Memòria de gestió 2012 Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola 2 12 Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola Serveis Tècnics del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola (1) Centre d’Informació del Parc (2) Ctra. de l’Església, 9 (Ctra. de Vallvidrera – St. Cugat, km 4,7) 08017 Barcelona (1) Tel: 93 80 06 7 fax: 93 80 60 74 () Tel: 93 80 35 5 fax: 93 80 60 74 a/e: ci@parccollserola.net Can Coll, Centre d’Educació Ambiental (1) Centre de Documentació i Recursos Educatius (2) Ctra. de Cerdanyola a Horta, km  0890 – Cerdanyola del Vallès (1) Tel: 93 69 03 96 fax: 93 580 76 54 a/e: cancoll@parccollserola.net () Tel: 93 69 9 16 fax: 93 580 76 54 a/e: cdre@parccollserola.net Estació Biològica del Parc Natural de la Serra de Collserola Camí de Can Balasc, s/n 08017 Les Planes (Barcelona) (Tel: 93 590 05 66 Tel: 93 80 06 7 a/e: ejordi@parccollserola.net  Presentació El Parc Natural de Collserola és un indret ideal on les persones van en busca de repòs, aire pur, tranquil·litat i espai per a la pràctica d’esports. Un immens parc per a les estones de lleure, que permet passar una molt bona estona sense haver de fer una gran despesa econòmica. És, per tant, molt important que tinguem el Parc de Collserola ben endreçat i mantingut. I en aquest sentit, vull destacar la gran tasca que s’ha fet el 01 per mantenir, i si cal, millorar, la qualitat del parc, tot i haver estat un any on s’ha hagut de fer un especial esforç de contenció pressupostària, com podreu comprovar en aquesta memòria. S’ha continuat treballant en l’elaboració del nou Pla especial, i s’ha intensificat el debat obert en diferents sectors de la ciutadania entorn de quin model de Parc volem per a Collserola. Des dels partidaris d’un ús intensiu i turístic, als partidaris d’un ús més moderat i tranquil, fins els més conservacionistes, que voldrien un parc amb un model d’ús públic molt restringit. D’entre totes aquestes visions, del que sí n’estic segur és que Collserola, com a parc natural de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, ha de ser un parc per a les persones i on es respecti la natura. Per això és molt important que les administracions hi apliquem bones polítiques de gestió i vetllem perquè tothom en faci un bon ús. Un bon exemple d’aquestes polítiques són els projectes que s’han dut a terme aquest 01, gràcies a la implicació de totes les administracions consorciades. Com cada any, s’ha treballat intensament en els Plans tècnics de gestió forestal per assolir una sostenibilitat econòmica, gràcies a l’aprofitament de la biomassa i en col·laboració amb els ajuntaments i propietaris forestals. Un bon mitjà per protegir el medi natural dels incendis, pertorbacions meteorològiques i plagues forestals. Tanmateix, hem seguit apostant per una millora del valor ecològic del medi natural, buscant una gestió sostenible a llarg termini. Pel que fa a les obres que estructuren el Parc, n’és bon exemple l’obertura d’un nou tram del Passeig de les Aigües, entre Portell de Valldaura i Can Rius, o la primera fase de la vorera de la carretera de la Rabassada. Finalment, no vull deixar d’esmentar, en l’àmbit de la comunicació i l’educació ambiental, l’augment de la nostra presència en les xarxes socials i altres eines de les noves tecnologies, que ens ha permès arribar a molts més usuaris per transmetre els valors de Collserola i fomentar el respecte envers la natura. Us convido a consultar les dades exhaustives que presenta aquesta memòria, on trobareu tota la informació de les actuacions que hem dut a terme perquè Collserola segueixi sent un parc natural que ens omple d’orgull. Xavier Trias i Vidal de Llobatera Alcalde de Barcelona i president del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola 3 4 Sumari 1. Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola 7 Assemblea General 9 Comissió Executiva 10 Consell Consultiu 11 2. Pressupost 2012 13 Estat d’ingressos 01 14 Estat despeses 01 15 3. Actuacions 19 3.1 Administració i contractació 19 Activitat dels òrgans de govern 0 Àmbit econòmic, gestió de recursos humans i contractació 1 Gestió dels convenis 3 Assessoria jurídica 9 Gestió de l’arxiu 3 3.2. Intervenció sobre els sistemes naturals 33 Prevenció d’incendis 34 Gestió forestal i agrícola 4 Gestió de la fauna. Estudis i Estació Biològica del Parc Natural de la Serra de Collserola (EBPC) 48 Vigilància i control del planejament 60 Manteniment d’infraestructures, àrees de lleure i senyalització 6 3.3. Informació territorial i urbanisme 65 Àmbit d’urbanisme 66 Àmbit del sistema d’informació geogràfica (SIG) 69 Àmbit d’informàtica 71 3.4. Obres i projectes 73 Obres de manteniment, reposició i millora 74 Obres estructuradores, assessorament i col·laboracions 78 Redacció de Projectes 80 3.5. Ús públic, divulgació i educació ambiental 83 Informació i atenció al visitant 84 Comunicació institucional 9 Regulació i control de l’ús públic 98 El curs al Parc: formació i capacitació 100 Promoció de la participació 107 Centre de documentació i recursos educatius del Parc de Collserola (CDRE) 1 4. Pressupost 2013 127 Pressupost d’ingressos per al 013 18 Pressupost de despeses per al 013 19 1. Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola 1.1. Assemblea general del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola 1.. Comissió executiva 1.3. Consell consultiu Memòria de Gestió 2012 Assemblea General President Per la Diputació de Barcelona Xavier Trias i Vidal de Llobatera President de l’Àrea Metropolitana de Barcelona Salvador Esteve Figueras M. Mercè Rius Serra Andreu Carreras Puigdelliura Vicepresidents Josep M. Julià Martínez Salvador Esteve i Figueras Sara Jaurrieta Guarner President de la Diputació de Barcelona Alberto Villagrasa Gil Roger Pons Navacerrada Josep Escorihuela Mestre Jordi Bellapart Colomer Director general de Medi Natural i Biodiversitat del Departament Alfons Escoda Arbulo d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Xavier Florensa Cantons Generalitat de Catalunya Vicepresident executiu Per la Generalitat de Catalunya Josep Perpinyà Palau Alcalde de Sant Just Desvern Marià Morera Goberna Josep Escorihuela Mestre Secretari Sebastià Grau Àvila Pels ajuntaments Judith Mojeda Utrera Interventor Ajuntament de Montcada i Reixac Francesc Artal Vidal Carme Carmona Pascual Ajuntament de Cerdanyola Del Vallès Tresorer Lluís Malavia Muñoz Joan Puigdollers Fargas Ajuntament de Barcelona Membres Josep Perpinyà Palau Ajuntament de Sant Just Desvern Per l’Àrea Metropolitana de Barcelona Manuel Leiva Velazquez Xavier Trias i Vidal de Llobatera Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat Xavier Paz Penche Jordi Martí Grau (fins maig 2012) Joan Puigdomènech Franquesa Assumpta Escarp Gibert (des de maig 01) Ajuntament de Sant Cugat del Vallès Oscar Ramirez Lara Jordi Portabella Calvete Mònica Santamans Forés M. Mercè Ferrer Vilarrubla Ajuntament de Molins de Rei Enric Giner Rodríguez Esther Salat Lorente Pilar Díaz Romero Rosa Maria Martí Jodar Ajuntament d’Esplugues de Llobregat Lourdes Borrell Moreno Olga Meca Torrents Ajuntament del Papiol  Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola Comissió Executiva President Joan Puigdollers Fargas Josep Perpinyà i Palau Antoni Vives Tomàs Ajuntament de Sant Just Desvern Vicent Guallart Furio (fins març 2012) Jordi Portabella Calvete (des de març 01 Ajuntament de Barcelona Membres Josep Perpinyà Palau Per l’Àrea Metropolitana de Barcelona Ajuntament de Sant Just Desvern Catalina Montserrat Martí Manuel Leiva Velázquez Antoni Farrero Compte Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat Joan Miquel Roca Cueto Joan Puigdomènech Franquesa Ajuntament de Sant Cugat del Vallès Per la Diputació de Barcelona Mònica Santamans Forés Andreu Carreras Puigdelliura Ajuntament de Molins de Rei Josep M. Julià Martínez Alberto Villagrasa Gil Pilar Díaz Romero Ajuntament d’Esplugues de Llobregat Per la Generalitat de Catalunya Olga Meca Torrents Ajuntament del Papiol Marià Morera Goberna (fins a març 2012) Concha Marchante Leganés (des de març 01) Josep Escorihuela Mestre (fins a març 2012) Assistència tècnica Maria Pery Ventosa (des de març 01) Director gerent Luis Vázquez Rivas (des de març 01) Marià Martí i Viudes Pels ajuntaments Secretari Sebastià Grau Àvila Judith Mojeda Utrera Ajuntament de Montcada i Reixac Interventor Eulàlia Mimó Viader Francesc Artal Vidal Ajuntament de Cerdanyola del Vallès 10 Memòria de Gestió 2012 Consell Consultiu President Andreu Rafa Martínez Marià Martí i Viudes Ignasi Forcada Salvadó Consorci Parc de Collserola Centre Excursionista de Catalunya Vicepresident Marià Caimó Hernández Vicenç Sureda Obrador Centre Excursionista de Molins de Rei Diputació de Barcelona Dolors Làzaro Palau Membres(*) Club Excursionista de Gràcia Josep Riba Vilanova ADENC Francesc Cruces Socasau Club Muntanyenc Sant Cugat Josep Miquel Mallafré Serracanta Agrupació en Defensa de l’Entorn “Alnus” Josep Closas Solà Club Velers Collserola Enric Llorella Muruzábal Amics de la Natura de Sant Feliu de Llobregat Francesc Bernat Oller Col·lectiu Agudells. Ecologistes en Acció, Catalunya Roger Caballé Sasot Rosa Guallar López Salvador Clarós Ferret Associació Cerdanyola Via Verda (baixa entitat abril 01) Comissió Obrera Nacional de Catalunya (CCOO) Salvador Ferran I Raubert Maria Valls Biosca Roser Argemí Abadal Francesc Espinal Trias Damià Gibernet Pahissa DEPANA Associació de Veïns de Mont d’Orsà - Vallvidrera Joaquim Castelló López Jaume Taxé Fábregas Laura Suari Andreu José Miguel Sebastián Socasau Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix Associació de Veïns de Sant Just Desvern Joan Puigdomènech Franquesa Esther Argelich Martínez Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès Xavier Bentué Associació de Veïns del Barri de Montbau Francisco Javier Valencia Mateos Federació Catalana de Caça Ainhoa Roca Vielva Arnau Montserrat Vilaseca Esther Argelich Martínez Associació Punt Interacció Collserola Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona Alberto López Parras Antoni Pardinilla Rovira Associació de Veïns de Canyelles Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya Lluís Terradas i Soler Gerard Badia Esbrí Hilario Rabal Oroz Gisela Balanyà Cambra Oficial de la Propietat Urbana de Barcelona Fundació Catalana de l’Esplai Joan Estevadeordal Flotats Óscar Sanz Aguilar Catalunya Camina (baixa entitat abril 01) GRODEMA (baixa entitat abril 01) Oleguer Farras i Jane Domènec Miquel i Serra Eva Mas Trepat Grup d’Estudis Locals Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA) 11 Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola Xavier Escuté Gasulla Antoni Nicolau Martí Institució Catalana d’Història Natural Javier Nieto Santa IAAC -Institute For Advaced Architecture Of Catalonia- (alta entitat Marc Recasens Anton abril 01) Institut Català d’Ornitologia Joan Gaya Beltrán Pere Aceitón Marín Fundació Sant Cugat (en tràmit) Secció Excursionista “SEAS” Josep Lluís Monet Tomàs Joan Vendrell González Federació d’ecologistes de Catalunya (en tràmit) Societat de Caçadors de Sant Just Desvern Pilar Diaz Romero Agustín del Río Martín Ajuntament Esplugues de Llobregat Societat de Caçadors La Floresta Laura Rodríguez Morera Francisco Javier Valencia Mateos Ajuntament de Cerdanyola del Vallès Societat de l’Ardilla Cerdanyola del Vallès Carles Mas Lloveras Juan Carlos Montagut Viñas Dte. 7è Horta - Guinardó Juan Martín Mayordomo Ajuntament de Barcelona Societat de Caçadors l’Harmonia d’Horta Maribel Sánchez Loran Margarida Feliu Dte. 5è Sarrià - Sant Gervasi Juanjo Butrón Ajuntament de Barcelona Societat Catalana d’Educació Ambiental (SCEA) Xavier Larrosa González Josep Roca Elias Dte. 8è Nou Barris Societat Catalana d’Herpetologia Ajuntament de Barcelona Miguel Durán González Mónica Santamans Forés Societat de Caçadors Sant Feliu de Llobregat Ajuntament de Molins de Rei Josep Cuscó Moyes Joan Puigdomènech Franquesa Ramon Figueras Garriga Ajuntament de Sant Cugat del Vallès Unió de Pagesos Baix Llobregat Manuel Leiva Velazquez Josep Pujolar I Fauré Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat Jordi Font Plana UEC Gràcia Pere Orriols Tubella Ajuntament de Sant Just Desvern Ferran Rodà de Llanza Universitat Autònoma de Barcelona Judith Mojeda Utrera Ajuntament Montcada i Reixac Antoni Gómez Bolea Universitat de Barcelona Olga Meca Torrents Facultat de Biologia (Alta entitat abril 01) Ajuntament del Papiol Francesc Cruces Socasau Ruben Estela García Club Muntanyenc Sant Cugat Antonio Cabeza Martín Servei d’Extinció d’Incendis i Salvament Bart Srebbick Ajuntament de Barcelona AA VV de Santa Maria de Vallvidrera Mas Sauró (alta abril 01) (*) les entitats del Consell Consultiu tenen un vot, encara que hagin designat més d’un representant. 12 2. Pressupost 2012 Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola. Estat d’ingressos 2012 A. Operacions corrents CAPÍTOL III Estat d’ingressos 2012 Taxes i altres ingressos Consignació pressupostada Contret 3400 INGRESSOS PER SERVEIS EDUCATIUS 54.000,00 57.87,05 34901 PREUS PÚBLICS PER OCUPACIÓ PRIVATIVA D’ESPAIS PÚBLICS 8.000,00 6.90,30 3490 PREUS PÚBLICS UTILITZACIÓ TEMPORAL INSTAL. DEL PARC 5,00 1.66,33 34909 ALTRES PREUS PÚBLICS 5,00 0,00 36000 VENDES 15.000,00 11.001,6 39000 ALTRES INGRESSOS 57.594,00 108.167,50 39901 ANUNCIS DE CONCURRÈNCIA PÚBLICA .000,00 34,75 Total Capítol III 136.604,00 185.462,55 CAPÍTOL IV Transferències corrents Consignació pressupostada Contret 4390 DEVOLUCIÓ INGRESSOS INDEGUTS AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA 0,00 -6.818,11 44000 TRANSFERÈNCIES D’ENTITATS PÚBLIQUES 5,00 0,00 45001 TRANSFERÈNCIES GENERALITAT DE CATALUNYA 100.000,00 100.000,00 46100 TRANSFERÈNCIES DIPUTACIÓ DE BARCELONA .169.016,40 .169.00,00 4601 TRANSFERÈNCIES FINALISTES AJUNTAMENT DE BARCELONA 45.349,50 45.349,49 460 TRANSFERÈNCIES FINALISTES AJUNTAMENT MOLINS DE REI 10.000,00 8.100,00 4603 TRANSFERÈNCIES FINALISTES AJUNTAMENT DE SANT CUGAT 0,00 14.35,00 46300 TRANSFERÈNCIES AMB .119.44,00 .185.44,40 47000 TRANSFERÈNCIES D’EMPRESES PRIVADES FINALISTES 5,00 0,00 47001 TRANSFERÈNCIES D’EMPRESES PRIVADES NO FINALISTES 6.000,00 64.973,00 Total Capítol IV 4.505.817,90 4.580.391,78 CAPÍTOL V Ingressos patrimonials Consignació pressupostada Contret 5000 INTERESSOS 5.000,00 1.476,87 5001 INTERESSOS PER COBRAMENTS AJORNATS 0,00 10.377,3 55000 CONCESSIONS 61.061,08 61.047,46 Total Capítol V 66.061,08 72.901,65 Total operacions corrents 4.708.482,98 4.838.755,98 B. Operacions de capital CAPÍTOL VI Alienació d’inversions reals Consignació pressupostada Contret 61900 VENDA D’IMMOBILITZAT 100,00 .043,85 Total Capítol VI 100,00 2.043,85 CAPÍTOL VII Transferències de capital Consignació pressupostada Contret 74000 TRANSFERÈNCIES D’ENTITATS PÚBLIQUES 0,00 0,00 76100 TRANSFERÈNCIES DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA 31.041,00 31.084,58 7601 TRANSFERÈNCIES AJUNTAMENT DE BARCELONA 8.813,85 8.813,85 7603 TRANSFERÈNCIES AJUNTAMENT DE SANT CUGAT 5,00 0,00 7604 TRANSFERÈNCIES AJUNTAMENT DE SANT FELIU DE LLOBREGAT 30.000,00 0,00 7609 TRANSFERÈNCIES ALTRES AJUNTAMENTS 5,00 0,00 76300 TRANSFERÈNCIES DE L’AMB 458.450,00 331.80,69 77000 TRANSFERÈNCIES D’ENTITATS PRIVADES 5,00 50.000,00 Total Capítol VII 838.319,85 731.701,12 Total operacions de capital 838.419,85 733.744,97 Pressupost 2012 5.546.902,83 Romanents 2011 120.540,79 Total pressupost 2012 5.667.443,62 5.572.500,95 14 Memòria de gestió 2012 Estat despeses 2012 A. Operacions corrents CAPÍTOL I Despeses de personal Consignació pressupostada Contret RETRIBUCIONS DELPERSONAL .784.864,60 .813.401,59 SEGURETAT SOCIAL 731.000,00 699.103,19 ALTRES 166.08,45 16.19,53 Total Capítol I 3.682.073,05 3.674.634,31 CAPÍTOL II Adquisició de béns i serveis 0.17.0300 LLOGUER DE MAQUINÀRIA, INSTAL·LACIONS I UTILLATGE 5,00 855,44 0.90.0300 LLOGUER DE FOTOCOPIADORES 5,00 0,00 0.17.0400 LLOGUER DE MATERIAL DE TRANSPORT 5,00 0,00 0.17.0800 LLOGUER TORRE DE COLLSEROLA 10.40,00 10.446,9 0.90.0900 CÀNONS 650,00 0,00 0.17.1000 REPARACIÓ I MANTENIMENT DEL MEDI NATURAL 154.643,50 14.860,11 0.35.100 MANTENIMENT MENOR CENTRES EDUCATIUS 5.150,00 .394,7 0.90.100 REPARACIÓ D’EDIFICIS I ALTRES CONSTRUCCIONS 41.030,00 43.044,73 0.17.1300 REPARACIÓ I MANTENIMENT MAQUINÀRIA, INST. TÈCNIQUES I UTILL. 500,00 1.344,93 0.17.1400 REPARACIÓ I MANTENIMENT ELEMENTS DE TRANSPORT 3.000,00 1.079,78 0.17.1500 REPARACIÓ MOBILIARI URBÀ I ÀREES DE LLEURE 500,00 630,68 0.90.1500 REPARACIÓ I MANTENIMENT MOBILIARI I EQUIPS OFICINA 9.005,00 7.960,34 0.90.1600 REPARACIÓ EQUIPS PER A PROCESSOS D’INFORMACIÓ 5.500,00 .938,13 0.90.1601 MANTENIMENT PROGRAMES INFORMÀTICS 14.000,00 11.906,54 0.17.1900 REPARACIÓ I MANTENIMENT EQUIPS TELECOMUNICACIONS 4.000,00 3.451,98 0.90.1900 ALTRES REPARACIONS I MANTENIMENTS 5,00 0,00 0.90.000 MATERIAL D’OFICINA 10.000,00 4.34,96 0.17.001 PUBLICACIONS MEDI NATURAL 400,00 44,5 0.35.001 PUBLICACIONS CDRE .800,00 .651,94 0.90.001 PUBLICACIONS ADMINISTRACIÓ GENERAL 1.800,00 1.601,64 0.90.00 CONSUMIBLES INFORMÀTICS I ALTRES MATERIALS 10.000,00 7.09,84 0.90.100 CONSUM ELECTRICITAT 55.000,00 56.379,64 0.90.101 AIGUA 30.000,00 4.639,60 0.17.103 COMBUSTIBLES I CARBURANTS 38.000,00 31.460,84 0.35.103 GASOIL CALEFACCIÓ CAN COLL 11.000,00 9.657,01 0.17.104 VESTUARI TREBALLADORS MEDI NATURAL 4.800,00 4.71,09 0.90.104 VESTUARI .500,00 0,00 0.90.106 PRODUCTES FARMACÈUTICS I MATERIAL SANITARI 350,00 57,70 0.17.107 EQUIPS DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL (EPI) .400,00 .45,98 0.90.110 PRODUCTES DE NETEJA I HIGIENE PERSONAL 50,00 4,33 0.90.00 SERVEI DE TELEFONIA FIXA 9.900,00 48.456,80 0.90.01 POSTALS 7.000,00 4.985,7 0.90.0 TELEGRÀFIQUES 5,00 0,00 0.90.03 SERVEI D’INTERNET 6.300,00 6.84,61 0.90.05 TELEFONIA MÒBIL 8.500,00 7.730,39 0.90.09 MISSATGERIA 3.000,00 1.099,33 0.17.400 ASSEGURANCES DE VEHICLES 1.000,00 7.87,83 0.90.401 ASSEGURANCES EDIFICIS I INSTAL·LACIONS 14.087,00 14.56,09 0.90.40 ALTRES ASSEGURANCES 5,00 0,00 0.90.500 TRIBUTS ESTATALS 5,00 0,00 0.90.501 TRIBUTS DE LES COMUNITATS AUTÒNOMES 5,00 0,00 0.90.50 TRIBUTS DE LES ENTITATS LOCALS 700,00 1.449,31 15 Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola. 0.90.601 REPRESENTACIÓ I PROTOCOL 8.000,00 5.838,95 0.35.60 PUBLICACIONS I DIVULGACIÓ 31.000,00 7.73,64 0.90.603 PUBLICACIONS A DIARIS OFICIALS. 5.000,00 .594,39 0.90.604 JURÍDICS, CONTENCIOSOS .000,00 1.406,09 0.94.608 VOLUNTARIS I PARTICIPACIÓ CIUTADANA 8.500,00 8.383,35 0.17.699 DESPESES DIVERSES MEDI NATURAL 4.500,00 3.478,95 0.35.699 DESPESES DIVERSES EDUCACIÓ AMBIENTAL 14.000,00 10.65,5 0.337.699 DESPESES DIVERSES SERVEI PROJECTES I OBRES 1.700,00 903,63 0.90.699 DESPESES DIVERSES ADMINISTRACIÓ 300,00 4.34,47 0.17.700 SERVEI DE NETEJA DEL MEDI NATURAL 06.000,00 06.64,68 0.90.700 SERVEI DE NETEJA 84.600,00 86.401,10 0.90.701 SERVEI DE VIGILÀNCIA I SEGURETAT 98.380,00 98.763,53 0.17.706 ESTUDIS I TREBALLS TÈCNICS-MEDI NATURAL 5.000,00 4.977,1 0.35.706 ESTUDIS I TREBALLS TÈCNICS-EDUCACIÓ AMBIENTAL 5,00 0,00 0.337.706 ESTUDIS I TREBALLS TÈCNICS-PROJECTES I OBRES 11.000,00 15.654,4 0.90.706 ESTUDIS I TREBALLS TÈCNICS-ADMINISTRACIÓ 3.500,00 3.616,60 0.90.709 ASSESSORAMENT INFORMÀTIC 8.670, 8.956,69 0.35.799 SUPORT EXTERN CENTRES D’EDUCACIÓ AMBIENTAL 51.500,00 54.691,17 0.91.3000 DIETES DELS MEMBRES DELS ÒRGANS DE GOVERN. 4.600,00 9.008,58 0.90.3010 DIETES DEL PERSONAL DIRECTIU 100,00 0,00 0.90.300 DIETES DEL PERSONAL NO DIRECTIU 4.000,00 3.174,93 0.91.3100 LOCOMOCIÓ DELS MEMBRES DELS ÒRGANS DE GOVERN 100,00 66,36 0.90.3110 LOCOMOCIÓ DEL PERSONAL DIRECTIU 1.000,00 15,74 0.90.310 LOCOMOCIÓ DEL PERSONAL NO DIRECTIU 6.000,00 4.999,97 Total Capítol II 1.098.480,72 1.069.507,90 CAPÍTOL III Despeses financeres 0.90.3500 INTERESSOS DE DEMORA 5,00 0,00 0.90.35900 ALTRES DESPESES FINANCERES I DE GESTIÓ BANCÀRIA 450,00 308,51 Total Capítol III 455,00 308,51 CAPÍTOL IV Transferències corrents 0.90.4600 TRANSFERÈNCIES CORRENTS A AJUNTAMENTS 5,00 0,00 0.90.46600 TRANSFERÈNCIES CORRENTS A ENTITATS QUE AGRUPIN MUNICIPIS 48.000,00 37.190,00 0.90.48000 TRANSF. CORRENTS A FAMÍLIES I INST SENSE FIN. LUCRATIVES 5,00 0,00 0.90.48100 TRANSFERÈNCIES CORRENTS A PERSONES FÍSIQUES 5,00 0,00 Total Capítol IV 48.015,00 37.190,00 Total operacions corrents 4.829.023,77 4.781.640,72 16 Memòria de gestió 2012 CAPÍTOL VI Inversions reals 0.17.60000 INVERSIONS EN TERRENYS 91.000,00 91.000,00 0.17.60900 INVERSIÓ NOVA EN MEDI NATURAL PER A L’ÚS GENERAL 10.680,00 107.713,18 0.337.60900 ALTRA INV. NOVA INFRAESTR. I BENS DEST. A L’ÚS GRAL 5,00 16.307,75 0.17.61900 INVERSIÓ DE REPOSICIÓ EN MEDI NATURAL PER A L’ÚS GENERAL 198.813,85 140.55,33 0.35.61900 INVERSIÓ DE REPOSICIÓ INFR. I BÉNS PER A L’ÚS GENERAL 13.880,00 10.945,61 0.90.600 EDIFICIS ADMINISTRATIUS I ALTRES CONSTRUCCIONS 56.463,00 53.756,34 0.17.6300 MAQUINÀRIA, INSTAL·LACIONS I UTILLATGE 9.000,00 5.141,7 0.17.6400 ELEMENTS DE TRANSPORT 30.000,00 0,00 0.90.6300 INVERSIÓ DE REPOSICIÓ EDIFICIS I ALTRES CONSTRUCCIONS 71.049,00 30.377,09 0.17.63300 INV. REPOSICIÓ MAQUINÀRIA, INSTAL·LACIONS I UTILLATGE 55.500,00 55.476,81 0.90.63500 MOBILIARI I EQUIPAMENT D’OFICINA 16.610,00 0,00 0.35.64000 DRETS DE REPRODUCIÓ 9.000,00 0,00 0.90.64009 ALTRES INVERSIONS IMMATERIALS 98.646,00 68.48,79 0.90.64100 APLICACIONS INFORMÀTIQUES 1.000,00 .190,41 0.17.6800 ALTRES EDIFICIS I CONSTRUCCIONS-MEDI NATURAL 5,00 0,00 0.90.6800 ALTRES EDIFICIS I CONSTRUCCIONS-PROJECTES I OBRES 5,00 4.847,00 0.17.68300 MAQUINÀRIA, INSTAL·LACIONS I UTILLATGE 10.058,00 6.745,04 0.17.68400 ELEMENTS DE TRANSPORT-MEDI NATURAL 5,00 0,00 0.17.68500 MOBILIARI URBÀ I ESTRIS 1.700,00 0,00 0.35.68500 MOBILIARI I EQUIPAMENT EDUCACIÓ AMBIENTAL 1.000,00 15.667,1 0.90.68500 MOBILIARI I EQUIPAMENT D’OFICINA 17.000,00 3.816,77 0.90.68600 EQUIPS PER AL PROCÉS DE LA INFORMACIÓ 15.000,00 4.585,09 Total Capítol VI 838.419,85 729.578,14 Total operacions de capital 838.419,85 729.578,14 Pressupost 2012 5.546.902,83 Romanents 2011 120.540,79 Total pressupost 2012 5.667.443,62 5.511.218,86 17 3. Actuacions 3.1 Administració i contractació 3.1.1. Òrgans de govern 3.1.. Gestió econòmica, gestió de recursos humans i contractació 3.1.3. Gestió dels convenis 3.1.4. Assesoria Jurídica 3.1.5. Gestió de l’arxiu Consorci del Parc Natural de la Serra de de Collserola 3. ACTUACIONS Al Servei d’Administració i Contractació li corresponen les funcions estructuradores del funcionament de l’ens gestor del Parc, amb l’objectiu de facilitar el procediment per tal que es puguin assolir les funcions finalistes dels altres serveis. Els àmbits de gestió d’aquest servei són els següents: • Àmbit econòmic, gestió de recursos humans i contractació. • Gestió dels convenis. • Gestió del patrimoni públic. • Gestió de l’arxiu. Activitat dels òrgans de govern Assemblea General concessionària s’hauria de fer càrrec de l’elaboració dels corresponents plans tècnics de gestió i millora L’Assemblea General és l’òrgan suprem de forestals (PTGMF) i del manteniment d’aquestes deliberació i decisió del Consorci del Parc Natural finques, i podria executar aquests plans durant un de la Serra de Collserola (CPNSC). període de quinze anys, prorogable a vint anys. Durant l’any 2012 es va fer una sessió Comissió Executiva ordinària, amb data 24 d’abril, en la qual es va adoptar, entre altres, l’acord per aprovar La Comissió Executiva del CPNSC és un òrgan les línies estratègiques per tal d’adaptar el operatiu que té com a objecte establir els Consorci al context de crisi econòmica. mecanismes per posar en marxa les decisions preses a l’Assemblea General i fer-ne el seguiment. L’Assemblea del Consorci va manifestar la voluntat política de conservar els valors pels quals es va L’any 2012 es van fer dues sessions: els dies crear el Consorci, així com l’aposta per la defensa 12 d’abril i 10 de desembre. dels serveis públics. En aquest context, els serveis públics que es van prioritzar van ser els següents: A la sessió de primavera, entre altres acords es va aprovar la ratificació del Sr. Marià Martí i • La prevenció d’incendis i la gestió forestal. Viudes com a director gerent durant el període • La vigilància, el control ambiental i el corresponent a aquest mandat corporatiu (011- planejament. 015). • El manteniment operatiu i de qualitat de les infraestructures d’ús públic. Consell Consultiu • La creació i la promoció d’iniciatives de recuperació i millora de l’entorn. El Consell Consultiu es configura com a òrgan de • La promoció, la regulació i el control de l’ús participació del CPNSC, al costat dels òrgans de públic. govern i d’administració. Les funcions del Consell • La informació, la comunicació i l’atenció als són, entre altres, les d’informació, consulta i visitants. assessorament respecte del pla d’actuacions del • La gestió administrativa, econòmica i de Consorci. contractació indispensable. Aquest exercici es dugueren a terme dues A la mateixa sessió es va aprovar l’expedient sessions: 27 de juny i 13 de desembre. relatiu a la concessió d’explotació i manteniment de diverses finques forestals gestionades pel Sessió de 27 de juny de 2012 Consorci. Es pretén explotar i mantenir les finques forestals públiques del Parc, que constitueixen En el decurs d’aquesta sessió, algunes entitats van aproximadament el 50 % de la superfície forestal manifestar que el procés participatiu amb relació de Collserola, a través d’una concessió: l’empresa a l’esquema director de les portes de Collserola 20 Administració i contractació Memòria de gestió 2012 Consell Consultiu de havia estat inadequat i insuficient, i que aquest per tal de participar activament en el procés 27 de juny de 2012 projecte no s’ajustava als objectius de consolidació redactor. i conservació del parc natural. En aquest sentit, les entitats van acordar requerir l’Ajuntament de Sessió de 13 de desembre de 2012 Barcelona perquè no es redactés cap projecte de desenvolupament de l’esquema director esmentat La qüestió més destacable d’aquesta sessió va abans de l’aprovació del Pla especial d’ordenació ser una exposició sobre el desenvolupament de la i protecció del medi natural del Parc Natural de redacció del Pla especial d’ordenació i protecció la Serra de Collserola. També van palesar el seu del medi natural del Parc Natural de la Serra de interès a participar de manera real i activa en Collserola. Posteriorment, els representants de l’elaboració d’aquest pla. les entitats membres del Consell Consultiu van manifestar la seva preocupació al voltant de A més, el Consell Consultiu va acordar manifestar qüestions com ara la visió urbanística del Pla, la el seu rebuig al projecte d’Eurovegas, en la mesura presència de l’agricultura ecològica i tradicional en què feia desaparèixer una part important del familiar al Parc, el perill que representa la la Parc Agrari del Baix Llobregat. línia de molt alta tensió (MAT) i la participació ciutadana en el procés. Finalment, i pel que fa a la redacció del nou pla especial, es va posar de manifest un elevat interès Àmbit econòmic, gestió de recursos humans i contractació Gestió econòmica la Diputació de Barcelona i a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (a partir d’ara, AMB) a mitjà termini. L’àmbit de la gestió econòmica té com a finalitat Lluny d’això, les seves aportacions s’han vist principal gestionar el pressupost de l’entitat, que disminuïdes i finalment, per a l’exercici del 2012 recull les previsions d’ingressos i crèdits per a es consigna un ingrés de 100.000 €. despeses que s’han d’executar durant l’exercici. El pressupost d’ingressos recull els recursos Per al 2012, el pressupost aprovat inicialment financers de l’entitat i es nodreix en el 93,17 pel CPNSC ha estat de 5.546.902,83 €, amb % de les aportacions que essencialment hi fan una consignació definitiva, un cop fetes les l’AMB i la Diputació de Barcelona. Altres fonts de modificacions de crèdit de l’exercici, de finançament són les aportacions d’ajuntaments i 5.667.443,62 €. entitats col·laboradores, així com les derivades dels preus públics del Parc. L’execució del pressupost El pressupost de l’exercici 01 es caracteritza d’ingressos per a l’any 01 ha estat del 100,47 per l’increment de les aportacions de les entitats %, que correspon al 10,77 % de l’execució majoritàriament finançadores del Consorci, d’ingressos corrents i al 87,5 % d’ingressos de és a dir, l’Àrea Metropolitana i la Diputació capital. de Barcelona. Aquest increment —no previst inicialment, ja que les dues entitats van consignar Pel que fa al pressupost de despeses, expressa els als seus pressupostos aprovats aportacions per crèdits màxims que es poden gastar a cada partida. sota de les que s’havien fet l’exercici anterior— ha El 15,1 % dels crèdits corresponen a inversions, estat necessari a la vista del canvi de tendència i el 84,88 %, a despesa corrent. L’execució del en les aportacions de la Generalitat de Catalunya. pressupost de despeses ha estat del 97,4 %, que Al començament es preveia que la Generalitat correspon al 99,18 % de la despesa corrent i al arribaria a equiparar-se en aportacions i drets a 87,01 % de les operacions de capital. 21 Consorci del Parc Natural de la Serra de de Collserola 3. ACTUACIONS Gestió dels recursos humans vigilant de prevenció d’incendis, produït per una vacant al mes de juny. Plantilla En aquest context, el personal de plantilla al final Durant l’exercici 01 ha tingut lloc una disminució de l’any 01 era de 71 efectius, de manera que significativa de la plantilla de personal al servei del havia tingut lloc una reducció de l’11,5 % dels CPNSC. Aquesta reducció derivava de l’aprovació a llocs de treball amb relació a l’any 011. l’Assemblea General de l’entitat del dictamen sobre el Model de Consorci en el context econòmic Activitats formatives. actual: present i futur, la qual cosa va implicar l’aprovació del Pla de reordenació i racionalització La formació és una eina potent que millora el dels recursos humans del Consorci per al període desenvolupament de les funcions públiques, i 2012-2015 (Pla d’ocupació). indirectament també millora la integració dels nous empleats, fomenta la comunicació interna, potencia Aquest pla, emparat a l’article 69 de la Llei 7/007, el treball en equip i afavoreix la implantació de de 1 d’abril, pel qual es va aprovar l’Estatut canvis organitzatius que faciliten l’adaptació a les bàsic de l’empleat públic, estableix els objectius transformacions que tenen lloc als serveis públics i i els instruments de la planificació dels recursos les demandes ciutadanes. humans per al període esmentat per aconseguir les línies estratègiques aprovades per l’Assemblea Per tal de dur a terme les activitats formatives, el General. CPNSC, amb el concurs de la representació legal del personal de l’entitat, es va dotar d’un instrument De les eines que recull l’esmentat pla, el Consorci normatiu mitjançant l’aprovació de les normes de n’ha fet servir les següents: desplegament anomenades Regulació interna de la formació del personal del Consorci del Parc de • Suspensió de les aportacions a plans de Collserola, que es va publicar al Diari Oficial de la pensions. Generalitat de Catalunya núm. 4416, de data 30 • Unificació dels serveis d’atenció al públic. de juny de 2005. Aquest acord fixa quatre línies • Suspensió temporal de l’oferta pública formatives bàsiques: d’ocupació de l’any 011. • Manca d’aprovació d’oferta pública d’ocupació • Formació interna obligatòria per a l’any 01. • Formació interna voluntària • Col·laboració de funcions amb ens consorciats: • Formació externa de curta durada prestació d’assessoria urbanística des de • Formació externa de llarga durada l’AMB. Aquesta mesura va implicar la reducció d’un efectiu a la plantilla del Consorci al mes Després de l’aprovació l’exercici 011 del Pla de maig del 01. de formació del personal al servei del CPNSC, • Acomiadaments per raons objectives: causes mitjançant Decret de gerència de data 31 de organitzatives. Aquesta mesura, emparada març de 011, per a l’any 01 es van introduir per la Disposició addicional segona del Reial exclusivament millores per tal d’incorporar més decret llei 3/01, de 10 de febrer, de mesures eines formatives en l’àmbit de la comptabilitat i els urgents per a la reforma del mercat laboral, recursos humans, a més de continuar les millores Plantilla funcional consolidada el 31 de va implicar l’acomiadament de sis persones dels àmbits mediambiental i de l’administració desembre de 01 al mes de juliol i una d’addicional al mes electrònica. En tot cas, les restriccions d’octubre del 01. pressupostàries no han modificat la dotació Laborals fixos 44 • No pagament amb caràcter general de la econòmica per atendre la formació del personal. Funcionaris 5 segona paga extra per a l’exercici del 01: la del desembre En aquest context s’ha implementat durant l’any Treballadors temporals 3 01 el nou programa de nòmines, que és el Treballadors fixos discontinus 17 Així mateix, es va decidir amortitzar un lloc de mateix que va incorporar l’AMB i que ha implicat treball d’atenció al públic en caps de setmana i un important esforç, tant econòmic com de Laborals fixos a temps parcial  festius que s’ocupava de forma interina, i també formació pràctica, després de l’àrea teòrica que es Total 71 amortitzar un altre lloc de treball, aquest de va fer al final de l’any 2011. 22 Administració i contractació Memòria de gestió 2012 Contractació Tenint present el caràcter prestador de serveis subministrament, de serveis, d’obra i privats. de l’ens gestor del Parc, la major part de la seva activitat administrativa té caràcter contractual. Al quadre següent es relacionen tots els Així, es concerten principalment contractes de contractes adjudicats l’any 2012: Contractes adjudicats durant l’any 01 Objecte del contracte * Preu adjudicació (€) IVA Adjudicatari exclòs (raó social) 1 Pròrroga de la contractació de la pòlissa d’assegurança que cobreix les pèrdues o danys P 7.17,6 AXA Seguros Generales, SA de Seguros materials del patrimoni del CPNSC per als anys 013 i 014 y Reaseguros  Pròrroga del contracte del servei d’assistència informàtica i manteniment preventiu i correc- tiu de l’equip informàtic del CPNSC, any 013 P 4.53,00 Anco Sistemas de Gestión 3 Servei d’activitats guiades del Parc Natural de la Serra de Collserola i activitats educatives al Centre d’Informació NS 60.000,00 Argelaga Serveis Ambientals, SL 4 Pròrroga dels treballs de seguiment en l’àmbit de la gestió de la fauna, any 013 P 9.00,00 John Patrick Cahill 5 Pròrroga de les obres de reparació de la xarxa viària de prevenció d’incendis, any 013 P 84.745,76 Excavaciones y Mantenimiento Ber- nardo, SL 6 Pròrroga del subministrament de combustible per als vehicles i maquinària del Parc, any 013 P 5.43,73 Petroport, SL 7 Manteniment de franges urbanes, 01 NS 5.109,53 Arico Forest, SL 8 Pròrroga del servei de neteja dels edificis gestionats per l’entitat, any 013 P 64.830,50 Gestiser Manteniment, SL 9 Pròrroga del servei de manteniment dels edificis gestionats per l’entitat, any 013 P 77.50,00 Instal·lacions Elèctriques Torra, SL 10 Servei de vigilància dels edificis gestionats per l’entitat OM 67.41,10 PYC Seguridad Cataluña, SA * Sistema d’adjudicació: OM: Obert criteris múltiples NS: Procediment negociat sense publicitat P: Pròrroga M: Modificació Gestió dels convenis Al llarg de l’any 2012 han continuat els vies de col·laboracions institucionals dins programes de col·laboració amb institucions del marc de cooperació interadministrativa. i entitats públiques i privades per a Una bona part dels resultats d’aquest àmbit l’execució d’estudis i el desenvolupament de gestió es reflecteix als capítols referits a d’investigacions adreçades a la protecció les altres unitats funcionals de l’entitat. i la conservació del Parc, com també a la captació d’aportacions econòmiques per Durant el 01 s`han signat els següents al desenvolupament de projectes i altres convenis: 23 Consorci del Parc Natural de la Serra de de Collserola 3. ACTUACIONS Universitats Entitat Projecte associat Data Universitat de Girona Programa de cooperació educativa universitat-empresa/institució. 1/01/01 Universitat Pompeu Fabra- Institut Pràctiques dels alumnes del Màster en dret públic. Estudis avançats de l’ordenació juridicoadministrativa d’Educació Contínua del territori i del mercat. 16/01/01 Universitat Pompeu Fabra Pràctiques d’estudiants de dret. /06/01 Ens Consorciats Entitat Projecte associat Data Generalitat de Catalunya – Departament d’Ensenyament Formació pràctica en centres de treball 7/0/1 Ajuntament de Cerdanyola del Vallès Tractament paisatgístic i museístic de les restes arqueològiques del poblat ibèric Ca n’Oliver. 09/03/1 Ajuntament de Barcelona – Realització i manteniment de franges de protecció en zones urbanitzades, així com tasques de preven- Dte V – Sarrià-Sant Gervasi ció d’incendis. Document de desplegament 01. 15/03/1 Generalitat de Catalunya – Departa- ment d’Ensenyament Formació pràctica en centres de treball. 16/03/1 Ajuntament de Barcelona i Cementiris de Barcelona, SA Enderrocament de les barraques del torrent de Tapioles (TM Montcada i Reixac). 7/03/1 Generalitat de Catalunya – Servei d’Ocupació de Catalunya Pràctiques en empreses. 10/04/1 Generalitat de Catalunya – Departament d’Ensenyament Formació pràctica en centres de treball. 8/04/1 Ajuntament de Sant Just Desvern i ATLL Pagament de deute ajornat. 16/05/1 Generalitat de Catalunya – Servei d’Ocupació de Catalunya Pràctiques en empreses. /05/1 Diputació de Barcelona – Gestió i coordinació de dispositius de prevenció d’incendis, 3 torres de guaita ubicades als municipis de Consorci Serralada Marina Badalona, Sta. Coloma de Gramenet i Tiana. Annex del 01. 1/06/1 Ajuntament de Barcelona – Realització i manteniment de franges de protecció en zones urbanitzades i altres tasques de prevenció. Dte. Horta-Guinardó Document de desplegament 01. 8/06/1 Generalitat de Catalunya – Departa- ment d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Aportació econòmica per import de 100.000,00 €. 16/07/1 Alimentació i Medi Natural Diputació de Barcelona Gestió i coordinació del dispositiu de prevenció d’incendis de la torre de guaita Sierra, ubicada al municipi de Gavà. 6/07/1 Generalitat de Catalunya – Departament d’Ensenyament Formació pràctica en centres de treball 1/09/1 Generalitat de Catalunya – Departament d’Ensenyament Formació pràctica en centres de treball 08/10/1 Generalitat de Catalunya – Departament d’Ensenyament Formació pràctica en centres de treball 1/11/1 Ajuntament de Barcelona i Enderrocament de les barraques del torrent de Tapioles (TM Montcada i Reixac). Document de des- Cementiris de Barcelona, SA plegament 013.. 0/1/1 24 Administració i contractació Memòria de gestió 2012 Ajuntament de Molins de Rei Realització i manteniment de franges de protecció en zones urbanitzades, neteja de vegetació de vials i neteja de vegetació de solars de propietat municipal. Document de desplegament 01.. 0/1/1 Patrocini Entitat Projecte associat Data GIC de Nomber, SL Manteniment, conservació i divulgació del medi natural del Parc. 30/01/01 Cementiris de Barcelona, SA Col·laboració en estudis i actuacions per a la millora del medi natural del Parc. 30/01/01 Parc d’Atraccions del Tibidabo, SAU Col·laboració en accions per dur a terme els objectius del Pla especial del medi natural del Parc de Collserola. 3/04/01 Altres Entitat Projecte associat Data Propietaris finca Can Catà Treballs de gestió, restauració i conservació dels valors naturals de la finca Can Catà. 1/1/011 IFAID Aquitaine – Leonardo da Vinci Programa de mobilitat Leonardo da Vinci II. 5/01/01 Centre de Recerca Ecològica i Aplica- cions Forestals Utilització conjunta de l’Estació Biològica del CPNSC. 30/01/01 Fundació Pere Tarrés Pràctiques alumnes 0/01/01 Associació El Mussol Seguiment de poblacions a la zona de la riera de Vallvidrera. 16/05/01 Equitur mundo a caballo, SL Tasques de manteniment, conservació i divulgació del medi natural del Parc. 1/05/01 Minyons Escoltes i Guies de Catalunya Conservació i gestió d’espais naturals a Collserola 31/05/01 Consell Comarcal del Baix Llobregat Gestió i coordinació del dispositiu de prevenció d’incendis de les torres de guaita Romeo i Juliet, ubicades als municipis de Sant Climent de Llobregat i Corbera de Llobregat. 1/06/01 Awesommespain, SL Tasques de manteniment, conservació i divulgació del medi natural del Parc. 5/06/01 Centre d’Estudis i Divulgació del Medi Realització d’actuacions de conservació i gestió de conservació d’espais naturals a Collserola i de Ambient Galanthus divulgació de valors del Parc. 6/06/01 Pronoubarris, SA Realització i manteniment de franges de protecció contra incendis en zones urbanitzades, així com altres tasques de prevenció d’incendis del Dte. VIII de Barcelona. Document de desplegament 01.. 8/06/01 Segway STP, SLU Tasques de manteniment, conservació i divulgació del medi natural del Parc. 7/07/01 Moragues & Blanchart Esport, SLL Tasques de manteniment, conservació i divulgació del medi natural del Parc. 6/09/01 Exploramás Eventos y Aventuras, SL Realització de programes de voluntariat corporatiu al Parc. 4/10/01 Escola Familiar Agrària Quintanes Pràctiques d’alumnes 18/10/01 Societat Catalana d’Educació Am- biental Cessió del fons documental /10/01 25 Consorci del Parc Natural de la Serra de de Collserola 3. ACTUACIONS Dels convenis subscrits en aquest exercici del hi una aula didàctica i una petita àrea 01, s’assenyalen els següents: d’experimentació amb vista a donar suport a les activitats educatives i de lleure del recinte, Restes arqueològiques de Ca n’Oliver 1. El signat amb data 7 de març de 01 amb així com preveure la instal·lació del mobiliari l’Ajuntament de Barcelona i Cementiris de adient en concordança amb el nou edifici del Barcelona, SA a fi d’impulsar un rellevant museu del poblat ibèric de Ca n’Oliver. projecte de disciplina urbanística com 3. El signat amb data 1 de desembre de 011 ara l’enderrocament de les barraques al amb la família propietària de Can Catà. torrent de Tapioles, al terme municipal de Aquest conveni palesa l’interès del Consorci Montcada i Reixac. Aquest conveni s’ha per cooperar amb els propietaris desplegat mitjançant un acord subscrit amb particulars en la gestió de les seves data 0 de desembre de 01. finques amb interessos concordants pel que . El signat amb data 9 de març de 01 amb fa a la gestió, la restauració i la conservació l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès que dels valors naturals del Parc de Collserola. té per objecte el tractament paisatgístic i El Consorci i la propietat sumen esforços museístic de les restes arqueològiques per facilitar i impulsar les línies de recerca al poblat ibèric de Ca n’Oliver. En aquest científica i naturalística i de conservació del conveni, es posa de manifest l’interès del medi natural engegades a Can Catà. Consorci per contribuir a la conservació del patrimoni del Parc de Collserola. Té com Al quadre següent s’especifiquen els convenis a finalitat redactar un projecte que ordeni subscrits en exercicis precedents i que continuen l’àmbit de les restes arqueològiques millorant- vigents: ne la circulació i l’enjardinament i encabint- Convenis subscrits en exercicis precedents i que continuen vigents: Convenis de cooperació científica i tècnica Universitats Entitat Projecte associat Universitat de Barcelona Acord marc de col·laboració. Universitat Autònoma de Barcelona – Facultat de Biologia Realització de pràctiques en empreses per al còmput de crèdits. Universitat Pompeu Fabra Col·laboració de pràctiques d’alumnes de la llicenciatura de dret. Universitat Pompeu Fabra Col·laboració en la llicenciatura de ciències polítiques i administració. Universitat Ramon Llull Realització de pràctiques dels alumnes de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquer- na. Universitat de Barcelona – Facultat de Biologia Col·laboració de pràctiques en empreses i institucions de programes oficials de postgrau (POP), màsters i graus. Universitat Autònoma de Barcelona – Facultat de Biociències Annex al conveni de la llicenciatura de biologia per a la realització de pràctiques amb còmput de crèdits. Universitat Politècnica de Catalunya Col·laboració de pràctiques en empreses i institucions de programes oficials de doctorats. Universitat de Barcelona – Facultat de Pedagogia Col·laboració de pràctiques externes d’estudiants. Universitat Autònoma de Barcelona – Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental Col·laboració en els camps de la investigació i el desenvolupament. Ens Consorciats Entitat Projecte associat Diputació de Barcelona Col·laboració encomanda de gestió en matèria de prevenció de riscos laborals Diputació de Barcelona Encomanda de gestió de l’assistència de la gestió econòmica del Consorci del Parc de Collserola. Diputació de Barcelona Actuacions en contorns de carreteres provincials en sòls de propietat o cessió d’ús públic. Ajuntament de Barcelona Conveni marc de cooperació 26 Administració i contractació Memòria de gestió 2012 Ajuntament de Barcelona Document de desplegament del conveni de col·laboració signat amb data  de desembre de 003 entre l’Ajunta- ment de Barcelona i el Consorci del Parc de Collserola: col·laboració en defensa judicial. Ajuntament de Barcelona – Dte. V Sarrià - St. Gervasi Realització i manteniment de franges de protecció en zones urbanitzades, així com altres tasques de prevenció d’incendis. Ajuntament de Cerdanyola del Vallès i Ajuntament de Barcelona Execució del Projecte del passeig del Mirador de les Aigües (tram 7: carretera d’Horta – Can Ferrer). Ajuntament de Cerdanyola del Vallès Intercanvi d’informació cartogràfica digital en l’entorn del Parc de Collserola. Ajuntament de Cerdanyola del Vallès Gestió integral finca Can Coll i col·laboració en la protecció i difusió dels valors patrimonials del Parc de Collserola Ajuntament de Cerdanyola del Vallès Manteniment del camí de Can Catà i execució de projectes de portes de parc dins del municipi Ajuntament de Cerdanyola del Vallès i família Gil Nebot Acord de custòdia del territori del Bosc Gran Ajuntament de Molins de Rei Realització i manteniment de franges de protecció en zones urbanitzades, neteja de vegetació de vials i neteja de vegetació de solars de propietat municipal. Ajuntament de Montcada i Reixac Enderrocament d’horts il·legals i construcció d’un corral d’ovelles al torrent de Tapioles (finca de Ca n’Oller). Ajuntament de Sant Cugat del Vallès Conveni marc Ajuntament de Sant Cugat del Vallès Document de desplegament del conveni de cooperació d’obres de millora de l’accés al Parc de Collserola. Ajuntament de Sant Just Desvern i ATLL Establiment del règim d’execució de les obres relatives al Projecte d’execució de la rehabilitació integral de la masia de Can Baró. Ajuntament de Sant Just Desvern i Aigües Ter Llobregat Execució i finançament d’actuacions de restauració en espais que resulten afectats a l’entorn de Can Baró i Can Biosca com a conseqüència de l’execució de la galeria A del túnel Fontsanta-Trinitat. Ajuntament de Sant Just Desvern Addenda al conveni de cooperació relatiu a l’execució de les actuacions de restauració dels espais que resulten afectats per l’execució del túnel Fontsanta-Trinitat. Ajuntament de Sant Just Desvern, el Club Emas i Manto Naves Industriales, SL Reforestació i restauració paisatgística d’una part de la finca registral 11391. Generalitat de Catalunya - Conselleria de Medi Ambient i Habitatge, Diputació de Barcelona i Mancomunitat de Incorporació de la Generalitat de Catalunya al Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona Generalitat de Catalunya – Departament d’Agricultura Promoció de l’afiliació dels propietaris privats al Centre de la Propietat Forestal, així com redacció de projectes Ramaderia i Pesca. Centre de la Propietat Forestal d’ordenació o plans de gestió i millora forestal. Generalitat de Catalunya – Departament d’Acció Social i Atorgament d’un permís d’ocupació temporal per instal·lar un repetidor de telecomunicacions en un espai de la Ciutadania masia Mas Pins. Generalitat de Catalunya – Departament d’Agricultura Ramaderia i Pesca Col·laboració per incorporar el mòdul de recuperació de fauna de Can Balasc a la xarxa de centres de Catalunya. Convenis de Patrocini Entitat Projecte associat Torre de Collserola, SA Conservació, sensibilització, promoció i conservació mediambiental del Parc de Collserola. Cemex España, SA i Fundación Cemex España Subministrament d’aigua al dipòsit del puig d’Olorda Gestora Clubs Dir, SL Col·laboració per promocionar la pràctica i realització d’activitats vinculades a l’esport al passeig de les Aigües. Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals Marc de col·laboració per dur a terme accions específiques d’interès recíproc. Ediciones Primera Plana, SA Promoció i difusió de la imatge del Parc Natural de la Serra de Collserola. Túnels i Accessos de Barcelona, S.A. (TABASA) Conservació, manteniment i divulgació del Parc de Collserola Altres tipologies de convenis Entitat Projecte associat Aigües Ter Llobregat Col·laboració en la redacció d’un projecte de mesures preventives ambientals, i execució d’obres civils i mesures correctores per a la restauració dels espais ocupats i afectats per les obres. 27 3. ACTUACIONS Espacios Constructivos 003, SL Ocupació de finca privada Propietaris finca Can Ferrer Als termes municipals de Barcelona i Cerdanyola del Vallès: ocupació de finca privada UTE Línia 5 Revegetació i atalussament convingut, amb la conformitat dels propietaris dels terrenys i segons les indicacions del Consorci del Parc de Collserola, un cop acabades les obres i retirada la planta de formigó de la línia 5. Fecsa-Endesa Inclusió del plec de prescripcions tècniques per a la regulació de treballs forestals a tots els plecs de condicions tècniques dels projectes i manteniments contractats dins l’àmbit del Parc de Collserola. Societat Catalana d’Herpetologia Seguiment de la fauna herpetològica del pantà de Vallvidrera. Centre d’Estudis CIM Realització de pràctiques de formació de tècnic en rehabilitació de fauna salvatge al mòdul de recuperació de fauna autòctona del Parc de Collserola. Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya Investigació relativa al funcionament del Parc i les seves connexions amb la serralada Litoral, el Vallès, la vall del Llobregat i Barcelona. Takaaki Masuda Exposició «Mensaje del bosque: voz de raíz», en el marc d’un projecte d’escultura ecològica. Defensa Patrimoni Natural (Depana) Realització de replantacions d’arbres de ribera, neteja de brossa i eradicació de plantes al·lòctones. Consorci del Parc de la Serralada de Marina Desenvolupament material didàctic interactiu sobre la vegetació de la serralada de Marina Mir Pous Girona, SL Ocupació permanent part finca instal·lació torre prevenció incendis Alfa La Clota, SL Gestió d’una finca dins l’espai natural de Garraf Barcelona de Serveis Municipals, SA Treballs de manteniment dels jardins de Can Borni. Modificació i pròrroga per l’any 01 Hormigones y Bombeos Soluciones, SAU i Srs. Durall i Pi- nós i Berggren Durall Gestió de la finca del polígon 15 parcel.la 0 de Barcelona Administració i contractació Memòria de gestió 2012 Assessoria jurídica L’assessoria jurídica del CPNSC té com a funció imprescindible per al correcte exercici de les seves bàsica assessorar i donar suport tècnic en matèria funcions i sense l’exhibició de l’armament que de la seva especialitat, tant en l’àmbit intern forma part del seu equip habitual. (altres serveis i unitats del Consorci) com extern (entitats locals i altres institucions i organismes, L’Assemblea General del CPNSC, a la sessió de i també usuaris en general), així com establir les 4 d’abril de 01, va aprovar inicialment el directrius per a la redacció, la tramitació i l’arxiu Reglament del Consell Científic Assessor de les resolucions juridicoadministratives, els del CPNSC. Un cop transcorregut el període informes i qualsevol altre tipus de documentació d’informació pública sense que hi hagués complementària. al·legacions, es va entendre aprovat definitivament el 3 d’agost de 01. Davant la situació generada per diverses mocions adoptades per alguns ajuntaments del Parc per El Consell Científic Assessor està integrat per les quals s’instava el CPNSC a no autoritzar més representants del CPNSC, d’universitats i pràctiques militars dins l’àmbit territorial del d’altres entitats científiques i de recerca Parc Natural de la Serra de Collserola i, per tant, de l’àmbit dels espais naturals, amb a declarar el Parc Natural lliure de pràctiques l’objectiu d’assessorar, a partir del coneixement i exercicis militars, l’Assemblea General del científic, l’òrgan gestor del Parc Natural sobre les Consorci va aprovar manifestar el rebuig que dins actuacions a portar a terme. Les funcions que es el Parc Natural de la Serra de Collserola es fessin recullen al seu reglament consisteixen a formular pràctiques i exercicis similars amb armament, propostes de millora de la gestió del Parc Natural declarar que el Consorci no hi és competent per per a un millor assoliment dels seus objectius i per raó de la matèria i traslladar la manifestació al a la recerca en l’àmbit del Parc Natural, a emetre Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, informes sobre els afers que els altres òrgans del Alimentació i Medi Natural de la Generalitat Parc Natural sotmetin a la seva consideració i a de Catalunya perquè valorés les sol·licituds de ser informat regularment dels plans, els projectes les mocions dels ajuntaments, i, si s’escaigués, i les actuacions duts a terme en la gestió del Parc estudiés si la Generalitat de Catalunya, en el marc Natural. estatutari vigent, és competent per regular la presència de les Forces Armades als espais natural Pel que fa al seguiment i el control de la defensa de Catalunya. En qualsevol cas, es va aprovar a jurídica del CPNSC, s’ha fet la coordinació escaient l’assemblea que el CPNSC autoritza únicament dels plets en marxa de l’any 01, que es resumeix i exclusivament les caminades com a activitat al quadre següent: física dels membres de les Forces Armades dins el Parc Natural de la Serra de Collserola, sempre que es facin en grups reduïts, amb el material 2 Consorci del Parc Natural de la Serra de de Collserola 3. ACTUACIONS Recursos en tràmit a 31 de desembre de 01 Jutjat del Contenciós Administratiu de Barcelona Núm Jutjat Núm. recurs / Any inici Núm. expedient CPNSC Tipus/Contingut Estat de tramitació 1 69/011 010/175-AG Estatuts del Consorci/Inadmissibilitat al.legació Desistiment. Procediment acabat. 18 119/011 B 010/14-AG Responsabilitat patrimonial/ Inadmissibilitat sol·licitud Compareguts 11 116/01 01/077-AG Responsabilitat patrimonial/ Inadmissibilitat sol·licitud Vista oral 0.03.013 Tribunal Superior de Justícia de Catalunya Núm. Recurs / Any d’inici Número Exp. CPNSC Tipus / contingut Estat de tramitació 947/90 179/96-AG Urbanístic / Expropiació finca forestal Pendent d’execució de la sentència 60/009 009/13-AG Urbanístic/Resolució del Jurat d’Expropiació de Catalunya Sentència favorable al Consorci Tribunal Suprem Núm. Recurs / Any d’inici Número Exp. CPNSC Tipus / contingut Estat de tramitació 008/000789/007 004/07-AG Urbanístic / Informe desfavorable del Pla parcial urbanístic de la delimi- Sentència favorable al tació sector nord-oest de Pedralbes Consorci Pel que fa al seguiment i el control de la defensa de Barcelona, es va declarar apartada i desistida jurídica del CPNSC, s’ha fet la coordinació escaient l’Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix dels plets en marxa de l’any 01, que es resumeix i acabat el procediment judicial interposat contra al quadre anterior. l’acord de l’Assemblea General del Consorci de 8 d’abril de 011 que va donar per aprovat Mitjançant resolució de data 13 de febrer de definitivament el text dels Estatuts del CPNSC. 01 del Jutjat Contenciós Administratiu núm. 1 Camps de Can Farriol, una de les finques adscrites al Consorci Gestió del patrimoni El Parc Natural de la Serra de Collserola té un titularitats fiduciàries o dominicals de disposició. àmbit territorial de 8.95 hectàrees que inclou una part dels nou municipis consorciats. D’aquestes Un dels objectius del patrimoni és formalitzar hectàrees, aproximadament unes 3000 són de jurídicament la gestió ordinària que duu a terme propietat pública. el Consorci de les finques públiques del Parc. En aquest sentit, i atès l’acord adoptat per la El patrimoni del Consorci està constituït per béns Comissió Executiva al mes d’abril del 01, que va adquirits per qualsevol títol legítim i pels béns que donar conformitat a la proposta de gestió forestal hi puguin adscriure els ens consorciats per a les unificada i va acordar sol·licitar l’adscripció de finalitats pròpies de l’entitat. Per gestionar aquest l’ús i la gestió de les finques forestals públiques patrimoni, els Estatuts del Consorci atribueixen dels ens consorciats a favor del CPNSC, durant a l’entitat la competència de la formació del l’any 2012 ha continuat el procés iniciat pel patrimoni de sòl públic i la seva gestió, amb la que fa als tràmits d’identificar, sol·licitar i facultat d’adquirir, reivindicar, permutar, gravar acceptar l’adscripció de l’ús i la gestió de o administrar tota mena de béns i la d’assumir finques públiques dins l’àmbit del Parc. 30 Administració i contractació Memòria de gestió 2012 En aquest exercici s’han adscrit al Consorci les Can Massó, Can Mallol, peça de Can Mallol, finques següents: Torre Baró, Quinta Vilajoana , sots d’en Cardona, procedència La Salamandra, Les • Ca n’Amigonet i Sector Nord-Oest, propietat Cobes, font d’en Serra, La Salamandra, La de l’Ajuntament del Papiol. Magarola, propietat de l’AMB. • Ca n’Abadal, Can Messeguer i Can Farriol, • Can Baró, font de la Beca, Can Candeler, Can propietat de l’Ajuntament de Sant Feliu de Cortés i Can Marlès, propietat de l’Ajuntament Llobregat. de Sant Just Desvern. • Bosc Llarg i Les Cabanoles, Torral, Can Borni, Bosc del Replà de la Tarongeta, Barcelona, En resum, l’estat actual de les finques adscrites o Sant Joan d’Horta a l’oest de Can Borni, Ca cedides al CPNSC a 31 de desembre de 01, és n’Estisora – La Budellera, La Vinyassa, Bosc el següent: del Canyet, Bosc Gausachs, Les Fontanilles, Finques adscrites al Consorci a data 31 de desembre de 013 Titularitat Nom de la finca Terme municipal Superfície (ha) La Salut 4, Can Messeguer 14,15 Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat Sant Feliu de Llobregat Can Farriol 88,9 Ca n’Abadal 46,6 Ajuntament de Cerdanyola del Vallès Can Coll Cerdanyola del Vallès 40,65 Can Baró 71,97 Penya del Moro 1,00 Ajuntament de Sant Just Desvern Can Cortés/Can Candeler* Sant Just Desvern 14,01 Primera font de la Beca 0,3 Can Marlès 16,46 Can Balasc 76,08 Ajuntament de Barcelona El Pantà (edifici del guarda i zona adjacent) Barcelona 0,78 Can Borni (zona forestal) 4,80 Ajuntament de Montcada i Reixac Ca n’Oller Montcada i Reixac 7,0 Sector NO 0,01 Ajuntament del Papiol El Papiol Ca n’Amigonet 8,30 La Magarola 57,01 Sant Cugat del Vallès La Salamandra i altres 5,9 Bosc Llarg i altres 17,68 Font Budellera/ Ca n’Estisora 4,11 Àrea Metropolitana de Barcelona Can Mallol 54,56 Massó/ Fontanilles/ Bosc Gran Barcelona 31,17 Quinta Vilajoana / Sots d’en Cardona 16,3 Torre Baró 69,14 Santa Creu d’Olorda 1,0 Total (ha) 1.117,61 (*) L’Ajuntament de Sant Just Desvern és titular només del 3,70 % de la superfície total de les finques de Can Cortés i Can Candeler. 31 Consorci del Parc Natural de la Serra de de Collserola 3. ACTUACIONS Pel que fa a les finques de Ca n’Amigó de Dalt, Adquisició de Ca n’Amigonet, Can Campmany, una part del finques forestals turó d’en Quirze i Castellciuró, al terme municipal de Molins de Rei, es preveu que l’Ajuntament En l’àmbit de la gestió per ampliar les finques de Molins de Rei adopti l’acord d’adscripció al forestals de titularitat pública al Parc Natural, Consorci de les esmentades finques al gener del amb data  de juny de 011 es va signar un 013. En aquest cas s’hauran d’incloure un total contracte de compravenda amb pagament ajornat de 192,52 hectàrees a les finques adscrites. de la finca situada al paratge del Forat del Vent, al terme municipal de Cerdanyola del Vallès, a la D’altra banda, s’està ultimant l’adscripció d’altres vegada que es va deixar sense efecte el contracte finques propietat de l’Ajuntament de Barcelona i d’opció de compravenda per la mateixa finca la Diputació de Barcelona, i en aquest s’han iniciat signat amb data 19 de març de 007. Es tracta les converses amb l’Ajuntament de Sant Cugat del d’una finca amb valors naturals, però amb la Vallès i la Generalitat de Catalunya. presència de tres edificacions fora d’ordenació. Mitjançant l’esmentat contracte se’n va rebaixar Així mateix, durant l’any 01 han conclòs els el preu del cost per hectàrea, a la vegada que tràmits per a la inscripció al corresponent Registre es va mantenir el compromís de la propietat de de la Propietat de l’adscripció de l’ús i la gestió desallotjar els ocupants de les edificacions, mentre a favor del Consorci de les finques municipals de que el Consorci se’n va fer càrrec de l’enderroc, Can Messeguer, Can Farriol i Ca n’Abadal, a Sant cosa que va possibilitar el retorn del sòl al seu destí Feliu de Llobregat, i Ca n’Amigonet i Sector Nord- originari de parc forestal. Oest, al Papiol. Amb data  de juny de 011 es va desallotjar la primera de les edificacions, i el 20 de juny de 2012 la segona. Totes dues han estat completament enderrocades, i s’ha procedit a restaurar l’espai Finques propietat del Consorci a 31 de desembre de 01, físic (veure pàg. 4). Nom de la finca Terme municipal Superfície (Ha) Gestió indirecta dels Can Casanova Cerdanyola del Vallès 57,86 serveis de bar-restaurant El Terral Molins de Rei 0,9 El 15 de novembre de 01 es va declarar desert El Pantà de Vallvidrera (cua del pantà) Barcelona 0,8 el procediment obert per adjudicar la concessió de l’explotació i el manteniment del bar-berenador Passeig de Les Aigües Barcelona 0,7 ubicat a l’àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera, al terme municipal de Barcelona, atès Total 59,33 que no s’hi va presentar cap licitador en el termini legal. Gestió de l’arxiu En el decurs d’aquest exercici, l’Arxiu Llibres de registre Administratiu del Consorci ha prioritzat els seus recursos en consultes i préstecs, així • Entrades: .83 com en la recepció de documentació. • Sortides: 1.038 • Expedients incoats: 177 Sobresurt la sessió ordinària del dia 10 de juliol de 01 del Comitè d’Arxiu del Consorci, en què es va aprovar la destrucció de diverses sèries documentals contingudes a les taules d’avaluació de la Comissió Nacional d’Accés, Avaluació i Tria Documental de Catalunya. 32 3. Actuacions 3.2. Intervenció sobre els sistemes naturals 3..1. Prevenció d’incendis 3... Gestió forestal i agrícola 3..3. Gestió de la fauna, estudis i estació biològica 3..4. Vigilància i control del planejament 3..5. Manteniment d’infraestructures, àrees de lleure i senyalització 3..6. Suport logístic Consorci Parc Natural de la Serra de de Collserola 3. ACTUACIONS El servei de Medi Natural és el responsable en una gran part de la conservació i actuació sobre els sistemes naturals. S’organitza a partir de sis programes interrelacionats que contenen activitats diverses: • Gestió del dispositiu de prevenció d’incendis, tant pel que fa a la prevenció pasiva i a l’activa • Gestió forestal i agrícola • Gestió de la fauna, estudis i Estació Biològica del Parc Natural de la Serra de Collserola • Vigilància i control del planejament • Manteniment d’infraestructures, àrees de lleure i senyalització Prevenció d’incendis La gestió del Dispositiu de Prevenció d’Incendis Parc, el Consorci coordina la xarxa de punts fixos Forestals l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) de vigilància a 35 municipis amb una superfície és l’actuació que comporta l’esforç pressupostari total de 63.463 hectàrees, de les quals 6.164 es més gran. Té com a finalitat protegir el bosc dels consideren d’ús forestal. incendis forestals que, ateses les característiques del Parc i la seva freqüentació, es produeixen en un Els incendis ocorreguts al llarg de la nombre molt considerable. A més de les actuacions campanya 2012, distribuïts per sectors, que es duen a terme pròpiament dins l’àmbit del donen les dades següents: Número d’incendis produits durant la campanya 01 Sector Nre. d’incendis Sup. total (ha) Sup. matoll (ha) Sup. arbrada (ha) Collserola  1,6 1,19 0,06 Garraf 9 54,0 47,70 6,3 Marina 6 0,3 0,3 0,00 Vallès-Ordal 16 0,70 0,69 0,00 AMB 73 56,30 49,91 6,39 Distribució per sectors de les hectàrees cremades i dels incedis produïts durant el 01 �� 3.1 ha cremades �� 118 incendis �� ��� ��� �� ���� ������ ������ ���������� ��� ��������� ������ ���������� ������ �� ����������� 34 Intervenció sobre els sistemes naturals Memòria de gestió 2012 Evolució del número d’incendis produïts a l’AMB Balanç meteorològic del 01 187 19 80 Preciptacció (mm) 01 Mitjana Precipitació (1914 - 010) 160 70 Temperatura ºC 01 Mitjana TºC (1914-010) 140 150 137 60 10 130 18 18 1 117 117 50 100 107 10 89 90 40 80 74 7 73 64 61 30 60 57 49 43 0 36 40 10 0 Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setem. Octubre Nov. Des. Evolució de la superfície cremada a l’AMB (ha) Distribució de la superfície cremada (ha) Superfície 4455 356 arbrada 17 % 63 99 146 130 145 149 Superfície de 4 90 46 45 56 84 matoll 67 5 10 16 7 3 8 15 10 87 % Prevenció passiva Durant el període de prohibició d’encendre foc establert pel Decret 64/1995, es dóna La prevenció passiva consisteix en actuacions que prioritat a la persecució de totes les cremes no tenen com a objectiu disminuir la vulnerabilitat del autoritzades i a fer seguiment de les autoritzades, territori pel que fa als incendis forestals. Durant per tal d’assegurar l’acompliment de les normes el 2012 s’han dut a terme les actuacions establertes. L’any 2012 s’han dut a terme 39 següents: actuacions en temes d’incendis distribuïdes de la manera següent: 1. Sensibilització i divulgació • 25 actuacions en incendis forestals Com s’ha fet els darrers anys, s’han distribuït • 5 actuacions en cremes no autoritzades fullets informatius sobre el tema i s’ha introduït la • 7 actuacions en focs d’esbarjo no prevenció d’incendis forestals dins els continguts autoritzats pedagògics dels centres d’educació ambiental. • 2 actuacions en crema de vehicles 2. Vigilància del compliment Una altra de les tasques encomanades als guardes de la legislació vigent del Parc és la realització d’autoritzacions de crema que els particulars comuniquen als ajuntaments EEls guardes del Parc de Collserola vetllen pel en el període comprès entre el 16 d’octubre i el compliment de la legislació vigent en matèria de 14 de març. Enguany s’han gestionat 79 prevenció d’incendis en les diferents activitats que comunicacions de crema, de les quals 70 es fan dins el Parc, de manera que complementen han estat autoritzades i 9 denegades. les de la Guàrdia Urbana i la Policia Local, Agents Rurals i Mossos d’Esquadra. 35 1990 1 1 9 9 9 9 0 1 1 1 99 99 11 1  9 9 99 3 1 1 9 9 9 9 3 1 4 1 9 9 9 9 5 1 4 1 99 99 56 1 1 9 9 9 9 6 7 1 1 99 99 78 1 1 99 99 89 1  9 0 9 0 9 0   00 00 01  00 00  1   0 0 0 0   3  0 0 0 0 4  3  00 00 45   0 0 0 0 5 6   00 00 6  7  0 0 0 0 8  7  00 00 89   0 0 0 1 9 0   00 11 0  1  0 0 1 1   1 01 Consorci Parc Natural de la Serra de de Collserola 3. ACTUACIONS Franges de protecció creades 3. Actuacions sobre de matolls per tal de rebaixar la quantitat de durant el 01 la vegetació combustible, en una amplada mitjana de 5 metres Manteniment franges urbanes al voltant de zones urbanitzades, i a banda i banda (en conveni amb els ajuntaments) La realització i el manteniment de franges de de camins principals de la xarxa bàsica, amb Zona Hectàries protecció a les zones urbanitzades i forestals es l’objectiu de definir unes franges on els bombers Barcelona, districte V basa en la tala selectiva d’arbrat i la desbrossada puguin treballar amb seguretat i eficàcia. (Sarrià -Sant Gervasi) 50,7 Barcelona, districte VII (Horta-Guinardó) 17,89 Barcelona, districte VIII (Nou Barris) 34,19 Molins de Rei 9,4 TOTAL 111,75 Manteniment franges forestals (en conveni amb la La Caixa - Diputació de Barcelona) Zona Hectàries Barcelona 37,80 Cerdanyola del Vallès 18,15 Esplugues de Llobregat 1,10 Molins de Rei 1,00 Montcada i Reixac 10,75 El Papiol 3,90 Sant Feliu de Llobregat 1,80 Sant Cugat del Vallès 3,40 Sant Just Desvern 38,70 TOTAL 147,60 TOTAL 58,75 4. Arranjament i conservació mantenir aquesta xarxa en estat operatiu, sobretot de la xarxa viària bàsica durant l’època d’alt risc d’incendis, amb les tasques de manteniment necessàries. Es considera xarxa viària bàsica un conjunt de camins, classificats i degudament marcats sobre Dins aquest capítol, durant el 2012 s’han el terreny, aptes per a la circulació dels vehicles dut a terme els treballs de manteniment de vigilància i extinció. Dins l’àmbit del Parc de següents, amb un cost total de 100.000 €. Collserola, el Consorci assumeix el compromís de Manteniment de la xarxa viària bàsica 36 Intervenció sobre els sistemes naturals Memòria de gestió 2012 Tipologies de camins de la Xarxa viària Bàsica del Parc Camins primaris Camins secundaris. Camins terciaris. Permeten el pas de dos vehicles de bom- Vies úniques amb trams de pas de dos Vies úniques bers vehicles. Metres lineals arranjats durant l’exercici 01 B11 Can Coll - Montflorit .490 Codi Nom Metres lineals B13 Circunval·lació Flor de Maig 1.500 BARCELONA Dte V 9.16 EL PAPIOL 1.800 B01 Pas del Rei 1.000 G0 Les Escletxes del Papiol a Valldoreix desbrossada C0 Camí del Salze a Can Gravat 1.800 G03 Can Maimó - Can Domènec desbrossada C05 Viver Can Borni 400 G11 Can Domènec a Puigmadrona desbrossada C07 Camí de Sant Cugat 765 G06 Sant Bartomeu - Can Planes - Les Escletxes 700 C10 Camí del Salze sota Aaron House 1.145 G07 Can Esteve de la Font - Ermita de la Salut 1.100 D0 Camí del Mas Guimbau 883 MOLINS DE REI 1.700 D09 Can Sauró - Mas Guimbau 1.058 G01 Serra d’en Julià 150 D08 Camí de Can Balasc 300 G05 Cases de Can Castellví a serra d’en Julià 1.00 D10 Camí del mig de Can Balasc 690 G08 Camí del coll de Ca n’Amigonet 350 D1 Camí del turó de Castellví 1.085 MONTCADA I REIXAC 5.509 BARCELONA Dte VII 3.760 A1 Turo Pelat 663 A0 Camí de la font Muguera 1.00 A15 Turó d’en Cuiàs 1.500 A03 Camí de Sant Llàtzer 1.050 A15 Turó d’en Cuiàs 1.500 A07 Ciutat Meridiana - Turo d’en Segarra 450 A17 Serra de Na Joana 1.050 A16 Turó d’en Segarra 860 Camí nau ovelles 796 Camí de la bassa Can Rius 00 treballs varis horts Can Cuias BARCELONA Dte VIII 1.740 SANT CUGAT DEL VALLES 4.137 A04 Camí de Can Ferrer 1740 B01 Pas del Rei 1.175 CERDANYOLA DEL VALLÈS 19.166 B04 Vista Rica - Pas del Rei 430 A05 Camí de Can Catà 1.00 B06 Riera de Sant Medir - Can Borrell 1.300 A08 Can Catà - Cementiri 1.50 B14 Torre Cendrera a B06 350 A09 Can Codina 1.680 B15 Camí Torrent de Can Bell 300 A11 Font dels Caçadors 1.60 C0 Camí del Salze a Can Gravat 58 A1 Turó Pelat 598 G0 Les escletxes del Papiol a Valldoreix desbrossada A13 Torrent de Can Cerdà 1.680 G03 Can Maimó - Can Domenec desbrossada A18 Canaletes - Can Codina 1.550 G11 Can Domenec a Puigmadrona desbrossada A19 Camí dels Xiprers de Can Ferrer 1.18 DIVERSOS A1 Camí de Can Fermí 80 Manteniment cunetes passeig Aigües. B07 Camí de la Torrefera 800 Total 46.938 B09 Can Coll - Cal Codonyers .850 37 Consorci Parc Natural de la Serra de de Collserola 3. ACTUACIONS De dalt a baix: hidrant; bassa per l’helicòpter Senyalització. El manteniment ordinari dels punts d’aigua bombarder i brossa detectada al Parc per a l’exercici 2012 ha suposat un cost Tots els camins de la xarxa viària bàsica estan total de 13.300,74 €. degudament senyalitzats amb plaques vermelles en les quals figura el codi del camí per facilitar la 6. Control d’usos perillosos utilització de la cartografia de prevenció d’incendis sobre el terreny. a) Línies elèctriques Així mateix, la major part dels camins estan tancats Les esteses de línies de transport i distribució amb cadenes, de manera que el seu accés rodat es d’energia elèctrica representen un perill potencial limita als vehicles de servei. d’inici d’incendi forestal si no es mantenen les distàncies de seguretat respecte de la vegetació, Aquestes infraestructures generen importants així com el bon estat de les instal·lacions. treballs de manteniment. Per garantir aquests aspectes, el Consorci de 5. Hidrants i basses per Collserola, des de fa anys, fa el seguiment de totes l’helicòpter bombarder les tasques preventives que han de dur a terme les companyies. També es promou que les companyies Com cada any, també s’ha procedit al vagin adequant les instal·lacions per fer-les més manteniment sistemàtic dels punts d’aigua segures en l’àmbit forestal, i s’estableixen convenis gestionats pel Consorci, que són els de col·laboració amb la finalitat de reduir l’impacte següents: d’algunes de les línies que travessen el Parc. Sistemes de dipòsits d’aigua amb hidrants El 2012 es va fer una actuació de millora normalitzats per als bombers: a la zona de les planes que va suposar la retirada de 1.175 metres de línia de mitja • Santa Creu d’Olorda, Barcelona tensió a 25 kW. • Can Catà, Cerdanyola • La Salut, el Papiol b) Neteja de la brossa als marges • Pça. Mireia, Sant Just de carreteres, camins i altres llocs • Can Ferriol, Sant Feliu de Llobregat del Parc Basses per helicòpter bombarder: La brossa i les deixalles acumulades a les carreteres i els camins poden ser l’origen d’incendis. De forma • Can Balasc, Barcelona periòdica, l’òrgan gestor del Parc duu a terme la • Vil·la Paula, Barcelona neteja dels marges a 45 quilòmetres de carreteres • Caserna de Bombers de Vallvidrera, Barcelona i camins, i d’àrees de lleure, fonts, miradors etc. • Montbau, Barcelona gestionats pel Consorci. Així mateix, es fan • Can Rius, Barcelona neteges ordinàries i extraordinàries cada cop que • Sant Pere Màrtir, Barcelona es produeixen abocaments puntuals. • Ciutat Meridiana, Barcelona • Turó Pelat, Cerdanyola del Vallès En tasques ordinàries s’han recollit un total • Penya del Moro, Sant Just Desvern de 95.381 quilograms de brossa. • Pedrera del puig d’Olorda, Sant Feliu de Llobregat • Can Castellví, Molins de Rei • Sol i Aire, Sant Cugat del Vallès • Pedrera Berta, el Papiol* • Rectoret, Barcelona* *Dependents de Bombers de la Generalitat i Districte V de Barcelona, respectivament. 38 Intervenció sobre els sistemes naturals ACTUACIONS: Intervencions sobre els sistemes Mneamtuòria ldse gestió 2012 Prevenció activa components d’est a oest (de 60 a 0 graus). • Humitat relativa inferior al 50 %. Es tracta d’una de les claus per minimitzar la • Temperatura mitjana superior a 7 graus. superfície cremada pels incendis en intentar reduir al màxim el temps d’arribada dels mitjans Es dóna avís d’estat de prealerta meteorològica d’extinció. quan coincideixen, durant 10 minuts, dos dels tres valors límit a tres lectures consecutives (una lectura El dispositiu de prevenció activa adopta les cada 30 minuts) (dades de l’Observatori Fabra). mesures següents: Es dóna avís d’estat de prealerta crítica quan • Informació de les situacions de risc en coincideixen, durant 10 minuts, els tres valors límit, temps real. o si els mitjans disponibles per part dels Bombers • Detecció del foc. de la Generalitat estan ocupats en altres incendis • Descripció fiable de l’indret i les forestals. característiques del foc. • Col·laboració amb els mitjans d’extinció. La situació de prealerta es desactiva quan ja no • Infraestructures de suport a l’extinció. es donen les condicions esmentades durant 30 • Vigilància mòbil. minuts. Disposar d’una bona informació sobre la situació L’activació i la desactivació de prealerta es de risc d’incendi dins l’AMB i el Parc de Collserola notifiquen des de la Central del Consorci al cap durant la campanya és essencial per a una bona de guàrdia del Servei de Prevenció i Extinció actuació en cas de qualsevol incidència. d’Incendis i Salvament (SPEIS), per tal que aquest faci efectiva la mobilització de vehicles establerta El dispositiu consta de quatre sistemes per a cada situació. informatius: A la campanya d’enguany, s’ha decretat • Sistema d’alerta meteorològica al vessant de situació de prealerta 54 vegades, de les Barcelona. quals 11 han estat d’alerta crítica. Això • Mapa de risc d’incendi forestal. ha estat degut a les extremes condicions • Pla Alfa. meteorològiques d’aquest estiu, amb • Índex meteorològic de propagació d’incendis quatre onades de calor. forestals. En el gràfic següent es mostra, les alertes 1. Sistema d’alerta meteorològica declarades durant la campanya i el temps que han estat en vigència al llarg d’aquell dia, dins de Ha continuat en marxa el dispositiu d’alerta l’horari de vigilància. A la part inferior de la figura meteorològica que es va dissenyar juntament amb es mostren les onades de calor que ens van afectar l’Ajuntament de Barcelona amb l’objectiu principal al llarg de la campanya i la seva durada. de detectar les situacions climatològiques més desfavorables respecte de l’inici i la propagació 2. Vigilància fixa dels incendis forestals al vessant d’aquesta ciutat. L’àmbit del Dispositiu de Prevenció d’Incendis El dispositiu de prevenció operativa dels Bombers Forestals de l’AMB, coordinat des del CPNSC, de Barcelona s’inclou dins el Pla d’actuació comprèn oficialment els 35 municipis que ocupen d’emergències municipals per a incendis forestals. una superfície total de 63.463 hectàrees, de les quals 6.164 es consideren d’ús forestal. Aquests són els valors límit per a prealertes (meteorològica i crítica) (dades de l’Observatori Els vigilants, situats en punts estratègics per poder Fabra): tenir la màxima cobertura visual, constitueixen la base del dispositiu per detectar immediatament • VVelocitat del vent superior a 5 m/s quan té la presència de columnes de fum produïdes per 3 Consorci Parc Natural de la Serra de de Collserola 3. ACTUACIONS De dalt a baix: central de coordinació del dispositiu, vehicle d’intervenció immediata i l’existència d’un foc i determinar-ne la situació La seva actuació es basa en la vigilància i la resentació campanya d’incendis exacta. Concretament, hi ha 13 punts d’aquest dissuasió per reduir al màxim les causes de tipus, 1 dels quals estan ubicats en torres de l’incendi, i en la intervenció immediata, ja que vigilància i el restant al santuari del Tibidabo. Com normalment són alguns d’ells els primers a arribar a eines principals, s’utilitza la alidada (per llegir al foc gràcies a la seva mobilitat. Un cop hi arriben alineacions en graus), els prismàtics, mapes de els bombers, passen a formar part de l’equip de diferents escales i el radiotransmissor. suport per facilitar l’extinció, organitzar els mitjans, tancar carreteres, analitzar les causes de l’incendi, Els vigilants estan comunicats per ràdio etc. directament amb Bombers de la Generalitat, amb Bombers de Barcelona, amb la central del El personal del Consorci de Collserola per a dispositiu, ubicada a la seu del Parc, i amb la resta aquestes tasques està compost pels guardes del d’organismes i entitats que l’integren. Aquest fet Parc (quatre persones) i per l’Equip d’Intervenció facilita l’actuació de tots els mitjans, ja que poden Immediata (també quatre persones). demanar directament la informació que vulguin a la persona que veu millor la situació de l’incendi 4. Coordinació mentre no arriben els mitjans d’extinció. Com en anys anteriors, el CPNSC coordina el La campanya de vigilància a les torres de dispositiu mitjançant la realització de les tasques guaita l’any 2012 va començar el dia 14 de següents: maig, ja que les condicions eren favorables al començament del mes, i va acabar el dia a) Compra i distribució d’emissores de 21 de setembre. És a dir, han estat 128 dies ràdio de vigilància continuada, amb jornades de deu hores cada una. El CPC ha dotat el dispositiu amb 3 repetidors, més de 60 radiotransmissors portàtils i 12 bases fixes. 3. Vigilància Mòbil Com cada any, el 01 es va contractar el servei de manteniment de la xarxa per tal d’assegurar-ne La vigilància mòbil està constituïda fonamentalment el bon funcionament durant la campanya. El cost per la Guarderia del Parc (Tango 1) i l’Equip total d’aquesta operació ha estat de 16.167,93 €, d’Intervenció Immediata del Parc (Víctor 1), les dels quals 10.418,08 corresponen al lloguer de la policies locals dels municipis del dispositiu, Agents torre de comunicacions de Collserola, 3.568,74 Rurals de les comarques corresponents i Mossos al servei de manteniment i reparació d’equips, i d’Esquadra, així com Protecció Civil i agrupacions .181,11 a l’adquisició de nous aparells. de defensa forestal de diferents municipis. b) Establiment d’una central de coordinació a la seu del Consorci. HHi ha dues persones assignades a la central de Collserola, que són les encarregades principals de coordinar tots els integrants del dispositiu tant a través de la xarxa de comunicacions com per telèfon. Les tasques que duen a terme són les següents: • Disposen d’un programa SIG per facilitar la localització de l’incendi i tenir totes les dades de forma automatitzada. • Recullen totes les dades i les incidències referents als incendis i omplen la base de dades. • Controlen les estacions meteorològiques 40 Intervenció sobre els sistemes naturals Memòria de gestió 2012 per tal de donar avís dels estats d’alerta. • Sector dins l’àmbit de vigilància. • Controlen els horaris, els torns, les baixes • Municipi. i les altes, els permisos administratius, • Número de plànol 1:5.000. etc. del personal del dispositiu contractat pel • Codi de la incidència. Consorci. • Dia i hora exactes de la detecció. • Controlen tot el repartiment i la recollida • Visualització dins l’entorn del punt amb dels equips personals i el material. la cartografia de base, ressaltant tots els elements d’extinció i prevenció del terreny de c) Aplicació del sistema d’informació què es tinguin dades (hidrants, basses per a geogràfica (SIG) al Dispositiu de helicòpters, camins del DPI, línies elèctriques, Prevenció d’Incendis propietaris afectats, etc.). El Dispositiu de Prevenció d’Incendis (DPI) ha Tota aquesta informació s’imprimeix estat una àrea de gestió prioritària dins el sistema automàticament, de manera que, a més de d’informació geogràfica per a la gestió del Parc de visualitzar la cartografia a la pantalla de l’ordinador Collserola (SigParc). a l’escala que es vulgui, es disposa d’un plànol de la zona. Actualment, les aplicacions i els productes del SigParc són a tots els processos d’informació del Aquest procés se segueix per a qualsevol alarma dispositiu: que localitzi el DPI. I el temps màxim des de l’avís de l’alarma fins a la impressió és de 3 minuts. • Localització d’alarmes. • Anàlisi d’incendis forestals. En una fase posterior, quan l’incendi s’ha extingit, • Anàlisi de la visibilitat des dels els equips d’intervenció acudeixen al lloc i editen diferents punts fixos d’observació del el perímetre de l’incendi amb un GPS. Aquesta DPI. informació s’introdueix en el sistema amb una • Anàlisi de les dades històriques del aplicació que permet digitalitzar els polígons període 1990-2010. cremats (si n’hi ha), juntament amb totes les dades • Plans de prevenció d’incendis. de l’incendi que es puguin esbrinar (superfície, agents que hi han participat, descàrregues del TTotes aquestes aplicacions han sorgit de la bombarder, etc.). metodologia utilitzada al dispositiu des que va començar, quan encara no existia el sistema Un cop entrades les dades del foc i la superfície d’informació geogràfica. cremada, és el moment d’analitzar-les per tenir una visió global de la situació de la campanya. Des del moment en què un vigilant dóna avís a la central de la presència d’una alarma, la informació En aquesta fase es fan els resums dels diferents rebuda a la central s’entra en el sistema amb períodes. Setmanalment, es redacta un resum una interfície molt senzilla que agrupa totes les per testar l’eficàcia del dispositiu; mensualment, possibilitats de localització (graus d’una o més una part d’aquestes dades (incendis detectats, torres, topònims, distàncies, etc.). distribució de superfícies per sectors i municipis) s’incorpora al web del Parc (http://www. L’aplicació obre immediatament una fitxa de la parcnaturalcollserola.cat) dins l’apartat d’incendis; incidència que recull tota la informació que es finalment, quan acaba la campanya aquest procés pot obtenir de forma automàtica en ser localitzat es tanca amb la redacció del document final (resum geogràficament el punt d’inici del foc: de la campanya).. 41 Consorci Parc Natural de la Serra de de Collserola. Gestió forestal i agrícola Redacció de plans manteniment de la vegetació d’aquestes zones, a tècnics i projectes més de produir uns beneficis als propietaris dels ramats i als pastors, alhora que es contribueix Consolidació del projecte d’una al desenvolupament sostenible de la serra de nau per a ovelles a Ca n’Oller Collserola. Les normes urbanístiques del Pla especial Aquest projecte se centra a la vall del torrent d’ordenació i protecció del medi natural del Parc de de Tapioles (Montcada i Reixac), al vessant de Collserola (PEPCo) de l’any 1987 determinen, a la la serra de Collserola més proper al riu Besòs, secció 2a, article 27, les disposicions específiques situat al sector nord-oriental del Parc, on s’ha per a l’aprofitament ramader al Parc, i s’hi pot instal·lat un corral per a ovelles per facilitar el llegir que s’admet la pastura a les àrees agrícoles manteniment de diferents formacions vegetals de qualsevol de les zones definides al Parc. La del sector (repoblacions, línies elèctriques, franges ramaderia també s’admet en forma estabulada en de baixa combustibilitat i prats) que s’estenen pel les condicions establertes en aquesta normativa municipi de Montcada i Reixac (incloent-hi el turó per a les edificacions, i en les condicions que la de Montcada) i una part dels termes municipals de legislació vigent exigeix per al tractament de les Barcelona i Cerdanyola del Vallès. aigües residuals. S’admet la pastura en indrets singulars per raó de les tasques de prevenció La nau, amb capacitat per a 500 ovelles, es va d’incendis pel que fa a la neteja del sotabosc construir durant el primer semestre del 011 a (voravia d’urbanitzacions, vies, etc.) i per raó de la finca pública de Ca n’Oller, al terme municipal tractaments singulars (neteja de les parts baixes de Montcada i Reixac, i durant l’any 01 es va de les línies d’alta tensió). consolidar aquesta infraestructura millorant- ne alguns aspectes i mancances que es van fer La reintroducció controlada de ramats d’ovelles evidents amb l’ús: es va col·locar una malla al Parc de Collserola va començar l’any 1995 d’ombreig a les obertures laterals de ventilació, amb l’objectiu de facilitar el manteniment de les i es van adquirir més tanques metàl·liques de  repoblacions, les franges de baixa combustibilitat, metres per fer divisions internes i més menjadores els prats d’albellatge i altres zones de vegetació per als xais. El cost total d’aquests materials va ser oberta del Parc, sempre amb vista a la reducció de 3.636,75 €. de la biomassa d’aquestes zones en el marc de la prevenció dels incendis forestals. L’avantatge L’any 011, el CPNSC va adquirir  cabres de la Cabres blanques de rasquera a la nau de Ca principal de tot plegat és l’estalvi en el raça autòctona catalana cabra blanca de Rasquera n’oller per afegir-les al ramat d’ovelles de Ca n’Oller. Per tal que les cabres puguin ser oficialment cabra blanca de Rasquera, cal ser soci de l’Associació de Ramaders de Cabra Blanca de Rasquera (ARCABRA). Així doncs, al final del 2012 el CPNSC es va posar en contacte amb ARCABRA per ingressar en aquesta associació amb seu a Rasquera. 42 Memòria 2012 Torrent d’en Tapioles (a dalt) Restauració de l’espai fluvial Recuperació paisatgística i urbanització “Pirineos” abans i després de l’enderroc de la Riera de Sant Medir Enderroc de les barraques Al mes de febrer del 011, es va triturar tota la del Torrent d’en Tapioles canya (Arundo donax) existent a la llera de la riera de Sant Medir en un tram de 500 metres de Arran del conveni signat entre el Consorci i longitud entre el Pi d’en Xandri i el Forat d’en Bocàs. Cementiris de Barcelona, i amb l’objectiu de La canya ocupava tota la llera, amb una amplada recuperar paisatgísticament la vall, al mes variable d’uns 0 metres. A mesura que avançava d’octubre del 2012 es van desenvolupar els la primavera es va observar que aquest tram de la treballs d’enderrocament d’assentaments riera de Sant Medir presentava un alt potencial de il·legals a la zona del torrent de Tapioles. recuperació, ja que hi va aparèixer una important Aquesta desconeguda i ombrívola vall, situada quantitat de rebrots de moltes espècies: Populus entre el Cementiri de Collserola i l’autopista nigra, Populus alba, Ulmus minor, Quercus C-58, dins el terme municipal de Montcada i pubescens, Prunus spinosa, Tamarix gallica, Reixac, és un dels indrets que concentra més Salix eleagnos, Cornus sanguinea, Crataegus barraques i assentaments il·legals del Parc Natural monogyna, Rosa sp, Thypha angustifolia, Carex de Collserola. Aquests assentaments s’han pendula, Scirpus holoschoenus, etc. anat ubicant al llarg de molts anys sobre un sòl principalment de propietat privada i qualificat Per tal d’evitar que la canya tornés a ocupar l’espai urbanísticament com a «cementiri metropolità», fluvial i potenciar la recuperació de la vegetació tot i que en realitat és un sòl d’aspecte forestal i pròpia d’aquests ambients de ribera mediterranis, que mai no esdevindrà cementiri. es va redactar i executar un projecte que va portar a terme, el mateix any, l’empresa Naturalea Aquesta situació no desitjada va començar a Conservació, SL. revertir fa dos anys, quan el Consorci va fer els primers enderrocs de barraques i horts per bastir- El projecte va incloure les accions següents: hi una nau que acull un important ramat d’ovelles que pastura tot el sector sud-est del Parc i actua • Retirada de brossa de les vores. com un eficaç element per prevenir incendis • Eliminació continuada dels rebrots de forestals. canya alternant desbrossades mecàniques i tractaments amb un herbicida específic per a Urbanització «Pirineos» gramínies. • Revegetació del bosc de ribera: arbres Aquesta actuació forma part dels compromisos i arbustos. Així, es van plantar 31 freixes derivats del contracte de compravenda de la finca de fulla petita (Fraxinus angustifolia), 11 situada al paratge del Forat del Vent, al terme salzes blancs (Salix alba), 16 sargues (Salix municipal de Cerdanyola del Vallès. Es tracta d’una eleagnos) i 10 tamarius (Tamarix gallica). finca amb valors naturals, però amb la presència de tres edificacions fora d’ordenació. Mitjançant Al llarg del 2012, la mateixa empresa va dur l’esmentat contracte hi ha el compromís per part a terme un tractament herbicida específic (al de la propietat de desallotjar els ocupants de mes de maig) i dues desbrossades selectives les edificacions. El Consorci se’n va fer càrrec de (als mesos de juny i setembre) per continuar l’enderroc, la qual cosa va possibilitar el retorn del mantenint el rebrot de canya. sòl al seu destí originari de parc forestal. Amb data 22 de juny de 2011 es va desallotjar la primera de les edificacions, i el 20 de juny de 2012 la segona. Totes dues van ser completament enderrocades i es va procedir a restaurar la realitat física i paisatgística alterada per tal de poder recuperar-la com a sòl forestal. 43 Consorci Parc Natural de la Serra de de Collserola. Plans Tècnics de Gestió i Millora Forestal de (de dalt a baix): Can Ferriol, Can Catà i Can Calopa de Dalt Plans tècnics de gestió 4 (amb 14,0 i 5,09 hectàrees, respectivament), i millora forestal que van acabar a l’abril del 01, consistents en la transformació de bosc mixt de pi blanc La planificació forestal de les finques és un procés i alzina en alzinar mitjançant l’aclarida de voluntari que permet obtenir un coneixement més millora de la pineda, la tallada selectiva profund del potencial forestal d’aquestes i ajuda a dels tanys d’alzina i roure, l’estassada dur a terme les actuacions més idònies per garantir del sotabosc i l’eliminació de restes per una gestió sostenible. L’eina que permet aquesta trossejament i trituració. planificació és el Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal (PTGMF) on s’organitzen les actuacions Pla tècnic de gestió i millora de gestió forestal en l’espai i el temps, tenint en forestal de Can Catà compte totes les restriccions del medi. Aquest document el regula i l’aprova el Departament L’any 009 es va aprovar el Pla tècnic de gestió i d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i millora forestal (PTGMF) de la finca de Can Catà, Medi Natural de la Generalitat de Catalunya. amb una superfície forestal real ordenada de 10,6 hectàrees, de propietat particular, dins el Pla tècnic de gestió i millora terme municipal de Cerdanyola del Vallès i ubicada forestal de Can Ferriol al Parc Natural de la Serra Collserola, d’acord amb els criteris dels Serveis Tècnics del CPNSC. L’any 009 es va redactar i aprovar el Pla tècnic de gestió i millora forestal (PTGMF) de la finca Des del començament del 2012 s’estan pública de Can Ferriol, amb una superfície forestal duent a terme els treballs silvícoles real ordenada de 89,04 hectàrees, propietat de inclosos en el PTGMF i centrats a les unitats l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, dins d’actuació 3, 4, 5, 6, 7 i 8, sobre un total de el terme municipal de Sant Feliu de Llobregat i 86,46 hectàrees. ubicada al Parc Natural de la Serra Collserola, d’acord amb els criteris dels Serveis Tècnics del Pla tècnic de gestió i millora CPNSC. forestal de Can Calopa de Dalt Des del final del 2009 fins al final del 2010 es van L’any 011 es va aprovar el Pla tècnic de gestió executar els primers treballs silvícoles inclosos en i millora forestal (PTGMF) de la finca pública de el PTGMF i centrats a les unitats d’actuació 1, 7, Can Calopa de Dalt, amb una superfície forestal 11 i 1, sobre un total de 1,95 hectàrees. real ordenada de 149,14 hectàrees, propietat de l’Ajuntament de Barcelona, dins el terme municipal Al final del 2011 es van iniciar els treballs silvícoles de Barcelona i ubicada al Parc Natural de la Serra inclosos en el PTGMF a les unitats d’actuació 3 i Collserola, d’acord amb els criteris dels Serveis Tècnics del CPNSC. Al començament del 2012 es van fer els treballs silvícoles inclosos en el PTGMF amb relació a l’obertura del sector nord de la franja T4, al límit entre les unitats d’actuació 1, 2 i 4, consistent en la transformació de bosc mixt de pi blanc i alzina en una franja de protecció d’incendis forestals al llarg de la carena dels turons del Xai i de la Banya, mitjançant l’aclarida de la pineda, la tallada selectiva dels tanys d’alzina i roure, l’estassada del sotabosc i l’eliminació de restes per trossejament i trituració. 44 Intervenció sobre els sistemes naturals Memòria de gestió 2012 Jardins del Viver De dalt a baix: ramaderia extensiva El projecte es va començar a desenvolupar a partir i vinya de Can Coll de Can Borni del 1989 i actualment es conreen les zones agrícoles de les finques públiques de Can Durant el primer semestre del 006 es va executar Coll, Can Balasc, Can Ferriol, Can Salat, el Projecte de restauració botànica i arquitectònica Santa Margarita de Valldonzella, Can Sauró del Viver de Can Borni per a la seva utilització com i el pantà de Vallvidrera. a museu de l’arbre i de l’arbust mediterrani. Això implicava la remodelació del Viver de Can Borni Camps de Can Coll i la reorientació d’usos i serveis, així com l’inici d’un manteniment acurat de tot l’entorn. Des de Les feixes de Can Coll es destinen a una gran llavors, l’empresa pública Barcelona de Serveis diversitat de conreus: extensius de secà, horta, Municipals, SA (BSM) va contractar directament vinya i fruiters. En aquest cas l’objectiu és doble, el manteniment a una empresa de jardineria. ja que, a més de crear un espai diferent del bosc L’any 009, i a partir d’un acord de col·laboració que l’envolta per afavorir les espècies faunístiques amb BSM, el Consorci del Parc de Collserola es pròpies d’aquests ambients, acompleixen una va fer càrrec de la gestió i el seguiment d’aquest funció pedagògica per a l’alumnat que passa pel manteniment, que ha continuat l’any 01. Centre d’Educació Ambiental Can Coll. Les diverses tasques incloses dins aquest L’any 2012 va continuar el projecte amb una manteniment són les següents: rotació de conreus als camps que incloïa ordi, sorgo, gira-sol, colza i trepadella. • Esporga i tala d’arbres, arbustos i enfiladisses. • Sega de marges, talussos i àrees entapissades. Vinya de Can Coll • Escatada d’àrees d’arbustos i herbàcies. • Plantació d’arbres, arbustos, entapissants i La verema es va fer en aquesta zona el dia 13 planta de temporada. de setembre, i es van recollir 594,3 quilos d’ull • Tala d’arbres i arbustos. de llebre, 194,3 de merlot i 05,5 de cabernet • Compostatge de restes vegetals. sauvignon. El mateix matí es van portar al • Reg. celler de Can Calopa de Dalt, on van fermentar • Tractaments fitosanitaris. conjuntament les tres varietats. Els 600 litres de vi • Manteniment i neteja d’elements d’obra: resultants, amb una graduació alcohòlica de 13,5º, murets, basses, piletes, canalitzacions d’aigua, es van trasbalsar a dues bótes de roure del celler desaigües, arquetes, casetes de reg, escales, de Can Coll el dia 19 de novembre de 01. etc. • Manteniment de vials i aparcament. Ramaderia extensiva • Manteniment del sistema de reg. • Manteniment dels tancaments i la Va continuar el programa d’ajuts als ramats senyalització. d’ovelles del Parc, que aquest any va incloure les accions següents: Activitats agrícoles • Subministrament d’ordi a granel i bales i ramaderes de palla i d’alfals al ramat de Ca n’Oller (Montcada i Reixac). Camps de conreu com a • Sembra d’ordi a l’hivern als camps de hàbitat per la fauna les finques de la Salut, Can Salat, Santa Margarida i Can Ferriol, que van ser aprofitats La recuperació i el manteniment dels camps de pels dos ramats existents a Sant Feliu de conreu s’enquadren dins les mesures d’ajut a la Llobregat. fauna del Parc Natural de la Serra de Collserola i són eines importants per a la gestió dels hàbitats i el manteniment de la biodiversitat ambiental del Parc. 45 Consorci Parc Natural de la Serra de de Collserola 3. ACTUACIONS Seguiment i lluita contra En aquest context, el 1 de juny de 011 va les plagues forestals tenir lloc una jornada de treball a l’edifici seu del CPNSC per tal de conèixer de primera mà aquesta Processionària del pi problemàtica i determinar les bases per reduir el seu impacte sobre el medi natural. Van assistir Durant el 01 s’ha continuat el programa de lluita a aquesta jornada tècnics del Consorci, tècnics contra la processionària del pi (Thaumetopoea de jardineria i medi ambient dels ajuntaments pityocampa). El tractament fitosanitari contra la dels municipis integrants del Parc de Collserola plaga es va fer a mitjan novembre amb un tractor i representants d’altres entitats vinculades a equipat amb canó atomitzador que va aplicar el la recerca, el viverisme i la jardineria. Al mes de tractament insecticida a banda i banda de les desembre del 011 es va publicar el Reial decret principals carreteres i camins del Parc amb més 168/011, de 14 de novembre, pel qual es regula incidència de la plaga (pinedes dels vessants del el llistat i el catàleg espanyol d’espècies exòtiques Llobregat, de Barcelona i del Besòs), a més de invasores. les àrees de lleure i miradors del Parc, amb un producte anomenat Fastac en què el principi actiu A partir d’aquesta jornada es va crear un grup és alfa-cipermetrín. Aquest principi actiu és dins la de treball, reunit en diverses sessions al llarg del llista única europea de productes fitosanitaris, i les 01, per tal de continuar debatent el problema De dalt a baix: Metcalfa pruinosa (plaga d’orígen americà) i arrencada de Figa de moro seves categories ecotoxicològiques són de nivell de les plantes invasores a Collserola procedents, A (sense problemes descrits en mamífers i ocells), principalment, del món de la jardineria. Aquest compatible i poc perillós per a les abelles. grup de treball estava format per tècnics del CPNSC, de Medi Ambient i Serveis Urbans de Durant el 01 ha continuat, igualment, l’estudi l’Ajuntament de Barcelona, de la Fundació de la del seguiment d’aquesta plaga (més informació Jardineria i el Paisatge, i del Centre de Recerca a l’apartat 3..3 «Gestió de la fauna. Estudis i Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). També hi Estació Biològica). van intervenir puntualment tècnics de la Diputació de Barcelona, l’AMB i el Gremi de Jardiners. En Altres plagues aquestes reunions es va elaborar una llista de les principals espècies vegetals invasores a Collserola, S’ha continuat fent un seguiment de les zones que es van classificar en quatre blocs segons el més afectades en anys anteriors per la Metcalfa seu estatus al RD 168/011 i el seu ús en la pruinosa (un homòpter d’origen americà), i a jardineria actual. A partir d’aquests llistats es va la major part dels llocs s’han observat els fer una cerca exhaustiva d’espècies que podrien mateixos nivells baixos de la població que ser alternatives no invasores a aquelles espècies els darrers anys. en l’ús ornamental per a les zones enjardinades properes al Parc Natural de la Serra de Collserola. Grup de treball de plantes al·lòctones a Collserola Els criteris generals que es van tenir en compte a l’hora de valorar una espècie com a possible Els Serveis Tècnics del CPNSC fa anys que treballen alternativa són els següents: el tema de les plantes al·lòctones des de diferents vessants: localització d’espècies, seguiment de • Pertinència, si és possible, al mateix gènere o poblacions de plantes invasores, experimentació família. amb diferents sistemes de control, etc. Així, s’ha • Espècie autòctona. detectat un elevat nombre d’espècies al·lòctones al • Requeriments agronòmics o paisatgístics Parc Natural de la Serra de Collserola, algunes de similars. les quals es comporten com a espècies invasores • Cultivars o híbrids sense capacitat de generar i han ampliat la seva distribució els darrers anys. llavors fèrtils (el principal problema d’invasió L’origen de la major part de les plantes al·lòctones inicial de les espècies vegetals és la propagació al medi natural és la jardineria, tant pública com per llavor). privada, i el seu control requereix molts recursos • Exclusió d’espècies amb comportament invasor humans i econòmics. comprovat en altres zones mediterrànies. • Les espècies tropicals amb comportament 46 Intervenció sobre els sistemes naturals Memòria de gestió 2012 invasor comprovat només en zones tropicals dosis que s’han continuat fent i millorant. Al llarg són una alternativa acceptable. del període 004-010 s’ha injectat herbicides a De dalt a baix: arrancada de rosella de un total de 14.830 ailants. califòrnia, ailant i plantes al·loctones a Collserola Al mes de desembre del 2012 es va presentar el document elaborat amb les Durant el 2012 s’ha injectat herbicides a espècies invasores i les seves alternatives 1.160 ailants als voltants de Vallvidrera, a l’Associació d’Agricultors Viveristes per pantà de Vallvidrera, Les Planes i la Torre de tal de validar la disponibilitat d’aquestes Collserola. espècies alternatives als vivers. Altres espècies al·lòctones També al mes de desembre del 2012, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, S’ha continuat el seguiment i el control Pesca, Alimentació i Medi Natural de la del raïm de moro (Phytolacca americana). Generalitat de Catalunya va presentar el Les actuacions, dutes a terme pel Grup d’Acció projecte ExoCat («Les espècies exòtiques Forestal de Depana, es van fer al torrent de Can de Catalunya»), elaborat els darrers anys Cerdà (Cerdanyola del Vallès) i van consistir en pel CREAF. En la redacció d’aquesta base l’arrencada de plantes, incloent-hi l’arrel. També de dades ha col·laborat el CPNSC amb es va fer una prova amb herbicida a Vallvidrera informació sobre les espècies al·lòctones (Barcelona). presents al Parc. S’han fet proves amb tractaments herbicides Ailant sobre un tipus de seneci (Senecio pterophorus) als termes municipals de Cerdanyola del Vallès, Des del 1995, de forma més o menys contínua Barcelona i Sant Cugat del Vallès, i sobre l’herba s’han fet diverses actuacions per tal de controlar de la pampa (Cortaderia selloana) a Sant Feliu l’expansió dels ailants (Ailanthus altissima) al Parc de Llobregat. Al Parc de Can Cuiàs (Montcada i de Collserola, amb mitjans tant físics com químics. Reixac) es va dur a terme una arrencada manual de seder (Gomphocarpus fruticosus) i rosella L’any 004 es va iniciar una nova experiència a de Califòrnia (Eschscholtzia californica) amb diverses parcel·les consistent a fer forats a la part la col·laboració d’un grup de treballadors de baixa del tronc amb una broca de 10 mil·límetres l’empresa Zurich. dins els quals s’aplicaven dosis de 5 centímetres cúbics d’herbicida amb una xeringa. En arbres més A la carretera de les Aigües (Barcelona) es prims es feien dos forats més petits amb dosis de van fer actuacions d’arrencada manual de 4 centímetres cúbics, i en arbres més gruixuts es figuera de moro (Opuntia ficus-indica) amb feien forats cada 10 centímetres de perímetre amb la col·laboració del grup d’escoltes Damián de dosis de 5 centímetres cúbics. Es van fer proves Veuster. amb diferents herbicides, mescles de productes i 47 Consorci Parc Natural de la Serra de de Collserola 3. ACTUACIONS Gestió de la fauna. Estudis i Estació Biològica del Parc Natural de la Serra de Collserola (EBPC) L’Estació Biològica del Parc de Collserola és un Programes de seguiment, equipament del Consorci del Parc de Collserola estudis i informes adscrit al Servei de Medi Natural i ubicat a la finca de Can Balasc. Aquesta finca, de 78,5 hectàrees de El programa d’estudis i seguiments duts a terme al superfície forestal i que inclou diverses edificacions Parc Natural de la Serra de Collserola l’any 01 (una masia de planta i primer pis, una masoveria, refermen la voluntat i alhora l’interès de mantenir una teixonera artificial i gàbies per al mòdul de les activitats de recerca aplicada com a una eina recuperació de fauna autòctona), és propietat de básica de cara a la conservació i gestió del Parc l’Ajuntament de Barcelona i està situada al terme Natural. Durant el 01 s’han desenvolupat els municipal de Barcelona i adscrita per conveni al següents estudis: Consorci del Parc de Collserola. Conveni cooperació científica amb el CREAF • Seguiment de les poblacions d’ocells nifdificants i hivernants El 30 de gener de 01, el CREAF i el CPNSC • Control de la nidificació d’ocells rapinyaires Moment de la signatura del conveni amb el CREAF (a dalt) i edifici de l’Estació Biològica del van signar un conveni de col·laboració per • Campanya de seguiment de la migració de Parc (a baix). unir les seves capacitats científiques i rapinyaires de gestió amb l’objectiu de reforçar un • Trampeig fotogràfic de mamífers programa de recerca i seguiment del medi • Seguiment de l’esquirol (Sciurus vulgaris) natural referent en l’àmbit català, espanyol • Seguiment de la població de senglar (Sus i europeu. L’acord marc de col·laboració preveu scrofa) la creació d’una estació mixta de recerca que • Radioseguiment de l’eriçó fosc (Erinaceus aprofitarà l’Estació Biològica del Parc, ubicada des europaeus) del 1999 a la masia de Can Balasc, així com les • Seguiment de la processionària del Pi 89 hectàrees de terreny de la finca amb el mateix • Seguiment dels atropellaments de fauna al Parc nom. Es preveu que aquesta nova infraestructura • Seguiment del procés d’invasió del rossinyol iniciï la seva activitat durant l’any 013. L’acord del Japó (Leiothrix lutea) preveu: • Pla de seguiment dels ropalòcers (papallones diürnes) (CBMS) (1) • L’ús compartit de l’Estació Biològica • Presència i utilització dels hàbitats per part dels ubicada a Can Balasc, que disposa de quiròpters (1) laboratoris, oficines, sales de reunions, aules i • Programa Semice (seguiment de micromamífers magatzems. comuns a Espanya) (1) • La instal·lació de parcel·les • Programa de seguiment de l’avifauna del Parc d’experimentació, tant en l’àmbit de de Collserola (Programa Sylvia) (3) la finca com a la resta del Parc, i la • Biodiversitat entomològica de les capçades potenciació d’accions conjuntes de recerca dels boscos (4) internacional en diferents àmbits d’estudi: • Xarxa LTER-Espanya () canvi global, biodiversitat, dinàmica forestal • Estudi del tomàquet «Mandó Collserola» (5) i paisatge, entre altres. Avui dia, el CREAF • Programa d’alliberament i seguiment de ja té instal·lada una parcel·la permanent de Pelobates cultripes (6) seguiment del medi natural que s’inclou dins • Formigues de Collserola. Estat actual del la xarxa europea LTER (Long Term Ecological coneixement (7) Research). En col·laboració amb: • La constitució, de forma paral·lela, d’un (1) Museu de Ciències Naturals de Granollers () Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions espai de formació continuada adreçat Forestals (CREAF) a tècnics de medi ambient, així com d’un (3) Institut Català d’Ornitologia (ICO) (4) Parc Zoològic de Barcelona i Ajuntament de espai per fer-hi trobades científiques de Barcelona treball que apleguin investigadors d’arreu del (5) Fundació Miquel Agustí (6) Societat Catalana d’Herpetologia món en aquest entorn privilegiat. (7) Universitat de Barcelona 48 Intervenció sobre els sistemes naturals Memòria de gestió 2012 De manera genérica podem considerar que els L’any 01 no es va poder fer el seguiment diferents resultats obtingut en els seguiments avifaunístic corresponent a l’època de nidificació. están contribuint al coneixement de la biodiversitat Tanmateix, s’han continuat analitzant les dades del Parc. Ës justament a causa d’aquesta decidida obtingudes durant aquest llarg període. En aquest aposta per la recerca que podem cel·lebrar el sentit, es constata la idoneïtat dels seguiments descobriment d’algunes espècies, en el d’ocells per tal de valorar la importància dels cas del 2012 d’insectes coleòpters amb canvis locals al territori com a element significatiu citacions de gran significació científica del procés de canvi global. Les dades obtingudes en el context de Catalunya. En l’àmbit dels en aquests seguiments per al rossinyol del Japó vertebrats i més concretament en el cas des ocells (Leiothrix lutea) refermen el procés d’invasió dels rapinyaires, valorem positivament l’estabilitat de ambients forestals del Parc per part d’aquesta la nidificació d’espècies tan emblemàtiques espècie exòtica, ja constatat anteriorment (veure com l’àliga marcenca, o l’astor, el rapinyaire pàgina 53). més característic dels boscos del Parc. La represa dels treballs de fotoidentificació i Control de la nidificació dels ocells fotoidentificació de mamífers carnívors a la reserva rapinyaires al Parc Natural de la Natural Parcial de Can Balasc-Rierada ens ha Serra de Collserola permès d’obtenir informacions que posen de manifest el bon estat de les poblacions dels Durant la campanya del 01 s’ha tornat a mamífers de mida mitjana. confirmar la nidificació amb èxit de l’àliga marcenca (Circaetus gallicus) amb un poll D’altra banda la continuitat dels seguiments a volander. llarg termini amb sèries força llargues ,i per tant molt valuoses, ens proporcionen les dades de Pel que fa a l’astor (Accipiter gentilis), l’espècie tendències per a diferents espècies i grups. En de rapinyaire més forestal, s’ha constatat la el cas els ocells es constata l’augment de la nidificació de quatre parelles i s’ha detectat component forestal de la fauna del Parc activitat als territori de cria per a unes altres però també tendències regresives per a les dues parelles. Com passa els darrers anys, la part espècies d’espais oberts. Aquests resultats més negativa del seguiment ha estat la tendència que diferirien del que hom espera en un escenari regressiva de l’aligot comú (Buteo buteo), de canvi climàtic, posen també de manifest la del qual s’han seguit dos territoris sense poder importancia dels canvis d’usos a escala local en un confirmar-ne la nidificació. escenari de canvi global. Pel que fa a altres espècies, l’any 01 s’ha prestat Així mateix els resultats dels seguiments una atenció especial al seguiment de l’esparver d’espècies exòtiques ens alertan dels (Accipiter nisus), amb una nidificació Guineus a prop de Can Balasc efectes d’aquesta problemàtica devant la constatada i quatre possibles parelles qual cal estar amatent a l’hora de plantejar-se les nidificants. pertinents mesures de gestió. S’ha trobat un niu de xoriguer (Falco Finalment remarquem la importància de que tinnunculus) amb un total de tres possibles els treballs duts a terme al Parc Natural parelles reproductores al Parc, i es repeteixen s’hagin pogut difondre en àmbits científics les observacions en època de cria d’espècies i de divulgació. tan interessants com el falcó pelegrí (Falco peregrinus) i el falcó mostatxut (Falco A) Estudis realitzats des subbuteo). de l’Estació Biològica (Servei de Medi Natural) També s’ha confirmat la cria del duc (Bubo bubo) en un talús situat en un torrent del Baix Seguiment de les poblacions Llobregat, des d’on van volar dos polls, un dels d’ocells nidificants i hivernants del quals, malauradament, va ser trobat mort al peu Parc d’una torre elèctrica propera al niu 4 Consorci Parc Natural de la Serra de de Collserola 3. ACTUACIONS 24a edició de la Campanya de el projecte més important que s’ha dut a terme Seguiment i Divulgació de la enguany des de l’Estació Biològica. L’objectiu migració de rapinyaires d’aquest projecte és relacionar les captures obtingudes amb el gradient de naturalitat a la Els resultats de la nova edició d’aquesta tradicional reserva natural i amb altres aspectes com ara campanya de seguiment ha permès observar, en l’ús de les latrines o els efectes de la tanca de la Principals espècies observades a la XXIV el decurs dels mesos de setembre i octubre del parcel·la de recerca del CREAF. campanya de seguiment de la migració de 01, i des del punt d’observació del turó de la rapinyaires al turó de la Magarola Magarola, un total de 1.537 ocells, xifra inferior Durant els mesos de mostreig s’han obtingut a l’anterior campanya, de 19 espècies diferents. 6.571 registres de vídeos i fotografies. De L’any 01, l’espècie més freqüent ha estat tots els registres obtinguts, 67 són captures també l’aligot vesper (Pernis apivorus), amb de diferents espècies d’ocells, i 2.787 379 exemplars, menys que l’anterior temporada corresponen a diverses espècies de (5,1 %). D’altra banda, el xoriguer (Falco mamífers: 1.471 de ratolí de bosc (Apodemus tinnunculus), amb 349 exemplars (3,1 %), ha sylvaticus), 410 de geneta (Genetta genetta), 37 Aligot vesper registrat valors superiors que la campanya 377 de porc senglar (Sus scrofa), 84 de guineu Pernis apivorus passada. La tercera espècie en nombre (Vulpes vulpes), 11 de toixó (Meles meles) i 6 d’observacions ha estat l’esparver (Accipiter de fagina (Martes foina). També s’han obtingut nisus), amb 73 individus (18,1 %), seguida de 397 captures de gat i 19 de gos. l’arpella (Circus aeruginosus), amb 3 (14,8 %). El dia amb màxim flux migratori va ser el 20 de Amb les 410 captures de geneta s’ha setembre, amb un total de 195 ocells observats. aconseguit identificar fins ara 21 individus 34 Xoriguer diferents. Es planteja la necessitat de fer- Falco tinnunculus Aquest any també s’ha participat en el programa ne un seguiment a llarg termini amb aquestes PERNIS, coordinat per l’Institut Català d’Ornitologia, metodologies a la Reserva Natural Parcial de a partir del seguiment de la migració postnupcial Can Balasc – Rierada que aporti dades sobre la d’ocells rapinyaires des del turó de la Magarola i tendència d’aquesta població i d’altres espècies de d’altres estacions de seguiment de la migració de mamífers. A més de continuar aquest seguiment, 273 Esparver tardor ubicades a diferents indrets de Catalunya. es planteja complementar el projecte amb el Accipiter nisus radioseguiment de diferents individus. Trampeig fotogràfic de mamífers i projecte de fotoidentificació de Informatització i georeferenciació Arpella genetes (Genetta genetta) a la in situ de dades de camp amb 223 Circus aeruginosus Reserva Natural Parcial de Can CyberTracker Balasc-Rierada Tot i que s’ha introduït fa poc temps, el programa Actualment, i a partir de la declaració del Parc CyberTracker ja és una eina potent per als treballs Natural de la Serra de Collserola, sobretot de la de recollida de dades de camp al Parc Natural de Reserva Natural Parcial de Can Balasc – Rierada, la Serra de Collserola. A l’Estació Biològica del i arran de la incorporació del Parc de Collserola a Parc s’ha desenvolupat una aplicació que la xarxa LTER-Espanya, ha semblat del tot oportú permet introduir directament in situ les reprendre el seguiment de camp focalitzat en una dades dels seguiments faunístics mitjançant de les espècies més emblemàtiques del Parc de PDA-GPS d’alta precisió, veure-les després Collserola, la geneta. sobre cartografia i tractar-les posteriorment amb sistemes d’informació geogràfica Així doncs, des de l’any 011 hi ha en marxa un (SIG), gràfica i/o estadística. Amb aquesta nou projecte amb la vocació de seguiment de la aplicació, ja s’ha passat dels 4.000 registres de geneta a llarg termini mitjançant les metodologies dades recollits al final del 2011 a gairebé 13.000 de parany fotogràfic, tot utilitzant i aprofitant les al final del 2012. A més d’agilitzar la recollida importants millores tecnològiques dels darrers de dades dels seguiments ja existents, l’aplicació anys: càmeres digitals i programaris específics sobretot ha permès incorporar l’element d’ubicació per a la fotoidentificació. Aquest ha estat, doncs, geogràfica detallada de les dades. Per exemple, 50 Intervenció sobre els sistemes naturals Memòria de gestió 2012 si fins ara en un itinerari s’obtenia el total de ubicat dins el Cementiri de Roques cada espècie, rastres, etc., ara és possible situar Blanques. La incorporació d’aquest itinerari té cadascun d’aquests elements, a més d’automatitzar com a objectiu principal disposar de la referència l’entrada de les dades bàsiques associades. D’altra d’un indret a priori amb bones condicions per a banda, la facilitat d’ús d’aquesta aplicació també aquesta espècie, ja que, d’una banda, en aquest permet aprofitar millor els seguiments concrets cementiri s’han pres mesures concretes per afavorir per incorporar-ne altres d’addicionals que abans la presència de l’esquirol, concretament mitjançant haurien complicat excessivament els primers. A la col·locació de més de 15 caixes niu a diversos tall d’exemple, ara els seguiments de l’esquirol al punts de les pinedes, i, d’altra banda, l’abundant Parc permeten incorporar també dades d’ocells, de reg en aquest entorn força enjardinat hauria de manera que es disposa d’un registre mensual de permetre una bona producció de pinyons dels pins, les comunitats d’ocells als ambients forestals on cosa que neutralitzaria els possibles efectes de les es fan aquests seguiments, amb informació fins sequeres. Enguany, la mitjana d’esquirols en ara no disponible sobre l’evolució d’aquests ocells aquest nou itinerari ha estat força superior al llarg de l’any. Per exemple, en dos d’aquests (2,25) a la dels altres dos, tot i ser similar itineraris s’observa que la presència del tudó als nivells registrats al puig Madrona en (Columba palumbus) ha estat mínima durant anys anteriors (2007 i 2010-2011). l’estiu, però amb més diferències entre itineraris durant el període d’hivern. Seguiment de la població de Ús del CyberTracker senglars (Sus scrofa) Seguiment de l’esquirol (Sciurus vulgaris) Ara com ara, es manté una elevada abundància de senglars a Collserola, estimada en uns 11 El seguiment de l’esquirol durant el 2012 ha senglars per 100 hectàrees i amb un total posat de manifest les baixes abundàncies d’uns 850 exemplars de mitjana els últims registrades últimament d’aquesta espècie anys. Aquesta situació respondria en part a la al Parc. D’una banda, s’han mantingut els nivells presència de condicions favorables per al senglar de població registrats a l’itinerari de Vil·la Joana en temps recents, sobretot amb una elevada respecte de l’any anterior, però, d’altra banda, hi producció d’aglans a la tardor i l’hivern del 010 ha hagut una davallada de la seva presència a que s’hauria fet notar als nivells de població l’itinerari del puig Madrona, on enguany la mitjana d’enguany. d’esquirols ha estat, fins i tot, lleugerament per sota de la de Vil·la Joana, amb 0,75 i 0,83 esquirols per En tot cas, cal dir que a Collserola hi ha una itinerari, respectivament. Aquests mateixos valors important pressió cinegètica i de control de la per al puig Madrona durant el 011 i el 010 van població de senglars, bé mitjançant batudes ser de ,0 i ,3. durant la temporada de caça, bé mitjançant El seguiment dels dos itineraris els últims anys Evolució de la mitjana d’esquirols segons la zona d’estudi destaca dues situacions ben diferenciades respecte de la presència de l’esquirol: a Vil·la Joana es manté en nivells baixos d’una forma continuada des del 007, mentre que al puig Madrona s’ha mostrat més irregular, amb pujades i baixades gairebé cícliques. Això no obstant, cal dir que dins d’aquesta diferenciació s’observa que en conjunt existeix una evolució similar al llarg de l’any, tant pel que fa a la presència d’esquirols com a la de pinyes menjades, amb màxims durant el període d’estiu i mínims a l’hivern als dos indrets. Enguany s’ha incorporat un nou itinerari al seguiment dels esquirols, concretament 51 Consorci Parc Natural de la Serra de de Collserola 3. ACTUACIONS Evolució de la població de senglar (segons l’estudi de seguiment) de cérvols en espais urbans de l’Amèrica del Nord. Destaca d’aquest treball la importància d’una gestió «adaptativa» del conflicte. No es tracta únicament de gestionar l’espècie, sinó també les persones i les circumstàncies, que poden variar considerablement al llarg del temps. En aquest sentit, els mètodes letals de control cal que siguin ben explicats, i tècnicament i econòmicament justificats, mentre que també cal explicar per què certs mètodes no letals que sovint es proposen en realitat no són viables com a mesures de control. Les diferents ponències orals d’aquest novè simposi sobre senglars es poden consultar a la pàgina web següent: http://www.inbo.be/content/ page.asp?pid=OVERINBO_Events. Ràdioseguiment de l’eriçó fosc Eriço amb un dispositiu de radioseguiment aguaits nocturns al llarg de l’any, sobretot fora (Erinaceus europaeus) i capoll de processionària (Thaumetopoea pityocampa) de la temporada de caça, que representen una proporció creixent de senglars abatuts. Enguany, El seguiment postrecuperació d’eriçons a Collserola el control de senglars en zones urbanes no l’ha amb radioseguiment ha permès saber quins són fet la Guarderia del Parc, sinó que n’han estat els entrebancs que troben a l’hora d’adaptar-se responsables els Agents Rurals de la Generalitat i de nou al medi. Aquests coneixements ajuden a l’Ajuntament de Barcelona. dissenyar mesures de mitigació i foment de la seva població al Parc. La problemàtica dels senglars en zones urbanes no és en absolut exclusiva de Collserola, i de fet Aquest estudi ha posat de manifest que hi aquest conflicte continua creixent també en altres ha una elevada taxa de mortalitat durant països. Enguany, des del Parc s’ha participat en el període de seguiment postrecuperació l’elaboració d’una enquesta internacional sobre per causes diverses. S’ha constatat que els aquest tema, en col·laboració amb el Research eriçons morts durant el període de seguiment no Institute for Nature and Forest (INBO) i el Natural han mostrat una condició corporal inferior que and Agricultural Environmental Studies Department els exemplars vius, i que la causa principal de (DEMNA) de Bèlgica. mort han estat els atacs per predadors, que representen el 45 %. Els eriçons mostren una Els resultats preliminars d’aquesta enquesta tendència de dispersió cap a espais edificats, que es van presentar en format pòster al IX Simposi sovint han resultat llocs perillosos per als animals Internacional sobre Senglars i altres Suids alliberats. Aquesta dispersió probablement es deu a Hannover, Alemanya, al mes de setembre. justament al fet que hi busquen espais de refugi Destaquen com a conflictes els atropellaments de lliures del perill d’atac per part dels predadors. Tot senglars en àrees periurbanes i també els danys en i així, aquest apropament a les àrees periurbanes jardins públics i particulars, mentre que els atacs també comporta altres riscos per als eriçons a les persones són poc freqüents. D’altra banda, (atropellaments, intoxicacions, accidents diversos, com a causes de la seva presència en aquestes etc.). En aquests sentit, s’han observat taxes de àrees es consideren l’expansió urbana dels últims mortalitat més altes entre els eriçons alliberats en anys, l’efecte refugi originat per la no pràctica de punts més perifèrics del Parc. la caça i la forta atracció que representen les fonts d’alimentació antròpica. Durant aquest simposi Enguany, l’ús de registradors de dades també es va presentar des del Parc una ponència (dataloggers-GPS) ha permès obtenir dades força oral basada en un estudi sobre les experiències de detallades sobre alguns dels desplaçaments dels gestió de conflictes amb altres ungulats en zones eriçons alliberats, en què s’ha observat un ús urbanes, considerant sobretot els casos de gestió força marcat de camins, pistes i corriols. Aquesta 52 Intervenció sobre els sistemes naturals Memòria de gestió 2012 situació fa necessari extremar la precaució Durant el 01 ha continuat el registre dels Rossinyol del Japó, porc senglar a la carretera de la Rabassada i Papallona rei durant la realització de feines de manteniment atropellaments detectats a la xarxa viària del Parc. d’aquestes zones, ja que de vegades als marges No s’ha pogut fer, però, un treball de camp paral·lel hi pot haver eriçons amagats. Per tal de millorar amb les dades detectades pels guardes i, per tant, la conservació dels eriçons a Collserola, l’estudi el nombre de dades no és prou significatiu per també subratlla algunes recomanacions, sobretot extreure’n conclusions i detectar tendències. amb relació als entorns enjardinats periurbans que sovint freqüenten aquests animals. Per exemple, El seguiment del procés d’invasió és important que els gossos estiguin sota control del rossinyol del Japó en tot moment, i entre altres mesures es demana també precaució a l’hora d’utilitzar alguns Durant l’any 01 s’ha continuat fent el seguiment plaguicides als horts i els jardins: els típics pèl·lets del procés d’invasió del passeriforme exòtic que s’utilitzen per controlar llimacs i cargols rossinyol del Japó (Leiothrix luetea) al Parc de sovint contenen substàncies nocives que poden Collserola mitjançant itineraris específics als matar els eriçons i altres animals com els ocells. diferents ambients naturals del Parc. Aquest any, En aquest sentit, cal recordar que els mateixos però, només s’ha fet durant l’època de nidificació. eriçons són bons aliats precisament per controlar Les dades obtingudes en aquests seguiments els escarabats i els mol·luscs als horts i els jardins. refermen el procés d’invasió dels ambients Finalment, si s’observa un eriçó al medi que no forestals del Parc per part d’aquesta espècie presenta cap trauma ni malaltia evident, el millor exòtica, ja constatat anteriorment és deixar-lo estar, ja que els trasllats innecessaris no els beneficien. B) Estudis en conveni i encàrrecs directes Seguiment de les poblacions de processionària del pi L’any 01 han continuat els convenis de recerca amb diverses entitats en el marc dels següents Durant el 2012 ha continuat el programa projectes: de lluita contra la processionària del pi (Thaumetopoea pityocampa). S’ha fet el control Pla de seguiment de ropalòcers anual de vols de mascles adults mitjançant (papallones diürnes). “Catalan trampes de feromones durant els mesos d’estiu, Butterfly Monitoring Scheme” des de la primera setmana de juliol fins a mitjan (CBMS) novembre, i amb revisions setmanals. Aquest any, el nombre total de captures ha augmentat El Catalan Butterfly Monitoring Scheme (CBMS) és sensiblement respecte de l’any anterior. A la un projecte de seguiment de les papallones diürnes major part de les vuit zones d’estudi ha augmentat (ropalòcers) coordinat des del Museu de Ciències el nombre de captures, i només a Sant Pere Màrtir, Naturals de Granollers a través d’un conveni amb a Can Canaris i a la carretera de la Sanson ha el Departament de Medi Ambient i Habitatge de disminuït. la Generalitat de Catalunya (DMAiH). El CBMS es basa en la repetició de censos visuals setmanals Durant el 01 s’ha fet el tractament anual contra al llarg d’un itinerari fix durant 30 setmanes aquesta plaga (més informació a l’apartat «Gestió consecutives (1 de març – 6 de setembre). forestal i agrícola»). Els aspectes metodològics del CBMS es poden consultar directament al web del projecte (www. Seguiment dels atropellaments de catalanbms.org/). fauna Al Parc Natural de la Serra de Collserola hi ha dues Des de fa més de vint-i-un anys, s’han acumulat estacions de seguiment de les papallones diürnes, uns 1.300 registres d’atropellament de fauna la de Can Ferriol i la del turó d’en Fumet. vertebrada a les vies de Collserola. En aquest sentit, destaquen les aportacions dels testimonis Durant les 30 setmanes oficials del seguiment de la dels serveis de neteja del Parc i de la Guarderia. campanya del 01, a l’estació de Can Ferriol 53 Consorci Parc Natural de la Serra de de Collserola 3. ACTUACIONS s’han detectat 1.799 exemplars pertanyents A Can Ferriol es poden trobar tres de a 43 espècies. El nombre d’exemplars i el les espècies considerades com a «quasi d’espècies se situen per sota de la mitjana amenaçades» a Europa: Pseudophilotes dels darrers anys. Aquesta ha estat una de les panoptes, Hipparchia statilinus i Thymelicus pitjors temporades des que es fa el seguiment, acteon. En aquesta temporada adversa, totes tant pel que fa a espècies com a exemplars, molt tres han mantingut nivells poblacionals força probablement a conseqüència dels efectes de la similars als de la temporada anterior. La més sequera que va començar al desembre del 011 interessant, però, és Pseudophilotes panoptes, i que s’ha prolongat fins al començament de la una espècie típica de zones obertes i que fa tardor d’aquest any, amb un breu parèntesi al mes poblacions molt tancades. A la zona mediterrània, d’abril. Aquesta baixa pluviometria ha trencat la les seves erugues s’alimenten exclusivament de recuperació de la majoria de les poblacions de farigola (Thymus vulgaris). ropalòcers començada la temporada passada. Aquest any, pràcticament totes les espècies Tenint en compte que a aquesta espècie, així com a han patit, en un grau més gran o més petit, una altres d’ambients oberts, els problemes més greus davallada d’efectius, la qual cosa posa de manifest que les afecten són la destrucció dels seus hàbitats que les condicions climatològiques són el principal i l’abandonament de l’agricultura tradicional, que factor responsable d’aquesta disminució. comporta la invasió de les zones obertes per brolles denses i pinedes, es consideren molt interessants Una de les poques espècies que han vist les actuacions d’aclarida i recuperació d’antigues incrementada la seva població és Lasiommata feixes que es fa al voltant de l’itinerari. Molt megera, que ho ha fet, sobretot, a les generacions probablement, els propers anys es podrà constatar del final de temporada. un increment dels efectius d’aquesta espècie, així com d’altres típiques d’ambients oberts. Les espècies migradores (com ara Vanessa atalanta i Cynthia cardui) han seguit en general Durant les 30 setmanes oficials del la mateixa tònica que la resta. Aquesta baixa seguiment a l’estació del turó d’en Fumet, presència es deu a uns nivells poblacionals baixos s’han detectat 269 exemplars pertanyents a a les zones d’origen, segurament també a causa 23 espècies. Aquesta ha estat una de les pitjors de les condicions climatològiques adverses. temporades des que es fa el seguiment pel que fa a nombre d’espècies i la pitjor pel que fa a exemplars. Metodologia del CBMS (Catalan Butterfly Monitoring Scheme) Aquesta davallada d’efectius s’observa a gairebé totes les espècies, però és més evident a les dominants (Callophrys rubi, Satyrium esculi i Lasiommata megera). Les condicions climatològiques d’aquesta temporada expliquen aquesta afectació majoritària. Tanmateix, el cas del turó d’en Fumet és singular, i el fet que es trobi en període de recuperació després de l’incendi del 1994 fa que sigui difícil saber si aquests canvis són deguts, en part, al mateix procés de successió. N’és un exemple el cas de Satyrium esculi, que la temporada passada va ser una de les espècies que va perdre, proporcionalment, un nombre més elevat d’efectius, quan s’hauria d’haver vist afavorida per les pluges primaverals d’aquell any. Per poder acabar de resoldre aquesta incògnita cal disposar d’una sèrie més llarga d’anys de seguiment. Situació dels ratpenats forestals 54 Intervenció sobre els sistemes naturals Memòria de gestió 2012 al Parc Natural de de Collserola. Estudio de los Mamíferos (SECEM) i el Ministeri Conveni amb el Museu de Ciències de Medi Ambient i Medi Rural i Marí (MARM). Naturals de Granollers. Hi ha Entre els possibles grups indicadors, s’han aparellament o només migració? seleccionat els petits mamífers per la seva funció rellevant a tots els ecosistemes, pel gran nombre Durant les campanyes corresponents a l’any d’interrelacions que presenten amb altres grups 2012 s’ha capturat per primera vegada al d’organismes (predadors, productors, etc.) i per la Parc de Collserola Tadarida teniotis, i s’han ràpida capacitat de resposta que presenten davant recollit indicis que probablement una canvis ambientals de qualsevol mena. colònia d’aquesta espècie podria refugiar- se dins l’espai protegit. També es constata Al llarg de les dues campanyes de seguiment de la presència de nòctul petit (Nyctalus leisleri) petits mamífers fetes al Parc de Collserola, s’ha al Parc, a la mateixa zona que l’any anterior. capturat un total de 63 petits mamífers de Tot sembla indicar que es tracta d’una zona amb dues espècies diferents. Enguany, el ratolí de presència d’aquesta espècie durant el temps bosc (Apodemus sylvaticus) ha estat l’espècie d’aparellament i/o de pas. dominant (96,8 %), seguida per la mussaranya comuna Crocidura russula (3, %). El seguiment acurat aquest any de la mina Ratolí de bosc i de Can Rabella ha permès remarcar una Com ja és habitual, durant la campanya de mostreig Rat-penat (Tadarida teniotis) davallada important de la població de primaveral s’ha capturat la major part dels petits Miniopterus schreibersii en comparació amb mamífers (55 individus, el 87,3 %), que han estat anys anteriors. Cal continuar les actuacions de íntegrament ratolins de bosc. Durant la segona protecció d’aquesta mina limitant-ne l’accés des campanya de parany, duta a terme a la tardor, s’ha de l’exterior i mantenint un accés adequat per als capturat una cinquena part dels petits mamífers ratpenats de cova. També es proposa continuar atrapats a la primavera. Encara hi dominava el el seguiment estandarditzat per tal de controlar ratolí de bosc, al mateix temps que s’observava l’arribada i les emergències de la colònia d’aquesta un increment poc rellevant de les captures de espècie a la mina de Can Rabella. musaranya vulgar. Cal destacar l’absència de captures a l’alzinar-pineda aquesta tardor. És altament recomanable continuar fent activitats divulgatives com la Nit dels En el cas d’Apodemus sylvaticus s’observa que els Ratpenats, tenint en compte la gran individus ja es troben en latència reproductora a la assistència de públic que va registrar primavera, ja que cap dels individus capturats no (algunes desenes de persones), per prosseguir la està actiu sexualment. En aquest període s’observa tasca d’aproximació del públic al món d’aquests una elevada proporció de subadults i juvenils dins animals. També cal continuar les campanyes la població (6 %). Durant la campanya de tardor, de col·locació de caixes niu prioritzant sectors el 66,6 % dels individus capturats mostraven aquàtics de gran interès per als ratpenats però signes d’activitat reproductiva, i també hi havia sotmesos a una gran pressió antròpica, com els individus subadults i juvenils dins la població. pantans de Vallvidrera i de Can Borrell. En aquesta mateixa espècie, la proporció de sexes Programa Semice (Seguiment s’esbiaixa cap als mascles durant la campanya de Micromamífers Comuns de primavera (31 mascles i  femelles), mentre d’Espanya). Conveni amb el que s’equilibra durant la campanya de tardor Museu de Ciències Naturals de (3 mascles i 3 femelles). L’establiment de dues Granollers estacions de seguiment a Collserola permet incrementar el nombre d’estacions ja incorporades El programa Semice (Seguiment de Micromamífers al projecte Semice. El seguiment a Collserola s’ha Comuns d’Espanya) és una proposta que va néixer de considerar una part important del seguiment a Catalunya amb la intenció d’establir una xarxa conjunt a Catalunya, ja que aporta una informació de seguiment d’aquests mamífers, amb el suport que, tractada en global, permetrà entendre com de la Sociedad Española para la Conservación y canvien les poblacions de petits mamífers i esbrinar 55 Consorci Parc Natural de la Serra de de Collserola 3. ACTUACIONS les causes dels canvis. Collserola, i en un futur s’espera poder aportar noves dades sobre la biologia d’aquest peculiar Programa de seguiment de insecte. Amb aquesta troballa ja són sis les l’avifauna al Parc de Collserola espècies d’insectes que s’esmenten per primera (projecte Sylvia, en conveni amb vegada a Catalunya i/o la península Ibèrica, l’Institut Català d’Ornitologia) procedents d’aquest projecte a Collserola, com ara la troballa d’un únic exemplar d’un altre coleòpter, El projecte Sylvia té com a objectiu determinar els Cyrtanaspis phalerata (Germar, 1831 ), que només paràmetres poblacionals (relació de sexes i edats, s’havia esmentat una vegada a la Península. èxit reproductor) dels ocells a Catalunya utilitzant l’anellament científic com a metodologia. El projecte, dirigit pel biòleg Jorge Mederos, rep tant el suport del Consorci com del Parc Zoològic Les espècies més capturades a Can Balasc, a de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona. l’hivern, són el pit-roig (Erithacus rubecula), Aquest estudi inclou a llarg termini el seguiment el tallarol de casquet (Sylvia atricapilla) i la permanent del sotabosc i del dosser (estrat més alt mallerenga blava (Parus caeruleus), al quals del bosc). Més informació a http://canopycollserola. cal afegir el raspinell (Certhia brachydactyla) wordpress.com. Nova espècie de coleopter dectada al Parc i en època de nidificació. passarel·la d’estudi del dosser La importància objectiva de la biodiversitat de L’indicador forestal a Can Balasc s’ha mantingut Collserola està avalada, a més, pel gran nombre relativament estable al llarg dels anys de seguiment, de taxons que consten al Banc de Dades de la amb petites variacions no significatives, en Biodiversitat de Catalunya (Biocat), un interessant concordança amb el que ha passat amb l’indicador i molt útil projecte de la Universitat de Barcelona forestal de tot Catalunya. i el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. Per contra, l’indicador de zones agrícoles ha oscil·lat força al llarg dels anys, sense que això Activitats dins la xarxa LTER hagi suposat diferències significatives entre anys. Al conjunt de Catalunya, aquest indicador s’ha La xarxa Long Term Ecological Research – Espanya mantingut relativament estable al llarg dels anys. (LTER-Espanya), de seguiment ecològic a llarg termini, va néixer l’any 008. En formen part, entre Estudi de la biodiversitat altres, l’Estació Biològica del Parc Natural de la entomològica de les capçades dels Serra de Collserola, l’Estació Biològica de Doñana boscos del Parc Natural de la Serra (CSIC), el Parc Nacional d’Aigüestortes i el Centre de Collserola d’Estudis Avançats de Blanes (CSIC). Aquest estudi se centra en les famílies de dípters, L’objectiu de la xarxa LTER-Europa és el seguiment les mosques verdaderes de dues ales, de l’ordre i la recerca d’ecosistemes a llarg termini. El Parc dels insectes. En aquest estudi, les mostres s’han de Collserola, com a nodus de la xarxa, hi té una pres en un bosc mixt mediterrani de Pinus-Quercus, presència força activa. Els diferents seguiments la formació boscosa més estesa a Collserola. duts a terme a llarg termini des de l’Estació Biològica i els programes d’ecologia forestal que Aquest any, destaca la troballa d’una desenvolupa el CREAF a l’entorn de la mateixa espècie nova d’escarabat a la serra, que estació estan s’incorporen plenament als objectius n’és al mateix temps el primer esment a de LTER. tota la península Ibèrica. Es tracta de l’espècie Longitarsus substriatus (Kutschera, 186 ), un Durant el 2012 s’han continuat aportant petit escarabat de la família Chrysomelidae, dins a aquest projecte dades procedents dels l’ordre dels coleòpters. diferents estudis desenvolupats a l’Estació Biològica del Parc Natural de la Serra de Aquest descobriment representa un petit avanç Collserola. sobre el coneixement de la biodiversitat de 56 Intervenció sobre els sistemes naturals Memòria de gestió 2012 Estudi i recuperació de la anomenada «supergròs», va obtenir uns resultats varietat de tomàquet «Mandó de molt semblants. Per això en l’estratègia de Collserola» conservació de la varietat «Mandó de Collserola» s’ha inclòs el seguiment de dues parcel·les de la La varietat de tomàquet «Mandó de Collserola» varietat «supergròs», l’una a Can Coll i l’altra a s’ha conservat des de fa generacions a la masia Can Mandó. Les actuacions previstes en aquesta de Can Mandó, al vessant solell del fondal de la estratègia per al 01 han estat les següents: Budellera, al nord de Vallvidrera i el Tibidabo, dins el Parc Natural de la Serra de Collserola (PNSC). • Avaluar si existeix variabilitat dins les Aquest tomàquet és una varietat no seleccionada ni poblacions cultivades i desenvolupar comercial que es caracteritza principalment per un protocols per garantir-la. fruit gran, ple, saborós, de forma esfericoaplanada, • Avaluar si hi ha diferències entre les de pell fina i coloració vermell-taronja, i amb varietats «Mandó de Collserola» i les fulles arrugades i els folíols amb formes i «supergròs». distribucions irregulars. • Multiplicar la varietat per garantir-ne la conservació i per comercialitzar-la després Al setembre del 010, Damià Gibernet, de Can de la primera multiplicació. Mandó, va proporcionar uns quants tomàquets • Fer tractaments fitosanitaris de Varietat «Mandó de Collserola», camps d’aquesta varietat als Serveis Tècnics del Consorci desinfecció de la llavor per evitar la de Can Coll per tal que els fessin arribar a la Fundació Miquel transmissió de patògens. Agustí per incloure’ls en el projecte de recuperació de l’agrobiodiversitat, a través de l’ús, als espais de A mitjan abril del 01 es va recollir el planter a la Xarxa Natura 000 de Catalunya, concretament Can Mandó i es va plantar a les dues parcel·les a l’estudi Varietats tradicionals de tomàquet esmentades. Es van fer visites mensuals de catalanes, caracterització agromorfològica, seguiment del planter durant els mesos de maig, sensorial i química de 13 varietats. Aquest estudi juny i juliol, i es van fer les observacions següents: es va elaborar durant el cicle vegetatiu del 011, i els resultats es van publicar al desembre d’aquell • Les plantes de la varietat «Mandó de mateix any al web de la Fundació Miquel Agustí. Collserola» no són totes iguals; s’observen A la discussió dels resultats i les conclusions de tomàquets de tres tipus: tomàquets grossos i l’estudi destaquen tres varietats com a molt vermells amb un pes mitjà de 850 g (tipologia prometedores, una de les quals és el tomàquet «Mandó de Collserola» vermell), tomàquets «Mandó de Collserola». mitjans i de color taronja amb un pes mitjà de 50 g (tipologia «Mandó de Collserola» Més endavant, es va creure convenient continuar taronja) i tomàquets més petits, del tipus l’estudi del tomàquet «Mandó de Collserola» per tomàquet de penjar. Aquesta última tipologia garantir la conservació de la varietat aplicant- es descarta del seguiment i la conservació de hi estratègies de multiplicació de la llavor que la varietat. asseguressin la puresa de la varietal original i • Hi ha algunes plantes amb aparença viròtica. evitessin la transmissió de patògens per llavor. • Les plantes de «supergròs» tenen semblances Així, els Serveis Tècnics del PNSC es va posar de amb la del «Mandó de Collserola» (les fulles nou en contacte amb la Fundació Miquel Agustí són irregulars i la producció és baixa i de per fer un seguiment d’aquest tomàquet durant el distribució irregular), però també diferències cicle vegetatiu del 2012. Amb aquesta finalitat es (tomàquets més aplanats i de color verd més van establir dues parcel·les de multiplicació de la pàl·lid, gairebé blanquinós). varietat a Collserola, l’una a Can Coll i l’altra a Can Mandó. Es van seleccionar tres tomaqueres del «Mandó de Collserola» per conservar-ne les llavors, dues del En l’estudi de caracterització del 011, una de tipus vermell i una del tipus taronja. Més endavant les varietats incloses era molt propera al «Mandó es va fer el procés d’extracció i conservació de les de Collserola». Aquesta altra varietat, procedent llavors per a la sembra de la primavera del 013, del Papiol (municipi també inclòs dins el PNSC) i en què se’n continuarà fent el seguiment. 57 Consorci Parc Natural de la Serra de de Collserola 3. ACTUACIONS Programa d’alliberament i • Seguiment veterinari de les larves seguiment de Pelobates cultripes al llarg del procés de creixement fins a l’alliberament al medi. L’objectiu d’aquest projecte és, en un primer • Un total de sis tancs de creixement, atès pas, la recuperació i la potenciació del gripau l’increment del nombre de larves mantingudes d’esperons a la serra de Collserola, ampliable a la a les instal·lacions, que s’han traslladat a resta de la regió metropolitana, d’on gairebé ha l’Escola de Natura Angeleta Ferrer (Can desaparegut els darrers decennis. Es tracta d’un Miravitges), dependent de l’Ajuntament de programa desenvolupat per la Societat Catalana Badalona. d’Herpetologia amb el suport del Consorci. Durant el 01 s’han fet tres alliberaments a Aquest programa es va iniciar l’any 010, quan es la serra: va avaluar la disponibilitat de punts d’aigua i d’un hàbitat potencialment idoni per a aquesta espècie • A la bassa de la pedrera de Santa Creu a la serra, amb vista al reforç i l’establiment d’Olorda es van alliberar 6 larves de noves poblacions reproductores viables al metamòrfiques. parc de Collserola. També es van analitzar les • A la bassa El Terral – Rierada (Sant Bartomeu Bassa de reproducció del gripau d’esperons característiques genètiques de les possibles de la Quadra), situada al municipi de Molins (Pelobates cultripes) i exemplar adult poblacions donants d’individus, i finalment es va de Rei, es van deixar anar 467 larves pròximes posar en marxa el projecte pilot amb la captura a la metamorfosi. d’un estoc limitat de larves a la comarca de • A la bassa El Terral – Rierada (Sant Bartomeu la Selva. Aquestes larves es van mantenir en de la Quadra) es van deixar anar 48 larves condicions controlades, per tal d’optimitzar-ne la metamòrfiques de gripau d’esperons. supervivència i el creixement, abans d’alliberar- les al punt d’aigua seleccionat dins el Parc de La quantitat final d’exemplars alliberats s’ha Collserola. Un cop obtinguts premetamòrfics, se’n mantingut, doncs, dins els intervals acordats als van alliberar 54 exemplars a la bassa seleccionada, permisos concedits per la Generalitat de Catalunya situada a la pedrera de Santa Creu d’Olorda. en el marc d’aquest projecte, l’any 01. Com a continuació d’aquest projecte, l’any 011 Sumant els alliberaments fets al llarg dels tres es van capturar a la mateixa comarca de la Selva anys del projecte, s’han alliberat un total de 98 97 larves en estadis inicials que també es van individus a dues localitats diferents de la serra de mantenir en condicions controlades, fins a estadis Collserola: pròxims a la metamorfosi, i que es van alliberar a la mateixa localitat de Santa Creu d’Olorda. Estat actual del coneixement sobre les formigues de Collserola L’any 01 es van incorporar al projecte dos veterinaris especialitzats en patologies d’amfibis, Al mes de març del 01, Xavier Espadaler i Ferran Bargalló i David Perpiñán, i també el Federico Garcia, de la Universitat de Barcelona, doctor Jaime Bosch (Museo Nacional de Ciencias van publicar un estudi que recull l’estat actual Naturales – CSIC), investigador especialitzat en del coneixement sobre aquest invertebrat. Hi malalties emergents d’amfibis. destaca el nombre d’espècies detectades, 54, i la presència de Plagiolepsis grassei, Les millores d’aquest projecte durant l’any una formiga que ha desaparegut al sud 2012 han estat les següents: França i qualificada com a joia biològica pels mateixos investigadors. Mentre que les • Proves de PCR (de l’anglès Polymerase poblacions d’aquesta espècie del sud de França Chain Reaction, reacció en cadena per la aparentment han desaparegut, hi ha constància polimerasa) de ranavirus i quitridiomicosi en de dues poblacions detectades fa poc a Montjuïc i una mostra de deu exemplars. a Sant Llorenç del Munt, a més de la de Collserola. • Anàlisis coprològiques de cinc No hi ha proves per indicar que es troba en perill exemplars per descartar malalties. d’extinció, però és altament probable que aquest 58 Intervenció sobre els sistemes naturals Memòria de gestió 2012 Jornada “Fauna i canvi global” sigui el diagnòstic final. Comunicació oral: «Conflictos con jabalíes en zonas urbanas: comparación con problemas Les espècies censades no esmentades fins ara similares en relación con otros ungulados». S. i, per tant, el coneixement de les quals és nou Cahill, F. Llimona, L. Cabañeros i F. Calomardo. són les següents: Camponotus fallax, Lasius El llibre de resums està disponible a: http:// lasioides, Lasius brunneus, Lasius neglectus, www.castello.cat/rusi3/documents/Ponencias. Plagiolepis xene, Plagiolepis grassei, Leptanilla pdf, mentre que les conclusions de la jornada es revelieri cfr., Myrmica specioides, Pyramica cf. poden consultar a http://www.castello.cat/rusi3/ baudueri, Stenamma striatulum, Temnothorax documents/Conclusiones.pdf. angustulus i Tetramorium meridionale. Les noves incorporacions de taxons es deuen al mostreig de IX Jornada Conjunta CREAF-SCB- nous ambients que no s’havien considerat fins ara ICHN: «Fauna i canvi global». Institut —ambients oberts de matolls o prats i branques d’Estudis Catalans, 21 de novembre dels arbres—, ja que en treballs anteriors només s’havien censat ambients boscosos. Comunicació oral: «Canvi global vs canvis locals en el territori. Les aportacions dels seguiments Tasques de suport a avifaunístics». F. Llimona, S. Herrando, S. Cahill, D. universitats i grups de Meca i A. Garmendia. recerca. Convenis de col·laboració en pràctiques Artícles publicats En el decurs de l’any 01, l’Estació Biològica de C. Rosell i F. Llimona. «Human-Wildlife interactions. Can Balasc ha acollit un grup d’alumnes d’ecologia Animal Biodiversity and Conservation» 35. de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). (01), 19-0pp. Article disponible a: http:// abc.museucienciesjournals.cat/files/ABC_35-_ Comunicacions pp_19-0.pdf Congressos i Jornades S.Cahill, F. Llimona, L. Cabañeros i F. Calomardo. «Characteristics of wild boar (Sus scrofa) IX Simposi Internacional sobre habituation to urban areas in the Collserola Senglars i altres Suids. Hannover, del 2 Natural Park and comparison with with other al 6 de setembre locations. Animal Biodiversity and Conservation» 35. (01), 1-33pp. Article disponible a: Comunicació oral: «Wild boar conflicts in urban http://abc.museucienciesjournals.cat/files/ABC_ areas: Collserola Natural Park, and lessons to 35-_pp_1-33.pdf be learned from similar experiences with other ungulates». S. Cahill, F. Llimona, L. Cabañeros i F. F. Llimona, S. Cahill & D. Camps. «A species habitat Calomardo. La ponència sencera es pot trobar a perspective approach in assessing possible treshold http://www.inbo.be/docupload/49.pdf. impact of urban and infrastructure development in Collserola Natural Park, Barcelona». XXXth Comunicació en póster: «Wild boar (Sus scrofa) in IUGB Congress (International Union of Game peri-urban areas: preliminary results of a survey.» Biologists) and Perdix XIII. .Resums ampliats, p. C. Prévot, M. Heymans, S. Cahill, J. Casaer I A. 36, disponible a http://www.iugb011.com/social/ Licoppe. El llibre de resums es pot trobar a: http:// ExtendedAbstractsv.pdf. www.wildboarsymposium01.de/conference- information/book-of-abstracts/ S. Cahill, F. Llimona, L. Cabañeros & F. Calomardo.« What have we learned about Wild Boar (Sus III Reunió sobre Ungulats Salvatges scrofa) in Collserola Natural Park?». XXXth IUGB Ibèrics: «Ungulats, biodiversitat Congress (International Union of Game Biologists) i activitats humanes: gestió de and Perdix XIII. conflictes». Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, octubre 5 Consorci Parc Natural de la Serra de de Collserola 3. ACTUACIONS Vigilància i control del planejament Serveis, incidències Evolució anual segons la i denúncies dels tipologia de les incidències: guardes del Parc Les incidències observades per la Guarderia del Parc es classifiquen segons l’activitat legal que Una de les tasques més importants dels guardes les regula i la seva rellevància, i es comuniquen del Parc de Collserola és detectar les infraccions als diferents serveis del Consorci o a altres urbanístiques i mediambientals que es puguin organismes competents en les diferents matèries cometre en l’àmbit del Parc. Diàriament, en acabar mediambientals i urbanístiques en l’àmbit del Parc el servei s’omple el full de servei, en el qual es per tal de gestionar-ne la resolució. recullen totes les observacions fetes i classificades segons la importància i el destinatari, que les Les actuacions són molt variades en un parc rebrà per tal d’engegar els tràmits necessaris per natural tan humanitzat i afecten principalment resoldre-les. temes de disciplina urbanística, residus, incendis i fauna salvatge i domèstica. També, però menys El 2012, els guardes del Parc de Collserola importants, hi ha incidències relacionades amb Duc (Bubo bubo) i evolució de les incidències van emetre 392 fulls de servei diaris, amb l’accés motoritzat, les vies de comunicació, aigües, detectades al Parc un total de 1.416 serveis rellevants pel flora, línies elèctriques, situacions de risc, activitats que fa a la informació. D’aquests, 407 van de lleure i tradicionals, etc. generar incidències amb indicis d’infracció contra el medi natural i l’urbanisme prou importants Fauna salvatge i domèstica per ser comunicades als Serveis Tècnics amb més detall. D’aquestes incidències, 67 es van traslladar Les actuacions de la Guarderia relatives a la fauna als diferents organismes amb competències per són les més nombroses, com en anys anteriors. Cal resoldre-les, i se’n van resoldre 17 (la resta, 50, destacar-ne les següents: es van tancar sense resoldre a l’espera de la comunicació de tràmits per part dels organismes • 40 incidències de fauna salvatge, entre competents). De les incidències restants, 36 les quals n’hi ha 1 d’atropellaments a la han estat resoltes pel Consorci (gestió de fauna, carretera, 3 de recuperació d’animals ferits, 9 de residus, de situacions de risc, d’incendis, etc.), de danys i molèsties provocats per senglars i 45 s’han tancat sense resoldre (han prescrit, 5 de relacionades amb espècies especialment no hi ha dades dels autors, etc.) i 59 continuen protegides (cadàvers, recuperacions). No s’han obertes i pendents de seguiment per ampliar-ne fet actuacions de captura de senglars urbans. la informació. • 4 incidències de caça, 3 de caça furtiva i 1 de senyalització de batuda. • 17 incidències amb fauna domèstica, Evolució del número d’incidències detectades al Parc entre les quals n’hi ha 5 de relacionades amb les condicions de tinença i documentació 509 de gossos en barraques, 3 d’animals de 460 473 454 454 ramaderia, 6 d’apicultura, 1 de colomars 439 407 esportius i  de nuclis zoològics. Disciplina urbanística Hi ha hagut un augment considerable de les incidències de disciplina urbanística, de les quals cal destacar un increment de les ocupacions per barraques i horts il·legals, tendència ja detectada els darrers anys: • 70 incidències de noves barraques i horts il·legals. 006 007 008 009 010 011 01 60 Intervenció sobre els sistemes naturals Memòria de gestió 2012 • 16 incidències d’obres no autoritzades Serveis específics de la Tant per cent d’incidències produïdes als en edificacions fora d’ordenació i 2 en Guarderia del Parc diferents municipis del Parc edificacions catalogades. Esplugues Fora AMB • 5 incidències de moviments de terres no Actuació conjunta amb l’Equip 1% % Montcada Barcelona autoritzats. d’Intervenció Immediata Víctor 14% 3% • 2 incidències d’enderroc d’habitatges El Papiol % fora d’ordenació. Durant els mesos d’estiu amb més risc d’incendi Sant Just forestal, els guardes del Parc han fet patrulla 4% Abocament de residus conjunta amb l’Equip d’Intervenció Immediata Cerdanyola Víctor, un servei que duu a terme el personal de 1% Es manté el nombre d’incidències relacionades vigilància de les torres de guaita del Consorci. amb residus. La gran major part són abocaments Han estat patrulles mixtes amb membres de la Sant Feliu puntuals procedents de l’activitat de construcció Guarderia i dels guaites per tal de mantenir aquest 5% urbana, reformes, elements de la llar, etc. S’han servei operatiu ateses les condicions econòmiques Molins Sant Cugat detectat també tres punts d’emmagatzematge desfavorables, que estan provocant la manca 5% 3% il·legal de materials de la construcció i runa: de contractació de personal de reforç durant els mesos més crítics de la campanya d’incendis. • 53 incidències d’abocaments puntuals De dalt a baix: captació il·legal d’aigua i de residus urbans (runa, mobles, terres, Autoritzacions de cremes a abocament de sodi elements de la llar). l’hivern • 2 incidències d’aigües residuals. • 6 incidències d’abocament de residus Una de les tasques encomanades a la Guarderia especials (pneumàtics, uralites, productes del Parc és la realització d’autoritzacions de crema asfàltics). que els particulars comuniquen als ajuntaments durant el període comprès entre el 16 d’octubre Incendis i cremes controlades: i el 14 de març. Enguany s’han gestionat 79 comunicacions de crema, de les quals 70 Les actuacions relacionades amb el foc, els han estat autoritzades i 9 denegades. Aquest incendis i les cremes controlades van augmentar nombre és molt semblant al dels darrers anys, cosa lleugerament per les tasques assignades a la que confirma l’adequada tasca de control que es Guarderia més específiques en matèria d’incendis, fa des del Consorci sobre les pràctiques de foc al com a suport de l’Equip d’Intervenció Immediata Parc. Víctor els mesos de risc de foc forestal: Actuació de desmantellament de • 25 actuacions en incendis forestals. barraques • 5 actuacions en cremes controlades no autoritzades. Des del final de l’estiu, el Consorci va dur a • 7 actuacions en focs d’esbarjo no terme, amb una gran dedicació d’esforços autoritzats. econòmics i personal, el desmantellament • 2 cremes de vehicles. i la restauració d’ocupacions forestals amb barraques i horts il·legals a diferents llocs Altres matèries: del Parc Natural. La feina de camp corresponent a la identificació de les ocupacions, les notificacions L’accés motoritzat, les activitats de lleure i de desmantellament i el seguiment de la retirada tradicionals, els aprofitaments forestals, el control dels residus l’ha dut a terme la Guarderia del de les línies elèctriques i les vies de comunicació, Parc amb molt bons resultats (més informació a etc. no s’han vist augmentats ni disminuïts en l’apartat 3..., pàgina 43). comparació amb els darrers anys. Es considera que són les activitats habituals tenint en compte les condicions del Parc i el sistema de vigilància establert per controlar-les. 61 Consorci Parc Natural de la Serra de de Collserola 3. ACTUACIONS Manteniment d’infraestructures, àrees de lleure i senyalització L’Equip de Manteniment del Parc estava constituït Aquest equip es veu reforçat temporalment per per nou persones, una de les quals és el coordinador vigilants de prevenció d’incendis com a operaris de les tasques, una altra està destinada a forestals en les èpoques en què ja tenen el l’equipament de Can Coll, i la resta desenvolupa les contracte vigent i encara (o ja) no són a la torre activitats que es descriuen a continuació. Enguany, de guaita (març-abril / octubre-novembre). Aquest mitjançant un oferiment de baixes incentivades, reforç permet afrontar feines de més envergadura van deixar l’Equip de Manteniment un parell de o pròpies de les èpoques en què treballen plegats capatassos a mig any (1 de juliol). (obrir caixes en algun camí, lluitar contra plantes al·lòctones, etc.). Control i seguiment d’activitats, actualització de comunicats de treball Des dels Serveis Tècnics del Parc es fa la planificació, processa, de manera que en tot moment es poden el seguiment i el control dels treballs tant per donar saber les hores i els recursos que s’han dedicat a les instruccions com per proveir dels materials i els les diferents àrees de lleure, miradors, etc. També recursos tècnics per afrontar-les. se’n desprèn els costos per municipi (personal + materials + maquinària). De totes i cadascuna de les tasques fetes s’elabora el full de treball corresponent, que després es Manteniment del mobiliari i senyalització Un equip de dues persones es dedica íntegrament al manteniment, la reposició i la col·locació de Les principals actuacions han estat: nous elements de senyalització i mobiliari, tant dins les àrees de lleure com a la resta del Parc. • 103 cadenes (reparació) • 8 cadenes (noves i recol·locades) S’inclou en aquest apartat tant el mobiliari (taules, • 8 indicadors camins (banderoles, peu bancs, etc.) com altres elements complementaris dret, xarxa bàsica) (baranes de fusta, cables d’acer, tarimes, escales, •  barana de cable etc.) i tota mena de senyalització (senyals de • 0 pilones (reparació) carretera, plafons informatius, banderoles, • 15 pilones (noves) plaquetes, etc.), així com tancaments de camins • 9 taules i bancs amb cadenes i cadenats o socs de delimitació • 3 plafons d’àmbits. S’han reposat: Aquest equip ha fet reparacions de baranes de fusta (canviar peus drets malmesos o passamans • 93 banderoles indicadores de camins trencats), baranes de cable (tensar, reposar), • 0 plaquetes de l’itinerari dels voluntaris tarimes, escales, tancaments i cadenes (ganxos • 7 plaquetes de xarxa bàsica o ancoratges trencats, cadenats espatllats, peus • 3 banderoles tipus a avís cívic (30x30) drets trencats o tombats), etc. •  plaquetes de paret al Centre d’Informació Enguany han continuat els robatoris de material (ferro), sobretot cadenes de tancaments (31). S’ha començat a substituir la cadena per cable d’acer amb funda de plàstic pintada, a fi de fer-lo visible, de manera que el seu preu de mercat no sigui tan llaminer. 62 Intervenció sobre els sistemes naturals Memòria de gestió 2012 Manteniment de les àrees de lleure, miradors i fonts Es tracta dels indrets amb una freqüentació màxima ÀREA Kg de visitants del Parc, per la qual cosa necessiten un Àrea de Santa Creu d’Olorda .7,00 tractament específic, intens i continu. Aquí és on es Àrea Santa Maria Vallvidrera 5.14,00 concentra la major part del mobiliari (bancs, taules, Porta de Parc de Montbau 1.311,00 barbacoes, fonts, plafons informatius i altres, segons el cas), i la vegetació existent, tant si és Vil·la Joana 6.65,00 autòctona com si no ho és, rep un tractament més Àrea de lleure de Can Coll 9.898,50 propi de jardineria que no pas forestal. Les tasques Àrea de La Salut del Papiol 1.315,00 desenvolupades han estat: Àrea de lleure de Sant Pere Màrtir 1.831,00 • Àrea de lleure de Castellciuró 1.740,00 treballs en superfícies verdes (segues i desbrossades), Porta del Parc del Terral 700,00 • treballs amb arbres i arbustos (esporgues, Àrea de lleure de Can Cuiàs 4.857,00 retall de tanques, repàs d’escocells, regs, Àrea de Sant Medir .308,00 tractaments fitosanitaris), Porta de Parc de Mas Lluhí 408,00 • treballs en superfícies de sauló (escatar, escombrar, netejar). Àrea de lleure de La Salut 4.148,00 • neteja de cunetes i passos d’aigua. Font i Itineraris de la Budellera 1.679,00 • Durant els mesos de març i abril, setembre Camí de Mas Lluhí a la Salut 618,00 (una part), octubre i novembre (una part), Reserva Can Catà 447,00 hi ha hagut el reforç d’alguns vigilants de prevenció d’incendis quan no eren a les torres Ctra. De la Rabassada-Vallvidrera 1,00 Mirador de Sarrià 1.150,00 de guaita. Ctra. Sarria-Valldoreix 1/15 47,00 Mirador de Torre Baró .177,00 Ctra. De Cerdanyola-Pas del Rei 733,00 Mirador d’Horta .700,00 Les zones de treball han estat: Crta. Molins 1/15--Ctra.Sarria 119,00 Mirador de Cerdanyola 77,00 Font de la Budellera 1.773,00 Mirador Antic camp de tir 646,00 • Àrees de lleure: Can Coll, Santa Creu d’Olorda, la Salut de Sant Feliu, Sant Pere Font del Bacallà 53,00 Mirador de la Font Groga 1.508,00 Màrtir i Parc de Vallvidrera. Font Moguera 1.996,00 Mirador del Turó d’en Cors 1.4,00 • Àrees d’estada: Castellciuró, la Salut del Font de Sant Ramón (1/15) 813,00 Turó del Mont i Passeig dels Til·lers 16,00 Papiol, Can Cuiàs, pedrera de Montbau, Font d’en Canet (1/15) 137,00 Vista Rica 74,00 mirador de Montbau, Mas Lluhí, El Terral, font Mas guimbau (1/15) 187,00 Can Balasc .60,00 de la Budellera, Sant Medir, font Muguera, Font de l’Espinagosa 53,00 esplanades del carrer de la Ceràmica. Font de Can Llevallol (1/15) 10,00 • Miradors i espais annexos a les Revolt de les monges 719,00 Font de Can Castellví (1/15) 71,00 carreteres: Horta, Cerdanyola, font del Esplanada de Can Fermí 543,00 Font de la Marquesa 476,00 Bacallà, illes de la Rabassada, Rabassada, Font de Sant Pau 454,00 Esp. del Viver 580,00 font Groga, Sarrià, turó d’en Cors, accés Torre Font dels Castanyers 1.384,00 La Rabassada (Monolit) 77,00 de Collserola, Ciutat Meridiana, carretera del Cementiri, turó de la Magarola, penya del Font d’en Geroni 338,00 C/Manel Arnús - Font del Mont 1.05,00 Moro, diversos trams del passeig del Mirador Font de la Beca (1/15) 561,00 Ctra.Vallvidrera - Plaça Mireia 740,00 de les Aigües, camí de Can Catà. Font del Ferro (1/15) 666,00 Plaça Rotary - Sant Adjutori 90,00 • Fonts: Budellera, Sant Pau, Bacallà, Ferro, Font d’en Ribes i Rabassada 1.164,50 Sant Adjutori - Sant Medir 65,00 Roure, Ribes, Nova i Vella de Can Catà. Font d’en Sert (1/15) 146,00 Sant Medir - Can Ribas 376,00 Font de Can Furriol 9,00 Esplanada de Can Rius 405,00 Les tasques referents a la neteja de deixalles i buidatge de les papereres ubicades en aquestes Esplanada pàrquing Cementiri 589,00 Font d’en Marc 49,00 àrees, a més dels marges de camins i carreteres Cami Can Catà 1.57,00 Mirador Rabassada 1.103,00 de diferents zones del Parc, les duu a terme una TOTAL 95.381,00 empresa externa contractada per concurs públic. Mirador de Montbau 4.696,00 63 Consorci Parc Natural de la Serra de de Collserola 3. ACTUACIONS Manteniment d’equipaments dia, a més del repàs diari previ a utilitzar-les es fa setmanalment una neteja a fons de les màquines, Els equipaments del Parc mereixen una els filtres d’aire, els filtres de combustible i altres dedicació especial. Hi ha una persona destinada elements. Les esmolades de cadena i ganivetes al manteniment de Can Coll que, a més del es fan sempre que sigui necessari per mantenir manteniment de l’entorn, duu a terme tasques el nivell de tall i de treball de les màquines. El agrícoles i ramaderes, i gestió dels horts, la vinya 01 es van adquirir quatre motoserres mitjanes i el bestiar. També es fa càrrec dels treballs amb STIHL MS 60 C per a les feines extraordinàries tractor (llaurar, sembrar, segar, etc.) als diferents de trossejament i retirada d’arbres caiguts per la camps de conreu gestionats des del Consorci (Can ventada. Ferriol, Can Salat, Santa Margarida, Can Balasc). Altres treballs de l’equip Manteniment d’itineraris de manteniment Dins el Parc de Collserola hi ha una sèrie de L’Equip de Manteniment també ha participat en els passejades, itineraris i recorreguts tant per caminar programes següents: com per recórrer amb bicicleta, i tots estan senyalitzats amb els indicadors corresponents. • Programa 1: Prevenció d’incendis Les tasques de manteniment d’aquests itineraris • Manteniment del nivell d’aigua a diversos consisteixen en la neteja de la vegetació i el repàs dipòsits associats a les basses per a del ferm dels camins, la reposició dels senyals vells, l’helicòpter. malmesos o desapareguts, la col·locació de nous • Manteniment de torres de guaita (canvi de senyals orientadors i la instal·lació de plafons vidres, de cadenats, etc.). informatius als accessos principals. • Manteniment de franges a l’entorn de les torres de guaita. L’Equip de Manteniment del Parc es fa càrrec • Programa 2: Gestió forestal i agrícola del manteniment d’aquests itineraris, excepte en • Actuacions puntuals de tala i desbrancat alguns casos (senders de petit recorregut, PR, i d’arbres caiguts i/o perillosos als camins. gran recorregut, GR, i els propis d’algunes entitats • Eliminació de plantes al·lòctones excursionistes, que gestiona la mateixa entitat (Ailanthus) mitjançant tractament promotora). herbicida localitzat i posterior tala i trituració, un cop seques. Un grup de voluntaris col·labora en el manteniment • Programa 3: Gestió de la fauna dels itineraris a peu. A partir de les informacions • Manteniment de les aigüeroles que fa arribar el grup de seguiment d’itineraris a • Manteniment de les basses d’amfibis. peu des de les àrees de lleure, aquest grup col·loca • Construcció d’una gàbia per capturar les plaquetes que falten o estan deteriorades, les senglars habituats a les zones urbanes per marques del color de l’itinerari en qüestió o la controlar-ne la població. fletxa negra corresponent a la direcció que cal • Altres: Buidatge periòdic (mensual) de les seguir. dades dels ecocomptadors. L’equip de senyalització de l’Equip de Manteniment Suport Logístic assumeix els treballs més feixucs de col·locar pilones o peus drets de fusta que falten o s’han En aquest apartat s’inclouen les activitats que fan trencat. referència al funcionament del personal adscrit al Servei de Medi Natural, que són les següents: Control i manteniment de la maquinària • Adquisició de carburants per als vehicles i la calefacció. El manteniment de la maquinària depèn en gran • Adquisició i manteniment de vehicles. part de l’ús que se’n faci. En èpoques en què les • Subministrament de vestuari i equips de motoserres i les desbrossadores treballen cada protecció individual. • Adquisició d’equips de telecomunicació 64 3. Actuacions 3.3. Informació territorial i urbanisme 3.3.1. Àmbit d’urbanisme 3.3.2. Àmbit del SIG (Sistema d’Informació Geogràfica) 3.3.3. Àmbit d’informàtica Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola 3. ACTUACIONS Àmbit d’urbanisme Una de les funcions més importants del CPNSC és la Generalitat de Catalunya és qui l’ha de tramitar, informar, amb caràcter previ, de qualsevol proposta d’acord amb els articles 5, 1. i 9.3 de la Llei d’actuació que es desenvolupi a qualsevol sector 1/1985, de 13 de juny, d’espais naturals. Aquest de l’àmbit de l’espai protegit definit pel Decret pla s’ha de sotmetre a la tramitació establerta 146/010, de 19 d’octubre, de declaració del per als plans especials de desplegament del Pla Parc Natural de la Serra de Collserola i de les d’espais d’interès natural, després d’un informe reserves naturals parcials de la font Groga i de previ de l’òrgan corresponent de l’ens gestor la Rierada – Can Balasc, i pel vigent Pla especial del Parc, i ha de ser aprovat pel Govern de la d’ordenació i protecció del medi natural del Parc Generalitat. Natural de la Serra de Collserola. En compliment d’aquesta funció, i d’acord amb l’article 9. de Amb data de 5 d’octubre de 011, els municipis Favorable la Llei 1/1985, de 13 de juny, d’espais naturals, de Molins de Rei, Sant Cugat del Vallès i Cerdanyola els Serveis Tècnics de l’entitat van informar dels del Vallès van signar un document conjunt en el plans i els projectes elaborats per administracions qual van acordar encarregar als serveis urbanístics i particulars al seu àmbit territorial i d’acord amb de l’AMB l’estudi i el desenvolupament d’una Desfavorable les normes reguladores que incideixen en la seva estratègia que fes possible la desprogramació gestió i desenvolupament. del «vial de cornisa». Des dels Serveis Tècnics del CPNSC s’està valorant la proposta presentada per * Favorable amb condicions i/o Al començament d’any es van iniciar els treballs eliminar la reserva viària corresponent al «vial de recomanacions relatius a l’elaboració del nou Pla especial cornisa» i reordenar els sòls afectats situats dins el d’ordenació i protecció del medi natural del Parc Parc de Collserola i a les vores urbanes. de Collserola, amb la voluntat que hi participessin totes les administracions implicades, l’AMB, la Al quadre següent es resumeixen tots els  consultes resoltes Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya informes urbanístics emesos durant l’any i els ajuntaments. El Departament d’Agricultura, 2012: Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de Descripció del projecte Data de l’informe Conclusió Expedient: 011/35-ITU Projecte de rehabilitació d’un habitatge unifamiliar aïllat, situat a la carretera de Vallvidrera al Tibidabo, núm. 6, al 09/01/01 terme municipal de Barcelona * Expedient: 011/157-ITU Document de referència de l’informe de sostenibilitat ambiental de l’avanç de la modificació puntual del Pla general 4/01/01 metropolità als àmbits de Can Bosquets i altres, al terme municipal de Sant Cugat del Vallès. * Expedient: 010/134-ITU Llicències ambientals per a l’activitat d’estació base de telefonia mòbil a la carretera del Cementiri Nord (Tanatori de 31/01/01 Collserola), al terme municipal de Cerdanyola del Vallès Expedient: 010/091-ITU Consulta prèvia sobre la necessitat de sotmetre a una avaluació d’impacte ambiental el tràmit de llicència ambiental 03/0/010 de la instal·lació d’una llar-residència als edificis 7, 10 i 1 del recinte de la Flor de Maig, al terme municipal de Cerdanyola del Vallès Expedient 006/58-AG. Avanç del Pla especial de protecció i millora de la finca de Can Valldaura, al terme municipal de Cerdanyola del 06/0/01 Vallès.  Expedient: 010/07-ITU Documentació complementària de l’estudi d’impacte ambiental de Pla especial urbanístic per a la implantació d’una 11/0/010 EDAR a Can Cortés, al terme municipal de Sant Cugat del Vallès * 66 Informació territorial i urbanisme Memòria 2012 Expedient: 010/07-ITU Documentació complementària de l’estudi d’impacte ambiental de Pla especial urbanístic per a la implantació d’una 07/0/01 EDAR a can Cortés, al terme municipal de Sant Cugat del Vallès. * Expedient: 01/034-ITU Pla especial d’assignació d’usos a diversos equipaments de l’avinguda Roquetes i altres del municipi, al terme 0/0/01 municipal de Sant Cugat del Vallès * Expedient: 01/086-ITU 13/03/01 Obres de reparació de coberta a l’habitatge ubicat al camí de cal Notari, 7 Bis, al terme municipal de Barcelona * Expedient: 009/19-ITU Inscripció d’aprofitament d’aigües fins a 7.000 m³/any a la riera del Cerdanet, al terme municipal de Sant Feliu de 0/04/01 Llobregat Expedient: 007/151-ITU Arranjament del camí forestal al seu pas per l’agrupació 5A (7) del Cementiri de Roques Blanques, en l’àmbit del 19/03/01 Parc Natural de la Serra de Collserola (terme municipal del Papiol). * Expedient: 01/104-ITU Llicència municipal d’activitat d’una residència de disminuïts psíquics a l’edifici número 11 del recinte de la Flor de 17/04/01 Maig, al terme municipal de Cerdanyola del Vallès. * Expedient: 01/03-MN Obres de pavimentació d’un tram de la carretera de Santa Creu d’Olorda dins de l’àmbit de la planta de fabricació 18/04/01 de ciment, al terme municipal de Sant Feliu de Llobregat. * Expedient: 01/110-ITU Llicència municipal d’activitat de llar residència per disminuïts psíquics, edifici número 1 del recinte de la Flor 1/05/01 de Maig, al punt quilomètric ,8 de la carretera BV-1415, d’Horta a Cerdanyola del Vallès, al terme municipal de Cerdanyola del Vallès. * Expedient: 01/118-ITU Projecte tècnic d’un canvi substancial en una fàbrica de totxana tradicional per a incorporar una activitat de tracta- 30/05/01 ment de residus al camí de Can Puig, finca “la Font”, sector de Les Escletxes, al terme municipal del Papiol. * Expedient: 01/101-ITU Pla especial d’ordenació i usos definitius de la zona 8b*SJ a l’entorn de can Carbonell, al terme municipal de Sant 5/04/01 Just Desvern. Expedient: 01/10-ITU Sol·licitud de llicència d’obres majors per a la construcció d’un edifici destinat a centre esportiu del Club can Mèlic, 1/06/01 situat al carrer Onze de Setembre núm. 7, al terme municipal de Sant Just Desvern. * Expedient: 01/17-ITU Instal·lació d’un pal fix per sostenir una senyera al cim de la penya del Moro, al terme municipal de Sant Just 06/06/01 Desvern. Expedient: 01/130-ITU Projecte d’execució de correcció de patologies, consolidació, restauració i adequació interior de la masia de Can Puig 03/07/01 i projecte corresponent d’instal·lacions, al terme municipal de Sant Cugat del Vallès * Expedient: 01/14-ITU Projecte d’obres menors per a la rehabilitació, conservació i manteniment de la coberta, el terrat i les façanes dels 16/07/01 blocs d’edificis existents a la masia de Can Canaris, al terme municipal de Sant Feliu de Llobregat.. * Expedient: 01/140-ITU Pla especial urbanístic d’ordenació del subsòl per construir un dipòsit de laminació al torrent de l’Espinagosa, al 09/07/01 districte de Sarrià – Sant Gervasi de Barcelona. * Expedient: 010/191-ITU 0/08/01 Projecte de segregació de la finca de Can Valldaura, al terme municipal de Cerdanyola del Vallès 67 Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola 3. ACTUACIONS Expedient: 010/106-ITU Llicència d’obres menors per a moviments de terra i desbrossament a la finca de la Feixa del Pastor, al paratge de 13/08/01 la riera de la Salut, terme municipal de Sant Feliu de Llobregat. * Expedient: 01/145-ITU Llicència d’obres menors de conservació i manteniment de les instal·lacions de l’hípica Can Rafel, al terme munici- 3/08/01 pal de Sant Feliu de Llobregat. Expedient: 011/157-ITU Modificació puntual del Pla general metropolità per a la reestructuració de zones verdes a Valldoreix, Mira-sol i la 30/08/01 Floresta, al terme municipal de Sant Cugat del Vallès. * Expedient: 010/034-ITU Projecte bàsic d’edificació de serveis tècnics per a la producció d’energia a partir de fonts renovables a la masia de 13/09/01 Can Valldaura, al terme municipal de Cerdanyola del Vallès. * Expedient: 01/15-ITU 05/10/01 Modificació del projecte bàsic Villa Paula, al terme municipal de Barcelona. * Expedient: 01/153-ITU Sol·licitud de llicència d’obres menors per construir una estructura de suport de sitges i elements auxiliars, així com /10/01 les seves instal·lacions, i col·locar maquinària a la fàbrica de CEMEX España, SA. * Expedient: 01/156-ITU Sol·licitud de llicència d’obres menors per col·locar tanques perimetrals a dos terrenys de Can Cerdà, al terme 31/10/01 municipal de Cerdanyola del Vallès. Expedient: 01/163-ITU Projecte de centre de derivació de gossos “Segona Oportunitat” a l’edificació de l’antic hotel Sant Jeroni de 03/1/01 Barcelona. Expedient: 011/190-ITU Relatiu a l’aprovació de l’informe referent a la legalització de les obres de pavimentació de la zona de l’aparcament 9/11/01 de l’hípica de Ca n’Ubac, a Valldoreix. * Expedient: 01/16-ITU Relatiu a l’aprovació de l’informe referent al Projecte de renovació de les instal·lacions de seguretat del complex de 1/11/01 telecomunicacions de la Torre de Collserola, al terme municipal de Barcelona. * Expedient: 01/160-ITU Relatiu a l’aprovació de l’informe referent a la proposta de connexió de la canalització d’abocaments a l’estació de 07/11/01 servei de Vallvidrera a la riera de Vallvidrera, al terme municipal de Sant Cugat del Vallès. * Expedient: 01/153-ITU Relatiu a l’aprovació de l’informe complementari de l’informe emès amb data de  d’octubre de 01 relatiu a la 19/1/01  sol·licitud de llicència d’obres menors per construir una estructura de dues sitges i elements auxiliars, així com les seves instal·lacions, i col·locar maquinària a la fàbrica de CEMEX España, SA. Expedient: 01/158-ITU Relatiu a l’aprovació de l’informe ambiental referent a la modificació del programa de restauració de l’activitat 0/1/01 extractiva anomenada Pedrera Berta per instal·lar un dipòsit de bales procedents d’Ecoparc, als termes municipals  de Sant Cugat del Vallès i el Papiol. 68 Informació territorial i urbanisme Memòria 2012 D’altra banda, atesa la seva naturalesa institucional A més dels expedients de disciplina urbanística i local, el CPNSC no té atribuïda la potestat i sancionadors que incoen els ajuntaments o la sancionadora en matèria urbanística. Tanmateix, Generalitat de Catalunya a partir de les peticions la gestió dels Serveis Tècnics del Consorci raonades que tramet el CPNSC, cal destacar possibilita un contacte diari i profund amb el Parc que des de la Guarderia del Parc s’ha continuat de Collserola. Això implica que, sobretot a través reforçant la coordinació tant amb la Unitat Central de la Guarderia del Parc, es tingui esment de fets de Medi Ambient dels Mossos d’Esquadra com o conductes que poden constituir una infracció amb el Servei de Protecció de la Natura de la administrativa. Una vegada analitzats aquests fets Guàrdia Civil, que tenen accés directe a la Fiscalia des del punt de vista tècnic, tant d’afectació del de Medi Ambient. D’aquesta manera, i amb la medi natural com d’incompatibilitat urbanística protecció reforçada des del punt de vista de les amb les previsions del Decret de declaració de sancions penals que suposa la declaració de parc Parc Natural i del vigent Pla especial d’ordenació i natural, s’intenta aconseguir una efectivitat més protecció del medi natural del Parc de Collserola, gran per evitar conductes o fets que contravenen s’inicia la tramitació de les peticions raonades la legalitat urbanística i mediambiental. adreçades a l’òrgan administratiu competent perquè resolgui d’acord amb les seves potestats sancionadores. Àmbit del sistema d’informació geogràfica (SIG) Durant l’any 2012, s’han continuat màquines virtuals, una operació que no es duia mantenint i actualitzant les aplicacions del a terme als PC convencionals. Al final de l’any, el SIG corporatiu implantades, i s’ha continuat producte destinat als guardes del Parc també s’ha donant suport als usuaris. L’estadística anual virtualitzat, i des de llavors s’estan registrant les d’ús dels productes del SIG manté, com en incidències i els serveis amb l’entorn esmentat. anys anteriors, l’aplicació de Guarderia Properament es continuarà la migració amb les com la més utilitzada, seguida per la de aplicacions Expedients, Cadastre, Arxiu Fotogràfic, Gestió d’Expedients, Prevenció d’Incendis, etc. Senyalització i Cadastre. En l’àmbit del SIG, una tasca destacada Com a novetat tecnològica, destaca el fet que és la generació de cartografia temàtica, gràcies a la implantació d’una nova família de a demanda dels usuaris i els serveis del servidors corporatius, ha estat possible fer la Consorci, com també la integració de dades migració i la configuració de diverses aplicacions geomàtiques externes i el traspàs de dades del SIG sobre màquines virtuals. Algunes de les pròpies del SIG a petició de tercers. Els aplicacions del SIG més crítiques (com Prevenció agents principals amb qui s’intercanvien dades són d’Incendis i Dades Meteorològiques) ja han estat els ajuntaments (amb convenis amb Barcelona, gestionades pels seus usuaris, durant tota la Sant Cugat del Vallès, Cerdanyola del Vallès, etc.), campanya, mitjançant connexions remotes des de l’AMB, la Generalitat de Catalunya, la Diputació clients convencionals fins a les noves màquines de Barcelona, empreses de serveis (Agbar, Endesa, virtuals via Terminal Server. Lafarge, etc.), enginyeries, despatxos d’arquitectes, universitats, maquetistes, entitats excursionistes, Les característiques principals d’aquest nou entorn etc. Com cada any, amb relació al DPI s’han són una exigència tecnològica menor de les actualitzat, generat i distribuït les col·leccions màquines de l’usuari final, la transparència entre temàtiques de cartografia de prevenció d’incendis aquestes i l’escriptori remot, i que diàriament 1:10.000 (topogràfica i ortofotogràfica), així com es fan còpies senceres de cadascuna de les els productes de tipus plafó 1:0.000 DPI, les 6 Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola 3. ACTUACIONS De dalt a baix: esquema de la nova familia de servidors, georeferenciació les barraques de vinya adaptacions destinades a Bombers de Barcelona s’actualitzen les dades dels acords de les entitats de la Serra al web del Parc i servidor de mapes i les col·leccions quadrants 1:5.000 destinades a propietàries del sòl. les torres de vigilància. Una altra de les activitats rellevants del SIG és Conjuntament amb els serveis de Medi treballar per facilitar l’obtenció d’informació Natural i Administració i Gestió, s’han cartogràfica del Parc de Collserola que es mantingut els treballs sobre les finques difon o es publica mitjançant la pàgina públiques existents en l’àmbit del Parc web. Pel que fa al Servei d’Ús Públic, Divulgació i Natural de Collserola. Ha continuat el procés Educació Ambiental, ha continuat la col·laboració de sol·licitud d’adscripció o cessió d’ús de finques amb el tècnic del web a fi i efecte de millorar-ne públiques municipals, i d’altres organismes, a i ampliar-ne els continguts de tipus geogràfic, favor del Consorci. Aquest procés ha implicat consultables a www.parcnaturalcollserola.net. una important revisió de dades cadastrals, així com l’obtenció de dades del Registre de la Dins l’entorn web, es mantenen dos Propietat i la vinculació d’aquestes mitjançant productes bàsics: l’un, basat a Google Earth, l’aplicació Cadastre, amb la qual cosa és possible destinat a la interacció amb usuaris avançats obtenir el mapa i els informes de l’estat de la i amb possibilitat de descarregar arxius gestió patrimonial en temps real, a mesura que KML i KMZ, i l’altre, basat a Google Maps, destinat a consultes puntuals d’elements temàtics concrets (itineraris, allotjaments, arbres monumentals, restauració, equipaments, fonts, etc.), un producte que s’ha programat per combinar diversos tipus de vista (general, híbrida, de satèl·lit, de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, etc.), així com variants de l’extensió geogràfica o dels continguts. En aquest mateix context, cal destacar la tasca d’actualització de la base de dades del web, en format MYSQL, sobretot quant a l’associació dels elements cartogràfics amb fotografies digitals procedents de l’Arxiu Fotogràfic, una tasca que va fer una tècnica que va gaudir d’una beca Leonardo (Unió Europea), amb la qual cosa es va poder millorar molt la informació de tipus globus dels objectes KML. També cal destacar el fet que molts arxius KML servits són generats, en temps real, per programació en PHP que fa peticions a les taules MYSQL definides, així com per l’adaptació del programari Javascript a les especificacions de l’API de Google Maps, versió 3. Durant el 01 s’ha mantingut el conveni de pràctiques professionals destinades a estudiants del Màster de SIG del Laboratori d’Informació Geogràfica i de Teledetecció (LIGIT) de la Universitat Autònoma de Barcelona. Enguany, la pràctica ha consistit en la configuració i la implementació del prototip de la IDE Collserola, és a dir, la infraestructura de dades espacials del Parc de Collserola. Després d’analitzar les opcions tecnològiques existents al mercat, s’ha definit i configurat un entorn que permet publicar i servir les dades geogràfiques del Parc de Collserola 70 Informació territorial i urbanisme Memòria 2012 seguint les especificacions d’interoperabilitat a servidors de mapes remots i, mitjançant el estàndard definides per l’OGC (Open GIS recurs http://www.parcnaturalcollserola.cat:8080/ Consortium) tant en la versió WMS (Web Map geoserver/Collserola/wms, puguin consultar i Service) com en la WCS (Web Coverage Service). analitzar, per a propòsits específics dels mateixos La qüestió es va resoldre mitjançant els productes usuaris, les dades geogràfiques servides sense GeoServer i PotsGresSQL com a base de dades, haver de passar pel web. i l’extensió PostGIS, tots de llicència i distribució gratuïta, i també a través del desenvolupament de Finalment, s’ha continuat participant, en clients web lleugers programats amb les llibreries estreta col·laboració amb l’equip redactor de Javascript OpenLayers i GeoExt. del nou Pla especial del Parc Natural de la Serra de Collserola, format per tècnics En síntesi, aquest treball també té relació amb el del Consorci, del Servei d’Anàlisi Territorial web corporatiu, però les prestacions potencials i Planejament de la Diputació de Barcelona, impliquen superar la simple consulta o descàrrega de l’AMB, de la Generalitat de Catalunya i de de dades via web, ja que la IDE i les especificacions Barcelona Regional, en la preparació de la OGC possibiliten que usuaris externs dotats de documentació geogràfica destinada a la redacció programaris SIG estàndard (ArcGIS, QuantumGIS, del nou pla, el lliurament del qual es preveu per al gvSIG, Miramon, uDig, etc.) es puguin connectar proper mes de juny del 014. Àmbit d’informàtica Dins l’àmbit d’informàtica s’inclou la gestió de les capacitat de total 3,6 TB (MSA P000 G3 Nous aparells instal·lats a la xarxa informàtica de tecnologies de la informació, en general, incloent- 1 HD SAS) la seu dels serveis tècnics hi les comunicacions telefòniques i tots els serveis • Una cabina de disc d’emagatzemat de de reprografia del consorci. còpies de seguretat (StorCenter iX1- 300r) Les inversions més significatives realitzades durant • Dos servidors de dades (Proliant ML 350 l’any 01 han estat les següents: G5 i G6) • Una unitat de còpia de seguretat en • S’han adquirit nous ordinadors per substituir cinta (LTO 5 380 SAS) altres que estaven obsolets o avariats • Vuit Commutadors (switch) • A la seu dels serveis tècnics del Consorci d’interconexió dels equips de la xarxa s’ha adequat un nou centre de procés de • 1 commutador amb teclat i pantalla que dades (CPD). En aquest nou espai s’ha permet gestionar tots els equps de la instal·lat l’equipament elèctric i de seguretat xarxa des d’un únic lloc de treball. corresponent, així com una millora en la • La remodelació de la zona de recepció i refrigeració de l’espai. Per dotar la xarxa educació ambiental del centre d’informació informàtica de totes prestacions necessàries, del Parc ha obligat a instal·lar un nou cablejat s’ha ampliat la capacitat (tant de memòria de xarxa als nous espais de treball. com de dades) del CPD. Amb aquest objectiu, • Finalment, s’ha dotat la seu del Consorci s’ha instal·lat un rack (armari on s’allotgen d’una nova connexió de xarxa Macrolan, servidors i xarxes informàtiques) amb la que millora considerablement l’anterior línia corresponent instal·lació de ventiladors i Netland. bases de connexió elèctrica. Dins aquest nou allotjament s’ha instal·lat: L’any 01 es va fer una nova contractació del • Quatre servidors de dades (DL G6) servei d’assistència informàtica i manteniment • Una cabina amb 1 discs preventiu i correctiu de l’equipament informàtic d’emmagatzemat de dades amb una amb l’empresa ANCO Sistemas de Gestión, SA. 71 3. Actuacions 3.4. Obres i projectes 3.4.1. Obres de manteniment, reposició i millora 3.4.. Obres estructuradores del Parc 3.4.3. Redacció de projectes. Assesorament i col·laboracions Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola. 3. ACTUACIONS El desenvolupament de Collserola com a parc a partir dels seus elements construïts inclou múltiples aspectes, necessaris tots per a una configuració equilibrada. Concretament, i amb relació a les competències del Servei de Projectes i Obres, aquests treballs bàsicament s’orienten en dues direccions complementàries per tal de respondre al complex ventall de necessitats que comporta un espai natural tan utilitzat com el Parc cal: • En primer lloc, cal considerar que totes les obres realitzades, ja siguin camins, àrees i àmbits d’estada, itineraris, miradors, fonts, etc., necessiten una cura i una atenció constants i, en conseqüència, cal fer intervencions, ordinàries o especials, encaminades a mantenir, consolidar i optimitzar el funcionament d’aquestes infraestructures i equipaments del Parc, actuant tant en el medi natural (camins i itineraris, talussos, drenatges, etc.) com en edificacions i instal·lacions que, directament o indirectament, donen servei als visitants. • En segon lloc, es duen a terme nous projectes i obres d’àrees i àmbits d’estada d’importància cabdal per a la configuració i l’estructuració d’un parc immergit en una àrea metropolitana densament poblada. Cal remarcar que, cada vegada més, estudis, projectes i obres són encomanats pels ajuntaments que formen part del Consorci i es realitzen en col·laboració amb aquests, sobretot quan afecten àrees de contacte amb les zones urbanes. Es tracta d’actuacions articulades mitjançant convenis de col-llaboració en què participen econòmicament totes dues entitats. En altres casos són actuacions executades directament per altres administracions però en les quals hi ha hagut una implicació important dels Serveis Tècnics del Consorci. Obres de manteniment, reposició i millora Són les obres i els treballs preventius, de reparació i substituït una part de la canal de recollida reposició, sistemàtiques i repetides que necessiten d’aigua i s’hi ha col·locat impermeabilització les instal·lacions i els equipaments del Parc, així i geotèxtil nou, també s’ha reposat una part del com les que representen millores evidents. També porexpan i s’han aprofitat les graves preexistents. s’hi inclouen les que es fan per recuperar o Finalment, s’ha col·locat la xapa foradada on restaurar elements o instal·lacions fets malbé o en s’ajunten la canal i l’ampit de la coberta, per estat de deteriorament gran o ruïna. Dins aquest facilitar el sobreeiximent de l’aigua recollida a la Moment de la reparació de la coberta del Centre d’Informació apartat s’inclouen les actuacions que s’expliquen canal. a continuació. S’han dut a terme millores en l’aïllament Edifici seu del Centre tèrmic i acústic a la planta baixa del Centre d’Informació d’Informació i a la sala d’actes, i han conclòs les actuacions per complir la legislació, Reparació d’una part de la com a equipament públic, amb la col·locació coberta del Centre d’Informació de l’extractor de ventilació forçada per millorar la renovació de l’aire de l’interior de l’edifici. La coberta de l’edifici del Centre d’Informació és de dues tipologies: una part és de grava i l’altra D’altra banda, la recepció del Centre d’Informació té prefabricats de panell sandvitx. La part coberta ha assumit també la funció de recepció dels de grava presentava problemes crònics de filtració Serveis Tècnics (un únic accés), la qual cosa ha d’aigua que han obligat a fer-hi una intervenció obligat a convertir en accés restringit (només per d’envergadura, més enllà de les reparacions a treballadors) i tancat l’accés existent a la planta puntuals per solucionar les goteres, que cada primera. vegada eren més importats. Així doncs, s’ha 74 Obres i projectes Memòria de gestió 2012 De dalt a baix: buidat i neteja extraordinària del Pantà, impermeabilització de la coberta Pantà de Vallvidrera • Separació dels dipòsits de gasoil per a la del magatzem de Can Balasc i nova caldera de biomassa a l’EB del Parc calefacció dels edificis de «masoveria» i Buidatge i neteja «casa dels petits / recepció dies festius», per extraordinària del tal de segregar els consums d’aquestes dues fons del pantà edificacions. • Obres d’adaptació del pou d’aigua (recuperat), Per tal de minimitzar l’impacte que situat sota la font de rec de les feixes tenen sobre l’ecosistema les poblacions agrícoles, per millorar la irrigació dels camps. d’espècies introduïdes en aquesta zona, al • Substitució de la bomba de la caldera de començament del mes de juliol es va buidar calefacció i aigua calenta sanitària de l’edifici el pantà de Vallvidrera. Així mateix, i per dels educadors. primera vegada des que es va recuperar la làmina d’aigua del pantà (003), es van recollir els llots Can Balasc del fons. Al final del mes d’octubre es va tornar a omplir per recuperar-ne l’aspecte habitual. Impermeabilització de la coberta de l’edifici del El buidatge és una operació ordinària, prevista magatzem de Can Balasc originàriament, per tal de poder controlar la presència d’espècies invasores com ara la La coberta del magatzem de Can Balasc és una tortuga de Florida (Trachemmys scripta), la coberta plana no transitable que s’ha reparat en la gambúsia (Gambusia holbrooki), el cranc americà seva totalitat. A causa del mur de tancament, que (Procambarus clarkii) i, últimament, el dojo o no estava impermeabilitzat correctament, després misgurn (Misgurnus anguillicaudatus). de dotze anys d’haver-se construït va presentar problemes. Se’n va substituir la impermeabilització Aprofitant el procediment del buidatge, aquest any i el geotèxtil, i es va aprofitar una part del porexpan s’han fet treballs de recollida dels llots del fons. i tot el panot. Es va retirar la part superior de la Els objectius d’aquests treballs han estat, d’una façana ventilada de fusta per impermeabilitzar banda, retornar la capacitat hídrica del pantà, i amb betum asfàltic el muret de la coberta del de l’altra, controlar una altra espècie invasora que magatzem per on es filtrava aigua. Per completar afecta l’ecosistema, la falguera aquàtica Azolla les actuacions en aquest edifici, s’ha reparat el filiculoides. Aquesta espècie redueix l’oxigen revestiment exterior de fusta de les façanes. de l’aigua i incideix molt negativament en el desenvolupament de les comunitats vegetals i D’altra banda, ha calgut una actuació a fons a animals que hi viuen. les instal·lacions exteriors de les canonades de subministrament d’aigua, que s’havien trencat a Aquest buidatge no s’ha de considerar un fet causa de les gelades; s’ha fet el buidatge anual perjudicial per a l’ecosistema del pantà, ja que les d’aigües residuals de la depuradora i, finalment, espècies d’amfibis, així com les d’invertebrats i de després d’un estudi de consums, s’ha reduït a la vegetals aquàtics del pantà, estan adaptades als meitat la potència elèctrica contractada. assecaments propis de l’estiu, típics dels espais humits mediterranis. Nova caldera de biomassa a l’Estació Biològica del Parc Can Coll S’ha posat en funcionament una nova caldera de Amb la restauració de la capella, l’any 011, es va biomassa a l’Estació Biològica del Parc, ubicada tancar el cicle de grans intervencions que requeria a Can Balasc. Funciona amb biomassa industrial aquest emblemàtic edifici, restaurat fa més de (mida d’estella, 50 × 60 mil·límetres) procedent vint anys. Per això durant el 2012 s’han dut dels boscos de la serra, fruit de l’actuació de a terme actuacions diverses per millorar el les empreses que l’extreuen d’una manera funcionament d’aquest equipament i fer- planificada i sostenible sota la tutela del Consorci, lo més eficient. Entre els diversos treballs fets, i en aplicació dels plans tècnics de gestió i millora destaquen els següents: forestal (PTGMF). 75 Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola. 3. ACTUACIONS Arranjament d’àrees de delimitat per la masia de la Gleva, les seves lleure i àmbits d’estada, edificacions annexes i l’ermita de la Salut. miradors i camins Tot aquest conjunt edificat, que té els orígens als Àrea de lleure de la Salut de segles XVII i XVIII, configura una gran terrassa Sant Feliu de Llobregat: envoltada d’importants murs de pedra que s’enlaira sobre la vall de la riera de la Salut. La Millores del quiosc de l’àrea de barreja d’aquests elements arquitectònics amb lleure la topografia fa que aquest indret adquireixi una certa monumentalitat i sigui un element d’identitat Han acabat les actuacions de millora del tant del Parc com de Sant Feliu de Llobregat. quiosc de l’àrea de lleure amb el tancament de l’espai de la terrassa del quiosc-bar. Així, A les edificacions de la masia hi ha una masoveria s’han completat tot un seguit d’accions que van i un restaurant concessionat pel Consorci que començar l’exercici passat, el 011, quan es va formen part de les instal·lacions de l’àrea de lleure reobrir aquesta concessió, tancada durant més i, per tant, dels serveis públics que el Consorci de tres anys. El promotor es va comprometre a ofereix als usuaris del Parc. incorporar un seguit de millores que tot just ara han conclòs i que han suposat la creació d’una terrassa Per tal de protegir millor aquest conjunt, per la seva tancada i climatitzada que permet donar un servei importància com a patrimoni històric i com a servei adequat en èpoques de fred i mal temps. públic, s’ha instal·lat un tancament perimetral de reixa metàl·lica, perfectament integrat en l’entorn, El conjunt d’actuacions, així com la gestió duta que permet que el recinte quedi tancat fora dels a terme pel concessionari, han permès recuperar horaris d’ús públic. la normalitat d’aquest popular espai que s’havia anat degradant. També s’han fet moltes petites actuacions per mantenir l’operativitat i el servei públic d’aquesta Tancament del recinte de la masia àrea. Així, s’han reparat i reposat les aixetes de la Gleva i de l’ermita de la Salut robades, s’han eliminat les fuites d’aigua als safarejos, s’ha reparat la porta del mòdul dels Continuant les actuacions de millora de l’àmbit lavabos del quiosc i s’han reposat la porta de fusta de l’àrea de lleure de la Salut de Sant Feliu de del restaurant i set unitats de barbacoa d’ús públic. Llobregat, durant aquest exercici s’ha instal·lat Finalment, s’ha fet el buidatge anual de fangs i un tancament perimetral a tot el recinte aigües residuals de la depuradora. Nova terrassa del quiosc a l’Àrea de lleure de la Salut i tancament del recinte de l’ermita de la Salut de Sant Feliu 76 Obres i projectes Memòria de gestió 2012 Àrea de lleure de Can Coll Àrea de lleure de Vil·la Joana Aquesta àrea és una de les més emblemàtiques i S’han reparat els esglaons de la rampa d’accés consolidades del Parc de Collserola. Està situada al al Centre d’Informació des de l’estació dels FGC. costat del Centre d’Educació Ambiental del Parc i a Aquesta és una actuació que es fa de forma prop del nucli urbà de Cerdanyola. A més a més, és continuada, atesa la tendència al trencament un punt de suport per a la visita a la masia de Can d’aquests elements. Per aconseguir que aquesta Coll, oberta al públic els diumenges i els festius. Al actuació es mantingui en el temps, cal incorporar llarg de l’any s’hi han fet importants actuacions una platina de ferro a la part frontal de cada de millora. esglaó. Creació d’un emplaçament per a la Àrea de lleure de Santa recollida selectiva d’escombraries Creu d’Olorda Pel que fa a la recollida selectiva de brossa, s’ha L’actuació més destacada en aquesta àrea, a més creat un espai, amb una base pavimentada, de les reparacions de mobiliari, ha estat pintar on s’emplacen tots els grans contenidors l’estructura metàl·lica del restaurant. D’altra Millores a l’àrea de lleure de Can Coll que permeten fer la separació de deixalles banda, s’ha buidat de fangs i aigües residuals la (envasos, vidre, paper i rebuig) per entrar en el depuradora, que dóna servei a dos restaurants. procés de recollida mecanitzada municipal. Itinerari de Sant Medir: Emplaçament d’un mòdul per a Arranjament del camí de Sant les instal·lacions tècniques del Cugat al pont de Can Borrell restaurant El mal funcionament del drenatge de l’escorrentia S’ha emplaçat un mòdul prefabricat, realitzat per del camí de Sant Cugat al pont de Can Borrell va l’empresa Microarquitectura, damunt l’edifici del produir una erosió al talús que dóna a la riera, la restaurant per concentrar-hi tota la maquinària qual cosa va originar una esllavissada de terres que dóna servei a la cuina del restaurant. Això que va deixar el mateix camí inutilitzat. Per aquest permetrà millorar l’espai i les instal·lacions motiu s’ha hagut de construir un mur d’escullera de la cuina, i millorar-ne, a més, l’eficiència amb la base a la mateixa riera. D’altra banda, s’han energètica. fet actuacions sobre els guals del camí quan creua la riera, afegint-hi grava, per evitar l’enfonsament Cobertura de la terrassa del del terreny, de manera que millora el drenatge i restaurant suporta el pas dels vehicles. Aquesta és una actuació llargament anhelada, atès Altres actuacions que en dies de mal temps aquesta àrea no oferia cap mena de refugi per a grups nombrosos. Així, • Masia de Can Ferriol S’han reforçat els s’ha instal·lat una estructura que permet mecanismes de seguretat de la porta d’accés crear un cobert a la terrassa, al costat de al pati interior de la masia. les barbacoes, per donar ombra i també • Penya del Moro S’han reparat els tirants de aixopluc en dies de pluja al gran nombre de la passera-mirador i s’ha comprovat l’estat de persones que visiten aquesta zona, sobretot l’estructura de fusta. a grups escolars, que són els col·lectius més • Can Cuiàs S’han reposat reixes robades dels freqüents en dies feiners. desguassos de pluvials. • Can Borni: S’ha substituït la bomba de les D’altra banda, s’han reposat cinc barbacoes d’ús plaques solars. públic i també la bomba de la depuradora. • Santa Mª de Vallvidrera: S’han reposat les fustes de la passera-balconada que limita l’aparcament i s’ha reparat la fuita d’aigua de la canonada que gestiona el mateix Consorci. 77 Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola. 3. ACTUACIONS Obres estructuradores, assessorament i col·laboracions Arranjament dels Finalització de les obres aparcaments d’accés al CAAC d’una ruta d’accessibilitat universal als voltants del Per tal de regular l’estacionament i la circulació Centre d’Informació (2a fase) dels vehicles que accedeixen al Centre d’Acollida d’Animals de Companyia (CAAC) de Barcelona, La major part de les infraestructures existents a ubicat a la serra, s’han condicionat tres zones Collserola són anteriors a la Llei d’accessibilitat. d’aparcament i una de maniobra. Per aquest motiu, i tot i que fa temps que s’estan adequant els equipaments del Parc a la normativa El CAAC, ubicat a prop del «revolt de la paella» corresponent, i aprofitant el conveni de col·laboració de la carretera de la Rabassada, presenta un gran entre ”la Caixa” i la Diputació de Barcelona, s’ha moviment de vehicles els dies festius, tant dels creat un itinerari específic per facilitar l’accessibilitat mateixos usuaris, treballadors i voluntaris del als usuaris, independentment del grau de mobilitat centre com dels visitants del Parc que utilitzen reduïda o de disfunció sensorial. Aquest itinerari aquest punt com a lloc d’estacionament per accedir transcorre entre el Centre d’Informació i Vil·la a la serra. Fins ara, els vehicles hi aparcaven sense Joana fins a l’estació dels FGC del Baixador de Nou aparcament al CAAC i itinerari d’accessibilitat cap mena d’ordre, cosa que creava un problema Vallvidrera, passant per un fondal frondós. Hi ha universal de seguretat, ja que aquesta via forma part una part d’uns 550 metres apta per a la circulació de la xarxa bàsica de camins per a la prevenció amb cadira de rodes i de persones sense visibilitat, d’incendis. Aquesta situació comportava riscos i una altra part d’uns 350 metres apta per al evidents d’obstrucció del camí en impedir el pas passeig de persones sense visibilitat. dels vehicles de servei (bombers, policia, guardes) en cas de necessitat. El paviment de l’itinerari és fet d’un terra estabilitzat a base de reciclat sòlid, additiu estabilitzador i Durant els mesos de juliol i setembre s’hi han ciment, amb petits trams de tarima de fibra de fet diferents treballs de millora. S’ha construït fusta i materials reciclats. S’han instal·lat baranes una zona d’aparcament just davant l’accés i sòcols d’acer galvanitzat per a la protecció i el al CAAC eixamplant el camí i creant una guiatge de persones cegues. La informació de plataforma, d’uns 5 metres d’amplada, que la senyalització del recorregut s’ha adaptat a permet aparcar-hi els vehicles en bateria. l’escriptura braille i, entre altres temes (vegetació, També s’han instal·lat pilones de fusta que patrimoni arquitectònic, fauna, etc.), informa sobre delimiten l’espai d’estacionament. el grau d’accessibilitat de la zona. Al mateix tram s’ha configurat una altra zona Quedava per acabar, però, l’itinerari que va del d’aparcament i s’ha habilitat una zona de canvi passeig dels Plàtans al Centre d’Informació, de sentit, ja que properament aquest camí una obra que s’ha dut a terme aquest exercici. quedarà tancat a la circulació rodada des de les S’han col·locat senyals verticals de limitació de instal·lacions del CAAC. la velocitat i d’advertiment de perill, senyals i elements horitzontals de precaució i altres Amb aquestes actuacions s’ha aconseguit elements informatius. ordenar l’accés amb vehicle privat a un equipament municipal i a aquesta zona del Les obres ara acabades són fruit del conveni de Parc Natural. col·laboració entre l’Obra Social ”la Caixa” i la Diputació de Barcelona, per al qual s’ha comptat amb les empreses de reinserció social CanCet i Trinijove. 78 Obres i projectes Memòria de gestió 2012 Obertura i arranjament del tram VII Passeig de les Aigües relliga la línia de mar, els rius Llobregat i Besòs i Collserola. Si hi ha un camí que es pot considerar pròpiament estructurador del Parc, aquest Després d’aquesta obertura, l’Ajuntament de és el passeig de les Aigües. A més de ser un Barcelona, a través de l’empresa BIMSA i amb mirador sobre Barcelona i un mirador sobre la col·laboració del Consorci, s’ha fet càrrec de el mateix Parc, aquest passeig comunica els l’execució i la inversió de l’arranjament d’aquest múltiples espais del vessant barceloní del nou tram. Parc entre si (fondals, turons, petites valls, etc.) i permet fer multitud d’itineraris i Un cop conclosa aquesta actuació, el passeig camins que baixen a la ciutat i pugen cap de les Aigües oferirà dos trams continus de 9 a la carena. quilòmetres aproximadament cadascun (pça. de Mireia – Vallparc i «revolt de la paella» / Rabassada Per totes aquestes raons, el passeig de les Aigües és – Torre Baró). Quedarà únicament pendent el tram un element estratègic. L’Ajuntament de Barcelona de 3,5 quilòmetres entre Vallparc i el «revolt de la i el Consell Comarcal del Barcelonès ho han entès paella», que discorrerà per la mateixa carretera de també així i han encarregat els projectes i les obres la Rabassada. que s’expliciten a continuació. Primera fase de la creació d’una Obertura i arranjament vorera a la carretera de la del tram VII – Portell de Rabassada Valldaura - Can Rius Han acabat les obres d’adequació del tram de la L’L’any 01 s’ha obert el nou tram del passeig Ronda Verda entre la font del Bacallà i el «revolt que va del portell de Valldaura a Can Ferrer. de la paella», que en un futur proper enllaçarà a L’actuació d’obertura l’ha portat a terme el Consell peu i amb bicicleta els barris de Montbau i Vall Comarcal del Barcelonès, sota la tutela dels Serveis d’Hebron amb el passeig de les Aigües i el Parc Tècnics del CPNSC. El Consell Comarcal ha assumit Natural de la Serra de Collserola. aquesta inversió perquè la totalitat del passeig de les Aigües forma part de la Ronda Verda, projecte L’actuació ha consistit en la configuració de la metropolità de circuit de bicicleta de més de 70 plataforma i el pavimentat amb sauló i tot-u quilòmetres que impulsa el mateix consell i que del voral dret de la carretera de la Rabassada, tram I tram II tram III tram IV tram V tram VI tram VII tram VIII tram IX Les Corts - Sarrià Passarel·la Sarrià Gràcia Rabassada Pas del Rei Valldaura Montcada Torre Baró Vallvidrera Executat Obert, pendent de condicionar Pendent d’obertura Passarel·la 7 Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola. 3. ACTUACIONS Nova vorera a la Ctra. de la Rabassada i actuació a la Riera de Sant Just alliberat amb l’actuació feta al gener del 010 pels paisatgística i ambiental de l’espai afectat a la part Serveis d’Infraestructures Viàries i Mobilitat de la baixa de la vall de Sant Just a causa de les obres Diputació de Barcelona que va reduir l’amplada de de connexió de les xarxes d’abastament d’aigua la carretera amb l’objectiu de disminuir la velocitat potable del Ter i el Llobregat. Aquesta connexió del trànsit rodat. lliga el dipòsit de la Fontsanta, a Sant Joan Despí, amb el dipòsit de Trinitat Vella a Barcelona per L’obra, sota la tutela dels Serveis Tècnics del mitjà d’una canonada. En arribar a Collserola, a CPNSC i l’Ajuntament de Barcelona, l’ha portat a la part baixa de la vall es va obrir l’embocadura terme el Consell Comarcal del Barcelonès, que ha del túnel (6 metres de diàmetre) i es va instal·lar assumit aquesta inversió com a entitat impulsora la tuneladora per perforar Collserola en un trajecte del projecte de Ronda Verda esmentat abans. de 15 quilòmetres. L’espai d’actuació se situa entre Aquest projecte acompleix les prescripcions del Pla el pont de Can Mèlic i la zona industrial de Sant especial d’ordenació i protecció del medi natural Just (ITV). del Parc de Collserola (PEPCo), que defineix les vies d’accés al Parc com a element d’extraordinària Els treballs van consistir a cobrir la galeria importància pel que fa a l’accessibilitat dels d’accés al túnel amb un forjat que queda ciutadans a les diferents àrees del Parc i, en cobert de terra i vegetació, de manera que definitiva, a l’ús que se’n farà. En aquest sentit, s’integra paisatgísticament en el conjunt de la facilitar l’accés al Parc, a peu o amb bicicleta, per vall, a reconfigurar topogràficament la zona, la Rabassada dóna als vianants l’oportunitat de i a restaurar i configurar la llera de la riera amb contemplar nous enclavaments paisatgístics i, al uns murs d’escullera que canalitza l’aigua. Com mateix temps, fa una funció distribuïdora en obrir a conseqüència de les obres del túnel, s’ha noves possibilitats de lleure en altres llocs del Parc, originat un flux permanent de drenatge procedent fins ara d’accés més difícil. de les aigües freàtiques que genera un cabal considerable. També s’ha revegetat l’entorn amb Recuperació ambiental arbres i arbustos. del tram baix de la riera de Sant Just Desvern Tot i que aquesta àrea està qualificada de sòl verd urbà, amb aquesta actuació esdevé un àmbit L’empresa Aigües Ter-Llobregat (ATLL), a iniciativa forestal obert amb rol molt important, en actuar de l’Ajuntament de Sant Just Desvern i del com a tampó entre la zona urbana i el Parc. CPNSC, va concloure un projecte de restauració Redacció de Projectes Projecte executiu del Projectes executius del passeig de les Aigües, passeig de les Aigües, tram III - Sarrià tram V – la Rabassada Aquest és un tram conflictiu perquè creua zones Es tracta d’un tram clau per donar continuïtat al habitades (barris) i ha de fer compatible el trànsit passeig, ja que els 3 quilòmetres que manquen, rodat dels veïns amb accés als seus habitatges aproximadament, servirien per unir els 9 a través del passeig amb els passejants a peu i quilòmetres existents des de Sant Pere Màrtir fins amb bicicleta. El projecte executiu preveu una a les instal·lacions del club de tennis Vallparc amb ordenació de la mobilitat vehicular vertical, evitant els altres 8,5 quilòmetres des del «revolt de la la circulació horitzontal, excepte als trams que paella» fins a Torre Baró. El treball es desglossa en donen a les zones habitades.. dos projectes executius: l’un correspon a l’obertura 80 Obres i projectes Memòria de gestió 2012 del camí per sobre de Vallparc fins al revolt de la punt de vista naturalístic i paisatgístic. L’itinerari Cua del Bacallà i el tram que transcorre en paral·lel serà circular, de manera que, prenent Can Borrell a la carretera de la Rabassada, i l’altre projecte és com a punt de partida i d’arribada, es podrà fer la passarel·la que travessa el fondal de la font del una passejada d’aproximadament una hora i mitja Bacallà. sense repetir recorregut. En una segona fase, es preveu restaurar la presa per fer-la transitable, Projecte executiu del així com col·locar a la riba meridional uns petits passeig de les Aigües, molls de fusta tocant a l’aigua per concentrar- tram IX – Torre Baró hi els visitants i protegir així la resta dels espais. Un element important del projecte és que manté El passeig de les Aigües acaba actualment quan intacte el marge nord-occidental del pantà, la zona arriba al carrer de Castellví. A partir d’aquí, doncs, més ben conservada naturalísticament gràcies, en s’ha redactat el projecte executiu del tram que, part, a la seva inaccessibilitat. seguint en paral·lel al carrer de Castellví, arriba a Torre Baró, passa per darrere, supera el mirador de Rehabilitació de Santa Torre Baró i arriba al carrer de Llerona. Margarita de Valldonzella i formació d’un àrea Recuperació del pantà tova de visita. Santa Margarida de Valldonzella abans de de Can Borrell la rehabilitació i projecte de restitució de la capçalera del torrent de l’Espinagosa S’ha iniciat l’estudi per a la rehabilitació de Santa El Consorci i l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès Margarida de Valldonzella. Es disposa ja d’un han iniciat el procés de recuperació dels entorns estudi històric relatiu a l’edifici, situat a l’antic del pantà de Can Borrell per a ús públic. terme de Santa Creu d’Olorda i actualment en un dels límits del districte de Sarrià – Sant Gervasi, Els ambients aquàtics tenen un paper molt als termes municipals de Barcelona i Sant Feliu de important en el paisatge de la serralada, sobretot Llobregat. El precari estat de conservació actual al vessant nord. Dins aquesta extensa xarxa hi de l’edifici, afectat per un esfondrament parcial ha el pantà de Vallvidrera (Barcelona) i el de Can de la masia adjacent l’any 003, condiciona d’una Borrell (Sant Cugat del Vallès). manera notable el projecte de rehabilitació. L’embassament de Can Borrell és un lloc d’aigües El projecte que s’està elaborant consisteix a permanents i amb molt poca pressió de visitants. estabilitzar i reconstruir els elements històrics i És relativament petit (.00 metres quadrats) i paisatgístics més valuosos, i donar testimoni físic és força ple de llots. Recull les aigües del torrent de la resta dels elements per tal de fer comprendre, de les Monelles (o de la Rabassada), a més de mitjançant la visita al recinte, la seva realitat les de pluja i les de la font de Can Borrell. És un originària. Així doncs, l’espai es convertiria en un punt amb un gran interès ambiental, paisatgístic testimoni viu de la història. i naturalístic situat al bell mig d’una de les zones més ben conservades del Parc i ben a prop d’un Restitució de la dels itineraris més emblemàtics de la serra (camí zona malmesa a la de Sant Medir). capçalera del torrent de l’Espinagosa (Sarrià – Sant Es va construir just al començament del segle XX Gervasi, Barcelona) per assegurar el rec dels camps de conreu de la masia de Can Borrell. En aquell moment, l’activitat S’ha elaborat el projecte de restitució al seu estat d’aquesta masia era exclusivament agrícola i, per original de la capçalera del torrent de l’Espinagosa, tant, tenia grans necessitats d’aigua. molt alterat a causa d’uns abocaments i terraplenades il·legals de fa uns anys. L’objectiu de la primera fase de la intervenció, que es preveu iniciar al llarg de l’any 013, és millorar El projecte preveu la restitució topogràfica i la el camí d’accés al pantà traçant i senyalitzant un revegetació a fi d’aconseguir el mateix mantell itinerari des de la masia de Can Borrell que respecti vegetal que hi havia hagut en el passat. el marge occidental, el més ben conservat des del 81 Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola. 3. ACTUACIONS Amb aquesta actuació es recupera i es consolida la Vallès. La primera notícia sobre l’existència de llera del torrent de l’Espinagosa utilitzant escullera les restes arqueològiques en aquest lloc prové de i murs de gabions en alguns trams, i es configura Bosch Gimpera el 1919. El poblat va ser excavat un camí que permet obrir un nou itinerari de per primera vegada els anys 1950-195. Des de connexió des de la plaça de les Basses d’en Barral, llavors ha patit algunes degradacions fins que a Vallvidrera, fins al pantà. l’any 1986 es van poder aturar les intervencions més problemàtiques. Als anys noranta es va dur Dipòsit de laminació al a terme una bona part dels treballs que, fins ara, torrent de l’Espinagosa, a la li han donat la importància arqueològica que té cua del pantà de Vallvidrera avui dia. LLa regeneració de l’entorn natural del pantà de Després de la inauguració del Museu i Poblat Ibèric Vallvidrera l’ha convertit en un àmbit remodelat de Ca n’Oliver fa pocs anys, calia dotar tot aquest per al lleure, amb el pantà com a centre d’una espai patrimonial de la màxima qualitat, ordenant important varietat de flora i fauna, i l’ha tornat més l’àmbit de les restes arqueològiques. L’Ajuntament sensible als abocaments d’aigua del clavegueram de Cerdanyola va encomanar als Serveis Tècnics Dipòsit de laminació al torrent de provocats per la insuficiència del col·lector existent del Consorci la redacció del projecte pel que fa l’Espinagosa, i projecte d’ordenació al Poblat Ibèric de Ca n’Olivé a l’hora d’absorbir l’aigua quan hi ha pluges a la seva qualitat com a espai d’ús públic, per torrencials. Per pal·liar aquests abocaments, millorar-ne la circulació i l’enjardinament, i dotar- l’Ajuntament de Barcelona duu a terme el projecte lo de diversos elements de mobiliari i senyalització consistent en la construcció d’un dipòsit de que dotin l’indret d’un valor afegit en concordança laminació de 650 metres cúbics i en la substitució amb el nou edifici i amb la condició de monument del col·lector d’entrada al dipòsit per un altre de històric del conjunt. Dins aquest espai exterior diàmetre més gran en una longitud de només 91 hi haurà una aula didàctica, així com una petita metres. Aquest dipòsit laminarà l’aigua que circula zona d’experimentació per donar suport a les per la xarxa de clavegueram per tal de reduir de activitats tant educatives com de lleure que es fan forma notòria el nombre d’episodis d’abocament al jaciment. al medi. Pel que fa als criteris d’exhibició, són els següents Aprofitant aquesta intervenció, i de manera vinculada, s’ordenarà tot aquest àmbit mitjançant • Respectar absolutament tots els elements la configuració topogràfica, l’aportació de terres, arqueològics, sense interferències entre la plantació d’espècies caducifòlies, la col·locació l’observador i les restes. de mobiliari, etc. Aquesta actuació permetrà • Simplificar tant el nombre d’elements (senyals concloure la recuperació ambiental i paisatgística explicatius, petites baranes de separació i dels entorns del pantà de Vallvidrera. protecció, bancs, escala de pujada del nivell inferior al superior, papereres, paviments) com Ordenació de l’àmbit de les el seu disseny. restes arqueològiques del • No hipotecar els espais on possiblement Poblat Ibèric de Ca n’Oliver encara hi ha restes enterrades que, de ben segur, descobriran futures campanyes. El turó de Ca n’Oliver està situat al barri de • Respectar l’amplitud dels espais per deixar Montflorit, al municipi de Cerdanyola del Vallès, i és «respirar» les restes. un dels primers contraforts de la serra de Collserola • Crear un itinerari per acomboiar els visitants i al vessant de la Depressió Prelitoral. És un mirador fer-los sentir còmodes.. privilegiat sobre Cerdanyola i tota la plana del 82 3. Actuacions 3.5. Ús públic, divulgació i educació ambiental 3.5.1. Informació i atenció al visitant 3.5.. Comunicació 3.5.3. Regulació i control de l’ús públic 3.5.4. El Curs al Parc: formació i capacitació 3.5.5. Promoció de la participació 3.5.6. Centre de Documentació i Recursos Educatius Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola 3. ACTUACIONS Durant l’exercici 01, el servei d’Ús Públic, Divulgació i Educació Ambiental, ha treballat des de diversos àmbits, per assolir diferents objectius: • Objectius dins l’ambit de la d’informació i comunicació: Promovent el coneixement dels valors del Parc, i donant a conèixer els mecanismes i les línies de gestió que el Consorci duu a terme. • Objectius dins l’àmbit de la formació i capacitació: Capacitant a les persones i les entitats l en la coresponsabilitat de l’ús sostenible dels recursos. Donar a conèixer la interdependència entre les persones i la natura i els efectes que aquestes generen sobre l’espai natural. • Objectius en relació a la Participació ciutadana: Promovent la participació ciutadana en la gestió i conservació del Parc, tant a nivell individual com a nivell d’entitats o dins els propis òrgans de govern del Parc • Objectius en relació a la regulació i control de l’Ús Públic: Gestionant les diferents sol·licituds d’activitats dins del Parc en relació al lleure, l’esport i la cultura. Establir les condicions específiques de manera que s’ajustin a paràmetres de conservació de l’entorn. Informació i atenció al visitant Un espai natural protegit és un instrument per a funció de manera continuada: el Centre la conservació de la biosfera, que ha de facilitar d’Informació, obert al públic tots els dies de la al visitant el procés de comprensió i sensibilització setmana, i el Centre d’Educació Ambiental envers el medi que visita. Els ENP tenen el deure Can Coll, que funciona com a centre d’atenció als ineludible d’explicar al públic les raons de la seva visitants els diumenges. Els dos centres realitzen conservació, per garantir la seva apreciació, cercant simultàniament altres tasques educatives diverses. la col·laboració i complicitat de la ciutadania. En el cas de la serra de Collserola, situada al bell mig A l’abril del 010 es va inaugurar l’ Espai dels municipis més densament poblats del territori d’interpretació del Pantà de Vallvidrera. català, amb una llarga tradició d’ús i una alta Ubicat en l’edifici de l’antiga casa del vigilant freqüentació, l’atenció al visitant esdevé un factor del pantà, és propietat del Districte de Sarrià, de determinant i un element primordial de la gestió. l’Ajuntament de Barcelona. Projectat com a punt d’informació complementari del Parc de Vallvidrera, Dos equipament del Consorci cobreixen aquesta acull una exposició permanent sobre el Pantà i entorns. El conjunt format pel pantà, l’edifici Visitants equipaments del Parc restaurat, i els entorns, configuren un agradable (no inclou els paricipants a activitats organitzades i/o educatives) espai d’estada i un observatori propici de fauna i Centre d’informació Can Coll flora. Aquest 2012 no ha estat possible mantenir Total Laborable Festiu Festius el servei de l’any anterior (obert els diumenges Setembre 85 575 665 .09 dels períodes de primavera i tardor). S’ha ofert Octubre 3.104 571 1.915 5.763 la possibilitat de visitar-ho entre setmana, a Novembre 1.699 49 57 .763 demanda. També s’ha brindat la possibilitat Desembre 1.596 830 509 .935 de visitar-ho els dissabtes, en el context de les Gener 1.131 364 848 .343 Passejades temàtiques programades a l’Agenda Febrer 1.58 519 669 .446 d’activitats trimestrals. I els diumenges, de la mà Març .654 75 1.779 5.158 dels Voluntaris de Collserola que fan suport a Abril .15 765 877 3.767 l’atenció als visitants del Centre d’Informació Maig 1.648 595 630 .873 Juny 975 715 794 .484 Als entorns de la Rierada de Cerdanyola hi ha Juliol 879 674 75 1.68 un quart punt d’atenció als visitants del Parc: la 1.153 caseta d’Informació del parc de la Riera, Agost 660 493 - gestionat per l’Ajuntament de Cerdanyola, Total 18.581 7.318 9.335 35.330 84 Ús públic, divulgació i educació ambiental Memòria de gestió 2012 obre diumenges i festius al matí. Amb aquest L’equipament, inaugurat l’any 1990, obre tots Resum dels visitants i usuaris del Centre equipament es manté un intercanvi permanent de els dies de l’any, de dilluns a diumenge (excepte d’Informació publicacions i d’informació sobre el Parc. dates assenyalades), en horari de matí. Consta d’un espai per a la recepció, una sala on s’ubica Visitants de l’equipament Per tal de divulgar els valors del Parc de Collserola l’exposició permanent, una sala polivalent amb Visitants a títol individual al CI i treballar per a la seva conservació, entenem que capacitat per a unes 50 persones, un petit bar i (públic general in situ, demandes d’infor- 5.899 és imprescindible l’educació ambiental adreçada a els lavabos. Es tracta d’un edifici de dimensions mació, visites exposicions, etc.) tots els públics. El Parc s’ofereix un amplia ventall discretes, però amb una infraestructura suficient Usuaris d’activitats organitzades i educatives de propostes adreçades al públic en general per cobrir els requeriments més bàsics i habituals i a grups organitzats: exposicions permanents i dels visitants, i per dinamitzar i generar propostes Agenda trimestral del Parc temporals, audiovisuals, guiatges i tot un seguit de de gaudi i coneixement de l’entorn. Aquests espais Participants en les activitats organitzades 4.564 pel Parc propostes diverses que s’organitzen a l’Agenda estan adaptats per poder ser recorreguts amb d’activitats trimestral cadira de rodes. Programe educatiu “El curs al Parc” Adreçat al món escolar i al món del lleure 6.057 El Centre d’Informació Aquests curs, s’han registrat al Centre 39.407 des del CI visitants. Comparant-ho amb el curs passat, Altres col·lectius És l’equipament del Parc de Collserola de referència es constata un increment de les visites a títol Visites de grups organitzats guiades per .887 per a la ciutadania, amb una funció primordial de individual i un descens en tots els altres apartats. altres entitats recepció i acollida dels visitants del Parc. La seva ubicació, al bell mig de la serra, i el seu fàcil accés L’equip d’atenció directa als visitants del Parc està Total 39.407 amb transport públic potencien i afavoreixen format per cinc persones, dues de les quals tenen aquesta funció. un horari laboral de dilluns a divendres al Centre d’Informació, i les altres tres, un horari de cap de Els objectius principals que es planteja són els setmana repartit de la manera següent: dues al següents: Centre i l’altra a Can Coll els diumenges. El servei de Can Coll es reforça amb una persona d’una • Acollir els visitants, orientar-los i empresa externa que hi dóna suport, a temps incrementar la seva autonomia i confiança. parcial, els diumenges. • Oferir una informació d’interès i utilitat (indrets, possibilitats, transports, serveis, Els professionals a càrrec de la recepció i l’atenció materials divulgatius, etc.), suggerir activitats al públic són peces fonamentals de l’engranatge. encaminades a afavorir el coneixement del Moltes vegades, una atenció personal adequada Parc i els seus valors, i promoure l’ús educatiu és capaç de suplir la falta dels recursos més i el gaudi respectuós d’aquest espai natural. elementals. Són importants les seves habilitats • Rebre consultes, propostes, crítiques en el tracte amb la gent i els seus coneixements i suggeriments. El Centre és un espai de específics sobre el Parc. comunicació i d’intercanvi amb la ciutadania que s’interessa per Collserola, una finestra Els diumenges, aquesta atenció als visitants es oberta que rep i canalitza consultes, tant reforça amb la col·laboració dels Voluntaris de a través del correu electrònic del Parc (ci@ Collserola, que ofereixen el seu servei als dos parccollserola.net) com del telèfon, el llibre de centres de visitants i donen suport a l’acollida, fan suggeriments o directament els tècnics que visites comentades a les exposicions, acompanyen atenen al taulell. durant les passejades als voltants dels centres, • Elaborar propostes educatives és, també, donen suport a les visites que es fan a l’hivern a un dels objectius del Centre (més informació a les menjadores d’ocells, etc. l’apartat 3.5.4, «El Curs al Parc:» Es consideren usuaris del Centre d’Informació tant Des d’agost de 01 també s’han derivat al Centre els que es reben personalment a l’equipament Des de l’agost del 01 també s’han derivat al com el conjunt de consultes telefòniques i correus Centre d’Informació les tasques de gestió de la electrònics que hi arriben i als quals cal donar centraleta telefònica i la recepció dels Serveis resposta. Tècnics del Consorci. 85 Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola 3. ACTUACIONS Les demandes d’informació que s’atenen al Centre, S’ha mantingut la mateixa distribució restrictiva Consultes ateses des del Centre d’Informació del Parc per telèfon o per correu electrònic, són nombroses de les publicacions periòdiques en paper que l’any i de temes molt diversos. Aquest any sumen un anterior (Agenda 1). En el cas de l’agenda Consultes ateses per correu electrònic .391 total de 6.081 consultes ateses. trimestral i el butlletí, es concreta en tres Consultes ateses per telèfon 3.690 canals de distribució diferents: • Les consultes telefòniques han estat Total 6.081 3.690, la major part rebudes de dilluns a • Els centres de visitants del mateix parc. divendres. Del total de consultes, el 7 % • La tramesa postal. S’envia a 90 adreces: estan relacionades amb l’oferta d’activitats institucions que mantenen arxius i que també que organitza el Consorci, ja sigui de l’agenda poden ser centres de consulta (biblioteques, d’activitats trimestral o del programa El centres de recursos, etc.), altres institucions i Curs al Parc. Una altra part important han organismes administratius, associacions, etc. estat les consultes sobre equipaments del • Punts de distribució al territori. S’han ampliat Parc: barbacoes, àrees de lleure, horaris de a un total de 23. Majoritàriament són oficines funcionament dels centres, etc. d’atenció als ciutadans, oficines de turisme o • Les consultes per correu electrònic altres centres oberts al públic, repartits pels s’han incrementat lleugerament respecte de nou municipis del Parc, on cada trimestre Visitants del Centre d’informació i sessió de formació dels Voluntaris de Collserola realitzada a l’any anterior i s’han situat en .391 correus es fan arribar entre 50 i 100 exemplars la sala d’actes del Centre rebuts. Per aquesta via han arribat demandes per distribuir-los. En aquesta distribució sobre la gestió, informació sobre el patrimoni, col·laboren també Voluntaris de Collserola que consultes urbanístiques sol·licituds de fan arribar l’agenda d’activitats a 19 punts permisos, consultes d’empreses o institucions, més (casals, centres cívics, associacions, etc.). etc. Aquest any ha tingut una incidència especial el tema de la caça del senglar. La Activitats de cap de tipologia de les persones o entitats que fan setmana i festius, adreçades arribar consultes o informació al Centre també al públic general és força variada. • Els 15 fulls de suggeriments recollits PPer tal de divulgar els valors del Parc de aquest any tracten de temàtiques que es Collserola i treballar per conservar-los, s’entén poden agrupar en tres grans blocs: que és imprescindible l’educació ambiental * Propostes de millora: augment del nombre adreçada a tots els públics. Cal explicar els valors de materials divulgatius i noves activitats, ecològics i patrimonials del Parc, i també facilitar nous vídeos divulgatius, més publicacions que s’entengui la gestió que es duu a terme per a la venda, publicacions i exposicions conservar-lo, així com afavorir el gaudi d’aquest traduïdes a altres idiomes, etc. entorn natural. * Notificacions o avisos: informació sobre anomalies detectades tot passejant per El Parc ofereix un ampli ventall de propostes la serra (cadenats oberts, ubicació de adreçades al públic en general i a grups organitzats: senyalitzacions caigudes, etc.). exposicions permanents i temporals, audiovisuals, * Queixes: conflictes de convivència guiatges i tot un seguit de propostes diverses que sobre el terreny amb altres col·lectius, s’organitzen a l’agenda d’activitats trimestral majoritàriament ciclistes, queixes sobre el (tallers, itineraris guiats, cursets, jornades festives vandalisme que afecta la senyalització, etc. per a públic familiar, etc.). La difusió d’informació rellevant sobre el Parc és Al Centre d’Informació es gestionen les diferents una de les feines bàsiques del Centre. Des d’aquest propostes de «Agenda d’activitats del Parc». equipament es distribueixen les publicacions Podeu veure una descripció d’aquesta proposta a periòdiques (butlletí, agenda d’activitats trimestral, la pàgina 88. El Curs al Parc, etc.) i també altres informacions d’interès, ja sigui utilitzant les cartelleres dels centres, el correu electrònic o el correu postal. 86 Ús públic, divulgació i educació ambiental Memòria de gestió 2012 Activitat de sobre plantes medicinals Iniciatives de dinamització Can Coll, obert a tohom i celler de Can Coll del Centre Paral·lelament a les activitats que es duen a terme • Una de les iniciatives amb més èxit ha estat al llarg de la setmana, cada diumenge la masia de la Web Cam Mallerenga: una càmera Can Coll es converteix en un punt d’atenció als instal·lada en una caixa niu propera al Centre visitants del Parc de Collserola, situat a la porta del d’Informació retransmetia en directe tot el Parc del sector meridional. Els objectius principals procés d’una niuada de mallerenga blava, des de l’equipament aquests dies són els següents: de la posta fins que els pollets van abandonar el niu. • Acollir els usuaris del Parc en el seu • La menjadora del Centre d’Informació, temps d’esbarjo i gaudi. d’octubre del 011 a març del 01. Es • Oferir informació actualitzada i convida els visitants del Centre a una d’utilitat sobre el Parc. agradable aproximació a la fauna de • Transmetre missatges de sensibilització Collserola. Poden observar i identificar els que impliquin l’usuari en l’adquisició ocells de bosc més habituals (mallerenga, d’un compromís de preservació. pit-roig, pinsà, etc.) que s’acosten a la petita • Promoure el coneixement de l’entorn menjadora instal·lada als voltants del Centre. natural i patrimonial afavorint-ne un ús Els diumenges, els Voluntaris de Collserola respectuós. dinamitzen aquesta proposta i acompanyen els visitants a fer l’observació. Activitats de caps de • Taules temàtiques relacionades amb setmana i festius adreçades les activitats de l’agenda. Aquest any s’ha al públic general organitzat una taula amb mostra de diferents plantes i els seus usos, amb receptes tant A través de l’agenda del Parc s’ofereixen de menjars con d’aplicacions medicinals. jornades participatives, tallers temàtics, passejades També se’n va fer una relacionada amb les guiades, Nits d’Astronomia i activitats que formen jornades «La vinya i el vi», amb mostres de part de programes dissenyats conjuntament amb diferents vins produïts a Collserola, etc. I una altres entitats. altra sobre la menjadora dels ocells, amb mostres de diversos menjars, diferents tipus de Els alumnes que durant la setmana participen menjadores de fabricació casolana, etc. en les activitats educatives reben la invitació • Carrusel d’imatges. A la pantalla de format «Benvinguts a Can Coll», en la qual es detallen gran instal·lada al vestíbul del Centre es van les activitats que es poden fer els diumenges introduint temes d’interès sobre Collserola. a la masia. Així, els infants i els joves poden fer Aquest any s’hi han incorporat imatges de d’amfitrions de la seva família i compartir allò que Collserola nevada, imatges relacionades amb han après, descobert i experimentat amb l’escola. la celebració dels vint anys de Voluntaris, etc. Aquesta iniciativa ha fet que una bona part dels visitants siguin grups familiars. Els visitants són atesos pel personal del Parc i pel grup de Voluntaris de Collserola que ofereixen servei a Can Coll. Es fan visites a la masia i a les Atenció al visitant. exposicions permanents i temporals, a la granja Can Coll els diumenges i a la Feixa dels Ocells (tardor-hivern). Es poden Visitants diumenges 809 veure diferents produccions audiovisuals sobre Collserola i també es poden fer itineraris a peu pels Activitats de l’Agenda del Parc entorns. Enguany, s’ha comptat una altra vegada desenvolupades a Can Coll: amb un treballador de l’empresa Argelaga que ha Assistents a les Jornades participatives 1075 fet el reforç de les visites a la granja (d’11 a 13.30 Tallers i passejades 31 hores), una activitat que no es podia oferir amb un sol informador del Parc. TOTAL 9335 87 Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola 3. ACTUACIONS En aquest exercici s’ha atès directament un total de L’Agenda del Parc 9.335 persones, 1.074 de les quals han gaudit de les jornades participatives organitzades al llarg EAquesta agenda es confecciona des de l’equip del de l’any: la Festa dels Ocells, les jornades «La vinya Centre d’Informació del Parc i amb la col·laboració i el vi», la Nit dels Ratpenats, etc. de tècnics del servei d’ús públic i d’altres serveis, de l’equip de guies del Parc, amb la participació Les visites a la masia han aplegat 4.504 d’especialistes externs i en col·laboració amb persones, les visites a la granja 3.077 i la Feixa altres entitats o administracions amb les quals es dels Ocells 149. Val a dir que una xifra molt més comparteixen objectius. Inclou activitats diverses alta d’usuaris aprofiten pel seu compte els itineraris tant pel que fa a la temàtica i el format com al pel bosc dels voltants del Centre i les esplanades i públic a qui s’adreça. Recull aspectes d’interès les zones de repòs de la finca. relacionats amb l’estacionalitat i esdeveniments significatius per al Parc. Les activitats es poden Les característiques de l’equipament de Can Coll fer al Centre d’Informació, a Can Coll, en altres permeten acollir una gran diversitat d’activitats, equipaments del Parc o per tota la serra. Aquest que es converteixen en incentius per a la visita i en curs s’ha aplicat un preu públic mòdic a una part oportunitats per apropar els valors de Collserola a de les activitats programades que fins ara eren tots els visitants. Les sales de la masia han acollit gratuïtes. diverses exposicions al llarg de l’any: a partir del setembre, «Masies de Collserola», dibuixos Activitats especials de l’Agenda amb tinta de Carles Sobrino, completada amb una visita comentada a càrrec de l’autor i una Les activitats especials de l’agenda varien cada demostració pràctica de la tècnica de dibuix amb trimestre. Són activitats pensades en formats tinta; a partir de Pasqua, l’exposició del Consorci diversificats que busquen arribar a un ampli «Voluntaris de Collserola», i al maig «Art efímer», ventall de públics amb multiplicitats d’interessos creada per alumnes de l’Escola Gravi a la zona del i dinàmiques de funcionament diferenciades. Parc de Collserola propera a l’escola. Tenen un pes important en aquest apartat de l’agenda les jornades participatives, que tenen Les activitats que aquest any es poden destacar lloc majoritàriament a Can Coll. Són propostes com a més emblemàtiques són les següents: adreçades a un públic familiar, amb una gran varietat d’activitats simultànies i que concentren • Festa dels Ocells al Parc de Collserola. una bona quantitat de visitants. • Jornades Europees del Patrimoni a Catalunya. • Jornades «La vinya i el vi a Collserola». Una bona part dels materials informatius • VIII Nit Catalana dels Ratpenats al Parc de dissenyats per a totes les jornades i els tallers Collserola. estan a la disposició de les persones interessades • Matinals sobre plantes medicinals i remeieres. al web del Parc, en format pdf, o es poden demanar • «Els ocells que ens visiten a l’hivern». directament al Centre de Documentació i Recursos • «L’hort a la taula de Nadal». Educatius (CDRE): cdre@parccollserola.net Es pot consultar la descripció de cada activitat al Destaquen aquest curs, un any més, la bona següent l’apartat «L’agenda d’activitats trimestral acollida de les activitats relacionades amb el del Parc» món dels ocells. La Festa dels Ocells, que té lloc anualment a Can Coll, amb un gran èxit de Activitats de l’Agenda Núm. d’activitats Participants Especials de l’Agenda 14 3030 Passejades temàtiques 3 79 Nits d’astronomia 1 164 Excursions amb voluntaris 7 641 Total 94 4564 88 Ús públic, divulgació i educació ambiental Memòria de gestió 2012 participació, n’és un bon exemple. La campanya de Municipis i Comarques, per la Federació de FENT XARXA seguiment de la migració de rapinyaires mereix una Municipis de Catalunya i pel Museu d’Història menció especial: més de vint anys d’experiència de Catalunya. Les activitats del Parc es van La complexitat de la gestió d’un territori com compartida amb més de 1.900 persones entre organitzar conjuntament amb Patrimoni Cultural Collserola fa imprescindible el treball en xarxa amb naturalistes, ornitòlegs, excursionistes, etc. que de l’Ajuntament de Cerdanyola. El 5 de entitats, organitzacions locals, administracions han passat aquest any pel turó de la Magarola i setembre es va fer un itinerari guiat, «Dels ibers a i institucions diverses que estiguin vinculades al que han pogut gaudir d’aquest espectacle i dels la pagesia», del Museu de Ca n’Oliver a la masia mateix territori. S’han concretat diverses línies coneixements dels experts. de Can Coll, on també es va oferir una jornada de de col·laboració en funció de si els diferents ens portes obertes. estan més lligats als programes educatius o als També cal destacar: aspectes divulgatius. Aquest any s’han mantingut Festa dels Ocells al Parc de Collserola: la major part de les col·laboracions existents, que • Les activitats relacionades amb el coneixement Per celebrar el Dia Mundial dels Ocells, el primer s’han incrementat amb algunes de noves. dels usos de les plantes, força demanades pels cap de setmana d’octubre, unes 600 persones visitants i amb èxit de participació. van participar en aquesta jornada, que enguany S’han realitzat activitats conjuntament amb: • La participació en la VIII Nit Catalana va tenir com a objectiu principal mostrar el dels Ratpenats, un esdeveniment d’abast rebuig de la cacera il·legal d’aus migradores. • Amb el Museu d’Història de la Ciutat internacional que ha arrelat al nostre territori. Les activitats que van tenir més seguiment van s’han programat les Nits de Poesia i les ser les passejades ornitològiques (se’n van fer Nits d’Astronomia, al Museu Verdaguer: XXIII Campanya d’observació de quatre que van acollir 106 persones); el punt observació d’estels complementada amb rapinyaires: Una activitat emblemàtica del d’informació especialitzada sobre ornitologia i una jornada de portes obertes del Museu i Parc, que té lloc cada any, des de fa més de vint, sobre els resultats de la campanya de migració la lectura d’un fragment de l’obra Al cel de al mirador de la Magarola i que proporciona a Collserola; la gimcana de la biodiversitat a Verdaguer, amb acompanyament musical. l’oportunitat de gaudir del magnífic espectacle Collserola, en què van participar 150 joves; el • Amb La Fàbrica del Sol, equipament del pas de les aus migratòries. Una activitat taller de fotografia «Imitant la natura», dirigit de l’Ajuntament de Barcelona, s’ha oberta a tothom de la que gaudeixen naturalistes per la fotògrafa Petra Vlasman; els tallers de organitzat l’activitat especial de l’agenda afeccionats, ornitòlegs, estudiosos, excursionistes, papiroflèxia i titelles de pal coordinats per d’estiu «Collserola: fem camí per fonts i grups escolars, etc. Durant el mes de setembre, l’artista Montse Font; el taller de pintura al pastel fondals». els diumenges, monitors especialitzats ajuden a dirigit per José Luis Sánchez, i també, com és • Amb la Diputació de Barcelona s’ha reconèixer les diferents siluetes, el moviments dels habitual, el racó de contes i llibres ornitològics participat en la proposta Poesia als Parcs ocells que es desplacen cap a terres africanes, etc. organitzat pel CDRE. La jornada va acabar amb (abril-novembre del 01) i en l’organització A la campanya d’enguany han participat un total l’acte més esperat i que més expectació aixeca: d’activitats per celebrar el Dia Europeu dels de 1963 persones. l’alliberament de diversos ocells recuperats al Parcs Naturals (maig del 01). Mòdul de Recuperació de Fauna de l’Estació • Participació en la VIII Nit Catalana dels «Collserola fent camí per fonts i Biològica de Can Balasc, en què es van inscriure Ratpenats, dins l’any considerat per les fondals»: Activitat organitzada conjuntament 1 nens i joves de 6 a 14 anys. Es van alliberar Nacions Unides l’Any del Ratpenat), amb amb la Fàbrica del Sol. Amb aquests equipament xoriguers, tórtores, merles i garses. el Museu de Ciències Naturals de de l’Ajuntament de Barcelona es manté des de Granollers. fa uns anys una línia col·laboració regular de «Fauna amagada a la riera de • Participació en la Setmana de la Ciència, planificació d’activitats d’agenda. Es va realitzar Vallvidrera»: Aquesta activitat es va dissenyar dins el programa d’activitats de la setmana els dies 15 i 16 de setembre (la mateixa activitat en el marc del Projecte de gestió participada de (del 1 al  de novembre de 01). els dos dies), amb una assistència de 47 persones. la riera de Vallvidrera, amb l’objectiu de posar • Amb l’Ajuntament de Cerdanyola s’ha Una proposta d’itinerari, guiat per en Joan Soler, a l’abast dels visitant el coneixement d’aquest participat en les Jornades Europees del que agafant l’aigua com a fil conductor, ens espai i del propi projecte. És una activitat Patrimoni. va mostrar la gran varietat de vegetació i els adequada pel públic familiar. De la ma dels guies • Amb els ajuntaments de Sant Cugat, canvis paisatgístics que ha sofert aquest espai de Parc es visiten dos trams de la riera. A partir Cerdanyola, Sant Feliu de Llobregat i natural segons els seus usos agrícoles, forestals i de l’observació dels animals que habiten sota Barcelona, s’ha dissenyat i dut a terme la Activitats de l’Agenda Núm. d’activitats Participants urbanístics. l’aigua i a les vores es fa una descoberta d’aquest segona edició del programa «La vinya i el vi a Especials de l’Agenda 14 3030 ecosistema tant valuós en si mateix i en el conjunt Collserola: els espais del vi». Passejades temàtiques 3 79 Jornades Europees del Patrimoni a de la serra. Aquest any es va programar al maig i • S’ha participat en el Dia Internacional de Catalunya: Patrocinades pel Consell d’Europa a l’octubre amb un total de 35 participants. les Muntanyes (11 de desembre). Nits d’astronomia 1 164 i organitzades per l’Associació Catalana de Excursions amb voluntaris 7 641 Total 94 4564 8 Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola 3. ACTUACIONS Jornades «La vinya i el vi a El Museu de Ciències Naturals de Granollers es Collserola»: Tercera edició d’aquest programa, qui coordina i dirigeix aquestes activitats a nivell celebrat del 6 de maig al 10 de juny. Els de tot Catalunya. Es va celebrar el divendres organitzadors d’enguany han estat el Museu 0 de juliol comptant amb 75 participants (el de Cerdanyola Ca n’Ortadó, el Museu de Sant màxim d’inscripcions que s’oferien) que des Cugat, L’Olivera Cooperativa de la Masia de Can de les 18h30’ i fins les 22h van participar en Calopa de Dalt de Barcelona, l’Oficina de Serveis els tallers de confecció de mòbils i màscares, Ambientals de l’Ajuntament de Sant Feliu del sorteig de llibres i caixes refugi i samarretes, al Llobregat i el Centre d’Educació Ambiental de Racó de Contes de Nit, a la xerrada divulgativa Can Coll del CPNSC. El 7 d’abril, es va oferir amb projecció d’imatges d’aquesta espècie de a Can Coll una presentació del programa als mamífers i en les passejades nocturnes utilitzant mitjans de difusió local (premsa, ràdio i televisió). detectors d’ultrasons per localitzar les diferents Representants de cada municipi van presentar espècies. les diferents activitats que giraran al voltant de l’eix temàtic «Els espais del vi». El diumenge 3 Matinals sobre plantes medicinals i de maig, les activitats a Can Coll van consistir remeieres): Com a complement de l’exposició en passejades guiades a la vinya i entorn rural, temporal «Les plantes medicinals de Catalunya», visites a la masia i estances vitivinícoles, un taller que es mostra al Museu de Ca n’Oliver de d’embotellament del vi de Can Coll de la collita Cerdanyola del 16 de febrer al 15 d’abril, s’han 009, un taller per fer vinagres i tallers creatius organitzat al Centre d’Educació Ambiental de Can per a la mainada en què es van fer etiquetes Coll dues sessions dominicals a càrrec d’Esteve per al vi, dibuixos de pàmpols i etiquetes per al Padullés. Les activitats van consistir en una vinagre. En total, hi van participar 400 persones. visita guiada a les estances de la masia de Can Coll en què s’explicaven els usos de les plantes «VIII Nit Catalana dels Ratpenats al medicinals i en un itinerari de descoberta de les Parc de Collserola» Activitat que s’emmarca plantes remeieres dels voltants de la masia. Hi dins les anomenades Bat Nigth que s’organitzen van participar més de 130 persones. des de fa 16 anys a nivell internacional, per tal de donar a conèixer aquest grup de mamífers Exposició «Masies de Collserola» Es va que actualment veuen disminuïdes notablement fer una visita comentada a l’exposició a càrrec les seves poblacions. Catalunya hi participa des del seu autor, Carles Sobrino, una persona lligada de fa 8 anys i enguany el Parc de Collserola professionalment al Parc de Collserola des de organitza la seva tercera Nit dels Rats Penats. fa un bon grapat d’anys. Hi van participar 13 Especials de l’Agenda trimestral Tipus d’activitat Participants Festa dels Ocells al Parc de Collserola Jornada participativa 400 Fauna amagada a la riera de Vallvidrera -primavera- Itinerari comentat 5 Fem dissabte: Jornada de neteja dels espais fluvials Jornada participativa 0 L’hort a la taula de Nadal Taller 1 Els ocells ens visiten a l’hivern Xerrada-taller 0 Vine a fer un tomb, enfila’t al bus del Collserola Tour Itinerari comentat 40 Les herbes metzineres a les masies de Collserola Itinerari comentat 5 Fauna amagada a la riera de Vallvidrera –tardor- Itinerari comentat 10 Jornades la vinya i el vi: els espais del vi Jornada participativa 300 Les plantes medicinals a Collserola Itinerari comentat 45 8a.Nit catalana dels ratpenats Tallers, xerrada, itinerari 74 Collserola: fem camí per fonts i fondals Itinerari comentat 47 Jornades europees del Patrimoni Itinerari comentat 40 XXIII Campanya d’observació de rapinyaires Observació guiada 1.963 Total 3.030 0 Ús públic, divulgació i educació ambiental Memòria de gestió 2012 Jornades «La vinya i el vi a Collserola» persones, que van poder gaudir també d’una períodes de major afluència de visitants, es Passejada guiada demostració pràctica de la tècnica del dibuix amb programen passejades quatres dissabtes al mes. Excursió guiada amb els Voluntaris tinta. A l’hivern i a l’estiu, es programen passejades dos dissabtes al mes. Alguns dels títols programats «Vine a fer un tomb, enfila’t al bus aquest any han estat: “Mamífers ocults a la del Collserla Tour». Una proposta de tot serra”, “Líquens molses i falgueres”, “Els ocells un matí voltant per la serra, que permet tenir una de mida mitjana”, “L’aigua i les fonts”, “Els visió amplia de Collserola. Es combinen trams de arbustos de l’alzinar”, etc. La passejada “El pantà recorreguts que es fan amb autocar amb trams de Vallvidrera” s’ha programat sistemàticament d’itineraris a peu. I es visiten llocs emblemàtics un o dos cops al mes, incloent la visita de la casa com la de la Rabassada o la Budellera, miradors del guarda del pantà. Des de la tardor de 01 amb vistes panoràmiques i edificacions amb s’ha aplicat un preu públic a aquesta activitat. història. Aquesta activitat, conduïda pels guies del Enguany han participat un total de 79 persones. Parc, es programa mínim un cop l’any. Enguany han participat 40 persones. Nits d’astronomia: Són sessions divulgatives, d’iniciació a l’observació dels estels, les «Els ocells que ens visiten a l’hivern» constel·lacions i altres cossos celestes, aptes Matinal d’observació d’ocells a la Feixa dels per al públic en general. Se’n fan dues al mes, Ocells de Can Coll. Hi van participar 40 persones. alternant la localització a Can Coll i al Centre Es va fer un programa d’una hora i mitja de d’Informació. Des de fa uns anys, dins la proposta durada, que es va repetir dues vegades, amb una de l’agenda d’estiu s’oferia al Centre d’Informació introducció a l’ús dels prismàtics, una iniciació al l’activitat Nit de Poesia i Astronomia, dissenyada coneixement dels ocells més usuals a la nostra conjuntament amb el Museu d’Història de la zona i una estada d’observació als aguaits de la Ciutat – Casa Verdaguer, en què s’ampliava Feixa dels Ocells. l’activitat incloent-hi una visita a la casa-museu i una lectura poètica, amb acompanyament «L’hort a la taula de Nadal» Taller de musical, d’un fragment d’una obra de Verdaguer. cuina a càrrec d’Àngels Illescas, organitzat a partir Des de la tardor del 01 es replanteja que de l’agenda d’activitats del Parc i en el qual van aquesta proposta es faci regularment a totes les participar 17 persones que van aprendre diferents sessions que tenen lloc al Centre d’Informació. receptes adequades a les festes nadalenques i que van passejar pels horts de la masia de Can Excursions guiades per Voluntaris Coll. Aquest taller tenia com a principis bàsics de Collserola: Interessants propostes de consumir productes de proximitat, elaborar recorreguts a peu, que tenen una molt bona un menú de Nadal equilibrat i fer una cuina acceptació. És molt freqüent que les llistes d’aprofitament per originar un mínim de residus. d’inscripcions pràcticament s’omplin el mateix dia que s’obren. Són sortides matinals de 4-5 hores Activitats de programació conduïdes per membres del Projecte de Voluntaris habitual a l’Agenda de Collserola que estan assignat a la tasca de Guiatges d’itineraris a peu. Aquest curs s’ha Les activitats de programació habitual, són les que mantingut l’oferta diversa i rica que és habitual, s’oferten de forma regularment cada mes. amb un ampli ventall de recorreguts i temàtiques per conèixer la serra, un total de 7 propostes Passejades temàtiques: És una activitat suggerents com ho demostren els seus títols: que els visitants poden fer quan arriben al Centre «Collserola: mosaic de natura i cultura», «Un tast d’Informació. Els dissabtes al matí, durant una de camí romeu», «Vall de Sant Just», «Per la selva hora de passejada, i a través del contacte directe de Collserola», «El lleure dels besavis», «Colors amb el territori, els participants poden adquirir i olors de primavera», etc. Aquest curs s’ha coneixements de tipus naturalista i conèixer les mantingut l’oferta diversa i rica habitual, que s’ha línies d’investigació que del Consorci. S’alternen incrementat amb la programació d’una sortida temes de fauna, vegetació, patrimoni, etc. A nocturna. En total, s’han ofert 7 propostes la tardor i a la primavera, coincidint amb els diferents amb un total de 641 participants. 1 Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola 3. ACTUACIONS Comunicació institucional Dins el bloc de comunicació institucional s’inclouen fotogràfic del Parc, que és un primer pas per Relació dels temes més consultats al web del Parc durant el 01 les diferents eines i programes que han de definir un nou servei de consulta i utilització permetre fer arribar a la ciutadania, les empreses, de les imatges del Parc i una galeria d’imatges 1 Itineraris i passejades 56937 les entitats, els patrocinadors, els ens consorciats rellevants de la serra.  Mapa 896 3 Àrea del Torrent de Can Coll 835 i altres agents el missatge de la necessitat de • Itineraris. S’ha desglossat l’oferta d’itineraris 4 Agenda 140 conservació i gestió del Parc Natural. Per tal de d’acord amb la seva naturalesa o ubicació, 5 Centre d’informació 1003 determinar els objectius, els programes i les eines i s’han generat mapes interactius específics 6 Àrees de lleure 7074 que s’utilitzaran, cal un pla de comunicació que per a cadascun i pàgines descriptives amb la 7 Àrea de Santa Creu d’Olorda 684 s’ha de desplegar anualment. Durant el 01 s’ha possibilitat de descarregar la versió digital del 8 Fonts 680 creat un grup de treball, format per la cap d’aquest fullet corresponent. 9 Can Coll CEA 635 servei i tres tècnics, amb l’objectiu de dissenyar el • Avisos i seguretat, amb informació detallada 10 Butlleti 611 pla i el seu desplegament anual. sobre el calendari i la ubicació exacta de 11 Com arribar-hi 5983 l’activitat cinegètica al Parc. 1 Convocatòries de selecció 4760 Web del Parc 13 Propostes educatives 341 A la resta d’apartats, la tasca d’actualització 14 Restaurants 365 Han continuat les tasques de manteniment i millora dels continguts l’han anat fent regularment i de 15 Paisatge 3093 de les funcionalitats del web, a la vegada que se manera força distribuïda els tècnics implicats en els 16 Àrea de Santa Maria de Vallvidrera 96 n’han actualitzat i ampliat els continguts. diferents temes amb el suport de l’administrador 17 Observació des de la Magarola 93 de la web. 18 Masies 903 Pel que fa al desenvolupament funcional, s’ha 19 Activitats guiades 685 contractat el suport puntual d’un servei informàtic Durant el primer semestre de l’any, s’ha comptat 0 Voluntaris 1485 per corregir i millorar algunes deficiències també amb l’ajuda d’una tècnica en estada detectades al gestor de continguts i s’ha col·laborat temporal, en el marc del programa de la Comissió Núm. de visites segons el navegador estretament amb la Secció d’Informació Territorial i Europea de promoció d’estades de formació laboral Navegador Total % Urbanisme en la creació d’un nou servei de consulta Leonardo da Vinci. A més d’haver fet una bona Total respecte Explorer 41.901 31,1 cartogràfica a través del web. En tots els casos, feina de catalogació a l’arxiu fotogràfic del Parc, Chrome 35.787 6,6 s’ha apostat per la implementació progressiva de ha treballat en el desenvolupament de l’apartat de Firefox 31.306 3,3 sistemes de gestió de codi obert. divulgació dels itineraris. Safari 16.880 1,5 El nou servei de consulta cartogràfica, tècnicament El buidatge estadístic de les consultes al web Android Browser 6550 4,9 una infraestructura de dades espacials de mostren una tendència encara creixent d’accessos Opera 748 0,6 Collserola (IDE Collserola), ofereix la possibilitat a la pàgina i una variació significativa dels Mozilla Compatible Agent 456 0,3 tant d’accedir-hi directament amb un programari navegadors i els suports físics que s’utilitzen per Safari (in-app) 307 0, de SIG com de consultar les taules i previsualitzar fer la consulta, tal com ja s’apuntava clarament IE with Chrome Frame 45 0, les capes directament a través del navegador l’any passat. En concret, hi ha un anivellament en SeaMonkey 131 0,1 web: http://www.parcnaturalcollserola.cat:8080/ l’ús dels navegadors més importants, sense que geoserver. Així mateix, s’han mantingut i millorat n’hi hagi cap que domini clarament, i continua 134.544 100,0 els visualitzadors de mapes basats a Google l’evolució gairebé exponencial de la consulta a Núm de visites segons el suport utilitzat Earth i Google Maps de què ja es disposava (més través de mòbils i tauletes digitals. Suport físic Visites % informació a l’apartat 3.3 «Informació territorial i Ordenador 117.635 87,4 urbanisme»). Comunicació a les xarxes socials Suport mòbil 16.910 1,6 Pel que fa als continguts del web, cal destacar 134.545 100,0 la creació o el desenvolupament dels apartats Des de l’any 011, el Consorci és present en següents: algunes de les xarxes socials amb més usuaris que hi ha actualment. L’objectiu és que aquests espais • Agenda i calendari interactius, amb la de comunicació bidireccional ajudin a millorar la implementació d’un nou gestor de continguts participació de la ciutadania. Cal tenir present que, de codi obert (Joomla): a més, aquestes xarxes proporcionen informacions http://www.parcnaturalcollserola.cat/AGENDA i respostes immediates i redirigeixen cap al web • Formulari de sol·licitud d’imatges de l’arxiu corporatiu, que ha de ser, sens dubte, el lloc on 2 Ús públic, divulgació i educació ambiental Memòria de gestió 2012 es pot trobar tota la informació actualitzada del Butlletí i agenda del Parc FENT XARXA Parc. Així mateix, les xarxes socials permeten una comunicació molt més personalitzada amb els S’han editat els quatre números estacionals del Durant el curs 010-011, el personal del Centre usuaris i molt adient quan es vol comptar amb la butlletí corresponents a l’any (94-97). El procés d’Informació ha col·laborat en l’elaboració de seva complicitat. d’edició del butlletí es du a terme des dels Serveis diverses publicacions, tant del mateix Parc com Tècnics del Parc. d’altres institucions: Durant el 01 s’ha mantingut l’activitat, gairebé diària, a dues xarxes socials: Facebook i Twitter. A Dades tècniques: • Amb la Diputació de Barcelona, s’han la primera, el Parc disposa d’un perfil institucional, revisat i actualitzat dades de la publicació Guia obert a l’abril del 010, que es gestiona • Format: 0 × 1 cm, 1 pàgines. d’equipaments d’EA i UP de la Xarxa de Parcs conjuntament amb la Xarxa de Parcs Naturals de • Tiratge mitjà: 10.000 butlletins i 14.000 Naturals de la Diputació de Barcelona. Curs la Diputació de Barcelona (https://www.facebook. agendes a l’any. 011-01. S’han aportat continguts i s’han com/collserola). En aquest perfil es fa difusió de • El butlletí es difon també en format pdf tant revisat textos referents a la Xarxa de Parcs l’agenda d’activitats del Parc, notícies i alguns a través de la llista de subscriptors digitals Naturals de la Diputació de Barcelona (edició, esdeveniments puntuals. Durant el 01 s’ha (aproximadament, 3.000 persones) com del juliol del 01). incrementat notablement el nombre de persones web, des d’on s’han registrat al voltant de • Amb l’Institut d’Educació de l’Ajuntament i entitats que segueixen el perfil del Parc, que ha 6.000 consultes a la pàgina d’accés i una de Barcelona, s’han revisat les propostes passat de 480 al començament de l’any a 1.153 mitjana de 1.00 descàrregues de la versió i s’han actualitzat dades del programa en acabar-lo. digital de cada número. d’activitats escolars (PAE), i s’ha participat en la • Distribució gratuïta. presentació del programa a CosmoCaixa. Pel que fa a Twitter, només hi ha un compte • Periòdicament se subministra informació per al institucional (@parcncollserola), que es va iniciar Curs al Parc: web de l’informatiu de la xarxa de parcs de la al final del 2011 i que es gestiona directament Diputació de Barcelona. des dels Serveis Tècnics del Parc. Ha crescut S’ha mantingut el nou format dissenyat el 01: en nombre de seguidors durant el 01 i ha carpeta polivalent amb l’índex del catàleg de les acabat l’any amb 433 seguidors. La majoria són activitats i l’accés al document digital complet. persones a títol individual, tot i que hi ha un tant per cent important d’entitats i empreses, així Dades tècniques: com d’institucions públiques. En aquest compte es fa difusió de l’agenda d’activitats del Parc • Format de la carpeta: ,5 × 31,5 cm. i de les notícies. També s’hi publiquen alguns • Tiratge: .000 carpetes. esdeveniments i notícies relacionats amb la gestió • Descàrregues: 4.660 (còmput total de dels espais naturals. descàrregues, ja sigui del document complet o bé de les unitats en què es desglossa l’oferta Durant el 013 continuarà l’activitat en aquestes d’activitats). xarxes. També es treballarà per consolidar el bloc del Parc (en proves durant el 01), molt lligat al Campanya d’observació de la migració web institucional, amb l’objectiu que serveixi de de rapinyaires canal de notícies i difusió de la gestió i els valors del Parc Natural. Tal com es va fer l’any passat, s’ha reeditat el díptic de difusió de la campanya únicament en format Publicacions digital. La distribució s’ha fet a través d’Internet utilitzant els canals habituals. El 01 ha estat de nou un any de contenció i manteniment i , també, un any en el que ha calgut Els materials de suport a la campanya també s’han prendre la decisió de revalorar la política de preus actualitzat, i en el cas de les fitxes d’observació públics del ventall de publicacions, la qual cosa, se n’ha fet un tiratge d’uns 1.000 exemplars amb ha comportat, en alguns casos, l’assignació d’un mitjans de copisteria. preu de cost mínim a productes que anteriorment s’havien distribuït de manera gratuïta. Tots aquests documents estan disponibles al web, on es pot consultar un espai de difusió i seguiment de la campanya. 3 Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola 3. ACTUACIONS Memòria de gestió Exposicions Com a les darreres edicions, el format de distribució Al Centre d’Informació del Parc: d’aquest document és digital i es posa a l’abast des del web institucional. Es va editar al mes de Exposició permanent: «Pensada per fer pensar» maig i s’ha descarregat un total de 613 vegades. . continua sent un dels elements d’interès per als visitants que s’apropen al Centre. Manté el ritme Reedicions de visites tant de grups escolars com de la resta de visitants. Fullet “Passejades al voltant del Centre d’Informació” Les exposicions temporals: Exposicions temporals: “Sant Cugat Vinyes i Blat” i “Mensaje del bosque: voz de raiz” • S’han reeditat les versions castellana, anglesa • «Voluntaris de Collserola: creant vincles amb i francesa d’aquest fullet d’alt consum. el territori», commemorativa dels vint anys de • Format: original DIN A3, plegat DIN A6. Voluntaris de Collserola. • Tiratge: 5.000 fullets • «Recuperem el camí de l’aigua», Al març, • Preu públic: 0,5 euros (efectiu a partir del i coincidint amb la celebració del Plenari setembre). del Projecte de la Riera de Vallvidrera, es va mostrar novament aquesta exposició amb Invitació “Benvinguts a Can Coll” continguts actualitzats. • «Sant Cugat, vinya i blat», cedida per • Reimpressió d’aquesta targeta gran que es l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. distribueix habitualment a tots els escolars que visiten Can Coll. Al Centre d’Educació Ambiental Can • Tiratge: 10.000 invitacions. Coll Mapa del Parc. Editorial Alpina Exposició permanent: «L’home i el medi a Collserola», exposició situada a diferents estances L’exhauriment de l’edició anterior va comportar la de la masia. realització d’una edició corregida d’aquest mapa, editat amb la col·laboració del Parc. Les exposicions temporals: El mapa es distribueix a diverses llibreries i punts • «Voluntaris de Collserola: creant vincles amb d’informació del Parc. el territori», commemorativa dels vint anys de Voluntaris de Collserola. Cartells • «Masies de Collserola», de Carles Sobrino. • «Art efímer», d’alumnes de l’Escola Gravi. La difusió de les activitats extraordinàries organitzades directament pel Parc es basa En altres municipis habitualment en l’edició d’una imatge gràfica que s’adapta i es difon amb el format de cartell, anunci Exposició d’escultures “Mensaje del bosque: de premsa i pàgina web. voz de Raiz”. L’artista japonès Kan Masuda, amb la col·laboració del Consorci, va exposar al Pati Durant el 01 s’han editat un total de 15 cartells Manning (Barcelona) trenta escultures realitzades per divulgar diferents activitats desenvolupades al amb arrels d’arbres del Parc. L’origen d’aquesta Parc. exposició és l’impacte que van causar en l’escultor els efectes de la ventada i posterior nevada que van patir els arbres de Collserola fa tres anys. La mostra es va poder visitar del 18 d’octubre al 18 de desembre. El projecte «Voz de raíz» va néixer fa tres anys, quan l’escultor Kan Masuda va quedar commogut pels efectes que van tenir la ventada 4 Ús públic, divulgació i educació ambiental Memòria de gestió 2012 i la nevada posterior en els boscos de la serra. També és important la difusió permanent de les Resum intervencions realitzades als mitjans El fort temporal que va sacsejar la serra el 4 de activitats de l’agenda del Parc i de les campanyes de comunicació gener de 009 va afectar d’una manera important anuals de sensibilització (el senglar, els incendis, Premsa escrita (diaris i revistes) 13 la vegetació, sobretot els pins de gran port (entre el Nadal, la migració), així com la divulgació de 15 i 5 metres d’altura). Aquest fenomen va les activitats que es duen a terme al llarg de Televisió 7 arrencar més de 100.000 arbres de soca-rel. Més l’any (tallers i festes) i les intervencions en ràdio, Ràdio 13 endavant, el 8 de març de 009, una intensa televisió i diaris per donar a conèixer àmbits de Total 33 nevada va tornar a malmetre la vegetació (el 30 % gestió, informacions i coneixements sobre el medi dels arbres i els arbustos del Parc). Les arrels dels natural. arbres arrencats van servir aleshores d’inspiració a l’artista japonès. També caldria incloure, a més de les activitats esmentades, les que no ha gestionat el Parc, amb Mitjans de comunicació iniciativa i gestió pròpies del mateix mitjà, però i publicitat amb presència de Collserola. En aquests casos, sovint s’acaba gestionant el suport gràfic que És molt important la relació directa entre la gestió acompanya la notícia o l’article, un tema que del Parc i els mitjans de comunicació. freqüentment també s’acaba portant des de la mateixa àrea del Consorci. Es considera essencial comptar amb els mitjans de comunicació com a font de difusió de les activitats Comunicació interna tant per a usuaris com de conservació i gestió. Així, els mitjans constitueixen un efecte multiplicador Coincidint amb la creació d’un grup de treball de per explicar en cada moment allò que des de comunicació, s’ha elaborat un butlletí electrònic la gestió es considera essencial d’una manera intern de notícies del Consorci. L’objectiu d’aquest general o puntual. canal és doble: d’una banda, tenir una eina per informar els treballadors del Consorci del dia a dia Aquesta difusió es fa mitjançant la presència del Parc i d’esdeveniments interessants relacionats continuada en determinats mitjans de petit format amb la gestió dels espais naturals; de l’altra, i de proximitat, del tipus revista, televisions locals buscar la cohesió entre els diferents serveis del i diaris electrònics, però també en altres d’abast Parc ajudat que flueixi la informació. més ampli, per poder arribar als ciutadans. Així mateix, es fan intervencions puntuals a petició dels Durant el 013 es continuarà editant aquest butlletí mateixos mitjans o per sol·licitud del Consorci. que, tot i no tenir una periodicitat establerta, es preveu que surti un cop al mes, com a mínim. Una altra de les línies de treball és l’emissió de notes de premsa. Aquesta tasca es fa puntualment Relacions institucionals Visita d’estudiants de l’ETSAB i només si es valora que els fets ocorreguts dins l’àmbit del Parc requereixen una informació oficial Aquí s’inclouen la participació i la col·laboració aclaridora que s’origini a la mateixa font on ha dels Serveis Tècnics del Consorci, tant a nivell tingut lloc la notícia. A tall d’exemple, es fan nacional com internacional, en jornades, cursos, notes de premsa sobre els efectes de les nevades, seminaris, etc. que han de permetre difondre els els alliberaments i altres activitats destacades. valors del Parc Natural. Enguany s’han difós tres notes de premsa. Caminar Barcelona, de l’Escola Tècnica Cal destacar també les intervencions dels tècnics Superior d’Arquitectura de Barcelona del Consorci en diferents mitjans de comunicació. (ETSAB), al Parc Enguany hi ha hagut un total de 33 intervencions en mitjans de comunicació on s’ha parlat de Un any més, i ja en van sis, una trentena d’alumnes temes diversos tals com les activitats divulgatives del taller de vegetació del Màster d’arquitectura de l’agenda, aspectes relacionats amb la gestió del paisatge de l’ETSAB van visitar (a la primavera forestal, agrícola i/o de la fauna de Collserola o i a la tardor) el Parc de Collserola per conèixer projectes engegats al Parc. de prop algunes de les actuacions de restauració 5 Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola 3. ACTUACIONS paisatgística dutes a terme al Parc. La visita Fira agrícola de Collserola s’emmarca en l’assignatura de la mateixa universitat Caminar Barcelona, que pretén oferir una visió Dins el programa d’activitats de la IV Fira Agrícola de la ciutat de Barcelona a través de recorreguts de Collserola, que va tenir lloc el diumenge 9 guiats per diferents convidats. L’experiència docent d’abril a Vallvidrera, es va fer la taula rodona de Caminar Barcelona ha resultat tan atractiva que El passat, el present i el futur de les masies de s’ha exportat a altres universitats, com ara les de Collserola, en què va participar un representant del Roma, Lisboa, Medellín i Montevideo. CPNSC, Ton Ardèvol, projectista i responsable de la restauració de la masia de Can Coll. El debat es va L’alzinar mediterrani de Collserola centrar en la convivència de les diferents activitats aplega el CREAF i la Universitat Davis que duen a terme les masies de Collserola amb de Califòrnia el particular entorn del Parc. Aspectes com ara la conservació de la biodiversitat, l’activitat agrícola, Al mes d’abril es va fer el primer intercanvi entre la utilització de les masies com a equipaments per la UCA Davis NRS (Universitat Davis de Califòrnia, part de l’Administració pública, etc. van focalitzar Natural Reserve System) i el CREAF en el marc les intervencions. del projecte de col·laboració «Management Visita de la universitat Davis de California Taula rodona sobre les masies de Collserola a la IV of Oak-dominated landscapes: lessons from El 9 de setembre va tenir lloc amb un èxit notable Fira Agrícola de Collserola Catalonia and California», en el qual participa la V Fira Agrícola de Collserola, que se celebra dos l’Associació Internacional de Gestors de Reserves cops l’any. Es tracta d’una iniciativa estrictament Mediterrànies (MRMIC, de l’anglès Mediterranean veïnal que vol ser un punt de trobada entre Reserve Managers International Cooperative) productors que encara lluiten per no desaparèixer i que té com a objectiu promoure l’intercanvi i i consumidors conscienciats. Enguany, a les ja la creació de coneixements per a la gestió de tradicionals i fidels parades s’ha sumat la trobada les àrees protegides en regions amb clima de anual de la Xarxa Catalana de Graners, que aplega tipus mediterrani. L’objectiu principal d’aquests persones i entitats de tot el territori que vetllen intercanvis és constituir una plataforma que per conservar i escampar l’enorme biodiversitat fomenti una recerca profitosa per a la gestió futura domèstica i cultivada de Catalunya. dels parcs i les reserves naturals de Catalunya i Califòrnia. La potenciació i la conservació dels Visita tècnica als turons de Buda (Buda ambients mediterranis són temes que afecten tot Hills), el Collserola de Budapest l’hemisferi nord, en particular els ecosistemes de clima mediterrani. En el marc del projecte europeu Parcs Periurbans (Periurban Parks), que té com un dels objectius El Gran Casino de la Rabassada, al principals establir intercanvis tècnics entre els Museu de Sant Cugat 14 socis gestors d’espais protegits periurbans de ciutats europees, durant el 01 s’ha fet una El 5 d’abril es va inaugurar l’exposició «El Gran visita tècnica a Budapest per conèixer la gestió i Casino de la Rabassada. Història d’un somni la protecció del paisatge muntanyós proper a la burgès» al Museu de Sant Cugat del Vallès. Basada seva capital, Hongria. Així doncs, al començament en el llibre del mateix títol de Pere Fàbregas i del mes de maig el director gerent del Consorci del Carlota Giménez, l’exposició pretén mostrar el com Parc de Collserola i altres membres de Fedenatur i el perquè d’un dels centres lúdics més cèlebres van visitar el Parc dels Turons de Buda i van poder de la Barcelona del començament del segle XX, constatar que, tot i les diferències biogeogràfiques i proposa un recorregut per la història mostrant- amb relació a la Mediterrània (Hongria pertany a ne els detalls, les interpretacions i les curiositats. la regió biogeogràfica panònica), els reptes i els S’han dissenyat dues activitats complementàries problemes que cal afrontar són molt semblants: per ampliar els continguts de l’exposició, que es barriades inserides dins l’espai protegit, alta podrà veure fins al 25 de novembre. freqüentació, etc. 6 Ús públic, divulgació i educació ambiental Memòria de gestió 2012 La visita als turons de Buda va precedir la novena Polítiques per a la millora de les ciutats trobada del projecte Parcs Periurbans, que es va fer (Periurban Parks) a Košice, la segona ciutat d’Eslovàquia (300.000 habitants). El dia 5 d’octubre passat va tenir lloc a la ciutat de Florència (Itàlia) la conferència de clausura IV Fòrum Urbà del Paisatge del projecte Parcs Periurbans (Periurban Parks), en què han participat 14 membres pertanyents En el marc de la Capitalitat Verda Europea 01 de a 11 països europeus. El Consorci s’hi va implicar la ciutat de Vitòria, va tenir lloc el IV Fòrum Urbà amb la participació de Fedenatur (Federació del Paisatge. Aquest fòrum va néixer l’any 005 Europea d’Espais Naturals i Rurals Metropolitans amb la finalitat d’afavorir la reflexió i l’intercanvi i Periurbans). En aquesta sessió, els representants d’experiències al voltant de l’ampli concepte polítics dels membres del projecte van signar de paisatge i el seu rol en la planificació de la diferents recomanacions polítiques perquè ciutat i el territori. Enguany, el lema del fòrum va fossin tingudes en compte per les autoritats ser «Paisatges en xarxa: vers una infraestructura locals, regionals, nacionals i europees (es pot verda urbana integrada a escala bioregional», que descarregar a www.periurbanparks.eu). Un altre enllaça amb la iniciativa de la Comissió Europea dels productes desenvolupats va ser el document d’aprovar aquest any el document estratègic Nature & Countryside within the urban fringes Jornada de debat a l’Ateneu Barcelonès i conferència del clausura del projecte Periurban Parks Infraestructures verdes. El Consorci hi va participar –European Periurban Areas: Characterization com a membre de Fedenatur, que va impartir el and Management Recommendations (es pot seminari Infraestructura verda a la ciutat: el paper descarregar a www.fedenatur.org), basat en un dels espais naturals urbans i periurbans. treball iniciat per Fedenatur, I’any 008, sobre I’ús públic dels parcs periurbans i la seva caracterització, Un dels plats forts d’aquesta trobada va ser la a partir de la realització d’enquestes a 63 presentació de l’Anella Verda interior de la ciutat entitats gestores de parcs de 13 països europeus de Vitòria, que complementa l’Anella Verda exterior diferents. que envolta físicament la zona urbana d’aquesta ciutat compacta. Jornada tècnica sobre biodiversitat urbana i periurbana Jornades de debat a l’Ateneu Barcelonès El dia 11 de desembre passat va tenir lloc a l’Ajuntament de Sariñena una jornada tècnica El 1 de juliol de 01, la Plataforma Cívica per a la sobre biodiversitat urbana i periurbana amb Defensa de Collserola va organitzar un debat amb l’objectiu d’abordar la importància d’aquesta la presència de personalitats del món acadèmic, biodiversitat i la seva relació amb la millora de ciutadà i de l’Administració. Durant més de tres la qualitat de vida dels ciutadans. La jornada, hores, Collserola i el seu futur van ser el centre del adreçada a tècnics i polítics municipals, va estar debat a la sala d’actes de l’Ateneu Barcelonès. promoguda per la Diputació d’Osca i la xarxa Rete 1, que aplega comarques, pobles i ciutats de la En l’acte es van apuntar les diverses problemàtiques província d’Osca que tenen en marxa una Agenda que afronta el Parc, tot recordant la importància de 1 Local. Les Agendes 1 Locals són plans que tenir enllestit el nou pla especial —es va remarcar integren els principis bàsics del desenvolupament la voluntat de la ciutadania per implicar-se en sostenible i que tenen com a objectiu fer una el procés—, i es va demanar que no es fessin anàlisi mediambiental de cada municipi a partir més intervencions a la serra derivades de les dels problemes i les necessitats detectats pels seus propostes de les Portes de Collserola fins que el habitants. En aquesta jornada, entre altres, van document estigués enllestit. També es va insistir ser convidats a exposar les seves experiències el en la necessitat d’entendre el Parc com un espai CPNSC i el Parc Agrari de Sabadell (Ajuntament natural amb una gran riquesa biològica, i no pas de Sabadell), tots dos membres de Fedenatur. com un gran parc metropolità. Un dels elements A la jornada es va manifestar, d’una banda, la amb opinions més contraposades va ser el concurs importància de la biodiversitat en l’entorn urbà, d’idees de Portes de Collserola. i de l’altra, la importància de la recuperació del paisatge agrari i el seu valor ambiental i social. 7 Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola 3. ACTUACIONS Regulació i control de l’ús públic El Consorci actua des de fa temps per mantenir valoració, enguany s’han cobrat taxes quan s’ha una doble línia de treball: d’una banda, regula l’ús donat aquest supòsit. de les activitats que se sol·licita fer dins l’àmbit del Parc, i de l’altra, divulga i difon els valors, el En el mateix sentit, i com a novetat respecte de coneixement i la gestió del Parc. l’any anterior, s’està detectant un augment de sol·licituds per dur a terme en l’àmbit Dins la primera línia, això es concreta del Parc grans esdeveniments, sobretot essencialment en la gestió de totes les activitats esportius. Enguany, destaquen tres activitats que es fan al medi natural. Aquesta tasca es duu d’aquestes característiques: en primer lloc, la Cursa a terme a partir de les sol·licituds de les diferents dels Zombis, amb un total de 500 participants entitats, ja siguin entitats excursionistes, empreses organitzats en dues sortides; en segon lloc, la cinematogràfiques, empreses d’altres tipus, clubs Barcelona Midnight Trail, una cursa nocturna d’esports, de ciclisme i d’orientació, i altres grups limitada des del Consorci a 500 participants i amb organitzats. un recorregut decidit pels Serveis Tècnics del Parc, més urbà que no pas natural; i, finalment, la cursa Després d’una valoració exhaustiva de cada organitzada pel Centre Excursionista de Catalunya, sol·licitud, s’especifiquen les condicions en què es amb una participació de 900 corredors. Aquesta pot dur a terme l’activitat. darrera està consolidada des de fa anys, però les dues anteriors tenen la intenció de convertir-se Seguint la progressió ascendent de cada a partir d’ara en proves anuals. Per aquesta raó any, durant l’exercici 2012 el nombre s’ha establert un model de col·laboració que, de sol·licituds i, en conseqüència, mitjançant la signatura d’un conveni, defineix els d’autoritzacions emeses a partir dels acords entre el Consorci i l’empresa organitzadora informes corresponents ha augmentat de l’esdeveniment. respecte dels anys anteriors: l’any 2010 en van ser 134; l’any 2011, 160, i aquest Deixant de banda aquestes particularitats, la tasca any, 202. Algunes d’aquestes sol·licituds, les principal de gestió de les activitats d’ús públic relacionades amb activitats comercials o culturals, implica la recepció de sol·licituds, la revisió de com ara filmacions d’anuncis i pel·lícules, han la proposta, la valoració d’incompatibilitats amb comportat el pagament de taxes, que han suposat relació a l’entorn, la valoració d’incompatibilitats uns ingressos de 9.560 €. Ja a la memòria de l’any amb relació a altres activitats en la mateixa data, anterior es va apuntar la necessitat de valorar si les l’emissió de l’informe, la gestió i, si s’escau, el activitats que es demana fer dins el Parc de difusió control de pagament de taxes, i, finalment, la de marques publicitàries, i que, per tant, tenen tramesa del document final a les policies locals i caràcter comercial, han de abonar també una taxa els agents de la Guàrdia Urbana, així com a altres en concepte de benefici i ús privatiu d’espai públic. possibles ens afectats. A continuació s’especifica el Es tracta, per exemple, d’empreses de marques nombre i el tipus de sol·licituds totals d’enguany. de roba, bicicletes i altres. De resultes d’aquesta Autoritzacions emeses pel Consorci durant el 01 Tipus d’activitat Sol·licituds Autoritzades No autoritzades Anul·lades Participants Caminades, excursions, marxes i curses a peu 10 100 1 1 44.49 Pedalades en bicicleta 3 3 0 0 6.043 Aplecs. Romiatges i trobades 33 33 0 0 10.017 Filmacions de pel·lícules i anuncis 3 30 0  787 Activitats científiques 3 3 0 0 90 TOTALS 0 198 1 3 61.386 8 Ús públic, divulgació i educació ambiental Memòria de gestió 2012 Pel que fa al nombre total de participants en tenint en compte les dificultats del medi per FENT XARXA activitats regulades al Parc, cal dir que enguany ha buidar-les, i que instal·lin lavabos a partir d’un augmentat en 10.01 persones. nombre important de participants. El Consorci participa en la Comissió d’Ús Social de la Xarxa de Parcs Naturals de Cal esmentar que des de la declaració de Cal destacar també l’èmfasi que es posa en els la Diputació de Barcelona, que es reuneix Collserola com a parc natural l’any 2010, aspectes de respecte per l’entorn en qualsevol dels mensualment per parlar d’aspectes relacionats es valoren més acuradament les rutes per apropaments que es facin. És a dir, més enllà dels amb l’ús públic als espais naturals gestionats on s’han de fer les activitats, així com el aspectes esmentats abans, es fa una incidència per la Diputació. Qüestions com ara les xarxes nombre de participants. especial en mantenir una actitud de respecte per d’itineraris, les publicacions, els criteris de gestió l’entorn natural, tant si el contacte amb aquest és de les activitats i altres aspectes relacionats També es té molt present evitar el pas per raons comercials, esportives, de lleure, etc. En amb els usuaris són alguns dels temes que es per les dues reserves naturals i proposar aquest sentit, es comuniquen aspectes com ara si tracten a les reunions mensuals. alternatives als peticionaris. Finalment, es l’activitat es fa en època de nidificació, o es ressalta té molta cura també amb la qüestió de la la nocturnitat com una estona de repòs per a la senyalització. fauna, etc. En el mateix ordre de coses, s’afegeix un recull de bones pràctiques al document que Una part important d’aquesta línia de treball són l’organització ha de fer arribar als participants. les condicions específiques que es demanen per dur a terme activitats dins el Parc. Les activitats En les activitats formatives d’acadèmies de solen ser aplecs, marxes, proves esportives, formació del mòdul d’activitats fisicoesportives filmacions i pedalades que organitzen grups al medi natural, un col·lectiu que ha augmentat externs al Consorci. Se’ls demana que minimitzin considerablement, l’autorització inclou un full els residus, que facin ús de materials reutilitzables que cal donar als estudiants, futurs conductors i contenidors de separació de brossa, que utilitzin d’activitats a peu o amb bicicleta pel Parc Natural. d’una manera controlada les papereres del Parc Activitats autoritzades al Parc durant el 2012  Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola 3. ACTUACIONS El curs al Parc: formació i capacitació El Curs al Parc és una eina de treball que, valors naturals i socials de l’espai natural. Vint-i- El curs al Parc 011-01 des de fa més de vint anys, posa a l’abast quatre anys de feina continuada han anat definint dels centres docents, entitats i associacions i consolidant diferents línies de treball que intenten Passejar i descobrir 611 els recursos educatius que ofereix la Serra. donar resposta a tots els col·lectius interessats en Inclou un ampli ventall de propostes el coneixement del Parc, en la seva gestió i també Aproximar-se i conèixer 10.5 educatives i recursos per a la visita adreçats en l’ús i gaudi d’aquest territori. Investigar i aprofundir 1013 principalment al món escolar però també a qualsevol entitat que vulgui incorporar El Centre d’Educació Ambiental de Can Coll Implicar-se 681 Collserola dins la seva programació. compleix a hores d’ara diferents funcions: Totals 18.337 El curs passat hi van participar més de18000 • una primera funció com a centre d’educació usuaris. La majoria dels assistents (gairebé un ambiental, amb una oferta d’activitats 75%) procedien de municipis del Parc i la resta educatives dirigides a l’educació formal bàsicament de l’àrea metropolitana de Barcelona. i també activitats formatives dirigides a l’educació del lleure; Es desenvolupa principalment en els tres centres • una segona funció com a centre obert, del Parc : els diumenges, a tots els usuaris del Parc, amb tasques de centre d’informació • Can Coll, amb 3744 usuaris i acolliment (veure apartat «Informació i • Centre d’informació, amb 11030 usuaris atenció al visitant», pàg. 87); • l’aula de Can Balasc, amb 183 usuaris • i una tercera funció, seu del CDRE del Parc, amb l’organització de programes i Centre d’educació activitats a la mida dels col·lectius que els ambiental Can Coll sol·liciten («Centre de documentació i recursos educatius del Parc de Collserola», pàg. 11). La finca de Can Coll està situada a l’extrem nord- est del Parc de Collserola. En aquest sector, la Aquest any 01, des de Can Coll s’han ofert 5 muntanya entra en contacte amb el pla, i els espais programes educatius adreçats tant al col·lectiu agrícoles conviuen amb àrees de vegetació natural escolar i universitari com a grups d’adults i grups ben conservades. La masia, ja documentada l’any que necessiten una atenció més personalitzada. 1495, bellament assentada dalt d’un petit turó, Aquests 5 programes inclouen un total de 30 conserva tota l’originalitat del món rural vallesà. La propostes educatives. casa, juntament amb les dependències i l’entorn, és un equipament municipal restaurat i gestionat Durant el curs 2011-2012 s’ha treballat des del 1988 pel C. amb 623 grups i s’ha atès un total de 14.357 alumnes i mestres. Prop del 75 % dels Al novembre del 1988 es van iniciar les activitats participants procedien dels nou municipis que al Centre d’Educació Ambiental de Can Coll com integren el Parc Natural de la Serra de Collserola. Val a primer equipament públic del Parc. No va ser la pena destacar que el 60 % del total d’alumnes fortuït que el primer centre públic obert del Parc pertanyien a escoles i instituts de Barcelona ciutat, es dediqués a l’educació ambiental. Des que van i d’aquests, més del 50 % provenien dels quatre començar els treballs de planificació per a la districtes municipals que formen part del Parc Resum estadístic Can Coll CEA Curs 011/1 declaració de la serra de Collserola com a parc de Collserola. El més representat ha estat Sarrià natural, es va detectar la necessitat que el nou – Sant Gervasi; els alumnes de Cerdanyola del Programes educatius 11.383 espai protegit fos conegut i valorat, amb la certesa Vallès són els segons en nombre de participants, Primers contactes 936 que la seva garantia de futur passava per buscar la seguits, en tercer lloc, pels estudiants d’Esplugues Formació de Formadors 1.136 col·laboració i la complicitat dels ciutadans en la de Llobregat, en un fidel reflex de la llarga aposta seva conservació. de l’Ajuntament d’aquesta ciutat per subvencionar Estades de pràctiques 6 diferents programes de l’oferta educativa del Parc. Col·laboracions 894 Guanyar-se aquesta col·laboració i aquesta Atenció al visitant de Can coll 9.39 complicitat implica necessàriament una acurada Totes aquestes dades refermen l’objectiu inicial TOTAL 3.747 tasca de formació, informació i descoberta dels de Can Coll com a centre obert a la disposició 100 Ús públic, divulgació i educació ambiental Memòria de gestió 2012 dels habitants de la serra, així com el missatge ambiental, del Grup de Treball d’Educació per la El curs al Parc a Can Coll CEA 011/1 de Collserola com a espai educatiu que s’ha Sostenibilitat al Llarg de la Vida de l’Ajuntament de Participants Grups incorporat plenament a l’estament educatiu de la Sant Cugat, del grup de treball intermunicipal «La Programes Educatius 11.383 45 seva àrea territorial d’influència. vinya i el vi a Collserola», i del grup de coordinació Experimentem el bosc 1.098 4 d’activitats conjuntes amb tècnics de l’Ajuntament Experimentem la granja 1.733 66 Les propostes que es treballen actualment intenten, de Cerdanyola. sobretot, incidir en la població de l’entorn del Parc. Experimentem la masia 18 8 Volen oferir un punt de referència als educadors Programes educatius Experimentem fent art al bosc 108 4 que inclouen la serra de Collserola en les seves Aproximació històrica 191 9 programacions educatives i lúdiques. I també Durant el curs 2011-2012 s’han ofert 25 Aproximació al món rural 534 1 pretenen convertir l’equipament en un centre obert programes diferents vinculats als continguts Aproximació a la vegetació 40 17 a tothom, capaç de respondre a les expectatives del sistema educatiu formal, amb propostes Aproximació a la fauna (CM) 374 14 de gaudi i respecte que ofereix i alhora mereix un específiques segons el cicle formatiu dels parc natural amb les característiques singulars de alumnes, de 2 a 16 anys. Totes les propostes Aprox. a la fauna vertebrada 57 11 Collserola. s’han de preparar prèviament i de manera conjunta Aprox. a l’ambient de riera 190 7 entre els mestres o professors i l’equip d’educadors Aproximació a la masia 96 4 La tasca professional diària de l’equip de tècnics del Centre d’Educació Ambiental de Can Coll, ja Descoberta de la Vegetació I 1.08 55 que gestionen el Centre d’Educació Ambiental que són d’un dia de durada al Parc però poden Descoberta del Medi 105 6 de Can Coll s’orienta en diversos vessants. D’una representar diverses jornades de treball a l’escola, Treballem Collserola .309 90 banda, el disseny, l’experimentació i l’avaluació abans i després de l’activitat. dels programes educatius, amb el manteniment Treb. les plantes de l’alzinar 564  i l’actualització dels recursos i els materials que Enguany s’han ofert dos nous programes: Treballem el paisatge 449 18 componen l’oferta del centre. De l’altra, el treball «Experimentem fent art al bosc», per Cuidem la Terra, cuidem Collserola 681 19 de suport i assessorament a mestres i professors, i a alumnes de cicle inicial de primària, i Collserola a l’abast 150 8 la dinamització directa o indirecta de les activitats «Treballem el bosc mediterrani», com a Propostes a mida 716 31 educatives. També el treball conjunt amb altres proposta autoguiada per al primer cicle d’ESO. Formació de Formadors 1.136 18 tècnics del Consorci en tasques de planificació, manteniment i millora dels edificis i entorns de Al CDRE del Parc (cdre@parccollserola.net) es Sessions de didàctica 758 33 l’equipament. I cada cop més, la participació poden consultar les memòries educatives de Presentacions 136 18 activa en comissions i grups de treball del mateix cada curs escolar, amb descripcions detallades Sess de treball amb educadors  76 servei (redacció del Pla d’acció de SUPDEA 01- de cadascun dels programes, estadístiques Formació de Voluntaris 0 1 015, agenda trimestral d’activitats, Voluntaris de realització i materials, i recursos educatius Estades de pràctiques 6 Collserola) o del Consorci (equip de seguiment utilitzats, amb les novetats anuals corresponents. de l’Agenda 1), així com en comissions externes, També s’hi pot trobar l’anàlisi de les avaluacions Col·laboracions 894 amb funcions de representació. fetes pels ensenyants, així com la repercussió dels Primers contactes 936 16 seus comentaris en les millores dels programes. Visites a la masia i a la granja 606 7 Enguany, a partir del gener i per motius econòmics Activitats d’estiu 330 16 l’equip d’educadors del centre ha comptat amb Tal com s’ha apuntat més amunt, aquest curs s’ha una persona menys, però fins al final del curs treballat amb 14.35 alumnes i mestres. TOTALS 14.355 63 escolar hi ha col·laborat eventualment un membre de l’equip de guies del Parc. Un curs més, les activitats per a alumnes de 3 a 7 anys (educació infantil i primer cicle Procedència dels usuaris Pel que fa a les tasques de representació, cal de primària) han estat les més demanades Motncada i Reicac 1% Sant Cugat 4% destacar que es forma part del Consell de pels mestres. «Treballem Collserola» ha estat Molins de Rei Coordinació Pedagògica de l’Institut d’Educació el programa que més vegades s’ha fet: ha atès % Esplugues de l’Ajuntament de Barcelona, de la Comissió de un total de 90 grups escolars en els quals han 9% Qualitat dels Equipaments d’Educació Ambiental participat .309 alumnes. «Experimentem el bosc» El Papiol i Ús Públic de la Xarxa de Parcs Naturals de la i «Experimentem la granja», per a 4 i 66 grups 1% Diputació de Barcelona, del Consell de Centres de escolars, respectivament, han estat els altres dos la Societat Catalana d’Educació Ambiental i el seu programes amb més demanda, en què alguns grup de treball per a l’edició de la guia Criteris de grups han quedat en llista d’espera. Cerdanyola Barcelona qualitat dels programes i campanyes d’educació del Vallès 60% 3% 101 Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola 3. ACTUACIONS “Experimentem la granja” i “Experrimentem fent Pel que fa a les propostes dirigides a la franja Aquesta proposta aglutina un programa educatiu art al bosc”, nova proposta d’aques curs escolar entre 8 i 11 anys (cicle mitjà i superior de interdisciplinari que pretén estimular la participació primària), els programes més demanats són dels centres escolars en accions a favor de la Terra. «Aproximació al món rural», «Aproximació Treballa conceptes com ara la preservació dels a la fauna» i «Treballem les plantes de espais naturals, la descoberta de la biodiversitat, l’alzinar». els canvis d’usos dels espais propers, etc. Un any més, l’escola American School, d’Esplugues Tot i la dificultat a l’hora d’organitzar del Llobregat, ha incorporat aquest programa al sortides de treball explicitada pels seu projecte de serveis a la comunitat en unes professors de secundària, la demanda jornades de col·laboració a l’Àrea de Sant Pere d’activitats educatives per a aquesta Màrtir. També cal destacar que uns 100 alumnes franja d’edat continua sent notable. Les sis de l’escola Xiprers de Vallvidrera han treballat en propostes actuals s’han fet per a 1.313 alumnes l’entorn escolar diferents accions per afavorir la de 1 a 16 anys. «Descoberta de la vegetació», biodiversitat. dirigida al primer cicle d’ESO, ha estat el programa més sol·licitat, amb valoracions molt positives per Es treballa estretament amb el CDRE per dotar part del professorat. Les propostes autoguiades de contingut el fons de recursos que poden dirigides a grups de secundària no tenen demanda utilitzar els mestres de manera autònoma, ja de moment. sigui a l’entorn de Can Coll o a qualsevol altre indret del Parc. L’assessorament en el disseny Per la seva intencionalitat i pels objectius que d’activitats i el préstec de materials específics són persegueixen, mereixen un comentari a part fruit de l’experiència i la validació de les propostes les quatre propostes educatives que segueixen: educatives de Can Coll, i constitueixen una línia el nou programa «Experimentem fent art al de treball que cada cop prendrà més rellevància. bosc», «Cuidem la Terra, cuidem Collserola», Aquesta iniciativa, anomenada «Propostes a «Propostes a mida» (que es dinamitza des del mida», ha estat escollida enguany per 31 grups CDRE) i «Collserola a l’abast», ofert a grups que escolars, amb la participació de 716 alumnes i requereixen una atenció personalitzada. mestres, gairebé 500 més que el curs passat. «Experimentem fent art al bosc» obre un El programa «Collserola a l’abast» s’ofereix als nou camí en l’oferta d’activitats educatives a Can col·lectius amb necessitats educatives especials. Coll. Aquest programa proposa conèixer el bosc Té com a objectius principals atendre la diversitat, a través del llenguatge dels sentits, concretant facilitar l’accessibilitat al medi natural i afavorir el l’emoció viscuda en un treball genuí i efímer fet contacte directe amb els valors del Parc. Aquest amb elements del mateix bosc. El programa no tan curs, ha pogut atendre 150 alumnes procedents sols insisteix en la percepció dels valors naturals, de 8 centres. Les tipologies dels centres inclouen sinó que també proposa activitats ludicosensorials des d’escoles d’educació especial fins a tallers perquè l’entorn màgic del bosc alimenti els vincles ocupacionals i serveis de rehabilitació. La major individuals amb la natura. L’han dut a terme, part dels grups han triat els programes dedicats a experimentalment, 108 alumnes de primer cicle la granja i al món rural, cosa que motiva el CPNSC a de primària. continuar treballant en la millora de l’accessibilitat als entorns agrícoles i forestals del centre. Els El programa «Cuidem la Terra, cuidem Serveis Tècnics del Parc continuen compromesos en Collserola» es pot emmarcar metodològicament la millora del centre i els seus entorns propers des dins els programes d’aprenentatge-servei, ja que, del punt de vista de la seguretat i l’accessibilitat. sobretot, pretén oferir als alumnes aprenentatges competents, és a dir, ajudar-los a saber pensar, a El Consorci del Parc de Collserola ha continuat implicar-se socialment i a desenvolupar sentiments el programa d’ajudes econòmiques a escoles i de responsabilitat envers el món que els envolta. institucions que requereixen una atenció preferent, Enguany l’han fet 681 alumnes i mestres de 19 ja sigui per qüestions econòmiques o d’exclusió grups escolars de tres escoles diferents que social. hi han implicat gairebé tots els seus alumnes. 102 Ús públic, divulgació i educació ambiental Memòria de gestió 2012 “Aproximació a l’ambient de la riera”, En la tasca de col·laboració en la formació de Can Coll s’han ofert tres propostes: «Visita a la “Aproximació a la fauna” i sessió de didàctica amb estudiatns universitaris de futurs professionals de l’educació, hi han granja de Can Coll», per a infants de 3 a 12 anys; participat enguany 758 alumnes universitaris i «Visita a la granja i el bosc de Can Coll», també per de cicles formatius. També s’han fet 76 sessions a infants de 3 a 1 anys, i «Juguem al Parc a Can d’assessorament amb  mestres i professors Coll», per a nens i nenes de 6 a 1 anys. Aquestes que han preparat els continguts dels programes activitats han estat realitzades per 330 alumnes de desenvolupats posteriorment a Can Coll. I 18 16 centres o associacions, acompanyats pels seus grups de professionals han demanat conèixer el responsables. centre, les dinàmiques de treball, les instal·lacions i els recursos; en aquestes presentacions han Programes de col·laboració participat 136 persones. i participació S’han mantingut vigents els convenis de Des del Centre d’Educació Ambiental de Can Coll col·laboració amb diferents universitats es dóna prioritat al suport en totes les iniciatives catalanes, escoles de grau superior i procedents dels ajuntaments dels municipis del empreses o entitats per tal d’acollir i tutelar Parc, així com de les entitats que formen part del estudiants en períodes de pràctiques a les seu teixit associatiu. empreses. Aquestes pràctiques no remunerades suposen per als estudiants l’oportunitat d’acostar- Durant el curs 011-01 s’ha treballat se al món laboral de l’educació ambiental des conjuntament amb les entitats següents de la perspectiva d’una Administració pública i d’integrar-se en un equip de treball amb Cerdanyola del Vallès: inquietuds pedagògiques i didàctiques, i amb voluntat d’acollir i orientar professionalment des A través dels Serveis d’Educació de l’Ajuntament, de la pràctica diària. es continua col·laborant en el programa d’activitats educatives «Cerdanyola educa», que ofereix dues Enguany, sis estudiants de procedència ben propostes: «Can Coll i el seu espai natural», amb diversa han participat en aquestes pràctiques: una 331 alumnes de  i 3 anys de 10 centres, i «La estudiant de la Universitat de Girona, llicenciatura masia de Can Coll», amb 38 alumnes de segon de ciències ambientals; una altra de la Universitat de primària guiats per un educador especialitzat Ramon Llull – Fundació Pere Tarrés, procedent de en història. la Facultat d’Educació Social i Treball Social; un altre de l’Escola de Capacitació Agrària i Forestal Col·laboracions amb el Museu de Casa Xifra de Santa Coloma de Farners, procedent Ca n’ Oliver: del darrer curs del mòdul de grau superior sobre recursos naturals i paisatgisme; tres més de l’IESM Per tal de complementar la mostra «Plantes Rubió i Tudurí, també del darrer curs de tècnic medicinals de Catalunya», que es va exposar al superior en gestió i organització de recursos Museu del febrer a l’abril, es va organitzar una naturals i paisatgístic, i un alumne de l’Institut de visita guiada a la masia de Can Coll amb l’eix Formació i Projectes Socials de la Fundació Pere temàtic «Les plantes medicinals a les masies de Tarrés procedent d’un curs d’educador ambiental. Collserola», amb més de 90 participants, cosa Tots ells han fet al centre un total de 1.060 hores que va obligar a fer-la en dos torns, i l’itinerari de de pràctiques. És interessant destacar l’ambient de descoberta de l’entorn «Les plantes medicinals de col·laboració i intercanvi que s’estableix entre els Collserola», tots dos a càrrec de l’expert Esteve diferents estudiants que comparteixen períodes de Padullés. Des del CDRE es va confeccionar i deixar pràctiques, de procedència ben diversa. en préstec al Museu una maleta contacontes per a grans i petits sobre plantes medicinals i plantes Cal esmentar també el bon acolliment de les d’hort i jardí. propostes d’estiu adreçades al món del lleure, gestionades des del Centre d’Informació del Parc S’ha participat conjuntament en les Jornades i desenvolupades per l’equip de guies d’«El Parc Europees del Patrimoni amb un itinerari a peu que també a l’estiu». Al Centre d’Educació Ambiental enllaça el Museu de Ca n’Oliver i la masia de Can 103 Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola 3. ACTUACIONS FENT XARXA Coll, i en què es parla de l’ocupació de la serra d’aquest ajuntament es continua participant des dels temps dels ibers fins a l’edat mitjana. en l’oferta del Programa d’activitats educatives • S’ha mantingut la col·laboració amb la L’itinerari acaba amb una visita a la masia de Can complementàries per als centres docents Unitat de Programació Pedagògica i Coll. I a la primavera, s’ha dissenyat i desenvolupat d’Esplugues. Enguany, l’Ajuntament d’Esplugues Divulgació de l’Àrea d’Espais Naturals de conjuntament la tercera edició del programa intern hi ha subvencionat la participació de 385 alumnes la Diputació de Barcelona, tot formant part municipal «La vinya i el vi a Collserola», amb d’infantil, primària i secundària de quatre escoles de la Comissió de Qualitat dels Equipaments activitats tant al Museu com a Can Coll i també al del municipi. d’Educació Ambiental i Ús Públic de la Xarxa de Monestir de Sant Cugat, a Can Calopa (Barcelona) Parcs Naturals. i a Sant Feliu de Llobregat. El 7 d’abril se’n van Sant Feliu de Llobregat • També en col·laboració amb la Diputació de fer ressò els mitjans de difusió local, i a Can Coll Barcelona, s’ha donat acolliment de forma es va fer una roda de premsa de presentació de A la primavera, tècnics de l’Oficina de Serveis gratuïta i en diferents sessions als usuaris del les Jornades. Ambientals de l’Ajuntament de Sant Feliu han programa Respir, d’estades temporals per a participat en l’organització i el desenvolupament persones amb discapacitat psíquica. Al juny i al setembre, s’ha acollit els participants de les terceres jornades «La vinya i el vi a • Amb la Societat Catalana d’Educació dels Casals del Museu d’Història de Cerdanyola, Collserola». Ambiental s’ha participat en un grup de treball que amb l’eix temàtic «Viatjant per la història» que ha donat com a resultat l’edició del llibre han fet una descoberta dels valors històrics i Barcelona Fora de classe. Guia de criteris de qualitat per patrimonials del municipi. a les activitats d’educació ambiental, publicat Es forma part del Consell de Coordinació conjuntament amb el Departament de Territori Val la pena destacar que, en col·laboració amb Pedagògica (CCP) de l’Institut de Cultura de i Sostenibilitat de la Generalitat i amb l’Obra el Servei de Medi Natural del Parc, es va acollir l’Ajuntament i es participa en el programa Social de Catalunya Caixa. tres treballadors d’un pla d’ocupació municipal, d’activitats escolars «Barcelona a l’escola» i en les • S’ha continuat donant vigència al conveni dins el projecte Impuls, durant 14 dies, que van sessions de representants corresponents. de col·laboració amb el Servei de fer tasques de manteniment i millora de les zones Rehabilitació Comunitària de Cerdanyola agrícoles i ramaderes del centre. Al llarg del curs s’ha assistit a les reunions del (el primer conveni es va signar l’any 000), Grup de Treball Ciència i Tecnologia del CCP amb que pertany a la xarxa pública d’atenció a la Sant Cugat del Vallès les sessions «Com trobar informació de qualitat salut mental gestionat per Sant Joan de Déu i treballar col·laborativament» i «Repensar – Serveis de Salut Mental. Aquest servei atén Les regidories de Medi Ambient i d’Ensenyament l’avaluació d’activitats». persones amb malalties mentals amb la finalitat d’aquest ajuntament han continuat formant part de treballar la seva rehabilitació i reinserció del Pla de dinamització educatiu amb la proposta A la primavera, tècnics de l’explotació agrícola comunitària. Continuen funcionant en dos grups: «Cuidem la Terra, cuidem Collserola» per als Can Calopa de l’Ajuntament de Barcelona han • el grup de treball de manteniment, amb una escolars del municipi. participat en l’organització i el desenvolupament periodicitat mensual i set o vuit usuaris, de les terceres jornades «La vinya i el vi a • i el grup de jardineria, de vuit persones, que Al llarg de tot el curs s’ha continuat participant Collserola». setmanalment duen a terme tasques com en les sessions mensuals del Grup de Treball a entrenament per integrar-se en el món d’Educació per la Sostenibilitat al Llarg de la S’ha participat en la presentació del programa laboral. Vida. Aquest grup forma part del Pla de formació d’activitats escolars (PAE) 011-01 a • Enguany s’ha iniciat un programa de permanent del Departament d’Educació de la CosmoCaixa, en què s’ha lliurat als assistents col·laboració amb un grup de persones Generalitat de Catalunya i té el suport de la la nova carpeta El Curs al Parc, i s’ha organitzat discapacitades de la Fundació Catalònia Regidoria de Medi Ambient de Sant Cugat i de la una mostra dels materials educatius del Centre que s’allotgen a Flor de Maig. Es preveu una Facultat de Ciències de l’Educació de la Universitat d’Educació Ambiental de Can Coll i del CDRE. col·laboració mensual amb aquestes persones Autònoma de Barcelona. tenint com a objectiu el manteniment de la font Centre d’informació de Sant Pau i els camins dels voltants. A la primavera, tècnics del Museu de Sant • Les diferents universitats de Barcelona Cugat han participat en l’organització i el CCom a equipament del Parc, el Centre d’Informació han trobat acolliment a Can Coll i el seu entorn desenvolupament de les terceres jornades «La té un paper important en el desenvolupament del per fer-hi sessions pràctiques amb els seus vinya i el vi a Collserola». projecte educatiu de Collserola col·laborant en les alumnes. Cal destacar particularment la Facultat tasques d’informació, formació i descoberta dels de Biologia de la UB, amb els departaments Esplugues de Llobregat valors naturals. Deixant de banda la seva tasca de Fisiologia Vegetal i de Biologia Vegetal, principal —l’atenció als visitants a la serra—, amb pràctiques corresponents al Màster Per mitjà de l’Oficina de Medi Ambient i Civisme les instal·lacions de l’edifici i els seus entorns són d’agrobiologia ambiental. 104 Ús públic, divulgació i educació ambiental Memòria de gestió 2012 espais òptims per dur a terme iniciatives en el marc Visites de grups guiades per altres col·lectiu de l’educació ambiental, adreçades al món escolar al Centre d’informació del Parc o a altres col·lectius organitzats. Grups Participants Visites concertades (amb avís previ) 37 1606 Tot plegat es tradueix en dues línies de treball Visites no concertades (sense avís) 40 181 diferenciades: Total 77 887 • L’oferta de propostes educatives pròpies que formen part d’El Curs al Parc —incloent-hi El Curs al Parc al Centre d’Informació les activitats d’estiu al Parc adreçades al món L’època de l’any amb més concentració d’activitats Curs 011/1 del lleure. ha estat la tardor, amb un segon pic a la primavera, • Grups Participants El treball amb altres grups organitzats que tradicionalment les dues èpoques amb més s’acosten al Centre d’Informació per descobrir demanda. Passejar i descobrir 1 5515 la serra pel seu compte, ja siguin grups El bosc de Collserola 99 467 escolars o altres col·lectius. Dels 6.057 participants que han seguit propostes educatives al Centre, el 64 % provenen dels L’alzinar de Collserola 53 144 Aquest curs, s’ha treballat amb 44 grups (6.057 municipis que configuren el Parc Natural de L’obaga de Collserola 4 1039 participants) que han realitzat les propostes la Serra de Collserola, i el 6 %, de municipis Els ambients de Collserola 11 190 educatives d’El Curs al Parc. El Centre ha rebut de l’AMB. Es tracta de dades significatives per també 77 grups (.887 participants) que han fet avançar en l’objectiu d’augmentar el coneixement El pantà de Vallvidrera 4 100 la visita per compte propi. En tots dos casos hi ha i la consciència de la població pel que fa a la Matinals a Collserola 8 185 hagut un descens de participants respecte de l’any conservació del territori més proper i familiar. anterior. Destaca, per la seva singularitat, la participació de Collserola-Tour 4 110 Collserola en un projecte Erasmus amb estudiants Activitats d’estiu 23 542 El treball amb els grups a títol particular ha consistit de secundària de deu països. Visita a la granja de Can Coll 3 80 a proporcionar-los informació, materials i recursos Visita granja i bosc de Can Coll 9 174 per fer la visita, ja siguin els del mateix centre (fullet Propostes adreçades «Collserola et cuida, cuida Collserola», el fitxer al món del lleure Juguem al Parc a Can Coll 1 18 de l’exposició permanent, fullets, recomanacions, Juguem al Parc a l’estiu al CI 4 95 col·lecció de postals, etc.) o els del CDRE del Parc. «El Parc també a l’estiu 011-01» és un Visita al Parc a l’estiu al CI 3 100 programa d’activitats adreçades a esplais, casals Propostes adreçades d’estiu, etc. emmarcat en les propostes d’El Curs al Descobreix el bosc de Collserola  50 al món escolar Parc. L’oferta inclou una gran varietat d’activitats Matinal a Can Coll a l’estiu 1 5 que tenen lloc tant a Can Coll com al Centre Total 44 6057 Les propostes educatives del Centre d’Informació d’Informació. L’activitat amb més èxit ha estat s’apleguen sota el títol genèric «Passejar i «Visita a la granja i el bosc de Can Coll», per a 3 descobrir», estan vinculades als continguts del grups. En general, s’ha observat un lleu increment sistema educatiu formal i proporcionen un primer de les demandes d’aquestes propostes d’estiu contacte amb la realitat del Parc de Collserola, respecte del curs anterior. amb les característiques del bosc mediterrani i amb els éssers vius que l’habiten. S’adrecen a Durant el període 011-01, l’empresa Argelaga grups escolars que van d’educació infantil a cicles Serveis Ambientals, SL ha estat l’encarregada formatius, universitats i altres grups organitzats; de dur a terme les activitats guiades del Centre tenen una durada d’un matí i configuren un total d’Informació, tant els programes educatius (El Curs de nou propostes que es recullen dins l’oferta al Parc) com les activitats adreçades al públic en educativa El Curs al Parc. general des de l’agenda. També ha donat suport a l’atenció als visitants els diumenges a Can Coll.. Els grups d’edat en què hi ha hagut més demanda d’activitats han estat les franges d’educació infantil i primer cicle de primària, amb la proposta educativa «El bosc de Collserola», 99 grups dels 1 totals. 105 Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola 3. ACTUACIONS Aula de Can Balasc d’ecologia de camp al Parc, concretament al turó d’en Fumet. Des del curs 005-006, les propostes educatives adreçades a batxillerat i cicles formatius es duen a Promoció del programa terme a l’Aula de Can Balasc. Es tracta d’activitats “El curs al Parc 2011-12” lligades als objectius d’investigar i aprofundir («Investigació sobre el bosc» i «Investigació S’ha participat en la realització dels continguts de faunística»). les activitats següents: En aquest lloc també es fan altres activitats, • “El curs al Parc 011/1”. Tota la com ara presentacions, sessions específiques, informació s’ha incorporat a la web del assessorament al professorat i a l’alumnat en Parc de Collserola. Podeu consultar: www. treballs de recerca de batxillerat —conjuntament parcnaturalcollserola.cat/pages/elcurs amb el CDRE—, sessions sobre temes concrets a • Programa d’activitats escolars (PAE) del petició dels responsables dels diferents grups, etc. Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona.(www.bcn.cat/educacio/pae) S’observa que les investigacions constitueixen el • Programa “Cerdanyola educa” de Dinàmica centre de l’activitat feta a l’Aula. Aquest curs hi Educativa de l’Ajuntament de Cerdanyola ha hagut quatre grups classe, tres que han fet (www.cerdanyola.cat/educa ) El curs al Parc 011/1 a l’aula de Can «Investigació sobre el bosc» i el quart, «Investigació • Publicacions de la Xarxa de Parcs Naturals de Balasc faunística». Cal dir que, en general, els grups de la Diputació de Barcelona (www.diba.cat ) Proposta de treball Grups Participants batxillerat no disposen de gaires ofertes pensades • “Pla de dinamització escolar” de l’Ajuntament expressament per a ells, i per això n’hi ha que de Sant Cugat (www.santcugat.cat) Investigar i aprofundir acudeixen a l’Aula cada any o cada dos cursos. • “Programa d’activitats escolars Investigació sobre 3 (4 dies) 70 Enguany no s’ha fet cap canvi a les propostes amb complementàries” de l’Aj. d’Esplugues de el bosc relació als cursos anteriors, ni en els plantejaments Llobregat (www.esplugues.cat) Investigació faunística 1 4 ni en les fitxes de treball. • “L’Informatiu” de l’Agenda 1 escolar de Altres propostes l’Ajuntament de Barcelona. Podeu consultar: Sessions específiques 1 7 Aquest curs també s’ha fet una sessió específica www.bcn.es/agenda1/ Assessorament treballs amb un grup de batxillerat internacional que fa de recerca 1 casos  anys que visita el Parc i que ha consistit en una Al setembre el Consorci del Parc de Collserola Sessions amb adaptació d’«Investigació sobre el bosc». va participar en la jornada tècnica «Experiència professors 1 1 de gestió de l’ús públic als espais naturals», Altres 1 61 L’assessorament al professorat en treball de organitzada pel Centro de Estudios Ambientales del recerca de segon de batxillerat és un servei que es Anillo Verde de Vitòria, de l’Ajuntament de Vitòria TOTAL 8 183 duu a terme en coordinació amb el CDRE. Aquest (Gasteiz). El SUPDEA del Parc hi va presentar dues curs s’ha col·laborat i assessorat en un treball ponències, l’una sobre la gestió de l’ús públic al elaborat per un alumne de l’IES Pere Calders Parc i l’altra sobre els vint anys de les propostes Aquests assessoraments han requerit la realització educatives El Curs al Parc, aquesta darrera a càrrec de diferents reunions, en les quals han participat de l’equip d’educadors de Can Coll. tant la professora tutora com l’alumne en qüestió. També s’ha fet traspàs d’informació per via El programa educatiu i les activitats que es telefònica i electrònica. En algun cas també s’han desenvolupen a Can Coll han obtingut el ressò prestat aparells de mesura. de diferents mitjans de comunicació. Destaquen sobretot les notícies aparegudes a Cerdanyola.info, Per tal d’obtenir més informació per a determinats Guia Parc, Tot Cerdanyola i Tot Sant Cugat, Cugat. estudis, s’ha comptat amb el suport d’algun tècnic cat, etc., i als informatius especials de la Xarxa de del Parc, bàsicament del Servei de Medi Natural. Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. La Feixa dels Ocells ha estat l’escenari de filmacions Finalment, també es va assessorar el professor d’observacions d’ocells per a programes infantils d’un grup de segon de biologia humana de la de TV3. I també s’han fet entrevistes radiofòniques Universitat Pompeu Fabra que va fer les pràctiques a COM Ràdio, programa Al dia, Ràdio Cerdanyola i Ràdio Sabadell. 106 Ús públic, divulgació i educació ambiental Memòria de gestió 2012 Promoció de la participació Programes amb els mateixes persones que de manera habitual ciutadans: Voluntaris tenen la responsabilitat sobre aquests temes Voluntaris de Collserola, Trobada de Nadal Grup de catalogació i manteniment de les de Collserola les qui els marquin els objectius, la feina a fer i barraques de vinya les metodologies que cal utilitzar. Es tracta dels Voluntaris de Collserola és un projecte de tècnics de referència, que aquest any han estat participació i educació ambiental que funciona cinc persones, a més dels coordinadors, amb els des de l’any 1991, un escenari que ofereix a la quals es planifica el curs, se seleccionen i preparen ciutadania la possibilitat de col·laborar en la els continguts de les diferents tasques, i es fa el gestió del Parc a títol individual. La col·laboració seguiment i la valoració dels resultats. dels participants en el projecte es formalitza amb la signatura d’un compromís anual pel qual Totes aquestes persones també han treballat de s’obliguen a fer mensualment diferents tasques de manera puntual, directament amb els voluntaris, divulgació dels valors de la serra o de manteniment a les sessions de formació específica del i millora de Collserola, i a participar en les diferents començament de l’any, moment en què es marquen trobades i sessions de formació que es duen a els objectius, els continguts, el calendari, etc., i en terme durant el curs. Es tracta d’un bon espai per què es fa la formació necessària relacionada amb conèixer de molt a prop molts aspectes relacionats la tasca en concret. amb el Parc, el seu funcionament i la seva gestió. A més a més, cal esmentar l’ajuda d’altres tècnics D’acord amb aquests objectius, el projecte es del Consorci que també hi han donat el seu desenvolupa al voltant de tres eixos: la participació, suport, han facilitat informació important per a la la formació i les tasques. Voluntaris de Collserola marxa del projecte o han fet sessions de formació és un espai de diàleg, aprenentatge i col·laboració; complementària. en definitiva, també un espai de relació. Per poder dur a terme el Pla de formació del 01, A partir d’aquest any, el projecte funciona per s’ha comptat també amb la col·laboració de tres anys naturals, cosa que lògicament ha obligat a especialistes independents externs al Consorci. modificar el calendari de funcionament general, així com el dels diferents aspectes associats: les A continuació s’exposen les relacions exteriors que tasques, la formació, els continguts de les trobades hi ha hagut en aquest període . i el programa de formació inicial. En el marc d’Europarc, s’ha continuat participant Organització en el projecte de gestió del voluntariat als parcs europeus, dins el programa Grundtvig de Coordinació del projecte la Comissió Europea, promogut per Europarc d’Alemanya i en el qual participen altres estats Des del 006, aquest projecte està gestionat per europeus, entre els quals hi ha l’Estat espanyol un equip coordinador format per quatre persones: (coordinat per Europarc Espanya). Aquest projecte, tres d’elles s’encarreguen també d’altres projectes que va començar al novembre del 0110 , té com dins el SUPDEA, i la quarta, que pertany a una a objectius principals la promoció de la cultura de empresa externa al Parc (Klousner), coordina el la participació activa de la ciutadania en les àrees funcionament del projecte durant els caps de protegides i l’increment del coneixement sobre setmana i alguns dies feiners hi dóna suport en aquest camp mitjançant l’intercanvi d’experiències diferents tasques. sobre la gestió del voluntariat als parcs. Per les seves característiques, Voluntaris de Per assolir aquests objectius s’han plantejat dos Collserola no podria funcionar sense la feina i el tipus d’activitats: suport dels tècnics i les tècniques que treballen diàriament en els diferents serveis del Consorci. • La realització de seminaris internacionals per a Les tasques de col·laboració que fan els voluntaris coordinadors de voluntaris de parcs. se situen dins diferents àrees de gestió del Parc. • El suport a viatges i intercanvis de voluntaris Per aquest motiu és important que siguin les de parcs a la resta d’estats participants. 107 Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola 3. ACTUACIONS Perfil dels voluntaris per sexe Durant el 01 s’ha participat en el segon dels en el programa «Col·laborem amb el Parc», per INICI CURS SETEMBRE seminaris organitzats per a coordinadors. Aquesta tal de facilitar-los el coneixement mutu. Convidar sobre 83 persones sobre 10 persones trobada s’ha fet del 1 al 3 de maig al Gilwell les entitats a participar en sessions de formació Dones 8 p (33,73 %) 38 p (37,5 %) Park Conference Centre de Londres. El tema de és també una bona manera d’agrair-los la seva Homes 55 p (66,7 %) 64 p (6,75 %) treball ha estat la formació del voluntariat. col·laboració. Perfil dels voluntaris per edat D’altra banda, el Consorci forma part de la Xarxa Amb aquesta intenció, i amb l’objectiu de crear INICI CURS SETEMBRE de Voluntariat Ambiental de Catalunya xarxa i sinergies entre totes les entitats, el dia 1 sobre 83 persones sobre 10 persones (XVAC), una organització de segon nivell que de desembre va tenir lloc una sessió especial de < 40 anys 10 p (1,04 %) 15 p (17,70 %) aglutina entitats que duen a terme programes formació: «Els reptes de la conservació d’un ENP. 41 i 65 anys 58 p (69,87 %) 69 p (67,64 %) i actuacions de voluntariat ambiental. Des del Collserola, un parc en un entorn metropolità». Els 011, el Consorci forma part de la Junta, i també representants de les diferents associacions van > 65 anys 15 p (18,07 %) 18 p (17,64 % ) del grup de treball de formació, que ha portat la presentar els projectes en què treballaven, després Perfil dels voluntaris per procedència coordinació de la primera i la segona edicions del se’ls van afegir els voluntaris i es va dur a terme la INICI CURS SETEMBRE Curs d’iniciació al voluntariat ambiental. Enguany, sessió. Hi van participar 10 persones. sobre 93 persones sobre 10 persones la XVAC ja ha estat reconeguda com a escola de formació del Pla de Formació del Voluntariat de Funcionament Municipis del Parc: 7 per- Municipis del Parc: 88 per- sones 86,74 % sones 86,7% Catalunya, del Departament de Benestar Social i Municipis fora Parc: 11 per- Municipis fora Parc: 14 per- Família. Objectius de l’any 2012 sones 13,5% sones 13,73% L’any 01, entre altres temes, la XVAC ha A partir dels resultats observats i del recull de coordinat i desenvolupat tres projectes del Pla les valoracions fetes per tots els components de suport al tercer sector ambiental de (coordinadors, tècnics de referència i voluntaris), Catalunya, promogut per la Generalitat: al començament de l’any es van establir una sèrie d’objectius. • Una guia de criteris de qualitat per a projectes de voluntariat ambiental: Fem camí. Pel que fa al funcionament: • Un dossier sobre voluntariat ambiental per complementar el manual del curs d’iniciació al • Augmentar el nombre actual de voluntaris per voluntariat. optimitzar el funcionament del projecte. • Un portal de voluntariat ambiental, una • Millorar el compliment del compromís plataforma web que aglutina informació, • Muntar un calendari no gaire atapeït serveis i recursos vinculats al sector. d’esdeveniments. • Millorar la comunicació mitjançant el Des d’un bon començament el Consorci va funcionament del web intern. considerar interessant participar en aquest • Millorar la difusió del projecte: articles, díptic, Esdeveniments del Projecte durant el 01 projecte. Per aquest motiu, dues persones de etc. Període de confirmació de Des del 19 de desembre l’equip de coordinació de Voluntaris de Collserola • Mantenir la relació amb altres col·lectius afins seguiment del Compromís fins el 13 de gener van treballar en els dos primers projectes. Aquestes (XVAC, Volcam, Grundtvig, etc.). mateixes persones van ser les encarregades de Sessions de formació especí- fica i de planificació 14, 1 3 i 31 de gener presentar els projectes al I Congrés del Tercer Pel que fa a la participació: Sector Ambiental, celebrat a Barcelona els Inici de les tasques 15 de gener dies 13 i 14 de desembre. • Millorar la comunicació i el traspàs De primavera Dissabte 19 de maig d’informació entre tots (telèfon, correu Trobades També a través de la XVAC s’ha iniciat una relació electrònic, web intern, etc.). De fi d’any Dissabte 15 de desembre amb la Fundación Telefónica, que ha fet voluntariat • Fer compatible el compliment del corporatiu al Parc. compromís amb la col·laboració en diferents Final de les tasques  de desembre esdeveniments que organitza el Parc (dies Sessions de formació com- plementària Veure programa Seguint la línia encetada el curs anterior, enguany especials, Sant Medir, «Fem dissabte», etc.). també s’ha procurat crear espais de contacte • Millorar l’assistència a les trobades. Inici formació inicial 4 de febrer de 01 entre el col·lectiu de Voluntaris de Collserola i altres entitats i grups del territori que participen Pel que fa a la formació: Recepció i contacte de persones interessades en el Durant tot l’any projecte 108 Ús públic, divulgació i educació ambiental Memòria de gestió 2012 • Millorar el model d’incorporació de nous Eixos centrals voluntaris ajustant-lo al nou calendari anual. • Ajustar la proposta de formació Voluntaris de Collserola, un espai complementària per tal d’assegurar el nombre de participació de persones per sessió, el calendari, etc.). • Millorar el profit que altres entitats Voluntaris de Collserola és un projecte que vol col·laboradores poden treure de la formació impulsar la participació i la col·laboració de la complementària. ciutadania en la gestió del Parc. I, perquè això sigui possible, la comunicació és molt important. Pel que fa a la col·laboració: Per aquest motiu, a més del contacte directe i • Garantir que les tasques siguin diverses, personal hi ha diferents moments i espais de interessants i útils per al Parc i, alhora, que comunicació i intercanvi entre els seus integrants responguin als diferents interessos i capacitats i els tècnics i els responsables últims de la gestió dels voluntaris. del Parc, sobre aspectes relacionats tant amb el • Procurar que tots els grups de treball tinguin projecte com amb temes generals de gestió. el nombre òptim de persones (4-5 persones Aquests espais són les trobades (dins les quals per grup) que en faci possible un bon hi ha l’assemblea i el «Parlem-ne»), les sessions funcionament. Calendari Al llarg de l’any 01 han tingut lloc diferents esdeveniments que es recullen al quadre següent: El col·lectiu de persones voluntàries El 01, el projecte de voluntariat va començar amb 83 participants. Al setembre s’hi van incorporar 3 persones més, un antic voluntari i  persones que havien acabat la formació inicial. Durant aquest mateix període es van donar de baixa 4 persones. L’any va acabar amb 90 voluntaris que havien Trobada de primavera Trobada de desembre signat el compromís per al 013. Hi va haver 1 19 de maig a Can Coll 15 de desembre a Can Coll persones que es van donar de baixa per diferents Programa: Programa: raons. 1. Assemblea: 1. Assemblea: • Repàs de l’actualitat del projecte: funcionament, • Valoració del 01: primeres impressions El col·lectiu s’organitza per grups, en funció de tasques, grups de treball, calendari, programa de • Valoracions personals del projecte i de les tasques les tasques. Cada tasca la duu a terme un o més formació complementària, programa de formació inicial, etc. • Activitat «Què em queda d’aquest any?» equips, formats per tres o quatre persones. • Funcionament del web intern • Any 013: objectius, funcionament, tasques, grups de treball, calendari, programa de formació complemen- Voluntaris actuals: taller sobre el CDRE L’any 01 va començar amb 3 grups de tària, programa de formació inicial, etc. Voluntaris futurs: valoració de la formació inicial i voluntaris i voluntàries que van fer 10 tasques. 2. Agraïment per la col·laboració i lliurament del calendari de futur diploma i el regal Gràcies a l’augment de participants al setembre es 2. Tots els voluntaris: sessió de formació com- 3. Signatura del compromís per al 2013 va poder crear un nou grup de treball. plementària («Romiatges, pedalades i curses, o com compaginar ús i conservació a Collserola», a càrrec 4. «Parlem-ne» d’Isabel Raventós) 4. «Parlem-ne» Assistents: 54 persones, Assistents: 58 persones Voluntaris: 31 p (39,74% dels 78 voluntaris actius) i ( 63,73% dels 91 voluntaris actius) Futurs voluntaris: 14 persones ((51,85% del total de 7 persones) 10 Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola 3. ACTUACIONS Formació incial 01 de formació i planificació de les tasques, i les Voluntaris de Collserola, un espai 4 de febrer Presentació del Parc, del Consorci i del comissions. Enguany, s’han dut a terme diferents d’aprenentatge projecte Voluntaris de Collserola estratègies per tal de millorar aquests espais: Aquest voluntariat permet a les persones 5 de febrer Sessió teòrico-pràctica I: La serra i el • Tot i que el flux de comunicació entre els voluntàries conèixer millor Collserola i viure de Parc voluntaris i la coordinació o els tècnics en prop el que representa la gestió d’un espai natural 10 de març Sessió teòrico-pràctica II: Fer de volun- general és bo, s’ha posat en funcionament el protegit (ENP). Partint d’aquesta idea, cada any es tari a Collserola web intern per optimitzar-lo. dissenya un programa de formació amb l’objectiu Març- juny Durant aquest període els futurs volun- • Per augmentar l’assistència a les sessions de de facilitar tots aquells coneixements que han de taris han fet: formació específica i complementària, a l’hora permetre als voluntaris desenvolupar eficaçment Conèixer i observar diferents tasques de confeccionar el calendari s’ha procurat la seva tasca i reconèixer-se personalment com Assistir a la Trobada de primavera programar-les tenint en compte el calendari una peça clau dins l’engranatge de la gestió del Realitzar alguna sessió de formació anual de tasques. Parc. Però, a més, la formació és imprescindible per complementària • Per augmentar l’assistència a les trobades aconseguir que els voluntaris puguin ser agents Entrevista Valoració de la formació i decisió de voluntaris, s’ha procurat que tinguin un multiplicadors del missatge de la conservació i d’incorporar-se o no. programa interessant i utilitzar metodologies dinàmics en l’acció ambiental. actives i participatives. • Per afavorir la participació i augmentar Dins aquest programa s’estableixen tres grans el nombre d’opinions i suggeriments dels moments: la formació inicial, l’específica i la voluntaris, s’ha introduït la possibilitat de complementària. Formació Iniciall Formació específica fer valoracions en línia utilitzant diferents metodologies que permeten recollir tant Formació inicial aspectes quantitatius com qualitatius. És la formació que reben les persones interessades Trobades a formar part del projecte abans de la signatura del compromís. S’entén com una oportunitat que Amb el nou funcionament per anys, l’objectiu, el els permet conèixer Collserola, la seva gestió i, més paper i, per tant, el contingut de les trobades han en concret, el projecte Voluntaris de Collserola. variat. Així, s’han deixat per al desembre, el final del període, la valoració de l’any i la informació sobre El procés d’incorporació a Voluntaris té una pauta l’any següent, l’agraïment per la col·laboració amb establerta. Les persones que volen ser voluntàries el lliurament del diploma i el regal, el comiat dels han d’enviar a coordinació un qüestionari que voluntaris que marxen, i la signatura del compromís es pot trobar al web del Parc. Aquest 2012, fins per a l’any següent. D’aquesta manera, la trobada al començament de la formació inicial, que va de primavera permet tractar tots els aspectes que ser el 4 de febrer, se’n van rebre 58 sol·licituds. es consideren oportuns d’acord amb la marxa del Després, aquestes persones són convidades a fer projecte.. la formació inicial. Sessions de formació específica i de Per muntar l’itinerari d’observació de tasques planificació de cada persona, es van tenir en compte la seva disponibilitat de calendari i les seves preferències. En aquestes sessions, els voluntaris tenen Durant aquest període, els voluntaris també l’oportunitat de fer aportacions i suggeriments van poder participar en les sessions de formació relacionats amb la tasca en què col·laboren. complementària adreçades a la resta de voluntaris, Aquest any s’han fet 14 sessions d’aquest tipus, si hi havia places lliures. Així mateix, se’ls va 13 al gener i 3 a la tardor, perquè es va considerar convocar a la trobada de primavera, en què es va necessari amb l’entrada de noves persones fer amb ells la valoració del procés d’incorporació. voluntàries i la creació de nous grups de treball. De les 59 persones que van presentar la sol·licitud, Comissions 34 van decidir començar la formació inicial després de la sessió de presentació. D’aquestes, Durant aquest període no s’ha creat cap comissió 5 van acabar tot el procés,  de les quals es de treball. 110 Ús públic, divulgació i educació ambiental Memòria de gestió 2012 Formació complmentària “Senyals i històries de la van incorporar finalment a Voluntaris al setembre El programa de formació es desenvolupa en Guerra Civil a la Serra” del 01. sessions al llarg de l’any, de forma coordinada amb les altres activitats del projecte (trobades, tasques, Formació específica etc.). S’aconsella que cada voluntari faci com a mínim dues d’aquestes sessions. Se centra bàsicament en les necessitats que tenen els voluntaris a l’hora de desenvolupar la tasca de Aquest any s’han mantingut les tres tipologies o col·laboració amb el Parc. Cada tasca suposa una formats de sessions: sessió diferent que es dissenya conjuntament amb els tècnics de referència. Es fan al començament de • Sessions de treball. Es fan els dissabtes l’any i serveixen per parlar sobre tot allò associat a al matí, tenen una durada de quatre hores i la realització de la tasca: plantejament i objectius, combinen explicacions amb excursions per mètode de treball, tècniques utilitzades i registre diferents indrets del Parc. És el format de de les observacions. També serveixen per establir el sessió majoritari. calendari de l’any. Tot allò que s’acorda en un dia • Xerrades o taules rodones. Són sessions es recull al full del curs, un per a cada feina diferent. curtes, aproximadament de dues hores, que Aquest escrit, juntament amb el full de tasca, són intenten aprofundir en aspectes de la tasca els documents de referència indispensables durant dels voluntaris en concret, i de la gestió del el curs. territori en general. Es fan entre setmana, a la tarda, i no necessàriament al Parc. L’horari de les sessions permet fer una bona • Sessions de tast d’agenda. Aquestes planificació, però deixa poc temps per desenvolupar activitats formen part de l’agenda del Parc i algun tema més de fons relacionat amb la tasca. es fan majoritàriament els diumenges al matí. Això es deixa per a les sessions de formació Tracten sobre temàtiques d’interès general complementària. que també poden interessar als voluntaris. El 01 es van fer 14 sessions de formació específica, al Centre d’Informació o a Can Coll, els dies 14, 1, 3 i 31 de gener. El 18 de setembre PROGRAMA DE FORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA 01 i els dies 16 i 0 d’octubre se’n van fer tres més, DATA TITOL / FORMADOR/A TIPOLOGIA FORMAT dues de les quals tenien com a objectiu assegurar Els ocells que ens visiten a l’hivern el bon funcionament de les tasques arran de 19 febrer FAUNA TAST Roser Armendares, Tècnica del servei d’UPDEA D’AGENDA la incorporació de nous voluntaris, i la tercera, Animals i plantes: una parella inseparable preparar els guiatges del primer trimestre del 17 març FLORA i SESSIÓ DE Joan Ramon Cueto, Tècnic del servei d’UPDEA FAUNA TREBALL 013. Valldonzella: la vall de les torres HISTÒRIA- SESSIÓ DE 1 abril TREBALL Van participar en aquestes sessions set tècnics del Josep Maria Gelabert, Arxiver de Sant Feliu de Llobregat PATRIMONI SESSIÓ BÀSICA Parc i hi van assistir el 85,57 % dels voluntaris i Romiatges, pedalades i curses, o com compaginar ús i conserva- XERRADA les voluntàries. 19 maig ció a Collserola GESTIÓ Trobada de Isabel Raventós, Cap de Servei d’UPDEA Primavera. Formació complementària Senyals i històries de la Guerra Civil a la Serra: les bateries  juny antiaèries de Sant Pere Màrtir HISTÒRIA- SESSIÓ DE ÉÉs la que any rere any busca ampliar els TREBALL Guia del patrimoni de l’empresa ARKPADOC PATRIMONI coneixements que tenen els voluntaris sobre La ciutat a les portes del Parc SESSIÓ DE Collserola i sobre la gestió del territori en general 7 octubre Antoni Ardèvol, Tècnic del Servei d’Obres i Projectes del Parc GESTIÓ TREBALL (sistemes naturals, història, urbanisme, etc.), així AJORNADA AL 013! SESSIÓ BÀSICA com les seves habilitats. Aquest bagatge els ha Bolets de la Serra de permetre actuar com a voluntaris ambientals 5 novembre Marc Estévez, Micòleg, guia d’espais naturals i autor de diverses FLORA i TAST de Collserola. Participen en aquesta formació tant guies divulgatives sobre bolets, plantes i recursos silvestres en FAUNA D’AGENDA tècnics del Consorci del Parc de Collserola com general alguns formadors externs que aporten una visió Els reptes de la conservació d’un ENP SESSIÓ DE TRE- diferent sobre la serra i els seus reptes. 1 desembre Seán Cahil, Biòleg i investigador de l’EB del Parc. Sessió com- GESTIO BALL ESPECIAL i partida amb altres grups col·laboradors del Parc BÀSICA 111 Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola 3. ACTUACIONS El programa del 01 estava inicialment format del 3 de novembre de 011, que van fer els per vuit sessions, una de les quals es va haver coordinadors i els tècnics de referència, sobre la de suspendre per problemes del formador. De base dels resultats obtinguts i les valoracions fetes les set sessions que es van fer, quatre van ser de pels voluntaris a la trobada de primavera, es va treball; una, una xerrada, i les altres dues, de tast elaborar la llista de tasques per fer durant l’any i d’agenda. Les temàtiques van ser diverses: dues es van preparar les sessions de formació específica sessions sobre aspectes històrics i de patrimoni de i planificació. la serra, tres sobre el coneixement dels sistemes Grup de seguiment del creixement dels arbres de les repoblacionss naturals, i les dues restants, sobre temes diversos Al llarg de l’any 01 es van fer les tasques relacionats amb la gestió. Les han impartir un total següents: de set formadors. • Tasques de suport als tècnics del Parc en Han participat en aquestes sessions un total de l’atenció als visitants. Dins aquest bloc hi 47 persones, el 44,33 % del total de voluntaris ha el suport a l’atenció als visitants al Centre de l’any, cadascun dels quals ha fet, com a mínim, d’Informació i a Can Coll els caps de setmana, una sessió. El 3,58 % han fet dues sessions de i el guiatge d’itineraris a peu. formació o més. • Tasques de col·laboració en el manteniment i la millora del Parc. Dins Voluntaris de Collserola, un espai aquest bloc s’inclouen els treballs que tenen de col·laboració relació amb els sistemes naturals, com ara el seguiment del creixement dels arbres de El projecte de voluntariat facilita que les persones les repoblacions, la distribució de l’ailant i la voluntàries duguin a terme diferents tasques amb distribució dels arbres singulars. També n’hi les quals ajuden a difondre els valors del Parc i a ha de relacionats amb els elements construïts, mantenir i millorar aquest patrimoni. com ara la catalogació i el manteniment de les fonts, i la catalogació i el manteniment de A partir dels acords presos a la reunió de preparació les barraques de vinya. Finalment, s’observen Distribució mensual de les tasques desenvolupades pels Voluntaris duran el 01 Dilluns Dimarts Dimecres Dissabte Diumenge Atenció al visitant al CI 1a Atenció al visitant a CC Prèvia Guiatge d’itineraris a peu. Sèniors * Prèvia Guiatge d’itineraris a peu setmana Seguiment del creixement dels arbres de les repoblacions  Guiatge d’itineraris a peu * Atenció al visitant al CI Catalogació i manteniment de barraques Atenció al visitant a CC a Catalogació i manteniment de vinya 1 Distribució de l’ailant setmana de barraques de vinya 3 Neteja de zones 1 Catalogació i manteniment de barraques de * Prèvia Guiatge d’itineraris a peu vinya  Guiatge d’itineraris a peu Atenció al visitant al CI 3a Revisió i manteniment de Revisió i manteniment de la senyalitza- la senyalització dels itinera- Guiatge d’itineraris a peu. ció dels itineraris a peu 1 Atenció al visitant a CC setmana ris a peu  Sèniors * Prèvia Guiatge d’itineraris a peu Catalogació i manteniment de fonts Guiatge d’itineraris a peu Atenció al visitant al CI 4a Seguiment del creixement dels arbres de Distribució dels les repoblacions 1 Atenció al visitant a CC setmana arbres singulars * Prèvia Guiatge d’itineraris a peu Neteja de zones  Guiatge d’itineraris a peu * Els dies concrets de les sortides prèvies del Guiatge d’itineraris a peu i el mateix guiatge es pacten a començaments de l’any. El mateix passa amb les sortides del grup de Revisió i manteniment de la senyalització dels itineraris a peu 112 Ús públic, divulgació i educació ambiental Memòria de gestió 2012 tasques que deriven de l’ús del Parc, com la Comunicació revisió i el manteniment de la senyalització dels itineraris a peu i la neteja de les diferents Comunicació interna zones. L’existència d’una bona comunicació interna L’augment del nombre de voluntaris al mes de és un dels requisits indispensables per al bon setembre va fer possible crear nous grups de funcionament d’un projecte com aquest, en què treball i reforçar-ne alguns d’existents. hi ha implicat un nombre força gran de persones. En la major part dels casos, la comunicació és Com altres anys, es van crear o actualitzar tots els directa, via telefònica o electrònica. Els dies que documents relacionats amb la realització de les hi ha tasca, formació o trobades, també es dóna el diferents tasques. contacte personal. Grup de neteja de zones En total, el 2012 s’han dut a terme 210 Voluntaris de Collserola disposa d’un canal de actuacions, entre serveis mensuals i comunicació més formal, L’informatiu, que recull col·laboracions especials. El 65,71 % dels tota la informació vinculada al funcionament del voluntaris hi han participat entre el 76 i el col·lectiu: l’agenda, el programa de treball, la crònica 100 % dels dies. de les trobades i dels diferents esdeveniments, la feina feta, etc. Té una periodicitat d’entre un i dos Col·laboracions especials mesos, i al llarg del 01 se n’han fet cinc. Al llarg del curs, organitzades pel Parc o en El funcionament del projecte de vegades requereix col·laboració amb altres entitats, es fan diferents enviar documents o informacions puntuals activitats de divulgació adreçades al públic en que no es poden recollir dins la temporalitat de general. Normalment, es demana a Voluntaris L’informatiu. Llavors cal fer trameses especials, de Collserola que donin suport a l’organització per exemple amb les invitacions a col·laborar en d’aquestes activitats, i des de coordinació es valora els dies especials, les convocatòries lligades a en cada cas la tasca que cal fer. trobades i formacions, etc. Un cop en funcionament el nou web del Parc, un dels objectius de l’any era activar el web COL·LABORACIIONS ESPECIALS 01 Matinals temàtiques. Normalment es fan Can Coll i cal donar suport a l’equip que coordina les activitats i/o ampliar el nombre de voluntaris habitual. «Els ocells que ens visiten a l’hivern» (19 de febrer). Sessió del tast d’agenda adreçada al públic en general, a la qual es recomanava que assistissin els voluntaris. Hi van participar 7 persones. Dies especials Jornada «La vinya i el vi» (3 de juny). Hi van col·laborar les 3 persones que els tocava aquell dia. Festa dels Ocells (7 d’octubre). Hi van col·laborar, a més de les 3 persones que feien el servei habitual, 4 voluntaris més. Participació del Parc en el Dia de les Muntanyes (11 de desembre). Els voluntaris d’un dels grups van col·laborar en aquest esdeveniment en nom del Con- sorci. Sortides de l’Agenda d’acti- vitats del Parc «De Can Coll al turó de l’Ermetà». Com en anys anteriors, un grup de dos voluntaris ha fet aquest guiatge especial el dia 7 de maig, amb 6 persones.. Aplec de Sant Medir CCom en anys anteriors, el Parc es va implicar en l’organització d’aquest aplec. Per aquest motiu es va demanar a Voluntaris que formessin part dels equips 3 de març de control i informació als participants que hi havia a la zona. Hi van participar 5 voluntaris. «Col·laborem amb el Parc» Jornada de seguiment i Aquesta iniciativa es fa en el marc del projecte de la gestió participada de la riera de Vallvidrera, i Voluntaris de Collserola hi col·laboren en la coordinació. neteja. 4 de novembre Normalment, els voluntaris que hi participen són majoritàriament del grup de treball de neteja de zones. Hi van col·laborar 6 voluntaris. Suport a l’entitat Galanthus en l’actuació a la font de la Marquesa. Els dies 9 de juny i 15 de setembre (aquest darrer en el marc de la Festa Major d’Horta), Altres es va fer la recuperació i l’adequació d’aquest indret amb la construcció d’una bassa. L’actuació, que tenia com a objectiu ajudar en el manteniment de la població d’amfibis, es va fer amb el suport del coordinador de cap de setmana i un grup total de 7 voluntaris. 113 Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola 3. ACTUACIONS Feina realitzada en cada tasca durant l’any 01 Tasques de suport als tècnics del Parc en l’atenció al visitant Dins d’aquest bloc hi trobem el suport a l’atenció al visitant en el Centre d’Informació i a Can Coll els caps de setmana, i el guiatge d’itineraris a peu. Els tres grups que fan aquesta tasca, han donat suport als tècnics del Centre d’informació i han fet diverses activitats: - Suport al taulell d’informació (4 dies) Suport a l’atenció al visitant al Centre d’Infor- - Itineraris pels voltants del centre: 10 passejades guiades a la serra d’en Cardona acompanyats amb 52 visitants.; 3 passejades guiades a La Budellera mació amb 19 visitants.; 2 passejades guiades al camí de l’alzinar amb 15 persones.; 14 passejades a la zona del pantà de Vallvidrera- Can Llevallol - font de l’Espinagosa amb un total de 131 visitants; 3 sessions de vídeo dins del Centre amb 15 persones. - També s’han fet observació d’ocells a la menjadora durant el període febrer- abril i el mes de desembre. Han estat un total de 6 dies amb 14 visitants. Els quatre grups de voluntaris que hi ha en aquest centre han donat suport als tècnics, i han realitzat les diferents activitats: Suport a l’atenció al visi- - 50 visites guiades a la masia amb 719 visitants tant al CEA Can Coll - Itineraris pels voltants del centre: 9 passejades guiades a la font de Sant Pau amb 116 persones ; 3 passejades al puig de la Guàrdia amb 11 persones; 8 visites a la Feixa dels Ocells amb 108 persones durant els mesos de gener- abril i novembre- desembre; També han donat suport a les visites guiades a la granja alguns dies i han regat el jardí de les papallones, el lledoner dels 0 anys de Voluntaris i d’altres zones durant els mesos de més calor. Guiatge d’itineraris a peu Els 5 grups d’Itineraris a peu: Carenes, Nou, Urbanisme, Valls i Sèniors han preparat i realitzat 35 sortides guiades i en les que han participat un total de 644 persones. Enguany s’han proposat 9 de noves i en algunes s’han fet modificacions respecte les sortides d’anys anteriors. Tasques de col·laboració en el manteniment i la millora del Parc: Dins d’aquest bloc tenim les que tenen relació amb els sistemes naturals com: el seguiment del creixement dels arbres de les repoblacions, la distribució de l’ailant i la distribució dels arbres singulars. També hi ha les relacionades amb els elements construïts, com la catalogació i el manteniment de les fonts, i la catalogació i el manteniment de les barraques de vinya. Per últim, hi ha les que es deriven de l’ús del parc com la revisió i el manteniment de la senyalització dels itineraris a peu i la neteja de zones. Seguiment del creixement Durant l’any els dos grups que fan aquesta tasca han fet: dels arbres de les repo- El manteniment i el seguiment del creixement dels arbres dels transsectes T i T3 de la repoblació de la Font de la Beca i els T1, T i T3 de Can Baró. blacions Han buscat i recuperat els 3 transsectes de Torre Baró, un de Penitents i un dels del Forat del Vent. Aquest grup de voluntaris, el mes de febrer i març van fer arrencada d’ailants joves a la zona de sota de Can Castellví. Distribució de l’Ailant La resta de l’any han estat fent el control i recerca de focus d’ailants a les pistes de la Xarxa Bàsica de Prevenció i Extinció d’incendis. Han revisat les de la zona B (B17 i B13), C (C17), D (D1,D11, D13 i D16) i han començat la zona E, on han fet 15 de les 18 pistes existents. En total, han trobat i tipificat 1 taques. Distribució d’arbres sin- El grup ha acabat de localitzar i catalogar els arbres singulars de la zona central de Collserola. Després han seguit pel municipi de Molins de Rei. En tot gulars el 01 s’han catalogat 61 arbres. El darrer ha estat el 138! Catalogació i manteni- Enguany han anat a fer la catalogació i el manteniment de les següents fonts i dels seus accessos: la font del Bisbe, la font de Can Gordi, la font d’En ment de les fonts Sert, la font Verdaguera, la font del Ferro Catalogació i manteni- Els tres grups que fa aquesta tasca han pogut localitzar, catalogar i fer el manteniment de les següents barraques, dels seus voltants i accessos: de la zona ment de les barraques de de Ca n’Oliveres (Sant Just Desvern) la B1, de la zona de Can Coscoll (Sant Just Desvern) la B4, de la Font del Broll (Sant Feliu del Llobregat), les barraques vinya de vinya 1, , 3, 4, 5, 6 i 7, de la zona Samson (Sant Feliu del Llobregat) la B7, de la zona de Can Capellans (Molins de Rei) les barraques 1 i 4. Aquest dos grups al llarg del 01 han estat fent la neteja de diversos punts situats a: àrea propera al túnel de Vallvidrera, Torre Baró (dos dies), barraca de vinya de la font del Broll 3, sota del túnels de Vallvidrera, voltants de la font Muguera, prop de la finca de Can Catà ( dies), desmuntatge d’una barraca prop de Can Codina, carretera del cementiri de Collserola, carretera Cerdanyola- Horta, prop de la pista del Pas del Rei. Neteja de zones També han participat -els mesos de juny i setembre- en la col·laboració que Voluntaris de Collserola ha fet amb Galanthus (associació per a l’estudi, divulgació i actuacions diverses a favor del medi ambient) amb l’arranjament de la Font de la Marquesa i en la realització del Col·laborem a la riera de Vallvidrera, celebrat el mes de novembre. Enguany s’ha repassat i s’ha fet el manteniment de la senyalització dels diferents recorreguts: Els itineraris groc i blau de l’àrea de lleure de Sant Maria de Vallvidrera; Els itineraris groc i blau de l’àrea de lleure de Castellciuró; A l’àrea de lleure de Sant Pere Màrtir, s’ha marcat el plafó d’inici, la nova proposta Revisió i manteniment de de l’Itinerari vermell i s’ha canviat un tros del recorregut blau. A l’àrea de lleure de Santa Creu d’Olorda s’ha repassat l’itinerari blau. la senyalització dels itine- raris a peu També s’ha revisat si la informació que hi ha sobre el terreny és suficient per poder fer dues de les rutes que surten a les guies de la Diputació de Barcelona: La ruta de les ermites de la DIBA, La ruta Can Coll, un viatge al passat Finalment, també s’ha repassat l’estat de la senyalització que hi ha entre el Centre d’Informació i les poblacions de Cerdanyola del Vallès i Sant Cugat. 114 Ús públic, divulgació i educació ambiental Memòria de gestió 2012 Feina realitzada en cada tasca durant l’any 01 intern del projecte, coa que finalment ha estat Pel que fa a l’organització, s’ha possible. En aquest nou portal es poden trobar aconseguit: Tasques de suport als tècnics del Parc en l’atenció al visitant tots els documents relacionats amb l’organització Dins d’aquest bloc hi trobem el suport a l’atenció al visitant en el Centre d’Informació i a Can Coll els caps de setmana, i el guiatge d’itineraris a peu. i generats sobre els diferents eixos del projecte: • Ha augmentat el nombre de voluntaris, un fet Els tres grups que fan aquesta tasca, han donat suport als tècnics del Centre d’informació i han fet diverses activitats: tasques, formació i participació. que ha permès optimitzar el funcionament - Suport al taulell d’informació (4 dies) Suport a l’atenció al del projecte, poder fer grups més nombrosos visitant al Centre d’Infor- - Itineraris pels voltants del centre: 10 passejades guiades a la serra d’en Cardona acompanyats amb 52 visitants.; 3 passejades guiades a La Budellera A la trobada de primavera ja es va poder donar a —quan això no ha suposat problemes mació amb 19 visitants.; 2 passejades guiades al camí de l’alzinar amb 15 persones.; 14 passejades a la zona del pantà de Vallvidrera- Can Llevallol - font de l’Espinagosa amb un total de 131 visitants; 3 sessions de vídeo dins del Centre amb 15 persones. cadascun dels voluntaris el nom i la clau d’accés de mobilitat— i ampliar els grups d’entre - També s’han fet observació d’ocells a la menjadora durant el període febrer- abril i el mes de desembre. Han estat un total de 6 dies amb 14 visitants. a aquest web, al qual s’accedeix a través del web setmana. Els quatre grups de voluntaris que hi ha en aquest centre han donat suport als tècnics, i han realitzat les diferents activitats: del Parc. Després d’un període inicial de proves, • Ha millorat el compliment del compromís. Suport a l’atenció al visi- - 50 visites guiades a la masia amb 719 visitants els voluntaris han valorat molt positivament la • S’ha compatibilitzat aquest compliment amb tant al CEA Can Coll - Itineraris pels voltants del centre: 9 passejades guiades a la font de Sant Pau amb 116 persones ; 3 passejades al puig de la Guàrdia amb 11 persones; implantació d’aquest nou mitjà de comunicació. la col·laboració en diferents esdeveniments 8 visites a la Feixa dels Ocells amb 108 persones durant els mesos de gener- abril i novembre- desembre; També han donat suport a les visites guiades a que organitza el Consorci, un fet que, en la granja alguns dies i han regat el jardí de les papallones, el lledoner dels 0 anys de Voluntaris i d’altres zones durant els mesos de més calor. Difusió del projecte general, és ben valorat pels voluntaris. Guiatge d’itineraris a peu Els 5 grups d’Itineraris a peu: Carenes, Nou, Urbanisme, Valls i Sèniors han preparat i realitzat 35 sortides guiades i en les que han participat un total de • Ha millorat la difusió del projecte a altres Eines de comunicació interna: web del Projecte i 644 persones. Enguany s’han proposat 9 de noves i en algunes s’han fet modificacions respecte les sortides d’anys anteriors. La pàgina web del Parc de Collserola és una entitats de l’àmbit del voluntariat ambiental Informatiu dels voluntaris de les finestres obertes a la ciutadania en què es i altres àmbits. La participació en actuacions Tasques de col·laboració en el manteniment i la millora del Parc: poden trobar diferents informacions. Voluntaris d’altres entitats i en entitats com la XVAC Dins d’aquest bloc tenim les que tenen relació amb els sistemes naturals com: el seguiment del creixement dels arbres de les repoblacions, la distribució de l’ailant i la distribució dels arbres singulars. També hi ha les relacionades amb els elements construïts, com la catalogació i el manteniment de les fonts, i la catalogació i el manteniment de les barraques de vinya. de Collserola hi té un espai reservat dins l’apartat o el programa Grundtvig donen visibilitat al Per últim, hi ha les que es deriven de l’ús del parc com la revisió i el manteniment de la senyalització dels itineraris a peu i la neteja de zones. «Participa-hi». projecte. Seguiment del creixement Durant l’any els dos grups que fan aquesta tasca han fet: • S’ha col·laborat en la creació de documents dels arbres de les repo- El manteniment i el seguiment del creixement dels arbres dels transsectes T i T3 de la repoblació de la Font de la Beca i els T1, T i T3 de Can Baró. Un altre mitjà de difusió important és el butlletí i recursos sobre la gestió i la formació del blacions Han buscat i recuperat els 3 transsectes de Torre Baró, un de Penitents i un dels del Forat del Vent. del Parc, de periodicitat trimestral, amb una voluntariat ambiental. Aquest grup de voluntaris, el mes de febrer i març van fer arrencada d’ailants joves a la zona de sota de Can Castellví. secció de difusió anomenada «Voluntariat al • Un aspecte que cal millorar és la informació Parc» en què s’expliquen els esdeveniments més que tenen els grups del pas dels futurs Distribució de l’Ailant La resta de l’any han estat fent el control i recerca de focus d’ailants a les pistes de la Xarxa Bàsica de Prevenció i Extinció d’incendis. Han revisat les de la zona B (B17 i B13), C (C17), D (D1,D11, D13 i D16) i han començat la zona E, on han fet 15 de les 18 pistes existents. remarcables del curs, al mateix temps que es fa voluntaris quan observen les diferents tasques. En total, han trobat i tipificat 1 taques. difusió del projecte. Distribució d’arbres sin- El grup ha acabat de localitzar i catalogar els arbres singulars de la zona central de Collserola. Després han seguit pel municipi de Molins de Rei. En tot Pel que fa als eixos centrals: gulars el 01 s’han catalogat 61 arbres. El darrer ha estat el 138! Vinculada al butlletí, hi ha l’agenda del Parc, en Catalogació i manteni- Enguany han anat a fer la catalogació i el manteniment de les següents fonts i dels seus accessos: la font del Bisbe, la font de Can Gordi, la font d’En què es difonen les activitats que fan els voluntaris Formació ment de les fonts Sert, la font Verdaguera, la font del Ferro dins l’àmbit de les tasques de suport a l’atenció Catalogació i manteni- Els tres grups que fa aquesta tasca han pogut localitzar, catalogar i fer el manteniment de les següents barraques, dels seus voltants i accessos: de la zona als visitants, tant les que fan als centres de Sembla que el model de formació inicial està ment de les barraques de de Ca n’Oliveres (Sant Just Desvern) la B1, de la zona de Can Coscoll (Sant Just Desvern) la B4, de la Font del Broll (Sant Feliu del Llobregat), les barraques visitants com les sortides guiades a peu. Per fer força consolidat, tot i que caldrà revisar-ne alguns vinya de vinya 1, , 3, 4, 5, 6 i 7, de la zona Samson (Sant Feliu del Llobregat) la B7, de la zona de Can Capellans (Molins de Rei) les barraques 1 i 4. propaganda d’aquestes últimes també s’editen aspectes, com ara l’encaix en el nou calendari Aquest dos grups al llarg del 01 han estat fent la neteja de diversos punts situats a: àrea propera al túnel de Vallvidrera, Torre Baró (dos dies), barraca uns cartells informatius que es col·loquen als anual. de vinya de la font del Broll 3, sota del túnels de Vallvidrera, voltants de la font Muguera, prop de la finca de Can Catà ( dies), desmuntatge d’una barraca prop de Can Codina, carretera del cementiri de Collserola, carretera Cerdanyola- Horta, prop de la pista del Pas del Rei. centres del Consorci. Els pòsters divulgatius de les Neteja de zones També han participat -els mesos de juny i setembre- en la col·laboració que Voluntaris de Collserola ha fet amb Galanthus (associació per a l’estudi, sortides que es fan entre setmana els pengen els Encara que el model de formació complementària divulgació i actuacions diverses a favor del medi ambient) amb l’arranjament de la Font de la Marquesa i en la realització del Col·laborem a la riera de mateixos voluntaris en centres d’activitats per a la funciona en línies generals, cal continuar millorant Vallvidrera, celebrat el mes de novembre. gent gran. l’assistència a les sessions. Amb vista al 013, s’han Enguany s’ha repassat i s’ha fet el manteniment de la senyalització dels diferents recorreguts: Els itineraris groc i blau de l’àrea de lleure de Sant Maria de recollit per diferents vies i en diferents moments Vallvidrera; Els itineraris groc i blau de l’àrea de lleure de Castellciuró; A l’àrea de lleure de Sant Pere Màrtir, s’ha marcat el plafó d’inici, la nova proposta Revisió i manteniment de de l’Itinerari vermell i s’ha canviat un tros del recorregut blau. A l’àrea de lleure de Santa Creu d’Olorda s’ha repassat l’itinerari blau. Durant aquest curs, el projecte Voluntaris de suggeriments de temes per tractar per assegurar la senyalització dels itine- També s’ha revisat si la informació que hi ha sobre el terreny és suficient per poder fer dues de les rutes que surten a les guies de la Diputació de Collserola ha aparegut a tots els mitjans (premsa, que siguin interessants per als participants. raris a peu Barcelona: La ruta de les ermites de la DIBA, La ruta Can Coll, un viatge al passat ràdio) i s’han fet notes a les xarxes socials per Finalment, també s’ha repassat l’estat de la senyalització que hi ha entre el Centre d’Informació i les poblacions de Cerdanyola del Vallès i Sant Cugat. difondre les activitats de l’agenda del Parc. Participació Balanç del curs Si bé l’assistència a les trobades s’ha mantingut en els paràmetres d’anys anteriors, ha augmentat Al començament de l’any es van establir uns sobretot les eines amb què els voluntaris han objectius. Un cop revisats els resultats, i tenint pogut fer suggeriments i donar la seva opinió. en compte les valoracions fetes pels tècnics de Caldrà seguir en aquesta línia. referència, els voluntaris i els coordinadors, el balanç és el que s’exposa a continuació. 115 Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola 3. ACTUACIONS Alguns dels nous voluntaris que s’han incorporat Tasques La difusió aquest 2012 i sessió de formació complementària a Valldonzella • Ha augmentat el nombre de grups de treball i S’ha aconseguit augmentar la relació amb altres el de voluntaris d’alguns grups. col·lectius afins gràcies a la realització conjunta • Ha millorat la distribució dins el calendari. Ara de sessions especials i a la trobada d’entitats hi ha més grups entre setmana. col·laboradores. El fet de formar part de la XVAC • S’ha creat un banc de tasques diverses, permet explicar el projecte en diferents fòrums i interessants i útils que poden respondre als contextos. diferents interessos i habilitats dels voluntaris i les voluntàries, i que alhora són útils per al Programes de voluntariat Parc. ambiental coorporatiu Relació FFa temps que moltes empreses, d’acord amb els seus treballadors, i a més de l’activitat productiva, Es tracta d’un aspecte que, tot i quedar immers volen aprofitar i canalitzar el seu potencial en enmig dels altres temes, és molt important per benefici de les necessitats socials i ambientals a tots els components del projecte pel que té de de la comunitat en què treballen. Això és el que necessari per funcionar i pel que té d’objectius pretén el voluntariat corporatiu, un tipus de que cal aconseguir. En general, la relació que s’ha voluntariat que s’emmarca dins la responsabilitat establert entre els coordinadors, els tècnics de social empresarial. referència, els formadors i tots els voluntaris és molt bona. Aquesta és una de les bases dels bons El voluntariat corporatiu es pot desenvolupar en resultats obtinguts. molts camps, un dels quals és l’ambiental. Es pot concretar en la realització continuada d’accions, Pel que fa a les eines d’actuacions puntuals o de dies del voluntariat. En tots aquests casos, les empreses posen a la La comunicació disposició dels empleats hores dins la jornada laboral perquè desenvolupin aquestes actuacions, En aquests moments, es pot parlar d’una i es fan càrrec del cost que poden suposar aspectes comunicació gairebé immediata amb gairebé el 90 com ara el transport i les dietes. % dels participants. Els mitjans en línia són una bona eina en aquest sentit. El funcionament del Tenint en compte la proximitat de Collserola a web intern ha contribuït notablement a la millora molts centres empresarials, fa anys que algunes de la comunicació i al traspàs d’informació. Pel d’aquestes entitats visiten la serra amb els seus que fa a la comunicació directa, és suficient per treballadors per fer aquest tipus de voluntariat. funcionar. Atès que un dels objectius del Consorci és divulgar Accions de voluntatiat ambiental corporatiu desenvolupades durant el 01 Data Empresa Actuació Lloc Motiu de l’actuació Persones Difusió Zurich Insurance PLC, su- Arrencada al·lòctona: seder i Voltants àrea de Zurich Global Community Week Web del Parc 17/04/1 cursal a Espanya rosella de Califòrnia lleure de Can 5 Cuiàs («Fem realitat el canvi entre tots») Butlletí 96 Arrencada de canya, selecció Dia Mundial del Medi Ambient 08/05/1 Ricoh España SLU d’àlbers i oms petits, selecció Riera de Sant Web del Parc de branques dels àlbers i oms Medir (prop de («Ecoacció 01. La nostra Terra, el 7 petits, recollida de deixalles pça. Rotary) nostre demà») Butlletí 96 Condicionament font, recinte Web del Parc 05/10/1 Fundación Telefónica i accessos, arrencada raïm de Font de Sant Dia del Voluntari a Fundación Telefó- moro Ramon nica 31 Facebook, Twitter 11/10/1 Bovis Lend Lease Arrencada raïm de moro, reco- Prop de Web del Parc llida de deixalles Vallvidrera Dia de la Comunitat 7 116 Ús públic, divulgació i educació ambiental Memòria de gestió 2012 els valors del Parc i implicar la ciutadania en la Accions de voluntariat realitzades en el programa “Col·laborem amb el Parc” gestió d’un ENP, és interessant donar resposta a Entitat Actuació Lloc aquesta inquietud. Agrupament Damián de Veuster Arrencada de figa de moro Ctra. de les Aigües SE del Foment Martinenc Manteniment font d’en Güell Font d’en Güell Aquest tipus d’activitats serveixen perquè les persones, procedents de diversos ambients laborals, Galanthus + Districte Horta-Guinardó + Arranjament de la font de la Marquesa: s’acostin a la serra d’una manera diferent i puguin AV Horta + Consell de la Joventut d’Horta- Guinardó + Voluntaris desmuntatge de banyeres Font de la Marquesa viure una experiència original i responsable amb el seu entorn. Arrencada de Phytolacca, neteja d’esco- GAF de Depana Adena WWF cells i asprada d’arbres plantats, recollida Torrent de Can Coll de deixalles Cal tenir en compte tot un seguit d’aspectes que La Llavor + Fundació Ared Diverses actuacions a la finca per netejar i Finca C. Saldes  (prop de es comparteixen amb les empreses i amb els reduir el risc d’incendi St. Genís dels Agudells) treballadors: Projecte Hàbitats + La Fàbrica del Sol Neteja de la riera de Vallvidrera Can Borrull AMPA Escola Saltells (Cerdanyola) Arranjament de la font de Can Lloses Font de Can Lloses • Abans de començar l’actuació sempre hi ha una introducció sobre Collserola, el Parc i la seva gestió. Per fer-ho, s’utilitza l’exposició del Centre d’Informació o la permanent de Can Foment Martinenc col·laborant amb el Parc Actuació de Voluntariat Coorporatiu de l’empresa Coll. del projecte Voluntaris de Collserola. Zurich Insurance plc • Les actuacions que es proposen sempre són tasques que es fan habitualment al Parc i que, En tots els casos es procura que tant les entitats per tant, tenen un sentit i una utilitat. com les persones a títol individual marxin amb un • Es procura que el nombre de persones no sigui coneixement més ampli dels valors de Collserola un perjudici per a la zona. i del que comporta la seva gestió. L’objectiu és • Normalment, l’actuació dura entre dues i tres sumar esforços i crear complicitats en la divulgació hores. de tots aquests aspectes, per tal d’arribar al volum El grup de voluntariat corporatiu sempre va més gran possible de població. acompanyat per un o dos tècnics del Parc. Per tal que la contribució a la gestió sigui real, a diferència Totes les col·laboracions es difonen al web i al de les entitats, els grups i les associacions que fan butlletí del Parc. algunes col·laboracions, les empreses paguen per fer aquestes actuacions. En aquests casos, els Col·laboracions periòdiques voluntaris tenen l’assegurança de responsabilitat civil del Consorci, com qualsevol altre usuari, i la Hi ha entitats amb les quals cada any s’acorda d’accidents, de la seva empresa. un pla i un calendari d’actuacions. Amb algunes d’aquestes, com la Lliga per a la Defensa del Totes les col·laboracions del voluntariat corporatiu Patrimoni Natural (Depana), Galanthus i Minyons es difonen al web, al butlletí del Parc i a les xarxes Escoltes i Guies de Catalunya, el Consorci té socials. formalitzada una relació amb un conveni de col·laboració. La secció excursionista del Foment Programes de col·laboració Martinenc de Barcelona visita el Parc dos cops amb entitats l’any i té apadrinada la font d’en Güell. JFa molts anys que algunes entitats i associacions L’objectiu en tots aquests casos —amb conveni col·laboren amb el Consorci al llarg de l’any en o sense— és anar més enllà de la realització diferents tasques a la serra, de forma periòdica o d’accions concretes i establir un intercanvi puntual. Aquestes accions s’han anat tipificant i continuat en diferents àmbits. agrupant sota el nom «Col·laborem amb el Parc». La major part de les actuacions es relacionen amb Col·laboracions puntuals la conservació i la millora del medi natural i els elements construïts. Per dur-les a terme s’aprofita A més a més de les entitats anteriors, al llarg de l’estructura tècnica i alguns dels recursos materials l’any sempre n’hi ha d’altres que visiten el Parc 117 Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola 3. ACTUACIONS per col·laborar en la seva millora. En aquests casos, Adena WWF, Alnus/CEPA, Depana, Fem Fònting i l’actuació que es proposa depèn de les seves Galanthus. característiques, del nombre de persones del grup i del lloc de procedència. Enguany hi ha hagut la La valoració de la trobada va ser molt positiva, de col·laboració puntual de La Llavor i de l’AMPA de manera que la intenció és que tingui continuació l’Escola Saltells. en el futur. Abans de la visita a Collserola es fa una reunió Programes de Gestió amb els responsables de l’entitat per acordar participada: La riera l’activitat i fer divulgació del Parc i la seva gestió. de Vallvidrera El dia de l’acció, un dels tècnics imparteix una breu xerrada informativa sobre Collserola i el Parc, La finalitat principal d’aquest projecte és recuperar i sobre els treballs de conservació i manteniment tant l’estat natural de la riera com l’interès social que requereix. L’objectiu és contextualitzar i valorar d’aquest espai, tot seguint les directrius que la feina que es farà a continuació. En alguns casos assenyala la Directiva marc de l’aigua (DMA), s’ha visitat l’exposició del Centre d’Informació. aprovada per la Unió Europea l’any 000. Moment de la Trobada d’entitats col·laboradores També es reparteixen fullets d’informació del Parc, Fem neteja, activitat del programa de gestió l’agenda trimestral i el butlletí. Es tracta d’un projecte que el Consorci comparteix participada de la riera de Vallvidrera amb la Universitat de Barcelona i l’Associació Trobada d’entitats Hàbitats – Projecte Rius, i en el qual participen veïns, organitzacions i entitats de la conca. Recollint la idea apuntada anys anteriors de fer una sessió de formació compartida entre els socis de S’hi han adherit els tres municipis per on passa la Depana i els participants en el projecte Voluntaris riera: el Districte Sarrià – Sant Gervasi (Barcelona), de Collserola sobre algun aspecte de la gestió del Sant Cugat del Vallès i Molins de Rei. A més, té Parc, l’1 de desembre d’aquest any es va fer un pas l’aprovació i l’auspici de l’Agència Catalana de més en aquesta direcció. l’Aigua (ACA). El Consorci va organitzar una trobada d’entitats Inclou dues línies de treball en paral·lel: col·laboradores que tenia com a objectiu crear un espai per facilitar el coneixement, l’intercanvi • Projecte de gestió participada de la riera d’experiències i la col·laboració mútua entre totes adreçat a la ciutadania i coordinat des del aquestes institucions, així com la formació i la Servei d’Ús Públic, Divulgació i Educació reflexió al voltant d’un tema de gestió. Per facilitar Ambiental. l’assistència a la trobada, es va canviar de seu i • Projecte executiu de restauració ambiental de dia de la setmana: en comptes de tenir lloc portat a terme des del Servei de Medi Natural a Depana (Barcelona) i entre setmana, com en del Consorci. edicions anteriors, es va fer al Centre d’Informació del Parc, i un dissabte. La gestió participada, a més de voler ser un referent com a model de gestió entre l’Administració local, A la primera part de la trobada, cada entitat va la universitat, una entitat sense ànim de lucre i les presentar i va comentar els projectes que duia a entitats ciutadanes locals amb caràcter voluntari, terme. A continuació, els seus representants van té els objectius següents: participar, juntament amb alguns participants en el projecte Voluntaris de Collserola, en una sessió • Sensibilitzar i formar els ciutadans de la zona de formació que, amb el títol «Els reptes de la pel que fa als valors i l’interès de la riera. conservació d’un ENP», va impartir Seán Cahill, • Promoure un procés de debat i reflexió al biòleg i investigador de l’Estació Biològica del voltant de la gestió de les rieres. Parc. Per tal d’assolir aquests objectius, es desenvolupa A més del tècnic del Consorci, hi van participar un programa de comunicació i educació ambiental, unes altres 10 persones, de 5 entitats diferents: adreçat a la ciutadania, que enguany ha inclòs 118 Ús públic, divulgació i educació ambiental Memòria de gestió 2012 dues activitats: canya, així com eliminar els rebrots de canya i reposar plantes, si és necessari. • «Fauna amagada a la riera de Vallvidrera». Sortida en què es combina Aquest any s’hi han fet dues inspeccions de l’aprenentatge sobre tècniques d’estudi dels seguiment, l’una a la primavera i l’altra a la tardor. espais fluvials amb la descoberta naturalística Això ha permès fer l’inventari d’arbres i arbustos d’alguns racons de la riera. Aquesta sortida que han sobreviscut des de la plantació del 008, s’emmarca en la programació d’activitats de i saber quin és l’estat de les sembres d’herbàcies, l’agenda del Centre d’Informació. de les possibles plantes al·lòctones que puguin • «Recuperar el camí de l’aigua». Exposició quedar a la zona i dels talussos reconstruïts, entre itinerant que mostra el procés participatiu i altres detalls sobre la recuperació ambiental de la les actuacions de restauració que s’han dut zona. a terme a la riera des del començament del projecte el 007. S’ha mostrat al vestíbul de A la tardor es va aprofitar per plantar-hi 5 verns, 5 Report 21 de l’Agenda 21 del Consorci Moment de la signatura al Saló de Cent de l’Ajuntament de Sant Cugat, al mes de gener; freixes i 15 sanguinyols, i també per netejar la zona, l’Ajuntament de Barcelona del Compromis al Centre Cívic Manuel Vázquez Montalbán, fent coincidir aquesta activitat amb el programa de ciutadà per a la sostenibilitat al mes d’abril, i a l’Estació Biològica del Parc la Setmana Europea de la Prevenció de Residus. durant una jornada organitzada conjuntament La jornada es va organitzar conjuntament entre el amb el CREAF. Consorci i l’Associació El Mussol, i es va convidar els socis d’aquesta entitat i el grup de neteja de Complementen l’exposició dos vídeos divulgatius: Voluntaris de Collserola. En total hi van participar una vintena de persones. • Recuperem la riera de Vallvidrera, en què s’expliquen les diferents fases i actuacions del Les zones on es va intervenir ja s’havien netejat projecte. en edicions anteriors, però tant els aiguats com els • Restauració fluvial a Collserola, que informa abocaments incontrolats fan necessària la neteja sobre les tècniques de bioenginyeria que es periòdica d’aquests indrets. fan servir per restaurar els talussos. Aquests dos vídeos es poden veure a la pàgina Programes de participació web del Parc. interna: Agenda 21 del Consorci En la línia de treball del projecte de gestió participada de la riera es va convocar una reunió, El Pla d’acció de l’Agenda 1 del Consorci, amb totes les entitats i les persones que han pres aprovat per la Comissió Executiva, és vigent fins al part en el procés participatiu des del començament, desembre del 013. Pel que fa al personal dedicat per mantenir-les informades sobre els detalls de al desenvolupament d’aquest pla, cal lamentar les intervencions ambientals a la riera. que, des del mes de març d’enguany, s’ha hagut de prescindir de la contractació parcial de la persona També es va informar en aquesta reunió sobre el que havia donat suport al tècnic responsable des conveni signat entre el Consorci i l’Associació El del 008, un fet que, inevitablement, ha repercutit Mussol, de la Floresta, per la rellevància que té en el programa de treball. en la implicació de la ciutadania organitzada en el projecte. Evidentment, es va convidar la resta Les tasques realitzades dins aquest projecte per d’entitats assistents a seguir aquest exemple. àmbits d’actuació són les següents: El Mussol és una entitat sense ànim de lucre que treballa per a la protecció del paisatge i la • Comunicació: S’han elaborat quatre sensibilització respecte del valor del medi natural butlletins de comunicació Report 1 amb i la sostenibilitat. notícies d’actualitat relacionades amb la sostenibilitat al Parc i l’entorn immediat. L’objectiu del conveni esmentat és fer el seguiment Aquests butlletins s’han enviat en format de les repoblacions que es van fer en una zona digital a tot el personal del Consorci i als concreta de la riera, després de l’extracció de la tècnics d’aquest àmbit dels municipis del Parc. 11 Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola 3. ACTUACIONS També se n’ha fet la versió impresa en DIN recollir aportacions dels signants sobre l’esborrany A3 per enganxar a les cartelleres del Centre del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat. d’Informació i de Can Coll. També, com a membre signant, es va participar • Gestió de residus: S’han continuat en la convenció celebrada al final de l’any i en els introduint algunes petites millores en la grups de treball per acabar de consensuar el text separació dels residus, tenint en compte els definitiu del compromís. resultats de l’ecoauditoria realitzada el 010. • Projectes i obres : Tenint en compte el 2. Seminari sobre la participació per la Protocol per a l’ambientalització de les obres sostenibilitat en l’àmbit del Parc Natural de la Serra de Collserola, aprovat el 011 a la primera Durant el primer semestre de l’any es va continuar Comissió Executiva del CPNSC, es procuren participant en aquest seminari, iniciat l’any anterior, introduir materials reciclats en els projectes consistent en la participació com a eina, estratègia que es duen a terme. Aquest any, destaquen i forma de relació per aconseguir la sostenibilitat la col·locació d’un paviment exterior fabricat ambiental, social i econòmica. a base de resines plàstiques reciclades com a alternativa a la fusta tradicional, i la El seminari es va organitzar en tres blocs, i enguany instal·lació d’una caldera de biomassa per a la s’ha treballat als dos últims calefacció de l’Estació Biològica del Parc. • Administració i contractació Es continua • «Com fer de la participació una estratègia». la tasca iniciada els anys anteriors d’incloure • «Com treballem? La metodologia». les clàusules socials i ambientals en la contractació d’obres i serveis. De la mateixa 3. Sessions formatives i altres actes manera, es fa el seguiment de la compra i el dins el programa Acció 21 consum del material d’oficina. Com a membres de la Xarxa de Pobles Aquest any, tècnics de diferents serveis han i Ciutats cap a la Sostenibilitat (XPCS), participat en diversos actes: es participa en dos dels grups de treball constituïts aquest any: • L’ecodisseny més enllà del producte, en • Consum responsable local i prevenció de què es van presentar les experiències sobre residus ecoedició i ecodisseny a l’entorn urbà i del • I Educació per la sostenibilitat Barcelona Centre de Disseny (BCD). • La xarxa de calor i fred al 22@, amb visita a Actuacions vinculades a les instal·lacions. l’Agenda 21 de Barcelona • Economia per a un planeta finit, conferència a càrrec de Tim Jackson, professor de El Consorci ha signat aquest any el nou Compromís desenvolupament sostenible a la Universitat Ciutadà per la Sostenibilitat, en el marc de de Surrey i director de Resolve. l’Agenda 1 de la ciutat de Barcelona, de manera • Benvinguts a la revolució urbana: ciutats que es ratifica l’acord de fa deu anys. Cal destacar productives i resilients, conferència a càrrec que s’ha participat activament en tot el procés de Jeb Brugmann, estrateg urbà i iniciador del d’elaboració d’aquest nou compromís. moviment mundial de l’Agenda 1 Local. Com a organització signant, el Consorci ha estat 4. Consell Medi Ambient convidat a participar en diferents equips de treball i Sostenibilitat i actes: Com a membre d’aquest consell, s’ha participat en 1. Nou Compromís Ciutadà per la la reunió plenària anual, a més d’assistir a la reunió Sostenibilitat extraordinària celebrada amb motiu del procés de participació ciutadana que es va endegar sobre el Es va participar, com a ponent, en una de les Programa d’Actuació Municipal (PAM). sessions dels diàlegs introductoris organitzades per 120 Ús públic, divulgació i educació ambiental Memòria de gestió 2012 Patrocini i responsabilitat EMPRESES QUE HAN PARTICIPAT AL PROGRAMA DE PATROCINI I RESPONSABILITAT social corporativa SOCIAL COORPORATIVA 01 I DESTINACIÓ DE L’APORTACIÓ ECONOMICA L’objectiu principal del programa de Patrocini del CPNSC és l’obtenció de suport tècnic i econòmic extern al pressupost propi del Consorci, així Aigües Ter - Llobregat com dur a terme accions que contribueixin Tasques de manteniment, conservació i divulgació del medi a millorar la situació del parc. Estableix tres natural del Parc. mesures diferenciades: mecenatge, patrocini i esponsorització. Per altra banda cada vegada Barcelona de Serveis Municipals (BSM, SA) més empreses desenvolupen programes de Tasques de manteniment, conservació i divulgació del medi responsabilitat social corporativa. Són empreses natural del Parc. que volen contribuir activament i voluntàriament a la millora social, econòmica i ambiental del CEMEX España seu entorn amb l’objectiu de millorar la seva Tasques de restauració d’espais degradats, manteniment, competitivitat i el seu valor afegit. conservació i divulgació del medi natural del Parc. De sempre, i encara més donada la conjuntura Cementiris de Barcelona, SA econòmica actual, el programa de Patrocini es Tractaments forestals de caràcter fitosanitari. perfila com un element indispensable per al suport econòmic d’alguns dels projectes que desenvolupa Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals el Consorci i així com per determinades accions Tasques de suport informatiu i difusió del Parc que es puguin desenvolupar al Parc. Enguany s’han renovat els compromisos establerts amb la major part d’empreses col·laboradores tot Formigons 92 i la complicada situació econòmica general. Tasques de restauració paisatgística i ambiental Destaquem els següents convenis: • Aquest és el dinovè any seguit de col·laboració Grup DIR amb Cementiris de Barcelona. L’aportació Senyalització i manteniment del circuit DiR-Collserola, al pas- seig de les Aigües. econòmica d’aquesta empresa permet desenvolupar part del tractament fitosanitari El Periódico de Catalunya (Ediciones Primera Plana) dels boscos de la serra. Destacar, a més que Espais per a la difusió de les activitats del Parc de Collserola. aquest any s’ha signat un segon conveni amb l’objectiu de col·laborar en la recuperació, com a sòl forestal, de la zona ocupada il·legalment Nomber, SL. Gestió Integral de Cementiris (Roques per barraques, de la vall del torrent d’en Blanques) Tapioles. Tasques de manteniment, conservació i divulgació del medi • Gràcies al conveni signat amb Nomber, natural del Parc. SL, s’han desenvolupat diferents estudis de seguiment de la fauna tals com el de l’esquirol Parc d’Atraccions del Tibidabo (PATSA) o el dels ratpenats de la Serra. Tasques de manteniment, conservació i divulgació del medi natural del Parc. • En conveni de col·laboració signat amb Formigons 92 ha permès recuperar la Torre de Collserola topografia d’un espai deteriorat situat al Activitats divulgatives i de promoció del Parc. principi de la carretera d’Horta a Cerdanyola on es va establir la planta de formigó de les obres de la construcció de la línia 5 del metro. Infraestructures i serveis a la Mobilitat, SA (TABASA) • Finalment, la presencia del Parc en alguns Tasques de manteniment, conservació i divulgació del medi mitjans de comunicació queda reforçada amb natural del Parc. la signatura dels convenis de col·laboració amb la Coorporació Catalana de Mitjans Audiovisuals o amb Ediciones Primera Plana 121 Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola 3. ACTUACIONS Centre de documentació i recursos educatius del Parc de Collserola (CDRE) DOCUMENTACIÓ El CDRE és el servei de documentació de suport descàrregues d’arxius en format pdf, corresponents a la gestió de Collserola. També és un servei a diferents documents que s’ofereixen des del El fons documental del CDRE està compost per: d’informació i documentació públic, obert des del CDRE (manuals d’ús de recursos educatius, guies 1993 a totes les persones i entitats que s’interessen de lectura, etc.). • Biblioteca Can Coll: Constitueix el fons per Collserola i que, coneixedores del Centre documental del CDRE. Actualment compta d’Informació, demanen un nivell més exhaustiu S’han deixat en préstec .685 documents, apartat aproximadament amb 7556 documents, d’atenció per motius d’estudi, investigació, etc. en el qual no es comptabilitzen les consultes a D’aquests, 15 són entrades noves. S’han la sala. S’han fet 1 donacions o intercanvis de expurgat  llibres que cal restar-los al Així mateix, el CDRE és el responsable de traslladar publicacions amb centres docents i entitats diverses, fons de l’any anterior. Catàleg accessible els objectius i la gestió del Parc a altres àmbits entre els quals destaquen els intercanvis amb el a http://www.parcnaturalcollserola. compromesos amb la cultura: biblioteques, centres Centre de Recursos Pedagògics Baix Llobregat V, cat/pages/acces-al-cataleg . La llista de de recursos pedagògics, col·lectius docents, serveis amb centres de documentació de parcs naturals novetats, d’edició bimensual, a http://www. de dinàmica educativa, centres d’estudis i serveis de Cadí-Moixeró, Delta de l’Ebre i Montseny, amb parcnaturalcollserola.cat/pages/novetats_ de documentació d’espais naturals protegits. el Centre de Desenvolupament Rural Integrat de cataleg Catalunya (Cedricat), etc. No hi ha hagut demanda • Bases de dades: Butlletí del La feina del CDRE s’estructura en tres apartats: de fotocòpies i continua augmentant la tramesa Parc(159 registres), a http://www. documentació, recursos educatius, i difusió i de documents electrònics; s’han enviat, com s’ha parcnaturalcollserola.cat/pages/acces_ coordinació. comentat més amunt, 200 arxius (bibliografies o butlleti documents digitals). • Llibres infantils i juvenils de suport Documentació a projectes d’educació ambiental (101 Continua la digitalització progressiva de la llibres). Durant el 01, el CDRE ha atès 30 consultes, documentació anterior al 005 (fullets divulgatius • Recull de premsa de Collserola 2012. el 5 % de les quals han estat presencials, el 40 de campanyes diverses, fitxes de patrimoni, plafons És un arxiu de 10 notícies. % s’han resolt per correu electrònic, el 8 % per d’exposicions, materials educatius, etc.). Aquest • Fons digital: Plafons exposicions telèfon, una per correu postal i cap per fax. fons és aproximadament de 400 documents. Cal permanents i itinerants del Parc, materials destacar també que s’ha iniciat el canvi de format didàctics i fullets diversos d’elaboració Continua la progressió d’anys anteriors d’augment dels vídeos a DVD. pròpia, presentacions per a ordinador, fitxes de consultes rebudes i resoltes per correu patrimoni, etc. electrònic. L’indicador de la tendència a l’augment Dels 15 documents entrats en el fons, el 35 % • Publicacions periòdiques d’educació del servei per tramesa digital ve donat també pel han estat adquirits per compra, mentre que la i/o medi ambient: 36 títols. nombre de documents cedits per correu electrònic, resta procedeixen de donacions, intercanvis o • Recerca bibliogràfica adreçada que ha estat de 00 arxius. elaboracions pròpies. preferentment al personal tècnic del CPNSC i de municipis del Parc. El web és una eina indispensable d’accés als El Servei d’Alerta consisteix en la tramesa • Servei d’Alerta : Tramesa periòdica de serveis del CDRE. El catàleg del fons documental periòdica de correus electrònics al personal del correu electrònic adreçada a personal del ha rebut 398 visites, i la base de dades del butlletí CPNSC i l’empresa concessionària sobre entrades CPNSC i empresa concessionària sobre del Parc, 444 consultes. També destaquen les 3806 i documentació d’interès del CDRE i el servei de entrades i documentació d’interès del CDRE i servei de duplicats. • Grups de treball intern: Feina TIPOLOGIES DE CONSULTA AL CDRE DURANT EL 01 documental de suport a àmbits de treball intern Educadors: mestres (30%), professors secun- • Guies de Lectura: Des de 004 s’elaboren 32% dària i universitaris (16%) i altres (6%) seleccions de diversos documents d’interès Estudiants: universitaris (7%), Batxillerats i ci- pels nostres usuaris. cles formatius (6%) Tècnics CPC, Voluntaris, tècnics municipals (1%), documentalistes i CRPs (7%) i altres tècnics (4%) 57% 11% 122 Ús públic, divulgació i educació ambiental Memòria de gestió 2012 duplicats. Aquest servei (novetats bibliogràfiques, Collserola Contacontes, baguls d’expressió, RECURSOS EDUCATIUS notícies d’interès, oferiment de duplicats del fons motxilles de descoberta, etc. propi o d’altres, etc.) ha implicat la tramesa de Exposicions itinerants: Són recursos prop de 50 notícies. Exposicions itinerants per a la divulgació de diferents temàtiques d’interès i actualitat, eines idònies per a la dinamització i reflexió col.lectiva. Hi ha les Pel que fa als grups de treball intern, duen a terme «Paisatges nocturns de Collserola». Aquesta següents: una feina documental de suport en àmbits de exposició s’ha pogut veure als llocs següents: • «Paisatges nocturns de Collserola» treball intern. En aquest període s’ha continuat • «Els líquens, un món en miniatura» participant en el grup de treball que ha enllestit • Activitats organitzades per l’Associació Turó • «Conreus a Collserola» el Pla d’acció del SUPDEA 01-015. També Solidari (Cerdanyola del Vallès). • «Recuperar el camí de l’aigua: el s’ha participat en els grups de treball de disseny • Col·legi El Sagrer (Barcelona). pantà de Vallvidrera» • «Cuidem la terra, cuidem Collserola» i realització de recursos expositius que amplien • Punt d’Informació Juvenil del Districte Horta- la difusió de l’exposició permanent del Centre Guinardó. d’Informació (exemple: projecte d’exposició • Centre Cívic Manuel Vázquez Montalbán itinerant que ha d’ampliar els continguts sobre la (Vallvidrera, Barcelona). biodiversitat a Collserola). • Centre Cívic Sant Martí (Barcelona). Des del 004 s’elaboren les guies de lectura, «Els líquens, un món en miniatura» s’ha seleccions de diversos documents d’interès pogut visitar al Centre Cívic de la Creu d’en Blau per als usuaris disponibles a http://www. (les Planes, Sant Cugat del Vallès). parcnaturalcollserola.cat/pages/mostres. Les guies de lectura es reparteixen entre els usuaris L’exposició «Conreus a Collserola» s’ha pogut dels centres del Parc. També es difonen, i tenen veure a: Collserola Conta Contes: Materials bona acceptació, entre biblioteques de lectura en préstec per “portar Collserola” a l’aula, pública de l’àmbit de Collserola, biblioteques • Col·legi Virolai (Molins de Rei). a l’esplai, a la biblioteca, etc. En format de escolars, centres de documentació d’altres espais • Com a complement de l’exposició sobre el maleta o motxilla contenen llibres, dossiers naturals protegits de Catalunya, centres referents món agrari i les masies de Cerdanyola, de didàctics i materials d’animació a l’entorn de la natura i medi ambient. N’hi ha de temàtica d’educació ambiental, editorials i centres de l’Associació Turó Solidari (Cerdanyola del general i d’específiques. recursos pedagògics. Vallès). Aquest curs s’han preparat les actualitzacions de «Recuperar el camí de l’aigua: el pantà de reculls anteriors sobre plantes, aromes i remeis; Vallvidrera» ha visitat els llocs següents:: ratpenats i boscos. • Centre Cívic Manuel Vázquez Montalbán Finalment, en aquest apartat s’ha assistit a la sessió (Vallvidrera, Barcelona). formativa «Com trobar informació de qualitat • Sessió tècnica a Can Balasc. i treballar col·laborativament», organitzada • Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. conjuntament pel Consell de Coordinació Pedagògica de l’Ajuntament de Barcelona i L’exposició «Cuidem la terra, cuidem Cibernàrium. Collserola» i altres materials relacionats El Bagul d’Expressió: Màscares per (Bibliomòbil) han estat al Col·legi Virolai (Molins a disfressar-se d’animals característics de la Recursos educatius de Rei). fauna de Collserola, un recurs motivador, útil en àmbits d’educació formal i no formal. El CDRE, a més del servei de documentació de Collserola ContaContes suport a la mateixa gestió de Collserola, posa un èmfasi especial en els àmbits de la divulgació i Les maletes o motxilles Collserola Contacontes l’educació ambiental. En aquest sentit, s’ofereix s’han deixat en 50 ocasions, sobretot com a suport un servei de recursos pedagògics fruit del bagatge de les propostes educatives del Centre d’Educació i l’experiència acumulats pel Parc. Són materials Ambiental de Can Coll i per donar continuïtat a destinats als ajuntaments dels municipis de l’Any dels Boscos (011), així com per promoure Collserola, centres docents, associacions cíviques, projectes específics de centres docents i entitats. etc. Es tracta d’exposicions itinerants, maletes Destaquen en aquest període les maletes 123 Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola 3. ACTUACIONS RECURSOS EDUCATIUS específiques sobre bolets, contes d’hort i granja, centrades al Parc de Collserola i han visitat ocells, papallones, contes de nit i referents en diferents llocs de la serra. Aquestes demandes han Maletí de les Petjades : La fauna educació ambiental. comportat vuit reunions de preparació prèvia al no sempre és visible. Conjunt de motlles CDRE i préstec de recursos diversos (làmines, fitxes de petjades d’animals de Collserola, una Bagul d’expressió d’identificació, prismàtics, lupes, brúixoles, etc.). proposta més per conèixer la fauna a través dels seus rastres. Els baguls d’expressió s’han prestat en 14 ocasions, Així mateix, s’ha tutelat alguns estudiants en la major part com a suport de les propostes pràctiques que han donat suport a algunes educatives del Consorci, però també a entitats d’aquestes propostes (per exemple, elaborant amb projectes propis. Destaquen, concretament, informació sobre espècies invasores per a una els préstecs a les entitats següents:: classe de cinquè d’educació primària, fent reculls de contes, repassant itineraris, etc.). • Escola La Trama (Sabadell), com a suport a la metodologia per treballar per projectes. Difusió i coordinació • Centre de Recursos Pedagògics de Badalona, per a les escoles de la localitat durant el segon Difusió al web, presència a la trimestre del curs 011-01. xarxa • Fundació Universitària del Bages (Manresa), en una jornada de dinamització i innovació En aquest apartat es fa èmfasi en la divulgació dels Motxilles de Descoberta: Conjunt educativa. objectius i els plantejaments del Parc. Bàsicament, d’aparells i propostes didàctiques que animen a descobrir dinàmiques dels sistemes • Aula d’Ecologia Urbana (Ripollet), per a es detalla la presència a la xarxa del CDRE i les naturals de Collserola, adreçades sobretot a activitats d’educació ambiental en horari activitats que tenen com a eix central el treball l’ensenyament secundari. extraescolar. amb les biblioteques, els centres de recursos pedagògics, els col·lectius docents, els serveis Maletí de les Petjades municipals de dinàmica educativa, els centres d’estudis i els serveis de documentació d’altres Aquest maletí, que amplia el recurs del racó de espais naturals protegits. plàstica de la Casa dels Petits del Centre d’Educació Ambiental de Can Coll, ha estat demanat en L’any 011, amb el nou web, el CDRE va disposar préstec quatre vegades. de més continguts i un posicionament millor. I durant el 01 aquesta visibilitat s’ha consolidat. Motxilles de Descoberta Hi ha hagut un increment del 1 % d’ús respecte d’èpoques anteriors. Fins ara, les motxilles de descoberta s’havien deixat sobretot a nivells d’ensenyament secundari. Pel que fa al web, s’han actualitzat i ampliat els Aquest curs també s’han prestat per a projectes continguts de les etiquetes «Documentació» i d’educació infantil i primària, concretament s’han «Publicacions». Recursos associats a Propostes deixat en préstec en cinc ocasions com a suport a Mida: Són sol·licituds d’activitats a treballs de recerca de batxillerat, per a crèdits Així mateix, també s’ha continuat la presència educatives que, perquè no tenen cabuda dins de síntesi d’educació secundària, per a sortides a les xarxes socials, des de mitjan 011 amb un l’oferta de propostes educatives dels centres autoguiades a Collserola i per a treballs per compte a Facebook: «CDRE Parc de Collserola». del Parc, o perquè requereixen programes projectes de coneixement de l’entorn proper. Aquesta eina complementa el compte del Parc per específics, reben l’assessorament i el servei del als usuaris que volen aprofundir en temàtiques CDRE. El servei prestat es basa en els principis Recursos associats a Propostes a concretes: es recomanen, per exemple, reculls i l’experiència adquirida pels educadors del Mida bibliogràfics i es difonen experiències d’usuaris Parc, sobretot en la línia de treball de les que utilitzen els recursos del Parc. També segueixen propostes autoguiades. Aquest curs s’han atès 11 «Propostes a mida» que aquest compte altres centres de documentació de han implicat aproximadament uns 830 usuaris. medi ambient i altres espais naturals protegits. Corresponen a demandes d’entitats educatives diverses: escoles bressol, associacions de criança compartida, escoles d’infantil i primària, centres d’ESO, etc. Totes aquestes entitats han fet activitats 124 Ús públic, divulgació i educació ambiental Memòria de gestió 2012 Educadors en formació, educadors en FENT XARXA DIFUSIÓ I COORDINACIÓ actiu i centres de recursos pedagògics Una tasca engegada aquest període des del Difusió a la web, presència a la El CDRE ha estat present a 18 presentacions CDRE ha estat la d’elaborar un conveni amb la xarxa: A part de la web del Parc natural, de centre (amb mostra de recursos educatius Societat Catalana d’Educació Ambiental, també a: específics), amb la participació d’unes 150 SCEA, a través del qual es compartirà una part • Centres de documentació dels espais persones. També ha assistit a sessions de didàctica, del fons documental, tot potenciant l’accés a naturals protegits de Catalunya amb la participació d’uns 700 estudiants de materials útils pels professionals que treballen • Centres de documentació de parcs naturals ciències de l’educació, cicles formatius d’educació en àmbits d’ús públic i divulgació ambiental. de la Diputació de Barcelona infantil, cursos d’educador ambiental i Màster • RECIDA, xarxa de centres de documentació d’educació secundària. S’ha continuat participant a RECIDA, xarxa ambientals i d’espais naturals protegits de de centres de documentació ambientals i tot l’estat espanyo S’ha difós l’oferta de recursos pedagògics a les d’espais naturals protegits de tot l’estat • Directori de centres d’informació i reunions trimestrals de mestres de Can Coll i en espanyol. Continua una llista de distribució documentació ambiental del Ministeri reunions amb altres docents. Se’n poden consultar molt útil per conèixer i adquirir documents d’agricultura, alimentació i medi ambient les estadístiques a l’apartat 3.5.4, «El Curs al Parc: promoguts per administracions, per ampliar formació i capacitació». el fons, per solucionar dubtes tècnics, per compartir demandes i resolucions d’informació Amb educadors en formació En aquest període s’han començat a posar les dels usuaris, etc. L’oferiment i intercanvi de bases per a l’anomenada formació de formadors, duplicats és un servei força valorat pels nostres una línia de treball amplificadora. En aquest usuaris. sentit, s’han establert contactes amb dos centres de recursos pedagògics, amb el CDEC (Centre de Documentació i Experimentació en Ciències) Amb les biblioteques i amb grups de treball de mestres i professors diversos per aconseguir l’homologació de les Per tal d’ampliar la disponibilitat de les publicacions sessions formatives del Consorci a mèrits dins els editades sobre Collserola, especialment als currículums professionals de mestres i professors. municipis i districtes de Barcelona que tenen territori dins del Parc Natural, fa anys que es El CDRE també va acollir una sessió específica per planteja la feina d’intercanvi amb les biblioteques. Amb les biblioteques a Voluntaris de Collserola que, partint d’una mostra Aquest curs s’han mantingut contactes amb 6 de publicacions de Collserola, va generar un ric biblioteques: intercanvi d’experiències entre els participants. • Biblioteca de Sant Martí de Provençals Una novetat de les sessions de didàctica adreçades (Barcelona). a futurs mestres va ser incloure-hi l’ús de notícies • Biblioteca Ca n’Altimira (Cerdanyola). d’actualitat. Així, les poblacions de senglars, • Biblioteca Comarcal de Blanes. les deixalles, les activitats massives al Parc, etc. • Biblioteca de Ciència i Tecnologia de la UAB. van esdevenir temes de debat i oportunitats per • Biblioteca Collserola – Josep Miracle. plantejar activitats educatives motivadores. • Arxiu Històric de Roquetes – Nou Barris. També, a l’hora d’avaluar aquestes sessions s’ha Amb les activitats del Parc experimentat amb les valoracions en línia, que A les activitats especials del Parc han permès als estudiants universitaris iniciar-se en l’ús habitual que fan de les noves tecnologies Dins les activitats especials dels centres del Parc, i disposar d’eines per recollir més àmpliament les es preparen racons de contes i mostres de llibres opinions i les valoracions dels usuaris d’aquestes infantils i llibres relacionats amb el tema monogràfic activitats de l’activitat. Aquest any s’han organitzat activitats sobre ocells i ratpenats, i «La vinya i el vi». 125 4. Pressupost 2013 Consorci del Parc Natural de la Serra de de Collserola Pressupost d’ingressos per al 2013 A. Operacions corrents CAPÍTOL III TAXES, PREUS PÚBLICS I ALTRES INGRESSOS 2013 3400 INGRESSOS PER SERVEIS EDUCATIUS 54.000,00 € 34901 PREUS PÚBLICS PER OCUPACIÓ PRIVATIVA D’ESPAIS PÚBLICS 8.000,00 € 3490 PREUS PÚBLICS PER UTILITZACIÓ TEMPORAL DE LES INSTAL·LACIONS DEL PARC 5,00 € 34909 ALTRES PREUS PÚBLICS 5,00 € 36000 VENDES 15.000,00 € 39000 ALTRES INGRESSOS 63.814,00 € 39901 ANUNCIS DE CONCURRÈNCIA PÚBLICA 2.000,00 € TOTAL CAPÍTOL III 142.824,00 € CAPÍTOL IV TRANSFERÈNCIES CORRENTS 44000 TRANSFERÈNCIES D’ENTITATS PÚBLIQUES 5,00 € 45001 TRANSFERÈNCIES DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA 100.000,00 € 46100 TRANSFERÈNCIES DIPUTACIÓ DE BARCELONA 2.054.651,00 € 4601 TRANSFERÈNCIES FINALISTES AJUNTAMENT DE BARCELONA 74.129,50 € 460 TRANSFERÈNCIES FINALISTES AJUNTAMENT DE MOLINS DE REI 10.000,00 € 46400 TRANSFERÈNCIES AMB 2.054.651,00 € 47000 TRANSFERÈNCIES D’EMPRESES PRIVADES FINALISTES 5,00 € 47001 TRANSFERÈNCIES D’EMPRESES PRIVADES NO FINALISTES 42.000,00 € TOTAL CAPÍTOL IV 4.335.441,50 € CAPÍTOL V INGRESSOS PATRIMONIALS 5000 INTERESSOS 2.000,00 € 5001 INTERESSOS AJORNAMENT CONVENI CAN BARÓ 4.031,00 € 55000 CONCESSIONS 55.801,00 € TOTAL CAPÍTOL V 61.832,00 € Total operacions Corrents 4.540.097,50 € B. Operacions de capital CAPÍTOL VI ALIENACIÓ D’INVERSIONS REALS 61900 VENDA D’IMMOBILITZAT 100,00 € TOTAL CAPÍTOL VI 100,00 € CAPÍTOL VII TRANSFERÈNCIES DE CAPITAL 76100 TRANSFERÈNCIES DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA 270.348,00 € 7601 TRANSFERÈNCIES AJUNTAMENT DE BARCELONA 28.813,85 € 7604 TRANSFERÈNCIES AJUNTAMENT DE SANT FELIU DE LLOBREGAT 5,00 € 7609 TRANSFERÈNCIES ALTRES JUNTAMENTS 5,00 € 76400 TRANSFERÈNCIES DE L’ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA 270.348,00 € 77000 TRANSFERÈNCIES D’ENTITATS PRIVADES 5,00 € TOTAL CAPÍTOL VII 569.524,85 € Total operacions de capital 569.624,85 € Total pressupost d’ingressos 2013 5.109.722,35 € 128 Memòria 2012 Pressupost de despeses per al 2013 A. Operacions corrents CAPÍTOL I DESPESES DE PERSONAL 2013 0.90.10100 RETRIBUCIONS BÀSIQUES PERSONAL DIRECTIU 75.175,80 € 8.90.1000 SOUS DEL GRUP A1-FUNCIONARIS 29.189,08 € 8.90.1001 SOUS DEL GRUP A-FUNCIONARIS 12.832,40 € 8.90.1003 SOUS DEL GRUP C1-FUNCIONARIS 9.856,92 € 8.90.1004 SOUS DEL GRUP C-FUNCIONARIS 8.376,90 € 8.90.1006 TRIENNIS-FUNCIONARIS 11.491,92 € 8.90.1100 COMPLEMENT DESTINACIÓ-FUNCIONARIS 29.683,22 € 8.90.1101 COMPLEMENT ESPECÍFIC-FUNCIONARIS 67.207,14 € 8.90.1103 ALTRES COMPLEMENTS - FUNCIONARIS 34.964,47 € 8.90.1700 CONTRIBUCIONS A PLANS I FONS DE PENSIONS PERSONAL FUNCIONARI 1.400,00 € 8.90.13000 RETRIBUCIONS BÀSIQUES-PERSONAL LABORAL FIX 660.717,76 € 8.90.1300 ALTRES REMUNERACIONS-PERSONAL LABORAL FIX 1.200.288,25 € 8.90.13100 RETRIBUCIONS BÀSIQUES-PERSONAL LABORAL TEMPORAL 45.191,27 € 8.90.1310 ALTRES REMUNERACIONS-PERSONAL LABORAL TEMPORAL 85.430,69 € 8.90.13700 CONTRIBUCIONS A PLANS I FONS DE PENSIONS PERSONAL LABORAL 22.982,93 € 8.90.16000 SEGURETAT SOCIAL 706.145,26 € 8.90.16008 AJUTS SOCIALS 20.400,00 € 8.90.16009 FONS SOCIAL 105.197,27 € 8.90.1600 FORMACIÓ I PERFECCIONAMENT DEL PERSONAL 10.691,98 € 8.90.1605 ASSEGURANCES 24.308,74 € TOTAL CAPÍTOL I 3.161.532,00 € CAPÍTOL II DESPESES CORRENTS EN BÉNS I SERVEIS 1.17.0300 LLOGUER DE MAQUINÀRIA, INSTAL·LACIONS I UTILLATGE 1.000,00 € 4.90.0300 LLOGUER DE FOTOCOPIADORES 5,00 € 1.17.0400 LLOGUER DE MATERIAL DE TRANSPORT 5,00 € 1.17.0800 LLOGUER DE LA TORRE DE COLLSEROLA 11.500,00 € 1.17.1000 REPARACIÓ I MANTENIMENT DEL MEDI NATURAL 163.180,50 € 1.17.1001 MANTENIMENT INFRASTRUCTURES DE LLEURE 157.350,00 € 3.90.100 REPARACIÓ D’EDIFICIS I ALTRES CONSTRUCCIONS 95.000,00 € 1.17.1300 REPARACIÓ I MANT. DE MAQUINÀRIA, INSTAL·LACIONS TÈCNIQUES I UTILLATGE 500,00 € 1.17.1400 REPARACIÓ I MANTENIMENT D’ELEMENTS DE TRANSPORT 30.000,00 € 1.17.1500 REPARACIÓ DE MOBILIARI URBÀ I ÀREES LLEURE 5.500,00 € 4.90.1500 REPARACIÓ I MANTENIMENT MOBILIARI I EQUIPS D’OFICINA 9.005,00 € 4.90.1600 REPARACIÓ D’EQUIPS PER A PROCESSOS D’INFORMACIÓ 5.500,00 € 4.90.1601 MANTENIMENT PROGRAMES INFORMÀTICS 15.500,00 € 1.17.1900 REPARACIÓ I MANTENIMENT D’EQUIPS DE TELECOMUNICACIONS 4.000,00 € 9.90.1900 ALTRES REPARACIONS I MANTENIMENTS 5,00 € 9.90.000 MATERIAL D’OFICINA 7.000,00 € 1.17.001 PUBLICACIONS MEDI NATURAL 400,00 € .34.001 PUBLICACIONS CDRE 2.800,00 € 9.90.001 PUBLICACIONS ADMINISTRACIÓ GENERAL 1.800,00 € 4.90.00 CONSUMIBLES INFORMÀTICS I ALTRES MATERIALS 10.000,00 € 12 Consorci del Parc Natural de la Serra de de Collserola 9.90.100 CONSUM ELECTRICITAT 60.000,00 € 9.90.101 AIGUA 32.000,00 € 1.17.103 COMBUSTIBLES I CARBURANTS 37.000,00 € .34.103 GASOIL CALEFACCIÓ CAN COLL 11.000,00 € 1.17.104 VESTUARI TREBALLADORS MEDI NATURAL 4.500,00 € 9.90.106 PRODUCTES FARMACÈUTICS I MATERIAL SANITARI 350,00 € 1.17.107 EQUIPS DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL (EPI) 2.400,00 € 9.90.110 PRODUCTES DE NETEJA I HIGIENE PERSONAL 50,00 € 9.90.00 SERVEI DE TELEFONIA FIXA 35.000,00 € 9.90.01 POSTALS 7.000,00 € 9.90.0 TELEGRÀFIQUES 5,00 € 4.90.03 SERVEI D’INTERNET 6.500,00 € 9.90.05 TELEFONIA MÒBIL 8.500,00 € 9.90.09 MISSATGERIA 3.000,00 € 1.17.400 ASSEGURANCES DE VEHICLES 12.000,00 € 9.90.401 ASSEGURANCES D’EDIFICIS I INSTAL·LACIONS 14.200,00 € 9.90.40 ALTRES ASSEGURANCES 5,00 € 9.90.500 TRIBUTS ESTATALS 5,00 € 9.90.501 TRIBUTS DE LES COMUNITATS AUTÒNOMES 5,00 € 9.90.50 TRIBUTS DE LES ENTITATS LOCALS 700,00 € 0.90.601 REPRESENTACIÓ I PROTOCOL 7.000,00 € .34.60 COMUNICACIÓ I PUBLICACIONS 26.000,00 € 9.90.603 PUBLICACIONS A DIARIS OFICIALS 5.000,00 € 9.90.604 JURÍDICS, CONTENCIOSOS 2.000,00 € .94.608 VOLUNTARIS I PARTICIPACIÓ CIUTADANA 24.500,00 € 1.17.699 DESPESES DIVERSES MEDI NATURAL 4.500,00 € .34.699 DESPESES FUNCIONAMENT EQUIPAMENTS SERVEI D’UPDEA 12.000,00 € 3.337.699 DESPESES DIVERSES SERVEI DE PROJECTES I OBRES 300,00 € 9.90.699 DESPESES DIVERSES ADMINISTRACIÓ 950,00 € 1.17.700 SERVEI DE NETEJA DEL MEDI NATURAL 211.500,00 € 9.90.700 SERVEI DE NETEJA 80.000,00 € 9.90.701 SERVEI DE VIGILÀNCIA I SEGURETAT 98.380,00 € 4.90.709 ASSESSORAMENT INFORMÀTIC 30.500,00 € 1.17.706 ESTUDIS I TREBALLS TÈCNICS - MEDI NATURAL 5.000,00 € .34.706 ESTUDIS I TREBALLS TÈCNICS - EDUCACIÓ AMBIENTAL 5,00 € 3.337.706 ESTUDIS I TREBALLS TÈCNICS - PROJECTES I OBRES 11.000,00 € 9.90.706 ESTUDIS I TREBALLS TÈCNICS-ADMINISTRACIÓ 3.500,00 € .34.799 SUPORT EXTERN EQUIPAMENTS SERVEI D’UPDEA 52.500,00 € 0.91.3000 DIETES DELS MEMBRES DELS ÒRGANS DE GOVERN 8.000,00 € 0.90.3010 DIETES DEL PERSONAL DIRECTIU 100,00 € 8.90.300 DIETES DEL PERSONAL NO DIRECTIU 4.000,00 € 0.91.3100 LOCOMOCIÓ DELS MEMBRES DELS ÒRGANS DE GOVERN 100,00 € 0.90.3110 LOCOMOCIÓ DEL PERSONAL DIRECTIU 1.000,00 € 8.90.310 LOCOMOCIÓ DEL PERSONAL NO DIRECTIU 6.000,00 € TOTAL CAPÍTOL II 1.348.105,50 € 130 Memòria 2012 CAPÍTOL III DESPESES FINANCERES 9.90.3500 INTERESSOS DE DEMORA 5,00 € 9.90.35900 ALTRES DESPESES FINANCERES I DE GESTIÓ BANCÀRIES 450,00 € TOTAL CAPÍTOL III 455,00 € CAPÍTOL IV TRANSFERÈNCIES CORRENTS 0.90.4600 TRANSFERÈNCIES CORRENTS A AJUNTAMENTS 5,00 € 1.17.46600 TRANSFERÈNCIES CORRENTS A ALTRES ENTITATS QUE AGRUPIN MUNICIPIS 30.000,00 € TOTAL CAPÍTOL IV 30.005,00 € Total operacions corrents 4.540.097,50 € A2) Operacions de capital CAPÍTOL VI INVERSIONS REALS 1.17.60000 INVERSIONS EN TERRENYS 91.000,00 € 1.17.60900 INVERSIÓ NOVA EN MEDI NATURAL PER A L’ÚS GENERAL 10.680,00 € 3.337.60900 ALTRA INVERSIÓ NOVA EN INFRAESTRUCTURES I BÉNS DESTINATS A L’ÚS GENERAL 5,00 € 1.17.61900 INVERSIÓ DE REPOSICIÓ EN MEDI NATURAL PER A L’ÚS GENERAL 164.813,85 € 3.337.61900 INVERSIÓ DE REPOSICIÓ D’INFRAESTRUCT. I BÉNS DESTINATS A L’ÚS GENERAL 18.600,00 € 3.90.600 EDIFICIS ADMINISTRATIUS I ALTRES CONSTRUCCIONS 47.863,00 € 1.17.6300 MAQUINÀRIA, INSTAL·LACIONS I UTILLATGE 5.000,00 € 1.17.6400 ELEMENTS DE TRANSPORT 5,00 € 3.90.6300 INVERSIÓ DE REPOSICIÓ D’EDIFICIS I ALTRES CONSTRUCCIONS 71.049,00 € 1.17.63300 INVERSIÓ DE REPOSICIÓ DE MAQUINÀRIA, INSTAL·LACIONS I UTILLATGE 28.500,00 € 3.90.63500 MOBILIARI I EQUIPAMENT D’OFICINA 5,00 € .34.64000 INVERSIONS IMMATERIALS SERVEI D’UPDEA 6.000,00 € 1.17.64009 ALTRES INVERSIONS IMMATERIALS 77.589,00 € 4.90.64100 APLICACIONS INFORMÀTIQUES 3.000,00 € 1.17.6800 ALTRES EDIFICIS I CONSTRUCCIONS-MEDI NATURAL 5,00 € 3.90.6800 ALTRES EDIFICIS I CONSTRUCCIONS-PROJECTES I OBRES 5,00 € 1.17.68300 MAQUINÀRIA, INSTAL·LACIONS I UTILLATGE 10.800,00 € 1.17.68400 ELEMENTS DE TRANSPORT-MEDI NATURAL 5,00 € .34.68500 MOBILIARI I INSTAL·LACIONS SERVEI D’UPDEA 10.000,00 € 1.17.68500 MOBILIARI URBÀ I ESTRIS 1.700,00 € 3.90.68500 MOBILIARI I EQUIPAMENT D’OFICINA 17.000,00 € 4.90.68600 EQUIPS PER AL PROCÉS DE LA INFORMACIÓ 6.000,00 € TOTAL CAPÍTOL VI 569.624,85 € Total operacions de capital 569.624,85 € Total pressupost de despeses 2013 5.109.722,35 € 131