MEMÒRIA 2001 Institut Municipal de Salut Pública Institut Municipal de Salut Pública Ajuntament deBarcelona Ajuntament deBarcelona Institut Municipal de Salut Pública Edició Ajuntament de Barcelona Institut Municipal de Salut Pública Coordinació tècnica Montserrat Arissó Joan Ramon Villalbí Coordinació editorial Hores extraordinàries Disseny original Azúa + Ancochea, SCP Impressió Imgesa Dipòsit legal B-51.121-2002 Tiratge 1.200 exemplars Índex Presentació / 5 Missió i visió / 7 Organització i estructura / 8 Catàleg de serveis / 12 La inserció dins del sistema sanitari i l’administració municipal / 14 Indicadors de recursos humans / 15 Indicadors econòmics / 17 Indicadors de producció de serveis / 20 Suport als districtes en salut pública / 30 Coordinació amb estructures no assistencials del Pla d’acció sobre les drogodependències / 32 Recerca i docència / 36 Presen tac ió n una societat democràtica, els poders públics han de ser transparents i retre comptes als 5 E ciutadans i ciutadanes. Els serveis de salut pública, a més, van desenvolupar, ja fa més de cent anys, el concepte d’informe de salut referit a una ciutat (en definitiva, un territori i una població) com a instrument de canvi. Per això, la Memòria anual de l’Institut Municipal de Salut Pública de l’Ajuntament de Barcelona ha de superar la rutina administrativa per ser una eina de progrés en la nostra feina. En aquesta Memòria, corresponent a l’any 2001, es reflecteix l’activitat dels serveis productius de l’Institut i de la seva tecnoestructura. Correspon a un període en què hem dut a terme una activitat important per tal d’assentar les bases de la creació de l’Agència de Salut Pública de Bar- celona, un projecte adreçat a configurar l’autèntica finestreta única de les administracions públi- ques en aquest camp i que ara, avançat el 2002, és a punt de culminar. Però els treballs i les negociacions que han fet possible aquest projecte que desenvolupa la Carta Municipal no han estat cap obstacle perquè l’Institut hagi realitzat, un any més, la seva tasca, garantint els ciuta- dans i ciutadanes un elevat nivell de protecció de la salut i uns serveis que volen ser excel·lents. Això és el que es reflecteix en aquesta Memòria. Il·lma. Sra. Imma Mayol i Beltran Quarta tinenta d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona Presidenta de l’Institut Municipal de Salut Pública MEMÒRIA 2001 • SALUT PÚBLICA Miss ió i v i s ió Missió la qual cosa sempre cerca les fórmules més 7 apropiades per complir la seva missió. La missió de l’Institut Municipal de Salut L’IMSP té l’origen en dues organitzacions Pública de Barcelona (IMSP) és vetllar per la centenàries: el Laboratori Municipal de Barce- salut dels ciutadans i visitants de Barcelona, lona, fundat el 1889, i l’Institut Municipal especialment per mitjà de: d’Higiene, creat el 1891. La unió de totes dues • la valoració de les necessitats de salut de la institucions, conjuntament amb altres serveis i població general, incloent-hi els subgrups estructures, va configurar els serveis munici- amb especial risc; pals de salut pública, que en els anys vuitanta • el desenvolupament de polítiques i accions –després de la recuperació de la democràcia de prevenció i control de malalties, així municipal– es van aplegar dins de l’Àrea de com de promoció i protecció de la salut; Salut Pública. Posteriorment aquesta es va • la garantia de l’equitat en l’accés dels ciu- transformar en un institut municipal amb per- tadans als serveis que els permetin mante- sonalitat jurídica pròpia, i actualment es pre- nir i millorar el seu estat de salut; para la creació de l’Agència de Salut Pública • la contribució al desenvolupament d’un de Barcelona. entorn ambiental i social sostenible per a la salut. L’IMSP aspira a l’excel·lència en el funcio- Visió nament dels seus serveis, de manera que es La visió de futur per a l’IMSP és ser una garanteixi als ciutadans que obtenen el màxim organització de referència en el camp de la rendiment dels recursos. El seu funcionament gestió, la recerca i la innovació en salut públi- es basa en la qualificació i incentivació del ca aplicada a escala europea, amb uns alts personal, en una gestió dinàmica i exigent, i en nivells d’efectivitat i eficiència, i tendir a l’ex- la definició explícita i pública dels objectius, la cel·lència en els seus productes i serveis. cartera de serveis i els resultats de producció i econòmics. L’IMSP vol integrar el concepte de “bona pràctica” en salut pública mitjançant la pro- moció de l’acció basada en l’evidència i l’ava- luació, així com de la recerca i de la formació, i aspira a projectar juntament amb les institu- cions acadèmiques la seva contribució a la salut. L’Agència vol reforçar el lideratge intersec- torial de l’acció en salut a la ciutat, en interac- ció amb altres institucions i entitats presents a Barcelona i que poden contribuir als seus fins, de titularitat pública o no. La seva vocació és de col·laboració amb tots aquests serveis, per MEMÒRIA 2001 • SALUT PÚBLICA Organització i estructura 8 L’ Institut Municipal de Salut Pública va començar a funcionar de forma opera- tiva el dia 1 de gener de 1997. El seu esquema d’organització va ser aprovat per la Junta de Govern en la sessió constitutiva, el 29 de novembre de 1996, i s’ha mantingut sense grans canvis fins avui dia. Tal com estableixen els seus estatuts (publicats al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, el 6 de juliol de 1996), l’IMSP és governat per la Junta de Govern, que nomena la Comissió Executiva i el gerent. En la taula es relacionen els mem- bres de la Junta de Govern i de la Comissió Executiva el mes de desembre de 2001. MEMÒRIA 2001 • SALUT PÚBLICA Membres de la Junta de Govern i de la Comissió Executiva de l’IMSP, desembre de 2001 9  Junta de Govern  Comissió Executiva Membres amb veu i vot Membres amb veu i vot Presidenta Presidenta Imma Mayol i Beltran Imma Mayol i Beltran Vicepresident Vicepresident Jordi Hereu i Boher (*) Jordi Hereu i Boher (*) Regidors Gerent Núria Carrera i Comes Joan Guix i Oliver Immaculada Moraleda i Pérez Gerent del Sector Francesc Narváez i Pazos Eduard Spagnolo i de la Torre Joan Puigdollers i Fargas Oriol Pujol i Ferrussola Gerent delegat d’Economia i Empreses M. Àngels Tresserra i Soler Joan Raurich i Llach Roser Veciana i Olivé Membres amb veu però sense vot Representants sindicals Francesc Sabater i Corral Interventor Joaquín Peña i Bueno Lluís Mata i Remolins (**) Secretària delegada Membres amb veu però sense vot Meritxell Cusí i Pérez Gerent Joan Guix i Oliver Interventor Lluís Mata i Remolins (**) Secretària delegada Meritxell Cusí i Pérez (*) fins al mes de juliol ho va ser José Ignacio Cuervo i Argudín (**) hi assisteix Rosa Gironés i Vallès MEMÒRIA 2001 • SALUT PÚBLICA 10 Per al seu funcionament, l’IMSP s’estructura l’Administració Econòmica i l’Administració en quatre grans branques de producció de ser- de Personal. La Secretaria General de l’Ajun- veis: la Unitat Operativa d’Higiene dels Ali- tament va delegar funcions al seu dia en la ments i Zoonosi (HAZ), el Laboratori Munici- responsable de l’Assessoria Jurídica, que, per pal, l’Institut Municipal de la Salut (IMS) i el tant, exerceix com a secretària delegada. El Pla d’acció sobre drogues (PAD). D’altra gerent compta amb un adjunt a gerència, del banda, la tecnoestructura s’agrupa en la Divi- qual depèn el Servei d’Informàtica, i amb staff sió de Recursos, que té la missió de donar per a tasques de comunicació i qualitat. En la suport a la gerència i a les unitats productives. figura s’exposa l’organigrama de l’Institut, que Aquesta Divisió aplega l’Assessoria Jurídica, va ser remodelat l’estiu de 2001. Organigrama de l’IMSP, 2001 Gerència Joan Guix Staff Gerència Adjunt a Gerència Joan Ramon Villalbí Direcció de Recerca i Docència Antoni Plasència Informàtica Manel Tristan Direcció de la Unitat Direcció de Recursos Direcció del Pla d’acció Direcció de l’Institut Direcció del Laboratori Operativa d’Higiene Josep M. Armengou sobre drogues de Barcelona Municipal de la Salut Municipal de Salut Pública Lluís Torralba Antoni Plasència dels Aliments i Zoonosi Josep M. Armengou Xavier Llebaria Assessoria Servei de Servei Servei d’Inspecció Servei de Jurídica Drogues d’Epidemiologia de Mercats Centrals Microbiologia Meritxell Cusí Joan A. Caylà Montserrat Ramoneda M. Dolors Ferrer Servei d’Inspecció Administració Servei d’Informació Sanitària de les Servei de Econòmica Sanitària Indústries Alimentàries Química Xavier Bartoll Carme Borrell Júlia Durán Francesc Centrich Administració Servei de Promoció Servei d’Higiene de Personal de la Salut Pública i Zoonosi Cèsar Gilabert Manel Nebot Víctor Peracho Serveis Servei de Salut Generals Laboral i Ambiental Josep M. Benages Lucía Artazcoz MEMÒRIA 2001 • SALUT PÚBLICA El personal adscrit als serveis de l’IMSP es Companyia, que depèn de la Unitat Operativa 11 concentra en diverses dependències, entre les d’Higiene dels Aliments i Zoonosi. A les quals destaquen dos edificis de titularitat dependències de Mercabarna hi ha el Servei municipal. A l’edifici de la plaça de Lesseps, d’Inspecció Sanitària de Mercats Centrals de la seu històrica de l’Institut Municipal d’Higiene, mateixa Unitat Operativa d’Higiene dels Ali- hi ha instal·lats la Gerència, l’Institut Munici- ments i Zoonosi. L’IMSP també té adscrits pal de Salut Pública, el Pla d’acció sobre dro- diversos centres d’atenció a les drogode- gues i la Direcció de Recursos. A l’edifici Pera- pendències de titularitat municipal i gestionats camps, situat a l’avinguda de les Drassanes, hi pel Pla d’acció de drogues. Les dependències tenen la seu el Laboratori i la Unitat Operati- ocupades pels serveis de l’IMSP es mostren en va d’Higiene dels Aliments i Zoonosi. D’altra la taula adjunta. banda, a la carretera de la Rabassada es troba el Centre Municipal d’Acollida d’Animals de Dependències de l’IMSP, 2001 Edifici Adreça Observacions Edifici Lesseps Pl. de Lesseps, 1 Seu central de l’IMSP Edifici Peracamps Av. de les Drassanes, 13 També acull un servei d’urgències (IMAS) i un servei nocturn d’ajuda a drogodependents gestionat per la Creu Roja (SAPS) Centre d’Acollida d’Animals Ctra. de la Rabassada, km 3,8 de Companyia Servei d’Inspecció de Mercats Centrals Mercabarna, sector C Dependències cedides per Mercabarna Centre residencial Can Puig Ctra. de la Rabassada, km 6,8 CAS Sants C. dels Comtes de Bell-lloc, 138 CAS Nou Barris Via Favència, 379 CAS Garbívent C. de la Sagrera, 179 CAS Sarrià C. de Dalmases, 76 CAS Horta C. de Sacedón, 18 Dependències cedides per l’Institut Català de la Salut MEMÒRIA 2001 • SALUT PÚBLICA Catàleg de serveis 12 A mb motiu de la posada en marxa de catàleg de serveis. D’altra banda, l’IMSP l’Institut Municipal de Salut Pública també presta altres serveis que són congruents es va definir el seu catàleg de serveis, amb els seus objectius i capacitats: determi- que ha estat revisat i actualitzat amb la finali- nats serveis de cooperació internacional en tat de respondre de forma més exacta a la matèria sanitària que li encarrega l’Ajunta- realitat actual. El catàleg inclou els serveis i ment i serveis externs derivats de contractes o els productes bàsics que assumeix, que convenis amb altres entitats o institucions, entronquen amb la seva missió, amb les res- que assumeix sempre que no comportin una ponsabilitats que li són encomanades i amb minva dels recursos disponibles per dur a els pressupostos que li transfereixen les admi- terme la seva missió principal. nistracions públiques. Amb vista a la posada En la taula adjunta s’exposa el catàleg de en funcionament de l’Agència de Salut Públi- productes i serveis de l’IMSP de l’any 2001. ca, s’està revisant la composició d’aquest Sistemes d’informació sanitària 1. Sistema d’informació de drogodependències 2. Sistema d’informació de salut maternoinfantil 3. Estadístiques vitals 4. Sistema d’informació d’accidents de trànsit 5. Sistema d’informació d’accidents de treball 6. Sistema d’informació de salut ambiental 7. Sistema integrat d’informació sanitària 8. Enquestes de salut Vigilància epidemiològica i intervenció 9. Programa de prevenció i control de la tuberculosi 10. Vigilància i control de la meningitis i l’hepatitis 11. Vigilància de la sida/VIH 12. Vigilància i control d’altres malalties transmissibles 13. Vigilància i control de brots epidèmics 14. Vigilància de la salut ocupacional Prevenció i promoció de la salut 15. Programa de cribratge de càncer de mama 16. Pla de vacunació continuada 17. Prevenció i control del tabaquisme 18. Educació sanitària a l’escola 19. Suport a les escoles en altres temes de salut 20. Suport a organitzacions d’ajuda mútua 21. Salut maternoinfantil 22. Formació en prevenció de riscos laborals 23. Programes de prevenció a l’empresa MEMÒRIA 2001 • SALUT PÚBLICA Atenció a les drogodependències 24. Programes comunitaris fora de l’escola 25. Programes de tractament en centres municipals 26. Programes amb substàncies substitutives 27. Programa d’atenció orgànica 13 28. Programes de disminució del risc 29. Programes residencials 30. Tallers i programes educatius Seguretat i higiene dels aliments 31. Control sanitari dels mercats centrals 32. Control sanitari de l’escorxador central 33. Control d’indústries i establiments de comerç alimentari a l’engròs 34. Control sanitari d’establiments alimentaris minoristes i dels mercats municipals 35. Control sanitari d’establiments de restauració col·lectiva 36. Control i inspecció d’activitats alimentàries a la via pública 37. Resposta a alertes, denúncies i brots Control de les zoonosis i dels vectors 38. Control de la fauna urbana 39. Constitució de colònies estables de gats 40. Custòdia d’animals al centre municipal 41. Adopció d’animals de companyia 42. Higienització d’espais públics i edificis municipals Laboratori de Salut Pública 43. Suport a programes de vigilància alimentària 44. Suport a programes de control d’aigües de consum 45. Suport a programes de control ambiental 46. Suport a la investigació epidemiològica de brots epidèmics 47. Elaboracions farmacològiques Coordinació sanitària i enllaç 48. Coordinació amb altres sectors de l’Administració municipal 49. Coordinació amb altres administracions i planificació de serveis sanitaris 50. Coordinació i suport en salut als serveis municipals dels districtes 51. Assessorament en drogodependències (taules de seguretat de districtes, cossos de seguretat) 52. Contribució a la Ponència Ambiental segons demandes 53. Comunicació al públic i a sectors socials professionals 54. Altres municipis, FMC i FEMP i Ciutats Saludables 55. Centres col·laboradors de l’Organització Mundial de la Salut 56. Polítiques municipals de drogues i sida (Grup Pompidou, Fòrum, Unió Europea) 57. Cooperació internacional Projectes externs 58. Segons projecte i contracte MEMÒRIA 2001 • SALUT PÚBLICA La inserció dins del sistema sanitari i l’administració municipal 14 L es tasques encomanades a l’Institut CatSalut (principalment mitjançant el Consor- Municipal de Salut Pública són essen- ci Sanitari de Barcelona). Finalment, manté cialment activitats de salut pública, con- una interlocució constant amb els serveis de siderades tradicionalment com un bé públic i Sanitat Exterior vinculats a l’Administració configurades independentment dels serveis central, que solen delegar en l’IMSP la realit- assistencials que formen el gruix dels disposi- zació de diverses tasques que els són pròpies. tius del Sistema Nacional de Salut. Ara bé, cal A més, manté una posició de lideratge entre tenir en compte tres peculiaritats, que es con- els municipis que desenvolupen activitats de centren fonamentalment a l’IMSP. En primer salut pública i amb la Diputació, posició que lloc, diverses activitats tradicionals de salut es fonamenta en la cooperació i la competèn- pública comporten avui un grau molt elevat cia tècnica, que es reflecteix en la col·laboració d’interacció amb els serveis assistencials; és el amb la Federació de Municipis de Catalunya, cas de les activitats de vigilància epidemiològi- la Federación Española de Municipios y Pro- ca, que obliguen a una interrelació estreta vincias, la Diputació de Barcelona i diversos amb els serveis assistencials per a la detecció ajuntaments. Tot i no ser una institució acadè- de casos, i per garantir-ne el control i l’even- mica, també manté relacions de treball amb tual guariment (com les activitats de vigilància diverses institucions acadèmiques del camp i control de la malaltia meningocòccica, de la sanitari, així com amb organitzacions profes- tuberculosi, etc.). En segon lloc, hi ha activi- sionals. Com a reflex d’aquesta realitat, tats de salut pública que es desenvolupen a l’IMSP participa en un seguit d’espais de pla- Barcelona que faciliten la integració d’accions nificació i coordinació de la sanitat, i ha estat preventives en la praxi assistencial (Pla de designat per l’Organització Mundial de la vacunació continuada, actuacions de suport a Salut com a centre col·laborador en dos les accions d’educació sanitària i prevenció àmbits temàtics. individual, etc.). Finalment, el sistema d’infor- L’Ajuntament va concentrar en l’Institut mació sanitària desenvolupat a la ciutat des de Municipal de Salut Pública les funcions de la l’IMSP s’ha revelat com un element formida- Direcció de Serveis de Salut Pública del Sector ble de suport a la planificació sanitària dels de Serveis Personals. Per tant, l’IMSP manté serveis sanitaris. A més, els serveis d’atenció a un vincle especial amb el Sector. Els informes les drogodependències gestionats pel Pla d’ac- de l’Institut, i notablement l’informe anual de ció sobre drogues són realment una part de la salut de la ciutat, els informes sobre drogues i xarxa assistencial de la ciutat. altres informes monogràfics, són presentats a Per tot això, la posició de l’Institut dins del la Comissió de Benestar Social i al Consell Ple- Sistema Nacional de Salut és peculiar. D’una nari. L’IMSP treballa conjuntament amb els banda, interacciona amb els serveis autonò- consells de seguretat dels districtes en la defi- mics de salut pública, que el Departament de nició dels plans de drogues, i ha iniciat la defi- Sanitat concentra en la Direcció General de nició de plans de salut amb diversos districtes. Salut Pública i la Direcció General de Recur- També participa en diversos òrgans munici- sos Sanitaris, però, de l’altra, també interac- pals. ciona amb el Servei Català de la Salut- MEMÒRIA 2001 • SALUT PÚBLICA Indicadors de recursos humans L a plantilla de l’IMSP és configurada ques que anteriorment desenvolupaven altres 15 fonamentalment pels funcionaris i con- serveis centralitzats (Personal, Gestió Econò- tractats laborals que hi han estat ads- mica, Assessoria Jurídica, Institut Municipal crits per l’Ajuntament, per alguns contractats d’Informàtica), com també alguns serveis vin- eventuals adscrits a projectes concrets i per culats a districtes (inspecció veterinària del funcionaris interins que porten a terme algu- comerç minorista i programes especials a Ciu- nes tasques que requereixen l’exercici d’auto- tat Vella). Aquest any s’ha tancat la incorpo- ritat sanitària. Des de la creació de l’Institut, ració de més personal veterinari interí a partir la plantilla ha seguit un procés rigorós d’ajust, de l’oferta pública d’ocupació de l’Ajunta- de manera que si es corregeixen les incidències ment, iniciada l’any anterior. Amb aquest pro- derivades de transferències de noves funcions i cés s’han assumit noves funcions en el control personal associat, la plantilla actual és molt alimentari i es preveu una remodelació de l’or- inferior respecte a la de la seva posada en ganigrama per facilitar-ne la gestió. En els marxa. En efecte, inicialment va ser necessari gràfics següents es reflecteix la situació de la ampliar la plantilla per assumir algunes tas- plantilla i la seva evolució. Distribució de la plantilla per unitats, desembre de 2001 Institut Municipal 26% de la Salut 20% Laboratori Municipal 10% Serveis generals Higiene dels 30% 8% Recursos Aliments i Zoonosi 4% Gerència 2% Pla d’acció sobre drogues MEMÒRIA 2001 • SALUT PÚBLICA 16 Evolució de la plantilla per unitats, de desembre de 2000 a desembre de 2001 (*) 250 200 150 100 50 0 Desembre 2000 Desembre 2001 Gerència Institut Municipal de la Salut Recursos Laboratori Municipal Pla d’acció sobre drogues Higiene dels Aliments i Zoonosi (*) Des del canvi d’organigrama, l’estiu de 2001, la Gerència inclou l’staff i el Servei d’Informàtica, que fins aleshores estaven inclosos a l’antiga Direcció de Relacions i Recursos. MEMÒRIA 2001 • SALUT PÚBLICA Indicadors econòmics E l 2001 ha estat el quart any de funcio- un cop resolt el contenciós de la taxa per ins- 17 nament normalitzat de l’IMSP, atès que pecció de carns fresques amb les empreses d’a- fins al 1998 diverses partides van ser quest sector, que va afectar el tancament de gestionades per l’Ajuntament. Els comptes de l’exercici anterior. En les taules adjuntes es l’IMSP han estat aprovats per la intervenció mostren els comptes de resultats, el balanç i el municipal i sotmesos a una auditoria externa. quadre de finançament de l’IMSP. L’any s’ha tancat amb un resultat equilibrat, Balanços de situació el 31 de desembre de 2001 i de 2000 (en milers de pessetes) Actiu 2001 2000 Passiu 2001 2000 Immobilitzat 170.008 177.211 Fons propis 146.300 146.040 Immobilitzacions immaterials 730 1.350 Resultats d’exercicis Aplicacions informàtiques 2.476 2.476 anteriors 146.040 192.071 Amortitzacions (–) 1.746 (–) 1.126 Resultats d’exercicis anteriors 146.040 192.071 Immobilitzacions materials 169.278 175.861 Pèrdues i guanys 260 (–) 46.031 Construccions 81.803 80.429 Instal·lacions tècniques i maquinària 91.350 81.558 Provisions per a Altres instal·lacions 13.264 9.956 responsabilitats 6.820 6.820 Mobiliari 17.564 14.534 Provisions per a responsabilitats 6.820 6.820 Equips informàtics 59.249 42.447 Elements de transport 5.000 5.000 Deutes a llarg termini 5.735 3.885 Altre immobilitzat 2.822 2.822 Fiances i dipòsits rebuts a llarg termini 5.735 3.885 Amortitzacions (–) 101.774 (–) 60.885 Actiu circulant 394.803 441.144 Passiu circulant 405.956 461.610 Deutors 392.831 390.559 Deutes a curt termini 353.793 409.440 Deutors per drets reconeguts. Creditors per obligacions Exercici corrent 359.802 377.126 reconegudes. Exercici corrent 192.417 218.464 Deutors per drets reconeguts. Creditors per obligacions Exercici tancat 67.735 47.316 reconegudes. Exercici tancat 50 769 Altres deutors no pressupostaris 8.123 1.612 Altres creditors no pressupostaris 16.181 6 Personal 13 369 Administracions públiques 73.723 67.324 Provisions per insolvències (–) 42.842 (–) 35.864 Remuneracions pendents de pagament 71.422 65.852 Proveïdors (factures pendents de rebre) 0 57.025 Comptes financers 1.972 50.585 Ajustaments per periodificació 52.163 52.170 Tresoreria 1.972 50.585 Total actiu 564.811 618.355 Total passiu 564.811 618.355 MEMÒRIA 2001 • SALUT PÚBLICA 18 Comptes de pèrdues i guanys corresponents als exercicis anuals acabats el 31 de desembre de 2001 i de 2000 (en milers de pessetes) Deure 2001 2000 Haver 2001 2000 Despeses de personal 1.201.598 1.150.364 Ingressos 2.141.091 2.005.912 Sous i salaris 932.256 899.144 Ingressos per prestacions Càrregues socials 269.342 251.220 de serveis 4.448 5.008 Ingressos per vendes — — Treballs, subministraments Taxes per prestacions de serveis 49.749 42.717 i serveis exteriors 764.709 713.687 Preus públics 27.649 22.076 Arrendaments 33.315 33.046 Ingressos per transferències Reparacions i conservació 34.202 27.110 corrents 1.752.659 1.584.843 Subministraments 86.563 84.545 Comunicacions 24.185 19.629 Treballs realitzats per altres empreses 551.973 474.911 Ingressos per projectes i convenis 303.751 347.378 Primes assegurances 720 692 Altres ingressos 3.471 3.890 Transports 41 0 Material d’oficina 13.825 20.142 Despeses diverses 19.885 53.612 Transferències i subvencions 97.996 116.129 Dotacions per a amortitzacions 41.509 35.110 Variacions provisions 39.962 39.290 Provisions crèdits incobrables 39.962 32.984 Per responsabilitats — 6.306 Beneficis d’explotació — — Pèrdues d’explotació 4.047 48.668 Despeses financeres — — Ingressos financers 4.049 2.637 Resultats financers positius 4.049 2.637 Resultats financers negatius — — Beneficis de les activitats Pèrdues de les activitats ordinàries 2 — ordinàries — 46.031 Excessos i aplicacions de provisions 32.984 — Modificació de drets de pressupostos Modificació d’obligacions de tancats 33.014 — pressupostos tancats 288 — Resultats extraordinaris Resultats extraordinaris positius 258 — negatius — — Resultat de l’exercici (benefici) 260 — Resultat de l’exercici (pèrdua) — 46.031 MEMÒRIA 2001 • SALUT PÚBLICA Aplicació i efecte dels recursos obtinguts sobre el capital circulant, exercicis 2000 i 2001 19 (en milers de pessetes) Aplicacions Orígens 2001 2000 2001 2000 Recursos aplicats en les operacions — 6.113 Recursos originats en les operacions 41.769 — Adquisicions d’immobilitzat: Deutes a llarg termini: Immaterial — 702 Altres 1.850 2.472 Material 34.306 69.230 Cancel·lació o traspàs a curt termini de deute a llarg termini: Altres — 550 Total aplicacions 34.306 76.595 Total orígens 43.619 2.472 Augment capital circulant 9.313 — Disminució capital circulant — 74.123 43.619 76.595 43.619 76.595 Variacions del capital circulant dels exercicis 2000 i 2001 (en milers de pessetes) 2001 2000 Augments Disminucions Augments Disminucions Deutors 2.272 — — 67.615 Deutes a curt termini 55.647 — — 30.143 Comptes financers — 48.613 48.972 — Ajustaments per periodificació 7 — — 25.337 57.926 48.613 48.972 123.095 Variació del capital circulant 9.313 — — 74.123 Conciliació entre el resultat comptable de l’exercici i els recursos originats (aplicats) en les operacions dels exercicis 2000 i 2001 (en milers de pessetes) 2001 2000 Resultat comptable 260 (–) 46.031 Més: Dotacions a les amortitzacions 41.509 35.110 Variació de provisió per a responsabilitats — 4.808 Recursos originats (aplicats) en les operacions 41.769 (–) 6.113 MEMÒRIA 2001 • SALUT PÚBLICA Indicadors de producció de serveis 20 A quests indicadors reflecteixen la pro- ducció i l’activitat realitzada per l’IMSP. No mostren la situació de salut a la ciutat, que es presenta al Consell Plenari dins l’informe anual de salut, sinó les càrre- gues de treball que assumeixen els serveis de salut pública. S’exposen ordenats d’acord amb el catàleg de serveis de l’IMSP. Sistemes d’informació sanitària L’IMSP recull i analitza sistemàticament dades sobre diferents problemes relacionats amb la salut, les quals ofereixen una visió de conjunt de l’estat de salut dels barcelonins i permeten determinar les actuacions priorità- ries. Activitat dels sistemes d’informació sanitària 1999 2000 2001 Sistema d’informació de drogodependències Expedients de defuncions judicials revisats 1.253 1.714 1.092 Informes d’urgències codificats (*) 5.081 5.361 4.829 Recollida de dades de tractaments inicials 5.464 5.172 5.384 Nous usuaris identificats (*) ND ND ND Sistema d’informació de salut maternoinfantil Enquestes per defectes congènits o controls realitzades 350 500 500 (*) Enquestes per defuncions perinatals realitzades 81 92 91 Registres d’interrupció voluntària de l’embaràs 3.922 4.329 ND Estadístiques vitals Defuncions codificades 36.000 18.500 19.067 Naixements codificats 12.234 12.203 12.573 Sistema d’informació d’accidents de trànsit Casos d’urgències codificats (*) 19.000 19.200 19.000 Defuncions judicials codificades (*) 145 125 90 Sistema d’informació d’accidents de treball Notificacions al sistema d’informació d’accidents de treball 678 553 581 Sistema d’informació de salut ambiental Desenvolupament de sistemes d’informació — APHEIS APHEIS Resposta a demandes ciutadanes — — 10 Sistema integral d’informació sanitària Àrees estudiades 66 ABS 66 ABS 66 ABS Enquestes de salut Enquestes en curs o analitzades ESB 2000 ESB 2000 ESB 2000 (*) Estimació provisional MEMÒRIA 2001 • SALUT PÚBLICA Vigilància epidemiològica i intervenció quals cal destacar l’hepatitis, el paludisme, la 21 parotiditis, el xarampió i la shigel·losi, i els En aquest àmbit l’IMSP porta a terme un gairebé mil casos de tuberculosi. També hi ha recull sistemàtic d’informació, processament, hagut un centenar de notificacions de brots de anàlisi i difusió de malalties de declaració toxiinfeccions alimentàries estudiades. El Pro- obligatòria, com la malaltia meningocòccica, grama de prevenció i control de la tuberculosi la sida, la tuberculosi, l’hepatitis, etc. Així de Barcelona té com a objectiu principal la mateix, s’encarrega de la investigació i el con- investigació, el control, el diagnòstic, el tracta- trol dels brots epidèmics de qualsevol malaltia ment i la prevenció de la tuberculosi. Durant i planifica i desenvolupa programes de preven- el 2001 ha estudiat un total de 872 casos, dels ció, control i vigilància epidemiològica. Per quals s’han confirmat provisionalment menys acomplir els seus objectius es coordina amb de la meitat; en conseqüència, ha calgut cri- altres grups d’investigació d’hospitals, centres brar uns 3.600 contactes per identificar infec- d’atenció primària i d’atenció a drogodepen- cions susceptibles de quimioprofilaxi preventi- dents, i institucions penitenciàries. va o casos asimptomàtics. De l’activitat de l’any 2001 cal destacar el En el camp de la salut laboral, l’anterior sis- seguiment i el control de més de 150 casos de tema pilot de vigilància basat en casos traça- sida notificats, que han mostrat que el 41% dors s’està estenent a totes les àrees bàsiques d’afectats són usuaris de drogues per via de salut que disposen d’equip reformat d’aten- parenteral, que un 29% són heterosexuals i ció primària en el marc de la Unitat de Salut que un 34% està afectat de tuberculosi. D’al- Laboral que gestiona l’Institut per al Servei tra banda, hi ha hagut més de 2.000 declara- Català de la Salut-CatSalut. cions de malalties transmissibles, entre les Activitat de vigilància epidemiològica i intervenció 1999 2000 2001 Programa de prevenció i control de la tuberculosi Casos notificats i estudiats 974 929 872 Contactes cribrats 3.530 3.690 3.677 Vigilància i control de la meningitis i de l’hepatitis Declaracions d’Haemophilus influenzae 8 4 2 Declaracions de meningitis i sèpsia meningocòccica 79 79 58 Declaracions d’hepatitis víriques 295 225 130 Vigilància i control de la sida/VIH Casos confirmats de sida 206 157 151 Casos d’incidents d’infeccions VIH — — 121 Vigilància i control d’altres malalties transmissibles Declaracions nominals d’altres malalties transmissibles 290 454 361 Vigilància i control de brots epidèmics Brots per toxiinfeccions alimentàries (TIA confirmats) 26 17 33 Altres brots investigats 95 84 70 Vigilància de la salut ocupacional Casos traçadors diagnosticats/atesos 6 11 41 MEMÒRIA 2001 • SALUT PÚBLICA Prevenció i promoció de la salut Els serveis municipals han administrat direc- tament 65.000 dosis vacunals. El gruix d’a- questes vacunes s’ha administrat a l’escola pels equips de salut territorial dels districtes, i una part al Centre de Vacunacions de l’IMSP. L’es- forç realitzat està conduint a la pràctica elimi- nació del xarampió, la rubèola i la malaltia invasiva per Haemophilus influenzae tipus B a 22 la ciutat. A més, ha deixat d’haver-hi tètanus L’esforç conjunt de l’IMSP amb els equips en residents a la ciutat, de manera que aquesta de salut territorials dels districtes, els centres malaltia s’ha afegit a la diftèria i la poliomieli- de recursos pedagògics i les escoles ha portat a tis, de les quals fa anys que no es registren la creixent implantació de programes educa- casos. Al llarg del curs 2000-2001 els equips tius de prevenció. Ultra els programes PASE, de salut territorial als districtes han realitzat PESA-Decideix i PRESSEC, el 2001 s’ha ofert exàmens de salut als nens de quatre anys que el programa CANVIS, que es va començar a entren a l’escola pública o concertada. experimentar al final del 2000. Es fa palesa la Quant a l’educació sanitària a l’empresa, els dificultat per ampliar la penetració dels pro- programes vigents assessoren empreses de la grames educatius de prevenció al segon cicle ciutat en l’organització de programes de pre- de l’ESO, etapa en què els programes escolars venció i control del tabaquisme, del consum són molt densos, però s’assoleixen cobertures excessiu d’alcohol i de l’estrès laboral, amb importants. expectatives d’extensió entre centres públics d’ensenyament secundari. Activitat de prevenció i promoció de la salut 1999 2000 2001 Programa de cribratge de càncer de mama Cites per a dones gestionades — — 4.209 ABS cobertes — — 3 ABS Pla de vacunació continuada Carnets de vacunació tramesos (*) 12.234 14.896 23.171 Centres públics als quals s’han subministrat vacunes 71 71 76 Vacunes administrades en centres propis (*) 72.604 65.259 59.740 Prevenció i control del tabaquisme Participants en programes de cessació — — 70 Participants en el programa Quit&Win — 980 — Promoció d’hàbits saludables Escoles participants en fluoracions 216 187 202 Educació sanitària a l’escola Escoles participants en el projecte PASE 141 144 90 Escoles participants en el projecte PESA 86 92 92 Escoles participants en el projecte PRESSEC 40 56 53 Escoles participants en el projecte CANVIS — 75 81 Suport a organitzacions d’ajuda mútua Organitzacions contactades 160 168 168 Salut maternoinfantil Zones cobertes pel Programa de salut maternoinfantil 5 ABS 5 ABS 5 ABS Formació en prevenció de riscos laborals Cursos de formació de quadres sindicals i altres agents socials 16 10 11 Programes de prevenció en empreses Empreses on s’han fet intervencions o assessories 12 10 7 (*) Estimació provisional MEMÒRIA 2001 • SALUT PÚBLICA Pla d’acció sobre drogues de millora de la qualitat de vida. Aquesta 23 feina té continuïtat amb l’aprovació del Pla L’abús de drogues ha estat un dels principals d’acció sobre drogues 2000-2003, que regeix problemes de convivència i de salut pública al les diferents estratègies i accions a la ciutat. qual s’ha hagut de fer front en la ciutat de Bar- celona. Per actuar sobre aquest problema,  Prevenció l’any 1988 l’Ajuntament va posar en funciona- Fa anys es va inserir el treball preventiu i ment el Pla municipal de drogues de Barcelo- assistencial en els anomenats plans de drogues na, per tal d’abordar el problema des d’una de districte, fet que va representar l’adaptació perspectiva més global de ciutat que conduís a les característiques territorials i una les diferents intervencions que es realitzaven col·laboració activa de tots els implicats: auto- cap a un sistema de resposta més eficaç. ritats del districte, forces de seguretat, PADB, La xarxa d’atenció a les drogodependències entitats i associacions de veïns, farmacèutics i es troba actualment consolidada pel que fa a atenció primària de salut i social. Aquests capacitat assistencial i qualitat dels serveis. En plans de drogues de districte s’han iniciat als els centres d’atenció i seguiment (CAS) muni- districtes de Ciutat Vella, Nou Barris, Sant cipals s’ha incrementat la capacitat de retenir Andreu, Sant Martí, Ciutat Vella, Sants-Mont- en tractament els usuaris de drogues legals i juïc i Horta-Guinardó. Els programes preven- il·legals, s’ha millorat la coordinació amb la tius territorials inclouen les accions de sensibi- xarxa sociosanitària i s’ha pogut augmentar la lització i informació a la població general, captació de pacients alcohòlics. D’altra banda, col·lectius de risc i professionals, i les activitats s’estan buscant formes de respondre a la de caràcter preventiu basades en el territori i dependència a la cocaïna, una problemàtica de dinamització de la participació social. En clarament emergent. l’àmbit escolar s’han continuat impulsant els programes preventius en l’ensenyament secun-  Pla d’acció sobre drogues 2000-2003 dari amb els programes PASE i PESA-Deci- En el període anterior es va convertir en un deix!, gestionats des del Servei de Promoció de pla de ciutat, és a dir, va deixar d’estar centrat Salut amb la col·laboració del Pla i d’acord exclusivament en els serveis municipals. Hi amb els seus criteris i objectius. estan presents tots els agents socials que inter- venen en drogodependències: administracions, districtes municipals, oficines de farmàcia, entitats, associacions de familiars, etc. Els plantejaments i les actuacions d’aquests anys han donat com a resultat un “model Barcelo- na”, que presenta una filosofia basada en la normalització i en la garantia dels drets de tots els ciutadans, una metodologia assentada en el territori i en el coneixement de la realitat, i uns resultats positius de cobertura universal i MEMÒRIA 2001 • SALUT PÚBLICA 24  Programes de tractament Seguretat i higiene dels aliments Engloba un ventall d’opcions no institucio- A la ciutat hi ha 1.609 indústries alimentà- nals de tractament per als addictes a substàn- ries registrades, un escorxador central, una llot- cies, als quals s’ofereix assistència en progra- ja i un mercat central del peix, un mercat cen- mes lliures de drogues, incloent-hi una oferta tral de fruites i verdures, i 40 mercats residencial, assistència amb substàncies subs- municipals. Hi ha uns 9.000 establiments titutives (per abandonar les pràctiques de risc, minoristes d’alimentació. L’IMSP té la respon- bàsicament amb programes de manteniment sabilitat del control sanitari dels aliments que amb metadona) i programes de disminució de arriben als ciutadans. Així, efectua activitats de risc (per a persones que continuen utilitzant control tant en l’abastament de Mercabarna activament drogues). També és rellevant l’o- (majoristes de peix i de fruita i verdura) i l’es- ferta de tractament a persones amb dependèn- corxador d’animals, com en el transport i la cia de l’alcohol. Activitat del Pla d’atenció a les drogodependències 1999 2000 2001 Programes comunitaris fora de l’escola Trucades al servei d’orientació per a adolescents i famílies 440 499 549 Primeres visites al servei d’orientació 48 58 77 Programes de tractament (centres de titularitat municipal) Pacients en programes lliures de drogues (*) 4.489 4.441 4.395 Pacients en programes d’alcohol (*) 1.402 1.260 1.592 Primeres visites del programa de drogues il·legals (*) 2.442 2.295 1.353 Primeres visites del programa d’alcohol (*) 984 902 869 Programes amb substàncies substitutives Punts de dispensació 39 41 47 Oferta de places en PMM (*) 1.998 2.042 1.969 Programa d’atenció orgànica Vacunes dispensades 1.420 1.619 1.859 Proves de tuberculina 935 940 1.140 Pacients amb tractament de tuberculosi i supervisats al CAS 76 68 40 Programes de disminució de risc Xeringues recollides 291.582 475.587 552.595 Contactes dels agents de salut 19.393 19.474 88.000 Usuaris actius al Servei d’Atenció i Prevenció Sociosanitària 2.115 1.790 1.825 Farmàcies amb agents de salut 157 144 133 Programes residencials Oferta de programes residencials (llits) 60 60 75 Altes de pacients en programes residencials (**) 161 200 286 Tallers i programes educatius Participants 490 495 500 (*) Estimació provisional (**) Modificació del registre MEMÒRIA 2001 • SALUT PÚBLICA comercialització d’aliments, així com en els làctics, formatges frescos, olis i greixos escal- 25 establiments de restauració col·lectiva comer- fats, olis de llavors, pastisseria farcida, begudes cial i menjadors col·lectius socials. També es du refrescants, orxates, vins de taula, plats cuinats a terme el control i la vigilància sanitària de les i tapes, plats preparats envasats o refrigerats, indústries alimentàries emplaçades a la ciutat. plats cuinats de consum immediat, sucs de Els aliments comercialitzats per mitjà del fruita, gelats, torrons. Durant l’any 2001 el comerç minorista de la ciutat de Barcelona són Laboratori Municipal de Salut Pública ha estu- objecte de seguiment des del punt de vista ana- diat un total de 822 mostres dins d’aquest pro- lític, per controlar-ne la composició, els nivells grama, que permet identificar aliments amb microbiològics i la possible presència de conta- anomalies. Cal puntualitzar que la identificació minants i additius alimentaris. Mitjançant el d’aliments amb anomalies no implica necessà- Programa IQSA d’investigació de la qualitat riament que no siguin aptes per al consum, sanitària dels aliments s’han estudiat mostres sinó que evidencia l’existència d’unes condi- corresponents als productes següents: produc- cions higièniques deficients o bé de pràctiques tes carnis tractats per la calor, patés, peix d’elaboració o de manteniment millorables. fumat, llets pasteuritzades, llets UHT, postres Activitat de seguretat i higiene dels aliments 1999 2000 2001 Control sanitari dels mercats centrals Actuacions sanitàries amb aixecament d’acta 250 1.147 218 Inspeccions dels Mercats Centrals 495 444 472 Control d’indústries i comerç a l’engròs Inspeccions d’establiments alimentaris 6.820 5.046 4.001 Certificacions sanitàries 1.506 730 234 Controls a destinació de carn forana (circulars 1/99 i 3/00) 1.802 2.150 2.089 Control sanitari d’establiments minoristes i mercats Inspeccions d’establiments minoristes 1.350 330 259 Recollida de mostres per al programa IQSA 811 790 822 Control sanitari d’establiments de restauració col·lectiva Inspeccions d’establiments de restauració col·lectiva social 1.050 Inspeccions d’establiments de restauració col·lectiva comercial 49 349 496 Actuacions per alertes, denúncies o notificació de brots Recollida de mostres de vigilància epidemiològica 37 12 57 Actuacions motivades per alertes i denúncies 293 74 210 Investigació d’establiments implicats en TIA 20 12 26 Inspecció d’activitats alimentàries a la via pública Inspeccions d’activitats alimentàries a la via pública 514 213 939 Control sanitari de l’escorxador central Animals inspeccionats a l’escorxador (tones) 24.481 26.609 25.805 Animals inspeccionats a l’escorxador (caps) 361.277 401.270 355.135 Animals amb retirada MER (protecció contra l’EEB) 37.594 121.871 347.910 Mostres per a la investigació de residus (PIRACC-PNR) 225 301 197 MEMÒRIA 2001 • SALUT PÚBLICA 26 Control de zoonosi i vectors increment continuat dels exemplars lliurats en adopció. L’estratègia de creació de colònies de Tant la gestió com l’atenció i informació als gats urbans amb control sanitari i en col·labo- usuaris del Centre d’Acollida d’Animals de ració amb entitats ha seguit avançant. Aquest Companyia (CAAC) s’han pogut millorar grà- any han estat 99 els gats esterilitzats, de cies a l’estudi fet anteriorment. S’ha avançat manera que queda garantit que aquesta en la informatització, amb la creació d’una població no es reprodueix ni augmenta de pàgina web. Cal destacar el Comitè de Quali- forma descontrolada. tat del centre i els progressos en les obres de L’estratègia de control de plagues ha apro- remodelació, amb importants inversions finan- fundit en el reemplaçament gradual de l’exclu- çades pel Sector de Serveis Personals. siva dependència dels agents químics per una S’ha continuat col·laborant amb l’Associa- lluita antivectorial més integrada i compatible ció Veterinària d’Especialistes en Petits Ani- amb el medi ambient i la salut pública. També mals, i s’ha mantingut la col·laboració amb s’està revisant l’estratègia relacionada amb la diferents sectors per a la identificació censal població de coloms. dels animals domèstics. S’ha reforçat el Pro- grama d’adopció d’animals de companyia i s’han aconseguit millors resultats, amb un Activitat de control de zoonosi i vectors 1999 2000 2001 Control de la fauna urbana Gossos i gats recollits al carrer 2.245 1.987 1.882 Coloms recollits 230 14.085 5.728 Constitució de colònies estables de gats Gats sotmesos a control en colònies estables 15 57 99 Custòdia d’animals al CMAAC Animals custodiats al CMAAC 7.585 4.274 2.608 Adopció d’animals de companyia Adopcions de gossos i gats gestionades 339 426 869 Higienització d’espais públics i altres Denúncies ateses sobre DDD (100% resposta) 876 713 750 Desratització (quilòmetres de clavegueram tractats) 601 383 398 Desratització (hectàrees tractades) 2.181 30 24 Desinsectació (quilòmetres de clavegueram tractats) — 15 15 Desinsectació (hectàrees tractades) 10 13 2 MEMÒRIA 2001 • SALUT PÚBLICA Laboratori Municipal de Salut Pública mateix, processa mostres provinents de parti- 27 culars i clients privats. La funció del Laboratori Municipal és donar Durant el 2001, el Laboratori ha culminat el resposta a les sol·licituds d’anàlisi química i seu procés d’adquisició de qualitat, atès que microbiològica dels serveis de l’IMSP i de l’A- ha rebut l’acreditació de l’ENAC del Ministeri juntament. El Laboratori analitza les mostres d’Indústria. També ha analitzat gairebé rebudes pel control atmosfèric de contami- 10.000 mostres, de les quals el 38% correspo- nants químics i biològics, sorres i terres dels nen a anàlisis referides al mediambient (aire, parcs, espais infantils, platges i piscines, aigües, sorres i altres), un 37% són mostres aigües de consum de boca o aigües residuals. alimentàries, i la resta corresponen a altres També controla els aliments procedents dels tipus d’anàlisis (epidemiologia, mostres inter- mercats centrals d’abastament, de les indús- nes, etc.). tries i del comerç minorista del sector, i dóna suport a la investigació epidemiològica. Així Activitat del Laboratori Municipal de Salut Pública 1999 2000 2001 Suport a programes de control alimentari Mostres d’aliments 3.606 2.320 3.612 Control d’aigües de consum Mostres d’aigua 1.167 1.003 1.217 Control ambiental Mostres ambientals 4.518 4.031 3.733 Investigació epidemiològica de brots Mostres d’epidemiologia 1.314 1.149 577 Total mostres analitzades Total mostres analitzades (inclou altres mostres i controls de qualitat) 11.580 9.770 9.743 Total paràmetres analitzats 65.406 53.724 52.701 Elaboracions farmacològiques Litres de solució preparats ND 12.058 12.241 Metadona (grams) ND 60.290 61.205 Aspartam (grams) ND 30.145 30.602 Mostres analitzades segons la procedència Serveis municipals de salut pública 2.715 2.936 2.179 Altres serveis municipals 4.962 4.321 3.579 Altres administracions locals 556 490 526 Administració autonòmica 396 211 603 Administració central 1.731 748 1.163 Hospitals i centres sanitaris 79 20 60 Particulars i clients comercials 1.111 1.042 1.595 Organitzacions sense ànim de lucre 30 2 38 MEMÒRIA 2001 • SALUT PÚBLICA 28 Tecnoestructura i serveis de suport nal en col·laboració amb el Centre de Forma- ció de Personal de l’Ajuntament, de les quals S’apleguen fonamentalment en la Divisió de destaquen les adreçades al personal de Protec- Recursos, que funciona al servei del conjunt ció de la Salut i les de suport al personal de de l’estructura productiva. Aplega els serveis salut adscrit als districtes. generals i la gestió del personal i econòmica, Pel que fa als serveis generals, ha continuat com també l’Assessoria Jurídica i la Secretaria la seva reorganització, que ha estat dirigida a Delegada. Dins de l’activitat de l’any 2001, cal augmentar-ne l’autonomia i la capacitat de destacar quatre aspectes: l’esforç en la gestió resolució d’incidències. Ha estat particular- dels recursos humans, la millora en les comuni- ment rellevant l’esforç des dels serveis de cacions i els serveis de manteniment, els nous manteniment, en què s’ha prosseguit el procés reptes en el camp informàtic i el procés de iniciat l’any anterior. Pel que fa a les comuni- canvi en la contractació i la gestió econòmica. cacions, destaca la posada en marxa dels can- L’esforç en la gestió dels recursos humans vis en la web de l’Institut, que havia estat pio- s’ha traduït en diverses línies de progrés. nera anys enrere però que necessitava una D’una banda, l’optimització de les dimensions actualització, cosa que ha culminat al comen- de la plantilla ha portat a externalitzar de çament de l’any 2001 amb una àmplia cam- forma temporal, parcial o definitiva diversos panya de difusió. serveis (neteja, missatgeria, comunicació i En el camp de la informàtica, s’ha formalit- vigilància). D’altra banda, s’ha produït una zat la creació del Servei d’Informàtica i s’han major mobilitat del personal administratiu i de definit els seus recursos i responsabilitats de suport, orientada a millorar l’adaptació de di- forma global, reforçant i integrant un equip verses persones i a resoldre les mancances de que abans era dispers. L’any 2001 ha estat suport en algunes dependències, especialment molt marcat per la necessitat de respondre a en la Divisió de Protecció de la Salut. S’ha les exigències de la legislació sobre fitxers con- realitzat la selecció i la incorporació temporal fidencials, la quals cosa ha portat a refer de personal tècnic d’inspecció veterinària com diverses aplicacions, una actuació que ha cul- a resultat de la segona part de l’Oferta Pública minat a l’estiu. D’altra banda, s’ha fet un d’Ocupació aprovada per l’Ajuntament, per esforç per dur a terme actualitzacions del soft- subvenir a les millores necessàries en el control ware de base i dels aplicatius de desenvolupa- alimentari, així com sis contractacions per ment propi. Durant l’any s’ha millorat la inte- altres necessitats temporals. Finalment, cal gració de les xarxes dels CAS municipals amb assenyalar que l’estiu del 2001 es va produir la de l’Institut i s’han establert les bases per un canvi en l’organigrama. S’han convocat i millorar la connexió entre edificis. La tasca de concedit divuit beques de recerca i al final de manteniment i actualització de hardware i l’any hi havia catorze becaris en diversos pro- software és actualment molt important, ja que jectes actius. Cal esmentar, a més, la realitza- hi ha 179 PC i 10 servidors, incloent-hi els ció de diverses accions de formació de perso- MEMÒRIA 2001 • SALUT PÚBLICA situats als CAS municipals. La implantació de 29 les mesures de seguretat dels ordinadors i les xarxes requereixen una atenció creixent. També aquest any s’han actualitzat les ordenances fiscals que afecten l’activitat de l’Institut. Durant el 2001 ha estat molt impor- tant la tasca de recaptació de taxes per inspec- ció i control de carns fresques i se n’ha resolt la implantació definitiva. S’han fet expedients de control d’establiments alimentaris activant els mecanismes coercitius propis de l’Adminis- tració. S’han fet 18 expedients de contractes menors i 15 de contractes majors. Cal esmen- tar, a més, que durant aquest any s’han signat o renovat 27 convenis de col·laboració amb diverses entitats i institucions. Així mateix, s’han gestionat projectes amb finançament extern específic i diversos projectes de recerca. A més, s’han definit circuits apropiats per a una gestió i un seguiment àgils i congruents amb el rigor. Cal afegir que s’ha produït un canvi més gran que en casos anteriors en el sistema comptable, a causa de la incorpora- ció de l’Institut al programa SIGEF de l’A- juntament. MEMÒRIA 2001 • SALUT PÚBLICA Suport als districtes en salut pública 30 Plans de salut i programes Consorci Sanitari de Barcelona. També s’ha donat suport al desenvolupament del Pla d’a- S’ha continuat avançant en el desplegament tenció a la dona i la reordenació de serveis que dels plans de salut dels districtes, alhora que hi està associat, vinculant-hi els programes s’han reforçat altres accions de suport. En d’educació sanitària a l’escola que fan referèn- aquest sentit cal destacar l’avenç en el Pla de cia a la sexualitat i les malalties de transmissió salut de Sants-Montjuïc, que ha estat presen- sexual (com el projecte PRESSEC). tat formalment al Plenari del districte, on s’han definit els objectius prioritaris de salut per al districte en els àmbits del consum d’al- Consells de prevenció i seguretat cohol, les característiques sociosanitàries de dels districtes l’envelliment i els problemes de salut mental. S’han realitzat tasques d’assessorament en A més, s’ha mantingut la coordinació amb la drogodependències en aquests consells, per Divisió de Serveis Personals de Ciutat Vella mitjà dels secretaris tècnics de prevenció de per a l’execució de les accions establertes en el cada districte. Aquests faciliten els mecanis- Pla de salut per al període. mes per obtenir un ambient comunitari que controli més l’oferta i la demanda de substàn- Taula de coordinació cies addictives, alhora que canalitzen les demandes veïnals relatives a les drogues per Al llarg de l’any 2001 s’ha mantingut la tal d’oferir-hi alternatives. Cada districte pre- taula de coordinació dels responsables de salut senta cada any l’informe i la memòria de dro- dels districtes, que es reuneix mensualment a gues als consells de seguretat. l’IMSP, per tal de fer el seguiment de les accions i programes de salut als districtes, així com del Pla de formació dels equips de salut territorial. Les activitats de formació han estat importants, i en destaca el seminari d’estiu dels equips territorials de salut. D’altra banda, s’ha continuat donant suport en respostes a brots de malalties contagioses, en demandes d’assessorament en temes diversos i en el desenvolupament d’un programa informàtic de gestió de les dades del Programa de salut escolar. Finalment, s’ha prestat ajut a les experiències d’integració de les activitats de salut escolar, alhora que s’ha avançat en el procés d’avaluació endegat en el marc d’un grup de treball impulsat conjuntament amb el MEMÒRIA 2001 • SALUT PÚBLICA Plans de drogues de districte Protecció de la salut 31 Seguint el Pla d’acció sobre drogues, s’han S’ha mantingut una intensa coordinació endegat diferents línies per desenvolupar plans amb els districtes en aspectes rellevants de a escala territorial amb la feina conjunta de les protecció de la salut, de manera que s’ha asso- diferents parts implicades: Serveis Personals, lit un bon grau de treball conjunt amb les forces de seguretat, entitats ciutadanes i serveis divisions de Serveis Tècnics en diverses sanitaris. Així, s’han elaborat informes sobre la incidències. situació de la problemàtica i s’han constituït quatre plans de drogues en diversos districtes, donant-los suport des dels serveis de l’IMSP. Cal destacar els de Sant Andreu i Sant Martí, els quals porten cinc edicions en funcionament. Millora dels serveis sanitaris També s’ha contribuït a avançar en el segui- ment de la reforma de l’atenció primària en els diversos districtes de la ciutat. Durant l’any 2001 ha continuat el procés d’extensió de la reforma de l’atenció primària i s’han posat en marxa nou equips d’atenció primària, la qual cosa vol dir que ara funcionen 55 equips amb una cobertura del 81% de la població. Cal dir que alguns d’aquests nous equips tenen una estructura mixta, és a dir, incorporen professio- nals de praxis no concordant amb la reforma, o bé s’han posat en marxa de manera provisional en dependències encara no remodelades. MEMÒRIA 2001 • SALUT PÚBLICA Coordinació amb estructures no assistencials del Pla d’acció sobre les drogodependències 32 E l Pla gestiona els recursos assistencials A partir d’aquesta instrucció, les activitats de titularitat municipal i es coordina realitzades per la Guàrdia Urbana en relació amb les altres estructures, però a més, amb les drogodependències es mostren tot per tal de donar resposta a les necessitats d’un seguit, segons la natura de l’actuació. El nom- veritable pla de ciutat, treballa estretament bre total d’intervencions no correspon al amb la policia i el poder judicial per donar sumatori, ja que les intervencions no són resposta a diversos aspectes d’aquesta pro- mútuament excloents. No es disposa de dades blemàtica que aborden altres qüestions. d’aprehensions que es puguin comparar per Aquest treball és fonamental per tractar causa de canvis produïts en el sistema d’infor- alguns dels aspectes més rellevants vinculats a matització. aquest problema, però per la seva natura no Respecte als controls d’alcoholèmia, se encaixa directament en el catàleg de serveis de n’han fet un total de 38.554, dels quals 6.686 l’Institut i es recull a part. han resultat positius i 31.868, negatius. Cal remarcar que, sense comptar la dels acciden- Programa d’actuació tats, el 16,2% de les proves d’alcoholèmia van de la Guàrdia Urbana ser positives (un 8,4% de les de controls, un 5,6% en els casos d’infracció i un 2,2%, en els Aquest programa es fonamenta en una ins- casos de símptomes de sospita). trucció d’alcaldia adreçada a la Guàrdia Urba- na i als Serveis Personals dels districtes, que permet canalitzar els toxicòmans cap als cen- tres assistencials. Aquesta instrucció inclou una pauta d’actuació amb quatre punts: 1. Identificar els consumidors de drogues il·legals a la via pública o espais públics, i remetre la seva filiació a un centre de dades centralitzat a fi que es canalitzi la seva integració en la xarxa assistencial. 2. Intervenir tot tipus de droga il·legal i con- duir els implicats a comissaria en cas que, per la seva quantitat o varietat, pugui sospitar-se la seva destinació per al tràfic il·legal. 3. Sancionar l’abandonament en la via pública d’estris per al consum de drogues il·legals, pel fet d’implicar un perill per a la salut i la seguretat dels ciutadans. 4. Assistir els toxicòmans que pel seu estat ho requereixin i traslladar-los als centres assistencials. MEMÒRIA 2001 • SALUT PÚBLICA Actuacions de la Guàrdia Urbana, 2000 i 2001 33 2000 2001 Sobre intoxicació etílica 1.422 1.395 Sobre consum d’altres drogues 161 142 Sobre síndromes d’abstinència 14 7 Sobre intoxicació aguda 83 40 Sobre mort per sobredosi 5 4 Sobre tòxics en menors 18 18 Total 1.703 1.606 Infracció Símptomes Control Accidents 2000 2001 2000 2001 2000 2001 2000 2001 Positives 885 2.097 453 812 1.135 3.132 708 645 Negatives 759 1.339 265 331 9.479 29.512 1.241 686 Proves de sang 11 20 2 3 14 18 ND ND Es neguen a la prova 58 75 14 21 31 44 42 48 Total 1.713 3.531 734 1.167 10.659 32.706 1.991 1.379 Denúncies de la Guàrdia Urbana per lleis o ordenances relatives a drogues, 2000 i 2001 2000 2001 Permissió o tolerància d’activitats il·legals sobre drogues a espectacles o establiments 5 10 Promoció pública de begudes alcohòliques oferint degustació gratuïta 1 0 Promoció de begudes alcohòliques per concurs o consumició inclosa 1 0 Promoció d’establiments on es fomenta el consum d’alcohol — 1 Venda o subministrament de begudes alcohòliques a menors de 16 anys 2 3 Venda o subministrament de begudes alcohòliques de més de 23º — 2 Venda o subministrament de begudes alcohòliques a menors d’edat a la nit — 2 No senyalització visible de la prohibició de venda/subministrament d’alcohol 2 18 Manca de rètol que prohibeix la venda de tabac a menors de 16 anys 3 22 Venda de tabac en màquina automàtica en establiments no tancats — 6 Consum de drogues tòxiques, estupefaents o subst. a llocs públics 234 714 Tinença il·lícita de drogues tòxiques, estupefaents o subst. 85 177 Abandonament en espai/via pública d’utensilis de consum de drogues — 2 Consum de begudes alcohòliques en via o espai públic 66 226 Total 399 1.183 MEMÒRIA 2001 • SALUT PÚBLICA 34 Dissuasió i repressió articles 8 i 9 de l’antic Codi penal, que atenuïn la responsabilitat i permetin una mesura alter- L’objectiu genèric d’aquest apartat és el d’e- nativa i, a partir de l’entrada en vigor de la vitar la criminalització i la progressiva margi- Llei orgànica 19/1995, un canvi en l’actual nalització dels malalts toxicòmans, conseqüèn- sistema penal. A més a més, es coordinen per cia del consum de substàncies. En aquest introduir penes alternatives a l’internament en sentit cal tornar a esmentar dues importants centres penitenciaris i per a l’assessorament línies de treball que han estat introduïdes en tècnic al jutge o tribunal. l’apartat d’informació i prevenció. Els objec- S’ha mantingut el contacte amb la Policia tius específics responen a dissuadir el consum Nacional amb l’objectiu de fer el seguiment evident de drogues a la via pública, facilitar el del Codi penal que va entrar en vigor el 25 de contacte amb els centres de tractament i dis- maig de 1996, i també de col·laborar en els minuir els riscos associats al consum públic, i programes adreçats a la població drogodepen- a vetllar pel compliment efectiu de les norma- dent a la ciutat. A més, s’ha iniciat el disseny tives sobre la venda i el consum de drogues de programes conjunts de formació sobre dro- legals, segons la llei de prevenció i assistencial gues. en matèria de substàncies que poden generar dependència. Programa legal i judicial Coordinació amb els cossos de La població addicta a drogues il·legals atesa seguretat de l’Estat i la Fiscalia als CAS molt sovint presenta problemes legals lligats a la seva trajectòria per mantenir la El Pla, per mitjà del Consell de Seguretat dependència. Les conductes asocials d’un dro- Urbana de Barcelona (CSUB), dels consells de godependent augmenten la seva marginació. prevenció i seguretat dels districtes i de les Des del seu inici, el Pla d’acció sobre drogues taules de coordinació policial vetlla per garan- ha previst la necessitat d’incorporar l’atenció tir la línia de coordinació dins les competèn- als aspectes legals i judicials dins els seus pro- cies municipals. La participació en aquests grames de tractament. En l’abordatge consells de la Policia, la Guàrdia Urbana, les terapèutic cal tenir present l’aspecte judicial entitats representatives del districte, els secre- per realitzar una intervenció adaptada al taris de prevenció i seguretat i els represen- pacient. tants dels serveis personals dels districtes faci- lita l’intercanvi i el disseny d’actuacions coordinades en l’àmbit de la seguretat. Recursos judicials Es continua garantint la coordinació amb la El Departament de Justícia, mitjançant el Fiscalia Delegada per a la prevenció i repressió Decret 265/1996, de 23 de juliol, ha fet les del tràfic il·legal de drogues a Catalunya, per reestructuracions adients per donar un com- facilitar informació i recursos assistencials per pliment eficaç a les noves competències que té tal d’afavorir les mesures d’acompliment alter- encomanades. En aquest sentit s’ha creat la natiu, seguint la via de l’apartat número 1 dels Direcció General de Mesures Penals Alternati- MEMÒRIA 2001 • SALUT PÚBLICA ves i de Justícia Juvenil (DGMPAJJ). El Pla Inicis de tractament per a drogodependències 35 d’acció sobre drogues de Barcelona, conjunta- com a mesura penal alternativa (*), 2001 ment amb la Direcció General de Mesures Centre de tractament Penals Alternatives i de Justícia Juvenil i el Sants 14 suport de la Fiscalia Delegada per a la preven- Garbívent 15 ció-repressió del tràfic il·legal de drogues de Sarrià 1 Nou Barris 8 Barcelona, han establert un sistema de control Barceloneta 3 SPOTT 1 i seguiment. Sant Pau 2 Creu Roja 8 Hospital Clínic 1 Altres activitats legals i judicials CECAS 3 Altres 3 L’Equip d’Assessorament Tècnic Penal fa les Total 59 funcions d’assessorament i suport als òrgans (*) Inicis de tractament per a drogodependències com a mesura penal judicials en matèria social i psicològica. La alternativa a les privatives de llibertat en persones addictes a drogues i derivació i el seguiment d’usuaris en tracta- condemnades per haver comès un delicte. ment en els CAS amb problemes judicials i pendents de resolució s’aplica a un total de 100 casos. El Servei d’Execució de Mesures (SEM) fa les funcions de control i seguiment de les mesures penals alternatives a les penes privati- ves de llibertat previstes en el Codi penal; en la taula es presenten els inicis de tractament d’a- questa natura, als quals cal afegir 50 deriva- cions cap a altres recursos judicial. MEMÒRIA 2001 • SALUT PÚBLICA Recerca i docència 36 ncara que l’IMSP no és una institució Ariza C, Nebot M, Jané M, Tomás Z, de Vries H. El E principalment docent, manté una voca- proyecto ESFA en Barcelona: un programa comuni- tario de prevención del tabaquismo en jóvenes. Pre- ció acadèmica de recerca i docència que vención Tabaquismo 2001; 3: 70-77. està orientada a entroncar amb la seva praxi. Artazcoz L. Carga mental y factores de riesgo psico- social, ¿estamos midiendo lo mismo o son cosas dife- Recerca rentes? Archivos Prevención 2001; 4: 91-2. Artazcoz L, Borrell C, Benach J. Gender inequalities En el camp de la recerca, l’IMSP ha estat in health among workers: the relation with family acreditat pel Fons d’Investigacions Sanitàries demands. J Epidemiol Comm Health 2001; 55: com a Unitat de Recerca de la Xarxa d’Unitats 639-647. d’Investigació (REUNI). A més, participa en la Artazcoz L, Borrell C, Rohlfs I, Beni C, Moncada A, Unitat Monogràfica sobre Tuberculosi de la Benach J. Trabajo doméstico, género y salud en mateixa REUNI, cobrint la branca epidemiolò- población ocupada. Gac Sanit 2001; 15: 150-153. gica, organitzant-ne la reunió anyal i donant Ausina V, Caylà JA, Andreo F, Caminero JA, Ber- suport a la seva web. tran JM, Monterola JM et al. Tuberculosis: una pers- Respecte als projectes de recerca, durant pectiva actual. Introducción. JANO 2001; LX: 39. l’any hi ha hagut 27 projectes nous per un Benach J, Yasui Y, Borrell C et al. Material depriva- import de 48 milions de pessetes. Pel que fa a tion and leading causes of death by gender: eviden- ce from a nationwide small area study. J Epidemiol les publicacions, i ultra aquelles editades pel Community Health 2001; 55: 239-245. mateix Institut o les que formen part de reu- Bertran MJ, Vallés X, Caylà JA. Tuberculosis: una nions científiques i professionals, s’exposen tot perspectiva actual. Prevención y control. JANO seguit els 43 treballs apareguts durant l’any en 2001; LX: 82-89. publicacions professionals o científiques. Borrell C, Fernández E, Schiaffino A et al. Social class inequialities in the use of and access to health services in Catalonia, Spain: what is the influence of supplemental private health insurance? Internatio- nal Society for Quality in Health Care 2001; 13: 117-125. Borrell C, Pasarín MI, Cirera E et al. Trends in young adult mortality in three European cities: Bar- celona, Bologna and Munich, 1986-1995. J Epide- miol Community Health 2001; 55: 577-582. Cardeñosa N, Domínguez A, Orcau A, Pañella H, Godoy P, Minguell S et al. Carriers of Neisseria meningitides in household contacts of meningococ- cal disease cases in Catalonia (Spain). Eur J Epide- miol 2001; 17: 877-884. Casabona NM, Caylà JA. ¿Hay que añadir un cuar- to fármaco a la pauta actual de tratamiento de la tuberculosis inicial? Med Clin (Barc) 2001; 116: 638. MEMÒRIA 2001 • SALUT PÚBLICA CASCADE Collaboration. Caylà JA, García de Ola- Martín V, Guerra JM, Caylà JA, Rodríguez JC, Blan- 37 lla P et al. The retionships between the test interval, co MD, Alcoba M. Incidence of tuberculosis and the demographic factors and HIV disease progression. importance of treatment of latent tuberculosis infec- Epidemiol Infect 2001; 127: 91-100. tion in a Spanish prison population. Int J Tuberc Lung Dis 2001; 5: 926-932. Caylà JA, Maldonado R, Gonzalez J, Pellicer T, Ferrer D, Pelaz C et al. A small outbreak of Legion- Medina S, Plasència A, Artazcoz L Quénel P, Kat- naires’ disease in a cargo ship under repair. Eur souyanni K, Mücke HG, De Saeger E, Krzyza- Respir J 2001; 17: 1-6. nowsky M, Schwartz J and the contributing mem- bers of the APHEIS group. APHEIS Monitoring the Cuschieri A, EUROCAT working group (Salvador Effects of Air Pollution on Public Health in Europe. J). Descriptive epidemiolgy of isolated anal anoma- Scientific report, 1999-2000. Saint-Maurice: Insti- lies: A survey of 4.6 million births in Europe. Am J tut de Veille Sanitaire, 2001. Med Genet 2001; 103: 207-215. Montes A, Villalbí JR. The price of cigarettes in the Díaz de Quijano E, Brugal MT, Pasarín MI, Galdós European Union. Tobacco Control 2001; 10: 135-6. Tangüis H, Caylà JA, Borrell C. Influencia de las desigualdades sociales, la conflictividad social y la Nebot M. Tabaquismo en mujeres: un problema de pobreza extrema sobre la morbilidad por tuberculo- salud emergente (editorial). Enfermedades emer- sis en la ciudad de Barcelona. Rev Esp Salud Públi- gentes 2001; 3(4): 174-5. ca 2001; 75: 517-527. Nebot M, Muñoz E, Figueres M, Rovira G, Robert Domínguez-Berjón MF, Borrell C, Benach J, Pasarín M, Minguell D. Factores asociados con la cobertura MI. Medidas de privación material en los estudios vacunal declarada en la primera infancia: resulta- de áreas geográficas pequeñas. Gac Sanit 2001; 15 dos de una encuesta telefónica. Rev Esp Salud Públ (Supl): 23-33. 2001; 75: 63-70. Fernández E, Borrell C. Tabaco, género y clase Nebot M, Puig R, Ballestín M, Albericci M. Consumo social. Semergen 2001; 27: 403-404. de tabaco en las dependencias del transporte metropolitano de Barcelona: un estudio observacio- Garne E, Stoll C, Clementi M, EUROSCAN study nal. Aten Primaria 2001; 28: 50-52. group (Salvador J). Evaluation of prenatal diagno- sis of congenital heart diseases by ultrasound: expe- Pardell H, Saltó E, Tresserras R, Villalbí JR, Cabe- rience from 20 European registries. Ultrasound Obs- zas C, Salleras L. Consejo antitabaco en las perso- tet Gynecol 2001; 17: 386-391. nas mayores. Med Clin (Barc) 2001; 116(Supl 1): 101-5. Institut Municipal de Salut Pública, Delegació Territorial de Sanitat, Direcció General de Salut Plasència A, Borrell C. Reducing socioeconomic Pública. Brot de gastroenteritis per E. coli O157:H7 inequalities in road traffic injuries: time for a en diverses escoles de Catalunya. Butlletí Epide- policy agenda. J Epidemiol Comm Health 2001; miològic de Catalunya 2001; 6: 59-64. 55: 853-4. Instituto Municipal de Salud Pública, Delegación Puigpinos R, Pasarín MI, Borrell C. Obtención del Territorial de Sanidad, Dirección General de Salud nivel e estudios a través de encuestas a los familia- Pública. Brote de gastroenteritis por E. coli res de difuntos. ¿Son fiables las respuestas? Gac O157:H7 en diferentes escuelas de Cataluña. Bole- Sanit 2001; 15: 370-1. tín Epidemiológico Semanal 2001; 9: 213-216. Rodrigo T, Caylà JA, Galdós H, García de Olalla P, Líndez P, Villalbí JR, Vaqué J. Funciones, activida- Brugal MT, Jansà JM. Proposing indicators for eva- des y estructuras de salud pública: el papel de los luation of a tuberculosis control programme in large municipios grandes y medianos. Gac Sanit 2001; cities based on the exprience of Barcelona. Int J 15: 164-71. Tuber Lung Dis 2001; 5(6): 1-9. MEMÒRIA 2001 • SALUT PÚBLICA 38 Ruíz E, Pugès X, Jansà JM, García de Olalla P. Villalbí JR, López V. La prevención del tabaquismo Intervención de sanitaria en un campo de refugia- como problema político. Gac Sanit 2001; 15: 265-72. dos. Gac Sanit 2001; 14: 356-358. Villalbí JR, Pasarín MI, Nebot M, Borrell C. Morta- Salvador J, Cunillé M, Lladonosa A, Ricart M, lidad por cáncer de pulmón: inicio de declive en los Cabré A, Borrell C. Características de las gestantes varones de Barcelona. Med Clin (Barc) 2001; 117: y control del embarazo en Barcelona, 1994-1999. 727-731. Gac Sanit 2001; 15: 230-236. Salvador J, García-Miñaur S, Ariza F, Baena N, Guitart M, Toral JF, Castro V, Lladonosa A. Eva- luación de la utilización y sensibilidad de los méto- dos de cribado y diagnóstico prenatal de Síndrome de Down en 4 poblaciones españolas. Prog Diag Prenat 2001; 13: 154-168. Sánchez-Pérez HJ, Flores-Hernández JA, Jansà JM, Caylà JA, Martín-Mateo M. Pulmonary tuberculosis in areas of high levels of poverty in Chiapas, Méxi- co. Int J Epidemiol 2001; 30: 386-393. Solsona J, Caylà JA, Nadal J, Bedia M, Mata C, Brau J et al. Screening for tuberculosis upon admisión to shelters and free-meal services. Eur J Epidemiol 2001; 17: 123-128. Solsona J, Caylà JA, Verdú E, Estrada MP, García S, Roca D et al. Molecular and conventional epide- miology of tuberculosis in an inner city district. Int J Tuberc Lung Dis 2001; 5(8): 724-731. Stoll C, Garne E, Clementi M, EUROSCAN study group (Salvador J). Evaluation of prenatal diagno- sis of associated congenital heart diseases by fetal ultrasonographic examination in Europe. Prenat Diagn 2001; 21: 243-252. Suelves JM, Brugal MT, Caylà JA, Torralba L. Cambio de los problemas de salud provocados por la cocaína en Cataluña. Med Clin (Barc) 2001; 117: 581-583. Tudó G, González J, Gatell JM, Caylà JA, Martínez E, García A et al. Detection of unsuspected cases of nosocomial transmission of tuberculosis by use of a molecular typing method. Clin Infect Dis 2001; 15: 453-459. Villalbí JR. Promoción de la salud basada en la evi- dencia. Rev Esp Salud Pública 2001; 489-90. MEMÒRIA 2001 • SALUT PÚBLICA Docència d’Infermeria de la Universitat de Barcelona, en 39 L’IMSP ha anat desenvolupant una oferta el Diploma d’Infermeria del treball organitzat docent pròpia basada en gran part en la seva per l’Institut d’Estudis de la Salut de la Gene- experiència pràctica, que inclou prop de 10 ralitat de Catalunya, amb l’Institut d’Educació cursos periòdics, que de forma consolidada Contínua de la Universitat Pompeu Fabra i en s’ofereixen anualment o biennalment, sovint cursos de pregrau i postgrau de l’Escola Uni- en col·laboració amb institucions acadèmiques versitària d’Infermeria de la Creu Roja. A més, que els han acreditat. En el camp de la docèn- cal destacar les experiències de col·laboració cia cal esmentar la col·laboració amb la Facul- del Laboratori amb la Facultat de Química. tat de Medicina de la Universitat Autònoma de Finalment, l’IMSP acull tant estudiants de Barcelona; l’IMSP participa en la seva Unitat formació professional com universitaris de pre- Docent Municipal. També cal mencionar la grau en pràctiques, i ofereix places com a col·laboració amb la Facultat de Veterinària becaris en recerca per a estudiants de post- d’aquesta universitat i el fet que l’IMSP hi grau. També inclou candidats a doctor que col·labora en nombroses activitats docents de treballen en camps relacionats amb les activi- postgrau. Per causa de la interrupció de les tats de l’IMSP, a petició del seu departament activitats docents de l’Institut de Salut Pública universitari. L’any 2001 s’ha produït la incor- de Catalunya (ISP), s’ha aconseguit preservar poració d’onze becaris en diversos projectes de el valuós programa de Mestratge en Salut recerca. Pública que l’ISP oferia i que continua realit- zant-se a la Universitat Pompeu Fabra. L’Ins- titut participa en aquest programa amb pro- fessors i està present en els espais de coordinació i planificació del programa. Histò- ricament és rellevant la col·laboració amb l’Escola de Salut Pública de la Johns Hopkins University, vehiculada amb un conveni especí- fic aquest any. Amb vista al futur, es preveu ampliar la col·laboració amb les iniciatives de la Universitat Pompeu Fabra, amb el planteja- ment d’esquemes per a la docència de pregrau i postgrau. Així mateix, l’Institut ha participat en els programes del Mestratge sobre Drogode- pendències de les universitats de Barcelona i de Santiago de Compostel·la i en el Mestratge en Prevenció de Riscos Laborals de l’Institut Català de Tecnologia. S’ha col·laborat també en cursos de postgrau de l’Escola Universitària MEMÒRIA 2001 • SALUT PÚBLICA