Memòria 2008 Seu central de l’Agència de Salut Pública de Barcelona Pl. Lesseps, 1 • 08023 Barcelona Tel 93 238 45 45 • Fax 93 217 31 97 direccio@aspb.cat Agència de Salut Pública de Barcelona www.aspb.cat Agència de Salut Pública de Barcelona memòria 2008 Edició: Agència de Salut Pública de Barcelona. Pl. Lesseps, 1, 08023 Barcelona • Tel. 93 238 45 45 • Fax 93 217 31 97 • www.aspb.cat Coordinació tècnica: Montserrat Arissó, Joan Ramon Villalbí • Disseny gràfic i maquetació: PRiMER SEgonA serveis de comunicació Dipòsit legal: B-47.785-08 • Tiratge: 1.200 exemplars • novembre de 2009 • imprès sobre paper reciclat Memòria 2008 03 Presentació 04 Missió, valors i visió 05 Organització i estructura M embres de la Junta de Govern de l’ASPB Organització executiva 08 Estratègies i plans d’actuació Quadre integral de comandament (QUICO) Model de gestió Pla de qualitat Acreditació Catàleg de serveis 11 Les persones de l’Agència 13 Aliances 15 Els recursos Dotació pressupostària Edificis Tecnologia 18 Els processos de l’Agència 20 Resultats Indicadors de producció Indicadors d’activitat de la tecnoestructura Indicadors de qualitat, efectivitat i impacte associats al catàleg de serveis Indicadors econòmics Indicadors de les persones Creixement i desenvolupament Presentació Un any més em plau de presentar la Memòria de l’Agència de Salut Pública de Barcelona. Per a mi, és un exercici de responsabilitat, que poques institucions de salut pública del país tenen tant integrat. Representa la plasmació d’un pro- cés d’autoexàmen i de passar comptes, que difonem públi- cament. Per nosaltres és essencial revisar el que fem, com ho fem, amb què i amb qui ho fem, el que costa, i l’impacte que Sra. Isabel Ribas i Seix tenen les nostres activitats sobre la salut de les persones. Ho Presidenta de l’Agència valorem com una exigència de transparència i un compo- de Salut Pública de Barcelona nent bàsic de la nostra estratègia de qualitat. Delegada de Salut de l’Ajuntament de Barcelona Durant l’any 2008 s’han esdevingut alguns canvis notables a l’Agència, destacant el relleu a la Gerència. En Conrad Casas ha assumit aquesta responsabilitat amb el seu taran- nà serè i rigorós, que impregna el dia a dia de cada línia de treball. L’excel·lència de tot l’equip de professionals que fan funcionar l’Agència i la complicitat del Departament de Salut i l’Ajuntament de Barcelona fan possible el bon fun- cionament dels serveis de salut pública per a la ciutat, que es prou visible en aquesta Memòria, conceptualment inspi- rada en un model de gestió de la qualitat que cada cop ha d’estar més integrat en els serveis públics. Personalment em sembla el tret més important de l’Agència, que sempre destaco en positiu. Vull agrair a tot el personal el seu esforç que ho fa possible, vigilant l’estat de salut de la ciutat, proposant accions per a millorar-lo, i prestant un seguit de serveis bàsics tot buscant l’eficàcia, l’eficiència i la qualitat. També vull agrair la tasca de tots els altres professionals i serveis de salut i comunita- ris que intervenen en la millora de la salut i la qualitat de vida de Barcelona. I voldria expressar també el meu reco- neixement a la ciutadania, compromesa en la millora de la salut, tant individual com col·lectiva. L’avaluació periòdica de la feina feta ens mostra uns resultats positius, i un grau de satisfacció alt amb els serveis que presta l’Agència. Això ens empeny a tots plegats a fer-ho encara millor. 4 Salut públIca memòria 2008 Missió, valors i visió La raó de ser de l’Agència es va definir en els documents Valors fundacionals aprovats en ser creada el 2002, notablement els seus estatuts. Aquesta raó de ser s’ha concretat encara La gestió de l’Agència de Salut Pública de Barcelona es basa més en definir la seva missió i visió, documents de referèn- en valors: cia aprovats per la Junta de Govern. • la transparència i la participació; Declaració de missió, valors i visió de l’agència de Sa- • l’actuació fonamentada en l’evidència i l’avaluació; lut pública de barcelona (revisió aprovada per la Junta de • l a capacitat de resposta; Govern el 4 de desembre de 2007) • l’eficiència en l’ús dels recursos que se li confien; • la reflexió sobre la pròpia praxi mitjançant la recerca apli- cada; Missió • la qualificació i el creixement professional del seu personal; • la interacció i la cooperació amb altres institucions i enti- L’Agència de Salut Pública de Barcelona dirigeix i gestiona tats implicades; els centres i serveis de salut pública de la ciutat per encàrrec • l ’aspiració a l’equitat, la cohesió social, la inclusió i la con- de l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. vivència; La seva raó de ser és vetllar per la salut de les persones resi- • l a contribució a un entorn ambiental i social sostenibles. dents a Barcelona i visitants, mitjançant: • el coneixement de l’estat de salut de la població i dels Visió factors que el determinen; • e l desenvolupament de polítiques per mantenir i millorar La visió de futur de l’Agència de Salut Pública de Barcelona és la salut de la població; ser una organització de referència en la gestió i la innovació en • la garantia de la prestació de serveis en el terreny de la salut pública, amb un lideratge reconegut. Aspira a l’excel·lèn- salut pública, assumint integralment les tasques que se’n cia en els seus serveis, integrant la bona pràctica en salut pú- derivin per a l’exercici de l’autoritat sanitària a la ciutat. blica a través de l’avaluació i la cerca de la qualitat total. Salut públIca memòria 2008 5 Organització i estructura L’Agència de Salut Pública de Barcelona va començar a Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya el 19 de no- funcionar de forma operativa el dia 1 de gener de 2003. vembre de 2002), l’ASPB és governada per la Junta de Go- El seu esquema d’organització va ser aprovat per la Junta vern, quins membres són designats per l’Alcalde de Barce- de Govern en la seva sessió constitutiva, el 12 de novem- lona i la Consellera de Salut, excepte un membre designat bre de 2002, i s’ha mantingut sense grans canvis fins avui pels representants sindicals dels treballadors. La Junta no- dia. Tal com estableixen els seus estatuts (publicats al mena el gerent. Membres de la Junta de Govern de l’ASPB, desembre de 2008 membres amb veu i vot membres amb veu però sense vot presidenta Gerent Isabel Ribas i Seix Conrad Casas i Segalà Vicepresident Interventor Antoni Plasència i Taradach Josep Rubio i Sampron Francesc Robredo i Aleu Secretària Jordi Varela i Pedragosa Marta Salamero García Xavier Rodríguez i Guasch Xavier Llebaria i Samper Joan Guix i Oliver va ser Gerent de l’ASPB fins al Sara Jaurrieta i Guarner 15 de maig de 2008. Representant sindical Meritxell Cusí i Pérez va ser secretària de l’ASPB M. Pilar Castro i Sot fins al 24 de novembre de 2008. 6 Salut públIca memòria 2008 Organització executiva Per al seu funcionament, l’ASPB s’estructura en cinc grans L’organigrama de l’Agència es basa en aspectes de coneixe- branques de producció de serveis: l’Institut de Seguretat ment tècnic i professional. Les dependències s’han generat Alimentària i de Salubritat (ISAS), la Direcció de Vigilància en bona part per respondre a àmbits d’especialització i pro- Ambiental, el Laboratori, l’Observatori de la Salut Pública i blemes a abordar. La major part del treball quotidià dels l’Institut de Serveis a la Comunitat. La direcció de recerca i seus professionals es fa dins de la dependència a la que són docència té caire funcional. D’altra banda, la tecnoestruc- adscrits. Tot i això, s’afavoreix el treball transversal dins tura s’agrupa en la Direcció de Recursos i Administració, l’Agència, i existeixen grups de treball i comissions que que té la missió de donar suport a la Gerència i a les unitats aproximen persones de diverses dependències amb un ob- productives. Aquesta direcció aplega la Unitat d’Adminis- jectiu compartit, alguns de forma puntual per respondre a tració, amb l’Assessoria Jurídica, i l’Administració Econòmi- una qüestió concreta, altres de forma més permanent. ca, l’Administració de Personal i la Unitat de Suport logístic i Subministraments. La Gerència es recolza en l’Adjunt a la El gruix de les persones de l’Agència està assignat a les di- Gerència que a més supervisa el Servei de Desenvolupa- ferents branques que desenvolupen serveis de salut públi- ment Informàtic i l’staff de direcció que cobreix els temes de ca, mentre que un 13% de la plantilla està assignat a la qualitat, comunicació i publicacions. En la figura es recull direcció i als serveis centrals comuns que donen suport als l’organigrama actual de l’ASPB. altres (desenvolupament informàtic, recursos humans, ad- ministració econòmica, jurídics, de logística...). Quantitati- La Gerència es l’òrgan de direcció executiva de l’Agència, i vament el detall es reflecteix a la gràfica. Els serveis de pro- es recolza en el Comitè de direcció com a òrgan consultiu, tecció de la salut comporten un 31% de la plantilla (Institut agrupant així l’equip directiu i la Secretaria. El Comitè de de Seguretat Alimentària i de Salubritat, 26% i Direcció de direcció realitza reunions freqüents (habitualment quinze- Vigilància Ambiental 5%). El personal adscrit a les altres nals), i manté reunions més estratègiques periòdicament, direccions de salut pública són a l’Institut de Serveis a la de planificació i prospectiva. Cada director manté reunions Comunitat (22%, amb un gran pes del Servei de Salut Co- de treball amb els caps dels serveis que li son adscrits. Un munitària que gestiona els equips territorials als districtes), cop l’any sol fer-se una Convenció, que agrupa tots els el Laboratori (22%) i l’Observatori de la Salut Pública (12%, quadres de l’Agència. amb un major pes del Servei d’Epidemiologia). Distribució De la plantilla per unitats, Desembre De 2008 5% 22% 26% I nstitut de Seguretat Alimentària i Salubritat (ISAS) Gerència i Tecnoestructura 12% Institut de Serveis a la Comunitat Observatori de la Salut Pública 13% Laboratori D irecció de Vigilància Ambiental 22% Salut públIca memòria 2008 7 organigrama De l’aspb, 2008 Gerència conrad casas Secretaria Adjunt a Meritxell cusí Gerència Joan R. Villalbí Servei de Desenvolupament Informàtic Staff Manuel tristán-polo Direcció de Institut de Direcció Serveis de Observatori de Direcció de Seguretat Institut de de Recursos i LaboratoriVigilància la Salut Pública Recerca i Alimentària Serveis a la Administració Riánsares GarcíaAmbiental carme borrell Docència i de Salubritat Comunitat Esteve camprubí pau Rodríguez carme borrell Júlia Duran lucía artazcoz Unitat de Unitat Qualitat d’Administració i Intervenció Xavier bartoll Ambiental José Gracia Inspecció Administració Sistemes d’Infor- Econòmica mació Sanitària Microbiologia Sanitària d’Indústries Salut Laboral Xavier bartoll carme borrell M. Dolors Ferrer Alimentàries lucía artazcoz pere balfagon Assessoria Avaluació Inspecció Jurídica i Mètodes Química Sanitària de Salut Marta d’Intervenció Francesc centrich Mercats Centrals Comunitària Salamero Manuel Nebot Montserrat Maribel pasarínRamoneda Unitat de Inspecció Sani- Programes i Recursos Humans Garantia Informació en tària d’Establi- Intervencions i Organització de QualitatSalut Ambiental ments Minoristes teresa Subirana d’Alimentació Preventivesantonieta Viladrich Samuel portaña Èlia Díez unitat de Prevenció i Suport logístic i Epidemiologia Gestió i Serveis Higiene Pública Atenció a les Subminis traments Joan caylà Glòria Vila i ZoonosiVictor peracho DependènciesJosep Manuel teresa brugal benages 8 Salut públIca memòria 2008 Estratègies i plans d’actuació Les actuacions desenvolupades per l’Agència responen a les Model de gestió responsabilitats que li son confiades pels seus estatuts, a la seva missió i al conveni de finançament pluriannual, que fixa La Gerència ha adoptat el model de l’European Foundation els compromisos de finançament de les administracions que for Quality Management (EFQM) com a model de referència l’han creat, als que s’associen els de desenvolupament de ser- en la gestió, i està avançant en la seva traducció als diversos veis assumits per l’Agència. Al mateix temps, responen també àmbits de l’organització. Aquest model assumeix que els re- al que defineixen els Plans de salut de la Generalitat i el Pla sultats d’una organització es fonamenten en els anomenats d’Actuació Municipal fixat per l’Ajuntament per a cada man- agents facilitadors, que inclouen el lideratge, la política i es- dat. Periòdicament, l’Agència fa un esforç de prospectiva de tratègia, el personal, les aliances i recursos, i els processos. forma participativa, de cara a facilitar la planificació estratègica Amb la seva millora s’obtenen progressos en els resultats. en salut pública a la ciutat: el darrer es va presentar a la Junta de Govern el 2007, i en bona part s’ha incorporat a les propos- tes del Pla d’Actuació Municipal i del Pla de Salut que estan en AGENTS FACILITADORS RESULTATS curs en curs. PERSONES RESULTATS 90 PERSONES90 Quadre integral de comandament (QUICO) POLÍTICA I RESULTATS ESTRATÈGIA CLIENTS Els membres de l’equip de direcció defineixen periòdicament 80 200 un quadre de comandament integral que combina aspectes ALIANCES I RESULTATS considerats estratègics per a l’èxit de l’ASPB, posant sobre la RECURSOS SOCIETAT taula quatre eixos: accionistes, clients, processos i creixement 90 60 organitzatiu. L’assoliment dels objectius definits en aquest INNOVACIÓ I APRENENTATGE quadre es confia a membres de l’equip directiu o a altres quadres de l’ASPB. La valoració dels progressos assolits amb aquest instrument al llarg dels anys es favorable. S’ha avan- çat en la construcció de quadres integrals de comandament de segon nivell a diverses direccions i serveis, al·liniant així els seus objectius amb els generals de l’Agència. Aquest treball, juntament amb diverses accions de desenvolupament d’ha- bilitats, contribueix a la cohesió dels directius i quadres de l’ASPB, i de fet, de tota l’organització. LIDERATGE 100 PROCESSOS 140 RESULTATS CLAU 150 Salut públIca memòria 2008 9 política De qualitat De l’agència L’ASPB en la seva actuació s’orienta cap a la satisfacció dels ciutadans de Barce- lona, als quals considerem com a clients. Això implica que cal el coneixement explícit de les seves necessitats i expectatives. Per assolir aquesta satisfacció cal la millora continua dels nostres processos, per a produir la nostra cartera de serveis amb la major qualitat. La nostra acció es fonamenta en la transparència i la par- ticipació, la satisfacció i el creixement laboral dels nostres professionals, i en la efectivitat i la eficiència dels nostres serveis. Tots els integrants de l’ASPB mante- nen una actitud permanent de millora dels nostres productes i serveis, que s’ava- luaran periòdicament. La Gerència i el Comitè de Direcció es constitueixen en màxims responsables i garants d’aquesta política de qualitat, en considerar-la com a objectiu institucional integrat plenament en el sistema de gestió global de l’organització, i proporcionen els recursos humans, econòmics i tècnics per asse- gurar-ne el compliment. Pla de qualitat Acreditació La Junta de Govern va aprovar una política de qualitat per En aquest esquema, cal esmentar també la superació amb a l’Agència l’any 2004, i es va formular un Pla de qualitat èxit de l’auditoria tècnica de seguiment i ampliació de l’acre- per a desenvolupar-la. La qualitat ha de ser una aspiració de ditació ISO 17025 per a laboratoris analítics atorgada per tot el personal. Per a progressar es defineixen unes grans l’Entidad Nacional de Acreditación (ENAC) que actualment línies basades en identificar i documentar els processos, en cobreix l’anàlisi microbiològica i química de productes agroa- afavorir els grups de millora i en conèixer millor els clients. limentaris i aigües i l’anàlisi microbiològica i química d’aigües El 2008 s’ha aprovat un nou programa de qualitat. En la residuals. El 2008 l’ISAS ha assolit la ISO 9001:2000 per les mateixa línia s’ha fet una autoavaluació EFQM amb el su- seves activitats de vigilància i control dins l’àmbit de la segu- port d’una consultora externa, que ha identificat un seguit retat alimentària, dels animals de companyia (inclosa l’acollida d’accions prioritàries de millora. d’animals de companyia abandonats), de les plagues ambien- tals i d’altres riscos. La DiVA ha iniciat els treballs per a obtenir- En aquest darrer camp, durant l’any s’han fet enquestes als la el 2009 pel que fa als serveis de vigilància ambiental. usuaris del bus de metadona, a les dones objecte de cribrat- ge mamogràfic, als clients del Laboratori, i als usuaris del Centre d’Acollida d’Animals de Companyia. Aquest esforç Catàleg de serveis s’ha basat en l’ús de la metodologia SERVQUAL, i l’staff de qualitat ha col·laborat amb els equips implicats per a cons- El catàleg de serveis de l’Agència inclou els serveis i els productes truir un qüestionari adaptat al servei a valorar. La valoració bàsics dels que es responsabilitza, que entronquen amb la seva mostra els nivells de satisfacció, i al mateix temps permet missió, amb les responsabilitats que li són encomanades i amb identificar àrees de millora per al futur, en les que s’està els pressupostos que li transfereixen les administracions públi- treballant. Durant l’any 2008 s’ha desenvolupat també un ques. Amb motiu de la seva posada en marxa es va definir el seu projecte de mesura de l’accessibilitat telefònica dels serveis catàleg, que ha estat revisat i actualitzat repetidament amb la de l’Agència a càrrec d’una empresa externa. finalitat de respondre de forma més exacta a la realitat de cada moment. Els indicadors d’activitat associats a aquest catàleg for- men un dels nuclis principals de la Memòria d’activitats. D’altra banda, l’ASPB també presta altres serveis congruents amb els seus objectius i capacitats: determinats serveis de col·laboració internacional en matèria sanitària, i serveis externs derivats de contractes o convenis amb altres entitats o institucions, que as- sumeix sempre que no comportin una minva dels recursos dis- ponibles per dur a terme la seva missió principal. 10 Salut públIca memòria 2008 A continuació s’exposa el catàleg de productes i serveis de 29. C ontrol ambiental de plagues a la via pública l’ASPB vigent durant l’any, del qual es prepara la renovació i edificis municipals per al 2009. laboratori de Salut pública 30. Suport a programes de vigilància alimentària catàleg De proDuctes i serveis De l’aspb, aprovat 31. S uport a programes de control d’aigües de consum per la Junta De govern el 16 De novembre Del 2005 32. Suport a programes de control ambiental 33. S uport a la investigació epidemiològica Sistemes d’informació de brots epidèmics 1. Sistema d’informació sobre drogodependències 34. Elaboracions farmacològiques 2. S istema d’informació de salut reproductiva i infantil 3. Estadístiques vitals prevenció i promoció de la salut 4. S istema d’informació de lesions per accidents de 35. P rograma de cribratge de càncer de mama trànsit i treball 36. Pla de vacunació continuada 5. Sistema d’informació de control alimentari 37. Prevenció i control del tabaquisme 6. Sistema d’informació de la qualitat de l’aire i altres 38. Educació per la salut a l’escola vectors ambientals 39. Suport a altres intervencions de salut a l’escola 7. Sistema integrat d’informació sanitària 40. Programes de salut sexual i reproductiva 8. E nquestes de salut a població general i grups específics 41. Formació en prevenció de riscos laborals 42. Programes de prevenció a les empreses Vigilància epidemiològica i intervenció 9. Programa de prevenció i control de la tuberculosi atenció a les drogodependències 10. Vigilància de la sida/VIH i l’hepatitis 43. Programes comunitaris fora de l’escola 11. Vigilància i control de la meningitis i la legionel.losi 44. Programes de tractament en centres propis 12. Vigilància i control d’altres malalties transmissibles 45. P rogrames de disminució del risc en centres 13. Vigilància i control de brots epidèmics sociosanitaris 14. Vigilància de la salut ocupacional 46. Programes de disminució de risc al carrer 47. Programes residencials Vigilància i intervenció ambiental 15. Programes de millora de la qualitat de l’aire coordinació sanitària i enllaç 16. Vigilància i control de les aigües de consum humà 48. C oordinació amb altres sectors de l’administració 17. Vigilància i control del medi hídric (aigües freàtiques municipal i litorals) 49. C oordinació i suport amb els serveis municipals dels 18. V igilància i control d’instal.lacions de risc de legionel.la districtes en salut 19. Vigilància i control d’establiments i serveis plaguicides 50. C oordinació amb altres administracions i d’altres riscos i planificació de serveis sanitaris 51. I mpuls intersectoral del Pla de Drogues i Seguretat i higiene dels aliments assessorament (a cossos de seguretat 20. Vigilància i control sanitari dels mercats centrals i altres actors) 21. Vigilància i control sanitari de l’Escorxador 52. P onència Ambiental 22. Vigilància i control sanitari d’indústries i establiments 53. C omunicació al públic general i sectors socials de comerç a l’engròs i professionals 23. Vigilància i control sanitari d’establiments minoristes i 54. S uport a entitats relacionades amb la salut mercats municipals i organitzacions d’ajuda mútua 24. Vigilància i control sanitari d’establiments de restaura- 55. R elació amb altres municipis, FMC, FEMP i xarxes ció col.lectiva de Ciutats Saludables 56. C entre Col.laborador de l’Organització Mundial de la control de fauna urbana i plagues Salut i relacions en l’àmbit internacional 25. C ontrol d’animals de companyia perduts i abandonats 26. Vigilància i control d’animals salvatges a la via pública projectes externs 27. Custòdia i adopció d’animals al centre municipal 57. Segons projecte i contracte d’animals de companyia 28. Gestió del registre censal d’animals de companyia Recerca i docència i control de gossos potencialment perillosos 58. Segons projecte i programa Salut públIca memòria 2008 11 Les persones de l’Agència La plantilla de l’ASPB està configurada pel personal funciona- ri i contractat laboral que hi han estat adscrits per l’Ajunta- plantilla per categories. agència De salut ment, i per personal contractat per la pròpia Agència. També pública De barcelona, 2008 compta amb personal de la Generalitat de Catalunya que hi ha estat adscrit funcionalment. Altrament els òrgans de go- 5% vern de l’Agència han procedit a crear i dotar diverses places 13% per poder prestar uns millors serveis. La plantilla de l’Agència va créixer fins el 2005 en la mesura en que va anar desple- 38% gant activitats en camps nous, i incorporant serveis abans situats en altres dependències de l’administració municipal i 17% autonòmica. Finalitzat aquest desplegament, actualment és previsible una tendència a l’estabilitat dels efectius. A finals de l’any la plantilla mostra un petit increment per la 27% contractació temporal de personal per a un projecte de con- trol del mosquit tigre, nova plaga emergent, mitjançant un Pla d’Ocupació amb finançament extern. T ècnics superiors Técnics mitjans En la plantilla destaca el pes de personal qualificat, tècnics Administratius / tècnics auxiliars superiors i mitjans. En el gràfic adjunt es reflecteix la tipolo- Auxiliars administratius gia de la plantilla (inclou el personal del Laboratori adscrit pel Departament de Salut). Subalterns / operaris evolució De la plantilla, 2000 a 2008 400 350 300 250 200 150 213 215 252 285 308 335 327 345 347 100 50 0 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 12 Salut públIca memòria 2008 La gestió dels recursos humans a les administracions públiques membres Del grup De comunicació està condicionada per regulacions legals detallades, així com pels acords de relacions laborals vigents. L’Agència està condi- patrícia altimira Sistemes d’Informació Sanitària cionada pels acords i convenis de l’Ajuntament, atès que no disposa d’un Conveni propi, i el seu marge per desenvolupar Manuela ballestín Staff Qualitat una política pròpia de recursos humans és petit. Això però, Josep M. benages Unitat de Suport Logístic l’Agència s’esforça en fomentar unes relacions laborals basa- i Subministraments des en els principis de comunicació, transparència i confiança. Atès que el gruix de la seva plantilla es personal d’alta qualifi- Èlia Díez Programes i Intervencions Preventives cació tècnica, fomenta la seva responsabilització i formació permanent de forma prioritària, buscant-ne la promoció. El lourdes Egea Salut Comunitària reclutament dels seus quadres es sol fer internament. Fomen- loli García Unitat de Suport Logístic tant la formació i excel·lència del seu personal, millora també i Subministraments la seva empleabilitat futura. L’Agència assumeix que bona part dels seus col·laboradors temporals i una part del seu personal Dolors Graugés Prevenció i Atenció a les Dependències de plantilla trobaran opcions de promoció professional fora de Mayla Jiménez Direcció de Recursos i Administració l’organització: aquest fet es valora com a positiu, i facilita l’existència d’una xarxa de relacions personals i institucionals Víctor Madrueño Secretaria amb professionals i directius d’altres organitzacions que propi- cia un entorn de col·laboració sòlid i estable. chus Martínez Serveis de Vigilància Ambiental Helena Martorell Responsable de comunicació i coordinadora del grup Comunicació interna Rober Miranda Institut de Seguretat Alimentària En la cultura que fomenta l’ASPB, la comunicació i la trans- i de Salubritat parència ocupen un espai destacat. La comunicació interna Manel piñeiro Comunicació amb premsa (SMC, dins de les organitzacions s’enfronta a dificultats derivades consultor extern) de la història, la inèrcia, i la compartimentació en dependèn- cies, edificis o professions. Per això es fa un aposta pel desen- Inés Ramón Unitat d’Administració volupament de la intranet, així com de diversos circuits i ca- nals de comunicació, entre els que les reunions internes de lluïsa Roca Laboratori tot el personal amb els responsables ocupen un espai privile- Mercè Royo Institut de Seguretat Alimentària giat. La Direcció valora el contacte estret amb els quadres de i de Salubritat l’ASPB, i per crear oportunitats de comunicació directa amb tot el personal, tant de manera presencial com per correu Manel tristán Servei de Desenvolupament Informàtic electrònic i mitjançant bústies a cada edifici. Totes les comu- Glòria Vila Laboratori nicacions rebudes són respostes per la Gerència personal- ment. En general, cada any es fa una trobada dels quadres Joan R. Villalbí Adjunt a la Gerència amb la direcció, que va tenir lloc al gener. Com a espai trans- versal de trobada i dinamització, existeix un Grup de Comu- Servi Vispe Unitat de Recursos Humans i nicació, quins membres es detallen tot seguit. Organització Salut públIca memòria 2008 13 Aliances Les tasques encomanades a l’Agència de Salut Pública de es fonamenta en la cooperació i la competència tècnica, que Barcelona són essencialment activitats de salut pública, con- es reflecteix en la col·laboració amb la Federació de Munici- siderades tradicionalment com un bé públic i configurades pis de Catalunya (l’Agència participa en el seu Consell Asses- independentment dels serveis assistencials que formen el sor de Salut), la Federación Española de Municipios y Provin- gruix dels dispositius del Sistema Nacional de Salut. Ara bé, cias (FEMP), la Diputació de Barcelona i diversos ajuntaments. cal tenir en compte tres peculiaritats. En primer lloc, diverses Participa en la xarxa de ciutats saludables de la FEMP amb activitats tradicionals de salut pública comporten avui dia un altres municipis que desenvolupen aquest programa, i forma grau molt elevat d’interacció amb els serveis assistencials; és part de la xarxa europea de Healthy Cities. el cas de les activitats de vigilància epidemiològica, que obli- guen a una interrelació estreta amb els serveis assistencials per a la detecció de casos, i per a garantir-ne el control i participació De quaDres De l’agència com a l’eventual guariment (com les activitats de vigilància i control experts en els grups De treball De l’AgenciA de la malaltia meningocòccica, de la tuberculosi, etc.). En espAñolA de seguridAd AlimentAriA y nutrición segon lloc, hi ha activitats de salut pública que es desenvolu- ÀMbItS EXpERtS pen a Barcelona que faciliten la integració d’accions preven- tives en la praxi assistencial (Pla de vacunació continuada, Gestió teresa Subirana actuacions de suport a les accions d’educació sanitària i pre- Microbiologia Mercè de Simón venció individual, etc.). Per últim, el sistema d’informació sa- Química antoni Rubies nitària s’ha revelat com un element formidable de suport a la planificació dels serveis sanitaris. A més, els serveis d’atenció a les drogodependències gestionats per l’Agència són real- Tot i no ser una institució acadèmica, també manté relacions ment una part de la xarxa assistencial de la ciutat. de treball amb un seguit d’institucions acadèmiques del camp sanitari (notablement amb diverses universitats, amb Per tot això, la posició de l’Agència dins del Sistema Nacional les que ha signat Convenis de col·laboració amb fruits do- de Salut és peculiar. D’una banda, interacciona amb els ser- cents i de recerca). També està molt present en organitzaci- veis autonòmics de salut pública, que el Departament de Sa- ons professionals del sector (destacant la Sociedad Española lut concentra en la Direcció General de Salut Pública i l’Agèn- de Salud Pública y Administración Sanitaria, la Sociedad Es- cia de Protecció de la Salut, però de l’altra, també ho fa amb pañola de Epidemiología, i la Societat de Salut Pública de Ca- el Servei Català de la Salut (principalment amb el Consorci talunya i Balears). Com a reflex d’aquesta realitat, l’Agència Sanitari de Barcelona i la nova Regió Metropolitana). També ha estat designada per l’Organització Mundial de la Salut està en relació amb el Departament de Medi Ambient i Habi- com a centre col·laborador (en l’àmbit de la salut laboral). tatge, pels temes de qualitat ambiental i per les qüestions referides a benestar animal. Finalment, manté una interlocu- L’Ajuntament va concentrar en l’Agència el gruix de les fun- ció constant amb els serveis de Sanitat Exterior vinculats a cions de la Direcció de Serveis de Salut Pública, vinculades l’Administració central, que li demanen col·laboració en tas- tradicionalment a l’actual Àrea d’Acció Social i Ciutadania ques que els són pròpies, amb els que ha acordat un Conve- (ASiC): l’estructura executiva de l’Ajuntament no té actual- ni centrat en la prestació dels serveis analítics del Laboratori. ment responsabilitats de gestió de serveis en el camp de la Professionals de l’Agència han estat cridats com a experts a salut pública. Per tant, l’Agència conserva un vincle especial col·laborar amb l’Agencia Española de Seguridad Alimenta- amb l’Àrea d’ASiC, i el pressupost d’aquesta Àrea recull les ria y Nutrición. Així mateix, té una posició activa entre els aportacions municipals al finançament de l’Agència. Els seus municipis que desenvolupen activitats de salut pública, que informes, i especialment l’informe anual de salut de la ciutat, 14 Salut públIca memòria 2008 els informes sobre drogues i altres informes monogràfics es participació De quaDres De l’agència en espais De presenten al Consell Plenari i a les Comissions corresponents. treball Del Departament De salut i organismes Col·labora amb altres sectors, destacant la col·laboració amb relacionats la Guardia Urbana pel que fa al control dels gossos i el siste- ESpaIS DE tREball EXpERtS ma d’informació d’accidents de trànsit. També participa en diversos òrgans municipals com ara la Ponència Ambiental. Comissió de vigilància Joan a. caylà Quadres de l’Agència participen en qualitat d’experts en di- epidemiològica versos grups de treball del Consell Municipal de Benestar Consell Assessor de Tabaquisme Manel Nebot Social, un organisme de participació de l’Ajuntament per a Joan R. Villalbí les polítiques socials. L’Agència està present en el Consell de Comitè d’Experts de Vacunes Elia Díez Defensa i Protecció d’Animals de Companyia de Barcelona. Comissió directora d’ITS Joan R. Villalbí Enquesta de Salut carme borrell participació De quaDres De l’agència en grups De de Catalunya treball Del consell municipal De benestar social Coordinació d’àrees de gestió Júlia Duran de riscos de l’Agència de GRupS DE tREball EXpERtS Protecció de la Salut (APS) Acció comunitària lourdes Egea Grup de coordinació Júlia Duran Maribel pasarín interadministrativa de Drogues lucía artazcoz l’Agència Catalana de Seguretat teresa brugal Alimentària (ACSA) conrad casas Grup de referència sobre les Júlia Durán Salut pública Joan R. Villalbí auditories dels controls oficials (ACSA) Grup de treball de contaminants Josep arques La Generalitat ha delegat en l’Agència les funcions exercides en la cadena alimentària (ACSA) històricament a la ciutat pels Serveis Territorials de Barcelona, Pla de seguretat alimentària asun bolao notablement en l’àmbit del control alimentari i ambiental. (ACSA) D’aquesta forma l’ASPB realitza, a la ciutat de Barcelona, la Grup d’estandardització de Mercè Guillen gestió del Registre Sanitari d’Indústries i Productes Alimenta- procediments en protecció ris de Catalunya que fan a la resta de Catalunya els serveis de la salut (APS) del Departament de Salut, des de la tramitació de la sol- Grup de Referència pedro balfagon licitud fins a l’emissió de la proposta de resolució. Per tal de d’Autocontrols de Catalunya poder realitzar millor aquesta gestió es comparteix un aplica- (GRACAT) (APS) tiu informàtic amb el Departament de Salut. L’Agència col·labora en la reforma dels serveis de salut pública En el desenvolupament de les seves tasques, l’Agència comp- de Catalunya, responent a les demandes que se li formulen en ta amb alguns proveïdors de serveis amb els que manté rela- activitats de formació o aportant quadres i directius com a con- cions especials, gairebé de congruència, especialment els sultors: directius de l’Agència han format part del Comitè cien- proveïdors de serveis d’assistència a usuaris de drogues. En tífic i el Consell consultiu per a la reforma, i han participat en aquest àmbit no hi havia mercat: les empreses proveïdores accions de formació per afavorir el desplegament de la reforma són de fet una evolució del que eren prèviament ONGs, i la de la salut pública. Per millorar la coordinació i buscar sinèrgies, seva tasca està molt basada en valors compartits amb els de s’han establert reunions freqüents de persones de l’equip direc- la salut pública. Les relacions es basen en un contracte que tiu de les dues parts. Directius i quadres de l’Agència formen detalla objectius a assolir, i que ha comportat una tasca con- part de diverses Comissions i Comitès permanents del Departa- junta de definició de protocols per a l’assistència, que estan ment de Salut i de l’Agència de Protecció de la Salut (APS). avançant cap a la construcció de protocols conjunts. Salut públIca memòria 2008 15 Els recursos Dotació pressupostària a la carretera de la Rabassada es troba el Centre d’Acollida d’Animals de Companyia, que depèn de l’Institut de Segu- L’any 2008, l’Agència ha tingut un pressupost de 29,8 mili- retat Alimentària i de Salubritat. A les dependències de ons d’euros. Les aportacions de la Generalitat s’han incre- Merc ab arna hi ha el Servei d’Inspecció Sanitària de Mercats mentat, seguint el Conveni de finançament acordat pel perí- Centrals del mateix l’Institut de Seguretat Alimentària i de ode 2005-08, i han estat el 31% del ingressos, aproximant-se Salubritat. L’ASPB també té adscrits diversos centres d’aten- a l’horitzó previst d’aportacions municipals i autonòmiques ció a les drogodependències de titularitat municipal i gestio- del 60% i 40%, que es correspon a l’estructura de la seva nats pel Servei per a la Prevenció i Atenció a les Drogodepen- Junta de Govern. Durant aquest any s’ha renovat el Conveni dències, així com equipaments de reducció de riscos per a de finançament de l’Agència amb l’Ajuntament de Barcelo- drogodepenents. A finals del 2008 els serveis residencials de na i el Departament de Salut, garantint en un marc plurian- Can Puig per a drogodepenents es van transferir al Consorci nual les aportacions econòmiques que la fan operativa. de Serveis Socials de Barcelona. Les dependències ocupades pels serveis de l’ASPB es relacionen a continuació. ingressos De l’agència segons proceDència, 2008 5% DepenDències De l’aspb el 2008 4% Edifici lesseps Pl. Lesseps, 1. Seu central de l’ASPB Extensió a príncep Av. Príncep d’Astúries, 63 33% d’astúries 33% Edifici peracamps Av. de les Drassanes, 13. També acull un servei d’urgències (IMAS) i un servei nocturn d’ajuda a drogodependents gestionat per la Creu Roja (SAPS) 58% centre d’acollida Ctra. de la Rabassada, km 3,8 Transferències Generalitat d’animals de companyia Transferències Ajuntament Preus i taxes Servei d’Inspecció Mercabarna, sector C (dependències Altres ingressos de Mercats centrals cedides per Mercabarna) caS Sants C/ dels Comtes de Bell-lloc, 138 Edificis caS Nou barris Via Favència, 379 caS Garbívent C/ de la Sagrera, 179 El personal adscrit als serveis de l’ASPB es concentra en diver- ses dependències, entre les quals destaquen dos edificis de caS Sarrià C/ de Dalmases, 76 titularitat municipal. A l’edifici de la plaça de Lesseps, seu històrica de l’Institut Municipal d’Higiene, i en pisos annexes caS Horta C/ Sacedón, 18 (dependències a l’Av. Príncep d’Astúries hi ha la seu i l’alta direcció, així com cedides per l’Institut Català l’Observatori de la Salut Pública, l’Institut de Serveis a la Co- de la Salut) munitat, la Direcció de Vigilància Ambiental, el gruix dels ser- veis de l’Institut de Seguretat Alimentària i de Salubritat, i la centre d’atenció Pl. Blanquerna 2 Direcció de Recursos. A l’edifici Peracamps, situat a l’avingu- Sociosanitària Sala baluard da de les Drassanes, hi té la seu el Laboratori. D’altra banda, 16 Salut públIca memòria 2008 Tecnologia De cara a no perdre posicions en un context canviant, l’ASPB fa un esforç important en implantació i desenvolu- pament de tecnologia, molt especialment en el cas dels sis- temes informàtics i el Laboratori. sistemes informàtics En el camp de la informàtica, l’any ha estat marcat per les ac- tualitzacions del software de base i dels aplicatius de desenvo- lupament propi. Al llarg de l’any s’ha millorat la integració de totes les xarxes de l’Agència, (l’única excepció és el CAAC, si- tuat fora del casc urbà), i la connexió entre edificis. La tasca de manteniment i actualització de hardware i software és impor- tant, ja que hi ha 390 PC i 21 servidors, incloent-hi els situats als CAS municipals, que configuren les xarxes locals de 13 edi- ficis. La dotació entre serveis tendeix a l’homogeneïtat, amb la implantació del sistema Windows XP. 2005 2006 2007 2008 Xarxes locals 13 13 13 13 sistemes d’informació Servidors 15 17 17 21 Els sistemes d’informació utilitzats a l’Agència són un dels PCs 310 374 380 390 nuclis del seu funcionament. L’heterogeneïtat de la seva Comptes de correu 390 402 433 438 activitat fa que el programari utilitzat sigui molt divers. Dels sistemes d’informació generats a la mateixa Agència, destaquen: Per millorar l’ús de les eines informàtiques s’ha reforçat la Xarxa d’Usuaris Avançats (XUA), que intenta vincular de – Sistema d’Informació de Salut (SISALUT), i sistemes manera transversal els equips de treball amb el Servei de relacionats Desenvolupament Informàtic, creant una xarxa d’usuaris – Sistema d’Informació Oficina Tècnica Càncer de Mama avançats de cara a reforçar la seva funcionalitat. (SISOT) – Sistema d’Informació de Malalties de Declaració membres De la xarxa D’usuaris avançats Obligatòria (MDOs) D’informàtica (xua) l’any 2008 – R egistre de TBC – Registre de sida Núria aris Robert Miranda – Registre de HIV Josep arqués Enrique Muñoz – Sistema de Informació per a Drogodependències (SIDB) Francisco baamonde Marc pàrraga – Explotacions sobre Mortalitat de Barcelona Núria bertomeu Susana pérez – Registre Toxiinfeccions alimentàries – Registre de defectes congènits teresa brugal Inés Ramon – Gestió actes/expedients/sancions control alimentari ISAS Imma cortés Marc Rico – Estadístiques sobre resultats del LIMS lourdes Egea lluïsa Roca – Informatització normativa alimentària/medi/ambiental – A valuació automàtica de mostres analitzades anna García-altés Remedios Rubio – Gestió població canina i gossos potencialment perillosos patrícia Garcia de Olalla Elena Ruiz – Indicadors per Àrea Bàsica de Salut (Districte - Barri) Mayla Jiménez lino Ruiz – Vacunacions. VACUWIN: registre poblacional de vacunes M José lópez tibor Simic de la ciutat – C ontrol lots/subministraments de vacunes. Víctor Madrueño Manel tristán – S istema d’informació dels centres d’atenció a drogues Verónica Minchón CAS7 i RSN Salut públIca memòria 2008 17 programes de control de mostres i instrumentació bases de dades del laboratori Algunes bases de dades gestionades a l’Agència en relació – S istema informàtic de gestió de la informació del als programes que desenvolupa o amb finalitats laboratori (LIMS), amb desplegament col·laboratiu estadístiques fan referència a informació personal sensible, d’algunes aplicacions (sistema TAJO i altres). pel que van ser declarades a l’Agencia de Protección de – P rogrames específics de comandament i gestió de sistemes Datos en compliment de la normativa vigent, i s’han instrumentals cromatogràfics, d’espectroscòpia, autoana- desenvolupat procediments de protecció i de seguretat, litzadors, equip de PCR en temps real per a la detecció i designant-se formalment les persones responsables dels quantificació de microorganismes patògens, etc. així com diversos fitxers. Aquest any s’han normalitzat, creat i d’altres programaris d’equipaments auxiliars per a l’anàlisi. declarat a l’Agència Catalana de Protecció de Dades els fitxers relacionats amb els animals de companyia. Totes les programes de gestió de processos administratius persones que treballen a l’Agència estan obligades a – G ISAL (contractes i altres procediments) mantenir la confidencialitat de la informació que tracten, i – Cladera (nòmina i personal) aquest requisit es comunica formalment a tots els nous – SIGEF (comptabilitat) empleats, becaris i proveïdors que han de desenvolupar la seva tasca dins dels edificis de l’Agència. també s’han creat i es mantenen algunes utilitats pròpies – TRASPASS Conversió fitxers – C ONECTA (Enllaç probabilístic) Dotació Del laboratori – XGENER Generadors d’aplicacions – XEXPLO Generadors d’explotacions Els acords de finançament de l’ASPB varen contemplar una – CARRERER/ICD10 etc. aportació específica de recursos del Departament de Salut – X EXPLO-NG per a la millora de l’equipament i les instal·lacions del Labo- – G estió del mailing ratori. L’any 2007 s’ha mantingut un ritme inversor sufici- – Eines de migració i monitorització de les xarxes de l’ASPB ent per garantir i consolidar la seva competència tècnica, i s’ha optat per abordar les inversions més costoses a través L’any 2008 s’ha avançat en el desenvolupament del sistema de fórmules financeres com el renting. Tot això ha permès d’informació de control alimentari (SICAL), que podrà ser uti- ampliar la cartera de serveis analítics disponible. Entre les litzat en dispositius mòbils en el curs de les inspeccions perme- principals inversions efectuades, destaquen la renovació i tent la consulta i intercanvi de dades de l’inspector amb els actualització dels sistemes de cromatografia iònica, de ga- servidors situats a la seu central (es fa ja de manera pilot). sos i de líquids. 18 Salut públIca memòria 2008 Els processos de l’Agència Model de processos Amb el model de gestió per processos es pretén tenir una visió processos que han estat obJecte D’aprofunDiment: global del conjunt de l’organització; facilitar un llenguatge co- Descripció, anàlisi, i accions De millora mú i un marc de referència únic per a la coordinació de l’acti- pROcéS vitat diària; potenciar la implicació i responsabilització de tot l’equip humà de l’organització i establir un model de gestió Control sanitari dels aliments consistent en quant a la sistemàtica d’avaluació i millora contí- Control sanitari dels aliments – Segment Escorxador nua. S’ha avançat en l’anàlisi dels processos per afavorir el canvi, la millora contínua, la implicació de les persones i el de- Acollir ciutadans / clients senvolupament de la política i l’estratègia de l’Agència. Se- Vigilància i control epidemiològic guint l’esforç d’anys anteriors, amb l’assessorament d’una Vigilància i control epidemiològic – Segment brots consultora externa s’han treballat a fons diversos processos de l’organització per millorar-los, posant un èmfasi especial en els Gestió del laboratori processos clau. Es designa un propietari de procés, que és res- Comunicació amb clients – Segment Laboratori ponsable de l’anàlisi, de valorar un DAFO i de proposar accions Programes d’atenció – Segment atenció per drogues de millora, d’acord amb el seu cap i la direcció. Fins ara, s’han treballat a fons 11 processos o subprocessos, el darrer any s’ha Proveir-se de bens i serveis aprofundit en el procés del Laboratori (en la comunicació amb Proveir-se de bens i serveis – SP comprar – Segment Laboratori els seus clients) i en l’administració de personal (dins del procés de gestió dels recursos humans). Administrar els recursos humans Salut públIca memòria 2008 19 mapa De processos, 2007 AJUNTAMENT / GENERALITAT SOCIETAT Directrius Legislació PLANIFICAR SEGUIR, Acords Junta Planificació Polítiques, Contractes, AVALUAR Sistema de Govern estratègica objectius i convenis i de gestió I MILLORAR serveis aliances pRODuIR SERVEIS Coordinació sanitària i enllaç Comunicaciò externa Vigilància Vigilància Vigilància i control i control i control alimentari de epidemiològic ambiental salubritat Assegurar satisfacció Programes Prevenció d’atenció i promoció de la salut Acollir els ciutadans Informació sanitària Serveis laboratori Docència Recerca GESTIONAR RECURSOS Proveir-se de Serveis Serveis Recursos Recolzament béns i serveis jurídic Documentaciógenerals informàtics humans Béns i serveis Persones PROVEïDORS MERCAT LABORAL CIUTADANS Necessitats Serveis CIUTADANS 20 Salut públIca memòria 2008 Resultats Indicadors de producció Aquests indicadors reflecteixen la producció i l’activitat rea- de treball que assumeixen els serveis de salut pública. Es litzada. No mostren, però, la situació de salut a la ciutat, tracta d’una exposició ordenada d’acord amb el catàleg de que es presenta al Consell Plenari de l’Ajuntament dins l’in- serveis aprovat als nostres òrgans de govern, organitzat en forme anual de salut, però si que reflecteixen les càrregues els grans eixos de treball dels serveis de salut pública. sistemes D’informació sanitària 2005 2006 2007 2008 Sistema d’informació de drogodependències Expedients de defuncions judicials revisats 1.105 1.215 955 999 Informes d’urgències codificats 5.445 4.962 5.356 4.887 Recollida de dades de tractaments inicials 4.995 4.758 4.856 5.261 Nous usuaris identificats 3.128 2.916 2.815 3.466 Sistema d’informació de salut infantil i de salut sexual i reproductiva Enquestes per defectes congènits o controls realitzades 533 579 540 575 Enquestes per defuncions perinatals realitzades 93 67 65 71 Informes del registre de defectes congènits presentats - 1 1 1 Estadístiques vitals i registres poblacionals Informació de mortalitat més recent a l’informe de salut 2003 2004 2005 2006 Indicadores mortalitat calculats 6 blocs 6 blocs 6 blocs 6 blocs Indicadors de naixements calculats 35 39 39 Nd Indicadors de IVEs calculats 12 14 14 Nd Sistema d’informació de lesions pel trànsit Casos d’urgències codificats 16.717 16.000 15.800 14.231 Defuncions judicials codificades 93 95 66 53 Informes realitzats 11 11 15 9 Sistema d’informació de control alimentari Presència dins l’informe de salut Informe 2005 Informe 2006 Informe 2007 Informe 2008 Edició informe anual investigació qualitat sanitària dels aliments Assolit Assolit Assolit En curs Sistema d’informació de la qualitat de l’aire i altres vectors ambientals Punts totals de mesura 12 12 13 14 Contaminants avaluats amb mètodes automàtics 6 6 6 6 Contaminants avaluats amb mostres manuals 27 27 24 25 Mostres manuals recollides 1.904 2.173 2.368 3.573 Informes de diagnosi/previsió 249 245 248 250 Resposta a demandes o alertes ciutadanes 8 21 7 0 Informe de salut i sistema integrat d’informació Àrees estudiades 66ABS 66ABS 66ABS 66ABS Informació més recent disponible al web (Info ABS) 2003 2004 2005 2006 Informes realitzats 3 3 3 5 Enquestes de salut ESCA Enquestes en curs o analitzades FRESC 2004 ESCA ESCAESCA 2006 ESB2006 ESB2006 ESB2006FRESC 2008 Salut públIca memòria 2008 21 vigilància i control epiDemiològica 2005 2006 2007 2008 programa de prevenció i control de la tuberculosi Casos notificats i estudiats 841 807 847 752 Contactes cribats 3.128 3.337 3.452 2.860 Vigilància i control de la sida/VIH, i les hepatitis Declaracions de sida 142 128 127 101 Declaracions de nous diagnòstics de VIH 437 412 349 300 Declaracions d’hepatitis víriques 310 280 178 243 Vigilància i control de les meningitis i la legionel·losi Declaracions de meningitis i sepsi meningocòccica 53 49 39 59 Casos de legionel·losi investigats 134 100 96 108 Vigilància i control d’altres malalties transmissibles Declaracions nominals d’altres malalties transmissibles (1) 326 137 582 1.167 Vigilància i control de brots epidèmics Brots per toxiinfeccions alimentàries (TIAs confirmades) 31 32 19 18 Altres brots investigats 83 81 71 85 Vigilància de la salut ocupacional Casos notificats 322 400 415 525 Informes sobre casos investigats emesos 165 246 282 342 Visites a pacients realitzades 118 192 253 261 Notificacions d’accidents de treball greus i mortals 522 516 477 448 Notificacions de malalties professionals amb baixa 886 617 Nd Nd Sessions de formació a l’atenció primària de salut 52 55 66 54 (1) El 2007 es van incorporar al sistema de vigilància nominal tres infeccions de transmissió sexual: sífilis, gonocòccia i limfogranuloma veneri (LGV). 22 Salut públIca memòria 2008 vigilància i control ambiental 2005 2006 2007 2008 programes de millora de la qualitat de l’aire Revisions de calderes de combustibles líquids i sòlids 415 388 332 369 Calderes valorades com a correctes 359 370 332 351 Tramitació de baixes al registre de calderes 56 39 8 16 Vigilància i control de les aigües de consum humà Controls desinfecció xarxa i dipòsits 156 1.117 1.281 465 Controls qualitat aigua proveïment 14 4 8 16 Controls aixeta consumidor, abastaments propis, i fonts naturals 98 278 334 562 Vigilància i control del medi hídric Controls aigües freàtiques 183 146 253 291 Controls aigües litorals 187 179 224 199 Controls sorres platges 294 284 368 331 Instal·lacions de risc de legionella torres de refrigeració i condensadors evaporatius Cens d’instal·lacions - 366 337 303 Cens dels equips 779 772 761 641 Inspeccions preventives i de comprovació 37 254 282 282 Inspeccions de suport a la investigació epidemiològica 29 0 10 0 Requeriments de mesures correctores o cautelars 17 195 292 221 centres sanitaris i altres instal·lacions de risc (acS i aFcH, spas i anàlegs) Inspeccions preventives i de comprovació 11 12 93 135 Inspeccions de suport a la investigació epidemiològica 14 3 5 15 Requeriments de mesures correctores o cautelars 17 195 292 64 Vigilància i control d’activitats de risc sanitari Controls sistemàtics de piscines 310 244 341 193 Informes per denúncies de piscines 3 1 3 4 Inspeccions d’albergs juvenils (100% cens) Nd Nd 26 36 Informes sanitaris favorables i condicionats d’albergs juvenils Nd Nd 10 26 Tramitacions al registre oficial d’establiments i serveis plaguicides 9 16 21 37 Inspeccions ROESP realitzades 6 18 34 21 Alertes químiques gestionades 1 7 27 19 Autoritzacions sanitàries d’establiments de pírcings & tatuatges - - - 2 Inspeccions a establiments de pírcings & tatuatges 25 21 22 20 Salut públIca memòria 2008 23 vigilància i control D’aliments i establiments alimentaris 2005 2006 2007 2008 Vigilància i control sanitari dels mercats centrals Inspeccions Mercats Centrals Permanent Permanent Permanent Permanent control sanitari de l’escorxador central Animals inspeccionats a l’escorxador – Tones 32.533 31.484 32.489 31.287 Animals inspeccionats a l’escorxador – Caps 578.237 577.976 506.798 469.391 Investigacions realitzades per la detecció de l’Encefalopatia Espongiforme Bovina (EEB) 590 287 242 227 Vigilància i control d’indústries i establiments de comerç a l’engròs Inspeccions d’indústries alimentàries 3.702 3.778 3.976 3.504 Propostes de resolució relatives al RSIPAC 286 632 917 844 Vigilància i control d’establiments minoristes Inspeccions establiments minoristes 811 931 950 749 Autoritzacions de minoristes de carns 123 153 196 180 Vigilància i control d’establiments de restauració Inspeccions menjadors escolars (1) nd nd 1.034 942 Inspeccions altres menjadors socials (1) 1.379 1.233 601 536 Inspeccions establiments restauració comercial 1.402 1.100 1.821 2.539 Autoritzacions establiments de menjars preparats 8 229 475 510 Intervencions i recollida de mostres per programes Certificacions sanitàries 443 506 330 166 Actuacions motivades per denúncies (2) 220 335 391 394 Actuacions motivades per alertes (2) nd nd 135 123 Investigació d’establiments implicats en TIAs 26 23 15 13 Recollida de mostres vigilància epidemiològica 27 29 18 52 Recollida de mostres programa IQSA 526 614 521 613 Recollida de mostres per investigació residus (PIRACC-PNR) 306 227 178 422 Recollida de mostres programa Anisakis i altres nd nd 353 159 (1) Les inspeccions a menjadors escolars es desglossen a partir del 2007 del total d’inspeccions a menjadors socials. (2) Les actuacions per alertes es desglossen a partir del 2007 del total d’actuacions per alertes i denúncies. 24 Salut públIca memòria 2008 vigilància i control De fauna urbana i plagues 2005 2006 2007 2008 control d’animals de companyia perduts/abandonats Gossos recollits al carrer 1.370 1.457 1.371 1.481 Gats recollits al carrer 625 560 552 622 Vigilància i control d’animals a la via pública Gats sotmesos a control en colònies estables 159 342 530 160 Assessoraments sobre mètodes de control de coloms 234 250 380 372 Actuacions de captura de coloms a via pública 148 282 343 216 Coloms recollits 15.374 20.567 17.464 22.639 Actuacions de retirada d’ous i/o captura de polls de gavians 66 76 85 85 custòdia i adopció d’animals al caac Animals entrats al CAAC 2.266 2.283 2.094 2.232 Animals custodiats al CAAC 2.398 2.401 2.284 2.492 Gestió del retorn d’animals perduts 455 510 568 581 Adopcions gestionades 1.343 1.298 1.137 1.141 Gestió registre censal i gossos perillosos Registres cens de gossos i gats tramitats 2.636 2.239 3.080 2.178 Llicències de gossos potencialment perillosos tramitades 163 128 232 209 Gestió i seguiment d’episodis d’agressivitat de gossos 16 68 60 56 Al·legacions per expedients sancionadors gestionades (MIR) 102 122 197 304 Expedients sancionadors tramitats nd 9 111 43 Vigilància i control ambiental de plagues a via pública Desratització Inspeccions inicials i de seguiment múrids 2.017 4.959 6.111 7253 Plans especials per a múrids engegats 193 417 484 560 Desinsectació Inspeccions inicials i de seguiment paneroles 262 598 905 695 Plans especials per a paneroles 87 136 242 227 Incidències mosquit tigre 86 238 281 365 Incidències altres plagues 33 55 178 139 Inspeccions inicials i de seguiment mosquit tigre i altres plagues (1) 57 302 2.219 1.076 Plans especials per a altres plagues 2 1 3 1 Desinfecció Accions per Ordre Judicial 10 5 3 4 Inspeccions inicials i de seguiment per Ordre Judicial 18 7 3 4 Vigilància i control ambiental de plagues als edificis municipals Edificis municipals coberts 788 795 787 797 Incidències en edificis 462 493 1.061 946 Plans d’actuació engegats 457 538 897 759 Visites d’inspecció i seguiment realitzades 1.782 2.289 3.981 3.493 Estudi i autorització de tractaments 528 593 771 613 Edificis diagnosticats i classificats 242 122 145 30 (1) Al 2008 les incidències per mosquit tigre i per mosquit autòcton s’han agrupat sota l’epígraf mosquit. Salut públIca memòria 2008 25 laboratori De salut pública 2005 2006 2007 2008 Suport a programes de vigilància alimentària Mostres alimentàries per determinació de residus 7.612 4.259 4.548 7.309 Altres mostres d’aliments 5.937 6.789 6.178 4.515 control aigües de consum Mostres d’aigües 4.471 6.752 7.637 8.942 control ambiental Mostres ambientals 4.591 4.783 4.878 5.301 Investigació epidemiològica Mostres d’investigació de brots 499 494 159 155 Mostres de control de tuberculosi na na na 592 total mostres Total mostres analitzades (inclou altres mostres i controls qualitat) 24.244 23.881 24.856 27.854 Total paràmetres analitzats (1) 105.113 136.266 162.238 324.930 Oferta analítica Paràmetres oferts nd nd 955 1.183 Paràmetres acreditats norma ISO 71025 nd nd 765 916 Elaboracions farmacològiques Litres solució de metadona preparats 9.451 9.116 8.717 8.229 Mostres analitzades segons procedència Serveis de salut pública propis de l’Agència 3.605 6.971 8.868 9.885 Serveis municipals de l’Ajuntament de Barcelona (2) 3.343 372 2 2 Administració Local 308 211 190 187 Administració Autonòmica 11.548 9.896 10.480 14.283 Administració Central (3) 3.417 4.149 3.470 880 Altres administracions públiques 142 61 15 607 Hospitals i centres sanitaris 251 586 341 333 Empreses i particulars 1.553 1.625 1.476 1.676 Organitzacions sense ànim de lucre 77 10 14 1 (1) Fins el 2008 es consideraven famílies de paràmetres, ara es comptabilitzen els paràmetres individuals. (2) Aquesta categoria s’extingeix amb la integració a l’Agència dels serveis municipals de vigilància ambiental. (3) El 2008 els serveis de Sanitat Exterior de l’Administració Central externalitzen els controls prospectius i sols demanen suport per mostres reglamentàries. 26 Salut públIca memòria 2008 prevenció i promoció De la salut 2005 2006 2007 2008 programa de cribratge de càncer de mama Citacions de dones gestionades 94.011 98.092 96.977 99.172 ABS cobertes 36ABS 32ABS 35ABS 33ABS Actes informatius desenvolupats 63 49 47 50 pla de vacunació continuada Carnets de vacunació tramesos a nadons 14.557 14.931 15.639 15.227 Carnets de vacunació tramesos a infants majors d’un any 10.967 10.330 11.571 11.174 Centres públics als quals s’han subministrat vacunes 74 74 74 74 Vacunes administrades en el Centre de Lesseps 8.763 7.807 7.407 6.339 Altres vacunes subministrades 373.423 363.945 391.306 332.348 Vacunes administrades a les escoles 48.457 36.657 39.372 44.189 Vacunes de la grip subministrades 346.965 317.447 294.159 311.448 prevenció i control del tabaquisme Inspeccions de tabac als establiments alimentaris - 788 1.165 928 Altres centres on s’ha intervingut sobre fum ambiental 125 266 215 100 Participants en projecte Quit&Win - 1.350 - - Grups de cessació tabàquica - - 2 3 Persones en grups de cessació escolars o comunitaris - - nd 42 Educació per la salut a l’escola Escoles participants en el projecte PASE 94 87 86 87 Escoles participants en el projecte PESA-DECIDEIX 102 101 98 89 Escoles participants en el projecte PRESSEC 95 77 59 69 Escoles participants en el projecte CANVIS 94 91 86 96 Escoles participants en el projecte PARLEM CLAR 20 18 14 13 Escoles participants en el projecte I TU QUE EN PENSES? 20 17 11 10 Suport a altres intervencions de salut a l’escola Menjadors escolars en programa de revisió de menús 347 248 341 334 Escoles participants al programa de fluoracions 138 135 157 156 Intervencions de salut comunitària als barris Zones cobertes per programa salut maternoinfantil 1ABS 2ABS 2ABS 2ABS Barris amb desenvolupament d’intervencions integrades - - 2 barris 2 barris programes de prevenció a les empreses Empreses on s’han fet assessories en risc psicosocial 2 4 4 3 Empreses on s’han fet intervencions sobre el tabac 5 8 3 1 Guies per als serveis de prevenció elaborades - - - 1 Salut públIca memòria 2008 27 prevenció i atenció a les DepenDències 2005 2006 2007 2008 programes comunitaris fora de l’escola Accions realitzades 88 88 43 185 Persones participants 4.784 13.377 14.666 12.902 programa d’orientació sobre drogues per adolescents i famílies (1) Primeres visites al servei d’orientació sobre drogues 167 195 194 342 programes de tractament (centres propis) Pacients en programes lliures de drogues 4.476 4.409 3.845 3.645 Pacients en programes d’alcohol 2.158 2.215 1.987 2.088 Pacients en programa de tabac 693 562 393 388 Primeres visites programa de drogues il·legals 1.091 1.353 1.046 1.083 Primeres visites programa d’alcohol 870 1.162 974 1.114 Primeres visites programa tabac 457 371 295 339 Punts de dispensació de metadona 54 54 55 53 Oferta de places en PMM 1.836 1.730 1.648 1.587 Vacunes dispensades 1.287 1.089 1.139 1.171 Proves de tuberculina 1.308 1.100 1.000 800 Participants en tallers educatius 609 600 600 561 Pacients amb tractament de tuberculosi supervisats al CAS 0 1 3 6 programes de disminució de risc - centres sociosanitaris Usuaris actius al Servei d’Atenció i Prevenció Sociosanitària 2.867 2.137 1.565 1.480 Usuaris actius a Sala Baluard 2.608 2.266 3.125 2.825 Usuaris actius a Sala mòbil Zona Franca 305 251 664 526 Usuaris actius a Sala Vall d’Hebron 33 76 152 153 programes de disminució de risc al carrer Xeringues recollides 352.275 291.407 207.812 311.818 Xeringues donades 473.181 374.928 390.678 333.252 Contactes dels agents de salut 14.059 12.166 14.658 14.986 Farmàcies amb agents de salut 85 87 86 82 programes residencials Oferta de programes residencials (llits) 75 75 75 75 Altes de pacients en programes residencials 377 230 268 272 (1) El 2008 el servei es reorienta de manera molt important. 28 Salut públIca memòria 2008 coorDinació sanitària i enllaç 2005 2006 2007 2008 coordinació amb altres sectors de l’administració municipal Presència òrgans coordinació municipals Comitè Sector Comitè Sector Comitè Àrea Comitè Àrea Contractes - programa de districte 10 10 10 10 Consells de participació en salut de districte 4 7 8 9 coordinació amb altres administracions i planificació de serveis sanitaris i de salut pública Presència òrgans de coordinació autonòmics de salut pública - - - 2 Presència comissió seguiment atenció primària CSB OTAP OTAP OTAP OTAP Impuls intersectoral del pla de Drogues i assessorament a altres actors Seguiment Avaluació i Accions de planificació i seguiment Nou Pla Aprovació Pla – Taula seguiment definitiva Tècnica Pla – Taula tècnica Participació en reunions òrgans municipals de direcció / coordinació per drogues 3 3 4 5 Gestió de caS i altres equipaments d’atenció a les addiccions Contractes d’equipaments o serveis gestionats 45 60 46 50 Protocols o procediments vigents nd nd 14 14 ponència ambiental Presència a Ponència ambiental Permanent Permanent Permanent Permanent comunicació al públic general i sectors socials i professionals Notes de premsa emeses (1) 53 45 37 48 Impactes assolits premsa (1) 877 759 422 501 Demandes premsa ateses (1) nd nd 203 304 Visites web/ dia 246 246 240 249 Sessions ASPB Hospital Esperança 6 11 8 8 Suport a entitats relacionades amb la salut i organitzacions d’ajuda mútua Organitzacions contactades 168 168 168 168 Peticions de subvenció municipal valorades 89 89 78 121 Projectes acordats i seguits 37 44 33 65 Sessions de formació de quadres sindicals i altres agents socials 14 16 12 12 Relació amb altres municipis, FMc, FEMp i xarxes de ciutats Presència xarxes i espais coordinació 4 4 4 5 centre col·laborador de l’Organització Mundial de la Salut i relacions en l’àmbit internacional Acord de col·laboració Manteniment Manteniment Renovació Confirmació iniciada acord (1) Pel 2007 és sols el període abril - desembre (el servei de comunicació va patir canvis el primer trimestre i no es van fer registres d’activitat ni d’impactes). Salut públIca memòria 2008 29 Indicadors d’activitat de la tecnoestructura L’activitat de les dependències tecnoestructurals no es troba fonament de l’existència de l’Agència, vetllant per la disponi- reflectida al catàleg de serveis. La seva finalitat es facilitar el bilitat de recursos i contribuint a garantir el compliment de les bon desenvolupament dels serveis de salut pública que son el normes legals i els procediments administratius vigents. 2005 2006 2007 2008 administració de personal Nòmines pagades (persones x mesos) 3.600 3.800 3.960 4.164 Contractacions gestionades 65 71 120 106 Processos de selecció realitzatsw 5 5 6 16 Participants en cursos de formació continuada 64 167 85 101 Hores de formació continuada impartides 341 4.295 1.114 1.054 Revisions mèdiques concertades 146 7 105 100 Beques de formació/recerca gestionades 24 24 12 10 Estudiants en pràctiques acollits 19 10 20 35 Expedients tramitats 34 38 40 33 administració econòmica Factures emeses (nombre) 1.023 1.124 1.093 1.071 Import facturat 921.775 1.331.217 1.352.529 1.156.783 Autoritzacions de despesa 1.008 1.427 1.323 1.375 Factures rebudes 3.814 4.378 4.142 4.044 Bestretes tramitades 543 621 442 453 Pagaments a justificar tramitats (ADOP-J) 331 231 501 366 Projectes de recerca o externs gestionats 43 48 45 44 Import dels projectes de recerca o externs 642.131 789.134 728.498 901.971 unitat Suport logística i Subministraments Gestió de manteniment d’edificis en m² 11.470 12.311 12.469 12.469 Cost subministres aigua, gas, electricitat, tel (x 1.000 ¤) 1.209 1.241 1.237 Expedients tramitats 182 168 185 173 Enviaments de correu gestionats 267.532 284.113 240.947 248.282 Serveis de missatgeria gestionats (1) 561 1.284 1.771 3.066 Parc de vehicles (2) 12 13 15 16 Paper reciclat (kg) Nd Nd 7.838 7.462 Piles reciclades (kg) Nd Nd Nd 50 Fluorescents reciclats (kg) Nd Nd Nd 25 assessoria jurídica Convenis tramitats 35 41 43 43 Contractes majors tramitats (3) 48 59 88 51 Exp. sancionadors i multes coercitives resolts 175 242 296 193 Desenvolupament informàtic Xarxes locals 13 13 13 13 Servidors 15 17 17 21 PCs 310 374 380 390 Usuaris xarxa 390 411 415 415 Hores desenvolupament projectes Nd 3.500 4.500 5.200 Temps de disponibilitat xarxes i serveis (%) Nd 99,99% 99,99% 99,99% Atenció incidències 963 951 760 798 Renovació d’ordinadors 50 35 50 98 (1) Jubilació de xofers i externalització de serveis durant el 2006. (3) Inclou pròrrogues, ampliacions i altres modificacions. (2) Inclou autocaravana aparcada a la Vall d’Hebrón. 30 Salut públIca memòria 2008 Indicadors de qualitat, efectivitat i impacte associats al catàleg de serveis Els programes d’actuació tenen com a objectiu principal obtenir millores en la salut pública. Ara bé, no sempre és fàcil disposar d’indicadors de la seva efectivitat. Atès que les accions empreses es basen en un coneixement de la se- va eficàcia, cal suposar que els programes que es desenvo- lupen amb l’apropiada cobertura i qualitat assoleixen l’efec- tivitat desitjada. Recentment, s’ha fet un esforç per incorporar indicadors d’aquesta natura a l’avaluació dels principals serveis de l’Agència, que es recull tot seguit. El seu cicle d’obtenció sovint és més llarg que el dels simples registres d’activitat, per tant en general fan referència a anys anteriors al que és objecte d’aquesta Memòria. 2005 2006 2007 2008 Sistemes d’informació sanitària Informes anuals editats durant l’any 9 11 12 13 Demora publicació butlletins trimestrals de drogues (mesos) 12 9 12 12 Demora publicació butlletins trimestrals de sida (mesos) 6 6 9 3 Demora presència dades mortalitat a informe salut (anys) 1 1 1 1 % dades vigilància contaminació atmosfèrica vàlides nd nd nd nd Vigilància epidemiològica i intervenció programa de prevenció i control de la tuberculosi Retard diagnòstic dels casos pulmonars (mediana de dies) 42 33 46 39 Casos detectats per notificació de laboratori (%) 12,7% 12,4% 8,4 9,2 Compliment del tractament a 15 juny any següent (%) 95,6% 95,6% 96,7% 96,7% Vigilància i control de la legionel·losi Casos confirmats en residents 100 81 61 68 Brots per legionella pneumophila 0 3 2 2 Casos relacionats amb brots (%) 0 14,8% 4,9 5,6% Vigilància de la salut ocupacional Casos en que s’emet informe (%) 51,2% 61,5% 67,9% 72% EAPs coberts per accions formatives presencials (%) 97,0% 100% 98,4% 100% EAPs que fan notificacions de casos (%) nd nd nd 97% Vigilància i intervenció ambiental Calderes inspeccionades valorades com a correctes (%) 86,5% 95,4% 100% 99,4% % controls desinfecció xarxa incorrectes nd nd nd 11,8% % controls zona aigua proveïment amb incompliment confirmat nd nd nd 0 % controls aixeta consumidor amb incompliment nd nd nd 1,1% Cobertura d’inspeccions a piscines públiques (% cens) nd nd nd 69% Inspeccions de torres de refrigeració no degudes a brots (%) 56,1% 100% 96,6% 100% Inspeccions de centres sanitaris i altres instal·lacions de risc (ACS i AFCH, spas i anàlegs) no degudes a brots (%) 44% 80% 94,9% 90% Vigilància i control d’aliments i establiments alimentaris Indústries inspeccionades (% del cens d’indústries actives) nd nd nd 94,9% Cuines - menjadors de restauració social (escoles, hospitals, residències, etc.) inspeccionades (% del cens) 89,7% 71,6% 95,6% 100% Registres o autoritzacions sanitàries pendents de resolució fora del termini (%) nd nd nd 2,7% Salut públIca memòria 2008 31 2005 2006 2007 2008 Vigilància i control de fauna urbana i plagues Animals recollits rescatats pels propietaris (% ingressats) 20,0% 22,3% 27,1% 26,0% Animals adoptats (% ingressats) 59,3% 56,9% 54,3% 51,3% Incidències múrids 835 590 527 510 Incidències paneroles 239 218 241 209 laboratori de salut pública % mètodes d’anàlisi acreditats nd nd nd 64% % determinacions analítiques acreditades nd nd nd 77% Acreditacions noves de mètodes d’anàlisi nd nd nd 27 % de mètodes d’anàlisi en abast obert (LEBA, LPE) (1) nd nd nd 39% prevenció i promoció de la salut cribratge de càncer de mama - cobertura (%) 79,7% 78,5% 76,1% 76,1% Càncers detectats en dones participants (%) 3,9% 3,9% 4,3% 4,2% Defuncions càncer de mama (per 100.000 dones 45-64 anys) 37,8 42,6 36,8 nd pla de vacunació - Malalties vacunables Notificacions Haemophilus influenza b 8 4 1 3 Notificacions rubèola 2 1 0 3 Notificacions xarampió 0 46 178 8 prevenció i control del tabaquisme Persones en grup amb abstinència continua (%) nd nd 53% 59,5% Educació per la salut a l’escola 2004-05 2005-06 2006-07 2007-08 Escoles inscrites que completen programa (%) nd nd nd nd Ratio participació en programes (centres participants en cada un de 4 programes estructurats / total centres ESO; l’amplitud potencial dels valors oscil·la entre 0 i 4) 1,6 1,5 1,4 1,5 altres intervencions de salut a l’escola 2004-05 2005-06 2006-07 2007-08 Menjadors escolars (CEIP - ESO) en programa revisió menús (%) 97,5% 69,3% 97,7% 98,5% Centres primària participants al programa de fluoracions (%) 22,8% 27,1% 43% 42,7% prevenció i atenció a les dependències 2005 2006 2007 2008 % xeringues repartides retornades 49,1% 59,7% 46,3% 76,5% Morts per reacció aguda adversa a drogues 80 85 66 48 Casos de sida nous en usuaris de drogues per via parenteral 43 23 8 19 (1) Aquesta categoria aplica únicament al Servei de Química. Docència i recerca 2005 2006 2007 2008 Docència Cursos pregrau amb participació docent 1 1 1 1 Cursos postgrau amb participació docent (crèdits) 35 35 35 35 Cursos postgrau dirigits (crèdits) 15 15 15 15 Cursos Fall Campus JHU amb participació docent ASPB 7 7 8 8 Estudiants postgrau i MIR acollits 4 4 4 4 Professionals ASPB amb nomenament docent acadèmic 2 7 7 6 Recerca Projectes de nova adjudicació 12 10 10 22 Projectes actius 32 26 41 41 Articles publicats en revistes indexades 38 68 60 78 Altres publicacions 21 19 14 8 Becaris & PIF ASPB 20 20 10 10 Becaris & PIF CIBERESP - - 20 20 32 Salut públIca memòria 2008 Indicadors econòmics El 2008 ha estat el sisè any de funcionament normalitzat de l’ASPB. Els comptes de l’ASPB han estat aprovats per la In- tervenció de la Generalitat i sotmesos a una auditoria exter- na. En les taules adjuntes es mostren els comptes de resul- tats, el balanç i el quadre de finançament amb comparació amb l’any anterior. balanços De situació al 31 De Desembre De 2008 i 2007 (en euros) actIu 2008 2007 paSSIu 2008 2007 Immobilitzat 3.617.776,68 3.494.317,83 Fons propis 3.216.944,84 3.059.265,09 Immobilitzacions immaterials 112.749,01 125.481,95 Patrimoni 744.891,47 744.891,47 Aplicacions informàtiques 295.803,53 250.964,71 Resultats d’exercicis 2.314.373,62 913.958,51 Amortitzacions (-) 183.054,52 (-) 125.482,76 anteriors Immobilitzacions materials 3.505.027,67 3.368.835,88 Resultat de l’exercici 157.679,75 1.400.415,11 Construccions 1.676.427,80 1.689.804,79 creditors a - 200.000,00 Instal·lacions tècniques 408.443,18 308.509,76 llarg termini Altre immobilitzat 5.421.576,77 4.726.020,01 Deutes amb entitats 200.000,00 Amortitzacions (-) 4.001.420,08 (-) 3.355.498,68 de crèdit actiu circulant 5.304.125,51 5.714.743,26 passiu circulant 5.704.957,35 5.949.796,00 Deutors 3.830.785,45 4.807.210,63 altres deutes a curt termini - 200.000,00 Deutors pressupostaris 4.175.881,04 5.067.313,11 Deutes amb entitats de crèdit - 200.000,00 Deutors no pressupostaris 27.648,93 21.611,68 creditors 5.423.083,59 5.575.681,62 Provisions per insolvències (-) 372.744,52 (-) 281.714,16 Creditors pressupostaris 3.097.317,48 3.036.410,32 tresoreria 1.473.340,06 896.581,42 Creditors no pressupostaris 127.251,18 120.137,11 ajustaments per Altres creditors per - 10.951,21 635.401,51 638.692,03 periodificació despeses meritades total actiu 8.921.902,19 9.209.061,09 Administracions públiques 597.003,22 863.499,39 Remuneracions pendents 966.110,20 916.942,77 de pagament ajustaments per 281.873,76 174.114,38 periodificació total passiu 8.921.902,19 9.009.061,09 Salut públIca memòria 2008 33 comptes De resultats corresponents als exercicis anuals acabats el 31 De Desembre De 2008 i 2007 (en euros) DEuRE 2008 2007 HaVER 2008 2007 Despeses de personal 14.979.164,01 14.113.476,25 Vendes i prestacions 122.144,06 34.901,54 Sous i salaris 11.673.571,66 10.864.646,57 de serveis Càrregues socials 3.305.592,35 3.248.829,68 Ingressos per prestacions 122.144,06 34.901,54 Dotacions per a amortitzacions 717.739,06 667.790,22 de serveis Variació de provisions de tràfic 91.030,36 (-) 11.769,91 Ingressos de gestió ordinària 1.023.597,30 1.290.186,46 Variació de provisions i pèrdues Taxes per prestacions 91.030,36 (-) 11.769,91 439.027,86 434.423,42 de crèdits incobrables de serveis altres despeses de gestió 11.696.936,15 10.594.574,64 Preus públics 304.516,78 567.346,56 Arrendament i cànons 730.956,76 678.504,00 Multes 280.052,66 288.416,48 Reparacions i conservació 528.219,27 412.709,60 altres ingressos 796.257,07 843.531,24 Subministraments 1.373.051,15 1.237.877,44 de gestió ordinària Comunicacions 285.660,72 256.751,49 Ingressos per Treballs realitzats per altres 785.018,05 815.299,05 8.033.270,18 7.389.619,31 projectes i convenis empreses Primes d’assegurances 6.799,71 10.751,02 Altres ingressos 11.239,02 28.232,19 Transports 67.823,80 76.135,83 transferències 27.645.663,99 25.833.832,17 Material d’oficina 166.950,20 155.702,93 i subvencions Despeses diverses 504.204,36 376.523,02 Transferències corrents 16.618.393,42 16.283.430,70 transferències i subvencions 1.615.213,76 1.243.481,60 de l’Ajuntament Transferències i subvencions Transferències corrents corrents 1.335.869,58 1.243.481,60 10.747.926,39 9.400.288,83de la Generalitat Transferències i subvencions 279.344,18 - Transferències de capital 279.344,18 150.112,64 de capital beneficis d’explotació 487.579,08 1.394.898,61 pèrdues d’explotació - - Despeses financeres 10.049,37 22.390,15 Ingressos financers 68.532,27 114.560,72 Resultats financers positius 58.482,90 92.170,57 Resultats financers negatius - - beneficis de les activitats pèrdues de les activitats 546.061,98 1.487.069,18 - - ordinàries ordinàries Pèrdues procedents de 365.569,64 - Projectes amb l’immobilitzat finançament afectat 2.127,02 30.901,40 Despeses extraordinàries 1.687,42 70.000,00 transferits al resultat Despeses i pèrdues d’altres exercicis 23.252,19 47.555,47 de l’exercici Resultats extraordinaris Resultats extraordinaris - - 388.382,23 86.654,07 positius negatius Resultat de l’exercici (benefici) 157.679,75 1.400.415,11 Resultat de l’exercici (pèrdua) - - 34 Salut públIca memòria 2008 Els recursos obtinguts durant els exercicis 2008 i 2007, així com la seva aplicació, i l’efecte que han produït aquestes operacions sobre el capital circulant es reflecteixen en el quadre que s’adjunta a continuació: aplIcacIONS 2008 2007 ORÍGENS 2008 2007 Recursos aplicats en les operacions - - Recursos generats 1.240.988,45 2.068.205,33 adquisicions d’immobilitzat per les operacions Immaterial 44.838,82 49.517,92 Material 1.161.928,73 1.932.550,75 Traspàs a curt termini i cancel·lació anticipada de deutes a llarg termini 200.000,00 200.000,00 total aplicacions 1.406.767,55 2.182.068,67 total orígens 1.240.988,45 2.068.205,33 Augment capital circulant - - Disminució capital circulant 165.779,10 113.863,34 1.406.767,55 2.182.068,67 1.406.767,55 2.182.068,67 variacions Del capital circulant 2008 2007 auGMENtS DISMINucIONS auGMENtS DISMINucIONS Deutors - 976.425,18 1.476.853,28 - Creditors a curt termini 352.598,03 - - 796.114,43 Tresoreria 576.758,64 - - 1.493.866,89 Ajustaments per periodificació - 118.710,59 699.264,70 - 929.356,67 1.095.135,77 2.176.117,98 2.289.981,32 Variació del capital circulant - 165.779,10 - 113.863,34 conciliació entre el resultat comptable De l’exercici i els recursos generats / aplicats en les operacions 2008 2007 Resultat comptable 157.679,75 1.400.415,11 Més Dotacions a les amortitzacions 717.739,06 667.790,22 Pèrdues procedents de l’immobilitzat 365.569,64 - Recursos generats / (aplicats) en les operacions 1.240.988,45 2.068.205,33 Indicadors de les persones formació Del personal Bona part de les activitats de formació continuada del per- la participació del seu personal tècnic en aquestes activitats, sonal tècnic es realitzen en el marc del treball diari de la especialment quan hi presenta aportacions. Altres accions pròpia Agència, destacant com a activitats d’aquesta natu- de formació tècnica es fan amb estructures acadèmiques. ra les sessions internes, i també les sessions de l’Agència, La col·laboració de l’Agència amb el programa de mestrat- realitzades mensualment i que propicien trobades amb al- ge en salut pública i amb el campus de l’escola de salut tres col·lectius. Moltes accions de formació es fan amb les pública de la Johns Hopkins University afavoreix la partici- estructures existents, destacant les societats professionals i pació de personal de l’Agència i d’investigadors en forma- científiques que ofereixen espais de formació en reunions ció en aquestes activitats, mitjançant beques cobertes per (Jornades i Congressos) i publicacions. L’Agència afavoreix la pròpia Agència. Salut públIca memòria 2008 35 participació en accions De formació tècnica, Creixement i desenvolupament 2006-08 2006 2007 2008 innovació Jornades i Congressos científics i professionals (inscripcions pagades) 111 159 148 L’Agència fa una opció per la qualitat i la innovació com a Cursos en aspectes tècnics opció per tendir a l’excel·lència. Durant l’any 2008, hi ha professionals (matrícules pagades) 93 71 160 hagut un seguit d’innovacions destacades introduïdes a l’activitat dels serveis de l’Agència. Bona part d’aquestes innovacions s’incorporaran de forma estable al seu funci- Altres activitats de formació que solen ser de caire més ge- onament. neralista es canalitzen a través del marc del Pla de Formació de l’Ajuntament de Barcelona. Els nostres professionals han – R enovació de l’acreditació ISO 17025 del Laboratori i gaudit en aquest marc d’una oferta de 1.054 hores d’acci- obtenció de la ISO 9001 als serveis d’inspecció sanitària ons formatives. Les que tenen més assistència i són més sol. dels aliments i de control de fauna urbana i plagues de licitades han estat les relatives als programes d’ofimàtica i l’ISAS. habilitats personals, a més d’algunes específicament adre- – Autoavaluació general seguint el model EFQM i formula- çades a aspectes tècnics propis del Laboratori i l’ISAS. ció d’un programa de millora a partir dels resultats. – Manteniment i millora del sistema d’informació sanitària de la ciutat, i compilació i difusió del primer informe sobre salut i seguretat la salut de la població immigrant a la ciutat. Els indicadors d’absentisme d’una organització reflecteixen as- – I ntegració de les bases de dades de seguretat alimentària, pectes importants. Al llarg dels darrers anys, la seva evolució en amb el desenvolupament del Sistema d’Informació de termes de dies d’absència de treballadors per malaltia, acci- Control Alimentari (SiCAL) i experimentació pilot del seu dents de treball (incloent els produïts anant i venint de la feina) ús pels inspectors en dispositius mòbils. o maternitat en relació als dies laborables pel nombre de treba- – Inici del programa de control dels establiments que prac- lladors es presenta a la taula. Les xifres son raonables, tenint en tiquen pírcings i tatuatges. compte una plantilla d’edat mitjana elevada (46 anys de mitja- – I ncorporació de nova tecnologia al Laboratori na, amb el 24% de més de 55 anys) a la que s’incorpora els – Formulació de manera participativa d’un seguit de pro- darrers temps personal més jove. Els darrers tres anys s’aprecia postes per fomentar un envelliment actiu i saludable, en un cert descens de les baixes per malaltia. La incorporació de cooperació amb altres actors. personal més jove es reflexa en les baixes per maternitat. – Revisió dels programes municipals de prevenció del dete- rior cognitiu en persones grans (tallers de memòria), per cauSa DE l’abSÈNcIa 2005 2006 2007 2008 analitzar-ne els trets i buscar opcions de millora i amplia- Malaltia 5,61 5,90 4,23 3,79 ció a la ciutat. Accident laboral 0,10 0,21 0,23 0,12 – R ealització d’una nova enquesta FRESC a estudiants de l’escola secundària obligatòria i post-obligatòria, explo- Maternitat 0,22 0,67 0,43 0,73 rant actituds, percepcions i conductes relacionades amb total 5,71 6,11 4,45 3,91 la salut. – C onsolidació del model de treball amb agents de salut per millorar el treball de prevenció i control de malalties trans- igualtat D’oportunitats i reconeixement missibles amb població immigrant. – Avaluació del Pla d’Acció sobre Drogues, tot preparant la La plantilla té una forta presència de dones (71,30%). La seva renovació pel proper període. proporció de dones que ocupen responsabilitats reflectides – Renovació del Servei d’Orientació sobre Drogues per a a l’organigrama va ser el 2008 de 48% (14/29) dels llocs de adolescents i famílies i formalització d’acords amb els cos- comandament, arribant al 56% (5/9) pel que fa als mem- sos policials per utilitzar-lo com a mesura alternativa a la bres del Comité de Direcció. Aquestes proporcions són su- sancionadora. periors a les assolides anys enrera. – Introducció de les infeccions de transmissió sexual al siste- ma de control i vigilància epidemiològica. L’Agència s’esforça en què el seu personal creixi dins l’orga- – Instal·lació i posta en marxa d’una nova estació de control nització. Totes les vacants de llocs de treball amb responsabi- de la contaminació atmosfèrica de fons urbà. litat que s’han produït d’ençà la creació de l’Agència (fora – Preparació d’un informe detallat sobre la qualitat de l’aire dels càrrecs de confiança) s’han cobert amb personal que ja a la ciutat, que iniciarà una sèrie d’informes annuals am- hi treballava o bé hi estava adscrit. pliant així el sistema d’informació sanitària. 36 Salut públIca memòria 2008 les publicacions fruit de projectes de recerca durant l’any són les següents: Abuín S, Centrich F, Rúbies A, Companyó R, Prat MD. Analysis of thyreostatic drugs in thyroid samples by ultra-performance liquid chromatography tandem mass spectrometry detection. Anal Chim Acta. 2008;617:184-91. Abuín S, Companyó R, Centrich F, Rúbies A, Prat MD. Analysis of thyreostatic drugs in thyroid samples by liquid chromato- graphy tandem mass spectrometry: comparison of two sample treatment strategies. J Chromatogr A. 2008;1207:17-23. recerca Antunes JL, Borrell C, Perez G, Boing AF, Wünsch-Filho V. Ine- qualities in mortality of men by oral and pharyngeal cancer in L’Agència contribueix al coneixement mitjançant projectes Barcelona, Spain and Sao Paulo, Brazil, 1995-2003. Int J Equity de recerca aplicada molt lligats a la innovació en els seus Health. 2008;7:14. camps de treball. La mesura de la producció científica es difícil; una forma de fer-ho és valorant en quina mesura es Antunes JL, Borrell C, Rodríguez-Sanz M, Pérez G, Biazevic formalitzen projectes, aquests son acceptats per instituci- MG, Wünsch-Filho V. Sex and socioeconomic inequalities of ons que financen recerca, i generen publicacions (com a lung cancer mortality in Barcelona, Spain and São Paulo, Brazil. producte final de la recerca). Eur J Cancer Prev. 2008;17:399-405. proDucció científica per àrees De recerca Ariza C, Nebot M, Tomás Z, Giménez E, Valmayor S, Tarilonte (proJectes De recerca finançats externament V, De Vries H. Longitudinal effects of the European smoking i publicacions) prevention framework approach (ESFA) project in Spanish ado- 2004 2005 2006 2007 2008 lescents. Eur J Public Health. 2008;18:491-7. Projectes de nova adjudicació 11 12 10 10 22 Barceló MA, Saez M, Cano-Serral G, Martínez-Beneito MA, Mar- Projectes actius 26 32 26 41 41 tínez JM, Borrell C, Ocaña-Riola R, Montoya I, Calvo M, López- Articles publicats Abente G, Rodríguez-Sanz M, Toro S, Alcalá JT, Saurina C, en revistes indexades 64 38 68 60 78 Sánchez-Villegas P, Figueiras A. Métodos para la suavización de Altres publicacions 16 21 19 14 8 indicadores de mortalidad: Aplicación al análisis de desigualades en mortalidad en ciudades del Estado Español (proyecto MEDEA). Gac Sanit. 2008;22:596-608. En el camp de la recerca, l’ASPB té projectes de recerca fi- nançats per diferents entitats. A més, pertany a diferents Barisic I, Tokic V, Loane M, Bianchi F, Calzolari E, Garne E, xarxes de centres i grups de recerca, destacant fins el 2006 Wellesley D, Dolk H and EUROCAT Working Group (Joaquín la seva participació en la xarxa de centres d’epidemiologia i Salvador). Descriptive Epidemiology of Cornelia de Lange salut pública (RCESP), la d’investigació en salut i gènere Syndrome in Europe. Am J Med Genet A. 2008;146A: 51-59. (RISG) i la de transtorns addictius (RTA). Recentment s’ha constituït el CIBER d’epidemiologia i salut pública (CIBE- Bhaskaran K, Hamouda O, Sannes M, Boufassa F, Johnson AM, RESP), com un consorci que fomenta la recerca en xarxa i Lambert PC, Porter K; CASCADE Collaboration (Garcia de Olalla P). col·laborativa amb finançament de l’Instituto de Salud Car- Changes in the risk of death after HIV seroconversion compared los III. L’Agència hi participa, assumint a més la coordinació with mortality in the general population. JAMA. 2008;300:51-9. de quatre grups, on es barregen investigadors de l’Agència i de l’exterior. Bhaskaran K, Mussini C, Antinori A, Walker AS, Dorrucci M, Sa- bin C, Phillips A, Porter K; CASCADE Collaboration. Changes in grups De l’agència al ciberesp, 2008 the incidence and predictors of human immunodeficiencyvirus- RESpONSablE GRup associated dementia in the era of highly active antiretroviral the- carme borrell Epidemiologia social i desigualtats rapy. CASCADE collaboration. Ann Neurol. 2008;63:213-21. Joan a. caylà Malalties transmissibles Blanco S, Prat C, Sánchez MD, Ferrer D, Pellicer T, Haba L, La- Manel Nebot Avaluació d’intervencions torre I, Vilaplana C, Auxina V, Domínguez J. Evaluation of a M. teresa brugal Drogodependències Legionella urinary antigen enzyme immunoassay for rapid de- Salut públIca memòria 2008 37 tection of Legionella pneumophila in water samples. Int J Hyg Gastroenteritis Study Group. Aetiology and epidemiology of Environ Health. 2008; 211: 168-171. viral gastroenteritis outbreaks in Catalonia (Spain) in 2004- 2005. J Clin Virol. 2008;43:126-31. Borrell C, Artazcoz L. Las desigualdades de género en salud: retos para el futuro. Rev Esp Salud Publica. 2008;82:245-9. Domínguez A, Torner N, Barrabeig I, Rovira A, Rius C, Cayla J, Plasencia E, Minguell S, Sala MR, Martínez A, Costa J, Mosque- Borrell C, Benach J. Desigualdades en salud en Cataluña: ¿real- ra M, Cabezas C, Working Group for the Study of the Measles mente en la agenda política? Gac Sanit. 2008;22:80. Outbreak in Catalonia. Large Outbreak of Measles in a Com- munity with High Vaccination Coverage: Implications for the Borrell C, Rodríguez-Sanz M, Pérez G, Garcia-Altés A. Las desi- Vaccination Schedule. Clin Infect Dis. 2008;47:1143-9. gualdades sociales en salud en el Estado español. Aten Prima- ria. 2008;40:59-60. Domínguez-Berjón MF, Borrell C, Cano-Serral G, Esnaola S, Nolasco A, Pasarín MI, Ramos R, Saurina C, Escolar-Pujolar A. Construcción Borrell C, Azlor E, Rodríguez-Sanz M, Puigpinós R, Cano-Serral de un índice de privación a partir de datos censales en grandes G, Pasarín MI, Martínez JM, Benach J, Muntaner C. Trends in ciudades españolas (Proyecto MEDEA). Gac Sanit. 2008;22:179-87. socioeconomic mortality inequalities in a southern European urban setting at the turn of the 21st century. J Epidemiol Com- Dunn D, Woodburn P, Duong T, Peto J, Phillips A, Gibb D, Por- munity Health. 2008;62:258-66. ter K; HIV Paediatric Prognostic Markers Collaborative Study (HPPMCS); Concerted Action on Sero-Conversion to AIDS and Borrell C, Artazcoz L. Las politicas para reducir las desigualda- Death in Europe (CASCADE) Collaboration. Current CD4 cell des en salud. Gac Sanit. 2008;22:465-73. count and the short-term risk of AIDS and death before the availability of effective antiretroviral therapy in HIV-infected Borrell C, Muntaner C, Sola J, Artazcoz L, Puigpinos R, Benach children and adults. J Infect Dis. 2008;197:398-404. J, Noh S. Immigration and self-reported health status by social class and gender: the importance of material deprivation, work Escribà-Agüir V, Gonzalez-Galarzo, Barona-Vilar C, Artazcoz L. organisation and household labour. J Epidemiol Community Factors related to depression during pregnancy: Are there gender Health. 2008; 62: e7. differences?. J Epidemiol Community Health. 2008;62:410-4. Bravo MJ, Royuela L, Barrio G, Brugal MT, Domingo A, de la Escribà-Agüir V, Artazcoz L, Pérez-Hoyos S. Efecto del ambien- Fuente L. Acceso a jeringas estériles entre los jóvenes de Ma- te psicosocial y de la satisfacción laboral en el síndrome de drid y Barcelona que se inyectan drogas y su asociación con las burnout en médicos especialistas. Gac Sanit. 2008;22:300-8. prácticas de riesgo. Gac Sanit. 2008;22:128-32. Espelt A, Borrell C, Rodríguez-Sanz M, Muntaner C, Pasarín MI, Carnicer-Pont D, Peña-Rey I, de Aragón VM, de Ory F, Dominguez Benach J, Schaap M, Kunst AE, Navarro V. Inequalities in health A, Torner N, Caylà JA; Regional Surveillance Network. Eliminating by social class dimensions in European countries of different congenital rubella syndrome in Spain: does massive immigration political traditions. Int J Epidemiol. 2008; 37:1095-105. have any influence? Eur J Public Health. 2008;18:688-90. Espelt A, Borrell C, Roskam AJ, Rodríguez-Sanz M, Stirbu I, Dalmau- Caylà JA, Caminero JA, Ancochea J. Tuberculosis y solidaridad. Bueno A, Regidor E, Bopp M, Martikainen P, Leinsalu M, Artnik B, Arch Bronconeumol. 2008;44:657-9. Rychtarikova J, Kalediene R, Dzurova D, Mackenbach J, Kunst AE. Socioeconomic inequalities in diabetes mellitus across Europe at the Chico J, Rúbies A, Centrich F, Companyó R, Prat MD, Granados beginning of the 21st century. Diabetologia. 2008;51:1971-9. M. High-throughput multiclass method for antibiotic residue analysis by liquid chromatography–tandem mass spectrometry. Font-Ribera L, Perez G, Salvador J, Borrell C. Socioeconomic J Chromatogr A. 2008;1213:189-99. inequalities in unintended pregnancy and in pregnancy outco- mes. J Urban Health. 2008;85:125-35. Cruz MJ, Villalbí JR, Swanson M, Pintó JM, Rodrigo MJ, Morell F. Immunoquantitative measurement of soybean aeroallergen Fontcuberta M, Arqués JF, Villalbí JR, Martínez M, Centrich F, emissions at industrial sites. J Investig Allergol Clin Immunol. Serrahima E, Pineda L, Duran J, Casas C. Chlorinated organic 2008;18:443-8. pesticides in marketed food: Barcelona, 2001-06. Sci Total En- viron. 2008;389:52-7. Domínguez A, Torner N, Ruíz L, Martínez A, Barrabeig I, Camps N, Godoy P, Minguell S, Parrón I, Pumarés A, Sala MR, Bartolo- Fu M, Martinez C, Martinez-Sanchez JM, López MJ, Martin- mé R, Pérez U, de Simón M, Montava R, Buesa J; Catalan Viral Pujol A, Centrich F, Muñoz G, Nebot M, Saltó E. Secondhand 38 Salut públIca memòria 2008 smoke in hospitals before and after a ban on smoking in Cata- slower disease progression following HIV seroconversion in lonia (Spain). Prev Med. 2008;47:624-8. women. Am J Epidemiol. 2008;168:532-40. García-Rodríguez A, Peracho V, Villalbí JR, Bouis S, Duràn J, López MJ, Nebot M, Albertini M, Birkui P, Centrich F, Chudziko- Guix J. Avances en la gestión de un centro de acogida de ani- va M, Georgouli M, Gorini G, Moshammer H, Mulcahy M, Pila- males de compañía. Gac Sanit. 2008;22:76-8. li M, Serrahima E, Tutka P, Fernandez E. Secondhand Smoke Exposure in Hospitality Venues in Europe. Environ Health Pers- García de Olalla P, Gracia J, Rius C, Caylà JA, Pañella H, Villabí pect. 2008;116:1469-72. JR, Guix J, Pellicer T, Ferrer D, Cusi M, Pelaz C, Sabrià M; Grupo de trabajo del brote de Vallcarca. Brote comunitario de neumo- Lozano OM, Domingo-Salvany A, Martinez-Alonso M, Brugal nía por Legionella pneumophila: importancia del control de las MT, Alonso J, de la Fuente L. Health-related quality of life in torres de refrigeración en los centros sanitarios. Enferm Infecc young cocaine users and associated factors. Qual Life Res. Microbiol Clin. 2008;26:15-22. 2008;17:977-85. Gonzalez-Saiz F, Lozano OM, Ballesta R, Silva T, Brugal MT, Bil- Lushchenkova O, Fernández E, López MJ, Fu M, Martínez- bao I, Barrio G, Domingo-Salvany A, Bravo MJ, de la Fuente L, Sánchez JM, Nebot M, Gorini G, Schiaffino A, Twose J, Borràs Del P, I. Validity of the Severity of Dependence Scale (SDS) cons- JM; ETS EurosSurvey Working Group. Secondhand smoke ex- truct applying the item response theory to a non-clinical sam- posure in Spanish adult non-smokers following the introducti- ple of heroin users. Subst Use Misuse. 2008;43:919-35. on of an anti-smoking law. Rev Esp Cardiol. 2008;61:687-94. Gorini G, Moshammer H, Sbrogiò L, Gasparrini A, Nebot M, Martin JL, Pérez K, Marí-Dell'Olmo M, Chiron M. Whiplash risk Neuberger M, Tamang E, López MJ, Galeone D, Serrahima E, estimation based on linked hospital-police road crash data Italy & Austria Before and After Study’ Working Group. Italy and from France and Spain. Inj Prev. 2008;14:185-90. Austria before and after study: second-hand smoke exposure in hospitality premises before and after 2 years from the introduc- Martínez A, Domínguez A, Torner N, Ruiz L, Camps N, Barrabeig tion of the Italian smoking ban. Indoor Air. 2008;18:328-34. I, Arias C, Alvarez J, Godoy P, Balena PG, Pumarés A, Bartolomé R, Ferrer D, Perez U, Pintó R, Buesa J, Catalan Viral Gastroenteri- Gorini G, Gasparrini A, Tamang E, Nebot M, Lopez MJ, Alberti- tis Study group. Epidemiology of foodborne Norovirus outbreaks ni M, Marcolina D, Fernandez E, ETS EuroSurvey Working in Catalonia, Spain. BMC Infect Dis. 2008; 8:47. Group. Prevalence of second-hand smoke exposure after intro- duction of the Italian smoking ban: the Florence and Belluno Menvielle G, Kunst AE, Stirbu I, Strand BH, Borrell C, Regidor E, survey. Tumori. 2008;94:798-802. Leclerc A, Esnaola S, Bopp M, Lundberg O, Artnik B, Costa G, Deboosere P,Martikaine P, Mackenbach JP. Educational differen- Grau M, García-Altés A, Pasarín MI, Arribas P, Borrell C, Brugal ces in cancer mortality among women and men: a gender pat- T. Utilidad de un sistema de información para la atención pri- tern that differs across Europe. Br J Cancer. 2008;98:1012-9. maria. Aten Primaria. 2008;40:167-73. Millet JP, Garcia de Olalla P, Carrillo-Santisteve P, Gascón J, Tre- Guix J, Villalbí JR, Armengol R, Llebaria X, Manzanera R, Pla- viño B, Muñoz J, Gómez I Prat J, Cabezos J, González Cordón sencia A. Innovar en la gestión de servicios de salud pública: La A, Caylà JA. Imported malaria in a cosmopolitan European city: experiencia de la Agencia de Salud Pública de Barcelona. Gac a mirror image of the world epidemiological situation. Malar J. Sanit. 2008;22:267-74. 2008;7:56. Herrero MJ, Domingo-Salvany A, Torrens M, Brugal MT, Project Iti- Morales E, Ariza C, Nebot M, Pérez A, Sánchez F. Consumo nere Group.Psychiatric comorbidity in young cocaine users: induced de cannabis en los estudiantes de secundaria de Barcelona: versus independent disorders. Addiction. 2008;103:284-93. inicio en el consumo, efectos experimentados y expectativas. Gac Sanit. 2008;22:321-9. Herrero MJ, Domingo-Salvany A, Torrens M, Brugal MT, Gutier- rez F. Personality profile in young current regular users of cocai- Novoa AM, Juárez O, Nebot M. Efectividad de las intervencio- ne. Subst Use Misuse. 2008;43:1378-94. nes cognitivas en la prevención del deterioro de la memoria en las personas mayores. Gac Sanit. 2008;22:474-82. Jarrin I, Geskus R, Bhaskaran K, Prins M, Perez-Hoyos S, Muga R, Hernández-Aguado I, Meyer L, Porter K, del Amo J; CASCA- Novoa AM, de Olalla PG, Clos R, Orcau A, Rodríguez-Sanz M, DE Collaboration (de Olalla PG, Caylà J). Gender differences in Caylà JA. Increase in the non-HIV-related deaths among AIDS HIV progression to AIDS and death in industrialized countries: cases in the HAART era. Curr HIV Res. 2008;6:77-81. Salut públIca memòria 2008 39 Panel de expertos de GESIDA; Plan Nacional sobre el Sida. Tre- Ramos P, Díez E, Pérez K, Rodriguez-Martos A, Brugal MT, Vi- atment of opportunistic infections in adolescent and adult pa- llalbí JR. Young people's perceptions of traffic injury risks, pre- tients infected with the human immunodeficiency virus during vention and enforcement measures: a qualitative study. Accid the era of highly active antiretroviral therapy. Enferm Infecc Mi- Anal Prev. 2008;40:1313-9. crobiol Clin. 2008;26:356-79. Rius C, Pérez G, Rodríguez-Sanz M, Fernàndez E; COHESCA Study Pañella H, Juanola E, De Peray JL, Artazcoz L. Lipoatrofia semi- Group. Comorbidity index was successfully validated among men circular: un nuevo trastorno de salud relacionado con el traba- but not in women. J Clin Epidemiol. 2008;61:796-802. jo. Gac Sanit. 2008;22:73-5. Rueda S, Artazcoz L, Navarro V. Health inequalities among the Pañella H, Rius C, Caylà JA; Barcelona Hepatitis C Nosocomial elderly in Western Europe. J Epidemiol Community Health. Research Working Group. Transmission of hepatitis C virus du- 2008;62:492-8. ring computed tomography scanning with contrast. Emerg In- fect Dis. 2008;14:333-6. Ruiz-Manzano J, Blanquer R, Calpe JL, Caminero JA, Caylà J, Domínguez JA, García JM, Vidal R; Sociedad Española de Neu- Pasarín MI, Miller R, Segura A. Aportaciones de la atención mología y Cirugía Torácica. Diagnóstico y tratamiento de la primaria y la salud pública al desarrollo de la salud comunitaria. tuberculosis. Arch Bronconeumol. 2008;44:551-66. Aten Primaria. 2008;40:115-7. Sutton AJ, Hope VD, Mathei C, Mravcik V, Sebakova H, Valle- Peiró S, García-Altés A. Posibilidades y limitaciones de la gestión jo F, Suligoi B, Brugal MT, Ncube F, Wiessing L, Kretzschmar por resultados de salud, el pago por objetivos y el redirecciona- M. A comparison between the force of infection estimates for miento de los incentivos. Gac Sanit. 2008;22 Supl 1:143-55. blood-borne viruses in injecting drug user populations across the European Union: a modelling study. J Viral Hepat. Pérez G, Porta M, Borrell C, Casamitjana M, Bonfill X, Bolibar I, 2008;15:809-16. Fernández E; on behalf of the INTERCAT Study Group. Interval from diagnosis to treatment onset for six major cancers in Ca- Torner N, Domínguez A, Ruiz L, Martínez A, Bartolomé R, Bue- talonia, Spain. Cancer Detect Prev. 2008;32:267-75. sa J, Ferrer MD, Catalan Viral Gastroenteritis Study Group. Acu- te gastroenteritis outbreaks in Catalonia, Spain: Norovirus ver- Perez L, Tobias A, Querol X, Künzli N, Pey J, Alastuey A, Viana M, sus Salmonella. Scand J Gastroenterol. 2008; 43: 567-573. Valero N, González-Cabré M, Sunyer J. Coarse Particles From Sa- haran Dust and Daily Mortality. Epidemiology. 2008;19:800-7. Tost JR, Vidal R, Maldonado J, Caylà JA. Efectividad y toleran- cia de las pautas de tratamiento antituberculoso sin isoniaci- Polinder S, Meerding WJ, Lyons RA, Haagsma JA, Toet H, Petri- da y/io rifampicina. Análisis de 85 casos. Arch Bronconeumol. dou ET, Mulder S, van Beeck EF. And the EUROCOST working 2008;44:478-83. group (Pérez C). International variation in clinical injury inciden- ce: exploring the perfomance of indicators based on health Touloumi G, Pantazas N, Stirnadel HA, Walker AS, Boufassa F, care, anatomical and outcome criteria. Accid Anal Prev. 2008; Vanhems P, Porter K, CASCADE Collaboration (Garcia de Ola- 40:182-91. lla P). Rates and determinants of virologic and immunological response to HAART resumption after treatment interruption Pons-Vigués M, Puigpinós R, Cano-Serral G, Marí-Dell'Olmo M, in HIV-1 clinical practice. J Acquir Immune Defic Syndr. Borrell C. Breast cancer mortality in Barcelona following imple- 2008;49:492-8. mentation of a city breast cancer-screening program. Cancer Detec Prev. 2008;32:162-7. Vallejo F, Toro C, de la Fuente L, Brugal MT, Soriano V, Silva TC, Bravo MJ, Ballesta R, Barrio G, Itinere Project Group. Prevalence Porta M, González B, Márquez S, Artazcoz L. Doubts on the of and risk factors for hepatitis B virus infection among street- appropriateness of universal human papillomavirus vaccinati- recruited young injection and non-injection heroin users in Bar- on: is evidence on public health benefits already available? J celona, Madrid and Seville. Eur Addict Res. 2008;14:116-24. Epidemiol Community Health. 2008;62:667. Vall Mayans M, Caballero E, Garcia de Olalla P, Armengol P, Quer J, Esteban JI, Sánchez JM, Otero T, Rius C, Coll M, Cubero Codina MG, Barberà MJ, Sanz B, Andreu A, Caylà JA. Outbreak M, Moreno G,Gonzalez A, Vaque J, Esteban R, Campins M, of lymphogranuloma venereum among men who have sex Pañella H, Guardia J, Martell M. Nosocomial transmission of with men in Barcelona 2007/08--an opportunity to debate se- hepatitis C virus during contrast-enhanced computed tomo- xual health at the EuroGames 2008. Euro Surveill. 2008;13. graphy scanning. Eur J Gastroenterol Hepatol. 2008;20:73-8. pii:18908. 40 Salut públIca memòria 2008 Villalbí JR, Daban F, Pasarín MI, Rodríguez-Sanz M, Borrell C. Docència Quitting and prevalence of smoking: gender, social class, and primary health care. Aten Primaria. 2008;40:87-92. L’ASPB ha anat desenvolupant una oferta docent basada en gran part en la seva experiència pràctica, que inclou diversos Villalbí JR, Cusí M, Madrueño V, Durán J, Balfagon P, Portaña S, cursos periòdics, que de forma consolidada s’ofereixen anual- Salamero M, Guix J. Smoke-free areas: persuasion and enforce- ment o biennalment, sovint en col·laboració amb institucions ment. Gac Sanit. 2008;22:614-7. acadèmiques que els han acreditat. En el camp de la docència cal esmentar la col·laboració amb la Facultat de Medicina i de Villalbí JR, Granero L, Brugal MT. Políticas de regulación del al- Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona. A més, cal cohol en España: ¿salud pública basada en la experiencia? In- destacar les experiències de col·laboració del Laboratori amb la forme SESPAS 2008. Gac Sanit. 2008;22 Supl 1:79-85. Facultat de Química. L’ASPB acull tant estudiants de formació professional com universitaris de pregrau en pràctiques. altres publicacions Borrell C, Serral G, Martínez-Beneito MA, Marí-Dell’Olmo m, Docència de postgrau Rodríguez-Sanz M y grupo Medea. Atlas de mortalidad en ciu- L’Agència participa en el programa oficial de mestratge en sa- dades de España. Terrassa: Dit i Fet, 2008 lut pública que ofereixen les Universitats Pompeu Fabra i Au- tònoma de Barcelona, contribuint amb professors i estant pre- Catalá-López F, García-Altés A. Algunas consideraciones meto- sent als espais de coordinació i planificació del programa. dológicas en la evaluación económica de intervenciones preven- Històricament és rellevant la col·laboració amb l’Escola de Sa- tivas: un debate abierto. Pharmacoeconomics. 2008;5: 61-5. lut Pública de la Johns Hopkins University, amb un conveni específic que ha permès establir un campus a Barcelona (el Fall Caylà JA. Año SEPAR de la Tuberculosis y la Solidaridad. Separ- Institute). També és molt important la implicació de l’ASPB en visión. 2008;48:4-5. la formació de residents en medicina preventiva i salut pública, formant part d’una Unitat Docent amb la Universitat Pompeu Caylà JA. Epidemiology of tuberculosis in Europe, Spain and Fabra i l’IMAS i acollint per tant els MIR als seus serveis. Barcelona: The influence of HIV, immigration and Control Pro- grams. Sandoz publicaciones. 2008;1-9. Així mateix, l’ASPB ha participat en els programes del Mes- tratge sobre Drogodependències de les universitats de Barce- Caylà JA, Sanz P, Ochoa D, Blanquer J. Legionelosis. A: Gorod- lona i de Santiago de Compostela i amb el Mestratge en ner O, editors. Patologías regionales y enfermedades emergen- Prevenció de Riscos Laborals de l’Institut Català de Tecnolo- tes. Ed. Corpus; 2008. p.111-121. gia. També s’ha col·laborat en cursos de postgrau de l’Escola Universitària d’Infermeria de la Universitat de Barcelona, en García-Altés A, Rodríguez M, Pérez G, Borrell C. Desigualdades el Diploma d’Infermeria del treball organitzat per l’Institut en salud en las Comunidades Autónomas desde la perspectiva d’Estudis de la Salut de la Generalitat de Catalunya i l’Institut socioeconómica y de género. Cuadernos Económicos ICE; d’Educació Contínua de la Universitat Pompeu Fabra, i en 2008: 115-27. cursos de l’Escola Universitària d’Infermeria de la Creu Roja. Ruiz Manzano J, Blanquer R, Calpe JL, Caminero JA, Caylà JA, personal investigador en formació i becaris de recerca Domínguez JA, García JM, Vidal R. Normativa SEPAR: Diagnósti- L’ASPB recluta becaris de recerca, especialment entre estu- co y tratamiento de la tuberculosis. Recomendaciones SEPAR. diants de postgrau. A més, acull alguns candidats a doctor 2008; 50. que treballen en camps relacionats amb les activitats de l’ASPB, a petició del seu departament universitari i personal Puigpinós R, Villegas R, Rodríguez-Sanz M, Borrell C. La Salut investigador en formació (PIF) o de suport a la recerca. L’any de la població a Catalunya. A: Larios MJ, Nadal M (eds). El pa- 2008 hem tingut 30 persones implicades així en activitats per de la immigració. L’estat de la immigració a Catalunya. de recerca, dels que 10 eren becaris o PIF de nova incorpo- Anuari 2007. Barcelona: Editorial Mediterrània. Fundació Jau- ració, i 20 PIF i altres professionals contractats pel CIBERESP me Bofill. Col·lecció Polítiques. 2008; 67: 305-34. per realitzar projectes a l’Agència. Memòria 2008 Seu central de l’Agència de Salut Pública de Barcelona Pl. Lesseps, 1 • 08023 Barcelona Tel 93 238 45 45 • Fax 93 217 31 97 direccio@aspb.cat Agència de Salut Pública de Barcelona www.aspb.cat Agència de Salut Pública de Barcelona memòria 2008