Les consultes de correu electrònic s’han incre- Març 969 874 843 mentat lleugerament respecte a l’any anterior, si- Abril 887 68 505 Aquests curs, al Centre, s’han atès al voltant de tuant-se en .5 correus rebuts. Per aquesta via Maig 5 577 88 40.34 visitants. Pel que a la participació en acti- han arribat demandes sobre la gestió, d’informa- Juny 05 857 87 vitats de l’agenda i a les visites a títol individual, es ció sobre patrimoni, consultes urbanístiques,, sol- Juliol 846 453 99 mantenen xifres molt similars a les del curs anteri- licituds de permisos, consultes d’empreses o insti- or. Per contra, tant els grups escolars que vénen a tucions, etc. Aquest any va tenir especial incidència Agost 603 665 68 realitzar alguna de les proposta educativa del Parc, el tema de la caça del senglar. La tipologia de les Total 18206 6894 25100  Consorci Parc de Collserola. Memòria 2011 aCTUaCiOnS: Ús públic, divulgació i educació ambiental persones o entitats que ens fan arribar consultes o municipis del parc, on cada trimestre hem fet ar- informació també és força variada. ribar entre 50 a 00 exemplars per la seva dis- - Els 34 fulls de suggeriments recollits aquest any tribució. En aquesta distribució col·laboren alguns tracten temàtiques que es poden agrupar en tres Voluntaris de Collserola. grans blocs: • propostes de millora: augment dels materials Activitats de cap de setmana i festius, divulgatius o de noves activitats: de nous vídeos adreçades al públic general divulgatius; més publicacions a la venda; publica- Per tal de divulgar els valors del Parc de Collserola cions i exposicions traduïdes a d’altres idiomes; i treballar per a la seva conservació, entenem que etc. és imprescindible l’educació ambiental adreçada a • notificacions o avisos, on ens fan arribar infor- tots els públics. Cal explicar-ne els valors ecològics mació sobre anomalies que han detectat tot pas- i patrimonials i també, facilitar que s’entengui la sejant per la serra: cadenats oberts, ubicació de gestió que es duu a terme per la seva conservació, senyalització caiguda, etc. així com, alhora propiciar el gaudi d’aquest entorn • queixes: destaquen els conflictes de convivència natural. sobre el terreny amb altres col·lectius, majoritària- ment amb els ciclistes; les queixes sobre el vanda- Els caps de setmana i els festius son els mo- lisme que afecta a la senyalització, etc. ments de major afluència de visitants als centres. Aquest any dels 500 visitants rebuts al Centre, Des del Centre d’Informació, es fa una recollida (uns 4.000 més respecte a l’any anterior) 806 sistemàtica d’informació sobre indrets, patrimoni, ho han fet en cap de setmana o festiu. Des del activitats, i qualsevol punt d’interès per al visitant, Centre d’Informació s’ofereix un amplia ventall de per tal d’elaborar dossiers de consulta. En aquesta propostes adreçades al públic en general i a grups tasca es col·labora estretament amb el Centre de organitzats: exposicions permanents i temporals, Documentació i Recursos del Parc de Collserola. audiovisuals, guiatges i tot un seguit de propostes diverses que s’organitzen a l’Agenda d’activitats La difusió d’informació rellevant sobre el Parc, una trimestral (tallers, itineraris guiats, cursets, jorna- altra de les feines bàsica del Centre. Des d’aquest des festives per a públic familiar, etc.). equipament es realitza la distribució de les publi- cacions periòdiques (butlletí, agenda d’activitats L’Agenda d’activitats trimestral trimestral, Curs al Parc, etc), així com d’altres infor- Es confecciona amb la col·laboració de tècnics dels macions d’interès, ja sigui utilitzant les cartelleres servei d’Ús públic i d’altres serveis, de l’equip de dels centres, a través del correu electrònic, o per guies del Parc i amb la participació d’especialistes correu postal. Això comporta una feina continua- externs. Inclou activitats diverses tant per les da d’elaboració i manteniment de llistes d’adreces temàtiques com pel format, com pel públic a qui electròniques i la confecció de diferents grups de s’adreça. Recullen aspectes d’interès relacionats distribució. amb l’estacionalitat, o esdeveniment significatius pel Parc. La major part de l’oferta d’activitats S’ha mantingut la mateixa distribució restrictiva de cap de setmana i festius que organitza el de les publicacions periòdiques en paper que l’any Consorci queda reflectida. Les activitats tant es anterior (Agenda ). En el cas de l’agenda tri- poden celebrar al Centre d’Informació, com a Can mestral i el butlletí es concreta en tres canals de Coll, com a d’altres equipaments del Parc o per distribució diferents: tota la serra. Aquest curs s’ha ampliat la línea de - Els centres de visitants del propi Parc col·laboracions amb altres entitats per organitzar - La tramesa postal, es mantenen unes 300 adre- programes d’activitats conjunts. ces. S’envia a: institucions que mantenen arxius i que també poden ser centres de consulta (bibliote- De totes les propostes que s’han dut a terme ques, Centres de Recursos, etc.), altres Institucions aquests curs cal destacar, per la seva singularitat i organismes administratius, associacions, etc. i per la seva transcendència, la Festa del Parc - Punts de distribució en el territori. S’han incre- Natural de la Serra de Collserola que es va celebrar mentat els a un total de 4. Majoritàriament són el 4 d’abril de 0. Una jornada participativa en Oficines d’atenció al ciutadà, Oficines de Turisme la que es va implicar a tots els municipis del Parc. o altres centres oberts al públic, repartits pels nou 0 Consorci Parc de Collserola. Memòria 2011 Activitats especials de l’Agenda, varien cada l’Espai d’interpretació del Pantà) es van organitzar trimestre. Són activitats pensades amb formats di- un seguit de propostes força diverses, adreçades versificats, que cerquen arribar a un ampli ventall a tots els públics. Van participar al voltant de 800 de públic, amb multiplicitats d’interessos i dinàmi- persones. La conferència inaugural: “Reflexions ques de funcionament diferenciades. Tenen un pes sobre l’estat del medi natural a Catalunya. El pa- important en aquest apartat de l’Agenda les Jorna- per de Collserola com a un nou Parc Natural”, va des participatives, que es celebren majoritàriament donar les pautes per al debat i va marcar l’inici a Can Coll. Són propostes adreçades a un públic de tota la resta d’activitats. En els espais exteriors familiar, amb un ampli ventall d’activitats simultà- propers al Centre d’Informació es va organitzar nies i concentren una bona quantitat de visitants. una “Fira d’activitats”. Es van instal·lar 8 “para- Les trobareu comentades a l’apartat Can Coll detes”, que amb propostes lúdiques o artístiques, obert a tothom d’aquesta mateixa memòria. Pel plantejaven temàtiques d’interès pel coneixement que fa a la resta d’activitats especials de l’agenda, tant dels sistemes naturals, com del patrimoni destacarem algunes singularitat d’aquest curs: construït o de la gestió de la serra de Collserola. • S’ha ofert per primera vegada un itinerari per co- Es van oferir dos passejades guiades: “Segueix la nèixer uns elements molt interessant, i fins fa pocs pista: un tast de gestió” i “Basses, fonts i pantans. anys força desconeguts, del patrimoni construït de El valor de l’aigua”. Collserola: Les Barraques de vinya. Construccions de pedra seca lligada al conreu de la vinya. L’Espai d’interpretació del Pantà era una altre punt • La fauna amagada a la riera de Vallvidrera. Plan- d’oferta d’activitats. Es van organitzar visites guia- tejada per primer cop en el context de Projecte de des a l’exposició al llarg de tot el matí, i es van gestió participada de la Riera de Vallvidrera, com oferir dues passejades guiades pels entorns: “El a iniciativa per divulgar els valors d’aquest espai pantà, un ambient, molts elements” i “Les déus fluvial i per donar a conèixer les intervencions que nodreixen el pantà”. Propostes que posaven de millora que s’han anat realitzant. Ja s’ha anat l’accent en la importància de l’aigua i dels ambi- consolidant com una proposta regular de l’agenda ents aquàtic i en la recuperació que s’ha fet dels l’activitat. camins a l’entorn del pantà i de les fonts que s’hi • Un any més, aquesta activitat naturalista, la troben. La jornada es va cloure amb l’actuació en Campanya de seguiment de la migració de rapi- directe del grup Gospel Clot. nyaires, segueix sent un èxit de participació. Més de 700 persones han passat pel turó de la Maga- Les activitats que es van fer a Can Coll es van rola, i han pogut gaudir d’aquest espectacle, i dels adreçar principalment al públic familiar, hi van coneixements d’un expert. participar al voltant de 500 persones. Es van oferir dos tipus d’itineraris guiats, un sobre els “Valors Sens dubte, aquest curs l’activitat més emblemàti- del bosc” i l’altre sobre “El pagès autosuficient”. ca de totes ha estat la Festa del Parc Natural de la Es va fer un taller de creació artística col·lectiva, Serra de Collserola. Amb motiu de l’aprovació del dissenyant unes grans banderoles sobre els valors Decret de Parc Natural de la serra de Collserola del Parc. Amb els infants es van fer rajoles de fang (octubre 00) i sota el lema “Collserola et cui- amb rastres d’animals, i baldufes i ocells amb da, cuida Collserola” es va organitzar una jorna- elements naturals. També unes magnífiques “joies da participativa per posar de relleu la singularitat de natura” amb elements del bosc. El Racó de d’aquest territori i l’ importància de vetllar per la llibres i contes tractava sobre l’Any Internacional conservació del seu passat, del seu present i del dels Boscos. La jornada va acabar amb un fi de seu futur. El programa del dia proposava activitats festa musical a càrrec de Rha-mon Roma. a pràcticament tots els municipis del Parc, amb una organització que aplegava la participació d’enti- Des de Can Coll, a més a més de la celebració tats, voluntaris, tècnics municipals, personal del a la masia, i juntament amb les Regidories de Consorci, etc. Al Centre d’Informació de Vallvidrera Medi Ambient i de Cultura de l’Ajuntament de i entorns, i al CEA de Can Coll es van organitzar Cerdanyola, es va dissenyar l’itinerari “Descobreix dos matinals d’activitats, obertes a tothom. el nostre Patrimoni Històric” convidant a descobrir una part del ric patrimoni històric de Collserola Al Centre d’Informació i entorns (que inclouen pertanyen al municipi de Cerdanyola. Al llarg de fins l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera i la passejada es podia visitar: la masia de Can Coll, 1 Consorci Parc de Collserola. Memòria 2011 aCTUaCiOnS: Ús públic, divulgació i educació ambiental Activitats de l’Agenda / Núm. / Partcp l’Església romànica de Sant Iscle i Santa Victòria de • “Paisatge i accessibilitat universal“. Mostra dels Especials de l’Agenda 4 480 les Feixes, els entorns de la casa senyorial de Can treballs realitzats pels estudiants de l’assignatura Passejades temàtiques 33 649 Catà, la Ermita de Santa Maria de les Feixes i el de Projectes de Paisatge , del Màster Universitari Nits d’astronomia   Museu i Poblat Ibèric de Can n’Oliver. La proposta de Paisatgisme de la UPC. del curs 00-0 Excursions amb voluntaris 7 600 va ser seguida per 48 persones. En projecte pel curs vinent: Total 96 5640 Passejades temàtiques, activitat gratuïta que • Voluntaris de Collserola: creant vincles amb Especials de l’Agenda trimestral Participants els visitants poden realitzar quan venen al Centre el territori. Prevista per la tardor de 0 en el d’Informació. El dissabte al matí, durant una hora marc de la celebració dels 0 anys de Voluntaris Festa dels Ocells 550 de passeig, i a través del contacte directe amb el de Collserola. Els fruits de tardor a Collserola. 43 territori, els participants poden adquirir coneixe- • Cuidem la Terra, cuidem Collserola. Una expo- Xerrada-taller ments de caire naturalista. Amb motiu de la inau- sició que reculli amb imatges tot el treball que es La fauna amagada a la riera de 15 guració de l’Espai d’interpretació del pantà, es va realitza amb les escoles que participen en aquest Vallvidrera. itinerari comentat dissenyar una nova passejada temàtica “El pantà programa educatiu. Guarnim el nadal. Taller 35 de Vallvidrera”que des del Centre d’Informació Enfoquem l’objectiu: els ocells de 15 porta als participants a conèixer aquest espai i a Altres iniciatives de dinamització són: la Feixa. Xerrada-taller visitar l’exposició que allotja. - Carrusel d’imatges. Aquest curs s’ha instal·lat al Vine a fer un tomb, enfila’t al vestíbul del centre una pantalla de format gran bus del Collserola Tour. itinerari 30 comentat Nits d’astronomia, sessions divulgatives, d’inici que a permès posar a l’abast dels visitants interes- a l’observació dels estels, constel·lacions i altres sants series d‘imatges de Collserola. Les barraques de vinya. itinerari comentat 16 cossos celestes, aptes pel públic en general. Es rea- - Webcamp mallerenga, una de les iniciatives amb Jornades de la vinya i el vi 150 litzen dos cops al mes, alternant la localització a més èxit. Una càmera instal·lada en una caixa niu Can Coll i al Centre d’Informació. Es requereixen propera al Centre d’Informació retransmetia en Foc al bosc! itinerari comentat 31 unes condicions climatològiques d’òptima visibi- directe tot el procés d’una niuada de mallerenga La nit a Collserola. nit al bosc i 4 litat. En cas contrari, cal anul·lar-la. Aquest curs blava. Des de la posta d’ous fins que els pollets llum a la plana. itinerari comentat s’han realitzat 0 de les  programades, tot i així van abandonar el niu. a. nit catalana dels ratpenats. Tallers, xerrada, itinerar 15 podem constatar que és una activitat que desperta - La menjadora del CI, activada des d’octubre força interès. 2010 fins a març 2011. Els diumenges, Voluntaris Jornades europees del Patrimoni: dels ibers a la pagesia. 12 de Collserola aprofiten el pretext d’aquesta peti- Taller-itinerari Excursions guiades per Voluntaris de Collse- ta instal·lació per convidar als visitants del Centre XXii Campanya d’observació de rola. Interessants propostes de recorreguts a peu, d’Informació a fer una agradable aproximació a la rapinyaires. Observació guiada 104 Són sortides matinals de 4-5 hores, amb un ampli fauna de Collserola. Festa del Parc Natural (total) 1310 ventall de recorreguts i temàtiques per conèixer la - Taules temàtiques. Expositors amb diferents Entorns del Centre d’informació i 50 serra. Aquest curs s’ha mantingut l’oferta diversa i mostres de materials i recursos relacionats amb espai del pantà rica que és habitual, que s’ha incrementat amb la activitats de l’agenda. als entorns del CEa Can Coll 460 programació d’una sortida nocturna. S’han ofert - Sala d’actes: Total 4180 un total de  propostes. Núm. d’usuaris de la sala Grups Usuaris Les exposicions al Centre d’Informació Presentacions del Parc i Exposició “Les Masies de Collserola” L’exposició permanent “Pensada per fer pensar” xerrades per a grups organ- 6 165 continua sent un els elements d’interès dels visi- itzats (Universitats, Parcs d’arreu l’estat, associacions) tants que s’apropen al Centre. Manté el ritme de visites tant dels grups escolars com de la resta de Reserva de sala d’actes per visitants. ús intern (Consells consul- tius, Comissió executiva, 16 35 Formació, Coordinació Les exposicions temporals: incendis, etc.) • “Recuperem el camí de l’aigua. La riera de Total 22 550 Vallvidrera”. Donar a conèixer el valor naturalístic de la riera de Vallvidrera i la importància de la res- tauració d’aquest espai fluvial. Col·laboració amb altres entitats • “Les masies de Collserola” Mostra d’edificacions La complexitat de la gestió d’un territori com tradicionals de la serra: masies, ermites, creus de Collserola fa imprescindible el treball en xarxa terme. Dibuixos fets a tinta per en Carles Sobrino. amb entitats, organitzacions locals, administraci- 2 Consorci Parc de Collserola. Memòria 2011 ons, institucions diverses que estigui vinculades Col·laboració en l’edició de materials divul- amb el propi territori. S’han concretat en línies de gatius: Durant el curs 00-0, el personal del col·laboració diferents segons estigui més lligades Centre d’Informació ha col·laborat en l’elaboració directament als programes educatius o als aspec- de diverses publicacions, tant del propi Parc com tes més divulgatius. Aquest curs s’han mantingut d’altres institucions la major part de les col·laboracions que ja venim • Amb la Diputació de Barcelona. Revisió i actua- efectuant fa uns anys, incrementant-la amb noves lització de dades per la publicació “Guia d’equipa- col·laboracions. ments d’EA i UP de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Curs 00-0” s’han Per a la realització de l’Agenda d’activitats. aportat continguts i s’ha revisat textos referents a • Amb el Museu d’Història de la Ciutat, s’han pro- Collserola Xarxa d’equipaments DIBA. (actualitza- gramat les Nits de poesia i astronomia realitzades ció de dades) publicació juliol 0 al Museu Verdaguer els dies 0 de juny i 8 de juliol • Amb l’ Institut d’Educació de l’Ajuntament de de 0. Observació d’estels complementada amb Barcelona, revisió de les propostes i actualització una jornada de portes obertes del Museu i una lec- de dades del Programa d’activitats escolars.(PAE) tura d’un fragment de l’obra “Al cel” de Verdaguer, i participació en la presentació del programa al amb acompanyament musical. Cosmocaixa. Activitat de primavera amb la Fàbrica del Sol, • Amb l’escola d’Art Floral de Catalunya, es va • S’ha col ·laborat de forma regular en les publica- de l’Ajuntament de Barcelona organitzar conjuntament un taller de l’agenda tri- cions pròpies del Consorci com el fulletó “El Curs mestral “Guarnim el Nadal” que també va servir al Parc 00-”, el Butlletí del Parc, etc, i en la com a pretext per fer una presentació d’aquesta confecció d’altres elements divulgatius: cartell, entitat acabada d’instal·lar a la masia de can Ser- plafons, i fulletons específics. ra, dins del Parc, a finals del 2010. • Participació en la revisió de continguts (itine- • Amb La Fàbrica del Sol, equipament de l’Ajunta- raris, topònims i cartografia) de la segona edició ment de Barcelona, s’ha organitzat conjuntament del Mapa Guia excursionista de l’Alpina. Serra de l’activitat especial de l’Agenda de primavera Foc Collserola, de l’Editorial Alpina. al bosc! • Puntualment es subministra informació pel web • Amb la Diputació de Barcelona, participació en de l’informatiu dels Parcs de la xarxa de Parcs. . la proposta Poesia als Parcs, abril-novembre 0- I en l’organització d’activitats per celebrar el Dia Les activitats dels festius organitzades des Europeu dels Parcs Natural el 9-9 de maig de de Can Coll 0. Els diumenges i dies festius la masia de Can Coll • Participació en la VII Nit Catalana dels Ratpenats. es converteix en un punt d’atenció dels visitants L’any considerat per les Nacions unides “L’any del del Parc de Collserola, amb l’objectiu d’oferir infor- ratpenat”. Amb el Museu de ciències Naturals de mació actualitzada i d’utilitat sobre el Parc, trans- Granollers. metre missatges de sensibilització que impliquin Nits de poesia i astronomia, al Museu Verdaguer • Participació a la Setmana de la Ciència, dins del l’usuari en l’adquisició d’un compromís de preser- Fruits de tardor programa d’activitats, del  al  de novembre vació i promoure el coneixement de l’entorn natu- 0 ral i patrimonial afavorint-ne un ús respectuós. • Amb l’Ajuntament de Cerdanyola. Dins del programa d’activitats previstes al voltant de l’ex- A través de l’Agenda del Parc, s’ofereixen jornades posició “Paisatges nocturns de Collserola “ a Ca participatives, tallers temàtics, passejades guiades, n’Oliver, es van realitzar conjuntament una Nit nits d’astronomia o activitats que formen part de d’astronomia i un itinerari nocturn “La nit al bosc programes dissenyats conjuntament amb altres i la llum a la plana”. També es va participar en entitats. les Jornades Europees del Patrimoni, realitzant un itinerari a peu des del Museu de Ca n’Oliver fins la Els alumnes que durant la setmana participen en masia de Can Coll. les activitats educatives reben una invitació que • Amb els Ajuntaments de Sant Cugat, Cerdanyola s’anomena “Benvinguts a Can Coll” on es detallen i Barcelona, en el dissenyar i la realitzar de la sego- les activitats que es poden fer els diumenges a la na edició del programa “La Vinya i el vi a Collsero- masia. Així els infants i joves poder fer d’amfitrions la”. de la pròpia família i compartir allò que han après, descobert i experimentat amb l’escola. Aquesta 3 Consorci Parc de Collserola. Memòria 2011 aCTUaCiOnS: Ús públic, divulgació i educació ambiental iniciativa provoca que la major part de visitants de preservar la biodiversitat arreu del món. Les ac- siguin grups familiars. Els visitants són atesos tivitats que van tenir més seguiment van ser: les pel personal del Parc i pel grup de Voluntaris de passejades ornitològiques; el punt d’informació Collserola que realitzen el seu servei a Can Coll. especialitzada sobre ornitologia i sobre els resul- S’ofereixen visites a la masia i a les exposicions tats de la Campanya de Migració a Collserola; la permanents i temporals, a la granja i a la Feixa dels gimcana de la biodiversitat a Collserola; la mostra Ocells (tardor - hivern). Es poden veure diferents de llibres i contes biodiversos; els jocs participatius produccions audiovisuals sobre Collserola i també (tan gram dels animals, identificar cants d’ocells, fer itineraris a peu pels entorns. el racó dels picots, el Memory dels animals) i els tallers plàstics de mòbils d’ocells i targetes “pop Aquest any s’ha editat el nou tríptic de suport a up”. La periodista Anna Llauradó va explicar el la visita de la masia i entorns de Can Coll. Explica seu conte “La revolució dels ocells”. La jornada l’historia de la masia i dels seus diferents habi- va acabar amb l’alliberament de diversos ocells i tants, l’ús dels espais i els canvis que han anat suc- també un llangardaix ocel·lat recuperats al Mòdul ceint als llarg del seus més de 500 anys d’història. de Recuperació de Fauna Autòctona de l’Estació Aquesta publicació gratuïta ha tingut un molt bon Biològica del Parc. acolliment. Ara s’està treballant en els continguts d’un nou fulletó sobre itineraris de passejada reco- Jornades Europees del Patrimoni a Cata- manats pels entorns. lunya. Patrocinades pel Consell d’Europa i orga- nitzades per l’Associació Catalana de Municipis Enguany, s’ha pogut atendre directament un to- i Comarques, per la Federació de Municipis de tal de 4.973 persones, d’aquests destaquem les Catalunya i pel Museu d’Història de Catalunya. 5.000 persones (pares i nens) que han participat Organitzat conjuntament amb Patrimoni Cultural en la Marxa Infantil de Sant Cugat i els més de de l’Ajuntament de Cerdanyola, es va realitzar el .000 usuaris del Parc que han gaudit de les jor- 6 de setembre, un itinerari guiat “Dels ibers a la nades participatives organitzades al llarg de l’any: pagesia”. A la masia de Can Coll també es va ofe- la Festa dels Ocells i la Festa del Parc Natural. Les rir una jornada de portes obertes. visites a la masia han reunit 4.90 persones i les visites a la granja 3.37. Val a dir que una xifra Jornades La vinya i el vi a Collserola. Del 8 de molt més alta d’usuaris aprofiten pel seu compte maig al  de juny es va celebrar una nova edició Aquestes petites construccions de pedra seca són els vestigis d’un passat agrícola al vessant Llobregat de Collserola, quan es destinava una bona part del territori a conreus de secà com la vinya. Us proposem una caminada per visitar algunes d’aquestes construccions, que estan en diferent estat de conservació i restauració. els itineraris pel bosc del voltant del centre i les del programa “La vinya i el vi a Collserola”. Els esplanades i zones de repòs de la finca. organitzadors d’aquest programa han estat: Mu- Inscripcions: Centre d'Informació del Parc. Tel.: 932 803 552 seu de Cerdanyola Ca n’Ortadó, Museu de Sant Reserva de places a partir de dilluns 21 de març. Desplaçament fins al lloc d’inici de l’itinerari amb vehicle privat Les característiques de l’equipament de Can Coll Cugat, L’Olivera Cooperativa de la Masia de Can permet la possibilitat d’acollir una gran diversitat Calopa de Barcelona i Can Coll del Consorci del d’activitats, convertint-se totes elles en incentius Parc Natural de la Serra de Collserola. Al Centre per a la visita i en ocasions per apropar els valors d’Informació de Vallvidrera es va oferir una presen- de Collserola a tota la gent que ens visita. Les sa- tació del programa als mitjans de difusió local i es les de la masia han acollit diverses exposicions al van presentar les diferents activitats de cadascun llarg de l’any: al setembre “La vinya i el blat a Sant dels municipis. Les activitats a Can Coll giraven al Cugat” cedida per l’Ajuntament; a l’octubre “Bio voltant de “La vinya i el vi a la masia de Can Coll” i – dependents” de l’associació Ecologistes en Ac- van consistir en passejades guiades a la vinya i en- ció; durant les festes de Nadal “Comerç just és...” torns rurals, visites a la masia i les seves estances de la Xarxa de Consum Solidari; a finals de gener vitivinícoles i un taller d’embotellar i etiquetar el vi “Els líquens, un món en miniatura” produïda pel de Can Coll. Hi van participar 50 persones propi Consorci del Parc de Collserola. Les activitats que aquest any podem destacar com Paisatges Nocturns de Collserola. L’exhibi- a més emblemàtiques són: ció d’aquesta exposició del Consorci al Museu i Poblat Ibèric de Ca n’Oliver de l’Ajuntament de Festa dels Ocells al Parc de Collserola, Tot Cerdanyola, ha servit per organitzar conjuntament celebrant el Dia Mundial dels Ocells (03/0/00). tot un seguit d’activitats que permeten descobrir Unes 550 persones van participar en la jornada com és la nit a Collserola i el que fan els seus habi- que va tenir com objectiu mostrar la importància tants, fins i tot els que hi van viure fa més de 2000 4 Consorci Parc de Collserola. Memòria 2011 anys. Amb intervenció de tècnics del Parc s’ha Espai d’Interpretació del Pantà de Períodes Dies Usuaris realitzat la presentació als mitjans de difusió lo- Vallvidrera Tardor 00. Set. / Nov.  668 cal, amb presència de la Regidora de Cultura, Sra. El conjunt format pel pantà, l’edifici restaurat, i els Montserrat Montiel, una Nit d’Astronomia i un iti- entorns, configuren un agradable espai d’estada Primavera 0. Març / Juny 7 66 nerari guiat anomenat “La nit al bosc i la llum a la i un observatori propici de fauna i flora s’ha anat Totals 8 934 plana”. Hi van participar 49 persones bàsicament perfilant com un valuós espai d’atenció als visi- de Cerdanyola, en acabar es va oferir una sangria tants directament vinculat al Centre d’Informació amb vi de Can Coll. del Parc. L’espai d’interpretació ha obert les seves portes els diumenges en dos períodes: a la tardor VII Nit Catalana dels Ratpenats al Parc de i a la primavera, coincidint amb les èpoques de Collserola. Activitat que s’emmarca dins les major afluència de visitants i de més bonança cli- anomenades Bat Nigth que s’organitzen des de matològica. fa 5 anys a nivell internacional, per tal de donar a conèixer aquest grup de mamífers que actual- També s’ha brindat la possibilitat de visitar aquest ment veuen disminuïdes notablement les seves espai els dissabtes, en el context de les Passejades poblacions. Catalunya hi participa des de fa 7 anys temàtiques que amb el títol El pantà de Vallvidrera i enguany el Parc de Collserola organitza la seva s’han programat a l’Agenda d’activitats trimes- segona Nit dels Rats Penats. El Museu de Cièn- trals. I els diumenges, de la mà dels Voluntaris de cies Naturals de Granollers es qui coordina i diri- Collserola que fan suport a l’atenció als visitants geix aquestes activitats a nivell de tot Catalunya. del Centre d’Informació, que han programat amb Es va celebrar el divendres  de juliol comptant freqüència sortides guiades des del Centre fins al amb 175 participants que des de les 18h i fins Pantà. És possible visitar-ho entre setmana durant les 3h30’ van participar en l’espectacle infantil tot l’any, a demanda, fent la reserva de l’activitat “Els murisecs”del grup No Patiskos, als tallers de amb el servei de guies del Parc. Aquest curs s’ha confecció de mòbils i màscares, al Racó de Contes inclòs una nova proposta educativa en El Curs al de Nit, a la xerrada divulgativa, a càrrec de Carles Parc: El pantà de Vallvidrera, que propicia treballar Flaquer, en la mostra de materials per a l’estudi els valors naturals, patrimonials i socials d’aquests científic d’aquesta espècie de mamífers i en les espai amb grups escolars. Aquesta accessibilitat i passejades nocturnes utilitzant detectors d’ultra- l’atractiu d’un ecosistema aquàtic fa que als en- Nit dels Ratpenats a Can Coll sons per localitzar les diferents espècies. torns del pantà es concentri un nombre important de usuaris que volen gaudir-ne. Enfoquem els objectius: ocells de la Feixa. Matinal d’observació ornitològica organitzada a Aquests equipament té un important paper per partir de l’Agenda d’Activitats del Parc. El diumen- aconseguir una bona conciliació entre “preserva- ge 30 de gener, 5 persones van participar en un ció” i “ús i gaudi”. El simple fet de que estigui taller d’activitats dedicades a la descoberta dels obert, més l’acció dels professionals que l’han ocells del Parc de Collserola. atès, han estat bones eines de gestió per promou- re el coneixement de l’entorn natural i patrimonial Guarnim el Nadal. Matí de tallers a càrrec de afavorint l’ús respectuós, i per transmetre missat- l’Escola d’Art Floral de Catalunya i organitzat a ges de sensibilització que impliquin als usuaris en partir de l’Agenda d’Activitats del Parc i que va l’adquisició de compromisos de preservació. comptar amb un molt bon seguiment per part dels 35 participants que van aprendre a fer garlandes i centres amb elements del bosc, tenint en primer lloc cura de no malmetre’l. Bona part dels materials informatius dissenyats per aquestes totes les jornades resten a la disposició dels interessats a la web del Parc, en format pdf, o es poden demanar directament al CDRE, cdre@ parccollserola.net Guarnim el Nadal! 5 Consorci Parc de Collserola. Memòria 2011 aCTUaCiOnS: Ús públic, divulgació i educació ambiental Mitjans de comunicació Atenció mitjans Principals línies estratègiques · Ràdio de comunicació - Difusió permanent de les activitats d’agenda · Televisió - Campanyes anuals de sensibilització: el senglar, · Pàgina web del Parc El seu objectiu és el treball en la divulgació dels els incendis i el Nadal. · Butlletí del Parc valors del Parc natural, el seu coneixement i la - Divulgació d’activitats extraordinàries de l’any: · Butlletins municipals electrònics i paper seva gestió, i per assolir-ho es considera essencial tallers, festes i Campanya de migració. · Revistes i Diaris electrònics la col·laboració dels mitjans de comunicació . - Intervencions en ràdio, televisió i diaris per · Diaris locals divulgar àmbits de gestió, informacions i · Diaris d’abast nacional Això permet que els mitjans de comunicació coneixement del medi. · Revistes especialitzades actuïn com efecte multiplicador per explicar · Correu electrònic en cada moment allò que des de la gestió es Comunicació a considera essencial de manera general o de Recursos manera puntual. les Xarxes Socials · Notes de premsa · Dossiers de presentació Aquesta difusió es fa mitjançant la presència Per tal de poder arribar més fàcilment i interactuar · Articles breus continuada en determinats mitjans de petit format amb els usuaris o interessats en el dia a dia del · Falques radiofòniques i de proximitat, tipus revista, televisions locals, Parc, el Consorci està present en diferents xarxes · Fulletons diaris electrònics, per tal d’arribar al ciutadà. A la socials com són Facebook (mitjançant una pàgina · Programes divulgatius de televisió (en funció vegada, es fan intervencions puntuals a petició que es gestiona conjuntament amb la xarxa de la seva sol·licitud) dels propis mitjans o per sol·licitud del Consorci. de Parcs de la Diputació de Barcelona) i Twitter, · Entrevistes o intervencions en TV, Ràdio, premsa aquest darrer des de desembre passat. (en funció de la seva o la nostra sol·licitud) Una altra de les línies de treball és l’emissió · Insercions en premsa local de Notes de premsa. Aquesta tasca es realitza Està previst per a 0 obrir un blogg associat puntualment i només si es valora que els fets al web del Parc en el qual els usuaris puguin produïts dins l’àmbit del Parc, requereixen d’una plantejar directament els seus dubtes, qüestions, informació oficial aclaridora, que s’origini des etc., al voltant de les notícies que s’aniran penjant. de la pròpia font on es produeix la notícia. A D’aquesta manera l’usuari tindrà una resposta tall d’exemple podem parlar dels efectes de les immediata i personalitzada. nevades, alliberaments, la problemàtica dels senglars i altres activitats destacades. Aquest tipus de comunicació “personalitzada i a mida” és de gran ajut quan es tracta de fer Destacar també les intervencions del Vicepresident arribar al màxim de persones, entitats i mitjans executiu, el Director Gerent i tècnics del Consorci de comunicació, la informació que es consideri en els mitjans de comunicació. necessària, amb menys temps i cost. Igualment és molt adient quan es vol comptar amb la Enguany hi ha hagut un total de 98 intervencions complicitat de l’usuari ja que el tracte, gairebé, és en algun mitjà de comunicació. “personalitzat”. A banda d’aquestes, caldria comptar aquelles que Igualment, aquest tipus de comunicació té un retorn no s’han gestionat i que són iniciativa i gestió immediat per a l’entitat emissora que “connecta” pròpia del mateix mitjà, fent que hi hagi presència de forma directa i planera amb el “carrer”, sabent de Collserola. En aquests casos sovint s’acaba en poc temps quines són les reaccions u opinions gestionant suport gràfic que acompanyi la notícia sobre les actuacions que du a terme. o article, tema que també s’acaba gestionant des de la mateixa àrea del Consorci. 6 Consorci Parc de Collserola. Memòria 2011 Publicacions Memòria de gestió Com en les darreres edicions, el format de distribu- El 0 pel que fa a les publicacions ha estat un ció del document és digital i és posa a l’abast des any de contenció i manteniment, així com de refor- del web institucional. mulació d’alguns productes per tal d’optimitzar- ne la seva difusió tenint en compte la cada cop Noves publicacions més consolidada utilització dels suports digitals i Materials de difusió i projecció de la Festa l’estalvi en paper que comporta. Amb tot cal des- del Parc Natural tacar la generació d’alguns materials singulars En motiu de l’acte festiu organitzat per celebrar amb motiu de la celebració de la declaració del la declaració de Parc Natural, és van editar alguns Parc Natural, el 0 d’abril. materials amb la intenció de fer-ne difusió i a la vegada reforçar alguns missatges clau de l’esde- Publicacions periòdiques veniment i del que representa l’espai natural de Butlletí i agenda del Parc Collserola. S’han editat dos desplegables, un amb S’han editat els quatre números estacionals cor- el cartell i programa i l’altre amb el programa i responents a l’any (90-93). El procés d’edició és du un decàleg d’idees relacionades amb el lema a terme des dels serveis tècnics del Parc. “Collserola et cuida, cuida Collserola” Format: 0x cm.  pàgines Tirada mitjana anual: 0.000 butlletins i 4.000 Reedicions agendes. Fulletó “Passejades al voltant del Centre El butlletí és difon també en format pdf, tant d’Informació” a través de la llista de subscriptors digitals Un consum més elevat del previst lligat a la alta (aproximadament 3.000 persones) i del web, des freqüentació del centre, han forçat la reimpressió d’on s’han registrat entre 5.000 i 0.000 accessos d’aquest fulletó. També s’ha posat a disposició en per número. el web en format “pdf “ amb una mitjana de 500 descarregues mensuals Curs al Parc Format: original Din A3, plegat en Din A6 S’ha dut a terme un replantejament del format Tirada: 5.000 d’aquest producte, pel que fa a la versió impresa. De fet, “El curs al Parc” és presenta en suport dual, Invitació “Benvinguts a Can Coll” imprès i digital. El gruix de la informació està en Reimpressió d’aquest tarjetó que és distribueix el document pdf que és distribueix des del web, i habitualment a tots els escolars que assisteixen a la presentació i la llista indexada de les activitats Can Coll. en un díptic imprès. Enguany, el díptic ha estat Tirada: 0000 substituït per una carpeta reutilitzable on s’hi han imprès les dades bàsiques del Parc pel que fa a re- Cartells cursos educatius, i s’hi ha encartat un full A4 amb La difusió de les activitats extraordinàries organit- la taula – índex. Amb el canvi s’ha aconseguit un zades directament pel Parc es recolza habitualment material més polivalent i apte per a ser reproduït en l’edició d’una imatge gràfica que s’adapta i di- sota demanda. fon amb els formats de cartell, anunci de premsa i pàgina web. Durant l’any 0, concretament Campanya d’observació de la migració de s’han dissenyat els de les següents activitats: rapinyaires Enguany s’ha reeditat el díptic de difusió de la - Un mati passa-volant a la feixa dels ocells campanya, únicament en format digital. La dis- - L’observació a les menjadores del CI tribució s’ha fet a través d’internet utilitzant els - Vine a fer un tomb canals habituals. Els materials de suport a la cam- - Fem dissabte. Març panya també s’han actualitzat i en el cas de les - Les Barraques de vinya fitxes d’observació se’n ha fet un tiratge d’uns - Festa del Parc Natural .000 exemplars amb mitjans de copisteria. Tots - Vine a caminar amb els Voluntaris aquests documents estan disponibles en el web, - La migració dels rapinyaires on és manté un espai de difusió i seguiment de - Jornades Europees del patrimoni a Catalunya la campanya.  Consorci Parc de Collserola. Memòria 2011 aCTUaCiOnS: Ús públic, divulgació i educació ambiental Web institucional Evolució de les consultes al web del cartogràfics que és posa a l’abast, mitjançant un Parc en els darrers anys Pàg ines visualitzador de mapes fet a mida amb la tecnolo- (x10.000) Durant el 0 s’ha anat consolidant el nou web gia google earth i la possibilitat de descàrrega de Sess ions (x1 .000) tan pel que fa a les seves prestacions i continguts totes les capes temàtiques en formats estàndards. públics com pel que fa als processos de manteni- ment i actualització. S’han incorporat nous apar- El manteniment i l’actualització dels continguts, tats, s’han desenvolupat més continguts i ampliat ara molt més distribuïda i dinàmica, ha comportat les versions en altres idiomes. un petit procés de formació interna entre els tèc- nics implicats, i l’elaboració d’un manual d’instruc- Des del punt de vista logístic ha estat un any de cions específic. Així mateix, els tècnics de referèn- trasllats, per raons operatives i de racionalització cia en aquest àmbit han participat en formacions de recursos ha calgut migrar tot el contingut i el externes orientades d’una banda, a conèixer millor motor del web del seu allotjament físic en dues els nous canals d’expressió i participació que s’han ocasions. Malgrat que això no ha interferit en la anat popularitzant a la xarxa els últims temps, i consulta i visualització normals del web, el pro- de l’altra, a conèixer les mesures d’optimització de cés sí que ha suposat un cert esforç en despesa i l’accessibilitat del web a les persones amb dife- inversió de temps. Sens dubte, però, permetrà un rents casuístiques i nivells d’incapacitació. Relació dels 0 continguts més consultats durant el sensible estalvi d’ara en endavant. S’ha consolidat 00 també l’ús del nou domini http://www.parcna- Les estadístiques d’accés d’enguany estan sensi- turalcollserola.cat, per bé que és manté plenament blement condicionades pels canvis en l’estructura i Pàgina/tema Mitjana mensual visites operatiu l’inicial http://www.parccollserola.net i la ubicació del web. En el primers dos gràfics mos- secundàriament s’han activat els dominis http:// tren l’evolució de la consultes integrant les dades Pàgina inicial 5.80 www.collserola.cat, http://www.collserola.es per- obtingudes des del servidor “antic”, el qual apun- Mapa 9.648 què apuntin, també, a la pàgina inicial del web. ta l’adreça parccollserola.net amb les del nou, que Itineraris 6.46 té associat els dominis parcnaturalcollserola.cat, Fonts 5.959 El nivell de consultes, seguint la tendència dels collserola.es i collserola.cat. La relació de pàgi- Butlletí 4.30 darrers anys és manté elevat i en alguns aspectes nes més visitades, ja fa referència exclusivament Calendari activitats 4.080 s’incrementa. De totes maneres, no és pot fer la a l’estructura de la nova pàgina web. Tot i que Convocatòries selecció 3.6 comparativa directa amb les dades dels darrers això relativitza la comparança amb les dades dels Observació rapinyaires .75 exercicis, ja que els successius trasllats físics de les anys anteriors, a grans trets les prioritats d’interès des de la Magarola pàgines, així com la profunda reestructuració del semblen mantenir-se en els mateixos temes. Així, Festa del Parc Natural .64 mateix web han afectat, col·lateralment, la pauta les descàrregues del mapa, les consultes sobre iti- Com arribar-hi .63 de seguiment i anàlisi estadístics habituals. Així en neraris, l’actualitat, l’oferta d’activitats, les àrees Àrees de lleure .449 les valoracions més detallades sobre l’ús registrat de lleure, les convocatòries de selecció, segueixen Agenda d’activitats .364 del web, que s’apunten més endavant, caldrà tenir essent els més visitats. Amb tot val la pena des- Pàgina inicial castellà .48 en compte aquest fet. tacar algunes novetats mes o menys previsibles: Àrea lleure Torrent de Can Coll .6 les visites a les pàgines d’informació sobre la festa Masies .950 D’altra banda, s’ha renovat i millorat el web propi per celebrar la declaració de Parc Natural, el segui- WebCam geneta .59 dels voluntaris, i se’n ha fet també el seu trasllat ment de la informació sobre la campanya d’obser- Perfil del contractant . físic al nou servidor web. El web de voluntaris, fun- vació del pas dels rapinyaires (que s’actualiza amb Propostes educatives 93 ciona amb un gestor de continguts independent una freqüència diària) i curiosament, la resposta del web general i incorpora unes prestacions i una en visites a dues experiències “web cam” que és El Centre d’Informació 839 flexibilitat d’edició que el fan més òptim per al van dur a terme, per seguir l’activitat d’una geneta Cartografia Web 456 treball contributiu d’un grup d’usuaris registrats, i d’una família de mallerengues blaves respectiva- com el que poden configurar els Voluntaris del ment. Parc. La seva posada en marxa a ple rendiment està prevista per a aquest any. En un altre ordre de coses, les estadístiques tam- bé mostren l’evolució dels suports tecnològics Entre els continguts del web, cal destacar l’esforç emprats per accedir al web, i en aquest sentit la invertit en alguns apartats que s’implementen, suma d’accessos a través de dispositius mòbils renoven o amplien com són l’agenda i el calenda- arriba gairebé al 4 % de les consultes, quan a ri, les notícies del Parc, els vídeos, les pàgines de començament d’any amb prou feines arribava al documentació vinculades al Centre de Documen- %, i aquesta tendència és referma observant les tació i Recursos Educatius i la base de productes primers dades del 0.  Consorci Parc de Collserola. Memòria 2011 Relacions externes i patrocini Aquest àmbit s’emmarca en els lligams que, com aquesta, la qual s’ha dut a terme al Parc per mitjançant diferents tipus de participació, cinquè any consecutiu. s’estableixen amb diversos sectors de la societat. Amb les empreses, a partir de convenis de Presentació del Green FabLab patrocini, i amb les entitats o institucions, amb la L’ de febrer es va presentar el projecte de l’IAAC participació i col·laboració dels Serveis Tècnics del (Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya) Consorci en jornades, cursos, seminaris, etc. Green Fab Lab, un centre destinat a generar coneixement de la natura a través de l’experiència. Relacions externes amb entitats El centre s’ubicarà a la finca de Can Valldaura, i institucions situada al vessant vallesà del Forat del Vent, al municipi de Cerdanyola del Vallès. El Gren Fab Pel que fa referència a les relacions externes Lab , liderat pel director de l’IAAC, Vicent Guallart, d’àmbit nacional i internacional que ha dut a té com a objectiu principal esdevenir un entorn terme el Consorci durant el 00, destaquem: multidisciplinari de referència mundial dirigit a la investigació, educació i difusió de la relació que Una delegació tècnica del “Grand Lyon” i s’estableix entre la natura i les noves tecnologies, Projecte Green FabLab, a Can Valldaura del Parc de Miribel Jonage (Lyon) de visita un laboratori orientat a la recerca, l’educació i la de treball al Parc de Collserola. innovació en l’àmbit dels hàbitats autosuficients El passats dies 0 i  de gener el Parc de Collsero- i la protecció dels ecosistemes, i on es produirà la va acollir una delegació de l’àrea metropolitana energia, aliments, bens i coneixement. El Gren de Lyon (França), especialment enfocada a conèi- Fab Lab compta amb el suport, entre d’altres, xer el funcionament dels centres de visitants i el del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç, de centre d’educació ambiental del Parc de Collsero- l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès i del la. La delegació l’encapçalava el Sr. Bruno Charles, Consorci del Parc de Collserola que a més ha regidor de la ciutat de Lyon, vicepresident de l’àrea supervisat i tutelat el desenvolupament d’aquest metropolitana lionesa (Grand Lyon) i responsable ambiciós projecte. del desenvolupament sostenible. El programa de treball va incloure una reunió amb els responsa- “Collserola: passat, present i futur” bles de l’educació ambiental de l’Ajuntament de El 8 de febrer, el director gerent del Parc, Marià Barcelona. El Parc de Miribel Jonage, situat entre Martí, va impartir una conferència a l’Ateneu Sant- dos braços del riu Roïne a les portes de la ciutat de justenc (Sant Just Desvern) en un acte organitzat Lyon, i el Parc de Collserola mantenen una relació per la SEAS (Secció Excursionista de l’Ateneu Sant- molt estreta, amb freqüents intercanvis tècnics des justenc) En aquesta exposició es va fer un repàs de fa més de 5 anys. Tots dos parcs periurbans del marc social, urbanístic, legislatiu i administra- van ser promotors de la creació de FEDENATUR tiu que ha afectat a Collserola des de l’aprovació Conveni DiR-Collserola (Federació Europea d’Espais Naturals i Rurals Me- del Pla General Metropolità (PGM) el 1976, fins la “Caminar Barcelona”, al Parc tropolitans i Periurbans) l’any 995. recent declaració de Parc Natural a l’octubre de 00, tot plantejant quines són les perspectives “Caminar Barcelona” de l’ETSAB al Parc que es configuren per al Parc Natural de la Serra L’escola d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB), va de Collserola. realitzar durant el 0, dues visites facultatives (0 de gener i  de març) al Parc de Collserola en L’empresa DiR signa un conveni amb el el context de l’assignatura “Caminar Barcelona”. Consorci Aquesta assignatura és oberta a estudiants de El proppassat 3 de març, l’empresa DiR i el Con- màsters internacionals de l’ETSAB i té per objecte sorci del Parc de Collserola van signar l’acord per oferir una visió de la ciutat de Barcelona a través fer el “Circuit Running DiR Collserola” al passeig de recorreguts guiats per diferents convidats. El de les Aigües. Aquest circuit va ser inaugurat el valor afegit de la visita al Parc resideix en donar dia 9 d’abril coincidint amb les activitats de cele- una percepció diferent de la ciutat al conèixer les bració de la Festa del Parc Natural de la Serra de àrees urbanes més naturalitzades de la ciutat. La Collserola. A l’acte de signatura hi van ser presents bona entesa entre el Consorci i l’ETSAB queda el director general de DiR, Sr. Ramon Canela i el reflectida en la consolidació d’activitats conjuntes vicepresident executiu del Consorci del Parc de  Consorci Parc de Collserola. Memòria 2011 aCTUaCiOnS: Ús públic, divulgació i educació ambiental Collserola, Sr. Josep Perpinyà. Ambdós signants Taller de Paisatgistes al Parc de Collserola van remarcar la idoneïtat d’aquesta iniciativa per El 7 de maig, els alumnes del Màster d’Arquitec- a tots els barcelonins ja que el Passeig de les Ai- tura del Paisatge de l’escola Tècnica Superior d’Ar- gües és un marc incomparable per poder practicar quitectura de Barcelona (ETSAB), van presentar els esport ja sigui sol, en família o amb amics. seus treballs a la seu del Consorci com a colofó de les activitats desenvolupades amb anterioritat. Un espai per volar al Passeig de les Aigües Els tretze projectes presentats corresponien a l’as- El 0 d’abril, en el marc de la Festa del Parc Na- signatura “Taller de projectes” dirigida per Anna tural del la Serra de Collserola, es va inaugurar un Zahonero i Pepa Moran, i versaven sobre diferents nou espai al Passeig de les Aigües pel llançament i propostes per fer accessible el Centre d’Informació vol de velers, és a dir, petits avions planadors que a persones invidents i amb mobilitat reduïda, par- volen per efecte de les brises que remunten els tint de l’estació del Baixador de Vallvidrera. vessants de la serra. La iniciativa d’aquets projecte rau en l’activitat que des de 985 hi desenvolupa Signatura del conveni per recuperar am- el Club Velers Collserola, emparats per la Federació bientalment una finca ocupada per les Aèria Catalana i amb la col·laboració dels distric- obres de la Línea 5 del metro, a la carretera tes de Sarrià - Sant Gervasi i de les Corts. d’Horta a Cerdanyola. Presentació del’espai per volar, al passeig de les Aigües El 003 per tal de dur a terme el “Projecte d’in- Premi a la tasca del Consorci del Parc de fraestructures, superestructures i electrificació de Collserola. la Línia 5, tram Horta – Vall d’Hebron”, l’Ajun- La Societat Catalana d’Ordenació del Territori tament de Barcelona va autoritzar ocupar, de for- (SCOT) va atorgar un accèssit al Premi Territori ma temporal, una parcel·la privada a la carretera 2011 al projecte “Restauració de l’espai fluvial de d’Horta a Cerdanyola, per tal d’ubicar-hi una for- la riera de Vallvidrera” que ha dut a terme el Con- migonera que subministrés material d’obra, amb sorci del Parc de Collserola en col·laboració amb l’acord de restaurar aquest espai degradat quan el Departament d’Ecologia de la Universitat de les obres finalitzessin. Ara, un cop acabades les Barcelona (Grup de Recerca FEM) i Projecte Rius obres de la Línia 5 i retirada la planta de formigó – Associació Hàbitats. L’acte de lliurament va tenir s’ha establert un conveni que signen les tres parts lloc el proppassat 8 d’abril a la seu de l’Institut implicades: els propietaris de la parcel·la, que ce- d’Estudis Catalans, en el curs del lliurament dels deixen la gestió de l’espai al Consorci; l’empresa Premis Sant Jordi 0 de l’Institut d’Estudis Ca- formigonera, que sufragarà les obres de restitució; talans (IEC). i el Consorci del Parc de Collserola que executarà les tasques acordades i gestionarà d’ara endavant Seminari Europeu: Programa Grundtvig els usos del terreny. La signatura del conveni per El 4 de maig, els participants en el Seminari Eu- part l’empresa Hormigones y Bombeos Soluciones, ropeu: “l’exclusió en el món rural” organitzat en el SAU (abans Formigons 9), que permetrà amb la marc del projecte “L’acompanyament de persones seva col·laboració econòmica ,la restauració pai- Taller de projectes de l’ETSAB al Parc amb grans dificultats en el medi rural” del pro- satgística i ambiental d’un sòl forestal que ha estat grama europeu Grundtvig, van visitar el Parc de degradat durant dècades. Collserola. El Programa Grundtvig , un programa d’educació i formació al llarg de tota la vida, té Jornada tècnica de FEDENATUR a Lyon per objectiu validar l’intercanvi de pràctiques entre El dia 7 de juny, va tenir lloc la Jornada Tècni- els professionals, els usuaris i els voluntaris socials ca “Quan la ciutat canvia… Dels espais naturals amb la finalitat de millorar les competències de periurbans als parcs naturals metropolitans”, or- cadascun d’ells i d’aportar l’ajut europeu a les ac- ganitzada pel Grand Parc Miribel Jonage (Lió) con- tuacions que dins d’aquest àmbit es duen a terme juntament amb FEDENATUR i que s’ha emmarcat en diferents països europeus. Durant la visita, el di- dins del projecte de europeu “Periurban Parks” del rector gerent del Consorci, Marià Martí, va fer una programa Interreg IVC. La Jornada va tractar la xerrada en la qual va exposar l’important paper del qüestió dels parcs naturals periurbans com a terri- Parc de Collserola com a espai idoni per a albergar toris estratègics dins les metròpolis emergents. aquest tipus d’equipaments. Al Parc hi ha deu cen- Abans de celebrar la Jornada Tècnica, el 5 de tres d’integració social que acullen 80 persones juny, la Federació Europea d’Espais Naturals i Ru- amb diferents tipus i graus de discapacitat. rals Metropolitans i Periurbans (FEDENATUR), amb 0 Consorci Parc de Collserola. Memòria 2011 seu central al Consorci del Parc de Collserola, va actiu del Centre Excursionista de Catalunya, Ignasi organitzar la seva Assemblea General anual a la Forcada, Marià Martí, director gerent del Consorci seu del Conseil Géneral du Rhône (Diputació). del Parc Natural de la Serra de Collserola i el geògraf, Joan López, que va dirigr el treball de Jornada Tècnica d’estudi a Vitòria-Gasteiz camp. Una delegació del Servei d’Ús Públic, Divulgació i Educació Ambiental del Consorci va participar, Seminari de “Periurban Parks” el mes de setembre, en la “Jornada técnica so- Els dies 4 i 5 de novembre, a la ciutat francesa de bre experiencias de gestión del uso público en Lille, Josep Mascaró, Cap de Projectes i Obres del los espacios naturales”, organitzada pel Centro Consorci del Parc de Collserola va participar amb de Estudios Ambientales de Vitoria-Gasteiz i que la ponència “El bon ús del parc”, al Seminari Regi- es va celebrar a la mateixa ciutat. Els tècnics del onal del projecte europeu Periurban Parks “Debat Parc van exposar dues ponències, una sobre la sobre l’emplaçament d’esports a l’aire lliure en els gestió de l’ús públic i l’altra sobre els 0 anys de parcs periurbans”. Aquest seminari ha estat pro- gestió del centre d’educació ambiental del Parc, mogut per l’Espai Natural Lille Métropole – ENLM Can Coll. Durant la visita van poder conèixer de - (França), que és membre de Fedenatur, igualment prop el centre d’interpretació dels Humedales de com el Parc de Collserola, i que juntament amb Salburua, així com intercanviar experiències amb Fedenatur i  altres entitats públiques europees, els assistents. participen en el projecte esmentat, que porta com a subtítol “Millorant les condicions ambientals en Presentació del projecte escultòric “Mensaje les àrees suburbanes” i que està integrat en el pro- del bosque: voz de raíz” grama Interreg IVC. El 0 d’octubre es va presentar a l’Hotel La Florida, ubicat al cim del Tibidabo, el projecte “Mensaje del Taula rodona a Sant Feliu de Llobregat bosque: voz de raíz” creat per l’escultor japonés L’ de novembre es va celebrar a l’Ateneu Kan Masuda. “Mensaje del bosque: voz de raíz” va Santfeliuenc la taula rodona “L’ús del bosc. Cal nàixer de la impressió que va causar a Kan Masuda regular la recollida de bolets?”, en la qual hi van la catàstrofe de la ventada de gener 009 i poste- prendre part l’alcalde del municipi de Montseny, rior nevada, el març de 00, que va afectar més Alfons Planas, Jean Luc Huger, micòleg i membre de 00.000 arbres del Parc de Collserola. Durant de l’Associació Micològica Font i Quer, Àngel Me- l’acte, Lourdes Cirlot, vicerectora d’art, història i rino, docent de l’USLA i coneixedor de la regulació patrimoni de la Universitat de Barcelona, va anun- a Navarra i el director gerent del Consorci del Parc ciar l’organització i celebració , la tardor de 0, Natural de la Serra de Collserola, Marià Martí. En d’un simposi internacional durant el qual diversos territoris com ara Catalunya, on la propietat priva- especialistes provinents d’àmbits tant dispars com da és majoritària, és important que els propietaris són l’art i la natura reflexionaran sobre la relació de les finques forestals assumeixin el seu paper art, cultura i natura. Durant el simposi s’instal·laran com a gestors del territori per tal dur a terme una una desena d’escultures de gran format al passeig explotació del bosc sostenible i que mantingui els de les Aigües, on hi restaran durant un període de seus valors naturals. Periurban Parks a Lille dos anys. El Consorci del Parc Natural de la Ser- ra de Collserola ha donat suport des de l’inici a Patrimoni literari i territori. aquest projecte amb la cessió a Kan Masuda d’un Els dies 8 i 9 de novembre es va celebrar a espai en condicions on treballar les obres, així com Barcelona el VIIè Seminari sobre Patrimoni lite- el suport necessari per dur-lo a bon fi. rari i territori, organitzat pel Museu d’Història de Barcelona (MUHBA), Espais Crítics, Xarxa del Pa- L’editorial Alpina publica el mapa del Parc trimoni Literari Català i la Institució de les Lletres Natural de la Serra de Collserola Catalanes, al qual van assistir prop d’un centenar El 6 d’octubre es va presentar a la sala de Les de persones. Entre les diverses intervencions i pel cotxeres del Palau Robert, el mapa del Parc Natural que fa al Parc de Collserola, destaca la conferèn- de la Serra de Collserola editat per Alpina i en el cia-visita “Vil·la Joana com a Casa Verdaguer de que van col·laborat els serveis Tècnics del Consorci Literatura, Ciutat i Natura de Barcelona, al Parc del Parc. En l’acte de presentació hi van participar Natural de la Serra de Collserola” a càrrec de l’autor del llibre Itineraris per Collserola i membre Carme Garcia Soler del MUHBA i Josep Mascaró, 1 Consorci Parc de Collserola. Memòria 2011 aCTUaCiOnS: Ús públic, divulgació i educació ambiental Cap del Servei de Projectes i Obres del Consorci de Collserola com a projecte reeixit en l’estratègia del Parc de Collserola. Durant la ponència es va d’implicar les ciutats en la preservació dels seus exposar el projecte de rehabilitació de la Vil·la Jo- entorns naturals. Cal destacar que aquesta jorna- ana el qual ha estat promogut de forma conjunta da tindrà continuïtat en el marc de les celebraci- per l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) i el ons de la capitalitat verda europea que, durant el mateix Consorci del Parc de Collserola, i redactat proper any, durà a terme diverses accions amb el per l’empresa A&M Arquitectes SCP. títol “Paisatges en xarxa: cap a una infraestructura verda urbana integrada a l’escala bio-regional” i Rururbal: els sistemes agroalimentaris i les que comptarà amb la participació, entre d’altres, noves polítiques europees de FEDENATUR, de la qual Vitòria-Gasteiz n’és Amb aquest suggerent enunciat es va desenvolu- membre destacat. par a Barcelona un seminari transnacional orga- nitzat per la Diputació de Barcelona els dies 4 i Una delegació del Parque Florestal de 25 de novembre. El seminari finalitza els treballs Monsanto (Lisboa) va visitar el Parc desenvolupats, els darrers tres anys, pel projecte Els dies i  de desembre, una delegació de l’equip RURURBAL amb el lema “Tria els teus aliments. gestor del Parque Florestal de Monsanto , (Lisboa, Decideix el teu territori.” Rururbal és un projecte Portugal) va realitzar una visita tècnica al Parc Na- realitzat en el marc del programa europeu MED tural de Collserola i les instal·lacions del Consorci. (l’Europe en Mediterranée) amb l’objectiu de dis- Tot i que el Parque Florestal de Monsanto (900 senyar una estratègia de governança per al des- ha)té una extensió menor que el de Collserola envolupament local sostenible i equilibrat dels (8.95 ha), la seva ubicació en uns dels turons territoris periurbans basada en la valorització, la que rodegen Lisboa així com els .500.000 d’usu- comercialització i la promoció del consum dels re- aris potencials de la seva àrea metropolitana, fan cursos alimentaris locals. Ha estat cofinançat pel que tingui força punts en comú amb el Parc de Fons Europeu de Desenvolupament Regional. Tam- Collserola. Aquesta visita s’emmarca en el projec- bé, en el marc del seminari, es va dur a terme una te Periurban Parks en el qual hi participa el parc taula rodona sobre el treball en xarxa, la qual cosa portuguès atesa la seva importància dins de l’es- incideix directament en els objectius de Rururbal. tratègia verda del municipi de Lisboa. El Parque A la taula hi van participar quatre xarxes europe- Florestal de Monsanto també és membre de FE- es: Peri Urban Regions Platform Europe (PURPLE), DENATUR, la federació europea d’espais naturals Arc Llatí, Terres en Villes i FEDENATUR. Per part periurbans que promou el Parc de Collserola des d’aquesta última, la qual té la seu al Consorci del del 995. Parc Natural de la Serra de Collserola, va intervenir el seu secretari general i director gerent del Con- sorci, Marià Martí, el qual va explicar el Projecte “Periurban Parks”, que integra les àrees naturals i rurals de les nostres ciutats, com una de les línies de treball en xarxa que concorda sinèrgicament amb els objectius del projecte Rururbal. Reformular la ciutat junts Del 9 de novembre a l’ de desembre es va ce- lebrar a la ciutat de Vitòria-Gasteiz el 5è Congrés Nacional de Medi Ambient (CONAMA) Local. En la jornada tècnica: diàleg sobre ciutats verdes, hi va participar el Consorci del Parc Natural de la Serra 2 Consorci Parc de Collserola. Memòria 2011 Relacions externes amb empreses: programa de patrocini Un dels objectius d’aquest programa és cercar el renovat els compromisos establerts amb la major compromís ambiental d’empreses sensibilitzades part d’empreses col·laboradores tot i la situació de en la conservació de l’entorn. Enguany s’han crisi econòmica general. Abertis Estudi de freqüentació, usos, hàbits i mobilitat dels usuaris del Parc. Aigües Ter - Llobregat Col·laboració en les tasques de manteniment, conservació i divulgació del medi natural del Parc. Barcelona de Serveis Municipals (BSM, SA) Col·laboració en les tasques de manteniment, conservació i divulgació del medi natural del Parc i en la divulgació de les bones pràctiques en BTT al Parc. CEMEX España Col·laboració en les tasques de manteniment, conservació i divulgació del medi natural del Parc. Cementiris de Barcelona, SA Tractaments forestals de caràcter fitosanitari. Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals Col·laboració en tasques de suport informatiu i difusió del Parc. Formigons 92 Col·laboració en tasques de restauració paisatgística i ambiental Grup DiR Senyalització del Circuit DiR - Collserola, al passeig de les Aigües. El Periódico de Catalunya (Ediciones Primera Plana) Espais per a la difusió d’activitats del Parc de Collserola. Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya Col·laboració en activitats divulgatives i de promoció del Parc. Nomber, SL. Gestió Integral de Cementiris (Roques Blanques) Col·laboració en les tasques de manteniment, conservació i divulgació del medi natural del Parc. Parc d’Atraccions del Tibidabo (PATSA) Col·laboració en les tasques de manteniment, conservació i divulgació del medi natural del Parc. Torre de Collserola Col·laboració en activitats divulgatives i de promoció del Parc. Túnels i Accessos de Barcelona, SA Col·laboració en les tasques de manteniment, conservació i divulgació del medi natural del Parc. 3 Consorci Parc de Collserola. Memòria 2011 aCTUaCiOnS: Ús públic, divulgació i educació ambiental Regulació i control de l’ús públic Durant l’exercici 0, s’ha treballat regulant l’ús les policies locals i agents de la Guàrdia Urbana, de les activitats que se sol·liciten per realitzar dins així com a altres possibles afectats. Pel que fa al l’àmbit del Parc , gestionant totes les activitats nombre total de participants en activitats regula- que es duen a terme al medi natural. Aquesta des al Parc, cal dir que enguany i per condicions tasca es fa a partir de les sol·licituds que fan les del clima, tampoc s’ha dut a terme l’Aplec de St. diferents entitats, ja siguin entitats excursionistes, Medir, fet que a efectes de números, significa unes empreses cinematogràfiques, clubs d’esports, de 3.000 persones menys aproximadament. ciclisme o d’orientació, i altres grups organitzats... Després d’una valoració eshaustiva, s’especifiquen Esmentar que des de la Declaració de Parc Natural, les condicions en què l’activitat sol·licitada es pot s’estan valorant més acuradament les rutes per on dur a terme. dur a terme activitats, així com el nombre de par- ticipants, que es manté amb bastanta inflexibilitat. Seguint la progressió ascendent de cada any, el També s’ha tingut molt present, evitar el pas per nombre de sol·licituds i en conseqüència, d’auto- les dues reserves naturals i proposar alternatives ritzacions emeses a partir dels informes correspo- als peticionaris. nents, ha augmentat respecte l’any anterior que varen ser 34. Així, durant el període gener-desem- Gran part d’aquesta línea de treball es fa mitjan- bre s’han tramitat un total de 60 sol·licituds. çant les condicions especifiques que es demanen per dur a terme activitats dins del Parc. Són activi- Algunes d’aquestes, les relacionades amb acti- tats com Aplecs, marxes, proves esportives, filma- vitats comercials o culturals, com ara filmacions cions o pedalades, que realitzen grups externs al d’anuncis o pel·lícules, han comportat el paga- Consorci, Aquests punts es concreten en sol.licitar ment de taxes les quals han suposat uns ingressos que es minimitzin els residus, es faci ús de ma- de 8.945,80 € de l’exercici anterior. Ja en la me- terials reutilitzables, contenidors de separació de mòria de l’any anterior s’apuntà la necessitat de brossa, ús controlat de les papereres del Parc ate- valorar si aquelles activitats que tenen un caràc- nent a les dificultats que el medi té per al buidat, ter comercial i que sol·liciten ser realitzades dins o la instal.lació de lavabos a partir d’un nombre del Parc, tinguin també una taxa per benefici i ús important de participants. privatiu d’espai públic. Així per exemple empreses de marca de roba, bicicletes i altres que puguin Destacar-ne també l’èmfasi que es fa en els as- demanar-ho. pectes de respectuositat en relació amb l’entorn en qualsevol dels apropaments que es faci. És a La tasca principal de gestió d’activitats implica: dir, més enllà dels aspectes esmentats anterior- recepció de sol·licituds, revisió de la proposta, ment, també es fa especial incidència en tenir una valoració d’incompatibilitats en relació a l’entorn, actitud de respecte amb l’entorn natural, tant si valoració d’incompatibiltiats en relació a altres el contacte amb aquest és per raons comercials, activitats en la mateixa data, emissió d’informe, esportives, de lleure, etc. En aquest sentit, es posa gestió de clau si s’escau, control de pagament de en coneixement aspectes com ara si l’activitat es Autoritzacions al Parc de Collserola taxes, i finalment, tramesa del document emès a realitza en época de nidificació, o es ressalta la nocturnitat com una estona de repòs per a la fau- Tipus d’activitat Sol·licituds Autoritzades No autoritzades Anul·lades Participants na, etc… Caminades, excursions, 69 68 0  38.785 marxes i curses a peu Finalment, esmentar que des d’aquesta área de treball, el Consorci participa, dins la Xarxa de Pedalades en bicicleta 9 9 0 0 3.059 Parcs de la Diputació de Barcelona, en la Comissió Aplecs, trobades, romiatges 5 5 0 0 8.535 d’Ús Social (CUS) que es reuneix mensualment per parlar d’aspectes relacionats amb l’ús públic als Filmacions de pel·lícules 34 3 0  856 espais naturals gestionats per la Diputació. Ques- i anuncis tions com les xarxes d’itineraris, les publicacions, Activitats científiques 3 3 39 criteris de gestió d’activitats i altres aspectes rela- cionats amb l’usuari, són alguns dels temes que es Totals 160 157 0 3 51.374 tracten en les reunions mensuals. 4 Consorci Parc de Collserola. Memòria 2011 Formació i capacitació Can Coll, centre d’educació ambiental Resum estadístic general participants Curs 2009-2010 La finca de Can Coll està situada a l’extrem nord- posició dels habitants de la Serra. I també que el Programes educatius 0.537 Propostes per a infants i joves durant el est del Parc. En aquest sector, la muntanya entra missatge de Collserola com espai educatiu ha en- curs escolar en contacte amb el pla i els espais agrícoles con- trat fermament en l’estament educatiu de la nostra Primers contactes viuen amb àrees de vegetació natural ben con- àrea territorial d’influència. Propostes de curta durada per a grups 656 servades. La masia, ja documentada l’any 495, organitzats bellament assentada dalt d’un petit turó, conserva Les propostes que actualment es treballen, inten- Formació de formadors tota l’originalitat del món rural vallesà. La casa, ten sobretot incidir en la ciutadania, en la pobla- Programes de capacitació de mestres, 79 juntament amb les seves dependències i el seu ció de l’entorn del Parc. Volen oferir un punt de estudiants i adults entorn és un equipament municipal gestionat des referència als educadors que inclouen la serra de Estades de pràctiques 4 de 988 pel Consorci del Parc Natural de la Serra Collserola en les seves programacions educatives i Programes d’acolliment d’estudiants universitaris o de cicles formatius de Collserola. lúdiques. I també pretenen convertir l’equipament Col·laboracions en un centre obert a tothom, capaç de respondre Propostes de desenvolupament con- 69 El novembre de 988, es van iniciar les activitats a les expectatives de gaudi i respecte que ofereix junt amb altres entitats al centre d’educació ambiental Can Coll, com a i alhora mereix un parc natural amb les singulars Atenció al visitant. Can Coll els primer equipament públic del Parc. No va pas ser característiques de Collserola. Enguany, al voltant festius fortuït que aquest primer centre obert es dediqués de 15.000 usuaris han gaudit de les activitats de Visitants a Can Coll els dies festius 4.973 i propostes de l’agenda d’activitats a l’educació ambiental. Des dels inicis dels treballs caps de setmana de Can Coll. del Parc de planificació per a la declaració de la serra de Total 27.580 Collserola com a parc natural, es va detectar la La tasca professional diària de l’equip de tècnics Procedència dels participants segons localització del seu municipi necessitat que el nou espai protegit fos conegut de Can Coll CEA està orientada a diverses ves- Procedència dels participants segons localització del i apreciat i que la seva garantia de futur passava sants. Per una banda el disseny, experimentació i seu municipi 100% per buscar la col·laboració i complicitat dels ciu- avaluació dels programes educatius, amb el man- tadans en llur conservació. Guanyar-se aquesta teniment i actualització dels recursos i materials 90% col·laboració i aquesta complicitat implica neces- que van conformant l’oferta del centre. Per una al- 80% sàriament una acurada tasca de formació, infor- tra, el treball de suport i assessorament als mestres 70% mació i descoberta dels valors naturals i socials de i professors i la dinamització directa o indirecta de 60% Municipis de la Diputació de Barcelona (sense municipis del Parc ni AMB) l’espai natural. les activitats educatives. Municipis de l'Àrea Metropolitana (sense 50% municipis del Parc) Municipis de Collserola 40% Vint i tres anys de feina continuada, han anat de- Durant aquest curs s’ha participat activament en finint i consolidant diferents línies de treball que els grups de treball del SUPDEA per la renovació i 30% busquen donar resposta a tots els col·lectius in- actualització de la web del Parc, de l’organització 20% teressats en el coneixement del Parc, en la seva de la Festa del Parc Natural, de l’Agenda , de 10% gestió i també en l’ús i gaudi de llur territori. l’equip redactor del Pla d’acció 0 – 05, 0% del grup de Programes món escolar i de l’Àrea Municipis de Collserola L’any 0, des de Can Coll, s’ofereixen al voltant d’informació i comunicació. Municipis fora de l’àrea metropolitana de 5 programes dirigits tant al col·lectiu escolar i Municipis de l’àrea metropolitana sense els universitari, com als grups d’adults i als grups que Pel que fa a tasques de representació destacar que municipis del Parc precisen d’una atenció més personalitzada. Els es forma part del Consell de Coordinació Pedagò- diumenges la masia es converteix en una porta de gica del Institut d’Educació de l’Ajuntament de Parc oberta al descobriment i gaudi de les carac- Barcelona; de la Comissió de Qualitat dels equipa- terístiques naturals i socials de la serra. I des del ments d’educació ambiental i ús públic de la Xarxa CDRE (Centre de Documentació i Recursos Edu- de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona; del catius) s’organitzen programes i activitats a mida Consell de Centres de la Societat Catalana d’Edu- dels col·lectius que ho sol·liciten. cació Ambiental i del grup de treball per a l’edi- ció d’una guia sobre “Criteris de qualitat de les Aquest curs s’ha treballat amb 63 grups escolars, activitats educatives”; del Grup de Treball sobre atenent un total de 12.607 alumnes i mestres. Sostenibilitat al llarg de la vida de l’Ajuntament de Gairebé el 75 % dels participants provinents dels Sant Cugat; del grup de treball Inter municipal “La 9 municipis que integren el Parc Natural de la vinya i el vi a Collserola” i del grup de coordinació Serra de Collserola. Això referma l’objectiu inicial d’activitats conjuntes amb tècnics de l’Ajuntament de creació de Can Coll com un centre obert a dis- de Cerdanyola. 5 Consorci Parc de Collserola. Memòria 2011 aCTUaCiOnS: Ús públic, divulgació i educació ambiental Programes educatius ciutat i d’aquests, més del 50 % (.96 alumnes) dels quatre districtes municipals que formen part Durant el curs 00/0, s’han ofert  progra- del Parc de Collserola. Els alumnes de Cerdanyola mes diferents vinculats als continguts del sistema són els segons en nombre de participants, seguits educatiu formal, amb propostes específiques se- dels de Sant Cugat. També és remarcable el nom- gons el cicle formatiu dels alumnes, des dels  anys bre d’estudiants d’Esplugues de Llobregat, fidel fins als 16 anys. Totes les propostes de treball són reflex de l’aposta de l’Ajuntament de la ciutat en d’un dia de durada al Parc, però poden representar subvencionar diferents programes de la nostra diverses jornades de treball a l’escola i s’han de oferta educativa. Analitzant les estadístiques des- preparar prèviament i de manera conjunta entre taca la baixa participació d’alumnes provinents els mestres o professors i l’equip de educadors de dels municipis del Baix Llobregat, potser motivat Can Coll CEA. per la percepció de distància territorial. Com a línia de treball de futur es buscarà personalitzar l’oferta Cada cop més guanya en importància la demanda d’activitats per aquest sector de la Serra. de sessions de treball per a estudiants universitaris i estudiants de cicles formatius i les peticions per Un curs més les activitats pels alumnes de 3 a Aproximació al món rural a realitzar estades de pràctiques en el centre, es- 7 anys (educació infantil i primer cicle de primà- tades que es dediquen a la pràctica de l’educació ria), han estat les més demanades pels mestres. ambiental, a les estratègies formatives i a la gestió “Treballem Collserola” ha estat el programa que d’equipaments públics. més vegades s’ha realitzat, atenent un total de 99 grups escolars amb la participació de .589 alum- Al CDRE del Parc podeu trobar les Memòries edu- nes. “Experimentem el bosc” i “Experimentem la catives de cada curs escolar, amb descripcions granja” realitzats respectivament per 36 i 63 grups detallades de cadascun dels programes, estadísti- escolars, han estat els altres dos programes amb ques de realització i materials i recursos educatius més demanda; diferents grups han quedat en llista emprats, amb les novetats anuals. També l’anàlisi d’espera. de les avaluacions que ens han fet els ensenyants així com la repercussió dels seus comentaris en Pel que fa les propostes dirigides a la franja escolar les millores dels programes. Us podeu adreçar a: entre 8 i  anys (cicle mig i superior de primària), cdre@parccollserola.net . els programes més demanats són “Treballem el paisatge” i l’”Aproximació a la fauna”, que han Tal i com hem apuntat, aquest curs, s’ha treballat estat realitzats per 69 i 434 alumnes respectiva- amb .607 alumnes i mestres. Gairebé el 75 % ment. dels participants provinents dels 9 municipis que integren el Parc Natural de la Serra de Collserola. Tot i la dificultat en l’organització de sortides de “Cuidem la Terra, cuidem Collserola”. Val la pena destacar que el 60 % del total d’alum- treball que expliciten els professors de secundària, nes pertanyen a escoles i instituts de Barcelona la demanda d’activitats educatives per aquesta Aproximació a la fauna invertebrada franja d’edat, segueix sent notable. Les quatre propostes actuals han estat realitzades per .395 alumnes, de  a 6 anys. La “Descoberta de la Ve- getació ” dirigida al primer cicle d’ESO, ha estat el programa amb més demanda, l’han experimentat 54 grups escolars (.76 alumnes), rebent sempre valoracions molts positives per part del professo- rat. També destacar la “Descoberta del medi” que ha estat realitzada per 7 alumnes. Fent un anàlisi del calendari del curs podem veure que un 57% dels participants en els programes educatius corresponen a l’educació infantil i pri- mer cicle d’educació primària; un 7 % a cicle mig i superior de primària i un 6 % a secundària. 6 Consorci Parc de Collserola. Memòria 2011 Per la seva intencionalitat i pels objectius que niment d’una franja de protecció de l’entorn de Curs 2010-11 persegueixen, mereixen comentari a part les Can Coll i la valoració de la qualitat de l’aigua del Programes educatius núm. part tres propostes educatives que segueixen: el Torrent de Can Coll. Experimentem el bosc 95 programa “Cuidem la Terra, cuidem Collserola”, les “Propostes a mida” que es dinamitzen des S’ha treballat estretament amb el CDRE per anar Experimentem la granja .585 del CDRE i el programa “Collserola a l’abast” dotant de contingut el fons de recursos que poden Experimentem la masia 8 dedicat a aquells grups que precisen d’una atenció ser utilitzats pels mestres de manera autònoma, ja Aproximació històrica 38 personalitzada. sigui per als entorns de Can Coll o per a qualsevol Aproximació al món rural 34 altre indret del Parc. L’assessorament en el disseny Aproximació a la vegetació 95 El programa “Cuidem la Terra, cuidem Collserola” d’activitats i el préstec de materials específics és Aproximació a la fauna (CM) 434 ha estat realitzat per 684 alumnes i mestres de 4 fruit de l’experiència i validació de les propostes Aproximació a la fauna vertebrada 75 grups escolars de 5 escoles diferents. Aquesta pro- educatives de Can Coll. Aquesta iniciativa l’ano- posta aglutina un programa educatiu interdiscipli- menem “Propostes a mida” i ha estat escollida en- Aproximació a l’ambient de riera 39 nari que pretén estimular la participació dels cen- guany per  grups escolars, amb la participació Aproximació a la masia 54 tres escolars en accions a favor de la Terra. Treballa de 70 alumnes i mestres . Descoberta de la vegetació I .76 conceptes com la preservació dels espais naturals, Descoberta de la vegetació II 0 la descoberta de la biodiversitat, els canvis d’usos El programa “Collserola a l’abast”,dirigit als col- Descoberta del medi 7 dels espais propers, etc. Metodològicament es pot lectius amb necessitats educatives especials, te Treballem Collserola .589 emmarcar dins dels programes d’aprenentatge/ com objectius principals poder atendre la diversi- Treballem les plantes de l’alzinar 385 servei ja que pretén, sobretot, oferir als alumnes tat, facilitar l’accessibilitat al medi natural i afa- Treballem el paisatge 69 aprenentatges competents. És a dir, aprenentatges vorir el contacte directe amb els valors del Parc Treballem sobre el terreny 48 que ajuden a saber pensar, a implicar-se social- de Collserola. Aquest curs s’ha pogut atendre 49 Cuidem la Terra, cuidem Collserola 684 ment i a desenvolupar el sentiment de responsabi- alumnes provinents de 8 centres. Les tipologies litat envers el món que els envolta. dels centres abasten des d’escoles d’educació Collserola a l’abast 49 especial fins a taller ocupacionals o serveis de Propostes a mida 70 Un any més l’escola d’Esplugues del Llobregat, rehabilitació. Sis dels vuit grups han escollit els Total 10.537 American School, ha incorporat el CTCC al seu programes dedicats a la granja i al món rural, això projecte de serveis a la comunitat fent unes jorna- ens motiva per continuar treballant en la millora Formació de formadors des de col·laboració a l’Àrea de Sant Pere Màrtir. de l’accessibilitat als entorns agrícoles i forestals Sessions de didàctica 354 Així els alumnes de r a 5è de primària han fet la del centre. Destacar que a partir d’una de les acti- Presentacions 79 neteja de taules i bancs, el manteniment de les vitats realitzades s’ha entrat en contacte amb els Sessions de treball amb educadors 74 canalitzacions i l’aigüerola, de les zones enjardi- responsables (psicòlegs i terapeutes) d’un grup de nades, dels entorns de la Font de la Senyora i la joves del Grup Catalonia que realitzen a Flor de Formació de voluntaris  seva vessant de repoblació i també han treballat a Maig estudis de secundària adaptats. Actualment Total 719 la repoblació Jane Godall. s’està treballant conjuntament per dissenyar una Estades de pràctiques activitat de col·laboració permanent amb el Parc Uns 00 alumnes de l’escola Xiprers de Vallvidrera, de Collserola. Total 4 han treballat en l’entorn escolar fent diferents Col·laboracions accions per afavorir la biodiversitat: han fabricat Els Serveis Tècnics del Consorci han continuat amb menjadores per ocells, han preparat un jardí per el compromís d’anar millorant el centre i els seus Total 691 a les papallones i han fet el manteniment d’una entorns propers, des del punt de vista de la se- Primers contactes aigüerola i dels entorns de la Font Joana. Un altre guretat i l’accessibilitat. Així s’ha iniciat la cons- escola de l’entorn de Parc, l’escola Castell Ciuró trucció d’una passera de formigó a l’hort de dalt Visites a la masia i a la granja 357 de Molins de Rei, ha emmarcat el programa dins que ha de facilitar l’accés en cadira de rodes; s’ha Activitats d’estiu 99 del seu projecte d’escola verda, realitzant el man- construït un emparrat a l’hort de baix per tal de Total 656 teniment de camins de passejada del Parc i treball disposar d’una zona de treball a l’ombra; s’ha co- en el jardí de les papallones de Can Coll CEA. I mençat a reforçar el tancament del galliner donats Totals 12.607 per primer cop s’ha experimentat el programa amb els darrers atacs d’una guineu que ha matat l’avi- grups d’estudiants de secundària. Alumnes de l’es- ram. Resta pendent la millora del tancament del cola Mare del Diví Pastor de Barcelona, com a part fruiterar per evitar l’entrada de senglars. pràctica del crèdit de síntesis sobre cooperació i solidaritat, han fet el seguiment i manteniment de El Consorci del Parc de Collserola ha continuat l’itinerari de la Font de Sant Pau, l’estudi i mante- amb el programa d’ajudes econòmiques a les  Consorci Parc de Collserola. Memòria 2011 aCTUaCiOnS: Ús públic, divulgació i educació ambiental escoles i institucions que precisen d’una atenció acollit a aquesta proposta educativa del centre. És preferent ja sigui per qüestions econòmiques o per interessant destacar l’ambient de col·laboració i qüestions socials. intercanvi que s’estableix entre els diferents estu- diants que comparteixen períodes de pràctiques i En la tasca de col·laboració en la formació de fu- que són de procedència ben diversa. Enguany han turs professionals de l’educació, hi han participat estat a Can Coll CEA una biòloga italiana dins del enguany 354 alumnes universitaris, bàsicament de programa europeu “Leonardo da Vinci”, programa les especialitats d’educació infantil i d’educació d’aprenentatge permanent de la Direcció General primària. Val la pena destacar els 50 alumnes de per a l’Educació i Cultura de la Comissió Europea; tercer curs de la Diplomatura de Ciències de l’Edu- una estudiant de la Facultat de Pedagogia de la cació de la Universitat Autònoma de Barcelona Universitat de Barcelona fent les pràctiques d’im- que han realitzat una jornada de treball per co- plicació del darrer curs de carrera; un estudiant nèixer els recursos que s’utilitzen en educació del Institut Rubió i Tudurí de Barcelona, cursant el infantil. També s’han realitzat 78 sessions d’as- nivell  del mòdul de grau superior sobre “Gestió i sessorament amb 74 mestres i professors que organització dels recursos naturals i paisatgístics” han preparat els continguts dels programes que i una estudiant de l’Escola de Capacitació Agrària Experimentem la granja posteriorment desenvoluparan a Can Coll. Dinou de Santa Coloma de Farners, cursant el nivell  del grups de professionals han demanat conèixer el mateix mòdul esmentat. centre, les dinàmiques de treball, les instal·lacions i els recursos, en aquestes presentacions hi ha par- També s’ha facilitat a 6 alumnes del Institut La ticipat 79 persones. Serreta de Rubí la realització del seu projecte de pràctiques sobre teràpies amb animals de granja, S’han mantingut vigents els convenis de col·la- emmarcat dins d’un “Cicle formatiu de grau supe- boració amb les diferents universitats catalanes, rior d’integració social”. I s’han acollit 60 alumnes escoles de grau superior i empreses o entitats, per del Institut Rubió i Tudurí del “Cicle formatiu de tal d’acollir i tutelar estudiants en el seu període grau superior en gestió i organització dels recursos de pràctiques a les empreses. Aquestes pràctiques naturals i paisatgístics”, en una sessió de treball no remunerades, han de suposar per a l’estudiant sobre “Eines per estudiar el paisatge de Collserola l’oportunitat d’apropament al món laboral de des dels 3 anys fins a la ESO”. l’educació ambiental des de la perspectiva d’una administració pública i la integració en un equip de Destaquem també el bon acolliment de les pro- treball amb inquietuds pedagògiques i didàctiques postes d’estiu adreçades al món del lleure, ges- i amb voluntat d’acollir i orientar professionalment tionades des del Centre d’Informació del Parc i des de la pràctica diària. desenvolupades per l’equip de guies. A Can Coll Educació especial CEA s’han ofert tres propostes: “Visites a la granja Enguany han estat quatre els estudiants que s’han de Can Coll” per a infants de 3 a  anys; “Visita Collserola educa: La masia de Can Coll a la granja i el bosc de Can Coll” també per a infants de 3 a  anys i “Juguem a Can Coll” a joves des de 6 a  anys. Aquestes activitats han estat realitzades per 99 alumnes de 3 centres o associacions,acompanyats dels seus responsables. Programes de col·laboració i participació Des de Can Coll es dóna prioritat en el suport de totes aquelles iniciatives que vénen dels Ajunta- ments dels municipis del Parc i també de les en- titats que formen part del seu teixit associatiu. Durant el curs 00 – 0 s’ha treballat con- juntament amb:  Consorci Parc de Collserola. Memòria 2011 Cerdanyola del Vallès Al llarg de tot el curs s’ha continuat participant en A través dels Serveis d’Educació de l’Ajuntament, les sessions mensuals del grup de treball “L’educa- es segueix col·laborant en el programa d’activitats ció per a la sostenibilitat al llarg de la vida”. Aquest educatives “Cerdanyola educa”, oferint tres pro- grup forma part del Pla de Formació Permanent postes diferents: Can Coll i el seu espai natural del Departament d’Educació de la Generalitat de acollint  alumnes de  i 3 anys i La masia de Catalunya i compta amb el suport de la Regidoria Can Coll realitzada per 53 alumnes de on de de Medi Ambient de Sant Cugat i de la Facultat de primària. Les Visita a la granja de Can Coll han Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma deixat d’oferir-se aquest curs per problemes pres- de Barcelona. Enguany s’ha acollit la cloenda del supostaris de l’Ajuntament. curs amb la participació de 30 persones que van realitzar una visita guiada a les instal·lacions del A primers d’octubre es va inaugurar el Museu de centre. Ca n’Oliver a la urbanització de Montflorit i llin- dant amb el Parc. Des de Can Coll es va oferir el S’ha realitzat una sessió de presentació del Pro- fons fotogràfic del centre i es van facilitar elements jecte educatiu del Parc als membres d’un Pla naturals per a les exposicions. A l’estiu es va cedir d’ocupació d’educació ambiental de l’Ajuntament des del CDRE l’exposició “Paisatges Nocturns de de Sant Cugat. Durant la primavera, tècnics del Collserola”i es va col·laborar en la oferta d’una Museu Monestir de Sant Cugat, han participat en Nit d’Astronomia i en un Itinerari nocturn “La nit l’organització de les segones jornades sobre “La al bosc i la llum a la plana”. També es va partici- vinya i el vi a Collserola”. par en una presentació especial del programa pels mitjans de difusió locals. La masia i els seus entorns han acollit pel descans del dinar els 5000 participants de la Marxa Infantil Amb el Servei de Patrimoni s’ha participat con- de Sant Cugat organitzada pel Club Muntanyenc. juntament en les Jornades Europees de Patrimoni, Diverses reunions de planificació entre el Club i el Marxa Infantil de Sant Cugat realitzant un itinerari a peu que enllaça el Museu Parc han garantit el bon ús de les instal·lacions. de Ca n’Oliver i la masia de Can Coll i on es parla de l’ocupació de la serra des dels temps dels ibers Esplugues de Llobregat fins a l’edat mitjana. Mitjançant l’Oficina de Medi Ambient i Civisme de l’Ajuntament es continua participant en l’oferta del I a la primavera, s’ha dissenyat i desenvolupat con- “Programa d’activitats educatives complementàri- juntament la segona edició del programa “La vinya es per als centres docents d’Esplugues”. Enguany i el vi a Collserola”,amb activitats tant al Museu, l’Ajuntament ha subvencionat la participació de com a Can Coll i també al Monestir de Sant Cugat 75 alumnes d’infantil i primària. i a Can Calopa (Barcelona). S’ha acollit als 0 treballadors municipals partici- Val la pena destacar especialment que en col·la- pants de la Setmana de la Qualitat de l’Ajunta- boració amb el Servei de Medi Natural del Parc, ment, en una visita guiada a les instal·lacions del es va donar acolliment als participants d’un Pla centre i en l’explicació del Projecte Educatiu del d’Ocupació municipal, dins del Projecte Impuls, Parc de Collserola. anomenat “Jardiners del bosc”. 30 adults, des del 6 d’octubre fins el 14 de gener, van realitzar tas- Barcelona ques de manteniment de les zones enjardinades Es forma part del Consell de Coordinació Pedagò- del centre, dels murs i les escalinates i dels itinera- gica (CCP) del Institut de Cultura de l’Ajuntament ris i entorns forestals propers. i es participa en el programa d’activitats escolars “Barcelona a l’escola” i en les perceptives sessions Sant Cugat del Vallès de representants. Des de les Regidories de Medi Ambient i d’Ense- nyament, s’ha continuat formant part del “Pla de Al llarg del curs s’ha assistit a les reunions del grup dinamització educatiu” oferint la proposta Cui- de treball “Ciència i Tecnologia” del CCP sobre el dem la Terra, cuidem Collserola als escolars del tema “Recursos digitals per a l’educació” dirigit municipi. per Jordi Quintana, professor del Dep. de Didàctica i Organització Educativa de la UB.  Consorci Parc de Collserola. Memòria 2011 aCTUaCiOnS: Ús públic, divulgació i educació ambiental S’ha participat en la presentació del Programa Promoció del programa d’activitats de Can d’Activitats Escolars (PAE) 00/0 a Cosmocaixa Coll CEA on s’ha presentat la nova carpeta “Curs al Parc”, S’ha participat en la realització de continguts una mostra dels materials educatius de Can Coll per: CEA i la proposta d’activitat “El bosc de Collserola - “El curs al Parc 00/”. Tota la informació s’ha a l’aula” que s’ofereix des del CDRE. incorporat a la web del Parc de Collserola. Podeu consultar: www.parccollserola.net Treball en xarxa amb institucions i entitats - Programa d’activitats escolars (PAE) del Institut de l’entorn de Parc d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona. Podeu S’ha mantingut la col·laboració amb la Unitat de consultar: www.bcn.cat/educacio/pae Programació Pedagògica i Divulgació de l’Àrea - Programa “Cerdanyola educa” de Dinàmica d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, Educativa de l’Ajuntament de Cerdanyola. Podeu tot formant part de la Comissió de Qualitat de consultar: www.cerdanyola.cat/educa la Xarxa d’Equipaments d’EA i UP de la Xarxa de - Publicacions de la Xarxa de Parcs Naturals de la Parcs Naturals. Enguany s’ha col·laborat en la revi- Diputació de Barcelona. sió dels paràgrafs que afecten al Parc de Collsero- Podeu consultar: www.diba.cat la, de les publicacions “Rutes fotogràfiques per - “Pla de dinamització escolar” de l’Ajuntament Treball en xarxa amb alumnes de la universitat la Xarxa de Parcs Naturals” i de la quinta edició de Sant Cugat. Podeu consultar: www.santcugat. “Guia d’equipaments d’EA i UP de la Xarxa de cat Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona curs - “Programa d’activitats escolars complementà- 00 – 0”. ries” de l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat. Podeu consultar: www.esplugues.cat Enguany s’ha renovat de nou (primer conveni -“L’Informatiu” de l’Agenda  escolar de l’Ajun- signat l’any 000) el conveni de col·laboració tament de Barcelona. Podeu consultar: www.bcn. amb el Servei de Rehabilitació Comunitària de es/agenda/ Cerdanyola, servei que pertany a la xarxa pública d’atenció a la salut mental que gestiona Sant Joan El programa educatiu i les activitats que es des- de Déu – Serveis de Salut Mental. Atenen perso- envolupen a Can Coll han obtingut el ressò de nes amb malaltia mental de Ripollet, Cerdanyola, diferents mitjans comunicatius. Destaquem espe- Montcada i Badia amb la finalitat de treballar la cialment les noticies aparegudes a “Cerdanyola seva rehabilitació i reinserció comunitària. Se- info” a la “Guia Parc” a “Tot Cerdanyola” i “Tot gueixen funcionant en dos grups separats: el grup Sant Cugat”, als especials informatius de la Xarxa de treball de manteniment, amb una periodicitat de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona... mensual i amb un grup de 7/8 usuaris, que al llarg I també als programes infantils de TV3 i entrevis- del curs han realitzat tasques de manteniment tes radiofòniques per a Radio Cerdanyola i Radio d’eines agrícoles i de fusteria i pintura i tasques Sabadell de recuperació de murs i escalinates. I el grup de jardineria de 6 persones que setmanalment rea- litzen les seves tasques com a entrenament per a llur integració en el món laboral. Han treballat 3 dilluns fent tasques de manteniment dels marges i entorns, dels diferents espais enjardinats de la finca i treballant al planter de l’hort i la taula de Jardiners del Centyre de Dia l’hort urbà. Les diferents universitats de Barcelona han tro- bat acolliment a Can Coll per a realitzar sessions pràctiques amb els seus alumnes, esmentem par- ticularment la Facultat de Biologia de UB, amb els Departaments de Fisiologia Vegetal i de Biologia Vegetal. 100 Consorci Parc de Collserola. Memòria 2011 Centre d’informació Propostes educatives proposta -El pantà de Vallvidrera- amb dos grups Propostes educatives Grups / Particip. Com equipament del Parc, el Centre d’Informació de cicle superior de primària, amb bons resultats. Passejar i descobrir: 49 5.963 té un paper important en el desenvolupament del El bosc de Collserola 9 3.45 Projecte Educatiu de Collserola, col·laborant en L’època de l’any amb major concentració d’acti- L’alzinar de Collserola 75 .84 les tasques d’informació, formació i descoberta vitats ha estat la tardor, amb un segon pic a la L’obaga de Collserola 34 795 dels valors naturals. Les possibilitats de les instal- primavera. lacions de l’edifici i els seus entorns són espais òp- Els ambients de Collserola 9 49 tims per desenvolupar iniciatives adreçades al món Propostes adreçades al món del lleure El pantà de Vallvidrera  50 escolar o a d’altres col·lectius organitzat. El Parc també a l’estiu, ha estat el programa d’ac- Matinals a Collserola 0 06 tivitats d’aquest curs 00- adreçades als es- Presentació del Parc  3 Això és tradueix en dos línees de treball diferenci- plais, casals d’estiu, etc. El programa s’emmarca Activitats d’estiu - món del lleure: 7 534 ades: ) l’oferta de propostes educatives pròpies, també en les propostes de El curs al Parc. S’han Visita a la granja de Can Coll 6 06 que formen part de l’oferta El Curs al Parc, -inclo- generant noves dinàmiques i nous materials de Visita granja i bosc de Can Coll   ent les activitat d’Estiu al Parc adreçades al món treball, mantenint el joc com eix de treball. Per del lleure-; i ) el treball amb d’altres grups or- ajustar-nos a les dinàmiques concretes d’aquests Juguem al Parc a l’estiu a Can Coll   ganitzat que s’acosten al Centre d’informació per col·lectius i atenent els seus suggeriments del curs Visita el Parc a l’estiu al CI 5 4 fer descoberta de la serra pel seu compte, ja siguin anterior, s’ha fet una revisió ampliant el nombre Descobreix el bosc de Collserola a 4 80 grups escolars o d’altres col·lectius. propostes de curta durada, que permeten combi- l’estiu nar dos grups en un mateix matí i que s’ajusten Total 278 6.735 Aquest curs hem treballat amb 78 grups (6.735 més als horaris d’aquestes organitzacions. L’oferta participants) que han realitzat propostes educati- inclou un ampli programa d’activitats que tenen Visites de grups no guiades ves del Curs al Parc. El Centre ha rebut, també, lloc tant a Can Coll com al Centre d’Informació. Grups Participants 85 grups (.849 participants) que han realitzat la L’activitat amb més èxit ha estat “Visita a la granja Visites concertades visita per compte pròpia. En els dos casos hi ha un de Can Coll”, realitzada per 6 grups. En general 33 .3 (amb avís previ) descens de participants respecte a l’any anterior. s’ha observat un descens significatiu de les de- Visites no concertades mandes d’aquest propostes d’estiu. 5 .37 (sense avís) El treball amb els grups que vénen pel seu compte, Total 85 2.849 ha consistit en proporcionar informació, materials Les activitats educatives s’han desenvolupat amb i recursos per a la visita, ja siguin els del propi normalitat i sense incidències a remarcar. La valo- Matinal a Collserola Centre (fitxer de l’exposició permanent, fulletons, ració del funcionament de les propostes és positiu recomanacions, col·lecció de postals, etc.) o els del tant per parts dels mestres i educadors, com dels Centre de Documentació i Recursos del Parc. alumnes. Propostes adreçades al món escolar Les propostes educatives del Centre d’Informa- ció s’emmarquen sota el títol genèric “Passejar i descobrir”, vinculades als continguts del sistema educatiu formal, proporcionen un primer contac- te amb la realitat del Parc de Collserola, amb les característiques del bosc mediterrani i els essers vius que l’habiten. Adreçades a grups escolars que van des d’educació infantil fins a cicle formatius, universitats o altres grups organitzats. Tenen una Distribució temporal de les activitats durant el curs 00-0 durada d’un matí. Els grups d’edat on hi ha hagut més demandes d’activitats han estat les franges d’educació infantil i primer cicle de primària, amb la proposta educativa -El bosc de Collserola- 9 grups dels 49 totals, seguida per -L’alzinar de Collserola-, adreçada a cicle mitja i superior de primària. La demanda d’activitats de secundària, L’obaga de Collserola, és força menor, 34 grups, en molts casos s’utilitza com activitat d’investiga- ció del crèdit de síntesi. S’ha experimentat la nova 101 Consorci Parc de Collserola. Memòria 2011 aCTUaCiOnS: Ús públic, divulgació i educació ambiental Aula de Can Balasc electrònica. En algun cas s’ha fet també el préstec d’alguns aparells de mesura. Per tal d’obtenir més Des del curs 005-06 les propostes educatives informació per alguns dels estudis, s’ha comptat adreçades al Batxillerat i Cicles formatius es amb el suport de tècnics del Parc, bàsicament del realitzen a l’Aula de Can Balasc. Servei de Medi Natural. Les propostes educatives que es duen a terme Guia de criteris de qualitat per a les a Can Balasc són les que estan lligades als activitats d’educació ambiental. Fora de objectius d’Investigar i aprofundir (Investigació classe. SCEA sobre el bosc i Investigació faunística), però Durant tot aquest curs s’ha seguit participant en també es fan presentacions, sessions específiques, l’elaboració d’aquesta guia, iniciada l’any 009 assessorament al professorat i a l’alumnat en amb la que es pretén: treballs de recerca del Batxillerat –conjuntament - Analitzar el rigor i l’eficàcia de les activitats d’ EA amb el CDRE–, o sessions sobre temes concrets, a que es porten a terme. petició dels responsables dels diferents grups. - Disposar d’un marc consensuat de criteris de qualitat que facilitin el disseny, la realització Proposta de treball i l’avaluació de les propostes educatives i les Investigar i aprofundir Grups Part activitats que s’estan realitzant. - Presentar i exemplificar aquests criteris, de Investigació sobre el bosc  49 manera clara i concreta, en una guia que pugui ser Investigació faunística  4 utilitzada en els cursos de formació. Altres propostes Sessions específiques  3 Això ha suposat l’assistència a diverses reunions i Presentacions  37 el treball posterior al Parc, de tres tècnics del servei Assessorament treballs de 5  d’UPDEA. recerca Sessions amb professors 4 4 Total 147 La publicació, titulada Guia de criteris de qualitat per a les activitats d’educació ambiental. Fora de classe, es va presentar el 0 Podem veure que les Investigacions són el de setembre del 0 a La Pedrera de Barcelona. centre de l’activitat que es realitza a l’Aula. Cal dir que en general els grups de Batxillerat no disposen de molta oferta pensada expressament per a ells, i per això n’hi ha alguns que vénen cada any o cada Treball de recerca dos cursos. Les Presentacions amb els grups universitaris s’han realitzat a l’Aula o al Centre d’Informació, en funció del que anés millor al grup i pel desenvolupament del programa de treball. La sessió forma part d’un programa en què hi ha dues sortides pràctiques a Collserola i al final del qual els alumnes han de fer triar un tema en relació als sistemes naturals i analitzar la gestió que s’està fent al respecte. L’assessorament al professorat en els treball de recerca de segon de Batxillerat és un servei que es realitza en coordinació amb el CDRE. Per fer aquests assessoraments s’han hagut de fer diferents reunions, on han participat tant amb el professorat com els alumnes. També s’ha fer traspàs d’informació per via telefònica i 102 Consorci Parc de Collserola. Memòria 2011 Promoció de la participació Programes amb els ciutadans: Voluntaris de Collserola Voluntaris de Collserola és un projecte de partici- planificació dels continguts de les diferents tas- pació i educació ambiental que funciona des de ques, i de seguiment i valoració dels resultats. 99 i que ofereix a la ciutadania la possibilitat de col·laborar en la gestió del Parc, a títol individu- Tots aquests tècnics també treballen puntualment al. La col·laboració que realitzen els membres del de forma directa amb els voluntaris, ja que realit- projecte es formalitza en la signatura d’un Com- zen les sessions de formació específica a l’inici del promís anual, mitjançant el qual es comprometen curs, on es marquen els objectius, els continguts, a realitzar mensualment diferents tasques de di- el calendari, etc. i es fa la formació necessària en vulgació dels valors de la Serra o de manteniment i relació a la tasca concreta que caldrà fer. A més millora de Collserola, i a participar en les diferents d’aquestes persones, també cal esmentar l’ajut trobades i sessions de formació que es realitzen d’altres tècnics del Consorci, que donen el seu su- durant el curs. És un bon espai per conèixer de port o faciliten informació important per la marxa molt a prop molts aspectes relacionats amb el del projecte. Parc, el seu funcionament i la seva gestió. D’acord amb aquests objectius el projecte es desenvolupa Per tal de realitzar el Pla de formació també s’ha al voltant de tres eixos: la participació, la forma- comptat amb la col·laboració de diferents tècnics ció i les tasques. Per aquest motiu Voluntaris de dels ajuntaments del Parc i amb altres especialis- Collserola és un espai de diàleg, d’aprenentatge tes independents. i de col·laboració. Pel que fa a les relacions exteriors en aquest pe- El 0 ha estat un any important pel projecte ríode s’ha fet: perquè hem celebrat el seu 0è aniversari. S’ha volgut aprofitar l’esdeveniment per fer-ne difusió. Davant dels bons resultats obtinguts pel primer Amb aquest objectiu s’ha muntat una exposició i projecte Voluntaris europeus en Parcs –realitzat s’han organitzat diferents actes. També s’ha apro- dins del marc Grundtvig de la Comissió Europea–. fitat l’esdeveniment per revisar un aspecte impor- el Consorci va considerar que era interessant se- tant del seu funcionament: el calendari. guir participant en aquest projecte, que té com a principals objectius la promoció de la cultura de Funcionament la participació activa de la ciutadania en les àrees protegides, i afavorir l’intercanvi d’experiències so- Coordinació del projecte bre la gestió del voluntariat en els parcs. A més es Des del 006 aquest projecte està gestionat per vol fer una guia de gestió i estàndars de qualitat un equip coordinador format per quatre persones. per la gestió del voluntariat adreçada als coordi- Tres d’elles s’encarreguen també d’altres projectes nadors d’aquest tipus de projectes. Per aconseguir- dins del servei d’UPDEA. los s’han plantejat tres tipus d’activitats: – La realització de seminaris de formació per a A més, hi ha una quarta persona, que pertany a coordinadors de voluntaris de parcs. una empresa externa al Parc, Klousner, i que coor- – L’intercanvi internacional de voluntaris dels dina el funcionament del projecte durant els caps parcs, i de setmana. Alguns dies feiners dóna suport en – La promoció de l’any europeu del Voluntariat diferents tasques. 0 Per les seves característiques, Voluntaris de De moment, l’any 0 es va assistir al primer se- Collserola no podria funcionar sense la feina i el minari de treball, realitzat al nord de Romania del suport dels tècnics que treballen en els diferents  al 6 de maig. Dins d’aquest mateix marc vam serveis del Consorci. Les tasques de col·laboració participar en la reunió de coordinadors de Volunta- que realitzen els voluntaris, se situen dins de dife- riat en ENPs, organitzada per EUROPARC-España, rents àrees de gestió del Parc. Amb totes ells els que es va celebrar el  de juliol a Madrid. Aquesta coordinadors han realitzat en diferents moments entitat va aprofitar l’estada de coordinadors de di- reunions de planificació del curs, de preparació i ferents llocs de l‘Estat, per muntar a la tarda, una 103 Consorci Parc de Collserola. Memòria 2011 aCTUaCiOnS: Ús públic, divulgació i educació ambiental jornada adreçada al públic en general sobre“ Vo- la seva col·laboració. Aquest és el cas de DEPANA luntariado ambiental en ENPs”, que es va fer a la amb qui hem organitzat la sessió de la formació Casa Encendida de Madrid. complementària Els efectes del canvi climàtic so- bre els nostres boscos, que es va fer a la seva seu. El primer trimestre del curs, concretament el 3 d’octubre del 2010, va finalitzar el projecte “Los Organització voluntarios del parque contribuyen al conocimien- Objectius del curs 00- i període setembre- to de los sistemas naturales de Collserola”, pre- desembre 0 sentat pel Parc al programa VOLCAM de la Caja de Ahorros del Mediterráneo (CAM) que impulsa- A partir dels resultats observats i del recull de les va activitats de voluntariat ambiental, i que havia valoracions realitzades per tots els seus compo- començat el 5 de maig. Tota la informació rela- nents: coordinadors, tècnics de referència i volun- cionada amb el projecte: presentació, fotografies, taris, a començament dels curs 00- es van etc. es va penjar a l’espai CAM ON. establir els següents objectius: - Augmentar el nombre de voluntaris/es per tal El Consorci forma part de la Xarxa de Voluntariat d’optimitzar el funcionament del projecte. Ambiental de Catalunya (XVAC), una organització - Garantir un banc de tasques diverses, interes- de segon nivell que aglutina entitats que realitzen sants i útils de manera que puguin respondre als programes i actuacions de voluntariat ambiental. diferents interessos i capacitats dels voluntaris/es. Dins d’aquesta entitat participem en el grup de - Col·laborar amb altres activitats organitzades pel treball de formació. Parc. - Mantenir la comunicació i el traspàs d’informació Aquest curs també hem participat en l’organització entre tots. de la trobada de treball, “Espais Naturals Protegits - Mantenir el model de formació complementària. i voluntariat, una eina de gestió?”, celebrada el 30 - Mantenir el model d’incorporació de nous volun- de setembre del 00 al PN del Garraf. L’objectiu taris. de la sessió era reunir tots els tècnics i tècniques - Mantenir la relació amb altres col·lectius o enti- que treballen en programes de voluntariat als tats afins (XVAC, VOLCAM, Grundvig, …). parcs naturals i altres zones protegides. - Millorar la difusió de projecte. El 30 de novembre del 00 vam assistir a una El període setembre- desembre 0 es va con- Jornada sobre el Voluntariat Corporatiu, realitzada siderar de continuïtat, i per tant es van mantenir a Barcelona. els mateixos objectius. La celebració dels 0 anys La nova exposició de Voluntaris de Collserola del projecte suposava una bona oportunitat per Des de l’abril de 0 estem a la junta permanent reactivar la seva difusió. com a representants de la vocalia de formació. Característiques del col·lectiu Seguint la línia encetada el curs anterior, enguany El projecte Voluntaris de Collserola va començar el també s’ha procurat crear espais de contacte en- curs 00 – amb 80 persones que van signar el tre el col·lectiu de Voluntaris de Collserola i altres seu Compromís de col·laboració amb el Consorci. entitats i grups del territori que també col·laboren El període setembre- desembre es va començar periòdicament amb el Consorci en la gestió del amb 9 voluntaris/es i es va acabar amb 83. Parc, i facilitar així el coneixement mutu. Convidar Els Voluntaris/es estan organitzats en funció de les a les entitats a participar en sessions de formació tasques. Cada tasca és realitzada per un o més creiem que és també una bona manera d’agrair-les equips formats per tres o quatre persones. Sexe Edat Procedència 3són dones (34,06%) • 86,60% viuen en algun dels 0,87% Tenen 40 anys o menys municipis del Parc Un 65,9% tenen entre 4i 65 anys • el municipi més representat és Barcelona amb 60 homes (65,93%) 3,8% tenen més de 65 anys • un 67,03% 3,4% viuen a muni- cipis propers al Parc 104 Consorci Parc de Collserola. Memòria 2011 El curs 00- hi van haver 0 grups de volunta- La Trobada del desembre, que va ser el 7, ris/es que van fer  tasques. El període setembre- on primer de tot es va fer la valoració personal desembre es van fer les mateixes tasques però es i en grup del projecte en relació al curs anterior va poder incrementar el nombre de grups a 3. i al període que aleshores acabava. També es va parlar dels objectius i l’organització del nou any Voluntaris de Collserola, un espai de 0 i es va fer l’Agraïment per la col·laboració participació realitzada i la signatura del Compromís anual. Voluntaris de Collserola és un projecte que vol im- També hi va haver temps per fer Parlem-ne amb pulsar la participació, la col·laboració de la ciuta- el Gerent. Hi van participar 38 persones (43,8% dania en la gestió del Parc. I perquè això sigui pos- dels voluntaris). sible, la comunicació és molt important. Per aquest motiu, a més del contacte personal, es compta - Sessions de formació específica i de planificació. amb diferents moments i/o espais de comunica- En elles els voluntaris sempre tenen l’oportunitat ció i intercanvi on els seus integrants poden par- de fer les seves aportacions en relació a la tasca lar amb els tècnics i els responsables últims de la en què col·laboren. gestió del Parc, tant d’aspectes relacionats amb el - Comissions. En aquest període de temps no es va projecte, de les tasques concretes que es realitzen, crear cap comissió de treball. com de temes generals de gestió. Celebració dels 20 anys de Voluntaris Aquests espais són: les Trobades -dins les quals hi de Collserola ha moments com l’Assemblea o el Parlem-ne-, les Per tal de commemorar aquesta efemèride es van sessions de formació i planificació de les tasques realitzar diferents actes: i les comissions. - El dia  d’octubre, a la Trobada de tardor, es va l’acte central de la celebració. Al matí, amb els - Trobades. Al llarg del curs 00- es van fer voluntaris actuals, es va fer una passejada. A partir dues trobades de treball. La Trobada de tardor, del migdia es van reunir amb la resta de persones el dissabte 8 de setembre, a l’inici del curs, on es que al llarg de tots aquests anys havien estat rela- va parlar dels objectius, l’organització del nou curs, cionades amb el projecte: antics coordinadors, tèc- les tasques, el programa de formació,etc. També es nics, formadors, ex-voluntaris i van continuar els va fer l’Agraïment per la col·laboració realitzada i actes: plantada d’un lledoner, dinar de celebració, la signatura del Compromís anual, document que visió del recull d’imatges i inauguració de la nova vincula el voluntari i el Consorci, així com el Par- exposició. Hi van participar 0 persones. lem-ne amb el Gerent i el vicepresident del Con- - Realització d’una nova exposició: Voluntaris de sorci, en què es va poder parlar de la gestió del Collserola, creant vincles amb el territori, Parc. Hi van participar 5 persones (66,66 % dels que es va inaugurar el  d’octubre del 0. Un lledoner per commemorar els 0 anys de Voluntaris voluntaris actius). - Mostra de fotografies Collserola vista pels vo- luntaris, que es va poder veure al Centre d’Infor- La Trobada de primavera es va fer el dissabte mació des del novembre al març del 0. 8 de maig a Can Coll. En ella es va fer la valora- - Recull d’imatges sobre Voluntaris de Collserola, ció de l’any i del projecte, i es va parlar del canvi al web del Parc i a la pantalla del Centre d’Infor- de calendari que hi hauria en el 0. També es mació van recollir idees per a la formació complemen- - Diversos articles sobre el projecte al Butlletí Parc tària i per a la celebració del 0è aniversari del de Collserola, a la revista d’EUROPARC i al Guia- projecte. Hi van assistir 56 voluntaris/es, 4 dels ParcCollserola. També s’han fet notes informatives actuals (54,54 %) i 4 dels que estan fent la for- a Xarxanet, a diversos mitjans de comunicació de mació inicial. Cerdanyola del Vallès i dues entrevistes a ràdio Sant Cugat. Durant el període setembre- desembre del 0 es van fer dues trobades: Voluntaris de Collserola, un espai La Trobada de tardor, en què es va celebrar els 0 de col·laboració anys del projecte, i que es va fer el  d’octubre. A partir de les reunions de preparació que es van Com que era un esdeveniment especial va tenir un fer amb els tècnics de referència realitzades el 7 altre format. de març del 00 i el 8 de juny del 0, de les 105 Consorci Parc de Collserola. Memòria 2011 aCTUaCiOnS: Ús públic, divulgació i educació ambiental El programa de formació valoracions de les coordinadores i de les valora- voluntaris desenvolupar eficaçment la seva tasca, cions que els voluntaris van fer a la trobada de i reconèixer-se personalment com una peça clau Presentació del Parc i del  de gener projecte Voluntaris de primavera, es van elaborar la llista de tasques a dins l’engranatge de gestió del Parc. Però a més, Collserola fer durant el curs i es van preparar les sessions de la formació és imprescindible per aconseguir que formació específica i planificació. els voluntaris puguin ser agents multiplicadors del Dates concertades Entrevista missatge de la conservació i alhora dinàmics en Al llarg del curs 00- les tasques que es van l’acció ambiental.  de febrer Sessió: La serra i el Parc realitzat van ser les següents: 6 de febrer Sessió: Fer de voluntari a - Tasques de suport als tècnics del Parc en l’aten- Dins aquest programa s’estableixen tres grans mo- Collserola ció al visitant. Dins d’aquest bloc hi trobem la fei- ments formatius: Març- juny Període d’Observació de na de Suport a l’atenció al visitant en el Centre - La formació inicial: aquella que reben les diferents tasques d’Informació i a Can Coll els caps de setmana, i el persones interessades en formar part del projec- Trobada de Possibilitat d’estar amb guiatge d’itineraris a peu. En aquest cas, la nove- te abans de la signatura del compromís i que els primavera tot el col·lectiu. Valoració tat va ser la creació d’un nou grup de Guiatges permet conèixer Collserola, la seva gestió i més en de la formació entre setmana. concret el projecte de Voluntaris de Collserola. Entrevista Entrevista i decisió - Tasques de col·laboració en el manteniment i la d’incorporar-se o no. millora del Parc. Dins d’aquest bloc tenim les que El procés d’incorporació a Voluntaris té una pauta tenen relació amb els sistemes naturals com: el establerta. Les persones que volen ser voluntaris/es seguiment del creixement dels arbres de les repo- han d’omplir un qüestionari que troben al web del blacions, la distribució de l’ailant i una novetat, la Parc. El curs 00- es van rebre 49 sol·licituds. reedició de la tasca de Distribució d’arbres singu- Totes aquestes persones van ser convocades a una lars, començada en anys anteriors però abandona- presentació general del parc i del funcionament da per falta de voluntaris interessats. També hi ha del projecte, amb l’objectiu que després poguessin les relacionades amb els elements construïts, com decidir si continuaven o no amb la formació. Això la catalogació i el manteniment de les fonts, i la els suposava assistir a dues sessions de treball. catalogació i el manteniment de les barraques de A continuació, durant quatre mesos van anar, un vinya. Per últim, hi ha les que es deriven de l’ús del cop al mes, a veure i participar en la realització parc com la revisió de la senyalització dels itinera- de diferents tasques. Per muntar l’itinerari de cada ris a peu, el manteniment d’aquesta senyalització persona es va tenir en compte la seva disponibi- i la neteja de zones. Durant el període setembre- litat de calendari i les seves preferències. Durant desembre 0 es van mantenir les mateixes aquest període van poder participar en les sessions tasques, però l’augment de voluntaris/es van fer de formació complementària adreçades a la resta Sessió de formació inicial possible la creació de nous grups per fer-les. de voluntaris, si hi havia places lliures. També se’ls va convocar a la Trobada de primavera, on es va fer Sessió de formació complementària Com d’altres anys, es va fer l’actualització de tots amb ells la valoració del procés d’incorporació. els documents lligats a les diferents tasques, així com la millora i adequació de totes les fitxes de De les 49 persones que van presentar la sol·licitud, treball que es va considerar necessària. 35 van decidir començar la formació inicial. D’elles, 23 van acabar tot el procés, i 19 les que finalment Col·laboracions especials es van incorporar a Voluntaris a mitjans de juny Al llarg del curs, organitzades pel Parc o en col- del 0. laboració amb altres entitats, se celebren diferents activitats de divulgació adreçades al públic en - La formació complementària: aquella que general. Normalment es demana a Voluntaris any rere any busca complementar els coneixe- de Collserola que doni suport a l’organització. ments que tenen els voluntaris sobre Collserola Aleshores des de coordinació es pensa en cada cas i sobre la gestió del territori en general (els sis- quin pot ser la tasca a realitzar. temes naturals, història, urbanisme,..) així com també les seves habilitats. Aquest bagatge els ha Voluntaris de Collserola, un espai de permetre actuar com a voluntaris ambientals d’aprenentatge de Collserola. En ella hi participen tant tècnics del Partint d’aquesta idea, cada curs es dissenya un Consorci del Parc de Collserola com formadors ex- programa de formació que té l’objectiu de facilitar terns que aporten una visió diferent sobre la Serra tots aquells coneixements que han de permetre als i els seus reptes. El programa de formació s’ha des- 106 Consorci Parc de Collserola. Memòria 2011 envolupat al llarg de tots els mesos del curs, per sessions i dues han estat dirigides per dos forma- tal de facilitar l’assistència de la major part dels dors). Hi han participat un total de 60 voluntaris voluntaris. A cada voluntari se li aconsella que faci (75 %). Un 46,5 % d’ells ha fet dues o més ses- com a mínim dues sessions de formació. sions de formació. També s’han mantingut les tres tipologies de ses- Durant el període setembre- desembre es va de- sions: cidir fer dues sessions de treball, una de conei- - Les sessions de treball que es desenvolupen un xement dels sistemes i naturals, i una altra sobre dissabte al matí amb una durada de 4 hores i que eines i instruments, on van participar 3 voluntaris combinen explicacions amb una excursió per algun (5 %). indret del Parc. És el format de sessió majoritari. - Les xerrades o taules rodones, sessions curtes, - La formació específica, és aquella que se d’ aproximadament dues hores de durada, i que centra bàsicament amb les necessitats que tenen intenten aprofundir sobre aspectes de la tasca dels els voluntaris a l’hora de desenvolupar la tasca de Voluntaris en concret, i de la gestió del territori en col·laboració amb el Parc. Cada tasca suposa una general. Es realitzen entre setmana, per la tarda, i sessió diferent que es dissenya conjuntament amb no necessàriament al Parc. els tècnics de referència. Es fan a començaments - Sessions “ tast d’Agenda”, activitats que formen de curs- a finals de juny i començaments de juli- part de l’Agenda del Parc i que es fan majoritàri- ol- i serveixen per parlar sobre tot allò associat a ament el diumenge al matí. Tracten temàtiques la realització de la tasca: plantejament i objectius, d’interès general i que poden ser també d’interès mètode de treball, les tècniques a utilitzar i el re- per als voluntaris. gistre de les observacions. També es concreta el calendari. Tot el que aquell dia s’acorda, es recull El programa de formació complementària del curs en els diferents Fulls del curs, un per a cada feina 00- han estat format per  sessions, 9 de diferent. Aquest escrit i el Full de tasca, són els treball,  xerrada i  sessions tast d’Agenda. Les documents de referència indispensables durant el temàtiques han estat força diverses, realitzant-se curs. 5 sessions sobre aspectes socials i històrics de la Serra, 5 sessions sobre el coneixement dels siste- L’horari de les sessions permet fer bé la planifica- Sessió de Formació específica mes naturals i de la seva gestió, i dues sobre eines ció, però deixa poc temps per desenvolupar algun i instruments que poden utilitzar-se a la tasca dels tema més de fons relacionat amb la tasca. Això Voluntaris. Com a novetat del curs, una de les ses- es deixa per a les sessions de formació comple- sions es va desenvolupar en dos dies, un de teoria mentària. i un altre de pràctica. Hi han participat un total de  formadors diferents (tres d’ells han fet dues El curs 00- es van realitzar  sessions – una Col·laboracions 2010- 2011 En les matinals temàtiques que normalment es celebren a Can Coll, i on cal donar suport a l’equip que coordina les activitats i/o ampliar el nombre de voluntaris habitual. Dies especials - Festa dels ocells (3 d’octubre 00 i  d’octubre del 0). Hi van col·laborar  voluntaris entre els quals hi havia també a les persones que aquell dia tenien el servei habitual. - Festa del Parc (0 d’abril de 0). Hi van col·laborar 3 voluntaris. Aplec de Sant Medir Com en anys anteriors el Parc es va implicar en l’organització de l’Aplec i estava previst que alguns Voluntaris formessin part dels equips de (3 de març 00). control i informació als participants que hi havia a la zona dels voltants de l’ermita. Finalment la pluja va fer suspendre l’acte. Aquesta iniciativa es realitza dins del marc del projecte de la Gestió participada de la riera de Vallvidrera i Voluntaris de Collserola col·labora en la coordinació. Normalment els voluntaris que participen son majoritàriament els del grup que fa la tasca de Neteja de zones. Jornada “Fem dissabte” Al llarg de tot aquest període de temps s’han realitzat 3 jornades d’aquest tipus, els dies 7 de novembre, 6 de març i 6 de novembre i han participat 8 voluntaris. Ja fa anys que un grupet de voluntaris que inicialment fèien la tasca de suport al visitant a Can Coll van proposar de fer un dia el guiatge Sortides de l’Agenda d’un itinerari una mica més llarg dels que es fan habitualment. Davant de l’èxit que sempre ha tingut la proposta, es va decidir fer-la un cop d’activitats del Parc l’any. Aquest curs es va fer el dia  de maig i van anar  persones.. 10 Consorci Parc de Collserola. Memòria 2011 aCTUaCiOnS: Ús públic, divulgació i educació ambiental Curs 2010 - 2011 Període setembre - desembre 2011 Tasques de suport als tècnics del Parc en l’atenció al visitant Com a suport a l’atenció al públic en aquest centre s’ha fet: Com a suport a l’atenció al públic en aquest centre s’ha fet: - Guiatge dels diferents itineraris que hi ha al voltant del - Guiatge dels diferents itineraris que hi ha al voltant del centre: Serra centre: Serra d`en Cardona (amb0 p) , el recorregut de l’al- d`en Cardona (amb47 p), pantà de Vallvidrera (77 p), font de la Bude- Suport a l’atenció al visitant zinar ( 7 p) i Font de Can Llevallol (56 p). llera (24 p), el recorregut de l’alzinar ( 25 p) i el Camí florit (2 p). al Centre d’Informació - També han fet guiatges de l’exposició amb 8 persones. - Des del 14 de novembre fins a l’abril s’han fent observacions dels El diumenge  de desembre, el grup de voluntaris del Cen- ocells que van a la menjadora amb els visitants que s’animaven (59 p). tre d’Informació va col·laborar en la celebració del Dia Inter- També han fet guiatges de l’exposició amb 36 persones. nacional de les Muntanyes. Com a suport a l’atenció al públic en aquest centre s’han fet:- Com a suport a l’atenció al públic en aquest centre s’ha fet: Visites a la masia (79 p), suport a les visites a la granja de Can Coll Visites a la masia (38 p), visites a la Feixa dels ocells (49p), Suport a l’atenció al visitant (95 p), visites a la Feixa dels ocells (35p), manteniment del Jardí de manteniment del Jardí de les papallones, guiatges dels itine- al CEA Can Coll les papallones, guiatges dels itineraris al voltant del centre “Font de raris al voltant del centre “Font de Sant Pau” i “Puig de la Sant Pau” i “Puig de la Guàrdia” (07 p), sortida especial Can Coll-Turó Guàrdia” (8 p) de l’Ermetà ( persones). Al llarg de tot aquest curs, els 5 grups d’Itineraris a peu: Carenes, Nou, En aquests 4 mesos, els 5 grups d’Itineraris a peu han pre- Urbanisme, Valls i Sèniors han preparat i realitzat 8 sortides guiades, parat i realitzat 0 sortides guiades - 5 d’elles noves -, una Guiatge d’itineraris a peu dues de les quals al final es van haver d’anul·lar per mal temps, i en de les quals al final es van anul·lar per mal temps. Han par- les que han participat un total de 576 persones. Cal dir que d’elles 8 ticipat 67persones. eren noves. Tasques de col·laboració en el manteniment i la millora del Parc S’ha fet el manteniment del marcatge i el seguiment del crei- Seguiment del creixement S’ha fet el manteniment del marcatge i el seguiment del creixement xement dels arbres de la parcel·la . de Can Messeguer i dels arbres de les repobla- dels arbres de 8 parcel·les de Can Messeguer: 0., 0.,.,., ., del transsecte Font de la Beca . També s’ha revisat i repintat cions 3., 3. i 4.. la de Torre Baró 3. Han catalogat 35 arbres de la zona propera al CI, Santa Maria de En aquest període han catalogat 6 arbres de la vall de Sant Distribució d’arbres singulars Vallvidrera, la Budellera i Les Planes. Just. Al llarg del curs el grup han estat detectant i caracteritzant focus d’ai- lants a la zona C i D de la Xarxa Bàsica, on han detectat i caracteritzat En aquest període s’ha anat a pistes noves dels sectors A i Distribució de l’ailant 7 taques. Dos cops han anat a fer arrencada de planta al·lòctona: C, que havien quedaven pendents, i on s’han trobat 4 focus figues de móro, aloes a la carretera de les Aigües i ailants que s’han caracteritzat joves, prop de Can Fermí . Aquest curs s’ha fet el manteniment dels accessos i de les font s de Catalogació i manteniment Mas Sauró, font de Can Gordi i font Tenebrosa. Dins de la col·laboració .Aquest curs s’ha fet el manteniment dels accessos i de les de les fonts amb el projecte de la riera de Vallvidrera s’ha pogut localitzar i catalogar font s de St Vicenç, de L’Ermetà i de la dels Verns. les fonts: del Forn, de Can Calopa, Calenta, Fresca, Rosa. Catalogació i manteniment Aquest curs s’ha fet la catalogació i el manteniment de les barraques de S’ha fet la catalogació i el manteniment de les barraques La de les barraques de vinya Can Ferriol 3 i Samson ,  i 3, Torre Abadal  i 5. Salut 3 i Can Salat. S’ha fet la neteja de diferents zones: a l`entorn del pantà de Vallvidrera, a una zona de Valldoreix, prop de la carretera, als voltants de la font S’ha fet la neteja d’una zona de la riera de La Salut Neteja de zones Tenebrosa, a dos punt del Passeig de les Aigües i prop del cementiri de Cerdanyola.. Com a activitat especial, els mesos de novembre i abril es va participar en l’organització del Fem dissabte. S’ha realitzat la revisió dels següents itineraris: els itineraris groc, verd, taronja, vermell i blau de l’àrea de Can Coll; el groc de l’àrea de lleure Han fet la revisió dels itineraris verd, vermell, blau, taronja Revisió de la senyalització de La Salut de Sant Feliu; la revisió de la nova proposta que hi havia de l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera. També s’ha dels itineraris a peu per al recorregut vermell de l’àrea de lleure de Sant Pere Màrtir; els dos fet la revisió del de Voluntaris. itineraris de l’àrea de lleure de la Rambla de Can Bell.. Tot i que aquest grup normalment només fa el manteniment de la se- nyalització dels itineraris, algun cop també n’ha fet la revisió. La feina Manteniment de la feta ha estat: la revisió i el manteniment dels itineraris blau i groc de Aquest grup ha seguit muntant el nou itinerari de Sant Pere senyalització dels itineraris Can Ribes; el groc de l`area de lleure de Castellciuró; el manteniment Màrtir. També ha fet el manteniment dels itineraris del verd i a peu dels itineraris taronja, groc i blau de l’àrea de Can Coll; han començat a lila; de l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera muntar la senyalització de la nova proposta de recorregut .l’antic itine- rari vermell de l’àrea de lleure de Sant Pere Màrtir i 10 Consorci Parc de Collserola. Memòria 2011 Curs 2010 - 2011 Període setembre - desembre 2011 Tasques de suport als tècnics del Parc en l’atenció al visitant per tasca- que van tenir lloc al Centre d’Informa- era fer funcionar la web interna que ja està munta- Com a suport a l’atenció al públic en aquest centre s’ha fet: ció o a Can Coll, els dies 9 de juny, 3 i 8 de juliol, da, però no ha estat possible. La raó principal rau Com a suport a l’atenció al públic en aquest centre s’ha fet: - Guiatge dels diferents itineraris que hi ha al voltant del - Guiatge dels diferents itineraris que hi ha al voltant del centre: Serra 9, 0 i 7 de setembre i  d’octubre de 009. en què s’ha estat muntant la nova web del Parc centre: Serra d`en Cardona (amb0 p) , el recorregut de l’al- d`en Cardona (amb47 p), pantà de Vallvidrera (77 p), font de la Bude- Hi van participar 7 tècnics del Parc i van assistir el i s’ha considerat que valia la pena esperar a què Suport a l’atenció al visitant zinar ( 7 p) i Font de Can Llevallol (56 p). llera (24 p), el recorregut de l’alzinar ( 25 p) i el Camí florit (2 p). 75,9 % dels voluntaris/es. aquesta funcionés del tot per començar a activar al Centre d’Informació - També han fet guiatges de l’exposició amb 8 persones. - Des del 14 de novembre fins a l’abril s’han fent observacions dels El diumenge  de desembre, el grup de voluntaris del Cen- l’altra. ocells que van a la menjadora amb els visitants que s’animaven (59 p). tre d’Informació va col·laborar en la celebració del Dia Inter- Com que es va decidir que el període setembre- També han fet guiatges de l’exposició amb 36 persones. nacional de les Muntanyes. desembre, a nivell de tasques, seria una continuï- Difusió del projecte Com a suport a l’atenció al públic en aquest centre s’han fet:- tat del curs anterior, no es van fer les sessions de La pàgina web del Parc de Collserola és una de les Com a suport a l’atenció al públic en aquest centre s’ha fet: Visites a la masia (79 p), suport a les visites a la granja de Can Coll Visites a la masia (38 p), visites a la Feixa dels ocells (49p), formació específica de totes les tasques. Només es finestres obertes a la ciutadania on s’hi poden tro- Suport a l’atenció al visitant (95 p), visites a la Feixa dels ocells (35p), manteniment del Jardí de manteniment del Jardí de les papallones, guiatges dels itine- van fer dues. Una va ser la de la tasca de Guiat- bar diferents informacions. El Projecte Voluntaris al CEA Can Coll les papallones, guiatges dels itineraris al voltant del centre “Font de raris al voltant del centre “Font de Sant Pau” i “Puig de la ge d’itineraris a peu, el 8 de juny al Centre d’In- de Collserola hi té un espai reservat. Sant Pau” i “Puig de la Guàrdia” (07 p), sortida especial Can Coll-Turó Guàrdia” (8 p) de l’Ermetà ( persones). formació, ja que calia organitzar les sortides de Durant el curs 0- quan es va renovar el web del l’Agenda d’activitats del darrer trimestre de l’any. Parc, també es va canviar aquest apartat. Al llarg de tot aquest curs, els 5 grups d’Itineraris a peu: Carenes, Nou, En aquests 4 mesos, els 5 grups d’Itineraris a peu han pre- L’altra es va fer amb el grup de Seguiment de les Urbanisme, Valls i Sèniors han preparat i realitzat 8 sortides guiades, parat i realitzat 0 sortides guiades - 5 d’elles noves -, una Guiatge d’itineraris a peu dues de les quals al final es van haver d’anul·lar per mal temps, i en repoblacions del dissabte, ja que tots els seus com- Un altre mitjà de difusió important és el Butlletí del de les quals al final es van anul·lar per mal temps. Han par- les que han participat un total de 576 persones. Cal dir que d’elles 8 ponents eren nous. El dia que els tocava servei van Parc, que surt cada trimestre, i on hi ha una secció ticipat 67persones. eren noves. fer-lo amb el tècnic de referència, que els va for- de difusió anomenada Voluntariat al Parc, on hi ha mar sobre com dur a terme la tasca. un apartat que explica les novetats de Voluntaris Tasques de col·laboració en el manteniment i la millora del Parc El calendari de la resta de tasques es van acordar de Collserola. En ell s’expliquen els esdeveniments S’ha fet el manteniment del marcatge i el seguiment del crei- Seguiment del creixement S’ha fet el manteniment del marcatge i el seguiment del creixement durant la Trobada de Primavera. més remarcables del curs, alhora que es fa difusió xement dels arbres de la parcel·la . de Can Messeguer i Distribució d’arbres singulars dels arbres de les repobla- dels arbres de 8 parcel·les de Can Messeguer: 0., 0.,.,., ., del projecte. del transsecte Font de la Beca . També s’ha revisat i repintat cions 3., 3. i 4.. la de Torre Baró 3. Comunicació A l’Agenda del Parc es fa difusió de les activitats Han catalogat 35 arbres de la zona propera al CI, Santa Maria de En aquest període han catalogat 6 arbres de la vall de Sant Comunicació interna que fan els voluntaris dins l’àmbit de les tasques Distribució d’arbres singulars Vallvidrera, la Budellera i Les Planes. Just. L’existència d’una bona comunicació interna és de suport a l’atenció al visitant com les que fan al un dels requisits indispensables per al bon funci- centres de visitants o les sortides guiades a peu, Al llarg del curs el grup han estat detectant i caracteritzant focus d’ai- onament d’un projecte com aquest en què hi ha Per anunciar aquestes últimes també es fan uns lants a la zona C i D de la Xarxa Bàsica, on han detectat i caracteritzat En aquest període s’ha anat a pistes noves dels sectors A i Distribució de l’ailant 7 taques. Dos cops han anat a fer arrencada de planta al·lòctona: C, que havien quedaven pendents, i on s’han trobat 4 focus implicades un nombre força gran de persones. En cartells informatius que es col·loquen als centres figues de móro, aloes a la carretera de les Aigües i ailants que s’han caracteritzat la major part dels casos la comunicació és directa, del Consorci. Amb l’inici dels guiatges entre set- joves, prop de Can Fermí per via telefònica o electrònica. Aquest contacte mana, es va decidir fer uns pòsters divulgatius personal també es dóna els dies que hi ha tasca, d’aquestes sortides que els voluntaris pengen so- . Aquest curs s’ha fet el manteniment dels accessos i de les font s de formació o a les trobades. bretot a centres d’activitats de la gent gran. Catalogació i manteniment Mas Sauró, font de Can Gordi i font Tenebrosa. Dins de la col·laboració .Aquest curs s’ha fet el manteniment dels accessos i de les de les fonts amb el projecte de la riera de Vallvidrera s’ha pogut localitzar i catalogar font s de St Vicenç, de L’Ermetà i de la dels Verns. les fonts: del Forn, de Can Calopa, Calenta, Fresca, Rosa. El projecte compte amb un canal de comunicació Com que algunes de les activitats que realitzen els més formal, l’Informatiu, que recull tota la infor- Voluntaris formen part de l’Agenda del Parc, tots Catalogació i manteniment Aquest curs s’ha fet la catalogació i el manteniment de les barraques de S’ha fet la catalogació i el manteniment de les barraques La mació vinculada al funcionament del col·lectiu: aquells mitjans on aquesta es difon (premsa, ra- de les barraques de vinya Can Ferriol 3 i Samson ,  i 3, Torre Abadal  i 5. Salut 3 i Can Salat. l’agenda, el programa de treball, la crònica de les dio) també són mitjans on es difon el projecte. S’ha fet la neteja de diferents zones: a l`entorn del pantà de Vallvidrera, trobades, dels diferents esdeveniments, la feina a una zona de Valldoreix, prop de la carretera, als voltants de la font feta, etc. Té una periodicitat d’entre  o  mesos. Balanç del curs S’ha fet la neteja d’una zona de la riera de La Salut Neteja de zones Tenebrosa, a dos punt del Passeig de les Aigües i prop del cementiri de Al llarg del curs 00 - s’han fet 8 Informatius. Al començament de tot aquest període que ens Cerdanyola.. Durant el període setembre- desembre se n’han ocupa, es van establir uns objectius. Un cop revi- Com a activitat especial, els mesos de novembre i abril es va participar en l’organització del Fem dissabte. fet . sats els resultats i tenint en compte les valoracions S’ha realitzat la revisió dels següents itineraris: els itineraris groc, verd, fetes pels tècnics de referència, els voluntaris i els taronja, vermell i blau de l’àrea de Can Coll; el groc de l’àrea de lleure Han fet la revisió dels itineraris verd, vermell, blau, taronja Revisió de la senyalització El funcionament del projecte de vegades requereix coordinadors, poden fer les següents valoracions: de La Salut de Sant Feliu; la revisió de la nova proposta que hi havia de l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera. També s’ha dels itineraris a peu la tramesa de documents o informacions puntuals per al recorregut vermell de l’àrea de lleure de Sant Pere Màrtir; els dos fet la revisió del de Voluntaris. itineraris de l’àrea de lleure de la Rambla de Can Bell.. que no es poden acollir a la temporalitat dels In- • Organització/funcionament general Tot i que aquest grup normalment només fa el manteniment de la se- formatius. Per això cal fer trameses especials. Això nyalització dels itineraris, algun cop també n’ha fet la revisió. La feina passa amb les invitacions a la col·laboració en els S’ha aconseguit: Manteniment de la feta ha estat: la revisió i el manteniment dels itineraris blau i groc de Aquest grup ha seguit muntant el nou itinerari de Sant Pere Dies especials o la informació prèvia que s’envia - Augmentar el nombre actual de voluntaris/es per senyalització dels itineraris Can Ribes; el groc de l`area de lleure de Castellciuró; el manteniment Màrtir. També ha fet el manteniment dels itineraris del verd i de les sessions de formació específica o comple- optimitzar el funcionament del projecte. a peu dels itineraris taronja, groc i blau de l’àrea de Can Coll; han començat a lila; de l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera mentària. - Millorar el compliment del Compromís i fer-lo muntar la senyalització de la nova proposta de recorregut .l’antic itine- rari vermell de l’àrea de lleure de Sant Pere Màrtir i Finalment comentar que un dels objectius del curs compatible amb la col·laboració en diferents esde- 10 Consorci Parc de Collserola. Memòria 2011 aCTUaCiOnS: Ús públic, divulgació i educació ambiental veniments que organitza el Consorci. - Millorar el model d’incorporació de nous volun- - Millorar el calendari de funcionament. taris. - Millorar l’assistència a les sessions de formació • Eixos centrals complementària. Participació: S’ha millorat el format i els con- - Millorar la formació específica tinguts de les Trobades. Cal seguir treballant per augmentar l’assistència. • Eines: Comunicació Tasques: S’ha aconseguit: La comunicació: S’ha aconseguit millorar la in- - Millorar la comunicació i el traspàs d’informació formació que surt al web del Parc i muntar el web entre tots. intern que es posarà en funcionament molt aviat. - Garantir que totes les tasques que es realitzen La difusió: S’ha aconseguit augmentar la relació siguin útils per al Parc. amb altres col·lectius afins. La celebració dels 20 - Crear un banc de tasques diverses, interessants i anys ha permès muntar una exposició i s’ha apro- útils que puguin respondre als diferents interessos fitat per fer més difusió del projecte. i habilitats dels voluntaris/es. Formació: S’ha aconseguit : Programes de col·laboració amb entitats i empreses “Col·laborem” amb el Foment Martinenc Cada vegada més la ciutadania -de forma indivi- Aquesta entitat va fer una col·laboració conjunta- dual o organitzada en entitats- demana de col- ment amb el WWF de Barcelona que va consistir laborar amb el Consorci en la difusió dels valors de en la col·locació d’unes 0 caixes de reforestació, Collserola i en la seva millora i manteniment. De a la font de Santa Eulàlia, que formaven part de sempre, això ha estat vist com una oportunitat per projecte Waterbox. augmentar el coneixement d’aquest espai protegit i de la seva gestió. Per això s’ha procurat crear di- Col·laboracions puntuals ferents espais que ho fessin possible. Voluntaris de Aquest curs s’han establert contactes amb diver- Collserola és un d’ells. ses entitats per fer aquest tipus de col·laboracions, que han tingut diferent resultat. En tots els casos Però a banda d’això, també hi ha moltes entitats o han estat elles les que s’han adreçat al Consorci associacions que al llarg dels curs col·laboren fent perquè estaven interessades en fer una actuació tasques a la Serra de forma periòdica o puntual. puntual. Sempre s’ha aprofitat la reunió de con- Aquestes accions les agrupem sota el nom de Col- tacte per fer divulgació del Parc i la gestió. laborem amb el Parc. Es tracta d’actuacions que estan relacionades sobretot amb la conservació i El dia que l’entitat ha vingut al Parc, abans de fer millora del medi natural. Per realitzar-les s’aprofita l’acció, s’ha fet fa una breu sessió informativa so- l’estructura tècnica i alguns dels recursos materials bre Collserola i el Parc, així com de les feines que del projecte Voluntaris de Collserola. En totes elles es realitzen de conservació i manteniment. L’objec- es procura que les persones dels grups que vénen tiu és contextualitzar i valorar la feina que faran. marxin amb un major coneixement dels valors de En alguns casos s’ha visitat l’exposició del Centre Collserola i del que significa la seva gestió. d’Informació. També se’ls ha donat els fullets d’in- formació del Parc, l’Agenda trimestral i el Butlletí. Col·laboracions periòdiques Aquestes entitats han estat: Tasques Amb entitats com la Lliga per a la Defensa del Entitat realitzades Patrimoni Natural (DEPANA), el Consorci té forma- - Foment Martinenc (Secció excursionista de Hivern: reposició i litzada la seva relació amb un conveni. L’objectiu Barcelona): Aquesta entitat ha apadrinat la font manteniment de les re- però és anar més enllà de la realització d’accions de Can Güell i vénen periòdicament a fer-ne el poblacions de Sant Pere concretes i establir un intercanvi a diferents ni- seu manteniment. Aquest curs han vingut el 6 DEPANA Màrtir i font de Santa vells. Un exemple d’això és la realització conjunta d’octubre i el 9 de maig ( persones). Eulàlia. Primavera- estiu: d’una sessió de formació anual que comparteixen arrencada de planta al·lòctona. els socis d’aquestes entitats i els participants del Totes aquestes col·laboracions es difonen al But- projecte Voluntaris de Collserola. lletí del Parc. 110 Consorci Parc de Collserola. Memòria 2011 Gestió participada a la riera de Vallvidrera La finalitat d’aquest projecte és recuperar tant l’es- tat natural de la riera com l’interès social d’aquest Les zones en què es va intervenir ja s’havien ne- espai, tot seguint les directrius que assenyala la tejat en edicions anteriors, però tant pels aiguats Directiva Marc de l’Aigua (DMA), aprovada per la com pels abocaments incontrolats fan necessària Unió Europea l’any 000. la intervenció periòdica d’aquests indrets. - Sessió formativa adreçada al grup de Voluntaris És un projecte que el Consorci comparteix amb la de Collserola, en el marc del seu programa anual Universitat de Barcelona i l’Associació Hàbitats- de formació. Projecte Rius, i en el que participen veïns, organit- zacions i entitats de la conca. A més, s’ha actualitzat l’exposició itinerant “Recu- perar el camí de l’aigua”, inaugurada l’any passat Es compta amb l’adhesió dels tres municipis per on al Centre d’Informació del Parc. L’exposició és una travessa la riera: el Districte Sarrià - Sant Gervasi, petita mostra sobre el procés participatiu i les ac- de Barcelona, Sant Cugat del Vallès i Molins de tuacions de restauració que s’han portat a terme a Rei. A més, de l’aprovació i auspici de l’Agència la riera, des de l’inici del projecte. Ha estat expo- Catalana de l’Aigua (ACA). sada al Centre Cívic Creu d’en Blau, de Les Planes, Explicació del projecte prèvia a la sortida de neteja al Poliesportiu de Molins de Rei i al Vestíbul de Podem diferenciar dues línies de treball en l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. paral·lel: • Procés participatiu adreçat a la ciutadania co- - Vídeos divulgatius per difondre el projecte. ordinat des del Servei d’Ús Públic i Educació Am- S’ha realitzat el vídeo“Recuperem la riera de biental. Vallvidrera” en el que s’explica totes les fases i • Intervencions ambientals de millora portades actuacions del projecte i, un altre més específic, a terme des del Servei de Medi Natural del “Restauració fluvial a Collserola” per explicar les Consorci. tècniques de bioenginyeria que es fan servir per a la restauració dels talussos. Tots dos es poden Respecte al procés participatiu es porta a terme veure al web del parc. un programa d’activitats adreçades a promoure la - També s’ha treballat en l’edició de dos Opúscles participació ciutadana. divulgatius sobre les millores a la riera en aquests darrers anys i, un altre, d’itineraris al voltant del - Sortides de descoberta de la riera. Una activitat pantà de Vallvidrera per conèixer un dels dos tor- en què es combina l’aprenentatge sobre tècniques rents de la capçalera de la riera. d’estudi dels espais fluvials amb la descoberta naturalística d’alguns racons de la riera. Aquestes Finalment, ens plau comunicar que el projecte ha sortides s’emmarquen en l’agenda d’activitats del estat guardonat amb un accèssit del Premi Terri- Un dels equips de neteja Centre d’Informació del Parc. tori, convocat per la Societat Catalana d’Ordena- - Participació en la Jornada “Rius amb aigua, rius ció del Territori (SCOT). És un premi bianual que amb vida”, organitzada pel CEPA en el marc de la es convoca en el marc dels Premis Sant Jordi de Fira de la Candelera a Molins de Rei. La xerrada es l’Institut d’Estudis Catalans. L’objectiu del premi Lliurament del Premi SCOT a la seu de l’IEC va basar en “La gestió de les rieres a escala local: és reconèixer i estimular els esforços dels tècnics, el cas de la riera de Vallvidrera”, compartida amb l’Administració i altres entitats en la innovació dels el grup de recerca F.E.M. del departament d’Ecolo- instruments i processos d’anàlisi, ordenació i ges- gia de la Facultat de Biologia de la UB. tió del territori, i particularment la introducció dels - Jornades de neteja. Durant aquest any s’han criteris de sostenibilitat ambiental, cohesió social, realitzat dues jornades. La primera es va fer a la concertació interinstitucional, participació ciuta- primavera, en el context de la campanya Fem dis- dana i interdisciplinarietat. sabte! que s’organitza anualment a tot Catalunya, des de l’Associació Hàbitats-Projecte Rius. En aquella edició van participar 55 voluntaris. La se- gona jornada va ser a la tardor, i en aquella ocasió, van participar 4 persones. 111 Consorci Parc de Collserola. Memòria 2011 aCTUaCiOnS: Ús públic, divulgació i educació ambiental Agenda 21 El Consorci del Parc de Collserola és una de les 4. Projectes, obres i intervencions al medi organitzacions signants del Compromís Ciutadà natural per la Sostenibilitat, en el marc de l’Agenda  de Al llarg de la primera meitat de l’any des de la la ciutat de Barcelona. Secretaria A s’ha elaborat, conjuntament amb els tècnics del Servei d’Obres, el “Protocol per a Durant el 0 les tasques més destacades, l’ambientalització de les obres al Parc Natural de la atenent els diferents àmbits d’actuació, han estat: Serra de Collserola”, un recull de bones pràctiques a incorporar en els plecs de contractació d’obres i 1. Àmbit de comunicació projectes i en el seguiment de les obres que es fa S’han elaborat un total de  butlletins de des del Consorci. comunicació “Report ” amb notícies d’actualitat relacionades amb la sostenibilitat al Parc o als Amb el mateix procediment i vocació, s’ha elaborat entorns immediats. Aquests butlletins s’envien amb el Servei de Medi Natural el “Protocol Bujols de recollida selectiva de residus a l’exterior del en format digital a tot el personal del Consorci i d’ambientalització dels treballs forestals a l’àmbit Centre d?informació als tècnics d’aquest àmbit dels municipis del Parc. del Parc Natural de la Serra de Collserola”. També se’n fa una versió impresa en DINA3 i es penja al Centre d’Informació i a Can Coll. Amb Tots dos es presentaran, per a la seva aprovació, el canvi de format que es va fer d’aquest butlletí, a la primera Comissió Executiva del Consorci del més sintètic i visual, s’ha detectat una incidència Parc Natural de la Serra de Collserola. més alta entre els treballadors, ja que s’han rebut més respostes i comentaris al llarg de l’any. 5. Administració i contractació Des de la Secretaria A s’han pogut fer 2. Indicadors de sostenibilitat aportacions en les clàusules dels processos de S’ha continuat la feina de sistematització de contractació del servei de neteja, del manteniment les dades que s’utilitzen com a indicadors de de franges de protecció d’incendis, i de l’adquisició sostenibilitat del Consorci: consums d’aigua i de vehicles nous. d’electricitat, inventari d’emissions de Gasos d’Efecte Hivernacle, consum de materials d’oficina, S’ha engegat un inventari de material d’oficina fotocòpies i impressions, etc. que, juntament amb el seguiment de les comandes de material que es duen a terme, servirà per a 3. Gestió de residus canviar progressivament criteris de compra tendint En concordança amb els resultats de l’Ecoauditoria a la minimització de costos econòmics i impactes de residus del 00, s’ha millorat el sistema de ambientals. Igual que en el cas de prevenció de recollida selectiva al Centre d’informació i a Can residus, un altre membre del grup de treball A Coll. Concretament, s’han instal·lat nous bujols participa en el Grup de treball Consum responsable Jornada de prevenció de residus, organitzada per la a l’exterior del Centre d’Informació i al Bar- i Economia Sostenible, de la Xarxa de Pobles i XPCS Restaurant, que han permet introduït la recollida Ciutats cap a Sostenibilitat (XPCS). de la fracció orgànica. També s’han preparat uns “kits” de selecció de residus pels grups de visitants També aquest any, s’ha començat a treballar de Can Coll. El resultat d’aquestes intervencions en les mesures administratives que es poden s’han valorar aquest mes de novembre, amb un implementar per reduir l’ús del vehicle privat i el mostreig que ha permet quantificar els residus i foment del transport públic per accedir al lloc de contrastar les dades amb les de l’Ecoauditoria treball. 00. Actuacions vinculades a l’Agenda 21 de Per seguir millorant en aquest àmbit, el Consorci Barcelona s’ha adherit a la Xarxa de Pobles i Ciutats cap a Dins el marc de treball de l’Agenda  de Barcelona, Sostenibilitat (XPCS) per tal d’accedir als recursos i com a organització signant del Compromís per a que s’hi ofereixen. D’aquesta forma membres del la Sostenibilitat, hem estat convidats a participar grup de treball de l’A han pogut participar en en diferents equips de treball i actes. sessions tècniques de la xarxa, sobre prevenció i gestió de residus. El 4 de gener es va celebrar la segona Convenció de signants, en la que vam participar com membres 112 Consorci Parc de Collserola. Memòria 2011 del Comitè Organitzador. El nostre treball es va centrar en l’elaboració de la diagnosi referent a l’objectiu: Protegir els espais lliures i biodiversitat Enguany destaquem la nostra participació en un Seminari centrat en la “participació per la sostenibilitat”, és a dir, en la participació com a eina, estratègia i forma de relacionar-se per aconseguir la sostenibilitat ambiental, social i econòmica. El projecte s’ha organitzat en tres blocs, de tres sessions cadascuna. El primer bloc, destinat als aspectes de relacions, s’ha desenvolupat durant l’últim trimestre de l’any. En l’àmbit formatiu, s’ha participat en diferents sessions en relació a la temàtica de la comunicació ambiental: . Millorem la comunicació! orientada a l’elabora- ció d’un Pla de Comunicació de l’entitat i les eines “Report ” gener 0 més actuals 2.0 com a recurs per aprofitar totes les oportunitats. . Comunicant ens entenem en què es van presen- tar diferents experiències representatives per l’ele- vat grau d’incidència que han tingut a la societat en els darrers anys, tant en l’àmbit administratiu i social, com en l’empresarial.. Grup de treball en el marc del Seminari de participació per a la sostenibilitat 113 Consorci Parc de Collserola. Memòria 2011 aCTUaCiOnS: Ús públic, divulgació i educació ambiental Centre de Documentació i Recursos Educatius (CDRE) El CDRE és el servei de documentació de suport campanyes diverses, fitxes de patrimoni, plafons Usuaris CDRE curs a2 l0a 1ges0tió- 2de0 C1ol1lserola. També és un servei d’exposicions, materials educatius, etc.). Aquest Usuaris del CDRE el curs 00 - 0 d’informació i documentació públic, obert des del fons és d’aproximadament 400 documents. Des- 993 a totes les persones i entitats que s’interessen taquem també que s’ha iniciat el canvi de format Epdeur cCaodlolsresr:o mla eis tqreues, i cAoMnePixAesd ores del Centre dels videos a DVDs. Tècnics Educadors (d2’0In%fo)r,m parcoiófe, sdseomrsa nseenc uunnd ànrivieal l més exhaustiu i du’antievnecriósi tpaerri sm (o1ti2u%s d) ’ie satlutrdei, si nvestigació, etc. Dels 60 documents entrats al fons un 33 % 42% (10%) 45% Així mateix, el CDRE és responsable d’estendre han estat adquirits per compra, mentre que la Eesltsu doibajencttsiu: su ni ivlea rsgietastriiós (d9e%l ),P arc en àmbits resta són provinents de donacions, intercanvis o Bcaotmxpilrloemraetsso is caimclbe lsa fcourltmuraat (ibuisb lioteques, centres elaboracions pròpies. (d4e% r)e cursos pedagògics, col.lectius docents, serveis de dinàmica educativa, centres d’estudis i serveis El Servei d’Alerta (novetats bibliogràfiques, Tdèec dnoiccusm CePnCt,a cVioó ldu’nestpaariiss ,n aturals protegits) noticíes d’interès, oferiment de duplicats del tècnics municipals (35%), fons propi o d’altris, etc.) ha implicat la tramesa documentalistes i CRPs (9%) i Estudiants 13% La feina s’estructura en tres apartats: d’aproximadament 50 notícies. altres tècnics (1%) - documentació - recursos educatius En aquest període s’ha col.laborat en l’establiment - difusio i coordinació de criteris comuns en l’ordenació del fons de documents en ús dels serveis tècnics de Medi Documentació i recursos Natural. El CDRE ha atès 35 consultes. Les consultes han estat presencials (5 %) o s’han resolt per correu També s’ha participat en el grup de treball per a Biblioteca de Can Coll. Constitueix el fons electrònic (33 %), també per telèfon (5 %). Cap l’elaboració del Pla d’Acció d’UPDEA 0-05. documental del CDRE. Actualment compta aproxi- madament amb 7.44 documents. D’aquests, uns per correu postal o per fax. 60 són documents nous i 36 cal restar-los al fons Les Guies de Lectura es reparteixen entre els de l’any anterior (són documents expurgats). Acces- Seguint la progressió d’anys anteriors continua usuaris dels centres del Parc. També es difonen, sible des de http://parcnaturalcollserola.cat/pages/ sent significatiu l’augment de consultes rebudes i tenen bona acceptació, entre les biblioteques acces-al-cataleg i resoltes per correu electrònic. L’indicador de la de lectura pública de l’àmbit de Collserola, tendència a l’augment del servei no presencial el biblioteques escolars, centres de documentació Bases de dades. Butlletí del Parc (.8 dóna també el nombre de documents cedits mit- d’altres espais naturals protegits de Catalunya, registres) a www.parcnaturalcollserola.cat/pages/ jançant correu electrònic. Aquest cop han estat centres referents d’educació ambiental, editorials i acces-butlleti, llibres infantils i juvenils de suport a 8 arxius, un 0% més respecte l’any anterior. centres de recursos pedagògics. Aquest curs s’han projectes d’educació ambiental (.64 llibres) El web és una eina indispensable d’accés als preparat les següents: serveis del CDRE. El catàleg del fons documental - El món rural i l’agroecologia al parc Recull de premsa de Collserola 0. ( notícies) ha rebut 54 visites, la base de dades dels - La vinya i el vi Butlletins del Parc ha comptat amb 54 consultes. - Ocells i Biodiversitat Fons digital. Plafons exposicions permanents També destaquen les 3.550 descàrregues d’arxius - Ratpenats (actualització) i itinerants del Parc, materials didàctics i fullets adobe acrobat (*.pdf) corresponents a diversos - Any dels Boscos diversos d’elaboració pròpia, presentacions per a documents que s’ofereixen des del CDRE (manuals ordinador, fitxes de patrimoni, etc. d’ús de recursos educatius, guies de lectura, etc). Recursos educatius S’han deixat en préstec 34 documents. Aquí El CDRE, a part del servei de documentació de Publicacions periòdiques d’educació i/o no es comptabilitzen les consultes en sala. S’han suport a la pròpia gestió de Collserola, fa èmfasi medi ambient: 36 títols. fet 0 donacions o intercanvis de publicacions a especial en els àmbits de la divulgació i l’educa- centres docents i entitats diverses (destaquem l’in- ció ambiental. Aquí s’ofereix un servei de recur- Recerca bibliogràfica: adreçada preferent- tercanvi amb l’Associació Hàbitats, Museu del Ter sos pedagògics, fruit del bagatge i l’experiència ment al personal tècnic del Consorci del Parc de Collserola i dels municipis del parc. i projecte de custòdia de sistemes fluvials, centre acumulada pel Parc. Són materials destinats als cívic Creu d’en Blau). No hi ha hagut demanda de ajuntaments dels municipis de Collserola, a cen- Servei d’alerta: Tramesa periòdica de correu fotocòpies i continua pujant la tramesa de docu- tres docents, a associacions cíviques, etc. Parlem electrònic adreçada a personal del CPC i empresa ments electrònics, s’han enviat, com deiem, 8 d’ exposicions itinerants, maletes Collserola Conta concessionària sobre entrades i documentació d’in- arxius (bibliografies o documents digitals). Contes, Baguls d’Expressió, Motxilles de Descober- terès del CDRE i servei de duplicats. Continua la digitalització progressiva de docu- ta, etc. mentació anterior al 005 (fullets divulgatius de 114 Consorci Parc de Collserola. Memòria 2011 En aquest temps s’han adquirit embalatges i de centres docents. Destaquem les maletes displays adequats per al trasllat i muntage de les específiques d’aquest període: exposicions itinerants. Aquests materials són útils - Els bolets (de suport a activitats de l’IES Pere per a les exposicions en préstec i per les instal. Calders (Bellaterra, Cerdanyola del Vallès) lacions que s’organitzen als propis centres del - Els fruits del bosc (de suport a l’activitat de Parc. l’Agenda) - Contes d’Hivern (racó de contes per activitat L’exposició dels Paisatges Nocturns de especial Guarnim el Nadal) Collserola ha estat a: - Agricultura (per a la II Fira Agrícola de - La Fàbrica del Sol (Barcelona). Activitats Vallvidrera) relacionades amb la contaminació lluminosa. - Ocells (per escola Bressol de Santa Coloma de - Centre Cívic la Creu d’en Blau (Les Planes) (Sant Cervelló) Guies de lectura Cugat del Vallès). Pla de Barris. - Ratpenats (II edició a Collserola de la Nit dels - Museu de ca n’Oliver (Cerdanyola del Vallès) (dins Ratpenats) del projecte de dinamització amb l’ajuntament de - Ocells i Biodiversitat (en commemoració del Dia Cerdanyola, implicant serveis de medi ambient, dels Ocells del 00) patrimoni i educació). En aquest cas l’exposició - Contes de Nit (acompanyant de l’exposició Exposició Conreus a Collserola s’ha ampliat amb més recursos expositius de Can Paisatges Nocturns) Coll CEA. - Granotes i aigüeroles (de suport a activitat - Col·legi Sagrat Cor de Jesús (Sarrià, Barcelona) d’escola Xiprers) (Vallvidrera, Barcelona) - Els contes del Bagul (de suport al Bagul L’exposició Els Liquens, un món en miniatura d’Expressió, per a Fundació Universitària del Bages ha estat a: (Manresa) - Universitat de Barcelona, Facultat de Biologia (Barcelona) El Bagul d’Expressió és un recurs que s’ha - La Fàbrica del Sol (Barcelona) prestat en 9 ocasions, moltes com a suport a les propostes educatives del Consorci, però també L’exposició Conreus a Collserola ha estat a: a escoles amb projectes propis, a un lCentre de - II Fira Agrícola de Vallvidrera (Barcelona) Recursos Pedagògics, a un ajuntament per a una campanya de dinamització lectora i a una La nova exposició Recuperar el camí de universitat com recurs d’innovació educativa. l’aigua: el pantà de Vallvidrera ha estat Destaquem concretament els següents préstecs a: a: - Escola Pere Vila (Barcelona). Projecte Escriure - Centre Cívic la Creu d’en Blau (Les Planes) (Sant contes. Cugat del Vallès). Pla de Barris. - Escola Can Vidalet (Esplugues de Llobregat. - Ajuntament de Molins de Rei. Aquest municipi - Centre Cívic la Creu d’en Blau (Les Planes) (Sant està implicat amb el projecte de gestió participada Cugat del Vallès). Pla de Barris. de la riera de Vallvidrera. - Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló i Biblioteca Pilarin Bayés. L’exposició Cuidem la Terra, cuidem - Centre de Recursos Pedagògics de Badalona. Collserola i altres materials d’aquest programa - Fundació Universitària del Bages. Motxilles Conta contes (Bibliomòbil) ha estat a: - Col.legi Sagrat Cor de Jesús (Sarrià, Barcelona). El Maletí de les Petjades, duplicat el recurs Per Setmana de Medi Ambient. del Racó de plàstica de la Casa dels Petits del Can - Col.legi Mare de Déu del Diví Pastor (Barcelona). Coll CEA, s’ha deixat en préstec a: En el marc d’un crèdit de síntesi d’ESO amb la - Escola Xiprers (Vallvidrera, Barcelona). Junt amb solidaritat i el medi ambient com eixos centrals. el Bagul i com material pel programa Cuidem la terra, cuidem Collserola. Les maletes o motxilles Collserola Conta - Centre Cívic Creu d’en Blau (Les Planes, Sant Contes s’han deixat en 48 ocasions, sovint com Cugat del Vallès). Pel Pla de Barris, activitats a suport a les propostes educatives de Can Coll durant la Setmana Blanca Conjuntament amb el CEA, però també promovent projectes específics Bagul d’Expressió. 115 Consorci Parc de Collserola. Memòria 2011 aCTUaCiOnS: Ús públic, divulgació i educació ambiental S’ha deixat en préstec en 3 ocasions: Al web. La visibilitat a la web s’ha incrementat. - Escola Capacitació Agrària Eqüestre (L’Hospitatet Aprofitant la posada en marxa durant l’any 2011 de de Llobregat). Activitats autoguiades a Collserola. la nova web, el CDRE compta amb més continguts i - Centre Cívic Creu d’en Blau (Les Planes, Sant millor posicionament. S’ha participat en el grup de Cugat del Vallès). Pel Pla de Barris, activitats treball encarregat de la nova web, especialment en durant la Setmana Blanca. els apartats “Documentació” i “Publicacions”. Per - A l’IES Vall d’Hebron (Barcelona). Per a un crèdit tal de fer més difusió i alhora participar de l’auge de síntesi de Collserola, alumnes de r. d’ESO, 4 de les xarxes socials, des de mitjans del 0 hi ha classes. Activitats autoguiades d’aproximació i compte al Facebook., “Cdre Parc de Collserola”. descoberta de la Serra des del propi centre. Aquesta eina complementa el compte del Parc per aquells usuaris que volen aprofundir en temàtiques S’han atès 9 Propostes a Mida que impli- concretes tot recomanant, per exemple, reculls quen aproximadament 500 usuaris. Corresponen bibliogràfics o difonent experiències que fan els a demandes d’entitats educatives diverses: escoles usuaris que utilitzen els recursos del Parc. També el bressol, associacions de criança compartida, esco- segueixen altres centres de documentació de medi les d’infantil i primària, centres d’ESO, centres amb ambient i d’altres espais naturals protegits. cicles formatius de grau superior, aules de formació Maletí de les petjades de centres penitenciaris, centres d’esplai, etc. Totes Amb educadors en formació. S’han fet elles han fet activitats centrades en Collserola i vi- 5 Presentacions de Centre (amb mostra de sitant diferents llocs de la Serra. En 3 ocasions el recursos educatius específics) amb participació tema central de la proposta era la celebració de d’unes 400 persones. La majoria són participants l’Any Internacional dels Boscos. de les Sessions de Didàctica de Can Coll. Parlem d’universitaris de ciències de l’educació, estudiants La meitat de les demandes han implicat reunions de cicles formatius d’educació infantil i estudiants de preparació prèvia al CDRE i préstec de recursos de cursos d’educadors ambientals. diversos (làmines, fitxes d’identificació, prismàtics, lupes, bruixoles, lluminòmetres, etc. Amb educadors en actiu i centres de recursos pedagògics. S’ha difós l’oferta de El bosc a l’aula. Aprofitant de la declació de recursos pedagògics a les reunions trimestrals de les Nacions Unides, així com la declaració recent mestres de Can Coll i reunions amb altres docents. de Collserola com Parc Natural, s’ha preparat un Es destaca l’acceptació que ha tingut l’oferta vin- sèrie de recursos i propostes didàctiques, obertes culada a l’Any Internacional dels Boscos. Respecte a diferents nivells educatius, que difonen els va- altres anys cal mencionar que ha baixat la feina lors dels boscos. Aquests materials s’han deixat en conjunta amb els Centres de Recursos Pedagògics, préstec a: i això cal atribuir-ho a l’aprimament d’aquests ser- - Col.legi Sagrat Cor de Jesús (Sarrià, Barcelona). veis i al canvi d’enfocament en les seves línies de Reunió de mestres a Can Coll Per Setmana de Medi Ambient, des d’Educació treball prioritàries. Pensant en l’Any Internacional Infantil a Secundària. dels Boscos 0 i adreçat al món docent, s’ha - Escola Gravi (Barcelona). Setmana dels Boscos. presentat a la Jornada de Programa d’Activitats Per Educació Enfantil i Primària. Educatives (PAE) de l’Ajuntament de Barcelona - També han estat presents a la celebració de la (Cosmocaixa, 30 de juny de 0) la comunicació Festa del Parc Natural (abril de 0) “El Bosc de Collserola a l’Aula”. Difusió i coordinació Amb les biblioteques. Per tal d’ampliar la En aquest apartat, es fa èmfasi en la divulgació disponibilitat de les publicacions editades sobre dels objectius i plantejaments del Parc. Bàsicament Collserola, especialment als municipis i districtes es detalla la presència a la Xarxa del CDRE i les de Barcelona que tenen territori dins del Parc Na- activitats que tenen com eix central el treball amb tural, fa anys que es planteja la feina d’intercanvi les biblioteques, els centres de recursos pedagò- amb les biblioteques. Aquest curs s’han mantingut gics, els col.lectius docents, els serveis municipals contactes amb 6 biblioteques. Destaquem la col- de dinàmica educativa, els centres d’estudis i els laboració de la Biblioteca Pilarin Bayés, de Santa serveis de documentació d’altres espais naturals Coloma de Cervelló, amb un projecte de dinamit- protegits. zació lectora i d’educació ambiental. 116 Consorci Parc de Collserola. Memòria 2011 A les activitats especials del Parc. A les activitats especials dels centres del Parc es prepa- ran Racons de Contes i mostres de llibres infantils i llibres relacionats amb el tema monogràfic de l’activitat . S’han organitzat els següents: - Els fruits del bosc -- Els ocells - Contes i manual d’hort i granja - Contes a la vora del...Bosc - Contes de ratpenats Amb els centres de documentació d’es- pais naturals protegits, de medi ambi- ent i d’educació ambiental. S’ha participat a la trobada ordinària de centres de documentació de parcs naturals de la Diputació de Barcelona (la Dinamització lectora a la Biblioteca Pilarín Bayésl Rectoria Vella, Sant Celoni, desembre 00) S’ha continuat participant a RECIDA, xarxa de cen- tres de documentació ambientals i d’espais natu- rals protegits de tot l’estat espanyol. Continua una llista de distribució molt útil per conèixer i adquirir documents promoguts per administracions, per ampliar el fons mitjançant l’oferiment de dupli- cats, per solucionar dubtes tècnics, per compartir demandes i resolucions d’informació dels usuaris, etc. Aquest any s’ha participat al X Seminari de RECI- DA (Cervera de Pisuerga, Palencia, juny de 0). En aquesta ocasió la nostra contribució ha estat aportant dades de l’estat de l’ecoedició al Parc natural de la Serra de Collserola. A part de l’in- Racó de contes, la Nit dels Ratpenats tercanvi d’experiències vam poder assistir a unes sessions formatives sobre recopiladors automàtics d’articles, experiències de dispositius mòbils a es- Trobada RECIDA 0 pais natruals i aplicatius per a arxius col.laboratius i comuns. 11