Memòria 2009 Seu central de l’Agència de Salut Pública de Barcelona Pl. Lesseps, 1 • 08023 Barcelona Tel 93 238 45 45 • Fax 93 217 31 97 direccio@aspb.cat Agència de Salut Pública de Barcelona www.aspb.cat Agència de Salut Pública de Barcelona memòria 2009 Edició: Agència de Salut Pública de Barcelona. Pl. Lesseps, 1, 08023 Barcelona Tel. 93 238 45 45 Fax 93 217 31 97 www.aspb.cat Coordinació tècnica: Montserrat Arissó, Joan Ramon Villalbí Disseny gràfic i maquetació: PRIMER SEGONA serveis de comunicació Dipòsit legal: B-34.730-2010 Tiratge: 1.200 exemplars Juliol de 2010 Imprés sobre paper reciclat SALUT PÚBLICA Memòria 2009 04 16 Missió, valors i visió Els recursos Dotació pressupostària 05 Edificis Organització i estructura Tecnologia Sistemes informàtics Membres de la Junta de Govern de l’ASPB Dotació del Laboratori Organització executiva Organigrama de l’ASPB 20 08 Els processos de l’Agència Estratègies i plans d’actuació Model de processos Q uadre integral de comandament (QUIC) 22 Model de gestió Pla de qualitat Resultats Acreditació Indicadors de producció Catàleg de serveis Indicadors d’activitat de la tecnoestructura Clients i usuaris 11 I ndicadors de qualitat, efectivitat i impacte L es persones de l’Agència associats al catàleg de serveis Indicadors econòmics Comunicació interna Indicadors de les persones C reixement i desenvolupament 13 Aliances Memòria 2009 Isabel Ribas i Seix Presidenta de l’Agència de Salut Pública de Barcelona Delegada de Salut de l’Ajuntament de Barcelona Com a Presidenta de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, presentar la Memòria d’activitats de l’any és sempre una satisfacció. Any rere any es consolida i amplia un exercici d’avaluació i de transparència rigorós, que expressa uns valors propis del sector i de la nostra cultura. L’any 2009 ha estat marcat per la crisi econòmica, que s’està accentuant després. A banda de les consideracions sobre el seu origen, tindrà efectes sobre la salut, influint en algunes desigualtats socials. Afecta molt els nostres serveis, i de manera diversa: ho veiem en la disminució en el nom- bre de casos de tuberculosi o malària (lligades a la frenada en l’arribada d’immigrants de països on són endèmiques), en la disminució en l’obertura de nous establiments alimentaris i en el volum de sacrifici de bestiar a l’escorxador, o bé en el menor flux de vehicles i de transport de mercaderies, (amb efectes en la contaminació atmosfèrica). Són moments de canvi, als que hem de respondre. Ha estat un any trepidant. Entre tantes coses, precisament el 2009 s’ha aprovat un nou Pla d’Acció sobre Drogues, que hem consensuat amb el Departament de Salut i amb el Consorci Sanitari de Barcelona, i que ara cal desplegar i fer operatiu en un context difícil: l’Agència hi juga un paper decisiu. I a més, el 2009 s’ha produït la pandèmia de grip nova, a la que hem donat resposta. Ha estat relativament benigne, però ens ha donat molta feina; el nostre esforç ha contribuït a evitar que causés alteracions indegudes en el bon funcionament de la ciutat i hem aprofitat l’ocasió per a millorar l’actuació conjunta entre salut pública, assistència primària i assistència hospitalària. El mes d’octubre del 2009, el Parlament de Catalunya aprovava per unanimitat la Llei de salut pública. Aquesta llei vol ser l’instrument vertebrador de les actuacions públiques per lluitar contra les desigualtats en salut, conseqüència de diferents factors individuals i de l’entorn. D’acord amb aquesta llei, la nostra Agència assumeix les funcions de l’Agència de Salut Pública de Catalunya pel que fa a la ciutat de Barcelona, esdevenint l’organisme executiu responsable de la prestació dels serveis essencials de la salut pública a la ciutat. L’Agència fa un gran servei a la ciutat i al país. Vull agrair a totes les persones que la fan funcionar el seu esforç quotidià al servei de la ciutat. També vull agrair a tota la ciutadania la seva confiança en el nostre treball. 04 SALUT PÚBLICA Memòria 2009 Missió, valors i visió La raó de ser de l’Agència es va definir quan va ser creada, Valors l’any 2002, en els documents fundacionals aprovats, nota- blement els seus estatuts. Aquesta raó de ser s’ha concretat La gestió de l’Agència de Salut Pública de Barcelona es basa encara més a definir la seva missió i visió, documents de en els valors següents: referència aprovats per la Junta de Govern. • la transparència i la participació; Declaració de missió, valors i visió de l’Agència de Salut • l’actuació fonamentada en l’evidència i l’avaluació; Pública de Barcelona (revisió aprovada per la Junta de • la capacitat de resposta; Govern el 4 de desembre del 2007) • l’eficiència en l’ús dels recursos que se li confien; • l a reflexió sobre la pròpia praxi mitjançant la recerca aplicada; • l a qualificació i el creixement professional del seu personal; Missió • la interacció i la cooperació amb altres institucions i enti- tats implicades; L’Agència de Salut Pública de Barcelona dirigeix i gestiona • l ’aspiració a l’equitat, la cohesió social, la inclusió i la con- els centres i serveis de salut pública de la ciutat per encàrrec vivència; de l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. • la contribució a un entorn ambiental i social sostenibles. El seu objectiu és vetllar per la salut de les persones resi- dents a Barcelona i visitants, mitjançant: Visió • e l coneixement de l’estat de salut de la població i dels factors que el determinen; La visió de futur de l’Agència de Salut Pública de Barcelona • e l desenvolupament de polítiques per a mantenir i millo- és esdevenir una organització de referència en la gestió i la rar la salut de la població; innovació en salut pública, amb un lideratge reconegut. As- • la garantia de la prestació de serveis en el terreny de la pira a l’excel·lència en els seus serveis, integrant la bona salut pública, assumint integralment les tasques que se’n pràctica en salut pública a través de l’avaluació i la cerca de derivin per a l’exercici de l’autoritat sanitària a la ciutat. la qualitat total. SALUT PÚBLICA Memòria 2009 05 Organització i estructura Membres de la Junta de Govern de l’ASPB, desembre del 2009 L’Agència de Salut Pública de Barcelona va començar a fun- cionar de manera operativa l’1 de gener del 2003. El seu MEMBRES AMB VEU I VOT  esquema d’organització el va aprovar la Junta de Govern en Presidenta la seva sessió constitutiva, el 12 de novembre del 2002, i Isabel Ribas i Seix s’ha mantingut sense grans canvis fins avui dia. Tal com estableixen els seus estatuts (publicats al Diari Oficial de la Vicepresident Generalitat de Catalunya el 19 de novembre del 2002), Antoni Plasència i Taradach l’ASPB la governa la seva Junta de Govern, els membres de la qual els designen l’alcalde de Barcelona i la consellera de Xavier Florensa i Cantons Salut, excepte un, que el designen els representants sindi- Jordi Varela i Pedragosa cals dels treballadors. La Junta nomena el gerent. Xavier Rodríguez i Guasch Xavier Llebaria i Samper Sara Jaurrieta i Guarner Representant sindical Víctor Madrueño i Ruiz de Loizaga MEMBRES AMB VEU PERÒ SENSE VOT  Gerent Conrad Casas i Segalà Interventor Joan Guerrero i Luque Secretària Marta Salamero García M. Pilar Castro i Sot va ser representant del personal de l’ASPB fins al 21 d’abril del 2009. Josep Rubio i Sampron va ser interventor de l’ASPB fins al 21 d’abril del 2009. 06 SALUT PÚBLICA Memòria 2009 Organització executiva L’organigrama de l’Agència es basa en aspectes de coneixe- ment tècnic i professional. Les dependències s’han generat L’ASPB s’estructura en cinc grans branques de producció de en bona part per a respondre a àmbits d’especialització i per serveis: l’Institut de Seguretat Alimentària i de Salubritat a resoldre problemes. La major part del treball quotidià dels (ISAS), la Direcció de Vigilància Ambiental, el Laboratori, l’Ob- seus professionals es fa dins de la dependència a la qual són servatori de la Salut Pública, i l’Institut de Serveis a la Comuni- adscrits. Tot i això, s’afavoreix el treball transversal dins tat. La Direcció de Recerca i Docència té caire funcional. D’al- l’Agència, i hi han grups de treball i comissions que aproxi- tra banda, la tecnoestructura s’agrupa en la Direcció de men persones de diverses dependències amb un objectiu Recursos i Administració, que té la missió de donar suport a la compartit, alguns de manera puntual per a respondre a una Gerència i a les unitats productives. Aquesta Direcció aplega qüestió concreta, i d’altres de manera més permanent. l’Administració Econòmica, Recursos Humans i Organització, i la Unitat de Suport Logístic i Subministraments. La Gerència El gros de les persones de l’Agència estan assignades a les rep el suport del Servei Adjunt a la Gerència, que a més super- diferents branques que desenvolupen serveis de salut públi- visa el Servei de Desenvolupament Informàtic, el Servei de ca, mentre que el 13% de la plantilla està assignada a la Prevenció i Atenció a les Drogodependències i l’Equip Asses- direcció i els serveis centrals comuns que donen suport als sor o Staff, que cobreix els assumptes de qualitat, comunica- altres (desenvolupament informàtic, recursos humans, ad- ció i publicacions. La Secretaria assumeix l’Assessoria Jurídica. ministració econòmica, serveis jurídics, de logística, etc.). A la figura es recull l’organigrama actual de l’ASPB. Quantitativament, el detall es reflecteix a la gràfica. Els ser- veis de protecció de la salut tenen assignat el 30% de la plantilla (l’Institut de Seguretat Alimentària i de Salubritat, Organigrama de l’ASPB el 22%, i la Direcció de Vigilància Ambiental, el 8%). El personal adscrit a les altres direccions de salut pública és a La Gerència es l’òrgan de direcció executiva de l’Agència, i l’Institut de Serveis a la Comunitat (el 20%, amb un gran es recolza en el Comitè de direcció com a òrgan consultiu, pes del Servei de Salut Comunitària, que gestiona els equips i agrupant l’Equip Directiu i la Secretaria. El Comitè de Di- territorials als districtes), al Laboratori (el 21%) i a l’Obser- recció manté reunions periòdiques (normalment quinze- vatori de la Salut Pública (el 12%, amb un pes més gran al nals) i fa reunions extraordinàries més estratègiques, de Servei d’Epidemiologia). planificació i prospectiva. Cada director manté reunions de treball amb els caps dels servei que li són adscrits. DISTRIBUCIÓ DE LA PLANTILLA   ISAL PER UNITATS, DESEMBRE DE  Gerència i Tecnoestructura Institut de Serveis a la Comunitat 2009 Observatori de la Salut Pública L AB Direcció de Vigilància Ambiental 20% 12% 17% 21% 22% 8% SALUT PÚBLICA Memòria 2009 07 ORGANIGRAMA DE L’ASPB,  2009 Gerència Conrad Casas Secretaria Adjunt a Gerència Marta Salamero Joan R. Villalbí Assessoria Jurídica Desenvolupament Prevenció i Marta Salamero Informàtic Staff Atenció a les Manuel Drogodependències Tristán-Polo Teresa Brugal Institut de Direcció Direcció de Serveis Seguretat de Recursos i de Vigilància Observatori de la Direcció de Recerca Laboratori Institut de Serveis Alimentària Administració Ambiental Salut Pública i Docència Riánsares García a la Comunitat Esteve Camprubí Pau Rodríguez Carme Borrell Carme Borrell i de Salubritat Lucía Artazcoz Júlia Duran Administració Qualitat i Sistemes Control Alimentari Econòmica Intervenció d’Informació Microbiologia i Intervencions Salut Laboral Manel Macia Ambiental Sanitària M. Dolors Ferrer Pere Balfagon Lucía Artazcoz José Gracia Carme Borrell Recursos Humans Vigilància i Avaluació Control Alimentari Salut i Organització Control de Plagues i Mètodes Química de Mercats Centrals Francesc Centrich ComunitàriaAntonieta Urbanes d’Intervenció Montserrat Maribel Pasarín Viladrich Víctor Peracho Manuel Nebot Ramoneda Suport Logístic Programes i i Subminist raments Epidemiologia Garantia Control Alimentari Intervencions Josep Manuel Joan Caylà de Qualitat i Programes Preventives Benages Teresa Subirana Samuel Portaña Èlia Díez Gestió i Serveis Glòria Vila 08 SALUT PÚBLICA Memòria 2009 Estratègies i plans d’actuació Les actuacions desenvolupades per l’Agència responen a les Model de gestió responsabilitats que li són confiades pels seus estatuts, a la seva missió i al conveni de finançament plurianual, que fixa els La Gerència ha adoptat el model de l’European Foundation compromisos de finançament de les administracions que for Quality Management (EFQM) com a model de referèn- l’han creada, als quals s’associen els de desenvolupament de cia en la gestió, i està avançant en la seva traducció als di- serveis assumits per l’Agència. I també responen al que defi- versos àmbits de l’organització. Aquest model assumeix neixen els plans de salut de la Generalitat i el pla d’actuació que els resultats d’una organització es fonamenten en els municipal que fixa l’Ajuntament per a cada mandat. Periòdi- anomenats agents facilitadors, que inclouen el lideratge, la cament, l’Agència fa un esforç de prospectiva de manera par- política i estratègia, el personal, les aliances i recursos, i els ticipativa, per tal de facilitar la planificació estratègica en salut processos. Amb la millora del model s’obtenen progressos pública a la ciutat: el darrer es va presentar a la Junta de Go- en els resultats. A finals del 2009 s’ha començat a compilar vern el 2007, i en bona part s’ha incorporat a les propostes del el Manual de gestió de l’Agència. Pla d’actuació municipal i del Pla de salut que estan en curs. Quadre integral de comandament AGENTS FACILITADORS RESULTATS (QUIC) RESULTATS PERSONES PERSONES 90 Els membres de l’equip de direcció defineixen periòdica- 90 ment un quadre de comandament integral que combina aspectes considerats estratègics per a l’èxit de l’ASPB, po- POLÍTICA I RESULTATS ESTRATÈGIA CLIENTS sant sobre la taula quatre eixos: accionistes, clients, proces- 80 200 sos i creixement organitzatiu. L’assoliment dels objectius definits en aquest quadre es confia a membres de l’equip ALIANCES I RESULTATS directiu o a altres quadres de l’ASPB. La valoració dels pro- RECURSOS SOCIETAT 90 60 gressos assolits amb aquest instrument al llarg dels anys és favorable. S’ha avançat en la definició d’objectius anuals, INNOVACIÓ I APRENENTATGE amb quadres integrals de comandament de segon nivell o d’altra mena, a totes les direccions i serveis, tot alineant els objectius d’aquests amb els generals de l’Agència. Aquest treball, juntament amb diverses accions de desenvolupa- ment d’habilitats, contribueix a la cohesió dels directius i quadres de l’ASPB i, de fet, de tota l’organització. LIDERATGE 100 PROCESSOS 140 RESULTATS CLAU 150 SALUT PÚBLICA Memòria 2009 09 POLÍTICA DE QUALITAT DE L’AGÈNCIA L’ASPB, en la seva actuació, s’orienta cap a la satisfacció de les necessitats dels ciutadans de Barcelona, que considera com a clients. Això implica que cal el coneixement explícit de les seves necessitats i expectatives. Per a assolir aquesta satis- facció, cal la millora continua dels nostres processos, per a produir la nostra cartera de serveis amb la més alta qualitat possible. La nostra acció es fonamenta en la transparència i la participació, la satisfacció i el creixement laboral dels nostres professionals, així com en l’efectivitat i l’eficiència dels nostres serveis. Tots els integrants de l’ASPB mantenen una actitud permanent de millora dels nostres productes i serveis, que s’avaluen periòdicament. La Gerència i el Comitè de Direcció es constitueixen en màxims responsables i garants d’aquesta política de qualitat, en considerar-la com a objectiu institu- cional integrat plenament en el sistema de gestió global de l’organització, i proporcionen els recursos humans, econò- mics i tècnics que calen per a assegurar-ne el compliment. Pla de qualitat alimentària, de les plagues ambientals i d’altres riscos. La DiVA ha avançat els treballs per a obtenir-la el 2010 pel que La Junta de Govern va aprovar una política de qualitat per a fa als serveis de vigilància ambiental. l’Agència l’any 2004, i es va formular un Pla de qualitat per a desenvolupar-la. La qualitat ha de ser una aspiració de tot el personal. Per a progressar es defineixen unes grans línies Catàleg de serveis basades a identificar i documentar els processos, a afavorir els grups de millora i a conèixer millor els clients. El 2008, es El catàleg de serveis de l’Agència inclou els serveis i els pro- va aprovar un nou programa de qualitat, que s’està aplicant, ductes bàsics dels quals es responsabilitza, que es relacio- i que es basa en les acreditacions i certificacions externes. nen amb la seva missió, amb les responsabilitats que li són encomanades i amb els pressupostos que li transfereixen les En aquest darrer camp, durant l’any s’han continuat fent administracions públiques. Amb motiu de la posada en fun- enquestes als usuaris dels CAS i del bus de metadona, i als cionament d’aquests serveis, se’n va elaborar el catàleg, usuaris dels serveis d’inspecció alimentària, a més de prepa- que ha estat revisat i actualitzat repetidament amb la finali- rar noves enquestes per als usuaris dels serveis de vigilància tat de respondre de la manera més exacta possible a la rea- ambiental. Aquest esforç s’ha basat en l’ús de la metodolo- litat de cada moment. Els indicadors d’activitat associats a gia SERVQUAL, i l’Equip Assessor de Qualitat ha col·laborat aquest catàleg formen un dels nuclis principals de la Me- amb els equips implicats per a construir qüestionaris adap- mòria d’activitats, i la bateria d’indicadors s’ha renovat el tats al servei que es volia valorar. La valoració mostra els 2009. D’altra banda, l’ASPB també presta altres serveis con- nivells de satisfacció i alhora permet identificar àrees de mi- gruents amb els seus objectius i capacitats: determinats ser- llora per al futur, en les quals s’està treballant. veis de col·laboració internacional en matèria sanitària, i serveis externs derivats de contractes o convenis amb altres entitats o institucions, que assumeix sempre que no com- Acreditació portin una minva dels recursos disponibles per a dur a ter- me la seva missió principal. En aquest esquema, cal esmentar el manteniment de l’acre- ditació ISO 17025 del Laboratori atorgada per l’Entidad Nacional de Acreditación (ENAC), que actualment cobreix l’anàlisi microbiològica i química de productes agroalimen- taris i aigües i l’anàlisi microbiològica i química d’aigües re- siduals, tot incorporant l’abast obert de l’acreditació. L’ISAS ha treballat per a renovar l’ISO 9001:2000 per les seves ac- tivitats de vigilància i control dins els àmbits de la seguretat 10 SALUT PÚBLICA Memòria 2009 CATÀLEG DE PRODUCTES I SERVEIS DE L’ASPB, APROVAT PER LA JUNTA DE GOVERN EL 21 D’ABRIL DEL 2009 Sistemes d’informació Prevenció i promoció de la salut 1. Sistema d’informació sobre drogodependències 35. Programa de cribratge de càncer de mama 2. Sistema d’informació de salut infantil i de salut sexual 36. P la de vacunació continuada i reproductiva 37. Prevenció i control del tabaquisme 3. Estadístiques vitals i registres poblacionals 38. Educació per a la salut a l’escola 4. Sistema d’informació de lesions pel trànsit 39. Suport a altres intervencions de salut a l’escola 5. Sistema d’informació de control alimentari 40. Intervencions de salut comunitària als barris 6. Sistema d’informació de la qualitat de l’aire i altres 41. Programes de prevenció a les empreses vectors ambientals 7. Informe de salut i sistema integrat d’informació Atenció a les drogodependències 8. E nquestes de salut a població general i grups específics 42. Programes comunitaris fora de l’escola 43. P rograma d’orientació sobre drogues per a Vigilància i control epidemiològics adolescents i famílies 9. Programa de prevenció i control de la tuberculosi 44. Programes de tractament en centres propis 10. Vigilància de la sida/VIH i l’hepatitis 45. Programes de disminució del risc en centres 11. Vigilància i control de la meningitis i la legionel·losi sociosanitaris 12. Vigilància i control d’altres malalties transmissibles 46. P rogrames de disminució de risc al carrer 13. Vigilància i control de brots epidèmics 14. Vigilància de la salut ocupacional Coordinació sanitària i enllaç 47. Coordinació amb altres sectors de l’administració Vigilància i control ambiental municipal 15. Programes de millora de la qualitat de l’aire 48. Coordinació i suport amb els serveis municipals dels 16. Vigilància i control de les aigües de consum humà districtes en salut 17. Vigilància i control del medi hídric (aigües freàtiques 49. Coordinació amb altres administracions i planificació i litorals) de serveis sanitaris 18. Vigilància i control d’instal·lacions de risc de legionel·la 50. Impuls intersectorial del Pla de drogues 19. Vigilància i control d’activitats de risc sanitari (ESP, i assessorament a altres actors pírcings i tatuatges, etc.) 51. G estió de CAS i altres equipaments d’atenció a les addiccions Vigilància i control d’aliments i establiments alimentaris 52. Participació en la Ponència Ambiental 20. Vigilància i control sanitari dels mercats centrals 53. C omunicació al públic general i sectors socials 21. Vigilància i control sanitari de l’Escorxador i professionals 22. Vigilància i control sanitari d’indústries i establiments 54. Suport a entitats relacionades amb la salut i de comerç a l’engròs organitzacions d’ajuda mútua 23. Vigilància i control sanitari d’establiments minoristes 55. R elació amb altres municipis, FMC, FEMP i xarxes i mercats municipals de ciutats saludables 24. Vigilància i control sanitari d’establiments de 56. Centre Col·laborador de l’Organització Mundial de la restauració col·lectiva Salut i altres relacions internacionals Vigilància i control de fauna urbana i plagues Projectes externs 25. C ontrol d’animals de companyia perduts i abandonats 57. Segons projecte i contracte 26. Custòdia i adopció d’animals al centre municipal d’animals de companyia Recerca i docència 27. Vigilància i control d’animals salvatges urbans 58. Segons projecte i programa 28. Vigilància i control ambiental de plagues a la via pública i clavegueram 29. Vigilància i control ambiental de plagues als edificis municipals Laboratori de Salut Pública 30. Suport a programes de vigilància alimentària 31. Suport a programes de control d’aigües de consum 32. Suport a programes de control ambiental 33. Suport a la investigació epidemiològica 34. Elaboracions farmacològiques SALUT PÚBLICA Memòria 2009 11 Les persones de l’Agència La plantilla de l’ASPB està configurada pel personal funciona- La gestió dels recursos humans a les administracions públi- ri i contractat laboral que hi han estat transferits per l’Ajun- ques està condicionada per regulacions legals detallades, tament i per personal contractat per la mateixa Agència. així com pels acords de relacions laborals vigents. L’Agència També té personal de la Generalitat de Catalunya que hi ha està condicionada pels acords i convenis de l’Ajuntament, estat adscrit funcionalment. Altrament, els òrgans de govern atès que no disposa d’un conveni propi i que és ben petit el de l’Agència han procedit a crear i dotar diverses places per seu marge per a desenvolupar una política pròpia de recur- a poder prestar uns millors serveis. La plantilla de l’Agència sos humans. Tot i això, l’Agència s’esforça a fomentar unes va créixer fins al 2005 en la mesura que va anar desplegant relacions laborals basades en els principis de comunicació, activitats en camps nous i incorporant serveis abans situats transparència i confiança. Atès que el gros de la seva plan- en altres dependències de les administracions municipal i au- tilla són persones d’alta qualificació tècnica, fomenta la tonòmica. Una vegada acabat aquest desplegament, és pre- responsabilització i la formació permanent d’aquestes de visible que hi hagi una tendència a l’estabilitat dels efectius. manera prioritària, i la consegüent promoció professional. El reclutament dels seus quadres se sol fer internament. Fo- Entre la plantilla, hi destaca el pes de personal qualificat: mentant la formació i l’excel·lència del seu personal, millora tècnics superiors (el 39%) i mitjans (el 27%). Al gràfic ad- també la seva ocupabilitat futura. L’Agència assumeix el fet junt es reflecteix la tipologia de la plantilla (inclou el perso- que una bona part dels seus col·laboradors temporals i una nal del Laboratori adscrit pel Departament de Salut). part del seu personal de plantilla trobaran opcions de pro- EVOLUCIÓ DE LA PLANTILLA DEL 2000 AL 2009 400 350 300 250 200 150 213 215 252 285 308 335 327 345 347 350 100 50 0 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 12 SALUT PÚBLICA Memòria 2009 moció professional fora de l’organització. Aquesta mobili- MEMBRES DEL GRUP DE COMUNICACIÓ tat del seu personal, que es valora positivament, facilita Patrícia Altimira Sistemes d’Informació Sanitària l’establiment d’una xarxa de relacions personals i institucio- Manuela Ballestín Equip Assessor de Qualitat nals amb professionals i directius d’altres organitzacions que propicia un entorn de col·laboració sòlid i estable. Josep M. Benages Unitat de Suport Logístic i Subministraments Enrique Muñoz Programes i Intervencions Preventives Comunicació interna Lourdes Egea Salut Comunitària Loli García Unitat de Suport Logístic i En la cultura que fomenta l’ASPB, la comunicació i la trans- Subministraments parència hi tenen un lloc destacat. La comunicació interna Dolors Graugés Prevenció i Atenció a les dins de les organitzacions s’enfronta amb dificultats deriva- Dependències des de la història, la inèrcia i la compartimentació en depen- Mayla Jiménez Direcció de Recursos i Administració dències, edificis o professions. És per això que es fa una Víctor Madrueño Secretaria aposta pel desenvolupament de la intranet, així com de di- Eva Martínez Serveis de Vigilància Ambiental versos circuits i canals de comunicació, entre els quals des- Helena Martorell Responsable de Comunicació i taquen les reunions internes de tot el personal amb els res- coordinadora del Grup ponsables respectius. La Direcció valora el contacte estret Rober Miranda Institut de Seguretat Alimentària amb els quadres de l’ASPB, i també la comunicació directa i de Salubritat amb tot el personal, tant de manera presencial com per Manel Piñeiro Comunicació amb Premsa (SMC, correu electrònic i mitjançant la utilització de la bústia que consultor extern) hi ha a cada edifici. A totes les peticions rebudes hi respon Inés Ramón Unitat d’Administració la Gerència personalment. Com a espai transversal de tro- Lluïsa Roca Laboratori bada i dinamització, hi ha un Grup de Comunicació, els Mercè Royo Institut de Seguretat Alimentària membres del qual es detallen tot seguit. i de Salubritat Verónica Minchón Servei de Desenvolupament Informàtic Glòria Vila Laboratori Joan R. Villalbí Adjunt a la Gerència Servi Vispe Unitat de Recursos Humans i Organització Joana Morrison Sistemes d’Informació Sanitària PLANTILLA PER CATEGORIES.  T ècnics superiors AGÈNCIA DE SALUT PÚBLICA  Técnics mitjans Administratius / tècnics auxiliars DE BARCELONA,  Auxiliars administratius 2009 Subalterns / operaris 27% 19% 39% 9% 5% SALUT PÚBLICA Memòria 2009 13 Aliances Les tasques encomanades a l’Agència de Salut Pública de PARTICIPACIÓ DE QUADRES I TÈCNICS DE L’AGÈNCIA   Barcelona són essencialment activitats de salut pública, EN ELS ÒRGANS TÈCNICS I COMITÈS OPERATIUS DEL  considerades tradicionalment com un bé públic i configura- CONSORCI SANITARI DE BARCELONA des independentment dels serveis assistencials que formen el gros dels dispositius del Sistema Nacional de Salut. Ara ÀMBITS MEMBRES bé, cal tenir en compte tres peculiaritats. En primer lloc, Tuberculosi Joan A. Caylà, Àngels Orcau diverses activitats tradicionals de salut pública comporten Vigilància Cecília Tortajada, Àngels Orcau, avui dia un grau molt elevat d’interacció amb els serveis epidemiològica Sarah Lafuente, Patrícia Garcia assistencials; és el cas de les activitats de vigilància epidemi- de Olalla, Joan A. Caylà ològica, que obliguen a una interrelació estreta amb els ser- Salut mental i Núria Ribot, Montse Bartrolí, veis assistencials per a la detecció de casos, i per a garantir- addiccions Anna Guitart, Teresa Brugal, ne el control i l’eventual guariment (com ara les activitats de Conrad Casas, Joan R. Villalbí vigilància i control de la malaltia meningocòccica, de la tu- Atenció primària Joan R. Villalbí berculosi, etc.). En segon lloc, hi han activitats de salut pú- blica que es desenvolupen a Barcelona que faciliten la inte- gració d’accions preventives en la praxi assistencial (Pla de l’Agència de Protecció de la Salut, però de l’altra, també ho vacunació continuada, actuacions de suport a les accions fa amb el Servei Català de la Salut (principalment amb el d’educació sanitària i prevenció individual, etc.). Per últim, Consorci Sanitari de Barcelona i la Regió Metropolitana). el sistema d’informació sanitària s’ha revelat com un ele- També està en relació amb el Departament de Medi Am- ment formidable de suport a la planificació dels serveis sa- bient i Habitatge, pels assumptes de qualitat ambiental i nitaris. A més, els serveis d’atenció a les drogodepen dències per les qüestions referides al benestar animal. Finalment, gestionats per l’Agència són realment una part de la xarxa manté una interlocució constant amb els serveis de Sanitat assistencial de la ciutat. En aquest sentit, destaca la implica- Exterior vinculats a l’administració central, que li demanen ció de l’Agència en els comitès operatius de Vigilància Epi- col·laboració en tasques que els són pròpies, als quals dóna demiològica (COVEs), en els de Salut Mental i Addiccions suport amb serveis analítics del Laboratori. Professionals de (COSMIAs) i en els de tuberculosi, creats pel Consorci Sani- l’Agència han estat cridats com a experts a col·laborar amb tari de Barcelona i que conjunten als diversos proveïdors l’Agencia Española de Seguridad Alimentaria y Nutrición. sota el lideratge professional. Així mateix, té una posició activa entre els municipis que desenvolupen activitats de salut pública, que es fonamenta Per tot això, la posició de l’Agència dins del Sistema Nacio- en la cooperació, que es reflecteix en la col·laboració amb nal de Salut és peculiar. D’una banda, interacciona amb els la Federació de Municipis de Catalunya (l’Agència participa serveis autonòmics de salut pública, que el Departament de en el seu Consell Assessor de Salut i en els grups de treball Salut concentra en la Direcció General de Salut Pública i de Promoció de la Salut i de Protecció de la Salut), la Fede- 14 SALUT PÚBLICA Memòria 2009 ración Española de Municipios y Provincias (FEMP), la Dipu- salut pública. Per tant, l’Agència conserva un vincle especial tació de Barcelona i diversos ajuntaments. Participa en la amb l’Àrea d’ASiC, i el pressupost d’aquesta Àrea recull les xarxa de ciutats saludables de la FEMP amb altres municipis aportacions municipals al finançament de l’Agència. Els seus que desenvolupen aquest programa, i forma part de la xar- informes, i especialment l’informe anual de salut de la ciutat, xa europea de Healthy Cities. els informes sobre drogues i altres informes monogràfics es presenten al Consell Plenari i a les comissions corresponents. Col·labora amb altres sectors, entre els quals destaca la col- PARTICIPACIÓ DE QUADRES DE L’AGÈNCIA COM A  laboració amb la Guàrdia Urbana pel que fa al sistema d’in- EXPERTS EN ELS GRUPS DE TREBALL DE L’AGENCIA formació d’accidents de trànsit. També participa en diversos ESPAÑOLA DE SEGURIDAD ALIMENTARIA Y NUTRICIÓN òrgans municipals, com ara la Ponència Ambiental. Quadres ÀMBITS EXPERTS de l’Agència participen en qualitat d’experts en diversos Gestió Teresa Subirana grups de treball del Consell Municipal de Benestar Social, un organisme de participació de l’Ajuntament per a les políti- Microbiologia Mercè de Simón ques socials. L’Agència està present en el Consell de Defensa Química Antoni Rúbies i Protecció d’Animals de Companyia de Barcelona.   Tot i no ser una institució acadèmica, també manté relaci- PARTICIPACIÓ DE QUADRES DE L’AGÈNCIA EN GRUPS DE  ons de treball amb un seguit d’institucions acadèmiques del TREBALL DEL CONSELL MUNICIPAL DE BENESTAR SOCIAL camp sanitari (notablement amb diverses universitats, amb GRUPS DE TREBALL EXPERTS les quals ha signat convenis de col·laboració amb fruits do- Acció Comunitària Lourdes Egea cents i de recerca). També està molt present en organitza- Maribel Pasarín cions professionals del sector (hi destaca la Sociedad Drogues Teresa Brugal Española de Salud Pública y Administración Sanitaria, la Conrad Casas Sociedad Española de Epidemiología i la Societat de Salut Salut Pública Joan R. Villalbí Pública de Catalunya i Balears), així com a la Comisión Nacional de la Especialidad de Medicina Preventiva y Salud Pública. Com a reflex d’aquesta realitat, l’Agència ha estat designada per l’Organització Mundial de la Salut com a La Generalitat ha delegat en l’Agència les funcions exercides centre col·la bo rador (en l’àmbit de la salut laboral). històricament a la ciutat pels Serveis Territorials de Barcelona, notablement en l’àmbit del control alimentari i ambiental. L’Ajuntament va concentrar en l’Agència el gros de les fun- D’aquesta manera l’ASPB porta a terme, a la ciutat de Barce- cions de la Direcció de Serveis de Salut Pública, vinculades lona, la gestió del Registre Sanitari d’Indústries i Productes tradicionalment a l’actual Àrea d’Acció Social i Ciutadania Alimentaris de Catalunya que fan a la resta de Catalunya els (ASiC): l’estructura executiva de l’Ajuntament no té actual- serveis del Departament de Salut: des de la tramitació de la ment responsabilitats de gestió de serveis en el camp de la sol·licitud fins a l’emissió de la proposta de resolució. Per tal SALUT PÚBLICA Memòria 2009 15 de poder realitzar millor aquesta gestió, es comparteix un La col·laboració amb altres organitzacions implicades en el aplicatiu informàtic amb el Departament de Salut. camp de treball de l’Agència pren formes diverses. En l’àm- bit de la provisió i gestió de serveis, es formalitza amb con- L’Agència col·labora en la reforma dels serveis de salut pú- tractes (per exemple, en l’atenció a les drogodependències; blica de Catalunya, responent a les demandes que se li for- en aquest àmbit no hi havia mercat: les empreses proveïdo- mulen en activitats de formació o aportant quadres i direc- res són, de fet, una evolució d’antigues ONGs, i la seva tius com a consultors: directius de l’Agència han format tasca està molt basada en valors compartits amb els de la part del Comitè científic i el Consell consultiu per a la refor- salut pública). En l’àmbit d’entitats que mobilitzen volunta- ma, i han participat en accions de formació per a afavorir el riat, sol fer-se mitjançant els convenis o subvencions que en desplegament de la reforma de la salut pública. Per a millo- el camp de la salut estableix l’Ajuntament de Barcelona, rar la coordinació i buscar sinergies, s’han establert reuni- mitjançant la Delegació de Salut, a qui s’assessora tècnica- ons freqüents de persones dels equips directius de les dues ment des de l’Agència. En l’àmbit de la participació, mitjan- parts. Directius i quadres de l’Agència formen part de diver- çant la presència compartida en consells com ara el de Be- ses comissions i comitès permanents del Departament de nestar Social i els seus grups de treball, o en els consells de Salut i de l’Agència de Protecció de la Salut (APS). Salut establerts als districtes. PARTICIPACIÓ DE QUADRES DE L’AGÈNCIA EN ESPAIS DE TREBALL DEL DEPARTAMENT DE SALUT I ORGANISMES RELACIONATS ESPAIS DE TREBALL EXPERTS Comissió Directora d’Infeccions de Transmissió Sexual Joan R. Villalbí Comissió Interdepartamental de la Sida Joan R. Villalbí Comissió de Vigilància Epidemiològica Joan A. Caylà Consell Assessor de Tabaquisme Manel Nebot Joan R. Villalbí Comitè de Direcció de Salut Pública Conrad Casas Comitè d’Experts de Vacunes Elia Díez Coordinació d’Àrees de Gestió de Riscos de l’Agència de Protecció de la Salut (APS) Júlia Duran Enquesta de Salut de Catalunya Carme Borrell Grup de Coordinació Interadministrativa de l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària (ACSA) Júlia Duran Grup d’Estandardització de Procediments en Protecció de la Salut (APS) Mercè Guillén Grup de Referència d’Autocontrols de Catalunya (GRACAT) (APS) Pedro Balfagon Grup de Referència sobre les Auditories dels Controls Oficials (ACSA) Júlia Duran Pla de Seguretat Alimentària de l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària (ACSA) Asun Bolao 16 SALUT PÚBLICA Memòria 2009 Els recursos Dotació pressupostària d’una distribució de les aportacions municipals i autonòmi- ques del 60% i el 40%, que es correspon amb la composi- L’any 2009, l’Agència ha tingut un pressupost de 30,4 mili- ció estructural de la seva Junta de Govern. Durant aquest ons d’euros. Les aportacions de la Generalitat es van incre- any, s’ha renovat el Conveni de finançament de l’Agència mentar, seguint el Conveni de finançament acordat per al amb l’Ajuntament de Barcelona i el Departament de Salut, període 2005-2008, i han estat el 36% dels ingressos, de que garanteix en un marc plurianual les aportacions econò- manera que s’ha assolit a efectes reals l’horitzó previst miques que la fan operativa. INGRESSOS DE L’AGÈNCIA   Transferències Generalitat SEGONS PROCEDÈNCIA,  Transferències Ajuntament Preus i taxes 2009 Altres ingressos 56% 36% 3% 5% SALUT PÚBLICA Memòria 2009 17 Edificis de titularitat municipal i gestionats pel Servei per a la Prevenció i Atenció a les Drogodependències, així com equipaments de El personal dels serveis de l’ASPB es concentra en diverses de- reducció de riscos per a drogodependents. Les dependències pendències, entre les quals destaquen dos edificis de titularitat ocupades pels serveis de l’ASPB es relacionen a continuació. municipal. A l’edifici de la plaça Lesseps, seu històrica de l’Insti- tut Municipal d’Higiene, i en tres plantes annexes a l’avinguda Príncep d’Astúries, hi ha la seu i l’alta direcció, així com l’Obser- Tecnologia vatori de la Salut Pública, l’Institut de Serveis a la Comunitat, la Direcció de Vigilància Ambiental, el gros dels serveis de l’Institut Amb l’objectiu de no perdre posicions en un context canvi- de Seguretat Alimentària, i la Direcció de Recursos. A l’edifici ant, l’ASPB fa un esforç important en la implantació i de- Peracamps, situat a l’avinguda de les Drassanes, hi té la seu el senvolupament de tecnologia, molt especialment en el cas Laboratori. D’altra banda, a la carretera de l’Arrabassada hi ha dels sistemes informàtics i el Laboratori. Altrament, en la el Centre d’Acollida d’Animals de Companyia, que depèn de salut pública la tecnologia en bona part equival al coneixe- l’Institut de Seguretat Alimentària. A les dependències de Mer- ment actualitzat per part dels professionals de les innova- cabarna hi ha el Servei de Control Alimentari de Mercats Cen- cions i actualitzacions, i en la incorporació a la praxi de no- trals, del mateix Institut de Seguretat Alimentària. L’ASPB també ves formes d’abordar els problemes: l’esforç constant de té adscrits diversos centres d’atenció a les drogodependències millora dels coneixements dels professionals ho garanteix. DEPENDÈNCIES DE L’ASPB EL 2009 Edifici Lesseps Pl. Lesseps, 1. Seu central de l’ASPB Extensió a Príncep d’Astúries Av. Príncep d’Astúries, 63 Edifici Peracamps Av. de les Drassanes, 13. També acull un servei d’urgències (IMAS) i un servei nocturn d’ajuda a drogodependents gestionat per la Creu Roja (SAPS) Centre d’Acollida d’Animals de Companyia Ctra. de l’Arrabassada, km 3,8 Servei d’Inspecció de Mercats Centrals Mercabarna, sector C (dependències cedides per Mercabarna) CAS Sants Comtes de Bell-lloc, 138 CAS Nou Barris Via Favència, 379 CAS Garbivent Sagrera, 179 CAS Sarrià Dalmases, 76 CAS Horta Sacedón, 18 (dependències cedides per l’Institut Català de la Salut) Centre d’Atenció Sociosanitària Sala Baluard Pl. Blanquerna, 2 18 SALUT PÚBLICA Memòria 2009 Sistemes informàtics Per a millorar l’ús de les eines informàtiques, s’ha reforçat la Xarxa d’Usuaris Avançats (XUA), que intenta vincular de En el camp de la informàtica, l’any ha estat marcat per les ac- manera transversal els equips de treball amb el Servei de De- tualitzacions del programari de base i dels aplicatius de desen- senvolupament Informàtic, i així crear una xarxa d’usuaris volupament propi. Al llarg de l’any, s’ha consolidat la integració avançats per tal de reforçar-ne la funcionalitat. de totes les xarxes de l’Agència (excepte el CAAC, situat fora del nucli urbà) i la connexió entre edificis. La tasca de manteni- Sistemes d’informació. Els sistemes d’informació utilit- ment i actualització de maquinari i programari és important, ja zats a l’Agència constitueixen un dels seus nuclis de funcio- que hi han 409 PCs i 23 servidors, incloent-hi els situats als CAS nament. L’heterogeneïtat de la seva activitat fa que el pro- municipals, que configuren les xarxes locals de tretze edificis. gramari utilitzat sigui molt divers. Dels sistemes d’informació La dotació entre serveis tendeix a l’homogeneïtat. generats a la mateixa Agència, destaquen els següents: 2005 2006 2007 2008 2009 • S istema d’Informació de Salut (SISALUT) i sistemes relacionats Xarxes locals 13 13 13 13 13 • S istema d’Informació Oficina Tècnica Càncer de Mama Servidors 15 17 17 21 23 (SISOT) PCs 310 374 380 390 409 • Sistema d’Informació de Malalties de Declaració Obligatòria Comptes de correu 390 402 433 438 465 (MDOs) • Registre de tuberculosi • R egistre de sida • R egistre de VIH MEMBRES DE LA XARXA D’USUARIS AVANÇATS  • Sistema d’Informació de Drogodependències (SIDB) D’INFORMÀTICA (XUA) L’ANY 2009 • Explotacions sobre Mortalitat de Barcelona Núria Aris Robert Miranda • R egistre de toxiinfeccions alimentàries Josep Arqués Enrique Muñoz • Registre de defectes congènits • Gestió actes/expedients/sancions control alimentari ISAS Francisco Baamonde Marc Pàrraga • E stadístiques sobre resultats del LIMS Núria Bertomeu Susana Pérez • Informatització normativa alimentària/mediambiental Teresa Brugal Inés Ramon • Avaluació automàtica de mostres analitzades Imma Cortés Marc Rico • Base de dades d’animals de companyia (població canina i Lourdes Egea Lluïsa Roca gossos potencialment perillosos) Anna Garcia-Altés Remedios Rubio • Indicadors per àrea bàsica de salut (districte-barri) Patrícia Garcia de Olalla Elena Ruiz • V acunacions. VACUWIN: registre poblacional de vacunes Mayla Jiménez Lino Ruiz de la ciutat M. José López Tibor Simic • C ontrol lots/subministraments de vacunes • S istema d’informació dels centres d’atenció a drogues Víctor Madrueño Manel Tristán CAS7 i RSN Verónica Minchón SALUT PÚBLICA Memòria 2009 19 Programes de control de mostres i instrumentació del Labo- sonal sensible, raó per la qual van ser declarades a l’Agen- ratori: cia de Protección de Datos en compliment de la normativa • S istema informàtic de gestió de la informació del labora- vigent, i s’han desenvolupat procediments de protecció i de tori (LIMS), amb desplegament col·laboratiu d’algunes seguretat i s’han designat formalment les persones respon- aplicacions (sistema TAJO i altres) sables dels diversos fitxers. Aquest any s’han normalitzat, • Programes específics de comandament i gestió de sistemes creat i declarat a l’Agència Catalana de Protecció de Dades instrumentals cromatogràfics, d’espectroscòpia, autoana- els fitxers relacionats amb els procediments administratius, litzadors, equip de PCR en temps real per a la detecció i i s’ha modificat la BD Epidemiologia per a crear i incloure-hi quantificació de microorganismes patògens, etc., així com dos nous fitxers. Totes les persones que treballen a l’Agèn- d’altres programaris d’equipaments auxiliars per a l’anàlisi cia estan obligades a mantenir la confidencialitat de la in- formació que tracten, i aquest requisit es comunica formal- Programes de gestió de processos administratius: ment a tots els nous empleats, becaris i proveïdors que han • GISAL (contractes i altres procediments) de desenvolupar la seva tasca als edificis de l’Agència. • C ladera (nòmina i personal) • SIGEF (comptabilitat) Dotació del Laboratori També s’han creat i es mantenen algunes utilitats pròpies: • TRASPASS (conversió de fitxers) Els acords de finançament de l’ASPB van incloure una apor- • CONECTA (enllaç probabilístic) tació específica de recursos del Departament de Salut per a • XGENER (generadors d’aplicacions) la millora de l’equipament i les instal·lacions del Laboratori, • XEXPLO (generadors d’explotacions) que així va poder fer un gran salt endavant. Aquest esforç • C ARRERER/ICD10, etc. s’ha mantingut posteriorment, amb un ritme inversor sufi- • X EXPLO-NG cient per a garantir i consolidar la seva competència tècni- • Gestió de la llista de correu ca, i s’ha optat per abordar les inversions més costoses a • E ines de migració i monitorització de les xarxes de l’ASPB través de fórmules financeres com ara el rènting. Tot això ha permès ampliar la cartera de serveis analítics disponible. L’any 2009, s’ha avançat en el desenvolupament del sistema Entre les principals inversions efectuades, destaquen la re- d’informació de control alimentari (SICAL), que s’està utilitzant novació i l’actualització dels equips d’extracció de mostres, en dispositius mòbils (BB) en el curs de les inspeccions, cosa que i la incorporació de nou aparellatge per a serotipar a bacte- ha permès la consulta i l’intercanvi de dades de l’inspector amb riologia, així com un equip d’extracció de vapors de dissol- els servidors situats a la seu central. Després d’una fase pilot, es vents, amb els filtres corresponents. disposa ja de catorze equips mòbils plenament operatius. Bases de dades. Algunes bases de dades gestionades a l’Agència en relació amb els programes que desenvolupa o amb finalitats estadístiques fan referència a informació per- 20 SALUT PÚBLICA Memòria 2009 Els processos de l’Agència Model de processos Amb el model de processos es pretén tenir una visió global PROCESSOS QUE HAN ESTAT OBJECTE D’APROFUNDIMENT:  del conjunt de l’organització, facilitar un llenguatge comú i DESCRIPCIÓ, ANÀLISI I ACCIONS DE MILLORA un marc de referència únic per a la coordinació de l’activitat diària, potenciar la implicació i responsabilització de tot PROCÉS l’equip humà de l’organització, i establir un model de gestió Control sanitari dels aliments consistent quant a la sistemàtica d’avaluació i millora contí- Control sanitari dels aliments - segment Escorxador nua. S’ha avançat en l’anàlisi dels processos per a afavorir el Acollir ciutadans / clients canvi, la millora contínua, la implicació de les persones i el Vigilància i control epidemiològic desenvolupament de la política i l’estratègia de l’Agència. Vigilància i control epidemiològic - segment brots Seguint l’esforç d’anys anteriors, amb l’assessorament d’una Gestió del Laboratori consultora externa s’han treballat diversos processos de l’or- Comunicació amb clients - segment Laboratori ganització per a millorar-los, posant un èmfasi especial en els Programes d’atenció - segment atenció per drogues processos clau. Es designa un propietari de procés, que és responsable de l’anàlisi, de valorar un DAFO i de proposar Proveir-se de béns i serveis accions de millora, d’acord amb el seu cap i la direcció. Fins Proveir-se de béns i serveis - SP comprar - segment Laboratori ara, s’han treballat a fons onze processos o subprocessos. El Administrar els recursos humans darrer any s’ha aprofundit en l’administració de personal (dins del procés de gestió dels recursos humans). SALUT PÚBLICA Memòria 2009 21 MAPA DE PROCESSOS DE L’AGÈNCIA,  2009 AJUNTAMENT / GENERALITAT SOCIETAT Directrius Legislació PLANIFICAR SEGUIR, Missió, Política Contractes, AVALUAR Cartera Objectius Sistema visió i valors i plans de serveis anuals convenis i de gestió I MILLORAR estratègics aliances PRODUIR SERVEIS Coordinació sanitària i enllaç Comunicaciò externa / Vigilància Vigilància Vigilància Instruir ciutadania i control i control i control alimentari de epidemiològic ambiental salubritat Assegurar satisfacció Programes Prevenció d’atenció i promoció de la salut Acollir / Atendre peticions i demandes dels ciutadans Informació sanitària Serveis laboratori Docència Recerca GESTIONAR RECURSOS Edificis, serveis generals, Recursos humans Béns i serveis Informació i equips i impacte coneixement ambiental Béns i serveis Persones PROVEÏDORS MERCAT LABORAL CIUTADANS Necessitats Serveis CIUTADANS 22 SALUT PÚBLICA Memòria 2009 Resultats Indicadors de producció Aquests indicadors reflecteixen la producció i l’activitat rea- es presenta al Consell Plenari de l’Ajuntament dins l’infor- litzada. Per això segueixen l’esquema del catàleg de serveis me anual de salut, però sí que reflecteixen les càrregues de de l’Agència. No mostren la situació de salut a la ciutat, que treball que assumeixen els serveis de salut pública. SISTEMES D’INFORMACIÓ SANITÀRIA 2006 2007 2008 2009 Sistema d’informació de drogodependències Expedients de defuncions judicials revisats 1.215 955 999 970 Informes d’urgències codificats 4.962 5.356 4.887 Nd Recollida de dades de tractaments inicials 4.758 4.856 5.261 5.027 Nous usuaris identificats 2.916 2.815 3.466 4.272 Sistema d’informació de salut infantil i de salut sexual i reproductiva Enquestes per defectes congènits o controls realitzades 579 540 575 581 Enquestes per defuncions perinatals realitzades 67 65 71 60 Informes del registre de defectes congènits presentats 1 1 1 1 Estadístiques vitals i registres poblacionals Informació de mortalitat més recent a l’informe de salut 2004 2005 2006 2007 Indicadors de mortalitat calculats 6 blocs 6 blocs 6 blocs 6 blocs Indicadors de naixements calculats 39 39 39 39 Indicadors d’IVEs calculats 14 14 14 14 Sistema d’informació de lesions pel trànsit Casos d’urgències codificats 16.000 15.800 14.231 14.000 Defuncions judicials codificades 95 66 53 68 Informes realitzats 11 15 9 9 SALUT PÚBLICA Memòria 2009 23 2006 2007 2008 2009 Sistema d’informació de control alimentari Presència dins l’informe de salut Informe 2006 Informe 2007 Informe 2008 Informe 2009 Edició informe anual investigació qualitat sanitària dels aliments Assolit Assolit Assolit En curs Sistema d’informació de la qualitat de l’aire i altres vectors ambientals Punts totals de mesura 12 13 14 15 Contaminants avaluats amb mètodes automàtics 6 6 6 6 Contaminants avaluats amb mostres manuals 27 24 25 23 Mostres manuals recollides 2.173 2.368 3.573 3.558 Informes de diagnosi/previsió 245 248 250 247 Resposta a demandes o alertes ciutadanes 21 7 0 51 Informe de salut i sistema integrat d’informació Àrees estudiades 66ABS 66ABS 66ABS 66ABS Informació més recent disponible al web (Info ABS) 2004 2005 2006 2006 Informes realitzats 3 3 5 6 Enquestes de salut Enquestes en curs o analitzades ESCA ESCA ESCA ESB2006 ESB- 2006 ESB2006 ESB2006 FRESC 2008 FRESC 2008 24 SALUT PÚBLICA Memòria 2009 VIGILÀNCIA I CONTROL EPIDEMIOLÒGICA 2006 2007 2008 2009 Programa de prevenció i control de la tuberculosi Casos notificats i estudiats 807 847 752 710 Contactes cribrats 3.337 3.452 2.860 2.600 Vigilància i control de la sida/VIH i les hepatitis Declaracions de sida 142 159 118 97 Declaracions de nous diagnòstics de VIH 429 404 354 281 Declaracions d’hepatitis víriques 280 178 243 448 Vigilància i control de les meningitis i la legionel·losi Declaracions de meningitis i sepsi meningocòccica 49 39 59 56 Casos de legionel·losi investigats 100 96 108 74 Vigilància i control d’altres malalties transmissibles Declaracions nominals d’altres malalties transmissibles1 137 582 1.167 1.006 Vigilància i control de brots epidèmics Brots per toxiinfeccions alimentàries (TIAs confirmades) 32 19 18 15 Altres brots investigats 81 71 85 72 Vigilància de la salut ocupacional Casos notificats 400 415 525 512 Informes sobre casos investigats emesos 246 282 342 217 Visites a pacients realitzades 192 253 261 215 Notificacions d’accidents de treball greus i mortals 516 477 448 392 Notificacions de malalties professionals amb baixa 617 Nd Nd Nd Sessions de formació a l’atenció primària de salut 55 53 54 55 1. El 2007, es van incorporar al sistema de vigilància nominal tres infeccions de transmissió sexual: sífilis, gonocòccia i limfogranuloma veneri (LGV). VIGILÀNCIA I CONTROL AMBIENTAL 2006 2007 2008 2009 Programes de millora de la qualitat de l’aire Revisions de calderes de combustibles líquids i sòlids 388 332 369 243 Calderes valorades com a correctes 370 332 351 243 Tramitació de baixes al registre de calderes 39 8 16 1 Vigilància i control de les aigües de consum humà Controls desinfecció xarxa i dipòsits 1.117 1.281 465 510 Controls qualitat aigua proveïment 4 8 16 16 Controls aixeta consumidor, abastaments propis, i fonts naturals 278 334 562 462 Vigilància i control del medi hídric Controls aigües freàtiques 146 253 291 189 Controls aigües litorals 179 224 199 166 Controls sorres platges 284 368 331 288 Instal·lacions de risc de legionella Torres de refrigeració i condensadors evaporatius Cens d’instal·lacions 366 337 303 285 Cens dels equips 772 761 641 624 Inspeccions preventives i de comprovació 254 282 282 217 Inspeccions de suport a la investigació epidemiològica 0 10 0 5 Requeriments de mesures correctores o cautelars 195 292 221 97 Centres sanitaris i altres instal·lacions de risc (ACS i AFCH, spas i anàlegs) SALUT PÚBLICA Memòria 2009 25 2006 2007 2008 2009 Inspeccions preventives i de comprovació 12 93 135 105 Inspeccions de suport a la investigació epidemiològica 3 5 15 19 Requeriments de mesures correctores o cautelars 195 292 64 49 Vigilància i control d’activitats de risc sanitari Controls sistemàtics de piscines 244 341 193 126 Informes per denúncies de piscines 1 3 4 1 Inspeccions d’albergs juvenils (100% cens) Nd 26 36 44 Informes sanitaris favorables i condicionats d’albergs juvenils Nd 10 26 24 Tramitacions al registre oficial d’establiments i serveis plaguicides 16 21 37 47 Inspeccions ROESP realitzades 18 34 21 21 Alertes químiques gestionades 7 27 19 13 Autoritzacions sanitàries d’establiments de pírcings i tatuatges – – 2 9 Inspeccions a establiments de pírcings i tatuatges 21 22 20 12  VIGILÀNCIA I CONTROL D’ALIMENTS I ESTABLIMENTS ALIMENTARIS 2006 2007 2008 2009 Vigilància i control sanitari dels mercats centrals Inspeccions mercats centrals Permanent Permanent Permanent Permanent Control sanitari de l’escorxador central Animals inspeccionats a l’escorxador - tones 31.484 32.489 31.287 26.096 Animals inspeccionats a l’escorxador - caps 577.976 506.798 469.391 485.877 Investigacions realitzades per a la detecció de l’encefalopatia 287 242 227 207 espongiforme bovina (EEB) Vigilància i control d’indústries i establiments de comerç a l’engròs Inspeccions d’indústries alimentàries 3.778 3.976 3.504 3.294 Propostes de resolució relatives al RSIPAC 632 917 844 923 Vigilància i control d’establiments minoristes Inspeccions establiments minoristes 931 950 749 829 Autoritzacions de minoristes de carns 153 196 180 99 Vigilància i control d’establiments de restauració Inspeccions menjadors escolars1 Nd 1.034 942 840 Inspeccions altres menjadors socials1 1.233 601 536 516 Inspeccions establiments restauració comercial 1.100 1.821 2.539 2.800 Autoritzacions establiments de menjars preparats 229 475 510 906 Intervencions i recollida de mostres per programes Certificacions sanitàries 506 330 166 159 Actuacions motivades per denúncies2 335 391 394 381 Actuacions motivades per alertes2 Nd 135 123 145 Investigació d’establiments implicats en TIAs 23 15 13 9 Recollida de mostres vigilància epidemiològica 29 18 52 34 Recollida de mostres programa IQSA 614 521 613 676 Recollida de mostres per a investigació de residus (PIRACC-PNR) 227 178 422 170 Recollida de mostres programa Anisakis i altres Nd 353 159 40 1. Les inspeccions a menjadors escolars es desglossen a partir del 2007 del total d’inspeccions a menjadors socials. 2. Les actuacions per alertes es desglossen a partir del 2007 del total d’actuacions per alertes i denúncies. 26 SALUT PÚBLICA Memòria 2009 VIGILÀNCIA I CONTROL DE FAUNA URBANA I PLAGUES  2006 2007 2008 2009 Control d’animals de companyia perduts/abandonats Gossos recollits al carrer 1.457 1.371 1.481 1.304 Gats recollits al carrer 560 552 622 497 Vigilància i control d’animals a la via pública Gats sotmesos a control en colònies estables 342 530 160 1 Assessoraments sobre mètodes de control de coloms 250 380 372 299 Actuacions de captura de coloms a la via pública 282 343 216 502 Coloms recollits 20.567 17.464 22.639 41.000 Actuacions de retirada d’ous i/o captura de polls de gavians 76 85 85 116 Custòdia i adopció d’animals al CAAC Animals entrats al CAAC 2.283 2.094 2.232 1.841 Animals custodiats al CAAC 2.401 2.284 2.492 2.101 Gestió del retorn d’animals perduts 510 568 581 602 Adopcions gestionades 1.298 1.137 1.141 1.032 Vigilància i control ambiental de plagues a via pública Desratització Inspeccions inicials i de seguiment múrids 4.959 6.111 7253 7.180 Plans especials per a múrids engegats 417 484 560 513 Desinsectació Inspeccions inicials i de seguiment de paneroles 598 905 695 781 Plans especials per a paneroles 136 242 227 262 Incidències del mosquit tigre 238 281 365 336 Incidències d’altres plagues 55 178 139 127 Inspeccions inicials i de seguiment mosquit tigre i altres plagues1 302 2.219 1.076 1.262 Plans especials per a altres plagues 1 3 1 0 Desinfecció. Accions per ordre judicial 5 3 4 3 Inspeccions inicials i de seguiment per ordre judicial 7 3 4 3 Vigilància i control ambiental de plagues als edificis municipals Edificis municipals coberts 795 787 797 795 Incidències en edificis 493 1.061 946 1.040 Plans d’actuació engegats 538 897 759 952 Visites d’inspecció i seguiment realitzades 2.289 3.981 3.493 3.978 Estudi i autorització de tractaments 593 771 613 747 Edificis diagnosticats i classificats 122 145 30 2 1. El 2008, les incidències per mosquit tigre i per mosquit autòcton s’han agrupat sota l’epígraf “mosquit”. LABORATORI DE SALUT PÚBLICA 2006 2007 2008 2009 Suport a programes de vigilància alimentària Mostres alimentàries per determinació de residus 4.259 4.548 7.309 8.509 Altres mostres d’aliments 6.789 6.178 4.515 5.770 Control aigües de consum Mostres d’aigües 6.752 7.637 8.942 8.383 Control ambiental Mostres ambientals 4.783 4.878 5.301 5.443 Investigació epidemiològica Mostres d’investigació de brots 494 159 155 180 SALUT PÚBLICA Memòria 2009 27 2006 2007 2008 2009 Mostres de control de tuberculosi Na Na 592 1.481 Total mostres Total mostres analitzades (inclou altres mostres i controls de qualitat) 23.881 24.856 27.854 30.691 Total paràmetres analitzats1 136.266 162.238 324.930 530.468 Oferta analítica Paràmetres oferts Nd 955 1.183 1.332 Paràmetres acreditats norma ISO 71025 Nd 765 916 1.034 Elaboracions farmacològiques Litres de solució de metadona preparats 9.116 8.717 8.229 7.772 Mostres analitzades segons procedència Serveis de salut pública propis de l’Agència 6.971 8.868 9.885 10.812 Serveis municipals de l’Ajuntament de Barcelona 372 2 2 2 Administració local 211 190 187 266 Administració autonòmica 9.896 10.480 14.283 15.179 Administració central3 4.149 3.470 880 1.135 Altres administracions públiques 61 15 607 871 Hospitals i centres sanitaris 586 341 333 481 Empreses i particulars 1.625 1.476 1.676 1.827 Organitzacions sense ànim de lucre 10 14 1 120 1. Fins al 2008, es consideraven famílies de paràmetres; ara es comptabilitzen els paràmetres individuals. 2. Aquesta categoria s’extingeix amb la integració a l’Agència dels serveis municipals de vigilància ambiental. 3. El 2008, els serveis de Sanitat Exterior de l’Administració Central externalitzen els controls prospectius i sols demanen suport per a mostres reglamentàries. PREVENCIÓ I PROMOCIÓ DE LA SALUT 2006 2007 2008 2009 Programa de cribratge de càncer de mama Citacions de dones gestionades 98.092 96.977 99.172 98.510 ABS cobertes 32ABS 35ABS 33ABS 33ABS Actes informatius desenvolupats 49 47 50 49 Pla de vacunació continuada Carnets de vacunació tramesos a nadons 14.931 15.639 15.227 15.152 Carnets de vacunació tramesos a infants de més d’un any 10.330 11.571 11.174 10.743 Centres públics als quals s’han subministrat vacunes 74 74 74 74 Vacunes administrades en el Centre de Lesseps 7.807 7.407 6.339 6.251 Altres vacunes subministrades 363.945 391.306 332.348 287.169 Vacunes administrades a les escoles 36.657 39.372 44.189 59.189 Vacunes de la grip subministrades 317.447 294.159 311.448 322.355 Prevenció i control del tabaquisme Inspeccions de tabac als establiments alimentaris 788 1.165 928 10.246 Altres centres on s’ha intervingut sobre fum ambiental 266 215 100 142 Escoles secundàries en projecte “Classe sense fum” 30 31 31 20 Grups de cessació tabàquica – 2 3 2 Persones en grups de cessació escolars o comunitaris – – 42 30 Educació per a la salut a l’escola Escoles participants en el projecte PASE 87 86 87 84 Escoles participants en el projecte PESA-DECIDEIX 101 98 89 96 Escoles participants en el projecte PRESSEC 77 59 69 87 28 SALUT PÚBLICA Memòria 2009 2006 2007 2008 2009 Escoles participants en el projecte CANVIS 91 86 96 95 Escoles participants en el projecte PARLEM CLAR 18 14 13 10 Escoles participants en el projecte I TU QUÈ EN PENSES? 17 11 10 8 Suport a altres intervencions de salut a l’escola Menjadors escolars en programa de revisió de menús 248 341 334 333 Escoles participants en el programa de fluoracions 135 157 156 161 Intervencions de salut comunitària als barris Zones cobertes per programa salut maternoinfantil 2ABS 2ABS 2ABS 4 ABS Barris amb desenvolupament d’intervencions integrades – 2 barris 2 barris 4 barris Programes de prevenció a les empreses Empreses on s’han fet assessories en risc psicosocial 4 4 3 3 Empreses on s’han fet intervencions sobre el tabac 8 3 1 1 Guies per als serveis de prevenció elaborades – – 1 1 PREVENCIÓ I ATENCIÓ A LES DEPENDÈNCIES 2006 2007 2008 2009 Programes comunitaris fora de l’escola Accions realitzades 88 43 185 76 Persones participants 13.377 14.666 12.902 16.025 Programa d’orientació sobre drogues (SOD) per adolescents i famílies1 Primeres visites al servei d’orientació sobre drogues 195 194 342 572 Adolescents derivats a centres d’atenció especialitzada Na Na Na 42 Programes de tractament (centres propis) Pacients en programes lliures de drogues 4.409 3.845 3.645 3.525 Pacients en programes d’alcohol 2.215 1.987 2.088 2.241 Pacients en programa de tabac 562 393 388 453 Primeres visites programa de drogues il·legals 1.353 1.046 1.083 1.162 Primeres visites programa d’alcohol 1.162 974 1.114 1.123 Primeres visites programa tabac 371 295 339 336 Punts de dispensació de metadona 54 55 53 53 Oferta de places en PMM 1.730 1.648 1.587 1.520 Vacunes dispensades 1.089 1.139 1.171 1.554 Proves de tuberculina 1.100 1.000 800 1.017 Participants en tallers educatius 600 600 561 526 Pacients amb tractament de tuberculosi supervisats al CAS 1 3 6 2 Programes de disminució de risc - centres sociosanitaris Usuaris actius al Servei d’Atenció i Prevenció Sociosanitària 2.137 1.565 1.480 1.315 Usuaris actius a Sala Baluard 2.266 3.125 2.825 3.000 Usuaris actius a Sala mòbil Zona Franca 251 664 526 316 Usuaris actius a Sala Vall d’Hebron 76 152 153 107 Programes de disminució de risc al carrer Xeringues recollides 223.965 152.674 255.005 286.388 Xeringues donades 374.928 329.678 343.490 328.180 Contactes dels agents de salut 12.166 14.658 14.986 10.437 Farmàcies amb agents de salut 87 86 82 80 1. El 2008, el servei es reorienta de manera important, amb el suport de la Guàrdia Urbana i el Cos de Mossos d’Esquadra. SALUT PÚBLICA Memòria 2009 29 COORDINACIÓ SANITÀRIA I ENLLAÇ 2006 2007 2008 2009 Coordinació amb altres sectors de l’administració municipal Presència òrgans coordinació municipals Comitè Comitè Comitè Comitè Sector Àrea Àrea Àrea Contractes - programa de districte 10 10 10 10 Consells de participació en salut de districte 7 8 9 10 Coordinació amb altres administracions i planificació de serveis sanitaris i de salut pública Presència òrgans de coordinació autonòmics de salut pública – – 2 2 Presència òrgans tècnics CSB OTAP OTAP OTAP OTAP OTSMiA Presència comitès operatius CSB Tuberculosi COVEs, Tuberculosi, COSMIAs Impuls intersectorial del Pla de drogues i assessorament a altres actors Accions de planificació i seguiment Aprovació Seguiment Avaluació i Aprovació definitiva Pla - Taula seguiment Pla - Taula Tècnica Pla - Taula tècnica tècnica Participació en reunions òrgans municipals de direcció / coordinació 3 4 5 5 Gestió de CAS i altres equipaments d’atenció a les addiccions Contractes d’equipaments o serveis gestionats 60 46 50 37 Protocols o procediments vigents Nd 14 14 14 Ponència Ambiental Presència a ponència ambiental Permanent Permanent Permanent Permanent Comunicació al públic general i sectors socials i professionals Notes de premsa emeses 45 371 48 40 Impactes assolits premsa 759 4221 501 401 Demandes premsa ateses Nd 2031 304 201 Visites web/dia 246 240 249 293 Sessions ASPB Hospital Esperança 11 8 8 6 Suport a entitats relacionades amb la salut i organitzacions d’ajuda mútua Organitzacions contactades 168 168 168 168 Peticions de subvenció municipal valorades 89 78 121 119 Projectes acordats i seguits 44 33 65 65 Sessions de formació de quadres sindicals i altres agents socials 16 12 12 13 Relació amb altres municipis, FMC, FEMP i xarxes de ciutats Presència xarxes i espais coordinació 4 4 5 5 Centre Col·laborador de l’Organització Mundial de la Salut i relacions en l’àmbit internacional Acord de col·laboració Manteniment Renovació Confirmació Manteniment iniciada acord 1. P er al 2007 és tan sols el període abril-desembre (el servei de comunicació va patir canvis el primer trimestre i durant un quant temps no es van fer registres d’activitat ni d’impacte). 30 SALUT PÚBLICA Memòria 2009 Indicadors d’activitat de la tecnoestructura L’activitat de les dependències tecnoestructurals no es reflec- fonament de l’existència de l’Agència, vetllant per la disponi- teix al catàleg de serveis. La seva finalitat es facilitar el bon bilitat de recursos i contribuint a garantir el compliment de desenvolupament dels serveis de salut pública, que són el les normes legals i els procediments administratius vigents. 2006 2007 2008 2009 Administració de personal Nòmines pagades (persones × mesos) 3.800 3.960 4.164 4.200 Contractacions gestionades 71 120 106 109 Processos de selecció realitzats 5 6 16 8 Participants en cursos de formació continuada 167 85 101 45 Hores de formació continuada impartides 4.295 1.114 1.054 345 Revisions mèdiques concertades 7 105 100 210 Beques de formació/recerca gestionades 24 12 10 14 Estudiants en pràctiques acollits 10 20 35 48 Expedients tramitats 38 40 33 43 Administració econòmica Factures emeses (nombre) 1.124 1.093 1.071 937 Import facturat (× 1.000 €) 1.331 1.353 1.157 1.071 Autoritzacions de despesa 1.427 1.323 1.375 1.342 Factures rebudes 4.378 4.142 4.044 3.916 Bestretes tramitades 621 442 453 463 Pagaments a justificar tramitats (ADOP-J) 231 501 366 430 Projectes de recerca o externs gestionats 48 45 44 40 Import dels projectes de recerca o externs 789 728 902 1.074 Unitat Suport Logística i Subministraments Gestió de manteniment d’edificis en m2 12.311 12.469 12.469 10.134 Cost subministraments (× 1.000 €)1 Nd Nd 354 414 Compra de paper (paquets de 500 fulls) Nd Nd Nd 2.700 Documents registrats al RGA Nd Nd Nd 14.619 Expedients tramitats 168 185 173 159 Enviaments de correu gestionats 284.113 240.947 248.282 216.107 Serveis de missatgeria gestionats2 1.284 1.771 3.066 4.468 Parc de vehicles 13 15 16 11 Paper per reciclar (kg) Nd 7.838 7.462 8.538 Piles per reciclar (kg) Nd Nd 50 45 Fluorescents per reciclar (kg) Nd Nd 25 15 Assessoria jurídica Convenis tramitats 41 43 43 23 Contractes majors tramitats3 59 88 51 51 Expedients sancionadors i multes coercitives resolts 242 296 193 136 Desenvolupament informàtic Xarxes locals 13 13 13 13 Servidors 17 17 21 23 PCs 374 380 390 409 Usuaris xarxa 411 415 415 500 Hores desenvolupament projectes 3.500 4.500 5.200 5.900 Temps de disponibilitat xarxes i serveis (%) 99,99% 99,99% 99,99% 99,99% Atenció incidències 951 760 798 914 Renovació d’ordinadors 35 50 98 55 1. Subministraments d’aigua (A), gas (G), electricitat (E) i telèfon (T). Lesseps i pisos: AGET; Peracamps: GET; CAAC: AET; Baluard: AT; Mb: T. 2. Jubilació de xofers i externalització de serveis durant el 2006. 3. Inclou pròrrogues, ampliacions i altres modificacions. SALUT PÚBLICA Memòria 2009 31 Clients i usuaris PETICIONS DE CIUTADANS REBUDES PEL SISTEMA IRIS,  2007-2009 L’Agència serveix els ciutadans de Barcelona, i s’esforça a OBJECTE DE LES PETICIONS 2007 2008 2009 conèixer i millorar els seus nivells de salut. Tot i això, la ma- Centre d’Acollida d’Animals 20 13 8 joria dels ciutadans no la coneixen ni hi mantenen relació de Companyia directa. La naturalesa dels serveis de salut pública fa que el Control d’insectes i rosegadors 890 1.133 1.349 gros de l’activitat de l’Agència vagi adreçada a altres serveis Control de coloms, gavians 245 297 278 públics o a grups professionals, empreses i organitzacions i cotorres que actuen com a intermediaris. De fet, s’ha elaborat una Control d’altres plagues 35 14 6 llista sintètica operativa de clients per a la planificació. Això li permet de fer accions per tal de conèixer l’opinió que els Altres qüestions de salut 15 22 61 pública seus clients i usuaris tenen sobre els seus serveis, utilitzant enquestes (vinculades també al Pla de qualitat). Temes retornats pel fet de 52 31 53 no tenir-hi competències Total 1.268 1.510 1.755 REALITZACIÓ D’ENQUESTES DE SATISFACCIÓ/PERCEPCIÓ  A CLIENTS I USUARIS DELS SERVEIS DE L’AGÈNCIA SERVEIS 2009 ALTES ANYS L’Agència és objecte de peticions d’informació per part de la Delegació de Salut que respon a les preguntes i precs que es Usuaris dels Centres d’Atenció i X Integrat al Seguiment per Drogues funcionament presenten als òrgans de govern de l’Ajuntament, així com per la Síndica de Greuges la Ciutat. Aquestes demandes for- Usuaris del bus de metadona X Integrat al funcionament mals permeten respondre a inquietuds dels clients, usuaris o ciutadans expressades per polítics electes i per òrgans for- Usuaris del Centre d’Acollida – d’Animals de Companyia 2006 i 2008 mals de defensa dels drets dels ciutadans, i se segueixen de manera centralitzada. Cap de les demandes d’informació Usuaris del Centre de Vacunes X 2004 fetes per la Síndica de Barcelona no ha resultat en l’obertura Usuaris del Laboratori – 2004 i 2008 d’un expedient que afecti els serveis de l’Agència. Usuaris dels serveis d’Inspecció X Alimentària 2008 Usuaris del Servei Control de X PETICIONS D’INFORMACIÓ REBUDES DE LA DELEGACIÓ  Plagues 2008 DE SALUT, 2007-2009 Usuaris dels Serveis de En – Vigilància Ambiental pre paració OBJECTE DE LES PETICIONS 2007 2008 2009 Comandaments dels serveis – X Precs de regidors 3 10 2 municipals als districtes Preguntes de regidors 66 44 40 Docents implicats en els X Integrat al Síndica de Greuges de la Ciutat 2 3 5 programes de prevenció funcionament Altres peticions 9 10 3 Usuàries del programa de detec- – 2007 Total 80 67 50 ció precoç del càncer de mama Un altre canal preferent de recepció de peticions ha estat Altrament, l’Agència ha establert canals que afavoreixin internet. L’any 2009, s’han rebut 333 peticions a través de la l’expressió de demandes i opinions dels ciutadans envers la web; el nombre més alt de peticions o demandes concretes salut pública, i hi destaca l’existència de canals vinculats a la (59 peticions) va ser el de les que feien referència a aspectes seva web des del 2003, i la incorporació durant l’any 2006 de control de plagues i fauna urbana. Totes les peticions re- al sistema municipal IRIS (acrònim d’incidències, reclama- budes són tractades formalment i són objecte de resposta. A cions i suggeriments) d’atenció telefònica als ciutadans. la gràfica es mostra l’evolució d’aquestes peticions els darrers Des del febrer del 2007, es van adoptar diversos canvis per quatre anys, que reflecteix el seu creixement a partir del a fer més efectiva la resposta a les demandes per aquest 2007, probablement per l’impuls donat a la web. canal, i el resultat és que durant l’any l’Agència ha gestio- nat 1.755 peticions amb aquest aplicatiu, que es detallen a Per a arribar als ciutadans, l’Agència confia en els mitjans la taula segons l’objecte de la petició. S’aprecia l’increment de comunicació com a intermediaris naturals. És per això de peticions, que reflecteix com el circuit es consolida i es que ha desenvolupat una política de comunicació externa dóna a conèixer. A més, l’Agència ha establert a finals del que li permet explicar als ciutadans els problemes de salut 2009 de manera normalitzada els circuits per a gestionar pública que l’ocupen i la seva activitat, tot mantenint un incidències com ara queixes i reclamacions. esforç de transparència. Per a millorar aquesta tasca, s’ha contractat un servei de comunicació amb la premsa, la tas- 32 SALUT PÚBLICA Memòria 2009 mal Abandonat, AnimalADDA, la Fira de les Empreses a la 350 Facultat de Química, i la presentació del Programa d’Activi- 300 tats Escolars de l’Institut d’Educació. 250 200 Per a arribar als col·lectius professionals amb qui manté inte- 150 raccions, l’Agència participa en les activitats professionals i científiques de salut pública damunt esmentades. A més a 100 més, publica un seguit de documents que difon a través de la 50 web i d’una llista de correu postal amb uns 3.500 registres, i 0 convoca debats científics periòdics relacionats amb qüestions 2004 2005 2006 2007 2008 2009 de salut pública (les Sessions de l’Agència, que a finals del 2009 han començat a fer-se a la nova sala d’actes de l’Edifici Lesseps, seu central de l’entitat). Aquest any s’hi han fet vuit Plagues i fauna sessions, amb la participació de trenta-dos experts convidats. Altres ISAS A ltres peticions Indicadors de qualitat, efectivitat i impacte associats al catàleg de serveis Els programes d’actuació tenen com a objectiu principal ca del qual ha estat molt important els darrers anys. També obtenir millores en la salut pública. Ara bé, no sempre és s’ha dotat d’una web que té un nombre de consultes que fàcil disposar d’indicadors de l’efectivitat d’aquests progra- dia rere dia va augmentant i a la qual s’han anat incorpo- mes. Atès que les accions empreses es basen en un conei- rant els documents tècnics que es generen des de l’Agència xement de la seva eficàcia, cal suposar que els programes i un volum creixent de documents divulgatius per al públic que es desenvolupen amb l’apropiada cobertura i qualitat general sobre diversos aspectes de la salut pública. assoleixen l’efectivitat desitjada. Com a part de l’actualitza- ció del quadre d’indicadors del catàleg de serveis, s’ha fet En els darrers anys, l’Agència ha estat present al carrer en un esforç per a incorporar indicadors d’aquesta naturalesa diverses ocasions, entre les quals destaquen els estands en a l’avaluació dels principals serveis de l’Agència, que es re- el marc de les Festes de la Mercè, i Barcelona Pride, així com cull tot seguit. El cicle d’obtenció de dades sovint és més a diverses reunions i trobades com ara el Congrés SESPAS, llarg que el dels simples registres d’activitat, i per tant en les Jornades SEE, el Saló pel Benestar i la Defensa de l’Ani- algun cas encara no es tenen dades del darrer any. 2006 2007 2008 2009 Sistemes d’informació sanitària Informes anuals editats durant l’any 11 12 13 12 Demora publicació butlletins trimestrals de drogues (mesos) 9 12 12 12 Demora publicació butlletins trimestrals de sida (mesos) 6 9 3 3 Demora presència dades mortalitat a informe salut (anys) 1 1 1 1 % dades vigilància contaminació atmosfèrica vàlides Nd Nd Nd 83% Vigilància epidemiològica i intervenció Programa de prevenció i control de la tuberculosi Retard diagnòstic dels casos pulmonars (mediana de dies) 33 46 39 38 Casos detectats per notificació de laboratori (%) 12,4% 8,4% 9,2% 6% Compliment del tractament el 15 de juny de l’any següent (%) 95,6% 96,7% 96,7% Nd Vigilància i control de la legionel·losi Casos confirmats en residents 81 61 68 56 Brots per Legionella pneumophila 3 2 2 0 Casos relacionats amb brots (%) 14,8% 4,9% 5,6% 7% Vigilància de la salut ocupacional Casos en què s’emet informe (%) 61,5% 67,9% 72% 36,3% EAPs coberts per accions formatives presencials (%) 100% 98,4% 100% 98,5% EAPs que fan notificacions de casos (%) Nd Nd 97% 98,6% SALUT PÚBLICA Memòria 2009 33 2006 2007 2008 2009 Vigilància i intervenció ambiental Calderes inspeccionades valorades com a correctes (%) 95,4% 100% 99,4% 100% % controls desinfecció xarxa incorrectes Nd Nd 11,8% 18,4% % controls zona aigua proveïment amb incompliment confirmat Nd Nd 0 14,8% % controls aixeta consumidor amb incompliment Nd Nd 1,1% 0,2% Cobertura d’inspeccions a piscines públiques (% cens) Nd Nd 69% 45% Inspeccions de torres de refrigeració no degudes a brots (%) 100% 96,6% 100% 97,7% Inspeccions de centres sanitaris i altres instal·lacions de risc 80% 94,9% 90% 94,6% (ACS i AFCH, spas i anàlegs) no degudes a brots (%) Vigilància i control d’aliments i establiments alimentaris Indústries inspeccionades (% del cens d’indústries actives) Nd Nd 94,9% 89,5% Cuines-menjadors de restauració social (escoles, hospitals, residències, etc.) 71,6% 95,6% 100% 99,9% inspeccionades (% del cens) Registres o autoritzacions sanitàries pendents de resolució fora del termini (%) Nd Nd 2,7% 1,28% Vigilància i control de fauna urbana i plagues Animals recollits rescatats pels propietaris (% ingressats) 22,3% 27,1% 26,0% 32,7% Animals adoptats (% ingressats) 56,9% 54,3% 51,3% 54,94% Incidències múrids 590 527 510 460 Incidències paneroles 218 241 209 237 Laboratori de salut pública % mètodes d’anàlisi acreditats Nd Nd 64% 63% % determinacions analítiques acreditades Nd Nd 77% 77% Acreditacions noves de mètodes d’anàlisi Nd Nd 27 3 % de mètodes d’anàlisi en abast obert (LEBA, LPE) Nd Nd 39% 35% Prevenció i promoció de la salut Cribratge de càncer de mama - Cobertura (%) 78,5% 76,1% 76,1% Nd Càncers detectats en dones participants (%) 3,9% 4,3% 4,2% 4,3% Defuncions càncer de mama (per 100.000 dones 45-64 anys) 42,6 36,8 Nd Nd Pla de vacunació - Malalties vacunables Notificacions Haemophilus influenza b 4 0 3 1 Notificacions rubèola 1 0 3 5 Notificacions xarampió 46 178 8 11 Prevenció i control del tabaquisme Persones en grup amb abstinència continua (%) Na 53% 59,5% 46,7% Educació per la salut a l’escola 2005- 2006- 2007- 2008- 2006 2007 2008 2009 Escoles inscrites que completen quatre sessions del programa o més (%) Nd Nd Nd 77,3% Ràtio participació en programes (centres participants en cada un de quatre programes 1,5 1,4 1,5 1,6 estructurats / total centres ESO; l’amplitud potencial dels valors oscil·la entre 0 i 4) Altres intervencions de salut a l’escola 2005- 2006- 2007- 2008- 2006 2007 2008 2009 Menjadors escolars (CEIP-ESO) en programa revisió menús (%) 69,3% 97,7% 98,5% 86,3% Centres primària participants al programa de fluoracions (%) 27,1% 43% 42,7% 44,7% Prevenció i atenció a les dependències 2006 2007 2008 2009 % xeringues repartides retornades 59,7% 46,3% 76,5% 87,3% Morts per reacció aguda adversa a drogues 85 66 48 71* Casos de sida nous en usuaris de drogues per via parenteral 28** 38** 20** 11 * Pendent de tancament anual. ** Casos actualitzats retrospectivament. 34 SALUT PÚBLICA Memòria 2009 Indicadors econòmics El 2009 ha estat el setè any de funcionament normalitzat externa. A les taules següents es mostren els comptes de de l’ASPB. Els comptes de l’ASPB han estat aprovats per la resultats, el balanç i el quadre de finançament en compara- Intervenció de la Generalitat i sotmesos a una auditoria ció amb l’any anterior. BALANÇOS DE SITUACIÓ EL 31 DE DESEMBRE DEL 2009 I EL DEL 2008 (EN EUROS)  ACTIU 2009 2008 PASSIU 2009 2008 Immobilitzat 3.476.642,66 3.617.776,68 Fons propis 3.359.167,55 3.216.944,84 Immobilitzacions 74.506,89 112.749,01 Patrimoni 744.891,47 744.891,47 immaterials Resultats d’exercicis 2.472.053,37 2.314.373,62 Aplicacions informàtiques 285.618,18 295.803,53 anteriors Amortitzacions (–) (–) Resultat de l’exercici 142.222,71 157.679,75 211.111,29 183.054,52 Immobilitzacions 3.402.135,77 3.505.027,67 materials Construccions 1.689.700,40 1.676.427,80 Instal·lacions tècniques 430.123,19 408.443,18 Maquinària 3.442.873,60 3.143.577,01 Utillatge 9.791,40 9.791,40 Mobiliari 651.683,41 634.094,57 Equips informàtics 1.433.347,24 1.323.988,12 Elements de transport 293.163,31 293.163,31 Altre immobilitzat 16.962,36 16.962,36 Amortitzacions (–) (–) 4.565.509,14 4.001.420,08 Actiu circulant 5.506.703,03 5.304.125,51 Passiu circulant 5.624.178,14 5.704.957,35 Deutors 4.320.195,81 3.830.785,45 Creditors 5.124.647,67 5.423.083,59 Deutors pressupostaris 4.744.171,74 4.175.881,04 Creditors pressupostaris 2.549.371,36 3.097.317,48 Deutors no pressupostaris 48.959,83 27.648,93 Creditors no pressupostaris 128.831,03 127.251,18 Provisions per insolvències (–) 472.935,76 (–) 372.744,52 Altres creditors per 704.693,67 635.401,51 Tresoreria 635.162,80 1.473.340,06 despeses meritades Ajustaments per 551.344,42 0,00 Administracions Públiques 680.770,79 597.003,22 periodificació Remuneracions pendents 1.060.980,82 966.110,20 de pagament Total actiu 8.983.345,69 8.921.902,19 Ajustaments per 499.530,47 281.873,76 periodificació Total passiu 8.983.345,69 8.921.902,19 SALUT PÚBLICA Memòria 2009 35 COMPTES DE RESULTATS CORRESPONENTS ALS EXERCICISANUALS ACABATS EL 31 DE DESEMBRE DEL   2009 I EL DEL 2008 (EN EUROS) DEURE 2009 2008 HAVER 2009 2008 Despeses de personal 15.933.071,59 14.979.164,01 Vendes i prestacions 155.956,16 122.144,06 Sous i salaris 12.375.554,04 11.673.571,66 de serveis Càrregues socials 3.557.517,55 3.305.592,35 Ingressos per prestacions 155.956,16 122.144,06 de serveis Dotacions per a 651.088,02 717.739,06 amortitzacions Ingressos de gestió 894.226,10 1.023.597,30 ordinària Variació de provisions de 100.191,24 91.030,36 Taxes per prestacions 391.400,98 439.027,86 tràfic de serveis Variació de provisions 100.191,24 91.030,36 Preus públics 413.094,90 304.516,78 i pèrdues de crèdits incobrables Multes 89.730,22 280.052,66 Altres despeses 11.989.853,01 11.696.936,15 Altres ingressos de 604.480,90 796.257,07 de gestió gestió ordinària Arrendament i cànons 745.967,48 730.956,76 Ingressos per projectes 583.039,85 785.018,05 Reparacions i conservació 480.821,93 528.219,27 i convenis Subministraments 1.350.557,16 1.373.051,15 Altres ingressos 21.441,05 11.239,02 Comunicacions 238.895,01 285.660,72 Treballs realitzats per 8.530.744,97 8.033.270,18 altres empreses Primes d’assegurances 12.040,80 6.799,71 Transports 77.172,82 67.823,80 Material d’oficina 121.809,16 166.950,20 Despeses diverses 431.843,68 504.204,36 Transferències 1.387.179,79 1.615.213,76 Transferències 28.606.215,64 27.645.663,99 i subvencions i subvencions Transferències i 890.063,54 1.335.869,58 Transferències corrents 17.077.132,34 16.618.393,42 subvencions corrents de l’Ajuntament Transferències de capital 497.116,25 279.344,18 Transferències corrents 11.031.967,05 10.747.926,39 de la Generalitat Transferències de capital 497.116,25 279.344,18 Beneficis d’explotació 199.495,15 487.579,08 Pèrdues d’explotació – – Despeses financeres 1.295,84 10.049,37 Ingressos financers 10.477,64 68.532,27 Resultats financers 9.181,80 58.482,90 Resultats financers – – positius negatius Beneficis de les activitats 208.676,95 546.061,98 Pèrdues de les activitats – – ordinàries ordinàries Pèrdues procedents – 365.569,64 Beneficis procedents 4.762,24 – de l’immobilitzat de l’immobilitzat Despeses extraordinàries 25.285,22 1.687,42 Projectes amb finançament – 2.127,02 Despeses i pèrdues 45.931,26 23.252,19 afectat transferits al resultat d’altres exercicis de l’exercici Resultats extraordinaris – – Resultats extraordinaris 66.454,24 388.382,23 positius negatius Resultat de l’exercici 142.222,71 157.679,75 Resultat de l’exercici – – (benefici) (pèrdua) 36 SALUT PÚBLICA Memòria 2009 Els recursos obtinguts durant els exercicis 2009 i 2008, així operacions sobre el capital circulant, es reflecteixen en el com l’aplicació d’aquests, i l’efecte que han produït aquestes quadre que s’adjunta a continuació: APLICACIONS 2009 2008 ORÍGENS 2009 2008 Recursos aplicats – – Recursos generats 788.548,49 1.240.988,45 en les operacions per les operacions Adquisicions d’immobilitzat: Immaterial 18.246,97 44.838,82 Material 486.944,79 1.161.928,73 Traspàs a curt termini de – 200.000,00 deutes a llarg termini Total aplicacions 505.191,76 1.406.767,55 Total orígens 788.548,49 1.240.988,45 Augment capital circulant 283.356,73 – Disminució capital circulant – 165.779,10 788.548,49 2.182.068,67 788.548,49 1.406.767,55 VARIACIONS DEL CAPITAL CIRCULANT 2009 2008 AUGMENTS DISMINUCIONS AUGMENTS DISMINUCIONS Deutors 489.410,36 – – 976.425,18 Creditors a curt termini 298.435,92 – 352.598,03 – Tresoreria – 838.177,26 576.758,64 – Ajustaments per periodificació 333.687,71 – – 118.710,59 1.121.533,99 838.177,26 929.356,67 1.095.135,77 Variació del capital circulant 283.356,73 165.779,10 CONCILIACIÓ ENTRE EL RESULTAT COMPTABLE DE L’EXERCICI I ELS RECURSOS GENERATS / (APLICATS) EN LES OPERACIONS 2009 2008 Resultat comptable 142.222,71 157.679,75 Més Dotacions a les amortitzacions 651.088,02 717.739,06 Pèrdues procedents de l’immobilitzat – 365.569,64 Menys Beneficis procedents de l’immobilitzat (–) 4.762,24 – Recursos generats / (aplicats) en les operacions 788.548,49 1.240.988,45 SALUT PÚBLICA Memòria 2009 37 Indicadors de les persones CAUSA DE L’ABSÈNCIA 2005 2006 2007 2008 2009 FORMACIÓ DEL PERSONAL Malaltia 5,61 5,90 4,23 3,60 4,40 Bona part de les activitats de formació continuada del per- Accident laboral 0,10 0,21 0,23 0,11 0,15 sonal tècnic es realitzen en el marc del treball diari de la Maternitat 0,22 0,67 0,43 0,40 0,56 mateixa Agència; activitats d’aquesta naturalesa són, per Total 5,71 6,11 4,46 3,71 4,55 exemple, les sessions internes, i també les sessions de l’Agència, que tenen lloc mensualment i que propicien tro- bades amb altres col·lectius. Moltes accions de formació es fan amb les estructures existents, entre les quals destaquen IGUALTAT D’OPORTUNITATS I RECONEIXEMENT les societats professionals i científiques que ofereixen espais La plantilla té una forta presència de dones (71,30%). El de formació en reunions (jornades i congressos) i publica- 2009, la proporció de dones que ocupen responsabilitats re- cions. L’Agència afavoreix la participació del seu personal flectides a l’organigrama va ser de 48% (14/29) dels llocs de tècnic en aquestes activitats, especialment quan hi presenta comandament, un percentatge que arriba al 56% (5/9) pel aportacions. Altres accions de formació tècnica es fan amb que fa als membres del Comitè de Direcció. estructures acadèmiques. La col·laboració de l’Agència amb el programa de mestratge en salut pública i amb el campus L’Agència aposta perquè el seu personal es promocioni de l’escola de salut pública de la Johns Hopkins University dins l’organització. Totes les vacants de llocs de treball afavoreix la participació de personal de l’Agència i d’inves- amb responsabilitat que s’han produït d’ençà de la creació tigadors en formació en aquestes activitats, mitjançant de l’Agència (fora dels càrrecs de confiança) s’han cobert beques cobertes per la mateixa Agència. amb personal que ja hi treballava o bé hi estava adscrit. PARTICIPACIÓ EN ACCIONS DE FORMACIÓ TÈCNICA,  Creixement i desenvolupament 2006-2009 2006 2007 2008 2009 INNOVACIÓ L’Agència fa una opció per la qualitat i la innovació per tal de Jornades i congressos 111 159 148 125 científics i professionals tendir a l’excel·lència. Durant l’any 2009, hi ha hagut un se- (inscripcions pagades) guit d’innovacions destacades introduïdes a l’activitat dels serveis de l’Agència. Bona part d’aquestes innovacions s’in- Cursos en aspectes tècnics 93 71 160 109 professionals (matrícules corporaran de manera estable al seu funcionament. pagades) • Definició de circuits per al seguiment dels malalts de tubercu- losi que no compleixen el tractament, amb justícia i policia. Altres activitats de formació que solen ser de caire més ge- • Incorporació de l’abast obert de l’acreditació ISO 17025 neralista es canalitzen a través del marc del Pla de formació del Laboratori i renovació de l’ISO 9001 als serveis d’ins- de l’Ajuntament de Barcelona. Els nostres professionals han pecció sanitària dels aliments i de control de fauna urba- gaudit en aquest marc d’una oferta de 345 hores d’accions na i plagues de l’ISAS, així com preparació de la seva ob- formatives. Les que tenen més assistència i són més sol- tenció pels serveis de vigilància ambiental. licitades són les relatives als programes d’ofimàtica i habili- • M anteniment i millora del sistema d’informació sanitària tats personals, a més d’altres adreçades a determinats as- de la ciutat, i compilació i difusió del 25è informe sobre la pectes tècnics. salut de la ciutat. • I ntegració de les bases de dades de seguretat alimentària, amb el desenvolupament del Sistema d’Informació de SALUT I SEGURETAT Control Alimentari (SICAL) i implantació del seu ús pels Els indicadors d’absentisme d’una organització reflecteixen inspectors en dispositius mòbils (catorze unitats). aspectes importants. A la taula següent es presenta la seva • Consolidació del programa de control dels establiments evolució al llarg dels darrers anys, en termes de dies d’ab- que practiquen pírcings i tatuatges. sència de treballadors per malaltia, accidents de treball (in- • Formulació de manera participativa d’un seguit de pro- cloent-hi els produïts anant i venint de la feina) o maternitat postes per a fomentar un envelliment actiu i saludable, en en relació amb els dies feiners pel nombre de treballadors. cooperació amb altres actors. Les xifres són raonables, tenint en compte una plantilla • Anàlisi de l’enquesta FRESC 2008 a estudiants de l’escola d’edat mitjana elevada (46 anys de mitjana, amb el 24% de secundària obligatòria i postobligatòria per tal d’explo- més de 55 anys) a la qual els darrers temps s’incorpora per- rant actituds, percepcions i conductes relacionades amb sonal més jove. Els darrers anys s’aprecia un cert descens de la salut, i redacció dels informes corresponents. les baixes per malaltia. La incorporació de personal més jo- • Aprovació del Pla d’acció sobre drogues i treballs de des- ve es reflecteix en les baixes per maternitat. plegament. 38 SALUT PÚBLICA Memòria 2009 • Avaluació del Servei d’Orientació sobre Drogues per a GRUPS DE L’AGENCIA AL CIBERESP, 2009 adolescents i famílies, amb els cossos policials, com a me- RESPONSABLE GRUP sura alternativa a la sancionadora. Carme Borrell Epidemiologia Social i Desigualtats • C onsolidació de la incorporació de les infeccions de Joan A. Caylà Malalties Transmissibles transmissió sexual al sistema de control i vigilància epi- Manel Nebot Avaluació d’Intervencions demiològica. M. Teresa Brugal Drogodependències • A valuació i seguiment de les millores de l’aigua de l’aixeta per a la posada en funcionament de noves instal·lacions (dessaladora i novetats plantes). • Extensió del programa Salut als Barris a partir de les dues experiències inicials. • P ublicació d’un informe detallat sobre la qualitat de l’aire Les publicacions fruit de projectes de recerca durant l’any a la ciutat, que es farà cada any, de manera que s’ampli- són les següents: arà el sistema d’informació sanitària. • Desplegament del programa educatiu de prevenció “En- PUBLICACIONS EN REVISTES INDEXADES tre canyes i petes” a l’ESO (tercer curs). Álvarez J, Domínguez A, Sabrià M, Ruiz L, Torner N, Cayla JA, Barrabeig I, Sala MR, Godoy P, Camps N, Minguell S. Impact RECERCA of the Legionella urinary antigen test on epidemiological L’Agència contribueix al coneixement mitjançant projectes trends in community outbreaks of legionellosis in Catalonia, de recerca aplicada molt lligats a la innovació en els seus Spain, 1190-2004. Int J Infect Dis. 2009 Nov;13(6):e365-70. camps de treball. La mesura de la producció científica és difícil; una forma de fer-ho és valorant en quina mesura es Ariza C, Schiaffino A, Pascual JA, Twose J, Nebot M, Fernán- formalitzen projectes, aquests són acceptats per instituci- dez E. [Exposure to environmental tobacco smoke and sali- ons que financen recerca, i generen publicacions (com a vary cotinine concentration in a sample of students from Bar- producte final de la recerca). celona, Spain.] Medicina Clínica. 2009 Oct 31;133(16):622-5 Indicadors de recerca (projectes de recerca finançats exter- Artazcoz L, Cortès I, Escribà-Agüir V, Cascant L, Villegas R. nament, publicacions i personal investigador en formació). Understanding the relationship of long working hours with health status and health-related behaviours. J Epidemiol Community Health. 2009;63(7):521-7. RECERCA 2006 2007 2008 2009 Projectes de nova adjudicació 10 7 17 9 Bayas JM, Izquierdo C, Ruiz L, Sintes X, Sousa D, Celorrio Projectes actius 31 34 39 40 JM, Varona W, Carratalà J, Nebot M, Batalla J, Sugrañes S, Articles publicats en revistes 67 61 76 99 Manzur A, Terren A, García C, Clemente E, Rivera S, Justo I, indexades Arévalo A, Salleras L, Domínguez A. Validity of self-reported Altres publicacions 19 14 8 9 pneumococcal vaccination status in the elderly in Spain. Becaris i PIF ASPB 20 5 6 7 Vaccine. 2009 Jul 23;27(34):4560-4. PIF* CIBERESP - 14 32 22 Borrell C, Artazcoz L, Pasarín MI, Díez E. Social inequalities * PIF, personal investigador en formació. in health and closing the gap in a generation. J Public Health Policy. 2009 Jul;30(2):189-94. En el camp de la recerca, l’ASPB té projectes de recerca finançats per diverses entitats. A més, pertany a diferents Borrell C, Espelt A, Rodríguez-Sanz M, Burström B, Mun- xarxes de centres i grups de recerca; fins al 2006 hi des- taner C, Pasarín MI, Benach J, Marinacci C, Roskam AJ, taca la seva participació en la xarxa de centres d’epidemi- Schaap M, Regidor E, Costa G, Santana P, Deboosere P, ologia i salut pública (RCESP), la d’investigació en salut i Kunst A, Navarro V. Analyzing differences in the magnitude gènere (RISG) i la de trastorns addictius (RTA), i posteri- of socioeconomic inequalities in self-perceived health by orment la seva participació en el CIBER d’epidemiologia countries of different political tradition in Europe. Int J i salut pública (CIBERESP), consorci que fomenta la recer- Health Serv. 2009;39(2):321-41. ca en xarxa i col·laborativa amb finançament de l’Insti- tuto de Salud Carlos III. L’Agència hi participa, i a més Borrell C, Artazcoz L. Policies to diminish the inequality in assumint la coordinació de quatre grups, on es barregen health in Spain: A few precisions. Gac Sanit. 2009 May- investigadors de l’Agència i de l’exterior. El 2009, l’Agèn- Jun;23(3):254. cia ha treballat per a integrar-se en el nou Institut d’Investigació Biomèdic Sant Pau. Borrell C, Artazcoz L, Gil-González D, Pérez G, Rohlfs I, Pérez K. Perceived sexism as a health determinant in Spain. J Women’s Health (in press). SALUT PÚBLICA Memòria 2009 39 Borrell C, Muntaner C, Gil-González D, Artazcoz L, Rodrígu- Caylà JA. Media epidemics: Considerations for public health. ez-Sanz M, Rohlfs I, Pérez K, García-Calvente M, Villegas R, Gac Sanit. 2009;23(5):362-4. Álvarez-Dardet C. Perceived discrimination and health by gender, social class and country of birth in a Southern Euro- Cayla JA, Rodrigo T, Manzano JR, Caminero JA, Vidal R, pean country. Prev Med. [Ahead of publication]. Garcia JM, Blanquer R, Casals M, Study Ecutte WG. Tuber- culosis treatment adherence and fatality in Spain. Respir Borrell S, Español M. Orcau A, Tudó G, March F, Caylà JA et Res. 2009 Dec 1;10(1):121. al. Factors associated with differences between convention- al contact tracing and molecular epidemiology in study of Dalmau-Bueno A, García-Altés A, Mardí-Dell’olmo M, Pérez tuberculosis transmisión and análisis in the city of Barcelo- K, Kunst AE, Borrell C. [Trends in socioeconomic inequali- na, Spain. J of Clin Microbiol 2009;47(1):198-204. ties in mortality over a twenty-two-year period in the city of Barcelona (Spain).] Gaceta Sanitaria. 2009 Sep 10. [Ahead Borrell S, Español M, Orcau A, Tudó G, March F, Caylà JA of publication]. et al. Tuberculosis transmission patterns among Spanish and foreign-born populations in the city of Barcelona. Clin Dalmau-Bueno A, Garcia-Altes A, Marí-Dell’olmo M, Pérez K, Microbiol Infect 2009. 13(12):1456-66 Espelt A, Kunst AE, Borrell C. Trends in socio-economic ine- qualities in cirrhosis mortality in an urban area of Southern Borrell S, Torne N, Español M, Mortimer C, Orcau A et al. Com- Europe: A multilevel approach Journal of Epidemiology and parison of Four colour IS6110-fAFLP with the classic IS6110- Community Health. 2009 Oct 19. [Ahead of publication]. RFLP on the ability to detect recent transmission in the city of Barcelona, Spain. Tuberculosis, 2009 May;89(3):233-237. Domínguez A, Broner S, Torner N, Martínez A, Jansà JM, Álva- rez J, Barrabeig I, Caylà JA, Godoy P, Minguell S, Camps N, Bravo MJ, Royuela L, De la Fuente L, Brugal MT, Barrio G, Sala MR and Working Group for the Study Outbreaks of Acute Domingo-Salvany A; Itinere Project Group. Use of super- Gastroenteritis in Catalonia (Orcau A, Rius C). Differential fea- vised injection facilities and injection risk behaviours among tures of foodborne gastroenteritis outbreaks of known and young drug injectors. Addiction. 2009 Apr;104(4):614-9 unknown etiology. J Food Prot. 2009. Sep;72(9):1958-62. Broughton J, Keigan M, Yannis G, Evgenikos P, Chaziris A, Dominguez A, Oviedo M, Torner N, Carmona G, Costa J, Papadimitriou E, Bos NM., Hoeglinger S. Pérez K, Amoros E, Caylà J, Sala MR, Barrabeig I, Camps N, Minguell S, Álvarez Holló P, Tecl J. Estimation of the real number of road casual- J, Godoy P, Jansà JM; the Mumps Control Working Group of ties in Europe. Safety Science Journal. 2009 (in press). Catalonia. Mumps: A year of enhanced surveillance in Cata- lonia, Spain. Vaccine. 2009 May 26;27(25-26):3492-3495. Brown AE, Gifford RJ, Clewley JP, Kucherer C, Nasqyekuer B, Porter K and CASCADE collaboration (Caylà JA, García de Olalla Dominguez A, Álvarez J, Sabria M, Carmona G, Torner N, P). Phylogenetic reconstruction of transmisión events from indi- Oviedo M, Cayla J, Minguell S, Barrabeig I, Sala M, Godoy P, viduals with acute HIV infection: Toward more rigorous epide- Camps N. Factors influencing the case-fatality rate of Legion- miological definitions. J Infect Dis. 2009 Feb 1;199(3):427-431. naires’ disease. Int J Tuberc Lung Dis. 2009 Mar;13(3):407-12. Brugal MT, Pulido J, Toro C, De la Fuente L, Bravo MJ, Dorman SE, Johnson JL, Goldberg S, Muzanye G, Paday a- Ballesta R, Soriano V, Barrio G, Vallejo F, Domingo-Salvany tchi N, Bozeman L, and Tuberculosis Trials Consortium A, Castellano Y; Project Itinere Group. Injecting, sexual risk (Caylà JA, Millet JP, Orcau A, Nelson J, Moreno A, et al.). behaviors and HIV infection in young cocaine and heroin Substitution of moxifloxacin for isoniazid during intensive users in Spain. Eur Addict Res. 2009;15(3):171-8. phase treatment of pulmonary tuberculosis. Am J Respir Crit Care Med. 2009 Aug 1;180(3):273-80. Cano-Serral G, Azlor E, Rodríguez-Sanz M, Pasarín MI, Mar- tínez JM, Puigpinós R, Muntaner C, Borrell C. Socioeconomic Duarte-Salles T, Pasarín MI, Borrell C, Rodriguez-Sanz M, inequalities in mortality in Barcelona: A study based on cen- Rajmil L, Ferrer M, Pellise F, Balague F. Social inequalities in sus tracts (MEDEA Project). Health Place. 2009.15(1):186-92. health among adolescents in a large southern European city. J Epidemiol Community Health. 2009 Dec 8. [Epub Carnicer-Pont D, García de Olalla P, Caylà JA; AIDS Working ahead of print]. Group. HIV infection late detection in AIDS patients of an European city with increased immigration since mid 1990s. Escribà-Agüir V, Artazcoz L. Gender differences in postpar- HIV Res. 2009 Mar;7(2):237-243. tum depression. A cohort study. J Epidemiol Community Health. 2009 (in press). Casals M, Guzmán K, Caylà JA. Modelos matemáticos utili- zados en el estudio de las enfermedades transmisibles. Rev Escurriol V, Marí-Dell’olmo M, Rohlfs I, Borrell C, Chirlaque Esp Salud Pública. 2009;83:689-695. MD, Buckland G, Rodriguez L, Sánchez MJ, Amiano P, 40 SALUT PÚBLICA Memòria 2009 Egüés N, Ros E. Plant sterol intake and education level in García-Altés A, Dalmau-Bueno A, Colls C, Mendivil J, Benet the Spanish EPIC cohort. Nutrition. 2009;25(7-8):769-73. J, Mompart A, Torné E, Zara C, Borrell C, Brugulat P, Guarga A; por el Grupo de Análisis del Desempeño de los Servicios Espelt A, Borrell C, Rodríguez-Sanz M, Muntaner C, Pasarín Sanitarios de Cataluña. [Performance assessment of health MI, Benach J, Schaap M, Kunst A, Navarro V. Answer to the services in Catalonia (Spain): Evaluation of initial results of commentary: Politics and public health-some conceptual the Catalan healthcare service project.] Gaceta Sanitaria. considerations concerning welfare state characteristics and 2009 Sep-Oct;23(5):465-72. public health outcomes. Int J Epidemiol. 2009 Jan 8. [Epub ahead of print]. García-Altés A, Dalmau-Bueno A, Colls C, Mendivil J, Benet J, Mompart A, Torné E, Zara C, Borrell C, Brugulat P, Guarga A; Espelt A, Font Ribera L, Rodríguez-Sanz M, Artazcoz L, Fer- por el Grupo de Análisis del Desempeño de los Servicios Sani- rando J, Plaza A, Borrell C. Disability among older people in tarios de Cataluña. Performance assessment of health services a Southern European city in 2006: Trends in gender and in Catalonia (Spain): Evaluation of initial results of the Catalan socieconomic inequalities. J Women’s Health (in press). healthcare service project. Gac Sanit. 2009;23(5):465-72. Fernández E, Martínez C, Fu M, Martínez-Sánchez JM, López Garne E, Loane M, Wellesley D, Barisic I; Eurocat Working MJ, Invernizzi G, Ouranou A, Dautzenberg B, Nebot M. Sec- Group (Salvador J). Congenital hydronephrosis: Prenatal di- ond-hand smoke exposure in a sample of European hospitals agnosis and epidemiology in Europe. J Pediatr Urol. 2009 (2007). European Respiratory Journal. 2009 Jul;34(1):111-6 Feb;5(1):47-52. Fernández E, Fu M, Pascual JA, López MJ, Pérez-Ríos M, Godoy P, Domínguez A, Álvarez J, Camps N, Barrabeig I, Schiaffino A, Martínez-Sánchez JM, Ariza C, Saltó E, Nebot Bartolomé R, Sala R, Ferre D, Pañella H, Torres J, Minguell S, M; and the Spanish Smoking Law Evaluation Group. Impact Alsedà M, Pumares A y Grupo de Estudio de Gastroenteritis of the Spanish smoking law on exposure to second-hand Víricas en Cataluña. Brotes por norovirus en residencias y smoke and respiratory health in hospitality workers: A co- centros sanitarios en Cataluña (España). Rev Esp Salud Pú- hort study. PLoS ONE. 2009;4(1):e4244. blica 2009;83(5):745-750. Font-Ribera L, Perez G, Espelt A, Salvador J, Borrell C. Deter- González-Sáiz F, Domingo-Salvany A, Barrio G, Sánchez- minantes del retraso de la interrupcion voluntaria del em- Niubó A, Brugal MT, De la Fuente L, Alonso J. Severity of barazo. Gac Sanit. 2009;23(5):415-9. dependence scale as a diagnostic tool for heroin and co- caine dependence. Eur Addict Res. 2009;15(2):87-93. Fontcuberta M, Arques JF, Villalbí JR, Martinez M, Serrahi- ma E, Centrich F, Abalos M, Abad E, Duran J, Casas C. Sur- González-Zobl G, Carrillo-Santisteve P, Rodríguez-Martos veillance of dioxins and polychlorinated biphenyls (PCBs) in A, Brugal MT. Emergencies in cannabis users in Barcelona, food commercialized in Barcelona, Spain. Food additives & Spain. Med Clin (Barc). 2009 Jun 5. contaminants. 2009 June; 2(1):66-73. Hernando V, Soler P, Pedro R, García L, Castilla J, García MA, Fu M, Valverde A, Ortega G, López MJ, Martínez-Sánchez Quiñones C, García V, Gallardo V, Echevarria JM, Jardi R, Bleda JM, Martín C, Martínez C, Saltó E, Fernández E. Exposure to MJ, De Mateo S. [Seroprevalence study of hepa titis B among second-hand smoke in primary health care centres in Cata- orienteers] Med Clin (Barc). 2009 May 9;132(17):649-53. lonia, Spain (2006). Environmental Research. 2009 Aug;109(6):775-8. PMID: 19464678. Hormigo Amaro J, García-Altés A, López MA, Bartoll X, Nebot M, Ariza C. [Cost-benefit analysis of a school-based Fu M, Fernandez E, Martínez-Sánchez JM, Pascual JA, Schi- smoking prevention program.] Gac Sanit. 2009 July-Au- affino A, Agudo A, Ariza C, Borràs JM, Samet JM; DCOT gust;23(4):311-4. Study investigators. Salivary cotinine concentrations in daily smokers in Barcelona, Spain: a cross-sectional study. BMC Junyent I, Villalbí JR, Ballestín M, Durán J, García-Rodríguez Public Health. 2009 Sep 3;9:320. A, Peracho V. Quality evaluation in public health: The case of an animal shelter. Gac Sanit. 2009 Sep-Oct;23(5):440-3. Fu M, Martínez-Sánchez JM, Pérez-Ríos M, López MJ, Fern- ández E. A comparison of the Fagerström test for nicotine Loane M, Dolk H, Morris JK; EUROCAT Working Group (Sal- dependence and smoking prevalence across countries: Up- vador J). Maternal age-specific risk of non-chromosomal dated data from Spain. Addiction. 2009 Feb;104(2):326-7. anomalies. BJOG-An International Journal of Obstetrics and Gynaecology. 2009 Jul;116(8):1111-9. Galán I, López MJ. [Three years with “Tobacco-control law”: cleaner air but not clean enough.] Gaceta Sanitaria. López-Torrent E, Forcada-Vega C, Miller R, Pasarín MI, Foz 2009 Mar-Apr;23(2):87-90. G. Factores que facilitan y dificultan el desarrollo de los SALUT PÚBLICA Memòria 2009 41 Proyectos Comunitarios. Estudio Observacional de la Red Millet JP, García de Olalla P, Gascón J, Prat JG, Treviño B, AUPA de Centros de Atención Primaria de Cataluña. Aten Pinazo MJ, Cabezos J, Muñoz J, Zarzuela F, Caylà JA. Im- Primaria (in press). ported malaria among African immigrants: Is there still a relationship between developed countries and their ex-col- Luquero FJ, Vallejo F, De la Fuente L, Toro C, Brugal MT, Bravo onies. Malar J. 2009 May 22;8:111. MJ, Soriano V, Barrio G, Pulido J; Project Itinere Group. The role of injection versus socioeconomic factors in hepatitis A Millet JP, Orcau A, García de Olalla P, Casals M, Rius C, Cay- virus infection among young heroin users: Implications for la JA. Tuberculosis recurrence and its associated risk factors vaccination policies. Vaccine. 2009 May 5;27(20):2674-9. among successfully treated patients. J Epidemiol Commu- nity Health. 2009;63(10):799-804. Malmusi D, Pérez G. Induced abortion in immigrant women in a urban setting. Gac Sanit. 2009 Dec;23 Suppl 1:64-6. Molina AJ, Fernández D, Delgado M, Martín V. Sensitivity and specificity of a self-administered questionnaire of to- Martín Sánchez V, López Caleya JF, Núñez Vásquez MG, bacco use; including the Fagerström test. Int J Nurs Stud. Morís González ML, Pérez Vicente R, Caylà Buqueras JA. 2009 [Ahead of publication]. HCV and HIV Infection, and Coinfection in the León Health Area in the Period 1993-2004. Rev Esp Salud PÚblica. 2009 Moreno A, Sánchez F, Nelson J, Miró JM, Caylà JA y Grupo de Jul-Aug;83(4):533-41. Trabajo de la UITB-TBTC (site 31). En el camino para acortar los tratamientos de la tuberculosis. Gac Sanit. 2009 (en prensa). Martínez AI, Domínguez A, Oviedo M, Minguell S, Jansà JM, Codina G, Vázquez JR y Grupo de Trabajo sobre En- Muñoz P, Orcau A, Caylà JA. Tuberculosis en Barcelona: fermedad Meningocóccica de Cataluña. Epidemiología de Modelo predictivo basado en series temporales. Rev Esp la enfermedad meningocócica en Cataluña antes y después Salud Pública. 2009;83:751-757. de la vacunación frente al serogrupo C. Rev Esp Salud Pú- blica 2009;83(5):725-735. Muntaner C, Borrell C, Espelt A, Rodríguez-Sanz M, Pasarín MI, Benach J, Navarro V. Politics or policies vs politics and Martínez-Sánchez JM, Fernández E, Fu M, Pérez-Ríos M, policies: A comment on Lundberg. Int J Epidemiol. 2009 López MJ, Ariza C, Pascual JA, Schiaffino A, Pérez-Ortuño Jun 2. [Epub ahead of print]. R, Saltó E, Nebot M. Impact of the Spanish smoking law in smoker hospitality workers Nicotine & Tobacco Research. Muntaner C, Borrell C, Sola J, Marí-Dell’olmo M, Chung H, 2009 Sep;11(9):1099-106. Rodríguez-Sanz M, Benach J, Noh S. Capitalists, managers, professionals and mortality: Findings from the Barcelona Martínez-Sánchez JM, Fernández E, Fu M, Pascual JA, Ariza C, Social Class and All Cause Mortality Longitudinal Study. Agudo A, Borràs JM, Schiaffino A, Moncada A, Jané M, Saltó Scand J Public Health. 2009. [Ahead of publication]. E, Nebot M, Samet JM; DCOT study investigators. Assessment of exposure to secondhand smoke by questionnaire and sali- Novoa AM, Pérez K, Borrell C.[Evidence-based effectiveness vary cotinine in the general population of Barcelona, Spain of road safety interventions: A literature review.] Gac Sanit. (2004-2005). Preventive Medicine. 2009 Mar;48(3):218-23. 2009 Nov-Dec;23(6):553.e1-553.e14. Epub. 2009 Nov 6. Martínez-Sánchez JM, Fu M, Ariza C, López MJ, Saltó E, Novoa AM, Pérez K, Santamariña-Rubio E, Marí-Dell’olmo Pascual JA, Schiaffino A, Borràs JM, Peris M, Agudo A, M, Cozar R, Ferrando J, Peiró-Pérez R, Tobías A, Zori P, Bor- Nebot M, Fernández E; en nombre de los Investigadores del rell C.Road Safety in the Political Agenda: The Impact on Estudio DCOT. [Optimal cut-point of salivary cotinine con- Road Traffic Injuries. J Epidemiol Community Health. 2009 centration to discriminate smoking status in the adult Dec 3. [Epub ahead of print]. population in Barcelona.] Gaceta Sanitaria. 2009 Jun 30. [Ahead of publication]. Novoa AM, Pérez K, Borrell C. Efectividad de las interven- ciones de seguridad vial basadas en la evidencia: Una re- Martínez-Sánchez JM, Fu M, Pérez-Ríos M, López MJ, Mon- visión sistemática. Gac Sanit. 2009 (in press). cada A, Fernández E; for the DCOT study investigators and the Spanish Smoking Law Evaluation Group. Comparing Pellisé F, Balagué F, Rajmil L, Cedraschi C, Aguirre M, Fon- salivary cotinine concentration in non-smokers from the techa CG, Pasarín MI, Ferrer M. Prevalence of Low Back general population and hospitality workers in Spain. Euro- Pain and Its Effects on Health-Related Quality of Life in Ado- pean Journal of Public Health. 2009 Oct 12. lescents. Arch Pediatr Adolesc Med. 2009; 163(1):65-71. Maydana E, Serral G, Borrell C. Socioeconomic inequalities Pérez A, Ariza C, Sánchez-Martínez F, Nebot M. Cannabis con- and infant mortality in Bolivia. Rev Panam Salud Pública. sumption initiation among adolescents: A longitudinal study 2009;25(5):401-10. Addictive Behaviors 2009 Sep 26. [Ahead of publication]. 42 SALUT PÚBLICA Memòria 2009 Pérez G, García-Subirats I, Rodríguez-Sanz I, Díez E, Borrell de referencia de peso al nacer por edad gestacional en Cat- C. Determinants of oral contraception use in a southern aluña: Métodos y desarrollo. Gac Sanit. 2009. 23(1):76-81. European setting. Eur J Contraception. 2009 (accepted). Rodellar S, Fontcuberta M, Arques JF, Calderon J, Ribas Pérez G. Sexual and reproductive health in Spain. Gac Sanit. Barba L, Serra-Majem Ll. Mercury and methylmercury in- 2009 May-Jun;23(3):171-3. take estimation due to seafood products for the Catalonian population (Spain). Food additives & contaminants Part Pérez K, Marí-Dell’Olmo M, Borrell C, Nebot M, Villalbí JR, A-Chemistry Analysis Control Exposure & Risk Assessment. Santamariña E, Tobias A. Road injuries and relaxed licensing 2009 Sep 22:1-7. requirements for driving light motorcycles in Spain: A time- series analysis. Bull World Health Organ. 2009 Jul;87(7):497- Romito P, Escribà-Agüir V, Pomicino L, Lucchetta C, Scrimin 504. F, Molzan Turan J. Violence in the lives of women in Italy who have an elective abortion. Womens Health Issues. Pérez K. [Red, yellow and green? Road safety in Spain dur- 2009 Sep-Oct;19(5):335-43. ing the first decade of the 21st century] Gac Sanit. 2009 Sep-Oct;23(5):359-61. Salvador J, Cano-Serral G, Rodríguez-Sanz M, Lladonosa A, Borrell C. Inequalities in caesarean section: Influence of the Pérez K, Santamariña-Rubio E, Rodríguez-Martos A, Brugal type of maternity care and social class in an area with a MT, Ricart I, Suelves JM, de la Torre R, Pujadas M, Ariza C, national health system. J Epidemiol Community Health. Díez E, Nebot M, Ramos P, Martínez Beneyto V, Plasència A. 2009. 63(3):259-61. Substance use among non-fatally injured patients attended at emergency departments in Spain. Drug Alcohol Depend. Santamariña-Rubio E, Pérez K, Ricart I, Rodríguez-Sanz M, 2009;105(3):194-201. Rodríguez-Martos A, Brugal MT, Borrell C, Ariza C, Díez E, Beneyto VM, Nebot M, Ramos P, Suelves JM. Substance use Pizarro V, Ferrer M, Domingo-Salvany A, Benach J, Borrell C, among road traffic casualties admitted to emergency de- Pont A, Schiaffino A, Almansa J, Tresserras R, Alonso J. The partments. Inj Prev. 2009. 15(2):87-94. utilization of dental care services according to health insur- ance coverage in Catalonia (Spain). Community Dent Oral Stirbu I, Kunst AE, Bopp M, Leinsalu M, Regidor E, Esnaola Epidemiol. 2009. 37(1):78-84. S, Costa G, Martikainen P, Borrell C, Kalediene R, Rychta- rikova J, Artnik B, Deboosere P, Mackenbach JP. Educational Podlekareva DN, Mocroft A, Post FA, Riekstina V, Miro JM, inequalities in avoidable mortality in Europe. J Epidemiol Furrer H, Bruyand M, Panteleev AM, Rakhmanova AG, Gir- Community Health. 2009 Oct 14. [Ahead of publication]. ardi E, Losso MH, Toibaro JJ, Caylá J, Miller RF, Obel N, Sk- rahina A, Chentsova N, Lundgren JD, Kirk O; HIV/TB Study Tobías A, García de Olalla P, Linares C, Bleda MJ, Caylà JA, Writing Group. Mortality from HIV and TB coinfections is Díaz J. Short-term effects of extreme hot summer tempera- higher in Eastern Europe than in Western Europe and Ar- tures on total daily mortality in Barcelona, Spain. Int J Biom- gentina. AIDS 2009;23:2485-2495. eteorol 2009 [Ahead of publication]. Porta M, Gasull M, Puigdomènech E, Rodríguez-Sanz M, Tortajada C, García de Olalla P, Pinto RM, Bosch A, Caylà J. Pumarega J, Rebato C, Borrell C. Sociodemographic factors Outbreak of hepatitis: A among men who have sex with influencing participation in the Barcelona Health Survey men in Barcelona, Spain, September 2008 - March 2009. study on serum concentrations of persistent organic pollut- Euro Surveill. 2009 Apr 16;14(15). ants. Chemosphere. 2009. 76(2):216-25. Torres A; Comité Científico de la SEPAR para la Gripe H1N1 Puigpinós R, Borrell C, Antunes JL, Azlor E, Pasarín MI, Ser- (Caylà JA, et al.). [Consideration on the flu that we do not ral G, Pons-Vigués M, Rodríguez-Sanz M, Fernández E. want to call “swine”: an European point of view]. Arch Trends in socioeconomic inequalities in cancer mortality in Bronconeumol. 2009 Jul;45(7):315-6. Barcelona: 1992-2003. BMC Public Health. 2009. 23;9:35. Valencia M, Alonso B, Álvarez MJ, Barrientos MJ, Ayán C, Pulido J, Brugal MT, De la Fuente L, Ballesta R, Barrio G, Martín Sánchez V. Effects of 2 physiotherapy programs on Bravo MJ, Domingo-Salvany A, Castellano Y, Fernández F; pain perception, muscular flexibility, and illness impact in Grupo del Proyecto Itínere. Recruitment methodology and women with fibromyalgia: A pilot study. J Manipulative characteristics of a cohort of young regular cocaine users in Physiol Ther. 2009 Jan;32(1):84-92. three Spanish cities (the Itinere-cocaine Project). Gac Sanit. 2009 May-Jun;23(3):200-7. Van der Heyden JH, Schaap MM, Kunst AE, Esnaola S, Borrell C, Cox B, Leinsalu M, Stirbu I, Kalediene R, Deboosere P, Macken- Ramos F, Pérez G, Jané M, Prats R. Construcción de las curvas bach JP, Van Oyen H; for the Eurothine consortium. Socioeco- SALUT PÚBLICA Memòria 2009 43 nomic inequalities in lung cancer mortality in 16 European tín Zurro A. Proyecto de investigación: La atención primaria populations. Lung Cancer. 2009. 63(3):322-30. de salud en España y sus comunidades autónomas. Barce- lona: IDIAP Jordi Gol. 2009. Villalbí JR, Rodríguez-Sanz M, Villegas R, Borrell C. Changes in the population smoking patterns: Barcelona, 1983-2006. Ospina JE, Abdelkarim S, Lin XM. El papel de los agentes Med Clin (Barc). 2009;132(11):414-9. comunitarios de salud en el control de la tuberculosis en Barcelona. Boletín Salud y Desarrollo. Planeta Salud. Villalbí JR. [Public health professionals and services: know- Febrero 2009. http://www.planetasalud.org/boletin/febre- ing, knowing what to do, and doing] Gac Sanit. 2009 Jan- ro09/b1_02_09.html. Feb;23(1):14-5 Rodríguez-Sanz M, Borrell C, Puigpinós R, Villegas R, grupo Villalbí JR. Primary care evaluation. Aten Primaria. 2009 MEDEA. Desigualdades socieconómicas en salud en el Esta- Dec;41(12):659-60. do español. En: Navarro V. La situación social en España. Madrid: Editorial Biblioteca Nueva. 2009. Villalbí JR. Assesment of the Spanish law 28/2005 for smok- ing prevention. Rev Esp Salud Pública. 2009 Nov-Dec; 83(6):805-20 Docència Villalbí JR, Castillo A, Cleries M, Saltó E, Sánchez E, Mar- L’ASPB ha anat desenvolupant una oferta docent basada en tínez R, Tresserras R, Vela E. Acute myocardial infarction gran part en la seva experiència pràctica, que inclou diver- hospitalization statistics: Apparent decline accompanying sos cursos periòdics, que de forma consolidada s’ofereixen an increase in smoke-free areas. Rev Esp Cardiol. 2009 anualment o biennalment, sovint en col·laboració amb ins- Jul;62(7):812-5. titucions acadèmiques que els han acreditats. En el camp de la docència cal esmentar la col·laboració amb les facul- tats de Medicina i de Veterinària de la Universitat Autòno- ALTRES PUBLICACIONS ma de Barcelona. A més, cal destacar les experiències de Antón JJ, Arroyo JM, Caminero JA, Caylà JA, Chaves F, da col·laboració del Laboratori amb la Facultat de Química. Silva A, et al. Documento de consenso para el control L’ASPB acull tant estudiants de formació professional com de la tuberculosis en las prisiones españolas. Publicación de universitaris de pregrau en pràctiques. la Sociedad Española de Sanidad Penitenciaria. Ed. Farmalia Comunicación, S.L. 2009. Docència de postgrau. L’Agència participa en el pro- grama oficial de mestratge en salut pública que oferei- Alonso E, Rodés A, Caballé N, López M, Lizana T, Romero xen les universitats Pompeu Fabra i Autònoma de Barce- M, Ospina J. DVD: “Coneix la tuberculosi” Elaborat pel Pla lona, contribuint amb professors i estant present als Director d’Immigració en l’Àmbit de la Salut del Departa- espais de coordinació i planificació del programa. Histò- ment de Salut, conjuntament amb el Programa de Preven- ricament és rellevant la col·laboració amb l’Escola de Sa- ció i Control de la Tuberculosi i el Servei d’Educació Sanità- lut Pública de la Johns Hopkins University, amb un conve- ria i Programes de Salut del mateix Departament i l’Agència ni específic que ha permès establir un campus a Barcelona de Salut Pública de Barcelona. 2009. (el Fall Institute). També és molt important la implicació de l’ASPB en la formació de residents en medicina pre- Blanquer R, Caminero JA, Caylà JA, García JM, Ruiz Manza- ventiva i salut pública, formant part d’una Unitat Docent no J, Vidal R, Rodrigo T, Casals M. Libro del Año SEPAR-2008 amb la Universitat Pompeu Fabra i l’IMAS, i acollint, per sobre la tuberculosis y la solidaridad. Ed. Respira - Funda- tant, els MIR als seus serveis. ción Española del Pulmón - SEPAR. 2009. Així mateix, l’ASPB ha participat en els programes del Borrell C, Azlor A, Rodríguez-Sanz M, Puigpinós R, Cano- Mestratge sobre Drogodependències de les universitats de Serral G, Pasarín MI. Tendencias de las desigualdades so- Barcelona i de Santiago de Compostel·la i amb el Mestrat- cioeconómicas en la mortalidad en Barcelona en el cambio ge en Prevenció de Riscos Laborals de l’Institut Català de de siglo. Revista Vasca de Sociología y Ciencia Política. Tecnologia. També ha col·laborat en cursos de postgrau 2007;44:163-182. de l’Escola Universitària d’Infermeria de la Universitat de Barcelona, en el Diploma d’Infermeria del Treball organit- Borrell C, Artazcoz L. La relación entre el sexismo percibido zat per l’Institut d’Estudis de la Salut de la Generalitat de y la depresión. Saude em Debate. 2009;33:316-325. Catalunya i l’Institut d’Educació Contínua de la Universitat Pompeu Fabra, i en cursos de l’Escola Universitària d’Infer- Pasarín MI, Rodríguez-Sanz M, Vergara M, Martínez-Martí- meria de la Creu Roja. nez JM, Benach J, Borrell C. Desigualdades sociales en el acceso a la atención primaria de salud. En: Navarro V, Mar- Personal investigador en formació i becaris de re- cerca. L’ASPB recluta becaris de recerca, especialment entre estudiants de postgrau. A més a més, acull alguns candidats a doctor que treballen en camps relacionats amb les activitats de l’ASPB, a petició del seu departa- ment universitari i personal investigador en formació (PIF) o de suport a la recerca. L’any 2009, hem tingut trenta- tres persones implicades en activitats de recerca, set de les quals eren becaris o PIFs de l’Agència, i vint PIFs contrac- tats pel CIBERESP per a realitzar projectes a l’Agència, a més de quatre metges en formació MIR de medicina pre- ventiva i salut pública. INDICADORS DE DOCÈNCIA 2006-2009 DOCÈNCIA 2006 2007 2008 2009 Cursos de pregrau amb 1 1 1 1 participació docent (crèdits) Cursos de postgrau amb 23 25 27 25 participació docent (crèdits) Cursos postgrau dirigits 15 15 15 15 (crèdits) Cursos Fall Campus JHU amb 7 8 8 10 participació docent ASPB Estudiants en pràctiques Nd 17 36 50 Estudiants de postgrau 4 4 4 4 i MIR acollits Professionals ASPB amb 7 7 6 7 nomenament docent acadèmic Edició: Agència de Salut Pública de Barcelona. Pl. Lesseps, 1, 08023 Barcelona Tel. 93 238 45 45 Fax 93 217 31 97 www.aspb.cat Coordinació tècnica: Montserrat Arissó, Joan Ramon Villalbí Disseny gràfic i maquetació: PRIMER SEGONA serveis de comunicació Dipòsit legal: B-34.730-2010 Tiratge: 1.200 exemplars Juliol de 2010 Imprés sobre paper reciclat Memòria 2009 Seu central de l’Agència de Salut Pública de Barcelona Pl. Lesseps, 1 • 08023 Barcelona Tel 93 238 45 45 • Fax 93 217 31 97 direccio@aspb.cat Agència de Salut Pública de Barcelona www.aspb.cat Agència de Salut Pública de Barcelona memòria 2009