més 4 Presentacions 8 Fets més destacables del 2013 12 més oberta 22 més competitiva 28 més col·laborativa 34 més dinàmica 40 més humana 46 més sòlida 48 Dades de comercialització 55 Estats financers 61 Annex 4 | 5 Davant d’un context encara marcat per una profunda crisi econòmica i social, el comerç Barcelona és una ciutat amb una exterior i les exportacions són marca molt potent, que desperta els principals motors que tenim confiança i simpatia a tot el món. d’impuls econòmic. Mercabarna és Cada cop més, gaudim de major un bon exemple d’aquesta situació. reconeixement internacional com El 2013, el 25% del total comerci- a lloc idoni per invertir-hi i generar alitzat per les empreses d’aquest activitat econòmica. La inversió recinte alimentari es va destinar estrangera productiva a Catalunya als mercats internacionals. Tenim va créixer durant el 2013 més del empreses alimentàries amb un 40%, i en aquest sentit han estat gran potencial, unes infraestructu- determinants factors com ara res logístiques molt competitives l’increment de l’atractiu econò- i projectes de futur engrescadors. mic de la nostra ciutat, la situació El Hub Alimentari del Mediterrani estratègica privilegiada que tenim i i el Clúster Mercabarna Export Aprofitem les potencialitats de Barcelona el potencial de les nostres infraes- són dues iniciatives que, de ben tructures. segur, reforçaran Mercabarna com Barcelona i la seva Àrea Metro- el gran centre agroalimentari de politana s’estan consolidant com referència del sud d’Europa i la un gran node d’activitat econòmica Mediterrània. lligada a la logística, amb accés als mercats del sud d’Europa, la Mediterrània, Àsia i l’Amèrica Llatina. Poques àrees metropoli- tanes del nostre entorn disposen d’una plataforma logística i unes infraestructures de primer nivell com les que aglutinem aquí: el Port, l’Aeroport, l’Alta Velocitat, el Corredor Mediterrani, la Fira, la Zona Franca i, no cal dir-ho, Mercabarna. Xavier Trias Alcalde de Barcelona 6 | 7 I, precisament, una bona mos- tra de com aquest treball conjunt dóna resultats són, per una banda, Tenim molts motius per sentir-nos els acords que hem signat aquest Entre aquests reptes figura el orgullosos de tenir a Barcelona una any amb el Gremi de Majoristes de convertir Mercabarna en Hub Unitat Alimentària com Merca- del Mercat Central del Peix (GMP) Alimentari del Mediterrani, un barna. Estem davant del centre i amb els empresaris del Pavelló gran centre de referència logístic alimentari més important de Polivalent per a l’actualització de a la zona euromediterrània pel Catalunya i un dels més rellevants les instal·lacions d’aquests dos que fa a la redistribució d’aliments d’Espanya i d’Europa, on s’agluti- centres. Per l’altra, el compromís frescos, així com a la innovació, la nen més de 700 petites i mitjanes assolit amb l’Associació Gremial gestió mediambiental, l’impuls de empreses que comercialitzen, d’Empresaris Majoristes de clústers, etc. Una iniciativa que processen i distribueixen produc- Fruites i Hortalisses de Barce- ajudarà les empreses ubicades a tes frescos. Som un pol empresarial lona i Província (AGEM) per a la Mercabarna a créixer encara més i on es genera riquesa econòmica i modernització del Mercat Central que consolidarà la imatge de Bar- ocupació, on es fomenten valors hortofructícola, que es va ratificar celona i de Catalunya com un pol com la formació, la innovació i la amb la signatura de l’acord defini- de negocis internacional de primer competitivitat i on es potencien les tiu al febrer de 2014. ordre en l’àmbit agroalimentari. accions solidàries i de responsabi- Aquests convenis preveuen que litat social. els empresaris majoristes d’aquests Garantim el futur de Mercabarna A banda de tot això, tenim, centres assumeixin el cost total de també, una forma de fer les coses les millores i, com a contrapartida, que, sens dubte, ens caracteritza. des de l’Ajuntament de Barcelona Els avenços en gestió i funciona- ens hem compromès a allargar les ment que s’han anat fent al llarg seves concessions administratives de la història de Mercabarna no durant els anys necessaris per haurien estat possibles sense la amortitzar les inversions. Una bona entesa entre el sector públic, fórmula, inèdita i pionera entre a través de Mercabarna, i el sector els mercats majoristes espanyols, privat, és a dir les associacions per abordar el pagament d’aques- empresarials que representen als tes obres que s’ha assolit gràcies a operadors del recinte. L’estreta aquesta bona entesa entre les parts. col·laboració i la voluntat de diàleg D’aquesta manera, els operadors permanent entre les dues parts ha tenen garantit el temps per seguir Sònia Recasens estat i és la clau per entendre l’èxit desenvolupant els seus negocis en Presidenta de Mercabarna del nostre model actual de polígon unes instal·lacions més modernes i i segona tinent d’alcalde alimentari. competitives, cosa que serà bàsica de l’Ajuntament de Barcelona per afrontar els grans reptes de futur que tenim davant nostre. 8 | 9 plataforma pensada perquè tant les Més col·laborativa: empreses que ja venen a l’exte- tots hi guanyeM rior com les que volen iniciar-se en aquest negoci tinguin un punt Un altre exemple dels bons El 2013 ha estat un any d’evolu- de trobada on descobrir noves resultats de la col·laboració entre ció per a Mercabarna. Un any on oportunitats comercials i aprofitar Mercabarna i les associacions hem aconseguit, entre tots, fites sinergies entre elles, tot amb empresarials del recinte és el funci- importants i on, també, hem seguit l’objectiu d’exportar més i millor. onament de les comissions mixtes. impulsant projectes estratègics que Finalment, en l’apartat d’activi- Aquests grups de treball, integrats han de servir per construir la Mer- tat internacional, m’agradaria des- per la direcció de Mercabarna i cabarna que volem ser. Ha estat un tacar el projecte d’assessorament l’Associació d’Empresaris Majo- any per sumar, créixer, avançar i, que s’ha fet durant el 2013 a Mon- ristes (Assocome), se centren en en definitiva, tal com reflecteix el fil tevideo (Uruguai). Fent equip amb temes com les telecomunicacions, conductor d’aquesta memòria, per Mercasa i la consultora Deloitte la mobilitat, i la salut i la seguretat ser “més Mercabarna”. Uruguai, s’ha elaborat un pla mes- laboral, i tenen com a objectiu tre per construir una nova Unitat aprofitar la força que dóna la gran Alimentària en aquesta ciutat, que concentració d’empreses que tenim Més oberta: serà similar a la nostra. Un exemple al recinte per cercar solucions que aposteM per la internacionalització més del prestigi internacional que ens permetin tenir serveis més s’ha guanyat Mercabarna al llarg eficients i econòmics. Una part important de la nostra dels anys i que fa que institucions i Com a grans projectes d’aques- tasca aquest any s’ha centrat a altres mercats de diferents països tes comissions, destaquen, d’una potenciar la cara més interna- del món s’emmirallin en diferents banda, el nou aparcament en cional de Mercabarna. Menció aspectes del nostre model i vulguin alçada, del qual el projecte de especial mereixen les passes que reproduir-lo. disseny s’ha completat aquest 2013 hem fet en el marc del projecte i la construcció s’espera que estigui de convertir-nos en Hub Alimen- enllestida a finals de 2014. De l’al- tari del Mediterrani. Volem que Més coMpetitiva: tra, s’ha aconseguit un abaratiment Fets més destacables del 2013 Mercabarna sigui un centre de construïM la Mercabarna del futur en les trucades internacionals referència, tant pel que fa a la per a totes les empreses del grup redistribució d’aliments frescos Sens dubte, una de les grans fites d’usuaris de telefonia de Merca- com en els aspectes vinculats a la del 2013 han estat els acords i com- barna, així com el desplegament de gestió i el funcionament d’un polí- promisos assolits amb els Gremis la connexió 4G a tot el recinte. gon alimentari (innovació, gestió de Majoristes del Peix i de Fruites L’èxit d’aquestes comissions ha mediambiental, creació de clústers, i Hortalisses i amb els empresaris comportat la creació de dues de etc.). Per això, al llarg de l’any, hem del Pavelló Polivalent per noves durant el 2013. La comissió treballat intensament per establir, actualitzar les instal·lacions del d’estalvi energètic i la d’aprofita- i en alguns casos enfortir, vincles Mercat Central del Peix, el Mercat ment d’aigua. La d’estalvi energètic amb institucions i empreses estra- Central de Fruites i Hortalisses ja ha assolit una primera fita, com tègiques com el Port de Barcelona, i el Pavelló Polivalent. és la consecució d’una important l’Aeroport i el Barcelona-Catalunya Aquests acords preveuen la reducció de les tarifes de llum i gas Centre Logístic, entre d’altres, que realització de diferents obres per a les empreses. són referents en un aspecte cabdal de millora, que seran costejades La col·laboració empresarial com és el logístic. pels mateixos empresaris a canvi també ha estat imprescindible per- És prou conegut que les expor- d’allargar les seves concessions què entitats com l’Associació Clús- tacions estan adquirint una gran administratives. Una vegada més, ter Alimentari de Barcelona hagi importància en les balances la voluntat de diàleg i l’entesa entre pogut seguir, un any més, realitzant comercials de les empreses. De fet, Mercabarna (el sector públic) i accions encaminades a potenciar durant el 2013 van representar un els empresaris (el sector privat) la competitivitat empresarial en 25% del total de l’activitat de les ha estat fonamental per abordar i quatre grans línies estratègiques: firmes del nostre recinte. Davant resoldre un tema clau per al futur la d’innovació, la d’exportació, la de d’aquesta realitat, l’Associació d’aquesta Unitat Alimentària. foodservice i la dels traders. Clúster Alimentari de Barcelona També, en aquest sentit, s’ha de —entitat que promou Mercabarna— posar en valor l’aposta decidida dels ha apostat per dotar d’autonomia empresaris per continuar treballant pròpia un dels seus grups estratè- a Mercabarna i l’esforç que faran per gics de treball, el de l’exportació. assumir aquestes importants inver- D’aquesta manera ha sorgit el nou sions en un moment de dificultats Clúster Mercabarna Export. Una econòmiques com l’actual. 10 | 11 Més dinàMica: Finalment, a la Zona d’Acti- la forMació coM a eina per avançar vitats Complementàries (ZAC), les empreses han tingut compor- La formació és una eina bàsica taments dispars. Les firmes de per evolucionar i adaptar-se als distribució de patates i plàtans nous reptes que, diàriament, ens han augmentat la seva activitat, un planteja un entorn tan canviant. 10,4% i un 19,6%, respectivament, La nova imatge neix de la fusió Les empreses cada vegada ho tenen mentre que les companyies de de les lletres M (de mercat) i B més clar. I una bona mostra d’això distribució de fruites i hortalisses (de Barcelona), i crea un símbol ha estat l’augment d’un 6% de l’han disminuït lleugerament. Per entrellaçat que incorpora un treballadors que han participat en la seva banda, les empreses frigorí- element inèdit fins ara en el logo de Al llarg d’aquest any, hem viscut algun dels 117 cursos de formació fiques també han experimentat una Mercabarna, la varietat de colors. la jubilació d’alguns dels directius organitzats pels Serveis de Forma- disminució d’un 9,8% en el volum Colors que representen cadascun que més temps han estat al capda- ció de Mercabarna. En total, grà- Més sòlida de congelats distribuïts. dels sectors d’activitat que operen vant de la direcció de Mercabarna. cies a aquest servei, 1.440 persones en aquest recinte. És el cas del director econòmic han pogut adquirir noves habilitats L’activitat comerciaL eLs estats financers Aquest canvi de logo, però, no i financer, Salvador Escarmís; el o reciclar coneixements. El balanç de l’activitat comercial de En el camp econòmic i financer, respon a un acció puntual. Aquesta director de Mercats i Promoció, Cal destacar també l’aposta Mercabarna durant el 2013 és molt el 2013 ha estat un any d’estabilitat imatge renovada ens ha de servir Joaquim Ros; el responsable del per la formació ocupacional, amb diferent en funció del sector al qual per a la societat Mercabarna. En de suport i d’impuls per a dues Mercat Central del Peix, Daniel la impartició d’una vintena de cur- ens referim. Al Mercat Central de total, s’han aconseguit 4.072.603 importants campanyes instituci- Martínez; el responsable de Mer- sos, en els quals hi han participat Fruites i Hortalisses s’ha viscut un euros de beneficis abans d’impos- onals que hem de desenvolupar al cabarna-flor; Jaume Esteve; el res- 305 persones en situació d’atur. any de certa recuperació, tant pel tos, una xifra un 8% superior a la llarg de 2014. Una és la campanya ponsable de Manteniment i Obres, que fa al volum de comercialitza- de 2012. internacional, que ja s’està realit- Adrià Salaverria, i el responsable ció, que ha pujat un 5,9%, com al La xifra de negoci, de 27,4 zant, i l’altra la campanya de marca d’Administració i Comptabilitat, Més huMana: preu mitjà, que s’ha incrementat milions d’euros, també ha estat per donar a conèixer Mercabarna Josep Maria Monràs. A tots ells els coMproMís aMb les persones un 15%. lleugerament superior a la de entre els ciutadans de Barcelona vull agrair la seva dedicació de tants i aMb el Medi aMbient Pel que fa al peix, tot i que les l’exercici anterior, gràcies sobretot i Catalunya, en la qual ja s’ha anys a Mercabarna i desitjar-los el vendes al Mercat han disminuït un a l’increment d’ingressos proce- començat a treballar i que tindrà millor en aquesta nova etapa. Mercabarna i les empreses del polí- 4,4%, l’augment del preu mitjà en dents del lloguer d’espais a la Zona el seu punt àlgid durant el darrer gon alimentari han mostrat una un 2% ha fet que el 2013 es tanqui d’Activitats Complementàries. trimestre de 2014. vegada més el seu vessant més soli- amb uns nivells de negoci similars canvi en el consell d’adMinistració dari col·laborant de forma activa als de l’any anterior. amb el Banc dels Aliments. Dos Menció a banda requereixen Mercabarna estrena iMatge nou organigraMa per assolir Pel que fa als canvis en el Consell fets ho ratifiquen. Un és l’augment dos sectors com són l’Escorxador i corporativa nous reptes d’Administració, voldria destacar el en un 21% del volum de donacions Mercabarna-flor, que estan patint relleu com a conseller de Merca- de productes frescos que han fet d’una manera més acusada els Un dels canvis més significatius i Amb l’objectiu d’afrontar els nous barna del Sr. Jordi W. Carnes, que les firmes del recinte a aquesta efectes de la crisi. L’Escorxador ha visibles que ha experimentat Mer- reptes estratègics que tenim davant va ocupar la presidència de la Soci- entitat. L’altre és la campanya de continuat amb la reducció de l’ac- cabarna durant aquest any ha estat nostre i d’abordar el relleu d’alguns etat entre finals de 2007 i finals de donacions diàries continuades que tivitat, tot i que aquest any d’una el canvi de logotip. Des del setem- directius que portaven molts anys 2011, data en la qual va passar a ser es va dur a terme durant uns mesos forma més moderada, en concret bre, molts de vosaltres ja l’haureu al capdavant de diferents depar- conseller, un càrrec que ha exercit concrets per tal de donar resposta d’un 3% respecte al 2012. Davant vist implantat en diferents espais, taments de l’empresa i que s’han fins a finals d’aquest any. El seu lloc a les necessitats puntuals d’aquesta d’aquest descens de les matances elements i suports. Es tracta d’una jubilat enguany, hem decidit dur a com a conseller l’ha passat a ocupar institució benèfica. i, en definitiva, dels ingressos per nova imatge, més actual i dinàmica, terme una reestructuració de l’or- la Sra. Sara Jaurrieta. Així mateix, tenim un compro- part de Mercabarna hem fet un que substitueix la que durant els ganigrama directiu de Mercabarna. mís ferm amb les polítiques de sos- gran esforç per reduir les despeses darrers vint anys ha identificat Aquest nou organigrama, més tenibilitat i respecte al medi ambi- d’aquesta instal·lació. aquesta Unitat Alimentària. El transversal i participatiu, integra ent, cosa que és, sense cap mena de Els efectes de la crisi econòmica nou logo vol aglutinar i transme- les àrees següents: la Jurídica i dubte, un eix primordial en el fun- i la pujada de l’IVA del 8% al 21% tre conceptes com ara moviment, Financera, encapçalada per Lídia cionament diari de Mercabarna. han tornat a marcar l’evolució xarxa, Barcelona, frescor, vitali- Redón; la Tècnica, amb Lluís Albe- Gràcies a això, hem aconseguit, un de l’activitat a Mercabarna-flor, tat, modernitat, etc., és a dir tots rich al capdavant; la d’Explotació, any més, que el nostre sistema de on s’ha registrat un descens de la aquells atributs i valors que volem amb Josep Garcia; la d’Operacions gestió mediambiental —implan- comercialització i del preu mitjà, que la gent tingui al cap quan pensi i Comunicació, encapçalada per tat des de fa més d’una dècada al d’un 11% i un 8,5%, respectivament. en Mercabarna. Ingrid Buera; la d’Organització i recinte— doni fruits molt positius, Tot i que durant aquest any s’ha Desenvolupament de Recursos amb un nivell de reciclatge del 79% reestructurat la zona de planta i Humans, dirigida per Maite Palat; la de les deixalles recollides. s’ha potenciat l’arribada de nous d’Estratègia i Màrqueting, liderada operadors, el 2014 serà l’any per Pablo Vilanova, i, finalment, clau per definir les línies futures l’Econòmica i Financera, amb Josep Tejedo d’aquest Mercat. Arantxa González al capdavant. Director general de Mercabarna 12 | 13 Ser més internacional, més oberta al món. Aquest és un dels grans reptes estratègics de Mercabarna. De potencial, n’hi ha: empreses competitives, gran oferta més oberta i varietat de producte i una ubicació privilegiada. Però Mercabarna també vol ser una referència nacional i internacional a l’hora d’exportar un model de funcionament, pioner en molts aspectes. més oberta 14 | 15 nou soci d’ili, logística internacional incorporació al barcelona- col·laboració aMb aena Mercabarna s’incorpora a aquesta catalunya centre logístic (bcl) Mercabarna participa en comis- associació empresarial per poten- Mercabarna entra a formar part del sions, liderades per AENA, per ciar el seu posicionament en els comitè executiu d’aquesta entitat, millorar el trànsit de mercaderies mercats internacionals on aquesta amb l’objectiu de liderar els projec- a l’Aeroport de Barcelona-El Prat. organització desenvolupa les seves tes relacionats amb la logística de La finalitat és doble: per una banda, activitats. la distribució alimentària. estudiar possibles noves rutes comercials i, per l’altra, millorar coneixent l’experiència relació Més estreta aMb el port les instal·lacions i els serveis d’altres Mercats de barcelona d’inspecció sanitària d’aliments Com a part de l’estratègia de posici- Es defineixen conjuntament a l’Aeroport. onament internacional, la direcció Un dels aspectes imprescindibles objectius i accions a desenvolupar de Mercabarna visita els mercats per arribar a ser aquest hub és dis- per impulsar la logística alimen- contactes aMb operadors logístics majoristes d’Istanbul (Turquia), posar d’una xarxa logística sòlida. tària. Entre les primeres accions S’inicien contactes amb diversos Munic (Alemanya), Saint Charles Per això, la direcció de Mercabarna s’acorda la participació conjunta en operadors de transport terrestre, (Perpinyà), Rungis (París), Pequín ha focalitzat els seus esforços fires internacionals (per exemple, naval i ferroviari per parlar sobre (Xina) i Hèlsinki (Finlàndia) per durant aquest any a establir alian- Fruit Logistica 2014) i la millora de possibles rutes que permetin millo- conèixer la seva experiència pel ces i acords amb socis estratègics la logística de les línies navilieres rar i ampliar l’entrada i sortida de que fa a la distribució internacional en aquesta matèria. alimentàries per a Barcelona. productes. de productes frescos. MercABArnA HA focAlitzAt els seus esforços A estABlir Impuls al projecte Hub Alimentari del Mediterrani AliAnces i Acords AMB socis estrAtègics Un dels objectius estratègics de Mercabarna per als propers anys és el de convertir-se en Hub Alimentari del Mediterrani- Barcelona®. És a dir, ser el gran centre mediterrani de referència pel que fa a l’entrada d’aliments d’arreu del món —per després comercialitzar-los, donar-los valor afegit o redistribuir-los cap a altres mercats internacionals—, així com un referent pel que fa a l’impuls de clústers d’empreses, d’iniciatives mediambientals o d’innovació en el camp científic, social, logístic, etc. més oberta 16 | 17 acció coMercial a la fira seafood barcelona A més, a banda de començar a Mercabarna organitza, en el marc planificar les accions a desenvolu- d’aquesta fira, celebrada a l’octubre, par durant el 2014, el clúster ja ha una trentena d’entrevistes entre realitzat les primeres accions con- potencials clients de Polònia cretes en el marc del grup dedicat i una desena d’empreses del sector als temes comercials. del peix. A més, Mercabarna participa detectar clients potencials a la fira amb un estand conjunt Es realitzen diversos estudis de amb el Gremi de Majoristes del mercat a països que són d’interès Mercat Central del Peix (GMP) per comercial per a les empreses del promoure la marca “Peix de Mer- clúster. S’estudien les oportunitats cabarna” entre els professionals de negoci a Alemanya i Polònia per internacionals. En total, s’atenen A l’acte de presentació del a les empreses hortofructícoles, més de 400 professionals d’arreu Clúster Mercabarna Export així com les de Polònia i la Xina del món, interessats a conèixer els hi van assistir el director general per a les firmes del sector del peix. avantatges de comprar a la Unitat de Mercabarna, Josep Tejedo; Amb els resultats obtinguts, es Alimentària. el conseller d’Agricultura planifiquen les primeres accions També, durant els dies de cele- de la Generalitat de Catalunya, per fomentar el contacte entre pos- bració de la fira, una seixantena de Josep Maria Pelegrí; el president sibles compradors d’aquests països professionals de diferents països AQuestA iniciAtivA d’Assocome, Joan Llonch, i una i les empreses del recinte. visiten el Mercat Central del Peix. contriBuirÀ A fer setantena de persones més. Que les eMpreses del clúster eXportin Més i Millor Creació del Clúster Mercabarna export Professionals internacionals del sector del peix visitant el Mercat Central del Peix de Mercabarna Mercabarna ha posat en marxa Aquest exercici ha servit perquè en el marc de la fira Seafood una nova plataforma, el Clúster Mercabarna i les empreses del Barcelona. Mercabarna Export. L’objectiu recinte adherides a l’Associació d’aquesta iniciativa és donar suport Clúster Alimentari de Barcelona a les empreses del clúster per definissin els principals reptes exportar més i millor, tot buscant estratègics del nou clúster. la col·laboració entre les mateixes Fruit d’aquesta reflexió, s’han companyies, així com amb institu- constituït tres comissions de tre- cions i entitats. ball: una, dedicada a buscar soluci- L’estand de Mercabarna ons logístiques més competitives i el GMP al Seafood i eficients; l’altra, a potenciar les Barcelona 2013. accions comercials que permetin captar nous clients internacio- nals i entrar a nous mercats, i la tercera, a millorar els recursos de finançament i de gestió en l’àmbit internacional. més oberta 18 | 19 principals visites estrangeres • L’ambaixador del senegal (Àfrica) a Espanya (15 de febrer). • L ’Administració d’Aliments i Fàrmacs dels estats Units (FDA), acompanyada per representants de l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària i pels responsables a Mercabarna de l’Agència de Salut Pública (6 de març). • L ’Associació Comercial de Majoristes del Mercat de frankfurt (alemanya) (11 de març). • Un grup d’empresaris de la Federació de Cooperatives Agrícoles de Hokuren (Japó) (20 de març). • Gestors dels dos mercats majoristes de rússia Bangkok (tailàndia) (12 d’abril). • Delegats regionals de la Federació alEManYa TaTarsTan Ucraïna Un referent italiana de Distribuïdors Alimentaris (15 d’abril). internacional • L ’Agència General de Pesca del Govern de iTàlia JaPó sant Petersburg (rússia) (10 de maig). • La directora executiva del Fondo Nacional EsTaTs UniTs El prestigi internacional que té de Medio Ambiente del Perú (31 de maig). Mercabarna ha fet que, durant el • E l director a Europa de la Promotora 2013, institucions i professionals del Comercio Exterior de costa rica aràBia saUdiTa alimentaris de tot el món s’inte- (10 de juny). Tailàndia ressin per visitar el recinte, per • R epresentants del Govern i productors sEnEgal Mali conèixer el seu funcionament de fruita de mali (Àfrica) (27 de juny). cosTa rica o per establir contactes comercials. • El president i representants del Govern de la República de tatarstan (16 de juliol). KEnia • L ’ambaixador de la República de Kenia (Àfrica), el president de l’Associació Mundial de Països Productors de Flor PErú i un exportador de flor (23 de juliol). • E l president del Comitè d’Agricultura del Parlament de rússia, acompanyat per la direcció internacional de Mercasa XilE (26 de juliol). • L’alcalde de la meca (aràbia saudita) (22 de novembre). • Representants de l’agència publicoprivada Codesser (Corporación de Desarrollo Social del Sector Rural) de Xile (28 de novembre). • Representants del mercat majorista de Kíev (Ucraïna) (23 de desembre). més oberta 20 | 21 • E l conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Genera- litat de Catalunya, el director Mercabarna també ha obert les general d’Alimentació, Qualitat i portes a representants institucio- Indústries Agroalimentàries i el nals nacionals que volien conèixer director dels Serveis Territorials les seves instal·lacions. del Departament a Barcelona (10 de maig). • D elegació municipal encapçalada • L’alcalde de Barcelona i la tinent per la tinent d’alcalde de l’Ajun- d’alcalde de l’Ajuntament de tament de Barcelona i presidenta Barcelona i presidenta de Merca- de Mercabarna i integrada pel barna (12 de maig). regidor de Comerç, Consum i • D elegació integrada pel vicecon- Mercats, el gerent d’Economia, seller d’Agricultura, Pesca i Polí- Així mateix, Mercabarna també Empresa i Ocupació, el direc- tica Alimentària del Govern basc, ha estat un punt de referència per tor general de B:SM i diferents el director de Calidad Alimentaria als estudiants de les principals directors executius de Barcelona e Innovación i una desena d’em- escoles de restauració catalanes Activa (15 de gener). presaris bascos (10 juny). que visiten el polígon alimentari • E l delegat del Govern de la Gene- • El conseller d’Empresa i Ocupa- com a part del seu procés de forma- ralitat de Catalunya a Barcelona ció de la Generalitat de Catalunya ció. En total, al llarg d’aquest any, (10 d’abril). (6 de setembre). 838 alumnes han passat pel recinte. Exportant el model a Montevideo oberta a les institucions Al mes de maig, el consorci inte- Durant tot el procés d’assessora- Com serà la futura grat per Mercabarna, Mercasa i ment, representants de la direcció Unitat Alimentària la consultora Deloitte Uruguai és de Mercabarna han viatjat en de Montevideo escollit, a través de concurs públic, diferents ocasions a Montevideo per elaborar el pla mestre que cul- per conèixer les necessitats dels • 9 6 ha. minarà amb la construcció d’una operadors i presentar les diferents • I nfraestructures: Mercat Unitat Alimentària a Montevideo. parts del projecte. de Fruites i Hortalisses, El pla mestre consta de tres Així mateix, a l’octubre, una Mercat Polivalent, Pavellons fases, dues de les quals s’han com- delegació institucional i empresa- Multiserveis i Zona d’Activitats pletat durant aquest any. rial de Montevideo integrada per Complementàries. En primer lloc, l’estudi de mer- 27 persones visita Mercabarna • Fins a 800 empreses podran cat sobre la situació i les necessi- durant dos dies per seguir conei- arribar a treballar dins d’aquest tats de la distribució i el comerç xent de primera mà el funciona- futur recinte. alimentari a l’entorn de la nova ment i les infraestructures del • Serveis: frigorífics, sistema de Unitat Alimentària i, en segon lloc, polígon alimentari. gestió de residus, serveis de restau- la part d’anàlisi tècnica d’infraes- ració, zona comercial, etc. tructures i serveis. La tercera part, que consisteix en l’anàlisi de les inversions i la rendibilitat del pro- jecte, s’ha treballat a finals de 2013 i es presentarà a principis de 2014. 22 | 23 Mirar cap al futur sabent que la permanència dins de Mercabarna està assegurada i que disposem d’unes infraestructures de qualitat. Això dóna la tranquil·litat més competitiva necessària per apostar per nous projectes i, en definitiva, per ser encara més competitius. I, per aconseguir-ho, era imprescindible garantir la continuïtat de l’actual model de polígon alimentari. més competitiva 24 | 25 PrEACord PEr modErnItzAr El MercAt centrAl de fruites i HortAlisses Durant l’exercici 2013, Merca- Aquest preacord, que s’ha barna, el Gremi de Majoristes de ratificat al febrer de 2014, preveu Fruites i Hortalisses (AGEM) i els la mateixa fórmula de col·laboració representants de les cooperatives publicoprivada que s’ha establert agrícoles del Mercat Central de al Mercat Central del Peix, on els Fruites i Hortalisses han treba- empresaris assumeixen el cost de llat conjuntament per assolir un les obres a canvi d’estendre 17 anys preacord per a la modernització més les concessions administrati- d’aquest centre majorista. ves, que expiraven el 2020. Les obres, que inclouen inter- vencions en l’estructura, la façana, els molls, el sostre, etc. del Mercat, es faran en un període d’uns cinc Compromís per renovar les infraestructures de mercabarna anys i costaran vint milions d’euros. ACtUAlItzACIó dEl MercAt centrAl del peiX mIllorA dE lEs InstAl·lACIons dEl pAvelló polivAlent Mercabarna, el Gremi de Majo- Més de vint actuacions diferents trenta anys del Mercat a Mercabarna Al novembre s’ha signat l’acord per Aquestes obres, que ascendiran ristes del Mercat Central del Peix El conveni preveu la realització Aquest acord històric s’ha assolit a l’adequació de les instal·lacions a 350.000 euros, consistiran (GMP) i l’Associació d’Aplegadors d’una vintena d’obres diferents al justament l’any que el Mercat del Pavelló Polivalent. En aquest a fer millores en diferents espais, del Mercat Central del Peix han Mercat, entre les quals destaquen Central del Peix compleix el trentè cas, les empreses que treballen com ara el sostre, el paviment signat al juliol el conveni que la renovació dels equipaments de aniversari del seu trasllat del en aquest centre també es faran dels molls, la xarxa d’abastiment permet abordar les obres d’actua- reciclatge de residus i de les aigües carrer Wellington de Barcelona càrrec de les inversions a realitzar d’aigua i els sistemes antiincendis, lització de les actuals instal·lacions residuals, la incorporació d’un a Mercabarna. Per commemorar i tindran la possibilitat, si així ho entre d’altres. del Mercat. nou enllumenat a la zona de venda aquesta data assenyalada, el Gremi decideixen, de renovar els seus Aquest acord, pioner entre els per aconseguir un major estalvi de Majoristes del Mercat Central contractes —que finalitzaven el mercats majoristes espanyols, energètic, actuacions en la coberta del Peix ha organitzat un sopar 2020— un màxim de vint anys més. estableix que els empresaris del i el fals sostre, la pavimentació del amb més de 180 assistents, entre Mercat s’encarregaran de costejar Mercat, etc. autoritats institucionals, majoris- les obres i, com a contrapartida El novembre, Mercabarna i tes, detallistes, proveïdors i altres per aquesta inversió, podran el GMP han creat la comissió de professionals del sector, i un acte estendre les concessions admi- seguiment d’obres, que s’encar- festiu al Mercat amb els clients nistratives 18 anys més a partir regarà de planificar les diferents habituals d’aquest centre. de 2020, any en què finalitzaven actuacions que s’han de realitzar aquestes concessions. en aquest centre durant els propers deu anys —sense aturar l’activitat habitual del Mercat— i que tindran un cost total de més de nou milions d’euros. més competitiva 26 | 27 les empreses de la zAC aposten per la continuïtat a mercabarna unA setAntenA d’eMpreses de lA zAc Un total de disset empreses L’impuls a aquest procés de Amb aquestes novacions (les HAn AssegurAt JA lA ubicades a la Zona d’Activitats renovacions al llarg d’aquest any signades i les sol·licitades) i les sevA continuïtAt Complementàries (ZAC) han s’ha produït gràcies a la signatura realitzades en anys anteriors ja són A MercABArnA renovat els seus contractes d’un annex a l’acord marc, assolit a una setantena de companyies les d’arrendament a Mercabarna finals de 2012 entre Mercabarna i que han assegurat la seva continuï- i prop d’una quarantena n’han Assocome, per adaptar les condici- tat a Mercabarna. sol·licitat la renovació, tràmit que ons de renovació pactades el 2009 es concretarà durant el 2014. a les actuals circumstàncies econò- miques. L’objectiu era facilitar que les companyies poguessin garantir la seva permanència al recinte i afrontar noves inversions. 28 | 29 Una bona manera d’avançar és treballar en equip. Una Mercabarna més col·laborativa és aquella que suma esforços i capacitats amb les associacions més col·laborativa i els gremis empresarials i amb les mateixes companyies de la Unitat Alimentària, però també amb altres institucions i entitats, amb el propòsit d’assolir nous reptes i arribar més lluny. més col·laborativa 30 | 31 coMissió de telecoMunicacions coMissió de Mobilitat S’abarateixen les trucades interna- Es dissenya el projecte constructiu, cionals al voltant d’un 22%, tant en atorgat a l’enginyeria IDP, del nou les conferències que es fan des de aparcament en alçada (P2) dins Mercabarna a altres països com en de Mercabarna. També es realitza les que els usuaris fan o reben des el concurs públic per seleccionar del seu mòbil quan són a l’estran- l’empresa constructora d’aquest ger. Això s’aconsegueix gràcies nou servei. a un acord entre la Comissió i Amb tres plantes i una capacitat Orange, l’operador de telefonia del per a prop de 300 vehicles, aquest grup tancat d’usuaris del polígon aparcament s’ubicarà al carrer alimentari. Major, al costat de la Zona Comer- connexió més ràpida. Així cial i molt a prop de la porta d’accés mateix, Mercabarna es converteix del Prat. Gràcies a aquest nou al juliol en un dels primers punts equipament s’alliberaran places de Catalunya escollit per Orange d’estacionament al carrer amb per desplegar la seva xarxa l’objectiu de guanyar espai de cir- de telefonia 4G. Això permet culació i maniobres per a camions als usuaris que ja tenen el mòbil i furgonetes. i la targeta adaptats al 4G Entre les principals fites assolides connectar-se dins del recinte a durant aquest any per les cinc aquesta xarxa de transmissió de comissions destaquen: dades d’alta velocitat. l’èxit de les comissions mixtes coMissió d’estalvi d’energia coMissió d’aigües Mercabarna i Assocome s’uneixen Es realitza la primera fase d’un per contractar de forma conjunta estudi sobre la viabilitat d’oferir els subministraments d’electricitat els serveis de l’estació depuradora Mercabarna i l’Associació de i gas, i d’aquesta manera aprofitar d’aigües residuals de Mercabarna Concessionaris de Mercabarna la gran concentració d’empreses (EDAR), que ara dóna servei a (Assocome) col·laboren per millo- que hi ha al recinte per tenir més l’Escorxador i al Mercat Central rar els serveis que es presten als poder de negociació amb les firmes del Peix, a la resta d’empreses usuaris del polígon alimentari a proveïdores i aconseguir preus més del recinte. través d’un sistema de comissions competitius. tècniques mixtes. Per seleccionar les empreses coMissió de seguretat Gràcies a aquest model de tre- subministradores, més de 250 i salut laboral ball s’han aconseguit grans avenços companyies de Mercabarna han Es defineixen les noves mesures en matèria de telecomunicacions, participat, al setembre, en una sub- de seguretat relacionades amb les mobilitat i en salut i seguretat hasta en línia on les companyies obres d’actualització del Mercat laboral. Per aquest motiu, fruit comercialitzadores han presentat Central del Peix i s’actualitzen els d’aquesta bona experiència, el 2013 les seves ofertes per millorar el plans d’autoprotecció de Merca- s’han posat en marxa dues noves preu per quilowatt hora que de barna on s’especifiquen les formes comissions, dedicades a l’estalvi mitjana paguen actualment les d’actuació i d’organització dels d’energia i a l’ús de l’aigua. firmes del recinte. mitjans tècnics i humans davant Gràcies a això, s’ha aconseguit d’una emergència. un estalvi d’un 7,5% de mitjana en la factura de la llum i d’un 13,7% en la del gas per a les empreses de la Unitat Alimentària que s’han adherit a aquesta iniciativa. més col·laborativa 32 | 33 trAders eXportAció opcions alternatives En el marc d’aquesta línia estra- de comercialització tègica, es realitza una anàlisi de Al març se celebra un jornada per les empreses de l’Associació per explicar les oportunitats de vendre conèixer els seus reptes i inquie- productes frescos i refrigerats a tuds pel que fa a la comercialit- través de màquines expenedores zació i logística internacional i, (vending), organitzada per l’Associ- partint d’això, es posen en marxa ació Clúster Alimentari i l’Asso- diferents iniciatives i estudis de ciació Catalana de Vending i que nous mercats interessants per a les registra una trentena d’assistents. companyies. Davant les importants oportu- interrelació amb cadenes nitats de negoci que ofereix l’ex- de distribució. Prospeccions portació, s’opta per crear una nova comercials plataforma, anomenada Clúster Amb la col·laboració d’AECOC, Mercabarna Export, que es posa en Col·laboració entre es realitza el curs “Gestió per cate- marxa a finals d’any amb l’objectiu gories i com entendre el lineal”, d’oferir solucions a les empreses empreses per ser celebrat a finals de maig a Vallado- en el camp logístic, comercial i lid. Les empreses del clúster par- financer i de potenciar l’exportació més competitius: ticipants assisteixen a una classe en condicions òptimes. pràctica sobre gestió de lineals a un els clústers dels establiments de la cadena de supermercats El Árbol. l’AssociAció clúster AliMentAri de BArcelonA estÀ integrAdA per innovAció foodservice unes QuArAntA eMpreses L’Associació Clúster Alimentari iniciatives entre clústers noves tecnologies d’aplicació tendències en el sector de Barcelona, entitat liderada per S’inicia la col·laboració amb el • Representants de Foodtopia, la i accions de networking Mercabarna, ha seguit impulsant Clúster d’Eficiència Energètica primera franquícia nacional que L’Associació Clúster Alimentari de tot un seguit d’accions dins de les de Catalunya i amb el Clúster comercialitza aliments de cin- Barcelona i l’ANTA (Associació de quatre línies estratègiques que té Packaging, amb l’objectiu d’oferir quena gamma elaborats amb una petites i mitjanes empreses per al en marxa l’entitat: la d’innovació, idees i solucions a les empreses màquina anomenada Tecnologia foment de l’ús de noves tecnologies la de foodservice, la de traders i la per reduir els costos energètics i T, es reuneixen amb empreses en l’alimentació fora de la llar) d’exportació. millorar en el tema de l’envasatge, de l’Associació per cercar vies organitzen al maig la jornada “Nous respectivament. de col·laboració per a l’aplicació conceptes de restauració”. Una comercial d’aquesta tecnologia. cinquantena d’empreses majoristes i responsables de restaurants espe- • U na desena d’empreses del cialitzats es reuneixen per debatre Clúster visiten l’empresa Apapro- sobre les necessitats d’aprovisi- cessing, ubicada a BZ Barce- onament d’aquesta tipologia lona Zona Innovació, a la Zona de restaurants. Franca. La finalitat era veure com aquesta firma especialitzada en analitzant pràctiques l’aplicació d’altes pressions als internacionals productes frescos les pot ajudar Es realitza una visita a l’empresa a l’hora d’allargar la vida útil dels Marr-Cremonini, un dels grups productes i millorar la qualitat i alimentaris més grans d’Itàlia, amb la seguretat alimentària. la finalitat de conèixer com treballen els productes de cinquena gamma i quines solucions logístiques apliquen a la distribució dels seus productes. 34 | 35 En un món en constant evolució, la formació és essencial per adaptar-se als canvis. I, en aquest sentit, més dinàmica Mercabarna posa a l’abast de les empreses i d’aquelles persones que volen ser professionals del sector alimentari totes les eines necessàries per estar més preparats i ser més dinàmics. més dinàmica 36 | 37 forMació per abordar noves inquietuds Més cursos a Mida Els Serveis de Formació de Merca- La modalitat de cursos a mida per barna també han posat en marxa a empreses, que s’organitza des de aquest any nous cursos relacionats Els Serveis de Formació de Mer- Mercabarna, segueix amb la ten- amb matèries específiques que cabarna han impartit 117 cursos dència creixent dels darrers anys. responen a les inquietuds actuals de 92 de formació continuada. Un total Del total de cursos de forma- moltes empreses del recinte. 250 forMAció ocupAcionAl de 1.440 treballadors d’empreses ció continuada impartits durant • Curs “Aconsegueix fer més amb PrInCIPAls CUrsos ImPArtIts alimentàries han pres part en algun l’any, 92 s’han organitzat segons menys a través d’un equip motivat 580 En FUnCIó dE lEs horEs lECtIvEs d’aquests cursos, xifra que suposa les necessitats específiques de les i productiu”, al gener. un increment de la participació del firmes sol·licitants. D’aquestes, la • Curs “Especialistes en exportació”, Venedor poliValent 5,9% en relació amb el 2012. Les majoria són de Mercabarna, però organitzat conjuntament amb (2.720 hores) hores lectives també han augmen- també hi ha cadenes de supermer- l’AGEM de febrer a maig i a la tardor. 2.720 Florista (910 hores) tat un 9%, amb un total de 1.636 cats, firmes de restauració i alimen- • Curs “Producció i conservació de sacriFici, Feinejat i especejament hores de formació. tació i gremis professionals. fruites de quarta gamma”, al març. 910 de canals (580 hores) peixateria (250 hores) actiVitats d’auxiliar de magatzem les empreses aposten més per la formació dels seus treballadors (92 hores) 305 AluMnes pArticipen en els cursos ocupAcionAls 79 forMAció continuAdA Una oportunitat per a persones a l’atur 88 PrInCIPAls CUrsos ImPArtIts En FUnCIó dE lEs horEs lECtIvEs Al llarg de 2013, els Serveis de For- acreditació per fer un nou bons nivells d’inserció laboral 98 idiomes (513 hores) mació de Mercabarna han realitzat certificat de professionalitat Segons les dades del Servei d’Ocu- Venedor poliValent (250 hores) 20 cursos de formació ocupacional Els Serveis de Formació han obtin- pació de Catalunya, aquest any, 513 peixateria (98 hores) per a persones en situació d’atur, gut l’homologació del Servei d’Ocu- el 54,5% dels alumnes que han Higiene dels manipuladors cosa que equival a 5.642 hores pació de Catalunya per realitzar un obtingut el certificat de Carnisseria d’aliments (88 hores) lectives impartides. Aquests cursos nou certificat de professionalitat, el a Mercabarna s’han incorporat preVenció de riscos laborals (79 hores) s’han organitzat a petició de dife- d’Auxiliar de magatzem. al mercat laboral. En el cas dels 117 250 rents ajuntaments, organitzacions, Amb aquest certificat, Merca- certificats d’Activitats de venda i entitats socials i també el Servei barna ja disposa de l’acreditació d’Auxiliar de venda, la xifra és del cursos d’Ocupació de Catalunya (SOC). per impartir sis certificats: el de 44,8% i, en el dels certificats de de forMAció Un total de 305 persones han Sacrifici, feinejat i especejament de Floristeria i d’Activitats d’auxiliar continuAdA participat en aquests cursos, un canals; el de Florista; el d’Activitats de floristeria, un 35% dels partici- 2,8% menys que el 2012. d’auxiliar de floristeria; el d’Ac- pants ha trobat feina. tivitats de venda, i el d’Activitats d’auxiliar de venda. Aquests certificats permeten a l’alumne obtenir una titulació oficial que es pot convalidar amb altres estudis reglats. més dinàmica 38 | 39 Accions per MostrAr Als floristes noves dinamitzant el sector floral tendències Mercabarna, amb la col·laboració 1.800 floristes participen en les benvinguda a la priMavera de l’Associació d’Empresaris MercadeMostracions Prop de 400 floristes assisteixen Majoristes (AEM), ha organitzat Per trentè any consecutiu, a la Festa de la Primavera, una diferents activitats a Mercabarna- Mercabarna-flor acull al novembre jornada per presentar noves idees flor, amb la finalitat de donar aquesta jornada professional, on es i propostes de treballs florals per noves idees als floristes a l’hora presenten les últimes tendències treure el màxim rendiment comer- de fer treballs amb flors, plantes en decoració floral nadalenca. cial als diferents esdeveniments i complements. Vuit de les principals escoles de la campanya de la primavera d’art floral espanyoles, els tres (diada de Sant Jordi, la temporada primers classificats de la Copa de casaments, el Dia de la Mare, d’Europa Junior d’Art Floral i les etc.). Durant l’acte, es realitzen mateixes empreses del Mercat demostracions florals i concursos són els encarregats de mostrar de treballs elaborats pels als floristes assistents tota mena mateixos floristes. de propostes originals, a través de demostracions, exposicions de producte i concursos. 40 | 41 Actuar davant de les necessitats i problemàtiques actuals de la societat i fer accions responsables perquè l’activitat pròpia de la Unitat Alimentària afecti més humana el medi ambient tan poc com sigui possible. Això és el que fa més humanes Mercabarna i les empreses d’aquest polígon alimentari. Un compromís amb les persones i l’entorn que s’incrementa any rere any. més humana 42 | 43 educar contra el MalbarataMent Al novembre, Mercabarna acull la El director general de Mercabarna, Mercabarna ha participat en dues celebració d’una jornada, impul- la directora de l’Àrea de Prevenció accions concretes per sensibilitzar sada per l’Agència de Residus de i Foment del Reciclatge de sobre la necessitat de no malbara- Catalunya, l’Agència Catalana de l’Agència de Residus de Catalunya tar els aliments. Seguretat Alimentària i el Depar- i el director de l’Agència Catalana tament d’Ensenyament, per parlar de Seguretat Alimentària, en la adhesió al projecte “la sobre el paper de les escoles en la jornada contra el malbaratament aliMentación no tiene desperdicio. lluita contra el malbaratament i alimentari. aprovéchala” presentar les activitats pedagògi- Mercabarna s’ha sumat a aquesta ques vinculades a aquesta temàtica. iniciativa liderada per l’AECOC Un centenar de mestres d’esco- (Associació d’Empreses del Gran les de tot Catalunya i representants Consum), en què participen 150 d’AMPAS (Associacions de Mares empreses. L’objectiu és promoure i Pares d’Alumnes) han assistit a accions per reduir el volum de aquest acte, on Mercabarna explica rebuig alimentari i optimitzar al les campanyes infantils que es fan màxim l’aprofitament dels exce- al recinte i que també incideixen dents, tot potenciant la donació i en la necessitat de fer un consum reutilització dels aliments. responsable dels aliments. lluitant contra el malbaratament alimentari donacions al Banc dels Aliments Mercabarna i les empreses que caMpanya per fer donacions treballen al polígon alimentari han diàries continuades 623.597 ratificat, un any més, el seu com- Mercabarna i els Gremis de Majo- Així es va posar en marxa kg promís amb la tasca solidària que ristes de Fruites i Hortalisses i del un sistema d’aportacions fixes de fruites i HortAlisses realitza la Fundació Banc dels Ali- Peix van acordar fer durant els d’aliments, que eren diàries i rota- ments. N’és una prova l’increment mesos de juny i juliol una cam- tives en el cas del Mercat Central en un 21% de les donacions d’ali- panya perquè les empreses del de Fruites i Hortalisses, i setmanals ments al magatzem que aquesta recinte aportessin producte fresc en el Mercat Central del Peix, el entitat benèfica té a Mercabarna. de forma regular i continuada, i no Pavelló Polivalent i les empreses En total, s’han aportat només quan tenien excedents, amb càrnies de la Unitat Alimentària. 641.412 kg de productes, xifra que la finalitat de respondre a la gran En els dos mesos que va durar converteix el 2013 en un dels anys demanda d’aliments per part del aquesta acció, es van donar uns 17.815 kg amb major volum de donacions. Banc dels Aliments. 130.000 kg d’aliments frescos, un 8% més que en el mateix període de peiX i MArisc de l’any anterior. més humana 44 | 45 residus recollits segons lA tipologiA* 1,2 matèria orgànica Vegetal: 29,4% 2,9 1,6 3,7 rebuig: 20,7% Fusta: 12,8% 8,1 0,8 29,4 cartró: 9,1% F angs edar (estació depuradora A Mercabarna s’han generat d’aigües residuals): 9,1% 5.216 5.775 664 9,1 29.035 tones de residus comerci- mer: 8,1% pArticipAnts pArticipAnts A pArticipAnts A als i industrials el 2013. D’aquests matèria Femària: 3,7% A “5 Al diA” “creiX AMB el peiX” “flors i plAntes, residus se n’ha aconseguit reciclar matèria orgànica peix: 2,9% cAdA diA” el 79,2%, gràcies al sistema de plàstic: 1,6% 9,1 recollida i separació de deixalles sang: 1,2% implantat al recinte i que té com a altres: 0,8% 20,7 instal·lació principal el Punt Verd. 12,8 * Percentatges respecte al total de residus recollits. Compromís amb la salut infantil reciclatge de residus Un any més, Mercabarna i els gre- iMpacte de la caMpanya “5 al dia” preMi per a “creix aMb el peix” mis de majoristes del polígon ali- L’enquesta que es fa entre els Aquesta campanya, impulsada mentari han organitzat les campa- mestres i les famílies dels escolars pel Gremi de Majoristes del Peix 22.343 nyes infantils “5 al dia”, “Creix amb que participen a “5 al dia” mostra (GMP) amb la col·laboració de tones de residus el peix” i “Flors i plantes, cada dia”, l’impacte positiu que té la cam- Mercabarna, ha rebut a l’abril coMerciAls amb l’objectiu de seguir fomentant panya sobre els hàbits alimen- el guardó a la millor iniciativa una alimentació saludable i el res- taris dels infants i sobre els seus col·lectiva sectorial que atorga el pecte per la natura. coneixements de les fruites i les Departament d’Empresa i Ocupa- Durant el curs 2012-2013, hortalisses. ció de la Generalitat de Catalunya. 11.655 infants catalans han partici- Segons les xifres recollides El premi reconeix la labor de la pat en alguna d’aquestes activitats aquest curs, arran de la visita a campanya per promoure el conei- educatives. Mercabarna, un 32% dels nens par- xement i el consum dels productes ticipants amplien el ventall de frui- pesquers entre la població infantil. 6.692 tes i hortalisses que consumeixen tones de residus i incorporen nous productes a la industriAls seva dieta. A més, el 29% dels pares i mares asseguren que, després de participar en la campanya, els seus fills mengen més fruites, i el 16%, que consumeixen més hortalisses. 46 | 47 més sòlida 48 Dades de comercialització 55 Estats financers més sòlida 48 | 49 Al llarg de l’any, s’han comercialit- orígens del productes del Mercat zat 1.047.920 tones de productes El 63,7% (668.288 tones) dels pro- al Mercat, cosa que representa un ductes comercialitzats és d’origen increment del 5,9% en relació amb nacional, mentre que el 36,3% l’exercici passat. (379.019 tones) és d’importació. evolució de lA coMerciAlitzAció (2009-2013) fresc El preu mitjà també s’ha incrementat un 15% i s’ha situat principAls orÍgens* 90.000 10,50 61.471 tones coMercialitzades en 0,95 €/kg. Aquest augment s’ha 84.245 -4,9% respecte al 2012 Catalunya 15,7% 82.543 d’atribuir a l’escassetat de pro- 80.000 81.385 9,00 76.732 ducte que hi ha hagut durant certs Comunitat Valenciana 14,7% 5,77 ¤/kg preu Mitjà 73.350 moments de l’any en el Mercat 70.000 7,50 +4,3% respecte al 2012 França 12,3% per causes climàtiques, com és el 6,07 ¤ cas de la patata, producte estrella Andalusia 11,6% 60.000 5,99 ¤ 5,68 ¤ 5,87 ¤ 5,99 ¤ 6,00 congelAt del Mercat. També ha influït en Castella i Lleó 6,1 % aquesta manca de producte el gran 50.000 4,50 11.792 tones coMercialitzades volum d’exportacions registrades -1,5% respecte al 2012 * Percentatges respecte al total de productes durant l’exercici. comercialitzats al Mercat. 40.000 3,00 7,08 ¤/kg preu Mitjà 30.000 1,50 -7,3% respecte al 2012 mercat Central de fruites i Hortalisses toNEs 2009 2010 2011 2012 2013 Euros toNEs dE PEix i marisc PrEu mitjà (Euros/KG) evolució de lA coMerciAlitzAció (2009-2013) mercat Central del peix fruites 1.200.000 2,00 516.128 tones coMercialitzades 1.123.690 1.100.000 1,75 L’actual situació econòmica ha orígens dels productes frescos +11% respecte al 2012 1.067.900 1.039.293 1.047.920 tornat a incidir en el volum anual del Mercat 1.000.000 1,50 1,24 ¤/kg 989.282 de vendes del Mercat, que ha El 62,2% (38.223 tones) dels pro- preu Mitjà +12% disminuït un 4,4% respecte al 2012, ductes frescos és d’origen nacional, respecte al 2012 900.000 1,25 tot i que a finals de l’exercici es va mentre que el 37,8% (23.219 tones) notar una certa recuperació en és d’importació. HortAlisses 800.000 0,95 ¤ 1,00 0,90 ¤ l’activitat. En total, durant el 2013 0,83 ¤ 526.095 0,78 ¤ 0,82 ¤ s’han comercialitzat 73.350 tones principAls orÍgens* tones coMercialitzades 700.000 0,75 +1,1% de productes. respecte al 2012 Galícia 25% Pel que fa al preu mitjà, aquest 600.000 0,50 0,65 ¤/kg ha estat de 5,99 €/kg, cosa que Catalunya 15,5% preu Mitjà +14,9% toNEs 2009 2010 2011 2012 2013 Euros representa un increment del 2% respecte al 2012 França 10,5% en comparació amb el 2012. toNEs dE fruitEs i hortalissEs PrEu mitjà (Euros/KG) Cornisa Cantàbrica 10,2% Itàlia 4,6% * P ercentatges respecte al total de productes frescos comercialitzats al Mercat. més sòlida 50 | 51 L’activitat a l’Escorxador s’ha reduït un 3% respecte a l’any passat, amb un total de 21.519 tones de vedella, xai, cabrit i cavall augMenten els sacrificis sacrificades. de xai i cabrit Gràcies a l’exportació i al bon nivell els sacrificis de vedella de vendes durant la campanya de i cavall disMinueixen Nadal, els sacrificis de xai i cabrit La vedella segueix patint els efectes han pujat un 4% i un 4,9%, res- de la crisi i del canvi d’hàbits dels pectivament, en comparació amb consumidors, que opten per la el 2012. En total, s’han sacrificat compra d’espècies més econòmi- 3.447 tones de xai i 176 de cabrit. ques. Per això, durant el 2013, els Pel que fa als preus, el xai ha sacrificis d’aquesta carn han estat tingut una cotització similar a la un 4,2% inferiors al 2012 (17.306 de 2012 (6,91 €/kg), mentre que tones). El preu mitjà també ha el cabrit ha reduït el preu un 3,3% baixat un 1,3% (3,55 €/kg). (11,7 €/kg). cAps sAcrificAts Pel que fa al cavall, s’han sacri- Vedella 72.221 ficat 589 tones, cosa que repre- orígens senta un 5,4% menys, mentre que El 84,5% (18.183 tones) dels ani- Xai 251.746 la cotització mitjana s’ha man- mals sacrificats a l’Escorxador és Cabrit 39.031 mercabarna-flor tingut pràcticament igual al 2012 d’origen nacional i el 15,5% (3.335 (2,6 €/kg). tones) d’importació. Cavall 2.377 A Mercabarna-flor s’han comer- orígens dels productes del Mercat flors cialitzat 11.303.488 unitats de El 51,8% (5.861.639 unitats) escorxador productes florals durant el 2013. dels productes és d’origen nacional 9.615.073 unitats coMercialitzades Això representa un descens de les i el 48,2% (5.441.849 unitats) d’im- –8,5% respecte al 2012 vendes de l’11%. portació. La cotització mitjana també 0,55 ¤/u preu Mitjà ha disminuït un 8,5% i s’ha situat principAls orÍgens* –5,1% respecte al 2012 en 0,76 €/u. Catalunya 46,8% plAntes Holanda 25,4% 729.663 unitats coMercialitzades Colòmbia 18,9% –28,4% respecte al 2012 Equador 2,5% 1,82 ¤/u preu Mitjà Múrcia 0,7% +3,4% respecte al 2012 * Percentatges respecte al total d’unitats coMpleMents comercialitzades al Mercat. 736.335 unitats coMercialitzades –20,7% respecte al 2012 1,97 ¤/u preu Mitjà –10% respecte al 2012 més sòlida 52 | 53 eMpreses hortofructícoles Les emPreses de distriBUció L’activitat de les empreses horto- moUen menys voLUm de ProdUctes fructícoles que operen a la Zona En canvi, les empreses de distri- d’Activitats Complementàries bució de fruites i hortalisses, entre (ZAC) ha tingut un comportament les quals s’inclouen les cadenes de desigual al llarg de 2013. fruiteries, les centrals de compra de supermercats i les firmes que creiX L’activitat de Les firmes proveeixen el canal foodservice, de distriBUció de Patates i PLÀtans han distribuït 305.750 tones, xifra Les companyies que es dediquen que representa una disminució del a la manipulació de patates han 14% respecte al 2012. L’alentiment distribuït 188.465 tones de patates, del consum intern i la competència xifra que suposa un increment del amb altres models de distribució 10,4% en relació amb el 2012. que cada vegada tenen més pes També ha experimentat un expliquen en general aquest des- augment important l’activitat de cens del volum de compres. les empreses de maduració de plà- Del total de fruites i hortalisses tans, amb un creixement del 19,6% distribuïdes per aquestes compa- respecte a l’any passat. En total, nyies, un 75% les van adquirir al han comercialitzat 100.871 tones Mercat Central de Fruites i Horta- de plàtans. lisses i un 25% en origen. zona d’Activitats complementàries voluM de congelAts distriBuïts per les eMpreses frigorÍfiQues de MercABArnA (2009-2013) eMpreses frigorífiques Accessos a mercabarna L’activitat de les companyies 110.000 frigorífiques ubicades a Merca- barna —que distribueixen sobretot L’accés de vehicles a Mercabarna s’ha mantingut pràcticament igual 100.000 99.932 99.753 100.823 peix i marisc congelat— s’ha reduït respecte a l’any passat, amb un total de 3.480.009 entrades registrades 94.968 95.852 en un 9,8% en comparació amb durant el 2013. 90.000 l’exercici anterior. Sobretot, ha disminuït el volum de congelats 80.000 distribuïts a empreses ubicades entrAdes A MercABArnA segons el tipus de veHicles (2012-2013) fora de Mercabarna, mentre que 70.000 2012 2013 els productes subministrats a les firmes del Mercat Central del Turismes 1.844.538 1.799.849 –2,4% 60.000 Peix s’han mantingut pràctica- Furgonetes 524.612 559.567 6,6% ment igual al 2012. En total, han 50.000 distribuït 95.852 tones d’aliments Camions 585.003 600.760 2,7% toNEs 2009 2010 2011 2012 2013 congelats. Tràilers 212.208 218.745 3% toNEs dE coNGElats Motos 179.189 177.009 –1,2% Servei públic 130.889 124.079 –5,2% total 3.476.439 3.480.009 0,1% més sòlida 54 | 55 Estats financers Mercabarna ha aconseguit aquest previsions per al 2014 2013 uns beneficis abans d’impos- El pressupost per al 2014 preveu tos de 4.072.603 euros, xifra que un resultat abans d’impostos d’un representa un increment del 8,2% 13,9% superior al de 2013. També respecte al 2012. es preveu un increment dels La xifra de negoci s’ha man- ingressos d’explotació aproxima- tingut estable, amb un lleuger dament de l’1%, i una contenció de increment de l’1,5% en relació amb les despeses d’explotació, amb un l’exercici anterior, i s’ha registrat descens d’aquesta partida del 0,6%. un resultat total de 27.412.692 Les inversions seran un capítol euros. Aquest augment s’ha produït important el 2014. S’estima que es gràcies principalment a un creixe- dedicaran més de 8 milions d’euros ment dels ingressos procedents del a aquest concepte, on s’inclouen lloguer d’espais a la Zona d’Activi- algunes de les obres de millora del tats Complementàries (ZAC). Mercat Central del Peix, del Mercat Respecte als ingressos i les Central de Fruites i Hortalisses i despeses d’explotació, la xifra total del Pavelló Polivalent i la construc- d’aquests conceptes ha estat molt ció del nou aparcament en alçada similar a l’obtinguda el 2012. del polígon alimentari. més sòlida 56 | 57 Actiu pAtriMoni net i pAssiu 2012 2013 2012 2013 Actiu no corrent 83.650.628,36 81.382.179,04 pAtriMoni net 78.745.148,86 78.657.621,00 iMMoBiliTzaT inTangiBlE 301.055,47 267.411,05 Fons ProPis 77.592.294,08 77.593.736,65 aplicacions informàtiques 236.717,97 204.654,19 capital escripturat 14.287.813,40 14.287.813,40 altres immobilitzats intangibles 64.337,50 62.756,86 reserves 59.655.624,09 62.191.314,25 iMMoBiliTzaT MaTErial 81.319.161,69 77.619.165,22 legal i estatutàries 2.857.620,23 2.857.620,23 Terrenys i construccions 70.418.688,02 68.398.129,28 altres reserves 56.798.003,86 59.333.694,02 instal·lacions tècniques i altres immobilitzats 10.127.269,49 8.421.626,59 accions i participacions en patrimoni pròpies (-) 101.297,71 (-) 101.297,71 immobilitzat en curs i avançaments 773.204,18 799.409,35 resultat de l’exercici 3.750.154,30 1.215.906,71 invErsions En EMPrEsEs dEl grUP i associadEs a llarg TErMini 90.151,82 90.151,82 sUBvEncions, donacions i llEgaTs rEBUTs 1.152.854,78 1.063.884,35 instruments de patrimoni 90.151,82 90.151,82 invErsions FinancErEs a llarg TErMini 1.930.676,44 3.176.639,53 pAssiu no corrent 7.249.788,45 10.609.035,18 crèdits a tercers 1.919.295,13 2.065.145,32 Provisions a llarg TErMini 357.803,59 3.179.221,18 altres actius financers 11 .381,31 1 .111 .494,21 altres provisions 357.803,59 3.179.221,18 acTiUs PEr iMPosT diFEriT 9.582,94 228.811,42 PassiUs PEr iMPosT diFEriT 3.468,94 3.201,22 PEriodiFicacions a llarg TErMini 6.888.515,92 7.426.612,78 Actiu corrent 12.115.355,03 15.697.882,30 pAssiu corrent 9.771.046,08 7.813.405,16 dEUTors coMErcials i alTrEs coMPTEs a coBrar 3.588.765,64 2.945.417,76 dEUTEs a cUrT TErMini 5.788.052,71 1.935.705,66 clients per vendes i prestacions de serveis 2.885.529,70 2.377.143,61 deutes amb entitats de crèdit 3.899.338,65 0,00 clients empreses del grup i associades 28.062,96 11.443,85 altres passius financers 1.888.714,06 1.935.705,66 deutors diversos 88.604,28 53.096,04 crEdiTors coMErcials i alTrEs coMPTEs a Pagar 3.260.614,90 5.165.549,72 Personal 78.068,60 55.943,60 Proveïdors, empreses del grup i associades 67.569,00 50.570,52 actius per impost corrent 508.500,10 447.790,66 creditors diversos 2.253.661,90 2.997.233,27 invErsions FinancErEs a cUrT TErMini 8.305.587,59 7.624.926,47 Personal, remuneracions pendents de pagament 450.829,32 843.747,32 crèdits a empreses 271.208,29 237.517,97 Passius per impost corrent 0,00 558.506,67 valors representatius de deute 2.497.909,04 - altres deutes amb les administracions públiques 488.554,68 715.491,94 altres actius financers 5.536.470,26 7.387.408,50 PEriodiFicacions a cUrT TErMini 722.378,47 712.149,78 PEriodiFicacions a cUrT TErMini 72.866,64 115.126,89 EFEcTiU i alTrEs acTiUs líqUids EqUivalEnTs 148.135,16 5.012.411,18 Tresoreria 148.135,16 5.012.411,18 totAl Actiu 95.765.983,39 97.080.061,34 totAl pAtriMoni net i pAssiu 95.765.983,39 97.080.061,34 més sòlida 58 | 59 coMptes de pèrdues i guAnys ingressos, despeses i resultAt ABAns d’iMpostos Evolució (1974-2014*) 2012 2013 37.500 6.000 operAcions continuAdes iMPorT nET dE la XiFra dE nEgocis 27.001.471,26 27.412.692,23 Prestacions de serveis 27.001.471,26 27.412.692,23 25.000 4.000 aProvisionaMEnTs (-) 2.639.561,61 (-) 2.518.692,26 consum de matèries primeres i altres matèries consumibles (-) 264.209,65 (-) 261.777,86 Treballs realitzats per altres empreses (-) 2.375.351,96 (-) 2.256.914,40 12.500 2.000 alTrEs ingrEssos d’EXPloTació 3.598.210,42 3.591.438,15 ingressos accessoris i altres de gestió corrent 3.402.490,94 3.348.881,00 subvencions d’explotació incorporades al resultat de l’exercici 195.719,48 242.557,15 dEsPEsEs dE PErsonal (-) 7.681.096,76 (-) 7.858.665,05 0 0 sous, salaris i assimilats (-) 5.527.241,92 (-) 5.280.351,29 càrregues socials (-) 2.153.854,84 (-) 2.578.313,76 alTrEs dEsPEsEs d’EXPloTació (-) 12.171.133,53 (-) 12.216.784,37 -2.000 74 75 76 77 78 79 80 81 82 83 84 85 86 87 88 89 99 90 91 92 93 94 95 96 97 98 00 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14* serveis exteriors (-) 9.820.678,07 (-) 9.723.561,70 *PrEvisió Tributs (-) 2.312.445,69 (-) 2.193.900,09 xifrEs ExPrEssadEs EN milErs d’Euros iNGrEssos dEsPEsEs rEsultat rEsultat 2013 Pèrdues, deteriorament i variació de provisions per operacions comercials (-) 38.009,77 (-) 299.322,58 aMorTiTzació dE l’iMMoBiliTzaT (-) 4.191.969,43 (-) 4.044.172,76 ingressos i despeses d’eXplotAció iMPUTació dE sUBvEncions d’iMMoBiliTzaT no FinancEr i alTrEs 91.498,02 89.238,15 dETErioraMEnT i rEsUlTaT PEr aliEnacions dE l’iMMoBiliTzaT (-) 59.358,73 (-) 227.322,16 11,84% 8,17% resultats per alienacions i altres (-) 59.358,73 (-) 227.322,16 2,22% 9,38% 32,25% 12,06% 36,19% resultAt d’eXplotAció 3.948.059,64 4.227.731,93 ingrEssos FinancErs 414.771,59 352.443,24 17,01% de valors negociables i altres instruments financers de tercers 414.771,59 352.443,24 19,23% 22,41% dEsPEsEs FinancErEs (-) 601.994,47 (-) 506.636,97 29,25% Per deutes amb tercers (-) 601.994,47 (-) 506.636,97 ingressos d’explotació despeses d’explotació diFErènciEs dE canvi 0,00 (-) 934,72 zac, paVellons i locals 32,25% serVeis exteriors 36,19% mercats centrals 22,41% personal 29,25% mercat central de Fruites i Hortalisses 16,04% amortitzacions, deterioraments i baixes 17,01% resultAt finAncer (-) 187.222,88 (-) 155.128,45 mercat central del peix 6,37% aproVisionaments 9,38% escorxador 19,23% tributs i altres 8,17% resultAt ABAns d’iMpostos 3.760.836.76 4.072.603,48 accessos 12,06% mercabarna-Flor 2,22% impostos sobre beneficis (-) 10.682,46 (-)2.856.696,77 altres 11,84% resultAt de l’eXercici procedent d’operAcions continuAdes 3.750.154,30 1.215.906,71 operAcions interroMpudes eXercici 2013 resultat de l’exercici procedent d’operacions interrompudes net d’impostos 0,00 0,00 2013 propostA i distriBució de resultAts resultAt de l’eXercici 3.750.154,30 1.215.906,71 rEsUlTaT dE l’EXErcici 1.215.906,71 dividends 1.214.464,14 reserva voluntària 1.442,57 més sòlida 60 | 61 2012 2013 fluXos d’efectiu de les ActivitAts d’eXplotAció 7.075.910,01 9.851.492,59 rEsUlTaT dE l’EXErcici aBans d’iMPosTos 3.760.836,76 4.072.603,48 aJUsTaMEnTs dEl rEsUlTaT 3.739.907,27 3.780.088,44 amortització de l’immobilitzat 4.191.969,43 4.044.172,76 variació de provisions 357.803,59 292.849,50 imputació de subvencions (-) 91.498,02 (-) 89.238,15 resultats per baixes i alienacions de l’immobilitzat 59.358,73 227.322,16 ingressos financers (-) 414.771,59 (-) 352.443,24 despeses financeres 601.994,47 506.636,97 altres ingressos i despeses (-) 964.949.34 (-) 849.211,56 canvis En El caPiTal corrEnT (-) 106.008,98 1.876.577,65 deutors i altres comptes per cobrar 970.088,69 582.638,44 altres actius corrents 41.558,03 (-) 42.260,25 creditors i altres comptes per pagar (-) 1.130.683,58 1.346.428,15 altres passius corrents 13.027,88 (-) 10.228,69 alTrEs FlUXos d’EFEcTiU dE lEs acTiviTaTs d’EXPloTació (-) 318.825,04 122.223,02 Pagaments per interessos (-) 154.800,21 (-) 35.848,82 cobraments d’interessos 255.291,84 234.863,10 cobraments (pagaments) per impost sobre beneficis (-) 419.316,67 (-) 76.791,26 Annex fluXos d’efectiu de les ActivitAts d’inversió 2.554.006,58 (-) 1.217.517,02 PagaMEnTs PEr invErsions (-) 16.619.723,72 (-) 10.829.915,39 immobilitzat intangible (-) 71.155,42 (-) 69.371,90 immobilitzat material (-) 1.342.472,78 (-) 537.773,30 altres actius financers (-) 15.206.095,52 (-) 10.222.770,19 coBraMEnTs PEr dEsinvErsions 19.173.730,30 9.612.398,37 altres actius financers 19.173.730,30 9.612.398,37 fluXos d’efectiu de les ActivitAts de finAnçAMent (-)10.113.314,21 (-) 3.769.699,55 coBraMEnTs i PagaMEnTs PEr insTrUMEnTs dE PassiU FinancEr (-) 8.898.850,07 (-) 2.555.235,41 Emissió/devolució deutes amb entitats de crèdit (-) 9.234.678,27 (-) 3.876.069,93 altres deutes 335.828,20 1.320.834,52 PagaMEnTs PEr dividEnds i rEMUnEracions d’alTrEs insTrUMEnTs dE PaTriMoni (-) 1.214.464,14 (-) 1.214.464,14 dividends (-) 1.214.464,14 (-) 1.214.464,14 AugMent/disMinució netA de l’efectiu o eQuivAlents (-) 483.397,62 4.864.276,02 Efectiu o equivalents al començament de l’exercici 631.532,78 148.135,16 Efectiu o equivalents al final de l’exercici 148.135,16 5.012.411.18 Estats financers auditats, amb resultat favorable, per la firma Price Waterhouse coopers, sl i gabinete Técnico de auditoría y consultoría, sa. annex 62 | 63 eQuip directiu A O De l’1 de gener Des de l’1 d’octubre Abad García, Joaquín Gómez Ostos, José Joaquín Octavio Cascales, Ruth a l’1 d’octubre de 2013 de 2013 Alberich Hernández, Lluís Gomicia Mestres, David Oraa Mas, Teresa Emilia Alberola de Haro, Anna González Macías, Miguel Ángel Oviedo Sierra, Juan Carlos DIRECTOR GENERAL DIRECTOR GENERAL Alcañiz Velasco, Estefania González Muñoz, Fernando Josep Tejedo Fernández Josep Tejedo Fernández Alonso Fernández, Luis González Pelegrín, M. Aranzazu P Amat Alsina, Xavier González Revuelta, José Palat Gubert, M. Teresa Accionistes ASSESSORIA JuRíDICA DIRECCIó JuRíDICA I fINANCERA Amorós Mañas, Ramon González Teba, Jordi Palau Vidal, Manuel Lídia Redón Palaín Lídia Redón Palaín Anoro Soler, Marta González Torras, Fernando Peragón Giráldez, Víctor Hugo Barcelona de Serveis Municipals, SA • Direcció ecOnòmica i financera Añón Galano, Agustí Gramunt Montanuy, Rubén Pérez Moreno, Elena (50,69%) DIRECTOR DE DESENVOLuPAMENT DE Arantxa González Pelegrín Aroca Tornel, Agustín Granero Madrid, Josep M. Pérez Otero, José M. Empresa Nacional Mercasa NEGOCI I PLANIfICACIó ESTRATèGICA aDministració i cOmptabilitat Arró Mañé, Rosa Guerra Navarro, José Luis Petitpierre Prado, Josep M. (36,79%) Josep Tejedo Fernández Josep Maria Monràs Cortés (6) Arrontes Arranz, José Consell Comarcal del Barcelonès Aspuro Barral, Susana Q • Organització i DesenvOlupament ADMINISTRACIó DE PERSONAL H (12,16%) DE RECuRSOS HuMANS Xavier Maresma Morera Hellín Pérez, Antonio Quesada Bautista, Tomàs Autocartera b Maite Palat Gubert Heras Tabales, Manuel • serveis juríDics i relaciOns (0,36%) Bergel Asensio, Bartolomé Herbón Andreu, M.ª Carmen R • estratègia i estuDis labOrals Bolea Acosta, Carles Josep Hermosilla Arauz, Julián Ramírez Del Cacho, Antonio Pablo Vilanova Montagut Buera Nadal, Ingrid Hermosilla Heras, Eloy Rastrojo Mena, Alberto • cOmunicació DIRECCIó TèCNICA consell d’AdMinistrAció Hernández Navas, José Luis Redón Palaín, Lídia Roser Lapuente Camins Lluís Alberich Hernández C Ricol Carreras, Teresa • seguretat i vigilància Caba Farrando, Jaime J Romanos Arasa, Sergio PRESIDENTA DIRECTOR DE MITJANS I SERVEIS Juan Carlos Oviedo Sierra Calmet Salamero, M. Antònia Jover Padró, Joan Romero Jiménez, Jorge Sònia Recasens Alsina Lluís Alberich Hernández • meDi ambient i neteja Calvo Palencia, Xavier Romeu Rosell, Adrià • meDi ambient i neteja Georgina Cepas Ordax Cámara Santos, M.ª Ángeles L Ros Saqués, Joaquim VICEPRESIDENT PRIMER Georgina Cepas Ordax • tecnOlOgies De la infOrmació Canto Izquierdo, Manuel Laouah Brahim, El Amin Roselló Peñaranda, José María Miguel Ramírez González • tecnOlOgies De la infOrmació Teresa Febré Muniente Cárdenas Fuentes, Sebastián Lapuente Camins, Roser Rubio Román, Juana Antonia Teresa Febré Muniente • manteniment i Obres Carmona Martínez, Paqui Larumbe Pérez, Carles Ruiz Guerrero, Mercedes VICEPRESIDENT SEGON • manteniment i Obres Carod Oliete, Rafael Leon Pérez, Antonio Jordi Joly Lena Adrià Salaverria Palanca (3) DIRECCIó D’ExPLOTACIó Carrizosa Gala, Victoriano Linuesa Díez, Jorge S • seguretat i vigilància Josep Garcia Quintana Casado Tabares, Eugenio Llach Córdoba, Meritxell Sabaté Dalla Francesca, Luis CONSELLERS Jordi Mónaco Pedra (4) • assessOr De mercats Castro Sanahuja, Francesc López Blázquez, Miguel Ángel Sabaté Sabadell, Jaume Barcelona de Serveis Municipals, SA Josep Faura Busquet Cebrián Agudo, Francisco López Gutiérrez, Elisabet Salaverria Palanca, Adrià ÒrGAns dE rEPrEsEntACIó Joaquim Forn Chiariello rElACIó dE PErsonAl Cebrián Balaguer, Juan Salinas Nuviala, Manuel DIRECTOR ECONòMIC I fINANCER • cap De mercats (fruita i zac) López López, Alicia Constantí Serrallonga Tintoré Salvador Escarmís Homs (5) Tomàs Quesada Bautista Cepas Ordax, Georgina López Madrid, José Sanabra Spinola, Enric Raimond Blasi Navarro Cereijo Álvarez, José Luis López Páez, Juan M. Sánchez Mayo, José Antonio • DesenvOlupament financer • cap De mercats (flOr i escOrxaDOr) Jordi W. Carnes Ayats (1) Chaler García, Lluïsa Diana Sumelzo Pradas Lozano Yagüe, Juan Manuel Sánchez Olea, Marta I CONTROL DE GESTIó Sara Jaurrieta Guarner (2) Claramunt Tintoré, Gabriel Sanchís Sánchez, José Vicente Arantxa González Pelegrín • mercat central Del peix Colomer Palma, Mercè M Sastre Misas, Martín Jordi Portabella Calvete • cOmptabilitat i aDministració Cruz Reyes, Juan Manero Gascón, Josefa Savall Torruella, Raúl Xavier Mulleras Vinzia Josep M. Monràs Cortés (6) DIRECCIó D’OPERACIONS Mañé Pérez, Víctor Sende Torres, Elisa Isabel Ribas Seix • aDministració i relaciOns I COMuNICACIó D Marcos Hermosilla, Óscar Soler Barrachina, Elisabet Empresa Nacional Mercasa labOrals (rrHH) Ingrid Buera Nadal De Castro Bordel, Longinos Maresma Morera, F. Javier Solervicens Ruiz, Sandra José A. Crespo Albelda Xavier Maresma Morera • back Office Defez Torelló, Jorge Marfil Moreno, Marta Sumelzo Pradas, Diana Manuel Estrada Nora • cOmunicació Del Río Miranda, Carmen Márquez Aguilera, Tania María Vázquez González DIRECTOR D’ExPLOTACIó • mitjans De cOmunicació Diego Pérez, Montse Márquez Villegas, Manuel T M.ª Jesús Prieto Jiménez Joaquim Ros Saqués (7) Roser Lapuente Camins Martín Aran, Juan Carlos Tejedo Fernández, Josep Domènec Vila Navarra • cOOrDinaDOr De mercats i zac E Martín Barrera, Marta Tenedor Arroyo, Gonzalo Consell Comarcal del Barcelonès Josep Garcia Quintana Direcció D’Organització i DesenvOlu- Eduardo Cote, Sergio Martínez Fortuna, Fernando Torrens Lopez, Pedro Alfons Bonals Florit ASSISTANT AL COORDINADOR DE PAMENT DE RECuRSOS HuMANS Escarmís Homs, Salvador Martínez Guarde, Daniel Torrente Guerrero, Francisco Jordi Martí Galbís mercats i zac Maite Palat Gubert Esteve Archs, Jaume Martínez Menchón, Daniel Torrents Valdelomar, Óscar Josep Faura Busquet • Organització Esteve Olivares, Eduardo Mas López, Cristina Trigueros Falcó, Juan José SECRETÀRIA Esteve Ruiz, Alberto MERCAT CENTRAL DE fRuITES • serveis De fOrmació Mas Roca, Jaume Lídia Redón Palaín I HORTALISSES • Qualitat Masdevall Gari, Juan V Josep Garcia Quintana f Matas Pedra, Jaime Valero Fernández, Pedro DIRECTOR GENERAL Farrés Molina, Carles Mayor Bernal, María Isabel MERCAT CENTRAL DEL PEIx Direcció D’estratègia i màrQueting Valero Gandul, Juan Miguel Josep Tejedo Fernández Faura Busquet, Josep Daniel Martínez Menchón (8) Pablo Vilanova Montagut Medel Gómez, Antonio Valls Catalán, Antonio Febre Muniente, Teresa Mena Moral, Eduardo Vera Anguita, Juan Antonio zOna D’activitats cOmplemen- Fernández González, Alba Mestieri Pradas, Aristides Vera Torres, Pedro tàries (zac) NEGOCIS SINèRGICS coMissió eXecutivA Fernández Monell, Xavier Mestre Capdevila, Cristina Vergel Asensio, Juan Tomàs Quesada Bautista Joaquim Ros Saqués (7) Flo Vicente, Francisco Micó Canut, Núria Vilalta Capdevila, Jordi • mercabarna-flOr Molinero Arance, Ismael Sònia Recasens Alsina Vilanova Montagut, Pablo Jaume Esteve Archs (9) (3) Fins al 28/5/2013 G Mombiela Marti, Joaquín Vives Font, Jaime Miguel Ramírez González • escOrxaDOr (4) Fins al 30/4/2013 Gálvez López, Victor Mónaco Pedra, Jordi Jordi Joly Lena Diana Sumelzo Pradas (5) Fins al 12/5/2013 García García, Mario Monràs Cortés, Josep M. Constantí Serrallonga Tintoré (6) Fins a l’1/12/2013 García Haro, Pascual Jose María Vázquez González ASSISTANT DIRECCIó GENERAL (7) Fins al 31/12/2013 García Ponce, Francisco N i cap back Office (8) Fins al 7/10/2013 García Quintana, Josep Antoni Nieto Rivera, Antoni (1) Fins al 17/12/2013 Ingrid Buera Nadal (9) Fins al 9/8/2013 García Rovi, Pedro Nogues Gisbert, Joan Carles (2) Des del 17/12/2013 García Soler, Francisco Núñez Sánchez, José Amador Gómez García, Armando Accionistes de MercABArnA AssociAcions eMpresAriAls dels sectors Que operen A MercABArnA Associació de Concessionaris de Mercabarna Associació Gremial d’Empresaris Majoristes de Fruites i Hortalisses de Barcelona i Província Gremi de Majoristes del Mercat Central del Peix de Mercabarna Associació d’Empresaris Majoristes de Mercabarna-flor Associació Professional de Concessionaris del Pavelló Polivalent MercABArnA és MeMBre Disseny i producció extraestudio.com | Dipòsit legal B-18368-2012