9 BIBLIOTEQUES DE DISTRICTE 62.721 metres quadrats de superfície bibliotecària 31 biblioteques de proximitat 6.433.295 visites (3,99 VISITES PER HABITANT) 924.178 carnets: el club amb més socis de la ciutat 4.143.645 documents prestats (2,5 préstecs per habitant) 2.902 cursos d’alfabetització digital, amb 20.134 assistents 23.250 visites diàries al conjunt de les Biblioteques de Barcelona 2.376.376 documents disponibles 1.541.263 usos d’Internet 2.389 activitats culturals, amb 79.325 assistents BIBLIOTEQUES DE BARCELONA: CONSELL GENERAL: EQUIP DIRECTIU President: Serveis Centrals: Jaume Ciurana Assumpta Bailac (gerent) Juanjo Arranz Vice-President: Anna Bröll Joan Carles García Cañizares Anna Estruch Anna Porta Vocals: Lluís Salvador Marta Alòs Judit Terma Josep Altayó Carmen Andrés Biblioteques: Gerard Ardanuy Districte de Ciutat Vella Marta Clari Biblioteca Barceloneta-La Fraternitat: M. Josep Fontova Eduard Freixedes Biblioteca Francesca Bonnemaison: Raquel Muñoz Mireia Hernández – Carles Combarros (canvi 29 de maig) Biblioteca Gòtic-Andreu Nin: Mercè Pérez Mercè Homs Biblioteca Sant Pau-Santa Creu: Imma Solé Emiliano Jiménez Rosa Mach Districte de L'Eixample Sílvia Mata Biblioteca Esquerra de l'Eixample-A.Centelles: Walter Llorach Imma Moraleda Biblioteca Fort Pienc: Àgueda Sánchez / Esther Rufín Jordi Permanyer Biblioteca Joan Miró: Núria Reynés Cels Piñol – Ricard Mas (canvi el 29 de gener) Biblioteca Sagrada Família: Mònica Medina Biblioteca Sant Antoni-Joan Oliver: Neus Montserrat / Sònia Asensio Biblioteca Sofia Barat: Marian Bassols / Candi Rubín COMISSIÓ EXECUTIVA: Districte de Sants - Montjuïc Biblioteca Francesc Candel: Àngels Migueles Jaume Ciurana Biblioteca Poble-Sec Francesc Boix: Joan Delgado Joan Carles García Cañizares Biblioteca Vapor Vell: Julián Figueras Marta Alòs Districte de Les Corts Gerard Ardanuy Biblioteca Can Rosés: Elisabeth Balagué Marta Clari Biblioteca Les Corts-Miquel Llongueras: Angelina Cabré / Neus Montserrat Mireia Hernández – Carles Combarros (canvi 29 de maig) Rosa Mach Districte de Sarrià-Sant Gervasi Jordi Permanyer Biblioteca Clarà: Mont Sureda / Miríam Sáez Biblioteca Collserola-Josep Miracle: Núria Fló Biblioteca Sant Gervasi-Joan Maragall: Angelina Cabré Districte de Gràcia Biblioteca Jaume Fuster: Carme Galve Biblioteca Vallcarca i els Penitents-MA Cot: Rosa Núñez Biblioteca Vila de Gràcia: Juli Cervera Districte d’Horta-Guinardó Biblioteca El Carmel-Juan Marsé: Núria Perarnau / Virgínia Fusté Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda: M. Isabel Minguillón Biblioteca Horta-Can Mariner: Anna Saumell Biblioteca Montbau-Albert Pérez Baró: Candi Rubín Districte de Nou Barris Biblioteca Canyelles: Dolors Bravo Biblioteca Les Roquetes: Victòria Sales Biblioteca Nou Barris: Emília Sánchez Biblioteca Vilapicina i la Torre Llobeta: Eulàlia Carnicer / Virgínia Fusté Biblioteca Zona Nord: Magnòlia Fuentes Districte de Sant Andreu Biblioteca Bon Pastor: Virgínia Cierco Biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra: Gemma Domingo Biblioteca La Sagrera-Marina Clotet: Sònia Asensio / Míriam Sáez Biblioteca Trinitat Vella-José Barbero: Emma Armengod Districte de Sant Martí Coordinació, redacció i muntatge: Mercè Muñoz Biblioteca Camp de l'Arpa-Caterina Albert: Juan Carlos Calvo Recollida d’indicadors: Jordi Gual Biblioteca El Clot-Josep Benet: Marta Zamora Fotografies: Jordi Casañas Biblioteca Poblenou-Manuel Arranz: Lluís Martínez Biblioteca Ramon d'Alòs-Moner: David Nofuentes Biblioteca Sant Martí de Provençals: Dolors Calleja Biblioteca Xavier Benguerel: Neus Castellano La Rambla, 88, 3r 08002 Barcelona Secretaria Tècnica: www.bcn.cat/biblioteques Mercè Muñoz Memòria 2014 Biblioteca Guinardó – Mercè Rodoreda Memòria 2014 3 Memòria 2014 4 LES BIBLIOTEQUES DE BARCELONA CAP AL 2020 Seguint amb el desenvolupament dels 12 àmbits de treball i de les línies d’actuació que proposa el document Biblioteques de Barcelona: 10 anys +. Nous reptes i noves oportunitats. Del Pla de Biblioteques de Barcelona del 1998 a les propostes del 2020 que abracen el conjunt d’activitat de les biblioteques, aquest any 2014 volem destacar el treball que s’ha fet a l’entorn de la cooperació, en aquesta ocasió amb xarxes de biblioteques d’altres ciutats. La ciutat de Barcelona realitza, des de fa molts anys, una tasca important pel que fa a la cooperació internacional per al desenvolupament i per a la solidaritat. Aquesta feina ha esdevingut una política distintiva i clau que mostra, alhora, el perfil i el paper de Barcelona en el creixent activisme internacionalista de les ciutats. En aquest context les Biblioteques de Barcelona treballem també amb algunes de les ciutats que ja interactuen en d’altres camps de cooperació amb Barcelona, com és el cas de la ciutat de Medellín, a Colòmbia, o bé Maputo, a Moçambic. Amb Medellín s’està desenvolupant un programa de cooperació que té com a objectiu central desenvolupar un sistema de lectura pública potent que faciliti l’accés a la cultura i a la informació de tots els seus ciutadans i en potenciï el gust per la lectura. Es treballa sobretot en l’intercanvi entre professionals, amb visites i estades d’intercanvi a Medellín i Barcelona dels bibliotecaris de les dues ciutats. També es realitzen activitats conjuntes que permeten apropar a habitants d’ambdues ciutats a través de la lectura compartida del Club de Lectura Virtual Barcelona – Medellín, o del programa Letras al Mar, entre alumnes d’escoles d’aquí i d’allà. Amb la ciutat de Maputo, amb una ordenació de la seva xarxa bibliotecària encara per desenvolupar, s’està realitzant una tasca d’assessorament en la planificació de la xarxa i també de formació dels seus professionals. També s’ha començat a treballar també en un projecte similar amb la ciutat de Cali, i alguns dels seus professionals ja han estat a Barcelona per conèixer a fons els projectes i els equipaments de les nostres biblioteques. Aquest nou programa de cooperació continuarà en el futur centrant-se sobretot en la formació dels seus professionals, en col·laboració també amb la Universitat de Barcelona. Memòria 2014 5 Memòria 2014 6 1. L’EVOLUCIÓ DE LES BIBLIOTEQUES DE BARCELONA DES DEL 1998 Biblioteca Sant Pau – Santa Creu Memòria 2014 7 Més enllà dels resultats obtinguts per les Biblioteques de Barcelona durant el 2014, volem començar aquesta memòria amb un breu repàs de la seva evolució des del 1998, l’any d’aprovació del Pla de Biblioteques. Intervencions sobre els equipaments A finals del 2014 s’han inaugurat 25 noves biblioteques i se n’han adequat 10 més, acumulant un total de 35 intervencions, que es concreten en 40 equipaments en funcionament i un total de 62.721 metres quadrats de superfície dedicats als serveis bibliotecaris. A més, com es detalla en l’apartat Desplegament del mapa de biblioteques, es continua treballant per fer realitat l’obertura de nous equipaments previstos en la re planificació feta el 2011, i la millora i ampliació d’alguns dels existents. 1998 2004 2010 2011 2012 2013 2014 Equipaments 18 29 36 37 38 39 40 Metres quadrats 11.087 29.709 50.163 55.507 58.593 60.325 62.721 2 M per cada 1.000 habitants 7,4 18,8 34 34,5 36,2 37,4 38,9 2 M per biblioteca 616 1.024 1.393 1.500 1.542 1.547 1.568 % creixement -- 11,8% 2% 10,6% 5,6% 3% 4% % acumulat -- 63,3% 345,2% 400,6% 428,5% 444,1% 465,7% En el gràfic d’evolució es pot apreciar com els metres quadrats han experimentat un increment més accelerat que el del nombre d’equipaments. Aquesta evolució diferent es correspon a les ampliacions i els trasllats d’algunes biblioteques, que no sumen com a nous equipaments però en canvi augmenten les seves dimensions, afavorint la millora de la qualitat dels serveis. Aquest augment significa que la mitjana de metres quadrats per equipament s’ha multiplicat per 2,54 des del 1998. Memòria 2014 8 Evolució de la inversió realitzada L’augment del nombre d’equipaments i la millora dels ja existents ha requerit una forta inversió per part de l’Ajuntament de Barcelona, que ha considerat les biblioteques públiques com un equipament cultural de proximitat bàsic a tota la ciutat. INVERSIÓ DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA DES DEL 1996 1996-1999 2000-2003 2004-2007* 2008-2011** 2012-2014*** TOTAL CIUTAT VELLA 733.235 1.007.802 1.531.818 4.473.226 7.746.081 Barceloneta - La Fraternitat 733.235 1.007.802 673.291 265.591 2.679.919 Francesca Bonnemaison 291.995 13.129 305.124 Gòtic 221.915 2.132.245 2.354.160 Sant Pau - Santa Creu 49.864 2.062.261 2.112.125 Central Urbana (excavacions) 294.753 294.753 EIXAMPLE 431.526 1.697.443 8.645.390 8.254.011 476.830 19.505.200 Fort Pienc 300.506 1.590.036 7.202 13.622 1.911.366 Joan Miró 24.040 15.301 9.711 49.052 Esquerra de l'Eixample-Agustí Centelles 8.500 8.152.919 476.830 8.638.249 Sagrada Família 5.000.259 22.103 5.022.362 Sant Antoni - Joan Oliver 3.600.260 33.499 3.633.759 Sofia Barat 106.980 107.407 13.868 22.157 250.412 SANTS -MONTJUÏC 2.077.699 1.914.613 3.364.583 106.270 7.463.165 Francesc Candel 680.843 2.921.526 63.861 3.666.230 Vapor Vell 2.077.699 1.233.770 354.997 21.831 3.688.297 Poble Sec 88.060 20.578 108.638 LES CORTS 1.794.021 275.354 59.409 588.826 328.609 3.046.219 Can Rosés 21.488 21.488 Districte Les Corts 525.918 328.609 854.527 Les Corts - Miquel Llongueras 1.794.021 275.354 37.921 62.908 2.170.204 SARRIÀ 885.291 1.360.040 29.277 2.310.842 7.144.529 11.729.979 Clarà 885.291 69.140 20.108 6.685 981.224 Collserola - Josep Miracle 1.290.900 9.169 4.157 1.304.226 Sant Gervasi – Joan Maragall 2.300.000 7.054.810 9.354.810 Sarrià 89.719 89.719 GRÀCIA 4.044.635 9.453.428 3.985.028 17.483.091 Jaume Fuster 2.428.799 9.441.716 34.534 11.905.049 Vila de Gràcia 1.615.836 11.712 48.675 1.676.223 Penitents 3.901.819 3.901.819 HORTA-GUINARDÓ 1.806.041 3.329.291 4.514.263 575.866 589.352 10.814.813 El Carmel - Juan Marsé 3.076.865 321.568 15.049 3.413.482 Guinardó - Mercè Rodoreda 1.806.041 49.505 16.109 277.459 2.149.114 Horta - Can Mariner 4.099.761 542.533 4.642.294 Montbau - Albert Pérez Baró 252.426 43.429 2.175 311.893 609.923 NOU BARRIS 936.377 3.212.882 10.376.333 3.414 14.529.006 Les Roquetes - Via Favència 1.653.139 901.015 2.554.154 Nou Barris 936.377 1.685 938.062 Zona Nord 1.558.713 3.955.022 5.513.735 Canyelles 1.030 127 1.157 Torre Llobeta 5.518.484 3.414 5.521.898 SANT ANDREU 6.887.407 3.653.444 5.990.851 406.352 16.938.054 Antigues casernes Sant Andreu 222.753 222.753 Bon Pastor 292.270 2.289.859 3.899 2.586.028 Ignasi Iglésias - Can Fabra 6.595.137 16.324 226.604 6.838.065 La Sagrera – Marina Clotet 1.329.230 3.007.788 173.880 4.510.898 Trinitat Vella 34.355 2.740.087 5.868 2.780.310 SANT MARTÍ 3.656.994 7.961.970 3.299.658 14.918.622 Camp de l’Arpa-Alchemica 5.377.129 575.658 5.952.787 Poblenou – Manuel Arranz 3.648.693 1.962.874 5.611.567 Ramon d'Alós-Moner 1.140 3.108 4.248 Sant Martí de Provençals 2.599 22.698 25.297 Xavier Benguerel 4.562 203.021 207.583 El Clot - Josep Benet (Disseny HUB) 393.140 2.724.000 3.117.140 TOTALS 8.664.190 20.516.585 38.121.488 44.623.223 12.248.744 124.174.230 *S'inclouen 1.412.009,48 € aportats per la Generalitat de Catalunya a través de subvenció ** S’inclouen 3.215.954,48 € aportats per la Generalitat de Catalunya a través de subvenció *** S’inclouen 1.920.899,74 € aportats per la Generalitat de Catalunya. Conveni Generalitat-Ajuntament 2006/addenda 2011 Memòria 2014 9 Total inversions municipals per mandats 1996-1999 2000-2003 2004-2007 2008-2011 2012-2014* TOTAL 1996-2014 8.664.190 € 20.516.585 € 38.121.488 € 44.623.223 € 12.248.744 € 124.174.230 € *Inversió ja executada del mandat 2012-1015 Evolució dels horaris d’obertura de les biblioteques Pel que fa als horaris s’ha continuat treballant amb els estàndards que proposava el Pla de Biblioteques del 1998, amb la voluntat d’acostar-nos a la situació òptima que es plantejava. A finals del 2014 es pot dir totes les biblioteques superen les previsions mínimes; 3 biblioteques de districte superen les 60 hores i 12 biblioteques de proximitat superen les 40, complint les previsions més optimistes del Pla. En el gràfic es pot veure clarament com al 2001, l’any de creació del Consorci de Biblioteques, hi va haver un fort creixement dels horaris, i com progressivament la realitat s’ha anat acostant a la situació òptima prevista al Pla, fins a igualar-la l’any 2012. A finals del 2014, amb l’obertura de la nova biblioteca de districte de Sarrià-Sant Gervasi, ens situem a -0,8 punts de la situació òptima, atesa la impossibilitat d’ampliar plantilla i per tant de fer un horari més ampli. Memòria 2014 10 Evolució de la col·lecció documental Un dels únics estàndards internacionals referits a biblioteques públiques fa referència al nombre de volums per habitant que han de tenir les col·leccions documentals. La recomanació que es fa a les Directrius IFLA – Unesco per al desenvolupament del servei de biblioteques públiques, s’esmenta la quantitat de 1,5 a 2,5 volums per habitant, una xifra que s’adapta en funció del nombre d’habitants (al nombre menor li correspon una població major i a l’inrevés) . Barcelona el 1998 era molt lluny d’aconseguir aquesta xifra, a la qual ara manca només un 0,06 per assolir-la. Des del 1998 s’ha passat dels encara no 0,3 documents per habitant als 1,47 actuals, quasi un 400% d’increment acumulat. 1998 2004 2010 2011 2012 2013 2014 Col·lecció 434.780 1.058.644 1.942.233 2.082.097 2.148.212 2.325.122 2.376.376 Volums / habitant 0,29 0,67 1,18 1,29 1,33 1,44 1,47 Evolució de les visites Encara que només cal mirar el gràfic per veure el gran salt quant a les visites, una bona manera de veure també com ha canviat aquest indicador, més enllà dels percentatges, és pensar que al 1998 la mitjana de visites per ciutadà no arribava a la unitat, és a dir, la mitjana no cobria tota la població de Barcelona, i en canvi a finals del 2014 la mitjana arriba quasi a les 4 visites per habitant, un lleuger ascens de 0,06 punts respecte al 2013. En aquest sentit, cal tenir en compte que, tot i l’obertura de la nova biblioteca de districte de Sarrià –Sant Gervasi al juliol, dues biblioteques es van tancar per reformes a l’estiu i no es tornaran a obrir fins al 2015: les biblioteques Joan Miró i Montbau-Albert Pérez Baró. L’evolució general significa haver multiplicat per 4,7 les vegades que anualment cada ciutadà de Barcelona visita una biblioteca pública. De fet l’obertura de nous equipaments no ha saturat la demanda, corroborant que l’oferta d’un bon servei crea nova demanda. 1998 2004 2010 2011 2012 2013 2014 Visites 1.362.840 4.126.308 5.982.936 6.178.297 6.439.112 6.343.803 6.433.295 Visites per 0,9 2,6 3,7 3,8 3,98 3,93 3,99 habitant Memòria 2014 11 Memòria 2014 12 2. DESPLEGAMENT DEL MAPA DE BIBLIOTEQUES Nova biblioteca Sant Gervasi – Joan Maragall Memòria 2014 13 Quan el 1998 es va començar a treballar en el desplegament de la xarxa de Biblioteques de Barcelona la prioritat va ser estendre el servei a tot el territori, tenint presència a tots els districtes de la ciutat. Es volia garantir que, de manera gradual, tots els ciutadans tinguessin una biblioteca pública a de 20 minuts de casa, aproximadament. Actualment això ja és així a la majoria de districtes de la ciutat, tot i que en alguns casos encara s’estan construint els equipaments que facin possible aquest objectiu. El pas de 18 biblioteques a 40 i la remodelació d’algunes de les existents configura un parc d’equipaments nous i ajustats a les necessitats del servei. De tota manera els 16 anys transcorreguts es comencen a fer notar en uns espais públics que tenen un ús intensiu tant pel que fa als horaris d’obertura com pel volum de visites. Tot això ha portat a tenir també un pla de manteniment de Biblioteques de Barcelona que s’ha d’anar implementant per mantenir la qualitat dels espais i anar incorporant les millores que requereixin els propis serveis, i que des d’alguns districtes ja han començat a treballar. Alhora s’ha continuat treballant en el desenvolupament del mapa d’equipaments. A continuació es fa un repàs dels objectius assolits aquest any. LES NOVES BIBLIOTEQUES L’any 2014 ha suposat el desplegament de la nova biblioteca de districte de Sarrià - Sant Gervasi, un dels territoris de la ciutat on el mapa previst havia tingut fins ara un menor desenvolupament. Encara restarà pendent la posada en funcionament de dues noves biblioteques de proximitat, en les quals ja s’està treballant en la fase de projecte. Biblioteca Sant Gervasi – Joan Maragall, la nova biblioteca de districte de Sarrià – Sant Gervasi La nova biblioteca del districte de Sarrià - Sant Gervasi es va inaugurar el 19 de juny. Està situada als jardins de Vil·la Florida, a Sant Gervasi. L’edifici, de nova construcció, és obra de Baena Casamor Arquitectes BCQ, SLP. Té una 2 superfície útil de 2.396 m repartits en dues plantes i un badalot, una construcció que sobresurt de la coberta. L’accés a la biblioteca és pel carrer Sant Gervasi de Cassoles, una de les vies més antigues i importants de l’antic nucli de Sant Gervasi. A l’exterior, els patis de llum, envoltats de vidre, il·luminen l’interior i en deixen entreveure l’activitat. A dins els patis de coneixement, estances plenes de llibres, formen part de l’estructura que suporta la biblioteca. Algunes de les parets interiors, recobertes de bloc ceràmic lleuger, són una al·legoria a l’edifici dins la terra. Tot això conforma un paisatge interior articulat i canviant, on cada ús i cada usuari troben el seu lloc. L’edifici ha estat guardonat amb el premi Ciutat de Barcelona 2014 en la seva modalitat d’arquitectura. La biblioteca porta del nom de Joan Maragall, escriptor, poeta, periodista, traductor i advocat, una de les figures més importants i influents de la Catalunya del tombant de segle XIX-XX. La biblioteca disposa del primer Espai Multimèdia mobilitzat de Biblioteques de Barcelona (és a dir, amb ordinadors portàtils, tauletes i altres dispositius mòbils) que permet una adaptació molt més dúctil de l’espai a cadascuna de les activitats que s’hi realitzen, i també ofereix els serveis d’Internet i +, d’una sala d’actes i un espai per a exposicions. Cal destacar que és la tercera biblioteca pública de la ciutat que incorpora el sistema de ràdio freqüència en la gestió de la col·lecció. Aquest sistema permet posar en marxa el servei d’auto préstec, una eina que millora l’autonomia dels usuaris i la gestió integral de la col·lecció. En aquest cas també incorpora per primera vegada una bústia automatitzada de retorn de documents, que fa una primera classificació automatitzada dels materials retornats. La biblioteca obre 50,5 hores setmanals. Memòria 2014 14 Altres intervencions en curs El detall per districtes de les actuacions realitzades durant el 2014 pel que fa a projectes i obres, és el següent: Districte de L’Eixample: - S’ha iniciat les obres de millora d’accessibilitat i de prevenció de riscos de la biblioteca Joan Miró. Districte de Les Corts: - S’ha treballat en la redacció del projecte executiu de la futura biblioteca del districte de Les Corts, situada al carrer Comtes de Bell-lloc. - S’ha treballat en la redacció del projecte de millora de l’accés de la biblioteca Les Corts – Miquel Llongueras. Districte de Sarrià - Sant Gervasi: - S’ha continuat el projecte de la nova biblioteca de proximitat de Sarrià, situada a la Plaça Major del barri. - S’ha començat a valorar la viabilitat de la construcció d’una nova biblioteca de proximitat a Sant Gervasi Sud, a la finca municipal Muñoz Ramonet. Districte d’Horta-Guinardó: - S’han iniciat les obres d’ampliació i millora de la biblioteca Montbau-Albert Pérez Baró. - S’han finalitzat obres per resoldre algunes patologies estructurals de l’edifici (humitats i esquerdes) de la biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda i s’ha transformat l’antic bar en sala d’actes. - S’ha iniciat el projecte d’obres de millora d’eficiència energètica també de la biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda. Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental Quatre de les Biblioteques de Barcelona, les biblioteques Francesc Candel, Collserola-Josep Miracle, Jaume Fuster i Horta-Can Mariner, han aconseguit la certificació Distintiu de garantia de qualitat ambiental que atorga el Departament de Territori i Sostenibilitat. La certificació té una validesa de 4 anys (gener 2014- gener 2017). En aquest període cal treballar en la comunicació, difusió, conservació i compromisos de l'Ecoetiqueta. BIBLIOTECA CENTRAL URBANA Després de la resolució del concurs per al projecte arquitectònic, que va guanyar l’arquitecte barceloní Josep M. Miró, de l’equip Nitidius Arquitectes, i del lliurament del Projecte Executiu de la Biblioteca Central Urbana de Barcelona al Ministerio de Educación, Cultura y Deporte l’any 2012, el 2 de desembre d’aquest any s’ha reunit la comissió de seguiment. Memòria 2014 15 Memòria 2014 16 3. LES BIBLIOTEQUES DE BARCELONA, DISTRICTE PER DISTRICTE Biblioteca Gòtic – Andreu Nin Memòria 2014 17 A continuació es mostren en forma de gràfic quatre dels indicadors bàsics que ens ajuden a fer una fotografia fixa dels resultats del 2014 i de l’estat de desenvolupament del Pla de Biblioteques a cadascun dels districtes. Una primera aproximació ens acosta al conjunt de la ciutat, i després es fa la mateixa lectura districte per districte. Després dels resultats de cada districte hi ha un petit destacat dels projectes de més rellevància que s’han treballat durant aquest any des de cadascuna de les biblioteques. BIBLIOTEQUES DE BARCELONA     ESTADÍSTIQUES BÀSIQUES 2014 BIBLIOTEQUES DE Docs Mitjana Activitats Assistents Assistents Nous Total Increment Col·lecció Visites Docs prestats prestats Usos Internet alfabetització alfabetització Activitats BARCELONA visites dia activitats informacional informacional carnets Carnets de fons total dia Dte: Ciutat Vella 537.999 1.977 391.455 1.441 143.322 198 1.332 183 5.570 5.237 107.168 14.764 251.133 Dte: L'Eixample 1.215.295 4.489 845.658 3.089 318.461 564 4.423 234 11.057 10.876 175.234 21.948 391.499 Dte: Sants-Montjuïc 526.943 1.910 351.457 1.285 149.571 204 1.103 144 5.056 4.372 93.608 10.897 200.368 Dte: Les Corts 295.889 1.088 160.857 591 50.181 24 40 133 4.890 2.061 50.116 5.075 123.380 Dte: Sarrià-St Gervasi 246.424 1.234 178.675 857 36.023 61 361 149 5.783 5.570 32.161 36.330 131.968 Dte: Gràcia 919.857 2.913 505.427 1.642 198.396 281 2.239 236 9.064 6.456 122.169 12.731 186.394 Dte: Horta-Guinardó 597.993 2.198 384.858 1.433 142.535 236 1.439 167 6.505 3.096 83.104 11.530 280.519 Dte: Nou Barris 600.315 2.167 351.837 1.283 156.764 426 2.850 232 7.808 4.553 81.018 15.101 242.965 Dte: Sant Andreu 677.633 2.220 392.222 1.271 169.822 506 3.463 616 12.292 3.439 68.939 12.729 245.862 Dte: Sant Martí 814.947 3.054 581.199 2.173 180.585 402 2.874 273 9.809 8.243 110.661 21.300 322.288 Generals xarxa - - - - - - - 22 1.491 - - - - TOTAL BARCELONA 6.433.295 23.250 4.143.645 15.066 1.545.660 2.902 20.134 2.389 79.325 53.903 924.178 162.405 2.376.376 Memòria 2014 18 LES BIBLIOTEQUES DE CIUTAT VELLA Espais Multimèdia Especialització del fons Impressores PCs Escàners color i b/n Biblioteca de referència: Francesca Bonnemaison Dona, moda i cuina 11 + servidor 1 1 Biblioteques de proximitat: Barceloneta – La Fraternitat Gastronomia i hostaleria. 11 + servidor 1 1 Gòtic – Andreu Nin - 11+ servidor 1 1 Sant Pau-Santa Creu Món Àrab 10 + servidor 1 1 % Població inscrita -4% 14% Biblioteca Barceloneta-La  Fraternitat25% Biblioteca  53% Francesca4% Bonnemaison   ESTADÍSTIQUES BÀSIQUES 2014 Docs Mitjana Docs Usos Activitats Assistents Assistents Nous Total Increment Col·lecció CIUTAT VELLA Visites prestats alfabetització alfabetització Activitats visites dia prestats Internet activitats informacional informacional carnets Carnets de fons total dia Barceloneta-La Fraternitat 85.968 331 76.226 293 26.501 119 778 26 875 813 15.668 2.694 50.087 Francesca Bonnemaison 162.900 574 147.954 521 44.535 16 145 38 1.412 1.229 27.767 5.395 99.190 Gòtic – Andreu Nin 94.148 386 66.009 271 29.909 36 240 42 1.165 572 4.188 2.323 36.447 Sant Pau-Santa Creu 194.983 687 101.266 357 42.377 27 169 77 2.118 2.623 59.545 4.352 65.409 TOTAL DISTRICTE 537.999 1.977 391.455 1.441 143.322 198 1.332 183 5.570 5.237 107.168 14.764 251.133 Memòria 2014 19 BIBLIOTECA FRANCESCA BONNEMAISON Durant el 2014 la biblioteca Francesca Bonnemaison va continuar la seva tasca habitual, però fent èmfasi en treballar amb altres equipaments i entitats del barri en pro dels usuaris/àries habituals i dels potencials que encara no coneixen apropar-se a la biblioteca. Un dels públics diana és la gent gran i per això hem buscat i aconseguit noves aliances: la Taula de gent gran (s’ha participat per primer cop en l’Escola de salut), d’on remarquem la feina amb la Fundació Roure (amb la que es treballarà en un nou projecte durant el 2015) i la residència de pisos tutelats Santa Caterina. Aquesta residència de gent gran és propera a la biblioteca i els seus usuaris/àries han rebut les nostres visites diferents vegades: per a presentar la biblioteca com a equipament amb serveis que els poden ser de gran utilitat, presentació de fons (novetats i fons que s’adapta a les seves necessitats) i presentació de diverses activitats. També s’ha tancat una exposició de quadres realitzats per residents dels pisos durant el 2015. Volem també esmentar el servei de préstec a domicili, la lectura en veu alta i la gestió d’un club de lectura dins de l’entitat com a serveis que s’han anat expandit gràcies a aquesta col·laboració. Volem remarcar també altres cooperacions dins del territori com són les ja habituals activitats amb el Museu Picasso i el Palau de la Música; activitats que ens permeten donar visibilitat dins del territori i de la ciutat. La participació amb el Museu Picasso, dins del Big Draw, sempre és una càlida activitat familiar on pares/mares i fills/es poden dibuixar junts allò que la seva creativitat els inspiri, però amb un motiu principal: el món del llibre. La participació amb el Palau de la Música, dins de l’Off Maria Canals, és una activitat que aproxima la música clàssica al barri i permet altres activitats paral·leles sempre al voltant de la música clàssica, els seus creadors, el propi Palau i el piano com a instrument protagonista de la jornada. Una novetat dins de la feina de cooperació i col·laboració és la creació de la Taula de dones del barri, en la qual hi participem des del primer dia. Fent una anàlisi del breu funcionament de la taula podem dir que ens ha portat contactes i les primeres petites col·laboracions. BIBLIOTECA BARCELONETA – LA FRATERNITAT Les variables més significatives del 2014 han estat les reaccions derivades del treball per projectes, una aposta en clau de processos col·laboratius i participatius amb el teixit social i cultural de la Barceloneta. Un any més constatem la baixada sostinguda dels indicadors en els usos presencials i individuals del catàleg de serveis bibliotecaris. La qual cosa obliga a replantejar-nos contínuament quina ha de ser l'aportació singular i/o complementaria de la biblioteca al desenvolupament comunitari del barri. En l'àmbit educatiu, destaquem el cicle poesia i còmic realitzat en el marc del projecte APDICUM (Aplicació Dinàmica del Currículum) i la jornada Viquipèdia amb el professorat de l’IES Salvat Papasseit. Així com l’acollida de grups-classe de cicles formatius al voltant del fons especial en Restauració i hostaleria. I la consolidació dels programes compartits amb les escoles públiques d'educació infantil i primària, amb l’actualització d’estratègies de reforç a les competències lectores, consensuades amb els equips docents: estimulació de la lectura crítica, hàbit lector i lectura en veu alta a partir de recursos de descoberta, de creació audiovisual i de tertúlies amb escriptors. Fora de l'horari lectiu, el suport personalitzat als deures escolars ha estat l'activitat més demandada pels usuaris de l'àrea infantil. En la gestió del quotidià hem implementat dinàmiques de joc a l'estiu i situacions d’aprenentatge experimental en ciències a l'hivern, adreçades al públic no lector de nou a tretze anys, amb una bona acollida per part dels usuaris habituals d’aquesta edat. Malgrat les queixes reiterades de manca d’actualització dels ordinadors, hem mantingut els tallers d'alfabetització digital adreçats a gent gran i el suport als programes d'inserció laboral de Barcelona Activa i del PIOL a l’aula multimèdia. El préstec de les noves adquisicions documentals ha rondat el 75% mentre que la mitjana d’assistència a les cinc activitats de promoció de la lectura d’adults s’ha mantingut baixa. Ben al contrari, la proposta del club Entre mars: del Mediterrani al Pèrsic i el nou espai de lectura compartida Les dones que llegeixen són perilloses han estat un èxit de participació de públic, també han estat formules aplaudides l’exposició de dibuixos-retrats dels treballadors de la biblioteca de l’artista local LawrenceGundabuka i l’aparador cultural sobre el poeta Tomàs Garcés, entre altres. Finalment, la coordinació compartida del grup de treball d’Informació local (Biblioteques de Barcelona) i el viatge-intercanvi a les biblioteques de Medellín (Colòmbia) han estat al·licients de renovació i motius d’enriquiment en el terreny professional. Memòria 2014 20 BIBLIOTECA GÒTIC – ANDREU NIN Durant l’any 2014 l’equip de la biblioteca ha centrat la seva actuació en el desenvolupament de serveis i activitats de qualitat, amb una planificació basada en l’adaptació al territori al que dona servei i la difusió d’una imatge de centre obert a tothom dins de la vida quotidiana del barri. Els fets més destacats de l’any han estat: En relació a la política de col·lecció, s’ha mantingut el reforç de la col·lecció local i dels centres d’interès de la Rambla, Andreu Nin, Òpera i Lectura Fàcil. Dins de les activitats programades per a la seva difusió, destaquem el cicle de xerrades del primer trimestre al voltant de la figura de George Orwell organitzat amb la col·laboració de la Fundació Andreu Nin. Pel que fa a la biblioteca com a espai d’aprenentatge digital, el desenvolupament del projecte +55, adreçat al col·lectiu de gent major d’aquesta edat en l’aprenentatge i ús d’Internet mitjançant dispositius mòbils, i d’altra banda, la col·laboració a l’estiu amb l’Associació Fedelatina, en un curs multimèdia d'inserció laboral per a joves de 16 a 29 anys. Un altre punt fort del 2014 ha estat el treball orientat al món educatiu, consolidant l’alt nombre de visites escolars amb el reforç multimèdia, l’impuls adreçat a millorar la comprensió lectora amb el programa Lècxit o la cessió de lots de lectura fàcil als alumnes de primària de l’Escola Drassanes, així com la planificació al juliol de quatre activitats de foment de la lectura per a infants del barri, en són un exemple. Finalment, en relació a la col·laboració de la biblioteca amb altres centres del territori, s’ha mantingut la participació activa en diferents òrgans com la Taula de Dones o el Consell de Barri, s’ha treballat en l’organització d’activitats conjuntes com ara els Jocs Florals o les fires d’entitats de Sant Jordi i la Mercè, i en activitats adreçades als infants. Sobresurten el dia de la biblioteca i en especial, l’èxit d’assistència a l’activitat de Nadal del Caga Tió, tot un clàssic de la nostra programació, que es presenta com una immersió en la tradició local amb una activitat no religiosa per a tots els infants d’un barri on la diversitat cultural és molt present. Tot plegat ha estat el fruit de l’esforç constant de l’equip humà de la biblioteca, dels veïns i veïnes del barri i de la resta d’agents implicats. BIBLIOTECA SANT PAU – SANTA CREU En relació a la infància hem continuat amb dos eixos de col·laboracions, un d’ells amb els centres escolars i l’altre amb els centres infantils no acadèmics. En relació als centres escolars destaquem el suport a l’aprenentatge amb les visites del centre a la biblioteca segons les diferents propostes que s’ofereixen, la cessió de lots de llibres per als seus programes de lectura i el Club de Lectura Interescolar, que ha desenvolupat la seva sisena edició amb quatre escoles del barri. També es dóna suport a projectes específics dels centres com els programes Lecxit i Pictoescriptura de l’Escola Milà i Fontanals. L’altre eix de col·laboració s’estableix amb els casals infantils, en relació directa o a través de la Xarxa de Lectura del Raval. Aquest any s’ha ampliat accions amb el Casal d’Infants del Raval, especialment durant l’estiu amb diferents grups. D’altra banda hem continuat amb projectes per afavorir el paper educador i formatiu de la biblioteca: la dinamització de l’espai multimèdia infantil, els tallers de creació, i el Club de Lectura Juvenil. Fins l’estiu s’ha continuat el projecte dels Punts de Lectura i Tertúlies a set entitats del Raval. Durant els dos anys que ha funcionat ha estat molt profitós per als usuaris, i esperem que aquestes dinàmiques d’espais de trobada a l’entorn de la lectura tinguin alguna forma de continuïtat. Hi han participat: Fundació Escó, Servei Solidari, Joves TEB, Casal dels Infants, Centre Obert Gavina, Centre de Dia El Mil·lenari, i Habitatges Reina Amàlia. Com a projecte de nou inici hi ha la creació del Premi d’Investigació del Raval que hem organitzat conjuntament amb el Diari del Raval, l’Editorial Virus, l’Observatori d’Antropologia del Conflicte Urbà de la UB i la Institució Milà i Fontanals del CSIC. Vinculat a l’especialització sobre el Món Àrab i al centre d’interès sobre el Subcontinent Indi hem iniciat una sèrie de guies bibliogràfiques i exposicions. La selecció d’informació l’hem canalitzada també, i per donar-li més visibilitat, a través del WEB i Facebook, reforçant així la comunicació amb els usuaris i imprimint un segell propi i singular a aquests mitjans d’informació i de relació. I finalment, i relacionat amb l’Espai Raval, aquest any hem elaborat la segona edició de la Guia Bibliogràfica del Raval que s’editarà en paper i en format electrònic. Memòria 2014 21 LES BIBLIOTEQUES DE L’EIXAMPLE Espais Multimèdia Especialització del fons Impressores PCs Escàners color i b/n Biblioteca de districte: Sagrada Família Ciència i Medi Ambient 14 + servidor 1 1 Biblioteques de proximitat: Esquerra de l’Eixample – Agustí Fotografia 15 + servidor 1 1 Centelles Fort Pienc Disseny i Arquitectura Contemporània 3 + servidor 1 1 Joan Miró - - - - Sant Antoni – Joan Oliver Col·leccionisme 9 + servidor 1 1 Sofia Barat - - - -     ESTADÍSTIQUES BÀSIQUES 2014 Docs Mitjana Docs Usos Activitats Assistents Assistents Nous Total Increment Col·lecció L’EIXAMPLE Visites prestats alfabetització alfabetització Activitats visites dia prestats Internet activitats informacional informacional carnets Carnets de fons total dia EE – Agustí Centelles 325.978 1.098 223.430 752 92.595 198 1.884 32 2.910 3.258 23.931 4.909 80.259 Fort Pienc 200.049 775 113.874 441 37.125 51 309 29 1.194 1.135 27.038 3.237 57.606 Joan Miró* 98.453 674 64.210 440 14.822 - - 16 971 872 35.500 1.813 71.991 Sagrada Família 351.177 1.009 268.064 770 119.893 198 1.576 82 3.067 3.571 49.183 6.235 89.561 Sant Antoni - Joan Oliver 139.796 544 103.949 404 40.498 117 664 54 2.255 1.346 18.810 3.703 46.677 Sofia Barat 99.842 388 72.131 281 13.528 - - 21 660 694 20.772 2.051 45.405 TOTAL DISTRICTE 1.215.295 4.489 845.658 3.089 318.461 564 4.433 234 11.057 10.876 175.234 21.948 391.499 *La biblioteca Joan Miró ha estat tancada per reformes des de l’1.7.14 Memòria 2014 22 BIBLIOTECA SAGRADA FAMÍLIA Ha estat un any continuista respecte els objectius pactats al Pla d’acció però no quant a la gestió i l’organització. Durant el 2013, la biblioteca es va veure afectada per diversos canvis de personal. Aquests van influir en l’estat d’execució d’alguns dels objectius del 2013 que es van posposar i finalment, assolir durant el 2014. S’ha aconseguit consolidar de nou la plantilla però el nou personal també ha introduït canvis que es valoren com a positius, renovadors i molt beneficiosos. Sobretot tenint en compte que és el 7è any de funcionament de la biblioteca i ha estat el moment per a revisar circuits, procediments, dinàmiques de treball, etc. Durant el 2014 la biblioteca ha continuïtat posat l’accent en el treball específic per a perfils o interessos concrets (joves, infants, gent gran, comunitat xinesa…) per tal de fidelitzar els actuals usuaris de la biblioteca però també per tal d’atraure a aquells ciutadans que encara no ens coneixen. Del treball centrat en perfils o interessos concrets, volem posar l’accent en el programa de voluntariat. La biblioteca està desenvolupant un projecte amb els seus voluntaris per tal de vincular-los a altres serveis a més del de préstec i lectura a domicili. Els recursos de la biblioteca així com els dels serveis públic són limitats però cal garantir un servei de qualitat que arribi al màxim nombre possible de ciutadans, amb l’objectiu de fer atenció i ampliar l'oferta destinada a col·lectius amb necessitats especials, de donar resposta al potencial dels voluntaris i de fomentar la participació. Els voluntaris desenvolupen la seva tasca fent suport en les iniciatives on la seva aportació pot ser molt valuosa: préstec i lectura a domicili, a residències, hospitals ..., club de deures, conta contes, acompanyament a usuaris amb necessitats especials, la celebració d’esdeveniments de ciutat i/o festes del barri on la biblioteca hi te presència, lectura en veu alta a persones amb dificultats de visió, mediació amb la comunitat xinesa, etc. BIBLIOTECA ESQUERRA DE L’EIXAMPLE – AGUSTÍ CENTELLES El 2014 ha estat l’any de la consolidació de la Biblioteca Esquerra de l’Eixample - Agustí Centelles. Després d’uns mesos tancada al públic per obres de remodelació, la biblioteca va reobrir les seves portes el darrer trimestre de 2013, i en pocs mesos els indicadors d’ús de l’equipament mostraren una tendència creixent molt important. Tendència que s’ha mantingut en constant augment durant tot l’any 2014. Els projectes més destacats han girat sobre tres eixos fonamentals: la promoció del fons especial de fotografia, la participació i cooperació amb entitats socials del barri i la consolidació de les activitats de foment de la lectura. La promoció del fons especial de fotografia ha girat entorn de la selecció i adquisició de la col·lecció, l’establiment de relacions amb altres entitats dedicades a la promoció de la fotografia per tal d’engegar projectes comuns i les activitats culturals al voltant de la fotografia. Photographic Social Vision, Photobook Club Barcelona, Espai Català-Roca, Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya i Fotoconnexió són algunes de les entitats amb les quals ja s’han començat a establir projectes col·laboratius. S’han exposat obres fotogràfiques d’Agustí Centelles (Agustí Centelles, altres visions) i de Pilar Aymerich (Fotointerpreta 2014: Emocions) en dues mostres celebrades a la sala d’exposicions. Per altra banda, i pel que fa als projectes d’àmbit social, la biblioteca és part activa del projecte RADARS, liderat pels Serveis Socials de l’Ajuntament de Barcelona. S’ha continuat aportant fons a la biblioteca del centre penitenciari de La Model, i també s’han proporcionat lots de llibres en préstec per als seus clubs de lectura. Amb l’Escola d’Adults de Can Batlló s’ha continuat amb el projecte de col·laboració que fa possible el club de lectura que tenen en funcionament. I destaquem un dels projectes més petits però amb resultats encoratjadors: la inclusió d’una persona amb Síndrome de Down al club de lectura general de la biblioteca. Quant a les activitats de foment de la lectura, s’han creat nous butlletins de promoció del fons de ficció, amb exposicions i la seva promoció a les xarxes socials. També s’ha pogut establir i posar en marxa una programació d’activitats organitzades per l’Euskal Etxea de Barcelona amb la intenció de promocionar el fons de cultura basca. I s’ha consolidat la programació del Documental del Mes, amb l’edició de guies que recullen tots els documents relacionats de la biblioteca. BIBLIOTECA FORT PIENC L’any 2014 ha estat l’any de consolidació del programa de visites escolars engegat durant el curs escolar 2012-2013. El projecte consisteix en una programació de visites per a tots els nivells educatius, pensat perquè l'alumnat pugui realitzar un itinerari d'activitats d'informació, formació i foment de la lectura a la biblioteca durant tots els cicles de la seva etapa escolar. Memòria 2014 23 Cal destacar, per primera vegada, l'oferiment d'un programa d'activitats adaptades als dos cicles de l'ESO, que s'ha concretat en una visita i alhora en l'inici d'un vincle amb l'IES del barri que ha convertit la biblioteca en un espai de suport en la cerca d'informació i coneixement. També dins de l'àmbit educatiu, volem destacar l’acollida per primer cop a la biblioteca d’un estudiant de batxillerat en pràctiques, en aquest cas procedent de l’Institut Jaume Balmes. El 2014 també ha estat l’any de creació de l’Espai Nadons que s’adreça a nens i nenes de 0 a 3 anys i als seus pares i mares, per tal que puguin gaudir de materials adients a la seva edat (llibres, música, jocs...) i puguin compartir experiències tots els divendres al matí a la sala infantil. Aquest any també ha estat el de consolidació de l’activitat Concerts a la terrassa per tal de difondre d’una manera més distesa e informal el centre d’interès en música pop rock nacional. Aquest any hem comptat amb l’actuació dels solistes Hans Laguna i Damià Olivella. Per últim, dins de l’àmbit de la cooperació amb altres agents del territori, destacar l’activitat Poemes que ens apropen realitzada durant els mesos de març i abril i organitzada de manera conjunta per L'Escola de Bambú de Casa Àsia, el Districte de l'Eixample, l'Associació de Comerciants Eix Fort Pienc i la biblioteca. L’objectiu del projecte va ser afavorir la comunicació intercultural entre l'alumnat dels centres educatius i el teixit veïnal, contribuint a crear vincles entre la població i enfortir el comerç de proximitat a través de la poesia. La participació de la biblioteca va ser, com en el cas de la resta de participants, molt activa ja que es van haver d’escollir els poemes amb els que es volia participar, intercanviant-los amb els comerciants, fer els murals on es plasmaven els poemes, etc. També es va ajudar en el muntatge de l’exposició de tots els poemes i il·lustracions dels alumnes de les diferents escoles a l’àrea infantil, i finalment vam acollir la cloenda del projecte amb la lectura dels poemes en mandarí, castellà i català. Es tracta d’un projecte de col·laboració entre diferents agents econòmics, socials, educatius, culturals i administratius a nivell de barri i que fomenta la cohesió social i la millora de la convivència. Cal destacar també el paper de la mediadora entre la comunitat xinesa i el barri. BIBLIOTECA JOAN MIRÓ Ha estat un any molt marcat pel tancament de la biblioteca a finals de juliol per començar les obres de redistribució d’espais i unificació del vestíbul d’entrada i tornar a obrir el proper any 2015. Alhora l’Agència de l’Energia de Barcelona implementarà un projecte per fer possible la reducció dels consums de la biblioteca. A més la biblioteca tornarà a obrir amb el servei d’auto préstec a través de radiofreqüència implantat. En aquest sentit s’ha treballat molt intensament en la preparació pel tancament, sobretot en la preparació del fons per la radiofreqüència, la revisió del fons i l’emmagatzematge de tot el material de la biblioteca. Pel que fa a la cooperació amb altres agents del territori, fins al juliol hem continuat col·laborant especialment amb les escoles de Primària, els Instituts de Secundària, el Centre de normalització Lingüística i el Centre Cívic Golferichs, proper a la biblioteca. BIBLIOTECA SANT ANTONI – JOAN OLIVER Enguany, l’equip de la biblioteca Sant Antoni - Joan Oliver ha centrat els seus esforços i projectes en reforçar la funció de la biblioteca com a centre de recursos orientat a donar resposta a la realitat social més propera, potenciant la seva presència al barri de Sant Antoni. Amb tot, la seva ubicació la converteix en nexe de tres barris molt cèntrics i poblats de Barcelona: el Raval, Poble Sec i el mateix Sant Antoni. És per això que la biblioteca no s’adreça únicament al seu àmbit d’influència més territorial, sinó que esdevé porta de serveis per a un públic ampli, a nivell de ciutat. L’equip és conscient de les diferents necessitats diàries dels usuaris i és d’aquí d’on sorgeixin nous projectes i serveis diferenciats. Durant l’any 2014 s’ha continuat treballant per establir vincles amb les entitats del barri, especialment amb el Centre de Gent Gran, amb el que compartim ubicació i usuaris. També s’ha participat en la dinàmica sociocultural del barri, amb sis activitats programades dins la Festa Major, una d’elles relacionada amb l’especialització de la biblioteca, el col·leccionisme, i que per primera vegada s’ha celebrat a la biblioteca. També s’han potenciant els vincles amb els agents territorials educatius, amb un elevat nombre de visites escolars orientades a fomentar el gust per la lectura i donar a conèixer la biblioteca. En aquest sentit, s’ha celebrat la 6a edició del Club Juvenil amb Memòria 2014 24 l’escola pública Ferran Sunyer, una iniciativa orientada a descobrir un nou món als nens a través de la lectura. Aquest projecte s’emmarca en el pla d’acció de la biblioteca, adreçat específicament a incrementar la participació d’estudiants de secundària, una tipologia d’usuari que, a priori, fa servir poc els serveis bibliotecaris al barri. Amb objectius similars va néixer Letras al mar, un club de lectura virtual que es desenvolupa a través d’un bloc, que esdevé la plataforma de comunicació i intercanvi de comentaris sobre lectures programades, i on hi participen deu nens de l’Escola Pia de Sant Antoni de sisè de primària i deu nens de dues biblioteques de la ciutat de Medellín (Colòmbia). Aquest projecte ha arribat a la tercera edició i enguany ha comptat amb una narradora oral que crea vincles interculturals entre els nens participants. Moltes de les activitats programades a la biblioteca s’han adreçat específicament als joves i la gent gran. En aquest sentit, cal destacar la participació de la biblioteca, per primera vegada, en la Mostra d’Art Jove del districte, a través d’una activitat sobre el còmic adreçada als instituts i realitzada amb el suport de la dinamitzadora de joves de l’Eixample. També s’ha continuat donant suport al Club de Lectura Alternatiu. Finalment, una línia de treball important de la biblioteca ha estat la promoció de la lectura i dels nostres autors a través del projecte l’Eixample negre, en què hi participen totes les biblioteques de l’Eixample, i que ha permès dinamitzar el nostre centre d’interès de novel·la negra i el Club de Lectura Negra, amb una gran afluència d’usuaris. BIBLIOTECA SOFIA BARAT Aquest any 2014 hem fet molt d’èmfasi en fer més visible la col·lecció als usuaris, fent més exposicions de les novetats i de documents que per efemèrides o per temàtica volien destacar. Per donar més espai a la novel·la i fer més visible el nostre centre d’interès hem traslladat aquest fons a la planta baixa al moble de revistes, desaprofitat en aquells moments per la baixada de pressupost de la compra de revistes. Ara el centre d’interès és més visible i ens plantegem l’adquisició de molt més fons per l’any vinent. Hem millorat la difusió de les nostres activitats per augmentar els assistents, tot i tenint en compte les nostres mancances d’espai. La biblioteca no té sala d’actes i fem les activitats d’adults a la sala infantil amb els inconvenients que això suposa. Això fa que no ens plantegem fer gaires activitats a la biblioteca. De les activitats fetes destacaríem les xerrades que ja fa un temps ens ofereix gratuïtament l’Integral, Centre mèdic i de salut que ens va molt bé per reforçar el nostre centre d’interès sobre les teràpies alternatives. Una de les activitats a destacar sobretot pel fet de fer-ho conjuntament amb les altres biblioteques del districte és l’edició de l’Eixample negre, que va comptar amb la presència de l’escriptor nord-americà David C. Hall. Pel què fa a les activitats per a nens, ens sorprèn sempre que s’han programat les sessions de contes en anglès perquè sempre tenen molt d’èxit. A la Festa Major sempre programem una activitat enfocada més al públic familiar i fem una paradeta de venda de llibres i revistes, tot això aprofitant el nostre magnífic espai a l’interior de l’illa, aquest 2014 però, vam tenir mala sort perquè vam haver d’anul·lar l’activitat per pluja. I per últim destacar la labor que fan els voluntaris a la biblioteca: com agraïment vam fer una trobada conjunta dels nostres voluntaris i dels voluntaris de la biblioteca Sagrada Família, que esperem que es torni a repetir el proper any. Uns dels fets més remarcables d’aquest any és la jubilació de la directora de l’equipament, la Marian Bassols, que des dels inicis de va ser directora de la biblioteca. A finals de juliol es va jubilar i es va incorporar una direcció temporal, la Cándida Rubín (directora d’una altra biblioteca tancada per ampliació en aquells moments) fins que s’incorporés la direcció definitiva. Memòria 2014 25 LES BIBLIOTEQUES DE SANTS – MONTJUÏC Espais Multimèdia Especialització del fons Impressores PCs Escàners color i b/n Biblioteca de districte: Vapor Vell Músiques Urbanes 3 + servidor 1 1 Biblioteques de proximitat: Francesc Candel Automòbil i sostenibilitat sostenible 11 + servidor 1 1 La cultura de la Pau i la Guerra Civil espanyola; Francesc Boic Poble Sec – Francesc Boix 3 + servidor 1 1 i els camps de concentració nazis     ESTADÍSTIQUES BÀSIQUES 2014 Docs Mitjana Docs Usos Activitats Assistents Assistents Nous Total Increment Col·lecció SANTS -MONTJUÏC Visites prestats alfabetització alfabetització Activitats visites dia prestats Internet activitats carnets Carnets de fons total dia informacional informacional Francesc Candel 132.696 514 101.905 395 35.914 192 1.054 42 1.820 940 19.979 3.584 61.121 Poble-Sec Francesc Boix 99.009 391 74.196 293 29.873 6 22 31 731 1.175 22.104 1.830 42.327 Vapor Vell 295.238 1.004 175.356 596 83.784 6 27 71 2.505 2.257 51.525 5.483 96.920 TOTAL DISTRICTE 526.943 1.910 351.457 1.285 149.571 204 1.103 144 5.056 4.372 93.608 10.897 200.368 Memòria 2014 26 BIBLIOTECA VAPOR VELL L’any 2014 la biblioteca Vapor Vell ha treballat en el desenvolupament de les seves línies culturals principals: l’especialització musical i la relació amb altres entitats del districte i la ciutat. És a dir: difusió musical i cooperació associativa. Aquestes són les iniciatives més rellevants relacionades amb aquestes línies: Prescripció musical: el cicle Music Spy Club és el símbol de l’especialització. Ja fa 8 anys que es fa aquesta campanya. Enguany es va augmentar el nombre de col·laboradors, amb noms com Lagartija Nick, Maria Rodés, La Troba Kung-Fú, Lluís Gavaldà i Martí Sales. El cicle ja és una plataforma de recomanació exprés, fèrtil, i també lligat a cicles de la ciutat com el Primavera Sound, el Sónar o el Festival Grec. Col·lecció de Vinils: L’any passat es va crear una col·lecció de vinils inèdita a les biblioteques catalanes. Consisteix en un fons d’un cert valor històric i especialitzat, entre el rock, el heavy, el jazz i l’easy listening, de més de 600 volums. Enguany s’ha realitzat una fèrtil campanya de difusió per tal de donar a conèixer l’encant d’aquest format i el valor de l’obra musical compactada en forma de LP. Això ha despertat la curiositat per la música i s’ha aconseguit crear bons espais d’escolta a la pròpia biblioteca. Aquesta col·lecció es pot agafar en préstec i també es poden escoltar a la sala. Playlists: l’eina de la música en streaming és d’una potència singular. Contemplem una col·lecció de més d’un milió de discos a través d’Spotify. Amb ella i amb la col·laboració de molts usuaris, s’han fet més de 4 playlists mensuals, moltes d’elles vinculades a les activitats musicals presencials, amb més de 500 subscripcions. Pel que fa a la trama associativa, la biblioteca col·labora amb entitats del districte amb qui hi ha una fecunda confluència d’interessos. Conjuntament amb la Direcció de Capacitació Laboral s’han realitzat un treball d’articulació ben ric que inclou des de visites informatives, desenvolupament de xerrades formatives, suport a la formació multimèdia i tallers pràctics a la mateixa biblioteca. Aquestes col·laboracions s’estenen a altres entitats del barri com el Punt d’Informació Juvenil i el Punt Multimèdia. Gràcies a aquesta feina s’ha explotat l’àrea de recursos bàsics útils per instal·lar-se en una comunitat. BIBLIOTECA FRANCESC CANDEL El 2014 ha estat marcat pels actes de celebració del 50è aniversari de la publicació del llibre Els altres catalans de Francesc Candel. La biblioteca, que porta el nom de l’escriptor, i altres agents del territori, hem participat activament amb la Fundació Paco Candel per celebrar aquesta efemèride. D’entre les diferents activitats que hem dut a terme, en destaquem les següents: la Jornada d'estudis Els paisatges de Paco Candel, en col·laboració amb el Centre d’Estudis de l’Hospitalet del Llobregat. Van estar convidats a aquesta jornada especialistes dels àmbits del periodisme, la literatura, la sociologia, l’antropologia, la geografia i l’urbanisme que ens van exposar la seva visió sobre la realitat social que inspirà Francesc Candel en el conjunt de la seva obra literària. En total, es van reunir una seixantena d’estudiosos de l’obra de Candel, i, arran d’aquesta trobada, es va acordar per unanimitat dirigir-se a l’Ajuntament de Barcelona per tal que, passats els cincs anys des de la mort de l’escriptor que preveuen les normatives municipals, el monument a Els altres catalans, s’erigeixi al costat de la Biblioteca Francesc Candel, molt a prop d’on hi havia el domicili de l’autor. També hem tingut actes de presentacions de llibres com l’Oda poètica de Francesc Candel, un recull inèdit de poesies de l’autor, i la presentació de l’obra de teatre Els altres Candels, de Manel Veiga. També conferències, entre les quals destaquem L’encàrrec de Candel, que ens va oferir Genís Sinca, biògraf de l’escriptor. Alguns d’aquests actes es van desenvolupar mentre la biblioteca acollia l’exposició Els carrers de Paco Candel, en els quals s’il·lustren els principals racons per on va transitar la vida de l’escriptor. Un altre dels objectius que cada any ens plantegem és la creació de vincles amb el Graner. Per aquest motiu, el 2014 hem creat l’activitat Traçats de dansa, a través de la qual volem donar veu als artistes que hi ha al graner, els quals ens ofereixen, en diversos espais de la biblioteca algun dels espectacles que tenen en creació. En la nostra proposta de seguir-nos apropant al públic jove, continuem format part de la TIAF (Taula d’Infància, Adolescència i Famílies de la Marina), en la part específica de joves, des de la qual volem impulsar la creació d’espais i activitats per aquest tipus de públic. El procés de treball està essent a llarg termini, ja que primerament ens hem de conèixer les entitats i les associacions implicades, per tal de poder dur a terme projectes que s’adaptin a les necessitats reals d’aquest col·lectiu. Memòria 2014 27 BIBLIOTECA POBLE-SEC - FRANCESC BOIX L’objectiu d’aquest resum és destacar quins han estat els projectes principals que han marcat les actuacions de la biblioteca Poble- sec - Francesc Boix al llarg de l’any 2014. De tots ells es desprèn la voluntat de potenciar i difondre les col·leccions especials que doten de personalitat i interès addicional a la biblioteca. En primer terme, l’exposició Shoah: què, qui, com, quan, on, per què, produïda per la Fundació Baruch Espinoza i la Regidoria de Dona i Drets Civils de l’Ajuntament de Barcelona, es va poder visitar a la sala d’actes de la biblioteca al llarg del febrer i el març, presentant un recorregut pels fets i les causes que van produir l’holocaust a Europa des d’un punt de vista crític i reflexiu. Un altre objectiu treballat al llarg de l’any ha estat configurar i dotar de qualitat i quantitat documental el centre d’interès la història del Paral·lel. Així, han estat organitzades diverses activitats de promoció del fons, de les quals destaquem la xerrada/concert El último cuplet. Tonadilleres i cupletistes a l'època daurada del Paral·lel, a càrrec d'Eduard Molner i Xavier Albertí, productors de l’exposició del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona El Paral·lel, 1894-1939 i la presentació del llibre El music de l’americana vermella: Joan Viladomat i la Barcelona descordada dels anys vint, a càrrec de Jaume Collell i organitzat pel CERHISEC. En tercer lloc, i per commemorar els 75 anys del final de la guerra civil espanyola, es va programar un minicicle anomenat Cinema i guerra civil, coordinat per l’Antoni Cisteró, amb dues sessions amb projeccions: Espoir-Sierra de Teruel i La retirada: amb el film L’Exode d’un peuple Finalment, i continuant a la vessant de programació d’activitats culturals, volem posar l’accent sobre l’organització del Concurs Fotogràfic Francesc Boix 2014, que arribà a la seva cinquena edició amb un bon nombre de participants i fotografies a concurs. Memòria 2014 28 LES BIBLIOTEQUES DE LES CORTS Espais Multimèdia Especialització del fons Impressores PCs Escàners color i b/n Biblioteca de districte: Les Corts – Miquel Llongueras Esports i jocs 5 + servidor 1 1 Biblioteca de proximitat: Can Rosés - - - -     ESTADÍSTIQUES BÀSIQUES 2014 Docs Mitjana Docs Usos Activitats Assistents Nous Total Fons Col·lecció LES CORTS Assistents Visites prestats alfabetització alfabetització Activitats visites dia prestats Internet activitats dia informacional informacional carnets Carnets ingressat total Can Rosés 112.812 439 60.440 235 15.636 - - 67 2.547 1.039 22.853 2.066 45.107 Les Corts-Miquel Llongueras 183.077 649 100.417 356 34.545 24 40 66 2.343 1.022 27.263 3.009 78.273 TOTAL DISTRICTE 295.889 1.088 160.857 591 50.181 24 40 133 4.890 2.061 50.116 5.075 123.380 Memòria 2014 29 BIBLIOTECA LES CORTS –MIQUEL LLONGUERAS Durant el 2014 la biblioteca les Corts–Miquel Llongueras ha dut a terme diverses iniciatives com a projectes de valor afegit en els camps del desenvolupament i dinamització de fons, la implicació en el territori i l’avenç en la universalització en l’accés a la cultura des de les biblioteques públiques. Quant al fons, s’ha inventariat i triat una selecció de la biblioteca personal d’en Miquel Llongueras, donada al centre. D’aquesta tria s’ha creat el Fons Miquel Llongueras, mentre que la resta de documents s’han cedit a l’arxiu del districte. Un altre pro jecte de dinamització del fons, concretament de l’especialització d’esports, ha estat el Mundial literari, en paral·lel al desenvolupament de la Copa del Món de Futbol 2014. Coincidint amb els partits de cada jornada, presentàvem un autor de cadascun dels països participants per tal de donar a conèixer la seva literatura. El projecte es completava amb una exposició i les contribucions dels usuaris al nostre blog i al nostre facebook. Finalment, al 2014 vam crear un nou centre d’interès en Alfabetització informacional (Alfin). Aquesta determinació va ser presa per dos motius principals: agrupar els documents d’informàtica amb els de telefonia mòbil i telecomunicacions, i pal·liar mínimament l’extinció dels cursets d’informàtica de l’Aula Multimèdia. En relació a la implicació en el territori, s’ha fet una intensa tasca de col·laboració amb entitats públiques i privades del districte. Fruit d’això hem esdevingut subjecte actiu en el procés d’implementació del projecte de la Superilla del barri i en les campanyes que se’n deriven, som membre actiu del grup de treball de mesures energètiques, participem al Projecte Spea de la Comissió Europea i hem creat un punt d’informació permanent sobre les superilles. En aquesta mateixa línia, la biblioteca col·laborà en les festes del districte. Hem participat a la Festa Major de les Corts 2014 amb l’organització de mitja dotzena d’activitats. També a la Fira d’entitats de Sant Jordi a l’Avinguda Diagonal i a la de l’Avinguda de Sant Ramon Nonat. Pel que fa a la universalització de l’accés a la cultura, destaquem el lideratge en el projecte Quant inclusiva és la teva biblioteca focalitzant l’objecte de treball en l’ús del servei per part dels usuaris discapacitats. Durant el 2014 es va portar a terme el procés de recerca demogràfica i sociològica en el nostre àmbit geogràfic, delimitant el marc d’estudi i una primera anàlisi quantitativa i qualitativa. Aquest estudi es culminarà el 2015, amb l’execució d’un informe demoscòpic del qual s’extrauran valoracions i accions a portar a terme. BIBLIOTECA CAN ROSÉS L´any 2014 la biblioteca Can Rosés ha continuat treballant per a una major eficàcia i eficiència dels seus serveis, programant activitats de difusió de la lectura i adequant el fons a les necessitats dels usuaris. Això ha comportat la necessitat de prioritzar objectius als quals hem dedicat atenció i recursos, clarificant quines són les prioritats d’acció per aconseguir que la biblioteca sigui més útil socialment. Hem mantingut una oferta d'activitats culturals de qualitat dirigida a diferents segments d'edat així com a col·lectius específics. Hem continuat treballant en activitats relacionades amb les polítiques de gènere i també hem posat l’accent en programes que potencien la lectura i l'escriptura entre el públic adult. Aquest any volem destacar el servei de lectura i préstec a domicili que ja fa anys que duem a terme per als usuaris de Les Corts. Aquest servei està dirigit a les persones amb dificultats de mobilitat, sigui temporal o permanent, com poden ser els malalts crònics, persones en període de convalescència, persones amb discapacitats físiques, gent gran… Actualment prestem aquest servei al Centre de Dia Àgora on hi tenim quinze usuaris. Per dur-lo a terme comptem amb un voluntari del Banc Solidari de les Corts, que és una entitat sense ànim de lucre formada i gestionada per voluntaris que es dediquen a l’ajuda mútua. Sota el lema jo t’ajudo, tu m’ajudes, cada voluntari pot oferir o sol·licitar algun servei d’un altre voluntari sense contrapartida. Cada mes ve el voluntari a la biblioteca i el responsable d´aquest servei ja té preparat un lot amb diferents documents d´interès per als usuaris del centre com llibres en lletra gran, revistes, llibres infantils, música. El voluntari porta aquests documents al centre de dia i retorna els que els vàrem prestar el mes anterior. Estem en contacte amb la treballadora social del centre per si volen fer alguna demanda concreta. També disposem de voluntaris per al servei de lectura a domicili. Així mateix volem destacar que aquest any, a la Fira de Sant Jordi que es fa a la Diagonal, hem iniciat la venda de documents que busquen una segona oportunitat. Són documents en bon estat i que encara poden fer servei. Hi vam ser presents amb un estand juntament amb la biblioteca Les Corts - Miquel Llongueras i amb altres entitats i comerços del districte. Els diners recaptats per la venda d´aquests documents reverteixen en la compra de nou fons per a la biblioteca. Memòria 2014 30 LES BIBLIOTEQUES DE SARRIÀ – SANT GERVASI Espais Multimèdia Especialització del fons Impressores Portàtils Tauletes Escàners color i b/n Biblioteca de districte Sant Gervasi – Joan Maragall - 12 12 1 1 Biblioteques de proximitat: Arts i escultura noucentista i Josep Clarà. Fons especial Any Clarà - - - - Gaudí Collserola-Josep Miracle - - - - -     ESTADÍSTIQUES BÀSIQUES 2014 SARRIÀ – Docs Mitjana Docs Usos Activitats Assistents Assistents Nous Total Increment Col·lecció Visites prestats alfabetització alfabetització Activitats SANT GERVASI visites dia prestats Internet activitats informacional informacional carnets Carnets de fons total dia Clarà 95.291 367 80.747 311 11.178 8 32 82 2.647 1.098 24.190 2.511 58.922 Collserola-Josep Miracle 33.079 125 27.681 105 4.168 - - 43 2.053 149 3.570 1.641 32.806 Sant Gervasi – Joan Maragall* 118.054 742 70.247 442 20.677 53 329 24 1.083 4.323 4.401 32.178 40.240 TOTAL DISTRICTE 246.424 1.234 178.675 857 36.023 61 361 149 5.783 5.570 32.161 36.330 131.968 *La biblioteca Sant Gervasi – Joan Maragall s’inaugura el 19.6.14 Memòria 2014 31 BIBLIOTECA SANT GERVASI – JOAN MARAGALL La biblioteca Sant Gervasi – Joan Maragall va obrir les portes el 19 de juny de 2014. La inauguració va consistir en una tarda de portes obertes, una activitat infantil i el parlament de les autoritats. A l’acte hi van assistir més de 3.000 persones. El comentari més generalitzat del veïns fou que era una biblioteca molt esperada i que era molt bonica, lluminosa i moderna. Pel que fa als serveis volem destacar que el dia 1 d’octubre de 2014 vàrem fer la nostra primera visita escolar a dos grups classe d’una mateixa escola que promouen l’acompanyament en la lectura entre alumnes de diferents edats. No podíem haver trobat una millor manera de començar, oi? Fins a finals d’any vàrem fer 14 visites escolars amb 286 participants, d’edats entre P3 i la universitat. I tot això, sense haver fet difusió a les escoles! Quant al fons, assenyalar que la nostra biblioteca va comptar ja abans de la seva inauguració amb un donatiu de més de dos mil volums de la família d'Isabel Núñez, escriptora, traductora i crítica literària desapareguda al 2012 i que va residir durant molts anys al carrer d'Arimon, al barri de Sant Gervasi - La Bonanova. La seva biblioteca personal té un gran valor ja que la tria dels documents es va fer amb inqüestionable criteri literari, d'acord amb la seva activitat professional. El donatiu representa una aportació important al conjunt de fons de ficció de la biblioteca, que ha permès complementar la col·lecció inicial i augmentar l'oferta documental als futurs usuaris; al llarg del 2014 ho hem pogut constatar a través del préstec que els nostres usuaris n’han fet. En relació a la cooperació, la biblioteca treballa en col·laboració amb el Centre Cívic Vil·la Florida, veí de l’equipament, des del seu inici. El primer fruit visible d’aquesta complicitat és un programa d’activitats familiars de cap de setmana, dissenyant una oferta en la qual quasi cada cap de setmana les famílies poden trobar alguna activitat a fer entre un equipament o l’altre. Aquestes activitats es difonen per mitjà d’un fulletó trimestral editat en paper. Finalment volem destacar que la nostra biblioteca ha estat la primera de les Biblioteques de Barcelona en comptar amb una bústia de retorn de préstec amb radiofreqüència, que ha tingut molt bona acollida entre els usuaris i facilita molt la feina al personal. BIBLIOTECA CLARÀ Durant el 2014, amb el desplegament del mapa de lectura pública del Districte de Sarrià - Sant Gervasi i l’obertura de la biblioteca Sant Gervasi - Joan Maragall, la biblioteca Clarà deixa de ser la biblioteca de referència del districte, convertint-se en biblioteca de proximitat. Per encarar aquest nou marc de relació amb els veïns del barri, i per tal de continuar donant valor als serveis culturals que s’ofereixen, s’ha apostat més que mai per la cooperació i participació en els programes culturals i socials del districte, arribant fins i tot a col·laboracions més enllà del propi districte. Destaquem la participació de la biblioteca en el I Simposi Internacional sobre el Noucentisme, que es va celebrar a Barcelona i Sitges del 28 al 30 de novembre, acollint una de les seves conferències Modernisme versus Noucentisme de la mà de Jordi Palé, professor de la Universitat de Lleida. S’ha participat per primera vegada en el programa de la festa major de les Tres Torres organitzant un concert familiar, la presentació del darrer disc de 2princesesbarbudes titulat Enciclopèdia baixeta de la nit. Aquest esdeveniment ha permès tenir contacte amb altres entitats del barri, com l’Associació de Veïns de Les Tres Torres i l’Associació de Comerciants del mercat de Les Tres Torres. Pel que fa a la promoció de la lectura, la biblioteca ha continuat consolidant les sessions de contes infantils dels divendres, les Primeres Passes dels dijous, i les activitats al voltant dels centres d’interès d’il·lustració, col·lecció local i òpera. De les dues exposicions anuals del cicle L’esperit il·lustrador, destaquem l’organitzada en commemoració del Dia Internacional dels Discapacitats On s’amaguen les papallones durant la tardor? a càrrec de l’estudi de disseny La Casa de Carlota, una entitat sense ànim de lucre que vetlla per l’ensenyament de les arts plàstiques entre persones amb discapacitat i fomenta la seva integració al mercat laboral. Al voltant de la col·lecció local sobresurt la commemoració del centenari del naixement de Joan Vinyoli, veí de Sarrià, a través de la realització d’una exposició permanent de llibres i la programació d’un recital poètic, organitzat per Sofá poético - Club de Lectors de Poesia. Pel que fa a l’òpera s’ha continuat amb el programa d’activitats Òpera Club de la mà d’Edgar Villanueva, director d’escena, i s’ha comptat amb la participació en dues ocasions de Marcel Gorgori, periodista de ràdio i televisió. A la 4a Setmana de l’òpera, i tot coincidint amb el cicle Òpera en Ruta que el districte va dedicar al tricentenari del naixement de Christoph Willibald Gluck, la biblioteca va participar en la representació Orfeo ed Euridice al Teatre de Sarrià. També es va enfortit el lligam amb el Gran Teatre del Liceu amb la conferència Tolkien i Wagner: Els senyors dels anells, a càrrec de l’escriptor Sebastià Roig, i es va materialitzar la Memòria 2014 32 col·laboració amb l’entitat local Concertante Barcelona Academia Internacional de Música amb la realització en català i anglès d’uns aperitius musicals. BIBLIOTECA COLLSEROLA – JOSEP MIRACLE La biblioteca Collserola – Josep Miracle durant l’any 2014 ha realitzat diverses iniciatives per destacar i treure profit de la seva situació geogràfica privilegiada, immersa dins del Parc de Collserola. Així doncs, hem enfortit i augmentat el fons d’adults sobre muntanya, donant-li a més un espai visible al costat de la col·lecció local per tal, d’una banda, de donar-li més protagonisme respecte a la resta de fons i, de l’altre, de potenciar-ne l’ús entre els usuaris de la biblioteca i de les entitats del territori relacionades amb el tema. Pel que fa al fons infantil també se li ha donat un espai privilegiat en relació a la resta de fons dins de l’espai infantil, donant-lo a conèixer mitjançant un cicle de contes anomenat Contes de Natura on a més, en una d’aquestes sessions incorporàvem la celebració del Dia Europeu del Parcs, activitat realitzada en cooperació amb el Parc de Collserola i el Centre de Recursos del Parc de Collserola. La biblioteca ha continuat durant l’any programant presentacions de llibres d’autors locals tant per al públic infantil com per al públic adult, ha continuat organitzant activitats al voltant dels seus centres d’interès sobre teràpies naturals, vida alternativa, còmic i sobre literatura en general, presentant exposicions de documents sobre els temes tractats. Com a novetat del 2014 la biblioteca ha cedit els seu espai a un grup d’aprenentatge d’idiomes un cop per setmana i al Club del Dibuix en diverses ocasions, donant la possibilitat d’utilitzar l’espai per a nous usos i gaudint de l’objectiu de facilitar l’accés a la cultura, a la formació i l’oci dels usuaris i veïns del territori. Memòria 2014 33 LES BIBLIOTEQUES DE GRÀCIA Espais Multimèdia Especialització del fons Impressores PCs Escàners color i b/n Biblioteca de districte: Jaume Fuster Viatges i cultura juvenil 12 + servidor 1 1 Biblioteques de proximitat: Vallcarca i els Penitents – M. Antonieta Cot - 11 + servidor 1 1 Vila de Gràcia Cultures africanes 8 + servidor 1 1     ESTADÍSTIQUES BÀSIQUES 2014 Docs Mitjana Docs Usos Activitats Assistents GRÀCIA Assistents Nous Total Increment Col·lecció Visites prestats alfabetització alfabetització Activitats visites dia prestats Internet activitats informacional informacional carnets Carnets de fons total dia Jaume Fuster 634.776 1.824 305.237 877 128.226 240 1.926 87 4.865 4.035 70.645 5.982 102.248 Vallcarca i Penintents-MACot 69.560 273 49.259 193 18.534 20 160 62 1.441 436 2.669 3.345 28.498 Vila de Gràcia 215.521 816 150.931 572 51.636 21 153 87 2.758 1.985 48.855 3.404 55.648 TOTAL DISTRICTE 919.857 2.913 505.427 1.642 198.396 281 2.239 236 9.064 6.456 122.169 12.731 186.394 Memòria 2014 34 BIBLIOTECA JAUME FUSTER La biblioteca Jaume Fuster ha actualitzat una part del seu mobiliari i ha millorat la il·luminació a través d’importants inversions per part del Districte. L’actualització del mobiliari fa refència a l’eliminació dels armariets, l’augment de metres linials de prestatgeria i el retapissat dels seients. La millora d’il·luminació incrementa l’eficiència en làmpades ja instal·lades, la instal·lació de noves luminàries en la claraboia de la façana i la substitució per bombetes de LEDs que milloren el rendiment energètic. En referència a la col·lecció s’han engegat iniciatives en la línia de millorar la rotació del fons (exposicions amb petits aparadors), en l’adquisició de sèries de televisió –atesa la creixent qualitat de continguts i demanda per part dels usuaris-, i l’ampliació de subtemàtiques de l’especialització en Viatges. La biblioteca ha hagut de fer un especial esforç d’adequació del fons per adequar la totalitat del fons a l’ús de la radio freqüència. L’apartat de comunicació s’ha vist especialment reforçat ja que s’ha aprofundit en les possibilitats de les xarxes socials. Altres millores han estat la renovació de la imatge dels Petits Fusters als materials de formació i la guia d’aplicacions mòbils per al desenvolupament de viatges. En el terreny de la cooperació la biblioteca Jaume Fuster comença a reunir-se de manera periòdica amb la Taula d’Equipaments de Cultura de Gràcia, es consolida en el projecte RADARS i amb els actes conjunts amb el Centre de Normalització Lingüística de Sarrià-Gràcia. Durant el quart trimestre es fixa la col·laboració amb l’escola SOLC Nou per la qual es planifiquen i s’executa el muntatge d’aparadors temàtics a l’àrea infantil d’acord amb el calendari festiu. També s’inicia un projecte conjunt de cohesió social amb la Fundació Aura: un club de Lectura Fàcil per als usuaris de l’entitat. Un acte important que es duu a terme és la Inaguració del Curs Escolar 2014-2015 que, organitzat pel Centre de Recursos Pedagògics, aplega a la biblioteca gran part de la comunitat docent del districte. La biblioteca col·labora de manera estable en el Grup de Visites Escolars de Biblioteques de Barcelona. Durant la primavera del 2014 la bibliotecària responsable va formar a professionals d’altres biblioteques de la ciutat en sessions internes que tenien com a objectiu la consecució dels Plans de Formació. A la biblioteca aquest document gaudeix de recorregut i de prestigi així que, en clau interna, s’ha volgut perfeccionar en dos àmbits: les visites especialitzades de batxillerat i la vessant de difusió de la lectura amb el desenvolupament de tres activitats adreçades als escolars d’infantil, primària i secundària respectivament: Flipa amb els contes, Xala amb els contes i Connecta’t a la lectura. Pel que fa als projectes de formació, la biblioteca ha dut a terme l’habitual formació territorial en les visites escolars, l’execució del Pont Biblioescola (amb el Centre de Recursos Pedagògics) i la gestió dels grups d’intercanvis d’idiomes que assoleix xifres rècord quant a número de grups organitzats. Si tenim en compte una mirada més global, la biblioteca ha col·laborat amb les antennes Cibernàrium, que enguany han duplicat el número de sessions, amb el programa Oberts al futur dirigit als comerciants de Gràcia, tots dos de Barcelona Activa. També ha cedit l’Espai Multimèdia perquè s’hi realitzi el taller de Dones Comunicadores ofert pel PIAD de Gràcia. El servei bibliotecari es completa amb una programació d’activitats d’àmbit de ciutat força dinàmica que ha comptat amb xerrades d’autors cèlebres que han llançat nous títols (Jo Nesbo, Antonio Muñoz Molina o Javier Cercas) i quatre exposicions (Georges Simenon, Mequinensa, Germans Blasco: el rebost dels clàssics i Proa: la propera festa del llibre serà taronja). BIBLIOTECA VALLCARCA I ELS PENITENTS – M. ANTONIETA COT Des de l’obertura de la biblioteca la difusió musical a través dels gèneres jazz i blues, i d’altres músiques d’arrels nord-americanes, ha estat un dels eixos principals de la programació d’activitats per adults. Al llarg del 2014 hem portat a terme dos cicles: Soul Explosion a la primavera i Dimensió Jazz, a la tardor, dins el marc de col·laboració amb el Festival Internacional de Jazz de Barcelona i Biblioteques de Barcelona. A banda de les activitats, la biblioteca també ha desenvolupat més línies de treball de difusió musical, com ara la creació del Google Maps del Jazz i Blues a Barcelona, una eina virtual que recull diferents recursos relacionats amb el jazz i el blues a la ciutat com són locals de música en viu, botigues de discos, escoles de música, escoles de ball swing, associacions i biblioteques especialitzades. Aquest Mapa s’ha fet amb la col·laboració de la revista La Ruta del Jazz. També s’han creat 7 playlists a Spotify per donar a conèixer el nostre centre d’interès i d’altres músiques alternatives. Tant les activitats com les línies de treball de la difusió musical en l’entorn digital ens han permès projectar la biblioteca més enllà de l’espai físic i del barri on està ubicada. A finals de gener, el Punt d’Informació Juvenil de Gràcia va estendre el seu servei al nostre barri amb la creació de l’Antena Jove Vallcarca a la Biblioteca, un servei d’informació juvenil descentralitzat que atén les consultes dels joves un cop per setmana. L’Antena, a més a més, va organitzar diferents activitats i va establir contactes amb altres agents del barri i del Districte (entitats, centres docents...). Memòria 2014 35 La biblioteca en l’àmbit de la inclusió social va impulsar noves línies de treball. Va iniciar amb la residència de gent gran Clínica Solarium una activitat de dinamització lectora a través de cançons populars, que portem a terme amb els interns en acabar el servei de préstec a la carta un cop al mes. L’altra acció desenvolupada és la col·laboració amb l’escola d’educació especial Lèxia. Vam iniciar visites escolars adaptades amb els alumnes del centre i també el suport documental a temes que els alumnes desenvolupen i estudien a les classes. Destaquem també l’inici de la col·laboració amb la Fundació Jaume Bofill i l’Escola Josep Maria de Sagarra en el projecte LÈCXIT: lectura per a l’èxit educatiu, un projecte de suport a la lectura a infants de 4rt i 5è de primària, per part de voluntaris adults. La biblioteca es va afegir al projecte i va iniciar la crida de voluntaris per tal d’engegar les sessions de lectura a principis del proper any. BIBLIOTECA VILA DE GRÀCIA Al 2014 la biblioteca Vila de Gràcia va realitzar un seguit de projectes desenvolupats amb la col·laboració d’entitats del territori clarament estratègiques i que bàsicament van servir per ampliar la tipologia d’usuaris que poden fer ús dels serveis que els ofereix l’equipament. Per una banda es va engegar un projecte de suport als adolescents tutelats per Serveis Socials de Vila de Gràcia i Camp d’En Grassot-Gràcia Nova en col·laboració amb la biblioteca. Sota el nom de l’Aula de suport sòcio-educatiu, els dimarts i dijous de cada mes es desenvolupa una sessió d’acollida i suport a un grup d’adolescents entre 12 i 16 anys, tutelats per dos educadors de l’APC Gràcia, programa A Peu de carrer dels Serveis Socials de Vila de Gràcia i un professor contractat especialitzat en ciències. Aquest professor disposa de formació específica en habilitats socials. A l’inici, durant una hora els joves son acompanyats i ajudats per fer els seus deures i també a la vegada els educadors entrevisten i donen ajuda als pares que necessiten la col·laboració de Serveis Socials però que no volen anar directament a les oficines d’aquest servei municipal per la por a l’estigmatització que fer ús d’aquest servei públic comporta. Per aquest motiu a mitjans de l’any 2014 vàrem dividir les sessions en dues: el dimarts es fa l’atenció individualitzada a les famílies que ho necessiten en una sala de la biblioteca i els dijous es fa el suport sòcio-educatiu als deures de l’escola. També es va desenvolupar un taller a l’Espai Multimèdia de la biblioteca amb la col·laboració de l’empresa Progess per tal de donar formació a aquests joves en la generació de continguts per penjar a Internet. Un membre de l’equip fa d’enllaç amb aquest projecte i compila tot el material necessari com ara llibres de text, manuals d’aprenentatge, obres de referència, selecció de pàgines web per tal de preparar les diferents sessions sota la tutela del professor responsable i dels educadors de l’APC Gràcia. De cara a l’any vinent s’introduiran algunes millores qualitatives. Per altra banda la biblioteca va desenvolupar un projecte de col·laboració amb el Punt d’Informació Juvenil de Gràcia (Espai Jove La Fontana) per donar resposta a la demanda d’informació en emprenedoria juvenil, participant en el cicle de tallers de recerca de feina i creació d’empreses Empenta amb la col·laboració també de l’entitat municipal Barcelona Activa. Així es van programar un seguit de tallers a la sala d’actes de la biblioteca amb professorat de Barcelona Activa i control d’assistència a càrrec del Punt d’Informació Juvenil. La finalitat va ser en tot moment poder arribar a aquests usuaris que per no desplaçar-se a l’àrea de Fontana preferien disposar d’aquest servei al propi equipament. A la vegada la biblioteca creava un llistat bibliogràfic en format digital i en paper amb una selecció dels principals materials en el tema de l’emprenedoria a les biblioteques de Gràcia. En resum, tots dos projectes varen tenir bons resultats perquè es van ajuntar els interessos tant de les entitats com de la biblioteca amb la finalitat d’arribar a usuaris que fins aleshores no estaven fent ús de la biblioteca i, de retruc, la difusió a Facebook i a la web va provocar un augment de la visibilitat tant de les entitats col·laboradores com de la pròpia biblioteca podent així compartir usuaris i augmentant els usos dels serveis de tots els equipaments col·laboradors. Memòria 2014 36 LES BIBLIOTEQUES D’HORTA -GUINARDÓ Espais Multimèdia Especialització del fons Impressores PCs Escàners color i b/n Biblioteca de districte: Guinardó – Mercè Rodoreda Poesia 8 + servidor 1 1 Biblioteques de proximitat: El Carmel – Juan Marsé Narrativa barcelonina contemporània 11 + servidor 1 1 Horta – Can Mariner Teatre 7 + servidor 1 1 Montbau – Albert Pérez Baró Gènere Negre - - -     ESTADÍSTIQUES BÀSIQUES 2014 Docs Mitjana Docs Usos Activitats Assistents HORTA - GUINARDÓ Assistents Nous Total Increment Col·lecció Visites prestats alfabetització alfabetització Activitats visites dia prestats Internet activitats informacional informacional carnets Carnets de fons total dia El Carmel-Juan Marsé 157.847 523 107.504 356 48.125 26 206 31 828 776 19.975 2.906 93.750 Guinardó-Mercè Rodoreda 235.099 792 149.854 505 61.356 31 144 53 1.888 1.340 39.137 4.440 97.707 Horta – Can Mariner 184.004 730 107.491 427 29.022 179 1.089 62 3.170 881 17.197 3.155 52.016 Montbau-Albert Pérez Baró* 21.043 154 20.009 146 4.032 - - 21 619 99 6.795 1.029 37.046 TOTAL DISTRICTE 597.993 2.198 384.858 1.433 142.535 236 1.439 167 6.505 3.096 83.104 11.530 280.519 *La biblioteca Montbau-Albert Pérez Baró ha estat tancada per reformes des del 23.6.14 Memòria 2014 37 BIBLIOTECA GUINARDÓ – MERCÈ RODOREDA Durant l’any 2014 l’equip humà de la biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda hem treballat de manera decidida per satisfer de la millor manera possible les necessitats dels nostres usuaris territorials i també de ciutat amb l’objectiu final de continuar sent un dels equipaments culturals de proximitat més importants del districte. I ho hem volgut aconseguir apostant per la cohesió social, l’aprenentatge al llarg de la vida, i la cooperació amb altres agents i/o equipaments territorials en diversos projectes sumant així interessos, idees i recursos. Una de les línies transversals de treball és tot el que fa referència a la cohesió social, i aquí voldríem destacar un parell de projectes encetats al llarg de l’any 2014. Un és la participació en el projecte RADARS adreçat a persones majors de 75 anys que viuen soles, o bé acompanyades de persones de més de 65 anys. L’objectiu és ajudar i facilitar que les persones grans del barri puguin continuar a la seva llar, tot garantint el seu benestar amb la complicitat del seu entorn, i així reduir la seva solitud i el risc d’aïllament i exclusió social. Es un projecte liderat per Serveis Socials però amb una participació associativa i veïnal molt elevada. La biblioteca participa en les taules i comissions del barri del Guinardó, i més recentment en la taula dels barris del Baix Guinardó- Can Baró. I enllaçant amb aquest projecte a meitat de l’any vam posar en funcionament el servei de préstec a domicili i lectura en veu alta. En un primer moment el vam oferir als usuaris del projecte RADARS en col·laboració amb Serveis Socials i Creu Roja, però actualment funciona en residències de gent gran, centres de dia i persones individuals de la nostra àrea d’influència. I amb l’ajuda inestimable de voluntaris de la biblioteca. Per altra banda continuem amb tot el treball relacionat amb la nostra especialització en poesia que es porta a terme a nivell de col·lecció, programació d’activitats i difusió. Un projecte a destacar és que durant el quart trimestre de l’any hem encetat un nou cicle poètic anomenat Entre Versos a Horta-Guinardó. Aquest cicle substitueix l’anterior De pensament, paraula i obra que va realitzar-se durant més de vint edicions a la biblioteca. Amb aquest cicle volem mantenir la programació poètica estable al llarg de tot l’any on compartir lectures, escoltar noves veus i descobrir les propostes poètiques més interessants del passat i de l’actualitat. Esperem consolidar-lo al llarg de l’any 2015. BIBLIOTECA EL CARMEL – JUAN MARSÉ El 2014 ha estat l’any de la celebració dels 10 anys de la biblioteca, que començava la seva vida l’octubre de 2013. Dins dels actes programats destaquem la ruta literària de L’any de la plaga de Marc Pastor. Es tractava d’una passejada literària pels indrets del barri del Carmel per on transcorre la novel·la, que va comptar amb la presència de l’autor. Una activitat que, a més, connectava el territori, ja que es va dur a terme durant la Festa Major del barri i partint de l’especialització de la biblioteca, novel·la barcelonina contemporània. Pel que fa a la tasca de difusió i prescripció de la col·lecció, hem impulsat l’ús de les xarxes socials com una eina potent per anar més enllà de la pròpia biblioteca. Recollim dues iniciatives: per una banda, la consolidació de les fotorecomanacions, que ens han ajudat a incrementar els fans del facebook i a donar-li una personalitat pròpia. Per l’altra, cada matí comencem el dia presents a les xarxes socials amb una recomanació musical. Sota el nom de la Cançó de les 9:55 i amb un petit text es recomana un autor, obra, concert o efemèride i cada mes es crea una llista a l’Spotify. Respecte al públic familiar, hem consolidat els Laboratoris de lectura, un projecte que a partir de la creació artística i literària, facilita espais de lectura compartida a les famílies, presenta autors i obres i dóna eines per ampliar la mirada crítica de nens i adults. L’equip responsable d’infantil de la biblioteca ha realitzat cinc sessions. Una de les més exitoses duia per títol Catàleg de monstres. De la sessió n’ha quedat com a testimoni un preciós i divertit llibre amb les creacions dels participants. Com a part del treball de cohesió social, la biblioteca manté una estreta col·laboració amb els altres agents culturals i socials del territori, prenent part en accions i iniciatives conjuntes. S’han programat presentacions de llibres d’autors locals, xerrades divulgatives d’associacions del barri, activitats per la Festa Major o de joves intèrprets o recitals poètics per Sant Jordi. En resum, un any durant el qual hem incidit en els programes i accions al voltant del foment i promoció de la lectura, hem donat impuls a les eines virtuals i hem posat en relleu el paper de la biblioteca en el teixit cultural i social del barri. Memòria 2014 38 BIBLIOTECA HORTA – CAN MARINER Entre el 9 i el 12 d’octubre de 2014 vam celebrar la 1era Fira del llibre d’Horta. A proposta de Jordi Panyella d’Edicions Pol·len, la biblioteca Horta-Can Mariner va treballar més d’1 any per coordinar-la i portar-la a terme. Els objectius eren identificar els agents de la cadena del llibre al barri i donar-los a conèixer mitjançant activitats de foment a la lectura. Els escenaris eren la Plaça Eivissa i la sala d’actes Pep Montanyès de la biblioteca. Les editorials Estudio Fènix i Pol·len, llibreries Eivissa i Sagitari i la pròpia organització, vam tenir parades difonent els fons, serveis i activitats. Hi participaren 8 escoles i el Centre de Recursos Pedagògics d’Horta-Guinardó: Àngels Garriga, Can Carabassa, Carrilet, Rel, Font d’en Fargues, Heura, Mare Nostrum, Taller Ocupacional Dem. Vam realitzar 1 llibre gegant col·laborant amb els il·lustradors: Cristina Benítez, Roser Calafell i Òscar Julve, conta-contes Gina Clotet, i Magda Güell de l’escola de música Pausa. Les tardes vam dedicar-les als escriptors locals: grups de poetes recitant a la Plaça Eivissa mentre a la biblioteca realitzàvem una marató d’escriptors, entre d’altres: Jaume Benavente, Dolors Borau, Oriol Izquierdo, Elsa Plaza, Màrius Serra, Carme Solé i Vendrell, Francesc Torralba i Carlos Zanon. Disposaven de trenta minuts conversant amb el públic i seguidament anaven a la Plaça Eivissa a signar la seva obra. Vam realitzar dues lectures dramatitzades amb Beatriz Layunta, Mònica Lucchetti i Judith Marrasé, amb textos de Benavente i Zanón. Als vespres vam oferir 3 concerts: La Ferlandina -música barroca-, El Sobrino del diablo (La literatura en 10 cançons) i el grup The VeryTones. Els matins del cap de setmana vam proposar dos itineraris: un d’històric a càrrec d’El Pou, Grup d'Estudis Vall d'Horta i Muntanya Pelada, i un de literari-sonor organitzat per Edicions Pol·len. Completen les activitats un taller amb l’artista Marisa Ordóñez realitzat amb textos d’escriptors locals, la trobada dels gegants d’escoles del barri amb carnet de la biblioteca i l’exposició històrica de la renovada Plaça Eivissa organitzada per Joan Termes. Com a cloenda vam entregar el 1er premi Pep Clot a la trajectòria dins el món del llibre al barri que va recaure en l’historiador Mingo Borràs. Óscar Julve va cedir una aquarel·la original de la Plaça Eivissa pel premi. Va tancar la Fira l’escriptor d’Horta Màrius Serra. S’hi van apropar 1.200 veïns del barri d’Horta. BIBLIOTECA MONTBAU – ALBERT PÉREZ BARÓ Ha estat un any molt marcat pel tancament de la biblioteca a finals de juny per començar les obres d’ampliació i tornar a obr ir el proper any 2015. Hem realitzat moltes feines de preparació pel tancament com pot ser la preparació de fons per la radiofreqüència, la revisió del fons i emmagatzematge de tot el material que hi ha a la biblioteca perquè sigui traslladat al magatzem de la Diputació (el fons) i al magatzem del Districte (material), tot això ha estat una part important de la feina del personal durant el temps que ha estat oberta la biblioteca al 2014. Destacar pel que fa al personal una baixa molt llarga de unes de les persones de l’equip per malaltia d’un familiar que va dificultar molt la feina i el dia a dia tenint en compte que només treballem tres persones a la biblioteca. Els canvis de personal sempre són molt complicats però en equips tan petits es nota més. Pel que fa a les entitats amb les quals treballem els vam informar prèviament del tancament. Abans de tancar vam distribuir llibres amb les nostres motxilles temàtiques de lectura familiar del nostre projecte Pícnic lector a les ludoteques del barri. Vam traslladar també els nostres clubs de lectura perquè els usuaris no perdessin les seves sessions a diferents biblioteques, el club de novel·la negra va anar a una biblioteca del nostre districte, la biblioteca d’Horta-Can Mariner i el de clàssics va anar, a petició dels integrants, a la biblioteca Vallcarca i els Penitents – M. Antonieta Cot que, tot i no ser del nostre districte, és molt a prop de la nostra biblioteca. I pel que fa al Club de lectura juvenil amb el CEIP Pau Casals vam decidir coordinar-ho per fer-ho a l’Institut directament. De les activitats destaquem les Primeres passes amb la presència de part les famílies que participen en el projecte Pícnic lector i gent del barri; el concert de Clàssica Horta-Guinardó, un cicle de música clàssica organitzat pel Districte d’Horta-Guinardó a biblioteques, centres cívics i casals que sempre té molt bona acollida a la nostra biblioteca, aquest any es commemorava l’any 1714. I tot el tancament de la biblioteca, no volíem deixar de participar a la Festa Major de Montbau i vam programar un contacontes que es va poder realitzar al local de l’Associació de Veïns de Montbau. Memòria 2014 39 LES BIBLIOTEQUES DE NOU BARRIS Espais Multimèdia Especialització del fons Impressores PCs Escàners color i b/n Nou Barris Circ i arts parateatrals 8 + servidor 1 1 Canyelles - - - - Les Roquetes - 9 + servidor 1 1 Vilapicina i la Torre Llobeta - 11 + servidor 1 1 Zona Nord - 11 + servidor 1 1     ESTADÍSTIQUES BÀSIQUES 2014 Docs Mitjana Docs Usos Activitats Assistents Assistents Nous Total Increment Col·lecció NOU BARRIS Visites prestats alfabetització alfabetització Activitats visites dia prestats Internet activitats informacional informacional carnets Carnets de fons total dia Canyelles 22.168 86 16.043 62 4.897 - - 15 592 122 3.296 1.145 30.709 Les Roquetes 86.573 338 52.207 204 27.642 101 742 33 1.146 809 11.442 2.856 38.540 Nou Barris 267.394 891 134.233 447 52.768 169 815 53 1.483 1.836 49.474 4.944 88.356 Vilapicina i la Torre Llobeta 142.744 555 101.822 396 39.126 27 254 50 2.644 1.158 9.498 2.955 38.411 Zona Nord 81.436 296 47.532 173 32.331 129 1.039 81 1.943 628 7.308 3.201 46.949 TOTAL DISTRICTE 600.315 2.167 351.837 1.283 156.764 426 2.850 232 7.808 4.553 81.018 15.101 242.965 Memòria 2014 40 BIBLIOTECA NOU BARRIS Un dels projectes que volem destacar de l'any 2014 s'emmarca dins de l'àmbit de la cooperació i la participació. El Servei d'Atenció i Recuperació i Acollida (SARA) de Nou Barris, que es va posar en funcionament el dia 2 de gener en unes dependències de l'edifici de la Seu del Districte, on també es troba la biblioteca, fa atenció ambulant i específica a persones víctimes de violència masclista (dones, infants, adolescents i persones del seu entorn proper afectades per aquesta violència). Un equip disciplinar ofereix una atenció integral, per tal de treballar els processos de recuperació d'aquestes persones. Un d'aquests processos és la inserció laboral, i és on la Biblioteca Nou Barris juga un paper força important. L'Espai Multimèdia els ofereix les eines tecnològiques per a formar-se i tenir accés als recursos necessaris, per a accedir als continguts de pàgines web enfocades a la recerca de feina, elaborar currículums, etc., per a poder incorporar-se al món laboral. També es programen visites de formació, per a donar a conèixer tots els serveis, fons i activitats, perquè puguin utilitzar-los, tant a nivell individual com amb els seus fills. La col·laboració amb aquest servei també passa per alertar els responsables de la biblioteca, en el cas que detectem alguna anomalia o signe de violència en el comportament d'algun usuari de l'àrea infantil. Un altre projecte, emmarcat dins de la promoció de la lectura, va estar orientat a visualitzar, dinamitzar i potenciar el préstec del fons especialitzat, per mitjà de diverses accions. Una d'elles, va ser la creació d'una exposició, sobre la filmació a Barcelona de la pel·lícula El fabuloso mundo del circo, elaborada amb material del fons antic d'aquesta col·lecció i acompanyada amb una exposició documental. Finalment, des del Servei de Biblioteques de la Generalitat, que depèn de la Direcció General d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, i amb motiu del Dia Internacional del Circ, se’ns va demanar, com a referents en aquesta especialització, la participació i col·laboració per elaborar la bibliografia bàsica “El món del circ”. Tenint en compte que ja fa uns anys que anem ampliant aquest fons, mitjançant una selecció molt acurada, el fet que comptessin amb nosaltres, va ser un motiu més d'estímul, satisfacció i reconeixement per la feina que fem. Amb la ressenya de cada un dels documents i recursos, l'edició d'aquesta guia va esdevenir una eina bàsica i valuosa per a la resta de biblioteques del país i per a les persones interessades en aquest art. BIBLIOTECA CANYELLES Hem assistit al desenvolupament del programa 20 Anys fent barri [1994-2014], dissenyat per commemorar el nostre vintè aniversari i en el qual hem centrat gran part dels nostres esforços. Els més petits han elaborat un pastís, els desitjos dels nostres usuaris han quedat recollits al photocall de la biblioteca, la gent i espais del barri ha construït un singular mur d’imatges i opinions al llarg del túnel que uneix les Sales 0 i 1, també ens hem relaxat amb teràpies florals, pres un cafè amb els poetes de Canyelles i visitat una exposició... activitats dutes a terme per professionals del barri o relacionats, un programa fet al barri. La sessió de cloenda, a càrrec de l’equip de la biblioteca, va començar amb una mirada retrospectiva de l’equipament: resum de quasi 5.000 dies de servei, més de 300.000 visites ateses, 350.000 documents prestats i més de 600 activitats realitzades, gràcies al compromís i treball dels diversos equips i altres professionals. Seguidament, i ja mirant cap al futur, vàrem presentar el nostre darrer projecte: el fons fotogràfic digital del barri i el seu accés online, prenent també bona nota dels desitjos i suggeriments de part de la nombrosa audiència. Enguany hem endegat noves eines de comunicació amb els nostres usuaris, mitjançant un banner al web per difondre les activitats i materials del vintè aniversari, l’enviament dels primers butlletins electrònics Mésbiblioteques, l’actualització del planell de la biblioteca o l’edició d’un vídeo dels vint anys d’equipament al barri. També hem millorat l’accés documental per a usuaris amb necessitats concretes al prestatge anomenat Lectures a mida (lectura fàcil, lletra gran, llenguatge musical i altres), dissenyat una nova ubicació pel CI en Ciències Forenses i Criminologia, reorganitzat la col·lecció Local, creat noves seccions de lleure (cuina, labors, jardineria i mascotes) a la Sala 1 o revisat la ubicació dels pictos geogràfics dels nostres còmics. Respecte l’any anterior hem augmentat significativament el nombre de visitants i els documents deixats en préstec interbibliotecari (18%), i considerablement els assistents a les activitats (77%) o els usos wifi (50%), situant-se el grau d’assoliment del nostre PA2014 és d’un 79%, mantenint-se doncs en la línia dels darrers anys. Memòria 2014 41 BIBLIOTECA LES ROQUETES L’any 2014 ha estat un any de continuïtat en el que s’han consolidat les actuacions de la biblioteca per tal de contribuir al desenvolupament local, actuant com un referent cultural i de proximitat dins el territori. La promoció de la lectura. En aquest nou curs del club Lectura Obert de la biblioteca s’ha incrementat el nombre de participants, fet que ha contribuït a realitzar unes tertúlies més participatives i uns debats més enriquidors. S’ha dut a terme una nova edició del projecte Caçadors de Llibres al Vol per tal de dinamitzar el fons infantil i promoure la lectura durant els mesos d’estiu. La biblioteca ha continuat participant en el projecte Suport a la Lectura, impulsat per l’Institut Municipal d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona. Els seus objectius de contribuir a l’èxit escolar, dotant de noves oportunitats a 80 infants de quatres escoles de Roquetes i Verdum, han estat valorats molt positivament per les famílies. La formació i l’aprenentatge. La participació en el projecte Treball als Barris de Barcelona Activa, la consolidació com a centre col·laborador per a l’obtenció del certificat ACTIC i l’augment d’inscripcions rebudes a les activitats de formació l’Aula Digital de l’Espai Multimèdia són alguns dels fets més destacables en aquest àmbit. La cooperació territorial. Hem treballat diversos àmbits: la franja dels infants i dels joves en una nova edició Juliols al Sol i Estiu de Franja en col·laboració amb el Pla Comunitari de Roquetes; la petita infància i a les seves famílies cooperant amb l’Espai Familiar de Verdum; la gent gran col·laborant amb el Pla Comunitari de Verdum en l’Escola de Salut per a Gent Gran, a més de programar una activitat trimestral des de la biblioteca amb temes d’interès per aquest col·lectiu d’usuaris. La biblioteca ha dut a terme el projecte Xerrem, cooperant amb la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana, per tal de difondre l’ús del català entre els veïns del barri i comptant amb el suport de tres voluntaris. Hem col·laborat també amb l’Associació TACEC (Associació Catalana de Trasplantats de Cor) i amb l’OCATT (Organització Catalana de Trasplantaments) organitzant dues activitats i una exposició amb l’objectiu de sensibilitzar sobre el tema de la donació d’òrgans i teixits. Hem celebrat la Setmana de la Dona a Roquetes, conjuntament amb el Centre Cultural Ton i Guida, el Casal d’Avis i l’Associació de Veïns de Roquetes. Hem col·laborat amb la Xarxa 9Barris Acull amb l’objectiu de treballar la cohesió social i finalment, hem estat presents en la 9a Mostra de Titelles de les Roquetes amb una activitat per adults i un taller infantil. La col·lecció. S’ha actualitzat i adaptat la col·lecció a les necessitats dels usuaris, dinamitzant el fons mitjançant diverses activitats, exposicions i guies temàtiques. Per tal de difondre el fons s’ha creat un servei de maletes temàtiques per a les entitats del barri amb molt bona acollida per part dels centres educatius del territori. Al llarg dels mesos d’estiu s’han preparat també lots de llibres de ficció , els préstecs sorpresa, que han incrementat el préstec de documents poc sol·licitats. Amb l’objectiu de dinamitzar els documents dels centres d’interès i difondre’ls fora de la biblioteca, i dins del projecte Lectures Saludables, s’han programat recomanacions sobre llibres d’hàbits saludables i desenvolupament personal. Aquestes recomanacions s’han difós al CAP Roquetes i a la biblioteca amb el nom de A la biblioteca fem salut. El Llibre del mes. El projecte cultural. Hem realitzat 152 activitats en les que han participat més de 3.000 persones. Activitats diverses de les que cal destacar un augment d’assistència en la programació cultural destinada al públic jove i adult, a més de la gran participació habitual en les activitats infantils i familiars. Un dels objectius aconseguits aquest any ha estat el de potenciar les activitats per difondre les arts locals, amb una programació regular d’activitats, tallers i exposicions en les que han participat cinc artistes locals i autors del territori, i que ha despertat un gran interès i ha estat molt ben valorada pels usuaris de la biblioteca. BIBLIOTECA VILAPICINA I LA TORRE LLOBETA Del camí iniciat per la biblioteca Vilapicina i la Torre Llobeta, ara ja fa tres anys, volem comentar aquells objectius que han tingut més rellevància durant aquest 2014 Destaquem els passos fets al voltant de la col·lecció local des de diferents vessants. El treball cooperatiu amb la resta de biblioteques del Districte de Nou Barris per elaborar la bibliografia conjunta de la col·lecció local, l'activa participació en l’edició del llibre L’Abans de Nou Barris de l’editorial Efadós (iniciada al 2013), la presentació de tres llibres en col·laboració amb l’Arxiu Històric de Roquetes -Nou Barris i el suport en l’edició del llibre Les Masies de Sant Andreu de Palomar. Tot plegat ha significat un impuls per difondre el nostre fons i apropar el coneixement sobre el barri als veïns i veïnes. Ha estat un any farcit de petites mostres temàtiques del fons general i dels centres d’interès, especialment la secció de Cinema d’animació per adults, on el protagonisme se l’endú el conjunt d’accions que hem ofert arrel de l’exposició del CCCB Metamorfosis. Pel que fa al fons sobre horts urbans es comença a plantar la primera llavor per donar-ho a conèixer una mica més entre els nostres usuaris. Així, doncs, la visibilitat de la col·lecció ha tingut un paper prioritari. Memòria 2014 42 Assenyalar també la bona acollida de l’oferta cultural amb un augment important d’assistents, especialment al documental del mes i a les activitats infantils que es consoliden definitivament. Durant el recorregut hem iniciat nous camins per continuar fent xarxa territorial i satisfer les demandes dels usuaris. S'ha engegat un club de lectura alternatiu, s’han ofert cursos d’alfabetització digital per a majors de 55 anys, hem obert noves vies de col·laboració amb entitats que treballen amb les persones amb malalties mentals com la Fundació Tres Turons i el C.O Can Carreras, i han sorgit noves iniciatives amb qui ja treballàvem. També hem fet un pas endavant en el desenvolupament del pla de formació de visites escolars, incorporant els cicles superiors dels instituts del voltant. Malgrat el balanç positiu que fem, també ha estat un any amb alguns entrebancs, però l'equip ha sabut superar les adversitats i mantenir la qualitat del servei. Podem dir que el 2014 és l’any que la biblioteca comença a agafar embranzida i dinamisme. Ha deixat de ser la novetat per consolidar-se com un equipament del i per al barri. BIBLIOTECA ZONA NORD El projecte Alfabetització digital per un grup de dones marroquí neix de la demanda de la mediadora d’aquest col·lectiu, que ens va transmetre que un grup de mares d’origen marroquí estaven interessades a realitzar alguna formació d’iniciació a la informàtica a la biblioteca. La biblioteca ho va veure com una oportunitat d’obrir els serveis bibliotecaris a un grup de persones que fan poc ús dels serveis bibliotecaris, i va acceptar la proposta com a una demanda positiva. El fet d’impartir un curs d’iniciació a la informàtica ha permès apropar els serveis de la biblioteca, augmentar la participació del col·lectiu marroquí en un dels recursos comunitaris del barri, com és la biblioteca, potenciar l’ús dels espais multimèdia, donar a conèixer el centre d’interès “Formació i Tic”, i el més important, ha permès derivar el grup a altres activitats de la biblioteca (aula digital, servei de suport tècnic dels espais multimèdia, hora del conte, espai familiar dels dissabtes) a més de potenciar el préstec de fons documentals del seu interès com és la novel·la àrab, els contes en àrab i el fons d’ aprenentatge de llengües. Aquesta formació està acompanyada d’un taller de relaxació i control emocional per a l’educació. També a demanda del mateix grup es va facilitar un espai de trobada d’una hora on la primera part estava dedicada a l’aprenentatge de tècniques de respiració i exercicis de relaxació i la segona, d’una xerrada- tertúlia al voltant de diversos temes de l’educació infantil, així com d’altres temes d’interès com l’alimentació sana, la memòria, hàbits, lectura. Un altre dels projectes destacats ha estat la continuació i ampliació del club de lectura fàcil amb l’escola de discapacitats Sant Joan de la Creu , que ha passat d’un a tres grups. Es tracta de tres grups de 7 nois i noies d’edats entre 13 i 17 anys amb una discapacitat mental lleu que venen acompanyats de dues professores del centre i dirigida pel personal de la biblioteca. A cada sessió es feia una lectura en veu alta de diferents materials (poesia, articles, contes breus, frases fetes, etc.) i a la última part de la sessió escollien una lectura que a la següent. Per realitzar l’activitat es feien servir els documents de lectura fàcil i altres materials de la sala infantil. Aquestes lectures també es treballen a classe i es comenten fragments o han de fer un treball o tasques relacionades amb el text. Es va crear, impulsat pel seu professor d’informàtica, un storytelling basat en unes de les lectures del club. Memòria 2014 43 LES BIBLIOTEQUES DE SANT ANDREU Espais Multimèdia Especialització del fons Impressores PCs Escàners color i b/n Biblioteca de districte: Ignasi Iglésias – Can Fabra Còmic, fotografia i arts visuals 9 + servidor 1 1 Biblioteques de proximitat Bon Pastor - 8 + servidor 1 1 La Sagrera – Marina Clotet - 11 + servidor 1 1 Trinitat Vella – José Barbero - 9 + servidor 1 1     ESTADÍSTIQUES BÀSIQUES 2014 Docs Mitjana Docs Usos Activitats Assistents Assistents Nous Total Increment Col·lecció SANT ANDREU Visites prestats alfabetització alfabetització Activitats visites dia prestats Internet activitats dia informacional informacional carnets Carnets de fons total Bon Pastor 87.136 339 47.660 185 20.836 181 1.346 142 2.995 380 7.200 2.255 48.876 Ignasi Iglésias – Can Fabra 409.758 1.177 251.295 722 96.221 180 1.214 77 2.779 1.954 54.665 5.704 129.987 La Sagrera – Marina Clotet 83.455 326 67.266 263 24.892 44 216 206 3.884 584 3.998 2.574 48.432 Trinitat Vella - José Barbero 97.284 377 26.001 101 27.873 101 687 191 2.634 521 3.076 2.196 18.567 TOTAL DISTRICTE 677.633 2.220 392.222 1.271 169.822 506 3.463 616 12.292 3.439 68.939 12.729 245.862 Memòria 2014 44 BIBLIOTECA IGNASI IGLÉSIAS - CAN FABRA Una de les armes més poderoses que tenim les biblioteques, o la que més, per a arribar al ciutadà i a les seves necessitats, és precisament la col·lecció documental. Ens trobem en una societat cada cop més exigent, i que té moltes eines al seu abast que l’ajuden a saber què vol. Les biblioteques, doncs, hem de treballar dur per a tenir-ho, i alhora convertir-nos precisament en una d’aquestes eines. La biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra disposa, precisament, de la col·lecció més completa de còmics de la Xarxa de Biblioteques Municipals, i és per això que els nostres esforços quant a la difusió de la col·lecció es concentren en gran mesura a donar a conèixer aquest fons que tant ens individualitza, amb accions concretes com exposicions i activitats al voltant de la temàtica. En concret, recordem l’exposició de gran format Dibuixant la galàxia, sobre la saga Star Wars en el còmic, que va estar acompanyada d’unes jornades durant els dissabtes del mes de juny carregades d’activitats culturals per a totes les edats i que van aplegar al voltant de 700 persones. I és que les activitats culturals que organitzem les biblioteques són especialment útils per a difondre la col·lecció, a l’hora que fidelitzen lectors i fan que la biblioteca sigui un equipament dinàmic i proper a la gent. Un tipus d’activitat que la biblioteca mima molt és el format club de lectura. Actualment, té en funcionament dos clubs de lectura per aprendre català segons el nivell, dos clubs de lectura de còmic (un per a adults, i un altre de manga per a joves), un club obert, un de francès, i el club de lectura internacional Barcelona-Medellín, realitzat mitjançant videoconferència entre lectors de les dues ciutats. A més a més, organitza sis clubs de lectura fàcil a entitats que treballen amb persones amb dificultats lectores (gent gran, neolectors i discapacitats mentals). Amb els clubs de lectura, la biblioteca té l’oportunitat de treballar amb diversos col·lectius, adaptant el seu funcionament a les seves característiques, i fomentant, d’aquesta manera, la inclusió social. En resum, la biblioteca ha focalitzat la seva principal activitat al voltant de tres eixos: la difusió de la seva col·lecció, l’organització d’activitats culturals amb l’objectiu de fomentar la lectura, i en serveis i activitats que afavoreixin la cohesió social. BIBLIOTECA BON PASTOR La biblioteca Bon Pastor va fer 10 anys el 6 de novembre de 2014. Aquest 10è aniversari va ser tota una festa compartida amb els agents, veïns, entitats i associacions del barri amb qui dia a dia la biblioteca comparteix feina i vincles. Vam organitzar el 1r concurs de micro relats, que va gaudir d’una més que acceptable acollida: es van presentar gairebé dos-cents relats entre les categories de joves i d’adults. La feina dedicada als infants i als joves del barri és una de les tasques clau i buc insígnia de la biblioteca. Seguim treballant en el projecte educatiu, ampliant esforços de cara als joves. Així, hem realitzat tallers educatius conjunts amb la Xarxa jove Bon Pastor (un de cajón flamenco, un taller de gravació audiovisual, el Túnel del terror, etc.). I continuem treballant colze a colze amb les escoles, com ho demostren les 168 visites escolars amb un total de 3.632 assistents o la feina amb els agents educatius de petita infància (tallers amb l’espai familiar, amb els casals del barri, l’espai nadó...). I és que som conscients que l’èxit del nostre projecte educatiu rau en la feina realitzada sobre els infants del territori. Un altre projecte on dediquem esforços conjunts amb agents de l’entorn, en aquest cas amb Barcelona Activa, són els tallers i sessions obertes de recerca activa de feina. S’ha realitzat un treball intens per oferir oportunitats laborals a adults en diverses situacions. En definitiva, el 2014 vam seguir consolidant l’equip i els diversos projectes encetats en els darrers anys, amb especial rellevància a la feina feta de cara als infants i joves i un aniversari, els 10 anys de l’existència de la biblioteca Bon Pastor, que ens ha ajudat a seguir engrescats i motivats per la feina del dia a dia i per tot allò que ens queda per fer. BIBLIOTECA LA SAGRERA – MARINA CLOTET L’equip de la biblioteca La Sagrera – Marina Clotet ha treballat durant el 2014 per millorar la relació i la integració dels usuaris amb la biblioteca i ho ha fet a través de quatre projectes que fins ara no s’havien ofert mai. Vegem-los a continuació: Treball amb petita infància i famílies: per a les mares embarassades i/o amb bebès de fins a sis mesos, hem ofert dues trobades mensuals amb una doula. La idea ha estat la de proporcionar un espai per parlar, comentar dubtes, recomanar lectures i treballar el fons del Racó de Mares i Pares. Paral·lelament, per a famílies amb fills de sis mesos fins a tres anys, s’ha creat el grup Els Sagrerins, un grup de mares i pares que es reuneixen setmanalment a la biblioteca amb els seus infants i als quals se’ls ofereix una programació a mida. Memòria 2014 45 Treball per infants, joves i adults interessats en el còmic: hem col·locat el còmic infantil i juvenil i el d’adults als dos llocs més adients de la biblioteca. Hem fet un disseny atraient i li hem donat la màxima visibilitat. També hem facilitat butaques per a la lectura i hem decorat les prestatgeries perquè tinguin major impacte visual. El fons de còmic d’adults s’ha re col·locat a l’àrea de lleure darrera del taulell de préstec i en un dels expositors que combina les novetats de novel·la amb les de còmic. D’aquesta manera els usuaris gaudeixen de la lectura de còmics in situ a la biblioteca, els apropem més aquest material i n’augmentem el préstec. Treball intergeneracional amb nens, famílies, gent gran, escoles i institucions properes a la biblioteca (CRAE i Residència d’avis L’Onada): a partir de la inauguració de l’hort urbà – jardí La Ferroviària al barri. Des de la biblioteca hem creat un fons específic de manuals, contes i altres obres sobre horticultura, al qual es destina un espai especial. Alhora coordinem les visites guiades a l’hort i programem tallers i activitats de promoció de la lectura que hi tinguin relació. En aquestes activitats hi tenen cabuda des dels avis, i veïns nostres de la residència l’Onada, fins els nens i les seves famílies. Treball d’integració realitzat pels alumnes de l’Escola Pont del Dragó: han senyalitzat en Braille els cartells de les prestatgeries de la biblioteca de manera que qualsevol invident pugui orientar-se i localitzar una àrea de la col·lecció de forma general per les dues plantes de la biblioteca. BIBLIOTECA TRINITAT VELLA – JOSÉ BARBERO El 2014 s’ha seguit treballant en el projecte educatiu que ens caracteritza i amb l’objectiu diari de seguir sent un equipament de referència al barri i un espai de trobada, formació, aprenentatge i lleure per a tots els veïns i veïnes de la Trinitat Vella. Un dels objectius bàsics que s’han treballat durant el 2014 ha estat la implicació de les famílies, ja que creiem que és bàsic que els pares i mares comparteixin hores de lleure amb els seus fills i agafin l’hàbit de venir a la biblioteca amb ells. Hem continuat duent a terme tallers de reforç a la lectura i comprensió lectora amb els infants, ja que de l’obertura de la biblioteca vam veure que calia reforçar molt aquests aspectes. Amb els usuaris joves continuen duent a terme activitats i projectes amb la Xarxa Jove de Trinitat i altres institucions, com per exemple el Consorci d’Educació amb qui es va impartir un taller adreçat a joves que participen al projecte Repesca i que va tenir molt bona acollida. El treball en xarxa amb altres equipaments, serveis, entitats i centres del barri, és un dels objectius bàsics i fonamentals de la biblioteca. Creiem que és necessari aquest treball en comú i que la biblioteca estigui present en esdeveniments que es produeixen en el territori. Cal destacar, per exemple, el mes de maig que es va dedicar a l’esport: es van realitzar moltes activitats durant tots els dies conjuntament amb el Centre Esportiu Municipal (amb qui ja es realitza la Bibliopiscina els mesos de juliol i agost) i el Pla Integral de Trinitat Vella. S’ha seguit apostant per programes de recerca activa de feina (amb Barcelona Activa i el Punt d’Informació Juvenil de Garcilaso) d’uns dels barris més castigats per l’atur i l’abandonament escolar. S’han posat en funcionament nous projectes que han donat molt bon resultat, com per exemple el projecte d’intercanvi d’idiomes Aprenem que funciona a ple rendiment cada dijous en les diferents franges d’obertura de la biblioteca. Hem consolidat el Grup de Lectura Activa (GLA) vinculat al nostre Centre d’Interès en moviments socials, duent a terme interessants xerrades i lectures d’interès social que ens ha permès ser un punt de referència cultural en aquest àmbit a la ciutat de Barcelona, posant la biblioteca a disposició de diferents persones, col·lectius i entitats per dur a terme xerrades o activitats relacionades amb aquesta temàtica. Memòria 2014 46 LES BIBLIOTEQUES DE SANT MARTÍ Espais Multimèdia Especialització del fons Impressores PCs Escàners color i b/n Biblioteca de districte: Cinema Xavier Benguerel 8 + servidor 1 1 SDLIJ-Servei Documentació Literatura Infantil i Juvenil Biblioteques de proximitat: Camp de l’Arpa – Caterina Albert - 11 + servidor 1 1 El Clot-Josep Benet - 11+ servidor 1 1 Poblenou-Manuel Arranz Cultura popular 11 + servidor 1 1 Ramon d’Alòs-Moner Flamenc - - - Sant Martí de Provençals - - - - *La biblioteca El Clot-Josep Benet es va inaugurar el 23 de novembre     ESTADÍSTIQUES BÀSIQUES 2014 Docs Mitjana Docs Usos Activitats Assistents Nous Total Increment Col·lecció SANT MARTÍ Assistents Visites prestats alfabetització alfabetització Activitats visites dia prestats Internet activitats dia informacional informacional carnets Carnets de fons total Camp de l’Arpa-Caterina Albert 205.141 792 134.018 517 50.964 187 1.430 57 2.172 1.797 29.119 3.780 48.395 El Clot-Josep Benet 158.018 617 91.370 357 30.381 30 310 31 1.115 2.529 2.926 4.871 31.250 Poblenou- Manuel Arranz 199.108 682 147.468 505 47.324 168 1.019 60 2.510 1.483 16.869 5.164 57.477 Ramon d'Alòs-Moner 41.980 164 32.642 128 9.912 - - 38 862 776 15.343 1.515 34.180 Sant Martí de Provençals 58.548 227 49.302 191 9.032 - - 19 1.189 837 19.704 1.260 29.490 Xavier Benguerel 152.152 572 126.399 475 32.972 17 115 68 1.961 821 26.700 4.710 121.496 TOTAL DISTRICTE 814.947 3.054 581.199 2.173 180.585 402 2.874 273 9.809 8.243 110.661 21.300 322.288 Memòria 2014 47 BIBLIOTECA XAVIER BENGUEREL L’any 2014 la biblioteca Xavier Benguerel ha continuat treballant per promoure els seus fons especialitzats: el Cinema i la Literatura Infantil i Juvenil (especialment el fons històric). D’entre les moltes accions que desenvolupem sobre aquests dos eixos, destaquem les següents: Digitalització del fons històric del Servei de Documentació de Literatura Infantil i Juvenil (SDLIJ) de la biblioteca. El fons bibliogràfic del SDLIJ comprèn des dels contes infantils d’època noucentista fins els àlbums il·lustrats més reconeguts del segle XXI, passant pels llibres i revistes sobre crítica, història i teoria de la literatura infantil i juvenil. D’aquests fons, destaquen pel seu valor els gairebé 26.000 documents de la seva secció històrica. Per tal de donar a conèixer aquests tresors i, al mateix temps de preservar la seva materialitat, el 2014 hem encetat un projecte de digitalització que esperem que es mantingui en el futur i que pretén posar a l’abast digital de tothom 196 títols d’aquesta secció. A l’hora de fer la tria d’aquests títols digitalitzats hem fet un especial èmfasi en els àlbums il·lustrats d’editorials emblemàtiques com Muntañola o Molino, en una selecció de personatges dels contes clàssics a partir dels quals poder comparar les diferents versions a través del temps, en alguns mètodes de lectoescriptura tant en català com en castellà i en personatges clau dels contes, tradicions i història de la cultura catalana. Xerrada amb el director de cinema David Trueba. El 3 de novembre comptàrem amb la participació de l’escriptor i director de cinema David Trueba dins del cicle Literatura i pantalla que la biblioteca Xavier Benguerel organitza des de fa tres anys amb l’objectiu de reflexionar sobre la relació entre la literatura i el cinema amb escriptors, guionistes, cineastes o crítics cinematogràfics. El format d’aquesta activitat gira al voltant d’un diàleg/entrevista amb un periodista del món de la cultura, que aquesta vegada va ser, novament, el responsable dels continguts culturals digitals de La Vanguardia, Albert Lladó. La presència d’un personatge tan d’actualitat com el David Trueba va ser una bona ocasió per atreure públic no habitual de la biblioteca interessat en el món del cinema i, al mateix temps, una oportunitat per donar major difusió als fons i les activitats de l’especialització en cinema que té la biblioteca des de l’any 1995 i que aplega una col·lecció de més de 2.000 llibres especialitzats, més de 3.000 pel·lícules i unes 600 bandes sonores originals. BIBLIOTECA CAMP DE L’ARPA – CATERINA ALBERT La biblioteca no és un centre aïllat i, per tant, es relaciona i coopera de forma constant amb els equipaments, els agents socials i educatius, i el teixit associatiu i cultural del barri. En aquest sentit, la biblioteca Camp de l’Arpa-Caterina Albert ha dedicat el seu segon any de vida a impulsar la seva presència al barri. D’una banda, volem destacar la posada en marxa del servei de préstec i lectura a domicili per a persones grans o amb mobilitat reduïda. Amb aquesta iniciativa volem contribuir al benestar i la qualitat de vida d’aquests dos col·lectius, oferint una garantia d’atenció personalitzada, permanent i sempre a mida de les necessitats d’aquests usuaris. Inicialment, es va contactar amb la Residència Bacumar del carrer Ripollès, i en breu aquest servei s’ampliarà a veïns i veïnes del barri, gràcies a la col·laboració del CAP Passeig Maragall. D’altra banda la biblioteca també ha iniciat una estreta col·laboració amb els centres educatius del barri amb l'objectiu de familiaritzar els infants en l'ús de les biblioteques, estimular-los en la creació d'hàbits de lectura i dotar-los d'habilitats en la recerca d'informació. Al juny es va enviar als centres adscrits al mapa escolar corresponent al barri una carta de presentació i una carta de serveis, i a més la direcció de la biblioteca va concertar entrevistes amb els responsables corresponents. Així es difonien els serveis que la biblioteca ofereix a la comunitat educativa del barri: visites escolars, préstecs temporals de lots de llibres, maletes viatgeres, cessió de sala... Així mateix la biblioteca també ha treballat amb altres agents socials i culturals del barri. Alguns exemples són la posada en marxa d’un club de lectura amb la PIAD Sant Martí; la col·laboració amb el butlletí de l’Associació de Veïns del Clot-Camp de l’Arpa, amb un espai dedicat a les recomanacions de fons documental, i la col·laboració amb la Llibreria Papereria Bolibloc. Amb aquesta darrera iniciativa en concret es pretén donar a conèixer la llibreria i apropar-la encara més als usuaris de la biblioteca mitjançant, per exemple, la programació d’activitats conjuntes i la creació d’un aparador de novetats en dates assenyalades (Nadal i Sant Jordi). Memòria 2014 48 BIBLIOTECA EL CLOT-JOSEP BENET La Biblioteca El Clot-Josep Benet es va inaugurar el 23 de novembre de 2013, per tant es pot dir que el 2014 ha estat el primer any de vida d’aquest nou equipament. Durant el 2014 s’han fet molts nous usuaris, ha crescut la col·lecció documental, s’ha iniciat un club de lectura, s’ha posat en funcionament el Servei de Préstec i Lectura a Domicili, 1.333 alumnes del nostre territori han vingut a conèixer la biblioteca, 310 usuaris han rebut formació digital i més de 2.000 persones han gaudit de les activitats culturals i de difusió de la lectura. Però el principal fet que cal destacar és que durant aquests 365 dies, amb una feina diària i constant, la biblioteca s’ha integrat plenament tant en el seu territori, els barris del Clot i de la Llacuna del Poble Nou, com en l’Edifici Disseny Hub Barcelona. En aquest sentit són remarcables els projectes i activitats que es descriuen a continuació. Un aparador amb vistes: es vol aconseguir que la Biblioteca El Clot-Josep Benet sigui un punt de trobada per a tots els veïns i veïnes; un espai de descoberta, aprenentatge i també de relació. Per això un dels quatre aparador s’ha convertit en un aparador amb vistes, en una finestra que obrim cap enfora per tal que les entitats i els equipaments que ens envolten puguin fer difusió de les seves activitats, els seus objectius, la seva història, etc. Llegir l’Escena: cicle de converses sobre disseny teatral organitzat conjuntament amb el Museu del Disseny i el Teatre Nacional de Catalunya. Participació en la Festa Major del Clot i Camp de l’Arpa: l’aniversari de la biblioteca coincideix amb la festa major d’un dels barris als que dóna servei. El 2014 es va organitzar un taller familiar de titelles i una xerrada sobre literatura amb Loquillo i l’escriptor Carlos Zanón. Ambdues activitats van tenir un gran èxit de públic. BIBLIOTECA POBLENOU – MANUEL ARRANZ El temps passa volant i el 10 de maig de 2014 va fer 5 anys que es va inaugurar la Biblioteca Poblenou-Manuel Arranz. Per a celebrar-ho vam organitzar tres activitats al voltant de la lectura, des de diferents punts de vista i acostant-la a diferents públics. Aprofitant que la biblioteca es troba en un barri amb tanta personalitat, vam elaborar una guia de lectura amb el títol: Poblenou, escenari de ficció, en la qual es recollien novel·les on el barri hi té una certa presència. Amb aquesta idea vam organitzar també una interessant xerrada amb Josep Ma Benet i Jornet que ens va explicar curiositats de la sèrie Poblenou; l’Alicia Giménez Bartlett ens va explicar perquè el seu personatge, la inspectora Petra Delicado, viu al Poblenou i l’escriptora local Àfrica Ragel que va escriure la novel·la La moneda del malfat, ambientada també al barri. Tot això també ens va permetre difondre bona part de la col·lecció local, dels documents que tenim sobre el barri. També vam convidar a una sessió del club de lectura l’escriptor i periodista Julià Guillamon, fill de Poblenou, i vam comentar la seva novel·la La Moràvia, també parcialment ambientada al barri. Finalment, però no menys important, vam unir l’especialització de la biblioteca en cultura popular i el molt púb lic infantil que tenim i vam organitzar la sessió de contes Banyeta un conte atabalat on se’ns explica com és un correfoc. Per altra banda, en l’apartat web 2.0, durant el 2014 ens vam endinsar en la difusió de la música, tot començant a utilitzar l’eina Spotify. D’una banda elaborant playlists dels concerts que cada mes hi ha a Barcelona i de l’altra dels festivals relacionats amb la cultura popular (Tradicionàrius, etc.) BIBLIOTECA RAMON D’ALÒS-MONER El 2014 ha estat un any amb una intensa activitat en col·laboració amb els diferents centres educatius del nostre entorn. 93 visites amb la presència de més de 2.100 alumnes a la biblioteca al llarg d’aquest últim any ens han permès treballar sobre tot la formació de nous usuaris i el foment del gust per la lectura. En aquest sentit hem consolidat el club de lectura infantil que realitzem en col·laboració amb l'Escola Santa Maria dels Apòstols participant en la lectura i votació de les obres seleccionades al premi de literatura infantil i juvenil Atrapallibres. Igualment, i en la mateixa línia de treball, ens hem destacat com a part activa (rebent visites de les escoles i no només com mers subministradors de lots de llibres), en el projecte del Pla educatiu d'entorn per fomentar el gust per la lectura Mariquemportes, Mariquemdius. Memòria 2014 49 La relació amb els centres d'educació secundària, especialment en el cas de l'IES Barri Besòs, ha esdevingut al llarg d'aquest any 2014 fluïda: tots els seus grups d'ESO, dotze en total, han visitat la biblioteca participant en diferents activitats de foment de lectura com la resposta per part dels alumnes del qüestionari en línia Aquest llibre t’agradarà amb l'objectiu de ser assessorats pel personal de la biblioteca en la tria i recomanació de lectures o bé en sessions especials de poesia i música a la biblioteca. Finalment, pel que fa a la col·laboració amb els centres educatius, hem iniciat una nova etapa de col·laboració que s'ha mantingut al llarg de tot l'any 2014 amb el Centre d'Educació Especial Concha Espina i que s'ha materialitzat de forma satisfactòria per ambdues bandes en les visites de la gran majoria dels seus grups a la biblioteca. No volem tancar aquest resum sense fer esment a la consolidació de la Tertúlia flamenca impulsada des de la biblioteca i realitzada amb l'inestimable col·laboració desinteressada dels senyors José Mayo de la Tertulia Flamenca de Badalona en una primera etapa i Antonio Ruíz de la Peña Flamenca Antonio Mairena de l'Hospitalet de Llobregat en l'etapa actual. Creiem que és un espai molt valuós en el qual es genera coneixement i, en algun cas creació, relacionat amb el nostre fons especial: el flamenc. BIBLIOTECA SANT MARTÍ DE PROVENÇALS El primer trimestre de l’any 2014 la direcció de la biblioteca de Sant Martí va observar que era necessària una intervenció urgent per millorar els espais de treball de l’equip i l’aspecte de sala: es van renovar els mobles dels taulells d’atenció i la zona de consulta d’Internet i+ dels usuaris, també es va incorporar un moble per col·locar tot el cinema de l’àrea d’adults. Paral·lelament a aquestes accions es va començar una esporgada per millorar les condicions del fons de lliure accés als usuaris que es va dur a terme al llarg de tot l’any. La biblioteca ha planificat diverses activitats i projectes, es destacarà una selecció d’aquests: El dia 22 de maig es va clausurar el club de lectura obert del curs 2013-2014 amb la tertúlia sobre la novel·la Hilos de sangre de Gonzalo Torné, es va celebrar amb la presència de l’autor i les seves aportacions. Els integrants del club van quedar molt satisfets i tothom va passar una molt bona estona literària. També durant el mes de maig i lligada al centre d’interès que tenim sobre el còmic Mortadelo y Filemón, vam celebrar una xerrada amb el títol La dona en els còmics de Francisco Ibáñez el popular creador que ha escrit i dibuixat milers de pàgines de còmics al llarg dels més de 60 anys de la seva trajectòria. Amb un estil molt característic, ha reflectit el món que ens envolta. Aquí va quedar palès que la dona sempre ha estat present a la seva obra, sigui com a treballadora, com a companya dolça, entremaliada o emprenyada. I, és clar, sempre recordant que l'humor i la sàtira són l'epicentre de les seves històries. L’activitat va anar a càrrec de l’expert Toni Guiral. El dia 17 de juny, per dinamitzar el nostre centre d’interès en seguretat viària vam organitzar aquesta activitat de cost zero: La carretera bona, un conte escrit per Joan Barril. Aquest llibre infantil té l'objectiu principal d'ajudar la família a educar els més petits en la seguretat viària. A càrrec del Servei d'Educació per a la Mobilitat Segura de la Guàrdia Urbana de Barcelona. També col·laborà la Fundació Mutual de Conductors. Memòria 2014 50 4. OFERTA DE SERVEIS I USOS Biblioteca Collserola – Josep Miracle Memòria 2014 51 HORARIS D’OBERTURA L’ampliació dels horaris ha estat una de les actuacions fonamentals de Biblioteques de Barcelona des de la seva creació. L’augment que s’ha anat realitzant paulatinament ha significat realment un canvi d’escala. Ara la situació, en una posició òptima, s’ha estabilitzat, i els augments es deuen, bàsicament, a la incorporació de noves biblioteques a la xarxa i a algun petit reajustament de les existents. Hores de servei setmanals El 2014 l’augment ha estat de l’3,18% respecte al 2013. Aquest increment ha estat degut bàsicament a l’obertura d’una nova biblioteca de districte i a l’adequació dels horaris d’una biblioteca de proximitat. L’augment d’horaris esmentat s’ha acabat concretant en un total de 1.766 hores setmanals d’obertura. A aquest total d’hores es correspon una mitjana d’obertura per biblioteca de 44,2 hores setmanals. 1998 2004 2010 2011 2012 2013 2014 Total hores setmanals 592 1.201 1.566,5 1.634,5 1.680 1.711,5 1.766 (Increment anual) (-) (4,5%) (2,5%) (4.3%) (2,8%) (1,9%) (3,2%) Increment acumulat - 102,8% 164,6% 176% 184% 189,1% 198,31% 1998 2004 2010 2011 2012 2013 2014 Hores setmanals mínimes previstes al 570 975 1.200 1.230 1.260 1.290 1.335 Pla de Biblioteques Increment 3,8% 23,2% 30,5% 32,9% 33,3% 32,6% 32,2% sobrepassat En el gràfic de distribució de les hores d’obertura per districtes, es pot apreciar una relació directa amb el desplegament del mapa de biblioteques realitzat. La majoria de districtes estan a l’entorn de la mitjana d’hores per habitant, excepte dos districtes: Sants-Montjuïc i Sarrià-Sant Gervasi. En el cas de Sarrià-Sant Gervasi, amb l’obertura aquest any de la biblioteca de districte, la situació ha millorat respecte a l’any anterior, però encara ocupa les darreres posicions pel que fa a hores d’obertura absolutes i a la mitjana d’hores per habitant. Pel que fa al districte de Sants- Montjuïc, tot i tenir un total absolut similar al d’altres districtes, té la mitjana de visites per habitant més baixa de totes. Memòria 2014 52 En el cas del districte de Les Corts, en canvi, el total absolut d’hores d’obertura és el més baix, però es correspon a un territori amb una densitat de població més baixa que la resta de districtes que fa que les hores d’obertura per habitant estiguin en la franja de la mitjana. Hores de servei anuals L’any 2014 es va obrir un total de 77.427 hores, un creixement del 4% respecte l’any anterior. Cal fer notar que tot i que l’augment d’hores setmanals ha estat 3,2%, el còmput total d’hores ha crescut per sobre d’aquesta xifra. Cal tenir present que tant el 2013 com el 2014 hi ha hagut biblioteques tancades per obres durant llargs períodes, un motiu que altera aquest creixement tant a l’alta com a la baixa segons el període. 2001 2004 2010 2011 2012 2013 2014 Total hores anuals 35.274 52.934 69.540 70.203 74.199 74.405 77.427 (Increment anual) - - - (1%) (5,7%) (0,2%) (4%) Increment acumulat - 50% 97% 99% 110% 110,9% 119,5% Memòria 2014 53 Cal fer notar també que en aquest còmput no es tenen en compte les hores d’obertura de les Sales d’Estudi Nocturnes permanents que ofereixen sis biblioteques de la ciutat (Sagrada Família-Josep M. Ainaud de Lasarte, Vapor Vell, Vila de Gràcia, Guinardó - Mercè Rodoreda, Ignasi Iglésias – Can Fabra i Poblenou-Manuel Arranz), ni les sales temporals que s’obren durant el període d’exàmens de l’estiu a nou biblioteques més: Poble-sec – Francesc Boix, Francesc Candel, Clarà, Jaume Fuster, El Carmel-Juan Marsé, Les Roquetes, Zona Nord, La Sagrera-Marina Clotet i Xavier Benguerel. Aquestes hores no es computen ja que en aquestes franges horàries la resta de la biblioteca queda tancada, i el servei que s’ofereix és el d’accés a Internet a través del WiFi de la biblioteca i algunes activitats com ara grups de conversa en diverses llengües. El total d’hores d’obertura de les sales d’estudi nocturnes permanents ha estat de 5.184, un 0,15% més que l’any anterior, atribuïble a la variació del calendari anual. Memòria 2014 54 LA COL·LECCIÓ DOCUMENTAL La col·lecció documental és el patrimoni més important d’una biblioteca. La seva adequació a l’entorn pot arribar a determinar l’èxit de tota la biblioteca: una col·lecció que no es renova permanentment queda obsoleta molt de pressa, essent de poca utilitat per a l’usuari que hi cerqui informació per al seu desenvolupament tant personal com professional, cultural o bé simplement hi busqui entreteniment per al seu temps d’oci. El 2014 el fons de Biblioteques de Barcelona va augmentar un 1,7 % respecte al 2013, amb la incorporació de 162.405 documents, arribant als 2.376.376 que tenia el 31 de desembre. El nombre de nous documents incorpora el fons fundacional de la nova biblioteca Sant Gervasi-Joan Maragall. Cal tenir en compte que durant el 2014 s’ha revisat i esporgat a fons la col·lecció a les set biblioteques que durant el 2015 incorporaran la radiofreqüència per això, tot i haver incorporat a la col·lecció més documents que durant el 2013, l’increment del total de la col·lecció ha estat menor. A més, els documents compostos per més d’un element, per exemple llibres d’autoaprenentatge de llengües que inclouen un o més CD, fins ara comptabilitzaven tantes referències com elements tinguessin, i amb el pas a la ràdio freqüència compten només com a un document. La progressió en el creixement del total de documents des de l’any 1998 ha estat marcada per l’evolució de la superfície dels equipaments. És a dir, ha tingut tanta importància la inauguració de noves biblioteques com el trasllat o l’ampliació de les existents a equipaments més grans amb més capacitat per a la col·lecció i per a l’atenció a un nombre major d’usuaris. 1998 2004 2010 2011 2012 2013 2014 Documents totals 434.780 1.058.644 1.942.233 2.082.097 2.244.338 2.327.679 2.376.376 Increment anual - - - 7,2 7,8 3,7 1,7 Increment acumulat 143,5 346,7 378,9 416,2 435,4 446,6 Com ja s’ha esmentat en el capítol sobre el desenvolupament del Pla de Biblioteques de Barcelona, la col·lecció arriba ja a 1,47 volums per habitant. Pel que fa a la compra dels fons, els Estatuts del Consorci de Biblioteques de Barcelona contemplen que l’ampliació i restitució d’una part dels fons de les Biblioteques de Barcelona va a càrrec de la Diputació de Barcelona, amb l’objectiu d’aportar el 50% cadascuna de les institucions. Des de l’any 2001 Biblioteques de Barcelona destina una partida per a l’adquisició de fons documentals. El pressupost dedicat a la compra de fons ha significat el 5,15% del total. Memòria 2014 55 Les grans línies d’adquisicions amb aquests recursos són: - adquisició de fons en suport no llibre: CD, CD-Rom, DVD (sobretot cinema) - adquisició de fons documentals vinculats a les especialitzacions temàtiques i als centres d’interès - adquisició de fons vinculats a la col·lecció local - adquisició de novetats i desiderates d’usuaris - adquisició de novel·la - adquisició de ficció en altres llengües que no siguin català o castellà En la distribució de la col·lecció per tipus de documents i suports, que manté aproximadament la mateixa distribució de l’any anterior, el llibre continua essent el format amb més presència a les biblioteques (al voltant del 70%, tenint en compte que una part del fons infantil i de petits lectors i dels fons especials corresponen a format llibre), seguit de lluny pels documents d’àudio i de vídeo. En aquest sentit cal matisar que les col·leccions d’àudio, com es pot veure en el capítol de préstec, tenen un valor diferent del de fa uns anys, que havien experimentat creixement molt gran, ja que la xarxa d’Internet actualment té un paper molt important pel que fa a l’accés a la música. Pel que fa a les col·leccions de vídeo s’ha fet un gran esforç perquè siguin el màxim d’actualitzades. L’elecció dels proveïdors per adquirir aquests fons des de les biblioteques s’ha fet tenint en compte que la llibreria o subministrador pugui respondre a les especialitzacions temàtiques i al tipus de material específic, i a la proximitat territorial en el cas de biblioteques sense especialització. Pel que fa als concursos es valoren les ofertes econòmiques, la qualitat del portal web i la possibilitat de gestionar les compres via web, a més de demanar el subministrament directe a les biblioteques i la catalogació del fons adquirits. Des dels serveis centrals de Biblioteques de Barcelona s’ha fet un recolzament especial pel que fa a la compra de fons per a programes i serveis específics com ara activitats, clubs de lectura, guies de lectura, Bibarnabloc, etc. Premsa internacional Actualment l’accés a la premsa tradicional a través d’Internet s’ha simplificat molt, i els principals diaris del món tenen la seva versió digital amb la major part dels continguts en lliure accés. Per això des del web de Biblioteques de Barcelona el que es facilita és l’enllaç al servei Kiosko.net, un portal de lliure accés que agrupa els principals diaris del món, recupera les portades de les publicacions impreses diàriament i permet Memòria 2014 56 repassar l'actualitat del món ràpidament. El portal dóna accés a la premsa diària de més de cinquanta països, agrupats en sis grans zones geogràfiques: Àfrica, Àsia-Pacífic, Europa, Amèrica Llatina, el Canadà i els Estats Units. Navegant per les portades dels diaris es pot accedir als llocs web dels diaris, llegir l'últim número en versió original, i en possibilita la traducció. Autoaprenentatge d'idiomes a les biblioteques A les biblioteques es poden aprendre idiomes al ritme de cada usuari. Per a això hi ha tot tipus de material d’aprenentatge tant del català i el castellà com d’alemany, anglès, àrab, basc, francès, italià, rus o xinès, entre d'altres. Els materials estan distribuïts en quatre grans blocs: - Aprendre: amb material tant per a aquelles persones que es volen iniciar en una llengua com per a aquelles que volen millorar-ne el coneixement. - Llegir: si el que es vol és llegir, hi ha tant novel·les en la llengua original com lectures adaptades a un nivell de coneixement, sense oblidar els diaris i les revistes d'informació general. - Practicar: també es pot practicar una llengua, amb els grups de conversa i d'intercanvi d'idiomes de les sales d'estudi nocturnes o els clubs de lectura de llengua catalana i llengües estrangeres. - Conèixer: algunes biblioteques disposen de fons especials on hi ha material per conèixer més profundament una llengua i el seu context actual. L’especialització dels fons de les biblioteques Les Biblioteques de Barcelona disposen de fons especialitzats en diverses temàtiques que completen els fons bàsics. Aquests fons especials tenen sentit des de la proximitat, i per això es busca que tinguin una connexió de territori; però sobretot tenen una funció en l’entorn de ciutat, completant les necessitats informatives del conjunt de ciutadans i ciutadanes. El llistat actual d’especialitzacions queda doncs d’aquesta manera:  Dona, Moda i Cuina, a la biblioteca Francesca Bonnemaison  Gastronomia i hostaleria, a la biblioteca Barceloneta – La Fraternitat  El món àrab, a la biblioteca Sant Pau - Santa Creu  La ciència i Medi ambient, a la biblioteca Sagrada Família – Josep M. Ainaud de Lasarte  La fotografia, a la biblioteca Esquerra de l’Eixample – Agustí Centelles  El disseny i l’arquitectura contemporània, a la biblioteca Fort Pienc  El col·leccionisme, a la biblioteca Sant Antoni – Joan Oliver  Les músiques urbanes, a la biblioteca Vapor Vell  La cultura de la Pau i Guerra Civil espanyola, Francesc Boix i Camps de Concentració nazis, a la biblioteca Poble-sec- Francesc Boix  L’automòbil i la mobilitat sostenible, a la biblioteca Francesc Candel  Jocs, esports i entreteniment, a la biblioteca Les Corts - Miquel Llongueras  L’art i l’escultura noucentista i Josep Clarà, a la biblioteca Clarà. Fons especial Any Gaudí  Els viatges, a la biblioteca Jaume Fuster  Les cultures africanes, a la biblioteca Vila de Gràcia  La poesia, a la biblioteca Guinardó – Mercè Rodoreda  La novel·la barcelonina contemporània, a la biblioteca Carmel – Juan Marsé  El teatre, a la biblioteca Horta-Can Mariner  El gènere negre, a la biblioteca Montbau – Albert Pérez Baró  El circ i les arts parateatrals, a la biblioteca Nou Barris  El còmic, a la biblioteca Ignasi Iglésias - Can Fabra  La cultura popular, a la biblioteca Poblenou-Manuel Arranz  El flamenc, a la biblioteca Ramon d’Alòs Moner  El cinema i la literatura Infantil i Juvenil, a la biblioteca Xavier Benguerel A més dels fons especialitzats, disponibles només a algunes biblioteques, la majoria compten amb Centres d’Interès (CI). Els CI es decideixen en funció o bé de l’entorn (per exemple, la biblioteca Gòtic – Andreu Nin, situada a La Rambla, té un CI dedicat a aquesta via), o bé en funció de les necessitats detectades pels professionals, o bé per les Memòria 2014 57 demandes directes dels usuaris, com poden ser els CI Buscar feina, o bé Teràpies alternatives presents a diverses biblioteques. Aquests CI poden tenir caràcter permanent o bé temporal en el cas que les demandes i necessitats de l’entorn canviïn, i es poden repetir en més d’una biblioteca. En aquest sentit la biblioteca que s’han posat en funcionament aquest 2014 no compta encara amb fons especialitzat específic, però sí que té un centre d’interès dedicat a Joan Maragall, de qui porta el nom la biblioteca de Sant Gervasi. Es preveu, però, que en el futur incorpori una especialització a l’entorn del món del llibre. Autoedició i lectura digital Aquest 2015 els usuaris de les Biblioteques de Barcelona han tingut accés a l'obra de sis autors indies en format digital editats a Seebook, mitjançant unes targetes de descàrrega de llibres digitals amb codis QR. La iniciativa ha estat possible gràcies a l'acord entre Digital Tangible, Biblioteques de Barcelona i el Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya. Amb aquest acord es volen donar a conèixer autors de qualitat que han optat per autoeditar-se els textos i també promoure el consum de llibres en format digital entre els usuaris de les biblioteques. Baixar-se un llibre és molt senzill. A les biblioteques hi ha expositors amb les portades dels llibres, un breu resum i un codi QR que es pot escanejar per accedir als continguts digitals. Un cop escanejat el codi QR, els usuaris han d'introduir la seva adreça de correu electrònic per poder baixar el contingut des de l'enllaç que rebran a la seva bústia. Els llibres digitals es poden baixar de manera gratuïta en diferents formats i també inclouen continguts extres vinculats amb la creació del llibre (fotos, documents, capítols descartats...). Hi participen les biblioteques Sagrada Família - Josep M. Ainaud de Lasarte, Sant Gervasi - Joan Maragall, Jaume Fuster, Ignasi Iglésias - Can Fabra i El Clot - Josep Benet. Bibarnabloc: el bloc de recomanacions de Biblioteques de Barcelona L’objectiu de Bibarnabloc és esdevenir una plataforma centralitzada de recomanacions i promoció de les col·leccions, activitats i serveis. Diàriament es realitza una recomanació de documents de la col·lecció, sense distinció de suport o format. Les recomanacions són a càrrec dels professionals que treballen a Biblioteques de Barcelona que hi participen de manera voluntària, també d’algunes llibreries com La Central, Laie, Universal i Gigamesh, i d’alguns dels conductors i participants dels clubs de lectura de Biblioteques de Barcelona. Les recomanacions, que no es regeixen pel calendari de les novetats editorials, a més de seguir el criteri dels prescriptors, també es fan ressò dels esdeveniments culturals de la ciutat, recomanant fons que tinguin alguna vinculació amb festivals o commemoracions de l’entorn cultural: el Festival Grec, la Setmana de la Ciència, BCNegra, etc... A més s’organitzen concursos per als lectors dels bloc que reben com a premi o bé llibres, o entrades a espectacles, etc.. Durant el 2014 s’han publicat 216 recomanacions que han rebut 1.186 comentaris i 66.866 visites (un 19,5 més que l’any anterior). Un 6% de les visites han estat procedents de dispositius mòbils. S’han realitzat 10 concursos, amb una participació de 4.893 concursants, amb un increment del 53,8% de participants. Projecció de Booktrailers a les pantalles de Biblioteques de Barcelona Durant el 2014, en col·laboració amb Bookmovies, s’ha realitzat un projecte iniciat al 2013 per mesurar l’impacte dels mitjans audiovisual en la prescripció de la lectura. Del gener a l’agost 14 biblioteques han projectat recomanacions de 54 títols diferents a les pantalles informatives, per mesurar-ne després la repercussió en el préstec. Memòria 2014 58 Les guies de lectura i novetats Les Biblioteques de Barcelona elaboren periòdicament guies de lectura sobre temes d'interès per als usuaris, tant per adults com pel públic infantil. Les guies habitualment es vinculen a centres d’interès de la biblioteca, o bé a esdeveniments culturals del moment com poder ser festivals, setmanes monogràfics, efemèrides, etc... i també vinculades als cicles d’activitats que es realitzen al conjunt de les biblioteques, o bé a esdeveniments culturals de la ciutat. Moltes biblioteques també elaboren periòdicament guies de novetats per promocionar el nou fons entre els seus usuaris. Les guies són accessibles des dels webs i en alguns casos també s’editen en paper. En el cas de les digitals a través d’un enllaç al catàleg es pot veure a quines biblioteques es poden trobar els llibres recomanats. D’altra banda els professionals de Biblioteques de Barcelona participen de manera regular en l’elaboració de bibliografies bàsiques temàtiques que elabora el Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya. Aquest 2014 han participat en les guies sobre Circ, Dansa, Història de Catalunya i sobre Teatre Avui. Les recomanacions musicals de les biblioteques a Spotify Amb l'objectiu de fer difusió de les seves col·leccions musicals i difondre els musics locals, algunes biblioteques que compten amb una especialització o centre d'interès vinculats a la música tenen un compte a través de l’aplicació Spotify. Es poden trobar llistes de grups locals, música relacionada amb novel·les i bandes sonores que es poden trobar a les biblioteques, música de les especialitzacions o relacionada amb activitats que es fan a les biblioteques, tria musical dels grups que visiten els festivals de la ciutat, novetats musicals i la música que cada dia sona per tancar a la biblioteca. Participen en aquest projecte les biblioteques Francesca Bonnemaison, Esquerra de l'Eixample-Agustí Centelles, Fort Pienc, Sagrada Família-Josep M. Ainaud de Lasarte, Vapor Vell, Clarà, Jaume Fuster, Vallcarca i els Penitents - M. Antonieta Cot , El Carmel-Juan Marsé, Zona Nord, Trinitat Vella-J. Barbero, Poblenou-Manuel Arranz , Ramon d'Alós- Moner i Xavier Benguerel. Memòria 2014 59 ELS PROGRAMES DE DIFUSIÓ CULTURAL Tant en el Pla de Biblioteques de Barcelona 1998-2010 -que situava la biblioteca com a centre públic social d’àmbit local; actiu, impulsor i dinamitzador, com un referent cultural del territori, adaptat a les demandes dels ciutadans i avançat en la detecció de necessitats informatives, formatives i culturals- com en el nou document Biblioteques de Barcelona: 10 anys +. Nous reptes, noves oportunitats -on la promoció de la lectura, la generació de continguts en l’entorn digital i la participació en polítiques de cohesió social són objectius centrals i bàsics de la tasca que ha de desenvolupar la biblioteca pública- els programes de difusió de la lectura tenen un valor fonamental a l’hora de concretar aquests objectius. Alhora són un instrument molt valuós per a la difusió de la col·lecció. Els programes i les activitats que s’ofereixen es treballen a partir del seguiment de les novetats o de les incorporacions més interessants de la col·lecció, o bé a partir de la detecció d’interessos concrets dels usuaris. Els darrers anys es fa especial atenció a acompanyar els programes específics amb guies de lectura de la bibliografia relacionada amb l’activitat que es pot trobar a les biblioteques. Activitats infantils: Lletra Petita Sota aquest títol es recullen tots els programes culturals i de promoció de la lectura dirigits als infants i les seves famílies que fan les Biblioteques de Barcelona, segons l’esquema següent: Activitats per adults - L’Aventura de Llegir. Sota aquest nom ja tradicional, que abans agrupava una gran diversitat de formats, hem volgut presentar els programes que treballen molt específicament la difusió de lectura i els llibres de creació literària, tant els organitzats per al conjunt de les biblioteques com els que s’organitzen des de cadascuna de les biblioteques en col·laboració amb el seu entorn. - L’Aventura de Conèixer. Aquest és un bloc que agrupa programes sobre la difusió del coneixement dels diferents camps de saber, i inclou també activitats de ciutat o de proximitat. Els cicles temàtics mensuals entren dins aquest capítol. - Molt per Aprendre. Sota aquest bloc s’agrupen tots els programes pensats per oferir formació específica sobre diversos temes, tant cursos d’alfabetització digital com tallers d’aprenentatge i de creació. Memòria 2014 60 Itineraris literaris El 2014 l’itinerari literari de Biblioteques de Barcelona proposava un seguit de rutes literàries a partir d’algunes novel·les ambientades a Barcelona. El centre de la ciutat, però també alguns dels seus barris, la muntanya i el mar són els escenaris d’aquests itineraris, on la literatura clàssica i moderna ens ensenya les altres cares d’espais quotidians i, tanmateix, molts cops oblidats. Passejar guiats pels llibres ens ha permès retrobar-los. Les sessions de l’itinerari han estat: - Montalbán a Vallvidrera - Xavier Benguerel i el Poblenou - Joan Vinyoli: passeig pel Sarrià poètic de l'autor - Ramona, adéu, de Montserrat Roig - Joan Vinyoli: passeig pel Sarrià poètic de l'autor - Passeig sonor i literari per Horta - Xocolata i literatura: una passejada llaminera i literària per a tota la família - Senyoria, de Jaume Cabré - Pere Calders i la seva ciutat després de l'exili - Últimas tardes con Teresa, de Juan Marsé - Homenatge a Catalunya, de George Orwell A les 11 sessions dels itineraris, hi van assistir 223 persones, una mitjana de 20 per sessió. Clubs de Lectura Els clubs de lectura estan especialment pensats per a persones amb inquietuds culturals, ganes de llegir, però també de fer amics i xerrar amb l'excusa d'una lectura interessant. Llegeixen els llibres i després els comenten un cop al mes, entre tots, a la biblioteca, moderats per un expert en la temàtica del club. S’organitzen en nou sessions d’una durada aproximada d’una hora i mitja. Cada lectura té com a material de suport una fitxa orientativa i una guia posterior. Memòria 2014 61 Els objectius bàsics d’aquests clubs són, doncs, fomentar l'hàbit de la lectura i el diàleg; oferir noves possibilitats per al temps lliure; promocionar l'ús de la biblioteca i donar-la a conèixer com equipament cultural i crear un punt de trobada per als membres del Club. Dins els 86 clubs de lectura hi ha una gran varietat d’oferta, amb els clubs especialitzats en temàtiques concretes (27), en la majoria dels casos relacionades amb l’especialització de la biblioteca, els clubs generals (31), els clubs en llengües estrangeres (9), o els clubs de lectura fàcil, dirigits a facilitar l’aprenentatge del català a les persones nouvingudes a la ciutat (9). També hi ha clubs de lectura juvenils (1) i clubs de lectura que es realitzen a casals d’avis (6), a més del accessible per a persones sordes, el club de lectura virtual, i el club de lectura internacional Barcelona-Medellín. Aquest 2014, gràcies a un conveni entre l’Ajuntament de Barcelona i l’Ajuntament de Mequinensa, s’ha pogut oferir als membres dels clubs de lectura una visita de cap de setmana a Mequinensa, amb l’objectiu d’endinsar-se en l’obra de Jesús Moncada, amb un itinerari pels llocs que van construir el seu món literari. Una vintena de lectors de diferents clubs es van animar a seguir la proposta. Exposicions sobre la història de les editorials de la ciutat Biblioteques de Barcelona dedica cada any una exposició a un fet editorial. Aquest 2014 ha estat dedicada a Edicions Proa, en el 50 aniversari del seu rellançament. La primavera del 1964, ara fa cinquanta anys, Edicions Proa es va rellançar, sota el patrocini del mecenes Joan B. Cendrós, amb una espectacular campanya de premsa: La propera festa del llibre serà de color carbassa. La idea principal era impulsar la col·lecció A Tot Vent, creada a Badalona per Marcel·lí Antich i Josep Queralt, l’any 1928. L’exposició passava revista als orígens de Proa, el seu paper en la creació d’una cultura moderna en temps de la República i la seva aportació en el miracle català dels anys seixanta: autors, traduccions, disseny, promoció i mecenatge. L’exposició s’ha completat amb visites comentades gratuïtes guiades pel comissari de l’exposició, Julià Guillamón. La realització de l’exposició ha comptat amb la col·laboració de la Fundació Lluís Carulla. Col·laboració en programes culturals de l’entorn Calendari festiu. En la programació de les activitats de les Biblioteques de Barcelona hi ha una cura especial a crear complementarietats amb el calendari festiu de la ciutat, una tasca que insereix les biblioteques dins el teixit urbà i social de la ciutat.  Per la festa major d’hivern de la ciutat, Santa Eulàlia.  Per Carnaval.  Per Sant Jordi les biblioteques realitzen moltes activitats de difusió de la lectura, sovint coordinades amb els altres agents del territori. Com a conjunt de xarxa de la ciutat, Biblioteques de Barcelona organitza el Pregó de Sant Jordi al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona. Aquest any 2014 va ser l’escriptora Donna Leon qui va reflexionar sobre la importància de la lectura a través de la seva pròpia experiència, en conversa amb el periodista Òscar López.  Per la festa major d’estiu, La Mercè.  Un Nadal de conte és el programa que des de fa uns anys realitzen les biblioteques en aquestes festes. Vuitena trobada europea de novel·la negra: BCNegra. L’organitza l’Institut de Cultura de Barcelona. Les biblioteques hi participen des de la primera edició, amb xerrades d’alguns dels autors que participen en la trobada i amb l’organització de clubs de lectura per a joves, en conveni amb centres escolars de tota la ciutat, i l’elaboració d’una guia de lectura. Memòria 2014 62 Món Llibre. Aquest any ha estat la desena edició d’aquesta festa de la literatura per a nens i nens que organitza l’Institut de Cultura de Barcelona. Biblioteques de Barcelona hi ha col·laborat organitzant l’espai Els Savis del Què Llegim (que enguany arriben a la seva sisena edició). Un espai físic on diferents professionals del món de la literatura infantil prescriuen, de manera individualitzada i distesa, la lectura més adient per al nen que s’apropi a la recerca de consell. Munt de Mots, Festival de narració oral. La cinquena edició del festival va comptar, com en altres edicions, amb la col·laboració de Biblioteques de Barcelona. La novetat d’aquesta edició va ser que es va incloure en el festival la marató de contes infantils La Paraula Trobada, que fins ara es feia cada dos anys davant de la biblioteca Fort Pienc, i que dóna a conèixer els narradors sorgits dels tallers de narració oral que es fan a les biblioteques. Amb el pas al festival ha canviat de biblioteca i s’ha fet a la Francesca Bonnemaison. Destaquem també la programació de xerrades sobre el món de la narració oral a les biblioteques Sant Antoni-Joan Oliver i Vila de Gràcia. Saló Internacional del Còmic de Barcelona. La biblioteca Ignasi Iglésias – Can Fabra, especialitzada en Còmic, participa cada any al Saló amb l’organització d’una exposició. L’exposició del 2014 ha estat Dibuixant la galàxia, una exposició a l’entorn de la saga Star Wars (La guerra de les galàxies). El primer número del còmic galàctic sorgit de la saga es va publicar l’any 1977 (al mateix moment que el primer film) gràcies a l’editorial Marvel, tot i que anys més tard la publicació va passar a mans de Dark Horse. Quan George Lucas va autoritzar que altres autors desenvolupessin l’univers expandit de Star Wars, no podia imaginar el devessall de creativitat i talent que sorgiria i que donaria lloc a un grapat de títols de llegenda. L’exposició recollia originals d’alguns dibuixants que han treballat per als còmics Lucasfilm o que s’hi han inspirat per a les seves pròpies creacions, a més d’una desena d’objectes que podrien haver sortit directament del rodatge. A més l’exposició va anar acompanyada d’una Cosplay-desfilada Star Wars, d’un taller per a infants, de la taula rodona Dibuixant la galàxia i d’un concert amb repertori de la banda sonora de Star Wars. Paral·lelament la biblioteca també va programar la micro exposició Los Señores formas, un còmic d’un andreuenc de només 9 anys que al 2012 (amb només 6 anys) va debutar al Saló del Còmic amb el primer número de Los Señores formas que s’esgotà en els 3 dies que va durar el Saló. Festa de la Música. Les biblioteques de la ciutat es fan ressò d’aquesta celebració, de manera destacada la biblioteca Vapor Vell, especialitzada en Músiques Urbanes. Festival de Jazz de Barcelona. Biblioteques de Barcelona hi ha participat amb dos cicles entorn al món del jazz durant els mesos d'octubre i novembre: Entre bastidors i Dimensió Jazz. També es va programar una sessió del cicle Aperitius musicals dedicada al jazz, i l’exposició Ceedeephilia: l'últim embalatge del jazz. Setmana de Poesia de Barcelona. En aquest cas és la biblioteca Guinardó - Mercè Rodoreda, especialitzada en poesia, la que té una presència més important en aquesta setmana poètica que se celebra a tota la ciutat, a més d’elaborar la guia de lectura de la trobada poètica. Altres biblioteques (Sagrada Família-Josep M. Ainaud de Lasarte, Jaume Fuster i Camp de l’Arpa - Caterina Albert) també hi han participat amb la programació d’activitats relacionades amb la poesia i dirigides al públic infantil i adult. Grec. Festival d’Estiu de Barcelona. Les Biblioteques de Barcelona organitzen dins el programa del festival un conjunt d’activitats destinades a presentar alguns dels espectacles del festival, les Converses al Grec. Durant el festival, els protagonistes dels espectacles que s’estrenen al Grec (autors, directors, actors) presenten la seva obra a cinc de les Biblioteques de Barcelona. Es van presentar 4 espectacles amb un total de 97 assistents. Des de fa algunes edicions també es fa un minicicle anomenat Guia de l’espectador, en el qual el director del festival explica els espectacles més destacats del programa agrupats per teatre, música, dansa... A les 3 xerrades que es van realitzar hi van assistir un total de 134 persones. Setmana del llibre en català. Aquest any la Setmana s’ha tornat a fer al Pla de la Catedral. Biblioteques de Barcelona hi va participar, per una banda proposant, tal i com va fer l’any passat, un recorregut expositiu a través d’alguns dels noms més destacats de la literatura infantil i juvenil en català. Per altra banda, la Setmana compta amb un Cercle d’Empreses Amigues que patrocinen la compra de fons a nou biblioteques de diferents punts de Catalunya. Concretament ofereixen un ajut de 500 € per a la compra de fons dels editors i llibreters presents a la Setmana. Aquest any dos dels patrocinis han estat per a biblioteques de Barcelona: les biblioteques Sant Pau – Santa Creu i Esquerra de l’Eixample – Agustí Centelles, i l’empresa patrocinadora corresponent Cerveses Moritz. Memòria 2014 63 Barcelona Novel·la Històrica. Aquest any s’ha celebrat novament Barcelona Novel·la Històrica, una trobada dedicada a la literatura, en aquest cas, històrica. Aquesta segona edició ha estat centrada sobretot en la Barcelona romana. Biblioteques de Barcelona, aprofitant la dinàmica dels clubs de lectura, la trobada informal i distesa d’un grup de lectors per tal de comentar una obra llegida, hi ha participat amb sis clubs de lectura de biblioteques de la ciutat que es van endinsar en el gènere històric: tres d’ells centrats en novel·les de romans i tres en la novel·la històrica sud- americana. Dau Barcelona 2014. Aquest any s’ha celebrat a Fabra i Coats-Fàbrica de Creació de Barcelona la tercera edició del Dau Barcelona. Biblioteques de Barcelona hi ha participat amb un cicle de tres xerrades i demostracions de jocs de taula. Dia Internacional de l’Escriptor Empresonat. El PEN català organitza cada any actes a l’entorn d’aquesta commemoració. Biblioteques de Barcelona hi participa fent difusió de la jornada i preparant exposicions de materials relacionats a les biblioteques. Festa de la Ciència, Tecnologia i Informació. Organitzada per l’Institut de Cultura de Barcelona, Biblioteques de Barcelona hi participa a través de la biblioteca Sagrada Família-Josep M. Ainaud de Lasarte, especialitzada en ciència, amb exposicions de llibres i conta contes d’accés gratuït, i també a través d’activitats específiques de la biblioteca. Festival DocsBarcelona. Aquest festival de documentals es realitza a Barcelona des del 2007. Biblioteques de Barcelona hi va començar col·laborant de manera puntual amb la programació d’alguns documentals a biblioteques de la ciutat. Com ja s’ha fet en edicions anteriors, aquest 2014 dues biblioteques de la ciutat, l’Esquerra de l’Eixample- Agustí Centelles i Vilapicina i la Torre Llobeta han estat seu de la programació del Festival. Paral·lelament han programat un cop al mes documentals dins el programa estable del festival El documental del mes. 48H Open House Barcelona. Biblioteques de Barcelona ha participat en la cinquena edició d’aquest esdeveniment cívic i cultural que obre les portes de més d’un centenar d’edificis de Barcelona en un determinat cap de setmana. Es van poder visitar quatre de les biblioteques, guiats pels arquitectes autors del projecte. Van ser les biblioteques Sant Gervasi – Joan Maragall, Vilapicina i la Torre Llobeta, Camp de l’Arpa-Caterina Albert, i Poblenou-Manuel Arranz. Premi Crexells. L’Ateneu Barcelonès organitza aquest premi, que és el premi novel·lístic més antic en llengua catalana. Les Biblioteques de Barcelona hi participen fent-ne difusió i amb la votació dels membres dels clubs de lectura. El premi aquest any ha estat atorgat a Pep Coll. Memòria 2014 64 ELS PROGRAMES DE FORMACIÓ I APRENENTATGE Cursos i activitats d’alfabetització digital Les Biblioteques de Barcelona, conscients de la importància del paper de les biblioteques públiques en la superació de la fractura digital, han posat l’accent en tot allò que fa referència a l’accés a les tecnologies de la informació. Aquest accés, però, no és reeixit si no va acompanyat d’un bon programa d’alfabetització digital que permeti garantir la igualtat d’oportunitats de tots els usuaris a l’hora d’accedir a aquests recursos. Conscients també de la importància que té en aquest camp treballar en cooperació amb d’altres institucions de la ciutat competents en aquesta matèria, s’ha mantingut l’acord amb Cibernàrium de Barcelona Activa per utilitzar les Biblioteques de Barcelona com a punts de treball en les seves campanyes de formació, dins el programa Antenes Cibernàrium. La xarxa d’Antenes Cibernàrium a Biblioteques de Barcelona incorpora 11 espais multimèdia dins el projecte. - Biblioteca Esquerra de l'Eixample - Agustí Centelles, Sagrada Família- Josep M. Ainaud de Lasarte i Sant Antoni – Joan Oliver (L’Eixample) - Biblioteca Francesc Candel (Sants-Montjuïc) - Biblioteca Sant Gervasi - Joan Maragall (Sarrià-Sant Gervasi) - Biblioteca Jaume Fuster (Gràcia) - Biblioteca Horta - Can Mariner (Guinardó-Horta) - Biblioteca Nou Barris (Nou Barris) - Biblioteca Ignasi Iglésias - Can Fabra (Sant Andreu) - Biblioteca Camp de l'Arpa - Caterina Albert i Poblenou - Manuel Arranz (Sant Martí) 15 de les Biblioteques de Barcelona continuen acollint les proves de l’Acreditació de Competències en Tecnologies de la Informació i la Comunicació (ACTIC) que atorga la Generalitat de Catalunya. La missió dels centres col·laboradors és posar els mitjans per realitzar la prova en condicions adequades. Complementàriament, fan funcions d’informació als aspirants i suport als tràmits. Pel que fa a la formació que es dissenya des de Biblioteques de Barcelona, es prioritzen els següents objectius: - facilitar l’adquisició de competències bàsiques en matèria d’informació i informàtica - promoure l’educació individual i autodidacta, així com l’ensenyament formal a tots els nivells, especialment d’aquells grups socials que tenen un risc més gran de restar marginats per l’anomenada fractura digital: gent gran, immigrants... - oferir oportunitats per a un desenvolupament personal creatiu - estimular la imaginació i la creativitat de tots els grups d’edat, especialment dels infants i dels joves. S’ofereixen tres blocs diferents de formació: - Formació bàsica TIC: tallers TIC, de curta durada per descobrir, conèixer i aprendre a utilitzar les eines digitals. - Antenes Cibernàrium: espais on us podreu d’iniciació i perfeccionament en els coneixements d'internet i de les diverses eines tecnològiques. - +55: programa de capacitació digital pensat especialment per a persones a partir de 55 anys, amb l'objectiu d'oferir formació en l'ús de la telefonia mòbil i Internet. Plataforma de consulta TIC Biblioteques de Barcelona ha posat a disposició dels usuaris un servei d’atenció virtual relacionat amb les TIC. A través d’aquesta pàgina, es poden resoldre dubtes sobre l’ús de les noves tecnologies a les biblioteques: recerca d’informació a la xarxa, gestió del correu electrònic, processadors de textos, fulls de càlcul, retoc d’imatges i altres qüestions relacionades amb els Espais Multimèdia. Les consultes, que tot i ser a través de la plataforma virtual, s’han d’adreçar a una de les biblioteques que disposen d’Espai Multimèdia, són ateses pel personal de suport dels Espais Multimèdia segons els horaris d’atenció establerts. Memòria 2014 65 Sales d’estudi nocturnes Les Sales d'Estudi Nocturnes són un servei de la Regidoria d'Adolescència i Joventut de l'Ajuntament de Barcelona, en conveni amb els Districtes de la ciutat i Biblioteques de Barcelona, pensat per a estudiants i persones que necessiten espais d’estudi o treball. Sovint són persones que utilitzen l’espai amb els propis ordinadors, aprofitant la connexió Wi-Fi que ofereix la biblioteca. Biblioteques de Barcelona ofereix sis espais permanents oberts de dilluns a divendres de les 21 a 1 de la matinada. Són les biblioteques: - Districte de L’Eixample: Bib. Sagrada Família-Josep M. Ainaud de Lasarte - Districte de Sants – Montjuïc: Bib. Vapor Vell - Districte de Gràcia: Bib. Vila de Gràcia - Districte d’Horta – Guinardó: Bib. Guinardó – Mercè Rodoreda - Districte de Sant Andreu: Bib. Ignasi Iglesias - Can Fabra - Districte de Sant Martí: Bib. Poblenou – Manuel Arranz Durant els mesos de gener i febrer, i maig i juny, amb motiu dels períodes d’exàmens, s’ofereixen també sales d’estudi puntual. Aquest 2014 han estat nou les biblioteques que han obert en aquests períodes, amb el mateix horari que les permanents. Les biblioteques amb sala d’estudis puntual són: Poble-sec – Francesc Boix i Francesc Candel al districte de Sants-Montjuïc, Clarà al districte de Sarrià-Sant Gervasi, Jaume Fuster al districte de Gràcia, El Carmel-Juan al districte d’Horta-Guinardó, Les Roquetes i Zona Nord al districte de Nou Barris, La Sagrera-Marina Clotet al districte de Sant Andreu i Xavier Benguerel al districte de Sant Martí. A més d’un espai d’estudi, les sales ofereixen algunes activitats específiques que aporten continguts amb valor afegit. Aquest 2014, com en els darrers anys, bàsicament han estat de dos tipus: les anomenades Biblioteca de nit, que són les dedicades a tècniques d’estudi i eines de suport i a l’aprenentatge i perfeccionament d’idiomes, i els grups de conversa d’idiomes. Visites escolars Les visites dels centres escolars són una de les prioritats pel que fa a formació d’usuaris. Des de les biblioteques es promouen aquest tipus de visites per donar a conèixer els recursos que ofereix la biblioteca a les escoles i als alumnes individualment. En aquest sentit hi ha un grup de treball en funcionament, format per professionals de Biblioteques de Barcelona, que ha estat treballant diversos temes sobre la col·laboració de les biblioteques amb les escoles. Durant el 2014 han estat elaborant, conjuntament amb les 40 biblioteques de la ciutat, els Plans de Formació d’Usuaris de cada districte. També són destacables les visites que es fan per a grups de professionals no només del món de la biblioteconomia, sinó també de l’arquitectura, de la gestió cultural o bé de l’educació social. En aquest sentit es fa un esforç important per poder atendre els grups de professionals d’arreu del món que demanen visites comentades a les biblioteques. LECXIT-Lectura per a l’èxit educatiu LECXIT-Lectura per a l’èxit educatiu és un programa impulsat per la Fundació La Caixa, la Fundació Jaume Bofill i el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya que té per objectiu incrementar l’èxit educatiu mitjançant la millora de la comprensió lectora dels infants. El programa adopta un enfocament multidimensional, implicant les escoles, les famílies, els alumnes i mobilitzant i coresponsabilitzant la ciutadania. S’inicia a deu escoles públiques catalanes i pretén arribar a dos-cents alumnes de quart de primària amb dificultats lectores. Biblioteques de Barcelona participa en el projecte a través de les biblioteques ubicades als barris de les dues escoles esmentades: les biblioteques Sant Pau-Santa Creu i Ramon d’Alós-Moner. Vallcarca i els Penitents – M. Antonieta Cot. A més, la resta de biblioteques del districte de Ciutat Vella també hi participen a través d’un projecte liderat pel propi districte. Memòria 2014 66 Projecte Repesca Com a continuïtat del projecte Èxit del Consorci d’Educació de Barcelona, durant els mesos d’estiu i per als alumnes de 1er a 4art d’ESO amb dues o màxim quatre assignatures pendents s’ha realitzat a diferents instituts de la ciutat el projecte Repesca de reforç escolar. L’objectiu d’aquest projecte és ajudar als nois i noies en el procés de preparació de l’examen de setembre i aconseguir que un percentatge més alt d’alumnes de 4rt d’ESO promocionin. Aquesta és una iniciativa que es fa amb voluntaris, amb la coordinació dels centres educatius i amb material preparat també pels professors dels instituts. La col·laboració de Biblioteques de Barcelona ha estat la de posar els espais de les biblioteques obertes a l’agost a la seva disposició, com a espais de treball per aquests alumnes oferint-los el suport documental que poguessin necessitar. Per fer l’oferta visible es va comunicar als instituts que participaven a Repesca, la possibilitat d’organitzar una visita a les biblioteques amb els tutors de cada grup. Un dels recursos que s’oferien als instituts era l’ús de les biblioteques públiques com a espai de suport a grups concrets, a professors o a alumnes que de manera individual acudien a la biblioteca durant els mesos de juliol i agost. Aquest 2014 es va oferir també un taller gratuït de cerca d’informació a Internet Es busquen aliens. L’objectiu del taller és que els alumnes aprenguin a trobar informació a Internet que els ajudi en el seu procés de formació reglada i a millorar les seves competències des d’un vessant més lúdic i menys academicista. Es van realitzar 3 edicions del taller amb una mitjana de 10 assistents per taller (les places són limitades al nombre d’ordinadors dels Espais Multimèdia). Programa de Suport a la lectura El programa Suport a la lectura és impulsat per l’Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona (IMEB), amb la col·laboració de la biblioteca Les Roquetes, de quatre escoles de Nou Barris, i del propi districte. Té com a objectiu fomentar la comprensió lectora i el gust per la lectura, com a eines que contribueixin a l’èxit escolar i l’aprenentatge al llarg de la vida. El programa es planteja com un treball compartit entre l’escola, la família i l’entorn. Va adreçat als infants d’entre 7 i 9 anys de les escoles Aiguamarina, Antaviana, Turó de Roquetes i Escola Pia-Luz Casanova, i a les seves famílies. A les diverses diverses activitats i tallers individuals i de grup, acompanyats de dinamitzadors i voluntaris hi han assistit 1.808 escolars. A més, també s’han programat sessions especials amb la participació de conta contes i xerrades per a famílies. També es faciliten recursos per estimular i facilitar l’acompanyament lector (maleta viatgera i jocs lingüístics). Memòria 2014 67 ELS PROGRAMES D’INCLUSIÓ SOCIAL Projecte d’accessibilitat TIC per a persones amb diversitat funcional El projecte d’accessibilitat TIC per a persones amb diversitat funcional és accessible a cinc biblioteques que han incorporat als Espais Multimèdia diferents dispositius i programari per facilitar l’accés a les noves tecnologies a persones amb diversitat funcional. Aquests espais disposen d’ordinadors amb programes que els usuaris poden utilitzar lliurement i on també es realitzen cursos i tallers d’alfabetització digital. Les biblioteques disposen de mitjans alternatius o complementaris per a l’accés als ordinadors. Entre d’altres elements, s’hi poden trobar pantalles de grans dimensions i un programari amb ampliadors, línia Braille i lectors de pantalla per a persones amb discapacitats visuals. També hi ha dispositius alternatius als ratolins, com palanques de control (joysticks) i commutadors, més usables i ajustables a les funcionalitats de l’usuari. I, finalment, un programari d’accessibilitat per a persones usuàries de sistemes de comunicació alternativa i augmentativa i un programari per a persones amb discapacitat intel·lectual. El projecte té dos objectius principals: - avançar en la supressió de les barreres físiques, comunicatives i digitals en equipaments comunitaris - promoure la igualtat d’oportunitats en l’ús de les TIC com a via per incrementar les oportunitats d’inclusió i participació de les persones amb diversitat funcional. Les biblioteques que formen part del projecte són: - Biblioteca Gòtic – Andreu Nin - Biblioteca Sagrada Família - Biblioteca Francesc Candel - Biblioteca Vilapicina i la Torre Llobeta - Biblioteca Poblenou - Manuel Arranz S’ha realitzat amb la participació de la Fundació Desenvolupament Comunitari, amb el suport de l'Institut Municipal de Persones amb Discapacitat de l’Ajuntament de Barcelona i amb el patrocini de la Fundación Vodafone. Durant el 2014 s’ha continuat difonent el servei a les diferents entitats que treballen amb persones amb discapacitats per tal de donar-los a conèixer el projecte i aconseguir que els col·lectius usuaris potencials dels serveis TIC adaptats disposin de tota la informació relativa als dispositius i serveis que posem al seu abast. Aquest treball amb les entitats persegueix un doble objectiu: captar nous usuaris a partir de donar a conèixer tots els serveis que les persones amb diversitat funcional poden utilitzar a les biblioteques, no només pel que fa als EEMM adaptats sinó també a la col·lecció d’audiollibres, de llibres amb lletra gran, de pel·lícules amb audiodescripció per a cecs o amb subtítols per a sords, del servei de préstec i lectura a domicili; i establir col·laboracions i complicitats amb les diferents entitats i molt especialment amb els col·lectius d’educadors. Audiollibres per a usuaris de les Biblioteques de Barcelona Biblioteques de Barcelona posa a disposició de tots els usuaris amb carnet de biblioteca el servei de descàrrega d'audiollibres, en català i castellà, amb la intenció de facilitar i millorar l'accessibilitat a la lectura. Els audiollibres són llibres parlats, en la seva versió integra de l'obra original. Són llegits en veu alta per locutors i narradors professionals en gravacions a una sola veu, sense música de fons. El catàleg està format per obres clàssiques i actuals, en català i castellà, que es troben agrupades en sis categories: autoajuda, novel·la per adults, novel·la juvenil, pensament, relats i obres clàssiques. També s’ofereix en préstec una selecció dels audiollibres en format CD audio. És un servei pensat per al públic en general però que té un interès especial per a persones amb discapacitats visuals o de comprensió lectora. Memòria 2014 68 Món laboral, recerca de feina i emprenedoria Les Biblioteques de Barcelona ofereixen una àmplia selecció de documents per ajudar en la cerca de feina i en la formació per millorar professionalment. Es pot aprofundir en el coneixement de temes com la redacció de currículums, la cerca de feina per Internet, la preparació de les proves d'accés a cicles formatius o la creació de la pròpia empresa, entre d'altres. La biblioteca a casa. Voluntaris de Biblioteques de Barcelona Sota el lema La biblioteca a casa es presenta el servei de préstec i lectura a domicili per a persones grans o amb mobilitat reduïda de Biblioteques de Barcelona. Des del grup de treball intern de Biblioteques de Barcelona constituït per treballar aquest tema, es vol impulsar aquest servei que es presta amb voluntaris de Biblioteques de Barcelona. Hi ha 27 biblioteques amb voluntaris adscrits, tot i que el servei de préstec i lectura a domicili es pot demanar a qualsevol biblioteca de la ciutat. Participació en el projecte de ciutat Treball als barris És un projecte de l'Ajuntament de Barcelona, amb el suport del Servei d'Ocupació de Catalunya, per promoure l'ocupació i la dinamització socioeconòmica de diferents barris de la ciutat. Aquest projecte s'engloba dins una estratègia de desenvolupament econòmic de proximitat a la ciutat de Barcelona. Té en compte les característiques pròpies de cada barri, les seves necessitats específiques i les seves potencialitats. S'impulsen accions de dinamització i foment de l'ocupació a mida per a cada barri, sobretot en els territoris més vulnerables i que necessiten una atenció especial. Biblioteques de Barcelona hi participa acollint a les biblioteques les accions de formació TIC que s’organitzen dins aquest programa. Aquest 2014 hi han participat 6 biblioteques amb un total de 373 cursos. Participació en el projecte de ciutat A l’estiu Barcelona t’acull Biblioteques de Barcelona participa en aquest projecte organitzat amb el Programa de Reagrupament Familiar de la Direcció d’Immigració de l’Ajuntament de Barcelona amb la participació de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya des del 2009. Es tracta d’un projecte dirigit a nens i joves que han arribat a Barcelona procedents dels processos de reagrupament familiar. Degut al període d’arribada a la ciutat dels participants en aquest programa, encara no s’han escolaritzat i per tant no han tingut accés a una xarxa social organitzada que els aculli i no coneixen encara la ciutat ni els seus espais de lleure i cultura. Biblioteques de Barcelona hi participa oferint les biblioteques com a lloc de realització de les trobades diàries durant els mesos d’estiu, aportant els seus recursos per facilitar als nous usuaris el coneixement de la ciutat, i en el disseny d’algunes de les activitats. Aquest any 2014, com en les darreres edicions del projecte, han estat set les biblioteques participants: les biblioteques Sant Pau-Santa Creu, Sagrada Família-Josep M. Ainaud de Lasarte, Vapor Vell, Guinardó-Mercè Rodoreda, Nou Barris, Ignasi Iglésias-Can Fabra i Poblenou-Manuel Arranz. Hi han participat 140 joves entre 12 i 18 anys (7 grups de 20 joves). Com en altres ocasions el programa es va cloure amb una festa per als joves i les seves famílies al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona. Memòria 2014 69 Participació en el projecte Temps de barri, Temps per tu Temps de barri, Temps per tu és un projecte pilot impulsat des de la Gerència de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports i, més concretament des del Programa Temps i Qualitat de Vida de l’Ajuntament de Barcelona, que es du a terme a les biblioteques Nou Barris i Zona Nord. L'objectiu és fomentar la conciliació de la vida laboral, familiar i personal als pares amb fills amb discapacitat i oferir un temps lúdic i de lleure als nois i les noies al costat d'altres companys. Participació en el programa Punt de Trobada del Voluntariat per la Llengua Des del Consorci de Normalització Lingüística de Barcelona se’ns ha proposat de participar en el programa Punt de Trobada del Voluntariat per la Llengua. Aquest servei consisteix en tenir un lloc identificat a la biblioteca on les parelles lingüístiques poden realitzar les seves converses en català. Aquest 2014 hi han participat 50 voluntaris de Biblioteques de Barcelona Nou biblioteques s’han adherit a la proposta: Sant Antoni-Joan Oliver, Sofia Barat, Can Rosés, Guinardó-Mercè Rodoreda, Zona Nord, Ignasi Iglésias-Can Fabra, La Sagrera-Marina Clotet. Poblenou-Manuel Arranz i Xavier Benguerel. Campanya de Donació de Sang a Biblioteques de Barcelona Deu biblioteques de Barcelona van participar en una campanya especial de donació de sang a les biblioteques, impulsada per l’Ajuntament de Barcelona amb motiu de la celebració de Sant Jordi. La campanya s’ha fet amb el Banc de Sang i de Teixits, i amb la col·laboració de 10 editorials que van obsequiar els donants amb llibres, i van fer possible la presència d’autors destacats que signaven els seus llibres en l’horari de les donacions. Es van recollir 268 donacions de sang en els 10 punts establerts a les 10 biblioteques, el 17% de les quals eren de persones que donaven sang per primera vegada. Per condicionaments de calendari les donacions es van haver de concentrar en un sol dia, just l’endemà de les festivitats de Setmana Santa, i això va reduir el nombre de donacions respecte l’any anterior. Memòria 2014 70 5. L’IMPACTE DELS SERVEIS Espai Multimèdia de la biblioteca Xavier Benguerel Memòria 2014 71 ELS INSCRITS Any rere any cada cop són més els ciutadans de Barcelona que disposen del carnet de Biblioteques de Barcelona. Concretament l’any 2014 se n’han fet 53.903 de nous, la qual cosa ha significat un augment del 2,1% del nombre d’inscrits respecte l’any anterior. Sumats a totes aquelles persones que ja el tenien, fa que a finals del 2014 les Biblioteques de Barcelona tinguin 924.178 inscrits, xifra que confirma les biblioteques públiques com la institució amb més socis de tot Barcelona. Això significa que aproximadament un 53,7% de la població de Barcelona té carnet de la biblioteca, tenint en compte només els inscrits que són residents a la ciutat. En aquest sentit, un 3,5% dels inscrits resideixen en altres municipis, la majoria de la província de Barcelona. Si no consideréssim aquest fet i comptéssim la proporció de tots els carnets respecte la població el percentatge pujaria fins al 57,2%. Al quadre d’evolució es té en compte aquesta xifra per tal de seguir l’històric de dades atès que amb anterioritat no s’havia tingut en compte el municipi de residència. 2001 2004 2010 2011 2012 2013 2014 Nous Carnets 42.540 75.153 70.616 64.697 61.971 52.063 53.903 Total Carnets 192.204 376.289 810.431 837.392 880.436 905.060 924.178 Increment anual - - - 3,3% 5,1% 2,8% 2,1% Percentatge inscrits respecte població 13% 24% 49,7% 52% 54,4% 56% 57,2% de Barcelona Pel que fa al perfil dels usuaris, aquest 2014 podem dir que entre els usuaris de Biblioteques de Barcelona hi ha més dones que homes, 8 punts més (51,7% de dones i 43,7 d’homes), i que un 27% dels inscrits ha nascut en d’altres països (0,1 punts menys que l’any 2013), essent els més representats els mateixos països que l’any passat: el Pakistan, Itàlia, l’Argentina, l’Equador i Bolívia. Cal tenir en present que aquest 27% dels usuaris d’altres països amb carnet supera la proporció del 16,6% de persones nascudes a l’estranger que registra la població de Barcelona. Aquesta dada és un bon indicador per comprovar que les Biblioteques de Barcelona son un dels primers equipaments públics al que les persones nouvingudes es dirigeixen a l’hora d’establir-se a la ciutat i crear vincles socials i culturals amb la seva nova realitat. Memòria 2014 72 Per grups d’edat, la franja d’edat més representada és la dels adults, que representen un 66,5% dels inscrits, seguits pels joves (13,5), pels infants (9,1%) i els majors de 65 anys (9,8%). Finalment, és interessant constatar que en el perfil dels usuaris que s’han donat d’alta aquest 2014 hi ha una majoria clara dels adults, però per sota del percentatge total dels inscrits d’aquesta edats, i que en canvi la suma dels nous usuaris entre 0 i 24 anys supera en 17,1 punts el percentatge total dels inscrits d’aquestes edats, repetint la tendència observada l’any anterior. Memòria 2014 73 LES VISITES El 2014 les Biblioteques de Barcelona han rebut un total de 6.433.295 visites, un 1,4% més que a l’any 2013. Tot i l’obertura d’una nova biblioteca al juny, cal tenir present que aquest creixement s’ha produït tot i el tancament per obres de dues biblioteques a partir de l’estiu i que no tornaran a obrir fins al 2015. 1998 2004 2010 2011 2012 2013 2014 Visites 1.362.840 4.126.308 5.982.936 6.178.297 6.439.112 6.343.803 6.433.295 Increment anual - - - +3,3% +4,2 -1,5% +1,4 En relació a la població aquesta xifra es pot llegir de diverses maneres: si tots els ciutadans de Barcelona en fossin usuaris hi haurien anat una mitjana de 4 vegades l’any; una mitjana que augmenta considerablement si la fem a partir dels inscrits a les biblioteques, de manera que a cada persona amb carnet li correspondrien 7 visites l’any. Memòria 2014 74 Si posem en relació les visites amb les hores d’obertura del conjunt de la xarxa, obtenim que cada dia les Biblioteques de Barcelona atenen 23.250 visites, una mitjana de 576 per biblioteca. I si volem afinar encara més, cada hora s’atenen 3.341 visites, una mitjana de 77 visites per hora a cadascun dels equipaments. Cal matisar que aquestes mitjanes es mouen en uns extrems que van des de la biblioteca que rep 1.824 visites de mitjana per dia a la que en rep una mitjana de 86; o bé en el cas de visites per hora van de les 198 visites a les 16 visites cada hora. Pel que fa a la distribució territorial de les visites, a partir del gràfic següent es poden fer diverses lectures: la primera és, com ja s’ha vist en el capítol anterior, en l’apartat dedicat als horaris, que els districtes que han implementat un major nombre de les actuacions previstes reben un major nombre de visites. Una altra lectura que permet fer aquest gràfic és que els districtes de Ciutat Vella i Gràcia tenen una mitjana de visites per habitant molt elevada, tot i no ser els que tenen un major nombre de biblioteques ni una major població: una possible explicació en ambdós casos és la seva centralitat que facilita que aquestes biblioteques acullin usuaris d’altres districtes; a més en el cas de Gràcia s’hi suma el fet que la biblioteca Jaume Fuster és la més gran de la xarxa i fa horaris amplis. Memòria 2014 75 EL PRÉSTEC DE DOCUMENTS El préstec de documents aquest 2014 ha experimentat per segon any consecutiu una baixada notable, que en part pot respondre, com ja s’ha explicat en altres capítols, al tancament de dues biblioteques durant un llarg període de temps. Així doncs, els documents que aquest any els usuaris s’han endut en préstec ha disminuït un 8,8%, amb un nombre absolut de 4.143.645 documents prestats. Si posem en relació els préstecs amb el nombre de visites rebudes a les biblioteques, obtindrem que cada visita s‘ha endut 0,6 documents en préstec. Si ho considerem respecte als habitants de Barcelona, la quantitat és de 2,6 documents prestats per habitant. Aquesta mitjana augmenta si posem els préstecs en relació al nombre d’inscrits, arribant a 4,5 documents prestats per persona inscrita, i encara podem afinar més, i considerar-ho directament sobre els usuaris servei de préstec: en aquest cas, la mitjana s’eleva fins a 18 documents prestats per usuari. Memòria 2014 76 1998 2004 2010 2011 2012 2013 2014 Documents 759.658 3.079.324 4.439.460 4.467.634 4.639.242 4.229.213 4.143.645 prestats Increment anual - - - +1,1% +3,8 -8,8% -2% Tipologia dels documents en préstec La classificació del fons documental de les biblioteques ens permet segmentar la informació del préstec en tipologies diferents que no faciliten en cap cas fer una anàlisi molt aprofundida. Per exemple, sota la classificació Infantil o bé Fons especial hi podem trobar materials en format llibre però també documents àudio visuals. Sense pràcticament cap variació la tendència del 2014 repeteix els mateixos percentatges de distribució del préstec que l’any anterior. Fons general Música i Diaris i Col·lecció Fons Altres Fons infantil Petits lectors (llibres) cinema revistes local especial suports Tipologia dels 1.280.509 701.873 80.449 1.010.418 136.733 6.590 388.505 15.270 doc prestats % sobre el total 35% 19% 2% 28% 4% 0,1% 11% 0,4% Préstec interbibliotecari Aquest servei és un dels principals indicadors del funcionament en xarxa de les biblioteques de la ciutat i de la demarcació. Es realitza bàsicament entre totes les biblioteques públiques de la província de Barcelona que comparteixen el catàleg col·lectiu, encara que també es realitza amb d’altres institucions com ara universitats, centres privats, etc. La mitjana de temps que ha d’esperar un usuari és de 4-5 dies si el préstec és dins de la ciutat de Barcelona. Fora de la ciutat de Barcelona és un servei de pagament, i el cost està regulat per un preu públic (1,2 €). Dins de la ciutat de Barcelona des del 2010 el préstec interbibliotecari entre les Biblioteques de Barcelona és gratuït, amb l’objectiu de fer realitat el propòsit que la col·lecció del conjunt de les biblioteques públiques de la ciutat es percebi com una col·lecció única, on cada biblioteca és un punt d’accés a la totalitat de documents. Així el servei de préstec interbibliotecari, els documents deixats han experimentat un 13% de creixement, una mica per sobre de l’increment dels préstecs rebuts, que ha estat d’un 12,2%. Memòria 2014 77 2001 2004 2010 2011 2012 2013 2014 Préstecs deixats 4.984 24.201 70.848 96.504 130.928 143.116 161.789 Increment - 45,2% 41,3% 36,2% 35,7 9,3% 13% 2001 2004 2010 2011 2012 2013 2014 Préstecs rebuts 4.417 21.499 64.263 88.953 128.019 139.867 156.944 Increment - 19,3% 52% 38,4% 43,9 9,3% 12,2% 2001 2004 2010 2011 2012 2013 2014 Diferència entre 567 2.702 6.585 7.551 2.909 3.249 4.845 deixats i rebuts Perfil dels usuaris del servei de préstec Aquest és un dels serveis que ens permet conèixer algunes dades sobre els usuaris que l’utilitzen atès que és necessari l’ús del carnet. En aquest cas podem conèixer els grups d’edat de les persones que usen el servei de préstec: el grup majoritari és el dels adults, amb un 61% de l’ús del servei, seguits pels infants i els joves. Memòria 2014 78 ELS USOS D’INTERNET I DELS SERVEIS DE FORMACIÓ DIGITAL L’accés a Internet Actualment les Biblioteques de Barcelona ofereixen l’accés a Internet des de la majoria dels ordinadors de la biblioteca. L’única excepció són els ordinadors d’accés al catàleg (Opacs) que incorporen la navegació a partir dels enllaços incorporats al catàleg però no permeten anar a una adreça d’Internet específica. Hi ha un límit d’accés de 20 sessions d’una hora mensuals. L’accés a aquests serveis s’ha anat modernitzant, i a més d’accés a Internet, els ordinadors ofereixen també la possibilitat de fer servir paquets d’ofimàtica, a través del projecte Internet i + i també des dels ordinadors dels Espais Multimèdia. El conjunt d’usos d’Internet ha experimentant aquest 2014 un 8,1% de creixement, arribant fins a 1.541.263. Si posem en relació els usos d’Internet amb la població de Barcelona, trobem que cada habitant de la ciutat ha usat 0,9 vegades aquest servei, i si ho fem amb el nombre d’inscrits aquesta relació arriba a 1,6 vegades, repetint pràcticament els valors de mitjana de l’any anterior. Com en el cas dels préstecs, aquesta mitjana augmenta si ho considerem directament sobre els usuaris actius dels diferents serveis que permeten l’accés a Internet: la mitjana s’eleva fins a 10,8 usos d’Internet per usuari del servei. Pel que fa al perfil dels usuaris que utilitzen Internet, podem desagregar la informació dels usuaris que es connecten des dels ordinadors de la biblioteca des del servei Internet i + i també des dels Espais Multimèdia, i els qui ho fan amb els seus dispositius a través del servei de Wi-Fi. Això ens permet veure els diferents usos que es fan servei en funció de les franges d’edat. En primer lloc podem veure les dades totals agregades, i a continuació les específiques de cada tipus d’accés. Memòria 2014 79 Podem observar en els gràfics que en tots els casos la franja amb més usuaris és la dels adults (considerats els dos grups de 25 a 39 i de 40 a 65 anys com un de sol), en proporcions similars, tot i predominen els accessos d’aquesta edat des dels Espais Mutimèdia. En el cas dels usos del servei de Wi-Fi, en canvi, es pot constatar que la franja més activa és la d’entre 15 i 39 anys, és a dir, la suma dels joves amb el primer grup d’adults, que ocupen dos terços del total d’usos del servei. Per tant dibuixa uns usuaris més familiaritzats amb els dispositius mòbils d’accés a Internet, que prefereixen als ordinadors de la biblioteca. Petits lectors Infants Joves Adults Adults Gent Gran Altres (0 a 4 anys) (5 a 14 anys) (15 a 24 anys) (25 a 39 anys) (40 a 65 anys) (+ 65 anys) (entitats...) WiFi 585 27.522 192.751 217.111 169.430 16.033 585 Internet i + 3.119 106.208 65.564 148.657 275.177 49.860 3.119 Espais 309 14.437 28.022 60.337 102.167 21.551 309 Multimèdia TOTAL 4.013 148.167 286.337 426.105 546.774 4.013 148.167 Espais Multimèdia. Servei d’assessorament TIC Els Espais Multimèdia són de lliure accés per als usuaris amb carnet de biblioteques. En determinades franges horàries funcionen com un autoservei (amb reserva prèvia). L’any 2013 es van fer alguns canvis de manera que els usuaris disposen d'un màxim de 2 sessions per dia i biblioteca (si canvien de biblioteca gaudiran de dues sessions més i així successivament, fins al màxim de 32 sessions mensuals), per tal de garantir l’accés a tothom que ho sol·liciti. En altres franges es reserven per a fer els cursos de formació digital i altres activitats ressenyades en el capítol corresponent d’aquesta memòria. A l’autoservei es poden utilitzar les eines d’ofimàtica i impressió, digitalitzar i gravar documents en disquet, CD i amb alguns dispositius portàtils de memòria USB, visualitzar DVD i arxius multimèdia, fer tractament i edició d’imatges, conèixer i treballar amb programari lliure... Les biblioteques amb Espai Multimèdia a més ofereixen un servei d'assessorament en l'ús de les tecnologies de la informació on s'atenen les consultes relacionades amb la recerca d'informació a Internet, el correu electrònic, l'elaboració de documents escrits, els fulls de càlcul, el retoc d'imatges, etc. Aquest servei s'ofereix del gener al juny i de l'octubre al desembre als 29 Espais Multimèdia existents actualment. La novetat d’aquest 2014 ha estat el canvi de model d’Espai Multimèdia que s’ha concretat a la nova biblioteca Sant Gervasi – Joan Maragall. Es tracta del primer Espai Multimèdia mòbil a Biblioteques de Barcelona. El mobiliari, l'equipament informàtic i l'accés a la xarxa responen al concepte de mobilitat, amb l'objectiu de poder organitzar diferents models de formació amb ordinadors portàtils, tauletes i telèfons intel·ligents. L'aula està equipada amb connexió a la xarxa elèctrica i connexió Wi-Fi per facilitar la feina amb els dispositius dels usuaris. Memòria 2014 80 Assistents als cursos i activitats d’alfabetització digital Del 2009 al 2012 el servei de cursos d’alfabetització digital va créixer d’una manera molt notable, fins a multiplicar per 2,8 l’oferta del servei. Aquest creixement sostingut tan elevat no podia mantenir-se, ateses les pròpies característiques del servei, que disposa d’unes places limitades pel nombre d’ordinadors de cada Espai Multimèdia, i que al 2013 es van reduir els recursos que es destinaven a aquestes activitats, tant pel que fa a Biblioteques de Barcelona com a alguns dels agents amb qui col·laborem per realitzar la formació digital. De tota manera aquest 2014 s’han recuperat part dels recursos, acostant-se a l’oferta del 2012. La mitjana de cursos per biblioteca ha augmentat en 12,3 punts respecte al 2013. La mitjana d’assistents per activitat en canvi ha disminuït lleugerament, quedant-se en 6,9 persones per curs (cal tenir en compte, com ja s’ha esmentat, que es tracta d’activitats amb un aforament molt limitat ateses les característiques dels espais multimèdia, que tenen una mitjana d’entre 7-10 ordinadors disponibles). En xifres absolutes s’han ofert 2.902 cursos d’alfabetització digital, amb un total de 20.134 assistents. La distribució de l’oferta de formació digital per programes ha estat la següent: Formació Antenes Treball als Proves +55 Altres bàsica TIC Cibernàrium barris Actic Nombre cursos 449 1.709 134 373 110 127 Assistents 3.150 12.203 1.022 2.771 860 128 Mitjana assistent per curs 7 7,1 7,6 7,4 7,8 - Pel que fa a les proves les proves d’Acreditació de Competències en Tecnologies de la Informació i la Comunicació (ACTIC), des de les biblioteques aquest 2014 s’han realitzat 128 proves, un 45,4% més que al 2013. Memòria 2014 81 ELS ASSISTENTS A LES ACTIVITATS CULTURALS I DE DIFUSIÓ DE LA LECTURA Aquest 2014 l’oferta d’activitats ha augmentat un 2,3% respecte a l’any 2013. L’increment del nombre d’assistents, en canvi, ha estat més alt fins arribar al 9,7%, atès que la mitjana d’assistents per activitat ha pujat 0,7 punts (33,2 persones per sessió). Els programes que han registrat un augment més gran de la mitjana han estats els dirigits als públic infantil i familiar. Cal tenir present que l’any 2012 es va experimentar un notable augment en el total d’activitats (un 32,7%) atribuïble, entre d’altres motius, a un recompte diferent de les activitats de caire territorial. També a la incorporació de nous espais per a la realització d’activitats culturals, gràcies a les inauguracions o els trasllats d’equipaments. 2004 2010 2011 2012 2013 2014 Activitats 2.974 1.807 1.885 2.501 2.335 2.389 Assistents 61.496 59.596 59.558 78.600 76.070 79.325 Mitjana assistents per sessió 21 33 31,6 31,4 32,6 33,2 Del conjunt de les activitats, 1.105 corresponen al programa per a infants Lletra petita, amb un total de 41.618 assistents, amb una mitjana de 37,6 assistents per activitat. Pel que fa al nombre d’activitats per adults ha estat de 1.284, amb un total de 37.707 assistents, amb una mitjana de 29,3 assistents per sessió. Memòria 2014 82 ELS ASSISTENTS A LES ACTIVITATS DE FORMACIÓ I APRENENTATGE Assistents a les visites escolars i de grups de professionals El 2014 han estat 1.785 grups procedents de centres d’ensenyament amb un total de 40.313 escolars. Aquest és el segon any que tenim les dades de les visites escolars desagregades per cicles educatius, i per tant ja podem valorar l’increment d’ús d’aquest servei. Educació Infantil Primària Secundària Batxillerat Especial Assistents 2013 12.873 18.217 3.219 - - Assistents 2014 13.782 21.454 4.422 101 554 Increment % 7% 18% 37% - - Educació Infantil Primària Secundària Batxillerat Especial Visites 2013 571 793 144 - - Visites 2014 635 896 198 4 52 Increment % 11% 13% 38% - - Tenint en compte que la població de Barcelona en edat escolar (0-16 anys) el 2014 era de 227.387 persones, el 17,7% dels escolars han visitat les biblioteques públiques durant aquest any, un increment de 2,6 punts respecte al 2013. Com es pot veure en el gràfic següent, l’etapa amb menys visites escolars és la Secundària (un 8,8% dels alumnes escolaritzats), seguida per l’Educació Infantil (15,5%) i la Primària (23%), tot i que en tots els casos han augmentat respecte a l’any anterior, destacant el creixement de les visites de primària, que ha passat del 19,8% del 2013 al 23% d’aquest any. En el cas d’Educació Infantil, si el que tenim en compte és el segon cicle, de 3 a 6 anys, quan els nens ja tenen més mobilitat i és més viable realitzar desplaçaments de l’escola a d’altres equipaments, el percentatge augmenta fins al 32,8% Memòria 2014 83 També han visitat les biblioteques grups d’escoles d’adults o de centres de discapacitats, que han representat 357 grups amb 4.824 persones. Pel que fa a les visites de professionals, s’han atès 42 grups amb un total de 481 assistents. Assistents a les sales d’estudi nocturnes El total de les sis sales ha registrat el darrer any 75.290 visites, un 7% més que al 2013. Pel que fa als usos, s’ha de destacar que la biblioteca amb més usos ha estat la biblioteca Vila de Gràcia (14.918), seguida per Vapor Vell (14.507), Sagrada Família (14.742), Mercè Rodoreda (13.650), Poblenou-Manuel Arranz (8.943) i finalment Ignasi Iglésias – Can Fabra (8.530). En general totes les biblioteques han tingut valors sostinguts, excepte la biblioteca Sagrada Família que ha experimentat un augment d’usos del 79,5% respecte l’any anterior, i les biblioteques Ignasi Iglésias – Can Fabra (-15%) i Poblenou-Manuel Arranz (-8,5%) que han disminnuït els usos en uns percentatges prou significatius. A més d’un espai d’estudi, les sales d’estudi nocturnes ofereixen algunes activitats específiques que els aporten continguts amb valor afegit. Aquest 2014 bàsicament han estat de dos tipus: les anomenades Biblioteca de nit, que són les dedicades a tècniques d’estudi i eines de suport, i l’aprenentatge i perfeccionament d’idiomes. S’han realitzat 54 sessions de 6 tallers diferents, amb 376 assistents. També s’organitzen grups de conversa i/o intercanvi d’idiomes amb una persona nativa. Hi ha hagut un total de 25 grups en funcionament, corresponents a: 7 d’anglès, 6 de francès, 5 d’alemany, 1 de català, 1 d’italià, 2 de portuguès, 1 de xinès, 1 d’àrab i 1 de rus. S’han realitzat 694 sessions, amb un total de 4.876 assistents, amb una mitjana de 7 assistents per sessió. Pel que fa al perfil dels usuaris de les sales d’estudi, sobre 259 enquestes realitzades, en resulta que el 57% són dones i el 43% homes. Per edats el grup majoritari són els compresos entre 20 i 24 anys (43%), seguits pels de 16-19 anys (23%), els de 30 o més (20%) i finalment els d’entre 25 i 29 anys (14%). El 55% són estudiants d’universitat, el 17% de Batxillerat, el 12% de cicles formatius, el 9% estudiants d’oposicions, el 2% estudiants d’ESO i el 5% restant d’altres. Pel que fa al tipus de centre, un 69% procedeixen de centres públics, el 18% de centres concertats i el 13% de centres privats. Durant els mesos de gener i febrer, i maig i juny, amb motiu dels períodes d’exàmens, s’ofereixen també sales d’estudi puntuals a diferents espais de la ciutat. Les biblioteques Francesc Candel i Poble-sec – Francesc Boix al districte de Sants-Montjuïc, Clarà al districte de Sarrià-Sant Gervasi, Jaume Fuster al districte de Gràcia, El Carmel-Juan Marsé al districte d’Horta-Guinardó, Les Roquetes i Zona Nord al districte de Nou Barris, La Sagrera-Marina Clotet al districte de Sant Andreu i Xavier Benguerel al districte de Sant Martí obren en aquests períodes sales d’estudi en el mateix horari que les permanents (de dilluns a divendres). Durant el 2014 van tenir 4.156 usos, un 79% menys que Memòria 2014 84 l’any anterior. Cal fer notar que aquest any hi ha una biblioteca menys que ha ofert aquest servei, tot i que el descens no es pot atribuir només a aquesta causa. EVOLUCIÓ DE VISITES I USOS L’evolució de visites i préstecs ens mostra a partir del 2005 la tendència d’un creixement més accelerat de les visites que del servei de préstec. Aquesta característica que es repeteix aquest 2014, confirma que els usos tradicionals de la biblioteca van canviant i diversificant-se: la biblioteca ja no és només el lloc on anar a buscar un llibre o una pel·lícula. A la biblioteca hi podem trobar molts altres serveis, com ara tenir accés a Internet (en el gràfic següent es pot veure com a partir del 2008 l’evolució d’aquest servei ascendeix notablement), assistir a activitats culturals i de formació, llegir la premsa diària, estudiar... Els usuaris d’alguns d’aquests serveis, però, només deixen el seu rastre com a visites perquè per realitzar-los no és necessari tenir el carnet, i per tant no queden registrats a la base de dades del sistema de gestió. Memòria 2014 85 PROCESSOS D’AVALUACIÓ Anàlisi d’indicadors Els Serveis Centrals de Biblioteques de Barcelona duen a terme de manera sistemàtica l’anàlisi dels indicadors disponibles per tal mesurar i valorar la tipologia d’accions i les característiques concretes de cada biblioteca. S’ha treballat amb indicadors descriptius diversos: usos dels serveis, activitats, nombre de personal, metres quadrats. Això ha permès detectar on cal planificar i ajustar recursos. Una eina d’anàlisi són també les comparatives amb altres xarxes de biblioteques que ens puguin servir de referència. D’altra banda es treballen els indicadors d’explotació del carnet de biblioteques i també els que obtenim a través de l’enquesta Òmnibus Municipal. Aquestes dades ens ajuden a detectar quins són els sectors de la població on les biblioteques tenen una penetració més gran, i ens serveix per dissenyar millor els serveis i les activitats per tal d’arribar als públics que ara no són usuaris d’aquest equipament. Les biblioteques a l’Òmnibus Municipal Biblioteques de Barcelona participa en l’Òmnibus municipal, l’enquesta telefònica que realitza l’Ajuntament de Barcelona amb l’objectiu de conèixer l’opinió, l’ús i les propostes de millora de diferents serveis de la ciutat, amb 7 preguntes sobre biblioteques públiques que ens proporcionen diferents indicadors sobre el nivell de coneixement i ús de les biblioteques. Des del Març del 2002 s’han anat introduint algunes modificacions en les preguntes i la freqüència de la consulta, per tal d’obtenir-ne els resultats més eficients. Actualment Biblioteques de Barcelona participa en una sola de les onades anuals que es realitzen a través de l’Òmnibus, la del mes de desembre. De les set qüestions que s’han plantejat, tres de les preguntes bàsiques es mantenen des del 2002, amb la finalitat de continuar la sèrie de resultats i veure l’evolució a llarg termini. Fitxa tècnica de l’enquesta: - Mostra: 1.000 entrevistes - Univers: Població de Barcelona de 16 i més anys amb llar amb telèfon - Metodologia: entrevista telefònica Coneixement de les biblioteques El 88,3% dels enquestats assegura que coneix alguna biblioteca pública de la ciutat. En relació a la darrera consulta del 2013, els entrevistats que coneixen alguna biblioteca disminueixen 1,6 punts però tot i així se situa en el segon resultat més alt de la sèrie des que es va començar a fer l’enquesta. 2004 2010 2011 2012 2013 2014 Les coneixen (%) 66,0 84,9 83,5 79 89,9 88,3 Freqüència d’ús En relació a la freqüència d’ús: el 42,8% dels que coneixen alguna biblioteca no hi va mai (17 punts per sobre del grau d’assistència registrat en l’enquesta anterior), el 17,3% dels que coneixen alguna biblioteca hi va ocasionalment, només l’1,4% en fa un ús diari, 0,7 per sota de la darrera edició. En conjunt, les persones que hi van almenys un cop al mes (i aquest grup comprèn, per tant, diferents freqüències), arriba al 35,1%, un resultat molt similar al del 2013 (35,5%). Memòria 2014 86 Serveis utilitzats pels usuaris El servei més utilitzat entre els usuaris que diuen anar almenys un cop l’any a la biblioteca és el préstec. En general els resultats s’assemblen als els valors del 2012. El més destacat és la disminució de l’assistència a les activitats cultural i/o formació, que no es correspon als valors reals obtinguts per aquests serveis durant el 2014. Activitats Préstec Consulta Estudi Internet culturals i/o formació 2009 88,1 64,3 35,4 66,9 36,6 2010 84 74,6 32,3 50,9 39,5 2011 82 64,6 41,6 50,1 27,8 2012 81,9 63,1 36,9 58,8 33,6 2013 77,9 72,2 45,3 70,7 44,1 2014 80,4 64,9 33,8 53,8 24 Grau de satisfacció dels usuaris A la pregunta Què milloraria de les biblioteques públiques?, el 38,8% dels usuaris que van almenys un cop a la biblioteca no canviarien res (2,7 punts per sobre de la darrera enquesta) i un 11,7% no es manifesta. Per aspectes concrets obté més percentatge (quasi un punt) la demanda de més llibres i més silenci i en canvi baixa 3,5 punts la petició d’ampliació d’horaris. Els no usuaris: grau de coneixement sobre les biblioteques i motius que addueixen per no anar-hi D’entre el 54,5% dels enquestats que no van a les biblioteques, el 42,8% dels enquestats les coneixen però no hi van mai i un 11,7% manifesten que no les coneixen. També hem preguntat als no usuaris de les biblioteques públiques els motius pels quals no hi van. El 2014 els motius principals per no ser usuaris són: manca de temps o tenir altres ocupacions, i en segon lloc tenir llibres a casa o comprar-los habitualment. A continuació podem veure l’evolució dels motius adduïts els darrers cinc anys: 2009 2010 2011 2012 2013 2014 Manca d’interès, no els agrada llegir 11,9 9,4 7,1 23 20,9 7 Manca de temps / tenen altres ocupacions 35,8 26,3 24,5 29,9 31,7 22,4 Tenen llibres, en compren 25,4 21,7 22,7 5,6 14 13,2 Raons d’edat o salut 9,4 6,2 6,8 12,2 9,5 9,7 No les coneixen o els queden lluny 4,5 3,1 2,6 2,1 1,7 2,5 Fan servir Internet 3,1 5,4 6,4 4,2 9,9 6,7 Van a altres biblioteques 2,5 4,2 3,9 2,4 4,6 2,6 Finalment el 52,9% es manifesta interessat en rebre informació sobre les activitats i serveis, essent el canal triat el correu electrònic en primer lloc, seguit dels fulletons editats, de la web de Biblioteques de Barcelona, i en darrer lloc per la premsa o el propi personal de la biblioteca, seguint la mateixa estructura que a l’enquesta del 2013. Assistència a activitats culturals de la ciutat Des de fa dues edicions s’han afegit a la consulta dues preguntes, la primera, genèrica, sobre l’assistència a activitats culturals en els darrers mesos, i la segona sobre activitats concretes, com ara anar al cinema, a museus, a debats... i naturalment si anaven a les biblioteques. El resultat és que el 87% dels enquestats havia anat a alguna activitat cultural els darrers sis mesos, amb una freqüència de 3,5 vegades de mitjana. Dels usos en concret, un 64% havia anat al cinema, seguit per l’assistència a festes populars, museus o exposicions, i en quart lloc a les biblioteques públiques, un 48%. Memòria 2014 87 De tota manera s’observa que l’ús de les biblioteques té major intensitat que les altres activitats culturals, atès que és una de les activitats amb més ciutadans que hi han anat dos a més cops (42%), només superada pel cinema (47%). Enquesta de Satisfacció dels Serveis Municipals de l’Ajuntament de Barcelona Anualment l’Ajuntament de Barcelona realitza entre els ciutadans una enquesta de satisfacció dels serveis municipals. La mostra es realitza sobre 6.000 residents a la ciutat Per novè any consecutiu les Biblioteques de Barcelona són l’equipament municipal més ben valorat pels ciutadans, amb 7,5 punts, baixant només 0,1 punts la valoració obtinguda l’any anterior. Pel que fa la percepció de l’evolució del servei, un 29,2% dels enquestats creu que les biblioteques han millorat, un 35,9% que es mantenen igual i només un 3,6% creu que han empitjorat. Si és valora només la puntuació d’aquells que es van manifestar usuaris habituals de les biblioteques (un 47,2%), la puntuació puja un 0,3 fins als 7,8 punts (igual que l’any anterior). Memòria 2014 88 6. COMUNICACIÓ I PARTICIPACIÓ Biblioteca Barceloneta – La Fraternitat Memòria 2014 89 CONVENIS AMB ALTRES ENTITATS A través de la campanya Llegir sempre surt a compte, Biblioteques de Barcelona ha realitzat acords estables amb 139 institucions culturals de la ciutat i amb 6 de manera puntual que, amb la presentació del carnet de Biblioteques de Barcelona, ofereixen descomptes i altres avantatges en els seus serveis, convertint-lo en un carnet que obre les portes de la cultura més enllà dels serveis de les pròpies biblioteques. Durant el 2014, s’han fet més de 130.150 usos dels descomptes i ofertes amb el carnet de biblioteques, un 6,7% més que al 2013. Cal tenir present a l’hora de valorar aquestes xifres que algunes institucions encara no tenen la tecnologia per separar els usos realitzats amb el carnet, per tant segurament la quantitat real és més elevada. S’ha reforçat també la col·laboració amb algunes d’aquestes entitats a través de l’edició de punts de llibre per al servei de préstec, que en el seu revers ofereixen informació sobre la programació d’aquestes institucions culturals. Aquest 2014 a més, s’ha posat en funcionament el carnet BCNCultural, una iniciativa nascuda de la col·laboració entre l'Institut de Cultura, el TR3SC i Biblioteques de Barcelona, amb l’objectiu d’ampliar l’oferta dels descomptes i experiències culturals fins ara existents per als usuaris del carnet de Biblioteques de Barcelona. Amb el carnet BCN Cultural es poden gaudir de tots els serveis que ofereixen les Biblioteques de Barcelona, com són el préstec, la inscripció a cursos de formació o els descomptes als principals museus, teatres, cinemes i llibreries de Barcelona. A més els posseïdors del BCN Cultural poden participar en un seguit d’experiències organitzades exclusivament per a ells: visites guiades a exposicions, preestrenes, tertúlies amb especialistes de diferents especialitats artístiques o lectures amb escriptors, i també poden escollir algunes de les ofertes emeses pel TR3SC. Des del febrer, la data de posada en funcionament del carnet, s’han donat d’alta 721 persones. LA MILLORA EN LA COMUNICACIÓ AMB ELS USUARIS Els webs de Biblioteques de Barcelona Des que es van posar en funcionament totes les pàgines web pròpies de les biblioteques, cada cop que obre una biblioteca nova ho fa ja amb aquest servei a disposició dels usuaris fins i tot uns dies abans de la inauguració física de la biblioteca: així ha estat en el cas de la biblioteca inaugurada aquest 2014, de manera que els futurs usuaris han pogut fer-se el carnet fins i tot abans que la biblioteca iniciï els seus serveis presencials. L’estructura dels webs municipals ha canviat en el seu conjunt, i també els sistemes de recompte de les visites i dels usos en general, per això no podem fer una valoració sobre l’evolució dels usos dels quaranta-un webs existents (40 biblioteques més un de general). El total de visites ha estat de 1.450.899. Si comparem aquesta xifra amb les visites presencials a les biblioteques, obtindrem una proporció d’1 visita virtual per cada 4,4 visites presencials. Biblioteques de Barcelona al mòbil Amb l’objectiu d’oferir tota la informació digital adaptada als dispositius mòbils, s’ha estat treballat per adaptar la visualització dels nostres continguts en aquests dispositius. Bibarnabloc. Aquesta una nova versió es basa en un disseny web adaptatiu (Responsive Web Design) que permet que la visualització i els menús s’adaptin i canviïn segons els dispositius des d’on els usuaris accedeixen al nostre blog. Aprofitant aquest procés d’adaptació a dispositius mòbils, s’ha treballat en un disseny més actual, més visual i amb més dinamisme. Web de Biblioteques de Barcelona. L’Institut Municipal d’Informàtica ha adaptat totes les webs municipals. Durant el 2014 ha treballat en l’adaptació al mòbil del site de Biblioteques de Barcelona, i dels minisites de les Biblioteques. Memòria 2014 90 Barcelona Contactless. Barcelona Contactless és un programa integral i transversal de ciutat que proporciona serveis d'informació de proximitat. Des dels diversos punts d'accés distribuïts per tota la ciutat, i mitjançant diferents tecnologies contactless, l'usuari accedeix a una web-mòbil que presenta informació específica i precisa del moment i lloc on es troba: una finestra de la Barcelona física a la Barcelona virtual. Les Biblioteques de Barcelona formen part d’aquest projecte, i s’han senyalitzat amb codis QR i xips NFC. L’App BibliosBCN Des de l’any 2013 Biblioteques de Barcelona disposa de l’App mòbil BibliosBCN, a través de la qual els usuaris poden accedir a la informació de les activitats que es duen a terme a les Biblioteques de Barcelona. L'aplicació és gratuïta i és disponible des d’iOS i Android. S’accedeix a un llistat d’activitats destacades però els usuaris també poden configurar la seva selecció personal d’actes preferits. Amb una opció de calendari poden consultar totes les activitats que es fan un dia concret a qualsevol biblioteca de la ciutat. També poden saber quina biblioteca tenen més a prop, com s'hi arriba, consultar el mapa de totes les biblioteques de la ciutat, els horaris i la informació bàsica. També es poden consultar les activitats d’alfabetització informacional. Tota aquesta informació es pot compartir per SMS, correu electrònic i xarxes socials, una bona eina per conèixer tota l'oferta d'activitats de Biblioteques de Barcelona. L’aplicació ha estat descarregada 4.825 vegades per a iPhone i 5.262 per a Android. Nou perfil de Biblioteques de Barcelona a Instagram Amb motiu de la posada en funcionament del perfil de Biblioteques de Barcelona a Instagram es va organitzar el concurs #espaislecturaBCN. El concurs va servir per donar a conèixer el nou perfil i va ser una de les seccions del web de Sant Jordi de l’Ajuntament de Barcelona. Des de l’abril fins a finals del 2014 es van publicar 234 imatges i es van fer 883 seguidors, recollint 6.073 m’agrada. Les Biblioteques de Barcelona a Facebook i Twitter Les Biblioteques de Barcelona han tingut una presència important en el món de la comunicació 2.0, aprofitant les oportunitats que aquestes eines ofereixen a l’hora de comunicar-se amb els usuaris en dues direccions: informar i, sobretot, recollir informació d’allò que interessa més als nostres usuaris. A finals del 2014 el conjunt de pàgines de Facebook (la general de Biblioteques de Barcelona i les específiques de les biblioteques) tenen 47.327 seguidors, un 27% més que l’any anterior. L’abast d’impacte calculat a partir d’aquests seguidors és de 3.808.552 persones. Pel que fa a Twitter, aquest 2014 s’han obtingut 2.856 nous seguidors, de manera que Biblioteques de Barcelona comptava a finals del 2014 amb 10.276 seguidors, un 27,7% més que al 2013. Durant l’any va realitzar 3.323 piulades (una mitjana de 9 per dia). De les piulades se’n van reenviar 1.849, i es van fer 4.842 consultes als enllaços publicats. Les Biblioteques de Barcelona van rebre 2,125 mencions. Les Biblioteques de Barcelona a YouTube El canal dedicat a Biblioteques de Barcelona a YouTube, on es van penjant els materials audiovisuals que es produeixen a les biblioteques, o enllaçant a d’altres materials d’interès per als usuaris, aquest 2014 s’hi han publicat 29 vídeos propis. A finals del 2014 compta amb 211 subscriptors, un 44,5% més que l’any anterior, i s’han realitzat 11.384 visualitzacions dels materials penjats en aquest espai, un 10,3% més que l’any anterior. Memòria 2014 91 Les Biblioteques de Barcelona a Issuu Issuu és una prestatgeria virtual que permet tenir disponibles documents com ara les Guies de lectura, la Política de Col·lecció de Biblioteques de Barcelona, etc... enllaçats a través del web de les diferents biblioteques. A finals de 2014 té 1.029 seguidors, un 27,9% més que l’any 2013. S’han publicat 3.754 materials, amb un total de 1.268.725 impressions i 129.391 lectures. Les Biblioteques de Barcelona a Spotify El projecte de difusió de les col·leccions de música de les biblioteques a través de l’aplicació d’Internet Spotify es va engegar al 2013. El resultat han estat llistes de reproducció de les diferents biblioteques que s’han inclòs en el projecte ja sigui per la temàtica dels seus fons especialitzats com per l’existència de projectes vinculats a la música. El servei ha tingut una molt bona resposta, doblant els subscriptors de les llistes de l’any passat. Les 167 llistes existents a finals del 2014 compten amb 858 subscriptors, un 104% més que l’any anterior. El butlletí electrònic Mesbiblioteques El butlletí electrònic d’informació Mesbiblioteques.com de manera periòdica informa als usuaris sobre les activitats i els serveis que ofereixen les biblioteques. Des del 2010 les biblioteques poden gestionar el seu propi espai al Butlletí, de manera que es pot sectorialitzar i per tant dirigir millor les comunicacions al públic objectiu de cadascun dels serveis o les activitats que s’anuncien. Durant el 2014 es van enviar 1.377 butlletins informatius a través de l’aplicació Més Biblioteques. D’aquest total, 22 eren butlletins sobre les ofertes del carnet, 90 es van enviar des del departament de Comunicació i Premsa i 1.265 des de les biblioteques. A finals d’any hi havia 303.768 usuaris subscrits al Més Biblioteques: un 32,87 % del total d’usuaris inscrits a les Biblioteques de Barcelona. Pel que fa a les trameses, es van enviar a través del Més Biblioteques 35.742.644 correus electrònics. Respecte a la recepció dels butlletins, i amb la informació obtinguda fins a 7 dies després de l’enviament, es van llegir 6.306.781 butlletins (un 17,64 % del total), es van clicar 184.516 enllaços i un 0,11 % dels enviaments van donar error (39.658). Quioscos Punt.Bcn L’Ajuntament de Barcelona promou un sistema d’atenció al ciutadà basat en la diversificació dels canals d’informació i tramitació, amb nous mitjans electrònics per afavorir la tramitació i l’accés a determinats serveis municipals per canals diferents dels tradicionals. En total s’han fet 100.390 consultes a les agendes (de ciutat i de Biblioteques de Barcelona) i al plànol de la ciutat. Pel que fa als tràmits en total se n’han realitzat 28.259. El general els usos han disminuït respecte al 2013: un 19% les consultes i un 9,6% els tràmits. Dels 45 terminals d’autoservei (2 més que al 2013), 10 són a Biblioteques de Barcelona, un 22,2% dels terminals. Durant aquest 2014, el 40,6% de les consultes realitzades des d’aquests terminals ha estat realitzada des dels situats a les biblioteques (40.856), un 16,4% menys que l’any anterior, essent el més utilitzat el de la biblioteca Sagrada Família. Pel que fa a gestions la proporció és menor: un 10,5% s’han realitzat des de terminals de les biblioteques (2.975), tot i que en aquest cas registren un augment del 22% respecte a l’any anterior, essent també el terminal de la biblioteca Sagrada Família el més usat. Memòria 2014 92 SEGUIMENT DE L’OPINIÓ DELS USUARIS: SUGGERIMENTS, CONSULTES, AGRAÏMENTS I QUEIXES Des de l’any 2003 es recullen els suggeriments i les queixes dels usuaris de les Biblioteques de Barcelona, un element que ens ajuda a millorar els serveis a partir de l’opinió de les persones que en són usuàries. El sistema IRIS (Incidències, Reclamacions i Suggeriments) de l’Ajuntament de Barcelona, ha estat l’únic sistema de gestió de les comunicacions dels usuaris de Biblioteques de Barcelona. Les que han estat fetes per altres mitjans s’han introduït també al sistema, de manera que la gestió de les respostes i de la comunicació als agents responsables de resoldre les qüestions plantejades pels usuaris s’ha pogut simplificar i millorar. De fet des de les pròpies biblioteques es potencia la utilització d’aquest sistema ja que és un bon instrument per conèixer l’opinió dels usuaris i donar una resposta ajustada a les seves necessitats, a més de millorar els serveis de tota la xarxa. De les 645 comunicacions del usuaris, 410 han estat queixes, 173 consultes, 54 suggeriments i 5 agraïments. Respecte al 2013 ha baixat el nombre de queixes (-20,9%), els agraïments (-65%) i els suggeriments (-19%). i en canvi ha augmentat el de consultes (16,8%), D’alguna manera la progressió d’aquests resultats confirma que aquest servei és un bon instrument per a la comunicació amb els usuaris. Tot i la posada en funcionament d’un nou equipament (que requereix un temps d’ajustament i habitualment en els primers mesos es produeixen petits incidents en el funcionament correcte de l’equipament i dels serveis), i del tancament per obres de dues més durant un llarg període, el nombre de comunicacions ha disminuït un 11,7% respecte l’any anterior. Pel que fa a les queixes, a l’hora de quantificar-les cal, primer de tot, posar-les en relació amb el nombre de visites que reben les biblioteques: en termes absoluts la proporció de queixes per visita d’aquest 2014 és de 0,0000637, o sigui de 0,63 queixes per a cada 10.000 visites que reben el conjunt de les 40 biblioteques de la ciutat. 2004 2010 2011 2012 2013 2014 Comunicacions / 10.000 visites 0,88 2,07 1,41 1,2 1,1 0,99 TOTAL 364 1.240 872 779 731 645 Increment -40% -9,1% -29,7% -10,6% -6,1% -11,7% Cal comentar, també, que l’ús dels canals 2.0 com ara Facebook i Twitter, ha canalitzat algunes de les consultes dels usuaris, que no es comptabilitzen en aquest capítol. Memòria 2014 93 LA COMISSIÓ DE LECTURA PÚBLICA DE BARCELONA El Plenari de la Comissió de Lectura Pública de Barcelona, l’espai sectorial de participació municipal relacionat amb la lectura pública coordinat pel Consorci, aquest 2014 ha celebrat una única reunió. A més de presentar les principals dades i projectes de l’any de Biblioteques de Barcelona, durant la reunió plenària d’aquest 2014 es van presentar diversos projectes a l’entorn de la biblioteca digital que estan desenvolupant les diferents xarxes de biblioteques de l’entorn català: - eBiblio: el nou servei de préstec digital a les biblioteques públiques de Catalunya. Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya. - Transcriu-me!! una experiència de participació ciutadana. Biblioteca de Catalunya. - Els prestatges virtuals i la mobilització del carnet: dos exemples d'interrelació entre la biblioteca física i la biblioteca virtual. Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona. - Nous projectes del CSUC en l'àmbit de les biblioteques, la informació i la documentació. Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya. - Servei d’atenció en línia per ajudar a fer els deures a alumnat de secundària. Consorci d’Educació de Barcelona. - L’alfabetització digital a les Biblioteques de Barcelona. Biblioteques de Barcelona. També es van presentar les conclusions del grup de treball específic de la comissió que ha treballat durant el 2014 al voltant del paper de les biblioteques públiques en l’èxit escolar. Memòria 2014 94 PROJECTES DE COOPERACIÓ Participació en el programa d’intercanvi Barcelona – Medellín Les Biblioteques de Barcelona van iniciar el 2010 una col·laboració amb les biblioteques de la ciutat de Medellín, Colòmbia, convidades per la Fundació Kreanta i per l’Ajuntament de Barcelona, en un programa de transferència de coneixement i intercanvis professionals. Aquest 2014 la col·laboració ha consistit amb la continuació del Club de lectura internacional Barcelona – Medellín, i amb el club de lectura virtual per nens i nenes d’entre 10 i 12 anys d’ambues ciutats Letras al Mar, coordinat en aquest cas per la biblioteca Sant Antoni-Joan Oliver. Des de Barcelona les direccions de les biblioteques Barceloneta – la Fraternitat (Ciutat Vella) i Vapor Vell (Sants- Montjuïc) van realitzar la seva estada de dues setmanes a Medellín. Durant aquest període van conèixer els diferents equipaments i serveis bibliotecaris i culturals d’aquesta ciutat que està fent una aposta important per millorar les seves condicions socials i econòmiques a través de la cultura i l’educació. Abans van ser dues direccions de biblioteques de Medellín que van venir a Barcelona i van seguir un programa intens de coneixement de la tasca que es fa a les diferents biblioteques públiques de la ciutat. Projecte de cooperació entre Biblioteques de Barcelona i l’Alcaldia de Cali Juanjo Arranz i Assumpta Bailac van participar en la primera activitat, organitzada en el marc d’un acord que Biblioteques de Barcelona ha iniciat en cooperació amb l’alcaldia de Cali, i que encara cal formalitzar. Una apuesta por la biblioteca del siglo XXI en Cali va ser la denominació de les jornades que es va organitzar del 9 al 11 de juny per als professionals colombians. Biblioteques de Barcelona hi va participar amb dues conferències: La biblioteca pública en Barcelona: del Plan de bibliotecas al proyecto 2010-2020 i La biblioteca como espacio de cohesión y transformación social. El papel de la programación cultural. Durant l’estada a Cali, a part de visitar les biblioteques de la ciutat, vam poder conèixer també alguns dels serveis bibliotecaris de la Vall del Cauca. Uns mesos després va ser el torn que els professionals de Cali visitessin Barcelona. Es va preparar un intens programa de xerrades sobre els serveis i els objectius de les Biblioteques de Barcelona i visites a algunes biblioteques de la ciutat. També van mantenir contactes amb la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona i amb la Gerència de Serveis de Biblioteca de la Diputació de Barcelona, que participen en aquest programa. Participació en el programa d’amistat i cooperació Barcelona – Maputo En el marc de cooperació internacional de l’Ajuntament de Barcelona, Barcelona i Maputo es van comprometre a dur a terme els projectes que es consideressin de mutu interès, amb la voluntat de promoure el desenvolupament institucional i la modernització de l’administració dels serveis municipals per tal de garantir una millor prestació dels serveis públics bàsics, així com d’introduir el desenvolupament tecnològic que permeti incrementar el benestar dels habitants de les dues ciutats. Els projectes que actualment s’estan desenvolupant són a l’entorn de biblioteques, mercats municipals i salut pública (zoonosis). En relació a les biblioteques el plantejament és donar suport i acompanyament al projecte que des del Conselho Municipal de Maputo volen promoure: una Rede de bibliotecas-arquivos-telecentros nos Distritos Municipais de Maputo. Aquest 2014 dos professionals de Maputo han vingut a Barcelona per assistir al Congrés Internacional de Ciutat Educadores i visitar alguns dels equipaments públics de la ciutat. Dins el programa de visites van veure quatre de les Biblioteques de Barcelona. Memòria 2014 95 Biblioteques de Barcelona al Consell Municipal de Cooperació Internacional per al Desenvolupament Biblioteques de Barcelona a formar part del Plenari del Consell Municipal de Cooperació Internacional per al Desenvolupament de l’Ajuntament de Barcelona. Hi ha convidat tots els agents socials de màxima significació i implicació en l’àmbit de la cooperació internacional, l’acció humanitària, els drets humans i la pau de la ciutat de Barcelona. Hi assisteix en representació de Biblioteques de Barcelona en Juanjo Arranz, director de Programes i Cooperació. Memòria 2014 96 PROJECCIÓ DE LES BIBLIOTEQUES DE BARCELONA Biblioteques de Barcelona a l’IFLA Les Biblioteques de Barcelona estan representades a dues de les seccions de l’organització internacional d’associacions de biblioteques IFLA, concretament a la secció Biblioteques Metropolitanes (Metropolitan Libraries) i a la secció de Biblioteca Pública (Public Libraries). Les reunions de seguiment dels comitès permanents es van realitzar a Auckland (Nova Zelanda) i a Malmö- Copenhaguen respectivament. Només es va assistir a la reunió de Malmö-Copenhaguen, amb la representant de la secció de Biblioteca Pública, l’Àngels Migueles, directora de la biblioteca Francesc Candel, que també va assistir a la Conferència General anual, que es va celebrar a l’estiu a Lió (França). En el marc de la Conferència General anual es realitzen diversos Congressos Satèl·lit organitzats per les diferents seccions. Aquest any la secció Public Libraries va organitzar-lo sota el lema Public Library Futures in a global digital world, a Birmingham. Des de Biblioteques de Barcelona es va presentar la comunicació Onsite versus online settings, two ways of reaching the users in the Libraries of Barcelona, preparada per Anna Bröll, Anna Cabre i Dolors Gándara, que va presentar aquesta última durant el congrés. A la Conferència General de Lió es va produir la Declaració de Lió sobre l’Accés a la Informació i el Desenvolupament. La Declaració fa una crida als Estats Membres de les Nacions Unides per establir un compromís internacional que faci servir l'agenda de desenvolupament posterior al 2015 per garantir que tothom tingui accés, pugui comprendre, utilitzar i compartir la informació que és necessària per promoure el desenvolupament sostenible i les societats democràtiques. Les Biblioteques de Barcelona s’han adherit a la Declaració. Biblioteques de Barcelona al Festival Mediterrani del Llibre a Fes, Marroc Del 23 al 27 d’abril es va realitzar el 6è Festival Mediterrani del Llibre a la Mediateca Municipal de Fes. Aquesta biblioteca central de la ciutat marroquina va comptar amb l’assessorament de Biblioteques de Barcelona abans de la seva inauguració i també amb recursos econòmics provinents de la UE, en el marc del projecte Modernització i internacionalització de les Biblioteques Públiques en la zona euromediterrània. Arran d’aquesta iniciativa, s’ha mantingut el contacte de relació amb aquesta biblioteca, i per aquesta raó Biblioteques de Barcelona va rebre la invitació de participar en el Simposi La Lectura Pública celebrat dins l’esmentat Festival. Per part de Biblioteques de Barcelona hi va assistir el Juanjo Arranz i també van convidar a Jordi Permanyer, de la Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació. Les altres dues ponents del Simposi van ser la directora de la biblioteca de l’Institut Cervantes de Tetuán i la directora de la biblioteca de l’Institut Cervantes de Fes. Biblioteques de Barcelona al VII Congreso Nacional de Bibliotecas Públicas a Badajoz En aquesta ocasió la setena edició del Congreso Nacional de Bibliotecas Públicas que organitza la Subdirección General de Coordinación Bibliotecaria del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, es va celebrar a Badajoz, sota el lema Biblioteca Pública: memoria individual, patrimonio global. Biblioteques de Barcelona va presentar una comunicació i quatre vídeos. Es tracta de les comunicació La Comisión de Lectura Pública de Barcelona: un instrumento de participación sectorial, de la Mercè Muñoz, responsable de la Secretaria tècnica de la Comissió de Lectura Pública, que es publica a les actes del congrés, i dels vídeos Cinc joves de Bon Pastor expliquen històries que viuen en el barri presentat per la biblioteca Bon Pastor, El Mundial Literari de la biblioteca Les Corts-Miquel Llongueras, Ens agraden els lectors sobre la campanya de civisme a les biblioteques, i el vídeo Pregó de la lectura de Sant Jordi, que es poden veure al canal Youtube de la Subdirección General de Coordinación Bibliotecaria del Ministerio. Van assistir al congrés, en representació de Biblioteques de Barcelona, l’Assumpta Bailac i l’Anna Bröll. Memòria 2014 97 Biblioteques de Barcelona a Liber 2014 En el marc de Liber 2014, organitzat aquest any a Barcelona, Biblioteques de Barcelona va participar en la Jornada Professional amb la sessió monogràfica: La dimensió digital de la biblioteca pública: tres projectes de Biblioteques de Barcelona. - Bibarnabloc, una eina per a la prescripció de lectura, per Neus Castellano i César Azuara, de la Biblioteca Xavier Benguerel. - Barcelona-Medellín, un club de lectura internacional, per Juanjo Arranz, director de Programes i Cooperació. - Les biblioteques de Barcelona al mòbil, per Anna Bröll, directora tècnica de Coordinació i Serveis. A més tres biblioteques han acollit taules rodones del Liber amb destacats autors iberoamericans, sota el títol genèric Literatura iberoamericana hoy. - Juan Malpartida (director de la Revista Cuadernos Hispanoamericanos) en conversa amb Jordi Soler i Jorge Eduardo Benavides a la biblioteca Sant Antoni-Joan Oliver. - Fernando Iwasaki en conversa amb Gioconda Belli i Carlos Salem a la biblioteca Sagrada Família-Josep M. Ainaud de Lasarte. - Fernando Iwasaki en conversa amb Rodrigo Fresán i Guadalupe Nettel a la biblioteca Camp de l’Arpa-Caterina Albert. Biblioteques de Barcelona a l’Escola d’Estiu de la Biblioteca Pública: Biblioteques públiques i eines 2.0. Del 4 al 18 de juny es realitzarà l’Escola d’Estiu de la Biblioteca Pública que organitza la Facultat de Biblioteconomia i Informació de la Universitat de Barcelona, sota el lema Biblioteques Públiques i eines 2.0. Algunes de les activitats de l’Escola d’Estiu són obertes a tots els públics, bàsicament l’obertura i la cloenda. A la taula de cloenda Com fer xarxa des de les xarxes, hi va participar Anna Bröll, directora tècnica de Coordinació i Serveis de Biblioteques de Barcelona, acompanyada per Eduard Voltes, de TimeOut, i Bernat Ruiz. Moderat per Neus Arqués. Biblioteques de Barcelona al XIII Congrés Internacional de Ciutats Educadores El XIII Congrés de Ciutats Educadores celebrava els 25 anys de la celebració del primer congrés, i per això tornava a Barcelona, la ciutat que ha impulsat aquesta xarxa mundial que actualment compta amb més de 450 ciutats de 36 països que formen part de l’Associació Internacional de Ciutats Educadores (AICE). Les Biblioteques de Barcelona hi van ser presents amb un estand a la zona expositiva que oferia informació sobre la xarxa i mostrava vídeos d’alguns dels projectes que contribueixen a fer de la ciutat un entorn educatiu. Dins el programa d’activitats, a l’espai Speaker’s Corner, la biblioteca Zona Nord va presentar la seva experiència Taller d’alfabetització digital per a un grup de dones d’origen marroquí. La biblioteca Barceloneta – La Fraternitat a la jornada Els espais per a infants i joves a les biblioteques El Col·legi Professional de Bibliotecaris – Documentalistes de Catalunya va organitzar la jornada Els espais per a infants i Joves a les biblioteques en el marc del treball de propostes formatives a l’entorn d’aquest tema. M. Josep Fontova, Teresa Mas i Laura Calosci van presentar dins el programa de la jornada la sessió Interrogants d'un equip de treball davant l'oportunitat d'actualitzar l'àrea infantil d'una biblioteca pública, una conversa a l’entorn de la reforma de l’àrea infantil de la biblioteca Barceloneta – La Fraternitat. La biblioteca Sagrada Família – Josep M. Ainaud de Lasarte a la taula rodona Explorant enfocaments pràctics de foment de la interculturalitat a través de projectes culturals Biblioteques de Barcelona ha participat a la taula rodona Explorant enfocaments pràctics de foment de la interculturalitat a través de projectes culturals, que forma part del cicle de conferències Interculturalisme i política cultural, organitzat pel Grup de Recerca Interdisciplinari sobre Immigració de la Universitat Pompeu Fabra. Memòria 2014 98 La representant de Biblioteques de Barcelona va ser la Mònica Medina, directora de la biblioteca Sagrada-Josep M. Ainaud de Lasarte, acompanyada per Tania Adam, fundadora i directora de Ràdio Àfrica Magazine i Safura, Ferran Morillas, director de QADAR produccions culturals, i per Sergi Diaz, director de Cultura de Proximitat de l’Institut de Cultura de Barcelona. La biblioteca Sagrada Família – Josep M. Ainaud de Lasarte a la jornada d’Anabad Transferencias: archivos y bibliotecas Anabad va organitzar a Cuenca la jornada Transferencias: archivos y bibliotecas, una trobada professional d’arxivers i bibliotecaris per tal d’afavorir l’intercanvi d’idees i experiències des d’una perspectiva pràctica i dinàmica. Biblioteques de Barcelona va ser convidada a presentar el projecte de voluntariat de la Biblioteca Sagrada Família - Josep M. Ainaud de Lasarte dins la sessió Potenciación social de las bibliotecas. La Mònica Medina va compartir sessió amb l’Adela d’Alos-Moner, presidenta de la Fundació Biblioteca Social, que va presentar la Biblioteca pública y tercer sector. Sota el títol No sólo préstamo y lectura a domicilio: El voluntariado en la Biblioteca Sagrada Família es va explicar el treball que s’està realitzant a la biblioteca i a Biblioteques de Barcelona en general, per tal de vincular el voluntariat a d’altres serveis més enllà dels convencionals. La Xinateca de la biblioteca Sagrada Família- Josep M. Ainaud de Lasarte al Workshop: Immigrations, Diversity And Integration La biblioteca Sagrada Família-Josep M. Ainaud de Lasarte va participar en el 3rd International Thematic Workshop: Immigrations, diversity and integration organitzat per la Universitat d’Atenes en col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona. La invitació per participar en aquest workshop va sorgir arran de la implicació de la biblioteca en el projecte europeu Concordia Discors, representat a Catalunya per la UAB. La biblioteca va presentar la ponència amb el títol The experience of opening a Chinese space and organizing intercultural activities in a Barcelona public library. A part s’hi van presentar d’altres experiències com ara Foreing immigrant women in rural areas of Catalonia (Universitat Rovira i Virgili); Migrations and diversity: an intercultural programme for integration (Casa Asia); C41: Communication for integration: benefiting from intercultural approach in the city of Barcelona. (Ajuntament de Barcelona); Migration and migration policy in a state in crisis. The case of Greece (Agricultural Unviersity of Ahtens). La biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda a les Jornades Lectura Fàcil: Una eina per fomentar l’hàbit lector La biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda, des de fa tres anys, i en col·laboració amb el Taller Escola Sant Camil, té un Club de Lectura Fàcil per a persones amb discapacitat intel·lectual. La biblioteca, juntament amb el Taller Escola Sant Camil, va participar a les Jornades Lectura Fàcil: una eina per a fomentar l’hàbit lector, organitzades per l’Associació de Lectura Fàcil de Barcelona, per donar a conèixer la seva experiència en la creació de clubs de lectura fàcil. La biblioteca Trinitat Vella – José Barbero a la VI Jornada de Foment de la Lectura al Prat: Joves i lectura El departament de Cultura i Educació de l'Ajuntament del Prat de Llobregat organitza la Jornada de Foment de la Lectura. Joves i lectura, al Cèntric Espai Cultural. La jornada té com a objectiu reunir els agents que treballen en aquest àmbit per posar en comú les experiències personals, crear xarxa i donar eines per desenvolupar en cada un dels àmbits de treball. Enguany s'ha volgut dedicar aquesta jornada a obrir una nova mirada cap al món juvenil, a treure estigmes i a reflexionar sobre els joves i sobre les institucions culturals, especialment les biblioteques; a explorar altres formes de lectura no convencionals i fer-ho també amb diferents creadors que han posat la lectura en el centre de la seva activitat. Memòria 2014 99 En aquesta VI edició de la jornada a la taula rodona Aproximacions al treball de foment de la lectura amb joves, hi va participar l’Emma Armengod, de la biblioteca Trinitat Vella – José Barbero. Biblioteques de Barcelona al Consell de Coordinació Pedagògica Aquest any hi ha hagut canvi de la representació de Biblioteques de Barcelona al Consell de Coordinació Pedagògica de Barcelona. Des d’aquest 2014 Núria Flò, directora de la biblioteca Collserola-Josep Miracle i membre del grup de treball de visites escolars, s’incorpora a aquest Consell Els professionals de Biblioteques de Barcelona col·laboren amb El Periódico Des de fa tres anys des del diari El Periódico ens demanen col·laboració a l’hora de triar els millor llibres publicats durant l’any. Es tracta de seleccionar d’entre una llista de llibres publicats els 10 títols més destacats, per ordre de preferència, de major a menor. Del resultat de la consulta en surt un llistat de 20 llibres de l’any, que publiquen durant la setmana de Nadal. La biblioteca Sant Pau-Santa Creu al joc de pistes mundial del grup musical Coldplay L’estiu del 2014 el grup musical Coldplay ha organitzat un joc de pistes per promocionar el seu darrer disc Ghost Stories. A través de Twitter va anar donant les pistes sobre com trobar nou sobres amb la lletra manuscrita d’una de les nou cançons que componen el disc. Els sobres els van amagar a nou biblioteques d’arreu del món. Una de les biblioteques triades ha estat la biblioteca Sant Pau – Santa Creu de Biblioteques de Barcelona. La pista va portar al llibre El gos dels Baskerville, on la Judit Garriga, una usuària seguidora del grup que estava preparant un examen a la biblioteca, va trobar, dins del llibre, un sobre amb la lletra de la cançó True Love. A més contenia el Golden Ticket, un premi especial que s’havia amagat només en un dels nou sobres: dues entrades, amb els bitllets d’avió corresponents, per al concert que la banda va fer a Londres l’1 de juliol. Aquesta acció de màrqueting del grup, amb milions de seguidors pendents de l’aparició del nou disc, ha posat en primer pla les biblioteques d’arreu del món. El fet de triar-les és un bon indicador de l’impacte que tenen les biblioteques en el seu entorn, especialment entre la població més jove, el públic objectiu del grup. La segona edició del Premi d’il·lustració Lletra Petita El premi el convoca Biblioteques de Barcelona i l’Associació Professional d’Il·lustradors de Catalunya (APIC), amb l’objectiu de potenciar la formació que es dóna a les escoles d’il·lustració i de promocionar els creadors que s’inicien a la professió. Així, el premi per a cadascun del guanyadors consisteix en una remuneració econòmica de dos-cents euros i la publicació de l’obra com a portada del calendari trimestral de les activitats infantils de Biblioteques de Barcelona. A més de les obres dels sis guanyadors, també es trien a l’entorn de vint il·lustracions més que formen part d’una exposició a la Biblioteca Clarà. El jurat va haver d’escollir entre cent catorze obres presentades per setanta-nou il·lustradors que pertanyen a sis escoles de la ciutat: Llotja Sant Andreu, Escola Eina, Escola Massana, Escola de la Dona, Bau Escola Superior de Disseny i Escola d’Art del Treball. Memòria 2014 100 PUBLICACIONS PROFESSIONALS Les Biblioteques de Barcelona, a través dels seus professionals, difonen la seva feina a les publicacions professionals del sector. Aquest 2014 s’han publicat articles de difusió de la tasca de la xarxa o de la biblioteca pública a: Revista de Catalunya. Al número extraordinari dedicat al primer centenari de la Mancomunitat de Catalunya, apareix l’article Del Projecte de Biblioteques de la Mancomunitat a la realitat de la Biblioteca Pública, signat per Assumpta Bailac. Número extraordinari, Vol. 1 (2014), p. 256-267 LES BIBLIOTEQUES DE BARCELONA ALS MITJANS Les diferents activitats i programes que realitzen les Biblioteques de Barcelona tenen un ressò regular en els mitjans, que publiquen a les seves agendes algunes de les activitats més destacades. A continuació ressenyem alguns dels programes de televisió on han aparegut reportatges o notícies sobre Biblioteques de Barcelona: - BTVNotícies: BCNCultura: l’Ajuntament crea un nou carnet amb nombrosos descomptes culturals - BTVNotícies: La Biblioteca Canyelles fa 20 anys - BTVNotícies: Arrenca la campanya de donació de sang a les biblioteques per Sant Jordi - BTVNotícies: Una noia troba una cançó de Coldplay amagada a la Biblioteca Sant Pau – Santa Creu - BTVNotícies: La primera biblioteca de Catalunya amb el retorn de llibres automatitzat - BTVNotícies: Més de 2.000 alumnes d’ESO podran rebre reforç escolar aquest estiu - BTVNotícies: Els estudiants tornen a omplir les biblioteques - BTVNotícies: La nova biblioteca de les Corts, a l'antiga fàbrica Benet i Campabadal - BTVNotícies: Els barcelonins aproven amb nota les biblioteques públiques i suspenen l'aparcament - Infobarris: Un servei de préstec per a persones amb mobilitat reduïda - Connexió Barcelona: Antenes Cibernàrium - El 33 recomana: Relats de 1714. Biblioteques de Barcelona - Telenotícies TV3: Una estudiant troba a Barcelona una de les noves caçons de Coldplay amagades a biblioteques de tot el món. - ACN notícies: Les biblioteques públiques apropen la lectura digital i autoedició amb les targetes Seebook. Pel que fa a la ràdio, s’han emès notícies i entrevistes sobretot a l’entorn del joc de pistes de ColdPlay que va tenir la biblioteca Sant Pau – Santa Creu com a escenari. També a la premsa escrita han estat nombroses les aparicions a diaris com La Vanguardia, El Periódico, El País o l’Ara. Alguns dels temes més d’estacats han estat els programes d’ajuda en la cerca de feina, els programes a l’entorn dels joves, la campanya de Donació de Sang per Sant Jordi, o bé la nova biblioteca Sant Gervasi – Joan Maragall. Pel que fa als mitjans digitals, Biblioteques de Barcelona ha aparegut regularment a blogs i pàgines especialitzades en biblioteques, literatura o entorn digital, amb notícies sobre els nous serveis i les activitats del conjunt de biblioteques de la ciutat. Memòria 2014 101 Memòria 2014 102 7. LA GESTIÓ DE LES BIBLIOTEQUES Biblioteca Sant Gervasi – Joan Maragall Memòria 2014 103 EL CONSORCI DE BIBLIOTEQUES DE BARCELONA Es va constituir el 10 de gener de 2001, promogut per l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona. El Consorci es regeix pels Estatuts aprovats per les dues institucions titulars, publicats al BOP del 2 de desembre del 2000. Té personalitat jurídica pròpia i es regula segons la legislació de règim local i general. Està integrat per representants de l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona, les dues institucions que van promoure la seva creació. La Comissió Executiva La Comissió Executiva s’ha reunit els dies: - 1 d’abril - 22 de maig - 17 de setembre Els principals temes tractats en aquestes reunions han estat: - l’informe sobre les dades de la despesa global de l’exercici 2013, l’aprovació inicial del Compte General, donar compte de les de crèdit, l’aprovació de preus públics, l’aprovació del pressupost 2015, - la gestió dels recursos humans (nomenaments, compatibilitats, aprovació de les bases de processos selectius) i l’aprovació de la plantilla i la relació de llocs de treball del 2015, - el seguiment dels principals indicadors de gestió i de les enquestes d’usuaris, - convenis amb entitats i contractes de patrocini, - acceptació de donacions de fons, - el Pla anual d’actuació 2015, - la Memòria 2013. El Consell General El Consell General s’ha reunit els dies: - 22 de maig - 17 de setembre Els principals temes tractats en aquestes reunions han estat: - l’informe sobre les dades de la despesa global de l’exercici 2013, l’aprovació inicial del Compte General, donar compte de les de crèdit, l’aprovació de preus públics, l’aprovació del pressupost 2015, - la gestió dels recursos humans (nomenaments, compatibilitats, aprovació de les bases de processos selectius) i l’aprovació de la plantilla i la relació de llocs de treball del 2015, - el seguiment dels principals indicadors de gestió i de les enquestes d’usuaris, - convenis amb entitats i contractes de patrocini, - acceptació de donacions de fons, - el calendari d’obres de les biblioteques de la ciutat, - el Pla anual d’actuació 2015, - la Memòria 2013. Memòria 2014 104 ESTRUCTURA ORGANITZATIVA DE BIBLIOTEQUES DE BARCELONA La Xarxa de Biblioteques està actualment formada per 40 biblioteques, 9 de districte i les 31 restants de proximitat. Un cop la Xarxa estigui totalment completada, estarà conformada per la Biblioteca Central Urbana, les biblioteques de districte i les biblioteques de proximitat. Les seves funcions i relacions s’estructuren de la manera següent: - Les biblioteques de districte coordinen les biblioteques de barri, cooperen amb la resta de serveis que configuren el conjunt bibliotecari de la unitat territorial (biblioteques escolars, biblioteques especialitzades de museus, xarxes privades...), fan funcions d’interlocució entre els serveis centrals de Biblioteques de Barcelona i les biblioteques de proximitat i es coordinen amb altres equipaments del territori. - Les biblioteques de proximitat donen servei a una població més reduïda i localitzada, i la seva funció bàsica és la de solucionar les demandes d’informació més immediates. - Les biblioteques filials, que serveixen a una població inferior als 5.000 habitants, i són a càrrec d’auxiliars tècnics. De fet la biblioteca Collserola–Josep Miracle respon a aquesta tipologia, tot i que s’assimila a les biblioteques de proximitat, ja que ofereix els mateixos serveis als usuaris. Aquesta estructura en xarxa de les biblioteques queda completada amb uns Serveis Centrals que n’asseguren la gestió centralitzada i la coordinació i suport de totes les qüestions transversals que afecten el conjunt de les biblioteques de la ciutat. L’estructura d’aquests serveis centrals és com segueix: - Gerència - Direcció d’Administració: - Àrea de gestió econòmica - Unitat de recursos humans - Direcció Tècnica: - de Coordinació i Serveis - de Projectes, Planificació i Avaluació - Direcció de Programes i Cooperació - Equip de suport a la gestió - Secretaria Tècnica - Departament de Comunicació i premsa Memòria 2014 105 GESTIÓ ECONÒMICA Despesa La despesa total d’aquest exercici, incloent el capítol d’inversions, ha estat de 26.696.977 €. Significa una despesa pública per habitant de 16,5 €. La distribució per entitats que participen en el Consorci ha estat: Ingressos propis Ajuntament Diputació Generalitat TOTAL CBB 18.336.205 7.653.268 609.172 98.314 26.696.977 68,68% 28,67% 2,28% 0,37% Pel que fa a la despesa de funcionament de la xarxa aquest 2014 ha estat de 25.132.604 €. Això representa un augment de l’1,66% respecte al 2013, i una despesa corrent per habitant de 15,3 €. Generalitat Ingressos propis Ajuntament Diputació TOTAL CBB 17.255.251 7.625.841 153.167 98.314 25.132.604 68,66% 30,34% 0,61% 0,39% 2000 2004 2010 2011 2012 2013 2014 Despesa en 5.337.316 13.381.456 25.468.046 24.024.766 24.213.838 24.721.207 25.132.604 funcionament (€) Increment - 18,07% 4,2% -5,6% 0.8 2% 1,66% Increment - 150,72% 377,1% 350,1% 353,6% 363,1% 370,9% acumulat Memòria 2014 106 RECURSOS HUMANS Plantilla El desplegament del Pla de Biblioteques comporta un augment progressiu de la plantilla de les Biblioteques de Barcelona per tal d’assegurar poder atendre els nous equipaments que es van inaugurant a la Xarxa de Biblioteques de Barcelona i l’augment dels horaris i els programes. Durant el 2014 no s’ha realitzat cap procés de provisió de llocs de treball. La plantilla no ha variat respecte al 2013, de manera que a finals del 2014, la plantilla estava formada per un total de 383 llocs de treball. Cal tenir en compte que, donada la varietat de situacions que es produeixen en els horaris de les biblioteques, un mateix lloc de treball a vegades es cobreix amb dues persones a mitja jornada. Es distribueixen de la manera següent: - Serveis centrals: 24 - Xarxa de biblioteques: 359 - 112 bibliotecaris/àries - 203 tècnics auxiliar - 32 personal de suport - 12 equip itinerant: - 4 bibliotecaris/àries - 7 tècnics auxiliar - 1 personal de suport Formació El personal de Biblioteques de Barcelona ha assistit a accions formatives constituïdes per cursos i jornades professionals, organitzats pel propi Consorci de Biblioteques de Barcelona (54,97%), per la Diputació de Barcelona (5,14%), l'Ajuntament de Barcelona (17,01%), la Generalitat de Catalunya (5,18%), el Col·legi de Bibliotecaris i Documentalistes de Catalunya (6,41%) i altres entitats o institucions (11,29%). El conjunt d’aquests cursos i jornades ha ofert 817 places de formació, sumant un total acumulat de 5.582 hores de formació. Si tenim en compte que la plantilla per al 2014 ha estat de 383 persones, representa una mitjana de 14,5 hores per treballador. Cal destacar la participació de personal de Biblioteques de Barcelona en les següents jornades del sector: - Collita Fresca: novetats editorials en literatura infantil i juvenil - Jornada professional de Món Llibre - Escola d’Estiu de la Biblioteca Pública. - XIII Jornades Projecte Educatiu de Ciutat de Barcelona - 2a Jornada de Biblioteques de Badalona: biblioteca pública + escola = una oportunitat educativa - Jornada de presentació Lectura Fàcil i Lèxcit: Lectura per a l’Èxit Educatiu - Escola d’Estiu de Can Butjosa: Literatura Infantil i Juvenil, Popular i Clàssica - Projecte 10 x 10: trobades dels editors amb els bibliotecaris - III Jornades de Laboratoris de Lectura a Granollers - I Jornada de Documentació Ambiental Catalunya - Jornada Literatura i Educació Rosa Sensat - XIII Congrés Internacional de Ciutats Educadores. - II Market Place Voluntariat. La responsabilitat social és de tots. - VII Congreso Nacional de Bibliotecas Públicas, a Badajoz. - Jornades d’Hivern de la Secció de Biblioteques Públiques de l’IFLA, a Malmö - Congrés Satèl·lit de la IFLA Public Library Futures in a global digital world, a Birmingham - 80 Conferència i Assemblea General de l’IFLA, amb el lema Libraries, Citizens, Societies: Confluence for Knowledge, a Lió Memòria 2014 107 Grups de treball Els grups de treball de Biblioteques de Barcelona són un canal intern de participació amb l’objectiu central de desenvolupar criteris d’actuació conjunts en determinats camps del servei de les biblioteques. El resultat del treball d’aquests grups es pot concretar en documents de recomanacions, protocols, normatives, etc... Els grups es convoquen amb uns objectius concrets i solen tenir caràcter temporal, determinat per les necessitats que marquen els propis objectius. Aquest 2014 s’han convocat grups de treball per reflexionar a l’entorn d’aquests temes: - La Àrees infantils (aquest és un grup permanent que canvia una part dels membres en funció dels objectius de treball) - La implantació de la ràdio freqüència a les biblioteques com a oportunitat - Les xarxes socials - La informació local en l’entorn digital - Normativa de lloguer i cessió d’espais Convenis de pràctiques amb diferents institucions educatives Les Biblioteques de Barcelona acullen estudiants procedents de diversos nivells educatius i especialitats per fer-hi pràctiques professionals. Actualment hi ha signats convenis amb: - Generalitat de Catalunya. Departament d’Ensenyament. - Districte de Nou Barris per a estudiants amb risc de fracàs escolar. - Fundació Pere Tarrés - Universitat Pompeu Fabra (UPF) Els 23 estudiants en pràctiques vinculats als convenis, s’han distribuït entre: - Departament d’Ensenyament: estudiants de secundària que fan pràctiques en centres de treball: 19 estudiants - Districte de Nou Barris. Estudiants d’ESO: 2 estudiants - Fundació Pere Tarrés: formació pràctica en centres de treball: 1 estudiant - Màster Interuniversitari en Relacions Euromediterrànies (UPF): 1 estudiant Treball en benefici de la comunitat: - Les Biblioteques de Barcelona s’ofereixen com a equipaments on realitzar treballs en benefici de la comunitat. En aquest sentit durant el 2014 s’hi han acollit 23 persones. Passantia del I Premio Nacional de Bibliotecas Públicas Daniel Samper Ortega de Colòmbia: - El Ministeri de Cultura de Colòmbia va instaurar al 2014 el I Premio Nacional de Bibliotecas Públicas Daniel Samper Ortega. El premi consistia en l’obtenció de recursos econòmics per a la biblioteca i l’estada de la persona que n’ocupa la direcció en una xarxa de biblioteques públiques d’Espanya. Per a la primera edició del premi van acorda amb Biblioteques de Barcelona l’estada durant un mes de la directora de la Biblioteca Pública Luis Carlos Galán Sarmiento, de Valle del Guamuez, Putumayo. Memòria 2014 108 CONVIVÈNCIA I SEGURETAT A BIBLIOTEQUES DE BARCELONA Davant la necessitat d’establir criteris d’actuació davant determinats problemes de convivència i de robatoris a les Biblioteques de Barcelona, el 2012 es va crear un grup de treball que va elaborar unes pautes d’actuació comunes per a totes les biblioteques. Fruit d’aquest treball, es van engegar una sèrie d’actuacions de cara a identificar accions preventives per minimitzar la situació: - Actuar de forma exemplificadora en els casos de robatoris o no retorns. - Establir un sistema d’intervenció en seguretat homogeni de ciutat. - Redefinir un nou protocol d’actuació per a BB. Per a fer aquesta feina es treballa amb la Guàrdia Urbana, amb els Districtes, amb la gerència de Qualitat de Vida i amb la Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona. Algunes de les mesures es van posar en funcionament al 2013 i aquest 2014 han tingut continuïtat, com ara la interposició de denúncies per apropiació indeguda als usuaris que tenien documents no retornats per valor de més de 400 euros, o el seguiment de les càmeres de videovigilància a les biblioteques amb més incidents. S’ha posat en marxa, a més, amb una campanya de conscienciació dels usuaris Ens agraden els lectors, amb la creació d’elements visuals amb missatges publicitaris vinculats a capítols de la normativa de Biblioteques de Barcelona. Aquests elements s’han promocionat des dels espais expositius de les biblioteques, se n‘han fet punts de llibre per al préstec, a més d’un vídeo que es projectava a les pantalles de les biblioteques i que també era accessible des de les pàgines web. Memòria 2014 109 Memòria 2014 110 8. SUMARI Biblioteca Vila de Gràcia Memòria 2014 111 Biblioteques de Barcelona cap al 2020 5 1. L’evolució de les Biblioteques de Barcelona des del 1998 7 Intervencions sobre els equipaments 8 Evolució de la inversió realitzada 9 Total inversions per mandats 10 Evolució dels horaris d’obertura de les biblioteques 10 Evolució de la col·lecció documental 11 Evolució de les visites 11 2. Desplegament del mapa de biblioteques 13 Les noves biblioteques 14 Biblioteca Sant Gervasi – Joan Maragall 14 Altres intervencions en curs 15 Distintiu de qualitat ambiental 15 Biblioteca Central Urbana 15 3. Les biblioteques de Barcelona, districte per districte 17 Les biblioteques de Ciutat Vella 19 Les biblioteques de L’Eixample 22 Les biblioteques de Sants – Montjuïc 26 Les biblioteques de Les Corts 29 Les biblioteques de Sarrià – Sant Gervasi 31 Les biblioteques de Gràcia 34 Les biblioteques d’Horta - Guinardó 37 Les biblioteques de Nou Barris 40 Les biblioteques de Sant Andreu 44 Les biblioteques de Sant Martí 47 4. Oferta de serveis i usos 51 Horaris d’obertura 52 Hores de servei setmanals 52 Hores de servei anuals 53 La col·lecció documental 55 Premsa Internacional 57 Autoaprenentatge d’idiomes a les biblioteques 57 L’especialització dels fons de les biblioteques 57 Autoedició i lectura digital 58 Bibarnabloc: el bloc de recomanacions de Biblioteques de Barcelona 58 Projecció de Booktrailers a les pantalles de Biblioteques de Barcelona 58 Les guies de lectura i novetats 59 Les recomanacions musicals de les biblioteques a Spotify 59 Els programes de difusió cultural 60 Activitats infantils: Lletra Petita 60 Activitats per adults 60 Itineraris literaris 61 Clubs de Lectura 61 Exposicions sobre la història de les editorials de la ciutat 62 Col·laboració en programes de l’entorn 62 Els programes de formació i aprenentatge 65 Cursos i activitats d’alfabetització digital 65 Plataforma de consulta TIC 65 Sales d’Estudi nocturnes 66 Visites escolars 66 LEXCIT Lectura per a l’èxit educatiu 66 Projecte Repesca 67 Programa de Suport a la lectura 67 Memòria 2014 112 Els programes d’inclusió social 68 Projecte d’accessibilitat TIC per a persones amb diversitat funcional 68 Audiollibres per a usuaris de les Biblioteques de Barcelona 68 Món Laboral, recerca de feina i emprenedoria 69 La biblioteca a casa. Voluntaris de Biblioteques de Barcelona 69 Participació en el projecte de ciutat Treball als barris 69 Participació en el projecte de ciutat A l’estiu Barcelona t’acull 69 Participació en el projecte Temps de barri, Temps per tu 70 Participació en el programa Punt de trobada del Voluntariat per la Llengua 70 Campanya de Donació de Sang a les Biblioteques de Barcelona 70 5. L’impacte dels serveis 71 Els inscrits 72 Les visites 74 El préstec de documents 76 Tipologia dels documents en préstec 77 Préstec interbibliotecari 77 Perfil dels usuaris de préstec 78 Els usos d’Internet i dels serveis de formació digital 79 L’accés a Internet 79 Espais Multimèdia. Servei d’assessorament TIC 80 Assistents als cursos i activitats d’alfabetització digital 81 Els assistents a les activitats culturals i de difusió de la lectura 82 Els assistents a les activitats de formació i aprenentatge 83 Assistents a les visites escolars i de grups de professionals 83 Assistents a les Sales d’Estudi nocturnes 84 Evolució de visites i usos 85 Processos d’avaluació 86 Anàlisi d’indicadors 86 Les biblioteques a l’Òmnibus Municipal 86 Enquesta de Satisfacció dels Serveis Municipals de l’Ajuntament de Barcelona 88 6. Comunicació i participació 89 Convenis amb altres entitats 90 La millora en la comunicació amb els usuaris 90 Els webs de Biblioteques de Barcelona 90 Biblioteques de Barcelona al mòbil 90 L’App BibliosBCN 91 Nou perfil de Biblioteques de Barcelona a Instagram 91 Les Biblioteques de Barcelona a Facebook i Twitter 91 Les Biblioteques de Barcelona a YouTube 91 Les Biblioteques de Barcelona a Issuu 92 Les Biblioteques de Barcelona a Spotify 92 El butlletí electrònic Mesbiblioteques 92 Quioscos Punt.Bcn 92 Seguiment de l’opinió dels usuaris: suggeriments, consultes, agraïments i queixes 93 La Comissió de Lectura Pública 94 Projectes de cooperació 95 Participació en el programa d’intercanvi Barcelona - Medellín 95 Projecte de cooperació entre Biblioteques de Barcelona i l’Alcaldia de Cali 95 Participació en el programa d’amistat i cooperació Barcelona-Maputo 95 Biblioteques de Barcelona al Consell Municipal de Cooperació Internacional per al 96 Desenvolupament Projecció de les Biblioteques de Barcelona 97 Biblioteques de Barcelona a l’IFLA 97 Biblioteques de Barcelona al Festival Mediterrani a Fes, Marroc 97 Biblioteques de Barcelona al VII Congreso Nacional de Bibliotecas Públicas a Badajoz 97 Biblioteques de Barcelona a Liber 2014 98 Memòria 2014 113 Biblioteques de Barcelona a l’Escola d’Estiu de la Biblioteca Pública: Biblioteques 98 Públiques i eines 2.0 Biblioteques de Barcelona al XII Congrés Internacional de Ciutats Educadores 98 La biblioteca Barceloneta - La Fraternitat a la jornada Els espais per a infants i joves 98 a les biblioteques La biblioteca Sagrada Família – Josep M. Ainaud de Lasarte a la taula rodona Explorant enfocaments pràctics de foment de la interculturalitat a través de 98 projectes culturals La biblioteca Sagrada Família – Josep M. Ainaud de Lasarte a la jornada d’Anabad 99 Transferencias: archivos y bibliotecas La Xinateca de la biblioteca Sagrada Família- Josep M. Ainaud de Lasarte al 99 Workshop: Immigrations, Diversity And Integration La biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda a les Jornades Lectura Fàcil: Una eina per 99 fomentar l’hàbit lector La biblioteca Trinitat Vella – José Barbero a la VI Jornada de Foment de la Lectura al 99 Prat: Joves i lectura Biblioteques de Barcelona al Consell de Coordinació Pedagògica 100 Els professionals de Biblioteques de Barcelona col·laboren amb El Periódico 100 La biblioteca Sant Pau-Santa Creu al joc de pistes mundial del grup musical Coldplay 100 La segona edició del Premi d’il·lustració Lletra Petita 100 Publicacions professionals 101 Les Biblioteques de Barcelona als mitjans 101 7. La gestió de les biblioteques 103 El Consorci de Biblioteques de Barcelona 104 La Comissió Executiva 104 El Consell General 104 Estructura Organitzativa de Biblioteques de Barcelona 104 Gestió Econòmica 106 Despesa 106 Recursos Humans 107 Plantilla 107 Formació 107 Grups de treball 108 Convenis de pràctiques amb diferents institucions educatives 108 Convivència i seguretat a Biblioteques de Barcelona 109 8. Sumari 111 Memòria 2014 114 Biblioteques de Barcelona La Rambla, 88 08002 – Barcelona Tel: 933161242 Fax: 933161240 biblios@bcn.cat www.bcn.cat/biblioteques Memòria 2014 de Biblioteques de Barcelona està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons Creat a partir d'una obra disponible a www.bcn.cat/biblioteques