Índex 1. El Consorci Sanitari de Barcelona 1.1. Presentació i descripció 1.2. Territori i població 1.3. Desplegament del Pla de salut 2. Atenció primària 2.1. Recursos i activitat 2.2. Accessibilitat 2.3. Avaluació 3. Atenció hospitalària 3.1. Recursos i activitat 3.2. Accessibilitat 3.3. Avaluació 4. Atenció sociosanitària 4.1. Recursos i activitat 4.2. Avaluació 5. Atenció a la salut mental 5.1. Recursos i activitat 5.2. Avaluació 6. Altres línies d’atenció 6.1. Transport sanitari 6.2. Atenció a les drogodependències 6.3. Rehabilitació 6.4. Diàlisi 6.5. Teràpies respiratòries a domicili CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2013 1 7. Atenció al ciutadà 7.1. Reclamacions 7.2. Segona opinió mèdica 7.3. Enquestes de satisfacció 7.4. Acreditació i assegurament 8. Atenció farmacèutica i prestacions complementàries 8.1. Atenció farmacèutica 8.2. Recepta electrònica 8.3. Prestacions complementàries 9. Informació econòmica 9.1. Execució del pressupost 2013 9.2. Inversions 10. Actuacions de la Corporació Sanitària de Barcelona Annexos Glossari d’abreviacions Dades de contacte del Consorci Sanitari de Barcelona CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2013 2 1. El Consorci Sanitari de Barcelona 1.1. Presentació i descripció 1.2. Territori i població 1.3. Desplegament del Pla de salut CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2013 3 1.1. Presentació i descripció El Consorci Sanitari de Barcelona (CSB) és un ens públic constituït per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, adscrit funcionalment al Servei Català de la Salut (CatSalut). El CSB exerceix les funcions que la Llei d’ordenació sanitària de Catalunya (LOSC) atribueix a les regions sanitàries, d’acord amb el que preveu la Disposició addicional segona del Decret 105/2005, de 31 de maig. Això significa que, si bé el territori de la ciutat de Barcelona ha passat a integrar-se en l’àmbit de l’RSB, l’ens que exercia les funcions de regió sanitària en aquest àmbit, el CSB, continua exercint-les en el marc de l’RSB. D’aquesta manera es compatibilitza l’existència del CSB i el respecte a la Carta Municipal de Barcelona amb la incorporació del CSB al projecte RSB. Figura 1. Estructura del CSB, 2013 CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2013 4 Figura 2. Organigrama, RSB- CSB 2013 CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2013 5 Estructura territorial El 2013 es va aprovar el Decret 10/2013, de delimitació de les regions sanitàries i dels sectors sanitaris del Servei Català de la salut. El CSB s’estructura en 10 sectors sanitaris que corresponen als 10 districtes municipals, i en 4 àrees integrals de salut (AIS), des del punt de vista de la gestió. Figura 3. Àrees integrals de salut, CSB 2013 Barcelona Nord Barcelona Esquerra Barcelona Dreta Barcelona Litoral Mar Les AIS són àmbits territorials delimitats a partir dels fluxos entre l’atenció especialitzada i l’atenció primària, i reflecteixen el comportament dels ciutadans en la utilització dels serveis sanitaris. Les AIS són, alhora, el marc en què les entitats proveïdores que presten serveis sanitaris constitueixen un espai conjunt de coordinació i gestió compartida. La missió comuna de les entitats proveïdores que configuren l’AIS és oferir una atenció integral de salut a la població, mitjançant la coordinació efectiva de les entitats de salut i els seus professionals amb criteris de qualitat, eficiència i sostenibilitat. Organitzativament s’estructuren d’acord amb un Comitè de l’AIS (CAIS), que és l’òrgan de màxima responsabilitat del territori, on estan representats els directius de les entitats proveïdores i és presidit pel gerent del CSB. Des del CAIS es proposen les línies estratègiques de treball i es fa un seguiment del seu desplegament. Les línies estratègiques són operativitzades per la Comissió Permanent, que és la responsable executiva del CAIS i dinamitza el funcionament dels diferents comitès operatius o grups clínics que és des d’on, de manera interdisciplinària, es coordinen els dispositius assistencials, es desenvolupa la gestió clínica conjunta i l’homogeneïtzació de la praxi clínica a través d’objectius concrets (acords de derivació, revisió de protocols, revisió de vies farmacoterapèutiques, formació i investigació conjunta...). CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2013 6 Figura 4. Organització de les AIS del CSB COMITÈ DE l’ ÀREA INTEGRAL DE SALUT (CAIS) Responsable màxim del territori; presideix el gerent del CSB. Proposa decisions estratègiques. Aprova les principals línies de treball i en fa el seguiment. COMISSIÓ PERMANENT Operativitza les decisions estratègiques del CAIS i eleva propostes; presideix el director de sector corresponent. Dinamitza els comitès operatius i en proposa els professionals. Fa el seguiment de les decisions i les accions dels comitès operatius. COMITÈS OPERATIUS CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2013 7 1.2. Territori i població El Consorci Sanitari de Barcelona concentra al voltant del 22% de la població de 2 Catalunya. Té una superfície de 101 km i una població d’1.650.171 habitants, El CSB té una població segons el Registre central de persones assegurades (RCA) de 2013. Això suposa d’1.650.171 habitants 2 una densitat de població de 16.282 habitants per km (taula 1). Taula 1. Dades sociodemogràfiques, CSB 2013 Dades estructurals Definició/paràmetre Població* 1.650.171 2 Extensió** 101,35 km 2 Densitat de població 16.282 h./km * Font: RCA de 2013 **Font: IdesCat A la taula 2 es mostra l’evolució de la població per AIS de Barcelona. Taula 2. Evolució de la població per AIS, CSB 2012-2013 Població AIS % variació 2012 2013 2012-2013 Barcelona Litoral Mar 309.544 305.237 -1,4 Barcelona Esquerra 534.955 528.634 -1,2 Barcelona Dreta 416.125 410.508 -1,4 Barcelona Nord 410.825 405.792 -1,2 Total CSB 1.671.449 1.650.171 -1,3 A les taules següents es presenta la distribució de la població de la ciutat de Barcelona per edat i sexe. Taula 3. Estructura per grups d’edat i sexe, CSB 2013 Anys Homes Dones Total % <15 106.602 100.703 207.305 12,6 15-44 339.309 329.032 668.341 40,5 45-64 202.386 225.530 427.916 25,9 >65 138.034 208.551 346.585 21,0 Sense edat 16 8 24 0,0 Total 786.347 863.824 1.650.171 CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2013 8 Taula 4. Estructura per grups d’edat i sexe per AIS, CSB 2013 Homes Dones AIS 15-44 45-64 Sense 15-44 45-64 Sense <15 a. >65 a. Total <15 a. >65 a. Total a. a. edat a. a. edat Barcelona Litoral Mar 21.039 74.686 37.537 21.479 4 154.745 19.766 62.507 36.748 31.469 2 150.492 Barcelona Esquerra 33.350 104.757 65.252 44.720 1 248.080 31.423 105.807 75.384 67.940 -- 280.554 Barcelona Dreta 24.389 79.974 50.558 35.059 3 189.983 22.712 82.727 58.876 56.210 -- 220.525 Barcelona Nord 27.824 79.892 49.039 36.776 8 193.539 26.802 77.991 54.522 52.932 6 212.253 . CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2013 9 1.3. Desplegament del Pla de salut El marc de referència de les actuacions sanitàries a l’RSB és el Pla de salut de Catalunya 2011-2015, document estratègic del Departament de Salut que articula la reforma del sistema sanitari català sobre tres eixos d’acció i 9 línies d’actuació, per tal de donar resposta a les noves necessitats socials: abordatge de les malalties més comunes, atenció integral dels pacients crònics i modernització organitzativa. Figura 5. Eixos d’acció i línies d’actuació del Pla de salut 2011-2015 A continuació es presenten alguns dels objectius (obj.) del Pla de salut en els que l’RSB ha tingut un paper rellevant en el seu desplegament, així com els resultats assolits el 2013. Sistema orientat als malalts crònics Obj.: Revisar i implantar en el 100% del territori els processos clínics integrats d’insuficiència cardíaca congestiva (ICC), malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), diabetis mellitus (DM) i depressió. Resultats 2013: Les quatre rutes d’ICC, MPOC, DM i depressió estan dissenyades, consensuades i presentades en el 100% del territori. Obj.: Definir i implantar en el 100% dels territoris la ruta assistencial de la complexitat. Resultat 2013: % de rutes de complexitat dissenyades Àmbit Metropolità 100% Barcelona Ciutat 75% RSB 94% CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2013 10 Obj.: Augmentar fins al 0,3% de la població el nombre de pacients crònics complexos (PCC) i un 0,2% la població amb malaltia avançada crònica (MACA). Resultat 2013: Objectiu 2013 Objectiu 2013 MACA PCC >0,2 % >0,3% Àmbit Metropolità 2.948 0,09% 15.001 0,46% Barcelona Ciutat 2.035 0,13% 15.305 0,96% RSB 4.983 0,10% 30.306 0,62% Obj.: Potenciar el programa pacient expert tot promovent l’autoresponsabilització dels pacients i cuidadors i foment de l’autocura Resultats 2013: El 37% dels EAP del CSB han implantat el Programa pacient expert. Els principals grups de pacient expert són els següents:  Insuficiència cardíaca  Diabetis mellitus  MPOC  Deshabituació tabàquica  Fibromiàlgia  Tractament anticoagulant oral Sistema integrat més resolutiu des dels primers nivells i al territori Obj.: Augmentar fins al 50% de la població sota el nou model d’atenció a les malalties oftalmològiques, de l’aparell locomotor i de salut mental. Resultat 2013: 100% 100% 94,8% 93,6% 92,3% 80,6% 80,4 % 69,5% 54,6% 46,8% 53,5% 51% 50% 50% Programa de suport Font: Quadre de comandament RSB 2013 CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2013 11 Obj.: Augmentar fins al 25% la població sota el nou model d’atenció a les malalties de la pell Resultat 2013: 52,7% 51,6% 49,5% Font: Quadre de comandament RSB 2013. Dermatologia Obj.: Consolidar el nou model d’atenció a les urgències Resultat 2013: Pel que fa a l’evolució de les urgències hospitalàries ateses, en el període 2010-2013, han disminuït un 11% a l’RSB, un 17% a la ciutat de Barcelona i un 8% a l’Àmbit Metropolità. 2.500.000 2.215.882 2.164.933 2.102.863 2.000.000 2.004.196 1.536.397 1.514.976 Àmbit Metropolità 1.500.000 1.472.944 1.423.731 Barcelona Ciutat 1.000.000 RSB 679.485 649.957 629.919 500.000 580.465 0 2010 2011 2012 2013 Al CSB, el 100% d’hospitals tenen les urgències hospitalàries amb triatge únic. CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2013 12 2. Atenció primària 2.1. Recursos i activitat 2.2. Accessibilitat 2.3. Avaluació CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2013 13 2.1. Recursos i activitat La Llei d’ordenació sanitària de Catalunya (LOSC) preveu la divisió del territori de Catalunya en àrees petites (ABS). L’any 2003 va finalitzar el procés de reforma de l’atenció primària de salut, i es va assolir el 100% de cobertura poblacional. La distribució d’ABS i d’habitants per àmbit territorial es presenta a la taula 5. Taula 5. Distribució de les ABS i població per AIS, CSB 2013 Població ÀIS ABS Habitants % Barcelona Litoral Mar 13 305.237 18,3 Barcelona Esquerra 19 528.634 31,6 Barcelona Dreta 16 410.508 24,6 Barcelona Nord 20 405.792 24,3 Total CSB 68 1.671.449 Total RSB 216 4.992.322 L’activitat generada per aquest tipus d’assistència es desenvolupa en els centres d’atenció primària (CAP). En aquests centres es poden ubicar els equips d’atenció primària (EAP), especialistes de contingent i el model de reforma de l’atenció especialitzada, a més de serveis diagnòstics o unitats d’atenció específiques. Pel que fa als EAP, l’ICS en gestiona el 73% dels existents. A la taula 6 es presenten els diferents proveïdors d’AP. Taula 6. Entitats proveïdores dels EAP de salut per AIS, CSB 2013 Barcelona Barcelona Barcelona Barcelona Entitat proveïdora Total Litoral Mar Esquerra Dreta Nord ICS 11 13 9 17 50 CSI - - 2 - 2 PAMEM 2 - 2 - 4 CAPSE - 3 - - 3 CSMS - - 2 - 2 EBA VALLCARCA - - - 2 2 EAP SARRIÀ - 1 - - 1 EAP VALLPLASA - 1 - - 1 EAP SL - - 1 - 1 EAP-PS-SL - 1 - - 1 CSC VITAE, SA - - - 1 1 Total CSB 13 19 16 20 68 PAMEM: Institut de Prestacions d’Assistència Mèdica al Personal Municipal; CAPSE: Consorci d’Atenció Primària de Salut de l’Eixample; EAP-PS-SL: Equip d’Atenció Primària Poble Sec, SL; EAPDESL:EAP Dreta de l’Eixample, SL; CSI: Consorci Sanitari Integral; EAP SL: EAP Sardenya, SL; PSPV: Parc Sanitari Pere Virgili; CSC VITAE, SA: Consorci de Salut i Social de Catalunya, SA CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2013 14 Els recursos humans del conjunt d’EAP són els següents: 6,88 metges de família per 10.000 habitants >14 anys; 9,22 pediatres per 10.000 habitants menors de 15 anys; 0,39 odontòlegs i 6,70 diplomats en infermeria per 10.000 habitants. A la taula 7 es presenta el nombre de professionals sanitaris segons la categoria als EAP per cada 10.000 habitants i àmbit territorial. Taula 7. Llocs de treball per 10.000 habitants, segons la categoria professional, per AIS, CSB 2013 AIS MF PD OD DI AI TS Barcelona Dreta 6,76 8,88 0,34 6,19 1,00 0,38 Barcelona Esquerra 6,44 7,71 0,33 6,25 0,78 0,39 Barcelona Litoral-Mar 7,17 10,62 0,47 7,45 1,23 0,42 Barcelona Nord 7,37 10,27 0,47 7,23 0,99 0,47 Total CSB 6,88 9,22 0,39 6,70 0,97 0,41 Total RSB 6,70 8,96 0,42 6,67 0,89 0,34 Font: Integrap RSB 2013 i RCA. MF: metges de família; PD: pediatres; ODN: odontòlegs; DI: diplomats d’infermeria; AI: auxiliars d’infermeria; TS: treballadors socials. A la taula 8 s’exposen les dades d’activitat assistencial per AIS. Les visites EAP hab./any, visites EAP/atesa/ any, visites MF i PD per hab./ any fan referencia al total visites CAP Taula 8. Freqüentació als equips d’atenció primària per AIS, CSB 2013 Total Visites Visites Visites MF Total visites AIS visites EAP/ hab./ EAP/atesa/ i PD per domicili CAP any any hab./ any Barcelona Dreta 1.834.971 78.289 4,85 7,21 3,28 Barcelona Esquerra 2.309.976 86.515 4,65 7,40 3,00 Barcelona Litoral-Mar 1.727.114 61.707 6,05 8,55 3,90 Barcelona Nord 2.228.922 86.067 5,84 8,07 3,72 Total CSB 8.100.983 312.578 5,25 7,75 3,41 Total RSB 27.506.261 860.117 5,81 8,00 3,74 Font: Integrap RSB 2013 i RCA. Les sol·licituds de proves de suport diagnòstic ( analítiques i diagnòstic per la imatge) i per àmbit territorial es recullen a la taules següents. Taula 9. Sol·licituds d’anàlisis clíniques per AIS, CSB 2013 Analítiques Visites AIS Analítiques per 100 mèdiques visites Barcelona Dreta 157.238 1.216.156 12,93 Barcelona Esquerra 196.645 1.493.691 13,17 Barcelona Litoral-Mar 128.668 1.082.493 11,89 Barcelona Nord 189.764 1.436.777 13,21 Total CSB 672.315 5.229.117 12,86 Total RSB 2.308.872 17.595.948 13,12 Font: Integrap RSB 2013. CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2013 15 Taula 10. Sol·licituds de diagnòstic per la imatge per AIS, CSB 2013 Visites Diagnòstic per AIS Diagnòstic mèdiques 100 visites Barcelona Dreta 68.926 1.216.156 5,67 Barcelona Esquerra 86.285 1.493.691 5,78 Barcelona Litoral-Mar 76.510 1.082.493 7,07 Barcelona Nord 87.718 1.436.777 6,11 Total CSB 319.439 5.229.117 6,11 Total RSB 1.033.242 17.595.948 5,87 Font: Integrap RSB 2013. 1 Taula 11. Cobertura poblacional per AIS, CSB 2013 Cobertura AIS RCA total Total atesa poblacional total Barcelona Dreta 394.630 265.331 67,24 Barcelona Esquerra 515.140 323.796 62,86 Barcelona Litoral-Mar 295.459 209.216 70,81 Barcelona Nord 396.156 287.031 72,45 Total CSB 1.601.385 1.085.374 67,78 Total RSB 4.884.807 3.547.242 72,62 1 Percentatge de població assignada a l’ABS que ha estat atesa durant l’any 2013. Font: Integrap RSB 2013 i RCA. Taula 12. Cobertura ATDOM 75 anys o més per AIS, CSB 2013 Cobertura ATDOM 75 o AIS més Barcelona Dreta 12,26 Barcelona Esquerra 10,05 Barcelona Litoral-Mar 9,82 Barcelona Nord 9,39 Total CSB 10,44 Total RSB 10,42 * Font: Integrap RSB 2013 i RCA. ATDOM: atenció domiciliària Taula 13. Cobertura de la vacuna de la grip per AIS, CSB 2013 AIS Cobertura vacuna grip Barcelona Dreta 49,41 Barcelona Esquerra 46,71 Barcelona Litoral-Mar 49,61 Barcelona Nord 46,26 Total CSB 47,74 Total RSB 49,91 Font: Integrap RSB 2013 i RCA. CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2013 16 2.2. Accessibilitat Aquest any s’ha continuat la recollida d’informació trimestral sobre l’accessibilitat a la Seguiment de la cita cita prèvia en l’atenció primària. En aquests moments es fa un seguiment per àmbit prèvia en menys de 48 territorial de cada equip d’atenció primària, de quins assoleixen un 85% com a hores al metge de mínim, de mitjana, en totes les seves agendes de medicina general de la cita prèvia família en menys de 48 hores. Taula 14. Accessibilitat a l’atenció primària per a la cita prèvia per AIS, CSB 2013 Percentatge d'acompliment de l'indicador del 85% d'intents de cita prèvia per al metge de família en menys de 48 hores Barcelona Nord 82,28% Barcelona Litoral Mar 83,45% Barcelona Esquerra 92,24% Barcelona Dreta 80,30% Total CSB 84,57% Total RSB 81,69% CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2013 17 2.3. Avaluació Des del CSB es desenvolupen diverses metodologies d’avaluació dels EAP: objectius anuals de la part variable de compra de serveis del contracte, procés benchmarking i Observatori de Tendències de Serveis Sanitaris de Barcelona (BOTSS), les quals permeten analitzar els objectius de salut i de qualitat dels serveis, en el marc de diferents dimensions: accessibilitat, capacitat resolutiva, efectivitat i eficiència. Pel que fa als objectius de la part variable del contracte d’atenció primària, la majoria dels resultats globals 2013 s’han mantingut i, en molts dels casos, han millorat respecte el 2010 i el 2013, tal com s’observa a la taula 15. Taula 15. Resultats dels objectius/indicadors de salut de la part variable, RSB 2010-2013 Objectius part variable 2010 2011 2012 2013 Control òptim de l'HTA 50,45% 51,24% 55,99% 57,61% Control metabòlic de la DM 64,23% 63,72% 65,85% 66,77% Risc cardiovascular de 35 a 74 anys 69,44% 72,10% 88,16% 75,17% Avaluació sobrepès obesitat 6 i 14 anys 85,53% 88,55% 89,11% 93,49% Cribratge consum alcohol >14 anys 54,82% 56,39% 56,28% 56,46% Protocol PREALT AE 83,61% 83,20% 76,75% 85,87% Vacuna de la grip 51,17% 50,44% 50,62% 49,91% Vacunes infantils 89,10% 91,45% 92,29% 92,63% A la taula 16 es poden observar alguns dels resultats de salut més significatius de l’any 2013, comparant aquests resultats amb els anys 2010-2013 i amb el total de l’RSB. Quant a l’efectivitat i resolució, destaquen els indicadors que fan referència a la tensió arterial i la diabetis. El percentatge del control òptim de la tensió arterial ha anat millorant any rere any i, a més, es manté per sobre dels recomanats pel Pla de salut de Catalunya (35%). Pel que fa al control metabòlic de la diabetis, està situat per sobre de l’estàndard recomanat pel Pla de salut de Catalunya (60%). CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2013 18 Taula 16. Control òptim de la tensió arterial i control metabòlic de la diabetis, CSB 2010-2013 Control òptim HTA (%) Control metabòlic DM (%) AIS 2010 2011 2012 2013 2010 2011 2012 2013 Barcelona Dreta 50,92 55,87 59,90 62,91 66,16 67,69 69,42 69,19 Barcelona Esquerra 49,25 49,83 55,54 57,76 63,28 65,15 67,56 68,69 Barcelona Litoral-Mar 50,65 54,32 59,57 59,97 62,65 61,64 64,19 65,77 Barcelona Nord 47,26 52,12 57,21 57,81 64,04 62,90 67,87 66,95 Total CSB 49,39 52,73 57,78 59,44 64,08 64,45 67,77 67,74 Total RSB 50,45 51,24 55,99 57,61 64,23 63,72 65,85 66,77 Nota: Es considera control òptim de la tensió arterial (TA): TA sistòlica <140 mm Hg i TA diastòlica <90 mm Hg (la darrera determinació de TA és vàlida quan s’ha fet durant l’any avaluat); en pacients diabètics, es considerarà control òptim una TA sistòlica <130 mm Hg i una TA diastòlica <80 mm Hg). També cal destacar, en aquesta mateixa dimensió d’efectivitat, l’indicador sobre el càlcul del risc cardiovascular, el 2013 s’observa una millora respecte al dels tres darrers anys i sobrepassa l’estàndard establert per a l’any 2013 (70%), i l’indicador que fa referència a la cobertura de la vacuna antigripal en població >de 59 anys, on els valors han anat disminuint. Taula 17. Càlcul del risc cardiovascular i cobertura vacuna antigripal > 59 anys, CSB 2010-2013 Risc CV (%) Vacuna antigripal (%) AIS 2010 2011 2012 2013 2010 2011 2012 2013 Barcelona Dreta 69,42 73,36 75,73 81,87 48,71 48,21 49,67 49,41 Barcelona Esquerra 70,21 72,75 74,97 69,57 46,51 46,09 47,03 46,71 Barcelona Litoral-Mar 64,43 70,14 72,98 74,21 49,60 50,56 50,62 49,61 Barcelona Nord 67,09 69,79 69,92 71,61 48,24 46,53 49,16 46,26 Total CSB 68,07 71,6 73,41 73,98 47,83 47,44 48,82 47,74 Total RSB 69,44 72,10 74,79 75,17 51,17 50,44 50,62 49,91 CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2013 19 3. Atenció hospitalària 3.1. Recursos i activitat 3.2. Accessibilitat 3.3. Avaluació CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2013 20 3.1. Recursos i activitat L’atenció hospitalària ofereix a la població els mitjans tècnics i humans de diagnòstic, tractament i rehabilitació adequats que, per la seva especialització o característiques, no pot resoldre en el nivell d’atenció primària. Constitueix el segon nivell d’atenció sanitària, conceptualment després de la promoció de la salut, la prevenció de la malaltia i l’atenció primària. En l’àmbit de l’atenció hospitalària especialitzada, la xarxa de proveïdors està constituïda pels centres integrats en el sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (segons el Decret 196/2010, de 14 de desembre, del sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (SISCAT) i l’Ordre SLT/222, de 17 de juliol, d’actualització de l’annex on consta la relació dels centres del SISCAT). Dóna resposta als problemes de salut més greus i constitueix l’estructura sanitària responsable de l’atenció hospitalària programada i urgent, tant en règim d’internament com ambulatori i domiciliari, desenvolupant també funcions de promoció de la salut, prevenció de la malaltia, assistència curativa i rehabilitadora, així com docència i investigació, en coordinació amb altres nivells assistencials. El CSB disposa d’una xarxa hospitalària pública que està ordenada en diferents nivells assistencials, que garanteixen una bona capacitat resolutiva i el flux de pacients quan la patologia així ho requereix. La diversitat, tant de proveïdors com de fórmules de gestió, i la territorialització, com a expressió del seu desplegament i proximitat a la població, són trets que li atorguen una flexibilitat i un dinamisme propi, amb una reconeguda capacitat per adaptar-se a un entorn i a unes necessitats canviants i en constant evolució. Per tal d’aglutinar tota l’activitat que desenvolupen els diferents centres hospitalaris, a la taula 18 es mostra un resum de cadascuna de les línies assistencials, el nombre de llits i l’activitat realitzada al llarg de l’any 2013, segons hospital i AIS de Barcelona. Taula 18. Activitat i recursos de la xarxa d'internament d'aguts del SISCAT, CSB 2013 Total Primeres Visites Hospital AIS Hospitals Urgències cma Llits altes visites totals de dia Hospital de la Santa Creu i Sant Pau 28.390 169.675 395.992 130.679 70.952 15.972 538 BCN Dreta Fundació Puigvert - IUNA 5.380 24.739 82.523 14.896 5.767 977 101 Hospital Dos de Maig (Barcelona) 6.844 42.930 103.777 39.745 6.199 2.627 60 Total 3 40.614 237.344 582.292 185.320 82.918 19.576 699 1 Hospital Clínic i Provincial Barcelona 38.381 123.827 437.458 105.234 98.958 5.656 730 BCN Esquerra Hospital Plató 8.630 39.678 111.286 13.571 15.701 4.939 91 Hospital Universitari Sagrat Cor 12.178 51.605 139.223 17.821 5.021 11.220 167 Total 3 59.189 215.110 687.967 136.626 119.680 21.815 988 2 Hospital Universitari Vall d'Hebron 56.805 352.804 905.611 186.618 92.052 20.942 1.017 BCN Nord Hospital Sant Rafael 7.780 34.823 84.440 0 343 4.350 154 Total 2 64.585 387.627 990.051 186.618 92.395 25.292 1.171 3 BCN Litoral Hospital del Mar (Parc Salut Mar) 26.638 119.378 424.964 118.732 38.907 4.797 453 Total 1 26.638 119.378 424.964 118.732 38.907 4.797 453 Total CSB 9 191.026 959.459 2.685.274 627.296 333.900 71.480 3.311 Total RSB 33 495.094 2.601.353 6.969.043 2.105.322 688.001 223.598 8.916 Font: CMBD-HA, facturació de serveis sanitaris. Llits: Aplicatiu mesures 2013 1 També es comptabilitza la informació de l'Hospital Casa de la Maternitat 2 Inclou l'activitat dels hospitals general, traumatologia i maternoinfantil 3 Parc de Salut Mar ha informat de tots els seus centres (Hospital del Mar i Hospital de l'Esperança) CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2013 21 Taula 19. Centres hospitalaris de la xarxa d'internament d'aguts del SISCAT, CSB 2013 1 Hospital Clínic i Provincial Hospital Universitari Sagrat Cor Hospital Plató Hospital de San Rafael 3 Hospital Universitari Vall d'Hebron Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Hospital Dos de Maig Fundació Puigvert – IUNA 2 Consorci Parc de Salut Mar Total CSB 9 1 Hospital Clínic i Provincial de Barcelona i Hospital Casa de la Maternitat 2 Hospital del Mar i Hospital de l'Esperança 3 Hospital Universitari de Traumatologia i Rehabilitació Vall d'Hebron, H. U. General Vall d'Hebron i H. U. Maternoinfantil Vall d'Hebron El CSB té 3.311 llits distribuïts equitativament, i disposa de 9 centres hospitalaris d’aguts, tal com es mostra a la taula següent. Taula 20. Nombre de llits de la xarxa d’internament d’aguts, CSB 2013 AIS Nombre de llits Nombre de centres Barcelona Dreta 699 3 Barcelona Esquerra 988 3 Barcelona Nord 1.171 2 Barcelona Litoral Mar 453 1 Total CSB 3.311 9 Total RSB 8.916 33 Font: Facturació de serveis sanitaris. CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2013 22 Hospitalització Pel que fa a la descripció de l’activitat dels hospitals generals d’aguts, s’ha utilitzat la informació que consta al Registre del conjunt mínim bàsic de dades (CMBD) dels hospitals d’aguts de l’any 2013 referent a l’hospitalització convencional (HC) i a les intervencions de cirurgia major ambulatòria (CMA). Aquests dos tipus d’activitat s’han analitzat conjuntament perquè els procediments de CMA poden requerir un ingrés en funció de la comorbiditat i de les condicions sociodemogràfiques del malalt o del temps d’accés a l’hospital. Tot i això, la CMA va en augment, el 2013 del total de contactes, en un 26,2% dels casos es va realitzar CMA, la resta van ser hospitalitzacions convencionals. Els contactes corresponents a l’activitat pública dels centres del SISCAT, és a dir, els finançats pel CatSalut, han estat 191.026 amb una estada mitjana global de 5,1 dies, similar a la de l’RSB. Taula 21. Distribució i estada mitjana dels contactes d'hospitalització convencional i CMA finançats pel CatSalut, CSB 2013 Estada mitjana AIS Contactes* % (dies) Barcelona Dreta 40.614 21,3% 5,0 Barcelona Esquerra 59.189 31,0% 5,0 Barcelona Nord 64.585 33,8% 4,7 Barcelona Litoral Mar 26.638 13,9% 5,0 Total CSB 191.026 100,0% 5,1 Total RSB 495.094 - 4,8 Font: CMBD-HA. * El concepte “contacte” s’utilitza per designar cada vegada que un malalt accedeix a un hospital general d’aguts, per rebre qualsevol tipus d’assistència. La taxa bruta d’hospitalització per 1.000 habitants dels malalts residents a Barcelona ciutat és del 93,4; hi ha una variabilitat territorial en els diferents AIS, essent la més baixa la de l’Àrea Integral de Salut Esquerra (78,8) i la més elevada la de l’Àrea Integral de Salut Nord (112,8). Taula 22. Nombre de contactes finançats pel CatSalut i taxa bruta d'hospitalització per AIS de residència, CSB 2013 Taxa bruta d'hospitalització x 1.000 AIS Contactes habitants Barcelona Dreta 34.797 86,6 Barcelona Esquerra 40.983 78,8 Barcelona Nord 43.064 112,8 Barcelona Litoral Mar 28.621 97,7 Total CSB 147.465 93,4 Total RSB 470.886 94,3 Font: CMBD-HA. * Hi ha 873 contactes de Barcelona ciutat sense AIS assignat CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2013 23 Consultes externes hospitalàries La majoria dels hospitals que presten serveis assistencials d’aguts té consulta externa de totes o alguna de les especialitats següents: medicina interna, cirurgia general i aparell digestiu, traumatologia i cirurgia ortopèdica, obstetrícia i ginecologia, pediatria i cirurgia pediàtrica, psiquiatria i altres serveis (anestèsia, radioteràpia, drogodependències, etc.). L’activitat de consulta externa està constituïda per les visites de consultes externes finançades als hospitals d’aguts i per les visites als CAP II. L’activitat de consultes externes als hospitals d’aguts també inclou tota l’activitat relacionada amb la integració d’especialitats. El nombre de primeres visites en els centres de la xarxa hospitalària d’aguts del SISCAT ha estat de 959.459 i el nombre total de visites en CAP II de 360.338, tal com es mostra a la taula 23. Taula 23. Activitat de consulta externa, CSB 2013 Consulta Primeres AIS Visites CAP II** externa visites* Barcelona Dreta 582.292 237.344 104.854 Barcelona Esquerra 687.967 215.110 189.110 Barcelona Nord 990.051 387.627 3.979 Barcelona Litoral Mar 424.964 119.378 62.395 Total CSB 2.685.274 959.459 360.338 Total RSB 6.969.043 2.601.353 577.432 Font: Facturació de serveis sanitaris* i ICS**. CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2013 24 Atenció a les urgències Dins l’atenció a les urgències cal diferenciar l’àmbit hospitalari i l’extrahospitalari amb els dispositius d’AP i del Centre Coordinador d’Urgències (061). Els recursos d’AP es presenten a la taula següent. Taula 24. Recursos urgents a l’atenció primària per AIS, CSB 2013 AIS AC CUAP 1 Barcelona Litoral Mar 0 2 2 Barcelona Esquerra 0 4 3 Barcelona Dreta 0 2 Barcelona Nord 1 3 Total CSB 1 11 1 AIS Barcelona Litoral Mar es considera el Centre Peracamps com a CUAP 2 AIS Barcelona Esquerra es consideren l’H. Plató i l’H. Sagrat Cor com a CUAP, s’ha inclòs el CAPIBE-Numància per l’atenció pediàtrica les 24h 3 AIS Barcelona Dreta es consideren H. Dos de Maig i H. Esperança com a CUAP. En l’àmbit extrahospitalari s’atenen les urgències que acudeixen als centres d’AP en horari habitual, es disposa de centres d’atenció continuada (CAC), que donen atenció fora de l’horari normal dels CAP i dels centres que presten els serveis les 24 hores del dia i que disposen de recursos més complexos com són possibilitat de realitzar proves del diagnòstic per la imatge i analítiques, són els CUAP (centre d’urgències d’atenció primària). 061 CatSalut Respon és el telèfon de Salut de Catalunya, que dóna resposta assistencial a les urgències sanitàries i a qualsevol problema de salut, les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any. Ofereix consells sanitaris, activació de recursos assistencials quan és necessari amb metge a domicili, ambulància amb suport vital avançat (SVA) - terrestre i aèria - i també suport vital bàsic (SVB), consultes sobre medicaments i relacionades amb problemes de salut pública, informació sobre els serveis i procediments administratius del CatSalut. La taula 25 mostra els serveis prestats durant l’any 2013. CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2013 25 Taula 25. Activitat d’urgències hospitalàries i extrahospitalàries, CSB 2013 1 Urgències hospitalàries Urgències amb ingrés 81.325 Urgències sense ingrés 545.971 Urgències totals 627.296 Urgències extrahospitalàries 2 Centres d’atenció primària Visites d’atenció continuada nd Visites domiciliàries 34.013 CCU (061) 2 Incidents totals 575.870 2 Activitat Trucades rebudes 359.545 Trucades consultades 97.581 Recursos mobilitzats: Suport vital avançat 38.386 Recursos mobilitzats: Suport vital bàsic 145.364 Recursos mobilitzats: Atenció continuada domiciliària 32.575 1 2 Font: Facturació CatSalut; Aplicatiu d’Ordenació de Serveis-CatSalut. Incident: situació provocada per una alerta rebuda envers una situació d’urgència o emergència. L’activitat realitzada pels diferents hospitals de Barcelona ha estat de 627.296 urgències l’any 2013, un 13% de les quals han necessitat ingrés. Els recursos hospitalaris amb urgències són la majoria excepte l’Hospital San Rafael. Taula 26. Activitat d'urgències hospitalàries, CSB 2013 Urgències AIS ateses AIS Barcelona Dreta 185.320 AIS Barcelona Esquerra 136.626 AIS Barcelona Nord 186.618 AIS Barcelona Litoral Mar 118.732 Total CSB 627.296 Total RSB 2.105.322 Font: Facturació de serveis sanitaris. CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2013 26 Hospitals de dia Són dispositius dels hospitals del SISCAT que presten atenció mèdica o d’infermeria en un mateix dia per a l’aplicació de determinats procediments diagnòstics o terapèutics reiterats. La majoria dels centres hospitalaris que han prestat assistència pública, ofereixen serveis d’hospitalització de dia, i realitzen el tractament de pacients oncològics i pacients amb trastorns immunològics, tot i que també s’està estenent al tractament de la malaltia pulmonar obstructiva crònica, el control de la insuficiència cardíaca, la diabetis i altres malalties. En alguns hospitals d’aguts es dedica una part d’aquests recursos a malalts psiquiàtrics, a banda dels recursos específics. El nombre de sessions d’hospital de dia realitzades l’any 2013 en els hospitals d’aguts ha estat de 333.900, a la taula 27 s’especifica la distribució segons l’AIS de Barcelona. Taula 27. Activitat d'hospital de dia, 2013 AIS Sessions Barcelona Dreta 82.918 Barcelona Esquerra 119.680 Barcelona Nord 92.395 Barcelona Litoral Mar 38.907 Total CSB 333.900 Total RSB 688.001 Font: Facturació de serveis sanitaris. Cirurgia menor ambulatòria La cirurgia menor ambulatòria la formen tots aquells procediments quirúrgics de baixa complexitat que es realitzen sense anestèsia o amb anestèsia local i en els quals no es preveu la necessitat de reanimació ni d’observació postquirúrgica. L’activitat de cirurgia menor ambulatòria realitzada als hospitals d’aguts l’any 2013 ha estat de 71.480. Taula 28. Activitat de cirurgia menor ambulatòria, CSB 2013 AIS Intervencions Barcelona Dreta 19.576 Barcelona Esquerra 21.815 Barcelona Nord 25.292 Barcelona Litoral Mar 4.797 Total CSB 71.480 Total RSB 223.598 Font: Facturació de serveis sanitaris. CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2013 27 3.2. Accessibilitat Llistes d’espera La definició teòrica de llista d’espera és la diferència, en el moment en el temps, entre el nombre de tractaments considerats com a necessaris i el nombre de pacients que un sistema sanitari té capacitat de tractar. L’any 2013 es va continuar reunint al CSB la Comissió Territorial de Seguiment Continuïtat en la Clínic d’Accessibilitat a les Intervencions Quirúrgiques Programades (CTLEQ), fruit comissió territorial de de la Resolució de 17 de novembre de 2011, signada pel director del CatSalut. seguiment clínic d’accessibilitat a les En el marc d’aquesta Comissió, reunida en quatre ocasions al llarg de l’any, es va intervencions acordar: quirúrgiques - Depurar el Registre central de pacients en llista d’espera. programades - Actuar sobre la llista d’espera per aconseguir que cap pacient s’esperi més d’un any pels procediments publicitats i garantits. - Reduir el 50% els pacients entre 9 i 12 mesos pels procediments publicitats i garantits. - Actuacions per reduir el nombre de pacients en llista, com a mínim, un 2%, pels procediments publicitats i garantits. - Actuar sobre la llista d’espera per aconseguir que cap pacient s’esperi més de 5 anys pels procediments monitorats i publicitats. - Reduir un 20% els pacients entre 2 i 5 anys dels procediments monitorats i publicitats. - Gestionar els fluxos de pacients entre centres per equilibrar els temps d’espera. - Analitzar la variabilitat clínica en la inclusió en llista. - Analitzar la llista d’espera ambulatòria i decidir un model de recollida amb una informació més homogènia que inclogui la RAE - Millorar la qualitat de la recollida de la llista d’espera de les proves diagnòstiques Llista d’espera quirúrgica En el conjunt dels procediments quirúrgics publicitats i garantits, en relació amb l’any 2012, s’ha tancat amb 14.211 pacients en espera el que representa un 5,30% d’augment del nombre de malalts pendents d’intervenció. Pel que fa als temps d’espera (taula 29): La mitjana del temps d’espera dels pacients intervinguts del conjunt de les intervencions quirúrgiques monitorades, s’ha passat de 6,04 mesos el 2012 a 3,97 mesos el 2013, el que representa un disminució del 34,27% en relació amb l’any anterior. La mitjana del temps d’espera dels pacients pendents d’intervenir del conjunt de les intervencions quirúrgiques monitorades, s’ha passat de 4,02 mesos el 2012 a 4,51 mesos el 2013, el que representa un augment del 12,19% en relació amb l’any anterior. Hi ha hagut una disminució en el temps d’espera dels pacients intervinguts i en el temps d’espera en els pacients pendents. CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2013 28 Taula 29. Llista d’espera quirúrgica dels 14 procediments monitorats, CSB 2012-2013 Llista d'espera TEPI TEPP Procediments monitorats LEQ % variació TE % variació % variació TD 2013 2013 2012-2013 2013 2012-2013 2012-2013 Cataractes 7.256 15,87% 5,57 -17,73% 4,05 3,85% Varices 708 6,95% 3,26 -23,47% 3,22 8,05% Hèrnies inguinocrurals 643 -13,81% 2,99 -39,84% 2,67 -2,55% Colecistectomies 594 8,20% 3,37 -15,75% 4,17 11,50% Artroscòpia 615 -1,44% 3,72 -27,34% 3,51 -7,14% Prostatectomia 355 14,15% 3,76 -3,84% 2,68 -38,39% Canal carpià 204 -1,45% 2,46 -29,31% 2,65 -4,68% Amigdalectomia 372 -25,90% 4,87 -28,49% 4,29 -5,30% Circumcisió 287 -21,80% 2,77 -68,74% 3,86 -13,06% Pròtesi de maluc 821 14,83% 5,63 -25,23% 4,18 -11,63% Pròtesi de genoll 1.372 -9,38% 6,38 -26,07% 5,5 -1,61% Histerectomia 139 -20,57% 3,48 -46,46% 2,75 -24,66% Galindó 664 -6,48% 3,28 -56,27% 3,48 -9,14% Quist pilonidal 181 19,08% 2,85 -41,12% 2,88 6,27% Total CSB 14.211 5,30% 3,97 -34,27% 4,51 12,19% LEQ: nombre de pacients inclosos en la llista d'espera quirúrgica. TEPP: Temps mitjà, expressat en mesos, que porten esperant els pacients pendents d’intervenció, des de la data d’inclusió en llista, fins a la data del tall d’informació. TEPI: Temps mitjà, expressat en mesos, que han esperat els pacients, des de la data d’inclusió en llista fins a la data de realització de la intervenció. Els pacients que s’esperen més d’un any ha disminuït un 37,07 % l’any 2013 respecte al 2012; aquests pacients a més d’1 any representen un 0,87% sobre el El nombre de pacients total de la llista d’espera, mentre que l’any 2012 era un 1,46%. que esperen més d’un any per a ser Gràfic 1. Llista d'espera quirúrgica, desembre 2012. Comparativa de pacients intervinguts ha pendents d'intervenció que esperen més d’un any disminuït un 79% Comparatiu llistes d'espera per trams de demora 1000 922 800 600 400 194 200 124 30 3 0 0 0 0 0 12 m i 24 m 24 m < 36 m >36 m des-11 des-12 des-13 CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2013 29 Taula 30 . Llista d’espera quirúrgica per AIS, CSB 2012-2013 Desembre 2012 Desembre 2013 % variació 2012-2013 Centre sanitari LEQ TEPI TEPP LEQ TEPI TEPP LEQ TEPI TEPP Clínica Plató Fundació Privada 819 2,69 3,91 757 3,65 4,37 -7,57% 35,69% 11,76% Hospital Clínic i Provincial de Barcelona 1.577 4,98 3,05 1.939 5,22 3,25 22,95% 4,82% 6,56% Hospital Universitari Sagrat Cor 750 2,19 2,78 747 2,06 3,20 -0,40% -5,94% 15,11% Barcelona Esquerra Fundació Gestió Hosp. Santa Creu i Sant Pau 1.734 7,21 3,40 1.978 5,85 3,90 14,07% -18,86% 14,71% Fundació Puigvert Iuna 98 1,62 1,76 96 1,70 1,87 -2,04% 4,94% 6,25% Hospital Dos de Maig 827 2,97 2,61 1.012 3,29 2,31 22,37% 10,77% -11,49% Barcelona Dreta Hospital General Vall d'Hebron 3.751 6,65 5,17 3.656 5,92 4,41 -2,53% -10,98% -14,70% Hospital Sant Rafael 839 2,46 2,51 1.255 2,74 3,05 49,58% 11,38% 21,51% Barcelona Nord Parc Salut Mar 3.101 8,92 4,67 2.771 7,45 5,14 -10,64% -16,48% 10,06% Barcelona Litoral Mar Total CSB 13.496 6,04 4,02 14.211 4,51 3,97 5,30% -25,33% -1,24% Total RSB 48.163 6,13 4,58 49.561 5,81 4,27 2,90% -5,22% -6,77% Total Catalunya 70.814 6,20 4,61 75.075 5,77 4,45 6,02% -6,94% -3,47% LEQ: nombre de pacients inclosos en la llista d'espera quirúrgica. TEPP: Temps mitjà, expressat en mesos, que porten esperant els pacients pendents d’intervenció, des de la data d’inclusió en llista, fins a la data del tall d’informació. TEPI: Temps mitjà, expressat en mesos, que han esperat els pacients, des de la data d’inclusió en llista fins a la data de realització de la intervenció Llista d’espera per a proves diagnòstiques En les CTLEQ s’han Durant l’any 2013 s’ha continuat treballant amb les entitats proveïdores per tal de analitzat els centres disposar d’informació de qualitat sobre la llista d’espera nominal de les proves que tenen proves diagnòstiques monitorades pel CatSalut. S’han de continuar millorant els diagnòstiques a més paràmetres qualitatius d’aquests registres. Al marc de la CTLEQ s’han treballat de 90 dies. compromisos per a poder avançar en la qualitat. Els indicadors, que es presenten per al conjunt de l’RSB, s’han explotat pel nombre de malalts en espera i el temps d’espera dels pacients que s’han fet la prova, per a cadascuna de les proves. L’objectiu és arribar a reduir el temps de resolució a un màxim de 90 dies en totes les proves diagnòstiques monitorades, excepte les polisomnografies, que serà de 120 dies. CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2013 30 Taula 31. Llista d’espera per a proves diagnòstiques, CSB 2012-2013 Llista d’espera Temps d’espera (dies) Proves diagnòstiques % variació % variació Nre. 2013 TE 2013 2012-2013 2012-2013 Ecocardiografia 3.261 -5,8% 70 -13,6% Ecografia abdominal 3.398 27,7% 74 4,2% Ecografia ginecològica 1.616 -11,5% 56 9,8% Ecografia urològica 1.053 14,5% 70 -22,2% Colonoscòpia 2.879 -31,1% 103 33,8% Endoscòpies esofagogàstriques 1.204 4,6% 52 8,3% Tomografia axial computada 8.318 87,0% 40 11,1% Mamografia 1.388 -73,3% 63 21,2% Polisomnogrames 599 -34,6% 78 -35,5% Ressonància magnètica 5.415 50,3% 31 -32,6% Ergometries 972 -42,4% 30 -26,8% Electromiograma 1.222 6,5% 53 -41,8% Gammagrafies 455 -3,0% 15 -31,8% Total CSB 31.780 0,3% 51 2,0% Total RSB 71.942 -28,2% 54 -8,5% Total Catalunya 109.675 -20,3% 47 -9,6% CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2013 31 3.3. Avaluació L’avaluació dels objectius i la valoració del grau assoliment corresponent a la part variable del contracte de compra dels centres és, conjuntament amb altres eines i metodologies ( MSIQ – Mòduls per al seguiment d’indicadors de qualitat, BOTSS, auditories clíniques per processos específics...), un d’elements bàsics d’interrelació amb les entitats proveïdores per tractar de millorar la qualitat de les prestacions i per impulsar actuacions de política sanitària i millora de la qualitat assistencial. L’any 2013, la part variable del contracte inclou els objectius de continuïtat amb uns objectius comuns per a tot Catalunya, que suposen el 40% de la part variable, i els objectius de l’RSB dels quals depèn un 20%. El 40 % restant ha estat vinculat a requisits de l’asseguradora publica vers als proveïdors, destacant entre ells, la signatura del pacte territorial entre les entitats proveïdores implicades en un mateix territori. A la taula 32 es presenta el resum dels objectius contractats aquest any, amb el resultat global del CSB, i la comparació respecte a la referència proposada per a aquest any. Taula 32. Resultats de l’avaluació d’atenció especialitzada, CSB 2013 Mínim/ Resultat Objectius part variable Referència Màxim* CSB Percentatge de casos en què s’ha comunicat l’alta a l’equip d’atenció primària (EAP) dels pacients amb un termini mínim de 24 hores 80% 75% 94,7% d’antelació, d’acord amb el protocol PREALT Nombre de pacients inclosos en llista d’espera per a qualsevol dels 14 0 124 procediments garantits amb un temps de demora superior a 1 any Disminuir en un determinat percentatge el nombre de pacients en llista d’espera amb una demora entre 9 mesos i 1 any, per a qualsevol dels 14 -50% 13,2% procediments garantits Nombre de pacients inclosos en llista d’espera per a qualsevol dels 49 procediments monitorats assenyalats a la fitxa amb un temps de demora 0 43 superior a 5 anys. Disminució al menys en un 20% del nombre de pacients en llista d’espera per a qualsevol dels 49 procediments monitorats amb un temps de demora -20% -6,3% entre 2 i 5 anys Percentatge d’envasos prescrits de medicaments amb altres alternatives <2,48% 2,66 % terapèutiques preferentment. Ràtio DDD IECA/(IECA + ARAII) >46% 43% Percentatge de DDD d'antidepressius recomanats >46% 46% Percentatge de DDD d'IBP, estatines i bifosfonats recomanats >52% 51% % mínim d’altes en pacients de 65 anys o més amb fractura de coll de >65% 55% 50,7% fèmur intervinguts en les primeres 48 hores posteriors a l’ ingrés * Fa referència a un valor màxim o mínim a assolir per part del centres. CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2013 32 Altes en pacients de 65 anys o més amb fractura de coll de fèmur. Interval Ingrés – Intervenció quirúrgica per aquesta patologia D’acord amb les directrius del Pla director de les malalties reumàtiques i de l’aparell locomotor, s’ha mesurat l’interval temporal entre l’ingrés i la intervenció quirúrgica en els malalts majors de 64 anys que han patit una fractura de coll de fèmur i han estat intervinguts per aquesta patologia (Shiga T, Wajima Z, Ohe Y.Is operative delay associated with increased mortality of hip fracture patients? Systematic review, meta-analysis, and meta-regression. Can J Anaesth. 2008 Mar;55(3):146-54). Hi ha certa evidència que estableix una relació entre la mortalitat a curt i mitjà termini i el temps des de l’admissió fins a la intervenció. La taula 33 detalla els resultats pels diferents àmbits territorials. Taula 33 . Proporció d’altes en pacients de 65 anys o més amb fractura de coll de fèmur intervinguts en les primeres 48 hores posteriors a l’ ingrés, CSB 2013* Proporció d’altes en pacients de 65 anys o més amb fractura Nombre d’altes AIS de coll de fèmur intervinguts en les primeres avaluades 48 hores posteriors a l’ ingrés Barcelona Dreta 65,9% 584 Barcelona Esquerra 41,9% 561 Barcelona Litoral 87,7% 301 Barcelona Nord 18,1% 464 Total CSB 50,7% 1920 * Els resultats fan referència al resultats agregats del centres ubicats a cada àmbit territorial i no estrictament als residents a aquests territoris. Circuit de diagnòstic ràpid (CDR) del càncer amb interval entrada CDR - inici del tractament inferior a 30 dies. L’avaluació del funcionament del CDR no ha format part de la part variable aquest any 2013. A la taula 34 es presenten les dades comparatives 2012-2013. Taula 34. Accessibilitat pel CDR de càncer de mama, càncer colorectal i càncer de pròstata, CSB 2012-2013* % casos de % casos de % casos de % casos de càncer càncer càncer de mama càncer de mama % casos de % casos de colorectal amb colorectal amb amb interval amb interval càncer pròstata càncer pròstata interval entrada interval entrada entrada al CDR - entrada al CDR - amb interval amb interval AIS al CDR -inici del al CDR -inici del inici del inici del entrada al CDR entrada al CDR tractament <30 tractament <30 tractament <30 tractament <30 –diagnòstic <30 –diagnòstic <30 dies dies dies dies dies dies 2012 2013 2012 2013 2012 2013 Barcelona Dreta 22,6% 34,3% 18,7% 61,9% 100,0% 100,0% Barcelona Esquerra 34,0% 42,9% 55,9% 42,0% 79,0% 87,2% Barcelona Litoral 27,3% 33,3% 30,4% 37,6% 62,5% 80,0% Barcelona Nord 59,0% 59,8% 83,4% 78,4% 77,7% 91,5% Total CSB 42,7% 49,1% 56,5% 63,3% 77,9% 90,5% *Els resultats fan referència al resultats agregats del centres ubicats a cada àmbit territorial i no estrictament als residents en aquests territoris. CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2013 33 4. Atenció sociosanitària 4.1. Recursos i activitat 4.2. Avaluació CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2013 34 4.1. Recursos i activitat Centres sociosanitaris Recursos d'internament Els centres sociosanitaris són els recursos d’internament dotats de les característiques estructurals i del personal necessari per atendre pacients amb requeriments sociosanitaris. Poden ser centres d’internament que proveeixen serveis essencialment sociosanitaris o unitats sociosanitàries ubicades en hospitals d’aguts o hospitals psiquiàtrics monogràfics. Els centres sociosanitaris estan formats per una o més de les unitats següents: Llarga estada És la unitat d’hospitalització que té com a funció el tractament rehabilitador, de cures de manteniment, de profilaxi de complicacions, com també de suport per a persones grans amb malalties cròniques de llarga evolució que han generat incapacitats funcionals de major o menor grau, a fi d’aconseguir la màxima autonomia que permeti la situació del malalt. Dins d’aquestes unitats s’inclou l’atenció de llarga durada a persones amb demència avançada o amb algun altre trastorn cognitiu de tipus crònic. Quan el nombre de persones hospitalitzades amb aquestes patologies és prou nombrós, cal ubicar aquests pacients en unitats diferenciades de llarga estada per a persones amb malaltia d’Alzheimer i altres demències. Mitja estada. Convalescència És la unitat d’hospitalització que té com a objectiu restablir aquelles funcions o activitats que hagin estat afectades, parcialment o totalment, per diferents patologies. Es tracta de persones grans amb malalties de base que necessiten una recuperació funcional després de patir un procés quirúrgic, traumatològic o mèdic, prèviament tractat en una fase aguda. Mitja estada. Cures pal·liatives És la unitat d’hospitalització que té com a funció oferir tractament pal·liatiu i de confort a pacients amb càncer avançat o amb altres malalties inguaribles en fase terminal. El control de símptomes i el suport emocional al malalt i a la seva família són els objectius que ha de perseguir la unitat. Mitja estada polivalent En les unitats de mitjana estada polivalent s’atenen indistintament pacients tributaris de cures pal·liatives i pacients amb perfil convalescent. A partir de l’any 2008, les unitats contractades com a mitjana estada polivalent notifiquen al CMBD-RSS segons la tipologia de les persones que han atès en aquestes unitats, i no pas segons el tipus de contracte pel que es paguen els llits d’aquestes. Per aquest motiu, l’activitat d’aquestes unitats està informada repartida entre els serveis de convalescència i els de cures pal·liatives, segons quin hagi estat el perfil dels pacients atesos en aquestes unitats. CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2013 35 Taula 35. Llits d’hospitalització de centres sociosanitaris, CSB 2013 Mitja estada Centres Cures Mitja Total Total AIS Llarga Convales- socio- pal·liati- estada mitja internament estada ¹ cència sanitaris ves polivalent ² estada Barcelona Litoral Mar 218 90 14 18 122 340 3 Barcelona Esquerra 391 242 28 0 270 661 6 Barcelona Dreta 302 205 40 39 284 586 6 Barcelona Nord 356 230 18 21 269 625 5 Total CSB 1.267 767 100 78 945 2.212 20 Total RSB 3.121 1.490 237 454 2.181 5.302 50 ¹ A llarga estada s'inclouen els llits de sida i psicogeriatria ² A mitja estada polivalent s'inclou psicogeriatria. Font: contractació i avualuació 2013. Taula 36. Recursos alternatius a l’internament, CSB 2013 Hospital de dia UFISS AIS PADES Places Centres Geriatria Cures pal·liatives Demències Barcelona Litoral Mar 39 2 3 1 1 - Barcelona Esquerra 138 3 6 1 1 - Barcelona Dreta 109 4 7 1 1 - Barcelona Nord 124 3 4 1 1 1 Total CSB 410 12 20 4 4 1 Total RSB 1.118 39 50 19 16 4 L'activitat assistencial sociosanitària del CSB durant l'any 2013 es mostra a les taules següents. Taula 37. Activitat sociosanitària, CSB 2013 Estades realitzades Total Pacients Pacients Pacients Pacients donats donats atesos atesos d'alta d'alta Llarga estada 436.598 475.124 4.293 3.174 Cures pal·liatives 32.239 32.371 1.911 1.827 Convalescència 266.366 27.033 7.048 6.358 Mitja estada polivalent 13.494 13.204 310 296 Mitja estada psicogeriatria 14.167 12.377 304 269 Hospital de dia 93.799 51.327 1.456 892 Total internament CSB 856.663 611.436 15.322 12.816 CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2013 36 Taula 38. Activitat sociosanitària per línies de servei, CSB 2013 Llarga estada Estades realitzades Total AIS Pacients atesos Pacients donats d'alta Pacients atesos Pacients donats d'alta Barcelona Litoral Mar 113.443 183.019 1.017 730 Barcelona Esquerra 89.217 77.905 920 666 Barcelona Dreta 106.715 104.591 1.122 862 Barcelona Nord 127.223 109.609 1.234 916 Total CSB 436.598 475.124 4.293 3.174 Total RSB 1.129.757 1.146.013 10.481 7.738 Cures pal·liatives Estades realitzades Total AIS Pacients atesos Pacients donats d'alta Pacients atesos Pacients donats d'alta Barcelona Litoral Mar 5.027 4.999 385 370 Barcelona Esquerra 3.982 4.122 309 298 Barcelona Dreta 11.875 11.926 770 736 Barcelona Nord 11.355 11.324 447 423 Total CSB 32.239 32.371 1.911 1.827 Total RSB 83.076 82.085 5.335 5.339 Convalescència Estades realitzades Total AIS Pacients atesos Pacients donats d'alta Pacients atesos Pacients donats d'alta Barcelona Litoral Mar 29.561 29.757 780 698 Barcelona Esquerra 60.187 62.016 1.228 1.057 Barcelona Dreta 74.115 73.525 2.351 2.197 Barcelona Nord 102.503 107.735 2.689 2.406 Total CSB 266.366 27.033 7.048 6.358 Total RSB 509.621 509.004 14.400 13.554 CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2013 37 Mitja estada polivalent Estades realitzades Total AIS Pacients atesos Pacients donats d'alta Pacients atesos Pacients donats d'alta Barcelona Litoral Mar* - - - - Barcelona Esquerra 13.494 13.204 310 296 Barcelona Dreta* - - - - Barcelona Nord* - - - - Total CSB 13.494 13.204 310 296 Total RSB 128.016 11.853 4.156 3.937 *No hi ha centres d’aquesta línia. Mitja estada psicogeriatria Estades realitzades Total AIS Pacients atesos Pacients donats d'alta Pacients atesos Pacients donats d'alta Barcelona Litoral Mar 6.581 5.592 141 125 Barcelona Esquerra* - - - - Barcelona Dreta* - - - - Barcelona Nord 7.586 6.785 163 144 Total CSB 14.167 12.377 304 269 Total RSB 41.878 40.213 960 853 *No hi ha centres d’aquesta línia. Hospital de dia Estades realitzades Total AIS Pacients atesos Pacients donats d'alta Pacients atesos Pacients donats d'alta Barcelona Litoral Mar 12.754 8.584 271 195 Barcelona Esquerra 27.066 10.382 453 305 Barcelona Dreta 23.095 10.557 264 117 Barcelona Nord 30.884 21.804 468 275 Total CSB 93.799 51.327 1.456 892 Total RSB 347.442 208.145 5.499 3.500 CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2013 38 4.2. Avaluació Les taules que es presenten a continuació corresponen a dos objectius que s’han avaluat en diferents línies assistencials de l’atenció sociosanitària al llarg de l’any 2013. Taula 39. Percentatge d’altes de pacients amb destinació al domicili, CSB 2013 Mitja estada polivalent AIS Llarga estada Convalescència (convalescència) Barcelona Dreta 55,1 59,9 - Barcelona Esquerra 47,9 63,9 72,8 Barcelona Litoral Mar 55,4 74,4 - Barcelona Nord 50,1 68,9 - Total CSB 51,6 65,8 - Total RSB 57,1 69,4 72,9 Taula 40. Percentatge d’altes amb una determinada estada inferior, CSB 2013 Mitja estada Cures Mitja estada polivalent Llarga estada Convalescència polivalent AIS pal·liatives (cures (123 dies) (60 dies) (convalescència (20 dies)) pal·liatives 20 60 dies) dies) Barcelona Dreta 73,1 80,9 72,6 - - Barcelona Esquerra 81,4 75,3 73,5 71,3 - Barcelona Litoral Mar 66,4 87,3 79,2 - - Barcelona Nord 75,7 75,3 63,8 - - Total CSB 75,3 78,7 72,3 71,3 - Total RSB 75,9 83 75,1 87,3 76,2 CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2013 39 5. Atenció a la salut mental 5.1. Recursos i activitat 5.2. Avaluació CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2013 40 5.1. Recursos i activitat Atenció especialitzada hospitalària Taula 41. Atenció especialitzada hospitalària, CSB 2013 Hospitals aguts Sociosanitaris Monogràfics AIS Llits psiquiatria Llits drogues Centres Llits Centres Llits Centres Barcelona Litoral Mar 97 5 1 - - - - Barcelona Esquerra 44 4 1 109 1 19 1 Barcelona Dreta 32 12 1 - - 38 1 Barcelona Nord 44 4 2 55 1 51 1 Total CSB 217 25 5 164 2 108 10 Total RSB 430 45 13 228 3 1.889 10 Taula 42. Altres recursos en salut mental, CSB 2013 Consulta Hospital de dia AIS ambulatòria especialitzada Adults Adolescents CSMA CSMIJ Centres Places Centres Places Barcelona Litoral Mar 2 2 1 14 - - Barcelona Esquerra 5 3 1 16 3 74 Barcelona Dreta 3 1 3 147 - - Barcelona Nord 4 3 2 33 1 29 Total CSB 14 9 7 210 4 103 Total RSB 43 34 21 502 18 351 Taula 43. Activitat dels centres de salut mental d’adults, CSB 2013 Pacients atesos amb diagnòstic TMS* Pacients AIS atesos Pacients % Barcelona Litoral Mar 4.519 1.223 27,06% Barcelona Esquerra 11.505 3.683 32,01% Barcelona Dreta 9.262 3.078 33,23% Barcelona Nord 12.608 3.973 31,51% Total CSB 37.894 11.957 31,55% Total RSB 101.448 34.714 34,22% * TMS: trastorn mental sever. Taula 44. Activitat dels centres de salut mental infantil i juvenil, CSB 2013 Pacients atesos amb diagnòstic AIS Pacients atesos TMG* Pacients % Barcelona Litoral Mar¹ Nd Nd Nd Barcelona Esquerra 3.154 381 12,08% Barcelona Dreta 838 98 11,69% Barcelona Nord 4.079 384 9,41% Total CSB 8.071 863 10,69% Total RSB 36.836 4.278 11,61% * TMG: trastorn mental greu. ¹ Nd: informació no disponible CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2013 41 Recursos d’hospitalització d’aguts i subaguts Taula 45. Activitat i població atesa a la xarxa d’hospitalització psiquiàtrica, CSB 2013* Servei assistencial d’alta Subaguts Aguts Centre Mitjana Sexe Mitja- Sexe Rein- Total Mitja-na Rein- Total Mitjana Pacient dies Pacient na dies grés¹ altes d’edat grés² altes d’edat d’estada d’estada Home Dona Home Dona Fundació Sociosanitària - 416 493 17,7 257 236 46,1 - 73 75 132,0 46 29 47,0 BCN Hospitalització Fòrum Salut 24 970 1.050 21,3 587 463 43,1 - - - . - - . Mental Unitat Polivalent - - - . - - . - 68 74 98,8 44 30 41,7 Numància Clínica Llúria - - - . - - . - 155 160 85,5 79 81 40,9 Clínica Residència La - - - . - - . - 378 386 71,6 188 198 56,7 Mercè (subaguts) H. Sant Rafael 21 520 740 16,8 420 320 48,0 - - - . - - . *Informació del CMBDSM. ¹ reingressos durant els 30 dies posteriors a l’alta. ² reingressos durant els 90 dies posteriors a l’alta. CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2013 42 Activitat de rehabilitació en els centres de dia La taula 46 mostra l’activitat realitzada pels centres de dia de salut mental durant l’any 2013, tant pel que fa al nombre de sessions realitzades com al d’usuaris atesos. Taula 46. Activitat de rehabilitació dels centres de dia de salut mental, CSB 2013 Sessions Pacients AIS Nom del centre Places realitzades atesos Barcelona Litoral Mar Ciutat Vella 27 8.424 54 JOIA S. Martí 33 24.540 136 Barcelona Nord Tres Turons 62 21.700 194 Pi i Molist 99 25.717 142 Sant Andreu F. ViB 24 9.072 78 Tres Turons inserció laboral 24 7.128 122 Barcelona Dreta Dreta Eixample 33 10.211 101 ARAPDIS 58 14.314 77 AREP 65 16.615 117 JOIA Gràcia 33 20.280 118 Pinel 24 5.866 40 Residència Eixample 24 6.071 33 Esquerra Eixample 29 7.050 61 Barcelona Esquerra Les Corts 24 8.500 136 Sarrià-Sant Gervasi 24 10.066 134 JOIA Sants 33 19.011 102 Septimània 24 5.866 26 Unitat Polivalent Numància 33 13.491 85 Total CSB 673 233.922 1.756 CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2013 43 5.2. Avaluació A continuació es presenten els resultats més destacats de l’avaluació dels serveis de salut mental del 2013. Aquesta informació ens permet conèixer i millorar anualment l’activitat, qualitat i accessibilitat de les diferents línies. Les taules següents corresponen als objectius, alguns dels quals s’han avaluat en diferents línies assistencials de salut mental al llarg de l’any 2013. CSMIJ01. Assolir que, com a mínim, el 10% dels pacients atesos correspongui a pacients amb diagnòstic de trastorn mental greu (TMG) Indicador CSMIJ01: Pacients atesos amb diagnòstic de TMG (percentatge de persones) Taula 47. Pacients atesos amb diagnòstic de TMG, CSB 2013 Pacients atesos amb Pacients diagnòstic TMG AIS atesos Pacients % Barcelona Litoral Mar¹ Nd Nd Nd Barcelona Esquerra 3.154 381 12,08% Barcelona Dreta 838 98 11,69% Barcelona Nord 4.079 384 9,41% Total CSB 8.071 863 10,69% Total RSB 36.836 4.278 11,61% ¹ Nd: informació no disponible. TMG: trastorn mental greu. CSMA01. Assolir que, com a mínim, el 25 % dels pacients atesos correspongui a pacients amb algun dels 10 codis diagnòstics del trastorn mental sever (TMS) Indicador CSMA01: Pacients atesos amb diagnòstic de TMS (percentatge de persones). Taula 48. Pacients atesos amb diagnòstic de TMS, CSB 2013 Pacients atesos amb Pacients diagnòstic TMS AIS atesos Pacients % Barcelona Litoral Mar 4.519 1.223 27,06% Barcelona Esquerra 11.505 3.683 32,01% Barcelona Dreta 9.262 3.078 33,23% Barcelona Nord 12.608 3.973 31,51% Total CSB 37.894 11.957 31,55% Total RSB 101.448 34.714 34,22% TMS: trastorn mental sever. CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2013 44 6. Altres línies d’atenció 6.1. Transport sanitari 6.2. Atenció a les drogodependències 6.3. Rehabilitació 6.4. Diàlisi 6.5. Teràpies respiratòries a domicili CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2013 45 6.1. Transport sanitari Transport sanitari urgent Des de l’1 de juliol de 2006 el Servei d’Emergències Mèdiques (SEM), empresa pública del Servei Català de la Salut, gestiona el transport sanitari urgent, és a dir, el que es defineix per al trasllat prehospitalari o interhospitalari de les persones malaltes o accidentades en situació de risc vital o dany irreparable. El 2013 a la ciutat de Barcelona el SEM ha fet un total de 204.983 serveis (4,7% més que el 2012), dels quals 158.093 amb vehicles de suport vital bàsic (SVB) i 46.890 amb vehicles de suport vital avançat (SVA). Diàriament l’activitat ha estat de 562 serveis (536 l’any 2012). Del total dels habitants de la ciutat de Barcelona 1.650.171, el 2013 s’han fet 121 121 serveis per cada serveis per cada mil habitants, dels quals 93 en vehicles SVB i 28 en vehicles SVA. 1.000 habitants Transport sanitari no urgent El 2013 s’ha continuat coordinant i avaluant des de l’RSB el transport no urgent: programat, no programat individual o col·lectiu. El transport sanitari no urgent permet el trasllat de persones malaltes o accidentades que, per motius de salut, no poden utilitzar un transport ordinari per accedir a un centre del sistema sanitari de la xarxa pública de serveis de salut. Els principals prescriptors del transport sanitari no urgent són els centres de diàlisi i rehabilitació ambulatòria, seguits a continuació per l’atenció primària de salut i, finalment, per l’atenció especialitzada, en els seus serveis d’hospitalització, atenció ambulatòria, com el retorn a domicili de pacients atesos en els serveis d’urgències. Pot ser, segons el tipus de vehicle, individual o col·lectiu i segons la tipologia de la demanda, programat o no programat. Amb el concurs de 2006 es va establir la contractació per separat del transport urgent del no urgent. Aquesta darrera modalitat pot set programat o no programat i també individual o col·lectiu. El nou sistema permet garantir una atenció de qualitat, que faciliti l’accés a la prestació mitjançant la utilització dels recursos de transport sanitari. Aquesta prestació s’adequa a les necessitats de les persones assegurades, tenint en compte criteris de priorització i optimització dels recursos disponibles. La Regió, en col·laboració amb les empreses adjudicatàries, al llarg del 2013 ha prioritzat el desenvolupament de polítiques formatives, i l’aplicació de noves tecnologies en la millora de la prestació de serveis. A l’àmbit d’influència del CSB, l’any 2013 s’han realitzat un total de 632.541 serveis Cada dia es realitzen a l’àmbit d’influència del CSB de transport sanitari no urgent amb una disminució d’un 5,6 % en relació amb una mitjana d’uns 1.733 l’activitat realitzada l’any 2012, que va ser de 670.216 serveis. Aquesta activitat serveis no urgents representa que cada dia de l’any (incloent-hi els dies festius) es realitzen una (individuals i col·lectius) mitjana d’uns 1.733 serveis no urgents (individuals i col·lectius). habitants CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2013 46 Analitzat des del punt de vista d’ús per part dels ciutadans, l’any 2013 s’han realitzat 372 serveis de transport sanitari no urgent per cada 1.000 persones assegurades, amb un cost de 12 € per habitant. Del conjunt d’activitat de transport sanitari no urgent, 311.376 serveis, el 49,2 % es realitza com a servei individual i 320.805 serveis, el 50,7%, com a servei col·lectiu. El 2013 el percentatge de transports col·lectius ha disminuït respecte a l’any 2012 un 6,6%. A Barcelona ciutat el 94,4% del total de serveis no urgents i no programats es fan en menys de dues hores, i el 99,0% dels no urgents i programats es fan en menys d’una hora. Del total de serveis no urgents, el 86,9% són programats. CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2013 47 6.2. Atenció a les drogodependències La xarxa d’atenció a les drogodependències (XAD) disposa de centres d’atenció i seguiment (CAS) que ofereixen tractament ambulatori especialitzat als drogodependents. Els CAS estan integrats per equips de professionals de diverses disciplines (metges, psicòlegs, treballadors socials, diplomats en infermeria, entre d’altres). Aquests professionals dissenyen en cada cas, i d’acord amb la persona que necessita aquest tipus d’atenció, la modalitat de tractament més indicats, així com la conveniència d’utilitzar altres recursos de la XAD com les comunitats terapèutiques o les unitats hospitalàries de desintoxicació. Els centres CAS poden oferir diferents modalitats de tractament: tractaments lliures de drogues, programes de manteniment amb metadona, programes de manteniment amb antagonistes, etc. També, les persones drogodependents i els seus familiars tenen a la seva disposició la Línia verda, telèfon d’informació 93 412 04 12 que ofereix informació i orientació, acollida immediata (si escau) i derivació a programes de tractament. Disponibilitat de recursos de drogues a Barcelona Els cicles d’evolució del consum de drogues a la ciutat de Barcelona requereixen l’adaptació periòdica dels recursos sanitaris específics per a la seva població. La distribució en diversos indrets de la ciutat respon tant a la necessitat de desconcentrar la pressió en un territori determinat, com a la d’atendre les pròpies necessitats de la distribució del problema. En conseqüència, amb aquests criteris, a la ciutat de Barcelona es disposa actualment de diferents recursos que donen cobertura a tots els districtes de la ciutat. La majoria dels CAS de Barcelona són titularitat de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) o bé tenen un conveni d’adscripció a l’ASPB. CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2013 48 Taula 49. Disponibilitat de recursos de drogues a Barcelona, CSB 2013 AIS Recurs Titularitat Proveïdor Ass. Benestar i Ass. Benestar i CAS Sala Baluard* Desenvolupament Desenvolupament Barcelona CAS Fòrum Parc de Salut Mar Parc de Salut Mar Litoral Mar CAS Barceloneta Parc de Salut Mar Parc de Salut Mar CAS Ciutat Vella Creu Roja Creu Roja CAS SPOTT* Diputació Diputació CAS CECAS (Càritas)* FUNDACIÓ CECAS Servei d'Orientació sobre ASPB Institut Genus Drogues (SOD)* Barcelona CAS Unitat d’Alcohologia de la Corporació Sanitària Esquerra Generalitat* Corporació Sanitària Clínic Clínic H. Clínic de Barcelona CAS Sants ASPB ABD CAS Sarrià ASPB ABD Germanes Centre de Salut Mental i Germanes Hospitalàries Hospitalàries Barcelona Addiccions Gràcia i Sagrat Cor i Sagrat Cor Dreta CAS Horta- Guinardó ASPB INPROSS CAS Unitat de Toxicomanies Fundació de la Gestió Fundació de la Gestió P. Sant Pau-Citran Sanitària H. Sant Pau Sanitària H. Sant Pau CAS Vall d’Hebron ICS ICS CAS Nou Barris ASPB Institut Genus Barcelona CAS Garbivent ASPB INPROSS Nord Casa Bloc Unitat de Generalitat de Catalunya ICS Drogodependències Unitat d’Alcoholisme de BCN Generalitat de Catalunya ICS (Acàcies)* *Dóna servei a tot Barcelona. CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2013 49 6.3. Rehabilitació Rehabilitació extrahospitalària L’activitat contractada mitjançant concurs públic de rehabilitació extrahospitalària complementa la activitat de rehabilitació que es realitza a la XHUP i a les unitats de rehabilitació de fora dels hospitals. L’activitat ambulatòria de rehabilitació es presenta a la taula 50. Taula 50. Centres de rehabilitació extrahospitalària, CSB 2013 Rehabilitació Rehabilitació Logopèdia ambulatòria domiciliària AIS Proveïdor Processos Processos Processos realitzats realitzats realitzats C. de Rehabilitació i Llenguatge, SL. - 1.158 43 CRIL CIS Cotxeres 3.924 - - Barcelona Nord ACERF 1.490 302 111 UTE Fisioteràpia, S.A. , Servicios Fisioteràpia, S.A. I. Logopèdic BCN, - 64 66 S.A. C. Recuperació funcional Barcelona Litoral Mar UTE Fisioteràpia S.A., Institut 7.675 2.670 653 Logopèdic BCN S.A., CRFIF, S.A. UTE Fisioteràpia S.A.Servicios Barcelona Dreta Fisioteràpia S.A., Institut Logopèdic 5.376 1.908 474 BCN S.A., CRFIF, S.A. C. de Rehabilitació i Llenguatge, SL. 9.576 2.487 290 CRIL UTE I. Centre de Recuperació Barcelona Esquerra Funcional i Fisioterapìa, S.A.(CRFIF) - 1.645 - i Fisioteràpia, S.A. CRIL 121 154 203 Total CSB 28.162 10.388 1.840 Total RSB 75.932 23.458 5.471 L’activitat es contracta i recull per processos. Cada procés correspon a més d’una sessió. CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2013 50 Rehabilitació hospitalària Taula 51. Hospitals amb servei de rehabilitació ambulatòria, CSB 2013 Processos Processos AIS Hospital contractats realitzats H. de l'Esperança (Consorci Mar Parc de 1.713 1.661 Barcelona Dreta Salut de BCN) H. Dos de Maig de Barcelona 1.216 1.199 H. de la Santa Creu i Sant Pau 3.283 3.943 Barcelona Dreta H. Sant Rafael 4.023 3.876 Barcelona Nord H.. General Vall d'Hebron 4.264 5.807 Barcelona Esquerra H. Clínic i Provincial de Barcelona 604 1.940 Total CSB 15.103 18.426 Total RSB 45.704 43.316 La contractació d’activitat de rehabilitació hospitalària es realitza amb compra de processos. Llista d’espera per als serveis de rehabilitació Durant el 2013, s’ha seguit fent la recollida d’informació de dades agregades sobre la llista d’espera per primera visita al metge especialista rehabilitador per les tres línies de rehabilitació (domiciliària, logopèdia i ambulatòria). Es recull la informació de les empreses adjudicatàries dels lots assistencials trets a concurs públic que es va adjudicar el 2013. Taula 52. Llista d’espera per als serveis de rehabilitació, RSB 2013 Línies de Volum de pacients en Temps rehabilitació espera primera visita de resolució (dies) Ambulatòria 3.017 41 Domiciliària 450 23 Logopèdia 128 18 CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2013 51 6.4. Diàlisi Taula 53. Centres amb atenció a la insuficiència renal, CSB 2013 Serveis de U. assist. Centres de AIS Total nefrologia nefrològica diàlisi Barcelona Nord 1 - 2 3 Barcelona Dreta 1 - 2 3 Barcelona Esquerra 1 - 3 4 Barcelona Litoral Mar 1 - 2 3 Total CSB 4 - 9 13 Total RSB 7 5 15 27 Taula 54. Activitat dels centres d’atenció a la insuficiència renal, CSB 2013 Sessions contractades Sessions realitzades Hemodiàlisi Hemodiàlisi Sector sanitari Centre Bicarbonat DPAC Bicarbonat DPAC* hospitalària hospitalària Centre de diàlisi 24.330 - - 25.081 - - Rotellar Barcelona Nord H. de la Vall - 6530 7.890 - 6525 7.052 d'Hebron Centre de diàlisi 13.510 - - 12.767 - - Nephros Centre de diàlisi Barcelona Litoral Mar BCN Diagonal i 28.200 - - 24.865 - - BCN Glòries Hospital del Mar 4.200 3.827 1.700 1.942 3.827 1.665 F. Puigvert IUNA - 4.676 16.708 - 6.339 18.725 Barcelona Dreta Centre de diàlisi 20.040 - - 23.450 - - V. de Montserrat Centre de diàlisi 8.000 - - 7.899 - - Palau Centre de diàlisi Fresenius Cetirsa 24.200 - - 18.871 - - BCN H. Clínic i 10.850 9.113 12.339 10.928 9.900 12.541 Provincial Barcelona Esquerra Centre de diàlisi Institut 19.180 - - 19.939 - - hemodiàlisi Barcelona Centre de diàlisi 12.035 - - 6.079 - - Bonanova Total CSB 164.545 24.146 38.637 151.821 26.591 39.983 CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2013 52 6.5. Teràpies respiratòries a domicili Les tècniques de teràpia respiratòria a domicili tenen com a finalitat el manteniment d’un correcte estat ventilatori dels pacients amb patologia respiratòria crònica, millorar llur qualitat i esperança de vida, afavorir la integració social i disminuir les estades hospitalàries. L’actual contractació inclou: Oxigenoteràpia domiciliària: l’administració d’oxigen en el domicili a pacients estables amb limitació crònica al flux aeri. - Concentrador estàtic - Concentrador estàtic recarregable - Concentrador portàtil - Oxigen líquid - Bombona d’oxigen portàtil Teràpia inhalatòria: és l’administració de fàrmacs per via inhalatòria mitjançant l’ús de nebulitzadors. - Nebulitzador electrònic - Nebulitzador ultrasònic Tractament ventilatori de la síndrome de l’apnea del son a domicili (CPAP): és el subministrament d’aire, a pressió contínua positiva prefixada, durant el son i en el seu domicili a pacients amb aquesta síndrome. - CPAP - Pressió Binivell Monitoratge a domicili: tècnica destinada a prevenir la mort sobtada infantil en lactants pertanyents a grups de risc, i a controlar nens afectats de patologies respiratòries o neurològiques dependents d’oxigen. Ventilació mecànica a domicili: tècnica adreçada al tractament domiciliari de la insuficiència respiratòria crònica en pacients estables que requereixen suport ventilatori parcial o total. - Ventilació Mecànica Nocturna - Ventilació Mecànica 24 h Pulsioximetria. Aspirador de secrecions. Mecanisme d’eliminació de secrecions (Tos assistida mecànicament) - Assistència mecànica a la tos ineficaç amb dispositius de pressió amb capacitat de generar pressions positives i negatives de fins a + 40/- 40 CmH2O, respectivament. Mecanisme d’aclariment mucocil·liar. - Armilles d’aclariment de les vies respiratòries mitjançant una ràpida oscil·lació de la paret toràcica Teràpies complementàries. - Polsioxímetre i aspirador de secrecions CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2013 53 Taula 55. Activitat d’oxigenoteràpia i altres teràpies respiratòries a domicili, CSB 2013 Teràpies Sessions Malalts Ventilació mecànica 242.738 851 Oxigenoteràpia 1.107.534 4.969 CPAP 5.224.866 15.975 Nebulitzador (aerosolteràpia) 231.873 990 Monitoratge 7.494 27 Sistema mecànic eliminació secrecions bronquials 20.290 78 Sistema mecànic d'aclariment mucocil·liar 6.737 22 Aspirador de secrecions 22.386 89 Polsioxímetre 19.839 71 Total CSB 6.883.757 23.072 CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2013 54 7. Atenció al ciutadà 7.1. Reclamacions 7.2. Segona opinió mèdica 7.3. Enquestes de satisfacció 7.4. Acreditació i assegurament CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2013 55 7.1. Reclamacions El 2013 es van presentar a l’àmbit de la ciutat de Barcelona 8.693 reclamacions (tall de 15 de febrer de 2014), un 13,4% menys que l’any 2012. Són 5,1 reclamacions per cada mil ciutadans del CSB. El total de motius de les reclamacions és de 9.894, ja que hi ha reclamacions que poden tenir més d’un motiu. Respecte a l’anàlisi de les dades, segueix la tendència dels darrers anys: el gran pes del nombre de reclamacions recau en la xarxa hospitalària: 70,6%, que inclou l’especialitzada dels CAP II; l’atenció primària representa el 25,4%. La resta de línies assistencials (salut mental, sociosanitària i altres) representa només el 4% del total. En relació amb els fets que motiven les reclamacions, els motius principals són del Han disminuït un 42% grup que fa referència a l’organització i tràmits, amb 5.604 reclamacions, 56,6% les reclamacions sobre el total. Aquest grup continua sent el de més pes, ja que inclou les presentades per reclamacions per demora excessiva en llista d’espera per a intervenció quirúrgica demora quirúrgica, amb 645 queixes (11,5%), per demora per cita prèvia 521 reclamacions (9,3%) i mentre que per proves llista d’espera per proves complementàries 841 queixes (15%). complementàries han augmentat 15% Les dades precedents que procedeixen dels proveïdors poden tenir alguna variació en el moment en què es regularitzin les comunicacions de les entitats que utilitzen la tramesa de fitxers. També s’han gestionat les propostes de resposta a 99 reclamacions presentades pels ciutadans al síndic de greuges, un 13,8% més que l’any anterior, de les 217 del conjunt de l’RSB. Per altra banda, dins el marc de la línia d’actuació 5 del Pla de salut, al CSB s’ha continuat desenvolupant la prova pilot iniciada el setembre del 2012, amb l’objectiu de disminuir un 10% les reclamacions de tracte en els serveis de salut. Els centres del CSB que formen part d’aquesta prova pilot són: l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, els equips d’atenció primària del SAP Muntanya de l’ICS, CAP Vallcarca- Sant Gervasi, Centre Integral de Salut Cotxeres, l’Hospital del Mar i Ambulàncies Domingo. El nombre de motius de les reclamacions de la dimensió de tracte en el global de línies assistencials dels centres de la prova pilot, comparant tot l’any 2012 amb el 2013 han disminuït un 58%. Assolit l’objectiu del Pla de salut de S’ha assolit l’objectiu 5.3.2 de reducció de reclamacions de tracte establert per reducció de aquest any al Pla de salut. reclamacions de tracte CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2013 56 Taula 56. Reclamacions rebudes, CSB 2013 Línies Nre. de Nre. de assistencials motius reclamacions Motius reclamacions 2013 2013 Atenció primària 2.214 Assistencials 2.205 Hospitalària 6.137 Tracte 763 Salut mental 147 Informació 715 Organització i Centres sociosanitaris 65 5.604 tràmits CatSalut 130 Hotel/Habit./Confort 342 Documentació 250 Total 8.693 Altres 15 Total 9.894 * Dades extretes del tall del 15 de febrer de 2014 (Font SIIS). CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2013 57 Taula 57. Reclamacions rebudes l’any 2013* i per AIS, CSB 2013 Hoteleria / Organització i Linia de Assistencial Tracte Informació Habitabilitat Documentació tràmits Servei /Confort Altres Total N % N % N % N % N % N % Atenció 257 42,55% 100 16,56% 28 4,64% 190 31,46% 14 2,32% 15 2,48% 0 0,00% 604 primària Atenció hospitalàri 333 24,74% 88 6,54% 192 14,26% 653 48,51% 62 4,61% 18 1,34% 0 0,00% 1.346 a Atenció sociosanità 4 28,57% 2 14,29% 0 0,00% 2 14,29% 6 42,86% 0 0,00% 0 0,00% 14 ria Atenció en salut 29 26,36% 6 5,45% 20 18,18% 40 36,36% 15 13,64% 0 0,00% 0 0,00% 110 mental CatSalut 3 23,08% 1 7,69% 1 7,69% 7 53,85% 1 7,69% 0 0,00% 0 0,00% 13 ToTal 626 30,00% 197 9,44% 241 11,55% 892 42,74% 98 4,70% 33 1,58% 0 0,00% 2.087 Atenció 270 38,57% 119 17,00% 33 4,71% 234 33,43% 26 3,71% 18 2,57% 0 0,00% 700 primària Atenció hospitalàri 225 19,18% 123 10,49% 105 8,95% 642 54,73% 62 5,29% 14 1,19% 2 0,17% 1.173 a Atenció sociosanità 4 50,00% 0 0,00% 1 12,50% 3 37,50% 0 0,00% 0 0,00% 0 0,00% 8 ria Atenció en salut 35 64,81% 3 5,56% 2 3,70% 12 22,22% 2 3,70% 0 0,00% 0 0,00% 54 mental CatSalut 14 22,95% 8 13,11% 7 11,48% 27 44,26% 3 4,92% 2 3,28% 0 0,00% 61 Total 548 27,45% 253 12,68% 148 7,41% 918 45,99% 93 4,66% 34 1,70% 2 0,10% 1.996 Atenció 120 26,09% 72 15,65% 24 5,22% 223 48,48% 6 1,30% 15 3,26% 0 0,00% 460 primària Atenció hospitalàri 333 12,22% 134 4,92% 105 3,85% 2.019 74,12% 40 1,47% 92 3,38% 1 0,04% 2.724 a Atenció sociosanità 8 80,00% 0 0,00% 0 0,00% 0 0,00% 1 10,00% 1 10,00% 0 0,00% 10 ria Atenció en salut 11 61,11% 3 16,67% 0 0,00% 1 5,56% 1 5,56% 2 11,11% 0 0,00% 18 mental CatSalut 0 0,00% 2 16,67% 1 8,33% 8 66,67% 0 0,00% 1 8,33% 0 0,00% 12 Total 472 14,64% 211 6,54% 130 4,03% 2.251 69,82% 48 1,49% 111 3,44% 1 0,03% 3.224 Atenció 303 40,73% 55 7,39% 60 8,06% 283 38,04% 21 2,82% 19 2,55% 3 0,40% 744 primària Atenció hospitalàri 197 11,46% 40 2,33% 131 7,62% 1.227 71,38% 73 4,25% 50 2,91% 1 0,06% 1.719 a Atenció sociosanità 26 55,32% 6 12,77% 2 4,26% 8 17,02% 5 10,64% 0 0,00% 0 0,00% 47 ria Atenció en salut 13 61,90% 0 0,00% 1 4,76% 6 28,57% 0 0,00% 1 4,76% 0 0,00% 21 mental CatSalut 20 35,71% 1 1,79% 2 3,57% 19 33,93% 4 7,14% 2 3,57% 8 14,29% 56 Total 559 21,61% 102 3,94% 196 7,58% 1.543 59,64% 103 3,98% 72 2,78% 12 0,46% 2.587 Total 2.205 22,29% 763 7,71% 715 7,23% 5.604 56,64% 342 3,46% 250 2,53% 15 0,15% 9.894 CSB Total 6.587 21,10% 2.254 7,22% 1.430 4,58% 18.870 60,45% 1.068 3,42% 862 2,76% 144 0,46% 31.215 RSB CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2013 58 Area Barcelona Nord Barcelona Dreta Barcelona Esquerra Barcelona Litoral Mar Integral de Salut 7.2. Segona opinió mèdica L’accés al dret a obtenir una segona opinió mèdica està regulat mitjançant el Decret 125/2007, de 5 de juny de 2007. Aquest Decret té com a finalitat poder contrastar un diagnòstic o un tractament en determinades circumstàncies clíniques d’especial gravetat. Els centres de l’RSB on s’han resolt sol·licituds de pacients de l’àmbit territorial de Barcelona ciutat són els següents: ICO Badalona ICO Hospitalet H. Sant Joan de Déu (Esplugues) Hospital U. Vall d’Hebron H. Universitari de Bellvitge H. Santa Creu i Sant Pau H. Clínic i Provincial. El 2013 s’han gestionat 116 sol·licituds, el que suposa un important increment (31,82%) en relació amb les gestionades el 2012 (88) que ja van experimentar un increment del 79,59% respecte al 2011, pel que estem en el major creixement acumulat dels darrers anys. 99 sol·licituds han estat estimatòries, el que representa el 85,34 % i 15 denegades, el El 85 % de les 12,93%. La mitjana de temps de resolució de les sol·licituds ha estat de 0,61 dies sol·licituds s’han resolt naturals, i la de resolució per obtenció de segona opinió de 20,40 dies, garantint el estimatòries temps màxim establert de 30 dies. S’han tramitat 2 recursos d’alçada que han estat desestimats. L’especialitat més demanada, com en anys anteriors, ha estat l’oncologia amb 51 sol·licituds, és a dir, el 43,97 %, seguida per neurologia amb el 18,18%. El principal motiu de sol·licitud és per confirmació terapèutica amb 51 casos, el que representa el 43,97%. El resultat principal de la resolució ha estat de confirmació de la terapèutica aplicada en 28 casos, el 28,28%, que juntament amb els 26 casos en què es confirma totalment tant el diagnòstic com el procediment, i els 4 casos en què es confirma el diagnòstic original, suposa que el 58,59 % de les sol·licituds confirmen el seguiment clínic dels hospitals d’origen del pacient. Gràfic 2. Segones opinions per centre de destí a pacients de Barcelona ciutat, 2013 Tall efectuat el 19 de maig de 2014. Font d’informació: Datamart CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2013 59 7.3. Enquestes de satisfacció Pla d’enquestes de satisfacció de persones assegurades del CatSalut PLAENSA Per conèixer la percepció dels usuaris sobre la qualitat dels serveis i mesurar el grau de satisfacció dels assegurats del CatSalut s’han efectuat durant aquest any els estudis d’opinió dels serveis següents: rehabilitació ambulatòria; atenció a l’embaràs, part i puerperi; atenció sociosanitària amb internament; i atenció urgent hospitalària. Taula 58. Opinió dels ciutadans per línia de servei, CSB 2013 Àmbit Àmbit Línia de servei Catalunya CSB Metropolità Metropolità Nord Sud Grau de Atenció al satisfacció global 8,2 8,2 8,1 8,2 procés de (0 a 10) l’embaràs, del part i del puerperi Fidelització % 84,6% 85,0% 82,1% 83,4 Grau de satisfacció global 8,43 8,05 8,49 8,26 (0 a 10) Atenció sociosanitària d’internament Fidelització % 91,9% 87,2% 92,4% 89,9% Grau de satisfacció global 8,0 8,0 7,8 7,9 Atenció a la (0 a 10) rehabilitació ambulatòria Fidelització % 86,1% 86,7% 83,9% 86,0% Grau de satisfacció global 7,6 7,9 7,5 7,7 (0 a 10) Atenció urgent hospitalària Fidelització % 83,0% 87,3% 82,9% 84,9% CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2013 60 Enquestes de satisfacció d’atenció al procés de l'embaràs, del part i del puerperi En la segona edició de l’estudi de satisfacció a l’atenció de l’embaràs, el part i el puerperi (el 2010 va ser la primera) dins del Pla d’estudis de satisfacció PLAENSA © s’ha assolit una nota mitjana de notable alt per part de les persones usuàries del servei. Les assegurades de l’RSB que han estat ateses al llarg de l’embaràs, el part i el puerperi puntuen la satisfacció global amb un 8,2 al CBS (2010; 8,1) sobre 10, i el 85% de les enquestades (2010; 84,8 %), en cas de poder escollir, tornarien a anar als mateixos serveis. Pel que respecta a l’Àmbit Metropolità Nord, puntuen la satisfacció global amb un 8,1 (2010; 8,01) i la fidelitat amb els centres que van ser ateses amb el 82,1% (2010; 84%). En l’Àmbit Metropolità Sud, la satisfacció global es de 8,2 (8,07 en la primera edició) i el grau de fidelització ha estat del 83,4% (2010; 85%). El tracte personal de les llevadores i dels metges, la confiança en els professionals durant l’embaràs i l’estada a l’hospital, i el seguiment del fill/a presenten resultats per sobre del llindar de l’excel·lència que es situa al 90%. Cal destacar que un total de 18 de les 26 preguntes de àmbit Metropolità Sud es troben dins de l’àrea d’excel·lència, mentre que al CSB són 16 i a l’àmbit Metropolità Nord 11. Els aspectes menys valorats, és a dir, que no arriben al 75% de respostes positives, fan referència a disposar d’informació suficient en l’embaràs, el part, i el puerperi. La fitxa tècnica per a l’estudi d’atenció al procés de l'embaràs, del part i del puerperi ha estat la següent. - Població objecte d’estudi: dones assegurades de 15 anys i més que han tingut un/a fill/a l’últim any a l’RSB. - Marc de mostreig: extracció de registres de persones del CMBD de parts realitzats en els hospitals al llarg de l’any 2012. - Disseny mostral: s’ha definit com unitat mostral l’hospital, en el que s’ha seleccionat una mostra aleatòria simple de com a mínim 80 assegurades. - Mètode d’entrevista: entrevistes telefòniques assistides per ordinador, realitzades entre el 5 de juny i el 22 de juny del 2013. Estudi de satisfacció a l’atenció sociosanitària amb internament Els assegurats que han estat internats en centres d’atenció sociosanitària han atorgat una puntuació de satisfacció global al CSB de 8,05 (8,17 el 2010) i el 87,2% dels enquestats en el cas de poder escollir tornarien a ingressar al mateix centre (94,8%, 2010). Respecte a l’Àmbit Metropolità Nord, la valoració global positiva ha estat del 8,49 (8,46; 2011) mentre que el grau de fidelització ha estat de 92,4% (92,2%; 2010). CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2013 61 En relació amb l’Àmbit Metropolità Sud, s’ha assolit un nivell de satisfacció de 8,26 (7,84; 2011) i tornarien al mateix centre un 89,9% dels enquestats (86,3%; 2011). El tracte personal d’infermeres i metges, la confiança en els professionals, el respecte a la intimitat, i l’ajuda que se’ls dóna presenten resultats per sobre del llindar de l’excel·lència que es situa en el 90%. Tanmateix, un total de 13 de les 23 preguntes es troben dins de l’àrea d’excel·lència a l’àmbit del CSB i 10 i 12 a l’Àmbit Metropolità Nord i Sud respectivament. Els aspectes menys valorats, és a dir, que no arriben al 75% de respostes positives, fan referència al menjar de l’hospital, no avorrir-se a l’hospital, i la sol·licitud d’informació a família. La fitxa tècnica per a l’estudi d’atenció al procés ha estat la següent: Població objecte d’estudi: Les persones assegurades del CatSalut atesos en la línia d’atenció sociosanitària (internament de convalescència, llarga estada i cures pal·liatives) que s’adeqüen als criteris d’inclusió. Marc del mostreig: Estratificat per centre, amb selecció dels casos per part dels mateixos centres segons els criteris d’inclusió i aleatorietat, fins aconseguir sempre que fos possible, 80 enquestes. Disseny mostral: S’ha definit com a unitat mostral cada hospital/centre sociosanitari. Mètode d’entrevista: Enquestes realitzades pels propis usuaris via web en els centres sociosanitaris. Període de realització del treball de camp: realitzat entre el 5 de juny i el 22 de juny del 2013. Estudi de satisfacció amb la rehabilitació ambulatòria En la primera edició de l’estudi de satisfacció a la rehabilitació ambulatòria, per tal de recollir l'opinió de la ciutadania i incorporar-la en la gestió, amb l’objectiu de millorar la qualitat de servei de la rehabilitació ambulatòria, s’ha assolit una nota mitjana de notable per part de les persones usuàries del servei. Els assegurats del CatSalut que han estat atesos en centres de rehabilitació ambulatòria han atorgat una puntuació de satisfacció global de 8 sobre 10 i el 86,7% dels enquestats del territori del CSB, en cas de poder escollir, tornarien a anar al mateix centre o servei de rehabilitació. En l’Àmbit Metropolità Nord el resultat de la satisfacció global en rehabilitació ha estat de 7,8 sobre 10, i el 83,9% d’enquestats, en el cas de necessitat, tornarien al mateix centre. Finalment, en l’Àmbit Metropolità Sud el nivell de satisfacció global ha estat 7,9 i el grau de fidelitat el 86,0%. El tracte personal dels logopedes, dels fisioterapeutes, del personal d’administració i del metge rehabilitador, i disposar d’informació entenedora i coherent presenten resultats per sobre del llindar de l’excel·lència que es situa al 90%. Es valoren dins de l’àrea d’excel·lència 10, 9 i 8 preguntes d’un total de 20, en l’àmbit del CSB, Metropolitana Nord i Sud, respectivament. Els aspectes menys valorats, és a dir, que no arriben al 75% de respostes positives, fan referència a la quantitat de persones que hi ha a les sessions, la CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2013 62 millora que ha proporcionat el tractament, i el temps per començar les sessions de rehabilitació a l’Àmbit Metropolità Nord. Fitxa tècnica de l’estudi de la rehabilitació ambulatòria: Població objecte d’estudi: Persones de 15 anys o més que hagin estat usuàries del servei de rehabilitació ambulatòria a l’RSB. Marc de mostreig: registres de facturació del CatSalut corresponents a la rehabilitació ambulatòria del període comprès entre els mesos de gener a març del 2013, segons el Registre central de persones assegurades (RCA). Disseny mostral: S’ha definit com a unitat mostral cada hospital o lot que duu a terme serveis de rehabilitació ambulatòria. En cada unitat mostral s’ha seleccionat una mostra aleatòria simple de com a mínim 90 assegurats. Mètode d’entrevista: entrevistes telefòniques assistides per ordinador. Període de realització del treball de camp: realitzat del 28 de juny al 8 de juliol del 2013. Estudi de satisfacció de l’atenció urgent hospitalària Els ciutadans que han estat atesos en l’atenció urgent hospitalària del territori del CSB puntuen la satisfacció global amb un 7,9 sobre 10 (2011; 7,66) i el 87,3% dels enquestats (2011; 84,2 %), en cas de poder escollir, tornarien a anar al mateix hospital, per sobre de la mitjana de Catalunya. Els assegurats atesos als hospitals de l’Àmbit Metropolità Nord han assolit una valoració global de 7,5 (7,36; 2011) i el grau de fidelització ha estat del 82,9% (80,7%; 2011). Pel que respecta a l’Àmbit Metropolità Sud, la satisfacció global ha estat de 7,7 (7,56; 2011) i la manifestació de voler tornar al mateix hospital que van ser atesos és del 84,9% dels casos (81,4; 2011). Per a l’avaluació d’aquesta línia, s’han realitzat enquestes telefòniques, amb un qüestionari actualitzat i validat de nou al 2013, per tal de recollir l'opinió de les persones usuàries. El tracte personal dels zeladors, infermeres i metges, les explicacions entenedores per quan marxés d’urgències i sobre l’ingrés, la informació entenedora, coherent i la que fa referència a les proves, el respecte a la intimitat i la sensació de trobar-se en bones mans, són els aspectes que reben valoracions més positives i presenten resultats per sobre del 90%. Observant els resultats de les preguntes del hospitals de l’RSB, tots tres àmbits tenen 11 de les 27 preguntes que es troben dins de l’àrea d’excel·lència. Els aspectes menys valorats, és a dir, que no arriben al 75% de respostes positives, fan referència a la sol·licitud del permís per informar la família, la informació del temps d’espera, el temps total a urgències i el transcorregut fins a veure el metge, i la comoditat de la sala d’espera. CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2013 63 Fitxa tècnica de l’atenció urgent hospitalària: Població objecte d’estudi: Persones de 15 anys o més que hagin estat usuàries del servei d’urgències, en hospitals de l’RSB que tenen contracte amb el CatSalut, de més de 2.500 urgències/any. Marc de mostreig: S’han seleccionat de manera aleatòria els registres de facturació (FSS) del mes de maig 2013 que corresponen a persones assegurades de 15 anys o més d’edat, segons el Registre central de persones assegurades (RCA). Disseny mostral: S’ha definit com a unitat mostral cada hospital, essent el nombre total d’unitats mostrals de 52. En cada unitat mostral s’ha seleccionat una mostra aleatòria simple de com a mínim 80 persones assegurades. La mostra total d’enquestes d’atenció urgent hospitalària. Mètode d’entrevista: entrevistes telefòniques assistides per ordinador. Període de realització del treball de camp: del 2 de setembre a 9 d’octubre del 2013. CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2013 64 7.4. Acreditació i assegurament Aquest any 2013, s’ha continuat assolint i consolidant les actuacions envers l’acreditació i assegurament, derivades de la normativa vigent: Reial decret Llei 16/2012, Decret 1192/2012 i la Instrucció 10/2012 del CatSalut. S’han realitzat actuacions territorials de formació i d’informació general, i també algunes derivades de necessitats específiques de les entitats proveïdores i altres organismes que ens ho han sol·licitat. Des de la Direcció d’Atenció al Ciutadà, hem continuat trametent la informació i totes les novetats que la legislació ha anat incorporant, bàsicament a les entitats proveïdores d’atenció primària com a primera línia d’atenció directa a la ciutadania, així com als caps d’admissions dels hospitals, i d’altres organismes de caire social que també ho han requerit. Paral·lelament tota la informació i novetats s’ha posat a disposició en suport telemàtic al Web del CatSalut, al Canal Salut, i reforçament a través del 061 CatSalut Respon. Actuacions a la xarxa sanitària - Sessió formativa als referents de les entitats proveïdores d’atenció primària en l’àmbit del Consorci Sanitari de Barcelona (45 professionals). S’ha coordinat amb el 061 CatSalut Respon, - 6 sessions de formació sobre l’actual model d’assegurament al Servei d’Atenció les actuacions de Primària Litoral-Esquerra i al Servei d’Atenció Primària Muntanya - Dreta de gestió i informació en l’Institut Català de la Salut (78 professionals). els protocols - Sessió formativa al personal administratiu de l’EAP Vallcarca (6 persones) establerts - Enviament d’informació actualitzada, per correu electrònic, als referents d’acreditació de les entitats d’atenció primària, sobre: novetats, discrepàncies, difusió i aplicació Instrucció 10/2012, actuacions proactives sobre població assegurada CatSalut (61 referents). Actuacions a entitats municipals i/o socials - Reunió amb la directora general de l’ONG Salut i Família per compartir coneixements i l’aplicació de la normativa i, posteriorment, reunió de seguiment. - Sessió formativa a entitats d’acollida i acompanyament a persones immigrades organitzat per l’Ajuntament de Barcelona (40 persones). - Reunió amb els responsables de la Delegació Provincial de l’INSS de Barcelona, per a actualitzar coneixements envers l’assegurament i posterior difusió a les EP. CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2013 65 8. Atenció farmacèutica i prestacions complementàries 8.1. Atenció farmacèutica 8.2. Recepta electrònica 8.3. Prestacions complementàries CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2013 66 8.1. Atenció farmacèutica Recursos Els centres creats per a la correcta provisió d’atenció farmacèutica als usuaris del sistema sanitari són les oficines de farmàcia, les farmacioles, els serveis de farmàcia hospitalària i els dipòsits de medicaments. Taula 59. Recursos d’atenció farmacèutica, CSB 2013 Oficines de farmàcia 1.032 Serveis de farmàcia hospitalària 35 Servei de farmàcia de primària 2 Dipòsits de medicaments hospitalaris 27 Activitat L’any 2013, l’import líquid (preu de venda públic menys el pagament de la prestació a l’usuari) derivat de la prestació farmacèutica finançable en receptes del CatSalut va ser de 348.881.242,14 euros. Aquesta despesa correspon a la dispensació de les receptes dispensades a les oficines de farmàcia de la ciutat de Barcelona (no inclou els descomptes per incidències de la facturació). Això representa un decrement del -9,35% respecte a l’any 2012, mentre que a Catalunya aquest decrement ha estat d’un -8,63%. Quant al nombre de receptes, s’han facturat un total de 31.136.969 i el decrement respecte a l’any anterior ha estat del -7,24. Les especialitats farmacèutiques constitueixen el grup que representa un percentatge més elevat tant de l’import líquid (90,40%) com de les receptes (96,17%), seguit del capítol d’efectes i accessoris (8,54% en import i 3,60% en receptes). El capítol d’altres productes inclou majoritàriament les autovacunes bacterianes i extractes hiposensibilitzants. El capítol de dietoterapèutics inclou les dietes per metabolopaties i les llets. Taula 60. Prestació farmacèutica. Receptes i import líquid (PVL) 1 segons tipus de producte , CSB 2013 % PVL % receptes Especialitats farmacèutiques 90,40 96,17 Fórmules magistrals 0,17 0,09 Efectes i accessoris 8,54 3,60 Dietoterapèutics 0,41 0,11 Altres productes 0,47 0,04 1 Àmbit de dispensació de l’oficina de farmàcia sense descomptes. En relació amb el tipus de règim, a la taula 61 es presenten les dades d’import i receptes. S’observa que un 78,24% de l’import correspon al règim de pensionista, si bé la proporció en el nombre de receptes és inferior (75,25%). CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2013 67 1 Taula 61. Receptes i import líquid segons tipus de règim , CSB 2013 %PVL % receptes Actius 21,37 24,63 Pensionistes 78,24 75,25 Accidents de treball 0,00 0,00 Actius campanya sanitària 0,02 0,01 Dietoterapèutics 0,38 0,10 1 Àmbit de dispensació de l’oficina de farmàcia sense descomptes Els canvis establerts a nivell del copagament al juliol de 2012 van suposar la introducció per primera vegada d’una aportació del 10% entre la major part dels pensionistes, amb l’establiment d’un llindar segons nivell de renda, quan abans era 0% i, per altra banda, un increment del percentatge d’aportació dels actius (actualment 40%, 50% o 60% segons nivell de renda). El percentatge d’aportació dels usuaris al CSB l’any 2013 va ser del 9,46% respecte al 5,89% corresponent a l’any 2012. Les dades obtingudes per l’àmbit de prescripció reflecteixen la despesa atribuïble als metges pertanyents a unitats proveïdores del CSB. El 85,53% d'aquesta despesa i el 92,13% de les receptes deriva de la prescripció dels metges de capçalera i pediatres. Taula 62. Prestació farmacèutica. Receptes i import líquid segons tipus de 1 prescriptor , CSB 2013 % PVL % receptes Capçalera i pediatres 85,53 92,13 Metges d’urgències 0,17 0,39 Metges especialistes 14,21 7,39 Altres i Sense imputar 0,09 0,08 1 Àmbit de prescripció de les unitats proveïdores. Quant als indicadors quantitatius de la prestació farmacèutica al gràfic 3 podem veure el percentatge de variació respecte a l’any 2012 en el nombre de receptes i de l’import. L’Àrea Integral de Salut (AIS) que presenta un major decrement en import han estat Barcelona Dreta (-12,45%), i Barcelona Esquerra (-11,22%). Pel que fa a les receptes l’AIS que ha tingut un major decrement ha estat Barcelona Dreta (-10,57%). CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2013 68 Gràfic 3. Prestació farmacèutica. Increment receptes i import líquid, CSB 2013 -8,8 BCN Litoral Mar -9,12 -8,86 BCN Esquerra -11,22 -10,57 BCN Dreta -12,45 -8,65 BCN Nord -9,67 -14 -12 -10 -8 -6 -4 -2 0 %inc receptes %inc Import líquid A la taula 63 podem veure el descriptiu per territori dels resultats de l’indicador IQF per a l’any 2013. Aquest indicador està constituït per una bateria de 12 indicadors amb objectius específics de millora, distribuïts en tres dimensions (nous medicaments, hiperprescripció i selecció de medicaments i ponderats d’acord amb la seva contribució a la millora global de la qualitat de la prescripció. Els valors més alts de l’indicador expressen una millor qualitat de la prescripció (Índex de qualitat de la prescripció farmacèutica). Taula 63. Indicadors qualitatitus de la prestació farmacèutica per AIS, CSB 2013 Puntuació ús de Medicaments amb Puntuació Puntuació Puntuació Àmbit territorial Alternatives Total IQF Prevalença Selecció Terapèutiques Més Adequades Barcelona Dreta 53 12 19 22 Barcelona Esquerra 47 8 19 20 Barcelona Litoral Mar 41 4 13 24 Barcelona Nord 39 4 13 22 El valor de l’indicador percentatge d’especialitat farmacèutiques genèriques al CSB ha estat del 51,24%, a Catalunya ha estat del 51,22% i a l’RSB ha estat del 51,56%. En relació amb l’import els cinc grups terapèutics que representen el 75,33% de la despesa en import total (PVP) són: sistema nerviós central (28,98%), cardiovascular (16,40%), digestiu i metabolisme (13,74%), aparell respiratori (9,82%) i agents teràpia antineoplàstica (6,39%). Els fàrmacs antineoplàstics són els que presenten un cost per recepta més elevat. CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2013 69 Taula 64. Distribució percentual del consum d’envasos dels medicaments per classificació ATC*, CSB 2013 % PVP sobre total PVP/ ATC especialitats % envasos envàs farmacèutiques Aparell digestiu i metabolisme 13,74 16,52 9,74 Sang i òrgans hematopoètics 5,51 6,64 9,72 Aparell cardiovascular 16,40 27,23 7,05 Teràpia dermatològica 1,77 1,72 12,00 Teràpia genitourinària 5,31 2,91 21,39 Teràpia hormonal 2,41 1,71 16,53 Teràpia antiinfecciosa 2,07 3,15 7,70 Teràpia antineoplàstica 6,39 0,98 76,54 Aparell locomotor 4,18 5,39 9,08 Sistema nerviós 28,98 25,60 13,26 Antiparasitaris 0,28 0,18 18,16 Aparell respiratori 9,82 4,82 23,89 Òrgans dels sentits 2,55 3,04 9,82 Varis i sense especificar 0,59 0,12 58,66 *Classificació anatòmica de medicaments. Un total d’11 subgrups (ATC 4) han representat el 48,79% de l’import en PVP i un 37,59% dels envasos (taula 65). El subgrup dels antipsicòtics és el que representa un percentatge superior del PVP (6,47%) respecte a la despesa total d’especialitats farmacèutiques seguit dels adrenèrgics inhalatoris (5,45%) i dels antidepressius (5,22%). Pel que fa als envasos, el subgrup dels agents contra l’úlcera pèptica i el reflux gastroesofàgic (8,57%) i els reductors del colesterol i els triglicèrids (7,46%) són els que presenten un percentatge superior dels envasos respecte al total d’envasos de les especialitats farmacèutiques. Taula 65. Distribució percentual de la despesa ocasionada pels 11 subgrups (ATC 4), CSB 2013 % envasos % PVP sobre PVP Envasos sobre total total PVP EF envasos EF Antipsicòtics 21.949.985,49 6,47 482.481 1,67 Adrenèrgics, inhalatoris 18.470.341,27 5,45 505.597 1,75 Antidepressius 17.680.317,12 5,22 1.417.331 4,90 Antiepilèptics 17.143.149,48 5,06 590.215 2,04 Agents antitrombòtics 16.780.500,82 4,95 1.521.955 5,26 Reductors del colesterol i els triglicèrids 16.250.602,64 4,79 2.160.202 7,46 Insulines i anàlegs 14.399.740,69 4,25 251.362 0,87 Fàrmacs hipoglucemiants excloent insulines 12.727.532,15 3,75 1.037.916 3,59 Agents contra l’úlcera pèptica i el reflux 10.472.198,77 3,09 2.482.147 8,57 gastroesofàgic Fàrmacs antidemència 9.914.809,55 2,92 98.451 0,34 Altres agents contra malalties obstructives 9.634.936,32 2,84 333.748 1,15 de les vies respiratòries, inhalatoris CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2013 70 En relació amb els efectes i accessoris (taula 66), els productes per a la incontinència han representat un 69,25% de l’import PVP d’aquest capítol. Pel que fa als productes per a la incontinència, el consum en absorbents d’incontinència urinària ha estat de 21.265.793,90 euros, el que representa un 96,88% respecte el total de productes per a la incontinència i un 6,27% respecte del total de la despesa farmacèutica en PVP. Taula 66. Efectes i accessoris, CSB 2013 %increment PVP % Envasos % PVP 2013/12 Incontinència 21.950.000,57 69,25 565.856,00 50,50 -2,29 Ostomia 4.030.043,46 12,72 83.091,00 7,42 -0,22 Material de cura 4.788.603,08 15,11 414.817,00 37,02 -9,32 Elàstics 120.300,78 0,38 11.746,00 1,05 -15,47 Varis 805.678,16 2,54 44.961,00 4,01 1,75 Total 31.694.626,05 100,00 1.120.471 100,00 -3,13 CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2013 71 Medicaments d’ús hospitalari de dispensació ambulatòria (MHDA) Aquest grup de medicació correspon a les especialitats farmacèutiques i a la nutrició enteral dispensades des dels serveis de farmàcia a pacients ambulatoris. L’any 2013 s’ha analitzat l’MHDA dels 9 hospitals del CSB .Durant aquest any, l’import facturat en concepte de MHDA és de 258 milions € aproximadament (excloent els antiretrovirals dels centres penitenciaris i els pacients autoritzats pel Programa de tractaments d’alta complexitat, PASF-TAC); això suposa un decrement de l’1,7% respecte l’any 2012. La facturació de TAC al CSB ha estat de 46 pacients i 7,7 milions €, amb un increment del 2,2% i un decrement del 0,3%, respectivament. Els productes es classifiquen d’acord al catàleg de facturació del CatSalut, i es poden agrupar en 3 grans grups: 1- Medicaments d’ús hospitalari: Antiretrovirals actius contra el VIH Eritropoetines Fàrmacs per l’esclerosi múltiple Factors antihemofílics Citostàtics Factors estimulants de colònies Immunoglobulines humanes inespecífiques Fàrmacs per l’Hepatitis B i C Immunosupressors selectius Resta de medicaments d’ús hospitalari Medicaments estrangers d’ús hospitalari i ús ambulatori Hormona del creixement 2-Productes per a la nutrició enteral per a pacients en règim ambulatori. 3-Medicaments per a pacients amb fibrosi quística: en aquest grup s’inclouen tot tipus de medicaments siguin o no catalogats com d’ús hospitalari. Al gràfic 4 es representa el pes relatiu de cada grup MHDA sobre el total de l’import facturat, i s’observa com set dels grups suposen el 87,3% de la despesa total facturada: antiretrovirals (24,0%), citostàtics (19,6%), immunosupressors selectius (14,7%), el grup anomenat resta de MHDA (12,1%), esclerosi múltiple (6,8%), factors antihemofílics (5,9%) i les eritropoetines (4,2%). CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2013 72 Gràfic 4. Distribució de l’import facturat per grup MHDA, CSB 2013 A la taula 67 s’indica l’import i el nombre de pacients facturats durant l’any 2013, i els increments que suposen. L’increment de pacients més significatiu en valor absolut s’observa al grup de resta MHDA (446 CIP; 2,6%), l’hepatitis B (424 CIP;70%), medicaments estrangers (230 CIP; 12,1%), l’hepatitis C (172 CIP;27,5%), nutrició enteral (171 CIP; 4,6%) i immunosupressors selectius (106 CIP; 2,7%). Els grups que més han increment l’import facturat són el grup de la hepatitis C (3,2 milions €; 66,4%), l’hepatitis B (1,3 milions €;117,1%) i les immunoglobulines (0,3 milions €;6,2%). Per contra, els grups que més han disminuït l’import facturat en valor absolut són el grup de resta MHDA (-7,8 milions €), els antiretrovirals (-3,8 milions €), els citostàtics (-2,4 milions €), l’hormona de creixement (1 milió €) i immunosupressors selectius (0,9 milions €). CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2013 73 Taula 67. MHDA per agrupacions MHDA, CSB 2013 (∞) Exclosa la facturació de pacients autoritzats individualment amb medicaments dins el Programa PAST-FAC. ** El total de CIP correspon al total real de l’RSB, no a la suma dels grups MHDA, ja que hi ha CIP que es repeteixen entre els grups. Al gràfic 5 es representen, per cada hospital del CSB, els increments observats al 2013 en nombre de pacients, import i import/CIP. Gràfic 5. Distribució dels increments en pacients, import i import/CIP per cada hospital, CSB 2013 Total MHDA per hospital 013 30 % Increment Increment CIP Increment Import / CIP Increment Import 20 11,7 8,7 9,9 10 5,1 0,8 0,9 0 -1,3 -5,2 -10 -12,3 -20 CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2013 74 Al gràfic 6 es presenten els increments en import de cada centre analitzat. Tres hospitals presenten un creixement d’import negatiu. Gràfic 6. Distribució dels increments individuals d’import MHDA per cada hospital, CSB 2013 Al gràfic 7 s’observa l’evolució 2008-2013 de la facturació dels antiretrovirals al CSB, que al 2013 suposen el 57,0% del total de pacients i el 55,9% d’import dels antiretrovirals facturats a l’RSB. L’increment en el nombre de pacients és indicatiu de que, malgrat els esforços de les autoritats per a reduir la transmissió del virus, cada any hi ha nous pacients infectats amb el virus de la immunodeficiència humana (VIH). Per altra banda, les anteriors guies internacionals orientaven a començar tractament en estadis més precoços de la malaltia, i actualment ja recomanen que pràcticament tot pacient diagnosticat comenci tractament antiretroviral. A més, la millora dels esquemes terapèutics ha permès convertir el tractament de la infecció en crònic, la qual cosa també impacta sobre el total acumulat de pacients tractats. La disminució en l’indicador import/CIP dels tractaments antiretrovirals, observada des de l’any 2009, ve donada per diferents estratègies que contribueixen a la millor selecció i combinació de tractament: reunions específiques amb els professionals per a l’optimització dels tractaments, els dictàmens del Programa d’harmonització farmacoterapèutica de l’MHDA del CatSalut (PHFMHDA) que ajuden al posicionament en terapèutica dels nous fàrmacs comercialitzats, la reducció de preus del grup i la comercialització de nous genèrics amb un preu inferior que compensen, en part, la incorporació de novetats. CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2013 75 Gràfic 7. Evolució de la despesa i nombre de pacients facturats amb antiretrovirals, CSB 2008-2013, indicant la incorporació dels nous fàrmacs inclosos al grup Evolució Antiretrovirals Raltegravir Darunavir Etravirina Rilpivirina Maraviroc 10.000 11.000 cost/pacient 10.135 9.924 9.000 9.459 10.000 8.928 Nombre pacients 8.000 8.426 9.000 7.663 8.000 7.000 7.556 7.379 7.121 7.000 6.000 6.823 6.500 6.256 6.000 5.000 5.000 4.000 4.000 3.000 3.000 2.000 2.000 1.000 1.000 0 - 2008 2009 2010 2011 2012 2013 Al gràfic 8 s’observa l’evolució 2008-2013 de la facturació dels citostàtics al CSB, que al 2013 suposen el 45,3% del total de pacients i el 46,0% d’import dels citostàtics facturats a l’RSB. L’increment en el nombre de pacients es pot explicar per l’envelliment de la població i l’aparició de nous tumors, per la detecció i diagnòstic d’un major nombre de tumors, i a l’autorització de noves indicacions de tractament. Els dictàmens dels programes del CatSalut per a la selecció de medicaments (Programa d’harmonització farmacoterapèutica de l’MHDA i Programa de tractament d’alta complexitat) han contribuït a una millor selecció i utilització de medicaments citostàtics; juntament amb la reducció de preus de l’RD 8/2010 s’ha millorat l’indicador import/CIP del grup. Gràfic 8. Evolució de la despesa i nombre de pacients facturats amb citostàtics, CSB 2008-2013 Evolució Citostàtics 10.000 9.000 7.890 7.917 9.000 7.561 8.000 cost/pacient 7.204 7.518 8.000 6.827 Nombre pacients 8.235 8.266 7.000 7.000 7.559 6.999 6.000 6.734 6.000 6.399 5.000 5.000 4.000 4.000 3.000 3.000 2.000 2.000 1.000 1.000 0 - 2008 2009 2010 2011 2012 2013 CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2013 76 cost / pacient (€) cost / pacient (€) Nombre pacients Nombre pacients Al gràfic 9 s’observa l’evolució 2008-2013 de la facturació dels factors estimulants de colònies al CSB. La seva utilització es relaciona amb l’ús de citostàtics, i tot i que aquests van en augment, l’increment de pacients amb estimulants de colònies és molt contingut, i es relaciona amb una millor selecció dels pacients candidats a rebre aquest suport hematopoètic. L’indicador import/CIP ha disminuït molt significativament en els darrers anys, degut a la selecció eficient dels fàrmacs inclosos en aquest grup i a la introducció dels medicaments biosimilars, que han impactat en els preus dels medicaments del grup. No obstant això, el valor d’import/CIP de la mitjana de l’RSB és inferior i, per tant, encara hi ha marge de millora. Gràfic 9. Evolució de la despesa i nombre de pacients facturats dins el grup dels factors estimulants de colònies, CSB 2008-2013 Evolució Estimulants de colònies 3.000 2.200 2.011 cost/pacient 1.933 1.951 1.948 1.953 1.864 2.000 Nombre pacients 2.500 1.800 2.341 1.600 2.281 2.000 2.270 1.400 1.200 1.500 1.552 1.000 1.334 800 1.000 1.189 600 500 400 200 0 - 2008 2009 2010 2011 2012 2013 Al gràfic 10 s’observa l’evolució 2008-2013 de la facturació de les eritropoetines al CSB. Des de l’aparició de diferents alertes de seguretat emeses per agències reguladores internacionals (FDA, EMEA) i la introducció d’objectius i indicadors, la tendència observada és a disminuir l’ús d’eritropoetines, nombre de pacients, durades de tractament i despesa, en les diferents indicacions aprovades. Així, l’indicador import/CIP ha disminuït un 46,3% des de l’any 2008. També s’han mantingut les actuacions sobre els centres de diàlisi en relació amb la utilització d’eritropoetines i altres MHDA, com és el cas del tractament de d’hiperparatiroïdisme secundari a la malaltia renal, que han contribuït a millorar la gestió d’aquests grups de medicaments. CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2013 77 cost / pacient (€) Nombre pacients Gràfic 10. Evolució de la despesa i nombre de pacients facturats dins el grup de les eritropoetines, CSB 2008-2013 Evolució Estimulants de l'Eritropoesi Alertes seguretat 4.000 8.000 cost/pacient 7.399 7.405 7.051 6.523 3.500 7.000 Nombre 6.423 pacients 6.121 3.000 3.351 6.000 2.500 5.000 2.548 2.448 2.000 4.000 2.046 1.798 1.500 1.832 3.000 1.000 2.000 500 1.000 0 - 2008 2009 2010 2011 2012 2013 Al gràfic 11 s’observa l’evolució 2008-2013 en la facturació dels immunosupressors selectius al CSB en indicacions de reumatologia, digestologia i dermatologia, que al 2013 suposen el 49,4% del total de pacients i el 49,0% d’import dels immunosupressors facturats a l’RSB. La introducció de diferents mesures de selecció de tractaments i fàrmacs i estratègies d’optimització han contribuït a disminuir i estabilitzar l’indicador import/CIP del grup. Per altra banda, l’increment de pacients observat des del 2008 és el més constant i evident de totes les agrupacions MHDA. Aquest increment estaria relacionat amb la comercialització de nous medicaments i l’aprovació de noves indicacions terapèutiques, i a possibles canvis en la pràctica clínica que avançarien l’ús d’aquests biològics a estadis més precoços de les malalties corresponents. En aquest sentit, s’ha endegat una nova línia d’anàlisi territorial, que ajudarà a analitzar la variabilitat en l’inici de tractament amb immunosupressors. Gràfic 11. Evolució de la despesa i nombre de pacients facturats dins el grup dels immunosupressors selectius 2008-2013 al CSB Evolució Immunosupressors selectius 12.000 5.000 10.675 10.311 10.026 10.098 9.906 cost/pacient 10.000 9.579 4.000 Nombre pacients 3.975 3.869 8.000 3.702 3.484 3.000 3.126 6.000 2.444 2.000 4.000 1.000 2.000 0 - 2008 2009 2010 2011 2012 2013 CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2013 78 cost / pacient (€) cost /pacient (€) Nombre de pacients Nombre pacients Al gràfic 12 s’observa l’evolució 2008-2013 en la facturació del grup de l’esclerosi múltiple al CSB, que el 2013 suposen el 54,9% del total de pacients i el 53,1% d’import dels immunosupressors facturats a l’RSB. El nombre de pacients tractats ha incrementat en els darrers anys, un 29,1% des de l’any 2008, ja sigui per un increment de la incidència de la malaltia com de la seva detecció. La comercialització de nous tractaments com natalizumab i fingolimod ha contribuït a l’increment de l’indicador import/CIP. Gràfic 12. Evolució de la despesa i nombre de pacients facturats dins del grup de l’esclerosi múltiple, CSB 2008-2013 Evolució Esclerosi múltiple 12.000 Natalizumab Fingolimod 2.400 10.525 2.200 cost/pacient 10.318 9.552 10.271 10.000 9.847 2.000 9.422 Número CIP 1.800 8.000 1.600 1.705 1.717 1.710 1.400 1.416 6.000 1.380 1.200 1.325 1.000 4.000 800 600 2.000 400 200 0 - 2008 2009 2010 2011 2012 2013 La comercialització dels nous tractaments per l’hepatitis C (boceprevir i telaprevir), administrats juntament amb l’interferó pegil·lat i ribavirina (triple teràpia), han suposat un increment de 6,5 milions € en la despesa en MHDA al CSB. El 2013 s’han facturat al CatSalut 272 pacients amb triple teràpia (120 pacients al 2012), que suposen un 34,0% del total de pacients amb hepatitis C tractats al CSB el 2013. Els pacients amb triple teràpia han requerit suport amb eritropoetines i estimulants de colònies, per valor de 367.000 € aproximadament. Les diferències en l’import/CIP són degudes a la utilització de biteràpia vs triple teràpia, i a les durades de tractament (relacionades en part amb el tipus de pacient i amb la resposta al tractament). Les dades es mostren al gràfic 13. Gràfic 13. Facturació de tractaments per l’hepatitis C, CSB 2012-2013 Tractament Hepatitis C 1.000 Biteràpia 798 Triple teràpia 800 Total hepatitis C 626 600 526 506 400 272 200 120 0 Any 2012 Any 2013 CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2013 79 Nombre pacients cost / pacient (€) Nombre pacients Al gràfic 14 s’observa l’evolució 2008-2013 en la facturació de l’hormona del creixement al CSB, que el 2013 suposen el 43,1% del total de pacients i el 45,3% d’import dels tractaments amb hormona a l’RSB. Destaca la disminució de l’indicador import/CIP des de l’any 2008, un 23,4%, degut a la millor gestió dels tractaments en termes de dosis i durades, i a la comercialització dels medicaments biosimilars, que han impactat en els preus dels medicaments del grup. Després d’un marcat increment de pacients facturats, des de la incorporació de l’hormona de creixement a l’MHDA l’any 2005, la tendència des de l’any 2010 és a la reducció d’aquests. Gràfic 14. Evolució de la despesa i nombre de pacients facturats amb hormona de creixement, CSB 2008-2013 Evolució Hormona de creixement 10.000 2.000 1.862 9.000 1.800 cost/pacient 1.606 1.525 8.000 1.467 1.600 Nombre pacients 7.000 1.279 1.400 1.222 6.000 1.200 6.152 6.250 6.181 5.000 1.000 5.155 5.329 4.710 4.000 800 3.000 600 2.000 400 1.000 200 0 - 2008 2009 2010 2011 2012 2013 Durant l’any 2013 s’han realitzat un total de 10 reunions amb els hospitals de l’RSB per tal de continuar l’anàlisi conjunta de les dades d’MHDA, identificar punts de millora i fer el seguiment corresponent dels acords bilaterals de treball establerts. L’impacte d’aquestes actuacions es veu reflectit en part en els resultats obtinguts en l’MHDA de l’RSB. A més, s’han iniciat reunions de treball en l’entorn dels tractaments onco-hematològics i dels tractaments amb immunosupressors amb els professionals clínics dels hospitals, per tal d’abordar aquests temes de forma més específica. La implementació del Registre de pacients i tractament en MHDA (RPT-MHDA) s’està desplegant de forma progressiva als hospitals, d’acord amb els dictàmens i les variables definides pels Programes del CatSalut PHMHDA i PASFTAC. El registre de tractament amb fàrmacs citostàtics (indicació i diagnòstic) s’ha assolit en el 95% dels casos requerits. S’han mantingut diferents accions per promoure el registre, i s’ha dedicat un número monogràfic al Butlletí e-farma de l’RSB (número 21 desembre 2013, disponible a: http://bit.ly/RK4Gd3). La informació de l’RPT- MHDA permetrà fer el seguiment del grau d’adherència als dictàmens dels programes i avaluar els resultats en salut obtinguts en les àrees avaluades. CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2013 80 cost / pacient (€) Nombre pacients 8.2. Implantació de la recepta electrònica de Catalunya (ReC@t) La ReC@t és una eina de salut que integra els processos de prescripció i dispensació, i incorpora mecanismes d’ús racional del medicament. És un projecte estratègic i assistencial, iniciat al CSB al llarg del 2009 i consolidat en els àmbits de l’atenció primària, ASSIR i atenció urgent durant els anys 2010 i 2011. El 2012 es planifica el desplegament de l’eina en l’àmbit de l’atenció especialitzada i ha estat objectiu del Pla de salut per a 2013 implementar-la en els hospitals, així com iniciar el desplegament en l’àmbit de la salut mental. Finalment, s’han incorporat també cinc centres sociosanitaris. La comunicació entre el procés de prescripció i dispensació ha permès millorar la informació dels medicaments que reben els pacients i la intervenció de diferents agents de salut en la detecció de problemes relacionats amb la prescripció i la dispensació. Durant aquest temps, s’han incorporat a la ReC@t mecanismes de detecció de problemes relacionats amb els medicaments, com són filtres de prescripció en relació a les dosis màximes descrites per fitxa tècnica i nombre d’envasos considerats inadequats. També filtres que suposen una millora de la sostenibilitat del sistema sanitari, preu menor i filtres de qualitat i cost. En el gràfic 15 es presenta l’evolució de la facturació de receptes electròniques del CSB des de l’inici del projecte. Les dades presentades corresponen a la facturació de receptes del mes de desembre. Gràfic 15. Evolució de la facturació en recepta electrònica, CSB 2010- 2013 95 90 91 88 85 85 80 75 70 65 60 55 50 2010 2011 2012 2013 AIS DRETA AIS ESQUERRA AIS LITORAL MAR AIS NORD CSB A la taula 68 es presenta la facturació per AIS, tenint en compte el total dels àmbits assistencials que utilitzen receptes a càrrec del CatSalut. S’observa que el 88% del total de les receptes facturades al CSB s’han prescrit en recepta electrònica i que el 93% dels pacients que disposen d’un pla de medicació té més del 90% dels medicaments prescrits en aquest pla. CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2013 81 Taula 68. Facturació de la recepta electrònica, CSB 2013 % pacients Nombre % amb més del Nombre Nombre pacients Nombre AIS % RE pacients 90% de RE / de RE receptes RE per Agr pacients totals RE pacients UP amb RE Barcelona Dreta 552.787 628.032 88,02 122.147 136.411 89,54 94,61 Barcelona Litoral Mar 402.533 457.807 87,93 87.059 100.392 86,72 93,21 Barcelona Esquerra 649.342 759.865 85,45 143.547 168.274 85,31 92,05 Barcelona Nord 673.298 740.415 90,94 146.866 161.373 91,01 94,74 Total CSB 2.277.960 2.586.119 88,08 499.619 566.450 88,20 93,67 Total RSB 6.792.996 7.495.740 90,62 1.515.742 1.671.448 90,68 95,02 En l’àmbit de l’atenció primària s’ha assolit un valor del 93% RE inferior a l’objectiu del 95%. No tots els centres han assolit l’objectiu degut a la lenta incorporació dels pacients en residències geriàtriques. En els ASSIR i en l’atenció continuada i urgent, iniciats el setembre del 2011, el percentatge ha estat d’un 26% i un 68%, respectivament. Taula 69. Recepta electrònica en l’àmbit de l’atenció primària, CSB 2013 Nombre % % Nombre de Nombre Nombre AIS % RE pacients pacients pacients RE receptes pacients RE totals RE >90% RE Barcelona Dreta 531.329 577.024 92,08 118.144 125.079 94,46 89,30 Barcelona Esquerra 642.381 701.913 91,52 141.821 153.849 92,18 84,65 Barcelona Litoral Mar 389.164 414.717 93,84 84.045 89.548 93,85 87,02 Barcelona Nord 630.603 662.600 95,17 136.951 142.900 95,84 90,13 Total CSB 2.193.477 2.356.254 93,09 480.961 511.376 94,05 87,74 CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2013 82 Taula 70. Recepta electrònica en l’àmbit de l’ASSIR, CSB 2013 Nombre % % Nombre de Nombre Nombre AIS % RE pacients pacients pacients RE receptes pacients RE totals RE >90% RE Barcelona Dreta 367 962 38,15 294 689 42,67 41,22 Barcelona Esquerra 260 1.754 14,82 207 1.210 17,11 16,45 Barcelona Litoral Mar 419 1.016 41,24 332 786 42,24 41,22 Barcelona Nord 554 2.402 23,06 410 1.613 25,42 23,25 Total CSB 1.600 6.134 26,08 1.243 4.298 28,92 27,50 Taula 71. Recepta electrònica en l’àmbit de l’atenció continuada i urgent, CSB 2013 Nombre % % Nombre de Nombre Nombre AIS % RE pacients pacients pacients RE receptes pacients RE totals RE >90% RE Barcelona Dreta 0 928 0,00 0 607 0,00 0,00 Barcelona Esquerra 2.427 3.288 73,81 1.423 1.901 74,86 74,43 Barcelona Litoral Mar 3.441 6.593 52,19 1.925 3.848 50,03 49,40 Barcelona Nord 6.215 6.902 90,05 3.529 3.943 89,50 89,27 Total CSB 12.083 17.711 68,22 6.877 10.299 66,77 66,38 Facturació Desembre 2013.DPF L’inici de ReC@t en l’àmbit de l’atenció especialitzada mitjançant proves pilot ha permès obtenir experiència suficient per a planificar l’extensió en aquest àmbit el proper any. El desplegament de ReC@t en l’atenció especialitzada permetrà treballar àmbits de conciliació de medicaments, gràcies a la completa informació farmacoterapèutica dels pacients. Així mateix, posa de manifest la necessitat de mantenir una adequada relació i coordinació entre nivells pel que fa a la prescripció de medicaments, tot per a la seguretat dels pacients. A la taula 72 es presenta el grau d’implantació de la recepta electrònica en els hospitals del CSB a desembre de 2013. El Pla de salut presenta com a objectiu de regió haver desplegat l’eina en tots els hospitals. Malgrat disposar de tota la tecnologia necessària per a utilitzar l’eina, els hospitals Sagrat Cor i Dos de Maig no varen prescriure en recepta electrònica durant el desembre de 2013. CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2013 83 Taula 72. Implantació de la recepta electrònica en l’àmbit hospitalari, CSB 2013 Nombre Nombre % % Nombre de Nombre pacients AIS % RE pacients pacients pacients RE receptes RE per totals RE >90% RE Agr UP Barcelona Dreta 15.755 33.654 46,81 6.417 15.248 42,08 87,89 Fundació Puigvert - IUNA 3.204 4.526 70,79 1.201 2.056 58,41 92,17 Hospital de la Santa Creu i Sant Pau 12.551 24.206 51,85 5.216 10.503 49,66 86,91 Hospital Dos de Maig (Barcelona) 0 4.922 0,00 0 2.689 0,00 0,00 Barcelona Esquerra 4.267 35.727 11,94 2.036 16.275 12,51 93,61 Hospital Clínic i Provincial Barcelona 57 24.281 0,23 38 10.343 0,37 100,00 Hospital Plató 4.210 5.909 71,25 1.998 2.876 69,47 93,49 Hospital Universitari Sagrat Cor 0 5.537 0,00 0 3.056 0,00 0,00 Barcelona Litoral Mar 4.478 23.014 19,46 2.139 10.679 20,03 92,47 Hospital del Mar (Parc Salut Mar) 4.478 23.014 19,46 2.139 10.679 20,03 92,47 Barcelona Nord 34.239 43.864 78,06 14.429 19.235 75,01 95,65 Hospital Sant Rafael 2.308 3.066 75,28 1.147 1.444 79,43 95,90 Hospital Universitari Vall d'Hebron 31.931 40.798 78,27 13.282 17.791 74,66 95,63 Total CSB 58.739 136.259 43,11 25.021 61.437 40,73 93,22 Un altre dels objectius del Pla de salut era desplegar l’eina en el 50% dels centres de la xarxa de salut mental. El mes de desembre de 2013, el 31% de centres disposaven de l’eina per a la prescripció en ReC@t. A la taula 73 es mostra la facturació de la receptes electròniques en aquest àmbit el desembre de 2013. Les dificultats administratives i tècniques i la diversitat de proveïdors han dificultat l’assoliment dels requeriments tecnològics, imprescindibles per treballar en recepta electrònica. Malgrat no assolir l’objectiu de centres incorporats, el 24% dels pacients atesos en salut mental durant el mes de desembre de 2013 varen disposar d’un pla de medicació i el 22% de les receptes es van dispensar i facturar en recepta electrònica. Taula 73. Recepta electrònica en la xarxa de salut mental, CSB 2013 Nombre % % Nombre de Nombre Nombre AIS % RE pacients pacients pacients RE receptes pacients RE totals RE >90% RE Barcelona Dreta 3.185 11.486 27,73 1.093 3.353 32,60 96,71 Barcelona Esquerra 7 9.714 0,07 3 3.323 0,09 100,00 Barcelona Litoral Mar 4.389 8.000 54,86 1.440 2.577 55,88 97,99 Barcelona Nord 508 7.118 7,14 205 2.098 9,77 96,59 Total CSB 8.089 36.318 22,27 2.741 11.351 24,15 97,37 Finalment, durant aquest 2013 s’ha incorporat la ReC@t en alguns centres sociosanitaris. L’eina ha estat ben valorada, sobretot per la informació que es disposa en el moment de la conciliació a l’ingrés i a l’alta dels pacients. En aquest sentit el desembre de 2013 el 29% dels pacients que ha rebut receptes a càrrec del CatSalut des d’aquests centres han estat electròniques. En nombre de receptes, la ReC@t ha suposat el 35% de les receptes facturades en aquest últim mes de l’any. CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2013 84 Taula 74. Recepta electrònica en la xarxa sociosanitària, CSB 2013 Nombre Nombre % % Nombre de Nombre AIS % RE pacients pacients pacients pacients RE receptes RE totals RE >90% RE Barcelona Dreta 142 601 23,63 37 172 21,51 100,00 Barcelona Esquerra 0 444 0,00 0 139 0,00 0,00 Barcelona Litoral Mar 188 716 26,26 36 230 15,65 94,44 Barcelona Nord 785 1.411 55,63 216 460 46,96 93,52 Total CSB 1.115 3.172 35,15 289 1.001 28,87 94,46 CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2013 85 8.3. Prestacions complementàries Rescabalaments de despeses L’article 4 del Reial decret 1030/2006, de 15 de setembre, pel qual s’estableix la cartera de serveis comuns del sistema nacional de salut (SNS) i el procediment per a la seva actualització, determina que la utilització de les prestacions sanitàries es realitzarà amb els mitjans disponibles en l’SNS, en els termes i les condicions previstes en la Llei general de sanitat i en altres disposicions. L’apartat tercer de l’article esmentat disposa que en els casos d’assistència sanitària urgent, immediata i de risc vital que hagin estat atesos fora de l’SNS es reintegraran les despeses, una vegada comprovat que no es van poder utilitzar oportunament els mitjans del sistema sanitari públic i que no constitueix una utilització desviada o abusiva d’aquesta excepció. En l’àmbit del CatSalut, el reintegrament d’aquestes despeses es fa d’acord amb el que està establert a la Instrucció 4/95. A l’àmbit de Barcelona ciutat s’han rebut durant l’any 2013, 49 sol·licituds, s’han El 95 % de les resolt 40, de les quals 38 han estat denegatòries (95%), i 2 han estat aprovatòries sol·licituds (5%), respecte al total resolt. Resten 9 expedients pendents de resoldre que són denegatòries representen el 18% del total d’expedients. El nombre de sol·licituds de rescabalament de despeses aquest any ha disminuït un 31.94 % respecte a l’any anterior, degut a que a l’any 2012 es van incloure en aquest concepte els Reintegraments per excés d’aportació farmacèutica ambulatòria i que al 2013 es van diferenciar com una prestació específica, regulada per la Instrucció 06/2013 que va entrar en vigor el 22 de juliol. Taula 75. Rescabalament de despeses, CSB 2012-2013 2012 2013 Variació Import 2012-2013 Expedients Expedients Expedients Ajut Catsalut % s total expedient Sol·licituds denegatòries 61 38 141.097,85 € 0,00 € 77,55% -37,70% Sol·licituds aprovatòries 3 2 4.336,73 € 4.336,73 € 4,08% -33,33% Sol·licituds pendents de 8 9 14.274,08 € 0,00 € 18,37% 12,50% resoldre Total de sol·licituds 72 49 159.708,66 € 4.336,73 € 100,00% -31,94% Tall efectuat el 22 de maig del 2014. Font d’informació: Datamart CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2013 86 Gràfic 16. Rescabalament de despeses, CSB 2011-2013 La mitjana de dies de resolució ha estat de 70,46 dies durant l’any 2013, el que ha significat una millora de 29,54 dies donat que al 2012 era de 100 dies. Durant aquest exercici s’ha continuat aplicant la Llei orgànica 2/2010, de 3 de març de 2010, de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs (IVE). Malgrat que a partir del 2 de novembre de 2011 va entrar en vigor la posada en marxa de l’activitat IVE per part dels centres adjudicataris del concurs i per tant s’han assumit directament sense que les ciutadanes haguessin d’avançar l’import de la corresponent despesa, de forma residual hem continuat rebent algunes sol·licituds per IVE realitzades amb anterioritat a aquesta data, atès que el dret no s’extingeix fins als 5 anys. Durant l’exercici 2013 s’han rebut un total de 17 sol·licituds per un import total sol·licitat de 9.784,00 €, dels quals s’han autoritzat i tramitat pel pagament un total de 16 expedients per un import de 6.325,00 €. L’expedient restant ha estat denegat. La mitjana del termini de resolució per aquests expedients ha estat de 60 dies l’any 2013, escurçant 9 dies respecte l’any anterior. Taula 76. Tramitació de les sol·licituds de rescabalament de despeses per interrupcions voluntàries de l’embaràs (IVE), CSB 2012-2013 2013 2012 Variació Expedients Expedients Import Ajut 2012-2013 Expedients % s total expedient CatSalut Sol·licituds denegatòries 16 1 3.459,00 € 0,00 € 5,88% -93,75% Sol·licituds aprovatòries 129 16 6.325,00 € 6.325,00 € 94,12% -87,60% Sol·licituds pendents de 5 0 0,00 € 0,00 € 0,00% -100,00% resoldre Total de sol·licituds 150 17 9.784,00 € 6.325,00 € 100,00% -88,67% Tall efectuat el 22 de maig del 2014. Font d’informació: Datamart. Gràfic 17. Rescabalament de despeses IVE, CSB 2011-2013 Rescabalaments de Despeses IVE: Pendents Evolució 2011-2013 Aprovatoris 2500 6 1500 1812 5 500 64 0 16 129 16 1 -500 2011 2012 2013 CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2013 87 Prestació ortoprotètica La prestació ortoprotètica (PAO) per a pacients no hospitalitzats de l’àmbit territorial de Barcelona ciutat ha suposat un import de prescripció de 6.205.518 € , que correspon a la prescripció de 28.202 aparells ortoprotètics, tramitats en 26.820 expedients. Podem observar un creixement respecte l’any anterior del 3%, tant en el nombre d’expedients com en el nombre d’aparells. Els 1.715 aparells subjectes a prescripció amb protocol, representen el 6,08 % del total d’articles prescrits i han incrementat un 7,79 %. Valorats per la Comissió de seguiment de la prestació ortoprotètica de l’RSB, s’han resolt en una mitjana de 37,21 dies durant 2013, sense variació respecte l’any anterior. Taula 77 . Prescripció d’articles ortoprotètics, CSB 2012-2013 2012 2013 Variació 2012-2013 Nre. expedients 25.990 26.820 3,19% Nre. Aparells 27.363 28.202 3,07% Nre. aparells de protocol 1.591 1.715 7,79% Ajut CatSalut segons catàleg aparells 6.115.930 6.205.518 1,46% (prescripció)* *Aquest import correspon l’aportació màxima del CatSalut segons catàleg de la prescripció real, amb independència de la situació de l’expedient. Tall efectuat al maig de 2014. Font d’informació: Datamart Pel que fa a la tipologia d’aparells prescrits, per capítols, els més prescrits són les cadires de rodes amb un 18 %, incrementant 3% respecte a la prescripció de l’any passat, seguit de les ortesis de membre inferior amb un 15% que incrementen un 7%. S’observa una davallada del 31,58 % de les pròtesis de membre superior, quan l’any passat van incrementar el 12 %, però cal tenir en compte que es tracta de números absoluts molt petits (0,18 % del total d’aparells). El major increment correspon a les ortopròtesis per agènesis però novament estem davant de números absoluts molt petits (5 que corresponen al 0,20 % del total d’aparells). L’increment a destacar és en les ajudes per a la prevenció dels danys per pressió (antidecúbits) amb un 20 %, quan l’any passat van disminuir un 14 %. CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2013 88 Taula 78. Prescripció d’articles ortoprotètics per capítols, CSB 2012-2013 2012 2013 Variació Capítol Aparells Aparells % s total 2012-2013 Ajudes per al tractament d’afeccions circulatòries 1.971 2.122 7,52% 7,66% Ajudes per a la prevenció dels danys per pressió (ajudes 1.695 2.026 7,18% 19,53% antidecúbits) Equipaments per a l’aprenentatge del moviment de la força i 54 40 0,14% -25,93% de l’equilibri Ortesis de columna vertebral 3.467 3.475 12,32% 0,23% Ortesis de membre superior 2.533 2.623 9,30% 3,55% Ortesis de membre inferior 4.047 4.342 15,40% 7,29% Pròtesis de membre superior 76 52 0,18% -31,58% Pròtesis cosmètiques i no funcionals 28 30 0,11% 7,14% Pròtesis de membre inferior 2.166 2.161 7,66% -0,23% Altres pròtesis que no pertanyen als membres 1.588 1.473 5,22% -7,24% Calçat ortopèdic 572 567 2,01% -0,87% Ortopròtesis per agènesis 4 5 0,02% 25,00% Ajudes de marxa manipulades per un sol braç 240 207 0,73% -13,75% Ajudes de marxa manipulades pels dos braços 2.539 2.672 9,47% 5,24% Cadires de rodes 4.795 4.958 17,58% 3,40% Accessoris per a cadires de rodes 1.377 1.253 4,44% -9,01% Ajudes per a l’audició 211 196 0,69% -7,11% Total 27.363 28.202 100,00% 3,07% Tall efectuat al maig de 2014. Font d’informació: Datamart Si analitzem el detall dels aparells més prescrits (50 % de la prescripció), aquest any són 11. Els aparells més prescrits, com l’any passat, són les ajudes per a la 1 deambulació, les ortesis lumbosacres i els coixins antiescares. Aquests articles representen en total el 38,54% de la prescripció i un 22,84% de l’import, valors similars a l’any anterior. CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2013 89 Taula 79. Rànquing dels articles més prescrits, CSB 2013 2013 Descripció aparell Aparells Import % s total 1 Cadira de rodes de xassís plegable autopropulsable 4.386 1.052.640,00 € 15,55% 1 Carrutxa plegable regulable en alçada de 65 a 90 cm 2.356 70.680,00 € 8,35% 1 Ortesi semirígida lumbosacra amb reforços posteriors i laterals 1.764 87.494,00 € 6,25% 1 Coixí de seient antiescares d'escuma viscoelàstica 1.349 49.778,00 € 4,78% Pròtesi mamaria exògena de silicona sòlida lleugera 1.097 202.956,00 € 3,89% Ortesi passiva de canell amb termoplàstic. 858 8.623,00 € 3,04% 1 Coixí de seient antiescares de gel de silicona 581 39.682,00 € 2,06% Ortesi de flexoextensió del genoll 497 74.575,00 € 1,76% Ortesi passiva per al dit polze amb termoplàstic 474 33.479,00 € 1,68% 1 Ortesi rígida lumbosacra estàndard 434 116.824,00 € 1,54% Ortesi passiva de turmell 409 82.966,00 € 1,45% Subtotal 14.205 1.819.697,00 € 50,37% Total prescripció articles ortoprotètics 28.202 6.205.517,74 € 100,00% Tall efectuat al maig de 2014. Font d’informació: Datamart. Taula 80. Aparells ortoprotètics prescrits, CSB 2012-2013 2012 2013 Variació AGA Aparells Aparells 2012-2013 Barcelona Esquerra 9.533 9.977 4,66 % Barcelona Dreta 7.343 6.983 -4,90 % Barcelona Nord 6.436 6.869 6,73 % Barcelona Litoral Mar 4.339 4.373 0,78 % Total CSB 27.651 28.202 1,99 % CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2013 90 Lliurament de desplaçaments Els lliuraments de desplaçaments presentats durant l’exercici 2013 per ciutadans de l’àmbit territorial de Barcelona ciutat han suposat la gestió d’un total de 25 expedients per un import de 7.850,48 €. Tots han estat tramitats per al seu pagament. Taula 81. Lliurament de desplaçaments, CSB 2012-2013 Variació 2012- 2012 2013 S’ha reduït el 2013 49,19 % de la despesa, 67% Nre. expedients 39 25 -35,90% acumulat des Import 7.850,48 € -49,19% del 2011 15.450,39 € Tall efectuat al maig de 2014. Font d’informació: Datamart. La comparació entre les dades dels exercicis 2012 i 2013 permet objectivar durant l’exercici 2013 una continuïtat en la tendència decreixent des del 2011. Així, els 25 expedients del 2013 representen una disminució del 35,90%, i del 49,19 % pel que fa al import. Aquest decrement és imputable a l’aplicació més estricte dels criteris d’autorització, tot i que cal tenir en compte que es tracta de valors absoluts molt petits. Gràfic 18. Lliurament de desplaçaments: evolució d’expedients pagats i de despesa, CSB 2013 Lliurament de desplaçaments: Lliurament de desplaçaments: Evolució d'expedients (2011 - 2013) Evolució d'import (2011 - 2013) 8 0 71 30.000 23.848,92 6 0 39 20.000 15.450,39 4 0 25 7.850,48 10.000 20 0 0 2011 2012 2013 2011 2012 2013 El temps mitjà de pagament durant l’any 2013 ha estat de 75,14 dies, 30 dies menys que el 2012. CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2013 91 Dietes d’estada i manutenció Les dietes d’estada i manutenció venen regulades per la Instrucció 06/2010 del CatSalut. Ajuts per a despeses d’estada i manutenció. Aquesta Instrucció té per objecte establir la regulació en l’àmbit del CatSalut del règim dels ajuts per a despeses d’estada i manutenció a la ciutadania resident a Catalunya amb dret reconegut a l’atenció sanitària pública, que ha de rebre una atenció sanitària a càrrec del CatSalut fora de la seva regió sanitària o bé fora de l’àmbit territorial del CatSalut, en el supòsits previstos per aquesta instrucció. En qualsevol cas s’exclou l’atenció sociosanitària i de salut mental. Taula 82. Dietes d’estada i manutenció, CSB 2012-2013 Variació 2012 2013 2011-2012 Nre. expedients 2 2 0,00% Import 2.067,00 € 234,00 € -88,68% Tall efectuat al maig de 2014. Font d’informació Datamart A l’àmbit de Barcelona Ciutat hi ha pocs casos perquè la necessitat de sortir de l’àmbit de l’RSB per a rebre atenció sanitària és molt excepcional. CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2013 92 Farmàcia excepcional (farmàcia exclosa) El 2 de desembre de 2013 va entrar en vigor la resolució del director del CatSalut per la qual s’aprova el procediment de reintegrament excepcional del corresponent import de medicaments i productes sanitaris no inclosos en la prestació del Sistema Nacional de Salut (SNS), i es crea la Comissió de Farmàcia Excepcional del CatSalut, que constitueix el nou marc de referència normatiu i de gestió per aquesta prestació del CatSalut fins ara no regulada i anomenada farmàcia exclosa o medicació especial. Es norma La seva regulació s’estableix en concordança amb la recent línia de gestió de la aquesta Gerència d’Atenció Ciutadana, mitjançant la consolidació de la Unitat de Gestió de prestació i es Prestacions per a la gestió de les prestacions, sota una gestió unificada per tot el crea la Comissió de territori de Catalunya que contribueix a garantir l’homogeneïtat de criteris i l’equitat Farmàcia per a tota la ciutadania. Excepcional del CatSalut La referida resolució determina la constitució de la Comissió de Farmàcia Excepcional del CatSalut i assigna a la Unitat de Gestió de Prestacions de la Gerència d’Atenció Ciutadana del CatSalut, ubicada a la seu de l’RSB, la funció de coordinació de la gestió per tot el territori de Catalunya, motiu pel qual s’ha unificat el pressupost territorial assignat a les regions sanitàries, centralitzadament al CatSalut. La sessió de constitució es va realitzar el 20 de desembre, on es van acordar els criteris de seguiment i funcionament així com el calendari de sessions mensuals. Durant l’exercici 2013 s’han rebut 164 sol·licituds de ciutadans de Barcelona ciutat, i s’han gestionat un total de 168 sol·licituds, 133 de les quals han estat aprovatòries (79%) i 32 denegatòries (19%). L’evolució respecte a l’exercici 2012 permet objectivar un increment de 16% pel que fa a l’entrada de sol·licituds. Taula 83. Farmàcia excepcional, CSB 2012-2013 Variació 2012 2013 2012-2013 Sol·licituds rebudes 141 164 16,31% Sol·licituds gestionades %s total Sol·licituds denegatòries 31 32 19,05% 3,23% Sol·licituds aprovatòries 106 133 79,17% 25,47% Sol·licituds pendents de resoldre 8 3 1,79% -62,50% Total gestionades 145 168 100,00% 15,86% Tall efectuat el 27 de maig 2014. Font d’informació: interna. CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2013 93 Gràfic 19. Farmàcia excepcional, CSB 2011-2013 15 200 3 8 150 Pendents 100 137 133 Aprovatòries 106 50 Denegatories 28 31 32 0 2011 2012 2013 La mitjana de resolució durant l’any 2013 ha estat de 37,4 dies, amb un augment de 6,2 dies respecte a l’exercici 2012. Pel que fa als expedients de pagament, s’han tramitat 274 expedients per un import 70.443,67 €, que suposa, respecte l’any 2012 una reducció del 20 % d’expedients i 41% de l’import. Gràfic 20. Farmàcia excepcional: evolució d’expedients i de la despesa, CSB 2011-2013 Farmàcia excepcional: Farmàcia excepcional: Evolució del nombre d'expedients Evolució de la despesa abonada (2011- 2013) (2011- 2013) 500 200.000 390 155.702,83 400 342 150.000 274 119.463,27 300 100.000 70.443,67 200 100 50.000 0 0 2011 2012 2013 2011 2012 2013 La mitjana del termini de pagament durant l’any 2013 ha estat de 72.65 dies, que representa una reducció de 21,35 dies respecte l’any 2012 que havia incrementat. CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2013 94 Taula 84. Tipologia de productes farmacèutics exclosos, CSB 2012-2013 2012 2013 Variació Medicació Nre. exp. Nre. exp. %s total 2012-2013 Material d’incontinència urinària 175 142 51,82% -18,86% Medicaments no oferts o exclosos 62 59 21,53% -4,84% Altres productes i efectes 4 5 1,82% 25,00% Fórmules magistrals 51 12 4,38% -76,47% Productes per a patologia ocular 12 14 5,11% 16,67% Productes dermatològics 4 9 3,28% 125,00% Laxants no oferts 2 2 0,73% 0,00% Material divers de cura 2 4 1,46% 100,00% Dietoteràpia 13 9 3,28% -30,77% Aparells i material respiratori 4 2 0,73% -50,00% Productes sanitaris 9 5 1,82% -44,44% Material d'incontinència fecal 1 2 0,73% 100,00% Nutrició enteral i material per a la seva 0 6 2,19% 100,00% administració Tires reactives 3 3 1,09% 0,00% Total 342 274 100,00% -19,88% Tall efectuat al maig del 2014. Font d’informació: Datamart. CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2013 95 Canvi de nivell de prestació de farmàcia (farmàcia gratuïta) Durant l’exercici 2013 s’han presentat 84 sol·licituds i s’han gestionat 275 expedients, dels quals 191 estaven pendents de l’exercici 2012, amb el resultat de 28 expedients resolts favorablement (10%), 244 denegats o arxivats (88%). Resten pendents de resolució 3 sol·licituds (1,09%). La comparativa entre els exercicis 2012 i 2013 mostra una disminució en el nombre de sol·licituds presentades en el decurs de l’any 2013, que representa el 60% menys, generada per les actuacions en la gestió. L’entrada en vigor del Reial Decret Llei 16/2012, de 20 d’abril, de mesures urgents per garantir la sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut i millorar la qualitat i seguretat de les seves prestacions. Aportació dels usuaris i els seus beneficiaris en la prestació farmacèutica ambulatòria, desenvolupada en el marc del CatSalut per la Instrucció 08/2012, ha obligat al CatSalut al llarg del segon semestre del 2012 i tot el 2013 al replantejament i estudi integral d’aquesta prestació de caràcter excepcional no regulada. La normativa a l’àmbit de l’SNS reconeix qui queda exempt d’aportació en la S’estableixen prestació farmacèutica ambulatòria, i si volíem mantenir un procediment les bases per excepcional que permetés garantir unes condicions mínimes d’equitat pel dret a la regular salut havíem de regular aquesta prestació alhora que complíem amb les aquesta recomanacions reiterades del Síndic de Greuges en aquest sentit. Al llarg del 2013 prestació ens hem centrat a establir les bases d’aquesta regulació, el que ha comportat aturar pràcticament la prestació tal i com l’estàvem gestionant, fent contenció de les sol·licituds a l’espera de la decisió final adoptada respecte al procediment a establir, i incrementant notablement la resolució de les sol·licituds respecte d’anys anteriors. Aquesta situació s’ha afrontat contenint les expectatives de noves sol·licituds i establint criteris de gestió sobre les sol·licituds pendents, aprovant sol·licituds que presentessin extrema vulnerabilitat per accedir a la prestació farmacèutica ambulatòria i denegant sol·licituds que no evidenciaven aquesta situació, que en qualsevol cas no presentaven els condicionants per acollir-se a la nova regulació que ja teníem perfilada. La resta els vàrem aturar fins que a principis de novembre es va decidir arxivar-los, donat que disposàvem de l’esborrany de la regulació, informant als sol·licitants que quan entrés en vigor, si complien els requisits, s’acollissin a sol·licitar-ho per la propera regulació. Gràfic 21. Canvi de nivell de prestació de farmàcia (Farmàcia gratuïta), CSB 2011-2013 300 250 200 2011 150 2012 100 2013 50 0 Entrada Aprovats Denegat Pendents Situació Tall efectuat el 23 de maig de 2014. Font d’informació: Interna CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2013 96 Expedients Diàlisi peritoneal domiciliària Les persones assegurades pel CatSalut poden sol·licitar a la seva regió sanitària un ajut mensual excepcional per al finançament de les despeses d’electricitat i aigua associades al tractament de diàlisi peritoneal domiciliària: diàlisi peritoneal ambulatòria contínua (DPAC) i diàlisi peritoneal cíclica automatitzada (DPCC), mitjançant el centre assistencial de la XHUP que els controla. L’ajut mensual per a aquests tractaments és de 67,61€ per a la DPAC i 135,23€ per a la DPCC. Aquest any hem aplicat criteris de gestió diferents per a la millora de la qualitat de la Es millora la gestió d’aquests ajuts. El febrer de 2013 se’ns va autoritzar l’accés al registre de qualitat en la Malalts renals de Catalunya, el que ens ha permès poder confirmar els pacients que gestió del estan fent aquest tractament. La informació a l’esmentat registre està disponible de tràmit manera fiable amb un marge de 3 mesos, i això ha condicionat una demora equivalent en la tramitació de l’ajut. El desembre de 2013 la mitjana del nombre de pacients que rebien mensualment aquest ajut a l’àmbit territorial de Barcelona ciutat era de 9, ha significat una disminució de 10 pacients respecte al 2012 pels criteris de gestió aplicats, exposats al paràgraf anterior. D’altra banda, aquests mateixos criteris han comportat una davallada en els expedients tramitats per pagament (millora qualitativa dels registres i moratòria de 3 mesos); durant l’exercici 2013 s’han tramitat 111, front els 243 expedients de pagament de l’exercici 2012, el que representa una disminució del 54%. Pel que fa l’import de l’ajut, s’observa una disminució del 58%, motivada pels criteris de gestió aplicats descrits anteriorment. Gràfic 22. Despesa de la diàlisi peritoneal domiciliària, CSB 2011-2013 Diàlisi Peritoneal: Evolució de la despesa abonada (2011 - 2013) 50.000 32.324,88 29.921,57 25.000 12.659,99 0 2011 2012 2013 Tall efectuat a 28 de maig de 2014. Font d’informació: interna La mitjana del termini de pagament durant l’any 2013 ha estat de 132,62 dies, que respecte als 119,55 dies de l’exercici 2012, significa un increment de 13 dies. CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2013 97 9. Informació econòmica 9.1. Execució del pressupost 2013 9.2. Inversions CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2013 98 9.1. Execució del pressupost 2013 El CSB és un ens públic de caràcter associatiu, amb personalitat jurídica pròpia, integrat per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, que es regeix pels estatuts aprovats pel Decret 215/2002, d’1 d’agost. El CSB exerceix les funcions de direcció i coordinació de la gestió els centres, els serveis i els establiments d’atenció sanitària, sociosanitària i els de promoció i protecció de la salut de la regió sanitària del municipi de Barcelona. En virtut de la Llei 11/1995, de 29 de desembre, de modificació parcial de la Llei 15/1990, de 9 de juliol, d’ordenació sanitària de Catalunya, el CSB resta adscrit funcionalment al CatSalut i assumeix directament les funcions previstes per a les regions sanitàries pel que fa a la ciutat de Barcelona, això és la planificació, la contractació de serveis, el finançament i l’avaluació. El Consorci Sanitari de Barcelona es nodreix de les transferències del CatSalut per funcions de regió sanitària i de les subvencions de les entitats consorciades, Generalitat de Catalunya i Ajuntament de Barcelona, per despeses de funcionament dels serveis centrals i desequilibris d’explotació. Els pressupostos de la Generalitat s’han mantingut en situació de pròrroga durant tot el 2013. El 31 de juliol el Consell de Política Fiscal i Financera va fixar en l’1,58% del PIB el límit de dèficit de la Generalitat per al 2013. El pressupost de CSB per al 2013 va ser de 8.644.833,24€, amb una execució del 73,16%. L’execució pressupostària de CSB de l’exercici es presenta a la taula 85. Taula 85. Execució del pressupost, CSB 2013 Pressupost Despesa % Assignat Comptabilitzada Execució Sous 3.591.762,30 3.082.516,46 95,36% Quotes 847.941,60 842.714,66 96,10% I. REMUNERACIONS DE 4.439.703,90 3.925.231,12 95,55% PERSONAL Béns i Serveis 1.044.678,00 973.888,67 99,87% II. COMPRA DE BÉNS I SERVEIS 1.044.678,00 973.888,67 93,22% OPERACIONS CORRENTS 5.484.381,90 4.899.119,79 96,10% Despesa Financera 697.102,86 304.246,73 43,64% III. DESPESES FINANCERES 697.102,86 304.246,73 43,64% VI. INVERSIONS REALS 1.337.415,03 836,35 0,06% VIII. APORTACIONS DE CAPITAL 1.110.933,45 1.110.933,54 100,00% OPERACIONS DE CAPITAL 2.448.348,48 1.111.769,89 45,41% Bestretes al personal 15.000,00 9.800,00 96,10% OPERACIONS FINANCERES 15.000,00 9.800,00 96,10% TOTAL CSB 8.644.833,24 6.324.936,41 73,16% xifres en euros CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2013 99 Estructura del pressupost de despeses La despesa comptabilitzada del 2013 assoleix l’import de 6.324.936,41, un 2,95% menys que la despesa comptabilitzada de l’any anterior. L’estructura econòmica de les despeses s’estructura en tres grans grups: les operacions corrents, que representen el 77,58% del total, les operacions de capital 17,59% i les operacions financeres un 4,82%. En el gràfic següent trobarem el pressupost de despeses desglossat pels diferents conceptes. Gràfic 23. Estructura del pressupost de despeses, CSB 2013 Operacions corrents La despesa comptabilitzada d’operacions corrents ha estat de 4.899.119,79 €, seguidament es detallen les explicacions d’aquestes despeses: Capítol I - Remuneracions de personal (80,13%) Capítol II – Béns i serveis (19,87%). Les remuneracions de personal, són de 3.925.231,12€, dels que 3.082.516,46 € corresponen a sous i 842.714,66 € a quotes de la seguretat social. En relació amb l’exercici 2012, es produeix una disminució al voltant de l’1%. La despesa de béns i serveis ha estat de 973.888,63 €. Aquesta despesa s’ha mantingut als mateixos nivells de 2012. Les mesures de contenció i racionalització de la despesa, aplicades des de 2010 i 2011, van assolir els seus màxims en l’exercici 2012. En aquest exercici 2013, s’ha consolidat la seva aplicació. Les despeses més significatives en aquest apartat corresponen a la cessió d’ús de l’edifici Mestral, un 53,7% de la despesa total i a la resta de serveis vinculats a despeses de funcionament: neteja (7,6%), consum energètic (6,5%), manteniment i servei d’ordenances (7,4%). CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2013 100 Operacions de capital i despesa financera Les operacions de capital, amb un pressupost d’1.337.415,37, corresponen a l’anualitat 2013 del conveni signat l’exercici 2007 entre el CSB i el CatSalut, per a la realització d’inversions en infraestructura sanitària a la ciutat de Barcelona. L’execució de la despesa en aquest apartat es pràcticament nul·la ja que s’han produït endarreriments en l’execució de les obres del CAP Guinardó. Les aportacions de capital pressupostades en 1.110.933,45, corresponent a la quota d’amortització 2013 del préstec vinculat al conveni d’inversions, signat entre CSB i CatSalut l’any 2000, per a la realització d’inversions en infraestructura sanitària a la ciutat de Barcelona. Aquest conveni, a diferència de l’exposat anteriorment, preveia el finançament de les inversions mitjançant una pòlissa de crèdit que, en finalitzar el període de disposició, es va transformar en un préstec a llarg termini per valor de l’import total de les inversions finançades, amb venciment l’any 2021. Des del 2007 i fins al 2021, el CSB abona anualment aquesta quota d’amortització més els interessos corresponents. Per a l’abonament de l’esmentada quota i els interessos exposats, el CatSalut realitza anualment una transferència a CSB per valor d’1.803.036,31 €. D’aquest import, 1.110.933,45 € es destinen a l’amortització del préstec i la resta, 692.102,86€ al pagament dels interessos del període. Per a l’exercici 2013, com que el CSB havia acumulat un excés de finançament per aquest concepte fruit d’aportacions d’anys anteriors, des de CatSalut s’ha ajustat l’import de l’esmentada transferència a 1.415,180,27 €. Operacions financeres Aquest aparta recull l’import de les bestretes concedides al personal. El percentatge d’execució d’aquesta despesa es del 96,10% Compra de serveis sanitaris Pel que fa al pressupost i a la despesa comptabilitzada 2013 d’aquesta partida del Capítol II, tot i que no forma part del pressupost propi del CSB, si que trobem la seva part corresponent en el pressupost de l’RSB. Per tant el pressupost de l’RSB inclou els recursos vinculats a la compra de serveis sanitaris de la ciutat de Barcelona. Les despeses en compra de serveis sanitaris del CSB assoleixen la xifra de 1.206.762.561,92.-€, un 5,89% menys que l’any anterior. Bona part d’aquest decrement és degut a la reducció d’un 4,6% de les tarifes, excepte les dels serveis de rehabilitació ambulatòria, rehabilitació domiciliària i logopèdia que mantenen les tarifes resultants de l’adjudicació, en data 23 de novembre de 2012. La despesa comptabilitzada pel CSB és d’1.206.762.561,92.-€, el que representa el 43,19% de la despesa total comptabilitzada de l’ RSB. A la taula següent es mostra la despesa comptabilitzada per línia assistencial, el percentatge que representa cada una d’elles sobre el total comptabilitzat del CSB i el percentatge que representa sobre la despesa comptabilitzada total a l’RSB. CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2013 101 Taula 86. Classificació de la despesa comptabilitzada de compra de serveis sanitaris, CSB 2013 Despesa % execució % execució sobre total RSB comptabilitzada At. primària 51.048.244,77 4,23% 1,83% At. hospitalària especialitzada 760.077.568,14 62,98% 27,21% At. sociosanitària 95.709.836,10 7,93% 3,43% At. salut mental 72.755.307,28 6,03% 2,60% At. insuficiència renal 30.275.364,65 2,51% 1,08% Rehabilitació 8.525.301,10 0,71% 0,31% Oxigenoteràpia 9.807.829,64 0,81% 0,35% Altres serveis atenció especialitzada 13.953.283,75 1,16% 0,50% Transport sanitari + Emerg. Mèdiques 20.937.695,55 1,74% 0,75% Medicació HDA 143.672.130,94 11,91% 5,14% TOTAL 1.206.762.561,92 43,19% Gràfic 24. Despesa comptabilitzada de compra de serveis sanitaris, CSB 2013 62,98% 7,93% 4,23% 6,03% 11,91% 2,51% 0,71% 0,81% 1,16% 1,74% At.Primària At.Hospitalària Especialitzada At. Sociosanitària At. Salut mental At. Insuficiència renal Rehabilitació Oxigenoteràpia Altres serveis atenció especialitzada Transport sanitari + Emerg. Mèdiques Medicació HDA CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2013 102 9.2. Inversions L’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya van signar un conveni d’inversions 2008-2015 per millorar la qualitat al conjunt de la xarxa sanitària de la ciutat, que preveu un total de 37 actuacions en diferents línies de serveis: atenció primària, salut mental, atenció sociosanitària i hospitalització d’aguts. La major part de les inversions estan acabades, el grau d’execució del conveni és del 76%, tal com es mostra a la taula 87. Taula 87. Estat d’execució del conveni d’inversions 2008-2015, CSB 2013 % En estudi o % Actuacions Acabades en estudi o preparació acabades preparació Atenció primària 17 12 5 71 % 29 % Atenció sociosanitària 3 2 1 67 % 33 % Atenció salut mental 8 8 0 100 % 0 Atenció especialitzada 9 6 3 67 % 33 % Total 37 28 9 76 % 24 % A la taula 88 es pot observar el resum a 31 de desembre de 2013 de totes les actuacions d’inversió en equipaments de salut previstes al CSB per a l’any 2013, així com el seu estat de situació. Taula 88. Estat de situació al CSB Atenció Atenció Atenció Atenció Total Primària hospitalària sociosanitària salut mental Acabat 2 1 1 1 5 En obres 2 0 0 0 2 En projecte 0 0 0 0 0 Total 4 1 1 1 7 CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2013 103 Taula 89. Estat de situació al CSB per actuacions i per línies assistencials Atenció primària Estat a Sector sanitari Actuació 31/12/2013 CAP Bordeta Magòria (nou) ABS 3D Construcció En obres Barcelona CAP Guinardó Construcció En obres CAP Casernes i CUAP Construcció Acabat Pediatria Numància CAPIBE Construcció Acabat Atenció hospitalària Estat a Sector sanitari Actuació 31.12.2013 Bloc quirúrgic, UCI i Hospital Vall d'Hebron Acabat Barcelona nucli de comunicacions vertical Atenció sociosanitària Estat a Sector sanitari Actuació 31-12-2013 Casernes de Sant Andreu Barcelona Construcció Acabat Dispositius sociosanitaris Atenció a la salut mental Actuació Estat a Sector sanitari 31-12-2013 Casernes de Sant Andreu Barcelona Construcció Acabat CSMA, CSMIJ, CD CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2013 104 10. Actuacions de la Corporació Sanitària de Barcelona CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2013 105 Actuacions de la Corporació Sanitària de Barcelona La Corporació Sanitària de Barcelona és l’òrgan de coordinació i de participació de les entitats de salut de la ciutat i, alhora, es configura com un espai de cooperació i d’implicació de totes les entitats proveïdores. Estat de situació dels projectes del Comitè Coordinador de la Corporació Sanitària de Barcelona (desembre 2013) En el marc de la Corporació Sanitària de Barcelona els projectes que s’estan desenvolupant a Barcelona ciutat són els següents: Coordinació d’urgències i emergències L’Òrgan Tècnic d’Urgències i Emergències (OTUiE), juntament amb els Comitès Operatius d’Urgències i Emergències, han tancat el Mapa dels punts d’atenció urgent amb la incorporació del CUAP Sant Andreu i el centre atenció pediàtrica integral (CAPI) com a punt d’atenció urgent pediàtrica a l’AIS Barcelona Esquerra. S’han incorporat a l’OTUiE els responsables del punts d’atenció urgent pediàtrica de Barcelona i les tècnics responsables del CMBD d’Urgències. L’OTUiE també ha treballat el model de recollida de dades dels CUAP, i el sistema de comunicació d’ingressos pendents i trasllats no urgents pendents. Projectes de millora de la sostenibilitat Atès el context econòmic, part dels esforços de les entitats proveïdores de la Corporació s’han dirigit a impulsar al màxim mesures encaminades a reduir les despeses sense afectar l’activitat. A la ciutat de Barcelona s’estan desenvolupant diferents línies de treball que han de permetre la reducció de costos i, alhora, l’augment de la sostenibilitat del sistema sense impactar en la qualitat dels serveis sanitaris d’atenció a les persones. La cooperació i coresponsabilitat de les entitats proveïdores permeten conèixer, compartir mesures i promoure aliances estratègiques entre els proveïdors per millorar el funcionament dels hospitals, i s’han concretat actuacions a través de diferents comissions:  Plataforma Barcelona Hospitals- Comissió d’Energia: pròrroga del primer concurs conjunt d’energia (subhasta de gas i electricitat) dels següents centres: Hospital Clínic de Barcelona, Consorci Parc de Salut Mar, Parc Sanitari Pere Virgili, Servei d’Emergències Mèdiques, Orde Hospitalari Sant Joan de Déu, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Fundació Puigvert i Hospital Universitari Sagrat Cor. Es treballa en el redactat d’un text que vagi amb la Llei d’acompanyament dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya i que permeti als centres inclosos en el SISCAT fer contractacions conjuntes.  Comissió de Quiròfans: Traducció al castellà de la guia de “Recomanacions per al disseny, manteniment i gestió sostenible de quiròfans”.  Comissió de Seguretat Hospitalària: benchmarking i anàlisi dels contractes i dels plecs de prescripcions tècniques i jornada tècnica de seguretat hospitalària amb l’encàrrec de l’elaboració del llibre blanc de la seguretat dels centres sanitaris.  Comissió de Gasos Mèdics: enviada enquesta per fer benchmarking i treballar en l’elaboració d’un concurs i una licitació conjunta que permeti estalvis i racionalitat als hospitals integrants. CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2013 106 TIC: El desplegament i la coordinació territorial dels Serveis sanitaris així com la millora contínua de la qualitat assistencial no s'entenen sense compartir informació assistencial i sense posar-la a disposició del professional sanitari quan atén un pacient provingui d'on provingui aquesta informació. L'any 2013 va continuar el procés CSB de promoció, visibilitat i disponibilitat dels sistemes d'informació i TIC en l'àmbit de la ciutat, conjuntament amb les entitats de sistema: TICSalut, CatSalut, Agència de Salut pública de Catalunya... El 2012 les activitats van començar per l'atenció primària, l'hospitalària i la salut pública. El febrer de 2012 es va celebrar el Comitè de Coordinació TIC de la Corporació Sanitària de Barcelona, on es definiren àmbit, límits i continguts del procés endegat: estímul, incentiu, promoció i facilitació. El maig de 2012 i l’octubre de 2013 es van reunir l'Òrgan Tècnic Assistencial i el Tecnològic on es concretaren els requeriments específics del procés. Les línies de treball iniciades el 2012 van ser: 3 Curs clínic compartit amb HC RUMI amb DGAIA Connexió RX-CUAP amb OTUiE Connexió al REC: MDO amb l'Agència de Salut Pública de Catalunya 3 Atenció domiciliària amb el SEM i HC Informe cribratge de càncer de mama amb Agència de Salut Pública de Barcelona la majoria van acabar el 2013. La informació específica està publicada a http://www.gencat.cat/salut/botss/html/ca/dir3571/doc34436.html Per a l'any 2013 es van plantejar els següents grans objectius: Notificació microbiològica Comitè Sociosanitari de l'Òrgan tècnic TIC Comitè executiu SAP Temes específics a demanda Eines de suport: El portal Xarxa Salut és un espai virtual de col·laboració i participació de grups pluridisciplinaris de professionals relacionats amb la salut sigui des de l'assistència, planificació, gestió o altres àmbits impulsat per la Corporació. És un dels portals de la plataforma eCatalunya i disposa de 168 grups i 1.382 usuaris Comitè d’Hospitals es desplega en el marc de la Corporació Sanitària de Barcelona, i sota la dependència del Consell Rector. Amplia el seu àmbit territorial de la ciutat de Barcelona a la primera corona metropolitana. CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2013 107 Funcions: • Adopta les mesures adients per tal de millorar la coordinació dels seus centres, serveis i establiments per tal d’optimitzar recursos. • Proposa la creació de comitès o comissions específiques i les funcions a desenvolupar. Grups de treball:  Comissió d’Artroplàsties, treballa per a la millora dels criteris d’indicació i priorització d’artroplàsties i els de la gestió dels recanvis. Ha elaborat un nou model de priorització de pacients amb indicació d’artroplàstia de maluc o genoll i 4 dels hospitals representats han participat en una prova pilot de 3 mesos d’avaluació d’aquest model  Comissió de Productivitat, treballa per analitzar el benchmarking de la productivitat dels serveis assistencials  Comissió de Logística i Serveis Generals, treballa en la selecció de prioritats i anàlisi de costos en àmbits o productes i en estratègies de benchmarking. Benchmarking per zones de risc de neteja hospitalària i s’han realitzat visites a les plataformes logístiques existents, restant pendent un informe de viabilitat.  Comissió de Medicació Hospitalària de Dispensació Ambulatòria (MHDA), treballa en la gestió de fluxos de pacients, acords de risc compartit i en estratègies de logística i compra Jornades organitzades per la Corporació Sanitària de Barcelona  Sessió sobre notificació telemàtica en malalties infeccioses: malalties de declaració microbiològica i de declaració individualitzada. Sistema d’alerta.  Sessió de seguiment de la implantació del model d’atenció inicial al trauma greu.  Jornada tècnica sobre el continu assistencial en el maneig de la sèpsia greu  Jornada tècnica de seguretat hospitalària  Sessió tècnica d’urgències i emergències: Gestió interna de les urgències ateses ingressades  Sessió de formació per administradors del portal Xarxa Salut de l’eCatalunya. CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2013 108 Circuit contra el maltractament infantil a Barcelona ciutat S’han consolidat els circuits territorials de Ciutat Vella, Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia, Horta-Guinardó, Sant Martí i Eixample. S’ha fet, entre d’altres actuacions, la presentació de serveis i entitats, s’han presentat i discutit casos, s’han fet sessions tècniques per conèixer la nova Llei dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència. S’han elaborat i consensuat algoritmes d’actuació davant d’un cas de sospita o certesa de maltractament infantil. Un dels temes clau sobre el qual s’ha centrat la formació dels professionals que participen en els circuits territorials ha estat el Mòdul de Suport a la Gestió del Risc (MSGR). És un sistema que ajuda el professional a valorar el risc de maltractament pel que fa a la tipologia de maltractament detectada i pel que fa al risc de produir-se nous episodis de maltractament. També recomana al professional l'acció més adient a dur a terme, i permet fer un seguiment dels casos, identificar l'acumulació de sospites o reincidències de manera immediata i millorar les possibilitats de prevenció dels maltractaments infantils. Aquest Circuit ha organitzat una sessió de treball sobre el maltractament físic a la primera infància: prevenció, detecció, valoració, resiliència i recuperabilitat de la família, i ha realitzat cursos per a tots els professionals amb relació a l’abús sexual infantil. CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2013 109 Annexos Glossari d’abreviacions Dades de contacte del Consorci Sanitari de Barcelona CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2013 110 Glossari d’abreviacions ABS àrea bàsica de salut AINE antiinflamatori no esteroïdal APS atenció primària de salut ASPB Agència de Salut Pública de Barcelona ASSIR atenció a la salut sexual i reproductiva CAC centre d’atenció continuada CAP centre d’atenció primària CatSalut Servei Català de la Salut CCU centre coordinador d’urgències CDR circuit de diagnòstic ràpid CMBD conjunt mínim bàsic de dades CMBD-AH conjunt mínim bàsic de dades dels hospitals d’aguts CSB Consorci Sanitari de Barcelona CSI Consorci Sanitari Integral CSM centre de salut mental/Consorci Sanitari del Maresme CSMA centre de salut mental d’adults CSMIJ centre de salut mental infantil i juvenil CUAP centre d’urgències d’atenció primària DMA despesa màxima assumible DS Departament de Salut EAP equip d’atenció primària ETODA equip de teràpia d’observació directa ambulatòria IAM infart agut de miocardi ICO Institut Català d’Oncologia ICS Institut Català de la Salut LOSC Llei d’ordenació sanitària de Catalunya MHDA medicació hospitalària de dispensació ambulatòria PADES programa d’atenció domiciliària. Equips de suport PIUC Pla integral d’urgències de Catalunya RAE reordenació de l’atenció especialitzada RCA registre central de persones assegurades RSB Regió Sanitària Barcelona SEM Servei d’Emergències Mèdiques SEU servei especial d’urgències SISCAT sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya UFISS unitat funcional interdisciplinària sociosanitària CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2013 111 MT roéasdn esrf osnairtmlzuat cii i óm dilleol r qmuoadlietla odt 'rdagesa sniist tvzèaidntiacuia Dades de contacte del Consorci Sanitari de Barcelona Edifici Mestral. Parc Sanitari Pere Virgili Esteve Terradas, 30 08023 - Barcelona Tel. 93 551 57 00 atencioalciutada.rsb@catsalut.cat CatSalut. Consorci Sanitari de Barcelona. Memòria 2013 112