CLABSA Clavegueram de Barcelona Informe anual d’activitats 2010 2 Informe d’activitats 2010 Índex CLABSA 3 1. Informe 2. Altres 3. Informació anual aspectes econòmica d’activitats de la gestió 1.1 www.clabsa.es 2.1 Innovació 3.1 Informe de gestió 1.2 Desenvolupament del 2.2 Recursos humans 3.2 Estats financers clavegueram de Barcelona 2.3 Compromisos amb 3.3 Informe de l’auditoria 1.3 Gestió del clavegueram la comunitat de Barcelona 3.4 Declaracions dels consellers 2.4 Actuació ambiental 1.4 Activitat de CLABSA en l’àmbit de l’àrea Impacte ambiental metropolitana de Barcelona de les obres a la ciutat Qualitat de les aigües 1.5 Gestió de l’aigua freàtica Consum responsable a la ciutat de Barcelona 1.6 Altres activitats destacades Control d’abocaments a la xarxa de clavegueram de Barcelona Desenvolupament de les canalitzacions portafibra òptica instal•lades en el clavegueram de Barcelona Gestió del Sistema d’Alerta del Parc Fluvial del riu Besòs Assistència a la neteja urbana Altres actuacions del clavegueram 4 Informe d’activitats 2010 Presentació Imma Mayol Beltran Durant l’any 2010 hem assistit a la posada en servei d’un nou dipòsit Presidenta del Consell d’Administració de regulació d’aigües pluvials. Després de 22 mesos d’obres certament complexes a la part central del carrer Comte d’Urgell, s’ha incrementat en 16.000 m3 la capacitat de regulació dels dipòsits pluvials de la ciutat. Aquest nou equipament, l’explotació del qual ha iniciat ja CLABSA, millorarà el drenatge de l’Esquerra de l’Eixample i reduirà sensiblement el risc d’inundació als barris de Sant Antoni i Raval. CLABSA 5 El nou dipòsit d’aigües pluvials del La nova portada d’aigua regenerada L’associació va atorgar a la nostra carrer Comte d’Urgell ha estat el a l’àrea de Montjuïc és una de les empresa un premi a la innovació pel resultat més visible de l’ambiciós peces clau del Pla d’aprofitament seu projecte COWAMA, desenvolupat pla d’inversions que en matèria dels recursos hídrics alternatius a per donar suport tecnològic en la de clavegueram ha dut a terme Barcelona. La seva posada en marxa gestió de la qualitat de les platges, l’Ajuntament en els darrers tres anys reduirà sensiblement el consum d’acord amb els requeriments de la i que ha suposat una inversió de d’aigua potable per a usos municipals normativa europea. 117 milions d’euros. Aquest pla s’ha i farà possible en un futur proper materialitzat en actuacions com la l’aprofitament per a usos industrials a En l’ordre econòmic, l’exercici 2010 posada en marxa del dipòsit d’Urgell, l’àrea de la Zona Franca. Es tracta d’una es tanca amb uns ingressos de 10,3 la construcció de l’obra civil del aposta amb vocació metropolitana milions d’euros i un resultat net de dipòsit Carmel-Clota, la millora de executada conjuntament entre 0,5 milions d’euros. S’ha produït, per 4,2 km de xarxa local a deu districtes l’Ajuntament de Barcelona i l’Entitat tant, una reducció d’ingressos del de la ciutat o l’arribada de la nova del Medi Ambient i amb el suport 13% en relació amb l’any anterior. conducció d’aigua regenerada per al tècnic de CLABSA. Aquesta davallada, que previsiblement rec de la muntanya de Montjuïc. La s’accentuarà en el proper exercici, col•laboració de CLABSA ha estat clau CLABSA continua treballant amb respon fonamentalment a la menor en el disseny i posterior seguiment de l’Entitat Metropolitana del Medi activitat derivada de la finalització les obres, on la reducció de l’impacte Ambient en la prestació de serveis del Pla d’inversions municipal de sobre la vida ciutadana ha estat un a diversos ajuntaments de l’entorn Barcelona i dels menys encàrrecs focus prioritari. metropolità de Barcelona. La d’altres municipis metropolitans i de planificació del clavegueram de tercers, bàsicament per l’etapa del Barberà del Vallès, el disseny de la cicle legislatiu municipal. bassa de laminació de la Riera de la Salut a Sant Feliu de Llobregat o del En l’actual context econòmic dipòsit de l’Estrella de Badalona són desfavorable, cal valorar de manera clars exemples de l’aportació que especial l’esforç i el compromís de tot Clavegueram de Barcelona pot fer per el personal de l’empresa i felicitar-lo al desenvolupament d’un millor servei per les fites assolides. Vull agrair a als municipis veïns. tots els col•laboradors de l’empresa i al Consell la seva especial dedicació i L’activitat de CLABSA ha rebut aquest encoratjar-los a continuar avançant en 2010 un important reconeixement per la millora del servei als ciutadans. part de la Internationational Water Association en el seu congrés mundial celebrat a Montreal. Imma Mayol Beltran Presidenta del Consell d’Administració 6 Informe d’activitats 2010 Accionariat i Consell d’Administració Accionariat Capital social: 3.606.072€ en 600 accions nominatives de 6.012,12€ cadascuna, totalment subscrit i desemborsat per: Barcelona de Serveis Municipals, S.A. (classe A) 105 accions Entitat Metropolitana del Medi Ambient (classe A) 49 accions Societat General d’Aigües de Barcelona, S.A. (classe B) 324 accions Fomento de Construcciones y Contratas, S.A. (classe B) 122 accions Data de constitució: 11 de maig de 1992 Identificació fiscal: A-60086451 Domicili social: Carrer de l’Acer 16, 08038 – Barcelona Telèfon: 932 896 800 Correu electrònic: info@clabsa.es Fax: 932 230 233 Web: www.clabsa.es CLABSA 7 Consell Càrrec Representant Temps d’Administració Presidenta Il•lma. Sra. Imma Mayol Beltran Vicepresident Sr. Ignacio Escudero García des del 24/03/2011 Sr. Leonard Carcolé i Galea fins al 28/01/2011 Vocal Il•lm. Sr. Francesc Narváez i Pazos Il•lm. Sr. Joan Puigdollers i Fargas Sr. Francesc Xavier Amorós i Corbella fins al 24/03/2011 Sr. Jordi Campillo i Gámez Sr. Carlos Campos Callao des del 24/03/2011 Sr. Joan Cristià Roca des del 24/03/2011 Sr. Alejandro Jiménez Marconi des del 24/03/2011 Sr. Joaquim Oliveras Riera fins al 24/03/2011 Sr. Fernando Rayón i Martín Sr. Ciril Rozman Jurado Societat General d’Aigües de Barcelona, S.A. Representant Sr. Francesc Xavier Garcés Daniel Companyia Catalana de Serveis, S.A. Representant Sr. Agustín Garcia Gila Serveis d’Escombraries i Neteja, S.A. Representant Sr. Jordi Payet i Pérez Serveis Especials de Neteja, S.A. Representant Sr. Pau Martín i Zamora Secretari-Conseller FCC Versia, S.A. Representant Sr. Esteve Correa i Artés Director Gerent Sr. Josep Carbonell Talavera 8 Informe d’activitats 2010 Informe anual d’activitats 1.1 www.clabsa.es 1.2 Desenvolupament del clavegueram de Barcelona 1.3 Gestió del clavegueram de Barcelona 1.4 Activitat de CLABSA en l’àmbit de l’àrea metropolitana de Barcelona 1.5 Gestió de l’aigua freàtica a la ciutat de Barcelona 1.6 Altres activitats destacades CLABSA 9 10 Informe d’activitats 2010 1.1 www.clabsa.es El repte de Amb la creació de CLABSA, CLABSA d’una l’Ajuntament de Barcelona va trencar el concepte clàssic de gestió passiva gestió sostenible del clavegueram de la ciutat. Això va requereix combinar facilitar una transformació ràpida i profunda d’aquesta infraestructura infraestructura i basada en una planificació precisa gestió de forma i una gestió eficient en temps real dels elements que la constitueixen. equilibrada Allò que CLABSA va batejar com a recolzada en la millor Gestió Avançada del Drenatge Urbà, concepte avui reconegut com a model tecnologia disponible a imitar, ha evolucionat cap a una visió per assumir la sostenible més general. funció ambiental del El repte d’una gestió sostenible requereix una aproximació holística, drenatge urbà. que combini infraestructura i gestió de forma equilibrada i que es recolzi en la millor tecnologia disponible per assumir la funció ambiental del drenatge urbà, que és actualment una realitat reconeguda. Visió holística La xarxa drenant de la ciutat no es pot considerar mai com un sistema aïllat. El seu disseny i comportament posterior estan condicionats per l’entorn físic que han de protegir i per un règim pluviomètric sotmès a canvis creixents, entre els quals destaquen els que es deuen al canvi climàtic. L’impacte sobre la ciutat és directe i mesurable, però també ho és sobre els medis receptors i els seus ecosistemes. D’altra banda, la gestió del sanejament té un protagonisme creixent en el cicle urbà de l’aigua, per la qual cosa cal preveure la reutilització o la interacció possible amb les aigües CLABSA 11 freàtiques. Tan importants com la Funció • Assistència tècnica al repercussió del problema són les ambiental desenvolupament de la xarxa de perspectives des de les quals ho hem d’analitzar: la del ciutadà, la de La pluja no només pot provocar Recollida Pneumàtica de Residus Sòlids Urbans. les administracions públiques o la molèsties al ciutadà o danys més o dels agents socials i econòmics. menys importants en cas d’eventuals A més, per delegació de l’Ajuntament inundacions. Aquesta és només de Barcelona, CLABSA dissenya, Gestió i la part més coneguda i fàcilment instal•la i manté la xarxa de tubs infraestructura mesurable. La pluja mobilitza el 50% portadors de fibra òptica a l’interior de la contaminació abocada als rius i del clavegueram. L’ús eficient de recursos i del platges de l’àmbit urbà, i aquesta és propi espai urbà obliga a una una evidència que no podem oblidar. Les activitats relacionades amb la gestió rigorosa que permeti gestió del drenatge urbà, a més del minimitzar l’ús d’infraestructures La concepció de com s’ha de control d’abocaments a la xarxa de habitualment rígides i molt gestionar el drenatge urbà, com clavegueram, es desenvolupen també costoses. La Gestió Avançada del un servei municipal bàsic, s’ha per a tots els municipis de l’àmbit Drenatge Urbà aposta per una demostrat aplicable a altres activitats metropolità de Barcelona, en el marc planificació acurada, tot integrant delegades per l’Ajuntament de del contracte-programa amb l’Entitat el cicle de vida de les instal•lacions Barcelona. D’aquesta manera, el Metropolitana del Medi Ambient. i la seva rehabilitació posterior. vigent contracte-programa preveu serveis de suport referits a: Fora de l’entorn metropolità de Barcelona, CLABSA presta serveis Tecnologia • Planificació i desenvolupament dels d’assessoria i d’assistència tècnica Coneixement precís de l’entorn, sistemes de drenatge urbà. amb un alt grau d’especialització planificació integral i informació • Implantació, explotació i reconegut a nivell internacional, a en temps real són els elements que manteniment dels sistemes empreses del sector, ajuntaments fan possible una gestió eficient dels tecnològics i dels elements de i altres entitats públiques. sistemes de drenatge urbà. Són la regulació dels sistemes de drenatge Clavegueram de Barcelona, SA base per assegurar l’aprofitament de la ciutat. realitza la seva gestió d’acord amb els òptim d’unes infraestructures més • Explotació i manteniment del estàndards de qualitat més exigents reduïdes i flexibles. CLABSA aposta per un ús intensiu de les TIC, amb el sistema d’alerta hidrològica del i disposa d’un sistema integrat de Gestió de la Qualitat (ISO 9001: 2008), suport dels models més avançats de riu Besòs. Medi Ambient (ISO 14001: 2004) i predicció i simulació com el millor • Gestió del sistema d’aprofitament Prevenció de Riscos Laborals (OSHAS suport per a la presa de decisions. de les aigües freàtiques de Barcelona. 18001:2007), que comprèn totes les • Assistència tècnica al control de activitats de l’empresa. neteja i rehabilitació del clavegueram. 12 Informe d’activitats 2010 1.2 Desenvolupament del clavegueram de Barcelona Barcelona disposa d’una L’Ajuntament de Barcelona ha detallada planificació obtingut importants recursos per finançar algunes de les actuacions del seu sistema de prioritàries incloses en el pla a través clavegueram, recollida dels Fons de Cohesió 2007-2013, i en les convocatòries 2009 i 2010 dels en el Pla Integral del Fons Estatals d’Inversió Local. Clavegueram redactat En particular, els projectes d’obres per CLABSA l’any 2006. redactats durant l’any 2010 arriben a 18,7 M€, entre els quals destaca Aquest pla, conegut molt especialment el projecte com a PICBA’06, es d’instal•lacions del dipòsit del Carmel-Clota, i el centre de neteja situat sobre manté permanentment el propi dipòsit. A més d’aquest, s’ha actualitzat per adaptar- segregat, per raons de disponibilitat pressupostària, el projecte de lo a la dinàmica col•lector de la Rambla del Carmel, canviant de la ciutat. resultant en 2 trams: la fase A (Av. de l’Estatut) ja està executat, i la fase B (túnel sota la Rambla del Carmel) queda per a una execució posterior. Amb cofinançament dels Fons de Cohesió, aquest any CLABSA ha dirigit 30 obres per un import total de 37,1 milions d’euros, entre les quals cal destacar la finalització del dipòsit d’Urgell, amb un volum de retenció de 16.000 m3, i la continuació de l’obra civil del dipòsit antiinundació del Carmel-Clota, així com l’inici dels col•lectors de l’Av. de l’Estatut, que dotaran aquest dipòsit de conductes d’entrada i de sortida. Pel que fa a les xarxes més locals o secundàries de clavegueram, durant el 2010, s’han realitzat diversos estudis a Ciutat Meridiana, completats amb el projecte del carrer Agudes en el límit amb el TM de Montcada i Reixac, i s’han redactat els projectes de xarxes CLABSA 13 Resum de les obres de clavegueram projectades i dirigides per CLABSA per a l’Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament de Barcelona – Any 2010 Actuacions Import (€) Estat 31/12/2010 Dipòsits Reguladors Obra Dipòsit Urgell – Mallorca 6.383.253 Finalitzada Obra Modificada dipòsit Carmel-Clota 21.978.542 En curs i col•lectors associats Instal•lacions i telecontrol 6.999.576 Projectada del dipòsit del Carmel-Clota Xarxa Local Obra XL1: Ciutat Vella, Eixample 2.511.062 Finalitzada i Sants-Montjuïc Obra XL2: Les Corts i Sarrià-Sant Gervasi 2.697.230 Finalitzada Obra XL3: Gràcia i Horta-Guinardó 2.679.086 Finalitzada Obra XL4: Nou Barris, Sant Andreu 2.597.959 Finalitzada i Sant Martí Renovació xarxes Roquetes 2 (illes A, C, D) 766.589 En curs Renovació xarxes Roquetes 3 (illes E, F, G) 666.988 Projectada Col•lector carrer Agudes (Ciutat Meridiana) 1.485.440 Projectada Col•lectors Principals Rehabilitació col•lector Bac de Roda, 3.150.000 Finalitzada Selva de Mar, Bogatell i rodalies Obra col•lector Rambla del Carmel Fase A 2.886.329 En curs 15,6 km 4,2 km de noves clavegueres xarxa local millorada 14 Informe d’activitats 2010 Riera de Tena i el desviament d’Antoni Capmany. Així mateix, s’ha realitzat el seguiment de les obres d’actuacions d’afecció a l’entorn de la futura estació de la Sagrera (amb els desviaments dels col•lectors d’Onze de Setembre, Riera d’Horta i Josep Soldevila), d’actuacions d’afecció de la tuneladora de Sagrera a Sants (Mallorca/Clot, Mallorca/Trinxant, Mallorca/Padilla i Provença/Entença), i el desviament del col•lector Olesa – Garcilaso per a l’execució de la nova estació de rodalies de Meridiana. Així mateix, s’ha donat assistència a les afeccions al clavegueram derivadesde la construcció de noves estacions de CLABSA ha potenciat anomenats “Roquetes 2” i “Roquetes la línia 9 de metro (Guinardó, Putxet, la cerca de les millors 3” entre els carrers Artesania, Mandri, Sarrià i afecció al col•lector Almansa, Via Favència i Alonso Cano. de la Zona Franca dels treballs de la solucions tècniques amb També s’han dirigit les obres de tuneladora). Totes aquestes actuacions les administracions 4,2 km de col•lectors de la xarxa tenen un impacte important sobre la xarxa de clavegueram i exigeixen un promotores i ha resolt secundària, realitzats en els diferents districtes de la ciutat. seguiment i un control rigorosos que les afeccions que les l’Ajuntament de Barcelona realitza a D’altra banda, aquest any CLABSA través de CLABSA. En aquest context, obres produeixen sobre ha finalitzat la direcció de l’obra de CLABSA ha potenciat la cerca de les la xarxa de clavegueram rehabilitació del col•lector de Bac de millors solucions tècniques amb Roda i obres associades. les administracions promotores per assegurar-ne així Cal també esmentar altres treballs d’aquestes inversions i ha resolt les la correcta integració i rellevants per a l’Ajuntament de afeccions (temporals i definitives) també uns criteris de Barcelona, com han estat l’estudi que aquestes obres produeixen d’alternatives per a la construcció sobre la xarxa de clavegueram per qualitat uniformes a del desdoblament del col•lector de assegurar-ne així la correcta integració tota la ciutat. la Diagonal entre Francesc Macià i i també uns criteris de qualitat Passeig de Sant Joan, o bé l’estudi uniformes a tota la ciutat. d’alternatives per al col•lector de El seguiment de les obres Trafalgar-Rec, així com l’inici de les d’urbanització de la ciutat que tasques de planificació del dipòsit afecten el clavegueram ha suposat del Torrent de l’Espinagosa, que una mitjana de 126 actuacions al mes tindrà per objectiu la reducció dels a la via pública. Aquesta important abocaments de la xarxa unitària a la activitat ha comportat la construcció cua del pantà de Vallvidrera. de 15,6 km de noves clavegueres, de Com ja ve sent habitual, CLABSA les quals 2,6 km corresponen a també continua col•laborant amb col•lectors visitables i grans eixos els districtes i altres instàncies primaris. Totes elles han estat objecte municipals en el desenvolupament d’un seguiment permanent, tant en del clavegueram local, i ha donat la fase de projecte com d’execució de assistència tècnica per al seguiment les obres, per optimitzar les actuacions de les obres d’ADIF pel creuament de municipals i minimitzar-ne l’impacte l’alta velocitat a la ciutat. sobre el ciutadà. Fruit d’aquest seguiment integral són els 859 En el capítol de seguiment informes de xarxa realitzats i els 179 d’actuacions d’ADIF, mereix especial informes i 64 assessories realitzats a atenció la finalització de les obres partir dels projectes externs que s’han de desdoblament del col•lector rebut a l’efecte. Riera Blanca fase 2, el pas deprimit CLABSA 15 1.3 Gestió del clavegueram de Barcelona Una correcta El resultat final percebut pel La pluviositat anual ha estat de planificació i disseny ciutadà dependrà, en gran 630 l/m 2, repartits en 73 dies de mesura, de l’eficàcia en la gestió: pluja significativa. S’ha arribat del sistema de un manteniment adequat, una en dues ocasions al nivell de pluja drenatge possibilita bona estratègia de regulació, un definit com d’alerta i dos cops control en temps real del sistema. al d’emergència. Aquestes pluges un estalvi notable, El bon funcionament del servei van ser els dies 17 de setembre, especialment quan requereix, en definitiva, experiència, en què es van registrar 49 l/m 2, organització i tecnologia. CLABSA i el dia 20 de setembre, en què s’aposta per la ha implantat a Barcelona una xarxa es van assolir valors de 30 l/m2 gestió més que no important de sensors i elements de en algunes zones de la ciutat.control hidràulic, que són la base pas per les grans tecnològica més sòlida sobre la qual En totes aquestes pluges, els es basa una bona gestió. dipòsits de retenció han complert infraestructures, com plenament la tasca per a la qual ha fet l’Ajuntament Actualment, el clavegueram de van ser projectats, acumulant Barcelona està monitorat de manera elevats volums d’aigua i evitant de Barcelona. permanent per un total de 2.025 la seva circulació per la xarxa de sensors electrònics telesupervisats i, drenatge en els moments més des del Centre de Control de CLABSA, crítics de les inundacions. A més, es pot actuar de manera remota han permès reduir l’abocament sobre 397 elements que garanteixen al mar de 1.121 tones de matèria un funcionament eficaç del sistema. sòlida en suspensió a l’aigua Aquest conjunt d’instal•lacions mitjançant la regulació de 4,39 3 de control permet gestionar els milions de m d’aigua. episodis de pluja intensa, que Els resultats obtinguts no enguany han estat similars a l’any serien possibles sense un anterior, si bé la precipitació total correcte manteniment de totes anual ha estat superior. les instal•lacions. Les 15.565 intervencions de manteniment en els equips, el 92% de les quals tenen caràcter preventiu, garanteixen mantenir plenament operatius els elements més importants el 98% del temps, la qual cosa ha permès afrontar tots els episodis de pluja amb una operativitat plena de tots els sistemes i amb les màximes garanties d’eficàcia. 16 Informe d’activitats 2010 Dades pluviomètriques Tipus 2007 2008 2009 2010 Precipitació total* (l/m2) 399 564 473 630 Dies de pluja totals 97 129 111 140 Dies de pluja significativa (>1 l/m2) 43 70 53 73 Dies de pluja importants (> 10 l/m2) 12 19 15 19 Volum nominal dels dipòsits 473 473 473 491 reguladors (milers de m3) Volum pluvial regulat (milers de m3) 3.628 4.478 3.683 4.390 * Mitjana històrica: 600 l/m2 (1914 – 2010) Xarxa de regulació i control Tipus 2007 2008 2009 2010 Estacions remotes de telecontrol 115 141 150 157 Actuadors telecomandats 303 343 372 397 Dipòsits 8 8 8 10 Bombes 190 208 232 249 Comportes i vàlvules 82 101 105 110 Preses riu Besòs 11 11 11 11 Hidrants aigües freàtiques 12 15 16 17 Sensors telecomandats 1.743 1.820 1.874 2.025 Pluviòmetres, limnímetres i piezòmetres 210 213 224 244 Altres sensors 1.543 1.607 1.650 1.784 15.565 92 % Intervencions de manteniment de caracter preventiu en els equips CLABSA 17 1.4 Activitat de CLABSA en l’àmbit de l’àrea metropolitana de Barcelona Els plans directors La col•laboració amb l’Entitat Planificació proporcionaran Metropolitana en l’àmbit de la gestió del clavegueram es va iniciar l’any Els ajuntaments de Santa Coloma als responsables 2006 amb l’establiment del contracte- de Gramenet, Barberà del Vallès i Badalona han apostat per aquest municipals una visió programa entre CLABSA i l’Entitat del Medi Ambient, i s’ha consolidat enfocament i han encarregat a clara de les carències a través de diversos treballs durant CLABSA, a través del conveni amb els anys posteriors. l’Entitat, l’elaboració dels plans identificades de la seva directors de clavegueram. Aquests ciutat i de les actuacions Els principis desenvolupats per a la plans directors proporcionaran als gestió del drenatge urbà a Barcelona responsables municipals una visió necessàries, el seu cost són la base per implantar una clara de les carències identificades i les prioritats a aplicar, metodologia eficaç de planificació i de la seva ciutat i de les actuacions de gestió del clavegueram adaptada necessàries, el seu cost i les prioritats des d’una òptica de a la casuística molt diversa que es a aplicar, des d’una òptica de planificació planificació integral de presenta en els municipis de l’entorn integral de la infraestructura. Durant metropolità de Barcelona. el 2010, s’ha enllestit el Pla Director la infraestructura. A diferència de la ciutat de Barcelona, de Barberà del Vallès i s’ha avançat aquests nuclis tenen en general una considerablement en el de Badalona. trama urbana més dispersa, la xarxa També s’ha redactat durant aquest presenta seccions més reduïdes, any el Pla Director de clavegueram les conques de drenatge es poden de Montgat, a través d’un contracte veure afectades per grans torrents, el amb la Diputació de Barcelona per coneixement de les infraestructures a la prestació específica d’aquest és més imprecís... Malgrat aquestes servei, dins de la línia que aquesta té diferències, el model de treball de establerta per a la redacció de Plans CLABSA es mostra igualment efectiu. Directors de clavegueram en petits municipis de la província. 18 Informe d’activitats 2010 Projectes Projectes i Direccions d’Obra en l’entorn metropolità i obres de Barcelona - Any 2010 En el camp dels projectes, durant Actuacions Adjudicació Estat 31/12/2010 el 2010 s’ha finalitzat el del dipòsit regulador del clavegueram al sector de l’Estrella de Badalona, de 21.000 Direcció d’obra dipòsit anti-DSU de les conques 5.940.367 En curs m3 i 8,5 M€ de cost, incloent-hi de la Bunyola i l’Aviació, TM El Prat de Llobregat l’arqueologia. Aquesta important actuació, que constitueix de fet el Direcció d’obra de subministrament d’aigua 580.237 Finalitzada primer dipòsit que es construirà regenerada de l’EDAR del Prat a la Zona Franca. a Badalona, té per funcions evitar Tram 4 inundacions al Torrent de Sant Ignasi i Direcció d’obra de subministrament d’aigua 922.834 Finalitzada reduir alhora els abocaments en temps regenerada de l’EDAR del Prat a la Zona Franca: de pluja a les platges de la ciutat. Estació de bombament També durant aquest any s’ha lliurat Projecte de la bassa de la Riera de la Salut 8.413.866 Projectada el projecte de la Bassa a cel obert de a Sant Feliu de Llobregat Sant Feliu de Llobregat, de 71.000 m3 i 8,4 M€ de pressupost per a Projecte del dipòsit regulador del clavegueram 515.871 Projectada coneixement de l’administració, amb de l’Estrella a Badalona. Preexcavació i arqueologia l’objectiu de laminar la incidència de Projecte del dipòsit regulador del clavegueram 7.975.107 Projectada les avingudes de la Riera de la Salut de l’Estrella a Badalona. Dipòsit i locals tècnics sobre el nucli urbà. Respecte de les direccions d’obres de clavegueram, durant el 2010, s’ha continuat també amb la direcció de les obres del dipòsit anti-DSU de la Bunyola, d’uns 15.000 m3, situat al Prat de Llobregat. A part de l’àmbit del drenatge urbà que va donar origen al contracte- programa metropolità, l’Entitat Explotació L’Entitat Metropolitana Metropolitana va requerir durant d’infraestructures el 2008 la col•laboració de CLABSA va requerir la en l’àmbit dels recursos hídrics Continua la gestió per part de CLABSA del dipòsit de Gran Via de L’Hospitalet col·laboració de alternatius i, en particular, en el projecte i en la direcció de les obres per de Llobregat. Aquest dipòsit, el CLABSA en l’àmbit portar aigua regenerada des de l’EDAR titular del qual és la Direcció General dels recursos hídrics del Prat fins a l’àrea de la Zona Franca de Carreteres de la Generalitat de i fins a la muntanya de Montjuïc a Catalunya, protegeix d’inundacions alternatius i, en Barcelona. Aquesta actuació s’ha anat per pluja intensa el túnel de la particular, en el desenvolupant per fases: els trams Gran Via al seu pas pel municipi de inicials de canonada al Polígon Pratenc L’Hospitalet de Llobregat. projecte i en la direcció es van anar executant durant el 2009, Durant l’any 2010, s’ha consolidat de les obres per portar i al 2010 s’han enllestit les obres del l’explotació i el manteniment de Tram 4 de la canonada (entre el Pg. de la Bassa de Sant Llorenç, iniciada aigua regenerada des la Zona Franca i el carrer A) i l’estació el darrer trimestre de 2008. S’han de l’EDAR del Prat fins a de bombament situada a l’Estació de compatibilitzat un total de 677 l/m2 Regeneració d’Aigües (ERA) de l’Estació de pluja en 109 dies, en 19 dels quals l’àrea de la Zona Franca Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) s’han superat els 10 l/m2. Segons i fins a la muntanya de del Llobregat, que completen la el protocol d’avisos establert, s’ha infraestructura de més de 9 km que activat un total de quatre avisos en Montjuïc a Barcelona. discorre des de l’EDAR fins al Viver de coordinació amb Protecció Civil i les Tres Pins a Montjuïc. policies locals de Gavà i Viladecans. CLABSA 19 1.5 Gestió de l’aigua freàtica a la ciutat de Barcelona Des de l’any 2006, L’Ajuntament de Barcelona, conscient l’Ajuntament de la necessitat creixent de reduir el consum d’aigua potable, ha fet una de Barcelona ha aposta ferma per a l’ús dels recursos 67 km confiat a CLABSA hídrics alternatius com a substituts de de conductes de distribuciól’aigua potable en aquells usos que no el manteniment i són de boca. l’explotació de la xarxa Durant els últims anys, s’han de distribució d’aigua anat creant diversos sistemes d’aprofitament d’aigua del subsòl freàtica de Barcelona. que subministren zones de rec, fonts ornamentals i llacs, instal•lacions esportives i boques de presa d’aigua 22 dipòsits per a la neteja de carrers. Amb l’ampliació i la interconnexió d’aquests amb una capacitat d’emmagatzematge sistemes ja existents i amb l’obertura total de 9.630 m3 d’altres de nous, a Barcelona ja es pot parlar de l’existència d’una xarxa de distribució d’aigua freàtica en creixement que permet aprofitar aquest recurs per a diversos usos que no requereixen l’alt nivell de qualitat de l’aigua potable. Avui, representa el 16,6% de l’aigua utilitzada per 24 pous l’Ajuntament de Barcelona. que aporten cabals d’entre 2 i 20 l/s Aquesta xarxa consta actualment de 67 km de conductes de distribució i de 22 dipòsits amb una capacitat d’emmagatzematge total de 9.630 m3. L’aigua distribuïda procedeix de 24 pous que aporten cabals d’entre 2 i 20 litres per segon i, en alguns casos, de mines d’aigua, esgotaments d’edificis o drenatges de túnels. Totes aquestes instal•lacions són gestionades per CLABSA i s’operen a través del seu centre de control. 20 Informe d’activitats 2010 Projectes i Direccions d’Obra de freàtic realitzades per CLABSA - Any 2010 Actuacions Import (€) Estat 31/12/2010 Direcció d’obra de Subministrament 1.146.936 Finalitzada a la muntanya de Montjuïc amb aigua regenerada de la depuradora del Prat Direcció d’obra de tancament de l’anella 32.000 Finalitzada d’aigua freàtica per la carretera de Mataró Direcció d’obra de Connexions xarxa 38.617 Finalitzada freàtica districte Sant Martí (5 illes) Direcció d’obra de Connexions d’aigua 136.449 Finalitzada freàtica: Alfons el Magnànim – Gran Via – Bac de Roda Projecte núm. 9 de romanents de freàtic: 45.801 En curs Segregacions de consums Parc de l’Estació del Nord Projecte núm. 10 de romanents de freàtic: 235.537 Projectada Gran Via, Diagonal Mar, Bori i Fontestà Projecte núm. 11 de romanents de freàtic: 235.751 Projectada hidrant Urgell-Mallorca, parc del Clot, control del sistema Wellington-Llull (edifici de les aigües) fins a Ciutadella CLABSA 21 Consum d’aigua freàtica en m3 794.000 m3 consumits en aigua freàtica durant l’any 2010 2007 2008 2009 2010 Durant l’any 2010, en l’àmbit gestionat Gran Via, abastament llac Diagonal En l’àmbit de l’explotació i del per CLABSA, s’han distribuït a través Mar, desdoblament xarxes Bori i manteniment, cal destacar que durant d’aquesta xarxa 794.000 m3 d’aigua Fontestà, hidrant Urgell-Mallorca, el 2010 s’han posat en servei diverses del subsòl, als quals caldria afegir ramal en el parc del Clot i control del noves instal•lacions de la xarxa altres recursos alternatius disponibles sistema Wellington-Llull (edifici de les d’aigües freàtiques, entre les quals cal per a l’Ajuntament fins a un total de aigües) fins a Ciutadella. destacar la construcció d’un nou pou 950.000 m3, amb un estalvi equivalent Durant l’any 2010, CLABSA ha finalitzat dins del sistema de Zona Universitària, d’aigua potable. com a obra significativa la direcció noves connexions a sistemes de rec de Fruit de l’impuls que va suposar de l’obra de subministrament a la Montjuïc o la millora del sistema de la redacció del Pla Tècnic per a muntanya de Montjuïc amb aigua desinfecció al dipòsit de Paral•lel per l’aprofitament dels recursos hídrics regenerada de la depuradora del Prat, millorar la qualitat de l’aigua. alternatius a la ciutat de Barcelona, que ha suposat l’execució de 3,4 km s’ha continuat en la línia d’invertir en de canonada D200 mm i un dipòsit de els sistemes d’aprofitament d’aigua cua de 100 m3 situat a la cota 70 de la no potable (freàtica i regenerada) muntanya de Montjuïc. per tal d’incrementar els consums servits amb aquests recursos i, per Així mateix, durant aquest any, tant, baixar encara més el percentatge CLABSA ha realitzat la inspecció de d’aigua potable emprat pels serveis 19 obres de freàtic, entre les quals municipals. En aquest context, cal destaquen l’actuació en el tram de situar els paquets de projectes núm. 9, galeria del carrer Tarragona i valvuleria 10 i 11 de romanents de fons de cohesió al parc de l’Espanya Industrial, i que inclouen, entre altres actuacions, l’actuació a la galeria de Montjuïc i les següents: rec en el parc de l’Estació Palau Nacional. del Nord, obres complementàries a la 465 620 785 794 22 Informe d’activitats 2010 1.6 Altres activitats destacades Per encàrrec de Control d’abocaments l’Ajuntament de a la xarxa de clavegueram de Barcelona Barcelona, CLABSA ha L’encàrrec metropolità del control anat estenent la seva d’abocaments a la xarxa de activitat a la ciutat en clavegueram de Barcelona s’ha concretat enguany en un total de 646 altres àmbits com la inspeccions a indústries del terme instal·lació de tubs municipal de Barcelona i també d’altres municipis metropolitans. portafibra òptica pel En línia amb els anys anteriors, clavegueram, la gestió l’encàrrec inclou també un servei d’actuacions d’urgència per d’alertes hidrològiques abocaments (24 h/365 dies) i l’edició o la planificació i el anual d’un atles d’establiments potencialment contaminants. Com desenvolupament a novetat remarcable de l’any 2010, d’instal·lacions de cal destacar la finalització dels treballs d’implantació del sistema de recollida pneumàtica telecontrol de la qualitat de l’aigua de de residus municipals. la xarxa de sanejament de l’Entitat, en explotació des de finals de 2010 i amb previsió d’ampliació durant el 2011. D’altra banda, s’han atès 12 incidents ambientals d’índole diversa: molèsties per olors, abocaments industrials irregulars d’origen desconegut o bé causats per un accident a les instal•lacions, etc., tant al terme municipal de Barcelona i a l’Àrea Portuària de Barcelona com a altres municipis metropolitans. CLABSA 23 Desenvolupament de Gestió del Sistema d’Alerta les canalitzacions portafibra del Parc Fluvial del riu Besòs òptica instal·lades en el clavegueram de Barcelona CLABSA gestiona, des de l’any 2000, el Sistema d’Alerta del Parc Fluvial del Els operadors de telecomunicacions riu Besòs. Aquest parc es va crear en que estenen la seva xarxa per dues fases: la primera és el tram que Barcelona continuen utilitzant de passa pels municipis de Santa Coloma manera preferent el clavegueram de Gramenet i Barcelona, i la segona, pels avantatges que implica. La xarxa l’ampliació durant l’any 2004 al llarg de clavegueram resulta, per als tubs del terme municipal de Sant Adrià de de fibra òptica protegits i fixats de Besòs fins a la desembocadura del riu. manera adequada, un entorn bastant més segur davant d’afeccions com Durant l’any 2010, el Sistema la d’una rasa a la via pública i, a més, d’Alerta del Parc Fluvial ha funcionat la seva instal•lació és més ràpida i sense incidències destacables, tot àgil. Com a valor afegit, la instal•lació permetent-ne el màxim aprofitament de fibra òptica al clavegueram no per part dels ciutadans que el comporta les molèsties al ciutadà visiten. Durant aquest període, s’han associades amb la instal•lació per rasa. declarat sis situacions d’alerta per situació meteorològica i una situació Les conduccions portafibra òptica d’inundació parcial del parc. instal•lades pel clavegueram durant tot l’any 2010 sumen 25 km i en destaca l’estesa de 16 km per part d’un únic operador. Actualment, la longitud total de col•lectors amb fibra òptica és de 550 km per a un conjunt d’onze operadors que actuen a la ciutat. 24 Informe d’activitats 2010 Gestió del Sistema d’Alerta del Parc Fluvial del riu Besòs. Gràfic de números d’avisos 7 alertes l’any 2010 1 2007 2008 2009 2010 inundació parcial del parc 33 35 23 7 CLABSA 25 Assistència a Relació de projectes i obres de neteja urbana - Any 2010 la neteja urbana Igual que els anys anteriors, Actuacions Import (€) Estat 31/12/2010 l’Ajuntament de Barcelona ha continuat apostant pel Direcció d’obra de consolidació de 1.730.934 Finalitzada desenvolupament dels sistemes de connexions a la xarxa general de RPRM recollida pneumàtica, la qual cosa Direcció d’obra de desdoblament central 1.126.969 Finalitzada s’ha traduït en nous projectes i obres. RPRM Diagonal-Poblenou Tant en la recollida pneumàtica de residus com en altres àmbits, com les Direcció d’obra de desdoblament central 1.685.686 Finalitzada minideixalleries o els parcs de neteja, RPRM Vila Olímpica l’Ajuntament ha confiat novament en Direcció d’obra de construcció de 5 punts 881.074 Finalitzada CLABSA per al seu desenvolupament. verds de barri L’empresa ha redactat el projecte d’adequació dels sistemes mòbils Projecte Parc de neteja del Carmel-Clota 1.900.000 Projectada d’RPRSU, i ha redactat també el projecte del parc de neteja situat a sobre del dipòsit del Carmel- Clota, que contribuirà a optimitzar el funcionament de les noves contractes de neteja de la ciutat. A principis de l’any 2010, CLABSA ha L’any 2010, s’ha finalitzat l’assistència Altres actuacions finalitzat les direccions de les quatre tècnica a l’obra de conversió RPRM del clavegueram obres en l’àmbit dels residus, que mòbil a fixa al carrer Gran de Gràcia estaven en curs el 2009, per un import i la direcció d’obra mecànica de la El model instaurat per CLABSA de 5,4 milions d’euros cofinançats xarxa RPRM de Ronda General Mitre en la gestió del drenatge urbà ha amb Fons de Cohesió europeus: (Puig-Reig a Balmes). esdevingut un factor d’èxit que Consolidació de connexions a la molts municipis estan adoptant xarxa general d’RPRM, Desdoblament A part de les actuacions anteriors, com a propi. Com a resultat d’això, central RPRM Diagonal-Poblenou, s’ha continuat amb les tasques CLABSA col•labora ocasionalment Desdoblament central RPRM Vila d’assessorament tècnic als promotors amb organismes públics a través Olímpica i Construcció de cinc punts dels altres àmbits d’expansió de d’assistències tècniques o de redacció verds de barri. l’RPRM: el districte tecnològic 22@ de projectes puntuals. A través Barcelona, l’oficina de Bagursa per d’aquests treballs, la visió del drenatge Aquest any 2010, CLABSA ha realitzat a la urbanització de la Marina del urbà de CLABSA es comparteix i la inspecció de cinc obres de recollida Prat Vermell i el consorci Barcelona s’aplica en diferents entorns fora del pneumàtica cofinançades amb Fons Sagrera Alta Velocitat. nostre àmbit habitual de treball. Estatals d’Inversió Local: Relligaments Poblenou fase 1, Relligaments Com a actuacions significatives, cal Poblenou fase 2, Relligaments esmentar, fora de l’àmbit metropolità, Poblenou fase A, Adequació del la redacció del Pla Director de sistema mòbil i Desdoblament Clavegueram de Tarragona. Es central RPRM Vila Olímpica. tracta d’una ciutat d’uns 140.000 habitants, amb una longitud de Així mateix, com a activitat xarxa de clavegueram de 280 km. d’inspecció destacada, aquest any Per fer-ho, s’ha creat un model CLABSA ha realitzat, per encàrrec de simulació de tota la xarxa de de la Direcció de Serveis de Neteja clavegueram en 2D, és a dir, s’ha Urbana de l’Ajuntament de simulat a la vegada el comportament Barcelona, una auditoria de l’estat hidràulic del clavegueram juntament de les centrals de Vila Olímpica, la amb el comportament hidràulic de Maquinista i Diagonal Poblenou, i de l’escorriment superficial al municipi. les seves xarxes associades. 26 Informe d’activitats 2010 Altres aspectes de la gestió 2.1 Innovació 2.2 Recursos humans 2.3 Compromisos amb la comunitat 2.4 Actuació ambiental CLABSA 27 28 Informe d’activitats 2010 2.1 Innovació Durant els darrers anys, Es fa tot seguit un breu recull dels l’activitat d’R+D+i de principals projectes en aquest àmbit. CLABSA, que sempre Projecte SOSTAQUA: ha jugat un paper “Hacia el ciclo del agua autosostenible” significatiu per al (www.sostaqua.com). L’any 2010 s’ha finalitzat aquest gran projecte progrés tecnològic finançat amb fons CENIT (Ministeri de l’empresa, d’Indústria, Turisme i Comerç) i liderat pel Grup AGBAR. CLABSA hi s’ha incrementat ha desenvolupat la línia de recerca notablement. Els de valorització de les aigües pluvials, en col•laboració, entre d’altres, amb ambiciosos projectes la Universitat de A Coruña. S’han que es van iniciar fa finalitzat les tasques relacionades amb les campanyes de caracterització cinc anys han assolit els de l’aigua de pluja al llarg del cicle seus objectius i s’han urbà de l’aigua, així com l’anàlisi de les possibles tecnologies de encetat nous projectes tractament per adequar aquesta que suposaran avenços aigua als usos desitjats. Finalment, s’ha redactat el document final en importants per al el qual s’inclouen aspectes clau com drenatge urbà en un quins són els usos més apropiats per a l’aigua de pluja, com s’ha d’enfocar futur molt proper. una campanya de caracterització, com dissenyar el sistema de captació i emmagatzematge de les aigües pluvials o una proposta de les millors tecnologies disponibles per a la recuperació de l’aigua de pluja. CLABSA 29 Aprofitament d’aigua Proposta de millors tecnologies Estratègies a mig i llarg de pluja en entorns urbans: per al tractament de DSU i DSS termini per a la gestió Dins de la temàtica d’aprofitament en temps de pluja: d’inundacions en zones d’aigües de pluja, s’ha finalitzat Durant el 2010, s’ha avançat en el urbanes i periurbanes: també un projecte de finançament desenvolupament del projecte, S’ha finalitzat la fase 2 del projecte R+i Alliance (amb el títol de Rainwater finalitzant la fase 1, que ha analitzat basada en la implementació de Harvesting) que complementa les millors tecnologies disponibles metodologies per a l’avaluació del el projecte SOSTAQUA amb el per al tractament de descàrregues risc associat a inundacions urbanes desenvolupament d’una eina d’ajuda dels sistemes de clavegueram i periurbanes, així com per a a la decisió per a la formulació i el (DSU) segons criteris legals, tècnics l’estimació de canvis globals a curt, disseny de sistemes d’aprofitament i econòmics, i que ha donat com a mig i llarg termini en tres casos reals, d’aigua de pluja en entorn urbans, resultat el desenvolupament d’una un d’ells en una zona del barri del incloent aspectes com els requeriments eina d’ajuda a la decisió per a la Raval de Barcelona. de qualitat, dimensionat del tanc selecció de tecnologies, i s’ha iniciat d’emmagatzematge de l’aigua de pluja la fase 2 que complementa l’anàlisi Finalment, dins l’àmbit de gestió o la selecció de les millors tecnologies de tecnologies mitjançant visites d’inundacions i canvi climàtic, de tractament per adequar aquesta tècniques a instal•lacions reals de també s’han iniciat dos projectes aigua als usos urbans desitjats. tractament de DSU a països com europeus, el CORFU i el PREPARED, França, Alemanya o Espanya. amb finançament del 7è Programa Gestió coordinada Marc i en els quals CLABSA participa clavegueram – depuració: com a col•laborador i líder d’algunes tasques. El projecte CORFU, Al llarg del 2010, s’ha avançat en concretament, analitza les estratègies la segona fase del projecte, el qual, de gestió d’inundacions en zones mitjançant finançament del grup urbanes de països europeus i asiàtics Agbar (CETaqua), pretén desenvolupar per millorar la resiliència davant de el prototipus d’una eina innovadora, futures inundacions. D’altra banda, basada en models matemàtics i en el projecte PREPARED, s’analitzen eines de la Intel•ligència Artificial, estratègies per afrontar els reptes que permeti donar suport als gestors futurs en abastament i sanejament de clavegueram i depuració en com a conseqüència del canvi fomentar una gestió coordinada de climàtic. Tots dos projectes tenen les infraestructures (dipòsits,bombes, una durada de quatre anys dins del comportes, unitats de tractament a període 2010-2013. les EDAR, etc.) per tal d’evitar efectes negatius (especialment DSU) en temps de pluja i temps sec, sobre el medi receptor. 30 Informe d’activitats 2010 2.2 Recursos humans La inversió constant S’ha fet un esforç important en en seguretat, formació, formació: s’hi ha dedicat el 2,9% de les hores treballades durant l’any aplicació de millors 2010, incrementant el nombre total pràctiques i adaptació d’hores de formació respecte de l’any anterior i, en concret, en formació d’equips i instal·lacions tècnica específica. Els costos de ha fet possible formació han suposat el 3,9% dels costos laborals totals. mantenir els índexs de sinistralitat en valors inferiors als de sectors productius comparables. CLABSA 31 El nostre equip per qualificació 2010 Directius i titulats de grau superior 41 2,9 % Titulats grau mig 22 d’hores dedicades a formació Tècnics especialistes 36 Auxiliars 19 Total 118 Trets característics del col•lectiu 2010 3,9 % Edat mitjana (anys) costos laborals dedicats 36,6 a formació Antiguitat mitjana (anys) 7,82 % taxa de rotació 11,5 % dones sobre el total 28,81 % diferencial salarial, dones respecte dels homes 12,84 % persones amb horari flexible 79,66 % persones amb jornada reduïda 11,02 Seguretat i salut 2010 Índex d’incidència 7,37 Índex de freqüència 41,57 Índex de gravetat 0,42 Taxa d’absentisme 5,8 Nombre d’accidents 9 Índex d’incidència = (nombre d’accidents amb baixa/plantilla mitjana) x 100 Índex de freqüència = (nombre d’accidents amb baixa/nombre d’hores treballades) x 1.000.000 Índex de gravetat = nombre de jornades de baixa per accidents/nombre d’hores treballades) x 1.000 Formació 2010 Hores de formació 6292 Hores de formació en matèria de riscos laborals 545 Nombre d’hores de formació per empleat 52 32 Informe d’activitats 2010 2.3 Compromisos amb la comunitat La difusió de tot el CLABSA, any rere any, dóna suport als tècnics, científics, universitaris, que té relació amb programes d’activitats “Com funciona administracions i empreses de serveis, Barcelona”, impulsat per l’Ajuntament tant públiques com privades. Dels 1.311 l’experiència de de Barcelona, i “Quan a la ciutat visitants rebuts, un 15% correspon a Barcelona en la gestió plou...”, gestionat pel Centre de Cultura grups vinguts d’altres països.Contemporània de Barcelona. Es tracta del drenatge urbà, de programes educatius pensats El dia 9 del mes d’octubre es va tant a nivell ciutadà per a escolars que volen conèixer la inaugurar el dipòsit de regulació transformació urbanística constant d’aigües pluvials d’Urgell amb una com entre els experts de la nostra ciutat. Organitzats en el capacitat d’uns 16.000m3, per millorar d’arreu del món, dipòsit de retenció d’aigües pluvials els problemes de drenatge de la ciutat. de Joan Miró, durant el curs escolar En concret, amb aquest dipòsit es mereix la nostra 2009-2010, es va rebre un total de reduiran les inundacions periòdiques 780 visitants. que es pateixen al carrer Urgell, Av. atenció constant. de Roma, Av. del Paral•lel i el Raval, a Al llarg de l’any 2010, CLABSA va rebre més de minimitzar els abocaments també la visita de grups interessats en contaminants en temps de pluja a les conèixer l’experiència de Barcelona, platges. El dipòsit està situat al mig del procedents d’àmbits molt diversos: carrer Urgell, entre els carrers Mallorca i València, en una zona densament poblada, per la qual cosa es van cuidar d’una manera molt especial els aspectes ambientals, per evitar al màxim les molèsties a la ciutadania. La jornada d’inauguració va tenir una assistència notable de ciutadans, al voltant de 450 persones, interessades en conèixer el funcionament d’aquesta infraestructura. Cal destacar, també en aquest any, el reconeixement de la IWA, International Water Association, a un dels projectes de CLABSA amb la distinció de dos premis internacionals: un a nivell europeu, el 2010 PIA Europe Regional Award, i un altre a nivell mundial, el 2010 PIA Global Award. Ambdós han estat pel projecte COWAMA com a millor projecte de gestió, control i seguiment dels episodis d’abocaments del sistema de drenatge. CLABSA 33 2.4 Actuació ambiental El drenatge urbà El compromís amb el medi ambient Per tal de poder dur a terme aquesta constitueix un servei és, en conseqüència, un valor actuació, s’ha redactat una memòria fonamental que CLABSA ha situat ambiental de compliment obligatori bàsic amb una funció en el focus de la seva estratègia en els projectes i que permet la seva ambiental molt empresarial. Aquest compromís es millora per part de les empreses concreta en una gestió eficient per adjudicatàries de les obres. Aquesta important, de vegades minimitzar els abocaments en el avaluació ambiental dels treballs es poc conegut. medi receptor, l’ús responsable de controla des de CLABSA en cadascuna recursos en el desenvolupament de de les direccions d’obra que porta la seva activitat i la difusió i l’impuls a terme, mitjançant un manual de de les millors pràctiques en la gestió gestió i els informes periòdics de sostenible del drenatge urbà. seguiment on queden reflectides les valoracions ambientals de l’obra, en Impacte ambiental comparació amb l’especificat en el de les obres a la ciutat projecte i en l’oferta del contractista, En el marc dels projectes i obres i també les diferents incidències, la dels Fons de Cohesió desenvolupats documentació o les alertes. D’aquesta a partir de l’any 2008, s’ha definit forma, l’Ajuntament de Barcelona una metodologia de treball per a disposa en tot moment d’informació l’avaluació de l’impacte de les obres rigorosa i objectiva per al monitoratge sobre la ciutat i l’efectivitat de les dels aspectes ambientals de les obres mesures correctores que s’apliquen, a la ciutat en el sentit més ampli. tant en la fase de projecte com en el decurs de l’obra. Així, l’impacte de Qualitat de l’obra en termes de població, residus les aigües i paisatge, entre altres, és avaluat Les actuacions ambientals de CLABSA d’acord amb criteris objectius, i s’han orientat durant els últims anys s’analitza en quina mesura les a reduir l’impacte dels abocaments accions pal•liatives proposades directes d’aigües residuals o de pluja a nivell de projecte el minimitzen. al medi receptor. S’han fet avenços Seguint la política marcada per importants en projectes innovadors ja l’Ajuntament de Barcelona, tots descrits, però també en la instal•lació els projectes redactats per CLABSA de sensors més fiables en els punts disposen de la seva memòria d’abocament directe al mar per tenir ambiental, document que serveix una millor informació que permeti de base per a la presentació i gestionar-los adequadament. l’avaluació d’ofertes dels diferents constructors en fase de licitació i, posteriorment, de guia per al seguiment ambiental de l’obra. 34 Informe d’activitats 2010 Les actuacions Una gestió adequada dels dipòsits Càlcul i compensació ambientals de CLABSA de retenció d’aigües pluvials permet d’emissions de CO2no només evitar inundacions, sinó s’han orientat durant també prevenir la contaminació del CLABSA ha concretat la compensació litoral de Barcelona. Es considera d’emissions de CO2 calculades per els últims anys a que, durant l’any 2010, s’ha evitat per a l’any 2009 amb motiu de la seva reduir l’impacte dels aquesta bona gestió l’abocament activitat. S’estimen en 301 Tm les abocaments directes directe al mar de 1.121 tones de emissions produïdes pel consum residus altament contaminants. d’electricitat, gas, combustibles i paper, d’aigües residuals o de així com les derivades dels viatges Consum realitzats pel personal de la companyia.pluja al medi receptor. responsable La compensació del 100% de les El segon punt d’atenció preferent és emissions s’ha fet a través de la el consum responsable de recursos. iniciativa www.CeroCO2.org i s’ha CLABSA va iniciar el 2007 la posada concretat en el projecte de minicentral en marxa d’una sèrie de mesures hidroelèctrica El Bote i electrificació ambicioses per reduir l’ús de recursos, rural a Nicaragua. centrats en l’aigua, l’energia elèctrica, el paper i els combustibles. Durant l’any 2010, s’han assolit els objectius de producció d’energia elèctrica mitjançant plaques solars fotovoltaiques, amb una producció de 20.353 kWh. També s’han assolit els objectius previstos pel que fa a l’energia solar tèrmica. CLABSA 35 Dades mediambientals 2010 Consum de recursos Valor Unitats Energia elèctrica 1.628.518 kWh Gas natural 4.784 m3 Gasoil per a vehicles 9,7 m3 Aigua potable xarxa pública 2.800 m3 Aigua freàtica municipal 793.993 m3 Paper 3.213 kg Residus generats Valor Unitats Equips mecànics 1.980 kg 1.121 Tm Equips elèctrics i electrònics 170 kg residus no abocats al mar Paper kg per acció dels dipòsits5.466 Tòners i cartutxos de tinta 128 kg % residus reciclats o reutilitzats 100 % 20.353 kWh Despeses en medi ambient Import (€) energia fotovoltaica produïda Inversions en actius destinats a la protecció del medi ambient 205.370 Auditories i gestió ambiental 31.489 Formació/sensibilització ambiental 4.011 % de negocis que cobreix les auditories tècniques mediambientals 100% % de negocis que cobreix la política ambiental 100% Protecció anticontaminació Valor Unitats Matèries en suspensió no abocades al mar 1.121 Tm per efecte dels dipòsits de retenció 7.744 kg Nombre de controls d’abocaments industrials 646 Uts residus generats Nombre d’incidents ambientals de tercers monitorats Uts 100% reciclats o neutralizats12 36 Informe d’activitats 2010 Informació econòmica 3.1 Informe de gestió 3.2 Estats financers 3.3 Informe de l’auditoria 3.4 Declaracions dels consellers CLABSA 37 38 Informe d’activitats 2010 3.1 Informe de gestió 2010 Enguany, cal destacar, Resum de les activitats El mes d’octubre va finalitzar la com a fets més més destacables construcció del dipòsit de regulació rellevants, el nou L’any 2010, els serveis variables per a d’aigües pluvials d’Urgell, integrant- l’Ajuntament de Barcelona han disminuït se en l’explotació del sistema Contrate-Programa significativament, tal com es preveia, de drenatge urbà de la ciutat de Barcelona. Aquest dipòsit permetrà amb l’Ajuntament de respecte dels anys anteriors, a causa de l’acabament d’una bona part de les retenir temporalment les aigües que li Barcelona, que estarà actuacions iniciades durant l’any 2009. arriben pel col•lector del carrer Urgell i adjacents, reduint les inundacions vigent per als anys CLABSA ha projectat un total de periòdiques que es pateixen a la 2010 i 2011, i l’entrada 13 noves actuacions per un import part baixa de la ciutat, així com els de 18,7 milions d’euros. Destaquen, abocaments contaminants en temps en servei de dues noves per la seva rellevància, els projectes de pluja a les platges i al port. El instal·lacions singulars: d’instal•lacions del dipòsit del dipòsit consta d’un únic cos de 16.000 Carmel-Clota amb el seu centre de m3, al subsòl del carrer Comte d’Urgell, el dipòsit del carrer neteja associat, així com el gran entre Mallorca i València, està dividit Urgell i la portada col•lector de l’Avinguda de l’Estatut en tres carrils de neteja paral•lels i xarxes diverses als barris de Ciutat a la dimensió major, i disposa d’un d’aigua regenerada Meridiana i Roquetes. En resum, el pou i d’un tanc d’acumulació d’aigua des de l’Estació de paquet d’inversió projectada durant freàtica per a la neteja del dipòsit i per els darrers tres anys ha estat de 117 al subministrament d’aigua no potable tractament de l’Entitat milions d’euros. a l’exterior. El seu volum es buida en Metropolitana del Així mateix, CLABSA ha dirigit 30 obres la seva major part per bombament. Complementa la funció reguladora del Medi Ambient al Prat per un import total de 37,1 milions d’euros, entre les quals cal destacar dipòsit de l’Escola Industrial, en servei de Llobregat fins a el dipòsit d’Urgell, amb un volum de ja desde l’any 2000. les instal·lacions retenció de 16.000 m3, i la conducció d’arribada del subministrament de Montjuïc. d’aigua regenerada a Montjuïc, amb un dipòsit de cua de 100 m3 situat a la cota 70 de la muntanya. També han estat dirigides les obres de 4,2 km de col•lectors de la xarxa secundària, realitzats en els diferents districtes de la ciutat, s’ha continuat l’obra civil del dipòsit antiinundació del Carmel- Clota, i s’han iniciat les dels col•lectors de l’avinguda de l’Estatut, d’entrada i de sortida del dipòsit. CLABSA 39 Pel que fa als serveis prestats a En el capítol dels treballs per a tercers, ’Entitat Metropolitana de Medi cal destacar el lliurament del Pla Ambient, es pot destacar el lliurament Director de Clavegueram de Tarragona dels projectes de la bassa de laminació que ha significat una fita important de la Riera de la Salut a Sant Feliu de per als responsables del servei en Llobregat de 69.000 m3, i el del dipòsit aquesta ciutat i l’inici d’una nova de l’Estrella a Badalona de 20.800 m3, etapa en la seva gestió. Els ingressos les obres del qual s’iniciaran durant totals han estat de 2,25 milions d’euros l’any 2011. També es pot indicar la amb un descens important respecte finalització del Pla Director de de l’any anterior. Barberà del Vallès. Durant el 2010, s’ha continuat amb la Pluviometria direcció de les obres del dipòsit anti- i gestió d’episodis DSU de la Bunyola, d’uns 15.000 m3, La precipitació total anual registrada CLABSA ha projectat situat al Prat de Llobregat. Així mateix, l’any 2010 ha estat de 630 l/m2, com s’ha esmentat, s’ha enllestit la superior en un 5% a la mitjana un total de 13 noves direcció de les obres d’un tram de històrica. Tot i ser una pluviometria actuacions per canonada d’aigua regenerada (entre mitjana, ha estat superior a la dels el passeig de la Zona Franca i el carrer darrers vuit anys, per la qual cosa es un import de 18,7 A) i l’estació de bombament situada pot considerar un any de recuperació milions d’euros. a l’Estació de Regeneració d’Aigües hidrològica. No s’han produït, però, (ERA) de l’Estació Depuradora d’Aigües episodis de pluja d’elevada intensitat. Residuals (EDAR) del Llobregat, que Així, només s’han declarat dos estats completen la infraestructura de més d’alerta, sense arribar en cap cas al de 9 km, que discorre des de l’EDAR nivell d’emergència. fins al Viver de Tres Pins a Montjuïc. L’activitat de control d’abocaments a la Durant els 73 dies de pluja significativa, En l’àmbit dels recursos hídrics xarxa de clavegueram ha realitzat 650 els dipòsits del sistema de drenatge es alternatius, l’acabament de les obres inspeccions a indústries, si bé enguany van omplir totalment o parcialment fins i la posada en servei de portada de cal destacar la posada en marxa de en 28 ocasions i han aconseguit regular l’aigua regenerada a Montjuïc ha dues estacions automàtiques de gairebé 4,4 milions de m 3, evitant suposat una fita molt important per qualitat en el Sistema 7 (Sant Feliu l’abocament directe al mar d’unes 1.100 a l’Ajuntament de Barcelona i l’Entitat de Llobregat), les dades de les quals tones de matèria en suspensió. Metropolitana del Medi Ambient, són rebudes al Centre de Control de Dins de l’àmbit del sistema d’alerta perquè suposa un avanç tangible en CLABSA i consultables en temps real hidrològica del riu Besòs, durant l’any l’aprofitament de recursos alternatius des de les oficines de l’Entitat. Les 2010 s’han declarat sis situacions pels usos que no requereixen la instal•lacions de la Bassa de Sant d’alerta i una de crisi a causa d’episodis qualitat d’aigua potable. També s’ha Llorenç han funcionat en 48 ocasions, de pluja. Aquests nivells d’alerta incorporat a les instal•lacions en sense cap incident, i constitueix impliquen el tancament del parc per explotació el sistema d’abastament un element vital per a la seguretat la inundació de la zona d’accés. Durant d’aigua freàtica associat al dipòsit de davant d’inundacions de les zones aquests episodis i seguint el protocol Fira-2, i s’han connectat a les existents urbanes aigües avall. Els ingressos per establert, s’han donat els avisos 21 nous punts de consum, entre els que a aquestes activitats han suposat 0,9 amb la suficient antelació per poder destaquen la Font Màgica de Montjuïc milions d’euros. evacuar el parc amb seguretat. i el rec i ompliment del llac del Parc de l’Espanya Industrial. La instal•lació de conduccions El suport a la gestió de la qualitat portafibra òptica durant l’any 2010 de les aigües de bany de Barcelona ha suposat 25 nous km, i s’ha arribat ha continuat enguany amb els als 550 km de col•lectors amb fibra seus elements característics: els instal•lada. La xifra d’ingressos ha panells electrònics de les platges, estat de 2,6 milions d’euros. l’actualització regular de la informació del web de platges de l’Ajuntament i l’aplicació del Manual d’actuació en cas d’abocaments a les aigües de bany de Barcelona. 40 Informe d’activitats 2010 Aspectes rellevants Evolució d’ingressos - Any 2010 de la gestió Xifra en milions d’€ Pel que fa als Sistemes de Gestió, d’acord amb les normes de Qualitat (ISO 9001:2000), Medi ambient (ISO 14001:2004) i Prevenció de Riscos Laborals (OSHAS 18001), s’han dut a terme les auditories de control amb resultat satisfactori. Pel que fa a la plantilla de CLABSA, a 31 de desembre de 2010, era de 118 treballadors, que han participat en 117 accions formatives a les que han dedicat el 2,9% de la seva jornada anual. En aquest any 2010, i per tal de neutralitzar l’impacte que l’activitat 4,8 milions de l’empresa pugui acabar tenint de valor net patrimonial en el medi ambient, s’ha realitzat l’avaluació de les emissions de CO2 de l’any 2009 i, conseqüentment, la seva compensació. Atesa la cura que es té en el consum responsable dels 11,0 milions recursos i, en general, en les qüestions mediambientals vinculades a l’activitat d’actius totals (reciclatges, eficiència energètica, energia fotovoltaica i altres), l’impacte s’ha avaluat en 301 tones de CO2, que s’han compensat amb la corresponent aportació per a projectes de caire 5,0 milions mediambiental en zones del tercer món. 2007 2008 2009 2010 de fons propis Cal destacar, també en aquest any, el reconeixement de la IWA, International Water Association, a un dels projectes de CLABSA amb la distinció de dos premis internacionals: un a nivell europeu, el 2010 PIA Europe Regional Award, i un Previsions altre a nivell mundial, el 2010 PIA Global per a l’any 2011 Award. Ambdós han estat pel projecte COWAMA com a millor projecte de Per al proper exercici, a més de en línia amb els d’anys anteriors i, gestió, control i seguiment dels episodis les partides fixes previstes en els per tant, per sota dels d’aquest 2010. d’abocaments del sistema de drenatge. contractes-programa, tant de En conjunt, doncs, s’espera a priori l’Ajuntament de Barcelona com de un exercici marcat per la baixada En aquest darrer exercici, tancat a 31 l’Entitat Metropolitana del Medi d’activitat pel que fa a encàrrecs per de desembre de 2010, els ingressos de Ambient, s’espera encara una part de les administracions locals, si CLABSA s’han reduït un 13,3%, situant- disminució de la partida de serveis bé caldrà esperar a veure si durant el se en 10,3 milions d’euros, bàsicament variables per a l’Ajuntament i també segon semestre de l’any es pot notar a causa de la davallada de facturació els de tercers, atès que un cop una certa recuperació amb motiu de per serveis variables a l’Ajuntament de enllestides les actuacions en marxa, l’inici d’un nou cicle legislatiu. Barcelona i a tercers, amb un resultat l’exercici estarà molt marcat pel fet net de l’exercici de 0,5 milions d’euros. de tractar-se d’un any electoral i la El valor net patrimonial, a 31 de repercussió que té en les activitats desembre de 2010, és de 4,8 milions vinculades als treballs propis de d’euros i els actius totals d’11,0 milions CLABSA i, com a conseqüència, dels d’euros, amb uns fons propis de seus encàrrecs. També en l’activitat 5,0 milions d’euros. de fibra òptica, es preveuen ingressos 10,59 11,14 11,8 10,3 CLABSA 41 3.2 Estats financers Balanç de situació (milers €) Actiu 2009 2010 Immobilitzat immaterial. Concessió 0 0 Immobilitzat material net 4.907 4.801 Deutors 4.554 2.845 Tresoreria 3.598 3.395 Total actiu 13.059 11.041 Passiu 2009 2010 Capital i reserves 4.422 4.502 Resultat net exercici actual 805 529 Fons amortització capital privat 2.975 2.975 Creditors, proveïdors i altres 4.857 3.035 Préstecs a curt termini 0 0 Total passiu 13.059 11.041 42 Informe d’activitats 2010 Compte de resultats (milers €) Ingressos d’explotació 2009 2010 Ajuntament de Barcelona 6.178 4.729 Altres ingressos 5.709 5.578 Total ingressos 11.887 10.307 Despeses d’explotació 2009 2010 Personal 5.898 4.502 Diversos 2.901 529 Serveis de (a) tercers 1.449 2.975 Amortitzacions + Provisions 799 3.035 Total despeses 11.047 9.810 Resultat d’explotació 2009 2010 Resultat d’explotació 840 497 Resultat financer i extraordinari 233 208 Dotació Impost de Societats -268 -176 Resultat net 805 529 CLABSA 43 3.3 Informe de l’auditoria 44 Informe d’activitats 2010 3.4 Declaracions dels consellers Respecte del que estableix a) Que el Conseller Sr. Joan Puigdollers i Fargas té les següents participacions i càrrecs en societats amb el mateix, anàleg o l’apartat 3 de l’article 229 de complementari gènere d’activitats: la Llei de Societats de Capital, Societat Càrrecs o funcions EMSSA Vocal Consell en relació amb la participació ATLL Vocal Consell o els càrrecs dels consellers en societats amb el mateix, b) Que el Conseller Sr. Carlos Campos Callao té les següents anàleg o complementari participacions i càrrecs en societats amb el mateix, anàleg o complementari gènere d’activitats: gènere d’activitat, s’indiquen Societat Activitat Societat Càrrecs o funcions a continuació les declaracions Aquagest soluciones Aigua i medi ambient Administrador únic industriales, S.A. des de 30/06/10 dels consellers que han UnipersonalLabaqua, S.A. Serveis d’anàlisi, prevenció Administrador únic manifestat alguna incidència de riscos i consultoria des de 06/09/10mediambiental sobre aquesta qüestió: Ingeniería, tecnología y Gestió cicle integral Administrador únic servicios del agua y medio de l’aigua des de 21/06/10 ambiente, S.A. (SEDELAM) Ambitalis, A.I.E. Assistència tècnica i President jurídica en matèria de des de 30/06/10 dret mediambiental Aqua ambiente Grup d’empreses i Vocal servicios integrales, S.A. enginyeria hidràulica des de 1/06/10 Sistemas de transferencia Activitats relacionades Administrador únic de calor, S.A. amb equips d’assecat des de 30/06/10 mitjançant processos de convecció per aire calent IELAB calidad, S.A. Prestació de serveis i Administrador productes per a l’aplicació solidari des de de la qualitat en els 30/06/10 laboratoris d’assaig CLABSA 45 c) Que el Conseller Sr. Alejandro Jimenez Marconi té les següents Companyia d’aigües de Sabadell, S.A. 13,25% participacions i càrrecs en societats amb el mateix, anàleg o complementari gènere d’activitats: Aguas de Cartagena, S.A. (ACUACAR) 45,91% Agbar Chile, S.A. 33,65% Societat Activitat Societat Càrrecs o funcions Aquagest región de Murcia, S.A. 99,99% Drenatges urbans Cicle integral de l’aigua Sotssecretari no Agbar UK Ltd. 100% del Besòs, S.L. conseller des del 3/11/2010 Aguas Cordobesas, S.A. 5% Empresa d’aigües i serveis Cicle integral de l’aigua Secretari no Agbar ConoSur Limitada 0,001% de Cervera i la Segarra, S.L. conseller Aigües del Segarra Garrigues, S.A. 22% des del 02/11/2010 Agbar Latinoamérica 99,99% Empresa municipal de Cicle integral de l’aigua Vocal aguas y saneamiento de des del 13/10/2010 Inmobiliaria Mina, S.A. 5,94% Conseller Murcia, S.A. (EMUASA) Aguas de Levante, S.A. 100% Secomsa aigües, S.L. Cicle integral de l’aigua Sotssecretari Jiangsu Water co Ltd 71,5% conseller des del 17/11/2010 Agbar Brasil tecnologias e serviços 99,99% em saneamento, Ltda. Agbar Perú, S.A. 99,99% d) Que el Conseller Sr. Ciril Rozman Jurado té les següents Aqua ambiente servicios integrales, S.A. 99,99% participacions i càrrecs en societats amb el mateix, anàleg o Districlima, S.A. 19,20% complementari gènere d’activitats: Agbar su kanalizasyon yatirim 99,99% Societat Activitat Societat Càrrecs o funcions ve isletme anonim sirketi Aquagest Andalucía, S.A. Cicle integral de l’aigua Conseller delegat Girona, S.A. 31,42% Conseller Empresa municipal Cicle integral de l’aigua Conseller de abastecimiento y saneamiento de Granada, Societat Participació indirecta S.A. (EMASAGRA) Aquagest soluciones industriales, S.A. Unipersonal 99,99% Bristol Water PLC Abastament d’aigua Director fins al 29/11/2010 Companyia d’aigües de Palamós, S.A. 55,9% Aguas de Cartagena Abastament, clavegueram Conseller Suplent Aigües d’Osona, S.A. 24,49% i depuració d’aigües fins al 29/09/2010 Conducció del Ter, S.L. 47,99% residuals Cartagena de Indias (CLB) Empresa municipal mixta d’aigües de Tarragona, S.A. 48,99% China Oriental Water Grup d’empreses Conseller Aigües Sant Pere de Ribes, S.A. 97,38% company limited Aigües del Segarra Garrigues, S.A. 1% Fundación Aguas Disseny i promoció Delegatari Drenatges Urbans del Besòs, S.L. 50% de Cartagena de plans i projectes Suplent relacionats amb el cicle fins al 29/09/2010 Aguas término de Calvià, S.A. 80% integral de l’aigua Aquagest medio ambiente rubatec – AMSA, A.I.E. 45% Jiangsu Water CO. Limited Grup d’empreses Director Aigües de l’Alt Empordà, S.A. 48,6% Empresa municipal de Cicle integral de l’aigua Sotspresident Depuradores d’Osona, S.L. 24,50% aguas y saneamiento de des de 13/10/2010 Murcia, S.A. (EMUASA) Anaigua, companyia d’aigües de l’Alt Penedès 100% i l’Anoia, S.A. Unipersonal Aguas municipalizadas de Cicle integral de l’aigua Conseller Alicante, empresa mixta des de 16/06/2010 Empresa d’aigües i serveis de Cervera i la Segarra, S.L. 49% Secomsa aigües, S.L. 48,97% Aquagest medio ambiente aqualia, A.I.E. 62,5% e) Que el Conseller Societat General d’Aigües de Barcelona, S.A. té les següents participacions i càrrecs en societats amb el mateix, anàleg Sorea, sociedad regional de abastecimiento de aguas, S.A. 0,01% o complementari gènere d’activitats: Aigües del municipi de la Selva, S.L. 20% Societat Participació directa Càrrecs o funcions Aquagest Andalucía, S.A. 50% SOREA Sociedad Regional de Aquagest promoción técnica y financiera 100% 99,99% Abastecimiento de Aguas, S.A. de abastecimiento de agua, S.A. Aguas Argentinas, S.A. Simmar, serveis integrals del Maresme, S.L. 36%25,001% Aguas provinciales de Santa Fe, S.A. Empresa mixta d’aigües de la Costa Brava, S.A. 41,24%10,88% Aquagest Levante, S.A. Construccions i Rebaixos, S.L. Unipersonal 100%99,99% Interagbar de México, S.A. de CV Ambitalis, A.I.E. 59,89%100% Mina pública d’aigües de Terrassa, S.A. 32,58% Sotspresident Aigua de Rigat, S.A. 68,46% Interagua servicios integrales del agua, Aguas de Montilla, S.A. 25%100% S.A. Unipersonal Aquaourense sociedade provincial de augas e medio ambiente, S.A. 66% 46 Informe d’activitats 2010 Aguas Vega-Sierra Elvira, S.A. 20% Agbar cono sur, Limitada 99,99% Aguas y Saneamientos de Torremolinos, S.A. 47,5% Inversiones aguas del gran Santiago, S.A. 100% Empresa municipal de abastecimiento y saneamiento de Granada, S.A. 25% Empresa depuradora de aguas servidas mapocho-trebal limitada 51% Edar Cádiz-San Fernando, agrupación de interés económico 11% Inversiones aguas metropolitanas, S.A. 57% Teidagua, S.A. 49,68% Aguas Andinas, S.A. 28% Aguas de Albacete, S.A. 74% Aguas Manquehue 28% Aguas de Valladolid, S.A. 100% Aguas Cordillera, S.A. 28% Pozos y recursos del Teide, S.A. 99,98% Gestión y Servicios, S.A. 28% Canaragua, S.A. 100% Eco-riles, S.A. 28% Gabinete de ingeniería hidráulica, S.A. 20% Análisis ambientales (ANAM), S.A. 28% Aguas del Teide, gestión integral del servicio, S.A. 50% Aguas de Saltillo, empresa mixta 45% Aguas de Arona, S.A. 82,38% Compañía hispanoamericana de servicios, S.A. (CHAS) 50% Aguas de la Habana, S.A. empresa mixta 45% Brisaguas, S.A. 25,50% Sagapyr, S.A. 45% Aguas de la Habana, S.A. empresa mixta 41% Aquagest Extremadura, S.A. 55% Inversiones iberaguas limitada, S.A. 28% Sistemas de transferencia de calor, S.A. 100% Empresa de servicios sanitarios de los lagos, S.A. 15% Proveïment d’aigua, S.A. 14,14% Empresa depuradora de aguas servidas 50% Ribatallada, S.A. 10,65% Taizhou golden harbour water company limited 71,55% Aigües de Blanes, S.A. 15,40% China oriental water company 71,55% Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter, S.A. 24,8% Taizhou golden state water company limited 65,5% Aigües de Matadepera, S.L. 23,8% Nanjing golden state chengbei wastewater treatment company, Ltd. 71,55% Revermina, S.L. Unipersonal 32,58% Aguas de Puertollano, S.L. 48,99% Patmina, S.L. Unipersonal 32,58% Aguas de Avilés, S.L. 74% Depuraigua, depuradora d’aigües, S.L. 17,91% Aquagest medio ambiente, S.A. 99,99% Obres i canalitzacions Mina, S.L. 32,58% Geie ifem, AIE 51% Serveis de l’aigua, S.A. 32,54% Sociedad mixta de aguas de León 49% Inmobiliaria Mina, S.A. 18,20% Canaragua Sur, S.A. 100% Aguas de Jumilla, S.A. 49% Eicoh explotaciones, S.L. 100% Sermubeniel, S.A. 49% Canaragua medio ambiente, S.A. 100% Aigües municipals de Paterna, S.A. 49% Aguas de Benhavís, S.A. 22% Empresa municipal de aguas y saneamiento de murcia, S.A. (EMUASA) 49% f) Que el Conseller COMPAÑÍA CATALANA DE SERVICIOS, S.A. té Aguas de Lorca, S.A. 49% les següents participacions i càrrecs en societats amb el mateix, anàleg o complementari gènere d’activitats: Aguas de Cieza, S.A. 49% Ingeniería, tecnología y servicios del agua y medio ambiente, S.L. (SEDELAM) 100% Societat Participació directa Càrrecs o funcions Aguas municipalizadas de Alicante empresa mixta (AMAEM) 50% Jaume Oró, S.L. 99% Conseller Aigües i sanejament d’Elx, S.A. 49% Aguas Torrelavega, S.A. Conseller Empresa mixta d’aigües de l’Horta, S.A. 49% Aqua Campiña, S.A. Conseller Aigües de Cullera, S.A. 47,62% Compañía de servicios medioambientales do Atlantico, S.A. Conseller Aguas del arco Mediterráneo, S.A. 74% Empresa mixta de medio ambiente de rincón de la Victoria, S.A. Conseller Empresa mixta de aguas residuales de Alicante, S.A. (EMARASA) 50% International services inc, S.A. Unipersonal Conseller Labaqua, S.A. 100% Jaime Franquesa, S.A. Conseller Comercial de aguas, S.A. (COMAGUA) 100% Limpieza e higiene de Cartagena, S.A. Conseller Eco-neteges especials, S.A. 25,97% Limpiezas urbanas de Mallorca, S.A. Conseller Bristol water holding, Ltd. 100% Servicios especiales de limpieza, S.A. Conseller Bristol water core holdings, Ltd. 100% Aguas municipais de Arteixo, S.A. Conseller Verdan group, Ltd. 100% Empresa mixta de limpieza de la Villa de Torrox, S.A. Conseller Bristol water, Plc. 100% Empresa municipal de desarrollo sostenible ambiental de Úbeda, S.L. Conseller Bristol water services, Ltd. 100% Empresa municipal de aguas de Algeciras, S.A. Conseller Agbar environnement limited 100% Empresa municipal de aguas de Benalmádena, S.A. Conseller Bristol wessex billing services 50% Ecoparc del Besòs, S.A. Conseller CLABSA 47 g) Que el Conseller SERVICIOS ESPECIALES DE LIMPIEZA, S.A. té h) Que el Conseller SERVEIS D’ESCOMBRARIES I NETEJA, S.A. té les següents participacions i càrrecs en societats amb el mateix, les següents participacions i càrrecs en societats amb el mateix, anàleg o complementari gènere d’activitats: anàleg o complementari gènere d’activitats: Societat Participació directa Càrrec o funció Societat Càrrecs o funcions Aseo Yumbo, S.A. Esp. 1,00% Limpieza e higiene de Cartagena, S.A. Conseller Compañía de limpieza 0,01% y embellecimiento, S.R.L. FCC servicios Santo Domingo, S.A. 1,00% i) Que el Conseller FCC VERSIA, S.A. té les següents participacions FOCSA serviços de saneamiento urbano i càrrecs en societats amb el mateix, anàleg o complementari 0,01% de Portugal, S.A. gènere d’activitats: Proactiva aguas de Montería, S.A. Esp 0,77% Societat Participació directa Càrrec o funció Proactiva Colombia, S.A. 0,79% Beta de administración, S.A. 99,99% Conseller Proactiva de servicios, S.A. Esp. 0,29% CEMUSA corporación Europea 100% Conseller Abastecimientos saneamientos del norte, S.A. Sots president de mobiliario urbano, S.A. Aguas de Denia, S.A. Conseller CGT corporación general de transportes, S.A. 99,99% Conseller Aguas Torrelavega, S.A. Conseller Estacionamientos y servicios, S.A. 100% Conseller Aqua Campiña, S.A. Conseller FCC logística, S.A. Unipersonal 100% Conseller Compañía de servicios medioambientales Conseller Flightcare, S.L. 99,99% Conseller do Atlantico, S.A. Navegación y servicios aeroportuarios, 100% Conseller Empresa mixta de aguas y servicios, S.A. Conseller S.A. Unipersonal Empresa mixta de limpieza Secretari Versia holding Gmbh 50% de la Villa de Torrox, S.A. Tratamiento industrial de aguas, S.A. Conseller Empresa mixta de medio ambiente Conseller Colaboración gestión y asistencia, S.A. Conseller de Rincón de la Victoria, S.A. Aparcamientos concertados, S.A. Conseller FOCSA serviços de saneamiento urbano Conseller de Portugal, S.A. Conservación y sistema, S.A. Conseller Gestión integral de residuos sólidos, S.A. Conseller Empresa mixta de tráfico de Gijón, S.A. Conseller Jaime Franquesa, S.A. Conseller Equipos y Procesos, S.A. Conseller Jaume Oró, S.L. Conseller Santos Renting S.L. Unipersonal Conseller La unión servicios municipales, S.A. Conseller Sistemas y vehículos de alta tecnología S.A. Conseller Limpieza e higiene de Cartagena, S.A. Secretari Tratamiento industrial de aguas, S.A. Conseller Limpiezas urbanas de Mallorca, S.A. Conseller Servicios de limpieza integral Conseller de Málaga III, S.A. Servicios urbanos de Málaga, S.A. Conseller Sociedad ibérica del agua SIA, Conseller S.A. Unipersonal Valorización y tratamiento de residuos, S.A. Conseller Aguas municipais de Arteixo, S.A. Conseller Empresa municipal de desarrollo sostenible Conseller ambiental de Úbeda, S.L. Aigües del Tomovi, S.A. Conseller Ecoparc del Besòs, S.A. Conseller Ecoparque mancomunidad del Este, S.A. Conseller Ingeniería Urbana, S.A. Secretari Tratamientos y recuperaciones Conseller industriales, S.A. Valoración y tratamiento Conseller de residuos urbanos, S.A. Societat municipal mediambiental Conseller d’Igualada, S.L. Empresa mixta de aguas y servicios, S.A. Conseller Gandia serveis urbans, S.A. Conseller Zabalgarbi, S.A. Conseller CLABSA Clavegueram de Barcelona C. Acer 16 08038 BARCELONA Al servei dels ciutadans