Memòria 2005 Seu central de l’Agència de Salut Pública de Barcelona Plaça Lesseps, 1 08023 Barcelona Tel 93 238 45 45 Fax 93 217 31 97 direccio@aspb.es Agència de Salut Pública de Barcelona www.aspb.es Agència de Salut Pública de Barcelona Memòria 2005 Memòria 2005 índex 5 P resentació 6 Missió i visió Membres de la Junta de Govern i de la Comissió Executiva de l’ASPB, desembre de 2005 ...............................................................................................7 7 O rganització i estructura Organigrama de l’ASPB, 2005 ............................................................................ 8 Dependències de l’ASPB el 2005 ......................................................................... 9 9 M illores de gestió 12 Catàleg de serveis 14 L a inserció dins del sistema sanitari i l’administració pública 15 Recursos humans 16 I ndicadors econòmics 19 I ndicadors de producció dels serveis Sistemes d’informació sanitària .........................................................................1 9 Vigilància epidemiològica i intervenció .............................................................. 20 Vigilància i intervenció ambiental ....................................................................... 21 Prevenció i promoció de la salut ........................................................................ 2 2 Prevenció i atenció a les dependències .............................................................. 23 Seguretat i higiene dels aliments ....................................................................... 25 Control de fauna urbana i plagues ..................................................................... 26 Control de les zoonosis i de vectors ....................................................................27 Laboratori de Salut Pública .................................................................................27 29 R ecursos i serveis de suport (tecnoestructura) La tecnoestructura ............................................................................................. 30 31 Coordinació amb estructures no assistencials relacionades amb les Drogodependències Programa d’actuació de la Guàrdia Urbana ......................................................... 31 34 Recerca i docència SALUT PÚBLICA Memòria 2005 Presentació Il.lma. Sra. Imma Mayol Presidenta de l’Agència de Salut Pública de Barcelona Com cada any, en publicar i difondre la Memòria de l’Agència fem públic el nostre exercici intern de passar comptes. I així passem comptes amb la societat: revisem el que fem, amb què i amb qui ho fem, i el que costa. És un exercici de transparència necessari. Durant l’any 2005 s’han posat en marxa noves línies de treball importants en protecció de la salut, culminant la integració, dins l’Agència, del departament de vigilància ambiental, conso- lidant el seu rol a la ciutat i assumint, també, aspectes de intervenció que abans exercia la Delegació Territorial del Departament de Salut. L’Agència s’ha convertit realment en la fi nestre- ta única de la salut pública a la ciutat, simplifi - cant i clarifi cant l’estructura. També ha estat un any de important expansió del serveis de reduc- ció de danys per a persones que utilitzen dro- gues, que permeten disminuir els seus riscos i millorar el seu pronòstic. Altres línies de treball s’han mantingut o reforçat, amb ajustos i actua- litzacions a una realitat fl uida, on els canvis de- mogràfi cs i socials són constants. Un any més podem constatar el bon funciona- ment d’uns serveis de salut pública que fan la seva tasca per a la ciutat: vigilant el seu estat de salut, proposant accions per a millorar-lo i prestant un seguit de serveis bàsics tot buscant l’efi càcia, l’efi ciència i la qualitat. Vull agrair a tot el personal de l’Agència el seu esforç per fer- ho així. 5 Missió i visió La missió de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) és vetllar per la salut dels ciutadans i visitants de Barcelona, especialment per mitjà de: – la valoració de les necessitats de salut de la pobla- ció general, incloent-hi els subgrups amb especial risc; – e l desenvolupament de polítiques i accions de pre- venció i control de malalties, així com de promoció i protecció de la salut; – l a garantia de l’equitat en l’accés dels ciutadans als serveis que els permetin mantenir i millorar el seu estat de salut; – l a contribució al desenvolupament d’un entorn am- biental i social sostenible per a la salut. L’ASPB aspira a l’excel·lència en el funcionament dels seus serveis, de manera que es garanteixi als ciutadans que obtenen el màxim rendiment dels re- cursos. El seu funcionament es basa en la qualifi ca- ció i la incentivació del personal, en una gestió dinà- mica i exigent, i en la defi nició explícita i pública dels objectius, la cartera de serveis i els resultats de pro- ducció i econòmics. L’ASPB vol integrar el concepte de “bona pràctica” en salut pública mitjançant la promoció de l’acció basada en l’evidència i l’avaluació, així com de la recerca i de la formació, i aspira a projectar juntament amb les ins- titucions acadèmiques la seva contribució a la salut. L’ASPB vol reforçar el lideratge intersectorial de l’ac- ció en salut a la ciutat, en interacció amb altres insti- tucions i entitats presents a Barcelona i que poden contribuir als seus fi ns, de titularitat pública o no. La seva vocació és de col·laboració amb tots aquests serveis, per la qual cosa sempre cerca les fórmules més apropiades per complir la seva missió. L’ASPB té l’origen en els serveis que li ha assignat la Generalitat de Catalunya i en l’extint Institut Munici- pal de Salut Pública. En aquest sentit és l’hereva del Laboratori Municipal de Barcelona, fundat el 1889, i de l’Institut d’Higiene, creat el 1891. La visió de futur per a l’ASPB és ser una organització de referència en el camp de la gestió, la recerca i la innovació en salut pública aplicada a escala europea, amb uns alts nivells d’efectivitat i efi ciència, i tendint a l’excel·lència en els seus productes i serveis. 6 SALUT PÚBLICA Memòria 2005 Membres de la Junta de Govern i de la Comissió Executiva de l’ASPB, desembre de 2005 JUNTA DE GOVERN Membres amb veu i vot Presidenta Imma Mayol i Beltran Vicepresident Antoni Plasència i Taradach Organització Ignasi Fina i Sanglas i estructura Jordi Varela i Pedragosa Lluís Torrents i Mèlich Xavier Llebaria i Samper L’Agència de Salut Pública de Barcelona va començar Gloria Figuerola i Anguera a funcionar de forma operativa el dia 1 de gener de 2003. El seu esquema d’organització va ser aprovat Representants sindicals per la Junta de Govern en la seva sessió constitutiva, Pilar Castro i Sot el 12 de novembre de 2002, i s’ha mantingut sense grans canvis fi ns avui dia. Tal com estableixen els Membres amb veu però sense vot seus estatuts (publicats al Diari Ofi cial de la Generali- Gerent tat de Catalunya el 19 de novembre de 2002), l’ASPB Joan Guix i Oliver és governada per la Junta de Govern, que nomena la Comissió Executiva i el gerent. A la pàgina següent Interventor s’exposa la relació dels membres de la Junta de Go- Josep Rubio i Sampron vern i la Comissió Executiva corresponent al mes de desembre de 2005. Secretària Meritxell Cusí i Pérez Per al seu funcionament, l’ASPB s’estructura en qua- tre grans branques de producció de serveis: l’Institut Joan Cornet i Prat, va ser membre de Seguretat Alimentària i de Salubritat (ISAS), el La- de la Junta de Govern fi ns el 16 de boratori, l’Observatori de la Salut Pública i l’Institut novembre de 2005. de Serveis a la Comunitat. La direcció de recerca i docència té caire funcional. D’altra banda, la tecnoes- tructura s’agrupa en la Divisió de Recursos, que té la COMISSIÓ EXECUTIVA missió de donar suport a la Gerència i a les unitats Membres amb veu i vot productives. Aquesta divisió aplega La Unitat d’Admi- Presidenta nistració, amb l’Assessoria Jurídica, i l’Administració Imma Mayol i Beltran Econòmica, i l’Administració de Personal. En la fi gura es recull l’organigrama actual de l’ASPB. Jordi Varela i Pedrosa Joan Guix i Oliver Xavier Llebaria i Samper Membres amb veu però sense vot Interventor Josep Rubio i Sampron Secretària Meritxell Cusí i Pérez Angel Teixidó i Canelles, va ser membre de la Comissió Executiva fi ns el 26 d’abril de 2005. 7 Organigrama de l’ASPB, 2005 Gerència Joan Guix Divisió de Recursos Divisió d’Estratègia i Administració i Sistemes Divisió de Vigilància (integrada a d’Informació i Serveis Gerència) Joan R. Villalbí Servei de Desenvolupament Informàtic Staff Manuel Tristán-Polo Direcció de Institut de Direcció Observatori de la Direcció de Seguretat Institut de de Recursos Secretaria Serveis de Salut Pública Recerca i LaboratoriVigilància Alimentària Serveis a la Esteve Camprubí Meritxell Cusí Docència Conrad Casas ComunitatAmbiental Carme Borrell i de SalubritatCarme Borrell Júlia Duran Lucía ArtazcozPau Rodríguez Unitat d’Administració Xavier Bartoll Inspecció Administració Unitat de Qualitat Sistemes Sanitària Econòmica i Intervenció d’Informació Microbiologia d’Indústries Salut Laboral Xavier Bartoll Ambiental Sanitària M. Dolors Ferrer Alimentàries Lucía Artazcoz José Gracia Carme Borrell Júlia Duran Inspecció Assessoria Avaluació Sanitària de Jurídica i Mètodes Química Salut Comunitària d’Intervenció Francesc Centrich Mercats CentralsMarta Salamero Maribel Pasarín Manuel Nebot Montserrat Ramoneda Inspecció Sani- Informació en Garantia tària d’Establiments Programes i Serveis Generals Salut Ambiental de Qualitat Minoristes Intervencions Josep M. Benages Manuel Teresa Subirana d’Alimentació Preventives González-Cabré Samuel Portaña Èlia Díez Administració Higiene Pública Prevenció i de Personal Epidemiologia Gestió i Serveis i Zoonosi Atenció a les Cèsar Gilabert Joan Caylà Glòria Vila Victor Peracho Dependències Josep M. Jansà El personal adscrit als serveis de l’ASPB es concen- d’Acollida d’Animals de Companyia, que depèn de tra en diverses dependències, entre les quals desta- l’Institut de Seguretat Alimentària i de Salubritat. A quen dos edifi cis de titularitat municipal. A l’edifi ci de les dependències de Mercabarna hi ha el Servei la plaça de Lesseps, seu històrica de l’Institut Muni- d’Inspecció Sanitària de Mercats Centrals del mateix cipal d’Higiene, i en pisos annexes a l’Av. Príncep l’Institut de Seguretat Alimentària i de Salubritat. d’Astúries hi ha la seu i l’alta direcció, així com l’Ob- L’ASPB també té adscrits diversos centres d’atenció servatori de la Salut Pública, l’Institut de Serveis a la a les drogodependències de titularitat municipal i Comunitat i la Direcció de Recursos. A l’edifi ci Pera- gestionats pel Servei per a la Prevenció i Atenció a camps, situat a l’avinguda de les Drassanes i en un les Drogodependències, així com equipaments de re- pis annex, hi tenen la seu el Laboratori i l’Institut de ducció de riscos per a drogodepenents. Les depen- Seguretat Alimentària i de Salubritat. D’altra banda, dències ocupades pels serveis de l’ASPB es mostren a la carretera de la Rabassada es troba el Centre a continuació. 8 SALUT PÚBLICA Memòria 2005 Millores de gestió QUADRE INTEGRAL DE COMANDAMENT (QUICO) Continuant els esforços dels anys anteriors, s’ha construït un quadre de comandament integral per als membres del Comitè de Direcció que integra els as- Dependències de l’ASPB el 2005 pectes estratègics per a l’èxit de l’ASPB. Els objectius defi nits en aquest quadre s’han confi at a membres Edifi ci Lesseps de l’equip directiu o a altres quadres de l’ASPB. La Pl. de Lesseps, 1 / Seu central de l’ASPB valoració dels progressos assolits ha estat favorable. S’ha avançat en la construcció de quadres integrals Extensió a Príncep d’Astúries de comandament de segon nivell a diverses direcci- Av. Príncep d’Astúries, 63 ons, i serveis. Aquest treball, juntament amb diver- ses accions de desenvolupament d’habilitats, contri- Edifi ci Peracamps bueix a la cohesió dels directius i quadres de l’ASPB, Av. de les Drassanes, 13 i de fet de tota l’organització. També acull un servei d’urgències (IMAS) i un servei nocturn d’ajuda a drogodependents MILLORA DE LA QUALITAT gestionat per la Creu Roja (SAPS) La Junta de Govern va aprovar una política de qualitat l’any anterior, i s’ha formulat un Pla de qualitat per a Centre d’Acollida d’Animals de Companyia desenvolupar-la. La qualitat ha de ser una aspiració Ctra. de la Rabassada, km 3,8 de tot el personal. Per a progressar es defi neixen unes grans línies basades en el treball per processos Servei d’Inspecció de Mercats Centrals (que es detalla tot seguit), en grups de millora, i en Mercabarna, sector C conèixer millor els clients. En aquest darrer camp Dependències cedides per Mercabarna aquest any s’ha avançat en relació als serveis del Laboratori i s’han fet enquestes als districtes i a usu- CAS Sants aris del bus de metadona. Aquest esforç s’ha basat C. dels Comtes de Bell-lloc, 138 en l’ús de la metodologia SERVQUAL, i en tots els casos l’staff de qualitat ha col·laborat amb els equips CAS Nou Barris implicats per a construir un qüestionari adaptat al Via Favència, 379 servei a valorar. La valoració mostra els nivells de satisfacció, i al mateix temps permet identifi car àrees CAS Garbívent de millora per al futur, en les que s’està treballant. C. de la Sagrera, 179 Pel que fa als grups de millora, han culminat en rela- ció a les vacunes i al control de plagues en edifi cis, i CAS Sarrià s’han posat en marxa per als serveis informàtics i C. de Dalmases, 76 per a la millora de la relació amb els clients del labo- ratori. També s’ha fet un manual de gestió del CAAC, CAS Horta que permet millorar el seu funcionament. C. de Sacedón, 18 Dependències cedides per l’Institut Català de la Salut CAS Vall d’Hebron Pg. Vall d’Hebron, 119 Incorporat dins del recinte de l’Hospital Centre residencial Can Puig Ctra. de la Rabassada, km 6,8 Centre d’Atenció Sociosanitària Sala Baluard Pl. Blanquerna, 2 9 MODEL DE PROCESSOS inèrcia, i la compartimentació en dependències, edifi - S’avança en la implantació d’un sistema de gestió cis o professions. Per això es fa un aposta pel desen- per processos per afavorir el canvi, la millora contí- volupament de la intranet, així com de diversos cir- nua, la implicació de les persones i el desenvolupa- cuits i canals de comunicació, entre els que les ment de la política i l’estratègia de l’Agència. Amb el reunions internes amb els responsables ocupen un sistema de gestió per processos es pretén tenir una espai privilegiat. La Gerència fa una aposta decidida visió global del conjunt de l’organització; facilitar un pel contacte estret amb els quadres de l’ASPB, i per llenguatge comú i un marc de referència únic per a la crear oportunitats de comunicació directa amb tot el coordinació de l’activitat diària; potenciar la implica- personal, tant presencial com per correu electrònic i ció i responsabilització de tot l’equip humà de l’orga- mitjançant bústies a cada edifi ci. Totes les comunica- nització i establir un model de gestió consistent en cions rebudes són respostes personalment. Funciona quant a la sistemàtica d’avaluació i millora contínua. un grup de Comunicació com a espai transversal de Seguint l’esforç de l’any anterior, amb l’assessora- trobada i dinamització. ment d’una consultora externa s’han treballat a fons diversos processos de l’organització per millorar-los. IMATGE I COMUNICACIÓ EXTERNA Aquests processos han estat: l’atenció a pacients Des del seu inici, l’ASPB s’ha dotat d’una imatge cor- aprofundint en els usuaris de drogues; el laboratori porativa pròpia, vinculada a la del Consorci Sanitari considerat com un tot; aprofundir en el procés de de Barcelona i independent de la de les seves admi- comprar i contractar; aprofundir en la vigilància i con- nistracions mares. Es manté la continuïtat de les sè- trol epidemiològic pel que fa als brots; i aprofundir en ries de publicacions i activitats de debat professional la vigilància i control sanitari dels aliments pel que fa i per al públic. Es nanté un mailing central de l’ASPB, a l’escorxador. Com a continuació al treball en el pro- que permet els contactes amb quasi 4000 professio- cés d’acollida s’ha fet un manual d’atenció telefòni- nals o institucions, segmentats segons procedència ca. A més de comunicar a tots els quadres de l’Agèn- o interès. cia l’inici d’implantació de la gestió per processos, es va avançar en defi nir els processos i els obstacles Un Grup de treball està defi nint línies de millora del que els afecten, identifi cant accions de millora. web de l’ASPB amb la fi nalitat de donar a conèixer la seva activitat i de projectar els seus informe tècnics, COMUNICACIÓ INTERNA a més d’oferir oportunitats de contacte als ciutadans. Entre els valors sobre els que es construeix l’ASPB, la El web ofereix de forma interactiva serveis adminis- comunicació i la transparència ocupen un espai des- tratius relacionats amb registres i pagament de ta- tacat. La comunicació interna dins de Les organitzaci- xes, agilitant la relació. Actualment totes les línies de ons s’enfronta a difi cultats derivades de la història, la treball estan refl ectides al web. 10 SALUT PÚBLICA Memòria 2005 AJUNTAMENT / GENERALITAT SOCIETAT Directrius Legislació PLANIFICAR AVALUAR Acords Junta Planifi cació Polítiques, Contractes, Sistema de Govern estratègica objectius i serveis convenis i aliances de gestió I MILLORAR PRODUIR SERVEIS Coordinació sanitària i enllaç Comunicaciò externa Vigilància Control Control sanitari i control zoonosis dels aliments epidemiològic i vectors Assegurar satisfacció Prevenció Programes i promoció d’atenció de la salut Acollir ciutadans Informació sanitària Serveis laboratori Docència Recerca GESTIONAR RECURSOS ANALITZAR RESULTATS Proveir-se de Serveis Serveis Percepció Indicadors Indicadors béns i serveis generals informàtics externa d’activitat de salut Recolzament Recursos Economia Sistema Consolidar jurídic humans i fi nances de gestió resultats PROVEÏDORS MERCAT LABORAL Béns i serveis Persones Al llarg de l’any, amb el suport dels serveis de premsa de Amb motiu de la posada en marxa de l’Agència de Generalitat i Ajuntament, seguint la seva política de trans- Salut Pública es va defi nir el seu catàleg de serveis, parència com a base per a generar la confi ança de pro- que ha estat revisat i actualitzat amb la fi nalitat de fessionals i ciutadans, l’ASPB ha informat al públic dels respondre de forma més exacta a la realitat actual. aspectes de salut pública rellevants, incloses les emer- El catàleg inclou els serveis i els productes bàsics gències que ha hagut d’afrontar. En aquesta línia, s’ha que assumeix, que entronquen amb la seva missió, iniciat l’elaboració més sistemàtica de notes de premsa, amb les responsabilitats que li són encomanades i i es disposa de suport en comunicació amb la premsa, i amb els pressupostos que li transfereixen les admi- s’han fet 53 notes amb 877 impactes mediàtics. nistracions públiques. D’altra banda, l’ASPB també presta altres serveis congruents amb els seus ob- MILLORA DE LES INSTAL·LACIONS jectius i capacitats: determinats serveis de coopera- Durant aquest any, s’han posat en marxa els nous ció internacional en matèria sanitària que li encarre- locals a la zona de Lesspes, concentrant a l’Av. Prín- ga l’Ajuntament i serveis externs derivats de cep d’Astúries diversos serveis. contractes o convenis amb altres entitats o instituci- ons, que assumeix sempre que no comportin una S’ha consolidat la política d’edifi cis sense fum inicia- minva dels recursos disponibles per dur a terme la da abans amb l’entrada en vigor de la Llei 28/2005, seva missió principal. millorat l’ambient de treball per a tots tant a Lesseps com a Peracamps i annexes, així com a Mercabarna i A continuació s’exposa el catàleg de productes i ser- als CAS amb dos grups de treball actius. veis de l’ASPB de l’any 2005. 11 CIUTADANS Necessitats CIUTADANS Serveis Catàleg de productes i serveis de l’ASPB Aprovat per la Junta de Govern el 16 de novembre del 2005. SISTEMES D’INFORMACIÓ 22. Vigilància i control sanitari d’indústries i establi- 1. Sistema d’informació sobre drogodependències ments de comerç a l’engròs 2. Sistema d’informació de salut reproductiva i in- 23. Vigilància i control sanitari d’establiments mino- fantil ristes i mercats municipals 3. Estadístiques vitals 24. Vigilància i control sanitari d’establiments de 4. S istema d’informació de lesions per accidents restauració col·lectiva de trànsit i treball 5. Sistema d’informació de control alimentari CONTROL DE FAUNA URBANA 6. Sistema d’informació de la qualitat de l’aire i al- I PLAGUES tres vectors ambientals 25. Control d’animals de companyia perduts i aban- 7. Sistema integrat d’informació sanitària donats 8. Enquestes de salut a població general i grups 26. Vigilància i control d’animals salvatges a la via específi cs pública 27. Custòdia i adopció d’animals al centre municipal VIGILÀNCIA EPIDEMIOLÒGICA d’animals de companyia I INTERVENCIÓ 28. Gestió del registre censal d’animals de com- 9. Programa de prevenció i control de la tuberculosi panyia i control de gossos potencialment peri- 10. Vigilància de la sida/VIH i l’hepatitis llosos 11. V igilància i control de la meningitis i la legionel- 29. Control ambiental de plagues a la via pública i losi edifi cis municipals 12. V igilància i control d’altres malalties transmissi- bles LABORATORI DE SALUT PÚBLICA 13. Vigilància i control de brots epidèmics 30. Suport a programes de vigilància alimentària 14. Vigilància de la salut ocupacional 31. S uport a programes de control d’aigües de consum 32. Suport a programes de control ambiental VIGILÀNCIA I INTERVENCIÓ AMBIENTAL 33. Suport a la investigació epidemiològica de brots 15. Programes de millora de la qualitat de l’aire epidèmics 16. V igilància i control de les aigües de consum 34. Elaboracions farmacològiques humà 17. V igilància i control del medi hídric (aigües freàti- PREVENCIÓ I PROMOCIÓ ques i litorals) DE LA SALUT 18. V igilància i control d’instal·lacions de risc de 35. Programa de cribratge de càncer de mama legionel·la 36. Pla de vacunació continuada 19. V igilància i control d’establiments i serveis pla- 37. Prevenció i control del tabaquisme guicides i d’altres riscos 38. Educació per la salut a l’escola 39. Suport a altres intervencions de salut a l’escola SEGURETAT I HIGIENE DELS ALIMENTS 40. Programes de salut sexual i reproductiva 20. V igilància i control sanitari dels mercats centrals 41. Formació en prevenció de riscos laborals 21. Vigilància i control sanitari de l’Escorxador 42. Programes de prevenció a les empreses 12 SALUT PÚBLICA Memòria 2005 ATENCIÓ A LES DROGODEPENDÈNCIES 43. Programes comunitaris fora de l’escola 44. Programes de tractament en centres propis 45. P rogrames de disminució del risc en centres so- ciosanitaris 46. Programes de disminució de risc al carrer 47. Programes residencials COORDINACIÓ SANITÀRIA I ENLLAÇ 48. C oordinació amb altres sectors de l’administra- ció municipal 49. C oordinació i suport amb els serveis municipals dels districtes en salut 50. C oordinació amb altres administracions i planifi - cació de serveis sanitaris 51. I mpuls intersectoral del Pla de Drogues i asses- sorament (a cossos de seguretat i altres actors) 52. Ponència Ambiental 53. C omunicació al públic general i sectors socials i professionals 54. S uport a entitats relacionades amb la salut i or- ganitzacions d’ajuda mútua 55. R elació amb altres municipis, FMC, FEMP i xar- xes de Ciutats Saludables 56. C entre Col·laborador de l’Organització Mundial de la Salut i relacions en l’àmbit internacional PROJECTES EXTERNS 57. Segons projecte i contracte RECERCA I DOCÈNCIA 58. Segons projecte i programa L’actualització del catàleg de serveis feta a fi nals del 2005 ha integrat els serveis de vigilància ambiental incorporats a l’Agència i desenvolupant les noves res- ponsabilitats assumides en el camp de la protecció, a més de precisar els ajustaments fets en altres camps i actualitzar-ne la visibilitat. 13 La inserció dins del sistema sanitari i l’administració pública Les tasques encomanades a l’Agència de Salut Públi- Per tot això, la posició de l’Agència dins del Sistema ca de Barcelona són essencialment activitats de sa- Nacional de Salut és peculiar. D’una banda, interacci- lut pública, considerades tradicionalment com un bé ona amb els serveis autonòmics de salut pública, que públic i confi gurades independentment dels serveis el Departament de Sanitat concentra en la Direcció assistencials que formen el gruix dels dispositius del General de Salut Pública i la Direcció General de Re- Sistema Nacional de Salut. Ara bé, cal tenir en comp- cursos Sanitaris, però, de l’altra, també interacciona te tres peculiaritats. En primer lloc, diverses activitats amb el Servei Català de la Salut (principalment mitjan- tradicionals de salut pública comporten avui dia un çant el Consorci Sanitari de Barcelona i la nova Regió grau molt elevat d’interacció amb els serveis assis- Metropolitana). Finalment, manté una interlocució tencials; és el cas de les activitats de vigilància epide- constant amb els serveis de Sanitat Exterior vinculats miològica, que obliguen a una interrelació estreta a l’Administració central, que solen delegar-li la realit- amb els serveis assistencials per a la detecció de zació de diverses tasques que els són pròpies. Així casos, i per a garantir-ne el control i l’eventual guari- mateix, manté una posició de lideratge entre els muni- ment (com les activitats de vigilància i control de la cipis que desenvolupen activitats de salut pública i malaltia meningocòccica, de la tuberculosi, etc.). En amb la Diputació. Aquesta posició es fonamenta en la segon lloc, hi ha activitats de salut pública que es cooperació i la competència tècnica, que es refl ecteix desenvolupen a Barcelona que faciliten la integració en la col·laboració amb la Federació de Municipis de d’accions preventives en la praxi assistencial (Pla de Catalunya, la Federación Española de Municipios y vacunació continuada, actuacions de suport a les ac- Provincias, la Diputació de Barcelona i diversos ajunta- cions d’educació sanitària i prevenció individual, etc.). ments. Tot i no ser una institució acadèmica, també A l’últim, el sistema d’informació sanitària s’ha reve- manté relacions de treball amb un seguit d’instituci- lat com un element formidable de suport a la planifi - ons acadèmiques del camp sanitari, com també amb cació sanitària dels serveis sanitaris. A més, els ser- organitzacions professionals. Com a refl ex d’aquesta veis d’atenció a les drogodependències gestionats realitat, l’Agència participa a diversos espais de plani- per l’Agència són realment una part de la xarxa assis- fi cació i coordinació de la sanitat, i ha estat confi rma- tencial de la ciutat. da per l’Organització Mundial de la Salut com a centre col·laborador en l’àmbit de la salut laboral. L’Ajuntament va concentrar en l’Agència les funcions de la Direcció de Serveis de Salut Pública del Sector de Serveis Personals. Per tant, conserva un vincle especial amb el Sector, quin pressupost recull les aportacions municipals al seu fi nançament. Els seus informes, i notablement l’informe anual de salut de la ciutat, els informes sobre drogues i altres informes monogràfi cs són presentats a la Comissió de Benes- tar Social i al Consell Plenari. També participa en di- versos òrgans municipals. La Generalitat li està dele- gant les funcions exercides històricament a la ciutat pels Serveis de la seva Delegació Territorial de Sani- tat, notablement en l’àmbit del control alimentari i ambiental, i l’Agència col·labora en la reforma dels serveis de salut pública de Catalunya, responent a les demandes que se li formulen. 14 SALUT PÚBLICA Memòria 2005 Recursos humans La plantilla de l’ASPB està confi gurada inicialment En els gràfi cs adjunts es refl ecteix la situació de la pels funcionaris i contractats laborals que hi han plantilla i la seva evolució, (inclou el personal del La- estat adscrits per l’Ajuntament, per alguns contrac- boratori procedent del Departament de Salut). tats adscrits a projectes concrets i per funcionaris interins que porten a terme algunes tasques que Els canvis enregistrats el 2005 refl ecteixen la incor- requereixen l’exercici d’autoritat sanitària, a més poració del personal de Vigilància Ambiental proce- del personal de la Generalitat de Catalunya que hi dent de l’Ajuntament i l’ampliació en protecció de la ha estat adscrit funcionalment. Altrament la Junta salut per assumir noves responsabilitats assignades va aprovar la creació de diverses places, que s’han a l’Agència i que abans assumia la Delegació Territo- anat gestionant. rial del Departament de Salut. DISTRIBUCIÓ DE LA PLANTILLA PER UNITATS, DESEMBRE DE 2005 4% I nstitut de Seguretat Alimentària i Salubritat (ISAS) 26% DIR i Tecnoestructura 21% Institut de Serveis a la Comunitat Observatori de la Salut Pública Laboratori D irecció de Serveis de Vigilància 13% Ambiental 15% 21% EVOLUCIÓ DE LA PLANTILLA, 2000 A 2005 400 350 300 250 200 150 100 50 0 2000 2001 2002 2003 2004 2005 15 Indicadors econòmics El tancament de l’exercici ha estat negatiu per l’im- des i incrementes de retribucions que són vinculants pacte de l’increment de costos de personal degut per a l’Agència. S’ha acordat una aportació de l’Ajun- als acords de relacions laborals assolit a l’Ajunta- tament per a resoldre aquest desfasament, que es ment de Barcelona respecte a jubilacions anticipa- rebrà al 2006. BALANÇOS DE SITUACIÓ AL 31 DE DESEMBRE DE 2005 I 2004 (EN EUROS) ACTIU NOTES 2005 2004 PASSIU NOTES 2005 2004 Immobilitzat 2.472.400,62 2.304.656,51 Fons propis 8 447.716,11 827.163,95 Immobilitzacions immaterials 4 122.493,31 30.668,08 Resultats d’exercicis anteriors 827.163,95 770.896,31 Aplicacions informàtiques 160.246,51 53.337,57 Resultats exercicis anteriors 827.163,95 770.896,31 Amortitzacions (-) 37.753,20 (-) 22.669,49 Pèrdues i guanys (-) 379.747,84 56.267,64 Immobilitzacions materials 5 2.349.907,31 2.273.988,43 Subvencions de capital 9 993.667,20 1.132.688,07 Construccions 722.669,90 598.220,91 Deutes a llarg termini 10 600.000,00 – Instal·lacions tècniques, Préstecs rebuts a llarg maquinària i altres 2.272.995,42 2.105.884,44 termini fora del sector 600.000,00 – instal·lacions públic Mobiliari 414.883,66 304.296,44 Equips informàtics 1.017.621,35 779.752,69 Elements de transport 30.050,61 30.050,61 Altre immobilitzat 16.962,36 16.962,36 Amortitzacions (-) 2.125.275,99 (-) 1.561.179,02 Actiu circulant 5.361.498,12 4.461.489,84 Passiu circulant 5.792.815,43 4.806.294,33 Deutors 6 3.228.144,67 3.517.595,80 Deutes a curt termini 4.663.248,96 4.049.532,85 Deutors per drets reconeguts. Exercici corrent 3.083.456,65 2.951.842,45 Préstecs rebuts a curt termini fora del sector públic 10 200.000,00 – Deutors per drets 201.748,11 537.103,70 Creditors per obligacions reconeguts. Exercicis tancats reconegudes. Exercici corrent 11 2.682.847,63 2.646.090,40 Altres deutors no pressupostaris 44.212,17 79.241,83 Creditors per obligacions reconegudes. Exercicis tancats 11 189.637,45 895,81 Provisions per insolvències (-) 101.272,26 (-) 50.592,18 Altres creditors no pressupostaris 12 76.782,93 55.658,05 Administracions Públiques 15 774.445,94 685.496,20 Comptes fi nancers 1.750.862,21 943.894,04 Remuneracions pendents de pagament 13 739.535,01 661.392,39 Tresoreria 1.750.862,21 943.894,04 Ajustaments per Ajustaments per 7 382.491,24 – 14 1.129.566,47 756.761,48 periodifi cació periodifi cació TOTAL ACTIU 7.833.898,74 6.766.146,35 TOTAL PASSIU 7.833.898,74 6.766.146,35 16 SALUT PÚBLICA Memòria 2005 COMPTES DE RESULTATS CORRESPONENTS ALS EXERCICIS ANUALS ACABATS EL 31 DE DESEMBRE DE 2005 I 2004 (EN EUROS) DEURE NOTES 2005 2004 HAVER NOTES 2005 2004 Despeses de personal 16.1 12.313.158,72 10.367.883,65 Ingressos 23.310.200,60 18.895.153,64 Sous i salaris 9.642.224,47 8.051.035,60 Ingressos per prestacions de serveis 70.677,21 168.862,25 Càrregues socials 2.670.934,25 2.316.848,05 Taxes per prestacions de serveis 306.890,24 233.981,61 Preus públics 372.931,22 283.907,89 Treballs subministraments Transferències corrents i Serveis exteriors 9.437.325,51 7.125.055,64 de l’Ajuntament i altres 16.3 15.063.069,03 13.683.891,05 Ingressos per projectes Arrendaments i cessions 515.386,34 257.704,06 i convenis 7.325.356,86 4.443.759,13 Reparacions i conservació 420.543,68 277.011,94 Multes 147.311,00 61.187,00 Subministraments 1.209.049,32 1.020.104,01 Altres ingressos 23.965,04 19.564,71 Comunicacions 237.445,54 224.282,57 Treballs realitzats per altres empreses 16.2 6.347.192,34 4.787.301,69 Primes d’assegurances 9.655,01 8.007,70 Transports 97.405,18 48.145,41 Material d’ofi cina 90.885,79 151.018,41 Despeses diverses 509.762,31 351.479,85 Transferències corrents 1.223.466,62 1.142.523,81 Dotacions per a amortitzacions 4 i 5 579.180,68 396.536,88 Variacions provisions 50.680,08 52.964,06 Provisions crèdits incobrables 6.2 50.680,08 52.964,06 Benefi cis d’explotació – – Pèrdues d’explotació 293.611,01 83.882,28 Despeses fi nanceres 665,78 – Ingressos fi nancers 15.577,53 18.415,79 Resultats fi nancers positius 14.911,75 18.415,79 Resultats fi nancers negatius – – Benefi cis de les activitats Pèrdues de les activitats ordinàries – – ordinàries 278.699,26 65.466,49 Excessos i aplicacions de 713,95 Excessos i aplicacions de provisions provisions – 9.753,93 Modifi cació de drets de Subvencions de capital pressupostos tancats 16.4 436.304,11 84.513,47 transferides al resultat de 9 335.969,48 196.493,67l’exercici Resultats extraordinaris – 121.734,14 Resultats extraordinaris posi tius negatius 101.048,58 – Benefi cis abans d’impostos – 56.267,64 Pèrdues abans d’impostos 379.747,84 – Resultat de l’exercici Resultat de l’exercici (benefi ci) – 56.267,64 (pèrdua) 379.747,84 – 17 APLICACIÓ I EFECTE DELS RECURSOS OBTINGUTS SOBRE EL CAPITAL CIRCULANT: EXERCICIS 2005 I 2004 APLICACIONS 2005 2004 ORÍGENS 2005 2004 Recursos aplicats en les operacions 136.536,64 – Recursos generats per les operacions – 246.556,92 Adquisicions d’immobilitzat: Subvencions de capital 196.948,61 864.653,00 Immaterial 106.908,94 18.585,51 Deutes a llarg termini 800.000,00 – Material 640.015,85 1.166.101,74 Traspàs a curt termini de deutes a llarg termini 200.000,00 – Subv. capital trasp. a curt termini – 84.568,61 Aplicació de la provisió per a responsabilitats – 1.815,53 Total aplicacions 1.083.461,43 1.271.071,39 Total orígens 996.948,61 1.111.209,92 Augment capital circulant – – Disminució capital circulant 86.512,82 159.861,47 1.083.461,43 1.271.071,39 1.083.461,43 1.271.071,39 VARIACIONS DEL CAPITAL CIRCULANT 2005 2004 Augments Disminucions Augments Disminucions Deutors – 289.451,13 593.067,10 – Deutes a curt termini – 613.716,11 – 1.158.993,68 Comptes fi nancers 806.968,17 - 294.998,49 – Ajustaments per periodifi cació 9.686,25 - 111.066,62 – 816.654,42 903.167,24 999.132,21 1.158.993,68 Variació del capital circulant – 86.512,82 – 159.861,47 CONCILIACIÓ ENTRE EL RESULTAT COMPTABLE DE L’EXERCICI I ELS RECURSOS GENERATS / APLICATS EN LES OPERACIONS 2005 2004 Resultat comptable (-) 379.747,84 56.267,64 Més: Dotacions a les amortitzacions 579.180,68 396.536,88 Menys: Subvencions e capital traspassades al resultat de l’exercici (-) 335.969,48 (-) 196.493,67 Provisions per a responsabilitats aplicada – (-) 9.753,93 Recursos generats / (aplicats) en les operacions (-) 136.536,64 246.556,92 18 SALUT PÚBLICA Memòria 2005 Indicadors de producció dels serveis Aquests indicadors refl ecteixen la producció i l’acti- barcelonins i permeten determinar les actuacions pri- vitat realitzada. No mostren, però, la situació de oritàries. Destaquen el sistema d’informació de dro- salut a la ciutat, que es presenta al Consell Plenari godependències de base poblacional, el sistema d’in- de l’Ajuntament dins l’informe anual de salut, sinó formació de salut maternoinfantil, les estadístiques que refl ecteixen les càrregues de treball que assu- vitals, l’anàlisi dels accidents de trànsit i de treball, i meixen els serveis de salut pública. Es tracta d’una la construcció del sistema per la salut ambiental i del exposició ordenada d’acord amb el catàleg de ser- control alimentari. Totes aquestes dades s’integren veis aprovat als nostres òrgans de govern, organit- en fer l’informe de salut de la ciutat, i elaborant indi- zat en els grans eixos de treball dels serveis de cadors per districtes i per Àrees Bàsiques de Salut salut pública. (ABS). El 2005 s’ha explotat i presentat una enques- ta FRESC a les escoles secundàries, que permet co- SISTEMES D’INFORMACIÓ SANITÀRIA nèixer millor els comportaments relacionats amb la Es recullen i analitzen sistemàticament dades sobre salut dels adolescents. S’està preparant la nova en- diferents problemes relacionats amb la salut, que questa de salut de Barcelona pel 2006, integrada ofereixen una visió de conjunt de l’estat de salut dels amb la Generalitat. SISTEMES D’INFORMACIÓ SANITÀRIA 2003 2004 2005 Sistema d’informació de drogodependències Expedients de defuncions judicials revisats 1.074 1.004 1.105 Informes d’urgències codifi cats (*) 4.690 4.432 4.838 Recollida de dades de tractaments inicials 5.252 5.707 4995 Nous usuaris identifi cats (*) 2.230 2.797 3.128 Sistema d’informació de salut reproductiva i infantil Enquestes per defectes congènits o controls realitzades 500 500 500 Enquestes per defuncions perinatals realitzades 83 87 93 Informes del REDCB presentats – – ND Estadístiques vitals Informació més recent recollida a l’informe de salut 2001 2002 2003 Naixements codifi cats 12.575 12.500 14.565 Sistema d’informació d’accidents de trànsit Casos d’urgències codifi cats (*) 16.135 15.990 16.000 Defuncions judicials codifi cades (*) 89 91 93 Informes realitzats 11 10 11 Sistema d’informació d’accidents de treball Notifi cacions d’accidents de treball greus i mortals 537 595 ND Notifi cacions de malalties professionals amb baixa 869 882 ND Sistema d’informació de control alimentari Presència dins l’Informe de salut ND Informe 2004 Informe 2005 Informe IQSA anual Assolit Assolit Assolit Sistema d’informació de la qualitat de l’aire i altres vectors ambientals Desenvolupament sistemes informació APHEIS ENHIS ENHIS Resposta a demandes ciutadanes 7 – 8 Sistema integral d’informació sanitària Àrees estudiades 66ABS 66ABS 66ABS Informes realitzats 3 3 3 Enquestes de salut Enquestes en curs o analitzades ESB2000 FRESC 2004 FRESC 2004ESCA 2006 (*) Estimació provisional 19 VIGILÀNCIA EPIDEMIOLÒGICA I INTERVENCIÓ tòctona, però cada cop n’hi ha més en immigrants, el En aquest àmbit es porta a terme un recull sistemàtic que planteja nous problemes de comunicació i obsta- d’informació, processament, anàlisi i difusió de ma- cles per garantir el control. S’estan buscant formes lalties de declaració obligatòria, com la malaltia me- de resoldre’ls. ningocòccica, la sida, la tuberculosi, l’hepatitis, etc. Així mateix, s’encarrega de la investigació i el control En el camp de la salut laboral, el sistema de vigilància dels brots epidèmics de qualsevol malaltia i planifi ca basat en casos traçadors s’ha estès a totes les àre- i desenvolupa programes de prevenció, control i vigi- es bàsiques de salut en el marc de la Unitat de Salut lància epidemiològica. Per acomplir els seus objec- Laboral que gestiona l’Agència per al Servei Català de tius es coordina amb altres grups d’investigació la Salut. Aquesta ampliació i el treball continuo es d’hospitals, centres d’atenció primària i d’atenció a tradueixen en un notable increment dels casos detec- drogodependents, i institucions penitenciàries. tats i del treball per reduir-ne la incidència. Aquesta línia de treball té una projecció creixent. De l’activitat de l’any, cal destacar el seguiment i control de més de 100 casos de sida notifi cats, que han mostrat que el 41% d’afectats són usuaris de drogues per via parenteral. Entre les malalties decla- rades cal destacar les hepatitis, el paludisme, la pa- rotiditis, el xarampió i la shigel·losi, i més de 800 casos de tuberculosi. També hi ha hagut gairebé un centenar de notifi cacions de brots que han hagut de ser estudiades. El Programa de prevenció i control de la tuberculosi de Barcelona té com a objectiu princi- pal la investigació, el control, el diagnòstic, el tracta- ment i la prevenció de la tuberculosi. Durant l’any s’ha estudiat més de 800 casos, dels quals s’han confi rmat provisionalment la meitat; en conseqüèn- cia ha calgut cribar més de 3.000 contactes per iden- tifi car infeccions susceptibles de quimioprofi laxi pre- ventiva o casos assimptomàtics. Els progressos del programa comporten menys casos en la població au- VIGILÀNCIA EPIDEMIOLÒGICA I INTERVENCIÓ 2003 2004 2005 Programa de prevenció i control de la tuberculosi Casos notifi cats i estudiats 882 781 841* Contactes cribats 3.571 3.974 3.128* Vigilància i control de la sida/VIH i de l’hepatitis Casos confi rmats de sida 207 179 114 Casos incidents d’infecció VIH 415 476 330 Declaracions d’hepatitis víriques 307 316 310 Vigilància i control de la meningitis i la legionel·losi Declaracions de meningitis i sepsis meningocòccica 59 72 53 Casos de legionel·losi investigats 129 113 134 Vigilància i control d’altres malalties transmissibles Declaracions nominals d’altres malalties transmissibles 413 427 326 Vigilància i control de brots epidèmics Brots per toxiinfeccions alimentàries (TIA confi rmats) 45 26 31 Altres brots investigats 51 65 83 Vigilància de la salut ocupacional Casos notifi cats 162 192 322 Informes sobre casos investigats emesos 89 124 165 Visites a pacients realitzades 81 81 118 20 SALUT PÚBLICA Memòria 2005 VIGILÀNCIA I INTERVENCIÓ AMBIENTAL Aquest bloc d’activitat refl ecteix les noves responsabi- litats assumides per l’Agència. La gestió dels sistemes d’informació de qualitat de l’aire, les aigües de con- sum humà i el medi hídric, comporta una tasca ingent de recollida i processament de mostres manuals, que es processen al laboratori. Aquest any destaca el con- trol d’intal·lacions de risc de legionel·losi, amb un gran esforç d’afl orament i cens d’instal·lacions. VIGILÀNCIA I INTERVENCIÓ AMBIENTAL 2003 2004 2005 Sistema d’informació qualitat de l’aire Punts totals de mesurament 12 Contaminants avaluats amb mètodes automàtics 6 Contaminants avaluats amb mostres manuals 27 Mostrejos manuals control qualitat de l’aire 1.904 Informes de diagnosi/previsió 249 Programes de millora de la qualitat de l’aire Control calderes de combustibles líquids i sòlids Revisions de calderes realitzades 415 Calderes valorades com a correctes 359 Calderes valorades com a incorrectes 0 Calderes tramitació de baixes al registre 56 Vigilància i control de les aigües de consum humà Controls desinfecció xarxa 156 Controls qualitat aigua proveïment 14 Controls aixeta consumidor i abastaments propis 98 Vigilància i control del medi hídric Controls aigües freàtiques 183 Controls aigües litorals 187 Controls sorres platges 294 Vigilància i control d’instal·lacions de risc Piscines Controls sistemàtics 310 Informes per denúncies 3 Instal·lacions de risc de legionel·losi Torres de refrigeració i condensadors evaporatius Cens 779 Inspeccions preventives i de comprovació 37 Inspeccions suport investigació epidemiològica 29 Requeriments de mesures correctores o cautelars 17 Altres instal·lacions de risc (ACS i AFCH, spas i anàlegs) Inspeccions preventives i de comprovació 11 Inspeccions suport investigació epidemiològica 14 Requeriments de mesures correctores o cautelars 23 Vigilància i control d’establiments i serveis plaguicides Tràmits ROESP 9 Inspeccions 6 21 PREVENCIÓ I PROMOCIÓ DE LA SALUT L’esforç conjunt amb els equips de salut comunitària L’Ofi cina Tècnica del programa de cribratge del càn- als districtes, els centres de recursos pedagògics i cer de mama contractada pel Servei Català de la Sa- les escoles ha portat a la implantació de programes lut, cobreix tota la ciutat i ha gestionat la citació de educatius de prevenció (els programes PASE, PESA- més de 90.000 dones. El programa està preparant Decideix, PRESSEC i CANVIS). Es fa palesa la difi cul- l’estratègia d’avaluació. tat per ampliar la penetració dels programes educa- tius de prevenció al segon cicle de l’ESO, etapa en Pla de vacunació continuada: els serveis municipals què els programes escolars són molt densos. Altres han administrat directament 56.000 dosis vacunals. iniciatives (PARLEM CLAR i TU QUÈ EN PENSES) s’adre- El gruix d’aquestes vacunes s’ha administrat a l’esco- cen a altres contextes. la pels equips de salut comunitària als districtes, i una part al Centre de Vacunacions de l’edifi ci Les- El programa de salut maternoinfantil a Ciutat Vella s’ha seps. L’esforç realitzat està conduint a la pràctica anat reduint a mesura que l’atenció primària l’incorpo- eliminació del xarampió, la rubèola i la malaltia inva- ra. Ara es preparen accions en aquest àmbit adreça- siva per Haemophilus Infl uenzae tipus B a la ciutat. des a les dones immigrants de forma pilot. PREVENCIÓ I PROMOCIÓ DE LA SALUT 2003 2004 2005 Programa de cribratge de càncer de mama Citacions de dones gestionades 75.087 86.531 90.250 ABS cobertes 34ABS 31ABS 36ABS Actes informatius desenvolupats ND ND 60 Pla de vacunació continuada Carnets de vacunació tramesos a nadons 13.999 14.312 14.557 Carnets de vacunació tramesos a infants 9.952 11.838 10.967 Centres públics als quals s’han subministrat vacunes 70 71 74 Vacunes administrades en el Centre Lesseps 13.697 11.194 8.763 Altres vacunes subministrades 411.244 355.573 373.423 Vacunes administrades a les escoles 90.540 45.135 48.457 Vacunes de la grip subministrades 289.213 297.720 346.965 Prevenció i control del tabaquisme Centres on s’ha intervingut sobre fum ambiental 54 77 125 Participants en projecte Quit&Win – 1.109 – Educació per la salut a l’escola Escoles participants en el projecte PASE 64 83 94b Escoles participants en el projecte PESA-DECIDEIX 72 80 102b Escoles participants en el projecte PRESSEC 51 57 95b Escoles participants en el projecte CANVIS 57 72 94b Escoles participants en el projecte PARLEM CLAR 9 16 20b Escoles participants en el projecte I TU QUE EN PENSES? 13 17 20b Escoles participants en el projecte BON DIA, ESMORZEM? ND ND 27 Suport a altres intervencions de salut a l’escola Escoles participants al programa de fl uoracions 155 157 138 Programes de salut sexual i reproductiva Zones cobertes per programa salut maternoinfantil 5ABS 3ABS 1ABS Formació en salut laboral Sessions de formació de quadres sindicals i altres agents socials 14 18 14 Sessions de formació a l’atenció primària de salut 46 31 52 Programes de prevenció en empreses Empreses on s’han fet assessories en risc psicosocial 3 5 2 Empreses on s’han fet intervencions sobre el tabac 10 3 5 A El curs 2003-2004 va haver-hi una campanya extraordinària de vacunació contra la meningitis C. b Dades provisionals referents a escoles inscrites als programes (els altres anys és el número d’escoles avaluades). 22 SALUT PÚBLICA Memòria 2005 Pel que fa a l’educació sanitària a l’empresa, els pro- neral, col·lectius de risc i professionals, i les activi- grames vigents assessoren empreses de la ciutat en tats de caràcter preventiu basades en el territori i de l’organització de programes de prevenció i control del dinamització de la participació social. En l’àmbit esco- tabaquisme, del consum excessiu d’alcohol i de l’es- lar s’han continuat impulsant els programes preven- très laboral i el risc psicosocial. Les accions amb l’aten- tius en l’ensenyament secundari amb els programes ció primària de salut creixen notablement. PASE i PESA-Decideix! Destaca la tasca del Servei d’Orientació SOD) per adolescents i famílies, per res- PREVENCIÓ I ATENCIÓ A LES DEPENDÈNCIES pondre a la creixent presència de les drogues a l’esco- L’abús de drogues ha estat un dels principals proble- la secundària, amb un fort increment d’activitat d’as- mes de convivència i de salut pública al qual s’ha ha- sessorament telefònic. gut de fer front a la ciutat de Barcelona. Per actuar sobre aquest problema l’any 1988 l’Ajuntament va po- Programes de tractament sar en funcionament el Pla municipal de drogues de Hi ha un ventall d’opcions de tractament per als addic- Barcelona, amb una perspectiva global de ciutat que tes a substàncies, als quals s’ofereix assistència en conduís les diferents intervencions que es realitzaven programes lliures de drogues, incloent-hi una oferta cap a una resposta més efi caç. residencial, assistència amb substàncies substitutives (per abandonar les pràctiques de risc, bàsicament amb La xarxa d’atenció a les drogodependències es troba programes de manteniment amb metadona), i progra- consolidada pel que fa a capacitat assistencial i qua- mes de disminució de risc (per a persones que continu- litat dels serveis. En els centres d’atenció i segui- en utilitzant activament drogues). També és rellevant ment (CAS) municipals s’ha incrementant la capacitat l’oferta de tractament a persones amb dependència de retenir en tractament els usuaris de drogues le- de l’alcohol. Aquest any ha calgut donar resposta a la gals i il·legals, s’ha millorat la coordinació amb la xar- problemàtica sorgida amb l’enderroc del barri de Can xa sociosanitària i es manté la captació de pacients Tunis, que ha desplaçat al casc urbà de la ciutat mol- alcohòlics. D’altra banda, s’estan buscant formes de tes activitats relacionades amb el mercat de drogues respondre a la dependència a la cocaïna, problemàti- no institucionals i moltes situacions de consum. Això ca emergent. ha portat a reordenar els recursos de reducció de danys i de contacte amb els usuaris de drogues, molt Prevenció concentrats abans en l’acció al carrer en aquella zona, Els programes preventius territorials inclouen les ac- amb la consolidació de la Sala Baluard i la posta en cions de sensibilització i informació a la població ge- marxa d’un nou centre a la Vall d’Hebron. 23 PREVENCIÓ I ATENCIÓ A LES DEPENDÈNCIES 2003 2004 2005 Programes comunitaris fora de l’escola Trucades al servei d’orientació per adolescents i famílies 1.129 2.320 3.000 Primeres visites al servei d’orientació 125 194 167 Programes de tractament (centres de titularitat municipal) Pacients en programes lliures de drogues 4.265 4.409 4.476 Pacients en programes d’alcohol 2.028 2.238 2.158 Pacients en programa de tabac 695 881 693 Primeres visites programa de drogues il·legals 1.353 1.421 1.091 Primeres visites programa d’alcohol 1.098 1.194 870 Primeres visites programa tabac 618 549 457 Punts de dispensació 47 52 54 Oferta de places en PMM 1.871 1.875 1.836 Vacunes dispensades 1.328 1.209 1.287 Proves de tuberculina 1.091 1.033 1.308 Participants en tallers educatius 542 464 609 Pacients amb tractament de tuberculosi supervisats al CAS 10 5 1 Programes de disminució de risc en centres Sociosanitaris Usuaris actius al Servei d’Atenció i Prevenció Sociosanitària 1.650 2.739 2.867 Usuaris actius a Sala Baluard ND ND 2.608 Usuaris actius a Sala mòbil Zona Franca ND ND 305 Usuaris actius a Sala Vall d’Hebron ND ND 33 Programes de disminució de risc al carrer Xeringues recollides 785.201 480.505 352.275 Contactes dels agents de salut 84.250 53.520 31.710 Farmàcies amb agents de salut 128 83 85 Programes residencials Oferta de programes residencials (llits) 75 75 75 Altes de pacients en programes residencials 334 238 377 SEGURETAT I HIGIENE DELS ALIMENTS A la ciutat hi ha 1.609 indústries alimentàries regis- trades, un escorxador central, una llotja i un mercat central del peix, un mercat central de fruites i verdu- res, i 40 mercats municipals. Hi ha uns 9.000 esta- bliments minoristes d’alimentació. Tenim la respon- sabilitat del control sanitari dels aliments que arriben als ciutadans. Així, efectuem activitats de control tant en l’abastament de Mercabarna (majoristes de peix i de fruita i verdura) i a l’escorxador d’animals, com en el transport i la comercialització d’aliments, així com en els establiments de restauració col·lectiva comer- cial i menjadors col·lectius socials. També es du a terme el control i la vigilància sanitària de les indústri- es alimentàries radicades a la ciutat. El control de les activitats alimentàries a la via pública el fa la Guàrdia Urbana, el que es refl exa en la desaparició d’aquesta activitat en els nostres serveis. La tasca inspectora per garantir el compliment de la normativa vigent ha estat molt important. 24 SALUT PÚBLICA Memòria 2005 Els aliments comercialitzats per mitjà del comerç mi- norista de la ciutat de Barcelona són objecte de se- guiment des del punt de vista analític, per controlar- ne la composició, els nivells microbiològics i la possible presència de contaminants i additius ali- mentaris. Mitjançant el Programa IQSA d’investiga- ció de la qualitat sanitària dels aliments s’han estu- diat mostres buscant additius o contaminants, destacant enguany el colorant sudan vermell, micoto- xines, hidrocarburs aromàtics policíclics, plaguicides, policlorbifenils, metalls pesants, Salmonella, Listeria, Campylobacter i Escherichia coli O157:H7. Cal puntu- alitzar que la identifi cació d’aliments amb anomalies per aquest programa no implica necessàriament que no siguin aptes per al consum, sinó que evidencia l’existència d’unes condicions o pràctiques millora- bles. També es col·labora amb els programes del De- partament de Salut per detectar la presència de resi- dus hormonals i medicamentosos en carns. Aquest any s’han integrat més aquestes accions. SEGURETAT I HIGIENE DELS ALIMENTS 2003 2004 2005 Control sanitari dels mercats centrals Inspeccions Mercats Centrals 486 456 308 Control sanitari de l’escorxador central Animals inspeccionats a l’escorxador – Tones 24.528 27.873 32.533 Animals inspeccionats a l’escorxador – Caps 354.774 436.712 578.237 Animals amb retirada MER (protecció contra la EEB) 351.337 433.355 574.437 Mostres per investigació residus (PIRACC-PNR) 280 371 306 Investigacions realitzades per la detecció de l’Encefalopatia Espongiforme Bovina 1.910 852 590 Control d’indústries i comerç a l’engròs Inspeccions establiments alimentaris 6.586 4.277 3.702 Certifi cacions sanitàries 242 487 443 Controls en destinació carn forana (circulars 1/99 i 3/00) 5.686 4.681 4.029 Control sanitari d’establiments minoristes i mercats Inspeccions establiments minoristes 658 651 811 Recollida mostres per programa IQSA 597 603 526 Actuacions motivades per alertes i denúncies 107 155 220 Control sanitari d’establiments de restauració col·lectiva Inspeccions establiments de restauració col·lectiva social 780 1.310 1.379 Inspeccions establiments de restauració col·lectiva comercial 1.007 1.539 1.402 Recollida mostres vigilància epidemiològica 18 15 27 Investigació d’establiments implicats en TIAs 19 23 26 Autoritzacions sanitàries Total autoritzacions minoristes de carns ND ND 123 Total propostes RSIPAC ND ND 286 Total autoritzacions menjars preparats ND ND 8 25 CONTROL DE FAUNA URBANA I PLAGUES 2003 2004 2005 Control d’animals de companyia perduts/abandonats Gossos recollits al carrer 1.825 1.772 1.370 Gats recollits al carrer 625 676 625 Vigilància i control d’animals a la via pública Gats sotmesos a control en colònies estables 301 403 159 Assessoraments sobre mètodes de control de coloms 322 344 234** Actuacions de captura de coloms a via pública 188 220 148** Coloms recollits 19.296 20.204 15.374 Actuacions de retirada d’ous i/o captura de polls de gavians ND ND 66 Custòdia i adopció d’animals al CAAC Animals entrats al CAAC 2.855 2657 2266 Animals custodiats al CAAC 3007 3257 2398 Gestió del retorn d’animals perduts 557 439 455 Adopcions gestionades 1.472 1377 1343 Acolliments temporals gestionats 78 836 206 Gestió registre censal i gossos perillosos Registres cens de gossos i gats tramitats 1.981 2.667 2.636 Llicències de gossos potencialment perillosos tramitades 174 80 163 Gestió i seguiment d’episodis d’agressivitat de gossos ND ND 16 Al·legacions per expedients sancionadors gestionades ND ND 102 Control ambiental de plagues via pública Desratització. Incidències múrids 852 1182 835 Inspeccions inicials i de seguiment múrids 852 1182 2017 Plans especials per a múrids engegats ND ND 193 Superfície en Plans Especials (m2 ) 420.000* 550.000* 960.825 Metres de carrer en Plans Especials ND ND 7200 Metres de claveguera en Plans Especials 2.970.000* 1.406.000* 10.140 Desinsectació. Incidències paneroles 239 317 239 Inspeccions inicials i de seguiment paneroles 239 317 262 Plans especials per a paneroles ND ND 87 Metres de claveguera en Plans Especials 56.000* 88.000* 12.940 Incidències altres plagues 29 47 86 Plans especials per a altres plagues ND ND 2 Desinfecció. Accions per Ordre Judicial 9 8 10 Inspeccions inicials i de seguiment per Ordre Judicial 9 8 18 Plans Especials per Ordre Judicial ND ND 10 Control ambiental de plagues en edifi cis municipals Edifi cis municipals coberts ND 596 788 Incidències en edifi cis ND 293 462 Plans d’actuació engegats ND 315 457 Visites d’inspecció i seguiment realitzades ND 1185 1.782 Estudi i autorització de tractaments ND 377 528 Edificis diagnosticats i classificats ND 83 242 *Aquestes dades no corresponen a Plans especials, sinó a tractaments puntuals i a la campanya de tractaments sistemàtics. La metodologia emprada en el desenvolupament del Programa al 2004 i 2003 difereix considerablement de la del 2005, ja que es substitueixen els tractaments puntuals i les campanyes de desratització sistemàtica (tractaments químics preventius) per Plans especials adequats al cas concret i que inclouen visites de seguiment. **Canvi en la gestió del Programa. 26 SALUT PÚBLICA Memòria 2005 CONTROL DE LES ZOONOSIS I DE VECTORS Tant la gestió com l’atenció i informació als usuaris del Centre d’Acollida d’Animals de Companyia (CAAC) s’han modifi cat. Malgrat la suspensió de les eutanà- sies, la població d’animals custodiada es manté esta- ble, amb un nombre elevat d’adopcions i de rescats d’animals perduts. S’han defi nit protocols d’actuació estructurats, publicant el manual de gestió.. S’ha continuat col·laborant amb l’Associació Veterinà- ria d’Especialistes en Petits Animals, i s’ha mantingut la col·laboració amb diferents sectors per a la identi- fi cació censal dels animals domèstics. L’estratègia de creació de colònies de gats urbans amb control sanitari i en col·laboració amb entitats es manté amb l’objectiu de que aquesta població no es reprodueixi ni augmenti de forma descontrolada: diversos distric- tes hi participen de manera molt activa treballant di- rectament amb entitats proteccionistes. LABORATORI DE SALUT PÚBLICA La missió del Laboratori és donar una informació analíti- L’estratègia de control de plagues ha aprofundit en el ca fi able i útil als serveis de salut pública i de l’Ajunta- reemplaçament gradual de l’exclusiva dependència ment. L’activitat analítica del Laboratori, tant des d’un dels agents químics per una lluita antivectorial més punt de vista microbiològic com químic, es centra pel que integrada i compatible amb el medi ambient i la salut fa a l’àmbit de la salut ambiental en l’anàlisi de les ai- pública, que està cobrint ara els edifi cis de titularitat gües lúdiques (platges i piscines), sorres, aigües residu- municipal, el clavegueram i espais públics. als, aire i altres mostres medioambientals. I pel que fa a 2003 2004 2005 Suport a programes de control alimentari Mostres d’aliments 4.023 5.362 5.937 Control aigües de consum Mostres d’aigües 2.788 3.527 4.471 Control ambiental Mostres ambientals 3.854 4.098 4.591 Investigació epidemiològica de brots Mostres d’epidemiologia 418 460 409 Mostres de residus Mostres residus 4.922 7.660 7.612 Total mostres analitzades Total mostres analitzades (inclou altres mostres i controls qualitat) 16.796 22.043 24.244 Total paràmetres analitzats 66.633 94.920 105.113 Elaboracions farmacològiques Litres solució de metadona preparats 10.064 10.240 9.451 Mostres analitzades segons procedència Serveis de salut pública propis de l’Agència 1.631 2.410 3.605 Serveis municipals de l’Ajuntament de Barcelona (1) 4.101 4.321 3.343 Administració Local 216 360 308 Administració autonòmica 6.703 10.425 11.548 Administració Central 2.023 2.920 3.417 Altres administracions públiques 261 137 142 Hospitals i centres sanitaris 46 72 251 Empreses i particulars 1.774 1.331 1.553 Organitzacions sense ànim de lucre 41 62 77 (1) Inclou les mostres procedents de la direcció de Vigilància Ambiental que durant l’any 2005 s’ha incorporat a l’Agència de Salut Pública. 27 l’àmbit de la salut alimentària, analitza les mostres d’ai- ha analitzat més de 24.000 mostres, de les quals gües de consum, begudes i aliments. En aquest camp, bona part corresponen a anàlisis referides al medi cal esmentar que el Laboratori analitza els aliments pro- (aire, aigües, sorres i altres), altres són mostres ali- cedents dels mercats centrals d’abastament, de les in- mentàries, i la resta corresponen a altres tipus d’anà- dústries i del comerç minorista del sector, així com aquells lisis (epidemiologia, mostres internes, etc.). La fusió altres aliments que li trameten els serveis de Sanitat Ex- de laboratoris feta el 2003 s’està traduint en un im- terior dependents de l’Administració Central derivats dels portant increment de l’activitat del nou laboratori, que seus controls sanitaris a duana. També es dóna suport és referència a Catalunya per diverses línies. analític a la investigació epidemiològica lligada a toxiinfec- cions alimentàries i a brots d’origen hídric. El Laboratori COORDINACIÓ SANITÀRIA I ENLLAÇ també ofereix els seus serveis a empreses i particulars. Bona part de la tasca dels directius de l’Agència és d’enllaç i coordinació amb altres sectors i actors. El Laboratori ha mantingut l’acreditació ISO 17025 S’ha donat suport a l’ampliació dels Consells de Sa- per l’Entidad Nacional de Acreditación (ENAC). També lut al districtes, que continuarà durant el mandat. 2003 2004 2005 Coordinació amb altres sectors de l’administració municipal Presència òrgans coordinació Comitè Sector Comitè Sector Comitè Sector Coordinació i suport amb els serveis municipals dels districtes en salut Contractes-programa de districte 10 10 10 Consells de participació en salut de districte 2 2 4 Coordinació amb altres administracions i planifi cació de serveis sanitaris Presència comissió seguiment atenció primària OTAP OTAP OTAP Impuls intersectoral del Pla de Drogues i assessorament (a cossos de seguretat i altres actors) Accions de planifi cació i seguiment – – Nou Pla Ponència Ambiental Presència ASPB Puntual Puntual Permanent Comunicació al públic general i sectors socials i professionals Notes de premsa emeses ND ND 53 Impactes assolits premsa ND ND 877 Sessions ASPB Hosp. Esperança 9 7 6 Suport a entitats relacionades amb la salut i organitzacions d’ajuda mútua Organitzacions contactades 168 168 168 Peticions de subvenció municipal valorades 69 102 89 Projectes acordats i seguits 46 42 37 Relació amb altres municipis, FMC, FEMP i xarxes de Ciutats Saludables Presència xarxes i espais coordinació 3 3 4 Centre Col·laborador de l’Organització Mundial de la Salut i relacions en l’àmbit internacional Acord de col·laboració Manteniment Renovació Manteniment 28 SALUT PÚBLICA Memòria 2005 Recursos i serveis de suport (tecnoestructura) Aquests serveis els presten, sobretot, l’staff de la Gerència, el Servei de Desenvolupament Informàtic i la Direcció de Recursos, que inclou els Serveis Gene- rals, l’Administració de Personal, l’Administració Eco- nòmica i l’Assessoria Jurídica (aquests dos englobats dins la Unitat d’Administració), així com la Secretaria. La seva missió és donar suport a la Gerència i a la producció de serveis de salut pública pròpiament dits. Suposa un 15% de la plantilla. Dins l’activitat de l’any, cal destacar l’esforç de canvi que ha suposat consolidar el funcionament autònom de l’Agència de Salut Pública de Barcelona amb la renovació del seu conveni de fi nançament, així com la remodelació de l’organigrama condicionada pel fet que part de l’anterior equip directiu ha estat nomenat en diversos llocs de responsabilitat al Departament SERVEIS GENERALS de Salut. També es rellevant l’adopció de la gestió D’altra banda, dins l’àmbit dels serveis generals des- per processos com a model de gestió. Així mateix, la taca la contínua millora en el manteniment, la segure- consolidació del programa GISAL com a eina de ges- tat i les reparacions dels edifi cis i establiments de tió d’expedients i d’explotació d’indicadors i la imple- l’Agència, de les instal·lacions i la maquinària, i en el mentació del programa per als procediments sancio- proveïment i la cobertura logística (transports, carte- nadors i multes coercitives, estableix una sistemàtica ria, neteja...) de les necessitats relatives a activitats d’avaluació i millora contínua de la planifi cació i ges- i projectes diversos. La posta en marxa de la Sala tió administrativa, que potencia la comunicació i la Baluard i de l’equipament per drogues a Vall d’Hebron informació sistemàtica i transversal, accesible per to- han exigit un fort esforç de gestió. En aquest sentit, ta l’organització. cal remarcar el continuat esforç en els proveïments i cobertura logística en l’obertura de nous equipa- ADMINISTRACIÓ DE PERSONAL ments, així com en l’ampliació d’altres. En relació amb la gestió de personal, cal destacar els processos selectius per a la provisió de 2 places de Així mateix, es projecta la defi nició d’un sistema de Tècnic Superior de Medicina, 4 de Tècnic Superior de qualitat, que permetrà optimitzar els processos i pro- Ciències de la Salut, 1 de Gestor Pressupostari i 1 de cediments d’aquest servei que un cop implantats re- Tècnic Superior d’Organització. portaran una gestió més efi caç i efi cient. Pel que fa a llocs de treball temporals, i seguint la ASSESSORIA JURÍDICA dinàmica dels darrers anys d’actualització de les bor- Durant aquest any –i juntament amb l’Administració ses de treball, s’ha realitzat la borsa de treball de econòmica– s’ha consolidad l’homogeneïtzació de la Tècnic Superior en Ciències Ambientals. documentació administrativa i l’establiment de crite- ris d’unifi cació dels circuits administratius i sistemes Pel que fa a la provisió de llocs de treball, s’han rea- d’arxius. En relació amb la tramitació d’expedients, litzat 2 concursos: Cap del Servei d’Inspecció Sanità- s’han tramitat 77 contractes majors, i s’han signat o ria d’Indústries Alimentàries, i Responsable d’Infer- renovat 16 convenis de col·laboració amb diverses meria del Servei d’Epidemiologia. entitats i institucions. La tramitació dels procedi- ments sancionadors i multes coercitives ha estat de Els nostres professionals han realitzat 2.623 hores 158 expedients. d’accions formatives en el marc del Pla de Formació de l’Ajuntament de Barcelona. Les accions formatives ADMINISTRACIÓ ECONÒMICA amb més assistència i les més sol.licitades han estat En termes de gestió econòmica, cal destacar la siste- els programes d’ofi màtica. matització de la despesa i ingressos vinculats als pro- 29 jectes de recerca, el sistema de previsió de tancament, (l’única excepció és el CAAC), i s’ha millorat la con- i la consolidació de les bases de dades, que aporta a nexió entre edifi cis. La tasca de manteniment i actu- l’organització una informació pressupostària ad hoc. alització de hardware i software és important, ja que D’altra banda, la informatització d’indicadors quantita- hi ha 310 PC i 15 servidors, incloent-hi els situats tius i qualitatius per a l’elaboració d’informes de gestió als CAS municipals, que confi guren les xarxes locals econòmica, ha permés sistematitzar el control de ges- de 13 edifi cis. La dotació entre serveis tendeix a tió desconcentrat i l’estructuració de la inversió. l’homogeneïtat, i la implantació del sistema Win- dows 2000 resol condicionants legals de protecció SERVEI DE DESENVOLUPAMENT INFORMÀTIC de dades. La implantació de les mesures de segure- En el camp de la informàtica, s’ha avançat en el tat dels ordinadors i les xarxes requereix una aten- procés d’assoliment d’una major cohesió en el Ser- ció creixent, que genera tensions entre les exigènci- vei, reforçant l’equip. L’any ha estat marcat per les es de les tasques fonamentals (però poc visibles) de actualitzacions del software de base i dels aplicatius manteniment de sistemes i la capacitat de resposta de desenvolupament propi. Al llarg de l’any s’ha mi- a les demandes de suport a usuaris i de desenvolu- llorat la integració de totes les xarxes de l’Agència, pament d’aplicacions a mida. TECNOESTRUCTURA 2003 2004 2005 Administració de personal Nòmines pagades (persones x mesos) 3.093 3.310 3.600 Contractacions gestionades 67 59 65 Processos de selecció realitzats 4 7 5 Participants en cursos de formació continuada 80 240 99 Hores de formació continuada impartides 2.691 5.091 1.522 Revisions mèdiques concertades ND 133 146 Beques de formació/recerca gestionades 15 21 24 Estudiants en pràctiques acollits 7 22 19 Expedients tramitats ND ND 34 Administració econòmica Factures emeses (nombre) 1.290 1.011 1.023 Import facturat 541.064 767.503 921.774 Autoritzacions de despesa 619 716 1.008 Factures rebudes 2.797 3.541 3.814 Bestretes i avançaments tramitats 840 790 874 Projectes de recerca o externs gestionats 40 34 34 Import dels projectes de recerca o externs 410.021 581.730 642.131 Serveis generals Gestió de manteniment d’edifi cis en m2 10.753 10.819 11.470 Enviaments de correu gestionats 248.706 263.403 267.532 Serveis de missatgeria gestionats ND 471 561 Parc de vehicles 10 8 12 Expedients tramitats ND 170 182 Assessoria jurídica Convenis tramitats 18 29 35 Contractes majors tramitats* 40 58 48 Exp. sancionadors i multes coercitives resolts 22 42 175 Desenvolupament informàtic Xarxes locals 10 12 13 Servidors 13 14 15 PC 247 275 310 Comptes de correu ND 300 390 * Inclou: pròrrogues, ampliacions i altres modifi cacions. 30 SALUT PÚBLICA Memòria 2005 Coordinació amb estructures no assistencials relacionades amb les Drogodependències L’Agència gestiona els recursos assistencials de titu- PROGRAMA D’ACTUACIÓ DE LA GUÀRDIA laritat municipal mitjançant el Servei de Prevenció i URBANA Atenció a les Drogodependències i es coordina amb Aquest programa es fonamenta en una Instrucció d’Al- altres estructures, però a més ha de donar resposta caldia adreçada a la Guàrdia Urbana i als Serveis Per- a les necessitats d’un Pla de ciutat que supera els sonals dels districtes, que permet canalitzar els toxicò- serveis que gestiona directament. Per això treballa mans cap als centres assistencials. Aquesta instrucció estretament amb la policia i el poder judicial i dona inclou una pauta d’actuació amb tres punts: resposta a diversos aspectes d’aquesta problemàti- ca que aborden altres estructures. Aquest treball per 1. I ntervenir tot tipus de droga il·legal i conduir els la seva natura no té un encaix directe en el catàleg de implicats a comissaria en cas que per la seva serveis de l’Agència, pel que es recull a banda en quantitat o varietat pugui sospitar-se la seva des- aquesta memòria. tinació per al tràfi c il·legal. 2. Sancionar l’abandonament en la via pública d’estris per al consum de drogues il·legals, per implicar un perill per a la salut i la seguretat dels ciutadans. 3. A ssistir i traslladar els toxicòmans que pel seu estat ho requereixin als centres assistencials. En base a aquesta instrucció, les activitats realitza- des per la Guardia Urbana en relació a les drogo- dependències els darrers anys es relacionen tot seguit, segons la natura de l’actuació. El nombre total d’intervencions no correspon al sumatori, do- nat que les intervencions no són mútuament exclo- ents. No es disposa de dades d’aprehensions que es puguin comparar, degut a canvis produïts en el sistema d’informatització. ACTUACIONS DE LA GUÀRDIA URBANA 2001 2002 2003 2004 2005 Sobre intoxicació etílica 1.395 1.346 1.566 ND 1.190 Sobre consum altres drogues 142 760 106 ND 195 Sobre síndromes abstinència 7 6 15 ND 15 Sobre intoxicació aguda 40 64 55 ND 34 Sobre mort per sobredosi 4 – 6 ND 5 Sobre tòxics en menors 18 9 24 28 20 TOTAL 1.606 2.185 1.772 ND 1.447 31 Respecte als controls d’alcoholèmia, se n’ha fet un Es realitzen periòdicament Taules de coordinació a total de 38.909, dels quals 5.638 han resultats posi- Ciutat Vella amb els recursos de reducció de danys i tius i 33.145 negatius. alguns CAS. També hi ha formada una Taula de segui- ment a Nou Barris sobre consum a zona Renfe-Meridi- Dissuasió i repressió ana amb participació de veïns, regidor i gerent del L’objectiu genèric d’aquest programa és el control de districte, gerent de Salut Pública, Mossos d’Esquadra l’oferta de drogues legals i il·legals. En aquest sentit i Guàrdia Urbana. Es participa en els consells de se- cal tornar a esmentar dues importants línies de tre- guretat de Ciutat Vella i, puntualment, al de Les Corts. ball que ja han estat introduïdes: els seus objectius S’ha fet coordinació amb l’intendent en cap dels Mos- específi cs responen a dissuadir el consum evident sos d’Esquadra de Barcelona per tal d’iniciar la coor- de drogues a la via pública, facilitar el contacte amb dinació a tota la ciutat amb la xarxa de drogues. Es els centres de tractament i disminuir els riscos asso- participa amb la Generalitat en un projecte pilot de ciats al consum públic, i vetllar pel compliment efec- coordinació de les unitats territorials de Mossos de tiu de les normatives sobre la venda i consum de tota Catalunya amb els recursos de drogues amb ela- drogues legals, segons la llei de prevenció i assistèn- boració de protocols d’intervenció dels mateixos en cia en matèria de substàncies que poden generar situacions relacionades amb drogues i es contempla dependència. la formació bidireccional Mossos-profesionals CAS. Coordinació amb els Cossos de Seguretat Programa legal i judicial El SEPAD per mitjà del Consell de Seguretat Urbana La població addicta a drogues il·legals atesa als CAS de Barcelona (CSUB), dels Consells de Prevenció i molt sovint presenta problemes legals lligats a la se- Seguretat dels Districtes i les taules de coordinació va trajectòria per mantenir la dependència. Les con- policial, vetlla per garantir la línia de coordinació dins ductes asocials d’un drogodependent augmenten la les competències municipals. La participació en seva marginació. Des del seu inici, el Pla d’Acció so- aquests Consells de la Policia, Guàrdia Urbana, enti- bre Drogues ha contemplat la necessitat d’incorporar tats representatives del districte, secretaris de pre- l’atenció als aspectes legals i judicials dins els seus venció i seguretat i representants dels serveis perso- programes de tractament. En l’abordatge terapèutic nals dels districtes facilita l’intercanvi i el disseny cal contemplar l’aspecte judicial per realitzar una in- d’actuacions coordinades en l’àmbit de la seguretat. tervenció adaptada al pacient. DENÚNCIES DE LA GUÀRDIA URBANA PER LLEIS O ORDENANCES RELATIVES A DROGUES 2002 2003 2004 2005 Permissió o tolerància activitats il·legals sobre drogues a espectacles o establiments 15 13 11 19 Promoció pública begudes alcohòliques oferint degustació gratuïta 9 3 1 2 Promoció begudes alcohòliques per concurs o consumició inclosa 4 3 1 3 Promoció establiments on es promociona el consum d’alcohol 6 ND 1 No Vendre o subministrar begudes alcohòliques a menors 18 a. 3 6 3 24 Expedició begudes alcohòliques mitjançant màquines automàtiques – – – 2 Expedició begudes alcohòliques màq. autom. s. cartell. pr. – – – 1 No senyalització visible prohibició venda/subministrament alcohol menors 18 a. 36 31 12 58 Venda begudes alcohòliques en benzinera horari no autoritzat – – – 9 Consum begudes alc.en establiment alimentació no autoritzat – – – 11 No tenir rètol que prohibeixi venda tabac a menors 16 a. 35 51 18 33 Venda o subministrament tabac menors 16 a. – – – 2 Venda tabac en màquina automàtica en establiments no tancats 2 3 11 10 Consumir drogues tòxiques, estupefaents o subs. a llocs públics – 755 743 838 Tinença il·lícita de drogues tòxiques, estupefaents o subs. – 897 533 415 Abandonar en espai/via pública utensilis de consum de drogues – 5 1 19 Consumir begudes alcohòliques en via o espai públic 705 1.817 ND 1.808 TOTAL 816 2.584 1.335 3.224 32 SALUT PÚBLICA Memòria 2005 El Departament de Justícia va crear la Direcció Gene- ral de Mesures Penals Alternatives i de Justícia Juvenil (DGMPAJJ). El Pla d’Acció sobre Drogues de Barcelona conjuntament amb aquesta Direcció i el suport de la Fiscalia delegada per a la prevenció-repressió del trà- fi c il·legal de drogues de Barcelona, ha establert un sistema de control i seguiment per garantir l’aplicació correcta de mesures. Durant el 2005 s’han fet les actuacions que es detallen. A la taula. Durant l’any 2005, el Servei d’Orientació sobre Dro- gues ha atès 13 persones noves (12 nois i 1 noia), més 11 persones que es mantenien en programa del període anterior, per realitzar les mesures alternati- ves a les sancions administratives de les Delegaci- ons del Govern. MESURES PENALS ALTERNATIVES, 2005 Centre de tractament 2004 2005 Sants 18 17 Garbivent 28 28 Sarrià 10 10 Nou Barris 13 14 Barceloneta 6 5 SPOTT. Centre Comunitari d’Atenció a les Drogodependències 22 20 Unitat de Toxicomanies. Programa Sant Pau. CITRAN 8 8 Creu Roja. Secció de Toxicomanies 15 15 Centre Català de Solidaritat 24 13 Unitat de Drogodependències de Barcelona Casa Bloc. 2 1 Unitat d’Alcoholisme de Barcelona 1 3 Unitat d’Alcohologia de la Generalitat. Hospital Clínic 3 2 TOTAL 150 136 33 Recerca i docència L’ASPB manté una vocació acadèmica de recerca i La situación social en España. Madrid: Editorial docència, orientada a entroncar amb la seva praxi de Biblioteca Nueva; 2005, 467-509. la salut pública. 9. B orrell C, Peiro R, Ramon N, Pasarin, MI, Colo- RECERCA mer C, Zafra E, Alvarez-Dardet C. [Socioeconomic En el camp de la recerca, l’ASPB té projectes de re- inequalities and health plans in the Autonomous cerca fi nançats per diferents entitats. A més, l’ASPB Communities of Spain]. Gac Sanit. 2005; 19 (4): pertany a diferents xarxes de centres i grups de re- 277-285. cerca. Les publicacions fruit de projectes de recerca, de l’any 2005 són les següents: 10. Borrell C, Plasencia A, Huisman M, Costa G, Kunst A, Andersen O, Bopp M. [Reporting of 1. A rqués JF, Fontcuberta M, Martínez M, Villalbí newly diagnosed HIV infections in Catalonia, JR, Durán J. Serrahima E. ¿El benzo(a) pireno es Barcelona, Spain. Implementation and results]. un buen marcador de la presencia de hidrocarbu- Gac Sanit. 2005; 19 (5): 356-362. ros aromáticos policíclicos en los alimentos? Rev Salud Ambient 2005; 5 (1): 17. 11. Borrell C, Rodríguez-Sanz M, Ricart I, Pérez G. Les desigualtats socio-econòmiques. En: La po- 2. Artazcoz L, Benach J, Borrell C, Cortes I. Social in- blació vulnerable a Barcelona. Consorci Sanitari equalities in the impact of fl exible employment on de Barcelona. Agencia Salut Pública de Barcelona different domains of psychosocial health. J Epide- (cap. 3). miol Community Health. 2005; 59 (9): 761-767. 12. Borrell C, Pasarin MI. Desigualdades sociales en 3. A rtazcoz L. La salut des de la sensibilitat de gè- mortalidad en Barcelona. Desigualdades socia- nere. Quaderns de l’Institut català de la dona. les en salud: Situación en España en los últimos Barcelona: Institut Català de la dona; 2005. años del siglo XX. Universidad de Alicante (edito- rial) (cap. 3). 4. A rtazcoz L, Cortès I, Benach J. Les desigualtats en salut laboral a Catalunya. En: Borrell C, 13. Borgan JK, Deboosere P, Glickman M, Gadeyne, Benach J (eds). Evolució de les desigualtats en la S, Minder C, Regidor E, Spadea T, Valkonen T, salut a Catalunya. Barcelona: Mediterrània, 2005, Mackenbach JP. Education level inequalities and p. 225-259. transportation injury mortality in the middle aged and elderly in European settings. Inj Prev. 2005; 5. A rtazcoz L, Benach J, Borrell C, Cortès I. Health 11 (3): 138-142. inequalities in a combined framework of work, gender and social class (capítulo de libro). 14. Borrell C, Rajmil L, Perez, G. L’evolució de les desigualtats en la utilització dels serveis sanita- 6. A ntunes JL, Waldman EA, Borrell, C. Is it possible ris. 2005; 131-159. to reduce AIDS deaths without reinforcing socio- economic inequalities in health? Int J Epidemiol. 15. Borrell C, Rajmil L, Perez G. L’evolució de les 2005; 34 (3): 586-592. desigualtats en la utilització dels serveis sanita- ris. In: Les desigualtats en la salut a Catalunya, 7. B enach J, Martínez JM, Borrell C, Pasarín MI, Ya- edited by Borrell C and Benach J, Barcelona: Edi- sui Y, Buxó M. Les desigualtats geogràfi ques en torial Mediterrània, 2005. p. 131-159. àrees petites. En: Les desigualtats en la salut a Catalunya, edited by Borrell C and Benach J: Edi- 16. B orrell C, Benach J. Introducció. Els eixos de la torial Mediterrània, 2005, p. 37-69. desigualtat, l’anàlisi de la seva evolució i les politi- quees per reduir-la. En: Les desigualtats en la Sa- 8. B enach J, Rodríguez-Sanz M, Borrell C, Martínez lut de Catalunya, Edited by Borrell C and Benach J, JM, Pérez G, Artázcoz L, Daponte A, Fernández Barcelona: Editorial Mediterrània, 2005, p. 17-35. E. La Salud en España. Desigualdades en salud en Comunidades Autónomas y municipios. En: 17. Brugal MT, Domingo-Salvany A, Puig R, Barrio G, Navarro V, director. Fundación F. Largo Caballero. Garcia, de Olalla, de la Fuente L. Evaluating the 34 SALUT PÚBLICA Memòria 2005 impact of methadone maintenance programmes 27. Ferrando J, Rodriguez-Sanz M, Borrell C, Martinez on mortality due to overdose and aids in a cohort V, Plasencia A. Individual and contextual effects of heroin users in Spain. Addiction. 2005; 100 in injury morbidity in Barcelona (Spain). Accid (7): 981-989. Anal Prev. 2005; 37 (1): 85-92. 18. C ordoba R, Nebot M. [Health education of pati- 28. Garcia-Altes A, Rota R, Barenys M, Abad A, More- ents in primary care]. Med Clin (Barc). 2005; no V, Pons, JM, Pique JM. Cost-effectiveness of 125 (4): 154-157. a ‘score and scope’ strategy for the management of dyspepsia. Eur J Gastroenterol Hepatol. 2005; 19. C herpitel C, Rodríguez-Martos A. Screening for 17 (7): 709-719. alcohol problems and Brief Intervention in the Emergency Department: Opportunity for Preven- 29. Garcia M, Fernandez E, Borras JM, Nieto FJ, Sc- tion. (Editorial). Adicciones; 2005, 17: 181-192. hiaffi no A, Peris M, Perez G, La Vecchia C. Cancer risk perceptions in an urban Mediterranean popu- 20. D alstra JA, Kunst AE, Borrell C, Breeze E, Cam- lation. Int J Cancer. 2005; 117 (1): 132-136. bois E, Costa G, Geurts JJ, Lahelma, E, Van Oyen H, Rasmussen NK, Regidor E, Spadea T, Macken- 30. G arcia Trabanino R, Domínguez J, Jansà JM, bach JP. Socioeconomic differences in the preva- Oliver A. Proteinuria and Chronic Renal Failure lence of common chronic diseases: an overview in the coast of El Salvador. Nefrologia 2005; of eight European countries. Int J Epidemiol. 25: 31-8. 2005; 34 (2): 316-326. 31. Garcia M, Fernandez E, Schiaffi no A, Borrell C, 21. d e Benito J, de March P, Balfagon P, Cayla JA. Marti M, Borras JM. Attrition in a population-ba- [Bovine tuberculosis in Spain]. Med Clin (Barc). sed cohort eight years after baseline interview: 2005; 125 (12): 475. The Cornella Health Interview Survey Follow-up (CHIS.FU) Study. Ann Epidemiol. 2005; 15 (2): 22. d e la Fuente de Hoz, Brugal Puig MT, Ballesta 98-104. GR, Bravo Poetela MJ, Barrio AG, Domingo SA et al. [Cohort study methodology of the ITINERE Pro- 32. G iskes K, Kunst AE, Benach J, Borrell C, Costa ject on heroin users in three Spanish cities and G, Dahl E, Dalstra JA, Federico B, Helmert U, main characteristics of the participants]. Rev. Judge K, Lahelma E, Moussa K, Ostergren PO, Esp.Salud Publica 2005; 79: 475-91. Platt S, Prattala R, Rasmussen NK, Mackenbach JP. Trends in smoking behaviour between 1985 23. D iez E, Juarez O, Villamarin F. [Health promotion and 2000 in nine European countries by educati- interventions based on theoretical models]. Med on. J Epidemiol Community Health. 2005; 59 Clin (Barc ). 2005; 125 (5): 193-197. (5): 395-401. 24. D ominguez-Berjon MF, Borrell C. [Mortality and 33. Gorini G, Gasparrini A, Fondelli MC, Costantini socioeconomic deprivation in the census tracts AS, Centrich F, Lopez MJ, Nebot M, Tamang E. and districts of Barcelona]. Gac Sanit. 2005; 19 Environmental tobacco smoke (ets) exposure in (5): 363-369. Florence hospitality venues before and after the smoking ban in Italy. J Occup Environ Med. 2005; 25. D ominguez-Berjon MF, Borrell C, Lopez R, Pastor 47 (12): 1.208-1.210. V. Mortality and socioeconomic deprivation in census tracts of an urban setting in southern Eu- 34. Huisman M, Kunst AE, Bopp M, Borgan JK, Bor- rope. J Urban Health. 2005; 82 (2): 225-236. rell C, Costa G, Deboosere P, Gadeyne S, Glick- man M, Marinacci C, Minder C, Regidor E, Valko- 26. F alip M, Artazcoz L, de la Pena P, Perez-Sempere nen T, Mackenbach JP. Educational inequalities A, Martin-Moro M, Codina M. [Classic antiepilep- in cause-specifi c mortality in middle-aged and tic and new generation antiepileptic drugs: gen- older men and women in eight western Euro- der differences in effectiveness and adverse drug pean populations. Lancet. 2005; 365 (9458): reactions]. Neurologia. 2005; 20 (2): 71-76. 493-500. 35 35. J ansa JM, Ordonez JI. Nous elements en salut I chiatric comorbidity in young heroin users. Drug immigració. En: Les desigualtats en la salut a Alcohol Depend. 2005. Catalunya, edited by C. Borrell and J. Benach: Editorial Mediterrània, 2005, p. 203-223. 45. R odriguez-Martos A, Santamarina E, Torralba L, Escayola M, Marti J, Plasencia A. [Short-term ef- 36. J ansà JM, Guayta R. (actualización y revisión edi- fectiveness of brief interventions in alcohol-positi- ción en Castellano). Cuadernos de la Buena Pra- ve traffi c casualties] Gac Sanit. 2005, 19: 45-9. xis. Los inmigrantes y su salud. Colegio Ofi cial de Médicos de Barcelona, 2005. 46. R odríguez-Martos A, Torralba L, Escayola M, Pla- sència A. TÍTULO: Viabilidad de la identifi cación e 37. J ordá E, Puigdollers E, Domingo-Salvany A, Bor- intervención sobre lesionados de tráfi co admiti- rell C, Pérez C, Rodríguez-Sanz M. La Salut Men- dos en urgencias con alcoholemia positiva: ¿una tal, En: La població vulnerable a Barcelona. Con- utopía?: Emergencias 2005; 17 (1): 3-9. sorci Sanitari de Barcelona. Agència Salut Pública de Barcelona (cap. 2). 47. R odríguez-Martos A. Intervención breve en un be- bedor de riesgo desde la atención primaria de 38. Nebot M, Lopez MJ, Gorini G, Neuberger M, Axels- salud. (Caso clínico). Trastornos Adictivos 2005; son S, Pilali M, Fonseca C, Abdennbi K, Hacks- 7 (4): 197-210. haw A, Moshammer H, Laurent AM, Salles J, Ge- orgouli M, Fondelli MC, Serrahima E, Centrich F, 48. R ohlfs I, Valls C, Pérez G. Desigualtats de gènere Hammond SK. Environmental tobacco smoke ex- en la salut. En: L’evolució de les desigualtats en posure in public places of European cities. Tob la salut a Catalunya. In: Borrell C, Benach J, edi- Control. 2005; 14 (1): 60-63. tors. Barcelona: Editorial Mediterrànica 2005. 39. N ebot, M. No smoking allowed. Mandatory and 49. R ohlfs I, Valls C, Pérez G. Les desigualtats de gè- other strategies for tobacco control. J Epidemiol nere en la salut. En: Les desigualtats en la salut Community Health. 2005; 59 (1): 5- a Catalunya, edited by C. Borrell and J. Benach: Editorial Mediterrània, 2005, p. 161-201. 40. P asarin MI, Fernandez E, Rodriguez-Sanz M, Ne- bot M. Les desigualtats en els estils de vida. In: 50. Romaguera A, Binefa G, Casabona J, Garcia, de Fundació Jaume Bofi ll, editor. La evolució de les Olalla, Cayla J, Camps N, Company M, Minguell S, desigualtats en la salut a Catalunya. Informe Godoy P, Sala MR, Humet V, Alvarez J, Barrabeig CAPS-Fundació Jaume Bofi ll. Barcelona 2005. I. [Reporting of newly diagnosed HIV infections in Catalonia, Barcelona, Spain. Implementation and 41. P asarín MI, Fernández E, Rodríguez-Sanz M, Ne- results]. Gac Sanit. 2005; 19 (5): 356-362. bot M. Les desigualtats en els estils de vida. En: Les desigualtats en la salut a Catalunya, edited 51. Salvador J, Borrell A, Lladonosa A. Increasing de- by C. Borrell and J. Benach: Editorial Mediterrà- tection rates of birth defects by prenatal ultra- nia, 2005, p. 105-130. sound leading to apparent increasing prevalence. Lessons learned from the population-based reg- 42. R ico Gómez A, Ramos Morilla X, Borrell Thió C. istry of birth defects of Barcelona. Prenat Diagn. Distribución de la renta y salud: El papel media- 2005; 25 (11): 991-996. dor de las políticas públicas y el capital social. En: Políticas Públicas y distribución de la renta. 52. Susanne Polinder, MD, Willen Jan Meerding, Phd, Cap. 5. p. 213-314 (Ed. Jesús Ruiz-Huerta Car- Margriet E.van Baar, Phd, Hidde Toet, MD, Saakje bonell). Fundació BBVA 2005. Mulder, PhD, Ed F.van Beeck, PhD, Hidde Toet, MD, Saakje Mulder, PhD, Ed F.van Beeck, PhD, 43. R odríguez M, Borrell C, Pérez G. Informe anual and the EUROCOST reference group (...Catherine del Sistema Nacional de Salud. Anexo VII. Indi- Pérez...). Cost Estimation of Injury-Related Hospi- cadores de salud. URL: http://www.msc.es/ tal Admissions in 10 European Countries. J Trau- Diseno/sns/SistemaNacionalSalud.htm [accedi- ma. 2005; (59): 1.283-1.291. do octubre 2005]. 53. Suris JC, Nebot M, Parera, N. Behaviour evaluati- 44. R odriguez-Llera MC, Domingo-Salvany A, Brugal on for risk-taking adolescents (BERTA): an easy MT, Silva TC, Sanchez-Niubo A, Torrens M. Psy- to use and assess instrument to detect adoles- 36 SALUT PÚBLICA Memòria 2005 cent risky behaviours in a clinical setting. Eur J preservar el valuós programa de Mestratge en Salut Pediatr. 2005; 164 (6): 371-376. Pública que aquest oferia dins la Universitat Pompeu Fabra. L’Agència participa en aquest programa amb 54. T oro C, Rodes B, Bassani S, Jimenez V, Tuset C, professors i és present als espais de coordinació i Brugal MT et al. Molecular epidemiology of HTLV- planifi cació del programa. Històricament és rellevant 2 infection among intravenous drug users in Spa- la col·laboració amb l’Escola de Salut Pública de la in. J. Clin. Virol. 2005; 33: 65-70. Johns Hopkins University, vehiculada amb un conveni específi c que ha permès establir un campus a 55. T ortajada C, Martinez-Lacasa J, Sanchez F, Ji- Barcelona (el Fall Institute). També és molt important menez-Fuentes A, De Souza ML, Garcia JF, Mar- la implicació de l’ASPB en la formació de residents en tinez JA, Cayla JA. Is the combination of pyrazina- medicina preventiva i salut pública, formant part mide plus rifampicin safe for treating latent d’una Unitat Docent amb la Universitat Pompeu Fabra tuberculosis infection in persons not infected by i l’IMAS. the human immunodefi ciency virus? Int J Tuberc Lung Dis. 2005; 9 (3): 276-281. Així mateix, l’ASPB ha participat en els programes del Mestratge sobre Drogodependències de les universi- 56. T ost JR, Vidal R, Cayla J, Diaz-Cabanela D, Ji- tats de Barcelona i de Santiago de Compostela i amb menez A, Broquetas JM. Severe hepatotoxicity el Mestratge en Prevenció de Riscos Laborals de due to anti-tuberculosis drugs in Spain. Int J Tu- l’Institut Català de Tecnologia. També s’ha col·laborat berc Lung Dis. 2005; 9 (5): 534-540. en cursos de postgrau de l’Escola Universitària d’In- fermeria de la Universitat de Barcelona, en el Diploma 57. T riviño L, Martínez Roig A, Cortina C, Belver V, d’Infermeria del treball organitzat per l’Institut d’Estu- Perez Gonzalez M, Torras JM, Jansà JM. Preva- dis de la Salut de la Generalitat de Catalunya i l’Insti- lence of tinea capitis and tinea pedis in Barcelo- tut d’Educació Contínua de la Universitat Pompeu Fa- na schoolchildren. The Pediatric Infectious Dis- bra, i en cursos de pregrau i postgrau de l’Escola ease Journal. 2005 feb 24 (2): 137-141. Universitària d’Infermeria de la Creu Roja. A més, cal destacar les experiències de col·laboració del Labora- 58. V illalbí JR, Cordoba R. El control del tabaquismo tori amb la Facultat de Química. y el movimiento de prevención. Adicciones, 2005; 17 (4): 297-300. Finalment, l’ASPB acull tant estudiants de formació professional com universitaris de pregrau en pràcti- 59. V illalbí JR. El humo ambiental del tabaco como ques, i recluta becaris de recerca entre estudiants de riesgo laboral. Arch Prev Riesgos Labor 2005; 8 postgrau. A més, acull alguns candidats a doctor que (4); 136-138. treballen en camps relacionats amb les activitats de l’ASPB, a petició del seu departament universitari. 60. V illalbí JR. Dejar de fumar durante el embarazo. L’any 2005 hem tingut 23 becaris de recerca, dels Med Clin /Barc). 2005; 124 (3): 104-5. que catorze becaris són de nova incorporació a diver- sos projectes. 61. V illalbí JR, Farrés J. Culminar la reforma de la atención primaria de salud: gestión del cambio en Barcelona, 1998-2003. Aten. Primària. 2005; 35 (9): 484-8. DOCÈNCIA L’ASPB ha anat desenvolupant una oferta docent prò- pia basada en gran part en la seva experiència pràcti- ca, que inclou diversos cursos periòdics, que de forma consolidada s’ofereixen anualment o biennalment, so- vint en col·laboració amb institucions acadèmiques que els han acreditat. En el camp de la docència cal esmen- tar la col·laboració amb la Facultat de Medicina i de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona. Amb la interrupció de les activitats docents de l’Insti- tut de Salut Pública de Catalunya, es va aconseguir 37 Edició: Agència de Salut Pública de Barcelona. Plaça Lesseps, 1, 08023 Barcelona · Tel. 93 238 45 45 · Fax 93 217 31 97 · www.aspb.es Coordinació tècnica: Montserrat Arissó, Joan Ramon Villalbí Disseny gràfi c i maquetació: PRIMER SEGONA serveis de comunicació Dipòsit legal: B-54.460-06 Tiratge: 1.200 exemplars Desembre de 2006 38 Memòria 2005 Seu central de l’Agència de Salut Pública de Barcelona Plaça Lesseps, 1 08023 Barcelona Tel 93 238 45 45 Fax 93 217 31 97 direccio@aspb.es Agència de Salut Pública de Barcelona www.aspb.es Agència de Salut Pública de Barcelona Memòria 2005