Memòria 2010 Tu ets protagonista de la salut de Barcelona! Seu central de l’Agència de Salut Pública de Barcelona Pl. Lesseps, 1 • 08023 Barcelona Tel 93 238 45 45 • Fax 93 217 31 97 direccio@aspb.cat Agència de Salut Pública de Barcelona I www.aspb.cat Agència de Salut Pública de Barcelona Memòria 2010 Edició: Agència de Salut Pública de Barcelona. Pl. Lesseps, 1, 08023 Barcelona Tel. 93 238 45 45 Fax 93 217 31 97 www.aspb.cat Coordinació tècnica: Montserrat Arissó, Joan Ramon Villalbí Disseny gràfic i maquetació: PRIMER SEGONA serveis de comunicació Dipòsit legal: B-xxx.xxx-2011 Tiratge: xxxx exemplars Juliol de 2011 Imprés sobre paper reciclat 04 Missió, valors i visió 05 Organització i estructura Membres de la Junta de Govern de l’ASPB Organització executiva Organigrama de l’ASPB 08 Estratègies i plans d’actuació Quadre integral de comandament (QUIC) Model de gestió Pla de qualitat Acreditació Catàleg de serveis 11 Les persones de l’Agència Comunicació interna 13 Aliances 16 Els recursos Dotació pressupostària Edificis Tecnologia Sistemes informàtics Dotació del Laboratori 20 Els processos de l’Agència Model de processos 22 Resultats Indicadors de producció Indicadors d’activitat de la tecnoestructura Clients i usuaris I ndicadors de qualitat, efectivitat i impacte associats al catàleg de serveis Indicadors econòmics Indicadors de les persones 39 Creixement i desenvolupament Es una satisfacció per a mi presentar la Memòria anual d’activitat de l’Agència de Salut Pública. En ocupar la presidència de l’Agència el passat estiu vaig expressar que assumia amb compromís la tasca feta per l’anterior Delegada de Salut, senyora Isabel Ribas. La informació que apareix en la Memòria demostra el bon funcionament d’uns serveis de salut pública que bus- quen l’excel·lència tot treballant per la ciutat, vigilant el seu estat de salut i proposant accions per millorar-lo. Du- rant aquest darrer any alguns serveis han rebut la certi- ficació ISO 9001, i s’han desplegat serveis d’atenció pre- vistos en el Pla d’Acció sobre drogues, acordat des de l’Ajuntament amb el Departament de Salut i el Consorci Sanitari de Barcelona. Fites com aquestes representen reptes que cal encarar amb ambició. Vull aprofitar aquestes línies per fer un reconeixement a la tasca duta a terme pel personal de l’Agència, que ha dedicat el seu esforç a que aquest sigui no només un pro- jecte viable sinó també reeixit. I que hi segueix dirigint les seves energies per contribuir a fer de Barcelona una ciutat més saludable. El repàs de tota l’activitat duta a terme durant l’any 2010 és un exercici de transparència que ens permet retre comptes als ciutadans i les ciutadanes i comprovar el bon funcionament dels serveis de salut pública d’una Barcelo- na que és i serà referent en salut. Cristina Iniesta Presidenta de l’Agència de Salut Pública de Barcelona 04 Missió, valors i visió La raó de ser de l’Agència es va definir en els documents fundacionals aprovats en ser creada el 2002, notablement els seus estatuts i els convenis que la van permetre. Aquesta raó de ser s’ha concretat encara més en definir la seva mis- sió i visió, documents de referència aprovats per la Junta de Govern. Missió Valors Declaració de missió, L’Agència de Salut Pública de Barce· La gestió de l’Agència de Salut Públi· valors i visió de lona dirigeix i gestiona els centres i ca de Barcelona es basa en valors: l’Agència de Salut serveis de salut pública de la ciutat Pública de Barcelona per encàrrec de l’Ajuntament de Bar· • l a transparència i la participació; (revisió aprovada per celona i la Generalitat de Catalunya. • l ’actuació fonamentada en la Junta de Govern el 4 La seva raó de ser és vetllar per la sa· l’evidència i l’avaluació; lut de les persones residents a Barce· • l a capacitat de resposta; de desembre del 2007). lona i visitants, mitjançant: • l ’eficiència en l’ús dels recursos que se li confien; • e l coneixement de l’estat de salut • l a reflexió sobre la pròpia praxi de la població i dels factors que el mitjançant la recerca aplicada; determinen; • l a qualificació i el creixement • e l desenvolupament de polítiques professional del seu personal; per mantenir i millorar la salut de • l a interacció i la cooperació amb la població; altres institucions i entitats • la garantia de la prestació de implicades; serveis en el terreny de la salut • l ’aspiració a l’equitat, la cohesió pública, assumint integralment les social, la inclusió i la convivència; tasques que se’n derivin per a • l a contribució a un entorn l’exercici de l’autoritat sanitària ambiental i social sostenibles. a la ciutat. Visió La visió de futur de l’Agència de Salut Pública de Barcelona és ser una orga· nització de referència en la gestió i la innovació en salut pública, amb un lideratge reconegut. Aspira a l’excel· lència en els seus serveis, integrant la bona pràctica en salut pública a tra· vés de l’avaluació i la cerca de la qua· litat total. Salut pública Memòria 2010 05 Organització i estructura L’Agència de Salut Pública de Barcelona va començar a funcio- nar de forma operativa el dia 1 de gener de 2003. El seu esquema d’organització va ser aprovat per la Junta de Govern en la seva sessió constitutiva, el 12 de novembre de 2002, i s’ha mantingut sense grans canvis fins avui dia. Tal com esta- Membres de la Junta de Govern bleixen els seus esta- de l’ASPB, desembre del 2010 tuts (publicats al Diari Oficial de la Generali- MEMBRES AMB VEu I VOt tat de Catalunya el 19 Presidenta de novembre de 2002), Isabel Ribas i Seix l’ASPB és governada Vicepresident per la Junta de Govern, Antoni Plasència i Taradach quins membres són designats per l’Alcalde Xavier Florensa i Cantons de Barcelona i el Sara Jaurrieta i Guarner Conseller de Salut, Xavier Llebaria i Samper excepte un membre Xavier Rodríguez i Guasch designat pels represen- Glòria Figuerola i Anguera tants sindicals dels treballadors. La Junta Representant sindical nomena el gerent. Víctor Madrueño i Ruiz de Loizaga MEMBRES AMB VEu PERò SEnSE VOt Organització Gerent Organització Conrad Casas i Segalà executiva Interventor Joan Guerrero i Luque Secretària Marta Salamero García 06 Organització La Gerència es l’òrgan de direcció El gruix de les persones de l’Agència executiva executiva de l’Agència, i es recolza en està assignat a les diferents branques el Comitè de direcció com a òrgan que desenvolupen serveis de salut pú· Per al seu funcionament, l’ASPB s’es· consultiu, agrupant així l’equip direc· blica, mentre que un 13% de la planti· tructura en cinc grans branques de tiu i la Secretaria. El Comitè de di· lla està assignat a la direcció i als ser· producció de serveis: l’Institut de Se· recció manté reunions periòdiques veis centrals comuns que donen suport guretat Alimentària (ISAL), la Direcció (habitualment quinzenals), i realitza als altres (desenvolupament informà· de Vigilància Ambiental, el Laboratori, reunions extraordinàries més estratè· tic, recursos humans, administració l’Observatori de la Salut Pública i l’Ins· giques, de planificació i prospectiva. econòmica, jurídics, de logística...). titut de Serveis a la Comunitat. La di· Cada director manté reunions de tre· Quantitativament el detall es reflecteix recció de recerca i docència té caire ball amb els caps dels serveis que li a la gràfica. Els serveis de protecció de funcional. D’altra banda, la tecnoes· son adscrits. la salut comporten un 30% de la plan· tructura s’agrupa en la Direcció de Re· tilla (Institut de Seguretat Alimentària i cursos i Administració, que té la missió L’organigrama de l’Agència es basa de Salubritat, 22% i Direcció de Vigi· de donar suport a la Gerència i a les en aspectes de coneixement tècnic i lància Ambiental 8%). El personal ads· unitats productives. Aquesta direcció professional. Les dependències s’han crit a les altres direccions de salut pú· aplega l’Administració Econòmica, generat en bona part per respondre a blica són a l’Institut de Serveis a la Recursos Humans i Organització i la àmbits d’especialització i problemes Comunitat (20%, amb un gran pes del Unitat de Suport Logístic i Subminis· a abordar. La major part del treball Servei de Salut Comunitària que gesti· traments. La Gerència es recolza en quotidià dels seus professionals es fa ona els equips territorials als districtes), l’Adjunt a la Gerència que a més su· dins de la dependència a la que són el Laboratori (21%) i l’Observatori de pervisa el Servei de Desenvolupament adscrits. Tot i això, s’afavoreix el tre· la Salut Pública (12%, amb un major Informàtic, el Servei de Prevenció i ball transversal dins l’Agència, i exis· pes del Servei d’Epidemiologia). Atenció a les Drogodependències i teixen grups de treball i comissions l’staff de direcció que cobreix els te· que aproximen persones de diverses mes de qualitat, comunicació i publi· dependències amb un objectiu com· cacions. La Secretària assumeix l’As· partit, alguns de forma puntual per sessoria Jurídica. A la figura es recull respondre a una qüestió concreta, l’organigrama actual de l’ASPB. altres de forma més permanent. Distribució de la plantilla per unitats, d2e0se1mb0re de 22% 13% ISAL Gerència i Tecnoestructura Institut de Serveis a la Comunitat Observatori de la Salut Pública L AB Direcció de Vigilància Ambiental 17% 19% 8% 21% Salut PúblIca Memòria 2010 07 Organigrama de l’ASPB, 2010 Gerència conrad casas Secretaria Adjunt a Gerència Marta Salamero Joan R. Villalbí Assessoria Jurídica Desenvolupament Prevenció i Marta Salamero Informàtic Atenció a les Manuel Staff Drogodependències tristán-Polo teresa brugal Direcció Direcció de Serveis Institut de Observatori de la Direcció de Recerca Laboratori Institut de Serveis de Recursos i de Vigilància Seguretat Salut Pública i Docència Riánsares García a la ComunitatAdministració Ambiental Esteve camprubí Pau Rodríguez carme borrell carme borrell Alimentària Júlia Duran lucía artazcoz Administració Qualitat i Sistemes Control Alimentari Econòmica Intervenció d’Informació Microbiologia i Intervencions Salut Laboral Manel Macia Ambiental Sanitària M. Dolors Ferrer Pere balfagon lucía artazcoz José Gracia carme borrell Recursos Humans Vigilància i Avaluació Control Alimentari i Organització Control de Plagues i Mètodes Química de Mercats Centrals Salut antonieta Urbanes Francesc centrich Montserrat Comunitàriad’Intervenció Viladrich Víctor Peracho Manuel Nebot Ramoneda Maribel Pasarín Suport Logístic Programes i i Subminis traments Epidemiologia Garantia Control Alimentari Intervencions Josep Manuel Joan caylà de Qualitat i Programes Preventives benages teresa Subirana Samuel Portaña Èlia Díez Gestió i Serveis Glòria Vila 08 Estratègies i plans d’actuació Les actuacions desenvolupades per l’Agència responen a les responsabilitats que li son confiades pels seus estatuts, a la seva missió i al conveni de finançament pluriannu- al, que fixa els compro- misos de finançament de les administracions que l’han creat, als que s’associen els de desen- volupament de serveis Quadre integral de quadres integrals de comandament de assumits per l’Agència. comandament segon nivell o d’altra mena, a totes les Al mateix temps, (QuIC) direccions i serveis, al·liniant així els responen també al que seus objectius amb els generals de defineixen els Plans de Els membres de l’equip de direcció de· l’Agència. Aquest treball, juntament salut de la Generalitat fineixen periòdicament un quadre de amb diverses accions de desenvolupa· i el Pla d’Actuació comandament integral que combina ment d’habilitats, contribueix a la co· aspectes considerats estratègics per a hesió dels directius i quadres de l’ASPB, Municipal fixat per l’èxit de l’ASPB, posant sobre la taula i de fet, de tota l’organització. l’Ajuntament per a cada quatre eixos: accionistes, clients, pro· mandat. Periòdicament, cessos i creixement organitzatiu. L’as· l’Agència fa un esforç soliment dels objectius definits en Model de gestió de prospectiva de aquest quadre es confia a membres de forma participativa, l’equip directiu o a altres quadres de La Gerència ha adoptat el model de de cara a facilitar la l’ASPB. La valoració dels progressos as· l’European Foundation for Quality planificació estratègica solits amb aquest instrument al llarg Management (EFQM) com a model en salut pública a la dels anys es favorable. S’ha avançat en de referència en la gestió, i està avan· ciutat: el darrer es va la definició d’objectius anuals amb çant en la seva traducció als diversos presentar a la Junta de Govern el 2007, i en bona part s’ha AGENTS FACILITADORS RESULTATS incorporat a les propostes del Pla RESULTATS EN d’Actuació Municipal PERSONES LES PERSONES10% i del Pla de Salut que 10% estan en curs. PROCESSOS, LIDERATGE RESULTATS EN ESTRATÈGIA PRODUCTES RESULTATS 10% ELS CLIENTS10% I SERVEIS CLAU 15%15% 10% ALIANCES I RESULTATS EN RECURSOS LA SOCIETAT 10% 10% APRENENTATGE, CREATIVITAT I INNOVACIÓ Salut pública Memòria 2010 09 POLítICA DE QuALItAt DE L’AGènCIA L’ASPB en la seva actuació s’orienta cap a la satisfacció dels ciutadans de Barcelona, als quals considerem com a clients. Això implica que cal el coneixement explícit de les seves necessitats i expectatives. Per assolir aquesta satisfacció cal la millora continua dels nostres processos, per a produir la nostra cartera de serveis amb la major qualitat. La nostra acció es fonamenta en la transparència i la participació, la satisfacció i el creixement laboral dels nostres professionals, i en la efectivitat i la eficiència dels nostres serveis. Tots els integrants de l’ASPB mantenen una actitud permanent de millora dels nostres productes i serveis, que s’avaluaran pe· riòdicament. La Gerència i el Comitè de Direcció es consti· tueixen en màxims responsables i garants d’aquesta políti· ca de qualitat, en considerar·la com a objectiu institucional integrat plenament en el sistema de gestió global de l’or· ganització, i proporcionen els recursos humans, econòmics i tècnics per assegurar·ne el compliment. àmbits de l’organització. Aquest mo· enquestes per als usuaris dels serveis Catàleg de serveis del assumeix que els resultats d’una de vigilància ambiental. Aquest es· organització es fonamenten en els forç s’ha basat en l’ús de la metodo· El catàleg de serveis de l’Agència in· anomenats agents facilitadors, que logia SERVQUAL, i l’staff de qualitat clou els serveis i els productes bàsics inclouen el lideratge, la política i es· ha col·laborat amb els equips impli· dels que es responsabilitza, que en· tratègia, el personal, les aliances i re· cats per a construir qüestionaris tronquen amb la seva missió, amb les cursos, i els processos. Amb la seva adaptats al servei a valorar. La valora· responsabilitats que li són encomana· millora s’obtenen progressos en els ció mostra els nivells de satisfacció, i des i amb els pressupostos que li resultats. El 2010 s’ha compilat el al mateix temps permet identificar transfereixen les administracions pú· Manual de Gestió de l’Agència. àrees de millora per al futur, en les bliques. Amb motiu de la seva posada que s’està treballant. en marxa es va definir el seu catàleg, que ha estat revisat i actualitzat repe· Pla de qualitat tidament amb la finalitat de respon· Acreditació dre de forma més exacta a la realitat La Junta de Govern va aprovar una de cada moment. Els indicadors d’ac· política de qualitat per a l’Agència En aquest esquema, cal esmentar el tivitat associats a aquest catàleg for· l’any 2004, i es va formular un Pla de manteniment de l’acreditació ISO men un dels nuclis principals de la qualitat per a desenvolupar·la. La 17025 del laboratori atorgada per Memòria d’activitats, i la bateria d’in· qualitat ha de ser una aspiració de tot l’Entidad Nacional de Acreditación dicadors s’ha renovat el 2009. D’altra el personal. Per a progressar es defi· (ENAC) que actualment cobreix l’anà· banda, l’ASPB també presta altres ser· neixen unes grans línies basades en lisi microbiològica i química de pro· veis congruents amb els seus objec· identificar i documentar els proces· ductes agroalimentaris i aigües i tius i capacitats: determinats serveis sos, en afavorir els grups de millora i l’anàlisi microbiològica i química d’ai· de col·laboració internacional en ma· en conèixer millor els clients. El 2008 gües residuals, incorporant l’abast tèria sanitària, i serveis externs deri· es va aprovar un nou programa de obert de l’acreditació. L’ISA ha treba· vats de contractes o convenis amb qualitat, que s’està aplicant, i que es llat per renovar la ISO 9001:2000 per altres entitats o institucions, que assu· recolza en les acreditacions i certifica· les seves activitats de vigilància i con· meix sempre que no comportin una cions externes. trol dins l’àmbit de la seguretat ali· minva dels recursos disponibles per mentària. La DiVA l’ha obtingut el dur a terme la seva missió principal. En aquest darrer camp, durant l’any 2010 pel que fa als serveis de vigilàn· s’han seguit fent enquestes als usua· cia ambiental. ris dels CAS i del bus de metadona, i als usuaris dels serveis d’inspecció ali· mentària, a més de preparar noves 10 Catàleg de productes i serveis de l’ASPB vigent el 2010 (aprovat per la Junta de Govern el 21 d’abril de 2009) Sistemes d’informació laboratori de Salut Pública 1. Sistema d’informació sobre drogodependències 30. S uport a programes de vigilància alimentària 2. S istema d’informació de salut infantil i de salut 31. S uport a programes de control d’aigües de consum sexual i reproductiva 32. S uport a programes de control ambiental 3. Estadístiques vitals i registres poblacionals 33. S uport a la investigació epidemiològica 4. Sistema d’informació de lesions pel trànsit 34. E laboracions farmacològiques 5. Sistema d’informació de control alimentari 6. S istema d’informació de la qualitat de l’aire i altres Prevenció i promoció de la salut vectors ambientals 35. P rograma de cribratge de càncer de mama 7. Informe de salut i sistema integrat d’informació 36. P la de vacunació continuada 8. E nquestes de salut a població general i grups 37. P revenció i control del tabaquisme específics 38. E ducació per a la salut a l’escola 39. S uport a altres intervencions de salut a l’escola Vigilància i control epidemiològics 40. I ntervencions de salut comunitària als barris 9. Programa de prevenció i control de la tuberculosi 41. P rogrames de prevenció a les empreses 10. Vigilància de la sida/VIH i l’hepatitis 11. Vigilància i control de la meningitis i la legionel·losi atenció a les drogodependències 12. Vigilància i control d’altres malalties transmissibles 42. P rogrames comunitaris fora de l’escola 13. Vigilància i control de brots epidèmics 43. P rograma d’orientació sobre drogues per a 14. Vigilància de la salut ocupacional adolescents i famílies 44. P rogrames de tractament en centres propis Vigilància i control ambiental 45. P rogrames de disminució del risc en centres 15. Programes de millora de la qualitat de l’aire sociosanitaris 16. Vigilància i control de les aigües de consum humà 46. P rogrames de disminució de risc al carrer 17. V igilància i control del medi hídric (aigües freàtiques i litorals) coordinació sanitària i enllaç 18. Vigilància i control d’instal·lacions de risc de legionel·la 47. C oordinació amb altres sectors de l’administració 19. V igilància i control d’activitats de risc sanitari (ESP, municipal pírcings i tatuatges, etc.) 48. C oordinació i suport amb els serveis municipals dels districtes en salut Vigilància i control d’aliments i establiments alimentaris 49. C oordinació amb altres administracions i planificació 20. V igilància i control sanitari dels mercats centrals de serveis sanitaris 21. V igilància i control sanitari de l’Escorxador 50. I mpuls intersectorial del Pla de drogues 22. V igilància i control sanitari d’indústries i establiments i assessorament a altres actors de comerç a l’engròs 51. G estió de CAS i altres equipaments d’atenció a les 23. V igilància i control sanitari d’establiments minoristes addiccions i mercats municipals 52. P articipació en la Ponència Ambiental 24. V igilància i control sanitari d’establiments de 53. C omunicació al públic general i sectors socials restauració col·lectiva i professionals 54. S uport a entitats relacionades amb la salut Vigilància i control de fauna urbana i plagues i organitzacions d’ajuda mútua 25. C ontrol d’animals de companyia perduts 55. R elació amb altres municipis, FMC, FEMP i abandonats i xarxes de ciutats saludables 26. C ustòdia i adopció d’animals al centre municipal 56. C entre Col·laborador de l’Organització Mundial de d’animals de companyia la Salut i altres relacions internacionals 27. V igilància i control d’animals salvatges urbans 28. V igilància i control ambiental de plagues a la via Projectes externs pública i clavegueram 57. Segons projecte i contracte 29. V igilància i control ambiental de plagues als edificis municipals Recerca i docència 58. Segons projecte i programa Salut pública Memòria 2010 11 Les persones de l’Agència La plantilla de l’ASPB està configura· autonòmica. Finalitzat aquest desple· da pel personal funcionari i contra· gament, és previsible una tendència ctat laboral que hi han estat transfe· a l’estabilitat dels efectius. rits per l’Ajuntament, i per personal contractat per la pròpia Agència. En la plantilla destaca el pes de perso· També compta amb personal de la nal qualificat, tècnics superiors 39%) i Generalitat de Catalunya que hi ha mitjans (27%). En el gràfic adjunt es estat adscrit funcionalment. Altra· reflecteix la tipologia de la plantilla ment els òrgans de govern de l’Agèn· (inclou el personal del Laboratori ads· cia han procedit a crear i dotar diver· crit pel Departament de Salut). ses places per poder prestar uns millors serveis. La plantilla de l’Agèn· La gestió dels recursos humans a les cia va créixer fins el 2005 en la mesu· administracions públiques està con· ra en què va anar desplegant activi· dicionada per regulacions legals de· tats en camps nous, i incorporant tallades, així com pels acords de rela· serveis abans situats en altres depen· cions laborals vigents. L’Agència està dències de l’administració municipal i condicionada pels acords i convenis EvOluCió DE lA PlAntillA DEl 2000 Al 2010 400 350 300 250 200 150 213 215 252 285 308 335 327 345 347 350 335 100 50 0 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 12 de l’Ajuntament, atès que no disposa PlAntillA PEr CAtEGOriES. AGènCiA DE SAlut PúBliCA DE BArCElOnA, 2010 d’un Conveni propi, i el seu marge per desenvolupar una política pròpia de 27% recursos humans és petit. Això però, l’Agència s’esforça en fomentar unes relacions laborals basades en els prin· 20% cipis de comunicació, transparència i 38% confiança. Atès que el gruix de la seva plantilla es personal d’alta qualificació 10% tècnica, fomenta la seva responsabilit· zació i formació permanent de forma 5% prioritària, buscant·ne la promoció. El reclutament dels seus quadres es sol fer internament. Fomentant la forma· T ècnics superiors Técnics mitjans Administratius / tècnics auxiliars ció i excel·lència del seu personal, mi· Auxiliars administratius S ubalterns / operaris llora també la seva empleabilitat futu· ra. L’Agència assumeix que bona part dels seus col·laboradors temporals i una part del seu personal de plantilla MEMBrES DElS GruPS DE COMuniCACió i D’ACtivitAtS PrEvEntivES trobaran opcions de promoció profes· Grup de comunicació sional fora de l’organització: aquest Dolors Graugés Prevenció i Atenció a les Drogodependències fet es valora com a positiu, i facilita Enrique Muñoz Programes i Intervencions Preventives l’existència d’una xarxa de relacions Eva Martínez personals i institucionals amb professi·Serveis de Vigilància Ambiental onals i directius d’altres organitzacions Glòria Vila Laboratori que propicia un entorn de col·labo· Helena Martorell Responsable de comunicació i coordinadora del grup ració sòlid i estable. Inés Ramón Unitat d’Administració Joan R Villalbí Adjunt a la Gerència Joana Morrisón Sistemes d’Informació Sanitària Comunicació interna Josep M benages Unitat de Suport Logístic i Subministraments lluïsa Roca Laboratori En la cultura que fomenta l’ASPB, la loli García Unitat de Suport Logístic i Subministraments comunicació i la transparència ocupen lourdes Egea Salut Comunitària un espai destacat. La comunicació in· Manel Piñeiro Comunicació amb premsa (SMC, consultor extern) terna dins de les organitzacions s’en· Manuela ballestín Staff Qualitat fronta a dificultats derivades de la his· Mayla Jiménez Direcció de Recursos i Administració tòria, la inèrcia, i la compartimentació Mercè Royo Institut de Seguretat Alimentària i de Salubritat en dependències, edificis o professi· Patrícia altimira Sistemes d’Informació Sanitària ons. Per això es fa una aposta pel des· Rober Miranda Institut de Seguretat Alimentària i de Salubritat envolupament de la intranet, així com Servi Vispe Unitat de Recursos Humans i Organització de diversos circuits i canals de comuni· Verónica Minchón Servei de Desenvolupament Informàtic cació, entre els que les reunions inter· Víctor Madrueño Secretaria nes de tot el personal amb els respon· Grup d’activitats preventives sables ocupen un espai privilegiat. La lucia artazcoz Institut de Serveis a la Comunitat Direcció valora el contacte estret amb anna Guitart Prevenció i Atenció a les Drogodependències els quadres de l’ASPB, i per crear opor· Montserrat bartroli Prevenció i Atenció a les Drogodependències tunitats de comunicació directa amb carlos ariza Avaluació i Mètodes d’Intervenció tot el personal, tant de manera pre· Maribel Pasarín Salut Comunitària sencial com per correu electrònic i mit· lourdes Egea Salut Comunitària jançant bústies a cada edifici. Totes les Olga Juarez Salut Comunitària peticions rebudes són respostes per la Pilar Ramos Salut Comunitària Gerència personalment. Com a espai carmen cortina Salut Comunitària transversal de trobada i dinamització, Montse Petit Salut Comunitària existeix un Grup de Comunicació, Elia Díez Programes i Intervencions Preventives quins membres es detallen tot seguit. Ferran Daban Programes i Intervencions Preventives Les activitats preventives es discutei· Nuria calzada Programes i Intervencions Preventives xen en un grup de treball transversal, Marisa brotons Salut Laboral recollit també a la taula. Salut pública Memòria 2010 13 Aliances Les tasques encomanades a l’Agència pública que es desenvolupen a Barce· de Salut Pública de Barcelona són es· lona que faciliten la integració d’acci· sencialment activitats de salut públi· ons preventives en la praxi assistencial ca, considerades tradicionalment com (Pla de vacunació continuada, actuaci· un bé públic i configurades indepen· ons de suport a les accions d’educació dentment dels serveis assistencials sanitària i prevenció individual, etc.). que formen el gruix dels dispositius Per últim, el sistema d’informació sa· del Sistema Nacional de Salut. Ara bé, nitària s’ha revelat com un element cal tenir en compte tres peculiaritats. formidable de suport a la planificació En primer lloc, diverses activitats tra· dels serveis sanitaris. A més, els serveis dicionals de salut pública comporten d’atenció a les drogodependències avui dia un grau molt elevat d’interac· gestionats per l’Agència són realment ció amb els serveis assistencials; és el una part de la xarxa assistencial de la cas de les activitats de vigilància epi· ciutat. En aquest sentit, destaca la im· demiològica, que obliguen a una in· plicació de l’Agència en els Comités terrelació estreta amb els serveis assis· Operatius de Vigilància Epidemiològi· tencials per a la detecció de casos, i ca (COVEs), de Salut Mental i Adicci· per a garantir·ne el control i l’eventual ons (COSMIAs) i de Prevenció i Salut guariment (com les activitats de vigi· Comunitària (COPiSC), creats pel Con· lància i control de la malaltia menin· sorci sanitari de Barcelona i que con· gocòccica, de la tuberculosi, etc.). En junten als diversos proveïdors sota el segon lloc, hi ha activitats de salut lideratge professional. PArtiCiPACió DE quADrES i tèCniCS DE l’AGènCiA En ElS òrGAnS tèCniCS i COMitèS OPErAtiuS DEl COnSOrCi SAnitAri DE BArCElOnA ÀMbItS MEMbRES Tuberculosi Joan a. caylà, Àngels Orcau Vigilància cecília tortajada, Àngels Orcau, Sarah lafuente, epidemiològica Patrícia Garcia de Olalla, Joan a. caylà Salut mental i Núria Ribot, Montse bartrolí, anna Guitart, addiccions teresa brugal, conrad casas, Joan R. Villalbí Atenció primària Joan R. Villalbí Prevenció i Salut lucía artazcoz, Olga Juárez, Maribel Pasarín Comunitària 14 PArtiCiPACió DE quADrES DE l’AGènCiA COM A ExPErtS En ElS té actualment responsabilitats de ges· GruPS DE trEBAll DE l’AgenciA espAñolA de seguridAd tió de serveis en el camp de la salut AlimentAriA y nutrición pública. Per tant, l’Agència conserva ÀMbItS ExPERtS un vincle especial amb l’Àrea d’ASiC, i Gestió teresa Subirana el pressupost d’aquesta Àrea recull les aportacions municipals al finançament Microbiologia Mercè de Simón de l’Agència. Els seus informes, i espe· Química antoni Rúbies cialment l’informe anual de salut de la ciutat, els informes sobre drogues i al· tres informes monogràfics es presen· PArtiCiPACió DE quADrES DE l’AGènCiA En GruPS DE trEBAll ten al Consell Plenari i a les Comissions DEl COnSEll MuniCiPAl DE BEnEStAr SOCiAl corresponents. Col·labora amb altres GRuPS DE tREball ExPERtS sectors, destacant la col·laboració amb Acció Comunitària lourdes Egea la Guardia Urbana pel que fa al sistema Maribel Pasarín d’informació d’accidents de trànsit. Drogues teresa brugal També participa en diversos òrgans conrad casas municipals com ara la Ponència Ambi· Salut Pública Joan R. Villalbí ental. Quadres de l’Agència participen en qualitat d’experts en diversos grups de treball del Consell Municipal de Benestar Social, un organisme de parti· Per tot això, la posició de l’Agència Provincias (FEMP), la Diputació de cipació de l’Ajuntament per a les políti· dins del Sistema Nacional de Salut és Barcelona i diversos ajuntaments. Par· ques socials. L’Agència està present en peculiar. D’una banda, interacciona ticipa en la xarxa de ciutats saludables el Consell de Defensa i Protecció d’Ani· amb els serveis autonòmics de salut de la FEMP amb altres municipis que mals de Companyia de Barcelona i en pública, que el Departament de Salut desenvolupen aquest programa, i for· el Consell Assessor de Salut Laboral de concentra en la Direcció General de ma part de la xarxa europea de He- l’Ajuntament. Salut Pública i l’Agència de Protecció althy Cities. de la Salut, però de l’altra, també ho La Generalitat ha delegat en l’Agèn· fa amb el Servei Català de la Salut Tot i no ser una institució acadèmica, cia les funcions exercides històrica· (principalment amb el Consorci Sani· també manté relacions de treball ment a la ciutat pels Serveis Territori· tari de Barcelona i la Regió Metropo· amb un seguit d’institucions acadè· als de Barcelona, notablement en litana). També està en relació amb el miques del camp sanitari (notable· l’àmbit del control alimentari i ambi· Departament de Medi Ambient i Ha· ment amb diverses universitats, amb ental. D’aquesta forma l’ASPB realit· bitatge, pels temes de qualitat ambi· les que ha signat Convenis de col· za, a la ciutat de Barcelona, la gestió ental i per les qüestions referides a laboració amb fruits docents i de re· del Registre Sanitari d’Indústries i Pro· benestar animal. Finalment, manté cerca). També està molt present en ductes Alimentaris de Catalunya que una interlocució constant amb els organitzacions professionals del sec· fan a la resta de Catalunya els serveis serveis de Sanitat Exterior vinculats a tor (destacant la Sociedad Española l’Administració central, que li dema· de Salud Pública y Administración nen col·laboració en tasques que els Sanitaria, la Sociedad Española de són pròpies, als que dona suport amb Epidemiología, i la Societat de Salut serveis analítics del Laboratori. Pro· Pública de Catalunya i Balears), així fessionals de l’Agència han estat cri· com a la Comisión Nacional de la Es- dats com a experts a col·laborar amb pecialidad de Medicina Preventiva y l’Agencia Española de Seguridad Ali- Salud Pública. Com a reflex d’aques· mentaria y Nutrición. Així mateix, té ta realitat, l’Agència ha estat desig· una posició activa entre els municipis nada per l’Organització Mundial de que desenvolupen activitats de salut la Salut com a centre col·laborador pública, que es fonamenta en la coo· (en l’àmbit de la salut laboral). peració, que es reflecteix en la col· laboració amb la Federació de Muni· L’Ajuntament va concentrar en l’Agèn· cipis de Catalunya (l’Agència participa cia el gruix de les funcions de la Direc· en el seu Consell Assessor de Salut i ció de Serveis de Salut Pública, vincula· en els grups de treball de Promoció de des tradicionalment a l’actual Àrea la salut i de Protecció de la salut), la d’Acció Social i Ciutadania (ASiC): l’es· Federación Española de Municipios y tructura executiva de l’Ajuntament no Salut pública Memòria 2010 15 del Departament de Salut, des de la reforma de la salut pública. Per millo· hi havia mercat: les empreses proveï· tramitació de la sol·licitud fins a l’emis· rar la coordinació i buscar sinèrgies, dores són de fet una evolució del que sió de la proposta de resolució. Per tal s’han establert reunions freqüents de eren prèviament ONGs, i la seva tasca de poder realitzar millor aquesta ges· persones de l’equip directiu de les està molt basada en valors compartits tió es comparteix un aplicatiu infor· dues parts. Directius i quadres de amb els de la salut pública). En l’àm· màtic amb el Departament de Salut. l’Agència formen part de diverses bit d’entitats que mobilitzen volunta· Comissions i Comitès permanents del riat, sol fer·se mitjançant els convenis L’Agència col·labora en la reforma Departament de Salut i de l’Agència o subvencions que en el camp de la dels serveis de salut pública de Cata· de Protecció de la Salut (APS). salut estableix l’Ajuntament de Bar· lunya, responent a les demandes que celona, mitjançant la Delegació de se li formulen en activitats de forma· La col·laboració amb altres organitza· Salut, a qui s’assessora tècnicament ció o aportant quadres i directius com cions implicades en el camp de treball des de l’Agència. En l’àmbit de la a consultors: directius de l’Agència de l’Agència pren formes diverses. participació, mitjançant la presència han format part del Comitè científic i En l’àmbit de la provisió i gestió de compartida en Consells com el Con· el Consell consultiu per a la reforma, serveis, es formalitza amb contractes sell de Benestar Social i els seus grups i han participat en accions de forma· (per exemple, en l’atenció a les dro· de treball, o en els consells de Salut ció per afavorir el desplegament de la godependències: en aquest àmbit no establerts als districtes. PArtiCiPACió DE quADrES DE l’AGènCiA En ESPAiS DE trEBAll DEl DEPArtAMEnt DE SAlut i OrGAniSMES rElACiOnAtS ESPaIS DE tREball ExPERtS Comissió Directora d’Infeccions de Transmissió Sexual Joan R. Villalbí Comissió Interdepartamental de la Sida Joan R. Villalbí Comissió de Vigilància Epidemiològica Joan a. caylà Consell Assessor de Tabaquisme Manel Nebot / Joan R. Villalbí Comitè de Direcció de Salut Pública conrad casas Comitè d’Experts de Vacunes Elia Díez Coordinació d’Àrees de Gestió de Riscos de l’Agència de Protecció de la Salut (APS) Júlia Duran Enquesta de Salut de Catalunya carme borrell Grup de Coordinació Interadministrativa de l’Agència Catalana Júlia Duran de Seguretat Alimentària (ACSA) Grup d’Estandardització de Procediments en Protecció de la Salut (APS) Mercè Guillén Grup de Referència d’Autocontrols de Catalunya (GRACAT) (APS) Pedro balfagon Grup de Referència sobre les Auditories dels Controls Oficials (ACSA) Júlia Duran Pla de Seguretat Alimentària de l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària (ACSA) asun bolao 16 Els recursos Dotació vern. Durant aquest any s’han aplicat pressupostària les mesures de contenció de la despe· sa acordades, que han gravat sobre la L’any 2010, l’Agència ha liquidat un retribució dels empleats i sobre alguns pressupost de 28,4 milions d’euros. contractes amb proveïdors. Seguint el Conveni de finançament acordat pel període 2009·12, les apor· tacions municipals han estat el 57,6% Edificis del ingressos i les de la Generalitat del 36,8%, assolint així l’horitzó previst El personal dels serveis de l’ASPB es d’una distribució de les aportacions concentra en diverses dependències, municipals i autonòmiques del 60% i entre les quals destaquen dos edificis 40%, que es correspon a la composi· de titularitat municipal. A l’edifici de la ció estructural de la seva Junta de Go· plaça de Lesseps, seu històrica de l’Ins· inGrESSOS DE l’AGènCiA SEGOnS PrOCEDènCiA, 2010. 58% 37% 3% 2% Transferències Generalitat Transferències Ajuntament Preus i taxes Altres ingressos Salut pública Memòria 2010 17 titut Municipal d’Higiene, i en tres plan· que el 2010 era en curs de transferèn· tes annexes a l’Av. Príncep d’Astúries hi cia a Medi Ambient. A les dependènci· ha la seu i l’alta direcció, així com l’Ob· es de Mercabarna hi ha el Servei de servatori de la Salut Pública, l’Institut de Control Alimentari de Mercats Centrals Serveis a la Comunitat, la Direcció de del mateix l’Institut de Seguretat Ali· Vigilància Ambiental, el gruix dels ser· mentària. L’ASPB també té adscrits di· veis de l’Institut de Seguretat Alimentà· versos centres d’atenció a les drogode· ria, i la Direcció de Recursos. A l’edifici pendències de titularitat municipal i Peracamps, situat a l’Avinguda de les gestionats pel Servei per a la Prevenció Drassanes, hi té la seu el Laboratori. i Atenció a les Drogodependències, així D’altra banda, a la carretera de la Ra· com equipaments de reducció de riscos bassada es troba el Centre d’Acollida per a drogodepenents. Les dependèn· d’Animals de Companyia, que depèn cies ocupades pels serveis de l’ASPB es de l’Institut de Seguretat Alimentària i relacionen a continuació. DEPEnDènCiES DE l’ASPB El 2010 Edifici lesseps Pl. Lesseps, 1. Seu central de l’ASPB Extensió a Príncep d’astúries Av. Príncep d’Astúries, 63 Edifici Peracamps Av. de les Drassanes, 13. També acull un servei d’urgències (IMAS) i un servei nocturn d’ajuda a drogodependents gestionat per la Creu Roja (SAPS) centre d’acollida d’animals de companyia Ctra. de l’Arrabassada, km 3,8 Servei d’Inspecció de Mercats centrals Mercabarna, sector C (dependències cedides per Mercabarna) caS Sants Comtes de Bell·lloc, 138 caS Nou barris Via Favència, 379 caS Garbívent C/ de la Sagrera, 179 caS Sarrià C/ de Dalmases, 76 caS Horta C/ Sacedón, 18 (dependències cedides per l’Institut Català de la Salut) caS baluard Pl. Blanquerna, 2 18 tecnologia tasca de manteniment i actualització • Sistema d’Informació Oficina de hardware i software és important, Tècnica Càncer de Mama (SISOT) De cara a no perdre posicions en un ja que hi ha 430 PC i 28 servidors, in· • S istema d’Informació de Malalties context canviant, l’ASPB fa un esforç cloent·hi els situats als CAS munici· de Declaració Obligatòria (MDOs) important en la implantació i desenvo· pals, que configuren les xarxes locals • R egistre de tuberculosi lupament de tecnologia, molt especi· de 13 edificis. La dotació entre serveis • R egistre de sida alment en el cas dels sistemes infor· gairebé ha assolit l’homogeneïtat. • R egistre de HIV màtics i el Laboratori. Altrament, en la • S istema d’Informació de Drogode· salut pública la tecnologia en bona Per millorar l’ús de les eines informà· pendències. (SIDB) part equival al coneixement actualit· tiques s’ha reforçat la Xarxa d’Usuaris • E xplotacions sobre Mortalitat de zat per part dels professionals de les Avançats (XUA), que intenta vincular Barcelona. innovacions i actualitzacions, i en la de manera transversal els equips de • R egistre toxiinfeccions alimentàries. incorporació a la praxi de noves for· treball amb el Servei de Desenvolupa· • R egistre de defectes congènits. mes d’abordar els problemes: l’esforç ment Informàtic, creant oportunitats • G estió actes/expedients/sancions constant de millora dels coneixements de treball en xarxa de cara a reforçar control alimentari ISA. dels professionals ho garanteix. la seva funcionalitat. • E stadístiques sobre resultats del LIMS. Sistemes d’informació. Els sistemes • I nformatització normativa Sistemes informàtics d’informació utilitzats a l’Agència alimentària/medi/ambiental. són un dels nuclis del seu funciona· • A valuació automàtica de mostres En el camp de la informàtica, l’any ha ment. L’heterogeneïtat de la seva ac· analitzades. estat marcat per les actualitzacions tivitat fa que el programari utilitzat • B ase de dades d’animals de del software de base i dels aplicatius sigui molt divers. Dels sistemes d’in· companyia (població canina i de desenvolupament propi. Al llarg formació generats a la mateixa Agèn· gossos potencialment perillosos. de l’any s’ha consolidat la integració cia, destaquen: • I ndicadors per Àrea Bàsica de Salut de totes les xarxes de l’Agència, (ex· (Districte·Barri) cepte el CAAC, situat fora del casc • S istema d’Informació de Salut • V acunacions. VACUWIN: registre urbà), i la connexió entre edificis. La (SISALUT), i sistemes relacionats poblacional de vacunes de la ciutat 2005 2006 2007 2008 2009 2010 Xarxes locals 13 13 13 13 13 12 Servidors 15 17 17 21 23 28 PCs 310 374 380 390 409 430 Comptes de correu 390 402 433 438 465 490 MEMBrES DE lA xArxA D’uSuAriS AvAnçAtS D’infOrMàtiCA (XUA) l’Any 2010 Núria bertomeu Marc Pàrraga teresa brugal Susana Pérez Imma cortés Inés Ramon Núria bertomeu Marc Rico lourdes Egea lluïsa Roca Marc Martí Remedios Rubio Patrícia Garcia de Olalla Elena Ruiz Mayla Jiménez tibor Simic M. José lópez Marc Rico Víctor Madrueño Rosa Mestre Verónica Minchón Víctor lucea Robert Miranda Manel tristán Enrique Muñoz Francisco baamonde Salut pública Memòria 2010 19 • C ontrol lots/subministraments de any. El SiSalut s’ha consolidat per a al· vacunes. gunes línies de treball, i podrà oferir • Sistema d’informació dels centres informació l’any vinent. d’atenció a drogues CAS7 i RSN bases de dades. Algunes bases de Programes de control de mostres i dades gestionades a l’Agència en re· instrumentació del Laboratori: lació als programes que desenvolupa o amb finalitats estadístiques fan re· • Sistema informàtic de gestió de la ferència a informació personal sensi· informació del laboratori (LIMS), ble, pel que van ser declarades a amb desplegament col·laboratiu l’Agencia de Protección de Datos en d’algunes aplicacions (sistema compliment de la normativa vigent, i TAJO i altres). s’han desenvolupat procediments de • P rogrames específics de comanda· protecció i de seguretat, designant·se ment i gestió de sistemes instru· formalment les persones responsa· mentals cromatogràfics, d’espec· bles dels diversos fitxers. Aquest any troscòpia, autoanalitzadors, equip s’han normalitzat, creat i declarat a de PCR en temps real per a la l’Agència Catalana de Protecció de detecció i quantificació de microor· Dades els fitxers relacionats amb els ganismes patògens, etc. així com procediments administratius, i s’ha d’altres programaris d’equipa· modificat la BD Epidemiologia per ments auxiliars per a l’anàlisi. crear i incloure·hi dos nous fitxers. Totes les persones que treballen a Programes de gestió de processos ad· l’Agència estan obligades a mantenir ministratius: la confidencialitat de la informació que tracten, i aquest requisit es co· • G ISAL (contractes i altres munica formalment a tots els nous procediments) empleats, becaris i proveïdors que • C ladera (nòmina i personal) han de desenvolupar la seva tasca • SIGEF (comptabilitat) dins dels edificis de l’Agència. També s’han creat i es mantenen al· gunes utilitats pròpies: Dotació del Laboratori • T RASPASS (Conversió fitxers) • C ONECTA (Enllaç probabilístic) Els acords de finançament de l’ASPB • XGENER (Generadors d’aplicacions) varen contemplar una aportació es· • XEXPLO (Generadors d’explotacions) pecífica de recursos del Departament • CARRERER/ICD10 etc.. de Salut per a la millora de l’equipa· • X EXPLO·NG ment i les instal·lacions del Laborato· • Gestió del mailing ri, que va fer així un gran salt enda· • Eines de migració i monitorització vant. Aquest esforç s’ha mantingut de les xarxes de l’ASPB posteriorment, amb un ritme inversor suficient per garantir i consolidar la L’any 2010 s’ha consolidat el desenvo· seva competència tècnica, i s’ha op· lupament del sistema d’informació de tat per abordar les inversions més control alimentari (SICAL), que s’està costoses a través de fórmules finan· utilitzant en dispositius mòbils (BB) en ceres com el renting. Tot això ha per· el curs de les inspeccions, permetent mès ampliar la cartera de serveis ana· la consulta de dades de l’inspector lítics disponible. Entre les principals amb els servidors situats a la seu cen· inversions efectuades, destaquen la tral. Desprès d’una fase pilot, hi ha 14 renovació i actualització dels equips equips mòbils plenament operatius. d’extracció de mostres, i la incorpora· També s’ha avançat en el desenvolu· ció de nou aparellatge per serotipar a pament del nou sistema d’informació bacteriologia, així com un equip d’ex· per als Centres d’Atenció a Drogues tracció de vapors de disolvents amb (SiCAS), que estarà operatiu el proper els filtres corresponents. 20 Els processos de l’Agència Model de processos consistent en quant a la sistemàtica d’avaluació i millora contínua. S’ha Amb el model de processos es pretén avançat en l’anàlisi dels processos per tenir una visió global del conjunt de afavorir el canvi, la millora contínua, l’organització, facilitar un llenguatge la implicació de les persones i el des· comú i un marc de referència únic per envolupament de la política i l’estra· a la coordinació de l’activitat diària, tègia de l’Agència. Seguint l’esforç potenciar la implicació i responsabilit· d’anys anteriors, s’ha adaptat el mo· zació de tot l’equip humà de l’orga· del als canvis esdevinguts. nització, i establir un model de gestió PrOCESSOS quE hAn EStAt OBJECtE D’APrOfunDiMEnt: DESCriPCió, AnàliSi i ACCiOnS DE MillOrA PROcéS Control sanitari dels aliments Control sanitari dels aliments · segment Escorxador Acollir ciutadans / clients Vigilància i control epidemiològic Vigilància i control epidemiològic · segment brots Gestió del Laboratori Comunicació amb clients · segment Laboratori Programes d’atenció · segment atenció per drogues Proveir·se de béns i serveis Proveir·se de béns i serveis · SP comprar · segment Laboratori Administrar els recursos humans Salut PúblIca Memòria 2010 21 Mapa de processos de l’Agència, 2010 AJUNTAMENT / GENERALITAT SOCIETAT Directrius Legislació PLANIFICAR SEGUIR, Missió, Política Contractes, AVALUAR Cartera Objectius Sistema visió i valors i plans de serveis anuals convenis i de gestió I MILLORAR estratègics aliances PRODuIR SERVEIS Coordinació sanitària i enllaç Comunicaciò externa / Informar Vigilància Vigilància Vigilància ciutadania i control i control i control alimentari de epidemiològic ambiental salubritat Assegurar satisfacció Programes Prevenció d’atenció i promoció de la salut Acollir / Atendre peticions i demandes ciutadanes Informació sanitària Serveis laboratori Docència Recerca GESTIONAR RECURSOS Edificis, serveis generals, Recursos humans Béns i serveis Informació i equips i impacte coneixement ambiental Béns i serveis Persones PROVEïDORS MERCAT LABORAL CIUTADANS Necessitats Serveis CIUTADANS 22 Resultats Indicadors de la situació de salut a la ciutat, que es producció presenta al Consell Plenari de l’Ajun· tament dins l’informe anual de salut, Aquests indicadors reflecteixen la però si que reflecteixen les càrregues producció i l’activitat realitzada. Per de treball que assumeixen els serveis això segueixen l’esquema del catàleg de salut pública. de serveis de l’Agència. No mostren SiStEMES D’infOrMACió SAnitàriA 2007 2008 2009 2010 Sistema d’informació de drogodependències Expedients de defuncions judicials revisats 955 999 970 951 Informes d’urgències codificats 5.356 4.887 Nd Nd Recollida de dades de tractaments inicials 4.865 5.111 5.187 4.850 Nous usuaris identificats 2.781 3.404 4.190 3.340 Sistema d’informació de salut infantil i de salut sexual i reproductiva Enquestes per defectes congènits o controls realitzades 540 575 581 605 Enquestes per defuncions perinatals realitzades 65 71 60 63 Informes del registre de defectes congènits presentats 1 1 1 1 Estadístiques vitals i registres poblacionals Expedients de defuncions judicials revisats 955 999 970 951 Informació de mortalitat més recent a l’informe de salut 2005 2006 2007 2008 Indicadors de mortalitat calculats 6 blocs 6 blocs 6 blocs 6 blocs Indicadors de naixements calculats 39 39 39 39 Indicadors de IVEs calculats 14 14 14 14 Salut pública Memòria 2010 23 2007 2008 2009 2010 Sistema d’informació de lesions pel trànsit Casos d’urgències codificats 15.800 14.231 14.000 12.778 Defuncions judicials codificades 66 53 68 63 Informes realitzats 15 9 9 9 Sistema d’informació de control alimentari Presència dins l’informe de salut Informe Informe Informe Informe 2007 2008 2009 2010 Edició informe anual investigació qualitat sanitària Assolit Assolit Assolit En curs dels aliments Sistema d’informació de la qualitat de l’aire i altres vectors ambientals Punts totals de mesura 13 14 15 13 Contaminants avaluats amb mètodes automàtics 6 6 6 6 Contaminants avaluats amb mostres manuals 24 25 23 21 Mostres manuals recollides 2.368 3.573 3.558 4.172 Informes de diagnosi/previsió 248 250 247 250 Resposta a demandes o alertes ciutadanes 7 0 51 128 Informe de salut i sistema integrat d’informació Àrees estudiades 66ABS 66ABS 66ABS 66 ABS Informació més recent disponible al web (Info ABS) 2005 2006 2006 2007 Informes realitzats 3 5 6 5 Enquestes de salut Enquestes en curs o analitzades ESCA ESCA ESB2006 ESB2006 ESB2006 ESB2006 FRESC FRESC FRESC 2008 2008 2008 24 viGilànCiA i COntrOl EPiDEMiOlòGiCA 2007 2008 2009 2010 Programa de prevenció i control de la tuberculosi Casos notificats i estudiats 847 752 710 688 Contactes cribrats 3.452 2.860 2.600 2.326* Vigilància i control de la sida/VIH, i les hepatitis Declaracions de sida 159 118 97 88 Declaracions de nous diagnòstics de VIH 404 354 281 392 Declaracions d’hepatitis víriques 178 243 448** 165 Vigilància i control de les meningitis i la legionel·losi Declaracions de meningitis i sepsi meningocòccica 39 59 56 39 Casos de legionel·losi investigats 96 108 74 81 Vigilància i control d’altres malalties transmissibles Declaracions nominals d’altres malalties transmissibles (1) 582 1.167 1.006 1.227 Vigilància i control de brots epidèmics Brots per toxiinfeccions alimentàries (TIAs confirmades) 19 18 15 25 Altres brots investigats 71 85 72 80 Vigilància de la salut ocupacional Casos notificats 415 525 512 590 Informes sobre casos investigats emesos 282 342 217 420 Visites a pacients realitzades 253 261 215 381 Notificacions de lesions greus i mortals per accident de treball 477 448 392 318 Sessions de formació a l’atenció primària de salut 53 54 55 54 (1) Durant el 2007 es van incorporar al sistema de vigilància nominal tres infeccions de transmissió sexual: sífilis, gonocòccia i limfogranuloma veneri (LGV). * Dades provisionals. ** La diferència de l’any 2009 es justifica per un brot d’hepatitis A. viGilànCiA i COntrOl AMBiEntAl 2007 2008 2009 2010 Programes de millora de la qualitat de l’aire Revisions de calderes de combustibles líquids i sòlids 332 369 243 272 Calderes valorades com a correctes 332 351 243 272 Tramitació de baixes al registre de calderes 8 16 1 45 Vigilància i control de les aigües de consum humà Controls desinfecció xarxa i dipòsits 1.281 465 510 529 Controls qualitat aigua proveïment 8 16 16 18 Controls aixeta consumidor, abastaments propis, i fonts naturals 334 562 462 556 Vigilància i control del medi hídric Controls aigües freàtiques 253 291 189 157 Controls aigües litorals 224 199 166 163 Controls sorres platges 368 331 288 305 Instal·lacions de risc de legionella torres de refrigeració i condensadors evaporatius Cens d’instal·lacions 337 303 285 274 Cens dels equips 761 641 624 607 Inspeccions preventives i de comprovació 282 282 217 174 Inspeccions de suport a la investigació epidemiològica 10 0 5 11 Requeriments de mesures correctores o cautelars 292 221 97 86 Salut pública Memòria 2010 25 2007 2008 2009 2010 centres sanitaris i altres instal·lacions de risc (acS i aFcH, spas i anàlegs) Inspeccions preventives i de comprovació 93 135 105 133 Inspeccions de suport a la investigació epidemiològica 5 15 19 12 Requeriments de mesures correctores o cautelars 292 64 49 102 Vigilància i control d’activitats de risc sanitari Controls sistemàtics de piscines 341 193 126 194 Informes per denúncies de piscines 3 4 1 3 Inspeccions d’albergs juvenils (100% cens) 26 36 44 42 Informes sanitaris favorables i condicionats d’albergs juvenils 10 26 24 34 Tramitacions al registre oficial d’establiments i serveis plaguicides (ROESP) 21 37 47 37 Inspeccions ROESP realitzades 34 21 21 24 Alertes químiques gestionades 27 19 13 38 Autoritzacions sanitàries d’establiments de pírcings & tatuatges – 2 9 18 Inspeccions a establiments de pírcings & tatuatges 22 20 12 26 viGilànCiA i COntrOl D’AliMEntS i EStABliMEntS AliMEntAriS 2007 2008 2009 2010 Vigilància i control sanitari dels mercats centrals Inspeccions Mercats Centrals Permanent Permanent Permanent Permanent control sanitari de l’escorxador central Animals inspeccionats a l’escorxador – Tones 32.489 31.287 26.096 26.966 Animals inspeccionats a l’escorxador – Caps 506.798 469.391 485.877 480.557 Investigacions realitzades per la detecció de l’Encefalopatia Espongiforme 242 227 207 191 Bovina (EEB) Vigilància i control d’indústries i establiments de comerç a l’engròs Inspeccions d’indústries alimentàries 3.976 3.504 3.294 3.018 Propostes de resolució relatives al RSIPAC 917 844 923 685 Vigilància i control d’establiments minoristes Inspeccions establiments minoristes 950 749 829 1.052 Autoritzacions de minoristes de carns 196 180 99 134 Vigilància i control d’establiments de restauració Inspeccions menjadors escolars (1) 1.034 942 840 872 Inspeccions altres menjadors socials (1) 601 536 516 532 Inspeccions establiments restauració comercial 1.821 2.539 2.800 3.116 Autoritzacions establiments de menjars preparats 475 510 906 910 Intervencions i recollida de mostres per programes Certificacions sanitàries 330 166 159 253 Actuacions motivades per denúncies (2) 391 394 381 435 Actuacions motivades per alertes (2) 135 123 145 88 Investigació d’establiments implicats en TIAs 15 13 9 33 Recollida de mostres vigilància epidemiològica 18 52 34 65 Recollida de mostres programa IQSA 521 613 676 426 Recollida de mostres per investigació residus (PIRACC·PNR) 178 422 170 150 Recollida de mostres programa Anisakis i altres 353 159 40 182 (1) Les inspeccions a menjadors escolars es desglossen a partir del 2007 del total d’inspeccions a menjadors socials. (2) Les actuacions per alertes es desglossen a partir del 2007 del total d’actuacions per alertes i denúncies. 26 viGilànCiA i COntrOl D’AuS SAlvAtGES urBAnES i PlAGuES 2007 2008 2009 2010 Vigilància i control d’aus salvatges urbanes Assessoraments sobre mètodes de control de coloms 380 372 299 292 Actuacions de captura de coloms a via pública 343 216 502 558 Coloms recollits 17.464 22.639 41.000 43.836 Actuacions de retirada d’ous i/o captura de polls de gavians 85 85 116 114 Vigilància i control ambiental de plagues a via pública Desratització Inspeccions inicials i de seguiment múrids 6.111 7253 7.180 7.570 Plans especials per a múrids engegats 484 560 513 498 Desinsectació Inspeccions inicials i de seguiment paneroles 905 695 781 689 Plans especials per a paneroles 242 227 262 255 Inspeccions inicials i de seguiment mosquits (1) 2.092 908 1.120 235 Plans especials per a mosquits 0 29 42 121 Inspeccions inicials i de seguiment altres plagues 128 168 142 163 Plans especials per a altres plagues 3 1 0 3 Desinfecció Inspeccions inicials i de seguiment per Ordre Judicial 7 8 4 1 Vigilància i control ambiental de plagues als edificis municipals Edificis municipals coberts (2) 787 797 795 555 Incidències en edificis municipals 1.061 946 1.040 920 Plans d’actuació engegats 897 759 952 755 Inspeccions inicials i de seguiment realitzades 3.981 3.493 3.978 3.617 (1) Al 2008 les incidències per mosquit tigre i per mosquit autòcton s’han agrupat sota l’epígraf mosquit. (2) L’1 de juliol de 2010 es va transferir la vigilància i control de plagues als centres educatius municipals al Consorci d’Educació. lABOrAtOri DE SAlut PúBliCA 2007 2008 2009 2010 Suport a programes de vigilància alimentària Mostres alimentàries per determinació de residus 4.548 7.309 8.509 8.465 Altres mostres d’aliments 6.178 4.515 5.770 5.248 control aigües de consum Mostres d’aigües 7.637 8.942 8.383 8.793 control ambiental Mostres ambientals 4.878 5.301 5.443 6.822 Investigació epidemiològica Mostres d’investigació de brots 159 155 180 332 Mostres de control de tuberculosi na 592 1.481 1.664 total mostres Total mostres analitzades (inclou altres mostres i controls qualitat) 24.856 27.854 30.691 32.511 Total paràmetres analitzats (1) 162.238 324.930 530.468 592.720 Oferta analítica Paràmetres oferts 955 1.183 1.332 1.378 Paràmetres acreditats norma ISO 71025 765 916 1.034 1.078 Elaboracions farmacològiques Litres de solució de metadona preparats 8.717 8.229 7.772 7.462 Mostres analitzades segons procedència Serveis de salut pública propis de l’Agència 8.868 9.885 10.812 12.113 Salut pública Memòria 2010 27 2007 2008 2009 2010 Administració Autonòmica 10.480 14.283 15.179 15.260 Administracions Locals 190 187 266 253 Administració Central (2) 3.470 880 1.135 865 Altres administracions públiques 15 607 871 1.264 Hospitals i centres sanitaris 341 333 481 578 Empreses i particulars 1.476 1.676 1.827 2.076 Organitzacions sense ànim de lucre 14 1 120 102 (1) Fins el 2008 es consideraven famílies de paràmetres, ara es comptabilitzen els paràmetres individuals. (2) El 2008 els serveis de Sanitat Exterior de l’Administració Central externalitzen els controls prospectius i sols demanen suport per mostres reglamentàries. PrEvEnCió i PrOMOCió DE lA SAlut 2007 2008 2009 2010 Programa de cribratge de càncer de mama Citacions de dones gestionades 96.977 99.172 98.510 94.625 ABS cobertes 35ABS 33ABS 33ABS 31ABS Actes informatius desenvolupats 47 50 49 34 Pla de vacunació continuada Carnets de vacunació tramesos a nadons 15.639 15.227 15.152 15.072 Carnets de vacunació tramesos a infants majors d’un any 11.571 11.174 10.743 11.409 Centres públics als quals s’han subministrat vacunes 74 74 74 91 Vacunes administrades en el Centre de Lesseps 7.407 6.339 6.251 5.182 Altres vacunes subministrades 391.306 332.348 287.169 284.532 Vacunes administrades a les escoles 39.372 44.189 59.189 62.529 Vacunes de la grip subministrades 294.159 311.448 322.355 273.634 Prevenció i control del tabaquisme Inspeccions de tabac als establiments alimentaris 1.165 928 10.246 8.798 Altres centres on s’ha intervingut sobre fum ambiental 215 100 142 58 Escoles secundàries en projecte “Classe sense fum” 31 31 20 21 Grups de cessació tabàquica 2 3 2 1 Persones en grups de cessació escolars o comunitaris – 42 30 17 Educació per la salut a l’escola Escoles participants en el projecte PASE 86 87 84 87 Escoles participants en el projecte PESA·DECIDEIX 98 89 96 86 Escoles participants en el projecte PRESSEC 59 69 87 72 Escoles participants en el projecte CANVIS 86 96 95 98 Escoles participants en el projecte PARLEM CLAR 14 13 10 13 Escoles participants en el projecte I TU QUE EN PENSES? 11 10 8 4 Suport a altres intervencions de salut a l’escola Menjadors escolars en programa de revisió de menús 341 334 333 177 Escoles participants al programa de fluoracions 157 156 161 179 Projectes pilot innovadors en escola 1 1 2 1 Intervencions de salut comunitària als barris Zones cobertes per programa salut sexual i reproductiva 2ABS 2ABS 4 ABS 1 ABS Barris amb desenvolupament d’intervencions integrades 2 barris 2 barris 4 barris 6 barris Programes de prevenció a les empreses Empreses on s’han fet assessories en risc psicosocial 4 3 3 3 Empreses on s’han fet intervencions sobre el tabac 3 1 1 1 Guies per als serveis de prevenció elaborades – 1 1 0 28 PrEvEnCió i AtEnCió A lES DEPEnDènCiES 2007 2008 2009 2010 Programes comunitaris fora de l’escola Accions realitzades 43 185 76 78 Persones participants 14.666 12.902 16.025 12.692 Programa d’orientació sobre drogues per adolescents i famílies (1) Primeres visites al servei d’orientació sobre drogues 194 342 572 524 Adolescents derivats a centres d’atenció especialitzada na na 42 55 Programes de tractament (centres propis) (2) Pacients en programes lliures de drogues 3.625 3.516 3.701 3.635 Pacients en programes d’alcohol 2.091 2.185 2.335 2.383 Pacients en programa de tabac 393 388 454 460 Primeres visites programa de drogues il·legals 1.296 1.245 1.388 1.281 Primeres visites programa d’alcohol 1.064 1.152 1.175 1.149 Primeres visites programa tabac 295 341 337 351 Punts de dispensació de metadona 55 53 53 55 Oferta de places en PMM (3) 1.648 1.587 1.520 1.595 Vacunes dispensades 1.139 1.171 1.554 1.469 Proves de tuberculina 1.000 800 1.017 913 Participants en tallers educatius 600 561 526 2.066 Pacients amb tractament de tuberculosi supervisats al CAS 3 6 2 8 Programes de disminució de risc - centres sociosanitaris Usuaris actius al Servei d’Atenció i Prevenció Sociosanitària 1.565 1.480 1.315 1.106 Usuaris actius a Sala Baluard 3.125 2.825 3.000 2.818 Usuaris actius a Sala mòbil Zona Franca 664 526 316 281 Usuaris actius a Sala Vall d’Hebron 152 153 107 89 Programes de disminució de risc al carrer Xeringues recollides 152.674 255.005 286.388 240.476 Xeringues donades 329.678 343.490 328.180 299.245 Contactes dels agents de salut 14.658 14.986 10.437 6.667 Farmàcies amb agents de salut 86 82 80 81 (1) El 2008 el servei es reorienta de manera important. (2) CAS Garbivent, CAS Nou Barris, CAS Horta Guinardó, CAS Sants, CAS Sarrià i CAS Vall d’Hebron. (3) C AS Garbivent, CAS Nou Barris, CAS Horta Guinardó, CAS Sants, Unitat Mòbil de Dispensació de Metadona, CAS Vall d’Hebron, CAS Creu Roja, CAS Hospital Sant Pau i CAS Barceloneta. Salut pública Memòria 2010 29 COOrDinACió SAnitàriA i EnllAç 2007 2008 2009 2010 coordinació amb altres sectors de l’administració municipal Presència òrgans coordinació municipals Comitè Comitè Comitè Comitè Àrea Àrea Àrea Àrea Contractes – programa de districte 10 10 10 10 Consells de participació en salut de districte 8 9 10 10 Taules coordinació de drogues de districte 3 4 4 4 coordinació amb altres administracions i planificació de serveis sanitaris i de salut pública Presència òrgans de coordinació autonòmics de salut pública 0 2 2 2 Presència Òrgans Tècnics CSB OTAP OTAP OTAP OTVE, OTAP, OTSMiA OTSMiA Presència Comitès Operatius CSB TBC COVEs, COVEs, TBC, TBC, COSMIAs COSMIAs Impuls intersectoral del Pla de Drogues i assessorament a altres actors Accions de planificació i seguiment Seguiment Avaluació i Aprovació Seguiment Pla – Taula seguiment Pla – Taula Pla – Taula Tècnica Pla – Taula tècnica Tècnica – Pla tècnica equipaments Participació en reunions òrgans municipals de direcció / coordinació 4 5 5 5 Gestió de CAS i altres equipaments d’atenció a les addiccions Contractes d’equipaments o serveis gestionats 46 50 37 49 Protocols o procediments vigents 14 14 14 15 Ponència ambiental Presència a Ponència ambiental Permanent Permanent Permanent Permanent comunicació al públic general i sectors socials i professionals Notes de premsa emeses 37 (1) 48 40 33 Impactes assolits premsa 422 (1) 501 401 302 Demandes premsa ateses 203 (1) 304 201 163 Visites web/ dia 240 249 293 317 Sessions ASPB Lesseps (abans Esperança) 8 8 6 9 Suport a entitats relacionades amb la salut i organitzacions d’ajuda mútua Organitzacions contactades 168 168 168 168 Peticions de subvenció municipal valorades 78 121 119 137 Projectes acordats i seguits 33 65 65 61 Sessions de formació de quadres sindicals i altres agents socials 12 12 13 12 Relació amb altres municipis, FMc, FEMP i xarxes de ciutats Presència xarxes i espais coordinació 4 5 5 8 centre col·laborador de l’Organització Mundial de la Salut i relacions en l’àmbit internacional Acord de col·laboració Renovació Confirmació Manteni· Manteni· iniciada acord ment ment (1) Pel 2007 és sols el període abril · desembre (el servei de comunicació va patir canvis el primer trimestre i no es van fer registres d’activitat ni d’impactes). 30 Indicadors 2007 2008 2009 2010 d’activitat de la administració de personal tecnoestructura Nòmines pagades (persones x mesos) 3.960 4.164 4.200 4.140 Contractacions gestionades 120 106 109 50 L’activitat de les dependències tecno· Processos de selecció realitzats 6 16 8 9 estructurals no es troba reflectida al Participants en cursos de formació 85 101 45 261 catàleg de serveis. La seva finalitat es continuada facilitar el bon desenvolupament dels serveis de salut pública que son el fo· Hores de formació continuada impartides 1.114 1.054 345 2.805 nament de l’existència de l’Agència, Revisions mèdiques concertades 105 100 210 74 vetllant per la disponibilitat de recur· Beques de formació/recerca gestionades 12 10 14 7 sos i contribuint a garantir el compli· Estudiants en pràctiques acollits 20 35 48 58 ment de les normes legals i els proce· Expedients tramitats 40 33 43 32 diments administratius vigents. administració econòmica Factures emeses (nombre) 1.093 1.071 937 1.029 Import facturat (x 1.000 €) 1.353 1.157 1.071 1.068 Autoritzacions de despesa 1.323 1.375 1.342 1.260 Factures rebudes 4.142 4.044 3.916 3.862 Bestretes tramitades 442 453 463 397 Pagaments a justificar tramitats (ADOP·J) 501 366 430 337 Termini promig de pagament de Nd 40 40 40 factures (dies) % import pagat dins terminis legals Nd 97,4% 96,4% 93,5% Projectes de recerca o externs gestionats 45 44 40 39 Import dels projectes de recerca o externs 728 902 1.074 450 unitat Suport logística i Subministraments Gestió de manteniment d’edificis en m2 12.469 12.469 10.134 10.134 Cost subministres (x 1.000 €) (1) Nd 354 414 433 Compra de paper (paquets de 500 fulls) Nd Nd 2.700 2.550 Documents registrats al RGA Nd Nd 14.619 14.242 Expedients tramitats 185 173 159 123 Enviaments de correu gestionats 240.947 248.282 216.107 219.030 Serveis de missatgeria gestionats 1.771 3.066 4.468 3.197 Parc de vehicles 15 16 11 11 Paper per reciclar (kg) 7.838 7.462 8.538 9.100 Piles per reciclar (kg) Nd 50 45 50 Fluorescents per reciclar (kg) Nd 25 15 30 assessoria jurídica Convenis tramitats 43 43 23 24 Contractes majors tramitats (2) 88 51 51 57 Exps. sancionadors i multes 296 193 136 170 coercitives resolts Desenvolupament informàtic Xarxes locals 13 13 13 12 Servidors 17 21 23 28 PCs 380 390 409 430 Usuaris xarxa 415 415 500 490 Hores desenvolupament projectes 4.500 5.200 5.900 5.200 Temps de disponibilitat xarxes i serveis (%) 99,99% 99,99% 99,99% 99,99% Atenció incidències 760 798 914 845 Renovació d’ordinadors 50 98 55 30 (1) Aigua, Gas, Electricitat, Telèfons: Lesseps i pisos AGET, Peracamps GET, CAAC AET, Baluard AT, Mb T. (2) Inclou pròrrogues, ampliacions i altres modificacions. Salut pública Memòria 2010 31 Clients i usuaris SERVEIS 2010 altRES aNyS Usuaris dels Centres d’Atenció i Seguiment X Integrat al L’Agència serveix als ciutadans de per drogues funcionament Barcelona, i s’esforça en conèixer i Usuaris del bus de metadona Integrat al millorar els seus nivells de salut. Tot i X funcionament així, la majoria dels ciutadans no la Usuaris del Centre de Vacunes X 2004 i 2009 coneix ni hi manté relació directa. La Usuaris del Laboratori – 2004 i 2008 natura dels serveis de salut pública fa que el gruix de l’activitat de l’Agència Usuaris dels serveis d’Inspecció alimentària Grups 2008 i 2009 vagi adreçada a altres serveis públics focals o a grups professionals, empreses i Usuaris del servei de control de plagues – 2008 i 2009 organitzacions que actuen com a in· Usuaris dels serveis de vigilància ambiental X – termediaris. De fet s’ha fet un llistat Comandaments dels serveis municipals als districtes X X sintètic operatiu de clients per a la Docents implicats en els programes de prevenció X Integrat al planificació. Això li permet de fer ac· funcionament cions per tal de conèixer l’opinió que Usuàries del programa de detecció precoç del càncer – 2007 els seus clients i usuaris tenen sobre de mama els seus serveis, utilitzant enquestes (vinculades també al Pla de Qualitat). Realització d’enquestes de satisfac· tAulA. OBJECtE DE lES PEtiCiOnS DE CiutADAnS rEBuDES ció/percepció a clients i usuaris dels pel sistemA iRis, 2007-10. serveis de l’Agència. ObJEctE 2007 2008 2009 2010 L’Agència s’esforça en conèixer l’opi· Centre d’Acollida d’Animals de 20 13 8 – nió que els seus clients i usuaris tenen Companyia sobre els seus serveis. Durant l’any Control d’insectes i rosegadors 890 1.133 1.349 1.485 2010 destaquen els estudis sobre Control de coloms, gavians o cotorres 245 297 278 335 usuaris dels serveis de vigilància i con· Control d’altres plagues 35 14 6 8 trol ambiental i l’experimentació amb Altres temes de salut pública 15 22 61 52 grups focals per obtenir les percepci· Temes retornats per no tenir·hi 52 31 53 101 ons dels usuaris del serveis de segure· competències tat alimentària. Altrament, l’Agència total 1.268 1.510 1.755 1.981 s’esforça en crear canals que afavorei· xin l’expressió de demandes i opini· ons dels ciutadans envers la salut pú· blica, destacant l’existència de canals tAulA. PEtiCiOnS D’infOrMACió rEBuDES DE lA DElEGACió vinculats a la seva web d’ençà el de sAlUt, 2007-10. 2003, i la incorporació al sistema mu· ObJEctE DE lES PEtIcIONS 2007 2008 2009 2010 nicipal IRIS (acrònim de incidències, reclamacions i suggeriments) d’aten· Precs de regidors 3 10 2 4 ció telefònica als ciutadans. Des del Preguntes de regidors 66 44 40 30 febrer del 2007, es van adoptar diver· Síndica de Barcelona 2 3 5 6 sos canvis per fer més efectiva la res· Altres peticions 9 10 3 2 posta a les demandes per aquest ca· total 80 67 50 42 nal, i el resultat es que durant l’any l’Agència ha gestionat 1.981 petici· ons amb aquest aplicatiu, que es de· tallen a la taula segons l’objecte de la 2010 s’han rebut i atès 40 queixes, a mals permeten respondre a inquietuds petició. S’aprecia l’increment de peti· més de 3 agraïments. dels clients, usuaris o ciutadans expres· cions, que reflexa com el circuit es sades per polítics electes i per òrgans consolida i es dona a conèixer. L’Agència es objecte de peticions d’in· formals de defensa dels drets dels ciuta· formació per part de la Delegació de dans, i es segueixen de forma centralit· A banda, l’Agència ha establert a fi· Salut que respon a les preguntes i precs zada. Cap de les demandes d’informa· nals del 2009 de forma normalitzada que es presenten als òrgans de govern ció fetes per la Síndica de Barcelona ha els circuits per gestionar incidències de l’Ajuntament, així com per la Síndica resultat en l’obertura d’un expedient com ara queixes i reclamacions. El de la ciutat. Aquestes demandes for· que afecti els serveis de l’Agència. 32 Un altre canal preferent de recepció 350 de peticions ha estat internet. L’any 300 2010 s’han rebut 294 peticions a tra· vés de la web; el major nombre de les 250 que especificaven un aspecte concret 200 dels serveis prestats per l’Agència fe· 150 ien referència al control de plagues i fauna urbana, al control alimentari o 100 a les vacunacions. Totes les peticions 50 rebudes són tractades formalment i 0 són objecte de resposta. A la gràfica 2006 2007 2008 2009 2010 es mostra l’evolució d’aquestes peti· cions els darrers anys, que reflecteix Plagues i fauna ISAL Altres peticions la seva estabilització després del crei· xement inicial per l’impuls donat a la web que va augmentar el seu ús. Per arribar als ciutadans, l’Agència confia en els mitjans de comunicació com a intermediaris naturals. Per això, ha desenvolupat una política de comu· nicació externa que li permet explicar a la ciutadania els problemes de salut pública que l’ocupen i la seva activitat a l’opinió, mantenint un esforç de transparència. Per millorar aquesta tasca s’ha contractat un servei de co· municació amb la premsa, quina tasca ha estat molt important els darrers anys. També s’ha dotat d’una web que té un volum de consultes important i creixent. En aquesta web s’han anat incorporant els documents tècnics que es generen des de l’Agència, i un vo· Salut pública Memòria 2010 33 lum creixent de documents divulgatius l’Agència, que el curs 2009·10 van per al públic general sobre diversos as· començar a fer·se a la nova sala d’ac· pectes de salut pública. tes de l’Edifici Lesseps, seu central de l’Agència). Aquest any 2010 s’hi han En els darrers anys, l’Agència ha estat fet 9 sessions, amb la participació de present al carrer o en fires i reunions 34 experts convidats. en algunes ocasions, destacant els es· tands en el marc de les Festes de la Mercè, Congressos professionals i tro· Indicadors de bades relacionades amb la salut públi· qualitat, efectivitat i ca, reunions relatives al benestar ani· impacte associats al mal, Memorial de la sida i Pride Parade. Això però, el context de con· catàleg de serveis tenció de la despesa ha portat a redu· ir aquesta activitat: el 2010 s’han sus· Els programes d’actuació tenen com pès tots els estands municipals per les a objectiu principal obtenir millores festes de la Mercè. Sols s’ha estat en la salut pública. Ara bé, no sempre present al Congrés de la Societat Es· és fàcil disposar d’indicadors de la se· panyola d’Epidemiologia a València, a va efectivitat. Atès que les accions la trobada de ciutats envers drogues empreses es basen en un coneixe· de Lugo, i al Pride Parade a Barcelona. ment de la seva eficàcia, cal suposar que els programes que es desenvolu· Per arribar als col·lectius professionals pen amb l’apropiada cobertura i qua· amb qui manté interaccions, l’Agèn· litat assoleixen l’efectivitat desitjada. cia participa en les activitats professi· Com a part de l’actualització del qua· onals i científiques de salut pública, dre d’indicadors del catàleg de ser· reflectides anteriorment. Però a més, veis, s’ha fet un esforç per incorporar publica un seguit de documents que indicadors d’aquesta natura a l’avalu· difon a través de la web i d’un mailing ació dels principals serveis de l’Agèn· postal (amb uns 3.500 registres, actu· cia, que es recull tot seguit. El seu ci· alment en procés d’ampliació a mai· cle d’obtenció sovint és més llarg que ling electrònic), i convoca debats ci· el dels simples registres d’activitat, entífics periòdics relacionats amb per tant en algun cas no es tenen en· temes de salut pública (les sessions de cara dades del darrer any. 34 2007 2008 2009 2010 Sistemes d’informació sanitària Informes anuals editats durant l’any 12 13 12 16 Demora publicació butlletins trimestrals de drogues (mesos) 12 12 12 3 Demora publicació butlletins trimestrals de sida (mesos) 9 3 3 7 Demora presència dades mortalitat a informe salut (anys) 1 1 1 1 % dades vigilància contaminació atmosfèrica vàlides nd nd 83% 82% Vigilància epidemiològica i intervenció Programa de prevenció i control de la tuberculosi Retard diagnòstic dels casos pulmonars (mediana de dies) 46 39 38 33 Casos detectats per notificació de laboratori (%) 8,4% 9,2% 6% 11,8% Compliment del tractament a 15 juny dels casos de l’any anterior (%) 95,6% 96,7% 97,1% 97,5% Vigilància i control de la legionel·losi Casos confirmats en residents 61 68 56 53 Brots per legionella pneumophila 2 2 0 2 Casos relacionats amb brots (%) 4,9% 5,6% 7% 9% Vigilància de la salut ocupacional Casos en que s’emet informe (%) 67,9% 72% 36,3% 56,4 EAPs coberts per accions formatives presencials (%) 98,4% 100% 98,5% 97% EAPs que fan notificacions de casos (%) nd 97% 98,6% 97% Vigilància i intervenció ambiental Calderes inspeccionades valorades com a correctes (%) 100% 99,4% 100% 100% % controls desinfecció xarxa incorrectes nd 11,8% 18,4% 7,2% % controls zona aigua proveïment amb incompliment confirmat nd 0 14,8% 0 % controls aixeta consumidor amb incompliment nd 1,1% 0,2% 4,8% Cobertura d’inspeccions a piscines públiques (% cens) nd 69% 45% 93,8% Inspeccions de torres de refrigeració no degudes a brots (%) 96,6% 100% 97,7% 100% Inspeccions de centres sanitaris i altres instal·lacions de risc (ACS i AFCH, 94,9% 90% 94,6% 100% spas i anàlegs) no degudes a brots (%) Vigilància i control d’aliments i establiments alimentaris Indústries inspeccionades (% del cens d’indústries actives) nd 94,9% 89,5% 83,3% Cuines· menjadors de restauració social (escoles, hospitals, residències, etc.) 95,6% 100% 99,9% 100% inspeccionades (% del cens) Registres/autoritzacions sanitàries pendents de resolució fora del termini (%) nd 2,7% 1,28% 2,4% Temps mig de tramitació de les propostes de resolució inicials nd nd 2,5 2,1 d’inscripció al RSIPAC favorables (mesos) Vigilància i control de plagues urbanes Incidències múrids 527 510 460 512 Incidències paneroles 241 209 237 250 laboratori de salut pública % mètodes d’anàlisi acreditats nd 64% 63% 63% % determinacions analítiques acreditades nd 77% 77% 77% Acreditacions noves de mètodes d’anàlisi nd 27 3 6 % de mètodes d’anàlisi en abast obert (LEBA, LPE) nd 39% 35% 36% Prevenció i promoció de la salut cribratge de càncer de mama - cobertura (%) 76,1% 76,1% 73,3% 76% Càncers detectats en dones participants 4,3% 4,2% 4,3% 4,9% Defuncions càncer de mama (per 100.000 dones 45·74 anys) 45,6 49,9 Nd Nd Pla de vacunació – Malalties vacunables Notificacions malaltia invasiva per Haemophilus influenza b 0 3 1 2 Notificacions rubèola 0 3 5 0 Notificacions xarampió 178 8 11 24 Prevenció i control del tabaquisme Persones en grup amb abstinència continua (%) 53% 59,5% 46,7% 29,4% Educació per la salut a l’escola 2006-07 2007-08 2008-09 2009-10 Escoles inscrites que completen 4 sessions del programa o més (%) Nd Nd 77,3% 75% Ratio participació en programes (centres participants en cada un de 4 programes 1,4 1,5 1,6 1,5 estructurats / total centres ESO; l’amplitud potencial dels valors oscil·la entre 0 i 4) Salut pública Memòria 2010 35 2007 2008 2009 2010 altres intervencions de salut a l’escola 2006-07 2007-08 2008-09 2009-10 Menjadors escolars (CEIP·ESO) en programa revisió menús (%) 97,7% 98,5% 86,3% 46,8% Centres primària participants al programa de fluoracions (%) 43% 42,7% 44,7% 53,3% Prevenció i atenció a les dependències % xeringues repartides retornades 46,3% 76,5% 87,3% 80,3% Morts per reacció aguda adversa a drogues 66 48 84 70 Casos de sida nous en usuaris de drogues per via parenteral 40 24 22 10* * Pendent de tancament anual. Indicadors econòmics El 2010 ha estat el vuitè any de funcionament normalitzat terna. En les taules adjuntes es mostren els comptes de re· de l’ASPB. Els comptes de l’ASPB han estat aprovats per la sultats, el balanç i el quadre de finançament amb compara· Intervenció de la Generalitat i sotmesos a una auditoria ex· ció amb l’any anterior. AGènCiA DE SAlut PúBliCA DE BArCElOnABAlAnçOS DE SituACió Al 31 de desemBRe de 2010 i 2009 (en eURos) actIu 2010 2009 PaSSIu 2010 2009 Immobilitzat 2.827.485,68 3.476.642,66 Fons propis 3.711.466,04 3.359.167,55 Immobilitzacions 58.066,34 74.506,89 Patrimoni 744.891,47 744.891,47 immaterials Resultats d’exercicis 2.614.276,08 2.472.053,37 Aplicacions 217.833,81 285.618,18 anteriors Informàtiques Resultat de l’exercici 352.298,49 142.222,71 Amortitzacions (·) 159.767,47 (·) 211.111,29 Passiu circulant 5.053.217,77 5.624.178,14 Immobilitzacions 2.769.419,34 3.402.135,77 materials creditors 4.520.854,72 5.124.647,67 Construccions 1.344.332,60 1.689.700,40 Creditors 1.968.329,39 2.549.371,36 pressupostaris Instal·lacions tècniques 419.398,46 430.123,19 Maquinària 3.601.376,76 3.442.873,60 Creditors no 208.117,53 128.831,03 pressupostaris Utillatge 10.063,62 9.791,40 Mobiliari 547.866,16 651.683,41 Altres creditors per 700.203,08 704.693,67 despeses meritades Equips informàtics 936.114,50 1.433.347,24 Elements de transport 263.112,70 293.163,31 Administracions 622.579,46 680.770,79 Públiques Altre immobilitzat 16.962,36 16.962,36 Amortitzacions (·) 4.369.807,82 (·) 4.565.509,14 Remuneracions 1.021.625,26 1.060.980,82 pendents de pagament actiu circulant 5.937.198,13 5.506.703,03 ajustaments per 532.363,05 499.530,47 Deutors 4.152.632,48 4.320.195,81 periodificació Deutors 4.740.288,87 4.744.171,74 total passiu 8.764.683,81 8.983.345,69 pressupostaris Deutors no 36.607,48 48.959,83 pressupostaris Provisions per (·) 624.263,87 (·) 472.935,76 insolvències tresoreria 1.114.507,85 635.162,80 ajustaments per 670.057,80 551.344,42 periodificació total actiu 8.764.683,81 8.983.345,69 36 AGènCiA DE SAlut PúBliCA DE BArCElOnA COMPtES DE rESultAtS COrrESPOnEntS AlS ExErCiCiS AnuAlS ACABAtS El 31 DE DESEMBrE de 2010 i 2009 (en eURos) DEuRE 2010 2009 HaVER 2010 2009 Despeses de personal 15.370.105,56 15.933.071,59 Vendes i prestacions 47.628,94 155.956,16 Sous i salaris 11.921.847,07 12.375.554,04 de serveis Càrregues socials 3.448.258,49 3.557.517,55 Ingressos per prestacions 47.628,94 155.956,16 de serveis Dotacions per a 617.090,65 651.088,02 amortitzacions Ingressos de gestió 996.759,53 894.226,10 ordinària Variació de provisions 151.328,11 100.191,24 de tràfic Taxes per prestacions 497.735,18 391.400,98 de serveis Variació de provisions 151.328,11 100.191,24 i pèrdues de crèdits Preus públics 425.814,79 413.094,90 incobrables Multes 73.209,56 89.730,22 altres despeses de gestió 11.879.044,67 11.989.853,01 altres ingressos de 652.438,54 604.480,90 Arrendament i cànons 750.892,32 745.967,48 gestió ordinària Reparacions i conservació 468.675,57 480.821,93 Ingressos per projectes 628.067,45 583.039,85 i convenis Subministraments 1.375.613,42 1.350.557,16 Altres ingressos 24.371,09 21.441,05 Comunicacions 260.537,16 238.895,01 transferències 27.968.652,71 28.606.215,64 Treballs realitzats per 8.536.632,68 8.530.744,97 i subvencions altres empreses Transferències corrents 16.862.996,81 17.077.132,34 Primes d’assegurances 13.483,72 12.040,80 de l’Ajuntament Transports 65.609,41 77.172,82 Transferències corrents 10.931.248,27 11.031.967,05 Material d’oficina 131.341,01 121.809,16 de la Generalitat Despeses diverses 276.259,38 431.843,68 Transferències de capital 174.407,63 497.116,25 transferències 839.673,73 1.387.179,79 Pèrdues d’explotació – – i subvencions Ingressos financers 1.029,26 10.477,64 Transferències 665.266,10 890.063,54 Resultats financers – – i subvencions corrents negatius Transferències 174.407,63 497.116,25 Pèrdues de les – – i subvencions de capital activitats ordinàries beneficis d’explotació 808.237,00 199.495,15 Beneficis procedents de – 4.762,24 Despeses financeres 293,77 1.295,84 l’immobilitzat Resultats financers 735,49 9.181,80 Projectes amb – – positius finançament afectat transferits al resultat beneficis de les 808.972,49 208.676,95 de l’exercici activitats ordinàries Resultats 456.674,00 66.454,24 Pèrdues procedents de 417.256,22 – extraordinaris l’immobilitzat negatius Despeses extraordinàries 35.553,02 25.285,22 Resultat de l’exercici Despeses i pèrdues 3.864,76 45.931,26 (pèrdua) – – d’altres exercicis Resultats extraordinaris – – positius Resultat de l’exercici 352.298,49 142.222,71 (benefici) Salut pública Memòria 2010 37 El resultat positiu equival a un 1,2% aPlIcacIONS 2010 2009 del pressupost, fruit de la restricció Recursos aplicats en les operacions – – de la despesa i de la prudència apro· adquisicions d’immobilitzat: piada en el context actual. Això per· Immaterial 21.228,66 18.246,97 met encarar el 2011 sense tensions Material 363.961,23 486.944,79 inicials, malgrat les incerteses. Traspàs a curt termini – – i de deutes a llarg termini E ls recursos obtinguts durant els exercicis 2009 i 2010, així com la se· total aplicacions 385.189,89 505.191,76 va aplicació, i l’efecte que han produ· Augment capital circulant 1.001.455,47 283.356,73 ït aquestes operacions sobre el capi· 1.386.645,36 788.548,49 tal circulant es reflecteixen en el ORÍGENS 2010 2009 quadre que s’adjunta a continuació: Recursos generats per les operacions 1.386.645,36 788.548,49 total orígens 1.386.645,36 788.548,49 Indicadors Disminució capital circulant – – de les persones 1.386.645,36 788.548,49 Formació del personal Bona part de les activitats de forma· vAriACiOnS DEl CAPitAl CirCulAnt ció continuada del personal tècnic 2010 2009 es realitzen en el marc del treball auGMENtS DISMINucIONS auGMENtS DISMINucIONS diari de la pròpia Agència, desta· Deutors – 167.563,33 489.410,36 – cant com a activitats d’aquesta na· tura les sessions internes, i també Creditors a 603.792,95 – 298.435,92 – les sessions de l’Agència, realitzades curt termini mensualment i que propicien troba· Tresoreria 479.345,05 – – 838.177,26 des amb altres col·lectius. Moltes Ajustaments per 85.880,80 – 333.687,71 – accions de formació es fan amb les periodificació estructures existents, destacant les 1.169.018,80 167.563,33 1.121.533,99 838.177,26 societats professionals i científiques Variació del 1.001.455,47 – 283.356,73 – que ofereixen espais de formació en capital circulant reunions (Jornades i Congressos) i publicacions. L’Agència afavoreix la participació del seu personal tècnic en aquestes activitats, especialment COnCiliACió EntrE El rESultAt COMPtABlE DE l’ExErCiCi quan hi presenta aportacions. Altres i ElS rECurSOS GEnErAtS / APliCAtS En lES OPErACiOnS accions de formació tècnica es fan 2010 2009 amb estructures acadèmiques. La col·laboració de l’Agència amb el Resultat comptable 352.298,49 142.222,71 programa de mestratge en salut pú· Més: blica i amb el campus de l’escola de Dotacions a les amortitzacions 617.090,65 651.088,02 salut pública de la Johns Hopkins Pèrdues procedents de l’immobilitzat 417.256,22 – University afavoreix la participació Menys: de personal de l’Agència i d’investi· Beneficis procedents de l’immobilitzat – (·) 4.762,24 gadors en formació en aquestes ac· Recursos generats / (aplicats) en les operacions 1.386.645,36 788.548,49 tivitats, mitjançant beques cobertes per la pròpia Agència. Altres activitats de formació que so· len ser de caire més generalista es canalitzen a través del marc del Pla de Formació de l’Ajuntament de Bar· celona. Els nostres professionals han gaudit en aquest marc d’una oferta de 2.774 hores d’accions formatives. Les que tenen més assistència i són 38 pARticipAció en Accions de foRmAció tècnicA, 2007-10. 2007 2008 2009 2010 Jornades i Congressos científics i 159 148 125 91 professionals (inscripcions pagades) Cursos en aspectes tècnics 71 160 109 107 professionals (matrícules pagades) cauSa DE l’abSÈNcIa 2005 2006 2007 2008 2009 2010 Malaltia 5,61 5,90 4,23 3,60 4,40 4,44 Accident laboral 0,10 0,21 0,23 0,11 0,15 0,28 Maternitat 0,22 0,67 0,43 0,40 0,56 0,39 total 5,71 6,11 4,46 3,71 4,55 4,72 més sol.licitades han estat les relati· Igualtat d’oportunitats i reconei- ves als programes d’ofimàtica i habi· xement litats personals, a més d’algunes es· La plantilla té una forta presència de pecíficament adreçades a aspectes dones (71,30%). La proporció de do· tècnics. nes que ocupen responsabilitats re· flectides a l’organigrama va ser el Salut i seguretat 2009 de 48% (14/29) dels llocs de Els indicadors d’absentisme d’una or· comandament, arribant al 56% (5/9) ganització reflecteixen aspectes im· pel que fa als membres del Comitè e portants. Al llarg dels darrers anys, la Direcció. seva evolució en termes de dies d’ab· sència de treballadors per malaltia, L’Agència aposta per què el seu per· accidents de treball (incloent els pro· sonal es promocioni dins l’organitza· duïts anant i venint de la feina) o ma· ció. Totes les vacants de llocs de tre· ternitat en relació als dies laborables ball amb responsabilitat que s’han pel nombre de treballadors es presen· produït d’ençà la creació de l’Agència ta a la taula. Les xifres son inferiors a (fora dels càrrecs de confiança) s’han les de la plantilla de l’Ajuntament cobert amb personal que ja hi treba· (6,21% el 2010) i es jutgen com a llava o bé hi estava adscrit. molt raonables, tenint en compte una plantilla que tenia una edat mitjana elevada (46 anys, amb el 24% de més de 55 anys) a la que s’incorpora els darrers temps personal més jove. Els darrers anys s’aprecia un cert descens de les baixes per malaltia. La incorpo· ració de personal més jove es reflexa en les baixes per maternitat. Salut pública Memòria 2010 39 Creixement i desenvolupament Innovació vigilància i control ambiental i de pla· gues urbanes. L’Agència fa una opció per la qualitat i • S’ha consolidat el projecte Salut als la innovació com a opció per tendir a Barris amb la finalitat de reduir les de· l’excel·lència. Durant l’any 2010, hi ha sigualtats en salut de la població ac· hagut un seguit d’innovacions destaca· tuant de forma participativa. El pro· des introduïdes a l’activitat dels serveis grama s’ha estès a Bon Pastor i Ciutat de l’Agència. Bona part d’aquestes in· Meridiana · Torre Baró · Vallbona i novacions s’incorporaran de forma es· s’han avaluat les intervencions fetes table al seu funcionament. al Poble Sec. • S ’ha posat en marxa el Programa • S’ha publicat el 26è informe de salut d’Activitat Física i Salut, en col· de la ciutat, fent una revisió del que laboració amb l’Institut Barcelona han estat durant aquest període. Esports i el Consorci Sanitari de Bar· • A mb la finalitat de millorar el control celona, ha permès promoure l’activi· de les malalties transmissibles s’han tat física regular entre la ciutadania consolidat els agents comunitaris de de Barcelona, amb tres actuacions salut, que fan de pont entre els ciuta· diferenciades: Activa’t, Camina i dans i ciutadanes d’origen estranger Pract ica, que tenen un nexe comú pertanyents a altres cultures i la seva d’inclusió social. comunitat amb el sistema sanitari, • D ’acord amb el Pla d’Acció de Dro· • S’han desenvolupat les competències gues de la ciutat 2009·12 i el Pla Ope· de vigilància i control higienicosanita· ratiu d’Integració del Tractament de ri d’establiments que comercialitzen les Addiccions a la Xarxa Sanitària pla guicides i d’establiments de ta· 2010·14, s’han fet les obres de remo· tuatge, pírcings i micropigmentació. delació d’espais i infraestructures als • S ’han ampliat els programes de vigi· Centres d’Atenció i Seguiment de les lància i control del risc de legionel·losi Drogodependències (CAS) de Sarrià, a les instal·lacions d’aigua calenta sa· Sants i Garbivent i al recurs de reduc· nitària de residències geriàtriques, de ció de danys de Sala Baluard, finança· centres esportius amb piscina i d’es· des pel Fons Estatal per a l’Ocupació i tabliments balnearis. Sostenibilitat Local (FEOSL). • S’ha obtingut la certificació ISO • A mb finançament del CatSalut, s’ha 9001:2008, referida als processos de posat en funcionament un nou CAS 40 a la ciutat al Centre Fòrum del distric· Docència i recerca el CIBER d’epidemiologia i salut pública te de Sant Martí i gestionat pel Parc (CIBERESP), consorci que fomenta la de Salut Mar, per poder donar una En el camp de la recerca, l’ASPB té pro· recerca en xarxa i col·laborativa amb millor atenció i tractament als usuaris jectes de recerca finançats per dife· finançament de l’Instituto de Salud i usuàries de drogues. rents entitats. A més, pertany a dife· Carlos III. L’Agència hi participa, assu· • S’ha implantat plenament el progra· rents xarxes de centres i grups de mint a més la coordinació de quatre ma d’auditories de sistemes d’auto· recerca, destacant fins el 2006 la seva grups, on es barregen investigadors de control de perills i punts de control participació en la xarxa de centres l’Agència i de l’exterior. El 2010, crítics a les indústries alimentàries, d’epidemiologia i salut pública (RCESP), l’Agència s’ha integrat en el projecte que garanteix la millor forma d’obte· la d’investigació en salut i gènere del nou Institut de Investigació Biomè· nir aliments segurs. (RISG) i la de transtorns addictius (RTA), dica de Sant Pau. • Per reforçar el control sanitari dels i posteriorment la seva participació en menjadors col·lectius d’escoles i resi· dències de la tercera edat que no te· nen cuina pròpia, s’han fet controls GruPS DE l’AGEnCiA Al CiBErESP, 2010 específics de les temperatures de RESPONSablE GRuP conservació dels aliments abans de carme borrell Epidemiologia social i desigualtats servir·los. • H a conclòs la primera fase de les Joan a caylà Malalties transmissibles obres de millora i ampliació de les in· Manel Nebot Avaluació d’intervencions frastructures del Laboratori, finança· M teresa brugal Drogodependències des pel Fons Estatal per a l’Ocupació i Sostenibilitat Local (FEOSL). Aques· tes obres contemplen destinar 400 m2 a noves instal·lacions i posar al dia les instal·lacions tècniques. Les publicacions fruit de projectes de Barrabeig I, Rovira A, Garcia M, Oliva • El laboratori ha ampliat la seva recerca durant l’any són les següents: JM, Vilamala A, Ferrer MD, Sabrià M, competència tècnica adequant els Domínguez A. Outbreak of Legionnai· seus mètodes d’anàlisi microbiolò· res’ disease associated with a super· gica als nous estàndards de quali· Publicacions en market mist machine. Epidemiol Infect. tat exigits i ha ampliat la seva ofer· revistes indexades 2010;15:1·6. ta analítica en el camp de l’anàlisi de contaminants químics, plagui· Arias C, Sala MR, Domínguez A, Tor· Bones Rocha K, Pérez K, Rodríguez· cides i residus zoosanitaris. Ha su· ner N, Ruíz L, Martínez A, Bartolomé Sanz M, Borrell C, Obiols JE. Preva· perat amb èxit l’auditoria externa R, de Simón M, Buesa J. Epidemiolo· lencia de problemas de salud men· d’acreditació, d’acord amb la nor· gical and clinical features of norovirus tal y su asociación con variables ma ISO 17025. gastroenteritis in outbreaks: a popu· socioeconómicas, de trabajo y sa· lation·based study. Clin Microbiol In· lud: resultados de la Encuesta Naci· fect. 2010;16:39·44. onal de Salud de España. Psicothe· Recerca ma. 2010;22:389·95. Artazcoz L, Cortès I. Impacte de la crisi L’Agència contribueix al coneixement sobre la salut. A: Memòria socioeconò· Borrell C, Artazcoz L, Gil·González D, mitjançant projectes de recerca apli· mica de Barcelona. Barcelona: Consell Pérez G, Rohlfs I, Pérez K. Perceived cada molt lligats a la innovació en els Econòmic i Social, 2010. sexism as a health determinant in seus camps de treball. La mesura de Spain. J Womens Health (Larchmt). la producció científica és difícil; una Artazcoz L, Cortès I, Borrell C, Escri· 2010;19:741·50. forma de fer·ho és valorant en quina bà·Agüir V, Cascant L. Gender and mesura es formalitzen projectes, social class differences in the associa· Borrell S, Español M, Orcau A, Tudó aquests són acceptats per instituci· tion between early retirement and G, March F, Caylà JA, Jansà JM, Al· ons que financen recerca, i generen health in Spain. Womens Health Issu· caide F, Martín·Casabona N, Salvadó publicacions (com a producte final de es. 2010; 20:441·7. M, Martinez JA, Vidal R, Sanchez F, la recerca). Altet N, Rey E, Coll P, González·Mar· Artazcoz L, Oliva J, Escribà·Agüir V, tín J. Tuberculosis transmission pat· Indicadors de recerca (projectes de Zurriaga O. La salud en todas las po· terns among Spanish·born and fo· recerca finançats externament, publi· líticas, un reto para la salud pública reign·born populations in the city of cacions i personal investigador en en España. Informe SESPAS 2010. Barcelona. Clin Microbiol Infect. formació). Gac Sanit. 2010;24 Suppl 1:1·6. 2010;16:568·74. Salut pública Memòria 2010 41 Borrell C, Malmusi D. La investigacion vegetables by gas chromatography Domínguez A, Izquierdo C, Salleras L, sobre los determinantes sociales y las coupled to triple quadrupole tandem Ruiz L, Sousa D, Bayas JM, Nebot M, desigualdades en salud: evidencias pa· mass spectrometry. Anal Bioanal Varona W, Celorrio JM, Carratalà J; ra la salud en todas las politicas. Infor· Chem. 2010;397:2873·91. Working Group for the Study of Preven· me SESPAS 2010. Gac Sanit. 2010 tion of CAP in the Elderly. Effectiveness Dec;24 Suppl 1:101·8. Daban F, Pasarín MI, Rodríguez·Sanz of the pneumococcal polysaccharide M, García·Altés A, Villalbí JR, Zara C, vaccine in preventing pneumonia in the Borrell C, Marí·Dell’olmo M, Serral G, Borrell C. Social determinants of pres· elderly. Eur Respir J. 2010;36:608·14. Martínez·Beneito M, Gotsens M; ME· cribed and non·prescribed medicine DEA Members. Inequalities in mortality use. Int J Equity Health. 2010;9:12. Domínguez A, Torner N, Castilla J, Ba· in small areas of eleven Spanish cities talla J, Godoy P, Guevara M, Carnicer (the multicenter MEDEA project). He· Dalmau·Bueno A, García·Altés A, Ma· D, Caylà J, Rius C, Jansà JM. Mumps alth Place. 2010;16:703·11. rí·Dell’Olmo M, Pérez K, Kunst AE, Bor· vaccine effectiveness in highly immu· rell C. Veintidós años de evolución de nized populations. Vaccine. 2010;28: Borrell C, Muntaner C, Gil·González las desigualdades socioeconómicas en 3567·70. D, Artazcoz L, Rodríguez·Sanz M, la mortalidad en la ciudad de Barcelo· Rohlfs I, Pérez K, García·Calvente M, na. Gac Sanit. 2010;24:20·7. Espelt A, Borrell C, Rodríguez·Sanz M, Villegas R, Alvarez·Dardet C. Percei· Muntaner C, Pasarín M, Benach J, Sc· ved discrimination and health by Dalmau·Bueno A, García·Altés A, Ma· haap M, Kunst A, Navarro V. Answer to gender, social class, and country of rí·Dell’olmo M, Pérez K, Espelt A, Kunst the commentary: Politics and public birth in a Southern European country. AE, Borrell C. Trends in socioeconomic health··some conceptual considerati· Prev Med. 2010;50:86·92. inequalities in cirrhosis mortality in an ons concerning welfare state characte· urban area of Southern Europe: a mul· ristics and public health outcomes. Int J Bouis S, Villalbí JR, Rodríguez·Campos tilevel approach. J Epidemiol Commu· Epidemiol. 2010;39:630·2. M, Peracho V, Durán J. Control de las nity Health. 2010; 64:720·7. lesiones causadas por perros: una pers· Espelt A, Font·Ribera L, Rodriguez· pectiva de salud pública. Gac Sanit. De Simon M, Sabaté S, Osanz AC, Sanz M, Artazcoz L, Ferrando J, Plaza 2010;24:179·80. Bartolomé R, Ferrer MD. Investiga· A, Borrell C. Disability among older pe· ción de un caso de infección neona· ople in a southern European city in Bravo MJ, Llorens N, Barrio G, Brugal tal por Enterobacter sakazakii asocia· 2006: trends in gender and socioeco· MT, Santos S, Sordo L, de la Fuente L; da a un preparado en polvo para nomic inequalities. J Womens Health Itinere Project Group Methadone lactantes. Enferm Infecc Microbiol (Larchmt). 2010;19:927·33. maintenance treatment: a protective Clin. 2010; 28:713·5 factor for cocaine injection in a street· Gallardo CR, Rigau D, Irfan A, Ferrer A, recruited cohort of heroin users. Drug De Souza E, Morris JK; EUROCAT Caylà JA, Bonfill X, Alonso·Coelho P. Alcohol Depend. 2010;112:62·8. Working Group (Salvador J) Case· Quality of tuberculosis guidelines: ur· control analysis of paternal age and gent need for improvement. Int J Tu· Broughton J, Keigan M, Yannis G, trisomic anomalies. Arch Dis Child. berc Lung Dis. 2010;14:1045·51. Evgenikos P, Chaziris A, Papadimitriou 2010;95:893·7. E, Bos NM., Hoeglinger S. Pérez K, et Garcia·Continente X,Pérez A, Nebot al. Estimation of the real number of ro· Domingo·Salvany A, Brugal MT, Barrio M. Factores relacionados con el aco· ad casualties in Europe. Saf Sci. 2010; G, González·Saiz F, Bravo MJ, de la Fu· so escolar (bullying) en los adolescen· 48:365·371. ente L; the ITINERE Investigators. Gen· tes de Barcelona. Gac Sanit. 2010; der differences in health related quality 24:103·8. Cardeñosa N, Domínguez A, Carrata· of life of young heroin users. Health là J, Ricarte JI, Jansà JM, Arnau J, Qual Life Outcomes. 2010;8:145. García de Olalla P, Caylà JA. ¿Es posible Camps N, Chanovas M, Mas A, Trilla disminuir el retraso diagnóstico en la A. Usefulness of simulated cases for Domínguez A, Broner S, Torner N, infección por VIH?. Enferm Infecc Mi· assessing pandemic influenza prepa· Martínez A, Jansà JM, Alvarez J, Bar· crobiol Clin. 2010;28:580·2. redness plans. Clin Microbiol Infect. rabeig I, Caylà J, Godoy P, Minguell S, 2010;16:1364·7. Camps N, Sala MR; Working Group Garrido·Cumbrera M, Borrell C, Palèn· for the Study Outbreaks of Acute cia L, Espelt A, Rodríguez·Sanz M, Pa· Cervera MI, Medina C, Portolés T, Pi· Gastroenteritis in Catalonia. Utility of sarín MI, Kunst A. Social class inequali· tarch E, Beltrán J, Serrahima E, Pine· clinical·epidemiological profiles in ties in the utilization of health care and da L, Muñoz G, Centrich F, Hernán· outbreaks of foodborne disease, Ca· preventive services in Spain, a country dez F. Multi·residue determination of talonia, 2002 through 2006. J Food with a national health system. Int J He· 130 multiclass pesticides in fruits and Prot. 2010; 73:125·31. alth Serv. 2010;40:525·42. 42 Gil O, Díaz I, Vilaplana C, Tapia G, Díaz equipos comunitarios de los centros ca de SESPAS. Gender inequalities in J, Cáceres N, Pinto S, Caylà JA et al. Gra· AUPA. Factores que facilitan y dificul· the Spanish Public Health and Health nuloma Encapsulation Is a Key Factor tan el desarrollo de los Proyectos Co· Administration Society (2000·2009). for Containing Tuberculosis Infection in munitarios . Estudio Observacional de Gac Sanit. 2010;24:334·8. Minipigs. PloS ONE 2010;5:e10030. la Red AUPA de Centros de Atención Primaria de Cataluña” . Aten Primaria. Muntaner C, Borrell C, Espelt A, Rodrí· Giné·Garriga M, Guerra M, Manini TM, 2010;42:218·25. guez·Sanz M, Pasarín MI, Benach J, Marí·Dell’Olmo M, Pagès E, Unnithan Navarro V. Politics or policies vs politics VB. Measuring balance, lower extremity Malmusi D, Borrell C, Benach J. Migra· and policies: a comment on Lundberg. strength and gait in the elderly: cons· tion·related health inequalities: show· Int J Epidemiol. 2010;39:1396·7. truct validation of an instrument. Arch ing the complex interactions between Gerontol Geriatr. 2010;51:199·204. gender, social class and place of origin. Muntaner C, Borrell C, Vanroelen C, Soc Sci Med. 2010; 71:1610·9. Chung H, Benach J, Kim IH, Ng E. Em· Gorini G, Lòpez MJ, Barone·Adesi F, ployment relations, social class and he· Fernandez E. The epidemics of smok· Marcovitch H, Barbour V, Borrell C, alth: a review and analysis of conceptu· ing bans in Europe: contributions of Bosch F, Fernández E, Macdonald H, al and measurement alternatives. Soc Italy and Spain. Epidemiol Prev. 2010; MarusiĆ A, Nylenna M; Esteve Foundati· Sci Med. 2010;71:2130·40. 34:47·51 on Discussion Group. Conflict of inte· rest in science communication: more Nahid P, Bliven EE, Kim EY, Mac Kenzie Horna·Campos OJ, Bedoya·Lama A, than a financial issue. Report from Este· WR, Stout JE, Diem L, Johnson JL, Gag· Romero·Sandoval NC, Martín·Mateo ve Foundation Discussion Group, April neux S, Hopewell PC, Kato·Maeda M; M. Risk of tuberculosis in public trans· 2009. Croat Med J. 2010;51:7·15. Tuberculosis Trials Consortium (Caylà port sector workers, Lima, Peru. Int J J). Influence of M. tuberculosis lineage Tuberc Lung Dis. 2010;14:714·9. Martín·Cantera C, Prieto·Alhambra D, variability within a clinical trial for pul· Roig L, Valiente S, Perez K, Garcia·Ortiz monary tuberculosis. PLoS One. Hurtado I, Alastrue I, García de Olalla P, L, Bel J, Marques F, Mundet X, Bona· 2010;5:e10753. Albiach D, Martín M, Pérez·Hoyos S. In· font X, Birules M, Soldevila N, Briones tervención preventiva en lugares de in· E; LESIONAT Research Group. Risk le· Nelson JL, Moreno A, Orcau A, Altet N, teracción social de hombres que manti· vels for suffering a traffic injury in pri· Martínez·Roig A, Cayla JA, Casals M, enen relaciones sexuales con otros mary health care. The LESIONAT pro· Millet JP, Moraga·Llop F; Childhood Tu· hombres. Gac Sanit. 2010; 24:78·80. ject. BMC Public Health. 2010; 10:136. berculosis Working Group of Barcelo· na. Transmission Of childhood tubercu· Izquierdo C, Oviedo M, Ruiz L, Sintes Martínez·Sánchez JM, Fenández E, Fu losis risk factors associated with an X, Vera I, Nebot M, Bayas JM, Carrata· M, Pérez·Ríos M, Schiaffino A, López unidentified index case and outbreak là J, Varona W, Sousa D, Celorrio JM, MJ, Alonso B, Saltó E, Nebot M, Borràs evolution in Barcelona (1987·2007). Salleras L, Domínguez A; Working JM; Grupo de Evaluación de la Ley sobre Pediatr Infect Dis J. 2010;29:876·9. Group for the Study of the Prevention medidas sanitarias frente al tabaquis· of CAP in the Elderly. Influence of so· mo. Changes in hospitality workers’ ex· Novoa AM, Pérez K, Santamariña·Ru· cioeconomic status on community· pectations and attitudes after the imple· bio E, Marí·Dell’Olmo M, Tobías A. acquired pneumonia outcomes in el· mentation of the Spanish smoking law. Effectiveness of speed enforcement derly patients requiring hospitalization: Gac Sanit. 2010; 24:241·6. through fixed speed cameras: a time a multicenter observational study. series study. Inj Prev. 2010;16:12·6. BMC Public Health. 2010;10:421. Moreno A, Sánchez F, Nelson J, Miró JM, Caylà JA; Grupo de Trabajo de la Novoa AM, Pérez K, Santamariña·Ru· López MJ. The Spanish smoking law: a UITB·TBTC (site 31). On the way to bio E, Marí·Dell’Olmo M, Ferrando J, model to be followed? Int J Public He· shortening tuberculosis treatments: clin· Peiró R, Tobías A, Zori P, Borrell C. Im· alth. 2010;55:231·2. ical trials of the Unitat d’ Investagació en pact of the penalty points system on Tuberculosi de Barcelona supported by road traffic injuries in Spain: a time·se· López MJ, Nebot M, Ramos P, Ariza C, the Centers for Disease Control and Pre· ries study. Am J Public Health. Brotons M, Fernández E. Can smoking vention. Gac Sanit. 2010;24:171.e1·6. 2010;100:2220·7. cessation be successfully promoted among hospitality workers? Results of Morrison J, Borrell C, Marí·Dell’Olmo Orriols R, Isidro I, Abu·Shams K, Cos· a pilot intervention. Occup Environ M, Ruiz Cantero MT, Benach J, Fernán· ta R, Boldu J, Rego G, Zock JP and Med. 2010;67:503·4. dez E, Pasarín MI, Pérez G, Cascant L, other members of the Enfermedades Alvarez·Dardet C, Artazcoz L, Pérez K, Respiratorias Ocupacionales y Medio· López·Torrent E, Forcada C, Miller F, Pa· García·Calvente Mdel M, Ruiz I; Grupo ambientales (EROM) Group (Caylà sarin MI, Foz G; coordinadores de los de Trabajo Sobre Género y Salud Públi· JA). Reported Occupational Respira· Salut pública Memòria 2010 43 tory Diseases in Three Spanish Regi· Sanz M, Brugulat Guiteras P. Desigual· ring PM2.5 and vapor·phase nicotine. ons. Am J Ind Med. 2010;53:922·30. dades sociales en la salud mental infan· Environ Res. 2010;110:750·5. til en Cataluña An Pediatr (Barc). Palència L, Espelt A, Rodríguez·Sanz M, 2010;73:233·40. Tobías A, de Olalla PG, Linares C, Bleda Puigpinós R, Pons·Vigués M, Pasarín MI, MJ, Caylà JA, Díaz J. Short·term effects Spadea T, Kunst AE, Borrell C. Socio· Rodellar S, Fontcuberta M, Arqués JF, of extreme hot summer temperatures economic inequalities in breast and cervi· Calderon J, Ribas Barba L, Serra·Majem on total daily mortality in Barcelona, cal cancer screening practices in Europe: LL. Mercury and methylmercury intake Spain. Int J Biometeorol. 2010;54:115·7. influence of the type of screening pro· estimation due to seafood products for gram. Int J Epidemiol. 2010;39:757·65. the Catalonian population (Spain). Food Tudó G, Rey E, Borrell S, Alcaide F, Co· Addit Contam Part A Chem Anal Con· dina G, Coll P, Martín·Casabona N, Pañella H, Calzada N, Beneyto V, Valero trol Expo Risk Assess. 2010;27:29·35. Montemayor M, Moure R, Orcau A, N, Gracia J, Rodríguez P. Legionellosis Salvadó M, Vicente E, González·Martín in a site with low risk of proliferation. Romagosa XP, Clascà AV, Adell MA, J. Characterization of mutations in Gac Sanit. 2010;24:498·500. García De Olalla P, López Del Vallado streptomycin·resistant Mycobacterium JM. Consumo de drogas en menores tuberculosis clinical isolates in the area Pasarín MI, Forcada C, Montaner I, De residentes en un área urbana pequeña. of Barcelona. J Antimicrob Chemother. Peray JL, Gofin J. Community health: Adicciones. 2010;22:331·7. 2010;65:2341·6. integration of primary care and public health competencies. SESPAS report Sánchez·Martínez F, Ariza Cardenal Urbanos R; Grupo de Trabajo de SES· 2010. Gac Sanit. 2010;24:23·7. C, Pérez Giménez A, Diéguez Ferrer PAS sobre una Futura Ley Estatal de M, López Medina MJ, Nebot Adell M. Salud Pública (Villalbí JR). Recomenda· Pérez A, Ariza C, Sánchez·Martínez F, Process evaluation of the school·ba· ciones para una futura Ley de Salud Nebot M. Cannabis consumption initia· sed cannabis use prevention program Pública en España. Gac Sanit. tion among adolescents: a longitudinal “xkpts.com” in adolescents from 2010;24:89·94. study. Addict Behav. 2010;35:129·34. Barcelona in 2006. Adicciones. 2010; 22:217·26. Villalbí JR, Cleries M, Bouis S, Peracho Pérez G, García·Subirats I, Rodríguez· V, Duran J, Casas C. Decline in hospita· Sanz M, Díez E, Borrell C. Trends in ine· Serral G, Puigpinós·Riera R, Robles I, lisations due to dog bite injuries in Ca· qualities in induced abortion according Pons·Vigués M, Borrell C. Satisfacción y talonia, 1997·2008. An effect of go· to educational level among urban wo· expectativas de las mujeres participan· vernment regulation? Inj Prev. 2010; men. J Urban Health. 2010;87:524·30. tes en el Programa de Detección Precoz 16:408·10. de Cáncer de Mama de Barcelona tras Pérez A, Nebot M, Maciá M, Panadés 10 años de funcionamiento. Rev Esp Villalbí JR, Carreras F, Martín·Moreno R; Collaborative Group for Evaluation Salud Pública. 2010; 84: 717·729. JM, Hernández·Aguado I. La cartera de of LS Outbreak Control Measures. An Servicios de Salud Pública en el Sistema outbreak of 400 cases of lipoatrophia Sintes X, Nebot M, Izquierdo C, Ruiz L, Nacional de Salud: la aportación de la semicircularis in Barcelona: effective· Domínguez A, Bayas JM et al. Factors Administración General del Estado. Rev ness of control measures. J Occup Envi· associated with pneumococcal and in· Esp Salud Publica. 2010;84:247·54. ron Med. 2010;52:751·7. fluenza vaccination in hospitalized pe· ople aged 65 years. Epidemiol Infect. Villalbí JR, Casas C, Bartoll X, Artazcoz Perez K. Towards new patterns of mo· 2010:1·8. L, Ballestín M, Borrell C, Camprubí E, bility. J Epidemiol Community Health. Durán J, García R, Rodríguez P, Salame· 2010;64:8·9. Stirbu I, Kunst AE, Bopp M, Leinsalu ro M. Indicadores para la gestión de los M, Regidor E, Esnaola S, Costa G, servicios de salud pública. Gac Sanit. Pérez G, Villegas R, Ruiz·Muñoz D, Martikainen P, Borrell C, Kalediene R, 2010;24:378·84. Rodríguez·Sanz M. Determinants of Rychtarikova J, Artnik B, Deboosere P, oral contraception use in a southern Mackenbach JP. Educational inequali· Villalbí JR, Baranda L, López MJ, Nebot European setting. Eur J Contracept Re· ties in avoidable mortality in Europe. M. El tabaco en los establecimientos de prod Health Care. 2010;15:48·53. Epidemiol Community Health. 2010; restauración y hostelería: estudio ob· 64:913·20. servacional en Barcelona, 2008. Gac Rajmil L, Díez E, Peiró R. Social inequa· Sanit. 2010;24:72·4. lities in child health. SESPAS report Sureda X, Fu M, López MJ, Martínez· 2010. Gac Sanit. 2010;24:42·8. Sánchez JM, Carabasa E, Saltó E, Martí· Villalbí JR. La regulación del uso del ta· nez C, Nebot M, Fernández E. Second· baco reduce la prevalencia de fumado· Rajmil L, López·Aguilà S, Mompart Pe· hand smoke in hospitals in Catalonia res y su consumo. Aten Primaria. 2010; nina A, Medina Bustos A, Rodríguez (2009): a cross·sectional study measu· 42:314·5. 44 Wolbers M, Babiker A, Sabin C, Young diversos cursos periòdics, que de for· Així mateix, l’ASPB ha participat en els J, Dorrucci M, Chêne G, Mussini C, ma consolidada s’ofereixen anualment programes del Mestratge sobre Dro· Porter K, Bucher HC; CASCADE Colla· o biennalment, sovint en col·laboració godependències de les universitats de boration Members (Caylà JA, García de amb institucions acadèmiques que els Barcelona i de Santiago de Composte· Olalla P). Pretreatment CD4 cell slope han acreditat. En el camp de la docèn· la i amb el Mestratge en Prevenció de and progression to AIDS or death in cia cal esmentar la col·laboració amb Riscos Laborals de l’Institut Català de HIV·infected patients initiating antiret· la Facultat de Medicina i de Veterinària Tecnologia. També s’ha col·laborat en roviral therapy · the CASCADE collabo· de la Universitat Autònoma de Barce· cursos de postgrau de l’Escola Univer· ration: a collaboration of 23 cohort lona. A més, cal destacar les experièn· sitària d’Infermeria de la Universitat de studies. PLoS Med. 2010; 7:e1000239. cies de col·laboració del Laboratori Barcelona, en el Diploma d’Infermeria amb la Facultat de Química. L’ASPB del treball organitzat per l’Institut HIV·CAUSAL Collaboration, Ray M, Lo· acull tant estudiants de formació pro· d’Estudis de la Salut de la Generalitat gan R, Sterne JA, Hernádez·Díaz S, Ro· fessional com universitaris de pre· grau de Catalunya i l’Institut d’Educació bins JM, García de Olalla P, et al. The en pràctiques. Contínua de la Universitat Pompeu effect of combined antiretroviral therapy Fabra, i en cursos de l’Escola Universi· on the overall mortality of HIV·infected Docència de postgrau. L’Agència par· tària d’Infermeria de la Creu Roja. individuals. AIDS. 2010; 24:123·37. ticipa en el programa oficial de mes· tratge en salut pública que ofereixen Personal investigador en formació i les Universitats Pompeu Fabra i Autò· becaris de recerca. L’ASPB recluta be· Altres publicacions noma de Barcelona, contribuint amb caris de recerca, especialment entre professors i estant present als espais estudiants de post· grau. A més, acull Borrell C, Marí·Dell’Olmo M, Dalmau de coordinació i planificació del pro· alguns candidats a doctor que treba· A, Rodríguez·Sanz M, Puigpinós R, grama. Històricament és rellevant la llen en camps relacionats amb les García·Altés A. Les desigualtats socials col·laboració amb l’Escola de Salut activitats de l’ASPB, a petició del seu en salut. A: Fuster Sobrepere J. L’agen· Pública de la Johns Hopkins Univer· departament universitari i personal da Cerdà: construint la Barcelona me· sity, amb un conveni específic que ha investigador en formació (PIF) o de tropolitana. Barcelona: Lunwerg, 2010. permès establir un campus a Barcelo· suport a la recerca. L’any 2010 hem na (el Fall Institute). També és molt tingut 30 persones implicades així en important la implicació de l’ASPB en activitats de recerca, dels que 7 eren Docència la formació de residents en medicina becaris o PIF de l’Agència, i 23 PIF preventiva i salut pública, formant contractats pel CIBERESP per realitzar L’ASPB ha anat desenvolupant una part d’una Unitat Docent amb la Uni· projectes a l’Agència, a més de 4 oferta docent basada en gran part en versitat Pompeu Fabra i l’IMAS, i aco· metges en formació MIR de medicina la seva experiència pràctica, que inclou llint per tant els MIR als seus serveis. preventiva i salut pública. indicAdoRs de docènciA 2007-10. 2007 2008 2009 2010 Docència Cursos de pregrau amb participació docent (crèdits) 1 1 1 1 Cursos postgrau amb participació docent (crèdits) 25 27 25 23 Cursos postgrau dirigits (crèdits) 15 15 15 15 Cursos Fall Campus JHU amb participació docent ASPB 8 8 10 11 Estudiants en pràctiques 17 36 50 58 Estudiants de postgrau i MIR acollits 4 4 4 14 Professionals ASPB amb nomenament docent acadèmic 7 6 7 8 Recerca Projectes de nova adjudicació 7 17 9 8 Projectes actius 34 39 40 29 Articles publicats en revistes indexades 61 76 99 82 Altres publicacions 14 8 9 6 Becaris & PIF ASPB 5 6 7 7 PIF* CIBERESP 14 32 22 23 *PIF: Personal investigador en formació. Edició: Agència de Salut Pública de Barcelona. Pl. Lesseps, 1, 08023 Barcelona Tel. 93 238 45 45 Fax 93 217 31 97 www.aspb.cat Coordinació tècnica: Montserrat Arissó, Joan Ramon Villalbí Disseny gràfic i maquetació: PRIMER SEGONA serveis de comunicació Dipòsit legal: B-40.065-2011 Tiratge: 1.000 exemplars Juliol de 2011 Imprés sobre paper reciclat Memòria 2010 Tu ets protagonista de la salut de Barcelona! Seu central de l’Agència de Salut Pública de Barcelona Pl. Lesseps, 1 • 08023 Barcelona Tel 93 238 45 45 • Fax 93 217 31 97 direccio@aspb.cat Agència de Salut Pública de Barcelona I www.aspb.cat Agència de Salut Pública de Barcelona Memòria 2010