C S B Consorci Sanitari de Barcelona
Ens públic de la Generalitat de Catalunya
i l’Ajuntament de Barcelona
Memòria d’activitat 2002
La xarxa sanitària
d’utilització pública
s CatSalut Generalitat de Catalunya
Departament de Sanitat
i Seguretat Social
Servei Català
de la Salut
Barcelona Ciutat
Presentació
El Consorci Sanitari de Barcelona (CSB) és un ens públic funcions de coordinació de la gestió en relació amb les
constituït l’any 19981  per la Generalitat de Catalunya i entitats creades pel CSB i de les adscrites a aquest, això
l’Ajuntament de Barcelona, adscrit funcionalment des és l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), el
del 1997 al Servei Català de la Salut (CatSalut), que as- Servei Coordinador d’Urgències de Barcelona, SA
sumeix les funcions de direcció i coordinació de la ges- (SCUBSA), l’Institut Municipal d’Assistència Sanitària
tió dels centres, els serveis i els establiments  d’atenció (IMAS), l’Institut de Prestacions d’Assistència Mèdica al
sanitària, sociosanitària i els de promoció i protecció de Personal Municipal (PAMEM), la Fundació de Gestió Sa-
la salut de la regió sanitària del municipi de Barcelona. nitària de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, la Ciu-
El CSB té com a missió la gestió integral dels recursos tat Sanitària i Universitària Vall d’Hebron i els centres,
sanitaris que s’ofereixen al ciutadà a la ciutat de serveis i establiments sanitaris d’atenció primària de la
Barcelona amb dret a rebre cobertura sanitària, d’acord ciutat de Barcelona gestionats per l’Institut Català de la
amb el Pla de salut de Catalunya. El CSB exerceix tam- Salut i la Corporació Sanitària Clínic2 .
bé totes les funcions pròpies de les regions sanitàries En el decurs del 2002, s’ha procedit a l’adequació dels
del CatSalut establertes a la Llei d’ordenació sanitària Estatuts del CSB (Decret 215/2002) a les previsions de
de Catalunya, això vol dir, la planificació, la contracta- la Carta Municipal de Barcelona3  i s’ha donat compli-
ció de serveis, el finançament i l’avaluació. ment al mandat que la Carta Municipal confereix al
D’acord amb els nous estatuts del CSB, aprovats pel CSB de creació d’un ens personalitzat responsable de la
Decret 215/2002, d’1 d’agost, els òrgans col·legiats del gestió de la salut pública de la regió sanitària del muni-
CSB són: la Junta General, la Comissió Permanent, la cipi de Barcelona: l’Agència de Salut Pública de
Corporació Sanitària de Barcelona i el Consell de Salut. Barcelona, els estatuts de la qual han estat aprovats pel
CSB4  i publicats en el DOGC5 .
La Comissió Permanent del CSB exerceix les funcions
de tutela de les entitats creades pel CSB i de les adscri- L’Agència de Salut Pública de Barcelona, organisme au-
tes a aquest, a més d’assumir les funcions de Consell tònom del CSB, té com a finalitat la direcció i la gestió
de Direcció de regió sanitària. dels centres i serveis de salut pública de la ciutat de
Barcelona, havent-se integrat en l’Agència els serveis i
Així mateix, el CSB, a través de la Comissió Permanent,
els recursos de l’Institut Municipal de Salut Pública de
i per delegació del Departament de Sanitat i Seguretat i
l’Ajuntament de Barcelona, i se li han adscrit per part
del Servei Català de la Salut, exerceix les funcions relati-
de la Generalitat de Catalunya6  els serveis i els recursos
ves a l’adscripció d’especialitats mèdiques al centres in-
provinents de la Delegació Territorial a Barcelona del
closos en la XHUP,  la delimitació territorial de les àrees
Departament de Sanitat i Seguretat Social.
bàsiques de salut, així com les d’ordenació i planificació
sanitària, sociosanitària i de salut pública, totes elles re- Finalment i a través del Consell de Salut del CSB s’exer-
ferides a l’àmbit de la ciutat de Barcelona. ceixen les funcions de participació comunitària previs-
tes a la Llei d’ordenació sanitària de Catalunya.
D’altra banda, i a través de la Corporació Sanitària de
Barcelona, òrgan instrumental del Consorci, exerceix les
1 Amb la denominació de Consorci d’Hospitals de Barcelona
2 Pendent de signatura del protocol d’adscripció
3 Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta Municipal de Barcelona
4 Acords de la Comissió Permanent del CSB de 26 de juny i 29 d’octubre de 2002
5 DOGC núm. 3764, de 19 de novembre de 2002
2 6 Acord Govern de la Generalitat d’1 agost de 2002
CatSalut. Memòria d’activitat 2002. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària
Organigrama del Consorci Sanitari de Barcelona, 2002
JUNTA CONSELL
GENERAL DE SALUT
COMISSIÓ
PERMANENT Secretari CONSELL RECTOR DE LA
CORPORACIÓ SANITÀRIA
Gerent
Adjunt a la
Gerència
Coordinador INSTITUCIONS I
general EMPRESES
ADSCRITES
Direcció de Direcció Direcció
Planificació de Gestió de Logística
i Avaluació
Direcció operativa Direcció operativa Direcció operativa Direcció operativa
dels sectors sanitaris dels sectors sanitaris dels sectors sanitaris dels sectors sanitaris
Ciutat Vella i Sant Martí Les Corts, Sants-Montjuïc Eixample i Gràcia Horta-Guinardó, Nou
i Sarrià-S.Gervasi Barris i Sant Andreu
3
CatSalut. Memòria d’activitat 2002. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària
1. El sistema
sanitari públic
de Catalunya
i el Servei Català
de la Salut
1.1. CatSalut: model
sanitari i assegurament
1.2. L’organització del
Servei Català de la Salut
1.3. La xarxa sanitària
d’utilització pública de
Catalunya
2
SCS. Memòria d’activitat 2000. Barcelona Ciutat. El sistema sanitari públic de Catalunya i el Servei Català de la Salut
1.1.  CatSalut: model Aspectes com la qualitat dels serveis i la qualitat en el
sanitari i assegurament tracte i l’assistència als usuaris han pres un significat es-
pecial d’orientació als ciutadans, i han demanat una
coresponsabilització més gran dels professionals, als
quals s’ha anat implicant tant en la gestió com en els
resultats globals dels centres.
Un model sanitari mixt
Un nou escenari: noves respostes
Amb l’aprovació de la Llei d’ordenació sanitària de
Catalunya (LOSC) el 1990 es formalitza el model sani- A les transformacions socials (envelliment de la pobla-
tari català. Es tracta d’un model sanitari mixt, que inte- ció, augment de l’esperança de vida, onades immigra-
gra en una sola xarxa d’utilització pública tots els re- tòries) i epidemiològiques (augment de la prevalença de
cursos sanitaris, siguin o no de titularitat pública, i que les malalties cròniques, pluripatologies) s’ha d’afegir el
recull una tradició d’entitats (mútues, fundacions, con- repte constant de la innovació tecnològica (avenços en
sorcis, centres de l’Església) històricament dedicades a biotecnologia, millora de les tècniques diagnòstiques,
l’atenció de la salut. El Servei Català de la Salut (SCS), noves tecnologies de la informació i la comunicació).
creat per la LOSC, es constitueix en el planificador, fi- Aquests canvis se situen en un moment en què el mo-
nançador, avaluador i comprador dels serveis sanitaris. del de sistema sanitari estatal avança seguint criteris
Des de la seva visió integral del sistema sanitari i la nous, com són la solidaritat, la cobertura universal i un
seva funció integradora de tots els recursos, l’SCS ga- finançament que arriba exclusivament dels pressupos-
ranteix els principis bàsics del sistema de salut: servei tos de l’Estat.
públic finançat públicament, assistència universal, ac-
En aquest nou escenari es consolida el nostre model sa-
cessibilitat (equitat i superació de les desigualtats terri-
nitari des de la perspectiva de servei nacional de salut,
torials), promoció de la salut i eficiència de l’organitza-
la solidaritat i la universalitat, amb la incorporació de
ció sanitària (racionalització i simplificació).
dos àmbits d’actuació nous: d’una banda, la gestió in-
tegral de l’oferta i la demanda, i, de l’altra, la comuni-
Planificació i diversitat de cació amb els ciutadans i la seva participació, tot fent
fórmules de gestió que l’accessibilitat i la funció d’assegurament siguin,
com un tot (compra, necessitat, demanda, oferta, risc,
L’elaboració del primer Pla de salut al 1993, el Pla de
planificació...), l’eix de la seva actuació.
salut mental de l’any següent, i els nous mecanismes
de compra de serveis sanitaris que s’implanten pro-
gressivament, juntament  amb l’inici de la diversificació La transformació que impulsa el
de proveïdors –especialment significativa en l’àmbit de CatSalut
l’atenció primària–, marquen els primers anys de funci-
En aquest context nou el Servei Català de la Salut entra
onament de l’SCS.
en un procés de transformació per esdevenir l’assegura-
L’SCS ha potenciat durant aquests anys la diversitat de dora pública de Catalunya (CatSalut), que té per objec-
fórmules de gestió dels proveïdors de serveis sanitaris tius assegurar la sostenibilitat del sistema sanitari i situ-
(com ara les empreses públiques, els consorcis, les entitats ar els ciutadans al centre de la gestió sanitària i de la sa-
de professionals o les cessions de gestió), alhora que ha lut. L’accessibilitat, la participació, l’atenció directa, la
ajudat a introduir-hi una gestió més empresarial. coresponsabilització amb la salut, la informació i la co-
municació, la prevenció o l’estudi de demandes futures
Aproximació al ciutadà són aspectes en què incideix aquesta gestió activa de
les necessitats de la població.
Paral·lelament, l’aproximació al ciutadà comporta el
desplegament de l’estructura territorial, que permet un Assegurar la sostenibilitat del
millor coneixement de les necessitats de salut de la po- sistema sanitari
blació i una relació més propera amb els proveïdors de
serveis de cada una de les vuit regions sanitàries i dels En un sistema de cobertura universal en què tothom té
seus respectius sectors sanitaris. accés als serveis sanitaris és essencial l’eficiència per po-
der assegurar-ne la sostenibilitat. Es tracta, en definiti- 5
CatSalut. Memòria d’activitat 2002. Barcelona Ciutat. El sistema sanitari públic de Catalunya i el Servei Català de la Salut
va, de prestar l’assistència o oferir la prestació de for- i agilitzar els procediments, han d’ajudar a millorar
ma accessible i pel professional més indicat. En aquest l’accessibilitat dels ciutadans. Uns ciutadans que han
sentit s’està avançant en l’atenció primària no només d’estar més implicats en termes de participació i també
com a primera porta d’entrada al sistema sanitari, sinó en una conscienciació més solidària amb el conjunt del
també com a garant de la continuïtat assistencial. En sistema (lliure elecció de professionals, consum respon-
l’àmbit dels hospitals s’ha de destacar la interrelació sable de serveis i prestacions, cura de la pròpia salut).
amb els altres nivells de salut, en un model més obert Un altre punt clau per al futur del sistema de salut és la
a la comunitat i amb una importància creixent de les qüestió del finançament, que necessita una formulació
alternatives a l’ingrés hospitalari (cirurgia sense ingrés, que reconegui les particularitats del model català en
hospitalització a domicili). aspectes com l’atracció d’usuaris d’altres comunitats,
L’aprofitament de les tecnologies de la informació i la l’envelliment de la població o l’esperança de vida alta.
comunicació, que permeten superar els límits de l’espai
Figura 1. Separació de funcions en el sistema sanitari català
Parlament Assigna pressupost
Finançament
Recursos / objectius
Departament de Sanitat Elabora el Pla de salut
i Seguretat Social Transfereix els recursos econòmics
Servei Català de la Salut Garanteix l’assistència sanitària Assegurament
Xarxes de proveïdors Fan l’activitat assistencial Provisió
6
CatSalut. Memòria d’activitat 2002. Barcelona Ciutat. El sistema sanitari públic de Catalunya i el Servei Català de la Salut
1.2. L’organització del Servei Català de la Salut
EL’estructura del CatSalut respon a la seva funció de els serveis matrius i l’estructura desconcentrada territo-
garant de la qualitat i de peça clau per donar resposta rial de regions sanitàries i sectors sanitaris. En segon
a les necessitats dels ciutadans amb l’oferta dels prove- lloc, les empreses públiques adscrites al CatSalut. I, fi-
ïdors de serveis sanitaris. L’estructura organitzativa del nalment, els òrgans de participació comunitària pre-
CatSalut està integrada per tres àmbits. D’una banda, sents en tots els nivells de l’organització.
Figura 2. Estructura organitzativa
Consell de Direcció Consell Català de la Salut
Direcció
Gerència de Coordinació
d’Empreses Públiques i Consorcis Gabinet de Direcció
Subdirecció
Àrea Sanitària Àrea de Serveis i Qualitat Àrea de Recursos
Regions sanitàries
Sectors sanitaris
Òrgans de direcció Òrgans de participació
El Consell de Direcció del CatSalut és l’òrgan superior El Consell Català de la Salut és l’òrgan central de parti-
de govern i direcció i està format per representants del cipació comunitària en el sistema sanitari i està format
Departament de Sanitat i Seguretat Social, el CatSalut i per representants de la Generalitat de Catalunya, els
les regions sanitàries, el Departament d’Economia i Fi- consells comarcals, els ajuntaments, les organitzacions
nances, els consells comarcals, els ajuntaments de sindicals, les organitzacions empresarials, les organitza-
Catalunya i les organitzacions sindicals i empresarials cions de consumidors i usuaris, les universitats, les enti-
més representatives. Les regions i els sectors sanitaris tats científiques, les diputacions i les organitzacions sin-
també compten amb els seus òrgans de direcció, for- dicals, empresarials i les corporacions professionals de
mats per representants del Departament de Sanitat i l’àmbit sanitari. Les regions i els sectors sanitaris també
Seguretat Social, dels consells comarcals i dels ajunta- compten amb òrgans propis de participació comunità-
ments. ria 7
CatSalut. Memòria d’activitat 2002. Barcelona Ciutat. El sistema sanitari públic de Catalunya i el Servei Català de la Salut
2. La Regió
Sanitària
2.1. Descripció
2.2. Polítiques
estratègiques de la Regió
2.3. La xarxa sanitària
pública de la Regió:
recursos i activitat
2.4. Execució del
pressupost
2.1. Descripció Les característiques més destacables en els canvis de-
mogràfics de Barcelona als darrers anys són la tendèn-
cia a la disminució de la població (entre el Padró del
1991 i al del 1996 ha hagut una disminució de més de
2.1.1. Territori, sectors, ABS 134.000 habitants), i també una tendència a l’envelli-
ment, ja que el nombre de persones més grans de 64
Barcelona concentra al voltant del 24,77% de la pobla- anys supera al d’infants menors de 15 anys. A
ció de Catalunya. Té una superfície de 101 Km2 i una Barcelona, l’any 1991 el 17,1% de la població era més
població que segons el Padró del 2000 és d’1.512.971 gran de 64 anys, percentatge que va passar a ser del
habitants. Això suposa una densitat de població d’uns 20,7% l’any 1996.
15.176 habitants per Km2 (vegeu taula 1).
La tendència a l’envelliment es produeix a causa del
Taula 1. Dades sociodemogràfiques de progressiu allargament de la vida, la pèrdua emigratò-
Barcelona ria i el descens de la natalitat.
A la taula 2 es presenta la distribució segons l’edat i el
Dades estructurals Definició/paràmetre sexe de la població de Barcelona segons dades del Pa-
Població* 1.512.971 dró-1996.
Extensió 101 Km2
Taula 2. Estructura per grans grups d’edat i
Densitat de població 15.176 h./Km2
sexe de la població de la ciutat de Barcelona,
Renda disponible 2002
per càpita** 2.563.716 PTA /h.
Esperança de vida** 75,3 anys per home Anys Homes Dones Total
82,6 anys per dona
 <15  89.984  85.557  175.541
Taxa de mortalitat** 10,4 defuncions/1.000 h.
15-24 89.491 86.649 176.140
Taxa de natalitat** 8,3 naixements/1.000 h.
*Font: Ajuntament de Barcelona. Padró municipal d’habitants 2000 25-64 400.445 429.180 829.625
** Font: Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona 2002
>65 127.863 203.802 331.665
Total 707.783 805.188 1.512.971
Font: Ajuntament de Barcelona. Padró municipal d’habitants 2000
9
CatSalut. Memòria d’activitat 2002. Barcelona Ciutat. El sistema sanitari públic de Catalunya i el Servei Català de la Salut
Mapa de sectors sanitaris i ABS
10 10
CatSalut. Memòria d’activitat 2002. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària
2.2. Polítiques • Elaboració, coordinació i gestió de projectes i acci-
estratègiques ons de millora en l’atenció farmacèutica a nivell de
Catalunya i Barcelona
• Extensió del PDPCM a Sant Andreu, Les Corts i Es-
querra de l’Eixample consolidant els desplegament
de les funcions de l’Oficina Tècnica (OT).
2.2.1. Planificació
• Desenvolupament de l’experiència pilot de diagnòs-
La presència del CSB a Barcelona s’ha anat consolidant tic ràpid de càncer entre 20 EAP i 5 hospitals de la
en les diferents línies estratègiques plantejades pel XHUP, amb avaluacions parcials.
CatSalut i la Comissió Permanent, com a ens facilitador • Desenvolupament del projecte d’assignació d’ABS
de la traducció de la política sanitària en la gestió i di- en el CMBDAH, amb l’anàlisi de la distribució terri-
recció dels serveis sanitaris. No menys important ha es- torial de les altes hospitalàries.
tat l’impuls donat a la creació de l’Agència de Salut Pú-
• Anàlisi de la morbilitat i característiques socio-
blica de Barcelona vehiculant línies de treball munici-
demogràfiques de la població immigrada a la ciutat
pals en l’agenda del CSB.
de Barcelona.
Mantenint els principis bàsics pels quals fou creat el
• Elaboració del Pla operatiu d’atenció al càncer a
CSB, s’han promogut estratègies centrades en el Pla de
Barcelona 2002-2004, en el context del Pla oncolò-
salut, en l’operativització de les directrius en els serveis
gic de Catalunya.
i en l’avaluació dels resultats obtinguts. També s’ha do-
nat suport a les actuacions al voltant de la coordinació • Suport, amb informes tècnics, a la Jornada sobre
promogudes des de la Corporació Sanitària de urgències,  emergències i crítics de la Corporació
Barcelona. Sanitària, així com tambè a la jornada sobre cirur-
gia major ambulatòria (CMA).
Tot això es concreta en les següents línies d’actuació:
• Disseny del pla operatiu del PIUC, coordinació de
• Elaboració i consens de documents marc per al pro-
les accions definides i avaluació dels resultats.
per trienni amb les línies d’actuació de referència
per als serveis a nivell de l’atenció primària de salut • Proposta i desenvolupament de noves accions en
(APS), la xarxa d’hospitals d’utilització pública l’àmbit del PIUC: pla d’altes de subaguts, en coor-
(XHUP), els recursos sociosanitaris i de salut mental, dinació amb el plans d’altes d’aguts i socio-
incloent-hi l’àmbit de la prestació farmacèutica. sanitàries.
• Avaluació dels contractes i plans operatius a nivell • Redacció i participació en el Pla de mobilitat de crí-
de l’APS, XHUP, sociosanitari (SS), salut mental tics a Catalunya del CatSalut.
(SM), atenció a la salut sexual i reproductiva • Inici del projecte de preparació i coordinació de l’al-
(ASSIR), Programa de detecció precoç del càncer de ta hospitalària amb l’APS en 4 àrees geogràfiques.
mama (PDPCM) i Pla integral d’urgències de • Extensió del Programa d’atenció a la gent gran a
Catalunya i Barcelona (PIUC/PIUB) cada sector de la ciutat
• Posada en marxa d’un projecte de benchmarking • Coordinació i seguiment del sistema d’informació
entre els EAP de Barcelona, amb la participació de corporatiu elaborant informes de l’estat de situació.
clínics, epidemiòlegs, farmacèutics i gestors de les
diferents entitats proveïdores. • Proposta i actualització dels canvis de límits de les
ABS amb la gestió dels canvis en el Padró, RCA i
• Avaluació de la reordenació de l’atenció especialit- RIT.
zada (RAE) 1997-2001.
• Adequació de procediments i avaluació interna se-
• Suport en la posada en marxa de l’Agència de Salut gons les normes ISO-9000 d’aplicació al CSB en
Pública de Barcelona i en el procés de generació l’àmbit de  planificació i farmàcia.
d’agendes de treball conjuntes amb el CSB.
• Participació en el procés de revisió de llocs de tre-
• Inici de l’anàlisi de situació del Pla de salut 2002- ball de CSB.
2005, en coordinació amb l’Agència de Salut Públi-
ca de Barcelona i la Direcció General de Salut Públi- • Posada en marxa de la comissió de qualitat interna
ca del Departament de Sanitat i Seguretat Social. de la Direcció. 11
CatSalut. Memòria d’activitat 2002. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària
• Planificació de projectes amb el suport de Sanitat gració d’especialitats, la compra selectiva i la compra
Respon. addicional de procediments prioritzats
• Extensió de la vacunació antimeningocòccica C a • Facturació de serveis. Consolidació del projecte de
escoles coordinant les actuacions de l’ASPB i els mecanització de la facturació en les línies d’atenció
EAP. sociosanitària i salut mental.
• Estudi de l’oferta obstètrica i de parts a Barcelona, • Programes de detecció precoç del càncer de mama.
així com la distribució territorial i l’activitat en cen- Consolidació del conveni de  col·laboració amb
tres públics i privats. l’Institut Municipal de Salut Pública de Barcelona
• Suport a la Corporació Sanitària de Barcelona, així per a les funcions d’oficina tècnica en l’àmbit de
com a les entitats adscrites, en el desenvolupa- BCN Ciutat.
ment, seguiment i avaluació de projectes. • Formalització de les clàusules de compra addicional
• Participació i suport en projectes i sistemes d’infor- de llistes d’espera, incorporant  el conjunt de pro-
mació de l’ASPB, IMI i IME. cediments prioritzats pel CatSalut (cataractes, vari-
ces, hernioràfies, colecistectomia, septoplàsties,
artroscòpies, vasectomies, prostatectomies, allibera-
ment de la canal carpiana, amigdalectomia/adenoi-
2.2.2. Compra de serveis dectomia, circumcisió, pròtesis de maluc i de genoll
i histerectomia).
Les actuacions estratègiques han continuat al voltant
• Sistemes d’informació. Consolidació de la informa-
dels que han estat eixos fonamentals de les prioritats
ció de consum de recursos del sistema al voltant de
de la regió sanitària des de l’any 93: el contracte de
la referència territorial corresponent a les àrees bà-
compra de serveis com a instrument de canvi, el Pla de
siques de salut.
salut com a orientador d’aquest canvi i els principals
projectes com als seus motors. Atesa la seva rellevància • Aprofitament del contracte de compra de serveis
estratègica cal fer esment de l’execució dels concursos per impulsar totes aquelles línies estratègiques inici-
públics de procediments de cataractes per a l’àmbit de ades en exercicis anteriors, com la millora de l’aten-
la Regió Sanitària Barcelona Ciutat, els quals no sola- ció oncològica; l’establiment de plans de prevenció,
ment aporten solucions concretes i no diferides en el tractament i control del dolor; les millores en els
temps per a un bon nombre de persones sinó que per- mecanismes de relació amb el client; etc.
meten visualitzar el compromís del CatSalut i del CSB • Implantació del protocol de barem per prioritzar l’ac-
en l’assoliment dels períodes de garantia vinculats a cés a la llarga estada, mitjançant registre informatit-
procediments quirúrgics prioritzats. zat dels centres sociosanitaris les llistes d’espera de
Recull d’actuacions: llarga estada discriminant els tipus de demanda.
• Pla integral d’urgències de Catalunya. Confecció de • Consolidació de la filosofia de plans directors de re-
la proposta quantificada d’escenaris d’activitat a ordenació de l’atenció especialitzada a la dinàmica
contractar en el marc del PIUC, consolidant-se en d’absorció d’activitat de neuropsiquiatria per part
l’any 2002 noves fórmules de resolució com ara les dels centres de salut mental.
unitats d’avaluació i compensació de pacients frà- • Reorientació de la contractació de les activitats de
gils a més dels recursos  implicats habitualment referència en l’àmbit oncològic tenint en compte
(hospitals, atenció primària de salut, centres coordi- l’increment de recursos d’altres regions i les neces-
nadors d’urgències, l’empresa Sistema d’Emergèn- sitats que es generen a partir de la implantació de
cies Mèdiques de Catalunya, centres d’atenció con- programes de base poblacional.
tinuada, recursos sociosanitaris)
• Sistemes de pagament. Tancament del cicle oferta/
negociació/formalització contractual/facturació/regu-
larització en el marc del nou sistema de pagament
de la XHUP, tot incorporant criteris evolutius pel que
fa als paràmetres contractuals, com ara la referència
12 territorial, les alternatives a l’hospitalització,  la inte-
CatSalut. Memòria d’activitat 2002. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària
2.2.3. Logística visites rebudes en relació amb anys anteriors, gràci-
es a la contínua incorporació de nous continguts
L’any 2002 ha estat marcat, d’una manera bastant cla- com ara la informació pública sobre els diferents
ra, pel trasllat del CSB de la seu del carrer Calàbria al estatuts que calia aprovar (SCUBSA, IMAS,
nou recinte del Parc Sanitari Pere Virgili (PSPV), fet que PAMEM), o l’ampliació de noves àrees (ASPB). S’ha
ha comportat l’adaptació a noves infraestructures i continuat potenciant l’apartat d’urgències durant
equipaments; l’assoliment de l’objectiu d’incorporació l’època del PIUC, amb l’aparició setmanal d’un in-
al nou domicili social el 9 de desembre de 2002, sense forme valoratiu.
deixar de treballar en cap moment, va requerir un es-
— Consolidació de l’InfoCSB. Ha continuat l’augment
forç important pel que fa a trasllat de mobiliari, migra-
de la difusió de la publicació del full Informacions
ció de sistemes de telefonia i adequació dels sistemes
del Consorci Sanitari de Barcelona (InfoCSB), que
informàtics.
cada cop incorpora més notícies referents a la xar-
A part, durant aquest període s’han desenvolupat i xa sanitària d’utilització pública en l’àmbit de la Re-
aplicat  tota una sèrie de projectes i d’accions de coor- gió Sanitària Barcelona Ciutat (vegeu l’apartat de
dinació dins l’àmbit intern del CSB, sense oblidar la publicacions).
participació en projectes corporatius del CatSalut. Tot
— Disseny i aplicació de la imatge corporativa del CSB
seguit se’n detallen alguns:
i de les entitats vinculades. Després de l’adaptació
— Implantació de l’aplicatiu GECAT. Tenint en compte al canvi d’imatge corporativa del CatSalut, el CSB
la necessitat d’implantar l’aplicatiu GECAT (Gestió ha combinat el desplegament del seu projecte pro-
econòmica de la Generalitat de Catalunya), es van pi d’imatge corporativa amb l’assessorament i co-
haver de resoldre les dificultats derivades de l’en- ordinació del dels organismes vinculats com ara
torn de treball del CSB, extern a Citrix, però que l’ASPB o la Corporació Sanitària de Barcelona.
també calia adaptar a SAP-R3, a través d’una
En l’àmbit d’atenció al client, s’ha continuat treballant
instal·lació client.
per assolir els objectius del CSB i del Pla de salut, situ-
— L’any 2002 ha suposat la consolidació de la totalitat ant els ciutadans com a eix central del nostre servei.
del parc informàtic del CSB. S’ha assolit una im- Amb aquesta línia d’actuació, s’ha realitzat l’atenció
plantació del 100% dels usuaris amb data desem- directa i personalitzada al client, com una primera ac-
bre de 2002, fet que es concreta en una política ció assistencial. També s’ha mantingut la relació amb
d’adquisició de maquinari i d’actualització de els professionals de les entitats proveïdores, per servir
programari i de llicències. de referent i assessorar, a fi de garantir una correcta
— S’ha consolidat la millora en el sistema d’impressió atenció. Les principals actuacions han estat:
a través de la XAL gràcies a l’adquisició d’impresso- — Informació al públic en general i als professionals
res de xarxa i a l’optimització del maquinari. del sistema, facilitant dades sobre els recursos. El
— Homogeneïtzació de les interfícies de connexió a telèfon ha estat el mitjà de comunicació  més fre-
xarxa, correu electrònic, sistemes operatius i aplica- qüent, comptabilitzant un total de més de 4.500
cions ofimàtiques trucades l’any. Cal remarcar, també, el paper emer-
— Consolidació de processos informàtics (seguretat, gent que està adquirint Internet, amb la qual s’agi-
antivirus, etc.), especialment amb la incorporació liten les relacions entre els ciutadans i el CatSalut.
d’elements d’informàtica mòbil (canó de projecci- També s’han continuat rebent les visites espontàni-
ons, portàtils) al CSB. es d’usuaris al servei, mantenint entrevistes perso-
nals, amb un nombre aproximat de 1.000 visites
— Millora en la velocitat de les comunicacions anuals.
telemàtiques per a tots els usuaris del CSB amb la
incorporació a les estructures del PSPV. — Gestió de les queixes i reclamacions dels assegurats
al CatSalut presentades directament al CSB per
— Suport en la implantació de les aplicacions corpora- qualsevol dels canals, o trameses a través d’altres
tives provinents del CatSalut. institucions. Durant l’any 2002 s’han gestionat 807
— Web del CSB. Durant l’any  2002 ha continuat el reclamacions. D’aquestes, 220 corresponen a quei-
procés de consolidació de la web del CSB (http:// xes resoltes amb gestions ràpides, la majoria per
www.csbcn.org) i es pot destacar que en aquest problemes d’accessibilitat als dispositius assisten- 13
període, pràcticament s’ha duplicat la mitjana de cials, i que no s’havien recollit en anys anteriors
CatSalut. Memòria d’activitat 2002. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària
Figura 3.  Recull de reclamacions gestionades pels proveïdors, segons tipologia
4000 3857
3450
3500
3000
2500
2000
Reclamacions
1500 1401 Reclamacions resoltes
1210
1000
731
640 561 617
500 383 480
343 484
0
Assistencial Tracte Informació Organització Hoteleria/habit./ Altres
i tràmits confort
(augment del 43% respecte al 2001). a partir dels 60 dies.
— Per línia de serveis el 19,42% corresponen a l’aten- — Com en exercicis anteriors, de les reclamacions tra-
ció primària i el 62,18% a la XHUP (podeu ampliar mitades al CSB, el motiu més freqüent de reclama-
dades a la figura 4. ció ha estat el d’organització i tràmits, que repre-
senta un 73,11% del total,. La segona causa de
— Les reclamacions resoltes són un 93%. El temps de
queixa ha estat l’assistencial, que suposa el
tancament ha estat abans de 15 dies en 277 casos,
21,29% del total.
91 respostes s’han fet arribar entre els 15 i 30 dies
després de la seva presentació, 152 s’han resolt en- — Inici de la gestió i tramitació de les demandes de
tre un i dos mesos, i 235 reclamacions s’han tancat canvi de nivell de prestació farmacèutica,  en col·-
Figura 4.  Reclamacions gestionades pels proveïdors, segons àmbit
5000
4748
4500
4000 4000
3500
3000
2500
2000
1680 1625 Reclamacions
1500 Reclamacions resoltes
1000
865
756
500
195 185
62 41
14 0
Xarxa reformada Xarxa no reformada XHUP CSM Altres
CatSalut. Memòria d’activitat 2002. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària
laboració amb la Direcció de Planificació i Avalua- Durant aquest exercici, les demandes d’alta de per-
ció. Durant aquest any s’han atès les sol·licituds de sones estrangeres han estat de 29.707. L’increment
74 persones, la qual cosa representa un 17% més observat en relació amb l’any passat és del 27%.
en relació amb l’any anterior . Monitoratge de l’emissió del document d’identifi-
— Gestió de l’accés al sistema sanitari públic, en virtut cació provisional a tots centres d’atenció primària i
del Decret 178/1991. Hi ha hagut de 61 sol·licituds tramitació de la targeta sanitària.
(increment del 26% en relació a l’any 2001). — Recollida semestral qualitativa i quantitativa de les
— Resolució de les consultes, tant internes del propi reclamacions i suggeriments segons la instrucció 3/
CSB com dels proveïdors, i gestió  d’incidències so- 1996 del CatSalut. Comparant les dades de què
bre la informació dels assegurats del CatSalut, con- disposem des de l’any 1999 fins al 2002,  el con-
tinguda en els aplicatius SIAP, SILCON i RCA. junt de proveïdors de les 4 línies de serveis han de-
clarat un 24,67% més de reclamacions.
— Avaluació i planificació dels objectius vinculats al
Pla de salut en els contractes amb l’atenció primà- El nombre de reclamacions gestionades a l’àmbit
ria de salut, la XHUP, sociosanitari i el CSM, per les de l’atenció primària al llarg d’aquest any ha estat
dimensions relatives a l’atenció al client. de 2.545, la qual cosa suposa un creixement d’un
4,87% respecte al total de l’any anterior. Per mo-
— Disseminació del Registre central d’assegurats i ges-
tius, el més destacat és el d’organització i tràmits,
tió de l’accés com a consultors de les persones que
que té una presencia del 65,93% de totes les recla-
ho han requerit.
macions i, d’aquest grup, el codi més freqüent és el
— Presentació del nou model d’assegurament al de problemes en la comunicació telefònica de la
CatSalut als responsables de les UAU i professionals xarxa no reformada.
de l’atenció primària.
Pel que fa a la XHUP, els hospitals han gestionat
— Coordinació amb les unitats d’atenció a l’usuari 4.748 reclamacions, la qual cosa representa un
dels proveïdors de serveis. Entre les actuacions des- augment del 6,40% en comparació amb l’exercici
envolupades hi ha: anterior i, tot i que l’organització i tràmits segueix
Suport i seguiment del tràmit del dret a l’accés de essent el motiu més nombrós, hi ha una disminució
les persones amb recursos econòmics insuficients al del 4,82%; en canvi s’han incrementat les queixes
sistema sanitari públic, en virtut del Decret 55/90. referides a motius assistencials en un 11,18%.
Figura 5.  Estrangers donats d’alta d’acord amb el Decret 55/90
Altres 4830
Rússia 483
Ucraïna 534
Uruguai 584
Índia 608
Romania 609
Itàlia 745
Xile 770
Perú 772
Bolívia 951
Marroc 1520
Pakistan 2766
Argentina 3116
Colòmbia 3341
Equador 8078 15
0 1000 2000 3000 4000 5000 6000 7000 8000 9000
Països de procedència
CatSalut. Memòria d’activitat 2002. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària
2.2.4. Farmàcia com s’especifica a l’apartat de publicacions.
— Seguiment i avaluació del projecte d’incentius lli-
Entre els aspectes iniciats durant el 2002, destaquem:
gats al consum farmacèutic de la xarxa reformada i
— Implementació i coordinació d’un nou sistema de que implica l’establiment de pressupostos.
distribució preassignada de talonaris de receptes
— Establiment dels objectius del contracte 02-04 i ne-
del CatSalut mitjançant una web.
gociació posterior amb els proveïdors (avaluació
— Ampliació del nombre de centres distribuïdors de dels objectius de farmàcia de l’any 2001).
talonaris a tots els hospitals de la XHUP, CSM i uni-
— Facilitació d’informació quantitativa i qualitativa en
tats de cures pal·liatives.
el proveïdor sobre el seu consum de farmàcia.
— Ampliació del nombre de validadors sanitaris a tots
— Anàlisi de l’evolució del consum de farmàcia per
els hospitals de la XHUP i altres proveïdors i prepa-
unitat productiva i elaboració de l’INFOABS i de la
ració per a la seva connexió a la intranet.
memòria.
— Seguiment i intervencions respecte a la validació sa-
— Actualització de la base de dades de residències
nitària dels criteris seleccionats (manca de CIP i ab-
geriàtriques de Barcelona i seguiment del seu con-
sorbents d’incontinència urinària) i comunicacions
sum farmacèutic.
sobre possibles irregularitats resultants de l’anàlisi
de dades en base a l’usuari respecte als pacients in- — Seguiment i anàlisi de la facturació de medicaments
closos en Consells Assessors. d’ús hospitalari dispensats en règim ambulatori.
— Intervencions sobre les unitats proveïdores i les ofi- — Informació i assessorament en relació amb la nor-
cines de farmàcia per assolir un nivell òptim de mativa vigent en prestacions farmacèutiques als di-
complimentació del CIP a la recepta i a la factura ferents proveïdors.
respectivament. — Seguiment de la prova pilot de FIV.
— Elaboració de les normes dels 4 procediments de — Organització i suport tècnic a la Unitat de Dispen-
farmàcia establerts a la ISO 9000 del Consorci Sani- sació de Medicaments Estrangers del Consorci Sani-
tari de Barcelona. tari de Barcelona.
— Establiment d’indicadors per analitzar la prescripció — Tramitació del pagament de la factura de farmàcia
d’absorbents d’incontinència urinària (AIU) en les mensual a nivell provincial i assumpció de la Presi-
unitats proveïdores. Difusió de la informació i re- dència i la Secretaria de la Comissió de Prestacions
queriment d’intervencions. Inclusió d’un pressupost Farmacèutiques de Regions amb el Col·legi Oficial
d’AIU en els contractes. de Farmacèutics.
— Disseny i control del circuits per a la dispensació del — Manteniment de les activitats de revisió de receptes
DIU amb levonorgestrel. mèdiques ordinàries i de tractaments amb metado-
— Procés de revisió de llocs de treball de tot el perso- na.
nal de farmàcia. — Suport a l’empresa encarregada de la revisió per
Entre les activitats mantingudes de manera sistemàtica, formació i resolució d’incidències. Supervisió dels
destaquem: resultats i reinformació a l’empresa.
— Promoció de la utilització de medicaments genèrics — Participació en diverses comissions (grup de gestió
mitjançant els contractes i control de la dispensació. de farmàcia amb la direcció del CatSalut, grup de
treball de Regions pel seguiment de la prestació far-
— Manteniment del circuït per a la sol·licitud de pro-
macèutica, nou concert, Pla de sistemes, grup ho-
ductes exclosos del finançament, on es valora i es
ritzontal d’indicadors de qualitat..) i revisió d’ins-
resolen individualment els casos presentats.
truccions i projectes del CatSalut (medicaments es-
— Extensió de la utilització de receptes DIN A4 en trangers, concurs de talonaris i digitalització de la
l’atenció primària i especialitzada. recepta, absorbents d’incontinència urinària, medi-
— Elaboració i difusió d’informació objectiva sobre me- caments d’ús hospitalari, protocol de revisió de re-
dicaments als professionals sanitaris que treballen en ceptes...).
l’àmbit territorial de la Regió Sanitària mitjançant el — Participació en les sessions bibliogràfiques en el
16 Butlletí d’informació farmacoterapèutica (BIF), tal CSB.
CatSalut. Memòria d’activitat 2002. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària
2.3. La xarxa sanitària pública de la Regió:
recursos i activitat
2.3.1. Atenció primària
La Llei d’ordenació sanitària de Catalunya (LOSC) preveu la divisió del territori de Catalunya en àrees petites (ABS)
de les quals, amb data 31 de desembre de 2002, hi havien 66 a la Regió Sanitària Barcelona Ciutat. Segons les da-
des que es presenten a la taula 3, en aquesta data (31 de desembre 2002), el CSB disposa de 62 equips d’atenció
primària (EAP), la qual cosa representa un 94% sobre el total i una cobertura poblacional del 94,2%.
Taula 3. Implantació i cobertura poblacional de la reforma de l’atenció primària per districtes amb
data desembre de 2002
Districte Implantació d'ABS Cobertura poblacional
previstes en marxa % cobertura habitants població % cobertura
per districte coberta poblacional
Ciutat Vella 5 5 100 89.829 89.829 100
Eixample 10 8 80 249.654 202.530 81,1
Sants-Montjuïc 6 6 100 168.101 168.101 100
Les Corts 3 3 100 82.672 81.864 100
Sarrià-St. Gervasi 5 3 60 133.572 92.800 69,5
Gràcia 5 5 100 114.561 114.561 100
Horta-Guinardó 7 7 100 166.632 166.632 100
Nou Barris 9 9 100 164.827 164.827 100
Sant Andreu 6 6 100 135.810 135.810 100
Sant Martí 10 10 100 207.313 207.313 100
Total 66 62 94 1.512.971 1.425.075 94,2
L’activitat generada per aquest tipus d’assistència es El desembre del 2002 es van posar en funcionament a
desenvolupa en els centres d’atenció primària (CAP). Barcelona 7 EAP corresponents a les següents ABS:
En aquest centres es poden ubicar EAP (xarxa reforma- — 2-I: Sagrada Família
da), metges de medicina general i pediatres de la xarxa
— 2-K: Gaudí
no reformada, a més d’especialistes de contingent. A
la taula 5 es descriuen els serveis que es dóna a cada — 5-E: Sant Gervasi
CAP de l’àmbit de la Regió Sanitària Barcelona Ciutat. — 6-C: Lesseps
La majoria d’aquests CAP són gestionats per l’Institut — 6-D: Vallcarca
Català de la Salut (ICS). S’ha de destacar que en deter-
— 6-E: La Salut.
minats casos, els CAP s’ubiquen en edificis de titulari-
tat d’altres Institucions, tot i que els professionals que — 7-E: Vall d’Hebron.
hi treballen pertanyin a l’ICS. Concretament aquest se- — 9-A: Ciutat d’Elx.
ria el cas del CAP Torrent de les Flors.
17
CatSalut. Memòria d’activitat 2002. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària
Taula 4. Relació de recursos d'atenció primària per districtes
Districte Nom del CAP Ref. mapa Tipus d'activitat
CIUTAT VELLA Drassanes 1 1 EAP + especialistes + RD + MTS + MTI + DMT + Rehab.
Casc Antic 2 1 EAP + especialistes*
Gòtic 3 1 EAP + especialistes
Barceloneta 4 1 EAP + especialistes
Dr. Lluís Sayé 5 1 EAP + DMT + especialistes
EIXAMPLE Manso 6 4 EAP + diagnòstic per la imatge (DI) + especialistes
Eixample (CAPSE) 7 2 EAP
Pg. Sant Joan 8 1 EAP
València 9 1 EAP + medicina general + especialistes
Carles I 10 medicina general i pediatria + especialistes
Còrsega 11 1 EAP + especialistes
SANTS-MONTJUÏC Numància 12 medicina general i pediatria + especialistes
Carreras Candi 13 1 EAP*
Consell de Cent 14 1 EAP*
Dr. Carles Ribas 15 1 EAP*
Les Hortes 16 1 EAP
Sants 17 2 EAP*
Bordeta-Magòria 18 1 EAP*
LES CORTS Montnegre 19 2 EAP
Hèlios (Les Corts) 20 1 EAP + especialistes
SARRIÀ-SANT GERVASI Bonaplata 21 medicina general i pediatria
Sant Elies - Marc Aureli 22 2 EAP + especialistes
Sant Gervasi 23 medicina general i pediatria
Vallvidrera 24 medicina general i pediatria
Les Planes 25 medicina general i pediatria
GRÀCIA Pare Claret 26 en obres de remodelació
Quevedo 27 2 EAP
Torrent de les Flors 28 2 EAP + especialistes
Lesseps 29 1 EAP + especialistes
HORTA-GUINARDÓ Travessera de Gràcia 30 especialistes i pediatria
El Carmel 31 1 EAP
Annex CS Vall d'Hebron 32 1 EAP
Horta 33 2 EAP + especialistes
Sanllehy 34 1 EAP + especialistes + DI
Sardenya 35 1 EAP
NOU BARRIS La Guineueta 36 1 EAP
Turó 37 2 EAP
Roquetes 38 1 EAP
Ciutat Meridiana 39 1 EAP
Chafarinas 40 1 EAP + especialistes
Río de Janeiro 41 3 EAP
SANT ANDREU Via Barcino 42 1 EAP
Sant Andreu 43 2 EAP + especialistes + RD + rehabilitació
Bon Pastor 44 1 EAP
Ciutat d'Elx 45 1 EAP
SANT MARTÍ Sant Martí 46 2 EAP + especialistes
El Clot 47 1 EAP
La Pau 48 1 EAP
Besòs 49 1 EAP + especialistes
Poblenou 50 1 EAP + RD
Lope de Vega 51 1 EAP
Vila Olímpica 52 1 EAP + especialistes
Passeig de Maragall 53 4 EAP + especialistes
Paraguai 54 medicina general + especialistes
*L’EAP que presta els seus serveis distribueix la seva activitat entre els dos CAP
El mapa següent descriu la distribució dels CAP en el territori de la Regió Sanitària Barcelona Ciutat; els números
que hi figuren corresponen a la referència de la taula 4.
18
CatSalut. Memòria d’activitat 2002. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària
Mapa dels centres d’atenció primària


!
" 	
	 


 


	

 
 
 
 
 
 


	

	
  

	

   

 

	   




  

  	 

 


 
	

 


 
 
 
 	

   



 






Pel que fa als EAP, l’ICS en gestiona una mica més del Pel que fa als recursos humans a l’atenció primària el
90% dels existents. A les taules 5 i 6 es presenta un re- Consorci Sanitari de Barcelona, disposa a través dels
sum dels nous EAP i altres dades estructurals í de prove- seus proveïdors de 6,84 metges  (medicina general i
ïdors en relació a l’atenció primària. pediatria) per 10.000 habitants i 6,04 infermeres , amb
una ràtio metge/infermera d’1,3. Com es pot observar
Taula 5. Dades estructurals de l’atenció primària a la taula 6, la ràtio de professionals per 10.000 habi-
reformada i proveïdors, 2002 tants és més alta a la xarxa reformada que a la no re-
Equips d’atenció primària en funcionament 62 formada.
Percentatge sobre el total d’equips previstos 90
Distribució dels equips segons proveïdors
Institut Català de la Salut 49 Taula 6. Llocs de treball per 10.000 habitants de
PAMEM* 4 la xarxa d’atenció primària, 2002
Consorci Corporació Sanitària 1
EAP Sardenya S.A. 1
CAPSE 2 Xarxa Xarxa Total
EAP-PS 1 reformada no reformada
Consorci Sanitari Integral 2
Parc Sanitari Pere Virgili 2 Metges Infermeres Metges Infermeres Metges Infermeres
19
* Institut de prestació d’assistència mèdica a empleats municipals  6,76  6,17  4,34  3,47  6,30  5,66
CatSalut. Memòria d’activitat 2002. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària
Com a complement, a la taula 7 s’exposen el nombre de professionals sanitaris i no sanitaris de la xarxa d’atenció
primària per a cada 10.000 habitants.
Taula 7. Nombre de llocs de treball de la xarxa d’atenció primària per 10.000 habitants, per tipus de
professional, 2002
Odontòlegs Metge general Pediatre Infermeria Aux. infermeria Ass. social Administratiu Zelador
0,36 6,27 11,24 6,04 0,72 0,35 3,15 1,09
En relació amb les dades generals d’activitat de visites, a la taula 8 es pot veure que hi ha una petita diferència en-
tre els dos models. Aquest fet, juntament amb una dedicació horària més curta dels metges del model no refor-
mat, facilita la massificació de les consultes. D’altra banda, en el cas dels EAP, l’activitat d’infermeria permet conso-
lidar l’oferta de serveis més gran que incorpora la reforma de l’atenció primària en relació al model tradicional.
Taula 8. Activitat assistencial d’atenció primària, 2002
Xarxa reformada Xarxa no reformada Total
Visites1 Visites per Visites2 Visites per Visites Visites per
habitant i any habitant i any habitant i any
7.254.702 6,0 1.389.440 4,9 8.644.142 5,7
1 Inclou les visites realitzades per tots els professionals de l’EAP (espontànies, programades i a domicili).
2 Inclou únicament les visites dels metges generals i els pediatres (espontànies, programades i a domicili)
Les sol·licituds de proves de suport diagnòstic i les derivacions a l’especialista extrahospitalari són força diferents
entre les dues xarxes. Com es pot apreciar a la taula 9, els EAP utilitzen més aquesta opció, probablement com a
conseqüència de l’ampliació de la cartera de serveis, a una selecció més alta de problemes de salut i a un potencial
augment de la capacitat resolutiva dins del seu entorn.
Taula 9. Sol·licituds d’anàlisis clíniques, radiologia i interconsulta generades per la xarxa d’atenció
primària (EAP de més d’un any d’antiguitat), 2002
Xarxa reformada Xarxa no reformada Total
Nombre Sol·licituds per Nombre de Sol·licituds Nombre de Sol·licituds
de sol·licituds 100 visites1 sol·licituds per 100 visites2 sol·licituds per 100 visites1
Anàlisis clíniques3
338.200 7,1 44.871 4,4 383.071 6,6
Radiologia3
161.611 3,4 21.568 2,5 183.179 3,2
Interconsulta a l’atenció especialitzada
516.859 10,7 69.968 6,9 586.827 10,1
1 Visites mèdiques de metge general, pediatre i odontòleg
2 Visites mèdiques de metge general i pediatre
3 Manquen les dades de 5 EAP
20
CatSalut. Memòria d’activitat 2002. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària
Taula 10. Alguns indicadors d’activitat d’atenció
primària de la xarxa reformada, 2002
Altra informació que complementa les dades d’activitat
de l’atenció primària es presenta a la taula 10, i que fa
Indicador Percentatge d’EAP %
referència a àmbits d’interès estratègic com ara l’aten- amb informació
ció domiciliària, o bé la promoció i prevenció de la salut disponible
a l’edat infantil i la cobertura vacunal tant pel que fa Població atesa
les vacunacions sistemàtiques com no sistemàtiques. (% de cobertura
adscrita atesa) 100 77,5
ATDOM (cobertura
a majors de 64 anys) 100 6,4
Gent gran fràgil detectada 50 11,4
Equips que han implantat
el Programa de seguiment
del nen sa 80 98,3
Vacunació infantil1,2 83 84,8
Vacunació antigripal
d’adults >64 anys1 100 57,5
1Constància en els registres de vacunació correcta en nens de 0 a 14 anys
2La cobertura poblacional segons l’enquesta és superior al 95% (Font:
IMSB)
Atenció a les urgències
A nivell extrahospitalari el Consorci Sanitari de Barcelona disposa, distribuïts per la ciutat, de 13 centres d’atenció
continuada, és a dir, que donen atenció fora de l’horari normal del CAP. Durant el període hivernal s’han obert 6
nous CAC per incrementar l’oferta durant l’epidèmia gripal. També disposa, des de l’any 1991, d’un Servei Coordi-
nador d’Urgències (SCUB, SA) que té funcions d’orientació, canalització i consultoria, així com de prestació de ser-
veis. La taula 11 descriu el nombre i la tipologia dels recursos i la taula 12 el volum de serveis prestats per cada un
d’ells durant l’any 2002.
Taula 11. Recursos d’atenció primària Taula 12. Activitat d’atenció primària
d’urgències i/o continuada, 2002 d’urgències i/o continuada, 2002
Centres d’atenció continuada 19
Serveis Activitat
SCUB, SA (061)
Tipus de servei: Centres d’atenció continuada
ALFA: Unitat sanitaritzada Visites facultatiu* 194.072
(infermera+sanitari conductor) Visites interior infermeria 83.200
MIKE: Unitat medicalitzada SCUB, SA (061)
(infermera+s.conductor+metge) Trucades 677.982
BRAVO: Metge d’emergències (24 hores) Total serveis mobilitzats: 210.325
CHARLY: Metge d’urgències a domicili ALFA: Unitat sanitaritzada
TUNS: Transport urgent no sanitaritzat (infermera+sanitari conductor) 29.273
(ambulàncies concertades) MIKE: Unitat medicalitzada
INDIA: Infermeria a domicili (infermera+s.conductor+metge) 23.353
SCUB, SA: Servei Coordinador d’Urgències de Barcelona BRAVO: Metge d’emergències (24 hores) 12.958
CHARLY: Metge d’urgències a domicili 53.047
TUNS: Transport urgent no sanitaritzat
(ambulàncies concertades) 90.180
INDIA: Infermeria a domicili 1.514
SCUB, SA: Servei Coordinador d’Urgències de Barcelona
* Inclou l’activitat del Centre Peracamps i del Dispensari del carrer València
21
CatSalut. Memòria d’activitat 2002. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària
Mapa dels recursos d’atenció a les urgències


	








  !$
!
"  1!!
	 

  
 &7  "#
 !

	
 
&# 
' 
 3!#' 
	
!#'( 
*+  !)(

  " 

  !

$
 6!(   )0$)


 ,!-.# 
 


 

&# !%
 
2#
 )

 /
#
2#  $&

 $
 ##
  
!
	 
	
 /0

/0 #-


$



#'#!
/

)!-(!)2#
!
#-45(
22
CatSalut. Memòria d’activitat 2002. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària
2.3.2. Atenció especialitzada
2.3.2.1. La Xarxa Hospitalària d'Utilització Pública a Barcelona Ciutat
Taula 13. Activitat i recursos de la XHUP
Activitat Recursos
Centres Altes Consultes Urgències HdD Cirurgia Llits
totals* externes menor amb.
Casa de Maternitat 4.937 69.685 8.711 3.484 1.649 113
Hospital de Sant Rafael 6.892 68.050 0 0 1.197 200
Clínica Plató. Fundació privada 8.215 99.583 5.377 14.174 9.211 130
Hospital de Dos de Maig 10.381 112.402 35.136 3.853 1.994  256
Hospital de l'Esperança 6.745 56.621 21.460 1.982 578 236
IQSA Sagrat Cor 11.613 98.627 9.994 2.387 5.608 394
Hospital del Mar 19.835 213.825 110.078 14.053 3.192 446
Hospital de Sant Pau 31.970 297.802 133.144 53.076 9.566 760
Fundació Puigvert 5.810 106.938 20.198 3.206 863 162
Hospital Clínic 36.472 451.446 119.291 79.940 8.206 827
Hospital General VH 31.043 361.022 110.971 61.997 9.579 753
Hospital de Traumatologia VH 6.487 186.043 52.339 3.557 701 311
Hospital Maternoinfantil VH 20.677 254.801 73.437 7.172 2.385 390
Total 201.077 2.376.845 700.136 248.881 54.729 5.014
HdD: hospital de dia
* Inclou altes CMA
23
CatSalut. Memòria d’activitat 2002. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària
Mapa dels hospitals de la XHUP


	


!
"






 	 



	

	
 
 3!#'

&# 
' 
*+  !)(
!#'(

 

$  !




 

&# !%

  (#
"#

)


	
	


 

$
24
CatSalut. Memòria d’activitat 2002. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària
2.3.2.2. Reordenació de l’atenció Tal com es veu a la figura 6, la RAE a la ciutat de
especialitzada Barcelona es va iniciar l’any 1993 a l’EAP Barceloneta
1A, a la majoria dels equips la reordenació d’especiali-
Per tal de millorar l’accés i la qualitat de l’atenció a la tats ha estat progressiva.
població, el Servei Català de la Salut ha impulsat la re- L’any 2002 hi ha 16 EAP amb RAE, és a dir, el 24% de
ordenació de l’atenció especialitzada com a mecanisme les ABS; en termes de cobertura poblacional hi ha un
de consolidació d’un model organitzatiu basat en dos 23% de la població amb especialista RAE.
nivells fortament interrelacionats, l’atenció primària i
l’atenció especialitzada.
Figura 6. Cronograma de la implantació de la RAE a la Regió Sanitària Barcelona Ciutat
EAP
7G/9C/10E/10F 54% 100%
10D 46%
7C/7D/7F/7E 46% 69% 100%
10A 100%
4C 100%
1B/1C/1D/1E 30% 100%
1A 100%
1993 1994 1995 1996 1997 1999 2000 2001 2002
Els percentatges representen el nombre d’especialitats reformades sobre el total d’especialitats possibles (13)
El procés d’implantació ha seguit un ritme lent. Des- trobar tres proveïdors diferents d’atenció especialitza-
prés d’un període d’estancament, ha adquirit un nou da). Aquest fet confereix un nivell de complexitat al
impuls a partir de l’any 1999 amb la seva extensió al procés de coordinació; per la qual cosa té un especial
CAP Passeig de Maragall i posteriorment al CAP Besòs. interès l’anàlisi comparativa dels indicadors segons les
Properament es desplegarà en 7 EAP de l’Esquerra de diferents fórmules de gestió en la prestació dels ser-
l’Eixample. veis.
Actualment la RAE es caracteritza per la diversitat de Amb algunes excepcions, en totes les experiències s’han
proveïdors tant a nivell d’atenció especialitzada com a integrat la majoria d’especialitats, predominant el siste-
nivell d’atenció primària  (dins d’un mateix EAP podem ma d’atenció directa sobre la consultoria de casos.
25
CatSalut. Memòria d’activitat 2002. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària
Taula 14. Proveïdors de la RAE segons àmbit territorial i tipus d’especialitat
Àmbit territorial Proveïdors
Atenció primària Atenció especialitzada
1A/10A PAMEM Hospital del Mar: PAMEM:
(equips de base associativa) Digestiu Dermatologia
Cardiologia ORL
Pneumologia Oftalmologia
Traumatologia
Cirurgia General
Reumatologia
Endocrinologia
Urologia
Neurologia
Obstetrícia/Ginecologia
1B/1C/1D/1E ICS Hospital del Mar: Hospital Sant Pere Claver:
Digestiu Dermatologia
Cardiologia Oftalmologia
Pneumologia
Traumatologia Àmbit ICS:
Cirurgia General ORL
Reumatologia Endocrinologia
Obstetrícia/Ginecologia
Neurologia
Urologia
4C Gesclínic Hospital Clínic:
Digestiu Endocrinologia
Cardiologia Neurologia
Pneumologia Urologia
Traumatologia Dermatologia
Cirurgia General Oftalmologia
Reumatologia ORL
Obstetrícia/Ginecologia
7C/7D/7F/7E ICS Hospitals Vall d’Hebron:
Digestiu Endocrinologia
Cardiologia Neurologia
Pneumologia Urologia
Traumatologia Dermatologia
Cirurgia General Oftalmologia
Reumatologia ORL
Obstetrícia/Ginecologia
7G/9C/10F/10E ICS Hospital Sant Pau:
Digestiu Neurologia
Cardiologia Dermatologia
Pneumologia Oftalmologia
Traumatologia ORL
Cirurgia General
Reumatologia Fundació Puigvert:
Obstetrícia/Ginecologia Urologia
Endocrinologia
10D ICS Hospital del Mar:
Digestiu
Cardiologia
Pneumologia
Traumatologia
Reumatologia
Endocrinologia
PAMEM: Institut de Prestacions d’Assistència Mèdica a Empleats Municipals
ICS: Institut Català de la Salut
26
CatSalut. Memòria d’activitat 2002. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària
2.3.2.3. Atenció sociosanitària Taula 16. Atenció sociosanitària - recursos
sociosanitaris d’internament
Recursos d'internament Llarga estada Places
Hospital Sant Gervasi 170
C. Resid. Geriàtrica 45
L'atenció sociosanitària a l'RSBC es dóna en règim Clínica Carmelitana 25
d'internament a 20 centres contractats, els quals su- Clínica Barceloneta 118
Clínica Olivè Gumà 70
men un total de 1.736 places repartides en unitats Clínica Solàrium 39
d'atenció diferenciada de llarga estada, convalescència, Clínica Provença 65
cures pal·liatives i sida. C.Geriàtric Municipal 252
Clínica Figarola Pera 92
Es creen comissions de seguiment per a cada àrea Hospital Evangèlic 67
R.N.S.Merced 40
sociosanitària per vetllar per la transparència i l’equitat MUTUAM Güell 76
en l’accés Llars Mundet 42
Clínic 20
Serveis Clínics 30
Taula 15. Recursos d’internament sociosanitaris
Total 1.151
Tipus d’atenció sociosanitària Places Convalescència
Hospital Sant Gervasi 100
Clínica Barceloneta 24
Internament sociosanitari de llarga estada 1.151
Clínica Provença 36
Convalescència 443 C.Geriàtric Municipal 60
Clínica Figarola Pera 54
Cures pal·liatives 107 Hospital Evangèlic 8
Sida 35 Nuestra Señora de la Merced 8
MUTUAM Güell 10
Total 1.736 H. Clínic 20
QSA Barcelona 50
Llarga estada Fundació Conviure 23
Parc Sanitari Pere Virgili 50
Aquestes places tenen com a objectiu terapèutic Total 443
l’atenció sanitària que tendeix a millorar la qualitat de Cures pal·liatives
Hospital Sant Gervasi 25
vida. La seva funció és rehabilitadora de manteniment i Clínica Coroleu 13
de suport. L’atenció és tant mèdica i d’infermeria com Clínica Barceloneta 8
social. Són destinatàries de la llarga estada les perso- C.Geriàtric Municipal 15
Hospital Evangèlic 14
nes grans amb malaltia i les persones amb menys de H. Clínic 10
65 anys que pateixin malalties cròniques evolutives i/o Fundació Conviure 22
Total 107
progressives, amb un grau variable de dependència,
que requereixen atenció sanitària i activitats substituï- SIDA
Hospital Sant Gervasi 5
dores de la llar. L’estada mitjana pot ser superior a un Serveis Clínics 20
any. Alberg Sant Joan de Déu 10
Total 35
El CSB ha consolidat durant l’any 2002 el model d’ac- TOTAL 1.736
cés a la llarga estada, a l’hora que se sistematitza el re-
gistre de les llistes d’espera per a aquestes unitats.
Convalescència
Té per objectiu terapèutic fonamental la rehabilitació
activa. Són destinatàries de la convalescència les perso-
nes que estiguin incloses en algun dels grups següents:
persones grans amb malaltia de base que es troben en
fase de recuperació d’algun procés agut; persones
grans que tenen malalties cròniques amb freqüents
descompensacions i situació basal de dependència i
politraumatitzats. L’estada mitjana ha de ser de 60
dies, amb un màxim de 90. 27
CatSalut. Memòria d’activitat 2002. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària
Cures pal·liatives Els recursos no hospitalaris són serveis d’atenció
sociosanitària considerats prioritaris en la planificació
Tenen per objectiu terapèutic afavorir el confort i la
del CSB, ja que permeten una assistència inter-
qualitat de vida dels malalts que pateixen una malaltia
disciplinar i un tractament integral mantenint el malalt
incurable, progressiva i sense resposta a un tractament
en l’entorn familiar o habitual. Tanmateix, permeten
específic i que tenen un pronòstic de vida limitat. La
una major cobertura poblacional i flexibilitat en l’aten-
seva funció és de control de símptomes i suport emoci-
ció. A Barcelona ciutat disposem de 17 PADES. Els
onal del malalt i dels seus familiars. Els equips que rea-
equips ETODA tenen activitat específica com a equip
litzen aquestes funcions són interdisciplinaris (metges,
de teràpia d’observació directa ambulatòria a malalts
ATS/DI, assistents socials i psicòlegs). Són destinataris
amb tuberculosi d’alt risc d’incompliment del tracta-
d’aquesta atenció els malalts terminals de càncer o
ment antituberculós. A més, cal destacar que l’equip
d’altres patologies en fase terminal. L’estada mitjana és
neurorehabilitador –domiciliari o residencial– té activi-
de 30 dies.
tat específica de suport per a pacients amb patologia
L’any 2002 s’han augmentat 2 places a l’Hospital Evan- neurodegenerativa.
gèlic.
Taula 18. Desglossament de PADES
Unitats de sida per proveïdors
Creades especialment per a malalts terminals a causa
Entitat proveïdora PADES
d’aquesta patologia. Actualment es contempla l’aten-
ció de malalts de sida dins places de llarga estada. ICS PADES Ciutat Vella
PADES Nou Barris
Recursos sociosanitaris alternatius a Montepio tèxtil de malalties PADES Gràcia
PADES Sant Martí
l’internament PADES Dreta eixample
PADES Esquerra eixample
Les opcions d'atenció sociosanitària fora de l'interna- PADES Sants-Montjuïc
PADES Les Corts
ment  es diferencien entre l'hospital de dia, el suport
domiciliari dels programes d’atenció domiciliària de su- Fundació Conviure PADES avaluador geriàtric
port a l'atenció primària (PADES) i les unitats funcionals Clínica Coroleu PADES Sant Andreu
sociosanitàries (UFISS). Centre Geriàtric Municipal PADES Sarrià-Sant Gervasi
La potenciació dels serveis alternatius a l’internament R. Nostra Senyora de la Mercè PADES Horta-Guinardó
per donar resposta a necessitats específiques Serveis Clínics PADES ETODA
sociosanitàries en l’àmbit de la Regió Sanitària Creu Roja de Barcelona PADES Creu Roja
Barcelona Ciutat es concreta, entre d’altres,en la con- Parc Sanitari Pere Virgili PADES Gràcia PSPV
solidació de les places d’hospital de dia. PADES S.Gervasi PSPV
Institut Gutmann PADES neurorehabilitador
Taula 17. Centres sociosanitaris amb hospital de
dia
Centre Places per dia
Clínica Barceloneta 10
C. Geriàtric Municipal 20
Hospital Evangèlic 24
R. Nostra Senyora de la Mercè 45
Clínica Seguí 25
H. Clínic 20
Centre Eixample 25
Fundació esclerosi múltiple 40
Total 209
28
CatSalut. Memòria d’activitat 2002. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària
Les UFISS actuen majoritàriament dins l'àmbit de l'hos- Taula 19. Desglossament d'UFISS
pital d'aguts. Són importants nuclis de gestió dels ca-
UFISS Geriatria Clínica Barceloneta
sos que precisen assistència multidisciplinar i tracta- Hospital de la Creu Roja
ment integral, especialment del malalt geriàtric i del Vall d’Hebron Hospitals
Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
malalt crònic amb patologia invalidant o en fase termi- Hospital del Mar
nal. Altrament, la unitat diagnòstica de demències Hospital Clínic i Provincial de Barcelona
dóna suport diagnòstic, de seguiment i tractament de UFISS Pal·liatives Hospital del Mar
les demències a qualsevol nivell assistencial. Hospital Clínic
Hospital de Sant Pau
S’han contractat dos nous equips de suport hospitalari Vall d’Hebron Hospitals
per a l’atenció a pacients terminals amb necessitat de UFISS Demències Fundació ACE
cures pal·liatives a l’Hospital Clínic i a l’Hospital del Clínica Ntra. Sra. de la Merced
Mar.
Aquest any s’ha potenciat l’activitat d’avaluació integral ambulatòria en transtorns cognitius (AGI) per al diagnòs-
tic, l’avaluació i el seguiment del deteriorament cognitiu i les demències a través de les unitats de nova creació
anomenades AGI. Aquesta activitat s’ha dut a terme a l’Hospital Clínic, l’Hospital del Mar i l’Hospital de Sant Pau,
a més de la Fundació ACE i la Residència Nuestra Señora de la Merced.
L'activitat assistencial sociosanitària de Barcelona ciutat durant l'any 2002 ha estat la següent:
Taula 20. Activitat sociosanitària, 2002
Estades Estades Total Estada Índex Total
realitzades realitzades pacients mitjana ocupació d'altes
pac. atesos pac. alta
Llarga estada 407.872 357.972 3.163 173,6 0,98 2.062
Convalescència 162.131 156.134 3.588 50,3 1,00 3.103
Cures pal·liatives 33.257 29.727 1.087 30,0 0,87 992
Sida 12.405 5.714 136 56,6 0,99 101
Tot. internament 615.665 549.547 7.974 87,81 1,00 6.258
Hospital de dia 47.469 19.643 644 43,27 0,87 454
UFISS 9.572 5.625
PADES 4.099 2.932
29
CatSalut. Memòria d’activitat 2002. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària
2.3.2.4. Xarxa de salut mental Recursos d’hospital de dia
Taula 24. Hospitalització de dia a Barcelona
Atenció especialitzada hospitalària
Centres monogràfics Places
Taula 21. Recursos d’internament a Barcelona
Hospital de dia CPB 50
Hospitals monogràfics Llits Hospital de dia Llúria 55
Hospital Sant Gervasi 65
Nombre de serveis d’hospital de dia psiquiàtric
Clínica Císter 35
Institut Frenopàtic 32 en centres de la XHUP 2
Clínica Llúria 40 Sant Joan de Déu CSM (unitat polivalent-Creu de Molers) 17
IMAS, centre psiquiàtric 92
URPI Hospital Clínic. Unitat psiq. infantil i juvenil 18 Hospital de dia d’adolescents Fund. S. Pere Claver 25
Sant Joan de Déu CSM (unitat polivalent) 21
Nombre de llits en hospitals monogràfics 303 Altres tipus de recursos (centres de
Hospitals de la XHUP amb llits de psiquiatria rehabilitació psiquiàtrica)
Hospital Clínic 35
Hospital de Sant Pau 32
Hospital del Mar 40 Taula 25. Centres de dia (adults) per entitats
Hospital General Vall d’Hebron 16 proveïdores
Nombre de llits psiquiàtrics als hospitals de la XHUP 123
Entitat Places Centre
S’hi inclouen els destinats a T.A. proveïdora i àmbit territorial
Hosp. Sta. Creu Centre Pi i Molist:
Consulta ambulatòria especialitzada i St. Pau 104 Nou Barris, Sant Andreu
Associació Centre Centre de Dia: Les Corts,
Taula 22. Centres de salut mental d'adults d’Higiene Mental Les Corts 25 Les Corts, Sarrià-Sant Gervasi
Associació Septimània 30 C. Septimània:Esq.Eixample
Centre Àmbit territorial 25 Centre de Dia Pinel (presons)
25 C. Pisos
Sant Joan de Déu Serveis de salut mental Ciutat Vella JOIA (Ass. Joventut 35 Centre de Dia JOIA-Gràcia
Hospital Clínic Esquerra Eixample Organitzada i Activa) 35 Centre de Sant Martí
Centre de Psicoteràpia de Barcelona Dreta de l’Eixample 35 Centre de Sants-Montjuïc
Sant Pere Claver Sants
Sant Pere Claver Poble Sec Associació Tres Turons 35 Centre de Dia Tres Turons:
Associació CHM Les Corts Les Corts 25 CD Inserció Laboral - Itinere
Associació CHM Les Corts Sarrià-Sant Gervasi CPB 35 Centre de Dia:Dreta Eixample
Benito Menni Gràcia 20 CD Residència Llúria
Associació de salut mental Horta
Associació de salut mental Guinardó AREP 53 Centre de Dia AREP:
CHM Nou Barris Nou Barris-Nord Sant Andreu i Sant Martí
CHM Nou Barris Nou Barris-Sud Sant Joan de Déu CSM 28 Centre de Dia Santa Eulàlia
Fundació Vidal i Barraquer Sant Andreu (unitat polivalent-CMolers) 35 Ciutat Vella i Sants-Montjuïc
CSM-IMAS Sant Martí-Sud
CSM-ICS  Sant Martí-Nord ARAPDIS 37 Centre de Dia: Gràcia
Fundació Vidal i Barraquer 25 Centre de Dia: Sant Andreu
A més, hi ha 3 hospitals de la XHUP amb consultes ex-
ternes de psiquiatria (Hospital Clínic, Hospital de Sant
Recursos d’urgències
Pau i Hospital del Mar).
Existeixen 4 unitats especialitzades d’atenció a les ur-
Taula 23. Centres de salut mental inf. i juvenil gències psiquiàtriques, 2 en centres monogràfics
(l'IMAS i l'Hospital Sant Gervasi) i 2 en centres de la
XHUP (l'Hospital Clínic i l'Hospital de Sant Pau).
Centre Àmbit territorial
Existeix també una unitat de psiquiatria especialitzada
CSM-ICS Ciutat Vella
CSM-ICS Sant Martí-Sud en l’atenció a la crisi ubicada en un hospital monogrà-
CSM-ICS Sant Martí-Nord fic i, a més a més, tots els CSM han organitzat espais
Sant Pere Claver Sants-Montjuïc funcionals d’atenció de la demanda urgent.
Hospital Clínic Eixample
Fundació Nou Barris Nou Barris
Fundació E. Torres de Beà Gràcia
Fundació E. Torres de Beà Sant Andreu
30 Hospital Sant Rafael Horta-Guinardó
Associació CHM: Les Corts Les Corts, Sarrià, Sant Gervasi
CatSalut. Memòria d’activitat 2002. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària
Atenció psiquiàtrica urgent Taula 27. Activitat d’hospitalització d’aguts, 2002
El total d’urgències ateses a les unitats d’atenció psi- Districte Nombre Impacte Freqüentació/
quiàtrica urgent l’any 2002 és de 20.338. d’altes total 1000 hab.
d’altes
La distribució d’aquesta activitat en relació amb el ter- Ciutat Vella 423 11% 5,4
ritori de Barcelona es mostra a la taula 26, on es pot
Eixample 466 12% 2,2
veure l’impacte que la demanda generada per cada
Sants-Montjuïc 346 9% 2,4
sector significa sobre el total d’urgències ateses als di-
Les Corts 184 5% 2,7
ferents serveis, i la freqüentació de cadascun dels terri-
toris segons la seva població de referència. Sarrià-Sant  Gervasi 275 7% 2,5
Gràcia 197 5% 2,0
Horta–Guinardó 358 9% 2,5
Taula 26. Atenció psiquiàtrica urgent, 2002 Nou Barris 384 10% 2,7
Sant Andreu 284 8% 2,5
Districte Urgències Impacte Freqüentació/
ateses total urg. 1000 hab. Sant Martí 472 13% 2,7
ateses
Altres BCN 81 2% —
Ciutat Vella          1.885 9% 24,1
Altres RS 304 8% —
Eixample          2.881 14% 13,5 La unitat d’aguts de referència per a Ciutat Vella i Sants Montjuïc és Sant
Joan de Déu, de Sant Boi de Llobregat, on s’han realitzat 494 de les altes
Sants-Montjuïc         2.081 10% 14,7 incloses a la taula.
Les Corts             501 2% 7,3 Font : memòries dels centres
Sarrià             722 4% 6,6
Gràcia          1.416 7% 14,4 Hospitalització de subaguts
Horta-Guinardó        1.864 9% 13,1 La taula 28, que es mostra a continuació, reflecteix
Nou Barris          1.906 9% 13,6 l’activitat produïda per les unitats d’hospitalització de
Sant Andreu          1.480 7% 13,0 subaguts i d’hospitalització parcial. D’un total de 687
Sant Martí          2.377 12% 13,7 altes, 240 s’han produït a unitats de subaguts d’hospi-
tals monogràfics, 191 unitats d’internament a la co-
Altres BCN             677 3% —
munitat i 256 als hospitals de dia.
Altres RS          2.548 13% —
Nota: 1.065 d’aquestes urgències han estat ateses a Sant Joan de Déu,
serveis de salut mental de Sant Boi de Llobregat.
Taula 28. Activitat d’hospitalització de subaguts
El 13% de les urgències ateses generen un ingrés a la Sector Hosp. Hosp. Impacte Freqüentació
unitat d’aguts. No obstant això, aquest percentatge és sanitari subaguts parcial (%) per 1000 hab.
molt diferent segons es tracti d’un hospital general, Ciutat Vella 64 17 12 10,35
amb un 5% d’urgències ingressades, o un hospital Eixample 52 34 13 4,02
monogràfic, amb un percentatge global del 31%, amb Sants-Montjuïc 60 24 12 5,93
diferències segons el centre. Les Corts 35 18 8 7,68
Sarrià–S.Gervasi 38 13 7 4,65
Hospitalització psiquiàtrica d’aguts
Gràcia 37 19 8 5,69
La taula 27, que segueix a continuació, mostra l’activi- Horta–Guinardó 38 36 11 5,21
tat d’hospitalització psiquiàtrica d’aguts produïda l’any
Nou Barris 21 20 6 2,92
2002 per les unitats de referència dels diferents territo-
Sant Andreu 31 21 8 4,56
ris de Barcelona, d’acord amb la sectorització definida.
Sant Martí 31 15 7 2,65
Altres RS 5 0 1 —
Font: memòries dels centres
31
CatSalut. Memòria d’activitat 2002. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària
Activitat de rehabilitació 2.3.2.5. Serveis extrahospitalaris
La taula 29 mostra l’activitat realitzada pels centres de
dia durant l’any 2002 i l’índex de rotació. L’atenció extrahospitalària cobreix un ampli ventall de
prestacions que complementen l’oferta assistencial, fo-
Taula 29. Activitat dels centres de dia namentalment dins l’àmbit de l’atenció primària, i tam-
bé en l’àmbit de la XHUP.
Atesos Ing. Altes Rotació
— Centres de rehabilitació
Ciutat Vella 49 12 16 1,8
Centres que realitzen principalment activitat de re-
Esquerra Eix. 39 9 4 1,3
habilitació funcional ambulatòria, així com domicili-
Dreta Eixample - CPB 48 12 14 1,4 ària, per tal de complementar l’oferta dels hospitals
Poble Sec- Creu Molers 53 23 18 1,5 de la XHUP i dels centres d’atenció primària de
Sants-JOIA 49 9 7 1,4 l’ICS.
Les Corts - Sarrià SG 117 16 21 4,7
Les Corts 47 10 4 1,9 — Transport sanitari
Són serveis de transport sanitari no urgent. Aques-
Gràcia - ARAPDIS 109 33 27 2,9
tes empreses efectuaran el transport no urgent, ja
Gràcia - JOIA 59 27 28 1,7
que l’urgent està cobert per l’SCUBSA-061.
Horta / Guinardó 58 16 19 1,7
Tres Turons - Itinere. 34 34 11 1,4 — Consultoris d’especialitats
Pi i Molist 184 38 27 1,8 Són infraestructures que complementen els serveis
AREP 82 24 16 1,5 oferts per l’ICS.
Sant Andreu - F.V.B. 53 18 14 2,1
— Oxigenoteràpia i tractaments respiratoris domi-
S. Martí - JOIA 60 14 12 1,7
ciliaris
Septimania Pinel 29 11 12 1,2
Inclou les empreses que presten serveis d’oxigeno-
Septimania Pisos 26 3 2 1,0 teràpia domiciliària, com també d’altres tracta-
CPB Residència Llúria 20 20 0 1,0 ments respiratoris a domicili com ara el sistema
Total BCN      1.070        306        250 1,7 CPAP (sistema de pressió d’aire positiva i contínua),
nebulitzadors, etc.
— Centres polivalents
Són una sèrie de centres que presten assistència en
àmbits específics, com poden ser: tractaments
oftalmològics, consultes sobre al·lèrgies, tracta-
ments de patologia dels cordals, tractaments en
cambra hiperbàrica, etc.
— Centres de litotrípsia
Serveis renals de litotrípsia complementaris de la
XHUP.
— Centres de diàlisi
Inclou tots els centres on es realitzen tractaments
substituïdors de la insuficiència renal crònica, que po-
den estar ubicats o no en un centre hospitalari. En la
majoria de casos el tractament es realitza de forma
ambulatòria
.
32
CatSalut. Memòria d’activitat 2002. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària
2.3.3. Atenció farmacèutica i altres Les dades obtingudes per l’àmbit de prescripció reflec-
prestacions teixen la despesa atribuïble als metges pertanyents a
unitats proveïdores del CSB. Aquesta ha estat de
Atenció farmacèutica 345.479.399,95 euros i un total de 26.183.743
receptes. D’aquesta despesa s’ha identificat un
A Barcelona hi ha un total de 1.034 oficines de farmà- 99,48% de l’import segons l’especialitat mèdica i un
cia, que constitueixen els recursos bàsics per a l’atenció 99,60% de les receptes, observant que el 89,82%
farmacèutica als usuaris del sistema sanitari públic en d'aquesta despesa i el 91,29% de les receptes deriva
atenció primària a Barcelona. de la prescripció dels metges de capçalera i pediatres.
L’any 2002, la despesa líquida derivada de la prestació Un 8,89% de la despesa i un 6,91% de les receptes
farmacèutica finançable en receptes del CatSalut va ser prové de l’especialista. Els metges d’urgències i d’altres
de 362.852.962,68 euros. Aquesta despesa correspon metges representen un 0,37% i 0,92% de l’import
a la facturació del Col·legi de farmacèutics en concep- respectivament.
te de receptes dispensades a les oficines de farmàcia
de Barcelona. Les especialitats farmacèutiques consti-
tueixen el grup que representa un percentatge més Taula 31. Prestació farmacèutica. Receptes i
elevat tant de l’import com de les receptes, seguit del import líquid segons tipus de prescriptor
capítol d’efectes i accessoris.
Els increments d’aquest capítol en import respecte a Import líquid % Receptes %
l’any 2001 han estat d’un 8,78% en especialitats far- Capçalera+pediatria 308.699.398,53 89,82 23.806.769 91,29
macèutiques, d’un 13,24% en efectes i accessoris, Urgències1 1.264.076,38 0,37 186.046 0,71
d’un 17,38% en altres productes, i un decrement d’un Especialistes2 30.540.556,98 8,89 1.802.304 6,91
7,71% en el capítol de fórmules magistrals.
Metges d’empresa 3.175.299,85 0,92 283.617 1,09
El capítol d’altres productes inclou majoritàriament les 1Urgències: Atenció continuada, 061
2Especialista: Hospitalaris i primària
autovacunes bacterianes i extractes hiposensibilitzants,
les dietes per metabolopaties i les llets i el seu consum La despesa líquida segons el tipus de perceptor s’ha in-
en import ha augmentat un 17,26% respecte a l’any crementat un 11,86% en els usuaris actius i un 8,33%
2001. en els usuaris pensionistes respecte a l’any anterior.
Taula 32. Prestació farmacèutica. Receptes i
Taula 30. Prestació farmacèutica. Receptes i import líquid segons tipus de perceptor1
import líquid segons tipus de producte1
Import líquid % Receptes %
Import líquid % Receptes % Actius 76.442.374,27 21,07 6.858.703 24,88
Especialitats 337.738.708,22 93,08 26.649.777 96,69 Pensionistes 286.408.702,41 78,93 20.703.180 75,12
farmacèutiques
Accidents
Fórmules magistrals 660.051,58 0,18 49.482 0,18 de treball 1.886 0 171 0
Efectes i accessoris 22.288.307,60 6,14 823.615 2,99 Total 362.852.962,68 100 27.562.054 100
Altres productes 2.165.895,28 0,60 39.180 0,14 1 Àmbit oficines de farmàcia
Total 362.852.962,68 100 27.562.054 100
1 Àmbit de l'oficina de farmàcia L’indicador import líquid/habitant de la despesa atribuï-
ble a la facturació realitzada per les farmàcies de
Dintre de les especialitats farmacèutiques hi ha dos Barcelona Ciutat s’ha incrementat un 8,75% respecte
grups —diagnòstic hospitalari i especial control mè- a l’any 2001. En receptes s’han consumit 1,02 receptes
dic— sotmesos a normatives específiques. L’import en més per habitant.  L’aportació de l’usuari és pràctica-
PVP d’especialitats de diagnòstic hospitalari l’any 2002 ment similar des de l’any 01 que era d’un 5,67%.
ha estat de 18.255.034,29 euros i el de les d’especial
La proporció d’usuaris amb farmàcia gratuïta ha aug-
control mèdic de 742.603,11euros, el que representa
mentat lleugerament respecte a l’any 2001. La presta-
un increment d’un 15,51% i d’un increment d’un
ció farmacèutica gratuïta inclou el col·lectiu de pensio- 33
4,11% respectivament en relació amb l’any 2001.
nistes i altres col·lectius com vídues i minusvàlids.
CatSalut. Memòria d’activitat 2002. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària
Taula 33. Indicadors de la prestació farmacèutica Taula 34. Prestació farmacèutica. Distribució
percentual dels envasos per grups terapèutics
Import PVP/habitant* 254,26
Import líquid/habitant 239,83 Grup terapèutic % envasos
Import PVP/recepta 13,96 A Aparell digestiu i metabolisme 13,52
Import líquid/recepta 13,16 B Sang i òrgans hematopoètics 8,34
Receptes/habitant 18,22 C Aparell cardiovascular 19,49
%aportació usuari 5,67
D Teràpia dermatològica 2,55
%farmàcia gratuïta** 35,45
G Teràpia genitourinària 3,42
%>65 anys 21,92
H Teràpia hormonal 1,65
 * Font: Cens 2001
J Teràpia antiinfecciosa 4,90
L Teràpia antineoplàstica 0,46
M Aparell locomotor 8,06
Des de l’any 95, es mantenen en primer lloc del con-
N Sistema nerviós 24,37
sum en envasos els fàrmacs del sistema nerviós central,
P Antiparasitaris 0,05
seguit de cardiovascular, digestiu, sang i òrgans hema-
topoètics, i aparell locomotor. Aquests cinc grups re- R Aparell respiratori 7,83
presenten un 73,78% dels envasos totals. S Òrgans dels sentits 4,65
Els fàrmacs del sistema nerviós són els que presenten V Altres  0,71
una major diferència entre la proporció d’envasos Nombre d’envasos total: 26.910.028
(24,37%) i l’import PVP (20,42%). En relació amb l’im-
port, 5 grups terapèutics: (cardiovascular, sistema ner- Un total d’11 subgrups han representat el 55,25% de
viós central, digestiu i metabolisme, sang i òrgans he- l’import en PVP i un 35,72% de les receptes. El sub-
matopoètics i respiratori) representen el 71,67% de la grup d’antidepressius és el que representa un percen-
despesa en PVP. tatge superior del PVP respecte a la despesa total d’es-
pecialitats farmacèutiques. Els subgrups que s’han in-
L’indicador de valor intrínsec elevat a l’any 2002 ha es-
crementat més respecte a l’any 01 han estat  els  inhi-
tat de 85,12%.
bidors de l’agregació plaquetària, els hipotensors i diü-
rètics, els preparats hipolipemiants, els antidepressius, i
Figura 7. Distribució percentual dels envasos i del preu de venda al públic (PVP) per grups
terapèutics
Antiparasitaris 0,05 0,03
Teràpia antineoplàstica Envasos  (%) 0,46 3,28 PVP (%)
Altres 0,71 2,78
Teràpia hormonal 1,65 3,28
Teràpia dermatològica 2,55 1,75
Teràpia genitourinària 3,42 5,19
Òrgans dels sentits 4,65 2,49
Teràpia antiinfecciosa 4,90 4,64
Sang i òrgans hematopoètics 8,34 12
Aparell locomotor 8,06 5,25
Aparell respiratori 8 7,83
Aparell digestiu i metabolisme 13,52 12,70
Aparell cardiovascular 19,49 18,72
Sistema nerviós 24,37 20,42
25 20 15 10 5 0 5 10 15 20 25
34
CatSalut. Memòria d’activitat 2002. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària
els antipsicòtics.  Desapareix el subgrup d’altres preparats urològics present a l’any 2001 i és substituït pel subgrup
d’hipotensors i diürètics en associació. Tots els subgrups presenten creixement positiu respecte a l’any anterior ex-
cepte el d’AINE i el subgrup antiúlcera pèptica.
Taula 35. Distribució percentual de la despesa ocasionada pels 11 subgrups terapèutics
PVP % sobre el total del PVP % 02/01
de les especialitats
farmacèutiques
N06A - Antidepressius 30.718.836,54 8,56 13,85
B04A - Preparats hipolipemiants/antiateromatosos 28.837.036,69 8,04 14,88
A02B - Antiúlcera pèptica 25.769.899,09 7,18 -1,30
R03A - Broncodilatadors i altres antiasmàtics 21.881.595,23 6,10 6,96
C02E - IECA 20.491.560,84 5,71 7,55
CO1D - Teràpia del miocardi 17.853.757,81 4,98 0,71
N05A - Antipsicòtics 12.768.897,48 3,56 21,16
M01A - AINE 12.338.638,96 3,44 -14,83
L02A - Hormonoteràpia antineoplàstica 10.137.109,88 2,83 8,90
B01B - Inhibidors agregació plaquetària 9.200.889,93 2,57 21,76
C02F - Hipotensors i diürètics en associació 8.163.457,53 2,28 23,04
En relació amb els efectes i accessoris, els productes per a la incontinència han representat un 71,54% de l’import
PVP d’aquest capítol, sent el consum en absorbents d’incontinència urinària de 15.945.895,40 euros, el que repre-
senta un 4,39% del total de la despesa farmacèutica en PVP.
Quant al nombre d’envasos, els percentatges van ser molt diferents, i de tots ells, el material de cura és el que pre-
senta un percentatge més elevat ( 48,87%), seguit del material d’incontinència (40,26%).
Taula 36. Prestació farmacèutica. Nombre L’atenció farmacèutica als pacients ingressats i als paci-
d’envasos i preu de venda al públic ents ambulatoris que requereixin determinats medica-
ments es realitza a través dels serveis de farmàcia hos-
PVP % Envasos %
pitalària. Els dipòsits de medicaments són unitats vin-
Incontinència 15.945.895,40 71,54 331.576 40,26 culades a un servei de farmàcia hospitalari o a una ofi-
Ostomia 2.885.545,72 12,96 49.752 6,05 cina de farmàcia i dispensen la medicació als pacients
Material de cura 3.143.667,52 14,10 402.522 48,87 ingressats.
Elàstics 191.771,01 0,86 21.297 2,58 Les dietes enterals han presentat un decrement del
Varis 121.427,95 0,54 18.468 2,24 18,47% en import respecte a l’any 01 i l’increment ob-
Total 22.288.307,60 100 823.615 100 servat en l’import dels medicaments d’ús hospitalari ha
estat del 29,31%.
Taula 37. Distribució territorial dels serveis de Taula 38. Import dels medicaments dispensats a pacients en
farmàcia hospitalària i els dipòsits de règim ambulatori als hospitals de la XHUP
medicaments Import              % 02/01
Serveis de farmàcia hospitalària 22 Medicaments d’ús hospitalari 107.138.249,69 29,31
Dipòsits de medicament hospitalaris 14 Medicaments estrangers 579.427,74 -12,39
Dipòsits de medicament extrahospitalari1 13 Nutrició enteral domiciliària1 1.727.407,33 -18,47
Farmaciola 1 Total 109.445.084,76 27,81
Total 50
1 A la memòria 01 no inclou material de nutrició
1 Inclouen els d’hospitals generals d’aguts, els de centres sociosanitaris
i els d’hospitals psiquiàtrics
35
CatSalut. Memòria d’activitat 2002. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària
Prestacions complementàries
Prestacions ortoprotètiques
El procés de desenvolupament del procediment de ges- Consorci Sanitari de Barcelona durant l’any 2002, pel
tió de la prestació ortoprotètica implantat el juliol de que fa a la valoració de les prestacions ortoprotètiques
2001 ha comportat, en l’àmbit territorial de Barcelona que ho requereixen es reflecteix a la figura 8.
ciutat, l’ampliació de les unitats de tramitació preexis- La distribució dels articles prescrits durant l’any 2002,
tents, fins a 26, de les quals 12 corresponen a l’àmbit per grups terapèutics, en l’àmbit territorial del Consorci
d’atenció hospitalària. Així mateix, aquest procediment Sanitari de Barcelona es reflecteix a la taula 41.
ha suposat la determinació dels centres de referència
per a la prescripció dels articles marcats amb la lletra D Taula 39. Distribució del nombre d’articles
al catàleg de prestacions ortoprotètiques del CatSalut, prescrits durant l’any 2002
d’acord amb la Resolució SSS/2122/2002, d’11 de juli-
Capítol Total
ol, del director del Servei Català de la Salut, a fi de ga-
rantir la qualitat i seguiment de la prescripció. Ajudes per al tractament d’afeccions circulatòries 1.359
L’activitat de la Comissió de seguiment de la prestació Ajudes per a la prevenció de pressions doloroses 1.011
ortoprotètica de la Regió Sanitària Barcelona Ciutat- Equipaments per a l’aprenentatge
del moviment de la força i de l’equilibri 53
Figura 8. Comissió de seguiment de la prestació Ortesis de columna vertebral 7.308
ortoprotètica del CSB
Ortesis de membre superior 1.814
900 Ortesis de membre inferior 5.073
850 Pròtesis de membre superior 83
800
750 103 Pròtesis cosmètiques i no funcionals
de membre superior 32
700 19
650 Pròtesis de membre inferior 1.785
600
Altres pròtesis que no pertanyen als membres 1.666
550
500 Calçat ortopèdic 831
450 Ortopròtesis per a agenèsies 1
400 681
350 Ajudes de marxa manipulades per un sol braç 1.356
300 Ajudes de marxa manipulades pels dos braços 1.484
250 65 Cadires de rodes 4.023
200
41
150 Accessoris per a cadires de rodes 1.749
100
153 Ajudes per a l’audició 214
50
0 Total 29.842
Protocol Periodicitat
En total s’han prescrit 29.842 aparells que segons el
En tràmit 65 103
Denegatòria 41 19 catàleg del CatSalut, una vegada dispensats, poden
Aprovatòria 153 681 representar un import de 7.400.264 euros.
Rescabalament de despeses de gener, del Ministeri de Sanitat i Consum, sobre or-
Aquest concepte fa referència a les sol·licituds d’usua- denació de les prestacions sanitàries del Sistema Nacio-
ris que, havent rebut assistència sanitària a serveis ali- nal de Salut, i seguint el procediment de tramitació es-
ens als del Sistema Nacional de Salut demanen que tablert a tal efecte per la Instrucció 4/95, Rescabala-
se’ls rescabali l’import abonat, corresponent a l’es- ment de despeses per assistència sanitària aliena al sis-
mentada atenció, en aplicació de la normativa d’apli- tema sanitari públic, del Servei Català de la Salut.
36 cació vigent, establerta al Real decret 63/1995, de 20 L’activitat de la Unitat de Prestacions del Consorci Sani-
CatSalut. Memòria d’activitat 2002. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària
Expedients valorats
tari de Barcelona, durant el referit exercici, pel que fa a als, dels quals 3 han estat condemnatoris pel Consorci
les sol·licituds de rescabalament de despeses inicials Sanitari de Barcelona, la qual cosa ha comportat el pa-
s’ha incrementat un 1,50% respecte a l’exercici 2001 i gament de 11.183,93 euros.
ha està recollida a les figures 9 i 10.
L’import total autoritzat directament per la Gerència
del Consorci Sanitari de Barcelona ha estat de Figura 10. Expedients de rescabalament de despeses
115.336,61 euros. S’han finalitzat 20 processos judici- resolts. Any 2002
425
400
Figura 9. Activitat de rescabalament de despeses 2002 86
375
350
600 325
550 300
500 80
275
450 250
400 88
225
350 200
300 335
175
250 466 150
200 368
125
150 100
100 75
50 50
0 2
25
Entrats Finalitzats 33
0
Reclamacions prèvies Aprovats Denegats
Sol·licituds inicials Reclamacions prèvies Sol·licituds inicials
Assistència sanitària per convenis Figura 11. Comissió d’assistència per convenis
internacionals internacionals i prestacions de caràcter excepcional
L’activitat de la Unitat de Prestacions del Consorci Sani- 180
tari de Barcelona, durant l’exercici 2002, en relació 160 36
140
amb la Comissió d’Assistència per convenis internacio-
120
nals i prestacions de caràcter excepcional de la Divisió 100
d’Atenció Farmacèutica i Prestacions Complementàries 80 147
de l’Àrea de Serveis i Qualitat del Servei Català de la 60
40
Salut ha estat reflectida a la figura 11.
20
Cal però fer constar que a l’octubre de 2002, amb l’ex- 0
plotació de dades de la unitat de prestacions del Con- Reclamacions prèvies
sorci Sanitari, pel que fa als terminis de resolució de les Sol·licituds inicials
sol·licituds d’autorització de la Tomografia per emissió
de positrons (TEP), fins aleshores considerada com a
Litotrípcies
prestació de caràcter excepcional, el CatSalut va definir
un nou circuit de sol·licitud i monitoratge que assigna Durant l’exercici 2002, des de la unitat de Prestacions
a les regions sanitàries  la tramitació, valoració i auto- s’ha gestionat l’autorització als centres contractats a
rització de les sol·licituds, d’acord amb el criteris d’indi- tal efecte,  Centre internacional de Litotrípsies SA
cació consensuat per representants de l’Agència d’Ava- (CILSA) i Institut Dexeus, de les sol·licituds de
luació de Tecnologia i Recerca Mèdiques i experts clí- litotrípcies, corresponents a pacients ingressats a cen-
nics reconeguts. En el cas del CSB aquesta funció ha tres hospitalaris de la XHUP de tot l’àmbit territorial del
estat assignada a la Unitat de Prestacions, que durant CatSalut que, per la urgència de la situació, no podien
l’any 2002 ha resolt favorablement 20 sol·licituds. ser ateses amb la rapidesa necessària als centres de re- 37
Expedients
Sol·licituds tramitades Expedients
CatSalut. Memòria d’activitat 2002. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària
ferència habituals dels diferents centres assistencials on L’activitat de la unitat de Prestacions pel que fa a l’au-
el pacient estava ingressat. torització de litotrípcies, ha estat recollida al gràfic 4.1.
agrupant-la per regions sanitàries sol·licitants.
Figura 12. Control de litrotrípcies. Any 2002
180
7
160
140
120
100
80 157 6
60 1 2 5
40 69 1
20 50 56
36 1 1 49
0 14 17
Repeticions
Autoritzades
Processos hemodinàmics Ordres d’assistència (Circular 6/81)
Durant l’exercici 2002, des de la unitat de prestacions Aquest procediment regula els fluxos de ciutadans ate-
s’ha gestionat l’autorització als centres contractats a sos pels diferents sistemes nacionals de salut de l’Estat
tal efecte, Centre Quirúrgic Sant Jordi, dels processos espanyol que, per la seva problemàtica sanitària, no
hemodinàmics, (coronariografíes, angioplàsties amb o poden ser atesos en el seu propi àmbit territorial i re-
sense implantació de stent, CEC) a pacients ingressats quereixen el desplaçament a un centre assistencial
a centres hospitalaris de la XHUP de tot l’àmbit territo- d’un altre Servei Nacional de Salut.
rial del CatSalut que, per la urgència de la situació, no
podien ser ateses amb la rapidesa necessària als cen- Aquest tipus de desplaçament requereix la valoració
tres de referència habituals dels diferents centres prèvia de la capacitat assistencial per part de l’ens ges-
assistencials on el pacient estava ingressat. tor del finançament de l’assistència, per definir si pro-
cedeix tramitar la sol·licitud fora del seu àmbit territori-
L’activitat de la unitat de prestacions en aquest àmbit al i, en aquest cas, determinar si procedeix el paga-
temàtic esta reflectida a la figura 13, agrupada per ment dels desplaçaments del pacient i un acompa-
processos. Cal fer constar, però, que els tres primers nyant, cas que es consideri necessari i tramita el paga-
conceptes són acumulatius, és a dir, coronariografia, ment de dietes, d’acord amb la normativa d’aplicació
coronariografia+ACTP i coronariografia+ACTP+stent. vigent. Així mateix, valora i autoritza, si procedeix, les
sol·licituds assistencials procedents d’altres SNS adreça-
des als centres assistencials contractats del seu àmbit .
Des del CSB s’ha autoritzat la tramitació de la sol·licitud
Figura 13. Processos hemodinàmics de 8 d’ordres d’assistència per a pacients de l’àmbit de
4 Barcelona ciutat que requerien assistència fora de l’àm-
100 10 bit de la Comunitat autònoma de Catalunya, a la vega-
da que s’han autoritzat 75 sol·licituds assistencials de
75 25
pacients d’altres àmbits territorials.
18
50
Atenció personalitzada
25 50
A més, durant l’any 2002, la Unitat de Prestacions ha
0 atès més de 9.600 trucades telefòniques externes i ha
38 atès presencialment a més de 2.225 usuaris en relació
Coronariografies +ACTP +stent CEC Altres
CatSalut. Memòria d’activitat 2002. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària
Sol·licituds autoritzades Sol·licituds
Lleida
Tarragona
Tortosa
Girona
Costa de Ponent
Barcelonès Nord i
Maresme
Centre
CSB
2.4. Execució del pressupost 2002
Taula 40. Execució del pressupost consolidat SCS/ICS 2002*
Consorci Sanitari de Barcelona / Regió Sanitària Barcelona Ciutat
Capítol Pressupost Despesa comptabilitzada %execució
I. Remuneracions de personal
Sous 298.297.177,25 297.511.506,69 99,74%
Quotes 63.910.123,62 63.596.022,30 99,51%
TOTAL CAPÍTOL I 362.207.300,87 361.107.528,99 99,70%
II. Compra de béns i serveis
Béns i serveis 153.866.703,22 154.210.189,15 100,22%
Compra de serveis sanitaris 608.131.073,06 607.771.128,71 99,94%
TOTAL CAPITOL II 761.997.776,28 761.981.317,86 100,00%
III. Interessos — — —
IV. Transferències corrents
Farmàcia 341.441.120,79 341.707.008,83 100,08%
Lliuraments 1.264.050,18 996.069,54 78,80%
Pròtesis 9.187.078,78 9.172.817,83 99,84%
Rescabalaments 177.115,00 179.304,79 101,24%
Empreses públiques 0 0
TOTAL CAPITOL IV 352.069.364,75 352.055.200,99 100,00%
Total op. corrents 1.476.274.441,90 1.475.144.047,84 99,92%
VI. Inversions reals 19.769.375,50 11.798.168,12 59,68%
VII. Transferències de capital 3.085.686,29 1.502.530,26 48,69%
VIII. Aportacions de capital 884.769,06 884.769,06 100,00%
Operacions de capital 23.739.830,85 14.185.467,44 59,75%
Operacions financeres 192.443,00 192.433,00 99,99%
TOTAL PRESSUPOST 1.500.206.715,75 1.489.521.948,28 99,29%
*Xifres en euros
Taula 41. Execució del pla d’inversions SCS/ICS 2002 Regió Sanitària Barcelona Ciutat-CSB
Concepte Atenció primària Atenció especialitzada Administració Total
Obres 7.346.115,55 2.041.784,91 0,00 9.387.900,46
Equipaments 2.930.772,06 7.315.643,29 0,00 10.246.415,35
Total 10.276.887,61 9.357.428,20 0,00 19.634.315,81
Nova inversió 6.158.066,45 2.066.558,63 0,00 8.224.625,08
Reposició 4.118.821,16 7.290.869,57 0,00 11.409.690,73
Total 10.276.887,61 9.357.428,20 0,00 19.634.315,81 39
CatSalut. Memòria d’activitat 2002. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària
Taula 42. Inversions en fase d’execució o redacció de projecte l’any 2002
Centres d’atenció primària Cost total previst
Bonaplata (Barcelona-5C) 1.772.985,71
Bonaplata (Barcelona-5D) 1.845.107,16
Bordeta Magòria (nou) (Barcelona-3D) 10.097.003,35
Ciutat d’Elx (Barcelona-9A) 2.037.431,03
Creu Roja (Barcelona-2I) i Creu Roja (Barcelona-2K) 3.726.275,05
La Pau (Barcelona-10I) 588.991,86
Larrard (Barcelona-6C) 2.547.089,30
Ramon Turró (Barcelona-10B) (Lope de Vega) (nou) 2.944.959,31
Marc Aureli (Barcelona-5A) 372.627,50
Numància (Barcelona-3G) 1.129.902,76
Numància-Instal·lació elèctrica i PCI 301.077,87
Parc Sanitari Pere Virgili  Ed. A (Barcelona-5E) 1.346.267,11
Parc Sanitari Pere Virgili  Ed. B (Barcelona-6D) 1.568.641,59
Pare Claret (nou) 6A i Pare Claret (nou) 6B 2.674.503,86
Plaça Sanllehí (Barcelona-7A) 1.506.136,33
Poble Nou (Barcelona-10C) 2.517.252,42
Poble Sec (Barcelona-3A) 1.948.037,32
Roger de Flor (Barcelona-2G) 2.067.053,23
Roger de Flor (Barcelona-2J) 2.133.164,56
CAP Sants (Barcelona-3E) 1.223.889,80
Turó (Barcelona-8A) i Turó (Barcelona-8C) 2.554.301,44
Vall d’Hebron (Barcelona-7E) 2.641.287,11
Programa de reposició dels CAP 1.395.154,51
Atenció hospitalària Cost total previst
Hospital Maternoinfantil - CSVH (Barcelona) Remodelació uts. Hospitalització fase 1a. - oncohematologia 1.983.339,94
Hospital Maternoinfantil - CSVH (Barcelona) Remodelació urgències 2a. Fase 1.766.975,59
Hospital de Traumatologia - CSVH (Barcelona) Unitat de cremats pta. 5a. 5.921.196,27
Hospital de Traumatologia - CSVH (Barcelona) Remodelació uts. Hospitalització pta. 1 2.217.733,77
Hospital General - CSVH (Barcelona) Nou heliport 765.000,00
Hospital General - CSVH (Barcelona) Remodelació hemiplantes senars 4 a 7 6.551.031,94
Hospital de Sant Pau (Barcelona) Nou edifici 78.589.166,16
Parc Sanitari Pere Virgili (Barcelona) Obres 1a. Fase, desglossat en les actuacions següents:
Parc Sanitari Pere Virgili (Barcelona) Bloc quirúrgic 3.972.690,01
Parc Sanitari Pere Virgili (Barcelona) Infraestructures edificis Garbí, Xaloc i Migjorn 126.212,54
Parc Sanitari Pere Virgili (Barcelona) Infraestructures generals 1a. Fase 1.141.923,00
Parc Sanitari Pere Virgili (Barcelona) Obres cafeteria 1.165.963,48
Parc Sanitari Pere Virgili (Barcelona) Obres cuina (caixa perimetral) 486.819,80
Parc Sanitari Pere Virgili (Barcelona) Obres urbanització general 1a. Fase 1.857.127,40
Parc Sanitari Pere Virgili (Barcelona) Reforma edifici Mestral 3.600.000,00
Programa de reposició Ciutat Sanitària Vall d’Hebron 4.547.134,50
Centres sociosanitaris Cost total previst
40
Parc Sanitari Pere Virgili (141 llits) Nou CSS 5.980.070,44
CatSalut. Memòria d’activitat 2002. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària
3. Annexos
3.1. Publicacions
3.2. Informes i estudis
3.3. Consells i
comissions
3.4. Membres dels
òrgans de direcció i de
participació
3.5. Legislació relativa
al CSB
38 41
SCS. Memòria d’activitat 2000. Barcelona Ciutat. Annexos
CatSalut. Memòria d’activitat 2002. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària
3.1. Publicacions Aquests opuscles, doncs, són de dos tipus:
- Documents de suport  per als professionals de
l’atenció primària, l’atenció especialitzada extra-
hospitalària i altres agents de salut
3.1.1. Butlletí d’informació - Documents de suport per a les associacions cívi-
farmacoterapèutica ques i institucions no sanitàries.
Actualment es disposa de cada un d’aquests dos tipus
S’ha continuat elaborant i fent difusió d’informació ob- per cada districte de Barcelona, excepte:
jectiva sobre medicaments als professionals sanitaris
que treballen en l’àmbit territorial de la Regió Sanitària - Ciutat Vella i Sant Martí: s’agrupen els dos distric-
Barcelona Ciutat mitjançant el Butlletí d’informació tes en un únic territori, ja que aquí va ser on es va
farmacoterapèutica (BIF), de periodicitat trimestral, i començar la prova pilot.
que el mes de desembre de 2002 va publicar el seu 42 - Eixample: està dividit en dos territoris: els barris de
exemplar. la Dreta de l’Eixample (Dreta de l’Eixample, Sagrada
Per a l’elaboració del BIF s’ha comptat amb la col·- Família i Fort Pienc); i els barris de l’esquerra de l’Ei-
laboració i participació de professionals sanitaris dels xample.
diferents àmbits assistencials de serveis sanitaris que L’Agència de Salut Pública de Barcelona, actuant com a
han tractat i revisat temes d’especial interès com: Oficina Tècnica, ha efectuat l’avaluació del Programa
— Nous antidepressius pel global de Barcelona corresponent a l’any 2002.
— Utilització d’antidepressius a Barcelona
3.1.3. Recull de dades 2001 del
— Utilització d’absorbents d’incontinència urinària a Consorci Sanitari de Barcelona
Barcelona.
Aquesta publicació ja s’ha consolidat –apareix de ma-
3.1.2. Programa de detecció precoç nera ininterrompuda des de fa cinc anys– com un me-
del càncer de mama a Barcelona canisme de difusió entre tots els professionals del siste-
ma sanitari —centres, institucions i organitzacions rela-
L’any 2002 el Programa s’implanta als districtes de cionades amb la salut— pel que fa als aspectes més re-
Sants-Montjuïc, Les Corts i els barris de l’esquerra de llevants duts a terme pel CSB, amb un format àgil i sin-
l’Eixample. La Corporació Sanitària Clínic s’encarrega tètic que aconsegueix posar a l’abast de les persones
de la gestió del Programa en aquests territoris. interessades dades actualitzades sobre recursos exis-
També s’implanta al districte de Sant Andreu i s’ubica tents, activitats, consums i altres punts destacats.
l’oficina de cribratge al CAP Sant Andreu per tal de fer Com a mostra d’aquesta consolidació,  l’any 2001 es
més accessible a la població la practica de la va continuar amb el mateix format (quadríptic, amb
mamografia. dues tintes, sense les explicacions pròpies de la memò-
Amb la incorporació d’aquests territoris es conclou la ria d’activitat) i s’hi van incloure uns continguts molt
implantació territorial del Programa a Barcelona. semblants al de l’any anterior (dades sociodemo-
gràfiques, mapes, dades sobre atenció hospitalària i
Com a la resta de territoris, també s’han editat els
atenció sociosanitària, el pressupost per grans línies o
opuscles de suport als professionals de la xarxa sanità-
l’execució de les inversions)
ria i social.
L’objectiu d’editar aquesta documentació rau 3.1.4. Informacions del Consorci
bàsicament a poder facilitar als professionals de la salut i Sanitari de Barcelona
socials els elements necessaris perquè coneguin el Pro-
grama, li donin suport, animin a les dones a participar- Després de més de tres anys de la publicació del full In-
hi, les puguin informar i ajudin a vehiculitzar un únic formacions del Consorci Sanitari de Barcelona
missatge a la població, ja que en aquesta documentació (InfoCSB) ha vist refermada la intenció inicial de
es té en compte també possibles preguntes que puguin constituir un mitjà d’informació i divulgació de les notí-
formular les dones a les quals es donen les respostes cies referents a la xarxa sanitària d’utilització pública en
42 adequades d’acord amb el model del Programa. l’àmbit de la Regió Sanitària Barcelona Ciutat. En
CatSalut. Memòria d’activitat 2002. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària
aquesta fase, i gràcies a disposar d’un espai propi dins ons. La impossibilitat de tornar-la a editar va acon-
la web del CSB (http:www.csbcn.org/public/infocsb), sellar la seva ubicació a la web. Es complementa
l’actualització és molt més àgil i s’ha registrat un aug- amb enllaços que actualitzen la informació que
ment del ventall de consultes efectuades, tot i que la s’hi conté.
majoria continuen sent de l’àmbit de la sanitat pública • Publicacions > Informacions del Consorci Sanitari
catalana. de Barcelona (InfoCSB). Full que vol ser un mitjà
d’informació i divulgació de les notícies referents a
3.1.5. Web del Consorci Sanitari de la xarxa sanitària d’utilització pública en l’àmbit de
Barcelona (http://www.csbcn.org) la Regió Sanitària Barcelona Ciutat. S’aprofiten al
màxim les possibilitats que ofereix la distribució
Quan el març de 2000 es va iniciar el projecte de web electrònica i, a més de la versió que s’hi pot con-
del CSB es pretenia habilitar un espai de difusió de les sultar (HTML), també s’envia una versió en format
informacions generades pel CSB, sobretot de caire cor- Adobe Acrobat Reader a través d’una llista de dis-
poratiu (normativa i publicacions bàsicament). tribució.
La impossibilitat de disposar de manera immediata • Publicacions > Memòries d’activitat. Versió electrò-
d’un espai a la xarxa corporativa i les peculiars caracte- nica de la Memòria d’activitat preceptiva del CSB,
rístiques constitutives del CSB van aconsellar la con- especialment important si es té en compte que des
tractació d’un espai dedicat en un servidor aliè per tal de l’any 1998 no s’edita en format paper.
de garantir les condicions fonamentals de connec- • Publicacions > Butlletí d’informació farmacotera-
tivitat, capacitat i velocitat. pèutica (BIF). Document electrònic del butlletí
Paral·lelament també es va buscar un domini que re- d’aparició trimestral adreçat a professionals de
flectís de la manera més fiable la denominació corpo- l’atenció primària de salut on es presenta una actu-
rativa; davant la impossibilitat d’aconseguir l’acrònim alització de coneixements de l’àmbit farmacèutic.
propi (CSB), es va optar per la URL actual, intermèdia • Publicacions > Síntesi del Pla de salut de la Regió
entre la denominació del CSB i la Regió Sanitària Sanitària Barcelona Ciutat. La importància estratè-
Barcelona Ciutat (RSBCN), amb la qual cosa es va ad- gica d’aquest document recomanava la inclusió
quirir el domini CSBCN (http://www.csbcn.org), en la d’una síntesi a la web per facilitar l’accés a la infor-
seva tipologia més adequada a una organització públi- mació que conté el document editat.
ca, és a dir, sota l’epígraf ORG.
• Urgències. La creixent implicació del CSB en
La dotació de continguts ha anat creixent de manera aquest àmbit ha propiciat la inclusió de tota la in-
paral·lela a l’increment d’activitat del CSB i a la pròpia formació sobre el PIUC (centres, horaris, etc.), l’en-
extensió del coneixement de la web. D’aquesta mane- llaç amb webs seleccionades i, de manera especial,
ra, cada any s’ha anat augmentat el cabal d’informaci- l’aparició d’un informe setmanal durant la campa-
ons que s’hi ofereixen, sempre tenint en compte l’ac- nya d’hivern del PIUC.
cessibilitat ciutadana, és a dir, s’ha continuat donant
suport a les versions més bàsiques dels navegadors per • Programa de detecció precoç del càncer de mama.
garantir l’equitat i la igualtat en l’accés a la informació. Atesa la important tasca duta a terme pel CSB en
el desplegament del Programa a la ciutat de
A tall d’exemple, es poden destacar els apartats se- Barcelona, la web hi dedica un apartat on es pot
güents de la web: trobar la informació relativa a cobertura, Pla de co-
• Normativa. Inicialment es tractava d’una traslació al municació, indicadors generals, etc.
format electrònic (PDF) de la publicació duta a ter- • Concursos vigents. Des de l’any 2001 el CSB infor-
me l’any 1998 Legislació vigent relativa al Consorci ma de tots els concursos que licita d’una doble
Sanitari de Barcelona. Com sigui que arribava fins a manera: a través del DOGC i, en la mateixa data, a
l’esmentat any, s’ha fet un esforç per traduir-la a través de la web. Cal dir que aquest és un dels
un format més intuïtiu i actualitzar-la, facilitant apartats més visitats, ja que s’hi facilita tota la do-
també l’opció d’aquells usuaris que vulguin dispo- cumentació relativa al concurs, des del quadre de
sar del document sencer. característiques als equipaments a les prescripcions
• Guia de recursos. Traducció electrònica de la publi- tècniques o al plec de clàusules administratives.
cació del mateix nom que ha viscut diverses reedici- 43
CatSalut. Memòria d’activitat 2002. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària
• Prestacions ortoprotètiques. Els canvis normatius 3.2. Informes i
evidenciats en aquest àmbit van aconsellar la con- estudis
veniència d’oferir una llista exhaustiva de les farmà-
cies i ortopèdies validades per al nou procediment.
• Informació sobre la RAP. Cada cop que es disposa
d’una actualització de dades poblacionals, es publi-
ca a la web, desagregat per ABS. Avaluació dels EAP segons
dimensions de l’APS
• Tràmits d’informació pública. Cada cop que s’ha
produït un canvi normatiu pel que fa als estatus del Durant l’últim trimestre, el CSB ha treballat una pro-
CSB o de les organitzacions vinculades (IMAS, posta de nou sistema per visualitzar els resultats de
PAMEM, etc.), s’ha posat a disposició del públic els l’avaluació dels EAP fonamentat inicialment en quatre
textos estatutaris. àrees: accessibilitat, efectivitat, eficiència i capacitat re-
solutiva.
Pel que fa al grau d’accés, ha anat augmentant segons Això ha permès ordenar els EAP d’acord amb els resul-
s’hi han anat incorporant productes, però es detecta tats obtinguts en cada àrea i de forma global.
una majoria important d’accessos de professionals del L’objectiu és iniciar una nova metodològic on la refe-
sector sanitari públic. Tot i que és difícil establir una ti- rència externa sigui un estímul per a la millora de la
pologia estàndard, podem afirmar que la mitjana de prestació dels EAP. Simultàniament, permet exposar els
visites diàries és de 89, que el dia de més afluència són resultats a altres agents.
els dimecres (dia de publicació de l’InfoCSB) i que els
usuaris utilitzen de manera continuada l’adreça d’in-
Model organitzatiu i funcional del
formació (informa@rsbcn.scs.es) per fer consultes, re-
Programa de detecció precoç del
clamacions i suggeriments.
càncer de mama a Barcelona
La implantació del Programa a tota la ciutat amb una
extensió progressiva a les dones de 65 a 69 anys ha
permès reestructurar el model organitzatiu per facilitar
la gestió del programa.
S’ha creat una Oficina Tècnica única gestionada per
l’Institut Municipal de Salut Pública amb la perspectiva
de confluir el conjunt de funcions de salut pública de
les que s’encarregarà l’Agència de Salut Pública de la
ciutat.
La nova estructura organitzativa i funcional assegura la
incorporació de canvis i elements necessaris per a la
bona marxa del Programa, d’acord amb les caracterís-
tiques pròpies i específiques que el defineixen i que es-
tan recollides al Document marc.
L’oficina tècnica integrarà el conjunt de bases de dades
subministrades pels proveïdors així com les del Padró
d’habitants dades de mortalitat.
Informe sobre l’atenció a les
urgències a la Regió Sanitària
Barcelona Ciutat
S’ha realitzat el  setè informe sobre l’activitat d’urgèn-
44 cies a la ciutat, que com els altres consta d’una des-
CatSalut. Memòria d’activitat 2002. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària
cripció detallada de l’activitat assistencial realitzada en dels casos atesos en unitats especials (PADES de reforç,
els diferents àmbits: pacients fràgils i sociosanitaris).
1. Urgències XHUP, especificant per hospitals les ur-
gències ateses, les ingressades, les altes i la pressió Avaluació del Pla integral
d’urgències entre d’altres. d’urgències de Catalunya (PIUC)
2. SCUBSA-061, trucades i serveis mobilitzats. temporada d’hivern
3. Atenció primària, centres d’atenció continuada i El CSB coordina i elabora un informe global que conté
domicilis d’aguts atesos pel metge d’atenció primà- els resultats de l’avaluació que ha realitzat cadascuna
ria (CAP reformats i no reformats). de les 8 regions sanitàries de Catalunya. Tota la infor-
Es comparen les dades 2002 amb les dels anys prece- mació s’integra en un document que aporta una àm-
dents, així com també es descriu l’evolució de diferents plia visió de l’activitat realitzada i permet tenir una vi-
indicadors com les urgències ateses en el decurs de sió específica de l’evolució epidèmica per regió sanità-
l’any o la variació en el nombre d’urgències ateses en ria i també global per tot Catalunya.
relació amb el dia de la setmana. També es descriu les
accions extraordinàries que es porten a terme a l’hi- Col·laboració en el projecte
vern, com poden ser els plans extraordinaris d’altes Barcelona APHEIS
d’hivern (d’aguts, subaguts i sociosanitaris) o els refor-
ços de PADES durant el cap de setmana. El CSB forma part pel projecte APHEIS (Air Pollution
and Health: a European Information System), sistema
Pla operatiu d’urgències de d’informació per monitoritzar els efectes a curt termini
Barcelona i de Catalunya (PIUC) de la contaminació atmosfèrica sobre la salut, en el
qual participen 24 ciutats de la Unió Europea, entre
El Pla integral d’urgències de Catalunya (PIUC) preveu elles Barcelona. Col·labora amb l’Agència de Salut Pú-
millorar la resposta a les necessitats poblacionals en blica de Barcelona identificant les hospitalitzacions per
moments crítics mitjançant l’activació de mesures per processos atribuïbles a la contaminació.
donar resposta ràpida i eficient a les demandes. El CSB
elabora anualment un document on es detalla el Pla Protocol de preparació de l’alta
operatiu d’hivern de la pròpia Regió Sanitària entre els hospitals i l’atenció
Barcelona Ciutat, com també actua com a coordinador primària de salut
dels diferents plans operatius procedents de la resta de
regions sanitàries de Catalunya. El protocol de preparació de l’alta entre els centres
En tots dos documents es planifica un nombre divers hospitalaris i l’atenció primària de salut es contex-
d’accions per fer front al període epidèmic, accions ori- tualitza en dues línies prioritàries del CSB:
entades a la prevenció (campanya de vacunació, aten- • Impulsar l’atenció compartida entre nivells, tot pro-
ció a la gent gran), accions dirigides a millorar el siste- movent la millora de la gestió de processos i la
ma d’informació i d’adequació de l’oferta assistencial, continuïtat assistencial, especialment entre els ser-
així com també un pla de comunicació orientat a infor- veis d’hospitalització i l’atenció primària de salut.
mar a professionals i a la població en general.
• Implantar el Programa integral de la gent gran i
l’atenció domiciliària.
Avaluació del Pla integral
Per tal de facilitar l’elaboració d’aquest protocol i el
d’urgències de Barcelona (PIUB)-
consens entre els diferents actors implicats, el CSB ha
temporada d’hivern
format un grup de treball amb representants de l’aten-
Quan s’acaba la temporada d’hivern del PIUC (novem- ció primària de salut i dels centres hospitalaris, amb
bre-març), s’elabora un informe amb els resultats ob- l’objectiu de proposar el contingut i els aspectes
tinguts de les accions que s’han dut a terme durant el assistencials compartits que garanteixin la continuïtat.
període de la temporada 2001-2002. Es realitza una El protocol finalment s’ha estructurat en vuit apartats:
àmplia descripció epidemiologica global i específica de 1. Objectiu general
l’activitat realitzada, així com també es detalla el perfil 45
2. Objectius específics
CatSalut. Memòria d’activitat 2002. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària
3. Població diana i/o processos inclosos en el PREALT Aquest estudi mostra un moderat creixement de l’índex
4. Criteris d’exclusió de substitució, i per tant una progressiva implantació de
la CMA als centres de la XHUP de Barcelona. A més,
5. Identificació dels professionals implicats
serveix per comparar cada centre i  cada procediment
6. Planificació de l’alta hospitalària en referència amb els objectius fixats per desenvolupar
7. Mecanismes de coordinació i vies de comunicació la CMA (estàndards  establerts a la bibliografia).
8. Maneig i seguiment de l’APS en el grup de pacients
que requereixen atenció al domicili Informe sobre l’evolució del
nombre de parts en els hospitals
Informe sobre la reordenació de de Barcelona (99-01)
l’atenció especialitzada a
En els últims anys ha hagut un augment de la natalitat
Barcelona 1993-2001
en la ciutat, probablement, motivat per factors demo-
Es tracta d’un estudi sobre la situació de la RAE des de gràfics i per l’efecte de l’immigració. Això ha començat
la perspectiva de la capacitat resolutiva de l’APS, l’acti- a tenir el seu reflex en un increment de l’activitat en re-
vitat especialitzada i la capacitat resolutiva dels especi- lació amb l’atenció al part dels centres hospitalaris.
alistes. L’anàlisi es fonamenta sobre les diferents espe- El objectiu de l’estudi era descriure l’evolució del vo-
cialitats mèdiques i quirúrgiques i també aborda els re- lum de parts atesos en la ciutat, els fluxos d’intercanvi
sultats per àmbits territorials, fórmules de gestió de entre regions sanitàries i una primera aproximació a la
l’APS. Finalment descriu els diagnòstic més prevalents i adequació entre recursos i activitat realitzada. En
un abordatge des de la perspectiva de treball per pro- aquest estudi destaca el rellevant nombre de parts ate-
cessos. sos a Barcelona procedents d’altres regions sanitàries
Incorpora informació de l’Hospital del Mar, Hospital properes a la ciutat. Arran d’aquestes resultats, els ser-
Sant Pau, Hospitals Vall d’Hebron, Fundació Puigvert, veis matrius del Catsalut han fet una anàlisi per tal de
Àmbit de Gestió de l’ICS, PAMEM i Consorci Corpora- conèixer la situació en el àmbit de tota Catalunya.
ció Sanitària.
Pla operatiu d’atenció al càncer a
La morbilitat hospitalària Barcelona. 2002-2004
(CMBDAH) segons l’àmbit
En el context del Pla director d’oncologia de Catalunya
territorial de les ABS
2001-2004, el CSB – amb la col·laboració del ICO i de
A finals del 2002 es va aconseguir la vinculació dels re- la ASPB- ha concretat el document de desenvolupa-
gistres del CMBD amb l’ABS de procedència dels casos. ment d’atenció al càncer en el àmbit de la ciutat.
Això ha permès iniciar l’anàlisi de la distribució territo- Aquest document recull un anàlisi de situació en rela-
rial de les altes per hospitals i començar l’estudi de la ció a la atenció al càncer i objectius d’intervenció, amb
variabilitat de la distribució per processos més un calendari concret, en diverses àrees: protecció de la
prevalents com la malaltia pulmonar obstructiva cròni- salut, prevenció i promoció de la salut, mesures per
ca, la insuficiència cardíaca congestiva, l’accident vas- augmentar la qualitat i l’efectivitat de l’atenció i per
cular cerebral, les neoplàsies, les cataractes, etc. millorar els sistemes de informació i registre i, final-
ment, intervencions per millorar la coordinació entre
els diferents nivells assistencials que intervenen en
Informe d’implantació de la l’atenció al càncer a la nostra ciutat.
cirurgia major ambulatòria (CMA)
a Barcelona
Informe d’avaluació de la Prova
En els últims anys s’estan desenvolupant amb força les pilot del Programa de diagnòstic
alternatives a l’hospitalització convencional. D’aques- ràpid de càncer
tes, la CMA destaca com la línia amb més implantació.
L’estudi analitza aquest procés al llarg del últims 2 anys Seguint el Pla director d’oncologia de Catalunya 2001-
i intenta visualitzar la diferent evolució dels centres 2004, el CSB –amb institucions hospitalàries i de l’APS
46 hospitalaris. de la ciutat– ha implantat durant l’any 2002 una pro-
CatSalut. Memòria d’activitat 2002. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària
va pilot en 20 ABS de la ciutat per a la derivació ràpida l’Anuari estadístic Municipal.
de les sospites de càncer. L’experiència inclou els hospi- • Informació territorial de les àrees bàsiques de salut
tals del Mar, Vall d’Hebron, Sant Pau i Clínic i, d’altra per a la informació padronal i cartogràfica de l’Ins-
banda, centres d’atenció primària de l’ICS, PAMEM i titut Municipal d’Informàtica.
CCS Clínic. Aquest programa va adreçat als tumors
més freqüents: pulmó, mama, pròstata i còlon-recte.
Atenció farmacèutica
Un total de 580 sol·licituds han seguit aquest circuit
durant l’any 2002. Els tumors de còlon–recte i pròstata
S’ha dissenyat un estudi sobre el Sistema personalitzat
són els tumors amb major nombre de sol·licituds, 40% de dispensació de medicaments en col·laboració amb
per cada tipus, i 136 tumors han estat diagnosticats el Col·legi Oficial de Farmacèutics.
mitjançats aquest programa.
Immigrants sense TSI sol·licitants
de serveis sanitaris d’urgència
Amb la descentralització a les regions sanitàries de les
autoritzacions d’atenció sanitària urgent a immigrants
sense targeta sanitària, s’inicia a la RS Barcelona Ciutat
un procés de recollida d’informació sobre aquesta po-
blació per tal de poder dissenyar de manera específica
intervencions sanitàries i reconduir la demanda amb
l’objectiu d’aconseguir una gestió més eficaç i eficient
dels serveis sanitaris, i paral·lelament es potencia l’em-
padronament i l’obtenció de TSI.
L’any 2002 es van realitzar 6.700 autoritzacions d’as-
sistència sanitària. El 65% van ser homes i el 35% do-
nes. El 55% tenien entre 25-44 anys i el 33% entre 15
i 24. Un 39% eren d’Amèrica Central i del Sud i un
19% d’Àfrica del Nord. El 27% residien al districte I i
un 19% fora de Barcelona. El 16% van consultar per
contusió/erosió, el 10% per ferida incisa i el 7% per
examen mèdic per raons legals.
El perfil majoritari és, doncs, un home de 25-44 anys
d’Amèrica Central i del Sud, que viu al districte de Ciu-
tat Vella i consulta per una contusió o erosió
Informes i estudis per altres
institucions
El seguiment de l’atenció sanitària a la ciutat és un àm-
bit d’interès prioritari per a l’administració i les institu-
cions sanitàries. D’aquesta manera el CSB dóna suport
i assessorament a les següents entitats:
• Informació de serveis a l’Institut Municipal de Salut
Pública per a l’elaboració de l’informe de salut anu-
al de l’Ajuntament de Barcelona i d’altres de caràc-
ter més específic.
• Informació de recursos i utilització de serveis a l’Ins-
titut Municipal d’Estadística per l’elaboració de 47
CatSalut. Memòria d’activitat 2002. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària
3.3. Consells i També, des de la Comissió Tècnica, s’ha impulsat la
comissions constitució de dos grups de treball més: un de profes-
sionals sanitaris –bàsicament ginecòlegs– amb l’objec-
tiu principal d’aconseguir la seva implicació en el Pro-
grama i transmetre un únic missatge a la població; i un
altre de radiòlegs amb l’objectiu principal de poder
Comissió de Prestacions avaluar la qualitat de les mamografies i la doble lectura
Farmacèutiques de Regions i comparar les diferents oficines de cribratge de
Sanitàries i de la CGF de l’ASQ Barcelona.
S’han realitzat les reunions mensuals de la Comissió de Grup de coordinació per a la
Prestacions Farmacèutiques de la província de vacunació antimeningocòccica C
Barcelona amb representants del Col·legi Oficial de Far- conjugada
macèutics i de les Regions Sanitàries de Barcelona. La
presidència i secretaria d’aquesta comissió és responsa- Seguint les directrius de la Direcció General de Salut
bilitat del CSB. Pública en relació amb la vacunació dels nens de 6 a
També s’ha participat en les reunions mensuals del Co- 19 anys no vacunats amb la vacuna anti-
mitè de Gestió Farmacèutica de l’ASQ. meningocòccica C conjugada, es va constituir a
Barcelona un grup de coordinació format per membres
Comissió gestora de la Prova pilot del Consorci Sanitari de Barcelona i de l’Agència de Sa-
de diagnòstic ràpid de càncer lut Pública per tal de decidir la millor estratègia de va-
cunació (Padró-96 actualitzat el mes desembre-2000:
Durant el 2002, i seguint el Pla director d’oncologia de 177.046 nens de 6 a 19 anys).
Catalunya 2001-2004, el CSB –amb institucions hospi- Per primera vegada a Barcelona es constitueixen
talàries i de l’APS de la ciutat– ha desenvolupat la pro- equips territorials de coordinació entre els EAP i els
va pilot en 20 ABS de la ciutat per a la derivació ràpida equips de salut comunitària de l’Agència de Salut Pú-
de les sospites de càncers de còlon-recte, pulmó, pròs- blica per tal de vacunar a les escoles els nens no vacu-
tata i mama. nats de 6è de primària a 2n de batxillerat –s’inclouen
L’experiència inclou els Hospitals del Mar, Vall també els centres de cicles formatius– (nens de 12 a
d’Hebron, Sant Pau i Clínic i Fundació Puigvert i, d’altra 19 anys).
banda, centres d’atenció primària de l’ICS, PAMEM i Per a la vacunació dels nens de 6 a 11 anys (1r a 5è de
CCS Clínic. primària), com que aquestes cohorts tenen cobertures
L’operativització i seguiment de la prova pilot corres- vacunals més altes que els nens més grans, la recoma-
pon a la comissió gestora que ha dissenyat l’estratègia nació es fa a les famílies a través dels pediatres i de les
per cada àmbit territorial. escoles, i es vacunen aquests nens als centres d’atenció
primària.
S’han fet dos talls de seguiment que han de contribuir
a l’avaluació a final de període.
Comissió  per la gestió de les altes
Comissió Tècnica del Programa de entre la XHUP i l’APS
detecció precoç de càncer de Aquest grup aplega a diferents responsables hospitala-
mama a Barcelona ris i de l’APS amb l’objectiu de dissenyar un protocol
de coordinació de l’alta, fonamentalment en el cas de
La Comissió Tècnica del Programa que, per delegació
pacients fràgils, que faciliti el desenvolupament d’una
del Consorci Sanitari de Barcelona, és coordinada per
atenció compartida entre nivells i, per tant,
l’Oficina Tècnica ha treballat des de la seva constitució
descompartimenti l’atenció.
aspectes relacionats bàsicament amb el Pla de comuni-
cació del Programa. S’ha constituït un grup de treball El grup , i no menys important, ha de determinar l’es-
multidisciplinari per abordar els diferents aspectes del tratègia per l’implantació territorial en base a plans
Pla i fer propostes d’intervenció i millora. operatius territorials.
48
CatSalut. Memòria d’activitat 2002. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària
Hi participen l’Hospital del Mar, l’Hospital Clínic, l’Hos-
pital de Sant Pau, l’Hospital de la Creu Roja, Vall
d’Hebron Hospitals , l’APS de l’ICS, PAMEM i CCS.
Estratègies de millora de l’APS:
els altres com a referència
(benchmarking)
Es constituteixen diferents grups d’experts amb l’objec-
tius de proposar i seleccionar les àrees clau de compa-
ració entre EAP, els indicadors més apropiats, la meto-
dologia a desenvolupar i l’estratègia per implantar el
projecte.
Participen professionals sanitaris de totes les entitats
proveïdores d’APS a la ciutat de Barcelona
L’objectiu és avançar en noves fórmules d’avaluació de
l’APS, generar dinàmiques de canvi i millora i reforçar
la transparència de la informació
Comissió de Prestacions
Farmacèutiques de Regions
Sanitàries i de la DCGF de l’ASQ
S’han realitzat les reunions mensuals de la Comissió de
Prestacions Farmacèutiques de la província de
Barcelona amb representants del Col·legi Oficial de Far-
macèutics i de les Regions Sanitàries de Barcelona. La
presidència i secretaria d’aquesta comissió és responsa-
bilitat del CSB.
També s’ha participat en les reunions mensuals del
Comité de Gestió Farmacèutica de l’ASQ.
Comité de Qualitat i Comunicació
Interna
Participació en el Comité de Qualitat i Comunicació In-
terna del CatSalut i aplicació de les mesures acordades
per a la millora de la qualitat.
49
CatSalut. Memòria d’activitat 2002. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària
3.4. Membres dels òrgans de direcció
i de participació
Junta General del Consorci Sanitari de Barcelona
Generalitat de Catalunya Eduard Rius (president fins al 26-11-02)
Xavier Pomés (president des del 26-11-02)
Ramon Massaguer
Josep Prat
Salvador Doy
M. Antònia Viedma
Miquel Argente
Ajuntament de Barcelona Xavier Casas (vicepresident fins al 18-06-02)
José Ignacio Cuervo  (vicepresident des del 18-06-02)
Imma Mayol
Francesc Narváez (des del 18-06-02)
Roser Veciana
Hi assisteixen Josep Mañach
Raimon Belenes
Josep Farrés
Secretari Jordi Goixens
Comissió Permanent del Consorci Sanitari de Barcelona
Generalitat de Catalunya Ramon Massaguer (president)
Josep Prat
M. Antònia Viedma
Ajuntament de Barcelona José Ignacio Cuervo (vicepresident)
Raimon Belenes
Hi assisteixen Alícia Granados
Josep Mañach
Josep Farrés
Secretari Jordi Goixens
50
CatSalut. Memòria d’activitat 2002. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària
Consell Rector de la Corporació Sanitària de Barcelona
Generalitat de Catalunya Ramón Massaguer (president)
Alícia Granados
José J. Navas
M. Antònia Viedma
Eduard Mata
Ajuntament de Barcelona Raimon Belenes (vicepresident)
Eduard Spagnolo
Joan Guix
MIA Joan Ros
Hi assisteix Jaume Estany (coordinador general)
Secretari Jordi Goixens
Consell de Salut del Consorci Sanitari de Barcelona
Generalitat de Catalunya Xavier González (president)
Rosa Creus
Josep Mañach
Ignasi Garcia
Consells comarcals del territori de la Regió Sanitària Francesc Narváez
Joan Puigdollers
Ajuntament de Barcelona José Ignacio Cuervo
Imma Mayol
Organitzacions empresarials més representatives Lluís Montset
de la Regió Feliu Sucarrats
Organitzacions sindicals més representatives Antoni Tuà
de la Regió Jaume Giménez
Associacions de consumidors i usuaris Carme Serarols
més representatives de la Regió
Corporacions professionals sanitàries Mercè Boada
Diputació de Barcelona Albert Batlle
Hi assisteix Josep Farrés
Secretari Jordi Goixens
51
CatSalut. Memòria d’activitat 2002. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària
3.5. Legislació
relativa al CSB
1. Llei 15/1990, de 9 de juliol, d’ordenació sanitària 9. Resolució del conseller de Sanitat i Seguretat Social,
de Catalunya . DOGC núm. 1324, de 30 de juliol de 21 d’octubre de 1997, de delegació de determi-
de 1990, modificada per la Llei 4/2000, de 26 de nades funcions a favor del Consorci Sanitari de
maig (DOGC 3149, de 29 de maig de 2000) Barcelona (DOGC núm. 2522, de 20-11-1997),
modificada per la  Resolució del conseller de Sani-
2. Llei 11/1995, de 29 de setembre, de modificació
tat i Seguretat Social, de 30 de juny de 2000,
parcial de la Llei 15/1990, de 9 de juliol, d’ordena-
(DOGC núm. 3177, de 7-7-2000)
ció sanitària de Catalunya. DOGC núm. 2116, de
18 d’octubre de 1995. 10 .Resolució del gerent de l’Institut Català de la Salut,
de 9 de desembre de 1997, mitjançant la qual es
3. Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta Mu-
delega en favor de la Junta General del Consorci
nicipal de Barcelona (arts. 61, 102-106). DOGC
Sanitari de Barcelona la funció de determinar la im-
núm. 2801, de 8-1-1999.
plantació del Programa sanitari d’atenció a la dona
4. Decret 74/1997, de 18 de març, pel qual es dicten en l’àmbit dels sectors sanitaris compresos en la Re-
normes en desplegament de la disposició addicio- gió Sanitària Barcelona Ciutat (DOGC núm. 2561,
nal catorzena de la Llei 15/1990, de 9 de juliol, de 21-1-1998).
d’ordenació sanitària de Catalunya, segons la re-
dacció donada per la Llei 11/1995, de 29 de se-
tembre, en relació amb el Consorci Sanitari de Entitats creades i adscrites al Consorci Sanitari de
Barcelona (DOGC núm. 2357, de 24-3-1997), mo- Barcelona
dificat pel Decret 215/2002, d’1 d’agost. DOGC 11.Estatuts del “Servei Coordinador d’Urgències de
3694, de 7 d’agost de 2002). Barcelona, S.A.” (SCUBSA) , aprovats per la Junta
5. Decret 215/2002, d’1 d’agost, d’aprovació dels Es- Genera del Consorci Sanitari de Barcelona el 25 de
tatuts del Consorci Sanitari de Barcelona. (DOGC novembre de 1996 (BOP núm. 93, de 18 d’abril de
núm. 3694, de 7 d’agost de 2002. 1997), modificats parcialment (art. 3) per acord de
la Junta General del Consorci Sanitari de Barcelona
6. Resolució de 21 de desembre de 1998, de nomena-
de 17 de desembre de 2002 (DOGC 3848, de 21
ment del senyor Josep Mañach i Serra,  com a ge-
de març de 2003).
rent del Consorci Sanitari de Barcelona (DOGC
núm. 2795, de 29-12-1998) 12.Estatuts de l’Agència de Salut Pública de Barcelona,
aprovats per acord de la Comissió Permanent del
7. Resolució del conseller de Sanitat i Seguretat Social,
Consorci Sanitari de Barcelona de 29 d’octubre de
de 14 d’octubre de 1997, per la qual es dóna pu-
2002, DOGC 3764, de 19 de novembre de 2002.
blicitat a l’Acord del Consell de Direcció del Servei
Català de la Salut de 23 de juliol de 1997, de dele- 13.Estatuts de l’Institut Municipal d’Assistència Sanità-
gació de funcions d’aquest òrgan en favor del ria (IMAS), aprovats per acord de la Comissió Per-
Consorci Sanitari de Barcelona (DOGC núm. 2509, manent del Consorci Sanitari de Barcelona de 29
de 3-11-1997). d’octubre de 2002. DOGC 3783, de 17 de desem-
bre de 2002.
8. Resolució del conseller de Sanitat i Seguretat Social
de 22 de juny de 2000, per la qual es dóna publici- 14.Estatuts de l’Institut de Prestacions d’Assistència
tat a l’Acord del Consell de Direcció del Servei Ca- Mèdica al Personal Municipal (PAMEM), aprovats
talà de la Salut de 31 de maig de 2000, de modifi- per acord de la Comissió Permanent del Consorci
cació de l’Acord de 23 de juliol de 1997, de dele- Sanitari de Barcelona de 29 d’octubre de 2002.
gació de funcions del Consell de Direcció en el DOGC 3783, de 17 de desembre de 2002.
Consorci Sanitari de Barcelona. (DOGC núm. 3174,
de 4-7-2000)
52
CatSalut. Memòria d’activitat 2002. Barcelona Ciutat. La Regió Sanitària