RESUM EXECUTIU
La Xarxa de Biblioteques Públiques és ja un dels espais culturals de
referència dels ciutadans de Barcelona: quasi un de cada quatre habitants en
té carnet d’usuari. El 2004 el conjunt de biblioteques públiques de la ciutat
va tenir més de quatre milions d’usuaris (4.126.308), un 13% més que l’any
anterior; és a dir, cada ciutadà hi ha anat una mitjana de 2,6 vegades l’any.
A aquestes xifres cal afegir-hi l’augment en un 21,9% del nombre de
préstecs (un total de 3.079.324 documents prestats) i en un 17% del
nombre de carnets (corresponent als 75.135 nous carnets); aquesta dada
situa el nombre d’usuaris actius - socis a prop de les 376.289 persones, la
qual cosa fa de les biblioteques la institució amb més socis de la ciutat.
La consolidació de les biblioteques com un dels principals referents culturals
dels ciutadans de Barcelona és el resultat de l’aplicació del “Pla de
Biblioteques de Barcelona 1998-2010, de la informació al coneixement”.
Aquest Pla, aprovat l’any 1998, defineix un nou concepte de biblioteca,
oberta a tothom amb les infrastructures, els suports tecnològics i les
activitats que faciliten la democratització i la difusió de la informació, la
transmissió de coneixements, la formació, l’educació permanent,
l’autoinformació i el lleure, i estructura una xarxa de 40 biblioteques que s’ha
d’anar completant gradualment fins al 2010, any rere any. El Pla, per tant,
situa la biblioteca com a equipament públic actiu, impulsor i dinamitzador;
referent cultural del territori del qual és coneixedor i còmplice i amb
orientació cap als usuaris de tal manera que la biblioteca s’adapti a les
demandes dels ciutadans i s’avanci en la detecció de necessitats
informatives, formatives i culturals. El paper democratitzador de les
biblioteques és evident. Cap altra institució pública cultural ofereix un
conjunt de serveis a una secció tan àmplia de població.
El Consorci de Biblioteques de Barcelona (a partir d’ara CBB) és l’ens de
gestió de la Xarxa de Biblioteques Públiques de Barcelona i el responsable
delegat de dur a terme el Pla de Biblioteques 1998-2010. Aquesta memòria
exposa les accions que ha dut a terme el CBB en el decurs del 2004, sempre
en el context del desplegament del Pla. La memòria constitueix, també, una
síntesi de la resposta cada cop més positiva dels barcelonins i les
barcelonines davant de les noves biblioteques.
L’any ha tingut aquests elements més destacats:
 La Xarxa s’ha vist ampliada amb una biblioteca nova: Bon Pastor, al
districte de Sant Andreu; i amb la reobertura de la biblioteca Francesca
Bonnemaison, que havia estat tancada per obres d’ampliació i
readequació dels seus espais. Això fa que al final del 2004 la ciutat
disposi de 29 equipaments, i la suma de la superfície de les biblioteques
públiques de la ciutat sigui de 29.069 metres quadrats (un 11,80% més
que al 2003, i un acumulat des de 1998 del 163,35%).
 Ja són 16 les intervencions que s’han dut a terme des de l’aprovació del
Pla de Biblioteques de Barcelona.
 S’ha realitzat un procés d’estabilització de la plantilla amb la convocatòria
d’un concurs oposició per cobrir 31 places de bibliotecaris i bibliotecàries.
 El nombre d’usuaris ha superat els quatre milions, 4.126.308
exactament, amb un augment del 13% sobre l’any 2003 i més del 202%
respecte del 1998.
 Els indicadors de préstec han estat molt bons (3.079.324 documents
prestats, un 21,9% més que l’any 2003 i un 305,4% més que l’any
1998).
 Els usuaris d’Internet a les biblioteques han estat 390.558 persones cosa
que suposa un augment del 23,9% respecte el 2003. Actualment totes
les biblioteques públiques de la ciutat disposen del servei d’Internet
públic gratuït.
 El 2004 el conjunt de biblioteques ha obert més hores al públic que mai,
en total 1.201 hores setmanals, un 4,5 % més que l’any anterior, i un
acumulat del 58% respecte l’any 2000. Això suposa superar en un 23,2%
el mínim previst pel Pla de Biblioteques.
 La despesa realitzada per la xarxa de biblioteques de la ciutat de
Barcelona (incloent la inversió en nous equipaments) aquest 2004 ha
estat de 18.456.399€, una mitjana de 11,66€ per habitant.
 El carnet de les biblioteques ha continuat essent el més difós a la ciutat,
amb un augment del 17% (75.135 nous carnets) i situa les Biblioteques
de Barcelona com la institució amb més socis de la ciutat (376.289
persones). El pla per estendre l’ús del carnet de biblioteques a centres i
serveis culturals i concebre aquest carnet com el carnet cultural “la
biblioteca t’obre la porta a la cultura”, està donant uns resultats
excel·lents gràcies a la complicitat de nombrosos agents culturals de la
ciutat.
 Els fons especialitzats existents han continuat aprofundint en les seves
matèries, sobretot amb la seva ampliació i en l’organització d’activitats,
sovint en col·laboració amb institucions de la ciutat relacionades amb el
tema de l’especialització del fons. Per exemple a la Xavier Benguerel,
especialitzada en cinema, s’han fet activitats amb alguns dels festivals de
cinema que es fan a la ciutat; o bé a Fort Pienc, especialitzada en
disseny, s’han fet presentacions de llibres d’aquesta disciplina en
col·laboració amb editorials especialitzades.
 És rellevant l’augment del nombre d’activitats de tota mena i per a tots
els públics organitzades tant des dels Serveis Centrals del CBB com a
iniciativa de cadascuna de les biblioteques com per la presència de les
biblioteques en programacions generals de la ciutat: activitats paral·leles
a les programacions del Teatre Nacional, el Teatre Lliure, el Festival
Grec, el Museu d’Història de la Ciutat, el Saló del Còmic...
 Cal destacar la consolidació dels serveis a l’usuari: préstec
interbibliotecari, préstec a domicili, punts de suport de la UOC, sales
d’estudi, bústies de retorn... Cal notar també l’esforç de comunicació
realitzat amb el consegüent augment de difusió de les biblioteques, amb
nous productes (agendes trimestrals, nous opuscles sobre serveis i
programes, noves guies de lectura) i una major difusió.
 Els mitjans de comunicació coneixen cada vegada més què fan les
biblioteques i en són més còmplices. D’aquesta manera els ciutadans i
les ciutadanes de Barcelona coneixen cada vegada més que les
biblioteques són el cor de la cultura i de la qualitat de vida i, per tant, de
la ciutat del coneixement. Ha augmentat la cooperació amb les editorials
i els salons del món de l’edició i la lectura (presència a la Fira de
Guadalajara, Mèxic).
 Ha augmentat la participació de les Biblioteques de Barcelona en
processos de planificació estratègica, tasca important per tal
d’aconseguir que les biblioteques adquireixin una forta centralitat com a
equipament cultural de la ciutat del coneixement.
 La Comissió de Lectura Pública s’ha consolidat com a punt de trobada i
coordinació dels agents culturals i educatius de la ciutat vinculats a la
lectura i la biblioteca. S’han estabilitzat les 5 comissions de lectura
pública de districte ja existents.
 S’ha realitzat una enquesta per valorar el grau de satisfacció dels usuaris
de la xarxa de Biblioteques de Barcelona. L’enquesta feta sobre una
població de 4.000 usuaris majors de 14 anys, permet tenir un perfil més
acurat sobre els usuaris de la xarxa i sobre la seva opinió respecte el
servei que ofereixen les biblioteques, així com de les seves aspiracions
en aquesta matèria. L’enquesta ha estat realitzada per l’Oficina
d’Avaluació de Serveis de Qualitat de la Diputació de Barcelona.
 El grau de satisfacció que mostra aquesta enquesta és força elevat. Els
usuaris puntuen amb un 7,8 les biblioteques, i amb un 8,2 el servei
específic de préstec.
El resum d’aquest any 2004 és una clara mostra de l’excel·lent resposta dels
barcelonins i les barcelonines davant de més i millors biblioteques.
Continguts, aprenentatge, ciutadania, lleure, creativitat, proximitat i
cooperació són les paraules que resumeixen un any de feina compromesa.
Un pas més en el desenvolupament del Pla de Biblioteques que aposta per
acostar més el coneixement a tots els ciutadans i ciutadanes.
El paper democratitzador de les biblioteques és evident. Cap altra institució
pública cultural ofereix un conjunt de serveis a una secció tan àmplia de
població (quasi una quarta part  de la població de Barcelona disposa del
carnet de biblioteques). Tot seguit es destaquen les sis funcions bàsiques de
les biblioteques amb el detall dels projectes i serveis que més clarament hi
responen i que desenvolupen les Biblioteques de Barcelona.
Projectes que fan de Les biblioteques tenen un paper cabdal en la configuració del volum de
les biblioteques coneixements de la ciutadania. Al segle XXI, els “coneixements” de cadascun
porta d’entrada als dels ciutadans es mesura tant pels continguts apresos (“allò que sabem”)
continguts com per les capacitats (“allò que volem saber”) i fins i tot per les motivacions
(“allò que ens empeny a saber”). El nou concepte de biblioteca pública, tal
com és descrit al Pla de Biblioteques de Barcelona, té un paper cardinal: els
seus fons han d’estar permanentment actualitzats, han d’incloure tota mena
de documents (des dels llibres i les revistes fins als DVD o les bases de dades
on-line), han de tenir en compte que no hi ha públic sinó “públics” de la
cultura i que els continguts evolucionen amb molta rapidesa.
Algunes de les intervencions bàsiques realitzades són:
- La dotació d’un pressupost destinat a adquisició de nous fons que
gestiona cada biblioteca en funció de les necessitats del territori i de les
desiderates fetes pels usuaris.
- L’especialització de fons, com a política de desenvolupament de la
col·lecció en el marc d’una xarxa formada per diversos nodes
complementaris: cadascuna de les biblioteques no és només un
equipament de barri o de districte, sinó un centre cultural de ciutat.
Poesia (Guinardó-Mercè Rodoreda), circ (Nou Barris), cinema (Xavier
Benguerel), mediterrània (Vila de Gràcia), novel·la barcelonina
contemporània (El Carmel-Juan Marsé), disseny i arquitectura
contemporània (Fort Pienc), música (Vapor Vell) són només algunes de
les especialitzacions actuals de les Biblioteques de Barcelona.
- El préstec interbibliotecari complementa l’especialització i garanteix que
des de qualsevol biblioteca es pugui aconseguir un document de la xarxa
de biblioteques públiques de tota la província, i de les universitats i altres
institucions de fora de la província de Barcelona.
- La diversificació de formats i suports, entenent en aquest context des del
DVD fins a Internet. Aquest any el CBB ha adquirit per a totes les
biblioteques  un lot  fundacional de cinema en DVD .
- Totes les biblioteques de Barcelona disposen de serveis d’Internet
gratuïts.
- La creació de materials seleccionats. L’edició de guies de lectura,
l’elaboració de dossiers temàtics que proposen itineraris dirigits
d’informació i lectura en funció de demandes i necessitats específiques
d’ordre individual i col·lectiu.
- Els elements de difusió de les Biblioteques de Barcelona transmeten el
nou concepte de biblioteca oberta i dinàmica.
Projectes que fan de Les biblioteques són equipaments culturals amb una històrica vocació
les biblioteques educativa i formativa. Al segle XXI l’educació i la formació són tasques que
 espais per a els ciutadans desenvolupem al llarg de tota la nostra vida en un constant
l’aprenentatge reciclatge i actualització dels nostres coneixements. Les biblioteques del
segle XXI s’han de configurar com a equipaments amb una forta sinergia
amb les institucions educatives que fan aquesta funció (escoles, instituts,
universitats...) i han d’impulsar les alfabetitzacions, tant les més literals i
relacionades amb la lectura com les noves (per exemple, l’alfabetització
informàtica). Aquest camí conjunt de cultura i educació és necessari en tota
la població, però resulta especialment rellevant en les franges d’edat més
joves i els sectors amb menys oportunitats.
En aquest sentit s’han creat i consolidat els següents projectes:
- Una col·laboració estreta amb les escoles (amb visites de coneixement de
l’equipament, guies de recursos, cursos i mòduls específics, centres
d’interès) i les biblioteques escolars (cercant la complementarietat).
- La creació d’un nou material pedagògic que complementa les visites
escolars a les biblioteques, La Casa de les Paraules.
- L’establiment de punts de suport de les universitats, concertant amb
aquestes la possibilitat de vincular continguts pedagògics, materials
didàctics, i la proximitat als docents des d’un punt de vista divulgatiu al
públic general. És especialment rellevant l’acord existent amb la
Universitat Oberta de Catalunya – UOC per a quatre biblioteques.
- Col·laboració amb el Consorci de Normalització Lingüística de Barcelona,
acollint grups d’aprenentatge de català.
- Nascuts per llegir, un projecte conjunt amb associacions de pediatres,
infermeres, psicòlegs i bibliotecaris destinat als nadons i els seus pares
per iniciar els més petits en la lectura.
- El món dels Tovets, projecte que apropa el món de la joguina i els contes
il·lustrats, i s’adreça a la petita infància.
- El cicle Enreda’t amb l’acció, tallers dinàmics sobre llibres. Els tallers
tenen una durada d’1 ½ h en 3 sessions. Es treballa a partir d'un llibre i
es fan activitats participatives entorn dels temes proposats. Dirigit a nens
i nenes de 8 a 13 anys.
- 4 sales d’estudi obertes en horari nocturn i amb activitats específiques
adreçades a les franges de públic juvenil.
- Les biblioteques acullen estudiants i becaris en pràctiques, preferentment
de les àrees que tenen a veure amb la gestió de la informació i la
documentació.
- Materials d’autoaprenentatge (llengües i informàtica/ofimàtica) per a
usuaris, amb l’adquisició de nous fons d’aquest tipus de documents.
- Servei d’autoformació per a persones adultes i d’autoaprenentatge
d’idiomes a la Biblioteca Francesca Bonnemaison, per donar resposta a
aquelles persones que volen formar-se en idiomes diversos de manera
autònoma, i a aquelles entitats que treballen amb la formació de
persones adultes tant autòctones com immigrades.
- Cursos per aprendre a utilitzar Internet i les TIC (tecnologies de la
informació i la comunicació), adreçats bàsicament als adults i a la gent
gran.
- En conveni amb la Generalitat de Catalunya s’ha començat a treballar en
la creació de nous espais multimèdia a les biblioteques que facilitin
l’alfabetització digital dels usuaris i usuàries.
Projectes que fan de Les biblioteques són espais públics i aquests es defineixen per la seva
les biblioteques capacitat d’afavorir la convivència, d’ajudar a conèixer més sobre un mateix i
 espais per generar sobre els altres, i així arribar al reconeixement que la identitat i la diversitat
noves formes de no són sinó dues dimensions d’una mateixa cosa. Les biblioteques han
convivència i identitat d’assumir aquest paper mediador entre el conjunt dels ciutadans, elconeixement i la participació ciutadana i esdevenir entitats actives,
impulsores i dinamitzadores d’aquesta convivència activa.
En aquest sentit, s’han desenvolupat els següents projectes:
- Servei de Diversitat Cultural a la Biblioteca Sant Pau-Santa Creu, amb
fons especialitzats i material per a tallers, textos en català, castellà,
àrab, urdu i panjabi, que parlen del Magrib i l’Àsia o han estat editats en
algun país d’aquestes regions. Aquesta activitat ha permès que aquesta
biblioteca sigui membre de la Xarxa UNESCO de Biblioteques Associades.
- Impuls a les col·leccions locals (els fons de les biblioteques públiques que
fan referència a la història i la geografia del barri), amb la implicació de
la població (especialment dels usuaris de les biblioteques) en la recollida
de material.
- Impuls a les col·leccions del fons vinculades a necessitats i/o demandes
de col·lectius poblacionals concrets (per sector d’edat, tipologia, etc.)
- Cooperació estreta amb les entitats del barri i del districte, mitjançant la
cessió d’espais i la cooperació i la implicació en l’organització de
projectes conjunts (per exemple, amb l’Ateneu de Nou Barris).
- Servei d’Intercanvi d’Idiomes, consisteix en l’organització de parelles o
grups que es troben pel seu compte per millorar la conversa en els
idiomes triats. A finals d’any es registraven 4 parelles a la setmana a la
b. Francesca Bonnemaison.
- Existeixen programes que porten “la biblioteca fora de la biblioteca”, com
el Bibliomercat de la Biblioteca Ramon d’Alòs-Moner al Mercat del Besòs
o analitzen com portar serveis de lectura als hospitals (Gràcia) o a les
persones amb dificultats de mobilitat (servei de lectura a domicili a
càrrec de voluntaris de les biblioteques); els Mercats d’Intercanvi
realitzats en diverses festes i celebracions ciutadanes (Sant Jordi, festes
majors dels barris...).
- S’han posat en marxa sistemes d’avaluació (com l’enquesta de
Satisfacció dels Usuaris, la presència en l’enquesta trimestral Òmnibus
Municipal, els fulls de suggeriments i queixes) per tal d’assegurar
estàndards de servei i garantir al màxim la comunicació amb els
ciutadans.
- Associació d’Amics i Amigues de les Biblioteques de Barcelona, com a
eina per implicar els usuaris de biblioteques en la gestió i/o realització
d’activitats, revistes i butlletins. Els voluntaris del servei de préstec a
domicili, com una plataforma de participació en el desenvolupament
d’aquest servei.
Projectes que fan de Les biblioteques aprofundeixen en el bagatge cultural de cadascun dels
les biblioteques ciutadans i les ciutadanes que utilitzen els seus serveis. Ampliar els
 espais per al lleure coneixements, sentir les emocions de la lectura o participar en activitats de
dels ciutadans formació vol dir també un lleure qualificat i amb criteri, un lleure que fuig de
la banalització. Les activitats de les biblioteques, dinàmiques i constantment
renovades, aposten per convertir les experiències quotidianes en elements
d’una qualitat de vida amb més coneixement.
- L’Aventura de Llegir, programa per a joves i adults de difusió cultural i de
la lectura a la Xarxa de Biblioteques de Barcelona.
- Lletra Petita, programa de promoció de la lectura i participació
especialment dirigit als lectors més petits.
- Aperitius Musicals, programa per a la difusió de la música. Audicions
comentades dirigides a públic familiar que situen la música en el seu
context social i històric.
- Els Itineraris Literaris, pensats per al públic familiar, són passejades per
la ciutat que en ressalten els seus valors i referents literaris.
- Sopa de Lletres, conjunt de diferents activitats que s’organitzen des de
cada biblioteca, en molts casos vinculades al calendari festiu i a les
entitats de cadascun dels barris i districtes de la ciutat.
- L’Agenda trimestral pretén mostrar la diversitat de la totalitat d’activitats
i accions que es duen a terme a les biblioteques, els serveis culturals
vinculats al carnet de biblioteques i algunes recomanacions de serveis i
lectures.
- Els mitjans de comunicació (des de les revistes de difusió en l’àmbit de
barri fins a les ràdios o les televisions generalistes) han estat implicats
en la difusió de les activitats de les biblioteques i en la difusió d’un nou
model de biblioteca obert i dinàmic.
Projectes que fan de La participació dels ciutadans en projectes culturals amb dimensió creativa
les biblioteques amplia la capacitat d’entendre l’entorn i de relacionar-s’hi. Conèixer els
un component clau de mecanismes amb els quals es construeix un text fa créixer les nostres
la infrastructura possibilitats per analitzar i gaudir d’una lectura, alhora que ens dóna eines
creativa per millorar la nostra expressió. Escriure és saber llegir, ja que tot text és lareescriptura d’un primer esborrany a partir de la seva lectura crítica. Els
programes concrets que incideixen en aquestes habilitats són:
- Els clubs de lectura, grups de lectors i lectores que llegeixen i comenten
un mateix llibre. Aquesta activitat promou l’aprenentatge de la lectura
alhora que socialitza una pràctica individual com és el fet de llegir.
Aquest any se n’han iniciat 5 noves especialitzacions.
- Tallers i activitats per a la creació (jornades, mostres, trobades, etc.) En
aquest camp les biblioteques tenen molt camí per córrer. En aquest
sentit treballa el cicle Atrapa la paraula tallers dirigits a joves i adults per
tal de facilitar-los eines per al desenvolupament creatiu de la narració
oral, i els tallers dirigits als més petits del cicle Mots en joc, que volenl
estimular la creativitat dels nens d’una manera lúdica i participativa.
Projectes que fan de La biblioteca ha de treballar com un referent cultural bàsic del territori. Té
les biblioteques una tasca bàsica com a promotor de la cooperació amb altres agents
el centre cultural culturals, econòmics i socials del barri, del districte i de la ciutat. Arxius,
bàsic de proximitat i centres d’informació sectorials, biblioteques administratives del municipi,
el líder de oficines d’informació al ciutadà i biblioteques tenen molts punts en comú.Estan en marxa diversos projectes que sumen esforços i multipliquen la
l’articulació de la capacitat dels serveis dirigits als ciutadans.
cooperació entre els
diferents agents - Les Comissions de Lectura Pública són l’espai de concertació amb els
culturals altres agents del sector de “lectura pública” per desplegar conjuntament
accions estratègiques de futur i els objectius i orientacions fonamentals
en aquest camp. A més de la general de Barcelona han afegit les dels
diversos districtes de la ciutat.
- Club d’usuaris, entenent que el club més gran d’usuaris culturals que té
la ciutat és el dels “socis” de les biblioteques (376.289 persones tenien
carnet al final del 2004). Estan en marxa sinergies entre les biblioteques
i els equipaments i serveis culturals de la ciutat per estendre l’ús del
carnet de biblioteques a centres i serveis culturals i concebre aquest
carnet com el carnet cultural de Barcelona.
- La cooperació amb els agents de la ciutat vinculats amb la lectura:
editorials, gremis, fires, llibreries, associacions, etc., per tal d’establir
aliances.
- La implicació d’agents culturals territorials en la gestió de les
biblioteques. En aquesta línia, la Biblioteca Montbau és una experiència
pilot que inicia una nova forma de col·laboració entre l’Administració i el
sector associatiu de la ciutat que pot servir de referència en la gestió
d’altres biblioteques. Un altre exemple és la col·laboració entre l’Escola
de Circ Rogelio Rivel i la Biblioteca de Nou Barris.
- La presència de les biblioteques en processos de planificació estratègica
(de barri o de ciutat, d’abast sectorial o genèric) és fonamental per
transmetre a tots els interlocutors (culturals, socials, econòmics) el seu
concepte com a equipament cultural de la ciutat del coneixement. Un
exemple és la col·laboració amb la direcció de Promoció de Cultura
Científica de l’Institut de Cultura de Barcelona i l’Institut Novartis de
Comunicació en Biomedicina  per al cicle Visions de la Ciència.
- El desplegament de totes aquelles instàncies de treball cooperatiu
necessàries per fer de la xarxa el veritable i efectiu sistema de treball
(grups de treball, taules de coordinació...)