002 003 PRESENTACIONS INDEX EL BIODIÈSEL COM A COMBUSTIBLE ALTERNATIU LLANÇAMENT D’INICIATIVES SOLIDÀRIES 005 La mobiLitat Com a garantia de QUaLitat de vida TMB sempre ha acompanyat Barcelona i la seva àrea metropolitana en el seu desen- volupament. Ara més que mai, aquest espai, on conviuen més de tres milions de per- sones, necessita un transport públic de qualitat que pugui satisfer les necessitats de mobilitat de la ciutadania d’una manera sostenible. Encetem una etapa en la qual el transport públic afronta reptes cabdals. El canvi climàtic, la contaminació ambiental, la congestió i la limitació de l’espai públic en les grans conurbacions són desafiaments que TMB haurà d’encarar en els propers anys. Les primeres passes ja es poden constatar a les iniciatives que recull aquest Informe Anual 2007. Durant l’any passat, vam assolir fites importants com ara la posada en marxa del ser- vei de metro nocturn ininterromput les nits de dissabte i vigílies de festiu. L’èxit de la proposta, amb més de 650.000 viatgers durant el període de prova, demostra, un cop més, l’estret lligam existent entre TMB i la ciutadania. També hem reforçat les línies d’autobús i hem millorat les freqüències de pas del metro en hora punta. Sempre amb la mirada posada en els nostres usuaris i amb l’objectiu que la xarxa de transport de l’Àrea Metropolitana de Barcelona esdevingui, cada cop més, un referent en mobilitat. L’equip de TMB, a qui vull agrair l’excel·lent feina que està duent a terme, continua treballant per oferir un millor servei de transport públic. Tenim al davant desafiaments importants, com ara el projecte d’ampliació de la xarxa de metro, amb la previsió que en el decurs de l’any 2010 estiguin incorporades a la xarxa 20 noves estacions. A TMB creiem que satisfer les necessitats de mobilitat, amb les millors condicions i de manera respectuosa amb el medi ambient, és garantia de qualitat de vida de la ciutadania, tant en l’aspecte personal, com en el laboral i el familiar. Per això, estem compromesos, tal com demostra el contingut d’aquest informe, a seguir avançant pel camí del desenvolupament sostenible. Assumpta Escarp i Gibert Presidenta de tMB 006 007 Un tranSPort PÚbLiC de QUaLitat TMB es troba immersa actualment en una nova etapa que encara reptes importants com ara l’ampliació i la millora dels serveis de metro i autobús, per tal de garantir un transport públic eficaç i de qualitat a Barcelona i la seva àrea metropolitana. Aquest Informe Anual detalla les activitats més rellevants portades a terme per TMB el 2007, recollides sota els epígrafs de vocació de servei públic, compromís amb l’entorn, apos- ta per les persones i innovació i respecte pel medi ambient; epígrafs que ens situen clarament com a empresa responsable i sostenible de referència. Durant l’any 2007, TMB ha aconseguit fites importants que l’apropen als reptes que es planteja. El metro va iniciar a l’abril el servei ininterromput els dissabtes a la nit i les vigílies de festiu amb un excel·lent balanç. També s’ha fet un pas més en la millora de les freqüències dels trens i un increment del servei d’autobús els caps de setmana i a l’estiu. Així mateix, s’han incorporat nous trens i autobusos que suposen una renovació important del parc mòbil de l’organització. 2007 es recordarà per ser l’any en què va començar a funcionar el nou Telefèric, més modern i accessible; i pel 20è aniversari del Barcelona Bus Turístic, que compleix dues dècades amb noves rutes i amb més usuaris que mai. En la vessant social, TMB ha refermat el seu compromís amb la igualtat d’oportunitats fomentant la incorporació de dones conductores d’autobús a la seva plantilla, i acon- seguint que el 100% dels autobusos siguin accessibles. L’edició del calendari Trajecte Solidari 2008, en el qual han col·laborat desinteressadament més de 150 treballadors, ha estat una mostra exemplar de la gran qualitat humana de les persones que integren l’equip de TMB. Precisament per als professionals i per al seu desenvolupament, tant laboral com personal, l’organització ha continuat treballant, oferint formació, beneficis socials i diàleg continu. Pel que fa al medi ambient, TMB ha elaborat tota una estratègia per situar-se a l’avant- guarda en la lluita contra el canvi climàtic. Destaquen en aquest àmbit les proves d’ús de biodièsel com a combustible alternatiu. En definitiva, totes aquestes fites assolides el 2007 corroboren l’aposta ferma de TMB per la mobilitat sostenible a tota l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Actualment, l’organització ja dóna servei de metro a vuit ciutats i servei de bus a 11. En l’horitzó de 2015, el servei de metro s’estendrà a sis ciutats més. A TMB estem més convençuts que mai que un transport públic de qualitat i compromès amb el territori i els ciutadans no només és una responsabilitat que hem d’assumir sinó que és un factor essencial per al desenvolupament de la societat. Dídac Pestaña Rodríguez VicePresident executiu de tMB 008 1. tmb ÉS reSPonSabiLitat, SoStenibiLitat i ComPromÍS 010 1.1. Servint de la millor manera els ciutadans 012 1.2. Actuant amb bon govern i transparència 015 1.3. Apostant per una mobilitat sostenible com a eix de la Responsabilitat Social de TMB 019 2. tmb ÉS voCaCiÓ de Servei PÚbLiC 024 2.1. Satisfent les necessitats de transport de la ciutadania 026 2.2. Millorant el servei de la xarxa de metro 029 2.3. Renovant i ampliant la flota d’autobusos 032 2.4. Atenent i estudiant les necessitats dels usuaris 034 2.5. Comunicant i dialogant amb els passatgers 040 2.6. Fent accessible el servei 042 3. tmb ÉS ComPromÍS amb L’entorn 044 3.1 Col·laborant en programes d’educació i formació 046 3.2. Compartint fites importants amb la societat 048 3.3. Participant en projectes solidaris 053 3.4. Preservant el patrimoni històric i fomentant la cultura 055 3.5. Promovent la integració social 057 3.6. Establint canals de comunicació amb la ciutadania 058 3.7. Intercanviant coneixement 059 4. tmb ÉS aPoSta Per LeS PerSoneS 062 4.1. Garantint una plantilla diversa i estable 064 4.2. Contribuint a la creació de nous llocs de treball 067 4.3. Gestionant una política integral de Recursos Humans 069 4.4. Apostant per la formació i el desenvolupament professional 071 4.5. Establint una comunicació interna fluida 074 4.6. Aportant valor a la plantilla 076 4.7. Protegint la salut dels treballadors 078 4.8. Promovent les relacions laborals 082 5. tmb ÉS innovaCiÓ i reSPeCte PeL medi ambient 084 5.1. Comprometent-se amb el medi ambient 086 5.2. Prioritzant una gestió de qualitat 097 5.3. Millorant les infraestructures 098 5.4. Invertint en noves tecnologies 100 6. tmb ÉS FUtUr reSPonSabLe i SoStenibLe 102 7. anneX 110 7.1. Dades econòmiques 111 7.2. Perfil, abast i cobertura de l’informe 132 7.3. Índex Global Reporting Initiative (GRI) 133 011 TMB ÉS RESPONSABILITAT, SOSTENIBILITAT I COMPROMÍS TMB, COM A ORGANITZACIÓ OPERADORA DE LA XARXA DE METRO I AUTOBUSOS DE LA CIUTAT DE BARCELONA I DE L’ÀREA METROPOLITANA, VOL OFERIR UN TRANSPORT PÚBLIC QUE CONTRIBUEIXI A UNA MOBILITAT CIUTADANA DE QUALITAT I A UN DESENVOLUPAMENT 1 SOSTENIBLE. LA RESPOSTA A AQUESTA VOCACIÓ ES TROBA EN UNA OFERTA DE TRANSPORT EFICIENT, FIABLE, SEGURA I EN CONSTANT MILLORA, GESTIONADA AMB TRANSPARÈNCIA I BON GOVERN, I COMPROMESA AMB LA RESPONSABILITAT SOCIAL INTRÍNSECA A L’OFERIMENT D’UN SERVEI PÚBLIC 012 013 dadeS bÀSiQUeS de tmb 1.1. SERVINT DE LA MILLOR 2005 2006 2007 % 07/06 VIATGERS TRAnSPoRTATS* 550,2 561,1 576,9* +2,8% (en milions) MANERA ELS CIUTADANS PLAnTILLA** 6.424 7.107 7.555 +6,3% PLACES-kM 15.536,7 16.199,1 16.924, 2 +4,5% (en milions) Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) és la denominació comuna de les empreses TRAjECTE RECoRREGuT 105.936,9 110.517,9 117.308,8 + 6,1% Ferrocarril Metropolità de Barcelona, SA (FMB), i Transports de Barcelona, SA (TB). (milers de cotxes-km útils) Aquestes entitats presten serveis de transport col·lectiu de viatgers a la ciutat de *No iNclou el Telefèric de MoNTjuïc **No iNclou els 22 eMpleaTs del Telefèric de MoNTjuïc Barcelona, així com a diversos municipis de la seva àrea d’influència, a través de dues xarxes de transport, superfície i subterrània, que es complementen entre si i amb la resta d’empreses del sector que comparteixen aquesta zona d’actuació. TMB també gestiona l’explotació d’altres mitjans de transport públic que, per les característiques singulars que presenten, tenen una funció complementària del servei La XarXa d’aUtobUSoS proporcionat per les xarxes de metro i autobús. Aquests mitjans són el Telefèric de La xarxa regular d’autobusos de TMB ha donat servei a 203,7 milions d’usuaris mitjançant 109 línies que Montjuïc, el Tramvia Blau i el Barcelona Bus Turístic. recorren una xarxa de 921,5 km de longitud. La flota de vehicles s’ha incrementat l’any 2007 fins a un total La seu de TMB es troba a Barcelona, al Polígon Industrial de la Zona Franca, carrer de 1.086 autobusos. 60, n. 21-23. TMB és una organització en constant creixement. Amb l’objectiu de satisfer l’increment dadeS bÀSiQUeS de La XarXa d’aUtobÚS de la demanda de transport públic de la ciutadania, que ha crescut un 2,8% al 2007, 2005 2006 2007 la plantilla de TMB ha augmentat en un 6,3% fins arribar als 7.555 professionals. L’organització també ha incrementat l’oferta de transport amb un balanç de 16.924 noMBRE DE LÍnIES* 103 109 109 milions de places-km i 117.308 milers de cotxes-km útils recorreguts durant l’any 2007, PARC MòBIL 1.019 1.066 1.086 (nombre de vehicles) un 4,5% i un 6,1% més que l’any 2006, respectivament. LonGITuD DE LA xARxA 879,6 km 920,6 km 921,5 km VELoCITAT MITjAnA 11,9 km/h 11,7 km/h 11,6 km/h noMBRE D’EMPLEATS 3.491 3.963 4.084 VIATGERS TRAnSPoRTATS 199,7 201,8 203,7 (en milions)* *No iNclou el BarceloNa Bus TurísTic Ni el TraMvia Blau La XarXa de metro Més de 3.000 persones treballen cada dia perquè el metro de l’Àrea Metropolitana de Barcelona faciliti les necessitats de transport dels ciutadans. La xarxa actual, integrada per sis línies més el Funicular, cobreix una longitud de 86,6 km. TMB està treballant en la renovació del parc mòbil, que el 2007 ha crescut en 16 trens fins a assolir una flota de 151 trens. dadeS bÀSiQUeS de La XarXa de metro 2005 2006 2007 noMBRE DE LÍnIES 6 (més funicular) 6 (més funicular) 6 (més funicular) PARC MòBIL 631 cotxes (506 cotxes mo- 666 cotxes (534 cotxes motors 746 cotxes (598 cotxes mo- tors i 125 remolcs): tres trens i 132 remolcs): tres trens tors i 148 remolcs): tres trens dobles i 125 trens quíntuples dobles i 132 trens quíntuples dobles i 148 trens quíntuples LonGITuD DE LA xARxA* 86,6 km 86,6 km 86,6 km noMBRE D’EMPLEATS* 2.943 3.154 3.481 VIATGERS TRAnSPoRTATS 345,3 353,4 366,4 (en milions) InTERVAL DE PAS En HoRA PunTA** 2’57’’-3’56’’ 2’49’’-3’56’’ 2’38’’-4’’ *iNclou fuNicular, ** No iNclou la l11 aMB uN iNTerval de 7’’ 014 015 eL FUniCULar de montJUÏC El Funicular de Montjuïc es va integrar a la xarxa de metro l’any 2002 i enllaça l’estació de metro de Paral- 1.2. ACTUANT AMb bON gOVERN I lel (L2 i L3) amb l’Anella olímpica i el Parc de Montjuïc. Disposa d’una flota de dues unitats de tres cotxes cadascuna que fan un recorregut de 758 metres, dels quals 531 són subterranis i 227 de superfície. Té una TRANSpARèNCIA capacitat de fins a 8.000 passatgers/hora en cada sentit de la marxa. Actualment, la societat demana, cada cop més, que les empreses públiques tinguin un comportament exemplar pel que fa a la transparència i al bon govern, com a reflex de les polítiques públiques. En alguns països com Portugal, les estructures de bon govern per a empreses públiques han passat a ser obligatòries per llei. En aquest sentit, TMB vol ser pionera potenciant la transparència de l’organització, disposant d’eines que permetin enfortir les relacions amb les administracions públiques i predicant amb l’exemple de bon govern i comportament ètic, com a empresa pública. L’Entitat Metropolitana del Transport (EMT) és la propietària del capital social de les empreses que conformen TMB: Ferrocarril Metropolità de Barcelona, SA (FMB), i Transports de Barcelona, SA (TB). El govern i l’administració de l’EMT correspon al Consell Metropolità i a la junta de Govern. El ple del Consell Metropolità es compon de 34 representants escollits pels municipis que integren l’EMT entre els seus regidors, en relació als obtinguts per cada llista a les eleccions municipals. La junta de Govern està composta per sis membres de ple dret, en representació dels diferents partits polítics. Els òrgans unipersonals i càrrecs directius són: La XarXa de tranSPortS d’oCi PRESIDEnT: Antoni Poveda Zapata VICEPRESIDEnTA PRIMERA: Assumpta Escarp i Gibert eL teLeFÈriC de montJUÏC VICEPRESIDEnT: Jordi Portabella Calvete Renovat el 2007, el Telefèric s’ha convertit en un mitjà de transport modern i atractiu per arribar fins a la part VICEPRESIDEnT: Antoni Rodés Inés alta de la muntanya de Montjuïc. Cobreix una longitud de 752 metres i salva un desnivell de 84,5 metres. Té VICEPRESIDEnT: César Arrizabalaga Zabala capacitat per a 2.000 persones/hora/sentit en les seves 55 cabines. GEREnT: Pelayo Martínez Bauluz DIRECToR DE SERVEIS GEnERALS: Antoni Novel Cabré eL tramvia bLaU DIRECToRA DE SERVEIS DE TRAnSPoRT: Maria Teresa Carrillo Palacín El Tramvia Blau és un clàssic del transport a Barcelona. un total de set vehicles, entre els quals destaquen SECRETARI GEnERAL ACCIDEnTAL: Sebastià Grau Avila un model jardinera i un tramvia de 1901, recorren 1,3 km entre l’avinguda del Tibidabo i el peu del funicular InTERVEnToR ACCIDEnTAL: Francesc Artal Vidal del Tibidabo. L’any 2007, els usuaris han efectuat 274.282 viatges en aquest mode de transport, prop de TRESoRER: Lluís Malavia Muñoz 20.000 més que el 2006. barCeLona bUS tUrÍStiC El ple del Consell Metropolità de l’EMT nomena els membres del Consell d’Administració de TMB, coincidint amb cada renovació electoral de l’Entitat Metropolitana del Transport. Durant el 2007, el Barcelona Bus Turístic ha posat 65 vehicles a disposició dels turistes i de tot aquell El president, la vicepresidenta primera, els vicepresidents jordi Portabella Calvete i Antoni interessat en els principals punts d’interès històric, cultural i artístic de Barcelona. Inaugurat el 1987, el servei recorre tres itineraris de circumval·lació: la Ruta nord, la Sud i la Fòrum (aquesta última funciona des Rodés Inés, el gerent i el director de serveis generals de l’EMT formen part del Consell de l’abril fins al setembre). De la totalitat de la flota, 58 autobusos són de dos pisos, amb la planta superior d’Administració de TMB, de manera que sempre hi ha una comunicació fluida i contínua descoberta, i set d’un sol pis, tipus jardinera. entre l’organització i la seva entitat propietària. El 7,7% de les persones que componen el Consell d’Administració són dones. dadeS bÀSiQUeS deL barCeLona bUS tUrÍStiC 2005 2006 2007 FLoTA 51 53 65 VIATGERS TRAnSPoRTATS 4,9 5,6 6,6 (en milions) TMB El nou tElEfèric va tranSPortar quaSi 800.000 viatgErS dES dE la SEva PoSada En funcionamEnt El NOU 16 dE maig finS a finalS dEl 2007 TELEFÈRIC DE MONTJUÏC EL NOU TELEFÈRIC DE MONTJUÏC va ObRIR LEs pORTEs aL púbLIC EL 16 DE MaIg aMb UNa INsTaL.LaCIó qUE ha RENOvaT TOTaLMENT La INFRaEsTRUCTURa. CaDa CabINa TÉ CapaCITaT pER a 8 pERsONEs, EssENT TOTaLMENT vIDRIaDEs I aDapTaDEs pER a pERsONEs aMb MObILITaT REDUÏDa UNa NOva MaNERa D’aRRIbaR aL CIM DE MONTJUÏC ELs CIUTaDaNs Ja pODEN gaUDIR D’UN TELEFÈRIC RENOvaT Amb la reobertura del Telefèric de Montjuïc, al maig del 2007, s’ha aconseguit recuperar un símbol de la ciutat, amb unes instal·lacions més modernes i accessibles per a persones amb mobilitat reduïda. El traçat, similar al de l’anterior telefèric, disposa de tres estacions (Parc de Montjuïc, Mirador i Castell) i recorre un trajecte de 752 metres. La capacitat de transport, modulable en funció de la demanda, arriba fins a les 2.000 persones/hora/sentit. Per a la construcció, s’ha cuidat al màxim la minimització de l’impacte ambiental de les instal·lacions i estacions, seguint els criteris del Projecte Cims, d’ordenació global de la muntanya de Montjuïc. El telefèric disposa d’un equip de 22 persones (4 conductors encarregats i 18 auxiliars) que, distribuïts en diferents torns de treball, donen un servei de qualitat als usuaris. El passatge total des de la posada en funcionament fins al final del 2007 ha estat de 794.131 viatges. A 31 de desembre, ja havia prestat 2.172 hores de servei, una xifra que supera en un 50 % la del darrer any de funcionament de l’antic telefèric (2004). 016 017 ComPoSiCiÓ deL ConSeLL d’adminiStraCiÓ a 31/12/2007 Els estatuts i, per tot allò que no hi estigui expressament regulat, la normativa societària, determinen les normes de funcionament intern del Consell d’Administració i recullen els PRESIDEnTA: Assumpta Escarp i Gibert procediments establerts per a evitar conflictes d’interessos respecte a la incompatibilitat VICEPRESIDEnT ExECuTIu: Dídac Pestaña Rodríguez de càrrecs. A més de la Comissió Executiva, existeixen altres comissions -Comissió de negoci de ConSELLER DELEGAT: Constantí Serrallonga Tintoré Metro, Comissió de negoci de Bus, Comissió d’Administració i Finances i Comissió de VoCALS/ConSELLERS: Recursos Humans- que es reuneixen mensualment amb l’objectiu de potenciar la visió TRAnSPoRTS DE BARCELonA, SA FERRoCARRIL METRoPoLITÀ DE BARCELonA, SA de conjunt del negoci, prioritzar actuacions, fer el seguiment de l’activitat i impulsar nous Agustí Abelaira Dapena Antoni novel Cabré projectes. Aquestes comissions es reuneixen de manera conjunta dos cops a l’any. Antoni Poveda Zapata Antoni Poveda Zapata La Comissió de Recursos Humans, que es reuneix mensualment, és l’enllaç entre els Eduard García Plans Eduard García Plans empleats de TMB i el Consell d’Administració. La comunicació entre la plantilla i el màxim Francisco narváez Pazos Francisco narváez Pazos òrgan de govern de TMB s’assegura també amb la presència de dos membres del Comitè jordi Portabella Calvete jordi Portabella Calvete d’Empresa, josé Chito Salazar (uGT) i josé Luis Moure Figueiras (CCoo), al Consell josé Luis Moure Figueiras joan Torres Carol d’Administració de Metro i Autobús, respectivament. josé Conde Pérez jordi Parayre Soguero josep M. Goñi Allet Antoni Rodés Inés Manel nadal Farreras josé Chito Salazar M. Lluïsa Ibáñez Boira M. Lluïsa Ibáñez Boira organigrama de tmb a 31/12/07 Pau noy Serrano Quim Mestre Garrido Pelayo Martínez Bauluz Pelayo Martínez Bauluz oBSERVADoRS: Alfred Morales González Alfred Morales González jordi julià Sort jordi julià Sort Antoni Rodés Inés josé Conde Pérez Manel Villalante Llauradó Manel Villalante Llauradó jordi Parayre Soguero Pau noy Serrano ConVIDAT: Ramon Seró Esteve SECRETARI DEL ConSELL D’ADMInISTRACIÓ: Oriol Sagarra Trias ComPoSiCiÓ de La ComiSSiÓ eXeCUtiva a 31/12/2007 DIRECCIÓ GEnERAL DIRECCIÓ GEnERAL xARxA D’AuToBuSoS xARxA DE METRo VICEPRESIDEnT ExECuTIu: Dídac Pestaña Rodríguez ConSELLER DELEGAT: Constantí Serrallonga Tintoré SECRETARI DEL ConSELL I LLETRAT ASSESSoR: Oriol Sagarra Trias DIRECToR GEnERAL DE LA xARxA DE METRo1: Daniel Basco Durán Existeix a TMB la figura d’Auditoria Interna que, donada l’evolució continuada de DIRECToR GEnERAL DE LA xARxA D’AuToBÚS2: Ignasi Armengol Villà l’organització cap a nivells de gestió, eficiència i productivitat òptims, actua com a DIRECToR GEnERAL D’ESTRATÈGIA: Jordi Pomarol Clotet reguladora i controladora de situacions concretes i específiques, i com a eina de DIRECToR ÀREA DE RECuRSoS HuMAnS: Jaume Tintoré Balasch recolzament i col·laboració per al conjunt de TMB. DIRECToR D’ADMInISTRACIÓ I FInAnCES3: Enric Bech Duró ADjunTA DEL ConSELLER DELEGAT: Lola Bravo González 1Fins el 30/11/07, data de la seva jubilació, el senyor Agustín del Castillo jiménez ha estat ocupant el càrrec i era membre de la Comissió Executiva. aUditorieS reaLitZadeS dUrant 2007 2Fins el 05/08/07, data de la seva jubilació, el senyor josep Maria Satorres Lapeña ha estat ocupant el càrrec i era - Explotació del servei, 46,9% membre de la Comissió Executiva. 3Fins el 31/01/07, data de la seva jubilació, el senyor Francesc Bellver Creus ha estat ocupant el càrrec de Director - Control pel compliment de normativa, 12,5% General d’Administració i Finances i era membre de la Comissió Executiva. - Altres: control de personal, etc., 3,1% - Gestió interna i sobre treballs realitzats per tercers, 37,5% Pel que fa a la gestió de riscos, TMB l’enfoca en relació amb la planificació operativa i la introducció de nous serveis. 018 019 tmb voL Ser Pionera 1.3. ApOSTANT pER UNA MObILITAT en L’eXerCiCi deL SOSTENIbLE COM A EIX DE LA bon govern dinS RESpONSAbILITAT SOCIAL DE TMb L’Àmbit de LeS Dels 14,7 milions de desplaçaments diaris que fa la ciutadania de la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB) en dies feiners, segons l’informe La mobilitat en dia feiner a la RMB 2007 de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM), un 19,5% es fan en transport públic, emPreSeS PÚbLiQUeS un 38,7% en transport privat, i un 41,8% en transport no motoritzat (en bicicleta i a peu). Potenciar l’ús del transport públic com a alternativa al privat és essencial per aconseguir una mobilitat sostenible a les ciutats. El sistema de transport públic de l’RMB va transportar 934,8 milions de viatgers durant l’any 2007, xifra que suposa un increment percentual del 2,7% i més de 24 milions de nous passatgers respecte a l’any 2006. Aquest increment de la demanda fa necessària una resposta per part dels operadors de transport públic amb una millora de l’oferta i de la qualitat del servei. TMB, com a operadora del servei de transport públic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, ocupa un paper fonamental a l’hora de garantir la sostenibilitat de la regió i la cohesió del territori. En primer lloc, ajuda a preservar el medi ambient evitant les emissions que generarien un major nombre de vehicles privats; d’altra banda, redueix el nivell de sinistralitat a les carreteres. El transport públic facilita i agilita els desplaçaments a la ciutat i, a més, ho fa d’una manera integradora amb les persones amb mobilitat reduïda. La naturalesa de l’activitat de TMB, per tant, no genera impactes negatius en el territori, sinó tot el contrari, és fonamental per garantir la seva sostenibilitat. TMB inscriu la seva missió, visió i valors dins l’àmbit de la mobilitat sostenible. La missió de TMB és oferir una xarxa de transport públic que afavoreixi el desenvolupament de la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana; que redueixi l’impacte ambiental, i que satisfaci les necessitats de mobilitat dels ciutadans amb uns nivells de qualitat i preu òptims. La visió de TMB és ser l’empresa de transport referent a Europa per la seva contribució a la mobilitat sostenible i per la qualitat de la seva oferta i tracte a la ciutadania; també per l’eficiència dels seus processos i l’optimització de recursos; per l’excel·lència de les persones que integren el seu equip i pel seu compromís amb la societat. Els valors que guien el comportament de TMB com a organització, i el de les persones que integren el seu equip, són: COMpROMÍS I VOCACIÓ DE SERVEI pÚbLIC SERVEI EXCEL.LENT gESTIÓ EFICIENT COMpORTAMENT SOCIALMENT RESpONSAbLE ObERTURA A LA INNOVACIÓ RELACIONS gUANYAR–gUANYAR RECONEIXEMENT I EQUITAT TREbALL EN EQUIp INTEgRITAT I HONESTEDAT COMpROMÍS AMb EL CREIXEMENT pERSONAL I pROFESSIONAL RESpECTE 020 021 Per posar en pràctica aquesta missió, visió i valors, TMB desenvolupa des del 2004 una eL PLa eStratÈgiC de rSC veU La LLUm política de Responsabilitat Social Corporativa (RSC). L’organització assumeix com a seva TMB considera important establir unes bases sòlides per a la gestió sistemàtica i la definició de RSC esmentada al Llibre Verd de la Comissió Europea i desenvolupada pel proactiva de la RSC. És per això que ha decidit desenvolupar un procés de disseny d’una Fòrum d’Experts del Ministeri de Treball, pel qual “la Responsabilitat Social de l’Empresa estratègia estructurada de RSC, que ha desembocat en el Pla Estratègic de RSC. Aprovat és, a més del compliment estricte de les obligacions legals vigents, la integració voluntària per la Direcció el 2007, el pla està basat en 10 eixos, que busquen integrar les polítiques en el seu govern, gestió, estratègia política i procediments, de les preocupacions socials, de RSC en la gestió diària de TMB i promoure el canvi cultural, a partir de les següents laborals, mediambientals i de respecte pels drets humans que sorgeixen de la relació i el línies estratègiques: diàleg transparent amb els seus grups d’interès”. La concepció de RSC o sostenibilitat a TMB contempla, doncs, tant els aspectes 1. Impulsar programes per a la conciliació de la vida personal i laboral. econòmics com els mediambientals i socials. És destacable el fet que la mateixa activitat 2. Desenvolupar un codi de conducta per a la relació de TMB amb tots els seus de l’organització –el transport de persones– és un element clau per a la sostenibilitat del grups d’interès. territori i de les persones que l’habiten, més encara tractant-se d’un servei de caràcter públic. En aquest sentit, la RSC forma part intrínseca de la missió de l’organització. 3. Convertir-se en un model d’integració mitjançant polítiques d’inclusió de diversitat de la plantilla en àmbits com el gènere, l’origen, l’edat i les condicions físiques, i també amb la incorporació de col·lectius amb risc d’exclusió social. 4. Elaborar un Pla de Solidaritat que proporcioni coherència a totes les maPa eStratÈgiC 2007 actuacions que TMB duu a terme en matèria d’acció social. 5. Abanderar la lluita contra el canvi climàtic i per la mobilitat sostenible. Aconseguir Millorar la Millorar la Incrementar de les admi- qualitat del satisfacció del la quota del nistracions 6. Augmentar el coneixement dels impactes ambientals de bus i metro. servei client Transport l’increment Públic a l’AMB d’espai públic 7. Gestionar internament els àmbits mediambientals. Gestionar 8. Comunicar el valor afegit que TMB aporta a la societat donant a conèixer les Millorar la Millorar la Millorar la eficientment sensació de informació del imatge de els recursos diferents accions en matèria de RSC a través de campanyes específiques per a seguretat client marca de TMB públics cada grup d’interès amb l’objectiu de potenciar la imatge d’empresa socialment responsable. 9. Facilitar la fluïdesa de la comunicació interna transversal, ascendent i descendent. optimitzar la Conèixer les Millorar la Adequar els processos Linia 9: model qualitat tècnica necessitats del comunicació al organitzatiu i dels processos client i adequar client d’acord amb de producció l’oferta l’enfoc RSC d’explotació 10. Estructurar un model organitzatiu que permeti el desenvolupament i l’avenç Incorporar no- de les línies estratègiques. ves tecnologies Potenciar com a palanca la projecció de canvi En la mateixa línia, al llarg del 2007 s’ha desenvolupat el Pla de Millora de Reputació internacional Iniciar Adequar l’adaptació de Corporativa de TMB, que ha tingut com a finalitat establir aliances i un canal de l’organització TMB al regla- a les noves ment europeu. necessitats comunicació fluid amb els grups d’interès que lideren l’opinió sobre el transport públic Tésis TMB Ç Ç a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Consolidar Adequar Potenciar el unes relacions tmb Porta a terme Un ProCÉS de diÀLeg amb eLS SeUS Millorar la comporta- desenvolupa- laborals productivitat ments a la ment personal i basades en el professional diàleg cultura/valors grUPS d’interÈS desitjats TMB va considerar oportú conèixer millor els seus grups d’interès, la percepció actual Ç Ç que tenen de l’organització i les seves expectatives envers aquesta, per tal de definir Assegurar línies d’actuació i recomanacions. Amb aquest objectiu, durant el 2007 va encetar un recursos econòmics procés de diàleg amb els seus grups d’interès, que va consistir en: necessaris Incrementar Eliminar les Complir els els ingressos actuacions de compromisos per validacions poc valor afegit financers del - focus groups amb treballadors i comitès d’empresa; i ingressos per millorar Contracte accessoris l’eficiència Programa - entrevistes personalitzades amb representants de les administracions públiques; Aconseguir el finançament necessari per a - entrevistes personalitzades amb organitzacions socials i clients; les infraestruc- tures de TMB - entrevistes personalitzades amb proveïdors. El resultat de tot aquest procés ha estat una anàlisi molt exhaustiva de les expectatives i necessitats de cada grup d’interès en relació amb TMB, que ja s’ha començat a plasmar en aquest informe i que es continuarà treballant per part de l’organització. Durant el 2007 s’han mantingut també sessions de treball amb la Direcció i el Comitè de RSC. FInAnCES PERSonES PRoCESSoS CLIEnTS / CIuTADAnS 022 CanaLS de ComUniCaCiÓ eStabLertS Per a Cada grUP d’interÈS GRUPS D’INTERÈS CANALS DE COMUNICACIÓ OBJECTIUS DE COMUNICACIÓ Congressos i reunions nacionals i internacionals Aprendre i compartir experiències amb altres organitzacions Campanyes institucionals Donar a conèixer els serveis de TMB a la societat Visites a les instal·lacions Donar a conèixer els serveis i conscienciar de la importàn- cia de l’ús del transport públic Projecte educatiu TMBEduca Enfortir les relacions amb la comunitat educativa Publicacions en premsa i relació amb mitjans de Informació actualitzada sobre el servei comunicació SOCIETAT Publicacions institucionals de TMB Divulgació sobre les actuacions de TMB Web Informació actualitzada sobre el servei i els principals projectes Reunions periòdiques amb associacions de veïns, Escoltar necessitats i inquietuds i propostes en matèria districtes, institucions i onG d’accessibilitat, sorolls, etc.; proposar solucions i buscar àrees de col·laboració Participació en actes d’interès social i actes Servir a la societat i ser part activa de l’entorn de TMB institucionals Centres d’Atenció al Client Informació del servei i atenció personalitzada TMB iBus, punts d’ajuda i senyalització a andanes, Informació del servei parades i autobusos Sistema de recollida de queixes i suggeriments Resoldre queixes i suggeriments dels usuaris CLIENTS I USUARIS Enquestes de satisfacció Entendre les necessitats i el grau de satisfacció del clients Revista ‘Puntmb’ Informació de notícies relacionades amb TMB Agent d’Atenció al Client Informació personalitzada als passatgers Ràdio Metro Informació del servei Canal Metro Informació del servei i d’actualitat Esmorzars de treball Conèixer les inquietuds dels treballadors Intranet Informar els treballadors de l’actualitat de TMB Reunions periòdiques amb els representants dels Conèixer els requeriments i desenvolupar la confiança empleats Quioscos d’informació Informar els treballadors de l’actualitat de TMB TREBALLADORS Procés d’acollida Presentació de l’empresa als nous treballadors Revistes internes Informar i donar a conèixer als treballadors les principals actuacions dutes a terme per l’empresa Grups de treball i iniciatives de millora Facilitar la implicació dels treballadors en els afers de l’empresa Portal on-line Facilitar la comunicació entre els proveïdors de TMB i l’organització de manera ràpida i contínua amb eL deSenvoLUPament PROVEïDORS Reunions amb la Direcció de Compres Facilitar la comunicació entre els proveïdors de TMB i l’organització Reunions amb la Direcció de Comunicació i Facilitar una comunicació fluida entre les administracions d’Una eStratÈgia de rSC, GOVERN CORPORATIU Relacions Institucionals i organització d’actes públiques i l’organització ADMINISTRACIONS institucionals PúBLIqUES Participació en grups de treball i iniciatives Facilitar la implicació de TMB en els assumptes de tmb tÉ L’oPortUnitat de procedents de l’Administració Pública transport públic que es tracten des de l’Administració PoSiCionar-Se Com Un Amb el desenvolupament d’una estratègia de RSC, TMB té l’oportunitat de posicionar-se com un referent en la mobilitat sostenible i un model d’empresa responsable. Tal com posa de manifest aquest document, TMB ha treballat durant l’any 2007 per tal reFerent en La mobiLitat d’aconseguir aquests objectius i apropar-se als seus grups d’interès. I ho ha fet amb una vocació de servei públic, amb un compromís amb l’entorn, apostant per les persones i SoStenibLe i Com Un modeL amb un tarannà obert a la innovació. En definitiva, TMB és present i futur responsable i sostenible. d’emPreSa reSPonSabLe 025 TMB ÉS VOCACIÓ DE SERVEI PÚBLIC EL PERLLONGAMENT DE LES LÍNIES D’AUTOBUSOS, EL NOU SERVEI NON STOP DE METRO, LA INCORPORACIÓ DE NOU MATERIAL MòBIL, LA MILLORA SUBSTANCIAL DE LES FREQüÈNCIES DE PAS I L’INCREMENT DELS CANALS DE COMUNICACIÓ AMB LA CIUTADANIA SÓN ALGUNES DE LES NOVETATS INTRODUïDES PER TMB DURANT EL 2007 AMB L’OBjECTIU D’OFERIR UN MILLOR SERVEI 2 026 027 2.1. SATISFENT LES NECESSITATS eL 2007 S’Han tranSPortat mÉS de 575 miLionS de PaSSatgerS DE TRANSpORT DE LA CIUTADANIA Durant l’any 2007, en el conjunt de les xarxes de TMB (Metro, Bus i Transports d’oci), s’han transportat 577,7 milions de passatgers, quasi un 3% més que l’any anterior, dels quals 366,4 milions van viatjar en metro (13 milions més que el 2006); 210,5 milions en autobús, al Barcelona Bus Turístic i al Tramvia Blau; i 0,8 milions amb el Telefèric de TMB té la vocació d’oferir a la ciutadania un servei excel·lent, còmode, segur i modern que Montjuïc. Cal assenyalar que al servei d’autobús durant l’any 2007 s’han produït dos dies respongui a les seves necessitats de mobilitat i a les exigències de desenvolupament de d’aturada parcial del servei i quatre dies de vaga el mes de desembre, que lògicament han la ciutat. Això fa que l’organització treballi, mitjançant un procés de diàleg continuat, amb influït en la demanda. Si no haguessin succeït aquestes aturades, s’ha estimat que la xifra l’objectiu d’aconseguir la satisfacció del ciutadà tot millorant d’una forma continuada els de passatge de la xarxa regular de bus (sense transports d’oci) hauria crescut entorn de serveis, ampliant la cobertura de les línies, i posant l’accent en les expectatives clau dels l’1,8% en lloc del 0,9%. ciutadans com ara la regularitat, les freqüències de pas, la puntualitat i la comoditat. Aquesta xifra global de passatgers suposa un increment de prop de 113 milions d’usuaris en el període 2000-2007, o el que és el mateix, un creixement acumulat del 24%. Una oFerta en aUgment Per El creixement de la demanda s’explica principalment per una millora de l’oferta, fruit de SatiSFer La demanda l’aplicació del Pla de Millora de la Qualitat de Bus, desenvolupat durant l’any 2006 i que ha La xarxa d’autobusos de TMB consta de 109 línies, sense continuat aplicant-se durant el 2007; per l’increment d’oferta en el servei de metro arran tenir en compte el Barcelona Bus Turístic, amb 2.536 de la continuació del Pla de Millora de Freqüències i de la posada en marxa del servei parades. una flota de 1.086 autobusos cobreix una xarxa de non stop al metro els dissabtes a la nit i algunes vigílies de festiu; i també pel conjunt 922 km de longitud. L’any 2007 l’oferta de la xarxa ha estat d’actuacions efectuades a les xarxes per millorar-ne els nivells de qualitat (nous autobusos de 44.081.240 cotxes-km útils recorreguts. i trens, pla de seguretat, increment de la neteja, millores tecnològiques, etc.). Pel que fa a la xarxa de metro de TMB, té una longitud viatgerS tranSPortatS (EN MILIONS) de 86,6 km i està formada per sis línies (L1, L2, L3, L4, 2006 2007 Variació en % L5 i L11) i el Funicular de Montjuïc, amb 123 estacions xARxA DE METRo 353,4 366,4 3,7 de les quals 89 són sense correspondència, 14 amb una correspondència i dues amb dues correspondències. L’any ToTAL FERRoCARRIL 353,4 366,4 3,7 METRoPoLITÀ DE BARCELonA 2007 l’oferta de la xarxa ha estat de 73.227.510 cotxes-km útils recorreguts. xARxA DE BuS 201,8 203,7 0,9 BARCELonA BuS TuRÍSTIC 5,7 6,6 15,9 TRAMVIA BLAu 0,3 0,3 7,2 ToTAL TRAnSPoRTS DE BARCELonA 207,7 210,5 1,3 TELEFÈRIC DE MonTjuÏC - 0,8 - oFerta deL Servei d’aUtobÚS i metro en CotXeS-Km ÚtiLS reCorregUtS (EN MILERS) ToTAL TMB 561,1 577,7 3 MeTro auToBÚs TMB inici dEl sErvEi nocturn dE El 14 d’abril, lEs líniEs dE mEtro mEtro dE tmb van iniciar El sErvEi inintErromput Els La demanda deL servei dissabtEs a la nit i alGunEs inintErromput durant tot eL període de viGíliEs dE fEstiu. coincidint proves, comprès entre amb l’EstrEna dEl sErvEi abriL i octubre, va ser non stop, tmb va posar En de 691.756 viatgers, moLt superior a La prevista marxa mEtronit, un proGrama d’activitats culturals, moltEs d’EllEs protaGonitzadEs pEr col.lEctius juvEnils dEls municipis mEtropolitans El proGrama mEtronit acompanYa l’EstrEna El mEtro nocturn inintErromput Entra En funcionamEnt a l’ÀrEa mEtropolitana dE barcElona El 14 d’abril, les línies de metro de TMB i les línies urbanes de Ferrocarrils de la Generalitat van iniciar el servei ininterromput els dissabtes a la nit i algunes vigílies de festiu. La mesura, impulsada pel Govern de la Generalitat a través de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM), té l’objectiu de millorar la mobilitat i la seguretat viària en horari nocturn i potenciar el transport públic. La demanda del servei durant tot el període de proves, comprès entre abril i octubre, va ser de 691.756 viatgers, molt superior a la prevista (324.000). Atès el gran èxit de la iniciativa, el Govern va aprovar la continuïtat de l’horari nocturn ininterromput els dissabtes a la nit i cinc vigílies de festiu (1 de gener, 24 de juny, 15 d’agost, 24 de setembre i un altre dia per decidir), així com la destinació de més de 2,7 milions d’euros durant el 2008 a finançar el servei. El funcionament continuat del metro ha anat acompanyat d’un reforç de la neteja i dels serveis de seguretat. Els dissabtes a la nit es duplica el nombre d’efectius assignats a les diferents línies de TMB i també es reforcen els equips mòbils disponibles per intervenir en cas d’incidència. El programa Metronit amenitza les nits de metro Coincidint amb l’estrena del metro nocturn, del 14 d’abril al 26 de maig es va posar en marxa el Metronit, un programa d’activitats culturals als vestíbuls de les estacions de metro, moltes d’elles protagonitzades per col·lectius juvenils dels municipis metropolitans. L’acte central del programa va ser una exposició, oberta fins el 22 d’abril al vestíbul d’Universitat (L2), sobre els avantatges i les possibilitats del nou servei de metro nocturn per als joves. Durant aquests dos mesos, els 32 punts de música on cada dia es fan actuacions en viu van posar en funcionament la seva rèplica nocturna. Metronit va acollir, a més, una sessió de soliloquis, actuacions de djembé; espectacles de dansa urbana i hip-hop, el festival de curtmetratges Barcelona Visual Sound i un concert del festival Primavera Sound. L’objectiu d’aquesta programació cultural va ser remarcar la importància de l’ampliació de l’horari del metro els caps de setmana i vigílies de festa, vincular emocionalment el públic jove al transport públic com a espai de convivència i fomentar la promoció i difusió dels intèrprets joves tot oferint-los una oportunitat de donar-se a conèixer, d’innovar i d’experimentar en nous escenaris. 028 029 evoLUCiÓ deLS viatgerS (amb tranSPortS d’oCi inCLoSoS) (EN MILIONS) 2.2. MILLORANT EL SERVEI DE LA XARXA DE METRO Amb l’objectiu de facilitar la mobilitat dels centenars de milions de passatgers que anualment viatgen en metro, TMB ha dut a terme diferents iniciatives destinades a incrementar i renovar la flota de trens i a millorar la freqüència de pas. La FLota de metro S’amPLia en 33 trenS en doS anyS La incorporació de nous trens l’any 2007 forma part d’un ambiciós programa de renovació i ampliació del material mòbil de la xarxa de metro. L’Autoritat del Transport Metropolità ha contractat en diferents fases un total de 99 trens (39 unitats de la sèrie 5000, 10 trens de la sèrie 6000 i 50 de la sèrie 9000), que permeten la substitució dels trens més antics i l’ampliació de la flota. Es tracta d’un procés d’una magnitud excepcional si es té en compte que el parc en servei a mitjans de l’any 2005 era de 118 unitats i que a finals de 2007 s’havia incrementat fins a 151 trens. Trens més moderns, còmodes i accessibles Els nous trens destaquen pel disseny, la tecnologia avançada i l’elevat confort dels usuaris. Disposen d’espais reservats per a cadires de rodes que dupliquen els mínims exigits. L’entrada en servei d’aquests nous trens permet la posada en marxa del programa de remodelació dels trens actuals de les sèries 3000 i 4000. Durant l’any 2007, s’han rebut a les instal·lacions de Metro quatre unitats remodelades de la sèrie 3000 (L3) i durant el segon semestre del 2007 s’han iniciat els primers treballs de remodelació de la sèrie 4000. Es tracta de trens fabricats entre els anys 1987 i 1989, que s’acosten a la meitat de la seva vida útil. Per això se sotmetran a una completa reforma interior que els permetrà continuar donant servei en les millors condicions de seguretat, capacitat i confort. una altra millora en aquest sentit ha estat el transvasament de trens de la L2 a la L4, que forma part d’un pla de redistribució de material mòbil motivat per l’entrada progressiva d’aquests 99 trens nous entre 2005 i 2009. La incorporació dels trens de la sèrie 2100 de la L2 a la L4 suposa una millora notable per al confort i la fiabilitat de la línia. La característica més visible d’aquests trens, fabricats l’any 1997, és que els seus cinc cotxes estan units per passadissos intercomunicats, que permeten la distribució uniforme del passatge. A més, des del punt de vista tecnològic, disposen de sistemes de suspensió més avançats per minimitzar el soroll i les vibracions. eL ProCÉS de renovaCiÓ deL ParC mòbiL deL metro PreveU La inCorPoraCiÓ de 99 trenS FinS deSembre de 2009 TMB millora les freqÜÈncies l’increment de la flota de metro l’any 2007 ha permÈs a tmB assolir la circulació de 121 trens en hora punta al mes de desemBre, amB la qual cosa la capacitat de transport de la xarxa s’ha incrementat en Les fites assOLiDes fOrmen un 6 % respecte a desemBre part D’un Objectiu més ampLi: acOnseguir que La de 2006 i en un 16 % respecte majOr part De Les Línies al setemBre de 2005, quan es De metrO cOnvenciOnaLs va iniciar el pla de millora de Operin amb intervaLs De pas freqÜÈncies prOpers aLs 2’30” eL 2010 menys temps d’espera en hora punta la incorporació de nous trens millora la freqÜÈncia de pas del metro TMB ha respost a l’increment que ha experimentat els darrers anys, quant a nombre d’usuaris del metro, amb la incorporació de trens a la flota, que ha permès reduir les freqüències de pas. Aquesta mesura s’inscriu dins del Pla de Millora de Freqüències, iniciat l’any 2005. El Pla contempla, a més de la incorporació de nou material mòbil a la circulació, l’adequació de les infraestructures, l’actuació sobre les xarxes d’energia i la millora dels sistemes de seguretat amb l’objectiu final de reduir els temps d’espera del metro en hores punta. Les fites aconseguides el 2007, amb l’assoliment de 121 trens en hora punta al mes de desembre, són un pas endavant per aconseguir un objectiu més ampli amb horitzó a l’any 2010: aconseguir que la major part de les línies de metro convencionals operin amb intervals de pas propers als 2’30”. Pel que fa a les hores vall (entre les 9.30 i les 12.30 h), TMB ha aconseguit incrementar l’oferta de trens fins a 107. Amb la millora, aquesta franja horària passa a disposar de més trens dels que hi havia en hora punta el 2006. 030 031 ComPoSiCiÓ deL ParC mòbiL de La XarXa de metro La inCorPoraCiÓ de trenS miLLora La FreQüÈnCia de PaS noMBRE DE VEHICLES deL metro en Hora PUnta 2005 2006 2007 Gràcies al Pla de Millora de Freqüències, que es va iniciar el 2005, la xarxa de metro ha S500 Motors 6 6 6 aconseguit posar en circulació 121 trens en hora punta del matí a 31/12/2007. Pel que Remolcs - - - fa a la resta de franges horàries, s’han introduït 13 trens més entre les 09.30 i les 12.30 S1000 Motors 100 24 - hores (hora vall) i 12 trens més entre les 12.30 i les 21.00 hores (hora punta de la tarda). Remolcs 25 6 - Amb aquestes incorporacions, la xarxa ha passat a gaudir d’una oferta plana entre les S1100 Motors 108 108 40 09.30 i les 21.00 hores de 107 trens. Remolcs 27 27 10 Aquestes millores se sumen a les de l’any 2006, quan, a més d’introduir millores en l’hora punta del matí, també es va reduir l’interval de pas a la resta de les franges horàries del dia S2000 Motors 24 24 24 laborable. La tradicional diferenciació entre hora vall de matí i hora punta de tarda gairebé Remolcs 6 6 6 va desaparèixer, en aproximar el nivell de servei en hora vall de 09.30 a 12.30 (94 trens) S2100 Motors 60 60 60 al nivell de servei de 12.30 a 21.00 (95 trens). Remolcs 15 15 15 Pel que fa als caps de setmana, el 2007 s’han assolit de forma completa totes les millores S3000 Motors 72 72 72 previstes, amb la qual cosa s’ha igualat l’oferta de diumenge a la de dissabte. D’aquesta Remolcs 18 18 18 manera, la capacitat de transport de la xarxa entre les 09.30 i les 21.00 hores s’ha S4000 Motors 96 96 96 incrementat al voltant d’un 30% en dissabte i al voltant d’un 50% en festiu respecte al Remolcs 24 24 24 setembre de 2005, quan es va iniciar el Pla de Millora de Freqüències. S5000 Motors 40 128 156 Remolcs 10 32 39 S6000 Motors - - 36 Remolcs - - 9 S9000 Motors - 16 108 PeL QUe Fa aLS CaPS de Setmana, eL Remolcs - 4 27 ToTAL DE TREnS 125 quíntuples i 132 quíntuples i 148 quíntuples i 2007 S’Han aSSoLit de Forma ComPLeta 3 dobles 3 dobles 3 dobles toteS LeS miLLoreS PreviSteS, amb La evoLUCiÓ de L’edat mitJana deLS trenS (EN ANYS) QUaL CoSa S’Ha igUaLat L’oFerta de diUmenge a diSSabte nombre de trenS ProgramatS i miLLora de L’intervaL de PaS en Hora PUnta 2005 2006 2007 noMBRE DE InTERVAL DE PAS noMBRE DE InTERVAL DE PAS noMBRE DE InTERVAL DE PAS TREnS TREnS TREnS L1 23 3’44’’ 23 3’40’’ 24 3’40’’ L2 15 3’52’’ 19 3’03’’ 22 2’38’’ L3 22 3’13’’ 23 3’08’’ 25 3’10’’ L4 19 3’56’’ 19 3’56’’ 19 4’00’’ L5 27 2’57’’ 28 2’49’’ 29 2’43’’ L11 2 7’00’’ 2 7’00’’ 2 7’00’’ ToTAL 108 114 121 032 033 2.3. RENOVANT I AMpLIANT LA Un ProJeCte de Prioritat SemaFòriCa agiLitZa La CirCULaCiÓ de L’aUtobÚS FLOTA D’AUTObUSOS El primer semestre de 2007 s’ha finalitzat la primera fase del projecte de prioritat semafòrica, una iniciativa que es va començar a desenvolupar el 2006 i mitjançant la qual s’ha establert una ona verda favorable al bus al llarg del carrer d’Aribau, des de la Gran Via de les Corts Catalanes fins a la Via Augusta de Barcelona. El 30 de juny es va completar el Projecte d’Interconnexió del Centre de Control del Trànsit urbà (CCTu) tmb aProva L’adQUiSiCiÓ de 206 aUtobUSoS de l’Ajuntament de Barcelona amb el Centre de Regulació del Trànsit (CRT) de TMB, que Durant l’any 2007 s’ha efectuat el procés d’aprovació i adjudicació del subministrament de permet sol·licitar la prioritat del bus en aquest eix davant de retards significatius de les 206 autobusos per al període 2008–2009. D’aquests vehicles, 120 són estàndard dièsel (88 línies que circulen pel carrer d’Aribau. entraran en funcionament el 2008 i 32 el 2009), 40 són estàndard de gas natural comprimit Durant el segon semestre de l’any s’ha iniciat un estudi teòric, conjuntament amb els (per al 2009), sis autobusos són articulats dièsel (per al 2008), cinc són articulats de gas tècnics del Sector de Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona i personal investigador del natural comprimit (per al 2009), quatre són autobusos Midi (per al 2008), 25 minibusos (19 Centre d’Innovació del Transport (CEnIT), sobre la viabilitat d’implantació d’una ona verda per al 2008 i sis per al 2009) i sis són autobusos de doble pis (per al 2009). generalitzada, estesa a quatre eixos viaris, que encara està en fase d’investigació. TMB adquirirà aproximadament 84 autobusos més fins al 2010, quan assolirà les 290 noves incorporacions que suposen la renovació total de la flota actual. Aquestes darreres adquisicions podran incorporar avenços en el camp mediambiental que estan en curs de desenvolupament per part dels fabricants, en línia amb la voluntat de TMB de contribuir a una mobilitat sostenible. CaraCterÍStiQUeS de La FLota de La XarXa d’aUtobÚS 2005 2006 2007 FLoTA 1.019 1.066 1.086 EDAT MITjAnA DE LA FLoTA 6,7 5,3 6,1 AuToBuSoS AMB AIRE ConDICIonAT 993 1.062 1.079 VEHICLES ADAPTATS 864 1.066 1.086 diStribUCiÓ deLS aUtobUSoS de La FLota Per tiPUS de CarbUrant 2005 2006 2007 AuToBuSoS GAS nATuRAL 162 244 251 AuToBuSoS HIDRoGEn 3 3 - AuToBuSoS BIoDIÈSEL - 15 39 AuToBuSoS GASoIL 854 804 796 ToTAL D’AuToBuSoS 1.019 1.066 1.086 51 LÍnieS d’aUtobÚS eS veUen reForçadeS eLS CaPS de Setmana TMB ha desenvolupat un pla de millora a la xarxa d’autobusos, centrat en el reforç i l’ampliació de 51 línies, aproximadament la meitat de les existents, els caps de setmana i dies festius. Aquest pla se superposa al que es va aplicar al llarg de l’any 2006, en què, pel que fa als caps de setmana, es van reforçar 9 línies, i 22 línies que només funcionaven els feiners (entre elles totes les de Bus del Barri) van passar a funcionar també els festius. El Bus del Barri és una xarxa que circula per línies de curt recorregut i facilita l’accés, en zones on els autobusos estàndard no poden accedir per les seves dimensions, a serveis bàsics com ara mercats, centres sanitaris i espais d’oci, entre altres llocs d’interès. Més de 3,9 milions de viatgers van utilitzar-lo durant el 2007. Per tal de reforçar aquestes 51 línies s’han posat en servei 90 vehicles suplementaris i s’ha ampliat el personal de conducció. 034 035 2.4. ATENENT I ESTUDIANT LES NECESSITATS DELS USUARIS eLS CentreS d’inFormaCiÓ i atenCiÓ aL CLient miLLoren eL Servei Durant el 2007, els Centres d’Informació i Atenció al Client (CIAC) han continuat en la línia d’oferir a la ciutadania una atenció personalitzada i amb un alt nivell de qualitat. Els ciutadans han reconegut l’esforç de TMB valorant el servei rebut als CIAC amb un índex de satisfacció (ISC) de nou punts. aCtUaCionS eFeCtUadeS PeLS CiaC amb La CiUtadania ACTuACIonS EFECTuADES 2005 2006 2007 % 07/06 RECLAMACIonS ATESES 2.577 3.532 3.197 -9,5 ingreSSoS Per venda de tÍtoLS ComerCiaLS aLS CiaC i reSta de tmb (EN EUROS) SAnCIonS GESTIonADES I CoBRADES 3.741 4.398 4.622 5,1 RECEPCIÓ D’AL·LEGACIonS A SAnCIonS 5.701 6.164 5.940 -3,6 GESTIÓ DE TRoBALLES (oBjECTES PERDuTS) 15.143 16.877 19.876 17,8 GESTIÓ DE TÍToLS RETIRATS 5.007 4.254 3.468 -18,5 BESCAnVIS LLIuRATS 48.844 87.015 114.227 31,3 Dins del projecte de millora de l’atenció telefònica, s’ha incrementat notablement l’índex de resposta directa a les trucades que fan els ciutadans, que ha passat del 52% l’any 2006 al 66% el 2007. D’altra banda, s’han implementat nous serveis per a una millor satisfacció del client, com la implantació del sistema de cobrament amb targeta de crèdit i la instal·lació a tots els CIAC del sistema per tramitar les vendes de títols efectuades directament. Pel que fa a la venda de títols comercials (abonaments de 2, 3, 4 i 5 dies), les xifres han crescut notablement durant el 2007. S’han obtingut ingressos per valor de 4,6 milions d’euros, davant dels 2,85 milions recaptats el 2006, cosa que representa un increment del 61%. Finalment, a causa de les obres de l’intercanviador Metro/FGC de l’estació de Diagonal, el evoLUCiÓ de vendeS aLS CiaC Centre ha estat traslladat del vestíbul secundari al principal, tot mantenint la funcionalitat. S’ha iniciat també l’estudi per a la instal·lació d’un nou Centre d’Informació i Atenció al ACTuACIonS EFECTuADES 2005 2006 2007 % 07/06 Client a l’estació de Sagrera. VEnDES (noMBRE DE TÍToLS) 437.276 515.391 633.751 23 InGRESSoS ToTALS (EuRoS) 3.458.509 4.535.998 6.569.469 44,8 VEnDES D’ABonAMEnTS DE 2, 3, 4 I 5 DIES 1.892.644 2.854.457 4.595.985 61 tmb trebaLLa en Una miLLora de La geStiÓ de LeS VEnDES T-joVE (noMBRE DE TÍToLS) 515 2.047 4.696 129,4 QUeiXeS, reCLamaCionS i SUggerimentS VEnDES T-ESCoLAR (noMBRE DE TÍToLS) 165.405 198.594 209.496 5,5 TMB ha impulsat un projecte de revisió integral de queixes, reclamacions i suggeriments (QRS) durant el 2007 amb l’objectiu d’oferir una millor i més ràpida resposta al ciutadà. A partir de l’11 de juny, TMB va implantar un nou procés de tramitació de les QRS que ha comportat que gairebé el 70% de les queixes registrades des d’aquesta data i fins al final d’any s’hagin contestat en un termini inferior a 10 dies. 036 037 aSPeCteS QUe mÉS Han miLLorat eL niveLL de SatiSFaCCiÓ deL CLient Durant el 2007, s’han tramitat un total d’11.847 reclamacions, de les quals un 46,12% correspon al servei de metro; un 45,71%, al servei d’autobusos; un 7,46%, a temes SATISFACCIÓ PER ASPECTES (GLOBAL METRO) FEBR.’05 noV.’05 FEBR.’06 noV.’06 FEBR.’07 noV.’07 n0V’07-n0V’06 generals de TMB, i un 0,71%, a Transports d’oci. Els motius de queixa més freqüents no hi hagi avaries, ni interrupció del servei 62,2 59,8 59,9 59,2 62,0 63,8 4,6 han estat, al metro, qüestions relacionades amb el bitlletatge i les tarifes (37,9%), Empleats amables / resolen problemes 63,9 64,2 64,2 63,6 65,0 66,8 3,1 instal·lacions (18,5%) i serveis (17,6%). Pel que fa a l’autobús, les queixes més freqüents Trigui poc a portar-te al destí, sigui ràpid 70,9 69,6 71,8 71,2 72,2 74,2 3,0 tenen a veure amb el personal (40,53%) i els serveis (40,16%). Informació s/ interrupcions del servei 61,7 64,9 63,4 58,5 60,4 61,5 3,0 La gestió de queixes, reclamacions i suggeriments és un procés transversal en què està SATISFACCIÓ PER ASPECTES (GLOBAL BuS) FEBR.’05 noV.’05 FEBR.’06 noV.’06 FEBR.’07 noV.’07 n0V’07-n0V’06 implicada tota l’organització. Per això, el projecte de revisió ha comportat un treball amb Bona accessibilitat a l’autobús 67,8 69,5 72,0 72,5 74,4 75,1 2,6 tots els departaments i unitats afectats. Així, el nou model de gestió de les queixes i S’acompleixin els temps de pas 57,4 57,5 59,4 60,6 62,2 62,6 2,0 reclamacions s’ha dissenyat a partir de la revisió dels circuits d’entrada i sortida de queixes, de l’anàlisi dels recursos humans, dels procediments interns i dels rols de Informació dins de l’autobús 58,8 56,2 60,8 60,4 61,5 62,3 1,9 cada departament. També, de l’anàlisi de l’entorn tecnològic i de la relació amb les no s’hagi d’esperar a l’autobús, passi sovint 57,0 56,8 58,5 59,4 61,3 61,1 1,8 administracions que tutelen aquest procés, i de la revisió dels processos d’auditoria i les afectacions de la normativa europea unE 13816. En aquests moments, s’està en fase d’implantació de dos dels nou projectes de què consta el futur model de gestió que es aUgmenta La FiabiLitat de La FLota vol implantar durant el 2008. La mitjana de quilòmetres sense avaria en el servei de metro durant el 2007 ha millorat significativament (19,3%). Així, s’ha situat en 43.881 cotxes-km davant els 36.797 cotxes-km de l’any 2006. La millora ha estat generalitzada a totes les línies, excepte a la L2, a causa de la incorporació de nous trens que han hagut de passar el període inicial eLS CiUtadanS, mÉS SatiSFetS amb eL de servei, quan se solen registrar més incidències. Servei de metro i aUtobÚS mitJana de Km SenSe avaria a metro El 2007, tant l’Índex de Satisfacció del Client (ISC) del servei de metro com el d’autobús s’han incrementat respecte a anys anteriors, com a reflex de les millores introduïdes per LÍnIA 2006 2007 VARIACIÓ En % TMB per satisfer el ciutadà. 1 41.646 43.929 5.5 Dels diferents indicadors que es tenen en compte a l’hora d’elaborar l’ISC, en el cas 2 43.151 35.658 -17,4 del metro els usuaris han valorat especialment que no hi hagi avaries, l’amabilitat dels 3 39.092 49.174 25,8 empleats, la rapidesa del servei i la informació sobre les interrupcions ocorregudes. En 4 36.059 39.889 10,6 el cas de l’autobús, els aspectes que més han millorat el nivell de satisfacció dels clients 5 29.421 52.594 78,8 el 2007 respecte de l’any anterior són l’accessibilitat dels vehicles, l’acompliment del 11 22.780 33.488 47 temps de pas, la informació a bord de l’autobús i la freqüència de pas. MITjAnA DE kM SEnSE AVARIA A 36.797 43.881 19,3 ToTES LES LÍnIES Pel que fa al servei d’autobusos, la mitjana de quilòmetres recorreguts sense avaria ha millorat de forma progressiva en els darrers anys. El 2007, aquesta ràtio s’ha situat en ÍndeX de SatiSFaCCiÓ deL CLient a metro i aUtobÚS una mitjana de 3.376 km sense avaria, una xifra, tot i que per sota de l’any anterior, dins d’uns nivells força notables. mitJana de Km SenSe avaria a aUtobÚS 038 039 eStUdiS Per ConÈiXer eLS HÀbitS de mobiLitat deLS CiUtadanS L’Estudi d’hàbits i actituds dels ciutadans i clients vers la mobilitat és una de les investigacions més im- avaLUaCiÓ ContinUada de L’atenCiÓ a L’USUari portants que TMB ha encetat el 2007. El principal objectiu de l’enquesta és determinar com es desplaça la TMB duu a terme una sèrie d’estudis periòdics amb la finalitat d’avaluar el població: en quin mode de transport, amb quina freqüència, per què i quan. servei que ofereix al ciutadà i establir millores. Els resultats han de permetre el disseny de les accions de fidelització i captació de clients més adients i es- •Estudi de percepció del client (EPC): el componen l’ISC (Índex de pecífiques per a cada segment determinat. Satisfacció del Client de metro i autobús), l’EIC (Expectatives i A finals de desembre es va lliurar la primera entrega d’aquest estudi (descripció bàsica dels desplaçaments Inquietuds del Client) i els Indicadors de Marca (IM). per àmbits territorials), que es completarà durant el 2008. •Estudis de satisfacció dels usuaris d’unitats internes i estudis per A més, TMB ha continuat treballant en un nombre important d’estudis que es van concebre durant el 2006: a la certificació d’aquestes instal·lacions, com ara: els estudis Estudi de Mesura de la Prestació del Servei: per a les certificacions de les gerències de les L2, L3 i L11 i de L’Estudi de Mesura de la Prestació del Servei (MPS) substitueix l’antic Índex de Qualitat la cotxera de Ponent, el del Centre de Regulació d’operacions de objectiu (IQo) i té com a finalitat avaluar el compliment de la qualitat de servei ofert, Bus (CRo) i el del Centre de Control de Metro (CCM), entre altres. tant al metro com a l’autobús, a partir de la mesura d’uns indicadors de la prestació del •Estudi de satisfacció del servei de Barcelona Bus Turístic. servei: disseny del servei, accessibilitat, informació, temps, atenció al client, confort, Durant tot l’any, també s’ha fet un conjunt d’estudis que es van repetint de seguretat i impacte mediambiental. A partir de principis de 2008 ja es disposarà d’una manera contínua. mostra acumulada suficient per donar resultats amb caràcter mensual. Estudi del frau a la vista: Durant el 2007 s’ha continuat l’elaboració de l’Estudi del frau a la vista de metro i auto- bús. S’ha seguit la mateixa metodologia que es va implantar l’any 2006, que consisteix, en el cas de metro, a ampliar la mostra a caps de setmana i en el recull d’observacions La neteJa i La SegUretat, dUeS PrioritatS a metro durant un horari més ampli els dies laborables. En el cas de l’autobús, es va ampliar la mostra de vehicles i l’horari d’observació. Per TMB, és fonamental que el ciutadà se senti còmode i segur en els seus trajectes en metro. És per això que, durant el 2007, l’organització ha continuat treballant en una Estudi d’Imatge i Posicionament de TMB: millora de la neteja de les estacions i de les condicions de seguretat. El 2007, s’ha fet un projecte d’homogeneïtzació de la metodologia i definició dels indi- Pel que fa a la neteja, una de les fites per a l’any 2007 era la consolidació dels objectius cadors d’imatge de TMB, per tal de generar un nou estudi d’imatge i posicionament de del nou contracte de neteja que es va iniciar el juny de 2006: reduir el cicle de neteja a l’organització mitjançant un procés que ha constat de tres fases, dues de les quals han fons de 65 dies a 30-35 dies; l’augment de la neteja de les estacions a les tardes i els tingut lloc el 2007: la realització d’un estudi qualitatiu de validació dels indicadors per a festius, i l’increment de la neteja del terra dels trens els caps de setmana, entre altres l’estudi de base (setembre); i un estudi de base quantitatiu a partir de 1.500 entrevistes mesures. a ciutadans dels principals municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (octubre). La El desembre de 2007 s’ha signat un nou contracte antigrafits que contempla les millores tercera fase consisteix en un estudi mensual (gener 2008). de cobertura en la neteja de grafits de tren en cap de setmana i la disponibilitat d’un equip de guàrdia per a la neteja de grafits murals en trens i per a l’atenció d’incidències urgents en estacions. El mateix mes s’ha posat en funcionament un nou contracte de manteniment antiscratching (ratllades i cremades amb àcids orgànics comesos en actes vandàlics), que preveu el poliment i laminatge del 65% dels vidres de la xarxa i el mante- niment de tots els elements tractats. Altres actuacions especials han consistit a desodoritzar l’interior dels trens de les línies L1, L2, L3, L5 i L11; un servei per a la neteja dels patis de vies en diumenge; una prova pilot d’instal·lació de noves papereres amb bossa transparent, i un nou contracte per a la prevenció de legionel·losi a les estacions, cotxeres i centres de treball. Actuacions en l’àmbit de la seguretat L’any 2007 s’han ampliat un 25% els serveis de seguretat a tota la xarxa. A més a més, des de l’entrada en vigor del servei ininterromput de metro les nits de dissabte a diumenge i vigílies de festiu, s’ha dut a terme una ampliació nocturna dels serveis de seguretat d’un 150% a totes les línies. Durant l’any també s’han instal·lat càmeres de seguretat, fins a arribar al voltant de les 2.800 unitats a les estacions i dependències de metro. S’ha fet també una prova pilot d’instal·lació de noves papereres amb bossa transparent. Respecte a la videovigilància 040 041 intel·ligent, destaca la posada en marxa per primera vegada d’un sistema d’aquestes característiques a les instal·lacions de Triangle Ferroviari, amb la finalitat de permetre una detecció precoç d’intrusions en el perímetre exterior. L’any 2007 ha estat l’any del llançament de l’enllumenat a les entrades de túnels. S’han fet igualment noves instal·lacions a 18 estacions. Aquesta millora permet una major dis- suasió davant intrusions de persones en vies. 2.5. COMUNICANT I DIALOgANT AMb ELS pASSATgERS eL Servei tmb ibUS arriba a Set LÍnieS mÉS Set línies d’autobús més (9, 20, 65, 67, 68, 105, 165) han incorporat durant l’any 2007 el sistema d’informació iBus. Amb aquestes noves actuacions ja són 40 les línies que disposen d’aquesta innovació. El servei TMB iBus es va posar en funcionament el 2005 i consisteix en la comunicació a l’usuari del temps que resta per al pas per una parada de l’autobús de la línia sol·licitada. Aquesta informació es pot demanar mitjançant telèfon mòbil, SMS o GPRS (Wap i Imode) i a través d’Internet. tmb trebaLLa en La miLLora de LeS SenyaLitZaCionS aL metro i L’aUtobÚS Durant l’any s’ha dut a terme un conjunt d’accions de senyalització i d’informació tant al aCCionS de ComUniCaCiÓ i PromoCiÓ servei de bus com al de metro, amb l’objectiu de donar a conèixer les millores introduïdes Amb l’objectiu que els ciutadans coneguin els avantatges de les millores dutes a terme per i d’ajudar a la mobilitat del ciutadà davant la celebració d’actes puntuals. TMB, l’organització ha llançat diverses campanyes promocionals i de comunicació durant Pel que fa a Metro, s’han instal·lat senyalitzacions especials amb motiu del tancament l’any 2007. d’algunes estacions i accessos per obres. També s’ha treballat en la renovació d’alguns Respecte a les promocions, destaquen l’anunci dels abonaments de 2, 3, 4 i 5 dies, cartells, de la guia de metro i dels plànols. En l’àmbit de la recerca i el desenvolupament, així com una campanya, efectuada juntament amb l’agència de viatges del RACC, per tal cal destacar la preparació per a la futura senyalització de la L9, l’actualització del manual de promoure la compra de títols de transport amb targeta de crèdit a les màquines de de senyalització interior dels combois de metro, la instal·lació de pantalles informatives als venda de la xarxa de metro. Els premis de la promoció van consistir en diferents viatges trens de les sèries 5000, 6000 i 9000 i l’edició de material informatiu amb consells per proporcionats pel RACC. Les campanyes de comunicació a Autobús han tingut com a protagonistes algunes de les viatjar en metro. fites aconseguides per TMB l’any 2007, com el 100% d’accessibilitat als autobusos, el Respecte a la xarxa d’autobús, les accions més destacades han estat: reforç de les línies el cap de setmana i a l’estiu per arribar a les platges, el perllongament • La creació d’una nova imatge del Tramvia Blau. de la línia 130 amb dues noves parades o la instal·lació de noves pantalles informatives a • El redisseny de la tireta informativa, dels pictogrames a les pantalles del Servei bord dels autobusos. d’Informació a l’usuari (SIu) i dels plafons informatius de les marquesines. Pel que fa a Metro, les accions de comunicació s’han centrat a donar a conèixer la venda • El llançament d’una campanya de comunicació i promocional del servei iBus. automàtica exclusiva en algunes estacions, com a pas previ a la implantació del nou model • L’edició d’un fullet per als ciutadans amb normatives i consells per viatjar en bus. operatiu, com també la posada en marxa del servei de metro nocturn ininterromput els • La col·locació d’adhesius a bord del bus amb recomanacions per viatjar i dissabtes i vigílies de festius, i el nou model operatiu a les línies L3 i L4. També s’han fet informacions com, per exemple, el canvi màxim permès, normativa, etc. campanyes per conscienciar de la necessitat de cuidar els vidres del metro i per comunicar Per altra banda, s’ha continuat treballant en les senyalitzacions especials davant d’esdeve- que, mensualment, es dóna a conèixer l’evolució dels indicadors de qualitat del servei als niments culturals importants, festes assenyalades i alteracions dels serveis habituals. vestíbuls de les estacions. 042 043 nombre d’eStaCionS adaPtadeS Per a PerSoneS amb mobiLitat redUÏda 16 ESTACIONS EN PROJECTE (13,20%) 74 ESTACIONS ADAPTADES (61,20%) 13 ESTACIONS AMB PROJECTE ADJUDICAT I OBRES NO INICIADES (10,70%) 18 ESTACIONS EN OBRES (14,90%) font: Gisa, 31/12/07 Ja SÓn 74 LeS eStaCionS de metro QUe eStan eQUiPadeS Per a PerSoneS 2.6. FENT ACCESSIbLE EL SERVEI amb mobiLitat redUÏda TMB basa el seu servei en un tracte respectuós, amable i no discriminatori, considerant i actuant d’acord amb la diversitat dels usuaris del transport públic. Per això, continua treballant per millorar l’accessibilitat dels vehicles, edificis i instal·lacions. 14 eStaCionS de metro miLLoren L’aCCeSSibiLitat remodeLaCiÓ de LeS eStaCionS de metro Durant el 2007, 14 estacions de metro s’han adaptat per a persones amb mobilitat reduïda Durant l’any 2007 s’han iniciat les obres de l’intercanviador de Diagonal, on es preveu la (PMR). L’operació ha tingut lloc a les estacions Avinguda Carrilet, Can Serra, Florida, renovació integral del passadís de correspondència entre els Ferrocarrils de la Generalitat Hostafrancs, Sant Andreu i Torras i Bages (L1); Liceu, Drassanes, Plaça del Centre i Paral·lel de Catalunya (FGC) i la L5, l’estació de la L5, la connexió entre aquesta i la L3 i el vestíbul (L3); Besòs i Besòs Mar (L4), i Vilapicina i Camp de l’Arpa (L5). de la L3, per tal de suprimir les barreres arquitectòniques, principalment. Les obres, que Pel que fa a les estacions de Liceu (L3), Drassanes (L3) i Florida (L1), han estat adaptades es van iniciar al novembre del 2006, finalitzaran el primer trimestre del 2009. També s’ha a persones amb mobilitat reduïda amb la posada en marxa dels ascensors i els nous treballat en el projecte de remodelació de l’intercanviador d’Arc de Triomf (entre la L1 i accessos millorats. La mesura ha beneficiat els 79.000 usuaris que utilitzen aquestes Renfe) i de l’intercanviador de Sagrera Meridiana (entre L1, L5, Renfe i futura L9). estacions diàriament. El cost total de les obres d’adaptació a l’estació de Liceu (L3) ha D’altra banda, TMB ha redactat els projectes de rehabilitació de Santa Coloma (L1), estat de 2,5 milions d’euros; el de l’estació de Drassanes, de 0,6 milions d’euros, i el de Drassanes (L3), Alfons x (L4), Llucmajor (L4), Pubilla Cases (L5) i Liceu (L3). L’obra de l’estació de Florida, de 0,9 milions d’euros. rehabilitació de Liceu va començar el mes de juny de 2007 i les obres de Llucmajor (L4), Al llarg del mes de maig s’han adaptat les estacions de Torras i Bages (L1), Plaça del Alfons x (L4), Drassanes (L3) i Pubilla Cases (L5) estan adjudicades i van començar entre Centre (L3) i Besòs (L4). Les obres, consistents en l’adaptació general d’accessos i la setembre i novembre de 2007. instal·lació d’ascensors i d’encaminaments per a invidents, han comportat una inversió De manera general, s’han instal·lat 234 màquines de venda automàtica de bitllets. global de 4,4 milions d’euros. Les vuit estacions restants han comportat una inversió Així mateix, s’ha treballat en el projecte de renovació i incorporació de noves escales global de 10,5 milions d’euros. mecàniques. Aquestes actuacions formen part del pla de millora d’accessibilitat que duu a terme el una iniciativa important que s’ha encetat el 2007 ha estat el Pla d’Actuació per millorar Govern de la Generalitat al conjunt de la xarxa de metro de Barcelona, amb una inversió el gap, és a dir, la distància entre el tren i l’andana. Durant tot l’any s’han fet diversos superior als 100 milions d’euros. Amb l’adaptació d’aquestes estacions, ja són 74 les estudis i enquestes de diagnòstic. En fases successives es buscaran solucions per reduir estacions de metro que estan equipades per a persones amb mobilitat reduïda; 31 les que el gap i es faran recomanacions a les institucions per a l’homologació de cadires de rodes estan en obres o a punt d’iniciar-les, i 16 que es troben en fase de redacció de projecte. adequades a les condicions de les estacions. 045 TMB ÉS COMPROMÍS AMB L’ENTORN TMB VOL APROFITAR LA SEVA CONDICIÓ D’OPERADOR PÚBLIC PER CONTRIBUIR A LA INTEGRACIÓ I A LA COhESIÓ SOCIAL, I CONSOLIDAR AIXÍ LA SEVA IMATGE D’EMPRESA VINCULADA A LA CIUTAT I AL TERRITORI. EN AQUEST SENTIT, hA DUT A TERME DURANT EL 2007 UN GRAN NOMBRE 3 D’ACTUACIONS DESTINADES A MILLORAR LA QUALITAT DE VIDA DELS CIUTADANS, EDUCAR EN VALORS, CONTRIBUIR A LA DIFUSIÓ DE L’ART I LA CULTURA, AFAVORIR LA INTEGRACIÓ DE LES PERSONES AMB MOBILITAT REDUïDA I INTERCANVIAR CONEIXEMENT 046 047 3.1. COL.LAbORANT EN pROgRAMES D’EDUCACIÓ I FORMACIÓ El transport públic forma part de l’entorn i, com a tal, també de la comunitat educativa ciutadana de Barcelona i la seva àrea metropolitana. Des de TMB s’ofereix l’oportunitat de generar aprenentatge i formació en l’àmbit dels valors i el civisme, emmarcada en el compromís ciutadà per una educació al servei de la cohesió social. tmbedUCa, eL ComPromÍS de tmb Per L’edUCaCiÓ en vaLorS TMB ha dut a terme una reflexió estratègica sobre l’oferta educativa que fins al moment estava presentant, basada en el programa de visites escolars. L’objectiu era revisar que l’oferta s’adeqüés als nous currículums escolars, així com avaluar l’impacte real en la imatge de TMB d’aquest projecte. La fase de diagnòstic ha tingut com a conseqüència l’elaboració del projecte educatiu TMBEduca, que començarà a implantar-se de cara al curs 2008-2009 i que converteix TMB en la primera organització de l’àmbit metropolità que disposa d’un projecte educatiu propi. TMBEduca esdevé així un marc guia per a la relació entre TMB i la comunitat educativa. Abasta quatre àmbits d’actuació: • programa d’activitats escolars; • accions de comunicació que incorporen la vessant educativa; • activitats educatives pròpies; • projectes de col·laboració amb la universitat. TMBEduca ha comptat també amb la col·laboració de l’Institut de Ciències de l’Educació de la universitat de Barcelona, amb qui TMB ha signat un conveni de dos anys per a l’avaluació continuada del projecte i la formació de l’equip de monitors. Millores a les visites escolars Durant el 2007, més de 3.700 estudiants han visitat TMB. Coincidint amb el curs escolar 2007-2008, l’organització ha dissenyat nous tríptics informatius de les activitats educatives. També s’ha elaborat i editat nous materials escolars com ara quaderns d’aprenentatge i reforç, un DVD promocional de les activitats educatives i un CD interactiu amb material educatiu complementari. Durant el 2007, el projecte educatiu TMBEduca ha comportat la formació de 10 monitors La taSCa PedagògiCa de tmb en diferents sessions adreçades a potenciar l’aprenentatge dels escolars. TMB desenvolupa des de 1984 una tasca pedagògica en coordinació En el marc d’aquesta voluntat educativa, TMB va participar en l’organització del Festival de amb l’Institut d’Educació dependent de l’Ajuntament de Barcelona (IMEB). la Infància, on va disposar durant la celebració de l’esdeveniment d’un espai propi on els L’objectiu d’aquest programa és crear una xarxa de relacions entre els centres més petits van conèixer el transport públic a través d’activitats lúdiques. escolars i les entitats ciutadanes amb voluntat educadora per tal de planificar Amb TMBEduca, TMB referma la seva aposta per l’educació i la formació de la ciutadania. conjuntament la tasca docent a les escoles. El vessant educatiu de TMB busca fomentar el coneixement del transport públic i la seva història, promoure els comportaments cívics, destacar el caràcter de patrimoni col·lectiu d’aquests VISITES EDuCATIVES DE L’AnY 2007 mitjans de transport i difondre valors que hi estan associats, com ara la TIPuS DE VISITA noMBRE DE VISITES noMBRE DE PERSonES sostenibilitat i la mobilitat universal. ESCoLARS 109 3.135 En aquest sentit, durant el curs 2006-2007 gairebé un milió i mig d’escolars unIVERSITÀRIES 20 418 d’entre tres i 18 anys van participar en 3.284 activitats organitzades per 115 EDuCACIÓ ESPECIAL 13 204 entitats i institucions de la ciutat, entre elles TMB. ToTAL 142 3.757 048 049 aCteS CorPoratiUS dUrant 2007 tmb CoL.Labora en La FormaCiÓ de GEnER Presentació dels nous autobusos de gas natural comprimit FUtUrS ProFeSSionaLS Presentació de les activitats del Consell de Coordinació Pedagògica de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona Durant el 2007, TMB ha donat a 140 estudiants l’oportunitat d’incorporar-se a la plantilla MARç obertura de l’exposició Metronit a universitat (L2) de l’organització i establir així un primer contacte amb el món professional. ABRIL Signatura del conveni entre TMB i Barcelona Activa per a la incorporació laboral de dones conductores d’autobús De la totalitat dels nous convenis de cooperació educativa signats, 54 han estat amb Inauguració del servei non-stop de metro centres de formació professional i 86 amb universitats. En aquest últim àmbit, TMB ha Presentació de la programació de Metronit continuat col·laborant amb el programa universitat-Empresa de la universitat Autònoma de Barcelona (uAB), i ha iniciat la participació en el programa Citius, de l’Escola de Postgrau Acte de tancament de la cotxera de Lutxana de la mateixa universitat. D’altra banda, han continuat les gestions per desenvolupar Sol·liloquis dins la programació Metronit el contingut del conveni signat amb l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Participació a la Mostra d’Entitats del Districte de Sant Martí Barcelona, que va suposar la creació del Laboratori de Mobilitat Sostenible. jornada d’educació viària a la cotxera d’Horta Presentació del nou Telefèric de Montjuïc Actuacions de djembé, hip-hop i dansa dins la programació Metronit MAIG Participació a la Mostra d’Entitats del Districte de Sants-Montjuïc 3.2. COMpARTINT FITES Participació a la Mostra d’Entitats del Districte de Ciutat Vella Participació a l’acte ‘Programa d’educació Viària’ de la Regidoria de Mobilitat i Seguretat al recinte Fòrum IMpORTANTS AMb LA SOCIETAT Participació a la Mostra d’Entitats del Districte de Sant Andreu Dansa urbana i rock dins la programació Metronit Festival de curtmetratges Barcelona Visual Sound dins la programació Metronit Els avenços i les fites importants per TMB també ho són per a la societat. De la mateixa manera, els esdeveniments assenyalats per als ciutadans també ho són per a l’organització. junY Presentació del pla mediambiental de TMB Fruit d’aquest sentiment de pertinença i amb la voluntat d’enfortir els vincles amb el territori Presentació dels nous trens de la sèrie 6000 i la ciutadania, TMB ha dut a terme durant el 2007 un bon nombre d’actes corporatius i de Participació en el Dia Internacional de la Música col·laboracions amb els principals esdeveniments culturals, socials i esportius de la ciutat, juLIoL organització de la primera prova d’idoneïtat dels músics del metro que han reforçat i demostren el seu lligam amb Barcelona i l’àrea metropolitana. SETEMBRE Presentació de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura L’HoSPitaLet de LLobregat i tmb organització de l’exposició fotogràfica Joves i... metro, com a punt final de la programació cultural Metronit Commemoren eLS 75 anyS de L’arribada Participació a l’exposició La Ciutat de les Persones amb motiu de les Festes de la Mercè deL metro a La CiUtat Celebració del 75è aniversari de l’arribada del metro a L’Hospitalet de Llobregat oCTuBRE Participació a la fira ferroviària BcnRail un dels actes corporatius més significatius del 2007 ha estat la commemoració dels 75 anys de l’arribada del metro organització de la segona prova d’idoneïtat dels músics del metro a L’Hospitalet de Llobregat. Coincidint amb la celebració noVEMBRE Participació al Festival de Cultura Raval’s a Catalunya de la Setmana de la Mobilitat, l’Ajuntament de Presentació del calendari Trajecte Solidari 2008 L’Hospitalet i TMB van organitzar els dies 28 i 29 de setembre DESEMBRE Cinquè Festival de Músics al Metro una exposició, situada a la plaça Francesc Macià del barri de Participació al Festival de la Infància Santa Eulàlia de L’Hospitalet, que feia un passeig visual pel passat, present i futur del metro. L’arribada d’aquest popular transport públic a L’Hospitalet va La ComPanyia eXPLiCa LeS SeveS aCtUaCionS ser l’1 de juliol de 1932, quan el president de la Generalitat Francesc Macià va inaugurar l’estació de metro de Santa Eulàlia. mediambientaLS a LeS moStreS d’entitatS deLS La data marcà l’inici de l’expansió d’aquest mitjà de transport diStriCteS de barCeLona a l’àrea metropolitana i va ser el tret de sortida d’un període de Durant el 2007, TMB ha participat a les mostres d’entitats que organitzen els transformacions urbanístiques, socials, culturals i humanes de districtes de la ciutat de Barcelona amb una carpa on s’ha muntat l’exposició la ciutat de L’Hospitalet de Llobregat. itinerant denominada Espai Mediambiental de TMB. L’objectiu ha estat fer A banda de la commemoració d’aquest aniversari, TMB ha conèixer a la ciutadania les accions mediambientals que porta a terme TMB organitzat un total de 37 actes de tipus corporatiu, que es per tal de fomentar la mobilitat i el desenvolupament sostenible. detallen en la taula següent. 050 051 tmb S’imPLiCa en La vida SoCiaL i CULtUraL de barCeLona La implicació de TMB en els esdeveniments més importants de l’àmbit cultural i social de Barcelona va més enllà de l’oferta de serveis especials. L’exemple més paradigmàtic és la participació en l’organització a les Festes de la Mercè. Així, amb motiu de la celebració de les festes de la patrona de Barcelona, l’any 2007 TMB va dur a terme una campanya informativa que, a més de donar tota la informació sobre l’oferta extraordinària de transport, informava en un microsite sobre com arribar amb transport públic a tots els actes de la Mercè. Els usuaris de TMB van poder seleccionar les activitats en les quals estiguessin interessats i informar-se’n de l’horari i el lloc de celebració, com també de la previsió meteorològica i la millor manera d’arribar-hi amb transport públic. un any més, TMB va patrocinar la Gimcana, en la qual van participar més de 2.800 persones, el dissabte 22 de setembre. Durant les Festes de la Mercè 2007, el metro va registrar 3,8 milions de validacions en els quatre dies de servei continuat, 300.000 més que l’any anterior. Vinculant oci i transport públic La voluntat de TMB de formar part de les principals activitats d’oci esdevingudes a Barcelona i l’Àrea Metropolitana s’ha materialitzat en altres iniciatives. Amb motiu de la celebració del Carnestoltes 2007, TMB va emetre un títol especial per a totes les persones que van participar en la rua. Durant el mes d’abril l’organització va col·laborar amb l’Ajuntament de Barcelona en la promoció del Museu-Monestir de Pedralbes i de la festa de la ‘Primavera eL barCeLona bUS tUrÍStiC CeLebra eL 20è aniverSari Republicana’ al Museu d’Història de la Ciutat entre els dies 12 i 15 d’abril. Amb motiu de la Fira d’Abril es van repartir vanos amb el logotip de TMB. El Barcelona Bus Turístic ha celebrat el 2007 els 20 anys de funcionament oferint servei El mes d’octubre, TMB va contribuir a l’èxit del Festival Aeri informant de la millor manera tot l’any sense interrupcions i amb 6,6 milions anuals de viatgers. d’arribar a l’esdeveniment amb transport públic. D’altra banda, els dies 13 i 14 l’organització Des de la seva creació el mes de juny de 1987, quan només funcionava de forma estacional va participar a l’homenatge amb motiu dels 75 anys del mític circuit de Montjuïc. Altres durant els mesos d’estiu, el Barcelona Bus Turístic ha anat creixent i millorant l’oferta any col·laboracions de TMB al llarg de l’any van ser, per exemple, les que es van dur a terme rere any fins a consolidar-se com la proposta més atractiva i interessant per als visitants i en els salons Sonimagfoto, Saló nàutic i Caravaning, durant la Setmana de la Mobilitat o al per a totes les persones que volen conèixer la ciutat. Festival de Cultura del Raval. Per tal d’atendre la demanda creixent, durant el 2007 s’han incorporat a la flota 6 nous vehicles de dos pisos. una altra novetat de l’any ha estat la implantació a finals del mes de maig d’un nou sistema d’audiofonia individual en 10 idiomes. Aquest sistema d’informació, a més de millorar la quantitat i la qualitat de la informació als usuaris, ha PartiCiPaCiÓ a ‘La CiUtat de LeS PerSoneS’ contribuït a eliminar l’impacte ambiental del sistema anterior de megafonia i també ha Coincidint amb les festes de la Mercè, TMB va estar present a la mostra La millorat l’eficiència per la via de la reducció de costos. El 2007, a més, el Barcelona Bus Ciutat de les Persones, una exposició que tenia com a objectiu mostrar a la Turístic ha ofert un nou itinerari nocturn, des del mes de maig fins a finals de setembre, ciutadania com funcionen els serveis municipals més propers. TMB va aprofitar que permet descobrir la llum i el color dels monuments més característics de la ciutat com el seu espai, que reproduïa una andana d’una estació de metro, per informar la Sagrada Família, la Casa Milà o la Torre Agbar, amb una perspectiva insòlita des de la els visitants sobre el nou servei de metro nocturn ininterromput i el programa planta superior descoberta del vehicle. Metronit, i també per conscienciar-los de com l’organització es va adaptant al pols de la ciutat, especialment pel que fa a la mobilitat nocturna, i dels beneficis que aporta al conjunt de la ciutat. Per transmetre els continguts de DES DE LA SEVA CREACIÓ EL 1987, EL manera atractiva, dinàmica i participativa, es convidava els visitants a participar en un joc de pistes que els permetia descobrir allò que fa TMB per aconseguir bARCELONA bUS TURÍSTIC HA ANAT MILLORANT accessibilitat, neteja, seguretat, etc., en tots els seus serveis. LA SEVA OFERTA FINS A CONSOLIDAR-SE COM LA pROpOSTA MéS ATRACTIVA I INTERESSANT pER CONèIXER bARCELONA 052 053 3.3. pARTICIpANT EN pROjECTES SOLIDARIS TMB participa en diferents projectes solidaris emmarcats en el desenvolupament de la política de Responsabilitat Social Corporativa de l’organització, que posen de manifest que el compromís de TMB amb la societat va més enllà de la prestació d’un servei de transport públic de màxima qualitat. eLS veHiCLeS de tmb eS PoSen Un LLaç vermeLL amb motiU deL dia mUndiaL de La Sida Tots els vehicles de servei públic de TMB van incorporar un llaç vermell amb motiu de la celebració del Dia Mundial de la SIDA. Els trens de les sis línies de la xarxa de metro el van portar a les cabines de tots dos extrems, mentre que els autobusos el van lluir en una de les portes laterals de sortida. L’organització Mundial de la Salut convoca tota la societat, des de 1988, a dur a terme ServeiS eSPeCiaLS de metro i bUS Per FaCiLitar el dia 1 de desembre accions de conscienciació pública respecte a la malaltia de la L’aSSiStÈnCia aLS PrinCiPaLS eSPeCtaCLeS de barCeLona SIDA arreu del món. L’any 2007 els actes es van celebrar sota el lema ‘Evitem la SIDA. Tots junts ho aconseguirem’. Assistir a un concert, a un partit de futbol o a la Cavalcada de Reis en transport públic ha estat més fàcil pels ciutadans de Barcelona i la seva àrea metropolitana. Amb l’objectiu La maratÓ de tvC ComPta amb tranSPort i de facilitar els desplaçaments ràpids i segurs en els principals espectacles esportius i culturals de la ciutat, així com els dies festius, TMB ha posat a disposició de la ciutadania voLUntariS de tmb serveis especials de metro i bus. TMB ha col·laborat en la celebració de La Marató organitzada per Televisió de Catalunya Aquests serveis especials han funcionat, concretament, amb motiu de concerts de (TVC) oferint el servei de transport públic als voluntaris de la iniciativa. A més, la formacions musicals tan reconegudes com Rolling Stones, Fito y Fitipaldis, Take That presidenta i el vicepresident executiu de TMB, Assumpta Escarp i Dídac Pestaña, o Serrat & Sabina; d’esdeveniments esportius d’alta concentració de persones, com respectivament, van atendre les trucades dels donants des de la seu telefònica situada els partits del FC Barcelona o del RCE Espanyol; de celebracions especials com la Fira al Plató 4 de TV3. d’Abril, el Carnestoltes i la Cavalcada de Reis, o de la celebració de la nit de Cap d’Any a llocs com el Palau Sant jordi o el Fòrum. Altres col·laboracions amb ONG L’existència d’una alternativa per moure’s sense necessitat d’utilitzar el vehicle privat, a A banda de la col·laboració amb La Marató, TMB ha col·laborat en activitats de diversos més de millorar l’oferta de serveis, contribueix a reduir de forma notable l’accidentalitat organismes i entitats no lucratives, com la Festa de la Solidaritat organitzada per viària, segons els informes dels responsables del trànsit. Intermón oxfam (abril 2007) i la Festa del Comerç just. Durant l’any, també s’han fet diverses donacions d’autobusos: dos vehicles a l’onG Guinebús, 22 autobusos a l’oficina de Transport de Santo Domingo, 21 vehicles a l’Havana i vuit autobusos a Gàmbia. La nit de CaP d’any eL metro no deSCanSa Tal com ha estat habitual els darrers anys, TMB va tornar a posar a disposició de tmb Se SoLidaritZa amb eLS nenS SaHraUÍS la ciutadania el servei de metro ininterromput durant tota la nit de Cap d’Any. Així, TMB, a través del seu programa TMB Solidari, va transportar més de 760 infants tota la xarxa va funcionar des de les 5 de la matinada del dia 31 de desembre sahrauís que van arribar al mes de juliol a Barcelona per passar l’estiu amb famílies del 2006 fins a les 12 de la nit de l’1 de gener del 2007: 43 hores seguides catalanes que els acullen, dins del programa Vacances en Pau 2007, impulsat per la sense interrupcions. delegació del Front Polisario a Catalunya i altres onG. Per donar a conèixer a tots els usuaris el funcionament del metro durant la nit un autobús articulat de TMB conduït per un membre de TMB Solidari va traslladar els de Cap d’Any, TMB va fer una campanya informativa amb el lema ‘Per Cap d’Any, nens de l’aeroport a l’Institut de Secundària Ribera Baixa, del Prat de Llobregat, centre el metro et torna a casa’; va consistir en la distribució de fullets, la col·locació on es va fer la distribució dels infants cap a les diferents poblacions de Catalunya que de cartells als vestíbuls i trens, l’emissió de falques en ràdio i la publicació col·laboren en el programa. d’anuncis en premsa, així com al web de TMB (www.tmb.net). TMB LLançament d’iniciatives soLidàries tmB ha editat un caLendari soLidari amB La coL.LaBoració de més de 150 treBaLLadors i amB La finaLitat de recaptar La iniciativa ha fons per a La fundació estat idea d’un d’oncoLogia infantiL grup d’empLeats enriqueta viLLavecchia de L’organització, que voLuntàriament d’ajuda aLs infants que han participat a Les pateixen càncer sessions fotogràfiques trajecte soLidari 2008 un grup d’empLeats de tmB coL.LaBora en L’edició d’un caLendari per ajudar nens amB càncer Unes 150 persones han participat en la preparació i realització del calendari anomenat Trajecte Solidari 2008, del qual s’ha fet una tirada de 10.000 exemplars. L’objectiu era recaptar fons per a la Fundació d’Oncologia Infantil Enriqueta Villavecchia d’ajuda als infants que pateixen càncer. La iniciativa, que ha permès recaptar 25.000 euros, ha estat idea d’un grup d’empleats de l’organització, que voluntàriament han participat amb les seves famílies a les sessions fotogràfiques que han tingut lloc a diferents indrets relacionats amb les xarxes de transports de TMB: estacions de metro, parades d’autobús, el Tramvia Blau, etcètera. Els equips de producció, disseny i fotografia també han treballat de manera altruista. TMB ha donat ple suport a la proposta sorgida dels empleats i ha col·laborat en la coordinació, edició i difusió de la iniciativa a través del programa TMB Solidari. 054 055 aJUdant eLS mÉS ProPerS Dins el marc del programa TMB Solidari, l’organització va concloure durant 2007 dos 3.4. pRESERVANT EL pATRIMONI convenis de col·laboració amb dues entitats de caràcter mèdico-assistencial, l’Institut Guttmann i la Fundació Pere Mitjans, per tal de cobrir les seves necessitats puntuals de HISTòRIC I FOMENTANT transport. D’aquesta manera, s’han realitzat durant tot l’any una mitjana de dos serveis mensuals de transport, gràcies a la col·laboració de conductors de TB que, de manera voluntària i fora del seu horari laboral, han facilitat l’accés de persones amb mobilitat LA CULTURA reduïda a activitats lúdiques. TMB ve oferint aquest servei a l’Institut Guttmann des de l’any 2000 i a la Fundació Pere Mitjans des de 2002. A banda d’aquests serveis especials, TMB cobreix de manera puntual les necessitats neiX eL ConSeLL aSSeSSor de Patrimoni HiStòriC i de transport d’altres col·lectius, com ara la gent gran o ex-reclusos immersos en CULtUraL de tmb programes de reinserció, novament amb la col·laboració de conductors voluntaris. L’any 2007 s’ha creat el Consell Assessor de Patrimoni Històric i Cultural de TMB amb l’objectiu de ser un àmbit de participació i representació de totes les organitzacions relacionades amb el món del patrimoni del transport de la ciutat de Barcelona. Durant l’any TMB ha treballat en dos projectes de recuperació de vehicles: l’autobús Chausson número 59 d’urbas i el tramvia Cadener número 58. D’altra banda, la Fundació dels Ferrocarrils Espanyols està preparant un catàleg dels edificis singulars relacionats amb els ferrocarrils espanyols. Fins al moment, entren dins d’aquesta selecció tres espais: les oficines i cotxeres de Metro a Santa Eulàlia, catalogades el 1995 pel Patrimoni Històric de l’Hospitalet de Llobregat; l’estació de navas de la L1, l’única estació de Metro ‘model Barcelona’ que queda de les existents inicialment, i el Pont de Catalunya de la L1 sobre la L3, una obra d’enginyeria força avançada per a les tecnologies utilitzades en aquella època. Finalment, el 2007 s’ha col·laborat, mitjançant la cessió de vehicles històrics, en diversos actes commemoratius, com el 25è aniversari de l’empresa Transports urbans de Sabadell, els actes del tancament de les cotxeres de Lutxana i el 75è aniversari del circuït de Montjuïc. La XarXa de metro reServa 32 PUntS Per a aCtUaCionS mUSiCaLS TMB ha continuat afavorint la presència de músics en punts concrets i senyalitzats de les instal·lacions de la xarxa de metro, amb la col·laboració de l’Associació de Músics de Carrer (Amuc BCn) i del Districte de Ciutat Vella de l’Ajuntament de Barcelona. Des del 2001, es duu a terme aquest projecte pioner i únic a Espanya, que també s’ha implantat en ciutats com París i nova York. L’Amuc BCn fa una selecció prèvia dels músics per garantir la qualitat de la música que s’ofereix i facilitar les DURANT L’ANY, TAMbé S’HAN FET DIVERSES funcions preventives de control per al bon funcionament del projecte. Els músics que superen l’avaluació obtenen DONACIONS D’AUTObUSOS: DOS VEHICLES A el carnet d’associat a Amuc BCn i poden participar en els projectes que aquesta associació genera i, per tant, L’ONg gUINEbÚS, 22 AUTObUSOS A L’OFICINA revalidar el dret d’actuar al metro sempre i quan es respecti DE TRANSpORT DE SANTO DOMINgO, 21 VEHICLES la normativa del projecte. Actualment, són més de 600 les formacions musicals registrades per l’Amuc BCn per A L’HAVANA I VUIT AUTObUSOS A gàMbIA poder actuar als 32 punts disponibles a la xarxa. 056 057 eL FeStivaL de mÚSiCS aL metro de barCeLona CeLebra La CinQUena ediCiÓ Per cinquè any consecutiu, TMB i l’Amuc BCn van portar, del 19 al 22 de desembre al vestíbul de l’estació universitat (L2), el Festival de Músics al Metro, una marató de concerts protagonitzada per bona part dels intèrprets que actuen habitualment en determinats punts de les instal·lacions de la xarxa del suburbà. En aquesta edició, es va comptar amb actuacions de diferents formacions musicals que van afegir alguna nadala al seu repertori. Aquesta mostra, única a l’Estat espanyol, compta amb la col·laboració del Districte de Ciutat Vella de l’Ajuntament de Barcelona, el Centre Cívic Convent de Sant Agustí i l’Institut de Cultura de Barcelona. mÉS de 690 teXtoS PreSentatS a La Primera ediCiÓ deL ConCUrS de reLatS ‘on-Line‘ 3.5. pROMOVENT La primera edició del concurs de relats on-line va tenir molt bona acollida, amb 695 textos presentats i més de 14.100 lectures només al web. L’objectiu de la iniciativa era reforçar el vincle de Barcelona amb TMB i fomentar l’hàbit de la lectura i l’escriptura. Els premis LA INTEgRACIÓ SOCIAL es van atorgar coincidint amb el dia de Sant jordi, jornada en la qual es van dur a terme altres activitats complementàries com ara la col·locació d’un estand on van signar llibres tmb aProPa eLS SeUS ServeiS a LeS autors de renom. TMB va habilitar una pàgina web per a la iniciativa: www.tmbpledhistories.com. PerSoneS amb mobiLitat redUÏda L’edició de la Guia de Bus en Braille, dirigida al col·lectiu de persones invidents, ha tmb eXPoSa LeS imatgeS deL estat una de les iniciatives més destacades que TMB ha dut a terme durant el 2007 amb l’objectiu d’apropar els seus serveis a les persones que pateixen algun tipus de ConCUrS de FotograFia ‘JoveS i... metro’ discapacitat. Però no ha estat l’única. TMB va iniciar el 7 de maig un concurs de fotografia, en col·laboració amb el Consell L’organització ha presentat també a l’onCE el projecte de pantalla PIu (Pantalla de la joventut de Barcelona i la Regidoria de Dones i joventut de l’Ajuntament de d’Informació a l’usuari) d’autobús amb la finalitat d’aconseguir un resultat final amb tots Barcelona, sota el lema Joves i... metro i dirigit als joves d’entre 15 i 29 anys residents els requeriments necessaris per a les persones amb mobilitat reduïda. a Barcelona i als municipis de la seva àrea metropolitana als quals dóna servei el D’altra banda, TMB ha continuat assistint a les comissions de participació de l’Institut suburbà. Les imatges elegides van formar part d’una divertida exposició el mes de Municipal de Persones amb Discapacitat per tal de gestionar les demandes sorgides setembre al vestíbul de l’estació d’universitat de la L2 de metro, coincidint amb la d’aquestes reunions. En aquesta mateixa línia també s’ha participat en el grup de treball Setmana de la Mobilitat. per a la millora de l’accessibilitat (GTMA) de l’Ajuntament de Barcelona. Finalment, aquest any s’han establert les especificacions tècniques del conveni amb la universitat Politècnica de Catalunya (uPC) per dur a terme un estudi per catalogar les tipologies de cadires de rodes. Totes aquestes mesures s’afegeixen a les remodelacions efectuades a les estacions per adaptar-les a persones amb mobilitat reduïda, i a la incorporació dels nous autobusos 100% accessibles. tmb i eLS dretS HUmanS TMB opera a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, on no existeixen riscos significatius de vulnerar els drets humans fonamentals. És per això que durant 2007 no s’han realitzat acords d’inversió que incloguin clàusules de drets humans ni s’ha impartit formació als empleats sobre la matèria. En l’àmbit d’actuació de TMB tampoc existeix un risc d’explotació infantil, ni d’episodis de treball forçat o vulneració dels drets dels indígenes, motiu pel qual no s’ha adoptat durant l’any cap mesura referent a això. TMB AUTOBUSOS 100% ACCESSIBLES TMB hA ACOnSEgUIT qUE LA TOTALITAT dE LA SEvA fLOTA d’AUTOBUSOS SIgUI ACCESSIBLE pEr A TOT Amb vistA Al futur, l’orgAnitzAció es plAntejA TIpUS dE pErSOnES el repte d’AnAr més enllà AMB dIfICULTATS dE de lA legislAció A l’horA de millorAr les condicions MOBILITAT d’AccessibilitAt 100% ACCESSIBILITAT LA TOTALITAT dELS AUTOBUSOS dE TMB, AdApTATS pEr A pErSOnES AMB MOBILITAT rEdUïdA TMB ha aconseguit el 100% d’accessibilitat als seus autobusos, adaptant tota la seva flota segons la Llei d’accessibilitat. Amb vista al futur, l’organització es planteja el repte de no solament complir la legislació, sinó anar més enllà i millorar les condicions per tal de fer encara més fàcil l’accés als autobusos a totes les persones amb mobilitat reduïda. En aquesta línia, davant la necessària renovació de 25 unitats del Bus de Barri -minibusos que circulen per vies no aptes per als autobusos amb mides estàndar-, TMB ha volgut anar més enllà de l’adaptació convencional d’aquests vehicles i ha decidit apostar per vehicles 100% accessibles. Aquestes unitats, fetes a mida per a TMB, incorporen una plataforma baixa, a fi de facilitar l’accés a persones mobilitat reduïda. Aquests nous vehicles començaran a circular durant l’any 2008. 058 059 3.6. ESTAbLINT CANALS DE CiTransMet Pel que fa a altres eines de comunicació de TMB, el Centre d’Informació Transmet (CiTransMet) –servei que TMB presta per compte de l’Autoritat del Transport Metropolità COMUNICACIÓ AMb LA i que informa en temps real de l’estat de la xarxa de transport col·lectiu– va fer un total de 10.196 connexions de ràdio, 9.266 de les quals van incloure una notícia positiva dels operadors. En el cas de TMB, van ser un total de 68 notícies que es van incloure CIUTADANIA en 2.315 connexions. Els mitjans de comunicació són una de les principals vies d’accés a la ciutadania. TMB ha treballat durant l’any 2007 per l’enfortiment de les relacions amb els mitjans, així com per augmentar el nombre d’aparicions i d’aquesta manera apropar-se a la societat 3.7. INTERCANVIANT CONEIXEMENT a què dóna servei. TMB és membre d’associacions nacionals com l’Asociación de Empresas Gestoras LeS aPariCionS de tmb aLS mitJanS de ComUniCaCiÓ de los Transportes urbanos Colectivos (ATuC), la Fundació per a la Motivació dels S’inCrementen Un 27% Recursos Humans, la Fundación de los Ferrocarriles Españoles, el Foro de las Empresas Durant l’any 2007, les aparicions de TMB als mitjans de comunicació s’han incrementat Ferroviarias por la Sostenibilidad i l’Asociación para el Progreso de la Dirección (APD), notablement, en concret un 27% en comparació amb l’any anterior. L’augment de les i també d’internacionals, com la International Association of Public Transport (uITP), informacions relacionades amb TMB es deu a l’interès generat per la posada en marxa l’Asociación Latinoamericana de Metros y Subterráneos (ALAMYS) i l’Associació Europea del servei non stop de metro els dissabtes a la nit i, de manera indirecta, també a la crisi de Ferroviaris (AEC). ferroviària. Durant l’any 2007 TMB va aparèixer un total de 8.670 vegades als mitjans Amb la participació en diverses associacions, jornades i congressos, nacionals i de comunicació. Del total d’aparicions, 5.412 han estat favorables als plantejaments de internacionals, TMB demostra el seu interès en l’intercanvi de coneixement i en la l’organització (el 62,4%), 2.369 han estat neutres (el 27,3%), i 889 desfavorables (el relació amb altres actors del sector del transport públic. 10,3%). Els principals temes tractats pels mitjans han estat la planificació i coordinació de les xarxes de transport, la prolongació dels horaris de servei, els conflictes laborals i tot el nombroSeS trobadeS internaCionaLS deStaQUen que fa referència a parades i estacions. a L’agenda deL 2007 La reunió internacional de metros automàtics de la uITP al gener o la participació en l’organització del Congrés nacional de Transport urbà i Metropolità de l’ATuC a l’abril totaL d’aPariCionS de tmb aLS mitJanS de ComUniCaCiÓ han estat alguns dels esdeveniments més destacats del total de 12 congressos i trobades que ha organitzat TMB a Barcelona. L’organització ha estat també convidada en diversos fòrums, congressos i visites institucionals per tal de difondre els seus coneixements i experiència en diverses jornades al llarg de l’any. un exemple és la participació a la Setmana de la Ciència, on TMB va fer una xerrada a la cotxera d’Horta sobre les noves tecnologies aplicades a la regulació del transport públic, els nous carburants i les sèries 6000 i 9000 de trens. tiPUS de menCiÓ de tmb aLS mitJanS de ComUniCaCiÓ 060 061 Quant a publicacions institucionals, s’han elaborat i editat en el darrer any: el fullet de les dades bàsiques 2006 i l’Informe Anual 2006, que ha continuat alineat amb la nova filosofia de Responsabilitat Social Corporativa; també s’han fet les actualitzacions de la presentació institucional i del vídeo institucional de TMB, a més dels fullets específics de caire institucional. CongreSSoS i reUnionS organitZatS Per tmb eL 2007 GEnER Reunió internacional de metros automàtics de la uITP MARç Comité de Recursos Humans Vocational Training Meeting de la uITP Reunió Internacional Sputnic de la uITP ABRIL 82nd Bus Committee Meeting de la uITP Congrés nacional de Transport urbà i Metropolità d’ATuC junY Subcomitè de Finances de la uITP jornades Qualité Service dans les Transports Public urbains (QSTP) Bus juLIoL 4th Workshops: Working Group obsolence in Barcelona oCTuBRE Conferència Internacional Contractual relationships in the European union - Current Experiences and future developments Eu Committee Meeting uITP Congrés HASTuS noVEMBRE III Congrés Mundial sobre Drets de la Infància Més de 80 visites corporatives Diferents empreses, institucions i estaments polítics, tant d’àmbit nacional com internacional, han visitat les instal·lacions de TMB durant el 2007. Per citar-ne alguns exemples, entre els visitants nacionals van conèixer l’organització de primera mà Metro de Madrid, la Síndica de Greuges i el Col·legi Superior d’Arquitectes de Catalunya. En el camp internacional, TMB va rebre la visita del ministre de Mobilitat de la Regió de Brussel·les, dels membres del Consell d’Administració del principal operador de transport públic d’Stuttgart, de l’Ajuntament d’Amsterdam i de membres del Ministeri de Transport d’Israel. viSiteS CorPorativeS de L’any 2007 TIPuS DE VISITA noMBRE DE VISITES noMBRE DE PERSonES nACIonAL 34 1.029 InTERnACIonAL 48 685 ToTAL 82 1.714 tmb PartiCiPa en eL ProJeCte SPUtniC de miLLora deL tranSPort PÚbLiC L’organització ha pres part activament en el projecte internacional Sputnic, que busca millorar la competitivitat i el creixement del transport públic mitjançant la detecció i difusió de les millors pràctiques per desenvolupar les polítiques d’aplicació més adients. Es tracta de fer del transport públic una alternativa més atractiva i orientada a la ciutadania. El projecte Sputnic, basat en els resultats de la iniciativa Voyager, posa atenció en els reptes de transport públic dels nous estats membres de l’unió Europea. Sputnic es va iniciar al 2006 i es preveu que finalitzi al 2009. 062 063 TMB ÉS TMB Té CLAR QUE LA PLANTILLA éS EL SEU PRINCIPAL ACTIU. LA SEVA APOSTA PER COMPETITIVITAT ESTÀ DIRECTAMENT RELACIONADA AMB LA CAPACITAT PER LES PERSONES ATREURE, RETENIR I DESENVOLUPAR TALENT. PER AQUEST MOTIU, ORIENTA TOTA LA SEVA POLÍTICA DE RECURSOS hUMANS A ACONSEGUIR EL MÀXIM VALOR RECÍPROC, GARANTINT UNA PLANTILLA PLURAL I ESTABLE, AMB MéS DE 7.000 TREBALLADORS, APOSTANT PER LA FORMACIÓ I EL DESENVOLUPAMENT PROFESSIONAL, 4 ESTABLINT UNA COMUNICACIÓ INTERNA FLUIDA I PROTEGINT LA SALUT DELS SEUS TREBALLADORS 064 065 diStribUCiÓ de La PLantiLLa Per FranJa d’edat (eN N. de TreBalladors) 4.1. gARANTINT UNA pLANTILLA DIVERSA I ESTAbLE Una PLantiLLa de 7.577 emPLeatS aL Servei de La CiUtadania La plantilla de TMB ha assolit al 2007 la xifra de 7.577 empleats, dels quals 3.481 treballadors pertanyen a Ferrocarril Metropolità de Barcelona (FMB), 4.084 a Transports de Barcelona (TB) i 22 al Telefèric de Montjuïc. Dins d’aquestes xifres s’inclouen 592 *dades a 31 de deseMBre de 2007 empleats en règim de jubilació parcial, vinculada a un contracte de relleu, que treballen com a màxim un 15% del temps de jornada efectiva anual, en línia amb el que marquen el conveni col·lectiu i la normativa laboral. La majoria de la plantilla, un 78,4%, té contracte indefinit. un 13,9% està contractat amb una durada determinada i la resta té un contracte de relleu. Pel que fa a la categoria laboral, el 84,8% correspon a personal de conveni, el 8,1% a comandaments evoLUCiÓ de La PLantiLLa de tmb intermedis i el 7,07% restant a càrrecs directius i tècnics. Existeixen dos convenis col·lectius que durant 2007 han estat vigents: un per a Autobús, signat en 2005 i vigent fins a 2008; i altre per a Metro, signat en 2004 i vigent fins a 2007. El col·lectiu de directius i tècnics no es troba sotmès a conveni, per la qual cosa les seves condicions de treball es pacten de manera individual entre l’empleat i l’empresa. tiPoLogia de ContraCte deL totaL de La PLantiLLa AuToBÚS METRo 2005 2006 2007 2005 2006 2007 InDEFInITS 3.511 3.539 3.516 2.591 2.596 2.419 DuRADA DETERMInADA 139 301 407 28 228 652 *dades a 31 de deseMBre RELLEu 122 126 161 321 327 410 ToTAL 3.772 3.966 4.084 2.940 3.151 3.481 El perfil del treballador de TMB és un home, de mitjana edat i amb contracte indefinit, tal *dades a 31 de deseMBre de 2007 com ho manifesten les dades referents a la composició de la plantilla el 31 de desembre de 2007. Pel que fa al gènere, un 20,6% de la plantilla de TMB són dones. La presència femenina temPS de PermanÈnCia en anyS de La PLantiLLa (eN NoMBre de TreBalladors) és més alta a l’empresa FMB (30,4%) que a TB (5,6%). Respecte a l’edat mitjana de la plantilla activa, a Metro s’ha situat en 43,4 anys mentre que a TB és de 42,2 anys. En el conjunt de l’organització la mitjana és de 42,8 anys. diStribUCiÓ de La PLantiLLa Per gÈnere i Categoria ProFeSSionaL AuToBÚS METRo HoME DonA HoME DonA 2005 2006 2007 2005 2006 2007 2005 2006 2007 2005 2006 2007 PLAnTILLA ToTAL 3.327 3.739 3.852 164 224 232 2.120 2.253 2.420 821 901 1.061 DIRECTIuS I TÈCnICS 170 181 208 42 46 54 174 185 210 39 47 63 CoMAnD. InTERMEDIS 195 238 245 4 3 3 450 332 333 33 33 33 PERSonAL ConVEnI 2.962 3.320 3.399 120 175 175 1.496 1.736 1.877 749 821 965 *dades a 31 de deseMBre de 2007 *dades a 31 de deseMBre de 2007 066 067 temPS de PermanÈnCia en anyS de La PLantiLLa de tb Per gÈnere *dades a 31 de deseMBre de 2007 nombre de PerSoneS amb mobiLitat redUida a La PLantiLLa de tmb AuToBÚS METRo 2005 2006 2007 2005 2006 2007 PERSonES 83 98 107 80 72 69 Un PLa d’igUaLtat Per aConSegUir La Paritat de genereS TMB està implantant un Pla d’Igualtat amb la doble missió de contribuir a superar l’element cultural que impedeix a les dones l’accés a llocs de treball relacionats amb el transport públic, i aconseguir la paritat entre gèneres en la seva plantilla, en els termes que estableix la Llei d’igualtat d’oportunitats. Per tal d’assolir temPS de PermanÈnCia en anyS de La PLantiLLa de Fmb Per gÈnere *dades a 31 de deseMBre de 2007 aquests dos reptes, l’organització ha seleccionat diferents eixos d’actuació en què fonamentar les actuacions futures: 1. Compromís de la direcció. 2. Participació de la representació dels treballadors. 3. Comunicació i llenguatge no sexista. 4. Igualtat en l’accés. 5. Redistribució del temps per millorar la conciliació. 6. Igualtat en matèria retributiva i condicions de treball. 4.2. CONTRIbUINT A LA CREACIÓ Pel que fa a la integració laboral de persones amb mobilitat reduïda, el total d’aquest col·lectiu, el 31 de desembre de 2007, és de 107 persones a Autobús i 69 a Metro, el 2,6% i el 2,3% de les plantilles, respectivament, dades que superen el mínim del 2% exigit DE NOUS LLOCS DE TREbALL per llei i que demostren el compromís de TMB amb la integració social dels col·lectius menys afavorits en línia amb la seva política de Responsabilitat Social Corporativa. tmb Crea mÉS de 400 LLoCS de trebaLL eL 2007 Considerant la plantilla mitjana homogènia (en termes d’hores, per empleat i any) a Metro (FMB) i Autobús (TB), TMB ha incorporat el 2007 428,6 nous empleats. L’organització valora especialment el factor local a l’hora d’incorporar nous professionals a la plantilla, especialment pel que fa al col·lectiu de directius i tècnics. L’increment de la plantilla al metro En el cas d’FMB la major part del creixement s’ha centrat en l’augment de la plantilla en les gerències de Metro per poder donar cobertura a l’increment de l’oferta. En el cos directiu, s’han donat processos bàsicament de promoció interna, generats per jubilacions parcials d’empleats. També cal destacar els quatre processos per als tallers de Sagrera, que han permès desenvolupar una nova organització molt més ajustada a les necessitats reals. Respecte al personal de conveni, durant l’any 2007 el procés més significatiu des del punt de vista de volum ha estat el de selecció dels agents d’atenció al client (AAC) d’estiu per a Metro. La petició ha estat de 430 agents, amb motiu del Pla d’Increment de Freqüències i del servei non stop. La cobertura s’ha fet amb 172 agents recuperats de l’estiu anterior i 258 que s’han seleccionat nous d’un total de 5.133 aspirants. Durant l’any s’han dut a terme nou processos de promoció interna, on s’han ofert 27 places. 848 068 069 Més personal al negoci d’Autobús L’augment de la plantilla a TB s’ha concentrat principalment als Centres operatius de negoci (conductors, mecànics), a causa també de l’increment de l’oferta i per les actuacions del Pla de Millora de Bus posades en marxa el 2006. A l’empresa, gran part dels processos de selecció i promoció s’han donat al col·lectiu de directius i tècnics (DiT) i el perfil predominant ha estat el de comandament intermedi/cap d’equip. Respecte al personal de conveni, entre els mesos d’abril i juliol es van incorporar 215 conductors, 32 operaris (la gran majoria mecànics i electricistes d’automoció) i cinc persones externes per fer les funcions de tècnic polivalent. Al llarg del 2007 s’han dut a terme 13 processos de promoció, en els quals han participat 384 persones per cobrir un total de 53 places. Els principals llocs de treball coberts mitjançant promoció han estat els de tècnics polivalents (tres processos, per a 30 places) i els d’agents de centre (dos processos, per a 20 places). Pel que fa al nou Telefèric de Montjuïc, s’han seleccionat 19 auxiliars, tres responsables d’estació i conducció, i 7 auxiliars necessaris per cobrir l’època estival. De manera general, a TMB s’han realitzat 1.274 contractes de treball i 1.424 modificacions o renovacions contractuals i pròrrogues durant el 2007. noUS ContraCteS a tmb AuToBÚS METRo 2005 2006 2007 2005 2006 2007 InDEFInITS 126 28 10 4 7 126 DuRADA DETERMInADA 109 653 147 575 925 204 RELLEu 10 24 7 122 8 36 ToTAL 245 705 164 701 940 366 4.3. gESTIONANT UNA pOLÍTICA ProCeSSoS de SeLeCCiÓ eXterna i PromoCiÓ interna INTEgRAL DE RECURSOS HUMANS ÀREES AuToBÚS METRo AuToBÚS METRo AuToBÚS METRo FunCIonALS 2005 2006 2007 Des de l’àrea de Recursos Humans (RRHH) es treballa especialment en una gestió noMBRE DE 31 53 64 39 21 44 67 qualitativa de les plantilles, amb l’objectiu d’anticipar-se a les necessitats i poder donar PRoCESSoS d’aquesta manera les respostes òptimes i adequades a l’evolució de l’operació. PLACES 287 528 589 593 33 70 111 ConVoCADES eL noU modeL organitZatiU i eL tanCament de La CotXera de PARTICIPAnTS 2.003 3.891 3.864 1.158 361 861 1.333 ALS PRoCESSoS LUtXana ProtagonitZen LeS aCCionS de rrHH eL 2007 Des de la vessant de la gestió de plantilles, l’any 2007 s’ha caracteritzat per l’adequació de la plantilla al projecte Reflexió organitzativa de TB (RoTB), el nou model organitzatiu. Des del departament de RRHH, s’han cobert les vacants a les oficines de centre i s’han fet les tries generals dels agents de centre i els tècnics polivalents. Per altra banda, el tancament de la cotxera de Lutxana ha comportat la distribució de la plantilla a la resta de centres segons criteris de repartiment de la flota. A més d’aquestes dues accions destacades, el departament de RRHH ha continuat desenvolupant el Pla Director de Recursos Humans 2007-2010 amb la participació de tot el primer nivell de l’àrea. Així, s’ha aprofundit en projectes com el de la implantació del model de competències de TMB en els diferents àmbits de la gestió de RRHH. TMB llocs de AfAvorir lA iguAltAt és un dels eixos de lA políticA de responsAbilitAt sociAl treBall corporAtivA de tMb per a dones en atUr Un total de 14 dones s’han incorporat a tMB coM a condUctores d’aUtoBús en virtUt d’Un acord de col.laBoració aMB l’agència de desenvolUpaMent local Barcelona activa ForMació de condUctores d’aUtoBús tMB col.laBora en la inserció laBoral de dones en atUr Un total de 15 dones han participat en un itinerari ocupacional de conductores d’autobús, que es va iniciar al desembre de 2006, amb accions d’acolliment i informació, orientació professional i preparació per a la capacitació professional, tant teòrica com pràctica. Finalment, 14 de les participants van ser contractades el mes de juny de 2007, gràcies a un acord de col·laboració entre TMB i l’agència de desenvolupament local Barcelona Activa. El conveni signat entre les dues entitats s’inscriu en el marc del programa NOA, que té com a objectiu capacitar professionalment i facilitar la inserció laboral de dones aturades en sectors amb demanda i on la participació femenina es troba poc representada. La iniciativa forma part de la voluntat de TMB de fomentar la presència femenina als llocs de treball on les dones estan menys presents i afavorir així la igualtat, un dels eixos de la política de Responsabilitat Social Corporativa de l’organització. 070 071 Altres accions de RRHH L’any 2007 s’han revisat o actualitzat 88 descripcions de llocs de treball de Directius i 4.4. ApOSTANT pER LA FORMACIÓ Tècnics (DiT) i Comandaments a TMB, cosa que ha permès inventariar les responsabilitats bàsiques i funcions reals de cadascun dels diversos treballadors. En relació al personal de conveni de l’àrea de negoci d’Autobús, s’ha estat administrant I EL DESENVOLUpAMENT el sistema mitjançant l’actualització, creació i prevaloració de les descripcions de llocs de treball. pROFESSIONAL Igualment s’ha incidit per constituir i començar en ferm el desenvolupament de l’article 41 del Conveni Col·lectiu (valoració de llocs de treball) juntament amb la Comissió de Formació L’activitat de formació a TMB se centra a facilitar l’assoliment dels coneixements, habilitats del Comitè d’Empresa, que ha permès posar sobre la taula tot un seguit de propostes i actituds del seus treballadors per respondre a les necessitats de cadascun dels llocs de innovadores sobre les quals ambdues parts han anat fent diverses aportacions amb el treball. En aquesta línia, 2007 ha estat un any en què s’ha donat suport per afermar els propòsit i la voluntat de millorar-les. nous models operatius (nMo) de Metro i Autobús, reforçant els rols dels comandaments i Pel que fa a Metro, a més de l’estudi salarial s’han establert les bases per constituir sensibilitzant tots els treballadors de l’orientació que dóna sentit al nou model. formalment un Comitè de Valoració de llocs de treball propi de Metro, amb la voluntat una de les activitats estratègiques de 2007 ha estat la difusió dels valors de la que sigui mixt i paritari. companyia a través de la formació, adreçada sobretot a directius i comandaments, per fer avançar aquests plantejaments i estendre’ls a la totalitat de TMB. El darrer trimestre de 2007 s’ha intensificat la feina per disposar dels processos formatius eStUdi SaLariaL lligats a dos importants projectes: la posada en marxa de la L9 l’any 2009 i la directiva A l’àrea de negoci de Metro s’ha presentat l’Estudi Salarial de la Situació europea per a l’obtenció del Certificat d’Aptitud Professional per a conductor d’autobús. Retributiva Actual de Metro. L’objectiu és doble: tenir una diagnosi objectiva i Aquest nou escenari es concretarà en un projecte que veurà la llum l’any 2008. fiable de la situació actual abans de l’inici de la negociació del proper Conveni Col·lectiu i, per altra banda, plantejar un sistema retributiu alternatiu per abordar- lo en la negociació del Conveni. S’ha de destacar que, pel que fa a les retribucions, tant a Metro com a Autobús, el salari mínim supera en més de 10.000 euros anuals el salari mínim interprofessional, tal com s’especifica en la taula següent: Salari Mínim Interprofessional 2007 7.988,4 euros anuals DIFERÈnCIA TB- Grup C, nivell 1 18.846,7 euros anuals 10.858,3 euros anuals FMB- Guarda 22.442,3 euros anuals 14.453,9 euros anuals El pesonal del col·lectiu de directius i tècnics té un salari variable que, en el cas dels departaments de medi ambient i RSC, depèn de l’acompliment de l’organització en aspectes mediambientals i socials. 072 073 mÉS de 1.400 aSSiStentS aLS CUrSoS de FormaCiÓ de PrinCiPaLS aCCionS de FormaCiÓ reaLitZadeS a tmb aL 2007 direCtiUS, tÈCniCS i ComandamentS de tmb ASSISTEnTS ACTES AuToBÚS Més de 1.400 treballadors han participat en algun dels cursos de formació de directius, tècnics i comandaments que TMB ha dut a terme el 2007. Algunes de les temàtiques Formació contínua per a conductors (‘autoconeixement i control’) 1.235 82 abordades han estat la difusió dels valors corporatius, els plans d’igualtat, el suport Conductors de nou ingrés 223 4 als directius, i l’ensenyament d’idiomes, entre altres. Certificació ISo 9001 al Centre operatiu de negoci (Con) d’Horta 1.018 71 Formació per a personal promocionat 38 9 mÉS FormaCiÓ de noU ingrÉS Per aL PerSonaL d’aUtobÚS Formació Equips d’emergència del Con de Zona Franca 106 9 Durant el 2007 i en relació a la formació de nou ingrés, s’ha actualitzat i modernitzat el Gestió de conflictes per als agents d’intervenció i control 14 2 manual que es lliura als conductors. De la mateixa manera, s’ha incrementat la durada Formació variada en Prevenció de Riscos Laborals 30 92 del curs inicial. En total, han estat 82 sessions realitzades, 574 hores impartides i 1.235 conductors formats. Formació sobre gas natural comprimit per a conductors de Zona Franca I 182 12 En els primers mesos del 2007, en el nou escenari d’unitats descentralitzades al negoci Formacions tècniques per a personal de Material Mòbil 188 11 d’Autobús, es van formar en les seves funcions els darrers col·lectius incorporats l’any METRo 2006 per promoció interna. De la mateixa manera, es va treballar en la programació i la Capacitació nou Model operatiu 441 58 validació de continguts d’allò que havia de ser la formació contínua per a conductors per Formació en incidències 4.346 1.191 a tot el 2007 i 2008. Formació dels agents d’estiu 335 35 A mitjans de setembre, TMB va mantenir una reunió amb la Comissió de Formació del FoRMACIÓ A DIRECTIuS, TÈCnICS I CoMAnDAMEnTS Comitè d’Empresa, per tal de fer-los partícips en el seguiment del Pla de Formació del 2007, així com del projecte d’elaboració del Pla de Formació del 2008. Formació per a comandaments 281 36 Formació per a directius 574 65 eL PerSonaL de metro, aL dia de LeS novetatS Desenvolupament personal i professional 337 47 La formació a Metro ha estat marcada per les novetats incorporades durant 2007: Valors corporatius a directius 190 28 la implantació del nou Model operatiu (nMo) a les línies L3 i L4 de metro; l’arribada Tallers sobre igualtat per a comandaments 22 5 dels trens de les sèries S5000, S6000 i S9000; la posada en marxa del simulador d’incidències de conducció amb el personal de les gerències de L1 i L3, i la incorporació de 430 nous agents d’atenció al client durant l’estiu. Cal destacar que el departament de formació d’FMB ha estat reconegut com a centre HoreS i PartiCiPantS en SeSSionS de FormaCiÓ a tmb col·laborador del Servei d’ocupació de Catalunya. Això li permet impartir formació 2002 2003 2004 2005 2006 2007 ocupacional per a persones en situació d’atur. HoRES-ASSISTEnT 94.852 102.369 110.024 147.896 169.097 151.209 eL deSenvoLUPament ProFeSSionaL deLS trebaLLadorS, noMBRE DE PARTICIPAnTS 3.314 3.559 4.824 3.862 5.025 5.563 Una de LeS PrioritatS de 2007 noMBRE D’HoRES PER 3,1 3,0 3,6 5,6 5,4 5,5 TREBALLADoR El Pla de Desenvolupament Individual (PDI) és un compromís anual de millora personal del treballador que es basa en un acord entre el col·laborador i el seu cap, que l’ajuda a identificar les prioritats i comparteix el compromís vers l’objectiu establert. El departament de RRHH dóna un suport bàsic logístic i ofereix a més els seus recursos i experiència en PerCentatge de trebaLLadorS amb avaLUaCionS regULarS d’aComPLiment i deSenvoLUPament a tmb allò que puguin ser útils. 2005 2006 2007 Durant el 2007, s’han efectuat tres sessions informatives, dirigides a les persones CoMAnDAMEnTS METRo 12,5 13,4 11,0 afectades, sobre els objectius i la metodologia dels PDI. A més, s’han dut a terme tres CoMAnDAMEnTS TB 6,6 7,4 6,1 tallers d’autodesenvolupament i 33 entrevistes individualitzades amb els titulars dels PDI. Per altra banda, s’ha consolidat la posada en marxa dels programes de formació per al CoMAnDAMEnTS TMB 9,5 10,4 8,6 desenvolupament personal i professional. Dins d’aquesta línia d’actuació s’han organitzat CoL·LECTIu DIRECTIuS I TÈCnICS 6,6 7,7 6,5 41 cursos als quals han assistit 319 treballadors que han rebut més de 7.102 hores de formació. 074 075 4.5. ESTAbLINT UNA COMUNICACIÓ INTERNA FLUIDA LeS noveS teCnoLogieS aFavoreiXen La ComUniCaCiÓ interna TMB ha engegat durant el 2007 un nou servei d’informació als conductors a través de missatges SMS. Així, tots els treballadors que han donat la seva aprovació poden rebre al seu mòbil personal informació corporativa referent a canvis de servei, festes de conveni, alliberament sindical o formació, entre altres. Aquest projecte es va posar en funcionament a l’agost a la cotxera d’Horta i va ser molt ben rebut pel col·lectiu de conductors, amb una resposta positiva del 80%. Durant l’any 2008 es farà extensiu a la resta de cotxeres. una altra iniciativa interessant és una nova aplicació, iniciada al març, que permet als conductors, des de qualsevol punt de l’empresa i des de casa seva, consultar totes les activitats efectuades o previstes dins del seu calendari personalitzat anual. El mes d’abril, superat el període de prova al Con de Ponent, es va fer extensiva l’aplicació a tots els centres operatius de negocis (Con). Durant la segona fase, a partir del 20 de juny, el conductor ja ha pogut fer diferents consultes mensuals respecte a les activitats i absències efectuades o previstes, detall de la jornada treballada, comptadors de temps i el temps de presència, entre altres. Publicacions, campanyes informatives i activitats S’han elaborat i distribuït els números 19 i 20 de la revista TMB Gestió, i els números 77, 78 i 79 de la revista Hora Punta. De la revista TMB express se n’han editat els números 13 i 13b, monogràfics del nMo de les línies L3 i L4 de metro. D’altra banda, s’han difós 103 programacions per als quioscos d’informació. Pel que fa a actes i activitats adreçats als empleats, s’han desenvolupat 8 processos d’acollida per al personal de nou ingrés; s’ha celebrat un acte de reconeixement als socorristes de TMB que presten servei als diferents centres de l’organització; s’ha organitzat l’acte de vinculació dels empleats veterans a l’empresa (noces d’argent i or) que, per primer cop, s’ha celebrat de forma conjunta amb els empleats de Metro i Autobús, i s’ha celebrat l’acte de tancament de la cotxera de Lutxana. Al llarg de l’any 2007 han tingut lloc a TMB diverses accions orientades a facilitar la Un 80% deLS participació dels treballadors en la millora contínua de processos, eines i instal·lacions, com per exemple la celebració el dia 14 de juny de la xI jornada de Sistemes de CondUCtorS de Participació a l’Auditori de Cornellà, amb la participació de 605 empleats, o la celebració d’un esmorzar de treball entre empleats de Metro i el seu director general. La CotXera d’Horta S’Ha aPUntat aL Servei de ComUniCaCiÓ via SmS 076 077 4.6. ApORTANT VALOR A LA pLANTILLA Tots els treballadors de TMB a jornada completa, independentment del tipus de PLa de PenSionS d’aUtobÚS (tb) PLa de PenSionS de metro (Fmb) contracte i la categoria professional, reben una sèrie de beneficis socials, orientats al ACTuACIonS I PRESTACIonS DEL ToTALS ACTuACIonS I PRESTACIonS DEL ToTALS seu benestar personal. Aquests són: PLA DE PEnSIonS TB PLA DE PEnSIonS FMB • Excedència per maternitat de fins a cinc anys, amb reserva del lloc de treball els Adhesions al col·lectiu B 205 noves adhesions (col·lectiu C) 69 tres primers anys i amb el còmput de dos anys a l’efecte d’antiguitat. Adhesions al col·lectiu D 134 Procedents d’excedència 0 • Excedència per tenir cura d’un familiar que requereixi dedicació especial de fins a Procedents d’excedències 11 jubilacions totals 4 dos anys, amb reserva del lloc de treball durant un any i amb el còmput a l’efecte jubilacions totals 1 jubilacions parcials 74 d’antiguitat. jubilacions parcials 45 jubilacions parcials pendents de resolució judicial 4 • Permís retribuït de dos dies per canvi de domicili. jubilacions parcials pendents de resolució judicial 13 Incapacitat permanent total < 45 anys 1 • Permís de tres dies pel naixement d’un fill/a. • Permís de tres a set dies per malaltia greu o mort d’un familiar, fins al segon grau Incapacitat permanent total < 55 anys (Col·lectius A-B) 2 Incapacitat permanent total => 45 anys 4 de consanguinitat o afinitat. Incapacitat permanent total => 55 anys (Col·lectius A-B) 5 Incapacitat permanent absoluta < 45 anys 2 • Ajudes de guarderia. Incapacitat permanent total < 45 anys 3 Incapacitat permanent absoluta => 45 anys 5 • Concessió de préstecs per a l’adquisició d’habitatges. Incapacitat permanent total => 45 anys 1 Gran invalidesa 0 • Pla de pensions. Incapacitat permanent absoluta < 45 anys 4 orfandat 0 Incapacitat permanent absoluta => 45 anys 5 Viduïtat (per mort d’actiu/va) 2 El col·lectiu de directius i tècnics disposa de beneficis socials suplementaris a aquells que rep el personal sotmès al conveni col·lectiu. Gran invalidesa 0 Viduïtat reversible a capital (per mort de passiu/va) 28 Viduïtat (per mort d’actiu/va) 0 En tramitació per tots els conceptes 24 El pla de pensions de TMB, una garantia de futur del personal Viduïtat reversible a capital (per mort de passiu/va) 3 TMB disposa d’un pla de pensions externalitzat des de l’any 2000, tant per al personal En tramitació per tots els conceptes 18 de Metro com per al d’Autobús, establert com a resultat d’un consens amb els sindicats i atenent a la legislació vigent. En el cas de Metro, qualsevol treballador no adherit al pla en la data de formalització, pot sol·licitar la seva adhesió al col·lectiu C. Aquesta particularitat afecta tant als mÉS de 750 intervenCionS d’aSSiStÈnCia SoCiaL treballadors que es van incorporar a TMB abans de la data de formalització del pla com Durant el 2007, TMB ha efectuat unes 361 intervencions a personal d’Autobús i 393 a a qui ho va fer amb posterioritat. Metro, que han donat resposta, principalment, a consultes puntuals relacionades amb la En el cas d’Autobús, a partir del 26/01/2006 s’aprova l’adhesió automàtica de tots normativa i les prestacions d’empresa; a tractaments continuats com, per exemple, casos els treballadors al col·lectiu B. Les noves incorporacions, s’adhereixen automàticament d’incapacitat temporal; a orientació i assessorament especialitzat de caràcter laboral i al col·lectiu B l’endemà a la finalització del període de prova. Durant els tres mesos sociofamiliar (adopcions, problemàtiques de disminuïts i ancians, teràpies, tràmits de següents, es pot canviar el col·lectiu D o bé sol·licitar la no adhesió, d’acord amb les separacions, etc.), i al Fons d’Assistència Social. especificacions del reglament d’aquest pla de pensions. La taula següent especifica el total d’adhesions i jubilacions que s’han produït al 2007. aCtUaCionS d’aSSiStÈnCia SoCiaL a tmb AuToBÚS METRo 2005 2006 2007 2005 2006 2007 TRACTAMEnT ConTInuAT 59 66 62 63 52 88 oRIEnTACIÓ I ASSESSoRAMEnT ESPECIALITZAT 125 110 104 130 105 115 ACTuACIonS PERSonALS - 335 361 - 310 393 FonS D’ASSISTÈnCIA SoCIAL 69 50 51 52 67 50 078 079 4.7. pROTEgINT LA SALUT DELS TREbALLADORS doS noUS SiStemeS garanteiXen La SegUretat deLS CondUCtorS d’aUtobÚS TMB està provant dos sistemes de vigilància per garantir la seguretat del conductor davant de possibles agressions físiques. D’una banda, s’ha posat en marxa el projecte de videovigilància embarcada a l’autobús amb l’objectiu d’augmentar la seguretat del conductor dalt de l’autobús. La iniciativa comporta dotar la flota d’un sistema de gravació d’imatges mitjançant càmeres embarcades que s’activen a voluntat del conductor. S’han previst dues fases: en la primera es contempla la instal·lació de prototips a 7 autobusos i, en la segona fase, la implantació de la prova pilot. Està prevista una tercera fase l’any 2008, en què es preveu treballar en una prova pilot amb empreses que disposin d’una nova tecnologia que incorpora l’enviament d’imatges en temps real al Centre de Regulació del Trànsit (CRT), per tal de veure els resultats i l’efectivitat del sistema. D’altra banda, pel que fa al projecte d’instal·lació de mampares dins de l’autobús, la primera es va instal·lar a finals de l’any 2006 a la línia 56. Posteriorment, es van instal·lar La PromoCiÓ de La SaLUt a tmb mampares a l’interior de sis vehicles que circulen per diverses línies i franges horàries. Pel que fa a les accions de vigilància de la salut, el nombre d’exàmens de salut efectuats La seguretat dels empleats de TMB, i en concret dels conductors, així com la dels a personal de TMB ha estat de 3.873 (85% dels planificats). A més a més, s’han dut usuaris, és una preocupació compartida per la direcció de l’organització. Els Comitès a terme un total de 1.923 exàmens de salut no planificats. En matèria de promoció de de Seguretat i Salut de Metro i Autobús ( amb set membres cadascun en representació la salut, s’ha fet la campanya de vacunació contra la grip (539 empleats) i el tètanus i dels treballadors) treballen des de fa anys en la prevenció dels riscos dels diferents diftèria (276 empleats), i un total de 72 persones van seguir diverses activitats dirigides llocs de treball, entre ells els incidents amb terceres persones. En aquest sentit, s’han a la prevenció de malalties causades per l’obesitat, el tabac i l’estrès. portat a terme programes de formació específics per evitar o reconduir situacions conflictives que es poden donar durant l’horari de treball dels conductors. Programa assistencial Al llarg de l’any s’han dut a terme 3.755 visites per a l’assistència i el tractament de FormaCiÓ eSPeCÍFiCa Per a La PrevenCiÓ de riSCoS LaboraLS contingències laborals dels treballadors al centre assistencial de Sagrera. S’han fet 413 proves Durant tot el 2007, TMB ha impartit formació als primers nivells directius de l’empresa diagnòstiques i 34 intervencions quirúrgiques a treballadors accidentats. S’han fet també sobre la gestió de la prevenció de riscos laborals i les responsabilitats derivades, dins nombroses visites en col·laboració amb el sistema públic de salut per contribuir a la reducció dels diferents comitès d’àrea. Pel que fa a la formació dels empleats en competències de la durada del temps dels episodis d’incapacitat temporal per contingència comuna. preventives, s’han fet cursos de prevenció de riscos laborals adreçats a diferents col·lectius, com ara les sessions de formació contínua de conductors 2007-2008, i VIGILÀnCIA DE LA SALuT A AuToBÚS s’ha treballat en l’elaboració de manuals i continguts de diferents cursos, com també en la revisió i actualització de material de formació existent. 3.057 exàmens de salut planificats. Pel que fa al Comitè de Seguretat i Salut de TMB, s’han fet 23 reunions ordinàries, 24 2.593 exàmens de salut efectuats, amb una taxa de realització del 85% de la planificació anual. reunions extraordinàries, 11 reunions monogràfiques, 25 reunions de treball sectorials 651 exàmens de salut no planificats. Es tracta dels exàmens de salut relacionats amb canvis de categoria, retorn al treball després d’absència i 36 visites programades als centres de treball. per malaltia, exàmens inicials i reingrés després d’excedència. 7.161 proves complementàries efectuades: analítiques de sang i orina, tests de visió, audiometries, espirometries, electrocardiogrames i radiografies. VIGILÀnCIA DE LA SALuT A METRo 1.512 exàmens de salut específics planificats. 1.280 exàmens de salut efectuats. La taxa de realització ha estat del 85%, cosa que ha significat un augment del 5,8 % respecte a l’any anterior. 1.272 exàmens de salut no planificats relacionats amb canvis de categoria, retorn al treball després d’absència per malaltia, exàmens inicials i reingrés després d’excedència. 9.415 proves complementàries efectuades: analítiques de sang i orina, tests de visió, audiometries, espirometries, electrocardiogrames i radiografies. 080 081 dadeS d’abSentiSme de metro y aUtobÚS a 31.12.07 ÍndeX d’inCidÈnCia d’aCCidentS LaboraLS Per trebaLLador a metro (nombre d’aCCidentS amb baiXa Per Cada 1.000 emPLeatS) GEn 2007 a DES 2007 % Malaltia comuna % Accident Societat Transports de Barcelona 8,17 1,34 Ferrocarril Metropolità de Barcelona 9,18 0,83 notiFiCaCionS d’inCaPaCitat i aSSiStÈnCia mÈdiCa a tmb 2005 2006 2007 notificacions d’incapacitat temporal 5.853 5.293 4.619 Per contingències professionals 834 926 921 Per contingències comunes 4.919 4.367 3.698 Assistència i tractament d’accidents de treball i malaltia professional 1.365 1.343 1.188 ÍndeX de FreQüÈnCia d’aCCidentS LaboraLS Per trebaLLador a metro (nombre d’aCCidentS amb baiXa Per Cada miLiÓ d’HoreS trebaLLadeS) Visites mèdiques 3.578 3.548 3.755 Gestió de les incapacitats temporals (visites) - 4.631 5.629 Pel que fa a l’índex d’incidència laboral a Autobús, l’any 2007 disminueix la freqüència d’accidents laborals, continuant una tendència a la baixa que es manté des del 2004, tot i que l’índex d’incidència d’accidents laborals puja. ÍndeX d’inCidÈnCia d’aCCidentS LaboraLS Per trebaLLador a aUtobÚS (nombre d’aCCidentS amb baiXa Per Cada 1.000 emPLeatS) A l’àmbit de la salut i la seguretat, TMB ha assolit acords juntament amb els sindicats en els següents aspectes: - Aprovació del programa de visites conjuntes als centres de treball i del calendari d’activitats preventives amb els delegats de prevenció (revisió de l’avaluació de riscos, simulacres d’emergències, etc.) - Auditoria legal del Sistema de Prevenció de TMB - Presentació i aprovació del nou calendari d’activitats preventives per al 2008. - nomenament de la nova organització en matèria de prevenció. ÍndeX de FreQüÈnCia d’aCCidentS LaboraLS Per trebaLLador a aUtobÚS (nombre d’aCCidentS amb baiXa Per Cada miLiÓ d’HoreS trebaLLadeS) 082 083 4.8. pROMOVENT LES L’eSForç negoCiador de tmb no imPedeiX dUeS vagUeS En matèria de conflictivitat laboral cal destacar que el Comitè d’Empresa va plantejar una convocatòria de vaga de quatre hores el dia 14 de febrer de 2007, des de les 10 fins a RELACIONS LAbORALS les 14 hores. L’objectiu va ser sensibilitzar l’opinió pública, l’empresa i l’administració local sobre les agressions que pateixen els conductors i impulsar l’adopció de les mesures necessàries per reduir-les. tmb oFereiX diÀLeg aLS trebaLLadorS Malgrat l’esforç negociador dut a terme, no fou possible la desconvocatòria de la vaga, encara que l’empresa ja havia iniciat el protocol d’atenció al conductor, la formació i les Durant l’any 2007 s’han assolit diversos acords amb la representació sindical del Comitè campanyes de sensibilització, i la prova d’autobusos amb videovigilància i mampares d’Empresa de Metro de Barcelona com, per exemple, l’acord d’implantació del servei protectores. Aquesta aturada va tenir un seguiment molt significatiu per part dels ininterromput cada dissabte i un altre per a determinades vigílies de festius, els quals conductors, i es va desenvolupar sense cap tipus d’incidència. han permès oferir aquest servei de mobilitat a la ciutadania. D’altra banda, els sindicats CGT i ACTuB van plantejar una convocatòria d’aturada Des de mitjans de l’any 2007, i dins l’àmbit intern, s’han anat fent reunions d’identificació parcial de cinc hores el dia 21 de novembre de 2007; també el 3 de desembre van d’aspectes per incorporar a una futura negociació del proper Conveni Col·lectiu, també de convocar una vaga de quatre dies (del 21 a 24 de desembre 2007), que afectava el caire sectorial. S’ha treballat una plataforma on es recullen les necessitats de l’empresa. col·lectiu de conductors, per la millora del descans diari i setmanal (emparant-se en la Disposició prevista en el Real Decret 902/2007 de 6 de juliol). Tot i el gran esforç Gran activitat negociadora a TB negociador i els intents de tractar l’aplicació d’aquest Reial decret, no va ser possible Pel que fa a Autobús, el 2007 s’ha dut a terme una gran activitat negociadora amb els la desconvocatòria de la vaga plantejada. representants dels treballadors que ha motivat nombroses reunions, fins a un total de 96. Arran de la convocatòria d’aquesta última vaga, va tenir lloc, al Departament de Treball, Des de la perspectiva de les relacions laborals, entre les activitats realitzades amb la l’acte de conciliació, en què la representació de l’empresa va refermar la seva voluntat representació dels treballadors, cal destacar les següents: de diàleg sobre els motius adduïts en la convocatòria. • Acord majoritari amb el Comitè d’Empresa (amb l’excepció d’un sindicat) el 20 de desembre de 2006 pel qual s’afronta l’increment de servei en cap de setmana, ComPoSiCiÓ deL ComitÈ d’emPreSa* niveLL d’aFiLiaCiÓ SindiCaL a aUtobÚS i metro* estiu, nadal i llançadores per a l’any 2007. Per fer front a aquest increment de TB FMB TB FMB servei es va procedir a la contractació de conductors per a la temporada d’estiu amb el compromís de quedar en borsa per a futurs contractes. ACTuB 5 AFILIACIÓ SInDICAL 86,56% 74,35% • Pactes sobre aspectes relacionats amb el trasllat de vacances d’estiu, canvis de CCoo 5 6 dies de descans en cap de setmana i llançadores, calendaris i qüestions relatives CGT 7 8 a la propera escollida general de serveis dels conductors. CIM 1 • Durant el tercer trimestre, es va convenir el procediment i la programació quant a CPT 3 l’escollida general de serveis de conductors, que va finalitzar al novembre. SIT 5 • En la Comissió Permanent del Comitè de Empresa s’han tractat aspectes relacionats Su 4 amb el Pla de Igualtat, així com qüestions relacionades amb la contractació de uGT 5 5 conductors l’estiu de 2007. Total 27 27 • En la Comissió de Formació s’han tractat qüestions referides al seguiment del Pla de Formació 2007 i la planificació del 2008. òrganS de tb i Fmb amb rePreSentaCiÓ deLS trebaLLadorS TB FMB Consell d’Administració Consell d’Administració Comissió de Vestuari Comissió de Vestuari Comissió de Prèstecs i Habitatge Comissió de Prèstecs i Vivenda Comissió Fons d’Assistència Social Comissió Fons d’Assistència Social Comissió Mixta i Paritària d’interpretació de Conveni Col.lectiu Comissió Mixta i Paritària d’interpretació de Conveni Col.lectiu Comissió de Seguretat i Salut Comissió de Seguretat i Salut Comissió de Material Mòbil Comissió d’Estacions Comissió d’Administració Comissió d’Horaris Comissió de Formació Comissió d’Explotació Comissió de Valoració Llocs de Treball *dades a 31 de deseMBre de 2007 084 085 TMB ÉS INNOVACIÓ I RESPECTE PEL MEDI AMBIENT LA INNOVACIÓ éS UNA PEçA CLAU A L’hORA D’ENCARAR EL REPTE DE LA MILLORA CONTÍNUA DE L’OFERTA I DEL RESPECTE PEL MEDI AMBIENT. TMB VOL SER UN REFERENT DE MODERNITAT I SOSTENIBILITAT EN TRANSPORT PÚBLIC, I PER AIXò hA DUT A TERME DURANT EL 2007 NOMBROSES INICIATIVES AMB L’OBjECTIU 5 D’OFERIR UN MILLOR SERVEI A LA CIUTADANIA 086 087 5.1. COMpROMETENT-SE AMb EL TMb VOL ApROFITAR MEDI AMbIENT L’OpORTUNITAT D’ANTICIpAR-SE A L’AMpLIACIÓ DEL pROTOCOL TMB ha concretat el seu compromís amb la protecció del medi ambient en diverses propostes en matèria de sostenibilitat que es desenvoluparan d’aquí al 2015. És el que DE KYOTO I LIDERAR LA anomena Visioning 2015 Sostenibilitat, garantia de futur. un total de quatre grups treballen en el llançament d’aquest projecte, que es va encetar al mes d’octubre del 2007. L’aposta de TMB per la protecció del medi ambient passa per assumir els impactes LLUITA CONTRA EL mediambientals de la seva activitat i treballar per minimitzar-los conjuntament amb els treballadors i els usuaris, els quals identifiquen la contaminació atmosfèrica i el soroll CANVI CLIMàTIC com els aspectes ambientals clau de TMB en què s’ha de treballar. El compromís de TMB amb el medi ambient es reflecteix en la política mediambiental de l’organització, amb aquests camps d’acció prioritaris: 1. Vetllar perquè la protecció del medi ambient es dugui a terme a través de fites i directrius La ComPanyia Se SitUa a L’avantgUarda en La LLUita concretes de comportament en totes les àrees de l’activitat de l’organització. Contra eL Canvi CLimÀtiC 2. Reduir els impactes mediambientals generats com a conseqüència d’emissions El Protocol de kyoto i les campanyes internacionals de lluita contra el canvi climàtic atmosfèriques, captació i abocament d’aigües i generació de residus. han sensibilitzat la societat de la necessitat de superar aquest greu problema 3. Revisar periòdicament el grau de protecció ambiental, amb l’objectiu de detectar mediambiental. En un futur proper, és molt probable que el sector del transport formi punts dèbils i poder disposar les actuacions de millora necessàries. part de l’ampliació del protocol. TMB vol aprofitar l’oportunitat d’anticipar-se i liderar la lluita contra el canvi climàtic. Per 4. Cercar la millora contínua i la prevenció de la contaminació per aconseguir un això, s’ha fixat uns objectius que passen per contribuir a la reducció de les emissions desenvolupament més sostenible, mitjançant l’ús moderat de l’energia i l’aigua, i de gasos d’efecte hivernacle en l’àrea metropolitana i col·laborar activament a fer de amb una gestió ambientalment correcta dels productes utilitzats. Barcelona una ciutat més sostenible. Segons un estudi elaborat per TMB, la reducció 5. Informar i formar àmpliament tots els treballadors sobre els aspectes mediambientals d’emissions de Co2 per part de la flota d’autobusos entre 1992 i 2006 va ser del 3% (de derivats de la seva activitat, i també motivar-los perquè el seu comportament al lloc 221.540 kg/dia a 215.228 kg/dia), una xifra que supera amb escreix els objectius de de treball reflecteixi la conscienciació mediambiental de tota l’organització. kyoto, que estipulen un increment màxim d’emissions entre 1990 i 2012 del 15%. 6. Exigir als proveïdors i les empreses subcontractades una conscienciació ambiental Cal plantejar-se el repte de la mobilitat a escala metropolitana i incrementar la quota d’acord amb la pròpia. d’ús del transport públic col·lectiu per tal de disminuir les conseqüències negatives de 7. Posar a disposició del públic interessat la informació sobre els esforços i les l’ús del vehicle privat. Per això, l’organització proposa sis possibles vies d’acció: actuacions ambientals efectuades per millorar la protecció mediambiental. 1. Atraure més usuaris de transport públic per contribuir a reduir les emissions A més, TMB treballa de la mà d’un gran nombre de proveïdors i col·laboradors que es globals de Barcelona millorant les prestacions del servei. mostren receptius a la incorporació de criteris mediambientals i al seu seguiment a 2. Promoure altres modes de transport responsable, participant activament en les través d’auditories. Ateses les dimensions de TMB, aquesta transmissió de valors pot empreses de les quals ja és accionista, com el Carsharing, i facilitant la utilització suposar un gran impacte entre les petites i mitjanes empreses locals. del transport públic col·lectiu a les persones que van amb bicicleta. 3. Continuar l’estudi d’emissions de la xarxa d’autobús i metro i publicar-ne els tmb i La ProteCCiÓ de La biodiverSitat resultats. 4. utilitzar combustibles que tinguin un impacte menor i participar en projectes Les llicències ambientals de tots els centres de TMB contemplen indicacions que internacionals d’investigació de combustibles nets. corroboren que cap recinte de l’organització opera en espais naturals protegits o 5. Dur a terme campanyes de comunicació que promoguin l’ús del transport públic en àrees d’alta biodiversitat. Per tant, TMB no ha planificat estratègies ni accions per reduir les emissions. relacionades amb la gestió d’impactes sobre la biodiversitat. 6. Participar en programes de lluita contra el canvi climàtic amb les administracions públiques catalanes. TMB Un total de 39 aUtobUsos han circUlat per barcelona gràcies a aqUest combUstible renovable LLuita i menys contaminant contra eL canvi cLiMàtic L’èxit de L’acord signat aL juLioL deL 2006 entre Petrocat i tMB Per Provar L’ús deL BiodièseL coM a coMBustiBLe deLs autoBusos urBans ha fet que La iniciativa es renovés aL feBrer de 2007 i s’estengués a 25 vehicLes Més a L’avantguarda en La LLuita contra eL canvi cLiMàtic tMB aPosta Per L’ús deL BiodièseL coM a coMBustiBLe aLternatiu En virtut de l’acord entre l’empresa catalana Petrocat i TMB, un total de 39 autobusos han circulat durant el 2007 per Barcelona propulsats amb biodièsel, un combustible renovable, menys contaminant i produït íntegrament a Catalunya. La prova s’ha dut a terme amb autobusos de línies regulars amb base a la cotxera de Ponent. Fins a finals de setembre, aquests 39 vehicles van funcionar amb Bio10 (biodièsel al 10%). A partir de l’1 d’octubre es va canviar el combustible a Bio30 (barreja de biodièsel al 30%). L’objectiu és avaluar els avantatges i inconvenients operatius d’aquest nou combustible ecològic aplicat a autobusos urbans a la ciutat de Barcelona. Durant l’any 2008, la previsió apunta que tota la cotxera de Ponent podria funcionar amb Bio30. El biodièsel és biodegradable, genera menys emissió de fum i agents contaminants, lubrica els motors i és aplicable a tots el vehicles amb motor dièsel. Aquesta prova pilot s’inclou en l’aposta de TMB pel respecte al medi ambient i la prevenció del canvi climàtic. Cal recordar que un 25% de la flota funciona amb gas natural i que TMB ha participat activament durant tres anys en el projecte CUTE d’experimentació amb piles d’hidrogen. 088 089 Aquestes vies d’acció ja es concreten en propostes determinades com, per exemple: inverSionS de metro deStinadeS a La miLLora deL medi ambient en 2007 (EN MILERS D’EUROS) • La instal·lació de plaques solars tèrmiques d’escalfament d’aigua calenta sanitària APRoVISIonAMEnTS I InSTAL·LACIÓ DE DEPuRADoRES A LES CoTxERES VALoR DE L’ADQuISICIÓ a les cotxeres d’Horta i al Triangle, amb una producció estimada d’uns 50.000 BoIxERES 104 kWh/any, i de plaques solars fotovoltaiques a la Zona Franca 1 i a la Sagrera. SAGRERA 87 • Racionalització dels consums elèctrics, intentant equilibrar al màxim les puntes SAnT GEnÍS 164 d’aquests consums. TRIAnGLE FERRoVIARI 65 ToTAL 420 deSPeSeS de tb deStinadeS a La miLLora deL medi ambient en 2007 (EN MILERS D’EUROS) ESTACIÓ DE REGuLACIÓ I MESuRA DE GAS AL TRIAnGLE FERRoVIARI 51 PAnELS SoLARS A SAGRERA 24 MaTerials serveis eXTeriors audiTories de Medi aMBieNT 0 4 CAnVI DE GASoIL A GAS nATuRAL A SAGRERA, VILAPICInA, SAnTA EuLÀLIA, 265 BoIxERES I MERCAT nou acTuacioNs de Millora 6 30 SISTEMA DE SEGREGACIÓ DE DISoLVEnTS 130 TracTaMeNT de residus 0 217 CoMPACTADoRA PER A RECICLAR CARTRÓ 8 GesTiÓ MediaMBieNTal 13 59 ToTal despeses 19 310 InSTRuMEnTS PER A LA MEDICIÓ DE SoRoLLS I VIBRACIonS 6 EQuIP D’òSMoSIS PER A SAnTA EuLÀLIA 5 deSPeSeS de metro deStinadeS a La miLLora deL medi ambient en 2007 (EN MILERS D’EUROS) SISTEMA DE FILTRACIÓ D’AIGÜES RESIDuALS PER A SAnTA EuLÀLIA 6 MaTerials serveis eXTeriors acTuacioNs de Millora 6 143 PunTS VERDS A: TracTaMeNT de residus 0 282 SAnTA EuLÀLIA 40 GesTiÓ MediaMBieNTal 6 13 SAGRERA 42 ToTal despeses 12 438 TRIAnGLE FERRoVIARI 5 SAnT GEnÍS 1 inverSionS de tb deStinadeS a La miLLora deL medi ambient en 2007 (EN MILERS D’EUROS) ToTAL 88 aprovisioNaMeNTs i iNsTal·laciÓ de depuradores a les coTXeres valor de l’adQuisiciÓ poNeNT 93 REDuCCIÓ DE SoRoLLS ALS TALLERS DE SAGRERA 88 TriaNGle 294 GESTIÓ DE RESIDuS A RoQuETES 1 ZoNa fraNca i 151 ToTal iNversioNs 1.092 HorTa 287 ToTal 825 tmb introdUeiX CombUStibLeS netS aLS aUtobUSoS caNvi de Gasoil a Gas NaTural a ZoNa fraNca i 224 La incorporació a la flota d’autobusos de TMB de vehicles propulsats per combustibles iNsTal·laciÓ de calefacciÓ aMB Gas NaTural a HorTa 878 alternatius més ecològics és una mostra de l’interès de l’organització per fomentar les energies menys contaminants i reduir així l’impacte al medi ambient. En aquest puNTs verds (puNTs de eMMaGaTZeMaTGe de residus) sentit, en els darrers anys s’han introduït vehicles amb carburants com el gas natural ZoNa fraNca i 73 i el biodièsel, i s’ha participat en el desenvolupament d’autobusos propulsats amb HorTa 95 pila d’hidrogen. Gràcies a aquestes mesures, el consum de gasoil durant el 2007 s’ha ToTal 168 reduït un 8,6% respecte a l’any anterior. paNels solars ZoNa fraNca i 70 HorTa 52 ToTal 122 ToTal iNversioNs 2.217 090 091 251 aUtobUSoS de tmb CirCULen amb gaS natUraL eStUdi d'emiSSionS i ConSUm de La XarXa d'aUtobÚS ComPrimit Malgrat que les emissions del transport públic són molt inferiors a les del sector La flota d’autobusos de TMB que circulen amb gas natural comprimit (GnC), més privat, TMB vol conèixer l'impacte de la seva xarxa d'autobusos en el medi ecològic i respectuós amb el medi ambient, va arribar als 251 vehicles a finals de ambient per desenvolupar alternatives que permetin reduir els nivells d'emissions l’any 2007. La xifra, una de les més altes d’Europa, assoleix ja el compromís de en l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Per això, l'organització ha portat a terme tenir pràcticament tota una cotxera (la de Zona Franca) propulsada per gas natural, un estudi d'emissions i consums, la finalitat dels quals és poder comparar dades i el 23% de la totalitat d’autobusos amb aquest combustible. i analitzar quina hauria de ser la flota d'autobusos del futur des del punt de En el concurs de compra d’autobusos per als anys 2008-2009 s’ha previst encara vista ambiental. L'estudi presenta mapes d'emissió de la xarxa per a diversos un augment de la flota de gas natural en 45 unitats, fins arribar a les 296 unitats. escenaris, amb diferents composicions de la flota (combustible i tecnologia) i Aquesta iniciativa respon al compromís de TMB d’actuar de forma proactiva per diversos dissenys de la xarxa. L'estudi quantifica les emissions de TMB en 2006 fomentar energies menys contaminants i contribuir al desenvolupament de noves per, a partir d'aquestes dades, proposar-se objectius amb horitzó 2011 i 2017. tecnologies per millorar el medi ambient. Altres projectes en aquest sentit són l’ús del biodièsel i la participació del 2003 al 2006 en el programa CuTE de emiSSionS de La XarXa de tmb aL 2006* desenvolupament d’autobusos propulsats amb pila d’hidrogen. ConTAMInAnT evoLUCiÓ deLS aUtobUSoS nox (kg/dia) 2.158 de tmb ProPULSatS amb gnC Co2 (kg/dia) 215.228 (EN NOMBRE DE VEhICLES) ConSuMS DE LA xARxA DE TMB AL 2006 CoMBuSTIBLE Gas natural comprimit (kg/dia) 21.464 Diesel (kg/dia) 53.459 *les dades esTaN calculades seGoNs coriNair (core iNveNTory of air eMissioNs), uNa MeTodoloGia de càlcul proposada per l'aGèNcia europea del Medi aMBieNT Que avalua les eMissioNs a parTir de la velociTaT MiTjaNa de la líNia. La principal conclusió a la qual arriba l'estudi és la necessitat de TMB d'incorporar l'elaboració de mapes d'emissions de la flota com una eina bàsica per a la presa de decisions en el disseny de la xarxa, la distribució de la flota i l'elecció del tipus de vehicles pel que fa a la seva tecnologia. ConSUmS ComPtabiLitZatS a aUtobÚS TIPuS D’EnERGIA 2005 2006 2007 ConSuM D’EnERGIA ELÈCTRICA (kWH) A InSTAL·LACIonS 6.326.022 8.998.465 9.531.615 ConSuM DE GASoIL PER A CALEFACCIÓ (LITRES) 24.982 - - ConSuM DE GASoIL PER A AuToMoCIÓ (LITRES) 23.863.680 23.222.323 21.304.688 ConSuM DE GAS PRoPÀ PER A CALEFACCIÓ (kG) 3.090 24.844,9 22.746 ConSuM DE GAS nATuRAL A InSTAL·LACIonS (kWH) 8.590.559 6.849.308 8.340.961 ConSuM DE GAS nATuRAL PER A REPoSTATGE D’AuToBuSoS (kWH) 49.016.600 78.637.100 114.900.900 ConSuM DE BIoDIÈSEL (LITRES) - 253.000 999.192 ConSuM D’HIDRoGEn (kG)* 5.978 8.762 - *el coNsuM d’HidroGeN el 2007 No és rellevaNT perQuè aQuesTa floTa d’auToBusos va fuNcioNar MolT poc i va Quedar eN desÚs. 092 093 tmb adJUdiCa Un noU ContraCte de SUbminiStrament eLÈCtriC a La XarXa de metro LeS noveS UnitatS de LeS SÈrieS La xarxa de metro de Barcelona guadirà els pròxims tres anys del subministrament d’energia elèctrica proporcionat per Gas natural Comercializadora SA, empresa 5000, 6000 i 9000 en CirCULaCiÓ que va resultar adjudicatària del concurs convocat per Transports Metropolitans de Barcelona, en el qual van participar un total de vuit empreses de comercialització del S’Han diSSenyat Per redUir de sector elèctric. El nou contracte de subministrament va entrar en vigor el dia 1 de juny i representarà una despesa aproximada de 53,75 milions d’euros en tres anys. Forma SigniFiCativa eL ConSUm El consum elèctric de la xarxa de metro de TMB ascendeix a uns 250 gigawatts/ hora anuals, equivalents al consum d’una ciutat de 150.000 habitants. Aquesta és energÈtiC l’energia necessària per moure els trens, il·luminar les estacions i fer funcionar els ascensors, les escales mecàniques i les màquines de venda de bitllets, entre altres instal·lacions. ConSUmS ComPtabiLitZatS a metro TIPuS D’EnERGIA 2005 2006 2007 ConSuM D’EnERGIA ELÈCTRICA (kWH) A LES InSTAL·LACIonS 65.019.421 67.352.812 70.286.550 ConSuM D’EnERGIA ELÈCTRICA (kWH) ALS TREnS 182.254.256 182.310.408 183.916.514 ConSuM DE GASoIL PER AuToMoCIÓ (LITRES) 34.670 33.836 45.950 ConSuM DE GAS nATuRAL A LES InSTAL·LACIonS (kWH) 5.775.844 5.200.615 4.978.711 L’entrada de noUS trenS Permet L’eStaLvi energÈtiC L’oPtimitZaCiÓ de La geStiÓ de reSidUS, Un aSPeCte L’arribada de nous trens a la xarxa de metro el 2007 ha representat un avenç tecnològic CentraL de La PoLÍtiCa mediambientaL substancial gràcies a la millora del rendiment energètic de les noves sèries. TMB treballa per optimitzar la gestió dels residus utilitzant sistemes de distribució Les noves unitats de les sèries 5000, 6000 i 9000 en circulació s’han dissenyat de líquids i olis al taller de material mòbil de les cotxeres del Triangle, Horta i Zona optimitzant pesos, amb una estructura construïda amb perfils estàndard d’alumini i Franca. També fomenta la recollida i el reciclatge d’envasos per mitjà d’una cabina per d’acer, cosa que s’ha traduït en una reducció significativa del consum energètic. col·locar-hi contenidors de residus reciclables, dissenyada i construïda per un grup Aquests nous trens també es caracteritzen pel seu elevat rendiment energètic, gràcies de voluntaris de TMB. El febrer de 2007 es va contractar un servei extern de gestió en gran manera al fre elèctric, amb recuperació d’energia i retorn a la catenària, i a de tres punts verds, pel que fa a la logística i el transport, i es va instaurar la figura la cadena de tracció electrònica que redueix al màxim les pèrdues energètiques per d’encarregat del punt verd. Es va definir el nou procediment per a la recollida selectiva calor. Per això, aquestes unitats poden retornar a la xarxa un 35% de l’energia que i la gestió dels punts verds, i es va formar tot el personal d’aquests centres. El mes sol·liciten. de març de 2007 es va iniciar la posada en funcionament. Gràcies al pla de millora de les freqüències, la major proximitat entre trens ha permès El juny de 2007 es va presentar el primer informe de gestió dels punts verds amb un un millor aprofitament de l’energia retornada a la catenària per les noves unitats balanç molt positiu. S’està aconseguint igualar la despesa amb l’any anterior, amb dotades de sistema de recuperació. Com a conseqüència, a finals de l’any 2006, es una millora substancial de la gestió de residus d’aquests centres. va recórrer un 5,4% més de quilòmetres que el 2005 amb el mateix consum energètic. També el mes de juny es va iniciar el procés per al disseny i construcció de punts verds Aquesta línia de millora d’eficiència energètica ha continuat aquest any 2007, amb a Triangle (Metro), Triangle (Bus) i Vilapicina (Metro). un increment de quilometratge del 6,9% amb relació al 2006, i un consum anual molt A més a més, TMB gestiona sistemes de recollida i reciclatge de residus sòlids i similar (0,9% més de consum el 2007). valoritza materials com el coure o l’alumini per vendre’ls com a primera matèria en processos productius. Durant el 2007, l’organització ha aconseguit reduir la generació de residus perillosos o especials tant a la xarxa d’autobusos com a la de metro. 094 095 ConSUm de materiaLS reLLevantS a aUtobÚS en 2007 La reCUPeraCiÓ d’aigUa en eL ProCÉS ConCEPTE QuAnTITAT IMPoRT (en euros) de rentat deLS veHiCLeS MATERIAL DE ConSuM I REPoSICIÓ A TMB l’aigua és objecte d’una gestió acurada amb l’objectiu de reduir-ne el consum DISCoS TACòGRAFS (en unitats) 294.700 10.670,44 i optimitzar-ne l’aprofitament. A tall d’exemple, els sistemes de reciclatge d’aigües LÍQuID REFRIGERAnT PER A AuToBuSoS (en kg) 231.494 173.458,00 residuals permeten reutilitzar el 80% de l’aigua utilitzada en el procés de rentat dels REBLADuRES (en unitats) 65.536 2.101,31 autobusos i el 47% de l’emprada en el procés de rentat dels trens. MATERIAL D’oFICInA I InFoRMÀTICA traCtament d’aigUa en aUtobÚS i metro PAPER DInA 4 I DInA 3 (en unitats) 5.288.469 25.633,00 ConSuM En M3 AuToBÚS METRo ToTAL SoBRES (en unitats) 188.138 5.382,65 2005 2006 2007 2005 2006 2007 2005 2006 2007 TÓnER IMPRESoRES (en unitats) 480 37.737,86 AIGuA TRACTADA 10.587 13.265 13.623 1.599 2.016 3.239 12.186 15.261 16.862 AIGuA DE RECIRCuLACIÓ 8.469,6 10.612 10.898,4 799,5 941,5 1.523,5 9.264,6 11.533,5 12.421,9 ConSUm de materiaLS reLLevantS en metro en 2007 AIGuA ABoCADA 2.117,4 2.653 2.724,6 799,5 1.074,5 1.715,5 2.921,4 3.727,5 4.440,1 ConCEPTE QuAnTITAT IMPoRT (en euros) MATERIAL DE ConSuM I REPoSICIÓ BALASTo VIES (en kg) 1.381.860 22.878,00 ABRAçADERES (en unitats) 222.867 8.043,81 ARAnDELS (en unitats) 168.489 33.353,43 L’aigUa ÉS obJeCte TIRAFonDoS (en unitats) 93.214 155.708,00 MATERIAL D’oFICInA I InFoRMÀTICA d’Una geStiÓ aCUrada PAPER DInA 4 I DInA 3 (en unitats) 5.327.000 25.634,71 SoBRES (en unitats) 231.542 3.438,77 TonER IMPRESoRES (en unitats) 873 87.291,21 amb L’obJeCtiU de generaCiÓ de reSidUS a tmb en toneS redUir-ne eL ConSUm AuToBÚS METRo ToTAL 2006 2007 2006 2007 2006 2007 RESIDuS PERILLoSoS o ESPECIALS 361,2 193,7 153,8 104,8 515 298,5 i oPtimitZar-ne RESIDuS no PERILLoSoS 234 253 997,7 1.068,7 1.231,7 1.321,7 METALLS* 108,9 42,4 533,7 289,4 642,6 332,1 L’aProFitament GEnERACIÓ ToTAL DE RESIDuS 595,2 446,6 1.151,5 1.173,5 1.746,7 1.620,1 aQuesTes dades No coMpTaBiliTZeN els residus GeNeraTs pels eNvasos i coNTeNidors *la QuaNTiTaT de MeTalls esTà iNclosa diNs dels residus No perillosos tmb Fomenta L’eStaLvi d’aigUa El consum d’aigua de TMB es deu bàsicament al rentat de vehicles i prové de la xarxa d’abastament de Barcelona i d’aigua que es torna a fer circular. El 2007 s’ha aconseguit reduir el consum d’aigua a Metro quasi un 2% tot i que ha augmentat el nombre de trens. Les noves incorporacions d’autobusos han suposat un increment del consum a TB. ConSUm d’aigUa a tmb en m3 2005 2006 2007 AuToBÚS 46.869 47.134 52.227 METRo 78.144 85.261 83.602 ToTAL 125.013 132.395 135.829 096 097 tmb reStitUeiX LeS aigüeS FreÀtiQUeS aL medi TMB ha adjudicat la construcció de dues canonades que serviran per conduir l’aigua 5.2. pRIORITzANT UNA gESTIÓ recollida a les instal·lacions del metro a la zona entre Baró de Viver i Santa Coloma (L1) fins al curs del riu Besòs, a l’altura del pont de Santa Coloma. L’obra forma part DE QUALITAT del programa d’aprofitament de les aigües freàtiques que es filtren a la xarxa de metro, acordat amb l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i l’Entitat del Medi Ambient (EMA) de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. La geStiÓ de La QUaLitat, Una de LeS La xarxa de metro està en contacte amb diversos corrents subterranis d’aigües, cosa mÀXimeS PrioritatS de tmb que obliga a extreure anualment un volum d’uns 11,6 hectòmetres cúbics mitjançant un sistema de canalitzacions i 119 pous de bombeig. una part d’aquesta aigua Els centres de TMB que disposen de certificació de qualitat ISo 9001 són: s’està aprofitant per al rec de carrers, parcs i jardins, mitjançant convenis entre TMB • Centre de suport telemàtic (CST) i els ajuntaments de Barcelona i L’Hospitalet de Llobregat. La resta s’ha d’abocar • Centre de Regulació d’operacions (CRo) al clavegueram, que la condueix a les depuradores, fet que sovint ocasiona una • Centre operatiu de negoci (Con) de Ponent despesa innecessària. • Centre de Informació i Atenció al Client (CIAC) El conveni establert entre TMB, l’ACA i l’EMA preveu la restitució al riu Besòs de les aigües freàtiques de qualitat suficient, operació amb la qual es preveu beneficiar el • Centre de Control de Metro (CCM) riu amb cabals que no han estat objecte ni d’ús ni de transformació i que, per tant, • Gerència de la L2 (GL2) no generen perill de contaminació. A més, s’espera contribuir així al manteniment del • Gerència de la L3 (GL3) cabal ecològic del curs final del riu, com estableix la llei. En el cas de Baró de Viver • Gerència de la L11 (GL11) s’estima que l’aigua procedent del metro suposarà uns 518.400 litres al dia. Dins l’àmbit de qualitat de Metro, durant l’any 2007 s’ha elaborat el projecte per obtenir El mateix conveni fixa un règim de finançament conjunt per part de l’ACA i TMB, al la certificació ISo 9001 dels Tallers Centrals de Metro de Sagrera i s’ha ampliat l’abast 50%, de les infraestructures hidràuliques del metro, amb un import màxim anual de de la certificació del Centre de Control de Metro (CCM), per tal d’incloure també l’activitat 120.000 euros. que s’hi duu a terme durant la nit. Pel que fa a Autobús, durant el 2007 s’ha implantat el sistema de gestió basat en l’ISo La pròxima obra, al sector de Sant Adrià 9001 i l’unE 13816 al Centre operatiu de negoci (Con) d’Horta. TMB preveu que el programa d’aprofitament de les aigües freàtiques continuï l’any Per al conjunt de TMB, s’han definit, programat i validat els índexs que configuraran 2008 amb una altra obra semblant per restituir al Besòs l’aigua recollida a l’entorn de l’indicador de Mesura de Prestació del Servei (MPS), un instrument per mesurar la l’estació d’Artigues Sant Adrià (L2), que pot representar un cabal d’aproximadament qualitat del servei en què es va començar a treballar el 2006. Aquesta nova eina 25-30 litres per segon. coincideix en el temps amb la irrupció amb força de la norma unE 13816 sobre el Actualment, s’aprofiten 41,56 litres per segon (l/s) d’aigües freàtiques d’un total de transport de viatgers, que es convertirà en un referent per a la cer tificació de les línies 247,83 l/s, xifra que equival a un 16,77% del cabal total i a un volum de 1,31 hm3. Els de metro i autobús de les diferents companyies espanyoles operadores del sector. cabals dels pous són dispars atès que del total de 119 pous, només 16 (un 13,45%) Durant el 2007, s’han dut a terme altres iniciatives en l’àmbit de la qualitat a TMB: recullen el 71,65% de l’aigua total de la xarxa. • Formació en ISo 9001 als nous gestors de qualitat i als caps de zona incorporats a les certificacions. tmb S’aJUSta a La normativa de SòLS i SoroLLS • Redacció, aprovació i publicació del manual d’atenció al client d’Autobús i elaboració Les passes per a l’adequació a la normativa de sòls i de sorolls són indispensables del manual d’agents d’atenció al client de Metro. per a l’obtenció de la llicència ambiental. Pel que fa als sòls, s’ha iniciat el procés per presentar els Informes Preliminars de • Renovació de les certificacions de qualitat, efectuant les auditories internes i Sòls (IPS) de tots els centres de TMB. El mes d’octubre es van presentar els IPS a superant les auditories externes, fent èmfasi en la millora contínua. l’Agència de Residus de la Generalitat per a tots els centres de Metro i properament es presentaran els IPS d’Autobús. Quant a la normativa de sorolls, s’han efectuat les mesures acústiques als centres de Metro per comprovar el compliment dels valors guia d’immissió en l’ambient exterior. Aquests valors guia els estableix l’ordenança general del medi ambient urbà de Barcelona (BoPB 143A1, 16/06/99), que és la normativa vigent en matèria de contaminació acústica a la ciutat. 098 099 5.3. MILLORANT LES INFRAESTRUCTURES La CotXera deL triangLe Ferroviari miLLora La Seva organitZaCiÓ TMB ha dut a terme diversos projectes a la cotxera del Triangle Ferroviari que han incidit sobre la funcionalitat de la flota i sobre la distribució d’espais dins l’edifici d’explotació, i que han suposat actuar sobre els 5.000 m2 construïts. El projecte de remodelació ha afectat totes les plantes de l’edifici. A la planta baixa s’han adequat els espais i s’hi ha ubicat una de les sales tècniques, els servidors i petits magatzems. A la primera planta s’ha instal·lat l’oficina del centre, la direcció, el servei d’enginyeria i manteniment de flota i el servei d’infraestructures. A la segona planta s’ha ubicat el Centre de Regulació d’operacions (CRo), que s’ha traslladat des de les antigues dependències de Sagrera, i una altra sala tècnica. Finalment, a la darrera de les plantes, la tercera, es troben les aules de formació, l’oficina del pla de pensions i altres sales tècniques. obreS d’amPLiaCiÓ a La CotXera de Zona FranCa L’ampliació de la cotxera de Zona Franca en una super fície de 2.790 m2 ha permès augmentar la flota en 40 autobusos. Aquest projecte ha comportat també una sèrie d’adequacions de les instal·lacions i els equips dins de la cotxera amb la finalitat de tenir condicionat tot l’aparcament dels autobusos. A finals de setembre s’ha finalitzat l’execució d’un altre projecte a Zona Franca, basat en l’adequació de les instal·lacions, obra civil i equipament d’una sala per a un banc de proves de motors tèrmics modern, complet, eficaç i de baix manteniment. La CotXera de Ponent eS remodeLa Per aCoLLir 140 aUtobUSoS tmb imPLanta eL noU modeL d’oPeraCiÓ TMB ha planificat un projecte per reordenar i condicionar l’actual recinte de la cotxera a LeS LÍnieS L3 i L4 de metro de Ponent perquè pugui operar amb una flota del voltant de 140 autobusos. El juny es va entregar el projecte, que va ser analitzat per personal tècnic de TB i adjudicat a El nou Model operatiu (nMo) es va posar en marxa a les línies L3 i L4 del metro el finals de l’any. novembre de l’any 2007. L’nMo és un projecte iniciat el 2004 amb l’objectiu de millorar l’atenció al client. Entre les novetats d’aquest model d’operació destaca la incorporació La CotXera de LUtXana tanCa LeS PorteS d’una nova categoria professional, l’agent d’atenció al client (AAC), que substitueix els anteriors caps d’estació, taquillers i motoristes, i que duu a terme tasques d’atenció al Després de 83 anys d’activitat i degut a la nova planificació urbanística del districte client, manteniment de les estacions i conducció dins la mateixa jornada. 22@, la cotxera més antiga de TMB va tancar les portes el mes d’abril del 2007 amb Per tal de donar suport al desenvolupament del nou model, TMB ha instal·lat distribuïdores una festa de comiat. La celebració va consistir en una jornada de portes obertes que automàtiques i nous serveis d’interfonia, i ha renovat les sales de descans i vestuaris de va incloure un recorregut per la cotxera, l’exposició de tres vehicles històrics, una les línies L3 i L4. A més, s’ha millorat l’enllumenat en escales mecàniques i vestíbuls, i mostra fotogràfica, una xerrada històrica divulgativa i un dinar popular. s’ha fet una neteja general de grafits a totes les estacions. La cotxera de Lutxana ha estat una de les més significatives de TMB, pionera de L’nMo s’està implantant progressivament. L’any 2005 es va implementar a la L2, i el moltes innovacions en el sector dels autobusos. A causa del tancament, els 79 cotxes 2006 a la L5. Al llarg de l’any 2008 es preveu la implantació de l’nMo a la L1, amb la que formaven la seva flota s’han distribuït entre la resta de centres operatius. qual cosa quedarà definitivament coberta tota la xarxa. 100 101 S’està implementant també el sistema a la línia L1. La previsió és que entri en servei a finals de l’any 2008. D’altra banda, s’està millorant el sistema de conducció automàtica ATo (Automatic Train operation). La posada en servei d’aquest sistema està pendent de la finalització dels treballs de l’ATP a la L1. eLS USUariS Ja diSPoSen d’Un noU diSPoSitiU d’inFormaCiÓ a aLgUneS eStaCionS de metro Les estacions de metro de Barceloneta i El Maresme-Forum (L4) i Espanya (L1 i L3) incorporen un nou dispositiu d’informació als usuaris situat a l’exterior, sobre les escales d’accés a l’estació. Aquest mecanisme lluminós pot facilitar tota mena de comunicacions sobre el servei 5.4. INVERTINT EN NOVES i és especialment útil per donar indicacions davant de possibles aglomeracions amb motiu de festes populars i altres esdeveniments massius a l’entorn de l’estació. Actualment, en jornades de gran afluència de públic, TMB desplega dispositius TECNOLOgIES especials per ordenar l’accés a les estacions de metro i optimitzar la capacitat dels vestíbuls, les andanes i els trens. Els nous elements lluminosos exteriors formaran part d’aquests dispositius i advertiran, per exemple, que per motius de seguretat cal esperar uns minuts abans d’accedir al vestíbul i les andanes. 17 LÍnieS d’aUtobUSoS Ja FUnCionen amb eL SiU 60 eStaCionS Ja tenen CobertUra de teLeFonia mòbiL gSm ja són 17 les línies d’autobusos que incorporen el Sistema d’Informació a l’usuari TMB ha ampliat la cobertura de telefonia mòbil GSM a les estacions de la xarxa de (SIu), un dispositiu visual i auditiu intern que informa de la propera parada. Aquest metro durant el 2007. D’aquesta manera ja són 60 les que disposen d’aquest servei dispositiu, a més, quan és activat per una persona amb discapacitat visual en arribar de comunicacions de les operadores Movistar, Vodafone i orange, tant als vestíbuls i a la parada, avisa acústicament de la línia a la qual pertany el bus que s’apropa. Al les andanes com a l’interior dels trens i en els trajectes. L’objectiu de l’organització llarg de l’any 2007 s’han posat en funcionament: sis línies a la cotxera d’Horta i nou és que la totalitat de la xarxa tingui cobertura el 2009. Actualment, els trams de metro a la de Triangle. amb aquest servei de comunicacions són: Actualment s’està duent a terme un estudi sobre la possibilitat de substituir els actuals leds de l’interior de l’autobús per unes pantalles TFT. De cara a l’any 2008 està previst • L1: Espanya - Clot (10 estacions) fer una prova pilot, avaluar els resultats obtinguts i prendre una decisió vers el 2009. • L2: Paral·lel - Clot (9 estacions) • La totalitat de la L3 (24 estacions) • L4: Verdaguer - Ciutadella | Vila Olímpica (7 estacions) PiU, eL noU SiStema de SenyaLitZaCiÓ deL temPS • L5: Sants-Estació - Sagrada Família (6 estacions) d’arribada de L’aUtobÚS • L11: Casa de l’Aigua - Can Cuiàs (4 estacions) Les parades de Barcelona comptaran amb un nou sistema digital de senyalització del Les estacions noves i les prolongacions de línies actualment en construcció es posaran temps d’arribada de l’autobús, les noves Pantalles d’Informació a l’usuari (PIu), que en servei amb la cobertura de telefonia GSM incorporada. serà més modern i amb dades més fiables. Actualment s‘esta treballant en la fabricació i el desenvolupament d’una nova pantalla, com també en la definició de les especificacions del manteniment del sistema: monitorització, alarmes i qualitat de la informació. Un PaS mÉS Per ConÈiXer La mobiLitat deLS USUariS TMB ha decidit implantar un nou sistema al bus que, mitjançant la tecnologia Radio Frequency IDentification (RFID) o identificació per ràdio freqüència, permet conèixer d’una manera més eficient i amb un menor cost la mobilitat dels usuaris (origen- aUtomatiC train ProteCtion, teCnoLogia destinació). Paral·lelament, s’està estudiant la implantació d’un sistema similar a la aL Servei de La SegUretat xarxa de metro per poder recollir el mateix tipus d’informació. Per tal de millorar la seguretat dels passatgers, TMB ha impulsat durant el 2007 la posada en marxa del sistema ATP (Automatic Train Protection) a la L3. Es tracta d’un sistema de conducció que limita la velocitat dels trens i aplica el fre d’emergència en tots aquells casos en què s’excedeix la velocitat fixada com de màxima seguretat. 102 103 TMB ÉS FUTUR RESPONSABLE I SOSTENIBLE CONSOLIDAR-SE COM UN REFERENT EN MOBILITAT SOSTENIBLE I ESDEVENIR UNA EMPRESA DE TRANSPORT I MOBILITAT CIUTADANA COMPETITIVA I REFERENT A EUROPA SÓN ALGUNS DELS REPTES QUE AFRONTA TMB, jUNTAMENT AMB LA VOLUNTAT DE SEGUIR OFERINT A LA CIUTADANIA UN SISTEMA DE 6 TRANSPORT PÚBLIC DE QUALITAT 104 105 CINC ESTRATègIES pER MILLORAR EL TRANSpORT pÚbLIC Amb l’objectiu de constituir-se com un referent en mobilitat sostenible i en transport públic, TMB va implantar el model de gestió Balanced Scorecard amb una visió integral del negoci. En aquest model es mesura la gestió del negoci suportada en quatre grans eixos estratègics (perspectives): satisfacció dels clients; innovació i rendiment dels processos; desenvolupament i creixement dels recursos humans, i resultats financers. Aquests quatre eixos responen a una vocació de servei públic, un compromís amb l’entorn, una aposta per les persones i un tarannà obert a la innovació. TMB s’ha plantejat iniciatives integradores per avançar en la fita d’ampliar la xarxa i la millora contínua del transport públic. Per assolir aquest objectiu, les cinc estratègies proposades són: 1. L9 de Metro: preparació per a l’explotació de línies automàtiques. 2. Adaptació al creixement de la demanda i comunicació a la ciutadania. 3. Plans de millora de la qualitat tècnica. 4. Optimització de la gestió de recursos humans, de les relacions laborals i de l’organització descentralitzada. 5. Finançament i eficiència: identificació i execució de potencials millores d’eficiència. La primera iniciativa engloba diferents objectius dins del quadre de comandament integral del Balanced Scorecard i abraça des de la preparació per a l’explotació de línies automàtiques fins a potenciar la projecció internacional. Aquesta iniciativa estratègica comportaria una gran inversió financera en la incorporació de noves tecnologies que, alhora, augmentarien l’eficiència. La segona iniciativa estratègica té el seu àmbit d’execució dins la perspectiva de processos. Els objectius són un millor coneixement de les necessitats del client i la TMB éS millora de la comunicació a la ciutadania. Amb la consolidació de les noves tecnologies es dóna també cobertura a aquesta iniciativa. RESpONSAbILITAT, Pel que fa a la tercera iniciativa, els plans de millora contínua, els objectius són avançar en la qualitat tècnica, optimitzar processos de producció, incorporar noves SOSTENIbILITAT I COMpROMÍS tecnologies i potenciar la projecció internacional. La quarta iniciativa estratègica involucra fonamentalment les perspectives de persones L’augment continuat en la demanda de transport públic, la major exigència ciutadana i de processos. La primera conté tots els objectius referents a millorar la productivitat per disposar d’un servei d’alta qualitat i la ferma voluntat política de satisfer aquestes i potenciar el desenvolupament personal i professional. La segona perspectiva estaria aspiracions, són els principals avals del pressupost de TMB per a l’any 2008, el qual influenciada per l’explotació de la L9, que implicaria alguns canvis i, alhora, adequar s’emmarca en la vocació de servei de l’organització, on la resposta a les necessitats l’organització a les noves necessitats. apuntades s’ha plantejat cercant la màxima eficiència en la gestió. Finalment, estarien relacionats amb l’última iniciativa estratègica tots els objectius de El pressupost per a l’any 2008 contempla un increment en les necessitats que resta la perspectiva de finances. només hi estaria involucrat un objectiu de la perspectiva de estructurat en dues línies bàsiques: actuacions provinents de decisions preses el processos, el d’optimitzar la qualitat tècnica dels processos de producció. 2007 i millores específiques de l’any 2008. 106 107 TMB éS obJeCtiUS de tmb Per aL 2008: • Anàlisi del sistema de pagament amb targeta sense contacte. VOLUNTAT DE SERVEI pÚbLIC • Millora de la gestió del contingut d’informació al client. • Revisió del procés d’alteracions de recorreguts i manteniment de la La voluntat de servei públic de TMB implica treballar constantment per tal de satisfer informació als clients. les necessitats de la ciutadania. L’any 2008, TMB es proposa tot un seguit de fites • Actuacions per adaptar les estacions i el parc mòbil a persones amb en qüestions de millora de la qualitat del servei, de la informació i la relació amb mobilitat reduïda. el client i de la imatge de marca per fer front a les necessitats de mobilitat dins • Adaptació de TMB al nou Reglament europeu. l’àmbit d’actuació de TMB. Aquestes fites passen per l’adequació dels processos i l’organització a les noves necessitats d’acord amb l’enfocament de la RSC; la consolidació de l’ús de les noves tecnologies com a palanca de canvi; la potenciació de la projecció internacional, i l’optimització de la qualitat tècnica dels processos de producció. Més concretament, aquests són els objectius que es planteja TMB per al 2008 en l’àmbit dels clients i usuaris: obJeCtiUS d’aUtobÚS Per aL 2008: • Incrementar l’oferta. En el període 2008-2009 està prevista l’adquisició de 206 nous autobusos destinats a renovar la flota i a reforçar el servei. aL LLarg de • Potenciar la qualitat. Això es concreta en l’ampliació del manteniment dels vehicles i en l’extensió dels sistemes que permeten millorar la fiabilitat del servei (regularitat i puntualitat). L’any 2008 • Renovació de les parades d’autobús mitjançant la substitució de pals per marquesines, així com la renovació de les marquesines actuals. eS PreveU • Continuació de la implantació de les Pantalles d’Informació a l’usuari (PIu). obJeCtiUS de metro Per aL 2008: L’entrada • Al llarg de l’any 2008 es preveu l’entrada en servei del nou tram de la L3 entre Canyelles i Trinitat nova. Aquesta prolongació tindrà una longitud d’1,86 km i en Servei incorporarà dues noves estacions: Roquetes i Trinitat nova. • Consolidació del Pla de Millora de Freqüències 2007 i continuació de les millores planificades amb horitzó 2010. deL noU • Consolidació del servei ininterromput tots els dissabtes de l’any. • Ampliació de la presència del personal de seguretat a la xarxa per tal d’assegurar tram de La una major capacitat de dissuasió i una reacció més ràpida en casos d’urgència. • Continuació del pla d’arranjament d’estacions. Es preveu que durant el 2008 es L3 entre finalitzin les obres de remodelació de les estacions Drassanes (L3), Liceu (L3), Alfons x (L4), Llucmajor (L4) i Pubilla Cases (L5). • Increment dels recursos per al manteniment dels nous sistemes de validació i venda. CanyeLLeS • Pla d’actuació per millorar la distància o gap entre l’andana i els trens a les estacions de metro. i trinitat nova 108 109 TMB éS TMB éS COMpROMÍS AMb L’ENTORN INNOVACIÓ Continuar enfortint el vincle de l’organització amb la ciutat de Barcelona i la seva àrea L’ús eficient de la tecnologia ha estat el que ha permès fer en els darrers anys un salt metropolitana, i també amb la ciutadania, és un altre dels eixos de la visió de TMB. qualitatiu en la millora del servei i l’eficiència, i això continuarà sent així en el futur. obJeCtiUS de tmb Per aL 2008: obJeCtiUS d’aUtobÚS Per aL 2008: • Activitats relacionades amb la recerca i el desenvolupament que han de fer de TMB • Desenvolupament del projecte de Reflexió organitzativa de Material Mòbil i una organització de referència internacional. Així, es preveu una forta implicació en Instal·lacions (RoMMI). el projecte European Bus of the Future, que defineix, dissenya i prepara les bases • Instal·lació de Sistemes d’Informació Embarcats (SIE) al Con d’Horta (tota la conceptuals per a la construcció de l’autobús del futur, i a EuRFoRuM, projecte flota excepte la que està pendent de renovació) i parcialment al Con de Triangle. liderat per l’associació internacional uITP on es van definir les prioritats en el • Consolidació del Projecte Biodièsel, que contempla l’ús de combustibles alternatius per a la flota d’autobusos. camp de la investigació als transports urbans de passatgers i de mercaderies. • Continuació del projecte de videovigilància embarcada per augmentar la seguretat del conductor. • Anàlisi funcional del programari del Centre de Control del nou Sistema d’Ajuda a TMB éS l’Explotació (SAE), un sistema de localització automàtica que permet, entre altres coses, controlar la regularitat de la línia i donar als usuaris informació sobre el temps d’arribada a les parades. ApOSTA pER LES pERSONES • Finalització de les proves funcionals de les Pantalles d’Informació a l’usuari (PIu), per tal d’avaluar els resultats i fer així la instal·lació de 30 unitats a les TMB és conscient que la millor garantia de futur per a l’organització és disposar d’un noves marquesines. equip humà cohesionat i motivat. El diàleg i les possibilitats de desenvolupament • professional són eines bàsiques per a aconseguir-ho. obJeCtiUS de metro Per aL 2008: • Consolidació del Pla de Millora del Manteniment de les Infraestructures a Metro. obJeCtiUS de tmb Per aL 2008: • Pla Director d’Infraestructures 2001-2010. Pel que fa a la Regió Metropolitana • Consolidar unes relacions laborals basades en el diàleg i en la competitivitat amb de Barcelona, contempla l’ampliació i millora de l’actual xarxa de metro, dels l’entorn. Ferrocarrils de la Generalitat i de Rodalies de Renfe, principalment. Pel que fa a • Fomentar el treball en equip com a pas previ per aconseguir una organització d’alt la xarxa de metro, preveu com a principals actuacions la prolongació de les línies rendiment com a eix vertebrador de l’èxit. (L1, L2, L3, L4, L5 i part de la nova L9). • Establir un pla de comunicació, potenciant el desenvolupament del personal per • Continuació de la implantació del Pla de Renovació i Millora de Metro assolir els objectius estratègics de TMB. 2007-2015. • Aconseguir una millora de la productivitat. • Preparació per a l’explotació de les línies automàtiques. • Ampliació del nou Model d’operació de Metro (L1). • Finalització de la fase 4 de la implantació del sistema GSM a la xarxa de metro, que contempla augmentar les àrees amb cobertura per a telèfon mòbil. tmb aPoSta Per UneS obJeCtiUS de tmb Per aL 2008: reLaCionS LaboraLS • II Fase del Pla Director de Tecnologies (PDT), que té l’objectiu de millorar els sistemes i les xarxes de TMB. baSadeS en eL diÀLeg 110 111 ANNEX 7.1. DADES ECONòMIQUES El grup que consolida com a Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) està format per les següents societats: Ferrocarril Metropolità de Barcelona, SA (FMB), Transports de Barcelona, SA (TB), Telefèric de Montjuïc, SA i Transports Metropolitans de Barcelona, SL. També consolida pel mètode de posada en equivalència amb Transports Ciutat Comtal com a empresa associada per la participació de TB en aquesta societat. El procediment de posada en equivalència completa i millora la informació comptable oferta per un grup d’empreses a l’incorporar als comptes consolidats les societats sobre les quals alguna societat del grup exerceix una influència notable, denominades societats associades. FMB i TB són propietat al 100% de l’Entitat Metropolitana del Transport (EMT), una organització local integrada per 18 municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, creada per la Llei 7/1987 del Parlament de Catalunya, per prestar els serveis de transport públic de viatgers en el seu àmbit territorial. Ferrocarril Metropolità de Barcelona, SA, n’és la societat a efectes de formular els comptes anuals consolidats d’aquestes societats. Telefèric de Montjuïc, SA va iniciar la seva activitat, obrint les portes al públic, el 16 de maig de 2007, mentre que la societat Transports Metropolitans de Barcelona, SL, és una societat inactiva. FMB i TB reben el seu finançament de tres fonts principals: vendes, subvencions al servei i ingressos accessoris. L’any 2007, del total d’ingressos del Grup TMB, les vendes de títols han representat el 54,7% (301.665 milers d’euros), les subvencions al servei han significat el 39,3% (216.649 milers d’euros) i els ingressos accessoris han representat el 4,4% (24.439 milers d’euros). A més, hi ha subvencions especials que suposen l’1,6% dels ingressos (8.945 milers d’euros). Tant TB com FMB han incrementat els seus ingressos totals l’any 2007, en un 5,9% i un 18,8%, respectivament. Els ingressos totals de TB han ascendit a 258.375 milers 7 d’euros. Les vendes de títols han representat el 42,8% del total d’ingressos a Autobús (110.568 milers d’euros), mentre que les subvencions al servei (sense tenir en compte les subvencions especials) n’han significat el 49,0% (126.568 milers d’euros). Pel que fa al negoci de Metro (FMB), els ingressos totals han estat de 294.418 milers d’euros. D’aquesta xifra, el 64,0% prové de la venda de títols de transport, i el 30,6% de les subvencions al servei. Pel que fa a inversions, Transports de Barcelona ha destinat durant l’exercici 2007 34,7 milions d’euros. La major part d’aquesta quantitat, 21,3 milions, s’ha dedicat a l’adquisició de nous autobusos. Les inversions efectuades a Metro durant l’exercici 2007 han representat 50,5 milions d’euros. La major part d’aquest import s’ha destinat a remodelacions d’estacions i renovacions, remodelació i sistemes de seguretat de trens, recanvis de trens i sistemes de validació i venda. 112 113 ControL de PUbLiCaCiÓ d’anUnCiS en eLS diariS oFiCiaLS eL 2007 tmb i eLS SeUS ProveÏdorS EMPRESA DESCRIPCIÓ DuRADA ÀREA o PRoCEDI- DATA DouE DATA BoE DATA DoGC SERVEI MEnT TMB duu a terme la seva activitat de contractació sobre la base del respecte dels PRoMoToR principis de publicitat, concurrència i lliure competència, tal com especifica la Llei TB Subministrament flota 3 anys operativa negociat 01/02/2007 02/02/2007 05/02/2007 48/1998, norma que estableix els procediments de contractació en els sectors de d’autobusos 2008-10 TB l’aigua, l’energia, els transports, i les telecomunicacions, per la qual s’incorporen a FMB Subministrament d’energia 3 anys operativa negociat 14/02/2007 17/02/2007 15/02/2007 a la xarxa de metro Metro l’ordenament jurídic espanyol les directives 93/38/cee i 92/13/cee. FMB Manteniment antiscratch 2 anys operativa Restringit 10/05/2007 12/05/2007 10/05/2007 Metro La Llei 48/1998 estableix l’obligació de convocar concurs públic per a aquells contractes que tinguin un import total, pel que fa a les obres, superior als 5.278.227 FMB Manteniment antigrafits 2 anys operativa Restringit 10/05/2007 12/05/2007 10/05/2007 Metro euros, i, en relació amb el subministrament de serveis, per imports que excedeixen TB Subministrament 2 anys operativa negociat 22/06/2007 26/06/2007 25/06/2007 els 422.258 euros. Per imports inferiors als esmentats, TMB fa processos de licitació d’autobusos doble pis TB en què afavoreix la concurrència d’ofertes de, com a mínim, tres proveïdors. TB Manteniment aire 3 anys operativa negociat 25/07/2007 30/07/2007 27/07/2007 condicionat flota bus TB TMB disposa de dos òrgans per a gestionar les contractacions i inversions: el Consell TB Anoracs i folre polar 4 anys operativa Restringit 02/08/2007 06/08/2007 03/08/2007 de Planificació i Seguiment de les Inversions i el Comitè de Contractació d’Inversió i explotació TB Despesa. TMB Agència de Publicitat TMB 4 anys operativa Restringit 05/09/2007 08/09/2007 06/09/2007 Metro El Consell de Planificació i Seguiment de les Inversions aprova les polítiques FMB Subministrament dresina 9 mesos operativa Restringit 20/12/2007 22/12/2007 20/12/2007 d’inversions i pressupostos, així com les inversions i despeses iguals o superiors a catenària Metro 1.500.000 euros i els acords de licitació o adjudicació que correspongui prendre. A TB Subministrament cartells 3 anys operativa Restringit 22/12/2007 28/12/2007 27/12/2007 més, és l’encarregat de les inversions de TMB, en el marc dels contractes programa indicadors de Bus TB o dels convenis d’infraestructures corresponents segons el Pla Desenvolupament NoTa: doue (diari oficial de la unió europea), Boe (Boletín oficial del estado), doGc (diari oficial de la Generalitat de catalunya) d’Infraestructures elaborat per l’ATM i el Pla d’Actuació Municipal aprovat per l’Ajuntament de Barcelona. TMB ha continuat fomentant durant el 2007 la contractació a mitjà i llarg termini amb els seus proveïdors com a mecanisme per consolidar unes relacions estables i basades en El Comitè de Contractació d’Inversió i Despesa aprova les inversions i despeses iguals la confiança mútua. o superiors a 150.000 euros i inferiors a 1.500.000 euros. Entre les seves funcions hi ha la de proposar al Consell de Planificació i Seguiment de les Inversions, per a la seva dUradeS generaLS deLS ContraCteS de 2007 en anyS aprovació, les inversions i despeses iguals o superiors a 1.500.000 euros. oBjECTE DEL ConTRACTE DuRADA Per tal de valorar les competències dels proveïdors i subcontractistes, TMB aplica un Manteniment d’instal·lacions a la xarxa 3 anys formulari d’avaluació tant a l’empresa com al personal. Algunes de les competències Manteniment de reparacions associades als autobusos 3 anys que es valoren són la disposició d’un sistema de gestió ambiental i la seva certificació, Manteniment integral continuat estacions L1 i L2 3 anys i també si té una política mediambiental pròpia. Manteniment xarxes de comunicacions 3 anys Durant el 2007, TMB ha participat en el grup de treball de PRoTAnS (sistema de Manteniment de via a la xarxa 3 anys classificació de proveïdors) per a la introducció de clàusules de Responsabilitat Social neteja de busos i centres TB 3 anys Corporativa en la selecció de les empreses proveïdores. Serveis neteja metro 3 anys Serveis antigraffitti i antiscratch 2 anys TMB fomenta la contractació de proveïdors locals. Així, un 56,3% dels proveïdors de TB pertanyen a algun dels 11 municipis que opera l’organització. En el cas de Metro, Serveis seguretat 3 anys el percentatge de proveïdors locals ascendeix al 76%. Auxiliars de serveis 3 anys Subministrament d’energia 3 anys Subministrament d’autobusos 2 anys Subministrament de màquines distribuïdores 6 mesos Subministrament d’uniformes per al personal 4 anys Exclusivitat publicitat TB 3 anys Exclusivitat publicitat Metro 3 anys Serveis d’una agència de publicitat 3 anys Tractament de la recaptació de la xarxa 3 anys 114 115 baLanç de SitUaCiÓ ConSoLidat de tmb a 31/12/07 (milers d'euros) 2006 2007 (milers d'euros) 2006 2007 A C T I U PASSIU IMMoBILITZAT 638.972 658.558 FonS PRoPIS 241.404 249.964 Despeses d'establiment 69 86 Capital subscrit 18.642 18.642 Despeses de constitució 1 1 Reserves en empreses del grup 189.175 221.255 Despeses d'ampliació de capital 52 65 Reserves en societats consolidades per posada 1.039 1.507 Despeses de primer establiment 16 20 equivalència Immobilitzacions immaterials 6.620 8.528 Resultats de l'exercici 32.548 8.560 Estudis i projectes 5.728 5.154 InGRESSoS A DISTRIBuIR En DIVERSoS ExERCICIS 218.748 181.652 Aplicacions Informàtiques 26.916 31.917 Subvencions oficials en capital 136.012 108.910 Amortitzacions -26.024 -28.543 Ingressos diferits Pla de Pensions 63.934 56.445 Immobilitzacions materials 594.851 607.307 Altres Ingressos diferits 18.802 16.297 Terrenys i construccions 283.438 305.231 DEuTES EnTITATS PÚBLIQuES CREDIToRES 3.248 64.435 Instal·lacions tècniques i maquinària 135.914 153.563 Altres instal·lacions, utillatge i mobiliari 33.168 36.492 Compte Reserva Contracte Programa 95-97 3.248 0 Elements de transport 603.786 583.816 ATM devolució prorrata IVA 0 64.435 Acomptes i immobilitzacions materials en curs 88.304 84.457 CREDIToRS A LLARG TERMInI 435.760 376.487 Altre immobilitzat 40.462 46.768 Deutes amb entitats de crèdit 131.054 87.665 Amortitzacions -590.221 -603.020 Altres creditors 304.706 288.822 Immobilitzacions financeres 37.432 42.637 Pla de pensions creditor reequilibri llarg termini 98.101 80.879 Participació en empreses associades 1.809 2.134 per posada en equivalència Altres deutes 206.605 207.943 Cartera de valors a llarg termini 2.970 2.970 CREDIToRS A CuRT TERMInI 210.286 232.011 Altres crèdits 3.959 3.980 Deutes amb entitats de crèdit 48.468 47.584 Dipòsits i fiances constituïts a llarg termini 365 374 Préstecs i altres deutes 48.125 47.282 Materialització de provisions 11.443 13.154 Deute per interessos 343 302 Imposicions a llarg termini 16.886 20.025 Creditors comercials 51.173 57.355 EnTITATS PÚBLIQuES 358.757 314.970 Deutes per compres o prestacions de servei 51.173 57.355 Deutors per subvencions Contracte Programa 341.786 300.385 Altres deutes no comercials 99.092 112.879 Altres deutes Entitats Públiques 16.971 14.585 Administracions públiques 12.672 11.594 ACTIu CIRCuLAnT 111.717 131.021 Altres deutes 57.241 66.737 Existències 4.761 6.175 Matèries primes i altres aprovisionaments 4.761 6.175 Pla de pensions creditor reequilibri curt termini 13.383 17.222 Deutors 34.381 41.528 Remuneracions pendents de pagament 15.463 17.042 Acomptes a proveïdors 19 16 Fiances i dipòsits rebuts a curt termini 68 58 Deutors varis 17.196 11.424 Personal i altres 265 226 Personal 1.095 1.101 Provisions per a operacions de tràfic 8.775 6.545 Efectes a cobrar 50 41 Ajustaments per periodificació 2.778 7.648 Administracions públiques 16.183 29.019 T o T A L 1.109.446 1.104.549 Provisions -162 -73 Inversions financeres temporals 55.629 37.756 Cartera de valors a curt termini 55.579 37.712 Dipòsits i fiances constituïts a curt termini 50 44 Tresoreria 10.339 38.854 Ajustaments per periodificació 6.607 6.708 T o T A L 1.109.446 1.104.549 116 117 baLanç de SitUaCiÓ de Fmb a 31/12/07 (milers d’euros) 2006 2007 (milers d’euros) 2006 2007 A C T I U P A S S I U IMMoBILITZAT 346.135 356.832 FonS PRoPIS 118.693 118.693 Immobilitzacions immaterials 3.316 5.005 Capital subscrit 10.227 10.227 Estudis i projectes 733 730 Reserves 108.466 108.466 Aplicacions informàtiques 14.606 17.722 InGRESSoS A DISTRIBuIR En DIVERSoS ExERCICIS 110.101 100.134 Amortitzacions -12.023 -13.447 Subvencions en capital 68.883 63.930 Immobilitzacions materials 323.735 328.922 Ingressos diferits pla de pensions 22.416 19.907 Terrenys i construccions 196.139 208.399 Altres ingressos diferits 18.802 16.297 Instal·lacions tècniques i maquinària 82.032 100.060 DEuTES EnTITATS PÚBLIQuES CREDIToRES 2.706 23.442 Altres instal·lacions, utillatge i mobiliari 24.827 27.229 Compte Reserva Contracte Programa 1995-1997 2.706 0 Elements de transport 389.624 351.934 ATM devolució prorrata IVA 0 23.442 Acomptes i immobilitzacions materials en curs 43.020 40.934 CREDIToRS A LLARG TERMInI 176.409 154.088 Altre immobilitzat 36.641 42.611 Deutes amb entitats de crèdit 28.953 19.891 Amortitzacions -448.548 -442.245 Altres creditors 145.581 134.197 Immobilitzacions financeres 19.084 22.905 Pla de pensions creditor reequilibri llarg termini 35.280 29.457 Participació en empreses del grup i associades 2.503 5.003 Altres deutes 110.268 104.707 Cartera de valors a llarg termini 2.866 2.866 Fiances i dipòsits rebuts a llarg termini 33 33 Altres crèdits 2.632 2.565 Desemborsament pendent s/accions no exigit 1.875 0 Dipòsits i fiances constituïts a llarg termini 325 314 CREDIToRS A CuRT TERMInI 99.699 114.526 Materialització de provisions 5.680 6.417 Deutes amb entitats de crèdit 14.908 9.111 Imposicions a llarg termini 5.078 5.740 Préstecs i altres deutes 14.807 9.061 EnTITATS PÚBLIQuES 119.852 93.474 Deute per interessos 101 50 Deutors per subvencions Contracte Programa 113.738 88.331 Deutes amb empreses del grup 2.455 1.975 Altres deutes d’entitats públiques 6.114 5.143 Creditors comercials 27.609 36.415 ACTIu CIRCuLAnT 41.621 60.577 Deutes per compres o prestacions de servei 27.609 36.415 Existències 2.283 2.857 Altres deutes no comercials 50.255 61.609 Primeres matèries i altres aprovisionaments 2.283 2.857 Administracions públiques 4.431 4.698 Deutors 16.534 27.591 Altres deutes 35.348 43.439 Empreses del grup, deutors 1.583 1.067 Pla de pensions creditor reequilibri curt termini 3.717 5.823 Acomptes a proveïdors 15 15 Remuneracions pendents de pagament 6.661 7.546 Deutors varis 5.690 4.468 Fiances i dipòsits rebuts a curt termini 68 58 Personal 427 473 Personal i altres 30 45 Administracions públiques 8.900 21.609 Provisions per a operacions de tràfic 3.213 1.882 Provisions -81 -41 Ajustaments per periodificació 1.259 3.534 Inversions financeres temporals 13.679 11.802 T o T A L 507.608 510.883 Cartera de valors a curt termini 13.679 11.802 Tresoreria 8.672 17.843 Ajustaments per periodificació 453 484 T o T A L 507.608 510.883 118 119 baLanç de SitUaCiÓ de tb a 31/12/07 (milers d’euros) 2006 2007 (milers d’euros) 2006 2007 A C T I U P A S S I U IMMoBILITZAT 294.219 296.208 FonS PRoPIS 121.204 127.984 Immobilitzacions immaterials 3.304 3.472 Capital subscrit 8.415 8.415 Despeses d’investigació i desenvolupament 4.995 4.424 Reserves 80.709 112.789 Aplicacions informàtiques 12.310 14.141 Resultats de l’exercici 32.080 6.780 Amortitzacions -14.001 -15.093 InGRESSoS A DISTRIBuIR En DIVERSoS ExERCICIS 108.647 81.518 Immobilitzacions materials 267.069 264.831 Subvencions en capital 67.129 44.980 Terrenys i construccions 87.298 85.139 Ingressos diferits pla de pensions 41.518 36.538 Instal·lacions tècniques i maquinària 53.882 53.101 DEuTES EnTITATS PÚBLIQuES CREDIToRES 542 40.993 Altres instal·lacions, utillatge i mobiliari 8.342 9.198 Compte Reserva Contracte Programa 1995-1997 542 0 Elements de transport 214.162 230.678 ATM devolució prorrata IVA 0 40.993 Acomptes i immobilitzacions materials en curs 41.237 43.031 CREDIToRS A LLARG TERMInI 264.601 220.899 Altre immobilitzat 3.821 4.154 Deutes amb entitats de crèdit 102.101 66.274 Amortitzacions -141.673 -160.470 Altres creditors 159.125 154.625 Immobilitzacions financeres 23.846 27.905 Pla de pensions creditor reequilibri llarg termini 62.821 51.422 Participació en empreses del grup i associades 4.804 5.304 Altres deutes 96.304 103.203 Cartera de valors a llarg termini 104 104 Desemborsament pendent s/accions no exigit 3.375 0 Altres crèdits 1.327 1.415 CREDIToRS A CuRT TERMInI 111.478 117.454 Dipòsits i fiances constituïts a llarg termini 40 60 Deutes amb entitats de crèdit 33.560 36.250 Materialització de provisions 5.763 6.737 Préstecs i altres deutes 33.318 36.020 Imposicions a llarg termini 11.808 14.285 Deute per interessos 242 230 EnTITATS PÚBLIQuES 238.905 221.496 Deutes amb empreses del grup i associades 1.300 1.000 Deutors per subvencions Contracte Programa 228.048 212.054 Deutes amb empreses del grup 1.300 1.000 Altres deutes d’ entitats públiques 10.857 9.442 Creditors comercials 20.700 20.201 ACTIu CIRCuLAnT 73.348 71.144 Deutes per compres o prestacions de servei 20.700 20.201 Existències 2.478 3.289 Altres deutes no comercials 48.836 51.225 Primeres matèries i altres aprovisionaments 2.478 3.289 Administracions públiques 8.241 6.873 Deutors 21.252 14.900 Altres deutes 21.893 23.298 Empreses del grup, deutors 2.474 1.996 Pla de pensions creditor reequilibri curt termini 9.665 11.399 Acomptes a proveïdors 4 1 Remuneracions pendents de pagament 8.802 9.474 Deutors varis 11.505 6.955 Personal i altres 235 181 Personal 668 629 Provisions per a operacions de tràfic 5.562 4.663 Efectes a cobrar 50 41 Ajustaments per periodificació 1.520 4.115 Administracions públiques 6.632 5.310 T o T A L 606.472 588.848 Provisions -81 -32 Inversions financeres temporals 41.806 25.950 Cartera de valors a curt termini 41.750 25.900 Aportacions Catalunya Bus Turístic 10 10 Fiances constituïdes a curt termini 46 40 Tresoreria 1.657 20.781 Ajustaments per periodificació 6.155 6.224 T o T A L 606.472 588.848 120 121 baLanç de SitUaCiÓ abreUJat de teLeFÈriC de montJUÏC a 31/12/07 ComPte de PÈrdUeS i gUanyS deL grUP ConSoLidat de tmb de L’eXerCiCi 2007 (milers d’euros) 2006 2007 (milers d’euros) 2006 2007 A C T I U INGRESSOS ACCIonISTES DESEMBoRSAMEnTS no ExIGITS Vendes 277.739 301.665 Accionistes desemborsaments no exigits empreses del grup 5.250 0,00 Accessoris a l’explotació 21.472 24.439 ToTAL ACCIonISTES DESEMBoRSAMEnTS no ExIGITS 5.250 0,00 Subvencions especials 8.027 8.945 IMMoBILITZAT Subvencions al servei 182.387 216.649 Despeses d'establiment 69 86 ToTAL InGRESSoS 489.625 551.698 Immobilitzat immaterial 0 51 Immobilitzat material 4.046 13.553 DESPESES D’EXPLOTACIÓ ToTAL IMMoBILITZAT 4.115 13.690 Aprovisionaments 16.324 17.986 ACTIu CIRCuLAnT Carburants i electricitat 40.973 42.427 Existències 0 29 Personal operatiu 274.768 309.820 Deutors 650 2.100 Aportació al Sistema Complementari de Pensions 4.857 4.295 Inversions financeres temporals 144 4 Personal en procés de regulació 604 745 Tresoreria 7 226 Serveis exteriors 96.927 127.262 ToTAL ACTIu CIRCuLAnT 802 2.360 Tributs 303 552 ToTAL ACTIu 10.167 16.049 Variacions de provisions -3.352 -1.858 PA S S I U ToTAL DESPESES ABAnS D’AMoRTITZACIonS 431.404 501.229 FonS PRoPIS Amortitzacions 61.095 63.229 Capital Social 7.003 10.003 ToTAL DESPESES 492.499 564.458 Resultat exercicis anteriors 0 -1 RESuLTAT nET D’ExPLoTACIÓ (Pèrdua) 2.874 12.760 Resultat de l'exercici -1 1.455 ToTAL FonS PRoPIS 7.002 11.457 DESPESES FINANCERES CREDIToRS A LLARG TERMInI Despeses financeres per sanejament deute històric 6.959 5.725 Deutes amb entitats de crèdit 0 1.500 Despeses financeres estructurals 9.263 10.461 ToTAL CREDIToRS A LLARG TERMInI 0 1.500 ToTAL DESPESES FInAnCERES 16.221 16.186 CREDIToRS A CuRT TERMInI Deutes amb entitats de crèdit 0 2.222 PARTICIPACIÓ En BEnEFICI SoCIETATS PoSADES En EQuIVALÈnCIA 469 726 Proveïdors 2.863 739 SuBVEnCIonS DE CAPITAL TRASPASSADES A L’ExERCICI 15.263 15.937 Creditors vàries empreses del grup 302 87 RESuLTATS ExTRAoRDInARIS I D’ExERCICIS AnTERIoRS 3.831 881 Altres deutes no comercials 0 45 RESuLTATS ExTRAoRDInARIS InTS. DEMoRA PRoRRATA IVA 0 13.186 ToTAL CREDIToRS A CuRT TERMInI 3.165 3.093 RESuLTAT ToTAL ABAnS DE RESuLTAT ExTRAoRDInARI VEnDA DE CoTxERES 468 1.784 ToTAL PASSIu 10.167 16.049 RESuTAT ExTRAoRDInARI CoTxERES LuTxAnA I LLEVAnT APLICAT AL 32.933 7.255 FInAnçAMEnT D’InVERSIonS IMPoST DE SoCIETATS -853 -479 RESuLTAT ConSoLIDAT DE L’ExERCICI 32.548 8.560 122 123 ComPte de PÈrdUeS i gUanyS d’Fmb de L’eXerCiCi 2007 ComPte de PÈrdUeS i gUanyS de tb de L’eXerCiCi 2007 (milers d’euros) 2006 2007 (milers d’euros) 2006 2007 INGRESSOS INGRESSOS Vendes 175.491 188.305 Vendes 102.248 110.568 Accessoris a l’explotació 11.204 12.906 Accessoris a l’explotació 12.486 15.420 Subvencions especials 3.126 3.126 Subvencions especials 4.901 5.819 Subvencions al servei 58.092 90.081 Subvencions al servei 124.294 126.568 ToTAL InGRESSoS 247.913 294.418 ToTAL InGRESSoS 243.929 258.375 DESPESES D’EXPLOTACIÓ DESPESES D’EXPLOTACIÓ Aprovisionaments 7.974 8.540 Aprovisionaments 8.350 9.431 Electricitat 20.423 21.588 Carburants 20.550 20.782 Personal operatiu 116.714 131.306 Personal operatiu 158.054 178.042 Aportació al Sistema Complementari de Pensions 2.303 1.804 Aportació al Sistema Complementari de Pensions 2.554 2.491 Personal en procés de regulació 306 431 Personal en procés de regulació 298 315 Serveis exteriors 68.195 96.596 Serveis exteriors 30.950 34.127 Tributs 78 161 Tributs 225 387 Variacions de provisions -2.698 -1.006 Variacions de provisions -654 -852 ToTAL DESPESES ABAnS D’AMoRTITZACIonS 213.295 259.420 ToTAL DESPESES ABAnS D’AMoRTITZACIonS 220.327 244.723 Amortitzacions 37.914 36.560 Amortitzacions 23.161 26.337 ToTAL DESPESES 251.209 295.980 ToTAL DESPESES 243.488 271.060 RESuLTAT nET D’ExPLoTACIÓ -3.296 -1.562 RESuLTAT nET D’ExPLoTACIÓ 441 -12.685 DESPESES FINANCERES DESPESES FINANCERES Despeses financeres per sanejament deute històric 1.993 1.640 Despeses financeres per sanejament deute històric 4.966 4.085 Despeses financeres estructurals 2.970 4.769 Despeses financeres estructurals 6.310 5.263 ToTAL DESPESES FInAnCERES 4.963 6.409 ToTAL DESPESES FInAnCERES 11.276 9.348 SuBVEnCIonS DE CAPITAL TRASPASSADES A L’ExERCICI 5.325 4.795 SuBVEnCIonS DE CAPITAL TRASPASSADES A L’ExERCICI 9.938 11.142 RESuLTATS ExTRAoRDInARIS I D’ExERCICIS AnTERIoRS 2.934 -308 RESuLTATS ExTRAoRDInARIS I D’ExERCICIS AnTERIoRS 897 1.189 RESuLTATS ExTRAoRDInARIS InTS.DEMoRA PRoRRATA IVA 0 3.484 RESuLTATS ExTRAoRDInARIS InTS.DEMoRA PRoRRATA IVA 0 9.702 RESuLTAT nET ToTAL (Després de l’impost sobre societats) 0 0 RESuLTAT ToTAL ABAnS DE RESuLTAT ExTRAoRDInARI VEnDA DE 0 0 CoTxERES RESuLTAT ExTRAoRDInARI CoTxERA LuTxAnA I LLEVAnT 32.933 7.255 APLICAT AL FInAnçAMEnT D’InVERSIonS IMPoST DE SoCIETATS RESuLTAT VEnDA DE CoTxERA -853 -475 RESuLTAT nET ToTAL (Després de l’impost sobre societats) 32.080 6.780 124 125 ComPte de PÈrdUeS i gUanyS abreUJat de teLeFÈriC de montJUÏC de L’eXerCiCi 2007 QUadre de Finançament d’Fmb de L’eXerCiCi 2007 (milers d’euros) 2006 2007 (milers d’euros) 2006 2007 InGRESSoS D'ExPLoTACIÓ RESuLTATS S/COMPTE DE PÈRDuES I GuANYS 0 0 Vendes 0 2.792 AJuSTAMENTS: Accessoris a l'explotació 0 4 Amortitzacions 37.914 36.560 ToTAL InGRESSoS D'ExPLoTACIÓ 0 2.796 Subv.en capital trasp.a l’exercici -5.325 -5.202 DESPESES D'ExPLoTACIÓ Provisions d’immobilitzat 0 0 Aprovisionaments 0 16 Ingressos a distribuir traspassats a resultats -6.449 -5.775 Energia i carburants 0 57 Resultat de vendes d’inmobilitzat 137 2.360 Personal operatiu 0 472 Total ajustaments 26.277 27.943 Serveis exteriors 0 429 RECuRSOS GENERATS PER LES OPERACIONS 26.277 27.943 Tributs 0 4 APLICACIonS 2006 2007 oRÍGEnS 2006 2007 ToTAL DESPESES ABAnS D'AMoRTITZACIonS 0 977 Adquisicions d’immobilitzat 46.563 59.676 Recursos generats per 26.277 27.943 Amortitzacions 19 332 les operacions ToTAL DESPESES D'ExPLoTACIÓ 19 1.309 • Immobilitzacions 865 3.437 Vendes d’immobilitzat 5.701 1.800 immaterials RESuLTAT nET D'ExPLoTACIÓ -19 1.486 • Immobilitzacions 44.457 50.543 Entitats Públiques 17.985 23.672 Resultat financer -18 28 materials deutores RESuLTAT DE L'ExERCICI ABAnS IMPoSToS -1 1.458 • Immobilitzacions 1.241 5.696 Entitats Públiques 0 23.442 financeres i desembor- devolució prorrata IVA Impost sobre societats 0 4 saments sobre accions RESuLTAT nET ToTAL (Després Impost sobre Societats) -1 1.455 Cancel·lació o traspàs a curt 28.723 25.039 Endeutament a llarg 3.577 4.592 termini d’endeutament a termini llarg termini Traspassos d’ingressos a 307 547 Subvencions de capital i 4.038 7.979 distribuir ingressos a distribuir Subvencions de capital 0 39 INCREMENT DEL CAPITAL - 4.127 DISMINuCIÓ DEL 18.015 - CIRCuLANT CAPITAL CIRCuLANT TOTAL 75.593 89.428 TOTAL 75.593 89.428 VARIACIonS DEL CAPITAL 2006 2007 CIRCuLAnT (Milers d’euros) InCREMEnTS DISMInuCIonS InCREMEnTS DISMInuCIonS Existències 86 574 Deutors 3.019 11.056 Creditors 9.368 12.553 Inversions financeres temporals 8.498 1.877 Tresoreria 1.899 9.171 Ajustaments per periodificació 885 2.244 SuMA 2.870 20.885 20.801 16.674 Disminució del capital circulant 18.015 Increment del capital circulant 4.127 TOTAL 20.885 20.885 20.801 20.801 126 127 inverSionS d’Fmb en L’eXerCiCi 2007 Les inversions més rellevants de l’exercici, en milers d’euros, corresponen als següents QUadre de Finançament de tb de L’eXerCiCi 2007 conceptes: (milers d’euros) 2006 2007 ESCALES MECÀnIQuES 3.118 RESuLTATS S/COMPTE DE PÈRDuES I GuANYS 32.080 6.780 nou MoDEL oRGAnITZATIu 1.397 AJuSTAMENTS: TRACCIÓ L2, L4 I L5 606 Amortitzacions 23.161 26.337 VIES 1.656 Subv.en capital trasp.a l’exercici -9.938 -11.245 LoCALS CoMERCIALS (METRòPoLIS) 672 Ing. a distribuir traspassats a resultats -5.671 -5.166 RoQuETES ToRn RoDES 722 Beneficis en vendes d’immobilitzat -36.331 -7.261 SISTEMA DE VALIDACIÓ I VEnDA 5.261 Pèrdues en vendes o baixes d’immobilitzat 56 308 SuBCEnTRAL FABRA 811 Total ajustaments -28.723 2.973 SuBCEnTRAL uRQuInAonA 2.703 RECuRSOS (APLICATS)/ GENERATS PER LES OPERACIONS 3.357 9.753 SuBCEnTRAL PEP VEnTuRA 1.051 APLICACIonS 2006 2007 oRÍGEnS 2006 2007 SERVIDoRS I oRDInADoRS 1.757 Adquisicions d’immobilitzat 48.812 44.500 Recursos generats per 3.357 9.753 les operacions SISTEMES ATP-ATo I TBS 5.455 • Immobilitzacions 2.002 2.386 Vendes d’immobilitzat 42.599 8.524 REMoDELACIÓ TREnS SÈRIE 3000 2.222 immaterials RECAnVIS TREnS SÈRIE 5000 5.000 • Immobilitzacions 44.906 34.680 Entitats Públiques 53.309 16.867 materials deutores EDIFICI MIRAMAR 1.633 • Immobilitzacions 1.904 7.434 Entitats Públiques 0 40.993 REMoDELACIÓ D’ESTACIonS 4.178 financeres i desembor- devolució prorrata IVA METRATGE L1 I L2 691 saments sobre accions VARIS 11.610 Cancel·lació o traspàs a curt 58.689 62.510 Endeutament a llarg 32.561 22.182 termini d’endeutament a termini TOTAL 50.543 llarg termini Traspassos d’ingressos a 348 2.183 Subvencions de capital i 18.295 2.694 distribuir ingressos a distribuir reSUm de L’immobiLitZat materiaL d’Fmb a 31/12/07 INCREMENT DEL CAPITAL 42.272 DISMINuCIÓ DEL 8.180 CIRCuLANT CAPITAL CIRCuLANT QuADRE RESuM DE L’IMMoBILITZAT MATERIAL TOTAL 150.121 109.193 TOTAL 150.121 109.193 (en milers d’euros) CoST D’ADQuISICIÓ AMoRTITZACIÓ ACuMuLADA VALoR nET VARIACIonS DEL CAPITAL 2006 2007 CIRCuLAnT (milers d’euros) Saldo Inversions Baixes Saldo Saldo Dotació Baixes Saldo 1-1-07 31-12-07 1-1-07 31-12-07 31-12-07 InCREMEnTS DISMInuCIonS InCREMEnTS DISMInuCIonS Terrenys i altres béns naturals 1.400 0 0 1.400 0 0 0 0 1.400 Existències 74 811 Instal·lacions fixes 60.502 5.182 962 64.722 29.326 4.833 211 33.948 30.774 Deutors 545 6.352 Edificis i altres 134.237 8.435 395 142.277 98.964 4.804 100 103.668 38.609 Creditors 7.526 3.381 construccions Inversions financeres temporals 41.796 15.856 SuMA 196.139 13.617 1.357 208.399 128.290 9.637 311 137.616 70.783 Tresoreria 987 19.124 Ajustaments per periodificació 8.370 2.526 Instal·lacions tècniques i 82.032 19.224 1.196 100.060 48.056 5.716 277 53.495 46.565 SuMA 50.785 8.513 19.935 28.115 maquinària Altres instal·lacions, 24.827 2.706 304 27.229 14.128 1.858 73 15.913 11.316 2006 2007 utillatge i mobiliari InCREMEnTS DISMInuCIonS InCREMEnTS DISMInuCIonS Elements de transport 389.624 8.909 46.599 351.934 226.594 15.379 39.555 202.418 149.516 Increment del capital circulant - 42.272 - - Altres immobilitzats 36.641 7.211 1.241 42.611 31.480 2.384 1.061 32.803 9.808 Disminució del capital circulant - - - 8.180 SuMA 729.263 51.667 50.697 730.233 448.548 34.974 41.277 442.245 287.988 ToTAL 50.785 50.785 28.115 28.115 Acomptes i immobilitzat 43.020 -1.124 962 40.934 0 0 0 0 40.934 material en curs TOTAL 772.283 50.543 51.659 771.167 448.548 34.974 41.277 442.245 328.922 128 129 inverSionS de tb en L’eXerCiCi 2007 Les inversions més rellevants de l’exercici, en milers d’euros, corresponen als següents conceptes: INVERSIONS FINANCERES DE FMB EN L’EXERCICI 2007 VARIACIÓ AnuAL CoTxERA ZonA FRAnCA 2.398 SALDo 1-1-07 InCREMEnTS DISMInuCIonS SALDo 31-12-07 nouS AuToBuSoS 21.283 IMMOBILITzACIONS FINANCERES SISTEMA MuLTILLEnGuATGE 642 Participació en empreses del grup i associades 2.503 2.500 0 5.003 ADAPTACIÓ BuSoS PMR 524 Inversions financeres permanents en accions 2.866 0 0 2.866 CoTxERA TRIAnGLE FERRoVIARI 4.592 sense cotització oficial SISTEMA SAE 1.516 Préstecs al personal 2.632 1.290 1.357 2.565 SISTEMA D’InFoRMACIÓ A L’uSuARI 1.343 Materialització de provisions 5.680 1.124 387 6.417 VARIS 2.382 Fiances i dipòsits 325 1 12 314 TOTAL 34.680 Imposicions a llarg termini 5.078 662 0 5.740 SuMA 19.084 5.577 1.756 22.905 reSUm de L’immobiLitZat materiaL de tb a 31/12/07 INVERSIONS FINANCERES TEMPORALS Valors de renda fixa 13.677 3.366.319 3.368.196 11.800 QuADRE RESuM DE L’IMMoBILITZAT MATERIAL (en milers d’euros) Aportacions uTE CETECAM 2 0 0 2 CoST D’ADQuISICIÓ AMoRTITZACIÓ ACuMuLADA VALoR nET SuMA 13.679 3.366.319 3.368.196 11.802 Saldo Inversions Baixes Saldo Saldo Dotació Baixes Saldo ToTAL 32.763 3.371.896 3.369.952 34.707 1-1-07 31-12-07 1-1-07 31-12-07 31-12-07 Terrenys i altres béns naturals 18.811 0 1.582 17.229 - - - - 17.229 INVERSIONS FINANCERES DE TB EN L’EXERCICI 2007 VARIACIÓ AnuAL Edificis i altres construccions 68.487 4.884 5.461 67.910 8.729 1.638 54 10.313 57.597 SALDo 1-1-07 InCREMEnTS DISMInuCIonS SALDo 31-12-07 SuMA 87.298 4.884 7.043 85.139 8.729 1.638 54 10.313 74.826 IMMOBILITzACIONS FINANCERES Participació en empreses del grup i associades 4.804 500 0 5.304 Instal·lacions tècniques i 53.882 2.109 2.890 53.101 28.997 3.555 730 31.822 21.279 Inversions financeres permanents en accions 104 0 0 104 maquinària sense cotització oficial Altres instal·lacions, utillatge 8.342 1.097 241 9.198 4.249 747 87 4.909 4.289 Préstecs al personal 1.327 640 552 1.415 i mobiliari Materialització de provisions 5.763 1.136 162 6.737 Elements de transport 214.162 21.854 5.338 230.678 96.595 18.292 4.831 110.056 120.622 Altres immobilitzats 3.821 492 159 4.154 3.103 361 94 3.370 784 Fiances i dipòsits 40 20 0 60 SuMA 367.505 30.436 15.671 382.270 141.673 24.593 5.796 160.470 221.800 Imposicions a llarg termini 11.808 2.477 0 14.285 Acomptes i immobilitzat 41.237 4.244 2.450 43.031 - - - - 43.031 SuMA 23.846 4.773 714 27.905 material en curs INVERSIONS FINANCERES TEMPORALS TOTAL 408.742 34.680 18.121 425.301 141.673 24.593 5.796 160.470 264.831 Valors de renda fixa 41.750 3.865.114 3.880.964 25.900 Aportacions Catalunya Bus Turístic 10 0 0 10 Fiances a curt termini 46 0 6 40 SuMA 41.806 3.865.114 3.880.970 25.950 ToTAL 65.652 3.869.887 3.881.684 53.855 130 131 SitUaCiÓ de La PartiCiPaCiÓ aCCionariaL d’Fmb i tb en aLtreS emPreSeS a 31/12/07 reSULtatS eXtraordinariS de Fmb eL 2007 (MILERS D’EUROS) FERROCARRIL METROPOLITà DE BARCELONA Procedents de l’immobilitzat -2.360 • 4.403,1 euros en l’empresa Ensitrans, A.E.I.E, quantitat que representa el Ingressos operació BoFA 31-7-1996 2.505 10% del seu capital social. Altres ingressos extraordinaris 485 • 90.151,8 euros en Barcelona Regional Agència Metropolitana de desenvolu- Resultats d’exercicis anteriors -938 pament urbanístic i d’infraestructures SA, xifra que representa el 5,88% del Resultat extraordinari i d’exercicis anteriors -308 capital social d’aquesta societat. Resultats extraordinaris ingressos financers demora prorrata IVA 3.484 • 3.005,01 euros en La Fundació per a la Motivació dels Recursos Humans, quantitat que representa el 3,8% del total del seu capital social. reSULtatS eXtraordinariS de tb eL 2007 (MILERS D’EUROS) • Participació en la societat operadora Tramvia Metropolità amb la quantitat de 2.624.400,0 euros, xifra que representa el 10% del seu capital social. Procedents de l’immobilitzat 135 Resultats d’exercicis anteriors 1.054 • 49.800,0 euros en la societat Catalunya Carsharing, SA, quantitat que repre- Resultat extraordinari i d’exercicis anteriors 1.185 senta el 2,9% d’aquesta societat. Resultats extraordinaris ingressos financers demora prorrata IVA 9.702 • 9.030,0 euros en la societat Sotrans operadora de Transportes S.A, xifra que representa el 15% del capital social d’aquesta societat. • 1.550,0 euros en la societat Transports Metropolitans de Barcelona, SL, quan- SUbvenCionS rebUdeS Per Fmb eL 2007 SUbvenCionS rebUdeS Per tb eL 2007 (MILERS D’EUROS) (MILERS D’EUROS) titat que significa el 50% del seu capital social. SuBVEnCIonS ESPECIALS SuBVEnCIonS ESPECIALS • La participació total de FMB a Telefèric de Montjuic S.A. a 31 de desembre TARGETA RoSA METRoPoLITAnA 3.126 TARGETA RoSA METRoPoLITAnA 4.689 de 2007 és de 5.001.550,0 euros, xifra que representa el 50% del capital d’aquesta societat. La totalitat d’aquest capital ha estat desemborsat. SuMA 3.126 ALTRES 1.130 SuBVEnCIonS AL SERVEI SuMA 5.819 ADMInISTRACIonS PER ConTRACTE PRoGRAMA 90.081 SuBVEnCIonS AL SERVEI TRANSPORTS DE BARCELONA SuMA 90.081 ADMInISTRACIonS PER ConTRACTE PRoGRAMA 126.568 ToTAL SuBVEnCIonS 93.207 SuMA 126.568 • 300.506,0 euros en la societat Transports Ciutat Comtal, SA, quantitat que ToTAL SuBVEnCIonS 132.387 representa el 33,3% del seu capital social. • 420,7 euros en Promociones Bus SA, quantitat que representa el 0,4% del FonS ProPiS d’Fmb seu capital social. (MILERS D’EUROS) • 4.403,1 euros, en la societat Ensitrans, A.E.I.E., xifra que significa el 10% del SALDo 1-1-07 APLICACIÓ RESuLTAT 2007 SALDo 31-12-07 seu capital social. CAPITAL SuBSCRIT 10.227 0 10.227 • 90.151,8 euros en Barcelona Regional, Agència Metropolitana de Desenvo- RESERVES DE REVALoRITZACIÓ 108.466 0 108.466 lupament urbanístic i d’Infrastructures SA, quantitat que ve a representar el RESuLTATS DE L’ExERCICI 0 0 0 5,88% d’aquesta societat. ToTAL 118.693 0 118.693 • 9.030,0 euros en la societat Sotrans operadora de Transportes S.A., quantitat que significa el 15% del seu capital social. FonS ProPiS de tb (MILERS D’EUROS) • 1.550,0 euros en la societat Transports Metropolitans de Barcelona, SL, quan- titat que representa el 50% del seu capital social. SALDo 1-1-07 APLICACIÓ RESuLTAT RESuLTAT 2007 SALDo 31-12-07 • La participació total de TB a Telefèric de Montjuic S.A. a 31 de desembre CAPITAL SuBSCRIT 8.415 0 0 8.415 de 2007 és de 5.001.550,0 euros, xifra que representa el 50% del capital RESERVA LEGAL 1.683 0 0 1.683 d’aquesta societat. La totalitat d’aquest capital ha estat desemborsat. RESERVES DE REVALoRITZACIÓ 15.962 0 0 15.962 ALTRES RESERVES 63.064 32.080 0 95.144 RESuLTATS DE L’ExERCICI 32.080 -32.080 6.780 6.780 ToTAL 121.204 0 6.780 127.984 132 133 7.2. pERFIL, 7.3. ÍNDEX gLObAL AbAST I CObERTURA REpORTINg INITIATIVE (gRI) DE L’INFORME Per a l’elaboració de l’Informe Anual 2007, s’ha adoptat la metodologia del Global Reporting Initiative GRI(G-3), atès que és l’estàndard més utilitzat per a l’elaboració d’Informes de RSE i Sostenibilitat per part d’empreses i organitzacions de tot el món i del nostre país. El GRI (G-3) suposa una actualització i millora de la versió GRI (2002). Es tracta d’una guia per a fer Informes de Soste- nibilitat/Responsabilitat Social d’acceptació mundial i que té l’objectiu de donar suport a les organitzacions i als seus interlocutors, en l’elaboració i comprensió respectivament, de les contribucions que les organitzacions fan al desenvo- L’Informe Anual 2007 de TMB pretén ser un reflex de les principals actuacions de l’or- lupament sostenible. ganització durant l’exercici 2007 en matèria de sostenibilitat. L’objectiu de TMB amb aquesta publicació és mesurar-ne l’acompliment pel que fa a l’objectiu del desenvolupa- 1. eStratÈgieS i anÀLiSi ment sostenible en la triple vessant econòmica, ambiental i social, així com també retre comptes públics sobre la matèria als seus principals stakeholders o grups d’interès. L’In- 1.1 Declaració de la presidenta > p. 5,7 forme inclou tant les contribucions positives com les negatives de TMB durant l’exercici 1.2 Descripció dels principals impactes, riscos i oportunitats > p. 11-18, 103-109 2007, amb una referència evolutiva als dos anys anteriors. Pel que fa a la redacció, s’ha 2. PerFiL de L’organitZaCiÓ fomentat un ús del llenguatge no sexista. 2.1 nom de l’organització > p. 12 Amb la finalitat de mostrar una presentació equilibrada i raonable de l’acompliment de 2.2 Principals marques, productes i/o serveis > p. 12-14 TMB, tenint en compte l’experiència en informes anteriors i els objectius de l’organitza- 2.3 Estructura operativa de l’organització, incloses les principals divisions, entitats operatives, ció, aquest Informe s’ha cenyit al més ajustadament possible a la Guia per a l’elaboració filials i negocis adjunts (joint ventures) > p. 15-18, 131 de memòries de sostenibilitat G3 del Global Reporting Initiative (GRI), seguint els se- 2.4 Localització de la seu principal de l’organització > p. 12 güents principis en l’elaboració: 2.5 Localització i nom dels països on desenvolupa activitats significatives o que siguin específicament rellevants respecte als aspectes de sostenibilitat Materialitat. La informació que es facilita en aquesta memòria cobreix i tracta de res- tractats en la memòria > p. 111 pondre a tots els indicadors exposats en la guia d’elaboració G3. La materialitat s’ha de- 2.6 naturalesa de la propietat i forma jurídica > p. 111 terminat a partir de l’anàlisi de l’activitat del grup (el transport públic de passatgers) del 2.7 Mercats servits (inclou el desglossament geogràfic, els sectors als quals abasteix i els tipus de clients/beneficiaris) > p. 12-14, 25-2 seu impacte en els grups d’interès, de la interacció amb l’entorn i de l’anàlisi de riscos 2.8 Dimensions de l’organització informant (inclou el nombre d’empleats, vendes o ingressos nets, i oportunitats de les tendències que afecten l’organització i que poden influir en matèria capacitació total, quantitat de producte o servei prestat) > p. 12-14, 111-131 de sostenibilitat. 2.9 Canvis significatius durant el període cobert per l’informe en la mesura, estructura i propietat de l’organització > p. 5,7 Exhaustivitat. La publicació dóna cobertura amb precisió dels indicadors i aspectes ma- 2.10 Permisos i distincions rebudes durant el període informatiu terials exigits perquè els grups d’interès puguin avaluar l’acompliment de TMB durant nota: En el període de cobertura de l’informe no s’han rebut premis ni distincions. l’any 2007. Comparabilitat. La informació divulgada es presenta en un format que facilita la compa- 3. ParÀmetreS de L’inForme rança i l’anàlisi de l’evolució deTMB amb el pas del temps. Perfil de l’informe 3.1 Període cobert per la informació continguda a l’informe > p. 132 Precisió i claredat. La informació que es facilita és precisa i detallada amb la finalitat que 3.2 Data de l’informe anterior més recent > p. 132 els diferents grups d’interès puguin valorar l’acompliment de TMB 3.3 Cicle de presentació de l’informe anterior més recent > p. 132 Periodicitat. TMB presenta els seus informes amb una periodicitat anual, seguint un 3.4 Punt de contacte per a qüestions relatives a l’informe o al seu contingut > p. 132 calendari de manera que els grups d’interès puguin prendre decisions amb la informació Abast i cobertura de l’informe adequada. 3.5 Procés de definició del contingut de l’informe > p. 5-7, 19-22, 132 Fiabilitat. La informació facilitada està verificada de manera independent per AEnoR, 3.6 Cobertura de l’informe > p. 5-7, 132 organisme que no té cap vincle amb TMB. 3.7 Limitacions de l’abast o cobertura de l’informe > p. 132 3.8 Informació sobre negocis compartits (joint ventures), filials, instal·lacions arrendades i L’Informe Anual 2007 de TMB ha obtingut del GRI el distintiu A+, la màxima qualificació altres entitats que poden afectar significativament la comparabilitat entre períodes i/o entre que emet aquest organisme. organitzacions > p. 111, 131 3.9 Tècniques de medició de dades i bases per fer els càlculs, incloses les hipòtesis i tècniques Per a qualsevol informació addicional o consulta, es prega contactar amb: subjacents a les estimacions aplicades a la recopilació d’indicadors i altra informació de Direcció de Comunicació i Relacions Institucionals: relext@tmb.net l’informe > p. 132 3.10 Descripció de l’efecte que pugui tenir la reexpressió de la informació pertanyent a informes anteriors, juntament amb les raons que han motivat aquesta reexpressió > p. 132 3.11 Canvis significatius relatius a períodes anteriors en l’abast, la cobertura o mètodes de valoració aplicats a l’informe > p. 132 134 135 Índex del contingut del GRI Aspecte: Acompliment econòmic 3.12 Taula que indica la localització dels continguts bàsics de l’informe > p. 133-138 EC-1 (P) Valor directe generat i distribuït, incloent els ingressos, costos d’explotació, retribució a empleats, donacions i altres inversions a la comunitat, beneficis no distribuïts Verificació i pagaments a proveïdors de capital i a governs > p. 111-130 3.13 Política i pràctica actual en relació amb la sol·licitud de verificació externa EC-2 (P) Conseqüències financeres i altres riscos i oportunitats per les activitats de l’organització de l’informe > p. 132 a causa del canvi climàtic > p. 5, 6, 86-93 EC-3 (P) Cobertura de les obligacions de l’organització degudes a programes de beneficis socials > p. 76, 77 4. govern, ComPromiSoS i PartiCiPaCiÓ deLS grUPS d’interÈS EC-4 (P) Ajudes financeres significatives rebudes del Govern > p. 111-130 EC-5 (A) Relacions entre el salari inicial estàndard i el salari mínim local en llocs on es desenvolupen operacions significatives > p. 70 Govern 4.1 Estructura de govern de l’organització > p. 15-18 Aspecte: Presència al mercat 4.2 Indicar si el president ocupa un càrrec executiu EC-6 (P) Política, pràctica i proporció de despesa corresponent a proveïdors locals a llocs on es nota: La presidenta de TMB, Assumpta Escarp i Gibert, no té cap càrrec executiu. desenvolupen operacions significatives > p. 112, 113 4.3 nombre de membres del màxim òrgan de govern > p. 15-18 EC-7 (P) Procediment per a la contractació local i proporció d’alts directius procedents de la comunitat 4.4 Mecanismes dels accionistes i empleats per comunicar recomanacions i indicadors al màxim local a llocs on es desenvolupen operacions significatives > p. 67 òrgan de govern > p. 15-18 4.5 Vincle entre la retribució dels membres del màxim òrgan de govern, alts directius i executius Aspecte: Impactes econòmics indirectes i l’acompliment de l’organització > p. 70 EC-8 (P) Desenvolupament i impacte de les inversions en infraestructures i serveis prestats 4.6 Procediments implantats per evitar conflictes d’interès al màxim òrgan de govern > p. 17 principalment pel benefici públic mitjançant compromisos comercials, pro bons o 4.7 Procediment de determinació de la capacitació i l’experiència exigible als membres en espècie > p. 5-22, 111-130 del màxim òrgan de govern per guiar l’estratègia de l’organització en aspectes socials, EC-9 (A) Enteniment i descripció del impactes econòmics indirectes significatius, incloent l’abast ambientals i econòmics > p. 15, 16 d’aquests impactes > p. 5-22, 111-130 4.8 Declaracions de missió i valors desenvolupats internament, codis de conducta i politiques referents a l’acompliment econòmic, ambiental i social, i l’estat de la seva implantació > p. 19-22 DIMENSIÓ AMBIENTAL 4.9 Procediments del màxim òrgan de govern per supervisar la identificació i gestió, per part EnFoC DE GESTIÓ > p. 86 de l’organització, del comportament econòmic, ambiental i social, inclosos els riscos i oportunitats relacionats, així com l’adherència o compliment dels estàndards acordats a INDICADORS D’ACOMPLIMENT MEDIAMBIENTAL nivell internacional, codis de conducta i principis > p. 15-23 4.10 Procediments per avaluar l’acompliment propi del màxim òrgan de govern, en especial Aspecte: Materials respecte a l’acompliment econòmic, ambiental i social > p. 15-18 En-1 (P) Materials utilitzats, per pes o volum > p. 93, 94 En-2 (P) Percentatge del materials que son materials valoritzats > p. 93, 94 Compromís amb iniciatives externes 4.11 Descripció de com l’organització ha adoptat un plantejament o principi de Aspecte: Energia precaució > p. 17, 18 En-3 (P) Consum directe d’energia, desglossat per fonts primàries > p. 91-93 4.12 Principis o programes socials, ambientals i econòmics desenvolupats externament, així com En-4 (P) Consum indirecte d’energia desglossat per fonts primàries > p. 91-93 qualsevol altra iniciativa que l’organització subscrigui o aprovi > p. 44-61 En-5 (A) Estalvi d’energia, degut a la conservació i millores en l’eficiència > p. 86-93 4.13 Principal associacions a les quals pertany i/o ens nacionals i internacionals als quals la En-6 (A) Iniciatives per proporcionar productes i serveis eficients en el consum d’energia o basats organització dóna suport > p. 59 en energies renovables, i les reduccions en el consum d’energia com a resultat d’aquestes iniciatives > p. 85-93 Participació dels grups d’interès En-7 (A) Iniciatives per reduir el consum indirecte d’energia i les reduccions assolides amb aquestes 4.14 Relació del grups d’interès que l’organització ha inclòs > p. 21, 22 iniciatives. 4.15 Base per la identificació i selecció de grups d’interès amb el que la organització es nota: A l’exercici 2007 no s’han realitzat iniciatives per a reduir els consums indirectes d’energia. compromet > p. 19, 22 4.16 Enfocaments adoptats per la inclusió dels grups d’interès, incloses la freqüència de la seva Aspecte: Aigua participació, per tipus i categoria de grups d’interès > p. 19, 22 En-8 (P) Captació total d’aigua per fonts > p. 94-96 4.17 Principals preocupacions i aspectes d’interès que hagin sorgit a través de la participació En-9 (A) Fonts d’aigua que han estat afectades significativament per la captació d’aigua > p. 94-96 dels grups d’interès i la forma en la que ha respost la organització a aquests en la elaboració de l’informe > p. 19, 22 En-10 (A) Percentatge i volum total d’aigua reciclada i reutilitzada > p. 94-96 Aspecte: Biodiversitat 5. enFoCament de geStiÓ i indiCadorS d’aComPLiment En-11 (P) Descripció de terrenys adjacents o ubicats dins d’espais naturals protegits o d’àrees d’alta biodiversitat no protegides: localització i grandària dels terrenys en propietat, arrendament, o que són gestionats, d’alt valor en biodiversitat en zones alienes a àrees protegides > p. 86 DIMENSIÓ ECONÒMICA En-12 (P) Descripció dels impactes més significatius sobre la biodiversitat a espais naturals EnFoC DE GESTIÓ > p. 111 protegits o a àrees d’alta biodiversitat no protegides, derivats de les activitats, productes i serveis a àrees protegides i a àrees d’alt valor en biodiversitat a zones INDICADORS D’ACOMPLIMENT ECONÒMIC alienes a àrees protegides > p. 86 136 137 En-13 (A) Hàbitats protegits o restaurats > p. 86 Aspecte: Relacions empresa/treballadors En- 14 (A) Estratègies i accions implantades i planificades per a la gestió d’impactes sobre la LA-4 (P) Percentatge d’empleats coberts per un conveni col·lectiu > 65 biodiversitat > p. 86 LA-5 (P) Període(s) mínim(s) de preavís relatiu(s) a canvis organitzatius, incloent si aquestes En-15 (A) nombre d’espècies desglossades en funció del seu perill d’extinció (incloses a la Llista Roja notificacions són especificades en els convenis col·lectius de la IuCn i en llistats nacionals) els hàbitats de les quals estiguin en àrees afectades per nota: Les modificacions relatives a canvis organitzatius es realitzen d’acord amb la legislació vigent operacions (segons el grau d’amenaça de l’espècie) > p. 86 Aspecte: Salut i seguretat en el treball Aspecte: Emissions, abocaments i residus LA-6 (A) Percentatge del total de treballadors que estan representats en comitès de seguretat i En-16 (P) Pes de les emissions totals (directes i indirectes) de gasos amb efecte hivernacle > p. 91 salut conjunts de direcció-empleats, establerts per ajudar a controlar i assessorar sobre En-17 (P) Pes d’altres emissions indirectes de gasos amb efecte hivernacle > p. 91 programes de seguretat i salut en el treball > p. 78 En-18 (A) Iniciatives per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle i les reduccions LA-7 (P) Taxes d’absentisme, malalties professionals, dies perduts i nombre de víctimes mortals assolides > p. 85-93 relacionades amb el treball (per regió) > p. 80-81 En-19 (P) Pes de les emissions de substàncies destructores de la capa d’ozó > p. 91 LA-8 (P) Programes d’educació, formació, assessorament, prevenció i control de riscos aplicats als treballadors, a les seves famílies o als membres de la comunitat en relació amb malalties En-20 (P) Tipus i pes d’emissions no, So i altres emissions significatives > p. 91 greus > p. 78-81 En-21 (P) Abocament total d’aigües residuals (segons la seva naturalesa i destinació) > p. 94-96 LA-9 (A) Assumptes de salut i seguretat coberts en acords formals amb els sindicats > p. 81 En-22 (P) Pes total de residus gestionats (segons tipus i mètode de tractament) > p. 93, 94 En-23 (P) nombre total i volum de vessaments accidentals significatius Aspecte: Formació i educació nota: no s’han registrat durant l’exercici vessaments accidentals significatius LA-10 (P) Promig d’hores de formació a l’any per empleat, desglossat segons per categoria En-24 (A) Pes de residus transportats, importats, exportats o tractats considerats perillosos d’empleat > p. 73 segons el Conveni de Basilea (annexos I, II, III i VIII) i percentatge de residus transportats LA-11 (A) Programes de gestió d’habilitats i formació contínua que fomentin l’empleabilitat dels internacionalment treballadors i donin suport a la gestió del final de les seves carreres professionals > nota: TMB no realitza cap activitat relacionada amb el transport, la importació o exportació de residus perillosos. Respecte p. 71-73 a la gestió dels mateixos, la informació es troba a les pàgines 80 i 81 de l’informe LA-12 (A) Percentatge d’empleats que reben avaluacions regulars d’acompliment i desenvolupament En-25 (A) Identificació, grandària, estat de protecció i valor de la biodiversitat de recursos hídrics professional > p. 72-73 i hàbitats relacionats, afectats significativament per abocaments d’aigua i aigua de escorrentia > p. 86, 94-96 Aspecte: Diversitat i igualtat d’oportunitats LA-13 (P) Composició dels òrgans de govern corporatiu i plantilla, desglossada per sexe, grup d’edat, Aspecte: Productes i serveis pertinença a minories i altres indicadors de diversitat > p. 15-18 En-26 (P) Iniciatives per mitigar els impactes ambientals de productes i serveis i anàlisi del grau de LA-14 (P) Relació salari base homes-dones (per categoria professional) reducció > p. 85-97 nota: Els salaris s’estableixen independentment del gènere i d’acord amb les categories professionals. Les taules salarials En-27 (P) Percentatge de productes venuts, i els seus materials d’embalatge, que són recuperats al s’especifiquen als convenis de TB i FMB final de la seva vida útil, per categories de productes nota: L’activitat de TMB és la prestació d’un servei de transport, per la qual cosa no es poden facilitar dades sobre venta de productes ni embalatge dels mateixos INDICADORS D’ACOMPLIMENT DE DRETS HUMANS Aspecte: Compliment normatiu Aspecte: Pràctiques d’inversió i abastiment En-28 (P) Cost de les multes més significatives i nombre de sancions no monetàries per incompliment HR-1 (P) Percentatge i nombre d’acords d’inversió significatius que incloguin clàusules de drets de la normativa ambiental humans o que hagin estat analitzats en matèria drets humans > p. 57 nota: TMB no ha registrat cap sanció significativa degut a la infracció de la normativa ambiental HR-2 (P) Percentatge dels principals distribuïdors i contractistes que han estat objecte d’anàlisi en matèria de drets humans i mesures adoptades com a conseqüència > p. 57, 112 Aspecte: Transport HR-3 (A) Total d’hores de formació d’empleats sobre polítiques i procediments relacionats amb En-29 (A) Impactes ambientals significatius del transport de productes i altres béns i materials aquells aspectes de drets humans rellevants per a les seves activitats, incloent el utilitzats per a les activitats de l’organització, així com del transport de personal > p. 85-97 percentatge formats > p. 57 Aspecte: General Aspecte: No discriminació En-30 (A) Desglossament per tipus de despeses i inversions ambientals > p. 88, 89 HR-4 (P) nombre total d’incidents de discriminació i mesures adoptades nota: no s’han registrat incidents de discriminació DIMENSIÓ SOCIAL HR-5 (P) Activitats de la companyia en les quals el dret a la llibertat d’associació i el d’acollir-se a EnFoC DE GESTIÓ > p. 19-22 convenis col·lectius poden comportar riscos importants i mesures per protegir > p. 82, 83 INDICADORS DE L’ACOMPLIMENT DE PRÀCTIqUES LABORALS I ÈTICA EN EL TREBALL Aspecte: Explotació infantil HR-6 (P) Activitats identificades que comporten un risc potencial d’incidents d’explotació infantil i Aspecte: Treball mesures adoptades per a contribuir a la seva eliminació > p. 57 LA-1 (P) Desglossament del col·lectiu de treballadors per tipus d’ocupació (per contracte i regió) > p. 64-67 Aspecte: Treballs forçats LA-2 (P) nombre total d’empleats i rotació mitja (per grups d’edat, sexe i regió) > p. 64-67 HR-7 (P) operacions identificades com a risc significatiu de ser l’origen d’episodis de treball forçat o LA-3 (A) Beneficis socials per a empleats per tipus de jornada (no oferts a treballadors a mitja no consentit, i les mesures adoptades per a contribuir a la seva eliminació > p. 57 jornada o temporals) i per activitat > p. 76, 77 Aspecte: Pràctiques de seguretat HR-8 (A) Percentatge de personal de seguretat format en polítiques o procediments de l’organització, en aspectes de drets humans rellevants per a les activitats nota: La formació del personal de seguretat de TMB no està a càrrec de l’organització, donat que el servei se subcontracta a empreses externes 138 139 Aspecte: Drets dels indígenes Aspecte: Comunicació i màrqueting HR-9 (A) nombre total d’incidents relacionats amb les violacions dels drets dels indígenes i mesures PR-6 (P) Programes de compliment de les lleis o adhesió a estàndards i codis voluntaris esmentats adoptades > p. 57 en comunicacions de màrqueting, incloses la publicitat, altres activitats promocionals i els patrocinis. INDICADORS D’ACOMPLIMENT DE LA SOCIETAT nota: TMB està sota la supervisió del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), l’autoritat independent de regulació de la comunicació audiovisual de Catalunya. El CAC té com a principis d’actuació la defensa de la llibertat d’expressió i d’informació, del pluralisme, de la neutralitat i l’honestedat informatives, així com de la lliure concurrència del sector. Aspecte: Comunitat PR-7 (A) nombre total d’incidents fruit de l’incompliment de les regulacions relatives a les S0-1 (P) naturalesa, abast i efectivitat de programes i pràctiques per a avaluar i gestionar els comunicacions de màrqueting, incloent la publicitat, la promoció i el patrocini, distribuïts en impactes d’operacions (inclou entrada, operació i sortida de l’empresa) > p. 5, 6, 45-61, funció del tipus de resultat d’aquests incidents 103-109 nota: no s’han registrat incidents en aquest àmbit Aspecte: Corrupció Aspecte: Privacitat del client S0-2 (P) Percentatge i nombre total d’unitats de negoci analitzats pel que fa a risc de corrupció > p. 18 PR-8 (A) nombre total de reclamacions degudament fonamentades en relació a la privacitat i fuga de S0-3 (P) Percentatge d’empleats formats en política i procediments anti-corrupció dades personals de clients nota: Els treballadors de TMB no han rebut durant 2007 formació específica en política i procediments anti-corrupció nota: no s’han registrat incidents en aquest àmbit S0-4 (P) Mesures adoptades resposta a incidents de corrupció nota: no s’han registrat incidents de corrupció durant l’exercici 2007 Aspecte: Compliment normatiu PR-9 (P) Cost d’aquelles multes significatives fruit del incompliment de la normativa en relació al Aspecte: Política pública subministrament i ús dels productes i serveis de l’organització S0-5 (P) Posició en les polítiques públiques i participació en el desenvolupament d’aquestes i nota: no s’han registrat incidents en aquest àmbit activitats de lobbying > p. 59, 60, 103-109 S0-6 (A) Valor total de les aportacions financeres i en espècie a partits polítics o institucions relacionades, per país nota: Per la naturalesa de la propietat i la forma jurídica de TMB no es poden realitzar aportacions a partits polítics Aspecte: Comportament de competència deslleial S0-7 (A) nombre total d’accions per causes relacionades amb pràctiques monopolístiques i contra la lliure competència, i resultats nota: no es poden registrar accions d’aquest tipus donada la naturalesa de la propietat i la forma jurídica de TMB Aspecte: Compliment normatiu S0-8 (P) Valor monetari de sancions i multes significatives i nombre total de sancions no monetàries derivades de l’incompliment de les lleis i regulacions nota: TMB no ha estat sancionada econòmicament degut a l’incompliment de lleis o regulacions INDICADORS DE L’ACOMPLIMENT DE LA RESPONSABILITAT SOBRE PRODUCTES EnFoC DES GESTIÓ > p. 25 Aspecte: Salut i seguretat del client PR-1 (P) Fases del cicle de vida dels productes i serveis en les quals s’avaluen, per en el seu cas ser millorats, els impactes en la salut i seguretat dels clients, i percentatge de categories de productes i serveis subjectes a tals procediments d’avaluació > p. 34-40, 100-101 PR-2 (A) número total d’incidents derivats de l’incompliment de la regulació legal o dels codis voluntaris relatius als impactes dels productes i serveis en la salut i la seguretat durant el seu cicle de vida, distribuïts en funció del tipus de resultats d’aquests incidents. nota: no s’han registrat incidents en aquest sentit Aspecte: Etiquetatge de productes i serveis PR-3 (P) Tipus d’informació sobre els productes i serveis requerits pels procediments en vigor i normativa, i percentatge de productes i serveis subjectes a aquests requeriments informatius > p. 34-37, 100, 101 PR-4 (A) número total d’incompliments de la regulació i dels codis voluntaris relatius a la informació i a l’etiquetatge de productes i serveis, distribuïts en funció del tipus de resultats d’aquests incidents. nota: no s’han registrat incompliments de la regulació en aquest sentit PR-5 (A) Pràctiques respecte a la satisfacció del client, incloent els resultats dels estudis de satisfacció del client > p. 36, 37 L’Informe Anual 2007 de TMB ha rebut la qualificació A+ per part de l’organisme Global Reporting Initiative (GRI). L’acreditació A+ implica que l’informe compleix amb les especificacions associades al nivell A de G3 quant a Perfil, Enfoc de Gestió i Indicadors d’Acompliment i que ha estat sotmès a una verificació externa. inForme de veriFiCaCiÓ Edita: Transports Metropolitans de Barcelona Aquest informe es va acabar de redactar al juliol del 2008 amb la col·laboració de MediaResponsable. Per a més informació, contacti amb el departament de Comunicació i Relacions Institucionals de TMB: relext@tmb.net Disseny gràfic i maquetació: Bis Fotografies: Pep Herrero, Toti Ferrer Impressió: novoprint Aquest informe s’ha elaborat amb paper ecològic 100% reciclat