Índex 1. El Consorci Sanitari de Barcelona 1.1. Presentació i descripció 1.2. Territori i població 2. Línies estratègiques 2.1. Estructurar l’atenció sanitària a partir de les necessitats de salut de la població Ampliació de la cartera de serveis PIUC 2.2. Garantir la gestió eficient de les prestacions: equitat, eficàcia i eficiència Llistes d’espera Recepta electrònica 2.3. Millorar la qualitat de servei a la ciutadania, a la recerca de l’excel·lència L’atenció al ciutada: reclamacions, enquestes, RCA Avaluació de la compra de serveis sanitaris i sociosanitaris 2.4. Vetllar per la sostenibilitat econòmica i financera del sistema de salut Sistema de compra en base poblacional 2.5.Promoure la millora contínua de la qualitat de l’organització.Incorporar els representants del territori en la governabilitat del sistema de salut Govern territorial de salut 2.6. Implantar els plans directors i els plans de serveis 2.7. Salut pública 2.8. Projectes d’inversions 2.9. Fomentar la participació activa dels professionals Premi de Recerca en Atenció Primària Jornades Butlletí E-farma 3. Atenció primària 3.1. Recursos i activitat 3.2. Avaluació 4. Atenció hospitalària 4.1. Recursos i activitat 4.2. Avaluació Regió Sanitària Barcelona – Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2009 1 5. Atenció sociosanitària 5.1. Recursos i activitat 5.2. Avaluació 6. Atenció a la salut mental 6.1.Recursos i activitat 6.2. Avaluació 7. Altres línies d’atenció 7.1. Transport sanitari 7.2. Atenció a les drogodependències 7.3. Rehabilitació 7.4. Diàlisi 8. Atenció farmacèutica i prestacions complementàries 8.1. Atenció farmacèutica 8.2. Prestacions complementàries Annexos Glossari d’abreviacions Dades de contacte del Consorci Sanitari de Barcelona Regió Sanitària Barcelona – Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2009 2 1. El Consorci Sanitari de Barcelona 1.1. Presentació i descripció 1.2. Territori i població Regió Sanitària Barcelona – Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2009 3 1.1. Presentació i descripció Estructura territorial La Regió Sanitària Barcelona (RSB) comprèn 164 municipis englobats en 7 L’RSB s’estructura comarques: l’Alt Penedès, el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Garraf, el en 15 governs Maresme, el Vallès Occidental i l’Oriental, i es configura, des del punt de vista territorials de salut de serveis sanitaris, en 15 governs territorials de salut (GTS). La població de l’RSB (5.162.064 persones) comprèn a l’entorn del 68% de la població de Catalunya, amb comarques totalment urbanes i d’altres amb un component més rural. El Consorci Sanitari de Barcelona correspon a un govern territorial de salut, que s’estructura en 10 districtes i 73 barris, des del punt de vista municipal, i en 4 àrees integrals de salut (AIS), des del punt de vista de la gestió. El Consorci Sanitari de Barcelona (CSB) amb data 28 de desembre de 1987, es pot considerar com el primer govern territorial de salut (GTS) amb una Junta General que compta amb la participació de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona que assumeix el cogovern de les actuacions de salut a la ciutat de l’Ajuntament Barcelona. Figura 1. Governs territorials de salut de l’RSB, 2009 Montseny Aiguafreda Fogars Tagamanent de Montclús Gualba Figaró-Montmany Campins Fogars de la Selva S.Esteve de Cànoves Palautordera Gallifa S.Feliu Vallès Oriental i Samalús TorderaSant Celoni S.Llorenç de Codines S.Pere de Sta.Maria de Alt Maresme Savall Sector Central Vilamajor Palautordera Selva Marítima Bigues La Garriga Baix Montseny i Riells L'Ametlla Palafolls S.Antoni Caldes de Sta.Eulàliadel Vallès Les Franqueses de Vilamajor Montbui del Vallès Vallgorguina S.Iscle Malgrat de Mar Matadepera de Ronçana Cardedeu Vilalba de Vallalta Llinars Sasserra Sta.Susanna Castellar Sentmenat Canovelles S.Cebriàdel Vallès del Vallès Lliçà de Vallalta Pineda de Mar El Bruc Vallès d'Amunt Arenys Calella (Anoia) La Roca de Munt Terrassa del Vallès Dosrius Canet S.Pol Vallès Occidental Lliçà Granollers Maresme S.Vicenç de Mar de MarPalau-s. i Collbató de Vall de Montalt Est Plegamans Arenys de MarOccidental Parets del Vallès Central S.Andreu de Llavaneres Caldes d'Estrac Sabadell Mollet Montmeló Argentona Olesa de Oest Polinyà del Vallès Vilanova Òrrius MataróMontserrat Montornes del VallèsViladecavalls Sta.Perpètua del Vallès Vilassar Esparreguera Ullastrell S. Quirze de Mogoda BMartioxrelles de Dalt Cabrils Abrera del Vallès Barberà Vallromanes Cabrera Sta.Maria del Vallès La LlagoVsta llè de Marde Masrtorelles Premià Masquefa S.Esteve Rubí Badia S.Fost de de Dalt (Anoia) BSaesirxovires del Vallès Ripollet Vilassar de Mar Cabrera Campsentelles Alella TeiàMediona Montcada Premià de Mard'Anoia Castellbisbal Cerdanyola S.LlorLenlçobregat i Reixac TianaMartorell del Vallès el Masnou S.Pere de d'Hortons Barcelonès Nord S.Quintí Riudebitlles S. Cugat Sta.Coloma Montgat de Mediona Nord S.Andreu del VallèsCastellví de de Gramenetde la Barca i Baix Maresme Torrelavit S.Sadurní Gelida Rosanes Badalona d'Anoia el Papiol Font-rubí el Pla del Corbera de Pontons Torrelles Llobregat Pallejà Molins S.Adrià de Besòs de Foix Penedès la Palma de ReiPuigdàlber Barcde Cervelló Sta. Fe del Alt Penedès Cervelló Co elonnasorci Sanitari Villobí Penedès Baix LlobregS.Vaicte nCç eSn.Fterliue S.Martí del Penedès Subirats de LlobregSa.Jtust Desverndels Horts de Barcelona Sarroca la GranadaCabanyes i FVoallniratnsaanta Esplugues de Llobregat Pacs del Sta. Coloma S.Joan S.Cugat Penedès Olesa de de Cervelló Despí l'Hospitalet Vilafranca Sesgarrigues Bonesvalls Torrelles de Cornellà de Llobregat Castellví del Penedès de LlobregatAvinyonet Llobregat de la Marca del Penedès S. Boi deS. Climent Santa Llobregatde Llobregat Margarida Olèrdola Baix Llobregat Litoral L'Hospitalet ii els Monjos Olivella Begues Gavà Viladecans el Prat de Llobregat el Prat de Canyelles Llobregat Garraf Castelldefels S.Pere Sitges Vilanova de Ribes i la Geltrú Cunit Cubelles (Baix Penedès) Regió Sanitària Barcelona – Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2009 4 Figura 2. Àrees d’atenció integral de salut del CSB Barcelona Nord Barcelona Esquerra Barcelona Dreta Barcelona Litoral Mar Estructura funcional L’estructuració territorial de l’RSB va anar acompanyada d’una reestructuració funcional que, internament, va pretendre compatibilitzar eficàcia amb desconcentració en el territori. A més, buscava garantir una harmonització en els criteris d’actuació i en la relació amb els serveis matrius del CatSalut amb uns àmbits funcionals únics, amb responsables de projectes concrets. En el cas de la ciutat de Barcelona, les AIS es van constituir a partir de quatre criteris bàsics: • Distribució d’altes totals CMBD- 2004: punt de tall 44% • Influència hospitàlaria • Distribució de recursos sanitaris en salut mental • Sectorització sociosanitària Cal destacar l’aposta que es va fer per un model de descentralització en el qual es treballa per àmbits funcionals i s’apropa l’estructura al ciutadà, destacant-hi la figura del director de sector com a interlocutor de l’RSB al territori, el desplegament de les secretaries tècniques com a estructura de suport i el manteniment de quatre seus diferents (Badalona, Barcelona ciutat, l’Hospitalet de Llobregat i Sant Cugat del Vallès) per afavorir l’accés a l’RSB. Regió Sanitària Barcelona – Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2009 5 Figura 3. Organigrama de l’RSB i del CSB, 2009 Pel que fa a l’àmbit de la ciutat de Barcelona, el Consorci Sanitari de Barcelona L’RSB compatibilitza continua exercint les funcions que la Llei d’ordenació sanitària de Catalunya l’existència del CSB (LOSC) atribueix a les regions sanitàries, d’acord amb el que preveu la en l’àmbit de la Disposició addicional segona del Decret 105/2005, de 31 de maig. Això significa ciutat de Barcelona que, si bé el territori de la ciutat de Barcelona ha passat a integrar-se en l’àmbit de l’RSB, l’ens que exercia les funcions de regió sanitària en aquest àmbit, el CSB, continua exercint-les en el marc de l’RSB. D’aquesta manera es compatibilitza l’existència del CSB i el respecte a la Carta Municipal de Barcelona amb la incorporació del CSB al projecte RSB. Regió Sanitària Barcelona – Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2009 6 Figura 4. Estructura del CSB Regió Sanitària Barcelona – Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2009 7 1.2. Territori i població La Regió Sanitària Barcelona concentra al voltant del 68% de la població de L’RSB té una Catalunya. Té una superfície de 3.179 km2 i una població de 5.162.064 població de habitants, segons el registre central de persones assegurades (RCA) de gener 5.162.064 habitants de 2009. Això suposa una densitat de població d’uns 1.624 habitants per km2, tal com es mostra a la taula 1. Taula 1. Dades sociodemogràfiques de l’RSB, 2009 Dades estructurals Definició/paràmetre Població* 5.162.064 Extensió** 3.179 km2 Densitat de població 1.624 h./km2 * Font: RCA de 2009 **Font: IdesCat Les dades corresponen a les àrees bàsiques de salut (ABS) que pertanyen a l’RSB, per tant, en el cas del GTS on participin municipis que tenen ABS de fora de l’àmbit de l’RSB, les dades poblacionals que apareixen en aquest document reflecteixen només les ABS que estan dins el territori de l’RSB. Regió Sanitària Barcelona – Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2009 8 Taula 2. Evolució de la població de l’RSB per GTS i AIS, 2008-2009 Població GTS/AIS Variació 2008 2009 08-09% Alt Maresme – Selva Marítima 129.679 110.118 -17,8 Alt Penedès 92.361 94.692 2,5 Baix Llobregat Centre - Fontsanta 296.001 300.424 1,5 Baix Llobregat Litoral 302.845 307.548 1,5 Baix Llobregat Nord 147.861 151.110 2,2 Baix Montseny 49.447 50.880 2,8 Baix Vallès 99.983 101.221 1,2 AIS Barcelona Litoral Mar 308.461 311.151 0,9 AIS Barcelona Esquerra 551.347 550.852 -0,1 AIS Barcelona Dreta 428.435 428.699 0,1 AIS Barcelona Nord 425.634 425.498 0,0 Barcelonès Nord – Baix Maresme 444.565 449.352 1,1 Garraf 143.667 147.301 2,5 L’Hospitalet i el Prat de Llobregat 343.172 345.543 0,7 Maresme Central 233.160 258.096 9,7 Vallès Occidental Est 460.190 466.659 1,4 Vallès Occidental Oest 409.853 420.244 2,5 Vallès Oriental Central 238.894 242.676 1,6 Total 5.105.555 5.162.064 1,1 *AIS: àrea integral de salut. Regió Sanitària Barcelona – Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2009 9 Població per àrees integrals de salut Taula 3. Estructura per grups d’edat i sexe de la població del CSB per AIS, 2009 Homes Dones 45-64 AIS <15 a. 15-44 a. 45-64 a. >65 a. Total <15 a. 15-44 a. a. >65 a. Total Barcelona Litoral Mar 21.192 79.533 35.956 21.694 158.375 19.868 64.825 35.609 32.474 152.776 Barcelona Esquerra 34.170 115.324 65.282 44.106 258.882 32.670 114.848 76.025 68.427 291.970 Barcelona Dreta 25.293 87.696 50.979 34.410 198.378 23.762 89.695 59.878 56.986 230.321 Barcelona Nord 28.230 91.056 48.949 35.712 203.947 27.060 87.318 54.929 52.244 221.551 Total Barcelona 108.885 373.609 201.166 135.922 819.582 103.360 356.686 226.441 210.131 896.618 Taula 4. Total Barcelona ciutat Anys Homes Dones Total <15 108.885 103.360 212.245 15-44 373.609 356.686 730.295 45-64 201.166 226.441 427.607 >65 135.922 210.131 346.053 Total 819.582 896.618 1.716.200 Regió Sanitària Barcelona – Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2009 10 2. Línies estratègiques 2.1 Estructurar l’atenció sanitària a les necessitats de salut de la població Ampliació de la cartera de serveis PIUC 2.2 Garantir la gestió eficient de l’accés a la cartera de serveis Llistes d’espera Recepta electrònica 2.3. Millorar la qualitat de serveis a la recerca de l’excel·lència Atenció al ciutadà: reclamacions, enquestes Avaluació de la compra de serveis sanitaris i sociosanitaris 2.4. Vetllar per la sostenibilitat econòmica i financera del sector Sistema de compra en base poblacional 2.5. Incorporar els representants del territori en la governabilitat del sistema de salut Govern territorial de salut 2.6. Implantar els plans directors i els plans de serveis 2.7. Salut pública 2.8. Projectes d’inversions 2.9. Fomentar la participació activa dels professionals Premi de Recerca en Atenció Primària Jornades Butlletí E-farma Regió Sanitària Barcelona – Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2009 11 2.1. Estructurar l’atenció sanitària a partir de les necessitats de salut de la població Ampliació de la cartera de serveis L’abast de l’ampliació en l’atenció assistencial que s’ha produït aquest any 2009 a l’RSB s’ha centrat, bàsicament, en l’extensió de projectes ja endegats i en la contractació de tècniques existents a nous centres que fins ara no en disposaven, ja que com a novetats només s’ha aprovat una tècnica nova . A) Noves tècniques i tractaments Radioteràpia complexitat IV: els importants canvis produïts en els darrers anys en el camp de l’oncologia radioteràpica ha fet necessari un nou sistema de Radioteràpia classificació que inclogui, a més dels 3 nivells generals, un quart nivell per a complexitat IV procediments i tractaments que no hi tenen cabuda als 3 anteriors. En tot cas, per aquest any 2009 dins d’aquesta nova tècnica només es contempla la radioteràpia externa pediàtrica i la irradiació corporal total pediàtrica, i que al ser un tractament tan específic i especialitzat només es contracta als Hospitals Vall d’Hebron. B) Noves accions més rellevants  S’ha acabat el procés de reordenació de les al·lèrgies, que s’ha fet seguint una doble perspectiva: Reordenació de les  Contractual: passant el total de la contractació de centres al·lèrgies extrahospitalaris a centres de la XHUP.  Territorial: passant de la concentració a la ciutat de Barcelona a apropar l’activitat a diversos territoris (H. Sant Joan de Déu d’Esplugues, H. de Mataró i H. de Sabadell).  Pel que fa al desplegament del nou model de salut mental, la disponibilitat Nou model de salut econòmica només ha permès aquest any 2009 la posada en marxa (i de mental: suport a la manera parcial) en 2 nous centres de salut mental d’adults (CSMA). En tots primària els casos, anava lligat a la implantació del suport a l’atenció primària.  Adjudicació del concurs de teràpies respiratòries domiciliàries, amb deu lots a la RSB distribuïts en el territori amb els proveïdors següents: Lot 7. GTS : Hospitalet El Prat, Baix Llobregat – Centre – Fonsanta. Proveïdor Air Products Sud europa, S.L Concurs de teràpies Lot 8. GTS : Alt Penedès, Garraf, Baix Llobregat Nord, Baix Llobregat respiratòries domiciliàries Delta Litoral. Proveïdor Oximeplus Lot 9. GTS : Barcelonès Nord - Baix Maresme. Proveïdor Oximeplus Lot 10. GTS : Maresme central, Vallès oriental central, Baix Montseny, Baix Vallès. Proveïdor Oximeplus Lot 11. GTS: Vallès Occidental est Proveïdor Oximesa Lot 12. GTS: Vallès Occidental oest. Proveïdor Oximesa Lot 13. ZI: Barcelona Litoral Mar. Proveïdor Oxigen Salud SA Lot 14. ZI: Barcelona Esquerra. Proveïdor Oximeplus Lot 15. ZI: Barcelona Dreta. Proveïdor Air Products Sud europa, S.L Lot 16. ZI: Barcelona Nord. Proveïdor GASMEDI Regió Sanitària Barcelona – Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2009 12  El 2009 s’han implementat noves accions lligades a projectes de diversos plans directors: o Pla director de malalties de l’Aparell Respiratori: H. Clínic o Pla director de malalties de l’Aparell Locomotor: s’amplien les noves accions engegades el 2008 a l’H. Sabadell i H. Granollers Plans directors o Pla director de salut materno-infantil  Part natural: implantació en l’H. Terrassa, Mútua de Terrassa i H. Mollet, i ampliació a l’H. de Sant Pau. o Pla director de Salut Mental i Addicions:  Projecte per a la implementació de projectes demostratius en l’àmbit de la promoció de l’autonomia personal i l’atenció a la dependència (ProdeP) per a persones amb trastorns mentals greus (CSMA Eixample Dreta)  Quant a l’ampliació de dispositius ja existents destaquen: o Atenció hospitalària: nou equipament per consultes externes de l’H. Sabadell (1a. fase: 6,0M € d’anualitat) Ampliació de o Atenció a la salut mental: dispositius  50 llits de mitja i llarga estada ADP al Centre Assistencial Emili Mira (1,8M €)  12 llits d’aguts a l’H. Sant Rafael (0’65M €) C) Nous equipaments assistencials contractats pel CatSalut Atenció a la salut mental i drogodependències • HD adolescents Granollers. 20 places HD • Centre d’atenció i seguiment a les drogodependències. Can Brians 1 i 2 Atenció primària • EAP Vilanova i la Geltrú-3 • Fruit de desdoblaments d’equips de l’ICS, es posa en marxa el 2009 l’EAP Cerdanyola-Ripollet Pla integral d’urgències de Catalunya (PIUC) Operativització i coordinació del Pla integral d’urgències de Catalunya (PIUC) amb les funcions de monitoratge i seguiment dels indicadors assistencials en l’àmbit de l’RSB, així com el seguiment de totes les accions posades en marxa durant el període d’hivern, com és el Pla d’altes en les diferents línies, aguts, subaguts i sociosanitari. També s’estableix un circuit de seguiment i control d’indicadors bàsics com són les urgències ateses, llits disponibles i pacients pendents d’ingrés de tota la xarxa hospitalària de Catalunya. A la vegada, es fa un seguiment epidemiològic fruit de la informació del PIUC i es completa gràcies a la informació extreta de diversos sistemes de vigilància Accions comunicatives epidemiològica, com són el de les infeccions respiratòries agudes a Catalunya del PIUC (PIDIRAC), la informació sobre detecció de pics de sobrecàrrega assistencial, aplicat sobre els indicadors del 061 que realitza el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), i l’European Influenza Surveillance Scheme (EISS). Finalment, s’avaluen els resultats d’activitat i de les accions establertes al llarg del període PIUC hivern de l’RSB, que va de desembre fins a març. Regió Sanitària Barcelona – Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2009 13 2.2. Garantir la gestió eficient de les prestacions: equitat, eficàcia i eficiència Les principals línies d’actuació se centren en l’accessibilitat als serveis sanitaris, l’accés als productes i a les prestacions complementàries, les relacions amb el ciutadà i amb els proveïdors, la gestió de la qualitat, la informació, la tecnologia i la comunicació. Llistes d’espera Les llistes d’espera afecten les activitats assistencials següents: quirúrgica (14 procediments), atenció primària, proves diagnòstiques, serveis de rehabilitació, sociosanitària, entre d’altres. La definició teòrica de llista d’espera és la diferència, en el moment en el temps, entre el nombre de tractaments considerats com a necessaris i el nombre de pacients que un sistema sanitari té capacitat de tractar. Llista d’espera quirúrgica (14 procediments garantits) El 2009 la Regió Sanitària ha contractat 14.268 procediments addicionals en el conjunt de centres hospitalaris per reduir el temps d’espera dels 14 S’han contractat 14.268 procediments procediments garantits, un 14% del total de les intervencions realitzades per addicionals per reduir el aquests procediments. temps d’espera En el conjunt dels 14 procediments quirúrgics monitorats, en relació amb l’any 2008, s’ha disminuït la llista d’espera en 236 casos, el que representa un 0,62% menys del nombre de malalts que s’esperen. Pel que fa a la mitjana del temps de resolució del conjunt de les intervencions quirúrgiques monitorades, s’ha passat de 4,23 mesos el 2008 a 4,27 mesos el 2009, el que representa un augment de prop de l’1% en relació al tipus de resolució de l’any anterior i situant-se al nivell del 2007. Aquest augment es degut a que hi ha hagut una disminució d’un 1,47% de l’activitat realitzada per part del centres hospitalaris. Regió Sanitària Barcelona – Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2009 14 Taula 5. Llista d’espera quirúrgica dels 14 procediments monitorats Llista d'espera Temps de resolució Procediments monitorats Variació 2008- Variació 2008-LEQ 2009 TR 2009 2009 (%) 2009 (%) Cataractes 11.181 -3,9% 3,57 -2,7% Varices 2.331 12,9% 3,87 21,3% Hèrnies inguinocrurals 2.853 4,8% 3,68 9,2% Colecistectomies 2.291 15,3% 3,99 14,7% Artroscòpia 3.610 -3,0% 5,98 -4,8% Prostatectomia 554 -20,6% 2,17 -15,6% Canal carpià 1.035 -20,5% 2,98 -21,0% Amigdalectomia 1.683 1,4% 4,82 1,3% Circumcisió 1.992 15,4% 4,94 17,9% Pròtesi de maluc 1.728 3,2% 4,48 3,5% Pròtesi de genoll 3.631 -0,7% 7,02 1,3% Histerectomia 631 -5,0% 2,66 -2,6% Galindó 4.296 -4,1% 7,1 -1,1% Quist pilonidal 555 -10,5% 2,91 -13,1% Total RSB 38.371 -0,6% 4,28 1,2% LEQ: nombre de pacients inclosos en la llista d'espera quirúrgica. TR: temps de resolució, dades expressades en mesos i fraccions. Figura 5. Llista d'espera quirúrgica, desembre de 2009. Comparativa per temps de demora, 2008-2009 Els pacients que s’esperen menys de 6 mesos l’any 2009 representen un 75% del total de la llista d’espera respecte al 76% del 2008. Regió Sanitària Barcelona – Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2009 15 Taula 6 . Llista d’espera quirúrgica per AIS Desembre 2008 Desembre 2009 Variació 2008-2009 Centre sanitari LE TR LE TR LE TR Clínica Plató Fundació Privada 1.020 2,80 891 2,62 -12,65% -6,43% Hospital Clínic i Provincial de Barcelona 1.374 2,84 1.454 3,18 5,82% 11,97% Hospital Universitari Sagrat Cor 880 1,94 925 1,87 5,11% -3,61% Total Barcelona Esquerra 3.274 2,52 3.270 2,53 -0,12% 0,45% Fundació Gestió Hosp. Santa Creu i Sant Pau 2.379 5,65 2.942 7,39 23,67% 30,80% Fundació Puigvert Iuna 65 1,14 64 1,04 -1,54% -8,77% Hospital Dos de Maig 1.343 4,11 1.177 3,89 -12,36% -5,35% Total Barcelona Dreta 3.787 4,71 4.183 5,49 10,46% 16,62% Hospital General Vall d'Hebron 1.694 2,59 1.722 2,66 1,65% 2,70% Hospital Sant Rafael 1.002 2,58 868 2,24 -13,37% -13,18% Total Barcelona Nord 2.696 2,59 2.590 2,51 -3,93% -3,10% Hospitals de l'IMAS 2.756 5,69 2.344 4,86 -14,95% -14,59% Total Barcelona Litoral Mar 2.756 5,69 2.344 4,86 -14,95% -14,55% Total RSB 38.616 4,23 38.371 4,30 -0,63% 1,74% Total Catalunya 50.717 3,80 50.705 3,85 -0,02% 1,32% LE: nombre de pacients inclosos en la llista d'espera. TR: temps de resolució, dades expressades en mesos i fraccions. En la mateixa línia de reduir el temps d’espera i el nombre de pacients en llista d’espera quirúrgica, s’han realitzat accions proactives de redireccionament de malalts en llista d’espera en hospitals que, per diverses causes, no podien donar sortida als seus pacients dins els terminis de garantia establerts, cap a d’altres centres amb capacitat per atendre els malalts amb menor temps d’espera. El procés, un cop contrastat amb l’hospital d’origen la dificultat per assumir la intervenció del malalt dins els terminis garantits, consisteix a contactar amb el malalt per proposar-li la realització del procediment quirúrgic en un centre alternatiu, amb les mateixes condicions i qualitat de l’atenció que li oferien en el centre on estava esperant. Durant aquest any s’ha continuat, també, el mateix procediment de redireccionar pacients per a la llista d’espera quirúrgica, per a la llista d’espera per a una primera visita per a l’atenció ambulatòria especialitzada. S’ha fet en els centres hospitalaris que tenien un temps d’espera considerat excessiu per a la primera visita de consultes externes de l’atenció especialitzada, així com, també, un nombre important de pacients pendents de programar per a la primera visita. S’ha derivat un total de 2.677 malalts de la llista d’espera quirúrgica el que representa un 7,18% menys i 3.105 de la llista d’espera d’atenció especialitzada cap a altres centres, que representa un 60,66% més. Fruit d’aquesta actuació, s’han depurat els registres les llistes d’espera en un percentatge molt elevat. Pel que fa a les persones que han reclamat per un procediment amb garantia exhaurida, s’han derivat 710 malalts a determinats centres de l’RSB per garantir-los la seva intervenció el que representa un 75,74% més que l’any anterior, aquets pacients previ al seu consentiment han estat redireccionats a altres centres per garantir la seva intervenció, amb el menor temps d’espera. Regió Sanitària Barcelona – Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2009 16 Llista d’espera per a proves diagnòstiques Durant l’any 2009 s’ha continuat treballant amb les entitats proveïdores per tal de disposar d’informació de qualitat sobre la llista d’espera nominal de les catorze proves diagnòstiques (PD) monitorades pel CatSalut. S’han de continuar millorant els paràmetres qualitatius d’aquets registres. Els indicadors que s’han explotat han estat el nombre de malalts en espera i el temps d’espera per a cadascuna de les proves. L’objectiu és arribar a reduir el temps d’espera a un màxim de 90 dies en totes les PD, exceptuant les polisomnografies, que serà de 120 dies, per tal de donar compliment al proper Decret del Departament de Salut que regularà el període de garantia. Taula 7. Llista d’espera per a proves diagnòstiques, desembre de 2009 Nombre de persones Temps de resolució (dies) Proves diagnòstiques Variació 2008- Variació 2008- 2009 2009 (%) 2009 2009 (%) Ecocardiografia 7.315 -11,2% 73 9,0% Ecografia abdominal 7.139 26,9% 55 -9,8% Ecografia abdominal i urològica 3.575 -19,6% 39 2,6% Ecografia ginecològica 7.591 9,9% 79 -1,3% Ecografia urològica 6.686 -9,9% 55 3,8% Colonoscòpia 3.205 -6,6% 34 -2,9% Endoscòpies esofagogàstriques 17.458 -13,6% 32 3,2% Tomografia axial computada 5.260 -17,7% 92 -12,4% Mamografia 3.407 -2,5% 151 65,9% Polisomnogrames 12.418 -29,6% 53 8,2% Ressonància magnètica 2.375 70,4% 28 -15,2% Ergometries 4.542 -12,8% 77 -3,8% Electromiograma 2.636 -6,1% 27 -10,0% Gammagrafies 83.607 -12,3% 52 2,0% Total RSB 122.891 -5,7% 46 2,2% Total Catalunya 7.315 -11,2% 73 9,0% Regió Sanitària Barcelona – Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2009 17 Llista d’espera per als serveis de rehabilitació Durant el 2009, s’ha seguit fent la recollida d’informació de dades agregades sobre la llista d’espera per primera visita al metge especialista rehabilitador per les tres línies de rehabilitació (domiciliària, logopèdia i ambulatòria). Aquest projecte es va començar amb la recollida de la informació de desembre de 2006 i es recull la informació de les empreses adjudicatàries dels lots assistencials trets a concurs públic que es va adjudicar el 2006. Taula 8. Llista d’espera per als serveis de rehabilitació, desembre 2009 Volum de pacients en Línies de rehabilitació Temps de resolució (dies) espera primera visita Ambulatòria 11.648 35 Domiciliària 2.128 31 Logopèdia 758 26 Temps d’espera a l’atenció primària Aquest any s’ha continuat la recollida d’informació trimestral sobre el temps Seguiment del temps d’espera a l’atenció primària. En aquests moments es fa un seguiment per GTS d’espera a l’atenció de cada equip d’atenció primària, de quins assoleixen un 85%, com a mínim de primària mitjana, en totes les seves agendes de medicina general i pediàtrica de cita prèvia en menys de 48 hores. Taula 9. Temps d’espera a l’atenció primària per a la cita prèvia Percentatge d'acompliment de l'indicador del 85% d'intents de cita prèvia per al metge de família en menys de 48 hores GTS / Àrea integral de salut (AIS) % d'acompliment Alt Maresme-Selva Marítima 93,16 Alt Penedès 73,75 Baix Llobregat Centre-Fontsanta 72,50 Baix Llobregat Litoral 79,96 Baix Llobregat Nord 94,03 Baix Montseny 70,00 Baix Vallès 50,42 Barcelona AIS Nord 73,59 AIS Litoral Mar 78,07 AIS Esquerra 84,05 AIS Dreta 78,56 Barcelonès Nord-Baix Maresme 85,71 Garraf 91,29 L’Hospitalet i el Prat 75,55 Maresme 85,81 Vallès Occidental Est 72,52 Vallès Occidental Oest 81,91 Vallès Oriental Central 78,12 Total RSB 78,83 Regió Sanitària Barcelona – Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2009 18 Llista d’espera sociosanitària Durant el 2009 s’ha continuat consolidant un sistema unificat a nivell de tot l’RSB, informació sobre la llista d’espera de llarga estada per a les orientacions a la demanda de llarga estada sociosanitària, llarga estada piscogeriàtrica i llarga estada grans discapacitats, per les 15 comissions de l’RSB. També s’ha continuat recollint al informació de la mitja estada sociosanitària per a les orientacions de cures pal·liatives, convalescència i mitja estada psicogeriàtrica de les 46 unitats proveïdores de l’RSB i s’ha engegat la recollida de l’últim trimestre de l’any dels Hospitals de Dia. Llista d’espera de salut mental Aquest any 2009 s’ha començat a recollir la informació de l’activitat del segon semestre en relació amb les línies de: centres de dia, hospitals de dia, subaguts i mitja i llarga estada, mitjançant la tramesa per part de les entitats proveïdores de la informació d’accessibilitat sol·licitada per la DAC. Regió Sanitària Barcelona – Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2009 19 Implantació de la recepta electrònica de Catalunya (ReC@t) La Recepta Electrònica de Catalunya és un projecte estratègic i assistencial que integra el procés de prescripció i dispensació de medicaments, establint entre d’altres, mecanismes que n’afavoreixen l’ús racional. Per tant suposa un canvi tecnològic en les estacions clíniques de treball dels professionals, i també un canvi de model de prescripció i de dispensació de medicaments. L’objectiu per al 2009 ha estat desplegar la recepta electrònica en el territori del RSB, concretament en l’àmbit de l’atenció primària de salut. Durant el primer trimestre del 2009 es realitzaren les reunions de presentació del projecte amb els responsables de les entitats proveïdores d’atenció primària dels diferents Governs Territorials de Salut del RSB, així com amb els representants del Col.legi de Farmacèutics de Barcelona. Al llarg d’aquest any s’han realitzat un total de 92 reunions d’organització i seguiment del projecte amb els responsables tecnològics i de coordinació de cada territori i proveïdor, 231 sessions de formació a professionals i 20 sessions de comunicació, dirigides a la ciutadania (taula 10). Posteriorment i, seguint un calendari de desplegament, s’han realitzat reunions de treball i sessions de formació, Taula 10. Reunions d'implementació de la recepta electrònica. Balanç 2009 Nombre i Tipus de reunions realitzades Actes de comunicació Consell Àmbit Formació de Salut territorial EAP i Organització Seguiment Recepta /Consell Ajuntament TOTAL OF Electrònica Gent Gran BCN Nord 25 9 20 65 3 122 BCN Ciutat 9 13 1 78 13 114 BCN Sud 5 8 2 88 3 1 107 TOTAL 39 30 23 231 19 1 343 A la taula 11 es relacionen les 5 fases pel desplegament, els diferents GTS incorporats i l’estat de la implementació. En finalitzar l’any 2009, 188 ABS han iniciat recepta electrònica del total de 210 que hi ha en el RSB i han tingut recepta electrònica el 5,2% de la població de cobertura de la regió. En l’àmbit de la dispensació totes les oficines de farmàcia del RSB estan en disposició de dispensar receptes electròniques. Pel que fa a l’àmbit de la prescripció un total de 30 Equips d’Atenció Primària corresponents a 10 entitats proveïdores diferents, a finals d’any encara no havia iniciat recepta electrònica. Regió Sanitària Barcelona – Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2009 20 Taula 11. Implementació de la recepta electrònica per GTS /AIS, desembre 2009 Dispen Prescripció: sació: Nombre Pacients pacients % Pacients data inici GTS ABS ABS amb RE % ABS ABS % ABS amb RE amb RCA 2009 (respecte amb RE recepta RCA) Allt Maresme i Selva Marítima 4 4 100,00 4 100,00 16.644 12.555 110.118 15,11 27/04/09 Baix Montseny 2 2 100,00 2 100,00 8.927 15.316 50.880 17,55 Alt Penedès 3 3 100,00 3 100,00 17.501 30.960 94.692 18,48 Garraf 6 6 100,00 6 100,00 34.599 45.277 147.301 23,49 Maresme Central 13 13 100,00 13 100,00 29.807 82.685 258.096 11,55 25/05/09 Vallès Oriental sector central 10 10 100,00 10 100,00 55.554 77.306 242.676 22,89 Baix Vallès 5 5 100,00 5 100,00 13.863 32.486 101.221 13,70 Vallès Occidental Est 19 19 100,00 19 100,00 36.567 152.071 466.659 7,84 26/06/09 Vallès Occidental Oest 12 6 50,00 12 100,00 5.282 135.565 420.244 1,26 Baix Llobregat L'Hospitalet-El Prat 15 13 86,67 15 100,00 8.859 117.326 345.543 2,56 Baix Llobregat Centre-Fontsanta 14 14 100,00 14 100,00 7.836 95.079 300.424 2,61 11/11/09 Baix Llobregat Litoral 13 12 92,31 13 100,00 13.829 92.967 307.548 4,50 Baix Llobregat Nord 7 6 85,71 7 100,00 8.947 48.566 151.110 5,92 Barcelonès Nord- Baix Maresme 23 14 60,87 23 100,00 3.730 151.068 449.352 0,83 AIS Barcelona Litoral Mar 13 12 92,31 13 100,00 1.135 91.293 311.151 0,36 AIS Barcelona 09/12/09 Esquerra 19 19 100,00 19 100,00 2.100 163.509 550.852 0,38 AIS Barcelona Dreta 17 15 88,24 17 100,00 2.401 136.543 428.699 0,56 AIS Barcelona Nord 19 19 100,00 19 100,00 1.892 143.074 425.498 0,44 Total 210 188 90 210 100 269.473 1.061.356 5.162.064 5,22 Les dades de facturació del mes de desembre 2009 (taula 12) mostren que l’RSB ha facturat un 11,4% de receptes electròniques. El 13% dels pacients que han necessitat medicació durant aquest mes l’ha tingut en recepta electrònica i el 67% d’aquestos pacients han tingut més del 90% de la medicació dispensada en aquest suport. Regió Sanitària Barcelona – Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2009 21 Taula 12. Estat de situació de la recepta electrònica a l’RSB. Facturació desembre 2009 Nombre % pacients GTS / AIS Nombre de Nombre Nombre Nombre pacients amb més del RE receptes % RE pacients pacients % pacients amb més 90% de RE / RE totals RE del 90% pacients de RE amb RE Allt Maresme i Selva Marítima 9.141 73.100 12,50 2.020 12.555 16,09 1.471 72,82 Baix Montseny 14.864 72.748 20,43 4.124 15.316 26,93 2.945 71,41 Alt Penedès 52.140 161.688 32,25 10.524 30.960 33,99 7.353 69,87 Garraf 79.689 234.216 34,02 17.050 45.277 37,66 12.599 73,89 Maresme Central 86.101 429.101 20,07 18.689 82.685 22,60 13.057 69,86 Vallès Oriental sector central 151.452 368.190 41,13 32.657 77.306 42,24 23.004 70,44 Baix Vallès 44.419 166.570 26,67 9.299 32.486 28,62 6.342 68,20 Vallès Occidental Est 99.363 814.264 12,20 21.253 152.071 13,98 13.926 65,52 Vallès Occidental Oest 13.676 675.292 2,03 2.884 135.565 2,13 1.960 67,96 Baix Llobregat L'Hospitalet-El Prat 19.055 629.733 3,03 4.915 117.326 4,19 2.639 53,69 Baix Llobregat Centre-Fontsanta 20.641 490.782 4,21 4.529 95.079 4,76 2.576 56,88 Baix Llobregat Litoral 33.499 500.442 6,69 7.928 92.967 8,53 4.580 57,77 Baix Llobregat Nord 21.105 241.488 8,74 5.386 48.566 11,09 3.455 64,15 Barcelonès Nord-Baix Maresme 11.983 862.147 1,39 2.550 151.068 1,69 1.259 49,37 AIS Barcelona Litoral Mar 1.335 501.031 0,27 453 91.293 0,50 237 52,32 AIS Barcelona Esquerra 5.317 925.698 0,57 1.478 163.509 0,90 891 60,28 AIS Barcelona Dreta 3.572 778.844 0,46 1.040 136.543 0,76 549 52,79 AIS Barcelona Nord 3.978 791.233 0,50 1.189 143.074 0,83 585 49,20 Total 633.123 5.573.913 11,36 137.664 1.061.356 12,97 92.750 67,37 Regió Sanitària Barcelona – Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2009 22 2.3. Millorar la qualitat de serveis a la recerca de l’excel·lència L’atenció al ciutadà: reclamacions, segones opinions, enquestes Les principals línies d’actuació se centren en l’accessibilitat als serveis sanitaris, l’accés als productes i a les prestacions complementàries, les relacions amb el ciutadà i amb els proveïdors, la gestió de la qualitat, la informació, la tecnologia i la comunicació. Reclamacions El 2009 es van presentar 44.066 reclamacions (tall de febrer de 2010), un 11,6 % més que l’any anterior. Són 8,72 reclamacions per cada mil ciutadans de l’RSB, i això suposa el 86 % del total de Catalunya (51.164). Respecte a l’anàlisi de les dades, segueix la tendència dels darrers anys: el L’any 2009 les gran pes del nombre de reclamacions recau en la xarxa hospitalària: 65 %, amb reclamacions un increment del 23 %. Aquesta línia inclou l’especialitzada dels CAP II. Aquest hospitalàries van increment és degut al seguiment més acurat de declaració de dades per part augmentar un 23% dels proveïdors. L’atenció primària representa el 30 %, que suposa una respecte a l’any 2008 disminució del 5 %. La resta de línies assistencials de salut mental, sociosanitària i extrahospitalària representa només el 5 %. S’han gestionat 2.848 reclamacions de ciutadans, que s’han adreçat directament a l’RSB o que pel motiu dels fets ens corresponia donar resposta, mostrant la seva disconformitat amb les diferents línies de serveis assistencials, un 2,5 % més que l’any anterior, amb un temps mig de resposta de 26 dies. També s’han gestionat les propostes de resposta a 150 reclamacions presentades pels ciutadans al Síndic de Greuges, un 11 % menys que l’any anterior. En referència als fets que motiven les reclamacions, i en compliment de la Instrucció del CatSalut 03/2004 que regula la codificació dels motius, aquests superen el nombre de reclamacions perquè hi ha casos amb més d’un motiu de reclamació. El motiu principal és el grup que fa referència a l’organització i tràmits, amb un 60 % sobre el total. Aquest grup continua sent el de més pes ja que inclou les reclamacions per demora excessiva, llista d’espera per a intervenció quirúrgica, que representa el 17 % d’aquest grup i un 10 % del total de reclamacions; proves o visites, i és on s’enregistren tots els casos de reclamació que s’originen per superar el temps màxim de garantia (6 mesos) que s’ha fixat per a determinats procediments quirúrgics, i les reclamacions motivades per demora excessiva en transport sanitari i rehabilitació. Regió Sanitària Barcelona – Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2009 23 Taula 13. Reclamacions rebudes l’any 2009* i comparació amb el 2008 Línies Nre. de Nre. de Nre. de Nre. de assistencials reclamacions reclamacions • Motius reclamacions reclamacions • 2008 2009 2008 2009 Atenció primària 13.784 13.102 -5% Assistencials 7.752 8.256 6,5% Hospitalària 23.143 28.535 23 % Tracte 3.575 3.932 9,9% Salut mental 654 727 11 % Informació 1.634 1.648 -0,7% Centres Organització i 401 431 7,4% 25.194 26.264 4,2% sociosanitaris tràmits Altres Hotel/Habit./Confort 1.859 2.042 8.9% 1.481 1216 -21% Sense especificar -- 65 -- Documentació 1.974 1.859 -6% Total 39.463 44.011 11,5 % Total 41.988 44.066 1% * Dades tall 15 de febrer de 2010 Taula 14 . Reclamacions rebudes l’any 2009 per GTS Motius de reclamacions GTS Organització i Hoteleria, Sense Total Total Assistencial Tracte Informació tràmits habitabilitat i Documentació especificar motius reclama-confort cions Alt Penedès 82 20,60% 44 11,06% 15 3,77% 233 58,54% 15 3,77% 9 2,26% 0 -- 398 398 Baix Llob Centre- 374 26,77% 158 11,31% 76 5,44% 669 47,89% 76 5,44% 44 3,15% 0 -- 1397 1397 Fontsanta L'Hospitalet- el Prat de 892 20,34% 458 10,44% 165 3,76% 2535 57,81% 213 4,86% 122 2,78% 14 0,32% 4399 4385 Llobregat Baix Llob. Litoral 414 18,21% 226 9,94% 104 4,57% 1384 60,86% 96 4,22% 50 2,20% 4 0,18% 2278 2274 Baix Llob. 294 26,87% 132 12,07% 41 3,75% 563 51,46% 44 4,02% 20 1,83% 3 0,27% 1097 1094 Nord Baix Montseny 29 20,28% 30 20,98% 4 2,80% 72 50,35% 6 4,20% 2 1,40% 1 0,70% 144 143 Baix Vallès 140 27,08% 72 13,93% 30 5,80% 246 47,58% 20 3,87% 9 1,74% 0 0,00% 517 517 Barcelona ciutat 2572 19,10% 1355 10,06% 635 4,71% 7438 55,23% 642 4,77% 826 6,13% 21 0,16% 13489 13478 Barcelonès Nord-Baix 1217 18,93% 546 8,49% 252 3,92% 3849 59,87% 346 5,38% 219 3,41% 3 0,05% 6432 6429 Maresme Garraf 121 19,93% 105 17,30% 16 2,64% 326 53,71% 26 4,28% 13 2,14% 3 0,49% 610 607 Maresme 278 26,35% 115 10,90% 40 3,79% 450 42,65% 137 12,99% 35 3,32% 6 Central 0,57% 1061 1055 Vallès Occ. 768 13,66% 253 4,50% 121 2,15% 4046 71,94 % 122 2,17% 314 5,58% 1 0,02% 5625 5624 Est Vallès Occ. Oest 739 16,14% 300 6,72% 99 2,16% 3155 68,89% 207 4,52% 72 1,57% 3 0,07% 4575 4572 Vallès Oriental- Sector 336 16,49% 138 6,77% 50 2,45% 1298 63,69% 92 4,51% 124 6,08% 6 0,29% 2044 2038 Central RSB 8256 18,76% 3932 8,95% 1648 3,74% 26264 59,68% 2042 4,64% 1859 4,22% 65 3,18% 44066 44011 Regió Sanitària Barcelona – Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2009 24 Segona opinió mèdica Consolidat l’accés al dret a obtenir una segona opinió mèdica, mitjançant el Decret 125/2007, de 5 de juny de 2007. Aquest Decret té com a finalitat poder contrastar un diagnòstic o un tractament en determinades circumstàncies clíniques d’especial gravetat. Els centres de l’RSB on s’han resolt són els següents: • H. Clínic i Provincial • H. Santa Creu i Sant Pau • H. Mar • H. Bellvitge • Hospitals de la Vall Hebron • H. Germans Trias i Pujol • H. Sant Joan de Déu d’Esplugues • ICO El 2009 s’han gestionat 153 sol·licituds, molt similar a l’any passat (151), 131 de les quals són estimatòries, la qual cosa representa el 86 % i 22 desestimades. La mitjana de temps de resolució de les sol·licituds ha estat de 1 dia natural, i la de resolució per obtenció de segona opinió de 27 dies. L’especialitat més demanada, com l’any anterior, ha estat l’oncologia amb 63 L’especialitat més sol·licitada per a una sol·licituds, és a dir, el 41 %, seguit per neurologia amb el 15%. El principal segona opinió mèdica motiu de sol·licitud és per confirmació terapèutica amb 58 casos, el 38 %. és l’oncològica Enquestes – CatSalut Durant l’any 2009 el CatSalut ha efectuat enquestes de satisfacció als assegurats per avaluar l’acceptabilitat de les línies d’Atenció Primària (AP), d’Atenció a la Salut Mental ambulatòria d’adults (CSMA) i del Transport Sanitari no Urgent (TSNU). Pel que fa a l’anàlisi de resultats de l’Atenció Primària i al CSMA a l’RSB, en comparació amb l’anterior estudi del 2006, es mantenen en general tant les àrees d’excel·lència, relacionades amb el tracte que reben els ciutadans per part dels professionals, i la confiança en la seva competència professional, com les àrees de millora, que es repeteixen sobre tot, en l’àmbit de l’accessibilitat. Dins el conjunt de l’RSB la satisfacció global en l’AP és similar a la de l’any 2006, observant-se una millor valoració en els EAP del CSB, a diferència dels CSMA què és a la zona metropolitana on els ciutadans es manifesten més satisfets. Alguns d’aquests indicadors de qualitat percebuda s’utilitzen en l’edició del benchmarking d’AP de l’RSB. Així mateix, en aquest exercici s’ha efectuat el primer estudi d’opinió dels ciutadans perceptors dels serveis del TSNU, el qual s’ha revelat molt positiu. Cal ressaltar les diferents àrees d’excel·lència relacionades amb el reconeixement de la professionalitat i tracte dels tècnics, i una única àrea de millora, consistent en la puntualitat del trajecte de tornada. Regió Sanitària Barcelona – Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2009 25 Taula 15. L’opinió dels ciutadans en síntesi, per línies de servei Resultats AIS Litoral Catalunya RSB CSB AIS Nord AIS Dreta AIS Esquerra Enquestes Mar Satisfacció global (0- 10) SG F SG F SG F SG F SG F SG F SG F % fidelització Atenció 7,64 87,5 7,59 87,7 7,75 89,9 7,7 87,9 7,7 88,7 7,8 92,3 7,8 90,7 primària Atenció a SM 7,74 83,8 7,67 83,3 7,64 83,9 7,53 81 7,6 84,7 7,8 88,3 7,6 82,1 ambulatòria Transport sanitari 8,58 90,1 8,51 89,6 8,53 87,3 8,62 90,5 8,6 86,1 8,62 90,5 8,38 85,3 no urgent SG: satisfació global; F: fidelització. Taula 15.1. Resultats l’àmbit de l’atenció primària Àrees d’excel·lència de la RSB > 90% Àrees de millora de la RSB < 75% Neteja del CAP Puntualitat per entrar a la consulta Tracte personal del metge Triguen a agafar el telèfon S’entenen les explicacions Facilitat pel dia de visita No donen informació contradictòria Té tota la informació que necessita Infermeria escolta i es fa càrrec L’horari del CAP per les urgències Tracte personal de la infermera Està en bones mans Pot donar la seva opinió Freqüència per anar a la consulta de la infermera El metge dóna informació Tracte personal de la infermera Taula 15.2. Resultats en l’àmbit de l’atenció a la salut mental ambulatòria Àrees d’excel·lència de la RSB > 90% Àrees de millora de la RSB < 75% Neteja del centre El psiquiatre explica els efectes secundaris dels medicaments Soroll habitual Tota la informació que necessita Secret professional del psiquiatre Freqüència de les consultes amb el psiquiatre No donen informació contradictòria Triguen a agafar el telèfon Tracte personal del psicòleg Puntualitat per entrar a la consulta Tracte personal del psiquiatre Feqüència a les consultes amb el psicòleg Regió Sanitària Barcelona – Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2009 26 Taula 15.3. Resultats en transport sanitari no urgent Àrees d’excel·lència de la RSB > 90% Àrees de millora de la RSB < 75% Professionalitat del conductor La puntualitat en el trajecte de tornada Amabilitat de l’acompanyant del conductor Valoració del fet que el transport sigui de porta a porta Netedat del vehicle S’entenien les explicacions sobre el funcionament del transport Confortabilitat del vehicle Avaluació de la compra de serveis sanitaris i sociosanitaris  Continuïtat del model d’avaluació per línies de serveis amb fonaments més qualitatius i major propostes d’avaluació pròpies de l’RSB (40%dels objectius de la part variable )  Continuïtat i millores en les línies de serveis que es varen incorporar el darrer any , com ha estat la rehabilitació extrahospitalària i el transport sanitari no urgent.  Coordinació amb Serveis Centrals pel consens dels objectius d’avaluació en relació amb el contracte de compra 2010.  Continuïtat i procés de consolidació del model d’avaluació de les zones càpita.  Participació i coordinació amb el Pla director d’oncologia en l’avaluació qualitativa de la implantació del Circuit de diagnòstic ràpid (CDR).  Avaluació de la implantació de nous projectes vinculats a l’atenció primària de salut: Programa Salut i Escola i programa PREALT, Programa de salut mental de suport a l’atenció primària.  Integració de les actuacions de contractació amb la negociació d’objectius vinculats a l’avaluació.  Formulació d’intervencions d’acord amb els resultats i segons les tendències: en la variabilitat interterritorial i interlínies.  Incorporació dels resultats de l’avaluació en les polítiques de benchmarking, consolidant la línia d’AP i iniciant el treball en les línies de Salut mental i sociosanitari ampliant aquest procés a tots els EAP de la Regió.  Consolidació de la nova versió de l’entorn tecnològic de suport a l’avaluació INTEGRAP en l’àmbit d’APS i de la salut mental i de l’àmbit sociosanitari. Regió Sanitària Barcelona – Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2009 27 2.4. Vetllar per la sostenibilitat econòmica i financera del sistema de salut Sistema de compra en base poblacional Abast territorial L’Ordre SSS 38/2004, de 20 de febrer, establia la prova pilot per a la implantació d’un sistema de compra de serveis en base poblacional. Aquesta prova pilot ha estat prorrogada en diverses ocasions, la darrera per l’Ordre SLT/ 21/2009, de 26 de gener, per la qual es prorroga la vigència fins al 31 de desembre de 2009. Aquest model de contractació té com a objectiu establir una actuació coordinada de totes les unitats proveïdores per tal d’assolir una prestació integral dels serveis que demani la població del corresponent àmbit geogràfic, delimitat específicament per a la implantació d’aquest sistema de compra en base poblacional. En tot cas, es pretén que aquests àmbits siguin coincidents amb els dels governs territorials de salut. Respecte al desplegament d’aquesta prova pilot, el 2009 és un any de continuïtat a la nostra Regió i no s’ha ampliat l’abast territorial a nous àmbits geogràfics o zones d’avaluació capitativa (ZAC). Taula 16. Zones amb prova pilot de sistema de compra de base poblacional de l’RSB Any ZAC d’implantació Alt Maresme-Selva Marítima 2002 Alt Penedès 2005 Baix Montseny 2006 Baix Vallès 2006 Barcelonès Nord 2005 Garraf 2005 Granollers 2006 Maresme 2005 Vallès Occidental Oest 2006 Segons dades de l’RCA (any 2009), aquests territoris abasten una població El 37,6% de la d’1.940.841 habitants, que representa el 37,6% del total de la població de la població de l’RSB Regió. forma part de les zones d’avaluació capitativa Regió Sanitària Barcelona – Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2009 28 Finançament L’any 2009 s’ha produït, en global per a l’RSB, un increment de l’assignació econòmica, per als àmbits geogràfics on s’aplica la prova pilot, d’un 3,7% respecte a l’any 2008. Si tenim en compte l’efecte de l’increment poblacional, això ha implicat que la despesa per càpita en aquests territoris hagi tingut una mitjana d’augment de l’1,9%. Taula 17 . Assignació capitativa i despesa per habitant de l’RSB Assignació Despesa Àmbit geogràfic capitativa 09 • % s/ 08 per habitant • % s/ 08 Alt Maresme-Selva Marítima 156.045.456,47 4,0 818,88 1,4 Alt Penedès 88.765.543,61 3,9 937,41 1,3 Baix Montseny 36.586.929,81 2,7 719,08 -0,2 Baix Vallès 80.463.345,95 3,9 794,93 2,6 Barcelonès Nord-Baix Maresme 519.497.193,53 2,3 1.193,78 1,2 Garraf 126.566.928,33 6,8 859,24 4,2 Granollers 205.207.161,46 5,2 845,60 3,5 Maresme 224.656.927,38 4,7 870,44 3,5 Vallès Occidental Oest 373.718.652,28 3,4 889,29 0,8 Total RSB 1.811.508.138,82 3,7 933,36 1,9 Regió Sanitària Barcelona – Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2009 29 2.5. Promoure la millora contínua de la qualitat de l’organizació. Incorporar els representants del territori en la governabilitat del sistema de salut Els governs territorials de salut Tal com esmenta el Decret 38/2006, de 14 de març, pel qual es regula la creació dels governs territorials de salut (GTS), “les experiències recents dutes a terme en diversos països en el camp de la descentralització en matèria de salut indiquen la importància de preservar la capacitat de definir objectius estratègics en recursos sanitaris, garantir marges suficients per exercir una funció reguladora sòlida i oferir els suports adequats als diversos agents que intervenen en aquest sector”. Les funcions bàsiques dels GTS són l’ordenació, priorització i coordinació dels recursos dels seus territoris de referència per garantir la prestació dels serveis sanitaris públics. Es doten d’estatuts propis i reglaments interns i regeixen les seves actuacions amb els principis de la Llei d’ordenació sanitària de Catalunya, afegint-hi els de subsidiarietat, proximitat, territorialització, coresponsabilització, substitució i participació. Taula 18. Estat de situació dels GTS, 2009 Acord de Data de Data de Data de Reunió prèvia Publicació Govern de constitució constitució Govern territorial de salut signatura del a la constitució de l’acord constitució del Consell del Consell Pacte de salut del GTS al DOGC del GTS Rector de Salut Alt Penedès 22.11.2005 29.05.2008 02.06.2009 15.06.2009 21.09.2009 Baix Llobregat Centre-Fontsanta 20.07.2006 24.11.2008 14.07.2009 24.07.2009 09.10.2009 Baix Llobregat Litoral 04.11.2005 13.03.2007 21.03.2007 16.03.2007 18.12.2008 Baix Llobregat Nord 11.10.2005 14.11.2007 08.04.2008 21.04.2008 08.05.2008 Garraf 02.05.2005 24.10.2006 15.11.2006 28.10.2006 L'Hospitalet i el Prat de Llobregat 15.06.2006 20.05.2008 20.01.2009 03.02.2009 05.05.2009 Baix Montseny 02.11.2005 21.09.2007 15.04.2008 29.04.2008 11.06.2008 Baix Vallès 02.12.2005 16.10.2006 23.10.2006 08.10.2006 02.07.2009 Barcelonès Nord i Baix Maresme 24.07.2006 18.11.2008 02.06.2009 15.06.2009 13.07.2009 Maresme Central 19.04.2005 12.12.2008 06.10.2009 19.10.2009 30.11.2009 Vallès Occidental Est 17.03.2006 05.06.2008 20.01.2009 03.02.2009 13.03.2009 Vallès Occidental Oest 17.03.2006 29.11.2007 21.10.2008 06.11.2008 05.12.2008 Vallès Oriental-Sector Central 17.03.2006 26.11.2008 24.11.2009 04.12.2009 09.12.2009 En Consorci Sanitari de Barcelona 28.12.1987 28.04.1997 (T 18.1) funcionament Alt Maresme-Selva Marítima * 17.09.2009 22.09.2009 02.10.2009 30.10.2009 * En virtut del Decret 122/2009, de 28 de juliol, pel qual es modifica parcialment la delimitació territorial de determinats sectors sanitaris i regions sanitàries establerta en el Decret 105/2005, ha passat a formar part de la Regió Sanitària Girona. Regió Sanitària Barcelona – Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2009 30 Taula 18.1. Consorci Sanitari de Barcelona Data de constitució del Consell de Salut Consell de Salut Ciutat Vella gener 2005 Eixample abril 2006 Gràcia octubre 2009 Horta - Guinardó juliol 2002 Les Corts juny 2006 Nou Barris desembre 2002 Sant Andreu setembre 2006 Sant Martí maig 2006 Sants - Montjuïc juny 2008 Sarrià - Sant Gervasi novembre 2007 Figura 6. Constitució dels governs territorials de salut a l’RSB Regió Sanitària Barcelona – Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2009 31 2.6. Implantar els plans directors i els plans de serveis Pla director d’oncologia  S’ha consolidat el CDR de pròstata i bufeta.  Inici del programa de cribratge del càncer de còlon amb la població de l’AIS Esquerra i l’AIS Litoral Mar. Pla director sociosanitari  S’ha iniciat un procés de reordenació de l’oferta assistencial i de l’accés.  S’està impulsant i implementant sistemes de treball que integren tots els serveis de salut a nivell territorial. Fibromiàlgia i fatiga crònica  S’ha realitzat una campanya de comunicació a les entitats proveïdores d’atenció primària, hospitalària i de salut mental.  S’han elaborat els plans funcionals.  S’ha iniciat la formació de professionals implicats.. Atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR) i Pla estratègic maternoinfantil  S’ha creat l’òrgan tècnic d’ASSIR i maternoinfantil. Prealt  S’ha implantat a l’atenció primària, a l’hospitalària i a la sociosanitària.. Pla director d’immigració  S’ha continuat la implantació del Pla. S’ha realitzat formació per als mediadors. Regió Sanitària Barcelona – Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2009 32 2.7. Salut pública Plans de barris  S’ha finalitzat la Implantació a Roquetes.  S’està desenvolupant al Poble Sec  S’està duent a terme el diagnòstic de situació a Ciutat Meridiana. Programa d’activitat física  S’ha fet un curs de formació on han participat 14 ABS i hi han assistit 20 professionals (MF i infermeres)  S’ha implantat com a prova pilot a Gràcia i a Horta-Guinardó. Circuits contra la violència  S’ha consolidat el circuit contra la violència de gènere al 100% dels districtes.  S’ha creat una comissió de coordinació contra el maltractament infantil d’àmbit de tota la ciutat.  S’han desplegat els circuits contra el maltractament infantil a 2 districtes: Sarrià-Sant Gervasi, Sant Martí. Programa Salut i Escola (curs 2009 -2010)  El Programa Salut i Escola s’ha implantat en 158 centres d’ESO (71,2%) que dóna cobertura a 18.191 alumnes de 3r i 4rt d’ESO (71,5%).  Un total de 87 professionals d’infermeria d’AP donen cobertura a la consulta oberta d’aquests centres. Odontologia  Revisió odontològica i tractament als 100% dels EAP.  Han estat revisats i/o han rebut tractament el 38,8% dels nens i nenes nascuts el 2000, 2001 i 2002. Regió Sanitària Barcelona – Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2009 33 2.8. Pla d’inversions en equipaments de salut horitzó 2012 Amb data 30 de setembre del 2005 el Departament de Salut va presentar el Pla Estan previstos d’execució d’inversions en infraestructures sanitàries (PEIIS) 2004-2012. A la 164 projectes en taula 19 es pot observar el resum de l’estat de situació a 31-12-2009 dels l’àmbit del PEIIS projectes que inclou el PEIIS 2004-2012. a l’RSB Taula 19 . Estat de situació del PEIIS a l’RSB Atenció Atenció Atenció Atenció Total primària hospitalària sociosanitària salut mental Acabat 13 5 0 0 18 En obres 32 21 3 5 61 En projecte 52 29 1 3 85 Total 97 55 4 8 164 Regió Sanitària Barcelona – Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2009 34 Taula 20. Estat de situació del PEIIS al CSB per actuacions i per línies assistencials Atenció primària GTS Actuació Estat a 31-12-2009 CAP (nou) (ABS 2-Comte Borrell) Construcció En obres CAP Bonaplata ABS 5C I 5D Construcció En obres CAP Bordeta Magoria (nou) ABS 3D Construcció En projecte CAP Casc Antic Remodelació Acabat CAP Casernes de Sant Andreu Construcció En projecte CAP Ciutat Meridiana Ampliació En obres Barcelona CAP Vila de Gràcia Construcció En obres CAP Cotxeres-Borbó Construcció En obres CAP El Carmel Ampliació En obres CAP Guinardó Construcció En projecte CAP La Llacuna (Poble Nou) Construcció En projecte CAP Les Corts nou (Montnegre) (Barcelona 4A i 4B) i Centre de Salut Construcció En obres Mental d'Adults i Infantojuvenil CAP Rec Comtal Remodelació En projecte CAP Pare Claret Substitució de les torres de refrigeració En projecte CAP Sant Gervasi (nou) (Parc Sanitari Pere Virgili) Construcció En projecte CAP Sant Martí AQBS 10H I 10J I CUAP Construcció En obres CAP Sagrada Familia i CUAP Reordenació urgencies En projecte CAP Trinitat Vella (Via Barcino) Construcció En projecte CAP Dr. Lluís Sayé Construcció En projecte CUAP Nord Carmelitana (nou) Construcció (espais antiga clínica) En projecte Regió Sanitària Barcelona – Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2009 35 Atenció hospitalària GTS Actuació Estat a 31.12.2009 Banc de Sang i Teixits Ubicació al 22@ En obres Hospital Clínic i Provincial Ampliació I remodelació Edificis de Barcelona Provença, Diagonal I Villarroel – 5 En projecte fases) Reforma i ampliació EETT edifici d'energies centrals En obres Connexió edificis Ârea General i Àrea Hospital Vall d'Hebron Traumatología i Rehabilitació En projecte Remodelació unitat d'esclerosi múltiple Escola d'Infermeria pl. 1a. En projecte Accessos En projecte Adequació de l’accés de l’Ârea Hospital Vall d'Hebron - Ambulatòria En projecte Àrea de Traumatologia Bloc quirúrgic i radiologia Acabat Remodelació uts. Hospitalització pl. En projecte 5a. Bloc quirúrgic, UCI i nucli de Hospital Vall d'Hebron - En obres comunicacions vertical Àrea General Barcelona Urgències En projecte Planta pediatria 3a. Fase - oncohematologia En projecte Planta pediatría 4a fase En projecte Hospital Vall d'Hebron - Àrea Maternoinfantil Remodelació uts. Hospitalització pl. 6a. En projecte UCI pediàtrica En obres Unitat psiquiàtrica En projecte Parc Sanitari Pere Virgili Aparcament i edifici Gerència Acabat Hospital Dos de maig (Nou Hospital complementari En obres Hospital de proximitat) Hospital de Sant Pau Nou hospital En obres Hospital del Mar Remodelació integral Hospital del Mar (conveni IMAS) En obres Regió Sanitària Barcelona – Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2009 36 Atenció sociosanitària GTS Actuació Estat a 31-12-2009 Centre Sociosanitari Casernes de Sant Andreu Construcció En projecte Centre Sociosanitari Cotxeres Construcció (205 llis) En obres Barcelona Borbó Adequació planta Parc Sanitari Pere Virgili d’Hospitalització Edifici En obres Gregal Atenció a la salut mental GTS Actuació Estat a 31-12-2009 Centre Salut Mental Numància Construcció En obres Centre de Salut Mental Casernes de Sant Andreu Construcció En projecte GTS Barcelona Llar-Residència (45 llits) - Edifici Nord En projecte Parc Sanitari Pere Virgili Nous equipaments psiquiàtrics (120 llits) - En projecte Edifici Nord Regió Sanitària Barcelona – Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2009 37 2.9. Fomentar la participació activa dels professionals 5è. Premi de Recerca en Atenció Primària 2009 de la Regió Sanitària Barcelona El dia 23 de febrer es va publicar al DOGC núm. 5324, la convocatòria del 5èt. Premi de Recerca en Atenció Primària 2009 de la Regió Sanitària Barcelona, que compta amb la col·laboració de l’Institut d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol. Aquest Premi, que enguany té una dotació de 15.000 euros, va adreçat als equips d’investigació de les entitats proveïdores d’atenció primària de l’RSB. Els projectes que es presenten al Premi s’han de basar en la millora de la qualitat en la prestació i l'impacte dels serveis d'atenció primària en els resultats de salut de la població, amb especial èmfasi en l’accessibilitat, l’equitat, la continuïtat assistencial entre nivells, l'efectivitat i l'eficiència dels serveis. El dia 24 de novembre es va dur a terme l’acte de lliurament del 5è. Premi de Recerca, presidit per la consellera de Salut, en el marc de la Jornada tècnica Sistemes i tecnologies de la informació a l’atenció primària. El Premi es va concedir al projecte “De l’alta hospitalària a la consulta d’atenció primària: avaluació de l’impacte d’una intervenció consensuada entre nivells assistencials dirigida a millorar la conciliació de la medicació”, presentat per Isabel Rosich, com a investigadora principal de l’equip investigador del Servei d’Atenció Primària Alt Penedès-Garraf, de l’Institut Català de la Salut (ICS). Aquest projecte té com a objectiu principal la valoració de l’impacte d’una intervenció dirigida a millorar el procés de conciliació de medicaments. En aquesta cinquena convocatòria del Premi es van presentar 20 projectes. Pel que fa als projectes presentats, segons el territori de procedència de l’equip En l’edició 2009 investigador, 1 és del Baix Llobregat Litoral, 10 de la ciutat de Barcelona, 1 del es van Garraf, 2 del Maresme Central, 1 del Vallès Occidental Est, 4 del Vallès presentar 20 projectes Occidental Oest i 1 del Vallès Oriental Central. Respecte a l’entitat gestora a la qual pertany l’equip investigador, 10 projectes són de l’ICS i 10 són d’altres entitats proveïdores. Regió Sanitària Barcelona – Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2009 38 Taula 21. Projectes finalistes del 5è. Premi de Recerca en Atenció Primària 2009 de l’RSB Projecte Investigador/a principal Rosa Madridejos Implantació d’un programa de millora dels hàbits cardiosaludables de la població CAP Sant Cugat basat en la formació de pacients experts i en la coordinació dels agents sanitaris i Mútua de Terrassa socials Efectivitat de la implementació d’un protocol de cures d’úlceres vasculars consensuat Lourdes Carrés entre atenció primària i hospital SAP Litoral Barcelona ICS Factors associats a la qualitat de vida en el pacient amb malaltia pulmonar obstructiva Núria Albi crònica: estudi Cavipoc SAP Granollers-Mollet Granollers ICS Valentín Calvo Factors associats a la hiperfreqüentació en centres d’atenció primària de salut CAP Montnegre Barcelona ICS Avaluació de l’impacte de la reforma de l’atenció especialitzada sobre la prevenció, Enric Duran maneig clínic i resultats de la malaltia pulmonar obstructiva crònica a la ciutat de Barcelona Barcelona PAMEM Taula 22. Projectes guanyadors del Premi de Recerca en Atenció Primària 2005-2009 de l’RSB Premi Projectes presentats Projecte guanyador Jornada “Avaluació d’una estratègia combinada dirigida a professionals i pacients amb l’MPOC (feed-back 2005 27 d’informació clínica, formació i educació sanitària) per L’AP en el marc a millorar el control clínic i la qualitat de vida” d’interrelacions territorials presentat per Xavier Bayona, del SAP Baix Llobregat Centre de l’ICS “Pla de millora del control de la hipertensió”, L’AP i el repte de la integració presentat per Roser Vallès, del SAP Cerdanyola- dels processos per a la milora 2006 12 Ripollet de l’ICS de la salut “Intervenció coordinada entre l’atenció primària i l’hospital en pacients hiperfreqüentadors atesos en 2007 34 un servei d’urgències d’un hospital”, presentat per El nou model d’atenció integral Josep Davins, de l’Àmbit d’AP Barcelona Ciutat de de la salut mental en l’àmbit de l’ICS l’AP “Estudi d’intervenció per millorar el suport social en La població infantil i 2008 16 cuidadors”, presentat per Josep M. Bonet, del SAP adolescent: noves orientacions Cerdanyola-Ripollet de l’ICS de l’atenció primària de salut “De l’alta hospitalària a la consulta d’atenció primària: avaluació de l’impacte d’una intervenció consensuada entre nivells assistencials dirigida a millorar la conciliació de la medicació” presentat per Isabel 2009 20 Sistemes i tecnologies de la Rosich, com a investigadora principal de l’equip informació a l’atenció primària investigador del Servei d’Atenció Primària Alt Penedès-Garraf, de l’Institut Català de la Salut (ICS) Regió Sanitària Barcelona – Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2009 39 Jornades Jornada sobre els ciutadans i la seva percepció de la salut a la Regió Sanitària Barcelona El dia 5 de febrer, a CaixaForum de Barcelona, va tenir lloc la Jornada sobre els ciutadans i la seva percepció de la salut a la Regió Sanitària Barcelona,oganitzada per la Regió Sanitària Barcelona. Jornada sobre activitat PREALT a la Regió Sanitària Barcelona El dia 10 de febrer va tenir lloc, a la sala d’actes de l’Hospital Sant Rafael de Barcelona, la Jornada sobre l’activitat PREALT a l’RSB. IV Jornada de debat sobre eficàcia i seguretat en la utilització actual de medicaments El dia 2 d’octubre va tenir lloc, a CaixaForum de Barcelona, la IV Jornada de debat sobre eficàcia i seguretat en la utilització actual de medicaments, organitzada per la Regió Sanitària Barcelona (RSB). Amb aquesta nova edició de la Jornada es van abordar els aspectes complexos de la terapèutica a l’entorn de la geriatria. Jornada sobre la malaltia de Huntington i demències degeneratives d’inici precoç. Organització assistencial i línies d’investigació El dia 23 d’octubre, a l’Hotel Alimara, es va dur a terme la Jornada sobre la malaltia de Huntington i demències degeneratives d’inici precoç. Organització assistencial i línies d’investigació, organitzada pel Consorci Sanitari de Barcelona, l’RSB i l’Hospital Mare de Déu de la Mercè. Amb aquesta Jornada es va impulsar, ordenar i coordinar l’assistència a aquesta població, així com actualitzar el coneixement de les noves perspectives de tractament. També es va donar veu a les associacions de familiars per tal d’unir les experiències innovadores en la investigació i en la gestió amb les realitats viscudes en l’entorn familiar. VII Edició de la presentació dels resultats de benchmarking en l’atenció primària de salut El dia 17 de novembre, al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, es va dur a terme la VII Edició de la presentació dels resultats de benchmarking en l’atenció primària de salut, organitzada per la Regió Sanitària Barcelona. Regió Sanitària Barcelona – Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2009 40 e-farma El butlletí e-farma de l’RSB pretén oferir un espai de debat i participació dels professionals sanitaris sobre gestió i farmacoteràpia, d’informació sobre noves polítiques farmacèutiques implantades i, sobretot, d’intercanvi d’experiències en temes relacionats amb els medicaments, ja que l’objectiu final és aconseguir un ús millor i més racional dels recursos sanitaris disponibles. També pretén integrar diferents aspectes relacionats amb els medicaments i alhora aprofita les oportunitats que ofereixen les noves tecnologies de la informació, amb un format electrònic fàcilment accessible. Els apartats de l’e-farma són els següents: editorial, experiències de les entitats proveïdores, seguretat, política farmacèutica, l’opinió dels professionals, notícies, actualització farmacoterapèutica i observatori de consum de medicaments. Enguany se n’han publicat 4: març, juny, setembre i desembre. Regió Sanitària Barcelona – Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2009 41 3. Atenció primària 3.1. Recursos i activitat 3.2. Avaluació Regió Sanitària Barcelona – Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2009 42 3.1. Recursos i activitat La Llei d’ordenació sanitària de Catalunya (LOSC) preveu la divisió del territori de Catalunya en àrees petites (ABS). L’any 2003 va finalitzar el procés de reforma de l’atenció primària de salut, i es va assolir el 100% de cobertura poblacional. La distribució d’ABS i d’habitants per governs territorials de salut es presenta a la taula 23. Taula 23. Distribució de les ABS i població per governs territorials de salut, 2009 Població Govern territorial de salut ABS Habitants % Alt Maresme – Selva Marítima 5 110.118 2,1 Alt Penedès 3 94.692 1,8 Baix Llobregat Centre - Fontsanta 14 300.424 5,8 Baix Llobregat Litoral 13 307.548 6,0 Baix Llobregat Nord 7 151.110 2,9 Baix Montseny 2 50.880 1,0 Baix Vallès 5 101.221 2,0 AIS Barcelona Litoral - Mar 13 311.151 6,0 AIS Barcelona Esquerra 19 550.852 10,7 AIS Barcelona Dreta 16 428.699 8,3 AIS Barcelona Nord 19 425.498 8,2 Barcelonès Nord – Baix Maresme 24 449.352 8,7 Garraf 6 147.301 2,9 L’Hospitalet-El Prat de Llobregat 15 345.543 6,7 Maresme Central 13 258.096 5,0 Vallès Occidental Est 19 466.659 9,0 Vallès Occidental Oest 12 420.244 8,1 Vallès Oriental-Sector Central 10 242.676 4,7 Total 215 5.162.064 L’activitat generada per aquest tipus d’assistència es desenvolupa en els centres d’atenció primària (CAP). En aquests centres es poden ubicar els equips d’atenció primària (EAP), especialistes de contingent i el model de reforma de l’atenció especialitzada, a més de serveis diagnòstics o unitats d’atenció específiques. A la taula 24 es descriuen els serveis que es donen a cada CAP de l’àmbit de l’RSB. Regió Sanitària Barcelona – Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2009 43 Taula 24. Recursos d’atenció primària per GTS, 2009 Govern territorial de salut ABS EAP AC SOU SEU CUAP Observacions Alt Maresme – Selva Marítima 5 5 5 Alt Penedès 3 3 1 1 Baix Llobregat Centre - Fontsanta 14 14 6 1 Baix Llobregat Litoral 13 13 5 Baix Llobregat Nord 7 7 3 2 Baix Montseny 2 2 1 Baix Vallès 5 5 2 1 H Mollet AIS Barcelona Litoral Mar 13 13 1 H Esperança AIS Barcelona Esquerra 19 19 2 1 H Plató AIS Barcelona Dreta 16 16 1 AIS Barcelona Nord 19 19 5 Barcelonès Nord – Baix Maresme 24 24 4 L’Hospitalet – El Prat de Llobregat 15 15 3 1 Garraf 6 6 4 Maresme central 13 13 7 1 Vallès Occidental Est 19 19 6 2 5PAC/1SOU Vallès Occidental Oest 12 12 5 Vallès Oriental-Sector Central 10 10 6 Total RSB 215 215 67 3 1 6 ABS: àrea bàsica de salut; EAP: equip d’atenció primària; AC: atenció continuada; SOU: servei ordinari d’urgències; SEU: servei especial d’urgències; CUAP: centre d’urgències d’atenció primària. Pel que fa als EAP, l’ICS en gestiona el 78,6% dels existents. A la taula 25 es presenten els diferents proveïdors d’AP. Regió Sanitària Barcelona – Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2009 44 Taula 25. Entitats proveïdores dels EAP de salut, 2009 Alt Alt Baix Llob. Baix Baix AIS AIS AIS AIS Barc. L’Hosp. Vallès Vallès. Vallès Baix Baix Maresme Entitat proveïdora Maresme P Centre - Llobregat Llobregat Barcelonaa rcelona Barcelona Barcelona Nord – Garraf - El Prat Occid. Occid. Or. Total Montseny Vallès Central Selva M.P enedès Fontsanta Litoral Nord Litoral MaErs querra Dreta Nord Baix M. Est Oest Central ICS 3 3 14 12 6 2 5 11 13 9 17 17 5 13 10 18 2 9 169 BGA - - - - - - - - - - - 7 - - - - - - 7 MUTUA - - - - 1 - - - - - - - - - - - 5 - 6 CST - - - - - - - - - - - - - - - - 5 - 5 CSI - - - - - - - - - 2 - - - 2 - - - - 4 PAMEM - - - - - - - 2 - 2 - - - - - - - - 4 CSM - - - - - - - - - - - - - - 3 - - - 3 CAPSE - - - - - - - - 2 - - - - - - - - - 2 CSMS 2 - - - - - - - - - - - - - - - - - 2 EAPPDESL - - - - - - - - - 2 - - - - - - - - 2 PSPV - - - - - - - - - - 2 - - - - - - - 2 CASAP - - - 1 - - - - - - - - - - - - - - 1 GESTCLÍNIC - - - - - - - - 1 - - - - - - - - - 1 CSP VILANOVA - - - - - - - - - - - - 1 - - - - - 1 EAP SARRIÀ - - - - - - - - 1 - - - - - - - - - 1 EAP VALLPLASA - - - - - - - - 1 - - - - - - - - - 1 EAP SL - - - - - - - - - 1 - - - - - - - - 1 EAP-PS-SL - - - - - - - - 1 - - - - - - - - - 1 PSIS, SA UNIP - - - - - - - - - - - - - - - - - 1 1 CSPTS - - - - - - - - - - - - - - 1 - - 1 Total 5 3 14 13 7 2 5 13 19 16 19 24 6 15 13 19 12 10 215 PAMEM: Institut de Prestacions d’Assistència Mèdica al Personal Municipal; CAPSE: Consorci d’Atenció Primària de Salut de l’Eixample; EAP-PS-SL: Equip d’Atenció Primària Poble Sec, SL; EAPDESL:EAP Dreta de l’Eixample, SL; CSI: Consorci Sanitari Integral; EAP SL: EAP Sardenya, SL; PSPV: Parc Sanitari Pere Virgili; BGA: Badalona Gestió Assistencial; CSM: Consorci Sanitari del Maresme; CSMS: Corporació de Salut del Maresme i la Selva; CSPTS:Corporació Sanitària Parc Taulí de Sabadell; CST: Consorci Sanitari de Terrassa; PSIS,SA UNIP: Projectes Sanitaris i Socials, SA, Unipersonal; CASAP: Consorci Castelldefels Agents de Salut. CSP Vilanova: Consorci Serveis Personals Vilanova i la Geltrú CatSalut. Regió Sanitària Barcelona. Memòria 2009 45 Els recursos humans del conjunt d’EAP són els següents: 6,78 metges de família per 10.000 habitants >14 anys; 8,97 pediatres per 10.000 habitants menors de 15 anys; 0,38 odontòlegs i 6,60 diplomats en infermeria per 10.000 habitants. Com a informació complementària, a la taula següent es presenta el nombre de professionals sanitaris segons la categoria als EAP per cada 10.000 habitants i govern territorial de salut. Taula 26. Llocs de treball per 10.000 habitants, segons la categoria professional, per GTS Govern territorial de salut MF PD OD DI AI TS Alt Maresme - Selva Marítima* Nd Nd Nd Nd Nd Nd Alt Penedès 6,34 8,17 0,32 5,30 0,32 0,11 Baix Llobregat Centre - Fontsanta 6,50 9,21 0,42 5,98 0,84 0,37 L'Hospitalet - El Prat de Llobregat 7,00 8,92 0,43 7,11 0,81 0,41 Baix Llobregat Litoral 6,43 9,10 0,42 5,88 0,78 0,25 Baix Llobregat Nord 6,79 9,01 0,47 6,23 1,05 0,20 Baix Montseny 7,36 7,16 0,30 7,08 0,40 0,20 Baix Vallès 6,49 7,96 0,50 6,05 0,90 0,20 AIS Barcelona Dreta 6,75 9,32 0,30 6,16 0,86 0,31 AIS Barcelona Esquerra 6,63 9,30 0,25 6,37 0,63 0,27 AIS Barcelona Litoral Mar 7,42 11,21 0,42 7,86 1,08 0,45 AIS Barcelona Nord 7,39 9,87 0,34 7,35 0,80 0,34 Barcelonès Nord - Baix Maresme 7,30 9,88 0,47 7,59 1,20 0,53 Garraf 6,53 8,07 0,39 6,34 0,76 0,21 Maresme Central 6,60 8,21 0,39 7,00 0,71 0,40 Vallès Occidental Est 6,74 9,11 0,52 6,70 1,20 0,29 Vallès Occidental Oest 6,01 8,37 0,33 5,52 1,13 0,24 Vallès Oriental-Sector Central 6,55 6,15 0,22 6,46 0,97 0,25 Total 6,78 8,97 0,38 6,60 0,90 0,32 Font: Integrap RSB 09 i RCA. *No es disposa de les dades. MF: metges de família; PD: pediatres; ODN: odontòlegs; DI: diplomats d’infermeria; AI: auxiliars d’infermeria; TS: treballadors socials. Durant l’any 2009 als EAP es van produir un total de 32.170.771 visites, el 97,76% de les quals es van realitzar al CAP i la resta al domicili. El nombre de visites d’MF i PD per habitant/any va ser de 4,27 i de 5,94 per MF i PD atesa/ any. Regió Sanitària Barcelona – Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2009 46 Les sol·licituds de proves de suport diagnòstic i les derivacions a l’atenció especialitzada per govern territorial de salut es recullen a la taules següents. Taula 27. Analítiques Analítiques Visites Govern territorial de salut Analítiques per 100 mèdiques visites Alt Maresme - Selva Marítima* Nd Nd Nd Alt Penedès 41.467 414.227 10,01 Baix Llobregat Centre - Fontsanta 114.901 1.497.098 7,67 L'Hospitalet - El Prat de Llobregat 165.488 1.746.097 9,48 Baix Llobregat Litoral 128.878 1.443.956 8,93 Baix Llobregat Nord 49.518 734.148 6,74 Baix Montseny 19.784 197.663 10,01 Baix Vallès 41.966 428.940 9,78 AIS Barcelona Dreta 131.004 1.609.828 8,14 AIS Barcelona Esquerra 156.670 1.988.627 7,88 AIS Barcelona Litoral Mar 125.576 1.338.646 9,38 AIS Barcelona Nord 165.559 1.812.063 9,14 Barcelonès Nord - Baix Maresme 182.325 2.277.885 8,00 Garraf 62.083 641.545 9,68 Maresme Central 112.211 1.106.012 10,15 Vallès Occidental Est 219.724 2.127.162 10,33 Vallès Occidental Oest 181.798 1.492.982 12,18 Vallès Oriental-Sector Central 101.956 1.066.994 9,56 Total 2.000.908 21.923.873 9,13 Font: Integrap RSB 09 *No es disposa de les dades. . Regió Sanitària Barcelona – Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2009 47 Taula 28. Diagnòstic per la imatge Diagnòstic Visites Govern territorial de salut Diagnòstic per 100 mèdiques visites Alt Maresme - Selva Marítima* Nd Nd Nd Alt Penedès* Nd Nd Nd Baix Llobregat Centre – Fontsanta* Nd Nd Nd L'Hospitalet - El Prat de Llobregat 20.833 1.746.097 1,19 Baix Llobregat Litoral* Nd Nd Nd Baix Llobregat Nord 5.024 734.148 0,68 Baix Montseny 11.110 197.663 5,62 Baix Vallès 18.523 428.940 4,32 AIS Barcelona Dreta 66.839 1.609.828 4,15 AIS Barcelona Esquerra 91.446 1.988.627 4,60 AIS Barcelona Litoral- Mar 79.910 1.338.646 5,97 AIS Barcelona Nord 71.647 1.812.063 3,95 Barcelonès Nord - Baix Maresme 86.158 2.277.885 3,78 Garraf* Nd Nd Nd Maresme Central 38.031 1.106.012 3,44 Vallès Occidental Est 149.517 2.127.162 7,03 Vallès Occidental Oest 102.942 1.492.982 6,90 Vallès Oriental-Sector Central 39.517 1.066.994 3,70 Total 781.497 17.927.047 4,36 Font: Integrap RSB 09. *No es disposa de les dades. Taula 29. Cobertura poblacional1 Cobertura Govern territorial de salut RCA 09 total Total atesa poblacional total Alt Maresme - Selva Marítima* Nd Nd Nd Alt Penedès 93.082 68.630 73,73 Baix Llobregat Centre - Fontsanta 297.684 209.491 70,37 L'Hospitalet - El Prat de Llobregat 341.080 253.530 74,33 Baix Llobregat Litoral 321.158 219.222 68,26 Baix Llobregat Nord 147.378 114.772 77,88 Baix Montseny 49.734 37.259 74,92 Baix Vallès 99.938 74.900 74,95 AIS Barcelona Dreta 409.218 281.753 68,85 AIS Barcelona Esquerra 531.431 341.569 64,27 AIS Barcelona Litoral Mar 294.801 208.878 70,85 AIS Barcelona Nord 416.825 284.618 68,28 Barcelonès Nord - Baix Maresme 442.108 326.637 73,88 Garraf 144.298 94.167 65,26 Maresme Central 251.308 192.337 76,53 Vallès Occidental Est 453.765 345.526 76,15 Vallès Occidental Oest 407.750 315.476 77,37 Vallès Oriental-Sector Central 238.039 183.598 77,13 Total 4.939.597 3.552.363 71,92 1 Percentatge de població assignada a l’ABS que ha estat atesa durant l’any 2009. Font: Integrap RSB 09 i RCA població assignada als equips d’atenció primària, gener de 2009. *No es disposa de les dades. Regió Sanitària Barcelona – Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2009 48 Taula 30. Cobertura ATDOM 75 anys o més Cobertura ATDOM 75 Govern territorial de salut o més Alt Maresme - Selva Marítima* Nd Alt Penedès 8,15 Baix Llobregat Centre - Fontsanta 8,09 L'Hospitalet - El Prat de Llobregat 9,91 Baix Llobregat Litoral 8,73 Baix Llobregat Nord 12,18 Baix Montseny 7,7 Baix Vallès 9,99 AIS Barcelona Dreta 16,6 AIS Barcelona Esquerra 9,64 AIS Barcelona Litoral- Mar 8,55 AIS Barcelona Nord 9,37 Barcelonès Nord - Baix Maresme 11,06 Garraf 6,68 Maresme Central 11,68 Vallès Occidental Est 9,04 Vallès Occidental Oest 11,8 Vallès Oriental-Sector Central 9,06 Total 10,48 * Font: Integrap RSB 09 i RCA. ATDOM: atenció domiciliària *No es disposa de les dades Taula 31. Cobertura de la vacuna de la grip Cobertura vacuna Govern territorial de salut grip Alt Maresme - Selva Marítima* Nd Alt Penedès 57,66 Baix Llobregat Centre - Fontsanta 58,58 L'Hospitalet - El Prat de Llobregat 57,93 Baix Llobregat Litoral 56,44 Baix Llobregat Nord 62,71 Baix Montseny 50,54 Baix Vallès 56,69 AIS Barcelona Dreta 54,76 AIS Barcelona Esquerra 51,87 AIS Barcelona Litoral- Mar 55,63 AIS Barcelona Nord 53,77 Barcelonès Nord - Baix Maresme 61,09 Garraf 54,79 Maresme Central 54,41 Vallès Occidental Est 57,64 Vallès Occidental Oest 64,75 Vallès Oriental-Sector Central 57,20 Total 56,64 Font: Integrap RSB 09 i RCA. *No es disposa de les dades Regió Sanitària Barcelona – Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2009 49 Atenció a les urgències Dins l’atenció a les urgències cal diferenciar l’àmbit hospitalari i l’extrahospitalari amb els dispositius d’AP i del Centre Coordinador d’Urgències (CCU). L’activitat realitzada pels diferents hospitals de l’RSB s’especifica a la taula d’activitat i recursos de la XHUP, sent un total de 2.339.247 urgències l’any 2009. En l’àmbit extrahospitalari, l’RSB disposa a l’AP de centres d’atenció continuada (CAC), que donen atenció fora de l’horari normal del CAP i dels centres que presten els serveis les 24 hores del dia. Són els anomenats CUAP (centre d’urgència d’atenció primària), a banda de les urgències que s’atenen a la consulta ordinària dels centres. Durant el període d’hivern, s’amplia l’oferta horària d’alguns centres d’AP, des de desembre a març, per fer front a la possible epidèmia gripal. Aquesta acció es porta a terme bàsicament als centres de la ciutat de Barcelona. La taula següent descriu el volum de serveis prestats durant l’any 2009. També disposa, des de l’any 1991, del Centre Coordinador d’Urgències (CCU) que té funcions d’orientació, canalització i consultoria, així com de prestació de serveis. Cal destacar la funció de Sanitat Respon, que ajuda en qualsevol demanda d’informació sobre la salut, les malalties i els serveis sanitaris, està disponible les 24 hores del dia i tots els dies de l’any. Taula 32. Activitat d’urgències hospitalàries i extrahospitalàries Urgències hospitalàries Activitat anual 2009 Urgències amb ingrés 221.005 Urgències sense ingrés 2.118.242 Urgències totals1 2.339.247 Urgències extrahospitalàries Centres d’atenció primària Activitat anual 2009 Visites d’atenció continuada2 583.732 Visites domiciliàries² 98.456 CCU (061)3 Període hivern* Incidents totals 553.521 Recursos mobilitzats Suport vital avançat 106.217 Suport vital bàsic 466.611 Atenció continuada domiciliària 78.161 Sanitat respon Total trucades 739.787 Trucades amb consulta 525.030 Font: 1 Facturació CatSalut; 2Sistema d’Informació – PIUC; 3SEM. Incident: situació provocada per una alerta rebuda envers una situació d’urgència o emergència. Regió Sanitària Barcelona – Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2009 50 3.2. Avaluació Des de l’RSB es desenvolupen diverses metodologies d’avaluació dels equips d’atenció primària (EAP): objectius anuals de la part variable de compra de serveis del contracte, procés Benchmarking i Observatori de Tendències de Serveis Sanitaris de Barcelona (BOTSS), les quals permeten analitzar els objectius de salut i de qualitat dels serveis, en el marc de diferents dimensions: accessibilitat, capacitat resolutiva, efectivitat i eficiència. Pel que fa als objectius de la part variable del contracte d’atenció primària, la majoria dels resultats globals 2009 s’han mantingut i en molts dels casos han millorat respecte al 2007 i 2008. Respecte als indicadors de control òptim de TA , exfumadors i PREAL s’observa una lleugera disminució tot i que dos d’ells (exfumadors i control òptim TA) estan per sobre de les recomanades pel pla de salut Catalunya 2002-2005 ,tal com es pot veure a la taula següent. Taula 33. Resultats dels objectius/indicadors de salut de la part variable del període 2007-2009 Objectius part variable Resultat Resultat Resultats Estàndard Referència 2007 RSB 2008 RSB 2009 RSB 2009 RSB Pla de salut 2002-2005 Horitzó 2010 35% Control òptim de l'HTA 37,54% 50,83% 35% hipertensos 48,12% (prevalença atesos 17%) 60% Control metabòlic de la DM 61,08% 61,21% 60% diabètics 64,46% (prevalença atesos 6%) Risc cardiovascular de 35 a 74 anys 56,47% 60,31% 64,63% 70% 60% població Avaluació sobrepès obesitat 6 i 14 anys 74,14% 68,50% 75,99% 80% atesa totes les edats Cribratge consum alcohol >14 anys 49,76% 51,92% 53,08% 60% 70% població atesa > 17 anys Estat Salut Bucodental 7,8,9 anys 52,33% 70% Hospitalitzacions evitables per ACSC 7,04% 6,94% 8,02%* 10% AE 66,26% 88,23% 82,16% Protocol PREALT 90% SS 78,59% 89,78% 83,46% Prescripció de genèrics 24,19% 27,20% 29,70% 28,50% Envasos nous medicaments sense valor afegit 2,94% 3,00% 2,80% 2,50% Actuacions de millora sobre l'adequació de la informació. 71,10% 59,00% 74,88% Sí Actuacions de millora sobre el temps d'espera de Nd Nd les activitats programades 76,30% Sí Exfumadors 29,75% 48,99% 37,53% 40% Abandonament 35% fumadors *CMBD : modificació criteri Regió Sanitària Barcelona – Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2009 51 Tot seguit es poden observar alguns dels resultats de salut més significatius de l’any 2009 per GTS, comparant aquest resultats amb l’any 2007-2008 i amb el total de l’RSB. Quant a l’efectivitat i resolució destaquen els indicadors que fan referència a la tensió arterial i la diabetis. Les xifres del control òptim de la tensió arterial l’any 2009, tot i que lleugerament inferiors al 2008, es mantenen per sobre de les recomanades pel Pla de salut de Catalunya 2002-2005 (35%)i el resultat obtingut per Catalunya l’any 2008. Aquest any 2009 els resultats obtinguts estan també per sobre de l’estàndard proposat per la Regió. Pel que fa al control metabòlic de la diabetis, han augmentat les xifres l’any 2009 respecte al 2007 i 2008, i s’han situat en l’estàndard recomanat (60%). El resultat a nivell de RSB pel 2009 ha augmentat respecte al global de Catalunya de l’any 2008. Taula 34. Control òptim de la tensió arterial i control metabòlic de la diabetis, RSB període 2007-2009 Control òptim HTA (%) Control metabòlic DM (%) GTS 2007 2008 2009 2007 2008 2009 Alt Maresme - Selva Marítima* 38,02 63,77 Nd 52,58 57,9 Nd Alt Penedès 33,6 45,53 42,72 53,27 56,2 58,5 Baix Llobregat Centre - Fontsanta 35,4 56,22 46,72 60,72 61,4 65 L'Hospitalet - El Prat de Llobregat 38,82 55,01 48,51 62 62,8 66,7 Baix Llobregat Litoral 36,13 58,01 49,43 60,77 61,8 67,1 Baix Llobregat Nord 36,57 51,98 47,24 56,84 62,3 63,9 Baix Montseny 35,81 63,02 46,52 60,32 62,8 56,7 Baix Vallès 36,54 60,16 42,79 59,23 58,8 58,7 Barcelona ciutat 37,94 45,72 47,45 61,62 61,3 65,7 Barcelonès Nord - Baix Maresme 35,32 52,83 48,57 63,96 63,3 66,4 Garraf 38,04 55,53 48,5 59,41 61,3 63,1 Maresme Central 37,69 49,89 48,91 57,16 61,4 61,2 Vallès Occidental Est 37,28 50,01 47,66 62,1 56,9 59,5 Vallès Occidental Oest 43,44 49,76 56,52 62,34 63,2 66,6 Vallès Oriental-Sector Central 35,45 56,33 43,29 61,98 61,1 60,7 RSB 37,51 50,83 48,12 61,03 61,2 64,5 Catalunya Nd 47,8 Nd 61,5 61,8 Nd *No es disposa de les dades Nota: Es considera control òptim de la tensió arterial (TA): TA sistòlica <140 mm Hg i TA diastòlica <90 mm Hg (la darrera determinació de TA és vàlida quan s’ha fet durant l’any avaluat); en pacients diabètics, es considerarà control òptim una TA sistòlica <130 mm Hg i una TA diastòlica <80 mm Hg). *Referència Pla de salut de Catalunya 2002-2005: Diabètics atesos (60%) (control diabetis: HbA1c <8%) Regió Sanitària Barcelona – Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2009 52 També cal destacar, en aquesta mateixa dimensió d’efectivitat, l’indicador sobre el càlcul del risc cardiovascular on s’observa una millora respecte al 2007 i 2008 i l’indicador que fa referència a la cobertura de la vacuna antigripal en població >de 59 anys on els valors es mantenen i són propers als de Catalunya (taula 35), però cal fer un esforç de millora per assolir els estàndards establerts pel Pla de salut de Catalunya 2002-2005 (85%). Taula 35. Càlcul del risc cardiovascular i cobertura vacuna antigripal > 59 anys. RSB període 2007-2009 Risc CV (%) Vacuna antigripal (%) GTS 2007 2008 2009 2007 2008 2009 Alt Maresme - Selva Marítima* 59,08 65,67 Nd 56,36 53,52 Nd Alt Penedès 55,26 54,75 62,21 57,25 55,52 57,66 Baix Llobregat Centre - Fontsanta 64,2 69,31 76,43 54,83 55,09 58,58 L'Hospitalet - El Prat de Llobregat 64,02 70,83 76,82 56,21 56,21 57,93 Baix Llobregat Litoral 61,75 67,74 73,03 56,18 56,01 56,44 Baix Llobregat Nord 60,94 66,04 71,32 55,48 57,07 62,71 Baix Montseny 55,52 54,34 59,16 46,35 48,63 50,54 Baix Vallès 51,14 51,27 55,09 52,49 51,93 56,69 Barcelona 57,38 58,7 63,17 51,18 51,49 53,69 Barcelonès Nord - Baix Maresme 64,67 60,84 64,22 59,87 57,41 61,09 Garraf 60,94 63,6 68,68 54,03 52,75 54,79 Maresme Central 56,05 58,46 65,62 51,53 52,73 54,41 Vallès Occidental Est 47,33 51,18 52,51 54,67 54,3 57,64 Vallès Occidental Oest 36,58 70,84 73,38 58,47 61,81 64,75 Vallès Oriental-Sector Central 50,39 52,72 57,10 54,21 53,5 57,20 RSB 56,47 60,31 64,63 54,01 54,06 56,64 Catalunya 56 58,9 Nd 56,6 57,5 Nd *No es disposa de les dades Les dades que es presenten pel que fa a l’eficiència, destaquen les xifres referents a la utilització d'especialitats farmacèutiques genèriques en totes les línies ( AP, AE, SS, SM i ASSIR). S’observa que han millorat respecte als anys 2007-2008, tal com es mostra a la taula següent. Regió Sanitària Barcelona – Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2009 53 Taula 36. Utilització d'especialitats farmacèutiques genèriques (percentatge d’envasos) GTS 2008 2009 Variació 08/09 Alt Maresme-Selva Maritíma 24,55 28,37 15,56 Alt Penedès 24,51 28,83 17,63 Baix Llobregat Centre-Fontsanta 26,55 31,49 18,61 L’Hospitalet-el Prat de Llobregat 25,32 30,06 18,72 Baix Llobregat Litoral 27,11 32,07 18,30 Baix Llobregat Nord 26,93 31,73 17,82 Baix Montseny 28,56 31,44 10,08 Baix Vallès 26,27 30,38 15,65 AIS Barcelona Dreta 26,11 30,81 18,00 AIS Barcelona Esquerra 26,88 30,59 13,80 AIS Barcelona Litoral Mar 30,87 36,69 18,85 AIS Barcelona Nord 26,57 30,95 16,48 Barcelonès Nord-Baix Maresme 26,61 30,59 14,96 Garraf 25,85 30,82 19,23 Maresme Central 24,63 29,46 19,61 Vallès Occidental Est 25,37 29,68 16,99 Vallès Occidental Oest 25,57 31,60 23,58 Vallès Oriental-Sector Central 24,13 29,32 21,51 Total RSB 26,30 30,72 16,81 Total Catalunya 27,03 Nd Font: Direcció de Farmàcia de l'RSB, maig de 2009. Regió Sanitària Barcelona – Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2009 54 4. Atenció hospitalària 4.1. Recursos i activitat 4.2. Avaluació Regió Sanitària Barcelona – Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2009 55 4.1. Recursos i activitat Taula 37. Activitat i recursos de la XHUP a Barcelona ciutat, 2009 AIS Hospitals Total Primeres Visites Hospital altes visites totals Urgències de dia cma Llits AIS Barcelona Litoral - Mar IMAS* 26.824 111.462 397.262 140.397 29.159 3.988 539 H. Vall d’Hebron - Traumatologia 6.778 59.763 118.037 44.910 10.347 1184 277 H. Vall d’Hebron - General AIS Barcelona Nord 37.861 216.994 499.012 105.236 68.409 5.936 694 H. Vall d’Hebron - Maternoinfantil 17.444 59.986 139.935 69.063 7.745 1.436 330 Hospital de Sant Rafael 8.901 28.832 78.556 0 353 3.712 200 Hospital Dos de Maig de Barcelona 11.836 49.437 161.058 36.132 9.973 3.877 218 AIS Barcelona Dreta H. de la Santa Creu i Sant Pau 32.605 145.592 374.232 147.197 67.707 15.689 623 Fundació Puigvert IUNA 6.314 23.829 83.094 18.796 5.630 1.383 137 Hospital Plató 10.264 38.685 111.061 9.195 11.473 7.305 161 AIS Barcelona H. Clínic i Provincial de Esquerra Barcelona** 42.282 123.475 421.022 113.060 90.207 6.285 908 Hospital Universitari Sagrat Cor 12.647 48.971 133.473 14.481 7.466 10.107 317 Total Barcelona 11 213.756 907.026 2.516.742 698.467 308.469 60.902 4.404 Total RSB 34 539.564 2.342.985 6.424.087 2.339.297 595.387 190.428 10.324 Font: Facturació . Llits enquesta GOM. * L’IMAS ha informat de tots els seus centres (Hospital del Mar i Hospital de l’Esperança). **També es comptabilitzen la informació l’Hospital Casa de la Maternitat. Reordenació de l’atenció especialitzada Per tal de millorar l’accés i la qualitat de l’atenció a la població, el CatSalut va impulsar la reordenació de l’atenció especialitzada (RAE) com a mecanisme de consolidació d’un model organitzatiu basat en dos nivells fortament interrelacionats, l’atenció primària i l’atenció especialitzada. Actualment la RAE es caracteritza per la diversitat de proveïdors tant a nivell d’atenció especialitzada com a nivell d’atenció primària (dins d’un mateix EAP podem trobar tres proveïdors diferents d’atenció especialitzada). Aquest fet confereix un nivell de complexitat al procés de coordinació, per la qual cosa té un especial interès l’anàlisi comparativa dels indicadors segons les diferents fórmules de gestió en la prestació dels serveis. Amb algunes excepcions, en totes les experiències s’han integrat la majoria d’especialitats, i predominen el sistema d’atenció directa sobre la consultoria de casos. Regió Sanitària Barcelona – Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2009 56 4.2. Avaluació L’avaluació dels objectius i la valoració del grau assoliment corresponent a la part variable del contracte de compra dels centres, es conjuntament amb altres eines i metodologies ( BOTSS, Indicadors de qualitat de l'hospitalització d’aguts, audits clínics per processos específics...), un de elements basics d’interrelació amb les entitats proveïdores per tractar de millorar la qualitat de les prestacions i per impulsar actuacions de política sanitaria. L’any 2009, la part variable del contracte està composta per objectius comuns per a tot Catalunya, que suposarien el 60% de la part variable, i els objectius de la Regió Sanitària de Barcelona (RSB) dels quals dependria el 40% restant de la part variable, això suposa un increment del percentatge dels objectius de la Regió Sanitària de Barcelona (RSB), respecte de la situació del 2008. Això, es correspon la voluntat de Catsalut d'augmentar el marge de gestió de la part variable per part de les regions sanitàries atesa la necessitat que tenen de singularitzar a nivell territorial i a nivell d'unitats proveïdores la formulació d'objectius prioritzats. A continuació es presenta una taula resum dels objectius contractats, amb els estàndards consensuats entre l’equip tècnic de la Direcció de Planificació, Compra i Avaluació, i els resultats assolits a nivell de l’RSB. Globalment, pel que fa als resultats dels objectius (i subobjectius) quantitatius a nivell de l’RSB, en 8 (36,36 %) s’assoleix l’estàndard i en 6 (27,27 %) s’assoleix el mínim/màxim fixat. Regió Sanitària Barcelona – Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2009 57 Taula 38. Resultats de l’avaluació 2009 d’atenció especialitzada % centres que Mínim/ Resultat Objectius part variable Estàndard assoleixen Màxim* RSB l'estàndard CDR colorectal diagnòstic -tractament < 30 d 80% 74% 62,60% 50,00% CDR mama diagnòstic -tractament < 30 d 80% 74% 55,57% 44,44% Temps porta-agulla fibrinòlisi en IAM < 40 min 95% 85% 72,38% 63,16% Angioplàstia primària interval porta – inici tract < 90 min 90% 80% 82,58% 42,86% Reingressos ICC 8,5% 10%* 8,26% 96,15% Readmissions al servei d'urgències 3% 5%* 4,42% 17,86% Temps rTPA en AVC < 60' 80% 70% 79,18% 66,67% Temps trasllat comarcal -referència en AVC 95% 90% 83,73% 53,85% Pacients inclosos en PREALT amb comunicació 24 h abans 85% 70% 72,41% 37,93% Genèrics 27% 20% 23,30% 28% Envasos nous medicaments sense valor afegit 3% 4%* 3,50% 40% Preus de referència (cost mitjà DDD): - Omeprazol 0,51 0,50 € 68% - Estatines** 0,46 - Enalapril 0,36 0,38 € 36% - Antidepresius 0,75 0,76 € 56% - Bifosfonats 1,19 1,12 € 100% Índex de substitució per CMA: -Cataractes 96% 96% 98,03% 80% -Traumatologia 70% 50% 69,50% 51,85% -Cirurgia 50% 47% 56,16% 71,43% Implantació accions de millora informació 2009-2010 Si Si 96,88 96,88% Implantació accions de millora temps de demora 2008-2009 Si Si 87,50% 87,50% Subministrament de dades dels indicadors del programa VINCat Si Si 96,88% 96,88% Altes PREALT: - ICC 30% 20% 18,40% 25,00% - Ostomies 50% 35% 70,48% 68,42% - Oxigenoteràpia 60% 45% 33,38% 55% Prevalença dolor postquirúrgic 14% 18%* 10,98% 70,83% Implantació d’un circuit de diagnòstic ràpid per als càncers de Si Si 100% pròstata i bufeta urinària CDR bufeta urinària diagnòstic -tractament < 30 d 80% *** 63,73% 40,91% Utilització d’estimulants de l’eritropoesi 95% 90% 83,15% 33,33% Percentatge de cesàries en parts seleccionats. 8% 10% 6,88 60% * Fa referència a un valor màxim a assolir. **Degut a les modificacions en la definició de les DDD de diferents estatines a mitjans del 2009, l’objectiu relatiu al cost mitjà per DDD d’estatines finalment no es va contractar.” *** No es disposava de referència prèvia per fixar-ho Regió Sanitària Barcelona – Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2009 58 Pel que fa a l’evolució dels diferents indicadors en el període 2006-2009, es presenten a la taula 39, especificant els diferents canvis que hi ha hagut en la metodologia de les mesures dels indicadors. Taula 39. Evolució dels indicadors període 2005-2009 Objectius RSB 2006 RSB 2007 RSB 2008 RSB 2009 % CDR colorectal diagnòstic-tractament < 30 d 56,46 66 68,37 62,60 % CDR mama diagnòstic-tractament < 30 d 56,69 62,01 55,18 55,57 % CDR bufeta urinària diagnòstic-tractament < 30 d 63,73 % Temps porta-agulla fibrinolisi en IAM < 40 min 74,68 a 66,63 a 81,63 72,38 Angioplàstia primària interval porta – inici tract < 90 min 82,58 % Reingressos urgents per ICC 8,81 8,51 7,61 8,26 % Readmissions al servei d'urgències 4,9 4,34 4,49 4,42 % Temps rTPA en AVC <60’ 41,02 b 75,86 81,82 79,18 % Temps trasllat comarcal-referència en AVC 84,43 84 91,04 83,73 % Pacients inclosos en PREALT amb comunicació 24 h 56,91 c 52,42 c 61,86 72,41 abans % Genèrics 15,2 18,93 19,10 23,30 % Envasos nous medicaments sense valor afegit 4,9 4,77 1,20 3,50 Preus de referència (cost mitjà DDD) - - Omeprazol 0,59 € 0,51 € 0,50 € - Estatines - 0,49 € 0,47 € - Enalapril - 0,38 € 0,39 € 0,38 € -Antidepresius - 0,82 € 0,76 € 0,76 € - Bifosfonats - 1,24 € 1,17 € 1,12 € Índex de substitució per CMA: -Global 77,61 76,49 78,77 -Cataractes 98,03 -Traumatologia 69,50 -Cirurgia 56,16 % Altes per ICC incloses en PREALT 7,67 15,74 20,75 18,40 % Altes amb necessitats de cures postquirúrgiques per - 24,41 21,97 70,48 Ostomies incloses en PREALT % Altes amb requeriment d’Oxigenoteràpia a domicili - 41,71 46,47 33,38 incloses en PREALT Prevalença dolor postquirúrgic (%) 13,92 12,91 10,08 10,98 a Del 2005 al 2007 avaluat sobre temps porta-agulla < 30’ b 2005 i 2006 avaluat sobre temps porta-agulla < 45’ c Del 2005 al 2007 avaluat sobre un mínim de 48 hores prealta Regió Sanitària Barcelona – Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2009 59 A continuació es presenten alguns resultats significatius de l’any 2009 de l’RSB i en alguns d’ells per GTS. Quant a accessibilitat, destacar, a) CDR càncer colorectal i de mama amb interval entrada CDR - inici del tractament inferior a 30 dies El Programa de diagnòstic ràpid de càncer (CDR), s’inicia a l’any 2006, amb una primera fase que implica al càncer de Colon-recte, Mama i Pulmó (aquest últim no ha estat inclòs en la part variable del contracte amb el centres), amb l’objectiu fonamental d’escorçar el temps per a diagnòstic i tractament, en el cas de sospita, detectat a nivel d’APS o a nivel hospitalari. En una segona fase, s’inclouen el càncer de bufeta i el càncer de pròstata, aquest últim només en la seva vessant diagnostica. La evolució dels indicadors de programa, indica un estancament en el percentatge de pacients que inicien el tractament en menys de 30 dies, desprès de la confirmació de la sospita de càncer en Mama. Entre el factors que poden estar influint en aquest fet; es el augment de la complexitat de procés per completar el estudi, desprès de la confirmació diagnostica, per tal de seleccionar la millor actitud terapèutica. Respecte el càncer de colon, amb una bona evolució els tres primers anys, hauria empitjorat durant el 2009. Taula 40. Accessibilitat pel CDR de càncer de mama, càncer colorectal i càncer de bufeta urinària* % casos de càncer de bufeta % casos de càncer de mama % casos de càncer colorectal urinària amb interval entrada AIS amb interval entrada al CDR amb interval entrada al CDR - al CDR -inici del tractament -inici del tractament <30 dies inici del tractament <30 dies <30 dies AIS Barcelona Dreta 12,66 63,89 100 AIS Barcelona Esquerra 69,91 45,41 46,81 AIS Barcelona Litoral 15,96 42,24 15,79 AIS Barcelona Nord 55,62 59,19 76,30 Total RSB 55,57 62,60 63,73 * Les dades fan referència als centres ubicats en els AIS. b) Temps porta-agulla de fibrinòlisi en IAM inferior a 40 minuts, Temps porta-baló de Angioplatia primaria inferior a 90 minuts. Inici del Codi IAM a Catalunya. El mes de juny de 2009, s’inicia el codi infart a Catalunya que pretén impulsar mesures per millora la coordinació dels diferents dispositius sanitaris per l’atenció del IAM amb aixecament de segment ST, i impulsar l’angioplàstia primària coma a tractament de primera elecció per aquestes situacions clíniques, especialment a la nostra regió sanitària que disposa de 5 centres de 24 hores, tots el dies de l’any i dos centres amb horari parcial. Durant el segon semestre del 2009, hem objectivat un fort increment de les angioplàsties primàries en el centres de la nostra regió. Per les dades de recollides a l’avaluació del 2009, s’haurien realitzat 1716 Angioplàsties primàries, al 2008, amb la mateixa font, s’haurien realitzat 910. Aquest increment ha estat paralel, a la disminució de les fibrinòlisis, 239 al 2009 i 518 al 2008. Respecte al temps en cada procediment, ) el percentatge de casos amb Temps porta-agulla de fibrinòlisi inferior 40 minuts, 72,4%, inferior al registrat al 2008. El percentatge de casos amb temps porta-baló de Angioplàstia primària inferior a 90 minuts, ha estat del 82,6% proper al estàndard que havien fixat (90%). Regió Sanitària Barcelona – Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2009 60 Quant a coordinació, destacar: c) Pacients inclosos en el protocol PREALT amb comunicació de l’alta a l’EAP del pacient amb un termini mínim de 24 hores d’antelació Aquest indicador ha tingut una bona evolució respecte de les dades que disposaven del 2008. Ha passat del 61,9% al 2008, al 72,4% al 2009; però encara lluny del 85% que ens havien fixat com estandar. Taula 41. Coordinació per a la comunicació de l’alta als pacients en un termini mínim de 24 h d’antelació d’acord amb el protocol PREALT i de pacients amb diagnòstic principal d’ICC inclosos en el protocol PREALT* % de casos en què s’ha % de pacients amb alta hospitalària amb comunicat l’alta a l’EAP dels requeriments d’atenció especificats AIS pacients amb un termini mínim (pacients amb diagnòstic principal d’ICC) de 24 h d’antelació d’acord amb per part de l’APS inclosos en el protocol el protocol PREALT PREALT AIS Barcelona Dreta 61,32 10,98 AIS Barcelona Esquerra 94,85 22,36 AIS Barcelona Litoral 34,29 21,13 AIS Barcelona Nord 66,55 12,72 Total RSB 72,41 18,40 * Les dades fan referència als centres ubicats en els AIS. Quant a eficiència, destacar: d) Índex de substitució per cirurgia major ambulatòria dels procediments quirúrgics prioritzats per la regió sanitària Aquest indicador fins al 2008 havia estat considerat globalment, això feia que el procés quirúrgic més freqüent amb molta diferencia, la cataracta, tingués un pes molt rellevant en el resultat de l’indicador. A partir de l’any 2009, des de l’RSB tenim la possibilitat de prioritzar altres procediments per valorar aquest indicador. A la taula següent es presenta l’evolució per procediments 2007-2009. Regió Sanitària Barcelona – Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2009 61 Taula 42. Evolució dels procediments quirúrgics prioritzats 2007-2009 2007 2008 2009 N total Index N Index N Index Cataractes 36.497 96,83% 36.465 97,16% 36.270 98,03% Artroscòpia de genoll 742 65,90% 764 65,71% 734 69,75% Excisió de menisc del genoll 3.392 60,88% 3.638 65,15% 3.407 65,31% Extracció de dispositiu implantat a l’os 2.406 51,12% 2.349 52,32% 2.404 50,67% Galindons i altres deformitats de dit gros 6.312 60,46% 7.197 66,78% 6.680 66,87% Alliberament de canal carpiana 4.127 95,15% 4.052 96,10% 3.875 96,59% Quist de Baker 1.416 77,75% 1.313 77,46% 1.159 69,97% Reparació dels lligaments encreuats del genoll 514 10,12% 528 11,17% 520 14,62% 18.909 67,06% 19.841 69,94% 18.779 69,50% Biòpsia oberta de mamella* 36 72,22% 38 71,05% 3.056 40,71% Hemorroïdectomia 1.773 29,55% 1.707 34,39% 1.677 38,28% Reparació d’hèrnia inguinal 8.658 41,83% 8.651 41,64% 8.037 43,70% Venes varicoses 4.388 42,23% 4.633 60,74% 6.376 75,93% Excisió de quist o si pilonidal 2.154 76,18% 2.046 80,89% 2.002 81,77% 17.009 45,07% 17.075 50,86% 21.148 56,16% Miringotomia amb inserció de tub 1.358 81,96% 1.363 84,08% 1.281 83,92% Orquiectomia i orquiopèxia - 1.329 48,46% 860 31,98% 812 42,24% Esterilització femenina endoscòpica 853 87,92% 951 91,48% 2.687 65,39% 3.076 46,20% 3.044 46,58% * El canvi de la N en aquest procediment està motivat per un canvi en la codificació considerada 08-09. Regió Sanitària Barcelona – Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2009 62 5. Atenció sociosanitària 5.1. Recursos i activitat 5.2. Avaluació Regió Sanitària Barcelona – Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2009 63 5.1. Recursos i activitat Recursos d'internament L'atenció sociosanitària a l'RSB es dóna en règim d'internament en 59 centres contractats, els quals sumen un total de 5.878 places, repartides en unitats d'atenció diferenciada de llarga estada, convalescència, cures pal·liatives i sida. Es creen comissions de seguiment per a cada àrea sociosanitària per vetllar per la transparència i l’equitat en l’accés. Llarga estada Aquestes places tenen com a objectiu terapèutic l’atenció sanitària que tendeix a millorar la qualitat de vida. La seva funció és rehabilitadora de manteniment i de suport. L’atenció és tant mèdica i d’infermeria com social. Són destinatàries de la llarga estada les persones grans amb malaltia i les persones amb menys de 65 anys que pateixin malalties cròniques evolutives i/o progressives, amb un grau variable de dependència, que necessiten atenció sanitària i activitats substituïdores de la llar. L’estada mitja pot ser superior a un any. Convalescència Té per objectiu terapèutic fonamental la rehabilitació activa. Són destinatàries de la convalescència les persones que estiguin incloses en algun dels grups següents: persones grans amb malaltia de base que es troben en fase de recuperació d’algun procés agut; persones grans que tenen malalties cròniques amb freqüents descompensacions i situació basal de dependència i politraumatitzats. L’estada mitja ha de ser de 60 dies, amb un màxim de 90. Cures pal·liatives Tenen per objectiu terapèutic afavorir el confort i la qualitat de vida dels malalts que pateixen una malaltia incurable, progressiva i sense resposta a un tractament específic i que tenen un pronòstic de vida limitat. La seva funció és de control de símptomes i suport emocional del malalt i dels seus familiars. Els equips que realitzen aquestes funcions són interdisciplinaris (metges, ATS/DI, assistents socials i psicòlegs). Són destinataris d’aquesta atenció els malalts terminals de càncer o d’altres patologies en fase terminal. L’estada mitja és de 30 dies. Unitats de sida Creades especialment per a malalts terminals a causa d’aquesta patologia. Actualment l’atenció de malalts de sida s’inclou dins les places de llarga estada. Regió Sanitària Barcelona – Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2009 64 Taula 43. Llits d’hospitalització de centres sociosanitaris, 2009 AIS Mitja estada Centres Cures Mitja Total Total Llarga Convales- socio- pal·liati- estada mitja internament estada ¹ cència sanitaris ves polivalent ² estada AIS Barcelona Litoral Mar 319 99 23 20 142 461 5 AIS Barcelona Esquerra 452 316 14 8 338 790 7 AIS Barcelona Dreta 293 206 44 30 280 573 5 AIS Barcelona Nord 347 249 25 23 297 644 5 Total RSB 3.632 1.511 252 424 2.187 5.819 56 ¹ A llarga estada s'inclouen els llits de sida i psicogeriatria ² A mitja estada polivalent s'inclou psicogeriatria. Font: contractació 2008. Taula 44. Recursos alternatius a l’ internament, 2009 Hospital de dia UFISS AIS PADES Places Centres Geriatria Cures pal·liatives Demències AIS Barcelona Litoral Mar 60 2 2 2 1 - AIS Barcelona Esquerra 150 4 4 1 1 - AIS Barcelona Dreta 94 3 4 2 1 - AIS Barcelona Nord 82 2 4 1 1 1 Total RSB 1.148 38 42 22 15 4 L'activitat assistencial sociosanitària de l’RSB durant l'any 2009 es mostra a les taules següents. Taula 45. Activitat sociosanitària de l’RSB, 2009 Estades realitzades Total Pacients Pacients Pacients Pacients donats donats atesos atesos d'alta d'alta Llarga estada 1.342.512 1.727.377 8.956 5.669 Cures pal·liatives 79.203 72.207 3.778 3.931 Convalescència 498.800 477.082 11.294 10.687 Mitja estada polivalent 84.861 81.021 2.302 2.086 Mitja estada psicogeriatria 37.111 35.486 898 836 Hospital de dia 292.271 183.201 3.835 183.201 Total internament 2.334.758 2.576.374 31.063 206.410 Regió Sanitària Barcelona – Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2009 65 Taula 46. Activitat sociosanitària per línies de servei, 2009 Hospital de dia Estades realitzades Total Pacients atesos Pacients donats d'alta Pacients atesos Pacients donats d'alta AIS Barcelona Litoral Mar* -- -- -- -- AIS Barcelona Esquerra 25.195 15.994 337 211 AIS Barcelona Dreta 22.891 32.859 260 157 AIS Barcelona Nord 20.620 14.634 260 147 Total RSB 292.271 183.201 3.835 2.527 *No es disposa de les dades. Cures pal·liatives Estades realitzades Total Pacients atesos Pacients donats d'alta Pacients atesos Pacients donats d'alta AIS Barcelona Litoral Mar 6.836 6.817 345 368 AIS Barcelona Esquerra -- -- -- -- AIS Barcelona Dreta 13.257 10.942 502 464 AIS Barcelona Nord 11.590 9.436 366 331 Total RSB 79.203 72.207 3.778 3.931 Convalescència Estades realitzades Total Pacients atesos Pacients donats d'alta Pacients atesos Pacients donats d'alta AIS Barcelona Litoral Mar 31.281 30.930 681 637 AIS Barcelona Esquerra 32.220 39.392 601 519 AIS Barcelona Dreta 54.378 51.662 1.064 916 AIS Barcelona Nord 134.281 127.667 2.666 2.430 Total RSB 498.800 477.082 11.294 10.687 Regió Sanitària Barcelona – Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2009 66 Mitja estada polivalent Estades realitzades Total Pacients atesos Pacients donats d'alta Pacients atesos Pacients donats d'alta AIS Barcelona Litoral Mar -- -- -- -- AIS Barcelona Esquerra 3.266 2.466 46 46 AIS Barcelona Dreta 10.728 10.077 208 193 AIS Barcelona Nord -- -- -- -- Barcelonès Nord - Baix Maresme 3.644 3.278 178 179 Total RSB 84.861 81.021 2.302 2.086 Mitja estada psicogeriatria Estades realitzades Total Pacients atesos Pacients donats d'alta Pacients atesos Pacients donats d'alta AIS Barcelona Litoral Mar 7.462 6.632 135 123 AIS Barcelona Esquerra -- -- -- -- AIS Barcelona Dreta -- -- -- -- AIS Barcelona Nord 8.234 7.614 174 153 Total RSB 37.111 35.486 898 836 Regió Sanitària Barcelona – Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2009 67 5.2. Avaluació Les taules que es presenten a continuació corresponen a tres objectius que s’han avaluat en diferents línies assistencials de l’atenció sociosanitària al llarg de l’any 2008. En primer lloc, emmarcat en la dimensió d’eficiència, el percentatge d’estades d’un nombre determinat de dies en funció de la línia assistencial. En segon lloc, es recullen els resultats de la millora de la percepció del dolor i del cribratge dels trastorns depressius de la dimensió d’efectivitat/qualitat assistencial. Taula 47 . Estades dels pacients donats d’alta amb una estada inferior a 123, 68, 23 dies, segons línia assistencial Llarga estada Mitja estada Mitja estada Convalescència Cures AIS polivalent psicogeriàtrica pal·liatives 123 dies 68 dies 68 dies 68 dies 23 dies AIS Barcelona Dreta 62,80% 79,27% - 73,20% 66,71% AIS Barcelona Esquerra 67,64% 34,78% - 77,83% - AIS Barcelona Litoral Mar 46,23% - 26,83% 80,51% 66,87% AIS Barcelona Nord 71,12% - 37,91% 72,77% 63,61% Total RSB 67,26% 75,67% 55,98% 78,61% 72,57% Taula 48. Pacients atesos que milloren la percepció del dolor, segons línia assistencial Mitja estada Mitja estada AIS Llarga estada Convalescència Polivalent Psicogeriàtrica AIS Barcelona Dreta 66,46% 62,39% - 89,04% AIS Barcelona Esquerra 87,04% 100% - 97,88% AIS Barcelona Litoral-Mar 92,34% - 86,49% 90,98% AIS Barcelona Nord 90,08% - 100% 94,67% Total RSB 83,87% 89,59% 90,74% 87,05% Taula 49. Pacients atesos amb cribratge dels trastorns depressius, segons línia assistencial Mitja estada Mitja estada AIS Llarga estada Convalescència Polivalent Psicogeriàtrica AIS Barcelona Dreta 92,38% 99,55% - 92,71% AIS Barcelona Esquerra 51,74% 30,30% - 42,74% AIS Barcelona Litoral-Mar 100% - 89,51% 99,89% AIS Barcelona Nord 67,05% - 100% 98,04% Total RSB 82,71% 87,03% 89,32% 88,63% Regió Sanitària Barcelona – Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2009 68 6. Atenció a la salut mental 6.1. Recursos i activitat 6.2. Avaluació Regió Sanitària Barcelona – Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2009 69 6.1. Recursos i activitat Atenció especialitzada hospitalària Taula 50. Atenció especialitzada hospitalària, 2009 Hospitals aguts Sociosanitaris Monogràfics Llits psiquiatria Llits drogues Centres Llits Centres Llits Centres AIS Barcelona Litoral Mar 18 6 1 96 1 - - AIS Barcelona Esquerra 44 6 1 - - 21 1 AIS Barcelona Dreta 32 12 1 - - 40 1 AIS Barcelona Nord 44 8 2 58 1 52 1 Total RSB 358 56 13 7 3 1.931 9 Taula 51. Altres recursos en salut mental, 2009 Consulta Hospital de dia ambulatòria especialitzada Adults Adolescents CSMA CSMIJ Centres Places Centres Places AIS Barcelona Litoral - Mar 3 3 - - - - AIS Barcelona Esquerra 5 2 1 17 3 75 AIS Barcelona Dreta 4 3 3 154 - - AIS Barcelona Nord 4 2 2 35 1 40 Barcelonès Nord - Baix Maresme 5 4 1 19 2 45 Total RSB 45 35 20 507 17 358 Taula 52. Activitat dels centres de salut mental d’adults, 2009 AIS Pacients atesos amb diagnòstic TMS Pacients atesos Pacients % AIS Barcelona Litoral - Mar 9.964 2.583 25,9 AIS Barcelona Esquerra 10.435 2.907 27,9 AIS Barcelona Dreta 9.053 2.816 31,1 AIS Barcelona Nord 13.020 3.629 27,9 Barcelonès Nord-Baix Maresme 11.326 3.358 29,6 Total RSB 118.774 35.464 29,9 Taula 53. Activitat dels centres de salut mental infantil i juvenil, 2009 Pacients atesos amb AIS diagnòstic TMG Pacients atesos Pacients % AIS Barcelona Litoral - Mar 2.703 254 9,4 AIS Barcelona Esquerra 2.293 192 8,4 AIS Barcelona Nord 5.272 521 9,9 TOTAL 37.766 3.982 10,5 Regió Sanitària Barcelona – Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2009 70 Recursos d’hospital de dia Taula 54. Xarxa d’hospitalització psiquiàtrica, 2008* Servei assistencial d’alta Aguts Subaguts Centre Sexe Sexe Reingr Mitjana Total Mitjana és Pacient Total Mitjana altes dies Reingrés Pacient altes dies d’estada d’edat No d’estada Home Dona infor. Home Dona H. Psiquiàtric Martorell (Sagrat Cor. SSM) 126 863 989 22,0 557 429 3 43,3 8 149 157 68,5 91 66 Comunitat Terapèutica Arenys de Munt - - - - - - - - 18 122 140 104,6 84 56 Fundació Sociosanitària BCN 65 456 521 17,7 250 271 - 43,6 5 82 87 66,3 40 47 H. Psiquiàtric Sant Boi (SJD. SSM) 277 1.077 1.354 20,6 669 685 - 42,8 22 214 236 92,8 130 106 Institut Psiquiàtric BCN 90 1.026 1.116 23,3 587 529 - 41,9 - - - - - - H. Psiquiàtric Sant Boi (BM. CASM) 308 1.125 1.433 18,2 740 693 - 38,9 19 214 233 72,8 143 90 Unitat Polivalent Creu de Molers (SJD. SSM) - - - - - - - - 7 68 75 99,2 40 35 H. de Sabadell 48 560 608 16,6 300 308 - 38,6 - - - - - - Clínica Llúria - - - - - - - - 8 126 134 102,1 67 67 H. Psiquiàtric H. Granollers 59 456 515 15,7 283 232 - 41,6 - - - - - - Clínica Residència La Mercè (subaguts) - - - - - - - - - 228 228 79,1 116 112 H. Mataró (aguts) 62 573 635 14,4 343 292 - 42,4 - - - - - - H. Psiquiàtric Santa Coloma 192 726 918 23,7 500 418 - 42,9 4 30 34 160,4 21 13 Unitat Hosp. Psiq. Penitenciària 19 144 163 17,9 135 28 - 32,4 8 80 88 55,5 79 9 H. Mútua de Terrassa - - - - - - - - 1 104 105 78,8 71 34 H. Sant Rafael 122 414 536 17,5 295 241 - 42,5 - - - - - - Total RSB 1.368 7.420 8.788 19,6 4.659 4.126 3 41,6 100 1.417 1.517 84,3 882 635 *Informació del CMBDSM Regió Sanitària Barcelona – Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2009 71 6.2. Avaluació A continuació es presenten els resultats més destacats de l’avaluació dels serveis de salut mental del 2008. Aquesta informació ens permet conèixer i millorar anualment l’activitat, qualitat i accessibilitat de les diferents línies. Les taules següents corresponen als objectius, alguns dels quals s’han avaluat en diferents línies assistencials de salut mental al llarg de l’any 2008. CSMIJ01. Assolir que, com a mínim, el 10% dels pacients atesos correspongui a pacients amb diagnòstic de trastorn mental greu (TMG) • indicador CSMIJ01: Pacients atesos amb diagnòstic de TMG (percentatge de persones) Taula 55. Pacients atesos amb diagnòstic de TMG Pacients Pacients amb AIS atesos diagnòstic TMG Pacients % AIS Barcelona Litoral Mar 2.703 254 9,40 AIS Barcelona Esquerra 2.293 192 8,37 AIS Barcelona Dreta* - - - AIS Barcelona Nord 5.272 521 9,88 Total RSB 37.766 3.982 10,54 *AIS Barcelona Dreta: recursos compartits amb Esquerra i Nord CSMA01. Assolir que, com a mínim, el 25 % dels pacients atesos correspongui a pacients amb algun dels 10 codis diagnòstics del trastorn mental sever (TMS) • indicador CSMA01: Pacients atesos amb diagnòstic de TMS (percentatge de persones). Taula 56. Pacients atesos amb diagnòstic de TMS Pacients Pacients amb GTS atesos diagnòstic TMS Pacients % AI S Barcelona Litoral Mar 9.964 2.583 25,92 AIS Barcelona Esquerra 10.435 2.907 27,86 AIS Barcelona Dreta 9.053 2.816 31,11 AIS Barcelona Nord 13.020 3.629 27,87 Total RSB 118.774 35.464 29,86 Regió Sanitària Barcelona – Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2009 72 7. Altres línies d’atenció 7.1. Transport sanitari 7.2. Atenció a les drogodependències 7.3. Rehabilitació 7.4. Diàlisi Regió Sanitària Barcelona – Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2009 73 7.1. Transport sanitari Des de l’1 de juliol de 2006 el Servei d’Emergències Mèdiques (SEM), empresa pública del Servei Català de la Salut, gestiona el transport sanitari urgent, és a dir, el que es defineix per al trasllat prehospitalari o interhospitalari de les persones malaltes o accidentades en situació de risc vital o dany irreparable. Transport sanitari no urgent El 2009 s’ha continuat coordinant i avaluant des de l’RSB el transport no urgent: programat, no programat individual o col·lectiu. El transport sanitari no urgent permet el trasllat de persones malaltes o accidentades que per motius de salut, no poden utilitzar un transport ordinari per accedir a un centre del sistema sanitari de la xarxa pública de serveis de salut. Els principals prescriptors del transport sanitari no urgent son els centres de diàlisi i rehabilitació ambulatòria , seguits a continuació per l’atenció primària de salut i finalment l’atenció especialitzada, en els seus serveis d’hospitalització, atenció ambulatòria com el retorn a domicili de pacients atesos als serveis d’urgències. Pot ser, segons el tipus de vehicle, individual o col·lectiu i segons la tipologia de la demanda, programat o no programat. Amb el nou concurs de 2006 i s’estableix la contractació per separat del transport urgent del no urgent. Aquesta darrera modalitat pot set programat o no programat i també individual o col·lectiu. El nou sistema permet garantir una atenció de qualitat, que faciliti l’accés a la prestació mitjançant la utilització dels recursos de transport sanitari. Aquesta prestació s’ adequa a les necessitats del assegurats, tenint en compte criteris de priorització i optimització dels recursos disponibles. La Regió sanitària en col·laboració amb les empreses adjudicatàries al llarga del 2009 ha prioritzat el desenvolupament de polítiques formatives (objectius 2009) , i l’aplicació de noves tecnologies en la millora de la prestació de serveis. A l’RSB, l’any 2009 s’han realitzat un total d’1.941.626 serveis de transport sanitari no urgent amb un increment d’un 3,7 % en relació amb l’activitat realitzada l’any 2008, que va ser d’1.873.248 serveis. Aquesta activitat representa que cada dia de l’any (incloent-hi els dies festius) es realitzen a l’RSB una mitjana d’uns 5.320 serveis no urgents (individuals i col·lectius). Analitzat des del punt de vista d’ús per part dels ciutadans, l’any 2008 s’han realitzat 376 serveis de transport sanitari no urgent per cada 1.000 persones assegurades de l’RSB, amb un cost d’14 € per habitant. Del conjunt d’activitat de transport sanitari no urgent, 1.149.600serveis, el 59,2%, es realitzen com a servei individual i 792.026 serveis, el 40,8%, com a servei col·lectiu. Regió Sanitària Barcelona – Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2009 74 7.2. Atenció a les drogodependències La xarxa d’atenció a les drogodependències (XAD) disposa de centres d’atenció i seguiment (CAS) que ofereixen tractament ambulatori especialitzat als drogodependents. Els CAS estan integrats per equips de professionals de diverses disciplines (metges, psicòlegs, treballadors socials, diplomats en infermeria, entre d’altres). Aquests professionals dissenyen en cada cas, i d’acord amb la persona que necessita aquest tipus d’atenció, la modalitat de tractament més indicats, així com la conveniència d’utilitzar altres recursos de la XAD com les comunitats terapèutiques o les unitats hospitalàries de desintoxicació. Els centres CAS poden oferir diferents modalitats de tractament: tractaments lliures de drogues, programes de manteniment amb metadona, programes de manteniment amb antagonistes, etc. També, les persones drogodependents i els seus familiars tenen a la seva disposició la Línia verda, telèfon d’informació 93 412 04 12 que ofereix informació i orientació, acollida immediata (si escau) i derivació a programes de tractament. Disponibilitat de recursos de drogues a Barcelona Els cicles d’evolució del consum de drogues a la ciutat de Barcelona requereixen l’adaptació periòdica dels recursos sanitaris específics per a la seva població. La distribució en diversos indrets de la ciutat respon tant a la necessitat de desconcentrar la pressió en un territori determinat, com a la d’atendre les pròpies necessitats de la distribució del problema. En conseqüència amb aquests criteris, a la ciutat de Barcelona es disposa actualment de diferents recursos que donen cobertura a tots els districtes de la ciutat. La majoria dels CAS de Barcelona són titularitat de l’ASPB o bé tenen un conveni d’adscripció a l’ASPB a excepció del CAS Ciutat Vella, que és titularitat de l’Ajuntament de Barcelona i està adscrit a l’ASPB. Regió Sanitària Barcelona – Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2009 75 Taula 57. Disponibilitat de recursos de drogues a Barcelona Adscripció Districte Recurs Titularitat Proveïdor ASPB CAS Barceloneta* Ciutat Vella Ciutat Vella IMAS IMAS-IAPs Sí CAS Creu Roja Creu Roja Creu Roja Conveni CAS SPOTT Diputació Diputació CAS CECAS (Càritas) FUNDACIÓ CECAS Conveni Servei d'orientació sobre drogues (SOD) ASPB Institut Genus Contracte Eixample Dóna servei al CAS Sants CAS Unitat d’Alcohogia de la Generalitat H. Clínic Corporació Corporació de Barcelona Sanitària Clínic Sanitària Clínic No CAS Sants* Eixample- Sants- Montjuïc Sants Montjuïc-Les Corts ASPB ABD Contracte Dóna servei al CAS Unitat d’Alcohogia de la Les Corts Generalitat H. Clínic de Barcelona Sarrià –Sant CAS Sarrià* Sarrià Sant Gervasi Gervasi-Gràcia APSB ABD Contracte Gràcia Dóna servei al CAS Sarrià CAS Horta- Gunardó* Tota Barcelona ASPB INTROSS Contracte CAS Unitat de Fundació de la Fundació de la Horta-Guinardó Toxicomanies P. Sant Pau- Gestió Sanitària Gestió Sanitària Citran H. Sant Pau H. Sant Pau No CAS Vall d’Hebron* Horta Guinardó- Nou Barris, Sant Andreu ICS ICS Contracte CAS Nou Barris* Horta Nou Barris Guinardó-Nou Barris, Sant Andreu ASPB Institut Genus Contracte CAS Garbivent ASPB INTROSS Contracte Casa Bloc Unitat de Generalitat de Sant Andreu Drogodependències Catalunya ICS No Unitat d’Alcoholisme de Generalitat de BCN (Acàcies) Catalunya ICS No Dóna servei al CAS Sant Martí Garbivent * Sectorialització IInformació obtinguda del Pla d'equipaments associat al Pla de Drogodependències de Barcelona ASPB. Regió Sanitària Barcelona – Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2009 76 7.3. Rehabilitació Activitat de rehabilitació en els centres de dia La taula 58 mostra l’activitat realitzada pels centres de dia de salut mental durant l’any 2009, tant pel que fa al nombre de sessions realitzades com al d’usuaris atesos. Taula 58. Activitat de rehabilitació dels centres de dia de salut mental a BCN ciutat AIS Nom del centre Places Sessions Pacients realitzades atesos Barcelona Ciutat Vella 28 8.939 56 AIS Barcelona Litoral Mar JOIA S. Martí 35 16.697 85 Tres Turons 65 18.048 146 Pi i Molist 104 25.488 176 AIS Barcelona Nord Sant Andreu F. ViB 25 8.741 82 Tres Turons inserció laboral 25 6.011 69 Dreta Eixample 35 10.530 99 ARAPDIS 61 15.305 91 AREP 68 16.804 122 AIS Barcelona Dreta JOIA Gràcia 35 10.663 76 Pinel 25 6.322 42 Residència Eixample 25 4.214 26 Esquerra Eixample 30 7.683 74 Les Corts 25 7.877 88 Sarrià-Sant Gervasi 25 11.234 114 AIS Barcelona Esquerra JOIA Sants 35 14.057 72 Septimània 25 6.322 24 Unitat Polivalent Poble Sec (Creu dels Molers) 35 11.599 62 Total 706 206.534 1504 Total RSB 1.341 429.923 3.057 Regió Sanitària Barcelona – Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2009 77 Rehabilitació extrahospitalària L’activitat contractada mitjançant concurs públic de rehabilitació extrahospitalària complementa la activitat de rehabilitació que es realitza a la XHUP i a les unitats de rehabilitació de fora dels hospitals. L’activitat ambulatòria de rehabilitació als centres d’atenció primària de l’ICS es presenta a la taula següent. Taula 59. Centres de rehabilitació extrahospitalària a l’RSB Rehabilitació Rehabilitació Logopèdia AIS Proveïdor domiciliària ambulatòria Contracte Activitat Contracte Activitat Contracte Activitat C. de Rehabilitació i Llenguatge, SL. CRIL 1.509 1.055 2.050 2.985 8.124 12.538 UTE I. Rehabilitació Tres Torres, Fisioteràpia, Institut Logopèdic, Barcelona CRFIF 637 208 918 1.110 4.465 4.518 UTE Fisioteràpia, Institut Logopèdic, CRFIF 912 602 2.066 2.420 5.085 5.166 UTE ACERF 784 665 951 1.215 4.107 4.613 UTE Fisioteràpia, Serveis Fisioteràpia, Institut Logopèdic 963 658 1.873 2.315 5.824 5.740 L’activitat es contracta i recull per processos. Cada procés correspon a més d’una sessió. Rehabilitació hospitalària Taula 60. Hospitals amb servei de rehabilitació ambulatòria a l’RSB Processos Processos Govern Territorial de Salut Hospital contractats realitzats H. de l’Esperança 1 3.600 3.023 H. Dos de Maig de Barcelona 172 593 H. de la Santa Creu i Sant Pau 2 3.010 2.863 Barcelona H. Sant Rafael 3.030 2.764 H. Clínic i Provincial de Barcelona 1.232 1.232 H. Traumatològic Vall d’Hebron 3 7.000 5.996 H. de Terrassa 1.194 1.572 Total RSB 46.895 49.771 1L’Hospital de l’Esperança té contractats 30 processos de Logopèdia, dels quals n’ha realitzat 6. 3 L’Hospital de Sant Pau té contractats 203 processos de Logopèdia, dels quals n’ha realitzat 203. 3L’Hospital Traumatològic de la Vall d’Hebron té contractats 600 processos de Logopèdia, dels quals n’ha realitzat 600. La contractació d’activitat de rehabilitació hospitalària es realitza amb compra de processos. Regió Sanitària Barcelona – Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2009 78 7.4. Diàlisi Taula 61. Centres amb atenció a la insuficiència renal a l’RSB Serveis de U. assist. Centres de Govern Territorial de Salut Total nefrologia nefrològica diàlisi Baix Llobregat Centre - Fontsanta --- 1 --- 1 Baix Vallès --- 1 --- 1 Barcelona 5 --- 9 14 Barcelonès Nord – Baix Maresme 1 --- 1 2 Garraf --- --- 1 1 L’Hospitalet-El Prat de Llobregat 1 1 2 4 Maresme Central --- --- 1 1 Vallès Occidental Est --- 1 --- 1 Vallès Occidental Oest --- 1 1 2 Vallès Oriental-Sector Central --- --- 1 1 Total RSB 7 5 16 28 Taula 62. Activitat dels centres d’atenció a la insuficiència renal de la ciutat de Barcelona Sessions contractades Sessions realitzades AIS Centre Bicarbon Hemodiàlisi Hemodiàlisi DPAC* Bicarbonat DPAC* at hospitalària hospitalària Barcelona Tefnut 24.330 - - 24.021 - - Fresenius Institut Nefrològic 28.200 - - 29.206 - - Hospital del Mar 4.870 1.010 2.000 4.430 1.782 2.115 H. Dos de Maig de Barcelona 7.725 1.241 606 6.681 - 312 H. Maternoinfantil V. Hebron - - 847 - - - H. Gral Vall d’Hebron - 12.256 6.559 - - - F. Puigvert IUNA - 7.014 11.404 - 6.360 13.304 C. Diàlisi Nephros 12.510 - - 14.096 - - C. Diàlisi V. de Montserrat 17.140 - - 18.342 - - Fresenius Moragas 24.200 - - 25.630 - - H. Clínic i Provincial 7.990 13.220 18.815 5.474 11.876 11.680 Hemodiàlisi Infantil Barcelona 6.780 - - 8.368 - - Institut Mèdic Barcelona 12.400 - - 13.151 - - F. Sociosanitària Barcelona 10.000 - - 7.440 - - C. Diàlisi Bonanova 15.035 - - 14.472 - - Total 363.169 67.536 55.483 372.897 33.960 27.411 *Diàlisi peritoneal ambulatòria contínua. Regió Sanitària Barcelona – Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2009 79 8. Atenció farmacèutica i prestacions complementàries 8.1. Atenció farmacèutica 8.2. Prestacions complementàries Regió Sanitària Barcelona – Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2009 80 8.1. Atenció farmacèutica Recursos Els centres creats per a la correcta provisió d’atenció farmacèutica als usuaris dels sistema sanitari públic són les oficines de farmàcia, les farmacioles, els serveis de farmàcia hospitalària i els dipòsits de medicaments. Taula 63. Recursos d’atenció farmacèutica a l’RSB Oficines de farmàcia 2.032 Serveis de farmàcia hospitalària 48 Servei de farmàcia de primària 2 Dipòsits de medicaments hospitalaris 32 Farmaciola 12 Activitat L’any 2009, l’import líquid (preu de venda públic menys el pagament de la prestació a l’usuari) derivat de la prestació farmacèutica finançable en receptes del CatSalut va ser d’1.262.586.227,91 euros. Aquesta despesa correspon a la facturació del Col·legi de Farmacèutics en concepte de receptes dispensades a les oficines de farmàcia d’aquesta Regió, que aquest any inclou els descomptes per incidències de la facturació. Això representa un increment del 1,31% respecte a l’any 2008, mentre que a Catalunya aquest increment ha estat d’un 2,34%. Quant al nombre de receptes, s’han facturat un total de 100.443.007 i l’increment respecte a l’any anterior ha estat del 2,13% i a Catalunya ha estat d’un 3,16%. Les especialitats farmacèutiques constitueixen el grup que representa un percentatge més elevat tant de l’import (92,31%) com de les receptes (96,68%), seguit del capítol d’efectes i accessoris (6,50% en import i 3,01% en receptes). El capítol d’altres productes inclou majoritàriament les autovacunes bacterianes i extractes hiposensi- bilitzants. El capítol de dietoterapèutics inclou les dietes per metabolopaties i les llets. Taula 64. Prestació farmacèutica. Receptes i import líquid segons tipus de producte1 %Import %Receptes líquid Especialitats farmacèutiques 92,31 96,68 Fórmules magistrals 0,19 0,14 Efectes i accessoris 6,50 3,01 Dietoterapèutics 0,55 0,12 Altres productes 0,45 0,05 1. Àmbit de dispensació de l’oficina de farmàcia. Regió Sanitària Barcelona – Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2009 81 En relació amb el tipus de règim, a la taula 65 es presenten les dades d’import i receptes. S’observa que un 78,58% de l’import correspon al règim de pensionista, que inclou el col·lectiu amb prestació farmacèutica gratuïta, si bé la proporció en el nombre de receptes és inferior (72,59%). Taula 65. Receptes i import líquid segons tipus de règim1 Import Receptes líquid % % 1 Actius 20,83 27,27 Pensionistes 78,58 72,59 Accidents de treball 0,00 0,00 Actius campanya sanitària 0,04 0,02 Dietoterapèutics 0,55 0,12 1. Àmbit de dispensació de l’oficina de farmàcia El percentatge de majors de 64 anys a l’RSB és del 16,40% i a tot Catalunya és del 16,39%. El percentatge de farmàcia gratuïta a l’RSB és del 22,20% i a tot Catalunya és del 22,00%. Les dades obtingudes per l’àmbit de prescripció reflecteixen la despesa atribuïble als metges pertanyents a unitats proveïdores de l’RSB. D’aquesta despesa s’ha identificat un 97,65% de l’import segons l’especialitat mèdica i un 97,58% de les receptes. El 84,63% d'aquesta despesa i el 87,70% de les receptes deriva de la prescripció dels metges de capçalera i pediatres. Taula 66. Prestació farmacèutica. Receptes i import líquid segons tipus de prescriptor1 % PVL % Receptes Capçalera i pediatres 84,63 87,70 Metges d’urgències 1,99 2,47 Metges especialistes 10,71 7,07 Altres 0,32 0,35 Sense imputar 2,35 2,42 1Àmbit de prescripció de les unitats proveïdores. Els indicadors de despesa en import i en volum de receptes de les unitats proveïdores assignades a GTS es presenten a la taula 67. Les dades es refereixen a la població consumidora de medicaments i estan ajustades per edat i sexe. A la Regió de Barcelona, l’import líquid per usuari consumidor de medicaments és de 359,05 €/usuari. El cost mitjà de la recepta estandaritzat a l’RSB és de 13,29€. Pel que fa a l’indicador de receptes, aquest és de 27,01 receptes per usuari consumidor. Pel que fa a l’aportació global de tota l’RSB, aquesta ha estat de 5,38%. Regió Sanitària Barcelona – Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2009 82 Taula 67. Indicadors de la prestació farmacèutica per AIS1 Receptes/ Cost/usuari Cost /recepta usuari %>65 AIS consumidor ajustat consumidor anys ajustat ajustat. AIS Barcelona Esquerra 356,63 13,85 25,69 20,43 AIS Barcelona Litoral Mar 351,57 13,27 26,47 17,41 AIS Barcelona Nord 365,81 13,56 26,99 20,67 AIS Barcelona Dreta 367,20 13,94 26,28 21,32 1 Àmbit territorial amb població consumidora. A la taula 68 podem veure el descriptiu per GTS dels resultats dels indicadors qualitatius de seguiment de contracte. Taula 68. Indicadors qualitatitus de la prestació farmacèutica per AIS1 % Env. % Env. EFG novetats 2009 AIS / Env. Especialitzada Cost ddd Cost ddd Cost ddd Cost ddd Especialitat i Salut Mental IBP IECA+ARAII ISRS+Antidep n/gen Bifosfonats / Env. Especialitat AIS Barcelona Esquerra 29,96 3,15 0,3 0,34 0,64 1,04 AIS Barcelona Litoral Mar 28,29 2,83 0,32 0,28 0,68 1,05 AIS Barelona Nord 28,58 3,26 0,28 0,31 0,66 1,05 AIS Barcelona Dreta 28,97 3,04 0,31 0,33 0,66 1,04 Total RSB 28,63 3 0,3 0,31 0,66 1,04 1Àmbit de prescripció de les unitats proveïdores per AIS. En relació amb l’import els cinc grups terapèutics que representen el 74,88% de la despesa en PVP són: sistema nerviós central, cardiovascular, digestiu i metabolisme, aparell respiratori i aparell locomotor. Els fàrmacs antineoplàsics són els que presenten un cost per recepta més elevat. Regió Sanitària Barcelona – Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2009 83 Taula 69. Distribució percentual del consum d’envasos dels medicaments per classificació ATC* % PVP sobre % envasos PVP/ total envàs ATC especialitats farmacèutiques Aparell digestiu i metabolisme 11,73 15,47 10,18 Sang i òrgans hematopoètics 4,86 5,76 11,32 Aparell cardiovascular 22,14 23,65 12,56 Teràpia dermatològica 1,87 2,34 10,76 Teràpia genitourinària 4,67 2,59 24,20 Teràpia hormonal 1,89 1,49 17,02 Teràpia antiinfecciosa 2,74 3,75 9,80 Teràpia antineoplàstica 5,72 0,77 100,11 Aparell locomotor 6,39 9,22 9,30 Sistema nerviós 25,49 22,71 15,06 Antiparasitaris 0,15 0,13 15,83 Aparell respiratori 9,12 7,47 16,39 Òrgans dels sentits 2,81 4,56 8,28 Altres 0,41 0,10 54,19 *Classificació anatòmica de medicaments. Un total d’11 subgrups han representat el 48,74% de l’import en PVP i un 31,38% dels envasos (vegeu taula 70). El subgrup de reductors del colesterol i els triglicèrids és el que representa un percentatge superior del PVP (7,51%) respecte a la despesa total d’especialitats farmacèutiques seguit dels antidepressius (6,27%) i dels antipsicòtics (5,59%). Pel que fa als envasos el subgrup d’agents contra l’úlcera pèptica i el reflux gastroesofàgic (7,18%) i dels reductors del colesterol i els triglicèrids (5,75%) són els que presenten un percentatge superior dels envasos respecte al total d’envasos de les especialitats farmacèutiques. Regió Sanitària Barcelona – Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2009 84 Taula 70. Distribució percentual de la despesa ocasionada pels 11 subgrups (ATC) % envasos % PVP sobre total PVP sobre total Envasos envasos PVP EF EF Reductors del colesterol i els triglicèrids 95.882.733,80 7,51 5.466.385 5,75 Antidepressius 80.093.553,99 6,27 3.920.480 4,12 Antipsicòtics 71.390.663,15 5,59 1.300.943 1,37 Adrenèrgics, inhalatoris 60.067.298,14 4,70 1.825.403 1,92 Agents contra l’úlcera pèptica i el reflux gastroesofàgic 55.718.649,15 4,36 6.828.707 7,18 Agents antitrombòtics 55.636.294,80 4,36 4.231.246 4,45 Antiepilèptics 46.930.584,69 3,68 1.421.844 1,49 Antagonistes d’angiotensina II, monofàrmacs 43.687.912,61 3,42 1.717.109 1,80 Agents que afecten l’estructura òssia i la mineralització 39.517.562,43 3,10 1.274.710 1,34 Insulines i anàlegs 38.232.071,18 2,99 705.729 0,74 Antagonistes d’angiotensina II, combinacions 35.088.044,99 2,75 1.165.705 1,23 En relació amb els efectes i accessoris (vegeu taula 71), els productes per a la incontinència han representat un 67,87% de l’import PVP d’aquest capítol. Pel que fa als productes per a la incontinència, el consum en absorbents d’incontinència urinària ha estat de 56.612.444,11 euros, el que representa un 4,43% del total de la despesa farmacèutica en PVP. Taula 71. Efectes i accessoris % PVP PVP % Envasos % 08/07 Incontinència 58.173.937,73 67,87 1.214.300 41,03 0,71 Ostomia 10.068.855,61 11,75 189.765 6,41 0,39 Material de cura 15.010.433,71 17,51 1.341.573 45,33 -0,54 Elàstics 548.222,30 0,64 48.704 1,65 -6,32 Varis 1.915.262,06 2,23 165.195 5,58 12,42 Total 85.716.711,41 100,00 2.959.537 100,00 0,63 Regió Sanitària Barcelona – Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2009 85 Medicaments d’ús hospitalari de dispensació ambulatòria (MHDA) Aquest grup de medicació correspon a les especialitats farmacèutiques i a la nutrició enteral dispensades des dels serveis de farmàcia a pacients ambulatoris. L’any 2009 s’ha analitzat la MHDA de 32 hospitals de la RSB pertanyents a la XHUP, inclosos els hospitals de l’ICS. Durant aquest any, l’import facturat en concepte de MHDA és de 482 milions d’euros aproximadament (s’han exclòs els antiretrovirals dels centres penitenciaris, ja que aquests corresponen a tot Catalunya), la qual cosa suposa un increment del 13,9% respecte l’any 2008, increment inferior a l’observat en el període 2007-2008 que va ser del 18,8%. Els productes es classifiquen d’acord al catàleg de facturació del CatSalut, i es poden agrupar en 3 grans grups: 1- Medicaments d’ús hospitalari: Antiretrovirals actius contra el VIH Eritropoetines Fàrmacs per l’esclerosi múltiple Factors antihemofílics Citostàtics Factors estimulants de colònies Immunoglobulines humanes inespecífiques Fàrmacs per l’Hepatitis B i C Immunosupressors selectius Resta de medicaments d’ús hospitalari Medicaments estrangers d’ús hospitalari i ús ambulatori Hormona del creixement 2-Productes per a la nutrició enteral per a pacients en règim ambulatori. 3-Medicaments per a pacients amb fibrosi quística: en aquest grup s’inclouen tot tipus de medicaments siguin o no catalogats com d’ús hospitalari. A la figura 7 es representa el pes relatiu de cada grup MHDA sobre el total de l’import facturat, i s’observa com cinc dels grups suposen el 82,8% de la despesa total facturada: citostàtics (32,1%), antiretrovirals (22,7%), immunosupressors selectius (12,3%), el grup anomenat resta de MHDA (9,5%)i les eritropoetines (6,2%). Figura 7. Distribució de l’import facturat a l’RSB per grup MHDA (RSB 2009). Inclou la facturació dels hospitals de l’ICS Regió Sanitària Barcelona – Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2009 86 A la taula 72 s’indica l’import i el nombre de pacients facturats durant l’any 2009, i els increments que suposen. Taula 72. MHDA per grups (RSB 2009) i increment respecte 2008. Inclou la facturació dels hospitals de l’ICS. N. Import/CIP Increment Increment pacients Import 2009 2009 pacients import 2009 Antiretrovirals actius contra VIH 15.425 116.796.329 7.572 8,3% 15,2% Eritropoetines 13.131 30.944.744 2.357 -0,4% -17,1% Esclerosi múltiple 2.696 27.725.582 10.284 10,7% 16,0% Factors antihemofílics 290 14.002.058 48.283 23,8% 4,6% Citostàtics 15.482 122.228.500 7.895 8,1% 19,9% Factors estimulants de colònies 4.197 8.536.287 2.034 12,6% 9,9% Immunoglobulines humanes inespecífiques 817 6.735.846 8.245 22,5% 27,5% Hepatitis (B i C) 3.109 16.164.234 5.199 5,4% 9,7% Immunosupressors selectius 5.544 56.782.099 10.242 23,9% 26,1% Resta de medicaments d'ús hospitalari 32.276 51.760.031 1.604 19,4% 16,2% Nutrició parenteral domiciliària inclòs el material 50 246.182 4.924 16,3% -1,7% per a la seva administració Productes de nutrició enteral 9.915 8.634.691 871 11,3% 9,0% Material per a l'administració de nutrició enteral 1.438 931.947 648 6,6% 7,5% Estrangers ús hospitalari 541 587.204 1.085 -23,9% -3,9% Estrangers ús ambulatori 2.529 792.617 313 -61,2% -5,9% Hormona de creixement 3.359 18.431.701 5.487 24,8% 8,7% Fibrosi quística 170 250.432 1.439 41,4% 113,0% TOTAL RSB (#) 86.613 481.550.064 5.560 7,1% 13,9% (#) El total de CIP correspon al total real de l’RSB, no a la suma dels grups MHDA, ja que hi ha CIP que es repeteixen entre els grups. L’increment d’import més significatiu s’observa al grup dels immunosupressors selectius (26,1%) i citostàtics (19,9%) i antiretrovirals (15,2%), ja que altres grups com els antihemofílics, hepatitis B i les immunoglobulines tenen un pes relatiu sobre el total baix. En relació als pacients, els increments valorables més elevats s’observen al grup dels immunosupressors selectius (23,9%) i hormona del creixement (24,8%). A la figura 8 es representen els increments individuals en import de cada centre analitzat, en funció del seu nivell hospitalari. Regió Sanitària Barcelona – Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2009 87 Figura 8. Distribució dels increments individuals d’import MHDA per nivell hospitalari (RSB 2009) A la figura 9 s’observa l’evolució 2004-2009 de la facturació dels antiretrovirals a l’RSB, sense considerar els hospitals de l’ICS. L’increment en el nombre de pacients és indicatiu de l’àmplia cobertura oferida als pacients. L’increment en l’indicador import/CIP s’explicaria amb la comercialització i utilització de nous fàrmacs i noves famílies d’antiretrovirals, indicats en teràpies de rescat. Figura 9. Evolució de la despesa i nombre de pacients facturats dins el grup dels antiretrovirals 2004-2009, indicant els anys de comercialització dels nous fàrmacs inclosos al grup Sense considerar els hospitals de l’ICS Regió Sanitària Barcelona – Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2009 88 A la figura 10 s’observa l’evolució 2004-2009 de la facturació de les eritropoetines, sense considerar els hospitals de l’ICS. L’increment en el nombre de pacients podria explicar-se per una major nombre de pacients tractats amb quimioteràpies més agressives, si bé arrel de diferents alertes de seguretat emeses per agències reguladores internacionals (FDA, EMEA) s’observa una contenció en aquest grup en els darrers anys. Figura 10. Evolució de la despesa i nombre de pacients facturats dins el grup de les eritropoetines 2004-2009 Sense considerar els hospitals de l’ICS. A la figura 11 s’observa l’evolució 2004-2009 de la facturació dels immunosupressors selectius, sense considerar els hospitals de l’ICS, relacionat amb la comercialització de nous medicaments i l’aprovació de noves indicacions terapèutiques, i a possibles canvis en la pràctica clínica que avançarien l’ús d’aquests biològics a estadis més precoços de les malalties corresponents. Figura 11. Evolució de la despesa i nombre de pacients facturats dins el grup dels immunosupressors selectius 2004-2009 Sense considerar els hospitals de l’ICS. Regió Sanitària Barcelona – Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2009 89 L’objectiu d’aquest projecte és realitzar el seguiment i l’anàlisi qualitativa de la utilització d’MHDA a l’RSB per identificar els possibles punts de millora a nivell d’eficiència i de seguretat, i afavorir la coresponsabilització dels proveïdors en relació amb l’MHDA. S’han avaluat un total de 29 hospitals de la XHUP a l’RSB, als quals s’envien les dades de facturació MHDA trimestralment, de forma individual i de cadascun dels hospitals. D’aquesta manera es faciliten dades amb transparència i es promou la cultura de la comparació entre millors o benchmarking. Regió Sanitària Barcelona – Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2009 90 8.2. Prestacions complementàries Rescabalaments de despeses L’article 4 del Reial decret 1030/2006, de 15 de setembre, pel qual s’estableix la cartera de serveis comuns del sistema nacional de salut (SNS) i el procediment per a la seva actualització, determina que la utilització de les prestacions sanitàries es realitzarà amb els mitjans disponibles en l’SNS, en els termes i les condicions previstes en la Llei general de sanitat i en altres disposicions. L’apartat tercer de l’article esmentat disposa que en els casos d’assistència sanitària urgent, immediata i de risc vital que hagin estat atesos fora de l’SNS es reintegraran les despeses, una vegada comprovat que no es van poder utilitzar oportunament els mitjans del sistema sanitari públic i que no constitueix una utilització desviada o abusiva d’aquesta excepció. En l’àmbit del CatSalut, el reintegrament d’aquestes despeses es fa d’acord amb el que està establert a la Instrucció 4/95. A l’RSB s’han tramitat 316 sol·licituds, el 88,92% de les quals han estat denegatòries, i el 8,86% aprovatòries, restant 7 expedients pendents de resoldre. El nombre de sol·licituds de rescabalament de despeses aquest any ha disminuït considerablement, un 28,99% respecte a l’any anterior, seguint la tendència dels últims anys. Taula 73. Rescabalament de despeses Expedients 2008 2009 % s total 08-09 Sol·licituds denegatòries 375 281 88, 92% -25,07 Sol·licituds aprovatòries 47 28 8,86% -40,43 Sol·licituds pendents de resoldre 23 7 2,22% -30,43 Total de sol·licituds 445 316 -28,99 Import aprovat 147.291,99€ 34.738,88€ -56,49 Figura 12.Rescabalament de despeses Regió Sanitària Barcelona – Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2009 91 Prestació ortoprotètica La prestació ortoprotètica (PAO) per a pacients no hospitalitzats ha suposat un import de prescripció de 14.773.859,10 €, que correspon a la prescripció de 92.955 aparells ortoprotètics, tramitats en 75.691 expedients. L’any passat va entrar en vigor el nou catàleg de prestacions ortoprotètiques amb un increment d’articles per protocol del 111,39%; de 26 articles de l’anterior catàleg s’ha passat a 101 del nou catàleg. A l’RSB s’ha passat de tramitar una mitjana mensual d’articles per protocol de 290 a 560. Taula 74. Prescripció d’articles ortoprotètics 2008 2009 08/09 Nre. expedients 79.524 75.691 -4,82 Nre. articles 92.436 92.955 0,56 Nre. aparells de protocol 3.483 6.723 93,02 Import total dels PAO tramitats 17.333.964,98 € 14.773.859,10 -14,77 Aquest any s’observa un increment per a les ajudes per a tractament d’afeccions circulatòries respecte al 2008 del 7,09% i de les ajudes per a pròtesis de membre inferior del 15,18% i la disminució d’un 11,47 % dels accessoris per a cadires de rodes i d’un 6,17% de les ortesis de columna vertebral. Taula 75. Prescripció d’articles ortoprotètics per capítols Capítol 2008 2009 08-09 Ajudes per al tractament d’afeccions circulatòries 5.682 6.085 7.09 Ajudes per a la prevenció dels danys per pressió 5.343 5.645 5,65 (ajudes antidecúbits) Equipaments per a l’aprenentatge del moviment 222 207 -6,76 de la força i de l’equilibri Ortesis de columna vertebral 15.350 14.403 -6,17 Ortesis de membre superior 8.644 8.490 -1,78 Ortesis de membre inferior 15.729 14.826 -5,74 Pròtesis de membre superior 433 471 8,78 Pròtesis cosmètiques i no funcionals 1 26 143 13,49 Pròtesis de membre inferior 5.308 6.114 15,18 Altres pròtesis que no pertanyen als membres 4.217 4.385 3,98 Calçat ortopèdic 2.608 2.738 4,98 Ortopròtesis per agènesis 25 27 8 Ajudes de marxa manipulades per un sol braç 902 872 -3,33 Ajudes de marxa manipulades pels dos braços 8.212 8.547 4,08 Cadires de rodes 13.836 14.851 7,34 Accessoris per a cadires de rodes 5.014 4.439 -11,47 Ajudes per a l’audició 785 712 -9,30 Total 92.436 92.955 0,56 Regió Sanitària Barcelona – Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2009 92 Taula 76. Rànquing dels 10 articles més prescrits* Descripció aparell 2009 Import 09 Cadires de rodes de xassís plegable autopropulsable o 12.419 2.671.097,38€ no autopropulsable Ortesi semirígida lumbosacra amb reforços posteriors i 7.504 289.649,13€ laterals Carrutxa plegable regulable en alçada 6.496 159.077,93€ Coixí de seient antiescares d’escuma viscoelàstica 2.764 85.976,10€ Coixí de seient antiescares de gel de silicona en la seva 2.539 150.063,50€ totalitat 2.480 410.322,06€ Pròtesi mamaria exògena de silicona sòlida lleugera 2.360 14.874,00€ Ortesi passiva de canell amb termoplàstic 1.985 118.748,75€ Ortesi passiva per al dit polze amb termoplàstic Carrutxa plegable articulada fixa o pas a pas, sense 1.875 42.140,00€ rodes Ortesi rigida lumbosacra estàndard 1.665 370.850,75€ Subtotal 42.087 4.312.799,60 Total prescripció articles ortoprotètics 92.955 14.773.859,10 *El 15 d’octubre de 2008 es va publicar un nou catàleg d’articles ortoprotètics on canvia la descripció i el codi dels articles, per la qual cosa no es fa la comparativa 2008/2009. Taula 77. Aparells ortoprotètics prescrits per GTS de l’RSB GTS 2008 2009 % 08-09 Alt Maresme – Selva Marítima -- 2.957 -- Alt Penedès 1.689 2.133 20,82 Baix llobregat Centre - Fontsanta 5.761 5.663 -1,73 L’Hospitalet i el Prat de Llobregat 5.737 5.545 -3,46 Baix Llobregat Litoral 5.401 6.060 10,87 Baix Llobregat Nord 1.986 2.254 11,89 Baix Montseny 951 762 -24,80 Barcelona 30.999 31.739 2,33 Barcelonès Nord – Baix Maresme 7.480 7.699 2,84 Garraf 1.915 2.099 8,77 Vallès Oriental Central 4.524 3.993 -13,30 Maresme Central 4.224 3.861 -9.40 Baix Vallès 1.732 1.855 6,63 Vallès Occidental Est 8.188 9.125 10,27 Vallès occidental Oest 6.479 7.168 9,61 Fora RSB 107 42 -54,76 Total RSB 87.173 92.955 6,22 Regió Sanitària Barcelona – Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2009 93 Lliurament de desplaçaments Els lliuraments de desplaçament presentats durant l’exercici 2009 han suposat a l’RSB la gestió d’un total de 1.422 expedients per un import de 713.032,99 €, dels quals s’han denegat 49 expedients per un import de 8.689,74€. La resta, 1.373 expedients per un import de 704.343,60 €, s’han tramitat per al seu pagament. Tots han estat ja abonats (15/04/2010) Taula 78. Lliurament de desplaçaments, 2009 Global anual Situació actual Situació Exp. Import % d'exp. Pendent dades de factura 0 0 0 Pendent dades de pagament 0 0 0 Retornat a la UT 0 0 0 Pendent de facturar 0 0 0 Denegats per l’RSB 49 8.689,74 3,45 Total pendent 0 0 0 Relacionada 0 0 0 Tramesa al GECAT 1.373 704.343,60 96,55 Total gestionat 1.373 704.343,25 96,55 Total RSB 1.422 713.032,99 Tall efectuat el 8 d’abril de 2010. La comparació entre les dades dels exercicis 2008 i 2009 permet objectivar durant l’exercici 2009 una continuació atenuada de la tendència decreixent ja observada durant els exercicis 2006, 2007 i 2008, tant pel que fa al nombre d’expedients tramitats mensualment com pel que fa als imports associats a aquests expedients. Així, a l’exercici 2006 es van presentar un total d’11.669 expedients per un import de 3.674.751,52 €, front als 3.158 expedients presentats al 2007 per un import de 1.432.765,13 €, els 2.035 expedients presentats el 2008 per un import de 944.230,31 €, i als 1.422 expedients presentats a l’exercici 2009 per un import de 713.032,99 €, la qual cosa significa un decrement, respecte a l’exercici 2008, del 30,12% pel que fa al nombre d’expedients i del 24,49% pel que fa a l’import. Figura 13. Lliurament de desplaçaments: evolució d’expedients pagats i evolució de la despesa real Regió Sanitària Barcelona – Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2009 94 La mitjana, aproximada, del termini de pagament ha estat de 91 dies l’any 2009, respecte als 80 dies de l’exercici 2008. Farmàcia exclosa (medicació especial) Durant l’exercici 2009 s’han enregistrat d’entrada a l’RSB per a la seva gestió 518 sol·licituds -222 noves (42,86%) i 296 renovacions (57,14%)-, s’han resolt un total de 522 sol·licituds, 446 de les quals han estat favorables (85,44%) i 76 han estat desfavorables (14,56%). L’evolució respecte a l’exercici 2008 permet objectivar un lleu decrement del 2,25% pel que fa a l’entrada i del 2,24% pel que fa a la resolució. Figura 14. Farmàcia exclosa: control de resolucions La mitjana aproximada de resolució ha estat durant l’any 2009 de 44 dies. La comparació entre les dades dels exercicis 2008 i 2009 permet objectivar durant l’exercici 2009 un significatiu increment respecte a l’exercici 2008, tant pel que fa al nombre d’expedients tramitats mensualment pel pagament com pel que fa als imports associats a aquests expedients, encara que més suau. Així, a l’exercici 2008 es van gestionar un total de 1.039 d’expedients de pagament per un import de 339.973,94 € respecte als 1.136 expedients gestionats durant l’exercici 2009 per un import de 347.746,94 €, la qual cosa significa un increment del 9,34% pel que fa al nombre d’expedients i del 2,29% pel que fa a l’import. Figura 15. Farmàcia exclosa: evolució d’expedients pagats i evolució de la despesa real Regió Sanitària Barcelona – Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2009 95 La mitjana, aproximada, del termini de pagament durant l’any 2009 ha estat de 78 dies, front als 68 dies de l’any 2008. Taula 79. Tipologia de productes farmacèutics exclosos, 2009 Medicació Articles % exp. Aparells i material respiratori 32 2,78 Dietoteràpia 20 1,73 Fórmules magistrals 38 3,30 Laxants no ofertats 15 1,30 Material divers de cura 23 2,00 Material fungible bomba d'insulina 4 0,34 Material d’incontinència urinària 673 58,58 Material d'incontinència fecal 6 0,52 Medicaments no ofertats o exclosos 80 6,95 Nutrició enteral i material per a la seva administració 0 0,00 Productes dermatològics 77 6,69 Productes per a patologia ocular 77 6,69 Productes sanitaris 19 1,65 Tires reactives 5 0,43 Altres productes i efectes 81 7,04 Total 1.150 100% Durant aquest exercici, a l’efecte d’unificar i facilitar la coordinació integral del procés assistencial en un únic centre, s’ha continuat desenvolupant, específicament en l’àmbit de Barcelona Nord, la prova pilot iniciada l’any 2008 que definia un nou circuit de dispensació dels productes farmacèutics exclosos de la prestació de l’SNS, excepcionalment autoritzats per l’RSB, mitjançant el Servei de Farmàcia de l’Hospital de l’Esperit Sant de Santa Coloma de Gramenet. Al final de desembre de 2009, es controlaven per aquest circuit específic 50 pacients, front els 41 controlats a l’any 2008, la qual cosa implica un increment del 21,96%. La despesa 2009 associada a aquests pacients ha estat de 39.640,78€, la qual cosa significa un increment del 26,19% respecte als 31.413,82 € de l’exercici 2008. Tots han estat ja abonats (15/04/2010). Per tant, de manera global, la despesa total associada al concepte de farmàcia exclosa ha estat de 387.387,72 €, la qual cosa representa un increment de 4,31% en relació amb l’exercici anterior. Regió Sanitària Barcelona – Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2009 96 Canvi de nivell de prestació de farmàcia (farmàcia gratuïta) Durant l’exercici 2009 s’han presentat a l’RSB 697 sol·licituds i s’han resolt, pel que fa a les competències de l’RSB, 396 sol·licituds, 113 de les quals han estat favorables (28,54%), 68 han estat desfavorables (21,94%), 129 sol·licituds han estat anul·lades per incomplir els requeriments previs per a la tramitació de l’expedient (32,58%) i 86 sol·licituds han estat reconduïdes cap el procediment corresponent (21,72). La comparació entre les dades dels exercicis 2007, 2008 i 2009 permet objectivar durant l’exercici 2009 el manteniment de la tendència creixent ja observada els anys anteriors pel que fa al nombre de sol·licituds presentades. Així, a l’exercici 2007 es van presentar un total de 362 sol·licituds de canvi de nivell de la prestació de farmàcia, front les 543 presentades durant l’exercici 2008, i les 697 presentades durant l’exercici 2009, la qual cosa significa un increment del 50,00% i el 28,36% respectivament, pel que fa al nombre d’expedients presentats. A la figura 16 es recullen les dades comparatives corresponents a l’ interval 2007 i 2009. Figura 16. Farmàcia gratuïta 2007-2009 Tall efectuat el 8 d’abril de 2010 La mitjana, aproximada, del termini de resolució durant l’any 2009 ha estat de 146 dies, front als 265 dies de l’any 2008, la qual cosa significa un decrement del 55,10%. Aquesta important reducció del termini de resolució ha estat el resultat de diferents accions executades bàsicament des de la DAC en l’àmbit de la pròpia RSB i amb els proveïdors, entre les quals cal destacar la revisió del procediment operatiu en vigor i sessions formatives i de seguiment específiques per tal d’ordenar el procés i el desenvolupament de sistemes d’informació que han permès agilitar el control i la tramitació dels expedients alhora que disposar d’informació fidedigna en relació amb la seva gestió. Regió Sanitària Barcelona – Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2009 97 A la figura 17 es recullen les dades comparatives de la distribució territorial corresponent a l’ exercici 2009 Figura 17. Farmàcia gratuïta 2009 (Distribució territorial) Diàlisi peritoneal domiciliària Les persones assegurades pel Servei Català de la Salut (CatSalut) poden sol·licitar a la Regió Sanitària un ajut mensual excepcional per al finançament de les despeses d’electricitat i aigua associades al tractament de diàlisi peritoneal domiciliària: Diàlisi peritoneal ambulatòria contínua (DPAC) i Diàlisi peritoneal cíclica automatitzada (DPCC) , mitjançant el centre assistencial de la XHUP que els controla. Aquest dos tractaments es subvencionen amb quantitats mensuals diferenciades: 67,61€ per a la DPAC i 135,23€ per a la DPCC Al desembre de 2009 el nombre de pacients que rebien mensualment aquest ajut a l’àmbit territorial de RSB ha evolucionat des dels 160 pacients al desembre de 2007 als 168 de 2008 i als 148 de desembre de 2009. El decrement observat durant l’any 2009 està associat a la tasca de control desenvolupada des de l’RSB. L’increment de l’import associat és conseqüència de la variació de la proporció observada pel que fa als dos tipus de tractaments subvencionats. Figura 18. Diàlisi peritoneal domiciliària 2007-2009 (despesa) La mitjana, aproximada, del termini de pagament durant l’any 2009 ha estat de 81 dies, la mateixa que la corresponent a l’exercici 2008. Regió Sanitària Barcelona – Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2009 98 9. Execució del pressupost 2009 Regió Sanitària Barcelona – Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2009 99 Execució pressupostària Taula 80. Execució del pressupost del CSB a 31 de desembre de 2009 Pressupost Despesa assignat Comptabilitzada % Execució Sous 4.266.007,35 4.069.722,81 95,40 Quotes 848.312,25 896.707,92 105,70 I. REMUNERACIONS DE PERSONAL 5.114.319,60 4.966.430,73 97,11 II BÉNS I SERVEIS 1.325.613,12 1.255.278,49 94,69 III. DESPESA FINANCERA 717.710,73 711.063,65 99,07 IV TRANSFERÈNCIES CORRENTS 35.000,00 35.000,00 100,00 OPERACIONS CORRENTS 7.192.643,45 6.967.772,87 96,87 VI INVERSIONS REALS 10.107.437,96 9.674.511,83 95,72 OPERACIONS DE CAPITAL 10.107.437,96 9.674.511,83 95,72 Bestretes al personal 18.360,00 11.580,00 63,07 Passius financers 1.110.933,45 1.110.933,45 100,00 OPERACIONS FINANCERES 1.129.293,45 1.122.513,45 99,40 TOTAL 18.429.374,86 17.764.798,15 96,39 Operacions de capital Les operacions de capital recullen les inversions vinculades al conveni entre el CatSalut i el CSB per a la realització d’obres d’infraestructura en atenció primària a la ciutat de Barcelona. Taula 81. Operacions de capital Total segons Executat fins Pendent Executar conveni 2009 Execució 2009 a 31/12/2009 CAP Sarrià 9.443.632,69 191.224,16 541.316,40 8.711.092,13 CAP Meridiana 2.985.889,27 121.411,34 683.435,03 2.181.042,90 CAP Montnegre 8.063.731,65 1.496.878,51 6.566.848,07 5,07 CAP Borrell 3.835.267,13 53.385,55 766.422,49 3.015.459,09 CAP Trinitat Vella 4.109.256,19 35.077,55 256.266,87 3.817.911,77 CAP Casc Antic * 129.000,00 0,00 92.354,20 0,00 Projecte CAP Vila de Gràcia 264.070,00 0,00 264.070,00 0,00 CAP Llacuna 358.550,74 0,00 0,00 358.550,74 CAP Guinardó 6.790.935,03 0,00 473.327,95 6.317.607,08 CAP EL Clot centraleta i altres 34.556,29 34.556,29 0,00 0,00 Total 36.014.888,99 1.932.533,40 9.644.041,01 24.401.668,78 *Cost inferior al previst Regió Sanitària Barcelona – Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2009 100 Annexos Glossari d’abreviacions Dades de contacte del Consorci Sanitari de Barcelona Regió Sanitària Barcelona – Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2009 101 Glossari d’abreviacions ABS àrea bàsica de salut AINE antiinflamatori no esteroïdal AIU absorbent d’incontinència urinària APS atenció primària de salut ASPB Agència de Salut Pública de Barcelona ASSIR atenció a la salut sexual i reproductiva CAC centre d’atenció continuada CAP centre d’atenció primària CatSalut Servei Català de la Salut CCHPR Classificació clínica per a la recerca en polítiques sanitàries CCU centre coordinador d’urgències CDR circuit de diagnòstic ràpid CIP codi d’identificació personal CMBD conjunt mínim bàsic de dades CSB Consorci Sanitari de Barcelona CSI Consorci Sanitari Integral CSM centre de salut mental/Consorci Sanitari del Maresme CSMA centre de salut mental d’adults CSMIJ centre de salut mental infantil i juvenil CUAP centre d’urgències d’atenció primària DMA despesa màxima assumible DS Departament de Salut EAIA equip d’atenció a la infància i l’adolescència EAP equip d’atenció primària ETODA equip de teràpia d’observació directa ambulatòria GTS govern territorial de salut IAM infart agut de miocardi ICO Institut Català d’Oncologia ICS Institut Català de la Salut IES Institut d’Estudis de la Salut LOSC Llei d’ordenació sanitària de Catalunya MHDA medicació hospitalària de dispensació ambulatòria PADES programa d’atenció domiciliària. Equips de suport PEISS Pla d’execució d’inversions en infraestructures sanitàries PIUC Pla integral d’urgències de Catalunya POCS Pla d’actuació per prevenir els efectes de l’onada de calor sobre la salut RAE reordenació de l’atenció especialitzada RCA registre central d’assegurats RG residència geriàtrica RSB Regió Sanitària Barcelona SNS sistema nacional de salut UFISS unitat funcional interdisciplinària sociosanitària XHUP xarxa hospitalària d’utilització pública XSUP xarxa sanitària d’utilització pública ZAC zona d’avaluació capitativa ZIH zona d’influència hospitalària Regió Sanitària Barcelona – Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2009 102 Dades de contacte del Consorci Sanitari de Barcelona Edifici Mestral. Parc Sanitari Pere Virgili Esteve Terradas, 30 08023 - Barcelona Tel. 902 011 115 Fax 93 259 41 01 atencioalciutada.rsb@catsalut.cat Regió Sanitària Barcelona – Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2009 103