C S B Consorci Sanitari de Barcelona Ens públic de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona Memòria d’activitat 2001 La xarxa sanitària d’utilització pública Barcelona Ciutat Presentació El Consorci Sanitari de Barcelona (CSB) és un ens pú- i/o adscrites al Consorci, això és l’Institut Municipal blic constituït per la Generalitat de Catalunya i l’Ajun- d’Assistència Sanitària (IMAS), l’Institut de Prestacions tament de Barcelona, adscrit al Servei Català de la Sa- d’Assistència Mèdica al Personal Municipal (PAMEM), lut (CatSalut), que assumeix les funcions de direcció i la Fundació de Gestió Sanitària de l’Hospital de la San- coordinació de la gestió dels centres, els serveis i els es- ta Creu i Sant Pau, Servei Coordinador d’Urgències de tabliments de protecció de la salut i d’atenció sanitària Barcelona,SA (SCUBSA), la Ciutat Sanitària i Università- i sociosanitària de l’àmbit territorial de la Regió Sanità- ria Vall d’Hebron i els centres, serveis i establiments sa- ria Barcelona Ciutat, des del mes de març de 1997. nitaris d’atenció primària de la ciutat de Barcelona ges- El CSB té com a missió la gestió integral dels recursos tionats per l’Institut Català de la Salut. sanitaris que s’ofereixen al ciutadà a la ciutat de En el decurs del 2001, la Junta General del CSB ha Barcelona amb dret a rebre cobertura sanitària, d’acord aprovat la formalització d’un protocol amb la Corpora- amb el Pla de salut de Catalunya. El CSB exerceix també ció Sanitària Clínic, en virtut del qual s’adscriuen al totes les funcions pròpies de les regions sanitàries del CSB els centres i establiments que conformen l’esmen- Servei Català de la Salut establertes a la Llei d’ordenació tada Corporació (Hospital Clínic, Consorci Gestió Cor- sanitària de Catalunya, això vol dir, la planificació, la poració Sanitària i Gest Clinic,SA), als efectes de la co- contractació de serveis, el finançament i l’avaluació. ordinació amb el dispositiu d’utilització pública de Els òrgans col·legiats del CSB són: la Junta General, la Barcelona. En l’actualitat l’esmentat protocol es troba Comissió Permanent1 , la Corporació Sanitària de pendent de signatura. Barcelona i el Consell de Salut. També durant l’any 2001, concretament el 31 de maig La Comissió Permanent del CSB té delegades bona de 2001, es formalitzà entre la Generalitat de part de les funcions atribuïdes estatutàriament a la Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i el Consorci Sa- Junta General, exercint a més les funcions de Consell nitari de Catalunya el conveni en virtut del qual l’Insti- de Direcció de regió sanitària2 . tut Municipal de Salut Pública de Barcelona s’adscriu al Consorci Sanitari de Barcelona als efectes de la coordi- Així mateix, el CSB, a través de la Comissió Perma- nació i tutela sanitària, com a pas previ per al compli- nent, i per delegació del Departament de Sanitat i Se- ment de les previsions de la Carta Municipal de guretat i del Servei Català de la Salut,3 exerceix les fun- Barcelona (Llei 22/1998, de 30 de desembre), això es cions relatives a l’adscripció d’especialitats mèdiques al la creació per part del Consorci de l’Agència de Salut centres inclosos en la XHUP, la delimitació territorial de Pública de Barcelona que incorporarà a més dels recur- les àrees bàsiques de salut, així com les d’ordenació i sos i serveis de l’Institut Municipal de Salut Pública, els planificació sanitària, sociosanitària i de salut pública, que s’adscriguin per part del Departament de Sanitat i totes elles referides a l’àmbit de la ciutat de Barcelona. Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya. A través de la Corporació Sanitària de Barcelona, òr- Finalment i a través del Consell de Salut del CSB s’exer- gan de direcció i gestió instrumental del Consorci, ceixen les funcions de participació comunitària previs- exerceix les funcions de coordinació de la gestió i les tes a la Llei d’ordenació sanitària de Catalunya. funcions tuïtives4 en relació amb les entitats vinculades 1. Creada per Acord de la Junta General del CSB de 12 de gener de 2000. 2. Vegeu l'Anunci publicat al DOGC 3137 d'11 de maig de 2000, sobre delegació de funcions. 3. Vegeu les Resolucions de 14 i 21 d'octubre de 1997 (DOGC 2509 i 2522) i de 22 de juny de 2000 (DOGC 3174), sobre delegació de funcions. 2 4. Les funcions de tutela s’han delegat a la Comissió Permanent del Consorci CatSalut. Memòria d’activitat 2001. Barcelona Ciutat. Presentació 1. El sistema sanitari públic de Catalunya i el Servei Català de la Salut 1.1. Una nova orientació per al Servei Català de la Salut 1.2. L’organització del Servei Català de la Salut 1.3. La xarxa sanitària d’utilització pública de Catalunya 2 SCS. Memòria d’activitat 2000. Barcelona Ciutat. El sistema sanitari públic de Catalunya i el Servei Català de la Salut 1.1. Una nova (com ara les empreses públiques, els consorcis, les enti- orientació per al Servei tats de professionals o les cessions de gestió), alhora que ha ajudat a introduir-hi una gestió més empresarial Català de la Salut i amb una certa competència entre ells, sense perdre de vista la seva funció de servei públic essencial per al ben- estar dels ciutadans. Una situació de creixent demanda de serveis per part de la població i d’un progrés tecno- De les transferències a la LOSC lògic important ha coincidit amb una dècada de nota- ble contenció dels pressupostos públics a causa de la Amb l’aprovació de la Llei d’ordenació sanitària de necessària integració econòmica amb la Unió Europea. Catalunya (LOSC) el 1990 es formalitza el model sanitari català, resultat de les actuacions empreses pel Departa- Un nou escenari: noves respostes ment de Sanitat i Seguretat Social des del 1981, any en què es van assumir les transferències dels serveis sanita- La consciència de viure un moment de canvis significa- ris. Es tracta d’un model sanitari mixt, que integra en tius es fa més manifesta amb l’inici del nou segle. A les una sola xarxa d’utilització pública tots els recursos sani- transformacions socials (envelliment de la població, taris, siguin o no de titularitat pública, i que recull una augment de l’esperança de vida, onades immigratòries) tradició d’entitats (mútues, fundacions, consorcis, cen- i epidemiològiques (augment de la prevalença de les tres de l’Església) històricament dedicades a l’atenció de malalties cròniques, pluripatologies) s’ha d’afegir el rep- la salut i que complementen una xarxa sanitària de la te constant de la innovació tecnològica (avenços en Seguretat Social fins llavors poc desenvolupada. biotecnologia, millora de les tècniques diagnòstiques, noves tecnologies de la informació i la comunicació). L’SCS com a eix vertebrador del Aquests canvis se situen en un moment en què també es sistema sanitari dóna per acabat un model de sistema sanitari estatal de- pendent de la Seguretat Social i quan s’avança a partir L’SCS, creat per la LOSC, es constitueix en el planifica- de nous criteris, com són la solidaritat, la cobertura uni- dor, finançador, avaluador i comprador dels serveis sa- versal i un finançament que arriba exclusivament dels nitaris. Des de la seva visió integral del sistema sanitari pressupostos de l’Estat. A Catalunya, la funció de finan- i la seva funció integradora de tots els recursos, l’SCS çament, abans identificada en l’àmbit de l’SCS es traslla- garanteix els principis bàsics del sistema de salut: servei da a la màxima autoritat sanitària, el Departament de Sa- públic finançat públicament, assistència universal, ac- nitat i Seguretat Social, i en definitiva al Parlament, amb cessibilitat (equitat i superació de les desigualtats terri- la seva funció d’aprovació (i, per tant, d’assignació) dels torials), promoció de la salut i eficiència de l’organitza- pressupostos sanitaris. En aquest nou escenari es consoli- ció sanitària (racionalització i simplificació). da el nostre model sanitari des de la perspectiva de ser- L’elaboració del primer Pla de salut al 1993, el Pla de vei nacional de salut, la solidaritat i la universalitat. salut mental de l’any següent i els nous mecanismes de compra de serveis sanitaris que s’implanten pro- Assegurar la sostenibilitat del gressivament, juntament amb l’inici de la diversificació sistema sanitari de proveïdors –especialment significativa en l’àmbit de l’atenció primària– marquen els primers anys de funci- En un sistema de cobertura universal en què tothom té onament de l’SCS. Paral·lelament, l’aproximació al ciu- accés als serveis sanitaris és essencial l’eficiència per po- tadà comporta el desplegament de l’estructura territo- der assegurar-ne la sostenibilitat. Es tracta, en defini- rial, que permet un millor coneixement de les necessi- tiva, de prestar l’assistència o oferir la prestació de for- tats salut de la població i una relació més propera amb ma accessible i pel professional més indicat. En aquest els proveïdors de serveis de cada una de les vuit regi- sentit s’està avançant en l’atenció primària no només ons sanitàries i dels seus respectius sectors sanitaris. com a primera porta d’entrada al sistema sanitari sinó també com a garant de la continuïtat assistencial. En Cap a una gestió més eficient i de l’àmbit dels hospitals s’ha de destacar la seva interrela- qualitat ció amb els altres nivells de salut, en un model més obert a la comunitat i amb una importància creixent de 4 L’SCS ha potenciat durant aquests anys la diversitat de les alternatives a l’ingrés hospitalari (cirurgia sense in- fórmules de gestió dels proveïdors de serveis sanitaris grés, hospitalització a domicili). CatSalut. Memòria d’activitat 2001. Barcelona Ciutat. El sistema sanitari públic de Catalunya i el CatSalut Figura 1. Separació de funcions del Departament de Sanitat i Seguretat Social, el Servei Català de la Salut i els proveïdors Parlament Assigna pressupost Finançament Recursos / Objectius Departament de Sanitat Elabora el Pla de salut i Seguretat Social Transfereix els recursos econòmics Servei Català de la Salut Garanteix l’assistència sanitària Assegurament Xarxes de proveïdors Fan l’activitat assistencial Provisió 1.2. L’organització del serveis matrius i l’estructura desconcentrada territorial Servei Català de la de regions sanitàries i sectors sanitaris. En segon lloc, les empreses públiques adscrites al Servei Català de la Salut Salut. I, finalment, els òrgans de participació comunità- ria presents en tots els nivells de l’organització. En aquest context nou l’SCS entra en un procés de Òrgans de direcció transformació per esdevenir l’asseguradora pública de Catalunya (CatSalut) que té per objectius assegurar la El Consell de Direcció del Servei Català de la Salut és sostenibilitat del sistema sanitari i situar els ciutadans l’òrgan superior de govern i direcció i està format per al centre de la gestió sanitària i de la salut. L’accessibili- representants del Departament de Sanitat i Seguretat tat, la participació, l’atenció directa, la co- Social, el Servei Català de la Salut i les regions sanità- responsabilització amb la salut, la informació i la co- ries, el Departament d’Economia i Finances, els con- municació, la prevenció o l’estudi de demandes futures sells comarcals, els ajuntaments de Catalunya i les or- són aspectes en què incideix aquesta gestió activa de ganitzacions sindicals i empresarials més representati- les necessitats de la població. ves. Fruit d’aquesta nova orientació, l’SCS es dota d’una El consell de direcció de les regions sanitàries és l’òr- nova estructura organitzativa, que pivota sobre tres gan superior de govern cada regió sanitària i està for- àrees: Sanitària (d’on depenen les divisions assis- mat per representants del Departament de Sanitat i Se- tencials i l’anàlisi de la demanda i l’OCATT), de Serveis guretat Social, dels consells comarcals i dels ajunta- i Qualitat (centrada en l’atenció al client, la compra de ments. serveis, l’atenció farmacèutica i prestacions comple- El consell de direcció dels sectors sanitaris és l’òrgan de mentàries, i l’organització territorial), i de Recursos govern de cada sector i està format per representants (planificació econòmica, recursos humans, jurídics i or- del Departament de Sanitat i Seguretat Social (del sec ganització interna, i sistemes d’informació). tor sanitari), dels consells comarcals i dels ajuntaments. Aquesta estructura respon a la funció de l’SCS com a garant de la qualitat i com a peça clau per donar res- Òrgans de participació posta a les necessitats dels ciutadans amb l’oferta dels proveïdors de serveis sanitaris. El Consell Català de la Salut és l’òrgan central de parti- L’estructura organitzativa del Servei Català de la Salut cipació comunitària en el sistema sanitari i està format continua conformada en tres àmbits. D’una banda, els per representants de la Generalitat de Catalunya, els 5 consells comarcals, els ajuntaments, les organitzacions CatSalut. Memòria d’activitat 2001. Barcelona Ciutat. El sistema sanitari públic de Catalunya i el CatSalut sindicals, les organitzacions empresarials, les organitza els ajuntaments, les corporacions de professionals sani- cions de consumidors i usuaris, les universitats, les enti- taris i les organitzacions sindicals, empresarials i de tats científiques, les diputacions i les organitzacions sin- consumidors i usuaris més representatives. dicals, empresarials i corporacions professionals de Els consells de participació dels sectors sanitaris són òr- l’àmbit sanitari. gans d’assessorament, consulta i participació comu- Els consells de salut de les regions sanitàries són òrgans nitària formats per representants del Departament de de participació comunitària formats per representants Sanitat i Seguretat Social i les organitzacions sindicals i de la Generalitat de Catalunya, els consells comarcals, de consumidors i usuaris més representatives. Figura 2. Organigrama dels serveis matrius del Servei Català de la Salut, 2001 Direcció Gerència de Coordinació d’Empreses Públiques i Consorcis Gabinet de Direcció Subdirecció Àrea Sanitària Àrea de Serveis i Qualitat Àrea de Recursos Regions sanitàries Figura 3. Organigrama del Consorci Sanitari de Barcelona, 2001 JUNTA CONSELL GENERAL DE SALUT COMISSIÓ PERMANENT Secretari CONSELL RECTOR DE LA CORPORACIÓ SANITÀRIA Gerent Adjunt a la Gerència Coordinador INSTITUCIONS I general EMPRESES ADSCRITES Direcció de Direcció Direcció Planificació de Gestió de Logística i Avaluació Direcció operativa Direcció operativa Direcció operativa Direcció operativa dels sectors sanitaris dels sectors sanitaris dels sectors sanitaris dels sectors sanitaris Ciutat Vella i Sant Martí Les Corts, Sants-Montjuïc Eixample i Gràcia Horta-Guinardó, Nou i Sarrià-S.Gervasi Barris i Sant Andreu 6 CatSalut. Memòria d’activitat 2001. Barcelona Ciutat. El sistema sanitari públic de Catalunya i el CatSalut 1.3. La xarxa sanitària d’utilització pública de Catalunya La xarxa sanitària d’utilització pública està configurada per tots els centres, serveis i professionals que garanteixen l’assistència a la població de Catalunya i el finançament dels quals és públic. El Servei Català de la Salut planifica i actua com a garant mitjançant els contractes de compra de serveis per tal que els recursos sanitaris, econòmics i humans d’aquesta xarxa estiguin al servei dels ciutadans amb uns criteris d’equitat, qualitat i eficiència. Centres sanitaris de la xarxa sanitària d’utilització pública de Catalunya, 2001 Centres d'atenció primària (CAP) Hospitals públics (XHUP) i autoritzats Centres sociosanitaris Hospitals psiquiàtrics Lleida Giirroonnaa 28 Centre 3483 6 89 99 6 13 1111 4 17 11 Costa de Ponent 56 Barcelonès N. 11 i Maresme 35 40 14 Barcelona 6 Ciutat 5 4 Tarragona 7 56 8 2 14 3 21 5 Tortosa 18 2 Població1 6.209.000 1 Població activa (1996)2 2.716.000 Taxa de natalitat3 9,3‰ Esperança de vida4: Dones 82,62 anys Homes 75,96 anys PIB per càpita 3.196.283 PTA PIB total 19.369.600 MPTA 1 Padró d’habitants de 1998 2 Institut Nacional d'Estadística 3 Institut d'Estadística de Catalunya 4 Registre de mortalitat de Catalunya 7 CatSalut. Memòria d’activitat 2001. Barcelona Ciutat. El sistema sanitari públic de Catalunya i el CatSalut 2. La Regió Sanitària 2.1. Descripció 2.2. Polítiques estratègiques de la Regió 2.3. La xarxa sanitària pública de la Regió: recursos i activitat 2.4. Execució del pressupost 8 CatSalut. Memòria d’activitat 2001. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària 2.1. Descripció Les característiques més destacables en els canvis de- mogràfics de Barcelona als darrers anys són la tendèn- cia a la disminució de la població (entre el Padró del 1991 i el del 2000 hi ha hagut una disminució de més 2.1.1. Territori, sectors, ABS de 138.000 habitants), i també una tendència a l’enve- lliment, ja que el nombre de persones més grans de 64 Barcelona concentra al voltant del 23,8% de la població anys supera al d’infants menors de 15 anys. A de Catalunya. Té una superfície de 99,07 Km2 i una po- Barcelona, l’any 1991 el 17,1% de la població era més blació que segons el Padró del 2000 és d’1.512.971 ha- gran de 64 anys, percentatge que va passar a ser del bitants. Això suposa una densitat de població d’uns 22% l’any 2000. 15.176 habitants per Km2 (vegeu taula 1). La tendència a l’envelliment es produeix a causa del Taula 1. Dades sociodemogràfiques de progressiu allargament de la vida, la pèrdua emigratò- Barcelona ria i el descens de la natalitat. A la taula 2 es presenta la distribució segons l’edat i el Dades estructurals Definició/paràmetre sexe de la població de Barcelona segons dades del Pa- Població* 1.512.971 dró 2000. Extensió 99,07 Km2 Taula 2. Estructura per grans grups d’edat i sexe Densitat de població 15.176 h./Km2 de la població de la ciutat de Barcelona, 2001 Renda disponible per càpita** 2.563.716 PTA /h. Anys Homes Dones Total Esperança de vida** 74,7 anys per home 82,7 anys per dona <15 89.984 85.557 175.541 Taxa de mortalitat** 10,3 defuncions/1.000 h. 15-24 89.491 86.649 176.140 Taxa de natalitat** 8,3 naixements/1.000 h. 25-64 400.445 429.180 829.625 *Font: Ajuntament de Barcelona. Padró municipal d’habitants 2000 >65 127.863 203.802 331.665 ** Font: Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona 2001 Total 707.783 805.188 1.512.971 Font: Ajuntament de Barcelona. Padró municipal d’habitants 2000 9 CatSalut. Memòria d’activitat 2001. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària Mapa de sectors sanitaris i ABS 10 10 CatSalut. Memòria d’activitat 2001. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària 2.2. Polítiques — Elaboració, coordinació i gestió de projectes i acci- estratègiques ons de millora en l’atenció farmacèutica a nivell de Catalunya i Barcelona — Planificació i posada en marxa de la prova pilot de diagnòstic ràpid de càncer en 20 ABS, d’acord amb el Pla oncològic de Catalunya. 2.2.1. Planificació — Anàlisi i desenvolupament d’indicadors en l’àmbit El 2001 s’han mantingut les línies bàsiques orientades de la cirurgia major ambulatòria a Barcelona. a assegurar el desenvolupament dels objectius del Pla — Elaboració, consens i implantació d’un protocol de de salut de la Regió Sanitària Barcelona Ciutat i del pla preparació de l’alta sociosanitària. de serveis del CatSalut així com a donar resposta als — Proposta de canvis de límits de les ABS i actualitza- objectius fixats per la Comissió Permanent del CSB. ció padronal, territorial i cartogràfica. També s’ha facilitat el suport necessari per impulsar les — Suport a la Corporació Sanitària de Barcelona en el actuacions de coordinació i objectius vinculats a la Cor- desenvolupament de projectes. poració Sanitària de Barcelona. — Participació i impuls de línies d’actuació priorit- D’altra banda, es tancava l’escenari contractual del tri- zades en l’àmbit de la Comissió Permanent del CSB enni 99-01 i calia definir un altre de referència per al i IMSP sobre la base d’un escenari futur: l’Agència proper trienni. En aquesta línia els esforços s’han cen- de Salut Pública de Barcelona. trat en les línies següents: — Col·laboració en projectes i sistemes d’informació — Avaluació dels contractes i plans operatius a nivell amb l’IMSP, IMI i IME de l’atenció primària de salut (APS), XHUP, atenció sociosanitària, atenció a la salut mental, atenció — Cooperació amb la Direcció General de Salut Públi- ca en l’examen de salut a Catalunya i en els tre- farmacèutica, atenció a la salut sexual i reproducti- va (abans PSAD), Programa de detecció precoç de balls al voltant de l’elaboració del Pla de salut. càncer de mama (PDPCM), salut laboral i PIUC. — Valoració de les diferents fórmules de gestió en l’APS. — Elaboració i consens dels documents marc per al 2.2.2. Compra de serveis proper trienni de l’APS, la XHUP i els recursos socio- sanitaris, incloent-hi l’atenció farmacèutica. Les actuacions estratègiques han continuat al voltant — Disseny del pla operatiu del Pla integral d’urgències dels que han estat eixos fonamentals de les prioritats de de Catalunya, coordinació d’actuacions definides, i la regió sanitària des de l’any 93: El contracte de com- avaluació dels resultats. pra de serveis com a instrument de canvi, el Pla de salut — Coordinació i seguiment del sistema d’informació com a orientador d’aquest canvi i els principals projec- elaborant els informes de l’estat de situació dels tes com als seus motors. Donada la seva rellevància es- serveis. tratègica cal fer esment del concurs públic de procedi- ments de cataractes per a l’àmbit de la Regió Sanitària — Proposta i desenvolupament de noves accions en Barcelona Ciutat realitzat el darrer trimestre de l’any l’àmbit del PIUC: pla d’atenció a malalts fràgils. 2001, el qual no solament aporta solucions concretes i Consolidació i extensió plans d’altes i PADES de cap no diferides en el temps per a un bon nombre de perso- de setmana. nes sinó que permet visualitzar el compromís del — Implantació i seguiment del programa d’atenció a CatSalut i del CSB en l’assoliment dels períodes de ga- la gent gran a Sant Martí. rantia vinculats a procediments quirúrgics prioritzats. — Posada en marxa de l’Oficina Tècnica del PDPCM i extensió del Programa a la dreta de l’Eixample. Recull d’actuacions: — Gestió i anàlisi del CMBDAH — Pla Integral d’urgències de Catalunya. Confecció de la proposta quantificada d’escenaris d’activitat a 11 contractar en el marc del PIUC, incorporant-hi, a CatSalut. Memòria d’activitat 2001. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària més dels recursos implicats l’any 2000 (hospitals, amb més alt nivell de necessitat i dependència, po- l’atenció primària de salut, els centres coordinadors tenciant d’altra banda els serveis alternatius a l’in- d’urgències, l’empresa Sistema d’Emergències Mè- ternament. diques de Catalunya, els centres d’atenció continu- — Consolidació de la filosofia de plans directors de re- ada, els recursos sociosanitaris) noves fórmules de ordenació de l’atenció especialitzada a la dinàmica resolució com ara les unitats d’avaluació i compen- d’absorció d’activitat de neuropsiquiatria per part sació de pacients fràgils. dels centres de salut mental. — Sistemes de pagament. Tancament del cicle oferta/ — Actuació preferent en la gestió de la dinàmica pro- negociació/formalització contractual/facturació/re- veïdors/derivadors en el marc de la resolució del gularització en el marc del nou sistema de paga- concurs públic de transport sanitari. ment de la XHUP, tot incorporant criteris evolutius pel que fa als paràmetres contractuals, com ara la — Reorientació de la contractació de les activitats de referència territorial, les alternatives a l’hospitalitza- referència en l’àmbit oncològic tenint en compte ció, la integració d’especialitats i la compra selecti- l’increment de recursos d’altres regions i les neces- va de procediments prioritzats. sitats que es generen a partir de la implantació de programes de base poblacional. — Facturació de serveis. Consolidació del projecte de mecanització de la facturació en les línies d’atenció hospitalària i d’oxigenoteràpia, i incorporació de la 2.2.3. Logística resta de línies de serveis del CatSalut. Durant l’any 2001 s’han desenvolupat i aplicat tota — Aprofitament de l’experiència dels Programes de una sèrie de projectes i d’accions de coordinació dins cribratge de càncer de mama per tal de poder con- l’àmbit intern del CSB, sense oblidar la participació en solidar la seva extensió en l’àmbit dels hospitals de projectes corporatius del CatSalut. Tot seguit se’n deta- l’Institut Català de la Salut i formalització del con- llen alguns: veni de col·laboració amb l’Institut Municipal de Sa- — Canvi de telefonia analògica a digital. Es va canviar lut Pública de Barcelona per a les funcions d’oficina la centraleta antiga, ja obsoleta per suportar alguns tècnica en l’àmbit de Barcelona ciutat. dels requeriments del CSB, per tot un sistema digi- — Aprofitament de l’estructura dels contractes de sa- tal de gestió de trucades, fet que ha comportat lut mental tot incorporant la filosofia d’objectius de l’establiment de nou cablatge XDSI, nous armaris Pla de salut a les seves parts variables. de comunicacions, actualització d’algunes operado- — Formalització de les clàusules de compra addicional res locals, incorporació de serveis de gestió de tele- de llistes d’espera, incorporant el conjunt de pro- fonia mòbil i disponibilitat de diversos operadors de cediments prioritzats pel CatSalut (cataractes, vari- telefonia, amb manteniment remot per part del ces, herniorràfies, colecistectomia, septoplàsties, proveïdor. artroscòpies, vasectomies, prostatectomies, allibera- — Continuació dels processos de laboralització del ment de la canal carpiana, amigdalectomia/adenoi- CSB. Per mitjà d’aquest concurs es va consolidar la dectomia, circumcisió, pròtesis de maluc i de genoll situació laboral de personal del CSB que encara ha- i histerectomia). via de regularitzar la seva situació. — Sistemes d’informació. Consolidació de la informa- — L’any 2001 ha suposat la consolidació de la xarxa ció de consum de recursos del sistema al voltant de d’àrea local (XAL) del CSB. S’ha assolit una la referència territorial corresponent a les àrees bà- connectivitat del 100% dels usuaris amb data de- siques de salut. sembre de 2001, fet que es concreta en una actua- — Aprofitament del contracte de compra de serveis lització del personal, afegint-hi les noves incorpora- per impulsar totes aquelles línies estratègiques en- cions i els usuaris virtuals que ha calgut crear se- degades en exercicis anteriors, com la millora de gons les necessitats. l’atenció oncològica; l’establiment de plans de pre- — S’ha produït un increment i millora en el sistema venció, tractament i control del dolor; les millores d’impressió a través de la XAL gràcies a l’adquisició en els mecanismes de relació amb el client; etc. d’impressores de xarxa i a l’optimització del 12 — Consolidació del model d’atenció sociosanitària maquinari. amb tendència a incrementar l’atenció als pacients CatSalut. Memòria d’activitat 2001. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària — Homogeneïtzació de les interfícies de connexió a per l’altra, de manera indirecta a través de les relacions xarxa, correu electrònic, sistemes operatius i aplica- amb els proveïdors de serveis. Tot seguit s’adjunta un cions ofimàtiques resum de les actuacions: — Consolidació de processos informàtics, especial- Actuacions directes: ment la gestió de mecanismes de seguretat per — Resposta a les qüestions plantejades pels ciutadans. mitjà de la incorporació d’un nou programari servi- A partir de l’1 de desembre, amb motiu de la im- dor de backup i la implantació del sistema total vi- plantació del dispositiu de Sanitat Respon 24 hores, rus defense al servidor de correu. el qual va assumint la informació telefònica de pri- — Suport en tots els processos de transició a l’euro. mer nivell, ha quedat establerta, majoritàriament, — Renovació del contracte de manteniment amb l’atenció a les demandes d’informació de segon ni- l’empresa proveïdora, per tal de garantir la prolon- vell dels barcelonins en general i dels professionals gació dels serveis de suport. relacionats amb els proveïdors de serveis. — Millora en la velocitat de les comunicacions — Gestió de les queixes i reclamacions dels usuaris de telemàtiques per a tots els usuaris del CSB. la sanitat, presentades pels interessats o una perso- na de referència, directament al CSB per qualsevol — Suport en la implantació de les aplicacions corpo- dels canals, o trameses a través d’altres entitats. ratives provinents del CatSalut. Durant l’any 2001 s’han gestionat 458 reclamaci- — Web del CSB. L’any 2001 ha suposat la consolida- ons, segons la Instrucció 3/1996, que representa un ció de la web del CSB (http://www.csbcn.org), ja augment de l’1,97% respecte a l’any anterior. que, en poc més d’un any, pràcticament s’ha dupli- Com en exercicis anteriors, el motiu més freqüent cat la mitjana de visites rebudes, gràcies a la incor- de reclamació ha estat el d’organització i tràmits, poració de nous continguts com ara la publicació amb un increment de l’1,49% en relació amb l’any dels concursos ofertats pel CSB o l’actualització passat. Concretament, el desacord per la demora mensual dels centres ortoprotètics. S’ha potenciat de llista d’espera quirúrgica, per primera visita d’es- especialment l’apartat d’urgències, amb l’aparició pecialitats o per la realització d’alguna prova repre- setmanal d’un informe valoratiu. senta el 73,51% d’aquest grup. — Actualització de la imatge corporativa del CSB. La segona causa de queixa ha estat l’assistencial. Com a conseqüència del canvi d’imatge corporati- Tot i això, ha experimentat una davallada de va del CatSalut, el CSB ha elaborat i desplegat el l’11,76%. seu projecte propi d’imatge corporativa que recull els canvis produïts en els principals suports: pape- — Inici de la gestió i tramitació de les demandes de reria bàsica, retolació, comunicacions, web, etc. canvi de nivell de prestació farmacèutica, en col·- laboració amb la Direcció de Planificació. Durant — Consolidació de l’InfoCSB. Ha continuat l’augment aquest any s’han atès les sol·licituds de 61 persones. de la difusió de la publicació del full Informacions del Consorci Sanitari de Barcelona (InfoCSB), que — Suport i seguiment del tràmit del dret a l’accés al cada cop incorpora més notícies referents a la xar- sistema sanitari públic, en relació amb la Instrucció xa sanitària d’utilització pública en l’àmbit de la del CatSalut 55/90, que ha estat de 21.645 deman- Regió Sanitària Barcelona Ciutat (vegeu l’apartat des. de publicacions). — Gestió de l’accés al sistema sanitari públic pel dret Pel que fa a Atenció al Client, al llarg de l’any 2001 d’universalització de l’assistència, de 45 sol·licituds, s’ha continuat realitzant totes aquelles accions enca- segons la Instrucció del CatSalut 8/98. minades a donar satisfacció a les expectatives dels as- Actuacions indirectes: segurats del CatSalut, com un dels objectius prioritaris — Desplegament operatiu i monitoratge de la implan- del Pla de salut, tenint com a marc de referència els tació del document d’identificació provisional a tots drets i deures dels usuaris de la sanitat en relació amb els centres d’atenció primària. la cartera de serveis. — Resolució de les consultes, tant internes del propi S’ha actuat, d’una part, com a canal de comunicació CSB com dels proveïdors i gestió d’incidències, so- directa amb els ciutadans, ja sigui presencialment, per bre la informació dels assegurats del CatSalut, con- 13 via telefònica, per correu tradicional o electrònic; i, tinguda en els aplicatius SIAP i RCU. CatSalut. Memòria d’activitat 2001. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària Figura 4. Comparació de les reclamacions del CSB 2000-2001 350 331 336 300 250 200 2000: 449 reclamacions 2001: 458 reclamacions 150 100 95 85 50 7 12 7 12 4 9 9 0 0 Assistencial Tracte Informació Organització Hoteleria/habit./ Documentació i tràmits confort Figura 5. Reclamacions a l'àmbit hospitalari XHUP 2000-2001 3.000 2.591 2.500 2.000 1.917 2000: 3.489 reclamacions 1.500 2001: 4.444 reclamacions 1.000 643 566 429 500 387 253 265 331 346 170 29 Assistencial Tracte Informació Organització Hoteleria Altres i tràmits habit./confort Figura 6. Reclamacions a l'àmbit de l’atenció primària 2000-2001 2.000 1.753 1.500 1.149 2000: 3.243 reclamacions 1.000 2001: 2.421 reclamacions 708 635 500 400 264 157 116 175 149 108 50 0 14 Assistencial Tracte Informació Organització Hoteleria Altres i tràmits habit./confort CatSalut. Memòria d’activitat 2001. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària — Avaluació i planificació dels objectius vinculats al tres processos nous per a cada sector. També s’ha con- Pla de salut en els contractes amb l’atenció primà- tinuat sistematitzant les tasques de comunicació, infor- ria de salut, la XHUP i el CSM, per les dimensions mació i difusió de l’estructura organitzativa i funcional relatives a l’atenció al client. dels sectors sanitaris en el territori, amb actuacions i — Coordinació amb les unitats d’atenció a l’usuari/cli- contactes regulars amb els diversos interlocutors terri- ent dels proveïdors de serveis. Entre les actuacions torials. desenvolupades hi ha la recollida semestral qualita- tiva i quantitativa de les reclamacions i suggeri- Entre les principals línies desenvolupades des de les ments segons la Instrucció 3/1996 del CatSalut. DOS, i dins del marc estratègic del CSB, hi destaquen: — El nombre de reclamacions gestionades a l’àmbit de l’atenció primària al llarg d’aquest any ha estat La reforma de l’atenció primària de salut a la ciutat, de 1.149, la qual cosa suposa un retrocés d’un amb les següents actuacions específiques: 25,35 % respecte al total de l’any anterior. — S’han posat en funcionament els nous equips Per motius, tots els grups han presentat un menor d’atenció primària (EAP) de les àrees bàsiques de nombre de queixes. El més evident és el d’organit- salut (ABS): zació i tràmits amb un descens del 34,50%. Les re- clamacions recollides en el grup de documentació 7-A, del Sector Sanitari Horta-Guinardó, gestionat apareixen per primera vegada amb motiu de la mo- per l’Institut Català de la Salut, al Centre d’Atenció dificació de la classificació que es va produir durant Primària Sanllehy, pendent de la seva ubicació defi- el mes de març. Anteriorment, una part d’aquestes nitiva al CAP del mateix nom previst per al proper reclamacions estaven incloses en l’apartat d’infor- any. mació. 2-C i 2-E, del Sector Sanitari Eixample, gestionat Pel que fa a la comparació amb l’exercici anterior pel CAPSE –Consorci d’Atenció Primària de Salut de les queixes i reclamacions de la XHUP, aquest de l’Eixample, ens públic format per l’Institut Català any se n’han gestionat 4.444, la qual cosa repre- de la Salut i l’Hospital Clínic–, ubicats a la planta senta un augment del 21,50%. baixa i planta primera de l’edifici de consultes ex- ternes de l’Hospital Clínic Per grups, el que més ha crescut en xifres absolutes ha estat el d’organització i tràmits, amb 674, que 3-A, del Sector Sanitari Sants-Montjuïc, gestionat correspon al 26% més que l’any 2000. També des- per l’Equip d’Atenció Primària Poble Sec, ubicat al taquen les 170 atribuïdes a la documentació. Centre d’Atenció Primària Les Hortes. 3-E i 3-G, del Sector Sanitari Sants-Montjuïc, gesti- onat per l’Institut Català de la Salut, al Centre d’Atenció Primària Sants. L’ubicació de l’EAP de 2.2.4. Direccions operatives dels l’ABS 3G resta pendent d’ubicació definitiva al CAP sectors sanitaris Numància previst per al proper any. Com a òrgans territorials de gestió, les direccions ope- 8-A i 8-C, del Sector Sanitari Nou Barris, gestionat ratives de sector sanitari (DOS), Ciutat Vella i Sant per l’Institut Català de la Salut, provisionalment en Martí, Sants-Montjuïc, Les Corts i Sarrià-Sant Gervasi, els Centres d’Atenció Primària de Calinova i Garro- Eixample i Gràcia, i, Horta-Guinardó, Nou Barris i Sant fers, pendent de la seva ubicació definitiva al CAP Andreu, integren i apropen les diverses funcions del Turó previst per al proper exercici. CSB a la realitat dels diferents àmbits territorials de la 8-F, del Sector Sanitari de Nou Barris, gestionat per ciutat, necessitats, proveïdors, organismes i ciutadans l’Institut Català de la Salut, al Centre d’Atenció Pri- de Barcelona. mària Guineueta. En els quatre anys de funcionament de les DOS, les ac- — S’han iniciat les obres dels projectes de construcció tuacions desenvolupades han estat caracteritzades per del nou CAP Larrard, a la Travessera de Dalt canto- una estratègia de consolidació progressiva i permanent nada carrer Larrard per a les ABS 6-C i 6-E, de en el territori i han estat orientades al seguiment dels remodelació del nou CAP Sanllehy, d’ampliació del processos, tant de gestió com de planificació, de cada CAP La Pau. 15 un dels àmbits territorials, així com a l’abordatge d’al- CatSalut. Memòria d’activitat 2001. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària — S’ha finalitzat el projecte en execució de la reforma Continua el procés de descentralització del Programa de l’atenció primària del CAP Besòs, amb el trasllat sanitari d’atenció a la salut sexual i reproductiva amb a la nova infrastructura de l’equip 10-D i s’ha posat l’objectiu d’apropar i fer més accessibles aquests ser- la primera pedra al projecte del nou CAP Ramon veis especialitzats als equips de professionals de l’aten- Turró. ció primària i a la població, amb l’increment de cinc — També s’ha continuat treballant en l’orientació i se- punts d’atenció sanitària al CAP Gòtic, CAP Roquetes, guiment d’altres projectes de construcció o remo- CAP Besós, CAP Bon Pastor i CAP Lluís Sayé. delació de centres relacionats amb el desplegament Actualment es disposa de 23 punts d’atenció a la ciu- de la reforma de l’atenció primària o de millora de tat de Barcelona. reforma d’atenció primària; cal destacar entre d’al- tres: Parc Sanitari Pere Virgili, annex a l’Hospital S’ha continuat treballant en les experiències de coordi- Sant Rafael, annex a l’Hospital de la Creu Roja, Ro- nació entre els diferents dispositius del sistema sanitari, ger de Flor, Ciutat d’Elx, Poblenou, El Clot, Zona destacant el protocol de coordinació de serveis socials i Franca i Numància. salut mental que ha estat implementat als barris de Besòs, La Pau, Bon Pastor i de Trinitat Vella, així com la L’adequació, seguiment i avaluació de l’oferta especia- coordinació dels serveis assistencials i socials per a litzada, on destaca: l’atenció a la gent gran. — La consolidació del procés de reordenació de l’atenció especialitzada al CAP Passeig de Maragall En el terreny de la informació sanitària i de la participa- (sectors sanitaris Horta-Guinardó, Sant Martí i Sant ció, s’han dinamitzat les relacions amb les entitats veï- Andreu). nals on destaquen, entre altres, la participació en la — L’inici de la primera fase al Besòs (10-D) i a l’Esquer- Taula de salut del districte d’Horta-Guinardó, les comis- ra de l’Eixample sions de seguiment participatiu en diferents activitats i — L’anàlisi de d’altres projectes de reordenació per a temàtiques als diferents àmbits territorials i districtes, futures implantacions, amb l’elaboració i aprovació així com actuacions relacionades amb la millora de dels plans directors d’Eixample, Sants-Montjuïc, Les l’accessibilitat i, en definitiva, de la satisfacció dels ciu- Corts i Sarrià–Sant Gervasi, i els plans que comple- tadans en la utilització dels serveis sanitaris sectorials ten la reordenació de l’atenció especialitzada als territoris d’Horta-Guinardó i Sant Martí. 2.2.5. Farmàcia Entre els aspectes iniciats durant l’any 2001, desta- La implantació territorial del Programa de detecció pre- quem: coç del càncer de mama, concretament: — Implementació d’un nou sistema de validació de la — S’han començat les primeres rondes del programa FIV. de detecció precoç als sectors de Sarrià-Sant — Promoció de la utilització de medicaments genèrics Gervasi, a càrrec de l’Institut Municipal d’Assistèn- i de la política de selecció de nous fàrmacs mitjan- cia Sanitària i a la Dreta de l’Eixample i sector de çant els contractes. Sant Andreu, a càrrec de l’Hospital de Sant Pau. — Accions relatives a normalitzar l’ús de l’etiqueta de — S’ha començat la segona ronda del programa al validació sanitària. sector de Gràcia i d’Horta-Guinardó, a càrrec de l’Institut Municipal d’Assistència Sanitària i l’Hospi- — Sol·licitud d’informació als proveïdors en relació tal Maternoinfantil Vall d’Hebron respectivament amb el cens d’incontinents per a l’elaboració d’indi- cadors de consum. — S’ha col·laborat en l’anàlisi per a l’extensió del pro- grama a la resta de la ciutat per al proper any 2002 — Participació en les negociacions del concert amb la que completarà la seva implantació a la totalitat del corporació farmacèutica. territori de la ciutat, concretament, Esquerra de l’Ei- — Anàlisi comparativa de dades de farmàcia dels dife- xample, Sants-Montjuïc i Les Corts, a càrrec de rents proveïdors. l’Hospital Clínic. 16 CatSalut. Memòria d’activitat 2001. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària — Seguiment i intervencions per a incrementar el re- — Subministrament de talonaris de receptes mèdiques gistre del CIP a la factura de farmàcia i a la recepta als centres distribuïdors i emmagatzematge i des- mèdica. trucció de les receptes facturades de la província de — Preparació del nou Pla Logístic de distribució de re- Barcelona. ceptes del CatSalut. — Implementació de les normes ISO 2000 de quatre — Introducció i manteniment de codis d’unitats prove- processos de farmàcia. ïdores en farmàcia al RUP. — Organtizació i suport tècnic a la Unitat de Dispen- — Estudis d’adhesió a les recomanacions de la guia de sació de Medicaments Estrangers del CSB. pràctica clínica en el tractament de l’asma infantil. — Revisió de la facturació dels tractaments de mante- niment amb metadona a través de les oficines de farmàcia. Entre les activitats mantingudes de manera sistemàtica, destaquem: — Manteniment de les activitats de revisió de les recep- tes facturades pel COF i gestió de les incidències. — Promoció de la utilització de medicaments genèrics mitjançant informació sistemàtica i control de la — Adaptació del magatzem de dades a noves utilitats. dispensació. — Accions relatives a millorar la informació del con- — Manteniment del circuit per a la sol·licitud de pro- sum farmacèutic de les residències geriàtriques. ductes exclosos del finançament, on es valora i es — Anàlisi dels resultats inicials de l’enquesta de Salut resolen individualment els casos presentats. de Barcelona. — Extensió de la utilització de receptes DIN A4 en l’atenció primària i especialitzada. 2.2.6. Corporació Sanitària — Incorporació de nous serveis hospitalaris i serveis de Barcelona d’atenció urgent en la utilització de la recepta mè- La Corporació Sanitària de Barcelona és l’òrgan del dica del CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona encarregat de la coordi- — Elaboració i difusió d’informació objectiva sobre me- nació de la gestió de les entitats vinculades i adscrites. dicaments als professionals sanitaris que treballen en En el decurs de l’any 2001 ha desenvolupat un seguit l’àmbit territorial de la Regió Sanitària mitjançant el d’actuacions que es poden agrupar en els grans eixos Butlletí d’informació farmacoterapèutica (BIF), tal següents: com s’especifica a l’apartat de publicacions. • Activitats relacionades amb les funcions de coordi- — Incorporació i seguiment de nous objectius de far- nació de la gestió de les entitats vinculades i adscri- màcia en els contractes amb els proveïdors (primà- tes al CSB. ria, hospital, sociosanitari i centre de salut mental) • Activitats amb les entitats proveïdores i els seus per afavorir l’ús racional del medicament. professionals relacionades amb la coordinació del — Seguiment i avaluació del projecte d’incentius lli- dispositiu sanitari públic de la ciutat. gats al consum farmacèutic de la xarxa reformada i • Participació i col·laboració en projectes estratègics que implica l’establiment de pressupostos i indica- del CSB i del CatSalut. dors de qualitat per a cada un dels EAP. Activitats de coordinació de les entitats vinculades i — Anàlisi de l’evolució del consum de farmàcia per adscrites al CSB unitat productiva. — Integració de la Corporació Sanitària Clínic al CSB — Seguiment i anàlisi de la facturació de medicaments d’ús hospitalari dispensats en règim ambulatori. — Impuls a la consciència de cooperació entre les ins- titucions de Barcelona — Informació i assessorament en relació amb la nor- mativa vigent en prestacions farmacèutiques als di- — Revitalització de la Comissió Tècnica, com a òrgan ferents proveïdors. d’operativització de les estratègies de les entitats proveïdores — Seguiment del registre de talonaris de receptes mè- diques i informació i assessorament als proveïdors. — Creació del grup tècnic d’hospitals 17 CatSalut. Memòria d’activitat 2001. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària Atenció primària de salut Càncer — Coordinació de l’Òrgan Tècnic d’Atenció primària a — Realització de les II Jornades tècniques de la Corpo- Barcelona integrat pel CatSalut, l’ICS, l’Ajuntament ració “Present i futur del càncer a Barcelona”, amb de Barcelona i el CSB. la participació de 500 assistents, elaboració de 90 — Coordinació de les actuacions i de les diferents ins- pòsters i amb la participació integradora de profes- titucions implicades per l’assoliment de la sionals i institucions. finalització de la reforma de l’atenció primària a — Impuls del document Càncer a Barcelona Barcelona l’any 2002. — Document d’acord institucional amb les entitats de — Assoliment del 81.2% de la reforma amb data la Corporació sobre el càncer 31-12-01 — Estudi i anàlisi de les cirurgies en oncologia 1999- — Seguiment de les actuacions sobre infraestructures i 2000. Bases per l’especialització projectes arquitectònics. — Proposta d’un sistema de seguiment de les llistes d’espera quirúrgiques Pla integral d’urgències de Catalunya — Impuls de la relació ABS-hospitals — Participació en les actuacions PIUC 2000-2001 — Elaboració de millores en el sistema d’informació Violència de gènere a la ciutat de Barcelona de suport al PIUC: nous hospitals sentinelles i cohe- — I Sessió de treball de la Corporació Sanitària de rència qualitativa d’informació Barcelona i el Sector de Serveis Personals de l’Ajun- — Participació en el grup central, ampli i assessor del tament de Barcelona “Millora dels circuits d’atenció PIUC i acolliment a les dones víctimes de violència a — Participació en el projecte crítics on line Barcelona ciutat” — Acord i projecte de circuits Hospitalitzacions evitables — Projecte conjunt amb Serveis Socials i Fiscalia — Anàlisi del treball sobre Les hospitalitzacions per — Acord per a la centralització de l’atenció en l’agres- causes evitables com una mesura de l’efectivitat sió sexual dels serveis sanitaris. Diagnòstic de situació a Barcelona ciutat Cirurgia major ambulatòria — Projecte de treball sobre continuïtat assistencial del — Impuls de la cirurgia major ambulatòria als hospi- malalt respiratori tals de Barcelona — Document sobre l’índex de substitució de cada or- Territorialització de Barcelona ciutat ganització — Definició d’un model input/output que caracteritzi — Projecte estratègic per al 2002 la resolució pels 14 procediments quirúrgics de la llista d’espera per la ciutat de Barcelona Participació en els projectes estratègics sociosanitaris i — Definició d’un indicador incident per als 14 proce- de salut mental del CSB diments quirúrgics i donar expressió poblacional per als hospitals Desenvolupament dels projectes conjunts a partir del — Acord entre els hospitals de la Corporació Sanitària conveni marc de col·laboració entre al Régie Régionale de Barcelona sobre zones de d’influència indicativa de Montrèal-Centre i el CSB. Coordinació de les dife- com a hospitals de referència rents actuacions. 18 CatSalut. Memòria d’activitat 2001. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària 2.3. La xarxa sanitària pública de la Regió: recursos i activitat 2.3.1. Atenció primària La Llei d’ordenació sanitària de Catalunya (LOSC) preveu la divisió del territori de Catalunya en àrees petites (ABS) de les quals amb data 31 de desembre de 2001 hi havien 66 a la Regió Sanitària Barcelona Ciutat. Segons les da- des que es presenten a la taula 3, en aquesta data (31 de desembre 2001), el CSB disposa de 54 equips d’atenció primària (EAP), la qual cosa representa un 81,82% sobre el total i una cobertura poblacional del 81,05%. Això, ha suposat un augment respecte l’any anterior de quasi un 24,24% de la població coberta per centres que treballen amb EAP i un percentatge absolut del 18,18. Taula 3. Implantació i cobertura poblacional de la reforma de l’atenció primària per districtes amb data 31 de desembre de 2001 Districte Implantació d'ABS Cobertura poblacional previstes en marxa % cobertura habitants població % cobertura per districte coberta poblacional Ciutat Vella 5 5 100 89.829 89.829 100 Eixample 10 6 63,53 249.654 157.931 63,26 Sants-Montjuïc 6 6 100 168.101 168.101 100 Les Corts 3 3 100 82.672 82.672 100 Sarrià-St. Gervasi 5 2 40 133.572 62.005 46,42 Gràcia 5 2 40 114.561 52.024 45,41 Horta-Guinardó 7 6 85,71 166.632 137.585 82,57 Nou Barris 9 9 100 164.827 164.827 100 Sant Andreu 6 5 83,33 135.810 103.920 76,52 Sant Martí 10 10 100 207.313 207.313 100 Total 66 54 81,82 1.512.971 1.226.207 81,05 Dades poblacionals del Padró 2000 L’activitat generada per aquest tipus d’assistència es Durant l’any 2001 es van posar en funcionament a desenvolupa en els centres d’atenció primària (CAP). Barcelona 9 EAP corresponents a les següents ABS: En aquest centres es poden ubicar EAP (xarxa reforma- — 2-C: Rosselló da), metges de medicina general i pediatres de la xarxa — 2-E: Casanovas no reformada, a més d’especialistes de contingent. A la taula 4 es descriuen els serveis que es dóna a cada — 3-A: Nou de la Rambla CAP de l’àmbit de la Regió Sanitària Barcelona Ciutat. — 3-E: Sants La majoria d’aquests CAP són gestionats per l’Institut — 3-G: Numància Català de la Salut (ICS). S’ha de destacar que en deter- — 7-A: Sanllehy minats casos, els CAP s’ubiquen en edificis de titulari- tat d’altres Institucions, tot i que els professionals que — 8-A: Turó de la Peira - Vilapicina hi treballen pertanyin a l’ICS. Concretament aquest se- — 8-C: Turó de la Peira ria el cas del CAP Torrent de les Flors. — 8-F: Guineueta 19 CatSalut. Memòria d’activitat 2001. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària Taula 4. Relació de recursos d'atenció primària per districtes Districte Nom del CAP Ref. mapa Tipus d'activitat CIUTAT VELLA Drassanes 1 1 EAP + especialistes + RD + MTS + MTI + DMT + Rehab. Casc Antic 2 1 EAP + especialistes Gòtic 3 1 EAP + especialistes Barceloneta 4 1 EAP + especialistes Dr. Lluís Sayé 5 1 EAP + dispensari de malalties del tòrax + especialistes EIXAMPLE Manso 6 4 EAP + diagnòstic per la imatge (DI) + especialistes Eixample (CAPSE) 7 2 EAP Pg. Sant Joan 8 1 EAP València 9 medicina general i pediatria + especialistes Carles I 10 medicina general i pediatria + especialistes Còrsega 11 medicina general i pediatria + especialistes SANTS-MONTJUÏC Numància 12 medicina general i pediatria + DI Carreras Candi 13 2 EAP Consell de Cent 14 1 EAP* Dr. Carles Ribas 15 1 EAP Palaudàries 16 medicina general i pediatria Les Hortes 17 1 EAP Sants 18 1 EAP** Bordeta-Magòria 19 1 EAP* LES CORTS Montnegre 20 2 EAP Hèlios (Les Corts) 21 1 EAP + especialistes SARRIÀ-SANT GERVASI Bonaplata 22 medicina general i pediatria + especialistes Sant Elies - Marc Aureli 23 2 EAP Sant Gervasi 24 medicina general i pediatria + especialistes Vallvidrera 25 medicina general i pediatria Les Planes 26 medicina general i pediatria GRÀCIA Pare Claret 27 en obres de remodelació Quevedo 28 2 EAP Torrent de les Flors 29 medicina general i pediatria + especialistes Lesseps 30 medicina general i pediatria + especialistes HORTA-GUINARDÓ Travessera de Gràcia 31 especialistes i pediatria El Carmel 32 1 EAP Annex CS Vall d'Hebron 33 medicina general i pediatria Horta 34 2 EAP + especialistes Sanllehy 35 1 EAP + especialistes i DI Sardenya 36 1 EAP NOU BARRIS La Guineueta 37 1 EAP Calinova 38 1 EAP Roquetes 39 1 EAP Ciutat Meridiana 40 1 EAP Chafarinas 41 1 EAP + especialistes Río de Janeiro 42 3 EAP Acàcies 43 1 EAP SANT ANDREU Via Barcino 44 1 EAP Sant Andreu 45 2 EAP + especialistes + radiodiagnòstic i rehabilitació Bon Pastor 46 1 EAP Ciutat d'Elx 47 medicina general i pediatria SANT MARTÍ Sant Martí 48 2 EAP + especialistes El Clot 49 1 EAP La Pau 50 1 EAP Besòs 51 1 EAP + especialistes Poblenou 52 1 EAP + radiodiagnòstic Lope de Vega 53 1 EAP Vila Olímpica 54 1 EAP + especialistes Passeig de Maragall 55 4 EAP + especialistes Paraguai 56 medicina general + especialistes *L’EAP que presta els seus serveis a l’ABS 3D distribueix la seva activitat entre els dos CAP **L’EAP que presta els seus serveis a l’ABS 3E distribueix la seva activitat entre els dos CAP 20 El mapa següent descriu la distribució dels CAP en el territori de la Regió Sanitària Barcelona Ciutat; els números que hi figuren corresponen a la referència de la taula 4. CatSalut. Memòria d’activitat 2001. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària Mapa dels centres d’atenció primària 26 25 Horta-Guinardó 40 Nou Barris 33 37 39 Sarrià-Sant Gervasi 34 38 41 24 Gràcia 32 42 44 22 30 Les Corts 35 45 Sant Andreu 43 29 46 21 23 36 31 20 28 27 11 55 47 7 13 50 12 18 Eixample 49 9 48 14 10 Sant Martí 56 8 19 6 5 52 Ciutat 2 51 15 Vella 54 53 17 1 3 16 4 Sants-Montjuïc Pel que fa als EAP, l’ICS en gestiona una mica més del Pel que fa als recursos humans a l’atenció primària el 90% dels existents. A les taules 5 i 6 es presenta un re- Consorci Sanitari de Barcelona, disposa a través dels sum dels EAP i altres dades estructurals i de proveïdors seus proveïdors de 6,31 metges (medicina general i en relació a l’atenció primària. pediatria) per 10.000 habitants i 5,79 infermeres , amb una ràtio metge/infermera d’1,1. Com es pot observar Taula 5. Dades estructurals de l’atenció primària a la taula 6, la ràtio de professionals per 10.000 habi- reformada i proveïdors, 2001 tants és més alta a la xarxa reformada que a la no re- Equips d’atenció primària formada. en funcionament 54 Percentatge sobre el total d’equips previstos 81,82 Taula 6. Llocs de treball per 10.000 habitants de Distribució dels equips la xarxa d’atenció primària, 2001 segons proveïdors ICS* 47 PAMEM** 2 Xarxa Xarxa Total CCS*** 1 reformada no reformada EAP Sardenya S.A. 1 CAPSE 2 Metges Infermeres Metges Infermeres Metges Infermeres EAP-SL 1 21 6,31 5,79 5,69 4,07 6,26 5,14 * Institut Català de la Salut ** Institut de prestació d’assistència mèdica a empleats municipals *** Consorci de Gestió Corporació Sanitària CatSalut. Memòria d’activitat 2001. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària Com a complement, a la taula 7 s’exposen el nombre de professionals sanitaris i no sanitaris de la xarxa d’atenció primària reformada per a cada 10.000 habitants. Taula 7. Nombre de llocs de treball de la xarxa d’atenció primària reformada per 10.000 habitants, per tipus de professional, 2001 Odontòlegs Metge general Pediatre Infermeria Aux. infermeria Ass. social Administratiu Zelador 0,46 5,91 10,30 5,91 0,72 0,33 3,15 1,09 En relació amb les dades generals d’activitat de visites, a la taula 8 es pot veure que hi ha una petita diferència en- tre els dos models. Aquest fet, juntament amb una dedicació horària més curta dels metges del model no refor- mat, facilita la massificació de les consultes. D’altra banda, en el cas dels EAP, l’activitat d’infermeria permet con- solidar l’oferta de serveis més gran que incorpora la reforma de l’atenció primària en relació al model tradicional. Taula 8. Activitat assistencial dels professionals de medicina general i pediatria d’atenció primària, 2001 (EAP de més d’un any d’antiguitat. Dades amb data 30 de desembre de 2001) Xarxa reformada Xarxa no reformada Total Visites1 Visites per Visites2 Visites per Visites Visites per habitant i any habitant i any habitant i any 4.205.353 5,56 2.590.345 3,42 6.795.698 4,5 1 Inclou les visites realitzades per tots els professionals de l’EAP (espontànies, programades i a domicili). Manquen les dades d’1 EAP 2 Inclou únicament les visites dels metges generals i els pediatres (espontànies, programades i a domicili) Les sol·licituds de proves de suport diagnòstic i les derivacions a l’especialista extrahospitalari són força diferents entre les dues xarxes. Com es pot apreciar a la taula 9, els EAP utilitzen més aquesta opció, probablement com a conseqüència de l’ampliació de la cartera de serveis, a una selecció més alta de problemes de salut i a un potencial augment de la capacitat resolutiva dins del seu entorn. Taula 9. Sol·licituds d’anàlisis clíniques, radiologia i interconsulta generades per la xarxa d’atenció primària (EAP de més d’un any d’antiguitat), 2001 Xarxa reformada Xarxa no reformada Total Nombre Sol·licituds per Nombre de Sol·licituds Nombre de Sol·licituds de sol·licituds 100 visites1 sol·licituds per 100 visites2 sol·licituds per 100 visites1 Anàlisis clíniques3 251.015 8,41 89.258 4,2 340.273 6,7 Radiologia3 121.758 4,08 45.236 2,1 166.994 3,3 Interconsulta a l’atenció especialitzada 321.451 10,77 133.492 6,3 454.946 8,9 1 Visites mèdiques de metge general, pediatre i odontòleg 2 Visites mèdiques de metge general i pediatre 3 Manquen les dades de 1 EAP 22 CatSalut. Memòria d’activitat 2001. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària Altra informació que complementa les dades d’activitat Taula 10. Alguns indicadors d’activitat d’atenció de l’atenció primària es presenta a la taula 10, i que fa primària de la xarxa reformada, 2001 (equips de més d’un any d’antiguitat) referència a àmbits d’interès estratègic com ara l’aten- ció domiciliària, o bé la promoció i prevenció de la sa- Indicador Percentatge d’EAP % lut a l’edat infantil i la cobertura vacunal tant pel que amb informació fa les vacunacions sistemàtiques com no sistemàtiques. disponible Població atesa (% de cobertura adscrita atesa) 94,5 76,7 ATDOM (cobertura a majors de 64 anys) 94,5 6,13 Equips que han implantat el Programa de seguiment del nen sa 100 72,43 Vacunació infantil1,2 86,5 86,49 (% de 0-14 amb totes les dosis) Vacunació antigripal d’adults >64 anys 86,5 52,55 1Constància en els registres de vacunació correcta en nens de 0 a 14 anys 2La cobertura poblacional segons l’enquesta és superior al 95% (Font: IMSB) Atenció a les urgències A nivell extrahospitalari el Consorci Sanitari de Barcelona disposa, distribuïts per la ciutat, de 13 centres d’atenció continuada, és a dir, que donen atenció fora de l’horari normal del CAP. Durant el període hivernal s’han obert 6 nous CAC per incrementar l’oferta durant l’epidèmia gripal. També disposa, des de l’any 1991, d’un Servei Coor- dinador d’Urgències (SCUB, SA) que té funcions d’orientació, canalització i consultoria, així com de prestació de serveis. La taula 11 descriu el nombre i la tipologia dels recursos i la taula 12 el volum de serveis prestats per cada un d’ells durant l’any 2001. Taula 11. Recursos d’atenció primària Taula 12. Activitat d’atenció primària d’urgències i/o continuada, 2001 d’urgències i/o continuada, 2001 Centres d’atenció continuada 19 Serveis Activitat SCUB, SA (061) Tipus de servei: Centres d’atenció continuada ALFA: Unitat sanitaritzada Visites facultatiu* 188.489 (infermera+sanitari conductor) Visites interior infermeria 88.487 MIKE: Unitat medicalitzada SCUB, SA (061) (infermera+s.conductor+metge) Trucades 631.142 BRAVO: Metge d’emergències (24 hores) Total serveis mobilitzats: 215.408 CHARLY: Metge d’urgències a domicili ALFA: Unitat sanitaritzada TUNS: Transport urgent no sanitaritzat (infermera+sanitari conductor) 34.408 (ambulàncies concertades) MIKE: Unitat medicalitzada INDIA: Infermeria a domicili (infermera+s.conductor+metge) 23.444 SCUB, SA: Servei Coordinador d’Urgències de Barcelona BRAVO: Metge d’emergències (24 hores) 14.406 CHARLY: Metge d’urgències a domicili 59.972 TUNS: Transport urgent no sanitaritzat (ambulàncies concertades) 81.568 INDIA: Infermeria a domicili 1.610 SCUB, SA: Servei Coordinador d’Urgències de Barcelona * Inclou l’activitat del Centre Peracamps i del Dispensari del carrer València 23 CatSalut. Memòria d’activitat 2001. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària Mapa dels recursos d’atenció a les urgències Sarrià-Sant Gervasi Vall d'Hebron Hospitals Hospital de Sant Rafael CAP Ciutat Meridiana Horta-Guinardó CAP Guineueta Nou Barris Gràcia CAP Horta CAP Río de Janeiro CAP Via Barcino CAP Sant Andreu Les Corts Clínica Plató Hospital de Fundació Sant Andreu fundació privada l'Esperança Puigvert Institut Hospital de Guttmann CAP Bon Pastor Hospital Casa Sant Pau de la Maternitat CAP Quevedo CAP Pg. Maragall Hospital CAP Numància Hospital de la del Hospital Clínic Creu Roja CAP València CAP Sagrat Cor Serra i Arola Dispensari del carrer València CAP Sant Martí Eixample CAP Manso CAP Casc Antic CAP Poblenou Ciutat Vella Sant Martí CAP Dr. Carles Ribas Disp. de Peracamps Hospital del Mar Sants-Montjuïc Centres d'atenció continuada Dispensaris Hospitals d'aguts amb servei d'urgències Centres de suport per a la campanya d'hivern 24 CatSalut. Memòria d’activitat 2001. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària 2.3.2. Atenció especialitzada 2.3.2.1. La Xarxa Hospitalària d'Utilització Pública a Barcelona Ciutat Taula 13. Activitat i recursos de la XHUP Activitat Recursos Centres Altes Primeres Urgències HdD Cirurgia Llits Totals* visites menor amb. Casa de Maternitat 4.550 11.162 5.736 60 1.798 113 Hospital de Sant Rafael 6.949 17.786 0 0 1.054 200 Clínica Plató. Fundació privada 8.126 32.644 5.292 14.347 7.935 130 Hospital de la Creu Roja BCN 10.344 27.252 32.646 2.715 2.007 256 Hospital de l'Esperança 6.261 17.480 21.227 1.984 736 236 Institut Guttmann 572 1.606 0 8.357 335 96 QSA Sagrat Cor 14.304 26.212 21.357 2.212 7.818 394 Hospital del Mar 16.508 42.657 98.886 10.194 2.968 446 Hospital de Sant Pau 24.669 76.409 115.785 44.897 8.288 760 Fundació Puigvert 5.720 20.659 19.224 3.053 2.350 162 Hospital Clínic 35.815 72.537 120.703 60.505 7.932 827 Hospital General VH 32.519 72.463 123.077 71.078 10.162 753 Hospital de Traumatologia VH 6.591 35.186 54.657 2.328 887 311 Hospital Maternoinfantil VH 20.771 76.121 71.889 5.581 2.767 390 Total 193.699 530.174 690.479 227.311 57.037 5.074 CMA: cirurgia major ambulatòria Font: CSB HdD: hospital de dia * Inclou altes CMA 25 CatSalut. Memòria d’activitat 2001. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària Mapa dels hospitals de la XHUP Sarrià-Sant Gervasi Horta-Guinardó Vall d'Hebron Hospitals Hospital de Sant Rafael Nou Barris Gràcia Sant Andreu Hospital de Fundació Les Corts Clínica Plató l'Esperança Puigvert fundació privada Institut Hospital Casa Hospital de Guttmann de Maternitat Sant Pau Hospital de la Hospital Hospital Clínic i Creu Roja del Provincial de Barcelona Sagrat Cor Eixample Sant Martí Ciutat Vella Sants-Montjuïc Hospital del Mar 26 CatSalut. Memòria d’activitat 2001. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària 2.3.2.2. Reordenació de l’atenció 2.3.2.3. Atenció sociosanitària especialitzada Recursos d'internament Per tal de millorar l’accés i la qualitat de l’atenció a la població, el Servei Català de la Salut ha impulsat la re- L'atenció sociosanitària en l’àmbit de la Regió Sanitària ordenació de l’atenció especialitzada com a mecanis- Barcelona Ciutat es dóna en règim d'internament a 20 me de consolidació d’un model organitzatiu basat en centres contractats, els quals sumen un total de 1.699 dos nivells fortament interrelacionats, l’atenció primà- places repartides en unitats d'atenció diferenciada de ria i l’atenció especialitzada. llarga estada, convalescència, cures pal·liatives i sida. Taula 14. Implantació de la reforma Taula 15. Recursos d’internament sociosanitaris de l’atenció especialitzada Districte ABS Especialitats Proveïdor Tipus d’atenció sociosanitària Places Ciutat Vella 1A totes PAMEM Internament sociosanitari de llarga estada 1.116 1B, 1C, 1D i 1E cirurgia IMAS Convalescència 443 reumatologia IMAS cardiologia IMAS Cures pal·liatives 105 pneumologia IMAS digestiu IMAS Sida 35 endocrinologia IMAS Total 1.699 traumatologia IMAS urologia IMAS dermatologia S. Pere Claver Llarga estada oftalmologia S. Pere Claver Aquestes places tenen com a objectiu terapèutic l’aten- Les Corts 4C totes CCS ció sanitària que tendeix a millorar la qualitat de vida. La Horta seva funció és rehabilitadora de manteniment i de su- Guinardó 7C, 7D, 7E i 7F cardiologia ICS dermatologia ICS port. L’atenció és tant mèdica i d’infermeria com social. digestiu ICS Són destinatàries de la llarga estada les persones grans pneumologia ICS neurologia ICS amb malaltia i les persones amb menys de 65 anys que oftalmologia ICS pateixin malalties cròniques evolutives i/o progressives, ORL ICS amb un grau variable de dependència, que requereixen endocrinologia ICS reumatologia ICS atenció sanitària i activitats substituïdores de la llar. L’es- traumatologia ICS tada mitjana pot ser superior a un any. 7G reumatologia Sant Pau dermatologia Sant Pau L’any 2001 el CSB ha posat en marxa un nou sistema pneumologia Sant Pau d’accés a recursos de llarga estada sociosanitaris, amb la ginecologia Sant Pau dermatologia Sant Pau valoració i priorització a través d’un protocol de barem cir. vascular Sant Pau unificat per a tot el territori i la sectorització dels recur- cardiologia Sant Pau digestiu Sant Pau sos en base a quatre àrees sociosanitàries: Horta- Guinardó, Nou Barris, S.Andreu; Sant Martí, Ciutat Ve- Sant Andreu 9C reumatologia Sant Pau dermatologia Sant Pau lla; Eixample, Gràcia; i Sarrià-Sant Gervasi, Sants- pneumologia Sant Pau Montjuïc. Tanmateix, s’ha homogeneïtzat el sistema de ginecologia Sant Pau obstetrícia Sant Pau registre de les llistes d’espera per a la llarga estada i s’ha cir. vascular Sant Pau realitzat una experiència pilot d’informatització de les cardiologia Sant Pau llistes a l’àrea de Ciutat Vella-Sant Martí. digestiu Sant Pau Sant Martí 10A totes PAMEM Convalescència 10E i 10F reumatologia Sant Pau dermatologia Sant Pau Té per objectiu terapèutic fonamental la rehabilitació pneumologia Sant Pau ginecologia Sant Pau activa. Són destinatàries de la convalescència les perso- obstetrícia Sant Pau nes que estiguin incloses en algun dels grups següents: cir. vascular Sant Pau cardiologia Sant Pau persones grans amb malaltia de base que es troben en digestiu Sant Pau fase de recuperació d’algun procés agut; persones 27 PAMEM: Institut de Prestació d’Assistència Mèdica a Empleats Municipals grans que tenen malalties cròniques amb freqüents IMAS: Institut Municipal d’Assistència Sanitària CCS: Consorci de Gestió Corporació Sanitària ICS: Institut Català de la Salut CatSalut. Memòria d’activitat 2001. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària descompensacions i situació basal de dependència i Cures pal·liatives politraumatitzats. L’estada mitjana ha de ser de 60 Tenen per objectiu terapèutic afavorir el confort i la dies, amb un màxim de 90. qualitat de vida dels malalts que pateixen una malaltia S'han ampliat en 70 places els recursos sociosanitaris incurable, progressiva i sense resposta a un tractament per anar adaptant progressivament la necessitat real específic i que tenen un pronòstic de vida limitat. La de les altes dels nostres hospitals d’aguts. A més, cal seva funció és de control de símptomes i suport emoci- esmentar que la Clínica Ntra. Sra de la Merced destina onal del malalt i dels seus familiars. Els equips que rea- 8 places de convalescència a pacients amb deteriora- litzen aquestes funcions són interdisciplinaris (metges, ment cognitiu i demència. ATS/DI, assistents socials i psicòlegs). Són destinataris d’aquesta atenció els malalts terminals de càncer o d’altres patologies en fase terminal. L’estada mitjana és de 30 dies. Taula 16. Atenció sociosanitària - recursos sociosanitaris d’internament L’any 2001 han augmentat 10 places, corresponents a l’Hospital Clínic. Llarga estada Places Hospital Sant Gervasi 130 Clínica Coroleu 45 Unitats de sida Clínica Carmelitana 25 Clínica Barceloneta 118 Creades especialment per a malalts terminals a causa Clínica Olivè Gumà 70 d’aquesta patologia. Actualment es contempla l’aten- Clínica Solàrium 39 ció de malalts de sida dins places de llarga estada. Per Clínica Provença 65 C.Geriàtric Municipal 217 aquest motiu algunes d’aquestes unitats s’han Clínica Figarola Pera 92 reconvertit cap a altres tipologies de contracte. Hospital Evangèlic 67 Hospital Nen de Déu 40 R.N.S.Merced 40 Recursos sociosanitaris alternatius a R.Geriàtrica Seguí 76 l’internament Llars Mundet 42 Serveis Clínics 30 Hospital Clínic 20 Les opcions d'atenció sociosanitària fora de l'interna- Total 1.116 ment es diferencien entre l'hospital de dia, el suport Convalescència domiciliari dels programes d’atenció domiciliària de su- Hospital Sant Gervasi 100 port a l'atenció primària (PADES) i les unitats funcionals Clínica Barceloneta 24 Clínica Provença 36 sociosanitàries (UFISS). C.Geriàtric Municipal 60 Clínica Figarola Pera 54 La potenciació dels serveis alternatius a l’internament Hospital Evangèlic 8 per donar resposta a necessitats específiques QSA Barcelona 50 Centre Eixample 23 sociosanitàries en l’àmbit de la Regió Sanitària Nuestra Señora de la Merced 8 Barcelona Ciutat es concreta, entre d’altres, en la con- R.Geriàtrica Seguí 10 solidació de les places d’hospital de dia, que l’any Parc Sanitari Pere Virgili 50 Hospital Clínic 20 2001 han evidenciat un increment de 54 places, princi- Total 443 palment per a pacients amb deteriorament cognitiu i Cures pal·liatives demències. Hospital Sant Gervasi 25 Clínica Barceloneta 8 Taula 17. Centres sociosanitaris amb hospital de C.Geriàtric Municipal 15 dia Clínica Coroleu 13 Hospital Evangèlic 12 Fundació Conviure 22 Centre Places per dia Hospital Clínic 10 Total 105 Clínica Barceloneta 10 C. Geriàtric Municipal 20 SIDA Hospital Evangèlic 24 Hospital Sant Gervasi 5 R. Nostra Senyora de la Mercè 45 Serveis Clínics 20 Centre Eixample 25 Alberg Sant Joan de Déu 10 Clínica Seguí 25 Total 35 Fundació esclerosi múltiple 40 TOTAL 1.699 Hospital Clínic 20 28 Total 209 CatSalut. Memòria d’activitat 2001. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària Els recursos no hospitalaris són serveis d'atenció Les UFISS actuen majoritàriament dins l'àmbit de l'hos- sociosanitària considerats prioritaris en la planificació pital d'aguts. Són importants nuclis de gestió dels ca- del CSB, ja que permeten una assistència inter- sos que precisen assistència multidisciplinar i tracta- disciplinar i un tractament integral mantenint el malalt ment integral, especialment del malalt geriàtric i del en l'entorn familiar o habitual. Tanmateix, permeten malalt crònic amb patologia invalidant o en fase termi- una major cobertura poblacional i flexibilitat en l'aten- nal. Altrament, la unitat diagnòstica de demències ció. A Barcelona ciutat disposem de 18 PADES. Els dóna suport diagnòstic, de seguiment i tractament de equips ETODA tenen activitat específica com a equip les demències a qualsevol nivell assistencial. de teràpia d'observació directa ambulatòria a malalts Tot seguit es presenta la taula del desglossament amb tuberculosi d'alt risc d'incompliment del tracta- d’UFISS segons la seva tipologia, actualitzant els tres ment antituberculós. A més, cal destacar que l’equip grups de geriatria, pal·liatives i demències. neurorehabilitador –domiciliari o residencial– té activi- tat específica de suport per a pacients amb patologia Taula 19. Desglossament d'UFISS neurodegenerativa. UFISS Geriatria Clínica Barceloneta Hospital de la Creu Roja Taula 18. Desglossament de PADES Vall d’Hebron Hospitals per proveïdors Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Hospital del Mar Hospital Clínic i Provincial de Barcelona Entitat proveïdora PADES UFISS Pal·liatives Hospital de Sant Pau ICS PADES Ciutat Vella Vall d’Hebron Hospitals PADES Nou Barris UFISS Demències Fundació ACE Montepio tèxtil de malalties PADES Gràcia Clínica Ntra. Sra. de la Merced PADES Sant Martí PADES Dreta eixample PADES Esquerra eixample PADES Sants-Montjuïc PADES Les Corts Fundació Conviure PADES avaluador geriàtric Clínica Coroleu PADES Sant Andreu Centre Geriàtric Municipal PADES Sarrià-Sant Gervasi R. Nostra Senyora de la Mercè PADES Horta-Guinardó Serveis Clínics PADES ETODA Creu Roja de Barcelona PADES Creu Roja Institut Guttmann PADES neurorehabilitador Parc Sanitari Pere Virgili PADES Gràcia PSPV PADES S. Gervasi PSPV L'activitat assistencial sociosanitària de Barcelona ciutat durant l'any 2001 ha estat la següent: Taula 20. Activitat sociosanitària, 2001 Estades Estades Total Estada Índex Total realitzades realitzades pacients mitjana ocupació d'altes pac. atesos pac. alta Llarga estada 392.869 289.699 2.858 157 0,99 1.850 Convalescència 144.030 143.487 2.752 60 1,02 2.402 Cures pal·liatives 32.932 28.851 872 36 1,00 804 Sida 12.102 9.634 140 86 0,94 112 Tot. internament 581.933 471.671 6.622 91 1,00 5.168 Hospital de dia 28.219 13.167 281 98 0,88 135 UFISS 7.137 5.025 PADES 4.222 3.260 29 CatSalut. Memòria d’activitat 2001. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària 2.3.2.4. Xarxa de salut mental Recursos d’hospital de dia Taula 24. Hospitalització de dia a Barcelona Atenció especialitzada hospitalària Centres monogràfics Places Taula 21. Recursos d’internament a Barcelona Hospital de dia CPB 52 Hospitals monogràfics Llits Hospital de dia Llúria 45 Hospital Sant Gervasi 65 Nombre de serveis d’hospital de dia psiquiàtric Clínica Císter 35 Clínica Ntra. Sra. de la Merced 12 en centres de la XHUP 2 Clínica Llúria 40 Sant Joan de Déu CSM (unitat polivalent-Creu de Molers) 17 IMAS, centre psiquiàtric 92 Hospital de dia d’adolescents Fund. S. Pere Claver 20 URPI Hospital Clínic. Unitat psiq. infantil i juvenil 18 Sant Joan de Déu CSM (unitat polivalent) 21 Altres tipus de recursos (centres de Nombre de llits en hospitals monogràfics 283 rehabilitació psiquiàtrica) Hospitals de la XHUP amb llits de psiquiatria Hospital Clínic 20 Hospital de Sant Pau 32 Taula 25. Centres de dia (adults) per entitats Hospital del Mar 10 proveïdores Nombre de llits psiquiàtrics als hospitals de la XHUP 62 S’hi inclouen els destinats a T.A. Entitat Places Centre proveïdora i àmbit territorial Consulta ambulatòria especialitzada Hosp. Sta. Creu Centre Pi i Molist: i St. Pau 104 Nou Barris, Sant Andreu Taula 22. Centres de salut mental d'adults Associació Centre Centre de Dia: Les Corts, d’Higiene Mental 25 Les Corts Sarrià, Sant Gervasi Associació Septimània 25 C. Septimània:Esq.Eixample Centre Àmbit territorial 25 Centre de Dia Pinel (presons) 25 C. Pisos Pinel Sant Joan de Déu Serveis de salut mental Ciutat Vella Hospital Clínic Esquerra Eixample JOIA (Ass. Joventut 25 Centre de Dia JOIA-Gràcia Centre de Psicoteràpia de Barcelona Dreta de l’Eixample Organitzada i Activa) 35 Centre de Sant Martí Sant Pere Claver Sants 35 Centre de Sants-Montjuïc Sant Pere Claver Poble Sec Associació Tres Turons 35 Centre de Dia Tres Turons: Associació CHM Les Corts Les Corts 25 C. Dia Inserció Laboral Associació CHM Les Corts Sarrià-Sant Gervasi Benito Menni Gràcia CPB 35 Centre de Dia: Associació de salut mental Horta Dreta Eixample Associació de salut mental Guinardó AREP 53 Centre de Dia AREP: CHM Nou Barris Nou Barris-Nord Sant Andreu i Sant Martí CHM Nou Barris Nou Barris-Sud Fundació Vidal i Barraquer Sant Andreu Sant Joan de Déu CSM 28 Centre de Dia Santa Eulàlia CSM-IMAS Sant Martí-Sud (unitat polivalent) 35 Ciutat Vella i Sants CSM-ICS Sant Martí-Nord ARAPDIS 37 Centre de Dia: Gràcia A més, hi ha 3 hospitals de la XHUP amb consultes ex- Fundació Vidal i Barraquer 25 Centre de Dia: Sant Andreu ternes de psiquiatria (Hospital Clínic, Hospital de Sant Pau i Hospital del Mar). Recursos d’urgències Taula 23. Centres de salut mental infantil i juvenil Existeixen 5 unitats especialitzades d’atenció a les ur- gències psiquiàtriques, 2 en centres monogràfics (l'IMAS i l'Hospital Sant Gervasi) i 3 en centres de la Centre Àmbit territorial XHUP (l'Hospital Clínic, l’Hospital del Mar i l'Hospital CSM-ICS Ciutat Vella de Sant Pau). CSM-ICS Sant Martí-Sud CSM-ICS Sant Martí-Nord Existeix també una unitat de psiquiatria especialitzada Sant Pere Claver Sants-Montjuïc en l’atenció a la crisi ubicada en un hospital monogrà- Hospital Clínic Eixample fic i, a més a més, tots els CSM han organitzat espais Fundació Nou Barris Nou Barris Fundació E. Torres de Beà Gràcia funcionals d’atenció de la demanda urgent. Fundació E. Torres de Beà Sant Andreu Hospital Sant Rafael Horta-Guinardó 30 Associació CHM: Les Corts Les Corts, Sarrià, Sant Gervasi CatSalut. Memòria d’activitat 2001. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària Atenció psiquiàtrica urgent Taula 27. Activitat d’hospitalització d’aguts, 2001 El total d’urgències ateses a les unitats d’atenció psi- Districte Nombre Impacte Freqüentació/ quiàtrica urgent l’any 2001 és de 17.807 als hospitals d’altes total 1000 hab. d’altes de la ciutat. Ciutat Vella 354 10% 4,5 La distribució d’aquesta activitat en relació amb el ter- Eixample 419 11,9% 2 ritori de Barcelona es mostra a la taula 28, on es pot Sants-Montjuïc 354 10% 2,5 veure l’impacte que la demanda generada per cada Les Corts 170 4,8% 2,5 sector significa sobre el total d’urgències ateses als di- ferents serveis, i la freqüentació de cadascun dels terri- Sarrià-Sant Gervasi 212 7,7% 2,5 toris segons la seva població de referència. Gràcia 203 5,8% 2,1 Horta–Guinardó 412 11,7% 2,9 Nou Barris 348 9,9% 2,5 Taula 26. Atenció psiquiàtrica urgent, 2001 Sant Andreu 269 7,6% 2,4 Districte Urgències Impacte Freqüentació/ Sant Martí 411 11,6% 2,4 ateses total urg. 1000 hab. Altres BCN 54 1,5% — ateses Altres RS 263 7,5% — Ciutat Vella 1.514 9% 19,3 La unitat d’aguts de referència per a Ciutat Vella i Sants Montjuïc és Sant Eixample 2.304 13% 10,8 Joan de Déu, de Sant Boi de Llobregat, on s’han realitzat 458 de les altes incloses a la taula. 230 de les quals són de Ciutat Vella Sants-Montjuïc 1.878 11% 13,3 Font : memòries dels centres Les Corts 473 3% 6,9 Sarrià 749 4% 6,8 L’any 2001 s’han produït un total de 3.814 altes a les di- Gràcia 1.006 7% 10,2 ferents unitats d’aguts que atenen la població de Horta-Guinardó 1.706 10% 12 Barcelona d’acord amb la sectorització definida. No Nou Barris 1.796 10% 12,8 s’han inclòs a la taula 347 altes de menors de 18 anys. Sant Andreu 1.250 7% 11 La Unitat de Psiquiatria Infantil i Juvenil de l’Hospital Clí- Sant Martí 1.965 11% 11,3 nic ha generat 285 altes, de les quals el 65% correspon Altres BCN 555 3% — a població resident fora de Barcelona ciutat; 200 altes Altres RS 2.611 15% — corresponen a transtorns de la conducta alimentària. Nota: 1.345 d’aquestes urgències han estat ateses a Sant Joan de Déu, serveis de salut mental de Sant Boi de Llobregat, de les quals 637 corresponen a Ciutat Vella i 663 a Sants Montjuïc. S’han produït 593 ingressos, que correspon al 44,1% de les urgències ateses.. Font : memòries dels centres Hospitalització de subaguts La taula 28, que es mostra a continuació, reflecteix El 16,2% de les urgències ateses generen un ingrés a l’activitat produïda per les unitats d’hospitalització de la unitat d’aguts. No obstant això, aquest percentatge subaguts i d’hospitalització parcial. D’un total de 690 és molt diferent segons es tracti d’un hospital general, altes, 240 s’han produït a unitats de subaguts d’hospi- amb un 7% d’urgències ingressades, o un hospital tals monogràfics, 178 unitats d’internament a la comu- monogràfic, amb un percentatge global del 36%, amb nitat i 272 als hospitals de dia. diferències segons el centre. Hospitalització psiquiàtrica d’aguts La taula 27, que segueix a continuació, mostra l’activi- tat d’hospitalització psiquiàtrica d’aguts produïda l’any 2001 per les unitats de referència dels diferents territo- ris de Barcelona, d’acord amb la sectorització definida. 31 CatSalut. Memòria d’activitat 2001. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària Taula 28. Activitat d’hospitalització de subaguts 2.3.2.5. Serveis extrahospitalaris Sector Hosp. Hosp. Impacte Freqüentació sanitari subaguts parcial (%) per 10.000 hab. Ciutat Vella 67 19 12,4 11 L’atenció extrahospitalària cobreix un ampli ventall de Eixample 35 32 10,2 3,3 prestacions assistencials que complementen l’oferta assistencial, fonamentalment dins l'àmbit de l'atenció Sants-Montjuïc 49 25 10,7 5,2 primària, i també en l'àmbit de la XHUP. Les Corts 20 14 4,9 4,9 Sarrià–S.Gervasi 57 11 9,8 6,2 — Centres de rehabilitació Gràcia 35 18 7,6 5,4 Centres que realitzen principalment activitat de re- Horta–Guinardó 38 36 10,7 5,2 habilitació funcional ambulatòria, així com domicili- Nou Barris 35 32 9,7 4,8 ària, per tal de complementar l’oferta dels hospitals Sant Andreu 38 14 7,5 4,6 de la XHUP i dels centres d’atenció primària de l’ICS. Sant Martí 30 30 8,6 3,5 — Transport sanitari Altres RS 14 41 7,9 — Són serveis de transport sanitari no urgent. Aquestes Font: memòries dels centres empreses efectuaran el transport no urgent, ja que l’urgent està cobert per l’SCUBSA-061. Activitat de rehabilitació — Consultoris d’especialitats La taula 29 mostra l’activitat realitzada pels centres de Són infraestructures que complementen els serveis dia durant l’any 2001 i l’índex de rotació. oferts per l’ICS. — Oxigenoteràpia i tractaments respiratoris domi- Taula 29. Activitat dels centres de dia ciliaris Inclou les empreses que presten serveis d’oxigenote- Centre Territori Pacients Rotació* ràpia domiciliària, com també d’altres tractaments res- referència atesos piratoris a domicili com ara el sistema CPAP (sistema de Santa Eulàlia Ciutat Vella 52 1,9 pressió d’aire positiva i contínua), nebulitzadors, etc. Septimània Esquerra Eixample 35 1,4 CPB Dreta Eixample 52 1,5 — Centres polivalents JOIA Sants-Montjuïc 58 1,7 Són una sèrie de centres que presten assistència en Sarrià Les Corts 97 2,8 àmbits específics, com poden ser: tractaments oftal- Sarrià-S.Gervasi mològics, consultes sobre al·lèrgies, tractaments de ARAPDIS Gràcia 94 2,5 patologia dels cordals, tractaments en cambra JOIA Barcelona 46 1,8 hiperbàrica, etc. (inserció lab.) Tres Turons Horta-Guinardó 57 1,6 — Centres de litotrípsia Pi i Molist Nou Barris 182 1,8 Serveis renals de litotrípsia complementaris de la XHUP. AREP Sant Andreu 77 1,5 Sant Martí — Centres de diàlisi Inclou tots els centres on es realitzen tractaments JOIA Sant Martí 55 1,6 substituïdors de la insuficiència renal crònica, que Creu de Molers Ciutat Vella 51 1,5 Sants-Montjuïc poden estar ubicats o no en un centre hospitalari. En la majoria de casos el tractament es realitza de for- Pinel Població penitenciària 30 1,2 ma ambulatòria. Fundació Sant Andreu 66 2,6 Vidal i Barraquer Sgst. Pisos 25 1 *Índex de rotació: quocient de pacients per plaça 32 CatSalut. Memòria d’activitat 2001. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària 2.3.3. Atenció farmacèutica i altres 99,95% de les receptes, observant que el 90,47% prestacions d'aquesta despesa i el 91,98% de les receptes deriva de la prescripció dels metges de capçalera i pediatres. A Barcelona hi ha un total de 1.034 oficines de farmà- Un 8,78% de la despesa i un 6,85% de les receptes cia, que constitueixen els recursos bàsics per a l’atenció prové de l’especialista. Els metges d’urgències i d’em- farmacèutica als usuaris del sistema sanitari públic en presa representen un 0,38% i 0,37% de l’import res- atenció primària a Barcelona. pectivament. L’any 2001, la despesa líquida derivada de la prestació farmacèutica finançable en receptes del CatSalut va ser Taula 31. Prestació farmacèutica. Receptes i de 55.361 milions de pessetes. Aquesta despesa cor- import líquid segons tipus de prescriptor respon a la facturació del Col·legi de farmacèutics en Import líquid % Receptes % concepte de receptes dispensades a les oficines de far- (milions PTA) màcia de Barcelona. Les especialitats farmacèutiques Capçalera+pediatria 44.739 90,47 22.670.785 91,98 constitueixen el grup que representa un percentatge 1 més elevat tant de l’import com de les receptes, seguit Urgències 200 0,38 169.775 0,69 2 del capítol d’efectes i accessoris. Especialistes 4.635 8,78 1.687.964 6,84 Metges d’empresa 193 0,37 120.374 0,61 El capítol d’altres productes inclou majoritàriament les 1Urgències: Atenció continuada, 061 autovacunes bacterianes i extractes hiposensibilitzants, les 2Especialista: Hospitalaris i primària dietes per metabolopaties i les llets i el seu consum en import ha augmentat un 3,41% respecte a l’any 2000. La despesa segons el tipus de perceptor s’ha incremen- tat un 6,85% en els usuaris actius i un 6,48% en els usuaris pensionistes respecte a l’any anterior. Taula 30. Prestació farmacèutica. Receptes i import líquid segons tipus de producte1 Taula 32. Prestació farmacèutica. Receptes i import líquid segons tipus de perceptor1 Import líquid % Receptes % (milions PTA) Import líquid % Receptes % (milions PTA) Especialitats 51.660 93,32 25.114.950 96,78 farmacèutiques Actius 11.370 20,54 6.372.332 24,56 Fórmules magistrals 119 0,21 52.882 0,20 Pensionistes 43.991 79,46 19.577.101 75,44 Efectes i accessoris 3.275 5,92 746.230 2,88 Accidents de treball 0,36 0 224 0 Altres productes 307 0,55 35.586 0,14 Total 53.361 100 25.949.657 100 Total 55.361 100 25.949.657 100 1 Àmbit oficines de farmàcia 1 Àmbit de l'oficina de farmàcia L’indicador import líquid/habitant de la despesa atribuï- Dintre de les especialitats farmacèutiques hi ha dos ble a la facturació realitzada per les farmàcies de grups —diagnòstic hospitalari i especial control mè- Barcelona Ciutat s’ha incrementat un 6,56% respecte dic— sotmesos a normatives específiques. L’import en a l’any 2000. En receptes s’han consumit 0,43 receptes PVP d’especialitats de diagnòstic hospitalari l’any 2001 més per habitant. L’aportació de l’usuari és pràctica- ha estat de 2.629.508.005,- pessetes i el de les d’espe- ment similar des de l’any 2000 que era d’un 5,66%. cial control mèdic de 118.679.108,- pessetes el que re- La proporció de l’usuari amb farmàcia gratuïta ha aug- presenta un decrement d’un 1,65% i d’un increment mentat lleugerament respecte a l’any 2000 (32,86%). d’un 3,99% respectivament en relació amb l’any 00. La prestació farmacèutica gratuïta inclou el col·lectiu Les dades obtingudes per l’àmbit de prescripció reflec- de pensionistes i altres col·lectius com vídues i teixen la despesa atribuïble als metges pertanyents a minusvàlids. unitats proveïdores del CSB. Aquesta ha estat de 52.795.292.460,- pessetes i un total de 24.662.567 receptes. D’aquesta despesa s’ha identificat un 99,95% de l’import segons l’especialitat mèdica i un 33 CatSalut. Memòria d’activitat 2001. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària Taula 33. Indicadors de la prestació farmacèutica Taula 34. Prestació farmacèutica. Distribució percentual dels envasos per grups terapèutics Import PVP/habitant* 38.902 Import líquid/habitant 36.692 Grup terapèutic % envasos Import PVP/recepta 2.262 A Aparell digestiu i metabolisme 13,39 Import líquid/recepta 2.133 B Sang i òrgans hematopoètics 8,04 Receptes/habitant 17,20 C Aparell cardiovascular 19,81 %aportació usuari 5,68% D Teràpia dermatològica 2,67 %farmàcia gratuïta** 34,27 G Teràpia genitourinària 3,44 %>65 anys 20,67 Font: Cens 2000 H Teràpia hormonal 1,65 J Teràpia antiinfecciosa 5,30 Des de l’any 95, es mantenen en primer lloc del con- L Teràpia antineoplàstica 0,48 sum en envasos els fàrmacs del sistema nerviós central, M Aparell locomotor 7,92 seguit de cardiovascular, digestiu, sang i òrgans hema- N Sistema nerviós 23,88 topoètics, respiratori i aparell locomotor. Els fàrmacs P Antiparasitaris 0,05 del sistema nerviós són els que presenten una major R Aparell respiratori 8,01 diferència entre la proporció d’envasos (23,88%) i l’im- port PVP (19,00%). En total, cinc grups terapèutics re- S Òrgans dels sentits 4,53 presenten un 73,13% dels envasos. En relació amb V Altres 0,82 l’import, els 5 grups terapèutics: cardiovascular, siste- Nombre d’envasos total: 25.434.282 ma nerviós central, digestiu i metabolisme, sang i òrgans hematopoètics i respiratori representen el 71,41% de la despesa en PVP. L’indicador de valor intrínsec elevat a l’any 2001 ha estat de 86,545%. Figura 6. Distribució percentual dels envasos i del preu de venda al públic (PVP) per grups terapèutics. Any 2001 Antiparasitaris 0,05 0,02 Teràpia antineoplàstica Envasos (%) 0,48 3,34 PVP (%) Altres 0,82 3 Teràpia hormonal 1,65 2,71 Teràpia dermatològica 2,67 1,88 Teràpia genitourinària 3,44 4,97 Òrgans dels sentits 4,53 2,31 Teràpia antiinfecciosa 5,30 5,07 Sang i òrgans hematopoètics 8,04 11,27 Aparell locomotor 7,92 5,28 Aparell respiratori 8,01 8,14 Aparell digestiu i metabolisme 13,39 13,95 Aparell cardiovascular 19,81 19,41 Sistema nerviós 23,88 19 25 20 15 10 5 0 5 10 15 20 25 Un total d’11 subgrups han representat el 55,85% de l’import en PVP i un 35,34% de les receptes. El subgrup d’antidepressius és el que representa un percentatge superior del PVP respecte a la despesa total d’especialitats farmacèutiques. Els subgrups que s’han incrementat més respecte a l’any 2000 han estat els inhibidors de l’agre- gació plaquetària, els altres preparats urològics, els preparats hipolipemiants, els antidepressius, i els preparats neurolèptics. Desapareix el subgrup de vasoteràpia cerebral i perifèrica i és substituït pel subgrup d’inhibidors de l’agregació plaquetària. Tots els subgrups presenten creixement positiu respecte a l’any 2000 excepte el de l’hor- 34 monoteràpia antineoplàstica. CatSalut. Memòria d’activitat 2001. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària Taula 35. Distribució percentual de la despesa ocasionada pels 11 subgrups terapèutics PVP % sobre el total del PVP % 01/00 de les especialitats farmacèutiques N06A - Antidepressius 4.489.307.640 8,18 13,33 A02B - Antiúlcera pèptica 4.344.249.347 7,92 2,51 B04A - Preparats hipolipemiants/antiateromatosos 4.176.630.384 7,61 13,82 R03A - Broncodilatadors i altres antiasmàtics 3.403.866.073 6,20 6,44 C02E - IECA 3.170.089.924 5,78 0,98 CO1D - Teràpia del miocardi 2.949.816.431 5,38 0,66 M01A - AINE 2.410.375.188 4,39 8,03 N05A - Neurolèptics 1.753.513.725 3,20 12,97 L02A - Hormonoteràpia antineoplàstica 1.548.800.927 2,82 -0,20 B01B - Inhibidors agregació plaquetària 1.257.325.690 2,296 46,22 G04B - Altres preparats urològiques 1.141.130.827 2,08 19,01 En relació amb els efectes i accessoris, els productes per a la incontinència han representat un 71,70% de l’import PVP d’aquest capítol, sent el consum en absorbents d’incontinència urinària de 2.266 milions de pessetes. Quant al nombre d’envasos, els percentatges van ser molt diferents, i de tots ells, el material de cura és el que pre- senta un percentatge més elevat (46,81%), seguit del material d’incontinència (42,24%). Taula 36. Prestació farmacèutica. Nombre Taula 37. Distribució territorial dels serveis de d’envasos i preu de venda al públic farmàcia hospitalària i els dipòsits de medicaments PVP % Envasos % (milions PTA) Serveis de farmàcia hospitalària 36 Incontinència 2.371 71,70 328.521 42,24 Dipòsits de medicament hospitalaris 24 Ostomia 461 13,96 47.891 6,16 Dipòsits de medicament extrahospitalari1 29 Farmaciola 1 Material de cura 424 12,82 363.997 46,81 Total 90 Elàstics 32 0,97 20.332 2,61 1 Inclouen els d’hospitals generals d’aguts, els de centres sociosanitaris Varis 18 0,55 16.930 2,18 i els d’hospitals psiquiàtrics Total 3.306 100 777.671 100 Les dietes enterals han presentat un increment del L’atenció farmacèutica als pacients ingressats i als paci- 11,88% en import respecte a l’any 2000 i l’increment ents ambulatoris que requereixin determinats medica- observat en l’import dels medicaments d’ús hospitalari ments es realitza a través dels serveis de farmàcia hos- ha estat del 23,87%. pitalària. Els dipòsits de medicaments són unitats vin- culades a un servei de farmàcia hospitalari o a una ofi- cina de farmàcia i dispensen la medicació als pacients Taula 38. Import dels medicaments dispensats a ingressats. pacients en règim ambulatori als hospitals de la XHUP Les dietes enterals han presentat un increment del Import % 01/00 11,45% respecte a l’any 2000 i l’increment observat Medicaments d’ús hospitalari 13.798.067.578 23,87 en l’import dels medicaments d’ús hospitalari ha estat Medicaments estrangers 110.045.870 22,42 del 24,53%. Nutrició enteral domiciliària 339.796.287 11,88 Total 14.247.909.735 23,54 35 CatSalut. Memòria d’activitat 2001. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària Prestacions ortoprotètiques Al juliol de 2001 s’ha posat en funcionament un nou tramitació preexistents, totes elles d’atenció primària, procediment de tramitació i pagament de la prestació fins 24, de les quals 11 corresponen a l’àmbit d’atenció ortoprotètica a càrrec del CatSalut. hospitalària, que s’ha incorporat així a les tasques de El CSB ha format part, de forma permanent, del grup de tramitació de la prestació ortoprotètica, la prescripció de treball per al nou circuit de tramitació i pagament de la les quals correspon en alguns casos, de forma exclusiva prestació ortoprotètica del Servei Català de la Salut que a determinats centres hospitalaris (centres de referència) permet als usuaris, prèvia prescripció del metge especia- determinats pel CatSalut, a fi de garantir la qualitat i se- lista de l’especialitat corresponent del sistema sanitari guiment de la prescripció. Aquest procés d’implantació públic, accedir a la prestació ortoprotètica, sense haver del nou model de tramitació i pagament de la prestació d’abonar més que l’aportació de l’usuari establerta al ortoprotètica ha comportat l’actuació del CSB pel que fa catàleg de prestacions ortoprotètiques vigent (paga- a la formació dels diferents professionals implicats, tant ment directe a les ortopèdies adherides a aquest proce- a nivell de la implantació del nou sistema informàtic de diment-pagament per facturació), mantenint l’opció de tramitació i pagament de la prestació ortoprotètica com rescabalament per a aquells usuaris del CatSalut que, del nou procediment de tramitació en si. desplaçats fora de l’àmbit d’atenció del CatSalut, per La Comissió de seguiment de la prestació ortoprotètica prescripció del facultatiu del Sistema Nacional de Salut de la Regió Sanitària Barcelona Ciutat-CSB ha valorat, (SNS) corresponent, hagin hagut d’adquirir la prestació, d’acord amb la normativa vigent durant l’exercici o per aquells que optin per aquest procediment. 2001, l’autorització de 175 expedients, dels qual ha Aquest nou procediment ha comportat, en l’àmbit terri- autoritzat el finançament de 133 prestacions i denegat torial de Barcelona ciutat, l’ampliació de les unitats de les 20. Les 22 restants estan en tràmit. Figura 7. Comissió de seguiment de la prestació ortoprotètica del CSB. Exercici 2001 120 110 20 en tràmit 100 denegatòria 90 17 aprovatòria 80 70 60 50 81 40 30 1 20 26 1 10 2 12 1 10 3 1 0 cadira de rodes coixí genoll mà elèctrica seient peu ortesi Articles elèctrica antiescares endoesquelètic emmollat d’amortiment d’hiperextensió Pel que fa a la quantificació de les dades tramitació de període, corresponent a la resta de l’exercici 2001, en la prestació ortoprotètica durant l’exercici 2001 dife- el que diferenciem els expedients tramitats pel paga- renciem dos períodes. Un primer període que va des ment per facturació, que han suposat una despesa de de l’1 de gener de 2001 a l’1 de juliol de 2001, anteri- 2.128.535,46 EUR corresponents a 6.835 expedients, or a la implantació del nou procediment de la prestació dels tramitats pel pagament per rescabalament durant ortoprotètica (2-7-2002), que ha suposat una despesa el mateix període que han significat una despesa de de 1.936.690,13 euros, pagada directament a l’usuari, 467.075,30 EUR, corresponents a 1.739 expedients. corresponents a la prescripció de 7.141 expedients, 36 En total, per tant, la prestació ortoprotètica ha suposat prescrits tots en l’àmbit d’atenció primària, i un segon pel CatSalut, en funció dels diferents catàlegs vigents CatSalut. Memòria d’activitat 2001. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària Prestacions valorades durant l’exercici 2001, una despesa de 4.532.300,89 Centre internacional de Lithotricies SA (CILSA) i Institut EUR corresponents a 15.715 expedients. Dexeus, un total de 399 litotrípsies, corresponents a pa- cients ingressats a centres hospitalaris de la XHUP de tot Rescabalament de despeses l’àmbit territorial del CatSalut que, per la urgència de la El CSB, durant l’exercici 2001, ha tramitat per a la seva situació, no podien ser ateses amb la rapidesa necessà- resolució 459 sol·licituds inicials de rescabalament de ria als centres de referència habituals dels diferents cen- despeses per assistència sanitària a serveis aliens als de tres assistencials on el pacient estava ingressat. La seva l’SNS (1.230.710,93 EUR) i 74 reclamacions prèvies distribució ha estat de 235 CILSA i 164 l’Institut Dexeus. (397.135,22 EUR). Processos hemodinàmics D’acord amb la normativa d’aplicació vigent, Reial de- cret 63/1995, de 20 de gener, del Ministeri de Sanitat i Durant l’exercici 2001, des de la unitat de prestacions Consum, sobre ordenació de les prestacions sanitàries s’han autoritzat als centres contractats a tal efecte, del SNS, i seguint el procediment de tramitació esta- Centre Quirúrgic Sant Jordi i Clínica Quirón, un total blert a tal efecte per la Instrucció 4/95, Rescabalament de 138 procesos hemodinàmics, (coronariografies, de despeses per assistència sanitària aliena al sistema angioplàsties amb o sense implantació d’stent, CEC) a sanitari públic, del CatSalut, s’han resolt 467 sol·- pacients ingressats a centres hospitalaris de la XHUP de licituds inicials (1.144.484,49 EUR), de les quals 35 tot l’àmbit territorial del CatSalut que, per la urgència (92.166,01 EUR) han estat aprovades, i 66 reclamaci- de la situació, no podien ser ateses amb la rapidesa ons prèvies (294.313,49 EUR), de les quals 2 (3.534,04 necessària als centres de referència habituals dels dife- EUR) han estat aprovades. L’import total autoritzat di- rents centres assistencials on el pacient estava ingres- rectament per la Gerència del CSB ha estat de sat. La seva distribució ha estat de 137 a la CQ Sant 95.700,05 EUR. Jordi i 1 a la Clínica Quiron. S’han finalitzat 24 vies judicials (189.616,55 EUR), de les Ordres d’assistència (Circular 6/81) qual 15 (65.692,92 EUR) han finalitzat al Jutjat Social corresponent i 9 (123.923,63 EUR) al Tribunal Superior Aquest procediment regula els fluxos de ciutadans ate- de Justícia de Catalunya. En total, s’han dictat 2 sentèn- sos pels diferents SNS de l’Estat espanyol que, per la cies fermes condemnatòries pel CSB (18.127,05 EUR), la seva problemàtica sanitària, no poden ser atesos en el qual cosa significa un 8,69% de totes les vies judicials fi- seu propi àmbit territorial i requereixen el desplaça- nalitzades i un 9,55% pel que fa al seu import. ment a un centre assistencial d’un altre SNS. Aquest tipus de desplaçament requereix la valoració Assistència sanitària per convenis prèvia de la capacitat assistencial per part de l’ens ges- internacionals tor del finançament de l’assistència, per definir si pro- El CSB, que mitjançant un tècnic de la Unitat de Pres- cedeix tramitar la sol·licitud fora del seu àmbit territori- tacions està representat de forma rotatòria a la Comis- al i, en aquest cas, determinar si procedeix el paga- sió d’Assistència per convenis internacionals i prestaci- ment dels desplaçaments del pacient i un acompa- ons de caràcter excepcional de la Divisió d’Atenció Far- nyant, cas que es consideri necessari, i tramita el paga- macèutica i Prestacions Complementàries de l’Àrea de ment de dietes, d’acord amb la normativa d’aplicació Serveis i Qualitat del CatSalut ha tramitat a l’esmenta- vigent. Així mateix, valora i autoritza, si procedeix, les da Comissió, per a la seva valoració, 129 sol·licituds, sol·licitud assistencials procedents d’altres SNS que va- segons la següent distribució: gin adreçades als centres assistencials contractats del seu àmbit territorial. - E-112: 16 (10 aprovats, 6 denegats) Des del CSB s’ha autoritzat la tramitació de la sol·- - PET (tomografies per emissió de possitrons): 103 licitud de 10 d’ordres d’assistència per a pacients de (98 aprovades, 5 denegades). l’àmbit de Barcelona ciutat que requerien assistència - Prestacions de caràcter excepcional: 10 (7 aprova- fora de l’àmbit de Catalunya, a la vegada que s’han des, 3 denegades) autoritzat 79 sol·licituds assistencials de pacients d’al- tres àmbits territorials. Litotrípsies Durant l’exercici 2001, des de la unitat de prestacions 37 s’han autoritzat als centres contractats a tal efecte, CatSalut. Memòria d’activitat 2001. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària 2.4. Execució del pressupost 2001 Taula 39. Execució del pressupost consolidat SCS/ICS 2001* Consorci Sanitari de Barcelona / Regió Sanitària Barcelona Ciutat Capítol Pressupost Despesa comptabilitzada %execució I. Remuneracions de personal Sous 47.341.898.608 47.175.340.084 99,65% Quotes 10.336.670.000 10.269.487.773 99,35% TOTAL CAPÍTOL I 57.678.568.608 57.444.827.857 99,59% II. Compra de béns i serveis Béns i serveis 26.688.641.234 26.651.558.155 99,86% Compra de serveis sanitaris 117.203.346.458 117.194.804.836 99,99% TOTAL CAPITOL II 143.891.987.692 143.846.362.991 99,97% III. Interessos — — — IV. Transferències corrents Farmàcia 53.732.773.636 53.732.593.240 100,00% Lliuraments 189.686.000 175.904.032 92,73% Pròtesis 723.348.000 741.989.385 102,58% Rescabalament 16.693.200 11.136.981 66,72% Empreses públiques — — — TOTAL CAPITOL IV 54.662.500.836 54.661.623.638 99,99% Total op. corrents 256.233.057.136 255.952.814.486 99,89% VI. Inversions reals 2.599.708.592 1.723.335.319 66,29% VII. Transferències de capital 250.000.000 250.000.000 100,00% VIII. Aportacions de capital 0 0 Operacions de capital 2.849.708.592 1.973.335.319 69,25% Bestretes 35.337.034 34.396.404 97,34% TOTAL PRESSUPOST 259.118.102.762 257.960.546.209 99,55% *Xifres en pessetes 38 CatSalut. Memòria d’activitat 2001. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària Taula 40. Execució del pla d’inversions SCS/ICS 2001 Regió Sanitària Barcelona Ciutat-CSB Concepte Atenció primària Atenció especialitzada Administració Total Obres 1.059.739.068 430.165.545 440.800 1.490.345.413 Equipaments 287.903.970 784.227.707 0 1.072.131.677 Total 1.347.643.038 1.214.393.252 440.800 2.562.477.090 Nova inversió 1.015.418.851 251.166.110 440.800 1.267.025.761 Reposició 332.224.187 963.227.142 0 1.295.451.329 Total 1.347.643.038 1.214.393.252 440.800 2.562.477.090 Taula 41. Relació de projectes d’inversió més Obres remarcables durant l’any 2001 Millores instal·lació protecció contra incendis del CAP Numància 13.945.988 Equipaments Import Instal·lació elèctrica mitja i baixa tensió del CAP Numància 35.929.188 Equipament complementari del CAP La Guineueta 18.718.379 Adequació heliport Ciutat Sanitària Vall d’Hebron 37.897.159 Equipament complementari del CAP Besòs 5.653.645 Remodelació unitats d’hospitalització 1a planta Equipament unitat oncohematologia i nefrologia de l’Hospital de Traumatologia Vall d’Hebron 263.553.768 de l’Hospital Maternoinfantil Vall d’Hebron 46.849.236 Remodelació urgències (2a.fase) Pla de muntatge plantes 6 i 7 senars de l’Hospital Maternoinfantil Vall d’Hebron 232.425.688 de l’Hospital General Vall d’Hebron 52.270.990 Ampliació estructura Hospital Creu Roja Equipament CAP Serra i Arola 26.584.736 per a la ubicació ABS Barcelona-2I i 2K 77.909.140 Programa de reposició de la Ciutat Sanitària Construcció CAP (edifici A) ubicació Vall d’Hebron 579.941.595 ABS Barcelona-5E 154.596.237 Programa de reposició dels CAP 207.899.353 Construcció CAP Larrard 406.471.835 Construcció CAP Numància 139.552.272 Redacció de projectes Construcció CAP Plaça Sanllehy 223.043.215 Remodelació unitat de cremats de l’Hospital de Traumatologia Vall d’Hebron 36.420.432 Construcció CAP La Pau 83.439.177 Construcció CAP Ramon Turró 454.693.903 Construcció CAP Poble Nou 386.891.464 Taula 42. Subvencions de capital atorgades, 2001 Atenció especialitzada Import Institut Municipal d’Assistència Sanitària 250.000.000 39 CatSalut. Memòria d’activitat 2001. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària Taula 43. Inversions. Conveni 98 entre CatSalut i CSB Concursos Adjudicat a 31/12/2001 Executat Obres Equipament Total a 31/12/2001 % Passatge de la Pau 143.353.480 41.391.022 184.744.502 184.744.502 100% Annex Vall d’Hebron 0 0 0 0 Guineueta 235.982.030 a càrrec del CatSalut 235.982.030 174.734.807 74% Pare Claret 366.306.336 0 366.306.336 145.185.534 40% Nou de la Rambla 280.075.980 0 280.075.980 280.075.980 100% Besós 233.472.482 a càrrec del CatSalut 233.472.482 233.472.482 100% Serra i Arola 130.481.205 26.584.736 157.065.941 140.350.610 90% Turó de la Peira 360.000.000 0 360.000.000 311.424.201 86% Sant Elies 4.663.897 6.660.192 11.324.089 11.324.089 100% Montnegre 33.879.717 13.313.694 47.193.411 47.193.411 100% Córsega 110.165 0 110.165 110.165 100% Sardenya 9.964.410 0 9.964.410 9.964.410 100% Valencia 8.702.412 0 8.702.412 8.702.412 100% Travessera 9.398.667 0 9.398.667 9.398.667 100% Consell de Cent 8.191.818 20.217.552 28.409.370 28.409.370 100% TOTAL 1.824.582.599 108.167.196 1.932.749.795 1.585.090.640 82% Taula 44. Inversions. Conveni 2000 entre CatSalut i CSB Concursos Adjudicat a 31/12/2001 Executat Obres Equipament Total a 31/12/2001 % Ciutat d’Elx 0 0 0 0 Larrard 406.471.835 0 406.471.835 4.458.198 1% Numància 139.552.272 0 139.552.272 10.750.208 8% Plaça Sanllehí 223.043.215 0 223.043.215 0 0% La Pau 83.439.177 0 83.439.177 28.064.323 34% Ramon Turró 454.693.903 0 454.693.903 0 0% Marc Aureli 0 0 0 0 Poble Nou 386.891.464 0 386.891.464 0 0% Bonaplata 0 0 0 0 Bonaplata 0 0 0 0 Roger de Flor 0 0 0 0 TOTAL 1.694.091.866 0 1.694.091.866 43.272.729 3% 40 CatSalut. Memòria d’activitat 2001. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària 3. Annexos 3.1. Publicacions 3.2. Informes i estudis 3.3. Consells i comissions 3.4. Membres dels òrgans de direcció i de participació 3.5. Legislació relativa al CSB 41 CatSalut. Memòria d’activitat 2001. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària 3.1. Publicacions grama, li donin suport, animin a les dones a participar i puguin informar-les i tenir respostes adequades a pos- sibles preguntes formulades per les dones. El opuscles són de dos tipus: 3.1.1. Butlletí d’informació • Documentació de suport per als professionals de farmacoterapèutica l’atenció primària, l’atenció especialitzada extra- hospitalària i altres agents de salut. S’ha continuat elaborant i fent difusió d’informació • Documentació de suport per a les associacions cívi- objectiva sobre medicaments als professionals sanitaris ques i institucions no sanitàries. que treballen en l’àmbit territorial de la Regió Sanità- Actualment se’n disposa de cada un d’aquests dos ti- ria Barcelona Ciutat mitjançant el Butlletí d’informació pus de documents per als següents territoris: farmacoterapèutica (BIF), de periodicitat trimestral, i que el mes de desembre de 2001 va publicar el seu 37 — Àmbit territorial Ciutat Vella i Sant Martí (reeditat i exemplar. actualitzat) Per a l’elaboració del BIF s’ha comptat amb la col·- — Àmbit territorial Gràcia laboració i participació de professionals sanitaris dels — Àmbit territorial Horta-Guinardó diferents àmbits assistencials de serveis sanitaris que — Àmbit territorial Nou Barris han tractat i revisat temes d’especial interès com: — Àmbit territorial Sarrià-Sant Gervasi — Omplim correctament la recepta mèdica? — Àmbit territorial Dreta de l’Eixample (Dreta de l’Ei- — Algunes recomanacions per evitar els errors de xample, Sagrada Família i Fort Pienc) prescripció — Àmbit territorial Sant Andreu — Resistències bacterianes: situació actual i factors condicionants — Especialitats farmacèutiques genèriques 3.1.3. El càncer a Barcelona 2001 — Adhesió a les recomanacions de la guia de pràctica clínica de l’asma infantil A les II Jornades de la Corporació Sanitària que van te- — L’ús dels antagonistes dels receptors de nir lloca Barcelona el mes d’octubre es va presentar l’angiotensina II (ARA II) l’informe sobre el càncer a Barcelona elaborat conjun- tament per l’Institut Municipal de Salut Pública, el — Osteoporosi (en premsa) Consorci Sanitari de Barcelona i l’Institut Català d’On- — Fàrmacs per al tractament del glaucoma (en prem- cologia. sa) L’informe consta de quatre capítols: Igualment es va continuar una línia d'informació siste- 1. La mortalitat a Barcelona màtica sobre els medicaments genèrics. 2. La incidència del càncer 3. L’ús dels serveis sanitaris relacionats amb el càncer 3.1.2. Programa de detecció precoç 4. Els determinants del càncer del càncer de mama a Barcelona Les principals conclusions fan referència a: Continuant amb la línia dels anys anterior i iniciada l’any 1995, durant l’any 2001 s’han editat els opuscles • Canvis en la morbomortalitat possiblement relacio- de suport a la xarxa sanitària i a la xarxa social adre- nats amb l’envelliment, amb les millores diagnostico- çats als territoris on el Programa s’ha implantat: els terapèutiques i també amb les exposicions a deter- districtes municipals de Sarrià-Sant Gervasi, Sant minats factors de risc. Andreu i els barris de la Dreta de l’Eixample. • L’atenció al càncer és una part important i creixent L’objectiu d’editar aquesta documentació sobretot se de l’activitat assistencial des del punt de vista pre- centra a poder facilitar als professionals de la salut i ventiu, curatiu i pal·liatiu. 42 socials els elements necessaris perquè coneguin el Pro- CatSalut. Memòria d’activitat 2001. Barcelona Ciutat. Annexos 3.1.4. Recull de dades 2000 del 3.2. Informes i Consorci Sanitari de Barcelona estudis Aquesta publicació, igual que en els anys precedents, vol donar a conèixer a tots els professionals del sistema sanitari —centres, institucions i organitzacions relacio- nades amb la salut— la tasca que es duu a terme al Aproximació de l’impacte CSB, facilitant dades sobre els recursos existents, activi- hospitalari arran de la implantació tats i consums. d’un programa poblacional de Per a l’any 2001 es va continuar amb el mateix format cribratge de càncer de mama (quadríptic, amb dues tintes, sense les explicacions pròpies de la memòria d'activitat) i s’hi van incloure Es va realitzar una anàlisi exploratòria a partir de les uns continguts molt semblants al de l’any anterior, en- dades del CMBD-AH per al període 1995-2000, amb tre els que es poden destacar: l’objectiu d’aproximar-nos al coneixement de l’aug- ment d’activitat que va suposar per els hospitals de re- • Dades sociodemogràfiques ferència la implantació del Programa a Barcelona. • Mapa de sectors sanitaris i ABS La interpretació que es fa de l’anàlisi de les dades posa • Percepció de l'estat de salut de manifest que la implantació del Programa sembla • Atenció primària i atenció continuada indicar una reordenació de l’atenció al càncer de mama en els hospitals de la ciutat, de tal manera que • Prevenció i promoció de la salut prèvia la implantació del programa el càncer de mama • Atenció hospitalària es diagnosticava i tractava en determinats hospitals, la • Atenció sociosanitària qual cosa s’ha modificat arran de la incorporació dels • Atenció psiquiàtrica i en salut mental principals hospitals en la gestió del Programa. • Pressupost per grans línies Per al conjunt de Barcelona el nombre de casos de càncer de mama en dones de 50-64 anys ha augmen- • Execució de les inversions tat un 30,5% entre l’any 1995 i el 2000. Aquest cop es va fer un tiratge de 3.000 exemplars que es van distribuir entre diversos components de la Estructura organitzativa i xarxa sanitària d'utilització pública. funcional del Programa de detecció precoç del càncer de mama a Barcelona 3.1.5. Informacions del Consorci Sanitari de Barcelona Arran de la implantació del Programa a tota la ciutat es replanteja reestructurar-lo des del punt de vista Després de més de dos anys de la publicació del full In- organitzatiu i funcional. formacions del Consorci Sanitari de Barcelona La nova estructura organitzativa i funcional assegura la (InfoCSB) s’ha consolidat la intenció inicial de incorporació de canvis i elements necessaris per a la constituir un mitjà d’informació i divulgació de les notí- bona marxa del Programa, d’acord amb les característi- cies referents a la xarxa sanitària d’utilització pública ques pròpies i específiques que el defineixen i que es- en l’àmbit de la Regió Sanitària Barcelona Ciutat. tan recollides al Document marc. En aquesta fase, i gràcies a disposar d’un espai propi Es crea una oficina tècnica única ubicada a l’institut dins la web del CSB (http:www.csbcn.org/public/ Municipal de Salut Pública amb la perspectiva de infocsb), l’actualització és molt més àgil i s’ha registrat confluir el conjunt de funcions de salut pública de les un augment del ventall de consultes efectuades, tot i que s’encarregarà la futura Agència de Salut Pública que la majoria continuen sent de l’àmbit de la sanitat de la ciutat. pública catalana. L’oficina tècnica integrarà el conjunt de bases de dades subministrades pels proveïdors així com les del Padró d’habitants i les dades de mortalitat. 43 CatSalut. Memòria d’activitat 2001. Barcelona Ciutat. Annexos Guies d’actuació per a l’atenció a ateses en relació amb el dia de la setmana. També es problemes de salut descriu les accions extraordinàries que es porten a ter- me a l’hivern, com poden ser els plans extraordinari En el marc de l’avaluació dels contractes per a la com- d’altes d’hivern. pra de serveis d’atenció primària de salut es van avalu- ar el grau d’implantació als centres d’atenció primària Pla operatiu d’urgències de de les següents guies de pràctica clínica: Barcelona i de Catalunya — Guia de pràctica clínica per el diagnòstic, el segui- ment i el tractament de la malaltia pulmonar obs- Entre els objectius del Pla integral d’urgències de tructiva crònica Catalunya (PIUC) es preveu millorar la resposta a les — Guia de pràctica clínica per a la detecció, el diag- necessitats poblacionals en moments crítics mitjançant nòstic, el control i el tractament de l’asma bronqui- l’activació de mesures per donar resposta ràpida i efici- al infantil ent a les demandes. El CSB elabora anualment un do- cument on es detalla el Pla operatiu d’hivern de la prò- pia Regió Sanitària Barcelona Ciutat, com també actua Informe d’implantació de la com a coordinador dels diferents pla operatius proce- Cirurgia Major Ambulatòria (CMA) dents de la resta de regions sanitàries de Catalunya. a Barcelona Ambdós documents preveuen un nombre divers d’acci- En els últims anys s’estan desenvolupant amb força les ons per fer front al període epidèmic, accions orienta- alternatives a l’hospitalització convencional. D’aques- des a la prevenció (campanya de vacunació, atenció a tes, la CMA destaca com la línia amb més implantació. la gent gran), accions dirigides a millorar el sistema L’estudi analitza aquest procés al llarg del últims anys i d’informació i d’adequació de l’oferta assistencial, així intenta visualitzar el diferent comportament dels cen- com també un pla de comunicació orientat a informar tres hospitalaris. a professionals i a la població en general. Aquest estudi ha estat la base per elaborar una pro- posta de necessitats poblacionals de procediments qui- Avaluació del Pla integral rúrgics i també ha permès fer una proposta d’índex de d’urgències de Barcelona- substitució de la cirurgia convencional que seria el de temporada d’hivern referència per desenvolupar la CMA a cada centre. Seguint les actuacions descrites en el Pla operatiu, quan s’acaba la temporada d’hivern del PIUC (novembre- Informe sobre l’atenció a les març), s’elabora un informe amb els resultats obtinguts urgències a la regió sanitària de de les accions que s’han dut a terme durant el període, Barcelona ciutat es realitza una àmplia descripció epidemiologia global i Actualment es realitza un informe sobre l’activitat d’ur- específica de l’activitat realitzada, així com també es de- gències realitzada a la ciutat, que consta d’una des- talla el perfil dels casos atesos en unitats especials (PADES de reforç, pacients fràgils i sociosanitaris). cripció detallada de l’activitat assistencial realitzada en els diferents àmbits: 1. Urgències XHUP, especificant per hospitals les ur- Avaluació del Pla integral gències ateses, les ingressades, les altes i la pressió d’urgències de Catalunya– d’urgències entre d’altres. temporada d’hivern 2. SCUBSA-061, trucades i serveis mobilitzats. Mitjançant la recopilació de la informació procedent de 3. Atenció primària, centres d’atenció continuada i cada RS pel que fa a la temporada d’hivern dins el domicilis d’aguts atesos pel metge d’atenció primà- marc del PIUC, el CSB coordina i elabora un informe ria (CAP reformats i no reformats). global que conté els resultats de l’avaluació que ha re- alitzat cadascuna de les 8 RS. Tota la informació s’inte- Es comparen les dades analitzades amb les dels anys gra en un document que aporta una amplia visió de precedents, així com també es descriu l’evolució de di- l’activitat realitzada i permet tenir una visió específica ferents indicadors com les urgències ateses en el de- 44 de l’evolució epidèmica per RS i també global per tot curs de l’any o la variació en el nombre d’urgències Catalunya. CatSalut. Memòria d’activitat 2001. Barcelona Ciutat. Annexos Col·laboració en el projecte Els principals motius de consultes de les primeres visi- Barcelona APHEIS tes i les visites successives són les revisions periòdiques, l’embaràs i l’entrega de resultat. El CSB forma part pel projecte APHEIS (Air Pollution La mediana de temps d’espera per una primera visita and Health: a European Information System), sistema és de 29 dies, per una visita successiva és de 42 dies i d’informació per monitoritzar els efectes a curt termini per una preferent de 14 dies. de la contaminació atmosfèrica sobre la salut, en el qual participen 24 ciutats de la Unió Europea, entre L’IVE és el motiu que presenta una de les medianes de elles Barcelona. temps d’espera més baixa, juntament amb la patologia de mama i l’atenció a l’embaràs. Protocol de preparació de l’alta entre els centres sociosanitaris i Resultats de salut i qualitat dels l’atenció primària de salut serveis assistencials El protocol de preparació de l’alta entre els centres El CSB forma part del grup horitzontal del CatSalut per sociosanitaris i l’atenció primària de salut es contex- a l’elaboració d’indicadors de resultats en salut i quali- tualitza en dues línies prioritàries del CSB: tat dels serveis assistencials. • Impulsar l’atenció compartida entre nivells, tot pro- Entre els objectius d’aquest projecte destaquen millo- movent la millora de la gestió de processos i la con- rar el coneixement sobre l’accessibilitat i la qualitat dels tinuïtat assistencial, especialment entre els serveis serveis sanitaris públics i sobre el seu impacte en salut; d’hospitalització i l’atenció primària de salut. i facilitar informació sistemàtica al Comitè de Direcció del CatSalut, per contribuir a la pressa de decisions in- • Implantar el Programa integral de la gent gran i formada. l’atenció domiciliària. Per tal de facilitar l’elaboració d’aquest protocol i el Informes i estudis per altres consens entre els diferents actors implicats, el CSB ha institucions format un grup de treball amb representants de l’aten- ció primària de salut i dels centres sociosantiaris, amb El seguiment de l’atenció sanitària a la ciutat es un àm- l’objectiu de proposar el contingut i els aspectes per bit d’interès prioritari per l’administració i les instituci- adaptar-la a les diferents àrees sociosanitàries. ons sanitàries. D’aquesta manera el CSB dóna suport i El protocol finalment s’ha estructurat en set apartats: assessorament a les següents entitats: 1. Població diana • Informació de serveis a l’Institut Municipal de Salut 2. Atenció sanitària o seguiment a domicili Pública per l’elaboració de l’informe de salut anual de l’Ajuntament de Barcelona. 3. Identificació dels professionals implicats • Informació de recursos i utilització de serveis a l’Ins- 4. Descripció del procés que se segueix per a la identi- titut Municipal d’Estadística per l’elaboració de ficació dels casos i la seva inclusió al PREALT l’Anuari estadístic Municipal. 5. Descripció dels mecanismes de coordinació entre el • Informació territorial de les àrees bàsiques de salut centre sociosanitari i l’atenció primària de salut per a la informació padronal i cartogràfica de l’Ins- 6. Informe d’alta titut Municipal d’Informàtica. 7. Avaluació i seguiment Atenció farmacèutica Anàlisi de les llistes d’espera en el serveis d’atenció a la salut sexual i S’ha fet un estudi sobre l’adhesió a les recomanacions reproductiva de la guia de pràctica clínica en el tractament farmaco- lògic de l’asma a les ABS de Barcelona. L’objectiu d’aquesta anàlisi és disposar d’informació so- bre la demanda i els motius d’atenció dels serveis d’atenció a la salut sexual i reproductiva i conèixer els 45 temps de demora per rebre atenció als diferents serveis. CatSalut. Memòria d’activitat 2001. Barcelona Ciutat. Annexos 3.3. Consells i comissions 3.3.1 Comissió de Prestacions Farmacèutiques de Regions Sanitàries i de la CGF de l’ASQ S’han realitzat les reunions mensuals de la Comissió de Prestacions Farmacèutiques de la província de Barcelona amb representants del Col·legi Oficial de Farmacèutics i de les Regions Sanitàries de Barcelona. La presidència i secretaria d’aquesta comissió és res- ponsabilitat del CSB. També s’ha participat en les reunions mensuals del Co- mitè de Gestió Farmacèutica de l’ASQ. Comissió gestora de la Prova pilot de diagnòstic ràpid de càncer Seguint el Pla director d’oncologia de Catalunya 2001- 2004, el CSB –amb institucions hospitalàries i de l’APS de la ciutat– ha inicial una prova pilot en 20 ABS de la ciutat per a la derivació ràpida de les sospites de càncer. L’experiència inclou els hospitals del Mar, Vall d’Hebron, Sant Pau i Clínic i, d’altra banda, centres d’atenció primària de l’ICS, PAMEM i CCS Clínic. Va adreçat als tumors més freqüents: pulmó, mama, pròstata i còlon-recte. L’operativització i seguiment de la prova pilot corres- pon a la comissió gestora que ha dissenyat l’estratègia per cada àmbit territorial. Comissió assessora i tècnica de l’Enquesta de Salut de Barcelona El CSB ha participat activament en l’elaboració i segui- ment de l’Enquesta de salut 2000 de Barcelona. 46 CatSalut. Memòria d’activitat 2001. Barcelona Ciutat. Annexos 3.4. Membres dels òrgans de direcció i de participació Junta General del Consorci Sanitari de Barcelona Generalitat de Catalunya Eduard Rius (president) Ramon Massaguer Josep Prat Salvador Doy M. Antònia Viedma Miquel Argente Ajuntament de Barcelona Xavier Casas (vicepresident) Imma Mayol José Ignacio Cuervo Roser Veciana Hi assisteixen Josep Mañach Raimon Belenes Josep Farrés Secretari Jordi Goixens Comissió Permanent del Consorci Sanitari de Barcelona* Generalitat de Catalunya Ramon Massaguer (president) Josep Prat M. Antònia Viedma Ajuntament de Barcelona José Ignacio Cuervo (vicepresident) Raimon Belenes Hi assisteixen Alícia Granados Josep Mañach Josep Farrés Secretari Jordi Goixens 47 1 Creada per acord de la Junta General del CSB el 12 de febrer de 2000 CatSalut. Memòria d’activitat 2001. Barcelona Ciutat. Annexos Consell Rector de la Corporació Sanitària de Barcelona Generalitat de Catalunya Ramón Massaguer (president) Alícia Granados José J. Navas M. Antònia Viedma Eduard Mata Ajuntament de Barcelona Raimon Belenes (vicepresident) Eduard Spagnolo Joan Guix MIA Joan Ros Hi assisteix Jaume Estany (coordinador general) Secretari Jordi Goixens Consell de Salut del Consorci Sanitari de Barcelona Generalitat de Catalunya Xavier González (president) Josep Ignasi Escoruela(fins al 29-06-01) Rosa Creus (des del 29-06-01) Josep Mañach Ignasi Garcia Consells comarcals del territori de la Regió Sanitària Francesc Narváez Joan Puigdollers Ajuntament de Barcelona José Ignacio Cuervo Imma Mayol Organitzacions empresarials més representatives Lluís Montset de la Regió Boi Ruiz (fins al 26-04-01) Feliu Sucarrats (des del 26-04-01) Organitzacions sindicals més representatives Antoni Tuà de la Regió Jaume Giménez i Palau Associacions de consumidors i usuaris Carme Serarols més representatives de la Regió Corporacions professionals sanitàries Mercè Boada Diputació de Barcelona Albert Batlle Hi assisteix Josep Farrés Secretari Jordi Goixens 48 CatSalut. Memòria d’activitat 2001. Barcelona Ciutat. Annexos 3.5. Legislació relativa al CSB 1. Llei 11/1995, de 29 de setembre, de modificació 9. Resolució del conseller de Sanitat i Seguretat parcial de la Llei 15/1990, de 9 de juliol, d’ordena- Social de 22 de juny de 2000, per la qual es dóna ció sanitària de Catalunya (article 12) (DOGC núm. publicitat a l’Acord del Consell de Direcció del Ser- 2116, de 18-10-1995). vei Català de la Salut de 31 de maig de 2000, de 2. Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta modificació de l’Acord de 23 de juliol de 1997, de Municipal de Barcelona (arts 103-106) (DOGC delegació de funcions del Consell de Direcció en el núm. 2801, de 8-1-1999). Consorci Sanitari de Barcelona. (DOGC núm. 3174, de 4-7-2000) 3. Llei 4/2000, de 26 de maig, de mesures fiscals i administratives (art.32), per la que es modifica par- 10.Resolució del conseller de Sanitat i Seguretat cialment la Llei 15/1990, de 9 de juliol, d’ordena- Social, de 21 d’octubre de 1997, de delegació de ció sanitària de Catalunya (DOGC núm. 3149, de determinades funcions a favor del Consorci Sanitari 29-5-2000). de Barcelona (DOGC núm. 2522, de 20-11-1997). 11. Resolució del conseller de Sanitat i Seguretat Social, de 30 de juny de 2000, de modificació de 4. Decret 74/1997, de 18 de març, pel qual es dic- la Resolució de 21 d’octubre de 1997, de delegació ten normes en desplegament de la disposició addi- de Funcions a favor del Consorci Sanitari de cional catorzena de la Llei 15/1990, de 9 de juliol, Barcelona (DOGC núm. 3177, de 7-7-2000) d’ordenació sanitària de Catalunya, segons la re- dacció donada per la Llei 11/1995, de 29 de se- 12.Anunci de l'Acord de la Junta General del Con- tembre, en relació amb el Consorci Sanitari de Bar- sorci Sanitari de Barcelona, de 7 d’octubre de celona (DOGC núm. 2357, de 24-3-1997). 1997, sobre composició de consells de participació dels sectors sanitaris, en l’àmbit de la ciutat de 5. Ordre de 14 d’abril de 1997, per la qual es dóna Barcelona (DOGC núm. 2543, de 22-12-1997). publicitat a l’Acord del Govern de la Generalitat de 18 de març de 1997, que ratifica l’Acord adoptat 13.Resolució del gerent de l’Institut Català de la per la Junta General del Consorci Sanitari de Salut, de 9 de desembre de 1997, mitjançant la Barcelona en la sessió de 7 de novembre de 1996, qual es delega en favor de la Junta General del que dóna nova redacció als Estatuts del Consorci Consorci Sanitari de Barcelona la funció de deter- (DOGC núm. 2380, de 28-4-1997). minar la implantació del Programa sanitari d’aten- ció a la dona en l’àmbit dels sectors sanitaris com- 6. Anunci de l’Acord de la Junta General del Consorci presos en la Regió Sanitària Barcelona Ciutat Sanitari de Barcelona, de 12 de febrer de 2000, pel (DOGC núm. 2561, de 21-1-1999). qual es dóna publicitat a la delegació de funcions en la Comissió Permanent del Consorci Sanitari de Barcelona (DOGC núm. 3137, d’11-5-2000) 7. Resolució de 21 de desembre de 1998, de no- menament del senyor Josep Mañach i Serra, com a gerent del Consorci Sanitari de Barcelona (DOGC núm. 2795, de 29-12-1998) 8. Resolució del conseller de Sanitat i Seguretat Social, de 14 d’octubre de 1997, per la qual es dóna publicitat a l’Acord del Consell de Direcció del Servei Català de la Salut de 23 de juliol de 1997, de delegació de funcions d’aquest òrgan en favor del Consorci Sanitari de Barcelona (DOGC núm. 2509, de 3-11-1997). 49 CatSalut. Memòria d’activitat 2001. Barcelona Ciutat. Annexos