MEMÒRIA CCCB 2006 1 Memòria CCCB 2006 CCCB Montalegre, 5 / 08001 Barcelona T. 933 064 100 / www.cccb.org MEMÒRIA CCCB 2006 3 index exposicions Erice-Kiarostami. Correspondències 6 Hi havia una vegada Txernòbil 7 Bamako’05. Un altre món 8 THAT’s noT EnTERTAInMEnT! El cinema respon al cinema 9 Exposicions en col·laboració L’art del risc. Circ contemporani català 10 El pols del dies. 125 anys de La Vanguardia 11 World Press Photo’06 12 activitats culturals Cicles i festivals 14 Festivals en col·laboració 19 Altres propostes 26 Itineraris urbans 29 Espais de debat i reflexió nou humanisme 32 Ciutat i espai públic 38 Imaginaris culturals 43 Reflexió permanent 47 Espais de debat i reflexió en col·laboració 48 CCCB obert Projectes a la xarxa. Anella cultural 50 Exposicions “més enllà del CCCB” 51 Literatures en Trànsit 54 Xarxes internacionals 56 Fons CCCB Arxiu 58 Publicacions 60 Produccions audiovisuals 63 DADES GENERALS 2006 Llistat del personal del CCCB 66 Institucions i empreses col·laboradores 68 Xifres de visitants 69 Pressupost 71 Llistat dels ponents dels debats i conferències 72 És un consorci de: Cessions d’espais i lloguers 75 selecció del recull de premsa 77 MEMÒRIA CCCB 2006 5 exposicions 6 MEMÒRIA CCCB 2006 MEMÒRIA CCCB 2006 7 exposicions exposicions Erice-Kiarostami Hi havia una vegada… Txernòbil Correspondències Dates 9 de febrer - 21 de maig Obres Abbas Kiarostami, Víctor Erice i Antonio López Dates 17 de maig - 22 d’octubre Assessorament Bashkim shehu i Frédérick Lemarchand Espai sala 3 del CCCB Disseny de l’espai Guri_Casajuana arquitectes scp Espai sala 2 del CCCB Disseny de l’espai Emiliana Design studio Producció CCCB i La Casa Encendida (Madrid) Disseny gràfic BisDixit i David Lorente (Actar) Producció CCCB i Bancaja Disseny gràfic La Japonesa i Michel Tofahrn (Eumogràfic) Comissariat Alain Bergala i Jordi Balló Comissariat Galia Ackerman Amb el patrocini de COPCISA, Consorci de la Zona Franca i El País Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la col·laboració d’El País i El Temps Itineràncies La Casa Encendida (Madrid) i Centre Georges Pompidou (París) Vint anys després de la catàstrofe, Txernòbil ha esdevingut un mite, un símbol, una paraula clau. Però, a Víctor Erice i Abbas Kiarostami són dos cineastes respectats, admirats i seguits arreu del món, pel mestratge permanent de les diferència d’altres grans catàstrofes naturals o d’origen tecnològic, aquesta és una catàstrofe en procés, seves pel·lícules, per la manera de confrontar-se amb la realitat, de reivindicar l’origen del cinema, i per la seva moral intransigent davant la creació artística. Aquests dos camins creatius es van trobar per primer cop en aquesta exposició simètrica, que volia perquè encara no coneixem el veritable abast dels danys, especialment per a la salut de nou milions de ser abans que res un diàleg entre els dos artistes, una invitació a compartir la seva experiència de la mirada. persones que viuen en aquest territori, encara contaminat, a Bielorússia, Ucraïna i Rússia. • Què va passar veritablement la nit fatídica del 26 d’abril de 1986? LA MoRTE RoUGE: Erice, amb motiu d’aquesta exposició, relata la BosC sEnsE FULLEs: Kiarostami ha construït algunes de les seves • Com es va desenvolupar la “batalla de Txernòbil” contra l’enemic invisible, l’àtom? seva primera experiència cinematogràfica com a espectador, quan obres per ser disposades en un espai expositiu. Sleepers o Five era nen, a sant sebastià. Una indagació poètica sobre els forats adquireixen així tot el seu sentit. La instal·lació Bosc sense fulles té • Qui eren els “liquidadors”, aquest milió de valents a l’assalt de la radioactivitat? que l’acció del temps obre en la memòria personal i en els fets de la dimensions escultòriques: sentim l’experiència profunda de la natura • Quina fou la gestió política d’aquesta gran crisi que va minar la Unió Soviètica? Història. artificial. • Com viu la població civil a les zones contaminades? FRAGoR DEL MÓn. sILEnCI DE LA PInTURA: Erice va tornar a les TEn MInUTEs oLDER: Erice i Kiarostami van realitzar dos • Què els passa als animals i a les plantes en l’univers postindustrial abandonat per l’home? traces del seu treball amb Antonio López. Es presenten quatre obres curtmetratges de 10 minuts que formaven part del film col·lectiu Ten • Vet aquí els grans temes de l’exposició Hi havia una vegada Txernòbil. del pintor a les quals el director de cinema ha incorporat una banda Minutes Older, juntament amb altres destacats cineastes. Les dues sonora específica, que rememora el lloc on es va realitzar cada obra. peces han estat fins ara inèdites al nostre país i estableixen un fèrtil Per tot això, en ocasió del 20è aniversari d’aquest gravíssim accident, el CCCB va presentar una exposició per paral·lelisme en la manera en què aborden la importància del temps i ELs CAMIns DE KIARosTAMI: Abbas Kiarostami sempre ha estimat de la infància. explicar la catàstrofe i les seves conseqüències amb paraules i amb imatges com a marc i eines de reflexió i practicat la fotografia com a art de la contemplació i la meditació. sobre els importants reptes del segle XXI: la tecnociència i els seus perills reals i imaginaris. Dibuixos de nens, si en el seu cinema sempre han destacat els paisatges que els seus CoRREsPonDÈnCIA: El punt de trobada definitiu entre els dos fotografia artística, obres d’artistes contemporanis… constituïen una part important de l’exposició, que ens personatges travessen, les seves fotografies tenen com a tema cineastes s’ha produït en una correspondència filmada amb motiu aquests mateixos llocs i paisatges, on la petja de l’home resulta visible, d’aquesta exposició. Una experiència cinematogràfica inèdita, en la transportà d’una dura realitat a una aproximació sensual i filosòfica del drama. en la seva absència. qual Erice i Kiarostami han dialogat amb imatges i paraules, fent servir una tecnologia senzilla i sostenible, a través de la qual es transmeten les conviccions i les formes d’humanitat i humor que comparteixen. ACTIVITATs PARAL·LELEs: - Conversa amb Erice i Kiarostami, moderada per Alain Bergala, 10 de febrer - El taller del cineasta (taller infantil), diumenges del 26 de febrer al 21 de maig - En paral·lel… Erice-Kiarostami. Cicle de cinema d’opera prima. 22 de febrer - 25 de març - Cicle Kiarostami: les obres mestres, Filmoteca de Catalunya. 18 d’abril - 7 de maig © Xxxxxxxxxxxxxxxxxx © Xxxxxxxxxxxxxxxxxx 8 MEMÒRIA CCCB 2006 MEMÒRIA CCCB 2006 9 exposicions exposicions Bamako’05. Un altre món THAT’S NOT ENTERTAINMENT! Trobades africanes de la fotografia El cinema respon al cinema Dates 3 d’octubre de 2006 - 28 de gener de 2007 Disseny de l’espai Bracha Berkovitch, Elisabet Cristià Dates 21 de desembre de 2006 - 18 de març de 2007 Disseny de l’espai Bracha Berkovitch, Elisabet Cristià Espai sala 3 del CCCB i Alejandro Quintillá Espai sala 1 del CCCB i Alejandro Quintillá Comissariat Pep subirós Disseny gràfic Avantgardebcn i Joan Barjau [catàleg] Producció CCCB Disseny gràfic David Torrents i Anaïs Esmerado Comissariat Andrés Hispano i Antoni Pinent Organitza CCCB i l’AFAA/Afrique en créations, Ministère de la Culture du Mali, Les Rencontres de Bamako Patrocini Fundació Caixa Catalunya i Consorci Zona Franca Amb el patrocini d’ADN i la col·laboració d’Infinia Art Amb el suport Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya Per celebrar els 5 anys d’Xcèntric, el cinema del CCCB, es van organitzat tota una sèrie d’esdeveniments El CCCB ha proposat, per segona vegada, una selecció de la darrera edició dels Rencontres Africaines de la relacionats amb el cinema. En primer lloc, la publicació que recull una selecció del cinema del CCCB Photographie, la trobada africana al voltant de la fotografia, celebrada a Bamako entre el 10 de novembre i el presentat fins ara. Després, l’exposició THAT’S NOT ENTERTAINMENT! El cinema respon al cinema, com 10 de desembre del 2005. a gran esdeveniment, juntament amb la presentació de l’Arxiu Xcèntric, i això complementat amb les Jornades Xperimenta i la projecció d’un film de Bakhage. Fidels a l’esperit i a l’estructura dels Rencontres, l’exposició del CCCB oferia una àmplia selecció, que incloïa els treballs dels fotògrafs guardonats amb els principals premis: Rana El Nemr (Egipte), Uchechukwu Quan el cinema es va convertir en una gran fàbrica d’entreteniment, una indústria que recluta creadors i James Iroha (nigèria), Mikhael Subotzky (sud-àfrica) i Zohra Bensemra (Algèria); els projectes més uniformitza gustos, es van generar i potenciar petites grans reaccions: subversives, iròniques, abstractes, interessants presentats a la secció central de la biennal, dedicada en aquesta convocatòria al tema Un altre alternatives i minimalistes. Fer cinema ja no podia ser el mateix per a una generació formada emocionalment i món; les mostres monogràfiques consagrades a John Mauluka (Zimbabwe), Malick Sidibé (Mali) i Ranjith intel·lectualment davant les pantalles de cinema i televisió. El cinema respon al cinema. Kally (sud-àfrica); els treballs de nou fotògrafs d’Algèria en l’apartat de mostres nacionals; i finalment, en la secció Transversals, reservada a artistes plàstics que també treballen en el camp de la fotografia, l’obra de Aquesta exposició presentava el cinema de l’experimentació i el compromís social i artístic: un cinema que Jane Alexander (sud-àfrica) i Pascal Marthine Tayou (Camerun). parteix de la ràbia o de la reflexió, que no persegueix el gust ni l’opinió de les majories, motivat per la urgència de transmetre alguna cosa important, destinat a expandir la visió, a agitar les emocions i aprofundir el nostre L’exposició al CCCB s’articulava en els següents apartats: coneixement. Amb l’exposició és possible fer allò que les projeccions soles no poden fer sovint de la millor Exposició internacional: Un altre món Coup de chapeau: Malick sidibé (Mali) manera: emmarcar les obres, moviments i autors dins de l’esperit que els va propiciar. El cinema, doncs, pren Raymond Barthes (Madagascar), Rana El nemr Memòria: Ranjith Kally (sud-àfrica) forma de textos, imatges i referències, tècniques, socials o polítiques, que il·lustren la seva raó de ser. (Egipte), Yoyo Gonthier (La Reunió), Bruno Hadjih Exposició nacional: Algèria L’exposició volia ser ser una oportunitat per obrir aquest àmbit artístic a nous públics que, segons l’opinió (Algèria), Uchechukwu James Iroha (nigèria) (Premi Louisa Ammi-sid, Zohra Bensemra, Cherif Benyoucef, dels comissaris, podien accedir amb poques claus a un vast terreny cinematogràfic ple de petites i grans Elan), John Kikaya (Tanzània), Helga Kohl (namíbia), nadia Ferroukhi, Farida Hamak, nasser Kamr-Eddine revolucions que donen forma, molt més que no pensem, al món en què vivim. Malik nejmi (Marroc), Francis nii obodai (Ghana), Medjkane, Mohamed Messara, Hamid seghilani, Zaynab Toyosi odunsi (nigèria), sarah sadki (Algèria), samir sid Es van presentar instal·lacions i films d’autors que, malgrat la seva invisibilitat en els circuits cinematografics, Mikhael subotzky (sud-àfrica) Transversals són peces clau de l’art contemporani: stan Brakhage, Gustav Deutsch, Peter Kubelka, Jonas Mekas, Matthias Homenatge: John Mauluka (Zimbabwe, 1932- Jane Alexander (sud-àfrica), Pascal Marthine Tayou Muller, José Antonio sistiaga, etc. 2003) (Camerun) L’exposició incloïa un espai per presentar l’Arxiu XCÈNTRIC, previst per a la consulta pública individual i que començà amb una col·lecció de més de 200 títols. © Xxxxxxxxxxxxxxxxxx © Xxxxxxxxxxxxxxxxxx 10 MEMÒRIA CCCB 2006 MEMÒRIA CCCB 2006 11 exposicions en col·laboració exposicions en col·laboració L’art del risc El pols dels dies Circ contemporani català 125 anys de La Vanguardia Dates 12 de gener - 5 de març Comissaris Jordi Jané i Joan Maria Minguet Dates 20 d’abril - 5 de juny Comissari Màrius Carol Espai sala 1 del CCCB Producció KRTU, amb la col·laboració del CCCB Espai sala 1 del CCCB Producció La Vanguardia Ediciones, amb la col·laboració del CCCB L’exposició L’art del risc. Circ contemporani català proposava una mirada sobre els artistes i els espectacles Amb el patrocini de “la Caixa” que, en els darrers trenta anys, han contribuït a fer del circ català un fenomen creatiu de gran riquesa. L’exposició començava el recorregut amb l’esperit renovador que les arts escèniques respiraven a Catalunya a les acaballes L’exposició commemorava els 125 anys de La Vanguardia, fundada pels germans Godó el 1881. Revisava de la dictadura franquista i perllongava la seva mirada fins a l’actualitat del artistes de circ —i d’altres llenguatges aquest període de la història a través del diari barceloní i a partir d’una sèrie de notícies que corresponents als teatrals d’avantguarda— que treballen a Catalunya amb aquell mateix esperit innovador. diferents gèneres periodístics. En aquest sentit, volia ser un homenatge al periodisme i als periodistes, també als principals protagonistes del segle XX i, en darrera instància, als lectors que, amb la seva fidelitat, han fet El final de la dictadura franquista va propiciar que la ciutadania conquistés els carrers. Molts d’aquests ciutadans possible l’aventura quotidiana d’aquest diari. eren comediants, titellaires, músics i saltimbanquis que serien, també, protagonistes d’una revolta creativa en les arts escèniques. En aquells moments, arreu del món el circ es trobava en un període de declivi i començava a buscar El recorregut de l’exposició era cronològic i temàtic a la vegada. Es van seleccionar una quinzena de fites noves sortides estètiques, una inquietud de la qual Catalunya n’és, cronològicament, capdavantera: el 1976, la periodístiques aparegudes a La Vanguardia al llarg dels seus 125 anys d’existència, que van esdevenir la companyia La Tràgica estrena l’espectacle Tripijoc Joc Trip, d’esperit diàfanament circense, i, poc després, Jaume portada de diversos àmbits. Cada fita corresponia a un gènere i donava cabuda a un apartat en què es Mateu i Claret Papiol creen la parella de pallassos Germans Poltrona. Tot seguit Jaume Mateu ‘Tortell Poltrona’ tractaven temes diversos. Cada àmbit combinà material periodístic, elements ciutadans i obres museístiques. lidera el Circ Cric, una iniciativa que aplegarà la flor i nata dels artistes joves del país i rebrà un entusiàstic ressò Editorial Editorial a favor de l’enllumenat públic,1887 popular i el suport vigorós d’intel·lectuals, artistes, poetes i crítics com Joan Miró, Joan Brossa, Josep-Vicenç Foix i Il·lustració Rusiñol fa apologia de la bicicleta, 1889 Xavier Fàbregas successos Crònica de la bomba del Liceu, 1893 Crònica esportiva Primera ressenya d’un partit del Barça, 1899 En els trenta anys transcorreguts des d’aleshores, els creadors catalans han optat per una concepció de l’espectacle Crítica d’art Primera crítica d’una exposició de Picasso,1900 circense en què les disciplines tradicionals (pallassos, acròbates, trapezistes, funàmbuls, equilibristes…) conviuen necrològiques Esquela a mitja plana de Verdaguer, 1902 amb d’altres que provenen de moltes altres arts, siguin siguin escèniques o no. En un procés de mutu enriquiment, Enviats especials Crònica dels corresponsals enviats als dos bàndols del conflicte, 1914 Article d’opinió Machado escriu l’article “El poeta y el pueblo”, en plena guerra, sobre el circ contemporani es deixa contaminar i contamina alhora altres formes artístiques. Avui dia, a Catalunya, una el compromís de l’intel·lectual, 1937 munió de solistes i companyies recull la millor tradició del circ i la fa avançar cap a una nova estètica del risc: el risc Espai de la censura Comença la vaga de tramvies, 1951 d’instal·lar-se en una cruïlla de llenguatges on, sense cap mena de dubte, el circ hi té molt a dir i molt a aportar. Publicitat Anunci del Biscúter, 1958 Crítica d’espectacles, llibres i TV Crítica del recital de The Beatles, 1965 L’exposició constava de sis àmbits que contemplaven, doncs, una història del circ contemporani català i d’algunes Entrevista Entrevista al príncep Joan Carles, 1967 de les arts escèniques de risc que més s’han esforçat a renovar-se i, alhora, unes hipòtesis conceptuals sobre els Infografia Portada dedicada a com votar a les eleccions, 1977 Crònica científica Crònica que anuncia l’aparició d’Internet, 1990 personatges que han protagonitzat aquesta història i sobre la recerca estètica que han desenvolupat. Els àmbits Fotoperiodisme Ablació de la Khadi, 1995 eren: 1) Revolta social, festa i risc escènic. 2) neix un altre circ. 3) Les arrels de la renovació. 4) L’escena de risc. 5) La poètica del risc: circ contemporani. 6) simbiosi: circ i escena de risc L’exposició incloïa un audiovisual sobre el que ha estat la crònica gràfica d’aquests anys, un centenar de les millors portades de La Vanguardia i un petit homenatge al periodisme, amb les capçaleres més destacades de l’1 El KRTU i la UAB van organitzar un seminari titulat El circ i la mixtura de les arts, que també es va presentar al de febrer de 2006, el dia que el diari celebrava el seu 125 aniversari i que completaven la mirada a aquests anys CCCB coincidint amb l’exposició. de la història més recent. © Xxxxxxxxxxxxxxxxxx © Xxxxxxxxxxxxxxxxxx 12 MEMÒRIA CCCB 2006 MEMÒRIA CCCB 2006 13 exposicions en col·laboració World Press Photo’06 Dates 28 de novembre - 31 de desembre Espai sala 1 del CCCB Organització Photographic social Vision amb la col·laboració del CCCB L’exposició World Press Photo, coneguda mundialment perquè es tracta de la principal mostra itinerant de fotoperiodisme, exhibeix les obres guanyadores del concurs anual homònim. Cada any, un jurat internacional independent format per tretze membres tria les fotografies guanyadores entre les enviades per fotoperiodistes, agències, diaris i fotògrafs d’arreu del món. Les fotos participen en 11 categories: notícies d’actualitat, temes d’actualitat, personatges d’actualitat, esports, fotos d’acció, reportatges d’esports, temes contemporanis, vida diària, retrats, naturalesa i art i entreteniment. Aquest any han participat en el concurs 4.266 fotògrafs de 123 països, que han presentat imatges dels fets ineludibles de l’actualitat, com ara la guerra a l’Iraq, el tsunami o la crisi a Haití, però també dels moments bonics i insospitats que ofereix l’esport, la naturalesa o la vida quotidiana en qualsevol punt del planeta. A més de mostrar la millor fotografia del 2005, l’exposició es pot interpretar com un document històric dels principals esdeveniments de l’any. World Press Photo es pot veure cada any a 80 ciutats de 40 països. El fet que milers de visitants de tot el món vegin aquesta exposició evidencia el poder de la fotografia per traspassar les fronteres lingüístiques i culturals. activitats culturals © Xxxxxxxxxxxxxxxxxx 14 MEMÒRIA CCCB 2006 MEMÒRIA CCCB 2006 15 activitats culturals / cicles i festivals activitats culturals / cicles i festivals Xcèntric BCNmp7 El cinema del CCCB Músiques en procés Dates Cada dijous i diumenge, de desembre de 2005 Programació núria Aidelman, núria Esquerra, Andrés Hispano, Dates De febrer a novembre a juny de 2006 Gonzalo de Lucas, Laida Lertxundi, Antoni Pinent Espai Hall del CCCB Direcció Carolina López Organització CCCB Producció CCCB amb la col·laboració d’Imprevist Xcèntric va arribar a la cinquena edició i es va consolidar com el cicle estable amb projeccions de cinema set sessions de creació, mescla i debat sobre les músiques populars contemporànies durant la temporada i peces audiovisuals al marge del corrent comercial, dedicat a la investigació de noves formes des de la 2006. Un cicle integrat per col·loquis dedicats a una reflexió crítica i oberta sobre l’escena musical del subjectivitat. A través d’una programació de peces d’autor, moltes d’elles inclassificables entre els gèneres present i una programació de concerts orientada a establir noves fusions i friccions entre els diversos clàssics, Xcèntric convida a la reflexió a l’entorn del món, les persones i el propi mitjà audiovisual. gèneres musicals. BCn mp7 vol remarcar l’especificitat musical que viu Barcelona, sense oblidar els vasos comunicants, cada cop més intensos, entre ciutats, regions i tendències globals. Des de la seva primera projecció, dedicada a Kenneth Anger, el 4 de novembre de 2001, la pantalla d’Xcèntric ha reunit el treball de cineastes experimentals i d’avantguarda, documentalistes i, en general, autors amb un 3 febrer Agit pop llenguatge propi. A través de cicles destacats com Imatges contra direcció, Cinema invisible, Variacions 17 març Live!!! nous formats del real, Rescrits, A pesar de Hollywood o Documents animats, Xcèntric ha rescatat obres del passat i ha 5 abril La crítica musical presentat títols recents amb l’ànim de destacar la contemporaneïtat d’autors com ara Michael snow, Andy 29 juny Història natural del so Warhol, Abbas Kiarostami, José Val del omar, Chantal Akerman, Jan svankmajer, Tsai Ming-Liang, Jean-Luc 20 juliol Indústria musical i cultura lliure Godard, Patrick Bokanowski, Alexander sokurov, stan Brakhage, Johan van der Keuken, Janie Geiser, Rober 21 setembre Creativitat musical i institucions culturals Kramer, oskar Fischinger, Ernie Gehr, John Whitney, nobuhiro suwa, Manoel de oliveira, Abigail Child i Jonas 2 novembre so BCn: ARA Mekas, entre altres. sessions temàtiques, monografies d’autors i “en directes” han canalitzat la projecció d’aquest cinema d’idees. En aquesta temporada (de desembre de 2005 a maig de 2006), Xcèntric va donar continuïtat als cicles Cinema invisible, Rescrits, Variacions del real, juntament amb altres sessions monogràfiques, i va comptar amb el suport habitual d’un equip de programadors i especialistes cinematogràfics. © Xxxxxxxxxxxxxxxxxx © Xxxxxxxxxxxxxxxxxx 16 MEMÒRIA CCCB 2006 MEMÒRIA CCCB 2006 17 activitats culturals / cicles i festivals activitats culturals / cicles i festivals NOW Kosmopolis’06 Trobades en el present continu Festa Internacional de la Literatura. Tercera edició Dates 21 i 22 d’abril / 23, 24 i 25 de novembre Dates Del 18 al 22 d’octubre Direcció Juan Insua Espai Hall del CCCB Producció CCCB Producció CCCB Amb el patrocini de Galaxia Gutenberg, Círculo de Lectores Amb la col·laboració de: British Council orquestra del Caos, Platoniq, I2Cat, Goethe Institut/Fundación Amb la col·laboració de Consolat General dels EUA a Barcelona, British Council, Goethe-Institut Barcelona, Biblioteques de Barcelona, Generalitat de Catalunya, Centre de Literatura Eslovena de Ljubljana, Ediciones Siruela, Escola d’Escriptura de l’Ateneu Goethe, MECAD/Media Centre d’Art i Disseny d’EsDi, a mínima::, Editorial Kairós, Traficantes de sueños, Barcelonès, Ellago Ediciones, Siglo XXI, Sony, Playstation2, Espai Francesca Bonnemaison, Màster de la Universitat Autònoma de Colección Metatemas, Tusquets Editores, Editorial Melusina, Icaria Editorial, Ediciones Paidós, Gedisa Editorial, Barcelona L’edició: ofici, art i negoci, Interlibros, Revista Descord Editorial Turner i Editorial Pre-textos. Mitjans de comunicació oficials El Periódico, iCatfm Mitjans col·laboradors Quimera, El Viejo Topo, Revista de Libros noW va iniciar una reflexió sobre el present a partir de les transformacions científiques, tecnològiques, artístiques, socials i espirituals que tenen lloc al principi del segle XXI. És un procés d’investigació, creació i Kosmopolis ha assolit el principal objectiu de la seva tercera edició biennal: consolidar un model de trobada literària on la difusió que prova de reunir diferents agents locals i internacionals implicats en les accions que promouen un paraula impresa, la paraula oral i la paraula electrònica se situen al centre de l’escena en interacció amb les arts i les ciències. canvi de paradigma en la societat de la informació i del coneixement i en les cultures globalitzades. Cadascun dels temes i espais de la Festa va obtenir una excel·lent resposta de públic i va aconseguir a més a més una àmplia cobertura mediàtica. noW no respon a un format específic, tot i que es pugui manifestar en diferents gèneres i formats. Ha estat K06 consolidà el Pati Kosmopolis com un punt de trobada per a l’intercanvi de textos, llibres, idees i projectes, a través del concebut com una plataforma de treball. gran mural col·lectiu de la Word Wall Web, l’Speaker’s corner que acollia creadors espontanis, la iniciativa d’InterLibros amb la campanya per fer arribar llibres als nens d’Hondures i els relats orals “a la carta”, juntament amb un experiment de creació Àmbits temàtics, activitats i participants en aquestes dues edicions: col·lectiva de contes amb la participació del públic. CIBEREsFERA: Roy Ascott, Artur serra, Dae Young Kim, otto E. Rössler, Hans Diebner i Amador Vega. La interacció de les arts visuals i la tecnologia amb la literatura es va mostrar en els dos espais permanents d’aquesta edició: FACToR ECo: Paul Toyne i stephan Harding. Presentació audiovisual de l’exposició itinerant l’exposició Seguir Viu. Michel Houellebecq-Masbedo i la instal·lació Kosmòtica. NorthSouthEastWest, que pertany a la campanya global ZeroCarbonCity. CIÈnCIA oBERTA: natalie Jeremijenko, Alfonso Valencia i Fabio Tropea. seguint un dels principis que defineixen el projecte, K06 va donar cabuda al còmic, un gènere literari que a Kosmopolis s’unia ART ARA: stephen Wilson. a la música i la literatura. A més, el festival va fer atenció a analitzar els canvis de les relacions humanes en les darreres dècades en el marc d’Interpersonal, va dedicar un monogràfic a la literatura russa contemporània i va explorar la relació dialèctica entre noU ACTIVIsME: BCC - Banc Comú de Coneixement. Un projecte de Platoniq.net i Earthlings, 2004, 95’. literatura universal i literatures nacionals en un nou lliurament de Cafè Europa. Documental dirigit per shaun Monson. Performance noW: nzi Dada. Ritual Imaginaire. El Pan Klub proposava diversos tallers de còmic, Web 2.0, podcasting i un club de lectura dedicat a la literatura russa contemporània. A més, noW invitava el públic a formular les seves pròpies idees sobre els nous paradigmes. També posava a la seva disposició una selecció bibliogràfica sobre les diverses temàtiques del projecte per connectar amb Els diferents formats en què la literatura es pot mostrar al públic es van reflectir també en els concerts, performances i accions teatrals que es van celebrar al Hall Proteu. La quarta emissió de Canal Alfa, el canal de televisió inspirat en la literatura que les teories, els reptes i les accions d’una cultura en què art i ciència, tecnologia i humanitats, han d’aprendre a en aquesta edició presentava vint estrenes, va tenir un públic constant i fidel durant tota la seva emissió. evolucionar en sintonia contínua. Com cada edició, la Festa és una plataforma de reflexió per a professionals del món de la literatura: Editing Editors II va ser la La majoria dels temes tractats en aquest projecte estan vinculats a una franja de l’espectre electromagnètic: segona trobada entre editors independents i la sessió que Philip Gwyn Jones va dedicar específicament als professionals de el gran territori de la realitat invisible, ja en part colonitzat, i al mateix temps terra incognita encara inexplorada. les Biblioteques de Barcelona va enriquir el punt de vista de la relació entre biblioteques i editorials. © Xxxxxxxxxxxxxxxxxx © Xxxxxxxxxxxxxxxxxx 18 MEMÒRIA CCCB 2006 MEMÒRIA CCCB 2006 19 activitats culturals / cicles i festivals activitats culturals / festivals en col·laboració Gandules BAFF Onades noves / Noves onades VIIIè Festival de Cinema Asiàtic de Barcelona Date 1, 2, 3, 8, 9, 10, 16, 17, 22, 23, 24, 29, 30 i 31 d’agost Dates Del 28 d’abril al 6 de maig Producció CCCB Producció 100.000 retinas Aquesta nova edició del cicle de cinema a l’aire lliure, que ja és una cita obligada a l’agost de Barcelona, va La vuitena edició del BAFF-Festival de Cinema Asiàtic de Barcelona es va clausurar després de 120 sessions presentar un cicle sobre les noves escriptures cinematogràfiques i la seva recerca per trobar la manera de del millor i més recent cinema procedent del continent asiàtic i amb l’assistència de 20.000 espectadors que filmar, des del present, les transformacions socials, artístiques, espirituals i tecnològiques. van passar pels diferents espais del festival (5.400 dels quals al CCCB). La programació del BAFF 2006 ha estat formada per 42 llargmetratges en 35 mm en versió original amb subtítols, 8 llargmetratges en digital Per poder registrar les transformacions culturals d’una època, els cineastes han hagut de trobar noves en versió original amb subtítols, 3 programes de curtmetratges digitals del Festival Internacional de Cinema maneres de filmar. El cinema ha donat així forma a noves onades estilístiques: moviments de joventut que han de Jeonju (Corea del sud), 4 documentals rodats en digital procedents del san Francisco International Asian alterat i renovat el seu curs. Però el cinema també ha estat un sismògraf capaç de percebre les petites i grans American Film Festival, 12 programes del festival especialitzat en cinema japonès nippon Connection on renovacions culturals: gestos, modes, cançons, paraules o ritmes. Tour, de Frankfurt am Main, i 10 llargmetratges en DVD projectats als centres de Diagonal Mar i Triangle de la Gandules 2006 va portar a terme una petita exploració de l’espectre d’ones que recorre la història del Fnac. cinema: de la nouvelle vague francesa a la recent nouvelle vague de Taiwan, passant pels nous cinemes El palmarès del BAFF 2006 va ser el següent: italians, britànics o nord-americans. Aquests moviments s’han propagat en direccions imprevistes i és per això que el cicle proposava també algunes de les seves influències i incloïa gèneres recorrents (la ciència- Durian d’or a la millor pel·lícula de la secció oficial: Grain in Ear (Mang Zhong), de Zhang Lu (Xina/Corea del ficció, les road-movies) i aquells que han servit de pedrera a les noves onades: video-clips, diaris filmats, home sud, 2005). movies, etc. Menció Especial del Jurat: It’s Only Talk, de Ryuichi Hiroki (Japó, 2005). Premi D-Cinema a la millor pel·lícula de la secció D-Cinema: Dear Pyongyang, de Yang Yonghi. Les sessions combinaven autors de renom (Pasolini, Herzog, Truffaut, Godard) amb d’altres menys coneguts Premi del públic: It’s Only Talk, de Ryuichi Hiroki (Japó, 2005). (Peter Watkins, Monte Hellman, Errol Morris) en una programació de curts, documentals, assajos i ficcions que, majoritàriament, han estat molt poc vistos o que mai no s’han estrenat a Espanya. Noves onades/Ones noves contribuïa d’aquesta manera a noW amb una selecció de films sobre el present com a temps en modulació, obert, agitat, abordant-ne la seva manifestació en les transformacions culturals. Fora de programa OFFF Programació audiovisual estable no prevista Festival Internacional d’art digital i música d’avantguarda Producció CCCB Dates 11, 12 i 13 de maig Producció oFFF Un any més el CCCB va presentar les sessions de Fora de Programa, dedicades a la producció audiovisual Des de 2001, oFFF explora les estètiques del software i els nous llenguatges d’expresió visual i interactiva. que reacciona ràpidament davant d’esdeveniments de forta transcendència social i humana. El CCCB vol L’ús de la tecnologia i el llenguatge de programació per crear objectes, coses o comportaments així com seguir aquestes obres i presentar-les amb la immediatesa que els és inherent. Es tracta, per tant,. de detectar l’ús de software i tècniques de disseny i animació per generar obres artístiques són els eixos vertebradors al llarg de l’any tots aquells treballs audiovisuals nascuts del compromís social dels seus autors. d’aquest festival. De l’edició del 2006, cal destacar les participacions de Ben Fry, Casey Reas, Craig swann, Big spacheship, no Pattern, The Ronin, Wig-01, santiago Moebio, Marcos Weskamp i Jonathan Harris. L’any començà amb un debat sobre la qüestió “Tenim dret a escollir lliurement el moment de posar fi a la propia vida?”, amb la projecció els dies 13 i 14 de gener del documental Èxit, el dret de morir de Fernand Melgar, produït per Climage, una associació de realitzadors independents que des del 1985 produeix documentals compromesos socialment. © Xxxxxxxxxxxxxxxxxx © Xxxxxxxxxxxxxxxxxx © Xxxxxxxxxxxxxxxxxx 20 MEMÒRIA CCCB 2006 MEMÒRIA CCCB 2006 21 activitats culturals / festivals en col·laboració activitats culturals / festivals en col·laboració XIIIè Festival de Flamenco Sonar’06. Festival Internacional de de Ciutat Vella Música Avançada i Art Multimèdia de Barcelona Dates Del 23 al 27 de maig Dates 15, 16 i 17 de juny Producció Taller de Músics Producció Advanced Music Amb el subtítol Asentaos, aquesta edició va permetre que 5.700 espectadors gaudissin dels espectacles La XIIIa edició del Festival de Música Avançada i Art Multimèdia va apostar pel Japó, atès el seu caràcter com d’artistes consagrats i novells del flamenco com Guadiana, Chano Dominguez i Tomasito, Fuensanta La a referent de les músiques d’avantguarda (van participar una vintena d’artistes nipons), i també per la música Moneta, Tomás de Perrate, Juan Cortés, Rocío Molina, Voz y Marfil, Esperanza Fernández, Dorantes i Belén negra. Maya. La tretzena edició va oferi, a més, una recerca entre la música electrònica i l’orgànica, amb Chic, Jeff Mills, El festival va girar al voltant del piano com a protagonista dels concerts centrals, complementats amb concerts Ryuichi sakamoto, DJ shadow, 12Twelve, Diplo, Liars, Ricardo Villalobos i Richie Hawtin entre els artistes més de petit format al hall, conferències revisitant la figura de Pepe Marchena, sessions de DJ i un programa destacats. I, com és habitual, sonarMàtica va incloure instal·lacions, art a la xarxa i altres propostes expositives. infantil a càrrec de Turruquena. sonarCinema, per la seva banda, una selecció de formats i disciplines audiovisuals. I sonarama, els últims desenvolupaments new media. El CCCB va esdevenir de nou el cor del complex sonar-dia, que en l’edició de 2006 va acollir 35.000 visitants. OVNI 2006 Dies de Dansa Dates Del 30 de maig al 4 de juny Dates 30 de juny, 1 i 2 de juliol Producció oVnI Producció Marató de l’espectacle El festival oVnI es planteja guanyar profunditat en la seva voluntat de facilitar una crítica de la cultura Emmarcat dins la programació del Festival d’Estiu de Barcelona GREC, la quinzena edició del Festival contemporània, evitant limitar aquesta a un estat de “present continu” lligat estrictament a l’activisme i a Internacional de Dansa en Paisatges Urbans va continuar programant actuacions de dansa en edificis, parcs, les necessitats més immediates. i evitant també la limitació a un llenguatge merament “tàctic” i a una noció carrers i places de forma gratuïta a Barcelona, sitges i Mataró del 30 de juny al 3 de juliol. del “Poder” com a exterioritat. oVnI vol abordar algunes perspectives que ajudin a explorar l’estat actual de les coses, no només en l’esfera exterior, social, comunitària, política, sinó també en la interior, individual, de A Barcelona, a banda del CCCB, també van participar la Fundació Joan Miró, MACBA, Piscines Municipals de consciència etc. i aprofundir en un dels trets més significatius del projecte: la voluntat de transitar d’allò polític Montjuïc, Pati Manning, Espai Cultural Caja Madrid, Pavelló Mies van der Rohe i CaixaForum. a allò poètic, d’allò social a allò íntim, d’allò quotidià a allò inefable. Els 3.700 espectadors que van visitar el CCCB van gaudir d’un programa on destacava la presència de la oVnI 2006 va comptar amb les seccions El Somni Colonial, Zones Nòmades, Dissidències i El front interior dansa contemporània de l’Àfrica negra, amb l’actuació de sis companyies provinents de Kenya, nigèria, Txad, i amb la participació de Michael Taussig (professor de la Columbia University i un dels representants de senegal, Moçambic i el Congo. A més a més, el hall va acollir una instal·lació de nik Hafner (Alemanya). l’antropologia radical més interessants) i la col·laboració de Lewanne Jones, cap de recerca del documental Farenheit 9/11 de Michael Moore, lligada a l’editorial Autonomedia (nova York) i a Contraplano (associació d’antropòlegs que organitzen cicles regulars de documentals). També va presentar un monogràfic dedicat Jean Rouch. © Xxxxxxxxxxxxxxxxxx © Xxxxxxxxxxxxxxxxxx © Xxxxxxxxxxxxxxxxxx © Xxxxxxxxxxxxxxxxxx 22 MEMÒRIA CCCB 2006 MEMÒRIA CCCB 2006 23 activitats culturals / festivals en col·laboració activitats culturals / festivals en col·laboració The Influencers Docúpolis Acció mediàtica i entreteniment Festival Internacional radical Documental de Barcelona Dates 6, 7 i 8 de juliol Dates Del 4 al 8 d’octubre Producció d_i_n_a Producció Tercer ojo The Influencers és un festival de tres dies dedicat a formes innovadores d’art, guerrilla de la comunicació Amb més de 800 documentals rebuts de 63 països diferents (un 30% de produccions espanyoles), i interferència cultural. Des de 2004, The Influencers es planteja com una sèrie d’actes anuals de gran Docúpolis es va consagrar com el festival documental amb major participació del país i es va refermar com convocatòria en què el públic contacta amb artistes o col·lectius internacionals que actuen en el camp de el punt de trobada del sud d’Europa per a aquest gènere, amb més de 5.000 espectadors a les sessions l’art, la cultura de consum, la política i els mitjans de comunicació. Al llarg de les diferents edicions del festival, programades al CCCB. d_i_n_a ha volgut fer una selecció dels projectes més rellevants dins el panorama europeu i nord-americà dels darrers vint anys, situant en primer pla la seu vessant més lúdic, surrealista i subtilment ambigu. Docúpolis és un festival exclusivament de documentals, que permet al públic apropar-se a un gènere que ben sovint queda fora de les programacions de les sales comercials de la ciutat i que aporta nombrosos i El cor del festival, en la seva edició del 2006, el van conformar les presentacions dels convidats amb diversos punts de vista sobre la realitat que ens envolta. Es tracta de creacions que provoquen i alimenten suport audiovisual i la conversa amb el públic. Un seminari i la projecció de dues pel·lícules van completar el debat, documentals que incideixen en la nostra vida quotidiana per a mostrar-nos una imprescindible el programa. Aquesta edició va comptar amb la presència de Vuk Cosic, DJ spooky, Molleindustria, Irwin/ mirada crítica al món. neue slowenische Kunst, oscar Brahim i Chicks on speed. El festival també va oferir la projecció de NSK. Predictions of fire. El palmarès de premis va ser el següent: Premi Docúpolis al millor Documental: Arcana, de Cristóbal Vicente. Premi Gran Angular al millor curt documental: Si no hay viento no suben, de Mauricio González. Premi opera Prima: La isla durmiente, de David Martín de los santos. Trobada Eastpak Hipnotik Premi Tercer ojo al millor documental experimental: Paraíso, de Felipe Guerrero. Premi Drets Humans al millor documental sobre drets humans: Punam, de Lucian Muntean. Hip hop i noves tecnologies Premi al millor documental Llatinoamericà ex aequo: El comité, de Mateo Herrera i Unser America, de Kristina Honrad. Premi del Públic: Désobéir, de Patricio Henriquez. Premi l’Home de la Càmera: Joris Ivens Dates 16 i 17 de setembre Producció sonarcam La tercera edició d’aquest festival dedicat íntegrament a la cultura del hip hop i les seves expressions tornen al CCCB amb concerts, batalles de break, audiovisuals, conferències i taules rodones combinades amb mostres de graffitis en directe i actuacions de DJ. Es tracta d’una proposta basada en la participació, que pretén ser el punt de trobada de tota la cultura hip hop i que, en l’edició del 2006, va presentar durant dos dies una selecció del més destacable del panorama nacional i internacional d’aquest món amb un fil conductor concret, que va ser la relació entre el hip hop i les noves tecnologies. L’Eastpak Hipnotik participa activament, a més, en projectes socials com Rootsandroutes i Veus del Mil·lenni. © Xxxxxxxxxxxxxxxxxx © Xxxxxxxxxxxxxxxxxx © Xxxxxxxxxxxxxxxxxx 24 MEMÒRIA CCCB 2006 MEMÒRIA CCCB 2006 25 activitats culturals / festivals en col·laboració activitats culturals / festivals en col·laboració Mil i una veus BAC! 2006 Dates 3 i 4 de novembre Dates novembre - desembre Producció orquestra del Caos Producció La santa L’orquestra del Caos va presentar Mil i una veus, una mostra digital de propostes d’art sonor relacionades El BAC! (Festival Internacional d’Art Contemporani de Barcelona) sorgeix l’any 2000 de la necessitat de amb els usos artístics no convencionals de la veu humana, completada amb els concerts de David Moss i crear un festival d’art que mostri les diferents disciplines de l’art contemporani i que impulsi la participació de José Iges amb Pilar subirà i Pedro López, a més de les col·laboracions de Bartolomé Ferrando i Eduard d’artistes emergents a escala nacional i internacional. Els primers anys convidaven un país determinat: suïssa, Escoffet. Dinamarca i Mèxic. A partir de l’any 2003, el festival s’engloba sota una temàtica específica: els pors, la pell i, en l’edició del 2006, la violència. Paral·lelament, al mirador del CCCB, es van explorar un nombrós conjunt de produccions de la poesia sonora exposades col·lectivament, en un context públic d’escolta octofònica, i individualment, per mitjà d’aplicacions de consulta especialment dissenyades i preparades per sonoscop, l’arxiu públic d’art sonor de l’orquestra del Caos. L’Alternativa Drap Art’06 XIII Festival de Cinema Festival internacional Independent de Barcelona de reciclatge artístic Dates Del 10 al 18 de novembre Dates Del 15 al 17 de desembre Producció La Fàbrica Producció Drap Art Associació Entre el 10 i el 18 de novembre de 2006 el CCCB –com a seu principal– va acollir el festival de cinema Drap Art és un festival internacional de reciclatge artístic que inclou diferents disciplines que ens acosten al més consolidat de Barcelona, L’Alternativa. Un festival que amb la projecció de 400 films de 41 països va reciclatge creatiu. L’edició del 2006 va mantenir les modalitats de Drap Art’05, amb mostres d’obres fetes conformar una proposta que, a més de les quatre seccions oficials (animació, curtmetratges, documentals i amb material de rebuig, una instal·lació de grans dimensions al Pati de les Dones, el tradicional Mercat de llargmetratges), va incloure nombroses activitats paral·leles (retrospectiva de Theo Angelopoulos, Eyal sivan nadal, diversos concerts i tallers… A més, Drap Art’06 va oferir un espai de reflexió, que va inaugurar així una i Humberto Solás), un homenatge a Marguerite Duras, així com taules rodones i tallers (Escoltar el cinema, modalitat més teòrica, amb conferències i debats. Escriptura cinematogràfica i AvidHoc). L’alternativa va obtenir la confirmació de la mà dels 20.000 visitants que hi van participar. Palmarès: Premi L’Alternativa al millor curtometratge: Recuerdo del mar, de Max Zunino (Mèxic) Premi Kodak Divisió Profesional: La Guerra, de Luiso Berdejo i Jorge Dorado (Espanya) Premi L’Alternativa a la millor animació: Bonsoir Monsieur Chu, de François Leroy i stéphanie Lansaque (França) Premi L’Alternativa ex aequo al millor documental: Un pont sur le Drina, de Xavier Lukowski (Bèlgica) i Voyage en sol majeur, de Georgi Lazarevski (França) Premi L’Alternativa al millor llargmetratge de ficció: Monobloc, de Luis ortegi (Argentina) Premio del Públic 2006: Tricko, de Hossein Martin Fazeli (República Txeca) Premio Xpréssate a L’Alternativa 2006: Montjuïc, de nacho Martín (España) © Xxxxxxxxxxxxxxxxxx © Xxxxxxxxxxxxxxxxxx © Xxxxxxxxxxxxxxxxxx 26 MEMÒRIA CCCB 2006 MEMÒRIA CCCB 2006 27 activitats culturals / altres propostes activitats culturals / altres propostes Joves Intèrprets Catalans Activitats del Centre de Fotografia Documental de Barcelona Dates 18 de febrer i 18 de març Dates Tallers Del 10 al 13 abril, amb Clemente Bernad i Donna Ferrato Producció La Porta Clàssica Dates Cicle Projecta 20 juny, 50 anys d’AFAL / 25 juliol, Tanit Plana / 12 de desembre, NIT I DIA, Luis Baylon i Miguel Trillo Dates Cicle Debat 2 octubre, Digital/analògic, estat de la qüestió Producció Centre de Fotografia Documental de Barcelona La Porta Clàssica, juntament amb Ibercàmera, el Conservatori Municipal de Música de Barcelona (CMMB), el CCCB, Catalunya Música i opus Artis, va organitzar la segona edició del cicle de concerts Joves Intèrprets Catalans (JIC), insistint en la necessitat de promocionar i facilitar la incorporació dels joves talents formats a Al llarg de la seva trajectòria, el Centre de Fotografia Documental de Barcelona ha tingut, entre els seus objectius, Catalunya en els cicles musicals del nostre àmbit territorial. agrupar els arxius fotogràfics dels autors més representatius de la ciutat de Barcelona i administrar el material documental de temàtica urbana barcelonina, des del 1950 fins a l’actualitat, fent sortir a la llum, en ocasions, He posat la lluna al tocadiscos pel Quartet Brossa, Laia Oliveras i Roger Puig i, sobretot, l’estrena absoluta treballs inèdits de fotògrafs veterans. Així mateix, ha possibilitat el diàleg del públic amb autors clàssics i també amb de l’òpera El Misteri de Sant Francesc de Josep soler, obra per a quartet de corda (Feliu Ribera, Cor del fotògrafs en actiu, oferint un espai per expressar les inquietuds polítiques i socials inspirades per les temàtiques Conservatori de Badalona, Pep Torrents i Paloma Báscones) van protagonitzar un programa eclèctic i amb presentades. sempre en format audiovisual i de la manera més acurada, el Centre de Fotografia Documental de bona resposta de públic a l’auditori del CCCB en les dues sessions programades. Barcelona posa l’accent en la qualitat del contingut i en la relació propera entre públic i autors. El 2006, el Centre de Fotografia Documental de Barcelona va presentar al CCCB les següents activitats: el cicle Projecta (projecció audiovisual, amb la presència dels autors), el cicle Debat (taula rodona - conferència) i els Tallers de Fotografia Documental (formació, en aula, a càrrec de professionals reconeguts, fonamentada en l’intercanvi i el diàleg i on es dóna prioritat al desenvolupament del llenguatge creatiu de l’alumne). Món Llibre Off LOOP’06 Dates 1 i 2 d’abril Dates Del 16 al 20 de maig Producció ICUB Producció: Loop-Barcelona Món Llibre, el festival literari per a nens i nenes sorgit amb motiu de l’Any del Llibre i la Lectura, va tornar al L’any 2003 neix oFF LooP, una plataforma amb epicentre a Barcelona que té el propòsit d’aglutinar sinergies CCCB coincidint amb el Dia Internacional del Llibre Infantil i Juvenil. i promoure i donar suport a projectes de videoart i de creació artística vinculats al format videogràfic i audiovisual. La Festa va aplegar al CCCB 8.000 visitants durant el cap de setmana, propiciant la creació de 250 nous carnets del Consorci de Biblioteques de Barcelona i esdevenint una cita anual obligatòria per als més petits. Com nombroses entitats de la ciutat, el CCCB va acollir també una part de les obres programades pel festival: Tothom va tenir un espai on divertir-se i aprendre: escoltar un conte, llegir, intercanviar un llibre, aprendre a Rendez-vous, un recull de treballs de coreògrafs contemporanis europeus, nord-africans i sud-americans; i dibuixar còmics, conèixer els seus escriptors favorits, mirar una pel·lícula o fer-se pentinats de conte. Asalto al Cielo, un projecte de videoart cubà que oferia un recorregut per obres d’alguns dels artistes més reconeguts i importants de l’escenari cubà actual, així com per la geografia de les indagacions culturals de la illa. 4.000 llibres van ser a l’abast dels nens en els diferents mons imaginaris dissenyats per Roseland Musical. Als ja coneguts, enguany es van afegir tres nous mons: El dels menuts i les menudes, El laberint dels enginys i El Les projeccions nocturnes al pati de les dones amb obres procedents de diversos festivals de videoart del taller de còmic, amb molt bona rebuda. món, la presentació d’Hamaca –primera distribuïdora espanyola de videoart– i la conferència de la videoartista cubana Magaly Espinosa van completar l’oferta del festival al CCCB. © Xxxxxxxxxxxxxxxxxx © Xxxxxxxxxxxxxxxxxx © Xxxxxxxxxxxxxxxxxx 28 MEMÒRIA CCCB 2006 MEMÒRIA CCCB 2006 29 activitats culturals / altres propostes activitats culturals / itineraris urbans II Congrés internacional sobre cinema europeu contemporani Dates De l’1 al 9 de juny Producció UPF, Institut d’ Humanitats de Barcelona i CCCB La possible identitat del cinema europeu ha centrat els darrers anys un debat polític en el qual tenen cabuda qüestions tan sonores i divergents com ara quotes de mercat i identitats culturals, art fílmic contra indústria o autor versus productor. Davant d’aquesta complexitat, semblava necessari articular una reflexió sobre les cinematografies nacionals en l’època de la globalització. El congrés, en la seva segona edició, pretén mirar Barcelona, ciutat, ciutats de conciliar l’accés a certs treballs que habitualment són de difícil visió amb l’anàlisi dels diferents discursos presents en les cinematografies europees, de manera que tot plegat ens permeti crear un marc de diàleg ric que ens acosti a la complexitat del cinema europeu. La primera edició, celebrada també al CCCB, va comptar amb la presència de cineastes com ara Alexander sokurov, olivier Assayas, Bela Tarr, Pascal Bonitzer i Yervant Gianikian i d’assagistes com ara Alain Bergala, Francesco Cassetti, Gian Piero Brunetta i Jean-Michel Frodon. Un programa d’itineraris pensat per oferir una mirada crítica al voltant dels nous reptes que la ciutat de Barcelona ha d’assumir en l’actualitat: les transformacions de l’entorn metropolità, la cohesió social, el En aquesta segona edició, més enllà de l’àmbit acadèmic i teòric del congrés, es van poder veure pel·lícules lideratge cultural, la regeneració mediambiental, la qualitat de l’espai públic, les xarxes de telecomunicacions, de Chantal Akerman, Alexander sokurov, Arnaud Desplechin, Lars von Trier, sharunas Bartas, Claire Denis, l’alta velocitat… Es tracta de temes fonamentals i amb una envergadura creixent, que aquests recorreguts Jan svankmajer, Marco Bellocchio, Michael Winterbottom, Joaquim Jordà, João Botelho, Manoel de oliveira i urbans i metropolitans pretenen posar en evidència. Els itineraris programats amb oferta escolar i oferta al Harun Farocki, entre molts d’altres. públic en general durant el 2006 van ser: Orquestra de Cambra Catalana Abocador del Garraf. Solució o problema? El Quadrat d’Or Aquest itinerari analitzava, en el terreny, a més Amb el punt de partida al CCCB i l’arribada a del tractament dels residus i els problemes la Pedrera, l’itinerari volia aprofundir en el marc mediambientals de l’abocador, el projecte de econòmic i social que va fer possible l’Eixample. restauració paisatgística que s’ha posat en marxa Besòs. Una segona oportunitat recentment, guanyador ex aequo del 3r Premi Un recorregut que permetia analitzar el territori a Dates 1 d’octubre, 1 i 19 de desembre Europeu de l´Espai Públic Urbà, atorgat l´any 2004. través del qual discorre el riu Besòs i la seva funció Producció orquestra de Cambra Catalana de corredor per a tota mena de fluxos (trens, cotxes, El Raval. Territori d’arribada gas, electricitat, aigua…). Aquest itinerari oferia, des de punts de vista diversos, Coincidint amb el 20è aniversari de la tragèdia de Txernòbil, l’1 d’octubre es va programar l’estrena a Espanya mirades a un barri que ha estat un veritable territori Llobregat. Darrera possibilitat de l’obra Requiem for the victimes of Chornobyl de Roman Hurko i la simfonia de cambra op. 110a de d’arribada des del segle XIX fins a l’actualitat. L’itinerari plantejava una anàlisi del territori que Dimitri Xostakòvitx, en versió per a orquestra de cambra del Quartet n. 8 que va fer Rudolf Barschai. Visions de la Ribera travessa el riu Llobregat, que tanca el sud de la ciutat Visions de la Ribera permetia fer un recorregut i que organitza un dels eixos de comunicació més Coincidint amb els actes commemoratius del centenari del naixement de Joaquim Homs, l’1 de desembre es va històric per explicar l’evolució de la ciutat des del potents per al conjunt de l’àrea metropolitana. dedicar al compositor català, de qui es va interpretar el seu soliloqui, la Invenció n. 1 i l’Absència. Per tancar el segle XV fins a l’actualitat. programa, es van escollir les 5 peces per a orquestra de Paul Hindemith i la simfonia simple de Benjamin Britten. Quan a la ciutat plou… Poblenou@22 L’itinerari se centrava en la construcció d’una xarxa Finalment, la vetllada del 19 de desembre la va protagonitzar nardi Kabasha i va significar el retorn de la Aquest recorregut mostrava, en una mateixa visita, de dipòsits subterranis, encarregats d’interceptar les gran diva amb cançons de cabaret en versió escenificada, acompanyades per piano i contrabaix, d’autors com espais i edificis relacionats amb les formes de vida aigües pluvials en moments de pluges torrencials i Benjamin Britten, Kurt Weil i Arnold schoenberg entre d’altres. i de producció del segle XIX i les primeres zones incloïa la visita a dos dels nous dipòsits en ús: el de urbanitzades, i els edificis lligats als projectes “22@”. l’Escola Industrial i el de Bori i Fontestà. © Xxxxxxxxxxxxxxxxxx 30 MEMÒRIA CCCB 2006 MEMÒRIA CCCB 2006 31 espais de debat i reflexió 32 MEMÒRIA CCCB 2006 MEMÒRIA CCCB 2006 33 espais de debat i reflexió / nou humanisme espais de debat i reflexió / nou humanisme El món després de Txernòbil En ocasió del 20è aniversari de l’accident de Txernòbil i coincidint amb l’exposició Hi havia una vegada Txernòbil, dues jornades aborden les consequències polítiques i humanes del pitjor accident nuclear de la història. Les hores detingudes Crònica dels herois de Txernòbil Dates 18 de maig Vida Organitza CCCB i Bancaja Reflexions sobre els límits de la naturalesa Amb la col·laboració del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generali- tat de Catalunya, El Temps i El País humana L’accident de Txernòbil ha estat la catàstrofe tecnològica més important del segle XX i, encara avui, l’abast Dates 20 de febrer - 24 d’abril de les seves conseqüències es fa difícil de determinar. En pocs segons, la vida de milers de persones va Producció CCCB i Fundació Collserola canviar per sempre més, marcada pels efectes permanents de la contaminació. Des de 1986, entre 600.000 i 800.000 persones van participar en les tasques de control de l’accident i d’evacuació de la població, exposant-se d’aquesta manera a enormes dosis de radiació. Aquestes persones, conegudes amb el nom de liquidadors, han patit les pitjors conseqüències de la catàstrofe, però amb el seu treball i el seu sacrifici van El progrés tecnològic i els darrers descobriments en genètica i biologia han ampliat les fronteres del nostre impedir una explosió nuclear que hauria convertit Europa en una terra inhabitable. coneixement i també la nostra capacitat de control sobre la vida, sense que això sembli disminuir la incertesa i la vulnerabilitat de la condició humana. A la vegada, els arguments tradicionals sobre la pretesa diferència i Al debat es va comptar amb la presència de dos liquidadors, que van parlar de la seva experiència en una excepció de la nostra espècie són cada vegada més qüestionats des de diferents àmbits científics. Els límits catàstrofe que va marcar el final de la Unió soviètica i que, en el context de crisi política i econòmica de les entre què és i què no és humà es difuminen. Mentre els debats sobre el futur de la humanitat plantegen totes noves repúbliques d’Ucraïna i Bielorússia, continua atrapada en la invisibilitat i el silenci. aquestes noves incògnites, la realitat quotidiana ens mostra la proliferació de situacions en què l’ésser humà queda reduït a pura supervivència. Al final, el que es troba en profunda transformació és la pròpia noció de Ponents: Georgy Lepin i Alexandre Zelentsov vida humana. Moderadora: Pilar Bonet Amb aquest cicle, el CCCB i la Fundació Collserola van continuar la seva aproximació multidisciplinària a l’essència de la naturalesa humana i al paper de l’individu en el món contemporani iniciada el 2005 amb el cicle Passions. Retorn de Txernòbil Ponents: Jorge Wagensberg, Eudald Carbonell, Lynn Margulis, Rony Brauman, Daniel Innerarity, Rodney A. Brooks, Pascal Bruckner i Ángel Gabilondo Data 7 d’octubre Producció CCCB Després d’un viatge a la central de Txernòbil vint anys després de l’accident, Jean-Pierre Dupuy, professor de Filosofia Política i social de l’École Polytechnique (París) i autor del llibre Retour de Tchernobyl. Journal d’un homme en colère (seuil, 2006), va reflexionar sobre les contradiccions en el balanç de l’accident i va denunciar l’actitud de les institucions oficials en el reconeixement del veritable abast del desastre. Ponent: Jean-Pierre Dupuy © Xxxxxxxxxxxxxxxxxx © Xxxxxxxxxxxxxxxxxx © Xxxxxxxxxxxxxxxxxx 34 MEMÒRIA CCCB 2006 MEMÒRIA CCCB 2006 35 espais de debat i reflexió / nou humanisme espais de debat i reflexió / nou humanisme Traduir el món a partir d’Àfrica Teologies del poder Religió i política a l’Europa contemporània Director Achille Mbembe, professor d’Història i Política, Universitat de Wit-waters-rand, Data 9 d’octubre Johannesburg, sud-àfrica Organitza CCCB Data 6 d’octubre En col·laboració amb Wits Institute for social and Economic Research de la Universitat de Wit- Organitza CCCB, en col·laboració amb el Wits Institute for social and Economic Research watersrand, Johannesburg, sud-àfrica de la Universitat de Wit Waters Rand, Johannesburg, sud-àfrica Amb el suport del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunyai l’Agència Catalana Amb la col·laboració de El País de Cooperació al Desenvolupament Amb la col·laboració de El País La Modernitat europea va néixer articulada a l’entorn de les idees de raó i de secularització; aquests principis van donar lloc a un model d’Estat en què la religió va perdre pes en l’esfera pública per quedar La intensificació dels fluxos migratoris provinents de l’Àfrica subsahariana i la creixent importància de la progressivament reduïda a l’àmbit privat dels ciutadans. Tanmateix, les transformacions d’un món cada dia més població d’origen africà a Catalunya tornen a posar de relleu la necessitat de plantejar de manera crítica interdepenent i el ressorgiment, els darrers anys, de la religió com a actor polític en el panorama internacional i urgent el debat sobre la nostra vinculació amb aquest continent. La relació entre Europa i Àfrica no és ens obliguen avui a repensar els eixos principals del model europeu i els seus imperatius universals. La certament nova i ha estat principalment marcada pel colonialisme europeu i els seus efectes fins al dia configuració d’Europa com a continent d’acollida de poblacions d’arreu del món, amb la progressiva expansió d’avui. Però és al llarg dels darrers temps que, amb l’augment de la circulació de béns, idees i persones, s’han d’altres religions, ha reobert el debat sobre les manifestacions religioses en l’esfera pública i ha desencadenat començat a difuminar les fronteres polítiques, culturals i simbòliques entre l’Àfrica i la resta del món i una importants polèmiques sobre el model europeu de laïcitat. Per altra banda, el món de la postguerra freda ha nova mirada sobre el continent ha estat possible. I, malgrat aquesta proximitat i la millora del coneixement estat marcat per una recuperació del referent religiós i la proliferació de fonamentalismes de diferent signe: sobre l’Àfrica, sobre la complexitat de la seva història i la riquesa de la seva vida política, social i cultural, la des de la guerra oberta d’Al-Qaida a Occident fins al pes creixent de les religions evangelistes en la política imatge del continent continua dominada pel triple registre de la misèria, la corrupció i la violència. Aquesta americana o la controvèrsia creada per les declaracions del papa Benet XVI a la Universitat de Ratisbona, el visió estereotipada de l’Àfrica es deu en part al predomini de les mirades etnològiques i a la convicció que, en discurs religiós és cada dia més present en el debat polític i posa en evidència les fissures del model europeu l’àmbit de la política internacional, Àfrica no és un actor autònom en la construcció del món, sinó més aviat la de secularització. víctima de forces que la depassen o l’espai d’intervenció de les organitzacions humanitàries. Com a continuació del simposi Reasons of Faith: The Role of Religion in Modern Public Life celebrat a És amb l’objectiu de superar aquest “afropessimisme” que el CCCB va organitzar aquest debat, que se Johannesburg l’octubre de 2005, aquests debats oferien l’anàlisi del paper de la religió en la vida pública celebrava en paral·lel a l’exposició Bamako 05. Un altre món. El punt de partida per a les discussions va ser moderna amb una particular visió d’Europa des de la perifèria, contrastant la perspectiva d’acadèmics la convicció que l’Àfrica concentra de manera molt radical alguns dels principals problemes que té plantejats europeus amb la d’experts dels Estats Units, Àsia i Àfrica. el conjunt de la humanitat, però que és també el continent africà el que ofereix algunes de les pistes més innovadores per llegir i interpretar el món contemporani. L’objectiu no era tant analitzar, una vegada més, Ponents: Jean-Louis schlegel, nilüfer Göle, Joan Estruch, Dipesh Chakrabarty, Jean Comaroff i John què és l’Àfrica o què la diferencia de la resta del món, sinó destacar l’ambivalència de l’experiència africana i Comaroff, Achille Mbembe, Paolo Flores d’Arcais i Juan José Tamayo subratllar els interrogants que el continent desperta en l’escenari universal. Moderadors: Deborah Posel i Jaume Casals Ponents: Jean Comaroff, John Comaroff, Deborah Posel, Dipesh Chakrabarty i Achille Mbembe Moderadors: Pep subirós i Josep Ramoneda © Xxxxxxxxxxxxxxxxxx © Xxxxxxxxxxxxxxxxxx 36 MEMÒRIA CCCB 2006 MEMÒRIA CCCB 2006 37 espais de debat i reflexió / nou humanisme espais de debat i reflexió / nou humanisme Passats Presents El llegat d’Hannah Arendt Dates 29 i 30 de novembre Director Manuel Cruz, catedràtic de Filosofia Contemporània de la Universitat de Barcelona Organitza CCCB, Goethe-Institut i Institut Francès de Barcelona Dates 11-13 de desembre Organitza CCCB i Institut d’Humanitats de Barcelona Durant dècades, l’escena política i social de destacats països europeus ha estat dominada pel silenci sobre Amb la col·laboració de El País i Goethe-Institut alguns dels esdeveniments més traumàtics de la seva història. Però amb el pas del temps s’ha anat obrint la discussió sobre la naturalesa del nazisme i l’Holocaust a Alemanya, els efectes de la colonització a França Probablement, de l’obra d’Hannah Arendt es pot dir aquella frase de René Char que a ella li agradava tant i l’impacte de la guerra civil i del franquisme a Espanya. El ressorgiment de les ferides més sagnants de la de citar: “A la nostra herència no la precedeix cap testament”. A l’autora li escau l’elogi tòpic segons el qual història respectiva d’aquests països ha generat un fort debat polític que ha estat sovint tenyit de polèmica. La la seva figura no para de créixer i, a mesura que passa el temps i se succeeixen els lectors, va prenent una commoció provocada per la recent confessió de l’escriptor alemany Günter Grass sobre la seva vinculació a major importància en el debat de les idees. Però, tot i així, es manté encara oberta la qüestió del signe global les Waffen ss, el debat a l’Assemblea nacional sobre la responsabilitat de França sobre les seves excolònies de la seva proposta, la del valor que cal atribuir al conjunt de les seves aportacions, la del sentit, en definitiva, i els desacords sobre l’abast i la pertinència de la Llei de la Memòria Històrica a Espanya són només alguns de tot el que va pensar. dels exemples més recents de la centralitat política de les fractures del passat. Aprofitant la celebració del centenari del naixement de Hannah Arendt (1906-1975), el seminari pretenia El Goethe-Institut, l’Institut Francès de Barcelona i el CCCB han decidit unir-se per compartir la reflexió sobre aprofundir en la necessitat d’interpretar del seu llegat, tot destacant aquells àmbits en els quals les seves aquestes fractures i el seu impacte a la vida actual d’Alemanya, França i Espanya, en el context d’una Europa propostes han obtingut un major ressò, és a dir, aquells que han propiciat debats i discussions aclaridors de unida. Les taules rodones compten amb la participació de destacats experts en la matèria i van acompanyades l’època en què ens ha tocat viure. Les conferències van anar acompanyades de projeccions il·lustratives de la d’un cicle de pel·lícules que il·lustren els principals eixos dels debats. pervivència de les idees d’Hannah Arendt en el pensament contemporani. Ponents: Götz Aly, Pascal Blanchard, Francisco Espinosa, Erik Meyer, Gilles Manceron i Paloma Aguilar Ponents: Manuel Cruz, Helena Béjar, Giacomo Marramao, Fernando Vallespín, Enzo Traversa, Fina Birulés i Moderadors: Miquel Berga i Michael Pfeiffer Cristina Sánchez Moderadors: Xavier Antich i Manuel Cruz © Xxxxxxxxxxxxxxxxxx © Xxxxxxxxxxxxxxxxxx 38 MEMÒRIA CCCB 2006 MEMÒRIA CCCB 2006 39 espais de debat i reflexió / ciutat i espai públic espais de debat i reflexió / ciutat i espai públic Ciutats de l’orient mitjà Director Fred Halliday, professor de Relacions Internacionals, London school of Economics Organitza CCCB i Institut d’Humanitats de Barcelona Amb el suport del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya i Ministerio de Cultura Amb la col·laboració de El País Amb aquesta sèrie de debats, el CCCB va oferir una nova mirada sobre algunes ciutats de l’orient Mitjà que estan a primera plana de l’actualitat internacional, les notícies de les quals habitualment només ens arriben a través de l’estigma de la guerra i l’estereotip de la misèria. sense defugir aquesta realitat, els debats pretenien acostar-nos a l’esperit i a la vida cultural d’aquestes Elogi de l’hospitalitat ciutats. Les primeres jornades, celebrades el juny de 2005, s’havien dedicat a Beirut. Els debats del 2006 es van ocupar de les ciutats de Teheran i de La Meca. Apunts sobre el futur d’Europa Alta tensió a Teheran La Meca: Dates 29 i 30 de juny Cosmòpolis enmig Organitza CCCB i CUIMPB del desert Amb el patrocini de COPCISA Amb la col·laboració de El País Dates 22 -25 de març Data 30 de març El projecte d’una Europa unida va sorgir després que les dues guerres mundials escampessin la mort i l’horror entre països veïns. seixanta anys després, Europa és un espai de convivència entre països que han decidit Dos segles després de convertir-se en la capital de l’Iran i després Ben abans de les formes modernes de la globalització, La Meca compartir sobirania i economia sota uns principis comuns. Per què avui, davant dels progressos d’un continent d’un segle de revolucions, cops d’estat, invasions de potències ja era un pol d’atracció mundial, una ciutat cosmopolita d’elevada unificat i en pau, es generalitza el sentiment de crisi del projecte europeu? El fracàs dels referèndums per a estrangeres i assalts a ambaixades, la ciutat de Teheran és de heterogeneïtat cultural i un punt essencial de connexió entre l’aprovació de la Constitució europea a França i a Holanda va disparar les alarmes. Alhora, les negociacions nou al centre de l’escena internacional. L’impuls del programa Àsia, l’orient Mitjà i Europa. sobre l’ingrés de Turquia a la Unió han generat un debat sobre els límits d’Europa, que ha estès els dubtes nuclear i els intents d’occident de vincular el règim de Teheran sobre la mateixa essència de la cultura europea. Però l’esclat de la violència a les perifèries urbanes de amb el terrorisme internacional col·loquen la República Islàmica de L’objectiu del debat era analitzar el pelegrinatge a La Meca: els l’Iran en un dels moments més decisius i controvertits dels seus rituals religiosos, la creixent comercialització i l’impacte en el França ha alertat que el focus d’atenció es troba també al si de les nostres ciutats. La desafecció dels vint-i-sis anys d’història. Mentre el país s’ha convertit en objecte paisatge de la ciutat. També s’oferia un retrat de La Meca més ciutadans es generalitza davant de les dificultats d’Europa per respondre a les noves realitats. sobre quins de pressions occidentals, els conflictes interns al voltant del poder, oculta: la vida de la ciutat que s’amaga darrere del pelegrinatge valors es podria reconstruir la confiança mútua per refundar el projecte europeu? la cultura i els beneficis del petroli estan dividint els habitants de i que, al llarg de tot l’any, es caracteritza per unes complexes Teheran. Darrere de l’Estat i les ombres del poder religiós s’amaga dinàmiques socials i una riquesa arquitectònica totalment Amb aquestes jornades, el CCCB i el CUIMPB proposaven recuperar el concepte d’hospitalitat d’Immanuel una ciutat en plena ebullició i amb una vida cultural vibrant. alienes a l’ull occidental. Kant com a punt de partida per regenerar el debat sobre el futur d’Europa. L’hospitalitat suposa el dret d’un L’objectiu de les conferències era oferir un retrat de l’esperit Ponents: Abdellah Hammoudi i salma Dalmuji estranger de no rebre un tracte hostil pel simple fet d’arribar al territori d’un altre. La creixent circulació de social i cultural de la ciutat de Teheran. Els debats van examinar Moderador: Fred Halliday persones, béns i idees difumina la mateixa distinció de qui és estranger i qui no ho és en un determinat espai. la complexitat d’una vida urbana caracteritzada per les tensions Els fluxos globals de migració i la creixent pluralitat cultural i religiosa obliguen a articular la cultura europea entre un Estat teocràtic i la modernitat dels costums, així com per al voltant d’una negociació constant de la nostra relació amb la diferència. La ciutat és el laboratori on té lloc unes identitats múltiples (preislàmica, islàmica, persa i iraniana) i diàriament aquesta negociació. Per aquesta raó, la construcció d’uns espais públics hospitalaris, que acullin i per l’emergència d’una esfera pública permeable a les forces de la afavoreixin la interacció i la integració social, és un element fonamental per repensar el projecte europeu. Els globalització. Les jornades analitzaren tots aquests fenòmens i van debats van abordar totes aquestes qüestions que avui fan d’Europa un projecte incert. anar acompanyades de la projecció de documentals il·lustratius de la vitalitat de la capital d’un país posat darrerament al centre de Ponents: Marc Bassets, Itzíar González Virós, Aziliz Gouez, Navid Kermani, Rostane Mehdi i Pedro Olalla l’atenció mundial de la mà del seu actual president i antic alcalde de Teheran, Mahmud Ahmadinejad. Moderador: Antonio Serrano González Ponents: Daryush shayegan, Fariba Adelkhah, Baqer Moin, Goli Emami, Bahman Farmanara i Mina Marefat Moderador: Fred Halliday © Xxxxxxxxxxxxxxxxxx 40 MEMÒRIA CCCB 2006 MEMÒRIA CCCB 2006 41 espais de debat i reflexió / ciutat i espai públic espais de debat i reflexió / ciutat i espai públic A favor de l’espai públic Acte de lliurament del 4t Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà Data 30 de juny Organitza CCCB Amb el patrocini de CoPCIsA Amb la col·laboració de The Architecture Foundation (Londres), Architekturzentrum Wien (Viena), Cité de l’Architecture et du Patrimoine (París), Nederlands Architectuurinstituut (Rotterdam) i Museum of Finnish Architecture (Hèlsinki) Amb la col·laboració de El País El Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà és un certamen biennal convocat pel CCCB conjuntament amb Esquerdes Urbanes The Architecture Foundation (AF, Londres), l’Architekturzentrum Wien (Az W, Viena), la Cité de l’Architecture et du Patrimoine (IFA, París), el nederlands Architectuurinstituut (nai, Rotterdam) i el Museum of Finnish Segregació i contracultura al Brasil Architecture (MFA, Hèlsinki), amb l’objectiu de reconèixer, ressaltar i difondre les obres més significatives de creació o remodelació d’espais públics que s’hagin dut a terme a Europa durant els dos anys anteriors de cada convocatòria. El premi és honorífic i consisteix en el lliurament d’una placa per ser instal·lada a l’obra premiada. Directora Teresa Caldeira, professora d’Antropologia, Universitat de Califòrnia, Irvine El jurat del premi és internacional i està format pels directors de les institucions convocants o per reconeguts Dates 15 - 22 de juliol professionals que actuen en la seva representació. El jurat d’aquesta quarta edició el va presidir l’arquitecte Organitza CCCB Elías Torres (en nom del CCCB) i estava format per Aaron Betsky (nAi), Francis Rambert (IFA), Dietmar Amb el suport del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat steiner (Az W) i severi Bloomsted (MFA), amb el suport de Carme Ribas (CCCB). de Catalunya Amb la col·laboració de El País Els guanyadors ex aequo d’aquesta convocatòria van ser el projecte Morske orgulje (Zadar, Croàcia) i el projecte A8ernA (Zaanstad, Països Baixos). El projecte ZwischenPalastnutzung/Volkspalast (Berlín, Les ciutats del Brasil són avui dia unes de les més desiguals i violentes del món. Les polítiques neoliberals Alemanya) va rebre un premi especial del jurat i els projectes Piazza nera Piazza Bianca (Robbiano, Itàlia) i dels anys 80 i l’increment de la criminalitat van conduir a una progressiva degradació dels espais públics Plac Bohaterów Getta (Cracòvia, Polònia) van ser distingits amb dues mencions especials. que va provocar la retirada de les classes altes a enclavaments fortificats i la marginació a les perifèries dels President de la sessió: Celestino Corbacho, President de la Diputació de Barcelona i del Consorci del CCCB grups socials més desafavorits. Avui, la seguretat s’ha convertit en una de les principals preocupacions dels Ponents: Elías Torres, Carme Ribas, nikola Basic, Zivko Kolega, Pieter Bannenberg i Harm Jan Egberts habitants del Brasil. Marcades per profundes tensions racials, econòmiques i socials, les grans metròpolis brasileres estan sotmeses a múltiples segregacions que amenacen la seva capacitat integradora i que alimenten la por i la inseguretat a favor d’una confrontació fatal entre espais cada vegada més distanciats. Paradoxalment, la ciutat brasilera és també l’emblema del mestissatge, de la festa i de la creació cultural. I, en A favor de l’espai públic aquest context, la perifèria apareix com una font inesgotable de creativitat: el hip hop, els graffittis o les cases autoconstruïdes són algunes de les pràctiques a través de les quals els habitants de les perifèries afirmen la Mostra dels projectes guanyadors seva pertinença a la ciutat i reinventen contínuament els espais on viuen. En aquest debat, intel·lectuals brasilers de primera línia van analitzar la situació actual de les seves ciutats, atrapades en una esquerda que les aboca a l’abisme però que també deixa aflorar uns magnífics espais Data Del 30 de juny al 25 de setembre de llibertat. Les conferències van anar acompanyades d’una sèrie de documentals, entre els quals destaca l’estrena a l’Estat espanyol del polèmic Falcão - Meninos do Tráfico, una de les denúncies més obertes i contundents de la violència urbana al Brasil. Del 30 de juny al 25 de setembre es va presentar a l’espai de l’Aparador del CCCB una mostra dels projectes Ponents: Teresa Caldeira, James Holston, Gringo Cardia, Esther Hamburger, Beatriz Jaguaribe i MV Bill guanyadors d’aquesta quarta edició del Premi. També es van posar a l’abast del públic els materials de Moderadora: nora Catelli 207 projectes de 152 ciutats europees rebuts per a aquesta quarta convocatòria i una selecció del fons documental sobre ciutat i espai públic generat pel CCCB al llarg dels seus anys d’activitat. © Xxxxxxxxxxxxxxxxxx © Xxxxxxxxxxxxxxxxxx 42 MEMÒRIA CCCB 2006 MEMÒRIA CCCB 2006 43 espais de debat i reflexió / ciutat i espai públic espais de debat i reflexió / nous imaginaris culturals Ciutats inclusives: Trencar el mur II. Nous interrogants Reptes de la diversitat urbana del conflicte de l’Orient Mitjà Data 7 novembre Data 13 de febrer Organitza CCCB, The Woodrow Wilson International Center for scholars (Washington DC) i The Development Bank of southern Organitza CCCB Africa Limited (Johannesburg). Patrocina CoPCIsA Amb el suport del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya Amb la col·laboració del Consolat d’Espanya a Jerusalem i El País Amb el suport del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya i de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament El seminari va analitzar la relació d’interdependència entre la societat palestina i la israeliana, així com els efectes que Amb la col·laboració del Consolat General dels Estats Units a Barcelona i El País l’ocupació produeix en la formació de les respectives identitats. El debat va tenir lloc en un moment de gran agitació política, produïda per la victòria de Hamas en les eleccions palestines del 25 de gener i després d’un llarg període en Les ciutats són necessàriament escenaris de diversitat social pel que fa a les tradicions, creences, què l’assimetria del poder ha tingut com a conseqüència un distanciament cada cop més gran entre els dos pobles. coneixements, capacitats tècniques, activitats professionals i aspiracions dels seus habitants. És sobre la base d’aquesta heterogeneïtat que les ciutats neixen, creixen i sovint prosperen com a centres d’intercanvi, La trobada, que va comptar amb la participació d’un nombrós grup d’intel·lectuals i acadèmics israelians i innovació i desenvolupament. Aquesta diversitat és tant font de riquesa material i immaterial com de conflictes palestins, fou la segona edició de la reunió celebrada al CCCB del 23 al 26 d’abril del 2004. El 2006 es va i confrontació, de manera que, almenys en sentit modern i democràtic, les ciutats només existeixen plenament realitzar al llarg de dos dies a porta tancada i va oferir una sessió pública el dilluns 13 de febrer, en la qual es com a tals en la mesura en què aconsegueixen esdevenir escenaris i dispositius d’integració i sinergia de la van donar a conèixer les conclusions de la trobada i es va fer una ullada general sobre l’actualitat política a la diversitat. És a dir, escenaris d’articulació d’una certa cohesió a partir de la diferència. regió, emmarcada entre les eleccions palestines que acabaven de tenir lloc i les que se celebrarien a Israel poques setmanes després. L’objectiu del debat era analitzar la manera de crear i mantenir aquesta articulació en un període d’increment accelerat de la diversitat urbana i, al mateix temps, com implementar estratègies d’inclusió cívica que Participants: said Zeedani, Yossi Yonah, Yael Berda, Edy Kaufman, Walid salem, Adel Manna, Yehouda construeixin uns mecanismes efectius de ciutadania compartida pel damunt de les diferències individuals. shenhav, Ishai Menuchin, Mohammad Dajani, Fadia Murad, Yaacov Yadgar, nazmi Al-Jubeh, Haggai Ram, Bassem Lufti Ra’ad, shifra Kisch, sari Hanafi, Yossi Dahan, José María Ferré i Pere Vilanova Participants: Ash Amin, Edgar Pieterse, Ananya Roy, Blair Ruble, Caroline Kihato, Edesio Fernandes, Joan Roca, John Hannigan, Loren Landau, nezar Alsayyad, steven Friedman, Victor stepanenko, Alicia Fuentes, Ellen Brennan Galvin, Mike Crang, Mejgan Massoumi, Josep Ramoneda i Pep subirós L’educació dels alumnes immigrants. Polítiques d’integració educativa i igualtat d’oportunitats Dates 27-28 de febrer i 1 de març Organitza Fundació Jaume Bofill, Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGoP) i Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Com es tracta la diversitat cultural des de l’àmbit educatiu? Quins models teòrics orienten la política educativa de cada país en aquest sentit? Quins són els reptes generals que planteja la presència de l’alumnat estranger a les aules? Aquestes són algunes de les qüestions centrals que es van debatre en aquest seminari internacional sobre immigració i escola en el qual es van posar en comú les experiències d’Alemanya, França, Anglaterra, la comunitat francòfona de Bèlgica, el Quebec, Rotterdam (Holanda) i Catalunya. L’objectiu de la trobada era conèixer, compartir i debatre enfocaments teòrics, àmbits de recerca i polítiques desenvolupades en el context de cada país o regió, amb especial incidència en els reptes plantejats a l’entorn de l’equitat educativa, la igualtat d’oportunitats i la cohesió social. Participants: Jordi sànchez, Joan subirats, Miquel Àngel Alegre, Cristina Allemann-Ghionda, Angelika Krämer, Sheila González, Martine Abdallah-Pretceille, Fathia Benhammou, Sally Tomlinson, John Broadbent, Yunus Kemal, Miquel Àngel Essombra, Marie Verhoeven, Jean-Jacques Montignies, Jordi Collet, Marie McAnrew, Louise Fortin, Maria Bruquetas i Josep Vallcorba 44 MEMÒRIA CCCB 2006 MEMÒRIA CCCB 2006 45 espais de debat i reflexió / nous imaginaris culturals espais de debat i reflexió / nous imaginaris culturals Visions creuades, visions de Pensar Europa. Conferència canvi. Ciutats i regions d’Europa de Jorge Semprún Director Bashkim shehu, assessor del CCCB per a l’Europa de l’Est Data 28 de setembre Dates 15 i 16 de març Organitza CCCB i Editorial Tusquets Organitza CCCB i Institut Internacional de Cultura de Cracòvia Amb la col·laboració de El País Amb el suport del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya Amb la col·laboració de El País El projecte d’una Europa unida va sorgir després que les dues guerres mundials escampessin la mort i l’horror entre països veïns. seixanta anys després, Europa és un espai de convivència entre països que han decidit En les últimes dècades, les ciutats i regions d’Europa oriental han experimentat un considerable canvi compartir sobirania i economia sota uns principis comuns. Què uneix els europeus? Quins valors defineixen la d’actitud envers la consciència històrica del passat. En el seu procés de redescobriment i reinterpretació del cultura europea? Amb el cicle Pensar Europa, inaugurat amb aquesta conferència de l’escriptor i filòsof Jorge patrimoni cultural, des del paisatge arquitectònic fins al paisatge de les idees, la caiguda del comunisme ha semprún, el CCCB vol contribuir al debat sobre el futur d’Europa des d’una perspectiva humanista i cultural, estat un factor decisiu. Tanmateix, les dificultats i deficiències d’adaptació a un nou curs d’evolució exerceixen amb la participació d’intel·lectuals de primera fila de dins i fora del continent. una gran influència sobre la visió de futur d’aquests pobles. En aquest procés de canvi cal fer especial atenció en el rol de les ciutats, ja que gràcies a les xarxes modernes de comunicació probablement aniran adquirint més importància des d’un punt de vista cultural i el seu abast d’influència serà molt més ampli. Les jornades oferien una presentació descriptiva i alhora analítica i crítica de les tendències socials dominants i els projectes ideològics de l’Europa de l’Est. Ponents: Agnes Heller, Emil Brix, Jörg-Ingo Weber, Mykola Ryabchuk, Augustin Ioan, Jacek Purchla i Pep subirós Moderadors: Ignacio Vidal-Folch i simona skrabec Formes i conflictes Els imperis des d’una de la multiculturalitat perspectiva històrica mundial Directors Amadeu Recasens, Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya i Fabien Director Josep Maria Fradera, Catedràtic d’Història Contemporània, UPF Pélissier, Institut Francès de Barcelona Dates 10 octubre -14 desembre Dates 9 i 10 de maig Organitza CCCB i Institut d’Humanitats de Barcelona Organitza Generalitat de Catalunya – Departament d’Interior, Ambaixada de França a Espanya i Centre Internacional de Formació d’Autoritats Locals (CIFAL) Amb el suport del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya i la Fundació Privada Collserola Amb el suport del CCCB Amb la col·laboració de El Consorci Zona Franca Barcelona i El País Des del punt de vista de la prevenció i la resolució de possibles conflictes, el seminari es proposava examinar Els imperis no són un artefacte del passat. Ben al contrari, aquestes grans construccions polítiques, diversos aspectes de la relació entre els fluxos i les formes d’immigració al Mediterrani occidental. Es tractava heterogènies culturalment i social, han sobreviscut tant a segles de canvis històrics com a les prediccions d’analitzar, tant des d’una perspectiva teòrica com des de l’experiència real, tres moments diferents: el de l’arribada d’una inexorable desaparició. Aquest cicle de conferències volia considerar tant les raons de la persistència al país de destinació, el dels processos d’adaptació i el de l’emergència de nous teixits socials i culturals. dels imperis com explorar el seu impacte en la història del món. L’enfocament multidisciplinari pretenia cobrir els diversos vessants d’aquest fenomen des de la perspectiva El curs va reunir prestigiosos historiadors, especialistes en història antiga i moderna, amb el propòsit d’estudiar social, cultural i política, amb l’objectiu de poder avançar elements de debat i línies de comprensió i resposta a diverses experiències imperials. Malgrat que els exemples no exhaureixen l’abast de les comparacions aquesta realitat. possibles, el cicle va permetre revisar idees establertes i suggerir noves maneres de veure el significat i el llegat històric d’alguns dels més grans imperis del passat. D’un passat que arriba fins al present. Ponents: Amadeu Recasens, François Pugeaud, Joan subirats, Jerôme Ferret, Christian Mouhanna, Michel Wieviorka, Marielle Lemarchand, Fatiha nacer, senén Florensa, Mohamed Chaib, Jaume Roure, Lluís Miquel Ponents: Josep Maria Fradera, Pierre Briant, Peter Fibiger Bang, sevket Pamuk, John H. Elliott, C. A. Bayly, narbona, Marwan Mohammed, Jordi Caïs Fontanella, Hubert Péres, Joan Delort i Josep Ramoneda Kenneth Pomeranz, orlando Figes i Enric Ucelay-Da Cal © Xxxxxxxxxxxxxxxxxx © Xxxxxxxxxxxxxxxxxx © Xxxxxxxxxxxxxxxxxx © Xxxxxxxxxxxxxxxxxx 46 MEMÒRIA CCCB 2006 MEMÒRIA CCCB 2006 47 espais de debat i reflexió / nous imaginaris culturals espais de debat i reflexió / reflexió permanent –1956– Un any europeu Seminaris interns Trobades d’experts sobre alguns temes clau de la societat contemporània que es reuneixen a porta tancada amb la possibilitat d’obtenir, després d’un temps de treball, un document de síntesi que es pugui adreçar als principals agents i responsables, tant de la política com de l’economia i la vida social. Director Bashkim shehu, assessor del CCCB per a l’Europa de l’Est Data: 30 d’octubre Organitza CCCB Món rural - món urbà L’any 1956 va tenir una importància cabdal per a la història europea, ja que va significar el començament del final de la divisió del continent arran de la guerra freda. La crisi del socialisme real va arrencar amb el XXè Congrés del Partit Comunista de la Unió soviètica, en què l’aleshores líder de l’URss, nikita Khrusxov, va denunciar els crims de stalin. Aquesta fou la primera denúncia Dates octubre 2005 - març 2006 “des de dins”, ja que totes les crítiques que s’havien fet fins aleshores es titllaven de “propaganda reaccionària”. L’ensorrament del Organitza CCCB i Fundació privada per al Món rural mite de stalin va obrir una escletxa per a la crítica del sistema i va portar a intents de canvi, com ara el moviment popular a Polònia, o a la revolució, com va ocórrer a Hongria el mateix any. Tots dos aixecaments van ser aplacats, el primer mitjançant una combinació de violència i frau polític i el segon reprimit amb sang i empresonaments. L’any 1956 va encetar una dinàmica que va dur a la L’objectiu del seminari era analitzar l’equilibri entre el món rural i l’urbà a Catalunya, un equilibri fonamental per caiguda, l’any 1989, del mur que separava les dues parts d’Europa. al futur econòmic, social i mediambiental del país. El seminari va abordar els trets d’aquesta relació, així com Ponents: Andrei Gratxov, Inoslav Besker i Gáspár Miklós Tamás els reptes plantejats en un context de creixent urbanització del territori. Les conclusions de la trobada es van Moderador: Bashkim shehu presentar al Congrés del Món Rural 2006, que va tenir lloc a Barcelona els dies 5, 6 i 7 de maig de 2006. Participants: Antoni Pané, Josep Puigpelat, Ramon sentmartí, Maties Vives, oriol Porcel, Helena Estalella, Ramon Morell, Enric saguer i núria Jou Mentides globals-Violències locals El món després de l’11S Religió i societat Dates 2006 Organitza CCCB i Fundació Joan Maragall Dates 20 i 21 novembre Organitza CCCB i The new school University, nova York Amb el patrocini de Consorci de la Zona Franca de Barcelona El seminari va reunir diferents experts sobre el laïcisme amb la idea d’obtenir, després d’un temps de Amb el suport del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya treball, un document de síntesi per adreçar-lo als principals agents i responsables tant de la política com de Amb la col·laboració de El País l’economia i la vida social. Més enllà del trauma provocat a la ciutat i els seus habitants, els atemptats de l’11s van significar una nova etapa en la política Participants: Pere Lluís Font, Jaume Fontbona, Antoni Matabosch, Josep M. Carbonell, Joan Rigol, Jaume mundial, marcada per les intervencions americanes a l’Afganistan i l’Iraq i per la lluita contra el terrorisme. Aquesta escalada de Casals, Josep Joan Moreso, Manuel Cruz, Valentí Puig i Josep Ramoneda violència, justificada des dels Estats Units per la necessitat de neutralitzar les noves amenaces, ha trasbalsat algunes de les regions més conflictives del món sense que encara avui sigui possible treure’n conclusions positives. A la vegada, a occident, el fantasma dels atemptats ha donat peu a la proliferació de discursos que han posat l’èmfasi en els sentiments de por i d’inseguretat dels ciutadans davant de les amenaces del terrorisme islamista. L’obsessió per la seguretat s’ha estès a cada vegada més àmbits de la Cicle d’actualitat vida quotidiana. Però, passat l’impacte dels atemptats, s’imposa una reflexió més serena sobre el seu significat i la seva incidència en el curs de la política internacional. És el món més insegur després de l’11S? Quina és l’autèntica dimensió de l’amenaça islamista? En quina mesura les noves polítiques de seguretat són eficaces o són només mecanismes que alimenten la por de la ciutadania sense poder evitar noves catàstrofes? Conferències periòdiques a través de les quals el CCCB vol enfortir la seva capacitat de reacció i intervenció Amb aquestes jornades, el CCCB i la new school University (nova York) van reprendre la reflexió iniciada l’abril del 2005 sobre en el debat sobre l’actualitat política i cultural, tant local com internacional. Aquest cicle obre espais i temes l’impacte dels atemptats de l’11s i l’11M, amb l’objectiu de fomentar el diàleg transatlàntic sobre alguns dels temes més rellevants de l’actualitat. de reflexió que marquen el debat polític i cultural actual. La temàtica i la periodicitat de les conferències són volgudament aleatòries per tal de garantir aquest doble caràcter reactiu i prospectiu. Ponents: Michael Cohen, Gema Martín Muñoz, Fred Halliday, Arjun Appadurai, Vyjayanthi Rao, nikki stern, Enrique Gil Calvo, Joanna Bourke i Didier Bigo Moderadors: Josep Maria Montaner, Antoni segura, Michael Cohen, Josep Ramoneda i Judit Carrera © Xxxxxxxxxxxxxxxxxx 48 MEMÒRIA CCCB 2006 MEMÒRIA CCCB 2006 49 espais de debat i reflexió / en col·laboració Institut d’Humanitats de Barcelona Des de la filosofia fins a la literatura, des de la història fins a l’art, passant pel cinema i el teatre, l’Institut té l’objectiu d’endinsar-se en el món de les humanitats i descobrir-ne les diferents disciplines a través de l’opinió d’intel·lectuals i pensadors rellevants. Mitjançant cicles de conferències amb un convidat setmanal o seminaris especialitzats impartits per un sol professor, es vol afavorir l’intercanvi entre els diversos àmbits culturals, col·laborar a la seva difusió i contribuir a la recepció de les mostres més importants de la cultura europea. Alguns dels cursos programats per al 2007 són: Theodor W. Adorno, La cultura del paisatge, La dansa com a cos del llenguatge, Tècnica i ètica, Teoria de la literatura fantàstica, Pensar el cinema, Els grans llibres d’occident. CUIMPB. Centre Ernest Lluch La Universitat Internacional Menéndez Pelayo-CUIMPB ofereix una sèrie de cursos i seminaris magistrals acreditables com a crèdits lliures universitaris sobre diverses disciplines. Elisava. Escola Superior de Disseny L’Elisava (Escola superior de Disseny) presentarà durant el primer semestre de l’any la seva proposta formativa de programes de Postgrau i Màsters en les àrees de Comunicació i Disseny Gràfic, Disseny i Producte i Disseny i Espai. Màster Metròpolis. Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona-UPC CCCB obert Un postgrau per a llicenciats en art, humanitats, ciències socials o arquitectura liderat per filòsofs, antropòlegs, crítics d’art i artistes, urbanistes i arquitectes, per reflexionar sobre les noves realitats emergents al voltant de les grans metròpolis. 50 MEMÒRIA CCCB 2006 MEMÒRIA CCCB 2006 51 CCCB obert CCCB obert / exposicions “més enllà del CCCB” La ciutat de K. Franz Kafka i Praga a Praga Comissari Juan Insua Producció CCCB Tot i que Praga no apareix en l’obra de Kafka d’una manera explícita, Praga i Kafka constitueixen una parella indissociable. La manera en què Kafka sedimenta la seva ciutat constitueix una de les operacions més enigmàtiques de la literatura moderna. En les seves obres, Kafka no anomena els llocs que descriu. La ciutat Projectes a la xarxa es retira, deixa de ser coneguda pels seus edificis i monuments. En les seves ficcions, Kafka realitza una operació difícil: converteix Praga en una topografia imaginària que transcendeix la fal·làcia realista. Anella cultural Aquesta tercera exposició del cicle produït pel CCCB Les ciutats i els seus escriptors es va presentar al CCCB l’any 1999, al The Jewish Museum de nova York entre l’agost de 2002 i el gener de 2003 i des del mes de juny de 2005 es pot veure a Praga, a l’espai Hergetova Cihelna, que s’ha convertit en el Franz Kafka Museum. Institucions participants Xarxa Transversal, Fundació I2Cat, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, secretaria de Telecomunicacions, societat de la Informació i Institut de Cultura de Barcelona. Les tecnologies de la informació i la comunicació avancen i transformen les possibilitats de producció i difusió culturals. Amb aquest projecte, el CCCB participa en una estratègia a mig i llarg termini que pretén intensificar l’ús de la xarxa com a instrument de difusió de la producció cultural i facilitar la innovació de formats. no es Factoria d’humor Bruguera tractava doncs, de construir un projecte al voltant de la tecnologia, sinó d’explorar com aquesta pot ajudar a a Vitòria i Sabadell millorar l’acompliment dels objectius tradicionals d’un equipament cultural. El projecte consisteix en el desenvolupament d’una xarxa d’equipaments culturals que, a partir d’un ús intensiu de les noves possibilitats que ofereix la Internet de segona generació, activin l’intercanvi de continguts, la coproducció d’esdeveniments on-line i impulsin línies de recerca sobre els nous usos de la xarxa en Comissaris Jaume Vidal i Carles santamaria Producció CCCB amb Ediciones B, Fundació sa nostra (Mallorca), Espacio Cultural Mira la producció cultural. El CCCB actua com a promotor del projecte i ofereix algunes de les activitats més (Pozuelo de Alarcón, Madrid) i Centro Cultural Montehermoso (Vitoria-Gasteiz) significatives de la seva programació, per tal que aquestes puguin ser emeses i projectades a la resta de centres culturals a través de l’anella científica aportada per la Fundació I2Cat. L’any 2006 va servir per L’exposició Factoria d’humor Bruguera té com a objectiu mostrar com un segell editorial va desenvolupar, articular el finançament i els mecanismes de treball necessaris per desenvolupar en el decurs de l’exercici al llarg de més de trenta anys, un estil propi d’humor sobre la vida quotidiana. I com ho va fer, a més, a 2007 la primera fase del projecte pilot, durant el qual els centres participants es dotarien tecnològicament i través d’un gran nombre de revistes setmanals i de diferents generacions d’autors, que, amb grans dosis de durien a terme proves pilot amb activitats realitzades al CCCB i als altres centres implicats. creativitat, van retratar com es vivia a l’Espanya de la postguerra i del “desarrollismo”. La mostra es va presentar al Centro Cultural Montehermoso entre el 12 de gener i el març de 2006 i a la Fundació Caixa sabadell entre el 6 d’abril i el 4 de juny de 2006. © Xxxxxxxxxxxxxxxxxx 52 MEMÒRIA CCCB 2006 MEMÒRIA CCCB 2006 53 CCCB obert / exposicions “més enllà del CCCB” CCCB obert / exposicions “més enllà del CCCB” Literatures de l’exili Hi havia una vegada Txernòbil a Buenos Aires a Alcalá de Henares Comissaris Julià Guillamon, Joaquim Jordà i Francesc Abad Comissària Galina Ackerman Producció CCCB, sEACEX i Institut Ramon Llull Producció CCCB i Bancaja L’exposició planteja un itinerari pels llocs de l’exili literari català (1939-1975) a través dels testimonis narrats Després de Barcelona, l’exposició es va presentar, en una versió adaptada, a la Universitat d’Alcalá de pels mateixos escriptors mitjançant la seva producció literària i les seves vivències i històries personals. La Henares, entre el 28 de novembre de 2006 i el 28 de gener de 2007. La mostra, patrocinada per la mostra vol fer reviure l’experiència de l’exili a través de les veus i els testimonis dels seus protagonistes: la Fundación Bancaja, explica la catàstrofe que va tenir lloc a Txernòbil així com les seves conseqüències com desaparició d’un món, que obliga a prendre decisions i desenvolupar estratègies de supervivència. I també a marc i eina de reflexió sobre els importants reptes del segle XXI: la tecnociència i els seus perills reals i l’obertura cap a nous horitzons que es tradueix en un gran nombre d’iniciatives culturals. imaginaris. El circuit internacional es va iniciar a Buenos Aires (15 de desembre de 2006 al 15 de febrer de 2007) i L’exposició inclou fotografies, audiovisuals, objectes i elements rescatats, dibuixos d’infants i algunes obres seguirà per santiago de Xile durant la primavera de 2007. d’art inspirades en la catàstrofe. Per a més informació, vegeu la pàgina 6. Erice-Kiarostami. Correspondències El segle del cinema a Madrid a Saragossa Comissaris Alain Bergala i Jordi Balló Comissari Jordi Balló Producció CCCB i La Casa Encendida Producció CCCB L’exposició reuneix Víctor Erice i Abbas Kiarostami, dos autors de referència, en un diàleg sobre les seves Es tracta d’una versió adaptada per a la itinerància de la gran exposició que va tenir lloc al CCCB l’any preocupacions creatives: la transparència de la filmació, la recerca i l’enregistrament de la realitat etc. Es 1995 en commemoració dels 100 anys de cinema. Es compon de quatre apartats que il·lustren de manera partia de la hipòtesi que una trobada entre els dos cineastes era possible i tots dos van acceptar amb significativa, a través de fotografies i audiovisuals, el món del cinema: Una indústria de prototips, Una entusiasme aquesta invitació. mitologia, La partitura sonora i Formes de seducció Després de la presentació a Barcelona, entre el 9 de febrer i el 21 de maig de 2006, l’exposició es va La mostra es va presentar al Centro de Historia de Zaragoza entre el 16 de novembre de 2006 i el 7 de presentar a Madrid al centre cultural La Casa Encendida entre el 4 de juliol i el 24 de setembre de 2006. Està gener de 2007. prevista la seva itinerància a París, al Centre Georges Pompidou, el setembre de 2007. Per a més informació, vegeu la pàgina 5. 54 MEMÒRIA CCCB 2006 MEMÒRIA CCCB 2006 55 CCCB obert / literatures en trànsit CCCB obert / literatures en trànsit LIT XXI Julio Cortázar: Viajes, imágenes y otros territorios a les Canàries Producció CCCB Direcció Juan Insúa Amb el patrocini de Caixa de Catalunya LIT XXI és un projecte itinerant de literatura per al nou segle. I això implica el desenvolupament d’un concepte L’objectiu d’aquesta exposició és endinsar-se en l’univers personal i literari de Julio Cortázar a través dels seus obert de literatura, així com noves maneres de difondre, exposar i expressar la creació literària en els diferents viatges, les seves cartes i les seves incursions en la fotografia i el cinema, disciplines a les quals l’autor de gèneres i en les seves noves manifestacions. Rayuela donava una importància especial, per tal com les comparava amb el conte i la novel·la. El projecte està integrat per diferents creacions vertebrades per una visió oberta i heterodoxa del fenomen L’exposició inclou les fotografies de Prosa del Observatorio, realitzades pel mateix Cortázar en el seu viatge a literari i els nous formats i llenguatges expositius generats en un procés de més de deu anys de treball. Es l’Índia i després retocades per Antonio Gálvez; els originals de Muñeca rota i Los autonautas de la cosmopista, tracta d’una síntesi que inclou produccions i arxius susceptibles d’esdevenir itinerants amb una estructura a més de fotografies de viatge, retrats inèdits i una selecció de cartes a escriptors, amics i editors. flexible, com: Julio Cortázar, Hiperiment, Lector Mundi, instal·lacions audiovisuals del cicle d’exposicions Les ciutats i els seus escriptors i Arxius K / Canal Alfa de Kosmopolis Festa Internacional de la Literatura. La mostra es va presentar a la sala que l’obra social i Cultural de Caja Canarias té a La Laguna, entre el 12 de maig i el 22 de juny de 2006. Ciutats i escriptors. Lector mundi Kafka i Praga. Borges i Buenos Aires Deu mil maneres de llegir instal·lacions audiovisuals a València a Saragossa Direcció Juan Insúa Direcció Juan Insúa Producció CCCB Amb el patrocini de Caixa de Catalunya En el marc de l’edició especial de Kosmopolis, es va presentar una obra audiovisual inspirada en les múltiples Franz Kafka i Praga i Borges i Buenos Aires són dues instal·lacions audiovisuals que constitueixen una singular maneres de llegir i en la dessacralització del llibre com a suport privilegiat en la transmissió de la cultura. aportació en el tractament visual i poètic de la gran literatura. La presentació integrada d’aquestes produccions L’obra, concebuda com a ficció documental multimèdia, aprofundeix en els canvis ocorreguts en els hàbits de permet una síntesi possible de l’esperit innovador amb què es va concebre el projecte de Les ciutats i els seus lectura i l’emergència de noves espècies de lectors. escriptors. L a instal·lació es va presentar al Centro de Historia de Zaragoza entre el 15 de març i el 30 d’abril de 2006 Es va presentar entre el 24 de novembre de 2006 i el 7 de gener de 2007 al nou espai octubre Centre de en el marc del programa Con la voz y la palabra. Cultura Contemporània de la ciutat de València. © Xxxxxxxxxxxxxxxxxx © Xxxxxxxxxxxxxxxxxx © Xxxxxxxxxxxxxxxxxx 56 MEMÒRIA CCCB 2006 MEMÒRIA CCCB 2006 57 CCCB obert / xarxes internacionals Xarxes internacionals En el marc de la reflexió permanent sobre ciutat i nous imaginaris culturals, el CCCB manté col·laboracions estables amb les següents institucions: – Bard College (nova York, Estats Units) – Casa del Llibre (Tirana, Albània) – Centre Internacional de Cultura (Cracòvia, Polònia) – Centre for Research Architecture - Goldsmiths College (Londres, Regne Unit) – The Development Bank of southern Africa(DBsA), Johannesburg – Revista EsPRIT (París, França) – The new school University (nova York, Estats Units) – Partners for Urban Knowledge and Action Research (Mumbai, Índia) – social science Research Council (nova York, Estats Units) – Wits Institute for social and Economic Research (WIsER) (Universitat de Witswatersrand, Johannesburg, sud-àfrica) – Wilson Center (Washington D.C., Estats Units) Projecte GAUDI El CCCB és membre del programa GAUDI (Governance, Architecture and Urbanism as Democratic Internaction), un projecte triennal finançat parcialment per la Comissió Europea, amb l’objectiu de fomentar la reflexió sobre ciutat i arquitectura a Europa, amb la participació de les institucions sobre urbanisme i arquitectura més representatives de diverses ciutats europees. En el marc d’aquest projecte, el CCCB és el responsable de l’àrea sobre espai públic i de la convocatòria del Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà, que tindrà la seva 5a edició l’any 2008. Ciutats i institucions implicades al programa GAUDI – Atenes: Hellenic Cultural Heritage – Barcelona: Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) – Barcelona: Fundació Mies van der Rohe – Brussel·les: Centre International pour la Ville, l’Architecture et le Paysage – Copenhaguen: Dansk Arkitektur Center (DAC) – Frankfurt: Deutsches Architekturmuseum (DAM) – Glasgow: The Lighthouse – Hèlsinki: Finnish Museum of Architecture (MFA) – Londres: The Architecture Foundation (AF) – París: Institut Français d’Architecture (IFA) – París: Direction de l’Architecture et du Patrimoine (Ministère de la Culture) – Roma: Istituto di Cultura Architettonica – Rotterdam: The netherlands Architecture Institute (nAI) – Rotterdam: Berlage Institute (BI) – Viena: Architekturzentrum Wien (Az W) fons CCCB 58 MEMÒRIA CCCB 2006 MEMÒRIA CCCB 2006 59 fons CCCB / arxiu fons CCCB / arxiu Centre de Documentació Sonoscop Arxiu d’art sonor http://www.sonoscop.net El Centre de Documentació del CCCB és un centre obert al públic articulat al voltant dels següents tres grans sonoscop és el projecte de col·laboració estable de l’orquestra del Caos amb el Centre de Cultura eixos: Contemporània de Barcelona. Memòria del CCCB Publicacions del CCCB Biblioteca especialitzada La seva finalitat és la creació d’un arxiu multimèdia de música experimental i art sonor accessible al públic, ja • Documentació generada per • Memòries institucionals • Història del CCCB i impacte sigui a través de la presència física, ja sigui a través d’altres formes de presència derivades de l’electrònica, les exposicions des del 1994 • Catàlegs de les exposicions al Raval com la xarxa. El total d’obres sonores de l’arxiu depassa ja el miler, però, a més, l’arxiu inclou catàlegs, • Documentació d’activitats • Col·lecció de reflexió • Raval, Ciutat Vella i Barcelona programes de mà, publicacions en paper, material audiovisual i cd. culturals (festivals, tallers, etc.) sobre temàtica urbana: • Fons especialitzat en urbanisme • Reportatges fotogràfics Urbanitats i Urbanitats digital i espai públic i audiovisuals • Col·lecció de pensament: Breus (2.000 volums) • Publicacions digitals • Fons especialitzat en cultura i globalització El Centre de Documentació és, també, el nucli de gestió interna de la informació entre els diferents departaments del CCCB i de relació amb els centres de documentació i recerca externs al CCCB. Al llarg del 2006, el Centre de Documentació va continuar amb el procés d’integració del fons bibliogràfic en el Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC). Arxiu Europeu de l’Espai Públic OVNI Urbà i Biblioteca Urbana Els Arxius de l’Observatori http://urban.cccb.org Producció CCCB Els Arxius de l’observatori de Vídeo no Identificat tenen un caràcter intencional i temàtic: facilitar una crítica de la cultura contemporània utilitzant diferents estratègies com ara el videoart, el documental independent i Amb el patrocini de COPCISA l’arqueología dels mass media. Amb la col·laboració de la Cité de l’Architecture et du Patrimoine (París), The Architecture Foundation (Londres), l’Architecturzentrum Wien (Viena), el Netherlands Architecture Institute Els Arxius recullen tota una constel·lació de treballs diversos, el denominador comú dels quals és la lliure (Rotterdam) i el Museu of Finnish Architecture (Hèlsinki). expressió i la reflexió sobre les pors i els plaers individuals i col·lectius. Construeixen en conjunt una visió L’Arxiu Europeu de l’Espai Públic Urbà (http://urban.cccb.org/) recull alguns exemples de les intervencions de múltiples facetes, de milers de petits ulls que aprofundeixen i exploren el nostre món o n’anuncien altres més significatives de revitalització de l’espai públic que s’han desenvolupat a diverses ciutats europees al llarg de possibles. Es tracta d’un discurs en què els principals valors són l’heterogeneïtat, la contradicció i la dels darrers vint anys. D’aquesta manera, pretén contribuir a la divulgació d’aquells projectes que, perseguint subjectivitat des del qual es fa. És per si sol un revulsiu a la clonació i la repetició dels mass media corporatius. la revaloració del caràcter públic de l’espai urbà, han afavorit la intensificació del seu ús col·lectiu, les activitats que acull i la identificació dels ciutadans amb aquests espais viscuts a diari. La Biblioteca Urbana recull els principals textos de temàtica urbana que el CCCB ha anat recopilant des dels seus orígens. Exposicions, debats i conferències constitueixen aquest fons sobre la ciutat contemporània en forma de biblioteca virtual, que posa a l’abast de tothom les aproximacions més teòriques al fenomen de la ciutat generades pel CCCB. La Biblioteca compta amb textos de Zygmunt Bauman, Jordi Borja, Manuel Castells, Jean-Louis Cohen, André Corboz, Robert Fishman, Jan Gehl, oriol nel·lo, Xavier Rubert de Ventós, saskia sassen, Michael sorkin, Eyal Weizman i sharon Zukin, entre d’altres. © Xxxxxxxxxxxxxxxxxx 60 MEMÒRIA CCCB 2006 MEMÒRIA CCCB 2006 61 fons CCCB / publicacions: catàlegs d’exposicions fons CCCB / publicacions: catàlegs d’exposicions Erice-Kiarostami Bamako’05 Correspondències Un altre món 160 pàgines 200 imatges en b/n i color Repàs a la trajectòria cinematogràfica dels cineastes Víctor Erice i Abbas Kiarostami. 160 pàgines 125 imatges en b/n i color Les Rencontres Africaines de la Photographie s´han convertit en un dels esdeveniments 17 x 24 cm Idiomes: català, castellà Anàlisi de les correspondències que els uneixen i reflexió sobre les seves obres a partir 17 x 24 cm Idiomes: català-castellà- culturals del continent africà. L´ultima edició es va celebrar a Bamako entre el 10 de novembre i i anglès anglès Preu: 15 Euros dels materials –molts d’ells inèdits– que constitueixen el catàleg. PVP: 15€ el 10 de desembre de 2005. IsBn 84 – 9803-104-4 IsBn: 84-9803-136-2 Edita: CCCB i Insitut Edita: CCCB i Institut d’Edicions de la Diputació de Barcelona Textos de: núria Aidelman, Jordi Balló, Alain Bergala, Alberto Elena, Victor Erice, Gonzalo de d’Edicions de la Diputació de Barcelona El catàleg recull una selecció de les millors obres presentades als Rencontres i permet conèixer Lucas, Miguel Marías, Dominique Païni, José saborit, Jean-Philippe Tessé i Charles Tesson. tant l´actualitat com la trajectòria d’algunes figures de la història de la fotografia africana. Textos de: Calvin Dondo, Dagara Dakin, Michket Krifa, Riason naidoo, simon njami i Pep subirós. Fotografies de: Jane Alexander, Louisa Ammi-sid, Raymond Barthes, Zohra Bensemra, La pols dels dies Benyoucef Cherif, Bruno Hadjih, Rana El nemr, nadia Ferroukhi, Yoyo Gonthier, Farida Hamak, Ranjith Kally, John Kiyaya, Helga Kohl, John Mauluka, nasser Kamr-Eddine Medjkane, 125è aniversari de La Vanguardia Mohamed Messara (Moh), Malik nejmi, Zaynab Toyosi odunsi, Francis nii obodai Provençal, sarah sadki, Hamid seghilani, samir sid, Malick sidibé, Mikhael subotzky, Pascal Marthine Tayou i James Iroha Uchechukwu. 184 pàgines 200 imatges en b/n i color Una visió del segle XX a través de la història de La Vanguardia. 17 x 24 cm Xcèntric Idiomes: català i castellà Preu: 15 Euros Textos de: Víctor-M. Amela, Xavier Antich, Màrius Carol, Josep Maria Casasús, Daniel Giralt- IsBn: 84-611-0164-2 (edició catalana) IsBn 45 pel·lícules contra direcció 84-611-0163-4 (edició Miracle, Jordi Juan, Pedro Madueño, José Martí Gómez, Llàtzer Moix, Joaquim Roglan, Carles castellana) Edita: CCCB i La Vanguardia salmurri, Enric satué, Màrius serra 176 pàgines 335 imatges en b/n i color Publicat amb motiu del cinquè aniversari del cicle de cinema del CCCB Xcèntric, el 17 x 24 cm Hi havia una vegada Txernòbil Idiomes: català-anglès / llibre fa una reflexió sobre un model de programació i el seu sentit. Amb la selecció de castellà-anglès PVP: 15€ 45 pel·lícules, projectades a Xcèntric entre el 2001 i el 2006, la publicació reuneix una IsBn: 84-9803-161-3 (català), 84-9803-160-5 selecció de favorits, d’imprescindibles, de fites del cinema al marge del circuit comercial i (castellà) Edita: CCCB i Institut d’Edicions de la Diputació de ofereix una referència escrita i gràfica, sovint inèdita, d’aquest cinema únic. Barcelona Films dels autors: C. Akerman, K. Anger, s. Beckett, s. Brakhage, A. Clarke, B. Conner, T. Conrad, G. Debord, R. Depardon, G. Deutsch, s. Dvortsevoi, J. Epstein, J. Eustache, o. 200 pàgines Fischinger, H. Frampton, E. Gehr, Y. Gianikian i A. Ricci Lucci, J.L. Godard, J. Hill, F. Hubley, 175 imatges en b/n i color El vintè aniversari del gravíssim accident nuclear produït per un error humà el 26 d’abril de 17 x 24 cm J. van der Keuken, L. Klahr, P. Kubelka, M. Le Grice, L. Lye, R. McElwee, J. Mekas, M. Idiomes: català-anglès / 1986 a la central nuclear de Txernòbil a Ucraïna, convida a una reflexió tant sobre les seves castellà-anglès Menken, L. Moholy-nagy, M. Müller, W. nekes, A. Peletxian, s. Pitt, L. Rogosin, P. sharits, J.A. PVP: 15€ conseqüencies reals com sobre les seves implicacions metafòriques. IsBn: 84-9803-120-6 sistiaga, M. snow, J.M. straub i D. Huillet, J. svankmajer, s. Terayama, P. Tscherkassky, J. Val català / 84-9803-121-4 castellà Edita: CCCB i Institut El catàleg n´aborda les dues vessants. Explica i analitza la catàstrofe i fa una reflexió sobre del omar, D. Vértov, A. Warhol i J. Whitney. d’Edicions de la Diputació de Barcelona les causes i les conseqüències humanes, polítiques, mediambientals, sanitàries etc. posant en Textos de: Núria Aidelman, Albert Alcoz, Eugeni Bonet, Juan Bufill, Quim Casas, Núria evidència la globalització dels riscs en el món contemporani. Esquerra, Miguel Fernández, Keith Griffiths, Andrés Hispano, Laida Lertxundi, Carolina Textos de: Galia Ackerman, Christophe Bisson, Jean-Pierre Dupuy , Al·la Iaroixínskaia, López, Gonzalo de Lucas i Antoni Pinent. Frédérick Lemarchand i Rostislav omeliaixko. Entrevistes amb: Mikhaïl Gorbatxov , Dimitri Grodzinski, Iuri i Galina Bandajevski. 62 MEMÒRIA CCCB 2006 MEMÒRIA CCCB 2006 63 fons CCCB / publicacions: col·leccions fons CCCB / produccions audiovisuals Urbanitats Literatures de l’exili Documental Direcció Joaquim Jordà, amb la participació d’Arturo Ripstein, Valentina Leduc, Juan Carlos Rulfo i Maria novaro Aquesta col·lecció recull els materials generats pels seminaris, cicles de conferències i Guió Julià Guillamon, Joaquim Jordà i Laia Manresa simposis que tenen lloc al CCCB, tot deixant constància dels debats i reflexions actuals Durada 100 minuts (2 peces de 50 minuts) entorn de temes d’interès de la societat contemporània. Les ponències es reprodueixen en la seva llengua original. Amb els testimonis literaris de Mercè Rodoreda, Xavier Benguerel, Agustí Bartra, Anna Murià, Pere Calders, El 2006 es va publicar, en format digital, el volum Traumes Urbans, recull de les conferències Avel·lí Artís Gener, Joan oliver, Francesc Trabal, Vicenç Riera Llorca, Joan sales i Antoni Rovira i Virgili, entre celebrades al CCCB els dies 7, 8 i 9 de juliol del 2004, en les quals es reflexiona sobre la d’altres Producció ovideo TV, TVC i CCCB relació entre ciutat i catàstrofe, tenint presents els casos concrets de diferents ciutats d’arreu Perduda la Guerra Civil l’any 1939, centenars d’intel·lectuals i escriptors travessaren la frontera i començaren del món i els diferents tipus de risc que afronta la ciutat contemporània, des del desastre el camí de l’exili. El seu destí va ser primer França, des d’on va iniciar-se la diàspora que els dugué a diversos natural fins al social, polític o tecnològic. indrets d’Europa i Amèrica: Mèxic, Xile, suïssa, Anglaterra o els Estats Units. Textos de: Michel Agier, svetlana Aleksiévich, Lindsay Bremner, Teresa Caldeira, Manuel Cruz, Joaquim Jordà va resseguir les traces d’alguns d’aquests exiliats revisitant els llocs pels quals van passar i Stephen Graham, Richard Ingersoll, Jorge Jáuregui, Eusebio Leal, Josep Maria Montaner, reconstruint la memòria dels territoris. En aquest trajecte trobà diferents testimonis vius dels episodis més Francesc Muñoz, Vyjayanthi V. Rao, Abdoumaliq simone, Peter sloterdijk, nigel Thrift, Joaquim essencials i s’acompanyà també dels textos narrats pels diversos escriptors que van viure l’exili i que en van Tintoré, Maha Yahya i Rafael Vila-Sanjuán. llegar el seu testimoni literari. El film expressa, per tant, els sentiments dels que van viure l’exili en contrast amb la indagació actual. D’aquesta manera el film fa viure en present l’experiència de l’exili i el pòsit que n’ha quedat als països d’acollida. Breus Catalunya Negra Direcció Gilbert-ndunga El CCCB crea aquesta nova col·lecció amb l’objectiu de destacar, en format breu, Producció ALEA DF i el CCCB per a TVC alguna de les ponències o document de conclusions dels debats, seminaris, cicles de Guió Gilbert-ndunga i Gabriel Amdur sobre una idea original de Gilbert-ndunga i Inongo-Vi-Makome conferències i simposis celebrats al Centre. La col·lecció, que presenta els textos en edició Durada 50 minuts bilingüe, engega amb les conferències de Jürgen Habermas (El dret internacional en la transició cap a una conjuntura postnacional La immigració subsahariana que en els anys 70-80 es veia com un fenomen curiós o, en tot cas, passatger, ), Zygmunt Bauman (Noves fronteres i valors universals Terrorisme i guerra justa Culturas s’ha convertit, vint anys més tard, en una realitat social, constituïda per una nova població negra africana: els ), Michael Walzer ( ), Roger Bartra ( líquidas en tierra baldía), Ulrich Beck (Reinventar Europa: una visió cosmopolita catalans negres o els negres catalans. ), Alain Touraine (Globalització econòmica i fragmentació social), Pascal Bruckner (La vida Aquesta nova població la conformen els pares vinguts directament de l’Àfrica, així com els seus fills nascuts bona), Harvie Ferguson (Desig, passió i rendició) i Daryush Shayegan (Teheran és a Catalunya, l’anomenada segona generació, i els fills d’aquests últims. sovint aquests fills mantenen unes una ciutat emblemàtica?). relacions complexes i ambigües, primer amb els pares i els països d’origen i després amb el país d’acollida que els ha vist néixer i els seus respectius nadius. Aquest documental prova d’aixecar el vel i analitzar els conflictes d’identitat dels catalans negres, i concretament dels seus fills, que són els qui formen la segona generació, tot això des del punt de vista de Gilbert-ndunga, cineasta congolès resident a Catalunya. 64 MEMÒRIA CCCB 2006 MEMÒRIA CCCB 2006 65 dades generals CCCB 2006 66 MEMÒRIA CCCB 2006 MEMÒRIA CCCB 2006 67 Llistat del personal del CCCB Llistat del personal del CCCB Director general Miquel nogués Colomé Unitat de comunicació Miriam Arenas Conejo Josep Ramoneda Molins Cira Pérez Bares Maria Ribas Bruguera silvia Bel Fransi Matilde Betoret González Renata Garau Agustí Subdirector-gerent Unitat de registre i conservació Carme Blanco Pérez Cristina Giriberts Martin Jordi Martí Grau (gener-maig) neus Moyano Miranda Susana Fernández Alonso Luna Haro Mancera Rafael Vilasanjuan sanpere (octubre-desembre) susana García san Vicente Magda Llaberia Cots Cristina Hernández Bóxeres Àlex Papalini Lanprecht Coordinadora de serveis Elena Martínez Bermúdez Anna López Bernabé Josep Querol Pugnaire Elisenda Poch Granero Eulàlia Muñoz-Castanyer Gausset Cristina López Justribó Unitat d’itineràncies i Servei educatiu Mònica Muñoz-Castanyer Gausset Anna Llopis Cardona Administradora Teresa navas Ferrer Teresa Roig sitjar Lucila Mallart Romero Clara Rodríguez serrahima núria salinas Calle Helena nogué Ballart Unitat de producció Miriam Romeu Coloma Cap del Servei d’exposicions Mario Corea Dellepiane Unitat de publicacions Virginia Roy Luzuriaga Jordi Balló Fantova Francisco García Rodríguez Marina Palà selva Amaia Torrealday Gallarreta Cap del Centre de documentació i debat José Luis Molinos López Rosa Puig Carreras Helena Vilalta Conesa Judit Carrera Escudé Òscar Monfort Pastor Unitat de gestió de recursos externs Itziar Zorita Aguirre Antonio navas Escribano Amàlia Llabrés Bernat Cap del Servei d’activitats culturals David Pérez Hernández Estudiants en pràctiques any 2006 Teresa Pérez Testor Juan Insua sigeroff Gabriel Porras Zambrano Annette Blattmacher, Universitat de Barcelona Rosó Tarragona Ramírez Serveis tècnics i generals Cristina Brosa Vidal, ESDI Cap de Secció d’audiovisuals i multimèdia Guillem Bellmunt Duran Luisa Guzmán Molina, Escola del Treball Àngela Martínez García Centre de documentació i debat Emili Maicas Guillén sara Frau, Università degli Studi di Genova sònia Aran Ramspott Cap de Secció comunicació i recursos externs José Antonio Pérez Barrera Jessica Loudis, Bard Collage Elisabet Goula sardà Imma Mora Boguñà Lluís sangerman Vidal Tatiana Montoya, Instituto Europeo di Design Anna Ibàñez Tudoras Maribel Zamora Gómez Aurora Moreno López, Institut del teatre Cap de Serveis generals Ferran Porta Aguilà Leonel Enrique Pérez, IES Rambla Prim Manel navas Escribano Masha Zrncic Secció de contractació i recursos humans Sara Reñé Fernández, Institut del Teatre Mònica Andrés Beltrán nadi Romano, Università degli Studi Della Tuscia Cap de Secció contractació i recursos humans Servei d’activitats culturals núria Ferrer López Eva Sánchez Martin, Centre de Cultura de Dones Cori Llaveria Díaz Eva Alonso ortega Francesc López Artero F. Bonnemaison Carolina Garsaball Collado Cap de Secció econòmica-pressupostària Lara Martín Tarrasón Galo Tobías Huerta, CP Villar Marta Giralt Romeu Anna sama Vaz Irene Tomatis souverbielle, Universitat Internacional Anna Guarro navarro Secció econòmica pressupostària de Catalunya Gabinet de Direcció Mariona Poblet Barbero Ma Dolors Aran Perramon Xavier Vidal Bueno, Escola Prat Carolina González Castro Manel López Jiménez Xavier Boix Lara Montse Mitats Flotats Victòria Roestel Antigas Mariàngela Esteve Mateu Montserrat novellón Giménez Bàrbara Roig Isern Remei Jara Cuenca Jordi Jornet sepas Servei d’exposicions Secció d’audiovisuals i multimèdia Anna Escoda Alegret neus Carreras Font Becaris any 2006 Mònica Giménez Moreno Eduard Coll Deopazo Marta Antón Martí Toni Curcó Botargues Unitat de coordinació d’exposicions Marc Desmonts Mònica Ibàñez Dalmau Jordi Gómez Farran Teresa Anglès Pérez Juan Carlos Rodríguez González Liliana Antoniucci José Antonio soria soria Carlota Broggi Rull Ígor Viza serra Eva Gimeno Cases 68 MEMÒRIA CCCB 2006 MEMÒRIA CCCB 2006 69 Institucions i empreses col·laboradores Xifres de Visitants Exposicions …Activitats Literatures de l’exili 5.226 Gandules 06 11.250 L’art del risc. Circ contemporani català 12.934 BAM 9.000 Erice-Kiarostami. Correspondències 22.859 El pols dels dies. 125 anys de La Vanguardia 14.538 Trobada Eastpark Hipnòtik 5.500 El CCCB és un consorci de: Hi havia una vegada Txernòbil 34.261 Projeccions La Zona - Txernòbil 505 Bamako ’05. Un altre món 17.744 Concert de Txernòbil- oCC 169 THAT’s noT EnTERTAInMEnT! Festival Docúpolis 4.530 El cinema respon al cinema 2.123 Interacció 06 1.950 TOTAL 109.685 Kosmòpolis 06 10.067 Exposicions Petit Format L’Alternativa 06 20.992 Mostra Mil i una veus 260 Coproductors i patrocinadors: Instal·lació Lector Mundi K’05 887 Drap’art 06 7.915 Instal·lació Creu Roja 530 TOTAL 180.937 Tallers oberts 852 A favor de l’Espai Públic 8.793 Cursos, debats i presentacions seguir viu. Michel Houellebecq-Masbedo 4.336 Cicle Vida- Reflexions sobre els límits... 2.065 BAC! 2006 6.420 seminari Trencar el mur II 181 L’aparador 1.886 Debat Visions creuades, visions de canvi 107 World Press Photo 06 20.101 Cicle Ciutats de l’orient Mitjà 1.192 TOTAL 43.805 seminari Formes i conflictes de la multiculturalitat 120 Activitats Elogi de l’hospitalitat + Premi Europeu Espai Públic Urbà 200 Debat Esquerdes urbanes 500 BCnmp7. Músiques en procés 2.768 Conferència Pensar Europa 250 Fora de programa 230 Conferències El món després de Txernòbil 160 Xcèntric. El cinema del CCCB 2.711 Curs Els Imperis des d’una perspectiva històrica mundial nit C3Bar 8.160 1.955 Workshop Erice-Kiarostami 926 Debat –1956- Un any europeu 40 Mitjans de comunicació col·laboradors: En paral·lel... Erice-Kiarostami 598 Debat Teologies del Poder 100 Concerts diversos 621 Debat Traduir el món a partir d’Àfrica 190 Projeccions diverses 2.342 Debat Mentides globals – Violències locals. El món després de l’11s 215 Club de Lectura Amics del CCCB 219 Debat Passats Presents 170 nit Amics del CCCB 400 Debat Ciutats inclusives. Reptes de la diversitat urbana 115 Itineraris urbans de cap de setmana 830 Debat El llegat d’Hannah Arendt 855 Amb el suport de: Itineraris urbans en grup 3.714 Cursos Institut d’Humanitats 8.039 Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament · Ajuntament de Reus · Alea Docs & Films · AMC Festival BAFF 6.450 Cursos CUIMPB 517 cines · Architeckturzentrum Wien (Az W, Vienna) · Architecture Foundation (AF, London) · Association Centre de Fotografia Documental de Barcelona 995 Presentacions a premsa 30 Française d’Action Artistique (AFAA) · Biblioteques de Barcelona · British Council ·Centre Internacional de Món Llibre 8.000 TOTAL 17.001 Cultura de Cracòvia · Cinemes Casablanca Kaplan · Cinemes Melies · Cinemes scope · Cinemes Verdi · noW. Trobades en el present continu 2.120 Cinemes Yelmo Cineplex · Consolat d’Espanya a Jerusalem · Consolat General dels Estats Units d’Amèrica Festival de Flamenco de Ciutat Vella ‘06 5.717 Llogers - Cessions a Barcelona · CULTUREsFRAnCE / «Rencontres Africaines de la Photographie» de Bamako · CUIMPB · Festival oFFF 4.750 Development Bank of southern Africa · Ediciones siruela · Escola Elisava · Filmoteca de Catalunya ·Fundació off LooP 420 Actes d’empresa 4.154 i2cat · Fundació Privada Món Rural · Fundació Tot Raval · Goethe Institut · ICIC ·IMAC (Lleida) · Imprevist · oVnI 2006 6.600 Presentacions diverses 7.087 Infinia Art · Institució de les Lletres Catalanes · Institut de Cultura (ICUB) · Institut de Cultura d’olot · Institut Festival sónar 06 35.504 Jornades diverses 9.786 d’Edicions (Diputació de Barcelona) · Institut d’Humanitats · Institut Français d’Architecture (IFA, Paris) · Institut The Influencers 2.070 Cessions d’espais 1.866 Français de Barcelona · KRTU · Laie · Ministeri de Cultura de Mali · Museu de Granollers · Museum of Finnish GREC 06- Dies de Dansa 3.700 TOTAL 22.893 Architecture (MFA, Helsinki) · nederlands Architectuurinstituut (nAi, Rotterdam) · new school University GREC 06- El eco de la sombra 988 (nova York) · Wits Institute for social and Economic Research (Johannesburg) · Woodrow Wilson Center · GREC 06- Romanès Cirque Tsigane 7.000 Xarxa Transversal d’activitats culturals · XTVL TOTAL DE VISITANTS : 374.321 II Congrés sobre cinema europeu contemporani 966 70 MEMÒRIA CCCB 2006 MEMÒRIA CCCB 2006 71 CCCB / Visites 2006 Pressupost i liquidació de l’exercici 2006 Ingressos Ingressos Pressupost Liquidació Ingressos per activitat 3.053.000 3.096.000 Ingressos patrimonials 168.000 212.000 Aportacions Institucions Consorciades 8.017.000 8.017.000 TOTAL 11.238.000 11.325.000 CCCB / 2005-2006 Despeses Despeses Pressupost Liquidació Personal 3.785.000 3.726.000 Estructura 2.507.000 2.271.000 Activitat 4.591.000 4.352.000 Inversions 355.000 355.000 TOTAL 11.238.000 10.704.000 72 MEMÒRIA CCCB 2006 MEMÒRIA CCCB 2006 73 Llistat dels ponents dels debats Llistat dels ponents dels debats i conferències i conferències Seminari Religió i Societat shayegan, Daryush 22/03/2006 Serrano González, Antonio 29/06/2006 Ibarz, Mercè 21/10/2006 Carbonell, Josep M. 2006 Now. Trobades en el present continu Vilà, Blanca 29/06/2006 Karasik, Paul 21/10/2006 Fontbona, Jaume 2006 Ascott, Roy 22/04/2006 Esquerdes urbanes Keulemans, Chris 22/10/2006 Lluís Font, Pere 2006 Toyne, Paul 21/04/2006 Bill, MV 18/07/2006 Kim, Lilia 20/10/2006 Matabosch, Antoni 2006 Puig, Valentí Reales, Lluís 21/04/2006 Caldeira, Teresa 17/07/2006 Kostyrko, sergei 20/10/2006 2006 Giribet, Josep 22/04/2006 Cardia, Gringo 18/07/2006 Kuixner, Alekxandr 20/10/2006 Rigol, Joan 2006 La Meca: Cosmòpolis enmig del desert Catelli, nora 18/07/2006 Kumerdej, Mojca 22/10/2006 Seminari Món rural, món urbà Puigpelat, Josep Hammoudi, Abdellah Marí, Antoni 20/10/2006 30/05/2006 Hamburger, Esther 18/07/2006 2006 samr Damluji, salma 30/05/2006 Holston, James 17/07/2006 Moliner, Empar 22/10/2006 Estalella, Helena 2006 Les hores detingudes Jaguaribe, Beatriz 18/07/2006 Mozeti, Brane 22/10/2006 Morell, Ramon 2006 onfray, Michel 22/10/2006 Plané, Antoni 2006 Bonet, Pilar 18/05/2006 Pensar Europa oram, Andy 20/10/2006 Porcel, oriol 2006 Lepin, Gregory 18/05/2006 semprún, Jorge 28/09/2006 Parcerisas, Francesc 20/10/2006 saguer, Enric 2006 Zelentsov, Alexandre 18/05/2006 Traduir el món a partir d’Àfrica Peri Rossi, Cristina 22/10/2006 sentmartí, Ramon 2006 Debat de Barcelona: Vida Comaroff, Jean 06/10/2006 Ribó, núria 20/10/2006 Vives, Maties 2006 Caïs Fontanella, Jordi 10/05/2006 Posel, Deborah 06/10/2006 Roncagliolo, santiago 20/10/2006 Trencar el mur Chaib, Mohamed 10/05/2006 Retorn de Txernòbil Ryan, Marie-Laure 21/10/2006 Vilanova, Pere 13/02/2006 Delort, Joan 09/05/2006 Dupuy, Jean Pierre 07/10/2006 Sánchez Mejías, Rolando 21/10/2006 Ferret, Jerôme 09/05/2006 Debat de Barcelona: Vida Teologies del poder Sánchez Piñol, Albert 22/10/2006 Florensa, senén 10/05/2006 Wagensberg, Jorge 20/02/2006 Casals, Jaume 09/10/2006 shentalinsky, Vitaly 19/10/2006 Lemarchand, Marielle 09/05/2006 Carbonell, Eudald 27/02/2006 Chakrabarty, Dipesh 09/10/2006 shore, David 22/10/2006 Mohammed, Marwan 10/05/2006 Innerarity, Daniel 06/03/2006 Comaroff, John 09/10/2006 Tolstaya, natalia 20/10/2006 Mouhanna, Christian 09/05/2006 Margulis, Lynn 13/03/2006 Estruch, Joan 09/10/2006 Yankelevich, Tatiana 19/10/2006 nacer, Fatiha 09/05/2006 Brauman, Rony 20/03/2006 Flores d’Arcais, Paolo 09/10/2006 Zagajewski, Adam 21/10/2006 narbona, Lluís Miquel 09/05/2006 Brooks, Rodney A. 27/03/2006 Göle, nilüfer 09/10/2006 Zgustova, Monika 19/10/2006 Péres, Hubert 10/05/2006 Bruckner, Pascal 03/04/2006 Mbembe, Achille 09/10/2006 1956 - Un any europeu Recasens, Amadeu 09/05/2006 Gabilondo, Ángel 24/04/2006 schlegel, Jean-Louis 09/10/2006 Bresker, Inoslav 30/10/2006 Roure, Jaume 10/05/2006 Visions creuades, visions de canvi Tamayo, Juan José 09/10/2006 Gratxov, Andrei 30/10/2006 subirats, Joan 09/05/2006 Brix, Emil 15/03/2006 Miklós Tamás, Gáspár 30/10/2006 Wieviorka, Michel 09/05/2006 Kosmopolis 06 Heller, Agnes 15/03/2006 Abad, Mercedes 22/10/2006 shehu, Bashkim 30/10/2006 Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà Ioan, Augustin 16/03/2006 Alzamora, sebastià 22/10/2006 Ciutats inclusives Blomstedt, severi 05/05/2006 Purchla, Jacek 15/03/2006 Amara, Fadéla 20/10/2006 Fernandes, Edesio 07/11/2006 Rambert, Francis 05/05/2006 Ryabchuk, Mykola 16/03/2006 Andrukhovych, Yuri 18/10/2006 Alsayyad, nezar 07/11/2006 Ribas, Carme 29/06/2006 skrabec, simona 16/03/2006 Ardolino, Francesco 20/10/2006 Amin, Ash 07/11/2006 Torres, Elías 29/06/2006 Vidal-Folch, Ignacio 16/03/2006 Arsenijevi, Vladimir 19/10/2006 Brennan Galvin, Ellen 07/11/2006 Weber, Jörg-Ingo 15/03/2006 Elogi de l’hospitalitat Benet Jornet, Josep M. 21/10/2006 Crang, Mikel 07/11/2006 Bannenberg, Pieter 29/06/2006 Conversa amb V. Erice i A. Kiarostami Beyer, Marcel 21/10/2006 Friedman, steven 07/11/2006 Bergalà, Alain Basic, nikola 29/06/2006 10/02/2006 Blatnik, Andrej 21/10/2006 Fuentes, Alicia 07/11/2006 Erice, Victor 10/02/2006 Bassets, Marc 29/06/2006 Broggi, oriol 19/10/2006 Hannigan, John 07/11/2006 Kiarostami, Abbas 10/02/2006 Corbacho, Celestino 29/06/2006 Company, Flavia 22/10/2006 Kihato, Caroline 07/11/2006 González Virós, Itzíar 29/06/2006 Alta tensió a Teheran Crawford, Chris 21/10/2006 Landau, Loren 07/11/2006 Gouez, Aziliz 29/06/2006 Adelkhah, Fariba de Jòdar, Julià 22/10/2006 Massoumi, Mejgan 07/11/2006 22/03/2006 Jan Egberts, Harm 29/06/2006 Emami, Goli Gaarder, Jostein 21/10/2006 Pieterse, Edgar 07/11/2006 23/03/2006 Kermani, navid 29/06/2006 Farmanara, Bahman Golovanov, Vasili 21/10/2006 Ramoneda, Josep 07/11/2006 23/03/2006 Mehdi, Rostane 29/06/2006 Marefat, Mina Gordin, Yakov 20/10/2006 Roca, Joan 07/11/2006 23/03/2006 olalla, Pedro 29/06/2006 Moin, Baqer Groma_a, Tatjana 19/10/2006 22/03/2006 74 MEMÒRIA CCCB 2006 MEMÒRIA CCCB 2006 75 Llistat dels ponents dels debats Cessions d’espais i lloguers i conferències Roy, Ananya 07/11/2006 El llegat d’Hannah Arendt • Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona • Col·legi Oficial d’Enginyers de Telecomunicació de Ruble, Blair 07/11/2006 Antich, Xavier 12/12/2006 • Ajuntament de Barcelona Catalunya. stepanenko, Victor 07/11/2006 Béjar, Helena 12/12/2006 • Ajuntament de Barcelona. Departament de • Colt Telecom España S.A.U. subirós, Pep 07/11/2006 Birulés, Fina 13/12/2006 comunicació i qualitat. sector de seguretat i • Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat. Els imperis Cruz, Manuel 11/12/2006 mobilitat. • Confederació de Cooperatives de Catalunya. Elliott, sir John 07/11/2006 Marramao, Giacomo 12/12/2006 • Ajuntament de Barcelona. Direcció de Promoció de • Consulado General de Colombia en Barcelona. Bayly, Christopher 16/11/2006 Sánchez, Cristina 13/12/2006 Turisme i Qualitat de Vida. • Consulado General de la República Argentina en Briant, Pierre 17/10/2006 Traverso, Enzo 13/12/2006 • Ajuntament de Barcelona. Pla del Civisme i IMEB Barcelona. Fibiger Bang, Peter 26/10/2006 Vallespín, Fernando 12/12/2006 • Direcció de Participació Social. Ajuntament de • Diputació de Barcelona. Àrea de presidència. Figes, orlando 30/11/2006 Barcelona. • Diputació de Barcelona. Direcció de Serveis de Fradera, Josep Maria 10/10/2006 • Direcció d’Educació Ambiental. Ajuntament de Relacions Internacionals. Pamuk, sevket 02/11/2006 Barcelona. • Diputació de Barcelona. Servei d’Assistència a la Pomeranz, Kenneth 23/11/2006 • Districte de Ciutat Vella. Ajuntament de Barcelona. Gestió Econòmica Local. Ucelay-Da Cal, Enric 14/12/2006 • Aniyami Turismo Ltda. • Diputació de Barcelona. Institut d’Urbanisme, Mentides globals, violències locals • AREC, SCCL Habitatge i Activitats locals. Appadurai, Arjun 20/11/2006 • Asociació Cultural Life Parade. • Diputació de Barcelona. Organisme de Gestió Carrera, Judit 20/11/2006 • Asociación Argentina contra la Impunidad. Tributària Cohen, Michael 21/11/2006 • Asociación Cultural de Bangladesh. • Editorial Planeta S.L. Devji, Faisal 20/11/2006 • Asociación Cultural Economía Crítica. • Educación sin Fronteras. Gil Calvo, Enrique 21/11/2006 • Asociación de Estudios Geobiológicos GEA. • Els Verds - Opció Verda Halliday, Fred 20/11/2006 • Associació 19 juliol Promotora d’una Universitat • Esquerra Unida i Alternativa. EUiA Martín Muñoz, Gema 20/11/2006 d’estiu europea, laica i progressista. • Euro Transmit, S.L. Montaner, Josep Maria 21/11/2006 • Associació Avismón-Catalunya. • Euskal Etxea. Rao, Vyjayanthi 21/11/2006 • Associació Catalana d’Enginyeria sense Fronteres. • Federació Convergència i Unió. segura, Antoni 20/11/2006 • Associació Catalana per a la celebració del Dia • Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya. stern, nikki 21/11/2006 Internacional de la Dona, Comissió 8 de març. • Federació de Municipis de Catalunya. • Associació Concertante. • FERFOR S.A. Now. Trobades en el present continu • Associació d’Actors i Directors Professionals. • Ferran Pedret i Santos Jeremijenko, natalie 24/11/2006 • Associació Grup Municipal Socialista. • Fundació Ajuda en Acció. Rössler, otto E. 23/11/2006 • Associació Imago Barcelona per la cooperació, el • Fundació Alfons Comín. Diebner, Hans 23/11/2006 desenvolupament i la solidaritat. • Fundació BCD, Barcelona Centre de Disseny. Tropea, Fabio 24/11/2006 • Associació Joventut Organitzada i Activa. JOIA • Fundació Josep Irla. Valencia, Alfonso 24/11/2006 • Associació Una Sola Terra. • Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya. Vega, Amador 23/11/2006 • Associació Vegga. • Fundació per la Pau. Wilson, stephen 24/11/2006 • Aula d’Estudis • Fundació Privada Carme Serrallonga. Passats presents • CARTOON. • Fundació privada de les Arts i els Artistes. Aguilar, Paloma 30/11/2006 • Casa Asia • Fundació Privada Elisava Escola Universitària. Aly, Götz 29/11/2006 • Centre Barcelonès de Cultura Espirita “CBCE”. • Fundació Privada Intervida. Berga, Miquel 29/11/2006 • Centre de Treball i Documentació. CTD • Fundació Privada L’Alternativa. Blanchard, Pascal 29/11/2006 • Centre Espirita Amalia Domingo Soler - CEADS • Fundació Privada Universitat Ramon Llull Espinosa, Francisco 29/11/2006 • CERC. Diputació Barcelona. • Gràfiques Irlanda S.A. Manceron, Gilles 30/11/2006 • City College Architectural Center of New York. • Great Place to Work Institute España. Meyer, Erik 30/11/2006 • Col·legi de Secretaris, Interventors i Tresorers • Grup Cultura 03 s.c.c.l. Pfeiffer, Michael 30/11/2006 d’Administració Local de Barcelona. • Grup Popular de la Diputació de Barcelona. • Col·legi Oficial de Diplomats en Treball Social i • Generalitat de Catalunya. Institut Català de les Assistents socials de Catalunya. Dones. 76 MEMÒRIA CCCB 2006 PRoGRAMACIÓ CCCB 2007 77 Cessions d’espais i lloguers • Generalitat de Catalunya. Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC) • Icaria editorial, S.A. • Institut Català de les Indústries Culturals - Media Antena Catalunya. ICIC • Institut d’Educació de Barcelona. Projecte Educatiu de Ciutat de Barcelona • Institut d’Estudis Catalans. Societat Catalana de Matemàtiques. • Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB). • Institut Ramon Llull • Invenció Psicoanalítica wR Escola de Psicoanàlisis. • IRIS - Association Sud Européenne pour la Création Contemporaine. • Laboratoris Color EGM S.A. • Master Events S.L. • Media Planing Group MPG • Miss Wasabi Lab S.L. • PHOTO ALTO, S.A. • Por Film Rodamos, S.L. • Precisport, S.L. • Projecció Mecenatge Social. • PSC Partit Socialista de Catalunya. • PSUC VIU • Publiespec, S.L. • Puig beauty and fashion group S.L. • Sección Autónoma de Traductores de Libres de la Asociación Colegial de Escritores. • Seguros Catalana Occidente S.A. • Skeiene Ungdomsskole. • SODEPAU, Solidaritat per al Desenvolupament i la Pau. • Studio 87 S.L. • TAMAIA. Dones contra la violència. • Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya. • Technische Universität Berlin - Institut für soziologie Planungs- und Architektursoziologie. • TUI ESPAÑA TURISMO, S.A. Selecció del recull • Universidad de Salamanca. Master en Diseño de Interiores. • Universitat Politécnica de Catalunya • Universitat Pompeu Fabra de premsa 78 MEMÒRIA CCCB 2006 MEMÒRIA CCCB 2006 79 La Vanguardia - 09/08/06 General CCCB suplement Culturas La Vanguardia - 28/12/06 secció Cultura 80 MEMÒRIA CCCB 2006 MEMÒRIA CCCB 2006 81 Erice-Kiarostami. Correspondències El País - 10/02/2006 secció Espectacles El País - 22/02/2006 secció Catalunya 82 MEMÒRIA CCCB 2006 MEMÒRIA CCCB 2006 83 Avui - 10/02/2006 Avui - 10/02/2006 secció Cultura secció Cultura 84 MEMÒRIA CCCB 2006 MEMÒRIA CCCB 2006 85 Libération.fr - 22/02/06 Timeout - 22/02/06 secció Cinéma secció Film 86 MEMÒRIA CCCB 2006 MEMÒRIA CCCB 2006 87 Avui - 17/05/2006 Hi havia una vegada Txernòbil secció Cultura Avui - 17/05/2006 secció Cultura 88 MEMÒRIA CCCB 2006 MEMÒRIA CCCB 2006 89 La Vanguardia - 29/05/06 Le Monde - 01/06/06 secció La Contra secció Culture 90 MEMÒRIA CCCB 2006 MEMÒRIA CCCB 2006 91 El País - 17/05/06 Diari de Tarragona - 17/05/06 secció Cataluña secció Guia 92 MEMÒRIA CCCB 2006 MEMÒRIA CCCB 2006 93 El Punt - 17/05/06 La Vanguardia - 07/06/06 secció Cultura suplement Culturas 94 MEMÒRIA CCCB 2006 MEMÒRIA CCCB 2006 95 E Punt - 13/10/06 Bamako’05 secció Cultura Avui - 07/12/06 secció Cultura 96 MEMÒRIA CCCB 2006 MEMÒRIA CCCB 2006 97 Expaansión - 09/10/06 ABC - 14/10/06 secció Catalunya secció Arte 98 MEMÒRIA CCCB 2006 MEMÒRIA CCCB 2006 99 ABC - 14/10/6 El País - 12/10/06 El País - 21/10/06 secció Arte secció Sociedad suplement Babelia 100 MEMÒRIA CCCB 2006 MEMÒRIA CCCB 2006 101 La Razón - 22/12/06 THAT’S NOT ENTERTAINMENT! secció Cataluña El cinema respon al cinema El Mundo - 22/12/06 secció Cultura 102 MEMÒRIA CCCB 2006 MEMÒRIA CCCB 2006 103 La Vanguardia - 22/12/06 Avui - 23/12/06 secció Cultura secció Catalunya 104 MEMÒRIA CCCB 2006 MEMÒRIA CCCB 2006 105 El Punt - 27/12/06 secció Cultura L’art del risc. Circ contemporani català Avui - 12/01/06 secció Cultura 106 MEMÒRIA CCCB 2006 MEMÒRIA CCCB 2006 107 Avui - 12/01/06 La Vanguardia - 12/01/06 secció Cultura secció Cultura 108 MEMÒRIA CCCB 2006 MEMÒRIA CCCB 2006 109 ABC - 12/0106 El Mundo - 12/01/06 secció Cataluña secció Cultura 110 MEMÒRIA CCCB 2006 MEMÒRIA CCCB 2006 111 La Vanguardia - 17/05/06 Xcèntric. El cinema del CCCB suplement Culturas La Vanguardia - 15/03/06 suplement Culturas 112 MEMÒRIA CCCB 2006 MEMÒRIA CCCB 2006 113 La Vanguardia - 17/05/06 QUÈ FEM? La Vanguardia - 08/12/06 suplement Culturas secció Cine 114 MEMÒRIA CCCB 2006 MEMÒRIA CCCB 2006 115 La Vanguardia - 07/01/06 El País - 20/05/06 secció Cultura secció Cataluña 116 MEMÒRIA CCCB 2006 MEMÒRIA CCCB 2006 117 La Vanguardia - 05/02/06 BCN mp7. Músiques en procés secció Cultura El País - 03/02/06 secció Cataluña 118 MEMÒRIA CCCB 2006 MEMÒRIA CCCB 2006 119 E País - 05/02/06 Avui - 02/11/06 secció Cataluña secció Cultura 120 MEMÒRIA CCCB 2006 MEMÒRIA CCCB 2006 121 ABC Digital - 29/04/06 Now. Trobades en present contínu secció Internet El Periódico - 21/04/06 secció VIernes 122 MEMÒRIA CCCB 2006 MEMÒRIA CCCB 2006 123 Avui - 17/05/2006 Avui - 24/11/06 La Vanguardia - 02/05/06 secció Cultura suplement Sortim secció La Contra 124 MEMÒRIA CCCB 2006 MEMÒRIA CCCB 2006 125 La Razón - 22/11/06 secció Cataluña Gandules-06 QUÈ FEM? La Vanguardia - 17/05/2006 secció Reportatge 126 MEMÒRIA CCCB 2006 MEMÒRIA CCCB 2006 127 Avui - 03/08/06 El Punt - 19/07/06 secció Societat secció Cultura 128 MEMÒRIA CCCB 2006 MEMÒRIA CCCB 2006 129 El País - 18/10/06 Kosmopolis’06 secció Cataluña Avui - 11/10/06 secció Cultura 130 MEMÒRIA CCCB 2006 MEMÒRIA CCCB 2006 131 ADN - 27/07/06 La Vanguardia - 18/10/06 secció Cultura secció Cultura 132 MEMÒRIA CCCB 2006 MEMÒRIA CCCB 2006 133 La Vanguardia - 18/10/06 La Vanguardia - 23/10/06 secció Cultura secció La Contra 134 MEMÒRIA CCCB 2006 MEMÒRIA CCCB 2006 135 El Periódico - 15/10/06 El Periódico - 15/10/06 secció Clasificados secció Clasificados 136 MEMÒRIA CCCB 2006 MEMÒRIA CCCB 2006 137 El Mundo - 11/10/06 Berliner Zeitung Online - 25/10/06 secció Cultura secció Feuilleton 138 MEMÒRIA CCCB 2006 MEMÒRIA CCCB 2006 139 Blog Literario - XX secció XX Espais de debat i reflexió La Vanguardia - 14/02/06 secció La conttra 140 MEMÒRIA CCCB 2006 MEMÒRIA CCCB 2006 141 La Vanguardia - 28/02/06 La Vanguardia - 19/03/06 secció La conttra secció Revista 142 MEMÒRIA CCCB 2006 MEMÒRIA CCCB 2006 143 La Vanguardia - 26/03/06 La Vanguardia - 08/04/06 secció Revista secció La conttra 144 MEMÒRIA CCCB 2006 MEMÒRIA CCCB 2006 145 La Vanguardia - 11/04/06 La Vanguardia - 03/05/06 secció La conttra secció La conttra 146 MEMÒRIA CCCB 2006 MEMÒRIA CCCB 2006 147 La Vanguardia - 08/05/06 La Vanguardia - 12/11/06 secció La conttra secció Revista 148 MEMÒRIA CCCB 2006 MEMÒRIA CCCB 2006 149 La Vanguardia - 24/12/06 Avui - 14/02/06 secció Revista secció Món 150 MEMÒRIA CCCB 2006 MEMÒRIA CCCB 2006 151 El País - 09/03/06 Avui - 22/03/06 secció Quadern secció Món El País - 04/04/06 secció Cataluña 152 MEMÒRIA CCCB 2006 MEMÒRIA CCCB 2006 153 El Periódico - 31/03/06 Avui - 15/04/06 secció La entrevista secció Món 154 MEMÒRIA CCCB 2006 MEMÒRIA CCCB 2006 155 La Vanguardia - 04/07/06 El País - 23/07/06 secció Internacional secció Cultura 156 MEMÒRIA CCCB 2006 MEMÒRIA CCCB 2006 157 La Vanguardia - 16/08/06 El País - 28/09/06 suplement Culturas secció Quadern 158 MEMÒRIA CCCB 2006 MEMÒRIA CCCB 2006 159 Avui - 10/10/06 Avui - 17/10/06 secció Cultura i Espectacles secció Món 160 MEMÒRIA CCCB 2006 MEMÒRIA CCCB 2006 161 Avui - 31/10/06 El País - 04/11/06 secció Món secció Cultura 162 MEMÒRIA CCCB 2006 MEMÒRIA CCCB 2006 163 La Vanguardia - 08/11/06 La Vanguardia - 20/11/06 secció Cultura secció Cultura 164 MEMÒRIA CCCB 2006 MEMÒRIA CCCB 2006 165 El País - 22/11/06 El Periódico - 30/11/06 secció Cultura secció La entrevista 166 MEMÒRIA CCCB 2006 MEMÒRIA CCCB 2006 167 El Periódico - 02/12/06 Avui - 04/12/06 secció La entrevista secció Món 170 MEMÒRIA CCCB 2006 És un consorci de: