Salut Pública
Memòria 2002
C S B Consorci Sanitari
de Barcelona
Agència
de Salut Pública
Edició
Agència de Salut Pública de Barcelona
Coordinació tècnica
Montserrat Arissó
Joan Ramon Villalbí
Coordinació editorial
Hores extraordinàries
Disseny original
Azúa + Ancochea, SCP
Impressió
Imgesa
Dipòsit legal
B-50.108-2003
Tiratge
1.200 exemplars
Índex
Presentació / 5
Missió i visió / 7
Organització i estructura / 8
Catàleg de serveis / 12
La inserció dins del sistema sanitari 
i l’Administració municipal / 14
Indicadors de recursos humans / 15
Indicadors econòmics / 17
Indicadors de producció de serveis / 20
Suport als districtes en salut pública / 30
Coordinació amb estructures no assistencials 
del Pla d’acció sobre les drogodependències / 31
Recerca i docència / 35
Presen tac ió
om a responsable política de Salut Pública a l’Ajuntament sempre he tingut la voluntat de 5
C transparència i de retre comptes. Els serveis de salut pública de Barcelona varen impulsar,
poc després de la recuperació de la democràcia, la presentació al Consell Plenari d’un
informe de salut referit a la ciutat (en definitiva, un territori i una població) com a instrument de
canvi social. A més, hem volgut que la memòria anual de l’Institut Municipal de Salut Pública de
l’Ajuntament de Barcelona no fos un producte de la rutina administrativa, sinó una eina de pro-
grés en la tasca que tenim encomanada.
En aquesta memòria es reflecteix l’activitat dels serveis productius de l’Institut i de la seva tec-
noestructura l’any 2002. Correspon al període final de funcionament de l’Institut, durant el qual
s’han tancat els treballs conjunts entre Ajuntament i Generalitat per posar en marxa l’Agència de
Salut Pública de Barcelona. La primera reunió dels seus òrgans de govern va tenir lloc, de fet, en
acabar-se l’any, tot i que el seu funcionament administratiu arrenca amb l’inici cronològic del
2003. L’Agència configura l’autèntica finestreta única de les administracions públiques en
aquest camp i ara ja mostra fruits esplèndids.
Durant l’any 2002, a més, l’Institut ha incorporat els antics equips de salut territorial adscrits
prèviament als districtes. Però els treballs i les negociacions que ho han fet possible no han impe-
dit que l’Institut hagi realitzat, un any més, la seva tasca, garantint als ciutadans i ciutadanes un
elevat nivell de protecció de la salut i uns serveis que volen ser excel·lents. Això és el que reflec-
teix aquesta memòria.
Il·lma. Sra. Imma Mayol i Beltran
Tercera tinenta d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona
Presidenta de l’Agència de Salut Pública de Barcelona
MEMÒRIA 2002 •  SALUT PÚBLICA
Miss ió  i  v i s ió
Missió la qual cosa sempre cerca les fórmules més 7
apropiades per complir la seva missió.
La missió de l’Institut Municipal de Salut
L’IMSP té l’origen en dues organitzacions
Pública de Barcelona (IMSP) és vetllar per la
centenàries: el Laboratori Municipal de Barce-
salut dels ciutadans i visitants de Barcelona,
lona, fundat el 1889, i l’Institut Municipal
especialment per mitjà de:
d’Higiene, creat el 1891. La unió de totes dues
• la valoració de les necessitats de salut de la
institucions, juntament amb altres serveis i
població general, incloent-hi els subgrups amb
estructures, va configurar els serveis munici-
especial risc;
pals de salut pública, que en els anys vuitanta
• el desenvolupament de polítiques i accions
–després de la recuperació de la democràcia
de prevenció i control de malalties, així com
municipal– es van aplegar dins de l’Àrea de
de promoció i protecció de la salut;
Salut Pública. Posteriorment aquesta es va
• la garantia de l’equitat en l’accés dels ciu-
transformar en un institut municipal amb per-
tadans als serveis que els permetin mantenir i
sonalitat jurídica pròpia, i actualment es pre-
millorar el seu estat de salut;
para la creació de l’Agència de Salut Pública
• la contribució al desenvolupament d’un
de Barcelona.
entorn ambiental i social sostenible per a la
salut.
L’IMSP aspira a l’excel·lència en el funcio- Visió
nament dels seus serveis, de manera que es La visió de futur per a l’IMSP és, d’una
garanteixi als ciutadans que obtenen el màxim banda, ser una organització de referència en el
rendiment dels recursos. El seu funcionament camp de la gestió, la recerca i la innovació en
es basa en la qualificació i la incentivació del salut pública aplicada a escala europea, amb
personal, en una gestió dinàmica i exigent, i en uns alts nivells d’efectivitat i eficiència, i, de
la definició explícita i pública dels objectius, la l’altra, tendir a l’excel·lència en els seus pro-
cartera de serveis i els resultats de producció i ductes i serveis.
econòmics.
L’IMSP vol integrar el concepte de “bona
pràctica” en salut pública mitjançant la pro-
moció de l’acció basada en l’evidència i l’ava-
luació, així com de la recerca i de la formació,
i aspira a projectar juntament amb les institu-
cions acadèmiques la seva contribució a la
salut.
L’IMSP vol reforçar el lideratge intersecto-
rial de l’acció en salut a la ciutat, en interacció
amb altres institucions i entitats presents a
Barcelona i que poden contribuir als seus fins,
de titularitat pública o no. La seva vocació és
de col·laboració amb tots aquests serveis, per
MEMÒRIA 2002 •  SALUT PÚBLICA
Organització i estructura
8
L’ Institut Municipal de Salut Pública va
començar a funcionar de forma opera-
tiva el dia 1 de gener de 1997. El seu
esquema d’organització va ser aprovat per la
Junta de Govern en la seva sessió constitutiva,
el 29 de novembre de 1996, i s’ha mantingut
sense grans canvis fins avui dia. Tal com esta-
bleixen els seus estatuts (publicats al Butlletí
Oficial de la Província de Barcelona, el 6 de
juliol de 1996), l’IMSP és governat per la
Junta de Govern, que nomena la Comissió
Executiva i el gerent. A la pàgina següent s’ex-
posa la relació dels membres de la Junta de
Govern i la Comissió Executiva corresponent
al mes de desembre de 2002.
MEMÒRIA 2002 •  SALUT PÚBLICA
Membres de la Junta de Govern i de la Comissió Executiva de l’IMSP, desembre de 2002 9

 Junta de Govern 
 Comissió Executiva
Membres amb veu i vot Membres amb veu i vot
Presidenta Presidenta
Imma Mayol i Beltran Imma Mayol i Beltran
Vicepresident Vicepresident 
Jordi Hereu i Boher Jordi Hereu i Boher
Regidors Gerent
Núria Carrera i Comes Joan Guix i Oliver
Immaculada Moraleda i Pérez Gerent del Sector
Francesc Narváez i Pazos Eduard Spagnolo i de la Torre
Joan Puigdollers i Fargas
Magda Oranich i Solagran Gerent delegat d’Economia i Empreses 
M. Àngels Tresserra i Soler Joan Raurich i Llach
Roser Veciana i Olivé
Membres amb veu però sense vot
Representants sindicals
Francesc Sabater i Corral Interventor 
Joaquín Peña i Bueno Lluís Mata i Remolins (*)
Secretària delegada
Membres amb veu però sense vot Meritxell Cusí i Pérez 
Gerent
Joan Guix i Oliver
Interventor 
Lluís Mata i Remolins (*)
Secretària delegada
Meritxell Cusí i Pérez
(*) hi assisteix Rosa Gironés i Vallès
MEMÒRIA 2002 •  SALUT PÚBLICA
10 Per al seu funcionament, l’IMSP s’estructura tració Econòmica i l’Administració de Perso-
en quatre grans branques de producció de ser- nal. La Secretaria General de l’Ajuntament va
veis, la Unitat Operativa d’Higiene dels Ali- delegar funcions en el seu dia en la responsa-
ments i Zoonosi (HAZ), el Laboratori Munici- ble de l’Assessoria Jurídica, que, per tant,
pal, l’Institut Municipal de la Salut (IMS) i el exerceix com a secretària delegada. El gerent
Pla d’Acció de Drogues (PAD). D’altra banda, compta amb un adjunt a la Gerència, del qual
la tecnoestructura s’agrupa en la Divisió de depèn el Servei d’Informàtica, i amb staff per
Recursos, que té la missió de donar suport a la a tasques de comunicació i qualitat. En la
Gerència i a les unitats productives. Aquesta figura es recull l’organigrama de l’Institut, que
divisió aplega l’Assessoria Jurídica, l’Adminis- va ser parcialment remodelat el 2001.
Organigrama de l’IMSP, 2002
Gerència
Joan Guix Staff
Gerència
Adjunt a Gerència
Joan Ramon Villalbí
Direcció de
Recerca i Docència
Antoni Plasència
Informàtica
Manel Tristan
Direcció de la Unitat
Direcció de Recursos Direcció del Pla d’acció Direcció de l’Institut Direcció del Laboratori
Operativa d’Higiene
Josep M. Armengou sobre drogues de Barcelona Municipal de la Salut Municipal de Salut Pública
Lluís Torralba Antoni Plasència dels Aliments i Zoonosi Josep M. Armengou
Xavier Llebaria
Assessoria Servei de Servei Servei d’Inspecció Servei de
Jurídica Drogues d’Epidemiologia de Mercats Centrals Microbiologia
Meritxell Cusí Joan A. Caylà Montserrat Ramoneda M. Dolors Ferrer
   Servei d’Inspecció
Administració Servei d’Informació Sanitària de les Servei de
Econòmica Sanitària Indústries Alimentàries Química
Xavier Bartoll Carme Borrell Júlia Durán Francesc Centrich
Administració Servei de Promoció Servei d’Higiene
de Personal de la Salut Pública i Zoonosi
Cèsar Gilabert Manel Nebot Víctor Peracho
Servei de Salut           Servei d’Inspecció
Serveis        Sanitària d’Establiments
Generals Laboral i Ambiental     Minoristes d’Alimentació
Josep M. Benages Lucía Artazcoz Samuel Portaña (en funcions)
Servei de Salut
Comunitària
Josep M. Jansà
( en funcions)
MEMÒRIA 2002 •  SALUT PÚBLICA
El personal adscrit als serveis de l’IMSP es llida d’Animals de Companyia, que depèn de 11
concentra en diverses dependències, entre les la Unitat Operativa d’Higiene dels Aliments i
quals destaquen dos edificis de titularitat Zoonosi. A les dependències de Mercabarna hi
municipal. A l’edifici de la plaça de Lesseps, ha el Servei d’Inspecció Sanitària de Mercats
seu històrica de l’Institut Municipal d’Higiene, Centrals de la mateixa Unitat Operativa d’Hi-
hi ha la seu de la Gerència, l’Institut Munici- giene dels Aliments i Zoonosi. L’IMSP també
pal de Salut Pública, el Pla d’acció sobre dro- té adscrits diversos centres d’atenció a les dro-
gues i la Direcció de Relacions i Recursos. A godependències de titularitat municipal i ges-
l’edifici Peracamps, situat a l’avinguda de les tionats pel Pla d’acció de drogues. Les
Drassanes, hi tenen la seu el Laboratori i la dependències ocupades pels serveis de l’IMSP
Unitat Operativa d’Higiene dels Aliments i es mostren a la taula adjunta.
Zoonosi. D’altra banda, a la carretera de la
Rabassada es troba el Centre Municipal d’Aco-
Dependències de l’IMSP, 2002
Edifici Adreça Observacions
Edifici Lesseps Pl. de Lesseps, 1 Seu central de l’IMSP
Edifici Peracamps Av. de les Drassanes, 13 També acull un servei d’urgències
(IMAS) i un servei nocturn d’ajuda a
drogodependents gestionat per la Creu
Roja (SAPS)
Centre d’Acollida d’Animals Ctra. de la Rabassada, km 3,8
de Companyia
Servei d’Inspecció de Mercats Centrals Mercabarna, sector C Dependències cedides per Mercabarna
Centre residencial Can Puig Ctra. de la Rabassada, km 6,8
CAS Sants C. dels Comtes de Bell-lloc, 138
CAS Nou Barris Via Favència, 379
CAS Garbívent C. de la Sagrera, 179
CAS Sarrià C. de Dalmases, 76
CAS Horta C. de Sacedón, 18 Dependències cedides per l’Institut
Català de la Salut
MEMÒRIA 2002 •  SALUT PÚBLICA
Catàleg de serveis
12 A mb motiu de la posada en marxa de també presta altres serveis congruents amb els
l’Institut Municipal de Salut Pública seus objectius i capacitats: determinats serveis
es va definir el seu catàleg de serveis, de cooperació internacional en matèria sanità-
que ha estat revisat i actualitzat amb la finali- ria que li encarrega l’Ajuntament i serveis
tat de respondre de forma més exacta a la externs derivats de contractes o convenis amb
realitat actual. El catàleg inclou els serveis i altres entitats o institucions, que assumeix
els productes bàsics que assumeix, que sempre que no comportin una minva dels
entronquen amb la seva missió, amb les res- recursos disponibles per dur a terme la seva
ponsabilitats que li són encomanades i amb missió principal.
els pressupostos que li transfereixen les admi- En la taula adjunta s’exposa el catàleg de
nistracions públiques. Amb vista a la posada productes i serveis de l’IMSP de l’any 2002.
en marxa de l’Agència, s’està revisant la com-
posició d’aquest catàleg. D’altra banda, l’IMSP
Sistemes d’informació sanitària
1. Sistema d’informació de drogodependències
2. Sistema d’informació de salut maternoinfantil
3. Estadístiques vitals
4. Sistema d’informació d’accidents de trànsit
5. Sistema d’informació d’accidents de treball
6. Sistema d’informació de salut ambiental
7. Sistema integrat d’informació sanitària
8. Enquestes de salut
Vigilància epidemiològica i intervenció
9. Programa de prevenció i control de la tuberculosi
10. Vigilància i control de la meningitis i l’hepatitis
11. Vigilància de la sida/VIH
12. Vigilància i control d’altres malalties transmissibles
13. Vigilància i control de brots epidèmics
14. Vigilància de la salut ocupacional
Prevenció i promoció de la salut
15. Programa de cribratge de càncer de mama
16. Pla de vacunació continuada
17. Prevenció i control del tabaquisme
18. Educació sanitària a l’escola
19. Suport a les escoles en altres temes de salut
20. Suport a organitzacions d’ajuda mútua
21. Salut maternoinfantil
22. Formació en prevenció de riscos laborals
23. Programes de prevenció a les empreses
MEMÒRIA 2002 •  SALUT PÚBLICA
Atenció a les drogodependències
24. Programes comunitaris fora de l’escola
25. Programes de tractament en centres municipals
26. Programes amb substàncies substitutives
27. Programa d’atenció orgànica 13
28. Programes de disminució del risc
29. Programes residencials
30. Tallers i programes educatius
Seguretat i higiene dels aliments
31. Control sanitari dels mercats centrals
32. Control sanitari de l’escorxador central
33. Control d’indústries i establiments de comerç alimentari a l’engròs
34. Control sanitari d’establiments alimentaris minoristes i mercats municipals
35. Control sanitari d’establiments de restauració col·lectiva
36. Control i inspecció d’activitats alimentàries a la via pública
37. Resposta a alertes, denúncies i brots
Control de les zoonosis i dels vectors
38. Control de la fauna urbana
39. Constitució de colònies estables de gats
40. Custòdia d’animals al centre municipal
41. Adopció d’animals de companyia
42. Higienització d’espais públics i edificis municipals
Laboratori de Salut Pública
43. Suport a programes de vigilància alimentària
44. Suport a programes de control d’aigües de consum
45. Suport a programes de control ambiental
46. Suport a la investigació epidemiològica de brots epidèmics
47. Elaboracions farmacològiques
Coordinació sanitària i enllaç
48. Coordinació amb altres sectors de l’Administració municipal
49. Coordinació amb altres administracions i planificació de serveis sanitaris
50. Coordinació i suport en salut als serveis municipals dels districtes
51. Assessorament en drogodependències (taules de seguretat de districtes, cossos de seguretat)
52. Contribució a la ponència ambiental segons demandes
53. Comunicació al públic i sectors socials professionals
54. Altres municipis, FMC i FEMP i Ciutats Saludables
55. Centre col·laborador de l’Organització Mundial de la Salut
56. Polítiques municipals de drogues i sida
57. Cooperació internacional
Projectes externs
58. Segons projecte i contracte
MEMÒRIA 2002 •  SALUT PÚBLICA
La inserció dins del sistema sanitari 
i l’Administració municipal
14
L es tasques encomanades a l’Institut palment mitjançant el Consorci Sanitari de
Municipal de Salut Pública són essen- Barcelona). Finalment, manté una interlocució
cialment activitats de salut pública, con- constant amb els serveis de Sanitat Exterior
siderades tradicionalment com un bé públic i vinculats a l’Administració central, que solen
configurades independentment dels serveis delegar en l’IMSP la realització de diverses
assistencials que formen el gruix dels disposi- tasques que els són pròpies. Així mateix,
tius del Sistema Nacional de Salut. Ara bé, cal manté una posició de lideratge entre els muni-
tenir en compte tres peculiaritats, que es con- cipis que desenvolupen activitats de salut
centren fonamentalment a l’IMSP. En primer pública i amb la Diputació, posició que es
lloc, diverses activitats tradicionals de salut fonamenta en la cooperació i la competència
pública comporten avui dia un grau molt ele- tècnica, que es reflecteix en la col·laboració
vat d’interacció amb els serveis assistencials; amb la Federació de Municipis de Catalunya,
és el cas de les activitats de vigilància epide- la Federación Española de Municipios y Pro-
miològica, que obliguen a una interrelació vincias, la Diputació de Barcelona i diversos
estreta amb els serveis assistencials per a la ajuntaments. Tot i no ser una institució acadè-
detecció de casos, i per a garantir-ne el control mica, també manté relacions de treball amb
i l’eventual guariment (com les activitats de un seguit d’institucions acadèmiques del camp
vigilància i control de la malaltia meningocòc- sanitari, com també amb organitzacions pro-
cica, de la tuberculosi, etc.). En segon lloc, hi fessionals. Com a reflex d’aquesta realitat,
ha activitats de salut pública que es desenvo- l’IMSP participa a diversos espais de planifica-
lupen a Barcelona que faciliten la integració ció i coordinació de la sanitat, i ha estat desig-
d’accions preventives en la praxi assistencial nat per l’Organització Mundial de la Salut
(Pla de vacunació continuada, actuacions de centre col·laborador en dos àmbits temàtics.
suport a les accions d’educació sanitària i pre- L’Ajuntament va concentrar en l’Institut
venció individual, etc.). A l’últim, el sistema Municipal de Salut Pública les funcions de la
d’informació sanitària desenvolupat a la ciutat Direcció de Serveis de Salut Pública del Sector
des de l’IMSP s’ha revelat un element formi- de Serveis Personals. Per tant, l’IMSP conser-
dable de suport a la planificació sanitària dels va un vincle especial amb el Sector. Els infor-
serveis sanitaris. A més, els serveis d’atenció a mes de l’Institut, i notablement l’informe
les drogodependències gestionats pel Pla d’ac- anual de salut de la ciutat, els informes sobre
ció sobre drogues són realment una part de la drogues i altres informes monogràfics són pre-
xarxa assistencial de la ciutat. sentats a la Comissió de Benestar Social i al
Per tot això, la posició de l’Institut dins del Consell Plenari. L’IMSP treballa juntament
Sistema Nacional de Salut és peculiar. D’una amb els consells de seguretat dels districtes en
banda, interacciona amb els serveis autonò- la definició dels plans de drogues, i s’ha iniciat
mics de salut pública, que el Departament de la definició de plans de salut amb diversos dis-
Sanitat concentra en la Direcció General de trictes. També participa en diversos òrgans
Salut Pública i la Direcció General de Recur- municipals. 
sos Sanitaris, però, de l’altra, també interac-
ciona amb el Servei Català de la Salut (princi-
MEMÒRIA 2002 •  SALUT PÚBLICA
Indicadors de recursos humans
L a plantilla de l’IMSP està configurada programes especials a Ciutat Vella). Aquest 15
fonamentalment pels funcionaris i con- any s’ha tancat la incorporació de personal
tractats laborals que hi han estat ads- procedent dels equips de salut territorial dels
crits per l’Ajuntament, per alguns contractats districtes, que han fet créixer la plantilla de
eventuals adscrits a projectes concrets i per l’IMS. Se n’ha remodelat l’organigrama cre-
funcionaris interins que porten a terme algu- ant-hi el nou Servei de Salut Comunitària
nes tasques que requereixen l’exercici d’auto- (SESAC) i el Servei d’Inspecció Sanitària
ritat sanitària. Des de la seva creació, la plan- d’Establiments Minoristes d’Alimentació
tilla ha seguit un procés rigorós d’ajust, de (SISEMA), a fi d’enquadar-hi millor els veteri-
manera que si es corregeixen les incidències naris incorporats els darrers temps. El mes de
derivades de transferències de noves funcions i desembre, d’altra banda, hi va tenir lloc la
personal associat, la plantilla actual és molt incorporació del personal del Laboratori de la
inferior a la de la seva posada en marxa. En Delegació Territorial de Barcelona per iniciar
efecte, inicialment va caldre ampliar la planti- la prevista fusió dels dos en un sol Laboratori
lla per assumir algunes tasques que anterior- de l’Agència de Salut Pública de Barcelona.
ment desenvolupaven altres serveis centralit- En els gràfics adjunts es reflecteix la situació
zats (Personal, Gestió Econòmica, Assessoria de la plantilla i la seva evolució (no inclou el
Jurídica, IMI) i serveis vinculats als districtes personal del Laboratori procedent de la Dele-
(inspecció veterinària del comerç minorista i gació Territorial).
Distribució de la plantilla per unitats, desembre de 2002 (*)
Higiene dels 23%
Aliments i Zoonosi
17% Laboratori Municipal
Institut Municipal 40% 14% Direcció de Recursos
de la Salut
4% Gerència
2% Pla d’acció sobre drogues
(*) No inclou el personal adscrit al Laboratori Municipal el desembre de 2002 
pel Departament de Sanitat i Seguretat Social.
MEMÒRIA 2002 •  SALUT PÚBLICA
16 Evolució de la plantilla per unitats, de desembre de 2001 a desembre de 2002 (*)
250
200
150
100
50
0
Desembre 2001 Desembre 2002
Gerència Institut Municipal de la Salut
Recursos Laboratori Municipal
Pla d’acció sobre drogues Higiene dels Aliments i Zoonosi
(*) No inclou el personal adscrit al Laboratori Municipal el desembre de 2002 
pel Departament de Sanitat i Seguretat Social.
MEMÒRIA 2002 •  SALUT PÚBLICA
Indicadors econòmics
E l 2002 ha estat el cinquè any de funcio- En les taules adjuntes es mostren els comptes 17
nament normalitzat de l’IMSP, atès que de resultats, el balanç i el quadre de finança-
fins al 1998 diverses partides van ser ment de l’IMSP.
gestionades per l’Ajuntament. Els comptes de
l’IMSP han estat aprovats per la intervenció
municipal i sotmesos a una auditoria externa.
L’any s’ha tancat amb un resultat equilibrat.
Balanços de situació el 31 de desembre de 2002 i de 2001 (en euros)
Actiu 2002 2001 Passiu 2002 2001
Immobilitzat 1.135.426 1.021.774 Fons propis 885.414 879.285
Immobilitzacions immaterials 516 4.390 Resultats d’exercicis 
Aplicacions informàtiques 14.880 14.880 anteriors 879.285 877.721
Amortitzacions (–) 14.364 (–) 10.490 Resultats d’exercicis anteriors 879.285 877.721
Immobilitzacions materials 1.134.910 1.017.384 Pèrdues i guanys 6.129 1.564
Construccions 496.244 491.646
Instal·lacions tècniques i maquinària 717.994 549.024 Provisions per a 
Altres instal·lacions 79.716 79.716 responsabilitats 3.082 40.986
Mobiliari 126.248 105.561 Provisions per a responsabilitats 3.082 40.986
Equips informàtics 562.640 356.094
Elements de transport 30.051 30.051 Deutes a llarg termini 48.429 34.471
Altre immobilitzat 16.962 16.962 Fiances i dipòsits rebuts a llarg termini 48.429 34.471
Amortitzacions (–) 894.945 (–) 611.670
Actiu circulant 3.575.810 2.372.813 Passiu circulant 3.774.311 2.439.845
Deutors 2.976.541 2.360.961 Deutes a curt termini 3.088.388 2.126.344
Deutors per drets reconeguts. Creditors per obligacions
Exercici corrent 2.904.176 2.162.455 reconegudes. Exercici corrent 1.961.253 1.156.458
Deutors per drets reconeguts. Creditors per obligacions
Exercici tancat 342.368 407.094 reconegudes. Exercici tancat 304 299
Altres deutors no pressupostaris 38.691 48.818 Altres creditors no pressupostaris 962 97.245
Personal — 77 Administracions públiques 598.902 443.086
Provisions per insolvències (–) 308.694 (–) 257.483 Remuneracions pendents de 
pagament 526.967 429.256
Comptes financers 599.269 11.852 Ajustaments per 685.923 313.501
Tresoreria 599.269 11.852 periodificació
Total actiu 4.711.236 3.394.587 Total passiu 4.711.236 3.394.587
MEMÒRIA 2002 •  SALUT PÚBLICA
18 Comptes de pèrdues i guanys corresponents als exercicis anuals acabats el 31 de desembre de
2002 i de 2001 (en euros)
Deure 2002 2001 Haver 2002 2001
Despeses de personal 8.576.819 7.221.745 Ingressos 15.093.76212.871.770
Sous i salaris 6.660.858 5.602.969 Ingressos per prestacions 
Càrregues socials 1.915.961 1.618.776 de serveis 9.729 26.736
Ingressos per vendes — —
Treballs, subministraments Taxes per prestacions de serveis 247.896 298.995
i serveis exteriors 5.392.829 4.596.011 Preus públics 266.063 166.176
Arrendaments i cessions 230.417 200.229 Transferències municipals 
Reparacions i conservació 288.887 205.558 corrents 11.986.851 10.533.694
Subministraments 679.349 520.258 Ingressos per projectes
Comunicacions 159.159 145.355 i convenis 2.537.483 1.825.580
Treballs realitzats per altres Altres ingressos 45.740 20.589
empreses 3.683.505 3.317.426
Primes assegurances 4.630 4.327
Transports — 251
Material d’oficina 112.244 83.091
Despeses diverses 234.638 119.516
Transferències i subvencions 710.042 588.966
Dotacions per a 
amortitzacions 287.149 249.463 
Variacions provisions 109.463 240.175
Provisions crèdits incobrables 109.463 240.175
Beneficis d’explotació 17.460 — Pèrdues d’explotació — 24.320
Despeses financeres 2.240 — Ingressos financers 31.498 24.336
Resultats financers positius 29.258 24.336 Resultats financers negatius — —
Beneficis de les activitats Pèrdues de les activitats 
ordinàries 46.718 16 ordinàries — —
Excessos i aplicacions de provisions 58.252 198.237
Modificació de drets de pressupostos Modificació d’obligacions de 
tancats 98.841 198.418 pressupostos tancats — 1.729
Resultats extraordinaris Resultats extraordinaris 
positius — 1.548 negatius 40.589 —
Beneficis abans d’impostos 6.129 1.564 Pèrdues abans d’impostos — —
Resultat de l’exercici (benefici) 6.129 1.564 Resultat de l’exercici (pèrdua) — —
MEMÒRIA 2002 •  SALUT PÚBLICA
Aplicació i efecte dels recursos obtinguts sobre el capital circulant, exercicis 2001 i 2002 19
(en euros)
Aplicacions Orígens
2002 2001 2002 2001
Adquisicions d’immobilitzat: Recursos originats en les 
Immaterial — — operacions 293.278,94 251.036,74
Material 400.801,07 206.183,21
Deutes a llarg termini:
Altres 13.958,45 11.118,73
Aplicació de la provisió per a 
responsabilitats 37.902,94 —
Total aplicacions 438.704,01 206.183,21 Total orígens 307.237,39 262.155,47
Augment capital circulant — 55.972,26 Disminució capital circulant 131.466,62 —
438.704,01 262.155,47 438.704,01 262.155,47
Variacions del capital circulant dels exercicis 2001 i 2002 (en euros)
2002 2001
Augments Disminucions Augments Disminucions
Deutors 615.580,84 — 13.655,00 —
Deutes a curt termini — 962.042,63 334.445,20 —
Comptes financers 587.416,70 — — 292.170,01
Ajustaments per periodificació — 372.421,53 42,07 —
1.202.997,54 1.334.464,16 348.142,27 292.170,01
Variació del capital circulant — 131.466,62 55.972,26 —
Conciliació entre el resultat comptable de l’exercici i els recursos originats (aplicats) en les
operacions dels exercicis 2001 i 2002 (en euros)
2002 2001
Resultat comptable 6.129,89 1.562,63
Més:
Dotacions a les amortitzacions 287.149,05 249.474,11
Recursos originats en les operacions 293.278,94 251.036,74
MEMÒRIA 2002 •  SALUT PÚBLICA
Indicadors de producció de serveis
20 A quests indicadors reflecteixen la pro- conjunt de l’estat de salut dels barcelonins i
ducció i l’activitat realitzada. No mos- permeten determinar les actuacions priorità-
tren, però, la situació de salut a la ciu- ries que cal portar a terme. En destaquen el
tat, que es presenta al Consell Plenari dins sistema d’informació de drogodependències de
l’informe anual de salut, sinó que reflecteixen base poblacional, el sistema d’informació de
les càrregues de treball que assumeixen els salut maternoinfantil, les estadístiques vitals,
serveis de salut pública. Es tracta d’una expo- l’anàlisi dels accidents de trànsit i de treball, i
sició ordenada d’acord amb el catàleg de ser- la construcció del nou sistema per a la salut
veis aprovat als nostres òrgans de govern, ambiental a partir del projecte APHEIS, cofi-
organitzat en els grans eixos de treball dels nançat per la Comissió Europea. Totes aques-
serveis de salut pública. tes dades s’integren a l’hora de fer l’informe
de salut de la ciutat, elaborant indicadors per
Sistemes d’informació sanitària districtes i per àrees bàsiques de salut (ABS).
D’altra banda, s’estan realitzant diversos estu-
L’IMSP recull i analitza sistemàticament dis a partir de l’Enquesta de Salut de Barcelo-
dades sobre diferents problemes relacionats na (ESBA) 2000-2001.
amb la salut, les quals ofereixen una visió de
Activitat dels sistemes d’informació sanitària
2000 2001 2002
Sistema d’informació de drogodependències
Expedients de defuncions judicials revisats 1.714 1.092 1.112
Informes d’urgències codificats (*) 5.361 4.829 4.972
Recollida de dades de tractaments inicials 5.172 5.384 4.983
Nous usuaris identificats (*) 3.036 2.954 2.995
Sistema d’informació de salut maternoinfantil
Enquestes per defectes congènits o controls realitzades 500 500 500
Enquestes per defuncions perinatals realitzades 92 91 86
Registres d’interrupció voluntària de l’embaràs 4.329 ND ND
Estadístiques vitals
Defuncions codificades 18.500 19.284 19.884
Naixements codificats 12.587 12.573 12.500
Sistema d’informació d’accidents de trànsit
Casos d’urgències codificats (*) 19.200 19.000 19.100
Defuncions judicials codificades (*) 125 90 86
Sistema d’informació d’accidents de treball
Notificacions al sistema d’informació d’accidents de treball 553 426 ND
Sistema d’informació de salut ambiental
Desenvolupament de sistemes d’informació APHEIS APHEIS APHEIS
Resposta a demandes ciutadanes — 10 9
Sistema integral d’informació sanitària
Àrees estudiades 66 ABS 66 ABS 66 ABS
Enquestes de salut
Enquestes en curs o analitzades ESB 2000 ESB 2000 ESB 2000
(*) Estimació provisional 
MEMÒRIA 2002 •  SALUT PÚBLICA
Vigilància epidemiològica i intervenció destacar les hepatitis, el paludisme, la paroti- 21
ditis, el xarampió i la shigel·losi, i gairebé
En aquest àmbit l’IMSP porta a terme un
1.000 casos de tuberculosi. També hi ha hagut
recull sistemàtic d’informació, processament,
més d’un centenar de notificacions de brots de
anàlisi i difusió de malalties de declaració
toxiinfeccions alimentàries estudiades. El Pro-
obligatòria, com la malaltia meningocòccica,
grama de prevenció i control de la tuberculosi
la sida, la tuberculosi, l’hepatitis, etc. Així
de Barcelona té com a objectiu principal la
mateix, s’encarrega de la investigació i el con-
investigació, el control, el diagnòstic, el tracta-
trol dels brots epidèmics de qualsevol malaltia
ment i la prevenció de la tuberculosi. Durant
i planifica i desenvolupa programes de preven-
l’any 2002 s’han estudiat un total de 924
ció, control i vigilància epidemiològica. Per
casos, dels quals s’han confirmat provisional-
acomplir els seus objectius es coordina amb
ment menys de la meitat; en conseqüència, ha
altres grups d’investigació d’hospitals, centres
calgut cribar uns 3.700 contactes per identifi-
d’atenció primària i d’atenció a drogodepen-
car infeccions susceptibles de quimioprofilaxi
dents, i institucions penitenciàries.
preventiva o casos asimptomàtics.
De l’activitat de l’any, cal destacar el segui-
En el camp de la salut laboral, l’anterior sis-
ment i el control de més de 150 casos de sida
tema pilot de vigilància basat en casos traça-
notificats, que han mostrat que el 41% d’afec-
dors s’està estenent a totes les àrees bàsiques
tats són usuaris de drogues per via parenteral,
de salut que disposen d’equip reformat d’aten-
que un 29% són heterosexuals i que un 34%
ció primària en el marc de la Unitat de Salut
està afectat de tuberculosi. D’altra banda,
Laboral que gestiona l’Institut per al Servei
s’han produït més de 2.000 declaracions de
Català de la Salut.
malalties transmissibles, entre les quals cal
Activitat de vigilància epidemiològica i intervenció
2000 2001 2002
Programa de prevenció i control de la tuberculosi
Casos notificats i estudiats 929 872 924
Contactes cribrats 3.690 3.677 3.747
Vigilància i control de la meningitis i de l’hepatitis
Declaracions d’Haemophilus influenzae 4 2 8
Declaracions de meningitis i sèpsia meningocòccica 79 58 72
Declaracions d’hepatitis víriques 225 130 281
Vigilància i control de la sida/VIH
Casos confirmats de sida 157 151 152
Casos d’incidents d’infeccions VIH — 121 399
Vigilància i control d’altres malalties transmissibles
Declaracions nominals d’altres malalties transmissibles 454 361 412
Vigilància i control de brots epidèmics
Brots per toxiinfeccions alimentàries (TIA confirmats) 17 33 26
Altres brots investigats 84 70 85
Vigilància de la salut ocupacional
Casos traçadors diagnosticats/atesos 11 41 72
MEMÒRIA 2002 •  SALUT PÚBLICA
Prevenció i promoció de la salut
L’oficina tècnica del Programa de cribratge
del càncer de mama que va començar el 2001,
contractada pel Servei Català de la Salut, ja
cobreix 17 ABS i ha gestionat la citació de més
de 42.000 dones. El Programa s’està estenent
a tota la ciutat.
Pel que fa al Pla de vacunació continuada,
els serveis municipals han administrat directa-
22 ment 62.000 dosis vacunals. El gros d’aquestes palesa la dificultat per ampliar la penetració
vacunes s’ha administrat a l’escola pels equips dels programes educatius de prevenció al segon
de salut comunitària als districtes, però una cicle de l’ESO, etapa en què els programes
part s’ha aplicat al Centre de Vacunacions de escolars són molt densos, però, amb tot, s’asso-
l’IMSP. L’esforç realitzat està conduint a la leixen cobertures importants.
pràctica eliminació del xarampió, la rubèola i Quant a l’educació sanitària a l’empresa, els
la malaltia invasiva per Haemophilus influen- programes vigents assessoren empreses de la
zae tipus B a la ciutat. ciutat en l’organització de programes de pre-
D’altra banda, l’esforç conjunt amb els venció i control del tabaquisme, del consum
equips de salut comunitària als districtes, els excessiu d’alcohol i de l’estrès laboral, amb
centres de recursos pedagògics i les escoles ha expectatives d’extensió entre centres públics
portat a la creixent implantació de programes d’ensenyament secundari.
educatius de prevenció (els programes PASE,
PESA-Decideix!, PRESSEC i CANVIS). Es fa
Activitat de prevenció i promoció de la salut
2000 2001 2002
Programa de cribratge de càncer de mama
Cites per a dones gestionades — 4.209 42.442
ABS cobertes — 3 ABS 17 ABS
Pla de vacunació continuada
Carnets de vacunació tramesos (*) 14.896 23.171 27.883
Centres públics als quals s’han subministrat vacunes 71 76 62
Vacunes administrades en centres propis (*) 65.259 59.740 62.346
Prevenció i control del tabaquisme
Participants en programes de cessació — 70 —
Participants en el programa Quit&Win 980 — 1.020
Promoció d’hàbits saludables
Escoles participants en fluoracions 187 202 184
Educació sanitària a l’escola 
Escoles participants en el projecte PASE 144 90 105
Escoles participants en el projecte PESA 92 92 105
Escoles participants en el projecte PRESSEC 56 53 63
Escoles participants en el projecte CANVIS 75 81 80
Suport a organitzacions d’ajuda mútua
Organitzacions contactades 168 168 168
Salut maternoinfantil
Zones cobertes pel Programa de salut maternoinfantil 5 ABS 5 ABS 5 ABS
Formació en prevenció de riscos laborals
Cursos de formació de quadres sindicals i altres agents socials 10 11 16
Programes de prevenció en empreses
Empreses on s’han fet intervencions o assessories 10 7 8
(*) Estimació provisional
MEMÒRIA 2002 •  SALUT PÚBLICA
Pla d’acció sobre drogues 
 Prevenció 23
Fa anys es va inserir el treball preventiu i
L’abús de drogues ha estat un dels principals
assistencial en els plans de districte, un fet que
problemes de convivència i de salut pública al
va representar l’adaptació a les característi-
qual s’ha hagut de fer front a la ciutat de Bar-
ques territorials i una col·laboració activa de
celona. Per actuar sobre aquest problema l’any
tots els implicats: autoritats del districte, for-
1988 l’Ajuntament va posar en funcionament
ces de seguretat, PAD, entitats i associacions
el Pla municipal de drogues de Barcelona, amb
de veïns, farmacèutics i atenció primària de
una perspectiva global de ciutat que conduís
salut i social. Els programes preventius territo-
les diferents intervencions que es realitzaven
rials inclouen les accions de sensibilització i
cap a una resposta més eficaç.
informació a la població general, col·lectius de
La xarxa d’atenció a les drogodependències
risc i professionals, i les activitats de caràcter
es troba actualment consolidada pel que fa a
preventiu basades en el territori i de dinamit-
capacitat assistencial i qualitat dels serveis. En
zació de la participació social. En l’àmbit
els centres d’atenció i seguiment (CAS) munici-
escolar s’han continuat impulsant els progra-
pals s’ha incrementat la capacitat de retenir en
mes preventius en l’ensenyament secundari
tractament els usuaris de drogues legals i
amb els programes PASE i PESA-Decideix!,
il·legals, s’ha millorat la coordinació amb la
gestionats des de l’IMSP amb la col·laboració
xarxa sociosanitària i s’ha pogut augmentar la
del Pla i d’acord amb els seus criteris i objec-
captació de pacients alcohòlics. D’altra banda,
tius. Cal destacar la reorientació del Servei
s’estan buscant maneres de respondre a la
d’Orientació per a Adolescents i Famílies, amb
dependència a la cocaïna, una problemàtica
un fort increment d’activitat.
emergent.

 Programes de tractament
Engloba un ventall d’opcions de tractament
per als addictes a substàncies, als quals s’ofe-
reix assistència en programes lliures de dro-
gues, incloent-hi una oferta residencial,
assistència amb substàncies substitutives (per
abandonar les pràctiques de risc, bàsicament
amb programes de manteniment amb metado-
na) i programes de disminució de risc (per a
persones que continuen utilitzant activament
drogues). També és rellevant l’oferta de tracta-
ment a persones amb dependència de l’alcohol.
MEMÒRIA 2002 •  SALUT PÚBLICA
24 Activitat del Pla d’atenció a les drogodependències
2000 2001 2002
Programes comunitaris fora de l’escola
Trucades al Servei d’Orientació per a Adolescents i Famílies 499 549 996
Primeres visites al Servei d’Orientació 58 77 107
Programes de tractament (centres de titularitat municipal)
Pacients en programes lliures de drogues (*) 4.441 4.395 4.103
Pacients en programes d’alcohol (*) 1.260 1.592 1.815
Primeres visites del programa de drogues il·legals (*) 2.295 1.353 1.305
Primeres visites del programa d’alcohol (*) 902 869 886
Programes amb substàncies substitutives
Punts de dispensació 41 47 47
Oferta de places en PMM (*) 2.042 1.969 1.854
Programa d’atenció orgànica
Vacunes dispensades 1.619 1.859 1.700
Proves de tuberculina 940 1.140 1.100
Pacients amb tractament de tuberculosi i supervisats al CAS 68 40 15
Programes de disminució de risc
Xeringues recollides 475.587 552.595 801.468
Contactes dels agents de salut 19.474 88.000 75.000
Usuaris actius al Servei d’Atenció i Prevenció Sociosanitària 1.790 1.825 1.500
Farmàcies amb agents de salut 144 133 127
Programes residencials
Oferta de programes residencials (llits) 60 75 75
Altes de pacients en programes residencials (**) 200 286 280
Tallers i programes educatius 
Participants 495 500 500
(*) Estimació provisional
(**) Modificació del registre
MEMÒRIA 2002 •  SALUT PÚBLICA
També es du a terme el control i la vigilància
sanitària de les indústries alimentàries situades
a la ciutat.
Els aliments comercialitzats per mitjà del
comerç minorista de la ciutat de Barcelona són
objecte de seguiment des del punt de vista ana-
lític, per controlar-ne la composició, els nivells
microbiològics i la possible presència de conta-
minants i additius alimentaris. Mitjançant el
Programa IQSA d’investigació de la qualitat
sanitària dels aliments s’han estudiat mostres 25
Seguretat i higiene dels aliments corresponents als productes següents: productes
A la ciutat hi ha 1.609 indústries alimentà- carnis tractats per la calor, patés, peix fumat,
ries registrades, un escorxador central, una llot- llets pasteuritzades, llets UHT, postres làctics,
ja i un mercat central del peix, un mercat cen- formatges frescos, olis i greixos escalfats, olis de
tral de fruites i verdures, i 40 mercats llavors, pastisseria farcida, begudes refrescants,
municipals. Hi ha uns 9.000 establiments orxates, vins de taula, plats cuinats i tapes,
minoristes d’alimentació. L’IMSP té la respon- plats preparats envasats o refrigerats, plats cui-
sabilitat del control sanitari dels aliments que nats de consum immediat, sucs de fruita, gelats
arriben als ciutadans. Així, doncs, efectua acti- i torrons. El Laboratori ha estudiat un total de
vitats de control tant en l’abastament de Mer- 845 mostres dins d’aquest programa, que per-
cabarna (majoristes de peix i de fruita i verdu- met identificar aliments amb anomalies. Cal
ra) i l’escorxador d’animals, com en el puntualitzar que la identificació d’aliments
transport i la comercialització d’aliments, així amb anomalies no implica necessàriament que
com en els establiments de restauració col·lecti- no siguin aptes per al consum, sinó que eviden-
va comercial i menjadors col·lectius socials. cia l’existència d’unes condicions o pràctiques
millorables.
Activitat de seguretat i higiene dels aliments
2000 2001 2002
Control sanitari dels mercats centrals
Actuacions sanitàries amb aixecament d’acta 1.147 218 617
Inspeccions dels mercats centrals 444 472 450
Control d’indústries i comerç a l’engròs
Inspeccions d’establiments alimentaris 5.046 4.001 4.834
Certificacions sanitàries 730 234 446
Controls a destinació de carn forana (circulars 1/99 i 3/00) 2.150 2.089 2.532
Control sanitari d’establiments minoristes i mercats
Inspeccions d’establiments minoristes 330 259 654
Recollida de mostres per al programa IQSA 790 822 845
Control sanitari d’establiments de restauració col·lectiva
Inspeccions d’establiments de restauració col·lectiva social 1.050 694
Inspeccions d’establiments de restauració col·lectiva comercial 349 496 610
Actuacions per alertes, denúncies o notificació de brots
Recollida de mostres de vigilància epidemiològica 12 57 51
Actuacions motivades per alertes i denúncies 74 210 176
Investigació d’establiments implicats en TIA 12 26 28
Inspecció d’activitats alimentàries a la via pública
Inspeccions d’activitats alimentàries a la via pública 213 939 2.937
Control sanitari de l’escorxador central 
Animals inspeccionats a l’escorxador (tones) 26.609 25.805 23.785
Animals inspeccionats a l’escorxador (caps) 401.270 355.135 343.254
Animals amb retirada MER (protecció contra l’EEB) 121.871 347.910 339.386
Mostres per a la investigació de residus (PIRACC-PNR) 301 197 290
MEMÒRIA 2002 •  SALUT PÚBLICA
26 Control de zoonosi i vectors ració amb entitats ha continuat avançant.
Aquest any han estat 415 els gats esterilitzats,
Tant la gestió com l’atenció i la informació
de manera que queda garantit que aquesta
als usuaris del Centre d’Acollida d’Animals de
població no es reprodueix ni augmenta de
Companyia (CAAC) s’han millorat. Cal desta-
forma descontrolada.
car en aquest sentit els canvis d’horari per a
L’estratègia de control de plagues ha apro-
millorar-ne l’accés i el Comitè de Qualitat del
fundit en el reemplaçament gradual de l’exclu-
centre, així com el servei de veterinària mòbil.
siva dependència dels agents químics per una
S’ha continuat col·laborant amb l’Associació
lluita antivectorial més integrada i compatible
Veterinària d’Especialistes en Petits Animals, i
amb el medi ambient i la salut pública. També
també s’ha mantingut la col·laboració amb
s’està revisant l’estratègia relacionada amb la
diferents sectors per a la identificació censal
població de coloms.
dels animals domèstics. A més, s’ha reforçat el
Programa d’adopció d’animals de companyia i
s’han aconseguit millors resultats, amb un
increment continuat dels exemplars lliurats en
adopció. L’estratègia de creació de colònies de
gats urbans amb control sanitari i en col·labo-
Activitat de control de zoonosi i vectors
2000 2001 2002
Control de la fauna urbana
Gossos i gats recollits al carrer 1.987 1.882 2.131
Coloms recollits 14.085 5.728 16.166
Constitució de colònies estables de gats
Gats sotmesos a control en colònies estables 57 99 415
Custòdia d’animals al CMAAC
Animals custodiats al CMAAC 4.274 2.608 2.626
Adopció d’animals de companyia
Adopcions de gossos i gats gestionades 426 869 1.167
Higienització d’espais públics i altres
Denúncies ateses sobre DDD (100% resposta) 713 750 1.143
Desratització (quilòmetres de clavegueram tractats) 383 398 1.334
Desratització (hectàrees tractades) 30 24 4
Desinsectació (quilòmetres de clavegueram tractats) 15 15 13
Desinsectació (hectàrees tractades) 13 2 0,8
MEMÒRIA 2002 •  SALUT PÚBLICA
Laboratori de Salut Pública Durant el 2002, el Laboratori ha renovat 27
l’acreditació rebuda de l’Entidad Nacional de
La funció del Laboratori és donar resposta a
Acreditación (ENAC). També ha analitzat més
les sol·licituds d’anàlisi química i microbiolò-
d’11.000 mostres, de les quals el 40% corres-
gica dels serveis de salut pública i de l’Ajunta-
ponen a anàlisis referides al medi (aire, aigües,
ment. El Laboratori analitza les mostres rebu-
sorres i altres); un 33% són mostres alimentà-
des pel control atmosfèric de contaminants
ries i la resta corresponen a altres tipus d’anà-
químics i biològics, sorres i terres dels parcs,
lisis (epidemiologia, mostres internes, etc.).
espais infantils, platges i piscines, aigües de
Aquest any el Laboratori Municipal ha iniciat
consum de boca o aigües residuals. També
la fusió amb el de la Delegació Territorial de
controla els aliments procedents dels mercats
Sanitat de Barcelona de la Generalitat de
centrals d’abastament, de les indústries i del
Catalunya, cosa que ha estat possible gràcies a
comerç minorista del sector, i dóna suport a la
la posada en marxa de l’Agència, un fet que
investigació epidemiològica. Així mateix, pro-
queda reflectit en l’increment d’activitat que
cessa mostres procedents de particulars i de
ha tingut lloc. 
clients privats. 
Activitat del Laboratori Municipal de Salut Pública
2000 2001 2002
Suport a programes de control alimentari
Mostres d’aliments 2.320 3.612 3.956
Control d’aigües de consum
Mostres d’aigua 1.003 1.217 1.998
Control ambiental
Mostres ambientals 4.031 3.733 4.699
Investigació epidemiològica de brots
Mostres d’epidemiologia 1.149 577 340
Total de mostres analitzades 
Total de mostres analitzades (inclou altres mostres i controls de qualitat) 9.770 9.743 11.596
Total de paràmetres analitzats 53.724 52.701 57.115
Elaboracions farmacològiques
Litres de solució preparats 12.058 12.241 11.001
Metadona (grams) 60.290 61.205 55.005
Aspartam (grams) 30.145 30.602 27.502
Mostres analitzades segons la procedència
Serveis municipals de salut pública 2.936 2.179 1.776
Altres serveis municipals 4.321 3.579 4.731
Altres administracions locals 490 526 536
Administració autonòmica 211 603 997
Administració central 748 1.163 1.576
Hospitals i centres sanitaris 20 60 31
Particulars i clients comercials 1.042 1.595 1.940
Organitzacions sense ànim de lucre 2 38 9
Procés fins a l’entrega del resultat (dies transcorreguts des de la recepció)
En mostres procedents dels serveis municipals 27 22 29
En mostres d’altres administracions 11 9 9
En mostres de particulars i clients 23 16 14
MEMÒRIA 2002 •  SALUT PÚBLICA
28 Recursos i serveis de suport del programa GISAL, una eina ofimàtica que
(tecnoestructura) ens ha de permetre gestionar el registre d’en-
trades i sortides i realitzar el seguiment d’ex-
Aquests serveis els presten, sobretot, l’staff
pedients administratius. En termes de gestió
de la Gerència, el Servei d’Informàtica i la
significarà una millora qualitativa del treball i
Direcció de Recursos, que està formada per
de la planificació, així com de la comunicació i
quatre serveis: els Serveis Generals, l’Adminis-
la informació transversal, accessible per a tota
tració de Personal, l’Administració Econòmica
l’organització.
i l’Assessoria Jurídica i Secretaria Delegada.
Quant als serveis que componen la Direcció
La seva missió és donar suport a la Gerència i
de Recursos cal remarcar el següent:
a les unitats de producció externa.
D’una banda, l’esforç en la gestió de recur-
Dins l’activitat de l’any 2002, cal destacar
sos humans s’ha traduït principalment, aquest
dos aspectes que han definit el gran esforç de
any, en el canvi de l’Institut a l’Agència, pro-
canvi i progrés en el conjunt d’aquesta direc-
cés en què ha destacat la incorporació i l’estu-
ció:
di d’elements d’integració de personal de dife-
El procés de canvi de l’Institut Municipal de
rents procedències laborals. Així mateix, s’han
Salut Pública a l’Agència de Salut Pública de
continuat desenvolupant les línies de progrés
Barcelona s’ha materialitzat en diverses ses-
iniciades en anys anteriors, com per exemple
sions de treball relatives a recursos humans,
l’optimització de la plantilla, l’actualització de
gestió econòmica i afers jurídics. Els grups de
les borses de treball o bé l’establiment d’uns
treball han estat integrats pel Departament de
criteris bàsics consensuats de demanda d’ac-
Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de
cions formatives ofertes pel Centre de Forma-
Catalunya, el Consorci Sanitari de Barcelona,
ció Contínua de l’Ajuntament de Barcelona i
l’Ajuntament de Barcelona i el mateix Institut.
complementades pel mateix Institut amb fons
Aquestes sessions ens han permès fer una anà-
propis.
lisi i un diagnòstic de la situació d’origen, dels
D’altra banda, també dins l’àmbit dels ser-
esculls i avantatges del període de transició
veis, detaca la contínua millora en el manteni-
–singularment, l’1 de gener de 2003–, i enfo-
ment, la seguretat i les reparacions dels 10
car de la millor manera possible els nous rep-
edificis i establiments de l’Institut, de les ins-
tes que es presenten a curt i mitjà termini.
tal·lacions i la maquinària, i en el proveïment i
Un dels reptes immediats ha estat la fusió
la cobertura logística (transports, carteria,
dels dos laboratoris, atesa la necessitat sobre-
neteja...) de les necessitats relatives a activitats
vinguda de tenir una ubicació física conjunta
i projectes diversos. Aquestes tasques s’han
al començament del mes de desembre, la qual
continuat incrementant al llarg de l’any (amb
cosa ha representat un gran esforç de planifi-
la creació dels serveis comunitaris als districtes
cació i gestió pel que fa a l’adequació dels
i amb l’assumpció de l’Oficina de Cribratge
espais, els equipaments i, sobretot, els recursos
del Càncer de Mama i de noves dispensacions
humans i econòmics.
vacunals).
Així mateix, cal subratllar la implementació
MEMÒRIA 2002 •  SALUT PÚBLICA
En l’àmbit jurídic, cal remarcar la introduc- sos en col·laboració amb el del Col·legi de 29
ció de la figura de l’advocat/ada de referència Veterinaris. Al llarg de l’any s’ha millorat la
per a cada unitat, per tal d’assolir un assesso- integració de totes les xarxes de l’Institut, de
rament jurídic proper i fer un seguiment per- manera que ja tan sols queda pendent l’equip
sonalitzat dels expedients administratius amb a Mercabarna i al CAAC, i s’han establert les
el propòsit de facilitar un servei de qualitat als bases per millorar la connexió entre edificis,
“clients interns”. Així mateix, juntament amb que es podrà fer al començament de l’any
l’Administració econòmica, l’homogeneïtzació 2003 gràcies a la nostra relació amb la nova
de la documentació administrativa i l’establi- anella científica. La tasca de manteniment i
ment de criteris d’unificació dels circuits actualització de hardware i software és actual-
administratius han estat una constant durant ment molt important, ja que hi ha 194 PC i 13
aquest any 2002. En relació amb la tramitació servidors, incloent-hi els situats als CAS muni-
d’expedients, s’han tramitat 113 contractes cipals, que configuren les xarxes locals de 10
menors i 30 contractes majors, i s’han signat o edificis. La dotació entre serveis tendeix a una
renovat 30 convenis de col·laboració amb major homogeneïtat, partint del gran desequi-
diverses entitats i institucions. libri previ, i també es tendeix a la implantació
En termes de gestió econòmica, cal destacar del sistema Windows 2000 per resoldre condi-
el perfeccionament del sistema de previsió de cionants de la LOPD, cosa que obliga a des-
tancament, així com la consolidació de les cartar els PC mes vells. La implantació de les
bases de dades, cosa que aportarà a l’organit- mesures de seguretat dels ordinadors i les xar-
zació una informació pressupostària ad hoc. xes requereix una atenció creixent, que genera
D’altra banda, s’ha iniciat la informatització tensions entre les exigències de les tasques
d’indicadors quantitatius i qualitatius per a fonamentals però poc visibles de manteniment
l’elaboració d’informes de gestió econòmica. de sistemes i la capacitat de resposta a les
En el camp de la informàtica, s’ha avançat demandes de suport a usuaris i de desenvolu-
en el procés d’assoliment d’una major cohesió pament d’aplicacions a mida.
en el Servei d’Informàtica, reforçant i inte-
grant un equip que abans era més dispers.
L’any 2002 ha estat molt marcat per la neces-
sitat de concloure les adaptacions de les nos-
tres aplicacions a les exigències de la legislació
sobre fitxers confidencials. S’ha fet un esforç
per dur a terme actualitzacions del software de
base i dels aplicatius de desenvolupament
propi en el camp de les MDO, SIDB i vacunes,
i a més s’ha posat en marxa un registre de
infectats pel VIH i s’han començat a definir els
criteris bàsics d’un sistema d’informació per al
control alimentari. D’altra banda, també s’ha
posat en funcionament un nou registre de gos-
MEMÒRIA 2002 •  SALUT PÚBLICA
Suport als districtes en salut pública
30 Programes de salut Millora dels serveis sanitaris
S’ha remodelat totalment la relació amb els També s’ha contribuït a avançar en el segui-
districtes, com a resultat d’adscriure’s a l’Ins- ment de la reforma de l’atenció primària als
titut Municipal de Salut Pública els equips de diversos districtes de la ciutat. Durant l’any
salut comunitària, que ara formen el Servei de 2002 ha continuat el procés d’extensió de la
Salut Comunitària. Aquesta acció busca guan- reforma de l’atenció primària, i s’han posat en
yar eficàcia sense perdre capacitat de resposta; marxa sis equips d’atenció primària, cosa que
en conseqüència, s’han formulat contractes- vol dir que ara funcionen 61 equips amb una
programa de l’Institut Municipal de Salut cobertura del 91% de la població, malgrat que
Pública amb cada districte, els quals seran alguns d’aquests nous equips tenen una
objecte de seguiment periòdic. estructura mixta, ja que incorporen professio-
nals de praxi no concordant del tot amb la
Consells de prevenció i seguretat dels reforma o bé s’han posat en marxa de manera
districtes provisional a dependències que encara no han
estat remodelades. Queden sis equips per cul-
S’han realitzat tasques d’assessorament en minar el procés bàsic de reforma de l’atenció
drogodependències a aquests consells, per primària, la qual cosa tindrà lloc el 2003.
mitjà dels secretaris tècnics de prevenció de Quan això passi quedaran pendents aspectes
cada districte. Aquests faciliten els mecanis- físics de locals per construir o remodelar.
mes per obtenir un ambient comunitari que Caldrà plantejar, aleshores, l’avaluació i el
controli més l’oferta i la demanda de substàn- seguiment dels equips, atesa la variabilitat
cies addictives, alhora que canalitzen les existent i la pluralitat creixent en la composi-
demandes veïnals relatives a les drogues per ció professional i de proveïdors.
tal d’oferir-hi alternatives. Cada districte pre-
senta cada any l’informe i la memòria de dro-
Protecció de la salut
gues als consells de seguretat.
S’ha mantingut una intensa coordinació
Plans de drogues de districte amb els districtes en aspectes rellevants de
protecció de la salut, de manera que s’ha asso-
Seguint el Pla d’acció sobre drogues, s’han lit un bon grau de treball conjunt amb les
endegat diferents línies per desenvolupar plans divisions de serveis tècnics en diverses incidèn-
a escala territorial amb el treball conjunt de les cies. 
diferents parts implicades: serveis personals,
forces de seguretat, entitats ciutadanes i serveis
sanitaris. Així, doncs, s’han elaborat informes
sobre la situació de la problemàtica i s’han
constituït plans de drogues a diversos distric-
tes, els quals han rebut el suport dels serveis de
l’IMSP.
MEMÒRIA 2002 •  SALUT PÚBLICA
Coordinació amb estructures 
no assistencials del Pla d’acció 
sobre les drogodependències
l Pla gestiona els recursos assistencials Prenent com a base aquesta instrucció, les 31
E de titularitat municipal i es coordina activitats realitzades per la Guardia Urbana en
amb les altres estructures, però a més, relació amb les drogodependències en els dos
per tal de donar resposta a les necessitats d’un darrers anys s’exposen tot seguit, segons la
veritable pla de ciutat, treballa estretament natura de l’actuació. El nombre total d’inter-
amb la policia i el poder judicial per donar vencions no correspon al sumatori, ja que les
resposta a diversos aspectes d’aquesta pro- intervencions no són mútuament excloents. No
blemàtica que aborden altres qüestions. es disposa de dades d’aprehensions que es
Aquest treball és fonamental per tractar alguns puguin comparar, a causa dels canvis que
dels aspectes més rellevants vinculats a aquest s’han portat a terme en el sistema d’informa-
problema, però per la seva naturalesa no tització.
encaixa directament en el catàleg de serveis de Respecte als controls d’alcoholèmia, se
l’Institut i es recull a part. n’han fet un total de 26.061, dels quals 5.500
han resultats positius i 21.432, negatius. Cal
Programa d’actuació remarcar que, sense comptar les dels acciden-
de la Guàrdia Urbana tats, el 21,1% de les proves d’alcoholèmia van
resultar positives (un 12,1% de les de controls,
Aquest programa es fonamenta en una ins- un 48,1% en els casos d’infracció i un 38,7%
trucció d’alcaldia adreçada a la Guàrdia Urba- en els casos de símptomes de sospita).
na i als serveis personals dels districtes que
permet canalitzar els toxicòmans cap als cen-
tres assistencials. Aquesta instrucció inclou
una pauta d’actuació amb quatre punts:
1. Identificar els consumidors de drogues
il·legals a la via pública o els espais
públics, i remetre la seva filiació a un
centre de dades centralitzat a fi que es
canalitzi la seva integració en la xarxa
assistencial.
2. Intervenir tot tipus de droga il·legal i con-
duir els implicats a comissaria en cas que
per la seva quantitat o varietat pugui sos-
pitar-se la seva destinació per al tràfic
il·legal.
3. Sancionar l’abandonament a la via públi-
ca d’estris per al consum de drogues
il·legals, pel fet d’implicar un perill per a
la salut i la seguretat dels ciutadans.
4. Assistir i traslladar els toxicòmans que pel
seu estat ho requereixin als centres assis-
tencials.
MEMÒRIA 2002 •  SALUT PÚBLICA
32 Actuacions de la Guàrdia Urbana, 2001 i 2002
2001 2002
Sobre intoxicació etílica 1.395 1.346
Sobre consum d’altres drogues 142 760
Sobre síndromes d’abstinència 7 6
Sobre intoxicació aguda 40 64
Sobre mort per sobredosi 4 —
Sobre tòxics en menors 18 9
Total 1.606 2.185
Infracció Símptomes Control Accidents
2001 2002 2001 2002 2001 2002 2001 2002
Positives 2.097 1.717 812 740 3.132 2.504 645 539
Negatives 1.339 1.816 331 1.142 29.512 17.948 686 526
Proves de sang 20 4 3 4 18 24 ND ND
Es neguen 
a la prova 75 30 21 24 44 53 48 57
Total 3.531 3.567 1.167 1.910 32.706 20.529 1.379 1.122
Denúncies de la Guàrdia Urbana per lleis o ordenances relatives a drogues, 2001 i 2002
2001 2002
Permissió o tolerància d’activitats il·legals sobre drogues a espectacles o establiments 10 15
Promoció pública de begudes alcohòliques oferint degustació gratuïta 0 9
Promoció de begudes alcohòliques per concurs o consumició inclosa 0 4
Promoció d’establiments on es fomenta el consum d’alcohol 1 6
Venda o subministrament de begudes alcohòliques a menors de 16 anys 3 3
Venda o subministrament de begudes alcohòliques de més de 23° 2 —
Venda o subministrament de begudes alcohòliques a menors d’edat a la nit 2 1
No senyalització visible de la prohibició de venda/subministrament d’alcohol 18 36
Manca de rètol que prohibeixi la venda de tabac a menors de 16 anys 22 35
Venda de tabac a màquina automàtica en establiments no tancats 6 2
Consum de drogues tòxiques, estupefaents o subst. a llocs públics 714 —
Tinença il·lícita de drogues tòxiques, estupefaents o subst. 177 —
Abandonament a espai/via pública d’estris de consum de drogues 2 —
Consum de begudes alcohòliques a via o espai públic 226 705
Total 1.183 816
MEMÒRIA 2002 •  SALUT PÚBLICA
Dissuasió i repressió Repressió del Tràfic Il·legal de Drogues a 33
Catalunya, per facilitar informació i recursos
L’objectiu genèric d’aquest programa és el
assistencials a fi d’afavorir les mesures d’a-
d’evitar la criminalització i la progressiva
compliment alternatiu, seguint la via de l’a-
marginalització dels malalts toxicòmans, com
partat número 1 dels articles 8 i 9 de l’antic
a conseqüència del consum de substàncies. En
Codi penal, que atenuïn la responsabilitat i
aquest sentit cal tornar a esmentar dues
permetin una mesura alternativa; la Llei orgà-
importants línies de treball que han estat
nica 19/1995 del Codi penal, que va entrar en
introduïdes a l’apartat d’informació i preven-
vigor el 25 de maig de 1996, va significar un
ció. Els objectius específics responen a dissua-
canvi en l’actual sistema penal i la introducció
dir-los del consum evident de drogues a la via
de noves penes alternatives a l’internament en
pública, facilitar el contacte amb els centres de
centres penitenciaris, així com l’assessorament
tractament i disminuir els riscos associats al
tècnic al jutge o tribunal.
consum públic, i vetllar pel compliment efec-
S’ha mantingut el contacte amb la Policia
tiu de les normatives sobre la venda i el con-
Nacional amb l’objectiu de conèixer i seguir el
sum de drogues legals, segons la llei de pre-
Codi penal que va entrar en vigor el 25 de
venció i assistencial en matèria de substàncies
maig de 1996, a fi de col·laborar-hi en els pro-
que poden generar dependència.
grames adreçats a la població drogodepen-
dents a la ciutat. També s’ha iniciat el disseny
Coordinació amb els cossos de dels programes conjunts de formació sobre
seguretat de l’Estat drogues.
El Pla, per mitjà del Consell de Seguretat
Urbana de Barcelona (CSUB), els consells de Programa legal i judicial
prevenció i seguretat dels districtes i les taules
La població addicta a drogues il·legals atesa
de coordinació policial, vetlla per garantir la
als CAS molt sovint presenta problemes legals
línia de coordinació dins les competències
lligats a la seva trajectòria per mantenir la
municipals. La participació en aquests consells
dependència. Les conductes asocials d’un dro-
de la Policia, la Guàrdia Urbana, les entitats
godependent augmenten la seva marginació.
representatives del districte, els secretaris de
Des del seu inici, el Pla d’acció sobre drogues
prevenció i seguretat i els representants dels
ha previst la necessitat d’incorporar l’atenció
serveis personals dels districtes facilita l’inter-
als aspectes legals i judicials dins els seus pro-
canvi i el disseny d’actuacions coordinades en
grames de tractament. En l’abordatge
l’àmbit de la seguretat.
terapèutic cal tenir present l’aspecte judicial
Es continua garantint la coordinació amb la
per realitzar una intervenció adaptada al
Fiscalia Delegada per a la Prevenció i la
pacient.
MEMÒRIA 2002 •  SALUT PÚBLICA
34 Recursos judicials Inicis de tractament per a drogodependències
com a mesura penal alternativa (*), 2002
El Departament de Justícia, mitjançant el
Centre de tractament
Decret 265/1996, de 23 de juliol, ha fet les
reestructuracions adients per donar eficaç Sants 15
Garbívent 19
compliment a les noves competències que té Sarrià 6
encomanades. En aquest sentit es va crear la Nou Barris 6
Barceloneta 3
Direcció General de Mesures Penals Alternati- SPOTT 3
ves i de Justícia Juvenil (DGMPAJJ). Sant Pau 5
Creu Roja 7
El Pla d’acció sobre drogues de Barcelona, CECAS 4
juntament amb la DGMPAJJ i el suport de la Total 68
Fiscalia Delegada per a la Prevenció i la
(*) Inicis de tractament per a drogodependències com a mesura penal
Repressió del Tràfic Il·legal de Drogues de alternativa a les privatives de llibertat en persones addictes a drogues i
Barcelona, ha establert un sistema de control i condemnades per haver comès un delicte.
seguiment per garantir l’aplicació correcta de
mesures. Durant el 2002 s’han realitzat les
següents actuacions:
• Derivació i seguiment d’usuaris en tracta-
ment als CAS amb problemes judicials i
pendents de resolució: 100 casos
• Derivació d’altres serveis: 50 casos
• Servei d’Execució de Mesures (SEM), que
fa les funcions de control i seguiment de
les mesures penals i alternatives.
MEMÒRIA 2002 •  SALUT PÚBLICA
Recerca i docència
ncara que l’IMSP no és una institució Ariza C, Nebot M. Factors associated with smoking 35
E principalment docent, manté una voca- progression among Spanish adolescents. Health Ed
Res 2002; 17(6): 750-760. 
ció acadèmica de recerca i docència,
orientada a entroncar amb la seva praxi. Ariza C, Nebot M, Díez E, Plasència A. Los progra-
mas de promoción de la salud en edad escolar. Bar-
celona: Espec. monogr. “La Salud”, IMSP, juliol de
Recerca 2002.
Artazcoz L. La salud laboral ante los retos de la
En el camp de la recerca, l’IMSP ha estat nueva economía. [Occupational health and the cha-
acreditat pel Fons d’Investigacions Sanitàries llenges of the new economy]. Gac Sanit 2002;
com a Unitat de Recerca de la Xarxa d’Unitats 16(6): 459-461.
d’Investigació (REUNI). A més, participa en la Artazcoz L. Salud y género. Documentación social.
Unitat Monogràfica sobre Tuberculosi de la Revista de estudios sociales y de sociología aplicada
mateixa REUNI, cobrint la branca epidemiolò- 2002; 127: 181-205.
gica, organitzant-ne la reunió anyal i donant Artazcoz L, García-Calvente MM, Esnaola S et al.
suport a la seva web. Desigualdades de género en salud: la conciliación
Respecte als projectes de recerca, al llarg de de la vida laboral y familiar. Sociedad Española de
Salud Pública y Administración Sanitaria (SES-
l’any hi ha hagut 29 projectes nous per un PAS): Informe SESPAS 2002; 73-90. 
import de 320.000 euros. Pel que fa a les
Benach J, Borrell C, Daponte A. National experien-
publicacions, i ultra aquelles editades pel ces. Spain. A: Mackenbach JP, Droomers M. Inter-
mateix Institut o les que formen part de reu- ventions and policies to reduce socioeconomic ine-
nions científiques i professionals, s’exposen tot qualities in health. Rotterdam: Department of
seguit els 65 treballs apareguts durant l’any Public Health, Erasmus University, 2002. 
2002 a publicacions professionals o científi- Bolíbar B, Juncosa S, Martínez C, Pareja C, Pasarín
ques. MI, Pujol E, Rosell M. Taxes d’incidència i preva-
lença a l’Atenció Primària. Mètodes per a la seva
obtenció. Barcelona: Fundació Jordi Gol i Gurina,
2002.
Borrell C, Gómez J, Minguell C, Plasència A, Plaza
A, Vallès E, Vizcaíno J. Atenció social i sociosanità-
ria a la gent gran a Barcelona. Barcelona Societat
2002; 11: 83-98.
Borrell C, Martos D. Cómo cumplimentar correcta-
mente un boletín estadístico de defunción. Forma-
ción Médica Continuada 2002; 9: 383-92.
Borrell C, Pasarín MI. Desigualdades sociales en
mortalidad en Barcelona. A: Desigualdades sociales
en salud: situación en España en los últimos años
del siglo XX. Universidad de Alicante, 2002.
Borrell C, Rodríguez M, Ferrando J, Brugal MT,
Pasarín MI, Martínez V, Plasència A. Role of indivi-
dual and contextual effects in injury mortality: new
evidence from small area analysis. Inj Prev 2002;
8(4): 297-302.
MEMÒRIA 2002 •  SALUT PÚBLICA
36 Brugal MT, Barrio G, De LF, Regidor E, Royuela L, Ferrando J, Rodríguez, Borrell C. La salut en la
Suelves JM. Factors associated with non-fatal gent gran. Resultats de l’Enquesta de salut de Bar-
heroin overdose: assessing the effect of frequency celona de l’any 2000. Barcelona Societat 2002; 11:
and route of heroin administration. Addiction 2002; 75-82.
97(3): 319-327.
Ferrer MD. Patògens bacterians d’interès a les
Brugal MT, Caylà JA, Díez E, Fernández S, García noves estratègies de seguretat alimentària. Tecnolo-
de Olalla P, Plasència A, Riera C, Villalbí JR. gía i Ciencia dels Aliments 2002; 6: 53-56.
VIH/sida Barcelona 1981-2000. Barcelona: Publi-
cacions de l’Institut Municipal de Salut Pública, García AM, Plasència A, Fernández E. La calidad
2002. de las evaluaciones de manuscritos en Gaceta Sani-
taria. [Quality of manuscript evaluation in Gaceta
Calderón J, Capell C, Centrich F, Artazcoz L, Gon- Sanitaria]. Gac Sanit 2002; 16(3): 244-249.
zález-Cabré M, Villalbí JR. Subproductos halogena-
dos de la cloración en el agua de consumo público. García DO, Knobel H, Carmona A, Guelar A,
[Halogenated by-products of chlorination in tap López-Colomes JL, Caylà JA. Impact of adherence
water]. Gac Sanit 2002; 16(3): 241-243. and highly active antiretroviral therapy on survival
in HIV-infected patients. J. Acquir Immune Defic
Castellanos ME, Nebot M, Rovira MT, Payá A, Syndr 2002; 30(1): 105-110.
Muñoz MI, Carreras R. Impacto del consejo médico
para dejar de fumar durante la gestación. [Impact García DO, Martínez-González MA, Caylà JA, Jansà
of medical counselling on giving up smoking during JM, Iglesias B, Guerrero R, Marco A, Gatell JM,
pregnancy]. Aten Primaria 2002; 30(9): 556-560. Ocaña I. Influence of highly active anti-retroviral
therapy (HAART) on the natural history of extra-
Caylà JA, Jansà JM, Pañella H, Maldonado R, Gra- pulmonary tuberculosis in HIV patients. Int J
cia J, Plasència A i Grup de Control de la Tuberc Lung Dis 2002; 6(12): 1051-1057.
Legionel·losi. Investigación de brotes comunitarios
de legionelosis. Med Clin (Barc) 2002; 118: 50-55. Garne E, Haeusler M, Barisic I, Gjergja R, Stoll C,
Clementi M i l’Euroscan Study Group. Congenital
Crocetti E, Giovannetti L, Borrell C, Pasarín MI, diaphragmatic hernia: evaluation of prenatal diag-
Cirera E, Plasència A. Decreasing AIDS mortality nosis in 20 European regions. Ultrasound Obstet
rates among young adults in the city of Florence, Gynecol 2002; 19: 329-333.
1987-1999. J Epidemiol Community Health 2002;
56: 339. Grupo de trabajo del área Tuberculosis e Infeccio-
nes Respiratorias (TIR) de la Sociedad Española de
De Andrés J, Barruti M, Calafell J, Borrell C, Pasa- Neumología y Cirugía Torácica (SEPAR). Recomen-
rín MI, Puigpinós R, Jansà JM. Salud y marginación daciones SEPAR. Normativa sobre la prevención de
social. Documentación social 2002; 127: 97-123. la tuberculosis. Arch Bronconeumol 2002; 38(9):
441-451.
Fernández S, Nebot M, Jané M. Evaluación de la
efectividad de los programas educativos de preven- Izquierdo M, Rodríguez-Martos A, Llopis JJ, Cañue-
ción del consumo de tabaco, alcohol y drogas: ¿Qué lo B, Guigou G, Izquierdo J, Lorenzo A, Mateo A,
nos dicen los metaanálisis? [The evaluation of effec- Rubio G, Varo JR. Uso de naltrexona en la deshabi-
tiveness of scholastic programs in the prevention of tuación de pacientes con dependencia de alcohol en
consumption of tobacco, alcohol and cannabis: el Estado español. Adicciones 2002; 14 (3). 
what do meta-analyses tell us?]. Rev Esp Salud
Pública 2002; 76(3): 175-187. Jané M, Nebot M, Rojano X, Artazcoz L, Sunyer J,
Fernández E et al. Exposure to environmental
Fernández E, Plasència A. Contamos contigo. ¿Con- tobacco smoke in public places in Barcelona, Spain.
tamos tambien con tus citas? [We are counting on Tob Control 2002; 11(1): 83-84.
you; can we count on your citations as well?]. Gac
Sanit 2002; 16(4): 288-290.
MEMÒRIA 2002 •  SALUT PÚBLICA
Jansà JM, Borrell C. Inmigración, desigualdades y Medina S. Plasència A, Mücke HG. i els membres 37
atención primaria: situación actual y prioridades. col·laboradors del grup APHEIS. Health Impact
[Immigration, inequality and primary care: current Assessment of Air Pollution in 26 European Cities –
situation and priorities]. Aten Primaria 2002 15; First results of the APHEIS Study. Butlletí número
29(8): 466-468. 30, WHO Collaborating Centre for Air Quality
Management and Air Pollution Control at the Fede-
Jansà JM, Caylà JA, Ferrer D, Gracia J, Pelaz C, ral Environmental Agency. Berlín: desembre 2002.
Salvador M et al. An outbreak of Legionnaires’ dise-
ase in an inner city district: importance of the first Moncada S, Navarro A, Cortés I, Molinero E, Artaz-
24 hours in the investigation. Int J Tuberc Lung Dis coz L. Sickness leave, administrative category and
2002; 6(9): 831-838. gender: results from the “Casa Gran” project. Scand
J Public Health 2002; Suppl. 59: 26-33.
Maldonado R, Pañella H, Ferrer A, Simó M. Toxi-
infecciones alimentarias causadas por virus nor- Muntaner C, Lynch JW, Hillemeier M, Lee JH,
walk-like. Enf Emerg 2002; 4 (3): 154-156 (cartes David R, Benach J et al. Economic inequality, wor-
al director). king-class power, social capital, and cause-specific
mortality in wealthy countries. Int J Health Serv
Maldonado R, Pañella H, Ferrer MD, Simó M. 2002; 32(4): 629-656.
Toxiinfecciones alimentarias causadas por virus
norwalk-like. Enfermedades Emergentes 2002; 4: Pañella H, Molinero E, Maldonado R, Ferrer A. Uti-
154-6. lidad del método epidemiológico en la determina-
ción de medidas de prevención: Una intoxicación
Medina S, Plasència A, Artazcoz L, Quénel P, Kat- por biocidas. Archivos de Prevención de Riesgos
souyanni K, Mücke HG, De Saeger E, Krzyza- Laborales 2002; 5: 151-158.
nowsky M, Schwartz J i els membres col·laboradors
del grup APHEIS. APHEIS Health Impact Assess- Peiró R, Álvarez-Dardet C, Plasència A, Borrell C,
ment of Air Pollution in 26 European Cities. Second Colomer C, Moya C et al. Rapid appraisal methodo-
year report, 2000-2001. Institut de Veille Sanitaire, logy for ‘health for all’ policy formulation analysis.
Saint-Maurice, setembre 2002; 225 pàgines. Health Policy 2002; 62(3): 309-328.
Medina S, Plasència A, De Saeger E. APHEIS - Un Pina JM, Domínguez A, Alcaide J, Álvarez J, Camps
outil d’information qui répond aux questions clés N, Díez M et al. [Tuberculin test responses of tuber-
sur la pollution de l’air et la santé en Europe. Pollu- culosis patients]. Arch Bronconeumol 2002; 38(12):
tion Atmosphérique, número especial, maig 2002; 568-573.
93-101.
Plasència A. Lesiones y alcohol: de la evidencia epi-
Medina S, Plasència A, Mücke HG. German envi- demiológica a la acción preventiva. Onografía alco-
ronmental health bulletin: ‘APHEIS -ein EU-Projekt hol. Addiciones, 2002; 1(14).
zu Luftverunreinigungen und Gesundheit. Umwelt-
medizinischerinformationsdienst 1/2002, S. 5-7, Plasència A. Lo que Gaceta Sanitaria hace para ti y
Umweltbundesamt, Berlín, 2002. lo que tu puedes hacer para Gaceta Sanitaria.
http://www.umweltdaten.de/down-d/umid0102.pdf [What Gaceta Sanitaria does for you and what you
can do for Gaceta Sanitaria]. Gac Sanit 2002;
Medina S, Plasència A, Mücke HG. Health Impact 16(3): 212-213.
Assessment of Air Pollution in 26 European Cities -
First results of the APHEIS study. Pollution Plasència A, Ferrer A. Salut i mobilitat de la gent
Atmospherique, octubre-desembre 2002; 176: 499- gran de Barcelona. Barcelona Societat 2002; 11:
502. 99-105.
MEMÒRIA 2002 •  SALUT PÚBLICA
38 Porta M, Borrell C, Copete JL. Commentary: Theory Soto MF, Villalbí JR, Balcazar H, Valderrama AJ.
in the fabric of evidence on the health effects of ine- La iniciación del tabaquismo: aportaciones de la
qualities in income distribution. Int J Epidemiol epidemiología, el laboratorio y las ciencias del com-
2002; 31(3): 543-546. portamiento. [Smoking initiation: epidemiology,
research, and behavioral sciences]. An Esp Pediatr
Rabadà I, Artazcoz L. Identificación de los factores 2002; 57(4): 327-333.
de riesgo laboral en docentes: un estudio Delphi.
Archivos de Prevención 2002; 5: 53-61. Tomás Z, Ariza C, Valmayor S, Mudde A, Nebot M.
Factores asociados con intención de fumar y experi-
Rodrigo T, Caylà JA, García DO, Brugal MT, Jansà mentación en escolares de secundaria: resultados
JM, Guerrero R et al. Effectiveness of tuberculosis del programa ESFA en Barcelona. [Factors associa-
control programmes in prisons, Barcelona 1987- ted with smoking and the intention to smoke in
2000. Int J Tuberc Lung Dis 2002; 6(12): 1091- secondary school pupils: results of the ESFA project
1097. in Barcelona, Spain]. Gac Sanit 2002; 16(2): 131-
Rodríguez-Martos A. Educación médica sobre alco- 13
hol: perspectiva de futuro. Adicciones 2002; 14 (1): Torres A, Caylà JA. Las legionelosis: un Guadiana
91-106. no sólo neumológico. [Diagnostic testing and careful
Rodríguez-Martos A. Efectividad de las técnicas de investigation of cases are needed to control unsus-
consejo breve. A: Gual A (ed) Monografías alcohol. pected Legionnaires’ disease outbreaks]. Arch Bron-
Adicciones 2002; 14 (Supl. 1): 337-351. coneumol 2002; 38(1): 1-3.
Rodríguez-Martos A. What are GPs in need for Vallès X, Sánchez F, Panella H, García DO, Jansà
approaching alcophol-related problems? Problemy JM, Caylà JA. [Imported tuberculosis: an emerging
Medycyny Rodzinnej 2002; 4: 1(16): 6-11. disease in industrialised countries]. Med Clin (Barc)
2002; 118(10): 376-378.
Rodríguez-Martos A, Torralba L. La reducción de
daños relacionados con el alcohol con una perspec- Vallès X, Sánchez F, Panella H, García DO, Jansà
tiva municipal: la estrategia de Barcelona. Adiccio- JM, Caylà JA. Tuberculosis importada: una enfer-
nes 2002; 4 (1): 28-38. medad emergente en países industrializados.
[Imported tuberculosis: an emerging disease in
Ruiz M, Cirera SL, Pérez G, Borrell C, Audica C, industrialised countries]. Med Clin (Barc) 2002;
Moreno C, Torcida I, Martos D. Grupo COMPARA. 118(10): 376-378.
Comparabilidad entre la novena y la décima revi-
sión de la Clasificación Internacional de Enferme- Villalbí JR. El tabaco como problema de salud
dades aplicada a la codificación de la causa de pública. A: Cavases JM, Villalbí JR, Aibar C (ed.).
muerte en España. [Comparability between the Invertir para la salud: prioridades en salud pública.
ninth and tenth revisions of the International Clas- València: EVES y SESPAS 2002; 113-129.
sification of Diseases applied to coding causes of Villalbí JR. Epidemiología del tabaquismo en las
death in Spain]. Gac Sanit 2002; 16(6): 526-532. mujeres. Med Clin Monogr. 2002; 3: 2-4.
Sánchez F, Tost J, Caylà JA. Control de la infección Villalbí JR, Montes A, López-Nicolás A. Evolución
tuberculosa. Monografías Sociedad Española de del índice de precios al consumo del tabaco y las
Neumología y Cirugía Torácica (SEPAR) 2002. bebidas alcohólicas: España, 1992-2001. [The
Sánchez-Pérez HJ, Hernan MA, Hernández-Díaz S, development of the price index for the consumption
Jansà JM, Halperin D, Ascherio A. Detection of pul- of tobacco and alcoholic beverages]. Rev Esp Salud
monary tuberculosis in Chiapas, Mexico. Ann Epi- Pública 2002; 76(4): 359-361.
demiol 2002; 12(3): 166-172.
MEMÒRIA 2002 •  SALUT PÚBLICA
Docència Universitària d’Infermeria de la Universitat de 39
L’IMSP ha anat desenvolupant una oferta Barcelona, en el Diploma d’Infermeria del tre-
docent pròpia basada en gran part en la seva ball organitzat per l’Institut d’Estudis de la
experiència pràctica, que inclou prop de 10 Salut de la Generalitat de Catalunya i l’Insti-
cursos periòdics, que de forma consolidada tut d’Educació Contínua de la Universitat
s’ofereixen anualment o biennalment, sovint Pompeu Fabra, i en cursos de pregrau i post-
en col·laboració amb institucions acadèmiques grau de l’Escola Universitària d’Infermeria de
que els han acreditat. En el camp de la docèn- la Creu Roja. A més, cal destacar les experièn-
cia cal esmentar la col·laboració amb la Facul- cies de col·laboració del Laboratori amb la
tat de Medicina de la Universitat Autònoma de Facultat de Química. 
Barcelona, la Unitat Docent Municipal de la Finalment, l’IMSP acull tant estudiants de
qual forma part de l’Institut Municipal de la formació professional com universitaris de
Salut. S’hi col·labora bàsicament en nombro- pregrau en pràctiques, i recluta becaris de
ses activitats docents de postgrau. També cal recerca entre estudiants de postgrau. A més,
esmentar, però, la col·laboració amb la Facul- acull alguns candidats a doctor que treballen
tat de Veterinària d’aquesta universitat. en camps relacionats amb les activitats de
Amb la interrupció de les activitats docents l’IMSP, a petició del seu departament univer-
de l’Institut de Salut Pública de Catalunya sitari. L’any 2002 s’ha produït la incorporació
(ISP), es va aconseguir preservar el valuós d’onze becaris en diversos projectes de recerca.
programa de Mestratge en Salut Pública que
aquest oferia dins la Universitat Pompeu
Fabra. L’Institut participa en aquest progra-
ma amb professors i és present als espais de
coordinació i planificació del programa. Histò-
ricament és rellevant la col·laboració amb
l’Escola de Salut Pública de la Johns Hopkins
University, vehiculada amb un conveni especí-
fic. Amb vista al futur, es preveu ampliar la
col·laboració amb les iniciatives de la Univer-
sitat Pompeu Fabra, amb el plantejament
d’esquemes per a la docència de pregrau i
postgrau.
Així mateix, l’Institut ha participat en els
programes del Mestratge sobre Drogode-
pendències de les universitats de Barcelona i
de Santiago de Compostel·la i amb el Mestrat-
ge en Prevenció de Riscos Laborals de l’Insti-
tut Català de Tecnologia. També s’ha
col·laborat en cursos de postgrau de l’Escola
MEMÒRIA 2002 •  SALUT PÚBLICA