Memòria de sostenibilitat 2012
Memòria de sostenibilitat
2012
Imatges cedides per seguidors de les nostres xarxes socials i arxiu B:SM.
Memòria de
sostenibilitat
2012

Sumari
1. Carta del director general 11
2. Abast i perfil de la Memòria de sostenibilitat 13
3. Qui som 15
3.1. Com ens organitzem 17
3.2. Com treballem 25
4. Què hem fet: l’exercici 2012 37
4.1. Els equips 38
4.2. RSC 42
4.3. Màrqueting 52
4.4. Comercial 53
4.5. Comunicació i Premsa 53
4.6. Assessoria Jurídica, Contractació i Compres 54
4.7. Serveis Tècnics 55
4.8. Administració Econòmica i Financera 56
4.9. Sistemes d’Informació 57
4.10. Divisió d’Aparcaments 58
4.11. Divisió de Transports 60
4.12. Divisió del Zoo 63
4.13. Divisió de l’Anella Olímpica 69
4.14. Divisió de Montjuïc-Fòrum 72
4.15. Empreses Participades 72
5. Balanç econòmic 81
6. Annex: indicadors GRI 89

Memòria de sostenibilitat . 11
1.
Carta del director general
Em complau de presentar-vos la memòria 2012 de Barcelona de Serveis
Municipals. Aquesta és la nostra segona Memòria de sostenibilitat i, amb
ella, donem compliment i continuïtat al compromís de responsabilitat
social corporativa impulsat pel nostre pla estratègic.
L’objectiu d’aquesta publicació és mesurar l’acompliment dels objectius
de l’empresa en els àmbits econòmic, social i ambiental i comunicar-ho
de manera anual als nostres grups d’interès.
La definició i la implementació del Pla estratègic 2012-2015 ha estat
precisament un dels eixos principals de les actuacions i activitats de
l’exercici de què retem comptes amb aquesta memòria. Trobareu a
continuació una descripció acurada de les nostres activitats en diferents
àmbits a través de les nostres unitats, divisions, negocis i empreses
participades. 
Més enllà d’aquesta relació, posem en relleu el nostre ADN corporatiu,
qui som, tot descrivint com ens organitzem i com treballem per acomplir
la nostra missió de servei als ciutadans de Barcelona. Com B:SM
administra amb eficiència i visió estratègica els valuosos recursos públics
de la ciutat en aquests temps de profunda i necessària transformació; un
repte difícilment assolible sense la qualitat humana i professional dels qui
hi treballen i una cultura de gestió corporativa avalada per la confiança
reiterada de l’Ajuntament de Barcelona.
Aquesta memòria vol ser una porta oberta a la participació i a la millora
de les seves edicions posteriors. Us animo a llegir-la amb esperit obert i us
prego sincerament que ens feu arribar lliurement els vostres comentaris i
aportacions. 
Ignasi Armengol

Memòria de sostenibilitat . 13
2.
Abast i perfil de la Memòria 
de sostenibilitat
L’abast d’aquesta Memòria de sostenibilitat fa referència a totes les activitats
de B:SM, SA. Els continguts són el recull de les principals actuacions i dades
de l’organització del període comprès entre l’1 de gener i el 31 de desembre
de l’any 2012. Com a segon any de la memòria de sostenibilitat, seguim amb
l’objectiu de mesurar l’acompliment dels objectius de l’empresa en els
àmbits econòmic, ambiental i social i comunicar-ho a tots els grups d’interès
amb el compromís de seguir-ho fent amb caràcter anual. 
Per elaborar-la hem seguit la línia de treball de la memòria anterior: sessions de
treball personalitzades amb els responsables de cadascuna de les divisions i
departaments corporatius de l’empresa, seguint les indicacions de la Guia per a
l’elaboració de memòries de sostenibilitat G3.1 del Global Reporting Initiative
(GRI) per assolir un nivell C+ de la guia. En aquestes sessions hem definit el
contingut a través de tres punts clau d’anàlisi: la creació del nou Pla estratègic
2012-2015 de l’empresa i de cada Divisió, les relacions amb els grups d’interès i
els fets significatius i objectius de l’any 2012. Aquests tres conceptes són clau
per a B:SM perquè el 2012 s’ha realitzat i aprovat el Pla estratègic de B:SM, que
determina l’estratègia a seguir els propers anys en tots el negocis. I també
perquè volem seguir avançant en el tractament dels grups d’interès. L’any
passat els vam identificar i hi vam fer una primera aproximació i aquest any
volem fer un pas més i mesurar les relacions i els canals de comunicació.
Aquests punts han servit de guia per determinar la materialitat en la selecció i
anàlisi de les dades que constaten millor la feina duta a terme al llarg de l’any,
tot incloent aspectes socials, ambientals i econòmics de B:SM. La informació es
presenta desagregada en divisions per tal de mostrar millor la realitat de cada
lloc de treball. Els indicadors GRI que apareixen a l’informe són fruit de l’anàlisi
de materialitat duta a terme amb cadascun dels responsables, a partir del seu
coneixement del negoci i dels respectius sistemes de gestió. 
A primer cop d’ull
Indicadors generals del nivell d’activitat 2010 2011 2012
Plantilla mitjana equivalent a temps complert 1.232 1.207 1.185
Inversió (milers d’euros) 49.373 45.258 29.747
Pròpia 22.640 21.035 18.092
Per compte de l’Ajuntament i organismes autònoms 17.758 4.200 10.655
Financera 8.975 20.023 1.000
Resultat comptable (milers d’euros) 8.822 55.841 3.262
Flux de caixa (milers d’euros) 22.978 81.748 15.728
Vendes netes (milers d’euros) 122.618 126.525 120.627

Memòria de sostenibilitat . 15
3.
Qui som
B:SM es va constituir el 19 de juliol de 1982 amb la denominació de
Societat Municipal d’Aparcaments i Serveis, SA (SMASSA). El 2002, el
plenari del Consell Municipal va aprovar la modificació dels seus estatuts,
que ampliava l’objecte social i modificava la denominació a Barcelona de
Serveis Municipals, SA. L’any següent, la societat va iniciar una nova etapa
com a conseqüència de la decisió de l’Ajuntament de Barcelona d’unificar
en una sola societat la prestació de serveis municipals de contingut
econòmic. Fruit d’això es va portar a terme la fusió per absorció de
Barcelona de Serveis Municipals, SA (societat absorbent), Parc Zoològic
de Barcelona, SA i Barcelona Promoció Instal·lacions Olímpiques, SA
(societats absorbides) i al mateix temps es va dur a terme el procediment
d’ampliació de capital que l’Ajuntament de Barcelona, com accionista
únic, va desemborsar mitjançant l’aportació de les accions
representatives de la seva participació en una sèrie d’empreses
d’economia mixta.
Així, les activitats que conformen actualment B:SM són variades i abasten
un ampli espectre en el marc de la ciutat: des d’aspectes relacionats amb
la mobilitat, fins a la gestió d’instal·lacions de referència dedicades al
lleure, passant per la gestió de l’emblemàtic Zoo de Barcelona.
La plantilla mitjana de 2012 equivalent a temps complert va ser de 
1.185 treballadors, amb una edat mitjana de 44,36 anys i una distribució
segons mostra la figura següent, pels nivells d’activitat que tenim al llarg
de l’any. 
DISTRIBUCIÓ ANUAL DE LA PLANTILLA
1.340 —
1.320 —
1.300 —
1.280 —
1.260 —
1.240 —
1.220 —
1.200 —
1.180 —
Gener Març Maig Juliol Setembre Novembre
2011 2012
16 . B:SM. Barcelona de Serveis Municipals
Segons el tipus de feina que du a terme el personal es distribueix per sexe
segons es mostra a la taula següent:
PERSONAL PER TIPUS DE FEINA I SEXE
Tipus de feina dones homes
Responsables 42% 58%
Comandaments intermedis 22% 78%
Tècnics 44% 56%
Operacions 23% 77%
Administració 76% 24%
El 92% de les dones i el 87% dels homes de B:SM té contracte indefinit, en
conjunt un 4% més que l’any passat. Es distribueixen per la totalitat de la
plantilla i per sexe segons el gràfic i la taula següent:
2,85% 1,31%
0,57%
7,75% 0,24%
87,28%
PERSONAL PER TIPUS DE CONTRACTE I SEXE
Tipus de contracte Dones Homes
n Indefinits temps complet 345 725
n Rellevistes i jubilats parcials 18 77
n Eventuals temps complet 7 28
n Indefinits temps parcial 13 3
n Pràctiques no laborals 4 3
n Eventuals temps parcial 3 0
Memòria de sostenibilitat . 17
Respecte a l’afiliació sindical de l’empresa, en data de 31 de desembre de
2012, el 48% de la plantilla de l’empresa estava afiliada a algun sindicat.
Tot i ser el percentatge més baix dels últims anys, es troba entre els valors
habituals i encara és d’hora per establir una tendència a la baixa. 
3.1. Com ens organitzem
Consell d’Administració
Direcció General
Sotsdirecció General Sotsdirecció General d’Operacions
Econòmica i Financera
Aparcaments Transports Zoo Persones, Organització i RSC
Administració
Anella Olímpica Montjuïc-Fòrum Comunicació
Control de Gestió
PATSA CBSA Estudis I+D+I
Assessoria Jurídica
Sistemes d’Informació Màrqueting Corporatiu
Empreses Participades
Serveis Tècnics Estudis I+D+I
Inversions
Assessoria Jurídica, Contractació i Compres
A B:SM ens organitzem segons l’esquema que es mostra a continuació:
Consell d’Administració, Direcció General i Sotsdireccions generals
Econòmica i Financera, d’Operacions i Corporatius. L’agost de 2012, arran
del desenvolupament del nou Pla estratègic, la fins llavors anomenada
Divisió de Mobilitat es va desdoblar en les divisions d’Aparcaments i de
Transports. D’aquesta manera la configuració de la Sotsdirecció
d’Operacions queda com segueix:
• Divisió d’Aparcaments, que comprèn les activitats de construcció i
gestió d’aparcaments municipals i l’activitat de regulació
d’estacionament en superfície (ÀREA). 
• Divisió de Transports, que comprèn el servei municipal de grua, les
estacions d’autobusos (Barcelona Nord i Fabra i Puig) i el Bicing. 
• Divisió de l’Anella Olímpica, que inclou la gestió de l’Estadi Olímpic, 
el Palau Sant Jordi i l’Esplanada de l’Anella Olímpica.
• Divisió de Montjuïc-Fòrum, que integra la gestió del Recinte Fòrum, 
el Barcelona Teatre Musical i la coordinació del Parc de Montjuïc.
• Divisió del Zoo, que inclou la gestió del Parc Zoològic de Barcelona.
Així mateix, B:SM mitjançant la participació en altres societats, exerceix
indirectament les activitats següents:
• La gestió del parc d’atraccions Tibidabo.
• La gestió dels serveis d’incineració i cementiri municipal.
• La gestió del servei d’escorxador i mercats centrals.
• El tractament i l’aprofitament de residus sòlids i assimilables i de les
aigües residuals de Barcelona i la seva àrea metropolitana.
18 . B:SM. Barcelona de Serveis Municipals
Per gestionar-nos disposem de diversos òrgans de comandament. El
Consell d’Administració és el màxim òrgan de decisió de l’empresa.
Està presidit per Sònia Recasens, que no ocupa càrrec executiu dins
l’estructura organitzativa de B:SM, i compost pel director general de
B:SM i altres consellers, que, a la vegada, poden ser membres del
Consell Municipal de l’Ajuntament de Barcelona, accionista únic de
l’empresa. 
El Comitè de Coordinació relaciona la Direcció amb les sotsdireccions
generals i permet la priorització dels temes a tractar a cada Comitè de
Direcció perquè el seu desenvolupament sigui més àgil i efectiu.
El Comitè de Direcció o Comitè de Coordinació Divisional és l’òrgan de
contractació administrativa de la companyia que examina els temes que
requereixen una informació específica. Liderat pel director general, està
compost pels sotsdirectors generals, pels directors de divisió i pels
directors dels diferents serveis comuns o corporatius, a més de l’assessora
jurídica de la SDG d’Operacions. Les decisions que adopta es transmeten
a les divisions a través dels seus comitès de divisió. De manera alterna al
Comitè de Divisió té lloc el Comitè de Seguiment de Projectes, que com
el seu nom indica, permet el seguiment dels projectes estratègics de
l’empresa. 
El Comitè d’Empresa és l’òrgan de participació i diàleg entre els
treballadors i la Direcció de B:SM. És escollit per sufragi universal, lliure,
secret i directe cada quatre anys pels treballadors i representa el 2,26% de
B:SM i el 5,48% del Zoo. En data de 31 de desembre de 2012 és:
MEMBRES COMITÈ D’EMPRESA
Representants B:SM Representants Zoo
Sindicat Delegats Alliberats Delegats Alliberats
UGT 10 1 6 0
CCOO 7 1 3 0
CGT 2
USOC 2
FESIT 2
CSIF 1
Memòria de sostenibilitat . 19
Existeixen altres òrgans de B:SM amb representació dels treballadors com
són la Comissió de Formació, la Comissió de Variable, la Comissió
d’Activitats Culturals, la Comissió de Gestió i Seguiment, la Comissió
d’Antiguitat, la Comissió de Gestió de Grues, la Comissió de Gestió
d’Aparcaments, la Comissió de Gestió d’Àrea, la Comissió Paritària, la
Comissió de Pla de Pensions, la Comissió de Redactat de Conveni el
Comitè de Seguretat i Salut. Al Zoo les comissions amb representació dels
treballadors són: la Comissió de Seguretat i Salut, la Comissió de Gestió i
Seguiment, la Comissió de Jubilacions Parcials, la Comissió de Conciliació
d’Igualtat i la Comissió de Retribució Variable. 
3.1.1. Serveis Corporatius
Prestant servei a totes les activitats de negoci que formen B:SM hi ha 111
empleats a serveis d’estructura com són: l’administració, el control de la
gestió, l’assessoria jurídica, contractació i compres, els serveis tècnics,
els sistemes d’informació, la gestió de persones, la responsabilitat social
corporativa, la comunicació, el màrqueting corporatiu i els estudis
R+D+I.
EVOLUCIÓ DEL PERSONAL DE SERVEIS CORPORATIUS PER SEXE
2010 2011 2012
Homes Dones Homes Dones Homes Dones
46 65 45 65 48 63
La Sotsdirecció General Econòmica i Financera dóna suport a l’equip
directiu, divisions, unitats de negoci i empreses participades en aspectes
econòmics i financers, proporcionant una informació clara, fiable i
completa, de manera correcta en temps i forma, amb l’objectiu de donar
instruments i indicadors útils per a la presa de decisions, tant en l'àmbit
estratègic com en l’operatiu. Addicionalment, s’encarrega d’obtenir els
recursos adequats per finançar les inversions necessàries per complir els
objectius de B:SM, al mateix temps que es gestionen les àrees
d’Administració i Jurídica. 
El Departament d’assessoria jurídica, contractació i compres es
constitueix com a unitat dependent de la Sostsdirecció d’Operacions l’any
2012, amb un funcionament independent de la direcció administrativo-
financera i amb autonomia de gestió en la seva missió de dotar a les
divisions i els departaments de B:SM del servei d’Assessoria Jurídica.
La Direcció Corporativa de Serveis Tècnics gestiona i realitza projectes,
obres, manteniment dels serveis o instal·lacions i altres encàrrecs
municipals per contribuir al desenvolupament de la missió de B:SM. 
20 . B:SM. Barcelona de Serveis Municipals
La Direcció Corporativa de Gestió de Persones, Organització i RSC és
resultat del canvi de nom de la Direcció Corporativa de Recursos
Humans, Organització, Qualitat i Medi Ambient i treballa per aconseguir
que l’organització disposi de capital humà, amb gent preparada,
motivada i ben organitzada, alineada amb els objectius i valors de
l’empresa al servei dels clients i de la ciutat.
Des de la Unitat de Màrqueting, la Unitat Comercial, la Unitat de
Comunicació i la Unitat d’Estudis i Atenció al Client identifiquen i
exploten les oportunitats i sinergies entre els negocis promovent la
innovació i l’assessorament en les respectives matèries.
La Direcció Corporativa de Sistemes d’Informació s’encarrega de
desenvolupar les tecnologies de la informació i comunicació (TIC) per
millorar la qualitat de vida de la nostra ciutat facilitant, mitjançant la
tecnologia, l’ús dels serveis que gestionem. Una de les tasques més
rellevants dels sistemes d’informació és donar suport al dia a dia de totes
les infraestructures i aplicacions instal·lades i en funcionament a totes i
cadascuna de les divisions i departaments de B:SM. Això significa el
manteniment de més de 45 processos de negoci.
3.1.2. Divisió d’Aparcaments
La Divisió d’Aparcaments, formada pels aparcaments municipals i l’Àrea,
disposava de mitjana el 2012 d’un total de 620 empleats destinats a
contribuir a una millor mobilitat a Barcelona, en especial en l’àmbit del
transport de persones i de la gestió de la indisciplina d’estacionament, a
través d’una gestió eficient i de qualitat dels serveis encarregats, oferint la
seva experiència a l’Ajuntament, i aportant recursos a B:SM. 
EVOLUCIÓ DEL PERSONAL D’APARCAMENTS PER SEXE
2010 2011 2012
Homes Dones Homes Dones Homes Dones
425 203 428 201 425 195
Unitat d’Aparcaments
El conjunt d’aparcaments construïts per B:SM ascendeix a 73, inclosos 3
de dobles per ampliacions d’aparcaments ja existents, amb un total de
24.877 places. Dels aparcaments indicats, 22 són de residents i les 6.089
places que contenen han estat cedides gairebé en la seva totalitat.
Els aparcaments en explotació, al tancament de l’exercici 2012, són els 51
mixtes construïts, que es gestionen com a 48 (3 són dobles per
ampliacions), 3 aparcaments subterranis en règim de lloguer i 6 en
superfície en gestió per acords amb tercers, 3 dels quals són per a
autobusos. El total de places gestionades és de 19.000, una vegada
restades les cedides per a l’ús de residents.
Memòria de sostenibilitat . 21
La nostra missió és contribuir a la millora de la mobilitat, facilitant
l’elecció modal en origen i el control de la demanda en destí. Gràcies a la
construcció de nous aparcaments contribuïm a l’ordenació urbanística de
la ciutat i, amb la nostra oferta de serveis, cobrim els dèficits d’aparcament
residencial i per motiu de treball, a la vegada que facilitem l’estacionament
de les demandes d’aparcament de curta durada (gestions, compres, etc.).
Unitat d’Àrea
L’Àrea es va implantar a Barcelona el maig de 2005 i s’emmarca dins la
política de mobilitat sostenible de l’Ajuntament de Barcelona per
potenciar la utilitat global de l’estacionament al carrer, racionalitzant-ne
l’ús i l’ocupació de la xarxa viària.
Els nostres objectius principals són gestionar l’estacionament regulat en
superfície, participar en la distribució de l’espai públic i liderar la
priorització de l’espai d’estacionament en superfície, cercant el millor
compromís entre les parts.
Aquest sistema d’ordenació integral ordena un bé escàs com és
l’estacionament a la calçada, regulant tant les places verdes com la zona
blava, les places de càrrega i descàrrega, les places de motos i altres
reserves especials.
3.1.3. Divisió de Transports
La Divisió de Transports, formada pel servei de Grua Municipal, Estacions
d’Autobusos i el Bicing el 2012 tenia de mitjana 291 empleats que
donaven servei a la ciutat.
EVOLUCIÓ DEL PERSONAL DE TRANSPORTS PER SEXE
2010 2011 2012
Homes Dones Homes Dones Homes Dones
272 41 226 40 254 37
Aquesta Divisió comparteix missió amb la Divisió d’Aparcaments, ja que
ambdues contribueixen a millorar la mobilitat a Barcelona, en especial en
l’àmbit del transport de persones i de la gestió de la indisciplina
d’estacionament, a través d’una gestió eficient, de qualitat i
avantguardista dels serveis encarregats, oferint la nostra experiència a
l’Ajuntament, i aportant recursos a B:SM. 
Unitat de Grues
El Servei de Grua Municipal s’encarrega d’organitzar i posar a disposició
de la Guàrdia Urbana els recursos humans i materials necessaris per
retirar, traslladar i custodiar els vehicles d’acord amb la normativa vigent.
És una eina imprescindible en la política de mobilitat de la ciutat perquè
millora els nivells de fluïdesa del trànsit, contribueix a la seguretat viària i
controla la indisciplina a la ciutat de Barcelona. 
22 . B:SM. Barcelona de Serveis Municipals
Actualment, a B:SM disposem de 48 grues i 5 dipòsits de vehicles oberts
les vint-i-quatre hores. Tres d’ells ofereixen atenció continuada al ciutadà
per a tràmits administratius i de recollida de vehicles i els dos restants 
són per a la recollida de vehicles posteriorment a aquests tràmits. 
Unitat d’Estació Autobusos
Les estacions d’autobusos contribueixen al model d’ordenació del trànsit
d’autocars, garantint uns nivells de servei adequats per a les empreses
operadores i els seus usuaris. Actualment la Unitat està formada per
l’Estació Barcelona Nord i l’Estació d’Autobusos Fabra i Puig.
Estació d’Autobusos Barcelona Nord
Situada a l’edifici de l’antiga estació ferroviària del Nord, que data de l’any
1861, l’Estació d’Autobusos Barcelona Nord és avui el nucli central
d’arribada i sortida d’autobusos de Barcelona. Des d’aquí surten els
autobusos que viatgen a la major part de comarques catalanes, a tot
Espanya i a les principals ciutats europees i del nord d’Àfrica.
Estació d’Autobusos Fabra i Puig
Situada a l’avinguda Meridiana, aquesta estació ha estat històricament un
punt neuràlgic d’enllaç entre Barcelona, la seva àrea metropolitana i
algunes comarques properes. Actualment acull majoritàriament línees de
curt i mig recorregut amb origen, destinació o parada a la ciutat de
Barcelona.
Bicing
El Bicing és un mitjà de transport públic individualitzat de bicicletes i un
complement al transport tradicional de Barcelona. La seva finalitat és
cobrir els petits trajectes diaris que es fan per dins de la ciutat. La
implantació a la ciutat, el març del 2007, va permetre complementar els
tipus de desplaçament entre el transport col·lectiu i el transport a peu. El
servei és operatiu els 365 dies de l’any de dilluns a divendres de 5:00 a 2:00
i els caps de setmana i festius ininterrompudament a les 420 estacions
distribuïdes per la ciutat. Té un parc de 6.000 bicicletes. 
Memòria de sostenibilitat . 23
3.1.4. Divisió del Zoo
El Zoo de Barcelona és un espai de recerca, educació i conservació. Aquests
tres pilars, base de la nova estratègia mundial de zoos i aquaris, són
compartits per tot el personal del Zoo, 162 empleats de mitjana el 2012. 
EVOLUCIÓ DEL PERSONAL DEL ZOO PER SEXE
2010 2011 2012
Homes Dones Homes Dones Homes Dones
94 76 91 73 86 76
El Zoo de Barcelona, des de la tradició, el suport i l’estimació de la
ciutadania, i des de la consideració de servei públic, vol esdevenir una
referència per difondre el potencial pedagògic i divulgatiu dels zoològics
en el nou segle, mitjançant el coneixement que es genera en la preservació
dels hàbitats i de les espècies amenaçades i apropant el problema de la
pèrdua de la biodiversitat a tots els públics de forma amena, tot afavorint
un oci creatiu i enriquidor. Però també inculcant de forma subtil un
profund respecte pel nostre planeta, per tal de fer més entenedor el seu
complicat equilibri a partir de l’emoció que generen les espècies animals. 
3.1.5. Divisió de l’Anella Olímpica
L’Anella Olímpica de Barcelona és un conjunt format per espais de
referència a la ciutat. B:SM gestiona l’Estadi Olímpic de Montjuïc Lluís
Companys, el Palau Sant Jordi i l’Esplanada de l’Anella amb un conjunt de
41 empleats.
EVOLUCIÓ DEL PERSONAL D’ANELLA OLÍMPICA PER SEXE
2010 2011 2012
Divisió Homes Dones Homes Dones Homes Dones
Anella Olímpica 25 13 25 16
————————— 43 27       ———————————————————
Montjuïc-Fòrum
Aquests espais, situats a l’entorn natural del Parc de Montjuïc, són
l’escenari incomparable d’actes esportius de primer nivell, de les gires pop-
rock d’artistes i grups nacionals i internacionals, d’esdeveniments culturals,
espectacles familiars, congressos, convencions, sopars de gala, etc.
L’Estadi Olímpic és la instal·lació esportiva més entranyable per als
barcelonins. Recordat com a seu de les cerimònies d’obertura i cloenda
dels Jocs Olímpics de 1992, l’Estadi Olímpic ha vist renovats molts espais
arran de la celebració dels Campionats d’Europa d’Atletisme el 2010.
Dissenyat per l’arquitecte japonès Arata Isozaki, el Palau Sant Jordi va ser
construït amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992. La seva
estructura permet adaptar el recinte per acollir tot tipus d’esdeveniments.
24 . B:SM. Barcelona de Serveis Municipals
El model de gestió de l’Anella Olímpica ha estat pioner i font d’inspiració
de multitud d’instal·lacions a l’Estat espanyol. El prestigi de la marca
Barcelona, la idoneïtat dels espais que gestionem i la contrastada
capacitat organitzadora de la ciutat són elements clau i avalen les
diferents candidatures per acollir competicions esportives internacionals
de primer nivell, així com per acollir gires nacionals i internacionals. La
nostra missió és ser referents internacionals en la gestió d’instal·lacions
polivalents i consolidar el model d’explotació de les instal·lacions
olímpiques de Barcelona, fent que siguin l’orgull dels seus ciutadans i
dels que hi treballem. Els milers d’esdeveniments de tot tipus i els milions
d’espectadors que han acollit els espais que gestionem durant els seus 20
anys d’història, demostren que les instal·lacions de l’Anella Olímpica, són
el lloc “On tot és possible!”.
3.1.6. Divisió de Montjuïc-Fòrum
La Divisió de Montjuïc-Fòrum s’encarrega de la gestió del recinte Fòrum,
el Barcelona Teatre Musical (BTM) i la coordinació del Parc de Montjuïc.
Per fer això disposen de 21 persones.
EVOLUCIÓ DEL PERSONAL DE MONTJUIC-FÒRUM PER SEXE
2010 2011 2012
Divisió Homes Dones Homes Dones Homes Dones
Montjuïc-Fòrum 13 12 10 11
————————— 43 27       ———————————————————
Anella Olímpica
El Parc del Fòrum, amb 80 hectàrees, és una combinació moderna i
arquitectònicament singular de grans espais a l’aire lliure que permet
l’adaptació de totes les necessitats que puguin tenir les empreses,
promotors o institucions, oferint una àmplia versatilitat per a la
celebració de qualsevol tipus d’esdeveniment, festivals, concerts, fires,
concentracions, actes esportius, actes corporatius, etc. La divisió té la
missió de gestionar els espais del Parc amb la màxima eficiència a través
del coneixement del sector, de l’entorn, de la ciutat i les seves necessitats,
aconseguint els objectius fixats per B:SM i amb la finalitat d’aconseguir la
satisfacció de les expectatives dels ciutadans, clients, organitzacions i
Ajuntament.
El Parc de Montjuïc, amb 450 hectàrees d’extensió, configura un dels
turons més característics de la ciutat de Barcelona. És un punt de trobada
d’activitats culturals, esportives i de contacte amb la natura perquè
ofereix esport, cultura i natura. La conservació dels espais naturals per a
ús i gaudi del ciutadà/visitant es du a terme gràcies al manteniment i
desenvolupament del Parc, a través de la coordinació dels actes i
activitats que se celebren al Parc i de la seva mobilitat. 
Memòria de sostenibilitat . 25
3.2. Com treballem
3.2.1. L’estratègia de RSC a B:SM
A B:SM entenem l’RSC com un compromís d’empresa: integrem de
manera voluntària polítiques de gestió i de funcionament quotidià que
incorporen la perspectiva social i mediambiental dins els objectius
econòmics. Aquesta responsabilitat va més enllà del compliment estricte
de la normativa, afecta totes les àrees de negoci i tracta de respondre a les
expectatives que poden tenir els diferents grups d’interès: empleats,
clients, Ajuntament, ciutadania...
Tenim una línia estratègica que estableix que es vol “aconseguir que B:SM
es consolidi com una empresa socialment responsable i compromesa”,
sempre atenent les recomanacions i polítiques municipals respecte a
aquest tema. Des del Departament de Persones, Organització i RSC,
redissenyat arran de la darrera actualització organitzativa, es pilota
aquesta línia treballant conjuntament amb la resta de l’empresa. 
Durant la segona meitat del 2012 vam desenvolupar internament i de
forma participativa aquesta línia estratègica. El resultat va ser l’agrupació
en blocs temàtics tant de les accions que ja fa temps que es portaven a
terme a l’empresa com de les noves a implantar en un futur: en temes
d’acció social, participació, igualtat i benestar, salut i treball, medi
ambient, consum i contractació responsable i comunicació. Això ha
esdevingut el fonament de l’estratègia de RSC a llarg termini. Per al 2013
es planifica començar per la base: explicar a tota l’empresa com s’entén i
quines prioritats té B:SM en matèria de responsabilitat social corporativa. 
Acció social
A B:SM promovem i participem en accions pel benefici de la societat i en
col·laboració amb organitzacions sense ànim de lucre per tal de
relacionar-nos amb la nostra comunitat. 
Entenem l’acció social com el conjunt d’activitats solidàries a través de les
quals ens relacionem amb la nostra comunitat. Particularment,
promovem i participem en accions pel benefici de la societat i en
col·laboració amb organitzacions sense ànim de lucre.
Participació, igualtat i benestar 
En el marc de les polítiques d’empresa existeix un principi d’igualtat
d’oportunitats per evitar cap discriminació per raó de naixement, raça,
sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o
social. S’aplica en totes les àrees de l’empresa i especialment en la
formació dels empleats, la selecció dels candidats, la política igualitària
de retribucions entre el personal vinculat a conveni col·lectiu, l’ús del
llenguatge no sexista, la no tolerància a l’assetjament, etc.
26 . B:SM. Barcelona de Serveis Municipals
Per tal de millorar la conciliació de la vida familiar i laboral existeixen
facilitats per al personal de B:SM com: permisos d’hores per a
acompanyar fills o pares a metges, ampliació de dies de permís en
conveni per sobre de l’estatut dels treballadors, jornades laborals
continuades, permís per minivacances al Nadal o Setmana Santa, elecció
de centre de base de grues entre el personal operatiu de grues, i elecció de
zona pel personal d’Àrea i d’Aparcaments (Llobregat/Besòs). 
A més, tot el personal de B:SM disposa, segons s’inclou al conveni, dels
avantatges següents: ajut escolar, ajut als pares amb fills discapacitats,
permís sense remunerar a banda dels dies d’assumptes personals, fons
d’ajuda econòmica per als treballadors, i bonificació als aparcaments de la
xarxa B:SM del 50% en rotació i del 35% en abonaments. El personal fix
també té la possibilitat de visitar-se i fer proves radiològiques amb preus
especials per a ells i els seus familiars a una mútua de salut; així com
també d’adherir-se al pla de pensions del sistema d’ocupació de B:SM.
El personal d’Àrea té compensació de material ortopèdic i de calçat
especial si el requereix. La plantilla del Zoo gaudeix de gratificació per
casament i natalici, colònies d’estiu per a fills del personal, compensació
d’ajuda per a pròtesis dentals, faixes ortopèdiques, plantilles i ulleres.
També existeixen beneficis enfocats de manera externa per a diferents
col·lectius, com l’àrea d’estacionament gratuït per a minusvàlids i per a
vehicles totalment elèctrics. Els abonats de la xarxa d’aparcaments de
B:SM tenen l’avantatge de pagar el 50% de l’estada en qualsevol
aparcament. El Zoo aplica tarifes solidàries a col·lectius amb recursos
limitats: descomptes especials per a escoles i col·lectius que van des del
30% al 100% segons el casos: disminuïts, famílies nombroses i
monoparentals, escoles d’acció preferent de Catalunya, centres
d’acollida, ONG, hospitals, centres penitenciaris i d’inserció, residències
d’avis, col·lectius de drogodependents i marginats, grups de solidaritat de
països en conflicte, jubilats amb targeta rosa. 
Salut i treball
El Servei de Prevenció de B:SM –operatiu des de 2002–, centra els seus
objectius a millorar les condicions de treball de totes les persones que
formen part de l’empresa, amb el desig clau d’intentar anar més enllà de
la mateixa llei. 
A B:SM ens dotem d’una Carta de Compromís que defineix i unifica la
política preventiva establint els criteris de servei i qualitat en matèria de
seguretat i salut en el treball. Les bases de la cultura preventiva estan
instaurades en cadascuna de les divisions, de manera que els fonaments
de la prevenció estan consolidats com una premissa a tenir en compte en
tots els àmbits de l’empresa.
Memòria de sostenibilitat . 27
El Servei de Prevenció posa a l’abast de qualsevol treballador de l’empresa
els seus criteris i conceptes de prevenció, així com els processos o guies
d’actuació que s’han anat creant al llarg del temps.
Sistemes de gestió de la qualitat
La satisfacció dels usuaris i clients de les nostres instal·lacions és
essencial per nosaltres, per això treballem d’acord amb el sistema de
qualitat implantat a través de la norma internacional ISO 9.001:2008.
Aquesta norma ens dóna una eficiència més gran en la gestió dels
recursos i la normalització dels processos, a la vegada que permet als
nostres professionals ser més eficaços, ja que la filosofia de la millora
contínua està integrada en el treball diari de B:SM.
Actualment disposem de les següents certificacions, que s’han anat
renovant anualment.
• Aparcaments Municipals (2001)
• Estació del Nord (2002)
• Grues Municipals (2003)
• Tibidabo (2003)
• Unitat Operativa Estacionament Regulat (2004)
• Zoo de Barcelona (2005)
• Anella Olímpica (2009)
• Montjuïc-Fòrum (2009)
Compromisos mediambientals i sistemes de gestió ambiental
El compromís mediambiental, públic i voluntari, de B:SM es relaciona
amb l’Agenda 21 de Barcelona. Es remunta a una trajectòria iniciada i
treballada amb el primer Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2002-
2012, signat el 2004 pel Zoo, el 2005 per Montjuïc, el 2007 per Tibidabo
seguit de la signatura conjunta de tot B:SM el 2010.
No obstant això, des de desembre de 2012, a B:SM hem renovat la nostra
adhesió amb la signatura del Compromís 22 a l’acte solemne de
formalització del nou Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-2022,
per una Barcelona més equitativa, pròspera i autosuficient que hereta
l’esperit de l’Agenda 21.
Amb aquesta adhesió voluntària, a B:SM assumim la nostra
coresponsabilitat en la construcció d’una Barcelona més sostenible,
d’acord amb els objectius i les línies d’acció recollits al Compromís
Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-2022 i, a la vegada, ens comprometem
a treballar-hi activament i a fer públiques les accions concretes que
configuren la nostra contribució, tal i com hem fet amb els plans d’acció
de l’Agenda 21 de cada divisió, sobre els quals es fonamenta l’activitat
diària mediambiental i amb els quals s’orienten les millores del seu
treball.
28 . B:SM. Barcelona de Serveis Municipals
Paral·lelament, disposen dels sistemes de gestió mediambiental (SGM). El
2006 Montjuïc va ser la primera divisió de B:SM a implantar un SGM, que
es va certificar segons el reglament europeu EMAS. El 2009, seguint la
trajectòria iniciada per Montjuïc en ser incorporat a l’antiga Divisió de
Lleure (actualment Anella Olímpica i Montjuïc-Fòrum), es va variar de
SGM per adaptar-se a la norma internacional ISO 14001:2004, que encara
és vigent. Gràcies a l’SGM es gestiona el delicat equilibri entre el
manteniment de la rendibilitat i la reducció de l’impacte mediambiental.
Els compromisos fonamentals que estableix la norma són la millora
contínua del comportament ambiental, el principi de prevenció de la
contaminació i el compromís de complir amb la legislació.
La compra i la contractació responsable
L’impuls a la contractació responsable ve donat tant per diferents
directives europees com per les directrius de l’Ajuntament de Barcelona, i
principalment per la voluntat de B:SM de contribuir a aconseguir una
societat millor, reconeixent la seva responsabilitat social. Consolidar
l’aplicació de conceptes de RSC a través de les compres i de les licitacions
és un repte dels departaments d’Assessoria Jurídica, Contractació i
Compres i del de RSC.
És per això que cada any l’Ajuntament estableix un percentatge anomenat
reserva social de la contractació a diferents col·lectius que cal protegir. Segons
aquesta mesura de govern, mereixen una especial atenció els grups següents:
• Persones amb disminució física, psíquica o sensorial, o amb malalties
mentals, que tinguin possibilitats d’inserció en el món laboral.
• Persones destinatàries de la renda mínima d’inserció.
• Persones que no poden accedir a la renda mínima d’inserció, perquè no
compleixen els requisits establerts per l’article 6.1 de la Llei 10/1997, de
3 de juliol, de la renda mínima d’inserció.
• Joves majors de setze anys i menors de trenta provinents d’institucions
de protecció de menors.
• Persones amb problemes de drogoaddicció o alcoholisme que es trobin
en procés de rehabilitació i reinserció social.
• Interns de centre penitenciaris, la situació dels quals els permeti accedir
a una ocupació, persones en llibertat condicional i exreclusos.
• Persones que no poden accedir a la renda mínima d’inserció, però que
es trobin, segons el parer dels serveis socials competents, en situació de
risc d’exclusió.
• Persones aturades de llarga durada més grans de 45 anys.
Relacions amb els grups d’interès 
La xarxa de relacions de l’empresa conforma un entramat complex i
particular per a cadascuna de les divisions de negoci i serveis corporatius.
La memòria ha de servir perquè els grups d’interès vegin resoltes les seves
inquietuds vers nosaltres, alhora que des de B:SM puguem comunicar
informació rellevant. 
Memòria de sostenibilitat . 29
L’any passat vam identificar els grups d’interès per a cada lloc amb la
finalitat de crear una xarxa comuna a tota l’empresa i fer un primer pas en
la detecció d’interaccions, comprensió d’interessos i expectatives.
L’objectiu d’aquesta acció era apropar i estrènyer relacions i potenciar les
col·laboracions en benefici mutu. 
En aquesta memòria, seguint amb el mateix objectiu, el repte ha estat
aconseguir caracteritzar les relacions dels grups d’interès de cada divisió i
poder començar a establir un feedback continu. Per això hem detallat els
canals de relació actuals, descrivint el que ens comuniquen, el que diuen
de nosaltres i el que els volem explicar. En la major part dels casos les
comunicacions són informals i el retorn del que fem no està
procedimentat, amb l’excepció del coneixement del client, informació
que està molt treballada i sistematitzada, a través de les enquestes de
satisfacció al client, suggeriments i reclamacions. Aquesta primera
identificació ha permès detectar punts a processar per millorar el treball
amb els grups d’interès.
Tots els grups identificats a la figura es relacionen de manera formal i/o
informal, ja sigui a través del correu electrònic, telèfon, xarxes
socials i/o reunions presencials, pel treball i gestió amb
les diferents divisions o departaments d’empresa. 
Com es veu a la figura, els grups més propers al
Prescriptors nucli de B:SM són l’Ajuntament, el
Entitats
público-privades personal, els clients (externs i interns) i
relacionades els ciutadans-societat, tot i que tots
amb la mobilitat són importants en el
Altres desenvolupament del conjunt
administracions
públiques Cossos de Mitjans d’activitats que ens configuren.
seguretat de comunicació Actualment aquesta xarxa de
grups d’interès disposa de
Col·lectius diferents canals de diàleg per
Ajuntament Client extern
mantenir-nos a prop i
Altres Ciutadans - societat Individuals intercanviar coneixements,
empreses del Competidors però s’anirà perfeccionant a
grup B:SM i altres mesura que avancem en la
Personal Client intern instal·lacions
similars seva anàlisi. La següent
descripció de cada grup
permet identificar el seu rol
Fundacions amb B:SM.
Sindicats Proveïdors
Altres
Associacions entitats
ciutadanes d’animals
Ajuntament
Universitats L’Ajuntament és un grup d’interès
i col·legis Associacions
patronals actualment considerat de proximitat alta i
professionals amb gran influència en les nostres decisions
per a gairebé la majoria dels departaments i
divisions. Les relacions, majoritàriament de caràcter
30 . B:SM. Barcelona de Serveis Municipals
formal, mantenen en contacte permanent l’empresa i el seu principal
accionista. És per això que des de tots els pools d’informació es remeten
informes i documentació periòdica o a la carta per al seu coneixement.
Existeixen directrius clares del que es vol de nosaltres, el retorn de les
quals ve donat pel seguiment periòdic de l’empresa.
Personal
El personal també està considerat un grup d’interès molt proper pel
paper que juga dins B:SM. Actualment hi ha diferents canals de relació de
l’empresa cap al personal i d’aquest cap a l’empresa com: el portal de
l’empleat, el tauler d’anuncis, les revistes, el canal intern de televisió,
atenció personalitzada a través de reunions, telèfon i correu electrònic.
També existeix un procediment anomenat “de participació en les
millores” obert a tot el personal per fer arribar les seves idees de millora i
optar, anualment, a ser premiades. D’aquest grup d’interès en coneixem
les necessitats pel que ens demana.
Ciutadans - societat
La societat, entesa com el gran grup de gent que viu, treballa i/o està a la
ciutat i interactua o pot interactuar amb nosaltres. És a ella a qui van
adreçats tots els nostres serveis, i és amb els ciutadans que ens
comprometem, a través de les directrius de l’Ajuntament, a cobrir les
seves necessitats com a residents o visitants de Barcelona, amb la
voluntat d’oferir les nostres activitats per millorar la vida a la ciutat des
d’un punt de vista ampli, anant més enllà i mostrant la nostra tasca i
responsabilitat de servei igual i per a tots. 
Clients 
Clients interns
Entenem per client intern el grup d’interès al qual es dóna servei
internament a B:SM, i consisteix en les relacions entre els diferents
departaments i divisions de l’empresa. En aquest cas, els diferents canals
ofereixen una atenció propera i personalitzada. Els clients interns esperen
eficiència i proactivitat i és per això que alguns departaments estan
preparant sistemes d’avaluació i feedback per tal de millorar i adequar la
prestació del servei.
Clients externs
Els clients externs, és a dir els usuaris de les nostres instal·lacions, siguin
individuals o col·lectius, formen part del conjunt de grups d’interès més
proper i vital per a B:SM. Amb ells les relacions s’obren a tots els canals
possibles tenint com a darreres incorporacions, però no menys
importants, les comunicacions creades a partir de les xarxes socials. Els
clients es comuniquen amb nosaltres, nosaltres ens hi comuniquem i
sabem què diuen de nosaltres a través de l’Índex de Satisfacció dels
Clients (ISC). Així hem pogut conèixer les seves percepcions i aprofundir
les nostres relacions, i millorar els negocis i activitats. 
Memòria de sostenibilitat . 31
Anàlisi de la veu del client
A B:SM ens sentim responsables de la satisfacció del client vers els nostres
serveis, és a dir que per nosaltres és clau sentir i conèixer les seves
necessitats, expectatives i opinions, ja que en la nostra raó de ser està la
voluntat de millorar. Per això ens dotem de diferents indicadors de mesura
que ens permeten gestionar adequadament les activitats prestades. 
A la figura següent es mostra la veu del client pel que fa al volum de
comunicacions d’incidències, reclamacions i suggeriments de l’any
passat comparat amb l’any anterior. Un cop rebuda la informació del
client, B:SM actua d’igual manera independentment del tipus de
comunicació que es tracti, és a dir en tots els casos contestem en un
màxim de 15 dies, i es fa una anàlisi igual del que diu (ja sigui reclamant o
suggerint) el client.
ANÀLISI DE LA VEU DEL CLIENT. VOLUM RECLAMACIONS/SUGGERIMENTS
ÀREA ZOO TIBIDABO APARC. GRUES BICING ESTACIÓ MONTJUÏC-FÒRUM ANELLA TOTAL
2012 1.168 1.183 792 321 254 194 41 20 11 4.424
36% 27% 18% 7% 6% 4% 1% 0% 0% 100%
2011 2.018 1.705 1.234 272 270 126 36 3 0 5.664
36% 30% 22% 5% 5% 2% 1% 0% 0% 100%
TOTAL B:SM-PATSA 2012 (GENER-DESEMBRE)
1.800 —
1.600 —
1.400 —
1.200 —
1.000 —
800 —
600 —
400 —
200 —
—
Àrea Zoo Tibidabo Aparcaments
Grues Bicing Estació Montjuïc-Fòrum Anella
1-608
1.183
792
321
254
194
32 . B:SM. Barcelona de Serveis Municipals
Com s’observa, el volum de comunicacions a les activitats relacionades
amb la mobilitat es redueix en funció del nivell d’activitat assolit. A més,
pel moment complex que estem vivint, les expectatives inicials baixen, fet
que condiciona rebre menys comunicacions en conjunt.
Les anteriors comunicacions segons la tipologia del missatge s’aglutinen
tal com mostra la taula següent, fet que ens permet tenir un seguiment no
només per volum sinó també per tema.
RESUM PRINCIPALS TIPOLOGIES RECLAMACIONS / SUGGERIMENTS 2012
Negoci Tipologia Núm
Estat instal·lacions 206
Zoo Estat del Parc 202
Estat animals 150
Restauració 139
Problemes / desacord procediment pagament 186
Àrea Vehicles (cotxe + moto) abandonats Àrea Verda 139
Desacord motiu denúncia / preu denúncia 116
Sol·licitud canvi zona Àrea Verda 108
Aparcaments Danys a vehicles 106
Zoo Poca varietat animals 95
Àrea Desacord vigilant 85
ISC de la qualitat percebuda
Paral·lelament i de forma anual, es realitzen enquestes de satisfacció als
clients per tal de mesurar el seu índex de satisfacció. Es configuren tants
qüestionaris com activitats tenim a B:SM, adaptats a cada tipus de client
amb diferents factors d’avaluació com l’atenció a les instal·lacions, servei,
neteja i seguretat, preu... Així, s’obté la taula següent, on observem la
qualitat percebuda en deu dels clients vers nosaltres.
Memòria de sostenibilitat . 33
ISC QUALITAT PERCEBUDA
Anys 2007 2008 2009 2010 2011 2012
Àrea Blava 4,9 4,8 4,9 n/a n/a 5,1
Àrea Verda mixta for. 4,2 4,5 4,3 n/a n/a 4,4
Àrea Verda mixta res. 5,3 5 5 n/a n/a 6,4
Àrea Verda exclusiva 5,3 5,8 4,5 n/a n/a 5,7
Ap. abonats 7,7 7,8 7,4 7,3 7,5
Ap. rotació 7,4 7,6 7,4 7,1 6,9
Grues requerida 5,4 6,3 6,1 5,7 5,9
Grues dipòsits 5,7 5,4 5,5 5,4 5,5
Estació del Nord 6,9 6,7 7 7,2 7,1 7,6
Estació Fabra i Puig 7,1
Zoo 7,6 7,9 7,8 7,6 7,7 8,1
Estadi 7,6 7,9 7,4 8,3
Palau Sant Jordi 7,6 7,8 8,3 8 8
Tibidabo 7,6 7,6 7,6 7,6 7,7 7,9
Bicing 4,8 5,4 6,5 6,4
L’anàlisi dels resultats dels ISC és un coneixement que l’estructura de
comandament de l’empesa té en compte a l’hora de prendre decisions,
per això està previst que el 2013 tothom conegui la realitat dels estudis
ISC des de tres vessants:
• Com es fan, fer-ne una breu descripció. 
• Quin és el nivell de satisfacció actual dels nostres clients. 
• Quina és la filosofia de gestió empresarial que hi ha darrere de tot plegat. 
PLANTEJAMENT ESTUDIS (ISC, OMNIBUS I ALTRES) 2013
Activitat Estudi Realitzat 2012 Cost 2012 A realitzar el 2013 Alternativa Previsió cost 2013
Aparcaments ISC SI 6.949 NO Es fa l’estudi producte
Aparcaments Est produ. NO SI 29.700
Estació Nord ISC SI 2.356 NO Es farà estudi satisfacció
Estació Fabra i Puig ISC SI 2.200 SI
Grues ISC SI 7.119 NO
Àrea ISC SI 11.498 NO
Tibidabo ISC SI 6.048 SI 6.048
Tibidabo OMNI SI SI 3.000
Zoo ISC SI 7.344 SI 7.344
Zoo OMNI SI 4.150 SI 4.150
Bicing ISC SI 2.222 SI 2.222
Estadi Olímpic ISC SI 5.871 SI 5.871
Palau Sant Jordi ISC SI 2.936 SI 2.936
Fòrum ISC NO NO
Total 58.693 61.271

Memòria de sostenibilitat . 35
4.
Què hem fet: l’exercici 2012 
L’exercici 2012 continua en un context de crisi generalitzat, i, en concret,
la caiguda del consum de les famílies, l’increment del tipus d’IVA a partir
de setembre i l’encariment del preu dels carburants han suposat una
caiguda significativa d’activitat en aquells serveis relacionats amb la
mobilitat, i en menor mesura han afectat les activitats relacionades amb
el lleure. En relació amb aquestes últimes, és possible que la pujada de
l’IVA de 13 punts (del 8% al 21%), que afecta les entrades al Zoo i els actes
de l’Anella i del Fòrum, no hagi desplegat tots els seus efectes en l’últim
quadrimestre de 2012 i afecti el 2013. 
Durant el 2012 destaca:
• La definició i elaboració del Pla estratègic de B:SM i de les diferents
divisions i direccions corporatives.
• La finalització de les obres de construcció de dos nous aparcaments
subterranis amb més de 600 places. 
• La consolidació del pagament trimestral dels residents a l’Àrea, la
implantació de la targeta de residents i la gratuïtat per al resident bon
conductor.
• L’inici de la gestió remota de l’Estació d’Autobusos Fabra i Puig.
• La implantació de la Zona Bus a l’àrea de la Sagrada Família.
• L’ampliació d’horari al servei de Bicing (de 00 h a 2:00 h).
• La celebració del 120è aniversari del Parc Zoològic i la creació de la
Fundació Barcelona Zoo.
• La celebració dels Campionats del Món Júnior d’Atletisme i Pàdel a
l’Anella Olímpica.
• L’adequació de la Plataforma Marina a Parc del Fòrum per a actes de
gran volum.
• L’elaboració i publicació de la primera Memòria de sostenibilitat
corresponent a l’exercici 2011.
36 . B:SM. Barcelona de Serveis Municipals
Recursos físics i indicadors propis del nivell d’activitat 2010 2011 2012
Aparcaments
Aparcaments
En gestió directa o concessió:
Subterranis
Règim d’explotació mixt
aparcaments 45 48 49
Nre. places 15.943 17.091 17.437
Règim d’explotació de resident
Nre. aparcaments 19 21 22
Nre. places 5.361 5.796 6.089
En gestió:
Subterranis
Nre. aparcaments 2 2 2
Nre. places 569 576 576
Superfície
Nre. aparcaments 6 6 6
Nre. places 1.035 934 934
Subterranis places en propietat
Nre. places 64 64 64
Total
Nre. aparcaments 72 77 79
Nre. places 22.972 24.461 25.100
Pupil·latge (abonament equivalent 24 h) 12.632 12.867 12.434 
Rotació modalitat hora (milers hores) 8.651 7.705 7.022 
Rotació modalitat dia (dies) - 93.290 61.778 
Programa Àrea
Places zona blava 9.996 10.135 9.881
Places zona verda 
Resident 3.960 3.919 3.868
Forani 39.877 39.968 40.181
Ús forani (milers hores) 14.957 15.149 14.441
Ús resident (milers dies) 10.451 12.103 13.652
Transports
Grua
Nre. grues 48 48 48
Vehicles recollits per infracció 111.071 107.637 98.054
Estacions d’autobusos
Nre. andanes
Barcelona Nord 47 47 47
Fabra i Puig - 15 15
Viatgers (milers) 2.827 2.436 2.453
Servei Bicing
Nre. bicicletes 6.000 6.000 6.000
Nre. estacions 420 420 420
Nre. abonaments anuals 119.793 120.212 118.827 
Nre. d’usos (milers) 11.150 14.515 16.169 
Memòria de sostenibilitat . 37
Pla estratègic 2012-2015
L’any 2012 serà recordat per l’elaboració del Pla estratègic de B:SM per part de l’equip directiu de B:SM, així
com pel seu desplegament a través de la creació dels plans estratègics específics de cadascuna de les
divisions i direccions corporatives de l’empresa. En total 14 plans que mostren el present de cada lloc i
configuren el demà a tres anys vista. 
El Pla estratègic general 2012-2015 estableix que la missió de B:SM és “contribuir al desenvolupament de
Barcelona i a la millora de la qualitat de vida de ciutadans i visitants, gestionant serveis encarregats per
l’Ajuntament de Barcelona, amb eficiència, proactivitat, aportant valor i optimitzant la rendibilitat social i
econòmica”.
Així són claus els projectes que busquin satisfer els clients, assegurar la coordinació amb l’Ajuntament,
innovar en productes, serveis, processos i tecnologies i garantir l’equilibri econòmic-financer. Sota
aquestes premises s’han desenvolupat la resta de Plans, amb una visió cap al 2015 “d’esdevenir una
empresa model per la seva contribució en satisfer les expectatives dels ciutadans i de l’Ajuntament de
Barcelona, innovadora en models de gestió que són referents per a d’altres ciutats, i on els que hi treballem
ens hi sentim orgullosos”.
Zona comercial Hospital del Mar (Nre. locals) 24 24 24
Zoo
Col·lecció zoològica
Nre. d’espècies 315 319 314
Nre. d’exemplars 2.094 2.135 2.142
Total visitants Parc Zoològic 1.054.885 1.164.027 1.080.187
Anella Olímpica
Estadi Olímpic 
Total dies ocupació 73 68 95 
Total usuaris 583.802 780.813 601.881 
Palau Sant Jordi
Total dies ocupació 214 173 155 
Total usuaris 719.787 754.680 724.708 
Sant Jordi Club
Total dies ocupació 168 102 112 
Total usuaris 136.719 178.440 121.219 
Esplanada Anella Olímpica
Total dies ocupació 50 23 62 
Total usuaris 2.500 17.300 35.510 
Total
Total dies ocupació 505 366 424 
Total usuaris 1.442.808 1.731.233 1.483.318
38 . B:SM. Barcelona de Serveis Municipals
4.1. Els equips
La gestió de les persones que conformen l’equip de B:SM es configura a la
Direcció de Persones, Organització i RSC, tot intentant combinar de
manera equilibrada els objectius estratègics, les prioritats de l’empresa i
el desenvolupament de les persones. Es treballa per aconseguir que B:SM
disposi del capital humà amb gent preparada, motivada i ben
organitzada, alineada amb els objectius i valors de l’empresa al servei dels
clients i de la ciutat. 
Amb el desenvolupament del Pla estratègic específic de la Direcció volem
crear valor a través de les persones, contribuint estratègicament a la
innovació, competitivitat i responsabilitat social de l’empresa.
Promocions internes i noves contractacions
Al llarg de 2012 han tingut lloc diverses vacants de promocions internes
per a diferents llocs de B:SM: l’Anella Olímpica, Serveis Corporatius,
Aparcaments i Parc Zoològic, distribuïdes segons la taula següent: 
PROMOCIONS INTERNES PER LLOC 2012
Ubicació Promoció interna Vacant Presentats Seleccionats
Anella Olímpica Tècnic comercial 1 10 1
Serveis Cap Àrea Consultoria 
Corporatius i Desenvolupament 1 3 1
Aparcaments Cobertura servei PAM (grup 7) 4 0 0
Parc Zoològic Encarregat 1 13 1
Durant l’últim any la rotació de la plantilla per unitat de negoci es
correspon amb el que mostra la taula següent:
CONTRACTACIÓ I ROTACIÓ PER LLOC 2012
Contractacions Rotació
Unitat Dones Homes Dones Homes
Anella Olímpica 0 4 2 2
Estructura 4 6 4 2
Aparcaments 14 83 25 103
Bicing 0 0 0 1
Estació Barcelona-Nord 3 1 4 1
Àrea 1 1 8 8
Grues 3 10 4 16
Suport a mobilitat 1 0 0 0
Montjuïc - Fòrum 0 4 0 4
Parc Zoològic 56 45 61 51
Total 82 154 108 188
Memòria de sostenibilitat . 39
Les noves incorporacions s’han distribuït per edats i sexe tal i com
s’observa a la figura següent, amb un predomini de personal jove nou a la
plantilla. Respecte a la rotació de l’organització, el 87% respon a
finalització de contractes temporals propis de les temporades altes.
NOVES CONTRACTACIONS PER EDAT 2012
50 —
40 —
30 — Homes
20 — Dones
10 —
0 —
Edat > 18 a 25 26 a 35 36 a 45 46 a 55 56 a 65
Formació i avaluació
Al llarg de 2012 s’ha seguit amb l’objectiu de proporcionar formació al
personal de B:SM, però dissenyant les accions formatives tenint en
compte l’optimització dels recursos. Un dels reptes del departament era
aconseguir el màxim retorn d’inversió en concepte de bonificacions, que
finalment s’ha assolit amb 158.323 ¤.
Durant l’any han dut a terme formació 981 participants distribuïts en
diferents àmbits com innovació, RSC, atenció al client..., el 34% dels quals
ha estat format internament, el 8% de forma mixta i el 58% externament.
NOMBRE D'ACCIONS FORMATIVES PER ÀMBIT 2012
1.000 —
900 —
800 —
700 —
600 —
500 —
400 —
300 —
200 —
100 —
0 —
Innovació RSC, seguretat i salut Atenció al client Millora competències
40 . B:SM. Barcelona de Serveis Municipals
Per gènere, la distribució ha estat d’un 63,1% pel que fa a homes formats i
un 36,9% de dones en les matèries d’innovació, RSC, seguretat i salut,
atenció al client i millora de competències: 
DISTRIBUCIÓ D'ACCIONS FORMATIVES 2012
Millora de Atenció al client RSC, seguretat i Innovació
competències salut
17% 44%
18% 39%
17%
18%
26%
Dones 21% Homes
D’altra banda, el nombre d’accions formatives ha estat de 1.834, amb una
representació de la plantilla del 80,01% i amb un grau de satisfacció mitjà
de 4,34 sobre 5. Les hores per sexe i categoria es poden observar a la taula
següent tenint de mitjana 21 hores per empleat.
HORES DE FORMACIÓ PER CATEGORIA 2012
Categoria Hores/individu home Hores/individu dona Total hores
Responsables 3.993 2.995 6.988
Comandaments intermedis 1.249 468 1.717
Tècnics 993 1.200 2.193
Operacions 8.755 2.922 11.677
Administració 204 1.806 2.010
Total 15.193 9.390 24.583
Memòria de sostenibilitat . 41
Aquestes hores, segons si es troben dins o fora de la jornada laboral es
distribueixen com segueix:
DISTRIBUCIÓ DE LES HORES REALITZADES EL 2012
80% —
70% —
60% —
50% —
40% —
30% —
20% —
10% —
0% —
OPERACIONS SERVEIS CORPORATIUS
Hores dins de jornada Hores fora de jornada
Per tal de millorar la qualitat del servei i les prestacions laborals, com els
darrers anys, hem fet servir com a eina d’avaluació del personal el
feedback 360º. Aquest criteri valoratiu utilitza un mètode en què el 100%
del personal rep una valoració de: companys de feina, directius,
subordinats i clients. D’aquesta forma s’aconsegueix un feedback més
objectiu que amb els mètodes tradicionals de recepció exclusiva del
comandament directe, i s’aconsegueix un desenvolupament del personal
i una millora contínua de les tasques. 
També hi ha altres mecanismes interns de les unitats de negoci que
permeten dissenyar plans de formació concrets per als empleats com el
client misteriós, les “miniauditories express” o la certificació ISO. A partir
d’aquests mecanismes s’ha pogut realitzar formació als aparcaments, a
grues i a l’Anella Olímpica en temes com l’atenció al client, la qualitat, el
medi ambient o la prevenció de riscos laborals.
Comunicació interna
Sent B:SM una empresa amb una tipologia de negocis molt diferents i
amb un gran ventall de treballadors i variats centres de treball, cal
aprofitar les possibilitats que ens ofereixen les noves tecnologies,
especialment per informar a tothom d’una manera global i immediata.
La comunicació interna de l’empresa es du a terme a través de 5 canals: 
• El Portal de l’Empleat. La nova versió de la intranet de B:SM, es caracteritza
per una nova imatge i una nova estructura, una ampliació de continguts i
millor accessibilitat. S’incorpora, per a tots els empleats, la possibilitat de
fer-hi consultes i tràmits, així com la possibilitat d’utilitzar el seu correu
42 . B:SM. Barcelona de Serveis Municipals
corporatiu des de qualsevol ordinador, tant intern com extern. Durant l’any
2012, hi va haver 337.74GB de transferència de dades i d’informació. 
• Circuit tancat de TV: 13 monitors instal·lats en diferents lloc de treballs
emeten continguts d’interès intern de la companyia. Al llarg de 2012
s’han emès 238 continguts diferents. A més, hi ha 4 monitors en espais
comuns de públic que emeten continguts externs. 
• Taulells d’anuncis: s’hi col·loquen continguts de reforç de missatges
destacats. 
• Els comunicats d’empresa (correus electrònics): s’han enviat als
empleats 80 comunicats durant el 2012. 
• Finestra de LOPD (pantalla inicial que es carrega en arrencar el PC de la
feina): en aquesta primera pantalla, que es va començar a utilitzar des de
Comunicació Interna a partir de l’agost, s’hi han emès 15 continguts diferents.
Gràcies a aquests canals d’informació/comunicació s’ha pogut fer una difusió
més àmplia d’actes, comunicats i informacions, tant interna com externa. 
4.2. RSC
Les accions i principals assoliments en matèria de RSC el 2012,
classificades pels blocs temàtics definits, van ser:
ACCIONS I PRINCIPALS ASSOLIMENTS EN MATÈRIA DE RSC EL 2012
Acció Social Participació, Salut i treball Medi ambient Consum i Comunicació
igualtat i benestar contractació
responsable
Col·laboracions: I edició del Premi Auditoria legal del III edició del Premi Primera Memòria
• Spinning Solidari Participació en les Servei de de Medi Ambient Sostenibilitat
• Pedaleja x UNICEF Millores Prevenció
superada amb èxit
Campanyes Accions d’igualtat: Campanya «B:SM Adhesió al nou Criteris RSC en Butlletí informatiu
solidàries: contractació de 3 et cuida»: Compromís contractació, en de RSC
• Recollida de roba dones a la Unitat prevenció dels Ciutadà per la concepte de
(Roba Amiga) de Grues com a accidents laborals Sostenibilitat 2012- reserva social
• Campanya de personal operatiu en carretera, en 2022 (Agenda 21 de (505.357,70 euros)
Nadal: recollida bici i in itinere Barcelona)
d’aliments amb el
Banc d’Aliments, Renovació de la
joguines i llibres certificació ISO
amb Joguines sense 14001 a l’Anella
Fronteres i Fundació Olímpica
Pare Manel
B:SM finalista als 1a Formació integral de prevenció de
Premis Telefónica riscos laborals i medi ambient: Riscos i
Ability Awards emergències per la salut i l’entorn
Memòria de sostenibilitat . 43
Del 2012 se’n desprèn que el repte pendent és fer extensible aquesta
estratègia a tota l’organització, implicar tant al personal operatiu com als
seus responsables i animar tothom a participar en les campanyes que
impulsem.
A més, ens plantegem aproximar-nos als treballadors com a un dels grups
d’interès prioritaris per tal de captar les seves sensibilitats en la matèria i
adequar l’estratègia als seus interessos. 
Per tot això, per al proper any, les perspectives plantejades com a
desenvolupament de l’RSC són: 
ACCIONS I PRINCIPALS PLANTEJAMENTS EN MATÈRIA DE RSC PER AL 2013
Acció social Participació, Salut i treball Medi ambient Consum i Comunicació
igualtat i benestar contractació
responsable
Campanya difusió i sensibilització sobre l’RSC a B:SM «Això és RSC»
Campanyes II edició Premi Campanyes Renovació Plans Augmentar la Segona Memòria
solidàries: Participació en les divulgatives sobre d’Acció Compromís contractació en sostenibilitat
• Recollida de roba Millores salut i benestar Ciutadà per la concepte de
(Roba Amiga) Sostenibilitat 2012- reserva social
• Campanya 2022 (Agenda 21 de (segons
solidària per Sant Barcelona) indicacions
Jordi Ajuntament de
• Campanya Nova certificació Barcelona)
solidària de Nadal ISO 14001 a la
Divisió Montjuïc-
Fòrum
Manteniment de la
certificació ISO
14001 a l’Anella
Olímpica
Enquesta Millora IV edició del Premi Butlletí informatiu
d’interessos RSC tecnològica: de Medi Ambient de RSC sobre
2014 a B:SM implantació nova diverses temàtiques
eina per a la gestió d’interès general,
de la PRL a B:SM actualitat, etc.
44 . B:SM. Barcelona de Serveis Municipals
Acció social
En el marc de B:SM Solidari, el 2012:
• Hem fet dues recollides solidàries de roba, una prova pilot al gener i
una altra a la primavera, aprofitant el canvi de vestuari del personal de
l’empresa i coincidint amb el canvi d’armari, per col·laborar amb el
projecte d’interès social que promou Roba Amiga. En total 580 kg o, el
que és el mateix, gairebé 3.000 samarretes i 700 pantalons per tenir un
segon ús amb la reutilització i el reciclatge.
• Al juliol vam participar a la tercera edició de “Spinning Solidari:
pedalejaxUnicef”, organitzat per DiR, els fons del qual es destinen a
programes d’educació a Etiòpia. B:SM hi va participar amb un grup de
bicicletes que va posar a disposició dels empleats gratuïtament.
• Al Nadal vam fer una campanya de sensibilització dirigida als seus
treballadors per col·laborar amb un dels col·lectius més afectats per la
crisi: els infants. La campanya es va iniciar amb la crida participativa per
col·laborar amb el Banc dels Aliments aportant menjar infantil a
aquesta fundació. D’altra banda, es va convidar a la participació en una
recollida de joguines i llibres infantils en bon estat. A tal efecte, es van
habilitar sis llocs de recollida en diferents instal·lacions per fer més àgils
les aportacions destinades a l’associació sense ànim de lucre Joguines
Sense Fronteres i a la Fundació Pare Manel. 
Paral·lelament a aquestes iniciatives solidàries de caràcter corporatiu, les
divisions han participat i col·laborat en campanyes concretes que es
descriuen en els seus apartats respectius.
Participació, igualtat i benestar 
Actualment, de la plantilla mitjana d’empleats el 31,94% són dones, amb
una edat mitjana de 42,28 anys, tres anys més jove que la dels homes. Els
esforços que s’han dedicat a la paritat queden palesos en la progressiva
incorporació de la dona a la plantilla: en aquest 2012 destaca que per
primera vegada s’han contractat 3 dones per la cobertura del servei de
grua en temporada estival i posteriorment 2 d’elles van ser contractades
per a diversos interinatges.
També, per permís de paternitat, segons estableix el Conveni,
corresponen als nostres empleats 17 dies de permís, 2 dies més que els
regulats ja que per naixement s’atorguen 2 dies més. Aquest permís
s’aplica arran de l’entrada en vigor de la Llei d’Igualtat. Per això, abans del
2007 no hi ha cap permís de paternitat concedit. Aquest any només una
persona no ha demanat el permís de paternitat. La totalitat dels
beneficiaris d'aquest permís torna a la feina després de les llicències
concedides, no hi ha baixes, ni immediates ni passat un any, associades a
aquest permís. 
Memòria de sostenibilitat . 45
MATERNITATS I PATERNITATS PER ANY
Anys Maternitat Paternitat Total B:SM
2007 15 11 26
2008 5 13 18
2009 18 27 45
2010 7 11 18
2011 21 26 47
2012 12 23 35
D’altra banda, en el marc de la participació, el maig de 2012 va tenir lloc
el lliurament del I Premi de Participació en les Millores. Aquest premi va
dirigit als treballadors per presentar idees que millorin la qualitat de la
gestió empresarial. De les més de 280 millores rebudes, es va atorgar el
màxim guardó a les propostes “Aplicació d’aparcaments per a
navegadors” del treballador Miguel Ángel García Escudero, “Limitador
d’alçada sonor als dipòsits de la grua” de Matías Sánchez i
“Compactadora de fulles al Zoo” d’Eulàlia Bohigas. 
Seguint amb els premis però en aquest cas, concedit a B:SM, el 2012 hem
estat guardonats pels premis Telefónica Ability Awards. Els guardons
distingeixen les organitzacions privades i públiques espanyoles que
desenvolupen models de negoci sostenibles amb la inclusió de persones
amb discapacitat, siguin empleats, proveïdors o clients. També
reconeixen les bones pràctiques en matèria d’accessibilitat, selecció,
formació, prevenció o desenvolupament de productes i/o serveis dirigits
a aquestes persones. B:SM ha estat escollida entre les 50 companyies
Ability, i ha obtingut el segon premi dins la categoria Prevenció i Retenció.
Treball
Aquest ha estat un any intens i singular pel que fa a les relacions laborals,
que han passat a un primer pla: legislació canviant, negociacions, etc. 
Arran del RD 2/2012 de 29 de juny de Pressupostos Generals del Estat s’ha
procedit a la negociació de mesures de flexibilitat als calendaris laborals
del Zoo per a l’any 2013, amb una ampliació de la jornada laboral i una
part d’aquesta en borsa d’hores flexibles.
Durant l’any hi ha hagut 3 convocatòries de vaga amb un total de 1.501
jornades de vaga, una convocada pels sindicats de l’empresa i dues
vagues generals de tot l’Estat. Allò que les ha motivat ha estat l’aplicació
de diferents reials decrets, primer l’RD 20/2012, pel qual es congelava la
pujada salarial, sumat a l’aplicació de la Reforma Laboral que entrava en
vigor el 12/2/2012 i després el reial decret que suprimeix la catorzena part
del salari. B:SM ha garantit en tot moment tant els serveis mínims com el
dret a vaga del seu personal i les instal·lacions i activitats han pogut obrir i
desenvolupar-se sense incidències destacables. 
46 . B:SM. Barcelona de Serveis Municipals
A més a més, s’ha iniciat la negociació col·lectiva dels convenis de B:SM
(2009-2012) i Zoo (2008-2011), els quals han estat vigents durant el 2012
donant cobertura al 86% de la plantilla. L’octubre de 2012 es van
constituir les comissions negociadores de tots dos convenis. 
Finalment, el desembre de 2012, destaca la Taula Negociadora del
Conveni B:SM, SA i com a conseqüència del Reial Decret 20/2012 en
referència a l’eliminació de la catorzena part del salari de 2012, s’acorda
l’oferiment de l’avançament de les pagues. Aquest preacord va ser
ratificat pel 92% dels treballadors, que van votar en referèndum amb el
51% de participació.
Salut i seguretat
Campanyes anuals i campanyes de sensibilització
El Servei de Prevenció, dins de la seva preocupació per vetllar per la salut
integral dels treballadors de l’empresa, ha realitzat com cada any una
campanya de vacunació de la grip comú i del tètanus i campanyes
puntuals per incentivar els hàbits saludables i la qualitat de vida. 
Sota el lema “B:SM et Cuida”, al llarg del 2012 s’ha dut a terme:
• la campanya de prevenció dels accidents laborals en carretera, 
• la campanya de prevenció dels accidents laborals en bici, 
• la campanya de prevenció dels accidents laborals in itinere.
Comitès de seguretat i salut
Les reunions del Comitè de Seguretat i Salut, instaurades en el Conveni
col·lectiu, són un procés que permet que anem més enllà del que marca
pròpiament la llei. Aquestes tenen lloc normalment amb una periodicitat
mensual, representen la totalitat dels empleats i estan formades de
manera paritària per un total de 10 representants entre empresa i
treballadors. 
A banda, també es fan reunions més específiques per tractar temes que
afecten tot el personal de l’empresa, com els monogràfics de vestuari i de
seguretat. 
Auditoria del Servei de Prevenció
Durant l’abril del 2012 es va dur a terme l’auditoria legal del Servei de
Prevenció que es recull en l’art 30.6 de l’actual Llei de Prevenció de Riscos
Laborals 31/95. 
Aquesta auditoria s’ha de dur a terme cada 4 anys per una empresa
acreditada amb auditors tècnics de prevenció i experts en aquesta
disciplina. L’empresa encarregada per realitzar l’auditoria va ser
AUDELCO i va concloure amb èxit, millorant resultats anteriors. 
Formació
Aquest any destaca la primera formació integrada en Prevenció i Medi
Memòria de sostenibilitat . 47
Ambient a la Divisió de l’Anella Olímpica anomenada “Riscos per a les
persones i per a l’entorn”. L’èxit de la proposta ha promogut la
planificació de més sessions formatives d’ambdues disciplines per al
proper any 2013 que recordin temes de prevenció de riscos al lloc de
treball, primers auxilis i situacions d’emergència identificades com
vessaments accidentals, incendis o avisos de bomba.
Seguretat
En compliment del Reial Decret 82/2010, hem disposat a totes les
instal·lacions per on habitualment circulen moltes persones, tant
pròpies de l’organització com personal de públic, la instal·lació
d’aparells de cardioprotecció, coneguts com DEA. Les instal·lacions
que en tenen són l’Anella Olímpica, Montjuïc-Fòrum, Estació
d’Autobusos i Zoo. 
Posteriorment, s’han iniciat, seguint amb el compliment d’aquesta
normativa, les elaboracions dels plans d’autoprotecció que afecten
aquestes instal·lacions. A causa de la complexitat del projecte, s’ha
planificat per a la seva execució durant els anys 2012-2013. 
Ergonomia i psicosociologia aplicada
Durant el 2012 s’han seguit realitzant avaluacions de riscos psicosocials,
tenint aquest any com a grup diana la Unitat d’Aparcaments. Gràcies al
mètode emprat, s’ha disposat de la col·laboració d’un grup de treball
multidisciplinari, anomenat l’observatori permanent, que com a la resta
d’ocasions, ha estat format per treballadors de la unitat, responsables,
delegats de prevenció i personal del departament de persones i RSC.
Aquest grup de treball ha permès treballar de manera global la situació de
la unitat i fer més enriquidors els resultats.
INDICADORS DE BAIXA PER ACCIDENT LABORAL (2012)
DONES HOMES TOTAL
TIPUS I. INCIDÈNCIA DUR. MITJANA I. INCIDÈNCIA DUR. MITJANA I. INCIDÈNCIA DUR. MITJANA
DIVISIONS Mens. Anual Mens. Anual Mens. Anual Mens. Anual Mens. Anual Mens. Anual
Estruc. corporativa  0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00
Grues 4,35 0,68 8,00 13,00 2,20 3,50 23,60 22,26 2,40 3,24 21,00 22,08
Àrea 1,45 1,38 19,00 22,57 1,57 1,14 8,25 28,43 1,53 1,23 11,83 26,10
Aparcaments 0,00 0,29 0,00 22,00 0,00 0,54 0,00 28,18 0,00 0,48 0,00 27,23
Estació+Sup. 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00
Bicing 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 3,13 0,00 4,00 0,00 2,63 0,00 4,00
Anella Olímpica 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00
Montjuïc-Fòrum  0,00 0,79 0,00 7,00 11,11 3,36 12,00 16,50 5,26 2,04 12,00 14,60
Zoo 0,00 0,33 0,00 116,33 0,00 0,39 0,00 10,25 0,00 0,36 0,00 55,71
Índex incidència = Nre. d’accidents per cada 100 persones exposades
48 . B:SM. Barcelona de Serveis Municipals
Aquests indicadors formen part dels indicadors d’absentisme, els quals
podem desglossar en baixes per contingències comunes, maternitats i
paternitats i accidents laborals, i així establir un total. A B:SM l’absència a la
feina es justifica utilitzant un document acreditatiu de la baixa. La relació
per contingència comuna ha baixat 0,54 punts en homes i augmentat 0,19
en dones, esdevenint del 4,41% i del 5,72%. Les maternitats han estat del
0,89% i les paternitats del 0,11%. Els accidents laborals, del 2,06% en homes
i de l’1,81% en dones, han augmentat en ambdós sexes 0,39 punts. La taxa
de malalties professionals i de víctimes mortals roman constant a zero.
D’aquesta manera, els percentatges totals d’absentisme entre homes i
dones són de 6,59 i 8,43 respectivament o, el que és el mateix, 0,03 punts
menys en homes i 0,26 en dones. Per tal de reduir aquests valors aquest any
hem inicial el Pla d’absentisme, en què participen diverses unitats per fer-
ne el seguiment i proposar mesures d’actuació. 
Medi ambient
A B:SM som conscients de la importància de valorar el medi ambient, per
això ens sentim responsables de l’impacte ambiental de les nostres
activitats i tractem de mantenir l’equilibri ecològic global amb l’objectiu
d’anar més enllà de les nostres obligacions legals. Com a empresa
responsable i compromesa, treballem per incorporar les millors
pràctiques de gestió i fer un bon ús dels recursos disponibles.
Tota activitat està aixoplugada dins la Política de Medi Ambient de B:SM,
on s’integren els eixos estratègics, els valors i els compromisos.
CONSUM RECURSOS
Recurs Divisió 2010 2011 2012
Electricitat (kWh) Total 20.410.063 18.534.984 17.296.632
Aparcaments 7.862.432 7.231.780 6.169.860
Transports 1.618.499 1.482.955 1.381.454
Zoo 2.852.778 2.856.058 3.142.824
Anella Olímpica 7.413.801 5.683.721 5.510.495
Montjuïc-Fòrum 745.759 563.627
Oficines 662.553 534.711 528.372
Gas (kWh) Total 1.545.941 3.782.592 3.851.258
Zoo 1.307.176 1.742.647 1.786.384
Anella Olímpica 238.765 2.039.945 2.064.874
Aigua (m3) Total 366.043 364.174 420.128
Aparcaments 7.926 7.335 6.281
Transports 10.746 12.762 13.367
Zoo 285.257 289.080 351.493
Anella Olímpica 61.355 44.882 43.571
Montjuïc-Fòrum 9.416 4.610
Oficines 759 698 806
Memòria de sostenibilitat . 49
L’electricitat que fem servir
El consum d’electricitat respon a la cobertura de la il·luminació,
climatització, equips i maquinària de les diferents instal·lacions. 
En totes elles les premisses d’eficiència i estalvi han estat a l’ordre del dia
durant tot l’any amb diferents missatges de difusió interna, com la
comunicació de temperatures adequades per una bona climatització o els
avantatges d’apagar els ordinadors en finalitzar la jornada laboral.
A les diferents divisions, amb voluntat de reduir el consum, segueixen
implantant mesures que contribueixen a aquesta causa, com:
• El pla ¼ de volta als aparcaments, la reducció estimada del qual en kwh
en el període 2011-2012, és del 15,34%.
• L’efecte de la implantació dels  tubs TL-5 a l’aparcament de Siracusa,
que representa una reducció estabilitzada en el consum per il·luminació
d’un 36%.
• La implantació combinada de cèl·lules de detecció de presència i tubs
LED als ascensors, ha significat una reducció de la potencia instal·lada
d’un 38,8% i econòmicament ha suposat  1.546.36 ¤ d’estalvi.
• La primera fase de la implantació de tubs LED a 9 punts del Zoo, amb
una reducció del consum del 94%, 5.454 W. 
El gas natural que ens escalfa
El consum de gas natural al Zoo majoritàriament respon a la necessitat
que tenen les instal·lacions d’animals, constant i similar entre els anys.
Varia en funció de la climatologia i de la construcció o renovació de noves
instal·lacions. Pel que fa a l’Anella Olímpica, el consum està molt lligat al
nombre i tipologia d’actes i activitats que tenen lloc a les instal·lacions al
llarg de l’any. És per aquest motiu que el consum pot fluctuar d’un any a
un altre sense que necessàriament estigui lligat a la renovació d’equips o
modificació de les instal·lacions.
L’aigua que consumim
El consum d’aigua respon a la cobertura de serveis sanitaris, de neteja i de
reg de B:SM. Per les característiques del recinte del Zoo de Barcelona, tal
com s'observa a la taula anterior, aquest és el principal consumidor
d’aigua de l’empresa. Un consum distribuït per usos tals que: renovació
d’aigua de basses i llacs (30%), tasques de neteja (18%), sistema de reg
(9%), aigua sanitària a vestuaris i lavabos (5%), serveis de restauració i
consum dels animals (1%). El 37% restant, correspon a pèrdues a xarxa de
distribució de canonades enterrades, llacs i basses, fet que fa variar
interanualment molt el consum. Val a dir que el perfil de consum anual
del Zoo té un comportament estacional clar, amb major consum al estiu,
ja que moltes de les activitats que comporten un consum significatiu
d’aigua tenen major freqüència durant l’estiu.
50 . B:SM. Barcelona de Serveis Municipals
Seguint amb la voluntat de B:SM de ser eficients en el consum de
recursos, s’ha elaborat un document diagnòstic amb mesures d’estalvi pel
consum d’aigua del Zoo, i s’han transmès a totes les divisions directrius
d’optimització. Per això s’ha seguit treballant per l’adequació de les
instal·lacions amb dispositius d’economització, com per exemple la prova
pilot d’instal·lació de 10 urinaris secs a l’Estadi Olímpic i la continuació
amb el tractament biològic per a la neteja dels llacs del Zoo.
Els vehicles que ens desplacen
Actualment el nostre parc de vehicles es distribueix segons la figura
següent:
3%
9%
9% Consum de combustible
per tipus de vehicle
n Vehicle grua
79% n Furgoneta
n Motocicleta
n Altres
Tot i estar format principalment per combustibles fòssils, seguim amb
l’aposta de triar aquells que tinguin un menor impacte ambiental i
satisfacin les necessitats del servei. En aquest sentit durant el 2012 en la
renovació de les furgonetes del Bicing s’ha optat per vehicles que
compleixen la norma CE euro-5. D’altra banda, disposem d’un vehicle de
gas natural a l’Àrea de Manteniment que dóna servei a les divisions
d’Aparcaments i de Transports. Al Zoo, s’utilitzen bicicletes per als
desplaçaments interns, així com també alguns vehicles elèctrics. Com
l’any passat, el 2012 el Parc del Fòrum ha seguit disposant de tres motos
elèctriques. Paral·lelament, la Unitat d’Aparcaments té des de 2011 el seu
propi cotxe elèctric i durant 2012 s’han utilitzat motos elèctriques en
concepte de lloguer. També durant l’any 2012 s’han seguit realitzant
proves de motos elèctriques per al personal tot i que si bé algunes han
estat satisfactòries, encara no assoleixen el nivell desitjat per
desenvolupar les tasques de treball habitual de tot el personal en moto.
Memòria de sostenibilitat . 51
D’altra banda, està previst que a principis d’any la Unitat d’Aparcaments
afegeixi tres vehicles elèctrics biplaça per al personal d’aparcaments en
cotxe. 
Gestió i minimització de residus
Les instal·lacions de B:SM generen residus de tipologia especial com
fluorescents, aerosols, piles... i de tipologia no especial trobant dins
d’aquests fraccions de tipus domèstic (rebuig, paper, vidre i envasos) i
d’altres residus com fusta, runa, ferralla, etc. Els residus domèstics de
B:SM es gestionen a través de la recollida municipal i la resta estan
controlats i gestionats a través d’altres gestors autoritzats. Els principals
punts de generació de residus són les instal·lacions de l’Anella Olímpica,
el Zoo i Manteniment de les divisions d’Aparcaments i de Transports. 
Tenim en compte el reciclatge: la separació segregada dels residus, fent
esforços per maximitzar-ne la separació i un cop fet això establir
mecanismes per potenciar-ne la minimització.
Valorització Tractament 2010 2011 2012
Fems V81, V83, V85 998,40 656,19 667,90
Tòners V54 T12 0,82 0,74 0,66
Llaunes V51, V41 T12 0,17 0,18 0,19
Runa V71 T12, T15 266,68 143,10 87,74
Residus sanitaris V46 T12, T21 1,04 0,34 0,14
Animals morts V31,V83 T36, T21, T32 2,81 1,51 2,70
Matèria orgànica V11, V61, V85 232,90 209,36 184,57
Moqueta V14 7,81 17,74 10,82
Equips elèctrics i electrònics V83, V85 T12 0,29 4,12 1,49
Fusta V13, V61 9,42 16,29 11,33
Ferralla V41 14,35 7,34 5,48
Matèria vegetal V15, V61 T12 329,25 369,00 446,5
Poda/fulles V12, V61 25,72 18,00
Cada dia més ens esforcem per comptabilitzar més rigorosament els
residus no especials adequant i potenciant la recollida selectiva. Per
aquest motiu i per la disponibilitat d’algunes dades de residus domèstics,
no apareixen les quantitats retirades d’envasos, paper, vidre i rebuig. La
recollida d’aquestes fraccions es fa a través de la gestió municipal a totes
les divisions. A l’Anella Olímpica el 2012 s’ha establert un mètode per
poder estimar correctament les quantitats retirades, però fins a la data les
xifres no són fiables.
Residus NO Especials (Tn)
52 . B:SM. Barcelona de Serveis Municipals
Valorització Tractament 2010 2011 2012
Envasos contaminats V51 T21, T36, T13 0,90 0,68 1,08
Draps i absorbents V13, V41 T24, T21, T22, T13, T31, T36 1,12 0,64 0,55
Aerosols T32, T13 0,03 0,03 0,05
Piles V44 3,62 4,33 0,13
Fluorescents V41 0,77 0,60 1,39
III Premi Medi Ambient 
El Premi B:SMedi Ambient està dirigit a les divisions de l’empresa per
potenciar la contribució proactiva amb el medi ambient dins del grup.
Aquesta tercera edició ha girat al voltant dels comportaments i projectes
més sostenibles relacionats amb la regla de les 4R (repensar, reduir,
reutilitzar i reciclar) en qualsevol temàtica per tal de repensar les nostres
pràctiques i aconseguir ser més responsables. Van presentar-se quatre
projectes divisionals, dos de les empreses participades al cent per cent i
un de serveis corporatius. Va guanyar el Projecte de climatització
geotèrmica de l’Estació Barcelona Nord, un gran projecte en estudi,
innovador i eficient que podria comportar estalvis significatius.
4.3. Màrqueting, Comercial, Comunicació, Estudis i R+D+I 
El Pla estratègic s’ha fet de manera conjunta per les unitats de
Màrqueting, Comercial, Comunicació, Estudis i R+D+I amb la visió de
contribuir al disseny i desenvolupament del model de ciutat a través de la
innovació i de la proposta de solucions sostenibles i eficients. Així es vol
assolir l’excel·lència en els serveis que B:SM presta als ciutadans per
encàrrec de l’Ajuntament, obtenint-ne el reconeixement i posant en valor
el seu màxim rendiment social i econòmic.
Màrqueting
Dins els fets més rellevants d'aquest 2012, es pot fer esment de
l’increment de més d’un 70% dels ingressos generats per patrocinis
publicitaris en mitjans de premsa escrita experimentat pel Zoo de
Barcelona i pel Tibidabo, gràcies a una negociació anual i agrupada.
D’altra banda, hem aconseguit que B:SM aporti valor a les polítiques
municipals amb la implantació de forma acurada i rigorosa de la marca
de l’Ajuntament a les nostres campanyes publicitàries. 
S’ha impulsat la recerca de propostes de màrqueting tecnològic
enfocades a la tipologia, objectius i necessitats de cada negoci, a més de
la seva posterior implantació i seguiment.
Residus Especials (Tn)
Memòria de sostenibilitat . 53
A més, aquest any hem assessorat els negocis en la concepció i
desenvolupament dels webs de nova creació per mantenir una línia
corporativa, com en el cas dels webs d’Aparcaments i d’Àrea Verda.
Finalment, s’han enriquit els plans de màrqueting de cada negoci,
identificant els punts de treball comuns de les activitats i oferint una visió
corporativa del full de ruta definit. Per exemple, es va plantejar l’acció Pack
Regal Zooclub i Tibiclub, enfocada a captar nous socis, incrementar el tràfic
dels seus webs i incrementar el consum intern als parcs. 
4.4. Comercial
Des de la Unitat Comercial el 2012 s’han desenvolupat i liderat projectes
de patrocini per als negocis, a demanda o proposats per la mateixa Unitat
Comercial, per generar ingressos econòmics i/o estalvi en costos de
producció. També s’ha vetllat pel correcte acompliment dels patrocinis al
llarg de la seva vida i en el marc de cada negoci, com la consecució dels
Patrocinadors del Zoo en forma de Producte Oficial (Campofrío i
Nespresso), de dos Adoptants d’Honor (Mimaki i Llet Nostra) i els del 120è
Aniversari del Zoo, així com el cupó de l’ONCE creat per aquest motiu. 
També hem desenvolupat els plecs tècnics dels concursos de cervesa i
aigua mineral i de refrescos per a les instal·lacions olímpiques, adjudicats
a San Miguel i Cobega respectivament.
D’altra banda, l’assessorament als negocis en termes comercials ha
esdevingut un element homogeneïtzador de les condicions comercials
dels negocis, amb el valor del know how a les respostes de les sol·licituds
plantejades, com el catàleg comercial dels espais del Fòrum-BTM,
diferents serveis del Bicing i el pla comercial d’Aparcaments.
4.5. Comunicació i Premsa
Aquest 2012 hem revisat continguts i posat al dia els webs del Zoo, Àrea,
Bicing i B:SM, tot incorporant novetats a les pàgines d’inici, segons uns
criteris de prioritats, supervisant els textos existents i els de nova creació.
També s’ha difós la informació a les xarxes socials, revistes i altres canals. 
Pel que fa les publicacions, el 2012 s’han editat, maquetat i redactat dos
números de la revista BCN Serveis, s’ha donat suport a la revista Zoo Oh i a
la Memòria de sostenibilitat 2011 i s’ha participat a la newsletter dirigida
als abonats dels nostres aparcaments Aprop. 
Respecte a les xarxes socials, hem generat diàleg amb els nostres
seguidors i els hem mantingut informats puntualment. S’han fet canals
atractius segons la xarxa social que es tractés, i s’han creat dos nous
canals: Twitter Aparcaments i Instagram a Tibidabo.
54 . B:SM. Barcelona de Serveis Municipals
D’altra banda, s’ha redactat informació per a dossiers i notes de premsa
de Bicing, Aparcaments, Zoo i Tibidabo, i s’ha gestionat la nostra difusió
als mitjans, com per exemple amb la preparació d’entrevistes a ràdio i
televisió del 5è aniversari Bicing i del 120è del Zoo.
4.6. Assessoria Jurídica, Contractació i Compres 
El principal fet de 2012 d'aquest departament és la seva constitució com a
unitat dependent de la Sostsdirecció d’Operacions, a banda del
desenvolupament del Pla estratègic. Aquest pla, en la mateixa línia que el
general, està creat pensant en l’eficiència del servei i en l’orientació
estratègica, així com en l’adaptabilitat organitzativa a un entorn canviant
aportant el millor servei a als nostres clients des d’una posició transversal
per permetre una capacitat de decisió més àmplia amb l’objectiu de
facilitar que B:SM pugui disposar de les condicions més avantatjoses en la
contractació. 
La voluntat d’optimitzar el servei i simplificar els procediments interns
s’espressa amb la preparació de dos projectes de gran calat per B:SM i
amb data prevista d’implantació per l’inici del 2013: el procediment de
millora del procés de licitació i el projecte de portal d’entrada de
consultes jurídiques.
El procediment de millora del procés de licitació, amb la col·laboració del
Departament d’Administració, vol assolir el compliment dels terminis
legals de forma general en les licitacions i resoldre els problemes tècnics
derivats de la interrelació entre el Programa de gestió financera i el
Programa de gestió dels expedients de licitació. La interdependència
d’aquests dos programes provoca ineficàcies en la nostra feina, per tant és
necessari fer un control més eficient del procediment, incrementar la
productivitat i millorar la qualitat dels inicis d’expedients amb la finalitat
de proporcionar més agilitat en les licitacions. 
El projecte de portal d’entrada de consultes jurídiques permetrà posar a
l’abast dels nostres clients la manera més senzilla per treballar l’un amb
l’altre i fer una millor gestió de les peticions de servei, concretant els
terminis. Això permetrà donar un millor servei al client i crear una línia
més efectiva de treball amb els departaments i ens portarà a conèixer, a
través dels indicadors de referència de servei, els nostres nivells
d’eficiència i ens permetrà fer les accions adequades per millorar-lo. A
més a més, a través de les respostes dels clients, serem conscients de les
possibilitats de millora dels servei, tant pel que fa al termini com la
qualitat de servei, per tal d’arribar a donar suport des de l’àmbit jurídic a
tots els aspectes de la gestió de les divisions i els departaments.
D’altra banda, per tal de consolidar el rol del Departament, properament
també es potenciarà l’ús de les plataformes digitals per simplificar els
procediments de licitació i la racionalització de les compres mitjançant
l’homologació de proveïdors.
Memòria de sostenibilitat . 55
Compra i contractació responsable
Amb la voluntat de fomentar els objectius socials en la contractació,
mostrem la taula de seguiment d’implementació de reserva social per
tipus de contracte de l’any 2012: 
RESERVA SOCIAL PER TIPUS DE CONTRACTE 2012
CONCEPTE Tipus contracte: TIPUS EMPRESA: NOM EMPRESA IMPORT 
menor, negociat, centre especial treball, ADJUDICAT
obert, restringit empresa inserció (AMB IVA)
Serveis auxiliars OBERT Centre especial de treball INTEGRA MANTENIMENT, 
GESTIÓ I SERVEIS INTEGRATS 
CET CATALUNYA, SL 389.235,93 €
Serveis de missatgeria, MENOR Centre especial JOIA CET 
correspondència i distribució de treball 3.321,22 €
Serveis auxiliars OBERT Societat anònima NARGY, SL 58.926,00 €
Serveis d’arts gràfiques MENOR Empresa inserció ICARIA INICIATIVES SOCIALS, SAL 55.539,55 €
Serveis de neteja OBERT Societat anònima GRUMAN’S, SA 57.261,00 €
505.357,70 €
4.7. Serveis Tècnics 
El compliment de la missió estratègica de la Divisió implica determinar
els criteris tècnics amb què es realitzen les diverses activitats, des del
projecte fins al manteniment: gestionar la definició de les necessitats i
requeriments per iniciar la seqüència, impulsar i dirigir els projectes,
efectuar la gestió de les obres i homogeneïtzar els criteris per a la
realització del manteniment posterior. Tot plegat amb la finalitat
d’impulsar l’activitat de B:SM com a promotors d’obres d’acord amb
l’estratègia de B:SM i les necessitats i demandes de l’Ajuntament, i donar
el servei adequat al ciutadà en termes de qualitat, cost i termini.
En aquest marc, durant l’any 2012, la Divisió de Serveis Tècnics ha dut a
terme un seguit d’actuacions de gestió de diversos projectes i obres. Entre
aquests, hem de destacar per la seva importància:
• Finalització del projecte d’aparcament subterrani al carrer del Marquès
de Mulhacén, iniciat el 2011, i inici de la seva construcció, amb una
previsió de 264 places en cinc plantes subterrànies.
• Redacció dels projectes d’adaptacions i millores en el Palau Sant Jordi i
inici de les obres corresponents, amb l’objectiu de preparar aquesta
infraestructura per a la celebració dels Campionats Mundials d’Handbol
i els Campionats Mundials de Natació, previstos per a la primera meitat
del 2013.
• Redacció del projecte de rehabilitació estructural de la infraestructura
de la plaça del Cel, al Tibibabo, i consegüent inici de les obres, que
hauran de permetre renovar-ne la vida útil i adaptar-la a noves
exigències del Parc.
56 . B:SM. Barcelona de Serveis Municipals
• Redacció del projecte de reforç estructural de l’aparcament de l’Hospital
del Mar, per tal de renovar-ne la seguretat i millorar-ne el comportament
davant les agressions ambientals, derivades de la proximitat al mar, i
inici de les obres corresponents.
• Redacció del Master Plan del Zoo, pendent de finalitzar durant l’any
1013, que ha de permetre establir les línies mestres de les actuacions
futures del Parc Zoològic.
• Redacció dels projectes de les instal·lacions de la sabana africana i de la
dels orangutans, al Zoo, pendent de finalitzar durant l’any 2013, que
constitueixen les primeres baules en el projecte del nou Zoo, en la línia
de les previsions del Master Plan.
• Redacció del projecte i execució de les obres de rehabilitació de la zona
humida de la instal·lació dels hipopòtams, per deixar-la en disposició
d’integrar-se en la futura instal·lació dels elefants africans, integrada en
el biòtop de la sabana africana.
• Finalització de les obres de l’aparcament subterrani de la plaça de Las
Navas, amb una capacitat de 339 places, distribuïdes en 4 plantes.
• Finalització de l’aparcament subterrani de Ciutat Meridiana, situat a
l’avinguda dels Rasos de Peguera, amb una capacitat de 285 places en
dues plantes.
• Finalització de l’aparcament de la rambla del Poble Nou, en col·laboració
amb els equips tècnics de BIMSA, amb 254 places en 2 plantes.
• Continuació de la gestió de les obres de l’aparcament subterrani del
carrer de Badajoz, iniciades durant l’any 2011, amb una previsió de 423
places en 2 plantes.
• Continuació de la gestió de les obres de construcció de l’aparcament de
la plaça de la Gardunya, en col·laboració amb els equips tècnics de
BIMSA, iniciades l’any 2010, que té una capacitat prevista de 425 places
d’aparcament, més una zona de càrrega i descàrrega per al Mercat de la
Boqueria de 20 places per a camions i 95 per a furgonetes.
El volum d’inversió del conjunt de les actuacions de la Divisió durant el
2012 es troba al voltant de 32 milions d’euros, dels quals 9,
aproximadament, corresponen a aportacions de l’Ajuntament de
Barcelona, en virtut dels encàrrecs de gestió realitzats a B:SM.
4.8. Administració Econòmica i Financera 
El Pla estratègic d’aquesta sotsdirecció general pretén fer de B:SM una
empresa amb una administració responsable, eficaç i eficient amb els
seus recursos, des d’un punt de vista econòmic, financer i social, que
contribueixi a fer de Barcelona una ciutat sostenible. 
Al llarg de 2012 hem donat suport als equips directius de les divisions, així
com a les unitats de negoci i també a les empreses participades, en
aspectes econòmics i financers, per tal que la presa de decisions, tant en
el camp estratègic com en l’operatiu, sigui satisfactòria. També s’han
Memòria de sostenibilitat . 57
obtingut els recursos adequats per finançar les inversions necessàries per
complir els objectius de B:SM. 
Destaquem les següents fites:
• La participació molt rellevant en la posada en marxa de la Fundació de
Barcelona Zoo el segon semestre de l’any. 
• La posada en marxa del servei personalitzat per a grans clients
d’aparcaments, amb l’objecte d’augmentar la qualitat del servei i la
satisfacció i la fidelitat d’aquests clients.
• La contractació de la pòlissa de defensa jurídica i reclamació per als
abonats del servei Bicing.
• Gran impuls a l’Asociación de Empresas Públicas Locales (ELIGE).
• Actualització de l’aplicació informàtica de comptabilitat Fènix ERP i la
seva base de dades a SQLSERVER 2008.
• Ordenació d’actius i sanejament econòmic i financer del Parc
d’Atraccions Tibidabo, SA.
4.9. Sistemes d’Informació 
La formalització del Pla estratègic ens ha donat l’oportunitat de redefinir
la nostra missió com a desenvolupadors de les TIC per millorar la qualitat
de vida de la nostra ciutat , facilitant , mitjançant la tecnologia, l’ús dels
serveis que gestionem.
Al llarg de 2012 hem definit i iniciat el desenvolupament del projecte de
pagament per mòbil, projecte prou rellevant i significatiu per a la ciutat,
que representa un repte per al Departament de Sistemes d’Informació.
Altres projectes destacats són l’inici de la implantació de la plataforma de
gestió de recursos humans, o la definició del disseny del nou web
d’aparcaments, o bé les proves pilot de validació i fiabilitat dels diferents
sistemes de recompte de persones al parc del Forum en actes de gran
format.
4.10. Divisió Aparcaments
Un dels fets més rellevants de 2012 per a la Divisió d’Aparcaments és la
seva designació com a tal, aglutinant les unitats d’Aparcaments i d’Àrea. 
L’altre fet destacable de 2012 és el desenvolupament del Pla estratègic.
S’hi s’han definit de forma sistematitzada tant les línies estratègiques com
els objectius que, quasi en la seva totalitat, tenen una previsió de
consecució d’inici el 2013 i de finalització el 2014. Tant els eixos
estratègics com els objectius i les accions estan alineats amb la missió de
contribuir a una millor mobilitat a Barcelona, en especial en l’àmbit del
transport de persones, i de gestionar la indisciplina d’estacionament, a
través d’una gestió eficient, de qualitat i avantguardista dels serveis
encarregats, oferint la nostra expertesa a l’Ajuntament, i aportant
recursos a B:SM. 
58 . B:SM. Barcelona de Serveis Municipals
4.10.1. Unitat d’Aparcaments 
Com a novetat, durant l’any 2012, hem posat en marxa dos aparcaments:
Plaça Navas i Ciutat Meridiana. El de la plaça de Las Navas és de tipologia
mixta (rotació i abonaments) i està situat al barri del Poble Sec (Sants-
Montjuïc). Té 338 places de cotxe, 26 de motos i 10 per a bicicletes. També
ofereix la possibilitat de fer reserves per a bicicletes. L’aparcament de
Ciutat Meridiana està situat al carrer de Rasos de Peguera, 51 (Nou Barris)
i és exclusiu per a residents. Disposa de 288 places de cotxe i 17 de moto.
La inversió efectuada durant l’exercici en aquesta activitat ha estat de
16.967 milers d’euros i correspon, fonamentalment, a la construcció dels
aparcaments indicats més els de Gardunya, Rambla Poblenou, Marqués
de Mulhacén i Badajoz, que al tancament de l’exercici es troben en fase de
construcció. Addicionalment, s’han realitzat millores en instal·lacions ja
existents.
Paral·lelament hem intensificat el suport comercial, especialment per als
clients d’aparcaments en situació de control remot, i hem treballat per
conèixer i apropar-nos a antics clients i a clients potencials per tal de
satisfer millor les seves necessitats. En aquesta línia, per aproximar-nos a
grups d’interès com els ciutadans i millorar el canal de diàleg amb els
usuaris, els Aparcaments ens hem estrenat a les xarxes socials amb la
creació del perfil de Twitter @AparcamentsBSM el febrer de 2012. El
nombre de seguidors gairebé s’ha tripiclat en el transcurs de l’any, amb
187 seguidors registrats al desembre.
Respecte a la nostra gestió, al llarg de 2012 hem treballat en la millora i
aprofitament dels recursos humans posant en marxa la figura del
personal d’aparcaments en moto i en cotxe per tenir més cobertura en
l’atenció al client i en la gestió dels aparcaments. 
Estalvi i eficiència energètica
També hem seguit treballant en el nostre compromís pel medi ambient
amb la millora en eficiència dels recursos elèctrics. Durant l’any 2012 el
consum elèctric dels aparcaments de B:SM ha experimentat una
important reducció, gràcies al projecte iniciat l’any 2010 desenvolupat en
diferents fases. 
Aquest any s’ha fet un diagnòstic energètic de 8 aparcaments i s’han
obtingut paràmetres de referència i consum. D’aquesta manera, s’ha
pogut conscienciar el personal implicat en la gestió de cada aparcament i
s’han localitzat els excessos d’il·luminació en horaris sense servei real.
Així, s’han pres les accions correctores oportunes com la iniciativa ¼ de
Volta a tots els aparcaments, que a través de l’anàlisi de zones
il·luminades de manera menys eficient, com les rampes interiors, ha
permès donar ¼ de volta als fluorescents encesos necessaris i ajustar la
quantitat de llum a la normativa vigent amb una reducció estimada en el
període 2011-2012 del 15,34%. També, amb una reducció de la potència
instal·lada del 38,8%, hem dotat d’il·luminació LED i detectors de
presència alguns ascensors i hem finalitzat la implantació de sensors de
Memòria de sostenibilitat . 59
presència a tots els WC, fet que ha suposat un estalvi econòmic de 
1.546 ¤. D’altra banda, hem implantat a l’aparcament de Siracusa el
primer projecte d’instal·lació amb equips d’il·luminació d’alta eficiència,
concretament amb tubs fluorescents tipus T5 amb equips electrònics, per
substituir els T8 i passar de 64W a 28 W, acció que ha suposat una
reducció estabilitzada en el consum per il·luminació d’un 36%. Aquest
seguiment constant del bon ús de l’energia ha fomentat la responsabilitat
i el compromís de tots els agents implicats.
D’aquesta manera, mentre el consum elèctric en el conjunt de les
instal·lacions d’aparcaments l’any 2011 va ser de 7.199.926 KW/h, l’any
2012 s’havia reduït un 15% tot i haver augmentat el nombre
d’aparcaments. Prenent com a mesura l’indicador de la ràtio de consum
per plaça i per mes es pondera l’increment de places, del voltant del 6%
aproximadament. S’observa així, la tendència a la disminució del consum
energètic.
INDICADOR DE CONSUM ELÈCTRIC ALS APARCAMENTS (CONSUM KWH/PLAÇA/MES)
50 —
40 —
30 —
20 —
10 —
0 —
2010 2011 212
4.10.2. Unitat d’Àrea
A l’Àrea, durant 2012, hem fet efectiva la posada en marxa de la targeta de
resident, que substitueix el distintiu i simplifica el procés de renovació de
la condició de resident de l’Àrea Verda. També s’ha fet efectiva la gratuïtat
per al resident “bon conductor” (aquell que no ha rebut sancions l’any
anterior).
La inversió efectuada el 2012 destinada a la millora, renovació i ampliació
d’aquest servei, ha estat per import de 70 milers d’euros.
De la mateixa manera, al llarg de 2012, hem millorat el hardware del
parquímetre per donar millor servei a l’usuari i optimitzar el
manteniment dels parquímetres. En aquesta línia, hem seguit treballant
en la reorientació dels panells solars dels parquímetres per augmentar la
durabilitat de les bateries. Per tal de millorar l’atenció a l’usuari s’ha dut a
Ràtio consum/plaça/mes
60 . B:SM. Barcelona de Serveis Municipals
terme la implantació de codis QR als cartells informatius que es
col·loquen al parquímetre, per ampliar el contingut de les notícies que els
ciutadans tenen a la seva disposició.
4.11. Divisió de Transports
L’any 2012 també es caracteritza per la creació de la Divisió de Transports,
que engloba les unitats de Grues, Estacions i Bicing. 
De la mateixa manera que a la Divisió d’Aparcaments, n’hem elaborat el
Pla estratègic d’acord al Pla estratègic general, compartint la missió de
contribuir a una millor mobilitat a Barcelona amb el desafiament de fer
de la Divisió un referent tècnic en l’execució de polítiques de mobilitat en
l’àmbit del transport de persones i del control de la indisciplina
d’estacionament, amb capacitat per assumir nous reptes i encàrrecs.
4.11.1. Grues
Durant l’any de referència, l’atenció al ciutadà ha seguit sent clau per a la
Unitat i és per aquest motiu que els encarregats han seguit impartint
accions formatives de la matèria al personal. Els índexs que mesuren la
satisfacció dels clients milloren el resultat de 2011 tot i que segueixen sent
inferiors al valor desitjat per la unitat. Per això al llarg de 2013 se seguirà
treballant en aquesta línia. 
Durant 2012, s’ha consolidat el pagament de les taxes a través del caixers
automàtics instal·lats a mitjans de 2011, que han enregistrat un 25% més
de pagaments que els mateixos mesos de l’any anterior. 
La inversió efectuada en aquesta Unitat el 2012 destinada a la millora,
renovació i ampliació del servei ha estat de 272 milers d’euros.
Respecte a les mesures per a l’estalvi d’energia elèctrica, s’ha seguit amb
la instal·lació de detectors de presència de llum en els accessos i
instal·lacions dels dipòsits, fet que permet mantenir la tendència a la
baixa en el consum anual, un 9 % menys respecte de 2010.
Pel que fa les mesures per reduir el consum d’aigua, s’ha finalitzat la
instal·lació de polsadors de mitja càrrega d’aigua en les cisternes i
economitzadors del cabal a les aixetes.
El consum de combustible, mesurat en l/100km, ha estat seguit durant tot
l’any 2012 en tractar-se d’un objectiu mediambiental de la Unitat. Fruit
del projecte iniciat el 2010 amb 12 grues pilot i ampliat el 2011 a la
totalitat de la flota, s’esperava que tots els vehicles arribessin a l’objectiu
de reducció del 10% del consum inicial prenent com a any base el 2010, el
de la prova pilot. L’objectiu s’ha aconseguit i l’any 2012 hem assolit el
menor consum dels darrers tres anys (19,8l per cada 100km). 
4.11.2. Estacions d’autobusos: Barcelona Nord i Fabra i Puig
Durant 2012 a l’Estació Barcelona Nord hem tingut un moviment
aproximat de línies regulars de 114.103 expedicions i 2.413.962 viatgers. 
L’11% de les expedicions corresponen a línies internacionals i el 89% a línies
nacionals. D’aquestes, el 33% corresponen a trajectes de més de 300 km, el
Memòria de sostenibilitat . 61
14% a trajectes d’entre 101 i 300 km, i el 42% a trajectes d’entre 31 i 100 km.
D’aquest 42%, el 33% són expedicions de la línia de l’aeroport de Girona. 
El 4% dels viatgers corresponen a línies internacionals, el 96% a línies
nacionals i, d’aquest, el 21% corresponen a trajectes de més de 300 km, el
25% a trajectes d’entre 101 i 300 km, i el 50% a trajectes d’entre 31 i 100
km. D’aquest 50%, el 61% són viatgers de la línia de l’aeroport de Girona. 
Els serveis discrecionals dut a terme amb 1.295 expedicions i han tingut
38.850 viatgers. El 91% d’aquests serveis corresponen a viatges de
l’IMSERSO.
Respecte a l’emblemàtic edifici de l’Estació Barcelona Nord, destaca
l’estudi, amb resultats esperançadors, que hem elaborat per a la
implantació d’un sistema de geotèrmia per a la climatització de l’Estació
del Nord. Aquest projecte ha estat el guanyador de la darrera edició del
Premi de Medi Ambient que té lloc cada any internament a B:SM. També
en referència a la millora de la instal·lació, durant 2012 s’ha instal·lat una
Línia de Vida al taulat de l’edifici per facilitar-ne el manteniment. La
inversió realitzada ha ascendit a 29 milers d’euros.
Paral·lelament, hem posat en marxa la gestió remota, a través del centre
de control, de l’Estació de Fabra i Puig. Aquest fet ha suposat iniciar el
procés de revisió de la documentació de qualitat relativa a l’Estació del
Nord per incorporar l’Estació de Fabra i Puig (política de qualitat,
procediments i instruccions...) perquè el 2013 l’abast de certificació
contempli ambdues estacions.
Des de juny de 2012, per tal de pacificar el trànsit als voltants de la
Sagrada Família, s’ha regulat l’accés dels autocars turístics en un
perímetre al voltant del monument i els carrers adjacents. S’han habilitat
zones d’estacionament properes, una zona d’exclusió de circulació, i
s’han creat itineraris recomanats per accedir-hi. L’estacionament pot fer-
se a les places habilitades de Zona Bus específiques per a autocars, on
poden estacionar un màxim de 2 hores. El projecte global de ciutat Zona
Bus, gestionat per B:SM, té l’objectiu de millorar l’estacionament i parada
dels autocars turístics a tot Barcelona. Els grups escolars (fins a
batxillerat) i grups que portin persones amb mobilitat reduïda
(autoritzats per l’Ajuntament de Barcelona) tenen la possibilitat de
reservar en línia plaça a la parada Zona Bus del carrer Marina al web
www.zonabus/bsmsa.cat, on també es poden consultar les zones
d’estacionament actuals a tota la ciutat, el nombre de places disponibles i
la seva geolocalització per GPS.
4.11.3. Bicing 
El nombre d’abonats al tancament de l’exercici 2012 se situa en 113.787,
front als 121.819 de l’exercici 2011. Tot i la disminució, el nombre
d’utilitzacions ha estat de 16,2 milions el 2012 (14,5 milions a l’exercici
2011), fet que suposa un increment de l’11,4% respecte de l’exercici 2011.
Amb un clar esperit de complementar el transport públic convencional, el
Bicing s’ha ajustat a la demanda actual dels usuaris, especialment aquells
amb horari laboral nocturn. Al mes de gener vam ampliar en dues hores
62 . B:SM. Barcelona de Serveis Municipals
l’horari de servei, passant de tancar a les 00:00 a tancar a les 02:00 hores.
Aquesta millora ha permès als usuaris completar els seus trajectes en
transport públic i per tant és un complement per a aquells que necessiten
allargar els desplaçaments més enllà de la mitjanit. 
Els usuaris del Bicing han tingut disponible, al llarg de l’any, l’app de
Bicing per a dispositius BlackBerry, WindowsPhone i per a tauletes en
sistemes IOS i Android. Amb l’app del Bicing aquest grup d’interès pot
planificar els seus viatges, consultar les bicicletes disponibles a cada
estació i saber l’estat dels ancoratges en temps real. L’aplicació Bicing s’ha
actualitzat incorporant la possibilitat de saber quines són les estacions
tancades (per avaria o per obres alienes al Bicing). Aquesta novetat també
s’ha afegit a les versions d’Android, BlackBerry i WindowsPhone i, a
principis d’any, estarà disponible per a iPhone. A més, treballem en una
nova versió per a tots els sistemes operatius que permetrà incorporar el
router viaBicing, que actualment és accessible via web. 
Durant 2012 ens hem consolidat a les xarxes socials, fet que s’evidencia a
través dels indicadors que mostren l’evolució dels canals socials del
Bicing. 
PARTICIPACIÓ DEL BICING A LES XARXES SOCIALS 2012
25.000 —
20.000 —
15.000 —
10.000 —
5.000 —
0 —
desembre gener febrer març
Fans Facebook 4.105 4.420 4.625 4.915
Seguidors Twitter 1.181 1.513 1.600 1.856
Nombre d’elements a Flickr 1.380 1.380 1.380 1.372
Reproduccions vídeos Youtube 16.322 18.643 20.810 21.919
Tècnicament, durant 2012, el servei ha finalitzat la incorporació diverses
millores, iniciades el 2011, per incrementar la solidesa i la fiabilitat de les
bicicletes, com ara un fre de tambor més eficient per a una millor dissipació
de la calor, una maneta de fre de millor qualitat i més robusta i el canvi de
material del parafangs per fer-lo més flexible i evitar trencaments.
A més, 2012, s’han incorporat a la flota noves furgonetes que, seguint amb
la imatge de sostenibilitat del Bicing tenen un motor euro 5 que
substitueix els anteriors euro 4. Aquests motors permeten una reducció
de la contaminació associada en un 4% per furgoneta i s’estima que amb
Milers
Memòria de sostenibilitat . 63
tota la flota renovada l’estalvi podria estar entre 7 i 8 tones de CO2 l’any. A
la vegada, aquests vehicles permeten una productivitat més elevada en la
reposició de bicicletes gràcies a una millor maniobrabilitat, reduint així el
temps de les operacions de càrrega i descàrrega.
4.12. Divisió del Zoo
Durant l’any 2012 el Parc Zoològic de Barcelona ha tingut 1.080.187
visitants, dels quals un 24% eren socis del Zoo Club i un 5% alumnes del
Departament d’Educació. 
El 2012 destaca especialment per la celebració del 120è aniversari del Parc
Zoològic de Barcelona i per la creació del Pla estratègic 2012-2015, que vol
potenciar el parc com a zoo de referència científica, conservacionista,
educativa i d’atracció turística i cultural.
L’aniversari
Al llarg de l’any s’han realitzat diferents activitats, que han culminat amb
l’acte central el dia de l’aniversari, coincident amb les festes de la Mercè,
amb accés obert al públic a l’àrea d’exposicions i amb la programació de
tallers i jocs per a les famílies.
S’ha pogut visitar una exposició fotogràfica sobre la història del Zoo entre
els anys 1892 i 2012, una altra sobre les 106 portades de la revista del Zoo
(1962-2012), un gran mural fotogràfic fet a partir d’imatges basades en
vivències personals dels visitants i una exposició fotogràfica sobre el
centre d’Ikunde, centre de recerca i conservació que el Zoo de Barcelona
va tenir a Guinea Equatorial durant els anys seixanta del segle passat, i
sobre la figura d’Antoni Jonch, que fou director del Zoo durant quasi 30
anys.
També s’ha projectat un audiovisual commemoratiu que recull imatges i
filmacions històriques recuperades de diferents arxius sobre la història
del Zoo a una aula acabada d’inaugurar al vestíbul de l’aviari.
Des de setmana santa fins a final d’any s’ha posat a disposició dels
visitants un joc de pistes per a mòbils amb sistema IOS i Android que
interactuava amb diferents racons del Zoo. 
A més, l’ONCE va emetre un cupó commemoratiu del centenari amb la
imatge de Floquet de Neu, del qual es van posar a la venda cinc milions a
tot l’Estat, i la revista del Zoo 1/2012 va dedicar un opuscle especial de 46
pàgines als 120 anys d’història de la instal·lació.
El 2012 també serà recordat per la conformació del procés de
consolidació de la Fundació Barcelona Zoo, que té com a finalitats
fonamentals la promoció, el desenvolupament i l’impuls de programes de
64 . B:SM. Barcelona de Serveis Municipals
recerca, conservació, educació i sensibilització, per tal d’esdevenir un
instrument orientat a la preservació de la biodiversitat, a la generació de
coneixement i a la conscienciació sobre la protecció i preservació de la
natura.
En aquest període s’ha inscrit la Fundació Barcelona Zoo en el Registre de
Fundacions de la Generalitat de Catalunya, se n’han nomenat els càrrecs,
i ha tingut lloc la primera reunió d’aquest ens, celebrada al Saló de
Cròniques de l’Ajuntament de Barcelona, en la qual es va formalitzar la
constitució del Patronat. 
Entre les activitats desenvolupades ja en l’àmbit d’actuació de la
Fundació Barcelona Zoo, destaca la publicació del llibre Els ocells
silvestres del Zoo de Barcelona. Guia d’observació, la primera publicació de
la Fundació, que enceta una nova col·lecció de llibres de recerca i
divulgació científica.
Dades de la col·lecció zoològica
El 31 de desembre de 2012, la col·lecció d’animals del Parc Zoològic
estava formada per un total de 2.142 exemplars de 314 espècies diferents,
de les quals 46 formen part d’EEP (programa europeu de cria d’espècies
amenaçades) i 44 d’ESB (llibre europeu de registre).
Durant l’any, s’han incorporat a la col·lecció 103 animals i s’han produït
336 naixements, entre els quals es pot destacar les arribades de dos
exemplars de mussol d’ulleres (Pulsatrix perspicillata), un elefant africà
(Loxodonta africana), un goril·la de costa (Gorilla gorilla), una zebra de
Chapman (Equus burchellii chapmanni), un hipopòtam pigmeu
(Hexaprotodon liberiensis) i once exemplars de tortuga de rierol
(Mauremys leprosa). Els naixements que més ressò han tingut han estat el
dofí mular (Tursiops truncatus), el goril·la de costa (Gorilla gorilla), els
dotze exemplars de dragó de Komodo (Varanus komodoensis), el búfal
nan (Syncerus caffer nanus), dos exemplars d’Impala de cara negra
(Aepyceros melampuys petersi) i un tucan toco (Ramphastos toco).
Instal·lacions
Al llarg del 2012 s’han realitzat ampliacions i millores de diverses
instal·lacions les inversions de les quals han ascendit a 953 milers d’euros,
dels quals 855 milers com a encàrrec de l’Ajuntament. Entre les obres
fetes destaca la millora de la instal·lació dels hipopòtams comuns
(Hippopotamus amphibius), que ha augmentat i naturalitzat la superfície
de la part terrestre i també ha ampliat la part aquàtica, incorporant a més
un nou sistema de filtració ecoeficient que permet un important estalvi
d’aigua.
Memòria de sostenibilitat . 65
Altres actuacions han estat:
• Naturalització amb terra, escorça i diferents espècies vegetals del fossat
dels mandrils (Mandrillus sphinx).
• Remodelació i naturalització amb espècies de plantes autòctones de la
instal·lació de les tortugues de rierol (Mauremys leprosa).
• Remodelació i redecoració de la instal·lació per a les cries del dragó de
Komodo (Varanus komodoensis) al Terrari. 
• Remodelació de les instal·lacions interiors dels tigres (Panthera tigris).
• Nova instal·lació per als tritons del Montseny (Calotriton arnoldi) a
l’antiga nurseria situada a la galeria dels titís.
Nomenaments 
En la reunió del WAZA Council (Consell de l’Associació Mundial de Zoos i
Aquaris) celebrada a Melbourne els dies 7 a 12 d’octubre de 2012, el Parc
Zoològic de Barcelona va ser designat seu de la 72ena Conferència Anual
de la WAZA, prevista per a l’octubre de 2017, un fet destacable per la seva
importància i ressò internacional, i per ser el primer cop que aquesta
reunió tindrà lloc a l’Estat espanyol. 
Amb aquesta conferència, el Parc Zoològic de Barcelona continua una
llarga trajectòria d’organització i acolliment de reunions, seminaris i
congressos de caire internacional que s’han celebrat en els darrers anys,
com han estat la XIX Conferència Anual de l’EAZA (Associació Europea de
Zoos i Aquaris), el 39è Simpòsium de l’EAAM (Associació Europea per als
Mamífers Aquàtics) o l’EAZA Midyear Amphibian & Reptile TAGs Meeting. 
Projectes de recerca i conservació
A més de la continuació del desenvolupament dels convenis marc i
específics establerts amb diferents universitats i institucions de recerca i
conservació amb vigència durant l’any 2012, aquest any s’han atorgat les
següents beques:
Beques del Programa de Recerca i Conservació (PRIC):
Del conjunt de 25 sol·licituds presentades a la 4a convocatòria de
beques i ajuts econòmics en el marc del PRIC als programes específics
d’investigació proposats per externs del Zoo de Barcelona, i després de
la valoració feta pels membres del Comitè Científic d’Avaluació i
Seguiment del Programa de Recerca i Conservació en funció dels
criteris establerts en les bases de l’esmentada convocatòria, han estat
seleccionats:
• Programa de conservación del chimpancé de África del oeste y
gestión local sostenible de los recursos naturales. Fase III:
construcción de la estación biológica de la reserva transfronteriza
del Fouta Jalon en Senegal y Guinea.
• Conservación in situ del mangabey de corona blanca en el Parque
Nacional de Ankasa, Ghana.
66 . B:SM. Barcelona de Serveis Municipals
• Estudio de la reproducción y del bienestar animal en el elefante
africano (Loxodonta africana) mediante métodos no invasivos:
análisis de esteroides sexuales y de cortisol en muestras de saliva.
• El Cryo-Zoo: un repositorio de línias celulares de individuos de la
colección del Zoo de Barcelona.
• Variables que afectan la dinámica poblacional del león marino
sudamericano (Otaria flavescens) en las colonias reproductivas de
Uruguay.
• Els tresors dels rius: manteniment ex situ i cria en captivitat de
Margaritifera auricularia, conservació i gestió de les poblacions
d’Unio mancus i cranc de riu autòcton (Austropotamobius pallipes).
• Estudi de les tècniques de captació larvària i implantació de juvenils
a noves àrees: recuperació de la població de nacres (Pinna nobilis) al
Parc Natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter.
• Estudi de les poblacions de ximpanzés (Pan troglodytes verus) i de la
biodiversitat amb càmeres de trampeig en quatre hàbitats
fragmentats a Sierra Leone.
• Seguiment de la migració transcontinental de la població de
ballester (Apus melba) de Barcelona amb geolocalitzadors.
• Biodiversidad y fenología de Insecta en el Parc Natural de la Serra de
Collserola, Barcelona.
• Generació d’eines per a la conservació mundial de la gavina
capnegra (Larus melanocephalus) a través de l’estudi de la seva
ecologia a la principal localitat mundial d’hivernada.
• Projecte de recuperació del barb cua-roig al riu Gaià.
Beca Floquet de Neu (8a edició):
Del conjunt de 9 sol·licituds presentades a la 8a convocatòria de la beca
Floquet de Neu en el marc del PRIC del Zoo de Barcelona, i després de
la valoració feta pels membres del jurat en funció dels criteris establerts
en les bases de l’esmentada convocatòria, han estat seleccionats ex
aequo per rebre la beca d’enguany els projectes: 
• The influence of environmental and human factors on western
lowland gorillas density and ranging patterns in Southeast
Cameroon.
• Estudi de l’organització social en comunitats de Cercocebus agilis en
llibertat. Un model de referència per a la reintroducció de grups en
àrees protegides.
Medi ambient
Els temes mediambientals segueixen sent d’especial importància al Zoo i
és per aquest motiu que el nou Pla estratègic incorpora una línia d’acció
dedicada exclusivament al medi ambient.
Memòria de sostenibilitat . 67
Pel que fa a la gestió del consum de recursos durant l’any 2012, s’ha fet un
diagnòstic energètic i d’aigua per tal de caracteritzar cada centre i obtenir
mesures d’estalvi. Paral·lelament, en el marc de l’estalvi i l’eficiència
energètica, el Parc Zoològic de Barcelona ha començat a substituir per
LED els diferents tipus de lluminària de les seves instal·lacions. Alguns
d’aquests canvis s’han fet en instal·lacions definitives on l’estalvi és
evident pel nombre d’hores de funcionament, d’altres com a mostra de la
qualitat i servei que poden donar aquestes noves tecnologies. En total uns
45 punts de llum que faran servir 5.454 W menys. Si bé no redueixen
l’ordre de magnitud del consum elèctric del Zoo, derivat de les
instal·lacions d’animals, és una mesura important perquè incideix
directament en consums susceptibles de ser reduïts i esdevé una eina de
divulgació i sensibilització, ja que està a l’abast de tothom. 
El diagnòstic d’aigua ha permès determinar l’eficiència de la xarxa del Zoo
considerant-la, per la seva antiguitat, d’un 63%. Tot i el percentatge de
pèrdues d’aigua de la xarxa, seguim fent petites accions d’estalvi, com la
continuïtat del tractament biològic per netejar els llacs del Zoo, que
actualment es fa servir en tots els llacs de primats i s’ha previst incorporar-lo
per netejar les aigües del llac d’hipopòtams de la nova instal·lació.
Respecte a la gestió dels residus del Zoo, cal destacar la davallada el 2012
de la fracció “resta” amb valors fins ara històrics. Respecte a la resta de
fraccions, es troben dins de la tendència dels últims tres anys. A més,
aquest any, s’ha iniciat el projecte El Zoo millora la Terra amb la
instal·lació de compostadors a diversos indrets del Zoo per fer
compostatge dels fems dels animals. Aquest projecte ha inclòs un curs de
formació, la posada en marxa de compostadors al Zoo i la presentació del
projecte al Premi Europeu de Prevenció de Residus per part de l’Agència
de Residus de Catalunya. També aquest 2012 s’ha fet una campanya
d’aprofitament dels arbres de Nadal, per fer enriquiment amb els animals
del Zoo, projecte que es va presentar al premi B:SMedi Ambient de l’any
2012. Durant 2012 s’ha renovat el conjunt de papereres de tot el Parc que
ara són de fusta i estan integrades amb l’entorn. D’altra banda, dins la
campanya amb l’Institut Jane Goodall Mobilitza’t per la Selva, al març de
2012 s’ha adoptat un altre ximpanzé gràcies al reciclatge de mòbils.
Respecte al compromís d’incorporar clàusules mediambientals als plecs
tècnics susceptibles de dur-ne, durant 2012 s’han inclòs en el concurs de
restauració. 
Durant 2012, com l’any anterior, s’ha celebrat el Dia del Medi Ambient la
primera setmana de juny al voltant de la plaça de la Dama del Paraigües i
amb la col·laboració de les empreses que treballen amb nosaltres, l’equip
verd del Zoo i altres institucions. El públic assistent ha pogut fer tallers,
visites, jocs, adquirir coneixements sobre temes mediambientals i
aprendre bones pràctiques que fem al Zoo.
68 . B:SM. Barcelona de Serveis Municipals
Acció social
La contribució i participació amb la societat, com a gran grup d’interès,
segueix estant a l’ordre del dia del que es fa al Zoo, com les festes
solidàries Posa’t la gorra i Un dia de nassos, de l’associació Familiars i
Amics de Nens Oncològics de Catalunya (AFANOC) i de l’ONG
Pallapupas, respectivament. A més, per primera vegada ha tingut lloc el
Concert de música clàssica de l’Escola de Música de Sant Andreu de
l’associació Secrets BCN, amb la voluntat que aquesta diada fomenti la
cohesió social mitjançant la participació de la ciutadania, incloent-hi les
persones grans, discapacitades i en situació de risc o exclusió social.
Paral·lelament, el 2012 van tenir lloc visites guiades especialitzades com
l’acte simultani de Zoos del món “Dreamnight at the Zoo”, per a nens i
nenes malalts crònics o discapacitats, la visita del grup de dones de SICAR
i les visites personalitzades de la Fundació Ilusiones (Make-a-Wish
España), la Fundació Pequeño Deseo i la Fundació el Somni dels Nens.
D’altra banda, han seguit vigents els descomptes especials per a
col·lectius vulnerables i celebracions especials, com el dia de les famílies
nombroses i la contribució a la fira Univers en Miniatura, per ajudar a
famílies afectades amb malalties neurològiques.
També, s’ha renovat i ampliat el conveni que tenim conjuntament amb el
consorci Parc Salut Mar i Parcs i Jardins perquè dos grups de pacients
amb trastorns mentals greus facin tasques de jardineria al Zoo de forma
voluntària i dins d’un procés de tractament i millora de la malaltia.
El 2012 el Zoo ha col·laborat amb la Marató per la Pobresa de TV3 amb 2 ¤
per cada entrada venuda a les taquilles per donar suport a la campanya
per les persones afectades per la pobresa actual. 
Canals socials
Els canals socials al Zoo han experimentat el creixement més gran
respecte la resta de divisions. Hem multiplicat gairebé per cinc els fans de
Facebook, per 2,7 els de Twitter i per 4,3 les reproduccions de Youtube
dels nostres vídeos.
PARTICIPACIÓ DEL ZOO A LES XARXES SOCIALS 2012
Indicador gen feb mar abr mai jun jul ago set oct nov des
Fans Facebook 4.287 5.343 6.987 7.900 8.927 10.258 14.913 17.497 19.915 20.622 21.118 21.432
Seguidors Twitter 585 659 729 856 1.000 1.060 1.116 1.156 1.258 1.369 1.472 1.567
Nombre d’elements a Flickr (fotos) 846 860 860 867 874 935 1.067 1.119 1.126 1.211 1.239 1.270
Reproduccions vídeos Youtube 4.345 5.719 6.420 7.673 8.718 9.092 9.686 9.999 12.950 14.715 17.621 18.701
Memòria de sostenibilitat . 69
4.13. Divisió de l’Anella Olímpica
Durant el 2012, vint anys després «d’aquell estiu del 92», les instal·lacions
de l’Anella Olímpica han continuat sent escenari d’esdeveniments
sorprenents i únics.
Destaquem l’elaboració del Pla estratègic de la Divisió de l’Anella
Olímpica durant l’any 2012, que ha servit per descriure i posar en valor la
gestió de les instal·lacions olímpiques de l’Anella. 
Un altre fet singular en la gestió ha estat és la dinamització de les
instal·lacions, la captació d’activitats empresarials i comercials,
intensificació dels contactes internacionals per portar nous espectacles i
la presència de Barcelona en els circuits internacionals de les gires
musicals, que han contribuït a posicionar la ciutat de Barcelona com a
referent de l’activitat esportiva, cultural i de lleure i a aconseguir un alt
nivell de consideració social per part dels ciutadans de Barcelona pel
prestigi i la diversitat de les activitats realitzades. Aquest posicionament
s’ha vist reforçat per la projecció internacional de Barcelona mitjançant
l’organització de grans esdeveniments esportius: Campionat del Món
Júnior d’Atletisme (2012), Mundials d’Handbol i de Natació (2013), X-
Games (2013-2015), Mundobasket (2014), així com la presentació de la
candidatura per als JJOO i Paralímpics d’Hivern (2022). 
D’altra banda, aquest posicionament i grau de qualitat que oferim als
nostres grups d’interès (promotors d’esdeveniments i públic que visita a
aquestes instal·lacions), s’ha garantit durant aquests anys en el mateix
model de gestió de B:SM amb la cura, conservació i manteniment de les
instal·lacions. En aquest sentit, la Divisió Anella Olímpica ha renovat la
Certificació en Qualitat i Medi Ambient, segons la norma ISO 9001 i
14001, única en aquests tipus d’instal·lacions.
La nostra participació en les xarxes socials ha estat activa i constant
durant l’any i ens ha permès mantenir el contacte amb el públic. La
distribució de la participació a cadascuna d’elles es troba a continuació,
destacant que hem duplicat els fans de Facebook i els elements de Flickr i
gairebé quadruplicat els seguidors de Twitter.
PARTICIPACIÓ D’ANELLA OLÍMPICA A LES XARXES SOCIALS 2012
Indicador gen feb mar abr mai jun jul ago set oct nov des
Fans Facebook 2.762 3.939 3.929 4.129 4.415 4.656 4.814 5.017 5.190 5.281 5.352 6.013
Seguidors Twitter 384 601 720 816 865 952 1.108 1.163 1.216 1.294 1.354 1.423
Nombre d’elements a Flickr 51 51 51 51 51 51 51 108 108 108 108 108
70 . B:SM. Barcelona de Serveis Municipals
L’activitat
Els concerts, els actes esportius, els espectacles familiars, els
esdeveniments d’empresa, les fires i els rodatges publicitaris, han
representat enguany un total de 99 actes diferents, celebrats amb èxit
total amb una ocupació de 424 dies el 2012.
La millor música
Les instal·lacions de l’Anella Olímpica són l’escenari on les estrelles del
món de la música ofereixen al públic els millors concerts del moment.
Bruce Springsteen, Madonna i Serrat&Sabina són els artistes que ens han
obsequiat amb dos concerts seguits el 2012. Barón Rojo ha celebrat amb el
públic el seu 25è aniversari amb un concert al Sant Jordi Club (SJC) l’11 de
febrer. Isabel Pantoja ens va visitar per primera vegada el 17 de març.
Leonard Cohen, als seus 78 anys, va tornar a actuar en directe al Palau Sant
Jordi. Lady Gaga va penjar el cartell de sold-out en el seu concert del
Monster Ball Tour. Michel Teló ens va oferir el seu «Asi voce me mata», una
de les cançons del 2012. Bunbury, El Barrio, Estopa, Antonio Orozco, Manu
Carrasco, Miguel Bosé i Russian Red, són els artistes nacionals que enguany
ens han visitat. S’ha anat del rock  de Dream Theater, Judas Priest i
Manowar a les veus melodioses de Laura Pausini i Luis Miguel i a les veus
prodigioses de Il Divo. Blink 182 i LMFAO han complert les expectatives
dels més joves durant els seus concerts al Sant Jordi Club. L’extensa
programació del Primavera Club al Sant Jordi Club del 6 al 8 de desembre.
Completen la programació musical del 2012 a l’SJC l’indie rock dels Arctic
Monkeys, el rock irlandès de The Cranberries, el tecno i house de Paul
Kalkbrenner, la barreja de blues, rock, soul, funk, reggae, hard rock,
folk & balada de Lenny Kravitz i l’espectacle de so i llum de Brit Floyd.
Tot l’esport
En l’apartat esportiu cal destacar la celebració del Campionat del Món de
Pàdel al Palau Sant Jordi (del 29 març a l’1 d’abril). El bàsquet ha estat
l’altre gran protagonista del Palau Sant Jordi el 2012: la celebració de la
final de la Copa del Rei (17 al 19/02/2012), els partits del preolímpic entre
USA-Espanya-Argentina (22 i 24/07/12) i el partit de l‘NBA entre els
Dallas Mavericks i FC Barcelona(09/10/2012), sense oblidar
l’espectacularitat del Trial, Freestyle i Enduro, espectacles veterans en la
seva celebració al PSJ.
L’Estadi Olímpic ha tornat a rebre l’atletisme d’elit amb la celebració del
Campionat del Mon Júnior d’Atletisme (10 a 15 juliol) i un partit de rugbi
de la lliga francesa entre els equips USAP i Toulouse.
Per a tots
De la màgia de Disney a la del Cirque du Soleil. Els espectacles familiars
troben en les instal·lacions de l’Anella Olímpica l’escenari idoni per a la
celebració dels seus espectacles: una pista de gel pel Disney on Ice,
Memòria de sostenibilitat . 71
format teatre en el Disney Live o un circ en l’espectacle Alegria. Formats
diferents per a espectacles únics.
S’ha viscut la vessant més solidària amb la celebració del partit Marató
contra la pobresa, i el concert Les meves Cançons contra la SIDA al Palau
Sant Jordi, i la fira Animaladda i l’esdeveniment que la Fundación Soñar
Despierto va organitzar al Sant Jordi Club.
L’esdeveniment més multitudinari celebrat a l’Anella el 2012 va tornar a
ser la festa del Club Super 3. En la seva 16ena edició va reunir 300.000
persones els dies 20 i 21 d’octubre.
I en l’apartat fires, es troba un clàssic com és la Fira Biocultura, amb la
novetat de la fira Tast BCN, que en la seva primera edició va tenir un èxit
aclaparador de públic. 
També s’hi han organitzat esdeveniments com ara grans congressos com
el d’Herbalife, sopars de gala (Stryker 14/01), presentacions de productes
(perfums de la marca Puig a l’Estadi Olímpic- abril 2012) o el míting de
final de campanya de CiU.
Posada a punt
El 2012 també ha estat un any marcat per la “renovació” del Palau Sant
Jordi. La celebració de tres mundials el 2013 va plantejar un seguit de
necessitats tècniques i millores d’infraestructures que han estat motiu
d’un pla d’inversions, per import de 3.850 milers d’euros, que es va iniciar
l’agost del 2012 i està previst que acabi durant el primer trimestre del 2013.
El canvi de la grada retràctil, blackout, canvi del sistema de climatització,
enllumenat, megafonia, nou marcador de pista, nous elevadors i
modernització del sistema de control central, són les millores que es
realitzaran al Palau Sant Jordi i permetran oferir als nostres clients i
assistents als esdeveniments una instal·lació encara més equipada i
preparada per continuar rebent esdeveniments de primer nivell. I amb la
voluntat d'implantar noves tecnologies i processos que puguin
minimitzar i prevenir els impactes mediambientals a l’Estadi Olímpic
s’han instal·lat urinaris secs com a prova pilot de finals d’any. 
On tot és possible
El 2012 ha estat un any d'aniversari olímpic, durant el qual multitud de
mitjans de comunicació d’arreu del món, han tornat a apropar-se a les
instal·lacions de l’Anella Olímpica per rememorar aquella fita històrica i
ambientar els seus programes, edicions o publicacions relacionades amb
Londres 2012.
20 anys d’història, i 20 anys plens d’èxits!
72 . B:SM. Barcelona de Serveis Municipals
4.14. Divisió de Montjuïc-Fòrum
La Divisió de Montjuïc-Fòrum té la responsabilitat de la gestió del recinte
Fòrum, el Barcelona Teatre Musical (BTM) i la coordinació del Parc de
Montjuïc. 
Aquesta Divisió també estrena Pla estratègic el 2012 per gestionar i
coordinar el Parc del Fòrum i el Parc de Montjuïc, així com espais
emblemàtics de la ciutat de Barcelona on s’ofereix una variada i àmplia
oferta de lleure i oci amb la finalitat principal d’oferir i coordinar una
àmplia oferta d’esdeveniments amb la màxima qualitat i respecte al medi
ambient i que siguin més accessibles als ciutadans i visitants de
Barcelona. 
Al Parc del Fòrum hem tingut espectacles familiars, esdeveniments de
caràcter esportiu, festivals de música i concerts, activitats privades, actes
promocionals i altres festes emblemàtiques. Entre d’altres, es recordaran
l’espectacular Cirque du Soleil, la tradicional Feria d’Abril i les Festes de la
Mercè, els festivals musicals com el Primavera Sound, Cruïlla BCN i la
clàssica Telecogresca. 
El 2012 al Fòrum hem adequat la Plataforma Marina, d’ aproximadament
80.000 m2 de superfície, per dur a terme actes de gran volum. L’adequació
ha consistit en l’aplanament i el cobriment de la superfície amb una capa
de material especial. També hem posat en funcionament les carpes del
Fòrum per poder-les llogar per actes de petit format, com han estat
durant l’any 2012 els concerts de reggae i festes tradicionals. 
Des de la Unitat de Montjuïc també hem coordinat un gran volum
d’esdeveniments al llarg del 2012, per aquest motiu, per dur a terme una
òptima coordinació, durant el mes de juny s’ha iniciat el procediment de
“finestra única”. La finalitat de la coordinació d’actes és minimitzar
l’impacte ambiental dels actes que tindran lloc a Montjuïc, així com evitar
possibles problemes d’accessibilitat i mobilitat al Parc i comunicar les
incidències que es puguin ocasionar als operadors. 
També, al durant de l’any, hem adequat la documentació per a la
certificació integrada de qualitat i medi ambient (ISO 9001:2008 i
14.001:2004) de la Divisió Montjuïc-Fòrum, amb el compromís d’orientar
el sistema i l’activitat a la millora contínua, satisfacció del client i respecte
amb l’entorn. 
4.15. Empreses participades
A B:SM realitzem altres activitats definides en el nostre objecte social
mitjançat la participació en diferents societats. Al tancament de l’exercici
2012, som accionistes d’un grup d’empreses, format per quatre societats
en què la participació es majoritària (superior al 50%) i unes altres set
amb participació minoritària, i que va des de l’1,04% al 24,25%.
Memòria de sostenibilitat . 73
El detall de les societats que formen el Grup Barcelona de Serveis és el següent:
PARTICIPACIÓ DE B:SM A ALTRES SOCIETATS 2012
Entitat % Participació
Parc d’Atraccions Tibidabo, SA 100,00%
Cementiris de Barcelona, SA 100,00%
Tractament i Selecció de Residus, SA (TERSA) i el seu Grup 58,64%
Mercados de Abastecimientos de Barcelona, SA (Mercabarna) 50,69%
Catalana d’Iniciatives CR, SA 24,25%
Fora del perímetre de consolidació, tenim altres participacions en
societats, que són les següents:
PARTICIPACIÓ FORA DE PERÍMETRE DE CONSOLIDACIÓ 2012
Entitat % Participació
Ecoenergies Barcelona Sud,
Zona Franca i Gran Via de l’Hospitalet, SA 17,55%
Clavegueram de Barcelona, SA 17,50%
Serveis Funeraris de Barcelona, SA i el seu Grup 15,00%
GL Events CCIB, SL 12,00%
Catalunya CarSharing, SA 1,33%
Tabasa, Infraestructures i Serveis de Mobilitat, SA 1,04%
4.15.1. Tibidabo
Les activitats del Parc d’Atraccions Tibidabo, SA, que té com a màxim
accionista a B:SM, se centren en la gestió del parc d’atraccions, dels
diversos centres de restauració dins el recinte, de les botigues, del
funicular, de l’aparcament, de l’espai públic Camí del Cel del Tibidado i
del mirador de la Torre de Collserola, tots ubicats al cim de la muntanya 
del Tibidabo. D’altra banda, durant l’any 2012 i fins al 31 d’octubre, data
en què va finalitzar-ne l’explotació, també es gestionaven diferents
centres de restauració ubicats al Parc Zoològic de Barcelona.
Durant l’any 2012 el Tibidabo ha treballat per aconseguir la recuperació
tant del nombre de visitants com de resultats, i ha arribat a una xifra de
519.016 visitants, ja propera a la xifra òptima de 600.000 visites l’any.
Aquesta xifra de visitants ha permès arribar a una xifra de resultats de
87.016 euros de pèrdua, un 93% millor que l’any anterior.
Pel que fa a les activitats dutes a terme durant el 2012 cal destacar:
• La fidelització del client amb la política d’escolta activa, la qual cosa ens
ha permès recollir amb tot detall les seves aportacions i incorporar-les a
la gestió. Aquest any s’han recollit un total de 1.350 suggeriments, un
21% mes que l’any anterior.
• La campanya de publicitat portada a terme destinada a difondre els
valors i les qualitats de parc emblemàtic, familiar, compromès, educatiu
i barceloní, amb els eslògans Al Tibidabo tots som nens; Viure i compartir
74 . B:SM. Barcelona de Serveis Municipals
moments inoblidables amb els nostres fills i Això s’ha de repetir; i com a
segon objectiu difondre que el parc es proper, de la nostra ciutat,
accessible per fer una escapada qualsevol dia. 
La valoració dels clients del tracte rebut per part del personal ha estat de 9
sobre 10 punts. S’ha complert el Pla de comunicació interna, que ha
facilitat encara més un increment de la motivació i del compromís dels
treballadors. 
Respecte als socis del Tibiclub, durant l’any s’ha intentat potenciar aquest
col·lectiu a fi de recuperar el nombre de socis, oferint-los més avantatges,
i s’ha arribat a 15.500 famílies, un 12,4% més que l’any anterior.
També cal recordar les novetats i nous serveis que s’han presentat aquesta
temporada 2012:
• Renovació dels espectacles de cloenda adequant-los a cada època de
l’any i donant una major varietat a l’oferta.
• Estrena de tres noves pel·lícules a la sala en 4D al cinema Dididado:
Robin Hood i Dràcula, projectades durant la temporada, i una pel·lícula
nadalenca, a final d’any.
• Segona mostra de titelles del Tibidabo durant el mes de octubre, que va
permetre gaudir de diferents companyies que utilitzaven de diferents
tècniques titellaires. 
• Inauguració d’una nova atracció, Els Llits Elàstics, destinat a públic
infantil.
• Celebració al juliol del Mes de la Màgia al Tibidabo, on el públic podia
gaudir cada cap de setmana de diferents actuacions de màgia per
diversos mags.
Pel que fa al programa educatiu, manté el seu èxit i arriba als 2.832
alumnes, un 10% més que l’any anterior, que han realitzat l’activitat
didàctica de Ciència i Tecnologia el 2012.
A més, s’ha ampliat el servei de transport públic d’accés al Tibidabo
mitjançant l’adjudicació del servei d’autobús del Vallès fins al cim del
Tibidabo, que s’ha sumat al servei que ja es fa habitualment tant des de
plaça de Catalunya com de l’aparcament de Sant Genís (Vall d’Hebron)
fins al Tibidabo.
Durant l’any s’ha signat un conveni de col·laboració amb UNICEF amb el
fi de donar valor a la marca Tibidabo ampliant les accions socials que
realitza la companyia sensibilitzant els clients del parc en activitats de
protecció dels dret del nens, destinats a la supervivència,la protecció i el
desenvolupament de la infància.
Dins l’apartat d’acció social, durant aquesta temporada s’han celebrat les
festes següents: Estiu sense barreres, dedicada a totes les persones, i en
especial a aquelles que tenen dificultats de mobilitat; Cançó de pau –amb
Memòria de sostenibilitat . 75
l’especial col·laboració d’UNICEF i la seva campanya Dóna 1 Dia; la de
l’Associació d’Afectats per Cardiopaties Infantils de Catalunya (AACIC); la
de l’Associació de Famílies Nombroses de Catalunya (FANOC); la festa
solidària Un cop de Mà; Pride Barcelona, la festa per excel·lència de
l’orgull gai, lesbià, transsexual i bisexual; Uphill, la pujada al Tibidabo dels
aficionats al running; la Cursa de l’Amistat, organitzada en col·laboració
amb Calçats Mates, la Cursa Midnight i la jornada solidària Un dia de
Nassos. 
El Tibidabo s’ha presentat i ha aconseguit la certificació d’excel·lència en
la gestió que atorga l’European Foundation Quality Management (EFQM).
A més a més, s’han renovat les certificacions de manteniment i seguretat
de totes les atraccions per part del Col·legi d’Enginyers de Catalunya.
Pel que fa al medi ambient, entre les accions portades a terme durant
l’any 2012 al Parc d’Atraccions, cal destacar:
• La inversió d’un total de 391.210 euros a fi i efecte de millorar i potenciar
l’accés mitjançant el transport públic al cim del Tibidabo. Mesures com
l’increment de la freqüència i el nombre d’autobusos del Tibibus, el
servei de transport des de l’aparcament de Sant Genís, el servei de
transport des del Vallès i el reembossament als clients del cost dels
bitllets del Tibibus en comprar l’entrada al Parc, han continuat
potenciant el canvi en la tendència d’accés al cim amb transport públic,
mantenint un 63% de visitants que han accedit al cim del Tibidabo amb
transport públic durant l’exercici 2012.
• El manteniment de la conservació de l’entorn natural del Parc amb
l’assessorament del Consorci del Patronat de Collserola, tant en les
accions de prevenció d’incendis com en totes aquelles tasques que
afecten al medi natural, realitzant treballs de jardineria, reg,
manteniment del bosc i gestió de residus.
• Dins el compromís amb el projecte Agenda 21 aquest any la Societat ha
signat el Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-2022 per
desenvolupar les accions que defineix.
4.15.2. Cementiris
Cementiris de Barcelona, SA, també és una empresa 100% participada per
B:SM. Es va constituir el 2006 i des de 2011 és una empresa totalment de
capital municipal. Aquesta estructura empresarial garanteix la igualtat
d’accés dels serveis de cementiris i de cremació a tots els operadors de
serveis funeraris de la ciutat de Barcelona. Actualment, gestiona els nou
cementiris de la ciutat de Barcelona, 337.091 sepultures i 2.425.581 m2, i
els dos centres de cremació ubicats al cementiri de Montjuïc i cementiri
de Collserola, respectivament.
Els principals objectius de l’empresa són apropar la gestió i els espais dels
cementiris i de totes les seves activitats als usuaris, oferir un servei de
qualitat als diferents operadors de serveis funeraris que hi ha a la ciutat
76 . B:SM. Barcelona de Serveis Municipals
de Barcelona, i mantenir l’excel·lència en el servei al ciutadà, mitjançant
les diferents oficines d’atenció a l’usuari distribuïdes per tota la ciutat.
Rehabilitació i millora contínua
Cementiris de Barcelona manté una aposta contínua amb la millora i
manteniment dels recintes dels cementiris. Seguint amb els plans
d’actuació ja iniciats, algunes de les actuacions efectuades durant aquest
exercici han estat:
La remodelació de la zona d’accés al Bosc de les Cendres al cementiri de
Collserola i la construcció de 80 columbaris cineraris tant a Collserola
com a Les Corts.
La construcció d’una nova sala de condicionament de difunts a l’edifici
dels Forns Crematoris de Montjuïc, l’obra civil i de museografia i trasllat
de tots els elements que formen la Col·lecció de Carrosses Fúnebres de
Cementiris de Barcelona SA a l’edifici situat en l’accés al cementiri de
Montjuïc, la construcció de panteons tant a Montjuïc com a Sarrià, la
construcció d’una nova porta d’accés al cementiri al costat de la Capella,
per permetre el canvi de recorregut de l’autobús 21 fins a l’entrada del
recinte.
Al Cementiri de Poblenou s’han rehabilitat cinc panteons, que s’han posat
a la venda mantenint-ne el disseny i els materials. També s’han restaurat
dos edificis històrics, la Capella i l’antiga Sala de Juntes.
Model de gestió 
El model de gestió de Cementiris de Barcelona desperta un interès
creixent entre les empreses de serveis funeraris i cementiris d’altres
països. Prova d’això són les diverses delegacions internacionals que
durant el darrer any han viatjat a Barcelona per visitar aquests recintes i
veure de primera mà com es gestionen i funcionen totes les instal·lacions.
El passat mes de març ens van visitar un grup de 27 persones que
formaven part de l’associació de cementiris i crematoris privats del Brasil,
Sincep-Acembra, interessats en la gestió dels cementiris i crematoris, així
com en la conservació i rehabilitació dels cementiris monumentals, els
nous productes i serveis que cobreixen les necessitats actuals de la
població, i l’assegurança de decessos i la legislació Europea en matèria de
cementiris, tanatoris i crematoris.
Al mes d’abril, un grup de funeraris suecs del cementiri d’Estocolm van
visitar les instal·lacions del cementiri de Montjuïc amb l’objectiu de
conèixer de prop les línies estratègiques de la seva gestió.
L’interès per la gestió dels cementiris de la ciutat ha arribat també a Corea
del Sud. Un total de 22 membres del Consell Nacional de Promoció de la
Memòria de sostenibilitat . 77
Cremació d’aquest país van visitar els crematoris de Montjuïc i de
Collserola, a més dels Jardins d’Espargiment de cendres d’ambdós
recintes. El seu propòsit era conèixer com es gestionen les incineracions
als recintes funeraris de Barcelona i, també, veure la varietat de serveis i
productes que s’ofereixen actualment per dipositar les cendres, tot
respectant el medi ambient.
Per últim, els cementiris de Barcelona han tingut la visita d’una delegació
del Govern de Moscou i diferents empreses franceses i alemanyes del
sector funerari. La majoria volia conèixer el sistema de filtratge de
dioxines del crematori de Montjuïc, una tecnologia capdavantera que
col·loca els cementiris de la ciutat al capdavant del respecte
mediambiental per reduir al mínim l’emissió de pols, gasos contaminants
i metalls pesats així com la gestió de les inhumacions i trasllats dins i fora
dels recintes.
Apropament del llegat cultural dels recintes 
Per tal d’apropar als ciutadans tot el llegat i de promoure el patrimoni
funerari de la ciutat, Cementiris de Barcelona, SA ofereix des de l’any 2004
la Ruta dels Cementiris, iniciativa que forma part de la Ruta Europea de
Cementiris –reconeguda pel Consell d’Europa com a Itinerari Cultural.
Actualment, comprèn un recorregut pels dos cementiris monumentals de
la ciutat, el cementiri de Poblenou i el cementiri de Montjuïc. Des que es
va posar en marxa aquesta activitat –primer a Poblenou i, més tard, el
2008, a Montjuïc– el nombre de visitants ha anat augmentant
progressivament. 
El Concert per al Record organitzat anualment en memòria de totes les
persones enterrades en el darrer any a Barcelona va assolir el miler
d’assistents en la darrera edició, la tercera, celebrada el 14 de juny passat
al Fossar de la Pedrera del cementiri de Montjuïc. Aquesta edició va tenir
la participació especial d’un cor d’alumnes de l’Escola Poeta Foix. 
Enguany, prop de la festivitat de Tots Sants, Cementiris de Barcelona ha
recuperat la tradició històrica de representar Don Juan Tenorio. L’obra de
teatre va tenir lloc al cementiri de Poblenou amb l’objectiu de fomentar la
cultura i el coneixement dels recintes funeraris. Es va representar una
versió reduïda de la famosa obra de José Zorrilla a càrrec d’una desena
d’actors professionals.
Compromís mediambiental 
El respecte pel medi ambient i la sostenibilitat és una prioritat per a
Cementiris de Barcelona. Prova d’això són les accions dutes a terme en els
darrers anys que han servit per reduir considerablement l’impacte
mediambiental.
78 . B:SM. Barcelona de Serveis Municipals
Una de les més importants és la posada en marxa el desembre de 2011 del
parc solar al cementiri de Montjuïc, el qual ha aconseguit generar més de
390 mil kilowatts per hora, és dir, l’equivalent al consum energètic de 120
famílies. En els propers 25 anys es preveu que aquest parc solar assoleixi
una producció total d’energia de 3 milions de kilowatts per hora, tota ella
d’origen solar. 
A més, el Cementiri de Montjuïc i el de Sant Gervasi, han rebut el
certificat ISO 14001:2004 sumant-se al que l’any passat va rebre el
Crematori de Montjuïc. La norma reconeix que l’activitat dels cementiris
compleix estrictament amb els requisits establerts en matèria de gestió
ambiental. 
Amb l’objectiu d’evitar la propagació d’incendis al voltant del recinte
funerari de Collserola s’ha habilitat una zona de protecció d’una amplada
de 25 metres a comptar des del perímetre. La biomassa que es generi de la
neteja de l’arbrat serà utilitzada per a l’arranjament dels parterres
interiors de les agrupacions de sepultures que hi ha al cementiri.
Fent prevaldre el respecte pel medi ambient, Cementiris de Barcelona ha
dedicat molts esforços a aconseguir que les famílies dipositin les cendres
en els cementiris, considerats el lloc d’inhumació o espargiment de
referència. Actualment, les instal·lacions disponibles amb aquesta
finalitat són el Bosc de Cendres del Cementiri de Collserola, el Jardí del
Repòs dels cementiris de Montjuïc i Collserola, el Jardí d’Espargiments de
Cendres, el Jardí de les Aromes i el Jardí de la Mediterrània del Cementiri
de Montjuïc, així com els ja esmentats columbaris cineraris.

Memòria de sostenibilitat . 81
5.
Balanç i compte 
de resultats de l’exercici
En el context d’una conjuntura que continua sent extremadament difícil,
s’ha aconseguit mantenir un resultat d’explotació positiu, a pesar de la
significativa caiguda del nivell d’ingressos de la xifra de negocis, gràcies a
la contenció de costos d’explotació. A partir del balanç de pèrdues i
guanys, que es troba a continuació, elaborem la taula de distribució del
nostre valor econòmic.
COMPONENT IMPORT 2012 IMPORT 2011
VALOR ECONÒMIC DIRECTE CREAT (VEC)
a) Ingressos 121.953.337,87 Eur 193.138.353,09 Eur
VALOR ECONÒMIC DISTRIBUÏT (VED)
b) Despeses operatives 50.959.352,92 Eur 55.457.698,73 Eur
c) Salaris i beneficis socials per als empleats 52.222.461,62 Eur 52.638.511,54 Eur
d) Pagaments a proveïdors de capital 868.232,09 Eur 1.013.038,71 Eur
e) Pagaments a governs 2.410.779,90 Eur 160.137,03 Eur
f) Inversions a la comunitat 0,00 Eur 0,00 Eur
VALOR ECONÒMIC RETINGUT (VER)
(calculat com valor econòmic generat menys valor econòmic) 12.230.392,79 Eur 26.045.384,74 Eur
82 . B:SM. Barcelona de Serveis Municipals
5.1. Balanç i compte de resultats individual de B:SM
BalanH individual a 31 de desembre de 2012 i 2011 
(expressat en milers d’euros) 
ACTIU 2012 2011 PATRIMONI NET I PASSIU 2012 2011
Fons propis 197.676 214.414
Capital 30.600 30.600
Immobilitzat intangible 620 381 Reserves i prima d’emissió 163.814 127.973 
Immobilitzat material 179.612 172.594 Resultat de l’exercici 3.262 55.841 
Inversions en empreses del grup i associades 73.169 75.054 Ajust per canvis de valor 19.832 19.832 
Inversions financeres 34.246 34.280 Subvencions, donacions i llegats rebuts 862 1.029 
Actius per impost diferit 5.817 3.157 
TOTAL ACTIU NO CORRENT 293.464 285.466 TOTAL PATRIMONI NET 218.370 235.275
Provisions 2.583 -
Deutes a llarg termini 37.330 47.704 
Passius per impost diferit 7.548 3.411 
Periodificacions a llarg termini 961 971 
Deutors comercials i altres comptes a cobrar 12.018 9.505 TOTAL PASSIU NO CORRENT 48.422 52.086
Inversions a empreses del grup 13.900 24.438
Inversions financeres a curt termini - - Deutes a curt termini 34.642 6.877 
Efectiu i altres actius líquids equivalents 4.693 2.297 Deutes amb empreses del grup 2.985 4.993 
Creditors comercials i altres comptes a pagar 16.127 19.300
TOTAL ACTIU CORRENT 30.611 36.240 Periodificacions a curt termini 3.529 3.175
TOTAL PASSIU CORRENT 57.283 34.345 
TOTAL ACTIU 324.075 321.706 TOTAL PATRIMONI NET I PASSIU 324.075 321.706 
Memòria de sostenibilitat . 83
Compte de pèrdues i guanys individual a 31 de desembre de 2012 i 2011 
(expressat en milers d’euros) 
COMPTE DE PÈRDUES I GUANYS 2012 2011
Aparcaments 31.804 32.838 
Serveis municipals Àrea i Grua 53.045 56.482 
Estació d’autobusos 1.913 1.944 
Bicing 11.808 11.239 
Zoo 12.277 12.661 
Lleure 8.460 10.002 
Altres serveis 1.320 1.359 
Ingressos de participacions financeres 1.091 5.063 
Import net de la xifra de negocis 121.718 131.588
Despeses de personal (52.222) (52.639)
Aprovisionaments (25.707) (30.329)
Altres despeses d’explotació (26.118) (26.193)
Amortització de l’immobilitzat (10.388) (11.529)
Deteriorament i resultats per alienacions de l’immobilitzat (1.882) 44.402 
RESULTAT D’EXPLOTACIÓ 5.401 55.300 
RESULTAT FINANCER (DESPESA) (636) (240)
RESULTAT ABANS D’IMPOSTOS 4.765 55.060 
Impost sobre beneficis (1.503) 781 
RESULTAT DE L’EXERCICI 3.262 55.841
84 . B:SM. Barcelona de Serveis Municipals
5.2. Balanç i compte de resultats consolidat del grup B:SM
Com a conseqüència de tot el que hem exposat en relació amb les
participacions de B:SM en empreses, en aquest exercici 2012 s’ha realitzat
la consolidació pel mètode d’integració global sobre les societats que es
troben dins del perímetre de consolidació i se’n té un domini majoritari,
és a dir, una participació superior al 50%. I sobre les societats associades,
s’ha aplicat el mètode de posada en equivalència.
El valor de la participació dels accionistes minoritaris en el patrimoni i en
els resultats de les societats consolidades es presenta en el compte de
“Socis externs” del passiu del balanç de situació consolidat i els Resultats
atribuïts a socis externs del compte de pèrdues i guanys consolidat,
respectivament.
El 31 de desembre de 2012 es trobaven dins del perímetre de consolidació
les següents societats:
PARTICIPACIÓ DINS DEL PERÍMETRE DE CONSOLIDACIÓ PER TIPUS I SOCIETAT 2012
% Participació Societat
Directa Indirecta Titular part.
Parc d’Atraccions Tibidabo, SA 100,00% - B:SM
Cementiris de Barcelona, SA 100,00% B:SM
Tractament i Selecció de Residus, SA 58,64% - B:SM
Selectives Metropolitanes, SA - 100,00% TERSA
Solucions Integrals, SA - 100,00% TERSA
Mercados de Abastecimientos de Barcelona, SA (MERCABARNA) 50,69% - B:SM
Catalana d’Iniciatives, CR, SA 24,25% - B:SM
Memòria de sostenibilitat . 85
BARCELONA DE SERVEIS MUNICIPALS, SA I SOCIETATS DEPENDENTS 
BalanH a 31 de desembre de 2012 i 2011 
(expressat en milers d’euros) 
ACTIU   2012 2011 PATRIMONI NET I PASSIU 2012 2011
Fons propis 213.142 224.151 
Immobilitzat intangible 2.228 2.267 Capital 30.600 30.600 
Immobilitzat material 342.185 329.128 Reserves i prima d’emissió 166.480 140.048 
Inversions a empreses associades Reserves en societats
a llarg termini 1.002 2.887 consolidades 7.071 5.220 
Inversions financeres Resultat de l’exercici atribuïble 
a llarg termini 48.321 48.075 a la societat dominant 8.991 48.283 
Actius per impost diferit 5.830 3.173 Ajustos per canvis de valor 19.832 19.832 
Fons de comerç de societats consolidades 1.465 1.465 Subvencions, donacions i llegats rebuts 6.498 7.143 
Socis externs 64.651 63.258 
TOTAL ACTIU NO CORRENT 401.031 386.995 TOTAL PATRIMONI NET 304.123 314.384 
Provisions 4.153 831 
Actius no corrents mantinguts per a la venda 9.952 16.084 Deutes a llarg termini 42.047 52.263 
Existències 2.264 1.940 Passius per impost diferit 7.599 3.462 
Deutors comercials i altres comptes a cobrar 31.280 34.103 Periodificacions a llarg termini 36.995 35.922 
Inversions a empreses del grup i assoc. a curt termini - 11.538 TOTAL PASSIU NO CORRENT 90.794 92.478 
Inversions financeres a curt termini 10.499 22.543 
Periodificacions a curt termini 169 299 Deutes a curt termini 41.774 33.214 
Efectiu i altres actius líquids equivalents 21.973 18.933 Deutes amb empreses del grup a curt termini 3.340 5.286 
Proveïdors comercials i altres comptes a pagar 29.465 39.774 
TOTAL ACTIU CORRENT 76.137 105.440 Periodificacions a curt termini 7.672 7.299 
TOTAL PASSIU CORRENT 82.251 85.573 
TOTAL ACTIU 477.168 492.435 TOTAL PATRIMONI NET I PASSIU 477.168 492.435
86 . B:SM. Barcelona de Serveis Municipals
BARCELONA DE SERVEIS MUNICIPALS, SA I SOCIETATS DEPENDENTS 
Compte de pèrdues i guanys a 31 de desembre de 2012 i 2011 
(expressat en milers d’euros) 
COMPTE DE PÈRDUES I GUANYS 2012 2011
Serveis Funeraris 5.557 5.135 
Tractament de residus 41.346 49.170 
Aparcaments 31.779 32.807 
Mercats centrals i escorxadors 27.001 27.506 
Parc d’Atraccions Tibidabo 14.337 12.941 
Zoo 11.783 12.053 
Lleure 8.460 10.002 
Bicing 11.808 11.239 
Estació d’autobusos 1.913 1.944 
Altres serveis 1.302 1.333 
Serveis municipals 
Grua i Àrea 53.045 56.482 
Cremació i cementiris 12.183 11.630 
Import net de la xifra de negocis 220.514 232.242 
Altres ingressos d’explotació 5.776 6.926 
Despeses de personal (80.739) (82.058)
Aprovisionaments (48.789) (56.461)
Altres despeses d’explotació (58.829) (62.132)
Amortització de l’immobilitzat (22.757) (24.142)
Deteriorament i resultats per alienacions de l’immobilitzat (109) (9.488)
Resultat per la pèrdua de control en participacions consolidades - 53.301 
RESULTAT D’EXPLOTACIÓ 15.067 58.188 
RESULTAT FINANCER (503) 696 
Participació en beneficis (pèrdues) de societats posada en equivalència (1.885) (7.423)
RESULTAT ABANS D’IMPOSTOS 12.679 51.461 
Impost sobre beneficis (1.312) (1.025)
RESULTAT DE L’EXERCICI PROCEDENT D’OPERACIONS CONTINUADES 11.367   50.436 
Rtat. de l’exercici procedent d’operacions interrompudes netes d’impostos - 1.970 
RESULTAT DE L’EXERCICI 11.367   52.406 
Resultat atribuït a la societat dominant 8.991 48.283 
Resultat atribuït a socis externs 2.376 4.123 

Memòria de sostenibilitat . 89
6.
Annex: indicadors GRI
Pàgina
1 Estratègia i anàlisi
11 1.1 Declaració del director general
2 Perfil de l’organització
11 2.1 Nom de l’organització
17 2.2 Principals marques, productes i/o serveis
17-18 2.3 Estructura operativa de l’organització, incloent les principals 
divisions, entitats operatives, filials i negocis conjunts
Contraportada 2.4 Localització de la seu principal de l’organització
11 2.5 Nombre i nom dels països en els quals opera l’organització
15 2.6 Naturalesa de la propietat i forma jurídica
11, 17 2.7 Mercats servits (incloent el desglossament geogràfic, els sectors 
que engloba i els tipus de clients/beneficiaris)
13 2.8 Dimensions de l’organització que informa incloent el nombre 
d’empleats, les vendes netes, la capitalització total i la quantitat 
de productes o serveis prestats
15 2.9 Canvis significatius durant el període cobert per la memòria 
pel que fa a la mida, estructura i propietat de l’organització
45 2.10 Premis i distincions rebudes durant el període informatiu
3 Paràmetres de la memòria
Perfil de la memòria
11, 13 3.1 Període cobert per la informació recollida en la memòria
11, 13 3.2 Data de la memòria anterior més recent
13 3.3 Cicle de presentació de memòries
Contraportada 3.4 Punt de contacte per qüestions relatives a la memòria 
o al seu contingut
13 3.5 Procés de definició del contingut de la memòria
13 3.6 Cobertura de la memòria
13 3.7 Indicar l’existència de limitacions de l’abast o cobertura 
de la memòria
15-17 3.8 Informació sobre negocis conjunts, filials, instal·lacions 
arrendades, activitats subcontractades i altres entitats que 
puguin afectar significativament la comparabilitat entre períodes 
i/o entre organitzacions
11, 13 3.10 Descripció de l’efecte que pugui tenir la reexpressió d’informació 
que pertany a memòries anteriors, juntament amb les raons que 
han motivat aquesta reexpressió
13 3.11 Canvis significatius relatius a períodes anteriors en els mètodes 
d’abast, cobertura o mesura aplicats en l’informe
89-91 3.12 Taula que indica la localització dels continguts bàsics 
en la memòria
90 . B:SM. Barcelona de Serveis Municipals
Pàgina
4 Govern compromisos i participació
17 4.1 Estructura de govern de l’organització
17, 18 4.2 Indicar si el president del màxim òrgan de govern ocupa 
un càrrec executiu
17, 18 4.3 Nombre de membres del màxim òrgan de govern que siguin 
independents o no executius
17, 19 4.4 Mecanismes dels accionistes i empleats per comunicar 
recomanacions o indicacions al màxim òrgan de govern
Compromisos amb iniciatives externes
28-33 4.14 Relació dels grups d’interès que l’organització ha inclòs
28, 29 4.15 Base per a la identificació i selecció dels grups d’interès 
amb els quals es compromet l’organització
Memòria de sostenibilitat . 91
Pàgina INDICADORS DE RENDIMENT
EC Econòmic
81 EC1 Valor econòmic directe generat i distribuït
EN Medi Ambient
Energia
48-49 EN3 Consum directe d’energia desglossat per fonts primàries.
48-49 EN4 Consum indirecte d’energia desglossat per fonts primàries.
EN5 Estalvi d’energia provocat per millores en la conservació 
48, 49, 58, 59, 66, 67 i l’eficiència
Aigua
48, 49 EN8 Captació total d’aigua per fonts
Emissions, abocaments i residus
51, 52 EN22 Pes total de residus per tipus i mètode de tractament
LA Acompliment social, pràctiques laborals i treball decent
Ocupació
13, 15, 16, 19-20 LA1 Total de treballadors per tipus de feina, contracte de treball, 
i regió, desglossat per gènere
38, 29 LA2 Nombre total i taxa de contractació de nous empleats i rotació 
dels empleats per grups d’edat, sexe i regió
25, 26 LA3 Beneficis socials per als empleats de temps complet que no es 
proporcionen als empleats a temps parcial o temporals, 
per activitat principal
45 LA15 Tornar a la feina i taxes de retenció després de la llicència 
parental, per gènere
Relacions empresa/treballadors
46 LA4 Percentatge d’empleats coberts per convenis col·lectius
Salut i seguretat ocupacional
46 LA6 Percentatge del total de treballadors representats en comitès 
de seguretat i salut on participin direcció i empleats que ajuden 
a controlar i assessorar sobre programes de seguretat i salut
47, 48 LA7 Taxes d’absentisme, malalties professionals, dies perduts i 
absentisme, i el nombre de víctimes mortals relacionades 
amb el treball per regió i per sexe
46, 47 LA8 Educació, formació, assessorament, prevenció i control de riscos 
que s’apliquin als treballadors, a les seves famílies o als membres 
de la comunitat en relació amb malalties greus
Formació i educació
39, 40 LA10 Mitjana d’hores de formació a l’any per empleat, per sexe 
i per categoria d’empleat
41 LA12 Percentatge d’empleats que reben avaluacions regulars de 
l’acompliment i de desenvolupament professional, per sexe
92 . B:SM. Barcelona de Serveis Municipals
Memòria de sostenibilitat . 93
Gran Via Carles III, 85 bis. 08028 Barcelona