8 BIBLIOTEQUES DE DISTRICTE 59.529 metres quadrats de superfície bibliotecària 31 biblioteques de proximitat 6.343.803 visites (3,93 VISITES PER HABITANT) 905.060 carnets: el club amb més socis de la ciutat 4.229.213 documents prestats (2,6 préstecs per habitant) 23.473 visites diàries al conjunt de les Biblioteques de Barcelona 2.325.122 documents disponibles 1.429.459 usos d’Internet 2.335 activitats culturals, amb 76.070 assistents BIBLIOTEQUES DE BARCELONA: CONSELL GENERAL: EQUIP DIRECTIU President: Serveis Centrals: Jaume Ciurana Assumpta Bailac (gerent) Juanjo Arranz Vice-President: Anna Bröll Ferran Civil (fins al 13 de juny) Anna Estruch Joan Carles García Cañizares (a partir del 13 de juny) Anna Porta Lluís Salvador Judit Terma Vocals: Josep Altayó Biblioteques: Carmen Andrés Districte de Ciutat Vella Gerard Ardanuy Biblioteca Barceloneta-La Fraternitat: M. Josep Fontova Marta Clari Biblioteca Francesca Bonnemaison: Raquel Muñoz Eduard Freixedes Biblioteca Gòtic-Andreu Nin: Mercè Pérez Mercè Homs Biblioteca Sant Pau-Santa Creu: Imma Solé Emiliano Jiménez Rosa Mach Districte de L'Eixample Imma Moraleda Biblioteca Esquerra de l'Eixample-A.Centelles: Walter Llorach Jordi Permanyer Biblioteca Fort Pienc: Àgueda Sánchez Cels Piñol Biblioteca Joan Miró: Núria Reynés Mònica Querol – Mireia Hernández (canvi el 13 de juny) Biblioteca Sagrada Família: Mònica Medina / Virgínia Cierco Oriol Rios – Sílvia Mata (canvi el 13 de juny) Biblioteca Sant Antoni-Joan Oliver: Neus Montserrat Rosa Serra – Marta Alòs (canvi el 13 de juny) Biblioteca Sofia Barat: Marian Bassols Districte de Sants - Montjuïc Biblioteca Francesc Candel: Àngels Migueles Biblioteca Poble-Sec Francesc Boix: Joan Delgado COMISSIÓ EXECUTIVA: Biblioteca Vapor Vell: Julián Figueras Jaume Ciurana Districte de Les Corts Ferran Civil (fins al 13 de juny) Biblioteca Can Rosés: Elisabeth Balagué Joan Carles García Cañizares (a partir del 13 de juny) Biblioteca Les Corts-Miquel Llongueras: Angelina Cabré Gerard Ardanuy Districte de Sarrià-Sant Gervasi Marta Clari Biblioteca Clarà: Mont Sureda Emiliano Jiménez – Marta Alòs (canvi el 13 de juny) Biblioteca Collserola-Josep Miracle: Núria Fló Rosa Mach Jordi Permanyer Districte de Gràcia Mònica Querol – Mireia Hernández (canvi el 13 de juny) Biblioteca Jaume Fuster: Carme Galve / Núria Perarnau Biblioteca Vallcarca i els Penitents-MA Cot: Rosa Núñez Biblioteca Vila de Gràcia: Juli Cervera Districte d’Horta-Guinardó Biblioteca El Carmel-Juan Marsé: Helena Gasol / Núria Perarnau Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda: M. Isabel Minguillón Biblioteca Horta-Can Mariner: Anna Saumell Biblioteca Montbau-Albert Pérez Baró: Candi Rubín Districte de Nou Barris Biblioteca Canyelles: Dolors Bravo Biblioteca Les Roquetes: Victòria Sales Biblioteca Nou Barris: Emília Sánchez Biblioteca Vilapicina i la Torre Llobeta: Eulàlia Carnicer Biblioteca Zona Nord: Magnòlia Fuentes Districte de Sant Andreu Biblioteca Bon Pastor: Marta Zamora - Virgínia Cierco Biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra: Gemma Domingo Biblioteca La Sagrera-Marina Clotet: Laia Balaguer / Sònia Asensio Biblioteca Trinitat Vella-José Barbero: Emma Armengod Districte de Sant Martí Biblioteca Camp de l'Arpa-Caterina Albert: Ignasi Sanz / Juan Carlos Calvo Coordinació, redacció i muntatge: Mercè Muñoz Biblioteca El Clot-Josep Benet: Marta Zamora Recollida d’indicadors: Jordi Gual Biblioteca Poblenou-Manuel Arranz: Lluís Martínez Fotografies: Jordi Casañas Biblioteca Ramon d'Alòs-Moner: David Nofuentes Biblioteca Sant Martí de Provençals: Dolors Calleja Biblioteca Xavier Benguerel: Neus Castellano La Rambla, 88, 3r Secretaria Tècnica: 08002 Barcelona Mercè Muñoz www.bcn.cat/biblioteques Memòria 2013 2 Biblioteca El Clot-Josep Benet Memòria 2013 3 Memòria 2013 4 LES BIBLIOTEQUES DE BARCELONA CAP AL 2020 Seguint amb el desenvolupament dels 12 àmbits de treball i de les línies d’actuació que proposa el document Biblioteques de Barcelona: 10 anys +. Nous reptes i noves oportunitats. Del Pla de Biblioteques de Barcelona del 1998 a les propostes del 2020 que abracen el conjunt d’activitat de les biblioteques, volem destacar alguns dels objectius que s’han treballat aquest any 2013. Un dels focus ha estat la formació d’usuaris en edat escolar. Des dels inicis de Biblioteques de Barcelona una de les prioritats del treball cooperatiu ha estat la col·laboració amb les escoles i amb els centres de recursos pedagògics presents a la ciutat. Això s’ha traduït, sobretot, en un programa de visites guiades que les biblioteques ofereixen a les escoles del seu territori. Amb els anys, i atesa l’extensió de les biblioteques en el territori, els models del servei de formació dels usuaris en edat escolar que s’ofereix amb les visites escolars s’havia diversificat molt, de manera que ens hem proposat establir unes línies de treball bàsiques per a totes les biblioteques de la ciutat, tot respectant la singularitat de cada territori i de cada equip de treball. Des d’un grup de treball format per professionals de Biblioteques de Barcelona i amb la col·laboració de professionals del món de l’ensenyament, s’han recollit les pràctiques que s’estaven realitzant i s’han elaborat els documents bàsics de recomanacions per preparar les visites escolars, tant de primària com de secundària, amb una selecció de bones pràctiques. A les primeres etapes educatives s’ha tingut en compte que el foment de la lectura és una tasca que cal començar des de ben petits, i que la biblioteca hi té un paper important, situant aquesta activitat també com a element de l’oci dels nens, i no només com una tasca escolar. En cicles posteriors les visites van canviant els seus objectius, sense deixar mai de banda la divulgació del gust per la lectura, i se centren en donar recursos als alumnes per a la cerca d’informació, pensant en les necessitats pròpiament escolars, però també en les necessitats personals i d’oci que puguin tenir els alumnes al llarg de la seva vida. Seguint també en aquesta línia, la Jornada de Biblioteca Pública i Cohesió Social s’ha dedicat als joves ni... ni..., amb la presentació d’experiències d’Europa, Estats Units i Catalunya sobre els serveis i les activitats que s’estan fent des de les biblioteques per a aquest col·lectiu amb dificultats per accedir al món del treball i amb un alt grau d’abandonament escolar. D’altra banda, i també pensant en un sector de la població amb risc d’exclusió, el 2013 ha suposat un pas endavant en l’accessibilitat, concretament en els serveis d’alfabetització digital. S’han adaptat cinc Espais Multimèdia per a persones amb discapacitat funcional, tant pel que fa a maquinari i programari específic, com a la senyalització i difusió d’aquests recursos. Finalment volem posar també en relleu la creació de BibliosBCN, una aplicació per a mòbils que ofereix informació sobre la localització de les biblioteques, els horaris, les activitats culturals i la programació de cursos d’alfabetització digital. Aquests són, però, només petits tasts del que ha estat la feina del conjunt de la xarxa, i que podreu llegir amb més detall en aquestes pàgines. Memòria 2013 5 Memòria 2013 6 1. L’EVOLUCIÓ DE LES BIBLIOTEQUES DE BARCELONA DES DEL 1998 Biblioteca Esquerra de l’Eixample – Agustí Centelles Memòria 2013 7 Més enllà dels resultats obtinguts per les Biblioteques de Barcelona durant el 2013, volem començar aquesta memòria amb un breu repàs de la seva evolució des del 1998, l’any d’aprovació del primer Pla de Biblioteques. Intervencions sobre els equipaments A finals del 2013 s’han inaugurat 24 noves biblioteques i se n’han adequat 10 més, acumulant un total de 34 intervencions, que es concreten en 39 equipaments en funcionament i un total de 59.529 metres quadrats de superfície dedicats als serveis bibliotecaris. A més, com es detalla en l’apartat Desplegament del mapa de biblioteques, es continua treballant per fer realitat l’obertura de nous equipaments previstos en la replanificació feta el 2011, i la millora i ampliació d’alguns dels existents. 1998 2004 2010 2011 2012 2013 Equipaments 18 29 36 37 38 39 Metres quadrats 11.087 29.163 49.367 54.711 57.797 59.529 2 M per cada 1.000 habitants 7,4 18,5 30,2 33,9 35,6 36,6 2 M per biblioteca 616 1.006 1.371 1.479 1.521 1.526 % creixement -- 11,8% 2% 10,8% 5,6% 2,9% % acumulat -- 63,3% 345,2% 393,5% 421,3% 436,9% En el gràfic d’evolució es pot apreciar com els metres quadrats han experimentat un increment més accelerat que el del nombre d’equipaments. Aquesta evolució diferent es correspon a les ampliacions i els trasllats d’algunes biblioteques, que no sumen com a nous equipaments però en canvi augmenten les seves dimensions, afavorint la millora de la qualitat dels serveis. Aquest augment significa que la mitjana de metres quadrats per equipament s’ha multiplicat per 2,47 des del 1998. Memòria 2013 8 Evolució de la inversió realitzada L’augment del nombre d’equipaments i la millora dels ja existents ha requerit una forta inversió per part de l’Ajuntament de Barcelona, que ha considerat les biblioteques públiques com un equipament cultural de proximitat bàsic a tota la ciutat. INVERSIÓ DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA DES DEL 1996 1996-1999 2000-2003 2004-2007* 2008-2011** 2012+2013*** TOTAL CIUTAT VELLA 733.235 1.007.802 1.531.818 4.473.226 7.746.081 Barceloneta - La Fraternitat 733.235 1.007.802 673.291 265.591 2.679.919 Francesca Bonnemaison 291.995 13.129 305.124 Gòtic 221.915 2.132.245 2.354.160 Sant Pau - Santa Creu 49.864 2.062.261 2.112.125 Central Urbana (excavacions) 294.753 294.753 EIXAMPLE 431.526 1.697.443 8.645.390 8.254.011 476.830 19.505.200 Fort Pienc 300.506 1.590.036 7.202 13.622 1.911.366 Joan Miró 24.040 15.301 9.711 49.052 Esquerra de l'Eixample-Agustí Centelles 8.500 8.152.919 476.830 8.638.249 Sagrada Família 5.000.259 22.103 5.022.362 Sant Antoni - Joan Oliver 3.600.260 33.499 3.633.759 Sofia Barat 106.980 107.407 13.868 22.157 250.412 SANTS -MONTJUÏC 2.077.699 1.914.613 3.364.583 106.270 7.463.165 Francesc Candel 680.843 2.921.526 63.861 3.666.230 Vapor Vell 2.077.699 1.233.770 354.997 21.831 3.688.297 Poble Sec 88.060 20.578 108.638 LES CORTS 1.794.021 275.354 59.409 588.826 129.016 2.846.626 Can Rosés (1) 21.488 525.918 129.016 676.422 Les Corts - Miquel Llongueras 1.794.021 275.354 37.921 62.908 2.170.204 SARRIÀ 885.291 1.360.040 29.277 2.310.842 6.119.056 10.704.506 Clarà 885.291 69.140 20.108 6.685 981.224 Collserola - Josep Miracle 1.290.900 9.169 4.157 1.304.226 Sant Gervasi – Joan Maragall 2.300.000 6.029.337 8.329.337 Sarrià 89.719 89.719 GRÀCIA 4.044.635 9.453.428 3.985.028 17.483.091 Jaume Fuster 2.428.799 9.441.716 34.534 11.905.049 Vila de Gràcia 1.615.836 11.712 48.675 1.676.223 Penitents 3.901.819 3.901.819 HORTA-GUINARDÓ 1.806.041 3.329.291 4.514.263 575.866 76.246 10.301.707 El Carmel - Juan Marsé 3.076.865 321.568 15.049 3.413.482 Guinardó - Mercè Rodoreda 1.806.041 49.505 16.109 76.246 1.947.901 Horta - Can Mariner 4.099.761 542.533 4.642.294 Montbau - Albert Pérez Baró 252.426 43.429 2.175 298.030 NOU BARRIS 936.377 3.212.882 10.376.333 3.414 14.529.006 Les Roquetes - Via Favència 1.653.139 901.015 2.554.154 Nou Barris 936.377 1.685 938.062 Zona Nord 1.558.713 3.955.022 5.513.735 Canyelles 1.030 127 1.157 Torre Llobeta 5.518.484 3.414 5.521.898 SANT ANDREU 6.887.407 3.653.444 5.990.851 406.352 16.938.054 Antigues casernes Sant Andreu 222.753 222.753 Bon Pastor 292.270 2.289.859 3.899 2.586.028 Ignasi Iglésias - Can Fabra 6.595.137 16.324 226.604 6.838.065 La Sagrera – Marina Clotet 1.329.230 3.007.788 173.880 4.510.898 Trinitat Vella 34.355 2.740.087 5.868 2.780.310 SANT MARTÍ 3.656.994 7.961.970 3.299.658 14.918.622 Camp de l’Arpa-Alchemica 5.377.129 575.658 5.952.787 Poblenou – Manuel Arranz 3.648.693 1.962.874 5.611.567 Ramon d'Alós-Moner 1.140 3.108 4.248 Sant Martí de Provençals 2.599 22.698 25.297 Xavier Benguerel 4.562 203.021 207.583 El Clot - Josep Benet (Disseny HUB) 393.140 2.724.000 3.117.140 TOTALS 8.664.190 20.516.585 38.121.488 44.623.223 10.510.572 122.436.058 *S'inclouen 1.412.009,48 € aportats per la Generalitat de Catalunya a través de subvenció ** S’inclouen 3.215.954,48 € aportats per la Generalitat de Catalunya a través de subvenció *** S’inclouen 1.464.894,74 € aportats per la Generalitat de Catalunya a través de subvenció (1) Trasllat de la biblioteca a un nou equipament, la biblioteca de districte de Les Corts Memòria 2013 9 Total inversions municipals per mandats 1996-1999 2000-2003 2004-2007 2008-2011 2012-2013 TOTAL 1996-2013 8.664.190 € 20.516.585 € 38.121.488 € 44.623.223 € 10.510.572 € 122.436.058 € Inversió 1996-2013 Ajuntament de Barcelona 50.000.000 44.623.223 45.000.000 40.000.000 38.121.488 35.000.000 30.000.000 25.000.000 20.516.585 20.000.000 15.000.000 8.664.190 10.510.572 10.000.000 5.000.000 0 1996-1999 2000-2003 2004-2007 2008-2011 2012-2013 Evolució dels horaris d’obertura de les biblioteques Pel que fa als horaris s’ha continuat treballant amb els estàndards que proposava el Pla de Biblioteques del 1998, amb la voluntat d’acostar-nos a la situació òptima que es proposava. A finals del 2013 es pot dir totes les biblioteques superen les previsions mínimes; 3 biblioteques de districte superen les 60 hores i 12 biblioteques de proximitat superen les 40, complint les previsions més optimistes del Pla. En el gràfic es pot veure clarament com el 2001, l’any de creació del Consorci de Biblioteques hi va haver un fort creixement dels horaris, i com progressivament la realitat s’ha anat acostant a la situació òptima prevista al Pla, fins a igualar-la l’any 2012. Memòria 2013 10 Evolució de la col·lecció documental Un dels únics estàndards internacionals referits a biblioteques públiques fa referència al nombre de volums per habitant que han de tenir les col·leccions documentals. La recomanació que es fa a les Directrius IFLA – Unesco per al desenvolupament del servei de biblioteques públiques, s’esmenta la quantitat de 1,5 a 2,5 volums per habitant, una xifra que s’adapta en funció del nombre d’habitants (al nombre menor li correspon una població major i a l’inrevés). Barcelona el 1998 era molt lluny d’aconseguir aquesta xifra, a la qual ara manca només un 0,06 per assolir-la. Des del 1998 s’ha passat dels encara no 0,3 documents per habitant als 1,44 actuals, quasi un 400% d’increment acumulat. 1998 2004 2010 2011 2012 2013 Col·lecció 434.780 1.058.644 1.942.233 2.082.097 2.148.212 2.325.122 Volums / habitant 0,29 0,67 1,18 1,29 1,33 1,44 Gràfic 1.5. Evolució de documents per habitant Evolució de les visites Encara que només cal mirar el gràfic per veure el gran salt quant a les visites, una bona manera de veure també com ha canviat aquest indicador, més enllà dels percentatges, és pensar que al 1998 la mitjana de visites per ciutadà no arribava a la unitat, és a dir, la mitjana no cobria tota la població de Barcelona, i en canvi a finals del 2013 la mitjana és manté en vora a les 4 visites per habitant, tot i un lleuger descens respecte l’any anterior. En aquest sentit, cal tenir en compte que una de les biblioteques amb una mitjana de visites diària situada en la franja alta dins conjunt de les biblioteques de Barcelona, la biblioteca Esquerra de l’Eixample-Agustí Centelles, ha estat tancada per obres d’adequació durant els primers 8 mesos de l’any. L’evolució general significa haver multiplicat per 4,4 les vegades que anualment cada ciutadà de Barcelona visita una biblioteca pública. De fet l’obertura de nous equipaments no ha saturat la demanda, corroborant que l’oferta d’un bon servei crea nova demanda. 1998 2004 2010 2011 2012 2013 Visites 1.362.840 4.126.308 5.982.936 6.178.297 6.439.112 6.343.803 Visites per 0,9 2,6 3,7 3,8 3,98 3.93 habitant Memòria 2013 11 Gràfic 1.6. Evolució de visites per habitant Memòria 2013 12 2. DESPLEGAMENT DEL MAPA DE BIBLIOTEQUES Nova biblioteca El Clot-Josep Benet Memòria 2013 13 Quan el 1998 es va començar a treballar en el desplegament de la xarxa de Biblioteques de Barcelona la prioritat va ser estendre el servei a tot el territori, tenint presència a tots els districtes de la ciutat. Es volia garantir que, de manera gradual, tots els ciutadans tinguessin una biblioteca pública a de 20 minuts de casa, aproximadament. Actualment això ja és així a la majoria de districtes de la ciutat, tot i que en alguns casos encara s’estan construint els equipaments que facin possible aquest objectiu. El pas de 18 biblioteques a 39 i la remodelació d’algunes de les existents configura un parc d’equipaments nous i ajustats a les necessitats del servei. De tota manera els 15 anys transcorreguts es comencen a fer notar en uns espais públics que tenen un ús intensiu tant pel que fa als horaris d’obertura com pel volum de visites. Tot això ha portat a tenir també un pla de manteniment de Biblioteques de Barcelona que s’haurà d’anar implementant per mantenir la qualitat dels espais i anar incorporant les millores que requereixin els propis serveis. Alhora s’ha continuat treballant en el desenvolupament del mapa d’equipaments. A continuació es fa un repàs dels objectius assolits aquest any. LES NOVES BIBLIOTEQUES L’any 2013 ha suposat el desplegament d’una nova biblioteca de proximitat al districte de Sant Martí, un districte que amb aquesta inauguració tanca el seu mapa pel que fa al nombre de biblioteques. Encara restarà pendent l’adequac ió i ampliació d’algunes de les existents, ja que actualment compta amb dues biblioteques fora dels estàndards que són les més petites de la ciutat. Biblioteca El Clot – Josep Benet, una nova biblioteca de proximitat del districte de Sant Martí La nova biblioteca de proximitat El Clot-Josep Benet es va inaugurar el 23 de novembre, i està situada en un edifici compartit amb d’altres equipaments a la Plaça de les Glòries Catalanes, l’edifici Disseny Hub Barcelona. La biblioteca 2 té una superfície de més de 1.700 m , repartits en dues plantes. El nom de la biblioteca és un homenatge a Josep Benet, el polític, historiador i advocat que ha estat una figura destacada del catalanisme polític contemporani. La biblioteca comptarà amb un centre d’interès dedicat a aquest autor, que ha rebut el donatiu de la família de Josep Benet consistent en una col·lecció completa de totes les seves obres. La biblioteca disposa d’Espai Multimèdia i del servei Internet i +, d’una petita sala d’actes pròpia, a més d’una sala d’actes de gran capacitat que comparteix amb els altres equipaments de l’edifici. És la segona biblioteca de la ciutat que incorpora el sistema de ràdio freqüència en la gestió de la col·lecció. Aquest sistema permet l’auto préstec, una eina que millora l’autonomia dels usuaris. La implantació d’aquest sistema al conjunt de les biblioteques de la ciutat a llarg termini, permetrà també millorar la gestió integral de la col·lecció. La biblioteca obre 38,5 hores setmanals. És la sisena biblioteca del districte. Memòria 2013 14 Altres intervencions en curs El detall per districtes de les actuacions realitzades durant el 2013 pel que fa a les obres, és el següent: Districte de Ciutat Vella: - S’han realitzat obres de millora del sistema de refrigeració de la biblioteca Gòtic – Andreu Nin. Districte de L’Eixample: - S’han realitzat obres d’adequació de la biblioteca Esquerra de l’Eixample – Agustí Centelles, per tal de resoldre problemes tècnics causants de lipoatròfia semicircular. - S’ha redactat el projecte de millora d’accessibilitat i salut laboral de la biblioteca Joan Miró. - S’han realitzat obres de millora en l’accés i el sistema de climatització de la biblioteca Sant Antoni – Joan Oliver. Districte de Les Corts: - S’ha treballat en la redacció del projecte de la futura biblioteca del districte de Les Corts, situada al carrer Comtes de Bell-lloc. - S’ha treballat en la redacció del projecte de millora de l’accés de la biblioteca Les Corts – Miquel Llongueras. Districte de Sarrià - Sant Gervasi: - S’han continuat les obres d’edificació de la biblioteca de districte, la biblioteca Sant Gervasi – Joan Maragall, situada a la Vil·la Florida, l’antiga escola de Puericultura del carrer Muntaner. - S’ha realitzat el concurs per al projecte de la nova biblioteca de proximitat de Sarrià, situada a la Plaça Major del barri. Districte d’Horta-Guinardó: - S’ha treballat en els projectes d’ampliació i millora de les biblioteques Guinardó-Mercè Rodoreda i Montbau- Albert Pérez Baró. - S’han iniciat les obres de millora de la biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda, consistents en la transformació de l’antic espai ocupat pel bar en una sala d’actes, i d’altres de reforçament de l’estructura. Districte de Nou Barris: - S’ha treballat en la instal·lació del sistema de climatització de la biblioteca Canyelles. Districte de Sant Andreu: - S’ha treballat en la millora del sistema de climatització de la biblioteca Ignasi Iglésias – Can Fabra. Districte de Sant Martí: - S’han realitzat petites intervencions d’adequació de la biblioteca Poblenou – Manuel Arranz, per tal de resoldre problemes tècnics causants de lipoatròfia semicircular. Distintiu de qualitat ambiental a quatre de les Biblioteques de Barcelona L’any 2012 l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental de la UAB, per encàrrec del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat va començar a treballar en els criteris sobre qualitat ambiental amb la finalitat de poder distingir els equipaments que els complissin amb un Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental per a Equipaments Culturals (nova categoria de l'ecoetiqueta per a museus i biblioteques). En aquell moment sis biblioteques de la ciutat i vint biblioteques de la província van formar part de la prova pilot. Aquesta prova havia de servir per veure l’adequació dels punts inclosos com a criteris bàsics a complir per obtenir l’ecoetiqueta i d’inventariat per determinar l’estat des del punt de vista ambiental de les biblioteques seleccionades. El dia 4 de maig del 2012, es va publicar al DOCG la Resolució TES/787/2012, de 2 d'abril, per la qual s'estableixen els criteris ambientals per a l'atorgament del Distintiu de garantia de qualitat ambiental als equipaments culturals: biblioteques i museus. Ara, al 2013, el Departament de Territori i Sostenibilitat finança la implantació del Distintiu a quinze biblioteques, quatre de les quals de Barcelona ciutat. Les biblioteques són: Francesc Candel, Collserola - Josep Miracle, Jaume Fuster i Horta - Can Mariner. Memòria 2013 15 BIBLIOTECA CENTRAL URBANA Després de la resolució del concurs per al projecte arquitectònic, que va guanyar l’arquitecte barceloní Josep M. Miró, de l’equip Nitidius Arquitectes, i del lliurament del Projecte Executiu de la Biblioteca Central Urbana de Barcelona al Ministerio de Educación, Cultura y Deporte l’any 2012, no hi ha hagut altres novetats destacables. Memòria 2013 16 3. LES BIBLIOTEQUES DE BARCELONA, DISTRICTE PER DISTRICTE Nova biblioteca El Clot-Josep Benet Memòria 2013 17 A continuació es mostren en forma de gràfic quatre dels indicadors bàsics que ens ajuden a fer una fotografia fixa dels resultats del 2013 i de l’estat de desenvolupament del Pla de Biblioteques a cadascun dels districtes. Una primera aproximació ens acosta al conjunt de la ciutat, i després es fa la mateixa lectura districte per districte. Després dels resultats de cada districte hi ha un petit destacat dels projectes de més rellevància que han treballat durant aquest any des de cadascuna de les biblioteques. BIBLIOTEQUES DE BARCELONA     ESTADÍSTIQUES BÀSIQUES 2013 BIBLIOTEQUES DE Docs Mitjana Activitats Assistents Assistents Nous Total Increment Col·lecció Visites Docs prestats prestats Usos Internet alfabetització alfabetització Activitats BARCELONA visites dia activitats dia informacional informacional carnets Carnets de fons total Dte: Ciutat Vella 551.164 518 407.878 384 138.923 257 1.677 184 5.253 5.280 107.023 12.269 242.682 Dte: L'Eixample 1.158.574 781 828.845 559 235.638 343 2.834 259 11.951 10.419 169.163 20.652 396.197 Dte: Sants-Montjuïc 565.308 695 367.996 453 143.421 139 1.071 155 4.966 4.875 92.731 10.349 202.776 Dte: Les Corts 295.291 545 183.544 339 52.045 11 32 134 4.646 2.350 50.732 5.207 135.283 Dte: Sarrià-St Gervasi 139.053 254 130.258 238 13.174 6 26 119 3.916 1.409 27.953 4.009 89.008 Dte: Gràcia 987.993 1.127 549.487 627 197.408 201 1.894 226 8.672 7.044 119.057 12.606 188.198 Dte: Horta-Guinardó 646.376 580 448.937 403 148.677 174 1.195 178 7.294 3.417 84.029 12.682 278.712 Dte: Nou Barris 613.028 458 363.776 272 149.338 633 4.441 267 8.566 5.308 79.407 14.807 235.303 Dte: Sant Andreu 696.497 619 414.227 368 197.701 355 2.864 581 11.235 3.808 68.850 12.496 247.594 Dte: Sant Martí 690.519 506 534.265 391 153.134 241 2.315 201 7.669 8.153 106.115 17.869 311.926 Generals xarxa - - - - - - - 31 1.902 - - - - TOTAL BARCELONA 6.343.803 23.498 4.229.213 4.032 1.429.459 2.360 18.349 2.335 76.070 52.063 905.060 122.946 2.327.679 Memòria 2013 18 LES BIBLIOTEQUES DE CIUTAT VELLA Espais Multimèdia Especialització del fons Impressores PCs Escàners color i b/n Biblioteca de referència: Francesca Bonnemaison Dona, moda i cuina 11 + servidor 1 1 Biblioteques de proximitat: Barceloneta – La Fraternitat Gastronomia i hostaleria. 11 + servidor 1 1 Gòtic – Andreu Nin - 11+ servidor 1 1 Sant Pau-Santa Creu Món Àrab 10 + servidor 1 1     ESTADÍSTIQUES BÀSIQUES 2013 Docs Mitjana Docs Usos Activitats Assistents Assistents Nous Total Increment Col·lecció CIUTAT VELLA Visites prestats alfabetització alfabetització Activitats visites dia prestats Internet activitats informacional informacional carnets Carnets de fons total dia Barceloneta-La Fraternitat 96.565 374 82.149 318 28.841 114 700 37 1.127 808 15.658 2.179 49.400 Francesca Bonnemaison 152.830 583 143.810 549 38.668 16 139 44 1.346 1.120 26.672 3.516 96.194 Gòtic – Andreu Nin 102.212 399 74.800 292 29.468 105 689 54 1.613 565 3.602 2.299 33.780 Sant Pau-Santa Creu 199.557 695 107.119 373 41.946 22 149 49 1.167 2.787 61.091 4.275 63.308 TOTAL DISTRICTE 551.164 518 407.878 384 138.923 257 1.677 184 5.253 5.280 107.023 12.269 242.682 Memòria 2013 19 BIBLIOTECA FRANCESCA BONNEMAISON Durant l’any 2013 la biblioteca s’ha bolcat en la feina de visibilitzar l’equipament dins del territori. Aquesta tasca es concreta en diverses accions concretes però podem dir que l’acció directa quotidiana per part de l’equip de la biblioteca és la que més ressalta. Podem constatar que el contacte i descobriment d’equipaments i entitats ens resulta molt beneficiosa com a centre cultural del barri. D’una banda, ens possibilita l’acció conjunta amb les entitats descobertes, col·laborant d’una manera bilateral per tal de poder enriquir i millorar la vida “cultural i educativa” dels usuaris i usuàries mutus, ajudant a que els veïns i veïnes (així com altres ciutadans de Barcelona ciutat, ja que som al bell mig de la ciutat i és habitual que els nostres equipaments siguin visitats per gent d’arreu de la ciutat i de l’àrea metropolitana) descobreixin nous espais que, pel motiu que fos, no coneixien. D’altra banda, aquest contacte amb els diferents responsables dels equipaments també afavoreix el desenvolupament de la nostra col·lecció local. L’apartat de col·lecció local ha augmentat gràcies a donacions d’aquestes entitats. Durant l’últim trimestre 2013 hem pogut establir un primer contacte amb entitats com la Fundació Adsis (que treballa amb col·lectius joves i adults amb risc d’exclusió social), els habitatges per a gent gran de Santa Caterina, el Casal Lambda, la Fundació Bayt al-Thaqafa ... La resposta rebuda ens crea esperances perquè durant el 2014 aquestes relacions donin el seu fruit. També voldríem remarcar un nou projecte nascut a l’octubre de l’any passat: el club de lectura còmic infantil. En organitzar el club no sabíem molt bé quina seria la resposta per part dels nens i nenes del barri. De fet, vam pensar que seria escassa.... Res més lluny, al contrari: després de les tres primeres sessions vam haver d’obrir un altre grup. És molt impactant com nens i nenes entre 6-11 anys xerren animadament sobre el còmic que han llegit; com entenen els personatges; com s’enfronten a sentiments com la por, l’alegria, la tristesa, l’amistat, la soledat ... d’una manera natural; és molt satisfactori veure que els més petits del barri llegeixen i entenen què estan llegint i veure que la biblioteca fa una tasca complementària a la funció bàsica de l’escola, no només en temes educatius i culturals sinó també a l’hora de la convivència entre nens i nenes molt dispars. BIBLIOTECA BARCELONETA – LA FRATERNITAT De l'exercici del 2013, de la Biblioteca Barceloneta-La Fraternitat, destaquem l'actuació a partir dels projectes realitzats en col·laboració amb els agents socials, culturals i educatius del barri, des del convenciment que aquesta línia de treball aporta valors de convivència i afavoreix la qualitat de vida de les persones. En l'àmbit social, ressaltar la relació de confiança del Pla de barris Barceloneta que ha permès dotar de pressupost la selecció i l'adquisició d'una filmografia temàtica amplia de reforç al programa d'equitat de gènere Iguals i diferents i mantenir els programes d'alfabetització digital específics per a gent gran. Amb recursos propis, s'ha continuat la relació de prescripció bibliogràfica a l'Escola de salut i la formació d’usuaris per a grups d’alumnes de cicles formatius (cambres, cuiners, manipu ladors d’aliments, etc.) al voltant de la col·lecció especial Restauració i hostaleria i cessió de l'aula digital pel programa d'inserció laboral de Barcelona Activa, Treball als barris. En el cultural, subratllar la participació en el projecte artístic i antropològic Barceloneta sonora del Centre Cívic (tallers infantils i exposició fotogràfica) La dinamització de la col·lecció local amb la presentació de Memòria d'uns ulls pintats a càrrec de Lluís Llach (amb llibreria La Garba) El nou club de lectura Literatura del segle XVIII, llum i raó (en sintonia amb el projecte Casa Barceloneta 1763) La revisió de les galerades del llibre d'Imma Pla Una Barceloneta. La programació de BCNegra i la celebració de l'Any Carmen Amaya. Pel que fa a l'àmbit educatiu, emfatitzar les accions derivades de la represa del contacte amb l’IES Joan Salvat Papasseit: suport a la competència en recerca (alumnes de 2n cicle) préstec de literatura juvenil i elaboració de bibliografies temàtiques per reforçar la biblioteca del centre . El finançament del districte de Ciutat Vella per desenvolupar programes propis de creació, descoberta i suport a la competència lectora: La mar de llibres (E. Bressol) i Llegir per Llegir (E. Primària A. Galí i Mediterrània). I la col·laboració amb el programa LECXIT, de voluntariat i comprensió lectora. Senyalar també l'aposta en la recollida de dades del servei d’informació, per adequar i ajustar les adquisicions del fons documental als interessos dels usuaris. Per últim, destacar la participació dels professionals en el grup de treball Cuina i vins de la Diputació de Barcelona, comunicació Escola pública-biblioteca púbica, relació win to win a la I Jornada Biblioteca i Comunitat Educativa (Cornellà) i a les Jornades professionals de Fesabid amb Treball al barri, la biblioteca pública un servei de proximitat. Memòria 2013 20 BIBLIOTECA GÒTIC – ANDREU NIN Durant l’any 2013 l’equip de la biblioteca Gòtic Andreu Nin ha continuat treballant per mantenir la qualitat del servei bibliotecari, renovant amb una planificació basada en l’adaptació al territori aconseguint una imatge de centre obert a tothom dins de la vida quotidiana del barri. Els fets més destacats de l’any han estat: En relació a la col·lecció documental: s’ha continuat reforçant els nostres CI de La Rambla, Andreu Nin, Òpera i Lectura Fàcil, s’ha implementat una millora en la secció de còmic i contes infantils per temàtiques i especialment destaquem l’inici del projecte en xarxa amb la biblioteca Francesca Bonnemaison Llibres viatgers per a difondre la riquesa dels nostres respectius CI entre els usuaris dels districte. Pel que fa a la biblioteca com a espai d’aprenentatge digital, aquest any ha tancat el seu cicle com Antena Cibernàrium amb un balanç molt positiu per a iniciar nous projectes adreçats a col·lectius específics, ha mantingut al llarg de l’any l’èxit del servei de suport personalitzat i destaquem la incorporació de maquinari per afavorir l’accessibilitat TIC a col·lectius amb diversitat funcional. Referent a la nostra imbricació en el barri, s’ha mantingut la participació activa en diferents òrgans com el Consell de Barr i o la Taula de dones del Gòtic, i s’ha treballat en la organització i participació d’activitats conjuntes amb d’altres entitats com els Jocs Florals i les fires de Sant Jordi i la Mercè, destacant l’activitat de lectura en veu alta amb el Casal de GG del Pati Llimona. Pel que fa al món educatiu, es consolida l’augment de les visites escolars de primària amb la incorporació de sessions formatives a l’Espai Multimèdia, així com altres projectes per a millorar l’ús de la biblioteca i la comprensió lectora com Lècxit, destacant la cessió de lots de lectura fàcil al Centre Compartir i la consolidació del Club de Lectura Fàcil de la Fundació Bestbuddies per a persones amb síndrome de Down. En relació a les activitats, entre les infantils sobresurten els Contes multilingües celebrant el dia de la llengua materna, el Dia de la biblioteca, o el ja clàssic Caga Tió que cada any supera les nostres previsions. Entre les activitats d’adults, ressaltar les relacionades amb els CI com l’èxit de les dues xerrades d’òpera, destacant l’increment de la col·laboració amb la Fundació Andreu Nin en tres cicles de xerrades al llarg de l’any. Aquests resultats han estat fruit del treball constant de l’equip humà de la biblioteca, però també dels veïns, de les entitats i de la resta d’agents implicats. Volem donar les gràcies a tots i a totes per la col·laboració rebuda que esperem mantenir en el futur. BIBLIOTECA SANT PAU – SANTA CREU L’any 2013 ha estat interessant perquè hem pogut anar més enllà en una concepció de la biblioteca que traspassa murs. La col·laboració i participació de la biblioteca en projectes col·lectius és una realitat de fa anys, i altres institucions i entitats compten amb nosaltres, però aquesta via de sortir fora s’ha materialitzat més significativament amb el projecte de les Tertúlies. Aquest projecte, amb el suport del Pla de Barris, s’ha desenvolupat a set entitats amb realitats molt diferents però amb l’objectiu comú de crear dinàmiques a l’entorn de la lectura. Les entitats participants han estat: Fundació Escó, Servei Solidari, Joves TEB, Casal dels Infants, Centre Obert Gavina, Centre de Dia El Mil·lenari, i Habitatges Reina Amàlia. Aquesta tipologia d’entitats ens permet arribar a usuaris diferents als que vénen a la biblioteca, especialment pel fa a gent gran i joves. Preveiem que un cop acabada la dinamització el projecte tingui certa continuïtat, i les entitats segueixin creant espais de trobada similars. L’altre tema a destacar seria el treball en relació a la infància. Aquest any val la pena remarcar el paper educador que realitza la biblioteca al nostre barri. Hem continuat amb projectes com la dinamització de l’Espai Multimèdia, El Club de Lectura Interescolar, la Xarxa de Lectura del Raval. S’ha donat suport a projectes escolars o comunitaris com Lècxit, Plans Lectors o la dinamització de la Plaça Salvador Seguí. S’han realitzat tallers i activitats, i ofert suport als deures escolars. Per això valorem com a important haver pogut intervenir en la redacció del Pla d’Educació de Ciutat Vella, i en el futur, millorar la coordinació i la coherència dels diferents programes que compartim amb els centres escolars i els de lleure, així com també els que es realitzen a la biblioteca. El paper formatiu de la biblioteca ha estat rellevant també en l’aprenentatge i ús de les tecnologies d’accés a la informació i la comunicació, i en la inserció laboral. Constatem també que l’Espai del Raval ha seguit sent un focus de difusió de la realitat local, tant en la seva dimensió virtual com en la documentació escrita: la Col·lecció Local. Finalment destaquem la nombrosa presència de visites de centres i entitats del barri que ens ofereix l’oportunitat de continuar essent punt d’acollida de nous ciutadans i donar a conèixer els serveis generals i específics de la biblioteca. Memòria 2013 21 LES BIBLIOTEQUES DE L’EIXAMPLE Espais Multimèdia Especialització del fons Impressores PCs Escàners color i b/n Biblioteca de districte: Sagrada Família Ciència i Medi Ambient 14 + servidor 1 1 Biblioteques de proximitat: Esquerra de l’Eixample – Agustí Fotografia 15 + servidor 1 1 Centelles Fort Pienc Disseny i Arquitectura Contemporània 3 + servidor 1 1 Joan Miró - - - - Sant Antoni – Joan Oliver Col·leccionisme 9 + servidor 1 1 Sofia Barat - - - -     ESTADÍSTIQUES BÀSIQUES 2013 Docs Mitjana Docs Usos Activitats Assistents Assistents Nous Total Increment Col·lecció L’EIXAMPLE Visites prestats alfabetització alfabetització Activitats visites dia prestats Internet activitats informacional informacional carnets Carnets de fons total dia EE – Agustí Centelles 98.446 1.005 72.166 736 22.589 37 463 13 985 1.250 21.050 3.712 75.728 Fort Pienc 211.364 813 132.299 509 38.493 73 551 33 1.177 1.131 27.256 3.102 56.178 Joan Miró 186.529 720 143.534 554 17.944 - - 37 1.527 1.772 36.532 3.064 74.442 Sagrada Família 380.454 1.093 283.973 816 115.428 121 1.111 86 3.809 3.872 45.732 5.601 96.136 Sant Antoni - Joan Oliver 173.802 668 115.586 445 26.328 112 709 66 3.546 1.589 17.505 3.580 49.473 Sofia Barat 107.979 417 81.287 314 14.856 - - 24 907 805 21.088 1.593 44.240 TOTAL DISTRICTE 1.158.574 781 828.845 559 235.638 343 2.834 259 11.951 10.419 169.163 20.652 396.197 Memòria 2013 22 BIBLIOTECA SAGRADA FAMÍLIA La biblioteca es troba en un moment de consolidació i expansió que cal aprofitar però sense perdre de vista les dificultats que la realitat actual ens planteja. El Pla d’Acció 2013 ha intentat donar resposta a la situació de crisi econòmica actual però mantenint un servei públic de qualitat que reforci la funció de la biblioteca com a centre de recursos orientat a donar resposta a la realitat social i econòmica vigent. Durant el 2013 s'ha posat l’accent en el treball específic per a perfils d’usuaris o interessos concrets (joves, infants, gent gran, emprenedors …), la cooperació i el treball en xarxa, l’especialització de les col·leccions, l’atenció a col·lectius amb necessitats especials o en risc d’exclusió social, el foment de les “lectures” i la cultura, l’accés a la informació, el coneixement i l’aprenentatge i en la transmissió de valors com ara la participació, la comunicació i la convivència com a part fonamental de la tasca diària a la biblioteca. Del treball centrat en perfils d’usuaris o interessos concrets, volem fer incís en: - El treball realitzat amb la comunitat xinesa. Des del 2012 s’està treballant per fomentar la participació de la població xinesa del districte, especialment els joves i adults, en els serveis, activitats i usos de la biblioteca. Així com per donar a conèixer la seva cultura al conjunt de la ciutadania. Ja s'ha rebut el donatiu de fons de ficció en xinès, fruit d’un conveni signat l'any passat. Aquesta col·lecció té el nom de "La Xinateca" i ja compta amb uns 400 documents disponibles per als usuaris. Encara hi ha pendents de processar uns 1.500 documents més. - El programa de voluntariat. Amb l'objectiu d'arribar al màxim nombre possible d'usuaris així com poder fer atenció i ampliar l'oferta destinada a col·lectius amb necessitats especials; la biblioteca està desenvolupant un projecte amb els seus voluntaris per tal de vincular-los a altres serveis a més del de préstec i lectura a domicili. Els voluntaris desenvolupen la seva tasca donant suport en aquelles iniciatives on la seva aportació pot ser molt valuosa: club de deures, conta-contes, usuaris amb necessitats especials, la celebració d’esdeveniments, festes del barri on la biblioteca hi te presència amb un punt de lectura, organitzant activitats, tenint cura dels infants en activitats on s’ofereixi el servei, etc. BIBLIOTECA ESQUERRA DE L’EIXAMPLE – AGUSTÍ CENTELLES La Biblioteca Esquerra de l’Eixample – Agustí Centelles va tancar temporalment el 15 de desembre de 2012 per obres de reforma, per tal d’assegurar unes condicions de treball saludables. Les obres van finalitzar a finals de juny de 2013 i al setembre, després de posar-la a punt per poder oferir tots els serveis als ciutadans, va reobrir les seves portes. Mentre va durar el tancament, es van mantenir les activitats que es podien fer fora de les instal·lacions de la biblioteca: el cicle El documental del Mes, el club de lectura, tertúlia literària que es va fer en una sala taller del centre cívic; i l’exposició Fotointerpretacions 2013, una mostra que afavoreix la relació entre la paraula escrita i la imatge, a la sala d’exposicions del centre. Totes aquestes activitats van tenir una notable afluència de públic malgrat la dificultat de poder-ne fer difusió presencialment. A partir de la posada en marxa de l’equipament, l’afluència de públic va anar augmentant progressivament, de manera que els diversos indicadors de prestació de serveis van ser immediatament els mateixos que abans del tancament, l’oferta formativa de l’Espai Multimèdia es va reiniciar a l’octubre, amb la mateixa demanda de l’any anterior, així com les activitats culturals, que van retornar als seus espais habituals. Un cop restablerts tots els serveis que presta habitualment la biblioteca es van re emprendre els contactes amb les entitats amb les quals s’havien iniciat projectes de col·laboració: les escoles i els centres d’ensenyament, l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya, el Consorci de Normalització Lingüística, la Fundació Catalana de Persones amb Síndrome de Down, la biblioteca del Centre Penitenciari de la Model, l’Associació de Nens amb Malalties Mentals de l’Hospital Clínic, l’espai de comprensió lectora Lola Anglada i els serveis socials de la Nova Esquerra de l’Eixample. El fons documental es va seguir seleccionant i processant mentre la biblioteca va romandre fora de servei, per la qual cosa la col·lecció va créixer com si l’equipament hagués estat obert. Memòria 2013 23 BIBLIOTECA FORT PIENC Durant el 2013 la biblioteca Fort Pienc ha consolidat la seva relació amb les diferents entitats del barri, portant a terme diferents projectes i línies d’actuació, la majoria d’elles a llarg termini. Pel que fa a la col·lecció, es va potenciar el fons musical de pop rock nacional, aconseguint el donatiu de diferents segells discogràfics independents de la ciutat: Bcore, Aloud, Bankrobber, La Castanya, Famèlic, Saltamarges i El Genio equivocado. Amb aquesta col·laboració es va poder ampliar el fons en uns 90 cd’s i es van realitzar dos concerts a la terrassa de biblioteca, amb una bona assistència i un ambient acollidor i agradable. Ja cap a finals d’any es va rebre també el donatiu de fons musical de COM Ràdio, que va ajudar també a incrementar el fons musical. Relacionat també amb la col·lecció vam rebre un donatiu de l’arquitecte Toni Solanas per a la nostra especialització en Arquitectura i disseny, incrementant aquesta secció amb 126 títols. I un últim donatiu a destacar és el que vam rebre, a través de la biblioteca Sagrada Família, de fons en xinès procedent de la donació de Yongwei Zhou, i es va aprofitar per fer un canvi d’ubicació per millorar la visibilitat d’aquest fons. També vam crear un nou Centre d’Interès sobre Món laboral, amb títols relacionats amb l’emprenedoria, oposicions, cerca de feina… i amb la intenció d’engegar una nova línia d’actuació vinculant activitats amb aquesta secció. Pel que fa a la relació amb el territori vam continuar oferint formació en alfabetització digital a l’Espai de Gent Gran de Fort Pienc, vam col·laborar amb el Centre Cívic i les diferents entitats del barri en la programació de Festa Major i es va dur a terme una àmplia programació de visites escolars amb molt bons resultats. A finals d’any vam encetar la lectura en veu alta a la Residència Assistida per a la Gent Gran de Fort Pienc. Durant el 2013 van sorgir diferents iniciatives per consolidar el treball fet d’inclusió de la comunitat xinesa del barri. Es va programar el cicle Xinesos a casa nostra amb l’Eix comercial i el Centre Cívic, amb 4 activitats i 1 exposició. També vam engegar els grups de conversa xinès-català, amb un total de 72 sessions i 12 participants (6 d’ells xinesos). Durant el mesos de setembre/octubre es van oferir tres sessions a Internet i +, per als comerciants del barri, en col·laboració amb BCNActiva, l’Eix comercial i la mediadora amb la població xinesa de Fort Pienc. Vam continuar la col·laboració amb Casa Àsia, vam establir un primer contacte amb l’Institut Confuci i vam demanar lots en xinès a la CePSE i Can Peixauet. Gràcies a la coordinació amb el CpNL vam poder continuar oferint el Club de lectura de nivell intermedi de català i vam esdevenir punt de trobada d’intercanvi de català (amb un punt fix a la terrassa de la biblioteca). També volem destacar el treball en l’entorn digital. En aquest sentit a mitjans d’any vam incorporar l’Spotify com a eina per a difondre el fons musical de la biblioteca. Es va aconseguir incrementar els seguidors de Facebook en més d’un 40% i vam continuar utilitzant l’Issuu com a plataforma per a difondre les diferents guies de lectura i d’activitats. Durant el 2013 es va fer el canvi de la pàgina web de la biblioteca a Wem8, millorant l’accessibilitat als diferents enllaços i la seva visibilitat. BIBLIOTECA JOAN MIRÓ La biblioteca aquest any ha acollit nombrosos usuaris de la Biblioteca Agustí Centelles que ha estat tancada per obres durant els primers vuit mesos de l’any, que durant el mes de gener van venir a tornar els documents de la biblioteca tancada i van continuar utilitzant els serveis durant la resta de mesos. Pel que fa a la cooperació amb altres agents del territori, hem continuat col·laborant especialment amb les escoles de Primària, els Instituts de Secundària, el Centre de normalització Lingüística i el Centre Cívic Golferichs, proper a la biblioteca. També hem participat a la Festa Major del barri que se celebra el mes d’octubre, amb l’organització de diverses activitats, com ara contes amb música per als més petits i una xerrada sobre horts urbans per als adults. Totes dues van tenir una notable assistència. El mes de desembre la sessió de nadales que vam preparar va atreure un nombrós públic familiar. Aquest any s’ha treballat també en el manteniment i la millora de l’equipament: al febrer es van canviar les portes d’accés i les fotocopiadores d’autoservei es van renovar. Al juny el districte va encarregar un projecte per millorar l’accessibilitat a l’edifici, que s’executarà el proper any. Alhora l’Agència de l’Energia de Barcelona està preparant un projecte per fer possible la reducció dels consums de la biblioteca. Memòria 2013 24 BIBLIOTECA SANT ANTONI – JOAN OLIVER Durant l’any 2013 la biblioteca ha mantingut la qualitat en els seus serveis, col·lecció, activitats i col·laboracions amb la seva comunitat. Les línies de treball han satisfet les necessitats formatives, informatives, educatives i de lleure cultural i han permès encarar el dia a dia amb una visió proactiva i flexible. Pel que fa a l’oferta documental es manté l’Espai jove amb notícies, guies, adquisició de fons, i realització d’activitats, com ha estat l’exposició de Graffitis. S’han redissenyat alguns centres d’interès com el racó de les TIC, el d’acollida o diferents col·leccions de l’àrea infantil. Els fons de la nostra especialització, el col·leccionisme, i del nostre principal centre d’interès, el gènere negre, han mantingut la seva rellevància amb exposicions, xerrades, guies de novetats, dossiers, presència d’autors i noves adquisicions. Així trobem set exposicions de col·leccionisme, dues trobades de col·leccionisme, aportacions a la Vikipèdia i en publicacions especialitzades. Respecte el gènere negre trobem tres exposicions o llibres dedicats per autors. La col·lecció local ha estat potenciada amb el cicle d’Escriptors a l’Eixample, exposicions d’autors del barri, xerrades sobre personatges o llocs emblemàtics i l’èmfasi en la figura de Joan Oliver. L’accent en l’atenció personalitzada als usuaris s’ha complementat amb l’ampli ventall de serveis oferts com ara l’alt nombre de visites tant per a escolars i per adults com arquitectòniques per a grups d’estudiants o les cessions d’espais. L’espai multimèdia amb el seu suport personalitzat i la seva oferta formativa ha permès ser un referent tecnològic en el barri. La nostra biblioteca digital s’ha fet present amb la web, el Facebook, el Picasa, els Delicious i el Twitter. Les activitats de dinamització s’han mantingut en els nivells elevats: les set per la festa major, les més de vint exposicions, les quatre de la Setmana de la poesia, amb motiu d’esdeveniments culturals o els quatre clubs de lectura en són només un exemple. Destacant a més projectes singulars com el club virtual entre alumnes de Barcelona i de la ciutat de Medellín Letras al mar amb un total de quasi 4.000 visites a final d’any o les dues activitats mensuals fixes de poesia. Les sinergies amb els agents sòcio-culturals i educatius del barri i del districte han permès accions optimitzant recursos, com ara el projecte dels deures amb Serveis socials, la difusió al Mercat, els cinefòrums amb el CpNL, les aportacions regulars a quatre mitjans locals o les activitats amb el CRP i el PIAD. BIBLIOTECA SOFIA BARAT La biblioteca ha treballat en diversos àmbits dels quals destaquen les actuacions que tenen a veure amb la col·lecció, la dinamització de la lectura i la cohesió social. Enguany s’ha treballat per donar la màxima visibilitat a les diferents parts de la col·lecció mitjançant exposicions temàtiques així com amb llistes de novetats i recomanacions a través de les diferents xarxes socials. Pel que fa a les exposicions, en primer lloc es va crear un espai aparador a la zona de més pas de la biblioteca, on s’han realitzat durant tot l’any nombroses exposicions de documents dels més diversos camps, des dels temes més actuals fins als de les matèries menys sol·licitades, moltes vegades per manca de visibilitat. Cal destacar les quatre exposicions s’han fet sobre la recerca de feina i emprenedoria, un àmbit que s’està treballant a les Biblioteques de BCN. El resultat d’aquestes accions ha estat molt satisfactori ja que la majoria de documents exposats han estat demanats en préstec als primers dies d’estar exposats. En un altre àmbit, per tal de dinamitzar el Clubs de Lectura, s’han programat algunes sessions especials: en el marc de la primera edició de Barcelona Novel·la Històrica, una de les sessions es va fer al Museu d’Arqueologia de Catalunya i va comptar amb l’assistència de Juan Miñana autor de Hay luz en casa de Publio Fama, l’obra llegida. La sessió va incloure una interessant visita guiada per a tots els assistents. Una altra de les sessions es va realitzar dins el projecte conjunt entre biblioteques i Espais Escrits. Xarxa del Patrimoni Literari Català amb l’objectiu de difondre el patrimoni literari català i fer més presents els clàssics catalans als clubs de lectura acostant-los als lectors d'avui. En aquesta sessió es va comentar l’obra de M. Àngels Anglada i va comptar amb la visita d’una especialista en aquesta autora que va conduir la sessió aprofundint en la seva obra. Pel que fa al Servei de Préstec i Lectura a domicili, aquest any ha comptat amb un equip de 9 voluntaris que han atès a un total de 26 usuaris, alguns a residències per a gent gran. Aquests voluntaris han fet un total de 150 serveis i hi han dedicat 506 hores. Des d’aquí el nostre agraïment per la seva disponibilitat, implicació i bona feina. Memòria 2013 25 LES BIBLIOTEQUES DE SANTS – MONTJUÏC Espais Multimèdia Especialització del fons Impressores PCs Escàners color i b/n Biblioteca de districte: Vapor Vell Músiques Urbanes 3 + servidor 1 1 Biblioteques de proximitat: Francesc Candel Automòbil i sostenibilitat sostenible 11 + servidor 1 1 La cultura de la Pau i la Guerra Civil espanyola; Francesc Boic Poble Sec – Francesc Boix 3 + servidor 1 1 i els camps de concentració nazis     ESTADÍSTIQUES BÀSIQUES 2013 Docs Mitjana Docs Usos Activitats Assistents SANTS -MONTJUÏC Assistents Nous Total Increment Col·lecció Visites prestats alfabetització alfabetització Activitats visites dia prestats Internet activitats dia informacional informacional carnets Carnets de fons total Francesc Candel 144.878 566 108.576 424 37.792 126 1.004 42 1.765 1.149 19.487 3.017 58.536 Poble-Sec Francesc Boix 100.404 388 78.584 303 25.533 4 14 40 1.102 1.171 21.866 1.856 41.003 Vapor Vell 320.026 1.074 180.836 607 80.096 9 53 73 2.099 2.555 51.378 5.476 103.237 TOTAL DISTRICTE 565.308 695 367.996 453 143.421 139 1.071 155 4.966 4.875 92.731 10.349 202.776 Memòria 2013 26 BIBLIOTECA VAPOR VELL L’any 2013 la biblioteca Vapor Vell va treballar en el desenvolupament de les seves línies culturals principals: l’especialització musical i la plataforma cultural local. Aquestes són les iniciatives més rellevants relacionades amb aquestes línies: Campanya d’activitats musicals: - Rescat de Vinils: El Rescat consisteix en recuperar documents d’aquest format amb un cert valor històric i especialitzat, entre el rock, el heavy, el jazz i l’easy listening. Són ja més de 500. Aquesta col·lecció complementa la de CD’s, i no deixa de ser un curiós exotisme. La idea, com sempre, és despertar la curiositat per la música i crear bons espais d’escolta a la pròpia biblioteca. Els vinils es poden agafar en préstec i també es poden escoltar a la sala. - Difusió: s’ha incrementat la presència de prescriptors musicals dins el cicle Music Spy Club: periodistes com Ignacio Julià i Kiko Amat, músics con Mendetz o The New Raemon han col·laborat amb la proposta de la biblioteca. - Vinculació amb les campanyes de la ciutat: Per tal de connectar l’especialització del centre a iniciatives urbanes, el Music Spy Club s’ha relacionat enguany amb el Primavera Sound i el Festival Sónar. - Spotify: la tasca difusora de la biblioteca s’ha vist potenciada amb l’ús d’Spotify, que ens ha permès difondre més de 67 playlists, moltes d’elles vinculades a les activitats musicals presencials, amb més de 400 subscripcions. Acció cultural local. La biblioteca ha començat a col·laborar amb entitats del districte que tenen confluència d’interessos, com el Punt d’Informació Juvenil i el Punt Multimèdia. Aquesta col·laboració es tradueix en: - Derivació d’usuaris: visites. - Comunicació: creació de plafons informatius amb les informacions mútues. - Formació: Xerrades informatives a ambdós centres - Col·laboració pràctica: suport a exposicions i activitats diverses. A més, s’ha creat una plataforma de recomanació per Sant Jordi en col·laboració amb totes les entitats culturals del barri. - Recursos bàsics per la comunitat: la biblioteca ha transformat la seva àrea de referència (tradicionalment farcida d’enciclopèdies) fins convertir-la en una àrea de recursos bàsics per la comunitat on hi tenen cabuda els documents i guies vinculats amb aconseguir una feina, aprendre un idioma, muntar una empresa, aconseguir pis i la història local. Tot allò útil per instal·lar-se en una comunitat. BIBLIOTECA FRANCESC CANDEL La biblioteca Francesc Candel ha continuat treballant tant per difondre l‘especialització en automobilisme i mobilitat sostenible com per fer de la biblioteca un dels centres neuràlgics del barri. En aquesta línia, volem destacar la qualitat i la bona acollida de les exposicions següents: SEAT 1950-1977. L’arquitectura de la repressió, que es va realitzar conjuntament amb el Memorial Democràtic dels Treballadors de la Seat i va anar acompanyada de la projecció d’un documental de la televisió francesa, inèdit a causa de la censura: SEAT, Crónicas de una fàbrica ejemplar. Una altra exposició remarcable ha estat El transport col·lectiu als barris de la Marina, fruit de la col·laboració amb el Centre d’Estudis de Montjuïc i Transports Metropolitans de Barcelona. També s’han dut a terme tallers i activitats infantils com La carretera bona, una feina conjunta de la Guàrdia Urbana i la Fundació Mutual de Conductors. Un altre dels objectius ha estat el d’incrementar sinergies amb el Graner que revertissin en la cohesió del barri. Per això vam dissenyar un Harlem Shake: una activitat al voltant del ball, la disfressa i la disbauxa per a la qual vam aprofitar els professionals de la dansa que el Graner acollia amb motiu del BIDE (Barcelona International Dance Exchange) i, de manera excepcional, vam obrir portes un diumenge al matí per rebre els nens i nenes que, amb les seves famílies, van transitar i gaudir de la biblioteca d’una manera diferent a l’habitual. El resultat final van ser dos vídeos que vam allotjar al canal Youtube de Biblioteques de Barcelona. També ens hem proposat acostar-nos al públic jove a través de diverses accions: adquisició de novel·les juvenils d’èxit, compra de les lectures obligatòries d’institut, exposicions temàtiques de novel·la (romàntica, de terror, realista, d’aventures,...), i hem elaborat llistes de lectures atractives per recomanar als joves que no saben què llegir. Hem contactat amb el Punt d’Informac ió Juvenil per tal que oferís a la biblioteca xerrades sobre itineraris acadèmics, estades a l’estranger o assessorament laboral. Així mateix, hem format part de la TIAF (Taula d’Infància, Adolescència i Famílies de la Marina) per tal d’impulsar, de manera cooperativa, la creació d’espais i d’activitats que engresquin els joves a participar-hi. Pensem que hem d’apostar per trencar les dinàmiques que desvinculen el públic jove amb la biblioteca i, tot i que sabem que és un propòsit difícil, seguirem treballant durant els propers anys per incrementar-hi les relacions. I, finalment, voldríem destacar la nova il·luminació de la primera planta, amb unes làmpades que reforcen a un nivell òptim els luxs necessaris, així com la instal·lació de nous llums a l’àrea de préstec i de revistes de la planta baixa, que han suposat una millora considerable tant per als usuaris com per al personal de la biblioteca. Memòria 2013 27 BIBLIOTECA POBLE-SEC - FRANCESC BOIX A l’hora de destacar quins han estat els projectes principals que van marcar les actuacions de la biblioteca Poble-sec - Francesc Boix al llarg de l’any 2013, per començar volem fer esment de les visites guiades que va organitzar la biblioteca, juntament amb Cementiris de Barcelona, al Fossar de la Pedrera, monument extraordinari ubicat al cementiri de Montjuïc, que funciona com un espai d’homenatge i memòria, únic a l’Estat Espanyol, a les persones que van perdre la vida en la Guerra Civil Espanyola. Les visites van oferir l’oportunitat de parlar sobre qüestions com la repressió franquista als anys 40, els espanyols a l’Holocaust, les Brigades Internacionals, els maquis, la figura de Companys i la ressonància del conflicte a la resta del món. Tan al mes de febrer com al març es va poder veure a la sala d’actes de la biblioteca l’exposició S-21, l’escenari de l’horror del fotògraf Dani Planas, que ens proposà un recorregut fotogràfic per l’antic centre de detenció i tortura dels Khmers Rouges a Phnom Penh, Cambodja. En relació al tema es projecta el documental S21, la máquina roja de matar. Al llarg del mes d’abril es van programar entorn del centenari del naixement de l’escriptor manresà Joaquim Amat-Piniella i dels 50 anys de la seva obra K.L. Reich text imprescindible sobre la deportació dels republicans als camps nazis escrit entre 1945 i 1946, tot un seguit d’activitats que van incloure K.L. Reich: la veu de l’infern nazi, una exposició itinerant arreu de Catalunya per donar a conèixer l’obra, Home vs. Camp, una lectura dramatitzada de textos de K.L.Reich i una conferència amb la presència de David Serrano Blanquer i Marta Marín-Dòmine. Finalment, i continuant en la vessant de programació cultural, volem posar l’accent sobre l’organització, un any més, del Concurs Fotogràfic Francesc Boix 2013, que arribà a la seva quarta edició amb un nombre creixent de participants i fotografies a concurs. Enguany, com a complement, la biblioteca va organitzar un taller de retrats per als joves usuaris de la biblioteca. També subratllar, a nivell de districte, la bona salut de la que gaudeix el Certamen Literari Francesc Candel, fortament consolidat i responent als objectius marcats. Memòria 2013 28 LES BIBLIOTEQUES DE LES CORTS Espais Multimèdia Especialització del fons Impressores PCs Escàners color i b/n Biblioteca de districte: Les Corts – Miquel Llongueras Esports i jocs 5 + servidor 1 1 Biblioteca de proximitat: Can Rosés - - - -     ESTADÍSTIQUES BÀSIQUES 2013 Docs Mitjana Docs Usos Activitats Assistents Nous Total Fons Col·lecció LES CORTS Assistents Visites prestats alfabetització alfabetització Activitats visites dia prestats Internet activitats dia informacional informacional carnets Carnets ingressat total Can Rosés 112.946 441 72.318 282 16.458 - - 64 2.350 1.177 22.907 1.508 45.170 Les Corts-Miquel Llongueras 182.345 638 111.226 389 35.587 11 32 70 2.296 1.173 27.825 3.699 90.113 TOTAL DISTRICTE 295.291 545 183.544 339 52.045 11 32 134 4.646 2.350 50.732 5.207 135.283 Memòria 2013 29 BIBLIOTECA LES CORTS-MIQUEL LLONGUERAS Del 2013 a la biblioteca Les Corts-Miquel Llongueras volem destacar tres projectes emmarcats en la línia d’actuació La biblioteca pública, porta d’accés a la cultura del nostre Pla d’Acció. Filmografies destacades. El 2013 ha estat l’any de la consolidació de l’espai de les filmografies destacades de la biblioteca. Es tracta de la unió en un únic espai de la filmografia de determinats directors, la trajectòria dels quals ha estat clau per a l'evolució del cinema. Actualment comptem amb 44 filmografies destacades i en formen part directors de diferents èpoques, des dels inicis del cinema fins a l'actualitat, i també de diferents parts del món. Totes les filmografies destacades tenen una fitxa associada que es pot consultar en línia des del web de la biblioteca. Aquesta agrupació permet a la biblioteca, juntament amb l’organització pròpia de l’espai de cinema (organitzada segons la procedència geogràfica dels films, les pel·lícules d'animació, les obres pertanyents a l'origen del cinema...) posicionar-se davant dels usuaris com a referent en la prescripció de cinema. Venda d’obsolets. La biblioteca ha posat en marxa aquest any el projecte de venda d’obsolets amb la voluntat de donar-los sortida, beneficiant la pròpia biblioteca (que obté uns ingressos extres per la compra de fons) i als usuaris, que obtenen documents a preus simbòlics. La biblioteca ha dut a terme quatre vendes (per Sant Jordi, per Sant Joan, per la Festa Major i per Nadal) amb un èxit considerable. Mesures de prestació en benefici de la comunitat. Enguany hem reiniciat, a través de la tècnica de prevenció del districte, l’acolliment a la biblioteca de tres persones pendents de mesures de prestació en benefici de la comunitat. Dos d’ells han estat de llarga durada (entre 60 i 130 hores) i un de curta (6 hores). L’experiència, en tots els casos, ha estat molt positiva. BIBLIOTECA CAN ROSÉS L´any 2013 la Biblioteca Can Rosés ha continuat treballant per a una major eficàcia i eficiència dels seus serveis, programant activitats de difusió de la lectura i adequant el fons a les necessitats dels usuaris. Això ha comportat la necessitat de prioritzar objectius als quals hem dedicat atenció i recursos, clarificant quines són les prioritats d´acció per aconseguir que la biblioteca sigui més útil socialment. Hem mantingut una oferta d'activitats culturals de qualitat dirigida a diferents segments d'edat així com a col·lectius específics. Hem continuat treballant en activitats relacionades amb les polítiques de gènere i també hem fet incís en programes que potencien la lectura i l'escriptura en el públic adult. Aquest any, per fomentar la inclusió social, hem endegat un seguit d´activitats al voltant del dia 10 d´octubre, Dia Mundial de la Salut Mental. Aquestes activitats les vàrem programar amb l´objectiu de sensibilitzar els usuaris en relació a aquests tipus de trastorns, fomentar la solidaritat i l´empatia vers les persones que els pateixen i promoure la seva integració, normalitzant i donant a conèixer els trastorns mentals. Hem fet una exposició de documents sobre els trastorns mentals, una hora del conte sobre la salut mental i una sessió de La Claqueta, un cicle de cinema, sobre aquesta temàtica. Així mateix, hem difós aquestes activitats al Centre d´Higiene Mental de les Corts, tant d´adults com infantil i juvenil i també a la Federació Catalana d´Associacions de Familiars Malalts Mentals. Una altra de les activitats que volem destacar és el taller d´escriptura de contes infantils dirigit al públic adult. Aquest taller ha estat adreçat a totes aquelles persones que volien aprendre a escriure històries per als més petits. Vàrem programar quatre sessions en les quals es van tractar diversos aspectes com el llenguatge, el to, les diferents temàtiques, els contes tradicional vs. els contes moderns i les exigències del mercat editorial actual. El taller va constar d´un primer apartat teòric, a continuació uns exercicis pràctics i finalment una lectura de textos representatius. Memòria 2013 30 LES BIBLIOTEQUES DE SARRIÀ – SANT GERVASI Espais Multimèdia Especialització del fons Impressores PCs Escàners color i b/n Biblioteca de referència: Arts i escultura noucentista i Josep Clarà. Fons especial Any Clarà - - - Gaudí Biblioteca de proximitat: Collserola-Josep Miracle - - - -     ESTADÍSTIQUES BÀSIQUES 2013 SARRIÀ – Docs Mitjana Docs Usos Activitats Assistents Assistents Nous Total Increment Col·lecció Visites prestats alfabetització alfabetització Activitats SANT GERVASI visites dia prestats Internet activitats informacional informacional carnets Carnets de fons total dia Clarà 100.666 353 99.357 349 9.127 6 26 74 1.766 1.248 24.353 2.446 56.598 Collserola-Josep Miracle 38.387 146 30.901 117 4.047 - - 45 2.150 161 3.600 1.563 32.410 TOTAL DISTRICTE 139.053 254 130.258 238 13.174 6 26 119 3.916 1.409 27.953 4.009 89.008 Memòria 2013 31 BIBLIOTECA CLARÀ De les activitats que la biblioteca ha programat durant tot el 2013 destaquem, per una banda, les activitats familiars de foment de la lectura per a nadons de 6 mesos a 2 anys que hem posat en marxa a la biblioteca durant aquest any, amb gran èxit de convocatòria i una gran acceptació entre els usuaris. També vinculat amb el públic familiar, cal ressaltar el concert familiar de la banda barcelonina de gran projecció internacional, The Pinker Tones, que va venir a presentar el seu llibre-cd Rolf & Flor. Cal mencionar també les activitats vinculades al Centre d’Interès d’Òpera, com van ser les que van formar part de l’esdeveniment Òpera en Ruta a Sarrià Sant Gervasi i 3a Setmana de l’òpera a la Biblioteca, i que van servir per commemorar els bicentenari del naixement dels compositors Wagner i Verdi. Entre aquestes activitats, el recital escènic Busseto-Valhalla, escenificat al Teatre de Sarrià, o la conferència Els recursos d’expressió que utilitzen els cantants d’òpera, a càrrec del reconegut periodista Marcel Gorgori. Pel que fa a les activitats vinculades al Centre d’Interès en Llibre Il·lustrat, destacar dues exposicions coordinades per l’il·lustrador Gusti. La primera, La calavera i la vida quotidiana. Mèxic i la seva imatgeria, amb obra gràfica del mexicà Andrés Moctezuma i el seu taller de gravat itinerant en comunitats indígenes de Mèxic. La segona exposició, Estats ocults del nostre món. Mapes i dibuixos d’Andrés Fernández, amb obra gràfica de l’artista, del Centre Debajo del Sombrero, Centro de Arte y Desarrollo de Procesos Creativos (Madrid). La inauguració de l’exposició va comptar amb la presència de l’artista i de Lola Barrera, directora del centre i codirectora també del documental Qué tienes debajo del sombrero? (Cameo, 2007) que es va projectar a la biblioteca com a activitat complementària de l’exposició. A través d’aquestes activitats, la biblioteca va participar en els actes de Commemoració del Dia Internacional dels Discapacitats a nivell de Districte i va esdevenir punt de trobada de diferents agents i entitats que treballen l’art amb persones intel·lectualment discapacitades. La biblioteca durant el 2013 també va participar en la Fira de la Lectura, celebrada a la Plaça de la Vila, on conjuntament amb escoles i altres entitats del Districte va promocionar la seva activitat de foment de la lectura. També relacionat amb les col·laboracions amb altres agents del territori, i vinculat al Servei de Préstec i Lectura a Domicili, la biblioteca ha participat en diferents reunions amb tècnics de Gent Gran i Persones amb Discapacitat i en Taules d’Entitats del Districte per presentar el servei i fer-ne difusió. BIBLIOTECA COLLSEROLA - JOSEP MIRACLE En aquest 2013 hem plantejat dues línies de treball fonamentals a destacar, la primera pel que fa a la col·lecció i la segona pel que fa el territori. En relació a la col·lecció s’ha creat un nou centre d’interès sobre Vida Alternativa. Aquest s’ha dividit en 6 temàtiques diferents: Arquitectura sostenible; Ecologia; Energia i transport alternatiu; Fet per mi; Filosofia i Hort urbà. Aquests temes s’han escollit en funció del fons de la biblioteca ja existent, en funció dels interessos detectats per part dels nostres usuaris i en funció de la previsió de creixement de fons sobre aquesta temàtica. Així doncs a l’hora de triar el tema s’ha tingut en compte poder donar resposta als interessos de la població a qui donem servei. A més, per tal d’oferir un fons atractiu i coherent, s’ha mantingut l’esporgada del fons general de la biblioteca i s’ha continuat reforçant la resta de centres d’interès, sobretot l’apartat de primeres lectures Lletra lligada i Lletra de pal ja que s’ha detectat un ús important d’aquesta part de la col·lecció. Pel que fa al territori, s’ha realitzat un treball intens de col·laboració amb el Centre Cívic Vallvidrera- Vázquez Montalbán programant i organitzant activitats conjuntes relacionades amb els autors del barri i el territori. S’ha programat l’exposició sobre el Casino de la Rabassada amb un gran èxit de participació i s’ha col·laborat en el 10è Aniversari de la mort de Manuel Vázquez Montalbán amb diferents activitats al seu voltant: amb l’obra de teatre Carvalho contra Vázquez Montalbán dins de la Setmana BCNegra 2013, amb el III Concurs de relats i amb l’exposició Un altre Gimlet, sisplau. Cal destacar també els diversos llibres presentats a la Biblioteca d’autors veïns del barri. En primer lloc, el llibre –cd infantil Rolf &Flor dels Pinker Tones. El llibre Mallko y papá de Gusti i finalment, destacar el llibre Converses amb memòria. Vallvidrera, Tibidabo i Les Planes del qual la Biblioteca és promotora, presentat en col·laboració amb l’escola Nabí amb un gran èxit de participació. Memòria 2013 32 LES BIBLIOTEQUES DE GRÀCIA Espais Multimèdia Especialització del fons Impressores PCs Escàners color i b/n Biblioteca de districte: Jaume Fuster Viatges i cultura juvenil 12 + servidor 1 1 Biblioteques de proximitat: Vallcarca i els Penitents – M. Antonieta Cot - 11 + servidor 1 1 Vila de Gràcia Cultures africanes 8 + servidor 1 1     ESTADÍSTIQUES BÀSIQUES 2013 Docs Mitjana Docs Usos Activitats Assistents GRÀCIA Assistents Nous Total Increment Col·lecció Visites prestats alfabetització alfabetització Activitats visites dia prestats Internet activitats informacional informacional carnets Carnets de fons total dia Jaume Fuster 687.325 1.975 335.493 964 125.668 156 1.506 73 4.287 4.311 67.094 5.928 109.260 Vallcarca i Penintents-MACot 65.931 257 50.565 197 17.626 22 215 70 1.615 531 2.232 3.113 24.899 Vila de Gràcia 234.737 863 163.429 601 54.114 23 173 83 2.770 2.202 49.731 3.565 54.039 TOTAL DISTRICTE 987.993 1.127 549.487 627 197.408 201 1.894 226 8.672 7.044 119.057 12.606 188.198 Memòria 2013 33 BIBLIOTECA JAUME FUSTER Al 2013, a la Biblioteca Jaume Fuster s’ha executat l’estudi i control de l’eficiència energètica a través de l’Agència d’Energia de Barcelona. A l’edifici s’han instal·lat sondes de monitoratge de consum i s’han pres mesures com la sectorització d’encesa de lluminàries i la reprogramació del sistema domòtic. A més el centre ha rebut el Distintiu de garantia de qualitat ambiental en la categoria d’equipaments culturals, atorgat pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. En referència a la col·lecció, malgrat la disminució del pressupost, s’han engegat un seguit d’accions per tal d’explorar noves temàtiques i formats per a la captació de l’interès dels usuaris -llibres sobre diversitat social i cultural i documents interactius en el cas d’infantil, reforç de còmic i autoaprenentatge de llengües en el cas de l’àrea general-. Tanmateix, s’obren noves línies per tal de reaprofitar els recursos com són la reorientació i la flexibilització la política de donacions d’alguns fons, l’adquisició de documents via servei de distribució de duplicats de la Biblioteca de Catalunya, la vehiculació d’exemplars a la biblioteca de Vallcarca i els Penitents-M. Antonieta Cot i , finalment, l’obtenció d’ingressos mitjançant la venda d’obsolets. Quant a les mesures de millora en la comunicació amb els usuaris, la Biblioteca Jaume Fuster ha comptat amb la millora de la senyalització interna en l’àrea infantil, l’augment de pantalles que emeten informació d’interès i la reestructuració de la pàgina web, fet que ha reduït el número d’incidències i ha agilitzat la gestió de continguts. A nivell intern, cal dir que s’ha fet un estudi intern dels nostres canals d’informació per tal que esdevinguin més efectius, d’aquesta manera, s’ha reordenat la periodicitat de les trameses dels anuncis d’activitats a la pàgina de facebook, la pàgina web, canal de televisió i el butlletí electrònic +biblioteques. En l’àmbit de la cooperació, la biblioteca ha avançat amb les biblioteques del territori en el pla de formació comú i el protocol d’àrees infantils. Altrament, i independentment dels agents amb qui col·labora de manera estable, la biblioteca ha començat a treballar estretament amb el Pla Comunitari de la Salut i el centre Septimània. En l’esfera de la cohesió social, la biblioteca participa en la Taula d’Intervenció Social, convocada per Districte de Gràcia i amb la participació de Mossos, Guàrdia Urbana, treballadors socials d’Heura i del Servei d’Inserció Social. Pel que fa als projectes de formació, ha dut a terme l’habitual formació territorial amb les visites escolars, l’execució del Pont Biblioescola (amb el Centre de Recursos Pedagògics) i la gestió dels grups d’intercanvis d’idiomes. Si tenim en compte una mirada més global de ciutat, ha col·laborat amb èxit al programa Repesca, les Antenes Cibernàrium i el programa Oberts al futur de Barcelona Activa. El servei bibliotecari es completa amb una programació d’activitats força dinàmica que ha comptat amb xerrades d’autors cèlebres que han llançat nous títols (John Irving, Ian Mc Ewan), exposicions (Formes de Camilleri, El Casino de l’Arrabassada i La Galera 50 anys i tan joves) així com l’inici de la celebració del Tricentenari amb l’Orquestra Vila de Gràcia i el club de lectura obert que va versar sobre Victus amb la col·laboració d’Albert Sànchez Piñol. BIBLIOTECA VALLCARCA I ELS PENITENTS – M. ANTONIETA COT Al llarg del 2013 la biblioteca ha continuat el desenvolupament el projecte de difusió del jazz i del blues, així com d’altres músiques d’arrels nord-americanes que han esdevingut universals. L’eix principal de les activitats d’adults han estat dos cicles musicals que han tingut una bona acollida de públic i que han projectat la biblioteca a nivell de ciutat: el Blues and Roll a la primavera i el cicle Visions de Jazz a la tardor. Destaquem especialment aquest últim, ja que es va portar a terme en col·laboració amb el Festival Internacional de Jazz de Barcelona, fet que va fer possible incorporar-nos dins la programació del Festival amb la consegüent repercussió mediàtica. Aquesta col·laboració ens va permetre, a més a més, comptar amb la presència de dues primeres figures de la crítica musical internacional, músics de la ciutat i altres noms destacats dins el món de l’escena musical catalana. Arran del cicle vam iniciar alguns contactes que ens van fer ressò de les activitats col·laborant també en la seva difusió, com ara: la revista La Ruta del Jazz i el Consolat General dels Estats Units que va assumir, de fet, el cost d’una de les activitats del cicle. Una línia estratègica que hem impulsat aquest any és la orientació d’alguns dels serveis a la gent gran. La població de la nostra àrea d’influència té una mitjana d’edat elevada amb la qual cosa hem adequat una part de la nostra oferta a aquest públic: els cursos de formació en TIC els hem adreçat a nivells inicials d’aprenentatge donant així resposta a una demanda que havíem constatat. Vam començar, també, el préstec mensual a la carta amb la residència d’avis Clínica Solarium col·laborant estretament amb la terapeuta. A la sala d’adults de la biblioteca vam editar una nova publicació adreçada bàsicament a dones grans, habitualment lectores de novel·la: el full de recomanacions Afinitats literàries, que facilita la tria a l’hora d’escollir una lectura en funció d’altres del mateix estil. L’àrea infantil té un gran ús en comptar amb diferents centres escolars tocant la biblioteca. Hem incrementat el nombre de visites escolars i hem continuat realitzant els clubs de lectura infantils. Hem impulsat, també, la realització de tallers realitzats pel propi personal de la biblioteca, que tenen com a objectiu potenciar la creativitat dels nens i nenes i fidelitzar-los com a usuaris habituals. Memòria 2013 34 BIBLIOTECA VILA DE GRÀCIA El 2013 la biblioteca va consolidar la seva especialització del fons en Cultures Africanes. Es va dotar d’un pressupost adequat i es varen fer adquisicions de llibres, guies, obres de referència sobre la història del continent africà, sobre les condicions socials, la cooperació internacional, els exploradors i els viatges, l’emigració, l’art, la societat, l’economia i la política. A través de l’acord i la relació amb entitats dedicades a l’Àfrica de casa nostra, es va aconseguir un donatiu molt especial. Es tractava de la col·lecció de llibres i guies de l’entitat dedicada a l’estudi africà, Espai Àfrica – Catalunya amb seu a Barcelona. Varen ser uns 50 exemplars de narrativa, contes, economia, història i assaig. Aquest fons va ser incorporat a l’àrea dedicada a aquesta especialització a la biblioteca. Un altre front va ser el de la difusió i promoció del fons per tal de donar-lo a conèixer entre els africans que viuen a Barcelona, els africanistes, els ciutadans en general i també a les entitats i associacions que treballen en la cooperació amb aquest continent i amb l’emigració cap a Catalunya de nombrosos africans. Es va contactar amb diferents associacions com l’Associació africana i catalana de cooperació AFRICAT, amb ETANE, amb l’Espai Àfrica – Catalunya, amb l’entitat del barri de Gràcia JIWAR creació i societat especialitzada en el fet migratori i amb la revista d’història Sàpiens amb amplia experiència en el tema africà. Es va arribar a acords per tal de poder fer difusió conjunta a través de banners a les webs de l’Espai Àfrica – Catalunya i de la biblioteca Vila de Gràcia i també es va establir un canal de comunicació amb la major part d’entitats africanes a través d’un mailing selectiu. Pensant en atreure més usuaris cap a aquesta especialització, al novembre de 2013 va tenir lloc a la sala d’actes de la biblioteca el cicle d’activitats Món Àfrica del 9 al 15 d’aquell mes. Amb la col·laboració de les principals entitats especialitzades en l’estudi del continent africà es van poder realitzar un seguit d’activitats pensades per difondre més i millor el coneixement en diferents àmbits. El cicle va començar amb una conferència sobre Guinea Equatorial a càrrec de la Remei Sipi i Edmund Sepa, escriptora i sociòleg respectivament i membres d’ETANE. L’endemà es va fer una interessant xerrada sobre la representació mediàtica que ens ha ofert la revista National Geographic durant anys, sobre l’Àfrica, a càrrec de la directora de la revista Sapients, la Sònia Casas. També es van fer activitats per als més petits com jocs d’Àfrica i els contes africans lents. Els dos últims dies es van programar un passi d’un documental sobre la convivència a la Sud-Àfrica postapartheid a càrrec de la pròpia creadora, la sud-africana Sidelle Wyllow Smith, videoartista en col·laboració amb l’entitat Jiwar de Gràcia i una última activitat que va consistir en una presentació de les últimes novetats editorials sobre aquest polièdric i enorme continent a càrrec de la responsable de la Llibreria La Ploma especialitzada en l’Àfrica Negra. En definitiva un any 2013 basat en l’enlairament d’una potent especialització amb l’ajuda de les entitats que treballen sobre el tema africà a Barcelona. Memòria 2013 35 LES BIBLIOTEQUES D’HORTA -GUINARDÓ Espais Multimèdia Especialització del fons Impressores PCs Escàners color i b/n Biblioteca de districte: Guinardó – Mercè Rodoreda Poesia 8 + servidor 1 1 Biblioteques de proximitat: El Carmel – Juan Marsé Narrativa barcelonina contemporània 11 + servidor 1 1 Horta – Can Mariner Teatre 7 + servidor 1 1 Montbau – Albert Pérez Baró Gènere Negre - - -     ESTADÍSTIQUES BÀSIQUES 2013 Docs Mitjana Docs Usos Activitats Assistents Assistents Nous Total Increment Col·lecció HORTA - GUINARDÓ Visites prestats alfabetització alfabetització Activitats visites dia prestats Internet activitats informacional informacional carnets Carnets de fons total dia El Carmel-Juan Marsé 179.339 592 127.360 420 52.582 28 236 39 1.043 869 20.355 3.352 92.922 Guinardó-Mercè Rodoreda 240.724 808 158.985 534 59.011 31 164 58 2.574 1.321 40.071 4.425 96.766 Horta – Can Mariner 188.232 732 118.133 460 29.711 115 795 53 2.760 1.004 16.526 3.264 48.881 Montbau-Albert Pérez Baró 38.081 149 44.459 174 7.373 - - 28 917 223 7.077 1.641 40.143 TOTAL DISTRICTE 646.376 580 448.937 403 148.677 174 1.195 178 7.294 3.417 84.029 12.682 278.712 Memòria 2013 36 BIBLIOTECA GUINARDÓ-MERCÈ RODOREDA Durant l’any 2013 l’equip de la Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda ha treballat per satisfer les necessitats dels usuaris de l’entorn i de ciutat amb l’objectiu de continuar sent un dels equipaments culturals de proximitat més importants, apostant per la cohesió social, l’aprenentatge al llarg de la vida i la cooperació amb altres agents territorials. Volem destacar la ruta literària i artística De Marsé a Mercè organitzada amb altres equipaments culturals del districte com centres cívics, casals de barri i espais joves per primer cop aquest any. La idea ha estat crear un recorregut de la mà del món literari dels escriptors Juan Marsé i Mercè Rodoreda per indrets significatius del Carmel, Can Baró, Guinardó i Baix Guinardó, amb un context històric i literari elaborat bàsicament per personal de les biblioteques, acompanyat d’actuacions artístiques en diferents parades de la ruta. L’inici era a la biblioteca El Carmel-Juan Marsé i el final a la biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda i la inspiració han estat, entre d’altres, les novel·les Últimas tardes con Teresa i El carrer de les Camèlies. La ruta es va realitzar un dissabte matí abans de Sant Jordi i va ser un èxit, amb més de 60 persones inscrites i afegint-se’n més durant l’itinerari. Davant de la bona acollida, s’ha decidit repetir l’experiència l’any 2014. Un altre projecte important de l’any 2013 ha estat la creació d’un arxiu audiovisual a través d’un canal a Youtube, en col·laboració amb l’Aula de Poesia de Barcelona, per difondre els actes del cicle de poesia de la biblioteca De Pensament, paraula i obra que ja ha arribat a la 21a edició. La iniciativa ha sorgit davant la necessitat de posar a l’abast dels ciutadans tot aquest fons gravat per L’Aula de Poesia de Barcelona. Personal de la biblioteca s’ha encarregat de revisar cada vídeo complert, escollir els poemes més adients i realitzar diversos miniclips de cada poeta. El projecte va començar a l’octubre i durant el darrer trimestre de l’any s’han publicat 32 clips de 6 poetes. Aquesta acció s’afegeix a tot el treball relatiu a l’especialització en poesia que es porta a terme tant a nivell de col·lecció, programació d’activitats i difusió. Un altre projecte del qual estem molt satisfets és el Club de Lectura Fàcil amb persones amb discapacitats intel·lectuals del Taller– Escola Sant Camil, entitat del barri amb la qual tenim una col·laboració estable. Ja porta tres cursos en funcionament, conduït per una bibliotecària de l’equip amb el suport d’una educadora del centre. Aquest any hem rebut el reconeixement per la feina feta rebent un segon accèssit del Premi de Bones Pràctiques atorgat per l’Associació Lectura Fàcil, i presentant l’experiència en creació de clubs en la Jornada Lectura Fàcil, una herramienta para fomentar el hábito lector organitzada per la mateixa Associació el 13 i 14 de desembre. BIBLIOTECA EL CARMEL – JUAN MARSÉ Des de la biblioteca el Carmel – Juan Marsé volem destacar l’elaboració de la vídeo recomanació Últimas tardes con Teresa, amb l’objectiu de promocionar l’especialització en novel·la barcelonina de la biblioteca. El vídeo que recomana una de les novel·les més significatives per al nostre barri i per a la nostra biblioteca, va ser filmat en llocs emblemàtics del barri del Carmel, on transcorre gran part de l’obra de Juan Marsé. Aquesta acció va ser la primera experiència en format vídeo recomanació en col·laboració amb l’empresa d’aquest sector Book Movies, encarregada de la part tècnica de l’enregistrament. Des de la biblioteca es van seleccionar els fragments de l’obra que s’havien de llegir durant la filmació i es van escollir les fotografies antigues del barri que il·lustren el vídeo, així com les localitzacions i emplaçaments on enregistrar les lectures de cada fragment. Tot aquest material es va extreure de la ruta literària Últimas tardes con Teresa realitzada per la biblioteca amb anterioritat. L’enregistrament es pot veure al canal Youtube de Biblioteques de Barcelona. A finals d’any la vídeo recomanació havia tingut 327 visualitzacions. També volem destacar l’edició d’una guia de lectura commemorativa del 80 aniversari del naixement de Juan Marsé. Es va voler celebrar l’efemèride de l’autor que dóna nom a la biblioteca, Juan Marsé, a través de l’elaboració d’una guia de lectura que recull el conjunt de les seves novel·les ambientades a la ciutat de Barcelona, en consonància també amb l’especialització de la biblioteca. La guia es va titular Territori Marsé i va recollir tots els fragments de l’obra de Juan Marsé que citen localitzacions barcelonines. A banda, també es va elaborar un mapa a GoogleMaps que fa de mirall de la guia. En aquest recurs també es pot tenir accés als diferents fragments de la seva obra, a més de trobar-se geolocalitzats. Memòria 2013 37 BIBLIOTECA HORTA – CAN MARINER El 2013 ha estat el 5è aniversari de la biblioteca. Per celebrar-ho s’han realitzat 4 punts de llibre amb reproduccions fotogràfiques d’espais emblemàtics de la biblioteca, la presentació del premi St. Jordi a Horta, a càrrec de Màrius Serra i l’ activitat/exposició infantil Dibuixa que li regalaries a la biblioteca?. S’ha creat un Centre d’Interès de les discapacitats: 135 documents adreçats als familiars i professionals dels centres per a discapacitats: Escola Carrilet, Rel i Taller Dem. També dins el capítol de col·lecció, s’ha realitzat 114 exposicions de documents, amb 58 guies de lectura –novetats documentals i temàtiques- per a difondre el fons documental i la lectura. Amb difusió al web, facebook, issuu, i a la pròpia biblioteca (en paper i pantalla informativa). També s’han iniciat dels tràmits i adequacions per aconseguir el Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental amb el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. S’ha col·laborat i participat en la programació conjunta d’activitats de Biblioteques de Barcelona(conferències, concursos literaris, tallers, clubs de lectura, hores del conte, performances, presentacions de llibres, exposicions itinerants, guies documentals, ...) amb els equipaments, serveis, associacions i escoles privades de l’entorn: Casal de Gent Gran d’Horta, Casal Font d’en Fargues, CEIPs, C.C. Matas i Ramis, Escola de música Pausa, IES, Ludoteca El Galliner, PIAD i Punt 7: S’han fet Tallers musicals familiars amb l’Escola de música Pausa; activitats dins el Cicle Dona; Per Sant Jordi, la participació jurat concursos literaris Microrelats i Poesia amb dibuixos dels infants de la Ludoteca i una exposició itinerant en tots els equipaments; participació en el Cicle Clàssica Districte HG; la presentació de la programació Festival Grec de Barcelona; Contes a les places, 3 sessions a les places del barri d’Horta; per la Festa Major d’Horta s’ha fet el carnet de la biblioteca als gegants de les escoles del barri; participació en la Mostra de Teatre del Districte HG. Inici Mirall de la Lectura; actes al voltant del Dia internacional per a l’eliminació de la violència de gènere al jardí de la biblioteca i el cicle de Nadal. També s’han fet presentacions a la biblioteca de les properes estrenes teatrals del Foment Hortenc; col·laboracions amb Kids&Us, amb narracions de contes en llengua anglesa i quatre exposicions de dos CEIPs (Àngels Garriga i Mare Nostrum). A més s’han acollit dos alumnes de pràctiques de 1er de batxillerat de l’Escola Caterina de Siena. S’ha iniciat la col·laboració entre la Eco - Impremta El Tinter/Ed. Pol·len i la biblioteca, amb la proposta de realitzar la 1a Fira del llibre d’Horta al 2014. BIBLIOTECA MONTBAU – ALBERT PÉREZ BARÓ La biblioteca els darrers anys ha tingut molta mobilitat en la direcció, que d’una manera o altra ha marcat els objectius i els projectes de la biblioteca. Del 2013 destacarem molt els projectes que s’han realitzat en col·laboració amb d’altres entitats del barri o de la nostra àrea d’influència. El projecte Pícnic lector amb els espais familiars de les ludoteques Casa Groga i Vall d’Hebron, motxilles temàtiques de lectura familiar compartida i les activitats on les famílies usuàries de les ludoteques venen a la biblioteca a gaudir de les activitats del cicle Primeres Passes. Considerem important també la participació en l’edició 2013 del Premi Atrapallibres, convocat pel ClijCat, com una forma més de promocionar la lectura entre els més joves. Participació que hem fet extensible tant als nostres usuaris com al CEIP Pau Casals amb el qual promocionem la lectura des de fa anys amb un Club de lectura amb alumnes del centre. Pel que fa al públic més gran volem destacar les noves relacions amb un nou equipament Espai Catalunya La Pedrera Montbau i les relacions ja existents amb el Casal Gent Gran Vall d’Hebron. Proporcionem la lectura i assessorem a l’hora d’escollir-la pels seus clubs de lectura. Un dels projectes més macos amb cinc entitats de la zona ha estat l’elaboració i presentació del Llibre de Sant Jordi. En la realització del llibre van participar tant gent gran com infants i es va fer la presentació del llibre a la biblioteca amb una activitat on s’explicava el conte que s’havia escrit entre tots i on van assistir grans i petits. Finalment volem remarcar l’èxit de la Marató de contes durant la Festa Major de Montbau on els veïns del barri, grans i petits, expliquen els contes i on contem amb la participació de l’Associació de Narradors i Narradores (ANIN). En referència a la nostra especialització continuem en la línia de dinamitzar el fons a través d’activitats i exposicions i fem difusió tant a les xarxes socials disponibles com al bloc on col·laborem. Destacar les dues xerrades sobre La novel·la negra, la gran novel·la social contemporània i la Passejada entorn de Manuel Vázquez Montalban. Memòria 2013 38 LES BIBLIOTEQUES DE NOU BARRIS Espais Multimèdia Especialització del fons Impressores PCs Escàners color i b/n Nou Barris Circ i arts parateatrals 8 + servidor 1 1 Canyelles - - - - Les Roquetes - 9 + servidor 1 1 Vilapicina i la Torre Llobeta - 11 + servidor 1 1 Zona Nord - 11 + servidor 1 1     ESTADÍSTIQUES BÀSIQUES 2013 Docs Mitjana Docs Usos Activitats Assistents Assistents Nous Total Increment Col·lecció NOU BARRIS Visites prestats alfabetització alfabetització Activitats visites dia prestats Internet activitats informacional informacional carnets Carnets de fons total dia Canyelles 18.774 75 18.161 73 4.692 - - 14 314 129 3.331 1.488 30.829 Les Roquetes 91.394 357 56.293 220 29.172 79 724 58 2.201 989 10.805 2.220 38.235 Nou Barris 274.016 913 138.012 460 50.030 331 2.053 53 1.413 2.041 50.236 5.297 86.075 Vilapicina i la Torre Llobeta 142.250 556 103.537 404 35.793 91 686 55 2.408 1.296 8.584 2.989 35.175 Zona Nord 86.594 314 47.773 173 29.651 132 978 87 2.230 853 6.451 2.813 44.989 TOTAL DISTRICTE 613.028 458 363.776 272 149.338 633 4.441 267 8.566 5.308 79.407 14.807 235.303 Memòria 2013 39 BIBLIOTECA NOU BARRIS D'aquest any 2013 volem destacar dos projectes que han permès, d'una banda, millorar la imatge gràfica de l'equipament a través de la nova senyalització, i per l'altra, la incorporació a la programació dels cursos de formació en tecnologies Antenes Cibernàrium impulsats per Barcelona Activa. L'execució del primer es va dur a terme durant els mesos de gener i febrer i va permetre canviar tota la senyalització, força deteriorada després de quinze anys de funcionament, donant un aire nou a tot l'equipament en general i, en particular, a les diferents àrees i serveis. Des del vinil amb la paraula biblioteca, col·locat al llarg de les vidrieres del vestíbul i de la porta d'entrada del equipament, que la fa ben visible des del carrer, passant pels directoris de cada planta, la retolació de cada matèria a les parets, la dels taulells de cada àrea i de cada mòdul de prestatgeries, permeten a l'usuari orientar-se i accedir millor a tota la col·lecció documental. Pel que fa al segon, i com a conseqüència del canvi d'orientació de Cibernàrium al Districte de Nou Barris, entitat que programava una àmplia oferta de cursos i tallers sobre tecnologies, es va fer la proposta de poder traspassar una bona part de la programació que ells feien mensualment a l’Espai Multimèdia de la biblioteca. D'aquest forma, i pel conveni de col·laboració establert amb Biblioteques de Barcelona, des del primer trimestre de l'any ens vam afegir a la programació Antenes Cibernàrium, que ja es duia a terme en altres biblioteques de la ciutat. Els indicadors reflecteixen la bona acollida que va tenir. Durant el primer trimestre es van programar cent sis cursos, amb una assistència de vuit-cents quaranta-nou assistents. Al segon, cent dinou cursos, amb set-cents quaranta assistents. I al darrer trimestre de l'any, cent nou cursos, amb cinc-cents vint assistents. La xifra total s'eleva a tres-cents trenta-quatre cursos i dos mil cent nou assistents. De fet en tot l'any només es va haver d'anul·lar un curs per manca de persones inscrites. Considerant que només hi ha vuit ordinadors disponibles per a la formació, la mitjana d'ocupació en cada curs va ser de 6,31. Una dada que considerem molt satisfactòria, tenint en compte, també, l'especificitat o temàtica d'alguns dels cursos programats, l'accés als quals requereix una formació prèvia que algunes persones no tenien o bé perquè responien a altres interessos. BIBLIOTECA CANYELLES Hem assistit a importants canvis quant a la dinamització, recuperació, millora i manteniment de la col·lecció documental: a l’Àrea Infantil s’ha creat el fons especial Lletra lligada/Lletra de pal, s’han condicionat espais per allotjar els contes populars, així com un petit fons en anglès (espai de petits lectors) o l’exposició de recomanacions del Bibarnabloc; l’Àrea d’Àudiovisuals s’ha reestructurat de forma integral amb un nou sistema d’exposició documental que ha augmentat la visibilitat, gràcies a la facilitat de consulta i exposició d’aquest fons, permetent guanyar -al mateix temps- més d’un 60% d’espai d’exposició; a l’Àrea d’Adults hem millorat l’accés documental als usuaris amb dificultats visuals, creant un espai adequat de lectura (amb lupes, punt de lectura individual i il·luminació directa) i hem engegat un fons especial d’autoaprenentatge de llengües. L’equipament ha millorat considerablement gràcies a la instal·lació de petita, mitjana i gran infraestructura: estors a les finestres, sistema anti-furts i compta visites, i l’aire condicionat. Aquestes obres han permès la creació d’un petit despatx a la Sala 1, així com la reestructuració del seu fons: en els 11metres lineals guanyats s’ha reubicat el Centre d’Interès en Ciències Forenses i Criminologia, guanyant amb visibilitat i difusió gràcies també a la nova retolació. Hem renovat les accions destinades a la recuperació de la memòria històrica, col·laborant amb els diferents agents per fer aviat realitat l’accés a la col·lecció fotogràfica digital del barri. Hem mantingut el Club de Lectura en col·laboració amb el Centre de Formació d’Adults, s’ha continuat potenciant l’ús dels serveis virtuals de la Biblioteca i, de forma molt satisfactòria, s’ha consolidat el programa d’activitats de foment de la lectura amb l’Escola Gavina, centre local d’educació especial, així com hem assistit a la continuïtat de pràcticament tota la resta de programes habituals per a grans i petits. També hem endegat noves vies de comunicació, com l’enregistrament i difusió de missatges de megafonia informatius (horaris, serveis, etc.), l’adequació i ús del túnel de l’equipament com a espai per instal·lar exposicions perimetrals, i s’han resolt els problemes telefònics. Respecte l’any anterior, hem augmentat el nombre de visitants (+8%) i el de sessions d’Internet i ofimàtica (13%), situant-se el grau d’assoliment del nostre pla d’acció en més d’un 79%, dada molt similar a la del 2012. Per concloure, només cal afegir que durant el 2013 hem treballat per la continuïtat i ampliació de col·laboracions amb els diferents agents del barri, territori i ciutat, així com les diverses associacions, entitats veïnals i locals, tant en projectes habituals com en l’endegament de nous programes. Memòria 2013 40 BIBLIOTECA LES ROQUETES La memòria, més enllà de les dades estadístiques, ens serveix per posar de manifest el treball que hem dut a terme al llarg de tot el 2013; un any de noves dificultats econòmiques que han incidit molt intensament en la vida dels barris més propers a la biblioteca. La primera de les actuacions més rellevants és el programa Suport a la Lectura, impulsat per l’Institut Municipal d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona i en el qual col·labora la biblioteca. Els seus objectius de contribuir a l’èxit escolar, dotant de noves oportunitats a vuitanta-vuit infants de quatres escoles de Roquetes i Verdum, han estat valorats molt positivament per les famílies. També volem destacar altres accions que giren al voltant de la formació i l’aprenentatge, per a garantir oportunitats: la participació en el projecte Treball als Barris de Barcelona Activa, la consolidació com a centre col·laborador per a l’obtenció del certificat ACTIC i l’augment d’inscripcions rebudes a les activitats de formació l’Aula Digital de l’Espai Multimèdia són alguns dels fets més destacables en aquest àmbit. A més, s’han potenciant les visites a la biblioteca com a suport a la formació, realitzant quaranta-cinc visites amb més de 1.000 assistents. Pel que fa a la cooperació territorial, el compromís en aquest àmbit és un dels nostres punts forts. Hem treballat diversos a l’entorn de diversos perfils: la franja dels infants i dels joves amb una nova edició Juliols al Sol en col·laboració amb el Pla Comunitari de Roquetes; la petita infància i a les seves famílies cooperant amb l’Espai Familiar de Verdum; la gent gran col·laborant amb el Pla Comunitari de Verdum en l’Escola de Salut per a Gent Gran. Hem programat la Setmana de la Dona a Roquetes conjuntament amb el Centre Cultural Ton i Guida, el Casal d’Avis i l’Associació de Veïns de Roquetes. Hem col·laborat amb la Xarxa 9Barris Acull amb l’objectiu de treballar la cohesió social i finalment, hem estat presents en la 8a Mostra de Titelles de les Roquetes amb dues activitats per adults i un taller infantil. Pel que fa a la col·lecció documental, s’ha actualitzat i adaptat el fons a les necessitats dels usuaris, dinamitzant el fons mitjançant diverses activitats, exposicions i guies temàtiques. S’ha dut a terme una nova edició del projecte Caçadors de Llibres al Vol per dinamitzar el fons infantil i promoure la lectura durant els mesos d’estiu. Tot i la crisi actual i les dificultats, durant aquests dotze mesos hem programat 145 activitats que han tingut la participació de més de 3.000 persones. Aquestes xifres per si soles ja són satisfactòries però el més important de tot ha estat la implicació dels usuaris. La seva participació ens ha ajudat a recollir diverses necessitats i expectatives, apropant-nos molt més a la nova realitat del territori i redefinint la nostra programació amb temes del seu d’interès. BIBLIOTECA VILAPICINA I LA TORRE LLOBETA L'any 2013 ha estat el segon any de funcionament de la biblioteca. Després d’un primer any de creixement en els diferents indicadors d’usos, la biblioteca s’ha consolidat en tots els aspectes. La vinculació amb el territori i la tasca de la biblioteca com a eina de cohesió social han resultat elements destacats. La biblioteca ha apostat per apropar els serveis i recursos a les entitats que treballen amb persones amb discapacitats, tenint en compte que a l'entorn hi ha diversos centres. La biblioteca, a més, participa en el Projecte d'accessibilitat TIC per a persones per a diversitat funcional: l’Espai Multimèdia s'ha cedit per a formació i s’han realitzat visites per ensenyar el programari i dispositius. En aquest sentit la biblioteca actua en doble direcció per tal de, a més, sensibilitzar la població. Per segona vegada, s’ha comptat amb la col·laboració d’Asendi NB i del Centre Ocupacional Can Carreras a l’hora d’organitzar tallers als alumnes de 1r i 2n de l’IES Carrasco i Formiguera. A banda, s’han ampliat els recursos disponibles per als usuaris sobre la temàtica. A nivell de col·lecció durant s’han consolidat els dos centres d'interès: pel que fa al Cinema d’animació per a adults s’ha adquirit fons documental i visual i s’ha realitzat un taller adreçat a joves sobre el programari lliure Blender, dedicat al modelat, l’animació i la creació de gràfics tridimensionals. Respecte a Masies i horts urbans cal destacar l’exposició Les masies de Nou Barris: memòria i present amb una molt bona acollida per part dels usuaris i a partir de la qual també s’ha editat una guia bibliogràfica. També s’ha actuat per donar a conèixer l’entorn i la història del barri. Un treball de memòria històrica vinculat a la col·lecció local a partir de la presentació de dos llibres sobre Santa Eulàlia de Vilapicina: Caminem per la història de Montserrat Colomer i La Marta de Santa Eulàlia de Josep Maria Babí. També la participació en el projecte L’Abans de Nou Barris: recull gràfic 1890-1984, on es recupera material gràfic antic del districte que primer es publicà en 50 fascicles setmanals per, finalment reunir-ho tot en un llibre. En resum, el 2013 ha estat un any per posar en relleu el paper de la biblioteca com a agent cultural actiu, que treballa per a millorar la inclusió social i que vol ser un recurs útil per al desenvolupament personal i professional dels veïns. Ha estat també un any per donar-se a conèixer i tenir una presència activa a tota l’àrea d’influència ampliat els contactes i vincles establerts amb entitats, centres educatius, equipaments i agents socials. Memòria 2013 41 BIBLIOTECA ZONA NORD La continuïtat del centre d’interès de la col·lecció dedicat específicament als joves i la sexualitat ha estat un dels trets distintius de la biblioteca al 2013, així com la continuïtat d’activitats relacionades amb el tema. Aquest fons està format per reculls de novel·les juvenils, pel·lícules, obres de referència i recull de pàgines web. Aquesta idea va partir de la col·laboració de la biblioteca amb el programa Sirian, que forma part del projecte comunitari sobre Salut als Barris, i que vol afavorir la salut sexual i el benestar del jovent. Aquest grup de professionals de la salut informen i resolen dubtes sobre mètodes anticonceptius i sexualitat en diferents espais al barri i un dels més importants és la biblioteca. Aprofitant aquest context de treball vam crear un fons documental específic per tal de donar suport als i els joves del barri, acompanyat amb una sèrie d’accions com van ser tallers de treball per joves, xerrades per pares i mares, i la creació d’un club de lectura de novel·les d’amor que pretén oferir un espai als joves per aprendre, per adquirir coneixements i intercanviar informació, crear actituds positives, apropar els serveis de salut als joves i donar a conèixer el fons d’afectivitat i sexualitat per a joves. Durant el 2013 també s’han fet dues setmanes de la gent gran al llarg de l’any, una al mes de maig i l’altra al mes d’octubre. Durant la setmana es tracta de fer una activitat diferent al dia, que va des de tallers diversos, classes obertes, visites guiades en algun lloc d’interès a la ciutat i exhibició de balls. Aquestes activitats es fan en col·laboració amb el Centre Cívic de la Zona Nord, però totes elles es realitzen a la biblioteca. La participació ha estat d’unes 250 persones aproximadament i hi va haver un increment de gent gran que es va fer el carnet de la biblioteca. Un altre dels projectes destacats ha estat la creació d’un club de lectura fàcil amb l’escola de discapacitats Sant Joan de la Creu. Es tracta d’un grup de set nois i noies d’edats entre 13 i 14 anys amb una discapacitat mental lleu que venen acompanyats de dues professores del centre i dirigida pel personal de la biblioteca. A cada sessió es feia una lectura en veu alta de diferents materials (poesia, articles, contes breus, frases fetes,etc) i a la última part de la sessió escollien una lectura que a la següent sessió havien de comentar i fer una fitxa bibliogràfica. Per realitzar l’activitat es feien servir els documents de lectura fàcil i altres materials de la sala infantil. Aquestes lectures també es treballen a classe i es comenten fragments o han de fer un treball o tasques relacionades amb el text. En un futur, i recolzat pel seu professor de informàtica la idea és de que puguin arribar a fer un storytelling. Memòria 2013 42 LES BIBLIOTEQUES DE SANT ANDREU Espais Multimèdia Especialització del fons Impressores PCs Escàners color i b/n Biblioteca de districte: Ignasi Iglésias – Can Fabra Còmic, fotografia i arts visuals 9 + servidor 1 1 Biblioteques de proximitat Bon Pastor - 8 + servidor 1 1 La Sagrera – Marina Clotet - 11 + servidor 1 1 Trinitat Vella – José Barbero - 9 + servidor 1 1     ESTADÍSTIQUES BÀSIQUES 2013 Docs Mitjana Docs Usos Activitats Assistents SANT ANDREU Assistents Nous Total Increment Col·lecció Visites prestats alfabetització alfabetització Activitats visites dia prestats Internet activitats dia informacional informacional carnets Carnets de fons total Bon Pastor 89.342 344 48.796 188 20.983 118 1.030 78 2.009 406 6.825 2.340 51.743 Ignasi Iglésias – Can Fabra 422.331 1.214 266.957 767 123.123 106 803 76 3.024 2.118 56.054 6.079 134.758 La Sagrera – Marina Clotet 77.119 299 70.824 275 23.173 108 889 273 4.024 610 3.431 2.241 45.014 Trinitat Vella - José Barbero 107.705 414 27.650 106 30.422 23 142 154 2.178 674 2.540 1.836 16.079 TOTAL DISTRICTE 696.497 619 414.227 368 197.701 355 2.864 581 11.235 3.808 68.850 12.496 247.594 Memòria 2013 43 BIBLIOTECA IGNASI IGLÉSIAS - CAN FABRA Les biblioteques han d’avançar al mateix moment que avança una societat cada cop més exigent en les seves necessitats culturals i de lleure, i també més familiaritzada amb la comunicació a través de sistemes virtuals. És per això que la biblioteca Ignasi Iglésias- Can Fabra s’ha proposat treballar en profunditat la funció de prescriptora literària, i la difusió per canals de comunicació virtuals i les xarxes socials. Les exposicions documentals han agafat un pes important en el dia a dia de la biblioteca i hem posat la nostra atenció a fer-les atractives, dinàmiques i coherents amb els nostres objectius i línies de treball. Cal aprofitar l’efecte visual que tenen, a més que ens donen l’oportunitat de difondre els esdeveniments culturals de la biblioteca, del territori, i de la ciutat. Els canals virtuals també ens han servit com a eina prescriptora. Hem mirat de ser visibles a la xarxa a través d’Issuu, Facebook , el prestatge virtual de còmic de la Xarxa de Biblioteques Municipals, que s’alimenta de continguts en part realitzats per l’equip de la biblioteca, el Bibarnabloc, la participació en els projectes del Grup de Còmic del COBDC (bloc Parelles de fet, la comunitat GrupCòmic al Facebook)... Hem focalitzat els nostres objectius cap a tres col·lectius de públic: la gent gran, les persones amb necessitats específiques, i els joves. A través dels clubs de lectura i/o dels materials de lectura fàcil, hem arribat a un gran nombre de persones dels dos col·lectius esmentats en primer lloc: a finals de 2013 tenim en funcionament nou grups de lectura dirigits especialment a aquests perfils (clubs de lectura, o de lectura en veu alta), que ens serveixen per anar més enllà i introduir-los en altres serveis i activitats de la biblioteca orientats als seus interessos. Amb els joves hi hem treballat amb dues línies: d’una banda, promovent dels clubs de còmic i manga, i organitzant alguna activitat de còmic dirigida a aquest col·lectiu; d’altra banda, ampliant l’oferta de visites escolars a secundària, i coordinant-nos amb èxit amb els instituts del barri per a donar un millor servei de biblioteca en la realització dels crèdits de síntesi. Finalment, cal destacar les millores en la coordinació entre els equipaments que conformen l’edifici de Can Fabra, no sols en temes logístics, sinó també pel que fa a la comunicació cap a l’usuari i en l’organització conjunta d’activitats. BIBLIOTECA BON PASTOR Desprès de nou anys en funcionament la biblioteca ha esdevingut un equipament de referència al barri del Bon Pastor. El compromís, la implicació i la feina realitzada amb rigor han fet que la instal·lació cultural participi en nombrosos projectes, ja sigui propis com els d’altres agents del territori. Durant aquest temps ha adquirit especial rellevància la tasca educadora vers els comportaments i els hàbits d’alguns usuaris i la detecció de necessitats socials. Per aquest motiu, durant el 2013 hem volgut preservar les mateixes línies d’actuació incidint de manera prioritària en el projecte educatiu de la biblioteca, en el treball en Xarxa i en el suport a la formació continuada i a la recerca de feina. Com a mostra d’aquesta aposta d’actuació, destaquem les més de 100 visites escolars realitzades, la participació en les diferents taules de convivència i educació del barri i la programació, en col·laboració amb Barcelona Activa, de 132 sessions de formació i suport en la recerca de feina. En aquests moments de crisi, on una part important de la població del barri pateix dificultats, el projecte educatiu de la biblioteca, amb la nostra educadora al capdavant, i les coordinacions amb els serveis socials han esdevingut una eina eficient per detectar i poder actuar sobre casos de necessitats bàsiques no cobertes d’alguns infants del Bon Pastor. També ens agradaria posar en relleu el treball que s’està realitzant des de la biblioteca per tal de conservar la memòria històrica d’un barri que, tot i ser jove, ha patit una gran transformació en els darrers anys. Prova d’aquesta trajectòria és l’exposició que vàrem organitzar durant el mes de març del 2013, amb les fotografies en blanc i negre que mostraven el pas del temps del barri, cedides pel Sr. Blaya i l’Associació de veïns, i que va gaudir de molt bona acollida entre els usuaris. Finalment, aquest 2013 ha estat un any marcat per canvis importants pel que fa a l’equip de la biblioteca Bon Pastor. Així, a la reducció de personal s’han sumat canvis en el personal bibliotecari i en la direcció. En aquest sentit, cal destacar la implicació de tot l’equip per aconseguir una ràpida adaptació del nou personal. Memòria 2013 44 BIBLIOTECA LA SAGRERA – MARINA CLOTET A llarg de l’any 2013 l’equip de la Biblioteca La Sagrera-Marina Clotet ha centrat els seus esforços i projectes en reforçar la funció de la biblioteca com a centre de recursos orientat a donar resposta a la realitat social més propera, potenciant la presència de la biblioteca al barri. En aquest sentit s’ha consolidat una programació cultural pròpia amb la col·laboració de diferents entitats del barri que ha permès a la Biblioteca oferir una àmplia varietat d’activitats de forma continuada i sense cap cost econòmic. Aquestes activitats han permès a la biblioteca esdevenir un espai de trobada i socialització sobre temes d’interès i necessitats del barri. Aquesta programació d’activitats s’ha materialitzat, per exemple, en la Tertúlia Literària Cervantes, un espai cultural i de trobada adreçat a totes les persones que comparteixen el seu interès per la poesia i la literatura en general, o bé el Taller de Creixement Personal, amb la participació de persones amb inquietuds diverses i ganes d’aprendre i compartir experiències. També cal destacar l’activitat l’Aventura de Viure’ en què un grup de persones adquireixen coneixements sobre intel·ligència emocional, o bé els cicles setmanals del Grup d’Ajuda Mútua, on persones que tenen cura d’un familiar dependent físic o psíquic comparteixen experiències. També cal destacar el cicle Mirada de Dona, on mensualment es projecta i debat sobre una pel·lícula en què la temàtica principal són les dones. D’altra banda, la biblioteca ha donat continuïtat al projecte Recerca de feina activa’ que té com a objectiu ajudar les persones en situació d’atur. Així, aquest any s’ha ampliat el fons dels centres d’interès Crisi econòmica i Com buscar feina, amb nous recursos i noves activitats. Durant el 2013 s’ha consolidat la col·laboració amb el Centre Residencial d’Acció Educativa de Sant Andreu (CRAE) mitjançant el Projecte de Reforç Escolar, adreçat a nens i nenes del CRAE amb dificultats de comprensió lectora, gràcies a la col·laboració del seu voluntariat. També s’han creat llaços amb la Residència i Centre de Dia de Gent Gran Barcelona La Sagrera i la Residència Nova Llar per afavorir la participació de la gent gran ingressada en aquests centres a la biblioteca, gràcies a la col·laboració d’un grup de voluntaris. En aquest sentit, cal remarcar el servei de préstec i lectura a domicili i l’augment de voluntaris de la biblioteca en el darrer trimestre de l’any, en total 15 persones. Finalment, s’ha consolidat la col·laboració amb els equipaments i les institucions del barri: CRAE, Escola Pont del Dragó, les dos Residències de Gent Gran, la Nau Ivanow, Centre Cívic La Sagrera i l’Associació de Veïns, amb futurs projectes per l’any 2014. TRINITAT VELLA – JOSÉ BARBERO El 2013 ha estat el segon any de funcionament de la biblioteca Trinitat Vella – J. Barbero, un any marcat per l’objectiu diari de seguir sent un equipament de referència al barri i consolidar la biblioteca com un espai de trobada, formació, aprenentatge i lleure per als veïns i veïnes d’uns dels barris més castigats per l’atur, l’abandonament escolar i amb un índex d’immigració molt elevat. Les línies de treball iniciades al 2012 s’han anat enfortint permetent la consolidació de projectes que han marcat un abans i un després per a la biblioteca. Un d’aquests projectes que hem seguit consolidant i que ens ha aportat més satisfaccions, és el treball que es realitza amb la Xarxa Jove de Trinitat, formada per diferents entitats i equipaments que treballen amb joves del barri. Són molts els projectes que s‘han dut a terme conjuntament i també als que s’ha donat suport, creant així una visió de treball en xarxa que permet una relació molt més positiva i estreta amb els joves del barri. Aquest projecte ens ha portat a guanyar el segon premi del Premi Teresa Rovira convocat pel Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, on optaven biblioteques públiques catalanes que durant el 2012 haguessin dut a terme un projecte innovador que hagués creat o reforçat el seu lligam amb el territori a través d’una xarxa social on són implicats agents diversos. Durant el 2013 vàrem detectar les necessitats de reforç en la lectura en els nens i nenes. Conjuntament amb diverses activitats que hem realitzat durant tot l’any, s’han intentat treballar aquestes carències i un dels projectes que s’ha dut a terme per part del personal de la biblioteca, és el taller de lectura en veu alta Punts i comes, que ha tingut una gran rebuda per part dels pares i mares i de les escoles del barri, i que ens demostra la necessitat real que hi ha de treballar aquest tema. Aquest 2013 hem seguit programant activitats relacionades amb el Centre d’interès en moviments socials i, amb la posada en funcionament del GLA, el Grup de Lectura Activa, el darrer trimestre del 2013, anem consolidant aquest fons com un fons de referència sobre la temàtica. Una temàtica que, degut a la conjuntura social actual, cada cop és més diversa i amb la que la biblioteca segueix treballant i adaptant-se en el seu dia a dia per seguir duent a terme aquesta vessant educativa i social que ens caracteritza. Memòria 2013 45 LES BIBLIOTEQUES DE SANT MARTÍ Espais Multimèdia Especialització del fons Impressores PCs Escàners color i b/n Biblioteca de districte: Cinema Xavier Benguerel 8 + servidor 1 1 SDLIJ-Servei Documentació Literatura Infantil i Juvenil Biblioteques de proximitat: Camp de l’Arpa – Caterina Albert - 11 + servidor 1 1 El Clot-Josep Benet - 11+ servidor 1 1 Poblenou-Manuel Arranz Cultura popular 11 + servidor 1 1 Ramon d’Alòs-Moner Flamenc Sant Martí de Provençals - *La biblioteca El Clot-Josep Benet es va inaugurar el 23 de novembre     ESTADÍSTIQUES BÀSIQUES 2013 Docs Mitjana Docs Usos Activitats Assistents Nous Total Increment Col·lecció SANT MARTÍ Assistents Visites prestats alfabetització alfabetització Activitats visites dia prestats Internet activitats dia informacional informacional carnets Carnets de fons total Camp de l’Arpa-Caterina Albert 205.377 802 135.731 530 45.549 108 1.012 31 1.371 3.198 28.351 3.316 45.085 El Clot-Josep Benet 14.315 573 7.752 310 1.762 - - 3 62 384 386 1.118 26.173 Poblenou- Manuel Arranz 204.822 687 164.188 551 49.458 111 1.169 41 1.738 1.914 15.321 4.949 55.849 Ramon d'Alòs-Moner 46.918 181 34.556 133 11.623 - - 38 1.134 658 15.113 1.096 33.793 Sant Martí de Provençals 65.765 252 57.308 220 9.785 - - 15 1.142 1.135 19.760 1.564 31.951 Xavier Benguerel 153.322 576 134.730 507 34.957 22 134 73 2.222 864 27.184 5.826 119.075 TOTAL DISTRICTE 690.519 506 534.265 391 153.134 241 2.315 201 7.669 8.153 106.115 17.869 311.926 Memòria 2013 46 BIBLIOTECA XAVIER BENGUEREL L’any 2013, la biblioteca Xavier Benguerel ha augmentat en un 12% el nombre de visitants i en un 32% la mitjana d’assistents a les nostres activitats. Aquest increment ha estat gràcies, sobretot, a les accions realitzades per promoure els fons especialitzats de la biblioteca: el de Cinema i el fons de Literatura Infantil i Juvenil (especialment el fons històric del Servei de Documentació de Literatura Infantil i Juvenil). L’objectiu últim ha estat d’atraure nous públics més enllà dels usuaris habituals de la biblioteca (cal recordar que la Vila Olímpica és un barri amb molt baixa densitat de població). D’aquestes accions n’hem de destacar dues per la particular transcendència que han tingut tant a nivell de públic com per les sinèrgies creades a l’hora de desenvolupar-les: l’exposició Clicks de clàssics i el projecte Pop-ups. Endinsa’t en una altra dimensió. Clicks de clàssics. Amb l’objectiu de donar a conèixer la nostra especialització en cinema a públic especialment familiar (més enllà dels estudiants i els aficionats habituals a aquest fons), realitzàrem al mes de març una exposició de diorames representant escenes clàssiques del cinema (d’adults i de petits) amb clicks, la coneguda joguina de Playmobil. El muntatge va ser a càrrec de Somoscliks, una entitat sense ànim de lucre ubicada al barri i de gran visibilitat arreu del territori català, fet que ens va permetre fer-nos visibles a les xarxes socials vinculades. Pop-ups. Endinsa’t en una altra dimensió. El mes d’abril, des del Servei de Documentació de Literatura Infantil i Juvenil de la biblioteca, programàrem una sèrie d’activitats amb l’objectiu de donar visibilitat tant als importants fons històrics que formen part d’aquest servei com als títols més actuals. El format de llibre triat va ser el pop-up, aprofitant que viu un moment de gran popularitat. L’exposició de llibres (alguns de principis del segle XX) es va completar amb una xerrada on s’hi aplegaren editorials relacionades amb aquest format – Combel, Kókinos i Cruïlla (que també van fer una donació de títols als nostres fons valorada en més de 2.000 euros)-, l’única llibreria de Barcelona especialitzada en el tema (Syndrome Imaginaria) i estudiants de l’assignatura de Literatura Infantil del Grau de Magisteri de la UB, que van fer un interessant recorregut per la història d’aquest format al llarg del temps. Totes dues activitats, adreçades tant a públic especialitzat com familiar, van gaudir d’una gran acceptació i han servit per poder donar a conèixer part d’aquests fons al pròxim festival Món Llibre del 2014. BIBLIOTECA CAMP DE L’ARPA – CATERINA ALBERT L’any 2013 ha estat marcat per la celebració del primer aniversari de la biblioteca. D’una banda, s’ha consolidat la implementació de l’auto préstec basat en la tecnologia RFID, que va arrencar el dilluns 3 de desembre de 2012, quan es va inaugurar l’equipament. Aquesta implementació ha comportat una revisió dels processos de treball que es duien a terme a la biblioteca, arran de l’automatització del servei de préstec. D’altra banda, ha estat un any orientat clarament a l’esforç pedagògic i comunicatiu vers els usuaris. Per aquest motiu, l’èxit d’aquest nou servei ha depès en gran mesura de la implicació de l’equip de la biblioteca. Un any que també ha comportat novetats importants que consoliden la posició biblioteca com a equipament municipal capdavanter en temes tecnològics i de foment de la lectura. En aquest sentit, destaca que la biblioteca sigui una Antena Cibernàrium, amb un espai on iniciar-se i avançar en coneixements d’Internet i de les diverses eines tecnològiques; així com la participació en el projecte de col·laboració entre l’empresa Book Movies TV i Biblioteques de Barcelona, per mesurar l’impacte dels continguts audiovisuals en la prescripció de lectura i el préstec de llibres. La projecció de booktràilers a les pantalles informatives de la biblioteca pretén fomentar la lectura i incentivar el préstec d’aquests documents. BIBLIOTECA EL CLOT-JOSEP BENET La Biblioteca El Clot-Josep Benet, inaugurada el 23 de novembre de 2013, és un equipament cultural i de proximitat que dóna servei als veïns dels barris del Clot i del Parc i la Llacuna del Poblenou al Districte de Sant Martí. La biblioteca ha obert les seves portes amb un fons d’uns 25.000 documents on s’inclou el Fons Josep Benet i tres centres d’interès: Racó de mares i pares, Aprenentatge d’idiomes i Món laboral. També cal destacar que és la segona biblioteca de la ciutat que disposa de Servei d’autopréstec, una eina que permet l’autogestió d’aquets servei per part dels propis usuaris. La seva situació fa que sigui pròxima a diversos equipaments culturals i innovadors de la ciutat, com el Teatre Nacional de Catalunya (TNC), L'Auditori, La Farinera del Clot, el nou Mercat dels Encants o el districte tecnològic 22@. Aquesta situació estratègica permetrà crear complicitats amb els equipaments del territori i amb la resta d’entitats de l’edifici; i a la vegada participar en la creació del nou espai cultural de la ciutat que s’està configurant al voltant de la Plaça de les Glòries. Durant el primer mes de vida d’aquest nou equipament (del 25 de novembre al 31 de desembre) ha rebut un total de 14.315 visites, s’han fet uns 400 carnets i s’han prestat 7.633 documents. Aquestes dades reflecteixen la bona acollida de la biblioteca entre els veïns de la zona. Memòria 2013 47 BIBLIOTECA POBLENOU – MANUEL ARRANZ Aquest any 2013 han confluït diferents sinergies i projectes a nivell de ciutat, de districte i propis que han fet que poséssim l’èmfasi en els serveis relacionats amb les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC). D’una banda, a nivell de Biblioteques de Barcelona, s’han anat renovant les webs de les diverses biblioteques. Després d’un llarg i laboriós procés, que es va iniciar a finals de 2012, la nova web de la biblioteca Poblenou-Manuel Arranz, es va posar en funcionament el mes d’abril. Allà informem dels serveis que donem, l’agenda d’activitats, les novetats, etc. També d’abast de totes les Biblioteques de Barcelona, es va posar en marxa el Projecte d’Accessibilitat als Espais Multimèdia, que s’ha dut a terme a cinc biblioteques de la ciutat i que consisteix en la incorporació d’eines (maquinari i programari) perquè les persones amb discapacitat puguin fer ús dels ordinadors de l’espai multimèdia. Aquest projecte s’ha dut a terme conjuntament amb la Fundació Desenvolupament Comunitari, amb el suport de l'Institut Municipal de Persones amb Discapacitat i el patrocini de la Fundación Vodafone. Seguint també un projecte de Biblioteques de Barcelona hem iniciat la difusió de la música a través d’eines web 2.0 amb Spotify en dues vessants: d’una banda cada mes exposàvem els CDs que teníem dels músics que actuaven a Barcelona; ara, a més, fem una playlist (llista de cançons); de l’altra, relacionat amb la nostra especialització en cultura popular, fem també playlist dels festivals d’aquesta temàtica que es fan en el nostre entorn (Fira Mediterrània, Tradicionarius, etc.) i en fem difusió a la web i al Facebook. Finalment, però no menys important, les biblioteques del Districte de Sant Martí, fa anys que programem amb molt èxit les Passejades per Sant Martí. Vam voler fer un pas més, consistent en posar aquestes passejades en un entorn virtual, on mitjançant l’eina Google Maps ubiquem cada parada, posem una fotografia i unes breus informacions. Així les persones que no poden assistir el dia de la passejada, la poden fer un altre dia o fer-la virtualment. Des de la biblioteca, ens vam encarregar de fer la corresponent al nostre barri titulada Poblenou: el Manchester català. BIBLIOTECA RAMON D’ALÒS-MONER El 2013 vam dedicar bona part dels nostres esforços com a professionals bibliotecaris a impulsar i promocionar la lectura al nostre entorn. Aquest esforç es va materialitzar en la realització de diverses activitats dirigides a tres públics ben diferenciats: l’infantil i familiar (amb un usuari voluntari dels nostres serveis), el públic adult i el públic escolar (vinculat a les visites de les escoles a la biblioteca). La gran particularitat d’aquestes accions i activitats radica en l’autoria: aquest any 2013 hem treballat estretament amb diverses entitats del nostre entorn per aconseguir la seva participació en activitats de foment de la lectura. Així, hem programat sessions de contes en les que veïns del barri Besòs, de diversa procedència, ens van explicar històries dels seus llocs d’origen. Veïns del Marroc, Pakistan, Senegal i l’Uruguai, amb la valuosa col·laboració del Pla de Desenvolupament Comunitari Besòs-Maresme, han omplert d’històries i també d’objectes dels seus països d’origen la sala infantil de la biblioteca. Igualment, amb la col·laboració d’una voluntària - Isabel Laguna - i la participació de l’equip de la biblioteca, hem programat una sessió mensual de narració de contes oberta a tots els públics (no només a escoles o casals infantils) ampliant l’oferta que d’aquest tipus d’activitats ofereix la biblioteca. Hem treballat en un nou tipus de sessions adreçades al públic adult dedicades al foment de la lectura: les anomenades Novel·les sonores. El propi personal de la biblioteca ha estat l’encarregat de seleccionar novel·les amb referències explícites a temes musicals o artistes, amb passatges evocadors o amb fàcil lligam a estils o obres musicals per llegir-les en veu alta, acompanyant la lectura amb l’audició de la música relacionada o suggerida. Una de les sessions va ser realitzada conjuntament amb alumnes de l’Escola d’adults Martinet de Nit amb alt grau de satisfacció per part dels participants. Al llarg de l’any 2013 vam poder engegar un projecte llargament desitjat: un club de lectura compartida i en veu alta amb infants de la franja de 9 a 10 anys. En col·laboració amb l’Escola Santa Maria dels Apòstols i, dinamitzat pel personal de la biblioteca, vam realitzar cinc sessions en horari lectiu amb catorze alumnes de quart de primària amb dificultats lectores. La valoració positiva d’aquesta iniciativa per parts d’alumnes, docents i biblioteca i la confirmació de la seva idoneïtat com a instrument de foment de la lectura garanteix la seva continuïtat al llarg dels propers cursos. Finalment, l’elaboració i presentació als instituts públics de la zona d’un qüestionari en línia –Aquest llibre t’agradarà– per recomanar lectures als seus alumnes, ens va permetre iniciar el que esperem que sigui una fecunda col·laboració entre biblioteca i instituts del nostre entorn. Memòria 2013 48 BIBLIOTECA SANT MARTÍ DE PROVENÇALS La biblioteca Sant Martí i el seu equip professional, sempre amb la voluntat de servei vers l’usuari, ha col·laborat amb entitats i institucions per dur a terme accions i projectes relacionats amb la seva missió i els seus objectius principals. Al mes d’abril la tradicional Diada de Sant Jordi es va celebrar al carrer en col·laboració amb el Centre Cívic de Sant Martí. Per innovar dins la tradició i pensar en tots els públics, la Biblioteca va organitzar una sessió de contes doble: una per públic adults i una altra per a infants. El resultat va ser tot un èxit amb 122 assistents de totes les edats. La narració va ser a càrrec del Carles Alcoy. Es va celebrar també un mercat d’intercanvi de llibres i hi va haver un espai de dibuix i poesia, per oferir un mitjà d’expressió als participants en la Diada i tenir així una interacció molt satisfactòria amb ells. Celebracions com aquesta ens fan visibles al barri i ens donen a conèixer als seus veïns, treballem així la proximitat al territori i la visibilitat de l’equipament. Al mes d’octubre, amb la finalitat de dinamitzar el nostre centre d’interès en seguretat viària i arribar a un públic molt jove, es va planificar una acció conjunta amb el tècnic d’Educació Viària del Servei Territorial de Trànsit de Barcelona (Servei Català de Trànsit). L’acció consistia en una xerrada que tenia per títol Els viatges amb moto i una sessió de treball posterior. Estava adreçada tant a joves conductors de moto de 18 anys en davant com al jovent que no és conductor, però que puja com a passatger a la moto. A partir de l’experiència dels participants a la sessió i del treball amb recursos didàctics del Servei Català de Trànsit, es van cercar maneres de desplaçar-se amb els nivells de seguretat més òptims possibles. Per oferir un valor afegit a l’activitat i fer-la més atractiva es va comentar també el còmic Quina nit que treballa de manera pedagògica el tema tractat posant l’accent en la prevenció. Per fomentar l’hàbit de la lectura entre els joves entre 15 i 16 anys, la biblioteca treballa en comú amb la Montserrat Morera de l’Institut Bernat Metge i el seu Club de lectura. Es va facilitar assessorament i es van recomanar lectures adients per aquest públic. Per exemple es van triar dos títols adaptats de lectura fàcil Onada de calor i El fantasma de Canterville que van tenir un gran èxit entre els nois i noies del club. Memòria 2013 49 Memòria 2013 50 4. OFERTA DE SERVEIS I USOS Nova senyalització de la biblioteca Nou Barris Memòria 2013 51 HORARIS D’OBERTURA L’ampliació dels horaris ha estat una de les actuacions fonamentals de Biblioteques de Barcelona des de la seva creació. L’augment que s’ha anat realitzant paulatinament ha significat realment un canvi d’escala. Ara la situació, en una posició òptima, s’ha estabilitzat, i els augments es deuen, bàsicament, a la incorporació de noves biblioteques a la xarxa i a algun petit reajustament de les existents. Hores de servei setmanals El 2013 l’augment ha estat de l’1,9% respecte al 2012. Aquest increment ha estat degut bàsicament a l’obertura d’una nova biblioteca i l’adequació dels horaris de dues altres biblioteques de proximitat. L’augment d’horari esmentat s’ha acabat concretant en un total de 1..711,5 hores setmanals d’obertura. 1998 2004 2010 2011 2012 2013 Total hores setmanals 592 1.201 1.566,5 1.634,5 1.680 1.711,5 (Increment anual) (-) (4,5%) (2,5%) (4.3%) (2,8%) (1,9%) Increment acumulat - 102,8% 164,6% 176% 184% 189,1% 1998 2004 2010 2011 2012 2013 Hores setmanals mínimes previstes al Pla 570 975 1.200 1.230 1.260 1.290 de Biblioteques Increment sobrepassat 3,8% 23,2% 30,5% 32,9% 33,3% 32,6% En el gràfic de distribució de les hores d’obertura per districtes, es pot apreciar una relació directa amb el desplegament del mapa de biblioteques realitzat. El districte on aquest desplegament encara no s’ha conclòs, el de Sarrià-Sant Gervasi, ocupa les darreres posicions pel que fa a hores d’obertura, que es correspon a la mitjana d’hores per habitant més baixa. En el cas del districte de Les Corts respon, en canvi, a un territori amb una densitat de població més baixa, ja que les hores d’obertura per habitant estan en la franja de la mitjana. Memòria 2013 52 Horaris d'obertura setmanal 350,0 1,6 300,0 1,4 Hores 1,2 d'obertura 250,0 setmanal 1,0 200,0 Hores per habitant 0,8 150,0 0,6 Mitjana 100,0 hores per 0,4 habitant 50,0 0,2 0,0 0,0 Hores de servei anuals L’any 2013 es va obrir un total de 74.405 hores, un creixement del 0,2% respecte l’any anterior. Cal fer notar que tot i que l’augment d’hores setmanals ha estat d’un 1,9%, el còmput total d’hores ha crescut en una mesura força més baixa, atès que una de les biblioteques que obre en una franja horària àmplia, va estar tancada per realitzar obres de millora durant vuit mesos. 2001 2004 2010 2011 2012 2013 Total hores anuals 35.274 52.934 69.540 70.203 74.199 74.405 (Increment anual) - (10,1%) (6%) (1%) (5,7%) (0,2%) Increment acumulat - 50% 97% 99% 110% 110,9% Total hores anuals 80.000 43 70.000 Total hores 38 60.000 anuals 50.000 33 40.000 Nombre de 30.000 28 biblioteques 20.000 23 10.000 0 18 Memòria 2013 53 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 Cal fer notar també que en aquest còmput no es tenen en compte les hores d’obertura de les Sales d’Estudi Nocturnes permanents que ofereixen sis biblioteques de la ciutat (Sagrada Família, Vapor Vell, Vila de Gràcia, Guinardó - Mercè Rodoreda, Ignasi Iglésias – Can Fabra i Poblenou-Manuel Arranz), ni les sales temporals que s’obren durant el període d’exàmens de l’estiu a deu biblioteques més: Poble-sec – Francesc Boix, Francesc Candel Clarà, Jaume Fuster, El Carmel-Juan Marsé, Horta-Can Mariner, Les Roquetes, Zona Nord, La Sagrera-Marina Clotet i Xavier Benguerel. No es computen ja que en aquestes franges horàries la resta de la biblioteca queda tancada, i el servei que s’ofereix és el d’accés a Internet a través del WiFi de la biblioteca i algunes activitats com ara grups de conversa en diverses llengües. El total d’hores d’obertura de les sales d’estudi nocturnes permanents ha estat de 5.176, un 0,15% menys que l’any anterior, atribuïble a la variació del calendari anual. Memòria 2013 54 LA COL·LECCIÓ DOCUMENTAL La col·lecció documental és el patrimoni més important d’una biblioteca. La seva adequació a l’entorn pot arribar a determinar l’èxit de tota la biblioteca: una col·lecció que no es renova quotidianament queda obsoleta molt de pressa, essent de poca utilitat per a l’usuari que hi cerqui informació per al seu desenvolupament tant personal, com professional, cultural o bé simplement hi busqui entreteniment per al seu temps d’oci. El 2013 el fons de Biblioteques de Barcelona va augmentar un 3,7 % respecte al 2012, amb la incorporació de 122.946, arribant als 2.327.679 documents que tenia el 31 de desembre de 2013. Cal tenir en compte que el nombre de nous documents incorpora el fons fundacional de la nova biblioteca El Clot-Josep Benet. La progressió en el creixement del total de documents des de l’any 1998 ha estat marcada per l’evolució de la superfície dels equipaments. És a dir, ha tingut tanta importància la inauguració de noves biblioteques com el trasllat o l’ampliació de les existents a equipaments més grans amb més capacitat per a la col·lecció i per a l’atenció a un nombre major d’usuaris. 1998 2004 2010 2011 2012 2013 Documents totals 434.780 1.058.644 1.942.233 2.082.097 2.244.338 2.327.679 Increment anual - 18,14 7,1 7,2 7,8 3,7 Increment acumulat 143,5 346,7 378,9 416,2 435,4 Evolució de la col·lecció 2.500.000 70 2.250.000 60 2.000.000 1.750.000 50 1.500.000 40 1.250.000 1.000.000 30 750.000 20 500.000 10 250.000 0 0 Col·lecció M² 1=1.000 Nombre de biblioteques Com ja s’ha esmentat en el capítol sobre el desenvolupament del Pla de Biblioteques de Barcelona, la col·lecció arriba ja a 1,44 volums per habitant. Pel que fa a la compra dels fons, els estatuts del Consorci de Biblioteques de Barcelona contemplen que l’ampliació i restitució d’una part dels fons de les Biblioteques de Barcelona va a càrrec de la Diputació de Barcelona, amb l’objectiu d’aportar el 50% cadascuna de les institucions. Des de l’any 2001 Biblioteques de Barcelona destina una partida per a l’adquisició de fons documentals. Les grans línies són: - adquisició de fons en suport no llibre: CD, CD-Rom, DVD (sobretot cinema) - adquisició de fons documentals vinculats a les especialitzacions temàtiques i als centres d’interès - adquisició de fons vinculats a la col·lecció local - adquisició de novetats i desiderates d’usuaris - adquisició de novel·la - adquisició de ficció en altres llengües que no siguin català o castellà Memòria 2013 55 En la distribució de la col·lecció per tipus de documents i suports, que manté la mateixa proporció de l’any anterior, el llibre continua essent el format amb més presència a les biblioteques (al voltant del 75%, tenint en compte que la major part del fons infantil i de petits lectors i dels fons especials corresponen a format llibre), seguit de lluny pels documents d’àudio i de vídeo. En aquest sentit cal matisar que les col·leccions d’àudio, com es pot veure en el capítol de préstec, tenen un valor diferent del de fa uns anys, ja que la xarxa d’Internet actualment té un paper molt important pel que fa a l’accés a la música. Pel que fa a les col·leccions de vídeo s’ha fet un gran esforç perquè siguin el màxim d’actualitzades. Adquisició de nous fons Per a l’adquisició de nous fons els professionals de les biblioteques disposen de diverses eines que els ajuden a la l’hora de fer la tria. - Els lots bàsics que prepara la Diputació de Barcelona, que des del passat 2012 cada biblioteca pot triar a partir d’una llista tancada. - Llistes de novetats o monogràfiques elaborades per la mateixa Diputació de Barcelona o la Generalitat de Catalunya. - Els recursos que ofereixen els proveïdors (llibreries, distribuïdors...) i les webs especialitzades. - Les publicacions especialitzades en la matèria. - Les desiderates dels usuaris. - Des del 2007 les biblioteques s’han pogut subscriure a revistes i publicacions periòdiques relacionades amb el fons especialitzat o els centres d’interès, amb el pressupost provinent de l’Ajuntament de Barcelona. Una part d’aquests fons, com s’esmenta en el punt anterior, formen part de lots més o menys tancats que arriben a la biblioteca de manera periòdica. A més cada biblioteca, en funció de la seva tipologia, té un pressupost per a la compra de fons que gestiona directament: - Pressupost per al manteniment del fons general i de novel·la a les biblioteques. El proveïdor es tria mitjançant concurs públic. - Pressupost per al manteniment de centres d’interès i especialitzacions. Cada biblioteca ha triat el proveïdor. - Pressupost per al manteniment de les col·leccions de música i cinema a les biblioteques. El proveïdor es tria mitjançant concurs. - Pressupost per al manteniment dels fons d'aprenentatge d'idiomes i de fons en altres idiomes. Cada biblioteca ha triat el proveïdor. - Pressupost per a la compra de videojocs. Cada biblioteca ha triat el proveïdor. Memòria 2013 56 L’elecció dels proveïdors per part de les biblioteques s’ha fet tenint en compte que la llibreria o subministrador pugui respondre a les especialitzacions temàtiques i al tipus de material específic, i a la proximitat territorial en el cas de biblioteques sense especialització. Pel que fa als concursos es valoren les ofertes econòmiques, la qualitat del portal web i la possibilitat de gestionar les compres via web, a més de demanar el subministrament directe a les biblioteques i la catalogació del fons adquirits. Des dels serveis centrals de Biblioteques de Barcelona s’ha fet un recolzament especial pel que fa a la compra de fons per a programes i serveis específics com ara activitats, clubs de lectura, guies de lectura, Bibarnabloc, etc. Premsa internacional Actualment l’accés a la premsa tradicional a través d’Internet s’ha simplificat molt, i els principals diaris del món tenen la seva versió digital amb la major part dels continguts en lliure accés. Per això des del web de Biblioteques de Barcelona el que es facilita és l’enllaç al servei Kiosko.net, un portal de lliure accés que agrupa els principals diaris del món, recupera les portades de les publicacions impreses diàriament i permet repassar l'actualitat del món ràpidament. El portal dóna accés a la premsa diària de més de cinquanta països, agrupats en sis grans zones geogràfiques: Àfrica, Àsia-Pacífic, Europa, Amèrica Llatina, el Canadà i els Estats Units. Navegant per les portades dels diaris es pot accedir als llocs web dels diaris, llegir l'últim número en versió original, i en possibilita la traducció. L’especialització dels fons de les biblioteques Les Biblioteques de Barcelona disposen de fons especialitzats en diverses temàtiques que completen els fons bàsics. Aquests fons especials tenen sentit en el propi territori, i per això es busca que tinguin una connexió amb l’entorn, però sobretot tenen una funció en l’entorn de ciutat, completant les necessitats informatives del conjunt de ciutadans i ciutadanes. El llistat actual d’especialitzacions queda doncs d’aquesta manera:  Dona, Moda i Cuina, a la biblioteca Francesca Bonnemaison  Gastronomia i hostaleria, a la biblioteca Barceloneta – La Fraternitat  Món àrab, a la biblioteca Sant Pau - Santa Creu  Ciència i Medi ambient, a la biblioteca Sagrada Família  Fotografia, a la biblioteca Esquerra de l’Eixample – Agustí Centelles  El disseny i l’arquitectura contemporània, a la biblioteca Fort Pienc  Col·leccionisme, a la biblioteca Sant Antoni – Joan Oliver  Músiques urbanes, a la biblioteca Vapor Vell  La Cultura de la Pau i Guerra Civil espanyola, Francesc Boix i Camps de Concentració nazis, a la biblioteca Poble Sec- Francesc Boix  Automòbil i Mobilitat sostenible, a la biblioteca Francesc Candel  Esports i jocs, a la biblioteca Les Corts - Miquel Llongueras  Art i escultura noucentista i Josep Clarà, a la biblioteca Clarà. Fons especial Any Gaudí  Viatges, a la biblioteca Jaume Fuster  Les cultures del Mediterrani, a la biblioteca Vila de Gràcia  Poesia, a la biblioteca Guinardó – Mercè Rodoreda  Novel·la barcelonina contemporània, a la biblioteca Carmel – Juan Marsé  Teatre, a la biblioteca Horta-Can Mariner  Gènere negre, a la biblioteca Montbau – Albert Pérez Baró  El circ i les arts parateatrals, a la biblioteca Nou Barris  Còmic, a la biblioteca Ignasi Iglésias - Can Fabra  Cultura popular, a la biblioteca Poblenou-Manuel Arranz  Flamenc, a la biblioteca Ramon d’Alòs Moner  Cinema i Literatura Infantil i Juvenil, a la biblioteca Xavier Benguerel Memòria 2013 57 A més dels fons especialitzats, disponibles només a algunes biblioteques, la majoria compten amb Centres d’Interès (CI). Els CI es decideixen en funció o bé de l’entorn (per exemple, la biblioteca Gòtic – Andreu Nin, situada a La Rambla, té un CI dedicat a aquesta via), o bé en funció de les necessitats detectades pels professionals, o bé per les demandes directes dels usuaris, com poden ser els CI Buscar feina, o bé Teràpies alternatives presents a diverses biblioteques. Aquests CI poden tenir caràcter permanent o bé temporal en el cas que les demandes i necessitats de l’entorn canviïn, i es poden repetir en més d’una biblioteca. En aquest sentit la biblioteca que s’han posat en funcionament aquest 2013 no compta amb fons especialitzat específic, però sí que té un centre d’interès dedicat al polític i historiador Josep Benet, de qui porta el nom la biblioteca de El Clot. Bibarnabloc: el bloc de recomanacions de Biblioteques de Barcelona L’objectiu de Bibarnabloc és esdevenir una plataforma centralitzada de recomanacions i promoció de les col·leccions, activitats i serveis. Diàriament es realitza una recomanació de documents de la col·lecció, sense distinció de suport o format. Les recomanacions són a càrrec dels professionals que treballen a Biblioteques de Barcelona que hi participen de manera voluntària, i també d’algunes llibreries com La Central, Laie, Universal i Gigamesh. Aquest 2013 s’ha obert el grup de prescriptors als conductors i participants dels clubs de lectura de Biblioteques de Barcelona. Les recomanacions, que no es regeixen pel calendari de les novetats editorials, a més de seguir el criteri dels prescriptors, també es fan ressò dels esdeveniments culturals de la ciutat, recomanant fons que tinguin alguna vinculació amb festivals o commemoracions de l’entorn cultural: el Festival Grec, la Setmana de la Ciència, BCNegra, etc... A més s’organitzen concursos per als lectors dels bloc que reben com a premi o bé llibres, o entrades a espectacles, etc.. Durant el 2013 s’han publicat 241 recomanacions que han rebut 1.405 comentaris i 55.966 visites. S’han realitzat 10 concursos, amb una participació de 3.180 concursants. Projecció de Booktrailers a les pantalles de Biblioteques de Barcelona Aquest 2013, en col·laboració amb Bookmovies, s’ha iniciat un projecte per mesurar l’impacte dels mitjans audiovisual en la prescripció de la lectura. Inicialment dues biblioteques han començat a projectar recomanacions de llibres a les pantalles informatives, per mesurar la repercussió que han tingut en el préstec. Els més prestats a la província de Barcelona També a les biblioteques hi ha un rànquing dels documents més prestats: són els que tenen un índex de rotació més elevat i que generen reserves de préstec. A continuació us oferim els 3 més prestats del 2013 en les principals tipologies del conjunt de biblioteques de la província de Barcelona: Contes infantils de 0 a 5 anys Contes infantils de 6 a 9 anys Contes infantils de 10 a 12 anys On és Wally? ,Martin Handford Tina Superbruixa i l'examen del drac, Knister L'agent secret Zero Zero K, Geronimo Stilton El dofí, Montse Ganges Tina Superbruixa fa bromes màgiques, Knister Manual supervivència a l'institut, RRRussell Gran llibre d'animals, Roger Priddy Tina Superbruixa i l'aventura espacial, Knister Quan no ets la reina de la festa, RR Russell Novel·la per a joves Novel·la per a adults Revistes Els jocs de la fam, Suzanne Collins Victus: Barcelona 1714, Albert Sánchez Piñol Labores del Hogar En Flames, Suzanne Collins El tiempo entre costuras, María Dueñas Cuerpomente Quantic love, Sònia Fernàndez-Vidal Misión olvido, María Dueñas El Jueves Còmics infantils Còmics per a adults Música Naruto, Masashi Kishimoto Death Note, Tsugumi Ohba Jazz on film...noir Bola de drac, Akira Toriyama 20th Century Boys, Naoki Urasawa 11 de novembre, Sílvia Pérez Cruz Doraemon, Fujio Fujiko The Gentlemen Alliance, Arina Tanemura Massatge amb cançons, Dàmaris Gelabert Pel·lícules infantils Pel·lícules per a adults Juan y Tolola Perdidos. Primera temporada La oveja Shaun. Primera temporada Juego de tronos. Primera temporada Poppets Town Criadas y señoras Memòria 2013 58 ELS PROGRAMES DE DIFUSIÓ CULTURAL Tant en el Pla de Biblioteques de Barcelona 1998-2010 -que situava la biblioteca com a centre públic social d’àmbit local; actiu, impulsor i dinamitzador, com un referent cultural del territori, adaptat a les demandes dels ciutadans i avançat en la detecció de necessitats informatives, formatives i culturals- com en el nou document Biblioteques de Barcelona: 10 anys +. Nous reptes, noves oportunitats -on la promoció de la lectura, la generació de continguts en l’entorn digital i la participació en polítiques de cohesió social són objectius centrals i bàsics de la tasca que ha de desenvolupar la biblioteca pública- els programes de difusió de la lectura tenen un valor fonamental a l’hora de concretar aquests objectius. Alhora són un instrument molt valuós per a la difusió de la col·lecció. Els programes i les activitats que s’ofereixen es treballen a partir del seguiment de les novetats o de les incorporacions més interessants de la col·lecció, o bé a partir de la detecció d’interessos concrets dels usuaris. Els darrers anys es fa especial atenció a acompanyar els programes específics amb guies de lectura de la bibliografia relacionada amb l’activitat que es pot trobar a les biblioteques. Activitats infantils: Lletra Petita Sota aquest títol es recullen tots els programes culturals i de promoció de la lectura dirigits als infants i les seves famílies que fan les Biblioteques de Barcelona, segons l’esquema següent: Activitats per adults - L’Aventura de Llegir. Sota aquest nom ja tradicional que abans agrupava una gran diversitat de formats, hem volgut presentar els programes que treballen molt específicament la difusió de lectura i els llibres de creació literària, tant els organitzats per al conjunt de les biblioteques com els que s’organitzen des de cadascuna de les biblioteques en col·laboració amb el seu entorn. - L’Aventura de Conèixer. Aquest és un nou bloc que agrupa programes sobre la difusió del coneixement dels diferents camps de saber, i inclou també activitats de ciutat o de proximitat. Els cicles temàtics mensuals entren dins aquest capítol. - Molt per Aprendre. Sota aquest bloc també de nova creació, s’agrupen tots els programes pensats per oferir formació específica sobre diversos temes, tant cursos d’alfabetització digital com tallers d’aprenentatge i de creació. Memòria 2013 59 Itineraris literaris El 2013 l’itinerari literari de Biblioteques de Barcelona s’ha fet conjuntament amb el Centre de Cultura Contemporània. Barcelona lectora recorre per etapes aspectes clau de la lectura, a través dels extraordinaris fons i els espais singulars de diferents institucions barcelonines. La lectura des de les neurociències, els suports de lectura al llarg del temps, les revolucions en les pràctiques lectores o la lectura en societat han estat els protagonistes d'aquest itinerari format per visites i activitats diverses que, al llarg de 2013, han comptat amb la presència i les explicacions d'experts en els diferents temes. S’ha comptant també amb la col·laboració de la Biblioteca de Catalunya, la Universitat de Barcelona i l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Les visites han estat: - El cervell lector. Reial Acadèmia de Medicina. A càrrec de Joanna Sierpowska i Diana López Barroso. - El text viatger. Biblioteca de Catalunya. A càrrec de Nuria Altarriba. - Les revolucions del llibre. Sala de Reserves de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona. A càrrec d’Albert Soler. - Lectura en societat. Sala Dalmases. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. A càrrec de Montserrat Comas. A les 12 sessions dels itineraris, hi van assistir 407 persones, una mitjana de 34 per sessió. Clubs de Lectura Els clubs de lectura estan especialment pensats per a persones amb inquietuds culturals, ganes de llegir, però també de fer amics i xerrar amb l'excusa d'una lectura interessant. Llegeixen els llibres i després els comenten un cop al mes, entre tots, a la biblioteca, moderats per un expert en la temàtica del club. S’organitzen en nou sessions d’una durada aproximada d’una hora i mitja. Cada lectura té com a material de suport una fitxa orientativa i una guia posterior. Memòria 2013 60 Els objectius bàsics d’aquests clubs són, doncs, fomentar l'hàbit de la lectura i el diàleg; oferir noves possibilitats per al temps lliure; promocionar l'ús de la biblioteca i donar-la a conèixer com equipament cultural i crear un punt de trobada per als membres del Club. Dins els 81 clubs de lectura hi ha una gran varietat d’oferta, amb els clubs especialitzats en temàtiques concretes (25), en la majoria dels casos relacionades amb l’especialització de la biblioteca, els clubs generals (30), els clubs en llengües estrangeres (9), o els clubs de lectura fàcil, dirigits a facilitar l’aprenentatge del català a les persones nouvingudes a la ciutat (8). També hi ha clubs de lectura juvenils (1) i clubs de lectura que es realitzen a casals d’avis (5), a més del accessible per a persones sordes, el club de lectura virtual, i el club de lectura internacional Barcelona-Medellín. Després de 7 anys de vida a finals d’aquest 2013 hem obert una nova etapa en el funcionament del Club de Lectura Virtual, un club que va ser innovador en utilitzar la xarxa com a espai de trobada per a fer aquesta activitat de llarg recorregut de les biblioteques. El nou funcionament converteix el Club de Lectura Virtual en un repositori de textos cedit pels autors sota una llicència Creative Commons, que en permet la descàrrega gratuïta. Aquests textos (relats i poemes) es posen a disposició dels usuaris del Club per tal que els puguin llegir en línia o bé descarregar-los en format PDF. Els lectors poden deixar els seus comentaris a l’entrada corresponent a cada text. Cada entrada conté, a banda del text, una petita biografia de l’autor, enllaços d’interès i l’enllaç a les obres disponibles de l’autor al catàleg de Biblioteques de Barcelona. El club funciona de setembre a juny i cada s’hi afegeixen com a mínim, dos textos de diferents autors. Exposicions sobre la història de les editorials de la ciutat Biblioteques de Barcelona dedica cada any una exposició a un fet editorial. Aquest 2013 l’ocasió ha estat la celebració dels 50 anys de l’editorial de llibres infantils i juvenils La Galera, amb l’exposició La Galera: 50 anys i tan joves!. L’exposició s’ha completat amb un cicle de set xerrades a l’entorn de l’editorial i de la literatura infantil i juvenil que s’han realitzat a les biblioteques Jaume Fuster i Xavier Benguerel. Col·laboració en programes culturals de l’entorn Calendari festiu. En la programació de les activitats de les Biblioteques de Barcelona hi ha una cura especial a crear complementarietats amb el calendari festiu de la ciutat, una tasca que insereix les biblioteques dins el teixit urbà i social de la ciutat.  Per la festa major d’hivern de la ciutat, Santa Eulàlia.  Per Carnaval.  Per Sant Jordi les biblioteques realitzen moltes activitats de difusió de la lectura, sovint coordinades amb els altres agents del territori. Com a conjunt de xarxa de la ciutat, Biblioteques de Barcelona organitza el Pregó de Sant Jordi al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona. Aquest any 2013 va ser l’escriptor Albert Sánchez-Piñol qui va reflexionar sobre la importància de la lectura a través de la seva pròpia experiència, en conversa amb el periodista Toni Soler.  Per la festa major d’estiu, La Mercè.  Un Nadal de conte és el programa que des de fa uns anys realitzen les biblioteques en aquestes festes. Vuitena trobada europea de novel·la negra: BCNegra. L’organitza l’Institut de Cultura de Barcelona. Les biblioteques hi participen des de la primera edició, amb xerrades d’alguns dels autors que participen en la trobada i amb l’organització de clubs de lectura per a joves, en conveni amb centres escolars de tota la ciutat, i l’elaboració d’una guia de lectura. Món Llibre. Aquest any ha estat la novena edició d’aquesta festa de la literatura per a nens i nens que organitza l’Institut de Cultura de Barcelona. Biblioteques de Barcelona hi ha col·laborat organitzant l’espai Els Savis del Què Llegim (que enguany arriben a la seva cinquena edició). Un espai físic on diferents professionals del món de la literatura infantil prescriuen, de manera individualitzada i distesa, la lectura més adient per al nen que s’apropi a la recerca de consell. Memòria 2013 61 Munt de Mots, Festival de narració oral. La quarta edició del festival va comptar, com en altres edicions, amb la col·laboració de Biblioteques de Barcelona, que hi vam participar amb diverses sessions de contes per a infants i adults, i una programació especial de tallers i xerrades a l’entorn la narració oral a les biblioteques Sant Antoni-Joan Oliver i Vila de Gràcia (que compta amb un centre d’interès d’aquesta temàtica). Saló Internacional del Còmic de Barcelona. La biblioteca Ignasi Iglésias – Can Fabra, especialitzada en Còmic, participa cada any al Saló amb l’organització d’una exposició i amb la presència al Saló. L’exposició del 2013 ha estat Alfonso López 2002-2012, una selecció gràfica que recull l’obra publicada durant els últims deu anys per aquest autor, que va des de la comèdia costumista, l’aventura i la biografia fins a l’humor polític. D’altra banda, Biblioteques de Barcelona, el Grup de Còmic del COBDC i la Gerència del Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona va organitzar una trobada de clubs de lectura de còmic de les biblioteques catalanes amb Guy Delisle, autor que ha aconseguit ser llegit per una gran quantitat de lectors no habituals de la historieta, amb les seves obres que barregen elements autobiogràfics i de relats de viatges. A més la biblioteca Ignasi Iglésias – Can Fabra va elaborar una guia de lectura exhaustiva amb motiu del Saló. Festa de la Música. Les biblioteques de la ciutat es fan ressò d’aquesta celebració, de manera destacada la biblioteca Vapor Vell, especialitzada en Músiques Urbanes. Setmana de Poesia de Barcelona. En aquest cas és la biblioteca Guinardó - Mercè Rodoreda, especialitzada en poesia, la que té una presència més important en aquesta setmana poètica que se celebra a tota la ciutat, tot i que tres biblioteques més Gòtic-Andreu Nin, Sant Antoni-Joan Oliver i Poblenou-Manuel Arranz) també hi han participat amb la programació d’activitats relacionades amb la poesia. Es realitzen trobades amb autors i lectures poètiques. Grec. Festival d’Estiu de Barcelona. Les Biblioteques de Barcelona organitzen dins el programa del festival un conjunt d’activitats destinades a presentar alguns dels espectacles del festival i també a promocionar autors i directors catalans novells amb posades en escena de petit format. Aquest 2013, però, aquest segon programa no s’ha realitzat atès el seu elevat cost econòmic. - Converses al Grec. Durant el festival, els protagonistes dels espectacles que s’estrenen al Grec (autors, directors, actors) presenten la seva obra a cinc de les Biblioteques de Barcelona. Es van realitzar 6 sessions amb un total de 387 assistents. Setmana del llibre en català. Aquest any la Setmana s’ha tornat a fer al Pla de la Catedral. Biblioteques de Barcelona hi va participar, per una banda proposant, tal i com va fer l’any passat, un recorregut expositiu a través d’alguns dels noms més destacats de la literatura infantil i juvenil en català. Seguint aquest recorregut la programació d’activitats va pivotar al voltant dels textos d’aquests autors. Es van poder veure al llarg de la setmana alguns dels espectacles produïts per Biblioteques de Barcelona: - Marramiauuuu (Gemma Lienas), a càrrec de Mon Mas - En Quela i les veus del carrer (Salvador Espriu), a càrrec d’Albert Estengre i Ull distret - Els contes de la Nana Bunilda (Mercè Company), a càrrec de Mercè Rubi - En ring 1-2-3 i el nou món (Emili Teixidor), a càrrec de Gina Clotet - El jardí de música i cristall (Pep Albanell), a càrrec de Titelles Marduix - Poemes vora la mar (Olga Xirinacs), a càrrec de L'Estenedor Per altra banda, la Setmana compta amb un Cercle d’Empreses Amigues que patrocinen la compra de fons a nou biblioteques de diferents punts de Catalunya. Concretament ofereixen un ajut de 500 € per a la compra de fons dels editors i llibreters presents a la Setmana. Aquest any un dels patrocinis ha estat per a la biblioteca Sant Antoni – Joan Oliver, i l’empresa patrocinadora corresponent Cerveses Moritz. Festival Novel·la Històrica. Aquest any s’ha celebrat la primera edició del Festival Barcelona Novel·la Històrica, una nova trobada dedicada a la literatura, en aquest cas, històrica. El Born Centre Cultural va acollir taules rodones amb historiadors i escriptors, en una primera edició marcada pels fets del 1714. Aprofitant la dinàmica dels clubs de lectura, la trobada informal i distesa d’un grup de lectors per tal de comentar una obra llegida, quatre clubs de lectura de biblioteques de la ciutat es van endinsar en el gènere històric tot conversant amb els seus autors. Dau Barcelona 2013. Aquest any s’ha celebrat a Fabra i Coats-Fàbrica de Creació de Barcelona la segona edició del Dau Barcelona. Biblioteques de Barcelona hi ha participat amb un cicle de xerrades i demostracions de jocs de taula. Memòria 2013 62 Dia Internacional de l’Escriptor Empresonat. El PEN català organitza cada any actes a l’entorn d’aquesta commemoració. Biblioteques de Barcelona hi participa fent difusió de la jornada i preparant exposicions de materials relacionats a les biblioteques. Setmana de la Ciència. Organitzada per l’Institut de Cultura de Barcelona, Biblioteques de Barcelona hi participa amb exposicions de llibres i tallers i espectacles d’accés gratuït, i també a través d’activitats específiques de la biblioteca Sagrada Família, especialitzada en Ciència. Festival DocsBarcelona. Aquest festival de documentals es realitza a Barcelona des del 2007. Biblioteques de Barcelona hi va començar col·laborant de manera puntual amb la programació d’alguns documentals a biblioteques de la ciutat. Com ja es va fer l’any passat, aquest 2013 dues biblioteques de la ciutat, l’Esquerra de l’Eixample-Agustí Centelles i Vilapicina i la Torre Llobeta han estat seu de la programació del Festival. Paral·lelament han programat un cop al mes documentals dins el programa estable del festival El documental del mes. 48H Open House Barcelona. Biblioteques de Barcelona ha participat a la quarta edició d’aquest esdeveniment cívic i cultural que aquest any ha obert les portes de 150 edificis de Barcelona en un determinat cap de setmana. Es van poder visitar tres de les biblioteques, guiats pels arquitectes autors del projecte. Van ser les biblioteques Horta-Can Mariner, Vilapicina i la Torre Llobeta i Camp de l’Arpa-Caterina Albert. Kosmópolis. Festa internacional de la literatura. Biblioteques de Barcelona participa cada any en l’edició d’aquest festival, amb l’organització d’una sessió especialment dedicada als professionals de les biblioteques, aquest any amb la presència de l’escriptor Juan José Millàs. Premi Crexells. L’Ateneu Barcelonès organitza aquest premi, que és el premi novel·lístic més antic en llengua catalana. Les Biblioteques de Barcelona hi participen fent-ne difusió i amb la votació dels membres de 17 dels Clubs de Lectura. El premi aquest any ha estat atorgat a Josefina Contijoch. Premi Llibreter. La cerimònia de lliurament del XIV Premi Llibreter es va celebrar a la biblioteca Jaume Fuster. Aquest premi l’organitza el Gremi de Llibreters de Catalunya. Els guardons van ser: Literatura catalana a Francesc Parcerisas per La primavera a Pequín; Altres literatures a Mordecai Richler, per El cas d'en Barney Panofsky i Àlbum il·lustrat a Aaron Frisch i Roberto Innocenti, per La caputxeta vermella. Dia Bolaño. Amb motiu de l’exposició Archivo Bolaño del CCCB, el dia de l’aniversari de la mort de l’escriptor es va organitzar una lectura pública de textos de l’escriptor xilè, les diferents biblioteques de la ciutat van exposar els materials de la col·lecció relacionats amb l’escriptor. Memòria 2013 63 ELS PROGRAMES DE FORMACIÓ I APRENENTATGE Cursos i activitats d’alfabetització digital Les Biblioteques de Barcelona, conscients de la importància del paper de les biblioteques públiques en la superació de la fractura digital, han posat l’accent en tot allò que fa referència a l’accés a les tecnologies de la informació. Aquest accés, però, no és reeixit si no va acompanyat d’un bon programa d’alfabetització digital que permeti garantir la igualtat d’oportunitats de tots els usuaris a l’hora d’accedir a aquests recursos. Conscients també de la importància que té en aquest camp treballar en cooperació amb d’altres institucions de la ciutat competents en aquesta matèria, s’ha mantingut l’acord amb Cibernàrium de Barcelona Activa per utilitzar les Biblioteques de Barcelona com a punts de treball en les seves campanyes de formació, dins el programa Antenes Cibernàrium. La xarxa d’Antenes Cibernàrium a Biblioteques de Barcelona incorpora 13 espais multimèdia dins el projecte. - Biblioteca Gòtic - Andreu Nin (Ciutat Vella) - Biblioteca Sagrada Família, Esquerra de l’Eixample - Agustí Centelles i Sant Antoni - Joan Oliver (Eixample) - Biblioteca Francesc Candel (Sants - Montjuic) - Biblioteca Jaume Fuster (Gràcia) - Biblioteca Horta - Can Mariner (Horta - Guinardó) - Biblioteca Nou Barris i Zona Nord (Nou Barris) - Biblioteca Ignasi Iglésias - Can Fabra i La Sagrera - Marina Clotet (Sant Andreu) - Biblioteca Camp de l’Arpa-Caterina Albert i Poblenou - Manuel Arranz (Sant Martí) 18 de les Biblioteques de Barcelona continuen acollint les proves de l’Acreditació de Competències en Tecnologies de la Informació i la Comunicació (ACTIC) que atorga la Generalitat de Catalunya. La missió dels centres col·laboradors és posar els mitjans per realitzar la prova en condicions adequades. Complementàriament, fan funcions d’informació als aspirants i suport als tràmits. Pel que fa a la formació que es dissenya des de Biblioteques de Barcelona, el procés de dinamització que se segueix a l’hora de pensar els cursos està pensat per: - facilitar l’adquisició de competències bàsiques en matèria d’informació i informàtica - promoure l’educació individual i autodidacta, així com l’ensenyament formal a tots els nivells, especialment d’aquells grups socials que tenen un risc més gran de restar marginats per l’anomenada fractura digital: gent gran, immigrants... - oferir oportunitats per a un desenvolupament personal creatiu - estimular la imaginació i la creativitat de tots els grups d’edat, especialment dels infants i dels joves. Plataforma de consulta TIC Biblioteques de Barcelona ha posat a disposició dels usuaris un servei d’atenció virtual relacionat amb les TIC. A través d’aquesta pàgina, es poden resoldre dubtes sobre l’ús de les noves tecnologies a les biblioteques: recerca d’informació a la xarxa, gestió del correu electrònic, processadors de textos, fulls de càlcul, retoc d’imatges i altres qüestions relacionades amb els Espais Multimèdia. Les consultes, que tot i ser a través de la plataforma virtual, s’han d’adreçar a una de les biblioteques que disposen d’Espai Multimèdia, son ateses pel personal de suport dels Espais Multimèdia segons els horaris d’atenció establerts. Sales d’estudi nocturnes Les Sales d'Estudi Nocturnes són un servei de la Regidoria d'Adolescència i Joventut de l'Ajuntament de Barcelona, en conveni amb els Districtes de la ciutat i el Consorci de Biblioteques de Barcelona., pensat per a estudiants i persones que necessiten espais d’estudi o treball. Sovint són persones que utilitzen l’espai amb els propis ordinadors, aprofitant la connexió Wi-Fi que ofereix la biblioteca. Memòria 2013 64 Biblioteques de Barcelona ofereix sis espais permanents oberts de dilluns a divendres de les 21 a 1 de la matinada. Són les biblioteques: - Districte de L’Eixample: Bib. Sagrada Família - Districte de Sants – Montjuïc: Bib. Vapor Vell - Districte de Gràcia: Bib. Vila de Gràcia - Districte d’Horta – Guinardó: Bib. Guinardó – Mercè Rodoreda - Districte de Sant Andreu: Bib. Ignasi Iglesias - Can Fabra - Districte de Sant Martí: Bib. Poblenou – Manuel Arranz Durant els mesos de gener i febrer, i maig i juny, amb motiu dels períodes d’exàmens, s’ofereixen també sales d’estudi puntual. Aquest 2013 s’ha augmentat l’oferta d’aquest tipus de sales, passant de les sis del 2012 a les deu d’aquest any. Les biblioteques que obren en aquests períodes ho fan amb el mateix horari que les permanents. Les biblioteques amb sala d’estudis puntual són: Poble-sec – Francesc Boix i Francesc Candel al districte de Sants- Montjuïc, Clarà al districte de Sarrià-Sant Gervasi, Jaume Fuster al districte de Gràcia, El Carmel-Juan Marsé i Horta- Can Mariner al districte d’Horta-Guinardó, Les Roquetes i Zona Nord al districte de Nou Barris, La Sagrera-Marina Clotet al districte de Sant Andreu i Xavier Benguerel al districte de Sant Martí. A més d’un espai d’estudi, les sales ofereixen algunes activitats específiques que els aporten continguts amb valor afegit. Aquest 2013 bàsicament han estat de dos tipus: les anomenades Biblioteca de nit, que són les dedicades a tècniques d’estudi i eines de suport i a l’aprenentatge i perfeccionament d’idiomes, i els grups de conversa d’idiomes. Visites escolars Les visites dels centres escolars són una de les prioritats pel que fa a formació d’usuaris. Des de les biblioteques es promouen aquest tipus de visites per donar a conèixer els recursos que ofereix la biblioteca a les escoles i als alumnes individualment. En aquest sentit hi ha un grup de treball en funcionament, format per professionals de Biblioteques de Barcelona, que ha estat treballant diversos temes sobre la col·laboració de les biblioteques amb les escoles. Fruit de la feina realitzada durant els seus tres primers anys de vida, aquest 2013 s’ha publicat el document Recursos per a la realització de visites escolars a Secundària. El document se suma al publicat durant el 2012 Pautes per a l’organització de visites escolars de centres de primària, i tots dos ofereixen orientacions molt pràctiques i bàsiques sobre les visites escolars a cada cicle educatiu, a més de bones pràctiques triades d’entre el que es fa a les Biblioteques de Barcelona. També són destacables les visites que es fan per a grups de professionals no només del món de la biblioteconomia, sinó també de l’arquitectura, de la gestió cultural o bé de l’educació social. En aquest sentit es fa un esforç important per poder atendre els grups de professionals d’arreu del món que demanen visites comentades a les biblioteques. LECXIT-Lectura per a l’èxit educatiu LECXIT-Lectura per a l’èxit educatiu és un programa impulsat per la Fundació La Caixa, la Fundació Jaume Bofill i el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya que té per objectiu incrementar l’èxit educatiu mitjançant la millora de la comprensió lectora dels infants. El programa adopta un enfocament multidimensional, implicant les escoles, les famílies, els alumnes i mobilitzant i coresponsabilitzant la ciutadania. S’inicia a deu escoles públiques catalanes i pretén arribar a dos-cents alumnes de quart de primària amb dificultats lectores. Hi participen dues escoles de la ciutat de Barcelona: l’Escola Milà i Fontanals del Raval i General Prim del Besòs. Biblioteques de Barcelona participa en el projecte a través de les biblioteques ubicades als barris de les dues escoles esmentades: les biblioteques Sant Pau-Santa Creu i Ramon d’Alós-Moner. A més, la resta de biblioteques del districte de Ciutat Vella també hi participen a través d’un projecte liderat pel propi districte. Memòria 2013 65 Projecte Repesca Com a continuïtat del projecte Èxit del Consorci d’Educació de Barcelona, durant els mesos d’estiu i per als alumnes de 1er a 4art d’ESO amb dues o màxim quatre assignatures pendents s’ha realitzat a diferents instituts de la ciutat el projecte Repesca de reforç escolar. L’objectiu d’aquest projecte és ajudar als nois i noies en el procés de preparació de l’examen de setembre i aconseguir que un percentatge més alt d’alumnes de 4rt d’ESO promocionessin. Aquesta és una iniciativa que es fa amb voluntaris, amb la coordinació dels centres educatius i amb material preparat també pels professors dels instituts. La col·laboració de Biblioteques de Barcelona ha estat la d’oferir els espais de les biblioteques obertes a l’agost com a espais de treball per aquests alumnes oferint-los el suport documental que poguessin necessitar. Per fer l’oferta visible es va comunicar als instituts que participaven a Repesca, la possibilitat d’organitzar una visita a les biblioteques amb els tutors de cada grup. Això s’ha concretat amb 20 visites i 280 alumnes. Un dels recursos que s’oferien als instituts era l’ús de les biblioteques públiques com a espai de suport a grups concrets, a professors o a alumnes que de manera individual acudien a la biblioteca durant els mesos de juliol i agost. Com a Biblioteques de Barcelona el compromís ha estat facilitar els espais necessaris (i disponibles) i En el projecte 2013 hi han participat 44 instituts públics, amb 1.592 alumnes, i 11 de privats, amb 400 alumnes, un 25% dels alumnes que havien d’anar a examen de setembre. Repesca ha tingut un nivell d’assistència alt, del 90% dels alumnes inscrits. L’any 2012, a la ciutat de Barcelona van promocionar un 85,7 % d’alumnes d’ESO i aquest 2013 n’han promocionat (exàmens de juny i setembre) un 89%. La valoració que l’Ajuntament de Barcelona fa del resultat és molt positiva i es continuarà treballant per millorar el Programa, tant l’Èxit com el Repesca, de cara al proper curs. Programa de Suport a la lectura El programa Suport a la lectura és impulsat per l’Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona (IMEB), amb la col·laboració de la biblioteca Les Roquetes, de quatre escoles de Nou Barris, i del propi districte. Té com a objectiu fomentar la comprensió lectora i el gust per la lectura, com a eines que contribueixin a l’èxit escolar i l’aprenentatge al llarg de la vida. El programa es planteja com un treball compartit entre l’escola, la família i l’entorn. Va adreçat als infants d’entre 7 i 9 anys de les escoles Aiguamarina, Antaviana, Turó de Roquetes i Escola Pia-Luz Casanova, i a les seves famílies. Hi participen un total de 88 nens i nenes realitzant diverses activitats i tallers individuals i de grup, acompanyats de dinamitzadors i voluntaris. A més, també s’han programat sessions especials amb la participació de conta contes i xerrades per a famílies. També es faciliten recursos per estimular i facilitar l’acompanyament lector (maleta viatgera i jocs lingüístics). Memòria 2013 66 ELS PROGRAMES D’INCLUSIÓ SOCIAL Projecte d’accessibilitat TIC per a persones amb diversitat funcional Al mes de febrer es va presentar el projecte d’accessibilitat TIC per a persones amb diversitat funcional que s’ha desenvolupat a cinc Espais Multimèdia de Biblioteques de Barcelona. Les cinc biblioteques que participen en el projecte ha incorporat als Espais Multimèdia diferents dispositius i programari per facilitar l’accés a les noves tecnologies a persones amb diversitat funcional. Aquests espais disposen d’ordinadors amb programes que els usuaris poden utilitzar lliurement i on també es realitzen cursos i tallers d’alfabetització digital. Les biblioteques disposen de mitjans alternatius o complementaris per a l’accés als ordinadors. Entre d’altres elements, s’hi poden trobar pantalles de grans dimensions i un programari amb ampliadors, línia Braille i lectors de pantalla per a persones amb discapacitats visuals. També hi ha dispositius alternatius al ratolins, com palanques de control (joysticks) i commutadors, més usables i ajustables a les funcionalitats de l’usuari. I, finalment, un programari d’accessibilitat per a persones usuàries de sistemes de comunicació alternativa i augmentativa i un programari per a persones amb discapacitat intel·lectual. El projecte té dos objectius principals: - avançar en la supressió de les barreres físiques, comunicatives i digitals en equipaments comunitaris - promoure la igualtat d’oportunitats en l’ús de les TIC com a via per incrementar les oportunitats d’inclusió i participació de les persones amb diversitat funcional. A més el projecte inclou accions de sensibilització i formació per al personal de biblioteques. I també s’han adoptat altres mesures com ara millores en la senyalització dels equipaments i l’adaptació del programa de reserves d’ordinador i d’inscripció als cursos de les Biblioteques de Barcelona. Les biblioteques que formen part del projecte són: - Biblioteca Gòtic – Andreu Nin - Biblioteca Sagrada Família - Biblioteca Francesc Candel - Biblioteca Vilapicina i la Torre Llobeta - Biblioteca Poblenou - Manuel Arranz Aquest projecte s’ha fet amb la participació de la Fundació Desenvolupament Comunitari, amb el suport de l'Institut Municipal de Persones amb Discapacitat de l’Ajuntament de Barcelona i amb el patrocini de la Fundación Vodafone. Informació dels serveis de Biblioteques de Barcelona a les persones amb discapacitats En relació a la posada en funcionament dels cinc Espais Multimèdia adaptats per a persones amb diversitat funcional, des dels serveis centrals i des de les biblioteques participants en el projecte, amb l’Institut Municipal de Persones amb discapacitat i la Fundació Desenvolupament Comunitari, hem estat treballant amb les diferents entitats que treballen amb persones amb discapacitats per tal de donar-los a conèixer el projecte i aconseguir que els col·lectius usuaris potencials dels serveis TIC adaptats disposin de tota la informació relativa als dispositius i serveis que posem al seu abast. El treball amb les entitats persegueix un doble objectiu: captar nous usuaris a partir de donar a conèixer tots els serveis que les persones amb diversitat funcional poden utilitzar a les biblioteques, no només pel que fa als EEMM adaptats sinó també a la col·lecció d’audiollibres, de llibres amb lletra gran, de pel·lícules amb audiodescripció per a cecs o amb subtítols per a sords, del servei de préstec i lectura a domicili; i establir col·laboracions i complicitats amb les diferents entitats i molt especialment amb els col·lectius d’educadors. Paral·lelament al web de Biblioteques de Barcelona s’ha creat un accés específic a tota la informació sobre els recursos disponibles. Memòria 2013 67 V Jornada de Biblioteca Pública i Cohesió Social Biblioteques de Barcelona ha organitzat, amb la col·laboració de l’Institut Goethe, el Consolat dels Estats Units a Barcelona, la Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, i la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona, la cinquena edició de la Jornada de Biblioteca Pública i Cohesió Social. Aquesta Jornada, sota el títol Els joves ni... ni... va presentar experiències de biblioteques d’Alemanya, dels Estats Units, de França i de diferents biblioteques de Catalunya que ens van ajudar a veure com, des de l’acció quotidiana, es pot col·laborar a mitigar els problemes que afecten als joves en el moment de l’accés al món laboral, tenint en compte que al nostre país un de cada tres joves abandona el sistema educatiu abans d’acabar la secundària, i l’atur juvenil supera el 50%. La ponència inaugural que va anar a càrrec de Joan Majó, vicepresident de la Fundació Jaume Bofill. A la Jornada, que es va realitzar a la biblioteca Jaume Fuster, hi van assistir 230 persones, i 70 persones més van seguir algunes sessions en directe a través del portal del web de la Generalitat de Catalunya a Internet. Es va crear un bloc específic per a l’ocasió, on van quedar disponibles els materials presentats a la Jornada, i també es va seguir a través de Twitter. La biblioteca a casa. Voluntaris de Biblioteques de Barcelona Sota el lema La biblioteca a casa es presenta el servei de préstec i lectura a domicili per a persones grans o amb mobilitat reduïda de Biblioteques de Barcelona. Des del grup de treball intern de Biblioteques de Barcelona constituït per treballar aquest tema, es vol impulsar aquest servei que es presta amb voluntaris de Biblioteques de Barcelona. Amb aquest objectiu a finals del 2013 s’ha realitzat el Taller de formació adreçat als voluntaris que donen servei al projecte de Préstec i Lectura a Domicili. Aquest taller tenia com a objectius principals donar eines bàsiques als voluntaris per desenvolupar de forma òptima la seva tasca i també fer de les diferents sessions del taller espais de trobada i contrast entre els mateixos voluntaris i entre ells i la nostra institució. El taller estava pensat per, després d’una primera sessió d’acollida de caire lúdic i una breu presentació del programa del taller, les altres tres sessions es van basar en aquests continguts: - Aspectes psicosocials de la gent gran. - La comunicació amb les persones amb discapacitats. - Com llegir en veu alta. El total de voluntaris que van seguir el taller va ser de 43 persones. Des les valoracions dels assistents se’n deriva una àmplia satisfacció en relació a la iniciativa, als continguts i a la seva continuïtat. Un dels apartats més interessants va ser el que recollia propostes per a d’altres iniciatives per desenvolupar des del voluntariat. Els temes més freqüents van ser: acompanyament a la Biblioteca, suport als deures escolars, formació TIC i ajuda a la redacció de textos, català. El servei de préstec i lectura a domicili es pot demanar a qualsevol biblioteca de la ciutat. Xarxa de representants de la Lectura de Sant Andreu Les biblioteques del Districte de Sant Andreu van constituir la Xarxa de Representants de la Lectura, una xarxa entre les biblioteques del districte de Sant Andreu i les entitats i professionals que treballen en l’atenció i suport a col·lectius d’usuaris potencials de lectura fàcil, per a fer-los conèixer aquests llibres i per aconseguir la seva complicitat per incentivar la lectura. L’objectiu d’aquesta xarxa és possibilitar la creació de clubs de Lectura Fàcil a les entitats, amb la col·laboració i el suport de les seves biblioteques de referència. A partir d’aquests contactes han acabat creant-se un total de nou clubs de lectura, sis a la biblioteca Ignasi Iglésias - Can Fabra, un a la del Bon Pastor, un altre a la biblioteca La Sagrera- Marina Clotet i finalment un a la biblioteca Trinitat Vella-José Barbero. Memòria 2013 68 Participació en el projecte de ciutat A l’estiu Barcelona t’acull Biblioteques de Barcelona participa en aquest projecte organitzat amb el Programa de Reagrupament Familiar de la Direcció d’Immigració de l’Ajuntament de Barcelona amb la participació de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya des del 2009. Es tracta d’un projecte dirigit a nens i joves que han arribat a Barcelona procedents dels processos de reagrupament familiar. Degut al període d’arribada a la ciutat dels participants en aquest programa, encara no s’han escolaritzat i per tant no han tingut accés a una xarxa social organitzada que els aculli i no coneixen encara la ciutat ni els seus espais de lleure i cultura. Biblioteques de Barcelona hi va participar oferint les biblioteques com a lloc de realització de les trobades diàries durant els mesos d’estiu, aportant els seus recursos per facilitar als nous usuaris el coneixement de la ciutat, i en el disseny d’algunes de les activitats. Aquest any 2013, com en la darrera edició del projecte, han estat set les biblioteques participants: les biblioteques Sant Pau-Santa Creu, Sagrada Família, Vapor Vell, Guinardó-Mercè Rodoreda, Nou Barris, Ignasi Iglésias-Can Fabra i Poblenou-Manuel Arranz. En aquesta edició del programa hi ha participat 143 joves entre 12 i 18 anys (7 grups de 20 joves). Com en altres ocasions el programa es va cloure amb una festa per als joves i les seves famílies al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona. Participació en el programa Llença’t per a joves a l’atur en risc d’exclusió En el marc de les activitats que es realitzen a les Biblioteques de Barcelona per al suport a la recerca de feina, s’ha realitzat una col·laboració amb la Fundació Intermedia. Llença’t és un programa nou d’apoderament, inclusió i ocupació de la Fundació Intermedia, adreçat a joves de 16 a 30 anys que es troben a l’atur, amb risc d’exclusió social. Aquest projecte, subvencionat pel SOC, es va realitzar a l’Espai Multimèdia de la biblioteca Sagrada Família de juliol a novembre. Aquesta biblioteca té l’Espai Jove, un centre d’interès dedicat a aquesta franja d’edat, i per això es va triar aquesta biblioteca per realitzar aquest programa. Participació en el projecte Temps de barri, Temps per tu Temps de barri, Temps per tu és un projecte pilot impulsat des de la Gerència de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports i, més concretament des del Programa Temps i Qualitat de Vida de l’Ajuntament de Barcelona, que es du a terme a les biblioteques Nou Barris i Zona Nord. L'objectiu és fomentar la conciliació de la vida laboral, familiar i personal als pares amb fills amb discapacitat i oferir un temps lúdic i de lleure als nois i les noies al costat d'altres companys. Participació en el programa Punt de Trobada del Voluntariat per la Llengua Des del Consorci de Normalització Lingüística de Barcelona se’ns ha proposat de participar en el programa Punt de Trobada del Voluntariat per la Llengua. Aquest servei consisteix en tenir un lloc identificat a la biblioteca on les parelles lingüístiques poden realitzar les seves converses en català. Nou biblioteques s’han adherit a la proposta: Sant Antoni-Joan Oliver, Sofia Barat, Can Rosés, Guinardó-Mercè Rodoreda, Zona Nord, Ignasi Iglésias-Can Fabra, La Sagrera-Marina Clotet. Poblenou-Manuel Arranz i Xavier Benguerel. Memòria 2013 69 Participació en el gran recapte d’aliments organitzat pel Banc d’Aliments El diari La Vanguardia va participar en el Gran Recapte d’Aliments que organitza el Banc d’Aliments. Des de les biblioteques es van retallar els vals dels seus exemplars de La Vanguardia i es van portar a la xarxa de supermercats que participava en la iniciativa, de manera que es van poder activar 39 lots de la promoció. També La Vanguardia i els supermercats Condis van fer una promoció per recollir un carro d'aliments valorat en 80 euros. Per fer-ho, calia tenir la cartilla, omplir-la amb els cupons corresponents i abonar 6,95 euros. A partir del suggeriment de la directora de la biblioteca Canyelles, la Dolors Bravo, des de la Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, es van en contacte amb La Vanguardia per tal d'establir un acord pel qual, complimentant les cartilles per part de totes les biblioteques de la província i bibliobusos de la Xarxa, s’oferien els 223 carros de menjar al Banc d'Aliments o a una entitat similar. Campanya de Donació de Sang a Biblioteques de Barcelona Deu biblioteques de Barcelona van participar en una campanya especial de donació de sang a les biblioteques, impulsada per l’Ajuntament de Barcelona amb motiu de la celebració de Sant Jordi. La campanya s’ha fet amb el Banc de Sang i de Teixits, i amb la col·laboració de 10 editorials que van obsequiar els donants amb llibres, i van fer possible la presència d’autors destacats que signaven els seus llibres en l’horari de les donacions. Es van recollir 675 donacions de sang en els 10 punts establerts a les 10 biblioteques, el 18% de les quals eren de persones que donaven sang per primera vegada. Memòria 2013 70 5. L’IMPACTE DELS SERVEIS Espai Multimèdia de la biblioteca Vilapicina i la Torre Llobeta Memòria 2013 71 ELS INSCRITS Any rere any cada cop són més els ciutadans de Barcelona que disposen del carnet de Biblioteques de Barcelona. Concretament l’any 2013 se n’han fet 52.063 de nous, la qual cosa ha significat un augment del 2,8% del nombre d’inscrits respecte l’any anterior. Sumats a totes aquelles persones que ja el tenien, fa que a finals del 2013 les Biblioteques de Barcelona tinguin 905.060 inscrits, xifra que confirma les biblioteques públiques com la institució amb més socis de tot Barcelona. Això significa que aproximadament un 53,5% de la població de Barcelona té carnet de la biblioteca, tenint en compte només els inscrits que són residents a la ciutat. En aquest sentit, un 2,5% dels inscrits resideixen en altres municipis, la majoria de la província de Barcelona. Si no consideréssim aquest fet i comptéssim la proporció de tots els carnets respecte la població el percentatge pujaria fins al 56%. Al quadre d’evolució es té en compte aquesta dada, ja que amb anterioritat no s’havia tingut en compte el municipi de residència. 2001 2004 2010 2011 2012 2013 Nous Carnets 42.540 75.153 70.616 64.697 61.971 52.063 Total Carnets 192.204 376.289 810.431 837.392 880436 905.060 Increment - +17% +9,4% +3,3% +5,1% +2,8% Percentatge població Barcelona inscrita 13% 24% 49,7% 52% 54,4% 56% Pel que fa al perfil dels usuaris, aquest 2013 podem dir que entre els usuaris de Biblioteques de Barcelona hi ha més dones que homes, quasi 8 punts més (53,8% de dones i 45,9 d’homes), i que un 27,1% dels inscrits ha nascut en d’altres països (només 0,4 punts més que l’any 2011), essent els més representats els mateixos països que l’any passat: el Pakistan, Itàlia, l’Argentina, l’Equador i Bolívia. Cal tenir en compte que aquest 27,1% dels usuaris d’altres països amb carnet supera la proporció del 17,4% de persones nascudes a l’estranger que registra la població de Barcelona. Aquesta dada és un bon indicador per comprovar que les Biblioteques de Barcelona son un dels primers equipaments públics al que les persones nouvingudes es dirigeixen a l’hora d’establir-se a la ciutat i crear vincles socials i culturals amb la seva nova realitat. Memòria 2013 72 Per grups d’edat, la franja d’edat més representada és la dels adults, que representen un 67,2% dels inscrits, seguits pels joves (13,7), pels infants (9,8%) i els majors de 65 anys (9,2%). Finalment, és interessant constatar que en el perfil dels usuaris que s’han donat d’alta aquest 2013 hi ha una majoria clara dels adults, però per sota del percentatge total dels inscrits d’aquesta edats, i que en canvi la suma dels nous usuaris entre 0 i 24 anys supera en 16,9 punts el percentatge total dels inscrits d’aquestes edats. Memòria 2013 73 LES VISITES El 2013 les Biblioteques de Barcelona han rebut un total de 6.343.803 visites, un 1,5% menys que a l’any 2012. Aquest lleuger decreixement es pot atribuir. Com ja hem indicat amb anterioritat, al tancament per obres, durant vuit mesos del 2013, d’una de les biblioteques amb més afluència de visites, la biblioteca Esquerra de l’Eixample – Agustí Centelles. 1998 2004 2010 2011 2012 2013 Visites 1.362.840 4.126.308 5.982.936 6.178.297 6.439.112 6.343.803 Increment - +13% -2,2% +3,3% +4,2 -1,5% En relació a la població aquesta xifra es pot llegir de diverses maneres: si tots els ciutadans de Barcelona en fossin usuaris hi haurien anat una mitjana de 3,9 vegades l’any; una mitjana que augmenta considerablement si la fem a partir dels inscrits a les biblioteques, de manera que a cada persona amb carnet li correspondrien 7 visites l’any, una mica per sota de les mitjanes del 2012. Memòria 2013 74 Si posem en relació les visites amb les hores d’obertura del conjunt de la xarxa, obtenim que cada dia les Biblioteques de Barcelona atenen 23.498 visites, una mitjana de 602,5 per biblioteca. I si volem afinar encara més, cada hora s’atenen 3.233 visites, una mitjana de 82,8 visites per hora a cadascun dels equipaments. Cal matisar que aquestes mitjanes es mouen en uns extrems que van des de la biblioteca que rep 1.975 visites de mitjana per dia a la que en rep una mitjana de 75; o bé en el cas de visites per hora van de les 215 visites a les 14 visites cada hora. Pel que fa a la distribució territorial de les visites, en el gràfic següent es pot observar que, com ja s’ha vist en el capítol anterior, en l’apartat dedicat als horaris, són els districtes que han implementat un major nombre de les actuacions previstes els que reben un major nombre de visites. Memòria 2013 75 EL PRÉSTEC DE DOCUMENTS El préstec de documents aquest 2013 ha experimentat una baixada notable, que pot respondre, com ja s’ha explicat en altres capítols, al tancament d’una de les biblioteques amb més usos d’aquest servei durant vuit mesos del 2013 (més de 244.000 préstec durant el 2012). També cal remarcar que l’any 2012 el préstec va fer un lleuger repunt, després d’anys de creixements sostinguts a l’entorn de l’1%. Així doncs, els documents que aquest any els usuaris s’han endut en préstec ha disminuït un 8,8%, amb un nombre absolut de 4.229.213 documents prestats. Si posem en relació els préstecs amb el nombre de visites rebudes a les biblioteques, obtindrem que cada visita s‘ha endut 0,7 documents en préstecs. Si ho considerem respecte als habitants de Barcelona, la quantitat és de 2,6 documents prestats per habitant. Aquesta mitjana augmenta si posem els préstecs en relació al nombre d’inscrits, arribant a 4,7 documents prestats per persona inscrita, i encara podem afinar més, i considerar-ho directament sobre els usuaris servei de préstec: en aquest cas, la mitjana s’eleva fins a 20 documents prestats per usuari. Memòria 2013 76 1998 2004 2010 2011 2012 2013 Documents 759.658 3.079.324 4.439.460 4.467.634 4.639.242 4229213 prestats Increment - +21,92% +1,1% +0,6 +3,8 -1,5% Tipologia dels documents en préstec La classificació del fons documental de les biblioteques ens permet segmentar la informació del préstec en tipologies diferents que no faciliten en cap cas fer una anàlisi molt aprofundida. Per exemple, sota la classificació Infantil o bé Fons especial hi podem trobar materials en format llibre però també documents àudio visuals. De tota manera podem apuntar que la tendència de disminució en el préstec del fons musical i l’inici del descens del fons de vídeo es mantenen com en anys anteriors, deguda essencialment als canvis en els hàbits dels usuaris que cada cop més accedeixen a la música i al cinema a través d’Internet. Fons general Música i Diaris i Col·lecció Fons Altres Fons infantil Petits lectors (llibres) cinema revistes local especial suports Tipologia dels 1.454.376 790.057 87.197 1.245.759 168.477 7.569 447.511 28.266 doc prestats Préstec interbibliotecari Aquest servei és un dels principals indicadors del funcionament en xarxa de les biblioteques de la ciutat i de la demarcació. Es realitza bàsicament entre totes les biblioteques públiques de la província de Barcelona que comparteixen el catàleg col·lectiu, encara que també es realitza amb d’altres institucions com ara universitats, centres privats, etc. La mitjana de temps que ha d’esperar un usuari és de 4-5 dies si el préstec és dins de la ciutat de Barcelona. Fora de la ciutat de Barcelona és un servei de pagament, i el cost està regulat per un preu públic idèntic al del Servei de retorn on es vulgui (1,2 €). Dins de la ciutat de Barcelona des del 2010 el préstec interbibliotecari entre les Biblioteques de Barcelona és gratuït, amb l’objectiu de fer realitat el propòsit que la col·lecció del conjunt de les biblioteques públiques de la ciutat es percebi com una col·lecció única, on cada biblioteca és un punt d’accés a la totalitat de documents. Així el servei de préstec interbibliotecari, tot i que no ha experimentat els forts creixements dels darrers tres anys, els documents deixats i els rebuts han experimentat ambdós un creixement del 9,3%. Memòria 2013 77 2001 2004 2010 2011 2012 2013 Préstecs deixats 4.984 24.201 70.848 96.504 130.928 143.116 Increment - 45,2% 41,3% 36,2% 35,7 9,3% 2001 2004 2010 2011 2012 2013 Préstecs rebuts 4.417 21.499 64.263 88.953 128.019 139.867 Increment - 19,3% 52% 38,4% 43,9 9,3% 2001 2004 2010 2011 2012 2013 Diferència entre 567 2.702 6.585 7.551 2.909 3.249 deixats i rebuts Perfil dels usuaris del servei de préstec Com ja hem comentat en l’apartat sobre els inscrits, des de fa dos anys disposem d’algunes dades dels usuaris que utilitzen serveis que requereixen l’ús del carnet. En aquest cas podem conèixer els grups d’edat de les persones que usen el servei de préstec: el grup majoritari és el dels adults, amb quasi un 63% de l’ús del servei, seguits pels infants i els joves. Memòria 2013 78 ELS USOS D’INTERNET I DELS SERVEIS DE FORMACIÓ DIGITAL L’accés a Internet Actualment les Biblioteques de Barcelona ofereixen l’accés a Internet des de la majoria dels ordinadors de la biblioteca. L’única excepció són els ordinadors d’accés al catàleg (Opacs) que incorporen la navegació a partir dels enllaços incorporats al catàleg però no permeten anar a una adreça d’Internet específica. Aquest nou servei iniciat el 2011 s’ha acabat d’implementar al total de biblioteques aquest any. Hi ha un límit d’accés de 20 sessions d’una hora mensuals. L’accés a aquests serveis s’ha anat modernitzant, i a més d’accés a Internet, els ordinadors ofereixen també la possibilitat de fer servir paquets d’ofimàtica, a través del projecte Internet i +, que es va acabar de desplegar a tots les Biblioteques de Barcelona el passat 2012. El conjunt d’usos d’Internet ha experimentant aquest 2013 un 4,2% de creixement, arribant fins a 1.429.459. Si posem en relació els usos d’Internet amb la població de Barcelona, trobem que cada habitant de la ciutat ha usat 0,9 vegades aquest servei, i si ho fem amb el nombre d’inscrits aquesta relació arriba a 1,6 vegades. Com en el cas dels préstecs, aquesta mitjana augmenta si posem els usos d’Internet en relació al nombre d’inscrits, que és de 1,57 usos per persona inscrita, i si ho considerem directament sobre els usuaris servei d’Internet i + i del servei de WiFi, la mitjana s’eleva fins a 11,1 usos d’Internet per usuari del servei. Pel que fa al perfil dels usuaris que utilitzen Internet, podem desagregar la informació dels usuaris que es connecten des dels ordinadors de la biblioteca des del servei Internet i +, i els qui ho fan amb els seus dispositius a través del servei de Wi-Fi. Això ens permet veure els diferents usos que es fan servei en funció de les franges d’edat. En primer lloc podem veure les dades agregades, i a continuació les específiques de cada tipus d’accés. Memòria 2013 79 Podem observar en els gràfics que tot i que en ambdós casos la franja amb més usuaris és la dels adults (considerats els dos grups de 25 a 39 i de 40 a 65 anys com un de sol), en una proporció similar en els dos tipus d’accés, en el cas dels usos del servei de Wi-Fi la franja més activa és la d’entre 15 i 39 anys, és a dir, la suma dels joves amb el primer grup d’adults, que ocupen dos terços del total d’usos del servei. Per tant dibuixa uns usuaris més familiaritzats amb els dispositius mòbils d’accés a Internet que prefereixen als ordinadors de la biblioteca. Petits lectors Infants Joves Adults Adults Gent Gran Altres (0 a 4 anys) (5 a 14 anys) (15 a 24 anys) (25 a 39 anys) (40 a 65 anys) (+ 65 anys) (entitats...) Internet i + 828 16.375 11.212 17.674 19.236 3.125 828 WiFi 116 4.245 20.566 21.778 12.357 1.181 116 TOTAL 944 20.620 31.778 39.452 31.593 4.306 944 Espais Multimèdia Els Espais Multimèdia són de lliure accés per als usuaris amb carnet de biblioteques, en determinades franges horàries funcionen com un autoservei (amb reserva prèvia). Aquest any s’han fet alguns canvis de manera que ara els usuaris disposen d'un màxim de 2 sessions per dia i biblioteca (si canvien de biblioteca gaudiran de dues sessions més i així successivament, fins al màxim de 32 sessions mensuals). En altres franges es reserven per a fer els cursos de formació digital i altres activitats ressenyades en el capítol corresponent d’aquesta memòria. A l’autoservei es poden utilitzar les eines d’ofimàtica i impressió, digitalitzar i gravar documents en disquet, CD i amb alguns dispositius portàtils de memòria USB, visualitzar DVD i arxius multimèdia, fer tractament i edició d’imatges, conèixer i treballar amb programari lliure... Les biblioteques amb Espai Multimèdia a més ofereixen un servei d'assessorament en l'ús de les tecnologies de la informació on s'atenen les consultes relacionades amb la recerca d'informació a Internet, el correu electrònic, l'elaboració de documents escrits, els fulls de càlcul, el retoc d'imatges, etc. Aquest servei s'ofereix del gener al juny i de l'octubre al desembre als 29 Espais Multimèdia existents actualment. Assistents als cursos i activitats d’alfabetització digital Del 2009 al 2012 el servei de cursos d’alfabetització digital va créixer d’una manera molt notable, fins a multiplicar per 2,8 l’oferta del servei. Aquest creixement sostingut tan elevat no podia mantenir-se, ateses les pròpies característiques del servei, que disposa d’unes places limitades pel nombre d’ordinadors de cada Espai Multimèdia. A més aquest 2013 s’han reduït els recursos que es destinaven a aquestes activitats, tant pel que fa a Biblioteques de Barcelona com a alguns dels agents amb qui col·laborem per realitzar la formació digital. Tot això fa que el nombre total de cursos oferts hagi disminuït una mitjana de 13 punts a cada biblioteca. Tot i la disminució de la oferta, la mitjana d’assistents per activitat ha augmentat imperceptiblement un 1,3%, arribant a 7,7 persones per curs (cal tenir en compte, com ja s’ha esmentat, que es tracta d’activitats amb un aforament molt limitat donades les característiques dels espais multimèdia, que tenen una mitjana d’entre 7-10 ordinadors disponibles). Memòria 2013 80 Pel que fa a les proves les proves d’Acreditació de Competències en Tecnologies de la Informació i la Comunicació (ACTIC), des de les biblioteques aquest 2013 s’han realitzat 88 proves. Memòria 2013 81 ELS ASSISTENTS A LES ACTIVITATS CULTURALS I DE DIFUSIÓ DE LA LECTURA Aquest 2013 el nombre d’activitats ha disminuït en un 6,6%, però no ho ha fet en la mateixa proporció el nombre d’assistents (76.070), atès que la mitjana per activitat ha pujat 1,5 punts (32,5 persones per sessió). Els programes que han registrat un augment més gran de la mitjana han estats els dirigits als adults. Cal tenir present que l’any 2012 es va experimentar un notable augment en el total d’activitats (un 32,7%) atribuïble, entre d’altres motius, a un recompte diferent de les activitats de caire territorial. També a la incorporació de nous espais per a la realització d’activitats culturals, gràcies a les inauguracions o els trasllats d’equipaments. Cal destacar que l’augment d’activitats, tot i anar acompanyat d’un augment d’assistents, va suposar baixar un punt la mitjana d’assistents per activitat. 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 Activitats 2.393 2.974 2.666 2.040 1.912 2.211 2.142 1.807 1.885 2.501 2.335 Assistents 58.932 61.496 73.730 61.882 63.692 65.835 68.671 59.596 59.558 78.600 76.070 Mitjana assistents per 25 21 28 30 33 30 32 33 32 31 32,5 sessió Del conjunt de les activitats, 1.091 corresponen al programa per a infants Lletra petita, amb un total de 39.149 assistents, amb una mitjana de 35,8 assistents per activitat. Pel que fa al nombre d’activitats per adults ha estat de 1.244, amb un total de 36.921 assistents, amb una mitjana de 29,6 assistents per sessió. Memòria 2013 82 ELS ASSISTENTS A LES ACTIVITATS DE FORMACIÓ I APRENENTATGE Assistents a les visites escolars i de grups de professionals El 2013 han estat 1.508 grups procedents de centres d’ensenyament amb un total de 34.309 escolars. Aquest és el primer any que tenim les dades de les visites escolars desagregades per cicles educatius. Tenint en compte que la població de Barcelona en edat escolar (0-16 anys) el 2013 era de 226.053 persones, el 15,1% dels escolars han visitat les biblioteques públiques durant aquest any. Com es pot veure en el gràfic següent, l’etapa amb menys visites escolars és secundària (un 6,5% dels alumnes escolaritzats), seguida per i l’Educació Infantil (15,2%) i la primària (19,8%). En el cas d’Educació Infantil, si el que tenim en compte és el segon cicle, de 3 a 6 anys, quan els nens ja tenen més mobilitat i és més viable realitzar desplaçaments de l’escola a d’altres equipaments, el percentatge augmenta fins al 30,3% Memòria 2013 83 També han visitat les biblioteques grups d’escoles d’adults o de centres de discapacitats, que han representat 357 grups amb 4.824 persones. Pel que fa a les visites de professionals, s’han atès 47 grups amb un total de 451 assistents. Altres Infantil Primària Secundària visites Professionals educació Assistents 12.873 18.217 3.219 4.824 451 Visites 571 793 144 357 47 Assistents a les sales d’estudi nocturnes El total de les sis sales ha registrat el darrer any 70.325 visites, un 12,1% més que al 2012. La mitjana d’ocupació de les sales ha estat del 37,7%, 2,7 punts més que l’any anterior. Pel que fa als usos, s’ha de destacar que la biblioteca amb més usos ha estat la biblioteca Vila de Gràcia (14.947), seguida per Vapor Vell (14.248), Mercè Rodoreda (13.109), Ignasi Iglésias – Can Fabra (10.032), Poblenou-Manuel Arranz (9.777) i finalment Sagrada Família (8.212). En general totes les biblioteques han tingut augments sostinguts, excepte les biblioteques Vapor Vella i Poblenou-Manuel Arranz, que han experimentat un lleu descens, després d’haver fet l’any 2012 un creixement molt notable. Si el que tenim en compte, però, és la taxa d’ocupació de les sales, l’ordre canvia notablement, essent la biblioteca Sagrada Família la que ha tingut una ocupació superior (49%), i la biblioteca Poblenou-Manuel Arranz la menor, amb un 24,7% d’ocupació. Durant els mesos de gener i febrer, i maig i juny, amb motiu dels períodes d’exàmens, s’ofereixen també sales d’estudi puntuals. Les biblioteques Poble-sec – Francesc Boix i Francesc Candel al districte de Sants-Montjuïc, Clarà al districte de Sarrià-Sant Gervasi, Jaume Fuster al districte de Gràcia, El Carmel-Juan Marsé i Horta-Can Mariner al districte d’Horta-Guinardó, Les Roquetes i Zona Nord al districte de Nou Barris, La Sagrera-Marina Clotet al districte de Sant Andreu i Xavier Benguerel al districte de Sant Martí obren en aquests períodes sales d’estudi en el mateix horari que les permanents (de dilluns a divendres). Durant el 2013 van tenir 7.441 usos. Aquesta dada no és comparable a la del 2012 atès que aquest any s’ha passat de 6 a 10 biblioteques que ofereixen aquest servei. La mitjana d’ocupació del conjunt de les sales temporals va ser del 22,3% al període d’exàmens del gener, i del 40,7% al de maig-juny. A més d’un espai d’estudi, les sales d’estudi nocturnes ofereixen algunes activitats específiques que els aporten continguts amb valor afegit. Aquest 2013 bàsicament han estat de dos tipus: les anomenades Biblioteca de nit, que són les dedicades a tècniques d’estudi i eines de suport, i l’aprenentatge i perfeccionament d’idiomes. S’han realitzat 51 sessions de 13 tallers diferents, amb 478 assistents. També s’organitzen grups de conversa i/o intercanvi d’idiomes amb una persona nativa. Hi ha hagut un total de 25 grups en funcionament, corresponents a: 6 d’anglès, 6 de francès, 5 d’alemany, 1 de català, 3 d’italià, 2 de portuguès, 1 de xinès i 1 d’àrab. S’han realitzat 682 sessions, amb un total de 4.842 assistents, amb una mitjana de 7 assistents per sessió. Memòria 2013 84 EVOLUCIÓ DE VISITES I USOS L’evolució de visites i préstecs ens mostra a partir del 2005 la tendència d’un creixement més accelerat de les visites que del servei de préstec. Aquesta característica confirma que els usos tradicionals de la biblioteca van canviant i diversificant-se: la biblioteca ja no és només el lloc on anar a buscar un llibre o una pel·lícula. A la biblioteca hi podem trobar molts altres serveis, com ara tenir accés a Internet (en el gràfic següent es pot veure com a partir del 2008 l’evolució d’aquest servei ascendeix notablement), assistir a activitats culturals i de formació, llegir la premsa diària, estudiar... Els usuaris d’alguns d’aquests serveis, però, només deixen el seu rastre com a visites perquè per realitzar-los no és necessari tenir el carnet, i per tant no queden registrats a la base de dades del sistema de gestió. Memòria 2013 85 PROCESSOS D’AVALUACIÓ Anàlisi d’indicadors Els Serveis Centrals de Biblioteques de Barcelona duen a terme de manera sistemàtica l’anàlisi dels indicadors disponibles per tal mesurar i valorar la tipologia d’accions i les característiques concretes de cada biblioteca. S’ha treballat amb indicadors descriptius diversos: usos dels serveis, activitats, nombre de personal, metres quadrats. Això ha permès detectar on cal planificar i ajustar recursos. Una eina d’anàlisi són també les comparatives amb altres xarxes de biblioteques que ens puguin servir de referència. D’altra banda es treballen els indicadors d’explotació del carnet de biblioteques i també els que obtenim a través de l’enquesta Òmnibus Municipal. Aquestes dades ens ajuden a detectar quins són els sectors de la població on les biblioteques tenen una penetració més gran, i ens serveix per dissenyar millor els serveis i les activitats per tal d’arribar als públics que ara no són usuaris d’aquest equipament. Les biblioteques a l’Òmnibus Municipal Biblioteques de Barcelona participa en l’Òmnibus municipal, l’enquesta telefònica que realitza l’Ajuntament de Barcelona amb l’objectiu de conèixer l’opinió, l’ús i les propostes de millora de diferents serveis de la ciutat, amb 7 preguntes sobre biblioteques públiques que ens proporcionen diferents indicadors sobre el nivell de coneixement i ús de les biblioteques. Des del Març del 2002 s’han anat introduint algunes modificacions en les preguntes i la freqüència de la consulta, per tal d’obtenir-ne els resultats més eficients. Actualment Biblioteques de Barcelona participa en una sola de les onades anuals que es realitzen a través de l’Òmnibus, la del mes de desembre. De les set qüestions que s’han plantejat, tres de les preguntes bàsiques es mantenen des del 2002, amb la finalitat de continuar la sèrie de resultats i veure l’evolució a llarg termini. Fitxa tècnica de l’enquesta: - Mostra: 1.000 entrevistes - Univers: Població de Barcelona de 16 i més anys amb llar amb telèfon - Metodologia: entrevista telefònica Coneixement de les biblioteques El 89,9% dels enquestats assegura que coneix alguna biblioteca pública de la ciutat. En relació a la darrera consulta del 2012, els entrevistats que coneixen alguna biblioteca augmenten un 13,7% respecte l’any anterior, i assoleix el valor més alt de la sèrie. 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 Les coneixen 57,5 64,4 66,0 70,9 77,8 73,4 83,4 82,3 84,9 83,5 79 89,9 (%) Freqüència d’ús En relació a la freqüència d’ús: el 25,8% dels que coneixen alguna biblioteca no hi va mai (1,2 punts per sobre del grau d’assistència registrat en l’enquesta anterior), el 23,1% dels que coneixen alguna biblioteca hi va ocasionalment, només el 2,1% en fa un ús diari, 0,9 per sota de la darrera edició. En conjunt, les persones que hi van almenys un cop al mes (i aquest grup comprèn, per tant, diferents freqüències), arriba al 35,5%. Memòria 2013 86 Serveis utilitzats pels usuaris El servei més utilitzat entre els usuaris que diuen anar almenys un cop a l’any a la biblioteca és el préstec, tot i que és l’únic servei que retrocedeix en aquesta enquesta del 2013. La resta de serveis creixen, tot i que s’observa un tendència de creixement més gran en l’ús d’Internet i de l’assistència a activitats culturals. Activitats Préstec Consulta Estudi Internet culturals i/o formació 2009 88,1 64,3 35,4 66,9 36,6 2010 84 74,6 32,3 50,9 39,5 2011 82 64,6 41,6 50,1 27,8 2012 81,9 63,1 36,9 58,8 33,6 2013 77,9 72,2 45,3 70,7 44,1 Grau de satisfacció dels usuaris A la pregunta “Què milloraria de les biblioteques públiques”, el 35,8% dels usuaris que van almenys un cop a la biblioteca no canviarien res, 15 punts per sota de la darrera enquesta, i un 7,3% no es manifesta. L’evolució marca que l’ampliació d’horaris i l’ampliació d’espai guanya importància en les peticions (al contrari que a l’onada anterior).. Els no usuaris: grau de coneixement sobre les biblioteques i motius que addueixen per no anar-hi D’entre el 54% dels enquestats que no van a les biblioteques, el 10% manifesten que no les coneixen (11 punts per sota de l’onada anterior). Des del desembre del 2005 hem preguntat també als no usuaris de les biblioteques públiques els motius pels quals no hi van. El 2013 els motius principals per no ser usuaris són: Manca de temps o tenir altres ocupacions, i en segon lloc manca d’interès, un motiu que decreix respecte l’any anterior.. A continuació podem veure l’evolució dels motius adduïts els darrers cinc anys: 2009 2010 2011 2012 2013 Manca d’interès, no els agrada llegir 11,9 9,4 7,1 23 20,9 Manca de temps / tenen altres ocupacions 35,8 26,3 24,5 29,9 31,7 Tenen llibres, en compren 25,4 21,7 22,7 5,6 14 Raons d’edat o salut 9,4 6,2 6,8 12,2 9,5 No les coneixen o els queden lluny 4,5 3,1 2,6 2,1 1,7 Fan servir Internet 3,1 5,4 6,4 4,2 9,9 Van a altres biblioteques 2,5 4,2 3,9 2,4 4,6 Finalment el 40% es manifesta interessat en rebre informació sobre les activitats i serveis, essent el canal triat el correu electrònic en primer lloc, seguit dels els fulletons editats, de la web de Biblioteques de Barcelona, i en darrer lloc per la premsa o el propi personal de la biblioteca. Assistència a activitats culturals de la ciutat Des de l’edició del 2012 s’han afegit a la consulta dues preguntes, la primera, genèrica, sobre l’assistència a activitats culturals en els darrers mesos, i la segona sobre activitats concretes, com ara anar al cinema, a museus, a debats... i naturalment si anaven a les biblioteques. El resultat és que el 91,9% dels enquestats havia anat a alguna activitat cultural els darrers sis mesos, amb una freqüència de 4 vegades de mitjana. Dels usos en concrets, un 67,1% havia anat al cinema, seguit per l’assistència a festes populars, museus, i en quart lloc a les biblioteques públiques, un 53%. Memòria 2013 87 Enquesta de Satisfacció dels Serveis Municipals de l’Ajuntament de Barcelona Anualment l’Ajuntament de Barcelona realitza entre els ciutadans una enquesta de satisfacció dels serveis municipals. La mostra es realitza sobre 6.000 residents a la ciutat Per vuitè any consecutiu les Biblioteques de Barcelona són l’equipament municipal més ben valorat pels ciutadans, amb 7,6 punts, mantenint la valoració obtinguda l’any anterior. Pel que fa la percepció de l’evolució del servei, un 25,9% dels enquestats creu que les biblioteques han millorat, un 44,4% que es mantenen igual i només un 3,6% creu que han empitjorat. Si és valora només la puntuació d’aquells que es van manifestar usuaris habituals de les biblioteques (un 46,2%), la puntuació puja 0,2 punts, fins als 7,8 punts. Enquesta per a l’estudi sobre el valor social i econòmic de les biblioteques de Fesabid Biblioteques de Barcelona ha col·laborat en un estudi de la Federación Española de Sociedades de Archivística, Biblioteconomía, Documentación y Museística (Fesabid) sobre El valor social i econòmic dels serveis d’informació, amb la realització del treball de camp de recollida d’enquestes. L’objectiu d’aquest estudi és conèixer millor com es fan servir, com valoren els serveis i com contribueixen al benestar i desenvolupament dels ciutadans els serveis d’informació. Hi participen biblioteques públiques, arxius i centres de documentació, biblioteques científiques i centres de documentació d'empreses de tot l’Estat Espanyol. Memòria 2013 88 6. COMUNICACIÓ I PARTICIPACIÓ Biblioteca Vila de Gràcia Memòria 2013 89 CONVENIS AMB ALTRES ENTITATS A través de la campanya Llegir sempre surt a compte, Biblioteques de Barcelona ha realitzat acords amb 118 institucions culturals de la ciutat que, amb la presentació del carnet de Biblioteques de Barcelona, ofereixen descomptes i altres avantatges en els seus serveis, convertint-lo en un carnet que obre les portes de la cultura més enllà dels serveis de les pròpies biblioteques. Durant el 2013, s’han fet més de 120.000 usos dels descomptes i ofertes amb el carnet de biblioteques, un 6,9 menys que al 2012. Cal tenir en compte que algunes institucions no tenen la tecnologia per separar els usos realitzats amb el carnet, per tant segurament la quantitat és més elevada. S’ha reforçat també la col·laboració amb algunes d’aquestes entitats a través de l’edició de punts de llibre per al servei de préstec, que en el seu revers ofereixen informació sobre la programació d’aquestes institucions culturals. LA MILLORA EN LA COMUNICACIÓ AMB ELS USUARIS Els webs de Biblioteques de Barcelona Des que es van posar en funcionament totes les pàgines web pròpies de les biblioteques, cada cop que obre una biblioteca nova ho fa ja amb aquest servei a disposició dels usuaris fins i tot uns dies abans de la inauguració física de la biblioteca: així ha estat en el cas de la biblioteca inaugurada aquest 2013, de manera que els futurs usuaris han pogut fer-se el carnet fins i tot abans que aquestes iniciïn els seus serveis presencials. Aquest any l’estructura dels webs municipals ha canviat en el seu conjunt, i també els sistemes de recompte de les visites i dels usos en general, ja que s’ha passat a un nou gestor de continguts, tot i que la imatge gràfica i l’arquitectura dels continguts no ha canviat. . Per això no podem fer una valoració sobre l’evolució dels usos dels quaranta webs existents (39 biblioteques més un de general). El total de visites ha estat de 1.863.983, una mitjana de 5.107 visites diàries. Si comparem aquesta xifra amb les visites presencials a les biblioteques, obtindrem una proporció d’una visita virtual per cada 3,4 visites presencials. L’App BibliosBCN Una de les principals novetats en la comunicació amb els usuaris d’aquest 2013, ha estat la creació d’una App mòbil de Biblioteques de Barcelona, BibliosBCN, a través de la qual els usuaris poden accedir a la informació de les activitats que es duen a terme a les Biblioteques de Barcelona. L'aplicació és gratuïta i està disponible en iOS i Android. S’accedeix a un llistat d’activitats destacades però els usuaris també poden configurar la seva selecció personal d’actes preferits. Amb una opció de calendari poden consultar totes les activitats que es fan un dia concret a qualsevol biblioteca de la ciutat. També poden saber quina biblioteca tenen més a prop, com s'hi arriba, consultar el mapa de totes les biblioteques de la ciutat, els horaris i la informació bàsica. Tota aquesta informació es pot compartir per SMS, correu electrònic i xarxes socials. Imprescindible per conèixer tota l'oferta d'activitats de Biblioteques de Barcelona. L’aplicació, que va començar a funcionar al maig del 2013, ha estat descarregada 2.023 per a iPhone i 2.297 per a Android. Les Biblioteques de Barcelona a Facebook i Twitter Seguint el camí iniciat el 2010, les Biblioteques de Barcelona han tingut una presència important en el món de la comunicació 2.0, aprofitant les oportunitats que aquestes eines ofereixen a l’hora de comunicar-se amb els usuaris en dues direccions: informar i, sobretot, recollir informació d’allò que interessa més als nostres usuaris. Memòria 2013 90 A finals del 2013 el conjunt de pàgines de Facebook tenen 37.240 seguidors, un 44,4% més que l’any anterior. Pel que fa a Twitter, Biblioteques de Barcelona comptava a finals del 2013 amb 10.276 seguidors, un 68,7% més que al 2012. Durant l’any va realitzar 3.730 piulades (una mitjana de 10 per dia). Es van fer 1.460 de Biblioteques de Barcelona, i es van reenviar 1.733 piulades. Nou canal YouTube de Biblioteques de Barcelona El canal dedicat a Biblioteques de Barcelona a YouTube, on es van penjant els materials audiovisuals que es produeixen a les biblioteques, o enllaçar a d’altres materials d’interès per als usuaris, aquest 2013 s’hi han publicat 46 vídeos propis. A finals d’any compta amb 146 subscriptors, i s’han realitzat 10.313 visualitzacions dels materials penjats en aquest espai, un 63% més que l’any anterior. Actualment compta amb 123 llistes de reproducció diferents. Les Biblioteques de Barcelona a Issuu Issuu és una prestatgeria virtual que permet tenir disponibles documents com ara les Guies de lectura, la Política de Col·lecció de Biblioteques de Barcelona, etc... enllaçats a través del web de les diferents biblioteques. A finals de 2013 tenia 804 seguidors, un 15,8% més que l’any 2012, s’havien publicat 3.844 materials, amb un total de 679.973 impressions i 4.728 descàrregues. Les Biblioteques de Barcelona a Spotify Aquest any s’ha iniciat un nou projecte amb algunes biblioteques, sobretot amb la biblioteca Vapor Vell, especialitzada en música, per tal de potenciar les seves col·leccions musicals a través de l’aplicació d’Internet Spotify. El resultat han estat llistes de reproducció de les diferents biblioteques de diverses temàtiques, per exemple reproduir la banda sonora d’una novel·la determinada. Les 67 llistes existents a finals del 2013 comptaven amb 420 subscriptors. El butlletí electrònic Mesbiblioteques El butlletí electrònic d’informació Mesbiblioteques.com de manera periòdica informa als usuaris sobre les activitats i els serveis que ofereixen les biblioteques. Des del 2010 les biblioteques poden gestionar el seu propi espai al Butlletí, de manera que es pot sectorialitzar i per tant dirigir millor les comunicacions al públic objectiu de cadascun dels serveis o les activitats que s’anuncien. Durant el 2013 es van enviar 1.111 butlletins informatius a través de l’aplicació Més Biblioteques. D’aquest total, 21 eren butlletins sobre les ofertes del carnet, 74 es van enviar des del departament de Comunicació i Premsa i 1.016 des de les biblioteques. A finals d’any hi havia 279.775 usuaris subscrits al Més Biblioteques: un 30,91% del total d’usuaris inscrits a les Biblioteques de Barcelona. Pel que fa a les trameses, es van enviar a través del Més Biblioteques 27.776.922 correus electrònics. Respecte a la recepció dels butlletins, i amb la informació obtinguda fins a 7 dies després de l’enviament, es van llegir 4.041.874 butlletins (un 14,55% del total), es van clicar 200.572 enllaços i un 0,48 % dels enviaments van donar error (135.103). Pel que fa als grups temàtics, 1.255 usuaris s’havien subscrit a algun dels cinc grups específics de què disposem: col·leccionisme (184), còmic (179), dona (363), òpera (341) i poesia (188). Memòria 2013 91 Quioscos Punt.Bcn L’Ajuntament de Barcelona promou un sistema d’atenció al ciutadà basat en la diversificació dels canals d’informació i tramitació, amb nous mitjans electrònics per afavorir la tramitació i l’accés a determinats serveis municipals per canals diferents dels tradicionals. En total s’han fet 123.924consultes a les agendes (de ciutat i de Biblioteques de Barcelona) i al plànol de la ciutat. Pel que fa als tràmits en total se n’han realitzat 31.584. Dels 43 terminals d’autoservei, 10 són a Biblioteques de Barcelona, un 23% dels terminals. Durant aquest 2013, el 39,5% de les consultes realitzades des d’aquests terminals ha estat realitzada des dels situats a les biblioteques (48.923), essent el més utilitzat el de la biblioteca Sagrada Família. Pel que fa a gestions, la proporció disminueix notablement, i només un 7,7% s’han realitzat des de terminals de les biblioteques (2.437) essent també el terminal de la biblioteca Sagrada Família el més usat. Pel que fa a les consultes, 15.995 (12% del total) han estat a l’agenda de Biblioteques de Barcelona. Memòria 2013 92 SEGUIMENT DE L’OPINIÓ DELS USUARIS: SUGGERIMENTS, CONSULTES, AGRAÏMENTS I QUEIXES Des de l’any 2003 es recullen els suggeriments i les queixes dels usuaris de les Biblioteques de Barcelona, un element que ens ajuda a millorar els serveis a partir de l’opinió de les persones que en són usuàries. El sistema IRIS (Incidències, Reclamacions i Suggeriments) de l’Ajuntament de Barcelona, ha estat l’únic sistema de gestió de les comunicacions dels usuaris de Biblioteques de Barcelona. Les que han estat fetes per altres mitjans s’han introduït també al sistema, de manera que la gestió de les respostes i de la comunicació als agents responsables de resoldre les qüestions plantejades pels usuaris s’ha pogut simplificar i millorar. De fet des de les pròpies biblioteques es potencia la utilització d’aquest sistema ja que és un bon instrument per conèixer l’opinió dels usuaris i donar una resposta ajustada a les seves necessitats, a més de millorar els serveis de tota la xarxa. Cal comentar, també, que l’ús dels canals 2.0 com ara Facebook i Twitter, ha canalitzat algunes de les consultes dels usuaris, que no es comptabilitzen en aquest capítol. De les 731 comunicacions del usuaris, 496 han estat queixes, 148 consultes, 67 suggeriments i 20 agraïments. Respecte al 2012 ha baixat el nombre de queixes (-4,9%) i el de consultes (-26%), i en canvi han augmentat els agraïments (5%) i els suggeriments (31%). D’alguna manera la progressió d’aquests resultats confirma que aquest servei és un bon instrument per a la comunicació amb els usuaris. Tot i la posada en funcionament d’un nou equipament (que requereix un temps d’ajustament i habitualment en els primers mesos es produeixen petits incidents en el funcionament correcte de l’equipament i dels serveis), i del tancament per obres d’un altre, el nombre de comunicacions ha disminuït un 6,1% respecte l’any anterior. Pel que fa a les queixes, a l’hora de quantificar-les cal, primer de tot, posar-les en relació amb el nombre de visites que reben les biblioteques: en termes absoluts la proporció de queixes per visita d’aquest 2013 és de 0,000077, o sigui de 0,77 queixes per a cada 10.000 visites que reben el conjunt de les 39 biblioteques de la ciutat. 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 Comunicacions / 1,67 0,88 0,76 1,25 1,73 1,53 2,23 2,07 1,41 1,2 1,1 10.000 visites TOTAL 609 364 338 614 895 883 1.365 1.240 872 779 731 Increment - -40% -7.1 81,6% 45,7% -1,3% 54,5% -9,1% -29,7% -10,6% -6,1% Memòria 2013 93 LA COMISSIÓ DE LECTURA PÚBLICA DE BARCELONA El Plenari de la Comissió de Lectura Pública de Barcelona, l’espai sectorial de participació municipal relacionat amb la lectura pública coordinat pel Consorci, aquest 2013 ha celebrat una única reunió. A més de presentar les principals dades i projectes de l’any de Biblioteques de Barcelona, es va presentar l’estudi realitzat per la Diputació de Barcelona sobre el valor econòmic i social de les biblioteques públiques, i es va fer una enquesta entre els membres de la comissió per decidir el tema a treballar durant el 2014 per un grup específic de la comissió per presentar-lo al plenari. Memòria 2013 94 PROJECTES DE COOPERACIÓ Participació en el programa d’intercanvi Barcelona – Medellín Les Biblioteques de Barcelona van iniciar el 2010 una col·laboració amb les biblioteques de la ciutat de Medellín, Colòmbia, convidades per la Fundació Kreanta i per l’Ajuntament de Barcelona, en un programa de transferència de coneixement i intercanvis professionals. Aquest 2013 la col·laboració ha consistit amb la continuació del Club de lectura internacional Barcelona – Medellín, i amb el club de lectura virtual per nens i nenes d’entre 10 i 12 anys d’ambues ciutats Letras al Mar, coordinat en aquest cas per la biblioteca Sant Antoni-Joan Oliver. També es va assistir a una trobada de Clubs de Lectura, que es ressenya en el capítol Projeccció de les Biblioteques de Barcelona d’aquesta memòria. Participació en el programa d’amistat i cooperació Barcelona – Maputo En el marc de cooperació internacional de l’Ajuntament de Barcelona, Barcelona i Maputo es van comprometre a dur a terme els projectes que es consideressin de mutu interès, amb la voluntat de promoure el desenvolupament institucional i la modernització de l’administració dels serveis municipals per tal de garantir una millor prestació dels serveis públics bàsics, així com d’introduir el desenvolupament tecnològic que permeti incrementar el benestar dels habitants de les dues ciutats. Els projectes per aquest 2013 han estat: biblioteques, mercats municipals i salut pública (zoonosis). En relació a les biblioteques el plantejament és donar suport i acompanyament al projecte que des del Conselho Municipal de Maputo volen promoure: una Rede de bibliotecas-arquivos-telecentros nos Distritos Municipais de Maputo. Biblioteques de Barcelona, a través de la Judit Terma, directora tècnica de Planificació, Projectes i Avaluació, col·labora amb l’Ajuntament en el desenvolupament d’aquest projecte. Després d’una visita a les 5 biblioteques existents a la ciutat de Maputo, es farà una proposta de treball sobre petits canvis de concepte, de funcionament, físics, de formació... de la biblioteca més nova; per una altra banda, la proposta se centrarà en reorientar i redimensionar el seu projecte de xarxa. Biblioteques de Barcelona al Consell Municipal de Cooperació Internacional per al Desenvolupament Biblioteques de Barcelona a formar part del Plenari del Consell Municipal de Cooperació Internacional per al Desenvolupament de l’Ajuntament de Barcelona. Hi ha convidat tots els agents socials de màxima significació i implicació en l’àmbit de la cooperació internacional, l’acció humanitària, els drets humans i la pau de la ciutat de Barcelona. Hi assisteix en representació de Biblioteques de Barcelona en Juanjo Arranz, director de Programes i Cooperació. Memòria 2013 95 PROJECCIÓ DE LES BIBLIOTEQUES DE BARCELONA Biblioteques de Barcelona a l’IFLA Les Biblioteques de Barcelona estan representades a dues de les seccions de l’organització internacional d’associacions de biblioteques IFLA, concretament a la secció Biblioteques Metropolitanes (Metropolitan Libraries) i a la secció de Biblioteca Pública (Public Libraries). Les reunions de seguiment dels comitès permanents es van realitzar a Amsterdam i a París respectivament. Només es va assistir a la reunió de París, amb la representant de la secció de Biblioteca Pública, l’Àngels Migueles, directora de la biblioteca Francesc Candel, que també va assistir a la Conferència General anual de l’Ifla, que es va celebrar a l’estiu a Singapur. Aquest 2013 hi ha hagut canvi de representant a la secció de Biblioteques Metropolitanes, ja que la Judit Terma, directora tècnica de Planificació, projectes i avaluació de Biblioteques de Barcelona acabava el seu segon període de representació. Per substituir-la es va presentar la candidatura d’Assumpta Bailac, gerent de Biblioteques de Barcelona, que va ser elegida. Biblioteques de Barcelona a la Jornada Être Bibliothécaire Aujourd’hui L’Associació de bibliotecaris del departament de Seine-et-Marne BIB77, amb la cooperació de la mediateca departamental de la zona, situada a Melun, va convidar Assumpta Bailac, gerent de Biblioteques de Barcelona, a presentar el projecte de Biblioteques de Barcelona en una jornada de formació realitzada el dijous 14 de novembre. La sessió, amb el títol de Être bibliothécaire aujourd’hui. Métier en devenir, métier d’avenir, tenia com a eix central el futur de la professió en l’àmbit de la biblioteca pública. Biblioteques de Barcelona al IV Encuentro de Clubes de Lectura y Tertulias Literarias de Medellín Convidades per l’Alcaldia de Medellín i la Corporación Estanislao Zuleta (entitat co-organitzadora) Biblioteques de Barcelona va ser present en aquesta trobada, amb la participació de Juanjo Arranz, director de Programes i Cooperació. La jornada, emmarcada en el que s’anomena Parada Juvenil de la Lectura va consistir en la presentació de l’experiència i trajectòria dels clubs de lectura de Biblioteques de Barcelona, la presentació per part de la consultora colombiana Paola Roa (especialista en lectura) de la seva experiència amb els clubs de lectura de la ciutat de Bogotà i altres ciutats del país i la presentació de quatre clubs de lectura de joves de la ciutat de Medellín, la majoria d’ells ubicats a les biblioteques públiques. La visita també va servir per consolidar la relació directa entre ambdues xarxes de biblioteques de cara als dos propers anys, en el marc del Protocol d’Amistat que van signar els dos alcaldes de Medellín i Barcelona. Biblioteques de Barcelona a Liber 2013 La Subdirección General de Coordinación Bibliotecaria, en col·laboració amb FESABID, i en el marc de Liber 2013 va organitzar a Madrid una taula rodona amb el lema Bibliotecas públicas e inclusión social. L'objectiu de la taula era valorar el paper de les biblioteques públiques dins les seves comunitats per afavorir la inclusió social: ajuda en la recerca de feina, ajuda a emprenedors, programes d'alfabetització digital, voluntariat per dur a terme determinats programes, entre d’altres, i reflexionar sobre els canvis a les biblioteques fruit de la recessió econòmica. Anna Bröll, directora tècnica de Biblioteques de Barcelona, va participar a la taula rodona presentant les experiències que s'estan fent en aquest camp. Memòria 2013 96 Biblioteques de Barcelona a Fesabid’13: Creando valor’es Aquest any es va celebrar la tercera edició de les Jornadas Españolas de Documentación Fesabid’13 a Toledo, organitzada per la Federación Española de Sociedades de Archivística, Biblioteconomía, Documentación y Museística (Fesabid) Biblioteques de Barcelona hi va participar amb sis comunicacions i amb la participació en una sessió dedicada a aplicacions mòbils de biblioteques. - Bibliotecas de Barcelona: la satisfacción del cliente como centro básico de nuestra actividad. - Programas de alfabetización y capacitación digital orientados a la búsqueda de empleo y a la mejora del currículum profesional en las Bibliotecas de Barcelona. - A l’estiu, Barcelona t’acull (En verano, Barcelona te acoge), o cómo hacer de las bibliotecas el primer espacio de acogida/bienvenida de la ciudad. Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda - La biblioteca, punto de encuentro. Biblioteques Trinitat Vella i Bon Pastor - Trabajo en el barrio: biblioteca Barceloneta- La Fraternitat, un servicio de proximidad. - El valor añadido del carné de Biblioteques de Barcelona - Dispositivos móviles y bibliotecas: experiencias que conectan lo real con lo presencial, on es va presentar la nova App mòbil BibliosBCN Van assistir a la trobada, en representació de Biblioteques de Barcelona, Anna Bröll, directora tècnica de Coordinació i Serveis, M. Josep Fontova, directora de la biblioteca Barceloneta-La Fraternitat, Isabel Minguillón, directora de la biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda, Biblioteques de Barcelona a la XI Trobada de la xarxa estatal de Ciutats Educadores El XI Encuentro de la Red Estatal de Ciudades Educadoras, amb el lema Educació, una constant a la vida es va celebrar a Gandia. A la jornada inicial, dedicada a la lectura i la seva promoció, Mireia Sala, del departament de programes de Biblioteques de Barcelona, va participar en una taula rodona de presentació d’experiències. Va parlar dels projectes de foment de la lectura, els objectius, les línies de programació, a més de destacar la seva funció en l’afavoriment de la cohesió social i de divulgació del coneixement al llarg de la vida. Biblioteques de Barcelona a la V Jornada de Foment de la lectura del Prat de Llobregat, Lectura i comunitat La V Jornada de foment de la lectura té com a objectiu reunir els agents que treballen en aquest àmbit per posar en comú les experiències personals, crear xarxa i donar eines per desenvolupar en cada un dels àmbits de treball. Sota el lema Lectura i comunitat, es va reflexionar sobre si la lectura, un fet aparentment individual, crea comunitat o fomenta l’individualisme, sobre com podem ajudar la comunitat amb polítiques de foment de la lectura. Aquestes són algunes de les qüestions que van respondre els ponents convidats, entre ells Juanjo Arranz, director de programes i cooperació de Biblioteques de Barcelona. Biblioteques de Barcelona al V Congrés de Literatura Infantil i Juvenil Catalana Aquest any va tenir lloc el V Congrés de Literatura Infantil i Juvenil Catalana, organitzat per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. Aquesta edició estava dedicada a la història i la ficció històrica per a infants i joves. Biblioteques de Barcelona va ser-hi present a través del Servei de Documentació de Literatura Infantil i Juvenil de la biblioteca Xavier Benguerel, amb la Cèlia Millán. En concret va participar a la taula rodona Efemèrides, commemoracions, aniversaris: ocasions de creació i de difusió de narrativa Històrica. la Cèlia Millán (Servei de Documentació de Literatura Infantil i Juvenil). Memòria 2013 97 Biblioteques de Barcelona al Postgrau de mobiliari d’Elisava El curs de Postgrau sobre Mobiliari de l’escola de disseny Elisava va realitzar una de les sessions de treball amb els alumnes a la biblioteca Camp de l’Arpa-Caterina Albert, per parlar in situ del disseny a les biblioteques. Durant la sessió Assumpta Bailac, gerent de Biblioteques de Barcelona, va presentar el projecte de Biblioteques de Barcelona, amb la comunicació La biblioteca pública, centre de coneixement. Biblioteques de Barcelona al Màster en Edició Digital de l’IPECC Dins del marc del Màster en Edició Digital de l’IPECC, va tenir lloc a la biblioteca Fort Pienc una sessió oberta al públic sobre La distribució digital del llibre i les noves eines d’apoderament editorial. Anna Bröll, directora tècnica de Coordinació i Serveis de Biblioteques de Barcelona i representants de l’Àrea de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, de Verkami, 24symbols i de Bookmovies van explicar com les noves tecnologies ens poden oferir noves oportunitats de negoci. Premi Liber a les activitats de promoció de la lectura de Biblioteques de Barcelona El Saló Líber, que se celebra anualment i de manera alterna a Barcelona i a Madrid, concedeix cada any el premi a la Millor iniciativa de Foment de la Lectura a biblioteques obertes al públic. A l’edició d’aquest 2013, que s’ha celebrat a Madrid, el premi ha estat concedit a les activitats culturals de foment de la lectura de Biblioteques de Barcelona. Van recollir el premi, en nom de Biblioteques de Barcelona, l’Assumpta Bailac, gerent, i el Juanjo Arranz, director de Programes i Cooperació. Premi Teresa Rovira i Comas El Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha convocat la primera edició del premi Teresa Rovira i Comas per premiar les biblioteques públiques de Catalunya que hagin dut a terme projectes innovadors i hagin creat o reforçat la seva imbricació en el territori a través de la creació d'una xarxa social amb la implicació d'agents diversos. El segon premi ha estat concedit al projecte presentat per la biblioteca Trinitat Vella-José Barbero, Biblioteca i xarxa jove Trinitat Vella. El lliurament del premi s’ha realitzat en el marc de la 2a Trobada de directors de biblioteques públiques de Catalunya, i el va recollir la directora de la biblioteca, l’Emma Armengod. Memòria 2013 98 PUBLICACIONS PROFESSIONALS Les Biblioteques de Barcelona, a través dels seus professionals, difonen la seva feina a les publicacions professionals del sector. Aquest 2013 s’han publicat articles de difusió de la tasca de la xarxa a: - Ítem. La revista de biblioteconomia i documentació del COBDC. Al número 57 apareix publicat l’article La gestió de la reputació digital a Biblioteques de Barcelona, L’article el signen l’Anna Bröll, l’Anna Cabré i la Lola Gándara, de la direcció tècnica de Coordinació i Serveis de Biblioteques de Barcelona. LES BIBLIOTEQUES DE BARCELONA ALS MITJANS Les diferents activitats i programes que realitzen les Biblioteques de Barcelona tenen un ressò regular en els mitjans, que publiquen a les seves agendes algunes de les activitats més destacades. A continuació ressenyem alguns dels programes de televisió on han aparegut reportatges o notícies sobre Biblioteques de Barcelona: - S’ha continuat amb la col·laboració iniciada al 2012 amb el programa de literatura i llibres Via Llibre del Canal 33. El programa té una secció dedicada a les biblioteques com a prescriptores. Aquest any hi han participat les biblioteques Francesca Bonnemaison, Jaume Fuster, Horta-Can Mariner, Ignasi Iglésias-Can Fabra i Camp de l’Arpa- Caterina Albert. - Al programa cultural Ànima, de TV3, es va dedicar el reportatge Un dia a la biblioteca a la biblioteca Sagrada Família. - Al programa dedicat als llibres de TV2 d’àmbit estatal Página 2, han aparegut diversos reportatges sobre clubs de lectura especialitzats de les biblioteques Francesca Bonnemaison, Sant Antoni-Joan Oliver i Vapor Vell. - Al programa de TVE d’àmbit estatal Aquí hay trabajo, es va oferir un reportatge sobre els cursos de recerca de feina que es fan dins el programa de formació digital, concretament de la biblioteca Francesc Candel. - A l’informatiu general de BTV i a l’Infobarris i el programa ConnexióBCN de la mateixa cadena, han aparegut de manera regular informacions sobre les activitats i els serveis de Biblioteques de Barcelona - També les notícies de TV3 i el canal 3/24 han informat sobre activitats i serveis de Biblioteques de Barcelona. Pel que fa a la ràdio, s’han emès notícies i entrevistes sobre la V Jornada de Biblioteca Pública i Cohesió Social, la nova aplicació per a mòbil BibliosBCN; sobre recomanacions per a l’estiu i en general sobre les activitats a Catalunya Informació, Onda Cero nacional i Catalunya Ràdio. També a la premsa escrita han estat nombroses les aparicions a diaris com La Vanguardia, El Periódico, El País o l’Ara. Alguns dels temes més d’estacats han estat els programes d’ajuda en la cerca de feina, els Premis Liber, algunes de les exposicions realitzades per Biblioteques de Barcelona, el projecte Booktrailers, la campanya de Donació de Sang per Sant Jordi, o bé la nova App per a mòbils BibliosBCN. Pel que fa als mitjans digitals, Biblioteques de Barcelona ha aparegut regularment a blogs i pàgines especialitzades en biblioteques, literatura o entorn digital, amb notícies sobre els nous serveis i les activitats del conjunt de biblioteques de la ciutat. Memòria 2013 99 Memòria 2013 100 7. LA GESTIÓ DE LES BIBLIOTEQUES Biblioteca El Clot-Josep Benet Memòria 2013 101 EL CONSORCI DE BIBLIOTEQUES DE BARCELONA Es va constituir el 10 de gener de 2001, promogut per l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona. El Consorci es regeix pels Estatuts aprovats per les dues institucions titulars, publicats al BOP del 2 de desembre del 2000. Té personalitat jurídica pròpia i es regula segons la legislació de règim local i general. Està integrat per representants de l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona, les dues institucions que van promoure la seva creació. La Comissió Executiva La Comissió Executiva s’ha reunit els dies: - 17 d’abril - 6 de juny - 10 de setembre Els principals temes tractats en aquestes reunions han estat: - la memòria econòmica global del període 2012, l’aprovació inicial del Compte General, modificacions de crèdit del pressupost 2012, les bases d’execució del pressupost 2014, l’aprovació de preus públics, - la gestió dels recursos humans (nomenaments, aprovació de les bases de processos selectius) i l’aprovació de la plantilla del 2014 i de la relació de llocs de treball, - l’adhesió al Contracte de les pòlisses d’assegurances de l’Ajuntament de Barcelona, - l’acord d’adhesió del Consorci a l’Acord de Condicions de treball comunes dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona per al període 2008-2015, - la Memòria d’activitat del 2012, - el seguiment i actualització del Mapa de Biblioteques, - el seguiment dels principals indicadors de gestió i de les enquestes d’usuaris, - convenis amb entitats i contractes de patrocini, - acceptació de donacions de fons, - la proposta de modificació de la Normativa d’ús de Biblioteques de Barcelona, - la proposta de modificació del termini d’amortització dels fons bibliogràfics i audiovisuals adquirits pel Consorci, - el Pla anual d’actuació 2014, - la Memòria 2012. El Consell General El Consell General s’ha reunit els dies: - 6 de juny - 10 de setembre Els principals temes tractats en aquestes reunions han estat: - la memòria econòmica global del període 2012, l’aprovació inicial del Compte General, modificacions de crèdit del pressupost 2012, les bases d’execució del pressupost 2014, l’aprovació de preus públics, - la gestió dels recursos humans (nomenaments, aprovació de les bases de processos selectius) i l’aprovació de la plantilla del 2014 i de la relació de llocs de treball, - l’acord d’adhesió del Consorci a l’Acord de Condicions de treball comunes dels empleats públics de l’Ajuntament de Barcelona per al període 2008-2015, - la creació del fitxer de LOPD de videovigilància i la modificació del fitxer de Voluntaris de les biblioteques, - la Memòria d’activitat del 2012, - el seguiment i actualització del Mapa de Biblioteques, - el seguiment dels principals indicadors de gestió i de les enquestes d’usuaris, - convenis amb entitats i contractes de patrocini, - acceptació de donacions de fons, - la proposta de modificació de la Normativa d’ús de Biblioteques de Barcelona, - la proposta de modificació del termini d’amortització dels fons bibliogràfics i audiovisuals adquirits pel Consorci, - el Pla anual d’actuació 2014, - la Memòria 2012. Memòria 2013 102 ESTRUCTURA ORGANITZATIVA DE BIBLIOTEQUES DE BARCELONA La Xarxa de Biblioteques està actualment formada per 39 biblioteques, 8 de districte i les 31 restants de proximitat. Un cop la Xarxa estigui totalment completada, estarà conformada per la Biblioteca Central Urbana, les biblioteques de districte i les biblioteques de proximitat. Les seves funcions i relacions s’estructuren de la manera següent: - Les biblioteques de districte coordinen les biblioteques de barri, cooperen amb la resta de serveis que configuren el conjunt bibliotecari de la unitat territorial (biblioteques escolars, biblioteques especialitzades de museus, xarxes privades...), fan funcions d’interlocució entre els serveis centrals de Biblioteques de Barcelona i les biblioteques de barri i es coordinen amb altres equipaments del territori. - Les biblioteques de proximitat donen servei a una població més reduïda i localitzada, i la seva funció bàsica és la de solucionar les demandes d’informació més immediates. - Les biblioteques filials, que serveixen a una població inferior als 5.000 habitants, i són a càrrec d’auxiliars tècnics. De fet la biblioteca Collserola–Josep Miracle respon a aquesta tipologia, tot i que s’assimila a les biblioteques de proximitat, ja que ofereix els mateixos serveis als usuaris. Aquesta estructura en xarxa de les biblioteques queda completada amb uns Serveis Centrals que n’asseguren la gestió centralitzada i la coordinació i suport de totes les qüestions transversals que afecten el conjunt de les biblioteques de la ciutat. L’estructura d’aquests serveis centrals és com segueix: - Gerència - Direcció d’Administració: - Àrea de gestió econòmica - Unitat de recursos humans - Direcció Tècnica: - de Coordinació i Serveis - de Projectes, Planificació i Avaluació - Direcció de Programes i Cooperació - Equip de suport a la gestió - Secretaria Tècnica - Direcció de Comunicació i premsa Memòria 2013 103 LA GESTIÓ DE LES BIBLIOTEQUES DE BARCELONA Com en tota organització, darrera els serveis que Biblioteques de Barcelona ofereix als ciutadans i que són visibles per a tothom, hi ha una estructura complexa que cal gestionar dia a dia: la plantilla, els plans de pensions, l’anàlisi d’indicadors, el projecte de gestió per competències, la formació específica, els convenis de pràctiques... Pel que fa a l’aplicació de la normativa pressupostària i comptable i en particular la Llei Reguladora de les Hisendes Locals el Consorci de Biblioteques està sotmès al control i fiscalització per part de les dues entitats locals que hi realitzen les aportacions econòmiques, Diputació i Ajuntament. DESPESA La despesa total d’aquest exercici, incloent el capítol d’inversions, ha estat de 29.178.516 €. Significa una despesa pública per habitant de 18 €. La distribució per entitats que participen en el Consorci ha estat: Ingressos propis Ajuntament Diputació Generalitat TOTAL CBB 20.686.383 7.784.838 594.677 112.619 29.178.516 70,90% 26,68% 2,4% 0,39% Pel que fa a la despesa de funcionament de la xarxa aquest 2013 ha estat de 24.721.207 €. Això representa un augment del 2% respecte al 2012, i una despesa corrent per habitant de 15,3 €. Ajuntament Diputació Generalitat TOTAL 17.206.779 7.375.756 138.672 24.721.207 69,6% 29,84% 0,56% 2000 2004 2010 2011 2012 2013 Despesa en 5.337.316 13.381.456 25.468.046 24.024.766 24.213.838 24.721.207 funcionament (€) Increment - 18,07% 4,2% -5,6% 0.8 2% Increment - 150,72% 377,1% 350,1% 353,6% 363,1% acumulat Memòria 2013 104 RECURSOS HUMANS Plantilla El desplegament del Pla de Biblioteques comporta un augment progressiu de la plantilla de les Biblioteques de Barcelona per tal d’assegurar poder atendre els nous equipaments que es van inaugurant a la Xarxa de Biblioteques de Barcelona i l’augment dels horaris i els programes. Durant el 2013, s’han realitzat dos processos de provisió de llocs de treball. Concursos: - 5 llocs de director/a de biblioteca de proximitat tipus A - 3 llocs de director/a de biblioteca de districte A finals del 2013, la plantilla estava formada per un total de 383 llocs de treball. Cal tenir en compte que, donada la varietat de situacions que es produeixen en els horaris de les biblioteques, un mateix lloc de treball a vegades es cobreix amb dues persones a mitja jornada. Es distribueixen de la manera següent: - Serveis centrals: 24 - Xarxa de biblioteques: 359 - 112 bibliotecaris/àries - 203 tècnics auxiliar - 32 personal de suport - 12 equip itinerant: - 4 bibliotecaris/àries - 7 tècnics auxiliar - 1 personal de suport Formació El personal de Biblioteques de Barcelona ha assistit a accions formatives constituïdes per cursos i jornades professionals, organitzats pel propi Consorci de Biblioteques de Barcelona (62%), per la Diputació de Barcelona (15%), l’Ajuntament de Barcelona (13,5%), el Col·legi de Bibliotecaris i Documentalistes de Catalunya (4,5%) i altres entitats o institucions (5%). El conjunt d’aquests cursos i jornades ha ofert 797 places de formació, sumant un total acumulat de 5.458 hores de formació. Si tenim en compte que la plantilla per a 2013 ha estat de 383 persones, representa una mitjana de 14,2 hores per treballador. Cal destacar la participació de personal de Biblioteques de Barcelona en les següents jornades del sector: - V Jornada de Biblioteca Pública i Cohesió social. Els Joves ni... ni... - V Jornada de Foment de la Lectura al Prat - 5s Jornades de Biblioteques Escolars - II congrés d’Arquitectura i Salut - Jornada FòrumcomunitatXBM d’infantils - II Jornades de laboratoris de lectura - Jornada La dona en el còmic - Escola d’Hivern dela Biblioteca Pública. 9a edició. - V Congrés de Literatura Infantil i Juvenil Memòria 2013 105 Borsa de formadors interns Aquest 2013 s’ha constituït la Borsa de formadors interns de Biblioteques de Barcelona, que permetrà augmentar la participació del personal de Biblioteques de Barcelona com a docents dins el Pla de Formació 2013. A la convocatòria es van presentar 47 persones i un total de 84 propostes formatives. Els components de la Comissió de Valoració que ha realitzat el procés selectiu ha quedat notablement satisfets per l’interès per compartir dels participants i amb les aportacions realitzades i, ens alguns casos molt innovadores. Convenis de pràctiques amb diferents institucions educatives Les Biblioteques de Barcelona acullen estudiants procedents de diversos nivells educatius i especialitats per fer-hi pràctiques professionals. Actualment hi ha signats convenis amb: - UAB. Facultat de Filosofia i Lletres. Departament d'Antropologia Social. - Generalitat de Catalunya. Departament d’Ensenyament. - Universitat de Vic. Pràcticum de Biblioteconomia i Documentació. - UPF. Facultat d’Humanitats - Districte de Nou Barris per a estudiants amb risc de fracàs escolar. Els 17 estudiants en pràctiques vinculats als convenis, s’han distribuït entre: - Departament d’Ensenyament: estudiants de secundària que fan pràctiques en centres de treball: 11 estudiants - UAB. Màster Biblioteca Escolar i promoció de la lectura: 1 estudiant - Universitat de Vic. Facultat de Biblioteconomia i Documentació: 1 estudiant - Districte de Nou Barris. Estudiants d’ESO:2 estudiants - Universitat Pompeu Fabra. Grau en Humanitats: 1 estudiant - Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB. Departament d'Antropologia Social: 1 estudiant Projecte Leonardo - S’ha acordat 1 projecte Leonardo de la Unió Europea, amb l’Ajuntament de Hèlsinki. Durant 1 mes s’ha acollit una bibliotecària del sistema bibliotecari de Hèlsinki. CONVIVÈNCIA I SEGURETAT A BIBLIOTEQUES DE BARCELONA Davant la necessitat d’establir criteris d’actuació davant determinats problemes de convivència i de robatoris a les Biblioteques de Barcelona, el 2012 es va crear un grup de treball que va elaborar unes pautes d’actuació comunes per a totes les biblioteques. Fruit d’aquest treball, durant el 2013 s’han engegat una sèrie d’actuacions de cara a identificar accions preventives per minimitzar la situació: - Actuar de forma exemplificadora en els casos de robatoris o no retorns. - Establir un sistema d’intervenció en seguretat homogeni de ciutat. - Redefinir un nou protocol d’actuació per a BB. Per a fer aquesta feina s’ha treballat amb la Guàrdia Urbana, amb els Districtes, amb la gerència de Qualitat de Vida i amb la Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona. Algunes de les mesures que ja s’han posat en funcionament aquest 2013, han estat la interposició de denúncies per apropiació indeguda als usuaris que tenien documents no retornats per valor de més de 400 euros, s’ha actualitzat la normativa d’ús de les biblioteques, i s’han posat en marxa càmeres de videovigilància a les biblioteques de Sagrada Família, Sant Antoni-Joan Oliver, Vapor Vell, Jaume Fuster i El Clot-Josep Benet. Aquesta feina tindrà continuïtat al 2014, amb una campanya de conscienciació dels usuaris. Memòria 2013 106 8. SUMARI Biblioteca Camp de l’Arpa-Caterina Albert Memòria 2013 107 Biblioteques de Barcelona cap al 2020 5 1. L’evolució de les Biblioteques de Barcelona des del 1998 7 Intervencions sobre els equipaments 8 Evolució de la inversió realitzada 9 Total inversions per mandats 10 Evolució dels horaris d’obertura de les biblioteques 10 Evolució de la col·lecció documental 11 Evolució de les visites 11 2. Desplegament del mapa de biblioteques 13 Les noves biblioteques 14 Biblioteca El Clot-Josep Benet 14 Altres intervencions en curs 15 Distintiu de qualitat ambiental a quatre de les Biblioteques de Barcelona 15 Biblioteca Central Urbana 16 3. Les biblioteques de Barcelona, districte per districte 17 Les biblioteques de Ciutat Vella 19 Les biblioteques de L’Eixample 22 Les biblioteques de Sants – Montjuïc 26 Les biblioteques de Les Corts 29 Les biblioteques de Sarrià – Sant Gervasi 31 Les biblioteques de Gràcia 33 Les biblioteques d’Horta - Guinardó 36 Les biblioteques de Nou Barris 39 Les biblioteques de Sant Andreu 43 Les biblioteques de Sant Martí 46 4. Oferta de serveis i usos 51 Horaris d’obertura 52 Hores de servei setmanals 52 Hores de servei anuals 53 La col·lecció documental 55 Adquisició de nous fons 56 Premsa Internacional 57 L’especialització dels fons de les biblioteques 57 Bibarnabloc: el bloc de recomanacions de Biblioteques de Barcelona 58 Projecció de Booktrailers a les pantalles de Biblioteques de Barcelona 58 Els més prestats a la província de Barcelona 58 Els programes de difusió cultural 59 Activitats infantils: Lletra Petita 59 Activitats per adults 59 Itineraris literaris 60 Clubs de Lectura 60 Exposicions sobre la història de les editorials de la ciutat 61 Col·laboració en programes de l’entorn 61 Els programes de formació i aprenentatge 64 Cursos i activitats d’alfabetització digital 64 Plataforma de consulta TIC 64 Sales d’Estudi nocturnes 64 Visites escolars 65 LEXCIT Lectura per a l’èxit educatiu 65 Projecte Repesca 66 Programa de Suport a la lectura 66 Els programes d’inclusió social 67 Projecte d’accessibilitat TIC per a persones amb diversitat funcional 67 Memòria 2013 108 Informació dels serveis de Biblioteques de Barcelona a les persones amb 67 discapacitat V Jornada de Biblioteca Pública i Cohesió Social 68 La biblioteca a casa. Voluntaris de Biblioteques de Barcelona 68 Xarxa de representats de la lectura de Sant Andreu 68 Participació en el projecte de ciutat A l’estiu Barcelona t’acull 69 Participació en el programa Llença’t per a joves a l’atur en risc d’exclusió 69 Participació en el projecte Temps de barri, Temps per tu 69 Participació en el programa Punt de trobada del Voluntariat per la Llengua 69 Participació en el gran recapte d’aliments organitzat pel Banc d’Aliments 70 Campanya de Donació de Sang a les Biblioteques de Barcelona 70 5. L’impacte dels serveis 71 Els inscrits 72 Les visites 74 El préstec de documents 76 Tipologia dels documents en préstec 77 Préstec interbibliotecari 77 Perfil dels usuaris de préstec 78 Els usos d’Internet i dels serveis de formació digital 79 L’accés a Internet 79 Espais Multimèdia 80 Assistents als cursos i activitats d’alfabetització digital 80 Els assistents a les activitats culturals i de difusió de la lectura 82 Els assistents a les activitats de formació i aprenentatge 83 Assistents a les visites escolars i de grups de professionals 83 Assistents a les Sales d’Estudi nocturnes 84 Evolució de visites i usos 85 Processos d’avaluació 86 Anàlisi d’indicadors 86 Les biblioteques a l’Òmnibus Municipal 86 Enquesta de Satisfacció dels Serveis Municipals de l’Ajuntament de Barcelona 88 Enquesta per a l’estudi sobre el valor social i econòmic de les biblioteques de 88 Fesabid 6. Comunicació i participació 89 Convenis amb altres entitats 90 La millora en la comunicació amb els usuaris 90 Els webs de Biblioteques de Barcelona 90 L’App BibliosBCN 90 Les Biblioteques de Barcelona a Facebook i Twitter 90 Nou canal YouTube de Biblioteques de Barcelona 91 Les Biblioteques de Barcelona a Issuu 91 Les Biblioteques de Barcelona a Spotify 91 El butlletí electrònic Mesbiblioteques 91 Quioscos Punt.Bcn 92 Seguiment de l’opinió dels usuaris: suggeriments, consultes, agraïments i queixes 93 La Comissió de Lectura Pública 94 Projectes de cooperació 95 Participació en el programa d’intercanvi Barcelona - Medellín 95 Participació en el programa d’amistat i cooperació Barcelona-Maputo 95 Biblioteques de Barcelona al Consell Municipal de Cooperació Internacional per al 95 Desenvolupament Projecció de les Biblioteques de Barcelona 96 Biblioteques de Barcelona a l’IFLA 96 Biblioteques de Barcelona a la Jornada Être Bibliothécaire Auhourd’hui 96 Biblioteques de Barcelona al IV Encuentro de Clubes de Lectura y Tertulias Literarias 96 de Medellín Memòria 2013 109 Biblioteques de Barcelona a Liber 2013 96 Biblioteques de Barcelona a Fesabid’13: Creando valor’es 97 Biblioteques de Barcelona a la XI Trobada de la xarxa estatal de Ciutats Educadores 97 Biblioteques de Barcelona a la V Jornada de Foment de la Lectura del Prat de 97 Llobregat, Lectura i Comunitat Biblioteques de Barcelona al V Congrés de Literatura Infantil i Juvenil Catalana 97 Biblioteques de Barcelona al Postgrau de mobiliari d’Elisava 98 Biblioteques de Barcelona al Màster en Edició Digital de ll’IPECC 98 Premi Liber a les activitats de promoció de la lectura de Biblioteques de Barcelona 98 Premi Teresa Rovira i Comas 98 Publicacions professionals 99 Les Biblioteques de Barcelona als mitjans 99 7. La gestió de les biblioteques 101 El Consorci de Biblioteques de Barcelona 102 La Comissió Executiva 102 El Consell General 102 Estructura Organitzativa de Biblioteques de Barcelona 103 La gestió de les Biblioteques de Barcelona 104 Despesa 104 Recursos Humans 105 Plantilla 105 Formació 105 Borsa de formadors interns 106 Convenis de pràctiques amb diferents institucions educatives 106 Convivència i seguretat a Biblioteques de Barcelona 106 8. Sumari 107 Memòria 2013 110 Biblioteques de Barcelona La Rambla, 88 08002 – Barcelona Tel: 933161242 Fax: 933161240 biblios@bcn.cat www.bcn.cat/biblioteques Memòria 2013 de Biblioteques de Barcelona està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons Creat a partir d'una obra disponible a www.bcn.cat/biblioteques