8 BIBLIOTEQUES DE DISTRICTE 57.797 metres quadrats de superfície bibliotecària 30 biblioteques de proximitat 6.439.112 visites (3,97 VISITES PER HABITANT) 880.436 carnets: el club amb més socis de la ciutat 4.639.242 documents prestats (2,8 préstecs per habitant) 24.062 visites diàries al conjunt de les Biblioteques de Barcelona 2.148.212 documents disponibles 1.371.845 usos d’Internet 2.501 activitats culturals, amb 78.600 assistents Memòria 2012 2 LES BIBLIOTEQUES DE BARCELONA CAP AL 2020 El document Biblioteques de Barcelona: 10 anys +. Nous reptes i noves oportunitats. Del Pla de Biblioteques de Barcelona del 1998 a les propostes del 2020, és la nova guia de treball per a les Biblioteques de Barcelona. Aquest any 2012 volem destacar la tasca que s’ha desenvolupat des de en l’àmbit de la cultura i la cohesió social, una de les línies d’acció que es dibuixen al document. En aquest sentit des de Biblioteques de Barcelona s’ha prioritzat treballar en col·laboració amb l’Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports de l’Ajuntament de Barcelona, per tal de sumar recursos i compartir objectius i programes, a més de treballar amb altres organitzacions públiques o privades. Amb aquesta Àrea s’han establert acords en vuit àmbits d’actuació (família i serveis socials; persones amb discapacitat; drets civils; salut; immigració i interculturalitat; adolescència i joventut; temps i qualitat de vida, i dona) que s’han concretat en la participació de Biblioteques de Barcelona en programes específics, com ara A l’estiu Barcelona t’acull, dirigit a joves provinents del programa de reagrupament familiar que arriben a la ciutat un cop finalitzat el curs escolars, o en el programa Temps de barri, temps per tu, un espai on els familiars de menors amb discapacitats disposen de temps personal de lleure, alhora que els seus fills gaudeixen d’una activitat socialitzadora a la biblioteca. S’han realitzat també clubs de lectura fàcil a residències municipals de Gent Gran i un club de lectura per a persones amb discapacitat auditiva; s’ha portat a terme una campanya de difusió del servei de Lectura i Préstec a domicili per a persones amb dificultats de mobilitat, així com una campanya de difusió específica dels serveis per a persones amb discapacitat auditiva i visual. Les biblioteques han estat, també, un punt de difusió de campanyes sobre el Programa de Salut (donació de Sang per Sant Jordi) o de les campanyes Antirumors. En l’àmbit més professional, Biblioteques de Barcelona ha organitzat la conferència anual de la secció de Biblioteques Metropolitanes la IFLA, que sota el lema La història interminable: adaptant les biblioteques públiques en una societat canviant va aplegar a Barcelona a un centenar de professionals d’arreu del món, que van compartir experiències i van debatre sobre els professionals de les biblioteques i sobre la importància de treballar en xarxa amb altres agents de la cultura i de la gestió social en temps de dificultat per ampliar l’abast de la feina feta. Memòria 2012 3 Memòria 2012 4 1. L’EVOLUCIÓ DE LES BIBLIOTEQUES DE BARCELONA DES DEL 1998 Més enllà dels resultats obtinguts per les Biblioteques de Barcelona durant el 2012, volem començar aquesta memòria amb un breu repàs de la seva evolució des del 1998, l’any d’aprovació del primer Pla de Biblioteques. Intervencions sobre els equipaments A finals del 2012 s’han inaugurat 23 noves biblioteques i se n’han adequat 10 més, acumulant un total de 33 intervencions, que es concreten en 38 equipaments en funcionament i un total de 57.797 metres quadrats de superfície dedicats als serveis bibliotecaris. A més, com es detalla en el capítol Desplegament del mapa de biblioteques, aquest any s’ha treballat en la posada en funcionament de tres nous equipaments, corresponents a dues biblioteques noves i a un trasllat i ampliació d’una biblioteca ja existent, que s’inauguraran durant els propers anys; 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Equipaments 18 20 22 25 27 28 29 29 29 31 32 35 36 37 38 Metres quadrats 11.087 13.847 18.115 19.910 23.194 26.509 29.163 34.591 36.302 40.265 43.150 48.373 49.367 54.711 57.797 M2 per cada 1.000 7,4 9,2 12,1 13,0 15,4 16,7 18,5 21,7 22,6 25,2 26,5 29,5 30,2 33,9 35,6 habitants % creixement -- 24,1% 31,5% 10% 17,1% 12,1% 11,8% 18,7% 5,2% 11% 8% 11% 2% 10,8% 5,6% % acumulat -- -- 63,2% 79,4% 110,2% 135,5% 63,3% 212,5% 228,9% 264% 293,5% 338,2% 345,2% 393,5% 421,3% 2 M per biblioteca 616 692 823 796 859 947 1.006 1.193 1.252 1.299 1.348 1.382 1.371 1.479 1.521 En el gràfic d’evolució es pot apreciar com els metres quadrats han experimentat un increment més accelerat que el del nombre d’equipaments. Aquesta evolució diferent es correspon a les ampliacions i els trasllats d’algunes biblioteques, que no sumen com a nous equipaments però en canvi augmenten les seves dimensions, afavorint la millora de la qualitat dels serveis. Aquest augment significa que la mitjana de metres quadrats per equipament s’ha multiplicat per 2,46 des del 1998. Memòria 2012 5 Evolució de la inversió realitzada L’augment del nombre d’equipaments i la millora dels ja existents ha requerit una forta inversió per part de l’Ajuntament de Barcelona, que ha prioritzat les biblioteques públiques com a equipament cultural de proximitat bàsic a tota la ciutat. INVERSIÓ DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA DES DEL 1996 1996-1999 2000-2003 2004-2007* 2008-2011** 2012*** TOTAL CIUTAT VELLA 733.235 1.007.802 1.531.818 4.473.226 7.746.081 Barceloneta - La Fraternitat 733.235 1.007.802 673.291 265.591 2.679.919 Francesca Bonnemaison 291.995 13.129 305.124 Gòtic 221.915 2.132.245 2.354.160 Sant Pau - Santa Creu 49.864 2.062.261 2.112.125 Central Urbana (excavacions) 294.753 294.753 EIXAMPLE 431.526 1.697.443 8.645.390 8.254.011 39.524 19.067.894 Fort Pienc 300.506 1.590.036 7.202 13.622 1.911.366 Joan Miró 24.040 15.301 9.711 49.052 Esquerra de l'Eixample-Agustí Centelles 8.500 8.152.919 39.524 8.200.943 Sagrada Família 5.000.259 22.103 5.022.362 Sant Antoni - Joan Oliver 3.600.260 33.499 3.633.759 Sofia Barat 106.980 107.407 13.868 22.157 250.412 SANTS -MONTJUÏC 2.077.699 1.914.613 3.364.583 106.270 7.463.165 Francesc Candel 680.843 2.921.526 63.861 3.666.230 Vapor Vell 2.077.699 1.233.770 354.997 21.831 3.688.297 Poble Sec 88.060 20.578 108.638 LES CORTS 1.794.021 275.354 59.409 588.826 119.989 2.837.599 Can Rosés (1) 21.488 525.918 119.989 667.395 Les Corts - Miquel Llongueras 1.794.021 275.354 37.921 62.908 2.170.204 SARRIÀ 885.291 1.360.040 29.277 2.310.842 2.779.815 7.365.265 Clarà 885.291 69.140 20.108 6.685 981.224 Collserola - Josep Miracle 1.290.900 9.169 4.157 1.304.226 Sant Gervasi – Joan Maragall 2.300.000 2.779.815 5.079.815 GRÀCIA 4.044.635 9.453.428 3.985.028 17.483.091 Jaume Fuster 2.428.799 9.441.716 34.534 11.905.049 Vila de Gràcia 1.615.836 11.712 48.675 1.676.223 Penitents 3.901.819 3.901.819 HORTA-GUINARDÓ 1.806.041 3.329.291 4.514.263 575.866 10.225.461 El Carmel - Juan Marsé 3.076.865 321.568 15.049 3.413.482 Guinardó - Mercè Rodoreda 1.806.041 49.505 16.109 1.871.655 Horta - Can Mariner 4.099.761 542.533 4.642.294 Montbau - Albert Pérez Baró 252.426 43.429 2.175 298.030 NOU BARRIS 936.377 3.212.882 10.376.333 3.414 14.529.006 Les Roquetes - Via Favència 1.653.139 901.015 2.554.154 Nou Barris 936.377 1.685 938.062 Zona Nord 1.558.713 3.955.022 5.513.735 Canyelles 1.030 127 1.157 Torre Llobeta 5.518.484 3.414 5.521.898 SANT ANDREU 6.887.407 3.653.444 5.990.851 179.748 16.711.450 Antigues casernes Sant Andreu 222.753 222.753 Bon Pastor 292.270 2.289.859 3.899 2.586.028 Ignasi Iglésias - Can Fabra 6.595.137 16.324 6.611.461 La Sagrera – Marina Clotet 1.329.230 3.007.788 173.880 4.510.898 Trinitat Vella 34.355 2.740.087 5.868 2.780.310 SANT MARTÍ 3.656.994 7.961.970 3.015.969 14.634.933 Camp de l’Arpa-Alchemica 5.377.129 575.658 5.952.787 Poblenou – Manuel Arranz 3.648.693 1.962.874 5.611.567 Ramon d'Alós-Moner 1.140 3.108 4.248 Sant Martí de Provençals 2.599 22.698 25.297 Xavier Benguerel 4.562 203.021 207.583 El Clot - Josep Benet (Disseny HUB) 393.140 2.440.311 2.833.451 TOTALS 8.664.190 20.516.585 38.121.488 44.623.223 6.138.459 118.063.945 *S'inclouen 1.412.009,48 € aportats per la Generalitat de Catalunya a través de subvenció ** S’inclouen 3.215.954,48 € aportats per la Generalitat de Catalunya a través de subvenció *** S’inclouen 1.008.890 € aportats per la Generalitat de Catalunya a través de subvenció (1) Trasllat de la biblioteca a un nou equipament, la biblioteca de districte de Les Corts Memòria 2012 6 Total inversions per mandats 1996-1999 2000-2003 2004-2007 2008-2011 2012 TOTAL 1996-2012 8.664.190 € 20.516.585 € 38.121.488 € 44.623.223 € 6.138.459 € 118.063.945 € Evolució dels horaris d’obertura de les biblioteques Pel que fa als horaris s’ha continuat treballant amb els estàndards que proposava el Pla de Biblioteques del 1998, atenent als que es referien a la situació òptima. A finals del 2012 totes les biblioteques superen les previsions mínimes; 3 biblioteques de districte superen les 60 hores i 12 biblioteques de proximitat superen les 40, complint les previsions més optimistes del Pla. En el gràfic es pot veure clarament com el 2001, l’any de creació del Consorci de Biblioteques hi va haver un fort creixement dels horaris, i com progressivament la realitat s’ha anat acostant a la situació òptima prevista al Pla, fins a igualar-la aquest 2012. Evolució de la col·lecció documental Un dels únics estàndards internacionals referits a biblioteques públiques fa referència al nombre de volums per habitant que han de tenir les col·leccions documentals. La recomanació que es fa a les Directrius IFLA – Unesco per al desenvolupament del servei de biblioteques públiques, s’esmenta la quantitat de 1,5 a 2,5 volums per habitant, una xifra que s’adapta en funció del nombre d’habitants (al nombre menor li correspon una població major i a l’inrevés). Barcelona el 1998 era molt lluny d’aconseguir aquesta xifra, a la qual ara manca només un 0,18 per assolir-la. Des del 1998 s’ha passat, doncs, dels quasi 0,3 documents per habitant als 1,32 actuals. Memòria 2012 7 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Col·lecció 434.780 536.486 648.423 713.828 810.187 896.121 1.058.644 1.182.087 1.368.136 1.528.187 1.658.201 1.813.091 1.942.233 2.082.097 2.148.212 Volums / 0,29 0,36 0,43 0,47 0,54 0,57 0,67 0,74 0,85 0,96 1,02 1,12 1,18 1,29 1,33 habitant Evolució de les visites Encara que només cal mirar el gràfic per veure el gran salt quant a les visites, una bona manera de veure també com ha canviat aquest indicador, més enllà dels percentatges, és pensar que al 1998 la mitjana de visites per ciutadà no arribava a la unitat, és a dir, la mitjana no cobria tota la població de Barcelona, i en canvi a finals del 2012 la mitjana ha arribat pràcticament a les 4 visites per habitant. Aquesta evolució significa haver multiplicat per 4,4 les vegades que anualment cada ciutadà de Barcelona visita una biblioteca pública. L’obertura de nous equipaments no ha saturat la demanda, corroborant que l’oferta d’un bon servei crea nova demanda. 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Visites 1.362.840 1.575.092 1.773.029 2.327.815 2.987.729 3.651.455 4.126.308 4.421.266 4.896.978 5.172.642 5.756.946 6.119.285 5.982.936 6.178.297 6.439.112 Visites per 0,9 1 1,2 1,5 2,0 2,3 2,6 2,8 3 3,2 3,5 3,8 3,7 3,8 3,98 habitant Memòria 2012 8 2. DESPLEGAMENT DEL MAPA DE BIBLIOTEQUES Quan el 1998 es va començar a treballar en el desplegament de la xarxa de Biblioteques de Barcelona la prioritat va ser estendre el servei a tot el territori, tenint presència a tots els districtes de la ciutat. Es volia garantir que, de manera gradual, tots els ciutadans tinguessin una biblioteca pública a de 20 minuts de casa, aproximadament. Actualment això ja és així a la majoria de districtes de la ciutat, tot i que en alguns casos encara s’estan construint els equipaments que facin possible aquest objectiu. El pas de 18 biblioteques a 38 i la remodelació d’algunes de les existents configura un parc d’equipaments nous i ajustats a les necessitats del servei. De tota manera els 14 anys transcorreguts es comencen a fer notar en uns espais públics que tenen un ús intensiu tant pel que fa als horaris d’obertura com pel volum de visites. Tot això ha portat a tenir també un pla de manteniment de Biblioteques de Barcelona que s’haurà d’anar implementant per mantenir la qualitat dels espais i anar incorporant les millores que requereixin els propis serveis. A l’hora s’ha continuat treballant, naturalment, en el desenvolupament del mapa d’equipaments. A continuació es fa un repàs dels objectius assolits aquest any. LES NOVES BIBLIOTEQUES L’any 2012 ha suposat el desplegament d’una nova biblioteca de proximitat al districte de Sant Andreu. També s’ha traslladat a un nou equipament l’antiga biblioteca Garcilaso, que amb el canvi s’ha traslladat també de districte, de Sant Andreu a Sant Martí, i ha modificat també el seu nom, passant a ser la biblioteca Camp de l’Arpa – Caterina Albert. Biblioteca Trinitat Vella – José Barbero, una nova biblioteca de proximitat del districte de Sant Andreu La nova biblioteca de proximitat Trinitat Vella – José Barbero, que es va inaugurar el 10 de març, està situada en un edifici de nova planta del carrer Galícia, al barri de 2 la Trinitat Vella, amb una superfície de més de 1.200 m . El nom de la biblioteca és un homenatge a José Barbero, membre de l’Associació de Veïns i Veïnes de Trinitat Vella, un home compromès en les reivindicacions per la millorar del barri que va morir sobtadament el 2009. La biblioteca disposa d’Espai Multimèdia i del servei Internet i +, i d’una petita sala d’actes accessible també des del carrer per donar servei al barri. Té un fons especial dedicat als moviments socials, donada la seva ubicació en un barri de llarga tradició associativa i participativa. En aquest fons, ubicat a la segona planta, es poden trobar eines per dissenyar i gestionar projectes associatius i de participació ciutadana, testimonis del moviment associatiu i de la defensa dels drets civils, audiovisuals, llibres, revistes, fanzines i butlletins relacionats amb els moviments socials o editats per entitats. La biblioteca obre 38,5 hores setmanals. És la quarta biblioteca del districte. Memòria 2012 9 Biblioteca Camp de l’Arpa-Caterina Albert, trasllat d’una biblioteca de proximitat del districte de Sant Andreu al districte de Sant Martí L’1 de desembre va obrir les portes la biblioteca Camp de l’Arpa – Caterina Albert, una biblioteca de proximitat que 2 ocupa quasi 2.500 m , situada al carrer de la Indústria, en una antiga fàbrica tèxtil Bonaventura Costa i Font, que després va acollir la fàbrica de plàstics Alchemika, de la qual s’ha preservat la façana. L’obra ha anat a càrrec de l’estudi Oliveras Boix Arquitectes. A més de la biblioteca el conjunt conté altres equipaments culturals, socials i educatius del barri. La biblioteca porta el nom de l’escriptora Caterina Albert, més coneguda amb el pseudònim de Víctor Català. La seva obra més difosa, Solitud, la va consagrar com a escriptora, i ha esdevingut una obra cabdal de la literatura universal. Aquesta biblioteca suposa el trasllat de l’antiga biblioteca Garcilaso, que ocupava un espai de poc més 2 de 500 m al districte de Sant Andreu. En aquest cas el trasllat ha comportat, doncs, un canvi de districte, ja que ambdós edificis se situen prop de les fronteres entre els districtes, de manera que l’àrea d’influència de la biblioteca actual respecta i amplia la cobertura d’aquest servei a la ciutat. L’augment de superfície de la biblioteca ha permès dotar-la amb un Espai Multimèdia adequat, nombrosos punts d’accés a Internet, diverses sales polivalents i una sala d’actes on realitzar una bona oferta d’activitats culturals i de foment de la lectura, a més d’un fons documental més extens. Cal destacar que es tracta de la primera biblioteca de la ciutat que incorpora el sistema de ràdio freqüència en la gestió de la col·lecció. Aquest sistema ha permès posar en marxa el servei d’auto préstec, una eina que millora l’autonomia dels usuaris. Es tracta d’un primer pas cap a la implantació d’aquest sistema al conjunt de les biblioteques de la ciutat, una fita que a llarg termini permetrà també millorar la gestió integral de la col·lecció. La biblioteca obre 38,5 hores setmanals. És la cinquena biblioteca del districte. Altres intervencions en curs El detall per districtes de les actuacions en marxa durant el 2012 pel que fa a les obres, és el següent: Districte de Les Corts - S’ha treballat en el projecte bàsic de la la futura Biblioteca del districte de Les Corts, situada al carrer Comtes de Bell-lloc. Districte de Sarrià - Sant Gervasi - S’han continuat les obres d’edificació de la biblioteca de districte, la biblioteca Sant Gervasi – Joan Maragall, situada a la Vil·la Florida, l’antiga escola de Puericultura del carrer Muntaner. Districte de Gràcia - S’han realitzat obres de millora de la biblioteca Vila de Gràcia, consistents en el canvi de paviment de la planta baixa i altres intervencions com ara pintura, etc. Districte d’Horta-Guinardó - S’ha treballat en els projectes d’ampliació i millora de les biblioteques Guinardó-Mercè Rodoreda i Montbau- Albert Pérez Baró. - S’han realitzat obres de manteniment de la biblioteca Montbau-Albert Pérez Baró, consistents en la pintura de l’àrea infantil, així com retocs del mur exeterior i altres zones de la biblioteca. Memòria 2012 10 Districte de Sant Andreu - S’han realitzat obres de millora de la biblioteca La Sagrera-Marina Clotet, consistents en el canvi de paviment de l’àrea infantil i de la primera planta de la biblioteca, canvi de baixants de la primera planta i altres intervencions com ara pintura, etc. - S’han realitzat obres de manteniment de la biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra, consistents en la pintura de la segona planta. Districte de Sant Martí - S’han acabat les obres i s’ha treballat en el projecte de mobiliari i equipament de la nova biblioteca de proximitat biblioteca Clot-Josep Benet, que s’ubicarà a les mateixes instal·lacions que Disseny Hub Barcelona, situat a la plaça de les Glòries. - S’han realitzat obres de manteniment de la biblioteca Xavier Benguerel, consistents en la pintura de tota la biblioteca, així com retocs a la instal·lació elèctrica, lavabos, etc. BIBLIOTECA CENTRAL URBANA Després de la resolució del concurs per al projecte arquitectònic, que va guanyar l’arquitecte barceloní Josep M. Miró, de l’equip Nitidius Arquitectes, durant el 2012 s’ha lliurat el Projecte Executiu de la Biblioteca Central Urbana de Barcelona al Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. Memòria 2012 11 Memòria 2012 12 3. LES BIBLIOTEQUES DE BARCELONA, DISTRICTE PER DISTRICTE A continuació es mostren en forma de gràfic quatre dels indicadors bàsics que ens ajuden a fer una fotografia fixa dels resultats del 2012 i de l’estat de desenvolupament del Pla de Biblioteques a cadascun dels districtes. Una primera aproximació ens acosta al conjunt de la ciutat, i després es fa la mateixa lectura districte per districte. Després dels resultats de cada districte hi ha un petit destacat dels projectes de més rellevància que han treballat durant aquest any des de cadascuna de les biblioteques. BIBLIOTEQUES DE BARCELONA ESTADÍSTIQUES BÀSIQUES 2012 BIBLIOTEQUES DE Mitjana Docs Activitats Assistents Assistents Nous Total Increment Col·lecció Visitants visitants Docs prestats prestats Usos Internet alfabetització alfabetització Activitats BARCELONA activitats informacional informacional carnets Carnets de fons total dia dia Dte: Ciutat Vella 553.616 2.072 454.419 1.701 122.559 432 2.492 218 6.343 6.514 107.883 7.745 226.198 Dte: L'Eixample 1.389.039 5.200 1.051.890 3.938 312.025 588 5.452 346 13.822 14.461 161.697 10.540 369.297 Dte: Sants-Montjuïc 629.447 2.356 393.835 1.474 153.319 190 1.468 183 5.343 5.296 90.700 3.436 192.004 Dte: Les Corts 320.091 1.198 201.565 755 49.311 24 76 153 5.548 2.600 50.625 293 131.078 Dte: Sarrià-St Gervasi 148.205 555 145.788 546 16.233 9 25 122 3.480 1.665 27.597 1.789 83.657 Dte: Gràcia 937.904 3.511 558.583 2.091 168.991 280 2.568 222 7.935 8.127 114.371 3.376 177.391 Dte: Horta-Guinardó 658.860 2.466 499.601 1.870 140.114 255 1.482 240 8.219 4.040 83.034 5.713 258.810 Dte: Nou Barris 612.457 2.293 389.274 1.457 140.661 304 2.338 318 9.212 6.807 76.547 17.582 218.744 Dte: Sant Andreu 754.311 2.824 524.772 1.964 164.544 484 3.698 494 11.405 7.353 93.222 12.780 270.138 Dte: Sant Martí 435.182 1.629 419.515 1.570 104.088 229 1.620 192 7.052 5.108 74.760 7.766 220.895 Generals xarxa 13 241 TOTAL BARCELONA 6.439.112 24.062 4.639.242 17.336 1.371.845 2.795 21.219 2.501 78.600 61.971 880.436 71.020 2.148.212 Memòria 2012 13 LES BIBLIOTEQUES DE CIUTAT VELLA Espais Multimèdia Especialització del fons Impressores PCs Escàners color i b/n Biblioteca de referència: Francesca Bonnemaison Dona, moda i cuina 11 + servidor 1 1 Biblioteques de proximitat: Barceloneta – La Fraternitat Gastronomia i hostaleria. 11 + servidor 1 1 Gòtic – Andreu Nin - 11+ servidor 1 1 Sant Pau-Santa Creu Món Àrab 10 + servidor 1 1 ESTADÍSTIQUES BÀSIQUES 2012 Docs Mitjana Docs Usos Activitats Assistents Assistents Nous Total Increment Col·lecció CIUTAT VELLA Visitants prestats alfabetització alfabetització Activitats visitants dia prestats Internet activitats dia informacional informacional carnets Carnets de fons total Barceloneta-La Fraternitat 98.285 385 93.012 365 21.378 177 1.222 52 1.340 911 15.506 2.086 46.826 Francesca Bonnemaison 156.952 601 163.541 627 35.926 26 199 63 2.193 1.316 25.840 -898 90.820 Gòtic – Andreu Nin 100.093 397 80.282 319 24.622 200 927 37 1.069 658 3.029 4.659 28.919 Sant Pau-Santa Creu 198.286 698 117.584 414 40.633 29 144 66 1.741 3.629 63.508 1.898 59.633 TOTAL DISTRICTE 553.616 2.072 454.419 1.701 122.559 432 2.492 218 6.343 6.514 107.883 7.745 226.198 Memòria 2012 14 BIBLIOTECA FRANCESCA BONNEMAISON Durant el darrer any 2012 la biblioteca Francesca Bonnemaison ha continuat la seva tasca com a motor cultural del barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, així com de la resta de la ciutat per la seva ubicació estratègica dins la xarxa d’equipaments culturals de Barcelona. Un dels objectius d’aquest darrer any ha estat potenciar la difusió del fons, per exemple donant més visibilitat als fons especials i centres d’interès. A tall d’exemple podem referir-nos al Fons Especial MODA, col·lecció documental que ha guanyat més espai i més visibilitat al canviar la seva ubicació. A més a més, juntament amb el Fons especial, s’ha pogut posar a l’abast del públic la revista de moda Collezioni, una revista de gran ús entre els usuaris/àries interessats/des en aquesta temàtica i títol que fins ara només era de consulta a sala. També hem de dir que no només s’ha millorat la visibilitat d’aquest fons sinó que també s’ha millorat l’accés al contingut augmentant la cartelleria sobre els diferents temes tractats i recollits dins d’aquest. D’altra banda, s’ha continuat la feina de cooperació i participació dins del territori, aquest any amb un canvi d’estratègia: l’aproximació directa. Des de la biblioteca es va decidir invertir temps per establir nous contactes dins de la xarxa cultural existent al barri i per aconseguir documentació específica per a la col·lecció local que d’una altra manera seria impossible d’aconseguir. Durant el segon trimestre del 2012 es van visitar: centre de documentació del Museu Picasso, biblioteca Palau de la Música, Centre Cívic Sant Agustí, Centre Sant Pere Apòstol, entre d’altres. Aquestes visites han donat els primers fruits amb un augment de la col·lecció local d’uns 25 documents aproximadament. Aquest 2012 també es va enfortir la relació amb el Museu Picasso i el Palau de la Núsica, amb la participació de la biblioteca a les noves edicions de les activitats realitzades conjuntament. També es van encetar relacions amb altres entitats com la residència Vigatans, l’escola CEIP Pere Vila (l’única escola amb la que no teníem relació, gràcies al projecte Lecxit), o l’Antic Teatre, entre d’altres. Aquestes línies d’actuació es continuaran treballant durant el 2013 per donar a la biblioteca visibilitat dins del territori i establir i enfortir aliances i xarxes de treball, i per captar nous usuaris/àries potencials. BIBLIOTECA BARCELONETA – LA FRATERNITAT La biblioteca Barceloneta – La Fraternitat ha participat en el projecte Llegir x Llegir, que a finals d’any ha assolit l'objectiu d'arribar al 100% de l'alumnat de les escoles públiques de primària del barri. El programa interescolar de la lectura, desenvolupa el component estètic de la poesia i la prosa així com el llenguatge visual per reforçar les competències lectores i desvetllar els gustos literaris personals dels infants. El projecte compta amb el finançament del Districte de Ciutat Vella i del Pla de barris Barceloneta. La Literatura periodística és el fil conductor del nou programa del club de lectura d'adults. L'edició de Literatures de l'Àfrica s'ha tancat amb bona crítica i amb èxit de participants, molt per sobre de la mitjana de la ciutat. En el darrer trimestre, i en el marc del programa d'envelliment actiu de la Taula de gent gran, s'ha engegat l'experiència pilot del club de lectura en veu alta. La Crònica de la Barceloneta és el nom del nou servei de difusió selectiva d'informació local de la biblioteca. Un recull exhaustiu de les notícies sobre el barri publicades a la premsa digital. L'enllaç al dossier d'actualitat està disponible cada mes al web i al facebook de la biblioteca. La col·laboració amb el programa Treball als barris de Barcelona Activa, en l’àmbit de la formació permanent, s’ha concretat en cursos de cerca de feina per a dos grups de dones amb dificultats d’inserció laboral i en el programa de dinamització del comerç de proximitat, mitjançant l'ús de les TICs i la gestió empresarial en base al programari lliure, adreçat a comerciants i restauradors. D'altra banda, s'ha mantingut l’oferta d’alfabetització digital per al grup de mares del casal infantil i per a dos grups dels casals de gent gran i les visites de formació d’usuaris per a grups d’alumnes de cicles formatius (cambres, cuiners, manipuladors d’aliments, etc.) amb els recursos de la col·lecció de Restauració i hostaleria. La biblioteca ha participant en el grup de treball del prestatge virtual Cuina i vins. Des de la basant prescriptora ha donat suport al programa de l’Escola de salut del CAP, a les Jornades Entre nosaltres del Pla comunitari amb seleccions bibliogràfiques específiques i a les activitats del Grup de Cultura amb guies de lectura i exposicions documentals temàtiques. Al llarg de l'any ha col·laborat, amb els serveis i entitats del barri, en el programa del calendari festiu, la 1a Festa barroca, la Primafesta, l'Estiu al carrer i la Festa Major. Memòria 2012 15 BIBLIOTECA GÒTIC – ANDREU NIN Durant l’any 2012 l’equip de la biblioteca Gòtic Andreu Nin ha treballat per mantenir la qualitat del servei bibliotecari tot adaptant-lo al context actual. S’han cercat aliances per al desenvolupament de serveis i activitats, mantenint una planificació basada en l’adaptació al territori i hem aconseguit una imatge de centre obert a tothom dins de la vida quotidiana del barri. Els fets més destacats de l’any han estat: - Pel que fa a territori podem dir que hem assolit la tan esperada imbricació en el barri. Aquest fet es nota en diversos nivells. Primer en els òrgans del barri en els quals mantenim una participació activa, com el Consell de Barri. Segon, en la organització i participació d’activitats conjuntes amb d’altres entitats com els Jocs Florals o la fira de Sant Jordi. I un de tercer, molt destacable, és l’augment del nombre d’alumnes del barri participants a sessions formatives. - Podem dir que 2012 ha estat l’any de consolidació de les TIC en el funcionament de la biblioteca. Hem de destacar especialment el Facebook, amb actualitzacions pràcticament diàries; hem utilitzat les pantalles informatives com difusores tant del fons com de les activitats; hem mantingut el paper informador de la web, tot servint-nos de tecnologies 2.0 com l’Issuu a l’hora de difondre el fons. També ens hem consolidat com Antena Cibernàrium amb la realització de cursos d’alfabetització digital. - Pel que fa a la col·lecció hem de destacar la creació i el desenvolupament del fons especial dedicat a l’òpera. Hem actualitzat el fons de Lectura Fàcil (som dipositaris dels lots de Lectura Fàcil de la ciutat de Barcelona). També hem treballat molt a fons dos de les nostres col·leccions característiques: La Rambla i Andreu Nin. - De les activitats, entre les infantils sobresurten la col·laboració amb el MNAC en Una mà de contes, amb més de 70 participants; el Dia de la biblioteca, i el Caga Tió, convertit en aquesta tercera edició en un clàssic per als nens del barri. Entre les activitats d’adults, ressaltar el gran èxit del cicle de xerrades sobre òpera (per presentar el fons especial), que tindrà continuïtat el proper any. Destacar la col·laboració amb la Fundació Andreu Nin en l’elaboració d’un cicle de conferències en commemoració de Els fets de maig de 1937. Una feina constant que està donant uns bons resultats ara mateix i que esperem mantenir en el futur. Aquests resultats han estat fruit del treball de l’equip humà de la biblioteca, però també dels veïns, de les entitats, de la resta d’agents implicats. Volem donar les gràcies a tots i a totes per la col·laboració rebuda. BIBLIOTECA SANT PAU – SANTA CREU L’any 2012 el podem assenyalar com d’estabilitat i consolidació en relació als diferents serveis i projectes de la biblioteca, però també amb canvis interessants, com les noves dinàmiques virtuals o les accions que es realitzen fora de les parets físiques de la biblioteca. El més destacat en la participació en projectes comunitaris del barri ha estat la implementació del projecte dels Punts de Lectura i Tertúlies, amb el suport del Pla de Barris i que s’està desenvolupant a 6 entitats. Amb realitats molt diferents però amb l’objectiu comú de crear dinàmiques a l’entorn de la lectura, la comprensió, la reflexió, l’intercanvi d’opinions, etc., el projecte va avançant a poc a poc en alguns casos, més fàcilment en altres, però en conjunt amb una valoració molt positiva per part de les diferents entitats participants. Adreçat a la infància cal mencionar els diferents programes que compartim en el marc de la Xarxa de Lectura del Raval. El programa Els Experts, desenvolupat amb la participació dels diferents casals infantils, ha rebut un premi d’educació en el lleure 2012 per part de la Fundació Lluís Carulla. Amb el suport del Districte, s’ha continuat amb el Club de Lectura Infantil Escolar del Raval, que comparteixen quatre escoles del barri i al qual s’ha donat una nova orientació. També s’inicià la col·laboració a Lecxit el projecte de suport a la Lectura que promou la Fundació Jaume Bofill. Amb els Casals de Gent Gran hem compartit diferents activitats en projectes de barri: Sant Jordi i Raval(s). Consolidació de l’Espai del Raval. L’explotació del fons millora cada vegada més, i les consultes sovintegen. Els temes més demanats giren a l’entorn de l’urbanisme, història, recinte hospitalari i les novel·les on l’escenari és el Raval. Enguany ha tingut més impuls la dimensió virtual en donar-li molta presència al Facebook de la biblioteca. Les notícies més visitades han estat les imatges fotogràfiques del barri. Formació continuada. A l’Espai Multimèdia s’ha pogut reforçar el suport personalitzat gràcies els tallers d’inserció laboral de Barcelona Activa i el programa Activa’t. En relació a la infància el manteniment durant tot l’any inclòs l’estiu del programa de dinamització de l’Espai Multimèdia infantil, ha estat de gran valor. Finalment és interessant destacar la nombrosa presència de visites de diversos centres d’acollida on podem iniciar als usuaris en el coneixement de la biblioteca i els seus serveis. Memòria 2012 16 LES BIBLIOTEQUES DE L’EIXAMPLE Espais Multimèdia Especialització del fons Impressores PCs Escàners color i b/n Biblioteca de districte: Sagrada Família Ciència i Medi Ambient 14 + servidor 1 1 Biblioteques de proximitat: Esquerra de l’Eixample – Agustí Fotografia 15 + servidor 1 1 Centelles Fort Pienc Disseny i Arquitectura Contemporània 3 + servidor 1 1 Joan Miró - - - - Sant Antoni – Joan Oliver Col·leccionisme 9 + servidor 1 1 Sofia Barat - - - - ESTADÍSTIQUES BÀSIQUES 2012 Mitjana Docs Docs Usos Activitats Assistents Assistents Nous Total Increment Col·lecció L’EIXAMPLE Visitants visitants prestats alfabetització alfabetització Activitats prestats Internet activitats informacional informacional carnets Carnets de fons total dia dia EE – Agustí Centelles 338.199 1.204 244.398 870 91.926 187 2.256 36 2.689 4.232 20.191 3.735 71.476 Fort Pienc 217.659 854 142.788 560 38.058 35 262 35 1.063 1.440 26.242 1.616 52.528 Joan Miró 161.011 634 133.876 527 20.062 - - 34 1.584 1.688 36.315 -719 69.001 Sagrada Família 398.097 1.147 316.752 913 117.541 180 1.792 118 3.993 4.440 42.039 3.688 90.448 Sant Antoni - Joan Oliver 169.975 672 121.275 479 30.969 186 1.142 94 3.831 1.836 15.891 2.559 42.981 Sofia Barat 104.098 408 92.801 364 13.469 - - 29 662 825 21.019 -339 42.863 TOTAL DISTRICTE 1.389.039 5.200 1.051.890 3.938 312.025 588 5.452 346 13.822 14.461 161.697 10.540 369.297 Memòria 2012 17 BIBLIOTECA SAGRADA FAMÍLIA El Pla d’acció 2012 de la Biblioteca Sagrada Família ha estat continuista respecte al de l’any anterior, donant resposta a la situació de contenció econòmica actual però mantenint un servei de biblioteca pública de qualitat que respongui a les noves necessitats i demandes de la societat. Un dels objectius prioritaris, estès a totes les biblioteques del Districte de l’Eixample, ha estat crear una nova línea de treball comuna sobre L’Eixample i els seus escriptors, desenvolupant aquest projecte tant a nivell de fons com d’activitats. Aquest objectiu entronca amb la línea de treball endegada l’any anterior: ser garants del treball cooperatiu i la col·laboració entre les biblioteques i el Districte per tal d’anar creant una marca Eixample que sigui referent d’innovació i qualitat. La Biblioteca Sagrada Família, a més, ha volgut reafirmar-se com un equipament de referència en la programació sobre ciència a nivell ciutat i és, per aquest motiu, que s’ha mantingut la presència als diversos esdeveniments de caire científic de Barcelona. Durant aquest any també s’ha treballat per tal que la biblioteca es faci més visible per al seu entorn més immediat. Aquesta fita s’ha aconseguit potenciant la implicació dins de la vida cultural del barri i participant en les diferents festivitats així com en els grups de treball del Pla comunitari. Des de la Biblioteca Sagrada Família, s’ha volgut incidir en el treball específic per a perfils d’usuaris o interessos concrets, centralitzant aquestes accions en 3 eixos: - Joves: s’ha adequat l’Espai Jove de la biblioteca per poder exposar el treball de joves artistes i s’ha continuat treballant en la seva dinamització incorporant nous fons atractius per a un públic jove, com ara els Fanzines. - Població xinesa: el 2012 s’ha treballat per fomentar la participació de la població xinesa així com per donar a conèixer la seva cultura al conjunt de la ciutadania. Cal destacar el conveni signat durant aquest any que ens permetrà rebre un donatiu d’uns 3000 documents en xinès que ens ajudarà a assolir la nostra fita. - Col·lectius en risc d’exclusió social: dins d’aquest grup, s’ha continuat treballant en el Centre d’Interès de Món laboral i Nous emprenedors i s’ha consolidat un servei primordial com és el de préstec a domicili. BIBLIOTECA ESQUERRA DE L’EIXAMPLE – AGUSTÍ CENTELLES La Biblioteca Esquerra de l’Eixample – Agustí Centelles, situada en el Centre Cultural Teresa Pàmies, comparteix edifici amb una escola bressol, un casal infantil i un centre cívic, i està envoltada de centres d’ensenyament. Aquesta proximitat fa que hi hagi un ús molt intensiu de l’equipament, amb una gran quantitat d’infants, adolescents i joves. Per això, aquells objectius que ens havíem marcat per tal de fidelitzar aquest segment d’usuaris s’han acomplert i han superat àmpliament les nostres previsions. La col.laboració amb les entitats del barri s’ha consolidat en aquest segon any de funcionament, amb l’organització de visites a la biblioteca per part de les escoles i el desenvolupament d’activitats conjuntes amb el Centre de Normalització Lingüística. També hem donat a conèixer els serveis de la biblioteca a entitats com la Fundació Catalana de Sindrome de Down i a l’Associació de Nens Malalts de l’Hospital Clínic. La col·laboració amb el Centre Penitenciari Model s’ha basat en l’aportació de fons, duplicats i/o obsolets, per a la seva biblioteca. Però segurament la col·laboració més estreta i amb més futur és la que s’està fent amb l’espai educatiu Lola Anglada, un projecte pioner a la ciutat i dedicat a la comprensió lectora dels alumnes de les escoles del barri. El fons especialitzat en fotografia s’ha anat desenvolupant al ritme que permeten els recursos disponibles. S’ha creat un nou centre d’interès per tal de donar servei a l’espai Lola Anglada: Recursos Didàctics, una mena de Racó de Pares i Mares per a professionals de l’ensenyament. Les dues activitats destacades i singulars de la biblioteca són els programes Fotointerpretacions i el Documental del Mes. Amb el primer es pretén consolidar la biblioteca com un espai de referència en fotografia a la ciutat; amb el segon, difondre el cinema de no ficció entre els veïns i promocionar el nostre centre d’interès sobre cinema documental. Les projeccions s’han convertit en l’activitat cultural de tot el centre que més incondicionals aplega. La biblioteca ha tancat temporalment el 15 de desembre de 2012 per obres de reforma, per tal d’assegurar unes condicions d’estada i de treball saludables. BIBLIOTECA FORT PIENC Durant el 2012 la biblioteca Fort Pienc ha dut a terme diverses accions que han ajudat a fer-se un lloc dins el teixit territorial i ha suposat un increment de visites, activitats i assistents a aquestes, i es posiciona en una línia de treball de cooperació amb altres entitats a llarg termini. Durant el 2012 es va treballar per apropar la biblioteca a la comunitat xinesa del barri. Es van programar diferents activitats adreçades al públic infantil: celebració de l’Any nou xinès i taller de papiroflèxia, en col·laboració amb l’Escola Bambú de Casa Àsia; taller de cal·ligrafia xinesa, amb la JiaJia Wang; Shang Jordi (fusió de la celebració de Sant Jordi amb l’any del drac xinès) i conte-taller Juguem arreu del món, amb La barretina mestissa. També es van fer visites a grups d’estudiants xinesos de català, gràcies al suport del CpNL (amb qui també vam treballar per a la creació del club de lectura de català, nivell intermedi). Es va destinar part del pressupost a la compra de fons en xinès i ens van cedir lots de la Mediateca de Casa Àsia, la CePSE i la biblioteca Can Peixauet de Sta. Coloma. Totes dues accions, programació i fons, amb molt bona acollida per part dels usuaris xinesos. Memòria 2012 18 En el mes de juny es va celebrar la Festa Major de Fort Pienc i la biblioteca hi va participar oferint la 3a trobada de narradors orals “La paraula trobada”, amb 140 assistents. Com a treball amb el territori i per reduir el risc de fractura digital al Fort Pienc, l’últim trimestre vam oferir 2 cursos de formació a l’espai de gent gran del Centre Cívic, un d’Iniciació a la informàtica i l’altre d’Internet, fets per personal de la biblioteca, amb 11 i 12 sessions respectivament i 8 inscrits a cada un d’ells. Durant l’últim trimestre de l’any es van començar a programar visites escolars treballant estretament amb l’Escola Fort Pienc, l’Escola Mireia i l’Escola Bressol el tren de Fort Pienc, dissenyant visites lligades amb els seus itineraris formatius i oferint l’àrea infantil com a espai de promoció de la lectura, suplint la mancança de biblioteca escolar. Per tal de fomentar l’especialització en arquitectura contemporània i disseny des de les primeres edats es va optar per programar diversos tallers infantils d’arquitectura, amb Arquikids, on els nens/es van poder fer un recorregut pels edificis i arquitectura més emblemàtics del barri de Fort Pienc, de l’Eixample i finalment de la ciutat, creant les seves pròpies maquetes. Van ser tallers molt dinàmics on a banda de fer manualitats, van visualitzar projeccions, cercar informació a través de codis QR, i treballar en equip a la plaça de Fort Pienc. S’ha fet molta difusió de la biblioteca i d’activitats relacionades amb l’especialització i del territori, a través del Facebook, el que va fer créixer bastant el número de seguidors. També de la col·lecció mitjançant la creació de guies de lectura, tant de novetats com de recomanats, totes elles penjades a l’Issuu i impreses amb codi QR, que permetia accedir directament a la guia en Issuu i poder fer cerques i reserves dels documents al moment. L’últim trimestre de l’any ha estat marcat pel futur pas de la pàgina web de Vignette 6 a 7, el que va suposar una càrrega important de feina per haver de refer i afegir molts continguts, bànners i vídeo de presentació de la biblioteca. BIBLIOTECA JOAN MIRÓ A primers de gener la biblioteca Joan Miró va quedar integrada a la Xarxa Internet i +. Varem ser una de les darreres biblioteques a accedir-hi. Pels usuaris suposa una major autonomia en la consulta d’Internet. Les reserves d’ordinadors les poden fer des de la biblioteca o des de fora. A mitjans de febrer va canviar l’ordenació de les revistes a les prestatgeries: de l’ordenació temàtica varem passar a l’ordenació alfabètica dels títols. Abans es va fer un espurg important de títols que ja no rebíem, revistes que havien desaparegut ... Continuem fent les minis exposicions sobre temes diversos a les tres àrees Traslladem el fons de llibres de música i cinema de l`àrea d’adults, a l’àrea d’audiovisuals. Aquest espai el reservem pel centre d’interès sobre Joan Miró. S’han realitzat diverses millores a l’edifici que representen millores en la seva eficiència energètica: canvi de la porta que dona a terrassa de l’àrea infantil, nova instal·lació de les plaques solars.... A partir del 25 de setembre del 2012 , la biblioteca amplia el seu horari: de les 33 h hores setmanals passem a obrir-ne 38.30 h. Això comporta que obrim 2 matins més, és a dir: dimarts, dimecres, dijous i dissabte de 10 a 14 h i de dilluns a divendres de 16 a 20.30 h BIBLIOTECA SANT ANTONI – JOAN OLIVER Durant l’any 2012, la biblioteca ha mantingut la qualitat en els seus serveis i ha augmentat la seva col·lecció, activitats i sinergia amb la seva comunitat, tant pel que fa amb els ciutadans com amb els agents territorials. Les línies de treball s’han orientat a satisfer les necessitats formatives, informatives i de lleure cultural i han permès encarar els reptes socials amb una visió proactiva, flexible i eficient. Pel que fa a l’oferta documental s’ha consolidat l’Espai jove com a punt d’acollida amb notícies culturals, selecció de fons i activitats pensades per a ells. S’ha reubicat i redissenyat el fons d’urdú i el de lectura fàcil per a una major visibilitat i atracció. Els fons de la nostra especialització, el col·leccionisme, i del nostre principal centre d’interès, gènere negre, han mantingut la seva rellevància amb exposicions, xerrades, guies de novetats, presència d’autors i noves adquisicions. La col·lecció local ha estat potenciada amb el cicle d’Escriptors a l’Eixample i la major part del fons ha estat difós a través d’activitats i celebracions d’efemèrides literàries. L’accent en l’atenció personalitzada als usuaris s’ha complementat amb l’ampli ventall de serveis oferts: l’estudi mensual del servei d’informació, el servei de lectura i préstec a domicili, el material d’informació adreçat a discapacitats o les cessions d’espais. L’espai multimèdia amb el seu suport personalitzat, oferta formativa i exàmens ACTIC ha permès ser un referent tecnològic en el barri. I la nostra biblioteca digital amb la web, el facebook o els àlbums de Picasa han estat una porta oberta als nostres usuaris virtuals. Les activitats de dinamització a la lectura s’han mantingut en el seu alt nivell: les sis per la festa major, les més de vint exposicions, per la setmana de la poesia, per la celebració dels aniversaris de Calders i Tísner, amb motiu d’esdeveniments de ciutat o culturals, les sessions obertes Memòria 2012 19 amb autors o els quatre clubs de lectura en són només un exemple. Destacant a més projectes singulars com el club virtual amb Medellín Letras al mar, el cicle sobre patrimonis de la humanitat o l’Espai Bernat de l’àrea infantil. I no podem oblidar les sinergies amb els agents socio-culturals i educatius del barri/districte que han permès accions comunitàries, com el projecte dels deures amb Serveis socials, el de treball als barris, la difusió al Mercat, al Cap o el Projecte de recuperació de memòria amb el centre de dia. BIBLIOTECA SOFIA BARAT La Biblioteca Sofia Barat, com equipament públic de proximitat, treballa per satisfer les necessitats d’informació, formació i lleure dels ciutadans que viuen o treballen en el seu entorn més immediat. Participa en la dinàmica sociocultural del Districte i col·labora amb diferents entitats del barri. Aquest any hem programat un taller d’escriptura vinculat al concurs de relats Fotografies que parlen, projecte impulsat per Centre Cultural Casa Elizalde amb l'objectiu de promoure la creació de narracions relacionades amb fotografies de la fototeca virtual Finestres de la memòria. També hem participat a la Fira Modernista, enmarcada dintre les celebracions de la Festa Major del barri, amb una exposició de llibres sobre l’Eixample i el Modernisme. Hem organitzat dos itineraris culturals pel Passeig de Gràcia, un recorregut per descobrir la història i l'evolució de l'avinguda. S’han continuat treballat sobretot dos sectors de població: els adolescens/joves i la gent gran. Acollim i donem suport documental a les Tertúlies BIB!, un espai de trobada i conversa adreçades a gent gran, on els participants comparteixen coneixements i experiències a partir d’un tema prèviament escollit pel grup. Per que fa als joves, s’han adquirit les obres de ficció més actuals tenint en compte les noves tendències i també documents en altres suports com ara videojocs. Internet i +: El mes de febrer va entrar en funcionament el servei d’Internet i + que ha suposat una millora en les prestacions i autonomia dels usuaris així com en la gestió de la biblioteca. Pel que fa a la col·lecció, per tal de mantenir-la actualitzada i fer-la més atractiva als usuaris, s’ha treballat bàsicament en dos processos: d’una banda s’ha fet una exporgada intensa de documents obsolets, especialment de l’àrea de referència i de l’altra una reubicació de diferents parts del fons per fer-les més accesibles i donar-los visibilitat. Hem millorat l’acessibilitat a diferents espais de la biblioteca a persones amb mobilitat reduida amb l’adquisició d’una rampa per accedir a la terrassa i d’una taula adaptable a diferents altures. Hem potenciat la visibilitat de la biblioteca i la comunicació amb l’usuari a través de la web i de les xarxes socials incorporant nous continguts a la web de la biblioteca i incrementant l’ús de Facebook com a canal de comunicació, amb l’incorporació constant de noves notícies, suggeriments i imatges de l’activitat de la biblioteca. També hem treballat amb ISSUU per difondre les nostres llistes de novetats. Memòria 2012 20 LES BIBLIOTEQUES DE SANTS – MONTJUÏC Espais Multimèdia Especialització del fons Impressores PCs Escàners color i b/n Biblioteca de districte: Vapor Vell Músiques Urbanes 3 + servidor 1 1 Biblioteques de proximitat: Francesc Candel Automòbil i sostenibilitat sostenible 11 + servidor 1 1 La cultura de la Pau i la Guerra Civil espanyola; Francesc Boic Poble Sec – Francesc Boix 3 + servidor 1 1 i els camps de concentració nazis ESTADÍSTIQUES BÀSIQUES 2012 Docs Mitjana Docs Usos Activitats Assistents Assistents Nous Total Increment Col·lecció SANTS -MONTJUÏC Visitants prestats alfabetització alfabetització Activitats visitants dia prestats Internet activitats informacional informacional carnets Carnets de fons total dia Francesc Candel 160.344 631 115.432 454 38.854 168 1.352 55 2.039 1.253 18.702 3.589 53.862 Poble-Sec Francesc Boix 104.731 416 84.757 336 34.275 8 36 58 1.130 1.293 21.377 -858 38.979 Vapor Vell 364.372 1.227 193.646 652 80.190 14 80 70 2.174 2.750 50.621 705 99.163 TOTAL DISTRICTE 629.447 2.356 393.835 1.474 153.319 190 1.468 183 5.343 5.296 90.700 3.436 192.004 Memòria 2012 21 BIBLIOTECA VAPOR VELL L’any 2012 la biblioteca Vapor Vell ha treballat en el desenvolupament de les seves línies culturals principals: l’especialització musical i la plataforma cultural local. Aquestes són les iniciatives més rellevants relacionades amb aquestes línies: Pel que fa a la campanya d’activitats musicals, s’ha fet divulgació per gènere: més enllà de les campanyes de música popular moderna s’han provat amb èixt les vinculades a les músiques negres (blues, rock) i al free-jazz. A l’hora de fer la programació d’activitats, s’han tingut en compte les campanyes musicals de la ciutat: per tal de connectar l’especialització del centre a iniciatives urbanes, el Music Spy Club s’ha relacionat enguany amb el Primavera Sound i el Festival Sónar. Pel que fa a la col·laboració directa amb festivals, la biblioteca ha col·laborat amb el Festival Maria Canals, contribuint a la seva programació de pianistes arreu de la ciutat. Pel que fa a campanyes culturals locals, i com a conseqüència dels temes tractats al Consell d’Equipament de la biblioteca del 2011, es va acordar la realització d’una campanya cultural local transversal. Aquesta campanya, anomenada “Llums i ombres del barri” va aglutinar per primera vegada més de 5 entitats culturals que col·laboren amb la biblioteca. Durant dos mesos, exposicions i xerrades sobre el barri van trobar la seva plataforma al Vapor Vell. La Biblioteca ha contribuït també al desenvolupament i projecció del certamen literari Francesc Candel. La seva responsabilitat en la organització és creixent: des del jurat a les bases, de la definició de l’acte al finançament dels premis. El certamen literari Exprés, que es convoca i resol en un sol dia, és l’altre complement literari que es lliga amb el taller d’escriptura creativa que organitza la biblioteca. La participació va arribar al màxim d’inscripcions. Pel que fa a la comunicació i la difusió, al 2012 s’ha intensificat la comunicació via facebook i twitter, creant una vinculació entre aquestes eines i l’activitat del blog musical AMPLI i la web. S’han convertit en les principals vies de comunicació no presencial. Aquestes eines, juntament amb l’ús de l’eina Més Biblioteques d’enviament de butlletins electrònics, han permès arribar als usuaris d’una forma més directa i oberta. Les visites de la web enguany (més de 125.000), del bloc (65.000), i les amistats via facebook (904 amistats) i twitter (250 seguidors), palesen un creixement notable. L’ús d’Spotify, així mateix, ens ha permès difondre més de 55 llistes, moltes d’elles vinculades a les activitats musicals presencials, amb una total de 350 subscripcions. BIBLIOTECA FRANCESC CANDEL El 2012 ha estat un any en el qual hem consolidat projectes iniciats en anys anteriors, i també hem realitzat moltes col·laboracions amb entitats del barri. Considerem que el treball conjunt amb el teixit associatiu del barri és bàsic en la nostra funció de biblioteca pública ja que ens reforça com a servei públic i ens dóna molta visibilitat i proximitat a la comunitat a la qual servim. Amb el Centre d’Estudis Montjuïc hem continuat amb el cicle de conferències sota el nom Parlem dels barris de la Marina, on donem a conèixer la història local del barri a través des seus protagonistes. Aquestes xerrades han anat també acompanyades d’itineraris guiats pel barri i d’exposicions. Hem seguit potenciant el préstec a domicili a particulars i especialment també a associacions i casals de gent gran del barri, on hem iniciat un projecte de lectura oral en un casal de gent gran. Amb l’Institut de Persones amb Discapacitats del districte de Sants-Montjuïc hem col.laborat en l’inici del projecte Temps per tu. Es tracta d’un servei dirigit a famílies amb infants amb discapacitat, i que té per objectiu fomentar la conciliació de la vida laboral, familiar i personal d’aquestes famílies. Els infants participen amb d’altres nens en activitats lúdiques adequades a les seves necessitats en l’espai de la biblioteca. El treball amb entitats del barri, com dèiem en la introducció, també ha estat una constant al llarg del 2012. Hem col·laborat amb moltes entitats (Barcelona Activa, Escola de Música Proa, Assemblea La Marina, Club de Fotografia Casa del Rellotge, CRP de Sants, ASPROSEAT, Club Social Ments Obertes, Fundació Candel, Associacions de Veïns, Punt d’Informació Juvenil, Xarxa d’Intercanvis de la Marina, Projecte Xerrem...) ja sigui cedint el nostre espai per als seus projectes, o bé implicant-nos també en l’organització d’activitats conjuntes. La nostra activitat també ha anat dirigida a la nostra especialització en automobilisme i mobilitat sostenible, realitzant activitats per a públic adult i familiar, i també amb el nostre centre d’interès en dansa, participant amb activitats conjuntes amb el Graner. Memòria 2012 22 És important destacar que a finals del 2012 s’ha començat a treballar per solucionar el problema lumínic que la biblioteca patia des de la seva inauguració. La inversió permet que es pugui començar a actuar a la primera planta, la més afectada de la biblioteca amb el canvi de tots els llums. BIBLIOTECA POBLE-SEC - FRANCESC BOIX Un dels fets més importants que han marcat les actuacions de la biblioteca al llarg de l’any 2012, ha estat l’organització de l’activitat Plomes contra els filferros: cicle de literatura concentracionària al llarg dels mesos de febrer i març. Ha consistit en una proposta d’itineraris de lectura i d’interpretació d’alguns dels autors clàssics del gènere, dels nostres Joaquim Amat Piniella i Montserrat Roig a Primo Levi, Semprún, Améry i Kertész, incloent alguna proposta audiovisual i un taller infantil. Amb motiu de l’exposició del MNAC, la biblioteca va programar el cicle La Maleta mexicana amb l’objectiu de difondre i potenciar la consulta del nostre centre d’interès sobre la Guerra civil espanyola. Constà d’una exposició fotogràfica amb reproduccions d’una selecció dels negatius trobats a la maleta de Capa, Chim i Taro, la projecció del documental La maleta mexicana de Trisha Ziff i una xerrada amb Ernest Alòs, periodista especialitzat. En referència al centre d’interès de documentals socials, assenyalar que el centre va projectar tres documentals del cicle DOCSBarcelona a les biblioteques, amb molt èxit de públic, realitzant, a més a més, un esforç en renovació i actualització del documents inclosos al fons. Continuant a la vessant de programació cultural, volem posar l’accent sobre el Concurs Fotogràfic Francesc Boix 2012, que arribà a la seva tercera edició amb un nombre creixent de participants i fotografies a concurs. També subratllar, a nivell de districte, la bona salut de la que gaudeix el Certamen Literari Francesc Candel, fortament consolidat i responent als objectius marcats. Per últim, assenyalar l’assistència de la biblioteca a les 4ts Jornades Interprofessionals: La biblioteca pública: comunitat i participació, organitzades conjuntament pel Grup de Biblioteques catalanes associades a UNESCO. Memòria 2012 23 LES BIBLIOTEQUES DE LES CORTS Espais Multimèdia Especialització del fons Impressores PCs Escàners color i b/n Biblioteca de districte: Les Corts – Miquel Llongueras Esports i jocs 5 + servidor 1 1 Biblioteca de proximitat: Can Rosés - - - - ESTADÍSTIQUES BÀSIQUES 2012 Docs Mitjana Docs Usos Activitats Assistents Nous Total Fons Col·lecció LES CORTS Assistents Visitants prestats alfabetització alfabetització Activitats visitants dia prestats Internet activitats dia informacional informacional carnets Carnets ingressat total Can Rosés 112.574 440 73.386 287 14.672 - - 73 2.781 1.250 22.735 -1.025 43.719 Les Corts-Miquel Llongueras 207.517 699 128.179 432 34.639 24 76 80 2.767 1.350 27.890 1.318 87.359 TOTAL DISTRICTE 320.091 1.198 201.565 755 49.311 24 76 153 5.548 2.600 50.625 293 131.078 Memòria 2012 24 BIBLIOTECA LES CORTS-MIQUEL LLONGUERAS Del 2012 a la biblioteca Les Corts-Miquel Llongueras volem destacar tres projectes emmarcats en la línia d’actuació del nostre pla d’acció que considera la biblioteca porta d’accés a la cultura. Els itineraris de lectura són una llista de recomanacions de documents que giren al voltant d’una temàtica però que, a diferència d’una guia de lectura convencional, permeten al lector fer una progressió, és a dir, avançar o aprofundir en el tema en funció del seu bagatge previ o de les seves preferències. Aquesta idea de camí de descoberta permet diverses variacions de concepció en funció del tema escollit, del format de les obres recomanades, de la possible representació de l’itinerari dins l’espai de la biblioteca o de les aportacions dels usuaris, que els poden enriquir. Els primers itineraris a la biblioteca han estat un de musical “Entre sopranos coloratura”, i tres de literaris, dos per adults “Capote”, “Itinerari de terror” i un d’infantil, “Itinerari de lectura per a nens de 9 a 11 anys”. El segon projecte que volem destacar fa referència a l’especialització de la biblioteca en Jocs, esports i entreteniment. El 2012 hem començat a complementar la col·lecció bibliogràfica sobre jocs amb l’adquisició de material en altres suports, així com ampliar les activitats relacionades amb l’especialització. Per aquest motiu des del mes d’octubre de 2012 la biblioteca destina un espai de l’Àrea infantil al fons de jocs infantils, llibres-joc i incorpora al seu fons jocs cooperatius, del món i relacionats amb el món de la lectura i l’escriptura, tant per a públic infantil com per a adults. Finalment, el mes de maig la biblioteca va fer el seu particular mes de la ciència, amb un important èxit de participació en totes les activitats. Els adults varen poder fer una observació del cel nocturn després del club de lectura de ciència i una sessió de les “Visions de la ciència”. Els joves en edat de secundària varen fer un taller “El científic rebel”, on es reflexionava sobre la professió del científic i els seus estereotips. I finalment els nens varen gaudir d’un una sessio de contes duta a terme per una científica esbojarrada i un taller d’experiments científics que portava per títol “Què cal fer per ser un científic?”. BIBLIOTECA CAN ROSÉS L´any 2012, la Biblioteca Can Rosés ha mantingut una oferta d'activitats culturals de qualitat dirigida a diferents segments d'edat així com a col·lectius específics. Hem continuat treballant en activitats relacionades amb les polítiques de gènere i també hem fet incís en programes que potencien la lectura i l'escriptura en el públic adult. Aquest any, hem endegat una programació de contes infantils per fomentar la integració i la no discriminació. L´objectiu ha estat aconseguir la comprensió de nens i nenes vers discapacitats cognitives i diferents malalties, com l'Alzheimer, càncer, autisme, síndrome de Down... a la vegada que contribuir a la normalització de la discapacitat i difondre un aspecte d´aquesta realitat quotidiana. Aquesta activitat mostra que els infants amb discapacitats també gaudeixen de la il·lusió dels contes, de la imaginació i de la literatura. En aquestes sessions s´expliquen contes que parlen de les persones diferents i de com s´adapten a una societat que no sempre està adaptada a aquest col.lectiu. També es posa l’accent en com és d´important que la societat cerqui els mecanismes per facilitar-los la convivència i la integració. Hem fet una sessió de contes d'inclusió cada trimestre. Una altra de les activitats singulars que hem portat a terme aquest any i que volem destacar és Les flors del Sàhara. Aquesta activitat va consistir en la presentació del llibre que porta aquest títol, en l´exposició de la realitat dels tres territoris on es localitzen els contes i en l´explicació del perquè de cada conte. Cada narració es va acompanyar d´il·lustracions i de la lectura d´un fragment, amb música de flauta travessera. Aquesta activitat la vam programar amb l´objectiu de donar a conèixer als usuaris les dificils condicions de vida dels sahrauís i fomentar els valors solidaris i l´empatia cap als infants que pateixen conflictes armats. Els infants sahrauís han estat el motor d´aquest recull de contes. El llibre és un homenatge a tots ells, a les famílies que viuen en els campaments de refugiats, a les zones alliberades pel Front Polisario i les que resisteixen als territoris ocupats pel Marroc. Aquests infants han participat en el projecte Vacances en Pau. Aquesta activitat va anar acompanyada d´una exposició de documents relacionats. Memòria 2012 25 LES BIBLIOTEQUES DE SARRIÀ – SANT GERVASI Espais Multimèdia Especialització del fons Impressores PCs Escàners color i b/n Biblioteca de referència: Arts i escultura noucentista i Josep Clarà. Fons especial Any Clarà - - - Gaudí Biblioteca de proximitat: Collserola-Josep Miracle - - - - ESTADÍSTIQUES BÀSIQUES 2012 SARRIÀ – Docs Mitjana Docs Usos Activitats Assistents Assistents Nous Total Increment Col·lecció Visitants prestats alfabetització alfabetització Activitats SANT GERVASI visitants dia prestats Internet activitats informacional informacional carnets Carnets de fons total dia Clarà 113.273 399 108.984 384 12.114 9 25 73 1.781 1.467 24.047 1.279 53.326 Collserola-Josep Miracle 34.932 136 36.804 143 4.119 - - 49 1.699 198 3.550 510 30.331 TOTAL DISTRICTE 148.205 555 145.788 546 16.233 9 25 122 3.480 1.665 27.597 1.789 83.657 Memòria 2012 26 BIBLIOTECA CLARÀ Un projecte de 2012 de la Biblioteca Clarà a destacar és l’esdeveniment 2a Setmana de l’Òpera, celebrat del 7 al 11 de maig per commemorar el Dia Internacional de l’Òpera i difondre el Centre d’Interès (CI) que té la biblioteca en aquest gènere musical. Un total de 148 persones van participar en els actes programats. De les activitats incloses dins de la 2a Setmana de l’Òpera, remarquem la posada en escena de la primera òpera del compositor Gaetano Donizetti, Il pigmalione, amb tenor, soprano i pianista. L’obra, que parla de l’escultor Pigmalió, va servir alhora per homenatjar a Josep Clarà. Divendres, dia reservat per a activitats infantils, va tenir lloc una adaptació del llibre Òperes explicades per a nens, de Jordi Sierra i Fabra. La programació es va completar amb un curs d’introducció a l’òpera, fet en dues sessions, una a Clarà i l’altra a la biblioteca de Collserola-Josep Miracle, i que va servir perquè els participants es desplacessin entre els dos equipaments. Però enguany, el que és interessant destacar, és que la 2a Setmana de l’Òpera va marxar en paral·lel al naixement de l’esdeveniment Òpera en Ruta a Sarrià-Sant Gervasi. Vam ser un total de 10 els equipaments del Districte que hi vam participar, a través de 23 actes. A part de treballar conjuntament amb altres entitats del territori, l’Òpera en Ruta va servir, d’alguna manera, per projectar el fons documental en òpera de la biblioteca i les activitats que des de fa anys s’han estat fent. Per altra banda, de l’activitat de 2012, també destaquem les exposicions En terres del jaguar i l’àliga, quaderns de vida, quaderns de viatge, de l’il·lustrador Gusti, i Dear Patagonia: viatges sense ruta, de l’argentí Jorge Hernández, que defineixen i donen forma al Cicle d’exposicions L’esperit de l’il·lustrador, iniciat l’any 2010 i vinculat al CI en Llibre il·lustrat de la biblioteca. Relacionat amb el fons documental, un altre projecte que ressaltem és la commemoració del 25è aniversari de la mort del poeta sarrianenc J.V. Foix, autor que forma part de la col·lecció local (CL) de la biblioteca. La celebració de l’efemèride es va fer a través d’una lectura musicada dels seus poemes i de la celebració del Cicle J.V. Foix i les arts, de periodicitat mensual i a càrrec de membres de la Fundació J.V. Foix. La biblioteca va mantenir una exposició de llibres durant tot l’any, acompanyada d’una guia de lectura i ampliada gràcies a la donació de llibres per part de la Fundació J.V Foix. BIBLIOTECA COLLSEROLA - JOSEP MIRACLE L’activitat de la biblioteca durant l’any 2012 ha anat al voltant del 10è aniversari de l’equipament, amb diverses accions. Es va programar el cicle de contes de Grimm, Pirates i Sirenes que s’iniciava al gener i on cada mes els nens i nenes del barri es preparaven una mica per la gran festa pirata organitzada en el mes de juny, mes on s’aglutinaven les activitats d’aniversari pròpiament, programades algunes d’elles en col·laboració amb les entitats del territori. També es va presentar l’exposició de l’Arxiu Municipal del Districte Com Vallvidrera es va annexionar a Sarrià, que va ser inaugurada per l’antiga arxivera del districte. Es va fer l’obra de teatre Carvalho contra Vázquez Montalbán, monòleg adaptat de l’obra Antes de que el milenio nos separe de Manuel Vázquez Montalbán (escriptor que forma part de la col·lecció local de la biblioteca) en col·laboració amb els Pastorets de Vallvidrera, la Companyia Fontmontina de Comèdia, el Cívic Bar i el Centre Cívic Vallvidrera - Vázquez Montalbán. Es van realitzar dues edicions de l’itinerari literari Collserola, la muntanya dels poetes, una d’elles coincidint amb la celebració de l’Aniversari. I finalment, es va realitzar el vídeo d’aniversari de la biblioteca on es va comptar amb la participació d’usuaris de la biblioteca i les persones que al llarg d’aquests 10 anys hi han treballat. El dia 5 de juliol, data en que es va inaugurar l’equipament, va ser el dia escollit per presentar-lo als nostres usuaris. En aquest any 2012 s’han continuat programant activitats relacionades amb les festes tradicionals, com ara la Festa Major i el Caga Tió. S’han programat activitats d’adults relacionades amb el territori, un exemple és la conferència de Xavier Moret sobre el Dr. Pearson. D’altres activitats relacionades amb els centres d’interès, la xerrada sobre l’alimentació i les emocions a càrrec de Montse Bradford seria un altre exemple de treballar el centre d’interès sobre teràpies naturals. O activitats en col·laboració amb el Districte i altres equipaments com ara Òpera en ruta, iniciativa sorgida arrel del la celebració del Dia Internacional de l’òpera, amb la voluntat de potenciar la col·lecció d’òpera de la biblioteca i la de donar conèixer alhora altres equipaments del districte. I finalment, destacar la nova senyalètica de la biblioteca, amb la que s’ha tancat el procés d’endreça del fons per tal de facilitar a l’usuari l’accés a la informació. Memòria 2012 27 LES BIBLIOTEQUES DE GRÀCIA Espais Multimèdia Especialització del fons Impressores PCs Escàners color i b/n Biblioteca de districte: Jaume Fuster Viatges i cultura juvenil 12 + servidor 1 1 Biblioteques de proximitat: Vallcarca i els Penitents – M. Antonieta Cot - 11 + servidor 1 1 Vila de Gràcia Les cultures del Mediterrani 8 + servidor 1 1 ESTADÍSTIQUES BÀSIQUES 2012 Docs Mitjana Docs Usos Activitats Assistents GRÀCIA Assistents Nous Total Increment Col·lecció Visitants prestats alfabetització alfabetització Activitats visitants dia prestats Internet activitats dia informacional informacional carnets Carnets de fons total Jaume Fuster 660.125 1.953 349.990 1.035 111.865 206 1.916 99 3.927 4.866 63.142 -2.141 105.549 Vallcarca i Penintents-MACot 61.771 245 49.627 197 14.409 50 467 53 1.493 738 1.686 3.045 19.487 Vila de Gràcia 216.008 850 158.966 626 42.717 24 185 70 2.515 2.523 49.543 2.472 52.355 TOTAL DISTRICTE 937.904 3.511 558.583 2.091 168.991 280 2.568 222 7.935 8.127 114.371 3.376 177.391 Memòria 2012 28 BIBLIOTECA JAUME FUSTER Alguns dels temes destacats de la biblioteca Jaume Fuster tenen a veure amb la col·lecció. En aquest sentit, hem de destacar durant aquest any 2012 la reubicació del fons històric de la Biblioteca Pere Vila i el fons provinent de la Biblioteca Antoni Julià de Capmany. Hem gestionat la donació amb diferents entitats, tenint en compte les característiques i tipologia d’aquestes col·leccions i els de l'entitat receptora. En un primer nivell aquest fons es va oferir a la resta de Biblioteques de Barcelona. El fons històric Pere Vila va ser donat pràcticament en la seva totalitat a la Biblioteca de Catalunya. Finalment el fons Antoni Julià de Capmany va ser reubicat a la CEPSE (Central de Préstec i Serveis Especials del l’Area de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya). Pel que fa a la biblioteca com a espai d’aprenentatge, cal destacar la posada en marxa d’una gimcana per a casals d’estiu durant el període vacacional, pensada per crear un contacte regular entre casals, la biblioteca i les famílies i promoure a la vegada el gust per la lectura i el coneixement entre nois i noies de 1r a 4t de Primària. L’activitat va consistir en trobar a través del catàleg uns llibres que contenien unes proves que calia superar. Les proves es puntuaven segons l’habilitat i la rapidesa demostrades i l’ordre i el silenci esmerçats. Destaquem també la participació de la biblioteca en la logística organitzativa del congrés bibliotecari internacional METLIB, hostatjat a la Jaume Fuster del 20-25 de maig, amb gran èxit de participació i un notable ressò entre la comunitat dels professionals del nostre àmbit. Pel que fa a l’equipament, a finals d’any s’enllesteix la instal·lació de la darrera fase del projecte de senyalització de la biblioteca. Aquesta es concentra principalment a l’àrea infantil, amb la retolació definitiva de gran part dels bucs, seccions, directoris i carros de la sala, així com també amb les intervencions pendents de l’àrea general: la retolació dels lavabos i de diferents àrees de la col·lecció. BIBLIOTECA VALLCARCA I ELS PENITENTS – M. ANTONIETA COT El primer any de funcionament de la Biblioteca Vallcarca i els Penitents-M. Antonieta Cot ha estat marcat per l’impuls del centre d’interès de jazz i blues com a motor de les activitats d’adults que ofereix la biblioteca i com a tret distintiu que ens diferència de la resta d’equipaments del Districte. En aquest desenvolupament del projecte musical, ha estat fonamental poder disposar de pressupostos específics, aportats pel propi Consorci de Biblioteques de Barcelona i pel Districte de Gràcia que ens han permès programar 15 activitats musicals. L’acolliment rebut per part dels usuaris ha estat immillorable, el que possibilita desenvo lupar el projecte de difusió musical amb més seguretat i més empenta. Si durant els dos darrers mesos de 2011 vam realitzar els primers contactes amb associacions relacionades amb la música afroamericana, aquest 2012 ha servit per portar a la pràctica una estreta col·laboració en la programació d’activitats: 6 d’elles realitzades conjuntament amb l’Escola-Taller de Blues de Barcelona i 2 amb la Fundació Catalana Jazz Clàssic. Aquesta col·laboració s’ha recolzat, també, en una difusió activa dels dos cicles d’activitats, un a la primavera i l’altre a la tardor, per part de les dues entitats així com d’altres agents vinculats amb el món musical de la ciutat. La feina realitzada a l’àrea infantil de la biblioteca és altre dels aspectes més remarcables de la nostra activitat durant el passat any. Al gener, tres mesos transcorreguts des de l’obertura de la biblioteca, vam iniciar dos clubs de lectura infantils amb escoles del barri i al febrer ja realitzàvem visites escolars, participant també en el projecte Pontbiblioescola de les biblioteques de Gràcia. Conscients que les escoles esperaven, amb gran expectació, la posada en funcionament de la biblioteca, vam decidir engegar la col·laboració amb elles com una de les nostres prioritats. La col·lecció és un dels pilars de la biblioteca pública. La nostra biblioteca presenta mancances importants, en totes les àrees, que hem detectat i intentat cobrir dintre de les nostres possibilitats. S’ha millorat notablement la secció de música i la secció de novel·la. Hem posat especial cura en la compra de llibre infantil i en la secció de no ficció d’adults. No obstant, com que els buits temàtics encara són nombrosos, el Consorci de Biblioteques de Barcelona ens va assignar una partida extra per a la compra de llibres, que ens va ajudar a compensar una mica aquest dèficit. Memòria 2012 29 BIBLIOTECA VILA DE GRÀCIA La creació i posada en marxa d’un centre d’interès de la col·lecció dedicat específicament a la Narració Oral va ser un dels trets distintius de la biblioteca al 2012. Aquest fons està format per reculls de contes, llegendes i narracions, per obres de referència sobre la tradició d’explicar contes en veu alta, i fonamentalment, per manuals de la tènica d’explicar contes i rondalles a infants i a públic de totes les edats. Des de bon començament la biblioteca ha estat promotora de la narració de contes, per fomentar la lectura entre els més petits i també entre els adults. Al 2012 vam organitzar dos tallers de Narració Oral a càrrec del director del Festival de Narració Oral de Barcelona Munt de Mots, Rubén Martínez, tant en l’edició inicial com en l’edició avançada. La creació d’aquest Centre d’interès en Narració Oral va ser un procés treballat durant tot l’any. Al començament vam establir contacte amb alguns professionals especialitzats en aquest tema. Després es va fer un estudi bibliogràfic de quins havien de ser els principals llibres i materials audiovisuals a incorporar al Centre d’interès per dotar-lo d’una qualitat adequada a les expectatives dels usuaris i dels professionals de la ciutat. Teníem un pressupost no gaire alt i un espai reduït on poder situar aquesta part de la col·lecció. També es va haver de fer una tria de la imatge que identificaria els materials d’aquest fons. Finalment, a mitjans d’octubre ja teníem uns 400 exemplars seleccionats, catalogats i senyalitzats i el primer dia del Festival Munt de Mots es va presentar al públic aquest Centre d’interès que busca ser un referent. També el 2012 va ser l’any de la consolidació de la tertúlia literària independent d’aficionats al teatre, Gats, que té lloc un cop al mes a la biblioteca i es va aconseguir que fessin una sessió especial de lectura de textos d’autors teatrals catalans el Dia internacional del Teatre, el 27 de març, oberta a tothom, i així es donà més visibilitat a les activitats d’aquest grup. Per últim, cal destacar que a finals d’any es va fer una enquesta d’usos i preferències de l’àrea de diaris i revistes de la qual s’han pogut treure interessants conclusions que han servit per definir millor les subscripcions de l’any següent i rendabilitzar millor els recursos econòmics disponibles. Memòria 2012 30 LES BIBLIOTEQUES D’HORTA -GUINARDÓ Espais Multimèdia Especialització del fons Impressores PCs Escàners color i b/n Biblioteca de districte: Guinardó – Mercè Rodoreda Poesia 8 + servidor 1 1 Biblioteques de proximitat: El Carmel – Juan Marsé Narrativa barcelonina contemporània 11 + servidor 1 1 Horta – Can Mariner Teatre 7 + servidor 1 1 Montbau – Albert Pérez Baró Gènere Negre - - - ESTADÍSTIQUES BÀSIQUES 2012 Docs Mitjana Docs Usos Activitats Assistents Assistents Nous Total Increment Col·lecció HORTA - GUINARDÓ Visitants prestats alfabetització alfabetització Activitats visitants dia prestats Internet activitats informacional informacional carnets Carnets de fons total dia El Carmel-Juan Marsé 185.796 623 149.799 503 46.784 36 184 65 1.864 997 19.467 2.580 87.030 Guinardó-Mercè Rodoreda 250.649 850 174.014 590 55.914 53 216 68 2.452 1.544 40.781 -741 90.680 Horta – Can Mariner 181.691 715 125.762 495 30.656 166 1.082 61 2.638 1.191 15.659 2.643 44.074 Montbau-Albert Pérez Baró 40.724 162 50.026 199 6.760 - - 46 1.265 308 7.127 1.231 37.026 TOTAL DISTRICTE 658.860 2.466 499.601 1.870 140.114 255 1.482 240 8.219 4.040 83.034 5.713 258.810 Memòria 2012 31 BIBLIOTECA GUINARDÓ-MERCÈ RODOREDA Durant l’any 2012 l’equip de la Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda hem treballat de manera decidida per satisfer les necessitats dels nostres usuaris territorials i de ciutat amb l’objectiu de continuar sent un dels equipaments culturals de proximitat més importants. I hem fet una aposta decidida per la cohesió social i l’aprenentatge al llarg de la vida; i la cooperació amb altres agents i/o equipaments en diferents projectes per sumar interessos, idees i també recursos econòmics, important en aquests moments de crisi econòmica. Algunes de les accions que volem destacar són: Especialització en poesia. Es una de les seccions estrella, el fet diferenciador de la biblioteca enfront la resta de la ciutat. Aquest any hem iniciat una comunicació més directa amb els usuaris a través d’un concurs fotogràfic via facebook La poesia pren la ciutat. La idea consistia en que els usuaris ens enviessin fotografies d’espais de ciutats de qualsevol part del món on aparegués alguna frase/missatge/imatge amb un contingut poètic. A partir de les aportacions de la gent vam preparar una exposició física i una altra de virtual. La iniciativa va tenir força èxit i tenim la intenció de continuar en aquesta línia de treball. Una altra de les accions va ser una exposició al març Poètiques dones on vam exposar una representació de poetes femenines d’arreu del món acompanyada d’un recital poètic. Cohesió social. La biblioteca treballa permanentment aspectes socials. Volem destacar especialment el segon any de funcionament del club de lectura fácil amb persones de discapacitats intel·lectuals del Taller–Escola Sant Camil, entitat del barri amb la qual tenim una col·laboració estable. Per altra banda, hem pensat com podem apropar als nostres usuaris la diversitat cultural. I la proposta ha estat encetar una sèrie de guies temàtiques per mostrar la riquesa cultural que ens envolta: la primera guia ha girat sobre el món del còmic, una segona sobre el cinema, i ja tenim pensades les properes. Porten per títol Mostra altres cultures a través de… Creiem que és una manera atractiva i amena d’aportar un coneixement mutu. I també hem participat per 4t any en el projecte A l’estiu, Barcelona t’acull. Tècniques de màrqueting. Aquest 2012 hem iniciat un treball, primer de recerca i cap al final d’any d’implementació de diferents tècniques de màrqueting per incentivar el préstec del fons documental de la biblioteca. Accions concretes com: exposició Bons pròposits per l’any 2013, paquets de llibres infantils embolicats amb paper de regal, llibres al costat del taulell de préstec perquè la gent que estigui a les cues aprofiti el temps… Tenim moltes més iniciatives per l’any 2013 que anirem posant en marxa. Espai d’intercanvi. A meitat de l’any hem iniciat aquest nou servei que alguns usuaris ens havien demanat. Creiem que en els moments actuals és un bon exemple de realitzar accions que valoren molt positivament els usuaris. I finalment, després de l’estiu es va treballar una reestructuració dels canals principals del web, així com dels continguts, destacant especialment aquells temes diferenciadors i més propis de la biblioteca, amb la intenció que els aspectes comuns ja apareguin en el web general de Biblioteques de Barcelona. Per realitzar tot això s’ha actualitzat el gestor de continguts i hem passat del Vignette 6 al Wem 8. BIBLIOTECA EL CARMEL – JUAN MARSÉ En el marc de la cohesió social, aquest 2012 a la biblioteca El Carmel – Juan Marsé hem col·laborat amb entitats i serveis del barri donant suport a diverses iniciatives. Destaquem el suport al Club de lectura fàcil de la Fundació Tres Turons, entitat que té cura de la salut mental comunitària. La nostra cooperació es tradueix en facilitar els llibres que han de llegir, la cessió de l’espai i altres assistències tècniques que pugui necessitar la conductora del club. Dins aquest mateix apartat, destaquem també la continuïtat del Club de lectura de Català de nivell bàsic que es fa cada mes en col·laboració amb el Consorci per la Normalització Lingüística del districte d’Horta- Guinardó. Dins l’àmbit d’actuació de la cooperació i la participació com a valors, hem treballat la Col·lecció Local. Amb l’objectiu d’involucrar els veïns i veïnes del barri en l’increment del fons local de la biblioteca, vam demanar la seva col·laboració en la recollida de fotografies antigues del barri. Com a reclam, vam disposar al vestíbul una videoinstal·lació (TV i reproductor de DVD) amb el passi continu de diversos enregistraments del barri que tenim al nostre fons de la Col·lecció Local. La videoinstal·lació va suscitar l’interès de molts usuaris, però la recaptació de fotografies antigues, tot i que en vam aconseguir algunes, no va donar molt de fruit. Una altra faceta a tenir en compte de l’any 2012, és la tasca com a prescriptors i dinamitzadors del fons documental de la biblioteca a través dels diferents canals de difusió. Això s’ha concretat en la realització d’exposicions temàtiques en els espais destinats dins la biblioteca; la publicació periòdica de posts en el bloc Llegeix Barcelona (bloc col·laboratiu de les biblioteques d’Horta-Guinardó i l’Ateneu barcelonès); l’ús del Facebook de la biblioteca per a recomanacions, on destaquem, pel seu format innovador, les foto-recomanacions de lectures i àudio-visuals que ens han agradat a les persones de l’equip i, per últim, la participació en el Bibarnabloc i la biblioteca Virtual de la Diputació de Barcelona. En darrer lloc volem destacar la dinamització del fons de documents d’autoaprenentatge d’idomes amb l’elaboració d’un dossier de recursos on- line que ha tingut força èxit. Memòria 2012 32 BIBLIOTECA HORTA – CAN MARINER Destaquem els següents projectes al llarg del 2012: Dinamització del Fons Especialitzat en Teatre amb la participació en els cicles de barri i de ciutat: Mostra de Teatre de Districte (realització d’un Taller de teatre adreçat al públic IN), participació festival Grec, activitats al llarg de l’any, Club de lectura de Teatre, bloc literari virtual LlegeixB@rcelona, guies de novetats, de dramaturgs, exposició dia internacional Teatre 27/3, ...). Vam iniciar la col·laboració de la Biblioteca Josep Janés de l’Hospitalet de Llobregat, també especialitzada en teatre. Actualització i difusió permanent del fons documental. Exposicions i guies de lectura. Difusió, a través d’exposicions als finestrals de la biblioteca amb accés directe al carrer i exposicions documentals a cada activitat i/o taller realitzats a la biblioteca. Inici del canvi de fundes i reubicació del fons audiovisual (4.000 DVD). Fomentar la participació i la creativitat literària amb l’oferiment d’un Taller d’escriptura creativa. Hem continuat participant en el jurat de Microrelats del CC Matas i Ramis i de Poesia del C. Gent Gran d’Horta. Fomentar la exposició conjunta, dels textos i dels dibuixos dels infants de la Ludoteca El Galliner, a tots els equipaments de la zona d’Horta. Realització d’activitats i recursos adreçats a la gent gran: Centre d’interès Gent Gran, Club de lectura Mirall de la lectura -6 sessions-: amb la col·laboració de 3 conductors voluntaris, Casal de Gent Gran d’Horta, CC. Matas i Ramis i Serveis Socials d’Horta. Dinamització de l’Àrea Infantil de la biblioteca. Estudi i reubicació de tot el fons documental. Col·laboració amb dues escoles del barri: realització de 2 exposicions de 2 CEIP del barri (Àngels Garriga i Mare Nostrum) a la sala d’actes i difusió de les seves exposicions temàtiques. Realització de guies de lectura i recomanacions temàtiques al llarg de l’any. Hem continuat treballant amb discapacitats amb l’escola Rel, Taller Grup Dem i l’escola Carrilet de discapacitats: visites i cessions d’espais, oferiment de realització d’exposicions a la sala d’actes de la biblioteca. Treball conjunt pel Centre d’interès de discapacitats. Col·laboració i participació en el calendari festiu i commemoratiu anual del barri i del Districte, juntament amb tots els equipaments i serveis públics de la zona: 8 de març/Dona, abril/St. Jordi i Concurs de Microrelats, maig-juny/ Cicle Clàssica Districte Horta-Guinardó, juliol/Contes places d’Horta, setembre/FFMM d’Horta, octubre-novembre/Mostra de Teatre del Districte HG, 25 de novembre Dia internacional per a l’eliminació de la violència de gènere: acte conjunt al jardí de la biblioteca, Nadal, al llarg de l’any Club de lectura Mirall de la lectura...). BIBLIOTECA MONTBAU – ALBERT PÉREZ BARÓ Si tenim en compte que aquest ha estat un any que la majoria de l’equip era nou i no coneixia l’entorn, és destacable el treball fet per establir contactes amb les diferents entitats del barri de Montbau. Ressaltar també l’interès a potenciar l’especialització de gènere negre, i l’interès en treballar els diferents públics de la biblioteca, principalment el públic infantil i familiar i el de gent gran. Pel que fa al treball amb les entitats remarcar la feina feta amb Can Llupià: el tallers de Blues, lectures poètiques i lectura en veu alta, a part dels préstecs de A cada lector su libro. Pel que fa a la especialització s’han portat a terme moltes iniciatives per dinamitzar el fons de gènere negre a través de diverses activitats, millora de l’accés a la col·lecció dins de l’espai de la biblioteca i difusió a través de les xarxes socials disponibles. Hem aconseguit crear una entrada mensual al bloc “Llegeix Barcelona” de recomanacions sobre el fons, principalment fons negre, col·laborant així en un bloc on participen les biblioteques del districte i l’Ateneu Barcelonès. Destaquem també les reunions realitzades aquest any amb tres biblioteques de la xarxa especialitzades en gènere negre per donar difusió del fons conjuntament i possibles accions durant els propers anys. L’impuls donat a la sala infantil i familiar és important i queda reflectit a les estadístiques amb l’augment de préstec del fons infantil. De la feina feta podem mencionar les sessions del laboratori d’experimentació Creativitatta Montbau, el projecte Picnic lector amb els espais familiars de les ludoteques Casa Groga i Vall d’Hebrón, motxilles temàtiques de lectura familiar compartida i les activitats on les famílies de les ludoteques venen a la biblioteca a gaudir de les Primeres passes. Considerem important també la participació en l’edició 2011 del Premi Atrapallibres, convocat pel ClijCat, com una forma més de promocionar la lectura entre els més joves. Una de les activitats amb més èxit de l’any va tenir lloc durant la Festa Major, amb l’Associació de Narradores i Narradors que vam fer una mena de gimcana de contes per infants i per adults que va ser molt bé acollida. Important remarcar d’aquest any un nou canvi de direcció quasi a finals d’any i la realització de diferents reunions també a finals d’any per la presentació del projecte d’ampliació de la biblioteca. Memòria 2012 33 LES BIBLIOTEQUES DE NOU BARRIS Espais Multimèdia Especialització del fons Impressores PCs Escàners color i b/n Nou Barris Circ i arts parateatrals 8 + servidor 1 1 Canyelles* - 3+servidor 1 1 Les Roquetes - 9 + servidor 1 1 Vilapicina i la Torre Llobeta - 11 + servidor 1 1 Zona Nord - 11 + servidor 1 1 *Al juliol es va tancar el servei de l’Espai Multimèdia. ESTADÍSTIQUES BÀSIQUES 2012 Docs Mitjana Docs Usos Activitats Assistents NOU BARRIS Assistents Nous Total Increment Col·lecció Visitants prestats alfabetització alfabetització Activitats visitants dia prestats Internet activitats informacional informacional carnets Carnets de fons total dia Canyelles 17.412 69 22.974 91 5.230 - - 15 426 145 3.330 1.284 30.527 Les Roquetes 89.445 352 61.690 243 27.746 55 699 58 2.100 1.076 9.938 3.496 34.450 Nou Barris 281.618 939 149.483 498 51.885 32 243 66 1.914 2.305 50.267 4.331 82.082 Vilapicina i la Torre Llobeta 129.259 507 106.045 416 26.427 37 277 45 2.427 2.336 7.416 5.923 30.772 Zona Nord 94.723 343 49.082 178 29.373 180 1.119 134 2.345 945 5.596 2.548 40.913 TOTAL DISTRICTE 612.457 2.293 389.274 1.457 140.661 304 2.338 318 9.212 6.807 76.547 17.582 218.744 Memòria 2012 34 BIBLIOTECA NOU BARRIS A primers de novembre, va fer quinze anys que la biblioteca Nou Barris va obrir al públic per primera vegada. Va ser una de les darreres biblioteques inaugurades abans que s’aprovés el Pla de biblioteques de Barcelona 1998-2010. Des llavors ençà, l’increment d’hores d’obertura, de documents de la col·lecció, de serveis i d’activitats de difusió de la lectura, han fet costat a l’augment d’usuaris, la multiculturalitat dels quals, també ha anat creixent des del 1997. I ara, dia rera dia, utilitzen els serveis que els oferim i la biblioteca esdevé un punt d’interrelació entre diferents cultures i afavoridor de la cohesió social. Per commemorar-ho, vam voler ampliar el nombre activitats que mensualment programem tot tenint present, tant l’especialització en circ com la dinamització d’altres centres d’interès. En són una mostra: La programació d’un espectacle, a càrrec d’una companyia de pallassos, que es va dur a terme a les biblioteques Central de Cornellà i Nou Barris, durant la setmana del 15è Festival Internacional de Pallassos de Cornellà: Memorial Charlie Rivel. També es va editar una guia sobre documents, del fons d’ambdues biblioteques, que tenen com a matèria els pallassos i que es va penjar a la web del Festival. També es va programar l’activitat El repte de buscar feina a l’estranger, amb molt bona resposta de públic, activitat que vam voler relacionar amb el centre d’interès “Món Laboral”, format per documents, per ajudar les persones que estan en situació d’atur i que volen ampliar els seus coneixements en l’àmbit empresarial, o adquirir habilitats en tècniques d’estudi que els ajudin a superar processos de selecció de personal. Durant l’any, també es van fer les presentacions de l’Anuari de Circ: 2011, el llibre El payaso que hay en tí i vam poder comptar amb el Tortell Poltrona i el Xavier Grasset, dins de la programació Converses del Grec, durant el Festival. Valorem molt positivament que la biblioteca sigui el marc idoni per donar a conèixer les poques publicacions que surten al mercat relacionades amb tema del circ. Tanmateix, i tenint present de fomentar la cohesió social i la sensibilització vers les persones amb diferents discapacitats es va encetar la col·laboració amb el Programa de Temps i Qualitat de Vida de l’Ajuntament de Barcelona, Temps de Barri, temps per tu, activitat que té per objectiu la conciliació de la vida laboral, familiar i personal, de famílies amb infants amb alguna discapacitat. Mentre els infants estan a la biblioteca, participant amb altres nens i nenes en activitats lúdiques amb monitors especialitzats, els pares poden gaudir de temps personal. Finalment, i seguint la mateixa línia d’integració, es va crear el Club de Lectura en Lletra Gran, amb gran èxit de participació. Abans de l’estiu es va fer una prova pilot i a l’octubre es va fer la primera trobada del curs. Molts dels seus integrants no podien formar part d’un club obert perquè pateixen alguna discapacitat visual, i ara poden llegir novel·les i fer les tertúlies posteriors, participant d’aquest espai de trobada que els ofereix la biblioteca. BIBLIOTECA CANYELLES Hem treballat en la dinamització, recuperació, millora i manteniment de la col·lecció documental mitjançant l’adquisició de fons pertinent, la creació de nous espais físics destinats a l’exposició documental de la Secció Infantil (revistes, música) o les accions centrades en el Centre d’Interès en Ciències Forenses i Criminologia (revisió, ajustament d’adquisicions i desiderates). Hem millorat la promoció i difusió online de la biblioteca, afegint nous continguts al nostre web (butlletins, guies de novetats o documents digitals producte d’activitats) i insistint en l’ús d’eines de serveis bibliotecaris com el WebOpac o l’espai personal de l’Aladí, revertint molt favorablement en els nostres serveis i activitats. Hem renovat les accions destinades a la recuperació de la memòria històrica, col·laborant amb els diferents agents per fer aviat realitat l’accés a la col·lecció fotogràfica digital del barri. Hem mantingut el Club de Lectura i la xerrada de conscienciació de la Marató de TV3 en col·laboració amb el Centre de Formació d’Adults, el programa cultural heterogeni a mida amb el Casal Infantil de Canyelles, així com la resta de programes habituals per a grans i petits... i també hem consolidat el Bibarnabloc com a eina bàsica de recomanació literària. Hem iniciat un nou programa de foment de la lectura amb l’Escola Gavina d’educació especial, així com una sèrie de procediments i recursos que incideixen directament en el nostre pla d’acció (avaluació d’accions puntuals, priorització d’accions formatives, implementació d’eines de millora de serveis, endegament de nous programes) o bé destinades a facilitar l’assoliment d’objectius històrics, com la selecció de les principals accions de millora del treball de diagnosi PEOLS 2010 [2011]. També hem celebrat el XXè Aniversari del Mercat de Canyelles, instal·lant-hi durant dos matins un estand informatiu sobre els serveis de la Biblioteca, i impulsant la confecció d’un receptari del barri amb les aportacions de veïns i veïnes, document actualment consultable a la nostra pàgina web. Respecte l’any anterior, hem augmentat raonablement el nombre de visitants (+6%), significativament els participants a les activitats o el usos d’internet i ofimàtica (+19%), i considerablement el nombre d’activitats (+41%). En aquest sentit, creiem interessant destacar que, tot i l’important increment de línies i objectius de treball enguany plantejats, el grau d’assoliment del nostre PA2012 (79%) es situa un 13% per sobre del de 2011. Per concloure, només cal afegir que durant el 2012 hem treballat per la continuïtat i ampliació de col·laboracions amb els diferents agents del barri, territori i ciutat, així com les diverses associacions, entitats veïnals i locals, tant en projectes habituals com en l’endegament de nous programes. Memòria 2012 35 BIBLIOTECA LES ROQUETES Al llarg del 2012 la biblioteca ha continuat treballant per oferir uns serveis de qualitat orientats a donar resposta a més i noves necessitats dels usuaris. Com equipament de proximitat, hem treballat en diversos àmbits i hem generat nous projectes que ens han permès respondre a la diversitat social i cultural del territori. En aquest context volem destacar aquelles actuacions més rellevants que giren al voltant de quatre eixos principals: Les accions formatives des de la biblioteca: un espai d’aprenentatge i suport. La participació en el projecte Treball als Barris de Barcelona Activa, la consolidació com a centre col·laborador per a l’obtenció del certificat ACTIC (Acreditació de Competències en Tecnologies de la Informació i la Comunicació) i l’augment d’inscripcions rebudes a les activitats de formació “l’Aula Digital” de l’Espai Multimèdia són alguns dels fets més destacables en aquest àmbit. Cal esmentar també la programació de diverses xerrades de professionals vinculades a la recerca de feina i al món de l’emprenedoria, amb un gran èxit d’assistència. A més, el gran increment del nombre de visites escolars, visites d’adults i d’altres visites organitzades mostren la importància de la biblioteca com a suport a la formació. Al llarg de l’any s’han fet 21 visites amb més de 800 assistents. La cooperació amb la xarxa territorial. Una de les apostes més importants del 2012 ha estat la cooperació i el treball en xarxa amb les entitats i equipaments del districte, amb l’objectiu d’oferir nous projectes i activitats per a diversos col·lectius. S’ha treballat la franja dels infants i dels joves en una nova edició dels Juliols al Sol, amb activitats creatives com les de papiroflexia, pintura africana, taller de titelles i un taller de cinema. Fetes totes en col·laboració amb el Pla Comunitari de Roquetes. Hem continuat col·laborant amb l’Espai Familiar de Verdum per a oferir serveis a la petita infància i a les famílies. Hem celebrat la Setmana de la Dona a Roquetes organitzant conjuntament diverses activitats en els diferents equipaments del barri i en col·laboració amb el Centre Cultural Ton i Guida, el PIAD de Nou Barris, el Casal d’Avis i l’Associació de Veïns de Roquetes. La cooperació amb el CAP Roquetes ha servit per engegar el projecte Lectures saludables, comptant amb la implicació dels usuaris dels dos equipaments i les seves opinions. Quant a la gent gran, fer esment de la col·laboració amb el Pla Comunitari de Verdum en la “2a edició de l’Escola de Salut per a Gent Gran” pel que fa a la programació de xerrades a la biblioteca i participació en les reunions de treball. Amb la Xarxa 9Barris Acull i el Grup Verdum Barri Obert hem organitzat tres activitats familiars amb l’objectiu de treballar la cohesió social. Per altra banda, una de les noves propostes que volíem dur a terme durant el 2012 era la de difondre les arts locals com a expressió cultural del territori. Per això, vam organitzar el “1r Festival de Poesia en Diverses Llengües” conjuntament amb el Centre de Normalització Lingüística de Nou Barris, el Centre Cultural Ton i Guida i la Xarxa 9Barris Acull, amb una assistència de més de 140 persones i 60 poetes/poetesses. A més, vam programar dos concerts de música en viu; un espectacle de danses veneçolanes i tres exposicions fotogràfiques. Tots ells a càrrec d’artistes de Nou Barris. I finalment, cal esmentar la participació en el festival Barcelona ciutat-concert del mes de juny amb la programació d’un concert a la biblioteca, i la realització de dos espectacles de titelles dins la 7a Mostra de Titelles de les Roquetes. La biblioteca i la comunicació amb els usuaris. Hem millorat la comunicació amb els usuaris gràcies a la difusió dels serveis, activitats i informacions a través de la pàgina web de la biblioteca; de la xarxa social Facebook, de la pantalla informativa i del butlletí electrònic Més Biblioteques. S’han recollit un major nombre de desiderates suggerides pels propis usuaris i molts d’ells han participat en la recomanació de “lectures saludables”, a través d’un qüestionari creat per la biblioteca i el CAP Roquetes. L’any 2012 hem intentat anar més enllà i hem volgut aprofitar el potencial artístic dels nostres artistes locals. Hem aconseguit que alguns dels nostres usuaris participessin activament en l’organització i realització de diverses activitats artístiques, dutes a terme per ells mateixos. D’aquesta manera, sent els propis protagonistes, ens han ajudat a oferir un ventall cultural més ampli. La col·lecció. S’ha realitzat una tasca molt important de distribució del fons, tant de l’àrea d’adults com el d’infantil. S’ha realitzat també una intensa esporgada del fons general i del fons dels centres d’interès. Per actualitzar la col·lecció s’han adquirit nous documents en altres suports (videojocs i DVD musicals) i les obres de ficció i coneixements més actuals. I per difondre tots els materials s’han realitzat diverses activitats relacionades amb els centres d’interès i la recerca de feina, exposicions sobre col·lecció local i centres d’interès; així com guies temàtiques vinculades a temes d’actualitat. BIBLIOTECA VILAPICINA I LA TORRE LLOBETA El primer any de funcionament de la Biblioteca Vilapicina i la Torre Llobeta, recordem que va obrir portes el el 9 de desembre del 2011, és clarament positiu. En línies generals es detecta que l’ús dels serveis i dels recursos ha anat incrementant paulatinament durant aquest temps. La finalització de les obres de la plaça Carmen Laforet, amb l’accés al carrer Felip II i, més endavant el tancament de la biblioteca Garcilaso, va comportar un increment notable d’usuaris i a la vegada va apropar definitivament la biblioteca als ciutadans del barri d’El Congrès i els Indians (Sant Andreu) Al llarg del 2012, seguint els objectius marcats pel Pla d’acció i dins els diferents àmbits d’actuació, s’ha treballat paral·lelament a dos nivells. Un nivell intern per consolidar l’equip, establir i ajustar procediments, posar en funcionament eines de comunicació i difusió, (pàgina web, facebook, butlletí electrònic, pantalles informatives...), desenvolupar la col·lecció així com iniciar els diferents centres d’interès. I l’altre d’extern, posant l’accent en donar a conèixer les possibilitats del nou equipament i en facilitar l’accés als serveis i als recursos, tant als veïns i les veïnes com a les entitats, els serveis, els equipaments i els agents socials, culturals i educatius més pròxims. Memòria 2012 36 En aquest sentit, destaquen les demandes per utilitzar diferents espais i recursos com ara la sala d’actes, l’espai de suport, l’espai multimèdia que han permès acollir projectes d’inclusió laboral i cohesió social de forma permanent, és el cas de Connecta’t: programa d’alfabetització digital per a persones a l’atur, o el Club de lectura setmanal de l’Associació per a la rehabilitació de les persones amb malaltia mental. Des d‘inicis d’any, s’han rebut nombroses visites escolars de centres educatius de l’àrea d’influència, tant de primària, de secundària com d’altres associacions. Tot plegat ha permès cultivar contactes i establir vincles per a futures col·laboracions amb diverses entitats, centres i equipaments del territori. Dins la programació estable d’activitats cal remarcar la bona acceptació de les propostes infantils, especialment aquelles adreçades a la franja de 2 a 4 anys. El públic, clarament familiar, ha respòs des del primer dia i s’ha anat fidelitzant. Pel que fa als adults, destaquem el Documental del mes com una iniciativa molt ben rebuda i també l’alta participació del Club de Lectura que va començar al setembre amb llista d’espera. En resum, 2012 ha estat un any per arrancar motors, per iniciar serveis bàsics de la biblioteca, per emprendre el camí com equip i redimensionar el servei, un any per reprendre el contacte amb el territori i preparar-se per un llarg trajecte. BIBLIOTECA ZONA NORD La creació i posada en marxa d’un centre d’interès de la col·lecció dedicat específicament als joves i la sexualitat va ser un dels trets distintius de la biblioteca al 2012. Aquest fons està format per reculls de novel·les juvenils, pel·lícules obres de referència i recull de pàgines web . Aquesta idea va partir de la col·laboració de la biblioteca amb el programa SIRIAN, que forma part del projecte comunitari sobre Salut als Barris, i que vol afavorir la salut sexual i el benestar del jovent. Aquest grup de professionals de la salut informen i resolen dubtes sobre mètodes anticonceptius i sexualitat en diferents espais al barri i un dels més importants és la biblioteca. Aprofitant aquest context de treball van crear un fons documental específic per tal de donar suport als i els joves del barri acompanyat amb una sèrie d’accions com van ser una exposició Sex o no Sex cedida per la Direcció General de joventut de la Generalitat, i dos tallers realitzats l’Associació CEPS Salut. L’altre centre d’interès que es va crear va ser Reinventa’t amb l’objectiu de reunir un fons bibliogràfic que permeti pal·liar els efectes de la crisi i millorar les competències personals i laborals. Aquesta secció pretén ser una eina tant de creixement personal com d’orientac ió i suport per a aquelles persones que volen crear un negoci, planificar la seva estratègia de cerca de feina o que senzillament volen ampliar els seus coneixements en les tecnologies de la informació. D’altra banda es va fer una campanya de contacte amb tots els ens educatius, escoles de primària i secundària, casals infantils i ludoteques, escola educació especial Sant Joan de la Creu i Centre obert de Torre Baró, per donar a conèixer els serveis i usos de la biblioteca, així com la nova proposta de visites formatives i informatives. Ara comptem amb més d’una tipologia de visites ( Coneix la biblioteca i Detectius a la biblioteca) i dos cursos sobre TIC: Internet segura i Cerques per Internet dirigit als alumnes de primària. Per tal de donar-li un tret identificatiu a la biblioteca es van crear dos personatges: el Baronet i la Torreta, que fan difusió del servei i es constitueixen com a elements identificatius de la sala infantil. Al 2012 també es va crear un punt de trobada mensual per a pares i mares anomenat Dissabtes familiars en el que es proposen temes d’interès al voltant de l’educació sobre nadons de 0 als 3 anys. Memòria 2012 37 LES BIBLIOTEQUES DE SANT ANDREU Espais Multimèdia Especialització del fons Impressores PCs Escàners color i b/n Biblioteca de districte: Ignasi Iglésias – Can Fabra Còmic, fotografia i arts visuals 9 + servidor 1 1 Biblioteques de proximitat Bon Pastor - 8 + servidor 1 1 Garcilaso* . - - - La Sagrera – Marina Clotet - 11 + servidor 1 1 Trinitat Vella – José Barbero** - 9 + servidor 1 1 *La biblioteca Garcilaso es va tancar al juliol, per al seu trasllat. **La biblioteca Trinitat Vella-José Barbero es va inaugurar el 10 de març. ESTADÍSTIQUES BÀSIQUES 2012 Docs Mitjana Docs Usos Activitats Assistents Nous Total Increment Col·lecció SANT ANDREU Assistents Visitants prestats alfabetització alfabetització Activitats visitants dia prestats Internet activitats informacional informacional carnets Carnets de fons total dia Bon Pastor 89.614 342 61.996 237 23.723 105 879 125 2.190 477 6.415 2.608 47.971 Garcilaso 68.522 413 60.492 364 11.062 - - 13 535 688 24.641 -8.159 39.802 Ignasi Iglésias – Can Fabra 407.460 1.164 279.701 799 85.249 186 1.399 105 3.734 2.416 56.282 676 127.666 La Sagrera – Marina Clotet 80.404 319 83.015 329 22.406 183 1.355 204 4.045 777 2.828 3.082 41.405 Trinitat Vella - José Barbero 89.254 458 28.866 148 19.925 10 65 47 901 1.744 1.846 14.573 13.294 TOTAL DISTRICTE 754.311 2.824 524.772 1.964 164.544 484 3.698 494 11.405 7.353 93.222 12.780 270.138 Memòria 2012 38 BIBLIOTECA IGNASI IGLÉSIAS - CAN FABRA Diuen que en cada crisi existeix una oportunitat. Afortunadament, disposem d’uns equips molt qualificats i d’unes biblioteques molt ben equipades, pel que fa a fons, a serveis i a programes. En un moment com l’actual, hem de posar l’atenció, doncs, a rendibilitzar el que tenim. Aquest 2012, la Biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra, doncs, ha treballat en dues direccions: rendibilitzar i donar sortida al fons que ja tenim; i focalitzar la nostra atenció cap a dos col·lectius específics: la gent gran i els infants. Treballar per a la gent gran és una de les nostres prioritats. És un públic amb unes necessitats molt definides, de mobilitat, d’hàbits lectors i culturals/formatives, que sovint s’allunyen de les de la resta de la població. Hem donat a conèixer els materials de lectura fàcil i de lletra gran, hem realitzat exposicions documentals a l’àrea de revistes i diaris -la més utilitzada per a aquest col.lectiu-, hem potenciat el servei de préstec i lectura a domicili, hem creat clubs de lectura amb col.laboració amb els equipaments de gent gran, etc. Pel que fa als infants, les accions s’han orientat a dues direccions: una, cap al programa de visites escolars: oferim un major nombre de sessions, i treballem per ampliar la diversitat de visites que oferim, i en incorporar el còmic a l’escola (oferint visites temàtiques, o lots per grups-classe). La segona, cap a la col.lecció: creant una secció d’aprenentatge d’idiomes a l’àrea infantil, el centre d’interès Cinema + 10, que identifica les pel.lícules ubicades a l’àrea d’adults però que són per a tots els públics, hem millorat la col·lecció d’anime, hem consolidat el projecte Equipatge de lletres (lots sorpresa per edats als mesos d’estiu), etc. Pel que fa al fons, destaquem el canvi integral que s’ha fet a l’àrea de còmic, la nostra especialització: creant la nova secció Superherois, actualitzant els pictos que identifiquen cada subespecialització, millorant la visibilitat de l’espai de microexposicions, editant el catàleg mangateca, etc. També hem treballat per donar més sortida a altres àrees de la biblioteca: hem ampliat l’espai de cinema, hem millorat substancialment els espais dedicats a exposicions documentals, hem aprofitat per a realitzar un expurg important de la col·lecció, etc. Per últim, les tasques de pintura de la segona planta de la biblioteca han suposat una gran millora estètica i higiènica, que esperem que s’estengui a la resta de la biblioteca el proper any 2013. BIBLIOTECA BON PASTOR Arran d’una col·laboració amb la biblioteca Can Peixauet de Santa Coloma de Gramenet els usuaris xinesos de la biblioteca Bon Pastor poden disposar d’una col·lecció de documents en la seva llengua. Des del 2008, l'Any del Diàleg Intercultural, tenim un fons en aquest idioma, però ha estat durant el 2012 quan aquest s’ha ampliat i enriquit amb la cessió que ens ha fet aquesta biblioteca veïna. Així, novel·les per a joves i adults, llibres de coneixements, pel·lícules, còmics i llibres infantils s’han sumat a la nostra col·lecció permanent.Aquests lots de documents es renoven periòdicament i intentem que siguin de temàtiques ben diverses com cuina, ioga, història, etc. Des del finals del 2012, la Biblioteca Bon Pastor compta amb un nou canal d’informació al web, el d’Educació d’Adults. El nou canal neix com a resultat de l’existència del centre d’interès d’Educació d’Adults. El contingut d’aquest fons es basa fonamentalment en materials en diferents suports per a l’autoaprenentatge i la formació autodidacta. La secció dedicada a professors i formadors compta, a més, amb material teòric de referència i materials per preparar les classes. Així, el nou canal d’informació segueix la mateixa estructura que el centre d’interès amb diversos apartats, cadascun dels quals inclou enllaços a cerques pregravades al catàleg Sinera. Quan arriba l’estiu i s’acaba l’escola volem que la biblioteca continuï sent un punt de referència per als nanos del nostre barri. Amb aquest esperit vàrem continuar i ampliar la línia engegada el 2011 d’oferir activitats i tallers de lleure, sempre lligats als llibres, per a aquests petits afortunats que ja gaudien de vacances. Així, varem fer el taller 1,2,3... conte a través els dimarts i dijous de 17.30 a 19h, del 6 al 29 de juliol. Cada setmana es va treballar un llibre sobre una temàtica concreta (pirates, època medieval, la granja i el sistema solar). L’encarregat d’anar presentant cadascun dels temes era en Joan, un nen que per art de màgia un dia es capbussa dins d’un llibre i va proposant diferents reptes als participants. En aquestes sessions es van fer lectures compartides, passatemps i manualitats diverses. L’altra proposta va ser una col·laboració amb els diferents casals d’estiu de Bon Pastor i Baró de Viver. Sota el nom de Matins a la biblio, vàrem organitzar narracions de contes, gimcanes, tallers de manualitats,... sempre posant a disposició dels nens i nenes i dels casals lots de llibres al voltant de la línia de treball que havien triat per passar l’estiu (multiculturalitat, viatges en família, el circ, etc.). Un total de 167 nenes i nens amb els seus monitors varen gaudir dels Matins a la biblio i a les 8 sessions del taller 1,2,3... conte a través es varen omplir les places ofertes (14 nens de mitjana a cada sessió). BIBLIOTECA GARCILASO L’activitat de la biblioteca Garcilaso del 2012 va estar centrada en el seu trasllat a la del Camp de l’Arpa. La biblioteca Garcilaso va tancar les seves portes als usuaris el 31 de juliol, però va continuar treballant a porta tancada. Des de començaments d’any i fins l’1 de setembre, tota l’activitat es va centrar en la depuració i redistribució del fons i la tria de nous documents. Prèviament es va elaborar un manual de procediment sobre l’espurg a realitzar. Com a conseqüència, tota la col·lecció local es va redistribuir entre les biblioteques del districte de Sant Andreu i d’altres que tenen la seva àrea d’influència en el territori que ocupava la Memòria 2012 39 biblioteca Garcilaso. Una altra part del fons va ser donada a la CePSE, a diferents biblioteques de Barcelona atenent la seva especialització i a la resta de biblioteques de la Xarxa. El resultat de tot aquest procés és el de 8393 baixes i l’adquisició de 9727 documents. A la segona fase, des de l’1 de setembre i fins el 22 d’octubre, l’activitat es va centrar en preparar el fons a la nova tecnologia de ràdio freqüència, RFID, que incorpora la biblioteca Camp de l’Arpa-Caterina Albert. Aquest procés va implicar que s’ incorporés un xip a casdascun dels 48.391 documents existents fins aleshores a la biblioteca i es convertís a ràdio freqüència a través de quatre antenes, passant així la informació del catàleg al xip. En aquest procés va participar la totalitat de l’equip i es va desenvolupar al llarg de set setmanes. Aquest canvi va anar acompanyat de l’unificació sota un únic codi de barres dels documents amb més d’un ítem. També vam aprofitar l’ocasió per traspassar tot el fons audiovisual de caixes a sobres de plàstic. Tal bon punt enllestiem el procés, es procedia a l’encaixada i retolació de les caixes pendents de trasllat. El resultat de tot això va ser la presència de 1.250 caixes que es van traslladar el dia 22 d’octubre a la nova biblioteca. BIBLIOTECA LA SAGRERA – MARINA CLOTET Durant el 2012 la biblioteca La Sagrera – Marina Clotet ha mantingut una actitud proactiva fent-se ressò de les demandes del territori. Hem concentrat els nostres esforços en dos grans àmbits: el primer ha estat la creació d’una programació pròpia estable per atendre les demandes dels usuaris. El segon la millora integral de l’equipament amb les obres a càrrec del districte. La programació estable de la biblioteca s’ha materialitzat en: Tertúlia Literària Cervantes, tots els dilluns de 17 a 19 hores hem reservat un espai per a la gent gran on podien recitar poesies pròpies o d’autors rellevants i fer presentacions de poemaris. L’Aventura de viure, tots els dimarts d’11 a 12:30 hores coordinat per l’autor local Bartolomé Bioque. Aquest autor i els seus coneixements són un reclam per la gent de la Sagrera, d’altres barris de Barcelona i de fora de la ciutat. De 17 a 19 hores la coordinadora Maria Lluïsa Cendrós ha desenvolupat un Taller de creixement personal amb un compromís estable d’assistència. Els dimecres els hem repartit participant durant uns mesos amb els joves involucrats en kdm: la websèrie (www.kdm.cat), cedint-los la sala d’actes per a la realització dels seus assajos (aquest fet ha reportat major coneixement de la biblioteca i adhesions al Facebook entre els joves del barri). Els altres mesos hem col·laborat amb l’ONG T’acompanyem que té l’objectiu d’ajudar persones en situació d’atur en la recerca activa de feina. Els dijous a la tarda, gràcies a una voluntària hem programat un club de lectura durant un trimestre adreçat a nens i nenes del CRAE amb dificultats de comprensió lectora. I tots els divendres d’11 a 13 hores s’ha dut a terme un GAM (Grup d’ajuda mútua) per a persones del barri que tenen al seu càrrec familiars amb situació de dependència o que estan en el procés del dol. L’últim divendres de cada mes l’assistenta social i una infermera del CAP han vingut a la biblioteca per tutoritzar els seus avenços. Les obres realitzades han millorat l’ambient general de la biblioteca; han comprès: la col·locació de parquet al terra d’infantil i d’adults, pintar la sala infantil, insonoritzar baixants, solucionar goteres i forats del sostre, motoritzar la porta d’entrada, fixar les pedres exteriors, posar un pany de seguretat a la porta de serveis tècnics, millores en l’electricitat i senyalització exterior. TRINITAT VELLA – JOSÉ BARBERO El 10 de març de 2012 es va inaugurar la Biblioteca Trinitat Vella - J. Barbero, un equipament llargament reivindicat per els veïns i veïnes d’un dels barris amb més atur, inmigració, abandonament escolar i renda familiar baixa de tot Barcelona. La festa d’obertura del nou equipament ja va ser una demostració de la implicació veïnal existent en el barri i del desig de fer de la Biblioteca un lloc de referència i punt de trobada. El barri diposava d’una sala de lectura ubicada en un espai polivalent del Centre Cívic de Trinitat Vella i on el fons estava força deteriorat i obsolet. De fet, van ser poquíssims els llibres que es van poder incloure en el fons de la nova Biblioteca. L’obertura d’un nou equipament significa començar de zero en la gran majoria de coses: l’equip, el territori, els usuaris, el treball en xarxa amb les altres biblioteques del Districte de Sant Andreu, etc. Han estat, doncs, aquestes les principals eines de treball durant aquest primer any. Durant els primers dies i setmanes d’obrir la Biblioteca es van començar a detectar conflictes amb grups de joves del barri. L’equip es va veure superat molts dies per les situacions que es generaven. Situacions que també provocaven la indignació de la resta d’usuaris i que no facilitaven el treball i la gestió diària. Cal destacar i remarcar la gran implicació de l’equip de la Biblioteca Trinitat Vella-J. Barbero i les ganes de solucionar els fets diaris malgrat la no formació en mediadors de conflictes i en tasques d’educadors. La incorporació d’una educadora el mes de maig va començar a facilitar aquest dia a dia. La seva feina s’enfoca principalment en el grups de joves i en el suport a la sala infantil en les hores puntes de més afluència de nens i nenes que assiteixen sense els pares a la Biblioteca. L’educadora ha ajudat a l’equip a donar pautes per el tracte amb adolescents i joves i a incorporar la normativa de la Biblioteca en aquests grups. Hi ha un treball en xarxa i cooperació que cal destacar de manera especial: el treball intens que s’ha realitzat amb la Xarxa Jove. Aquesta Xarxa està formada per serveis i equipaments que treballen amb joves de Trinitat Vella. Ha estat un dels projectes que ens ha donat i ens dòna més resultats i satisfaccions. Memòria 2012 40 LES BIBLIOTEQUES DE SANT MARTÍ Espais Multimèdia Especialització del fons Impressores PCs Escàners color i b/n Biblioteca de districte: Cinema Xavier Benguerel 8 + servidor 1 1 SDLIJ-Servei Documentació Literatura Infantil i Juvenil Biblioteques de proximitat: Camp de l’Arpa – Caterina Albert - 11 + servidor 1 1 Poblenou-Manuel Arranz Cultura popular 11 + servidor 1 1 Ramon d’Alòs-Moner* Flamenc 7 + servidor 1 1 Sant Martí de Provençals* - 7 + servidor 1 1 *Al juliol es va passar la gestió d’aquests espais, localitzats al mateix edifici d’equipaments, però externs a les biblioteques, a Punt TIC. **La biblioteca Camp de l’Arpa-Caterina Albert es va inaugurar l’1 de desembre. *La biblioteca Camp de l’Arpa-Caterina Albert recull els inscrits de la biblioteca Garcilaso. ESTADÍSTIQUES BÀSIQUES 2012 Docs Activitats Assistents Mitjana Docs Usos SANT MARTÍ Assistents Nous Total Increment Col·lecció Visitants prestats alfabetització alfabetització Activitats visitants dia prestats Internet activitats informacional informacional carnets Carnets de fons total dia Camp de l’Arpa-Caterina Albert 19.057 1.059 10.702 595 2.179 - - - - 1.251 25.851* - - Poblenou- Manuel Arranz 188.084 635 168.736 570 47.384 178 1.271 72 2.644 2.130 13.298 3.551 48.007 Ramon d'Alòs-Moner 43.841 183 42.215 176 9.604 - - 14 623 871 14.961 -726 31.902 Sant Martí de Provençals 65.979 265 59.296 238 10.287 - - 14 1.375 1.080 19.197 541 29.008 Xavier Benguerel 137.278 514 149.268 559 36.813 51 349 92 2.410 1.027 27.304 4.400 111.978 TOTAL DISTRICTE 435.182 1.629 419.515 1.570 104.088 229 1.620 192 7.052 5.108 74.760 7.766 220.895 Memòria 2012 41 BIBLIOTECA XAVIER BENGUEREL L’any 2012, la biblioteca Xavier Benguerel ha continuat aprofundint en el doble objectiu de potenciar el treball de proximitat i, al mateix temps, de promoure els projectes i accions vinculades a les especialitzacions de la biblioteca (Cinema i Literatura Infantil i Juvenil). Els projectes de proximitat, objectiu prioritari. Un any més, la biblioteca Xavier Benguerel ha treballat estretament amb l’escàs teixit associatiu del seu voltant i amb els altres serveis i equipaments del barri. A projectes ja consolidats com el del treball amb les mares i nadons del centre penitenciari de Wad Ras o els contes en anglès que realitzen a la biblioteca periòdicament els professionals de l’Escola Hamelin, hem de sumar el primer any de treball satisfactori amb el Casal de Barri (la biblioteca fou una part destacada de l’exposició “Vila Olímpica, 20 anys de barri”). A més a més, durant el mes de juliol, la biblioteca va acollir 350 nens del campus d’estiu organitzat pel Centre Esportiu Nova Icària per a la realització de diferents activitats relacionades amb el cinema i la literatura infantil. Un any més, l’Escola de Música Esclat, veïna de la biblioteca, ha celebrat els seus dos concerts anuals de final de curs a la nostra sala infantil. Pel que fa al públic adult, el 2012 hem sumat un club de lectura més del territori, el del Foment Martinenc, al qui donem suport mitjançant la selecció i tramesa de títols i materials d’acompanyament a la lectura. Més enllà del territori: les activitats d’especialització. La pedagogia del cinema ha estat, un any més, un dels nostres objectius principals. Cal destacar aquí l’èxit dels tallers de guions i documentals entre el públic adult i les tres sessions realitzades amb alumnes de batxillerat del programa “Històries de pel·lícula” per complementar les classes d’història i oferir, al mateix temps, nocions bàsiques de llenguatge cinematogràfic. A més a més, hem ofert 6 propostes específiques de cinema per al públic adult i, com a novetat d’aquest any, un parell d’activitats de cinema (orígens i cinema mut i taller de música de cinema) per als més petits, totes elles amb una participació destacable. BIBLIOTECA CAMP DE L’ARPA – CATERINA ALBERT A partir del 22 d’octubre, data d’incorporació de tot l’equip al nou equipament , i fins l’1 de desembre, data d’inauguració, l’activitat realitzada la podem resumir en tres parts: El coneixement en l’ús de les màquines d’autopréstec, aspecte que va implicar una formació prèvia, un seguiment de les diferents incidències i el seu seguiment, un recull de les diferents casuístiques que podríem trobar i com solucionar-les i preveure els canvis que comportaria aquest nou servei en el tracte amb l’usuari. Tot això va anar acompanyat de reunions periòdiques de seguiment. La preparació i col·locació del fons i distribució de tasques i responsabilitats en l’equip segons els perfils i/o les capacitats, i l’elaboració de manuals de procediments dels diferents processos i de tasques segons taulell. El seguiment de l’obra, atenent els diferents agents implicats en la infraestructura, mobiliari, telefonia, climatització, alarmes, aparells audiovisuals i senyalètica, i el suport i formació en la instal·lació i posada en funcionament dels diferents equips de l’espai multimèdia, internet i +, videowalls, sala de control de la sala d’actes, etc. Finalment la inauguració es va fer l’1 de desembre. Aquest era un equipament llargament esperat pel barri. Bona prova és que durant el primer mes de funcionamentl’afluència de públic va superar les mil visites diàries, la mitjana més alta de les biblioteques del districte. Això, sumat a la tasca de formació dels usuaris en l’autopréstec, nou a les biblioteques públiques de la ciutat, va suposar un esforç notable de tot l’equip per donar resposta a totes les demandes dels usuaris. BIBLIOTECA POBLENOU – MANUEL ARRANZ Segurament l’any 2012, ha estat el més dur de la present crisi, això ens ha afectat bàsicament perquè d’una banda han minvat els recursos i alhora els usos han augmentat, com en la majoria dels serveis públics en època de crisi. Dels projectes i àmbits treballats, voldríem destacar-ne quatre: Hem facilitat l’accessibilitat a la biblioteca a col·lectius amb diversitat funcional. A principis de 2012, vam iniciar una col·laboració amb ASPACE (Associació de Paràlisi Cerebral), per la qual van venir 5 grups de l’entitat i els vam fer una visita al centre i els vam facilitar documents que els podien ser d’utilitat. Des de llavors han vingut periòdicament en grups de 3 o 4 acompanyats d’un monitor a fer préstec. En l’àmbit de l’especialització de la biblioteca en cultura popular, som membres de la xarxa d’equipaments Cases de la Festa de l’Ajuntament de Barcelona; hem consolidat la realització d’una activitat divulgativa, en col·laboració amb el Centre d’Imatgeria Festiva de Poblenou; i editem un full de novetats documentals trimestral. Pel que fa al públic infantil, tan nombrós al barri, a banda del segon any de participació en el projecte Nascuts per llegir, hem continuat una interessant col·laboració amb el CEIP La Llacuna: un dijous al mes venen les dues classes de quart de primària per separat i durant uns 45 mins. llegeixen a la biblioteca i cerquen dos llibres per emportar-se, un d’imaginació (conte o còmic) i un de coneixements sobre algun tema que els interessi o que estiguin treballant. La valoració d’aquesta iniciativa és molt bona des de l’escola, des de la biblioteca i amb alguna mare que així ens ho ha manifestat. Memòria 2012 42 Finalment, la biblioteca ha participat per quart any consecutiu en el projecte A l’estiu Barcelona t’acull, pel qual un grup d’adolescents immigrants arribats per reagrupament familiar, s’inicien en el coneixement del català i descobreixen la ciutat i el barri, partint de la biblioteca. També col·labora regularment amb Apropem-nos (xarxa d’entitats que treballa amb nouvinguts) i amb el Consorci de Normalització Lingüística. Com es pot comprovar, malgrat les dificultats actuals, la biblioteca ha seguit treballant per la lectura, la cultura, la formació i el lleure de la gent del barri del Poblenou. BIBLIOTECA RAMON D’ALÒS-MONER Dels projectes vinculats al Pla d’acció portats a terme al llarg de l’any 2012 a la Biblioteca Ramon d’Alòs-Moner, voldríem destacar aquells que assenyalen la singularitat de la biblioteca i que, d’alguna forma han resultat prioritàris. La biblioteca ha participat i col·laborat en diversos projectes amb l’objectiu de fomentar la lectura: Lectura per a tothom i a tot arreu (dins de la programació del Pla d’Entorn Educatiu) i LECXIT Lectura per a l’èxit educatiu. Per la nostra banda, hem volgut potenciar totes les activitats relacionades amb l’animació a la lectura que oferim a les escoles del nostre entorn, redissenyant les ja existents i creant-ne de noves. En aquest àmbit de col·laboració biblioteca-escola i, amb la voluntat d’enfortir aquest lligam que creiem indispensable, hem elaborat un nou catàleg de serveis específics per a aquests centres. En aquest sentit, destaquem l’oportunitat que hem disposat aquest 2012 de treballar amb un grup d’estudiants de secundària (fins ara públic poc habitual en les nostres visites escolars) en la elaboració d’un taller d’enregistrament de sons del barri Besòs. En relació amb l’especialització de la biblioteca, al 2012 hem continuat col·laborant activament en l’organització del Cicle (In)fusión flamenca realitzat al Centre Cívic Besòs, programant una xerrada de difusió de la cultura flamenca i una activitat familiar al voltant del flamenc. Aquestes activitats ens han permès encetar noves vies d’actuació en relació amb la nostra especialització: al 2013 està prevista la creació d’una tertúlia flamenca en la que poder programar diferents activitats relacionades amb el fons flamenc. Igualment, hem dissenyat per l’ocasió nous materials de difusió del nostre fons especialitzat que, en distribuir-se fora de l’àmbit de la biblioteca, han donat a conèixer a nous públics la biblioteca i el seu fons. Com apuntàvem en anys anteriors, creiem que una de les qüestions que conformen la singularitat de la biblioteca Ramon d’Alòs-Moner és la cooperació amb d’altres agents del seu entorn. La seva ubicació, envoltada de diferents serveis a la comunitat (Centre Cívic, Centre de Serveis Socials, Oficina del Pla de Desenvolupament Comunitari, etc.), i el reduït nombre d’associacions que actuen al territori, fan indispensable el treball en xarxa. Al llarg d’aquest any 2012 hem continuat treballant de forma coordinada amb tots aquests agents o serveis en la programació d’activitats culturals i de formació a la biblioteca. BIBLIOTECA SANT MARTÍ DE PROVENÇALS La Biblioteca de Sant Martí i la seva voluntat de cooperació amb les diferents entitats del territori i de la ciutat han dut a terme durant tot l’any 2012 una sèrie de col·laboracions que han propiciat diverses accions i projectes, a continuació exposaré alguns d’ells. Al mes de febrer es va dur a terme una acció conjunta amb el Centre Civic de Sant Martí i el Consorci del Parc de Collerola. Es va exposar durant 2 setmanes la “Maleta Collserola Conta Contes de ... nit” amb materials sobre la nit i adaptats al públic infantil. Aquest recurs es va poder treballar amb les visites escolars rebudes en aquell període amb un molt bona acollida. El dilluns 23 d’abril vam celebrar Sant Jordi al carrer. Entre d’altrres activitats es va fer un mercat d’intercanvi de llibres que es va muntar a la Rambleta de carrer Selva de Mar. A més de l’intercanvi va haver espai de dibuix, miniludoteca, jocs ètnics, puntaires, tallers espai d’escacs i taula de l’entitat Verneda Solidària amb artesania i comerç just. Aquesta celebració es va realitzar conjuntament amb el Centre Cívic, l’Escola de Persones Adultes i l’entitat VERN. Amb actes com aquest es dóna impuls i es potencien valors com la participació i la sostenibilitat. El divendres 18 de maig, amb motiu del 30è aniversari del Centre Cívic de Sant Martí, al llarg de tot el dia es van celebraran activitats tan diverses com un taller obert de country, una narració de contes pels més petitons o una cantada d'havaneres, entre d'altres. La Biblioteca Sant Martí de Provençals també ho va voler celebrar amb l'activitat El corral dels Grim a càrrec de la Patrícia McGil i la percussionista Fani Fortet, adreçada a nens/es de 2 a 3 anys. Els convidats preferents van ser els alumnes de l'Escola Bressol Esquitx, l'Escola Bressol Estació Bac de Roda i l'Escola Bressol Margalló. Totes elles ubicades al territori. Ho vam voler celebrar amb una activitat amena i motivadora pels nostres usuaris/àries del futur, fomentant el plaer de sentir històries i música i així familiaritzar-los de manera primerenca amb la narració i el seu món. L’activitat va ser un èxit, les autores van saber captar l’atenció dels nens i nenes i els van fer participar amb la percussió i els contes. Memòria 2012 43 Memòria 2012 44 4. OFERTA DE SERVEIS I USOS HORARIS D’OBERTURA L’ampliació dels horaris ha estat una de les actuacions fonamentals de Biblioteques de Barcelona des de la seva creació. L’augment que s’ha portat a terme ha significat un canvi d’escala que aquest 2012 ha situat les mitjanes d’hores d’obertura setmanals en la situació òptima marcada en el Pla de Biblioteques 1998-2010. Hores de servei setmanals El 2012 l’augment ha estat del 2,8% respecte el 2011. Aquest increment ha estat degut bàsicament a l’obertura d’una nova biblioteca i l’adequació dels horaris de dues altres biblioteques de proximitat. L’augment d’horari esmentat s’ha acabat concretant en un total de 1.680 hores setmanals d’obertura. 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Total hores setmanals 592 690 760 955 1.035 1.149 1.201 1.254,5 1.260,5 1.359 1.412,5 1.528 1.566,5 1.634,5 1.680 (Increment (-) (16,5%) (10,1%) (25,7%) (8,4%) (11%) (4,5%) (4,4%) (0,47%) (7,8%) (3,9%) (8,2%) (2,5%) (4.3%) (2,8%) anual) Increment - - 28,4% 61,3% 74,8% 94,1% 102,8% 111,9% 112,9% 129,6% 138,5% 158% 164,6% 176% 184% acumulat 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Hores setmanals mínimes 570 645 735 825 900 945 975 990 990 1.050 1.080 1.170 1.200 1.230 1.260 previstes al Pla de Biblioteques Increment 3,8% 6,9% 3,4% 15,75% 15% 21,6% 23,2% 26,7% 27,3% 29,4% 38,4% 30,5% 30,5% 32,9% 33,3% sobrepassat En el gràfic de distribució de les hores d’obertura per districtes, es pot apreciar una relació directa entre el nombre d’equipaments existents (entre parèntesi al gràfic) i el desplegament del mapa de biblioteques realitzat. Naturalment els districtes on aquest desplegament encara no s’ha conclòs ocupen les darreres posicions pel que fa a hores d’obertura. Memòria 2012 45 Hores de servei anuals L’any 2012 es va obrir un total de 74.199 hores, un creixement del 5,7% respecte l’any anterior. Cal fer notar que tot i que l’augment d’hores setmanals ha estat d’un 2,8%, el còmput total d’hores ha crescut en una mesura més alta degut a que durant el 2011 algunes de les biblioteques que obren una franja horària àmplia, van estar tancades per realitzar obres de millora, i d’altres van tancar durant el període previ al seu trasllat a nous equipaments. 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Total hores anuals 35.274 43.141 48.081 52.934 54.950 55.959 57.149 62.966 65.566 69.540 70.203 74.199 (Increment anual) - (22,3%) (11,4%) (10,1%) (3,8%) (1,8%) (2,1%) (10,2%) (4,1%) (6%) (1%) (5,7%) Increment - - 36,3% 50% 55,8% 58.6% 62% 78,5% 85,9% 97% 99% 110% acumulat Cal fer notar també que en aquest còmput no es tenen en compte les hores d’obertura de les Sales d’Estudi Nocturnes permanents que ofereixen sis biblioteques de la ciutat (Sagrada Família, Vapor Vell, Vila de Gràcia, Guinardó - Mercè Rodoreda, Ignasi Iglésias – Can Fabra i Poblenou-Manuel Arranz), ni les sales temporals que s’obren durant el període d’exàmens de l’estiu a sis biblioteques més (Poble-Sec - Francesc Boix, Francesc Candel, Jaume Fuster, Les Roquetes, Zona Nord i Xavier Benguerel). No es computen ja que en aquestes franges horàries la resta de la biblioteca queda tancada, i el servei que s’ofereix és el d’accés a Internet a través del WiFi de la biblioteca i algunes activitats com ara grups de conversa en diverses llengües. El total d’hores d’obertura de les sales d’estudi nocturnes permanents ha estat de 5.184, un 1,3% menys que l’any anterior, atribuïble a la variació del calendari anual. Memòria 2012 46 LA COL·LECCIÓ DOCUMENTAL La col·lecció documental és el patrimoni més important d’una biblioteca. L’adequació d’aquesta a l’entorn pot arribar a determinar l’èxit de tota la biblioteca: una col·lecció que no es renova quotidianament queda obsoleta molt de pressa, essent de poca utilitat per a l’usuari que hi cerqui informació per al seu desenvolupament tant personal, com professional, cultural o bé simplement hi busqui entreteniment per al seu temps d’oci. El 2012 el fons de Biblioteques de Barcelona va augmentar un 3,2 % respecte el 2011, amb la incorporació de 71.020, arribant als 2.148.212 documents que tenia el 31 de desembre de 2012. Cal tenir en compte que el nombre de nous documents incorpora el fons fundacional de la nova biblioteca Trinitat Vella-José Barbero, i una part del fons inaugural de la biblioteca Camp de l’Arpa-Caterina Albert, trasllat de la biblioteca Garcilaso. La progressió en el creixement del total de documents des de l’any 1998 ha estat marcada per l’evolució de la superfície dels equipaments. És a dir, ha tingut tanta importància la inauguració de noves biblioteques com el trasllat o l’ampliació de les existents a equipaments més grans amb més capacitat per a la col·lecció i per a l’atenció a un nombre major d’usuaris. 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 434.780 536.486 648.423 713.828 810.187 896.121 1.058.644 1.182.087 1.368.136 1.528.187 1.658.201 1.813.091 1.942.233 2.082.097 2.148.212 - 23,39 20,86 10,09 13,5 10,61 18,14 11,66 15,74 11,7 8,51 9,3 7,1 7,2 3,2 Com ja s’ha esmentat en el capítol sobre el desenvolupament del Pla de Biblioteques de Barcelona, la col·lecció arriba ja a 1,33 volums per habitant. Pel que fa a la compra dels fons, els estatuts del Consorci de Biblioteques de Barcelona contemplen que l’ampliació i restitució d’una part dels fons de les Biblioteques de Barcelona va a càrrec de la Diputació de Barcelona, amb l’objectiu d’aportar el 50% cadascuna de les institucions. Des de l’any 2001 Biblioteques de Barcelona destina una partida per a l’adquisició de fons documentals. Les grans línies són: - adquisició de fons en suport no llibre: CD, CD-Rom, DVD (sobretot cinema) - adquisició de fons documentals vinculats a les especialitzacions temàtiques i als centres d’interès - adquisició de fons vinculats a la col·lecció local Memòria 2012 47 - adquisició de novetats i desiderates d’usuaris - adquisició de novel·la - adquisició de ficció en altres llengües que no siguin català o castellà En la distribució de la col·lecció per tipus de documents i suports, el llibre continua essent el format amb més presència a les biblioteques (al voltant del 75%, tenint en compte que la major part del fons infantil i de petits lectors i dels fons especials corresponen a format llibre), seguit de lluny pels documents d’àudio i de vídeo. En aquest sentit cal matisar que les col·leccions d’àudio, com ja s’indica en el capítol de préstec, tenen un valor diferent del de fa uns anys, ja que la xarxa d’Internet actualment té un paper molt important pel que fa a l’accés a la música. Pel que fa a les col·leccions de vídeo s’ha fet un gran esforç perquè siguin el màxim d’actualitzades. Adquisició de nous fons Per a l’adquisició de nous fons els professionals de les biblioteques disposen de diverses eines que els ajuden a la l’hora de fer la tria. - Els lots bàsics que prepara la Diputació de Barcelona, que des d’aquest 2012 cada biblioteca pot triar a partir d’una llista tancada. - Llistes de novetats o monogràfiques elaborades per la mateixa Diputació de Barcelona o la Generalitat de Catalunya. - Els recursos que ofereixen els proveïdors (llibreries, distribuïdors...) i les webs especialitzades. - Les publicacions especialitzades en la matèria. - Les desiderates dels usuaris. - Des del 2007 les biblioteques s’han pogut subscriure a revistes i publicacions periòdiques relacionades amb el fons especialitzat o els centres d’interès, amb el pressupost provinent de l’Ajuntament de Barcelona. Una part d’aquests fons, com s’esmenta en el punt anterior, formen part de lots més o menys tancats que arriben a la biblioteca de manera periòdica. A més cada biblioteca, en funció de la seva tipologia, té un pressupost que gestiona directament: - Pressupost per al manteniment del fons general i de novel.la a les biblioteques. El proveïdor es tria mitjançant concurs públic. - Pressupost per al manteniment de centres d’interès i especialitzacions. Cada biblioteca ha triat el proveïdor. Memòria 2012 48 - Pressupost per al manteniment de les col·leccions de música i cinema a les biblioteques. El proveïdor es tria mitjançant concurs. - Pressupost per al manteniment dels fons d'aprenentatge d'idiomes i de fons en altres idiomes. Cada biblioteca ha triat el proveïdor. - Pressupost per a la compra de videojocs. Cada biblioteca ha triat el proveïdor. L’elecció dels proveïdors per part de les biblioteques s’ha fet tenint en compte que la llibreria o subministrador pugui respondre a les especialitzacions temàtiques i al tipus de material específic, i a la proximitat territorial en el cas de biblioteques sense especialització. Pel que fa als concursos es valoren les ofertes econòmiques, la qualitat del portal web i la possibilitat de gestionar les compres via web, a més de demanar el subministrament directe a les biblioteques i la catalogació del fons adquirits. Des dels serveis centrals de Biblioteques de Barcelona s’ha fet un recolzament especial pel que fa a la compra de fons per a programes i serveis específics com ara activitats, clubs de lectura, guies de lectura, premis Bibarnabloc, etc. Premsa internacional Fins al 2011 es va oferir el servei Diaris del món, un servei que s’havia engegat el 2007 a tota la xarxa de Biblioteques Públiques de la província de Barcelona, promogut per la Diputació de Barcelona i que a Biblioteques de Barcelona oferien cinc biblioteques. Actualment l’accés a la premsa tradicional a través d’Internet s’ha simplificat molt, i els principals diaris del món tenen la seva versió digital amb la major part dels continguts en lliure accés. Per això es va considerar que, donat que el servei Diaris del món, tenia un cost econòmic significatiu, es podia deixar de donar sense, per això, deixar de donar servei als usuaris en la lectura de premsa internacional. Per això Biblioteques de Barcelona ha redirigit aquest servei a Kiosko.net, un portal de lliure accés que agrupa els principals diaris del món, recupera les portades de les publicacions impreses diàriament i permet repassar l'actualitat del món ràpidament. El portal dóna accés a la premsa diària de més de cinquanta països, agrupats en sis grans zones geogràfiques: Àfrica, Àsia-Pacífic, Europa, Amèrica Llatina, el Canadà i els Estats Units. Navegant per les portades dels diaris es pot accedir als llocs web dels diaris, llegir l'últim número en versió original, i en possibilita la traducció. Alhora la Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona ha realitzat una nova subscripció electrònica a Pressdisplay, una base de dades que recull una selecció en PDF de diaris de tot el món. Pressdisplay és un portal d’accés a 1.700 diaris de 95 països en versió original i accés a l’hemeroteca de 90 dies. Dóna la possibilitat de fer cerques per paraula clau i realitzar seleccions personalitzades per l’usuari, àudio, impressió i traducció dels articles. L’especialització dels fons de les biblioteques Les Biblioteques de Barcelona disposen de fons especialitzats en diverses temàtiques que completen els fons bàsics. Aquests fons especials tenen sentit en el propi territori, i per això es busca que tinguin una connexió amb l’entorn, però sobretot tenen una funció en l’entorn de ciutat, completant les necessitats informatives del conjunt de ciutadans i ciutadanes. El llistat actual d’especialitzacions queda doncs d’aquesta manera:  Dona, Moda i Cuina, a la biblioteca Francesca Bonnemaison  Gastronomia i hostaleria, a la biblioteca Barceloneta – La Fraternitat  Món àrab, a la biblioteca Sant Pau - Santa Creu  Ciència i Medi ambient, a la biblioteca Sagrada Família  Fotografia, a la biblioteca Esquerra de l’Eixample – Agustí Centelles  El disseny i l’arquitectura contemporània, a la biblioteca Fort Pienc  Col·leccionisme, a la biblioteca Sant Antoni – Joan Oliver  Músiques urbanes, a la biblioteca Vapor Vell  La Cultura de la Pau i Guerra Civil espanyola, Francesc Boix i Camps de Concentració nazis, a la biblioteca Poble Sec- Francesc Boix  Automòbil i Mobilitat sostenible, a la biblioteca Francesc Candel Memòria 2012 49  Esports i jocs, a la biblioteca Les Corts - Miquel Llongueras  Art i escultura noucentista i Josep Clarà, a la biblioteca Clarà. Fons especial Any Gaudí  Viatges, a la biblioteca Jaume Fuster  Les cultures del Mediterrani, a la biblioteca Vila de Gràcia  Poesia, a la biblioteca Guinardó – Mercè Rodoreda  Novel·la barcelonina contemporània, a la biblioteca Carmel – Juan Marsé  Teatre, a la biblioteca Horta-Can Mariner  Gènere negre, a la biblioteca Montbau – Albert Pérez Baró  El circ i les arts parateatrals, a la biblioteca Nou Barris  Còmic, a la biblioteca Ignasi Iglésias - Can Fabra  Cultura popular, a la biblioteca Poblenou-Manuel Arranz  Flamenc, a la biblioteca Ramon d’Alòs Moner  Cinema i Literatura Infantil i Juvenil, a la biblioteca Xavier Benguerel A més dels fons especialitzats, disponibles només a algunes biblioteques, la majoria compten amb Centres d’Interès (CI). Els CI es decideixen en funció o bé de l’entorn (per exemple, la biblioteca Gòtic – Andreu Nin, situada a La Rambla, té un CI dedicat a aquesta via), o bé en funció de les necessitats detectades pels professionals, o bé per les demandes directes dels usuaris, com poden ser els CI Buscar feina, o bé Teràpies alternatives presents a diverses biblioteques. Aquests CI poden tenir caràcter permanent o bé temporal en el cas que les demandes i necessitats de l’entorn canviïn, i es poden repetir en més d’una biblioteca. En aquest sentit les biblioteques que s’han posat en funcionament aquest 2012 no compten amb fons especialitzats específics, però sí que la biblioteca Trinitat Vella-José Barbero té un Centre d’Interès al voltant dels moviments socials que respon a la llarga tradició associativa i participativa del barri de la Trinitat Vella. Bibarnabloc: el bloc de recomanacions de Biblioteques de Barcelona L’objectiu de Bibarnabloc és esdevenir una plataforma centralitzada de recomanacions i promoció de les col·leccions, activitats i serveis. Diàriament es realitza una recomanació de documents de la col·lecció, sense distinció de suport o format. Les recomanacions són a càrrec dels professionals que treballen a Biblioteques de Barcelona que hi participen de manera voluntària. Aquest any s’han afegit algunes llibreries al grup de prescriptors de lectures: La Central, Laie, Universal i Gigamesh. Les recomanacions, que no es regeixen pel calendari de les novetats editorials, a més de seguir el criteri dels professionals que elaboren els comentaris, també es fan ressò dels esdeveniments culturals de la ciutat, recomanant fons que tinguin alguna vinculació amb festivals o commemoracions de l’entorn cultural: el Festival Grec, la Setmana de la Ciència, BCNegra, etc... A més organitza concursos per als lectors dels bloc que reben com a premi o bé llibres, o entrades a espectacles, etc.. Durant aquest primer any de vida s’han publicat 393 recomanacions que han rebut 2.008 comentaris i 49.686 visites. Els més prestats a la província de Barcelona També a les biblioteques hi ha un rànquing dels documents més prestats, aquells que tenen un índex de rotació més elevat i que generen reserves de préstec. A continuació us oferim els 3 més prestats del 2012 en les principals tipologies del conjunt de biblioteques de la província de Barcelona: Novel·la per a joves Novel·la per a adults: Còmics per a adults: Els jocs de la fam, Suzanne Collins El tiempo entre costuras, de María Dueñas, The Gentlemen Alliance, d'Arina Tanemura En flames, Suzanne Collins El prisionero del cielo, de Carlos Ruiz Zafón 20th Century Boys, de Naoki Urasawa L'ocell de la revolta, de Suzanne Collins Jo confesso, de Jaume Cabré Death Note, de Tsugumi Ohba Música: Pel·lícules per a adults: 100 greatest musicals Perdidos Jazz on film ... film noir Los Tudor 10 milles per veure una bona armadura, Manel Pa negre, d'Agustí Villaronga Memòria 2012 50 ELS PROGRAMES DE DIFUSIÓ CULTURAL Tant en el Pla de Biblioteques de Barcelona 1998-2010 -que situava la biblioteca com a centre públic social d’àmbit local; actiu, impulsor i dinamitzador, com un referent cultural del territori, adaptat a les demandes dels ciutadans i avançat en la detecció de necessitats informatives, formatives i culturals- com en el nou document Biblioteques de Barcelona: 10 anys +. Nous reptes, noves oportunitats -on la promoció de le lectura, la generació de continguts en l’entorn digital i la participació en polítiques de cohesió social són objectius centrals i bàsics de la tasca que ha de desenvolupar la biblioteca pública- els programes de difusió de la lectura tenen un valor fonamental a l’hora de concretar aquests objectius. Alhora són un instrument molt valuós per a la difusió de la col·lecció. Els programes i les activitats que s’ofereixen es treballen a partir del seguiment de les novetats o de les incorporacions més interessants de la col·lecció, o bé a partir de la detecció d’interessos concrets dels usuaris. Els darrers anys es fa especial atenció a acompanyar els programes específics amb guies de lectura de la bibliografia relacionada amb l’activitat que es pot trobar a les biblioteques. Activitats infantils: Lletra Petita Sota aquest títol es recullen tots els programes culturals i de promoció de la lectura dirigits als infants i les seves famílies que fan les Biblioteques de Barcelona, segons l’esquema següent: Activitats per adults - L’Aventura de Llegir. Sota aquest nom ja tradicional que abans agrupava una gran diversitat de formats, hem volgut presentar els programes que treballen molt específicament la difusió de lectura i els llibres de creació literària, tant els organitzats per al conjunt de les biblioteques com els que s’organitzen des de cadascuna de les biblioteques en col·laboració amb el seu entorn. - L’Aventura de Conèixer. Aquest és un nou bloc que agrupa programes sobre la difusió del coneixement dels diferents camps de saber, i inclou també activitats de ciutat o de proximitat. Els cicles temàtics mensuals entren dins aquest capítol. - Molt per Aprendre. Sota aquest bloc també de nova creació, s’agrupen tots els programes pensats per oferir formació específica sobre diversos temes, tant cursos d’alfabetització digital com tallers d’aprenentatge i de creació. Memòria 2012 51 Itineraris literaris El 2012 s’han celebrat dues edicions dels itineraris literaris. La primera, dins el calendari habitual d’aquesta activitat, d’abril a juliol, ha estat, de fet, la suma d’un conjunt de rutes literàries a partir d’algunes novel·les ambientades a Barcelona, sota el títol genèric d’Itineraris per Barcelona. El centre de la ciutat, però també alguns dels seus barris, la muntanya i el mar van ser els escenaris d’aquests itineraris, on la literatura clàssica i moderna ensenya les altres cares d’espais quotidians però molts cops oblidats. Passejar guiats pels llibres va ser una bona manera de retrobar-los. Les rutes proposades van ser: - Ruta poètica Joan Salvat-Papasseit, el poeta del poble - Ruta La ciudad de los prodigios d’Eduardo Mendoza - Ruta Últimas tardes con Teresa de Juan Marsé - Ruta Collserola, la muntanya dels poetes (ruta per a famílies) - Ruta Senyoria de Jaume Cabré - Ruta Homenatge a Catalunya de George Orwell - Ruta Poblenou: patrimoni industrial i literari A les 12 sessions dels itineraris, hi van assistir 225 persones, una mitjana de 19 per sessió. D’altra banda, i dins la celebració de l’Any Tísner, Calder i Sales, Biblioteques de Barcelona va oferir tres rutes per passejar pels llocs on van viure els escriptors. Durant sis dissabtes consecutius (dues sessions per escriptor), es van fer les rutes literàries des del barri de Sant Antoni fins el Coll, passant per l’Eixample i Ciutat Vella, i de l’Ateneu Barcelonès a la Fundació Tàpies. Aquestes passejades permetien relacionar determinats passatges de les obres amb espais físics molt concrets, però sobretot van contribuir a vincular la ciutat als seus habitants d’ahir (Sales, Calders i Tísner) i d’avui (els seus lectors). A les 6 sessions dels itineraris, hi van assistir 67 persones, una mitjana d’11 per itinerari. Memòria 2012 52 Clubs de Lectura Els clubs de lectura estan especialment pensats per a persones amb inquietuds culturals, ganes de llegir, però també de fer amics i xerrar amb l'excusa d'una lectura interessant. Llegeixen els llibres i després els comenten un cop al mes, entre tots, a la biblioteca, moderats per un expert en la temàtica del club. S’organitzen en nou sessions d’una durada aproximada d’una hora i mitja. Cada lectura té com a material de suport una fitxa orientativa i una guia posterior. Els objectius bàsics d’aquests clubs són, doncs, fomentar l'hàbit de la lectura i el diàleg; oferir noves possibilitats per al temps lliure; promocionar l'ús de la biblioteca i donar-la a conèixer com equipament cultural i crear un punt de trobada per als membres del Club. Dins els 81 clubs de lectura hi ha una gran varietat d’oferta, amb els clubs especialitzats en temàtiques concretes (25), en la majoria dels casos relacionades amb l’especialització de la biblioteca, els clubs generals (29), els clubs en llengües estrangeres (9), o els clubs de lectura fàcil, dirigits a facilitar l’aprenentatge del català a les persones nouvingudes a la ciutat (8). També hi ha clubs de lectura juvenils (2) i clubs de lectura que es realitzen a casals d’avis (5), a més del accessible per a persones sordes, el club de lectura virtual, i el club de lectura internacional Barcelona-Medellín. El club de lectura accessible per a persones sordes, s’ha posat en funcionament el 2012, per tal d’afavorir la incorporació del col·lectiu de persones amb discapacitats auditives a les activitats culturals de Biblioteques de Barcelona. Exposicions sobre la història de les editorials de la ciutat Biblioteques de Barcelona dedica cada any una exposició a un fet editorial. Aquest 2012, però, han estat dues les posicions dedicades a celebrar aniversaris o efemèrides d’editorials de la nostra ciutat. Del maig al juny es va poder veure a la biblioteca Jaume Fuster l’exposició El Ciervo, 60 anys d’una revista improbable, dedicada a aquesta revista cultural independent de publicació continuada més antiga d’Espanya. Els mesos d’octubre i novembre va ser el torn d’Edicions 62, que celebrava el seu 50 aniversari. Amb el nom El compromís pop, els primers anys d’Edicions 62, també a la biblioteca Jaume Fuster, l’exposició reconstruïa la trajectòria de l’editorial: els autors i el treball editorial, els llibres i el disseny de les col·leccions, els elements de promoció i publicitat que van saber connectar amb un nou públic. Atreviment, entusiasme, qualitat i rigor van ser la divisa dels primers anys d'Edicions 62. Biblioplatges Aquest servei es va engegar l’estiu del 2006, per tant aquest ha estat ja el setè any que es posava a disposició dels ciutadans un servei de préstec de llibres, diaris i revistes a dues de les platges de la ciutat. El projecte l’organitza Parcs i Jardins de l’Ajuntament de Barcelona, amb la col·laboració de Biblioteques de Barcelona pel que fa a la selecció del fons documental. Les dues platges que han ofert el servei estan situades una a l’espigó de Bac de Roda (juliol i agost) i l’altra al Centre de la Platja (de juliol a setembre), ubicada sota els porxos del Passeig Marítim. Per preparar el fons documental que s’ofereix en aquest servei es té molt en compte l’entorn en el qual es produeix: a més de diaris i revistes culturals, de salut i d’actualitat que són els materials més sol·licitats, es disposa de llibres de lectura breu, com ara reculls de narrativa, còmics, o bé contes i revistes per al públic infantil. També s’ha realitzat una activitat, Llibres a la platja!, dirigida a infants de 4 a 10 anys. Memòria 2012 53 Col·laboració en programes culturals de l’entorn Calendari festiu. En la programació de les activitats de les Biblioteques de Barcelona hi ha una cura especial a crear complementarietats amb el calendari festiu de la ciutat, una tasca que insereix les biblioteques dins el teixit urbà i social de la ciutat.  Per la festa major d’hivern de la ciutat, Santa Eulàlia.  Per Carnaval.  Per Sant Jordi les biblioteques realitzen moltes activitats de difusió de la lectura, sovint coordinades amb els altres agents del territori. Com a conjunt de xarxa de la ciutat, Biblioteques de Barcelona organitza el Pregó de Sant Jordi al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona. Aquest any 2012 va ser el cantant i poeta Raimon qui va reflexionar sobre la importància de la lectura a través de la seva pròpia experiència.  Per la festa major d’estiu, La Mercè.  Un Nadal de conte és el programa que des de fa uns anys realitzen les biblioteques en aquestes festes. Vuitena trobada europea de novel·la negra: BCNegra. L’organitza l’Institut de Cultura de Barcelona. Les biblioteques hi participen des de la primera edició, amb xerrades d’alguns dels autors que participen en la trobada i amb l’organització de clubs de lectura per a joves, en conveni amb centres escolars de tota la ciutat. Món Llibre. Aquest any ha estat la vuitena edició d’aquesta festa de la literatura per a nens i nens que organitza l’Institut de Cultura de Barcelona. Biblioteques de Barcelona hi participa amb l’organització d’un espai de lectura i amb la programació dels espectacles de Petit Format que habitualment es poden veure a les biblioteques. També es realitza una guia de lectura en col·laboració amb les editorials participants. S’ha ofert també un conjunt de preceptors de la lectura, bibliotecaris que feien recomanacions a la carta als assistents, els Savis de la lectura. Munt de Mots, Festival de narració oral. La tercera edició del festival va comptar, com en altres edicions, amb la col·laboració de Biblioteques de Barcelona, que es va concretar amb diverses sessions per a adults, tallers i xerrades a l’entorn de la narració oral. A més aquest any la biblioteca Vila de Gràcia, coincidint amb aquest esdeveniment, va inaugurar el seu ou centre d’interès sobre narració oral, amb bibliografia i audioteca especialitzada. Saló Internacional del Còmic de Barcelona. La bib. Ignasi Iglésias – Can Fabra, especialitzada en Còmic, participa cada any al Saló amb l’organització d’una exposició i amb la presència al Saló. L’exposició del 2012 ha estat dedicada a Manel Fondevila. Festa de la Música. Les biblioteques de la ciutat es fan ressò d’aquesta celebració, de manera destacada la bib. Vapor Vell, especialitzada en Músiques Urbanes. Setmana de Poesia de Barcelona. En aquest cas és la bib. Guinardó - Mercè Rodoreda, especialitzada en poesia, la que té una presència més important en aquesta setmana poètica que se celebra a tota la ciutat, tot i que altres biblioteques també participen amb la programació d’activitats infantils relacionades amb la poesia. Es realitzen trobades amb autors i lectures poètiques. Grec. Festival d’Estiu de Barcelona. Les Biblioteques de Barcelona organitzen dins el programa del festival un conjunt d’activitats: - Juliol a la cuina, a la biblioteca Francesca Bonnemaison. Autors joves presenten les seves obres inèdites a la sala La Cuina de la biblioteca, prenent aquest any com a referència el cafè cantant, el cafè concert, les varietats, el cabaret, el music hall... Es van realitzar 4 sessions amb un total de 478 assistents. - Converses al Grec. Durant el festival, els protagonistes dels espectacles que s’estrenen al Grec (autors, directors, actors) presenten la seva obra a cinc de les Biblioteques de Barcelona. Es van realitzar 5 sessions amb un total de 187 assistents. Setmana del llibre en català. Aquest any la Setmana va canviar d’escenari i es va traslladar al Pla de la Catedral. Biblioteques de Barcelona hi va participar, per una banda proposant, tal i com va fer l’any passat, un recorregut expositiu a través d’alguns dels noms més destacats de la literatura infantil i juvenil en català. Seguint aquest recorregut la programació d’activitats va pivotar al voltant dels textos d’aquests autors. Es van poder veure al llarg de la setmana alguns dels espectacles produïts per Biblioteques de Barcelona: - El nen gris, Gusti Memòria 2012 54 - MarrrrRRramiiiiaAAAaoouuuuUUUuu!!!!!, Gemma Lienas - Els ocells de Madó Fàtima, Teresa Duran - El Miquel sobre l’asfalt, Joaquim Carbó - Poemes vora el mar, Olga Xirinacs - El zoo d’en Pitus, Sebastià Sorribas - En ring 1-2-3 I el nou món, Emili Teixidor - Meitat tu, meitat jo, Joana Raspall - Els contes de la nana Bunilda, Mercè Company Dia Internacional de l’Escriptor Empresonat. El PEN català organitza cada any actes a l’entorn d’aquesta commemoració. Biblioteques de Barcelona hi participa fent difusió de la jornada i preparant exposicions de materials relacionats a les biblioteques. Setmana de la Ciència. Organitzada per l’Institut de Cultura de Barcelona, Biblioteques de Barcelona hi participa amb exposicions de llibres i tallers i espectacles d’accés gratuït, i també a través d’activitats específiques de la biblioteca Sagrada Família, especialitzada en Ciència. Festival DocsBarcelona. Aquest festival de documentals es realitza a Barcelona des del 2007. Biblioteques de Barcelona hi va començar col·laborant de manera puntual amb la programació d’alguns documentals a biblioteques de la ciutat. El 2012 dues biblioteques de la ciutat, l’Esquerra de l’Eixample-Agustí Centelles i Vilapicina i la Torre Llobeta han estat seu de la programació del Festival. Paral·lelament han programat un cop al mes documentals dins el programa estable del festival El documental del mes. 48H Open House Barcelona. Biblioteques de Barcelona ha participat a la tercer edició d’aquest esdeveniment cívic i cultural que obre les portes de 146 edificis de Barcelona en un determinat cap de setmana. Es van poder visitar dues de les biblioteques, guiats pels arquitectes autors del projecte. Van ser les biblioteques Vilapicina i la Torre Llobeta i Trinita Vella-José Barbero. Premi Crexells. L’Ateneu Barcelonès organitza aquest premi, que és el premi novel·lístic més antic en llengua catalana. Les Biblioteques de Barcelona hi participen fent-ne difusió i a través dels Clubs de Lectura. A més aquest any, com a novetat, també han pogut votar les persones que tenen carnet de Biblioteques de Barcelona. Festival Internacional de Pallasos de Cornellà. La biblioteca Nou Barris, especialitzada en Circ, conjuntament amb la biblioteca Central de Cornellà, han elaborat una guia de lectura sobre pallassos, i han programat algunes activitats dels festival. Memòria 2012 55 ELS PROGRAMES DE FORMACIÓ I APRENENTATGE Cursos i activitats d’alfabetització digital Les Biblioteques de Barcelona, conscients de la importància del paper de les biblioteques públiques en la superació de la fractura digital, han posat l’accent en tot allò que fa referència a l’accés a les tecnologies de la informació. Aquest accés, però, no és reeixit si no va acompanyat d’un bon programa d’alfabetització digital que permeti garantir la igualtat d’oportunitats de tots els usuaris a l’hora d’accedir a aquests recursos. Conscients també de la importància que té en aquest camp treballar en cooperació amb d’altres institucions de la ciutat competents en aquesta matèria, s’ha mantingut l’acord amb Cibernàrium de Barcelona Activa per utilitzar les Biblioteques de Barcelona com a punts de treball en les seves campanyes de formació, dins el programa Antenes Cibernàrium. La xarxa d’Antenes Cibernàrium a Biblioteques de Barcelona consta ja de 13 espais multimèdia dins el projecte. - Biblioteca Gòtic - Andreu Nin (Ciutat Vella) - Biblioteca Sagrada Família, Esquerra de l’Eixample - Agustí Centelles i Sant Antoni - Joan Oliver (Eixample) - Biblioteca Francesc Candel (Sants - Montjuic) - Biblioteca Jaume Fuster (Gràcia) - Biblioteca Horta - Can Mariner (Horta - Guinardó) - Biblioteca Nou Barris i Zona Nord (Nou Barris) - Biblioteca Ignasi Iglésias - Can Fabra i La Sagrera - Marina Clotet (Sant Andreu) - Biblioteca Camp de l’Arpa-Caterina Albert i Poblenou - Manuel Arranz (Sant Martí) 18 de les Biblioteques de Barcelona continuen acollint les proves de l’Acreditació de Competències en Tecnologies de la Informació i la Comunicació (ACTIC) que atorga la Generalitat de Catalunya. La missió dels centres col·laboradors és posar els mitjans per realitzar la prova en condicions adequades. Complementàriament, fan funcions d’informació als aspirants i suport als tràmits. Pel que fa a la formació que es dissenya des de Biblioteques de Barcelona, el procés de dinamització que se segueix a l’hora de pensar els cursos està pensat per: - facilitar l’adquisició de competències bàsiques en matèria d’informació i informàtica - promoure l’educació individual i autodidacta, així com l’ensenyament formal a tots els nivells, especialment d’aquells grups socials que tenen un risc més gran de restar marginats per l’anomenada fractura digital: gent gran, immigrants... - oferir oportunitats per a un desenvolupament personal creatiu - estimular la imaginació i la creativitat de tots els grups d’edat, especialment dels infants i dels joves. Sales d’estudi nocturnes Les Sales d'Estudi Nocturnes són un servei de la Regidoria d'Adolescència i Joventut de l'Ajuntament de Barcelona, en conveni amb els Districtes de la ciutat i el Consorci de Biblioteques de Barcelona., pensat per a estudiants i persones que necessiten espais d’estudi o treball, una opció, la de l’espai de treball, que cada cop té més usuaris. Sovint són persones que utilitzen l’espai amb els propis ordinadors, aprofitant la connexió WiFi que ofereix la biblioteca. Biblioteques de Barcelona ofereix sis espais permanents oberts de dilluns a divendres de les 21 a 1 de la matinada. Les biblioteques amb sales d’estudi permanent són: - Districte de L’Eixample: Bib. Sagrada Família - Districte de Sants – Montjuïc: Bib. Vapor Vell - Districte de Gràcia: Bib. Vila de Gràcia - Districte d’Horta – Guinardó: Bib. Guinardó – Mercè Rodoreda - Districte de Sant Andreu: Bib. Ignasi Iglesias - Can Fabra - Districte de Sant Martí: Bib. Poblenou – Manuel Arranz Durant els mesos de gener i febrer, i maig i juny, amb motiu dels períodes d’exàmens, s’ofereixen també sales d’estudi puntuals. Les biblioteques Poble-sec – Francesc Boix i Francesc Candel al districte de Sants-Monjuïc, Jaume Memòria 2012 56 Fuster al districte de Gràcia, Les Roquetes i Zona Nord al districte de Nou Barris i Xavier Benguerel al districte de Sant Martí, obren en aquests períodes sales d’estudi en el mateix horari que les permanents (de dilluns a divendres). A més d’un espai d’estudi, les sales ofereixen algunes activitats específiques que els aporten continguts amb valor afegit. Aquest 2012 bàsicament han estat de dos tipus: les anomenades Biblioteca de nit, que són les dedicades a tècniques d’estudi i eines de suport, i l’aprenentatge i perfeccionament d’idiomes, i els grups de conversa d’idiomes. Visites escolars Les visites dels centres escolars són una de les prioritats pel que fa a formació d’usuaris. Des de les biblioteques es promouen aquest tipus de visites per donar a conèixer els recursos que ofereix la biblioteca a les escoles i als alumnes individualment. En aquest sentit el 2010 es va crear un grup de treball format per professionals de Biblioteques de Barcelona que ha estat treballant diversos temes sobre la col·laboració de les biblioteques amb les escoles. Fruit de la feina realitzada durant aquests dos anys, aquest 2012 s’han publicat les Pautes per a l’organització de visites escolars de centres de primària per a les Biblioteques de Barcelona. El document presenta unes orientacions molt pràctiques i bàsiques sobre les visites escolars, i ofereix exemples pràctics de cartes de presentació, cartes de serveis, un pla de formació i models d’avaluació, a més de bones pràctiques triades d’entre el que fan les biblioeques. Alhora el grup ha elaborat el fulletó Serveis i recursos per a escoles i instituts, dirigit als centres educatius, amb el detall dels serveis específics que els ofereixen les biblioteques. També són destacables les visites que es fan per a grups de professionals no només del món de la biblioteconomia, sinó també de l’arquitectura, de la gestió cultural o bé de l’educació social. En aquest sentit es fa un esforç important per poder atendre els grups de professionals d’arreu del món que demanen visites comentades a les biblioteques. LECXIT-Lectura per a l’èxit educatiu LECXIT-Lectura per a l’èxit educatiu és un programa impulsat per la Fundació La Caixa, la Fundació Jaume Bofill i el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya que té per objectiu incrementar l’èxit educatiu mitjançant la millora de la comprensió lectora dels infants. El programa adopta un enfocament multidimensional, implicant les escoles, les famílies, els alumnes i mobilitzant i coresponsabilitzant la ciutadania. S’inicia a deu escoles públiques catalanes i pretén arribar a dos-cents alumnes de quart de primària amb dificultats lectores. Hi participen dues escoles de la ciutat de Barcelona: l’Escola Milà i Fontanals del Raval i General Prim del Besòs. Biblioteques de Barcelona participa en el projecte a través de les biblioteques ubicades als barris de les dues escoles esmentades: les biblioteques Sant Pau-Santa Creu i Ramon d’Alós-Moner. A més, la resta de biblioteques del districte de Ciutat Vella també hi participen a través d’un projecte liderat pel propi districte. Participació en el projecte Olimpíada Solidària d’Estudi Des de les Sales d’Estudi Nocturnes, es participa en el projecte l’Olimpíada Solidària d’Estudi, un projecte internacional que sota el lema Posa’t un 10! per cada hora d’estudi de les persones que hi volen participar, un dels patrocinadors del projecte (institucions públiques i empreses privades) destinarà 1 € per a finançar 14 escoles a Kivu Sud, a la República Democràtica del Congo, de manera que l’esforç dels estudiants es converteix en diners que permeten el finançament de projectes d’ajut al desenvolupament. Aquest any, del 5 de novembre al 5 de desembre, hi han participat cinc de les sis sales d’Estudi de les Biblioteques de Barcelona, i es van “recaptar” un total de 653,5 hores, és a dir 653,5 €. La biblioteca La Sagrera-Marina Clotet participa habitualment en aquest projecte, però aquest 2012 no ha estat possible perquè ha coincidit amb un període d’obres de la biblioteca. Memòria 2012 57 ELS PROGRAMES D’INCLUSIÓ SOCIAL La biblioteca a casa Sota el lema La biblioteca a casa es presenta el servei de préstec i lectura a domicili per a persones grans o amb mobilitat reduïda de Biblioteques de Barcelona. Aquest 2012 s’ha volgut donar impuls a aquest servei que es presta amb voluntaris de Biblioteques de Barcelona. Amb aquesta finalitat s’ha creat un grup de treball que ha elaborat un fulletó informatiu sobre aquest servei, i ha redactat protocol·litzat els processos per a esdevenir voluntari, i ha elaborat recomanacions a l’hora de realitzar el servei de préstec i lectura a domicili. El servei es pot demanar a qualsevol biblioteca de la ciutat. Xarxa de representants de la Lectura de Sant Andreu Les biblioteques del Districte de Sant Andreu, juntament amb l’Associació Lectura Fàcil (ALF), han constituït la Xarxa de Representants de la Lectura, una xarxa entre les biblioteques del districte de Sant Andreu i les entitats i professionals que treballen en l’atenció i suport a col·lectius d’usuaris potencials de lectura fàcil, per a fer-los conèixer aquests llibres i per aconseguir la seva complicitat per incentivar la lectura. L’objectiu d’aquesta xarxa és possibilitar la creació de clubs de Lectura Fàcil a les entitats, amb la col·laboració i el suport de les seves biblioteques de referència. A partir d’aquests contactes han acabat creant-se un total de sis clubs de lectura, quatre a la biblioteca Ignasi Iglésias - Can Fabra, un a la del Bon Pastor i un a la biblioteca La Sagrera- Marina Clotet. La mateixa Associació de Lectura Fàcil va convocar el Premis de Lectura Fàcil. Dins la categoria de bones pràctiques, es va atorgar un accèssit al Grup d’Habitatges Joan Torras per a la Gent Gran, que té de referent la biblioteca Ignasi Iglésias – Can Fabra. Es va tenir en compte el treball realitzat, la integració amb la biblioteca i les activitats paral·leles organitzades. Participació en el projecte de ciutat A l’estiu Barcelona t’acull Biblioteques de Barcelona participa en aquest projecte organitzat amb el Programa de Reagrupament Familiar de la Direcció d’Immigració de l’Ajuntament de Barcelona amb la participació de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya des del 2009. Es tracta d’un projecte dirigit a nens i joves que han arribat a Barcelona procedents dels processos de reagrupament familiar. Degut al període d’arribada a la ciutat dels participants en aquest programa, encara no s’han escolaritzat i per tant no han tingut accés a una xarxa social organitzada que els aculli i no coneixen encara la ciutat ni els seus espais de lleure i cultura. Biblioteques de Barcelona hi va participar oferint les biblioteques com a lloc de realització de les trobades diàries durant els mesos d’estiu, aportant els seus recursos per facilitar als nous usuaris el coneixement de la ciutat, i en el disseny d’algunes de les activitats. Aquest any 2012, com en la darrera edició del projecte, han estat set les biblioteques participants: les bibiloteques Sant Pau-Santa Creu, Vapor Vell, Sagrada Família, Guinardó-Mercè Rodoreda, Nou Barris, Ignasi Iglésias-Can Fabra i Poblenou-Manuel Arranz. En aquesta edició del programa hi ha participat 154 joves entre 12 i 18 anys. Com en altres ocasions el programa es va cloure amb una festa per als joves i les seves famílies al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona. Memòria 2012 58 Campanya informativa A les Biblioteques, recerca de feina activa En col·laboració amb Barcelona Activa, Bibliteques de Barcelona ha realitzat una campanya informativa amb postals i punts de llibre, sobre els serveis que les biblioteques ofereixen per a la recerca de feina i millora del currículum. També s’ha publicat un nou canal web de recerca de feina on s’expliquen els diferents recursos i serveis: Col·lecció, Biblioteca Virtual, Cursos de recerca de feina i capacitació digital, Suport personalitzat i serveis TIC i la participació en els Projectes de recerca de feina Treball als barris de 8 biblioteques: Barceloneta-La Fraternitat, Francesca Bonnemaison, Sant Antoni-Joan Oliver, Jaume Fuster, Les Roquetes, Zona Nord, Bon Pastor i Trinitat Vella, I Connecta’t a 7 biblioteques: Sant Pau Santa Creu, Vallcarca i els Penitents – M.Antonieta Cot, El Carmel-Juan Marsé, Guinardó- Mercè Rodoreda, Nou Barris, Vilapicina i la Torre-Llobeta i Xavier Benguerel. Alhora s’ha editat un vídeo que disponible al canal youtube de Biblioteques de Barcelona Informació dels serveis de Biblioteques de Barcelona a les persones amb discapacitats Durant els darrers dies de juliol i primers d’agost s’ha fet arribar una carta als domicilis de les persones amb discapacitat auditiva i visual de la ciutat (acompanyada d’un cd per a les persones amb dificultats de visió), censades a l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMD), en la qual s’expliquen tots els serveis que aquests usuaris poden fer servir a les Biblioteques de Barcelona, com per exemple el Servei de préstec i lectura a domicili, o bé els diferents fons documentals específics (àudio llibres, llibres de lletra gran, llibres de lectura fàcil, etc.), passant pel servei de traducció a la llengua de signes, els diferents formats de lupes, lectors, escàners per facilitar la lectura, etc.. També s’expliquen els recursos per convertir els textos de pantalla en veu, els equips magnificadors de text o el programari Jaws que alguna biblioteca posa al servei de persones amb dificultat lectora, o el projecte pilot iniciat a les biblioteques de Bon Pastor i Vapor Vell per tal de retolar en Braille la col·lecció de música... Així fins completar tots els serveis i recursos disponibles a les biblioteques per aquest sector de població. Participació en el projecte Temps de barri, Temps per tu Temps de barri, Temps per tu és un projecte pilot impulsat des de la Gerència de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports i, més concretament des del Programa Temps i Qualitat de Vida de l’Ajuntament de Barcelona, que es du a terme a les biblioteques Nou Barris i Zona Nord. L'objectiu és fomentar la conciliació de la vida laboral, familiar i personal als pares amb fills amb discapacitat i oferir un temps lúdic i de lleure als nois i les noies al costat d'altres companys. Memòria 2012 59 Memòria 2012 60 5. L’IMPACTE DELS SERVEIS ELS INSCRITS Any rere any cada cop són més els ciutadans de Barcelona que disposen del carnet de Biblioteques de Barcelona. Concretament l’any 2012 se n’han fet 61.971 de nous, la qual cosa ha significat un augment del 5,1% del nombre d’inscrits respecte l’any anterior. Sumats a totes aquelles persones que ja el tenien, fa que a finals del 2012 les Biblioteques de Barcelona tinguin 880.436 inscrits, xifra que confirma les biblioteques públiques com la institució amb més socis de tot Barcelona. Això significa que aproximadament un 51,7% de la població de Barcelona té carnet de la biblioteca, tenint en compte només els inscrits que són residents a la ciutat. En aquest sentit, un 4,7% dels inscrits resideixen en altres municipis, la majoria de la província de Barcelona. Si no consideréssim aquest fet i comptéssim la proporció de tots els carnets respecte la població el percentatge pujaria fins al 54,4%. Al quadre d’evolució es té en compte aquesta dada, ja que els altres anys no s’havia tingut en compte el municipi de residència. 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Nous Carnets 42.540 63.572 80.666 75.153 78.080 78.785 88.960 87.802 76.612 70.616 64.697 61.971 Total Carnets 192.204 240.714 321.380 376.289 442.258 506.402 578.044 663.647 740.670 810.431 837.392 880436 Increment - +25,2% +27% +17% +17,5% +14,5% +14,1% +14,8% +11,6% +9,4% +3,3% +5,1% Percentatge població 13% 16% 20% 24% 28% 32% 36% 41% 45,8% 49,7% 52% 54,4% Barcelona inscrita Pel que fa al perfil dels usuaris, aquest 2012 podem dir que entre els usuaris de Biblioteques de Barcelona hi ha més dones que homes, quasi 7 punts més (53,4% de dones i 46,1 d’homes), i que un 26,7% dels inscrits ha nascut en d’altres països (només 0,7 punts més que l’any 2011), essent els més representats el Pakistan, Itàlia, l’Argentina, l’Equador i Bolívia. Cal tenir en compte que aquest 26,7% dels usuaris d’altres països amb carnet supera la proporció del 17,7% de persones nascudes a l’estranger que registra la població de Barcelona. Aquesta dada és un bon indicador per comprovar que les Biblioteques de Barcelona son un dels primers equipaments públics al que les persones nouvingudes es dirigeixen a l’hora d’establir-se a la ciutat i crear vincles socials i culturals amb la seva nova realitat. Memòria 2012 61 Per grups d’edat, la franja d’edat més representada és la dels adults, que representen quasi un 67% dels inscrits, seguits pels joves (14), pels infants (9,9%) i els majors de 65 anys (8,7%). Finalment, és interessant constatar que en el perfil dels usuaris que s’han donat d’alta aquest 2012 hi ha una majoria clara dels adults, però per sota del percentatge total dels inscrits d’aquesta edats, i que en canvi la suma dels nous usuaris entre 0 i 24 anys supera en 12,3 punts el percentatge total dels inscrits d’aquestes edats. LES VISITES El 2012 les Biblioteques de Barcelona han rebut un total de 6.439.112 visites, un 4,2% més que l’any 2011. Memòria 2012 62 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 1.362.840 1.575.092 1.773.029 2.327.815 2.987.729 3.651.455 4.126.308 4.421.266 4.896.978 5.172.624 5.756.946 6.119.285 5.982.936 6.178.297 6.439.112 - +15% +12% +31% +28,3% +22% +13% +7,1% +10,8% +5,6% +11,3% +6,3% -2,2% +3,3% +4,2 En relació a la població aquesta xifra es pot llegir de diverses maneres: si tots els ciutadans de Barcelona en fossin usuaris hi haurien anat una mitjana de 4 vegades l’any; una mitjana que augmenta considerablement si la fem a partir dels inscrits a les biblioteques, de manera que a cada persona amb carnet li correspondrien 7,3 visites l’any. Si posem en relació les visites amb les hores d’obertura del conjunt de la xarxa, obtenim que cada dia les Biblioteques de Barcelona atenen 24.062 visites, una mitjana de 633 per biblioteca. I si volem afinar encara més, cada hora s’atenen 3.298 visites, una mitjana de 86,7 visites per hora a cadascun dels equipaments. Cal matisar que aquestes mitjanes es mouen en uns extrems que van des de la biblioteca que rep 1.953 visites de mitjana per dia a la que en rep una mitjana de 69; o bé en el cas de visites per hora van de les 208 visites a les 12 visites cada hora. Pel que fa a la distribució territorial de les visites, en el gràfic següent es pot observar que són els districtes que han implementat un major nombre de les actuacions previstes els que reben un major nombre de visites. Memòria 2012 63 EL PRÉSTEC DE DOCUMENTS El préstec de documents aquest 2012 ha experimentat un creixement lleugerament superior que els darrers 3 anys, que s’havia estabilitzat, amb creixements al voltant de l’1%. Així doncs, els documents que aquest any els usuaris s’han endut en préstec han augmentat un 3,8%, arribant fins als 4.639.242 documents prestats. Si posem en relació els préstecs amb el nombre de visites rebudes a les biblioteques, obtindrem que cada visita ‘ha endut 0,7 documents en préstecs. Si ho considerem respecte als habitants de Barcelona, la quantitat és de 2,9 documents prestats per habitant. Aquesta mitjana augmenta si posem els préstecs en relació al nombre d’inscrits, arribant a 5,3 documents prestats per persona inscrita, i encara podem afinar més, i considerar-ho directament sobre els usuaris servei de préstec: en aquest cas, la mitjana s’eleva fins a 19 documents prestats per usuari. 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 759.658 897.525 1.057.663 1.409.596 1.854.904 2.525.771 3.079.324 3.713.484 3.816.777 3.905.107 4.336.236 4.390.993 4.439.460 4.467.634 4.639.242 - +18,15% +17,84% +33,27% +31,59% +36,17% +21,92% +20,59% +2,78% +2,31% +11,04% +1,3% +1,1% +0,6 +3,8 Memòria 2012 64 Tipologia dels documents en préstec La classificació del fons documental de les biblioteques ens permet segmentar la informació del préstec en tipologies diferents que no faciliten fer una anàlisi molt aprofundida. Per exemple, sota la classificació Infantil o bé Fons especial hi podem trobar materials en format llibre però també documents àudiovisuals. De tota manera podem apuntar que la tendència de disminució en el préstec del fons musical i l’inici del descens del fons de vídeo es mantenen com en anys anteriors, deguda essencialment pels canvis en els hàbits dels usuaris que cada cop més accedeixen a la música i al cinema a través d’Internet. Fons general Música i Diaris i Col·lecció Fons Altres Fons infantil Petits lectors (llibres) cinema revistes local especial suports Tipologia dels 1.675.116 804.321 85.971 1.384.454 182.656 6.314 482.831 17.579 doc prestats Préstec interbibliotecari Aquest servei és un dels principals indicadors del funcionament en xarxa de les biblioteques de la ciutat i de la demarcació. Es realitza bàsicament entre totes les biblioteques públiques de la província de Barcelona que comparteixen el catàleg col·lectiu, encara que també es realitza amb altres institucions com ara universitats, centres privats, etc. Fora de la ciutat de Barcelona és un servei de pagament, i el cost està regulat per un preu públic idèntic al del Servei de retorn on es vulgui (1,2 €). La mitjana de temps que ha d’esperar un usuari és de 4-5 dies si el préstec és dins de la ciutat de Barcelona. Dins de la ciutat de Barcelona des del 2010 el préstec interbibliotecari entre les Biblioteques de Barcelona és gratuït, amb l’objectiu de fer realitat el propòsit que la col·lecció del conjunt de les biblioteques públiques de la ciutat es percebi com una col·lecció única, on cada biblioteca és un punt d’accés a la totalitat de documents. Així el servei de préstec interbibliotecari ha experimentat per tercer any consecutiu un creixement molt notable, tant pel que fa a documents deixats com rebuts, ja que la circulació entre biblioteques de la ciutat ha augmentat notablement: els documents deixats han experimentat un 35,7% de creixement i els rebuts un 43,9%. Cal notar que el creixement dels rebuts ha estat superior, de manera que acosta notablement els moviments realitzats en les dues direccions. Memòria 2012 65 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Préstecs deixats 4.984 12.979 16.669 24.201 31.312 34.532 37.627 43.256 50.124 70.848 96.504 130.928 Increment - 160,4% 28,4% 45,2% 29,4% 10,3% 8,9% 15% 15,9% 41,3% 36,2% 35,7 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Préstecs rebuts 4.417 13.123 18.028 21.499 24.518 28.211 30.964 36.500 42.283 64.263 88.953 128.019 Increment - 197,1% 37,4% 19,3% 14,0% 15,1% 9,7% 17,9% 15,8% 52% 38,4% 43,9 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Diferència entre 567 -144 -1.359 2.702 6.794 6.321 6.663 6.756 7.841 6.585 7.551 2.909 deixats i rebuts Perfil dels usuaris del servei de préstec Com ja hem comentat en l’apartat sobre els inscrits, aquest 2012 disposem d’algunes dades dels usuaris que utilitzen serveis que requereixen l’ús del carnet. En aquest cas podem conèixer els grups d’edat de les persones que usen el servei de préstec: el grup majoritari és el dels adults, amb quasi un 63% de l’ús del servei, seguits pels joves i els infants. Memòria 2012 66 ELS USOS D’INTERNET I DELS SERVEIS DE FORMACIÓ DIGITAL L’accés a Internet Actualment les Biblioteques de Barcelona ofereixen l’accés a Internet des de la majoria dels ordinadors de la biblioteca. L’única excepció són els ordinadors d’accés al catàleg (Opacs) que incorporen la navegació a partir dels enllaços incorporats al catàleg però no permeten anar a una adreça d’Internet específica. Aquest nou servei iniciat el 2011 s’ha acabat d’implementar al total de biblioteques aquest any. Hi ha un límit d’accés de 20 sessions d’una hora mensuals. L’accés a aquests serveis s’ha anat modernitzant, i a més d’accés a Internet, els ordinadors ofereixen també la possibilitat de fer servir paquets d’ofimàtica, a través del projecte Internet i +, que aquest 2012 s’ha acabat de desplegar a totes les Biblioteques de Barcelona. El conjunt d’usos d’Internet ha experimentant aquest 2012 un 23,2% de creixement, arribant fins a 1.371.845. Si posem en relació els usos d’Internet amb la població de Barcelona, trobem que cada habitant de la ciutat ha usat 0,8 vegades aquest servei, i si ho fem amb el nombre d’inscrits aquesta relació puja fins a 1,6 vegades. Com en el cas dels préstecs, aquesta mitjana augmenta si posem els usos d’Internet en relació al nombre d’inscrits, que és de 1,6 usos per persona inscrita, i si ho considerem directament sobre els usuaris servei d’Internet i + i del servei de WiFi, la mitjana s’eleva fins a 9,2 usos d’Internet per usuari. Pel que fa al perfil dels usuaris que utilitzen Internet, aquest és el primer any que tenim dades també dels usuaris de WiFi. Això ens permet detectar diferències entre els usuaris que es connecten a Internet des dels ordinadors de la biblioteca i els que ho fan des dels seus propis dispositius. Memòria 2012 67 Podem observar en els gràfics que tot i que en ambdós casos la franja amb més usuaris és la dels adults (considerats els dos grups de 25 a 39 i de 40 a 65 anys com un de sol), en el cas dels usos del servei de Wi-Fi la franja més activa és la d’entre 15 i 39 anys, és a dir, la suma dels joves amb el primer grup d’adults. Per tant dibuixa uns usuaris més joves, més familiaritzats amb els dipositius mòbils d’accés a Internet. Petits lectors Infants Joves Adults Adults Gent Gran Altres (0 a 4 anys) (5 a 14 anys) (15 a 24 anys) (25 a 39 anys) (40 a 65 anys) (+ 65 anys) (entitats...) Internet i + 976 20.831 15.576 25.069 24.471 3.918 549 WiFi 70 2992 19.455 22.574 10.919 972 220 Espais Multimèdia Els Espais Multimèdia són de lliure accés per als usuaris amb carnet de biblioteques, en determinades franges horaries funcionen com un autoservei (amb reserva prèvia), i es pot fer un ús de 35 sessions d’una hora al mes. En altres franges es reserven a cursos de formació digital i a altres activitats resenyades en el capítol corresponent d’aquesta memòria. A l’autoservei es poden utilitzar les eines d’ofimàtica i impressió, digitalitzar i gravar documents en disquet, CD i amb alguns dispositius portàtils de memòria USB, visualitzar DVD i arxius multimèdia, fer tractament i edició d’imatges, conèixer i treballar amb programari lliure... Actualment Biblioteques de Barcelona disposa de 29 Espais Multimèdia. Assistents als cursos i activitats d’alfabetització digital La concreció de totes les accions que es fan a l’entorn de l’alfabetització digital és que en quatre anys s’ha pogut multiplicar per 2,8 l’oferta d’aquest servei, fins arribar a 2.795 activitats del 2012, que han acollit un total de 21.319 assistents. La mitjana per biblioteca ha estat de 73 activitats d’alfabetització digital anuals, amb una mitjana d’assistents per activitat de 7,6 persones (cal tenir en compte que es tracta d’activitats amb un aforament molt limitat donades les característiques dels espais multimèdia, que tenen una mitjana d’entre 8-10 ordinadors disponibles). Pel que fa a les proves les proves d’Acreditació de Competències en Tecnologies de la Informació i la Comunicació (ACTIC), des de les biblioteques s’han realitzat 237 proves, un 37,7% corresponent al primer nivell, un 52,7% al segon nivell i un 19,4% al tercer nivell. El 54,8% d’aquestes proves van tenir un resultat d’apte. Memòria 2012 68 ELS ASSISTENTS A LES ACTIVITATS CULTURALS I DE DIFUSIÓ DE LA LECTURA En l’anàlisi d’evolució es pot apreciar una de les línies de treball que des del 2006 s’havia aplicat en la programació d’activitats que consistia en la reducció del nombre d’accions en benefici de la seva qualitat i adaptació a l’entorn. Aquest 2012 el salt cap a l’alça ha estat notable, i això és degut a que algunes de les accions territorials fins ara no s’havien comptabilitzat com a activitats. De cara al proper any 2013 possiblement tornarà a canviar la tendència, ja que durant el 2012 s’ha estat treballant amb un aplicatiu de recollida de dades que estandarditzarà els criteris a l’hora de fer el recull d’estadístiques. 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 Equipaments 19 28 27 33 32 35 31 35 33 Activitats 87 168 171 280 310 329 309 363 418 Assistents 3.490 7.253 6.590 12.058 14.459 14.001 15.568 17.022 17.678 Fins al 2002 es comptabilitzaven les Sales de Lectura dels Centres Cívics 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Equipaments 28 29 29 29 31 32 35 36 37 38 Activitats 2.393 2.974 2.666 2.040 1.912 2.211 2.142 1.807 1.885 2.501 Assistents 58.932 61.496 73.730 61.882 63.692 65.835 68.671 59.596 59.558 78.600 Mitjana assistents per 25 21 28 30 33 30 32 33 32 31 sessió El notable augment en el total d’activitats d’aquest 2012 respecte l’any anterior (un 32,7%) com ja s’ha apuntat és atribuïble, entre d’altres motius, a un recompte diferent de les activitats de caire territorial. També a la incorporació de nous espais per a la realització d’activitats culturals, com és el cas de les biblioteques que s’han posat en funcionament o les que s’han traslladat, que han incorporat noves sales que permeten oferir activitats culturals de més abast i amb més freqüència. La mitjana d’assistents per activitat ha estat de 31 assistents. En total durant el 2012 han estat 78.600 assistents a l’oferta de programació cultural. D’aquestes 1.186 corresponen al programa per a infants Lletra petita, amb un total de 43.238 assistents, amb una mitjana de 36,4 assistents per activitat. Pel que fa al nombre d’activitats per adults ha estat de 1.315, amb un total de 35.362 assistents, amb una mitjana de 26,8 assistents per sessió. Memòria 2012 69 Usuaris de la Biblioplatja Aquest 2012 total s’han realitzat 369 nous carnets (un 3,4% menys que al 2011) i 3.174 préstecs (un 9,3% de creixement respecte al 2011). 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Carnets 464 521 611 418 275 382 369 Préstecs 1.622 3.116 4.487 3.599 4.285 2.902 3.174 Memòria 2012 70 ELS ASSISTENTS A LES ACTIVITATS DE FORMACIÓ I APRENENTATGE Assistents a les visites escolars i de grups de professionals El 2012 han estat 1.360 grups procedents de centres d’ensenyament amb un total de 31.118 escolars. Tenint en compte que la població de Barcelona en edat escolar (5-14 anys) era de 129.049 persones, un 24,1% dels escolars de l’ensenyament obligatori han visitat les biblioteques públiques durant el 2012, 1 punt menys que al 2011. També han visitat les biblioteques grups d’escoles d’adults o de centres de discapacitats, que han representat 425 grups amb 5.723 persones. Pel que fa a les visites de professionals, s’han atès 115 grups amb un total de 1.376 assistents. D’entre aquests grups de professionals que van visitar les biblioteques el 2012 volem destacar el grup de directors de biblioteques d’arreu del món que, amb motiu de la celebració de la conferència de la secció de la Ifla Metropolitan Libraries a Barcelona, van visitar les biblioteques Sant Pau-Santa Creu, Esquerra de l’Eixample-Agustí Centelles, Jaume Fuster i Trinitat Vella-José Barbero. Assistents a les sales d’estudi nocturnes El total de les sis sales ha registrat el darrer any 62.698 visites, un 22,3% més que al 2011. La mitjana d’ocupació de les sales ha estat del 35%. Pel que fa als usos, s’ha de destacar que la biblioteca amb més usos ha estat la biblitoeca Vapor Vell, que ha crescut un 55,7% respecte l’any anterior (15.053). A continuació la biblioteca Vila de Gràcia, que ha ha crescut un 5,9% (13.251), seguida per Poblenou-Manuel Arranz, que també ha tingut un augment important del 53% (12.487), i Ignasi Iglésias - Can Fabra, que és l’única sala que registra un lleu descens del 1,9% (8.389). Clouen la llista les biblioteques Guinardó – Mercè Rodoreda (7.034, +14,5%) i Sagrada Família (6.484, +4,6%). Si el que tenim en compte, però, és la taxa d’ocupació de les sales, l’ordre canvia notablement, essent la biblioteca Sagrada Família la que ha tingut una ocupació superior (43,9%), i la biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda la menor, amb un 24,2% d’ocupació. Durant els mesos de gener i febrer, i maig i juny, amb motiu dels períodes d’exàmens, s’ofereixen també sales d’estudi puntuals. Les biblioteques Poble-sec – Francesc Boix i Francesc Candel al districte de Sants-Monjuïc, Jaume Fuster al districte de Gràcia, Les Roquetes i Zona Nord al districte de Nou Barris i Xavier Benguerel al districte de Sant Memòria 2012 71 Martí, obren en aquests períodes sales d’estudi en el mateix horari que les permanents (de dilluns a divendres). Durant el 2012 van tenir 3.382 usos, un 25,2% menys que al 2011. La mitjana d’ocupació del conjunt de les sales temporals va ser del 16,65% al període d’exàmens del gener, i del 38,15% al de maig-juny. El perfil dels usuaris que fan ús d’aquest servei és: - La franja d’edat majoritària dels usuaris és la de majors de 25 anys. - La major part dels usuaris són universitaris (i altres situacions no especificades). A més d’un espai d’estudi, les sales d’estudi nocturnes ofereixen algunes activitats específiques que els aporten continguts amb valor afegit. Aquest 2012 bàsicament han estat de dos tipus: les anomenades Biblioteca de nit, que són les dedicades a tècniques d’estudi i eines de suport, i l’aprenentatge i perfeccionament d’idiomes. S’han realitzat 54 sessions de 18 tallers diferents, amb 277 assistents. A més, dins aquest tipus d’activitat, a la biblioteca Ignasi Iglésias – Can Fabra, s’han realitzat dins l’espai de les Sales d’Estudi Nocturnes, dos tallers de català (B2 i B3) del Consorci de Normalització Lingüística del districte de Sant Andreu, amb un total de 33 amb 509 assistents. També s’organitzen grups de conversa i/o intercanvi d’idiomes amb una persona nativa. Hi ha hagut un total de 19 grups en funcionament, corresponents a: 6 d’anglès, 5 de francès, 4 d’alemany, 2 de català, 1 d’italià, 1 de xinès. S’han realitzat 432 sessions, amb una mitjana de 7 assistents per sessió. EVOLUCIÓ DE VISITES I USOS L’evolució de visites i préstecs ens mostra a partir del 2005 la tendència d’un creixement més accelerat de les visites que del servei de préstec. Aquesta característica confirma que els usos tradicionals de la biblioteca van canviant i diversificant-se: la biblioteca ja no és només el lloc on anar a buscar un llibre o una pel·lícula. A la biblioteca hi poden trobar molts altres serveis, com ara tenir accés a Internet (en el gràfic següent es pot veure com a partir del 2008 l’evolució d’aquest servei ascendeix notablement), assistir a activitats culturals i de formació, llegir la premsa diària, estudiar... Els usuaris d’alguns d’aquests serveis, però, només deixen el rastre com a visites perquè per realitzar-los no és necessari el carnet, i per tant no queden registrats a la base de dades del sistema de gestió. Memòria 2012 72 PROCESSOS D’AVALUACIÓ Anàlisi d’indicadors Els Serveis Centrals de Biblioteques de Barcelona duen a terme de manera sistemàtica l’anàlisi dels indicadors disponibles per tal mesurar i valorar la tipologia d’accions i les característiques concretes de cada biblioteca. S’ha treballat amb indicadors descriptius diversos: usos dels serveis, activitats, nombre de personal, metres quadrats. Això ha permès detectar on cal planificar i ajustar recursos. Una eina d’anàlisi són també les comparatives amb altres xarxes de biblioteques que ens puguin servir de referència. D’altra banda es treballen els indicadors d’explotació del carnet de biblioteques i també els que obtenim a través de l’enquesta Òmnibus Municipal. Aquestes dades ens ajuden a detectar quins són els sectors de la població on les biblioteques tenen una penetració més gran, i ens serveix per dissenyar millor els serveis i les activitats per tal d’arribar als públics que ara no són usuaris d’aquest equipament. Projecte Tibidabo L’any 2003 es va començar a treballar en aquest projecte de comparativa d’indicadors de xarxes de Biblioteques Públiques d’arreu del món, en col·laboració amb el Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona. El 2007 es va construir una plataforma que ens permetia mantenir els lligams amb les ciutats participants de manera telemàtica i alhora posar a disposició de tothom els continguts i els indicadors que es recollien.. El 2010 es va valorar l’oportunitat de mantenir o no aquest projecte, ja que una de les seccions de la IFLA, Metropolitan Libraries, a la qual pertany Biblioteques de Barcelona, realitza un projecte similar amb moltes ciutats coincidents, i es va decidir tancar-lo amb les dades recollides fins el 2010 i passar a recollir les dades només des de la secció de la Ifla, que disposa d’uns recursos més estables. Durant el 2012 s’ha formalitzat el tancament del projecte, que ha quedat disponible a Internet amb les dades i els informes realitzats. Les biblioteques a l’Òmnibus Municipal Biblioteques de Barcelona participa en l’Òmnibus municipal, l’enquesta telefònica que realitza l’Ajuntament de Barcelona amb l’objectiu de conèixer l’opinió, l’ús i les propostes de millora de diferents serveis de la ciutat, amb 7 preguntes sobre biblioteques públiques que ens proporcionen diferents indicadors sobre el nivell de coneixement i ús de les biblioteques. Des del Març del 2002 s’han anat introduint algunes modificacions en les preguntes i la freqüència de la consulta, per tal d’obtenir-ne els resultats més eficients. Actualment Biblioteques de Barcelona participa en una sola de les onades anuals que es realitzen a través de l’Òmnibus, la del mes de desembre. De les set qüestions que s’han plantejat, tres de les preguntes bàsiques es mantenen des del 2002, amb la finalitat de continuar la sèrie de resultats i veure l’evolució a llarg termini. Fitxa tècnica de l’enquesta: - Mostra: 1.000 entrevistes - Univers: Població de Barcelona de 16 i més anys amb llar amb telèfon - Metodologia: entrevista telefònica Coneixement de les biblioteques El 79% dels enquestats assegura que coneix alguna biblioteca pública de la ciutat. En relació a la darrera consulta del 2011, els entrevistats que coneixen alguna biblioteca disminueixen 4,5 punts respecte l’any anterior. La proporció de persones que no coneixen cap biblioteca pública de Barcelona és més gran entre les persones de més de 64 anys i les de menor nivell socioeconòmic. Memòria 2012 73 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Les coneixen 57,5 64,4 66,0 70,9 77,8 73,4 83,4 82,3 84,9 83,5 79 Freqüència d’ús En relació a la freqüència d’ús: el 26,7% dels que coneixen alguna biblioteca no hi va mai, (13,5 punts per sobre del grau d’assistència registrat en l’enquesta anterior), el 19,2% dels que coneixen alguna biblioteca hi va ocasionalment, només 3 % en fan un ús diari, 1,9 per sobre de la darrera edició. Els usuaris més freqüents de les biblioteques públiques tenen entre 16 i 24 anys i entre 35 i 44 anys. Serveis utilitzats pels usuaris El servei més utilitzat entre els usuaris que diuen anar almenys un cop a l’any a la biblioteca és el préstec. S’observa un tendència de creixement de l’ús d’Internet i de l’assistència a actititats culturals i el decreixement dels altres serveis, especialment de les persones que hi van a estudiar, que el 2011 havien experimentat un creixement elevat. Activitats Préstec Consulta Estudi Internet culturals 2006 71,2 68,6 35,2 40,9 20,6 2007 72 68,5 29,8 41.6 19,35 2008 77,4 64,2 31 42,3 22,7 2009 88,1 64,3 35,4 66,9 36,6 2010 84 74,6 32,3 50,9 39,5 2011 82 64,6 41,6 50,1 27,8 2012 81,9 63,1 36,9 58,8 33,6 Grau de satisfacció dels usuaris A la pregunta “Què milloraria de les biblioteques públiques”, el 50,8% dels usuaris que van almenys un cop a la biblioteca no canviarien res, 9,5 punts per sobre de la darrera enquesta, i un 7,5% no es manifesta. L’evolució marca que l’adquisició de novetats guanya importància en les peticions, i davalla la d’ampliació d’horaris, que en canvi a l’enquesta del 2011 havia tingut un creixement elevat. Els no usuaris: grau de coneixement sobre les biblioteques i motius que addueixen per no anar-hi D’entre el 57,5% dels enquestats que no van a les biblioteques, el 21% manifesten que no les coneixen. Des del desembre del 2005 hem preguntat també als no usuaris de les biblioteques públiques els motius pels quals no hi van. El 2012 els motius principals per no ser usuaris són: tenir llibres a casa i en segon lloc manca d’interès, un motiu que experimenta un creixement molt notable respecte els darrers anys. A continuació podem veure l’evolució dels motius adduïts els darrers cinc anys: 2008 2009 2010 2011 2012 Manca d’interès, no els agrada llegir 12,8 11,9 9,4 7,1 23 Manca de temps / tenen altres ocupacions 34,2 35,8 23,8 21 27,3 Tenen llibres, en compren 22,9 25,4 21,7 22,7 5,6 Raons d’edat o salut 10,8 9,4 6,2 6,8 12,2 No les coneixen o els queden lluny 2,2 4,5 3,1 2,6 21 Fan servir Internet 4,2 3,1 5,4 6,4 4,2 Van a altres biblioteques 4 2,5 4,2 3,9 2,4 Memòria 2012 74 Finalment el 60,1 % es manifesta interessat en rebre informació sobre les activitats i serveis, essent el canal triat el correu electrònic en primer lloc, seguit de la web de Biblioteques de Barcelona, els fulletons editats, i en darrer lloc per la premsa o el propi personal de la biblioteca. Assistència a activitats culturals de la ciutat Aquest 2012 s’ha afegit a la consulta dues preguntes, la primera, genèrica, sobre l’assistència a activitats culturals en els darrers mesos, i la segona sobre activitats concretes, com ara anar al cinema, a museus, a debats... i naturalment si anaven a les biblioteques. El resultat és que el 86% dels enquestats havia anat a alguna activitat cultural els darrers sis mesos, amb una freqüència de 3,3 vegades de mitjana. Dels usos en concrets, un 58,5% havia anat al cinema, seguit per l’assistència a festes populars, museus, i en quart lloc a les biblioteques públiques, un 45,6%. Enquesta de Satisfacció dels Serveis Municipals de l’Ajuntament de Barcelona Anualment l’Ajuntament de Barcelona realitza entre els ciutadans una enquesta de satisfacció dels serveis municipals. La mostra es realitza sobre 6.000 residents a la ciutat Per setè any consecutiu les Biblioteques de Barcelona són l’equipament municipal més ben valorat pels ciutadans, amb 7,6 punts, pujant 0,1 punts la valoració obtinguda l’any anterior. Pel que fa la percepció de l’evolució del servei, un 31,9% dels enquestats creu que les biblioteques han millorat, un 35,2% que es mantenen igual i només un 3,2% creu que han empitjorat. Si és valora només la puntuació d’aquells que es van manifestar usuaris habituals de les biblioteques (un 49,1%), la puntuació puja 0,2 punts, fins als 7,8 punts. Estudi sobre les actituds i expectatives de la gent gran vers les Biblioteques de Barcelona Durant el 2012 s’ha realitzat un estudi sobre les actituds i les expectatives de la gent gran vers el servei de les Biblioteques de Barcelona. L’objectiu era conèixer els motius perquè aquesta franja d’edat no té una presència més gran entre els usuaris de les biblioteques de la ciutat. Es va detectar que el percentatge d’usuaris d’aquesta edat no es corresponia amb el percentatge d’habitants de la ciutat majors de 65 anys. Per això es va encarregar un estudi que treballés de primera mà amb persones d’aquesta franja d’edat. El treball s’ha realitzat a partir d’enquestes i de grups focus d’usuaris i no usuaris, amb la finalitat d’obtenir informació sobre el coneixement i les expectatives que aquest col·lectiu té respecte als serveis que ofereixen les biblioteques de la ciutat. Algunes de les conclusions són que els qui no van a les biblioteques sovint és per desconeixement dels serveis que ofereix, o perquè a causa d’aquest desconeixement consideren que no és un lloc per a ells, i que amb els altres equipaments que tenen a làbast (sobretot els casals d’avis), ja cobreixen les seves necessitats d’entreteniment i contacte social. Els qui sí que coneixen les biblioteques però no les usen, sovint també les perceben com un lloc que imposa una certa manera d’estar que no és adequada a les seves necessitats. I entre els usuaris, si que troben a faltar activitats més dirigides als seus interessos i necessitats, en uns horaris més favorables per als seus ritmes de vida (als matins o primera hora de la tarda). A partir dels resultats obtinguts per l’estudi, i de les recomanacions que n’extreu, caldrà dissenyar les línies de treball més adequades per aplicar als plans d’acció dels propers anys. Memòria 2012 75 Memòria 2012 76 6. COMUNICACIÓ I PARTICIPACIÓ CONVENIS AMB ALTRES ENTITATS A través de la campanya Llegir sempre surt a compte, Biblioteques de Barcelona ha realitzat acords amb 125 institucions culturals de la ciutat que, amb la presentació del carnet de Biblioteques de Barcelona, ofereixen descomptes i altres avantatges en els seus serveis, convertint-lo en un carnet que obre les portes de la cultura més enllà dels serveis de les pròpies biblioteques. Durant el 2012, s’han fet més de 129.000 usos dels descomptes i ofertes amb el carnet de biblioteques, un 27,7% més que al 2011. Cal tenir en compte que algunes institucions no tenen la tecnologia per separar els usos realitzats amb el carnet, per tant segurament la quanitat és més elevada. S’ha reforçat també la col·laboració amb algunes d’aquestes entitats a través de l’edició de punts de llibre per al servei de préstec, que en el seu revers ofereixen informació sobre la programació d’aquestes institucions culturals. LA MILLORA EN LA COMUNICACIÓ AMB ELS USUARIS Els webs de Biblioteques de Barcelona Des que es van posar en funcionament totes les pàgines web pròpies de les biblioteques, cada cop que obre una biblioteca nova ho fa ja amb aquest servei a disposició dels usuaris fins i tot uns dies abans de la inauguració “física” de la biblioteca: així ha estat en el cas de les dues biblioteques inaugurades aquest 2012, de manera que els futurs usuaris han pogut fer-se el carnet fins i tot abans que aquestes iniciïn els seus serveis presencials. Aquest és el primer any que disposem de dades reals de creixement de les visites al conjunt de webs, ja que el 2010 va ser el primer any complet amb totes les pàgines actives. El total ha experimentat un increment del 19,3% respecte el 2011, fins arribar a 3.230.470 visites. Si comparem aquesta xifra amb les visites presencials a les biblioteques, obtindrem una proporció d’una visita virtual per cada 1,9 visites presencials, una proporció superior a la de l’any anterior, que va ser del 2,3. Les Biblioteques de Barcelona a Facebook i Twitter Seguint el camí iniciat el 2010, les Biblioteques de Barcelona han tingut una presència important en el món de la comunicació 2.0, aprofitant les oportunitats que aquestes eines ofereixen a l’hora de comunicar-se amb els usuaris en dues direccions: informar i, sobretot, recollir informació d’allò que interessa més als nostres usuaris. A finals del 2012 el conjunt de pàgines de Facebook tenen 25.783 seguidors, un 37,8% més que l’any anterior. Pel que fa a Twitter, Biblioteques de Barcelona comptava a finals del 2012 amb 6.091, més del doble que a finals de l’any anterior. Durant l’any va realitzar 5.202 piulades (una mitjana de 14 per dia). Nou canal YouTube de Biblioteques de Barcelona El canal dedicat a Biblioteques de Barcelona a YouTube, on es van penjant els materials audiovisuals que es produeixen a les biblioteques, o enllaçar a d’altres materials d’interès per als usuaris, aquest 2012 s’hi han publicat 47 vídeos propis i se n’han enllaçat 24. A finals d’any compta amb 101 subscriptors, i s’han realitzat 6.326 visualitzacions dels materials penjats en aquest espai. S’ha creat també una llista de reproducció amb vídeos sobre Biblioteques de Barcelona emesos a BTV. Memòria 2012 77 Les Biblioteques de Barcelona a Issuu Issuu és una prestatgeria virtual que permet tenir disponibles documents com ara les Guies de lectura, la Política de Col·lecció de Biblioteques de Barcelona, etc... enllaçats a través del web de les diferents biblioteques. A finals de 2012 tenia 694 subscriptors, s’havien publicat 2.570 materials, amb un total de 378.771 impressions. El butlletí electrònic Mesbiblioteques El butlletí electrònic d’informació Mesbiblioteques.com de manera periòdica informa als usuaris sobre les activitats i els serveis que ofereixen les biblioteques. Des del 2010 les biblioteques poden gestionar el seu propi espai al Butlletí, de manera que es pot sectorialitzar i per tant dirigir millor les comunicacions al públic objectiu de cadascun dels serveis o les activitats que s’anuncien. Durant el 2012 s’han enviat una mitjana de 20 butlletins per biblioteca, 55 des de serveis centrals sobre activitats i serveis, i 22 sobre les ofertes del carnet. Quioscos Punt.Bcn L’Ajuntament de Barcelona promou un sistema d’atenció al ciutadà basat en la diversificació dels canals d’informació i tramitació, amb nous mitjans electrònics per afavorir la tramitació i l’accés a determinats serveis municipals per canals diferents dels tradicionals. En total s’han rebut 120.142 consultes a les agendes (de ciutat i de Biblioteques de Barcelona) i al plànol de la ciutat. Pel que fa als tràmits en total se n’han realitzat 29.717. De la tipologia de tràmits possibles, el més realitzat, amb un 93,4% del total, és el volant de residència, seguit amb un 3,4% el volant de convivència, un 1,3 el duplicat de rebuts, i amb valors per sota de l’1% gestions com ara demanar cita en una OAC, certificats de pagament o sol·licituds de domiciliació bancària. Dels 43 terminals d’autoservei, 10 són a Biblioteques de Barcelona, un 23% dels terminals. Durant aquest 2012, el 34,7% de les consultes realitzades des d’aquests terminals ha estat realitzada des dels situats a les biblioteques, éssent el més utilitzat el de la biblioteca Sagrada Família. Pel que fa a gestions, la proporció disminueix notablement, i només un 7,2% s’han realitzat des de terminals de les biblioteques, essent també el terminal de la biblioteca Sagrada Família el més usat. Memòria 2012 78 SEGUIMENT DE L’OPINIÓ DELS USUARIS: SUGGERIMENTS, CONSULTES, AGRAÏMENTS I QUEIXES Des de l’any 2003 es recullen els suggeriments i les queixes dels usuaris de les Biblioteques de Barcelona, un element que ens ajuda a millorar els serveis a partir de l’opinió de les persones que en són usuàries. Per segon any consecutiu, el 2012 el sistema IRIS (Incidències, Reclamacions i Suggeriments) de l’Ajuntament de Barcelona, ha estat l’únic sistema de gestió de les comunicacions dels usuaris de Biblioteques de Barcelona. Les que han estat fetes per altres mitjans s’han introduït també al sistema, de manera que la gestió de les respostes i de la comunicació als agents responsables de resoldre les qüestions plantejades pels usuaris s’ha pogut simplificar i millorar. De fet des de les pròpies biblioteques es potencia la utilització d’aquest sistema ja que és un bon instrument per conèixer l’opinió dels usuaris i donar una resposta ajustada a les seves necessitats, a més de millorar els serveis de tota la xarxa. Cal comentar, també, que l’ús dels canals 2.0 com ara Facebook i Twitter, ha canalitzat algunes de les consultes dels usuaris, que no es comptabilitzen en aquest capítol. Pel que fa a la distribució, aquest 2012 s’han introduït noves categories. De les 779 comunicacions del usuaris, 522 han estat queixes, 187 consultes, 51 suggeriments i 19 agraïments. Tot i la posada en funcionament de dos nous equipaments (que requereixen un temps d’ajustament i habitualment en els primers mesos es produeixen petits incidents en el funcionament correcte de l’equipament i dels serveis), el nombre de comunicacions ha disminuït un 20,6% respecte l’any anterior. Pel que fa a les queixes, a l’hora de quantificar-les cal, primer de tot, posar-les en relació amb el nombre de visites que reben les biblioteques: en termes absoluts la proporció de queixes per visita d’aquest 2012 és de 0,000081, o sigui de 0,81 queixes per a cada 10.000 visites que reben el conjunt de les 38 biblioteques de la ciutat. 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Comunicacions / 1,67 0,88 0,76 1,25 1,73 1,53 2,23 2,07 1,41 1,2 10.000 visites TOTAL 609 364 338 614 895 883 1.365 1.240 872 779 Increment - -40% -7.1 81,6% 45,7% -1,3% 54,5% -9,1% -29,7% -10,6% Memòria 2012 79 LA COMISSIÓ DE LECTURA PÚBLICA DE BARCELONA El Plenari de la Comissió de Lectura Pública de Barcelona, l’espai de participació municipal relacionat amb la lectura pública coordinat pel Consorci, aquest 2012 s’han realitzat dues reunions plenàries. A la primera Jaume Ciurana, Tinent d’Alcalde de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació, va presentar les Bases per a la formulació del PAM de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació 2012 -2015 al conjunt de membres de la Comissió. A la segona reunió es va presentar el resultat d’un grup treball de la comissió que durant el 2012 ha elaborat un informe sobre els públics de les institucions culturals i la cooperació amb les biblioteques públiques. Es tracta d’un document que presenta algunes propostes sobre com conèixer millor el públic de les institucions culturals de la ciutat, i sobre com ampliar-ne les bases aprofitant els avantatges de treballar de manera coordinada les institucions culturals i agents d’altres sectors com ara l’educació, el benestar social, etc..., així com d’incentivar la participació dels usuaris. Es van presentar també quatre experiències que il·lustraven cadascun dels apartats en els quals està dividit el document: - Biblioteques de Barcelona: Qui són els usuaris de Biblioteques de Barcelona. A càrrec de Judit Terma - Fundació La Caixa: Coneixement dels públics de les propostes culturals de la Fundació La Caixa i els seus hàbits d’ús. A càrrec de Lluís Noguera I Albert Sòria - Mercat de les Flors. Cruïlles, un projecte de creació comunitària. A càrrec de Francesc Casadesús - Museu Ciències Naturals. El Museu Ambulant: una experiència de portar el museu als centres penitenciaris i centres de menors. A càrrec de Lina Ubero CONSELLS D’EQUIPAMENT Dins els espais de participació territorial que preveu l’Ajuntament de Barcelona, durant el 2012 s’ha reunit únicament el Consell d’Equipament de la biblioteca Poblenou-Manuel Arranz, del districte de Sant Martí. La resta de consells d’equipament no s’han reunit a l’espera de les línies de treball del Pla Director de Participació de l’Ajuntament de Barcelona. CAMPANYA DE PARTICIPACIÓ DEL PLA D’ACTUACIÓ MUNICIPAL A LES BIBLIOTEQUES Del 8 de març al 3 de maig es va portar a terme la campanya de participació del Pla d’Actuació Municipal (PAM), amb la qual els ciutadans de Barcelona podien proposar noves línies a tractar. Es van oferir als ciutadans diferents canals per a participar-hi i es va potenciar especialment el canal online. Totes les Biblioteques de Barcelona van ser punt PAM i van oferir butlletes que es podien enviar per correu postal des de qualsevol bústia, ja que tenien el franqueig pagat. Altres canals de participació van ser la pàgina web específica (http://pam.bcn.cat) i el telèfon. Memòria 2012 80 PROJECTES DE COOPERACIÓ Participació en el programa d’intercanvi Barcelona – Medellín Les Biblioteques de Barcelona van iniciar el 2010 una col·laboració amb les biblioteques de la ciutat de Medellín, Colòmbia, convidades per la Fundació Kreanta i per l’Ajuntament de Barcelona, en un programa de transferència de coneixement i intercanvis professionals. Aquest 2012 la col·laboració ha consistit amb la continuació del Club de lectura internacional Barcelona – Medellín, ressenyat en l’apartat de clubs de lectura d’aquesta memòria, que en una de les seves sessions va comptar amb la presència de l’escriptor Enrique Vila-Matas, i amb el club de lectura virtual per nens i nenes d’entre 10 i 12 anys d’ambues ciutats, coordinat en aquest cas per la biblioteca Sant Antoni-Joan Oliver, la directora de la qual va ser a Medellín el 2011 en un intercanvi professional. La biblioteca Bon Pastor també ha realitzat un projecte sorgit de l’estada a Medellín de la seva directora. Es tracta d’un “caseller cultural” on les entitats del barri es deixen informació les unes a les altres, facilitant l’intercanvi i la participació entre elles i també amb la biblioteca. Biblioteques de Barcelona al Consell Municipal de Cooperació Internacional per al Desenvolupament L’Ajuntament de Barcelona ha constituït el Consell Municipal de Cooperació Internacional per al Desenvolupament. Hi ha convidat tots els agents socials de màxima significació i implicació en l’àmbit de la cooperació internacional, l’acció humanitària, els drets humans i la pau de la ciutat de Barcelona. Des del consell han convidat a Biblioteques de Barcelona a formar part del Plenari, i hi assisteix en representació Juanjo Arranz, director de Programes i Cooperació. Biblioteques de Barcelona s’adhereix a l’Acord ciutadà Per una Barcelona lliure de violència contra les dones Per mitjà de l’Acord ciutadà per una Barcelona lliure de violència contra les dones, l’Ajuntament de Barcelona, conjuntament amb les entitats de la ciutat, es compromet a col·laborar en l’eradicació de qualsevol forma de violència contra les dones La signatura de l’Acord al qual Biblioteques de Barcelona s’ha adherit, compromet a fer públic i explicitar el compromís per una Barcelona lliure de violència vers les dones i a contribuir a prevenir la violència masclista, mitjançant accions d’informació i sensibilització. La Regidoria de Dona i Drets Civils posa a l’abast de tots el col·lectius que s’hi hagin adherit, un catàleg d’activitats gratuïtes en diferents formats: xerrades de sensibilització, sessions audiovisuals i tallers de prevenció. Biblioteques de Barcelona s’adhereix al Compromís ciutadà per la sostenibilitat 2012-2022 L’Ajuntament de Barcelona va signar el Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-2022. Aquest compromís és el resultat de la participació de Barcelona a la cimera de les Nacions Unides sobre Desenvolupament Sostenible o Rio+20 (celebrada el passat mes de juny a Rio de Janeiro) on, juntament amb milers de ciutats d’arreu del planeta, es va tornar a comprometre a seguir liderant l'agenda de la sostenibilitat des del món local. Biblioteques de Barcelona és una de les entitats signants d’aquest Compromís. Memòria 2012 81 PROJECCIÓ DE LES BIBLIOTEQUES DE BARCELONA Biblioteques de Barcelona a l’IFLA Les Biblioteques de Barcelona estan representades a dues de les seccions de l’organització internacional d’associacions de biblitoeques IFLA, concretament a la secció Biblioteques Metropolitanes (Metropolitan Libraries) i a la secció de Biblioteca Pública (Public Libraries). Les reunions de seguiment del comitè permanent d’ambdues seccions es van realitzar a Barcelona, i hi van assistir representants de Biblioteques de Barcelona: Judit Terma, directora tècnica de Planificació, Projectes i Avaluació en el cas de Metropolitan Libraries, i Àngels Migueles, directora de la biblioteca Francesc Candel, en el cas de Public Libraries. L’organització de la conferència anual de Metropolitan Libraries, en forma de congrés, va ser a càrrec de Biblioteques de Barcelona, com es ressenya a continuació. Els membres representants de Biblioteques de Barcelona a les seccions va ser presents també a la Conferència General anual de l’Ifla, que es va celebrar a l’estiu a Hèlsinki. D’altra banda, la La secció d’Edificis i Equipaments bibliotecaris de l’IFLA, ha estrenat un espai en el seu web on presenta bones pràctiques de la seva disciplina, és a dir: edificis de biblioteques. En el comitè permanent d’aquesta secció hi ha l’arquitecte Santi Romero, de la Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona. A través seu una de les primeres biblioteques presents en aquest espai ha estat la biblioteca Jaume Fuster, de Biblioteques de Barcelona. Entre la documentació hi ha una fitxa tècnica i plànols, dibuixos i fotografies de la biblioteca. Organització de la MetLib Conference. Barcelona 2012. La història interminable: adaptant les biblioteques públiques en una societat canviant El comitè permanent de la secció Metropolitan Libraries de la IFLA, l’organització internacional que aglutina organitzacions i xarxes de biblioteques d’arreu del món, organitza anualment una conferència per reflexionar sobre el present i el futur de les biblioteques públiques de les grans ciutats. Aquest 2012 ha estat Biblioteques de Barcelona l’encarregada de l’organització de la conferència internacional. Del 20 al 25 de maig es van trobar a la biblioteca Jaume Fuster un centenar de professionals de les biblioteques de 16 països d’arreu del món, que sota el lema La història interminable: adaptant les biblioteques públiques en una societat canviant, van centrar els debats, les presentacions d’experiències i els tallers al voltant de dos grans eixos: Els perfils professionals de les biblioteques públiques i La gestió en moments de dificultats. Tot i que les realitats de les ciutats participants i els contextos bibliotecaris són molt diferents, de les sessions de treball formal i de les converses més informals van sorgir idees i reflexions que ens haurien d’ajudar per poder orientar el futur de la nostra pròpia realitat. En el context de la conferència, els professionals van visitar quatre de les Biblioteques de Barcelona (ressenyades al capítol de visites de professionals d’aquesta Memòria), així com dues altres biblioteques públiques de la província (Mercè Rodoreda de Sant Joan Despí i Antonio Martín, del Prat de Llobregat), i també els centres de documentació de dos museus (Museu Picasso i Fundació Miró), així com la Biblioteca de Catalunya. VI Congreso Nacional de Biblioteques Públicas Del 9 a l’11 d’octubre es va celebrar a Burgos VI Congreso Nacional de Bibliotecas Públicas que organitza la Subdirección General de Coordinación Bibliotecaria del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, sota el lema Biblioteca Pública: memoria individual, patrimonio global. Biblioteques de Barcelona va presentar dues comunicacions i quatre vídeos. Es tracta de les comunicacions Una biblioteca para la memoria. La biblioteca de Sant Antoni-Joan Oliver de Biblioteques de Barcelona, presentada per la Neus Montserrat, i Caperucitas, sus lobos, vampiros y seres terroríficos: el proyecto Liberart o la creatividad reflejada Memòria 2012 82 en el espacio físico y virtual de las bibliotecas del distrito de Sant Andreu de Biblioteques de Barcelona, presentada per la Gemma Domingo i la Laia Moñino. Pel que fa als vídeos, que es poden veure al canal Youtube de Biblioteques de Barcelona, els títols són: Fotorecomendaciones verano 2012, de Pau Frechiné; La biblioteca me ha descubierto el mundo, de Rubén Guillén i Dolors Gándara; En las bibliotecas, búsqueda activa de trabajo, d’Anna Bröll i Biel Mauri (Ajuntament de Barcelona); Las videorecomendaciones del Bibarnabloc.cat ‘El Joven Lovecraft’, de Patrícia Muñiz, May O. Caballero i Dolors Gándara Van assistir al congrés, en representació de Biblioteques de Barcelona, l’Anna Bröll, l’Estrella Gómez i la Laia Moñino. XIII Jornades Catalanes d’Informació i Documentació A les Jornades que organitza el COBDC es van tractar temes d’interès pels professionals que passen per la revolució digital, el llibre electrònic, jornada de documentació audiovisual o el projecte de llei a l’accés a la informació. Dins l’àmbit d’hàbits lectors Biblioteques de Barcelona va fer una presentació Pecha Kucha sobre Bibarnabloc.cat, recomanar i compartir lectures en xarxa. XIX Encuentro de la Red de Centros de Documentación y Bibliotecas de Mujeres La biblioteca Francesca Bonnemaison forma part de la Red de Centros de Documentación y Bibliotecas de Mujeres de España, que de manera anual celebra una trobada de tots els centres. Aquest any es va celebrar al Centro de Documentación y Recursos Feministas de Vigo, que depèn de la Concejalía de Igualdad de l'Ajuntament de Vigo En repersentació de la biblioteca Francesca Bonnemaison hi va assistir la Maria Oriola, responsable d’aquest fons especialitzat de la biblioteca. Concordia Discors. Integrating European Neighbourhoods La biblioteca Sagrada Família va ser convidada a participar a la conferència final Integrating European Neighbourhoods del projecte europeu Concordia Discors, que va tenir lloc a Brussel·les. Concordia Discors és un projecte de recerca comparativa, finançat per la Comissió Europea, que s’ha portat a terme a 5 ciutats europees (entre elles, Barcelona) des de diverses universitats. A Barcelona ha portat el projecte el Grup de Recerca sobre Migracions, del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona. El projecte ha analitzat i comparat processos d’integració a 11 barris europeus que es caracteritzen per nivells alts d’immigració. A Barcelona, l’equip de l’Autònoma va estudiar els districtes de Poble Sec i l’Eixample, entrevistant diferents entitats i persones que treballen per la integració dels nouvinguts. Dins el programa de la conferència, la biblioteca Sagrada Família va fer una presentació d’un projecte que ha començat a desenvolupar aquest any amb la comunitat xinesa adulta del barri de la Sagrada Família, amb el títol How we can integrate the adult chinese population into the public library? En representació de la biblioteca hi va assistir l’Anna Sust, la bibliotecària que ha seguit el projecte. Seminari Indústries creatives: aprenent de Medellín i Barcelona El seminari Indústries creatives:aprenent de Medellín i Barcelona, organitzat per la Universitat Internacional Menéndez Pelayo Barcelona - Centre Ernest Lluch i la Càtedra Medellín-Barcelona va tenir lloc al CCCB. Es van presentar projectes que sota el marc d’aquesta Càtedra han desenvolupat diferents institucions amb la ciutat de Medellín, Colòmbia. Sempreamb l’objectiu de la transferència mútua d’informació entre les dues ciutats s’estan realitzant iniciatives de cooperació en els àmbits de l’educació, l’urbanisme, la producció artística, etc. Memòria 2012 83 Aquests intercanvis van ser l’objecte de treball de la jornada que va comptar amb la participació de Neus Montserrat, directora de la biblioteca Sant Antoni-Joan Oliver, que va explicar el bloc-club de lectura per a infants Letras al Mar i Juanjo Arranz, que va presentar el marc general de l’intercanvi entre els Biblioteques de Medellín i Barcelona, per part de Biblioteques de Barcelona. Jornada d’Internet Social 2012 La Direcció General de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya va organitzar les Jornades d’Internet Social 2012, on, a més a més de celebrar els 10 anys de la Xarxa Punt TIC, es va parlar del Punt TIC i el seu paper en l´impuls econòmic al territori, la Innovació Social com a aposta clara per a donar resposta a les necessitats de les persones, entre d’altres temes relacionats amb les TIC. Empreses i entitats que col·laboren en el projecte de la Xarxa Punt TIC van estar presents per informar dels seus projectes i fer networking. Biblioteques de Barcelona, que col·labora en aquesta xarxa, va informar sobre els Espais Multimèdia i sobre el servei de recerca de feina a les biblioteques. Taula rodona El futur de la biblioteca pública, què en pensen els bibliotecaris? Amb el lema El futur de la biblioteca pública, què en pensen els bibliotecaris? es va celebrar a Vilaseca una taula rodona amb la participació de bibliotecaris d’arreu del territori català. La taula va ser moderada per Dolors Comas, Cap de la Central de Biblioteques de Tarragona (Gencat) i va comptar amb la participació de Carme Fenoll (Cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya) Pietat Subirats (Directora de la Biblioteca Trinitari Fabregat d’Alcanar) Rosa M.Fusté (Directora de la Biblioteca Municipal de Cambrils) Dolors Saumell (Directora de la Biblioteca Pública de Tarragona) i de l’Anna Bröll, directora tècnica de Coordinació i Serveis en representació de Biblioteques de Barcelona. Comissió Llibre i Lectura Digital del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya (COBDC) El Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya (COBDC) ha creat una nova comissió a l’entorn del Llibre i la lectura digital. La comissió vol ser un espai de reflexió i discussió que sorgeix de la necessitat dels professionals col·legiats de comptar amb eines i recursos per acarar amb èxit el foment de la lectura digital, amb un especial accent en la incorporació del llibre digital a les biblioteques catalanes. Des del Col·legi han convidat l’Anna Bröll, directora tècnica de Coordinació i Serveis de Biblioteques de Barcelona, a formar part de la comissió. Biblioteques de Barcelona als Premis Literaris Impac de Dublín La biblioteca Vila de Gràcia participa cada any des del 2003 als Premis Literaris IMPAC organitzats per les Biblioteques Públiques i l’Ajuntament de Dublín (Irlanda), i amb el patrocini de l’empresa IMPAC. Durant un període d’un mes els usuaris poden votar a la biblioteca la seva novel·la de ficció favorita publicada durant l’any. Quan acaba aquest període dos bibliotecaris de l’equip compten els vots i després han de veure que les 3 novel·les triades hagin estat traduïdes a l’anglès. Les nominacions s’envien a Dublín i s’escull a l’autor guanyador, que es fa públic en un sopar durant el mes de juny a Dublín. Dins aquest procés i en reconeixement de la tasca rol de les biblioteques públiques, cada any l’organització tria una de les biblioteques que hi participen i convida els seus representants per donar-los l’oportunitat de ser presents a la cerimònia de lliurament del premi de 100.000€ a l’escriptor escollit, i se’ls lliura un diploma de participació en aquest premi. Aquest any 2012 les biblioteques seleccionades varen ser les Biblioteques de Barcelona a través de la biblioteca Vila de Gràcia. Van anar a recollir el premi, convidats per l’organització, la Maria Moreno i el Juli Cervera, director de la biblioteca. Memòria 2012 84 PUBLICACIONS PROFESSIONALS Les Biblioteques de Barcelona, a través dels seus professionals, difonen la seva feina a les publicacions professionals del sector. Aquest 2012 s’han publicat articles de difusió de la tasca de la xarxa a: - Ítem. La revista de biblioteconomia i documentació del COBDC. Al número 55 apareix publicat l’article Llegeix Barcelona: la realitat literària de la ciutat feta bloc, sobre el bloc que elaboren les biblioteques del Districte Literari d’Horta Guinardó en col·laboració amb l’Ateneu Barcelonès. L’article el signen Iris González, Isabel Coscolla, i Elena Gassol, de la biblioteca El Carmel – Juan Marsé i Isabel Minguillón i Arantxa Prado de la biblioteca Guinardó – Mercè Rodoreda. - El profesional de la información. Al volum 21, número 4, apareix publicat l’article Comunicar en la web. Estrategias de Biblioteques de Barcelona, elaborat per l’Anna Bröll, l’Anna Cabré i la Lola Gándara, de la direcció tècnica de Coordinació i Serveis de Biblioteques de Barcelona LES BIBLIOTEQUES DE BARCELONA ALS MITJANS Les diferents activitats i programes que realitzen les Biblioteques de Barcelona tenen un ressò regular en els mitjans, que publiquen a les seves agendes algunes de les activitats més destacades. Aquest 2012 Biblioteques de Barcelona ha encetat la col·laboració amb el programa de literatura i llibres Via Llibre del Canal 33. El programa té una secció dedicada a les biblioteques com a prescriptores. Va encetar la col·laboració la biblioteca Sagrada Família, seguida de la biblioteca Francesc Candel. La col·laboració seguirà en les edicions del 2013. Memòria 2012 85 Memòria 2012 86 7. LA GESTIÓ DE LES BIBLIOTEQUES EL CONSORCI DE BIBLIOTEQUES DE BARCELONA Es va constituir el 10 de gener de 2001, promogut per l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona. El Consorci es regeix pels Estatuts aprovats per les dues institucions titulars, publicats al BOP del 2 de desembre del 2000. Té personalitat jurídica pròpia i es regula segons la legislació de règim local i general. Està integrat per representants de l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona, les dues institucions que van promoure la seva creació. La composició dels dos òrgans de govern, la Comissió Executiva i el Consell General és la següent: MEMBRES DEL CONSELL GENERAL Ajuntament de Barcelona Diputació de Barcelona Tinent d’Alcalde de Cultura, 2n vicepresident de la Diputació Im. Sr. Jaume Ciurana Coneixement, Creativitat i Innovació CiU Im. Sr. Ferran Civil Vicepresident del Consell general CiU President del Consell General del CBB del Consorci Im. Sr. Gerard Ardanuy Regidor del Districte de l’Eixample CiU Ima. Sra. Mònica Querol Diputada delegada de Cultura PP Im. Sr. Eduard Freixedes Regidor del Districte de Sant Martí CiU Ima. Sra. Imma Moraleda Representant del grup PSC PSC Ima. Sra. Mercè Homs Regidora del Districte de Ciutat Vella CiU Sr. Josep Altayó Representant del grup ICV ICV Ima. Sra. Carmen Andrés Regidora Grup Municipal PSC PSC Sr. Oriol Rios Representant del grup ERC ERC Coordinadora General Àrea de Sr. Cels Piñol En representació Ajuntament - Sra. Rosa Serra - Coneixement i noves tecnologies Gerent de l’àrea de Cultura, Sra. Marta Clari - Sr. Emiliano Jiménez Assessor de Cultura - Coneixement, Creativitat i Innovació Direcció de Cultura de proximitat de Sra. Rosa Mach - Sr. Jordi Permanyer Gerent del Servei de biblioteques - l’ICUB La Comissió Executiva, formada per 8 vocals triats del Consell General: MEMBRES DE LA COMISSIÓ EXECUTIVA Ajuntament de Barcelona Diputació de Barcelona Tinent d’Alcalde de Cultura, 2n vicepresident de la Diputació Im. Sr. Jaume Ciurana Coneixement, Creativitat i Innovació CiU Im. Sr. Ferran Civil Vicepresident del Consell general CiU President del Consell General del CBB del Consorci Im. Sr. Gerard Ardanuy Regidor del Districte de l’Eixample CiU Ima. Sra. Mònica Querol Diputada delegada de Cultura PP Gerent de l’àrea de Cultura, Sra. Marta Clari - Sr. Emiliano Jiménez Assessor de Cultura - Coneixement, Creativitat i Innovació Direcció de Cultura de proximitat de Sra. Rosa Mach - Sr. Jordi Permanyer Gerent del Servei de biblioteques - l’ICUB La Comissió Executiva La Comissió Executiva s’ha reunit els dies: - 28 de març - 16 d’octubre Els principals temes tractats en aquestes reunions han estat: - la memòria econòmica global del període 2011, l’aprovació inicial del Compte General, modificacions de crèdit del pressupost 2011, la incorporació de romanents de crèdit al pressupost del 2011; les bases d’execució del pressupost 2012, l’aprovació de preus públics, la no disponibilitat del crèdit corresponent a la paga extraordinària del mes de desembre del personal per a l’ exercici del 2012 - la gestió dels recursos humans (nomenaments, convocatòries realitzades, convocatòria de l’oferta pública per al 2012 i calendari d’execució) i el Pla de prevenció. - la Memòria d’activitat del 2011, - el seguiment i actualització del Mapa de Biblioteques, - el seguiment dels principals indicadors de gestió i de les enquestes d’usuaris, - convenis amb entitats i contractes de patrocini, - la creació de fitxers segons la Llei Orgànica de Protecció de dades Memòria 2012 87 El Consell General El Consell General s’ha reunit els dies: - 28 de març - 31 de maig - 16 d’octubre D’entre els principals temes tractats pel Consell General en aquestes reunions, es van presentar i aprovar: - en relació als recursos econòmics: el Compte General de Biblioteques de Barcelona del 2011, la modificació de crèdit del pressupost 2012, la no disponibilitat del crèdit corresponent a la paga extraordinària del mes de desembre del personal per a l’ exercici del 2012 - en relació als recursos humans: nomenaments i convocatòries realitzades, aprovació de bases de processos de selecció, la plantilla i els llocs de treball 2013 - la Memòria d’activitat del 2011, - el pressupost 2013, els preus i les taxes per al 2013 - el seguiment i actualització del Mapa de Biblioteques, - el seguiment dels principals indicadors de gestió i de les enquestes d’usuaris, - convenis amb entitats i contractes de patrocini - el pla d’acció 2013 - la designació d’un nou membre de la Comissió Executiva en representació de l’Ajuntament ESTRUCTURA ORGANITZATIVA DE BIBLIOTEQUES DE BARCELONA La Xarxa de Biblioteques està actualment formada per 38 biblioteques, 8 de districte i les 30 restants de proximitat. Un cop la Xarxa estigui totalment completada, estarà conformada per la Biblioteca Central Urbana, les biblioteques de districte i les biblioteques de proximitat. Les seves funcions i relacions s’estructuren de la manera següent: - Les biblioteques de districte coordinen les biblioteques de barri, cooperen amb la resta de serveis que configuren el conjunt bibliotecari de la unitat territorial (biblioteques escolars, biblioteques especialitzades de museus, xarxes privades...), fan funcions d’interlocució entre els serveis centrals de Biblioteques de Barcelona i les biblioteques de barri i es coordinen amb altres equipaments del territori. - Les biblioteques de proximitat donen servei a una població més reduïda i localitzada, i la seva funció bàsica és la de solucionar les demandes d’informació més immediates. - Les biblioteques filials, que serveixen a una població inferior als 5.000 habitants, i són a càrrec d’auxiliars tècnics. De fet la biblioteca Collserola–Josep Miracle respon a aquesta tipologia, tot i que s’assimila a les biblioteques de proximitat, ja que ofereix els mateixos serveis als usuaris. Aquesta estructura en xarxa de les biblioteques queda completada amb uns Serveis Centrals que n’asseguren la gestió centralitzada i la coordinació i suport de totes les qüestions transversals que afecten el conjunt de les biblioteques de la ciutat. L’estructura d’aquests serveis centrals és com segueix: - Gerència - Direcció d’Administració: - Àrea de gestió econòmica - Unitat de recursos humans - Direcció Tècnica: - de Coordinació i Serveis - de Projectes, Planificació i Avaluació - Direcció de Programes i Cooperació - Equip de suport a la gestió - Secretaria Tècnica - Direcció de Comunicació i premsa Memòria 2012 88 LA GESTIÓ DE LES BIBLIOTEQUES DE BARCELONA Com en tota organització, darrera els serveis que Biblioteques de Barcelona ofereix als ciutadans i que són visibles per a tothom, hi ha una estructura complexa que cal gestionar dia a dia: la plantilla, els plans de pensions, l’anàlisi d’indicadors, el projecte de gestió per competències, la formació específica, els convenis de pràctiques... Pel que fa a l’aplicació de la normativa pressupostària i comptable i en particular la Llei Reguladora de les Hisendes Locals el Consorci de Biblioteques està sotmès al control i fiscalització per part de les dues entitats locals que hi realitzen les aportacions econòmiques, Diputació i Ajuntament. DESPESA La despesa total d’aquest exercici, incloent el capítol d’inversions, ha estat de 30.477.621 €. Significa una despesa pública per habitant de 18,8 €. La distribució per entitats que participen en el Consorci ha estat: Ingressos propis Ajuntament Diputació Generalitat TOTAL CBB 21.564.502 7.687.152 1.113.517 112.450 30.477.621 70,76% 25,22% 3,65% 0,37% Pel que fa a la despesa de funcionament de la xarxa aquest 2012 ha estat de 24.213.838 €. Això representa un augment del 0,8 respecte el 2011, i una despesa corrent per habitant de 14,9 €. Ajuntament Diputació Generalitat TOTAL 16.686.910 7.422.302 104.627 24.213.838 68,91 30,65 0,43 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Despesa en funcionament 5.337.316 7.055.068 10.081.941 11.333.156 13.381.456 15.544.089 16.510.958 20.224.701 22.517.496 24.428.154 25.468.046 24.024.766 24.213.838 (€) Increment - 32,2% 43% 12,41% 18,07% 16,16% 6,22% 22.49% 11,34% 8,49% 4,2% -5,6% 0.8 Increment - - 88,89% 112,34% 150,72% 191,23% 209,35% 278,93% 321,89% 357,69% 377,1% 350,1% 353,6% acumulat Memòria 2012 89 RECURSOS HUMANS Plantilla El desplegament del Pla de Biblioteques comporta un augment progressiu de la plantilla de les Biblioteques de Barcelona per tal d’assegurar poder atendre els nous equipaments que es van inaugurant a la Xarxa de Biblioteques de Barcelona i l’augment dels horaris i els programes. Durant el 2012 s’ha realitzat 1 procés selectiu. Concursos: - 1 lloc de responsable del Servei de Documentació de Literatura Infantil i Juvenil, 4 aspirants admeses. A finals del 2012, la plantilla estava formada per un total de 383 llocs de treball. Cal tenir en compte que, donada la varietat de situacions que es produeixen en els horaris de les biblioteques, un mateix lloc de treball a vegades es cobreix amb dues persones a mitja jornada. Es distribueixen de la manera següent: - Serveis centrals: 24 - Xarxa de biblioteques: 359 - 106 bibliotecaris/àries - 196 tècnics auxiliar - 31 personal de suport - 26 equip itinerant: - 9 bibliotecaris/àries - 15 tècnics auxiliar - 2 personal de suport Formació El personal de Biblioteques de Barcelona ha assistit a accions formatives constituïdes per cursos i jornades professionals, organitzats pel propi Consorci de Biblioteques de Barcelona (62%), per la Diputació de Barcelona (15%), l’Ajuntament de Barcelona (13,5%), el Col·legi de Bibliotecaris i Documentalistes de Catalunya (4,5%) i altres entitats o institucions (5%). El conjunt d’aquests cursos i jornades ha ofert 751 places de formació, sumant un total acumulat de 6.052 hores de formació. Si tenim en compte que la plantilla per a 2012 ha estat de 383 persones, representa una mitjana de 16 hores per treballador. Cal destacar la participació de personal de Biblioteques de Barcelona en les següents jornades del sector: - Matinal sobre literatura infantil i juvenil - 13es Jornades Catalanes d'Informació i Documentació - Escola d'Hivern de la Biblioteca Pública. 8a edició: novembre 2012 - Les eines digitals per la lectura: solució o problema? - Jornada-taller: Tècniques d’animació a la lectura - Litterarum: 5ena. fira d'espectacles literaris - Conferència METLIB Barcelona. La història interminable: adaptant les biblioteques públiques en una societat canviant. - IV Jornada de Foment de la Lectura al Prat - Jornada d'actualització sobre Funció Pública També cal destacar, dins el programa de formació interna de Biblioteques de Barcelona, la convocatòria per a constituir una borsa de formadors interns. En aquesta convocatòria es van presentar 47 persones i un total de 84 propostes formatives. Memòria 2012 90 Convenis de pràctiques amb diferents institucions educatives Les Biblioteques de Barcelona acullen estudiants procedents de diversos nivells educatius i especialitats per fer-hi pràctiques professionals. Aquest any 2012, a causa de l’aprovació d’una nova normativa de la Generalitat de Catalunya, s’ha començat el procés de revisió, derogació (si escau) i nova signatura de tots els convenis de formació. Antics convenis derogats i negociats de nou: - UAB. Màster Biblioteca Escolar i promoció de la lectura. - UB. Facultat de Biblioteconomia i Documentació. - Departament d’Ensenyament: estudiants de secundària que fan pràctiques en centres de treball. Nous convenis negociats: - UAB. Facultat de Filosofia i Lletres. Departament d'Antropologia Social. - Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. - Universitat de Vic. Pràcticum de Biblioteconomia i Documentació. Els 16 estudiants en pràctiques vinculats a convenis del 2012, s’han distribuït entre: - Departament d’Ensenyament: estudiants de secundària que fan pràctiques en centres de treball: 13 estudiants - UAB. Màster Biblioteca Escolar i promoció de la lectura: 1 estudiant - UB. Facultat de Biblioteconomia i Documentació: 2 estudiants Projecte Leonardo També es van acordar 2 projectes Leonardo de la Unió Europea, un dels quals, coordinat pel Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, es va signar amb la Institució Acadèmia de Romania i vàrem rebre quatre professionals en pràctiques a quatre biblioteques diferents. L’altre projecte, signat amb l’Ajuntament de Hèlsinki, es concretarà el 2013 amb l’acollida d’una professional de les biblioteques d’aquesta ciutat. Prestacions de treball comunitari Les Biblioteques de Barcelona són centres col·laboradors de l’Ajuntament de Barcelona per a la realització de mesures educatives o en benefici de la comunitat per infracció d’ordenances municipals. Per aquest motiu l’any 2012 hem tingut 8 persones, distribuïdes en quatre biblioteques, realitzant la seva prestació comunitària. Memòria 2012 91 Memòria 2012 92 9. SUMARI Biblioteques de Barcelona cap al 2020 3 1. L’evolució de les Biblioteques de Barcelona des del 1998 5 Intervencions sobre els equipaments 5 Evolució de la inversió realitzada 6 Total inversions per mandats 7 Evolució dels horaris d’obertura de les biblioteques 7 Evolució de la col·lecció documental 7 Evolució de les visites 8 2. Desplegament del mapa de biblioteques 9 Les noves biblioteques 9 Biblioteca Trinitat Vella-José Barbero 9 Biblioteca Camp de l’Arpa-Caterina Albert 10 Altres intervencions en curs 10 Biblioteca Central Urbana 11 3. Les biblioteques de Barcelona, districte per districte 13 Les biblioteques de Ciutat Vella 14 Les biblioteques de L’Eixample 17 Les biblioteques de Sants – Montjuïc 21 Les biblioteques de Les Corts 24 Les biblioteques de Sarrià – Sant Gervasi 26 Les biblioteques de Gràcia 28 Les biblioteques d’Horta - Guinardó 31 Les biblioteques de Nou Barris 34 Les biblioteques de Sant Andreu 38 Les biblioteques de Sant Martí 41 4. Oferta de serveis i usos 45 Horaris d’obertura 45 Hores de servei setmanals 45 Hores de servei anuals 46 La col·lecció documental 47 Adquisició de nous fons 48 Premsa Internacional 49 L’especialització dels fons de les biblioteques 49 Bibarnabloc: el bloc de recomanacions de Biblioteques de Barcelona 50 Els més prestats a la província de Barcelona 50 Els programes de difusió cultural 51 Activitats infantils: Lletra Petita 51 Activitats per adults 51 Itineraris literaris 52 Clubs de Lectura 53 Exposicions sobre la història de les editorials de la ciutat 53 Biblioplatges 53 Col·laboració en programes de l’entorn 54 Els programes de formació i aprenentatge 56 Cursos i activitats d’alfabetització digital 56 Sales d’Estudi nocturnes 56 Visites escolars 57 LEXCIT Lectura per a l’èxit educatiu 57 Participació en el projecte Olimpíada Solidària d’Estudi 57 Els programes d’inclusió social 58 La biblioteca a casa 58 Xarxa de representats de la lectura de Sant Andreu 58 Memòria 2012 103 Participació en el projecte de ciutat A l’estiu Barcelona t’acull 58 Campanya informativa A les Biblioteques, recerca de feina activa 59 Informació dels serveis de Biblioteques de Barcelona a les persones amb 59 discapacitats Participació en el projecte Temps de barri, Temps per tu 59 5. L’impacte dels serveis 61 Els inscrits 61 Les visites 62 El préstec de documents 64 Tipologia dels documents en préstec 65 Préstec interbibliotecari 65 Perfil dels usuaris de préstec 66 Els usos d’Internet i dels serveis de formació digital 67 L’accés a Internet 67 Espais Multimèdia 68 Assistents als cursos i activitats d’alfabetització digital 68 Els assistents a les activitats culturals i de difusió de la lectura 69 Usuaris de la biblioplatja 70 Els assistents a les activitats de formació i aprenentatge 71 Assistents a les visites escolars i de grups de professionals 71 Assistents a les Sales d’Estudi nocturnes 71 Evolució de visites i usos 72 Processos d’avaluació 73 Anàlisi d’indicadors 73 Projecte Tibidabo 73 Les biblioteques a l’Òmnibus Municipal 73 Enquesta de Satisfacció dels Serveis Municipals de l’Ajuntament de Barcelona 75 Estudi sobre les actituds i expectatives de la gent gran vers les Biblioteques de 75 Barcelona 6. Comunicació i participació 77 Convenis amb altres entitats 77 La millora en la comunicació amb els usuaris 77 Els webs de Biblioteques de Barcelona 77 Les Biblioteques de Barcelona a Facebook i Twitter 77 Nou canal YouTube de Biblioteques de Barcelona 77 Les Biblioteques de Barcelona a Issuu 78 El butlletí electrònic Mesbiblioteques 78 Quioscos Punt.Bcn 78 Seguiment de l’opinió dels usuaris: suggeriments, consultes, agraïments i queixes 79 La Comissió de Lectura Pública 80 Consells d’Equipament 80 Campanya de participació del Pla d’Actuació Municipal a les Biblioteques 80 Participació en projectes de cooperació i cohesió social 81 Participació en el programa d’intercanvi Barcelona - Medellín 81 Biblioteques de Barcelona al Consell Municipal de Cooperació Internacional per al 81 Desenvolupament Biblioteques de Barcelona s’adhereix a l’Acord ciutadà Per a una Barcelona lliure de 81 violència contra les dones Biblioteques de Barcelona s’adhereix al Compromís ciutadà per la sostenibilitat 81 2012-2022 Projecció de les Biblioteques de Barcelona 82 Biblioteques de Barcelona a l’IFLA 82 Organització de la MetLib Conference. Barcelona 2012 82 IV Congreso Nacional de Bibliotecas Públicas 82 XIII Jornades Catalanes d’Informació i Documentació 83 XIX Encuentro de la Red de Centros de Documentación y Bibliotecas de Mujeres 83 Memòria 2012 104 Concordia Discors. Integrating European Neighbourhoods 83 Seminari Indústries creatives: aprenent de Medellín i Barcelona 83 Jornada d’Internet Social 2012 84 Taula Rodona El futur de la biblioteca pública, què en pensen els bibliotecaris? 84 Comissió Llibre i lectural digital del COBDC 84 Biblioteques de Barcelona als premis Literatis Impac de Dublín 84 Publicacions professionals 85 Les Biblioteques de Barcelona als mitjans 85 7. La gestió de les biblioteques 87 El Consorci de Biblioteques de Barcelona 87 La Comissió Executiva 87 El Consell General 88 Estructura Organitzativa de Biblioteques de Barcelona 88 La gestió de les Biblioteques de Barcelona 89 Despesa 89 Recursos Humans 90 Plantilla 90 Formació 90 Convenis de pràctiques amb diferents institucions educatives 91 Prestacions de treball comunitari 91 8. Resum executiu 2012 93 9. Sumari 103 Memòria 2012 105 Biblioteques de Barcelona La Rambla, 88 08002 – Barcelona Tel: 933161242 Fax: 933161240 Coordinació, redacció i disseny Secretaria Tècnica biblios@bcn.cat www.bcn.cat/biblioteques Memòria 2012 de Biblioteques de Barcelona està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons Creat a partir d'una obra disponible a www.bcn.cat/biblioteques