CCCB10 MEMÒRIA CCCB10 MEMÒRIA CCCB Montalegre, 5 / 08001, Barcelona T. 933 064 100 / www.cccb.org 5 Exposicions ÍNDEX 6 Cerdà i la Barcelona del futur 7 Atopia 8 Barcelona, València, Palma 9 Per laberints 10 El (d)efecte barroc 11 En col·laboració amb... 11 Local, local! 12 World Press Photo 13 Activitats culturals 14 Cicles i festivals 18 Festivals en col·laboració amb 25 Projeccions 29 Infantils 31 Espais de debat i reflexió 32 Nou humanisme 36 Ciutat i espai públic 39 En paral·lel 40 En col·laboració amb... 43 CCCB Lab 44 En col·laboració amb... 47 Amics del CCCB 49 Servei Educatiu 53 Any Cerdà 55 CCCB Obert 56 Projectes a la xarxa 59 Més enllà del CCCB 60 Exposicions 64 Debats 65 Fons CCCB 66 Arxius 68 Publicacions 73 Dades generals 74 Llistat de personal 75 Institucions i empreses col·laboradores 76 Xifres de visites 78 Pressupost 79 Llistat de ponents de debats i conferències Edició 80 Cessions d’espais i lloguers CCCB Disseny 83 Selecció del recull de premsa Postdata disseny i comunicació Impressió Dates 24 de febrer - 24 de maig de 2010 Disseny arquitectònic Espai Sala 2 Disseny gràfic interior Comissaris Josep Ramoneda, Iván de la Nuez Imatge i disseny gràfic comunicació Producció CCCB EXPosICIoNs 2010 7 EXPosICIoNs EXPosICIoNs CErDà I la BarCEloNa DEl Futur atoPIa Realitat veRsus pRojecte aRt i ciutat al segle XXi Dates: fins al 28 de febrer En el marc de: l’Any Cerdà promogut per l’Ajuntament Dates: 24 de febrer - 24 de maig de 2010 Disseny arquitectònic: Mizien Arquitectura Espai: Sala 3 de Barcelona Espai: Sala 2 Disseny gràfic interior: Oriol Soler Comissaris: Joan Busquets i Miquel Corominas Disseny arquitectònic: Sara Bartumeus i Anna Renom Comissaris: Josep Ramoneda i Iván de la Nuez Imatge i disseny gràfic comunicació: Luz de la Mora Producció: Ajuntament de Barcelona i CCCB Disseny gràfic interior: Lamosca Producció: CCCB Imatge i disseny gràfic Dani Navarro comunicació: Aquesta mostra, emmarcada en els actes de l’Any Cerdà, Rubert) ens van permetre comprendre millor el funciona- va destacar la riquesa urbanística del Projecte Cerdà analit- ment de l’Eixample barceloní o descobrir models urbanís- zant el present de l’Eixample i pensant el futur de la ciutat tics similars arreu del món, com el Manhattan de Nova de Barcelona. York, amb una trama urbana semblant a la de l’Eixample i amb unes característiques urbanes sorprenentment L’exposició va relatar com s’ha aplicat i executat el pro- L’atopia és el sentiment de malestar de l’individu enfront DICCIoNarI DEl malEstar similars. jecte de Cerdà al llarg dels darrers 150 anys i com aquesta de la ciutat del present, la qual no representa, en cap cas, Participació via web construcció concreta ha donat la forma del continent i el el paradís somiat o promès que ens ofereix la utopia. aCtIVItat Paral·lEla contingut que avui té l’Eixample i, per tant, també de la L’exposició va tractar precisament d’aquest malestar; de la Com a complement de l’exposició, i només en format web, ciutat de Barcelona. Cerdà i la Barcelona del futur va propo- Visites a càrrec de... incomoditat entre la ciutat que sí existeix i l’individu; de es va crear el Diccionari del malestar de la cultura. Format sar una immersió dins la realitat actual per tal de descobrir Dates: 14, 21 i 28 de gener i 4 de febrer la tensió entre una ciutat que s’individualitza –que esdevé per 113 paraules relacionades amb l’univers urbà con- i interpretar unes determinades formes d'organització un ens amb vida pròpia, més enllà de nacions, països, temporani, aquest diccionari col·laboratiu pretenia que El CCCB va convidar quatre especialistes per tal que apor- urbana que han produït una ciutat compacta i conforta- estats– i d’un individu que es massifica. els usuaris completessin les definicions inicials de Josep tessin els seus coneixements i la seva visió particular sobre ble, amb una forma d’urbanitat molt apreciada; ens va Ramoneda i Iván de la Nuez. l’Eixample i l’actualitat del pla Cerdà als visitants. La mostra no volia inscriure’s en els projectes basats ajudar a pensar, així mateix, el futur amb l’experiència de en «allò social» o reivindicatiu, ni en les exposicions de Durant els tres mesos que va durar l’exposició es van pujar l’Eixample com a model per pensar el creixement territo- Les sessions van ser les següents: L’Eixample i el sistema denúncia sobre l’especulació o els processos de gentrifi- més de 200 continguts per omplir de significat les parau- rial de la ciutat cap a la seva àrea metropolitana. metropolità. La projecció de futur de Barcelona, a càrrec de cació de les ciutats. El que interessava els seus comissaris les. Artista, ciutat, desaparició o currículum van ser algu- Joan Busquets; La ciutat complexa de l’Eixample, a càrrec La mostra ens va donar la temperatura de l’Eixample era una agonia més universal i, al mateix temps, més nes de les paraules on se’n van afegir més. A més, també de Salvador Rueda; L’Eixample subterrani, a càrrec de d’avui, un barri on viuen més de 300.000 persones i n’hi palpable: la de l’individu que sobreviu i la de la seva resis- es van anar creant relacions entre les diferents paraules Joan Fontcuberta, fotògraf; i, finalment, L’Eixample, del treballen més de 260.000 i pel qual circula la xarxa de tència enfront de l’apoteosi urbana. en funció de les noves aportacions, com, per exemple, lli- parcel·lari agrari a la recuperació dels patis d’illa, a càrrec de transports i serveis més complexa de Catalunya. L’itinerari bertat i Internet, mercat i pirateria, crisi i currículum… Tot Miquel Corominas. Aquesta ha estat la primera exposició que el centre dedica expositiu ens va revelar la vida subterrània de l’Eixample, plegat va esdevenir un pulsòmetre del malestar a la ciutat.a l’art contemporani, i a través de 168 obres (pintura, ens va redescobrir els seus patis interiors, molts d’aquests oFErta PEr a GruPs EsColars escultura, fotografia, vídeo i instal·lacions) de 41 artistes encara desconeguts, les mansanes més poblades i les que oFErta PEr a GruPs EsColarscontemporanis (Sergio Belinchón, Hicham Benohoud, tenen més activitat econòmica. Aquesta va ser la mirada Vegeu pàg 50 Nuno Cera, Oleg Dou, Andreas Gursky, David LaChapelle, Vegeu pàg 50 més propera possible a la realitat present. Rogelio López Cuenca, Philip-Lorca diCorcia, Thomas Més de 200 documents entre plànols, maquetes, Ruff, Carey Young, etc.) va tractar aquesta tensió entre instal·lacions, estadístiques, audiovisuals i, fins i tot, individu i ciutat, tot centrant-se en una urbs que perd les algunes intervencions artístiques (Joan Fontcuberta, Maria seves funcions com a espai de trobada i realització i es converteix en un espai de pèrdua i fracàs. 8 9 EXPosICIoNs EXPosICIoNs BarCEloNa, ValèNCIa, Palma PEr laBErINts una històRia de confluències i diveRgències Dates: 27 de juliol 2010 - 9 de gener 2011 Producció: CCCB i Fundación Bancaja Dates: 26 de maig - 12 de setembre Disseny arquitectònic Lluís Pera, amb la col·laboració de Espai: Sala 2 Disseny arquitectònic: Òscar Tusquets amb Gianni Ruggiero Espai: Sala 3 Laura Salvador Comissaris: Oscar Tusquets i Ramon Espelt Disseny gràfic: Eva Blanch i Claudia van der Kraan Comissaris: Ignasi Aballí, Melcior Comes i Vicent Sanchis Llàcer Disseny gràfic interior Lali Almonacid, amb la col·laboració de assessor: Jorge Wagensberg Núria Tresserra Producció: CCCB i Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya Imatge i disseny gràfic Bisdixit s.l. comunicació: El laberint com a construcció i símbol és present a moltes tallEr FamIlIar tradicions culturals de la humanitat i, com assenyala Eco, Cada diumenge es va convidar les famílies a explorar la història mil·lenària d’aquest element revela la fascina- fotogràficament l'exposició i a crear la seva pròpia visió del ció que sempre ha despertat en l’home perquè d’alguna laberint mitjançant peces audiovisuals, que es van realitzar manera li parla de la condició humana: existeixen infinites a partir d'un muntatge fotogràfic i sonor. El taller volia situacions en què és fàcil entrar però difícil sortir-ne. oferir una oportunitat per experimentar el valor expressiu L’exposició, amb guió de Ramon Espelt, comissariada de la fotografia, per iniciar-se en el muntatge cinema- i dissenyada per Oscar Tusquets, amb l’assessorament togràfic de forma creativa i per descobrir els laberints i de Jorge Wagensberg, va fer un repàs del concepte i construir-ne una imatge pròpia. representació del laberint al llarg de la història, fent una clara distinció entre laberints de recorregut únic, unicur- oFErta PEr a GruPs EsColars Barcelona, València i Palma són tres ciutats que sovint la CIutat DEls Horrors sals (Labyrinths), i de recorregut múltiple, multicursals han anat de la mà o han transitat sobre les mateixes línies Vegeu pàg 50 Participació via web (Mazes), i va reflexionar sobre la vigència d’aquest element de força, la qual cosa es fa patent quan avaluem la seva i sobre les diferents pràctiques i usos més actuals. història i pensem de quina manera han evolucionat en Un dels apartats de l’exposició era La ciutat dels horrors, els últims segles. Així, més enllà de la llengua comuna, que es va articular en dos espais: el presencial (l’exposició) La mostra va presentar espais ben diferenciats que es van trobem una arquitectura i un urbanisme semblants, una i el virtual (un web). Des de l’àmbit virtual, els internautes il·lustrar amb obres de diferents procedències i formats, geografia humana perfectament equiparable –amb el podien enviar i votar fotografies de llocs lletjos de Barce- autors i èpoques, com ara peces arqueològiques, gravats, tumult, les paradoxes, l’estridència i la varietat pròpies de lona, València i Palma. Les imatges més votades via web fotografies, plànols, projeccions o maquetes, a més de les urbs del segle XXI–, una estètica urbana, en defini- eren les que alimentaven l’espai físic, que es projectaven peces creades expressament per a la mostra. Es va plan- tiva, que les agermana, tot i que cadascuna ha conservat en un mural que variava cada dia en funció de les vota- tejar una aproximació científica: la naturalesa com a labe- sempre les seves particularitats i que s’han produït èpo- cions. Aquest mural representava La ciutat dels horrors, rint, el laberint com a metàfora artística de la naturalesa, ques de distanciament i, fins i tot, d’enfrontaments. una metròpoli mixta, resultat de la combinació dels el laberint com a test de memòria. indrets menys agraïts de les tres ciutats mediterrànies. L’exposició va mostrar la situació present en la perspectiva Com a espai conclusiu, l’exposició va proposar temes com dels darrers 20-30 anys desenvolupant dos aspectes fona- La resposta dels participants va ser força bona. Es van la ciutat com a laberint, el laberint tridimensional, l’obra mentals: el paisatge urbà i el paisatge humà. publicar 477 fotografies, que van rebre, en conjunt, un d’art –literària, fílmica o plàstica– com a laberint, o el total de 84.704 vots i més de 3.600 usuaris van visitar el cervell com a laberint. L’evolució de les tres ciutats pel que fa a l’adaptació a les web durant els quatre mesos de la mostra. Aquest projecte possibles contingències de futur (fluxos migratoris, canvi va ser premiat en el concurs Best of the Web en el marc climàtic, etc.), la seva realitat lingüística, les estratègies del Congrés internacional de museus i noves tecnologies de promoció, les intervencions urbanístiques, com també «Museum and the Web», celebrat l’abril de 2011 als Estats la imatge que les tres urbs ofereixen vers l’exterior, són Units. alguns dels aspectes que van aparèixer al llarg dels dife- rents apartats de la mostra. 10 11 EXPosICIoNs EXPosICIoNs en col·laboRació amb El D_EFECtE BarroC loCal, loCal! polítiques de la imatge hispana Dates: 22 de febrer - 25 d’abril Producció: Diputació de Barcelona Espai: Sala 1, primera ala Exposició commemorativa dels 30 anys d’ajuntaments Dates: 9 de novembre 2010 - 7 de març 2011 Disseny arquitectònic: Pep Dardanyà – TAT- Espais per democràtics a la Cultura Comissari: Francesc Muñoz Espai: Sala 3 Comissaris: Jorge Luis Marzo i Tere Badia Disseny gràfic: Lourdes Soto amb la col·laboració de Mercedes Centos Producció: CCCB En commemoració de l’adveniment dels trenta anys de la recuperació dels ajuntaments democràtics, la Diputació de Barcelona i el CCCB van proposar aquesta exposició que L’exposició va presentar una exploració del relat identitari L’exposició va comptar amb 10 apartats en els quals es van girava entorn dels canvis fonamentals que han viscut les del fet hispà i del fet llatí mitjançant una anàlisi de les tractar diferents aspectes com els mecanismes de cons- ciutats i el territori durant els darrers trenta anys. polítiques de la imatge. Un dels seus mites més poderosos trucció de les imatges (falsedat, il·lusions), la imatge com ha estat i és el barroc. Com a mite, ha legitimat una visió a marca, el qüestionament de la percepció de la realitat Així doncs, es van tractar les transformacions més interessada de la cultura tant en el marc de les realitats hispana, la política de la imatge com a generadora d’un evidents que han sofert les ciutats i el territori en relació nacionals o locals com en el de la creació d’un gran logo tipus d’acció cultural direccionada, etc. amb els processos de creixement, els nous usos de l’espai internacional: allò llatí o allò espanyol. L’exposició es va públic i els canvis produïts pels nous avenços tecnolò- plantejar com una dissecció d’aquest relat i de les políti- aCtIVItat rElaCIoNaDa gics. Aquests temes es van estructurar en tres blocs: ques culturals que el continuen escrivint, sovint a costa de «Les formes de la ciutat», «La societat de la informació» i Cròniques d’Ultramar. 200 anys d’independències llati- segrestar altres escriptures. «Nous imaginaris, noves convivències». noamericanes La mostra, precedida d’una investigació col·lectiva, va del 22 de novembre a l’1 de desembre (vegeu pàg 39) partir de l’exigència d’abordar aquestes qüestions des de la creació contemporània, una de les principals hereves oFErta PEr a GruPs EsColars d’aquest relat mitificador. A través del cinema, el vídeo, el documental, l’animació o la instal·lació, l’exposició Vegeu pàg 50 va voler oferir al visitant algunes alternatives en el debat sobre les relacions entre art i poder en societats sumides en conflictes de memòria històrica. L’exposició va voler fusionar la política i la poètica per catalitzar una reflexió sobre el caràcter estratègic de qualsevol representació identitària. 12 13 EXPosICIoNs en col·laboRació amb.... WorlD PrEss PHoto 10 mostRa inteRnacional de fotopeRiodisme pRofessional Dates: 2 de novembre - 6 de desembre Espai: Sala 1 Producció: Fundació Photographic Social Vision amb la col·laboració de: CCCB aCtIVItats CULTURALS Per sisè any consecutiu, la Fundació Photographic Social L’exposició anual de les fotos guanyadores es pot veure Vision va organitzar, amb la col·laboració del CCCB, cada any a 80 ciutats de 40 països, amb la condició que l'exposició World Press Photo 10. totes les obres puguin exhibir-se sense cap tipus de cen- sura. El fet que milers de visitants d’arreu del món vegin L’exposició és un recull de les obres guanyadores del aquesta exposició evidencia el poder de la fotografia per concurs homònim i és coneguda mundialment com la superar les fronteres lingüístiques i culturals. principal mostra itinerant de fotoperiodisme. Així doncs, la World Press Photo 10 va ser tant un document històric World Press Photo aporta imatges per a la memòria dels principals esdeveniments del 2009, com una mostra col·lectiva, imatges impactants que han canviat, en de la millor fotografia de l’any. nombroses ocasions, el transcurs de la història i l’opinió pública. Cada any, un jurat internacional independent format per tretze membres escull les fotografies guanyadores entre totes les enviades per fotoperiodistes, agències, diaris i fotògrafs d’arreu del món. Les fotos participen dins d’onze categories: notícies d’actualitat, temes d’actualitat, personatges d’actualitat, esports, fotos d’acció, reportatges d’esports, temes contemporanis, vida diària, retrats, natu- ralesa i art i entreteniment. 14 15 aCtIVItats Culturals cicles i festivals aCtIVItats Culturals cicles i festivals XCèNtrIC. El CINEma DEl CCCB BCNmP7 iX edició dedicada al cinema eXpeRimental, documental i d’assaig músiques en pRocés Dates: desembre de 2009 - juny de 2010 Programació: Celeste Araujo, Loïc Díaz-Ronda, Núria Esquerra, Dates: 13 de febrer, 9 d’abril i 16 de juliol organització: CCCB Laida Lertxundi, Gonzalo de Lucas i Oriol Sánchez. organització: CCCB Direcció: Carolina López El programa audiovisual estable del CCCB s’ha posicionat NoVEtats rElaCIoNaDEs a Espanya com a pantalla de referència per al cinema expe- Xcèntric arreu del món: rimental, documental i d’assaig. La qualitat dels programes Del éxtasis al arrebato. 50 años del otro Cine español i diversificació d’activitats han expandit continguts més Vegeu pàg 62 enllà de l’auditori (cinema en directe, publicacions) i de les parets del mateix centre (streaming, facebook, programes Congrés: CINEMA A CONTRACORRENT: LLATI- itinerants). Enguany ha assolit el reconeixement interna- NOAMÈRICA I ESPANYA. Diàlegs, confluències, diver- cional dels artistes i professionals d’aquest àmbit gràcies gències... en els últims 80 anys. al seu arxiu (l’únic especialitzat en cinema experimental), Veure pàg 39 els programes itinerants i la visita de cineastes i comissaris BCNmp7 és un cicle de creació, d’agitació i de debat sobre diàlegs intergeneracionals en els «debats express» que Expansió digital: El web i Facebook d’Xcèntric de fora. Al marge de les modes, el nostre repte és donar les músiques populars contemporànies que vol subratllar van comptar amb la presència de K. Amat, M. Otero, J. En menys d’un any Xcèntric Cinema, la nostra cara al Face- a conèixer temes i estètiques del nostre temps a través de l’especificitat musical que viu Barcelona, sense oblidar Riambau, M. Sales, P. Burruezo, J. Casas, El Guincho, book, s’ha convertit en punt de trobada virtual tant per al la sensibilitat dels artistes audiovisuals i la reflexió dels els vasos comunicants, cada vegada més intensos, entre Ll. Segura i D. Granados, amb col·laboracions musicals públic presencial com per a la gent que no pot assistir a teòrics amb la complicitat dels espectadors. Apostem per la ciutats, regions i tendències globals. En el seu cinquè entre grups d'abans i d'ara, acompanyats del documental les projeccions (més usuaris de Madrid que de Barcelona creació de continguts propis, programes i textos originals any, BCNmp7 ha continuat explorant visions alternatives Barcelona, ciutat oberta. Trenta anys de pop local a escena, i un nombre respectable de llatinoamericans). Un lloc per que ajudin a conèixer un cinema essencial, reivindicatiu de l’escena musical del present i també nous concerts on participaren: Tarántula + Brioles, Extraperlo + Pedro seguir l’activitat i opinar. El web Xcèntric ofereix, entre del propi paper del cinema en la cultura i gairebé sempre orientats a il·lustrar les fusions i friccions que afecten els Burruezo (Claustrofobia), Mujeres + Gaby Alegret (Los d’altres, un arxiu complet dels textos publicats i el contacte desconegut. diferents gèneres musicals. L’any 2010, es van realitzar Salvajes), Le Pianc + Manolo Crespo (Kamembert) i Miqui de les pel·lícules que projectem. tres sessions. Puig presentant «Homenatge a Barcelona»... Per motius AUTORS: Nelson Sullivan, Matthias Müller, Sadie Benning, Aula Xcèntric 2010: Cinema Exposat aliens a l'esdeveniment, les actuacions de Macromassa i David Domingo, Nathaniel Dorsky, Paul Sharits, Jim Jen- 13 febrer - Emergència Fest II. Una mostra dels darrers Dins la programació de l’Institut d’Humanitats, curs- La Banda Trapera del Río es van cancel·lar. En el seu lloc nings, Ben Russell, Lewis Klahr, Peggy Ahwesh, Dominique treballs de grups de l’escena emergent tant nacional taller dirigit per Gonzalo de Lucas, amb la col·laboració Brioles van actuar al costat de Taràntula. Gonzalez-Foerster, Emily Richardson, Apichatpong Wee- com internacional. Amb estils molt diferents entre ells, de Núria Esquerra sobre el cinema fora de la sala fosca. rasetakhul, Robert Frank, Hugo Santiago, Kaucyila Brooke, Dent May & His Magnificent Ukulele (EUA), Pony Bravo 16 juliol - Casablanca Hip-Hop. BCNmp7 va viatjar per Amb la participació de destacats comissaris i artistes com Jennifer Montgomery, Jonas Mekas, Chris Marker, Óscar (Sevilla), Mujeres (Barcelona), Emilio José (Galícia), Fred i primera vegada a Casablanca per portar a Barcelona el més ara Chus Martínez, Perejaume, Eulàlia Valldosera, Carles Pérez, James Benning, Yves-Marie Mahé, Ange Leccia, Iván Son (Barcelona), Lichens (EUA), Maria Rodés (Barcelona) destacat de la música urbana marroquina. La sessió va Guerra i Paul Young, entre d’altres. Zulueta, Andrés Duque, Bill Morrison, Nancy Holt, Stan i Bradien (Barcelona) ens van ensenyar nous llenguatges mostrar el documental Els nous revolucionaris, que retrata Vanderbeek, Jan Svankmajer, Jean-Luc Godard, Philippe musicals que tot just sorgeixen. l'escena underground de la ciutat, i el concert del mític Grandrieux, Dan Graham, Claire Simon, Jean-Pierre Gorin, grup Casa Crew, fruit de la unió dels rapers més cone-9 abril - Visca Barcelona Pop. El fil conductor de la sessió Duncan Campbell, José Val del Omar, Antoni Miralda, guts de Casablanca, i per acabar una sessió de Dj Key i Vj va ser l'escena musical de Barcelona, caracteritzada per Benet Rossell, Javier Aguirre, Antoni Padrós, Carles Santos, Kalamour. Un cartell únic que va convidar a descobrir el mantenir un peu al pop més fresc i l’altre al rock més Sergei Paradjanov, Harun Farocki, Peter Nestler, Jean-Marie rap i a gaudir-ne més enllà de les fronteres lingüístiques o aventurat. Vam repassar les diferents etapes i fases que Straub, Marine Hugonnier, Wang Bing i Jennifer Reeves i culturals.han ajudat a desenvolupar el pop fet a Barcelona, amb Gunvor Nelson entre d’altres. 16 17 aCtIVItats Culturals cicles i festivals aCtIVItats Culturals cicles i festivals Fora DE ProGrama GaNDulEs pRogRamació audiovisual estable no pRevista Lost, Lost Lost Data: 5 de juny Dates: cada dimarts, dimecres i dijous d’agost organització: CCCB organització: CCCB Programadors: Gonzalo de Lucas i Núria Aidelman. En aquest programa es tracta de Cohen, amb l’objectiu d’oferir una detectar al llarg de l'any tots aquells visió des de dins sobre les complexes treballs produïts arran del compro- qüestions morals, polítiques i legals mís i la solidaritat dels seus autors, que sorgeixen en l’intent de recons- intentant també afegir a la projecció truir les nacions esquinçades per la la presència dels autors o persones guerra i obrir així un debat profund directament implicades amb el tema. sobre el futur de la justícia penal Durant l’any 2010 es va realitzar una internacional. sola sessió: War Don Don de Rebecca Després de la projecció, es va realitzar Richman Cohen, dins la 18a Mostra un debat amb el títol Justícia de Internacional de Films de Dones de transició: el judici del RUF al Tribu- Barcelona. nal Especial per Sierra Leone. Amb War Don Don és una pel·lícula que Rebecca Richman Cohen, directora fa el seguiment del controvertit del documental i experta en dret judici d’Issa Sesay, comandant en penal internacional, i Solomon cap del rebel Front Revolucionari Moriba, portaveu del Tribunal Espe- Unificat (RUF), al Tribunal Especial cial per Sierra Leone. Va moderar el per Sierra Leone, on es jutgen els debat Óscar Mateos, professor de la crims comesos durant els deu anys Universitat Ramon Llull, investigador de guerra civil (del 1992 al 2002). sobre conflictes africans de l’Escola El documental és el resultat de més de Cultura de Pau de la UAB (2002- de tres anys de treball de la directora 2006) i professor de la Universitat de nord-americana Rebecca Richman Sierra Leone (2006-2008). Fast ForWarD. PaNorama JaPó Gandules s’ha consolidat com a quelcom més que un producció pròpia van anar a càrrec d’Elias Leon Siminiani cicle de cinema d’estiu amb èxit. El públic de Barcelona (Pieza pluma para asuntos graves) i Óscar Pérez (Shaban i el que vindRà a les aRts escèniques continua desbordant l’aforament de l’acte. Gandules s’ha Subhan). Ambdós cineastes, provinents de l’àmbit docu- convertit en un punt de trobada i una plataforma des de mental, van elaborar dues peces molt personals i, d’alguna la qual explorar un concepte de cinema obert i integrador manera, biogràfiques, enfocades a aquelles realitats que Dates: 10 i 11 de juliol que barreja gèneres, llenguatges i èpoques. Aquesta edició els eren més properes en aquell moment. També es van organització: Institut de Cultura de Barcelona i CCCB de Gandules es va centrar en el tema dels Laberints, vincu- poder recuperar pel·lícules que no havien estat estrenades En el marc del Festival Grec lant el cicle amb l’exposició del mateix títol. com Wanda, l’única pel·lícula de Barbara Loden –la que va ser dona d’Elia Kazan– i protagonitzada per ella mateixa, o La idea d’aquesta edició era concebre el laberint com una Little Fugitive, de Morris Engel, Ruth Orkin i Ray Ashbury. El cicle Fast Forward, organitzat trobar també tocs de la recerca abso- arquitectura interna, tal com fa el mateix cinema des del Al mateix temps es van veure estrenes com Le père de mes conjuntament pel CCCB i el Festival luta d’allò estètic, que domina tant punt de vista de la narrativa així com des del seu aspecte enfants de Mia Hansen-Love o White Material, de la sempre Grec de Barcelona, presenta cada any la vida quotidiana com l’art d’aquest formal. Les deambulacions de personatges perduts en els sorprenent Claire Denis. Gandules també va passar pels un panorama de l’escena emergent país. Els participants van ser: Maywa paisatges interiors en alguns casos, exteriors en altres, clàssics: Alphaville de Godard, El ángel exterminador de d’un país o regió. A l’edició del 2010, Denki amb Mechatronica, un espec- ens van acompanyar en les nits d’agost amb les històries Buñuel, El sirviente de Losey o Lost Highway de Lynch; i el país va ser el Japó. tacle amb instruments sorprenents; més emotives i sorprenents. Els requisits que intenta per peces no tan clàssiques d’autors de renom com Toute Stringraphy Ensemble: A Memory respectar cada any Gandules de cara al seu programa són Una cultura mil·lenària, enigmàtica i la mémoire du monde (Alain Resnais), La ley del más fuerte of Forest, una peça musical capaç de la frescor, l’alegria, les emocions i l’humor, alhora que la fascinant a ulls d’Occident, plena de (Fassbinder), Toby Dammit (l’episodi de Federico Fellini) o convertir una gran sala en una mena qualitat i la passió pel cinema, i així es va demostrar en les contrastos, on les forces del canvi es Sans Soleil de Chris Marker. d'arpa gegantina; Masako Yasumoto, sessions. Gairebé 8.000 persones van passar al llarg de les mimetitzen amb allò ritual i tradicio- un dels noms més interessants de 12 sessions, confirmant de nou que és una activitat d’èxit nal. Però malgrat això, i curiosament, la dansa contemporània japonesa; general, acollint un públic heterogeni. els exemples del fet radical apareixen i Fuyuki Yamakawa, un happening en tots els vessants de la seva cultura, La novena edició de Gandules va voler reflectir una cinefília musical en el qual va traduir els aliats de vegades amb una originalitat oberta que permetés la valoració d’una àmplia gamma batecs del seu cor en impulsos lumí- desconcertant. de materials i noves propostes que van des dels híbrids nics. experimentals, passant pel cinema independent i els grans No van faltar, doncs, mostres del cinema clàssic, a més a més de incorporar dos curtme- d’aquests aspectes, en els quals vam tratges de producció pròpia. Els dos curtmetratges de 18 19 aCtIVItats Culturals cicles i festivals aCtIVItats Culturals festivals en col·laboRació amb... JorNaDa EsPECIal KosmoPolIs 2010 NIts salVatGEs Dates: 23 d’octubre Dates: 23 i 24 d’abril organització: CCCB organització: La Porta Barcelona amb la col·laboració de: CCCB veniment amb una programació espe- BookCamp, que va consistir en una cial que incloïa un debat obert sobre sèrie de xerrades definides pels propis les temàtiques pròpies de Kosmopolis, assitents, que van decidir els temes a La Porta va proposar una nova de recerca en les seves trajectòries, una versió compacta del Canal Alfa tractar, sempre basats en els dos eixos edició de Nits Salvatges, un pro- a desenvolupar, amb la proximitat i i el Hall Proteu, i l’avanç dels temes sobre els què pivota la plataforma. jecte dissenyat com un laboratori la immediatesa pròpies de la perfor- vertebradors de la següent edició del Festival, els dies 24, 25 i 26 de març de A la Jornada especial Kosmopolis 2010 d’investigació escènica on es creen les mance, una presentació a cavall entre condicions necessàries per aventurar l’experiència i la reflexió. 2011, coincidint amb la inauguració de hi van participar Lawrence Lessig, crea- l’Antic Teatre. dor de Creative Commons i un dels i ampliar perspectives en l’evolució Les Nits Salvatges van comptar amb advocats més combatius en el tema de dels llenguatges artístics, oferint a la presència d’Esther Ferrer, Colectivo Així, la jornada va estar dedicada a la propietat intel·lectual i Zygmunt creadors i públic un espai compar- 96, Amàlia Fernández, Oscar Abril La Jornada especial Kosmopolis fou un la propietat intel·lectual, la litera- Bauman, Premi Príncep d’Astúries de tit d’observació i acció; convidant Ascaso, Abraham Hurtado, Elena Cór- instrument d’activació i difusió dels tura i el futur del llibre. A més, es va les Lletres 2010. creadors de diferents àmbits artístics, doba i Cristóbal Pera, Gérald Kurdian continguts de la Festa Internacional de desenvolupar un debat participatiu territoris i generacions a posar en i Davis Freeman. la Literatura. Concebuda com un esde- en un format innovador a Espanya: el joc gèrmens potencials de futures creacions, a visitar entorns residuals o tangencials que obrin noves línies aCtIVItats Culturals festivals en col·laboRació amb... BaFF tHE INFluENCErs Xii festival de cinema asiàtic de baRcelona aRt, comunicació-gueRRilla, entReteniment Radical Dates 30 d’abril - 8 de maig amb la col·laboració de Institut de Cultura de Barcelona, ICIC, Dates: 4, 5 i 6 de febrer organització 100.000 retinas AECID, Casa Àsia, Ministerio de Cultura, KOFIC, Japan Foundation i organització: d-i-n-a.net i 0100101110101101.org CCCB amb la col·laboració de: CCCB, Departament de Cultura i Mitjans de la Comunicació de la Generalitat de Catalunya i Institut de Cultura de Barcelona amb el patrocini de: Institut Français L’objeciu del BAFF és exhibir una Els premis atorgats pel festival van selecció de les produccions cinemato- ser: comú: descobrir formes peculiars i internacionals, intercalats per un gràfiques més recents del continent Durió d’Or: Au revoir Taipei (Yiya innovadores de transmetre missatges programa de pel·lícules documentals asiàtic, produccions que en els últims Taibei), Arvin Chen, Taiwan-EUA, en un entorn mediàtic caracteritzat, sobre alguns dels projectes, una inter- anys han demostrat ser unes de les 2010 cada cop més, per la distracció i el venció visual i altres accions-llampec més innovadores del món. És l’únic soroll de fons. a la ciutat, un taller pràctic i trobades festival de les seves característiques NETPAC: Between two worlds (Ahasin informals. al nostre país i un dels festivals Wetei), Vimukthi Jayasundara, Sri Els protagonistes dels projectes convi- de cinema asiàtic més respectats Lanka-França, 2009 dats són artistes i col·lectius inde- El 2010, 2.200 espectadors van d’Europa. Des del seu naixement pendents que treballen amb mètodes poder gaudir de les presentacions de Premi a la Distribució: Vengeance (Fuk l’any 1999, el BAFF ha presentat el que poden recordar les tàctiques The Yes Men (EUA), Zevs (França), sau), Johnnie To, Hong Kong-França, millor cinema asiàtic d’autor i atrau de la guerra de guerrilles: rapidesa, Critical Art Ensemble (EUA), Joan 2009 una de les audiències més entusiastes The Influencers és un think-tank de astúcia, economia de recursos i força Leandre retroyou (Catalunya), James i nombroses de la ciutat de Barcelona. Premi D-Cinema: Children Metal tres dies dedicat a projectes de comu- visibilitat en breus moments clau. Acord (EUA), Black Label Club (EUA) divers (Bakal boys), Ralston Jover, nicació no convencional, experiments És la «comunicació-guerrilla». El i Cristian Bettini amb el seu projecte El conjunt de projeccions es van Filipines, 2009 creatius que travessen tota mena de programa s’articula al voltant de las Donkijote (Itàlia / Catalunya). repartir en diferents seccions –Ofi- disciplines i àmbits amb un objectiu presentacions i debats amb convidats cial: secció competitiva amb pro- Premi del Públic: One piece film: duccions asiàtiques recents; Asian Strong world, Munehisa Sakai, Japó, Selection: panorama de la millor pro- 2009 ducció asiàtica recent; BAFF-anime: una novetat en l’edició 2010 que va atraure nombrós públic jove al CCCB; Focus: secció dedicada a una cine- matografia, autor o època concretes, enguany dedicada a Corea. 20 21 aCtIVItats Culturals festivals en col·laboRació amb... aCtIVItats Culturals festivals en col·laboRació amb... FlamENCo CIutat VElla sóNar festival inteRnacional de música avançada i aRt multimèdia Dates: 19 - 22 de maig amb el suport de: Instituto de las Artes Escénicas y de la organització: Taller de Músics, Districte Ciutat Vella i Música Dates 17, 18 i 19 de juny CCCB organització Advanced Music, Institut de Cultura de Barcelona i CCCB amb la col·laboració de: Institut Català de les Indústries Culturals Com cada any, propostes musicals A l’edició 2010 del festival van des- El 2010, la 17a edició de Flamenco segona edició de Flamenco Empírico, avançades i art d’avantguarda van tacar, entre d’altres, els grups Air, Ciutat Vella es va apropar a la poesia, coproduït amb el Mercat de les Flors; nodrir el programa del Festival Sónar. LCD Soundsystem, Jónsi, Hot Chip i sempre tan propera a la música. La amb Tapeos, iniciativa destinada En la seva disetena edició, els concerts Chemical Brothers. Juntament amb poesia com una eina d’expressió i a incentivar la creativitat i el risc; (prop de 120 actuacions entre directes ells també 2manydjs, Plastikman, com una companya inseparable del el cicle Tocáme las palmas dirigit i sessions de DJ) i l’activitat profes- Matthew Herbert, The Slew feat, Kid flamenc i l’obra de Miguel Hernán- per Juan Carlos Lérida; la tercera sional de les fires professionals –amb Koala, Sugarhill Gang, Cluster, King dez, en el centenari del seu naixe- edició del cicle de cinema flamenco presentacions de novetats tecnològi- Midas Sound, Joy Orbison, Roska, ment, va ser la menció especial. P'alucine i, per suposat, la programa- ques– i editorial es van complemen- Zomby, Broadcast, Fuck Buttons i ció central amb les vetllades del Pati tar amb SonarMàtica, l’àrea expositiva Necro Deathmort. Entre els partici- Flamenco versus poesia, com a agraï- de les Dones, amb Lebrijano, Carmen del festival que aculll el CCCB i que, pants locals i nacionals van destacar ment per part del flamenco a la Linares, Marco Flores, Mayte Martín, el 2010, va estar protagonitzada pels Bruna, Bradien, Pinker Tones, Delo- poesia que tant li ha donat. Experi- Rocío Molina, José de la Tomasa i robots. «(Back to) the Robots», com rean, Noaipre, BFlecha o Cora Novoa. mentació versus improvització, tra- Fraskito van formar part del cartell indicava el títol, pretenia ser una dició versus creació, veterania versus Aquesta edició va comptar, per pri- d’aquesta disetena edició del Festival visió, un retorn del Sónar als seus risc… que juntament amb l’obra de mera vegada, amb dues seus: Barce- Flamenco Ciutat Vella. origens, a l’estil del clàssic del 1977 Miguel Hernández; la celebració de la lona i A Corunya. dels Kraftwerk. «We are programmed just to do / Anything you want us to / We are the robots…». CaFè amstErDam inteRcanvi liteRaRi d’escRiptoRs holandesos i catalans DIEs DE DaNsa XiX festival inteRnacional de dansa en paisatges uRbans Dates: 28 - 30 de maig organització: Dutch Foundation for Literature amb la col·laboració de: CCCB i Universitat Ramon Llull Dates: 2, 3 i 4 de juliol organització: Associació Marató de l’Espectacle Cafè Amsterdam va esdevenir una experiència de tres dies amb la col·laboració de: Institut de Cultura de Barcelona, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, Instituto de las Artes Escénicas y de la Música, Diputació de Barcelona i CCCB en què els autors neerlandesos i catalans es van reunir al CCCB convertit durant uns dies en un acollidor bar amb ambient de cafè literari. Entre els participants vam comptar amb J. Bernlef, Laia Fàbregas, Jordi Puntí, Robert Com cada estiu, companyies de Marie-Caroline Hominal (Suïssa), Zoo Haasnoot o Laura Fernández Domínguez. dansa nacionals i internacionals - Thomas Hauert (Bèlgica), La Macana prenen espais públics per explorar la / Ember (Espanya / Cuba), Sharmini interacció entre dansa, espai públic i Tharmaratnam & Soumik Datta PEz DE Plata comunitat i per donar l’oportunitat a (Índia), David Zambrano (Països tots d’acostar-se als nous llenguatges Baixos), Raravis - Andrés Corchero rbaRcelona: RefleXiona, Recicla, Responde del cos i el moviment. Aquest any (Catalunya), Olga Clavel & Miryam el festival va convidar la República Mariblanca (Catalunya), 420PEOPLE de Corea i va acollir set companyies / Václav Kunes (Rep. Txeca), Clash 66 Dates: 14 - 17 de gener d’aquest país que ens van oferir una – Sébastien Ramírez (França), Marcos organització: Iniciativa BMW mirada diferent i particular. Vargas & Chloé Brûlé (Espanya), com també de les companyies i ballarins Cada nit, el Pati de les Dones del Iniciativa BMW presenta el seu segon projecte editorial, Al voltant d’aquesta presentació s’han organitzat una expo- coreans convidats especialment en CCCB va acollir l’Espai en Moviment el llibre Pez de Plata rBarcelona: reflexiona, recicla, res- sició, una taula rodona, un seguit d’activitats educatives i aquesta edició: Lee In-soo Dance en el marc del festival Dies de Dansa, ponde, una obra que reflecteix, a través de 24 iniciatives uns tallers per a famílies, tot amb la finalitat de divulgar Project, Park Soon-ho Dance Project, una mostra de peces curtes, música, de responsabilitat social i mediambiental, el compromís l’experiència d’implicació social i mediambiental de les Cie. sun-A-dance, Eun-kyung Lee, tertúlia, improvisacions i projeccions de Barcelona per fer de la ciutat un lloc més sostenible i diferents iniciatives de Pez de Plata rBarcelona: reflexiona, Chang-Mu Company / Kim Sunmee i amb entrada gratuïta. Els 2.500 espec- habitable. recicla, responde. Hyun-jung Wang.tadors van gaudir de les actuacions de: 22 23 aCtIVItats Culturals festivals en col·laboRació amb... aCtIVItats Culturals festivals en col·laboRació amb... EmE3 FEstIVal HIPNotIK festival d’aRquitectuRa Dates: 18 de setembre Dates: 7, 8 i 9 d’octubre organització: Hipnotik Factory organització: Eme 3 amb la col·laboració de: CCCB amb la col·laboració de: CCCB Hipnotik és un esdeveniment dedicat Els escenaris desplegats pels espais íntegrament a la cultura hip-hop, que del CCCB van comptar amb els El projecte es caracteritza per la seva Architecten, Antonio Sáseta, Grupo any rere any s’ha convertit en un dels concerts de SFDK, Chacho Bordas interdisciplinarietat, transversalitat Pig, Fablab Sevilla, Agency, Alberto T. referents d’aquesta cultura musical i Morodo, així com les clàssiques i interacció, és a dir, i respectiva- Estevez, AN Architektur, Arquitectu- a escala local i nacional. El 2010 competicions de breakdance, MC’s ment, per entendre l’arquitectura ras Colectivas, Atelier d’Architecture Hipnotik va celebrar la setena edició i grafit. Una experiència avalada més enllà de dissenyar i construir Autogérée, Atelier De Luz, Big Bjarke decidit a convertir el CCCB en la amb la presència de 4.500 joves edificis, per ser un lloc de confluència Ingels Group, Bow-wow, Citilab, capital nacional de la cultura hip-hop, fidels al moviment cultural urbà per de discursos i propostes heterogè- Coloco, David Garcia Studio, Dj o el que és el mateix del rap, el break excel·lència. nies i per adreçar-se al pùblic, entés Arquitectura, DPR-Barcelona, DQI, i el grafit. com a usuari actiu que participa en Ecosistema Urbano, Elisava, Genetic l’esdeveniment. L’edició d’eme3 va Arch. Research Group, Hackitectura, dur a terme, d’una banda, una anàlisi Juan Pablo Quintero, Julio Palacio / Eme3 funciona com un mercat amb crítica de l’estat de la disciplina i, de Renata Gomes, Kuda, Low 3, Marta instal·lacions, projectes urbans, l’altra, detectar i cartografiar aquells Malé, Medio Design, One Architec- tallers, conferències, debats, street llocs dins o fora d’ella en què s’estan ture, Pedro Gadanho, PKMN, Takk, events, música i cinema, dirigits a la 7a DIàsPora: ColòmBIa-BarCEloNa 2010. obrint noves possibilitats pràctiques, Zus. totes aquelles persones interessades llocs on l’arquitecte està assumint joRnades de sensibilizació en l’arquitectura, el disseny i l’art nous rols i ampliant el seu camp en general. Eme3 ofereix al visitant d’acció. una cita per al descobriment de Dates: 11, 12, 22, 23 i 24 d’octubre l’arquitectura emergent, on es pugui L’edició 2010 va comptar amb la organització: Associació Imago Barcelona per a la cooperació, el desenvolupament i la solidaritat debatre i reflexionar amb arquitectes i participació dels projectes 00:/ amb la col·laboració de: CCCB dissenyadors de reconegut prestigi. Architecture, 1024 Architecture, 2012 DIÀSPORA: Colòmbia-Barcelona 2010. Jornades de Sensibi- socials i la pau. Enguany més que mai, l’objecte d’estudi lització desenvolupat per l’Associació IMAGO Barcelona era Colòmbia, i en especial un homenatge a la ciutat de per a la cooperació, el desenvolupament i la solidaritat, Cali. Projeccions, col·loquis, conferències al CCCB, que que, com cada any, té com a objectiu dur a terme un tre- van servir de marc per a aquesta proposta que arriba a la FEstIVal àsIa ball de sensibilització a través de les arts visuals i les noves seva setena edició a la ciutat. tecnologies en relació amb la solidaritat, els moviments àsia en família amb la complicitat de les comunitats Data: 26 de setembre organització: Casa Àsia amb la col·laboració de: CCCB, MACBA i Institut de Cultura Àsia s’estén per tots els racons de les places... i en concret Abrar-ul-Haq, cantant arribat del Pakistan. La passarel·la al voltant del CCCB. de la moda va mostrar vestits i complements tradicionals, però també el més cool de la moda actual, amb la possibi- En el marc del Festival Àsia, el CCCB va acollir les activi- litat d’emprovar els vestits. Detalls de henna, maquillatge tats dirigides al públic infantil i familiar. L’activitat princi- nepalès o manicura del Vietnam. El gran mestre japonès pal va ser la Plaça dels Jocs, on el públic va poder gaudir de Masayoshi Kazato ens va descobrir els secrets del sushi. demostracions dels jocs tradicionals de diverses regions i També vam gaudir del hip-hop filipí, la demostració i cultures asiàtiques, i va poder jugar per acostar-se millor a pràctica d’aikido, haka, ioga i el so dels tambors de l’Escola aquesta varietat de cultures. Xinesa de Badalona. El templet de l’oralitat amb contes, el El Festival Àsia, en conjunt i fora del CCCB, va constar passatge per als nadons, la Plaça dels Jocs, boduk, criquet, d’un programa molt ampli i divers: dos concerts amb figu- Ki-o-rahi i el cinema asiàtic van arrodonir una programa- res internacionals –Leonard Eto, percussionista japonès, i ció que ens va acostar a les diverses cultures asiàtiques. 24 25 aCtIVItats Culturals festivals en col·laboRació amb... aCtIVItats Culturals festivals en col·laboRació amb... l’altErNatIVa zEPPElIN’10. soNs EN Causa 16è festival de cinema independent de baRcelona festival de pRojectes sonoRs Dates: 12 - 20 de novembre Dates: 6 - 11 de desembre organització: La Fàbrica de Cinema Alternatiu organització: Orquestra del Caos amb la col·laboració de: Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona, amb la col·laboració de: CCCB Institut de Cultura de Barcelona, Ministerio de Cultura, MEDIA, Goethe Institut, Casa América, Institut Français, Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya i CCCB L’Orquesta del Caos va dedicar Zeppelin va comptar amb la par- Zeppelin2010 a Sons en Causa, ticipació, entre d’altres, d’artistes la facultat de proposar quelcom de 35x45 (Camp 35x45), de Evgeny l’arxiu generat a partir de més de com Gonzalo Bifarella (Argentina), nou, que ens estimula i ens sorprèn. Solomin (Rússia); Curts: ex aequo per 1.000 captures de so realitzades en Manuel Rocha Iturbide (Mèxic) i Pel·lícules que ens transmeten que Time's Up (S'ha acabat el temps), de diversos entorns llatinoamericans on Xabier Erkizia (Euskadi). Protago- el llenguatge cinematogràfic encara Marie-Catherine Theiler i Jan Peters el creixement econòmic modifica dia nistes també de les diferents pre- és viu, que batega i que ens arriba a (Alemanya) i Triumph of the Wild a dia el paisatge sonor. Registres que sentacions del seminari «Camins de emocionar o convèncer. (El triomf del salvatge), de Martha reflecteixen el patrimoni sonor d’una l’impacte del desenvolupament humà Colburn (Països Baixos); Premi del El 2010, després de rebre 2.020 sèrie de contextos on són previsibles en el paisatge sonor» els dies previs al públic: Un monde pour soi (Un món pel·lícules de 79 països, 51 treballs canvis mediambientals irreversibles a festival al mirador del CCCB (del 6 al propi), de Yann Sinic (França). han competit a les seccions oficials, curt i mitjà termini. 8 de desembre). oferint un panorama de la cinemato- Cinc seccions paral·leles van revelar grafia independent contemporània, filmografies insòlites o de circulació aCtIVItats Culturals pRojeccions L'Alternativa, Festival de Cinema testimoni d'una comunitat eferves- molt reduïda, incloent-hi una sessió Independent de Barcelona, és tota cent al marge del circuit comercial. de cinema familiar, taules rodones, FIla zEro una festa per als amants del cinema Els films que van rebre els premis jornades per a professionals, un independent. Cinema que no es de jurats i del públic van ser en les seminari de música de cinema i una Dates: 19 gener, 23 febrer, 23 març, 30 novembre i 21 desembre amb la col·laboració de: CCCB doblega davant les directrius més con- diferents categories: masterclass a càrrec de Lluis Miñarro vencionals i còmodes, el cinema que per completar el programa d’una nova organització: Escola ESCAC Llargmetratge de ficció: Viajo porque s’atreveix i s’arrisca, el cinema dels edició del festival del qual van poder preciso, volto porque te amo, de Mar- marges, de les profunditats, cinema gaudir els 9.350 espectadors que es celo Gomes i Karim Aïnouz (Brasil); d’emocions o reflexions, cinema van apropar als espais del CCCB. Com a novetat, el CCCB va acollir durant el curs 2009- tota la repercussió que es mereixia. Ara tenim l’oportunitat Documental llargmetratge: Glubinka compromès, honest. Cinema que té 10 al seu auditori la programació de projeccions FILA de revisar-la i conversar amb la seva directora sobre el seu ZERO, de l’escola ESCAC. I va continuar amb l’inici de concepte del cinema i sobre la seva experiència. curs 2010-11. El programa Fila Zero manté la voluntat Los condenados, d’Isaki Lacuesta, la presentació de la qual d’apropar als alumnes i professionals del medi el cinema va anar a càrrec de Núria Vidal (ESCAC) de l’autor, Isaki més interessant i divers que es realitza al nostre país, Lacuesta, i la guionista, Isabel Campo. Los condenados ha DraP-art 10 oferint l’oportunitat de conèixer de prop els seus creadors i estat una de les pel·lícules més sorprenents i polèmiques establir amb ells un col·loqui entorn de la seva feina. festival inteRnacional de Reciclatge aRtístic del curs, i per això es va crear un debat molt enriquidor Les sessions que van tenir lloc dins del curs 2009-10 van amb els seus creadors, Isaki Lacuesta i la guionista Isabel ser: Campo, que van parlar de la seva experiència en el rodatge Dates: 18 de desembre de 2010 - 9 de gener de 2011 amb la col·laboració de: CCCB d’aquesta pel·lícula.Son & Moon, de Manuel Huerga, on el director va presentar organització: Associació Drap-Art el seu últim treball cinematogràfic, un documental estre- I del curs 2010-11: nat a l’últim Festival de Sitges. És un film que parla d’un Mapa de los sonidos de Tokyo (Isabel Coixet, 2009, 109 El reciclatge creatiu és un fenomen multicultural i global En aquesta edició, l’associació Drap-Art va celebrar el seu somni col·lectiu: trepitjar la lluna, viatjar a l’espai, sortir a min). La primera sessió del curs va estar protagonitzada que ha ocupat i ocupa un lloc destacat en l’art popular i 15è aniversari, ampliant la durada de l’exposició col·lectiva descobrir nous mons. I ho fa seguint dues línies mestres. per una de les directores més conegudes del cinema espan- l’artesania de totes les societats del món. Va ser introduït i la tradicional fira de Nadal amb una fira de Reis. Un Una, la principal, la relació pare-fill que s’estableix entre yol, Isabel Coixet, que va presentar el seu últim treball. en l’art occidental per les avantguardes a principi del segle cop més, Drap-Art va comptar amb nombrosos projectes l’astronauta espanyol Michael López Alegría amb el seu xx, i cap a final de segle va entrar en el món del disseny. d’artistes d’arreu del món, que van mostrar les possibi- fill petit durant la preparació d’una de les seves estades La mosquitera (Agustí Vila, 2010, 95 min). Produïda per litats creatives del reciclatge. Entre d’altres destaquem a l’Estació Espacial i durant tot el temps que està allà Eddie Saeta, aquesta àcida comèdia negra ha aconseguit Ara que es perfila, cada vegada amb més claredat, un pano- Sixeart, Jorge Rodríguez-Gerada, Gandalf Gavan, 000 My dalt. L’altra, el record d’una pel·lícula que el va impactar un bon nombre de premis importants. La mosquitera és la rama desolador provocat per un desenvolupament global Design, Joaquín Carrillo MOSTIXQI, Eduard Puertas & sempre, 2001, Una odissea de l’espai, de Stanley Kubrick, història d’una família disfuncional on el pare no s’adona insostenible, Drap-Art considera que és imperatiu animar Irene Iborra, Dominique Füglistaller, Rina Ota, Jobacasen, que planeja sobre el film com una ombra protectora i que de res, la mare s’adona de massa coses i el fill viu al seu les noves generacions a utilitzar el reciclatge, no només Alberto Carvajal, Samuel Jeffs, Kilomba, Jana Álvarez, Tere permet comparar situacions entre la ficció del 1968 i la món. com un recurs de crítica, sinó com una eina, a l’abast de Martínez, Ermengol, Alexandra Granados, Xisca Subias realitat del 2008. tothom, per a la transmutació de la protesta en propostes Sureda, Imanol Ossa, Amalgamastudio, Tanit Sospedra, positives, que són les llavors d’un món més sostenible. 53 días en invierno, de Judith Colell, que va presentar Iris Tonies & Hissora Linse González & Gonzalo Tugas & aquesta pel·lícula, estrenada l’any 2006, amb un repar- Lorena Franzoni, La Buena y La Mala, Juan José Ibáñez & timent coral encapçalat per Mercedes Sampietro i Alex Pablo Valls, Paloma Rodríguz Peña, Nati Ortega Estébanez, Brendemühl. 53 días en invierno va ser una sorpresa en etc. el panorama del cinema català i espanyol que no va tenir 26 27 aCtIVItats Culturals pRojeccions aCtIVItats Culturals pRojeccions DENomINaCIó D’orIGEN (Do) - 5è aNIVErsarI aNImaC al CCCB pRojeccions al cccb panique au village Dates 2, 3, 5, 6, 7, 8, 9 i 10 de gener Data: 19 de febrer organització: Xarxa de Televisions Locals i CCCB organització: Festival Animac de Lleida amb la col·laboració de: CCCB El projecte Denominació d'Origen (DO) de la Xarxa de produccions de ficció, documental, videocreació i animació Televisions Locals (XTVL) va celebrar l’any 2010 els seus d'aquests cinc anys de DO. L’ANIMAC, Mostra Internacional de Cinema d’Animació productora belga Beast Animation, van exposar el procés cinc anys. Durant aquest període s'han coproduït i emès de Catalunya (Lleida), va tornar un any més al CCCB de producció de la pel·lícula amb la projecció d’alguns 113 sèries realitzades per directors i productors emer- per presentar les novetats que van omplir la seva 14a fragments. Es va parlar de tot allò que s’amaga darrere la gents amb propostes de format i contingut transgressors edició (del 22 al 28 de febrer de 2010). Es va organitzar càmera i de com es treballa l’stop motion. i lliures. L'Auditori del CCCB va projectar una selecció de una sessió per conèixer i aprofundir en els processos ANIMAC al CCCB per La Mercè de treball i les noves tècniques aplicades a la pel·lícula 24 de setembre de 2010 Panique au Village (2009), de Stéphane Aubier i Vincent Patar, que després es projectaria en el marc del festival Selecció de les millors peces d'animació de l’edició 2010 ANIMAC. La presentació de la mostra va anar a càrrec del Festival Animac de Lleida. d’Isabel Herguera, directora de l’Animac. Posteriorment, la Voz a tI DEBIDa, D’aNtoNIo GIróN sErraNo Steven de Beul, Ben Tesseur i Pilar Torres, membres de la Data: 3 de març amb la col·laboració de: CCCB, Memorial Democràtic organització: La Sanduga i Kinowe Media i Fundació Contamíname mostra DE DoCumENtals solIDarIs Estrena documental al CCCB d’aquesta pel·lícula que per construir relacions socials més justes i equitatives per recull una visió global sobre una dècada d’exhumacions de part de tota una generació ciutadana silenciada per la his- totsXtots fosses comunes del franquisme i de moviments de recu- tòria oficial. La sessió va començar amb una presentació peració de la memòria història, alhora que aprofundeix en a càrrec d’Antonio Girón, Romá Gubern i Amaya Olivas, Dates: 11 i 12 de desembre amb la col·laboració de: CCCB, entre d’altres els seus orígens i les seves conseqüències. Potser perquè jutge membre del Grup d’Estudis de Política Criminal. organització: Com Ràdio testimonis com els de Carmen Arrojo, Lluís Martí Bielsa, I va cloure amb un debat amb testimonis i protagonistes. Trinidad Gallego o Marcos Ana, explicats sense donar-se cap importància, ens transmeten els conflictes i les lluites Passi de documentals realitzats per periodistes compro- Dona, Infància, Indígenes, Cambodja, Conflicte, Aigua, mesos i organitzacions no governamentals pel desen- Colòmbia, Salut, Àfrica, Birmània, Recursos Naturals, Ajut volupament i humanitaris. En total, es van projectar 23 Humanitari, Índia. La projecció del documental Més enllà documentals i vídeos que recollien la feina de les ONGD i del mur. Cançons contra l’apartheid, de La Taca Productions la solidaritat catalana al Tercer Món. Les projeccions dels i la Xarxa, va inaugurar la mostra. documentals es van agrupar sota els epígrafs: Palestina, El NEN DE la moto Data: 14 de maig mINIPut 2010 organització: CCCB 16a mostRa de tv de qualitat Documental sobre el barri del Raval a través de la història persona la seva pròpia trajectòria vital. El documental es Dates: 4 de desembre amb la col·laboració de: CCCB, entre d’altres d’un dels seus habitants, el nen de la moto. El seu direc- va gravar el 2003 amb una càmera de vídeo domèstica. La organització: UPF, Televisió de Catalunya, TVE, UAB, UOC, tor, Sergi Piera, pren com a exemple la vida d’aquest noi durada és de 66 minuts i la productora és Blancamar. Xarxa de Televisions Locals, ESCAC per narrar les dificultats en què es troben els habitants d’aquest barri de Barcelona, que expliquen en primera El MINIPUT és una mostra amb els proposen un nou format televisiu, programes de televisió més innova- perquè fan ús de les noves tecnolo- dors, provocadors, educatius i amb gies o perquè han generat polèmica. vocació de servei públic de l’any. Els programes que es projecten són els més adients pel seu plantejament innovador o experimental, perquè 28 29 aCtIVItats Culturals pRojeccions aCtIVItats Culturals infantils a PartIr DE KurosaWa… móN llIBrE 2010 Dates: 23, 28 i 30 de desembre Dates: 17 i 18 d’abril amb la col·laboració de: CCCB organització: CCCB organització: Institut de Cultura de Barcelona El CCCB es va sumar a les activitats de l’Any Kurosawa qual cosa suposa una reflexió sobre les possibilitats narra- Món Llibre és la gran festa del llibre per als infants: un extens i repartit pels diferents espais de la festa: La Torre 2010 juntament amb 26 institucions i entitats més dis- tives del cinema. Papillon d’amour i Bataille, de l’artista Sant Jordi molt especial ple de contes, escriptors, especta- En Veu Alta, la Biblioteca dels Llibres Trobats, l’espai tribuïdes en 12 ciutats del territori espanyol. El programa visual belga Nicolas Provost, consisteixen en la manipu- cles, cinema, exposicions, màgia en un entorn d’escenaris dels Nascuts per Llegir, l’espai dels Joves Il·lustradors de va voler ser un breu apunt de l’impacte i la influència que lació d’algunes imatges del film, a les quals s’aplica un literaris que us transporten al món imaginari dels Tantàgora, l’espai dels grans AIR-BOOK1104, l’exposició l’obra d’Akira Kurosawa ha provocat en artistes cinemato- efecte de mirall al llarg d’un eix longitudinal. Els perso- llibres. Un cap de setmana per gaudir d’un gran nombre Astérix, els arxius d’Albert Uderzo, l’escenari de les Edito- gràfics d’altres generacions i cultures. natges es converteixen d’aquesta manera en formes noves d’activitats al CCCB, la Joan Coromines i al MACBA, rials, l’espai de Tallers i Jocs, l’Estona del Conte, el Mercat d’una estranya bellesa. Es van projectar les pel·lícules següents: organitzades amb la col·laboració d’editorials de literatura d’Intercanvi, l’auditori rodó, l’espai de Tallers d’art i El 1984, el cineasta francès Chris Marker va acudir al infantil d’arreu del país, que van aportar a la festa propos- poesia, el taller i racó de Taro Gomi, el Carrusel pel Japó. Papillon d’amour, Nicolas Provost, Bèlgica, 2003, vídeo, so, rodatge de Ran (1986), una altra de les grans pel·lícules tes molt suggerents i centenars de llibres. 4 min A més, els petits van comptar amb la participació de d’Akira Kurosawa, que presenta una visió desoladora de Bataille, Nicolas Provost, Bèlgica, 2003, vídeo, so, 7 min La festa del llibre infantil ens va proposar aventures, Joan Garriga, Pep Pasqual, Jordi Teixidor, Mimi Música, la guerra i les seves motivacions. A.K. és el testimoni històries de por, de bruixes i fades, històries d’arreu del Barbara Van Hoestenberghe i Els Morenos del Petit de Cal A.K., Chris Marker, França, Japó, 1985, vídeo, 75 min (VO d’aquella experiència, una mena de making of o documen- món, tallers, animacions i jocs, a més de fullejar, llegir i, Eril, Sònia Gómez, Funaro i Arena en los bolsillos, entre anglès i japonès, subtítols en castellà) tal assagístic molt personal en què assistim a les compli- fins i tot, intercanviar al mercat d’intercanvi. Un programa d’altres. cacions del rodatge, la manera de treballar del director i Mitjançant un magnífic ús del blanc i negre i una pode- el contrast entre els elements de ficció de la història i els rosa simplicitat formal, la pel·lícula de Kurosawa Rasho- elements reals de la seva realització. mon (1951) explica la història de la violació d’una dona i l’assassinat d’un home des de diferents perspectives, la soNarKIDs Dates: 12 i 13 de juny organització: Advanced Music amb la col·laboració de: CCCB SonarKids va tancar la segona edició The Pinker Selectors i Rainer Trüby amb èxit d’assistència i participació. van animar el final de festa del festi- 6.565 persones van assistier els dies val. 12 i 13 de juny al festival de música A més dels concerts i sessions de dj, i experiències creatives per a nens i els nens van participar en els tallers pares creat per Sónar. creatius: van confeccionar un vestit Concerts, sessions de dj, classes de amb Josep Abril; van pintar un mural beatboxing i hip-hop, tallers de skate i amb Jordi Labanda; van construir fingerskate, de dibuix, d’arquitectura i les seves pròpies estructures amb el de costura van atreure nens de totes taller d’arquitectura d’Apartamento les edats i van omplir els escenaris del Magazine; van confeccionar bosses Centre de Cultura Contemporània de amb SirenaconJersey; van practicar Barcelona i el Macba. art urbà amb Lolo i van entendre l’art contemporàni amb Jordi Ferreiro i Durant els dos dies del festival, van Fito Conesa. Els nens més grans van passar per l’escenari el beatboxer poder iniciar-se com a dj al taller de Markooz, l’artista Jimi Tenor, els dj de Microfusa, van aprendre a fer grups de ball Unity Common i Brodas beatbox amb Markooz i van demostrar Bros, Joan Miquel Oliver, els Eletroto- les seves habilitats amb les pistes de ylets, Guillamino, Undo, SeñorLobo skate i fingerskate. Feroz, el Chavo i el dj Txarly Brown. 30 31 Dates 24 de febrer - 24 de maig de 2010 Disseny arquitectònic Espai Sala 2 Disseny gràfic interior Comissaris Josep Ramoneda, Iván de la Nuez Imatge i disseny gràfic comunicació Producció CCCB EsPaIs dE dEbAT I REfLExIó 33 EsPaIs DE DEBat I rEFlEXIó nou humanisme EsPaIs DE DEBat I rEFlEXIó nou humanisme PENsar El Futur VIurE EN la DIVErsItat debat de baRcelona peR una política d’espeRança a euRopa Dates: 18 de gener - 15 de març Dates: 4 i 5 de març organització: Fundació Collserola i CCCB Direcció: Pep Subirós, escriptor i filòsof organització: CCCB amb la col·laboració de: Group of Concerned Citizens Després de molts anys de viure en un Aquest debat s’emmarca en la línia de present continu, sembla que es torna reflexió permanent sobre la condició a despertar l’interès pel futur. El món humana en el món d’avui iniciat l’any Enfrontada a una creixent diversitat d’Europa, aquest debat va voler ha estat com una immensa habitació 2005 amb el cicle «Passions» (2005), social i cultural, a la Unió Europea abordar la creixent diversitat social sense vistes, en què un present en i continuat amb els debats de «Vida» s’està produint una deriva cap a men- i cultural com una oportunitat moviment accelerat no deixava passar (2006), «Sentit» (2007), «La condi- talitats i pràctiques antidemocràtiques de revitalització i com un factor cap raig de llum que vingués del ció humana» (2008) i «Impureses» i intolerants respecte tant de grups de d’esperança en una Europa envellida passat, que només duia a la guerra (2009). població d’origen estranger com de i cada cop més tancada en si mateixa, o al terrabastall, ni projectar-nos El cicle es va inaugurar el 18 de minories socials i culturals plena- com també contribuir a fer aflorar i cap a un futur mínimament llunyà, gener per Orhan Pamuk, escriptor i ment arrelades al continent. Retòri- a reforçar totes aquelles sensibilitats que es veia com un horitzó confús. Premi Nobel de Literatura, amb una ques i propostes xenòfobes de grups i actituds favorables a una Europa Però, tot d’una, amb la crisi actual, ponència titulada «El futur del museu extremistes sovint són assumides per oberta, inclusiva i generosa. s’ha començat a mirar cap enfora. i de la novel·la», i va prosseguir amb les forces polítiques majoritàries, amb Pensar el futur és una necessitat. No Participants: Michel Agier, Albena la participació d’Anna Cabré (El futur la qual cosa legitimen tractaments per buscar cap solució ideal, però sí Azmanova, Ash Amin, Laura Balbo, de la família), Jordi Camí (El futur de discriminatoris i excloents per a tots per endevinar quins riscos haurem Les Back, Teun A. Van Dijk, Paolo la Biomedicina), Faisal Devji (El futur aquells considerats com a «diferents» de córrer si continuem fent les coses Flores d’Arcais, Iain Chambers, Gema de l’Islam), Eva Illouz (El futur de en relació amb uns suposats valors i com ara. Què vol dir humanitat en Martín Muñoz, Geneviève Makaping, l’ànima), Francisco Jarauta (El fràgil identitats nacionals o europeus. el món que ve i quins poden ser els Nefise Özkal Lorentzen, Josep Ramo- futur de les Utopies), Azar Nafisi (El referents morals i culturals de la A més de l’anàlisi i la denún- neda, Stefano Rodotà, Pep Subirós, futur de la democràcia i de la imagi- nostra societat? Pensar el futur vol cia d’aquesta «berlusconització» Joan Subirats i Ruth Wodak. nació), Mohammed Sidi Barkat (El dir reactualitzar les grans preguntes futur del treball) i Antonio Tabucchi eternes: Què puc conèixer? Què haig (El futur de l’atzar). de fer? Què puc esperar? JuDItH ButlEr violència d’estat, gueRRa, Resistència peR una nova política de l’esqueRRa IDItH zErtal Data: 7 d’abril la nació i la moRt organització: CCCB amb la col·laboració de: Ediciones Paidós, CREA-UB i UOC Data: 16 de febrer amb la col·laboració de: Seminari de Filosofia i Gènere (UB) Per què unes vegades sentim horror l’islam. Davant d’aquesta instrumen- organització: Editorial Gredos i CCCB o culpabilitat davant de la mort vio- talització, Butler reclama una nova lenta d’altres éssers humans, i altres política de l’esquerra capaç d’oposar Des de la creació d’Israel, la Xoà i La nación y la muerte. La Shoá en el vegades sentim fredor o indiferència? resistència als efectes de la guerra i de els seus milions de morts han estat discurso y la política de Israel (Gredos, La crítica punyent de Judith Butler la violència d’Estat. sempre presents en la legislació, les 2010), Idith Zertal va analitzar amb revela que les guerres recents que han Considerada una de les intel·lectuals pregàries, les cerimònies, els tribu- lucidesa aquesta complexa i ambigua iniciat els Estats Units han modelat més influents del món, Judith Butler nals, els centres escolars, la premsa, relació, que constitueix el punt de la nostra percepció sobre què és una és catedràtica de retòrica i litera- la poesia, les inscripcions funeràries, partida de la seva reflexió sobre la cen- vida, o quines vides són valuoses i tura comparada a la Universitat de els monuments i els llibres comme- tralitat de la mort en la construcció de quines no. Segons Butler, el discurs Califòrnia, Berkeley. Judith Butler va moratius. La societat israeliana s’ha les identitats nacionals. sobre la violència d’Estat i sobre la visitar el CCCB el 2008 per participar definit constantment en relació amb guerra ha instrumentalitzat valors en el cicle de debats «La condició la Xoà i les seves víctimes, a través «liberals» com ara el feminisme i el humana», i hi va tornar en aquesta d’un doble moviment d’expiació de secularisme per menyscabar la nostra ocasió coincidint amb la traducció al la culpa atribuïda a aquestes víctimes manera d’entendre el multicultura- castellà del seu últim llibre, Marcos de i la redempció de la seva mort. Amb lisme i les llibertats sexuals, i les polí- guerra (Paidós, 2010). motiu de la presentació del seu llibre, tiques actuals sobre la immigració i 34 35 EsPaIs DE DEBat I rEFlEXIó nou humanisme EsPaIs DE DEBat I rEFlEXIó nou humanisme mICHaEl J. saNDEl El llEGat D’alBErt Camus contRa la peRfecció. els dilemes ètics de l’enginyeRia genètica Data: 15 de setembre Data: 3 de maig organització: CCCB organització: CCCB, Marbot Ediciones, Universitat Internacional Menéndez Pelayo i Institut Borja de Bioètica Albert Camus és avui un dels escrip- perifèria d’escriptors catalans i alge- tors europeus més llegits arreu del rians que ja l’han llegit en un context Des de fa temps, la ciència va més de Filosofia Política a la Universitat de món. Autor venerat i també polèmic polític i cultural radicalment diferent de pressa que les nostres intuïcions Harvard, va explorar aquests dilemes per a una generació que va viure del que ell va viure. morals: ja és possible, per exemple, morals i va suggerir que la revolució amb especial intensitat la qüestió del encarregar una mascota igual que genètica obligarà a reintroduir qües- En el marc d’aquest debat es va compromís polític dels intel·lectuals, la que acabem d’enterrar o escollir tions d’ordre espiritual al centre del projectar la retransmissió del discurs ha sobreviscut als debats ideològics i les determinacions genètiques dels debat polític. En aquesta conferència, d’Albert Camus en l’acte de lliura-els seus llibres es continuen publicant nostres fills. Les possibilitats que Sandel va ser presentat per Daniel ment del Premi Nobel de Literatura i llegint. La violència, l’absurd de la obre l’enginyeria genètica provoquen Gamper, professor de Filosofia a la l’any 1957, i el documental Amour de vida humana o la indiferència moral sovint incomoditat o rebuig, encara UAB. vivre, de Luis Ortas (Espanya, 2010).de l’individu modern són algunes de que no sempre resulti fàcil explicar el les qüestions universals que trobem a Participants: Maïssa Bey, Joan Daniel perquè. Què hi ha de dolent a mani- la seva obra i que avui continuen sent Bezsonoff, Christiane Chaulet-Achour pular la nostra naturalesa o la d’altres vigents. Amb motiu del 50è aniversari i Emili Manzano. éssers? On són els límits, si és que de la seva mort, en aquest debat es n’hi ha? Michael J. Sandel, catedràtic proposa una reflexió sobre el llegat de l’obra de Camus que s’allunya del cànon i incorpora la visió des de la martHa NussBaum llibeRtat de consciència. contRa els fanatismes somNIs traïts. àFrICa 1960-2010 Data: 28 de juny Dates: 30 de setembre - 20 d’octubre organització: CCCB i Casa África organització: CCCB i Alianza 4 Universidades (UPF, UAB, UAM, UC3M) Direcció: Pep Subirós, escriptor i filòsof amb la col·laboració de: Cine nómada. Festival de cine africano. amb la col·laboració de: Tusquets Editores i Ediciones Paidós Entre el 27 d’abril i el 28 de novembre una situació de llibertat condicional i de 1960, 17 nous estats van veure vigilada. Al cap de cinquanta anys, el Les polèmiques recents sobre la Martha Nussbaum, professora de la llum al continent africà (i 15 més balanç és dramàtic. Al mateix temps, presència de símbols religiosos a les la Facultat de Dret i Teologia de la durant la resta de la dècada), la majo- però, hi ha indicis que suggereixen escoles o l’ús del vel han fet palesa la Universitat de Chicago, és una de les ria dels casos després d’una llarga que potser estem entrant en una nova dificultat de les democràcies con- pensadores actuals més destacades lluita emancipatòria. Al cap de gai- etapa, turbulenta i confusa encara, temporànies per garantir la igualtat en l’àmbit de la filosofia i les ciències rebé un segle de dominació i opressió però que obre noves perspectives. i la llibertat de consciència de tots socials. Va ser presentada per Josep colonial, les esperances i els somnis Potser més difícils de trair. els ciutadans. Amb l’augment de la Joan Moreso, rector magnífic de la alimentats per la independència van diversitat, s’han revifat els conflictes Universitat Pompeu Fabra i catedràtic En el marc d’aquest cicle es van permetre tocar el cel per uns instants. sobre la distribució de les llibertats de Filosofia del Dret. projectar les pel·lícules Frantz Tanmateix, ben aviat les esperances als espais públics i s’ha qüestionat Fanon: une vie, un combat, une oeuvre es van començar a veure frustrades; la preeminència de les religions (Cheikh Djemai, França, 2001); Xala els somnis, traïts. D’una banda, la majoritàries. La proposta de Martha (Ousmane Sembene, 1975, Senegal); majoria dels nous dirigents africans Nussbaum consisteix a renovar el Lumumba: La Mort du Prophète (Raoul van prioritzar els seus interessos polí- compromís de les democràcies amb Peck, 1992, França/Suïssa/Ale- tics i econòmics, així com els d’unes una llarga tradició de pensament manya); i Appunti per una Orestiade petites elits, per damunt dels del basada en el respecte per la llibertat Africana (Pier Paolo Pasolini, 1968- conjunt de la societat. De l’altra, les de consciència i que té les seves arrels 69, Itàlia). antigues potències colonials van tenir a Amèrica del Nord i Europa, però bona cura d’assegurar-se el perllonga- Participants: Donato Ndongo-Bydiogo, també en la tradició de l’islam més ment d’uns drets econòmics i polítics Simon Njami, Ben Okri, Pep Subirós i liberal. que mantinguessin els nous estats en Françoise Vergès. 36 37 EsPaIs DE DEBat I rEFlEXIó nou humanisme EsPaIs DE DEBat I rEFlEXIó ciutat i espai públic DENIsE aFFoNço CoNGrés INtErNaCIoNal CErDà EL infiErno dE Los jEmErEs rojos PostmEtròPolI el goveRn de les Regions metRopolitanes al segle XXi Data: 25 d’octubre organització: CCCB i Libros del Asteroide Dates: 8 - 12 de juny El infierno de los jemeres rojos (Libros filla de l’autora. El llibre, presentat Direcció: Francesc Muñoz, professor de Geografia de la UAB del Asteroide, 2010) recull el tes- per l’autora i per Pablo Pareja Alcaraz, organització: CCCB, en el marc de l’Any Cerdà promogut per l’Ajuntament de Barcelona amb la col·laboració de la SECC timoni autobiogràfic de Denise professor de Relacions Internacionals Affonço, supervivent del règim a la UPF, és un dels escassos testi- genocida cambodjà de Pol Pot. El monis publicats sobre aquest període 1975, Affonço i la seva família van ser terrorífic i un dels relats més pun- deportats al camp i obligats a treballar yents sobre l’opressió política que han la terra, sotmesos per un règim que vist la llum en els últims anys. segaria la vida de prop de dos milions de persones, entre elles el marit i la EsPaIs DE DEBat I rEFlEXIó ciutat i espai públic llums I omBrEs DE l’urBaNIsmE DE BarCEloNa Data: 8 d’abril organització: CCCB amb la col·laboració de: Editorial Empúries El juny del 2009 començava la commemoració del 150è de la ciutat compacta i de pensar-ne de noves a l’escenari Hi ha un abans i un després dels i altres temes com el repte metropo- aniversari de l’aprovació del Pla d’Eixample de Barcelona, de la urbanització dispersa i, en tots dos casos, va eviden- Jocs Olímpics? Hi ha una continuïtat lità o el paper de la immigració i el l’Eixample d’Ildefons Cerdà. L’Any Cerdà, promogut ciar la necessitat de dimensionar estratègies i actuacions a de l’urbanisme públic des de finals turisme a la ciutat es van plantejar per l’Ajuntament de Barcelona, es va plantejar com una una escala de territori més enllà dels límits administratius dels anys 70? En què ha deixat de ser amb motiu de la presentació del celebració del passat, però alhora com una oportunitat per dels municipis. referent Barcelona? És cert que, com llibre Llums i ombres de l’urbanisme de revisar el procés d’urbanització del territori i la construcció diuen alguns, Barcelona ha reunit les Barcelona, de Jordi Borja, publicat per Participants: Giandomenico Amendola, Albert Arias, social de ciutat, i constatar la necessitat actual d’un gest «pitjors obres dels millors arquitec- l’Editorial Empúries el 2010. Josep Antoni Bàguena, Joan Barba, Florian Beigel, Mireia com el que va fer Cerdà quan va proposar l’Eixample per a tes»? La proposta dels Jocs d’Hivern Belil, Carme Bellet, Núria Benach, Xavier Boneta, Jordi Participants: Jordi Balló, Mireia Belil, Barcelona. és una genialitat o una prova de Borja, Eduard Bru, Maria Buhigas, Joan Busquets, Tim Jordi Borja i Lluís Permanyer. manca d’idees? Aquestes qüestions Com a cloenda de l’Any Cerdà, el CCCB va organitzar el Campbell, Josep Maria Carrera, Oriol Clos, Bruno Dente, «Congrés Internacional Cerdà Postmetròpoli. El govern Albert de Pablo, Amador Ferrer, Antonio Font, Joan Fuster de les regions metropolitanes al segle xxi», que va aplegar Sobrepere, Ramon García-Bragado, Manuel Gausa, Judith més de 60 experts d’àmbit local i internacional. Prèvia- Gifreu, Isabel Guerra, Jordi Hereu, Hans Ibelings, Fran- ment al Congrés, es van celebrar quatre seminaris prepa- cesco Indovina, Richard Ingersoll, Vicenç Izquierdo, Andy ratoris a Vallbona, Cerdanyola, El Prat de Llobregat i Sant Jonas, Sebastià Jornet, Manel Larrosa, Neil Leach, Chris- Adrià del Besòs, que van permetre situar el debat metropo- tian Lefèvre, Josepa Lleida, Carles Llop, Carme Miralles- lità a d'altres municipis de la regió a partir de quatre temes Guasch, Xavier Monteys, Juan Carlos Montiel, Ivan Muñiz, clau: regeneracions (la recuperació de la ciutat existent), Francesc Muñoz, Oriol Nel·lo, Txema Onzaín, Jordi Pas- paisatges (la integració dels entorns urbans), extensions cual, Jorge Perea, Ricard Pié, Juli Ponce, Andy Pratt, Joan (la construcció de nova ciutat) i reciclatges (la sostenibilitat Roca, Salvador Rueda, Isabel Salamaña, Matías Serracant, dels paisatges urbans industrials). Albert Serratosa, Edward W. Soja, Joan Subirats, Vicenç Tarrats, Andy Thornley, Mariona Tomàs, Pere Torres, El Congrés va debatre la nova escala de la metròpoli i va Antoni Tulla i Leo Van den Berg. parlar de la necessitat d’actualitzar les polítiques urbanes 38 39 EsPaIs DE DEBat I rEFlEXIó ciutat i espai públic EsPaIs DE DEBat I rEFlEXIó en paRal·lel 6è PrEmI EuroPEu DE l’EsPaI PúBlIC urBà CròNIquEs D’ultramar 200 anys d’independències llatinoameRicanes Data: 11 de juny organització: CCCB Dates: 22 de novembre - 1 de desembre amb la col·laboració de: The Architecture Foundation, l’Architekturzentrum Wien, la Cité de l’Architecture et du Patrimoine, el Nederlands Direcció: Juan Gabriel Vásquez, escriptor Architectuurinstituut, el Museum of Finnish Architecture i el Deutsches Architekturmuseum. organització: CCCB En el marc de: l’Any Cerdà promogut per l’Ajuntament de Barcelona amb la col·laboració de la SECC. amb la col·laboració de: Casa Amèrica Catalunya Patrocini: Copcisa i Albertis, amb la col·laboració de Santa&Cole Les celebracions dels bicentenaris d’independència han ha anomenat «el territori de La Manxa»? En paral·lel sorprès l’Amèrica Llatina en un moment difícil: eco- a l’exposició El (d)efecte barroc. Polítiques de la imatge nomies deprimides o amb un destí incert, populismes hispana, el CCCB ha volgut reflexionar sobre aquestes rampants o democràcies precàries, i una violència que, qüestions amb alguns dels intel·lectuals i creadors més de vegades, sembla endèmica. Tampoc Espanya no s’ha destacats de les últimes generacions. escapat de la crisi global i carrega amb les seves pròpies Participants: Jorge Carrión, Iván de la Nuez, Juan Gabriel tensions històriques i amb el qüestionament de quin ha Vásquez, Jordi Gracia, Óscar Guardiola, Leila Guerriero, de ser el seu lloc al món. Però, què ha succeït en aquests Fernando Iwasaki, Carlos Malamud, Ibsen Martínez, Olga 200 anys de destins compartits i d’episodis desafortunats? Merino i Juan Villoro. Com perceben les generacions més joves la relació entre Espanya i l’Amèrica Llatina? Quin pòsit ha deixat, en aquesta relació, el passat colonial? Què significa pertànyer, Amb aquesta edició, el Premi Europeu de l’Espai Públic Patrimoine), Dietmar Steiner (Architekturzentrum Wien) i en el segle xxi, a això que el novel·lista Carlos Fuentes Urbà va arribar a la seva sisena convocatòria i va celebrar Peter Cachola Schmal (Deutsches Architekturmuseum). també el seu desè aniversari amb una nova imatge gràfica, Per primera vegada, en aquesta edició es va crear un nova pàgina web (www.publicspace.org) i la publica- comitè d’experts format per especialistes interdisciplinaris ció d’un catàleg retrospectiu. El guardó, creat arran de CINEma a CoNtraCorrENt: de tot Europa que van suggerir a l’organització algunes l’exposició La reconquesta d’Europa (1999), té per objectiu obres de creació i millora d’espai públic dutes a terme llatINoamèrICa I EsPaNYa. reconèixer i promoure el caràcter públic dels espais urbans entre el 2008 i el 2009. Una iniciativa proposada amb així com la seva capacitat d’integració social. Incorporant congRés i cicle itineRant de cinema eXpeRimental l’objectiu d’incrementar la quantitat i qualitat de projectes les ambigüitats inherents a la noció d’espai públic, aquest presentats a la convocatòria, equilibrar la presència de Diàlegs, confluències, divergències... en els últims 80 anys. és l’únic premi d’arquitectura d’abast europeu destinat diferents països, diversificar les propostes i enriquir el a identificar i incentivar un espai essencialment públic Una proposta de XCÈNTRIC (el cinema del CCCB) debat sobre espai públic. Van formar part d’aquest comitè: (obert i d’accés universal) i urbà. El Premi es distingeix Ursula Baus, Mark Brearley, Luigi Centola, Francois d’aquesta manera d’altres iniciatives centrades en la figura Dates: 28 - 31 octubre 2010 Comissaris assessors: Angélica Cuevas Portilla (Cuba, Mèxic Chaslin, Daniela Colafranceschi, Marco de Michelis, Marc de l’arquitecte o l’edifici i dels guardons de paisatgisme organització: CCCB i Perú), Rubén Guzmán (Argentina, Dubois, Sarah Gaventa, Christian Hanak, Gretel Hemgard, Uruguai i Paraguai), Marta Lucía per posar l’accent en el caràcter relacional i cívic de l’espai amb el suport de: Seacex. Hans Ibelings, Mark Isitt, Omer Kanipak, Gabriele Kaiser, Vélez (Bolívia, Brasil, Xile, típicament urbà. Comissari: Antoni Pinent Colòmbia, Cuba, Equador, Paraguai, Christian Kuhn, Josep Lluis Mateo, Esa Laaksonen, Vedran Perú i Veneçuela) Amb el temps, diverses institucions europees s’han Mimica, Akos Moravanszky, Henrieta Moravcikova, unit al projecte, que actualment és coorganitzat per The Maroje Mrduljas, Tom Nielsen, Ewa Porebska, Sebastian Architecture Foundation (Londres), l’Architekturzentrum Redecke, Elías Torres, Jan Schreurs, Vesna Vučinič, Natha- Per emmarcar globalment el projecte En aquest marc, també es va presen- Wien (Viena), la Cité de l’Architecture et du Patrimoine lie Weadick, Ellis Woodman i Ana Maria Zahariade. i donar-ne el tret de sortida, el CCCB tar la segona itinerància internacional (París), el Nederlands Architectuurinstituut (Rotterdam), va acollir el congrés, que va comptar de Xcèntric: el programa Cinema El primer Premi d’aquesta convocatòria va ser atorgat el Museum of Finnish Architecture (Hèlsinki) i el Deuts- amb la presència d’especialistes, a contracorrent: Llatinoamèrica i ex aequo als projectes Open-Air-Library (Magdeburg, ches Architekturmuseum (Frankfurt). Així doncs, al llarg autors i cineastes de la talla de Nar- Espanya. Diàlegs, confluències, diver- Alemanya, 2009) i Den Norske Opera & Ballett (Oslo, de les cinc edicions anteriors, el Premi s’ha consolidat cisa Hirsch, Ximena Cuevas, Jorge La gències... en els últims 80 anys. Aquest Noruega, 2008). També es van lliurar quatre mencions institucionalment, factor que ha permès també ampliar-ne Ferla, Arlindo Machado, Jesse Lerner, cicle de cinema està format per 60 especials als projectes Urban Activators: theater podium l’abast geogràfic. En efecte, a l’edició del 2010, va rebre Tomàs Pladevall, Alfonso del Amo pel·lícules, estructurades en sis & brug Grotekerkplein (Rotterdam, Països Baixos, 2009), 301 projectes de 32 països europeus (enfront dels 81 de 14 i Juan José Mendy, entre d’altres. sessions, que fan dialogar el millor Paseo Marítimo de la Playa Poniente (Benidorm, Espanya, països el 2000), amb la qual cosa es va constituir en una A més de conferències i taules del cinema experimental de les dues 2009), Passage 56 / espace culturel écologique (París, França, Aquest Congrés es va plantejar com finestra de la transformació dels espais públics a Europa i rodones, es van organitzar el taller bandes de l’Atlàntic. A fi que quedés 2009) i Casetas de pescadores en el puerto (Cangas do a prolongació de la recerca realitzada en un termòmetre de les principals preocupacions de les d'introducció a l’animació experimen- constància d’aquesta iniciativa, es Morrazo, Espanya, 2008). Van participar a l’acte de lliura- per al programa de cinema itinerant ciutats europees. tal, a càrrec de Lourdes Villagómez va presentar el catàleg d’aquest nou ment del Premi els representants dels projectes guanya- Del éxtasis al arrebato. 50 años del i una masterclass amb el montador programa: un DVD editat per Cameo El jurat d’aquesta sisena edició va estar format per Rafael dors i mencionats: Stefan Rettich i Heinz-Joachim Olbri- otro cine español. Aquesta iniciativa cubà Nelson Rodríguez. Durant els que planteja un recorregut per 80 Moneo, com a president, i David Bravo, com a secretari cht (Magdeburg), Kjetil Traedal Thorsen i Roar Bjordal va voler donar a conèixer la produc- dies del congrés, es va connectar amb anys de producció experimental a (tots dos en representació del CCCB), i els directors de les (Oslo), Oliver Thill (Rotterdam), Xavier Martí (Benidorm), ció cinematogràfica experimental altres centres culturals d’Amèrica Llatinoamèrica. altres institucions: Severi Blomstedt (Museu Finlandès Constantin Petcou i Doina Petrescu (París) i Jesús Irissarri d’Amèrica Llatina i Espanya, ressal- Llatina, que van participar activament d’Arquitectura), Ole Bouman (Nederlands Architectuu- (Cangas). Va comptar així mateix amb la participació de tant les similituds i tensions entre en directe a través de la xarxa Anilla rinstituut), Sarah Mineko Ichioka (The Architecture Foun- David Bravo, secretari del Jurat, i va concloure amb una obres fetes en zones geogràfiques tan Cultural Latinoamericana. dation) Francis Rambert (la Cité de l’Architecture et du intervenció de Rafael Moneo, President del Jurat. allunyades. 40 41 EsPaIs DE DEBat I rEFlEXIó en col·laboRació amb... EsPaIs DE DEBat I rEFlEXIó en col·laboRació amb... Pau, CoNFlICtE I sEGurEtat a l’àFrICa mEtroPolIs nous Reptes i noves peRspectives masteRs and gRaduate pRogRam in aRchitectuRe and uRban cultuRe Dates: 3, 4 i 5 de novembre organització: Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) Dates: 3 de maig - 9 de juliol amb la col·laboració de: CCCB i Casa África organització: Universitat Politècnica de Catalunya i CCCB La pau i la seguretat a l’Àfrica Subsahariana ha esdevin- Participants: Fatuma Ahmed, Asma Ismail Bushara, gut en els darrers anys un dels principals temes de debat Antoni Castel, Chris Cramer, Orla Díez, Anna Estrada, Metropolis és un programa de màster de la UPC, amb El curs, dirigit per Xavier Costa, va comptar amb la par- i reflexió en l’àmbit internacional. El 50è aniversari dels Chukwuemeka B. Eze, David Francis, Rafael Grasa, caràcter internacional, d’arquitectura i cultura urbana, ticipació de Stefano Boeri, Laura Kurgan, Antoni Munta- processos d’independència africans és una bona oportu- General Pierre-Michel Joana, Mbuyi Kabunda, Admore adreçat a llicenciats en art, humanitats, ciències socials o des, Diego Ferrari, Antoni Luna, Michael Stanton, entre nitat per fer-ne balanç i analitzar els principals desafia- Kambudzi, Jannie Malan, Ricardo Martínez Vázquez, Tim arquitectura, i liderat per filòsofs, antropòlegs, crítics d’art d’altres. ments i dilemes de futur. La situació d’alguns conflictes, Murithi, Kenneth Omeje, Krijn Peters, Josep M. Royo, i artistes, urbanistes i arquitectes, per reflexionar sobre les l’evolució dels processos de pau, el paper de les societats Itziar Ruiz-Giménez, Mohamed Salih i Rafael Vilasanjuan. noves realitats emergents al voltant de les grans metròpo- civils i dels organismes regionals així com l’emergent lis. En el marc d’aquest màster, arquitectes, artistes, dis- protagonisme de la Unió Africana són alguns dels eixos senyadors i crítics van ser convidats a examinar la situació principals de les jornades. actual de les ciutats i les seves condicions socials, culturals i arquitectòniques. Tot partint de l’experiència d’especialistes, activistes i representants institucionals, i amb la intenció que l’Àfrica esdevingui centre d'interès permanent, de reflexió i d’acció a casa nostra, aquestes jornades van voler contribuir al Cursos DE l’INstItut D’HumaNItats debat en curs sobre l'agenda i els grans reptes de la cons- trucció de pau i de la seguretat al continent africà. Dates: tot l’any Des de la filosofia fins a la literatura, des de la història fins T. Climent; Aula Xcèntric. Entre l’art i el cinema, dirigit sEmINarI INtErNaCIoNal soBrE GloBalItza- a l’art, passant pel cinema i el teatre, l’Institut té l’objectiu per Gonzalo de Lucas; Construït amb paraules, dirigit per CIó NEolIBEral, CrIsI I GoVErNaNça loCal d’endinsar-se en el món de les humanitats i descobrir-ne Fabián Gabriel Pérez.les diferents disciplines a través de l’opinió d’intel·lectuals L’Institut va organitzar així mateix els seminaris següents i pensadors rellevants. Mitjançant cicles de conferències al CCCB: Tragèdia grega i filosofia, seminari a càrrec amb un convidat setmanal o seminaris especialitzats Dates: 25 i 26 de novembre de Francisco Bengoechea, del 7 al 21 de gener de 2010; impartits per un sol professor, es vol afavorir l’intercanvi organització: Institut de Govern i Polítiques Públiques de la UAB Cinema i Filosofia, a càrrec de Mercè Coll, 9 sessions, del entre els diversos àmbits culturals, col·laborar a la seva amb la col·laboració de: CCCB, Escola d’Administració Pública de Catalunya, Ministerio de Ciencia e Innovación i la Fundació Pi i Sunyer 20 de gener al 24 de març; Para que todo tenga sentido, difusió i contribuir a la recepció de les mostres més a càrrec de Francisco Bengoechea, 10 sessions, del 14 importants de la cultura europea. d’octubre al 23 de desembre; i finalment el ix Congrés El context actual de crisi econòmica mundial intensifica Ponents: Ismael Blanco, Paul Burton, Quim Brugué, Els cursos que es van realitzar van ser: Els grans llibres Internacional d’Ontologia. Universalitat de la Filosofia, les pressions de la globalització neoliberal sobre la gover- Ramon Canal, Antònia Casellas, Jonathan Davies, Mike d’Occident, dirigit per Jordi Llovet; Heredodoxos del organitzat conjuntament amb Casa Àsia i Universidad del nança local. Experts de reconegut prestigi internacional de Geddes, Xavier Godàs, Ricard Gomà, Steven Griggs, Vale- segle xx, dirigit per Lourdes Cirlot; L’art de la novel·la, País Vasco, 4 i 5 d’octubre. diferents indrets del món es van reunir en aquest seminari ria Guarneros-Meza, Vivien Lowndes, Marc Martí, Nav- curs dirigit per Jordi Llovet; Caminar, dirigit per Eliseu per valorar els impactes d’aquestes transformacions sobre deep Mathur, Janet Newman, Marc Parés, Joan Subirats i la democràcia local. Helen Sullivan. INtEraCCIó 2010 màstEr EN DIssENY I ProDuCCIó D’EsPaIs Dates del 19 al 22 d’octubre organització Centre d’Estudis i Recursos Culturals de la Diputació de Barcelona Dates: gener - juliol Direcció: Arnaldo Basadonna, Mario Corea i Paco Pérez organització: Universitat Politècnica de Catalunya i CCCB Punt de trobada biennal entre els responsables i professio- nals de la cultura. Espai de trobada, que agrupa polítics, El Màster en Disseny i Producció d’Espais uneix diferents En aquesta primera edició es van destacar dos projectes gestors, creadors, pensadors i investigadors tant del sector inquietuds professionals i es construeix a partir de dos reals: Espai Expositiu va dissenyar i va muntar dos espais públic com del privat i associatiu. postgraus. Un d’aquests és el de Disseny d’Interiors, en «Air Book» i «Nascuts per Llegir» dins del festival Món l’àmbit professional de l’interiorisme, i l’altre, el postgrau Llibre; Disseny d’Interiors va dissenyar i muntar un dels L’espai Expositiu que tracta l’espai com a punt de trobada patis de Temps de Flors a la ciutat de Girona. entre l’home i la cultura, en el marc de la museografia creativa. 42 43 EsPaIs DE DEBat I rEFlEXIó en col·laboRació amb... ProGramEs CuImPB Dates: tot l’any La Universitat Internacional Menéndez Pelayo – CUIMPB ser: Repensant el paper dels governs locals en les polí- ofereix cada any una sèrie de cursos i seminaris magis- tiques educatives, dirigit per Francesc Pedró; És soste- trals acreditables com a crèdits lliures universitaris sobre nible l’Estat del Benestar a Espanya?, dirigit per Núria diverses disciplines. Bosch; Governança a les institucions sanitàries, dirigit per Mateu Huguet i Jordi Varela; i La sostenibilitat del La conferència inaugural «Biodiversitat del món urbà» va sistema sanitari, dirigit per Mateu Huguet i Vicenç Ortún. CCCB anar a càrrec de Christine Alfsen. Els cursos que es van Dins del bloc «Ciutat i Territori», els cursos van ser: Els realitzar dins del bloc «Relacions Internacionals» van ser nous carrers metropolitans, dirigit per Carles Llop i Pere els següents: Ruralització de les ciutats africanes, dirigit LAb Muntanya; Cap als nous signes de la ciutat global del segle per Albert Roca; Transicions i conflictivitat sociopolítica xxi, dirigit per Josep M. Rovira; Govern local: Catalunya, a la Mediterrània, dirigit per Antoni Segura; i Educació Espanya, Europa, dirigit per Tomàs Font; City Branding, per al desenvolupament a Amèrica Llatina, dirigit per dirigit per Muntsa Dachs i Joan Sabaté; i Repensar les polí- Xavier Bonal. Dins del bloc «Ciència i Societat», els cursos tiques urbanes 30 anys després, dirigit per Joan Subirats van ser: Cervell i cognició, dirigit per Ignacio Morgado; i Josep M. Montaner. I també els cursos: La col·laboració L’activitat dels zoos a la natura, dirigit per Luís Arranz; entre l’Estat i les Comunitats Autònomes, dirigit per Joan L’impacte de la revolució digital en la condició humana, Vintró; i El nou marc jurídic dels mitjans audiovisuals, dirigit per Marsal Gavaldà; La persona gran malalta, dirigit dirigit per Marc Carrillo, a més de la presentació del llibre per MarcAntoni Broggi; i II Seminari Internacional sobre d’Ernest Lluch, El pensament econòmic a Catalunya (1760- Agrobiodiversitat, dirigit per Francesc Casañas. Dins 1840). del bloc «Repensar l’Estat del Benestar», els cursos van 44 45 CCCB laB CCCB laB El CCCB LAB és el nou departament del Centre dedicat El CCCB LAB compta amb un bloc (www.cccb.org/lab) a la investigació, transformació i innovació en l’àmbit on setmanalment es publiquen apunts relacionats amb NoW cultural, el qual para una especial atenció a l’evolució de les seves activitats i investigacions. El bloc vol ser un lloc tRobades en el pResent continu gèneres i formats. Es va presentar el 18 de novembre del proper en què s’explori, descobreixi i comparteixi el ritme 2009, i el 2010 ha estat el primer any amb programació intern d’un laboratori cultural i els reptes que suposa pròpia. un I+D+i orientat a aprofundir la mutació de gèneres i Dates 25, 26 i 27 de març formats, el procés de virtualització dels centres culturals, organització CCCB Durant el seu primer any, el CCCB LAB ha tingut els l’activació de xarxes locals i internacionals, l’apassionant objectius següents: investigació i difusió de la praxi sobre treball a les dinàmiques 2.0, les demandes d’un públic innovació cultural; creació i consolidació de xarxes; inves- convertit en contribuïdor, bricoleur i co-creador, el debat L’edició 2010 de Now va girar al D’altra banda, a Now també va tigació i innovació en els escenaris virtuals; desenvolupa- sobre exposicions virtuals i metaexposicions, els proces- voltant de tres temes: les xarxes haver-hi espai per als tallers: un sobre ment i consolidació de projectes propis i transformació de sos d’incubació de projectes, el canvi a les metodologies complexes, la cultura mòbil i la creació de vídeo en suport mòbil, que les metodologies de treball. de treball, les troballes inesperades, els errors, la crítica i massa crítica. Aquests tres eixos va comptar amb la participació de La implementació d’aquests objectius s’ha organitzat l’autocrítica, amb la convicció que tots sabem alguna cosa, van conformar un programa que va diversos grups de música indie; i un mitjançant un esquema basat en la retroalimentació dels però ningú no ho sap tot; per tant, cal conrear i estimular desenvolupar la teoria de les relacions segon taller destinat a crear una apli- procediments d’investigació i experimentació, tant a una creativitat horitzontal, oberta, col·laborativa. que s’estableixen en xarxa entre les cació per a mòbils relacionada amb partir de projectes de producció pròpia com a partir de la persones, els públics, els espectadors els vídeos del taller anterior. A més, col·laboració dels altres departaments del CCCB o dels i els participants de qualsevol tipus es van projectar diversos documentals acords amb altres entitats, com també de les activitats i d’activitat humana. Ricard Solé, per sobre els telèfons mòbils a l‘Àfrica, cursos de formació interna. exemple, va donar una conferència els sis graus de separació i es van sobre què significa viure en un món poder veure minipel·lícules creades connectat, on els sis graus de diferèn- per a diversos festivals de cinema I+C+I cia sovint es poden reduir. Per la seva portàtil. banda, el físic Phillip Ball va parlar investigació i innovació en l’àmbit cultuRal Now va comptar també amb la parti-de la massa crítica i de les relacions cipació de Kònic Thtr, que van dur a entre sociologia, física i complexitat, terme una performance teatral audio- mentre el col·lectiu Zzzinc va fer un Dates 2 de febrer, 16 de març, 22 d’abril, 26 de maig, 1 de juliol, 5 octubre, 14 desembre visual que va connectar una actuació repàs per la història de la massa des organització CCCB presencial a Barcelona amb una del punt de vista antropològic, cientí- actuació virtual que s’estava realitzant fic i social. Les trobades van concloure al Brasil. Multiplataformes. Per explicar com Montoro, i un taller sobre visualitza- amb un debat sobre la cultura mòbil, canvia el paisatge audiovisual, vam ció de dades amb Mar Canet i Jaume on van participar diversos experts en comptar amb Jordi Ferrerons, Marc Nualart. la matèria: Genís Roca, Iñaki Amate, Mateu, Sebastian Mery, Joan Pons, Rudy de Waele, Alberto Tognazzi i Pantalla global, procés obert. Una Albert Pujades i Adrià Serra. Fabien Girardin. jornada dedicada a tractar el procés Institucions Culturals 2.0? Una expositiu interactiu, a través de la jornada en què les institucions presentació de la mostra «Pantalla culturals van debatre la filosofia 2.0 Global», que el CCCB està preparant amb les seves promeses i els seus per al 2012. Amb la participació de BrEaK out 6.0 I+C+i és un cicle que aborda la inte- dilemes com a motor de canvi de la Luis Cerveró, Félix Pérez-Hita, Andrés gració dels processos d’investigació, dinàmica cultural en general. Hi van Hispano, Celeste Araujo, Félix Pérez- desenvolupament i innovació en el participar Guillermo Miranda de las Hita i Leónidas Martín. Dates 6 juliol 2010 en col·laboració amb citilab. món de la cultura. L’any 2010, I+C+i, Heras (Museo Thyssen-Bornemisza), Economia distribuïda. Sessió en què organització CCCB finestra visible del CCCB LAB, va fer Larraitz Mendizuri (Tabakalera), es va tractar el tema de l’economia un salt endavant, va experimentar Conxa Rodà (Museu Picasso) i Albert contribuïda centrada en el microfi- amb nous formats i va oferir sessions Sierra (Patrimoni.gencat) nançament, prenent com a exemples El 6 de juliol de 2010 va tenir lloc al C3Bar (el bar del Aquesta activitat va convidar tothom que hi estava inte- més pràctiques per tal d’aprofundir L’exposició al laboratori. Una jornada els models de Giving 2.0, una moda- CCCB) un nou Breakout, una jornada de treball fora de ressat a compartir els seus coneixements i interessos amb en els temes que han articulat el cicle sobre les mutacions en curs que està litat de donacions en línia aplicada l’oficina per part de professionals procedents de diferents altres aprofitant així les sinergies entre persones en un des de la seva creació: patint el gènere expositiu, posant majoritàriament al entrepreneurship. àmbits. Un Breakout consisteix en l’apropiació temporal entorn informal. Educació expandida. Una sessió sobre l’accent tant en l’espai físic com en Amb la participació de Platoniq i dels espais públics per dur a terme coworking i treball l’impacte de les noves tecnologies els escenaris virtuals en què el gènere Charles Leadbeater. col·laboratiu entre diversos professionals, però també en en les formes d’aprenentatge. La exposició pot evolucionar al segle xxi. tota una sèrie de derivades teòriques i pràctiques vincula- A més a més, I+C+i també té un bloc sessió va consistir en un taller sobre Sessió en què van participar Irene des a la innovació organitzacional i les dinàmiques obertes que serveix de repositori del cicle des «Models i pràctica sobre educació Lapuente, Ramon Sangüesa i Ele pròpies de la Societat del Coneixement. de la seva creació i un espai per con- expandida» amb ZEMOS98 i Juan Carpenter. tinuar els debats que es plantegen en Freire; la projecció del documental El futur dels arxius. La possibilitat les sessions presencials. I+C+i reco- Escuela Expandida, presentat per Pla- d’obrir els arxius al públic va ser un neix en les eines 2.0 un potencial que toniq; i, finalment, una taula rodona dels temes de debat a la sessió que va més enllà de la comunicació, una sobre «Edupunk» a càrrec de Brian I+C+i va dedicar al futur dels arxius. actitud que pot transformar processos Lamb. Durant la sessió es va dur a terme una interns i la relació amb el públic. xerrada amb Laurence Rassel, Jaume Nualart, Dolors Reig i Mario Pérez- 46 47 CCCB laB III JorNaDa D’INNoVaCIó I DIFusIó Cultural Realitat veRsus pRojecte Dates 29 Octubre 2010 organització CCCB i Digidoc Actualment estem immersos en una transformació cultu- Les Jornades es van proposar com una plataforma ral que obeeix a la praxi que afecta tots els agents culturals d'intercanvi d'idees i de debat per als professionals i estu- i que implica un canvi progressiu en l’enfocament concep- diosos de la gestió i difusió cultural que duen a terme la amICs tual de gèneres i formats, metodologies de treball, proces- seva tasca principalment en el context digital de la cultura, sos de representació i estils de producció i postproducció. l’educació i les arts. Les III Jornades d’innovació i difusió cultural tenien com dEL CCCb Com a convidats de la sessió hi havia Beryl Graham que a objectiu cartografiar les transformacions que tenen lloc va presentar el debat «Curadoria, xarxes i participació»; en l'àmbit cultural per intentar així comprendre millor el Joan Soler-Adillon, «Emergència, art i vida artificial»; i Roc context actual, aprofundint en tres grans eixos: el concepte Parés, «Subjectivitats virtuals i realitat augmentada». d'emergència i l'art generatiu, els escenaris virtuals i la realitat augmentada i un necessari replantejament de la curadoria. NoVa àGora Dates 6 novembre 2010 organització Anilla Cultural Latinoamérica-Europa El 6 de novembre de 2010 va tenir lloc l’acte de presen- La companyia de dansa urbana Brodas Bros i els poetes tació de l'Anilla Cultural Latinoamérica-Europa, la xarxa Gonzalo Escarpa, Irene La Sen i Payaso Manchego van ser d’equipaments culturals connectats per Internet d’última els artistes convidats pel CCCB. Escarpa, La Sen i Payaso generació per impulsar i intensificar els usos de la xarxa Manchego, acompanyats del Dj Dive Dibosso, van iniciar en la creació cultural. l’espectacle amb una actuació de Spoken Word, creada específicament per a Nova Àgora, un espai de creació Nova Àgora va ser el nom triat per celebrar un espai obert compartida amb artistes d’Amèrica Llatina. Seguidament, que redefinia i amplificava la noció grega d'àgora. Sota la companyia Brodas Bros, formada per vuit ballarins i aquest marc conceptual comú cada centre va presentar un un músic en directe, ens van brindar una coreografia de programa d'activitats en interacció amb la resta de centres creació exclusiva carregada d’energia; una peça de ritme i amb el públic. trepidant, metàfora del poder de la xarxa i la intel·ligència Nova Àgora va ser un espectacle sincrònic que va tenir col·lectiva. lloc a Barcelona, Sao Paulo, Santiago de Chile, Medellín i Córdoba (Argentina), ciutats que constitueixen els nodes de l’Anilla Cultural Latinoamérica-Europa. 48 amICs DEl CCCB amICs DEl CCCB Durant el 2010, el col·lectiu d’Amics del CCCB va man- celona (12 i 28 de gener); a l’exposició Antoni Tàpies. Els tenir un bon ritme d’activitats pròpies, que són d’oferta llocs de l’art a la Fundació Antoni Tàpies (28 i 29 d’abril); exclusiva per als membres. L’oferta es va organitzar en tres a l’exposició Russiñol-Picasso al Museu Picasso (15 de juny línies: d’una banda, les visites a les exposicions i activitats i 7 de juliol); dues visites guiades al Museu de la Música del CCCB; de l’altra, les visites fora del CCCB; i la tercera (3 i 16 d’octubre); a l’exposició Paral·lel Benet Rossell (7 línia, el Klub de Lectura dels Amics del CCCB. i 20 d’octubre) al MACBA; a l’exposició Let us face the future. Art britànic 19945-1968 (15 i 16 de desembre) a la Respecte a les visites al CCCB, es van organitzar de Fundació Joan Miró. Pel que fa al teatre, vam assistir a la manera exclusiva visites a totes les exposicions, sempre a preestrena de l’obra Retorn a Andraitx de Baltasar Porcel a sErVEI càrrec dels seus comissaris. A l’exposició ATOPIA, dues l’Espai Brossa (7 de febrer). visites amb Josep Ramoneda i Iván de la Nuez (26 de febrer i 4 de març); dues visites a l’exposició Local Local, El Klub de Lectura s’ha consolidat com a programa dels EdUCATIU amb Francesc Muñoz (10 i 24 de març); a l’exposició Amics, amb una mitjana de participació de 25 persones. Barcelona-València-Palma, amb Melcior Comes i Vicent Els llibres comentats durant l’any 2010 van ser After dark Sanchis (27 de maig i 4 de juny); a l’exposició Per Labe- d’Haruki Murakami, Olor de colònia de Sílvia Alcántara, rints, amb Ramon Espelt i Oscar Tusquets (28 de juliol i Crematorio de Rafael Chirbes, Cavalls cap a la fosca de Bal- 16 de setembre); a l’exposició El d_efecte barroc amb Jorge tasar Porcel, Tota una vida de David Grossman, Minotaure Luis Marzo i Tere Badia (16 i 23 de novembre); i finalment de Friedrich Dürrenmatt, El país de la canela de William a l’exposició World Press Photo, amb Alice Monteil (18 de Ospina. Vam fer una sessió dedicada a la poesia amb novembre) i Silvia Omedes (1 de desembre). Eduard Escoffet. I com a sessió especial a càrrec de l’Espai Brossa, Carta als actors de Valère Novarina. Sobre les exposicions d’altres centres culturals, més enllà del CCCB, es van fer dues visites a l’exposició L’eixample Coincidint amb la lectura d’Olor de Colònia, el 29 de maig Cerdà. 150 de modernitat al Museu Marítim de Barcelona vam organitzar una sortida a la Colònia Vidal de Puig-reig (19 de gener); a l’exposició 1909: Fotografia, ciutat i con- en què van participar 51 persones. flicte a càrrec de Jordi Calafell, a l’Arxiu Fotogràfic de Bar- 50 sErVEI EDuCatIu sErVEI EDuCatIu EXPosICIoNs ItINErarIs organització: CCCB CErDà I la BarCEloNa PEr laBErINts En el marc de: l’Any Cerdà, promogut per l’Ajuntament de Barcelona DEl Futur La visita comentada a l’exposició es va complementar amb Realitat veRsus pRojecte dues ofertes específiques: un taller fotogràfic, una manera ItINErarIs a PEu ItINErarIs EN autoCar d’explorar la mostra a través de l’ull d’una càmera i fer-ne Complementant les visites comentades a l’exposició, es va un muntatge audiovisual personalitzat, i un itinerari pel oferir als grups una activitat temàtica en format itine- Casc Antic de Barcelona, que permetia experimentar la l'eiXample, la foRma de la ciutat rari, que sortia del Centre i arribava a l’interior d’illa dels els límits del pla ceRdàciutat com un laberint on perdre’s i trobar-se. Jardins Càndida Pérez, prop de la Ronda Sant Antoni. Una Dates: tot l’any Dates: tot l’any manera de visualitzar i experimentar la diferència entre la Si Barcelona té una forma clara, aquesta és, sense cap mena El D_EFECtE BarroC Cerdà volia que el seu projecte d'eixamplament de Barcelona ciutat vella i la nova ciutat projectada per Cerdà. de dubte, l'Eixample. Aquest itinerari confronta el projecte fos il·limitat però això no treia que tingués uns límits, els La base de l’oferta per als centres educatius va ser a través polítiques de la imatge de nova ciutat formulat per Cerdà amb la realitat actual i que marcaven la topografia natural del territori, caracterit- de la web de l’Any Cerdà i del navegador, que permetia mostra quins elements han perdurat, quins representen una hispana zada per les rieres i torrents així com pels primers contra-treballar l’Eixample d’una manera molt visual. novetat, quins són els canvis més destacats i com la trama forts de la serra de Collserola. Són els límits de la primera Per a grups escolars es van oferir visites comentades a urbana original s'ha adaptat a les noves necessitats socials, metròpoli planificada per Cerdà. Proposem una mirada l’exposició amb dos ingredients bàsics: una breu presen- econòmiques i turístiques. L'itinerari planteja el pas de la intencionada al conjunt de l'Eixample des dels turons de atoPIa tació dels diferents apartats de l’exposició i un treball idea d'Eixample de Cerdà a la seva configuració present. Barcelona, miradors privilegiats i molt propers a la ciutat aRt i ciutat al segle XXi específic d’interpretació i diàleg al voltant d’una selecció central, convertits alguns en parcs i altres en espais verds de peces i d’instal·lacions contemporànies. L’objectiu era Raval i eiXample, dues cons- poc urbanitzats.A més d’oferir la visita comentada a l’exposició, es va plan- donar eines als alumnes per establir una relació crítica i tejar un Programa de xerrades d’artistes. Es va demanar a reflexiva amb les imatges en el seu context quotidià. tRuccions de la ciutat alguns dels artistes presents a la mostra que ens expli- A més, es va proposar un Programa de xerrades amb Dates tot l’any quessin quin va ser el procés de creació de les seves obres, llobRegat: nou eiX metRopolitàl’objectiu de reflexionar sobre com es construeix la posant de manifest la relació amb la seva visió personal L'evolució del projecte de l'Eixample ha conviscut amb les Dates: tot l’anyidentitat d’un país i les relacions de l’Estat espanyol amb de l’art contemporani i la ciutat del segle xxi. Per donar-hi successives propostes de reforma interior de la vella ciutat. El Amèrica. D’aquest programa només es va realitzar, final- una perspectiva més propera, també vam demanar a dos barri del Raval ha sofert una enèrgica transformació urbana, A mitjan segle XIX Barcelona va començar a viure un gran ment, una sessió amb Joan Subirats, catedràtic de Ciència canvi d'escala urbana i Cerdà va definir els principals eixos artistes, Dalmau-Górriz, que reflexionessin sobre Barce- intensificada durant els darrers deu anys amb importants Política de la UAB. canvis sociològics. Eixample i Raval són dues realitats urba- de desenvolupament de la ciutat, preveient la decisiva impor-lona. Es van realitzar les xerrades següents: Montserrat tància dels nous mitjans de transport. Avui, en el context Soto, sobre La ciutat sense l’habitant; la parella d’artistes nes molt properes i en una mateixa visita es poden explorar els seus contrastos, les seves transformacions respectives i la de la Barcelona metropolitana, el riu Llobregat té un paper Dalmau-Górriz, sobre Barcelona: Atopies i empaties i, final- fonamental en l'articulació del territori: flux d'aigua amb ment, Daniel Canogar sobre Apoteosi urbana. formalització final de la seva àrea de contacte al llarg de més d'un segle. grans equipaments associats, corredor d'infraestructures de transport, eix de l'organització econòmica, sense perdre de vista el seu caràcter agrari i d'espai natural. En aquest itine- noves visions a l'entoRn de la rari explorem totes aquestes variants d'un territori complex i muRalla en contínua transformació. Dates: tot l’any És difícil imaginar avui les condicions de vida a la ciutat besòs: de fRonteRa a espai emmurallada, ja que com en bona part de les grans ciutats públic europees, a Barcelona, en els darrers 150 anys, els canvis han Dates: tot l’any estat molt radicals. Aquest itinerari vol explorar el territori de contacte entre la vella i la nova ciutat per reconèixer sobre El riu Besòs ha mantingut històricament intenses relacions el terreny les principals transformacions de la ciutat des de amb les ciutats del seu entorn. Cerdà, en ple segle xix, va l'enderrocament de les muralles. portar el seu projecte d'Eixample fins als seus marges. Avui el Besòs actua com a agent d'urbanitat metropolitana de primera magnitud, configurant un espai públic que permet la ciutat subteRRània la identificació comuna d'un conjunt de poblacions i possibi-lita, al seu torn, el continu urbà allà on abans només hi havia Dates: tot l’any una frontera marginal. La trama viària és el tret més destacat del projecte de Cerdà aprovat el 1859, però les seves inquietuds tècniques i higienistes el van portar a formular altres propostes menys visibles que havien de tenir lloc sota la superfície de la ciutat. Actualment, les noves necessitats i una millor capacitat tècnica ens han permès ampliar l'ús del subsòl i iniciar algu- nes obres d'importància decisiva per al futur, com ara els dipòsits pluvials, el transport ferroviari i les xarxes d'energia i telecomunicacions. 52 sErVEI EDuCatIu ItINErarIs ItINErarIs EN BICIClEta touR ceRdà: espais veRds als límits de l'eiXample Dates: primer semestre La perifèria de l'Eixample Cerdà conté una seqüència aNY única d'espais verds, alguns fins a cert punt desconeguts per a molts ciutadans de Barcelona. En aquests límits, la CERdà geometria precisa del projecte es dissol i admet múltiples variacions. En aquest itinerari en bicicleta travessem des de jardins íntims fins a nous parcs urbans que ens propo- sen altres maneres d'entendre l'espai verd de la ciutat. touR ceRdà: un viatge peR les illes de baRcelona Dates: primer semestre Barcelona té illes, veritables illes d'interior que són un element característic del Pla Cerdà. En aquest itinerari sobre dues rodes creuem la ciutat de ponent a llevant en una travessia que ens mostra una enorme combinatòria de maneres d'entendre i habitar les illes de la trama Cerdà i els seus espais interiors durant els últims 150 anys. 54 55 aNY CErDà aNY CErDà juny 2009 – juny 2010 CCCB ObERT Les tecnologies de la informació i la comunicació avancen i transformen les possibilitats de producció i difusió cultural. Amb aquests projectes el CCCB ha volgut dibuixar una estratègia a mitjà i llarg termini que intensifiqui l'ús de la xarxa com a instrument de difusió de la producció cultural i que faciliti la innovació de formats. L’Any Cerdà ha estat una iniciativa de: Ajuntament de Des de l’11 de juny de 2009 fins a l’11 de juny de 2010 un Barcelona extens programa d’activitats amb exposicions, congressos, conferències, publicacions, itineraris urbans, activitats a amb la col·laboració de: l’espai públic, pro¬postes educatives i projectes web ens Fundació Urbs i Territori Ildefons Cerdà ha permès redescobrir i explorar Barcelona, reflexionar i el suport de: sobre el nostre passat i generar noves preguntes sobre el Generalitat de Catalunya futur de la ciutat. Diputació de Barcelona El CCCB va organitzar i acollir l’oficina de coordinació Sociedad Estatal de Conmemoraciones Culturales de l’Any Cerdà, així com alguns del seus esdeveniments: Ministerio de Cultura l’exposició Cerdà i la Barcelona del futur (vegeu pàg. 6), el Consell assessor: Congrés Internacional Cerdà Postmetròpolis (vegeu pàg. Joan Busquets i Grau 37), i els itineraris urbans (vegeu pàg. 51). Joan Fuster i Sobrepere Francesc Muñoz Oficina de coordinació: Centre de Cultura Contemporània de Barcelona Alejandro Quintillá / Coordinador Marta Grabulosa / Comunicació i Relacions Institucionals Sara Tibau / Producció Pau Rubio / Administració web i xarxes socials Àgata Olivella / Documentació Amb l’estreta col·laboració de tot el personal del CCCB Oficina de coordinació El mes de juny de 2009 es van complir 150 anys de l’aprovació del Pla de Re¬forma i Eixample de Barcelona, obra de l’enginyer Ildefons Cerdà. 56 57 CCCB oBErt pRojectes a la XaRXa CCCB oBErt pRojectes a la XaRXa WEB CCCB IrED Cultural latINoamErICaNa www.cccb.oRg aNIlla Cultural latINoamérICa-EuroPa http://www.anillacultuRal.net/ El CCCB va inaugurar el mes de maig un nou web amb la el diàleg amb els continguts generats des del CCCB en intenció de poder oferir als seus usuaris la màxima infor- relació amb l’activitat. El CCCB ha volgut fer, doncs, un mació i documentació. Així mateix des del web es dóna la pas més per tal d’aconseguir que convisquin i dialoguin organització: i2Cat i CCCB possibilitat de compartir-les i es convida tots aquells que la informació sobre el CCCB (activitats, publicacions, etc.) un projecte promogut per: Agencia Española de Cooperación Internacional y Desarrollo, Sociedad Estatal para la Acción Cultural Exterior ho desitgin a participar en els articles de debat i reflexió amb la documentació generada al voltant de les activitats dels nostres blocs, així com en les múltiples propostes par- organitzades des del Centre (textos, àudio, vídeo, projectes ticipatives que s’ofereixen a partir dels projectes en línia. en línia i articles als blocs), així com amb l’aportació del A partir de l’experiència de l’Anella Cultural Catalana, es Cultural Sao Paulo de Brasil, el Museo de Arte Contem- coneixement fruit de la participació dels usuaris a través va presentar durant el 2010 l’Anilla Cultural Latinoamé- poráneo de Santiago de Chile, el Museo de Antioquia de La multiplicitat de continguts que s’ofereixen prové del de les seves veus. rica-Europa de la mà de l’AECID amb motiu de la celebra- Colòmbia i el Museo Universitario de Arte Contemporá- material generat pels diferents departaments del CCCB ció dels Bicentenaris de les Independències Americanes. neo de Mèxic. i col·laboradors: vídeos, àudios, imatges… Gràcies a una Amb aquests diàlegs es vol aconseguir l’intercanvi de cultura organitzacional 2.0, basada en una manera de coneixement i aprenentatge i apropar-nos als objectius que L’objectiu del projecte és crear una xarxa d’equipaments Amb la presentació de l’Anilla Cultural Latinoamérica- treballar integral i col·laborativa, s’aconsegueix compartir i es va marcar el Centre des dels seus inicis: crear debat, culturals a diferents països d’Amèrica Llatina i Europa Europa, el CCCB proposa un marc de treball basat en el revalorar el coneixement acumulat amb l’usuari final. reflexió, difondre el coneixement, formar i aportar contin- per activar l’intercanvi de continguts, la coproducció concepte de societat global en xarxa, la dinamització d’una guts per a la investigació. En definitiva, aprofundir en el d’esdeveniments on-line i impulsar línies de recerca sobre nova cultura a partir de les xarxes socials i les tecnologies De la mateixa manera, amb aquest nou web es vol aconse- coneixement tenint clar que només amb la participació de els nous usos de la xarxa en la producció cultural, millo- digitals col·laboratives. guir que els usuaris participin i interactuïn amb el CCCB tots els sectors aconseguirem serveis i productes culturals rant la difusió i oferint als creadors una plataforma per i hi aportin el seu coneixement i les seves impressions L’acte de presentació va tenir lloc el 6 de novembre amb el de qualitat. experimentar noves aplicacions en les arts digitals. Els a través dels projectes en línea i dels blocs, sense perdre títol: Nova Àgora (vegeu pàg XX)centres llatinoamericans que participen en la primera fase de l’Anilla Cultural Latinoamérica-Europa són: el Centre INstItut DE rECHErCHE Et D’INNoVatIoN (IrI) CCCB oBErt en col·laboRació amb... http://www.iRi.centRepompidou.fR INDEPENDENt FIlm NEtWorK (IFN) http://ifn.cccb.oRg Un projecte del Centre Georges Pompidou, Microsoft i La implicació del CCCB té com a objectius principals CCCB. l’evolució de la presència del CCCB a Internet fins a la creació d’un autèntic «CCCB virtual»; la difusió interactiva El CCCB es va adherir l’any 2008, conjuntament amb La Fàbrica de Cinema Alternatiu va posar en marxa aquest i la potenciació dels continguts acumulats en els quinze Microsoft, a l’Institut de Recherche et d’Innovation (IRI), circuit de producció, promoció, distribució, exhibició, anys d’història del Centre; la intensificació de les relacions creat l’any 2006 pel Centre Georges Pompidou i dirigit festivals, escoles, consulta i investigació, a partir de la del CCCB amb els seus usuaris, així com la renovació de pel filòsof Bernard Stiegler. Es tracta d’un espai de recerca creació d’una videoteca i de la Xarxa Barcelona. IFN formats i procediments. relacionat amb l’aplicació de les noves tecnologies en la reuneix representants d’empreses, col·lectius i platafor- creació, la producció i la formalització de les activitats mes de cinema independent d’arreu del món, i respon a culturals. la intenció de proporcionar un directori de contactes triats dins dels grups i professionals que es dediquen al cinema independent. aNElla Cultural oPEN sErVEr http://www.anellacultuRal.cat Platoniq impulsa aquest projecte de servidor públic Transversal - Xarxa d’Activitats Culturals, Fundació I2Cat i Internet de segona generació, activen l’intercanvi de con- dedicat a la retransmissió d’àudio per Internet (streaming). CCCB, amb la col·laboració del Departament de Cultura i tinguts, la coproducció d’esdeveniments A més de recollir els arxius del festival Open Ràdio, amb on-line i impul- Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, la sen línies de recerca sobre els nous usos de la xarxa en la què s’inicia el projecte, Open Server ofereix a Internet Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Infor- producció cultural. una plataforma de suport, producció i difusió radiofònica mació, l’Institut de Cultura de Barcelona, el Ministeri de independent durant tot l’any. Té com a objectiu principal Durant l’any 2010 es van difondre dues activitats a través Cultura, el Ministeri d’Economia i Hisenda, Al-pi teleco- la divulgació del dret a la cultura lliure, una cultura que es de l’Anella Cultural: algun dels concerts i actes del Festival municacions i Abertis Telecom. posicioni per la democratització dels mitjans de comuni- Hipnotik, el dia 9 de juliol de 2010, a Olot, i l’acte prin- cació i la participació civil i que doni suport a les opcions El projecte de l’Anella Cultural es basa en el desenvolu- cipal del Kosmopolis ’10, les conferències de Zygmunt alternatives als copyright que es desenvolupen actualment pament d’una xarxa d’equipaments culturals que, a partir Bauman i de Lawrence Lessig, el 23 d’octubre. a Internet. Música de drets lliures, net cultura i audioacti- d’un ús intensiu de les noves possibilitats que ofereix la visme. 58 59 CCCB oBErt XaRXes ProJECtE GauDI El CCCB és membre associat del programa GAUDI (Governance, Architecture and Urbanism as Democratic Internaction), un projecte impulsat per la Comissió Europea amb l’objectiu de fomentar la reflexió sobre ciutat i arquitectura a Europa que compta amb la participació de les institucions sobre urbanisme i arquitectura més representatives de diverses ciutats europees. Ciutats i institucions implicades en el programa GAUDI més ENlla • Atenes: Hellenic Cultural Heritage dEL CCCb • Barcelona: Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) • Barcelona: Fundació Mies Van der Rohe • Brussel·les: Centre International pour la Ville, l’Architecture et le Paysage • Copenhaguen: Dansk Arkitektur Center (DAC) • Frankfurt: Deutsches Architekturmuseum (DAM) • Glasgow: The Lighthouse • Hèlsinki: Finnish Museum of Architecture (MFA) • Londres: The Architecture Foundation (AF) • París: Institut Français d’Architecture (IFA) • París: Direction de l’Architecture et du Patrimoine (Ministère de la Culture) • Roma: Istituto di Cultura Architettonica • Rotterdam: The Netherlands Architecture Institute (NAI) • Rotterdam: Berlage Institute (BI) • Viena: Architekturzentrum Wien (Az W) 60 61 més ENllà DEl CCCB eXposicions més ENllà DEl CCCB eXposicions quINquIs DEls 80. CINEma, PrEmsa I CarrEr Post-It CItY. CIutats oCasIoNals a madRid i saRagossa a buenos aiRes i montevideo Comissàries Mery Cuesta i Amanda Cuesta Comissaris Martí Peran, Filippo Poli, Giovanni La Varra i Federico Zanfi Producció Gecesa, La Casa Encendida i CCCB Producció CCCB amb la col·laboració del Centre d’Art Santa Mònica POST-IT investiga els diferents usos per a presentar-se al Museo de Arte temporals que s’encavalquen sobre el Contemporáneo de Santiago de Xile i territori urbà, prioritzant les pers- Centre Cultural de Sao Paulo. pectives ofertes des de l’arquitectura, Enguany s’ha presentat la tercera pre- l’urbanisme i les arts visuals. El con- sentació a l’Espacio Casa de Cultura junt de projectes presentats pretenen La Prensa de Buenos Aires, del 7 de explorar el fenomen des de les post-it juliol al 23 d’agost 2010 i a l’ Espacio cities, una mena de ciutats efíme- de Arte Contemporáneo de Monte- res que infecten la ciutat ordinària video del 5 octubre al 21 novembre a partir d’uns usos no codificats, 2010. temporals, anònims i amb un tarannà crític implícit. L’any 2009 aquesta mostra ja es va presentar, en el marc de Lille 3000, i posteriorment, viatjà a Amèrica Llatina, de la mà de la Sociedad Estatal de Acción Cultural (SEACEX), Platz Da! EuroPEaN urBaN PuBlIC sPaCE a viena Dates 14 d’octubre de 2010 – 31 de gener de 2011 organització Architekturzentrum Wien (Az W) amb la col·laboració del CCCB Aquesta exposició ofereix una mirada sobre el cinema L’exposició es presentà a La Casa Encendida de Madrid En el marc del desè aniversari del de les obres guanyadores des del quinqui, que va viure el seu apogeu entre 1978 i 1985, 9 juliol 2010 al 29 agost 2010 i al Centro Histórico de Premi Europeu de l’Espai Públic seu inici, com també una selecció centrant-se en la seva relació de retroalimentació amb la Saragossa a la tardor del mateix any (del 23 setembre al 21 Urbà, l’Architekturzentrum de d’intervencions locals rellevants. La premsa de l’època. L’exposició actua, a més, com a reflex novembre 2010). Viena, una de les institucions conferència inaugural de la mostra va fidel de les transformacions urbanístiques, socials, políti- col·laboradores del Premi, va orga- comptar amb la participació de Judit ques i econòmiques que van caracteritzar el país en aquell nitzar aquesta exposició sobre l’espai Carrera, cap del Centre de Documen- període. públic urbà a l’Europa contemporà- tació i Debat del CCCB i directora nia. L’objectiu de la mostra va ser del Premi, juntament amb Dietmar analitzar les característiques de Steiner, director de l’Az W, Rudolf l’espai públic, a qui pertany i quin ús Schicker, responsable d’Urbanisme se’n fa. Així mateix, es va plantejar de Viena, i Andrea Seidling, comis- la qüestió de la propietat pública o sària de l’exposició. privada, el tema de l’exclusió/inclusió i els trets que formen un bon espai públic. En el marc de l’exposició es va presentar el Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà i la retrospectiva 62 63 més ENllà DEl CCCB pRojeccions més ENllà DEl CCCB pRojeccions XCèNtrIC. El CINEma PENsa l’art FraGmENtos, Para uNa HIstorIa a cóRdoba DEl otro CINE EsPañol Dates: 17 de febrer - 11 de març Dirigit per Andrés Hispano lloc: Filmoteca de Andalucia a Córdoba Produït per La Chula Productions, TVE i el CCCB amb la col·laboració de l’ICIC-GENERALITAT DE CATALUNYA. Producció CCCB Un recorregut per la història de l’altre cine espanyol, el El cinema pensa l’art explora la intimi- Jean-Luc Godard, Chantal Akerman, que va explorar sense concessions el seu potencial artístic, tat dels processos creatius (cineastes Jean-Michel Bouhours, Robert Frank, tant plàstic com poètic i conceptual. El cine experimental rodant, pintors al seu taller) i indaga Anne Marie Miéville, Raymond a Espanya ha deixat un curs intermitent, de fites aïlla- en els interrogants del cinema a l’art Depardon, Michael Snow, Fran- des, que FRAGMENTS recompon a partir de testimonis, i de l’art al cinema. El cicle El cinema cesc Català Roca, Andrés Hispano, seqüències i documents diversos. Per primera vegada a pensa l’art s’estructura en cinc itinera- François Campaux, Hans Namuth, Espanya, un documental reuneix el més significatiu d’un ris que fan un recorregut pel segle xx, Pierre Koralnik, André Delvaux, Stan cinema que a poc a poc deixa de ser invisible. i se centra en l’assaig cinematogràfic Brakhage, René Magritte, Man Ray, Estrenat l’octubre de 2010 al Festival Internacional de Cine i en la relació del cinema amb la Jean Cocteau, Andy Warhol i Jonas de Catalunya de Sitges. fotografia i la pintura, amb pel·lícules Mekas. de: Pier Paolo Pasolini, Jean Dreville, soY Cámara. El ProGrama DEl CCCB DEl éXtasIs al arrEBato. Producció TVE i CCCB 50 años DEl otro CINE EsPañol a nova yoRk, washington, philadelphia, pRaga, colòmbia i madRid El programa obre un espai de reflexió en format televi- Capítol 3 – Pensar la violència, 28’ 59’’siu, a partir dels temes que tracta el CCCB en les seves Direcció: Andrés Hispano activitats. A partir dels materials de l’arxiu del CCCB, cada i Félix Pérez-Hita Producció SEACEX, Ministerio de Asuntos Exteriores y de Cooperación, CCCB programa es dedica a un tema monogràfic i té un plante- Emès el 20 de novembre de 2010 Col·laboració ICIC, Filmoteca de Catalunya i Cameo jament estètic personalitzat, ja que el cicle no és una línia El programa parla dels conflictes en la representació formal única, sinó que s’adapta en cada ocasió a l’estil del contemporània de la violència i la manera com les imatges tema que s’ha de desenvolupar. componen el relat de la realitat. «Si el segle xx ha estat el El cicle, nascut del Xcèntric, el Sinfronteras de Colòmbia i l’Ibrahim Capítol 1 – Pensar el futur, 28’ 21’’ de les imatges, el xxi promet ser el de les persones que hi cinema del CCCB, està format per Theater de Philadelphia. Direcció: Andrés Hispano i surten». En aquesta ocasió, tracten el tema Judith Butler, les pel·lícules experimentals espan- Féliz Pérez-Hita Michela Marzano, Carles Guerra i Joan Fontcuberta. Dividit en sis sessions, el cicle consta yoles més significatives des dels anys Emès el 9 d’octubre de 2010 de 43 pel·lícules realitzades per Capítol 4 – I+C+i – 50 fins a l’actualitat. És el treball de cineastes com Iván Zulueta, José A partir de l’evolució de les noves tecnologies i del pensa- Innovacions, 27’ 07’’ recerca més complet fins ara sobre Antonio Sistiaga, José Luís Guerín, ment contemporani, es planteja la possibilitat d’un futur Direcció: Juan Insua cinema experimental espanyol, que Javier Aguirre, Jose Val del Omar, de reptes compartits o de sistemes oberts, d’egos i patents Emès l’11 de desembre de 2010 ha donat com a resultat aquest any Gabriel Blanco, Benet Rossell, Virgi- en competència. Els efectes d’aquest panorama en el món 2010 un cicle i una publicació en El programa tracta sobre la velocitat dels canvis en el nou nia Garcia del Pino, Eugènia Balcells, laboral són analitzats a partir de fenòmens actuals tan DVD amb les pel·lícules experimen- horitzó cultural, on la convergència mediàtica, la cultura Toni Serra, Jesús Pérez-Miranda, dramàtics com els suïcidis en grans empreses. En aquest tals espanyoles més significatives des de la participació i la creació de xarxes s’estan convertint David Domingo, Marcel Pey, Luís capítol trobem fragments de conferències i d’entrevistes dels anys 50 fins ara. en temes clau. El contingut està inspirat en les exposi- Cerveró, Juan Bufill, Lope Serrano, realitzades al CCCB a Richard Sennet, Francisco Jarauta, cions, activitats i festivals pioners que s’han desenvolu- Aquest any s’han presentat Eugeni Bonet, Manuel Huerga, Tzvetan Todorov i Sidi Mohammed Barkat. pat al CCCB des de l’inici, posant especial atenció a les l’Anthology Film Archives de Nova Oriol Sánchez i Frederic Amat, entre Capítol 2 – Pensar la ciutat, 28’10’’ sessions I+C+i del curs 2009-2010. El programa incorpora York, la National Gallery de Was- d’altres autors. La selecció ha estat a Direcció: Andrés Hispano entrevistes a Bernard Stiegler, Lawrence Lessig, Ele Car- hington, la Narodni Filmovy Archiv càrrec d’Antoni Pinent. i Féliz Pérez-Hita penter i Carlos Scolari, entre d’altres. de Praga, el Centro de Arte Reina Emès el 30 d’octubre de 2010 Sofía de Madrid, el Festival de Cine Aquest capítol parla del projecte de les ciutats i dels seus habilitats. El programa constitueix un diàleg visual a partir de la ciutat del passat, la visió robòtica del google maps i la realitat virtual dels videojocs com a tres formes diferents d’experimentar la ciutat. Aquest capítol recull els testimo- nis d’alguns dels convidats del CCCB: Marc Augé, Ignacio de Solà-Morales i Francisco Jarauta. 64 65 més ENllà DEl CCCB debats Cultura NaCIoNal I CosmoPolItIsmE a tiRana Data 7 de maig Direcció Bashkim Shehu, escriptor i assessor del CCCB per a l’Europa de l’Est, Piro Misha, assagista i director de l’Institut del Diàleg i la Comunicació de Tirana i Remzi Lani, periodista i director de l’Institut Albanès dels Mitjans de Comunicació. organització Institut del Diàleg i la Comunicació de Tirana, Institut Albanès dels Mitjans de Comunicació i CCCB FoNs CCCb Què vol dir «cultura nacional»? Com s’ha abusat d’aquest Participants: Jordi Puntí, Piro Misha, Bashkim Shehu, terme en el passat –durant les dictadures tant del comu- Obrad Savic, Fernando Vallespín, Obrad Savic, Besnik nisme a Albània com del franquisme a Espanya– i quins Mustafaj i Remzi Lani. són els seus nous usos i abusos? Quins són els reptes culturals, per als països que abans estaven tancats, davant de la globalització? Quines són les possibilitats per a una cultura cosmopolita? En el marc de la col·laboració del CCCB amb institucions albaneses iniciada el 2002, aquest debat va abordar aquestes qüestions per analitzar les rela- cions entre la cultura nacional i el cosmopolitisme. 66 FoNs CCCB aRXius FoNs CCCB aRXius arXIu CCCB arXIu XCèNtrIC http://www.cccb.oRg/XcentRic/homeg.htm organització CCCB L'arxiu permet la consulta per diver- Alexander Sokurov, Peter Tscherkas- L’Arxiu CCCB és l’arxiu digital i va dedicar una sessió a «El futur ses entrades: autors, títols, geogràfic i sky, José Val del Omar, Johan van der multimèdia que posa a l’abast del dels arxius», amb la participació de cronològic, sistema en suport digital Keuken, John Smith, Ivan Ladislav públic el fons creat pel CCCB al llarg Mar Canet, Jaume Nualart, Laurence pensat per a consulta especialitzada Galeta, La constelación Bartleby, dels seus anys d’activitat. Des de les Rassel, Dolors Reig i Mario Pérez que permet visionar els vídeos frame Andrés Duque, Nescafé-Dakar, Luis Des de la seva presentació pública primeres exposicions fins als debats Montoro. a frame. Escarpín, Notes on Marie Menken, com a epíleg de l’exposició «That’s i festivals més recents, a l’Arxiu es Martina Kudláček, ’Emmanuel A l’Arxiu es troba el fons bibliogràfic not entertainment. El cinema respon Una interfície feta a mida permet pot consultar una àmplia varietat de Lefrant, Visual Variations on Nogu- del CCCB, que està directament lligat al cinema», l’Arxiu Xcèntric s’ha anat la consulta de pel·lícules de: Peggy materials sobre temes clau de la cul- chi, Marie Menken, Glimpse of the a les activitats organitzades. Està ampliant amb nous títols,i actual- Ahwesh, Martin Arnold, Stan tura i la societat contemporànies. Garden, Marie Menken, Arabesque format per gairebé 3.000 monogra- ment en disposa de 710. Plantejat Brakhage, Abigail Child, Stephen for Kenneth Anger, Marie Menken, L’Arxiu es va inaugurar el gener del fies d’autors i temàtiques clau de la com un mirall de la programació Dwoskin, Harun Farocki, Oskar Lights, Marie Menken, Pó de estrelas, 2008 i ha anat presentant el seu fons cultura i el pensament contemporani, i sense cap pretensió de crear cap Fischinger, Jean Genet, Jean-Luc Alberte Pagán i Rote Ohren Fetzen documental de manera progressiva a com també per les publicacions del col·lecció exhaustiva, cada any l’arxiu Godard, Kurt Kren, Malcom Le Durch Asche (Flaming Ears), A. través de tres grans mostres temàti- CCCB –catàlegs de les exposicions, anirà creixent en paral·lel als temes Grice, Len Lye, Mara Mattuschka, Hans Scheirl, Dietmar Schioek, i ques, aglutinadores de les grans línies Col·lecció Urbanitats, Col·lecció que configurin el programa Xcèntric, Jonas Mekas, Norman McLaren, Ursula Pürrer, entre d’altres. de reflexió del Centre: «Els temps Breus i Col·lecció Dixit. El fons el cicle de cinema estable del CCCB. Werner Nekes, David Perlov, Jürgen paradoxals», «Món. Una visió cosmo- bibliogràfic està a la disposició directa Reble, Hans Richter, Paul Sharits, polita» i «Ciutat i espai públic». Des dels usuaris a les prestatgeries de del juliol del 2010, permet consultar l’Arxiu, i els documents es poden de manera presencial la totalitat del localitzar al catàleg del CCCB, inte- fons històric del CCCB (actualment grat al Catàleg Col·lectiu de les Uni- FoNs CCCB en col·laboRació amb... són unes 9.000 referències multi- versitats de Catalunya (CCUC). A més mèdia) i s’actualitza constantment de la voluntat divulgadora, l’ARXIU té oVNI. arXIus DE l’oBsErVatorI amb les noves activitats organitzades vocació de ser alhora espai de síntesi http://www.desoRg.oRg pel Centre. Amb motiu de la culmi- de la història del CCCB i una zona nació d’aquest procés, l’1 de juliol del d’acollida, lectura i descans per a tots 2010, el programa I+C+i del CCCB els seus visitants. Els Arxius de l'Observatori de Vídeo individuals i col·lectius; construint No Identificat tenen un caràcter en conjunt una visió de múltiples intencional i temàtic: facilitar una facetes, milers de petits ulls, que crítica de la cultura contemporània aprofundeixen i exploren el nostre arXIu EuroPEu DE l’EsPaI PúBlIC urBà utilitzant diferents estratègies – món o n’anuncien d'altres possibles. www.publicspace.oRg videoart, documental independent, Un discurs en què els principals arqueologia dels mass media. Els valors són l’heterogeneïtat, la contra- Arxius recullen tota una constel·lació dicció i la subjectivitat des del qual es de treballs dispars, el denominador realitza; per si mateix un revulsiu a organització CCCB, comú dels quals és la lliure expressió la clonació i repetició dels mass media amb la col·laboració de The Architecture Foundation, l’Architekturzentrum Wien, la Cité de l’Architecture et du Patrimoine, el Nederlands Architectuurinstituut, el Museum of Finnish Architecture i el Deutsches Architekturmuseum. i reflexió sobre les pors i els plaers corporatius. Patrocini Copcisa i Albertis, amb la col·laboració de Santa&Cole L’Arxiu Europeu de l’Espai Públic europees. L’Arxiu es complementa Urbà (www.publicspace.org) és el amb la Biblioteca Urbana, un recull soNosCoP. arXIu D’art soNor portal sobre ciutat i espai públic del de textos de referència sobre ciutat i CCCB. Articulat al voltant del Premi espai públic, i ofereix totes les notícies http://www.sonoscop.net Europeu de l'Espai Públic Urbà, sobre debats, exposicions i festivals de recull una selecció de les millors temàtica urbana vinculats al CCCB. obres presentades al Premi des dels Sonoscop és el projecte de cia derivades de l’electrònica, com seus orígens. Amb 181 textos i més col·laboració estable de l’Orquestra la xarxa. El total d’obres sonores de de 4.500 imatges, l'Arxiu ofereix una del Caos amb el Centre de Cultura l’arxiu depassa ja el miler, però, a perspectiva sobre 431 intervencions a Contemporània de Barcelona. La més, l’arxiu inclou catàlegs, progra- l'espai públic de més de 259 ciutats seva finalitat és la creació d’un arxiu mes de mà, publicacions en paper, multimèdia de música experimental material audiovisual i CD-ROM. i art sonor accessible al públic, ja sigui a través de la presència física o mitjançant altres formes de presèn- 68 69 FoNs CCCB publicacions FoNs CCCB publicacions PuBlICaCIoNs PuBlICaCIoNs CatàlEGs D’EXPosICIoNs Cerdà and the Barcelona of the Future. Reality versus Plan Catàleg de l’exposició que proposa una mirada sobre el gran projecte urbanístic Atopia. Art i ciutat al segle XXI d’Ildefons Cerdà per a l’Eixample de Barcelona, que va regular una transforma- L’exposició Atopia tracta d’un malestar, de la tensió entre una ciutat que ció inimaginable de la ciutat a la segona meitat del segle xix. s’individualitza i un individu que es massifica, sense judicis previs i sempre 17 x 24 cm a través dels discursos artístics: escultures, fotografies, instal·lacions audiovi- idiomes: anglès i castellà suals, maquetes, pintures, vídeos, etc. 256 pàgines, 150 imatges en b/n i color 17 x 24 cm edició: cccb i direcció de comunicació de la diputació de barcelona idiomes: català i castellà isbn: 978-84-9803-395-3 208 pàgines, 100 imatges en b/n i color textos de francesc peremiquel, mauricio quirós, jordi Rogent, berta Romeo, maria Rubert edició: cccb i direcció de comunicació de la diputació de barcelona de ventós, joaquim sabaté, helena sanz, josé vargas, berta cormenzana, Raquel font, isbn: 978-84-9803-377-9 Álvaro palomar, albert moreno, laia vilaubi, josep parcerisa, joan moreno, salvador Rueda, textos de josep Ramoneda i iván de la nuez joan busquets, joel bages, isabel castiñeira, miquel corominas, Rosina vinyes, yonatan cohen, cristina domènech, antonio font, jordi franquesa, julián galindo, pilar garcía Local, local! La ciutat que ve almirall, eulàlia gómez, ian klein i Ángel martín Per reflexionar sobre els reptes i les preguntes que ens proposa la ciutat del El d_efecte barroc. Polítiques de la imatge hispana futur, el catàleg de l’exposició Local, local! La ciutat que ve presenta una diag- nosi del conjunt de canvis que, al llarg de tres dècades, han viscut les ciutats i Exploració del relat identitari d’allò hispà i d’allò llatí a través d’una anàlisi de el territori, una sèrie de mutacions profundes derivades de la nova dimensió les polítiques de la imatge d’un dels seus mites més poderosos: el barroc, que regional del procés d’urbanització; de les transformacions introduïdes pels ha legitimat una visió interessada de la cultura tant en el marc de les realitats avenços tecnològics i pels impactes econòmics, socials i culturals de la globalit- nacionals o locals com en el de la creació d’un gran logo internacional. A través zació. del cinema, el vídeo, el documental, l’animació o la instal·lació, es volien oferir 17 x 24 cm algunes alternatives en el debat sobre les relacions entre art i poder en societats idiomes: català i castellà sumides en conflictes de memòria històrica. 152 pàgines, 150 imatges en b/n i color, inclou cd multimèdia 17 x 24 cm (servidor de polítiques urbanes locals) idiomes: català i castellà edició: cccb i direcció de comunicació de la diputació de barcelona 64 pàgines, 75 imatges, 2 dvd amb el material audiovisual de l’exposició isbn: 978-84-9803-385-4 edició: cccb i direcció de comunicació de la diputació de barcelona textos de francesc muñoz isbn: 978-84-9803-402-8 textos de jorge luis marzo i teresa badia Barcelona-València-Palma. Una història de confluències i divergències A més d’una selecció de les obres presentades a l’exposició i d’un text intro- Col·lECCIó BrEus ductori de dos dels comissaris, el catàleg inclou una sèrie d’articles científics i La col·lecció Breus recull, en format breu, algunes de les ponències més un sèrie d’articles encarregats a diferents escriptors per acabar de completar el significatives celebrades al CCCB en el marc de debats, seminaris, cicles de mosaic de les relacions i diferències entre les tres ciutats. conferències i simposis, entre les quals destaquen les d’autors com Jürgen 17 x 24 cm Habermas, Michael Walzer, Pascal Bruckner, Gilles Lipovetsky, Jorge Sem- idiomes: català i castellà prún, Ash Amin, Judith Butler, Jordi Llovet, Eric Hobsbawm, Peter Hall, Tzve- 184 pàgines, 150 imatges en b/n i color tan Todorov, Axel Honneth i Norman Manea. edició: cccb i direcció de comunicació de la diputació de barcelona 12,4 x 17 cm isbn: 978-84-9803-389-2 edició bilingüe textos de sebastià alzamora, david castillo, melcior comes, ferran mascarell, eduardo de 40 a 90 pàg. aproximadament mendoza, joan f. mira, valentí puig, llúcia Ramis, vicent sanchis, enric sòria, vicenç edició: cccb villatoro i monika zgustova amb un total de 42 títols publicats, l’any 2010 s’han editat els volums següents: 35. Ángel Gabilondo, Artesanos de la belleza de la propia vida / Crafters of the Beauty of Per laberints Life itself A més d’una sèrie de textos teòrics, el catàleg inclou un recull de cites literàries 36. Claudio Magris, Ulisses després d’Homer / Ulisse dopo omero sobre laberints i una selecció de les obres presentades a l’exposició, que fa un 37. Tzvetan Todorov, murs caiguts, murs aixecats / murs tombés, murs érigés recorregut pels laberints de recorregut únic i múltiple. 38. David Hare, Berlín / Berlin 17 x 24 cm 39. Richard Sennett, L’artesà / the Craftsman idiomes: català, castellà i anglès 40. Judith Butler, Violència d’Estat, guerra, resistència. Per una nova política de l’esquerra 176 pàgines, 150 imatges en b/n i color / state Violence, War, resistance. for a new Politics of the Left edició: cccb i direcció de comunicació de la diputació de barcelona 41. Faisal Devji, El llenguatge de la universalitat musulmana / the Language of muslim isbn: 978-84-9803-392-2 (català/anglès), 978-84-9803-393-9 (castellà/anglès) Universality textos d’umberto eco, Ramon espelt, oscar tusquets i jorge wagensberg 42. Orhan Pamuk, Els museus i les novel·les / museums and novels i també la segona capsa de breus, que inclou del número 21 al 40 de la col·lecció 70 71 FoNs CCCB publicacions FoNs CCCB publicacions PuBlICaCIoNs PuBlICaCIoNs Col·lECCIó DIXIt altrEs EDICIoNs Fruit d’una col·laboració entre el CCCB i l’editorial argentina Katz Editores, Dixit publica, en llengua castellana, una selecció de les conferències editades a In Favor of Public Space. Ten Years of the European Prize for Urban la col·lecció Breus. Amb Dixit, el CCCB posa a l’abast del públic de la resta de Public Space l’Estat espanyol i d’Amèrica Llatina les millors conferències pronunciades al Llibre commemoratiu dels deu anys del Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà. CCCB. Presenta els projectes guanyadors i finalistes de les diferents edicions del La col·lecció, iniciada l’any 2008, compta amb textos de Roger Bartra, Jürgen premi (2000-2010) i ofereix alguns articles de fons sobre el tema de l’espai Habermas, Michael Walzer, Daryush Shayegan, John Gray, Zygmunt Bauman, públic europeu. K. A. Appiah, Dipesh Chakrabarty i Jean i John Comaroff. 17 x 24 cm idiomes: anglès L’any 2010 s’han publicat els volums següents: 208 pàgines, 150 imatges en b/n i color 11. teresa caldeira, espacio, segregación y arte urbano en el brasil edició: cccb i actaR 12. jordi llovet, la amistad + conversación con un amigo (entrevista de llàtzer moix) isbn: 978-84-9286-38-5 13. ismail kadaré, la cólera de aquiles + entrevista de bashkim shehu textos de Rafael moneo, josep Ramoneda, manuel solà-morales, dietmar steiner, elías 14. harvie ferguson, la pasión agotada: estilos de vida contemporánea torres, entre d’altres. 15. axel honneth, Reconocimiento y menosprecio. sobre la fundamentación normativa de una normativa social + entrevista de daniel gamper Cinema a contracorrent, un recorregut per l’altre cine llatinoamericà Selecció de les pel·lícules que formen el cicle itinerant internacional «Cinema Col·lECCIó urBaNItats a contracorrent: Llatinoamèrica i Espanya. Diàlegs, confluències, divergèn- cies... en els últims 80 anys». Aquesta col·lecció recull els materials generats pels seminaris, cicles de con- inclou: dvd amb 19 curtmetratges i llibret amb informació de totes les obres ferències i simposis que tenen lloc al CCCB, tot deixant constància dels debats autors: horacio coppola, fernando de szyszlo, jorge furtado, paz encina, claudio caldini, i reflexions actuals entorn de temes d’interès de la societat contemporània. Les josé Ángel, entre d’altres ponències es reprodueixen en la seva llengua original. gèneres: cinema d’avantguarda, documental, animació o cine experimental. Enguany s’ha publicat el volum Ser immigrant a Catalunya, que recull les con- idiomes: versió original en castellà amb subtítols en castellà, anglès portuguès clusions de l’estudi que, dirigit per Pep Subirós, el CCCB va engegar a mitjan durada total: 166 minuts any 2008. L’estudi aborda el capital social i cultural que suposa la immigra- edició: cameo, cccb, seaceX, ministeri d’afers exteriors i de cooperació i ministeri de ció i del seu escàs reconeixement per part de la societat d’acollida. El tema, cultura, amb la col·laboració de casa amèrica catalunya que també va ser tractat en el debat «Immigració: el capital social i cultural» (2009), sembla més rellevant en aquests moments en què les incerteses i els neguits generats per la crisi econòmica global alimenten arreu d’Europa la temptació de noves polítiques discriminàtories i d’actituds xenòfobes envers poblacions quasi sempre considerades com a mera mà d’obra no qualificada. 72 73 DaDEs gEnERALS DaDEs GENErals DaDEs GENErals llIstat DEl PErsoNal DEl CCCB INstItuCIoNs I EmPrEsEs Col·laBoraDorEs Director General Unitat de Coordinació Servei d’Audiovisuals Secció Econòmica- Josep Ramoneda d’Exposicions i Multimèdia Pressupostària El CCCB és un consorci de: Mònica Ibáñez Dalmau (cap) Subdirector-Gerent Eduard Coll Deopazo M. Dolors Aran Perramon Teresa Anglés Pérez Rafael Vilasanjuan Sanpere Toni Curcó Botargues Xavier Boix Lara Liliana Antoniucci Marc Desmonts Remei Jara Cuenca Coordinadora de Serveis Carlota Broggi Rull Glòria Fernández Vilches Jordi Jornet Espax Elisenda Poch Granero Eva Gimeno Cases Jordi Gómez Farran Montse Martínez Izquierdo Cap del Servei Miquel Nogués Colomé Ferriol Moya Taulés Eulàlia Reig Pinén d'Exposicions Cristina Vila Fernández Juan Carlos Rodríguez Oficina Any Cerdà Jordi Balló Fantova Unitat de Registre González Alejandro Quintillá i Conservació José Antonio Soria Soria Coproductors:Cap del Centre de Martínez (cap) Ígor Viza Serra Documentació i Debat Neus Moyano Miranda (cap) Marta Grabulosa Areny Judit Carrera Escudé Susana García San Vicente Servei de Difusió Pau Rubio Figuerola Àlex Papalini Lamprecht i Recursos Externs Sara Tibau Aguilà Cap de Projectes - Josep Querol Pugnaire Eulàlia Muñoz Castanyer- CCCBLab Xián Rodríguez Fernández Gausset Juan Insua Sigeroff Unitat d’Itineràncies Unitat de Gestió Cap del Servei i Servei Educatiu de Recursos Externs d'Activitats Culturals Teresa Navas Ferrer Amàlia Llabrés Bernat Iván de la Nuez Unitat de Producció Teresa Pérez Testor Cap del Servei de Difusió Mario Corea Dellepiane (cap) Unitat de Publicacions i Recursos Externs Francisco García Rodríguez Rosa Puig Carreras Patrocinadors: Imma Mora Boguñá José Luis Molinos López Judith Rovira Cañada Mar Padilla Esteban Òscar Monfort Pastor Unitat de Públics Cap del Servei Antonio Navas Escribano Maria Ribas Bruguera (cap) d'Audiovisuals Gabriel Porras Zambrano Matilde Betoret González i Multimèdia Albert Saludas Fortuny Carme Blanco Pérez Àngela Martínez García Rosó Tarragona Ramírez Guillem Fructuoso Calafell Cap dels Serveis Tècnics Centre de Documentació Magda Llaberia Cots mitjans col·laboradors i Generals i Debat Elena Martínez Bermúdez Manel Navas Escribano Esther Amice Corella Jadina Vilalta Aguilar Sònia Aran Ramspott Cap de la Secció Unitat de Comunicació Susana Arias Pérez de Sistemes Susana Fernández Alonso Neus Carreras Font Gerard Bel Torres Teresa Roig Sitjar Elisabet Goula Sardà Núria Salinas Calle Cap de la Secció Financera Anna Ibàñez Tudoras Col·laboradors: Sara González Puértolas Ferran Porta i Aguilà Unitat de Premsa Masha Zrncic Mònica Muñoz Castanyer- Iniciativa BMW, Fundació Photographic Social Vision, La Porta Barcelona, 100.000 retines, Taller de Músics, Advanced Cap de la Secció de Gausset (cap) Music, Associació Marató de l’Espectacle, Eme 3, Hipnotik Factory, Associació Imago Barcelona per la cooperació, el des- Contractació i Recursos CCCBLab Lucía Calvo Bermejo envolupament i la solidaritat, La Fàbrica de Cinema Alternatiu, Orquestra del Caos, Associació Drap-Art, Escola ESCAC, Humans Maria Farràs Drago Irene Ruiz Auret Xarxa de Televisions Locals, Festival Animac de Lleida, Editorial Gredos, Group of Concerned Citizens, Seminari de Cori Llaveria Díaz Servei d’Activitats Culturals Filosofia i Gènere de la Universitat de Barcelona, Ediciones Paidós, CREA-UB, UOC, Marbot Ediciones, Universitat Serveis Tècnics i Generals Eva Alonso Ortega Internacional Menéndez Pelayo, Institut Borja de Bioètica, Alianza 4 Universidades (UPF, UAB, UAM, UC3M), Tusquets Cap de la Secció Econò- Guillem Bellmunt Duran Alicia Escobio Alonso Editors, Libros de Asteroide, Editorial Empúries, The Architecture Foundation, Architeckturzentrum Wien, la Cité de mica-Pressupostària Francesc López Artero Anna Sama Vaz Marta Giralt Romeu l’Architecture et du Patrimoine, Nederlands Architectuurinstituut, Museum of Finish Architecture, Deutsches Archi- Emili Maicas Guillén Manel López Jiménez tekturmuseum, Santa&Cole, Casa Amèrica de Catalunya, Seacex, Institut Internacional per la Pau, Institut de Govern i Direcció Alberto Miragall Peláez Olga Pratdesaba Druguet Polítiques Públiques (UAB), Escola d’Administració Pública de Catalunya, Fundació Pi i Sunyer, Ministerio de Ciencia e Montse Mitats Flotats José Antonio Pérez Barrera Eva Rexach Pous Innovación, Unversitat Politècnica de Catalunya, Citilab, Digidoc, Montserrat Novellón Giménez Lluís Sangerman Vidal Ibone Rivas Rioseco Belén Simón Bazán Maribel Zamora Gómez Bàrbara Roig Isern Servei d’Exposicions Maria Romero Yuste Secció de Contractació Mònica Giménez Moreno i Recursos Humans Àngels Martínez Nadal Mònica Andrés Beltran Anna Escoda Alegret Núria Ferrer López Lara Martín Tarrasón 76 77 DaDEs GENErals DaDEs GENErals XIFrEs DE VIsItEs CCCB VIsItEs 2010 EXPOSICIONS 139.279 visites CURSOS, DEBATS I PRESENTACIONS 22.339 visites Expo Cerdà i la Barcelona del futur 20.913 Pensar el futur 2.819 Expo Atopia 34.056 Idith Zertal. La nació i la mort 110 Expo Barcelona-València-Palma 18.796 Congrés Cerdà, Regeneracions 220 Expo Per laberints 55.344 Viure en la diversitat 304 lloguers cessions 5% Expo El d_efecte barroc 10.170 Congrés Cerdà, Paisatges. Sabadell 70 cursos i debats 6% Judith Butler. Violència d’estat, guerra... 900 EXPOSICIONS PETIT FORMAT 62.245 visites Presentació llibre Jordi Borja 210 BAC! 1.218 Conferència de Michael J. Sandel, Contra la perfecció 180 arxius CCCB 5% Drap’art 13.855 Congrés Cerdà, Reciclatges. Sant Adrià de Besòs 60 Expo PF Local, local 11.759 Congrés Cerdà, Extensions. El Prat de Llobregat 55 Expo PF Word Press Photo 35.413 Congrés Cerdà 2.136 Conferència Martha Nussbaum 250 ACTIVITATS 101.800 visites Màster Metropolis 115 activitats 28% exposicions 39% Xcèntric 3.185 El llegat d’Albert Camus 400 D.O. - Denominació d’origen 224 Somnis traïts. Àfrica 1960-2010 509 I+C+i 1.075 Interacció 1.300 BCNmp7 2.136 Presentació llibre “El infierno de los jemeres rojos” 70 The Influencers 2.200 Congrés Cine a Contracorriente 896 Animac 554 Jornades Innovació i Difusió Cultural 210 Presentació curs escolar 60 Debat Cròniques d’Ultramar 160 exposicions de petit format 17% Fora de programa 100 Institut d’Humanitats 9.359 NOW 1.400 CUIMPB 2.006 Món Llibre 8.000 Nits salvatges 600 ARXIUS CCCB 17.868 visites Festival BAFF 4.740 Arxiu CCCB 13.114 Festival Flamenco Ciutat Vella 3.230 Arxiu Xcèntric 4.754 Festival SonarKids 5.769 EXPosICIoNs 2010 CCCB 2010 Festival Sónar 30.973 LLOGUERS-CESSIONS 16.741 visites visites/dia obeRt Dies de Dansa 2.450 Actes d’empresa 3.924 Fast Forward 1.722 Presentacions diverses 5.740 Gandules 7.860 Jornades diverses 3.625 Festival Hipnòtik 4.500 Cessions d’espais 3.452 600 500.000 Eme 3 590 Diàspora 885 TOTALS 360.272 500 400.000 Kosmòpolils 1.876 416.441 Anilla Cultural - Àgora 250 400 426 300.000 360.272 Festival L’Alternativa 9.349 418 404 Zeppelin 115 Drap’art 2.691 300 200.000 218.650 201.524 197.791 Fila Zero ESCAC 100 158.748 Projecció Kurosawa 152 200 216 100.000 196 Klub de lectura Amics del CCCB 115 Visites externes Amics del CCCB 189 100 0 Itineraris Any Cerdà cap setmana 727 Itineraris en grup 3.983 0 78 79 Cerdà i la Barcelona del futur Atopia Barcelona- València-Palma Per Laberints El d_efecte barroc Exposicions ‘09 Exposicions ‘10 Activitats ‘09 Activitats ‘10 Total ‘09 Total ‘10 DaDEs GENErals DaDEs GENErals PrEssuPost llIstat DEls PoNENts DEls DEBats I CoNFErèNCIEs Ingressos Previsió inicial Ingr essos nets Taxes i altres ingressos 1.760.036,00 627.805,26 Pensar el futur Congrés Internacional Cerdà Postmetròpoli Transferències corrents 9.592.118,00 9.516.496,05 Debat de Barcelona El govern de les regions metropolitanes al Ingressos patrimonials 150.000,00 132.678,04 (18/01/10 – 15/03/10) segle xxi Transferències de capital 200.000,00 2.255.661,33 Anna Cabré, Jordi Camí, Faisal Devji, Eva Illouz, (08/06/10 – 12/06/10) TOTAL 11.502.154,00č 12.532.640,68 Francisco Jarauta, Azar Nafisi, Orhan Pamuk, Giandomenico Amendola, Albert Arias, Josep Antoni Mohammed Sidi Barkat, Antonio Tabucchi. Bàguena, Joan Barba, Florian Beigel, Mireia Belil, Carme Bellet, Núria Benach, Xavier Boneta, Jordi Borja, Eduard Transferències Taxes i Bru, Maria Buhigas, Joan Busquets, Tim Campbell, Josep de capital 18% altres ingressos 5% Idith Zertal Maria Carrera, Oriol Clos, Bruno Dente, Albert de Pablo, La nació i la mort Amador Ferrer, Antonio Font, Joan Fuster Sobrepere, (16/02/10) Ramon García-Bragado, Manuel Gausa, Judith Gifreu, Idith Zertal Isabel Guerra, Jordi Hereu, Hans Ibelings, Francesco Ingressos Indovina, Richard Ingersoll, Vicenç Izquierdo, Andy patrimonials 1% Jonas, Sebastià Jornet, Manel Larrosa, Neil Leach, Chris- Viure en la diversitat tian Lefèvre, Josepa Lleida, Carles Llop, Carme Miralles- Per una política d’esperança a Europa Guasch, Xavier Monteys, Juan Carlos Montiel, Ivan Muñiz, (04 i 05/03/10) Francesc Muñoz, Oriol Nel·lo, Txema Onzaín, Jordi Pas- Transferències Michel Agier, Albena Azmanova, Ash Amin, Laura Balbo, cual, Jorge Perea, Ricard Pié, Juli Ponce, Andy Pratt, Joan corrents 76% Les Back, Teun A. Van Dijk, Paolo Flores d’Arcais, Iain Roca, Salvador Rueda, Isabel Salamaña, Matías Serracant, Chambers, Gema Martín Muñoz, Geneviève Makaping, Albert Serratosa, Edward W. Soja, Joan Subirats, Vicenç Nefise Özkal Lorentzen, Josep Ramoneda, Stefano Rodotà, Tarrats, Andy Thornley, Mariona Tomàs, Pere Torres, Pep Subirós, Joan Subirats, i Ruth Wodak. Antoni Tulla, Leo Van den Berg. Judith Butler 6è Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà Violència d'estat, guerra, resistència (11/06/10) Despeses Previsió inicial Ingressos nets Per una nova política de l’esquerra David Bravo, Roar Bjordal, Jesús Irisarri, Xavier Martí, Personal 4.720.000,00 4.609.325,89 (07/04/10) Rafael Moneo, Heinz-Joachim Olbricht, Constantin Activitat i estructura 6.720.354,00 6.889.414,77 Judith Butler Petcou, Doina Petrescu, Stefan Rettich, Oliver Thill, Despeses financeres 11.000,00 4.390,27 Kjetil Traedal Thorsen. Transferències corrents 50.800,00 50.291,93 Llums i ombres de l’urbanisme de Barcelona Inversions reals 200.000,00 3.966.928,68 (08/04/10) Martha Nussbaum TOTAL 11.702.504,00 15.520.354,54 Jordi Balló, Mireia Belil, Jordi Borja i Lluís Permanyer. Llibertat de consciència. Contra els fanatismes (28/06/10) Josep Joan Moreso, Martha Nussbaum. Michael J. Sandel Contra la perfecció. Els dilemes ètics de l’enginyeria genètica Inversions reals 26% Platz da! European Urban Public Space (03/05/10) a Viena Personal 30% Daniel Gamper, Michael J. Sandel. (14/09/10) Judit Carrera, Andrea Seidling, Rudolf Schicker i Dietmar Steiner. Cultura nacional i cosmopolitisme a Tirana (07/05/10) Remzi Lani, Piro Misha, Besnik Mustafaj, Obrad Savic, El llegat d'Albert Camus Despeses financeres 0% Bashkim Shehu, Jordi Puntí i Fernando Vallespín. (15/09/10) Transferències corrents 0% Maïssa Bey, Joan Daniel Bezsonoff, Christiane Chaulet- Achour i Emili Manzano. Activitat i estructura 44% 80 81 DaDEs GENErals DaDEs GENErals llIstat DEls PoNENts DEls DEBats CEssIoNs D’EsPaIs I lloGuErs I CoNFErèNCIEs 21 Gramos Marketing de Peso Diputació de Barcelona. Àrea de Benestar Social. Somnis traïts. Àfrica 1960-2010 Academia de las Artes y las Ciencias Cinematográficas de Diputació de Barcelona. Àrea d'Educació (30/09/10 – 20/10/10) España Diputació de Barcelona. Coordinació de Concertació i Donato Ndongo-Bydiogo, Simon Njami, Ben Okri, AGAUR Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Assistència Local. Àrea de Presidència Pep Subirós i Françoise Vergès. Recerca. Generalitat de Catalunya Diputació de Barcelona. Oficina de Patrimoni Cultural Agència de Comunicació Local, S.A. Ediciones Alfabia 2.007 S.L. Denise Affonço Ajuntament Barcelona. Gerència d'Educació, Cultura i El infierno de los jemeres rojos Entitats Catalanes d'Acció Social.Benestar. Direcció de participació, dona, ... (25/10/10) Esquerra Republicana de Catalunya Denise Affonço, Pablo Pareja Alcaraz. Ajuntament de Barcelona. Direcció tècnica de protocol Federació Catalana de Futbol Ajuntament de Barcelona. Gerència d'Educació Cultura i Benestar. Direcció Immigració Federació de Cooperatives Treball Catalunya. Pau, conflicte i seguretat a l’Àfrica Nous reptes i noves perspectives AMPGIL. Associació de Mares i Pares de Gais i Lesbianes FETS -Finançament Ètic i Solidari (03/11/10 – 05/11/10) Asociación Cultural Chalantika de Bangladesh Fundació Alfons Comín Fatuma Ahmed, Asma Ismail Bushara, Antoni Castel, Chris Cramer, Orla Díez, Anna Estrada, Chukwuemeka B. Asociación de Escoltas. ASES Fundació Carme Serrallonga Eze, David Francis, Rafael Grasa, General Pierre-Michel Asociación Poros Fundació Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental Joana, Mbuyi Kabunda, Admore Kambudzi, Jannie Malan, Ricardo Martínez Vázquez, Tim Murithi, Kenneth Omeje, Assegurances Catalana Occident Fundació d'Atenció Primària. Krijn Peters, Josep M. Royo, Itziar Ruiz-Giménez, Moha- Associació Amics del Nepal Fundació Els Tres Turons med Salih, Rafael Vilasanjuan. Associació Bengalí Internacional Barcelona Fundació Ernest Lluch Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) Fundació Josep Finestres.Clínica Odontológica Universi- Seminari internacional sobre globalització tària. neoliberal, crisi i governança local Associació de Prevenció d'Accidents de Trànsit. AP(A)T (25 i 26/11/10) Fundació privada Taller de Músics.Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC) Ismael Blanco, Paul Burton, Quim Brugué, Ramon Canal, Fundació RACCAssociació Juvenil Debat Antònia Casellas, Jonathan Davies, Mike Geddes, Xavier Fundació Tian Gong Godàs, Ricard Gomà, Steven Griggs, Valeria Guarneros- Associació Professional d'Il·lustradors de Catalunya Meza, Vivien Lowndes, Marc Martí, Navdeep Mathur, Fundación Artículo 1./Centre Cultural Euskal Etxea Janet Newman, Marc Parés, Joan Subirats, Helen Sullivan. Grupo Cine Arte S.L. Centre d'Estudis Amazònics Head Training Consultores, S.L. Centre d'Estudis de temes contemporanis. Departament Cròniques d’ultramar Vicepresidència. Generalitat de Catalunya. Horitzo TV Associació Cultural. 200 anys d’independències llatinoamericanes (22/11/10 – 01/12/10) Centre d'Estudis Jordi Pujol IDAE -CSIC Departament de Química Ambiental. Jorge Carrión, Iván de la Nuez, Juan Gabriel Vásquez, Centre Espiritista Amalia Domingo Soler Institut Barcelona Esports. Ajuntament de Barcelona. Jordi Gracia, Óscar Guardiola, Leila Guerriero, Fernando Iwasaki, Carlos Malamud, Ibsen Martínez, Olga Merino, Ciutadans . Partit de la ciutadania. Institut d'Arquitectura Avançada de Catalunya. Juan Villoro. Club Esquí Alpí Cereta. Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana de Matemàti- ques. Col·legi Oficial de Diplomats en Treball Social i Assistents Socials de Catalunya. Institut d'Estudis de la Sexualitat i la Parella (Associació) Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. La Dutch Foundation for Literature. Confederación Nacional del Trabajo - CNT Laboratorio de tendencias, SLNE Consejo Islámico de Cataluña Madaripur Cultural Asociación de Bangladesh en Barce- lona. Consell Islàmic Cultural de Catalunya Mainstream Communication S.A. Consorci per a la Normalització Lingüística Nexes Interculturals de Joves per Europa. Coordinadora Gai-Lesbiana de Catalunya. 82 83 DaDEs GENErals CEssIoNs D’EsPaIs I lloGuErs Oikocredit Catalunya Partit dels Socialistes de Catalunya. PSC Partito Radicale Plataforma per la Llengua - Col·lectiu l'Esbarzer. Pontas Copyright Agency, S.L. Raval Edicions SLU rECulls Salut i Música "Cultura de la Salut i Medis de Vida". dE pREMSA Universidad de Salamanca. Máster en diseño de interiores. Universitat Autònoma de Barcelona. Universitat de Barcelona. Universitat Pompeu Fabra Vivi Films S.L. Worth it S.L 84 rECulls DE PrEmsa rECulls DE PrEmsa CErDà I la BarCEloNa DEl Futur la VaNGuarDIa - 13/01/2010 secció cultuRa la VaNGuarDIa - 13/01/2010 secció cultuRa 86 87 rECulls DE PrEmsa rECulls DE PrEmsa aVuI - 25/02/2010 atoPIa secció cultuRa la VaNGuarDIa - 18/04/2010 secció magazine 88 89 rECulls DE PrEmsa rECulls DE PrEmsa tImE out oF BarCEloNa - 4/03/2010 aDN - 25/02/2010 secció aRt secció cultuRa 90 91 rECulls DE PrEmsa rECulls DE PrEmsa El PaIs Cataluña - 25/02/2010 BarCEloNa-ValèNCIa-Palma secció cultuRa quaDErN - 01/07/2010 92 93 rECulls DE PrEmsa rECulls DE PrEmsa DIarI DE BalEars - 12/06/2010 DIarI DE BalEars - 12/06/2010 secció suplemento secció suplemento 94 95 rECulls DE PrEmsa rECulls DE PrEmsa aVuI - 26/05/2010 la VaNGuarDIa - 07/07/2010 secció cultuRa secció cultuRa 96 97 rECulls DE PrEmsa rECulls DE PrEmsa la VaNGuarDIa - 07/07/2010 PEr laBErINts secció cultuRa El PaÍs Cataluña - 09/10/2010 secció cataluÑa 98 99 rECulls DE PrEmsa rECulls DE PrEmsa oN DIsEño - 01/11/2010 rEGIó 7 - 10/12/2010 secció RepoRtatje secció cultuRes 100 101 rECulls DE PrEmsa rECulls DE PrEmsa El PErIóDICo VEraNo - 28/07/2010 El D_EFECtE BarroC secció cultuRa PúBlICo - 10/11/2010 secció cultuRa 102 103 rECulls DE PrEmsa rECulls DE PrEmsa El PErIóDICo - 10/11/2010 El muNDo Cataluña - 10/11/2010 secció cultuRa secció catalunya 104 105 rECulls DE PrEmsa rECulls DE PrEmsa aVuI - 10/11/2010 loCal, loCal! secció cultuRa aDN BarCEloNa - 23/02/2010 secció baRcelona 106 107 rECulls DE PrEmsa rECulls DE PrEmsa la VaNGuarDIa què FEm? - 05/03/2010 WorlD PrEss PHoto secció suplemento El PErIóDICo - 03/11/2010 secció cultuRa 108 109 rECulls DE PrEmsa rECulls DE PrEmsa aVuI - 03/11/2010 XCèNtrIC secció cultuRa tImE out BarCEloNa - 25/03/2010 secció cinema 110 111 rECulls DE PrEmsa rECulls DE PrEmsa El PaÍs Cataluña - 06/12/2010 BCNmP7 secció cataluÑa + ICult - 12/02/2010 secció especial 112 113 rECulls DE PrEmsa rECulls DE PrEmsa roCKDEluX - 01/05/2010 Fora DE ProGrama secció opinion la VaNGuarDIa - 15/06/2010 secció contRapoRtada 114 115 rECulls DE PrEmsa rECulls DE PrEmsa Fast ForWarD El PaÍs Cataluña - 10/07/2010 secció catalunya tENDèNCIEs El muNDo - 08/07/2010 secció cultuRa 116 117 rECulls DE PrEmsa rECulls DE PrEmsa GaNDulEs El PuNt BarCEloNa - 19/08/2010 secció poRtada la VaNGuarDIa - 03/08/2010 secció cultuRa 118 119 rECulls DE PrEmsa rECulls DE PrEmsa El PuNt BarCEloNa - 19/08/2010 El PuNt BarCEloNa - 19/08/2010 secció poRtada secció poRtada 120 121 rECulls DE PrEmsa rECulls DE PrEmsa KosmoPolIs PuBlICo Cataluña - 23/10/2010 secció cultuRa tImE out BarCEloNa - 20/10/2010 secció RestauRantes 122 123 rECulls DE PrEmsa rECulls DE PrEmsa INFluENCErs + ICult- 05/02/2010 secció cultuRa la VaNGuarDIa - 01/03/2010 secció contRapoRtada 124 125 rECulls DE PrEmsa rECulls DE PrEmsa FEstIVal FlamENCo CIutat VElla El PErIóDICo DE CataluNYa - 24/05/2010 secció cultuRa aVuI - 19/05/2010 secció cultuRa 126 127 rECulls DE PrEmsa rECulls DE PrEmsa sóNar la VaNGuarDIa - 18/06/2010 secció poRtada la VaNGuarDIa - 18/06/2010 secció poRtada 128 129 rECulls DE PrEmsa rECulls DE PrEmsa la VaNGuarDIa - 18/06/2010 PúBlIC - 24/06/2010 secció poRtada secció catalunya 130 131 rECulls DE PrEmsa rECulls DE PrEmsa DIEs DE DaNsa sortIm aVuI - 02/07/2010 secció suplemento El PErIóDICo DE CataluNYa - 03/07/2010 secció especial 132 133 rECulls DE PrEmsa rECulls DE PrEmsa FEstIVal HIPNotIK tENDèNCIEs El muNDo - 16/09/2010 secció catalunya El PErIóDICo DE CataluNYa - 19/09/2010 secció gRan baRcelona 134 135 rECulls DE PrEmsa rECulls DE PrEmsa l’altErNatIVa tImE out BarCEloNa - 17/11/2010 secció agenda aVuI - 12/11/2010 secció cultuRa 136 137 rECulls DE PrEmsa rECulls DE PrEmsa DraP-art mINIPut ara - 19/12/2010 El PuNt BarCEloNa - 04/12/2010 secció cultuRa secció comunicación 138 139 rECulls DE PrEmsa rECulls DE PrEmsa soNarKIDs El PaÍs Cataluña - 11/06/2010 secció catalunya la VaNGuarDIa - 09/06/2010 secció cultuRa 140 141 rECulls DE PrEmsa rECulls DE PrEmsa PENsar Futur El PErIóDICo DE CataluNYa - 23/02/2010 secció gRan baRcelona El PErIóDICo DE CataluNYa - 16/02/2010 secció gRan baRcelona 142 143 rECulls DE PrEmsa rECulls DE PrEmsa El muNDo Cataluña - 19/01/2010 la VaNGuarDIa - 16/03/2010 secció baRcelona secció cultuRa 144 145 rECulls DE PrEmsa rECulls DE PrEmsa El PaÍs - 26/01/2010 zErtal secció cultuRa PúBlICo - 17/02/2010 secció cultuRa 146 147 rECulls DE PrEmsa rECulls DE PrEmsa JuDItH ButlEr BaBElIa - 08/05/2010 secció suplemento la VaNGuarDIa - 03/05/2010 secció cultuRa 148 149 rECulls DE PrEmsa rECulls DE PrEmsa mICHaEl saNDEl martHa C.NussBaum la VaNGuarDIa - 15/05/2010 El PaÍs EDICIóN Cataluña - 29/06/2010 secció contRapoRtada secció cultuRa 150 151 rECulls DE PrEmsa rECulls DE PrEmsa somNIs somNIs El PErIóICo DE CataluNYa - 13/01/2010 aBC Cultural - 03/07/2010 secció cosas de la vida secció suplemnto 152 153 rECulls DE PrEmsa rECulls DE PrEmsa aBC Cultural - 03/07/2010 ICI secció suplemnto El PErIóDICo DE CataluNYa - 02/02/2010 secció gRan baRcelona 154 155 rECulls DE PrEmsa rECulls DE PrEmsa NoW altrEs El PaÍs - 28/03/2010 El PaÍs Cataluña - 02/11/2010 secció cultuRa secció catalunya 156 157 rECulls DE PrEmsa rECulls DE PrEmsa aVuI - 22/03/2010 + ICult - 05/11/2010 secció politica secció cultuRa 158 159