Llengua Cultura Cohesió MEMÒRIA 2012 Índex CARTA DE PRESENTACIÓ pàg.05 Fem present el català en tots els àmbits pàg.45 · Administració pública pàg.46 El CPNL 07 Altres administracions públiques pàg.48pàg. · Empreses i establiments comercials pàg.48 · Promoció del consum en català pàg.50 Cinema en català pàg.50 Jocs en català pàg.54 · Bones pràctiques pàg.56 EIXOS ESTRATÈGICS: EL QUE ENS DEFINEIX Afavorim la igualtat PROJECCIÓ pàg.57 d’oportunitats pàg.09 · Presència als mitjans de comunicació pàg.58 · Cursos de català pàg.10 · Presència a la xarxa pàg.60 Inscripcions i procedència pàg.11 · Projectes de 2012 pàg.61 Modalitats d’aprenentatge pàg.13 · Publicacions i butlletins digitals pàg.62 Aprofitament i impacte pàg.16 · Diades i commemoracions pàg.64 · Bones pràctiques pàg.18 · Jornades i fires pàg.66 Prestigiem la llengua 21 ORGANITZACIÓ, pàg.68i la cultura pàg. PERSONES I SOSTENIBILITAT · Activitats de llengua i cultura pàg.22 · Entitats consorciades pàg.68 Foment de la lectura pàg.22 · Òrgans de govern pàg.69 Altres activitats de llengua i cultura pàg.23 · Estructura territorial pàg.69 · Assessorament lingüístic pàg.24 · Estructura funcional pàg.71 · Bones pràctiques pàg.25 Equip professional pàg.72 · Gestió econòmica pàg.72 Fomentem la cohesió social pàg.29 Annex El CPNL en xifres pàg.74 · Voluntariat per la llengua pàg.30 · Acolliment lingüístic pàg.36 · Treball en xarxa pàg.38 · Bones pràctiques pàg.40 pàgina - 3 pàgina - 4 Carta de presentació professionals per establir plans de catalanització o impartir cursos de català o prestar serveis d’assessorament lingüístic. Aquesta memòria presenta el conjunt de projectes i actuacions que ha realitzat el Consorci per a la La segona part de la memòria permet conèixer el detall de Normalització Lingüística aquest any 2012, dissenyats les accions de comunicació i projecció empreses al llarg per acomplir els objectius encomanats de fer créixer el de l’any, que han estat centrades, d’una banda, a reforçar coneixement i l’ús de la llengua catalana en tot el territori els mecanismes per obtenir més ressò dels objectius de Catalunya. És l’objectiu que respon, des de 1988, a la i dels resultats de l’acció del Consorci en els mitjans de voluntat compartida de la Generalitat de Catalunya amb comunicació i a Internet i, de l’altra, a desenvolupar nombrosos ajuntaments, consells comarcals i diputacions. publicacions i butlletins digitals i a organitzar directament, i en col·laboració amb organismes, institucions i empreses, La part primera es dedica a les actuacions a l’entorn dels un gran nombre d’actes commemoratius i celebracions, i eixos estratègics, exposades en quatre blocs diferenciats, jornades i fires de naturalesa molt diversa. definits a manera de grans objectius: a) afavorir la igualtat d’oportunitats de la població general, b) entrellaçar Dediquem un tercer apartat a oferir informació sobre l’extensió del coneixement i l’ús de la llengua amb el Consorci com a entitat: la seva estructura territorial activitats culturals, c) fomentar la cohesió social i d) fer i funcional, com a xarxa formada per centres, serveis i créixer la presència del català en els sectors vinculats a oficines a l’entorn de vint-i-dos punts centrals; la gestió l’administració pública, l’empresa i el consum. Remarquem- dels recursos econòmics, i la gestió i organització interna. ne alguns dels resultats. Al marge de l’educació reglada, Remarquem la simplificació de l’estructura dels Serveis durant el 2012 s’han inscrit 98.329 persones en cursos de Centrals, que ha quedat configurada en tres àmbits. diferents nivells per tot el territori català, dues terceres parts Formació i Foment, que té la responsabilitat de l’organització dels quals tenen origen estranger. El Consorci ha facilitat i l’impuls dels serveis per al coneixement de la llengua i l’ensenyament no reglat de català a la població general, l’extensió del seu ús. Projecció, que ha assumit les accions i ha sabut adaptar-se als col·lectius amb necessitats de de comunicació i difusió de la llengua i del Consorci mateix. formació específiques. Ha atès de manera especial les Finalment, Serveis Generals, responsable de l’organització zones urbanes dels voltants de Barcelona i els cursos de administrativa, dels recursos econòmics i els humans, i nivell més elemental (acollida). dels sistemes d’informació i telecomunicacions. La promoció de productes culturals que tenen la llengua Clou la memòria un annex que ofereix de manera agrupada com a matèria primera és una estratègia eficaç de foment totes les dades relacionades amb les actuacions i les de la llengua mateixa. Per això, el Consorci ha organitzat relacions de cooperació del Consorci. un conjunt de 4.686 actes culturals molt diversos, dels quals 2.679 són de foment de la lectura. Confio que les actuacions realitzades al llarg d’aquest any 2012 pel Consorci, com a instrument de política lingüística Enguany, s’han format 10.129 parelles lingüístiques en el del Govern de Catalunya que comparteix amb les entitats marc del Voluntariat per la llengua, un dels programes que locals, hagin contribuït a consolidar la llengua catalana ajuda a millorar la fluïdesa de la llengua oral dels aprenents a Catalunya, com a element principal que la vertebra i i que, a més, té una incidència molt positiva en la cohesió cohesiona com a societat. social. Una línia d’acció important també ha estat el foment del consum de productes que tenen un alt component lingüístic. És el cas de les joguines o del cinema en català, per mitjà sobretot del disseny d’oferta específicament adreçada a la població infantil (CINC) o els programes d’ensenyament o de voluntariat. Fem esment dels 2.289 convenis i acords signats pels Ester Franquesa centres del Consorci per a la Normalització Lingüística Presidenta amb empreses, clubs esportius, associacions cíviques, 5 associacions de pares i mares d’escoles o col·legis Promovem la llengua, la cultura i la cohesió a tot el país 11 15 12 14 22 19 17 13 21 5 3 16 8 1 10 18 4 6 7 9 2 20 Centres de normalització lingüística: 1 - CNL de l’ Alt Penedès i el Garraf 13 - CNL del Maresme 2 - CNL de l’À rea de Reus Miquel Ventura 14 - CNL Montserrat 3 - CNL de Badalona i Sant Adrià 15 - CNL d’Osona 4 - CNL de Barcelona 16 - CNL Roses 5 - CNL Ca n’A metller 17 - CNL de Sabadell 22 centres 6 - CNL de Cornellà de Llobregat 18 - CNL de Tarragona7 - CNL El Prat de Llobregat 19 - CNL de Terrassa i Rubí i més de 160 8 - CNL L’ Heura 20 - CNL de les Terres de l’Ebre 9 - CNL de l’Hospitalet 21 - CNL Vallès Occidental 3 punts d’atenció 10 - CNL Eramprunyà 22 - CNL del Vallès Oriental 11 - CNL de Girona 6 12 - CNL de Lleida El CPNL El Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) és una institució pública amb presència arreu de Catalunya. La Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona i 19 ajuntaments van crear el CPNL l’any 1989 amb la finalitat que fos l’eix vertebrador de les polítiques lingüístiques públiques i impulsar i fomentar el coneixement i l’ús del català a tot el país. Actualment en formen part la Generalitat de Catalunya, 97 ajuntaments, 37 consells comarcals i la Diputació de Girona. Les diputacions de Lleida i de Tarragona hi col·laboren per mitjà de subvencions als serveis locals de català del seu territori o amb acords per dur a terme programes específics d’acolliment, entre d’altres. El Consorci per a la Normalització Lingüística, adscrit a la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura, té com a funció principal potenciar la cohesió social i la vertebració cultural del nostre país, i organitza la seva acció en quatre eixos estratègics: afavorir, promoure, fomentar i fer present la llengua i la cultura catalanes en tots els àmbits. Amb una tasca de dinamització coordinada, imparteix classes de català a persones adultes, fomenta l’ús de la llengua, dóna a conèixer la nostra cultura i estableix vincles amb entitats i associacions del territori. Generalitat de Catalunya i 135 ens locals consorciats 7 98.329 66% 3.995 inscripcions d’inscrits cursos estrangers presencials 18.232 certificats homologats 1.424 inscrits al Parla.cat pàgina - 8 Eixos estratègics: el que ens defineix AFAVORIM LA IGUALTAT D’OPORTUNITATS A la societat catalana, a poc a poc, s’ha anat aconseguint Una part important d’aquestes persones, que no coneixen que la presència del català es faci especialment manifesta prou bé el nostre idioma, declaren que els interessaria en molts àmbits de la vida ciutadana. aprendre’l millor. Aquest desig és molt manifest entre les persones que han nascut a l’estranger i han arribat a Així, l’ensenyament obligatori és en català, una bona Catalunya durant la darrera onada immigratòria, de finals part de l’oferta dels diaris que s’editen a Catalunya són del segle XX i inicis del XXI. D’aquesta manera, més en el nostre idioma, el català és majoritari a les ones del 75% dels nats a l’estranger, el 2008 manifestaven el radiofòniques i és la llengua normalment emprada pels seu interès per aprendre català. Tanmateix, amb la crisi diversos organismes de l’administració de la Generalitat econòmica, durant aquell any, precisament, la demanda o de la local. de cursos de català va disminuir, així com també el nombre d’inscrits al Consorci. Però, tot i això, encara hi ha Saber català, per tant, és útil per viure a Catalunya. I moltes persones que tenen mancances pel que fa al seu especialment útil en determinades circumstàncies: per coneixement i el volen aprendre. poder relacionar-te amb els teus veïns o veïnes, en els barris, ciutats o comarques, on els catalanoparlants són Una altra manera d’apropar aquestes persones a la majoritaris, i també per poder treballar o per poder millorar societat catalana és fomentar el coneixement del país professionalment. que els acull a través de l’organització d’activitats complementàries a les classes, que tenen per objectiu Garantir el coneixement de la llengua catalana no mostrar les possibilitats culturals, cíviques o de serveis deixa de ser, doncs, una manera d’afavorir la igualtat que tenen a l’abast. Aquest és un aspecte sempre ben d’oportunitats. Una igualtat d’oportunitats que, a hores present als cursos de català per a persones adultes. d’ara, no està plenament garantida, atès que hi ha, encara, una notable asimetria entre el coneixement del català i el del castellà a Catalunya: d’acord amb les darreres dades de coneixements lingüístics, mentre un 87,9% de la població catalana tenia un nivell alt de castellà en totes les habilitats (entendre, parlar, llegir o escriure), només un 45,1% de la població tenia un nivell alt de coneixements de català, també en totes les habilitats lingüístiques. 9 primers tenim cursos com els grups de conversa o les ter- túlies. Quant als sectors professionals, hem organitzat, Cursos de català entre d’altres, cursos específics adreçats a persones que treballen al sector de la restauració o als geriàtrics. Final- ment, també organitzem cursos adreçats a col·lectius com ara xinesos o pakistanesos, partint de les característiques La llengua, a l’abast de tothom específiques d’aquests grups. El programa d’Ensenyament pretén fer arribar el coneixe- El CPNL, conscient que l’accés als cursos està condicionat ment de la llengua a tots els ciutadans del territori per tal per circumstàncies socials, laborals i personals diverses, que tothom que sigui capaç i vulgui fer-ho pugui usar el ofereix cursos en diferents modalitats perquè ningú quedi català en els diferents àmbits socials i institucionals. exclòs de l’aprenentatge del català: presencial, amb una gran diversitat d’horaris, Parla.cat semipresencial, que Per tal d’assolir aquest objectiu el CPNL ofereix cursos combina l’aprenentatge en línia amb sessions presencials de diferents nivells, en diverses modalitats i també ofereix de suport, cursos a distància i Parla.cat en línia, que activitats complementàries. permet aprendre català en línia. Aquestes modalitats permeten que pràcticament tothom que ho necessiti pugui accedir a un curs de català. L’any 2012 s’han organitzat 3.995 cursos presencials. El CPNL organitza també activitats que relacionen llen- gua, cultura i entorn, com ara les sortides per conèixer el L’oferta de cursos s’estructura en cursos generals i context històric, sortides al teatre o clubs de lectura, entre cursos complementaris i específics. Els cursos generals d’altres. Cal tenir en compte que l’aprenentatge és més segueixen els programes de la Direcció General de efectiu si es fa relacionant-lo amb l’entorn, ja que, a banda Política Lingüística, els quals estan elaborats d’acord d’aportar coneixements culturals, permet aprendre català amb el que estableix el Marc europeu comú de referència d’una forma pràctica, i facilita l’accés a nous espais d’ús i s’estructuren en sis grans nivells. El CPNL ofereix del català als alumnes i dinamitza l’ús del català en els tots els nivells, des del nivell inicial, que parteix d’un contextos on es desenvolupen les activitats. desconeixement total del català, fins al nivell superior, que acredita un nivell de perfeccionament de la llengua. Els cursos complementaris i específics volen arribar a * C2 sectors concrets de la població en funció dels interessos i necessitats lingüístics, professionals i socials. Entre els * C1 * B2 * B1 * A2 * A1 10 *Marc europeu comú de referència inicial Inscripcions i procedència L’any 2012 hi ha hagut 98.329 inscripcions. Pel que fa al curs acadèmic, 2011-2012 el nombre d’inscripcions va ser de 104.106. Si observem l’evolució de la inscripció, podem veure que durant nou cursos consecutius (2000-2001 – 2009-2010) el nombre d’inscripcions ha anat augmentant cada any. Els darrers dos cursos, però, la inscripció ha disminuït un 11% i un 8% respectivament. La principal causa d’aquest descens és la disminució de l’allau migratòria i la crisi econòmica. La població estrangera a Catalunya va créixer, de l’any 2000 al 2009, a un ritme mitjà d’unes 112.000 persones cada any, i aquest període coincideix amb el creixement més intens de les inscripcions. Tanmateix, en el període 2010-2011 s’inverteix la tendència i la població estrangera s’estabilitza a la baixa (disminueix en 2.500 persones), la qual cosa pot haver influït en la disminució de la inscripció, especialment en els cursos de nivell inicial i bàsic. Gràfic 1. Evolució del nombre d’inscrits als cursos de català per a adults (1990-2012) 1990-1991 17.092 1991-1992 26.920 1992-1993 37.975 1993-1994 40.797 * C2 1994-1995 50.326 1995-1996 52.840 1996-1997 51.012 * C1 1997-1998 47.331 1998-1999 46.071 1999-2000 44.378 * B2 2000-2001 43.032 2001-2002 47.978 2002-2003 55.119 * B1 2003-2004 64.173 2004-2005 69.387 2005-2006 77.987 * A2 2006-2007 91.142 2007-2008 111.335 * A1 2008-2009 126.430 2009-2010 127.807 2010-2011 113.248 2011-2012 104.106 0 37.500 75.000 112.500 150.000 11 inicial Inscripcions per agrupació de nivell El 62% de les inscripcions són de nivells inicials i bàsics, el nivells elementals, intermedis i de suficiència representen aproximadament una tercera part i la resta de Gràfic 2. Inscripcions per agrupació de nivell. Any 2012. nivells suposen un 3% de l’alumnat. Els fluxos migratoris dels darrers anys expliquen l’increment del percentatge Perfeccionament de les inscripcions a cursos inicials i bàsics. 1.775; 2% Complementaris i específics 1.297; 1% Intermedis 12.900; 13% Inicials i bàsics; Elementals; 60.902; 62% 9.251; 9% Pel que fa a l’evolució de cadascuna de les agrupacions compensat la disminució del percentatge d’alumnes de nivell, el percentatge de les inscripcions ha baixat en nats a Catalunya. Es preveu que el progrés en el procés gairebé tots els nivells. La disminució dels nivells inicials, d’aprenentatge dels alumnes dels nivells inicials, bàsics i bàsics i elementals estan per sota de la mitjana i tindrien elementals farà que s’incrementi la inscripció en els nivells en part explicació per la disminució del flux migratori, com més alts. s’ha comentat anteriorment. S’escapen d’aquesta tònica els cursos complementaris Els nivells de suficiència i intermedis disminueixen i específics (grups de conversa, català per a la significativament per sobre de la mitjana, la qual cosa restauració...), que creixen un 9,2%, percentatge que podria derivar bàsicament de dos factors. El grau de coincideix aproximadament amb l’increment de l’oferta. coneixement del català per part de la població nascuda a Catalunya és cada cop més elevat, la qual cosa implica una disminució de l’alumnat d’aquesta procedència. Tot i que cada cop són més les persones nascudes fora de Catalunya que accedeixen a aquests nivells, no han Taula 1. Inscripcions per agrupació de nivell. Anys 2011 i 2012 Any 2011 Any 2012 Variació percentual Inicials i bàsics 64.389 60.902 -5,4% Elementals 9.786 9.251 -5,5% Intermedis 15.429 12.900 -16,4% Suficiència 16.032 12.204 -23,9% Perfeccionament 1.880 1.775 -5,6% Complementaris i específics 1.188 1.297 9,2% 12 TOTAL 108.704 98.329 -9,5% Procedència El fet més destacable sobre la procedència dels inscrits és Si s’analitza per agrupació de nivell, els inscrits nats a que la majoria són nascuts a l’estranger. l’estranger són àmpliament majoritaris als cursos inicials, bàsics i elementals. Gràfic 3. Procedència dels inscrits. Any 2012 Pel que fa als cursos intermedis, tot i ser majoritari el grup dels nascuts a Catalunya, els estrangers representen gairebé un 30% i els nascuts a la resta de l’Estat, un 25%. Quant als grups de suficiència, les persones nascudes fora 18% Nats a Catalunya de Catalunya representen una proporció important. Les dades dels cursos complementaris i específics ens mostren la mateixa tendència. Això indica que el coneixement del català s’està incrementant en general i que cada cop 16% Nats a la resta més persones de procedència estrangera i de la resta de l’Estat Eespanyol de l’Estat accedeixen a nivells més alts. És previsible que 66% Nats a l’estranger aquesta tendència continuï i que arribi també als cursos de perfeccionament, en els quals les persones estrangeres encara són molt minoritàries. Taula 2. Procedència dels inscrits per agrupació de nivell. Any 2012 Catalunya Resta de l’Estat espanyol Estrangers Inicials i bàsics 2,1% 11,7% 86,2% Elementals 10,6% 28,2% 61,2% Intermedis 46,2% 25,4% 28,4% Suficiència 63% 21% 16% Perfeccionament 90,1% 7,6% 2,3% Complementaris i específics 39,8% 29,2% 31% TOTAL 18,2% 16,3% 65,5% Modalitats d’aprenentatge Les inscripcions a cursos presencials representen un Tanmateix la disminució (- 32%) dels cursos a distància 95% de les inscripcions i la resta de modalitats, un 5%. (Parla.cat + distància) és molt més alta que la modalitat Tot i representar un percentatge quantitativament petit, presencial (- 8%). Cal tenir en compte que als cursos a la inscripció a modalitats a distància és qualitativament distància s’inscrivien fins ara, a més dels alumnes que fan molt important ja que per a moltes persones és l’única una opció personal per la modalitat a distància i els que no possibilitat de fer un curs de català. tenen possibilitats horàries d’assistir a un curs presencial, persones que es volien inscriure a un curs presencial i no La majoria de centres ha començat a substituir els cursos trobaven plaça en el curs que volien. Amb el descens de la a distància amb suport paper per cursos de la modalitat demanda, aquest últim col·lectiu ha pogut trobar plaça en Parla.cat semipresencial, per la qual cosa es produeix una cursos presencials, la qual cosa explica la diferència entre disminució dels inscrits a cursos a distància i un increment la modalitat presencial i la modalitat a distància. dels inscrits a Parla.cat. Taula 3. Inscripcions per modalitat. Anys 2011 i 2012 Any 2011 Any 2012 Variació percentual Presencial 101.541 93.382 -8,0% A distància 6.183 3.181 -48,6% Parla.cat 606 1.424 135,0% 13 Autoaprenentatge 374 342 -8,6% TOTAL 108.704 98.329 -9,5% Cursos presencials La distribució dels alumnes en els cursos presencials és similar a la del conjunt de cursos. Gràfic 4. Cursos presencials. Any 2012 Pel que fa a l’evolució de la inscripció, disminueix el nombre de cursos presencials un 8%, tot i que aquest descens no 2% Perfeccionament és homogeni. Els cursos inicials i bàsics disminueixen per 2% Altres sota de la mitjana i el descens de l’oferta i el de la inscripció són similars. 13% Intermedis En el cas dels cursos elementals, pràcticament hi ha el mateix nombre de cursos que l’any anterior, però les inscripcions disminueixen, la qual cosa demostra que en 12% 59% aquest cas hi ha hagut menys demanda de la prevista.Elementals Inicials i bàsics Els nivells intermedis, de suficiència i de perfeccionament disminueixen l’oferta, però, en tots els casos, la caiguda de Gràfic 5. Inscripcions a cursos presencials. Any 2012 la inscripció encara és superior. Això es deu per l’increment del coneixement del català, com s’ha explicat a l’apartat 1% Perfeccionament Inscripcions per agrupació de nivell. 1% Altres Són una excepció a la tendència de disminució els cursos complementaris i específics (grups de conversa, català per 12% a la restauració...), on s’incrementa l’oferta i la inscripció, Intermedis la qual cosa indica que s‘està incrementant la demanda d’aquest tipus de cursos. 10% Elementals 65% Inicials i bàsics En general hi ha una disminució més gran de les inscrip- cions que del nombre de cursos. Taula 4. Cursos presencials per agrupació de nivell. Anys 2011 i 2012 Any 2011 Any 2012 Variació percentual Inicials i bàsics 2.544 2.370 -6,8% Elementals 458 459 0,2% Intermedis 580 525 -9,5% Suficiència 579 495 -14,5% Perfeccionament 71 68 -4,2% Complementaris i específics 72 78 8,3% TOTAL 4.304 3.995 -7,2% Taula 5. Inscripcions a cursos presencials. Anys 2011 i 2012 Any 2011 Any 2012 Variació percentual Inicials i bàsics 63.814 60.318 -5,5% Elementals 9.531 9.082 -4,7% Intermedis 13.033 11.398 -12,5% Suficiència 12.360 9.903 -19,9% 14 Perfeccionament 1.711 1.477 -13,7% Complementaris i específics 1.092 1.204 10,3% TOTAL 101.541 93.382 -8,0% Cursos a distància Parla.cat L’any 2012 hi ha hagut 1.424 Taula 6. Inscripcions a cursos de Parla.cat. inscripcions Anys 2011 i  2012 El Consorci per a la Normalització Lingüística fa una Any 2011 Any 2012 aposta per l’ensenyament a distància a través de Parla. Parla.cat en línia 208 387 Parla.cat semipresencial 398 1.037 cat. D’una manera progressiva, els CNL van incorporant TOTAL 606 1.424 aquesta modalitat d’aprenentatge en línia, que permet a l’alumne tenir una major autonomia i control del seu procés d’aprenentatge. Els cursos Parla.cat són uns cursos en línia que utilitzen les noves tecnologies aplicades a l’aprenentatge de la Els cursos amb el Parla.cat del CPNL s’ofereixen en llengua, amb una progressió en el seus continguts, amb diverses modalitats: un grau d’autoaprenentatge elevat per part de l’alumne, uns cursos a l‘abast de qualsevol persona amb uns mínims ✓En línia: per aprendre català amb el suport d’un tutor coneixements d’informàtica a nivell d’usuari, per poder-los que proposa, recomana, comenta, guia i motiva l’alumne. dur a terme acompanyats d’un tutor i amb la possibilitat S’ofereix des d’octubre de 2008. d’obtenir una certificació oficial. Aquests cursos posen a disposició de l’alumne diverses eines de comunicació per ✓Semipresencial: combina l’aprenentatge totalment poder treballar col·laborativament amb els altres alumnes i en línia amb unes sessions presencials per treballar comunicar-se amb el tutor. especialment les tasques més orals. Es comença a oferir A més, es poden seguir des de casa, des de la feina o de manera gradual des dels centres a partir de setembre des de qualsevol punt amb connexió a Internet. Són una de 2011. oportunitat per poder accedir a l’aprenentatge de la llengua i el coneixement de la cultura catalana, i una manera eficaç La modalitat semipresencial es gestiona des dels centres per formar-se quan hi ha motius personals o de feina que de normalització lingüística i s’ha implantat a una part ens impedeixen seguir un curs presencial o amb un format important de territori durant aquest any 2012, la qual cosa més tradicional. explica el seu notable creixement respecte a l’any 2011. 15 Aprofitament i impacte Persones inscrites L’estructura de l’oferta de cursos permet que una persona Com es pot veure al gràfic, l’any 2009 és el que té la es pugui inscriure a més d’un curs durant un mateix any punta més alta de persones inscrites i veiem que, durant natural, per la qual cosa el nombre d’inscripcions és diferent els darrers 3 anys, aquest nombre ha anat disminuint del nombre de persones que han fet cursos de català. En progressivament, tot i que la davallada més forta es va el gràfic 6 es pot veure l’evolució del nombre de persones produir l’any 2011 (11,9%), mentre que el 2012 el descens inscrites els darrers 5 anys. Lògicament, el nombre de ha estat d’un 10,4%. persones inscrites és inferior al de les inscripcions, ja que cada persona s’inscriu de mitjana 1,4 vegades. Gràfic 6. Evolució de les inscripcions i de les persones inscrites. Anys 2009-2012 140.000 130.683 122.371 Inscripcions Persones 108.704 105.000 97.281 98.329 89.039 78.445 70.258 70.000 35.000 0 2009 2010 2011 2012 Seguiment i assoliment Una part dels cursos iniciats el 2012 acaben durant l’any 2013, per la qual cosa no hi ha dades de seguiment i assoliment dels cursos. Per aquesta raó s’analitzen les dades de persones inscrites a cursos acabats durant l’any 2012. 16 Taula 7. Seguiment i aprofitament dels cursos. Percentatges. Any 2012 Taula 8. Certificats homologats. Persones que acaben el curs Inscrits que superen el curs Any 2012 sobre nombre d’inscripcions sobre inscrits que acaben Bàsic 5.528 Bàsic 1 60% 78% Elementals 2.748 Bàsic 2 i Bàsic 3 67% 82% Intermedis 4.318 Elementals 85% 89% Suficiència 4.619 Intermedis 88% 86% Superior 1.019 Suficiència 93% 86% Perfeccionament 89% 61% TOTAL 74% 83% El nombre d’inscrits que no abandonen el curs és d’un 74%, molt alt si es té en compte que es tracta d’ensenyament no obligatori. Tot i això, els abandonaments són més alts en els nivells bàsics que en la resta de nivells. L’assoliment de l’aprenentatge dels alumnes és satisfactori, un 83% dels alumnes avaluats superen amb èxit el curs. Per agrupació de nivell, en tots els nivells l’índex d’assoliment és molt satisfactori. El CPNL expedeix certificats homologats i no homologats. Els certificats homologats tenen una correspondència amb els nivells del Marc europeu comú de referència i una equivalència amb els certificats de la Direcció General de Política Lingüística i s’expedeixen al final dels cursos que tanquen cada nivell d’aprenentatge: B3, E3, I3, S3 i D. Conclusions El CPNL possibilita que un nombre elevat de persones de manera que facilita l’arrelament dels nouvinguts. També (unes 70.000 el 2012) accedeixi a l’aprenentatge de la s’organitzen un gran nombre d’activitats culturals, que llengua gràcies a la varietat de nivells, horaris i modalitats apropen el nostre patrimoni literari i artístic a les persones que ofereix. Cal destacar que una part important de que s’adrecen al Consorci per aprendre llengua, com l’alumnat són persones nascudes a l’estranger, que s’explica més àmpliament en l’apartat següent. principalment es troben en els nivells inicials i bàsics, tot i que cada cop hi ha més inscrits estrangers en els nivells Amb totes aquestes actuacions d’interrelació entre la més alts, la qual cosa indica que avancen en el seu procés població nouvinguda i les persones i la cultura del país, d’aprenentatge de la llengua. el CPNL contribueix al foment de la cohesió social de Catalunya. Complementàriament als cursos, el CPNL ofereix un seguit d’activitats de coneixement de l’entorn en general i del teixit associatiu de pobles i ciutats en particular. Així, es posen en contacte persones estrangeres amb la població autòctona, 17 Bones pràctiques més a http://www.cpnl.cat/dinamitzacio CNL d’Osona llengua (gramàtica i lèxic del català, llengües del món, Gimcana de les llengües frases fetes, orígens i significats, jocs lingüístics, etc.). Atesa la bona resposta obtinguda, la convocatòria es va seguir fent cada any, i l’any 2012 es va organitzar la V Gimcana de les Llengües a Osona. En la darrera edició es va vehicular a través del bloc de la gimcana (blocs.cpnl.cat/gimcanaosona2012). Els participants de les categories escolars havien de resoldre una pregunta cada setmana i els de les altres categories Aquesta idea va néixer fa quatre anys, quan la UNESCO (persones de més de 16 anys, que podien participar va declarar el 2008 Any Internacional de les Llengües. individualment o en grup), dues. Amb aquest motiu, el CNL d’Osona (amb la col·laboració Els objectius de la Gimcana de les Llengües a Osona són dels ajuntaments de Centelles, Manlleu, Torelló i Vic i difondre el coneixement de la llengua catalana, destacar- la Universitat de Vic) va organitzar la Gimcana de les ne aspectes diferents dels estrictament acadèmics i, a Llengües: un concurs de 6 setmanes de durada, obert més, fomentar l’interès per la realitat d’altres llengües del a tothom, amb preguntes sobre diferents aspectes de la món. CNL de les Terres de l’Ebre extensiva a totes les escoles, les quals hi van participar Xeic! Paraules de l’Ebre fent aportacions interessants, algunes de les quals es recullen en aquesta exposició. Aquesta mostra, que té com a objectiu donar a conèixer el lèxic característic d’aquesta varietat geogràfica de la llengua catalana, va recórrer tant les comarques del Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta, com altres de veïnes que tenen aspectes lexicals comuns, “Xeic! Paraules de l’Ebre” és una mostra itinerant, produïda com la Noguera o l’Alta Ribagorça. Arran de l’exposició, pel CNL de les Terres de l’Ebre, que recull una trentena de es van organitzar activitats relacionades amb la llengua mots habituals en la parla dels ebrencs. en aquests territoris, com ara concursos sobre paraules autòctones, conferències sobre el paisatge lingüístic, Aquesta mostra va néixer a l’edició de Sant Jordi de 2008, etc., amb l’objectiu de crear consciència del lèxic i de en què es va fer una campanya, impulsada pels serveis les expressions pròpies de les varietats lingüístiques del de català del CNL, que consistia a salvar una paraula català nord-occidental, de promoure’n l’ús i d’evitar que ebrenca. Aquesta proposta, en què els ciutadans havien caiguin en l’oblit. 18 d’escriure una paraula en una butlleta, també es va fer CNL de Lleida comerciants Mollerussa Comercial van exposar un cartell Ai, quin disbarat!, gimcana lingüística a l’aparador amb tres paraules referides a objectes o a pels comerços de Mollerussa serveis de l’establiment en qüestió. Una de les paraules contenia un error ortogràfic o de lèxic. Els participants en el concurs havien de descobrir els quinze errors, proposar-ne la solució i emplenar una butlleta amb les seves dades. El premi, a càrrec de l’associació, va ser un llibre digital, que es va lliurar el dia de Sant Jordi. Els alumnes de cinquè i sisè de primària van dipositar L’objectiu d’aquesta activitat va ser promoure la llengua a les butlletes emplenades a l’urna que hi havia a les través del joc entre la població de Mollerussa i l’alumnat de seves escoles. El dia de Sant Jordi es va fer un sorteig a cicle superior de primària. cada centre i el guanyador s’endugué un val de 50€ per bescanviar per material escolar. Cada escola participant Un total de quinze comerços adherits a l’associació de també es va endur un val de 50€. CNL de Terrassa i Rubí En aquesta activitat els participants (de manera individual La teva frase feta preferida o en grup) van triar la seva frase feta, locució o refrany en català que més els agradava, bé per la seva sonoritat, pels records que els portava, pel seu significat, perquè era intraduïble, per les emocions que els despertava, etc., i van haver d’explicar-ne els motius de l’elecció. Per poder-hi participar es podien emplenar unes butlletes en paper o bé virtualment, i l’única condició era ser major Aquesta és una iniciativa que va voler implicar la ciutadania de 6 anys. Totes les paraules i les frases fetes rebudes es per mantenir viva la llengua i el refranyer popular. La teva van difondre a través del Facebook del CNL i entre totes les frase feta preferida és la continuació de La teva paraula persones o entitats participants es van sortejar obsequis, preferida, una reeixida proposta que es va dur a terme com ara samarretes i entrades al cinema. A part, cada a Rubí el 2011 aprofitant el joc que, amb aquest nom, ja escola participant es va endur un joc Scrabble en català. s’havia utilitzat en altres localitats i mitjans de comunicació. El veredicte es va fer públic davant la Trobada de Gegants i Capgrossos de la Festa Major. CNL Ca n’Ametller mínim d’errades ortogràfiques possible. Per aquest motiu, Dictat en català l’activitat va destinada tant als alumnes de català per a adults com a tota la població en general. Enguany, el Servei Local de Català d’Esparreguera va voler retre homenatge a Pere Calders, per afegir-se a tots els actes organitzats en l’Any Sales Calders Tísner. Per això, va proposar el joc d’endevinar l’ortografia correcta de les 112 paraules del text (la puntuació es dictava), que era un Amb motiu de la Segona Setmana de la Llengua Catalana a fragment de l’Aquí descansa Nevares (1967). Esparreguera, va tenir lloc la sisena edició del Dictat Català d’Esparreguera, amb la participació de 74 concursants El VI Dictat Català d’Esparreguera va acabar amb el i la presència de més de 90 persones a l’acte. L’objectiu lliurament dels premis als 21 guanyadors. del Dictat Català és aconseguir escriure un text amb el 19 4.686 activitats de 82.898 llengua participants i cultura 128 535 335 visites a clubs sortides exposicions de lectura culturals 171 activitats de Sant Jordi 1.373 2.679 activitats activitats de culturals foment de la diverses lectura pàgina - 20 Eixos estratègics: el que ens defineix 2- PRESTIGIEM LA LLENGUA I LA CULTURA La cultura, la literatura i la llengua creen ponts entre la Les diverses activitats que es fan amb els alumnes dels població nouvinguda i l’autòctona. Per això, el Consorci cursos i amb les parelles lingüístiques de VxL tenen per per a la Normalització Lingüística en la seva activitat es objectiu: proposa donar valor i fomentar el patrimoni cultural i literari del país, establir vincles entre els ciutadans i la llengua i ✓Fomentar la lectura en català, els clubs de lectura, la la cultura, i fer que a través de la cultura els pobles i les col·laboració amb els actes que organitza l’àmplia xarxa persones s’uneixin. de biblioteques amb què compta el país, les activitats relacionades amb l’escriptor o els escriptors de l’any o amb En aquest sentit, el Consorci per a la Normalització la Diada de Sant Jordi. Són alguns exemples que, a més de Lingüística posa a l’abast dels ciutadans el món de l’art, potenciar la lectura en català, creen llaços afectius. del cinema, del teatre, de la música, de la cultura popular i el coneixement dels escriptors de la cultura pròpia i els ✓Difondre les estrenes de la cartellera en català, d’altres cultures, els facilita la participació en la societat en facilitar-ne el coneixement, i participar en l’organització de què viuen i els reforça el sentiment de pertinença al país. cicles de cinema, especialment de cinema infantil. El programa Llengua i cultura pretén que la comunitat ✓Fer xarxa amb altres entitats i institucions i organitzar de ciutadans que conviu a Catalunya estableixi vincles conjuntament activitats de foment de l’ús. emocionalment positius amb la llengua a través de les activitats culturals, a través de la lectura i dels escriptors ✓Donar a conèixer el patrimoni cultural de les localitats, catalans, a través del coneixement i el reconeixement mitjançant sortides i col·laboracions amb els organismes del patrimoni i de l’activitat cultural en la nostra llengua. que promouen activitats patrimonials. Conèixer i reconèixer-nos en la comunitat cultural del país ens cohesiona com a poble. El prestigi d’una llengua ve determinat per diferents factors: la difusió de la cultura que s’expressa en aquesta llengua, com s’ha indicat fins ara, però també el nivell de qualitat i de correció lingüística amb què el conjunt de la societat l’utilitza. Així doncs, és també tasca del CPNL difondre els recursos lingüístics necessaris perquè els ciutadans, les organitzacions i les empreses siguin capaços de comunicar-se correctament en català. 21 Foment de la lectura Activitats de llengua i cultura L’any 2012 s’han fet 2.679 activitats Fomentar la lectura, establir els vincles emocionals a L’any 2012 s’han fet 4.686 activitats través de la literatura i aportar valor a la competència relacionades amb el món de la cultura, lectora d’una societat, incrementen la capacitat constructi- en les quals han participat un total de va i crítica de les persones i, al mateix temps, n’augmenta 82.898 persones. el nivell de felicitat. Ser capaços, doncs, de llegir, com- prendre i comentar llibres aporta coneixement, compren- El 2012 s’ha inclòs un nou programa als projectes dels sió, empatia i un alt grau d’autonomia en els processos CNL i del CPNL. És el programa de Llengua i cultura, que d’aprenentatge i de construcció personal. Així, doncs, els agrupa les activitats d’aquestes característiques que ja es centres de normalització lingüística organitzen diverses feien en els anys anteriors. Sobretot, des dels programes activitats al voltant de la lectura i les difonen a través dels d’Ensenyament o de Voluntariat per la llengua i que, ara, seus usuaris a les xarxes socials: en agrupar totes les activitats, proporcionen al programa un impuls renovat i una intencionalitat específica de fer ✓Tertúlies, grups o clubs de lectura, que en moltes de la cultura i la llengua un vincle emocional positiu que ocasions s’organitzen en col·laboració amb la xarxa de cohesioni els ciutadans de diverses procedències. biblioteques. Són trobades periòdiques per compartir entre un mateix grup de persones una lectura i comentar-la. ✓Activitats relacionades amb el Dia Mundial de la Poesia, i lectura de poemes en català. Durant uns dies es treballa la poesia a l’aula, com a font d’aprenentatge de la llengua i el dia 21 de març moltes localitats organitzen recitals de poesia. La major part d’aquestes activitats es fan en col·laboració amb la Institució de les Lletres Catalanes. ✓Activitats relacionades amb la celebració de l’escriptor de l’any: durant el 2012 s’ha celebrat l’Any Sales Calders Tísner i des dels centres de normalització lingüística s’han organitzat conferències, rutes literàries, activitats d’aula, etc. Taula 9. Activitats de foment de la lectura i persones que hi han participat. Any 2012 Any 2012 Nombre d’activitats 2.679 Nombre de persones 28.089 que hi han participat 22 Altres activitats de Llengua i cultura Com que fomentar el coneixement cultural de l’entorn immediat, apropar la cultura i la llengua als alumnes i participants de VxL són objectius del programa de Llengua i cultura, des dels CNL s’organitzen visites a exposicions, sortides culturals i també activitats al voltant de la Diada de Sant Jordi. Difondre el cinema en català, fer arribar les pel·lícules en català que es passen en els cinemes locals, aconseguir entrades amb descomptes 2x1, difondre la informació a través de les xarxes socials i també fer-la arribar a les aules, clubs de lectura, voluntaris i aprenents i aportar espectadors als cinemes del territori, així com també participar en els cicles CINC que s’han organitzat durant l’any, són totes elles activitats que apropen el cinema en la nostra llengua a persones que potser mai no s’hi haurien apropat. Activitats culturals Altres activitats culturals que s’han portat a terme. Any 2012 700 1. Nombre de visites a 128 525 exposicions 2. Nombre de sortides culturals 350335 175 3. Nombre d’activitats a la Diada de Sant Jordi 171 0 23 Assessorament lingüístic El Consorci, a través del servei d’assessorament, posa els recursos lingüístics necessaris a disposició dels ciutadans i les organitzacions que volen vetllar per la qualitat lingüística de les seves comunicacions. El servei d’assessorament lingüístic s’orienta a afavorir l’autonomia lingüística de l’usuari, amb un objectiu final adequat a les oportunitats que ofereix la tecnologia: que tothom sigui capaç de trobar els recursos en línia que l’ajudin a resoldre els seus dubtes de llengua. Per aconseguir més usuaris amb autonomia lingüística es fan diferents activitats expressament dissenyades per assolir aquest objectiu, les quals afavoreixen el coneixement i l’ús amb una garantia de qualitat de la llengua catalana: sessions de recursos a Internet per treballar en català, ús molt generalitzat de l’Optimot, plans d’autonomia lingüística personals, etc. De forma complementària a la difusió de recursos lingüístics, el CPNL ofereix el servei de revisió de textos breus. El nombre de pàgines revisades a l’administració local continua representant la major part de les revisions del CPNL (el 59%). El de les empreses és un 13%, el de les associacions, un 13%, i un 16% són pàgines revisades d’altres sectors que inclouen les revisions a particulars. Taula 10. Pàgines revisades per sectors. Anys 2011 i 2012 Respecte de l’any anterior, augmenten lleugerament les Any 2011 Any 2012 revisions del sector de l’administració local (3,2%) i altres Administració local 36.536 37.742 sectors (8,7%), mentre que disminueixen les revisions Empreses i establiments 10.853 8.562 d’empreses (21%) i associacions (7,3%). Aquest descens comercials es pot explicar pel fet que l’activitat econòmica i associativa Associacions 8.754 8.113 ha baixat en general a tot el país. Alters sectors 9.026 9.882 TOTAL 65.169 64.299 24 Bones pràctiques més a http://www.cpnl.cat/dinamitzacio CNL de Cornellà de Llobregat En aquesta activitat, l’alumnat del CNL de Cornellà va Nadala felicitar el Nadal cantant. Primer es va triar una cançó nadalenca molt popular (el fum, fum, fum) i es va proposar a l’alumnat i als participants en el VxL de cantar-la conjuntament. També es va fer un treball didàctic a les aules, treballant el vocabulari específic nadalenc i les tradicions relacionades, a més d’explicar l’origen català de la cançó i el fet que és una de les nadales més traduïdes. Finalment, es va fer un enregistrament de la cançó i es Aquest projecte es va dur a terme amb l’objectiu de va publicar un vídeo a Youtube, que es va difondre entre difondre la cultura catalana, sobretot la relacionada els habitants, institucions i entitats de Cornellà per tal que amb el Nadal, millorar la pronúncia de la llengua oral de arribés al màxim de persones. l’alumnat i interrelacionar l’alumnat de diferents nivells i els participants del programa Voluntariat per la llengua. L’activitat va reforçar els vincles de l’alumnat amb la cultura catalana i va servir també per celebrar una festa mundial, conjuntament i en català. CNL de Badalona i Sant Adrià Gimcana Cultural La cloenda del curs es va celebrar amb la gimcana (en què van col·laborar 18 entitats i organismes del municipi) i amb una festa en què hi va haver premis per als participants, música a càrrec d’un alumne i d’un aprenent del CNL (que van interpretar una composició original basada en un poema de Joan Maragall) i un reconeixement especial Taula 10. Pàgines revisades per sectors. a la trajectòria acadèmica d’alguns alumnes (que havien Anys 2011 i 2012 començat pel nivell bàsic de català i havien assolit el de Com a activitat de Llengua i cultura adreçada tant a suficiència) i també a una voluntària de VxL que havia l’alumnat de català com als participants en el VxL i començat al programa com a aprenenta. organitzada amb entitats del territori per tal de fomentar el treball en xarxa, el CNL de Badalona i Sant Adrià va Totes les persones que van rebre els certificats de cloure el curs 2011-2012 amb la I Gimcana Cultural A reconeixement i la resta de participants en la gimcana peu per Sant Adrià, en què van participar prop de 250 —que té el bloc http://blocs.cpnl.cat/apeupersantadria— persones (gairebé 60 equips). van ser obsequiats amb llibres donats per les dues biblioteques de la ciutat, que col·laboren activament i de manera habitual amb el CNL. 25 CNL del Maresme Passejada per la història Aquest projecte mostrava la història de la comarca a través de rutes guiades per diverses poblacions: el poblat ibèric de Premià de Dalt, les runes romanes de la ciutat d’Iluro a Mataró, la ruta dels indians de Vilassar de Mar, una visita a l’exposició d’estampats sobre cotó del Museu de Premià de Mar, una ruta modernista per Canet de Mar Amb aquesta activitat es pretenia fer conèixer la història i la visita al far de Calella. Arran d’aquestes visites, els del Maresme, fidelitzar els alumnes i els participants del participants van poder descobrir el patrimoni històric de programa Voluntariat per la llengua i fomentar activitats de la comarca. llengua i cultura. CNL Montserrat Aquest concurs, adreçat a l’alumnat dels cursos de català, Concurs de microcontes “amb C de premiava microrelats originals i inèdits, escrits en català. Calders” El textos eren de temàtica lliure, però encapçalats per un títol relacionat amb alguna obra de Pere Calders, es van publicar al mur de la pàgina de Facebook de l’SCC de l’Anoia. Es van atorgar, per votació popular, tres premis a les categories: alumnes de nivell bàsic, alumnes de nivell intermedi i alumnes de nivell de suficiència i superior. En l’acte de lliurament de premis, en què van participar 47 Amb motiu de la celebració de l’any Sales Calders Tísner, alumnes (que hi van presentar un total de 84 microcontes), el Servei Local de Català d’Igualada i el Servei Comarcal la senyora Laura Borràs, directora de la Institució de les de Català de l’Anoia van organitzar un concurs dedicat a Lletres Catalanes i comissària de l’any Sales Calders la memòria del gran contista català Pere Calders. Tísner, va fer una xerrada molt amena i pedagògica sobre l’obra i la vida d’aquests tres escriptors catalans. 26 CNL de Tarragona Fem pinya Aprofitant, d’un banda, que a la ciutat de Tarragona hi ha quatre colles castelleres molt arrelades socialment i amb una àmplia activitat regular i, de l’altra, la recent edició per part del CPNL d’un lèxic casteller en suport digital, el CNL de Tarragona va dissenyar un projecte de divulgació dels castells, del lèxic casteller i de les colles, adreçat a l’alumnat dels cursos de català i als participants del Voluntariat per la llengua, a través de la participació directa en assaigs i actuacions. Aquest projecte pretenia fer conèixer la tradició i el lèxic específic dels castells, presentar les colles castelleres de la ciutat de Tarragona com a entitats obertes que poden facilitar als nouvinguts la integració al territori (amb activitats regulars, normalment en català, com ara assaigs, actuacions, sortides o activitats socials) i, finalment, convidar els destinataris del projecte a participar-hi activament. 27 10.129 2.281 183parelles a parelles establiments justícia lingüístiques col·laboradors esport sanitat empresa 692 83 447 parellesals instituts, entitats clubs els voluntaris col·laboradores de lectura del futur 1.287 - grups de conversa216 - teatre activitats activitats - música conduïdes per 55.476 - conferències voluntaris - tallersparticipants - concursos 51.994 5.863 inscrits inscrits als 119 cursos estrangers als cursos per a amb el SOC i cursos inicials associacions 2.163 inscrits i bàsics d’immigrants pàgina - 28 Eixos estratègics: el que ens defineix 3-FOMENTEM LA COHESIÓ SOCIAL La cohesió social és un dels eixos vertebradors i un de la lectura que el CPNL desenvolupa i vol potenciar. dels objectius fonamentals de tota l’activitat del CPNL, D’altra banda, la voluntat del programa d’implementar-se que es manifesta de manera transversal a través de les en diferents àmbits, acompanyant altres accions dutes a diverses accions que duu a terme en els diferents àmbits terme des del Consorci, ens apropa tant a l’empresa com en què treballa. L’acolliment lingüístic, que s’ofereix a les a la sanitat (aportant la flexibilitat que ofereix el VxL per persones nouvingudes, el treball en xarxa amb entitats adaptar el moment de les converses a la disponibilitat de caire social i cultural i el programa Voluntariat per la horària dels treballadors), l‘esport (incorporant les trobades llengua (VxL) són fruit d’aquest marc de referència. en un entorn en què els participants comparteixen aficions) o la justícia (en què el treball en els centres penitenciaris, El Voluntariat per la llengua és un dels programes en més enllà de facilitar l’aprenentatge de la llengua oral als què s’evidencia de manera més explícita: a través de la interns, és una possibilitat d’enriquiment personal i cultural formació de parelles lingüístiques entre voluntaris i i, a més, una eina important de reinserció i d’integració aprenents, que comparteixen la intenció de fomentar l’ús gràcies al vincle que estableixen amb el món exterior). del català, la cohesió s’afavoreix ampliant el cercle social dels participants en el programa i oferint-los recursos per Pel que fa a l’acolliment lingüístic, cal destacar la col- incorporar-se a l’activitat cívica i cultural del país que els laboració institucional del CPNL amb alguns organismes acull. de la Generalitat, com ara la Direcció General per a la Immigració (DGI) o el Servei d’Ocupació de Catalu- Les activitats sovint són compartides amb l’alumnat dels nya (SOC). Aquesta col·laboració és clau per reforçar les cursos de català per a adults del CPNL, s’organitzen en accions de cohesió social a través de la llengua. Amb el col·laboració amb entitats i establiments col·laboradors SOC, es pretén millorar les oportunitats de trobar feina de que complementen les converses setmanals entre volun- les persones que es troben en situació d’atur. Amb la DGI taris i aprenents, a més de propiciar el coneixement mutu i s’incentiva que les associacions d’immigrants puguin oferir l’intercanvi d’experiències des dels diferents punts de vista formació de català als seus associats, i alhora entrin en en diferents entorns. També faciliten la descoberta (o re- contacte amb el teixit associatiu del país. descoberta) de les possibilitats lúdiques, culturals o soci- als que tenen a l’abast. Finalment, el treball en xarxa no és exclusiu del VxL. El CPNL col·labora amb entitats, administracions i A més, l’oferiment que es fa als participants en el VxL empreses per buscar complicitats en el foment de la de col·laborar activament en l’organització d’activitats llengua. En aquest sentit, són molts els pobles i ciutats comporta també un incentiu i un enriquiment tant per a que han establert taules d’acollida perquè els diferents les persones que hi col·laboren (en ocasions, aprenentes) organismes que ofereixen serveis als nouvinguts es com per als assistents que gaudeixen de l’experiència. coordinin per no duplicar tasques, aprofitar recursos i compartir estratègies. I en molts d’aquests organismes de La col·laboració amb més de 100 biblioteques de tot coordinació el Consorci hi és present. Catalunya, organitzant clubs de lectura o tertúlies, a més de servir com a punt de difusió del programa i com a espai de trobada per a les converses dels participants del VxL, és un altre exemple del treball en xarxa i de l’impuls al foment 29 Parelles lingüístiques VOLUNTARIAT L’any 2012 s’han fet 10.129 parelles lingüístiques PER LA LLENGUA El nombre de parelles lingüístiques s’ha mantingut respec- te a 2011, fet que es valora positivament tenint en compte la El Voluntariat per la llengua (VxL) és una iniciativa disminució de persones immigrants en algunes poblacions promoguda des de la Generalitat de Catalunya i gestionada i el consegüent descens d’inscripcions de persones apre- pel Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), que nentes provinents dels cursos de català. es va iniciar el 2003 al Centre de Normalització Lingüística (CNL) de Cornellà de Llobregat. El VxL en diferents àmbits El VxL és un programa que facilita que totes les persones El desenvolupament del programa en els àmbits de majors d’edat que tenen coneixements bàsics de català l’empresa, la sanitat i l’esport també ha estat positiu, tant oral i es volen llançar a parlar-lo el puguin practicar, en un pel que fa a l’augment del nombre de parelles lingüístiques context real i distès, amb una persona que habitualment com al dels centres on s’ha implementat el programa. Les parla en català. També promou que les persones que el parlen habitualment no canviïn de llengua innecessària- dades referents a l’àmbit de la justícia han experimentat ment. un lleuger descens quant al nombre de parelles a causa del tancament d’un dels centres (l’any 2012 s’ha treballat Aquest programa va ser concebut en un principi com un amb 2 organismes de Justícia i 4 centres penitenciaris). recurs més per facilitar l’aprenentatge i la pràctica oral de El VxL col·labora també des del 2010 amb el Projecte la llengua catalana als alumnes dels cursos de català per a persones adultes del CPNL i es va obrir a partir de 2007 Rossinyol, que té el suport de la Universitat de Girona a tota la ciutadania. i altres instàncies polítiques de la ciutat i del país. Des del VxL es promou la participació dels mentors (estudiants universitaris que acompanyen periòdicament un nen o una nena per tal que conegui l’entorn i l’oferta cultural i d’oci) i els mentorats (infants d’origen estranger) en les activitats que s’organitzen per als participants en el programa, es difon el projecte i s’assessora els voluntaris (que no formen part del VxL) en matèria lingüística. Els voluntaris del futur El programa també té una acceptació cada cop més àmplia en els IES i CEIP, on la funció del CPNL és informar, orientar i proporcionar material de suport al professorat per tal de formar parelles lingüístiques entre l’alumnat. Aquestes parelles no poden formar part del VxL a causa de l’edat dels participants, però es considera una bona inversió pel que fa a la implicació futura d’aquests joves en el programa. L’any 2012 s’han fet 477 parelles (un 27,5% més que al 2011) a 27 IES i 8 CEIP. 30 Taula 11. Nombre de parelles. Anys 2008 a 2012 Any 2011 Any 2012 10.128 10.129 Entitats col·laboradores Al llarg de 2012, 692 entitats o associacions han signat acords de col·laboració amb el VxL. Malgrat que l’associacionisme a Catalunya ha disminuït, el programa L’any 2012 hi ha hagut 692 entitats manté un alt nivell d’acords amb entitats i associacions i, col·laboradores sobretot, incrementa la implicació amb aquestes gràcies a la col·laboració i la participació activa en el desenvolupament Un dels objectius del programa (més enllà de millorar el del VxL. català oral de les persones aprenentes) és la cohesió social a través del treball en xarxa amb entitats culturals, A banda d’aquestes entitats, amb les quals s’ha signat un que faciliten als participants en el VxL el coneixement de acord de col·laboració específic de VxL, n’hi ha unes 300 l’entorn, la cultura, la història o l’activitat social del país. amb qui s’ha col·laborat en temes de VxL a través d’acords generals (de CNL o de CPNL) que incorporen altres pactes Les entitats i associacions poden col·laborar-hi aportant relacionats amb qüestions d’ensenyament o altres. persones voluntàries i aprenentes, oferint les seves activitats o fent parelles lingüístiques. Tipus d’entitats Taula 12. Nombre d’entitats col·laboradores. La tipologia d’entitats que col·laboren amb el programa és Anys 2011 i 2012 ben diversa: associacions culturals, artístiques, cíviques i socials, esportives, de salut, veïnals, d’ensenyament, Any 2011 Any 2012 formació i recerca... 685 692 associacions veïnals associacions mediambientals associa- cions fotogràfiques associacions infantils i juvenils associacions de dones associacions de gent gran asso- ciacions d’assistència social associacions d’immigrants AMPA centres d’ensenyament artístic centres d’ensenyament esportiu agrupacions sardanistes castellers bastoners geganters diables centres excursionistes ateneus corals cineclubs llibreries esplais fundacions en- titats religioses entitats i clubs esportius gimnasos penyes organitzacions empresarials i gremials organitzacions no lucratives ràdios i revistes locals o comarcals biblioteques teatres museus arxius CEIP IES CFA EOI... Establiments col·laboradors L’any 2012 hi ha hagut 2.281 Els 2.281 establiments amb acord de col·laboració vigent establiments col·laboradors amb el programa VxL suposen un augment del 15% respecte a l’any anterior, dada molt positiva si tenim en Els establiments que signen un acord de col·laboració compte la delicada situació del teixit socioeconòmic. Per es comprometen a vetllar per l’ús del català en l’atenció tal que els establiments se sentin partícips del programa i al públic i facilitar que les persones que participen en el que les parelles lingüístiques els visitin s’hi han organitzat programa puguin practicar-lo. jocs lingüístics, gimcanes i d’altres activitats lúdiques i participatives. Taula 13. Nombre d’establiments col·laboradors. Anys 2011 i 2012 31 Any 2011 Any 2012 1.983 2.281 Activitats de Voluntariat per la llengua L’any 2012 s’han fet 1.287 activitats complementàries Amb la finalitat de fomentar la participació i la cohesió Tipus d’activitats social, els CNL organitzen juntament amb entitats o per iniciativa pròpia activitats lúdiques i culturals adreçades als El desglossament de les 1.287 activitats organitzades participants del programa. durant el 2012 s’ha fet segons la següent tipologia: Taula 14. Activitats vinculades a Voluntariat per la llengua. Anys 2011 i 2012 Any 2011 Any 2012 783 1.287 1.125 1. Inicis, presentació, formació i cloendes de parelles lingüístiques L’important augment (un 64,3%) del nombre total 487 d’activitats complementàries adreçades als participants al VxL (algunes d’elles coorganitzades per entitats) respon, en part, a un recull més exhaustiu, que té en compte les activitats emmarcades en el projecte Llengua i cultura, organitzades juntament amb l’Àmbit de Formació i Foment 750 del CPNL, i les activitats conduïdes per voluntaris, una 2. Activitats culturals conduïdes modalitat que no es duia terme en anys anteriors i que per voluntaris 216 es vol potenciar. La resposta a aquesta proposta ha estat molt ben acollida entre els participants en el VxL, amb 60 persones voluntàries i 4 d’aprenentes. Aquesta última xifra té un component qualitatiu ben important, ja que es tracta de persones que han conduït o han organitzat alguna 3. Activitats de Llengua i cultura 346 activitat de caire lúdic o cultural. organitzades des del VxL 375 Hi han participat 55.476 persones Cal destacar, també, l’elevat nombre de persones que han participant en activitats vinculades al VxL: 55.476, és a dir, 4. Activitats de Llengua i cultura 238 una mitjana de 43 participants per activitat. organitzades pel VxL i ensenyament A més de les activitats que els CNL organitzen ells sols o bé juntament amb entitats i associacions culturals del territori, també es fa difusió de programes com ara: Quedem?, Xerrem, Clubs de Lectura a biblioteques, actes culturals organitzats pels ajuntaments, entitats i associacions culturals del seu territori, utilització del carnet d’avantatges del VxL per anar al cinema, al teatre, museus, etc. però de 32 les quals no es coneix el nombre de persones que hi han assistit. 0 Tipus d’activitats Entre les activitats lúdiques, culturals o d’altres tipus que s’han dut a terme, hi ha hagut 83 clubs o grups de lectura, taules rodones, tallers de cultura popular, trobades amb escriptors en llengua catalana, activitats relacionades amb Tipus d’activitats la gastronomia, el teatre o el cinema; concursos poètics, fotogràfics o lingüístics; visites a exposicions, visites guiades a centres i localitats d’interès històric i cultural El desglossament de les 1.287 activitats organitzades o a museus; concerts, presentacions de llibres, recitals durant el 2012 s’ha fet segons la següent tipologia: poètics i de lectures, excursions, participació o assistència a programes de ràdio i de televisió, activitats vinculades a la Diada de Sant Jordi, al Dia Mundial de la Poesia, a la campanya Mou-te en català o a la Marató de TV3, etc. Entre les 216 activitats conduïdes o organitzades per voluntaris, hi ha hagut gimcanes, xerrades o conferències, tallers de màgia, de reciclatge, de teatre, grups de foment de la lectura, clubs de lectura fàcil en català a biblioteques, grups de conversa, recorreguts urbans, excursions i sortides guiades, etc. El carnet de VxL dóna accés a recintes i establiments, amb avantatges com ara descomptes i promocions: ✓ Específics de cada CNL ✓ Generals (l’any 2012, n’hi ha hagut 56), per a tots els participants en el VxL de tot Catalunya. 33 Altres accions de dinamització del VxL Des del Voluntariat per la llengua s’ha participat en diferents esdeveniments i projectes, la majoria en col·laboració amb la Direcció General de Política Lingüística Difusió i organització de l’activitat Mou-te en català! Lliurament d’un dels premis Pompeu Fabra (de la de la DGPL del Departament de Cultura, amb la categoria “Voluntariat lingüístic”, que s’atorga a una col·laboració de la Secretaria General de l’Esport i la iniciativa que hagi afavorit l’extensió de l’ús del català) al Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC). projecte de Voluntariat per la llengua engegat pel Servei de Català d’Olot-la Garrotxa a l’Hospital Sant Jaume, d’Olot. Setmana del Llibre en Català (més de 120.000 visi- Exposició “Avancem amb el català. 30 anys treballant tants). Durant tres dies es va informar del programa, es per la llengua” al Palau Robert de Barcelona. El VxL 34 van fer Tast de Parelles Lingüístiques, lectures en veu va ser-hi present amb un plafó i un vídeo del programa. alta o clubs de lectura fàcil en directe. L’èxit del programa El programa Voluntariat per la llengua és cada vegada i lúdica que aquest els ofereix, alhora que els permet més ben valorat entre els seus participants i per la societat ampliar el cercle social en què es mouen. en general. L’èxit del programa rau tant en el suport que s’ofereix a les parelles i el seguiment que se’n fa com en Un dels factors qualitatius que cal destacar és la l’organització d’activitats complementàries, que faciliten, incorporació com a voluntàries de persones que van tant a les persones voluntàries com a les aprenentes, començar en el programa com a aprenentes i que ja es el coneixement de l’entorn on viuen i de l’oferta cultural veuen capacitades per oferir el seu ajut a nous aprenents. L’opinió dels participants “Condueixo un club de lectura fàcil en català “Com a parella “Sóc voluntari per com a voluntari, ens lingüística, aprendre i conèixer ho passem molt bé hi guanyem tots dos.” cultures diferents.” i tothom n’aprèn.” “Sóc aprenent per “Sóc aprenenta perquè apropar-me a la gent “Sóc voluntària per crec que sabent català del país, per formar ajudar els altres i per tindré més oportunitats part de cercles defensar la llengua del de trobar feina.” diferents.” país.” L’evolució que ha experimentat el Voluntariat per la llengua al llarg d’aquests anys, en què quantitativament ha assolit xifres prou satisfactòries com per convertir-se en referent d’altres voluntariats lingüístics a Europa, fa pensar que mantenir i incrementar la qualitat del programa atenent a les necessitats dels diferents aspectes i àmbits en què treballa ha de ser l’objectiu prioritari per als propers anys. 35 La distribució per procedència de les persones dels cursos inicials i bàsics nascudes a l’estranger és molt semblant Acolliment lingüístic a la de 2011, tot i que hi ha algunes lleugeres diferències. Si hi sumem les persones procedents de l’Amèrica del Sud La llengua com a factor de cohesió social i de l’Amèrica Central, fan un total del 48,1% (la major part dels inscrits), tot i que el 2012 els nascuts a l’Amèrica del Sud representen un percentatge més petit (passem d’un Per garantir la cohesió social és molt important que les 40,7% el 2011 a un 35,9% el 2012). persones es puguin comunicar amb fluïdesa i que tothom pugui conèixer la llengua del país. Durant els darrers En segon lloc, tenim els nascuts al nord d’Àfrica (amb un deu anys han arribat a Catalunya més d’un milió i mig 17,1%), seguits pels asiàtics, que incrementen la seva de persones, majoritàriament amb un coneixement molt participació del 8,4% el 2011, al 12,8% el 2012. Aquest baix o nul de la nostra llengua. Afavorir que aquests nous increment és bàsicament degut a l’augment dels nascuts ciutadans de Catalunya puguin entendre i parlar el català al Pakistan (del 70%, respecte al 2011) i l’Índia (amb un és també una manera de fomentar la cohesió social a increment de gairebé el 50%). En quart lloc, hi ha els Catalunya. nascuts a països de la Unió Europea (amb un 9,6%) i, finalment, els nascuts a la resta d’Àfrica (amb un 7,8%) i a L’any 2012 s’han inscrit l’Europa extracomunitària (amb un 3,9%). Els nascuts als 51.994 alumnes estrangers als cursos inicials i bàsics EUA, Canadà i Oceania representen una proporció molt petita. A continuació, es poden veure les dades dels cursos Cursos per a col·lectius d’acolliment lingüístic, que comprenen els nivells inicial i bàsic. d’immigrants Taula 15. Procedència dels alumnes estrangers dels L’any 2012 s’han inscrit 5.863 als cursos per a associacions d’immigrants cursos inicials i bàsics. Any 2012 Any 2012 Direcció General per a la Immigració Unió Europea 5.018 Des de 2005, la Direcció General per a la Immigració Europa extracomunitària 2.035 encarrega al CPNL l’organització de cursos de català per a EUA i Canadà 259 entitats d’immigrants. Durant el 2012 també s’ha continuat Amèrica Central, Mèxic i el Carib 6.327 col·laborant amb aquest organisme, el qual ha fet un esforç Amèrica del Sud 18.675 notable per continuar subvencionant els cursos adreçats a Nord d'Àfrica 8.916 les associacions d’immigrants, malgrat no haver rebut les Resta d'Àfrica 4.064 subvencions anuals provinents de l’Estat. Àsia 6.661 Oceania 39 TOTAL 51.994 Els cursos els sol·liciten les mateixes entitats per tal que es facin coresponsables de la formació de català dels seus associats. Taula 16. Inscripcions a cursos per a associacions d’immigrants. Anys 2011 i 2012 Any 2011 Any 2012 8.533 5.863 La disminució dels inscrits és proporcional a la disminució 36 dels recursos econòmics de què s’ha disposat: 700.000€ el 2012, davant el 1.000.000€ (un 30% menys que el 2011). Cursos per a la millora de la formació ocupacional L’any 2012 s’han fet 119 cursos amb el SOC i hi ha hagut 2.163 inscrits Servei d’Ocupació de Catalunya Com a continuïtat del pla pilot fet l’any 2011, el Servei Català d’Ocupació de Catalunya (SOC) ha sol·licitat novament al CPNL la gestió, la coordinació i la realització de cursos de nivell inicial i bàsics 1 i 2, adreçats a persones no ocupades i inscrites al SOC, amb l’objectiu de millorar les seves capacitats d’ocupabilitat. El projecte 2012 ha abastat tot el territori català, amb l’organització de cursos a 56 municipis. Per a la seva realització, hi han participat els 22 CNL del Consorci i 69 oficines del SOC. Amb l’enfocament d’aquests cursos es pretén facilitar la integració social i laboral de les persones que demanen ocupació. L’aportació econòmica del SOC per a 2012 ha estat de 350.000 €. Taula 17. Inscripcions i cursos en col·laboració amb el SOC. Anys 2011 i 2012 Any 2011 Any 2012 Cursos 15 119 Inscrits 274 2.163 A partir de l’encàrrec del SOC, s’ha establert una línia de col·laboració entre els CNL i les oficines de treball del SOC que obre les portes a futures accions conjuntes. 37 Experiències en xarxa Treball en xarxa A Tarragona, una xarxa cívica per al foment de l’ús del català La llengua com a factor de cohesió social El CPNL col·labora amb el Ple Institucional i Social per al Foment de l’Ús de la Llengua Catalana al Camp de Un dels elements més importants per dur a terme la nostra Tarragona, que es va crear l’any 1995 i que està format tasca de cohesió és col·laborar amb el ric teixit associatiu per un conjunt molt ampli d’institucions i entitats implicades dels nostres pobles i ciutats per difondre la necessitat en el foment de la llengua catalana, ja sigui a través de de fomentar l’ús del català. Una societat ben travada, l’exercici de la seva activitat natural o bé donant-hi suport des d’aquest punt de vista, també és una societat més explícit, encara que la seva activitat no estigui centrada di- cohesionada. rectament en el foment de l’ús de la llengua catalana. Per afavorir aquest procés, durant el 2012 s’ha portat a La voluntat que aplega aquest organisme és contribuir a terme un seguit d’actuacions per fomentar el treball en l’establiment d’un treball tan col·laboratiu com sigui pos- xarxa. El CPNL ha participat, principalment, en xarxes sible per tal de compartir el màxim d’informació i experi- per fomentar l’ús del català i en xarxes relacionades amb ències. l’acolliment lingüístic. El Ple Institucional i Social per al Foment de l’Ús de la Llen- gua Catalana al Camp de Tarragona està integrat per la Di- Taula 18. Nombre i tipus de xarxes en què s’ha recció General de Política Lingüística, els CNL de Tarrago- participat. Any 2012 na i de l’Àrea de Reus Miquel Ventura, la Direcció General per a la Immigració, diversos departaments de la Generali- Any 2012 tat de Catalunya, universitats, sindicats i altres institucions Xarxes de foment de l’ús del català 31 públiques i privades. Xarxes relacionades amb 24 l’acolliment lingüístic Altres xarxes de caràcter sectorial 2 TOTAL 57 38 A Girona, la Comissió d’Organismes i Serveis A Manresa, una xarxa per a la inclusió social per al Foment de la Llengua Catalana A la ciutat de Manresa hi ha un seguit d’agents que La Comissió d’Organismes i Serveis per al Foment de la treballen per facilitar a les persones l’accés als àmbits de Llengua Catalana de Girona es va constituir també l’any la inclusió i per fer de la ciutat un espai divers, inclusiu 1995 amb l’objectiu d’afavorir la intervenció conjunta i i solidari. Així, doncs, la tasca que duu a terme aquesta complementària dels seus membres en matèria de foment xarxa té com a objectius el coneixement de la realitat de l’ús del català en els diferents sectors de la societat de social de la ciutat, visibilitzant les situacions emergents les comarques gironines per tal d’augmentar l’efectivitat i la d’especial atenció, i dels recursos que els diferents agents rendibilitat dels recursos. estan oferint a la ciutadania, possibilitant l’optimització dels recursos i una millor coordinació dels agents i evitant que Coordina les actuacions i ofertes formatives dels seus hi hagi duplicitats. membres, vetlla per donar una informació global a la ciutadania i treballa especialment en el foment del català La Xarxa per a la Inclusió Social (Manresa Inclusió) està entre les persones nouvingudes (a través del Grup formada per l’Ajuntament de Manresa, l’Àrea de Benestar d’Immigració) i en el món socioeconòmic (a través del Grup Social de la Diputació de Barcelona, el CNL Montserrat, d’Empresa). Creu Roja de Manresa, Càritas Arxiprestal de Manresa i diverses institucions d’assistència social, associacions En el marc de la Comissió s’han format i són operatius d’ensenyament, formació i investigació i organitzacions dos grups de treball: el Grup d’Immigració, que vetlla sindicals. especialment pel foment del coneixement i l’ús del català entre persones nouvingudes, i el Grup d’Empresa, dedicat a difondre la presència i l’ús del català al món empresarial. En formen part els membres de la Comissió implicats en cada sector. Actualment està integrada per la Direcció General de Política Lingüística, el CNL de Girona, la Direcció General per a la Immigració, Càritas Diocesana de Girona i diverses universitats i organitzacions sindicals, entre altres organismes. En aquests dos exemples de treball en xarxa per al foment de l’ús del català hi ha un grup de treball que posa una especial atenció a l’acolliment lingüístic de les persones nouvingudes. 39 Bones pràctiques més a http://www.cpnl.cat/dinamitzacio CNL de Girona espectacle de dansa contemporània i claqué. Una xerrada literària i un espectacle L’escriptora Núria Martí va fer dues xerrades (una a la de dansa per cloure el VxL al Centre presó d’homes, amb una trentena d’assistents i una altra Penitenciari de Girona a la presó de dones, amb una quinzena de participants) als interns i internes, que havien llegit el seu llibre Les mateixes estrelles, Premi de Lectura Fàcil. La xerrada va cloure amb una amena tertúlia en què els assistents van poder opinar sobre el llibre i fer preguntes a l’autora. Dos dies després, uns 60 interns de la presó (dels quals, una vintena havien participat en el VxL) van gaudir d’una En el marc de la implementació del VxL en l’àmbit de la actuació a càrrec de la companyia El Paller, de Castelló Justícia i de la tasca que es duu a terme amb els interns als d’Empúries, al pati del centre penitenciari. Per cloure l’acte, centres penitenciaris, el CNL de Girona va cloure l’edició es van lliurar diplomes als aprenents i els quatre voluntaris del VxL 2012 al Centre Penitenciari de Girona (on el VxL van rebre un obsequi per la tasca feta durant aquesta és present des de 2009) amb una xerrada literària i un edició de VxL. CNL de l’Hospitalet Taller de criquet El taller es va desenvolupar en dues parts, una de teòri- ca, en què es treballava el vocabulari i el funcionament del criquet amb els alumnes d’un curs de català inicial i una de pràctica, en què les famílies participants van consolidar aquests coneixements a través del joc. Aquesta activitat esportiva va servir per promoure l’ús de la llengua catalana i afavorir la convivència entre diferents cultures i genera- cions. Amb l’objectiu d’afavorir la convivència entre diferents col- lectius, en què la llengua catalana funciona com a fil con- El fet que no existís un vocabulari oficial del criquet va com- ductor, i també de promoure la integració social a través de portar l’elaboració d’un primer document amb la normativa l’esport, el CNL de l’Hospitalet va organitzar aquest taller, del joc en català i un glossari. A partir d’aquesta base, el orientat principalment a les famílies d’origen indi i pakista- CNL de l’Hospitalet va emprendre un procés de col·labora- nès, també obert a la participació dels integrants d’entitats ció amb el TERMCAT, amb l’objectiu de fixar la terminolo- locals. gia de l’esport del criquet en català i d’incorporar-la a futu- res edicions de diccionaris d’esports. 40 CNL de Sabadell amb els professors (dos socis de l’entitat col·laboradora Cloenda del III Taller de Teatre del Associació Artística Kakaiba i voluntaris del VxL) dels Voluntariat per la llengua de Sabadell continguts del taller i van coincidir que havien perdut la vergonya, que havien millorat molt l’ús del català i que havien après a ficar-se a la pell d’un personatge. A més, el fet de treballar exercicis d’expressió oral i corporal i d’interpretar escenes d’improvisació i d’interacció amb el company a dalt de l’escenari havia creat esperit de grup. La tasca dels dos voluntaris que van dur a terme aquests La implicació de les entitats col·laboradores del VxL tallers va ser reconeguda en el marc del Dia del Voluntariat possibilita l’organització d’activitats com la que duu a a Sabadell, en un acte en què l’Ajuntament de Sabadell terme el CNL de Sabadell des de 2010, uns tallers de teatre (per mitjà de Sabadell Suma-Programa de Voluntariat) setmanals adreçats als participants en el VxL. premiava públicament persones de diverses entitats de A la darrera sessió del III Taller del Voluntariat per la llengua Sabadell que van destacar per la seva acció voluntària de Sabadell, els participants van fer una valoració conjunta durant l’any 2012. CNL Eramprunyà L’activitat, que va consistir en una xerrada sobre la Guerra Xerrada sobre els records de la guerra Civil espanyola a càrrec del voluntari i de la responsable d’un voluntari lingüístic de l’Arxiu Municipal de Gavà (on es va fer), va tenir un gran nombre d’assistents, entre els quals voluntaris, aprenents i també persones d’entitats que col·laboren amb el VxL. La xerrada es va il·lustrar amb una projecció de fotografies antigues (restaurades pel personal de l’Arxiu) i un vídeo del voluntari, que es va filmar en el refugi antiaeri gavanenc, del qual va ser usuari durant els bombardejos de 1938. Després d’una interessant tertúlia, l’SLC de Gavà va lliurar Com a proposta cultural en català per als participants en al Sr. Alcaraz una placa en agraïment al seu testimoniatge el programa VxL i el públic en general, el CNL Eramprunyà històric i a la contribució al Voluntariat per la llengua com a va organitzar, l’any 2012, una activitat conduïda per un conductor d’aquesta activitat cultural. voluntari gavanenc en què es van implicar diferents entitats del territori. 41 CNL El Prat de Llobregat acaben d’arribar i aconseguir que la ciutadania tingui una Temps era temps percepció positiva de la diversitat cultural i de la convivència entre les persones. “Temps era temps” és el resultat d’aquest projecte: un llibre en format digital, que recull 14 contes de diversos llocs del món. L’alumnat de les tres institucions va proposar els contes que identificaven millor l’expressió cultural del seu lloc d’origen. Els mateixos alumnes van interpretar El Centre de Normalització Lingüística del Prat de els personatges i diversos representants d’entitats del Llobregat, juntament amb el Centre de Formació d’Adults Prat en van ser els narradors. Un recull de contes de Terra Baixa i el Centre de Promoció Social Francesc diversos llocs del món, referents de diferents cultures i de Palau, van dur a terme un projecte d’acolliment lingüístic diferents llengües que constitueixen un treball a favor del amb l’objectiu de propiciar l’aprenentatge de la llengua coneixement mutu, de la cohesió i de l’arrelament de les catalana, promoure’n l´ús social entre les persones que persones al país. CNL Vallès Occidental 3 Biblioteca Vicente Aleixandre, la Federació d’Entitats Cul- Contes del món a Badia del Vallès. turals, el Pla de Desenvolupament Comunitari i altres orga- nitzacions del territori. Entre les activitats, destaca l’enregistrament d’onze relats (extrets del recull 20 contes comptats del CNL de Saba- dell i que van ser narrats en gallec, àrab, bengalí, francès, portuguès, romanès, ucraïnès, wòlof, castellà i català), a càrrec de l’alumnat dels cursos que, a més, van afegir-hi Amb l’objectiu de potenciar el català com a llengua d’aco- informació de la llengua originària del conte. llida i de cohesió social i de donar a conèixer la diversitat lingüística del municipi, a Badia del Vallès es van fer un També va resultar molt interessant l’exposició de frases seguit d’actes a l’entorn del Dia de la llengua materna. en les diferents llengües dels alumnes amb dades sociolingüístiques, classificades segons el grau de perill Aquestes activitats van fomentar el treball transversal amb de desaparició i el nombre de parlants, posant especial organismes i entitats de la localitat quant a la sensibilització èmfasi en les llengües maternes de l’alumnat i de totes lingüística, ja que hi van participar (a més de l’Ajuntament les comunitats badienques. A més, també s’hi exposaren i el Servei Local de Català) les AMPA, l’escola d’adults, la diferents alfabets i llibres en diversos idiomes. 42 CNL del Vallès Oriental a la Normalització Lingüística, el CNL de Vallès Oriental El Voluntariat per la llengua de Mollet del va organitzar aquesta activitat amb el Centre Municipal Vallès es mou en català d’Esports i Salut Ca n’Arimon (entitat col·laboradora del VxL), amb motiu de la inauguració de la 17a edició del VxL. L’original proposta de l’entitat va consistir en una visita guiada a les instal·lacions de Ca n’Arimon i una petita sessió d’uns vint minuts perquè les parelles lingüístiques es “moguessin en català”. La sessió va oferir una sèrie d’estacions o circuits per grups. Mentre els participants es “movien en català” havien de respondre preguntes sobre En el marc de la implementació del VxL en l’àmbit de cultura catalana, com per exemple, quin és el cim més alt l’esport i de la campanya Mou-te en català!, impulsada per de Catalunya, quina vall de Catalunya té nom de dona, etc. la Direcció General de Política Lingüística i la Secretaria El resultat va ser molt satisfactori per a tots els participants. General de l’Esport, amb la col·laboració de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya i del Consorci per CNL L’Heura Els sabors del món El CNL L’Heura (amb l’assessorament del TERMCAT) va elaborar unes fitxes amb la descripció dels productes i de les receptes presents a la mostra. Arran d’això, el TERMCAT va proposar una quinzena de termes nous en català per a productes que fins ara no tenien denominació en aquesta llengua. A més, es va fer la 3a edició del joc Amb la finalitat de fomentar l’ús del català com a llengua lingüístic “Com es diu?”. comuna i la cohesió social, el CNL l’Heura va col·laborar en la mostra “Els sabors del món”, que es va celebrar al barri La tasca del CNL L’Heura va fer possible que totes aquestes del Fondo de Santa Coloma de Gramenet. La jornada va activitats es conduïssin en català en un territori amb més permetre conèixer la gastronomia d’una desena de llocs del de 70 nacionalitats, un 45% de gent nascuda a l’estranger i món, com ara Armènia, Guinea Conakry o la Xina, i també on la llengua catalana hi té una presència molt feble. Catalunya. Paral·lelament a l’exposició de productes, al matí va haver-hi jocs de sobretaula per a grans i petits, i a la tarda l’escriptora de Benín Agnès Agboton, va explicar contes del seu país. 43 54 32 cursos al sector cursos a socioeconòmic l’administració 163 convenis amb empreses i organitzacions empresarials 7.093 comerços han rebut la 25.036 campanya espectadors Català i empresa, ja als cicles de estàs al dia? cinema 170.700 cartes als Reis pàgina - 44 Eixos estratègics: el que ens defineix 4- FEM PRESENT EL CATALÀ EN TOTS ELS ÀMBITS El català és una llengua de comunicació amb El CPNL posa a l’abast de les empreses i també de l’administració, la llengua vehicular en l’ensenyament. Una les entitats els serveis i els recursos necessaris que llengua per gaudir de la cultura, emprada en els mitjans poden contribuir a adequar les seves comunicacions i el de comunicació i en les relacions personals. És útil per al coneixement de la llengua catalana de les persones que hi comerç i per als negocis; per a la integració en l’entorn i per treballen o que hi col·laboren. a la cohesió social. La societat ha de conèixer quins són els trets més rellevants A l’administració pública, el català és un referent d’ús de la cultura catalana. Les activitats del CPNL han de normal i habitual en les comunicacions institucionals. El promoure aspectes que ajudin a enfortir aquesta cultura, CPNL assessora els ens locals i els ofereix eines per a un posant un accent especial en el foment i en la promoció bon ús del català, i manté l’organització i coordinació de del consum en català de la lectura, teatre, cinema, jocs, formació per al personal de les administracions públiques. joguines, etc. Volem anar cap a una societat cohesionada en què la La missió del Consorci per a la Normalització Lingüística, comunicació, el coneixement i l’estima de l’entorn són a través de la dinamització, és actuar per crear unes essencials. condicions favorables envers l’ús social de la llengua catalana com a llengua de proximitat, de prestigi, d’acollida En el món de l’empresa i del comerç és important la i de cohesió social. incorporació del català en totes les seves pràctiques i comunicacions com un acte de responsabilitat social corporativa, però també per raons purament comercials, ja que afavoreix la màxima qualitat en l’atenció al client i respecta el pes específic del consumidor català. La responsabilitat social corporativa (RSC) es fonamenta en l’atenció als consumidors i en la relació amb tothom que estigui vinculat a l’activitat empresarial. És important, doncs, perquè impulsa la relació de l’empresa amb el seu entorn i reforça la imatge de proximitat. 45 Participació en circuits d’acollida municipal Administració pública Els ajuntaments estableixen els serveis i les informacions que ofereixen a les persones nouvingudes als seus municipis. En les polítiques d’acollida, un element important Administració local és l’aprenentatge de la llengua i, per tant, és imprescindible una bona coordinació amb els CNL, que ofereixen formació L’administració local marca la dinàmica de moltes de català i activitats complementàries de coneixement de poblacions i influeix en la societat civil organitzada. És l’entorn, de vinculació amb el teixit associatiu i de relació l’organització que més s’acosta als ciutadans, la que està amb la població autòctona. més al dia dels canvis socials i de les necessitats que comporten aquests canvis. Un exemple d’aquesta col·laboració és la tasca que duu a terme el CNL de Terrassa i Rubí amb l’Àrea de Ciutadania El CPNL, des de la seva creació, ha estat vinculat i Drets Civils de l’Ajuntament de Terrassa en matèria estretament a l’administració local, la qual és part integrant d’acolliment. del Consorci i alhora usuària potencial dels seus serveis. Les principals actuacions del CPNL amb els ens locals han Des de les oficines d’acollida municipals de diversos estat: la participació en els circuits d’acollida municipals, districtes d’aquesta ciutat s’ofereix informació de diferents l’organització de projectes conjunts de foment de l’ús de serveis i, molt especialment, dels cursos de català del la llengua, l’organització de cursos de català per als CPNL, oficines amb les quals s’està coordinant, per mateixos treballadors dels ens locals, i les actuacions de millorar i aprofundir les competències lingüístiques dels millora de la seva autonomia lingüística. nouvinguts. Es col·labora, també, amb la Taula de Noves Immigracions, el Pla Estratègic de Ciutadania, el Pla de Gestió per a la Immigració, la Diversitat i la Ciutadania de Terrassa i en diversos plans de barris. Durant el 2012, s’han dut a terme cursos de català, el programa Impulsa’t de formació en llengua i entorn per a dones marroquines, i s’ha col·laborat en diverses activitats, com ara la realització del DVD Aturem els rumors, el programa de Voluntaris d’Intercanvi Cultural, i el projecte Camins de trobada (sortides pels voltants de Terrassa amb persones de diferents orígens, per tal de fomentar un espai de trobada, diàleg i coneixement mutu, mentre es camina i es descobreixen nous camins).   És habitual, doncs, a tots els CNL, la col·laboració amb els ens locals per a la prestació de serveis d’acollida de 46 persones nouvingudes. Projectes conjunts de foment Foment de l’autonomia lingüística de la llengua Els ens locals i els CNL sovint es coordinen per dur a terme Fa uns anys, el CPNL es va plantejar un canvi d’enfocament projectes específics de foment de la llengua, vinculats als en la revisió lingüística de textos. Es tractava de passar de programes de concert del CPNL (programes comuns a tot la correcció a l’assessorament, amb la finalitat de donar el territori) o bé relacionats amb objectius municipals. suport temporal al personal perquè aconseguís l’autonomia lingüística. Amb aquest enfocament, els professionals Durant el 2012, per exemple, el CNL Ca n’Ametller ha informen, aconsellen, ajuden, condueixen, ensenyen..., continuat treballant en el projecte Foment de l’ús de la perquè els usuaris puguin resoldre els seus dubtes llengua catalana en la retolació exterior en els establiments mitjançant els diversos recursos i materials al seu abast. comercials de nova obertura per incidir en l’ús del català Una altra proposta va ser la reducció del nombre de pàgines en la retolació comercial mitjançant la intervenció dels revisades. Amb l’augment de personal amb autonomia ajuntaments. lingüística, aquest objectiu s’ha anat aconseguint any rere any. La taula de sota ens mostra aquesta evolució. Taula 19. Evolució de les pàgines revisades a l’administració local. Anys 2006-2012 Any Any Any Any Any 2006 2007 2008 2009 2010 Pàg. revisades 83.771 66.434 54.257 47.867 45.346 Any Any 2011 2012 Pàg. revisades 36.536 37.742 Cursos adreçats al personal de l’administració local El projecte triennal de 2006-2008 preveia una reducció El CPNL ha organitzat 12 cursos, el 2012, amb 255 gradual del 45% del nombre de pàgines revisades a inscrits. Les poblacions on s’han organitzat aquests l’administració local. Com es pot observar, aquest objectiu cursos han estat: Blanes, Olot, Palafrugell, Vandellòs i es va complir: la reducció va ser del 47%. Des de 2008 l’Hospitalet de l’Infant, Tortosa, l’Hospitalet de Llobregat, fins a 2010 es va continuar en la mateixa línia. De 2011 Lleida i Sabadell. a 2012, però, les dades reflecteixen un lleuger increment, del 3,2%. Aquest increment es produeix perquè durant En aquest marc, el nombre de cursos ha anat disminuint. aquest període alguns CNL han donat resposta a projectes D’una banda, perquè els ens locals consideren que el concrets d’autonomia lingüística. No obstant això, la personal ja té la formació necessària i, de l’altra, perquè ja majoria de CNL han aconseguit no augmentar el nombre no se subvenciona aquesta formació. de revisions. Diferents actuacions contribueixen positivament a l’augment d’usuaris amb autonomia lingüística: la sessió Recursos a Internet per treballar en català, l’ús molt generalitzat de l’Optimot, o els plans d’autonomia personals. 47 Altres administracions públiques Empreses i El Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), a través del Servei de Català en Línia, ha ofert, en establiments col·laboració i coordinació amb la Direcció General de Política Lingüística i la Delegació del Govern a Catalunya, comercials formació en llengua catalana per al seu personal destinat a Catalunya. Els cursos d’aquesta oferta formativa anaven A Catalunya, les empreses i els establiments comercials destinats al personal funcionari de l’administració de han d’estar preparats per garantir els drets lingüístics dels l’Estat i al personal del cos de Policia Nacional destinat a consumidors i han de vetllar per la llengua en què aquests Catalunya. volen ser atesos. En aquest context, la comunicació és l’element central i el fet de poder-se adaptar a la llengua Els cursos oferts al personal de l’administració de l’Estat i de l’usuari és un valor afegit. Per tant, és essencial que el als cossos que en depenen han estat cursos en línia i amb personal que hi treballa, principalment el que atén el públic, tutor a través de la plataforma Parla.cat. tingui els coneixements suficients per poder atendre els ciutadans en la llengua que triïn. S’han fet, en total, 19 cursos organitzats de la manera següent: L’any 2012, 7.093 comerços han rebut ✓Per als treballadors de l’administració perifèrica de la campanya Català i empresa, ja estàs al l’Estat a Catalunya se’n van organitzar 13, de diferents dia? graus, amb un total de 149 inscrits. El CPNL treballa perquè el màxim nombre d’organitzacions adopti el català en els seus sistemes de comunicació i de ✓Per als membres del Cos de Policia Nacional treball. Amb aquesta finalitat, el Consorci ofereix suport destinat a Catalunya s’han organitzat 6 cursos de a les empreses i als establiments comercials i els facilita Bàsic 1, amb 64 inscrits. assessorament i recursos perquè puguin treballar en català en condicions d’igualtat amb les altres llengües que utilitzin. En total van ser 213 persones inscrites als cursos. Durant el 2012, s’ha treballat principalment en la campanya També es va coordinar, a través de Serveis Centrals del Català i empresa. Ja estàs al dia? de la Direcció General CPNL i del CNL de l’Hospitalet de Llobregat, un curs de de Política Lingüística. També, d’acord amb la demanda, català per al personal del SEM, Sistema d’Emergències s’han organitzat cursos per a les empreses i s’han fet Mèdiques (SEM), amb un total de 7 inscrits. El SEM és sessions de sensibilització al personal d’atenció al públic l’empresa pública encarregada de gestionar i donar de supermercats. resposta a les demandes d’assistència d’urgència i emergència sanitària extrahospitalària a Catalunya. En total s’han fet 20 cursos, amb modalitat presencial i a distància, per al personal d’altres administracions públiques, amb un total de 220 inscrits. 48 Català i empresa. Ja estàs al dia? L’objectiu d’aquesta campanya és la difusió, a les empreses Taula 20. Difusió de la campanya Català i empresa. i establiments comercials, de les disposicions lingüístiques Ja estàs al dia. Any 2012 del Codi de consum de Catalunya. Nombre de comerços o Nombre de empreses on s’ha arribat material distribuït A partir de març de 2012 s’han fet visites a establiments Organitzacions de comerciants 201 2.796 i empreses per difondre el material informatiu en paper i Establiments regentats per immigrants 537 571 en format electrònic: tríptics Català i empresa. Ja estàs al Establiments d’hoteleria i restauració 1.055 1.428 dia?, tríptics Català i comerç. Ja estàs al dia?. En molts Altres establiments comercials 3.856 4.178 Empreses d'atenció al públic 700 1.903 casos aquest material s’ha repartit en col·laboració amb Altres empreses 744 1.225 altres organitzacions. També se n’ha fet publicitat a través TOTAL 7.093 12.101 dels webs del CPNL i dels CNL. En el marc d’aquesta campanya s’ha promocionat el Llenguatest consum, eina d’autodiagnosi, fàcil, ràpida i pràctica, que amb vuit preguntes permet a les empreses saber si compleixen amb les obligacions lingüístiques del Codi de consum de Catalunya. Al final del test es genera un informe amb les mancances detectades i amb informació d’on es poden adreçar per solucionar-les. Formació a les empreses El CPNL ofereix suport a les empreses i a les organitzacions de diversos sectors i els facilita l’assessorament i els Taula 21. Nombre de cursos i inscrits del sector recursos perquè puguin treballar en català. de l’economia. Any 2012 Per fomentar l’ús i la qualitat de la llengua catalana en Sectors Cursos Inscrits aquests àmbits, la formació del personal és clau. El CPNL organitza i coordina cursos adaptats a les necessitats i als Organitzacions objectius de cada organització. sindicals i 8 108 empresarials La formació lingüística dels professionals és un aspecte important perquè: Sanitat 20 172 ✓aporta benestar als clients, ja que són atesos en la Altres empreses i llengua oficial que trien establiments 8 110 comercials ✓motiva els treballadors, ja que augmenten la seva competència professional Restauració i ✓aporta benefici a les empreses, ja que poden oferir un hostaleria 19 424 servei de més qualitat, una relació més estreta amb la TOTAL 55 814 clientela, font d’avantatges pel que fa a la competitivitat Les dades següents mostren l’activitat formativa a les empreses durant el 2012. 49 ✓Cursos a organitzacions sindicals i empresarials. S’ha treballat en la coordinació de cursos de català organitzats per CCOO i per la COELL. Promoció del consum ✓Sanitat. S’han fet cursos a l’Hospital de Sant Pau i en català a Mutual Midat Cyclops de Barcelona, a l’Hospital Uni- versitari Sant Joan de Reus i a l’Hospital de Terrassa. Entre els propòsits del CPNL també hi ha la promoció del consum de productes culturals en català. ✓Altres empreses. S’han organitzat cursos a em- preses de Barcelona, de Terrassa i de Lleida. ✓Restauració. El CNL de Barcelona ha organitzat di- Cinema en català vuit cursos, i el de Lleida un altre, en el marc del pro- grama Català a taula. Aquests cursos són específics La participació del CPNL en la difusió del cinema en tot per al personal que treballa en aquest sector, concreta- l’àmbit territorial consisteix en l’organització de cicles de ment s’adrecen als treballadors que atenen directament cinema en català i en la difusió de les estrenes de la car- el públic i s’adapten a la realitat de cada establiment per tellera. cobrir les seves necessitats formatives. Dels cicles organitzats pels CNL, destaquen els diversos Cal destacar les 2.436 inscripcions a cursos generals cicles que els CNL han organitzat arreu del territori en el del CPNL de persones que treballen en aquest sector. marc de les actuacions locals programades i els cicles que s’han programat en el marc del Cicle de cinema infantil en Documents signats català (CINC), que promou la Direcció General de Política del sector econòmic Lingüística. El compromís del Consorci amb empreses, comerços, entitats i organitzacions es formalitza en convenis i acords de col·laboració, en el marc dels quals el CPNL duu a terme activitats de foment de la llengua catalana, com ara l’organització de cursos, l’autonomia lingüística, el Voluntariat per la llengua, etc. Aquests compromisos es concreten en plans de treball adequats a les necessitats de cada organització. La següent taula ens mostra les dades dels documents signats, per àmbits. Taula 22. Documents signats al sector d’economia. Any 2012 Àmbits Documents Empreses 91 Organitzacions empresarials 34 i sindicals Voluntariat per la llengua Establiments 1.165 col·laboradors 50 TOTAL 1.290 1. Cicles de cinema del CPNL Durant el primer semestre de 2012 s’han clos diversos cicles de cinema, organitzats pels CNL, que s’havien iniciat l’any 2011: ✓XV Cicle de cinema infantil en català de Castelldefels ✓Cinema en català al Màgic Badalona Va ser organitzat pel Servei Local de Català de Castelldefels Va ser organitzat pel CNL de Badalona i Sant Adrià i i la Federació Coordinadora de les AMPA, en el marc del Megacine Badalona. A les projeccions hi van assistir 881 Pla educatiu d’entorn de la ciutat i amb la col·laboració de persones en les pel·lícules infantils, i 189 persones en les Filmax i de l’Ajuntament de Castelldefels. Les projeccions pel·lícules per a persones adultes. es van fer a Castelldefels, i van comptar amb la presència de 1.193 espectadors, entre gener i maig de 2012. ✓Cinema en català per a adults en el marc del IV i V CINC Badalona ✓XIV Cicle de Cinema Infantil a Sant Feliu de Llobregat Va comptar amb 329 espectadors, el febrer de 2012, i amb Va ser organitzat pel Servei Local de Català de Sant Feliu 96 espectadors, l’octubre-novembre de 2012. de Llobregat i l’Associació CineBaix, del mateix municipi. Va comptar amb 1.839 espectadors. Durant aquest 2012 s’han iniciat des dels CNL els cicles territorials següents: ✓XI Cicle de Cinema Infantil i Juvenil en Català a Sabadell Es tracta d’una iniciativa del CNL de Sabadell, en col·laboració amb el Departament d’Educació de l’Ajunta- ment de Sabadell. Hi van assistir 1.569 persones. ✓XVI Cicle de cinema infantil en català de Castelldefels Aquest cicle està organitzat pel Servei Local de Català de Castelldefels i la Federació Coordinadora de les AMPA, l’Ajuntament de Castelldefels i Filmax, en el marc del Pla educatiu d’entorn de la ciutat. Les projeccions es van fer a Castelldefels, entre octubre i desembre de 2012, i va comptar amb 868 espectadors. ✓XV Cicle de Cinema Infantil a Sant Feliu de Llobregat Va ser organitzat pel Servei Local de Català de Sant Feliu de Llobregat i l’Associació CineBaix de Sant Feliu de Llobregat, entre octubre i desembre de 2012. Va comptar amb 1.463 espectadors. 51 2. Coorganització del Cicle de cinema infantil en català CINC El CINC és una iniciativa de la Direcció General de Política Lingüística, que es va posar en marxa l’any 2001 amb l’objectiu de formar nous espectadors de cinema en català i potenciar l’hàbit de consumir productes cinematogràfics en aquesta llengua, gràcies a una programació atractiva i una política de preus baixos. El CPNL col·labora amb la DGPL en la coorganització i difusió territorial del CINC en els municipis següents: ✓CINC Reus ✓CINC Ripoll L’organitza l’Orfeó Reusenc, el CNL de l’Àrea de Reus El va organitzar el SCC del Ripollès, l’Ajuntament de la Miquel Ventura, la Regidoria de Política Lingüística de Comtal Vila de Ripoll i el Circuit Urgellenc. Hi van assistir, l’Ajuntament de Reus i la Direcció General de Política entre febrer i març), 653 persones i, entre octubre i Lingüística, i hi col·laboren Ràdio Reus, Reus Digital i novembre, 931 persones. Canal Reus TV. Aquest cicle es va fer a Reus, i va comptar amb 1.204 persones assistents. ✓CINC Rubí Va ser organitzat pel CNL de Terrassa i Rubí, l’Ajuntament ✓IV CINC Badalona de Rubí i la Biblioteca Municipal Mestre Martí Tauler, i hi És organitzat per l’Ajuntament de Badalona, Megacine de van assistir 720 persones. Badalona i el CNL de Badalona i Sant Adrià. Hi van assistir 3.083 persones. El nombre d’espectadors assistents als cicles de cinema organitzats pels CNL durant el 2012 ha estat de 8.427 ✓V CINC Badalona persones. I el nombre d’assistents als cicles CINC Organitzat per Megacine de Badalona i el CNL de Badalona organitzats pels CNL és de 16.609 persones. Així, doncs, i Sant Adrià. Va comptar amb 3.366 espectadors. el total d’espectadors assistents als cicles de cinema del CPNL ha estat de 25.036. ✓CINC Berga Va ser organitzat pel Circuit Urgellenc i el SCC del Berguedà, i va comptar , el febrer-març, amb 760 persones, i amb 834, l’octubre-novembre. ✓CINC l’Hospitalet El va organitzar els Cines Filmax Granvia i el Centre de Normalització Lingüística de l’Hospitalet, i hi van assistir, el febrer-març, 1.662 persones i, l’octubre-novembre, 1.288 persones. ✓ CINC Solsona Va ser organitzat pel SCC del Solsonès, l’Ajuntament de Solsona, el CC del Solsonès i Circuit Urgellenc. Va comptar, el febrer-març, amb 963 espectadors i, l’octubre-novembre, amb 1.145. 52 3. Altres actuacions dels CNL ✓Premis VI edició de la Llanterna Digital 2012 Els premis Llanterna Digital volen contribuir al foment de l’ús del català i de l’occità a través de curtmetratges que promoguin una reflexió sobre el fet lingüístic. La convocatòria dels premis Llanterna Digital és una iniciativa de la Coordinadora de Serveis Lingüístics de Lleida, que està integrada per representants del Departament de Cultura; del Consorci per a la Normalització Lingüística, CNL de Lleida; dels serveis territorials d’Ensenyament, de Salut i de Justícia de la Generalitat de Catalunya; del Servei Lingüístic de la Universitat de Lleida; de l’Escola Oficial d’Idiomes de Lleida, i del Servei Lingüístic de Comissions Obreres. A la VI edició de la Llanterna Digital s’han presentat 34 curtmetratges. ✓Mòstra de Cinema Occitan 2012 La Mòstra de Cinèma Occitan 2012 l’organitza el Departament de Cultura amb la col·laboració de la Coordinadora de Serveis Lingüístics de Lleida (on participa el CNL de Lleida). Aquesta mostra ofereix una visió panoràmica de la llengua i la cultura occitanes a través de creacions audiovisuals i contribueix a bastir una xarxa d’exhibició pública, a Catalunya i a Occitània, amb la col·laboració d’institucions i empreses catalanes i occitanes. L’edició 2012 ofereix 13 creacions cinematogràfiques que es van exhibir en 11 localitats catalanes. ✓El venedor de records Projecte del CNL d’Osona presentat el 18 d’octubre de 2012 a Vic. Dirigida per Carme Cané, Jordi Casadevall i Jordi Crusats, els actors i les actrius d’aquesta pel·lícula són alumnes o participants del Voluntariat per la llengua del CNL d’Osona. ✓1r Cicle de Cinefòrum Organitzat conjuntament pel CNL de l’Hospitalet i la Xarxa d’Intercanvi de Coneixements de Collblanc-la Torrassa. La primera pel·lícula projectada fou Buscant l’Èric de Kean Loach; al final de la sessió hi va haver un debat sobre diversos aspectes de la pel·lícula. 53 Jocs en català més de les dades de les botigues que hi col·laboren, hi ha publicat el catàleg, així com la disponibilitat dels jocs. El CPNL considera important potenciar l’ús de la llengua Al seu torn, el Servei Comarcal de Català de l’Alt Empordà i catalana en l’àmbit lúdic i cultural. Per això les activitats l’Oficina de Català de Figueres han participat en la recollida que fomenten el consum dels jocs i les joguines en català de joguines, jocs i contes en català que el Centre de formen part dels projectes del CPNL. L’objectiu és, doncs, Normalització Lingüística de Girona promou en el marc de la facilitar informació dels jocs disponibles en català i fer-ne campanya “Apropa’ns a la il·lusió! Un gest, una joguina! difusió per fomentar-ne l’ús, i també potenciar la fabricació de Creu Roja, una iniciativa molt consolidada a Catalunya, i la comercialització de jocs en català. que cada any implica més entitats i organitzacions d’arreu del territori. Les actuacions del CPNL en l’àmbit del joc en català tenen per objectiu l’extensió de l’ús del català per mitjà del joc i També s’ha participat a parcs de Nadal i ludoteques, que les joguines i sensibilitzar, d’una banda, els fabricants i els s’organitzen per tot Catalunya, entre les quals destaquen la venedors i, de l’altra, els pares i mares i les entitats que presència del CNL del Vallès Occidental 3 al Barbamec de els agrupen, tot a partir del joc i dels infants com a trans- Barberà del Vallès (3-5 de gener de 2012). Durant el 2012 missors de la voluntat i la necessitat de jugar en català. Es s’han organitzat diversos tallers d’Scrabble a Badalona, tracta, doncs, de facilitar informació dels jocs disponibles Rubí, l’Hospitalet de Llobregat i Molins de Rei per donar a en català i fer-ne difusió per fomentar-ne l’ús, i de potenciar conèixer el joc en català. la fabricació i la comercialització de jocs en català. Per això cal implicar els fabricants i venedors de jocs en les actuacions del CPNL, sensibilitzar els pares i mares, els programadors d’activitats i les AMPA sobre la neces- sitat d’incorporar el joc en català en els espais d’oci i de promoure l’ús dels jocs en català entre els nens i nenes de 5 a 14 anys. Les principals línies d’actuació del CPNL en aquest àmbit durant el 2012 han estat: l’edició digital del catàleg Jocs en català, la carta als Reis, l’actualització dels continguts de la pàgina web de jocs del CPNL (cpnl.cat/jocs) i la campanya “I tu, jugues en català?”, del CNL de Barcelona. D’altra banda, el CPNL ha editat 170.700 cartes als Reis, que s’han distribuït per escoles, AMPA, centres cívics, bib- lioteques, esplais, parcs de Nadal i ludoteques de tot Cata- lunya. Des del CNL de l’Àrea de Reus Miquel Ventura s’ha fet una difusió específica, a través de les seves pàgines web, dels jocs i joguines en català a l’àmbit territorial de cada CNL i de les botigues on es poden trobar. Aquest CNL fa més de quinze anys que duu a terme la campanya “Jocs en català”. L’any 2012 un total de 19 botigues del Baix Camp i el Priorat, col·laboradores en la campanya, tenen a la venda més de 325 jocs en català. De mitjana, aquestes botigues tenen a disposició dels consumidors un 79% dels jocs i les joguines 54 en català existents al mercat. Al web cpnl.cat/reus/jocs, a I tu, jugues en català?, nova campanya del CNL de Barcelona El Centre de Normalització Lingüística de Barcelona va presentar l’1 de desembre de 2012 la campanya I tu, jugues en català?, que va comptar amb el suport de l’escriptor Màrius Serra, del director de teatre Joan Lluís Bozzo i l’actriu Lloll Bertran. La campanya, en la qual també col·labora la Plataforma per la Llengua, vol fer visibles els jocs i les joguines en català als establiments especialitzats, amb la voluntat de facilitar-ne la compra i fomentar-ne el consum, i també fer créixer el nombre de jocs i joguines en català presents als comerços. La campanya incloïa El joc d’en Roc, un joc virtual amb el qual els prop de 500 infants participants van resoldre reptes divertits, i que també els va permetre guanyar molts jocs i joguines en català. La campanya va ser present l’1 de desembre a la Festa per al joc i la joguina en català 2012, organitzada per Plataforma per la Llengua a Barcelona, els dies 15 i 16 de desembre al Festival Dau Barcelona, de jocs de taula en l’àmbit europeu, per garantir-hi la presència de jocs i joguines en català i a la Fira de Reis de la Gran Via de Barcelona des del 20 de desembre i fins al 6 de gener. 55 Bones pràctiques més a http://www.cpnl.cat/dinamitzacio CNL de Barcelona Les persones participants, principalment alumnes dels Ruta pels establiments col·laboradors de cursos bàsics, van rebre un plànol del barri amb la ruta VxL i altres campanyes d’establiments que havien de visitar i un qüestionari amb les preguntes que havien de fer a cada comerç. Aquesta activitat estableix lligams entre els àmbits de la dinamització i de l’ensenyament, promou el coneixement de l’entorn, fomenta l’ús de la llengua en situacions reals i potencia la relació activa amb els establiments El CNL de Barcelona va dissenyar aquesta activitat amb col·laboradors del programa VxL i a més, aquests darrers, l’objectiu de difondre els establiments col·laboradors del es donen a conèixer entre els nous residents del barri. programa  VxL entre l’alumnat i de promoure i facilitar el pas de l’aprenentatge del català a l’ús de la llengua en contextos reals, oferint un entorn d’ús quotidià, a banda de potenciar el coneixement de l’entorn entre l’alumnat. CNL de Roses d’editar uns vals de descomptes per als infants i de fer-los Promoció del cinema català arribar a les escoles de primària. D’altra banda, l’SLC de Sant Feliu va acordar amb l’Asso- ciació CineBaix que es projectarien periòdicament, dins la programació habitual de l’Associació, pel·lícules per a adults en català (en versió original doblades o subtitu- lades en català). Tant l’alumnat dels cursos de català del CPNL com els participants del programa Voluntariat per la El Servei Local de Català de Sant Feliu, en col·laboració llengua van tenir uns descomptes especials en el preu de amb l’entitat santfeliuenca Associació CineBaix, va organ- les entrades. itzar el XV Cicle de Cinema Infantil, en el marc del cicle CINC, una programació de sessions de cinema infantil en català que ha impulsat la Direcció General de Política Lingüística, del Departament de Cultura, per fomentar el consum de cinema en català. Aquest cicle constava de 9 pel·lícules (una al mes, d’octubre a juny, coincidint amb 56 el curs escolar). El Servei de Català es va encarregar CNL de l’Àrea de Reus Miquel Ventura necessita formació i la possibilitat de formar part de la xarxa Ganxet Pintxo: qualitat també en llengua d’establiments col·laboradors del programa Voluntariat per la llengua. En la darrera edició, els clients, a més de votar la millor tapa, també van votar per aquells establiments en què s’utilitza el català com a llengua habitual en la retolació, Des dels inicis de la Ganxet Pintxo (una ruta de tapes en el contingut de la seva carta i en la comunicació amb el reusenques), el CNL de l’Àrea de Reus va treballar en client. Aquesta activitat pretenia fer veure a restauradors i col·laboració amb la Cambra de Comerç per millorar l’ús usuaris que atendre el client en la seva llengua és també del català a les empreses del sector de la restauració. un indicador de la qualitat del servei. Els millors van rebre el D’aquesta manera, en totes les edicions d’aquesta ruta premi Ganxet Llengua, que reconeix els bars i restaurants el CNL oferia als bars i restaurants el seu servei gratuït que tenen una especial sensibilització en l’ús de la llengua d’assessorament lingüístic, així com informació sobre catalana. recursos lingüístics, cursos de català per al personal que CNL de l’Alt Penedès i el Garraf garantir els drets dels consumidors a ser atesos en català Atenció al públic als supermercats. i sensibilitzar les persones que parlen català i atenen al Campanya “A qui li toca?” públic perquè no canviïn de llengua. D’entre les actuacions que es van dur a terme destaquem les sessions de sensibilització per al personal del supermercat, formació inicial per a les persones que no entenen el català, promoció del programa Voluntariat per la llengua i difusió de la campanya “Català i empresa, ja estàs al dia?”. També es va dissenyar un projecte de seguiment El CNL de l’Alt Penedès i Garraf va posar en marxa la anomenat Pla 21 dies per fer un seguiment diari de la campanya “A qui li toca” en 14 establiments de 5 cadenes posada en pràctica dels criteris que s’havien proposat en de supermercats amb la finalitat de promocionar l’ús oral les sessions de sensibilització. del català en l’atenció al públic d’aquests establiments. Els principals objectius d’aquesta campanya van ser 57 38 espais radiofònics 653 notícies a la premsa escrita 1.884 notícies al web 890 notícies al web de VxL 1.181.216 visites al web 3.962.678 pàgines descarregades 17.357 seguidors a Facebook 3.982 seguidors a Twitter 20 butlletins digitals 130 blogs oberts, 54 creats el 2012 37 actes del Dia Mundial de la Poesia 89 actes de l’Any Sales Calders Tísner 98 actes de Sant Jordi pàgina - 56 LA PROJECCIÓ AL CPNL El CPNL vol fer un esforç per donar més visibilitat a les És per això que un dels objectius fonamentals és posar activitats que duu a terme i millorar la projecció exterior de èmfasi en la important tasca transversal que el CPNL l’activitat que desenvolupa, com a forma de potenciar els desenvolupa al país, utilitzant totes les eines i canals objectius de cohesió social i vertebració cultural del país. de comunicació que té a l’abast, com ara els mitjans En aquesta voluntat s’emmarca la reforma dels Serveis de comunicació, l’organització d’actes, la participació a Centrals, que va incloure la creació d’un àmbit específic Internet o l’execució de campanyes de sensibilització i de —l’Àmbit de Projecció—, amb uns objectius que inclouen difusió dels serveis que ofereix. la projecció i la difusió de la llengua i la cultura catalanes, així com també l’extensió del seu prestigi. 57 de la plataforma de continguts de La Xarxa, l’anunci es va emetre a diverses ràdios locals associades a aquesta Presència als mitjans emissora. de comunicació Amb la voluntat d’emmarcar les activitats d’aprenentatge de la llengua catalana en situacions reals, l’alumnat del CPNL i els participants del VxL han visitat diverses ràdios La vinculació del CPNL amb el territori es fa palesa i han participat en alguns programes, on han estat entre- en la relació que sempre ha tingut amb els mitjans de vistats, han llegit poemes i contes per antena, han par- comunicació locals, ja sigui col·laborant amb diversos ticipat en tertúlies, han participat en actes de l’Any Sales espais dels mitjans o difonent-hi l’activitat del CPNL. Calders Tísner i han explicat les seves experiències per- sonals en els cursos i activitats del CPNL. Ràdio Premsa Col·laboracions en espais radiofònics Col·laboracions en espais en premsa escrita o digital La ràdio és un mitjà de comunicació directe i àgil. És per això que les col·laboracions amb espais radiofònics acos- A la premsa escrita també s’ha participat activament. ten el CPNL a la ciutadania. Així, els diversos CNL han La col·laboració ha estat freqüent en diversos espais participat en 38 espais radiofònics a 38 ràdios diferents lingüístics publicats en la premsa escrita, d’entre els quals d’arreu de Catalunya, entre els quals destaquen: destaquen els espais a: ✓Topònims de Catalunya, a COMRàdio ✓la publicació Viure a Sant Adrià ✓1/4 de català, a Tarragona Ràdio (CNL de Badalona i Sant Adrià) ✓Llengua.cat, a Ràdio Tortosa ✓la Revista Cambrils (CNL de l’Àrea de Reus) ✓Notícies del català a Ràdio Esparreguera ✓Tot Cerdanyola, Cerdanyola al dia i Comerç i Ciutat ✓Tastets de llengua, a Ràdio Mollet (CNL del Vallès Occidental 3) ✓VxL, a Ràdio Cornellà ✓El català en dos minuts, a Ràdio Sant Boi Difusió de l’activitat ✓Tot un poble!, a Ràdio Trinitat Vella ✓Cinc minuts de llengua, a Ràdio Falset La premsa escrita i digital ha estat important a l’hora de ✓Catexprés, a Ràdio Rubí fer difusió de l’activitat del CPNL. ✓De tu a tu, a Cugat.cat ✓Pim pam cat, a Ràdio 4 (Girona) S’han publicat 653 notícies sobre el CPNL Difusió de l’activitat En el marc de la campanya publicitària, iniciada el setem- A més dels espais lingüístics en els quals participa el bre de 2012, de difusió dels cursos de català, el CPNL va CPNL, els mitjans també són una bona eina de difusió dels publicar a la premsa escrita un anunci a La Vanguardia (12 cursos de català, del programa VxL i també d’altres activi- i 19 de setembre) i a El Periódico (12 i 26 de setembre). A la tats que ha dut a terme el CPNL. premsa digital es va publicar un bàner rotatiu a les pàgines web dels portals ara.cat, e-noticies.com, naciodigital.cat, Pel que fa als cursos de català, el setembre de 2012 el vilaweb.cat, elpuntavui.cat i singulardigital.cat (del 12 al 28 CPNL va dur a terme una campanya als mitjans de co- de setembre). municació per difondre i donar a conèixer a la població els cursos de català. La falca Connecta’t al català es va Entre les notícies del CPNL publicades als mitjans de co- 58 emetre per Rac1 i Rac 105 (del 27 d’agost fins al 23 de municació, destaquen la publicació de les notes de premsa setembre) i a La Xarxa (del 16 al 30 de setembre). A través de difusió dels cursos de català dels períodes 2011-2012 i 2012-2013, dels cursos de català per al Servei d’Ocupació de Catalunya (març de 2012), de la presentació dels resul- per la llengua. Diversos mitjans han publicat entrevistes i tats de l’estudi Ofercat al territori (març-juliol de 2012) i de reportatges sobre parelles lingüístiques, l’extensió del pro- la campanya “I tu, jugues en català?” (11 de desembre de grama a diversos sectors d’activitat o la implicació de les 2012). entitats i els establiments col·laboradors. Entre les notícies del CPNL publicades a la premsa, es Entre les notícies del programa VxL (144) publicades a la poden destacar: premsa destaquen: ✓“El Consorci per a la Normalització Lingüística ✓“Compartir temps per aprendre la llengua” (El Punt potencia l’ús del català en empreses” (Vilaweb, 10 de Avui, 1 de juliol de 2012) gener de 2012) ✓“Acord entre el Voluntariat per la llengua amb la Creu ✓“I un dia no entenia la meva filla” (Ara, 26 de febrer Roja de Sabadell” (Diari de Sabadell, 22 de març de de 2012) 2012) ✓“El català puja en el comerç de les ciutats més ✓“El Voluntariat per la llengua rep el Premi Salvador castellanoparlants” (El Punt Avui, 30 de maig de 2012) Casanova” (El 9 Nou, 11 de març de 2012) ✓“La Fundació Joan Miró i el Consorci per a la ✓“El programa Voluntariat per la llengua atrau 58 nous Normalització Lingüística signen un acord per promoure comerços reusencs” (Reusdigital.cat, 28 de febrer de l’ús social del català” (ACN, 6 de novembre de 2012) 2012) ✓“El Consorci per a la Normalització Lingüística llança ✓“Més d’un miler de parelles lingüístiques potencien una campanya per fomentar les joguines en català” el català a la demarcació” (El Punt Avui, comarques (324.cat, 11 de desembre de 2012) gironines, 8 de febrer de 2012) La premsa també ha fet difusió del programa Voluntariat ✓“Ensenyant català entre reixes” (Regió 7, Anoia/Baix, 26 de juny de 2012) ✓“La parella lingüística número 1.000” (El Periódico, 22 d’agost de 2012) 59     Televisió Difusió de l’activitat Presència a la xarxa L’activitat del CPNL també ha estat present a la televisió. El web és el referent corporatiu del CPNL a la xarxa. Al Així, des de les televisions locals i també des les d’àmbit costat de la informació general, cada CNL hi té el seu nacional s’han difós tant els cursos de català com altres espai, a través del qual pot adreçar-se al seu públic actuacions i activitats dels CNL. específic. Durant el 2012 s’han publicat 1.884 notícies al web del CPNL (http://www.cpnl.cat/noticies) i 890 notícies En el marc de la campanya publicitària, iniciada el setembre al web del programa VxL del CPNL (http://www.cpnl.cat/ de 2012, de difusió dels cursos de català, 8TV va emetre voluntaris/novetats_voluntaris/). l’anunci Connecta’t al català, de l’1 al 23 de setembre. Entre les notícies dels CNL publicades al web del CPNL Entre els reportatges emesos sobre l’activitat del CPNL, també es poden destacar les relacionades amb el destaquen: lliurament de certificats dels cursos del SOC al territori, les presentacions territorials de les dades de l’Ofercat, la ✓“L’Ofercat a Olot”, al TN Comarques de TV3 difusió dels actes del CPNL per Sant Jordi i la difusió dels (30 de maig de 2012) cicles de cinema propis i del CINC. ✓“Els cursos de català per a xinesos, del Pel que fa al programa VxL destaquen les entrades fetes CNL de Barcelona”, a BTV (15 de juliol de 2012) de la campanya Mou-te en català, el VxL als centres penitenciaris i als instituts, les activitats de difusió de l’any ✓Campanya “I tu, jugues en català?”, al TN Migdia de Sales Calders Tisner i de Sant Jordi i la participació del VxL TV3 (11 de desembre de 2012). a la Marató de TV3. Cal fer esment que, durant la Marató de TV3 (16 de de- El nombre de visites al web del CPNL ha continuat sembre de 2012), el CPNL i el VxL van organitzar o par- augmentant. Durant l’any 2012 s’ha superat la xifra del ticipar en diverses activitats destinades a col·laborar amb milió de visites úniques (1.181.216 en total) i ens hem aquest projecte solidari, impulsat per Televisió de Catalun- acostat als quatre milions de pàgines descarregades ya i la Fundació la Marató de TV3. (3.962.678), amb una mitjana de prop de 10.900 pàgines diàries. Finalment, com a activitat vinculada a l’aprenentatge de la llengua fora de l’aula, cal destacar les visites que s’han fet a les instal·lacions de Televisió de Catalunya, la par- ticipació de l’alumnat i el VxL com a públic al programa El gran dictat i a l’espai “Paraules en ruta” del programa Divendres, de TV3. 60   Seguidors del CPNL a la xarxa Taula 23. Seguidors del CPNL a la xarxa Any 2011 Any 2012 Increment Facebook 9.148 17.357 90% Twitter 1.082 3.982 268% TOTAL 10.230 21.339 108% Projectes fets el 2012 dinamització. L’objectiu d’aquest espai és compartir projectes, opinions i suggeriments i esdevenir un lloc La millora i el creixement dels espais web són una de referència per agrupar activitats de foment de l’ús necessitat constant. En aquest sentit, el CPNL ha apostat de la llengua catalana. tant per obrir nous espais per poder encabir tota l’activitat duta a terme, com per millorar els existents, per fer-los més 2) Millores tècniques usables. ✓Nova versió amb noves funcionalitats 1) Nous espais al web del CPNL: Implementació d’un seguit de millores al mòdul de formularis del gestor de continguts (Houdini), de ✓Pestanya Administració pública manera que responguin a totes les necessitats dels Nou apartat adreçat a l’administració pública, amb CNL, sigui més àgil l’explotació de resultats i s’adapti a informació específica per a l’administració local, les exigències de la legislació en matèria de protecció administració de la Generalitat de Catalunya o les de dades personals. administracions de l’Estat espanyol. ✓Nous estils al Houdini ✓Pestanya Organitzacions i empreses Millores al gestor de continguts, que permeten aplicar Nou apartat d’organitzacions, amb informació per a fàcilment dissenys més elegants i efectius a les pàgines empreses, comerç i organitzacions, i amb un apartat web del CPNL. Amb aquests nous estils es millora no- de novetats. tablement l’experiència d’usuari de qui visita el web del CPNL. ✓Espai DIN Nova base de dades en format blog, que recull els principals projectes del CPNL en matèria de 61 3) Millores a la intranet 5) Altres projectes ✓Adaptació de la intranet a la nova realitat ✓Formulari validador dels certificats de nivell de català dels Serveis Centrals Elaboració d’un formulari que permet validar el nou sis- Aplicació de canvis a la intranet orientats a reflectir en tema de certificats dels títols de català. la seva estructura la nova organització dels Serveis Centrals del CPNL. ✓Registre de propietat intel·lectual SafeCreative ✓Editora de formació Elaboració del protocol i gestió del programa que permet Nova editora de formació interna, que permet gestionar registrar en línia d’una manera fàcil i descentralitzada molt més fàcilment (especialment les inscripcions) els tots els materials que s’elaboren des del CPNL. cursos de formació interna. 4) Actualització de programes ✓Actualització dels programes principals utilitzats al CPNL: Zimbra (correu electrònic), WordPress (blogs), Dokuwiki (wiki), Mailman (llistes de correu) i Equips de treball. Publicacions i butlletins digitals Una altra forma important de difusió és per mitjà de publicacions impreses. En aquest sentit, de forma regular s’editen materials tant des de l’Àmbit de Projecció com des Altres materials elaborats pel CPNL són: dels CNL. ✓Material didàctic i sonor dels cursos de català del SOC L’edició impresa del material de difusió i gestió dels cursos de català inclou cartells, fulls de difusió, fitxes d’inscripció, ✓Suport a l’exposició Avancem amb el català. 30 anys carnet de l’alumnat, desplegable informatiu, guia de treballant per la llengua de la DGPL, amb el disseny dels l’alumnat, etc. La del programa VxL inclou cartells, tríptics, plafons del CPNL i del VxL i amb l’edició d’un vídeo-resum orientacions per als voluntaris i per als aprenents, carnet de l’activitat del CPNL per un dels plafons de l’exposició. de VxL, etc. Al costat dels suports impresos, també es fan servir suports digitals de difusió del CPNL (bàners, caixetes, etc.). Per reforçar la imatge corporativa en els actes institucionals, s’han renovat els desplegables amb el logotip del CPNL i els del VxL. 62 http://www.youtube.com/watch?v=Mc2ZoxmayyE ✓disseny i maquetació de materials de suport (cartells, En els butlletins sectorials, el públic destinatari hi pot tríptics, calendaris, logotips, etc.) per a les activitats dels trobar lèxic específic d’un àmbit professional concret, eines CNL. Entre aquests elements de difusió destaquen el d’assessorament lingüístic, recursos lingüístics, bones disseny i maquetació dels materials següents: pràctiques i enllaços d’interès per al sector. D’entre els butlletins sectorials editats pels CNL destaquen l’Accent • tríptic Diables del Vallès Oriental. Una colla de mots de Lleida (administració local), el Portes Obertes del CNL de foc i festa, del CNL del Vallès Oriental de l’Alt Penedès i el Garraf (comerços i empreses), Al vostre servei i el Sabeu que... del CNL de l’Àrea de Reus • el lèxic Gegants del Vallès Oriental. Una colla de mots (hostaleria i sanitat). de festa i majestat, del CNL del Vallès Oriental Blogs • el lèxic Hoquei sobre patins, del CNL de Lleida El CPNL posa a la disposició de la seva comunitat de • el Lèxic casteller, del CNL de Tarragona professionals un servei de blogs. Amb aquestes eines, el CPNL potencia la difusió de la informació i la gestió del • i el receptari de la II i III Trobada gastronòmica, del coneixement a l’hora que complementen la informació que CNL de Badalona i Sant Adrià els CNL ofereixen a les seves pàgines web corporatives. L’objectiu dels blogs és difondre la informació relacionada amb l’actualitat que pot ser interessant per a alumnes i persones vinculades amb el CNL (blog de CNL), els projectes dels CNL que poden resultar interessants, però també ser un entorn pedagògic (blog de projecte), treballar els arxius multimèdia complementaris dels cursos de català i construir un espai de comunicació comú (blogs d’aula) i recollir el coneixement intern del personal del CPNL que es beneficia de les aportacions de professionals (blog professional). A 31 de desembre de 2012 el CPNL tenia 130 blogs oberts. Del total de blogs del CPNL, 54 van ser creats Durant el 2012 els CNL han editat 20 butlletins digitals durant l’any 2012. en format electrònic i en PDF amb diverses periodicitats i adreçats a públics diversos. D’acord amb els continguts, De tots els blogs públics del CPNL destaquen (blocs.cpnl. el butlletins digitals del CPNL es poden classificar en cat): butlletins de difusió i butlletins sectorials. ✓Espai DIN (CPNL) En els butlletins de difusió, els CNL informen de les seves ✓Ets i uts (CNL d’Osona) activitats, publiquen la seva agenda d’actes, difonen ✓20 contes comptats (CNL de Sabadell) informació d’actualitat relacionada amb la llengua i ✓Voluntariat per la llengua a les comarques de Girona donen a conèixer novetats editorials entre altres. D’entre (CNL de Girona) els butlletins editats pels CNL de difusió de l’activitat ✓Un bocí de llengua (CNL de Badalona i Sant Adrià) destaquen el butlletí Coses del CNL del Vallès Occidental ✓CATàleg (CNL de l’Alt Penedès i el Garraf) 3, El Full de les Terres de l’Ebre, L’estenedor de Mollet del Vallès i el Falca del CNL de l’Àrea de Reus. 63 Dia Internacional de la Diades i Llengua Materna, 21 de commemoracions febrer El Dia Internacional de la Llengua Materna va ser procla- El foment d’una llengua ha de tenir present el context en mat per la Conferència General de l’Organització de les el qual es produeix. En aquest sentit és important que Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura l’aprenentatge de la llengua es vinculi a la cultura catalana. (UNESCO) el novembre de 1999 i se celebra oficialment Així, un objectiu és que la població nouvinguda conegui el 21 de febrer de cada any. Amb l’objectiu de promoure quins són els trets més rellevants de la cultura que l’acull. totes les llengües del món, aquest dia ofereix l’oportunitat Per tant, en els cursos de català i en altres activitats del de promoure i donar a conèixer la diversitat lingüística i el Consorci es promouen aspectes que ajudin a enfortir plurilingüisme. aquesta cultura. Com cada any, el CPNL ha celebrat aquest dia organitzant Des d’aquesta perspectiva, el CPNL vincula el coneixement o participant en actes diversos al territori (Badia del Vallès, de la llengua amb la cultura i la identitat catalanes Tortosa, Lleida i Girona). organitzant o participant en activitats d’arrelament, que fomenten el coneixement de l’entorn i de la cultura catalana. 64 Dia Mundial de la Poesia, Any Sales Calders Tísner 21 de març L’any 2012, hi ha hagut 89 actes L’any 2012, hi ha hagut 39 actes L’any 2012 ha estat l’any del centenari del naixement dels escriptors Joan Sales, Pere Calders i Avel·lí Artís Gener, La celebració del Dia Mundial de la Poesia és una iniciativa Tísner. El Departament de Cultura i l’Ajuntament de Barce- de la UNESCO, vertebrada a Catalunya per la Institució lona han impulsat conjuntament aquesta commemoració de les Lletres Catalanes (ILC) i el Centre Unesco de Cata- amb un extens programa d’activitats acadèmiques i artís- lunya (UNESCOCAT). Per commemorar aquest dia, i en tiques pensades per a tothom. el marc de la celebració de l’Any de la Paraula Viva que impulsa l’Institut d’Estudis Catalans, el CPNL ha organitzat L’Any Sales Calders Tísner ha programat diverses activitats el concurs “Haikualaula” perquè l’alumnat dels cursos de per a cadascun dels autors, entre les quals hi ha conferèn- català i els voluntaris i aprenents del Voluntariat per la llen- cies, rutes literàries, clubs de lectura, taules rodones, es- gua hi participin, amb la creació de haikus. pectacles poètics i teatrals, exposicions, activitats escolars, blocs i piulades. El CPNL s’ha afegit a aquesta celebració El CPNL ha contribuït a difondre aquesta commemoració, amb 89 actes al territori, que han donat a conèixer la pro- amb l’organització o participació en 37 actes arreu del ter- ducció literària dels tres autors i han permès difondre la ritori: lectura pública de poemes, concursos de poesia i cultura catalana entre la població. cal·ligrames, tallers de poesia creativa, tallers de haikus, etc. Sant Jordi L’any 2012, hi ha hagut 98 actes El CPNL ha difós els actes del dia de Sant Jordi organ- itzant o participant en 98 actes, que han permès compartir la llengua i la cultura i fomentar la lectura entre l’alumnat del Consorci i la població en general. 65 Jornades i fires Jornades Fires El CPNL va ser present al 23è Col·loqui Germano-Català, EL CPNL vol estrènyer els lligams amb diversos col·lectius, Berlín/Leipzig, entre els dies 27 i 30 de setembre de 2012, i un bon context per fer-ho són les fires, a algunes de les amb la presentació de la comunicació Aprendre una L2 en quals ha participat. un context proper a l’ús d’aquesta llengua. La comunicació aportava el marc contextual de la formació del català per VII fira Vive! Latinoamérica a la comunitat nouvinguda, la necessitat d’adaptació de la 14 i 15 de juliol de 2012 didàctica, dels materials i del professorat a la diversitat de l’aula i plantejava la vinculació de l’activitat a l’aula amb En la setena edició de la fira "Vive! Latinoamérica", l’entorn proper. Es pot consultar aquí: celebrada a les Cotxeres de Sants de Barcelona, l'estand http://prezi.com/3kmw5fk2yrjl/aprendre-una-l2-en-un- del Centre de Normalització Lingüística de Barcelona va context-proper-daquesta-llengua/ rebre un bon nombre de visitants, atrets per les 10 classes El CPNL manté una estreta relació amb algunes univer- de català en format reduït que s'hi van impartir. Moltes sitats catalanes, mitjançant la signatura de convenis, per d’aquestes persones també es van interessar per participar la realització de les pràctiques d’estudiants que cursen en el Voluntariat per la llengua. màsters o postgraus professionals vinculats a les tasques que es duen a terme des del Consorci o que realitzen el pràcticum de final de grau o llicenciatura. Durant el 2012 el CPNL ha acollit les pràctiques de diversos alumnes: ✓10 alumnes del Màster d’Ensenyament de Català per a l’Acolliment Lingüístic, juntament amb la UAB ✓6 alumnes del Màster de Formació del Professorat de Català de la UB ✓7 alumnes del Màster en Assessorament Lingüístic, Gestió del Multilingüisme i Serveis Editorials de la UB ✓3 alumnes del Màster en Correcció i Assessorament Lingüístic de la UB ✓1 alumne de la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia de la URV, 6 alumnes de la UdG, 2 de la UdL. 66 Setmana del Llibre en Català Fires de Jocs en català 13 i 14 de setembre de 2012 120.000 persones El CNL de Barcelona va presentar l'1 de desembre de 2012 la campanya “I tu, jugues en català?", que compta amb Durant dos dies, les persones que van passar per l'estand el suport de l’escriptor Màrius Serra. La campanya, en la del CPNL a La Setmana van poder viure un mosaic qual també col·labora la Plataforma per la Llengua, vol fer d'experiències per endinsar-se en el català. Els 120.000 visibles els jocs i les joguines en català als establiments visitants de la Setmana del Llibre en Català van tenir especialitzats, amb la voluntat de facilitar-ne la compra i l'oportunitat de fer de voluntari o aprenent en una parella fomentar-ne el consum, i també pretén fer créixer el nombre lingüística del Voluntariat per la llengua, o de conèixer de de jocs i joguines en català presents als comerços. ben a prop les vivències dels tutors i els alumnes del Parla. cat, o es van trobar amb un grup de persones fent un club La campanya “I tu, jugues en català?” va ser present en de lectura fàcil. diverses fires barcelonines relacionades amb el joc i la joguina: ✓l'1 de desembre a la Festa per al joc i la joguina en català 2012, organitzada per la Plataforma per la llengua, a Barcelona. La Festa té com a principal objectiu reivindicar que les joguines que els infants reben cada any per Nadal i Reis incloguin el català en tots els suports lingüístics, tant impresos com electrònics. ✓els dies 15 i 16 de desembre al Festival Dau Barce- lona, de jocs de taula en l’àmbit europeu. L’objectiu de la participació del CNL de Barcelona al Festival Dau Barce- lona fou garantir la presència del joc de taula en català a la fira i fomentar el consum del joc de taula en català entre la ciutadania. ✓a la Fira de Reis de la Gran Via de Barcelona des del 20 de desembre i fins al 6 de gener. 67 ORGANITZACIÓ, PERSONES I SOSTENIBILITAT L'organització òptima de les persones i els recursos és l'instrument que possibilita l'acompliment de les finalitats d'una entitat com el Consorci per a la Normalització Lingüística. Efectivament, el CPNL avança gràcies a la cooperació i la complicitat de molts organismes i persones, i això produeix un efecte multiplicador que repercuteix a la resta de la societat. Entitats consorciades ✓Generalitat de Catalunya ✓Diputació de Girona ✓Ajuntaments ✓Consells comarcals Abrera Igualada Salt Alt Camp Montsià Arbúcies La Llagosta Sant Adrià de Besòs Alt Empordà Noguera Badalona Lleida Sant Andreu de la Barca Alt Penedès Osona Badia del Vallès Lloret de Mar Sant Boi de Llobregat Alt Urgell Pallars Jussà Barberà del Vallès Manlleu Sant Cugat del Vallès Alta Ribagorça Pallars Sobirà Barcelona Manresa Sant Feliu de Llobregat Anoia Pla d’Urgell Berga Martorell Sant Joan Despí Bages Pla de l’Estany La Bisbal d’Empordà El Masnou Sant Just Desvern Baix Penedès Priorat Blanes Mataró Sant Pere de Ribes Baix Camp Ribera d’Ebre Calafell Molins de Rei Sant Quirze del Vallès Baix Ebre Ripollès Caldes de Montbui Mollet del Vallès Sant Sadurní d’Anoia Baix Empordà Segarra Calella Montcada i Reixac Sant Vicenç dels Horts Berguedà Segrià Calonge Montmeló Santa Coloma de Gramenet Cerdanya Selva Cambrils Montornès del Vallès Santa Perpètua de Mogoda Conca de Barberà Solsonès Canovelles Olesa de Montserrat Sitges Garraf Tarragonès Cardedeu Olot Tarragona Garrigues Terra Alta Castellar del Vallès Palafrugell Teià Garrotxa Urgell Castellbisbal Palamós Terrassa Gironès Vallès Oriental Castelldefels Palau-solità i Plegamans Tordera Maresme Centelles La Palma de Cervelló Torroella de Montgrí Cerdanyola del Vallès El Papiol Tortosa Cervelló Parets del Vallès Vallirana Constantí Pineda de Mar Valls Corbera de Llobregat Polinyà El Vendrell Cornellà de Llobregat El Prat de Llobregat Vic Esparreguera Premià de Dalt Vila-seca Esplugues de Llobregat Premià de Mar Viladecans Figueres Reus Vilafranca del Penedès Gavà Ripollet Vilanova i la Geltrú 68 La Garriga Roses Vilassar de Dalt Girona Rubí Vilassar de Mar Granollers Sabadell L’Hospitalet de Llobregat Salou Vocals: Generalitat de Catalunya: Xavier Bosch i Garcia, Òrgans de govern M. Josefa Moya González, Mònica Pereña i Pérez i Montserrat Sagalés i Torra. Els òrgans de govern del CPNL són independents de les institucions que en formen part. Federació de Municipis de Catalunya: Montserrat Capdevila i Tatché, Àlex Garrido i Serra i Lluís Monfort La Presidència i Peligero. La Presidència del CPNL recau en la persona titular de la Associació Catalana de Municipis: Sandra Suàrez i Direcció General de Política Lingüística del Departament Plana. de Cultura de la Generalitat de Catalunya. La Gerència El Ple El gerent és nomenat o separat pel Ple a proposta de la El Ple és l’òrgan màxim de govern del CPNL i l’integren Presidència. Les seves funcions principals són dirigir la representants de les entitats locals consorciades i repre- gestió econòmica i administrativa del CPNL, exercir la sentants de la Generalitat de Catalunya, que hi té majoria. direcció de personal i executar els acords del Ple i del Les seves atribucions principals són l’aprovació dels pres- Consell d’Administració. supostos i del programa anual d’activitats. L’estructura territorial El Consorci està format per una xarxa territorial de 22 centres de normalització lingüística (CNL), i té un total de 162 punts de servei arreu de Catalunya. Els CNL poden abastar un sol municipi o més d’un, una comarca o diverses comarques i s’estructuren en serveis comarcals de català, El Consell d’Administració serveis locals de català i oficines de català. El Consell d’Administració del CPNL és l’òrgan encarregat Centres de normalització lingüística de dur a terme els acords del Ple. Són atribucions del Con- sell d’Administració, entre d’altres, l’elaboració dels plans CNL Ca n'Ametller CNL del Maresme d’actuació, dels programes anuals d’activitats i del projecte CNL d'Osona CNL del Vallès Oriental de pressupost del Consorci; l’aprovació de la plantilla i la CNL de Badalona i Sant Adrià CNL El Prat de Llobregat remuneració del personal, i l’aprovació de la contractació CNL de Barcelona CNL Eramprunyà i les despeses. CNL de Cornellà de Llobregat CNL L'Heura CNL de Girona CNL Montserrat La composició del Consell d’Administració, a 31 de desem- CNL de l'Alt Penedès i el Garraf CNL Roses bre de 2012, és la següent: CNL de l'Àrea de Reus Miquel Ventura CNL Vallès Occidental 3 CNL de l'Hospitalet Presidenta: CNL de les Terres de l'Ebre Yvonne Griley i Martínez CNL de Lleida CNL de Sabadell Vicepresidents: CNL de Tarragona Jaume Ciurana i Llevadot, Federació de Municipis CNL de Terrassa i Rubí 69 de Catalunya Josep Santamaria i Roig, Generalitat de Catalunya Directors de CNL Presidents dels consells de centre (a 31 de desembre de 2012) (a 31 de desembre de 2012) Immaculada Pagès Valls CNL Ca n'Ametller Joan Ramon Casals i Mata Gemma Muntané Melero CNL de Badalona i Sant Adrià Juan Fernández Benítez Jordi Manent Tomàs CNL de Barcelona Jaume Ciurana i Llevadot Enric de Vilalta Pach CNL de Cornellà de Llobregat Jordi García Guitart Montserrat Mas Margarit CNL de Girona Antoni Solà Bohigas Gabriel Senabre Via CNL de l'Alt Penedès i el Garraf Sergi Vallès Domingo Anna Saperas Tuset CNL de l'Àrea Reus Miquel Ventura Maria Dolors Sardà Lozano Jordi Duran Suárez CNL de les Terres de l'Ebre Camil Sampé i Compte Alba Conesa Prunera CNL de l'Hospitalet Luís Esteve Garnés Paquita Sanvicén i Torné CNL de Lleida Montserrat Parra i Albà Elisabet Palomés i Alimon CNL de Sabadell M. Antonia Puig Mayor Rosa M. Ibarz Meler CNL de Tarragona Santiago Pallàs Guasch Ferran Lozano Ferrer CNL de Terrassa i Rubí Amadeu Aguado i Moreno Núria Pera i Maltes CNL del Maresme Joaquim Fernández i Oller Anna M. Jansana Duran CNL del Vallès Oriental Pietat Sanjuán i Trujillo Dolors Solà Noguera CNL d'Osona Mercè Puntí Sañé Alícia Company Pugès CNL El Prat de Llobregat Pilar Eslava Higueras Oriol Rocosa Girbau CNL Eramprunyà Luis Pérez Gutiérrez Pilar López i Martínez CNL L'Heura Laia Tordera Roig Núria Brugarolas Camps CNL Montserrat Joan Calmet Piqué Jaume Martí Guasch CNL Roses Jaume Mañosas i Canadell Montserrat Trilles Noguer CNL Vallès Occidental 3 Maria del Mar Viera Hernández El Consell de Centre és l’òrgan de direcció de l’àmbit territorial de cada CNL. Cada consell de centre l’integren representants de la Generalitat i de les corporacions locals que pertanyen al Consorci, així com també organitzacions socials, culturals i socioeconòmiques que hi col·laboren. 70 L’equip de Direcció del CPNL L’estructura funcional L’equip de Direcció del CPNL està format per la Gerència, els directors d’àmbit, la secretària del CPNL i els directors dels 22 CNL. Des de l’equip de Direcció es posen en Els Serveis Centrals comú els programes territorials i generals del CPNL i es decideixen i es coordinen les estratègies d’actuació. Els Serveis Centrals del Consorci són els responsables de l’execució dels acords i dels plans aprovats pel Consell PLA DIRECTOR d’Administració i pel Ple. Al capdavant dels Serveis Centrals, la Gerència ha de coordinar i dirigir l’aplicació dels plans en El CPNL ha engegat, el 2012, l’elaboració d’un Pla director el conjunt del territori a través dels CNL. per replantejar els eixos d’actuació relatius a la planificació, la racionalització i l’optimització dels recursos públics, amb El 2012 s’ha fet una reorganització dels SC, orientada a un la finalitat de garantir una major eficàcia en la prestació nou model de treball per vincular les actuacions amb els dels serveis. objectius. Aquest nou model organitzatiu s’estructura en tres àmbits: el de Formació i Foment, el de Projecció i el Aquest Pla director ha de revisar el catàleg d’activitats, el dels Serveis Generals. mapa de centres, l’estructura organitzativa, les funcions i el model de finançament, i respon a la necessitat i el repte Els àmbits de Formació i Foment i el de Projecció són els d’involucrar tota l’organització cap a una única direcció: anomenats clau, que s’encarreguen de la producció i la la millora contínua dels processos i de les activitats del prestació dels serveis propis del CPNL; pel que fa al dels CPNL, per tal d’orientar-lo en el nou entorn i conduir-lo Serveis Generals, es defineix per donar suport a aquests a un futur volgut, essent del tot indispensable un esforç processos clau. per aconseguir una eficàcia més gran i una racionalització de l’ús dels recursos assignats. Es tracta, en definitiva, Amb aquesta nova manera de treballar es pretén optimitzar d’impulsar un canvi organitzatiu amb ambició. els recursos i racionalitzar l’estructura de funcionament. És previst que estigui enllestit a mitjan 2013. L’equip de Direcció dels Serveis Centrals està format pel gerent, els directors d’àmbit i la secretària del CPNL. Organigrama dels Serveis Centrals (des de setembre de 2012): GERÈNCIA Josep Madorell SECRETARIA Natàlia Falcó ÀMBIT DE ÀMBIT DE ÀMBIT DE FORMACIÓ I FOMENT PROJECCIÓ SERVEIS GENERALS Noemí Ubach Viqui Sanz Pere Pujol 71 Equip professional El principal capital que té l’organització són les persones: sense elles el CPNL no podria dur a terme la missió que té encomanada. El conjunt de les dades i resultats de les accions que s’han dut a terme el 2012 al Consorci per a la Normalització Lingüística posa en valor la professionalitat, la implicació i el compromís de les 665 persones que el configuren. Un equip divers, format per tècnics d’ensenyament, de dinamització, assessorament, personal de gestió i administració, etc., que són el motor d’un projecte que evoluciona i que fa de la llengua un eix d’acció, en què les persones en són protagonistes. Gestió econòmica L’any 2012 s’ha caracteritzat per l’agreujament de la crisi l’execució del pressupost de 2012 ha estat dominada per econòmica i, en aquest entorn de màxima dificultat, el la disminució de les despeses i l’objectiu de disminuir la sector públic ha continuat amb l’aplicació de polítiques de generació de deute. contenció i de reducció de la despesa. En aquest escenari, RESUM PER CAPÍTOLS DEL PRESSUPOST DE DESPESES Parlament Total despesa contreta % exec CAPÍTOL 1 - REMUNERACIONS DEL PERSONAL 27.900.000,00 26.874.830,17 96,33% CAPÍTOL 2 - DESPESES CORRENTS DE BÉNS I SERVEIS 3.938.980,00 3.122.648,80 79,28% CAPÍTOL 3 - DESPESES FINANCERES 36.000,00 0,00 CAPÍTOL 4 - TRANSFERÈNCIES CORRENTS 10,00 0,00 CAPÍTOL 6 - INVERSIONS REALS 245.000,00 142.230,64 58,05% CAPÍTOL 8 - VARIACIÓ D'ACTIUS FINANCERS 10,00 0,00 TOTAL PRESSUPOST DE DESPESES 32.120.000,00 30.139.709,61 93,83% EXCEDENT APORTACIÓ GENERALITAT 0,00 EXCEDENT APORTACIÓ ENS LOCALS 477.001,80 TOTAL PRESSUPOST DE DESPESES 32.120.000,00 30.616.711,41 95,32% RESUM PER CAPÍTOLS DEL PRESSUPOST D'INGRESSOS Parlament Total drets reconeguts % exec CAPÍTOL 3 - MATRÍCULES I ALTRES INGRESSOS 4.847.699,90 4.508.308,96 93,00% CAPÍTOL 4 - TRANSFERÈNCIES CORRENTS 27.267.290,10 22.379.463,41 82,07% CAPÍTOL 5 - INGRESSOS PATRIMONIALS 5.000,00 558,71 11,17% 72 CAPÍTOL 8 - ACTIUS FINANCERS 10,00 3.728.299,93 TOTAL PRESSUPOST D'INGRESSOS 32.120.000,00 30.616.631,01 95,32% L’execució ha estat equilibrada i lleugerament superior al Això representa un 23,75% menys que el pendent de l’any 95% (95,32%) del pressupost aprovat al Parlament, i inclou anterior, que va ser de 3.436.844,81€, i és el resultat de la reinversió de 85.670,05€ per part d’ens locals. Així, dels totes les gestions realitzades per tal de reduir el deute. 32,2 M€ pressupostats, se n’han executat 30,6. Amb relació a l’any 2011 s’ha produït una disminució al voltant dels 2,2 Pel que fa a l’execució de les despeses, encara ha M€ executats, pràcticament un 7% menys. augmentat lleugerament el pes del Capítol I (89,17% el 2012, davant del 88,97% de 2011), a causa que baixa menys La disminució de la despesa s’ha degut, sobretot, a la que la resta de capítols. El Capítol II representa un 10,36% reducció del Capítol I, corresponent a les despeses de (10,55%, el 2011). Segueix l’augment dels lloguers de béns personal, derivat de les diferents mesures aprovades de immobles que representen ja un 36,25% de la totalitat del contenció de la despesa en aquest capítol, i també a la no capítol II (31,84% el 2011). El volum d’inversions del Capítol execució de la partida d’altres despeses de funcionament VI ha estat d’un 0,46% del total de les despeses. L’any 2012 prevista al pressupost inicial. en cap moment s’ha fet servir la pòlissa de crèdit i, per tant, no s’han pagat interessos. Pel que fa a l’execució del pressupost d’ingressos també ha estat del 95,32%. Els fets més destacats són els següents: Amb tot, la disminució dels imports de les despeses es concentren en el Capítol I: aquesta disminució ha Els ingressos per matrícules han estat de 2.028.649,51€, estat d’1.889.177,53€ (el 2011, respecte al 2010, va ser que representa una disminució del 18,39% respecte a 2011 d’1.868.639,84€), que representa un 6,57% menys que (s’han ingressat uns 457.000€ menys) i una desviació del l’any anterior. La disminució del Capítol II ha representat -18,85% respecte a la previsió. una disminució de 286.641,18€. Aquest import és inferior als costos de 2011 dels tiquets restaurant i del FAS Al final de l’exercici ja s’han ingressat 10.918,00€ per (384.227,62€), però cal recordar que el 2012 s’ha produït l’emissió de certificats i documents com a nova forma l’increment dels tipus d’IVA. d’ingrés del CPNL, que es va iniciar l’octubre de 2012. El 2012 s’han ingressat 700.000€ de la DGI i 550.000,00€ (250.000€ contrets el 2012, però provinents de l’acord de finals de 2011) del SOC. Part del finançament de la Generalitat s’ha produït mitjançant la reinversió de romanents. El total pendent de cobrament de l’exercici, tot i ser elevat (3.347.822,00€), és un 18,43% inferior al de l’exercici anterior (4.103.993,58€). D’aquesta xifra, 2.620.482,26€ corresponen a aportacions ordinàries dels ens locals. Si comparem l’execució per capítols del 2012 amb el 2011: Comparació per capítols del pressupost de despeses Execució 2012 Execució 2011 % var. CAPÍTOL 1 - REMUNERACIONS DEL PERSONAL 26.874.830,17 28.764.007,70 -6,57% 3.122.648,80 3.409.289,98 -8,41% CAPÍTOL 2 - DESPESES CORRENTS DE BÉNS I SERVEIS CAPÍTOL 3 - DESPESES FINANCERES 0,00 353,59 CAPÍTOL 4 - TRANSFERÈNCIES CORRENTS 0,00 0,00 CAPÍTOL 6 - INVERSIONS REALS 142.230,64 154.973,56 -8,22% CAPÍTOL 8 - VARIACIÓ D'ACTIUS FINANCERS 0,00 0,00 73 TOTAL PRESSUPOST DE DESPESES 30.139.709,61 32.328.624,83 -6,77% Annex El CPNL en xifres Pressupost 32.120.000 Pressupost 32.120.000 Nombre de CNL 22 Nombrree dee CpuNnLts d'atenció 1622 Nombrree dee tpruenbtasll add'aotresnció 16625 Nombre de treballadors 665 Nombre de cursos de català (presencials i semipresencials) 3.995 INnoicmiablsr ei b dàesi ccsursos de català (presencials i semipresencials) 32..939750 EInleicmiaelsn tia blsàsics 2.437509 EInletemrmenetdailss 452559 ISnutefircmièendciisa 54925 PSeurfficeicècniocinaament 46985 PAeltrrfeesccionament 768 Altres 78 Inscripcions als cursos de català 98.329 IIniscciarlisp ic bioàsnisc sals cursos de català 9680..392092 IEnleicmiaelsn tia blsàsics 609..295021 EInletemrmenetdailss 129..295001 SInutefircmièendciisa 12..29040 PSeurfficeicècniocinaament 112..727054 PAletrrfeesccionament 1..277957 Altres 1.297 Inscripcions presencials i semipresencials 93.382 IInssccrriipcciionss pa rdeissetànncciaials i semipresencials 93..13812 IInssccrriipcciionss aal dPisatràlan.cciaat 13..418241 IAnltsrcersip mciodnasl iatal tPsarla.cat 1.434224 Altres modalitats 342 Nats a Catalunya 17.646 Naattss aa Claa rteaslutan ydae l'Estat Espanyol 175..684168 Naattss aa ll'ae sretrsatna gdeer l'Estat Espanyol 6153..583108 NaSt/sN aC l'estranger 631..53305 NS/NC 1.335 Alumnat plans d'acolliment 43.885 Alumnat plans d'acolliment 43.885 Finançats per la Direcció General de Política Lingüística i un ajuntament o consell comarcal 38.022 FFiinnaannççaattss ppeerr llaa Diirreecccciióó Geenneerraall dpeer P ao llaít iIcma mLiinggraücísiótica i un ajuntament o consell comarcal 358..802632 FFiinaanççaattss peerr llaa DSeircercectiaór iGa ednee Praoll íptiecra a L lian gImüímstiigcara ic liaó Diputació de Barcelona 5.8603 Finançats per la Secretaria de Política Lingüística i la Diputació de Barcelona 0 Alumnat col·lectius de procedència específica 14.944 PAalukimstnanat col·lectius de procedència específica 142..984946 PXiankaistan 2.8096 XRionma ania 1.78046 RMoamrroancia 19..74496 Marroc 9.496 Cursos de català per a la restauració 19 ICnusrcsriotss qduee ctraetbaallàle np earl sae clato rr edset alau rreasctaióuració 2.41396 74 Inscrits que treballen al sector de la restauració 2.436 Certificats homologats expedits (curs 2011-2012) 18.232 CNievretlilf Bicàastics (hAo1m) ologats expedits (curs 2011-2012) 185..253228 NNiivveellll EBlàesmice (nAta1l) (A2) 52..752488 NNiivveellll IEnletemrmenetdail ((BA)2) 24..371488 NNiivveellll ISnutfeircmièendcii a( B(C) ) 44..361189 NNiivveellll SSuufpiceirèionrc i(aD ()C) 41..601199 Nivell Superior (D) 1.019 Convenis i acords de col·laboració (formació, assessorament, dinamització i plans lingüístics) 2.289 CEcoonnvoemniias i acords de col·laboració (formació, assessorament, dinamització i plans lingüístics) 21..238298 EAcsosnoocimaciaions 1.35128 Adssmoicniiasctiroancsió Pública 451438 Administració Pública 443 Voluntariat per la llengua NVoomlubnrtea driea pt apreelrl elsa llengua 10.129 NEnotmitabtrse cdoel ·lpaabroerllaedsores 10.162929 Esnttaitbaltism ceonlt·lsa bcolr·aladboorerasdors 2.268912 EAscttaivbiltiamtsents col·laboradors 21..281 Activitats 1.281 Projecció. Presència a la xarxa Pàrogijneecsc dióe.s cParreresgèandceisa a la xarxa 3.962.678 PMàitgjainneas ddee spcàagrirneegsa dieàsries 3.91602..867578 MViistijtaensa ú dneiq puàegsi nael sw deibàries 1.18101..281576 Visites úniques al web 1.181.216 Notícies publicades al web (CPNL i CNL) 1.884 NEnottríacideess p au lb'aligcaednedsa adl' awcetebs ( CdePlN wLe ib C (NCLP)NL i CNL) 1..828946 ENnottríacideess p au lb'aligceadnedsa ad 'laac pteàsg idneal VwxeLb (CPNL i CNL) 1.82906 Notícies publicades a la pàgina VxL 890 Projecció. Mitjans de comunicació PEsrpoajeisc rcaidói.o fMòniticjasns de comunicació 38 ENsoptíaciise sra pduiobflòicnaidcses a la premsa escrita (CPNL i VxL) 65338 NNoottíícciieess ppuubblliiccaaddeess aa llaa pprreemssaa eessccrriittaa ((VCxPLN)L i VxL) 615443 Notícies publicades a la premsa escrita (VxL) 144 Espectadors als cicles de cinema en català 25.036 ECsicpleesc ptarodpoirss d aell sC PcNicLles de cinema en català 258..043267 Ciicclleess CprIoNpCi so drgeal nCiPtzNatLs pel CPNL 186..460279 Cicles CINC organitzats pel CPNL 16.609 Pressupost 32.120.000 Nombre de CNL 22 Nombre de punts d'atenció 162 Nombre de treballadors 665 Nombre de cursos de català (presencials i semipresencials) 3.995 Inicials i bàsics 2.370 Elementals 459 Intermedis 525 Suficiència 495 Perfeccionament 68 Altres 78 Inscripcions als cursos de català 98.329 Inicials i bàsics 60.902 Elementals 9.251 Intermedis 12.900 Suficiència 12.204 Perfeccionament 1.775 Altres 1.297 Inscripcions presencials i semipresencials 93.382 Inscripcions a distància 3.181 Inscripcions al Parla.cat 1.424 Altres modalitats 342 Nats a Catalunya 17.646 Nats a la resta de l'Estat Espanyol 15.818 Nats a l'estranger 63.530 NS/NC 1.335 Alumnat plans d'acolliment 43.885 Finançats per la Direcció General de Política Lingüística i un ajuntament o consell comarcal 38.022 Finançats per la Direcció General per a la Immigració 5.863 Finançats per la Secretaria de Política Lingüística i la Diputació de Barcelona 0 Alumnat col·lectius de procedència específica 14.944 Pakistan 2.896 Xina 806 Romania 1.746 Marroc 9.496 Cursos de català per a la restauració 19 Inscrits que treballen al sector de la restauració 2.436 Certificats homologats expedits (curs 2011-2012) 18.232 Nivell Bàsic (A1) 5.528 Nivell Elemental (A2) 2.748 Nivell Intermedi (B) 4.318 Nivell Suficiència (C) 4.619 Nivell Superior (D) 1.019 Convenis i acords de col·laboració (formació, assessorament, dinamització i plans lingüístics) 2.25819 Economia 1.322980 Associacions 518 Administració Pública 443 Voluntariat per la llengua Nombre de parelles 10.129 Entitats col·laboradores 692 Establiments col·laboradors 2.281 Activitats 1.281 Projecció. Presència a la xarxa Pàgines descarregades 3.962.678 Mitjana de pàgines diàries 10.857 Visites úniques al web 1.181.216 Notícies publicades al web (CPNL i CNL) 1.884 Entrades a l'agenda d'actes del web (CPNL i CNL) 1.296 Notícies publicades a la pàgina VxL 890 Projecció. Mitjans de comunicació Espais radiofònics 38 Notícies publicades a la premsa escrita (CPNL i VxL) 653 Notícies publicades a la premsa escrita (VxL) 144 Espectadors als cicles de cinema en català 25.036 Cicles propis del CPNL 8.427 Cicles CINC organitzats pel CPNL 16.609 75 Promovem la llengu a, sióó la cultura i la coh e pàgina - 76 B.8317-2013