C S B Consorci Sanitari de Barcelona
Ens públic de la Generalitat de Catalunya
i l’Ajuntament de Barcelona
Memòria d’activitat 2000
La xarxa sanitària
d’utilització pública
Barcelona Ciutat
1. El sistema
sanitari públic
de Catalunya
i el Servei Català
de la Salut
1.1. Una nova orientació
per al Servei Català de la
Salut
1.2. L’organització del
Servei Català de la Salut
1.3. La xarxa sanitària
d’utilització pública de
Catalunya
2
SCS. Memòria d’activitat 2000. Barcelona Ciutat. El sistema sanitari públic de Catalunya i el Servei Català de la Salut
1.1. Una nova (com ara les empreses públiques, els consorcis, les enti-
orientació per al Servei tats de professionals o les cessions de gestió), alhora
que ha ajudat a introduir-hi una gestió més empresarial
Català de la Salut i amb una certa competència entre ells, sense perdre de
vista la seva funció de servei públic essencial per al ben-
estar dels ciutadans. Una situació de creixent demanda
de serveis per part de la població i d’un progrés tecno-
De les transferències a la LOSC lògic important ha coincidit amb una dècada de nota-
ble contenció dels pressupostos públics a causa de la
Amb l’aprovació de la Llei d’ordenació sanitària de necessària integració econòmica amb la Unió Europea.
Catalunya (LOSC) el 1990 es formalitza el model sanitari
català, resultat de les actuacions empreses pel Departa- Un nou escenari: noves respostes
ment de Sanitat i Seguretat Social des del 1981, any en
què es van assumir les transferències dels serveis sanita- La consciència de viure un moment de canvis significa-
ris. Es tracta d’un model sanitari mixt, que integra en tius es fa més manifesta amb l’inici del nou segle. A les
una sola xarxa d’utilització pública tots els recursos sani- transformacions socials (envelliment de la població,
taris, siguin o no de titularitat pública, i que recull una augment de l’esperança de vida, onades immigratòries)
tradició d’entitats (mútues, fundacions, consorcis, cen- i epidemiològiques (augment de la prevalença de les
tres de l’Església) històricament dedicades a l’atenció de malalties cròniques, pluripatologies) s’ha d’afegir el rep-
la salut i que complementen una xarxa sanitària de la te constant de la innovació tecnològica (avenços en
Seguretat Social fins llavors poc desenvolupada. biotecnologia, millora de les tècniques diagnòstiques,
noves tecnologies de la informació i la comunicació).
L’SCS com a eix vertebrador del Aquests canvis se situen en un moment en què també es
sistema sanitari dóna per acabat un model de sistema sanitari estatal de-
pendent de la Seguretat Social i quan s’avança a partir
L’SCS, creat per la LOSC, es constitueix en el planifica- de nous criteris, com són la solidaritat, la cobertura uni-
dor, finançador, avaluador i comprador dels serveis sa- versal i un finançament que arriba exclusivament dels
nitaris. Des de la seva visió integral del sistema sanitari pressupostos de l’Estat. A Catalunya, la funció de finan-
i la seva funció integradora de tots els recursos, l’SCS çament, abans identificada en l’àmbit de l’SCS es traslla-
garanteix els principis bàsics del sistema de salut: servei da a la màxima autoritat sanitària, el Departament de Sa-
públic finançat públicament, assistència universal, ac- nitat i Seguretat Social, i en definitiva al Parlament, amb
cessibilitat (equitat i superació de les desigualtats terri- la seva funció d’aprovació (i, per tant, d’assignació) dels
torials), promoció de la salut i eficiència de l’organitza- pressupostos sanitaris. En aquest nou escenari es consoli-
ció sanitària (racionalització i simplificació). da el nostre model sanitari des de la perspectiva de ser-
L’elaboració del primer Pla de salut al 1993, el Pla de vei nacional de salut, la solidaritat i la universalitat.
salut mental de l’any següent i els nous mecanismes
de compra de serveis sanitaris que s’implanten pro- Assegurar la sostenibilitat del
gressivament, juntament amb l’inici de la diversificació sistema sanitari
de proveïdors –especialment significativa en l’àmbit de
l’atenció primària– marquen els primers anys de funci- En un sistema de cobertura universal en què tothom té
onament de l’SCS. Paral·lelament, l’aproximació al ciu- accés als serveis sanitaris és essencial l’eficiència per po-
tadà comporta el desplegament de l’estructura territo- der assegurar-ne la sostenibilitat. Es tracta, en defini-
rial, que permet un millor coneixement de les necessi- tiva, de prestar l’assistència o oferir la prestació de for-
tats salut de la població i una relació més propera amb ma accessible i pel professional més indicat. En aquest
els proveïdors de serveis de cada una de les vuit regi- sentit s’està avançant en l’atenció primària no només
ons sanitàries i dels seus respectius sectors sanitaris. com a primera porta d’entrada al sistema sanitari sinó
també com a garant de la continuïtat assistencial. En
Cap a una gestió més eficient i de l’àmbit dels hospitals s’ha de destacar la seva interrela-
qualitat ció amb els altres nivells de salut, en un model més
obert a la comunitat i amb una importància creixent de
L’SCS ha potenciat durant aquests anys la diversitat de les alternatives a l’ingrés hospitalari (cirurgia sense in- 3
fórmules de gestió dels proveïdors de serveis sanitaris grés, hospitalització a domicili).
SCS. Memòria d’activitat 2000. Barcelona Ciutat. El sistema sanitari públic de Catalunya i el Servei Català de la Salut
Figura 1. Separació de funcions del Departament de Sanitat i Seguretat Social, el Servei Català de
la Salut i els proveïdors
Parlament Assigna pressupost
Finançament
Recursos / Objectius
Departament de Sanitat Elabora el Pla de salut
i Seguretat Social Transfereix els recursos econòmics
Servei Català de la Salut Garanteix l’assistència sanitària Assegurament
Xarxes de proveïdors Fan l’activitat assistencial Provisió
1.2. L’organització del serveis matrius i l’estructura desconcentrada territorial
Servei Català de la de regions sanitàries i sectors sanitaris. En segon lloc,
les empreses públiques adscrites al Servei Català de la
Salut Salut. I, finalment, els òrgans de participació comunità-
ria presents en tots els nivells de l’organització.
En aquest context nou l’SCS entra en un procés de Òrgans de direcció
transformació per esdevenir l’asseguradora pública de
Catalunya (CatSalut) que té per objectius assegurar la El Consell de Direcció del Servei Català de la Salut és
sostenibilitat del sistema sanitari i situar els ciutadans l’òrgan superior de govern i direcció i està format per
al centre de la gestió sanitària i de la salut. L’accessibili- representants del Departament de Sanitat i Seguretat
tat, la participació, l’atenció directa, la co- Social, el Servei Català de la Salut i les regions sanità-
responsabilització amb la salut, la informació i la co- ries, el Departament d’Economia i Finances, els con-
municació, la prevenció o l’estudi de demandes futures sells comarcals, els ajuntaments de Catalunya i les or-
són aspectes en què incideix aquesta gestió activa de ganitzacions sindicals i empresarials més representati-
les necessitats de la població. ves.
Fruit d’aquesta nova orientació, l’SCS es dota d’una El consell de direcció de les regions sanitàries és l’òr-
nova estructura organitzativa, que pivota sobre tres gan superior de govern cada regió sanitària i està for-
àrees: Sanitària (d’on depenen les divisions assis- mat per representants del Departament de Sanitat i Se-
tencials i l’anàlisi de la demanda i l’OCATT), de Serveis guretat Social, dels consells comarcals i dels ajunta-
i Qualitat (centrada en l’atenció al client, la compra de ments.
serveis, l’atenció farmacèutica i prestacions comple- El consell de direcció dels sectors sanitaris és l’òrgan de
mentàries, i l’organització territorial), i de Recursos govern de cada sector i està format per representants
(planificació econòmica, recursos humans, jurídics i or- del Departament de Sanitat i Seguretat Social (del sec
ganització interna, i sistemes d’informació). tor sanitari), dels consells comarcals i dels ajuntaments.
Aquesta estructura respon a la funció de l’SCS com a
garant de la qualitat i com a peça clau per donar res- Òrgans de participació
posta a les necessitats dels ciutadans amb l’oferta dels
proveïdors de serveis sanitaris. El Consell Català de la Salut és l’òrgan central de parti-
L’estructura organitzativa del Servei Català de la Salut cipació comunitària en el sistema sanitari i està format
continua conformada en tres àmbits. D’una banda, els per representants de la Generalitat de Catalunya, els
consells comarcals, els ajuntaments, les organitzacions
SCS. Memòria d’activitat 2000. Barcelona Ciutat. El sistema sanitari públic de Catalunya i el Servei Català de la Salut
sindicals, les organitzacions empresarials, les organitza els ajuntaments, les corporacions de professionals sani-
cions de consumidors i usuaris, les universitats, les enti- taris i les organitzacions sindicals, empresarials i de
tats científiques, les diputacions i les organitzacions sin- consumidors i usuaris més representatives.
dicals, empresarials i corporacions professionals de Els consells de participació dels sectors sanitaris són òr-
l’àmbit sanitari. gans d’assessorament, consulta i participació comu-
Els consells de salut de les regions sanitàries són òrgans nitària formats per representants del Departament de
de participació comunitària formats per representants Sanitat i Seguretat Social i les organitzacions sindicals i
de la Generalitat de Catalunya, els consells comarcals, de consumidors i usuaris més representatives.
Figura 2. Organigrama dels serveis matrius del Servei Català de la Salut, 2000
Direcció
Gerència de Coordinació
d’Empreses Públiques i Consorcis Gabinet de Direcció
Subdirecció
Àrea Sanitària Àrea de Serveis i Qualitat Àrea de Recursos
Regions sanitàries
Figura 3. Organigrama del Consorci Sanitari de Barcelona, 2000
JUNTA CONSELL
GENERAL DE SALUT
COMISSIÓ
PERMANENT Secretari CONSELL RECTOR DE LA
CORPORACIÓ SANITÀRIA
Gerent
Adjunt a la
Gerència
Coordinador INSTITUCIONS I
general EMPRESES
ADSCRITES
Direcció de Direcció Direcció
Planificació de Gestió de Logística
i Avaluació
Direcció operativa Direcció operativa Direcció operativa Direcció operativa
dels sectors sanitaris dels sectors sanitaris dels sectors sanitaris dels sectors sanitaris
Ciutat Vella i Sant Martí Les Corts, Sants-Montjuïc Eixample i Gràcia Horta-Guinardó, Nou 5
i Sarrià-S.Gervasi Barris i Sant Andreu
SCS. Memòria d’activitat 2000. Barcelona Ciutat. El sistema sanitari públic de Catalunya i el Servei Català de la Salut
1.3. La xarxa sanitària d’utilització pública de
Catalunya
La xarxa sanitària d’utilització pública està configurada per tots els centres, serveis i professionals que garanteixen
l’assistència a la població de Catalunya i el finançament dels quals és públic. El Servei Català de la Salut planifica i
actua com a garant mitjançant els contractes de compra de serveis per tal que els recursos sanitaris, econòmics i
humans d’aquesta xarxa estiguin al servei dels ciutadans amb uns criteris d’equitat, qualitat i eficiència.
Centres sanitaris de la xarxa sanitària d’utilització pública de Catalunya, 2000
Centres d'atenció primària (CAP)
Hospitals públics (XHUP) i autoritzats
Centres sociosanitaris
Hospitals psiquiàtrics
Lleida Giirronaa
28 Centre 3483
6 89 99
6 13 1111
4 17 11
Costa
de Ponent
56 Barcelonès N.
11 i Maresme
35 14 Barcelona
40
6 4 Ciutat
5
Tarragona 7 54 8
2 14 3
18
5
Tortosa
18
2 Població
1 6.209.000
1 Població activa (1996)
2 2.716.000
Taxa de natalitat3 9,3‰
Esperança de vida4: Dones 82,62 anys
Homes 75,96 anys
PIB per càpita 3.196.283 PTA
PIB total 19.369.600 MPTA
1 Padró d’habitants de 1998
2 Institut Nacional d'Estadística
3 Institut d'Estadística de Catalunya
4
6 Registre de mortalitat de Catalunya
SCS. Memòria d’activitat 2000. Barcelona Ciutat. El sistema sanitari públic de Catalunya i el Servei Català de la Salut
2. La Regió
Sanitària
2.1. Descripció
2.2. Polítiques
estratègiques de la Regió
2.3. La xarxa sanitària
pública de la Regió:
recursos i activitat
2.4. Execució del
pressupost
2.1. Descripció Les característiques més destacables en els canvis de-
mogràfics de Barcelona als darrers anys són la tendèn-
cia a la disminució de la població (entre el Padró del
1991 i al del 1996 ha hagut una disminució de més de
2.1.1. Territori, sectors, ABS 134.000 habitants), i també una tendència a l’envelli-
ment, ja que el nombre de persones més grans de 64
Barcelona concentra al voltant del 24,77% de la pobla- anys supera al d’infants menors de 15 anys. A
ció de Catalunya. Té una superfície de 99,07 Km2 i una Barcelona, l’any 1991 el 17,1% de la població era més
població que segons el Padró del 1996 és d’1.508.805 gran de 64 anys, percentatge que va passar a ser del
habitants. Això suposa una densitat de població d’uns 20,7% l’any 1996.
15.230 habitants per Km2 (vegeu taula 2).
La tendència a l’envelliment es produeix a causa del
Taula 2. Dades sociodemogràfiques de progressiu allargament de la vida, la pèrdua emigratò-
Barcelona ria i el descens de la natalitat.
A la taula 3 es presenta la distribució segons l’edat i el
Dades estructurals Definició/paràmetre sexe de la població de Barcelona segons dades del Pa-
Població* 1.508.805 dró-1996.
Extensió 99,07 Km2
Taula 3. Estructura per grans grups d’edat i sexe
Densitat de població 15.230 h./Km2 de la població de la ciutat de Barcelona, 2000
Renda disponible
per càpita** 2.226.131 PTA /h.
Anys Homes Dones Total
Esperança de vida** 74,1 anys per home
82,6 anys per dona  <15  92.093  87.544  179.637
Taxa de mortalitat** 10,2 defuncions/1.000 h. 15-24 108.344 104.765 213.109
Taxa de natalitat** 7,8 naixements/1.000 h. 25-64 385.036 419.212 804.248
*Font: Ajuntament de Barcelona. Padró municipal d’habitants 1996 >65 119.512 192.299 311.811
** Font: Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona 1998-1999
Total 704.985 803.820 1.508.805
Font: Ajuntament de Barcelona. Padró municipal d’habitants 1996
8
SCS. Memòria d’activitat 2000. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària
Mapa de sectors sanitaris i ABS
9
9
SCS. Memòria d’activitat 2000. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària
2.2. Polítiques de salut i l’atenció primària social al Districte de
estratègiques Nou Barris.
— Gestió i coordinació en la implantació del Programa
d’atenció a la gent gran del Departament de Sanitat i
Seguretat Social en dues àrees bàsiques de la ciutat.
2.2.1. Planificació — Gestió i anàlisi del CMBDAH dels hospitals de la
ciutat.
Durant l’any 2000 s’han produït canvis importants en — Consolidació i seguiment de l’extensió del Progra-
els àmbits d’actuació i en l’esquema organitzatiu del ma sanitari d’atenció a la dona a tot el territori de
Servei Català de la Salut (ara CatSalut), així com també la ciutat.
en el reforçament d’algunes línies estratègiques a ni- — Extensió del Programa de detecció precoç de càn-
vell del Consorci Sanitari de Barcelona (CSB), a través cer de mama de Barcelona a 4 barris de la ciutat.
de la constitució i lideratge de la Comissió Permanent.
— Avaluació dels objectius vinculats al Pla de salut en
En aquesta línia cal remarcar com més rellevants pel els contractes amb l’atenció primària de salut, la
seu impacte algunes de les següents actuacions: XHUP, els centres sociosanitaris, els centres de salut
— Impuls de la RAP amb un calendari explícit de mental, la RAE, la salut laboral, l’atenció a les ur-
finalització i la implicació executiva de les instituci- gències, l’atenció farmacèutica, etc.
ons amb més pes de la ciutat. — Desenvolupament, coordinació i gestió de projectes
— Diagnòstic de la situació de l’atenció sociosanitària i accions de millora en l’atenció farmacèutica a ni-
a la ciutat i proposta de desenvolupament futur vell de Catalunya i Barcelona: qualitat de la factura-
dels serveis. ció, validació de receptes, distribució de talonaris,
— Redacció d’un Pla de reorientació dels serveis de seguiment de la despesa, transferència de risc, mi-
psiquiatria i salut mental. llores en el sistema d’informació, etc.
— Constitució d’una Comissió de treball conjunta entre — Col·laboració i actualització padronal, territorial i
el CSB i l’Institut Municipal de Salut Pública (IMSP) cartogràfica de canvis de límits d’algunes àrees bà-
per al desenvolupament de temes d’interès conjunt: siques de salut.
projecte d’una oficina tècnica única de cribratge del — Suport a la Corporació Sanitària de Barcelona en el
càncer de mama, atenció a les drogodependències i desenvolupament de projectes i en sistemes d’in-
salut mental, les vacunes a la ciutat, etc. formació.
— Anàlisi de l’atenció urgent a la ciutat des del punt — Col·laboració en projectes i sistema d’informació
de vista sociodemogràfic, clínic, de fluxos entre re- amb l’IMSP, IME i IMI.
cursos, com també de les motivacions, els coneixe- — Participació en l’elaboració i execució de l’Enquesta
ments i les expectatives de la població. de Salut 2000 de Barcelona.
— Disseny del Pla operatiu del Pla integral d’urgències — Cooperació amb la Direcció general de Salut Públi-
de Catalunya (PIUC), coordinació d’actuacions, se- ca en l’àmbit del Pla de salut de Catalunya.
guiment del sistema d’informació i avaluació dels
resultats.
— Coordinació i monitoratge del sistema d’informació
del PIUC, elaboració d’informes i integració de la in- 2.2.2. Compra de serveis
formació dels sistema de vigilància de salut pública.
Les actuacions estratègiques han continuat al voltant
— Proposta i desenvolupament de noves accions en el dels que han estat eixos fonamentals de les prioritats
marc del PIUC: pla d’altes sociosanitàries, PADES de la regió sanitària des de l’any 93: El contracte de
caps de setmana, desenvolupament d’àrees de tri- compra de serveis com a instrument de canvi, el Pla de
atge i diagnòstic ràpid, obertura temporal de nous salut com a orientador d’aquest canvi i els principals
centres d’atenció continuada, etc. projectes com als seus motors. Després de la inflexió
— Disseny i inici de desenvolupament d’una proposta produïda l’any 99 on van prendre cos un conjunt de
10 de cooperació intersectorial entre l’atenció primària projectes en el conjunt del territori català, l’any 2000
ha esdevingut un any de consolidació
SCS. Memòria d’activitat 2000. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària
Recull d’actuacions: tractament i control del dolor; les millores en els
— Pla Integral d’urgències de Catalunya. Confecció de mecanismes de relació amb el client; etc.
la proposta quantificada d’escenaris d’activitat a — Consolidació del model d’atenció sociosanitària
contractar en el marc del PIUC, incorporant a amb tendència a incrementar l’atenció als pacients
aquest, a més dels recursos  implicats l’any 99 (hos- amb més alt nivell de necessitat i dependència, po-
pitals, l’atenció primària de salut, els centres coordi- tenciant d’altra banda els serveis alternatius a l’in-
nadors d’urgències, l’empresa Sistema d’Emergèn- ternament.
cies Mèdiques de Catalunya, els centres d’atenció — Consolidació de la filosofia de plans directors de re-
continuada), els recursos sociosanitaris. ordenació de l’atenció especialitzada a la dinàmica
— Sistemes de pagament. Tancament del cicle oferta / d’absorció d’activitat de neuropsiquiatria per part
negociació / formalització contractual/ facturació/ dels centres de salut mental.
regularització en el marc del nou sistema de paga- — Actuació preferent en la gestió de la dinàmica pro-
ment de la XHUP, tot incorporant criteris evolutius veïdors/derivadors en el marc de la resolució del
pel que fa als paràmetres contractuals, com ara la concurs públic de transport sanitari.
referència territorial, les alternatives a l’hospitalitza-
— Reorientació de la contractació de les activitats de
ció i la integració d’especialitats
referència en l’àmbit oncològic tenint en compte
— Facturació de serveis. Consolidació del projecte de l’increment de recursos d’altres regions i les neces-
mecanització de la facturació en la línia d’atenció sitats que es generen a partir de la implantació de
hospitalària i i incorporació de la resta de  línies de programes de base poblacional.
serveis de l’SCS.
— Aprofitament de l’experiència dels Programes de
cribratge de càncer de mama per tal de poder con- 2.2.3. Logística
solidar la seva extensió en l’àmbit dels hospitals de
l’Institut Català de la Salut i la millora dels mecanis- L’any 2000 ha suposat la consolidació d’una sèrie de
mes de formalització contractual i plantejament de projectes i de diverses accions de suport a les diferents
fórmules de col·laboració amb l’Institut Municipal Direccions del CSB.Tot seguit se’n detallen alguns:
de Salut Pública de Barcelona. — Realització d’un concurs de provisió de 19 places
— Aprofitament de l’estructura dels contractes de sa- de personal laboral fix del CSB. Per mitjà d’aquest
lut mental tot incorporant la filosofia d’objectius de concurs es va consolidar la situació laboral del per-
Pla de salut a les seves parts variables. sonal del CSB que encara romania amb contractes
— Formalització de les clàusules de compra addicional temporals.
de llistes d’espera, incorporant  el conjunt de pro- — Adhesió al conveni del Servei Català de la Salut
cediments prioritzats per l’SCS (cataractes, varices, — Durant aquest any 2000, seguint amb la política de
hernioràfies, colecistectomia, septoplàsties, artros- la millora del parc informàtic del CSB, s’ha procedit
còpies, vasectomies, prostatectomies, alliberament a la 2ª fase d’adquisició d’equips nous i millora
de la canal carpiana, amigdalectomia/adenoidecto- puntual d’algunes estacions de treball amb la qual
mia, circumcissió, pròtesis de maluc i de genoll i cosa s’ha aconseguit que més del 90% dels equips
histerectomia). del CSB estiguin en condicions òptimes.
— Incorporació de la compra selectiva de procedi- — Elaboració d’un inventari de llicències de tot el
ments prioritzats per l’SCS en el conjunt d’hospitals programari del CSB, amb la continuïtat en l’adqui-
de Barcelona. sició de noves llicències tant de programari general
— Sistemes d’informació. Consolidació de la informa- com d’aplicacions específiques.
ció de consum de recursos del sistema al voltant de — Consolidació de processos informàtics, com ara la
la referència territorial corresponent a les àrees bà- gestió de mecanismes de seguretat.
siques de salut.
— Homogeneïtzació de programari. A part d’adquirir
— Aprofitament del contracte de compra de serveis equips nous, s’han anat homogeneïtzant totes les
per impulsar totes aquelles línies estratègiques inici- eines ofimàtiques, des dels sistemes operatius
ades en exercicis anteriors, com la millora de l’aten- (Windows NT) fins a programaris concrets. Desen- 11
ció oncològica; l’establiment de plans de prevenció, volupament d’aplicacions específiques com ara un
SCS. Memòria d’activitat 2000. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària
amb la intenció que es constituís com a mitjà de di-
programa per a la confecció d’etiquetes per a Far- fusió de les informacions generades pel CSB. S’hi
màcia, actualitzacions del programa de comptabili- pot trobar la normativa relativa al CSB, les publica-
tat, de transmissió de dades bancàries personalitza- cions, la Guia de recursos, informació sobre urgèn-
des i aplicacions corporatives comunes amb l’SCS cies, etc.  El grau d’accés ha anat augmentant se-
(Programa de llistes d’espera, Programa de transfe- gons s’hi han anat incorporant productes, però es
rències de fitxers – GTF, programa de lliurament per detecta una majoria important d’accessos de pro-
desplaçament, etc. fessionals del sector sanitari públic.
— Reubicació d’un servidor NT com a servidor de cor- — Consolidació de l’InfoCSB. Augment de la difusió
reu i amb el propòsit de descarregar el servidor No- de la publicació del full Informacions del Consorci
vell i obtenir més capacitat per a fitxers, més veloci- Sanitari de Barcelona (InfoCSB) amb la intenció de
tat de la xarxa interna del CSB i facilitar els canvis constituir un mitjà d’informació i divulgació de les
de programari. notícies referents a la xarxa sanitària d’utilització
— Web del CSB. El mes de març de 2000 es va posar pública en l’àmbit de la Regió Sanitària Barcelona
en marxa la web del CSB (http://www.csbcn.org), Ciutat (vegeu l’apartat de publicacions).
Figura 4.  Comparació de les reclamacions del CSB 1999-2000
350 331
301
300
250
200
1999: 403 reclamacions
150 2000: 449 reclamacions
100 86 95
50
6 7 4 7 6 9
0
Assistencial Tracte Informació Organització Hoteleria/habit./
i tràmits confort
Figura 5. Reclamacions a l'àmbit hospitalari XHUP 1999-2000
2000 1.917
1800
1.658
1600
1400
1200
1000
800 1999: 3.143 reclamacions
2000: 3.489 reclamacions
600 566
515
400 358 387 330 331
233 259
200
49 29
12 0
Assistencial Tracte Informació Organització Hoteleria Altres
i tràmits habit./confort
SCS. Memòria d’activitat 2000. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària
Figura 6. Reclamacions a l'àmbit de l’atenció primària 1999-2000
2000
1800 1.753
1600
1400
1200 1.196
1000
800 1999: 2.528 reclamacions
708 2000: 3.243 reclamacions
639
600
400 400 350
246
200 157 175
97
50
0 11
Assistencial Tracte Informació Organització Hoteleria Altres
i tràmits habit./confort
— S’han mantingut les mateixes publicacions i s’han La reforma de l’atenció primària de salut a la ciutat,
incrementat les difusions amb mitjans reprogràfics. amb les següents actuacions específiques:
— Transformació de totes les publicacions a format — S’han posat en funcionament els nous equips
electrònic. Dins la política general de l’SCS, s’han d’atenció primària (EAP) de les àrees bàsiques de
anat convertint totes les publicacions del CSB a for- salut (ABS):
mat electrònic (HTML i PDF bàsicament) i posterior- 7-B, del Sector Sanitari d’Horta-Guinardó, gestionat
ment s’han publicat a través de la Intranet de l’SCS. per un equip de base associativa, al nou Centre
d’Atenció Primària Sardenya.
2.2.4. Direccions operatives dels 6-A i 6-B, del Sector Sanitari de Gràcia, de forma
sectors sanitaris provisional al CAP Quevedo, fins que finalitzin les
obres de remodelació del CAP Pare Claret previstes
Les quatre Direccions operatives de sector sanitari
per al març de 2002.
(DOS), Ciutat Vella i Sant Martí,  Sants-Montjuïc, Les
Corts i Sarrià-Sant Gervasi,  Eixample i Gràcia, i, Horta- 10-D, del Sector Sanitari Sant Martí, de forma pro-
Guinardó, Nou Barris i Sant Andreu, com a òrgans ter- visional al CAP Paraguai, fins que finalitzin les
ritorials de gestió, integren diverses funcions del CSB i obres del CAP Besòs, previstes per al juny de 2001
les apropen a la realitat dels diversos territoris, necessi- 4-A i 4-B, del Sector Sanitari Les Corts, 3-D del Sec-
tats, proveïdors, organismes i ciutadans de Barcelona. tor Sanitari de Sants-Montjuïc i 5A i 5B del Sector
Sanitari de Sarrià-St. Gervasi, amb remodelació de
les actuals instal·lacions.
Les actuacions estratègiques desenvolupades en els dar-
rers tres anys de funcionament de les DOS han estat ca- — S’han finalitzat els projectes de millora de la refor-
racteritzades per una estratègia de consolidació gradual ma de l’atenció primària, amb el trasllat a noves in-
en el territori i orientades al seguiment dels processos, frastructures dels equips de Gòtic (1-C)  i Roquetes
tant de gestió com de planificació, de cada un dels àm- (8-G), dels Sectors Sanitaris de Ciutat Vella i Nou
bits territorials, i a l’abordatge d’altres processos nous Barris, respectivament.
per a cada sector. També s’ha continuat consolidant i — Per últim, s’ha efectuat el seguiment d’altres pro-
sistematitzant les tasques de comunicació, informació i jectes i processos en marxa per a la construcció o
difusió de l’estructura organitzativa i funcional dels sec- remodelació de centres i millora de reforma d’aten-
tors sanitaris en el territori, amb contactes regulars amb ció primària o posada en funcionament de nous
els diversos interlocutors territorials. equips d’atenció primària al Parc Sanitari Pere
13
Virgili, Pare Claret, Larrard,  Sanllehy, annex a Hos-
Entre les principals línies desenvolupades des de les pital Sant Rafael, annex a Hospital Creu Roja de
DOS, i dins del marc estratègic del CSB, hi destaquen: Dos de Maig, Roger de Flor, Nou de la Rambla, Ciu-
SCS. Memòria d’activitat 2000. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària
tat d’Elx, Serra i Arola, Poblenou, El Clot, La Pau, — Promoció de la utilització de medicaments genèrics i
Ramon Turró, Guineueta i Turó de la Peira. de la política de selecció de nous fàrmacs mitjan-
çant els contractes.
L’adequació de l’oferta especialitzada, on destaca: — Accions relatives a incrementar l’ús de l’etiqueta de
validació sanitària.
— La consolidació de la segona fase del procés de re-
ordenació de l’atenció especialitzada al CAP Pas- — Anàlisi de l’evolució del consum de farmàcia per
seig de Maragall (Sectors sanitaris Horta-Guinardó, unitat productiva.
Sant Martí i Sant Andreu), i inici de la tercera fase. — Sol·licitud d’informació als proveïdors pel que fa al
— L’anàlisi de d’altres projectes de reordenació per a consum d’absorbents segons l’explotació per CIP.
futures implantacions. — Implementació de les normes ISO 2000 de quatre
— El seguiment i l’avaluació de tots els processos de processos de farmàcia.
RAE a la ciutat.
Entre les activitats mantingudes de manera sistemàtica,
La implantació territorial del programa de detecció pre- destaquem:
coç del càncer de mama, concretament: — Promoció d’ús de medicaments genèrics mitjançant
— S’ha començat la tercera ronda del programa de informació sistemàtica i control de la dispensació.
cribatge als sectors sanitaris de Ciutat Vella i Sant — Manteniment del circuit per a la sol·licitud de pro-
Martí i s’ha iniciat l’extensió del programa a la ciu- ductes exclosos del finançament, on es valora i es
tat amb la implantació al Sector Sanitari Nou Barris. resolen individualment els casos presentats.
— S’ha col·laborat en l’anàlisi per a l’extensió del pro- — Seguiment del registre de talonaris de receptes mè-
grama a la resta de la ciutat per al proper any. diques i informació i assessorament als proveïdors.
— Extensió de la utilització de receptes DIN A4 en
S’ha finalitzat la implantació del Programa sanitari
l’atenció primària i especialitzada.
d’atenció a la dona, amb l’increment de la descentralit-
zació dels punts d’atenció sanitària en els diferents sec- — Incorporació de nous serveis hospitalaris i serveis
tors sanitaris de la ciutat, així com el seguiment de les d’atenció urgent en la utilització de la recepta mè-
seves activitats que han inclòs activitats de formació als dica de l’SCS.
professionals implicats. — Elaboració i difusió d’informació objectiva sobre me-
dicaments als professionals sanitaris que treballen en
S’ha continuat treballant en les experiències de coordi- l’àmbit territorial de la regió sanitària mitjançant el
nació entre els diferents dispositius del sistema sanitari, Butlletí d’informació farmacoterapèutica (BIF), tal
destacant el programa d’integració de les vacunes esco- com s’especifica a l’apartat de publicacions.
lars i exàmens de salut a l’àmbit de l’atenció primària de — Incorporació i seguiment dels objectius de farmàcia
salut als Sectors sanitaris de Ciutat Vella, Sant Martí i Ei- inclosos en el Pla de salut en els contractes amb els
xample, la coordinació dels serveis assistencials i socials proveïdors (primària, hospital, sociosanitari i VSM)
per a l’atenció a la gent gran en l’àmbit territorial de per afavorir l’ús racional del medicament.
Sant Antoni, del Sector Sanitari Eixample, així com en
diferents activitats d’informació sanitària, de participa- — Seguiment i avaluació del projecte d’incentius lli-
ció, i actuacions relacionades amb la millora de l’accessi- gats al consum farmacèutic de la xarxa reformada i
bilitat i, en definitiva, de la satisfacció dels ciutadans en que implica l’establiment de pressupostos i indica-
la utilització dels serveis sanitaris sectorials dors de qualitat per a cada un dels EAP.
— Seguiment i anàlisi de la facturació de medicaments
2.2.5. Farmàcia d’ús hospitalari dispensats en règim ambulatori.
— Informació i assessorament en relació amb la nor-
Entre els aspectes iniciats durant l’any 2000, desta- mativa vigent en prestacions farmacèutiques als di-
quem: ferents proveïdors.
— Col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona en — Subministrament de talonaris de receptes mèdiques
14 l’elaboració de l’enquesta de Salut de Barcelona. als centres distribuïdors i emmagatzematge i des-
— Seguiment del consum dels tractaments FIV. trucció de les receptes facturades de la província de
Barcelona.
SCS. Memòria d’activitat 2000. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària
— Organització i suport tècnic a la Unitat de Dispen- 2. Participació en projectes estratègics del CSB
sació de Medicaments Estrangers del CSB.
Juntament amb la Direcció de Planificació i Avaluació
— Revisió de la facturacio dels tractaments de mante- es coordina l’elaboració del document “L’atenció
niment amb metadona a través de les oficines de sociosanitària a Barcelona. Anàlisi de necessitats, anàli-
farmàcia. si de serveis i propostes d’intervenció”. Aquest docu-
— Manteniment de les activitats de revisió de les recep- ment s’estructura en tres capítols:
tes facturades pel COF i gestió de les incidències. — Atenció sociosanitària a la gent gran. Diagnòstic de
— Adaptació del magatzem de dades a noves utilitats. necessitats.
— Ampliació de les residències geriàtriques al sistema — Paper de l’atenció primària de salut dins del model
d’informació de consum farmacèutic. d’atenció sociosanitari
— Demanda sociosanitària als hospitals d’aguts
2.2.6. Corporació Sanitària En l’elaboració d’aquest document han col·laborat
de Barcelona l’Institut Municipal de Salut Pública, la Direcció de Ser-
veis Personals i el Centre Geriàtric de l’Ajuntament de
La Corporació Sanitària de Barcelona és l’òrgan del Con- Barcelona; MUTUAM; la SAP de Barcelona i l’Hospital
sorci Sanitari de Barcelona encarregat de la coordinació de la Vall d’Hebron de l’ICS; l’SCS; l’Hospital Clínic;
de la gestió de les institucions vinculades i adscrites. l’Hospital Sant Gervasi; l’Hospital de la Santa Creu i
Pel que fa a la coordinació del dispositiu sanitari pú- Sant Pau; Departament de Benestar Social i el Centre
blic, la Corporació Sanitària de Barcelona té com a fun- Sociosanitari l’Aliança.
ció –delegada pel Consell de Direcció de l’SCS– l’esta- • L’atenció sociosanitària a Barcelona. Propostes d’in-
bliment de les directrius generals i dels criteris d’actua- tervencions
ció dels centres, serveis i establiments de la ciutat de
Barcelona adscrits al Servei Català de la Salut. • Coordinació intersectorial en l’atenció domiciliària
En el decurs de l’any 2000 la Corporació Sanitària de • Estudi del temps d’espera del Programa Sanitari
Barcelona ha desenvolupat un seguit d’actuacions que d’Atenció a la Dona (PSAD)
es poden agrupar en els grans eixos següents: • Anàlisi de situació i desplegament de recursos en
— Activitats relacionades amb les funcions tuïtives i de salut mental a Barcelona
coordinació de la gestió de les entitats vinculades i 3. Pla Integral d’Urgències de Catalunya
adscrites al CSB. — Participació en les actuacions PIUC 2000-2001
— Activitats amb les entitats proveïdores i els seus — Elaboració de millores en el Sistema d’informació
professionals relacionades amb la coordinació del de suport al PIUC
dispositiu sanitari i sociosanitari públic de la ciutat.
— Participació en la Comissió assessora del PIUC
— Participació i col·laboració en projectes estratègics
4. Pla d’atenció a les urgències Barcelona 2000-2001
del CSB  i de l’SCS.
— Col·laboració en l’elaboració del Pla integral d’ur-
1. Atenció primària de salut gències de Barcelona 1999-2000 del CSB i coordi-
nació de les entitats proveïdores.
Coordinació de l’Òrgan Tècnic d’atenció primària a
Barcelona, integrat per l’SCS, l’ICS, l’Ajuntament de — Coordinació i seguiment del PIU 2000-2001
Barcelona i el CSB. — Avaluació PIU Barcelona 2000-2001.
— Coordinació de les actuacions i de les diferents ins- 5. Organització de les II Jornades Tècniques de la Cor-
titucions implicades per l’assoliment de la poració Sanitària de Barcelona  sota el títol “Present
finalització de la RAP a Barcelona l’any 2002. i futur del càncer a Barcelona” que se celebraran el
— Coordinació i seguiment de les actuacions sobre 26 i el 27 de novembre de 2001.
infraestructures i projectes arquitectònics. 6. Desenvolupament dels projectes conjunts a partir
— Coordinació i seguiment de les actuacions de millo- del conveni marc de col·laboració entre al Régie
ra de la xarxa d’APS i de la implantació d’EAP. Régionale de Montrèal-Centre i el CSB. Coordina-
ció de les diferents actuacions. 15
SCS. Memòria d’activitat 2000. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària
2.3. La xarxa sanitària pública de la Regió:
recursos i activitat
2.3.1. Atenció primària
La Llei d’ordenació sanitària de Catalunya (LOSC) preveu la divisió del territori de Catalunya en àrees petites (ABS)
de les quals amb data 31 de desembre de 2000 hi havien 65 a la Regió Sanitària Barcelona Ciutat.  Segons les da-
des que es presenten a la taula 4, en aquesta data (31 de desembre 2000), el Consorci Sanitari de Barcelona dis-
posa de 45 equips d’atenció primària (EAP), la qual cosa representa un 69,23% sobre el total i una cobertura
poblacional del 65,41%. Això, ha suposat un augment respecte l’any anterior de quasi un 34% de la població co-
berta per centres que treballen amb EAP i un percentatge absolut del 16,53.
Taula 4. Implantació i cobertura poblacional de la reforma de l’atenció primària per districtes amb
data desembre de 2000
Districte Implantació d'ABS Cobertura poblacional
previstes en marxa % cobertura habitants població % cobertura
per districte coberta poblacional
Ciutat Vella 5 5 100 83.829 83.829 100
Eixample 10 4 40 248.777 97.734 39,29
Sants-Montjuïc 6 3 50 167.390 79.934 47,75
Les Corts 3 3 100 81.864 81.864 100
Sarrià-St. Gervasi 5 2 40 129.573 61.832 40
Gràcia 4 2 50 115.753 52.565 45,41
Horta-Guinardó 7 5 71,43 169.832 118.727 69,91
Nou Barris 9 6 66,67 170.849 101.454 59,38
Sant Andreu 6 5 83,33 135.579 104.080 76,77
Sant Martí 10 10 100 205.359 205.359 100
Total 65 45 69,23 1.508.805 986.928 65,41
L’activitat generada per aquest tipus d’assistència es El desembre del 2000 es van posar en funcionament a
desenvolupa en els centres d’atenció primària (CAP). Barcelona 9 EAP corresponents a les següents ABS:
En aquest centres es poden ubicar EAP (xarxa reforma- — 3-D: ubicada en dos centres: Bordeta-Magòria i
da), metges de medicina general i pediatres de la xarxa Consell de Cent
no reformada, a més d’especialistes de contingent. A
— 4-A  i 4-B: ubicades totes dues al CAP Montnegre
la taula 5 es descriuen els serveis que es dóna a cada
CAP de l’àmbit de la Regió Sanitària Barcelona Ciutat. — 5-A  i 5-B: ubicades al CAP Sant Elies-Marc Aureli
La majoria d’aquests CAP són gestionats per l’Institut — 6-A  i 6-B: també actualment ubicades al centre de
Català de la Salut (ICS). S’ha de destacar que en deter- Quevedo, però amb previsió de canvi al centre de
minats casos, els CAP s’ubiquen en edificis de titulari- Pare Claret que serà la seva ubicació definitiva, una
tat d’altres Institucions, tot i que els professionals que vegades hagin finalitzat les obres.
hi treballen pertanyin a l’ICS. Concretament aquest se- — 7-B: ubicada físicament al carrer Sardenya i gestio-
ria el cas del CAP Torrent de les Flors. nada per un equip de base associativa.
— 10-D: última ABS del districte de Sant Martí pen-
dent de reforma
16
SCS. Memòria d’activitat 2000. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària
Taula 5. Relació de recursos d'atenció primària per districtes
Districte Nom del CAP Ref. mapa Tipus d'activitat
CIUTAT VELLA Drassanes 1 2 EAP + especialistes
Casc Antic 2 1 EAP + especialistes
Barceloneta 3 1 EAP + especialistes
Dr. Lluís Sayé 4 1 EAP + dispensari de malalties del tòrax + especialistes
EIXAMPLE Manso 5 4 EAP + medicina general i pediatria + especialistes
Rosselló 6 medicina general i pediatria
Casanova 7 medicina general i pediatria
Pg. Sant Joan 8 1 EAP
València 9 medicina general i pediatria
Carles I 10 medicina general i pediatria
Còrsega 11 medicina general i pediatria
SANTS-MONTJUÏC Numància 12 especialistes i radiodiagnòstic
Carreras Candi 13 medicina general
Consell de Cent 14 1 EAP*
Dr. Carles Ribas 15 1 EAP
Palaudàries 16 medicina general i pediatria
Serra i Arola 17 medicina general i pediatria
Bordeta-Magòria 18 1 EAP*
LES CORTS Montnegre 19 2 EAP
Hèlios (Les Corts) 20 1 EAP + especialistes
SARRIÀ-SANT GERVASI Bonaplata 21 medicina general i pediatria + especialistes
Sant Elies - Marc Aureli 22 2 EAP
Sant Gervasi 23 medicina general i pediatria + especialistes
Vallvidrera 24 medicina general i pediatria
Les Planes 25 medicina general i pediatria
GRÀCIA Pare Claret 26 especialistes
Quevedo 27 2 EAP
Torrent de les Flors 28 medicina general i pediatria + especialistes
Lesseps 29 medicina general i pediatria
HORTA-GUINARDÓ Travessera de Gràcia 30 especialistes
El Carmel 31 1 EAP
Annex CS Vall d'Hebron 32 medicina general i pediatria
Horta 33 2 EAP + especialistes
Sanllehy 34 medicina general i pediatria
Sardenya 35 1 EAP
NOU BARRIS La Guineueta 36 medicina general i pediatria + especialistes
Calinova 37 medicina general i pediatria
Roquetes 38 1 EAP
Ciutat Meridiana 39 1 EAP
Chafarinas 40 1 EAP + especialistes
Río de Janeiro 41 3 EAP
SANT ANDREU Via Barcino 42 1 EAP
Sant Andreu 43 2 EAP + especialistes
Bon Pastor 44 1 EAP
Ciutat d'Elx 45 medicina general i pediatria
Acàcies 46 medicina general i pediatria
SANT MARTÍ Sant Martí 47 2 EAP + especialistes
El Clot 48 1 EAP
La Pau 49 1 EAP
Besòs 50 1 EAP
Poblenou 51 1 EAP + medicina general + pediatria i especialistes
Lope de Vega 52 1 EAP
Vila Olímpica 53 1 EAP + especialistes
Passeig de Maragall 54 4 EAP + especialistes
*L’EAP que presta els seus serveis a l’ABS 3D distribueix la seva activitat entre els dos CAP
El mapa següent descriu la distribució dels CAP en el territori de la Regió Sanitària Barcelona Ciutat; els números
que hi figuren corresponen a la referència de la taula 5.
17
SCS. Memòria d’activitat 2000. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària
Mapa dels centres d’atenció primària
25
24
Horta-Guinardó
39
Nou Barris
32
36 38
Sarrià-Sant Gervasi 33
37 40
23
Gràcia
31 41 42
21
Les Corts 29 34 43Sant Andreu
46 44
20 22 28 35
30
19 27 26 54 4511
17 6
13 49
12 Eixample 489 47
14 7 10 Sant Martí8
18 45 51
Ciutat 2 50
15 Vella 53 521
16
3
Sants-Montjuïc
Pel que fa als EAP, l’ICS en gestiona el una mica més del Pel que fa als recursos humans a l’atenció primària el
90% dels existents. A les taules 6 i 7 es presenta un re- Consorci Sanitari de Barcelona, disposa a través dels
sum dels nous EAP i altres dades estructurals í de prove- seus proveïdors de 6,26 metges  (medicina general i
ïdors en relació a l’atenció primària. pediatria) per 10.000 habitants i 5,14 infermeres , amb
una ràtio metge/infermera d’1,3. Com es pot observar
Taula 6. Dades estructurals de l’atenció primària a la taula 7, la ràtio de professionals per 10.000 habi-
reformada i proveïdors, 2000 tants és més alta a la xarxa reformada que a la no re-
Equips d’atenció primària formada..
en funcionament 45
Percentatge sobre el total
d’equips previstos 69,23
Taula 7. Llocs de treball per 10.000 habitants de
Distribució dels equips la xarxa d’atenció primària, 2000
segons proveïdors
ICS* 41
PAMEM** 2 Xarxa Xarxa Total
CCS*** 1 reformada no reformada
EAP Sardenya S.A. 1
Metges Infermeres Metges Infermeres Metges Infermeres
* Institut Català de la Salut
18 ** Institut de prestació d’assistència mèdica a empleats municipals  6,55  5,71  5,69  4,07  6,26  5,14
*** Consorci de Gestió Corporació Sanitària
SCS. Memòria d’activitat 2000. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària
Com a complement, a la taula 8 s’exposen el nombre de professionals sanitaris i no sanitaris de la xarxa d’atenció
primària per a cada 10.000 habitants.
Taula 8. Nombre de llocs de treball de la xarxa d’atenció primària per 10.000 habitants, per tipus de
professional, 2000
Odontòlegs Metge general Pediatre Infermeria Aux. infermeria Administratiu Zelador
0,36 4,84 13.30 4,60 1,16 1,99 1,07
Altres recursos de la xarxa reformada: assistents socials: 0,3 llocs/10000 habitants
En relació amb les dades generals d’activitat de visites, a la taula 9 es pot veure que hi ha una petita diferència en-
tre els dos models. Aquest fet, juntament amb una dedicació horària més curta dels metges del model no refor-
mat, facilita la massificació de les consultes. D’altra banda, en el cas dels EAP, l’activitat d’infermeria permet con-
solidar l’oferta de serveis més gran que incorpora la reforma de l’atenció primària en relació al model tradicional.
Taula 9. Activitat assistencial d’atenció primària, 2000
Xarxa reformada Xarxa no reformada Total
Visites1 Visites per Visites2 Visites per Visites Visites per
habitant i any habitant i any habitant i any
3.470.480 5,6 4.163.628 5,5 7.634.108 5,6
1 Inclou les visites realitzades per tots els professionals de l’EAP (espontànies, programades i a domicili). Manquen les dades de 5 EAP
2 Inclou únicament les visites dels metges generals i els pediatres (espontànies, programades i a domicili)
Les sol·licituds de proves de suport diagnòstic i les derivacions a l’especialista extrahospitalari són força diferents
entre les dues xarxes. Com es pot apreciar a la taula 10, els EAP utilitzen més aquesta opció, probablement com a
conseqüència de l’ampliació de la cartera de serveis, a una selecció més alta de problemes de salut i a un potencial
augment de la capacitat resolutiva dins del seu entorn.
Taula 10. Sol·licituds d’anàlisis clíniques, radiologia i interconsulta generades per la xarxa d’atenció
primària (EAP de més d’un any d’antiguitat), 2000
Xarxa reformada Xarxa no reformada Total
Nombre Sol·licituds per Nombre de Sol·licituds Nombre de Sol·licituds
de sol·licituds 100 visites1 sol·licituds per 100 visites2 sol·licituds per 100 visites1
Anàlisis clíniques3
206.775 8,6 112.825 3,4 319.600 5,6
Radiologia3
90.262 5,1 83.391 2,40 173.653 3,3
Interconsulta a l’atenció especialitzada
213.042 8,9 226.454 6,53 439.496 7,5
1 Visites mèdiques de metge general, pediatre i odontòleg
2 Visites mèdiques de metge general i pediatre
3 Manquen les dades de 5 EAP
19
SCS. Memòria d’activitat 2000. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària
Altra informació que complementa les dades d’activitat Taula 11. Alguns indicadors d’activitat d’atenció
de l’atenció primària es presenta a la taula 11, i que fa primària de la xarxa reformada, 2000
referència a àmbits d’interès estratègic com ara l’aten-
ció domiciliària, o bé la promoció i prevenció de la sa- Indicador Percentatge d’EAP %
amb informació
lut a l’edat infantil i la cobertura vacunal tant pel que disponible
fa les vacunacions sistemàtiques com no sistemàtiques. Població atesa
(% de cobertura
adscrita atesa) 80,6 76,52
Equips que han implantat
el programa ATDOM 100 100
Equips que han implantat
el Programa de seguiment
del nen sa 100 100
Vacunació infantil1,2 77,8 79
Vacunació antigripal
d’adults >64 anys1 100 56,66
1Constància en els registres de vacunació correcta en nens de 0 a 14 anys
2La cobertura poblacional segons l’enquesta és superior al 95% (Font: IMSB)
Atenció a les urgències
A nivell extrahospitalari el Consorci Sanitari de Barcelona disposa, distribuïts per la ciutat, de13 centres d’atenció
continuada, és a dir, que donen atenció fora de l’horari normal del CAP. Durant el període hivernal s’han obert 6
nous CAC per incrementar l’oferta durant l’epidèmia gripal. També disposa, des de l’any 1991, d’un Servei Coor-
dinador d’Urgències (SCUB, SA) que té funcions d’orientació, canalització i consultoria, així com de prestació de
serveis. La taula 12 descriu el nombre i la tipologia dels recursos i la taula 13 el volum de serveis prestats per cada
un d’ells durant l’any 2000.
Taula 12. Recursos d’atenció primària Taula 13. Activitat d’atenció primària
d’urgències i/o continuada, 2000 d’urgències i/o continuada, 2000
Centres d’atenció continuada 19
Serveis Activitat
SCUB, SA (061)
Tipus de servei: Centres d’atenció continuada
ALFA: Unitat sanitaritzada Visites facultatiu* 181.498
(infermera+sanitari conductor) Visites interior infermeria 97.612
MIKE: Unitat medicalitzada SCUB, SA (061)
(infermera+s.conductor+metge) Trucades 625.583
BRAVO: Metge d’emergències (24 hores) Total serveis mobilitzats: 196.006
CHARLY: Metge d’urgències a domicili ALFA: Unitat sanitaritzada
TUNS: Transport urgent no sanitaritzat (infermera+sanitari conductor) 38.786
(ambulàncies concertades) MIKE: Unitat medicalitzada
INDIA: Infermeria a domicili (infermera+s.conductor+metge) 16.724
SCUB, SA: Servei Coordinador d’Urgències de Barcelona BRAVO: Metge d’emergències (24 hores) 15.605
CHARLY: Metge d’urgències a domicili 61.266
TUNS: Transport urgent no sanitaritzat
(ambulàncies concertades) 61.968
INDIA: Infermeria a domicili 1.657
SCUB, SA: Servei Coordinador d’Urgències de Barcelona
* Inclou l’activitat del Centre Peracamps i del Dispensari del carrer València
20
SCS. Memòria d’activitat 2000. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària
Mapa dels recursos d’atenció a les urgències
Sarrià-Sant Gervasi
Vall d'Hebron Hospitals
Hospital de Sant Rafael CAP Ciutat Meridiana
Horta-Guinardó CAP Guineueta
Nou Barris
Gràcia CAP Horta
CAP Río de Janeiro CAP Via Barcino
CAP Sant Andreu
Les Corts Sant AndreuClínica Plató Hospital de Fundació
fundació privada l'Esperança Puigvert Institut
Hospital de Guttmann CAP Bon Pastor
Hospital Casa Sant Pau
de la Maternitat
CAP Quevedo CAP Pg. Maragall
Hospital
CAP Numància Hospital de la
del Hospital Clínic Creu RojaCAP València
CAP Sagrat Cor
Serra i Arola Dispensari del carrer València CAP Sant Martí
Eixample
CAP Manso
CAP Casc Antic
CAP Poblenou
Ciutat Vella Sant Martí
CAP Dr. Carles Ribas
Disp. de Peracamps
Hospital
del Mar
Sants-Montjuïc
Centres d'atenció continuada
Dispensaris
Hospitals d'aguts amb servei d'urgències
Centres de suport per a la campanya d'hivern
21
SCS. Memòria d’activitat 2000. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària
2.3.2. Atenció especialitzada
2.3.2.1. La Xarxa Hospitalària d'Utilització Pública a Barcelona Ciutat
Taula 14. Activitat i recursos de la XHUP
Activitat Recursos
Centres Altes Consultes Urgències HdD Cirurgia Llits
Totals* externes menor amb.
Casa de Maternitat 4.767 36.072 7.230 25 1.341 113
Hospital de Sant Rafael 6.570 70.007 0 0 1.270 200
Clínica Plató. Fundació privada 7.718 93.191 4.957 14.175 9.164 130
Hospital de la Creu Roja BCN 9.526 109.305 31.495 2.794 2.967  256
Hospital de l'Esperança 5.869 60.243 21.521 968 874 236
Institut Guttmann 521 5.585 0 8.127 247 96
QSA Sagrat Cor 15.842 101.460 26.878 2.216 12.057 394
Hospital del Mar 18.233 184.938 95.223 8.958 2.922 446
Hospital de Sant Pau 31.385 289.015 118.726 45.719 9.975 807
Fundació Puigvert 5.128 92.336 17.150 2.959 2.230 162
Hospital Clínic 35.958 337.819 111.926 62.866 8.711 827
Hospital General VH 32.150 227.031 108.073 68.976 9.380 753
Hospital de Traumatologia VH 6.645 101.511 51.732 1.822 980 339
Hospital Maternoinfantil VH 20.649 218.485 66.643 4.886 2.872 416
Total 200.961 1.926.998 661.554 224.491 64.990 5.175
CMA: cirurgia major ambulatòria Font: CSB
HdD: hospital de dia
* Inclou altes CMA
22
SCS. Memòria d’activitat 2000. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària
Mapa dels hospitals de la XHUP
Sarrià-Sant Gervasi
Horta-Guinardó
Vall d'Hebron Hospitals
Hospital de Sant Rafael Nou Barris
Gràcia
Sant Andreu
Hospital de FundacióLes Corts Clínica Plató l'Esperança Puigvert
fundació privada Institut
Hospital Casa Hospital de Guttmann
de Maternitat Sant Pau
Hospital
de la
Hospital Hospital Clínic i Creu Roja
del Provincial de Barcelona
Sagrat Cor
Eixample
Sant Martí
Ciutat Vella
Sants-Montjuïc Hospital
del Mar
23
SCS. Memòria d’activitat 2000. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària
2.3.2.2. Reordenació de l’atenció 2.3.2.3. Atenció sociosanitària
especialitzada
Recursos d'internament
Per tal de millorar l’accés i la qualitat de l’atenció a la
població, el Servei Català de la Salut ha impulsat la re- L'atenció sociosanitària a l'RSBC es dóna en règim
ordenació de l’atenció especialitzada com a mecanis- d'internament a 18 centres contractats, els quals su-
me de consolidació d’un model organitzatiu basat en men un total de 1.549  places repartides en unitats
dos nivells fortament interrelacionats, l’atenció primà- d'atenció diferenciada de llarga estada, convalescèn-
ria i l’atenció especialitzada. cia, cures pal·liatives i sida.
Taula 15. Implantació de la reforma
Taula 16. Recursos d’internament sociosanitaris
de l’atenció especialitzada
Districte ABS Especialitats Proveïdor Tipus d’atenció sociosanitària Places
Ciutat Vella 1A totes PAMEM Internament sociosanitari de llarga estada 1.046
1B, 1C, 1D i 1E cirurgia IMAS
reumatologia IMAS Convalescència 373
cardiologia IMAS Cures pal·liatives 95
pneumologia IMAS
digestiu IMAS Sida 35
endocrinologia IMAS Total 1.549
traumatologia IMAS
urologia IMAS
dermatologia S. Pere Claver Llarga estada
oftalmologia S. Pere Claver
Aquestes places tenen com a objectiu terapèutic
Les Corts 4C totes CCS
l’atenció sanitària que tendeix a millorar la qualitat de
Horta
Guinardó 7C, 7D, 7E i 7F cardiologia ICS vida. La seva funció és rehabilitadora de manteniment i
dermatologia ICS de suport. L’atenció és tant mèdica i d’infermeria com
digestiu ICS social. Són destinatàries de la llarga estada les perso-
pneumologia ICS
neurologia ICS nes grans amb malaltia i les persones amb menys de
oftalmologia ICS 65 anys que pateixin malalties cròniques evolutives i/o
ORL ICS
endocrinologia ICS progressives, amb un grau variable de dependència,
reumatologia ICS que requereixen atenció sanitària i activitats substituï-
traumatologia ICS dores de la llar. L’estada mitjana pot ser superior a un
7G reumatologia Sant Pau
dermatologia Sant Pau any.
pneumologia Sant Pau
ginecologia Sant Pau El CSB ha consolidat durant l’any 2000 els programes
dermatologia Sant Pau específics dins de la llarga estada d’activitat en ingres-
cir. vascular Sant Pau sos temporals i l’atenció a malalts amb deteriorament
cardiologia Sant Pau
digestiu Sant Pau cognitiu i demència.
Sant Andreu 9C reumatologia Sant Pau Com a resultat del desenvolupament d’aquests progra-
dermatologia Sant Pau mes específics dins la llarga estada tenim:
pneumologia Sant Pau
ginecologia Sant Pau — 8 unitats que realitzen un programa d’ingressos tem-
obstetrícia Sant Pau
cir. vascular Sant Pau porals on el 43% dels nous casos de llarga estada
cardiologia Sant Pau durant l’any 2000 han estat alta amb una estada mà-
digestiu Sant Pau xima de 60 dies.
Sant Martí 10A totes PAMEM — 7 unitats amb programes i espais específics per tenir
10E i 10F reumatologia Sant Pau
dermatologia Sant Pau cura de malalts amb deteriorament cognitiu i/o demèn-
pneumologia Sant Pau cia on es dóna atenció a aproximadament el 35% de
ginecologia Sant Pau
obstetrícia Sant Pau l’activitat global d’aquestes unitats de llarga estada.
cir. vascular Sant Pau
cardiologia Sant Pau
digestiu Sant Pau
24
PAMEM: Institut de Prestació d’Assistència Mèdica a Empleats Municipals
IMAS: Institut Municipal d’Assistència Sanitària
CCS: Consorci de Gestió Corporació Sanitària
ICS: Institut Català de la Salut
SCS. Memòria d’activitat 2000. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària
Convalescència Cures pal·liatives
Té per objectiu terapèutic fonamental la rehabilitació Tenen per objectiu terapèutic afavorir el confort i la
activa. Són destinatàries de la convalescència les perso- qualitat de vida dels malalts que pateixen una malaltia
nes que estiguin incloses en algun dels grups següents: incurable, progressiva i sense resposta a un tractament
persones grans amb malaltia de base que es troben en específic i que tenen un pronòstic de vida limitat. La
fase de recuperació d’algun procés agut; persones seva funció és de control de símptomes i suport emoci-
grans que tenen malalties cròniques amb freqüents onal del malalt i dels seus familiars. Els equips que rea-
descompensacions i situació basal de dependència i litzen aquestes funcions són interdisciplinaris (metges,
politraumatitzats. L’estada mitjana ha de ser de 60 ATS/DI, assistents socials i psicòlegs). Són destinataris
dies, amb un màxim de 90. d’aquesta atenció els malalts terminals de càncer o
S'han ampliat en 79 places els recursos sociosanitaris d’altres patologies en fase terminal. L’estada mitjana és
per anar adaptant progressivament la necessitat real de de 30 dies.
les altes dels nostres hospitals d’aguts.
Unitats de sida
Creades especialment per a malalts terminals a causa
Taula 17. Atenció sociosanitària - recursos d’aquesta patologia. Actualment es contempla l’aten-
sociosanitaris d’internament
ció de malalts de sida dins places de llarga estada. Per
Llarga estada Places aquest motiu algunes d’aquestes unitats s’han
Hospital Sant Gervasi 130 reconvertit cap a altres tipologies de contracte.
Serveis Clínics 30
Clínica Carmelitana 25
Clínica Coroleu 45 Recursos sociosanitaris alternatius a
Clínica Barceloneta 118 l’internament
Clínica Olivè Gumà 70
Clínica Solàrium 39
Clínica Provença 65 Les opcions d'atenció sociosanitària fora de l'interna-
C.Geriàtric Municipal 167
Clínica Figarola Pera 92 ment  es diferencien entre l'hospital de dia, el suport
Hospital Evangèlic 67 domiciliari dels programes d’atenció domiciliària de su-
Hospital Nen de Déu 40 port a l'atenció primària (PADES) i les unitats funcionals
R.N.S.Merced 40
R.Geriàtrica Seguí 76 sociosanitàries (UFISS).
Llars Mundet 42
Total 1.046 La potenciació dels serveis alternatius a l’internament
per donar resposta a necessitats específiques
Convalescència
Hospital Sant Gervasi 100 sociosanitàries en l’àmbit de la Regió Sanitària
Clínica Barceloneta 24 Barcelona Ciutat es tradueix concretament en l’amplia-
Clínica Provença 36
C.Geriàtric Municipal 60 ció total de 25 places d’hospital de dia, 10 per a
Clínica Figarola Pera 54 l’atenció de malalts amb deteriorament cognitiu i 15
Fundació Conviure 23 per a l’atenció de malalts amb esclerosi múltiple.
R.Geriàtrica Seguí 10
QSA Barcelona 50 Els recursos no hospitalaris són serveis d'atenció
Hospital Evangèlic 8
Nuestra Señora de la Merced 8 sociosanitària considerats prioritaris en la planificació
Total 373 del CSB, ja que permeten una assistència inter-
Cures pal·liatives disciplinar i un tractament integral mantenint el malalt
Hospital Sant Gervasi 25 en l'entorn familiar o habitual. Tanmateix, permeten
Clínica Coroleu 13
Clínica Barceloneta 8 una major cobertura poblacional i flexibilitat en l'aten-
C.Geriàtric Municipal 15 ció. A Barcelona ciutat disposem de 16 PADES amb
Hospital Evangèlic 12 distribució aproximada d'1 equip per cada districte,
Fundació Conviure 22
Total 95 exceptuant-ne l’Eixample, que en disposa de 2, i un
SIDA equip ETODA amb activitat específica com a equip de
Hospital Sant Gervasi 5 teràpia d'observació directa ambulatòria a malalts amb
Serveis Clínics 20 tuberculosi d'alt risc d'incompliment del tractament
Alberg Sant Joan de Déu 10
Total 35 antituberculós.
TOTAL 1.549 25
SCS. Memòria d’activitat 2000. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària
Taula 18. Desglossament de PADES Les UFISS actuen majoritàriament dins l'àmbit de l'hos-
per proveïdors pital d'aguts. Són importants nuclis de gestió dels ca-
sos que precisen assistència multidisciplinar i tracta-
Entitat proveïdora PADES ment integral, especialment del malalt geriàtric i del
ICS PADES Ciutat Vella malalt crònic amb patologia invalidant o en fase termi-
PADES Nou Barris nal. Altrament, la unitat diagnòstica de demències
Montepio tèxtil de malalties PADES Gràcia dóna suport diagnòstic, de seguiment i tractament de
PADES Sant Martí
PADES Dreta eixample les demències a qualsevol nivell assistencial.
PADES Esquerra eixample S’ha portat a terme la nova contractació d’una unitat
PADES Sants-Montjuïc
PADES Les Corts funcional interdisciplinar sociosanitària mixta (UFISS
Fundació Conviure PADES avaluador geriàtric Ntra. Sra.de la Merced) per a seguiment i tractament
de malalts amb demències.
Clínica Coroleu PADES Sant Andreu
Centre Geriàtric Municipal PADES Sarrià-Sant Gervasi Taula 20. Desglossament d'UFISS
R. Nostra Senyora de la Mercè PADES Horta-Guinardó
UFISS Geriatria Vall d’Hebron Hospitals
Serveis Clínics PADES ETODA Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
Creu Roja de Barcelona PADES Creu Roja Hospital Clínic i Provincial de Barcelona
Institut Guttmann PADES neurorehabilitador UFISS Mixtes R.N.S.Merced
C.Geriàtric Municipal
Taula 19. Centres sociosanitaris amb hospital de Clínica Barceloneta
dia UFISS Demències Fundació ACE
UFISS pal·liatives Hospital de Sant Pau
Centre Places per dia Vall d’Hebron Hospitals
Hospital Evangèlic 10
Clínica Barceloneta 10
R. Nostra Senyora de la Mercè 25
C. Geriàtric Municipal 20
Centre Eixample 25
Clínica Seguí 25
Fundació esclerosi múltiple 40
Total 155
L'activitat assistencial sociosanitària de Barcelona ciutat durant l'any 2000 ha estat la següent:
Taula 21. Activitat sociosanitària, 2000
Estades Estades Total Estada Índex Total
realitzades realitzades pacients mitjana ocupació d'altes
pac. atesos pac. alta
Llarga estada 369.477 290.484 2.897 152 0,99 1.908
Convalescència 130.503 113.008 2.590 51 1,02 2.203
Cures pal·liatives 33.951 28.620 949 33 1,00 863
Sida 13.300 6.894 156 26 0,94 118
Tot. internament 547.231 439.006 6.592 262 1,00 5.092
Hospital de dia 34.198 23.283 658 55 0,88 422
UFISS 5.741 4.007
PADES 3.713
26
SCS. Memòria d’activitat 2000. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària
2.3.2.4. Xarxa de salut mental Recursos d’hospital de dia
Taula 25. Hospitalització de dia a Barcelona
Atenció especialitzada hospitalària
Centres monogràfics Places
Taula 22. Recursos d’internament a Barcelona
Hospital de dia CPB 50
Hospitals monogràfics Llits Hospital de dia Llúria 45
Hospital Sant Gervasi 65
Nombre de serveis d’hospital de dia psiquiàtric
Clínica Císter 35
Institut Frenopàtic 32 en centres de la XHUP 2
Clínica Llúria 40 Sant Joan de Déu CSM (unitat polivalent-Creu de Molers) 17
IMAS, centre psiquiàtric 92
URPI Hospital Clínic. Unitat psiq. infantil i juvenil 18 Altres tipus de recursos (centres de
Sant Joan de Déu CSM (unitat polivalent) 21
Nombre de llits en hospitals monogràfics 303 rehabilitació psiquiàtrica)
Hospitals de la XHUP amb llits de psiquiatria
Hospital Clínic 35 Taula 26. Centres de dia (adults) per entitats
Hospital de Sant Pau 32 proveïdores
Hospital del Mar 10
Nombre de llits psiquiàtrics als hospitals de la XHUP 77 Entitat Places Centre
S’hi inclouen els destinats a T.A. proveïdora i àmbit territorial
Hosp. Sta. Creu Centre Pi i Molist:
Consulta ambulatòria especialitzada i St. Pau 104 Nou Barris, Sant Andreu
Associació Centre Centre de Dia: Les Corts,
d’Higiene Mental 30 Les Corts Sarrià, Sant Gervasi
Taula 23. Centres de salut mental d'adults
Associació Septimània 42 C. Septimània:Esq.Eixample
25 Centre de Dia Pinel (presons)
Centre Àmbit territorial
JOIA (Ass. Joventut 25 Centre de Dia JOIA-Gràcia
Sant Joan de Déu Serveis de salut mental Ciutat Vella Organitzada i Activa) 25 Centre de Sant Martí
Hospital Clínic Esquerra Eixample 25 Centre de Sants-Montjuïc
Centre de Psicoteràpia de Barcelona Dreta de l’Eixample Associació Tres Turons 25 Centre de Dia Tres Turons:
Sant Pere Claver Sants Horta-Guinardó
Sant Pere Claver Poble Sec
Associació CHM Les Corts Les Corts CPB 25 Centre de Dia:
Associació CHM Les Corts Sarrià-Sant Gervasi Dreta Eixample
Benito Menni Gràcia AREP 53 Centre de Dia AREP:
Associació de salut mental Horta Sant Andreu i Sant Martí
Associació de salut mental Guinardó
CHM Nou Barris Nou Barris-Nord Sant Joan de Déu CSM 28 Centre de Dia Santa Eulàlia
CHM Nou Barris Nou Barris-Sud (unitat polivalent) 35 Ciutat Vella i Sants
Fundació Vidal i Barraquer Sant Andreu ARAPDIS 37 Centre de Dia: Gràcia
CSM-IMAS Sant Martí-Sud
CSM-ICS  Sant Martí-Nord Fundació Vidal i Barraquer 20 Centre de Dia: Sant Andreu
A més, hi ha 3 hospitals de la XHUP amb consultes ex- Recursos d’urgències
ternes de psiquiatria (Hospital Clínic, Hospital de Sant
Pau i Hospital del Mar). Existeixen 4 unitats especialitzades d’atenció a les ur-
gències psiquiàtriques, 2 en centres monogràfics
Taula 24. Centres de salut mental infantil i (l'IMAS i l'Hospital Sant Gervasi) i 2 en centres de la
juvenil XHUP (l'Hospital Clínic i l'Hospital de Sant Pau).
Existeix també una unitat de psiquiatria especialitzada
Centre Àmbit territorial en l’atenció a la crisi ubicada en un hospital monogrà-
fic i, a més a més, tots els CSM han organitzat espais
CSM-ICS Ciutat Vella
CSM-ICS Sant Martí-Sud funcionals d’atenció de la demanda urgent.
CSM-ICS Sant Martí-Nord
Sant Pere Claver Sants-Montjuïc
Hospital Clínic Eixample
Fundació Nou Barris Nou Barris
Fundació E. Torres de Beà Gràcia
Fundació E. Torres de Beà Sant Andreu
Hospital Sant Rafael Horta-Guinardó
Associació CHM: Les Corts Les Corts, Sarrià, Sant Gervasi 27
SCS. Memòria d’activitat 2000. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària
Consulta ambulatòria especialitzada (CSM) Un total de 1524 persones amb TMS han estat incloses
en aquest programa específic, que es correspon amb
Taula 27. Activitats dels CSM. Any 2000 un 8% del total de pacients atesos als mateixos cen-
tres.
Primeres Visites Pacients Casos
visites successives atesos nous
Atenció psiquiàtrica urgent
Infantil i juvenil 2.374 42.429 5.950 2.774
Adults 9.223 163.659 27.703 10.787 El total d’urgències ateses a les unitats d’atenció psi-
Total 11.597 206.088 33.653 13.561 quiàtrica urgent l’any 2000 és de 17.733.
Nota: no es disposa d’informació sobre l’activitat realitzada pels CSMIJ de La distribució d’aquesta activitat en relació amb el ter-
Ciutat Vella i al CAP Passeig de Maragall.
ritori de Barcelona es mostra a la taula 28, on es pot
Font: CMBDCSM + memòria del CSM de S.Martí Nord i CSMIJ S. Martí Sud
veure l’impacte que la demanda generada per cada
Del total de pacients atesos segons gènere, el 62% sector significa sobre el total d’urgències ateses als di-
correspon a dones i el 38% als homes. Pel que fa al di- ferents serveis, i la freqüentació de cadascun dels terri-
agnòstic, el 22% dels casos atesos als CSM d’adults toris segons la seva població de referència.
presenten un diagnòstic clínic compatible amb el con-
cepte de transtorn mental sever.
Taula 29. Atenció psiquiàtrica urgent, 2000
Programa d’atenció específica als
trastorns mentals severs Districte Urgències Impacte Freqüentació/
ateses total urg. 1000 hab.
Aquest programa va especialment adreçat a persones ateses
que, a més de comptar amb un diagnòstic psiquiàtric Ciutat Vella 1.469 8 20,3
greu de més de 2 anys d’evolució, es troben en una si- Eixample 2.365 13 11,2
tuació de discapacitat i/o complicacions psicosocials
Sants-Montjuïc 1.692 10 12,2
importants. El programa d’atenció específica a les per-
Les Corts 512 3 7,7
sones amb TMS implica una atenció intensiva dels ma-
lalts i les seves famílies i comporta un seguit de millo- Sarrià 744 4 6,9
res qualitatives com és el treball d’acord amb un pro- Gràcia 1.156 7 11,8
jecte terapèutic individual d’àmbit multidisciplinar i la Horta-Guinardó 1.604 9 11,3
designació d’un terapeuta de referència. Comporta Nou Barris 1.788 10 12,6
també el desenvolupament de mesures especials dirigi- Sant Andreu 1.295 7 11,7
des a millorar l’adheriment i evitar la desvinculació dels Sant Martí 2.052 12 12,1
pacients, atenció domiciliària i suport a les famílies; 10
Desconegut 553 3 —
centres de Barcelona han desenvolupat aquest progra-
Altres RS 2.503 14 —
ma específic, des del 1999.
Nota: 1.131 d’aquestes urgències han estat ateses a Sant Joan de Déu,
serveis de salut mental de Sant Boi de Llobregat, de les quals 548
Taula 28. Programa d’atenció específica als TMS corresponen a Ciutat Vella i 572 a Sants Montjuïc. En el 47,5% d’aquests
casos s’ha generat ingrés a la unitat d’hospitalització d’aguts.
Diagnòstic Pacients Impacte pacients % total Font : memòries dels centres
inclosos als pacients
programes (%) = diagnòstic
Tr. esquizofrènics 987 65 48 El 16,7 % de les urgències ateses generen un ingrés a
Depressió major 177 12 23 la unitat d’aguts. No obstant això, aquest percentatge
és molt diferent segons es tracti d’un hospital general,
Tr. bipolars 122 8 35
amb un 7% d’urgències ingressades, o un hospital
Paranoia 96 6 —
monogràfic, amb un percentatge global del 36%, amb
Agorafòbia
amb atacs de pànic 27 2 8 diferències segons el centre.
TOC 35 2 13
Tr. esquizotípic
de la personalitat 15 1 44
Tr. límit de la personalitat 62 4 35
28 Altres 3 —
Total 1.524 8
Font : Memòries dels CSM
SCS. Memòria d’activitat 2000. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària
Hospitalització psiquiàtrica d’aguts Taula 31. Activitat d’hospitalització de subaguts
La taula 30, que segueix a continuació, mostra l’activi- Sector Hosp. Hosp. Impacte Freqüentació
tat d’hospitalització psiquiàtrica d’aguts produïda l’any sanitari subaguts parcial (%) per 1000 hab.
2000 per les unitats de referència dels diferents territo- Ciutat Vella 52 10 10 8,6
ris de Barcelona, d’acord amb la sectorització definida. Eixample 47 28 12 3,5
Sants-Montjuïc 58 16 12 5,3
Taula 30. Activitat d’hospitalització d’aguts, 2000
Les Corts 25 6 5 4,7
Districte Nombre Impacte Freqüentació/ Sarrià–S.Gervasi 59 11 11 6,5
d’altes total 1000 hab.
d’altes Gràcia 19 20 6 4
Ciutat Vella 322 8,3 3,8 Horta–Guinardó 35 22 9 4
Eixample 375 9,7 1,5 Nou Barris 25 21 7 3,2
Sants-Montjuïc 316 8,1 1,9 Sant Andreu 27 29 9 5,1
Les Corts 316 4,1 1,9 Sant Martí 24 30 9 3,2
Sarrià-Sant  Gervasi 310 8 2,4 Altres RS 11 42 9 —
Font: memòries dels centres
Gràcia 219 5,6 1,9
Horta–Guinardó 386 10 2,3
Nou Barris 436 11,2 2,6 Activitat de rehabilitació
Sant Andreu 321 8,3 2,4
La taula 32 mostra l’activitat realitzada pels centres de
Sant Martí 517 13,3 2,5
dia durant l’any 2000 i l’índex de rotació.
Desconegut 87 2,2 —
Altres RS 430 11,1 —
La unitat d’aguts de referència per a Ciutat Vella i Sants Montjuïc és Sant
Joan de Déu, de Sant Boi de Llobregat, on s’han realitzat 458 de les altes Taula 32. Activitat dels centres de dia
incloses a la taula. 230 de les quals són de Ciutat Vella
Font : memòries dels centres Centre Territori Pacients Rotació*
referència atesos
Santa Eulàlia Ciutat Vella 51 1,8
L’any 2000 s’han produït un total de 3.872 altes a les Septimània Esquerra Eix. 58 1,2
diferents unitats d’aguts que atenen la població de CPB Dreta Eix. 34 1,4
Barcelona d’acord amb la sectorització definida. S’han
JOIA Sants-Montj. 52 1,5
inclòs a la taula 250 altes de menors de 18 anys pro-
Sarrià Les Corts 99 2,8
duïdes a la unitat d’hospitalització infantil i juvenil de Sarrià-S.Gervasi
l’Hospital Clínic, de les quals el 66% correspon a po-
ARAPDIS Gràcia 91 2,5
blació resident fora de Barcelona ciutat; 173 altes cor-
JOIA Barcelona 52 1,5
responen a transtorns de la conducta alimentària. (inserció lab.)
Tres Turons Horta-Guin. 43 1,2
Pi i Molist Nou Barris 184 1,8
AREP Sant Andreu 72 1,4
Hospitalització de subaguts Sant Martí
JOIA Sant Martí 51 1,5
La taula 31, que es mostra a continuació, reflecteix
l’activitat produïda per les unitats d’hospitalització de Creu de Molers Ciutat Vella 40 1,1
Sants-Montjuïc
subaguts i d’hospitalització parcial. D’un total de 617
Pinel Població penitenciària 20 0,8
altes, 233 s’han produït a unitats de subaguts d’hospi-
Fundació Sant Andreu 29 1,5
tals monogràfics, 149 unitats d’internament a la comu- Vidal i Barraquer
nitat i 235 als hospitals de dia.
*Índex de rotació: quocient de pacients per plaça
29
SCS. Memòria d’activitat 2000. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària
2.3.2.5. Serveis extrahospitalaris poden estar ubicats o no en un centre hospitalari. En
la majoria de casos el tractament es realitza de for-
ma ambulatòria.
L’atenció extrahospitalària cobreix un conjunt de pres-
tacions assistencials que complementen l’oferta
assistencial, fonamentalment dins l'àmbit de l'atenció
primària, i també en l'àmbit de la XHUP.
— Centres de rehabilitació
Centres que realitzen principalment activitat de re- Taula 33. Relació de serveis extrahospitalaris*
habilitació funcional ambulatòria, per tal de comple-
Centres Centre de R. Resp.Muntaner-Guinardó
mentar l’oferta dels hospitals de la XHUP i dels cen- de rehabilitació Centre de Rehabilitació Funcional
tres d’atenció primària de l’ICS. CRIL
Transport sanitari Transport Sanitari de Catalunya, S.L.
— Transport sanitari UTE* (Amb. Condal SCCL; Societat La
Pau SCCL; Amb. Domingo SA; Amb.
Durant l’any 2000 s’ha formalitzat el contracte amb Igualada SL; Amb. MA; Servicios
les empreses adjudicatàries del concurs públic del Sanitarios Condal; Amb. Grup Vila i
Crisol SL; Societat Amb. Caballero SCCL;
transport sanitari a Catalunya. Dins l’àmbit de Societat d’Amb. Guilleries)
Barcelona Ciutat ha estat operativitzat durant el mes UTE* (Amb. Tomás; Amb. Catalunya
d’octubre. Aquestes empreses efectuaran el trans- SCCL; Amb. Barcelona; Traslados
Sanitarios Internacionales, SL)
port no urgent, ja que l’urgent està cobert per
Consultoris Fundació Antonio Carrasco
l’SCUBSA-061. d'especialitats
Entitats vàries ASPACE
— Consultoris d’especialitats Col·legi de Periodistes
Són infraestructures que complementen els serveis MUTUAM (Montepío Textil)
oferts per l’ICS. PAMEM
061
Oxigenoteràpia Carburos Metálicos
— Oxigenoteràpia i tractaments respiratoris domi- i tractaments Oxigen Salud
ciliaris respiratoris domiciliaris OXIMESA
Inclou les empreses que presten serveis d’oxigenote- Air Liquide
Gasmedi 2000
ràpia domiciliària, com també d’altres tractaments res-
Atenció a la salut 18 centres
piratoris a domicili com ara el sistema CPAP (sistema de sexual i reproductiva
pressió d’aire positiva i contínua), nebulitzadors, etc.
Centres polivalents Institut Poal de Reumatologia
Clínica Delfos
— Centres de planificació familiar/programa sani- Fundació Sardà Farriol
tari d’atenció a la dona CRIS
Durant l’any 2000 s’ha avançat en el procés de Hospital Sant Pere Claver
S. de Cobaltoteràpia Dr. Caralt Borrell
transició dels centres de planificació familiar al Pro- Dr. Soler Jorro
grama sanitari d’atenció a la dona (PSAD). Clínica Infantil Stauros
U. Diag. Al·lèrgia Medicamentosa
Institut Català de la Retina
— Centres polivalents Hospital de Nens de Barcelona
Són una sèrie de centres que presten assistència en Alergocentre
àmbits específics, com poden ser: tractaments oftal- Centres de litotrípsia CILSA
Institut Dexeus
mològics, consultes sobre al·lèrgies, tractaments de
patologia dels cordals, tractaments en cambra Centres de diàlisi CETIRSA
Hemodiàlisi Infantil Barcelona
hiperbàrica, etc. C. Nefrológico Virgen de Montserrat
Institut Nefrològic Barcelona
— Centres de litotrípsia Hospital de Sant Gervasi
C.D. Nephros
Serveis renals de litotrípsia complementaris de la XHUP. Clínica renal Rotellar (TEFNUT)
Institut Mèdic Barcelona
— Centres de diàlisi C.D. Bonanova
C.D.Verdum
30 Inclou tots els centres on es realitzen tractaments
*UTE: unió temporal d’empreses
substituïdors de la insuficiència renal crònica, que
SCS. Memòria d’activitat 2000. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària
2.3.3. Atenció farmacèutica i altres que el 89,40% d'aquesta despesa i el 91,28% de les
prestacions receptes deriva de la prescripció dels metges de capça-
lera i pediatres. Un 9,92% de la despesa i un 7,69%
A Barcelona hi ha un total de 1.035 oficines de farmà- de les receptes prové de l’especialista. Els metges d’ur-
cia, que constitueixen els recursos bàsics per a l’atenció gències i d’empresa representen un 0,29% i 0,39% de
farmacèutica als usuaris del sistema sanitari públic en l’import respecitvament.
atenció primària a Barcelona.
L’any 2000, la despesa líquida derivada de la prestació Taula 35. Prestació farmacèutica. Receptes i
farmacèutica finançable en receptes de l’SCS va ser de import líquid segons tipus de prescriptor
51.955 milions de pessetes. Aquesta despesa corres-
Import líquid % Receptes %
pon a la facturació del Col·legi de farmacèutics en con- (milions PTA)
cepte de receptes dispensades a les oficines de farmà-
Capçalera+pediatria 44.775 89,40 22.182.925 91,28
cia de Barcelona. Les especialitats farmacèutiques
1
constitueixen el grup que representa un percentatge Urgències 147 0,29 124.215 0,51
2
més elevat tant de l’import com de les receptes, seguit Especialistes 4.970 9,92 1.868.571 7,69
del capítol d’efectes i accessoris. Metges d’empresa 193 0,39 125.158 0,52
1Urgències: Atenció continuada, 061
El capítol d’altres productes inclou majoritàriament les 2Especialista: Hospitalaris i primària
autovacunes bacterianes i extractes hiposensibilitzants,
les dietes per metabolopaties i les llets i el seu consum La despesa segons el tipus de perceptor s’ha incremen-
en import ha augmentat un 1,37% respecte a l’any 99. tat un 6,04% en els usuaris actius i un 9,11% en els
usuaris pensionistes respecte a l’any anterior.
Taula 36. Prestació farmacèutica. Receptes i
Taula 34. Prestació farmacèutica. Receptes i
1 import líquid segons tipus de perceptor
1
import líquid segons tipus de producte
Import líquid % Receptes %
Import líquid % Receptes % (milions PTA)
(milions PTA)
Actius 10.641 20,48 6.171.906 24,40
Especialitats 48.425 93,21 24.475.062 96,75
farmacèutiques Pensionistes 41.314 79,52 19.124.171 75,60
Fórmules magistrals 119 0,23 52.475 0,21 Accidents
de treball 0,31 0 220 0
Efectes i accessoris 3.114 5,99 735.171 2,91
Total 51.955 100 25.296.297 100
Altres productes 297 0,57 33.589 0,13
1 Àmbit oficines de farmàcia
Total 51.955 100 25.296.297 100
1 Àmbit de l'oficina de farmàcia
L’indicador import líquid/habitant de la despesa
atribuible a la facturació realitzada per les farmàcies de
Dintre de les especialitats farmacèutiques hi ha dos Barcelona Ciutat s’ha incrementat un 8,46% respecte
grups —diagnòstic hospitalari i especial control mè- a l’any 99. En receptes s’han consumit 0,88 receptes
dic— sotmesos a normatives específiques. L’import en més per habitant. L’aportació de l’usuari continua la
PVP d’especialitats de diagnòstic hospitalari l’any 2000 tendència decreixent ja que l’any 99 era d’un 5,83%.
ha estat de 2.673.655.153,- pessetes i el de les d’espe-
La proporció de l’usuari amb farmàcia gratuïta ha dis-
cial control mèdic de 114.129.179,- pessetes el que re-
minuït lleugerament respecte a l’any 99. La prestació
presenta un increment d’un 10,27% i d’un 5,78% res-
farmacèutica gratuïta inclou el col·lectiu de pensionis-
pectivament en relació amb l’any 99.
tes i altres col·lectius com vídues i minusvàlids.
Les dades obtingudes per l’àmbit de prescripció reflec-
teixen la despesa atribuïble als metges proveïdors del
CSB. Aquesta ha estat de 50.084.923.266,- pessetes i
un total de 24.300.869 receptes. D’aquesta despesa
s’ha identificat un 99,92% de l’import segons l’espe-
cialitat mèdica i un 99,99% de les receptes, observant 31
SCS. Memòria d’activitat 2000. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària
Taula 37. Indicadors de la prestació farmacèutica Taula 38. Prestació farmacèutica. Distribució
percentual dels envasos per grups terapèutics
Import PVP/habitant* 36.500
Import líquid/habitant 34.434 Grup terapèutic % envasos
Import PVP/recepta 2.177 A Aparell digestiu i metabolisme 13,48
Import líquid/recepta 2.054 B Sang i òrgans hematopoètics 7,05
Receptes/habitant 16,77 C Aparell cardiovascular 19,52
%aportació usuari 5,66%
D Teràpia dermatològica 2,67
%farmàcia gratuïta** 32,70
G Teràpia genitourinària 3,33
%>65 anys 20,67
H Teràpia hormonal 1,66
 * Font: Padró municipal habitants 96
J Teràpia antiinfecciosa 6,07
** Font: RCU desembre 2000
L Teràpia antineoplàstica 0,49
M Aparell locomotor 7,83
N Sistema nerviós 23,99
Des de l’any 95, es mantenen en primer lloc del con-
P Antiparasitaris 0,05
sum en envasos els fàrmacs del sistema nerviós central,
seguit de cardiovascular, digestiu, respiratori, aparell R Aparell respiratori 8,85
locomotor i antiinfecciosos. S Òrgans dels sentits 4,29
Els fàrmacs del sistema nerviós són els que presenten V Altres  0,73
una major diferència entre la proporció d’envasos Nombre d’envasos total: 24.899.305
(23,99%) i l’import PVP (17,98%). En el cas del grup
terapia antiinfecciosa aquesta diferència és inferior, ma nerviós central, digestiu i metabolisme, sang i òr-
sent un 6,07% la proporció d’envasos i un 6,08% la gans hematopoètics i respiratori representen el
proporció de l’import. En total, cinc grups terapèutics 70,58% de la despesa en PVP.
representen un 73,67% dels envasos. En relació amb
L’indicador de valor intrínsec elevat a l’any 1999 ha es-
l’import, els 5 grups terapèutics: càrdiovascular, siste-
tat de 86,187%.
Figura 7. Distribució percentual dels envasos i del preu de venda al públic (PVP) per grups
terapèutics
Antiparasitaris 0,05 0,01
Teràpia antineoplàstica Envasos (%) 0,49 3,76 PVP (%)
Altres 0,73 2,65
Teràpia hormonal 1,66 2,87
Teràpia dermatològica 2,67 1,9
Teràpia genitourinària 3,33 4,69
Òrgans dels sentits 4,29 2,15
Teràpia antiinfecciosa 6,07 6,08
Sang i òrgans hematopoètics 7,05 10,25
Aparell locomotor 7,83 5,28
Aparell respiratori 8,85 8,37
Aparell digestiu i metabolisme 13,48 13,95
Aparell cardiovascular 19,52 20,03
Sistema nerviós 23,99 17,98
32 30 25 20 15 10 5 0 5 10 15 20 25
SCS. Memòria d’activitat 2000. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària
Un total d’11 subgrups han representat el 55,51% de l’import en PVP i un 34,62% de les receptes. Els subgrups
que s’han incrementat més respecte a l’any 99 han estat els AINE, els altres preparats urològics, els antidepressius,
els broncodilatadors i altres antiasmàtics i els preparats hipolipemiants. Destaca el creixement negatiu dels grups
de vasoteràpia cerebral perifèrica i de teràpia del miocardi.
Taula 39. Distribució percentual de la despesa ocasionada pels 11 subgrups terapèutics
PVP % sobre el total del PVP % 00/99
de les especialitats
farmacèutiques
A02B - Antiúlcera pèptica 4.238.006.097 8,24 5,81
N06A - Antidepressius 3.961.375.404 7,70 13,30
B04A - Preparats hipolipemiants/antiateromatosos 3.669.608.656 7,14 12,14
R03A - Broncodilatadors i altres antiasmàtics 3.198.068.451 6,22 12,75
C02E - IECA 3.139.233.045 6,11 9,53
CO1D - Teràpia del miocardi 2.930.493.944 5,70 -0,43
M01A - AINE 2.231.248.732 4,34 46,62
N05A - Neurolèptics 1.552.133.880 3,02 11,61
L02A - Hormonoteràpia antineoplàstica 1.551.893.177 3,02 -2,67
C04A - Vasoteràpia cerebral perifèrica 1.110.651.030 2,16 -9,02
G04B - Altres preparats urològiques 958.865.574 1,86 17,47
En relació amb els efectes i accessoris, els productes per a la incontinència han representat un 71,54% de l’import
PVP d’aquest capítol, sent el consum en absorbents d’incontinència urinària de 2.146 milions de pessetes.
Quant al nombre d’envasos, els percentatges van ser molt diferents, i de tots ells, el material de cura és el que pre-
senta un percentatge més elevat (46,81%), seguit del material d’incontinència (41,63%).
Taula 40. Prestació farmacèutica. Nombre Taula 41. Distribució territorial dels serveis de
d’envasos i preu de venda al públic farmàcia hospitalària i els dipòsits de
medicaments
PVP % Envasos % Serveis de farmàcia hospitalària 36
 (milions PTA)
Dipòsits de medicament hospitalaris 23
Incontinència 2.253 71,64 330.274 41,62 Dipòsits de medicament extrahospitalari1 21
Ostomia 458 14,56 47.470 6,17 Farmaciola 1
Material de cura 379 12,05 360.195 46,81 Total 81
Elàstics 33 1,05 21.509 2,80 1 Inclouen els d’hospitals generals d’aguts, els de centres sociosanitaris
i els d’hospitals psiquiàtrics
Varis 22 0,70 19.972 2,60
Les dietes enterals han presentat un increment del
Total 3.145 100 769.420 100
11,45% respecte a l’any 99 i l’increment observat en
L’atenció farmacèutica als pacients ingressats i als paci- l’import dels medicaments d’ús hospitalari ha estat del
ents ambulatoris que requereixin determinats medica- 24,53%.
ments es realitza a través dels serveis de farmàcia hos-
pitalària. Els dipòsits de medicaments són unitats vin-
culades a un servei de farmàcia hospitalari o a una ofi-
cina de farmàcia i dispensen la medicació als pacients
ingressats.
33
SCS. Memòria d’activitat 2000. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària
Taula 42. Import dels medicaments dispensats a pacients * Aquest increment s’ha obtingut descomptant el con-
en règim ambulatori als hospitals de la XHUP
sum d’antiretrovirals dels penitenciaris.
Import              % 00/99
Medicaments d’ús hospitalari 11.139.333.189 24,53*
Medicaments estrangers 89.890.962 7,55
Fibrosi quística 80.753.980 -3,39
Nutrició enteral domiciliària 303.725.121 11,45
Total 11.613.703.252 15,53
Prestacions ortoprotètiques
La prestació ortoprotètica a nivell ambulatori ha suposat una despesa de 584,6 milions de pessetes, que correspo-
nen a l’import de la prescripció de 17.045 articles ortoprotètics inclosos en el catàleg vigent en l’àmbit del Servei
Català de la Salut.
Per capítols, les ortesis de columna vertebral han representat el 31% del nombre d’articles, les cadires de rodes el
18%, les ortesis de membre inferior el 17,5%, les pròtesis de membre inferior el 7,2% i altres pròtesis que no per-
tanyen als membres el 6,4%; la resta es troba molt repartit.
Taula 43. Distribució del nombre d’articles de Rescabalament de despeses per assistència
les prestacions ortoprotètiques, segons el aliena al sistema sanitari públic
catàleg vigent 1997
El Consorci Sanitari de Barcelona ha tramitat per a la
seva resolució 532 expedients de rescabalament de
Capítol Total
despeses. Han estat aprovats 35 expedients inicials i 6
Ajudes per al tractament d’afeccions circulatòries 290 reclamacions prèvies per un import total de
Ajudes per a la prevenció de pressions doloroses 264 20.805.159 pessetes.
Equipaments per a l’aprenentatge
del moviment de la força i de l’equilibri 14 Taula 44. Desglossament dels expedients de
Ortesis de columna vertebral 5.257 rescabalaments de despeses
Ortesis de membre superior 880 Expedients Increment Expedients/ Expedients Import
tramitats (%00/99) 100.000 hab. aprovats
Ortesis de membre inferior 2.989
532 19,92 35,26 41 20.805.159
Pròtesis de membre superior 43
Pròtesis cosmètiques i no funcionals
de membre superior 22
Assistència sanitària per convenis
Pròtesis de membre inferior 1.236 internacionals
Altres pròtesis que no pertanyen als membres 1.099
El Consorci Sanitari de Barcelona ha tramitat a la Co-
Calçat ortopèdic 460 missió de prestacions de caràcter excepcional i conve-
Ortopròtesis per a agenèsies 2 nis internacionals de l’Àrea Sanitària del Servei Català
Ajudes de marxa manipulades per un sol braç 533 de la Salut, per a la seva valoració, 26 sol·licituds.
Ajudes de marxa manipulades pels dos braços 625 D’aquestes han estat aprovades 24 i denegades 2.
Cadires de rodes 3.082
Accessoris per a cadires de rodes 288
Ajudes per a l’audició 10
Total 17.094
Total despesa 585.917.090
34
SCS. Memòria d’activitat 2000. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària
2.4. Execució del pressupost 2000
Taula 46. Execució del pressupost consolidat SCS/ICS 2000*
Consorci Sanitari de Barcelona / Regió Sanitària Barcelona Ciutat
Capítol Pressupost Despesa comptabilitzada %execució
I. Remuneracions de personal
G.P. 01 Sous 18.346.736.000 18.334.668.763 99,93%
G.P. 02 Sous 25.728.400.000 25.704.369.461 99,91%
G.P. 03 Sous — — —
G.P. 04 Sous 1.850.473.000 1.845.286.867 99,72%
Subtotal 45.925.609.000 45.884.325.091 99,91%
Quotes 9.847.293.000 9.843.988.183 99,97%
TOTAL CAPÍTOL I 55.772.902.000 55.728.313.274 99,92%
II. Compra de béns i serveis
G.P. 01 Béns i serveis 3.858.776.000 3.858.776.000 100,00%
G.P. 02 Béns i serveis 22.284.381.731 22.242.389.000 99,81%
G.P. 03 Béns i serveis — — —
Subtotal 26.143.157.731 26.101.165.000 99,84%
G.P. 01 Compra de serveis sanitaris 15.219.366.024 15.213.683.300 99,96%
G.P. 01 Compra de serveis sanitaris 86.269.074.104 86.256.468.256 99,99%
Subtotal 101.488.440.128 101.470.151.556 99,98%
TOTAL CAPITOL II 127.631.597.859 127.571.316.556 99,95%
III. Interessos — — —
IV. Transferències corrents
G.P. 01 Farmàcia 50.303.136.437 50.296.099.999 99,99%
G.P. 01 Lliuraments 178.233.561 174.471.505 97,89%
G.P. 01 Pròtesis 505.920.000 509.528.628 100,71%
Rescabalament 22.693.000 22.826.391 100,59%
EEPP 0 0
TOTAL CAPITOL IV 51.009.982.998 51.002.926.523 99,99%
Total op. corrents 234.414.482.857 234.302.556.353 99,95%
VI. Inversions
G.P. 01 Inversions 1.204.760.827 760.055.753 63,09%
G.P. 02 Inversions 1.050.580.561 566.565.602 53,93%
G.P. 03 Inversions 10.959.197 10.518.397 95,98%
TOTAL CAPITOL VI 2.266.300.585 1.337.139.752 59,00%
VII. Transferències de capital
G.P. 01 Transf. Cap. 0 0
G.P. 02 Transf. Cap. 300.000.000 300.000.000 100,00%
TOTAL CAPITOL VII 300.000.000 300.000.000 100,00%
VIII. Aportacions de capital 0 0
Operacions de capital 2.566.300.585 1.637.139.752 63,79%
G.P. 03 Bestretes 34.432.000 32.750.092 95,12%
TOTAL PRESSUPOST 237.015.215.442 235.972.446.197 99,56%
*Xifres en pessetes
35
SCS. Memòria d’activitat 2000. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària
Taula 47. Execució del pla d’inversions SCS/ICS 2000 Regió Sanitària Barcelona Ciutat-CSB
Concepte Atenció primària Atenció especialitzada Administració Total
Obres 984.865.836 471.079.135 755.380 1.456.700.351
Equipaments 201.782.707 562.600.166 10.203.817 774.586.690
Total 1.186.648.543 1.033.679.301 10.959.197 2.231.287.041
Nova inversió 967.483.721 275.153.720 10.959.197 1.253.596.638
Reposició 219.164.822 758.525.581 0 977.690.403
Total 1.186.648.543 1.033.679.301 10.959.197 2.231.287.041
Taula 48. Relació de projectes d’inversió més remarcables durant l’any 2000
Equipaments Import Equipaments Import
Pla de muntatge del CAP La Guineueta 40.593.511 Inversions que realitza el Consorci Sanitari de Barcelona
Equipament divers del CAP Montnegre 4.282.333 Construcció CAP Pare Claret 366.306.336
Pla de muntatge del CAP Besòs 23.629.102 Construcció CAP Nou de la Rambla 280.075.980
Pla de muntatge del CAP Canteres 42.447.961 Construcció CAP Serra i Arola 130.481.205
Programa de reposició de la CSVH 508.539.103 Construcció CAP Turó de la Peira 360.000.000
Programa de reposició dels CAP 187.934.569 Equipament CAP Passatge de la Pau 40.766.038
Redacció de projectes Remodelació i equipament CAP Sant Elies 31.755.467
Remodelació CAP Lope de Vega 18.590.000 Remodelació CAP Bordeta-Magòriaa 8.191.817
Remodelació CAP Larrard 16.940.000 Remodelació CAP Travessera de Gràcia
i CAP Sardenya 19.363.077
Remodelació CAP La Pau 3.963.169
Remodelació CAP Còrsega 4.603.954
Remodelació CAP Poble Nou 17.286.516
Remodelació CAP València 7.191.246
Remodelació CAP Numància 8.100.752
Remodelació CAP Montnegre 28.177.159
Remodelació CAP Pare Claret 7.677.911
Inversions que realitza l’empresa GISA
Remodelació CAP Plaça Sanllehy 9.225.000
Redacció projecte remodelació unitat cremats
Obres i cirurgia plàstica de l’Hospital de Traumatologia
Sectorització contraincendis CAP Manso 17.057.522 i Rehabilitació Vall d’Hebron 18.421.231
Rehabilitació de les façanes del CAP Numància 21.847.841 Remodelació unitats oncohematologia-nefrologia
fase 1a. de l’Hospital Maternoinfantil
Remodelació de les façanes de l’Hospital Vall d’Hebron 257.718.134
de Traumatologia Vall d’Hebron 76.583.328
Remodelació plantes 3a.a 7a. senars de l’Hospital
Remodelació servei radioteràpia de l’Hospital General Vall d’Hebron 871.861.694
General Vall d’Hebron 62.790.579
Taula 49. Subvencions de capital atorgades,
2000
Atenció especialitzada Import
Institut Municipal d’Assistència Sanitària 300.000.000
36
SCS. Memòria d’activitat 2000. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària
3. Annexos
3.1. Publicacions
3.2. Informes i estudis
3.3. Consells i
comissions
3.4. Membres dels
òrgans de direcció i de
participació
3.5. Legislació relativa
al CSB
38 37
SCS. Memòria d’activitat 2000. Barcelona Ciutat. Annexos
SCS. Memòria d’activitat 2000. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària
3.1. Publicacions crear i es va difondre el Recull de dades 1997 del CSB.
Amb aquesta publicació es volia donar a conèixer a
tots els professionals del sistema sanitari —centres, ins-
titucions i organitzacions relacionades amb la salut—
la tasca que es duu a terme al CSB, facilitant dades so-
3.1.1. Butlletí d’informació
bre els recursos existents, activitats i consums.
farmacoterapèutica
Per a l’any 1998 es va continuar amb el mateix format
S’ha continuat elaborant i fent difusió d’informació (quadríptic, amb dues tintes, sense les explicacions
objectiva sobre medicaments als professionals sanitaris pròpies de la memòria d'activitat) i s’hi van incloure
que treballen en l’àmbit territorial de la Regió Sanità- uns continguts molt semblants al de l’any anterior, en-
ria Barcelona Ciutat mitjançant el Butlletí d’informació tre els que es poden destacar:
farmacoterapèutica (BIF), de periodicitat trimestral, i • Dades sociodemogràfiques
que el mes de desembre de 2000 va publicar el seu
• Mapa de sectors sanitaris i ABS
37è exemplar.
• Percepció de l'estat de salut
Per a l’elaboració del BIF s’ha comptat amb la col·-
laboració i participació de professionals sanitaris dels • Atenció primària i atenció continuada
diferents àmbits assistencials de serveis sanitaris que • Prevenció i promoció de la salut
han tractat i revisat temes d’especial interès com:
• Atenció hospitalària
— Com avaluar críticament l’evidència?
• Atenció sociosanitària
— Estudi econòmic de la prescripció de fàrmacs genè-
• Atenció psiquiàtrica i en salut mental
rics en dos equips d’atenció primària
• Pressupost per grans línies
— Utilització de medicaments genèrics a Barcelona
• Execució de les inversions
— Com avaluar críticament una revisió?
Aquest cop es va fer un tiratge de 5.000 exemplars
— Perspectiva actual en el tractament de la diabetis
que es van distribuir entre diversos components de la
mellitus tipus 2 amb hipoglucemiants orals
xarxa sanitària d'utilització pública.
— Preus de referència: per què, quan, on?
— Terapèutica de l’embaràs
— La TSI a les oficines de farmàcia 3.1.3. Informacions del Consorci
— Paper dels leucotriens i la immunoteràpia en el Sanitari de Barcelona
tractament de l’asma a la infància
Després de més d’un any de la publicació del full Infor-
Igualment es va continuar una línia d'informació siste- macions del Consorci Sanitari de Barcelona (InfoCSB)
màtica sobre els medicaments genèrics. s’ha consolidat la intenció inicial de constituir un mitjà
d’informació i divulgació de les notícies referents a la
xarxa sanitària d’utilització pública en l’àmbit de la Re-
3.1.2. Recull de dades 1999 del gió Sanitària Barcelona Ciutat.
Consorci Sanitari de Barcelona En aquesta segona fase, i gràcies a disposar d’un espai
propi dins la web del CSB (http:www.csbcn.org/public/
El mes de març de 1997 el Consorci Sanitari de infocsb), l’actualització és molt més àgil i s’ha registrat
Barcelona va assumir les funcions de direcció i coordi- un augment del ventall de consultes efectuades, tot i
nació de la gestió dels centres, els serveis i els establi- que la majoria continuen sent de l’àmbit de la sanitat
ments de protecció de la salut i d'atenció sanitària i pública catalana.
sociosanitària de l'àmbit territorial de la Regió Sanità-
ria Barcelona Ciutat.
Tot i que ja es van fer accions per explicar aquest canvi
dins l'àmbit del Servei Català de la Salut, quedava
38 pendent donar-ne difusió d'una manera més divulga-
dora a la resta de professionals sanitaris. Per això es va
SCS. Memòria d’activitat 2000. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària
3.2. Informes i L’atenció sociosanitària a
estudis Barcelona. Anàlisi de necessitats,anàlisi de serveis i propostes
d’intervenció
Aquest document és el resultat dels treballs impulsats
Anàlisi de la demanda de serveis per la Comissió Permanent, que es van desenvolupar
d’urgències a la ciutat de durant l’any 2000 per un conjunt de professionals de
Barcelona diverses institucions relacionades amb l’atenció sanità-
ria, sociosanitària i social a Barcelona, coordinats per la
En aquest estudi, codirigit per la Direcció de Planifica- Direcció de Planificació i Avaluació i la Corporació Sani-
ció i Avaluació del CSB i l’Institut Municipal de Salut tària de Barcelona.
Pública, s’estudien les característiques demogràfiques i S’estructura en tres capítols:
clíniques de la demanda d’atenció urgent, s’analitzen
— Atenció sociosanitària a la gent gran.  Diagnòstic
els patrons d’utilització dels diferents recursos i els flu-
de necessitats.
xos entre ells i les variacions estacionals.
— Paper de l’atenció primària de salut dins del model
També s’analitzen els coneixements, les motivacions i
d’atenció sociosanitari.
les expectatives i les pràctiques d’ús dels serveis d’ur-
gències. — Demanda sociosanitària als hospitals d’aguts.
L’estudi es va realitzar durant una setmana de juny i Dins del capítol d’Atenció sociosanitària a la gent gran.
una d’octubre de l’any 1999 i una altra del mes de ge- Diagnòstic de necessitats, es presenta una descripció
ner de l’any 2000. El mes de maig es van presentar els dels aspectes més generals de la salut i demografia de
resultats més rellevants. la gent gran a Barcelona i s’agrupa la població amb
potencials necessitats en gran perfils o categories.
També es presenta una descripció de l’oferta de serveis
Projecte d’incorporació de metges
sociosanitaris, incloent un resum de la seva distribució
de família als serveis d’urgències
segons sectors sanitaris i una descripció d’algunes ca-
d’alguns hospitals de la ciutat
racterístiques de la seva utilització.
Per conèixer l’opinió dels professionals implicats en el Al capítol del Paper de l’atenció primària de salut dins
projecte des de la Direcció de Planificació i Avaluació del model d’atenció sociosanitari, s’inclou una descrip-
es va dissenyar una enquesta que recollia aspectes com ció de l’atenció primària de salut de Barcelona ciutat ,
el grau d’implicació, l’impacte amb la dinàmica la utilització d’aquest nivell assistencial per part de la
assistencial, aspectes positius i d’altres millorables, gent gran i una síntesi d’alguns aspectes relacionats
perspectives de futur i valoració global. Els resultats es amb la coordinació i continuïtat assistencial; també s’hi
van publicar el mes de novembre del 2000. incorporen els resultats d’una consulta als professionals
d’atenció primària en relació amb els problemes que
Anàlisi dels fluxos per a la identifiquen en l’atenció a la gent gran.  D’altra banda,
resolució de les trucades a l’SCUB- atès l’augment progressiu dels pacients atesos a domi-
SA 061 cili i la previsió d’increment en un futur, s’analitza de
manera més exhaustiva l’atenció domiciliària.
A petició de la Junta General del CSB, es va dissenyar Per últim a la Demanda sociosanitària als hospitals
un estudi per conèixer les característiques de la resolució d’aguts,  es presenta una descripció detallada de les al-
de les trucades i la mobilització de serveis en cada un tes als hospitals de la XHUP en gent gran, fent especial
dels nivells del dispositiu (resolució a nivell d’operador i èmfasi en les altes susceptibles de ser ateses en llits de
resolució mitjançant derivació al metge consultor). El rehabilitació o convalescència.  S’inclou una descripció
mes d’agost del 2000 es van presentar els resultats. del flux de pacients als hospitals d’aguts, com les prin-
cipals mesures impulsades als hospitals de la XHUP per
millorar l’atenció a les necessitats sociosanitàries, que
es concreten en l’impuls de les unitats funcionals inter-
disciplinàries sociosanitàries (UFISS) i en la implantació 39
del protocol de preparació de l’alta hospitalària.
SCS. Memòria d’activitat 2000. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària
L’atenció sociosanitària a En el document s’operativitza la població diana objecte
Barcelona. Propostes de la coordinació, es concreten els àmbits territorials
d’intervencions on es desplegaren les experiències, s’especifiquen les
activitats i els mecanismes de coordinació que han fer
En aquest document es presenten les recomanacions i factible la continuïtat i l’accessibilitat de les atenció sa-
les propostes elaborades a partir de l’anàlisi de situació nitàries i socials així com els àmbits de seguiment i ava-
i de les conclusions del document: l’atenció socio- luació de les experiències.
sanitària a Barcelona. Anàlisi de necessitats, anàlisi de
serveis i propostes d’intervenció.
Estudi dels temps d’espera del
Amb la finalitat de millorar l’atenció a les necessitats Programa sanitari d’atenció a la
sociosanitàries de la gent gran en el sistema sanitari i dona (PSAD)
en el sistema social es proposa l’elaboració d’un Pla es-
tratègic sociosanitari a Barcelona que contempli les se- El procés de desplegament del PSAD es va iniciar de ma-
güents línies grans línies d’intervencions: nera general a Barcelona al juliol de 1999 i va finalitzar
1. Adaptar el sistema sanitari i social a l’envelliment i al gener del 2000.  Per fer efectiva la implantació del
a la cronicitat. PSAD la Junta General del CSB impulsa una comissió de
seguiment constituïda pel CSB, la Corporació Sanitària
2. Consolidar el paper clau de l’atenció primària de
de Barcelona, l’ICS, l’IMAS i la Fundació de Gestió Sani-
salut dins del model d’atenció sociosanitària.
tària de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.
3. Reorientar els hospitals d’aguts cap a la geriatria.
La comissió de seguiment i de coordinació es planteja
4. Desplegar nous recursos sociosanitaris i socials amb millorar la informació relativa al temps de demora per
criteris d’accessibilitat i d’equitat territorial; i orde- rebre atenció al PSAD a fi i efecte de tenir una infor-
nar-los d’acord amb el model sociosanitari per uni- mació comuna dels diferents centres per tal d’avaluar
tats territorials. possibles variacions en l’accessibilitat de la població.
5. Reforçar els mecanismes de coordinació entre els Amb aquest motiu es va dissenyar un estudi descriptiu
recursos implicats en l’atenció a la gent gran per tal on es recull, durant una setmana, informació de totes
de millorar la continuïtat del procés d’atenció. les demandes d’atenció del PSAD a Barcelona.  L’estudi
6. Cuidar a la persona cuidadora. va ser coordinat per la Direcció de Planificació i Avalua-
ció i la Direcció operativa dels sectors sanitaris Ciutat
7. Orientar els sistemes d’informació a la geriatria.
Vella – Sant Martí.
Posteriorment per cadascuna de les línies anteriors es
proposen un conjunt d’actuacions.
Projecte de l’estructura
horitzontal:  Resultats de salut i
Coordinació intersectorial en qualitat dels serveis assistencials
atenció domiciliària
Aquest projecte impulsat pel CatSalut té com a objec-
En aquest document es presenta una proposta de co- tius:
ordinació per donar resposta a un dels objectius comú
— millorar el coneixement sobre l’accessibilitat i la
als recursos sanitaris i socials de Barcelona que és man-
qualitat dels serveis sanitaris públics i sobre l’impac-
tenir a la gent gran en la comunitat el major temps
te en salut d’aquests serveis, i
possible i amb les millors condicions, retardant el tras-
llat o l’ingrés a recursos finalistes. — facilitar aquesta informació sistemàticament, en el
moment oportú i de forma àgil i fàcilment com-
Amb aquest motiu es crea una comissió tècnica forma-
prensible als integrats del Comitè de Direcció del
da per professionals del CSB, de la Corporació Sanitària
CatSalut, per tal de contribuir a la presa de decisi-
de Barcelona, del Sector de Serveis Socials i de proveï-
ons informada.
dors sanitaris. El propòsit de la comissió tècnica és esta-
blir un marc de referència que formalitzi la coordinació Per desplegar el projecte s’ha constituït un grup de tre-
de les actuacions intersectorials en l’àmbit de l’atenció ball format per professionals de l’SCS, del DSSS i de
domiciliària, i que alhora impulsi la cooperació i la l’AATM.  En aquest grup de treball han participat tèc-
40 corresponsabilitat entre els recursos socials i sanitaris. nics de la Direcció de Planificació i Avaluació del CSB.
SCS. Memòria d’activitat 2000. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària
La proposta del grup de treball es concreta en un conjunt Informes i estudis per a altres
d’indicadors sanitaris que monitoritzen i donen informa- institucions
ció sobre l’atenció primària de salut (com a porta d’entra-
da al sistema), dels serveis de suport a aquesta atenció El CSB dóna suport i assessorament a altres institucions
(serveis de salut mental isociosanitaris) i dels serveis pel que fa a l’àmbit de l’atenció sanitària a la ciutat. En
d’atenció hospitalària, en relació a les següents àrees: aquest sentit cal destacar els següents:
— l’accessibilitat als serveis, — Informació de serveis a l’Institut Municipal de Salut
Pública per a l’elaboració de l’Informe de salut anu-
— l’efectivitat de la pràctica clínica i,
al de l’Ajuntament de Barcelona.
— els resultats de salut de l’atenció sanitària.
— Informació de recursos i d’utilització de serveis a
l’Institut Municipal d’Estadística per a l’elaboració
Programa d’atenció a la gent gran de l’Anuari Estadístic Municipal.
(Programa pilot)
— Informació territorial de les àrees bàsiques de salut
El DSSS, amb l’objectiu estratègic de millora de serveis per a la informació padronal i cartogràfica de l’Ins-
i integritat, s’ha fixat posar en marxa un Programa titut Municipal d’Informàtica.
d’atenció a la gent gran a l’atenció primària.  Per des-
envolupar aquest objectiu s’ha encarregat a la Divisió
d’Atenció Primària i a la Divisió d’Atenció Socio- 3.3. Consells i
sanitària de l’Àrea Sanitària del Servei Català de la Sa- comissions
lut el disseny i execució del programa.
La Divisió d’Atenció Primària i la Divisió d’Atenció
Sociosanitària del CatSalut en col·laboració amb la Di-
recció General de Salut Pública del DSSS són els respon-
sables de dur a terme aquest objectiu. Per dissenyar el 3.3.1. Comissió de seguiment de la
programa es van establir quatre grups de treball: prestació ortoprotètica de la Regió
Sanitària Barcelona Ciutat-Consorci
— Identificació de grups de risc Sanitari de Barcelona
— Activitats preventives
— Atenció domiciliària A partir de l’Ordre de 4 de juny de 1999 (DOGC núm.
2913, de 18-06-99), es va crear la Comissió assessora
— Formació els professionals de la prestació ortoprotètica i les comissions de segui-
Una tècnica de la Direcció de Planificació i Avaluació va ment de la prestació ortoprotètica de les regions sani-
ser l’encarregada de coordinar el grup de treball d’aten- tàries. En el cas del CSB, com a ens adscrit
ció domiciliària en el que van participar 11 professionals funcionalment al Servei Català de la Salut, que desen-
de diferents institucions: Societat Catalana de Medicina volupa les funcions previstes per a les regions sanitàries
Familiar i Comunitària, Societat Catalano Balear de en l’àmbit territorial corresponent, es va dur a terme la
Geriatria i Gerontologia, Institut Català de la Salut, As- primera reunió de la Comissió de seguiment el 24 de
sociació Catalana d’Infermeria d’Atenció Primària, Socie- febrer de 2000, la qual està previst que tingui una pe-
tat Catalana d’Infermeria Geriàtrica i CatSalut. riodicitat mensual.
En una primera fase, el Programa de la Gent Gran pre-
veu realitzar tres proves pilot a Catalunya,  una d’elles 3.3.2 Comissió de Prestacions
és d’atenció domiciliària i s’efectuarà a dues ABS de la Farmacèutiques de Regions
DAP de Sant Martí. Sanitàries
Atenció farmacèutica S’han realitzat les reunions mensuals de la Comissió de
Prestacions Farmacèutiques de la província de
S’ha fet un estudi sobre gastroprotecció a les residènci- Barcelona amb representatns del Col·legi Oficial de
es geriàtriques en l’àmbit de Barcelona. També cal es- Farmacèutics i de les Regions Sanitàries de Barcelona.
mentar la realització d’un estudi sobre qualitat de La presidència i secretaria d’aquesta comissió és res-
41
complimentació de la recepta per part dels metges ponsabilitat del CSB.
prescriptors.
SCS. Memòria d’activitat 2000. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària
3.4. Membres dels òrgans de direcció
i de participació
Junta General del Consorci Sanitari de Barcelona
Generalitat de Catalunya Eduard Rius (president)
Ramon Massaguer
Josep Prat
Salvador Doy
M. Antònia Viedma
Miquel Argente
Ajuntament de Barcelona Xavier Casas (vicepresident)
Imma Mayol
José Ignacio Cuervo
Roser Veciana
Hi assisteixen Josep Mañach
Jordi Varela
Ricard Gutiérrez
Secretari Jordi Goixens
Comissió Permanent del Consorci Sanitari de Barcelona*
Generalitat de Catalunya Ramon Massaguer (president)
Josep Prat
M. Antònia Viedma
Ajuntament de Barcelona José Ignacio Cuervo (vicepresident)
Ricard Gutiérrez
Hi assisteixen Alícia Granados
Josep Mañach
Jordi Varela
Secretari Jordi Goixens
42
1 Creada per acord de la Junta General del CSB el 12 de febrer de 2000
SCS. Memòria d’activitat 2000. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària
Consell Rector de la Corporació Sanitària de Barcelona
Generalitat de Catalunya Ramón Massaguer (president)
Alícia Granados
José J. Navas
M. Antònia Viedma
Eduard Mata
Ajuntament de Barcelona Ricard Gutiérrez (vicepresident)
Joan Albert Dalmau (fins al 30-06-2000)
Eduard Spagnolo (des del 30-06-2000)
Ricard Armengol
MIA Joan Ros
Coordinadora general Roser Vicente
Secretari Jordi Goixens
Consell de Salut del Consorci Sanitari de Barcelona
Generalitat de Catalunya Xavier González (president)
Josep Ignasi Escoruela
Josep Mañach
Mercè Terradellas (fins al 2-10-2000)
Ignasi Garcia (des del 2-10-2000)
Consells comarcals del territori de la Regió Sanitària Francesc Narváez
Joan Puigdollers
Ajuntament de Barcelona Xavier Casas (fins al 25-05-2000)
José Ignacio Cuervo (des del 25-05-2000)
Eulàlia Vintró (fins al 25-05-2000)
Imma Mayol (des del 25-05-2000)
Organitzacions empresarials més representatives Lluís Montset
de la Regió Boi Ruiz
Organitzacions sindicals més representatives Antoni Tuà
de la Regió Jaume Giménez i Palau
Associacions de consumidors i usuaris Carme Serarols
més representatives de la Regió
Corporacions professionals sanitàries Mercè Boada
Diputació de Barcelona Albert Batlle
Hi assisteix Jordi Varela
Secretari Jordi Goixens
43
SCS. Memòria d’activitat 2000. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària
3.5. Legislació
relativa al CSB
1. Llei 11/1995, de 29 de setembre, de modificació 9. Resolució del conseller de Sanitat i Seguretat
parcial de la Llei 15/1990, de 9 de juliol, d’ordena- Social de 22 de juny de 2000, per la qual es dóna
ció sanitària de Catalunya (article 12) (DOGC núm. publicitat a l’Acord del Consell de Direcció  del Ser-
2116, de 18-10-1995). vei Català de la Salut de 31 de maig de 2000, de
2. Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta modificació de l’Acord de 23 de juliol de 1997, de
Municipal de Barcelona (arts 103-106) (DOGC delegació de funcions del Consell de Direcció en el
núm. 2801, de 8-1-1999). Consorci Sanitari de Barcelona. (DOGC núm. 3174,
de  4-7-2000)
3. Llei  4/2000, de 26 de maig, de mesures fiscals i
administratives (art.32), per la que es modifica par- 10.Resolució del conseller de Sanitat i Seguretat
cialment  la Llei 15/1990, de 9 de juliol, d’ordena- Social, de 21 d’octubre de 1997, de delegació de
ció sanitària  de Catalunya (DOGC  núm. 3149, de determinades funcions a favor del Consorci Sanitari
29-5-2000). de Barcelona  (DOGC núm. 2522, de 20-11-1997).
11. Resolució del conseller de Sanitat i Seguretat
Social, de 30 de juny de 2000, de modificació de
4. Decret 74/1997, de 18 de març, pel qual es dic-
la Resolució de 21 d’octubre de 1997, de delegació
ten normes en desplegament de la disposició addi-
de Funcions a favor del Consorci Sanitari de
cional catorzena de la Llei 15/1990, de 9 de juliol, Barcelona  (DOGC núm. 3177, de 7-7-2000)
d’ordenació sanitària de Catalunya, segons la re-
dacció donada per la Llei 11/1995, de 29 de se- 12.Anunci de l'Acord de la Junta General del Con-
tembre, en relació amb el Consorci Sanitari de Bar- sorci Sanitari de Barcelona, de 7 d’octubre de
celona (DOGC núm. 2357, de 24-3-1997). 1997, sobre composició de consells de participació
dels sectors sanitaris, en l’àmbit de la ciutat de
5. Ordre de 14 d’abril de 1997, per la qual es dóna
Barcelona  (DOGC núm. 2543, de 22-12-1997).
publicitat a l’Acord del Govern de la Generalitat de
18 de març de 1997, que ratifica l’Acord adoptat 13.Resolució del gerent de l’Institut Català de la
per la Junta General del Consorci Sanitari de Salut, de 9 de desembre de 1997, mitjançant la
Barcelona en la sessió de 7 de novembre de 1996, qual es delega en favor de la Junta General del
que dóna nova redacció als Estatuts del Consorci Consorci Sanitari de Barcelona la funció de deter-
(DOGC núm. 2380, de 28-4-1997). minar la implantació del Programa sanitari d’aten-
ció a la dona en l’àmbit dels sectors sanitaris com-
6. Anunci de l’Acord de la Junta General del Consorci
presos en la Regió Sanitària Barcelona Ciutat
Sanitari de Barcelona, de 12 de febrer de 2000, pel
(DOGC núm. 2561, de 21-1-1999).
qual es dóna publicitat a la delegació de funcions
en la Comissió Permanent del Consorci Sanitari de
Barcelona (DOGC núm. 3137, d’11-5-2000)
7. Resolució de 21 de desembre de 1998, de no-
menament del senyor Josep Mañach i Serra,  com
a gerent del Consorci Sanitari de Barcelona (DOGC
núm. 2795, de 29-12-1998)
8. Resolució del conseller de Sanitat i Seguretat
Social, de 14 d’octubre de 1997, per la qual es
dóna publicitat a l’Acord del Consell de Direcció
del Servei Català de la Salut de 23 de juliol de
1997, de delegació de funcions d’aquest òrgan en
favor del Consorci Sanitari de Barcelona (DOGC
44 núm. 2509,  de 3-11-1997).
SCS. Memòria d’activitat 2000. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària