M 08-10 Foment de Ciutat Vella, sa.
Memòria 2008-2010
Assumpta Escarp i Gibert | Presidenta de Foment de Ciutat Vella, sa.
 | 3a Tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona  
 | Regidora del Districte de Ciutat Vella
Foment de Ciutat Vella, sa. (Focivesa) porta 10 anys treballant en la millora del nostre districte. La 
memòria que teniu a les mans recull les actuacions dutes a terme durant el període 2008-2010, 
any que culmina aquest aniversari. Han estat anys d’intensa activitat, treballant per assolir els 
nous reptes del territori. Els eixos principals de la tasca de Focivesa s’han centrat en l’execució 
dels projectes d’urbanització i d’edificació prioritzats al Programa d’Actuació del Districte (PAD) 
del mandat municipal 2007-2011. A més, s’han impulsat i s’han liderat tres Plans de Barri. També 
ha estat possible dur a terme fins a 43 actuacions de diversa tipologia i abast que no es trobaven 
pressupostades inicialment, gràcies al marc del Fons estatal d’inversió local.
Les actuacions del PAD, document que s’elabora amb la participació dels veïns i les veïnes de 
Ciutat Vella i marca el full de ruta que cal seguir en cada cicle municipal, han continuat tenint, com 
a grans prioritats, la reordenació de l’espai públic i la dotació d’equipaments comunitaris, tant 
mitjançant la construcció o la rehabilitació d’edificis per a nous centres, com amb la millora dels 
ja existents. Aquestes dues línies d’actuació són els pilars fonamentals de la transformació i la 
revitalització de Ciutat Vella en què ha actuat Focivesa d’una manera activa. 
Des de la mateixa voluntat de convertir la transformació urbana en una eina per a la millora social 
dels barris, l’Ajuntament de Barcelona ha impulsat, amb l’ajut de Foment de Ciutat Vella, sa., tres 
projectes d’intervenció integral que han estat seleccionats per rebre els ajuts econòmics de la 
Llei de barris. Dintre del període que recull aquesta memòria, s’ha tancat el Pla de Barris que ha 
aportat millores substancials a l’àrea de Sant Pere i Santa Caterina, i ja s’ha desenvolupat una part 
important de les actuacions i els programes que conformen el de la Barceloneta. Aquest Pla ha 
esdevingut un model de participació dels veïns i les veïnes, els primers destinataris de les millores 
urbanístiques i socials que permeten a aquest emblemàtic barri encarar el futur mantenint la seva 
singularitat. Per últim, ha començat a caminar el Pla de Barris del Raval Sud, que es desenvoluparà 
al llarg dels pròxims anys i contribuirà d’una gran manera a equilibrar el nivell d’incidència desigual 
que el procés de transformació ha tingut fins ara en una i en l’altra meitat del Raval. 
Entre les moltes actuacions dutes a terme en aquest període, cal esmentar-ne una per la seva 
transcendència especial: la reforma de la plaça de la Gardunya, que ha vist iniciar les obres de 
l’aparcament soterrat. Es tracta d’un projecte ambiciós per la seva complexitat i la barreja d’usos 
que permetrà aconseguir un nou espai públic al Raval i generar noves sinèrgies ciutadanes.
Finalment voldria destacar que el procés de regeneració que Focivesa està duent a terme, 
ha aportat resultats tangibles i satisfactoris, però ens obliga alhora a encarar tots i cada un 
dels reptes derivats dels nous temps. Un de fonamental és el fet d’assolir l’equilibri necessari 
entre el caràcter residencial i de proximitat dels barris de Ciutat Vella i el rol d’aparador de la 
ciutat que recau en aquest districte. Aquesta dualitat fa de Ciutat Vella un territori de realitats 
i problemàtiques específiques, que requereixen, per tant, tractaments i solucions també 
específiques, amb l’objectiu permanent de continuar vetllant per la qualitat de vida, la convivència i 
la cohesió social als barris del revitalitzat centre històric de Barcelona. 
PÀGINA ANTERIOR | ÍNDEX 2 MEMÒRIA 2008-2010 - FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA.
Una de les capelles  
annexes del claustre  
del convent de Sant Agustí 
rehabilitades.
MEMÒRIA 2008-2010 - FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA. 3 ÍNDEX | PÀGINA SEGÜENT
1 | Introducció  . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .  pàg. 06
 Presentació de l’empresa
 Ciutat Vella
 El procés de transformació i revitalització
 Foment de Ciutat Vella, sa.
 Àmbits d’actuació de Foment de Ciutat Vella, sa.
2 | Informe de gestió 2008-2010 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .  pàg. 14
 Actuacions d’iniciativa municipal
 Actuacions del Pla d’Actuació del Districte 2008-2010
 Plans de Barris
 Altres programes
 Comunicació i projecció internacional
 Actuacions público-privades
3 | Informe econòmic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .  pàg. 96
PÀGINA ANTERIOR | ÍNDEX 4 MEMÒRIA 2008-2010 - FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA.
Rehabilitació integral de 
l’edifici municipal situat a 
la placeta del Pi, 2 per tal 
d’adequar-lo als nous usos 
ciutadans.
MEMÒRIA 2008-2010 - FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA. 5 ÍNDEX | PÀGINA SEGÜENT
Introducció
Presentació de l’empresa decidir la intervenció en el centre històric per 
tal de revitalitzar-lo amb un doble objectiu: 
Ciutat Vella recuperar-lo com a centre vital de la ciutat i 
Ciutat Vella és el districte primer dels deu que mantenir alhora el caràcter residencial dels 
conformen la ciutat de Barcelona. Engloba seus barris.
quatre barris: els tres del nucli històric central 
–el Raval, el Gòtic i el conjunt dels barris de Per fer-ho, l’Ajuntament va implicar en el 
Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera– i el barri projecte les altres Administracions, és a dir la 
mariner de la Barceloneta. Generalitat de Catalunya i el Govern d’Espanya, 
i va consensuar algunes decisions amb les 
El districte té una superfície de 4,4 km2 i associacions de veïns dels quatre barris –el 
107.426 habitants –d’acord amb les dades de Raval, el Gòtic, Casc Antic i la Barceloneta– i 
l’Instituto Nacional de Estadística (INE) de l’any amb els agents econòmics, com ara la Cambra 
2009–, per la qual cosa la densitat de població de Comerç. Durant la primera meitat de la 
és de 24.591 habitants per quilòmetre quadrat. dècada dels vuitanta del segle passat es van 
La densitat mitjana de la ciutat de Barcelona redactar els Plans Especials de Reforma Interior 
és de 15.872 habitants per quilòmetre quadrat. (PERI) per al Raval, el sector oriental del Casc 
A Ciutat Vella conflueixen actius turístics, Antic i la Barceloneta, i l’any 1986 el districte 
econòmics, comercials, culturals i patrimonials, va ser declarat àrea de rehabilitació integrada 
a més del caràcter residencial que mantenen (ARI). El mateix any, Barcelona va ser escollida 
els seus barris. com a seu dels Jocs Olímpics de 1992, un 
esdeveniment que feia encara més necessària 
El procés de transformació i revitalització una intervenció de gran abast al centre de la 
La Ciutat Vella d’avui és el resultat del ciutat.
procés de transformació i revitalització 
que, des de primers dels anys vuitanta del L’any 1988, la creació de la societat d’economia 
segle xx, va començar a viure el districte. mixta Promoció de Ciutat Vella, sa. com a 
La pèrdua de centralitat que Ciutat Vella va òrgan per impulsar i liderar la transformació 
anar patint des que, a mitjan segle xix, van del districte va marcar l’inici tangible d’un 
ser enderrocades les muralles i Barcelona procés que ha deixat i continua deixant 
es va expandir cap a l’Eixample va dur el un llegat ben visible. Els barris s’han dotat 
centre històric a una situació de decadència d’equipaments, com ara centres cívics, 
física i social. L’any 1979, amb la restauració residències, biblioteques, centres de serveis 
dels ajuntaments democràtics després de personals o escoles bressol, dels quals 
la dictadura, l’Ajuntament de Barcelona va abans estaven mancats; s’han ubicat al 
PÀGINA ANTERIOR | ÍNDEX 6 MEMÒRIA 2008-2010 - FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA.
centre històric equipaments de ciutat, com Foment de Ciutat Vella, sa.
el Museu d’Art Contemporani, el Centre de 
Cultura Contemporània o diversos centres Constitució
universitaris; s’ha renovat la majoria dels El 19 de febrer de 1999, per acord del Consell 
carrers del districte; s’han dut a terme algunes Plenari, es va constituir Foment de Ciutat 
operacions de diversa magnitud per esponjar Vella, sa. com a societat anònima amb capital 
el teixit urbà i per crear nous espais públics; íntegrament municipal. El Consell Plenari, en 
s’ha construït nou habitatge públic; s’ha sessió del dia 23 de febrer de 2000, va acordar 
ajudat econòmicament els propietaris privats la transformació de la societat en una empresa 
per tal que rehabilitessin els seus edificis, d’economia mixta, amb un capital inicial de 
el seus habitatges i els seus locals; s’han 6 milions d’euros:
renovat els tres mercats amb què actualment •	 3,6	milions	d’euros	de	capital	públic	(60	%).
compta Ciutat Vella, i s’han millorat totes les •	 2,4	milions	d’euros	de	capital	privat	(40	%).
infraestructures i les xarxes de serveis del 
centre històric. Objecte social
La societat va ser creada amb l’objectiu de dur 
Promoció de Ciutat Vella, sa. va iniciar a terme totes les actuacions urbanístiques i 
l’any 1988 la tasca d’impuls i lideratge de la d’edificació planejades en el marc del procés 
transformació urbanística del districte. Foment de transformació i revitalització del districte de 
de Ciutat Vella, sa. va prendre el relleu per tal Ciutat Vella.
de donar continuïtat al model d’empresa mixta 
com a instrument per a continuar gestionant Període de vigència
el procés de transformació i revitalització dels Foment de Ciutat Vella, sa. tindrà una durada 
barris del centre històric de Barcelona. màxima de 14 anys i, al final d’aquest període, 
els actius i passius revertiran a favor d’entitats 
de dret públic o privat, íntegrament participades 
per les Administracions públiques, un cop que 
s’hagin amortitzat les accions del capital privat. 
Actualment, l’empresa ha iniciat el seu procés 
d’amortització de les accions del capital privat 
per a dur a terme la seva dissolució en la data 
prevista estatutàriament. La Junta General 
Ordinària d’Accionistes de la societat, que es va 
celebrar el dia 30 de juny de 2010, acordà –en 
compliment d’allò que preveu l’article 38 dels 
Estatuts, en relació amb la data de finalització 
de la societat i l’amortització de les accions 
de classe B– reduir el capital social en la xifra 
de 601.000,00 euros, a càrrec de beneficis o 
MEMÒRIA 2008-2010 - FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA. 7 ÍNDEX | PÀGINA SEGÜENT
reserves lliures, mitjançant l’amortització de públic i que han estat objecte d’un encàrrec 
10.000 accions de la classe B amb un valor específic a Foment de Ciutat Vella, sa.
nominal de 60,10 euros cadascuna d’elles i la 
devolució d’aportacions el mateix any 2010. Per Activitats econòmiques de mercat
tal d’acomplir l’acord de la Junta, amb data de Són operacions d’obtenció o venda de sòl o 
29 de novembre de 2010 es van fer efectius els sostre, tant si són en forma de solars, com 
reemborsaments corresponents a les accions si són edificis sencers, habitatges o locals 
que s’havien amortitzat en virtut de la reducció comercials, que es desenvoluparan amb 
de capital acordada. La suma que es va abonar l’objectiu d’impulsar la regeneració del teixit 
als titulars de les accions amortitzades va pujar urbà i la dinamització econòmica del districte 
fins a 601.000,00 euros de devolució de capital per tal de fer entrar la participació de la 
i 249.432,73 euros de beneficis. iniciativa privada en aquest tipus d’actuacions.
Línies d’actuació
D’acord amb l’article 49 de la Carta Municipal 
de Barcelona, el pla d’empresa de la societat 
divideix les seves activitats en dues branques, 
segons la naturalesa del seu capital.
Activitats de servei públic
Aquest àmbit inclou la gestió de les operacions 
del Programa d’Actuació Municipal (PAM), 
que l’Ajuntament encarrega a la societat, com 
també l’elaboració del planejament urbanístic 
i el disseny dels nous espais urbans o la 
remodelació d’aquells ja existents.
En aquesta línia de treball s’inclouen les 
actuacions de promoció econòmica vinculades 
amb els objectius estratègics de la revitalització 
de Ciutat Vella.
També dins les actuacions d’iniciativa municipal 
es desenvolupa la promoció de la rehabilitació 
privada.
Finalment formen part d’aquest grup d’accions 
la gestió i el manteniment d’una part del conjunt 
d’edificis municipals ubicats a Ciutat Vella, 
que actualment no es troben adscrits al servei 
PÀGINA ANTERIOR | ÍNDEX 8 MEMÒRIA 2008-2010 - FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA.
Àmbits d’actuació  renovació urbana i revitalització social i 
de Foment de Ciutat Vella, sa. econòmica als barris mitjançant una actuació 
d’intervenció integral. 
Urbanisme i obres
Les actuacions presenten tres tipologies. Habitatge
La millora de les condicions dels habitatges per 
Urbanització a una major qualitat de vida dels seus residents 
Consisteix en la remodelació dels carrers, la ha estat un dels objectius prioritaris del procés 
urbanització de les noves vies públiques, el de transformació i revitalització de Ciutat Vella. 
canvi del paviment, la col·locació d’arbrat i de Mantenir el caràcter residencial i de proximitat 
mobiliari urbà nous. dels barris del districte ha estat fonamental en 
aquest procés, juntament amb la recuperació 
Equipaments del centre històric com a centre neuràlgic de 
Es tracta de la construcció o rehabilitació Barcelona. La gestió dels ajuts públics a la 
d’edificis per acollir serveis de proximitat per rehabilitació privada es va dur a terme des de 
al barri, com ara centres cívics, biblioteques, l’Oficina de l’Habitatge de Ciutat Vella, servei 
escoles bressol, residències per a estudiants, municipal que es va englobar a Foment de 
complexos esportius, apartaments per a gent Ciutat Vella, sa. fins al mes de juliol de 2009. 
gran i mercats municipals d’abastiment, entre L’oficina va ser creada el mes de maig de 2004 
d’altres. i va integrar l’Oficina de Rehabilitació de Ciutat 
Vella, activa des de l’any 1988. Actualment, 
Infraestructures l’Oficina de l’Habitatge s’ha incorporat a la 
Es fonamenta en la instal·lació de la xarxa de xarxa del Consorci de l’Habitatge de Barcelona.
recollida pneumàtica de residus sòlids urbans 
i la seva implantació progressiva als barris Promoció i dinamització comercial
de Santa Caterina i el Raval, la construcció El comerç és un element de cohesió i de 
o l’ampliació de nous aparcaments públics, dinamisme a Ciutat Vella. La implantació del 
i la modernització de les xarxes de serveis comerç en aquelles àrees del centre històric que 
(electricitat, aigua, gas, telèfon, cable, hagin pogut patir un retrocés en aquest aspecte 
enllumenat públic i clavegueram). o en les zones del districte que reneixen, fruit 
de la renovació urbanística, és bàsica i alhora 
Llei de barris va lligada al manteniment del control d’usos i 
Els projectes que s’inclouen en aquesta via de activitats dels locals per tal de garantir l’equilibri 
finançament, amb una dotació econòmica que comercial i la mixticitat entre les diverses 
aporta la Generalitat de Catalunya, tal i com tipologies del públic que en fa ús. S’ha treballat 
es recull en la Llei de millora de barris, àrees en la promoció de nous locals comercials, 
urbanes i viles que requereixen una atenció la cessió de locals de titularitat municipal a 
especial, s’han centrat en el barri de Sant Pere i entitats socials o l’adquisició de locals tancats 
Santa Caterina, ja finalitzat, i en la Barceloneta per fomentar-ne la reobertura amb l’objectiu 
i el Raval Sud, tots tres amb l’objectiu de comú de contribuir a la dinamització i a 
MEMÒRIA 2008-2010 - FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA. 9 ÍNDEX | PÀGINA SEGÜENT
l’equilibri comercial de Ciutat Vella. S’ha creat La sèrie B, corresponent a l’aportació del 
una línia d’ajuts per a petits emprenedors que capital privat, té com a agents diverses 
s’instal·lin en locals dels barris de Sant Pere i entitats financeres i empreses de serveis 
Santa Caterina i la Barceloneta. implicades i interessades en la rehabilitació 
i la modernització del nucli històric de 
Accionariat Barcelona. Hi destaca, per la seva significació 
La societat mixta es va formar a partir d’un social, la presència de la societat Iniciativa 
capital social inicial de sis milions d’euros (mil per a la Recuperació de Ciutat Vella, creada 
milions de pessetes l’any 2001). El capital de amb l’objectiu de promoure la revitalització 
procedència pública, anomenat de sèrie A, és comercial del centre històric de Barcelona.
del	60	%	del	total	mentre	que	el	40	%	restant	
prové del capital privat, anomenat de sèrie B.
Dins la sèrie A, l’Ajuntament de Barcelona 
aportà	inicialment	el	51	%	del	capital	que	
atorga a la societat el caràcter de municipal 
segons la definició global d’empresa municipal 
d’economia mixta. L’any 2004, aquestes accions 
van ser transferides a la societat privada 
municipal BIMSA (Barcelona d’Infraestructures 
Municipals, S.A.). La Diputació de Barcelona, 
segona institució pública implicada en la 
creació de la societat, aportà la resta del capital 
públic.
Composició de l’accionariat (el 31 de desembre de 2010)
Accionistes € %
BIMSA 3.065.100 56,67
Diputació de Barcelona 540.900 10
Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona 473.287,50 8,75
Banco Bilbao-Vizcaya-Argentaria, S.A. 450.750 8,33
Invercartera, S.A.U. 315.525 5,83
Telefónica Soluciones Sectoriales, S.A.U. 225.375 4,17
Iniciativa per a la Recuperació de Ciutat Vella, S.L. 202.837,50 3,75
SABA Aparcamientos, S.A. 135.225 2,50
Total 5.409.000 100
PÀGINA ANTERIOR | ÍNDEX 10 MEMÒRIA 2008-2010 - FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA.
Organigrama de l’empresa
Administració, 
Direcció general Contractació  
i Recursos Humans
Gabinet de la Direcció  Servei Jurídic, Gestió  
de Comunicació del Sòl i Patrimoni
Oficina Tècnica de  
Projectes i Obres
la Barceloneta
Administració
Composició del Consell d’Administració de Excma. Diputació de Barcelona,  
Foment de Ciutat Vella, sa. (el 22 de desembre representada pel Sr. Rafael Roig i Milà 
de 2010) Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona, 
representada pel Sr. Pere Guardiola i Tey
Presidenta Invercartera, S.A.U., representada pel Sr. Eduard 
Ima. Sra. Assumpta Escarp i Gibert Mendiluce i Fradera (cooptació: 22-12-2010)
Banco Bilbao-Vizcaya-Argentaria, S.A., 
Vicepresident primer representat pel Sr. Josep Meseguer i Clapés
Im. Sr. Ramon Nicolau i Nos Telefónica Soluciones Sectoriales, S.A.U., 
representada pel Sr. Lluís Castells i Arcas
Vicepresident segon SABA Aparcamientos, S.A.,  
Sr. Emili Sarrión i Avinent representada pel Sr. Jordi Díez i Díez 
Vocals Plantilla de Foment de Ciutat Vella, sa. 
Im. Sr. Ramon García-Bragado i Acín (el 31 de desembre de 2010)
Ima. Sra. Mercè Homs i Molist Direcció General
Im. Sr. Alberto Villagrasa i Gil Xavier Valls i Serra
Sra. Mercè Massa i Rincon Carme Gual i Via
Sra. Pilar Solans i Huguet Cristina Millet i Vilanova
Sr. Joan Conde i del Campo May Mainar i Font
Sr. Joan Anton Sànchez i de Juan Montserrat Mon i Jornet
Sr. José Antonio Gilabert i Delgado Elena Rosillo i Ballesca
Sr. Adrià Folia i Campos Berta Cendrós i Ollé
MEMÒRIA 2008-2010 - FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA. 11 ÍNDEX | PÀGINA SEGÜENT
Direcció d’Administració i Contractació
Elvira Utrillo i Tomás
Albert Campos i Cadenas
Maria Josep Comellas i Martín
Eduard Tejero i Álvaro
Rosa Maria Junoy i Saludes
Direcció de Projectes i Obres
Robert Marsan i Álvarez
Albert Ribó i Pratsobrerroca
José Miguel Díez i Bueno
Antoni Garcia i Salanova
Jordi Fargas i Soler
Pilar Millet i Vilanova
Josep Maria Pèlach i Vidal
Ramon Gallego i Castella
Maria Lluïsa Gimeno i Comas
Servei Jurídic, Gestió de Sòl i Patrimoni
Isidre Costa i Ribera
Miquel Mané i Clavé
Francisco Flores i Reyes
Carme Muñoz i Creus
Montserrat Pousa i Engroñat
Núria Martínez i Navarro
August Ribeiro i Duarte
Oficina Tècnica de la Barceloneta
Mònica Mateos i Guerrero
Anna Terra i Sans
Arnau Balcells i Capellades
Josep Maria López i Bea
Col·laboradors externs
Maite Hernando i Martínez
Miquel Roca i Cols
Isidre Pastor i Batalla
Xavier Sust i Fatjó
PÀGINA ANTERIOR | ÍNDEX 12 MEMÒRIA 2008-2010 - FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA.
Conjunt d’actuacions  
a la plaça del Pedró.
MEMÒRIA 2008-2010 - FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA. 13 ÍNDEX | PÀGINA SEGÜENT
Informe de gestió 2008-2010
Actuacions d’iniciativa municipal Urbanització
Actuacions del Pla d’Actuació del Districte Remodelació de la plaça de Castella  
2008-2011 i del carrer de Gravina
Per tal d’acomplir les prioritats marcades en La plaça de Castella va ser remodelada per tal 
el Pla d’Actuació del Districte 2008-2011 (PAD d’adequar l’espai a l’ús prioritari dels vianants 
2008-2011), Foment de Ciutat Vella, sa. ha i, alhora, per millorar la funció de la plaça com 
dut a terme les actuacions que tot seguit es a pòrtic d’entrada al Raval pel seu extrem 
descriuen. nord. L’actuació va possibilitar que gran part 
de l’espai de la plaça anteriorment condicionat 
pels vehicles actualment estigui destinat als 
vianants, que poden gaudir de l’ús de tota la 
plaça amb les úniques excepcions del carril 
únic de circulació i dels trams d’accés i de 
sortida de l’aparcament soterrat, el qual també 
va ser objecte de diversos treballs de millora i 
adequació.
En el carril únic de circulació de la plaça es 
van ubicar les àrees de càrrega i descàrrega 
destinades als vehicles que subministren 
productes als establiments de l’entorn, 
com també una àrea d’aparcament per a 
motos. El carril, que correspon al tram del 
carrer dels Tallers que passa per la plaça, té 
sentit descendent i s’hi accedeix des de la 
confluència de la ronda de Sant Antoni amb la 
plaça de la Universitat o bé des del carrer de 
Gravina. A l’extrem sud de la plaça, el carril 
tomba cap al carrer de Valldonzella, del qual 
també es va arranjar el tram més pròxim a 
la plaça de Castella. Pel que fa a les rampes 
de l’aparcament, es van resoldre buscant la 
màxima discreció posible. La d’accés es va 
mantenir enfront del carrer de Gravina i la de 
PÀGINA ANTERIOR | ÍNDEX 14 MEMÒRIA 2008-2010 - FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA.
sortida es va dirigir cap al tram del carrer de té a tocar, però al qual donava l’esquena abans 
Torres i Amat, que fa de continuació del carrer de la intervenció.
de Montalegre.
L’actuació a la plaça es va completar amb la 
Aquest tram del carrer va ser obert i urbanitzat renovació del mobiliari urbà, la disposició d’una 
abans de la remodelació de la plaça si àrea per a estacionar-hi bicicletes, la millora 
bé tots dos projectes van formar part del de les xarxes que subministren serveis a la 
conjunt d’actuacions destinades a millorar zona i la substitució dels dos grans parterres 
la connectivitat de la plaça de Castella amb que hi havia anteriorment per uns altres quatre 
l’eix d’equipaments culturals i universitaris més funcionals. En els nous parterres es van 
dels carrers de Valldonzella i de Montalegre replantar els arbres que ja hi havia a la plaça i 
(facultats de la Universitat de Barcelona [UB], se n’hi van afegir de nous per tal de potenciar el 
Museu d’Art Contemporani de Barcelona paper de la plaça de Castella com a petit pulmó 
[Macba], Centre de Cultura Contemporània de verd ciutadà.
Barcelona [CCCB] i Facultat de Comunicació 
Blanquerna-Universitat Ramon Llull [URL]). El projecte va comportar també la 
Un cop que ha estat remodelada, la plaça de reurbanització del carrer de Gravina, on 
Castella ha esdevingut una porta d’entrada més l’actuació també va seguir el criteri d’augmentar 
funcional cap al nucli cultural i universitari que l’espai destinat als vianants, renovar el 
MEMÒRIA 2008-2010 - FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA. 15 ÍNDEX | PÀGINA SEGÜENT
paviment i reforçar les xarxes de serveis. En Remodelació de vuit carrers del Raval centre 
la calçada central es van habilitar algunes Els carrers de Vistalegre, de les Carretes, de 
places d’aparcament per a motos i una zona l’Aurora, de la Lleialtat, de Sant Pacià, de Sant 
de càrrega i descàrrega per als establiments Rafael, de Sant Martí i de Sant Bartomeu, 
hotelers i comercials del carrer. tots vuit situats a l’àrea del Raval centre, 
entre la rambla del Raval i la plaça de Folch 
Per celebrar l’acabament de la remodelació de i Torres, han estat remodelats. L’actuació ha 
la plaça de Castella i del carrer de Gravina, la permés adequar aquests carrers al criteri 
tarda del dissabte 13 de setembre de 2008 es general d’augmentar l’espai per als vianants 
va organitzar a la plaça una festa infantil per als i atorgar-los-hi la prioritat que regeix la 
nens i les nenes del barri. reordenació de l’espai públic a Ciutat Vella en 
les últimes dècades.
Projecte: UTE Urgell-Alfa Tecnologies/Greccat.
Execució de les obres: Rubatec-CRC Obras y Servicios. Aquests vuit carrers es van pavimentar a un 
Termini de les obres: setembre de 2007-agost de 2008. únic nivell, però amb dos materials diferents 
Cost: 1,9 milions d’euros. per tal de distingir clarament el tram central, 
de paviment de llambordes de granit, i els 
trams laterals, de sòl de lloses de formigó. 
Aprofitant l’aixecament de cada carrer per a 
la renovació del paviment, es van fer treballs 
de millora i modernització de totes les xarxes 
de subministrament de serveis d’aquesta 
zona: aigua, llum, gas, telèfon i clavegueram. 
Igualment, en tots els carrers es va renovar 
l’enllumenat públic amb la instal·lació d’un 
PÀGINA ANTERIOR | ÍNDEX 16 MEMÒRIA 2008-2010 - FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA.
tipus de fanal que redueix el consum energètic Urbanització de la placeta de Martina Castells
alhora que augmenta la il·luminació. En alguns La placeta de Martina Castells és el nou espai 
d’aquests carrers, l’actuació va comportar públic per a l’ús ciutadà que ha guanyat el 
també la instal·lació de la xarxa de recollida barri del Raval després de la recuperació del 
pneumàtica d’escombraries. pati posterior a l’absis de la capella de Sant 
Llàtzer. L’espai va ser urbanitzat com a zona 
Les obres es van afrontar d’una manera enjardinada i es va dotar de mobiliari urbà i 
progressiva al llarg d’un any i mig per tal de d’una àrea de jocs infantils. 
reduir l’afectació de les molèsties tant per 
als veïns i les veïnes com per a la circulació. La urbanització d’aquest nou espai públic forma 
L’actuació formava part del PAD del mandat part del conjunt d’actuacions integrades en la 
municipal anterior si bé va concloure el mes de recuperació de l’illa de Sant Llàtzer, delimitada 
març de l’any 2008, ja dintre d’aquest mandat. per la plaça del Pedró i els carrers del Carme, 
de l’Hospital i de Sant Llàtzer. Altres actuacions 
Projecte: Alfa Tecnologies. d’aquest projecte han estat la rehabilitació 
Execució de les obres: Acciona Infraestructuras. de l’edifici del carrer del Carme, 101-109 com 
Termini de les obres: octubre de 2006-març de 2008. a nova seu del Centre de Serveis Socials 
Cost: 2,3 milions d’euros. del Raval (CSS Raval), la reforma de l’edifici 
del carrer de l’Hospital, 140-142 per a usos 
administratius i l’acabament de la restauració 
de la capella de Sant Llàtzer.
Projecte: Arderiu i Morató arquitectes.
Execució de les obres: Teyco.
Termini de les obres: juliol-desembre de 2009.
Cost: inclòs en la rehabilitació de l’edifici del CSS Raval 
(carrer del Carme, 101-109).
MEMÒRIA 2008-2010 - FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA. 17 ÍNDEX | PÀGINA SEGÜENT
Remodelació del carrer de Joaquín Costa Arranjament de la plaça de Salvador Seguí  
A primers de 2010 s’inicià la remodelació i del carrer d’Espalter
del carrer de Joaquín Costa, l’eix viari més El mes de novembre de 2010 s’iniciaren les 
important del Raval nord. L’objectiu fonamental obres d’arranjament de la plaça de Salvador 
de l’actuació va ser la reordenació de l’espai Seguí i del carrer d’Espalter. Aquests dos 
públic, que es va destinar d’una manera espais públics conformen l’entorn immediat 
prioritària als vianants, i la instal·lació de la del nou edifici de la Filmoteca de Catalunya, 
xarxa de recollida pneumàtica de residus. la construcció del qual, per l’empresa GISA 
La remodelació del carrer es completà amb (Gestió d’Infraestructures, S.A.U.), també 
la renovació del mobiliari urbà, la millora de es trobava en el tram final a l’acabament de 
les xarxes de subministrament de serveis i la l’exercici de 2010. 
col·locació d’arbrat.
El projecte té, com a línies bàsiques, la 
A finals de 2010, la remodelació del carrer es renovació del paviment i del mobiliari urbà com 
trobava en la tercera i última fase, que comprèn també la millora de l’enllumenat públic i de les 
el tram des del carrer de Ferlandina fins a la xarxes de subministrament de serveis de la 
confluència del carrer de Joaquín Costa amb el zona. L’actuació comporta la instal·lació de la 
de Torres i Amat i la ronda de Sant Antoni. xarxa de recollida pneumàtica de residus al 
carrer d’Espalter.
Projecte: Cabrera Olivé.
Execució de les obres: Copisa i Envac. Els treballs en aquesta àrea s’afegeixen als que 
Termini de les obres: gener de 2010-abril de 2011. ja es van dur a terme al voltant de l’illa de la 
Cost: 3,5 milions d’euros. rambla del Raval, en la qual van ser remodelats 
els carrers d’en Robador, de Sant Rafael, Nou 
de Sadurní i el tram del carrer de Sant Josep 
Oriol entre el carrer d’Espalter i la rambla del 
Raval, a més de la urbanització de la nova plaça 
de Manuel Vázquez Montalbán. Posteriorment, 
en el marc del Fons estatal d’inversió local, 
també es va dur a terme una actuació a la plaça 
de Salvador Seguí, que consistia en la millora 
de l’àrea de jocs infantils.
Projecte: UTE Urgell-Alfa Tecnologies.
Execució de les obres: Emcofa i Envac.
Termini de les obres: novembre de 2010-maig de 2011.
Cost: 930.000 euros.
PÀGINA ANTERIOR | ÍNDEX 18 MEMÒRIA 2008-2010 - FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA.
Cinquena fase de la remodelació dels entorns Les places de Mercaders i de les Beates i 
del mercat de Santa Caterina els carrers del Pare Gallifa, dels Avellà, del 
Paral·lelament a les obres de construcció del Tragí, de Massanet, de l’Arc de Sant Silvestre, 
nou mercat de Santa Caterina, des de l’any de Mercaders i de les Beates van conformar 
2004 s’ha anat afrontant la remodelació dels l’àrea d’actuació d’aquesta cinquena fase. 
carrers i les places de l’entorn del mercat. La pavimentació de l’espai públic a un únic 
L’actuació s’ha dut a terme per fases per tal de nivell, la modernització de les xarxes de 
minimitzar-ne l’impacte i adaptar-la al ritme de subministrament de serveis, del clavegueram i 
construcció del mercat i l’edifici d’habitatges de l’enllumenat públic, la renovació del mobiliari 
per a gent gran que es va alçar al seu extrem sud. urbà i la millora de l’àrea de jocs infantils de la 
plaça de Mercaders van ser les línies principals 
La cinquena i última fase d’aquesta remodelació de l’actuació.
es va afrontar ja en aquest mandat municipal 
i va incloure diversos carrers i places situats Projecte: Greccat.
a ambdues bandes de l’avinguda de Francesc Execució de les obres: Coptalia, S.A.
Cambó, que també havia estat objecte d’una Termini de les obres: agost de 2007-juny de 2008.
important intervenció en el marc del projecte Cost: 1,9 milions d’euros.
general de reurbanització dels entorns del 
mercat.
MEMÒRIA 2008-2010 - FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA. 19 ÍNDEX | PÀGINA SEGÜENT
Edificació rodes, una zona d’estacionament de motos 
i algunes places per deixar-hi bicicletes. La 
Construcció de l’aparcament de l’illa  rampa d’accés es troba al carrer de Sant Rafael 
de la rambla del Raval i la de sortida, a la rambla del Raval. La gestió 
El 19 de setembre de 2008 va entrar en de l’aparcament és a càrrec de l’empresa 
funcionament l’aparcament públic municipal municipal B:SM (Barcelona de Serveis 
construït al subsòl de l’illa de la rambla del Municipals, S.A.).
Raval. L’estructura de l’obra estava acabada 
des d’un any abans, aproximadament, si bé Projecte: PCG.
els últims treballs previs a l’entrada en servei Execució de les obres: Copcisa.
de l’aparcament es van posposar fins que la Termini de les obres: setembre de 2005-juliol de 2008.
construcció de tots els edificis que conformen Cost: 3,3 milions d’euros.
aquest nou conjunt urbà estigués avançada per 
evitar que els camions de l’obra i els vehicles 
dels usuaris de l’aparcament coincidissin al 
carrer de Sant Rafael. 
El nou aparcament soterrat, de dues plantes, 
té una capacitat per a 228 vehicles de quatre 
PÀGINA ANTERIOR | ÍNDEX 20 MEMÒRIA 2008-2010 - FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA.
Rehabilitació de l’edifici  comunicacions, i dignificar la façana; de l’altra, 
del carrer del Carme, 101-109 com a  adaptar l’interior de l’edifici per tal que el 
Centre de Serveis Socials del Raval centre complís els requisits que marca la nova 
L’edifici situat en els números 101-109 del carrer normativa municipal sobre centres de serveis 
del Carme va ser objecte d’una rehabilitació socials. 
integral per tal d’adequar-lo com a nou Centre 
de Serveis Socials del Raval. D’aquesta manera, Barcelona compta amb una xarxa de més de 
l’edifici històric que havia acollit l’antiga Escola trenta equipaments d’aquest tipus, els quals 
de la República ha recuperat l’ús social, que ha han viscut un procés d’homogeneïtzació 
fet possible la ubicació en un espai molt més pel que fa a les seves prestacions, les 
ample, modern i funcional de l’equipament que dependències amb què han de comptar i el 
fins aleshores estava ubicat al carrer d’Erasme personal necessari per oferir tots els serveis als 
de Janer, 8. usuaris.
Els treballs de rehabilitació de l’edifici van La rehabilitació de l’edifici del carrer del 
tenir dos objectius fonamentals: d’una Carme, 101-109 ha estat acompanyada de la 
banda, millorar l’estructura original de recuperació, com a espai d’ús ciutadà, del pati 
l’edifici, redefinir-ne els espais, modernitzar interior situat entre l’edifici, el carrer de Sant 
la instal·lació de les xarxes de serveis i Llàtzer i el carrer de l’Hospital. En el nou espai 
MEMÒRIA 2008-2010 - FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA. 21 ÍNDEX | PÀGINA SEGÜENT
públic, que rep el nom de placeta de Martina Construcció de l’edifici d’oficines de la 
Castells, té una presència notable l’absis de la Tresoreria General de la Seguretat Social 
capella de Sant Llàtzer, la façana frontal de la A finals de l’any 2010 havia entrat en el tram 
qual presideix la plaça del Pedró. final la construcció de l’edifici situat al carrer 
de l’Arc del Teatre, 63-65, el qual està destinat 
El dissabte 20 de març de 2010 es va celebrar a acollir una oficina integral de la Tresoreria 
una jornada de portes obertes per tal de donar General de la Seguretat Social.
a conèixer als veïns i les veïnes del barri les 
dependències del nou equipament. La jornada L’edifici té una estructura de soterrani, planta 
també va servir per inaugurar la nova placeta baixa i sis plantes d’alçada, la cinquena i la 
i per mostrar la capella de Sant Llàtzer, de la sisena situades en un cos de superfície inferior 
qual destaca la restauració recent de la cúpula a la resta. L’encaix d’un edifici voluminós 
barroca de la capella del Sant Sepulcre. enmig d’una trama urbana de carrers estrets 
s’ha resolt atorgant singularitat a la nova 
Projecte: Arderiu i Morató arquitectes. construcció, de la qual la planta baixa i el 
Execució de les obres: Teyco. soterrani se situen dins els límits del solar 
Termini de les obres: gener de 2008-juliol de 2009. mentre que les plantes superiors estan 
Cost: 3,7 milions d’euros. desplaçades per tal d’alinear-se amb el carrer 
de l’Om. La superfície total és de 6.291 m2. 
PÀGINA ANTERIOR | ÍNDEX 22 MEMÒRIA 2008-2010 - FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA.
L’interior de l’edifici està concebut des de Rehabilitació de l’edifici del carrer del 
la flexibilitat per tal de facilitar-ne qualsevol Regomir, 7-9 per ampliar el Centre Cívic  
distribució d’espais que es derivin del Pati Llimona
funcionament de l’oficina. L’aprofitament total La finca situada al número 7 del carrer del 
dels espais operatius, la màxima sostenibilitat Regomir està essent rehabilitada d’una manera 
possible i l’aprofitament energètic en integral des de l’estiu de 2009. L’objectiu de 
l’explotació de les seves instal·lacions són l’actuació és ampliar les dependències del Centre 
alguns dels criteris bàsics en el disseny de Cívic Pati Llimona, que ocupa la finca confrontant 
l’edifici. situada al número 3 del mateix carrer.
La construcció s’alça en el solar que La rehabilitació permet conservar la façana 
anteriorment va acollir el mercat del Carme, original i molts dels seus detalls ornamentals 
que fou clausurat i enderrocat atès el baix nivell mentre que bona part de l’estructura interna de 
d’ocupació de les parades i pel descens del l’edifici ha estat enderrocada i, posteriorment, 
nombre de clients que presentava en els seus alçada de nou. 
darrers anys de servei. 
L’ampliació de l’espai disponible comportarà 
A finals de 2010 s’havien iniciat també els una redistribució general de les dependències 
treballs d’urbanització dels entorns del nou del Centre Cívic Pati Llimona. Per aquest motiu, 
edifici, actuació inclosa dins el mateix projecte el projecte de rehabilitació de l’edifici del carrer 
d’edificació. Aquesta obra derivada abraça una del Regomir, 7-9 també comporta diverses 
superfície de 2.330 m2, gran part dels quals actuacions a l’interior de l’actual centre, com 
corresponen al nou espai públic generat pel fet 
que el nou edifici té una base inferior a la de 
l’antic mercat del Carme. El fet d’ocupar menys 
superfície al nivell del carrer permet enllaçar els 
carrers de l’Om i de Mina, contigus en el traçat, 
però que quedaven tallats per la presència del 
mercat. 
Projecte: Baena Casamor Arquitectes BCQ.
Execució de les obres: FCC Construcción.
Termini de les obres: juny de 2009-febrer de 2011.
Cost de l’edifici: 8,6 milions d’euros (aportats per la 
Tresoreria de la Seguretat Social).
Cost de l’adequació dels entorns: 945.660 euros.
MEMÒRIA 2008-2010 - FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA. 23 ÍNDEX | PÀGINA SEGÜENT
ara la millora de l’accessibilitat als lavabos, Adequació de l’edifici de la Rambla, 30-32 
la modernització de les instal·lacions i les com a biblioteca del Gòtic
obertures dels passos que connectaran els dos L’edifici situat a la Rambla, 30-32, a l’alçada de 
edificis. la plaça del Teatre, va ser adequat per al seu 
nou ús com a biblioteca del Gòtic, l’últim barri 
L’actuació a l’edifici del carrer del Regomir, 7-9 de Ciutat Vella que encara no estava dotat amb 
abraça una superfície de 1.187,81 m2 mentre una biblioteca municipal.
que la intervenció per a la redistribució dels 
espais de l’edifici que acull el centre cívic té una El trasllat de la Universitat Pompeu Fabra al nou 
superfície de 2.485,80 m2. campus universitari del Poblenou va deixar buit 
l’edifici. L’Ajuntament de Barcelona va impulsar 
El projecte també fa viable la recuperació de un acord de cessió amb la Generalitat de 
fins a 17 m de la muralla romana i la posada al Catalunya, titular de la finca, per tal de mantenir 
descobert d’una part de les termes romanes el seu ús cultural.
extramurs. Una altra actuació inclosa en el 
projecte és la restauració de la capella de Sant Els treballs d’adequació de l’edifici per al 
Cristòfol, original del segle xix i situada al nivell seu nou ús de biblioteca van abraçar un total 
de la planta baixa i l’entresòl de l’edifici. de 1.159 m2 de superfície, 994 dels quals 
corresponen a la superfície útil de l’equipament. 
Projecte: Greccat. La biblioteca ocupa la planta baixa de l’edifici 
Execució de les obres: Constructora San José, S.A. i l’accés es troba a la porta de la Rambla, a 
Termini de les obres: juliol de 2009-agost de 2011. l’alçada de la plaça del Teatre. La resta de 
Cost: 5,9 milions d’euros. l’edifici es comparteix amb l’Escola Superior de 
Disseny Elisava, que fa servir l’accés situat a la 
plaça de Joaquim Xirau i Palau.
A l’interior de la biblioteca, a partir de l’àrea 
d’accés, es distingeixen cinc àmbits diferents: 
el més gran, dedicat al fons general; el sector 
infantil; la zona de revistes: la sala multimèdia, i 
l’espai de música i audiovisuals. Els despatxos 
de direcció i treball intern, els serveis públics i 
un pati interior completen la distribució de les 
dependències de l’equipament. 
La biblioteca es va posar en funcionament el 
mes de maig de 2010 amb un fons inicial de 
33.665 documents. La dotació de mobiliari 
va ser també a càrrec de Foment de Ciutat 
Vella, sa.
PÀGINA ANTERIOR | ÍNDEX 24 MEMÒRIA 2008-2010 - FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA.
L’edifici data de 1879, quan va ser construït Rehabilitació de l’edifici de la plaça de les 
per acollir el Gran Hotel Falcón. A l’inici de la Beates, 5 com a Casa dels Entremesos
Guerra Civil, l’hotel va ser expropiat pel Partit L’edifici situat al número 5 de la plaça de 
Obrer d’Unificació Marxista (POUM), que hi va les Beates va ser objecte d’una rehabilitació 
situar el seu comitè militar. Durant el franquisme integral per tal de consolidar la finca i 
fou la seu de la companyia FECSA i a primers adequar-la per al seu nou ús d’equipament 
dels anys noranta del segle xx va ser rehabilitat cultural destinat a acollir la Casa dels 
per al seu ús universitari. Entremesos.
El matí del diumenge 2 de maig de 2010 es va La finca originalment formava part de l’antic 
celebrar una jornada de portes obertes per tal Palau Mercaders i havia estat objecte de 
de donar a conèixer el nou equipament als veïns diverses modificacions al llarg de la seva 
i les veïnes del barri. història, especialment les remuntes que se 
li van fer en els segles xviii i xix. L’estructura 
Projecte: Ramon Farré-Escofet i Massimo Preziosi (m1441 de l’edifici és de planta baixa i tres plantes 
arquitectura). d’alçada i la seva superfície útil després de la 
Execució de les obres: Levante, S.A. reforma és de 1.244 m2.
Termini de les obres: juliol de 2009-gener de 2010.
Cost: 752.226,37 euros. La reforma que va permetre adequar-la com a 
Casa dels Entremesos va seguir aquestes línies 
bàsiques de treball: habilitar la planta baixa 
per a magatzem i exposició dels gegants i el 
bestiari amb accés des del carrer; ubicar una 
MEMÒRIA 2008-2010 - FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA. 25 ÍNDEX | PÀGINA SEGÜENT
nova escala i un ascensor per accedir a les de la Volta de la Perdiu; reformar les façanes 
plantes superiors; disposar, en cada planta, interiors i els patis; restaurar les cobertes i els 
d’un nucli de serveis higiènics i un magatzem de terrats, i redistribuir els espais per adequar el 
material i de neteja; habilitar la planta primera pla funcional i crear nous eixos de comunicació 
per a sales polivalents d’assaig per a les horitzontal.
diverses associacions; destinar els despatxos 
per a les entitats a les plantes segona i tercera; L’equipament està gestionat per la 
disposar de sales de biblioteca-arxiu a la planta Coordinadora de Colles de Gegants i Bestiari 
segona; disposar de sales de reunions a la de Ciutat Vella, per mitjà del conveni de cessió 
planta tercera; reformar les façanes exteriors de l’ús de l’edifici que van signar l’Ajuntament 
tant de la plaça de les Beates com del carrer de Barcelona i aquesta entitat el 15 de febrer 
de 2007. Es va satisfer així la petició de la 
Coordinadora de disposar d’un local que, a 
més de ser un espai per acollir la imatgeria 
festiva de les entitats agrupades, permetés 
desenvolupar projectes de producció cultural i 
de difusió, recerca i creació de cultura popular.
La Casa dels Entremesos, que fou inaugurada 
el 20 de setembre de 2009, està concebuda 
com un centre cultural que acull, difon i promou 
les representacions de la cultura popular que 
es coneixen amb el nom d’entremesos, com ara 
la imatgeria festiva (gegants, nans i bestiari), 
la dansa (bastons i esbarts) i el foc (diables 
i jocs malabars). L’equipament exposa d’una 
manera permanent els elements històrics de 
la imatgeria festiva barcelonina alhora que 
ofereix un ampli ventall d’activitats, com tallers, 
cursos, conferències, concerts, presentacions, 
exposicions temporals o programes didàctics 
per a les escoles.
Projecte: Arderiu i Morató arquitectes. 
Execució de les obres: Construccions Exisa.
Termini de les obres: gener de 2006-febrer de 2009.
Cost: 2,5 milions d’euros.
PÀGINA ANTERIOR | ÍNDEX 26 MEMÒRIA 2008-2010 - FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA.
Rehabilitació del Palau dels Marquesos d’Alòs El Palau dels Marquesos d’Alòs és una finca 
com a equipament social multifuncional d’origen medieval que es va anar conformant 
Dins el primer trimestre de 2011 està previst a partir de l’agrupació d’immobles de diferents 
que s’acabi la rehabilitació del Palau dels propietaris entre els darrers anys del segle xvi 
Marquesos d’Alòs. Aquesta finca històrica i els primers del segle xvii. Al llarg del segle xx, 
situada al carrer de Sant Pere Més Baix, 55 l’edifici va tenir diversos usos i llogaters. A 
acollirà un equipament multifuncional d’ús partir de la Segona República va ser la seu 
social que aplegarà tres centres: una escola del Centro Obrero Aragonés, que fou l’entitat 
bressol, un casal de joves i un centre de que va reconvertir el pati interior en teatre. 
formació d’adults. Posteriorment va passar a ser la seu de la 
Penya Cultural Barcelonesa, última funció de 
El projecte de rehabilitació del Palau dels l’antic Palau dels Marquesos d’Alòs fins al seu 
Marquesos d’Alòs es va definir en el marc del tancament.
Pla de Barris de Sant Pere i Santa Caterina ja 
que els usos col·lectius als quals es destina Projecte: AM Arquitectes CSP. 
el nou equipament van ser definits dins els Execució de les obres: Copisa.
programes socials del projecte integral de Termini de les obres: juny de 2009-febrer de 2011.
millora física i social que es va desenvolupar en Cost: 4,7 milions d’euros.
aquests barris entre els anys 2004 i 2009.
La rehabilitació respecta l’estructura històrica 
de l’edifici, conformada per cinc nivells: planta 
baixa, principal, primer pis, segon pis i coberta. 
La planta principal comptava originalment amb 
un pati interior que havia estat readaptat com 
a teatre i que actualment està essent recuperat 
com a espai que quedarà integrat a la zona de 
jocs de l’escola bressol. L’actuació abraça una 
superfície total de 3.332 m2, 2.991 dels quals 
són de superfície útil.
En la distribució d’espais del nou equipament 
per als tres usos als quals es destina, tant 
l’escola bressol com el casal de joves 
ocuparan una part de la planta baixa i de la 
planta principal si bé l’escola bressol també 
disposarà d’un petit espai en el primer pis. 
La resta d’aquesta planta i tot el segon pis 
estarà destinat a acollir el centre de formació 
d’adults.
MEMÒRIA 2008-2010 - FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA. 27 ÍNDEX | PÀGINA SEGÜENT
Construcció del Centre Esportiu Municipal  
Ciutadella
El Centre Esportiu Municipal (CEM) Ciutadella 
es troba situat dins els límits del parc, a 
tocar de la confluència dels passejos de 
Circumval·lació i de Picasso i de l’avinguda 
del Marquès de l’Argentera. L’equipament 
destina una superfície de 4.300 m2 a la 
pràctica de l’esport amb un ventall d’activitats 
obert a usuaris i usuàries de totes les edats 
i diversificat en diversos àmbits, com ara la 
competició, la formació, el lleure i la salut. 
Les principals dependències amb què compta 
són una piscina coberta, una d’hidromassatge, 
un solàrium, una piscina a l’aire lliure, diverses 
sales per a fitness i altres activitats, una pista 
poliesportiva coberta i diverses pistes de 
petanca exteriors.
El nou poliesportiu va ser concebut amb la idea 
de donar servei especialment als veïns i les 
veïnes dels barris de Sant Pere, Santa Caterina 
i la Ribera, l’única de les quatre àrees de Ciutat 
Vella que encara no disposava d’un equipament 
esportiu municipal. 
Un aspecte singular del nou equipament 
esportiu és el fet d’incorporar a l’interior de les 
instal·lacions les restes arqueològiques que es 
van trobar quan es va començar l’excavació 
per executar el projecte. Es tenia coneixement 
que en aquest indret podien aparèixer restes de 
l’antiga Ciutadella, erigida per Felip V a partir 
de 1714, després de la demolició del barri de la 
Ribera, i enderrocada a mitjan segle xix, però 
la troballa feta va superar qualsevol previsió ja 
que es tractava d’un fragment sencer d’un dels 
baluards de l’antiga fortificació militar. 
PÀGINA ANTERIOR | ÍNDEX 28 MEMÒRIA 2008-2010 - FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA.
El valor històric i arqueològic de les restes Adequació del Centre d’Atenció Primària  
trobades va obligar a modificar el projecte i Casc Antic
resoldre la forma en què havien de preservar-se L’estiu de 2009 es van dur a terme els treballs 
en el mateix indret on van ser localitzades. Es d’adequació del Centre d’Atenció Primària 
va aconseguir amb una solució original que (CAP) Casc Antic, situat al número 24 del 
les integra i les fa visibles des de l’interior de carrer del Rec Comtal. L’actuació va permetre 
l’equipament ja que la traça del mur serveix adaptar les característiques de la planta baixa 
per delimitar i separar el vas de la piscina de de l’equipament tant al programa funcional 
la zona d’aigües lúdiques. Un petit fossar fa com a les directrius de disseny establertes pel 
més visible i protegeix el mur històric, tractat Servei Català de la Salut de la Generalitat de 
d’una manera específica per protegir-lo del clor Catalunya. El CatSalut va finançar l’actuació i 
i els vapors de la piscina i potenciat amb una també es va ocupar d’adjudicar la redacció del 
il·luminació que el fa visible, fins i tot de nit, projecte mentre que Foment de Ciutat Vella, sa. 
des del finestral exterior de l’edifici. Un altre va gestionar el procés d’execució de les obres.
segment de la muralla és visible en un dels 
extrems de la pista poliesportiva interior. Posteriorment, en el marc del Fons estatal 
d’ocupació local, es van fer les obres de 
La gestió del nou equipament municipal va renovació del paviment de l’espai públic que 
ser adjudicada a Ciutat Vella AIE, associació exerceix de zona d’accés al CAP i així es 
sense ànim de lucre que agrupa tres entitats va completar la doble acció de millora de 
esportives d’aquest districte: el Club Natació l’equipament.
Atlètic-Barceloneta, el Club Bàsquet Ciutat 
Vella i la Fundació Emvipí. Projecte: Ramon Garcia Riera.
Execució de les obres: Línia Arquitectura.
El dissabte 13 de febrer de 2010 es va celebrar Termini de les obres: juny-setembre de 2009.
l’acte d’inauguració, que va consistir en una Cost: 353.000 euros (aportats per CatSalut).
jornada de portes obertes amenitzada per 
diverses activitats esportives i festives a la nova 
instal·lació.
La construcció del nou equipament va 
comportar, com a actuació vinculada, la 
renovació de les gàbies de l’aviari del zoo, que 
estan situades a la zona d’influència de l’espai 
que ocupa el complex esportiu.
Projecte: Batlle i Roig arquitectes.
Execució de les obres: Copisa.
Termini de les obres: setembre de 2007-novembre de 2009.
Cost: 9,8 milions d’euros.
MEMÒRIA 2008-2010 - FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA. 29 ÍNDEX | PÀGINA SEGÜENT
Construcció de l’edifici annex  documentació, l’arxiu i la biblioteca del museu, i 
del Museu Picasso el soterrani serà d’ús intern.
La construcció de l’edifici que permetrà 
ampliar les dependències del Museu Picasso Formalment, el nou edifici està vertebrat per 
es trobava, a finals de 2010, en l’última fase la presència d’un lluernari transversal que 
de la seva execució. La façana principal està transporta la llum exterior a les plantes primera 
encarada a la plaça de Jaume Sabartés si i baixa. Una façana de vidre protegida per una 
bé l’edifici fa cantonada amb el carrer de volada interrelaciona l’interior de l’edifici amb 
Flassaders. l’espai exterior, amb la qual cosa es fa possible 
la continuïtat visual entre el jardí del museu i la 
L’edifici annex és arquitectònicament plaça, dissenyats d’una manera unitària.
independent de l’actual Museu Picasso. 
L’objectiu d’ampliar les dependències del L’ampliació del Museu Picasso a partir de la 
museu no és tant el d’engrandir els espais construcció d’aquest edifici annex oferirà una 
expositius, sinó el de disposar d’una àrea doble via d’accés al centre: d’una banda, per la 
completament nova en la qual s’apleguin plaça de Jaume Sabartés, que es convertirà en 
serveis relacionats amb l’activitat museística, un espai de trobada, i de l’altra, pel carrer de 
com el centre de documentació, l’arxiu, la Montcada. Aquesta duplicitat d’accés permetrà 
biblioteca i el servei educatiu. descongestionar el carrer de Montcada, 
actualment molt condicionat per l’afluència de 
L’estructura del nou edifici està conformada per visitants al museu.
un soterrani, la planta baixa i la planta primera, 
i la superfície total és de 1.721,33 m2. La planta Projecte: Jordi Garcés.
baixa acollirà la recepció i els espais habilitats Execució de les obres: OHL.
per dur a terme activitats, la primera planta Termini de les obres: juliol de 2009-gener de 2011.
es destinarà íntegrament al nou centre de Cost: 4,5 milions d’euros.
PÀGINA ANTERIOR | ÍNDEX 30 MEMÒRIA 2008-2010 - FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA.
Rehabilitació de l’edifici de La Seca  a l’Espai Brossa, entitat que va resultar 
per a equipament cultural adjudicatària del centre en el concurs públic 
L’edifici situat al número 40 del carrer de convocat per l’Ajuntament de Barcelona el 
Flassaders és objecte, des de primers de 2010, mes de setembre de 2009. Actualment, l’Espai 
d’una rehabilitació integral per tal d’adequar-lo Brossa té la seu al carrer de l’Allada-Vermell 
al seu nou ús d’equipament cultural. El i, amb el trasllat al nou centre, podrà 
projecte busca retornar a la finca l’aspecte desenvolupar un projecte d’arts escèniques, de 
que presentava en l’última etapa en què va creació i de recerca i difusió de la màgia.
acollir l’antiga fàbrica de moneda de Barcelona, 
activitat a la qual l’edifici deu el nom de La Seca. El nom de La Seca prové del mot àrab sekka, 
que significa lloc on es fabrica moneda. Molt 
L’enderroc dels elements superposats al llarg probablement, però, els orígens de l’edifici 
dels anys i el repicat de tots els murs per tal siguin anteriors a la fàbrica i es remuntin al 
de recuperar la pedra originària que encara es segle xii. La fàbrica va començar a produir 
conserva són dues fases fonamentals d’aquest moneda a partir de l’any 1441, quan el rei 
retorn a l’estructura de mitjan segle xix, quan va Alfons V va atorgar al seu uixer, Leonardo 
cessar la producció de moneda. La rehabilitació de Sos, el dret d’encunyar florins, ducats, 
permet de guanyar espai per mitjà de la escuts, lluïsos i trentenes. L’any 1836 encara 
reconversió de l’altell en una nova planta i de foren encunyades pessetes amb la inscripció 
configurar-se així una nova estructura de planta «Principado de Cataluña». La fabricació de 
baixa i dues plantes d’alçada. moneda a La Seca es va aturar l’any 1849 i 
l’edifici va anar tenint, a partir d’aleshores, 
De la mateixa manera que en totes les diversos usos: taller de pells adobades, 
rehabilitacions d’edificis històrics per a nous magatzem de drogueria i, finalment, discoteca. 
usos, el projecte incorpora solucions per tal 
de fer compatibles la conservació de la finca Projecte: Meritxell Inaraja Genís.
original amb l’adequació dels espais interiors Execució de les obres: Contratas y Obras.
per als nous usos de l’equipament. Una de Termini de les obres: gener de 2010-abril de 2011.
les solucions més singulars en aquesta línia Cost: 2,4 milions d’euros.
és la reconversió de l’antic pati interior de la 
planta baixa, que fou cobert el 1902 per ser 
utilitzat com a magatzem, en un petit teatre. La 
façana del carrer de Flassaders es recupera 
íntegrament tant pel que fa als murs com 
pel que fa a l’escut ornamental de la dinastia 
borbònica que encara llueix sobre l’arcada de la 
porta principal. 
La gestió i l’ús del nou equipament 
correspondrà, per un període de 10 anys, 
MEMÒRIA 2008-2010 - FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA. 31 ÍNDEX | PÀGINA SEGÜENT
Construcció de l’equipament municipal diversos serveis és de 1.053,45 m2. En quedar 
destinat a Centre de Serveis Socials  enretirat de la línia de façana, l’àtic genera un 
Barceloneta i escola d’adults terrat que es va cobrir totalment amb panells 
Al llarg de la tardor de l’any 2008 va anar de plaques fotovoltaiques, amb la qual cosa 
entrant progressivament en servei el nou edifici l’Ajuntament de Barcelona va complir el seu 
del Centre de Serveis Socials Barceloneta, compromís de dotar els edificis municipals de 
situat a la confluència dels carrers de Balboa fonts d’energia sostenibles i respectuoses amb 
i de Pizarro. Un cop que es va celebrar l’acte el medi ambient. 
formal d’inauguració, el 4 d’octubre d’aquell 
any, a finals del mateix mes va començar Les quatre entitats del barri que tenen la 
a operar l’Aula de Formació d’Adults. seva seu al nou edifici són els Geganters de 
Posteriorment es van anar traslladant a l’edifici la Barceloneta, els Diables, el Selectiu de 
les quatre entitats del barri que hi tenen la seva Cantaires i l’Associació d’Alumnes Adults del 
seu i, finalment, va entrar en funcionament el CP Verge del Mar. Cada entitat disposa d’un 
Centre de Serveis Socials. local al semisoterrani, que compta també amb 
un espai d’ús comú que poden fer servir les 
L’edifici està estructurat en semisoterrani, quatre entitats, segons les seves activitats.
planta baixa, quatre plantes d’alçada i àtic, 
en el qual s’ha instal·lat la maquinària de La planta baixa i la planta primera estan 
l’equipament. L’edifici fa 21,3 m d’alçada i destinades íntegrament al Centre de Serveis 
el total de superfície útil que es destina als Socials de la Barceloneta si bé distingint-ne 
PÀGINA ANTERIOR | ÍNDEX 32 MEMÒRIA 2008-2010 - FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA.
els usos. La planta baixa acull el taulell de 
recepció, els despatxos d’atenció al públic 
i la sala annexa de suport mentre que a la 
planta primera s’ubiquen les dependències 
administratives i de direcció de l’equipament.
Entre la segona i la quarta plantes s’ubica 
l’Aula de Formació d’Adults de la Barceloneta 
que gestiona el Departament d’Educació de 
la Generalitat de Catalunya. El centre compta 
amb dues aules, un despatx de secretaria i 
direcció, una doble aula polivalent, una sala 
de professors, dos despatxos de tutoria, una 
aula específica d’informàtica i un espai de 
biblioteca.
Conveni per a la construcció d’una  
L’entrada en funcionament del Centre escola bressol a la Barceloneta
de Serveis Socials Barceloneta va estar L’Ajuntament de Barcelona, per mitjà de Foment 
emmarcada en el pla d’ampliació i millora del de Ciutat Vella, sa., i la Fundació Privada 
model de serveis socials bàsics impulsat per Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, han 
l’Ajuntament de Barcelona i que ha permès establert les bases per a la construcció d’una 
augmentar fins a 43 el número de centres escola bressol a la Barceloneta. 
d’aquest tipus amb què compta la ciutat.
El nou equipament estarà ubicat al pati interior 
Projecte: Valeri Consultors Associats. d’illa de la finca situada al carrer d’Andrea 
Execució de les obres: Teyco. Dòria, 25-31, que comptarà, des del carrer, amb 
Termini de les obres: desembre de 2005-setembre de 2008. un passadís d’accés al pati que acollirà l’escola 
Cost: 2,3 milions d’euros. bressol. En la línia de la façana de la finca, la 
fundació construirà 30 habitatges en règim de 
lloguer per al barri.
L’acord s’ha formalitzat dins d’aquest mandat 
mitjançant la signatura de dos convenis. El 
primer, del 28 de maig de 2009, va establir 
les bases d’aquest acord de caràcter social 
mentre que el segon, del 19 de novembre del 
mateix any, va fixar el marc de col·laboració 
que garantirà el finançament de les obres de 
construcció de l’escola bressol.
MEMÒRIA 2008-2010 - FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA. 33 ÍNDEX | PÀGINA SEGÜENT
Conveni per a la reordenació de l’illa  
del carrer de l’Om
L’Ajuntament de Barcelona, per mitjà de 
Foment de Ciutat Vella, sa., i la Generalitat de 
Catalunya, per mitjà de l’Institut Català del Sòl 
(Incasòl), van signar el dia 11 de novembre de 
2009 el conveni per a la reordenació de l’illa 
del carrer de l’Om, l’àrea urbana delimitada per 
l’avinguda de les Drassanes i els carrers Nou de 
la Rambla, de l’Om i de l’Arc del Teatre, al barri 
del Raval. 
La remodelació tindrà, com a principals 
actuacions, l’enderroc de 80 habitatges situats 
La Fundació Privada Hospital de la Santa al carrer de l’Om, la millora i l’adaptació 
Creu i Sant Pau finançarà la construcció de dels habitatges que es conservaran, la 
l’equipament si bé l’Ajuntament de Barcelona, distribució més racional dels edificis destinats 
per mitjà de Foment de Ciutat Vella, sa. i el a equipaments i l’establiment d’un sistema 
Consorci d’Educació de Barcelona, n’assumirà d’espais lliures adient a les característiques del 
el cost final, retornant més endavant la barri.
quantitat finançada per l’entitat privada. 
Aquesta operació permetrà d’iniciar l’execució La situació d’aquesta illa del Raval va ser 
del projecte tot i no disposar-se d’una manera objecte, durant els anys 2007 i 2008, d’un 
immediata de la dotació pressupostària treball de diagnosi social que va elaborar un 
municipal que s’hi destina, amb la qual cosa grup de tècnics i d’experts en treball social, tant 
es prioritza així l’interès públic d’aquest del Districte de Ciutat Vella com de l’Incasòl. 
equipament necessari per als veïns i les veïnes Entre les conclusions d’aquest informe es va 
de la Barceloneta. assenyalar molt especialment la conveniència 
d’intervenir en l’espai per tal de substituir 
La Fundació Privada Hospital de la Santa Creu una part de l’edificació existent, dignificar els 
i Sant Pau construirà, en el mateix complex, 30 
habitatges d’obra nova en règim de lloguer, que 
ajudaran a pal·liar la manca d’habitatges nous 
en aquesta zona.
PÀGINA ANTERIOR | ÍNDEX 34 MEMÒRIA 2008-2010 - FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA.
espais col·lectius i aplicar algunes mesures que Projecte d’edificació i urbanització 
resolguessin els problemes de convivència, 
de manteniment de l’espai i dels serveis de Reforma de la plaça de la Gardunya
l’edificació actual. Cinc grans actuacions conformen el projecte 
de reforma de la plaça de la Gardunya: el 
El conveni signat va marcar l’inici del procés soterrament i l’ampliació de l’aparcament i la 
d’elaboració del planejament necessari per zona logística del mercat; la construcció de 64 
dur a terme l’operació. Un cop que s’aprovi habitatges (50 públics i 14 privats) a la banda 
el planejament, s’establirà un segon conveni de muntanya; la construcció d’un equipament 
en què es detallaran i es quantificaran els per a l’Escola Massana a la banda de mar; la 
compromisos, els recursos aportats i el dignificació de la façana del mercat que mira a 
calendari de les actuacions que conformaran la plaça, i la urbanització del nou espai públic 
aquesta reordenació. que genera la supressió de l’aparcament en la 
superfície, l’activitat que fins ara ha condicionat 
Un altre compromís establert en aquest qualsevol altre ús ciutadà de la plaça.
conveni és el de posar a disposició dels veïns 
i les veïnes que hagin de ser reallotjats el Les directrius de la reforma van derivar-se 
parc d’habitatge públic, tant dels operadors del procés de participació ciutadana que el 
municipals amb capacitat de col·laboració Districte de Ciutat Vella i Foment de Ciutat 
(Adigsa [Administració, Promoció i Gestió, S.A.], Vella, sa. van impulsar durant els mesos d’abril 
Patronat Municipal de l’Habitatge i Foment i maig de 2005 i en el qual es van recollir 173 
de Ciutat Vella, sa.) com de la Generalitat de aportacions de veïns i veïnes, d’entitats de 
Catalunya (Incasòl). l’àmbit d’influència de la plaça de la Gardunya 
i de tècnics, arquitectes i urbanistes. Sobre 
les conclusions d’aquest procés, l’Ajuntament 
MEMÒRIA 2008-2010 - FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA. 35 ÍNDEX | PÀGINA SEGÜENT
de Barcelona va encarregar el Pla Director, comerciants amb una parada al mercat de 
redactat pel despatx de l’arquitecta Carme la Boqueria van conèixer de primera mà el 
Pinós, després de guanyar el concurs per a projecte i les actuacions que el conformen el 
l’adjudicació del projecte l’any 2006. 28 de maig de 2008 en l’acte de presentació 
que es va organitzar en el nou edifici de la 
Fins a l’inici de les obres de l’aparcament Universitat de Barcelona al Raval.
l’any 2010, es va seguir el procés de tramitació 
urbanística del projecte i es va anar treballant Segons la previsió actual, les cinc grans 
gradualment la concreció de molts aspectes actuacions que conformen la reforma de la 
relacionats d’una manera directa o indirecta plaça de la Gardunya han d’estar acabades 
amb el projecte, com ara dissenyar un sistema l’any 2015.
per a les obres del subsòl per tal que aquestes 
no afectessin el funcionament del mercat de la Desviament dels serveis previ a l’inici  
Boqueria i recuperar la llicència de l’aparcament de les obres
per part de l’Ajuntament perquè cessés la seva L’inici de les obres de reforma de la plaça 
activitat. de la Gardunya va requerir, com a actuació 
prèvia, el desviament de les xarxes de serveis 
Els veïns i les veïnes de l’àmbit de la plaça canalitzades al subsòl de la plaça i al seu àmbit 
de la Gardunya, les entitats del barri i els d’influència.
Els mesos de novembre i desembre de 2008 es 
van dur a terme, en diversos punts de la plaça i 
els voltants, i del gener a l’abril de 2009 es van 
desenvolupar les obres de desviament de les 
quatre xarxes de serveis que van ser objecte 
d’aquesta actuació: aigua, electricitat, gas i 
clavegueram.
El desviament de les xarxes va permetre aïllar 
aquests quatre serveis de possibles afectacions 
durant el desenvolupament posterior de les 
obres de construcció de l’aparcament soterrat. 
Del total de sis actuacions que van conformar 
les obres de desviament dels serveis, quatre 
es van fer a la plaça de la Gardunya i els seus 
entorns: la construcció d’una nova estació 
transformadora soterrada a la plaça de Sant 
Galderic; l’obertura de rases per redistribuir 
el cablejat elèctric dels carrers de Jerusalem, 
del Carme i de les Floristes de la Rambla i 
PÀGINA ANTERIOR | ÍNDEX 36 MEMÒRIA 2008-2010 - FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA.
del passatge de la Virreina; el desplaçament duen a terme a la superfície de la plaça. B:SM 
de la canonada d’aigua existent al carrer de gestionarà l’aparcament.
les Floristes de la Rambla, i la remodelació 
del clavegueram a la part nord del carrer de El soterrament de l’àrea logística del mercat 
Jerusalem. Les dues actuacions restants permetrà triplicar l’espai destinat a magatzems 
es van dur a terme a l’interior del mercat: la ja que es passarà dels 948 m2 actuals als 
construcció de rases per a la canalització 2.634 m2 de la nova infraestructura. Repartits 
elèctrica des de la nova estació transformadora entre les tres plantes, hi haurà 92 magatzems 
de la plaça de Sant Galderic fins a l’edifici de 10 m2 cadascun. 
d’oficines del mercat i l’obertura de noves rases 
per a les xarxes d’aigua i de gas. L’actuació al subsòl de la plaça de la Gardunya 
abraçarà una superfície construïda de 22.349 m2.
Projecte: PCG.
Execució de les obres: Gecoinsa i Instalaciones y Projecte: PCG.
Transformaciones Eléctricas Europeas. Execució de les obres: Tau Icesa i Dragados.
Termini de les obres: novembre de 2008-abril de 2009. Termini de les obres: setembre de 2010-juliol de 2013.
Cost: 1,7 milions d’euros. Cost: 28,9 milions d’euros.
Construcció de l’aparcament soterrat i de Rehabilitació de finques i locals municipals
l’àrea logística del mercat de la Boqueria En el període 2008-2010 s’han dut a terme cinc 
Les obres de construcció de l’aparcament actuacions per rehabilitar, d’una manera integral 
soterrat i de l’àrea d’activitats logístiques del o parcial, edificis i locals de titularitat municipal.
mercat de la Boqueria es van iniciar el 13 de 
setembre de 2010, un cop que l’aparcament en Rehabilitació parcial (7 habitatges  
superfície va cessar la seva activitat el 10 de i elements comuns) de l’edifici d’habitatges 
setembre. del carrer del Carme, 84
Dins el calendari de l’obra, s’ha establert un Projecte: ACXT/IDOM.
termini parcial de 29 mesos per a l’entrada en Execució de les obres: Novantia.
servei de l’aparcament, prevista per al febrer de Termini de les obres: gener de 2008-febrer de 2009.
2013. Cost: 618.727,85 euros.
L’aparcament serà de tres plantes i tindrà 451 
places d’ús públic, distribuïdes entre les plantes Rehabilitació integral de l’edifici d’ús 
segona i tercera. La primera es destinarà administratiu del carrer de la Ciutat, 3
per a l’ús exclusiu dels comerciants amb una Projecte: Anna Codina.
parada al mercat i dels proveïdors del mercat Execució de les obres: Penta, S.A.
de la Boqueria, que disposaran de 77 places Termini de les obres: juliol de 2007-abril de 2009.
per fer la càrrega i descàrrega que actualment Cost: 1,2 milions d’euros.
MEMÒRIA 2008-2010 - FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA. 37 ÍNDEX | PÀGINA SEGÜENT
Rehabilitació de la façana de l’edifici Gestió urbanística
d’habitatges del carrer d’en Tantarantana, 23 En el periode 2008-2010 s’han desenvolupat 
Projecte: Àngel Fibla diversos projectes de gestió urbanística que han 
Execució de les obres: Terramat. comportat un buidatge de finques i enderrocs.
Termini de les obres: desembre de 2009-maig de 2010.
Cost: 165.000 euros. Alliberament de l’illa compresa entre  
Aquesta obra es va afrontar en dues fases: la els carrers de Sant Rafael, de Sant Martí  
primera mitjançant el Fons estatal d’inversió i de la Riereta
local i la segona, com a actuació municipal. S’ha completat el procés d’alliberament de sòl 
en aquesta illa del barri del Raval, en què hi 
Rehabilitació del local d’usos múltiples del ha projectada la construcció d’una promoció 
carrer del Comerç, 42 d’habitatges i la nova seu de l’Escola Cintra. 
Projecte: TC Estudi, S.L.P. Els enderrocs es van fer en dues fases, 
Execució de les obres: Corpimo, S.A. adaptats al ritme de buidatge de les finques. 
Termini de les obres: agost de 2009-juliol de 2010. Durant els mesos de març i abril de 2009 
Cost: 498.000 euros. es van enderrocar els edificis del carrer de 
Sant Martí, 14 i del carrer de la Riereta, 21. 
Posteriorment, entre el mesos de setembre 
Rehabilitació integral de l’edifici d’habitatges i novembre de 2010 van ser enderrocats els 
del carrer de les Basses de Sant Pere, 3 edificis del carrer de Sant Martí, 10 bis-12, del 
Projecte: ArqForum. carrer de Sant Rafael, 29-31 i del carrer de la 
Execució de les obres: Beta Conkret, S.A. Riereta, 19. Després dels primers enderrocs, 
Termini de les obres: març de 2010-juny de 2011. el Departament d’Educació de la Generalitat 
Cost: 1,8 milions d’euros. de Catalunya va col·locar al solar les casetes 
de mòduls prefabricats per a l’ús de l’Escola 
Cintra. A la resta del solar s’ha dut a terme una 
urbanització provisional que inclou una pista de 
bàsquet per a l’ús dels alumnes d’aquest centre 
escolar i l’arranjament de la resta per a usos 
ciutadans.
PÀGINA ANTERIOR | ÍNDEX 38 MEMÒRIA 2008-2010 - FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA.
es va dur a terme entre els mesos d’octubre i 
novembre de 2009.
Buidatge previ a l’enderroc d’una part de 
l’illa compresa entre els carrers dels Mestres 
Casals i Martorell i de l’Arc de Sant Cristòfol 
Entre el conjunt d’actuacions destinades a 
regenerar físicament i socialment el barri de 
Santa Caterina hi ha, a més de projectes ja 
conclosos, com la construcció del nou mercat, 
Enderroc de la finca del carrer  l’obertura de la prolongació de l’avinguda de 
de Ginebra, 19-21 Francesc Cambó o la urbanització de l’espai del 
El maig de 2009, l’Ajuntament de Barcelona va Pou de la Figuera i la ubicació d’un equipament 
aconseguir, gràcies a una permuta de finques, sociosanitari. L’emplaçament destinat al nou 
la titularitat de l’edifici del carrer de Sant centre és una part de l’illa de cases compresa 
Carles, 6, al barri de la Barceloneta. Aquest entre els carrers dels Mestres Casals i Martorell 
edifici, conegut popularment com la Casa del i de l’Arc de Sant Cristòfol, fet que ha obligat 
Porró, està destinat a ser un nou equipament a un llarg procés de buidatge de finques. En 
per al barri, motiu pel qual es va rehabilitar en el els últims dies de 2010 va quedar completat el 
marc del Pla de Barris de la Barceloneta. L’edifici buidatge de tots els edificis afectats per aquest 
que va aportar l’Ajuntament a la permuta de projecte, els compresos entre els números 2 
finques està situat al carrer de Ginebra, 19-21, i 16 del carrer dels Mestres Casals i Martorell 
amb l’objectiu de construir-hi, per Bagursa i el del carrer de l’Arc de Sant Cristòfol, 7. El 
(Barcelona Gestió Urbanística, S.A.), una nova procés d’alliberament de sòl resta pendent 
promoció d’habitatges. Sis dels nous habitatges dels enderrocs, que es faran mantenint 
seran per a Inmuebles e Inversiones Gumont, alguns elements característics de les façanes 
S.L., anterior titular de l’edifici del carrer de Sant d’algunes d’aquestes finques. 
Carles, 6. En el conveni de permuta de finques 
va quedar establert que Foment de Ciutat Vella, 
sa. s’encarregaria de l’enderroc de la finca del 
carrer de Ginebra, 19-21, actuació que es va dur 
a terme entre els mesos de febrer i abril de 2010.
Enderroc de la finca del carrer  
de Sant Francesc, 10-12
El PAD 2008-2011 va projectar la construcció 
d’habitatge públic en diversos indrets de 
Ciutat Vella. Un dels edificis se situarà al solar 
resultant de l’enderroc realitzat al carrer Nou 
de Sant Francesc, 10-12, al barri Gòtic, que 
MEMÒRIA 2008-2010 - FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA. 39 ÍNDEX | PÀGINA SEGÜENT
Planejament urbanístic
Planejaments urbanístics municipals 
impulsats per Foment de Ciutat Vella, sa.
Foment de Ciutat Vella, sa. ha continuat 
impulsant la redacció o la modificació de 
diversos planejaments urbanístics amb 
l’objectiu de continuar progressant en el procés 
de transformació i regeneració dels barris del 
centre històric de Barcelona.
L’any 2008 dos planejaments van completar el 
procés d’aprovació definitiva:
Expropiació i buidatge de les finques incloses •	Modificació	puntual	del	Pla	Especial	de	
en el projecte de taxació conjunta de l’àmbit Reforma Interior (PERI) del sector oriental en 
de la plaça de la Gardunya l’àmbit del carrer de Gombau, 16 i la plaça 
S’ha completat el procés tant d’expropiació de Sant Cugat. L’aprovació definitiva es va 
com de buidatge de les finques afectades pel publicar el 9 de setembre.
projecte de reforma de la plaça de la Gardunya. •	Modificació	del	planejament	per	a	la	creació	
Totes aquestes finques es troben situades a de nou habitatge social/públic a Ciutat Vella. 
la banda de mar de la plaça, on el projecte L’aprovació definitiva es va publicar el 17 de 
contempla la construcció d’un nou edifici per setembre.
a l’Escola Massana. Les finques afectades pel 
planejament urbanístic i incloses en el projecte L’any 2009 van completar el procés d’aprovació 
de taxació conjunta són les dels carrers de les definitiva tres planejaments:
Floristes de la Rambla, 4 i 6, les del carrer de •	Pla	Especial	Urbanístic	(PEU)	per	a	la	
l’Hospital entre els números 48 i 54, i la part concreció de les condicions d’edificació de 
posterior de les finques del mateix carrer de l’ampliació del Museu Picasso. L’aprovació 
l’Hospital entre els números 42 i 46. definitiva es va publicar el 25 de març.
•	PEU	per	a	la	concreció	de	les	condicions	
Expropiació de la finca del carrer  d’edificació del nou edifici de l’Escola 
del Sotstinent Navarro, 14 Massana. L’aprovació definitiva es va publicar 
El procés d’expropiació d’aquesta finca s’ha el 18 de maig.
completat durant l’any 2010 si bé a l’acabament •	PEU	per	a	la	concreció	de	les	condicions	
de l’exercici restava pendent el buidatge. El d’edificació de la finca de La Seca, situada 
sòl que s’alliberarà amb l’enderroc de l’edifici al carrer de Flassaders, 40. L’aprovació 
està destinat a la urbanització d’uns jardins definitiva es va publicar el 19 de novembre.
des dels quals serà visible el tram de la muralla 
romana comprès entre la plaça dels Traginers i L’any 2010 van completar el procés d’aprovació 
la baixada de Caçador. definitiva dos planejaments:
PÀGINA ANTERIOR | ÍNDEX 40 MEMÒRIA 2008-2010 - FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA.
•	PMU	per	a	l’ordenació	del	solar	situat	al	 Planejament en curs: refosa del planejament 
carrer d’Andrea Dòria, 23 i 25-31. L’aprovació urbanístic de la Barceloneta
definitiva es va publicar el 24 d’abril. La vigència de diversos documents urbanístics 
•	Text	refós	de	la	modificació	del	PGM	per	a	 en l’àmbit de la Barceloneta ha impulsat 
la destinació a habitatge social d’algunes l’Ajuntament de Barcelona a revisar i refondre 
finques de Ciutat Vella. L’aprovació definitiva en un únic document tota la normativa 
es va publicar el 12 de novembre. urbanística vigent, actualment dispersa entre el 
PERI aprovat l’any 1985, les seves successives 
modificacions de 1992 i 1999, i la Modificació 
del Pla General Metropolità de 2007.
Per encarregar l’elaboració del document que 
haurà d’esdevenir el nou instrument urbanístic 
de referència per a la Barceloneta, Foment de 
Ciutat Vella, sa. va dur a terme un procediment 
de contractació al qual es van presentar cinc 
propostes. Es va adjudicar el treball a l’equip 
Urbaning 09, dirigit per Pere Mogas Maresme. 
L’import de l’encàrrec és de 104.000 euros i 
el termini per elaborar-lo d’onze mesos, amb 
la previsió que sigui lliurat el mes de juny de 
2011 per a la seva aprovació posterior per part 
municipal. 
El document que es troba en elaboració partirà 
de la revisió de les ordenances del PERI i dels 
planejaments vigents per tal de fusionar-los 
en un únic text que girarà al voltant de dos 
objectius principals: d’una banda, el tractament 
del recinte històric, amb el reconeixement i la 
protecció dels quarts de casa des d’un punt de 
vista ambiental i de la millora de les condicions 
de seguretat i accessibilitat, i de l’altra, 
l’ordenació i la integració harmònica de la franja 
de terreny que s’allibera amb l’alteració de la 
línia que marca la zona maritimoterrestre (ZMT).
MEMÒRIA 2008-2010 - FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA. 41 ÍNDEX | PÀGINA SEGÜENT
Habitatge Tal i com es desprèn de les mesures 
contemplades tant en el Pacte Nacional 
Desvinculació de l’Oficina de l’Habitatge per l’Habitatge com en la Llei pel Dret a 
El mes de juliol de 2009 va quedar desvinculada l’Habitatge, l’Administració local té un paper 
de l’estructura de Foment de Ciutat Vella, sa. fonamental en el desenvolupament de les 
l’Oficina de l’Habitatge. Aquest servei destinat polítiques d’habitatge, motiu que fa convenient 
a oferir assessorament tècnic sobre totes les establir un òrgan que faciliti als diversos 
qüestions relacionades amb l’habitatge va operadors municipals amb competències en 
començar a ser operatiu l’any 2004 i va integrar matèria d’habitatge la possibilitat de debatre 
les funcions que fins aleshores feia l’Oficina de i intercanviar experiències tant pel que fa a 
Rehabilitació. les mesures posades en pràctica com pel 
que fa a l’estudi comú de les polítiques que 
L’Oficina de l’Habitatge de Ciutat Vella va cal emprendre. Alhora, des de l’Observatori 
ser una experiència pionera a la ciutat que es busca la col·laboració amb altres 
s’ha estès a tots els districtes. El Consorci Administracions, especialment la Generalitat de 
de l’Habitatge de Barcelona gestiona i tutela Catalunya per mitjà del Departament de Medi 
la xarxa d’oficines i la de Ciutat Vella s’hi va Ambient i Habitatge.
integrar el mes de juliol de 2009. 
El funcionament de l’Observatori es vertebra 
Observatori de l’Habitatge a partir de dos eixos: l’equip tècnic, que 
Foment de Ciutat Vella, sa. ha impulsat la treballa d’una manera continuada, i l’equip de 
creació de l’Observatori de l’Habitatge, una seguiment, format pels màxims responsables 
iniciativa nascuda amb la voluntat de ser un dels ens que participen en l’observatori 
laboratori de proves amb l’objectiu principal (Consorci de l’Habitatge, Patronat Municipal de 
de crear metodologies de treball per a les l’Habitatge, Bagursa i Foment de Ciutat Vella, 
polítiques d’habitatge de l’Administració local. sa.) i que es reuneixen d’una manera periòdica 
per valorar els resultats dels treballs de camp 
realitzats i per marcar noves línies d’actuació. 
Des de l’Observatori s’ha creat la metodologia 
emparada en la Llei d’habitatge per tal de fer 
les ordres d’execució «raonades» amb l’objectiu 
de dur a terme les execucions subsidiàries 
en cas d’incompliment del propietari o la 
propietària. El procediment es troba en fase de 
test per a la seva implantació futura.
PÀGINA ANTERIOR | ÍNDEX 42 MEMÒRIA 2008-2010 - FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA.
Altres actuacions
Venda de places d’aparcament de l’edifici  
del carrer del Portal Nou, 2
Foment de Ciutat Vella, sa. va impulsar, al 
llarg de l’any 2010, dos procediments públics 
destinats a la venda de les places d’aparcament BUSQUES
de titularitat municipal de l’immoble situat al 
número 2 del carrer del Portal Nou, al barri de A  ARCAMENT?
Sant Pere. 
El primer es va dur a terme amb la modalitat 
de subhasta pública a l’alça i es va tancar 
amb l’adjudicació de deu places de cotxe, del 
número total de disset places de cotxe i tres 
FLIER APARCAMENT-2.indd   1 19/01/10   9:24
de moto que s’oferien. El preu de sortida era Concurs d’idees per al paviment de la Rambla
de 19.000 euros per cada plaça de cotxe i El Districte de Ciutat Vella i Foment de Ciutat 
9.500 euros per cada plaça de moto. Vella, sa. van convocar conjuntament, el 
mes d’abril de 2007, un concurs d’idees per 
El segon procediment va ser de venda directa i al disseny tant d’un nou paviment per a la 
les places es van adjudicar per ordre estricte de Rambla com per a les terrasses públiques 
presentació de les ofertes, mantenint els preus del mateix passeig. El concurs no implicava 
de sortida del primer procediment. Es va tancar necessàriament la seva vinculació amb un 
amb la venda de cinc places de cotxe i dues de possible projecte futur de remodelació si bé es 
moto. va establir que, en el cas de fer-se efectiu, els 
MEMÒRIA 2008-2010 - FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA. 43 ÍNDEX | PÀGINA SEGÜENT
autors de la idea guanyadora tindrien prioritat a Racons Públics 
l’hora de rebre l’encàrrec professional. Racons Públics és una iniciativa del Foment de 
les Arts i del Disseny (FAD) per tal d’incentivar 
La convocatòria per dissenyar un nou paviment el disseny de projectes de remodelació d’un 
per a la Rambla va motivar la presentació de espai públic de petites dimensions. És un 
22 propostes, entre les quals el jurat va valorar concurs obert no només als dissenyadors i 
com a guanyadora la presentada amb el títol als arquitectes, sinó també als professionals 
de Trencadís, de Laia Renalias, Leticia Soriano d’altres disciplines relacionades d’una manera 
i Roger Such. El disseny proposa un paviment directa o indirecta amb l’urbanisme.
uniforme i resistent conformat d’hexàgons 
irregulars amb variació de tonalitats blavoses L’edició inicial de Racons Públics és de 
que vol remarcar el caràcter mediterrani de l’any 2003 i va tenir com a objecte deu 
l’emblemàtic passeig barceloní. emplaçaments de Ciutat Vella. De les propostes 
guanyadores s’han executat dues: al passatge 
El primer premi va estar dotat amb 3.000 euros del Beat Simó i al carrer de’n Roca, tots dos al 
mentre que el segon i el tercer ho van estar barri Gòtic. La intervenció al carrer d’en Roca, 
amb 2.000 i 1.000 euros, respectivament, i van que es va dur a terme l’any 2007, va consistir 
recaure en les propostes Net i Rie-rada. Es van en donar més visibilitat al carrer, mitjançant 
fer també dues mencions especials als dissenys plafons de vidre situats a terra i en algunes 
R@mbla i Pez-Hoja. El concurs de disseny de façanes, per tal de reclamar l’atenció del 
les terrasses, al qual es van presentar quatre vianant cap a aquest carrer. 
propostes, es va declarar desert. La resolució 
del concurs es va fer pública el mes de gener 
de 2008.
PÀGINA ANTERIOR | ÍNDEX 44 MEMÒRIA 2008-2010 - FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA.
Al passatge del Beat Simó, la intervenció es Plans de Barris
va dur a terme entre els mesos de març i maig 
de l’any 2008. L’actuació va permetre millorar Pla de Barris de Sant Pere i Santa Caterina
visualment la paret i la porta que fan d’aquest El 15 d’abril de 2009 es va celebrar la sessió de 
racó un carreró sense sortida. La paret, que cloenda del Comitè d’Avaluació i Seguiment del 
va ser pintada amb una tonalitat rosada per Pla de Barris de Sant Pere i Santa Caterina, que 
tal de ressaltar-la, és un fragment de la façana es va desenvolupar entre els anys 2004 i 2009. 
lateral de l’església de Sant Jaume, a la qual L’àrea que conformen aquests dos barris va 
s’accedeix pel carrer de Ferran. A peu de carrer ser presentada per l’Ajuntament de Barcelona 
hi ha una porta que no es feia servir i que, a la primera convocatòria de la Llei de barris 
amb la intervenció, va ser habilitada per a un i fou seleccionada per la Generalitat de 
possible ús. L’actuació es va completar amb el Catalunya per rebre l’ajut econòmic per tal de 
reforç de l’enllumenat públic i amb la millora del desenvolupar el projecte d’intervenció integral. 
paviment.
La major part de les actuacions i els programes 
A partir de l’abril de 2009 es va dur a terme la socials que es van emprendre en el marc 
segona edició de Racons Públics, en aquesta 
ocasió ampliada a tota la ciutat. El racó escollit 
de Ciutat Vella va ser el dels carrers del Malnom 
i de Picalquers, que conformen un pas interior 
entre els carrers del Carme, d’en Roig i de la 
Riera Baixa, al barri del Raval.
El 29 d’abril de 2010 es va celebrar al FAD 
el lliurament de premis a les propostes 
guanyadores de cada districte. Del racó de 
Ciutat Vella, el disseny escollit va ser De dins 
a fora…, de Diana Usón i Pau Sarquella, una 
proposta per optimitzar visualment aquests 
dos carrerons ombrívols, en què es recuperen 
les persianes de corda per als balcons i es 
vetlla per la varietat de colors. Per a les plantes 
baixes, el projecte proposa facilitar l’entrada 
de llum als locals i magatzems a través de 
captadors solars.
MEMÒRIA 2008-2010 - FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA. 45 ÍNDEX | PÀGINA SEGÜENT
del Pla de Barris es van desenvolupar entre 
els anys 2005 i 2007 i van ser gestionats i 
coordinats per Foment de Ciutat Vella, sa. 
L’exercici 2008, amb la majoria d’actuacions 
ja finalitzades, es va dedicar a completar 
els programes de rehabilitació d’edificis i 
habitatges i a continuar avançant en l’operació 
d’adquisició de sòl per a equipament comunitari 
que permetrà, en els anys següents, construir al 
barri un centre de salut i per a la gent gran. 
Tot el desenvolupament del projecte integral 
d’intervenció dels barris de Sant Pere i Santa 
Caterina, des dels objectius inicials de la 
proposta fins al detall de cada una de les quinze 
actuacions i programes que el van conformar, va 
quedar recollit en un llibre memòria.
PÀGINA ANTERIOR | ÍNDEX 46 MEMÒRIA 2008-2010 - FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA.
Pla de Barris de la Barceloneta ESPAI PÚBLIC
L’Ajuntament de Barcelona va presentar, a la Millores al parc de la Barceloneta,  
cinquena convocatòria de la Llei de barris, una la plaça del Llagut i les places del conjunt  
proposta de projecte integral d’intervenció a la de La Maquinista
Barceloneta. Aquests tres espais públics de la Barceloneta 
seran objecte d’intervencions diverses per tal 
El 8 de juliol de 2008, la proposta va ser de millorar-ne l’ús ciutadà i la relació amb el 
seleccionada pel Departament de Política barri. El conjunt de l’actuació afrontarà tres 
Territorial i Obres Públiques per rebre els processos d’obra diferents, el primer dels quals 
ajuts econòmics de la Llei de barris. La es trobava en curs a l’acabament de l’any 2010 i 
dotació pressupostària assignada va ser de afectava les tres places del conjunt d’habitatges 
16,11 milions d’euros, que finançarien a parts públics de La Maquinista, la de Pompeu Gener, 
iguals (8,05 milions d’euros) la Generalitat la d’Antoni Genescà i Corominas i la de La 
de Catalunya, per mitjà de la Llei de barris, i Maquinista.
l’Ajuntament de Barcelona, com a institució 
impulsora del projecte integral. L’actuació busca potenciar la plaça de Pompeu 
Gener, a l’espai central del conjunt d’habitatges, 
El Pla de Barris de la Barceloneta es va com a lloc d’estada i no només com a zona de 
plantejar des d’un bon principi com un marc pas tal i com ha estat fins ara.
de concertació entre les Administracions 
públiques i els veïns i les veïnes del barri, amb 
els quals es van organitzar diverses sessions 
participatives per definir les necessitats 
del barri i, posteriorment, per concretar les 
actuacions que conformen el projecte integral 
de millora.
Es van definir cinc àmbits de treball, dins els 
quals s’integren 31 actuacions diferents, tant 
de transformació o millora física en l’espai 
urbà com d’aplicació de programes socials, 
mediambientals i de dinamització.
MEMÒRIA 2008-2010 - FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA. 47 ÍNDEX | PÀGINA SEGÜENT
Rampa d’accés del passeig Marítim  
de la Barceloneta a la platja
A finals de l’any 2008 van concloure els 
treballs d’instal·lació d’una rampa al passeig 
Marítim de la Barceloneta, a l’alçada del 
parc de la Barceloneta i de l’espigó del Gas. 
L’actuació es va dur a terme amb l’objectiu de 
millorar l’accessibilitat a la platja en aquest 
punt central del passeig, on fins aleshores era 
obligat fer servir les escales per passar d’un 
nivell a l’altre. 
La rampa connecta el passeig amb la platja 
en tres trams, dos d’ells capiculats i el restant 
per enllaçar-la amb la superfície del passeig. 
L’amplada de la rampa supera els 2 m ja que, a 
més de facilitar l’accessibilitat a les persones 
amb mobilitat reduïda, també té la finalitat de 
ser una alternativa oberta a tothom per evitar 
l’aglomeració que es formava a les escales en 
A les places d’Antoni Genescà i Corominas els moments de máxima afluència a la platja.
i de La Maquinista, d’unes dimensions més 
reduïdes i situades als dos extrems del Projecte: Jaume Artigues i Jordi Henric (Greccat).
conjunt d’habitatges, l’objectiu de l’actuació Execució de les obres: Coptalia-Copcisa i Caldereria Delgado. 
és potenciar la relació visual i física d’ambdós Termini de les obres: octubre de 2007-abril de 2008.
espais amb el carrer de Cermeño perquè tinguin Cost: 636.625,12 euros.
més presència i contacte amb l’entorn del barri, 
del qual ara queden excessivament aïllades.
Urbanització d’alguns carrers transversals
La renovació del paviment i del mobiliari urbà, la Alguns dels carrers transversals que 
millora de l’accessibilitat, l’adequació de l’arbrat estructuren la trama urbana històrica de la 
i la jardineria, i el reforç i la modernització de Barceloneta es remodelaran per prioritzar 
les xarxes d’enllumenat públic i de sanejament l’espai per als vianants davant els vehicles. 
són els eixos comuns de l’actuació en les tres També es millorarà la seguretat viària 
places. mitjançant la implantació de la zona de velocitat 
reduïda. L’objectiu de l’actuació és pacificar 
Projecte: Espinàs i Tarrassó Associats. el trànsit en alguns eixos clau de connexió a 
Execució de les obres: Constraula. l’interior de la trama urbana del barri. L’actuació 
Termini de les obres: novembre de 2010-abril de 2011. està programada per a l’any 2011 i els carrers 
Cost: 496.000 euros. en què es durà a terme es determinaran a partir 
PÀGINA ANTERIOR | ÍNDEX 48 MEMÒRIA 2008-2010 - FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA.
de l’estudi de mobilitat de la Barceloneta que es passarà a ser un espai obert, a excepció del 
trobava en procés d’elaboració a l’acabament tancament parcial que significarà la construcció 
de l’any 2010. al seu entorn del nou edifici del CEIP 
Mediterrània, amb el qual mantindrà una relació 
Carrers amb prioritat invertida directa com a espai de trobada i esbarjo. 
L’actuació és complementària de l’anterior i té el L’actuació està prevista per a l’any 2012.
mateix objectiu de pacificar el trànsit en punts 
estratègics de la trama urbana interior del barri, Millora de l’accessibilitat al conjunt 
estenent-la a més carrers. L’estudi de mobilitat d’equipaments vora el passeig Marítim  
permetrà determinar quins són els carrers de la Barceloneta
més idonis per a aquesta actuació que està L’actuació proposa millorar la connexió entre el 
planificada per a l’any 2012. passeig Marítim de la Barceloneta i el barri en 
els dos punts on el desnivell és més accentuat, 
Remodelació de la plaça d’Hilari Salvadó la plaça de Brugada i el carrer d’Andrea Dòria. 
La plaça d’Hilari Salvadó està condicionada Els dos punts tenen com a nexe comú el fet de 
actualment per les rasants. Amb la remodelació ser zones de proximitat i, per tant, d’accés al 
que el Pla de Barris hi proposa, es vol que conjunt d’equipaments educatius i ciutadans 
sigui un espai més accessible des del passeig que es concentra en aquesta zona: el centre 
Marítim de la Barceloneta perquè esdevingui cívic, el CEIP Mediterrània i l’escola bressol del 
un eix vertebrador de nous itineraris. La plaça carrer d’Andrea Dòria.
MEMÒRIA 2008-2010 - FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA. 49 ÍNDEX | PÀGINA SEGÜENT
A la plaça de Brugada està previst d’instal·lar HABITATGE
una rampa metàl·lica per tal de salvar el Rehabilitació i equipament dels elements 
desnivell de 3 m que obliga a pujar o baixar col·lectius dels edificis. 
les escales situades a banda i banda de la Rehabilitació d’elements comuns d’edificis  
font de Carmen Amaya. Al carrer d’Andrea de valor històric i artístic
Dòria, la intervenció preveu la remodelació L’impuls a la rehabilitació s’incentiva a partir 
del carrer, priorizant l’espai per als vianants d’un programa específic que ofereix ajuts 
per reduir el pas i la velocitat dels vehicles. El econòmics per a la millora integral o parcial 
carrer en gran part serà de plataforma única. d’edificis privats. Les bases reguladores dels 
El pendent s’adequarà per fer més sostinguda ajuts a la rehabilitació en el marc del Pla de 
la connexió entre el carrer i el passeig Marítim Barris van ser aprovades definitivament el dia 
de la Barceloneta. A l’acabament de l’any 2010, 1 d’agost de 2009 i estipulen tres tipus de 
el projecte estava redactat i es treballava en subvencions que, en el seu conjunt, poden 
l’adjudicació de les obres per tal que l’actuació arribar	a	cobrir	fins	al	70	%	del	pressupost	total	
pogués dur-se a terme dins el primer semestre de	l’obra	o	el	100	%	de	la	part	individual:
de l’any 2011. •	Dos	tipus	d’ajuts	es	concedeixen	a	la	
comunitat de propietaris:
- Ajut general:	cobreix	fins	al	60	%	del	cost	
de la rehabilitació.
- Ajut adicional:	incrementa	el	10	%	la	
subvenció per als edificis de valor històric i 
artístic.
PÀGINA ANTERIOR | ÍNDEX 50 MEMÒRIA 2008-2010 - FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA.
•	El	tecer	ajut	es	concedeix	d’una	manera	 •	Conveni amb la Comissió de Rehabilitació 
individual: i Manteniment d’Edificis de Catalunya per 
- Ajut social o complementari: es destina ampliar la borsa d’empreses rehabilitadores
a les persones que, pel fet de tenir un  Des del 6 de novembre de 2009 és vigent 
nivell d’ingressos baix o no comptar amb el conveni de col·laboració entre Foment de 
recursos, no poden afrontar el cost de la Ciutat Vella, sa., la Comissió de Rehabilitació 
rehabilitació del seu edifici. L’ajut cobreix el i Manteniment d’Edificis de Catalunya (RIME) 
100	%	de	la	part	individual	per	tal	que	cap	 i el Gremi de Constructors d’Obres de 
cas particular no esdevingui un obstacle Barcelona i Comarques. El conveni estableix 
insalvable a l’hora de poder tirar endavant el marc d’acord pel qual les empreses 
la decisió de la comunitat de dur a terme associades amb RIME formen part de la 
les obres de rehabilitació a l’edifici. borsa de professionals que s’ofereix a les 
comunitats de propietaris que, tot i estant 
La dotació pressupostària per als ajuts a la interessades en fer obres de rehabilitació 
rehabilitació és de 3,3 milions d’euros, els amb els ajuts del Pla de Barris, no disposen 
quals es desglossen en 2.861.250 euros en de cap constructor. 
concepte de rehabilitació i equipaments dels 
elements comuns dels edificis i 468.750 euros •	Manual d’ús i manteniment de 9 edificis 
per a la rehabilitació d’elements comuns  El 2 de juny de 2010 es va organitzar, a 
dels edificis de valor històric. Els ajuts seran l’Oficina Tècnica del Pla de Barris, l’acte 
vigents fins al 31 de desembre de 2012 sempre de presentació dels treballs realitzats per 
que no s’exhaureixi abans la quantitat total diversos estudiants de l’assignatura Intervenir 
pressupostada. en el construït, del tercer curs dels estudis 
d’Arquitectura Tècnica de l’Escola Elisava, 
A l’acabament de l’any 2010 s’havien interessat sobre 9 finques del barri. L’objectiu comú 
per rehabilitar la seva finca amb els ajuts del 
Pla de Barris 150 comunitats de propietaris, 
100 de les quals havien presentat la sol·licitud 
de l’estudi de viabilitat; 24 comunitats ja havien 
signat el conveni de rehabilitació, i 7 havien 
rebut la bestreta inicial de la subvenció i tenien 
les obres en marxa o bé a punt de començar. 
En 4 finques s’havia completat tot el procés i 
les obres de rehabilitació de l’edifici ja estaven 
acabades. La suma total dels ajuts econòmics 
pagats fins al desembre de 2010 era de 
619.132,97 euros.
Vinculades amb el programa de rehabilitació del 
Pla de Barris, s’han dut a terme dues accions:
MEMÒRIA 2008-2010 - FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA. 51 ÍNDEX | PÀGINA SEGÜENT
dels treballs va ser elaborar un manual d’ús i MEDI AMBIENT
manteniment específic per a aquests edificis, Programa de millora ambiental
seleccionats per a l’estudi pel fet d’haver-se Aquest programa té com a objectiu oferir 
acollit al programa de rehabilitació del Pla de una orientació mediambiental, fomentant 
Barris. la participació de particulars i d’entitats, i 
contribuint també d’aquesta manera a la 
Mediació comunitària als edificis  cohesió social del barri. Les prioritats d’acció 
i en el medi obert van encaminades a assolir uns nivells òptims 
Aquesta actuació complementa el programa de de qualitat ambiental, fomentar la cultura de 
rehabilitació i proposa la mediació comunitària la reutilització i el reciclatge, i contribuir a la 
com a eina per diagnosticar i resoldre reducció de l’impacte mediambiental.
conflictes, dinamitzar la comunitat i intervenir-hi 
amb voluntat preventiva. Es promou El programa és transversal en el temps i 
l’organització de les comunitats de veïns per tal promou actuacions al llarg dels quatre anys de 
de coresponsabilitzar-les en la rehabilitació i la desenvolupament del Pla de Barris. Les accions 
millora dels elements col·lectius dels edificis. més importants que s’han realitzat durant els 
dos primers anys d’execució han estat aquestes:
Pel que fa a la mediació en el medi obert, •	En	el	marc	de	la	inauguració	de	la	Fàbrica	
l’actuació s’ha vertebrat a través dels plans del Sol es van organitzar tallers de diverses 
d’estiu pel civisme i la convivència. L’estiu de matèries relacionades amb el medi ambient: 
2009 es va dur a terme el programa d’activitats materials reciclats, qualitat ambiental, cultura 
Hola estiu Barceloneta!, mentre que l’estiu de i estalvi d’aigua, i energies renovables.
2010 es van programar 27 actes en diversos •	Al	Casal	Infantil	de	la	Barceloneta	es	va	
espais públics de la Barceloneta. Ambdós organitzar un taller d’elaboració de motius 
programes van tenir com a objectiu fomentar nadalencs amb materials reciclats. 
l’ús respectuós i responsable de l’espai públic. •	Es	va	fer	una	campanya	d’informació	als	veïns	
i les veïnes del barri sobre la implantació del 
nou servei de recollida de matèria orgànica i 
el reforç de la recollida selectiva. 
•	Distribució	de	ventalls	als	participants	dels	
actes dins del Pla d’Estiu pel Civisme i la 
Convivència.
•	Sessions	del	taller	«Recuina,	cuina	de	
sempre, consum responsable», per al consum 
responsable.
Instal·lació de plaques solars  
i dipòsit d’aigües grises
S’instal·larà un sistema fotovoltaic al camp de 
futbol de la Barceloneta, que al seu subsòl 
PÀGINA ANTERIOR | ÍNDEX 52 MEMÒRIA 2008-2010 - FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA.
compta amb un dipòsit d’aigües grises que la finca històrica que antigament acollia les 
també entrarà en servei per tal de millorar el oficines de la fàbrica Catalana de Gas. L’edifici 
sanejament del barri amb criteris sostenibles i es troba al número 1 del passeig de Salvat 
respectuosos amb el medi ambient. Es durà a Papasseit.
terme entre 2011 i 2012.
La rehabilitació duta a terme l’any 2009 va 
Punt verd al parc de la Barceloneta completar la que ja s’havia fet cinc anys enrere. 
Aquesta actuació, prevista per a l’any 2011, La primera va servir per conservar l’edifici i 
contempla la instal·lació d’un punt verd al parc consolidar-ne l’estructura mentre que aquesta 
de la Barceloneta per tal de reforçar la línia segona va permetre adequar la finca per 
municipal d’integrar en el teixit urbà aquest al seu nou ús i per arranjar-ne els entorns i 
tipus de deixalleria com un equipament més per l’accessibilitat. 
a l’ús de la ciutadania. El servei centra la seva 
acció en la recollida de residus voluminosos i A més de respectar l’estructura i els elements 
residus especials, a més d’incorporar un nou singulars de l’edifici original, projectat per 
element: una aula mediambiental. Josep Domènech i Estapà el 1907, l’actuació va 
seguir criteris bàsics de construcció sostenible 
La Fàbrica del Sol per tal que el primer exemple de respecte amb 
La Fàbrica del Sol és un nou centre el medi ambient i de responsabilitat en l’ús dels 
municipal dedicat a l’educació i la divulgació recursos fos el del propi edifici en què s’ubica 
mediambiental i a la recerca de models de el centre.
sostenibilitat. L’equipament està ubicat a 
MEMÒRIA 2008-2010 - FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA. 53 ÍNDEX | PÀGINA SEGÜENT
La Fàbrica del Sol funciona com un organisme EQUIPAMENT COMUNITARI
viu retroalimentat a partir de les energies Adequació i millores al Centre Cívic  
renovables i l’aprofitament dels cicles naturals, Barceloneta
en el qual destaquen especialment les plaques L’actuació duta a terme l’any 2010 va 
fotovoltaiques instal·lades a la teulada i en permetre millorar la planta baixa i adequar les 
una de les façanes de l’edifici. L’equipament condicions d’accessibilitat a l’edifici. Des de 
fa una funció divulgativa a partir de l’exposició la seva construcció el 1993, el centre havia 
permanent que acull i de les activitats, tallers anat experimentant un augment d’activitats i 
i exposicions temporals que programa. La d’usuaris que, si bé ja havien motivat diverses 
Fàbrica del Sol va ser inaugurada amb una intervencions d’adequació, aconsellaven 
jornada festiva el 9 d’octubre de 2009. una actuació de més envergadura per tal de 
resoldre algunes disfuncions.
Projecte: Antoni Solanas.
Execució de les obres: Natursystem i Copisa. A la planta baixa del centre es va fer una nova 
Termini de les obres: febrer-juliol de 2009. recepció, es van redistribuir els espais i es 
Cost: 1,3 milions d’euros, (10.000 dels quals són del van millorar les condicions de diverses sales 
pressupost del Pla de Barris). i dependències per tal d’adequar-les als usos 
actuals de l’equipament i fer-les més funcionals 
i còmodes per als seus usuaris. 
PÀGINA ANTERIOR | ÍNDEX 54 MEMÒRIA 2008-2010 - FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA.
A l’exterior de l’edifici es va millorar l’estudi sobre l’estat i l’ús de l’edifici elaborat 
l’accessibilitat amb la prolongació de la rampa per Josep Rosselló, l’arquitecte que va 
per a les persones amb mobilitat reduïda per dissenyar el centre.
tal de disminuir-ne el desnivell. La millora de la 
rampa es va completar amb la repavimentació Projecte: Josep Rosselló/Gecsa.
de la seva superfície amb materials menys Execució de les obres: Teyco.
relliscosos en cas de pluja i amb la col·locació Termini de les obres: juny-octubre de 2010.
d’una nova barana. També es va refer l’escala, Cost: 270.000 euros.
a la qual es va afegir un graó més per tal de 
reduir l’alçada dels graons anteriors.
Adequació d’un local dels baixos  
Una altra modificació exterior amb una del passeig Marítim de la Barceloneta  
notable incidència a l’interior de l’equipament per a l’Espai de Mar
va consistir en la substitució d’una de les L’estiu de 2009 es van acabar les obres de 
parets de ciment de la façana principal per remodelació i adequació del local número 5 dels 
una vidriera, la qual cosa facilita que el centre porxos del passeig Marítim de la Barceloneta 
gaudeixi de molta més llum natural. com a seu de l’Espai de Mar. Aquest 
equipament és un centre de serveis per als 
En el seu conjunt, l’actuació va abraçar una usuaris de les platges de Barcelona i un espai 
superfície total de 150 m2 i es va complementar d’activitats relacionades amb el mar i la platja, 
amb diversos treballs de millora en les xarxes amb una oferta dirigida i adaptada a persones 
i les infraestructures del centre. El projecte amb discapacitat, com també de formació i 
executiu de l’obra es va redactar a partir de d’investigació en activitat física adaptada. 
MEMÒRIA 2008-2010 - FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA. 55 ÍNDEX | PÀGINA SEGÜENT
novembre de 2010 en procés de rehabilitació 
per al seu nou ús d’equipament pel barri. Els 
treballs de rehabilitació respecten tant la façana 
original de l’edifici, que es restaura, com la 
volumetria, que no varia respecte l’estructura 
de planta baixa i un pis. 
L’actuació contempla la construcció d’uns nous 
lavabos, la reforma de l’escala i la instal·lació 
d’un ascensor, que estarà adossat a la paret 
mitgera sud per tal d’alliberar el màxim 
d’espai. La coberta acollirà les instal·lacions de 
l’equipament, en la mateixa línia d’aconseguir 
el màxim aprofitament possible de l’espai. La 
superfície útil construïda serà de 141,46 m2, 
repartits a parts iguals entre ambdues plantes.
El local remodelat té una superfície de 697,7 m2 
i destaca per la seva longitud ja que s’estén 
al llarg de 21 pòrtics dels baixos del passeig 
Marítim de la Barceloneta. L’Espai de Mar està 
situat al peu de la rampa adaptada que facilita 
la connexió entre el nivell del passeig i el de la 
platja a les persones amb mobilitat reduïda ja 
que ambdues actuacions són complementàries. 
L’adequació del nou local va incloure la dotació 
del mobiliari i la infraestructura necessària per a 
l’equipament.
Projecte: Antoni Altayó.
Execució de les obres: Abelcir.
Termini de les obres: setembre de 2008-juliol de 2009.
Cost: 740.000 euros.
Rehabilitació de la Casa del Porró amb  
el fons per a l’adquisició i millora de sostre 
per a ús social i equipaments
La finca situada al número 6 del carrer de Sant 
Carles, coneguda popularment a la Barceloneta 
com la Casa del Porró, es troba des del 
PÀGINA ANTERIOR | ÍNDEX 56 MEMÒRIA 2008-2010 - FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA.
La finca està considerada una mostra de centres transformadors soterrats. L’actuació 
l’arquitectura original de la Barceloneta del està programada per als anys 2011 i 2012.
segle xviii ja que la singularitat dels seus 
acabats i el fet de formar part de la primera Adequació dels baixos de la Biblioteca 
generació de construccions que hi hagué Barceloneta-Fraternitat
en aquest barri nascut el 1753 confereixen a L’actuació es va dur a terme el 2008 i va 
l’edifici un valor patrimonial que cal preservar i, permetre completar el procés de recuperació 
alhora, posar a l’abast de la ciutadania, un fet de l’antic edifici de la cooperativa La Fraternitat 
que serà possible amb el nou ús d’equipament com a biblioteca pública de la Barceloneta. La 
al qual es destina la finca. rehabilitació de l’any 2001 no havia reforçat 
la totalitat de la planta baixa, pendent encara 
L’edifici va passar a ser de titularitat municipal aleshores d’un procés d’expropiació que, un 
el 12 de juny de 2009, data en la qual es cop que es va completar, va permetre ampliar 
va signar el conveni entre l’Ajuntament de les dependències de l’equipament.
Barcelona i la societat Inmuebles e Inversiones 
Gumont, S.L., que n’era la propietària, per a La planta baixa acull l’espai destinat a lectura 
la permuta entre la Casa del Porró i la finca de diaris i revistes i a la consulta dels discos 
situada al carrer de Ginebra, 19-21, que ja ha i les pel·lícules que, en diversos suports, 
estat enderrocada per a la pròxima construcció conformen el fons audiovisual de la biblioteca. 
del conjunt d’habitatges que construirà Regesa També van ser millorades la zona de recepció i 
i del qual sis pisos es lliuraran a Inmuebles e les condicions d’accessibilitat a l’edifici. 
Inversiones Gumont, S.L., en contraprestació a 
la cessió de la Casa del Porró per a equipament Projecte: FCV i Orlando González.
municipal. Execució de les obres: TEYCO, S.L. 
Termini de les obres: setembre de 2007-abril de 2008.
Projecte: Arquitectura i Salut. Cost: 271.989,90 euros.
Execució de les obres: Contratas y Obras.
Termini de les obres: novembre de 2010-maig de 2011.
Cost: 447.000 euros.
Recuperació de locals en plantes baixes  
en ús com a estacions transformadores
Diversos locals en planta baixa de la 
Barceloneta es troben actualment ocupats per 
estacions transformadores. L’actuació proposa 
alliberar els locals d’aquest ús i destinar-los a 
equipament dotacional accessible. Per fer-ho 
possible, es buscarà, amb la companyia 
subministradora, l’acord que permeti crear nous 
MEMÒRIA 2008-2010 - FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA. 57 ÍNDEX | PÀGINA SEGÜENT
Equipament d’ús temporal:  
Oficina Tècnica del Pla de Barris
El solar situat al número 36 del carrer de 
Balboa i al número 43 del carrer de Ginebra 
acull l’Oficina Tècnica del Pla de Barris de 
la Barceloneta, l’equipament des del qual es 
coordina i es dinamitza el desenvolupament 
de totes les actuacions que conformen aquest 
projecte integral d’intervenció.
L’oficina és un edifici dissenyat per a ús 
temporal i construït a partir de sistemes lleugers 
de prefabricació de fusta i una coberta plana 
enjardinada. Aquesta combinació permet reduir 
la despesa energètica ja que l’ús de la fusta 
immobilitza el CO2 absorbit durant la fase de 
creixement vegetal. 
PÀGINA ANTERIOR | ÍNDEX 58 MEMÒRIA 2008-2010 - FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA.
acabar els treballs d’adequació dels entorns del 
nou equipament. Des de la seva construcció, 
l’equipament ha despertat l’interès d’arquitectes 
i estudiants com a model de construcció 
sostenible.
Projecte: Sabaté Associats Arquitectura i Sostenibilitat.
Execució de les obres: Novantia Integral.
Termini de les obres: abril-setembre de 2009.
Cost: 400.000 euros.
hola 
 Coberta lleugera de les pistes  
Vine! de La Maquinista
A la presentació de la campanya “hola Barceloneta!”,  
dijous, 2 de juliol, a les 18.30 h. al carrer  
de Santa Clara (al costat de la Biblioteca) L’actuació proposa la cobertura i l’adequació 
dels espais esportius exteriors del conjunt 
escolar de La Maquinista, amb el doble 
objectiu d’aconseguir una major utilització 
de la instal·lació i facilitar-ne el manteniment. 
Disposar d’aquestes instal·lacions esportives 
en unes condicions d’ús millors permetrà 
fer-les servir per desenvolupar-hi programes 
vinculats amb la integració i l’equitat de gènere 
i d’integració de diferents col·lectius que 
requereixen una atenció especial pel seu risc 
d’exclusió social. A l’acabament de l’any 2010 
s’estava fent la redacció del projecte, seguint 
Ajuntament de Barcelona Ciutat Vella
el calendari que preveu l’execució de les obres 
Cartell hola barceloneta.indd   1 22/6/09   13:01:21
dintre de l’any 2011.
L’equipament va ser dissenyat per complir la 
seva funció com a espai flexible i està inspirat en Xarxa de comunicacions wi-fi
el quart de casa tradicional de la Barceloneta. L’actuació té per objecte el subministrament i la 
Sobre una superfície equivalent a l’agregació de posada en servei d’una xarxa de comunicacions 
quatre quarts es forma aquesta casa polivalent amb tecnologia sense fils wi-fi (wireless fidelity). 
que admet diferents distribucions interiors. La xarxa connectarà diversos equipaments 
municipals per tal que tota la població del barri 
L’oficina va entrar en servei el 22 de setembre tingui en la seva proximitat un punt de connexió 
de 2009 si bé la festa d’inauguració amb els wi-fi. D’aquesta manera, es fomenta l’accés a 
veïns i les veïnes del barri no es va celebrar la informació de la població en general, però 
fins al 25 de novembre, un cop que es van especialment de la població adulta.
MEMÒRIA 2008-2010 - FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA. 59 ÍNDEX | PÀGINA SEGÜENT
DINAMITZACIÓ SOCIAL I ECONÒMICA
Programa de dinamització de grups  
de treball de dones
El programa té com a objectiu promoure la 
participació de la dona en accions comunitàries 
orientades a crear complicitats que les 
enforteixin davant d’un seguit de problemes 
derivats de la desigualtat de gènere. En 
aquest marc, dues finalitats concretes són la 
prevenció de la violència de gènere i el ventall 
de possibilitats de la promoció de la dona en el 
món laboral.
Programa de millora de la salut  
La concreció del programa va començar a de la població en risc
prendre forma el 23 de juliol de 2009 quan El programa tracta, per una banda, de donar 
es va organitzar una trobada amb totes les a conèixer a les persones que pateixen algun 
dones interessades en el programa per tal problema per consum de tòxics i a llurs famílies 
d’explicar-los els objectius, començar a establir tota la xarxa existent d’agents i de suport per 
vincles entre les participants i crear una agenda tal d’apropar-les als agents públics i a les 
comuna d’activitats que es va posar en marxa el associacions que en disposen de programes a 
2 d’agost d’aquell mateix any. A partir d’aquesta Ciutat Vella. 
data i fins a l’acabament de l’any 2010 es va dur 
a terme més d’una dotzena d’activitats. Per altra banda, també és un objectiu del 
programa dur a terme iniciatives adreçades a 
les persones que pateixen altres problemes 
determinats. En aquesta línia, des del 
novembre de 2010 es realitzen dues activitats 
del programa de salut: un taller per ajudar a 
exercitar la memòria a les persones grans i un 
curs terapèutic per a persones afectades de 
fibromiàlgia.
Programa de cultura popular
Amb aquest programa es vol posar en relleu 
el patrimoni cultural popular i la identitat del 
barri a partir de les seves festes i tradicions, 
la recuperació de la memòria històrica i el 
reconeixement d’espais de creació. S’ha 
començat per l’inventari del fons fotogràfic del 
Centre Cívic Barceloneta.
PÀGINA ANTERIOR | ÍNDEX 60 MEMÒRIA 2008-2010 - FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA.
Dinamització del lleure a l’espai obert mesos de gener i juny del 2010 i va comptar 
L’actuació promou l’acostament de la ciutadania amb la participació de 194 persones. L’èxit va 
als espais oberts gràcies a l’activitat física de impulsar la continuïtat de les caminades, que es 
lleure. S’adreça especialment als col·lectius van reprendre el 16 de novembre. 
de dones, gent gran i nouvinguts per tal de 
fomentar les seves interrelacions, alhora Es va editar un fulletó que proposa sis itineraris 
que s’integren i comparteixen experiències pel barri de distàncies diferents i que ofereix un 
mitjançant una activitat conjunta. seguit de consells útils a l’hora de caminar de la 
manera més saludable. 
Aquest objectiu genèric s’ha concretat, fins 
al moment, en l’activitat Barceloneta, pas a Programes per a adolescents i joves 
pas, caminades setmanals en grup per tal de S’organitzen activitats lúdiques, de formació 
fer salut i relacionar-se tot passejant pel barri. i d’orientació que abordin els problemes 
La primera edició es va dur a terme entre els principals que afecten els adolescents i els 
joves del barri, com ara el consum de tòxics, 
les conductes sexuals de risc, el fracàs escolar 
i la manca d’habilitats socials i laborals en 
alguns casos determinats. El nou projecte té, 
com a marc genèric, el Pla Jove de la ciutat de 
Barcelona.
Si bé el desenvolupament d’aquesta actuació 
encara no s’ha iniciat, es va dur a terme una 
activitat vinculada, mitjançant la col·laboració 
del Pla de Barris, amb l’organització de la Festa 
MEMÒRIA 2008-2010 - FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA. 61 ÍNDEX | PÀGINA SEGÜENT
El programa està conformat per quatre 
activitats, tres de les quals s’han posat en 
funcionament al llarg de la segona meitat 
de l’any 2010 mentre que la resta ja existia 
prèviament al Pla de Barris: 
•	Connect@’t, que ofereix dos cursos 
d’informàtica a nivells diferents i un de 
fotografia digital. 
•	Fem música, fem salut, que acosta als 
participants la musicoteràpia com a recurs 
per millorar el benestar físic i mental.
del Voluntariat i del Medi Ambient. Aquesta •	Fem teatre, que promou la participació en un 
celebració es va organitzar el 28 de maig de grup de teatre.
2010 a la plaça del Poeta Boscà i va comptar •	Fem cinema, que promou la col·laboració 
amb la participació de joves i adolescents del amb el grup de cinema del Casal de Gent 
barri en diverses activitats. Gran de la Barceloneta. Amb el Pla de Barris 
s’ha millorat el material tècnic necessari per 
Programa per a la gent gran rodar i editar les pel·lícules.
El programa té com a objectiu genèric la 
millora de les condicions de vida del col·lectiu La posada en funcionament de totes les 
de la gent gran del barri mitjançant la creació activitats va motivar l’organització, el 10 de 
de comunitat. Promoure la interrelació novembre de 2010, d’una trobada amb gent 
del col·lectiu amb la resta de la comunitat gran a l’Oficina Tècnica per tal d’explicar-los el 
contribueix a afrontar l’aïllament social i ajuda programa.
a mantenir, dins els límits de les possibilitats 
físiques de cada persona, la seva autonomia. Programa de dinamització comercial
L’objectiu general del programa és impulsar el 
comerç interior i consolidar l’associacionisme 
comercial. En el marc del programa, s’han 
PÀGINA ANTERIOR | ÍNDEX 62 MEMÒRIA 2008-2010 - FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA.
elaborat diversos estudis i treballs sobre 
l’activitat comercial a la Barceloneta: 
•	Cens	de	les	diferents	activitats	econòmiques	
existents.
•	Estudi	sobre	l’atractivitat	del	barri.
•	Guia	digital	dels	comerços	i	la	restauració	de	
la Barceloneta.
•	Enquesta	general	sobre	residus	comercials	i	
de la restauració.
www.barcelonetapladebarris.cat/guiadigital
•	 Identificació	i	mapificació	dels	locals	
comercials buits.
màrqueting, gestió fiscal, comptabilitat i atenció 
El 7 de juny de 2010 es va dur a terme una al client. De cada curs es farà una versió 
jornada de treball en què es van presentar la específica per a comerciants i una altra per a 
guia dels comerços i la restauració, l’estudi restauradors.
d’atractivitat i els principals resultats de 
l’enquesta sobre residus. El programa de dinamització comercial del Pla de 
Barris compta amb el suport tècnic permanent 
La preparació i la distribució per tots els d’un agent d’ocupació i desenvolupament local 
establiments comercials i de restauració del (AODL) i durant 6 mesos també va comptar amb 
barri d’una carpeta amb informacions diverses dues agents comunitàries d’àmbit comercial del 
que poguessin ser del seu interès, com ara programa Treball als barris de Barcelona Activa, 
ajuts i subvencions als quals poden tenir que promou el desenvolupament dels plans 
accés o suggeriments sobre bones pràctiques d’ocupació. 
comercials, va ser una altra acció que es va dur 
a terme.
A finals de l’any 2010 va entar en servei un web 
específic de la guia digital dels comerços i la 
restauració (www.barcelonetapladebarris.cat/
guiadigital). La guia recull, classificats en onze 
tipologies, segons la seva activitat, gairebé tots 
els establiments comercials i de restauració del 
barri. Relacionat amb la guia, s’ha dissenyat 
un logotip corporatiu dels comerços que hi 
apareixen. 
 Guia digital dels comerços i la restauració de la Barceloneta
A més, a l’acabament de l’any 2010 s’ultimava ESTABLIMENT 
la preparació d’uns cursos formatius en cinc ADHERIT
Pots consultar la guia a www.barcelonetapladebarris.cat/guiadigital
matèries diferents: anglès, aparadorisme i 
pegatina comerç.indd   1 04/08/10   10:07
MEMÒRIA 2008-2010 - FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA. 63 ÍNDEX | PÀGINA SEGÜENT
Planificació del projecte d’intervenció integral inicial
Inversió total  
Camp Codi Descripció de l’actuació 2008 2009 2010 2011 2012
(en euros)
1 1.01.01 Millores de l’espai públic: parc de la Barceloneta, plaça de La Maquinista i plaça del Llagut 1.462.968,00 487.656,00 487.656,00 487.656,00
1 1.02.01 Urbanització dels carrers transversals (carrers del Judici i de Sant Carles) 512.120,00 512.120,00
1 1.03.01 Carrers amb prioritat invertida 869.750,00 869.750,00
1 1.04.01 Remodelació de la plaça d’Hilari Salvadó (Escola Bressol Mediterrània) 600.000,00 600.000,00
8 8.01.01 Rampa al passeig Marítim de la Barceloneta (platja de la Barceloneta) 77.958,00 77.958,00
8 8.02.01 Accessibilitat del conjunt d’equipaments vora el passeig Marítim de la Barceloneta 570.000,00 170.000,00 400.000,00
2 2.01.01 Rehabilitació i equipament dels elements col· lectius dels edificis 3.815.000,00 15.775,62 784.186,92 1.658.333,73 1.356.703,73
2 2.02.01 Rehabilitació dels elements comuns d’edificis de valor històrico-artístic 625.000,00 25.000,00 200.000,00 200.000,00 200.000,00
7 7.03.01 Mediació comunitària als edificis i en el medi obert 60.000,00 15.000,00 15.000,00 15.000,00 15.000,00
3 3.01.01 Adequació i millores al Centre Cívic Barceloneta 300.000,00 300.000,00
3 3.02.01 Reordenació dels baixos del passeig Marítim de la Barceloneta (Esplai de Mar) 740.000,00 631.843,64 108.156,36
3 3.03.01 Fons per a l’adquisició de sostre per a ús social i equipaments (tempteig i retracte) 1.000.000,00 600.000,00 400.000,00
3 3.04.01 Recuperació dels locals en plantes baixes en ús per a estacions transformadores 1.000.000,00 1.000.000,00
3 3.05.01 Adequació dels baixos de la Cooperativa La Fraternitat 372.142,00 361.316,90 10.825,10
3 3.06.01 Equipament prefabricat d’ús temporal (Oficina Tècnica) 400.000,00 400.000,00
3 3.07.01 Coberta lleugera de les pistes de La Maquinista 1.000.000,00 575.000,00 425.000,00
4 4.01.01 Dotació tecnològica per al local taller de la Barceloneta i Oficina Tècnica 60.000,00 60.000,00
4 4.02.01 Subministrament i posada en marxa de la xarxa de comunicacions wifi 50.000,00 50.000,00
5 5.01.01 Programa de millora ambiental del barri 360.000,00 60.000,00 100.000,00 100.000,00 100.000,00
5 5.02.01 Instal· lació de plaques solars als equipaments municipals/dipòsit d’aigües grises 350.000,00 175.000,00 175.000,00
5 5.03.01 Punt verd al parc de la Barceloneta 300.000,00 50.000,00 250.000,00
5 5.04.01 La Fàbrica del Sol 10.000,00 10.000,00
6 6.01.01 Programa de dinamització de grups de treball de dones de la Barceloneta 60.000,00 30.000,00 15.000,00 15.000,00
6 6.02.01 Centre d’informació i recursos per a dones 60.000,00 15.000,00 15.000,00 15.000,00 15.000,00
7 7.04.01 Programa de cultura popular 60.000,00 15.000,00 15.000,00 15.000,00 15.000,00
7 7.05.01 Dinamització del lleure a l’espai obert 40.000,00 20.000,00 20.000,00
7 7.06.01 Centre Obert i Casal d’Infants 135.548,00 15.548,00 40.000,00 40.000,00 40.000,00
7 7.07.01 Casal d’Adolescents i Joves de la Barceloneta 68.260,00 8.260,00 20.000,00 20.000,00 20.000,00
7 7.08.01 Programa per a la gent gran 108.000,00 36.000,00 36.000,00 36.000,00
7 7.09.01 Programa per a la dinamització comercial 90.000,00 30.000,00 30.000,00 30.000,00
7 7.10.01 Programa per a la millora de la salut de la població en risc 40.000,00 10.000,00 10.000,00 10.000,00 10.000,00
7 7.01.01 Pla de participació (taller Barceloneta) 510.000,00 127.500,00 127.500,00 127.500,00 127.500,00
7 7.02.01 Oficina Tècnica de la Barceloneta 400.000,00 100.000,00 100.000,00 100.000,00 100.000,00
Total inicial 16.106.746,00 439.274,90 1.675.752,36 2.928.499,28 5.531.609,73 5.531.609,73
Despesa corrent 1.991.808,00 - 482.308,00 543.500,00 523.500,00 442.500,00
Despesa d’inversió 9.674.938,00 439.274,90 1.152.668,74 1.400.812,36 3.149.776,00 3.532.406,00
Rehabilitació 4.440.000,00 - 40.775,62 984.186,92 1.858.333,73 1.556.703,73
Total 16.106.746,00 439.274,90 1.675.752,36 2.928.499,28 5.531.609,73 5.531.609,73
PÀGINA ANTERIOR | ÍNDEX 64 MEMÒRIA 2008-2010 - FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA.
Planificació del projecte d’intervenció integral inicial
Inversió total  
Camp Codi Descripció de l’actuació 2008 2009 2010 2011 2012
(en euros)
1 1.01.01 Millores de l’espai públic: parc de la Barceloneta, plaça de La Maquinista i plaça del Llagut 1.462.968,00 487.656,00 487.656,00 487.656,00
1 1.02.01 Urbanització dels carrers transversals (carrers del Judici i de Sant Carles) 512.120,00 512.120,00
1 1.03.01 Carrers amb prioritat invertida 869.750,00 869.750,00
1 1.04.01 Remodelació de la plaça d’Hilari Salvadó (Escola Bressol Mediterrània) 600.000,00 600.000,00
8 8.01.01 Rampa al passeig Marítim de la Barceloneta (platja de la Barceloneta) 77.958,00 77.958,00
8 8.02.01 Accessibilitat del conjunt d’equipaments vora el passeig Marítim de la Barceloneta 570.000,00 170.000,00 400.000,00
2 2.01.01 Rehabilitació i equipament dels elements col· lectius dels edificis 3.815.000,00 15.775,62 784.186,92 1.658.333,73 1.356.703,73
2 2.02.01 Rehabilitació dels elements comuns d’edificis de valor històrico-artístic 625.000,00 25.000,00 200.000,00 200.000,00 200.000,00
7 7.03.01 Mediació comunitària als edificis i en el medi obert 60.000,00 15.000,00 15.000,00 15.000,00 15.000,00
3 3.01.01 Adequació i millores al Centre Cívic Barceloneta 300.000,00 300.000,00
3 3.02.01 Reordenació dels baixos del passeig Marítim de la Barceloneta (Esplai de Mar) 740.000,00 631.843,64 108.156,36
3 3.03.01 Fons per a l’adquisició de sostre per a ús social i equipaments (tempteig i retracte) 1.000.000,00 600.000,00 400.000,00
3 3.04.01 Recuperació dels locals en plantes baixes en ús per a estacions transformadores 1.000.000,00 1.000.000,00
3 3.05.01 Adequació dels baixos de la Cooperativa La Fraternitat 372.142,00 361.316,90 10.825,10
3 3.06.01 Equipament prefabricat d’ús temporal (Oficina Tècnica) 400.000,00 400.000,00
3 3.07.01 Coberta lleugera de les pistes de La Maquinista 1.000.000,00 575.000,00 425.000,00
4 4.01.01 Dotació tecnològica per al local taller de la Barceloneta i Oficina Tècnica 60.000,00 60.000,00
4 4.02.01 Subministrament i posada en marxa de la xarxa de comunicacions wifi 50.000,00 50.000,00
5 5.01.01 Programa de millora ambiental del barri 360.000,00 60.000,00 100.000,00 100.000,00 100.000,00
5 5.02.01 Instal· lació de plaques solars als equipaments municipals/dipòsit d’aigües grises 350.000,00 175.000,00 175.000,00
5 5.03.01 Punt verd al parc de la Barceloneta 300.000,00 50.000,00 250.000,00
5 5.04.01 La Fàbrica del Sol 10.000,00 10.000,00
6 6.01.01 Programa de dinamització de grups de treball de dones de la Barceloneta 60.000,00 30.000,00 15.000,00 15.000,00
6 6.02.01 Centre d’informació i recursos per a dones 60.000,00 15.000,00 15.000,00 15.000,00 15.000,00
7 7.04.01 Programa de cultura popular 60.000,00 15.000,00 15.000,00 15.000,00 15.000,00
7 7.05.01 Dinamització del lleure a l’espai obert 40.000,00 20.000,00 20.000,00
7 7.06.01 Centre Obert i Casal d’Infants 135.548,00 15.548,00 40.000,00 40.000,00 40.000,00
7 7.07.01 Casal d’Adolescents i Joves de la Barceloneta 68.260,00 8.260,00 20.000,00 20.000,00 20.000,00
7 7.08.01 Programa per a la gent gran 108.000,00 36.000,00 36.000,00 36.000,00
7 7.09.01 Programa per a la dinamització comercial 90.000,00 30.000,00 30.000,00 30.000,00
7 7.10.01 Programa per a la millora de la salut de la població en risc 40.000,00 10.000,00 10.000,00 10.000,00 10.000,00
7 7.01.01 Pla de participació (taller Barceloneta) 510.000,00 127.500,00 127.500,00 127.500,00 127.500,00
7 7.02.01 Oficina Tècnica de la Barceloneta 400.000,00 100.000,00 100.000,00 100.000,00 100.000,00
Total inicial 16.106.746,00 439.274,90 1.675.752,36 2.928.499,28 5.531.609,73 5.531.609,73
Despesa corrent 1.991.808,00 - 482.308,00 543.500,00 523.500,00 442.500,00
Despesa d’inversió 9.674.938,00 439.274,90 1.152.668,74 1.400.812,36 3.149.776,00 3.532.406,00
Rehabilitació 4.440.000,00 - 40.775,62 984.186,92 1.858.333,73 1.556.703,73
Total 16.106.746,00 439.274,90 1.675.752,36 2.928.499,28 5.531.609,73 5.531.609,73
MEMÒRIA 2008-2010 - FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA. 65 ÍNDEX | PÀGINA SEGÜENT
EINES els agents especialitzats que treballen al barri 
Pla de participació ciutadana i l’Administració pública, especialment la 
El Pla de participació ciutadana és el marc municipal com a impulsora del Pla de Barris.
de referència per portar a terme qualsevol 
actuació i permet coordinar d’una manera La Comissió d’Avaluació i Seguiment és 
efectiva la implicació de les diferents parts l’instrument formal que la Llei de barris estipula 
que intervenen en el desenvolupament del per a la gestió i el control del projecte. A 
projecte integral: les entitats i les associacions més, per als projectes concrets es generen 
del barri, els veïns i les veïnes a títol individual, processos de participació específics.
Tota la difusió inicial del Pla de Barris es va 
aplegar sota la campanya Hola Barceloneta!, 
destinada a presentar als veïns i les veïnes el 
projecte integral de millora del barri, els àmbits 
de treball i les actuacions que el componen, 
i les eines de participació i de comunicació 
que tenen al seu abast. La campanya es va 
presentar el 2 de juliol de 2009. La comunicació 
del Pla de Barris es vertebra a través del web 
propi (www.barcelonetapladebarris.cat), del 
butlletí electrònic Barceloneta Informa, de la 
publicació de continguts en mitjans del barri i 
de l’edició de diversos fulletons.
Oficina Tècnica del Pla de Barris
Al llarg del seu primer any de funcionament, 
l’oficina va atendre 2.401 consultes de la 
ciutadania, 1.997 sobre aspectes propis del 
Pla de Barris i la resta sobre altres qüestions 
igualment relacionades amb el barri. L’equip 
tècnic del Pla de Barris que treballa a l’oficina 
està format per cinc persones, una de les quals 
és un agent d’ocupació i desenvolupament 
local de Barcelona Activa que, des de l’oficina, 
impulsa el programa Treball als barris.
PÀGINA ANTERIOR | ÍNDEX 66 MEMÒRIA 2008-2010 - FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA.
Pla de Barris del Raval Sud l’Ajuntament de Barcelona com a institució 
El Pla de Barris del Raval Sud va ser impulsora del projecte.
seleccionat per la Generalitat de Catalunya 
el 22 de juny de 2010 per rebre els ajuts de Un cop que s’ajusta la proposta inicial que va 
la Llei de barris. Posteriorment, el 24 de presentar l’Ajuntament a la dotació econòmica 
novembre, l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, finalment disponible, el Pla de Barris del Raval 
i el conseller del Departament de Política Sud es vertebra a partir de cinc àmbits de 
Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, treball, en els quals s’engloben 34 actuacions 
van formalitzar la signatura del conveni de tant físiques com d’aplicació de programes 
col·laboració entre l’Ajuntament i la Generalitat socials.
per al desenvolupament del Pla de Barris del 
Raval Sud.
Aquest projecte integral de millora urbanística 
i social es desenvoluparà durant els pròxims 
8 anys i té un pressupost total de 15 milions 
d’euros, 7,5 dels quals els aportarà la 
Generalitat de Catalunya, per mitjà de la Llei 
de barris, i els altres 7,5 seran finançats per 
MEMÒRIA 2008-2010 - FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA. 67 ÍNDEX | PÀGINA SEGÜENT
Espai públic Habitatge
•	Urbanització,	serveis	i	enllumenat	dels	carrers	 •	Rehabilitació	i	equipament	d’elements	
del Raval Sud. comuns dels edificis.
•	Reurbanització	dels	entorns	de	Sant	Pau	del	 •	Programa	d’intervenció	integral	en	edificis.
Camp. •	Racionalització	i	unificació	d’antenes	
•	Remodelació	de	la	plaça	del	Pedró. col·lectives.
•	Reurbanització	del	carrer	de	la	Lleialtat. •	 Instal·lació	de	mecanismes	comunitaris	de	
•	Remodelació	de	la	plaça	de	Blanquerna. control i obertura a l’entrada dels edificis.
•	Conversió	del	carrer	de	la	Riereta	en	zona	de	
vianants. Medi ambient
•	Pla	de	mobilitat	i	millores	de	la	senyalització. •	Millora	de	l’aïllament	en	façanes	i	cobertes.
•	Supressió	de	barreres	arquitectòniques	als	 •	 Instal·lació	de	la	xarxa	de	recollida	
carrers i places del Raval Sud (enllaç amb pneumàtica de residus al carrer de la Riereta.
l’avinguda del Paral·lel i la plaça de Josep M. •	 Instal·lació	de	la	xarxa	de	recollida	pneumàtica	
Folch i Torres). de residus als carrers del Raval Sud.
•	 Implementació	de	mesures	ZARE	(zones	
Equipament comunitari acústiques de règim especial) .
•	Construcció	d’equipament	sota	la	pista	
esportiva del CEIP Drassanes. Dinamització social i econòmica
•	Millores	al	Centre	Cívic	Drassanes. •	Dotació	a	les	entitats	d’una	xarxa	sense	fils	
•	Oficina	Tècnica	del	Pla	de	Barris	del	Raval	Sud. oberta.
•	Dotació	tecnològica	de	l’Oficina	Tècnica. •	Reinserció	laboral	de	treballadores	sexuals	
•	 Instal·lació	de	bucles	auditius. que exerceixen a l’espai públic.
•	Supressió	de	barreres	arquitectòniques	als	 •	Camí	escolar.
equipaments. •	Banc	del	temps.
PÀGINA ANTERIOR | ÍNDEX 68 MEMÒRIA 2008-2010 - FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA.
•	Usos	del	temps	al	barri;	temps	educatiu	 A l’acabament de l’any 2010, tres actuacions 
compartit: conciliar l’ús d’espais públics, tenien ja el projecte executiu redactat o a punt 
patis escolars, etc. de ser lliurat: urbanització i instal·lació de 
•	Programa	de	participació,	comunicació	i	 la xarxa de recollida pneumàtica als carrers 
convivència ciutadana. de l’Arc del Teatre, de Guàrdia i de l’Est; 
•	Programa	integral	de	mediació. remodelació de la plaça del Pedró, i instal·lació 
•	Programa	per	fomentar	la	cohesió	social. d’un elevador al Centre Cívic Drassanes. Pel 
•	Projectes	de	dinamització	social	i	econòmica	 que fa als programes socials, ja n’hi ha diversos 
del Raval Sud. engegats. Estan en marxa el camí escolar i el 
•	Programes	adreçats	a	la	gent	gran. banc del temps, i ja s’han dut a terme algunes 
•	Programes	adreçats	als	infants	i	els	joves. actuacions de comunicació, de dinamització 
•	Programa	per	a	la	millora	de	la	salut	de	la	 social i econòmica i de mediació comunitària en 
població en risc. l’espai públic. S’està portant a terme una tasca 
de definició d’aquests programes conjuntament 
L’objectiu global del Pla és impulsar la millora amb el teixit associatiu i els agents que ja estan 
de l’àrea del Raval Sud, que comprèn des del treballant al barri. 
carrer de l’Hospital cap avall a partir tant de 
les actuacions de caire urbanístic com dels Cal destacar que els programes 
programes d’actuació social. complementaris al Pla de Barris, Treball als 
Barris i Salut als Barris, ja han començat al 
Una de les actuacions serà la posada en servei mateix temps que el projecte. 
d’una Oficina Tècnica que, seguint el model 
que ja funciona a la Barceloneta, esdevindrà el 
punt de referència dels veïns i les veïnes, i les 
entitats del barri per a tot allò relacionat amb el 
desenvolupament del projecte integral.
Del Pla de Barris del Raval Sud s’han fet dues 
presentacions públiques per als veïns i les 
veïnes, i les entitats del barri. El 15 d’abril, en 
un acte que es va celebrar a la sala-auditori 
del Conservatori del Liceu es va exposar la 
proposta del projecte integral que l’Ajuntament 
de Barcelona va presentar a la Llei de barris. I 
el 20 de desembre, en un acte a l’auditori del 
Museu Marítim, es va presentar la concreció 
definitiva del Pla de Barris del Raval Sud, un 
cop que va ser aprovada per la Llei de barris i 
ajustada al pressupost disponible.
MEMÒRIA 2008-2010 - FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA. 69 ÍNDEX | PÀGINA SEGÜENT
Planificació del projecte d’intervenció integral inicial
Camp Codi Descripció de l’actuació Inversió total (en euros) 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018
1 1.01.01 Remodelació dels carrers del Raval Sud-carrers de l’Arc del Teatre, de Guàrdia i de l’Est (serveis, urbanització i enllumenat) 1.476.550,00 55.000,00 - 497.124,00 582.484,78 341.941,22 - - - -
1 1.02.01 Reurbanització dels entorns de Sant Pau del Camp (ampliació de la zona verda i reurbanització dels carrers del perímetre) 3.214.160,00 - - 60.000,00 600.000,00 420.000,00 711.386,66 1.422.773,32 - -
1 1.03.01 Remodelació de la plaça del Pedró 915.000,00 19.545,00 325.000,00 325.000,00 245.455,00 - - - - -
1 1.04.01 Reurbanització del carrer de la Lleialtat 60.190,00 - - - - - 60.190,00 - - -
1 1.05.01 Remodelació de la plaça de Blanquerna (portal del Baluard) 25.000,00 - - - - - - 25.000,00 - -
1 1.06.01 Peatonalització del carrer de la Riereta 1.133.600,00 - - 70.000,00 531.800,00 531.800,00 - - - -
2 2.01.01 Rehabilitació dels elements col· lectius dels edificis i col· locació d’ascensors 900.000,00 - - - - - - 150.000,00 250.000,00 500.000,00
2 2.02.01 Programa d’intervenció integral en alguns edificis 520.000,00 - - - - - - 50.000,00 200.000,00 270.000,00
3 3.01.01 Construcció d’un equipament sota la pista esportiva del CEIP Drassanes 800.000,00 - - 700.000,00 100.000,00 - - - - -
3 3.02.01 Ampliació del centre cívic i readequació d’altres espais per a un ús polivalent 200.000,00 25.000,00 175.000,00 - - - - - - -
4 4.01.01 Dotació tecnològica del local del Raval Sud i oficina del barri 60.000,00 - - 30.000,00 30.000,00 - - - - -
4 4.02.01 Racionalització i unificació d’antenes col· lectives 60.000,00 - - - - - - 15.198,13 26.693,73 18.108,14
4 4.03.01 Modernització dels mecanismes comunitaris de control i obertura de l’espai comunitari 90.000,00 - - - - - - 20.000,00 40.000,00 30.000,00
4 4.04.01 Equipar els locals amb bucles auditius 45.000,00 - - - - - - - - 45.000,00
4 4.05.01 Dotació a les entitats d’una xarxa inalàmbrica oberta 20.000,00 - - - - 20.000,00 - - - -
5 5.01.01 Millora d’aïllaments en tancaments primaris (façanes i cobertes) 240.000,00 - - - - - - - - 240.000,00
5 5.02.01 Instal.lació de la xarxa de recollida pneumàtica de residus als carrers del Raval Sud (carrer de la Riereta) 232.500,00 - - 45.000,00 120.000,00 67.500,00 - - - -
Instal.lació de la xarxa de recollina pneumàtica de residus als carrers del Raval Sud (carrers de l’Arc del Teatre, de Guàrdia i de l’Est)  
5 5.03.01 901.440,55 56.895,55 - 445.000,00 399.545,00 - - - - -
i connexió troncal a la central existent
5 5.04.01 Implementació de les mesures ZARE (zones acústiques de règim especial) de regulació acústica especial 200.000,00 - - - - 100.000,00 100.000,00 - - -
5 5.05.01 Pla de mobilitat amb millores a la senyalització 120.000,00 - - - - 120.000,00 - - - -
6 6.01.01 Reinserció laboral dels treballadores sexuals que exerceixen a l’espai públic 120.000,00 - - 10.000,00 10.000,00 25.000,00 20.000,00 20.000,00 20.000,00 15.000,00
6 6.02.01 Camí escolar 80.000,00 20.000,00 20.000,00 40.000,00 - - - - - -
6 6.03.01 Banc del temps 60.000,00 - 5.000,00 7.000,00 8.000,00 8.000,00 8.000,00 8.000,00 8.000,00 8.000,00
6 6.04.01 Usos del temps al barri, temps educatiu compartit: conciliar l’ús dels espais, dels patis escolars, etc. 109.000,00 - - - - 60.000,00 19.000,00 10.000,00 10.000,00 10.000,00
7 7.01.01 Oficina Tècnica del Raval 480.000,00 - - 160.000,00 80.000,00 48.000,00 48.000,00 48.000,00 48.000,00 48.000,00
7 7.02.01 Programa de participació, comunicació i convivència ciutadanes 140.000,00 22.000,00 20.000,00 40.000,00 15.000,00 10.000,00 10.000,00 10.000,00 10.000,00 3.000,00
7 7.03.01 Programa integral de mediació 210.000,00 25.000,00 20.599,72 20.000,00 19.830,08 24.914,00 24.914,00 24.914,18 24.914,18 24.914,18
7 7.04.01 Programa per fomentar la cohesió social 417.559,45 28.074,67 - - - 50.000,00 100.000,00 100.000,00 100.000,00 39.484,12
7 7.05.01 Projectes de dinamització social i econòmica del Raval Sud 140.000,00 20.000,00 20.000,00 19.881,78 19.515,22 20.000,00 13.534,33 13.534,33 13.534,33 -
7 7.06.01 Programes adreçats a la gent gran 240.000,00 - - - - 20.182,20 50.000,00 50.000,00 59.908,90 59.908,90
7 7.07.01 Programes adreçats als infants i als joves 210.000,00 - - - - 20.182,20 50.000,00 50.000,00 50.000,00 39.818,00
7 7.08.01 Programa per a la millora de la salut de la població de risc 180.000,00 - - - - 20.182,20 50.000,00 50.000,00 50.000,00 9.817,80
8 8.01.01 Supressió de les barreres arquitectòniques als equipaments 600.000,00 - - - - - - 150.000,00 450.000,00 -
Supressió de les barreres arquitectòniques als carrers i places del Raval Sud (enllaç amb l’avinguda del Paral.lel i la plaça de Josep 
8 8.02.01 800.000,00 - - - 40.000,00 40.000,00 415.953,05 304.047,10 - -
Maria Folch i Torres, i d’altres)
Totals 15.000.000,00 271.515,22 585.599,72 2.469.005,78 2.801.630,08 1.947.701,82 1.680.978,04 2.521.467,06 1.361.051,14 1.361.051,14
PÀGINA ANTERIOR | ÍNDEX 70 MEMÒRIA 2008-2010 - FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA.
Planificació del projecte d’intervenció integral inicial
Camp Codi Descripció de l’actuació Inversió total (en euros) 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018
1 1.01.01 Remodelació dels carrers del Raval Sud-carrers de l’Arc del Teatre, de Guàrdia i de l’Est (serveis, urbanització i enllumenat) 1.476.550,00 55.000,00 - 497.124,00 582.484,78 341.941,22 - - - -
1 1.02.01 Reurbanització dels entorns de Sant Pau del Camp (ampliació de la zona verda i reurbanització dels carrers del perímetre) 3.214.160,00 - - 60.000,00 600.000,00 420.000,00 711.386,66 1.422.773,32 - -
1 1.03.01 Remodelació de la plaça del Pedró 915.000,00 19.545,00 325.000,00 325.000,00 245.455,00 - - - - -
1 1.04.01 Reurbanització del carrer de la Lleialtat 60.190,00 - - - - - 60.190,00 - - -
1 1.05.01 Remodelació de la plaça de Blanquerna (portal del Baluard) 25.000,00 - - - - - - 25.000,00 - -
1 1.06.01 Peatonalització del carrer de la Riereta 1.133.600,00 - - 70.000,00 531.800,00 531.800,00 - - - -
2 2.01.01 Rehabilitació dels elements col· lectius dels edificis i col· locació d’ascensors 900.000,00 - - - - - - 150.000,00 250.000,00 500.000,00
2 2.02.01 Programa d’intervenció integral en alguns edificis 520.000,00 - - - - - - 50.000,00 200.000,00 270.000,00
3 3.01.01 Construcció d’un equipament sota la pista esportiva del CEIP Drassanes 800.000,00 - - 700.000,00 100.000,00 - - - - -
3 3.02.01 Ampliació del centre cívic i readequació d’altres espais per a un ús polivalent 200.000,00 25.000,00 175.000,00 - - - - - - -
4 4.01.01 Dotació tecnològica del local del Raval Sud i oficina del barri 60.000,00 - - 30.000,00 30.000,00 - - - - -
4 4.02.01 Racionalització i unificació d’antenes col· lectives 60.000,00 - - - - - - 15.198,13 26.693,73 18.108,14
4 4.03.01 Modernització dels mecanismes comunitaris de control i obertura de l’espai comunitari 90.000,00 - - - - - - 20.000,00 40.000,00 30.000,00
4 4.04.01 Equipar els locals amb bucles auditius 45.000,00 - - - - - - - - 45.000,00
4 4.05.01 Dotació a les entitats d’una xarxa inalàmbrica oberta 20.000,00 - - - - 20.000,00 - - - -
5 5.01.01 Millora d’aïllaments en tancaments primaris (façanes i cobertes) 240.000,00 - - - - - - - - 240.000,00
5 5.02.01 Instal.lació de la xarxa de recollida pneumàtica de residus als carrers del Raval Sud (carrer de la Riereta) 232.500,00 - - 45.000,00 120.000,00 67.500,00 - - - -
Instal.lació de la xarxa de recollina pneumàtica de residus als carrers del Raval Sud (carrers de l’Arc del Teatre, de Guàrdia i de l’Est)  
5 5.03.01 901.440,55 56.895,55 - 445.000,00 399.545,00 - - - - -
i connexió troncal a la central existent
5 5.04.01 Implementació de les mesures ZARE (zones acústiques de règim especial) de regulació acústica especial 200.000,00 - - - - 100.000,00 100.000,00 - - -
5 5.05.01 Pla de mobilitat amb millores a la senyalització 120.000,00 - - - - 120.000,00 - - - -
6 6.01.01 Reinserció laboral dels treballadores sexuals que exerceixen a l’espai públic 120.000,00 - - 10.000,00 10.000,00 25.000,00 20.000,00 20.000,00 20.000,00 15.000,00
6 6.02.01 Camí escolar 80.000,00 20.000,00 20.000,00 40.000,00 - - - - - -
6 6.03.01 Banc del temps 60.000,00 - 5.000,00 7.000,00 8.000,00 8.000,00 8.000,00 8.000,00 8.000,00 8.000,00
6 6.04.01 Usos del temps al barri, temps educatiu compartit: conciliar l’ús dels espais, dels patis escolars, etc. 109.000,00 - - - - 60.000,00 19.000,00 10.000,00 10.000,00 10.000,00
7 7.01.01 Oficina Tècnica del Raval 480.000,00 - - 160.000,00 80.000,00 48.000,00 48.000,00 48.000,00 48.000,00 48.000,00
7 7.02.01 Programa de participació, comunicació i convivència ciutadanes 140.000,00 22.000,00 20.000,00 40.000,00 15.000,00 10.000,00 10.000,00 10.000,00 10.000,00 3.000,00
7 7.03.01 Programa integral de mediació 210.000,00 25.000,00 20.599,72 20.000,00 19.830,08 24.914,00 24.914,00 24.914,18 24.914,18 24.914,18
7 7.04.01 Programa per fomentar la cohesió social 417.559,45 28.074,67 - - - 50.000,00 100.000,00 100.000,00 100.000,00 39.484,12
7 7.05.01 Projectes de dinamització social i econòmica del Raval Sud 140.000,00 20.000,00 20.000,00 19.881,78 19.515,22 20.000,00 13.534,33 13.534,33 13.534,33 -
7 7.06.01 Programes adreçats a la gent gran 240.000,00 - - - - 20.182,20 50.000,00 50.000,00 59.908,90 59.908,90
7 7.07.01 Programes adreçats als infants i als joves 210.000,00 - - - - 20.182,20 50.000,00 50.000,00 50.000,00 39.818,00
7 7.08.01 Programa per a la millora de la salut de la població de risc 180.000,00 - - - - 20.182,20 50.000,00 50.000,00 50.000,00 9.817,80
8 8.01.01 Supressió de les barreres arquitectòniques als equipaments 600.000,00 - - - - - - 150.000,00 450.000,00 -
Supressió de les barreres arquitectòniques als carrers i places del Raval Sud (enllaç amb l’avinguda del Paral.lel i la plaça de Josep 
8 8.02.01 800.000,00 - - - 40.000,00 40.000,00 415.953,05 304.047,10 - -
Maria Folch i Torres, i d’altres)
Totals 15.000.000,00 271.515,22 585.599,72 2.469.005,78 2.801.630,08 1.947.701,82 1.680.978,04 2.521.467,06 1.361.051,14 1.361.051,14
MEMÒRIA 2008-2010 - FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA. 71 ÍNDEX | PÀGINA SEGÜENT
Altres programes Un cop que, durant el primer trimestre de 2009, 
es van completar els processos de redacció 
FEIL 2009 de cada projecte i d’adjudicació de les obres, 
entre els mesos d’abril i agost es van anar 
Gestió de 43 projectes del Fons estatal iniciant progressivament les obres, 36 de les 
d’inversió local (FEIL) quals estaven acabades a l’acabament de l’any. 
El 28 de novembre de 2008, el Consell de Per a les altres 7, les de més envergadura i 
Ministres del Govern de l’Estat va aprovar el complexitat, va caldre una pròrroga entre 1 i 3 
Reial decret llei 9/2008 per a la creació del Fons mesos. El programa íntegre que van formar els 
estatal d’inversió pública en l’àmbit local, inscrit 43 projectes del FEIL impulsats per Foment de 
en el Plan Español para el Estímulo del Empleo Ciutat Vella, sa. va quedar completat del tot a 
y la Economía. finals de març de 2010.
El Fons va ser creat amb un doble objectiu: A continuació es presenta la relació de les 43 
ajudar els ajuntaments a afrontar projectes ja actuacions executades en el marc del Fons 
previstos o de nova creació que, en el context estatal d’inversió local, distribuïdes per barris.
de la crisi, haguessin quedat amenaçats de no 
dur-se a terme per problemes de finançament i 
generar nous llocs de treball que contribuïssin a 
la reactivació de l’economia.
La Comissió de Govern de l’Ajuntament de 
Barcelona va aprovar, en les sessions del 23 de 
desembre de 2008 i del 14 de gener de 2009, la 
llista de projectes d’inversió que a Barcelona es 
finançarien amb el Fons estatal d’inversió local. 
En el conjunt de la ciutat es van aprovar 303 
projectes, que van significar una inversió total 
de 282,3 milions d’euros.
D’aquests 303 projectes, 43 van ser gestionats 
per Foment de Ciutat Vella, sa. que va esdevenir 
un dels agents municipals més actius pel que 
fa a l’impuls i la coordinació de projectes del 
FEIL. El pressupost dels projectes gestionats 
per l’empresa va ser 21,68 milions d’euros, dins 
els 33,6 milions destinats a finançar projectes al 
districte de Ciutat Vella.
PÀGINA ANTERIOR | ÍNDEX 72 MEMÒRIA 2008-2010 - FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA.
RAVAL Rehabilitació de la paret mitgera lateral  
Reforma, conservació i modernització  de l’església de Sant Agustí
de la Biblioteca Sant Pau-Santa Creu La façana lateral de l’església de Sant Agustí va 
Les obres a la biblioteca pública municipal ser objecte d’una intervenció de consolidació 
del barri del Raval, situada en el conjunt de l’estructura i conservació dels seus elements 
monumental de l’antic Hospital de la Santa Creu constructius. En la configuració original de 
i Sant Pau, van fer possible actualitzar alguns l’església, que data del segle xiv, aquesta 
serveis, com la climatització i la instal·lació 
elèctrica, fer uns lavabos a la nau que acull 
la secció infantil i millorar l’accessibilitat 
a l’equipament. Un aspecte especialment 
rellevant de la intervenció va ser el del canvi de 
l’antic paviment per un terra tècnic innovador 
que incorpora, sota la superfície de pedra, els 
conductes d’aire, l’aïllament tèrmic i el cablejat 
elèctric, de veu i de dades. També s’hi van 
realitzar uns exhaustius treballs de conservació, 
restauració i neteja de l’arquitectura de les dues 
naus gòtiques que acullen la biblioteca. La 
biblioteca es va reobrir el 30 d’abril de 2010.
MEMÒRIA 2008-2010 - FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA. 73 ÍNDEX | PÀGINA SEGÜENT
paret no era exterior, sinó que els seus arcs A la plaça de Joan Coromines, que exerceix 
separaven la nau central de la lateral, que fou com a nexe d’unió entre el Macba, el CCCB i 
destruïda l’any 1937 en un bombardeig de la la Facultat de Comunicació de la URL, es van 
Guerra Civil. L’actuació ha permès dignificar i substituir els graons que segmentaven l’espai 
netejar la façana. en dos nivells per un pla inclinat pavimentat.
Remodelació i treballs d’urbanisme  A la plaça de les Caramelles, ubicada en 
preventiu a les places de Joan Coromines  l’espai públic interior dels edificis situats a la 
i de les Caramelles confluència del carrer dels Àngels amb el del 
La intervenció en aquestes places vol millorar Peu de la Creu, l’actuació va consistir en el 
arquitectònicament diversos espais públics canvi de situació de l’àrea de jocs infantils i de 
que, pel fet de tenir racons poc integrats en les pistes de petanca. En totes dues places, 
el seu entorn immediat, poden ser focus de els treballs de millora també van comportar la 
problemes de civisme i convivència. renovació parcial del paviment.
Reforma de l’edifici del carrer  
de l’Hospital, 140-142
Es va rehabilitar l’interior d’aquest edifici de 
titularitat municipal per tal d’adequar-lo a la 
seva nova funció de servei públic, amb una 
cessió a la Comunitat de Sant Egidi.
Millora de l’àrea de jocs infantils  
de la plaça de Salvador Seguí 
La substitució del sauló per un paviment 
de cautxú, la instal·lació de lluminàries i la 
renovació dels elements malmesos del mobiliari 
i dels elements de lleure infantil van ser els tres 
eixos d’actuació en la millora de l’àrea de jocs 
de la plaça de Salvador Seguí. 
Adequació d’un local per a l’Escola  
de Música Xamfrà a l’interior del nou edifici 
del Conservatori del Liceu
El local integrat a l’edifici del nou Conservatori 
del Liceu amb accés pel carrer de les Tàpies 
va ser adequat com a nova seu del Centre de 
Música i Escena Xamfrà de la Fundació l’Arc-
Taller de Música. 
PÀGINA ANTERIOR | ÍNDEX 74 MEMÒRIA 2008-2010 - FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA.
El nou local compta, com a dependències Treballs d’infraestructura al Centre  
principals, amb una sala polivalent a la planta Cívic Drassanes 
baixa i tres aules a la planta superior. Es va S’hi va instal·lar el sistema de climatització i es 
inaugurar el 19 de març de 2010 amb una va millorar la instal·lació elèctrica del centre.
jornada de portes obertes i actuacions dels 
alumnes del centre. Rehabilitació de la façana de l’edifici 
d’habitatges del carrer de l’Hospital, 141
Treballs d’infraestructura al Complex  La façana de l’edifici va ser restaurada amb 
Esportiu Can Ricart el doble objectiu d’arranjar els elements 
Se’n van insonoritzar algunes sales i es va constructius que es trobaven en mal estat i, 
millorar la xarxa elèctrica de l’equipament. alhora, dur a terme una operació general de 
manteniment exterior. 
Treballs d’infraestructura al Casal d’Avis 
Josep Trueta Rehabilitació d’habitatge al carrer  
Es van dur a terme tasques d’ampliació, d’en Xuclà, 15
insonorització i modernització de les xarxes de Per tal d’adequar-lo a la normativa vigent 
subministrament de serveis de l’equipament. d’habitabilitat, va ser rehabilitat l’habitatge de 
titularitat municipal situat al 2n 2a de la finca 
Treballs d’infraestructura al Centre  del número 15 del carrer d’en Xuclà.
de Serveis Socials Raval sud
La millora tant de l’accessibilitat al centre com Treballs de rehabilitació a l’edifici d’habitatges 
de la instal·lació elèctrica van ser els objectius del carrer del Carme, 84 bis-Riera Alta, 2
d’aquesta intervenció que es va dur a terme al A l’edifici es van instal·lar uns ascensors per 
local del carrer d’Erasme de Janer, 8. tal de millorar-ne l’accessibilitat i van ser 
MEMÒRIA 2008-2010 - FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA. 75 ÍNDEX | PÀGINA SEGÜENT
modernitzats els elements comuns amb la GÒTIC
substitució del dipòsit d’aigua per aigua directa Rehabilitació integral de l’edifici situat  
i la renovació dels baixants i el clavegueram. a la placeta del Pi, 2
També se’n van reparar la façana posterior, el L’edifici municipal va ser rehabilitat per 
pati i la coberta, i es va adequar l’habitatge del adequar-lo al seu nou ús d’equipament social. 
1r 2a. Des de l’octubre de 2010 és la nova seu dels 
serveis educatius del districte de Ciutat Vella i 
d’una ludoteca. 
La rehabilitació integral d’aquesta finca 
construïda a finals del segle xix es va dur 
a terme a partir de tres eixos fonamentals: 
l’enderroc parcial de l’edifici existent, la 
rehabilitació dels elements que calia conservar, 
entre ells la façana, i la construcció d’un 
PÀGINA ANTERIOR | ÍNDEX 76 MEMÒRIA 2008-2010 - FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA.
cos annex de nova planta darrere la façana 
rehabilitada. La superfície total construïda va 
ser 1.058 m2, estructurats en planta baixa i 
quatre pisos d’alçada.
Aquesta actuació va ser rellevant pel que fa 
al procés de l’obra. Els treballs de recerca 
arqueològica es van dur a terme d’una manera 
simultània al desenvolupament de l’obra i no 
com a fase prèvia. Fer progressar els dos tipus 
de treballs en paral·lel permet guanyar temps i 
escurça el termini global d’execució de l’obra.
Rehabilitació integral de l’edifici  
del carrer de la Ciutat, 9
Els 9 habitatges i tots els elements comuns 
d’aquest edifici de titularitat municipal van ser 
rehabilitats d’una manera integral per tal que 
la finca tornès a tenir un ús com a habitatge 
social, tal i com ja havia estat fa unes dècades.
MEMÒRIA 2008-2010 - FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA. 77 ÍNDEX | PÀGINA SEGÜENT
Consolidació estructural de l’edifici  Rehabilitació parcial de l’edifici del carrer  
del carrer de Ripoll, 25 de Duran i Bas, 16
En aquesta finca històrica d’un gran valor La reparació del pati, la coberta i la façana 
patrimonial es van dur a terme els treballs posterior, com també la incorporació 
de consolidació estructural que l’edifici d’ascensors van ser dues de les principals 
necessitava per tal de garantir la seva línies de treball en aquest edifici. La intervenció 
conservació i l’adequació posterior per a l’ús al també va permetre millorar alguns elements 
qual està destinat. L’edifici té, com a principal comuns estructurals, com els baixants i la 
singularitat, el fet d’acollir les úniques restes connexió al clavegueram, substituir els dipòsits 
conservades de l’aqüeducte que portava l’aigua d’aforament per l’aigua directa, i adequar 
a la Barcelona romana. La forma dels arcs l’habitatge del 1r 2a.
es percep perfectament des de la plaça dels 
Peixos. Pavimentació del camí d’accés al recinte 
arqueològic de la plaça de la Vila de Madrid
El camí que enllaça el nivell en superfície de 
la plaça de la Vila de Madrid amb el recinte 
arqueològic va ser reformat per tal de millorar-
ne les condicions d’ús i de manteniment. Es va 
repavimentar amb peces especials de pedra 
basàltica. 
Treballs d’infraestructura al Centre Cívic  
Pati Llimona 
La insonorització d’algunes dependències 
de l’equipament, la millora de l’accessibilitat 
al centre, el reforç de la xarxa elèctrica i la 
instal·lació del sistema de climatització van ser 
els quatre eixos de treball d’aquesta actuació. 
Treballs d’infraestructura al Centre de Serveis 
Personals del Gòtic
S’hi va instal·lar el sistema de climatització, 
se’n va millorar l’accessibilitat i es va reforçar la 
instal·lació elèctrica de l’equipament.
Arranjament del paviment del carrer  
de Rivadeneyra
El paviment malmès del carrer es va reparar, 
especialment en el sector que dóna accés a 
la placeta de Ramon Amadeu i a l’església de 
PÀGINA ANTERIOR | ÍNDEX 78 MEMÒRIA 2008-2010 - FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA.
Santa Anna i es van renovar les baranes de SANT PERE, SANTA CATERINA I LA RIBERA
protecció de vianants de la rampa d’entrada i Rehabilitació de les capelles annexes  
sortida de l’aparcament. del claustre del convent de Sant Agustí
Les cinc capelles van ser rehabilitades per al 
Millora de l’accessibilitat als jardins  seu nou ús com a espais polivalents vinculats 
de la casa de Puig amb el centre cívic per ampliar-ne l’oferta 
Al carrer de n’Aroles es va insta·lar un ascensor d’activitats i exposicions. 
per tal de fer accessible i d’ús públic el pati de 
la casa de Puig, un petit jardí no visible des del Aquestes capelles formaven part de l’església 
carrer en quedar a l’interior d’una finca i a un gòtica de Sant Agustí, original del segle xiv, i 
nivell més elevat que la via pública des de la eren el relligament entre la nau i el claustre del 
qual s’hi accedeix. convent. Després de diverses modificacions i 
ampliacions al llarg dels segles posteriors, el 
conjunt monumental va ser destruït durant el 
bombardeig de Barcelona de l’any 1714. 
La rehabilitació que es va dur a terme va 
tenir el doble objectiu de recuperar-les per 
a l’ús ciutadà i valorar-les com a element 
històric i patrimonial. Les cinc capelles van ser 
integrades en un sol corredor que genera unes 
obertures d’espai en cada capella. La primera 
fa la funció d’accés, la segona acull l’escala 
que condueix al soterrani i les tres restants 
MEMÒRIA 2008-2010 - FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA. 79 ÍNDEX | PÀGINA SEGÜENT
conformen l’espai expositiu. La superfície total 
de l’actuació va ser 164,63 m2 en planta baixa i 
soterrani, on es van generar tres noves sales. 
Pel que fa a la recuperació patrimonial, entre 
els elements artístics i arquitectònics més 
rellevants que van ser restaurats es troben arcs 
i claus de volta, capitells, voltes, relleus, dintells 
i parets de pedra. 
També es va actuar en l’exterior de la coberta, 
en la qual va ser restituït el pendent de la 
volada i es va consolidar l’estructura amb la 
instal·lació d’una planxa d’acer galvanitzat. 
La intervenció va permetre descobrir Rehabilitació per a equipament de l’edifici  
diverses pintures murals originals que van ser del carrer dels Carders, 33 
preservades per tal que puguin ser restaurades L’edificació d’origen medieval que es troba al 
més endavant. La rehabilitació de les capelles número 33 del carrer dels Carders havia estat 
annexes al claustre va completar el procés de objecte d’una primera rehabilitació per tal de 
recuperació per a l’ús ciutadà de l’antic convent conservar els elements de valor patrimonial de 
de Sant Agustí, afrontat en tres grans etapes la construcció, especialment els arcs de volta, 
des de la meitat dels anys noranta del segle xx. i per consolidar-ne l’estructura. La intervenció 
va permetre completar l’adequació de l’edifici 
al seu nou ús com a casal de barri. La planta 
superior compta amb un espai d’ús polivalent 
mentre que la planta baixa està preparada per 
acollir uns lavabos públics. L’edifici s’afegeix al 
conjunt d’actuacions de caire social que s’han 
dut a terme a l’espai del Pou de la Figuera.
Rehabilitació integral de l’edifici del carrer  
del Comerç, 38
La reforma íntegra de l’edifici va permetre 
incorporar-hi l’ascensor, renovar per complet 
totes les xarxes de serveis i modernitzar la 
connexió al clavegueram, com a principals 
millores estructurals. La façana i el pati interior 
són altres elements comuns en què es va 
intervenir.
PÀGINA ANTERIOR | ÍNDEX 80 MEMÒRIA 2008-2010 - FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA.
Rehabilitació parcial de l’edifici del carrer  
de Sant Pere Més Alt, 76
Es va incorporar l’ascensor a l’edifici, una 
intervenció que va comportar dos treballs 
relacionats: l’adaptació de l’espai d’accés i la 
millora de la instal·lació elèctrica.
Rehabilitació parcial de l’edifici del carrer  
de Sant Pere Més Baix, 88
Es va intervenir en la façana, el pati i la 
coberta, i va ser modernitzada la xarxa de 
subministrament d’aigua, substituint-ne els 
comptadors divisionaris i millorant-ne els 
baixants i el clavegueram.
MEMÒRIA 2008-2010 - FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA. 81 ÍNDEX | PÀGINA SEGÜENT
Rehabilitació parcial de l’edifici del carrer Millora del paviment i de l’àrea de jocs infantils 
d’en Tantarantana, 23 de l’espai del carrer de l’Allada-Vermell
Els treballs per a la incorporació de l’ascensor, En tot l’àmbit del carrer es va suprimir la vorera 
l’adequació de l’espai d’entrada i la millora de lateral i es va repavimentar tot l’espai públic 
la instal·lació elèctrica van ser els tres fronts de a un únic nivell. La zona de jocs infantils va 
l’actuació. ser desplaçada i ampliada alhora que es va 
millorar el material de la superfície. També se’n 
Renovació del paviment del carrer del Rec Comtal va reforçar l’enllumenat públic i se’n va renovar 
Al voltant del CAP Casc Antic es va renovar una part del mobiliari urbà. 
el paviment de l’espai públic d’accés, la zona 
que conformen els carrers del Rec Comtal i del Millora de la vorera de formigó del costat 
Davant del Portal Nou. L’actuació va comportar la Llobregat del passeig de Picasso
conversió de l’extrem del carrer del Rec Comtal El paviment malmès de la vorera del costat 
a tocar del passeig de Lluís Companys en àrea Llobregat del passeig de Picasso va ser 
exclusiva de vianants. L’espai que abans ocupava arranjada per mitjà de la col·locació de panot. 
la calçada en aquest punt es va convertir en L’actuació es va afrontar en els quatre trams de 
vorera i s’hi van instal·lar pilones per tal de la vorera amb l’objectiu no només de millorar-ne 
protegir l’àrea de vianants. Aprofitant el canvi de les condicions d’ús i de seguretat, sinó també 
paviment, se’n van fer millores en el sanejament i de contribuir a dignificar el lateral del passeig 
s’hi va instal·lar un nou enllumenat públic. en què es troben els porxos d’en Fontserè.
PÀGINA ANTERIOR | ÍNDEX 82 MEMÒRIA 2008-2010 - FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA.
Arranjament del carrer d’en Tripó Treballs d’infraestructura al Centre Cívic 
S’hi van col·locar pilones per evitar el pas de Convent de Sant Agustí
vehicles, s’hi van instal·lar alguns elements de S’hi va instal·lar el sistema de climatització, se’n 
mobiliari urbà i s’hi van fer treballs de millora de va reforçar la xarxa elèctrica i es van millorar les 
l’accessibilitat. L’objectiu de l’actuació va ser condicions d’insonorització de l’equipament.
potenciar l’ús ciutadà d’aquest carrer, sorgit 
d’una obertura d’espai públic, que queda tancat Treballs d’infraestructura al Centre  
per una paret mitgera. de Serveis Socials Casc Antic
Se’n va millorar la instal·lació elèctrica i el 
Treballs d’infraestructura al local  sistema de sanejament, optimitzant la connexió 
del carrer del Comerç, 42 dels baixants amb els claveguerons interiors.
Al local municipal destinat al Pla Integral 
del Casc Antic (PICA) es va reforçar tota la 
instal·lació elèctrica i es van fer diversos 
treballs per millorar-ne les condicions, com ara 
els tancaments exteriors. 
Treballs d’infraestructura al Casal d’Avis  
Casc Antic
Se’n va modernitzar la xarxa elèctrica i s’en van 
renovar les finestres i els tancaments.
MEMÒRIA 2008-2010 - FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA. 83 ÍNDEX | PÀGINA SEGÜENT
BARCELONETA Arranjament d’un tram de la vorera  
Adequació del paviment flotant de la plaça  del passeig Marítim de la Barceloneta
de Charles Darwin La vorera del costat de muntanya del passeig 
A la plaça de Charles Darwin, que exerceix Marítim va ser eixamplada en el tram comprès 
com a pòrtic d’accés al Centre de Recerca entre el parc de la Barceloneta i el carrer de 
Biomèdica i al Poliesportiu Marítim, es va l’Almirall Cervera. Es van eliminar els parterres 
adequar el paviment flotant de fusta amb que obstaculitzaven el pas als vianants i aquest 
l’objectiu de millorar la conservació i la neteja tram es va repavimentar.
de la plaça. També es van modificar les 
connexions dels desguassos a la xarxa de 
clavegueram, com també el reg. Es van canviar 
algunes espècies de l’arbrat i es va millorar 
l’enllumenat públic de la plaça.
Millora de l’àrea de jocs infantils de la plaça 
del Poeta Boscà Millora del paviment d’una vorera  
L’alt grau d’ocupació de l`àrea de jocs infantils del passeig de Salvat Papasseit
de la plaça del Poeta Boscà des que es Es va arranjar tota la vorera del costat Besòs 
va remodelar la plaça el 2007 va motivar del passeig de Salvat Papasseit per millorar 
l’ampliació de l’espai, la instal·lació de més jocs l’accés al centre escolar situat al passeig. 
infantils i la renovació d’aquells que s’havien 
malmès. L’actuació es va completar amb Adequació dels espais sota la graderia  
les millores del paviment de la rampa i de la del camp de futbol 
barana de l’aparcament soterrat i el reforç de Al camp de futbol de la Barceloneta, situat 
l’enllumenat públic. al parc de la Barceloneta, es van fer millores 
PÀGINA ANTERIOR | ÍNDEX 84 MEMÒRIA 2008-2010 - FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA.
als vestidors ja existents i es van adequar FEOSL 2010
com a funcionals alguns espais sense ús fins Construcció d’equipaments col·lectius  
aleshores per tal d’optimitzar l’aprofitament a la plaça de Josep M. Folch i Torres
dels espais sota la graderia. Des de finals de 2007, el Patronat Municipal de 
l’Habitatge està construint una nova promoció 
Treballs d’infraestructura a la Biblioteca d’habitatges al carrer de la Reina Amàlia, 31-33 
Barceloneta-Fraternitat que aportarà al barri del Raval 98 pisos tutelats 
Es van millorar la climatització i les condicions de lloguer per a la gent gran i 31 pisos de 
d’accessibilitat a l’equipament, amb protecció oficial. L’edifici s’alça en el solar que 
arranjaments en la instal·lació elèctrica i les anteriorment ocupaven les piscines municipals 
infraestructures de serveis. Folch i Torres, a la plaça del mateix nom. 
Treballs d’infraestructura al Centre  Amb la construcció de l’edifici ja molt 
Cívic Barceloneta avançada, Foment de Ciutat Vella, sa. afronta 
Es va dur a terme la millora de la xarxa des de l’estiu de 2010 una obra vinculada, 
elèctrica, la climatització i el reforç d’altres l’adequació dels locals dels baixos del nou 
instal·lacions de l’equipament. edifici per acollir dos equipaments comunitaris: 
un casal d’avis i un casal del barri. 
El casal del barri serà un equipament de nova 
creació mentre que el casal d’avis permetrà 
millorar l’emplaçament i les condicions actuals 
d’un centre ja existent, el Casal d’Avis Doctor 
Trueta situat al carrer de Sant Pacià, 9. 
L’adequació dels dos equipaments socials de 
la plaça de Josep M. Folch i Torres abraça una 
superfície de 2.573 m2.
MEMÒRIA 2008-2010 - FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA. 85 ÍNDEX | PÀGINA SEGÜENT
Comunicació i projecció internacional
Activitats de comunicació
Les principals accions de comunicació dutes 
a terme entre els anys 2008 i 2010 han estat 
aquestes:
•	Nou	web	(www.fomentciutatvella.cat). L’estiu 
de 2009 va entrar en servei la nova versió del 
web, renovat per complet respecte a l’anterior 
tant pel que fa a l’estructura i el disseny 
com pel que fa a l’autonomia en la gestió 
dels continguts. En el primer any i mig de 
funcionament, el nou web ha registrat 99.445 
visites, amb una mitjana de 3,2 pàgines 
consultades en cada visita. 
•	Nou	butlletí	electrònic	mensual.	Des	de	
l’octubre de 2008 s’edita mensualment un 
butlletí electrònic, Infoment, nova eina que 
reforça el paper del web com a mitjà central 
de comunicació.
•	Col·laboració	mensual	regular	amb	
les publicacions periòdiques El Raval, 
La Barceloneta i Nova Ciutat Vella. 
Esporàdicament s’ha col·laborat amb altres 
mitjans d’àmbit del barri.
•	Redacció	de	diverses	notes	i	dossiers	de	
premsa, i tasques de suport en diverses 
rodes de premsa organitzades pel 
Departament de Comunicació del Districte de 
L’actuació es finança amb el Fons estatal Ciutat Vella. 
d’ocupació i sostenibilitat local, i és l’única •	Atenció	als	mitjans	de	comunicació,	d’acord	
actuació que gestiona Foment de Ciutat Vella, amb les directrius marcades des del 
sa. en el marc d’aquest programa que impulsa Departament de Comunicació del Districte de 
el Govern estatal. Ciutat Vella i l’Àrea de Premsa de l’Ajuntament 
de Barcelona. 
Projecte: Eduard Bru i Neus Lacomba. •	Gestió	i	organització	d’actes	de	presentació	
Execució de les obres: Vías y Construcciones. de projectes i reunions informatives amb els 
Termini de les obres: juny de 2010-febrer de 2011. veïns i les veïnes, especialment pel que fa als 
Cost: 2,7 milions d’euros. Plans de Barris de la Barceloneta i del Raval 
PÀGINA ANTERIOR | ÍNDEX 86 MEMÒRIA 2008-2010 - FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA.
Sud i pel que fa al projecte de reforma de la Daniel Venteo. Foment de Ciutat Vella, sa. 
plaça de la Gardunya. també va organitzar l’acte de presentació del 
•	Edició	del	material	informatiu	corresponent	 llibre.
a cada obra pública d’àmbit municipal •	Edició	d’un	fulletó	de	vuit	pàgines	sobre	la	
que l’empresa gestiona: cartell d’obra i recuperació per a nous usos ciutadans del 
comunicacions als veïns i les veïnes sobre convent de Sant Agustí.
l’inici de l’obra i les afectacions que aquesta •	Elaboració	de	plafons	informatius	de	
comporta. diferents projectes: rehabilitació del Palau 
•	Edició	de	la	memòria	2007,	que	va	recollir	 dels Marquesos d’Alòs, projectes als barris 
l’informe de gestió i els resultats i els indicadors de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, 
econòmics d’aquell exercici. Va ser la primera actuacions de la recuperació de l’illa de 
edició de la memòria elaborada exclusivament Sant Llàtzer, construcció d’habitatges i 
en suport electrònic (USB) i no en paper. equipaments col·lectius a la plaça de Josep 
•	Edició	de	la	memòria	del	Pla	de	Barris	de	 M. Folch i Torres.
Sant Pere i Santa Caterina, que recull els •	Col·laboració	en	l’organització	d’actes	
objectius, totes les actuacions i el balanç d’inauguració d’espais públics i jornades de 
econòmic del projecte d’intervenció integral portes obertes en equipaments comunitaris: 
tancat l’any 2009. plaça de Castella, plaça de Manuel Vázquez 
•	Edició	del	llibre	La capella de Sant Llàtzer. Montalbán, Casa dels Entremesos, Centre 
Història d’una redescoberta, amb motiu de d’Interpretació de la Vila Sepulcral Romana 
l’acabament del procés que, amb diverses de la plaça de la Vila de Madrid, Biblioteca 
actuacions, ha permès recuperar per als usos Sant Pau-Santa Creu, Biblioteca Gòtic-
ciutadans el conjunt de l’illa de Sant Llàtzer. Andreu Nin, Centre de Serveis Socials Raval, 
El text del llibre és de l’historiador i periodista Escola de Música Xamfrà, Centre de Serveis 
Socials Barceloneta, Complex Esportiu 
Municipal Ciutadella i acte de donació al 
mercat de la Boqueria de la bàscula històrica 
de la joieria Bagués, entre els més destacats.
MEMÒRIA 2008-2010 - FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA. 87 ÍNDEX | PÀGINA SEGÜENT
•	Digitalització	de	l’arxiu	de	filmacions	sobre	 El capítol es va enregistrar el 2009 a la finca 
la transformació urbana de Ciutat Vella, que municipal del carrer de Ripoll, 25, on hi ha 
conté les imatges enregistrades en el període restes de l’aqüeducte que portava l’aigua a la 
d’activitat de l’empresa Procivesa (1987- Barcino romana, i es va emetre el 23 d’agost 
2003). El fons documental es troba distribuït de 2010.
en 42 DVD i les filmacions es classifiquen per •	Atenció	de	les	relacions	internacionals.	Al	
barri i per contingut temàtic. llarg d’aquests 3 anys l’empresa ha continuat 
•	Conferència	sobre	la	rehabilitació	del	Call	 establint contactes internacionals, ha atès 
dins el cicle Matinals del Call, el dia 14 de juny les visites dels càrrecs polítics i els tècnics 
de 2009. de governs estatals, Administracions 
regionals i institucions o entitats locals, com 
també de grups universitaris i estudiants, 
interessats tots ells en conèixer el procés 
de transformació i revitalització de Ciutat 
Vella. S’ha atès la visita de les delegacions 
estatals de Japó, Alemanya, Turquia, 
Bulgària, Colòmbia, Xina, Aràbia Saudí, 
Mèxic, Egipte, Corea, Suïssa, Brasil i Itàlia, 
de les delegacions regionals de Canàries 
i Llenguadoc-Rosselló, i les ciutadanes 
d’Istanbul, Varna (Bulgària), Lisboa, 
Brussel·les, Montpeller, Lisboa, Perpinyà, 
Xangai, Marsella i Isfahan (Iran). 
•	Actuacions	de	comunicació	relacionades	amb	
la reforma de la plaça de la Gardunya. Un 
dels reptes principals de l’ambiciosa reforma 
de la plaça de la Gardunya és minimitzar, 
tant com sigui possible, l’afectació de les 
•	Col·laboració	en	l’organització	de	l’Open	 obres tant per als residents a la zona com per 
House BCN, un cap de setmana de portes als comerciants amb una parada al mercat 
obertes en 130 edificis de diverses tipologies de la Boqueria. Per dur a bon terme aquest 
per tal d’acostar l’arquitectura a la ciutadania. objectiu, a més de diversos productes de 
Foment de Ciutat Vella, sa. va mostrar un comunicació, com ara fulletons (s’ha editat 
habitatge de l’edifici situat a la confluència un fulletó general de vuit pàgines del projecte 
dels carrers del Carme i d’en Roig. La jornada de reforma de la plaça de la Gardunya i d’un 
es va celebrar els dies 16 i 17 d’octubre de díptic sobre els aparcaments alternatius de la 
2010. zona), cartells informatius o les informacions 
•	Col·laboració	en	la	producció	i	filmació	 al web o les publicacions del barri, Foment 
d’un capítol del programa de Televisió de de Ciutat Vella, sa. ha impulsat algunes 
Catalunya Sota terra, dedicat a l’arqueologia. actuacions especials:
PÀGINA ANTERIOR | ÍNDEX 88 MEMÒRIA 2008-2010 - FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA.
- Punt d’informació a la plaça de la Gardunya. Massana per treballar amb els seus 
 A la confluència de muntanya de la plaça alumnes diversos espais de l’obra de la 
amb el carrer de les Floristes de la Rambla plaça de la Gardunya, amb la finalitat 
està instal·lat el punt d’informació de d’afavorir un entorn agradable i endreçat 
les obres de la plaça de la Gardunya. durant tota l’actuació. S’ha dut a terme 
S’hi mostra el projecte. Els veïns i els una primera instal·lació al transformador 
comerciants amb una parada al mercat que elèctric de la plaça de Sant Agustí. Entre 
ho desitgin poden consultar, després de finals del 2009 i el mes gener del 2010, 
concertar una cita prèvia, els dubtes amb 
els tècnics responsables dels treballs. 
- Plafons retroil·luminats al mercat de la 
Boqueria.
 Dintre del recinte de la Boqueria, a la paret 
interior del tancament d’obra situat entre el 
mercat i la plaça, s’han instal·lat uns plafons 
retroil·luminats. Les imatges dels plafons 
reprodueixen els productes característics 
del mercat, com ara fruites, verdures, 
fruits secs o envasats. La lluminositat 
dels plafons ajuda a crear un efecte visual 
atractiu per tal d’evitar que les parades que 
queden a prop del tancament d’obra quedin 
aïllades. El disseny del tancament és de 
l’arquitecte Joan Artés. 
- Col·laboració amb l’Escola Massana.
 Foment de Ciutat Vella, sa. ha establert 
un acord de col·laboració amb l’Escola 
MEMÒRIA 2008-2010 - FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA. 89 ÍNDEX | PÀGINA SEGÜENT
l’escola va organitzar un concurs d’idees i 22@, i de l’altra, el procés de regeneració dut a 
van participar-hi una cinquantena d’alumnes terme a Ciutat Vella al llarg de les tres últimes 
del segon curs del cicle formatiu de gràfica dècades. 
publicitària. La proposta es va reproduir en  Foment de Ciutat Vella, sa. va tenir una 
les quatre cares laterals del transformador. participació activa en tot el procés de 
Aquesta acció tindrà continuïtat mentre preparació i selecció de continguts i materials 
durin les obres. per exposar relacionats amb Ciutat Vella i va 
acollir diverses sessions de caràcter nacional 
•	Participació	a	l’Exposició	Universal	de	Xangai	 i internacional sobre l’Expo.
2010. De l’1 de maig al 31 d’octubre de 2010,  En el marc de l’Expo, el director general de 
la ciutat xinesa de Xangai va acollir una nova Foment de Ciutat Vella, sa. va participar a 
edició de l’Exposició Universal. Per primer cop la ciutat de Suzhou en el seminari Patrimoni 
en la història, les ciutats del món van poder cultural i regeneració urbana, que es va 
participar d’una manera independent dels seus celebrar entre els dies 12 i 15 de juny i en el 
Estats. Barcelona va comptar amb un estand qual va presentar el procés de regeneració de 
propi en l’Àrea de Millors Pràctiques Urbanes, Ciutat Vella.
on va exposar d’una manera permanent dos  Ja a Xangai, es va celebrar un seminari amb 
grans projectes de transformació urbana. representats d’urbanisme del districte antic 
D’una banda, la creació del districte tecnològic de Huangupu.
PÀGINA ANTERIOR | ÍNDEX 90 MEMÒRIA 2008-2010 - FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA.
 Durant els 6 mesos de funcionament, l’Expo Vella, sa. va participar en les jornades que 
de Xangai va rebre 70 milions de visitants, amb el títol Rehabilitació i revitalització 
2.200.000 dels quals van passar per l’estand urbana es van celebrar a Orà (Algèria) 
de Barcelona. en el marc del programa internacional 
•	Altres	participacions	i	col·laboracions	 Rehabimed, dedicat a l’intercanvi 
internacionals: d’experiències sobre rehabilitació urbana 
1. Tancament del programa de rehabilitació de entre les ciutats dels països mediterranis. 
Fener i Balat, a Istanbul. 3. Col·laboració amb el projecte de la plaça 
 L’any 2008 es va tancar el programa de de Santo Domingo del centre històric de la 
rehabilitació dels barris de Fener i Balat, al Ciutat de Mèxic.
municipi de Fatih de la metròpoli d’Istanbul.  El desembre de 2007, Foment de 
El 2004, la Unió Europea va escollir Foment Ciutat Vella, sa. va signar un acord de 
de Ciutat Vella, sa. per dirigir aquest col·laboració amb l’Autoridad del Centro 
projecte des d’una funció d’assessorament Histórico de la Jefatura del Gobierno 
continuat cap a l’equip tècnic encarregat de del Distrito Federal de México. Aquesta 
coordinar-lo i gestionar-lo. institució mexicana va buscar en l’empresa 
 En els 5 anys de desenvolupament del elsuport tècnic i l’assessorament en 
programa a Fener i Balat, dos dels barris matèria de participació ciutadana per tal 
més antics d’Istanbul, es van complir tots de desenvolupar el projecte arquitectònic, 
els objectius fixats: la rehabilitació de 74 urbanístic i paisatgístic de la plaça de 
edificis d’habitatges, d’un centre social, Santo Domingo. La col·laboració es va 
d’un espai destinat a museu i d’un mercat. materialitzar al llarg de l’any 2008 amb 
El pressupost total del programa va ser de l’assessorament tant en l’elaboració del 
7 milions d’euros. projecte executiu com en el procés de 
2. Programa Rehabimed. Entre els dies 29 i participació ciutadana.
31 d’octubre del 2008, Foment de Ciutat 
MEMÒRIA 2008-2010 - FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA. 91 ÍNDEX | PÀGINA SEGÜENT
Actuacions público-privades d’igual forma i dimensions que les dues 
rotondes situades a ambdós extrems de la 
Acabament de la construcció i la urbanització rambla del Raval. El titular de l’edifici és el grup 
de l’illa de la rambla del Raval Barceló, que va decidir com a nom comercial 
En els primers mesos de l’any 2009 va de l’hotel el de Barceló Raval. 
quedar completat el procés de construcció i 
urbanització de l’illa de la rambla del Raval. Edifici d’oficines
Amb els dos equipaments municipals del subsòl La construcció de l’edifici d’oficines va 
en funcionament des dels 2 anys anteriors, la quedar enllestida pel que fa al seu exterior 
central de recollida pneumàtica d’escombraries el mes de setembre de l’any 2008. L’edifici té 
el 2007 i l’aparcament el 2008, i les tres una estructura de planta baixa i cinc pisos, 
promocions d’habitatges cooperatius també s’articula en dos cossos interrelacionats en 
lliurats d’una manera progressiva als seus forma de L i la superfície total construïda és de 
nous residents durant els anys 2006 i 2007, els 9.048 m2. L’1 de maig de 2010, l’edifici va entrar 
exercicis 2008 i 2009 van marcar l’acabament en ús com a nova seu del sindicat Unió General 
de la construcció i l’entrada en servei dels de Treballadors, que d’aquesta manera ha 
altres dos edificis i del nou espai públic generat retornat al barri del Raval on va ser fundat 120 
en aquest conjunt urbà. anys enrere.
Hotel Plaça de Manuel Vázquez Montalbán
Va acabar d’edificar-se el juny de 2008 i va L’edificació de l’illa de la rambla del Raval va 
entrar en funcionament a finals de setembre generar entre l’hotel i l’edifici d’oficines un nou 
del mateix any. Es tracta d’un edifici singular espai públic d’ús ciutadà. La plaça de Manuel 
de planta baixa i deu pisos, amb una alçada Vázquez Montalbán, que té una superfície de 
de 37,5 metres i una superfície total construïda 2.880 m2, està pensada com un espai de pas 
de 8.791 m2. La base de l’edifici és el·líptica, funcional que connecta les diverses vies que 
PÀGINA ANTERIOR | ÍNDEX 92 MEMÒRIA 2008-2010 - FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA.
hi conflueixen. A més de les entrades des de la El programa, sobretot, va posar èmfasi en 
rambla del Raval i el carrer de Sant Rafael, la l’adquisició dels locals situats en carrers 
plaça també té accés directe des del carrer Nou amb poca o cap activitat comercial, amb la 
de Sadurní, a través del pas obert que deixa intenció que la seva reobertura contribueixi a 
l’edifici d’oficines. Aquest pas permet enllaçar dinamitzar-los. 
la plaça de Manuel Vázquez Montalbán amb la 
de Salvador Seguí, que alhora connecta amb el Fins al tancament del programa l’any 2008 es 
carrer d’en Robador. van adquirir cinc locals, quatre d’ells comprats 
a propietaris privats i el restant a l’Incasòl 
La plaça es va inaugurar el 3 de febrer de 2009, per mitjà d’un acord molt favorable. Les cinc 
en el marc de la trobada d’escriptors de novel·la operacions van ser gestionades i finançades 
negra que aquella setmana es celebrava a per Foment de Ciutat Vella, sa.
Barcelona. 
Els cinc nous locals de titularitat municipal, la 
Adquisició de cinc locals comercials seva superfície i el preu d’adquisició són aquests:
El Districte de Ciutat Vella va impulsar a finals •	Carrer	de	Sant	Gil,	10	(75	m2): 180.000 €.
de 2006 un programa destinat a l’adquisició, •	Plaça	de	Salvador	Seguí	(87,15	m2): 261.450 €.
per part municipal, de locals comercials en •	Carrer	de	l’Aurora,	16	bis	(78,54	m2): 216.000 €.
desús per tal de rehabilitar-los i fomentar-ne la •	Carrer	de	Fonollar,	26	(73,6	m2): 207.947 €.
reobertura, oferint a les persones interessades •	Carrer	de	l’Arc	de	Sant	Cristòfol,	6-8	(local	
unes condicions de lloguer molt avantatjoses. comprat a l’Incasòl; 64 m2): 30.355 €.
MEMÒRIA 2008-2010 - FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA. 93 ÍNDEX | PÀGINA SEGÜENT
Un cop que han estat adquirits els cinc locals, 
el febrer de 2010 es va iniciar un procés públic 
per adjudicar-los en règim de lloguer amb 
l’opció de compra. El criteri establert per a 
l’adjudicació de cada local va ser l’econòmic, 
atorgant-se a qui presentés l’oferta de lloguer 
més alta. El contracte de lloguer està subjecte 
a l’increment anual de l’IPC i té una durada de 
10 anys si bé a partir del segon any el llogater 
podrá exercir-ne l’opció de compra.
Programa Instal·lat al barri
L’octubre de 2010 es va posar en funcionament 
el programa Instal·lat al barri per tal de 
promoure la implantació d’establiments 
comercials en els locals tancats dels barris de 
Sant Pere i Santa Caterina i de la Barceloneta.
un	màxim	del	20	%	del	cost	total	del	projecte.	
Foment de Ciutat Vella, sa. hi té una Aquesta subvenció s’abonarà directament a 
participació activa amb l’acord de col·laboració MicroBank per tal de destinar-lo directament a 
establert amb MicroBank. Aquesta entitat l’amortització d’una part del capital del préstec 
de crèdit ha creat una línia específica de atorgat i facilitar unes condicions avantatjoses 
microcrèdits per a aquest programa, al qual per a l’emprenedor interessat en obrir un 
assigna un import anual d’1 milió d’euros. establiment, que podrà afrontar els mesos 
Foment de Ciutat Vella, sa., per la seva banda, de posada en funcionament del negoci amb 
contribuirà a la implantació de cada establiment una càrrega econòmica menor pel que fa als 
amb un ajut econòmic que podrà ser fins a interessos i a la suma total del capital prestat 
PÀGINA ANTERIOR | ÍNDEX 94 MEMÒRIA 2008-2010 - FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA.
que haurà de retornar. L’aportació de Foment de Ciutat Vella. Per la posada en funcionament 
de Ciutat Vella, sa. a la globalitat del programa del programa es va fer un estudi previ que va 
està pressupostada en 100.000 euros anuals. permetre localitzar, només als barris de Sant 
Pere, Santa Caterina i la Barceloneta, 320 locals 
Instal·lat al barri es gestiona des de l’Espai tancats que podrien dinamitzar-se amb la 
Crea, la nova Oficina de Creació d’Empreses implantació d’un establiment comercial.
MEMÒRIA 2008-2010 - FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA. 95 ÍNDEX | PÀGINA SEGÜENT
Informe econòmic
Els estats de comptes que es reprodueixen a Els informes econòmics de cadascun d’aquests 
continuació recullen, d’una manera resumida i tres exercicis, amb els seus respectius informes 
gràfica, els balanços de situació, el patrimoni d’auditoria, es poden consultar al web de 
net i el passiu, el compte de pèrdues i de Foment de Ciutat Vella, s.a.: http://www.
guanys, l’estat de canvis en el patrimoni net i fomentciutatvella.cat/foment_memories.php. 
l’estat de fluxos d’efectiu dels tres exercicis de Tots ells inclouen el balanç de situació a dia 
la Memòria de Foment de Ciutat Vella, sa. entre 31 de desembre i l’informe de gestió de l’any 
els anys 2008 i 2010. corresponent. 
Balanços de situació el 31 de desembre de 2010, 2009 i 2008 (en euros)
Actiu
2010 2009 2008
Actiu no corrent 149.915,82 2.631.615,06 224.663,85
Immobilitzat intangible 10.052,55 15.722,30 18.273,01
Patents, llicències, marques i similars 1.160,44 1.398,40 1.594,72
Aplicacions informàtiques 8.892,11 14.323,90 16.678,29
Immobilitzat material 132.645,91 161.414,02 204.839,23
Terrenys i construccions 41.302,71 41.302,71 41.302,71
Instal· lacions tècniques i un altre immobilitzat material 91.343,20 120.111,31 163.536,52
Inversions en empreses del grup i associades a llarg 
2.442.874,00
termini
Deutors que són empreses del grup 2.442.874,00
Actius per l’impost diferit 7.217,36 11.604,74 1.551,61
Actiu corrent 27.244.762,00 21.951.084,70 21.303.182,55
Existències 1.037.297,42 928.839,10 960.287,19
Productes en curs 1.037.297,42 928.839,10 960.287,19
Deutors comercials i altres comptes per cobrar 22.462.294,79 15.760.412,69 19.075.507,45
Clients per vendes i prestacions de serveis 267.394,15 55.721,71 469,91
Clients que són empreses del grup i associades 17.447.007,65 13.989.706,41 10.830.163,77
Altres deutors 2.607.264,06 751.104,86 6.659.593,92
Actius per l’impost corrent 5,56 5,56 879.856,10
Altres crèdits amb les Administracions públiques 2.140.623,37 963.874,15 705.423,75
Inversions financeres a curt termini 2.809.396,94 3.772.360,05 578.849,95
Altres actius financers 2.809.396,94 3.772.360,05 578.849,95
Periodificacions a curt termini 110.510,64 205.858,53 25.624,15
Efectiu i altres actius líquids equivalents 825.262,21 1.283.614,33 662.913,81
Tresoreria 825.262,21 1.283.614,33 662.913,81
Total de l’actiu 27.394.677,82 24.582.699,76 21.527.846,40
PÀGINA ANTERIOR | ÍNDEX 96 MEMÒRIA 2008-2010 - FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA.
Patrimoni net i passiu
2010 2009 2008
Patrimoni net 8.628.027,97 9.366.999,49 8.619.562,38
Fons propis 8.628.027,97 9.366.999,49 8.619.562,38
Capital 5.409.000,00 6.010.000,00 6.010.000,00
Capital escripturat 5.409.000,00 6.010.000,00
Reserves 3.107.566,77 2.609.562,38 2.513.702,01
Legal 335.713,28 260.969,57 251.383,53
Altres reserves 2.771.853,49 2.348.592,81 2.262.318,48
Resultat de l’exercici 111.461,20 747.437,11 95.860,37
Passiu no corrent 4.907,67 4.907,67 4.907,67
Deutes a llarg termini 4.907,67 4.907,67 4.907,67
Altres passius financers 4.907,67 4.907,67 4.907,67
Passiu corrent 18.761.742,18 15.210.792,60 12.903.376,35
Deutes a curt termini 37.189,15 35.119,36 34.888,05
Altres passius financers 37.189,15 35.119,36 34.888,05
Creditors comercials i altres comptes per pagar 18.718.136,03 15.166.689,44 12.847.463,05
Proveïdors 13.109.998,86 9.098.257,61 10.623.141,59
Proveïdors, empreses del grup i associades 169.041,34 341.184,66 820.951,29
Diversos creditors 3.298.809,24 4.651.884,68 609.885,86
Passius per impost corrent 33.446,40 301.913,20 43.834,07
Altres deutes amb les Administracions públiques 2.106.272,96 772.882,06 749.083,02
Bestretes a clients 567,23 567,23 567,22
Periodificacions a curt termini 6.417,00 8.983,80 21.025,25
Total del patrimoni net i passiu 27.394.677,82 24.582.699,76 21.527.846,40
MEMÒRIA 2008-2010 - FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA. 97 ÍNDEX | PÀGINA SEGÜENT
Compte de pèrdues i guanys corresponents als exercicis acabats el 31 de desembre de 2010, 2009 i 2008 (en euros)
2010 2009 2008
Operacions continuades
Import net de la xifra de negoci 1.070.443,22 7.922.156,91 1.364.202,96
Vendes - 7.057.192,00 786.268,03
Prestacions de serveis 1.070.443,22 864.964,91 577.934,93
Variació d’existències de productes acabats i en curs de fabricació 24.251,04
Aprovisionaments (75.141,68) (6.371.395,86) (617.771,38)
Consum de mercaderies - (6.371.395,86) (617.771,38)
Deteriorament de mercaderies, matèries primeres i altres aprovisionaments (75.141,68) - -
Altres ingressos d’explotació 3.117.635,24 3.451.217,19 2.906.342,65
Ingressos accessoris i altres de gestió corrent 7.504,16 6.939,18 55.105,09
Subvencions d’explotació incorporades al resultat de l’exercici 3.110.131,08 3.444.278,01 2.851.237,56
Despeses de personal (1.897.596,51) (2.098.755,71) (2.091.623,40)
Sous, salaris i assimilats (1.551.842,91) (1.731.491,61) (1.718.634,44)
Càrregues socials (345.753,60) (367.264,10) (372.988,96)
Altres despeses d’explotació (2.014.858,70) (1.781.744,54) (1.443.886,77)
Serveis exteriors (1.994.253,62) (1.694.113,37) (1.319.534,23)
Tributs (13.880,52) (15.232,23) (41.555,69 )
Pèrdues, deteriorament i variació de provisions per operacions comercials (6.724,56) (51.363,52) (10.675,43)
Altres despeses de gestió corrent (21.035,42) (72.121,42)
Amortització de l’immobilitzat (47.868,12) (50.651,29) (31.771,99)
Deteriorament i resultat per alienacions de l’immobilitzat (3.174,96) (28.675,63) 773,47
Resultats per alienacions i altres (3.174,96) (28.675,63) 773,47
Resultat d’explotació 149.438,49 1.042.151,07 110.516,58
Ingressos financers 152.876,20 8.901,56 48.226,72
De valors negociables i altres instruments financers 152.876,20 8.901,56 48.226,72
D’empreses del grup 90.342,97 3.613,72
De tercers 62.533,23 5.287,84 48.226,72
Despeses financeres (143.084,40) (3.839,58)
Per deutes amb empreses del grup (92.149,83) (3.839,58)
Per deutes de tercers (50.934,57)
Resultat financer 9.791,80 5.061,98 48.226,72
Resultat abans d’impostos 159.230,29 1.047.213,05 158.743,30
Impostos sobre els beneficis (47.769,09) (299.775,94) (62.882,93)
Resultat de l’exercici procedent d’operacions continuades 111.461,20 747.437,11 95.860,37
Resultat de l’exercici 111.461,20 747.437,11 95.860,37
PÀGINA ANTERIOR | ÍNDEX 98 MEMÒRIA 2008-2010 - FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA.
Estats de canvis en el patrimoni net corresponents als exercicis anuals acabats el 31 de desembre de 2010, 2009 i 2008 (en euros)
2010 2009 2008
Resultat del compte de pèrdues i guanys 111.461,20 747.437,11 95.860,37
Ingressos i despeses imputades directament al patrimoni net
Transferències al compte de pèrdues i guanys
Total d’ingressos i despeses reconeguts 111.461,20 747.437,11 95.860,37
Capital escripturat Reserves Resultat de l’exercici Total
Saldo ajustat, inici de l’exercici 2008 6.010.000,00 1.350.615,64 1.163.086,37 8.523.702,01
Total d’ingressos i despeses reconegudes 95.860,37 95.860,37
Variació del patrimoni net 1.163.086,37 (1.163.086,37)
Saldo, final de l’exercici 2008 6.010.000,00 2.513.702,01 95.860,37 8.619.562,38
Saldo ajustat, inici de l’exercici 2009 6.010.000,00 2.513.702,01 95.860,37 8.619.562,38
Total d’ingressos i despeses reconegudes 747.437,11 747.437,11
Variació del patrimoni net 95.860,37 (95.860,37)
Saldo, final de l’exercici 2009 6.010.000,00 2.609.562,38 747.437,11 9.366.999,49
Saldo ajustat, inici de l’exercici 2010 6.010.000,00 2.609.562,38 747.437,11 9.366.999,49
Total d’ingressos i despeses reconegudes 111.461,20 111.461,20
Altres operacions amb socis o propietaris (601.000,00) (249.432,72) (850.432,72)
Variació del patrimoni net - 747.437,11 (747.437,11) -
Saldo, final de l’exercici 2010 5.409.000,00 3.107.566,77 111.461,20 8.628.027,97
MEMÒRIA 2008-2010 - FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA. 99 ÍNDEX | PÀGINA SEGÜENT
Estat de fluxos d’efectiu corresponent als exercicis anuals acabats el 31 de desembre de 2010, 2009 i 2008 (en euros)
2010 2009 2008
Fluxos d’efectiu de les activitats d’explotació
Resultat de l’exercici abans d’impostos 159.230,29 1.047.213,05 158.743,30
Ajustament del resultat 141.017,65 26.144,58 (22.966,60)
Amortització de l’immobilitzat (+) 47.868,12 50.651,29 31.771,99
Correccions valoratives per deteriorament (+/-) 75.141,68 31.448,09
Variació de provisions (+/-) 27.799,65 (50.892,82) (6.511,87)
Ingressos financers (-) (152.876,20) (8.901,56) (48.226,72)
Despeses financeres (+) 143.084,40 3.839,58
Canvis en el capital corrent 404.544,28 (153.267,78) (215.628,59)
Existències (+/-) (183.600,00) - (24.251,04)
Deutors i altres comptes per cobrar (+/-) (6.729.681,75) 3.365.987,58 (5.048.927,80)
Altres actius corrents (+/-) 1.062.698,38 (3.383.797,61) 59.759,58
Creditors i altres comptes per pagar (+/-) 3.812.750,66 2.319.226,39 4.944.390,60
Altres passius corrents (+/-) (497,01) (11.810,14) (150.271,93)
Altres actius i passius no corrents (+/-) 2.442.874,00 (2.442.874,00) 3.672,00
Altres fluxos d’efectiu de les activitats d’explotació (299.281,36) (294.713,96) (14.656,21)
Pagament d’interessos (-) (143.084,40) (3.839,58)
Cobrament d’interessos (+) 152.876,20 8.901,56 48.226,72
Cobrament (pagament) per l’impost sobre els beneficis (+/-) (309.073,16) (299.775,94) (62.882,93)
Fluxos d’efectiu de les activitats d’explotació 405.510,86 625.375,89 (94.508,10)
Fluxos d’efectiu de les activitats d’inversió
Pagaments per inversions (-) (13.430,26) (4.675,37) (117.453,97)
Immobilitzat intangible 0,00 (2.761,84) (16.741,59 )
Immobilitzat material (13.430,26) (1.913,53) (99.160,77)
Altres actius (1.551,61)
Fluxos d’efectiu de les activitats d’inversió (13.430,26) (4.675,37) (117.453,97)
Fluxos d’efectiu de les activitats de finançament
Cobraments i pagaments pels instruments de patrimoni (850.432,72) - -
Cobraments i pagaments pels instruments de passiu financer
Pagaments per dividends i remuneracions d’altres instruments del patrimoni
Fluxos d’efectiu de les activitats de finançament (850.432,72) - -
Efecte de les variacions dels tipus de canvi
Augment/disminució neta de l’efectiu o equivalents (458.352,12) 620.700,52 (211.962,07)
Efectiu o equivalents a l’inici de l’exercici 1.283.614,33 662.913,81 874.875,88
Efectiu o equivalents al final de l’exercici 825.262,21 1.283.614,33 662.913,81
PÀGINA ANTERIOR | ÍNDEX 100 MEMÒRIA 2008-2010 - FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA.
MEMÒRIA 2008-2010 - FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA. 101 ÍNDEX | PÀGINA SEGÜENT
Memòria 2008-2010
Foment de Ciutat Vella, sa.
© Ajuntament de Barcelona, 2011
Edició:
Ajuntament de Barcelona. Foment de Ciutat Vella, sa.
Maquetació:
Jordi Sàrries/doblepagina
Correcció lingüística:
Hubert Hanrath/doblepagina
Fotografia:
Foment de Ciutat Vella, sa. i Andreu Adrover
www.bcn.cat/publicacions
PÀGINA ANTERIOR | ÍNDEX 102 MEMÒRIA 2008-2010 - FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA.
Ortofoto de Ciutat Vella, 
2009.
MEMÒRIA 2008-2010 - FOMENT DE CIUTAT VELLA, SA. 103 ÍNDEX | PÀGINA SEGÜENT