Institut Municipal 
d’Assistència Sanitària
M E M Ò R I A I M A S.  B A R C E L O N A 2001

Institut Municipal 
d’Assistència Sanitària
M E M Ò R I A I M A S.  B A R C E L O N A 2001
Consell d’Administració 4
Comissió executiva 4
Presentació 5
Serveis sanitaris accessibles per a la ciutat 6
Urgències, serveis de confiança
Atenció especialitzada a les consultes externes i els hospitals de dia
Més intervencions, menys esperes
Salut per a tothom
Serveis i professionals més propers a la gent
Els avenços en una atenció molt especialitzada 11
Oncologia: prevenció, innovació, tecnologia, curació
Càncer de mama: avançar en qualitat de vida
Ampliem els serveis en salut mental
El repte d’atendre cada vegada millor la gent gran
Per millorar la mobilitat de les persones
Diagnòstic, atenció urgent i recerca en neurociències
Millorar la tecnologia és avançar 17
La tecnologia com a suport del diagnòstic
Creix l’activitat diagnòstica
Investiguem en biomedicina 19
Cap a l’excel·lència en la recerca
Ensenyem ciències de la salut 20
Ensenyar i aprendre és part de la nostra feina
El futur cap on anem 21
Professionalitat i motivació
Capacitat d’atenció, capacitat de gestió
El nou centre Fòrum de l’Hospital del Mar al Fòrum 2004
La qualitat, el camí que fem dia a dia
El Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona
Alta tecnologia
Oferta de serveis assistencials 27
L’IMAS en dades 29
Òrgans de direcció 33
Directori de centres 34
Consell d’Administració 
President
Im. Sr. José Cuervo i Argudín
Vicepresident
Sr. Josep Prat i Domènech
Vocals
Sr. Salvador Doy i Pica
Sr. Oriol Morera i Miralta
Sr. Joan Guix i Oliver
Sr. Joan Raurich i Llach
Sr. Francisco Álvarez i Lerma
Sr. Raimon Belenes i Juárez, conseller delegat
Secretària delegada
Sra. Mercè Ribalta i Baró
Interventor delegat
Sr. Antoni Estrada i Manaut
Hi assisteix
Sr. Jordi Varela i Pedragosa, gerent
Comissió Executiva
President
Sr. Raimon Belenes i Juárez
Vocals
Sr. Salvador Doy i Pica
Sr. Joan Guix i Oliver
Sr. Francisco Álvarez i Lerma
Secretària delegada
Sra. Mercè Ribalta i Baró
Interventor delegat
Sr. Antoni Estrada i Manaut
Hi assisteix
Sr. Jordi Varela i Pedragosa, gerent
Composició el 31 de desembre de 2001
4 Memòria IMAS. Barcelona 2001 
Presentació
La publicació de la memòria d’una institució és, de salut maternoinfantil i de salut sexual i
també, un acte de rendiment de comptes a la reproductiva.
societat. És difícil transmetre a la comunitat que
s’atén el conjunt d’activitats, assoliments i • La inauguració del dispositiu d’urgències de
problemes que les organitzacions de serveis públics Psiquiatria a l’Hospital del Mar ha representat
desenvolupen, i fer-ho de forma exhaustiva, ordenada una clara millora d’accessibilitat a aquest servei
i comprensible. Per això, per a una institució per part dels ciutadans de Ciutat Vella, Sant
sanitària pública com és l’IMAS l’elaboració i Martí i Sants-Montjuïc.
presentació d’aquesta memòria és una oportunitat
d’adreçar-se a la societat, a les institucions amb què • Paral·lelament, els hospitals de l’IMAS estan
es relaciona (altres centres sanitaris, institucions desenvolupant l’atenció al procés agut de la
ciutadanes, professionals i científiques...) i, per malaltia amb un important esforç en la
descomptat, als seus professionals. superespecialització en aspectes d’alta complexitat
tecnològica. El nucli de desenvolupament de
Aquest esforç d’explicar qui som, què fem i com ho l’IMAS, l’Hospital del Mar i l’IMIM es reforça
fem està en la base del canvi que reflecteix aquesta amb la seva integració en el projecte del Parc de
nova memòria que, a diferència de les anteriors, és Recerca Biomèdica de Barcelona. En aquest sentit,
més fàcil de llegir i de comprendre, fins i tot per a vull destacar la incorporació al projecte de
un públic no especialitzat. És, per tant, una l’Institut d’Alta Tecnologia PRBB, amb equips
memòria dirigida a les persones de la nostra d’última generació com la tecnologia PET-
comunitat de referència, les quals sempre podran Ciclotró, que permetrà potenciar línies
consultar la nostra web per obtenir més informació: d’assistència i investigació en el camp de les
www.imasbcn.com. malalties més prevalents, com ara les relacionades
amb l’oncologia, la cardiologia i les neurociències.
L’IMAS és una institució que va néixer amb una
gran vocació de servei a la ciutat i als ciutadans, i • Com a darrer punt, i no menys important que els
que des de la seva creació s’ha anat desenvolupant i anteriors, vull destacar la gran activitat d’atenció
modernitzant d’acord amb l’evolució de la ciutat. sanitària i sociosanitària que es desplega a tots els
L’envelliment de la població, sobretot a Ciutat Vella, centres de l’IMAS: l’Hospital del Mar, l’Hospital
però també la incorporació de la població de les de l’Esperança, el Centre Peracamps, el Centre
noves àrees corresponents a Diagonal Mar i la Geriàtric i l’Institut Psiquiàtric, però també les
influència de la població immigrada, fan que en la activitats de recerca a l’IMIM, i les de formació en
població d’aquesta àrea s’hagin registrat canvis ciències de la salut que es porten a terme a l’Escola
notables durant els últims anys. La resposta de Universitària d’Infermeria del Mar, l’Escola
l’IMAS a aquesta nova realitat social es concreta en Bonanova de Formació Professional Sanitària, la
l’adaptació dels serveis que s’ofereixen a la població UDIMAS i els estudis de Biologia Humana de la
per respondre plenament a aquestes noves Universitat Pompeu Fabra.
necessitats. 
Tots els esforços descrits pretenen adaptar el nivell
Com a resum del que ha estat el 2001, m’és grat de qualitat del nostre servei a les noves demandes i
destacar alguns dels projectes i de les realitats que es exigències dels ciutadans i, val la pena insistir-hi, no
descriuen a les pàgines d’aquesta memòria: es poden dur a terme sense la col·laboració dels
nostres professionals, empleats i sindicats. A tots ells
• Durant l’any 2001 es va elaborar i aprovar el els agraeixo el seu esforç, col·laboració, lleialtat i
projecte del nou Centre Fòrum de l’Hospital del majoritari sentit de “fer pinya” per fer de l’IMAS
Mar per apropar als ciutadans de Sant Martí alguns una gran institució sanitària de la societat, estimada
dels serveis sociosanitaris i de salut mental. i apreciada per la ciutadania. A tots ells, ciutadans i
ciutadanes i professionals, ens devem, i els hem
• El desplegament i consolidació del Programa d’oferir un futur d’il·lusió.
sanitari d’atenció a la dona per als districtes de
Ciutat Vella i Sant Martí ha implicat una major José Cuervo i Argudín
presència de l’Hospital del Mar en tots els serveis President del Consell d’Administració
Per a més informació sobre l’activitat de l’IMAS i els seus centres
podeu consultar la web www.imasbcn.com
Memòria IMAS. Barcelona 2001 5
Serveis sanitaris accessibles per a la ciutat
QUATRE PUNTS D’URGÈNCIES VOLUM D’ACTIVITAT
L’IMAS contribueix a la prestació d’atenció sanitària En els nostres centres atenem diàriament al voltant
urgent de la ciutat amb quatre punts ubicats als seus de 400 persones, que suposen 144.948 assistències
centres de l’Hospital del Mar, el Centre Peracamps, anuals. Aquests pacients, que acudeixen de forma
l’Hospital de l’Esperança i l’Institut Psiquiàtric. espontània o derivats pels seus metges de capçalera,
han representat 14.095 ingressos el 2001, el 50,9%
dels ingressos anuals de l’IMAS, i 2.369
intervencions urgents, el 18,2% del total
Quatre punts estratègics d’intervencions que s’han realitzat.
en els dispositius
d’urgències de la ciutat. INCREMENT CONSTANT A L’HOSPITAL DEL MAR
Així mateix, hem constatat un augment sostingut de
les visites al Servei d’Urgències de l’Hospital del
Mar, al voltant d’un 3% respecte de l’any 2001 i un
13% en els darrers cinc anys, la qual cosa el
consolida com a centre de referència de l’àrea de
Ciutat Vella i Sant Martí. 
OBERTURA DE NOUS ESPAIS
Durant l’any 2001 s’ha millorat l’accessibilitat al
servei amb la reforma de l’entrada d’ambulàncies, de
vehicles i de vianants. 
URGÈNCIES DE PSIQUIATRIA, MÉS A PROP
La posada en marxa d’una nova àrea d’Urgències
Psiquiàtriques ha permès apropar la cobertura
d’atenció urgent a les malalties mentals. A la
població que s’atenia de Nou Barris, Horta-
Guinardó i Sant Andreu, s’afegeix la de Ciutat Vella,
Sant Martí i Sants-Montjuïc.
Urgències, serveis de confiança
Punts neuràlgics. L’atenció urgent representa la seguretat i la confiança del ciutadà en
els serveis que li han de proporcionar una solució ràpida en alguns dels moments més
importants de la seva vida. 
COORDINATS AMB TOTA LA CIUTAT AUGMENT D’ESPECIALITATS
Els serveis d’Urgències de l’IMAS formen part dels Com a resposta a l’evolució de les necessitats de la
dispositius de la ciutat per a les emergències mèdiques població i de la recerca en el tractament de
de la població i es coordinen amb els plans d’actuació diferents patologies, ens hem adaptat i hem
de Barcelona i Catalunya pel que fa a epidèmies o introduït noves àrees en l’atenció urgent, com la
situacions crítiques, a través de la participació i el neurologia en la patologia dels ictus o la urologia
desenvolupament dels protocols d’assistència i els per a les consultes, cada vegada més freqüents,
circuits informatius necessaris en els moments de d’aquesta especialitat.
màxima alerta, com les campanyes d’hivern.
6 Memòria IMAS. Barcelona 2001 
Serveis sanitaris 
accessibles per a la ciutat
LA COORDINACIÓ AMB LA PRIMÀRIA: AMPLIACIÓ DE DERMATOLOGIA
UN PAS ESSENCIAL
També s’han incorporat nous espais i equipaments al
Actualment, a les consultes externes dels hospitals Servei de Dermatologia, un dels més sol·licitats, el
del Mar i de l’Esperança es visiten diàriament al qual s’ha dotat d’una Unitat de Tractament de la
voltant de 1.400 persones. Psoriasi i d’altres malalties cutànies freqüents amb una
unitat de tractament amb rajos ultraviolats, el PUVA. 
Atenció especialitzada 
a les consultes externes i els hospitals de dia
Atenció especialitzada hospitalària. Les consultes externes dels hospitals garanteixen l’atenció
especialitzada de tots els serveis mèdics i quirúrgics, la continuïtat dels tractaments subaguts de
llarga durada i el control postquirúrgic o el posterior a l’hospitalització.
El grau de complexitat de les visites
augmenta i els hospitals de dia
garanteixen un tractament intensiu 
i una gran accessibilitat.
UNITAT D’AVALUACIÓ GERIÀTRICA
L’IMAS promou la creació de noves prestacions
sanitàries, entre les quals destaca durant el 2001 la
primera llavor de la Unitat d’Avaluació Geriàtrica,
HOSPITALS DE DIA
que preveu l’assistència integral de la població
anciana amb una problemàtica múltiple i complexa, L’assistència en hospitals de dia també ha pres més
amb assistència especialitzada i que dóna resposta a protagonisme l’any 2001: s’han incrementat les
la demanda creixent de la població. visites a l’hospital de dia de Malalties Infeccioses,
Endocrinologia, Oncologia i Hematologia, i s’hi han
V I S I T E S  A  L E S  C O N S U LT E S  E X T E R N E S afegit noves prestacions com ara la Psiquiatria i
Primeres Visites Hospital l’hospital de dia de Digestiu. Aquest tipus d’atenció
visites successives de dia permet una accessibilitat total del pacient als
1999 61.844 250.318 15.904 facultatius, i alhora és idònia per aplicar tractaments
2000 61.218 260.647 16.905 de certa complexitat sense que calgui l’ingrés
2001 64.459 277.964 19.099 hospitalari.
Memòria IMAS. Barcelona 2001 7
Serveis sanitaris 
accessibles per a la ciutat
REDUCCIÓ DE LES LLISTES D’ESPERA INTERVENCIONS DE CIRURGIA MAJOR AMBULATÒRIA
SOBRE EL TOTAL D’ALTES QUIRÚRGIQUES
Durant l’any 2001 s’ha aconseguit que determinats
procediments, com ara els d’Otorinolaringologia i 40%
Oftalmolgia reduissin les seves llistes d’espera en 39
més de mig any. Així mateix, s’ha incrementat el 38
37
nombre d’intervencions de cataractes i de cirurgia 36
ortopèdica de genoll i varices, gràcies a l’augment de 35%
contractació d’activitat amb el CatSalut. 34
33
32
CIRURGIA AMBULATÒRIA: MÉS CONFORT 31
30%
PER AL PACIENT 1999 2000 2001
La consolidació de la cirurgia major ambulatòria
(CMA) en determinats procediments quirúrgics ha
estat determinant per garantir més confort i qualitat
VOLUM D’ACTIVITAT
de l’assistència als malalts, i al mateix temps ha
agilitzat les llistes d’espera en serveis com A l’Hospital del Mar i l’Hospital de l’Esperança es
Oftalmologia o Otorinolaringologia. realitzen diàriament unes 60 intervencions, que
suposen un total anual de 13.022 intervencions de
cirurgia major i 3.130 intervencions menors als
dispensaris. Cal destacar el Servei d’Oftalmologia,
que ha realitzat 2.905 intervencions per cataractes.
Més intervencions,
menys esperes
Treballem per millorar. El temps
d’espera entre la prescripció d’una
intervenció quirúrgica i la seva
realització és una qüestió que ens
preocupa i en la qual treballem per
millorar. 
RESPONEM A LA DEMANDA DE 
LA NOSTRA ÀREA
Els centres de l’IMAS estan realitzant el 95% de
les intervencions que els estudis mostren que
pertoquen a les seves àrees d’influència. Tot i això,
la demanda és elevada, cosa que es pot entendre si
s’analitza la procedència dels nostres malalts, molts
dels quals acudeixen des d’altres àrees de la ciutat.
Les llistes d’espera s’han
reduït notablement en
procediments com les
cataractes.
8 Memòria IMAS. Barcelona 2001 
Serveis sanitaris 
accessibles per a la ciutat
EL PSAD: L’ATENCIÓ A LA DONA
Actualment, el Programa sanitari L’assistència integral tocoginecològica
d’atenció a la dona (PSAD) comprèn a la dona i diferents programes
l’atenció integral ginecològica, d’educació sexual i contraceptiva per
tocològica i preventiva de les àrees de
Ciutat Vella i Sant Martí, i atén al a joves i població immigrant han
voltant de 185 dones diàriament. centrat l’activitat de l’any 2001.
Compta amb 47 professionals de
ginecologia, psicologia, auxiliars
d’infermeria i llevadores. 
Durant l’any 2001 hem potenciat la relació del
PSAD amb els districtes, amb la Regidoria de
Joventut i amb l’Institut Català de la Salut, i hem
liderat la protocol·lització dels programes d’atenció
als joves, en els quals l’IMAS és pioner.
LES TARDES JOVES: EDUCACIÓ SEXUAL 
PER A TOTS I TOTES
L’educació sanitària en temes de sexualitat i
contracepció per a la població jove es concreta en
“Les tardes joves”, una iniciativa que implica
setmanalment uns trenta joves en xerrades, sessions
col·lectives i consultes personalitzades on es tracten
dubtes sobre sexualitat, ginecologia i contracepció.
A més, el Programa sanitari d’atenció a la dona
inclou activitats adreçades als centres escolars i a
l’educació maternal.
Salut per a tothom
L’IMAS sempre s’ha vinculat directament als programes de salut comunitària a la ciutat de
Barcelona. Els darrers anys, arran de la remodelació que es va emprendre l’any 1998, hem
pogut apropar l’atenció tocoginecològica integral a la nostra població de referència i hem
aconseguit que sigui als centres hospitalaris on s’atenguin les malalties de més complexitat.
ATENCIÓ MATERNOINFANTIL A LA POBLACIÓ El PSAD ha desenvolupat l’any 2001 un taller per
IMMIGRANT atendre les necessitats específiques de les dones
magrebines de Ciutat Vella, en especial en els
L’IMAS lidera actualment l’atenció a la població
àmbits educatius pel que fa a nutrició, preparació al
immigrant de Barcelona, un fet que es constata en
part i puerperi.
totes les àrees però especialment en l’atenció a la
dona. L’atenció a població immigrant a Obstetrícia
representa un 39% dels parts i un 34% dels infants
atesos al Servei de Pediatria. P R O G R A M A  S A N I TA R I  D ’AT E N C I Ó  A  L A  D O N A
Ginecologia Tocologia Psicologia Treball social
Ciutat Vella 14.906 4.289 986 258
Sant Martí 23.421 4.721 1.140 176
Memòria IMAS. Barcelona 2001 9
Serveis sanitaris 
accessibles per a la ciutat
Actualment, s’ha aconseguit la coordinació i A C T I V I TAT  D ' E S P E C I A L I TAT S  D E  L A  R E F O R M A
presència física dels nostres especialistes a sis ABS, (el D E  L’AT E N C I Ó  E S P E C I A L I T Z A D A
total de les del Districte de Ciutat Vella), a més de la Primeres visites Visites successives
de la Vila Olímpica, de les següents especialitats: Cardiologia 1.004 3.308
cardiologia, cirurgia general, urologia, reumatologia, Digestiu 886 2.044
Endocrinologia 574 2.210
pneumologia, digestologia, endocrinologia i Pneumologia 642 1.541
traumatologia. A la pràctica, representen al voltant Reumatologia 1.234 1.654
de cinquanta especialistes ubicats a les àrees bàsiques Cirurgia general 1.235 303
de salut, amb una periodicitat que varia segons el Cirurgia ortopèdica i traumatologia
servei i la demanda de cada àrea. (Hospital del Mar) 3.346 4.445
Urologia (Hospital del Mar) 1.183 2.286
Total 10.104 17.791
Serveis i professionals més propers a la gent
Els especialistes van a l’atenció primària. La Reordenació de l’Atenció Especialitzada (RAE)
que es va iniciar l’any 1994 està, en aquests moments, en fase de consolidació i expansió des de
l’Hospital del Mar cap a les àrees bàsiques de salut (ABS) de la seva àrea de referència.
de 27.895 visites ha representat, entre altres, la
realització de petites intervencions als ambulatoris,
la supressió de determinades gestions i repeticions
de visita o de proves, incorporant l’admissió a les
llistes d’espera per a intervenció des dels ambulatoris
i garantint la continuïtat del procés i coordinació
entre nivells d’atenció sanitària.
La proximitat de ESPECIALISTES RESOLUTIUS I A PROP
l’especialista augmenta La RAE fa possible que els metges de capçalera
la satisfacció de comptin amb la presència d’un consultor especialista
personalitzat i amb capacitat resolutiva que eviti
ciutadans i ciutadanes. derivacions hospitalàries innecessàries. Es comparteix
la història clínica, es fan protocols diagnòstics i
terapèutics conjunts i s’acorden els protocols de
El darrer trimestre del 2001 s’ha iniciat la derivació al centre hospitalari. Encara que també es
Reordenació de l’Atenció Especialitzada a l’ABS del comparteix el personal de suport –infermeres,
Besòs, en l’etapa que ha d’acabar el 2004 amb la total auxiliars i administratius– la implantació de la
cobertura del Districte de Sant Martí i, reforma ha suposat un augment de la plantilla de
conseqüentment, del 100% d’àrees de la nostra àrea metges, i la consegüent reducció de la ràtio
de referència. malalts/especialista. 
MILLOREM L’ACCESSIBILITAT RESULTATS
L’objectiu principal de la Reordenació de l’Atenció Amb la consolidació de la Reordenació de l’Atenció
Especialitzada és millorar l’accessibilitat als serveis Especialitzada hem constatat una millora en la
de consulta de diferents especialitats, apropant-la als satisfacció dels usuaris i dels professionals implicats,
usuaris i desenvolupant-la als seus ambulatoris, de i hem aconseguit que la població de la nostra àrea de
forma que s’eviti el desplaçament a l’hospital. referència opti i sigui fidel als nostres centres, que
Aquest acostament, que el 2001 ha suposat un total entén com a propis i propers. 
10 Memòria IMAS. Barcelona 2001 
Els avenços en una atenció molt especialitzada
En els tres darrers anys, l’IMAS ha desenvolupat
diversos avenços diagnòstics i terapèutics, com ara L’IMAS està capacitat per
l’estudi de citogenètica convencional de neoplàsies
hematològiques i tumors sòlids, la introducció de les afrontar els nous reptes de
tècniques d’hibridació in situ o la simulació virtual l’atenció oncològica. 
de tractaments amb radiacions. A més, s’ha dotat de La proximitat del Parc de
nous equipaments per a la digitalització de la
macroscòpia electrònica, per a la microdissecció làser, Recerca és una ocasió única per
la citometria i l’exploració amb ecodòppler amb impulsar aquesta línia de treball.
potenciador de senyal.
PROGRAMA DE DIAGNÒSTIC RÀPID
Les millores en els programes d’oncologia general
tenen un bon exponent en el Programa de diagnòstic
ràpid, implantat de comú acord amb el Consorci
Sanitari de Barcelona i que suposa l’actuació ràpida i
eficient del Comitè de Tumors, al qual es presenten
el 85% dels casos. Aquest programa ha permès
reduir el temps entre el moment del diagnòstic de
certes patologies, com ara els càncer de mama o
colorectal, la intervenció quirúrgica i el tractament
posterior, la qual cosa ha permès avançar en el
pronòstic i minimitzar l’impacte de la malaltia a tots
els nivells.
Oncologia: 
prevenció, innovació, 
tecnologia, curació
En primera línia. L’IMAS concentra l’atenció LES CURES PAL·LIATIVES
oncològica a l’Hospital del Mar i a l’Hospital 
L’atenció oncològica es completa amb les unitats
de l’Esperança, i atèn al voltant del 20% de d’hospitalització de cures pal·liatives a l’Hospital
la patologia oncològica de la ciutat de de l’Esperança, els programes específics d’altes
Barcelona. d’infermeria, l’accessibilitat a l’hospital de dia i
els tractaments domiciliaris del Programa
d’Atenció Domiciliària - Equips de Suport
(PADES), que permeten atendre el malalt de
forma integral, dins i fora dels nostres centres.
NOVES UNITATS FUNCIONALS
RADIOTERÀPIA
Durant el 2001 s’han posat en marxa les noves
unitats funcionals de Còlon i Tumors Urològics, que Durant el 2001 s’ha consolidat i augmentat
agrupen els recursos humans i materials suficients l’activitat del Servei de Radioteràpia de l’Hospital
per tractar de forma sistemàtica i àgil els pacients de l’Esperança, que ha demostrat una gran
que presenten aquestes patologies. Això significa, a capacitat, amb un total de 1.441 primeres visites
la pràctica, la reorganització de circuits i la realitzades i 1.749 sessions terapèutiques a les seves
coordinació entre diferents serveis, que en definitiva instal·lacions, la reforma i ampliació de les quals es
suposen una millora general de la qualitat de va inaugurar l’any 2000 i que són de les més
l’atenció d’aquestes patologies. modernes de tot Catalunya. 
Memòria IMAS. Barcelona 2001 11
Els avenços en una atenció 
molt especialitzada
La qualitat de vida de les dones
amb càncer de mama és el
nostre objectiu immediat.
ABAST
El Programa de cribratge del càncer de mama
cobreix actualment el 40% de les dones de la ciutat,
des que l’any 2001 es va estendre el seu abast
territorial al Districte de Sarrià-Sant Gervasi. El
programa té com a objectiu la detecció precoç de
casos de càncer de mama de la població de dones de
Barcelona entre 50 i 64 anys, i des de 1995 ha
realitzat més de 70.000 mamografies.
LA QUALITAT DE VIDA, UNA PRIORITAT
La qualitat de vida de les pacients centra les noves
línies de treball, amb importants avenços en el
tractament quirúrgic i la detecció mitjançant el
gangli sentinella, que escurça sensiblement els
símptomes postquirúrgics, el dolor i el temps de
recuperació de les pacients, i contribueix a fer menys
traumàtic el procés de la malaltia.
Càncer de mama: 
avançar en qualitat de vida
Els programes de l’IMAS de cribratge i detecció precoç en la població i d’identificació del risc
familiar són capdavanters a l’Estat, especialment pel que fa al càncer de mama. 
P R E V E N C I Ó  D E L  C À N C E R  D E  M A M A LA UNITAT DE CONSELL GENÈTIC
Programa de detecció precoç del càncer de mama a Ciutat Vella, 
Sant Martí, Gràcia i Sarrià-Sant Gervasi La perspectiva preventiva en el cribratge de les
1999 2000 2001 malalties es completa amb la Unitat de Consell
Població invitada 16.175 20.818 27.359 Genètic, que dóna servei a pacients amb malalties
Cobertura del programa neoplàsiques amb probable component hereditari i a
(en % sobre la població invitada) 81,4 80,5 81,3 les seves famílies. 
Aquest projecte té la voluntat d’unir l’assistència
clínica especialitzada de metges i infermeres amb la
recerca genètica i de biologia molecular i amb la
participació del psicooncòleg per tractar les
complicacions psicològiques del procés.
12 Memòria IMAS. Barcelona 2001 
Els avenços en una atenció 
molt especialitzada
DISPOSITIUS D’URGÈNCIES En aquest context, l’any 2001 ens vam adreçar a les
famílies dels usuaris i al públic en general amb
Les urgències psiquiàtriques són una de les àrees de l’organització d’una jornada de portes obertes a
creixement més actiu de l’assistència sanitària en les l’Institut Psiquiàtric, en commemoració del Dia
darreres dècades. A partir de l’obertura de les Mundial de la Salut –que es va dedicar a la Salut
urgències psiquiàtriques a l’Hospital del Mar, Mental–, que va consistir en la realització de debats,
l’IMAS és responsable de la salut mental urgent del actes lúdics i una visita a les instal·lacions. Les
60% de la població de la ciutat de Barcelona. famílies van tenir una bona oportunitat per
preguntar, aclarir dubtes, donar les seves opinions i
VOLUM D’ACTIVITAT compartir la seva experiència en un intercanvi entre
professionals i societat que va ser molt interessant i
Durant l’any 2001 s’han realitzat 34.757 visites de
profitós.
salut mental. Pel que fa a ingressos, se n’han
comptabilitzat 1.571 i s’han atès 4.983 assistències
urgents, 169 de les quals ja s’han fet a les noves
instal·lacions al Servei d’Urgències de l’Hospital del
Mar, inaugurades el desembre de 2001.
Ampliem els serveis en salut mental
Atenció psiquiàtrica integral. L’IMAS és l’única institució que actualment compta en la seva
oferta de salut mental amb hospitalització d’aguts, hospitalització i interconsulta en hospital
general, atenció urgent, centre de salut mental i centre d’atenció, seguiment i hospitalització de
toxicomanies. És, per tant, una de les grans línies de treball actual i amb més projecció de futur.
A PROP DEL MALALT 
A partir d’ara, els nostres reptes s’orienten a
desenvolupar accions adreçades a la prevenció,
promoció i normalització de la salut mental, per tal
d’estendre el coneixement sobre malalties mentals i
normalitzar la situació dels malalts mentals dins de
la societat. 
El treball futur s’adreça a
apropar els dispositius a les
necessitats dels pacients,
concentrar esforços i treballar
en la promoció de la salut
mental des del punt de vista
preventiu.
Memòria IMAS. Barcelona 2001 13
Els avenços en una atenció 
molt especialitzada
A l’IMAS hem optat per integrar l’atenció a la U N I TAT S  A LT E R N AT I V E S  
vellesa com una línia més de treball, dins dels espais A  L ' H O S P I TA L I T Z A C I Ó
destinats a malalts subaguts, defugint de les Hospital de dia
tendències clàssiques a separar aquest tipus de Pacients 53
patologia en centres sociosanitaris. Actes 4.930
Consulta externa
Primeres visites 90
Visites successives 134
PADES
Primeres visites 219
El repte d’atendre Visites successives 2.462
UFISS
cada vegada millor Intervencions 802
la gent gran
La vellesa: una línia de treball pròpia.
Des de les primeres places a l’Antic Asil
del Parc, passant per la creació del
Centre Geriàtric l’any 1977, fins a la
fundació de l’Institut d’Atenció
Geriàtrica i Sociosanitària, l’IMAS ha
demostrat la seva vocació i experiència
per l’assistència integral a la gent gran.
Per fer-ho comptem amb un dispositiu
de prestigi reconegut, acreditat per a la
docència, i un servei d’infermeria
altament especialitzat i motivat.
GENT GRAN MÉS BEN ATESA
L’edat mitjana dels nostres pacients és cada cop Gent gran més ben atesa i
més alta i tal com es constata en els darrers cinc tractada de forma integral
anys està augmentant progressivament. Aquesta des de tots els dispositius de
realitat implica una reconducció de les estratègies
davant aquestes persones, que es consideren malalts l’IMAS.
“fràgils” i requereixen un abordatge molt específic. 
Durant el 2001 s’ha implantat la Unitat d’Avaluació
Geriàtrica a Consultes Externes de l’Hospital del
Mar i s’ha ampliat la Unitat Funcional VOLUM D’ACTIVITAT
Interdisciplinària Sociosanitària (UFISS), que La mitjana d’edat de la totalitat de les persones
coordina geriatres, infermeres especialitzades i ateses als centres de l’IMAS és de 57 anys. Al mateix
treballadors socials. temps, el grup de majors de 70 anys ja és un 40%
La construcció d’un modern centre d’atenció del total dels pacients hospitalitzats. 
psicogeriàtrica a la zona del Fòrum 2004, on La complexitat dels casos de gent gran abasta, a més
s’ubicaran els serveis de l’actual Centre Geriàtric, de la patologia per la qual ingressen, altres
permetrà enfortir els llaços amb l’Hospital del Mar i problemàtiques que cal atendre, especialment les de
oferir a la població de referència un nou centre tipus social. Anualment es tracten 802 casos des de
modern i especialitzat en el tractament integral de la Unitat Funcional Interdisciplinaria sociosanitària
la gent gran. (UFISS).
14 Memòria IMAS. Barcelona 2001 
Els avenços en una atenció 
molt especialitzada
REHABILITACIÓ: SERVEI DE REFERÈNCIA 
A LA CIUTAT Els equips de Reumatologia, Cirurgia
El Servei de Medicina Física i Rehabilitació ha Ortopèdica i Rehabilitació es
esdevingut en els darrers anys un dels serveis de coordinen per donar el millor servei en
referència de la ciutat, especialment pel que fa al
tractament subagut de l’hemiplegia. les patologies de l’aparell locomotor.
Les excel·lents instal·lacions del servei, ubicades
a l’Hospital de l’Esperança, van fer possibles 8.927
visites a Medicina Física i Rehabilitació l’any 2001 i
al voltant de 100.000 tractaments ambulatoris, que
inclouen electroteràpia, mecanoteràpia, fisioteràpia,
crioteràpia, banys de parafina, traccions cervicals o
lumbars i banys alternatius. Altres teràpies
específiques van ser la logopèdia, la teràpia
ocupacional i l’escola de l’esquena.
Per millorar 
la mobilitat de 
les persones
La patologia de l’aparell locomotor
representa un gran volum assistencial per a
l’IMAS. Atesa la prevalença entre la nostra
població de les malalties que afecten la
Els equips de cirurgia ortopèdica de l’Hospital
mobilitat de les persones, aquesta és una del Mar i de l’Esperança treballen per assolir la
línia de treball prioritària i en la qual des de màxima qualitat en les intervencions, a través
fa anys treballem per millorar i oferir de la incorporació de noves tècniques. Cal
l’atenció més avançada i de més qualitat. destacar la incorporació de tecnologies com el
navegador quirúrgic a l’Hospital del Mar en les
intervencions que requereixen un alt grau
d’exactitud, com les de columna o maluc. 
LA CIRURGIA ORTOPÈDICA I TRAUMATOLOGIA LA REUMATOLOGIA
La col·locació i el recanvi de pròtesis són dels El Servei de Reumatologia desenvolupa la seva
processos que suposen més activitat i requereixen activitat entre l’Hospital del Mar i l’Esperança,
una acció coordinada entre la visita especialitzada a i ofereix àrea d’hospitalització, consulta
l’atenció primària, la gestió de les llistes d’espera i externa, densitòmetre i hospital de dia per a
els avenços tècnics en les diferents intervencions. En l’administració dels tractaments biològics més
l’àrea ambulatòria s’han realitzat 29.240 visites i innovadors i actius per a les malalties
s’han practicat un total de 2.382 intervencions. autoimmunes com l’artritis reumatoide. 
Les línies de treball de més relleu d’aquest
servei, que el 2001 ha fet 17.897 visites
ambulatòries, es duen a terme en l’àrea de la
patologia òssia, amb l’osteoporosi i la malaltia
de Paget, i les artropaties inflamatòries,
especialment l’artritis precoç. 
Memòria IMAS. Barcelona 2001 15
Els avenços en una atenció 
molt especialitzada
NOUS TESTS DIAGNÒSTICS
Els Servei de Neuropsicologia desenvolupa una
important activitat de recerca en la detecció precoç i
el tractament de la malaltia d’Alzheimer, de forma 1999 2000 2001
coordinada amb els serveis de Psiquiatria i Geriatria. Accident vascular cerebral 353 348 330
Ictus transitoris 77 104 99
Durant el 2001 s’ha iniciat un important estudi
multicèntric per al disseny de nous tests per
determinar les capacitats mentals, amb els quals es
podrà determinar el moment exacte dels processos de
demència i dur a terme les actuacions més adequades
en cada cas.
Diagnòstic, atenció urgent i recerca 
en neurociències
El treball en neurociències està emmarcat pel context social i l’envelliment de la nostra
població de referència, així com per l’encàrrec d’ampliar en diferents aspectes l’atenció en
salut mental. Per aquest motiu, la línia de treball en la malaltia d’Alzheimer, la valoració
de l’estat mental i l’assistència dels accidents cerebrals en fase aguda reben una atenció
especial als nostres centres.
UNITAT D’ICTUS
L’atenció urgent de la patologia neurològica greu i
prevalent, com és l’ictus, ha comportat la creació
d’una unitat de tractament ràpid i preferent per a les
persones que acudeixen a urgències amb la sospita
d’accident cerebral.
El 2001 s’han fet canvis estructurals a l’àrea
d’Urgències: s’ha incorporat un neuròleg de guàrdia
i s’ha fet efectiva la disponibilitat immediata durant
les 24 hores d’imatges i informes del TAC cerebral.
Aquestes mesures han permès administrar els
tractaments més avançats en els casos susceptibles de
fer-ho per tal de minimitzar les seqüeles i el temps
de recuperació.
L’assistència urgent de l’accident
cerebral i la valoració dels estats
mentals han protagonitzat l’any
2001 en neurociències.
16 Memòria IMAS. Barcelona 2001 
Millorar la tecnologia és avançar 
En la mesura que s’avanci en la patologia molecular i
la citogenètica, i gràcies al coneixement de la clínica
dels malalts que incorpora el Banc de Teixits, es
podran relacionar els descobriments dels canvis
genètics amb el diagnòstic i el curs de les malalties,
i donar-los una aplicació eminentment pràctica.
BANC DE SANG DE L’IMAS
El 2001, l’IMAS ha incorporat de forma plena la
medicina transfusional a l’Hospital del Mar amb la
integració del Banc de Sang, un servei que realitzava
anteriorment amb dependència del Laboratori de
Referència de Catalunya. 
El Banc de Sang ha desenvolupat un programa
d’estalvi de sang i valoració dels riscos transfusionals
que ha permès optimitzar un recurs escàs.
La tecnologia 
com a suport 
del diagnòstic Banc de Teixits,Banc de Sang i
acords estratègics
En l’aposta per destinar esforços als projectes en diagnòstic per
que impliquen recerca i a la vegada donen
un servei eficient i pràctic a les diferents la imatge.
àrees, el 2001 s’ha desenvolupat el Banc de
Teixits, amb una capacitat inicial per a unes
vint-mil mostres, que permetrà impulsar UNITAT DE PATOLOGIA DEL SON
encara més els estudis sobre neoplàsies. 
També l’any 2001 s’ha posat en marxa la
Unitat de Patologia del Son, que depèn del
Servei de Neurofisiologia tot i que implica els
serveis de Neurologia, Pneumologia,
Otorinolaringologia, Psiquiatria i
Endocrinologia.
Aquesta unitat compta amb un dispensari amb
un equipament específic per als estudis
polisomnogràfics que pot realitzar anualment
al voltant de quatre-centes exploracions. 
Memòria IMAS. Barcelona 2001 17
Millorar la tecnologia és avançar
La creació de l’Institut de L’ACORD IMAS-CRC MAR
Diagnòstic per la Imatge L’abril del 2001 es va ampliar i
optimitza els recursos en formalitzar el contracte de gestió de
serveis públics sanitaris amb la
radiologia convencional i societat d’economia mixta CRC-Mar
potencia la inversió en –en la qual l’IMAS té una participació
tecnologia capdavantera. del 35%– per a la gestió del Servei de
Radiologia dels Hospitals del Mar i
l’Esperança. 
L’acord suposa la unificació del comandament i la
gestió de radiologia convencional, ultrasò,
mamografia, tomografia i altres tècniques amb
plantilla dependent de l’IMAS sobre un model
organitzatiu que garanteixi el desenvolupament
professional, el compromís amb la docència i la
participació en les activitats clíniques dels centres
hospitalaris de l’IMAS, aprofitant les oportunitats i
les inversions tecnològiques futures amb totes les
garanties.
Creix l’activitat diagnòstica
Volum d’exploracions. Durant l’any 2001 s’han realitzat un total de 454.511 exploracions en
tots els centres de l’IMAS, la qual cosa representa una mitjana d’unes 1.300 persones que
diàriament se sotmeten a una exploració en alguna de les nostres instal·lacions, ja sigui una
radiografia o proves neurofisiològiques, pneumològiques, cardiològiques, urològiques i digestives. 
MÉS CONFORT PER AL MALALT L’INSTITUT DE DIAGNÒSTIC PER LA IMATGE
D’altra banda, s’està incorporant la sedació a la En aquesta línia estratègica de gestió s’inclou la
majoria de les proves que suposen una molèstia per a creació, el gener del 2002, de l’Institut del
l’usuari, per tal de millorar el seu confort, com ara Diagnòstic per la Imatge de l’IMAS (IDIMAS), que
les endoscòpies digestives, les puncions mamàries o agrupa els serveis de Radiologia dels hospitals del
les ecografies urovesicals. Mar i l’Esperança i del CRC-Mar.
L’objectiu de l’IDIMAS és englobar tots els recursos
EXPLORACIONS DE DIAGNÒSTIC PER LA IMATGE físics i humans dels serveis de Radiologia per tal de
1999 2000 2001 donar el millor suport del diagnòstic per la imatge a
Radiologies simples i amb contrast 109.687 107.232 108.078 la institució, adequant les instal·lacions i incorporant
Ecografies 15.199 15.849 18.084 tecnologia nova i capdavantera, amb un nou
Tomografies axials computades 10.352 11.449 11.550 tomògraf helicoïdal de quatre corones multiescàner,
Mamografies 6.671 7.095 7.868 telecomandament digital i avenços en la
Intervencionisme 1.295 1.885 1.244 digitalització dels sistemes d’informació, captació,
Angiografies 337 267 268 emmagatzematge i enviament d’imatges als centres
Biòpsies 675 572 666 de l’IMAS.
Ressonàncies magnètiques 5.500 5.881 5.955 
Medicina nuclear 3.850 5.570 5.562 
Gangli sentinella — — 59 
Total 153.566 155.800 159.334
18 Memòria IMAS. Barcelona 2001 
Investiguem en biomedicina
PUBLICACIONS I EL SEU IMPACTE PARTICIPACIÓ EN LA SEQÜENCIACIÓ 
DEL GENOMA HUMÀ
L’impacte de les publicacions dels treballs científics
de l’IMAS ha estat, segons el mapa bibliomètric de La seqüenciació del genoma humà és la recerca
la investigació biomèdica realitzada a Espanya biomèdica més ambiciosa que mai s’ha dut a terme.
entre el 1994 i el 2000, molt satisfactori. Ho Han col·laborat en aquest projecte més de cinc-cents
mostra el fet que l’IMIM i l’Hospital del Mar es científics d’arreu del món, entre els quals hi ha dos
troben en el novè lloc entre els hospitals més investigadors de l’Institut Municipal d’Investigació
productius. Mèdica (IMIM). 
Pel que fa a xifres totals, l’any 2001 s’han publicat La seva contribució ha estat la posada en marxa d’un
189 treballs originals de recerca, 46 dels quals a programa informàtic per visualitzar els resultats de
revistes nacionals i 143 a revistes internacionals. les seqüències genòmiques de forma comparativa i
intuïtiva, el qual permet acostar-se encara més als
gens i a la seva estructura. Actualment l’equip
segueix treballant en models de simulació del
funcionament cel·lular.
Cap a l’excel·lència en la recerca
Els avenços científics duts a terme pels grups de recerca de l'IMAS es fan palesos 
en la importància de les seves publicacions científiques i en la seva projecció
internacional.
LES UNITATS DE RECERCA DE L’IMIM
Unitat de Recerca en Biologia Cel·lular i Molecular
Unitat de Recerca en Farmacologia
Unitat de Recerca en Fisiopatologia Òssia i Articular
Unitat de Recerca en Lípids i Epidemiologia
Cardiovascular
Unitat de Recerca Respiratòria i Ambiental
Unitat de Recerca en Serveis Sanitaris
Grup de Recerca en Anestesiologia 
Grup de Recerca en Autoimmunitat
Grup de Recerca en Epidemiologia Clínica i
Molecular del Càncer
Grup de Recerca en Informàtica Biomèdica
Grup de Recerca en Investigacions Quirúrgiques
Grup de Recerca en Micologia Experimental i
Clínica
Grup de Recerca en Psiquiatria
Memòria IMAS. Barcelona 2001 19
Ensenyem ciències de la salut
ALUMNES I TITULATS ALUMNES MATRICULATS ALS CENTRES DE
FORMACIÓ REGLADA DE L’IMAS,  CURS 2000-2001
Durant l’any 2001 van confiar la seva formació en els Unitat Docent de l’IMAS 300
centres docents vinculats a l’IMAS 1.038 persones en Estudis de Biologia UPF 240
les titulacions de Medicina, Infermeria, Biologia i Escola Universitària d’Infermeria 261
formació professional sanitària. Escola Bonanova de Formació Professional 237
Total 1.038
Ensenyar i aprendre és part de la nostra feina
Dispositius docents. L’IMAS disposa de diferents dispositius docents: la Unitat Docent de l’IMAS
(UDIMAS), que acull els estudiants de medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona; els
estudis de Biologia de la Universitat Pompeu Fabra; l’Escola Universitària d’Infermeria, i l’Escola
Bonanova per a la formació de tècnics professionals.
25È ANIVERSARI DE L’ESCOLA UNIVERSITÀRIA
D’INFERMERIA: ANY DE RENOVACIÓ
L’Escola Universitària d’Infermeria ha celebrat el seu
vint-i-cinquè aniversari durant l’any 2001 amb un
ambiciós projecte de renovació pedagògica que
escolta atentament les exigències canviants de la
professió al tercer mil·lenni i situa l’alumnat al
centre de tots els processos educatius. 
CAMPUS VIRTUAL: UNA NOVA EINA
D’APRENENTATGE
L’Escola Bonanova ha incorporat el 2001 un campus
virtual que facilita l’adaptació dels professionals a la
formació continuada i també la formació autònoma
dels estudiants. El campus virtual garanteix la
continuïtat del treball, l’estudi i el contacte entre els
membres de la comunitat fora de l’espai físic de
l’escola, i promou els processos actius
d’aprenentatge. 
REFORMES A L’UDIMAS
En la societat del benestar, Durant l’any 2001 s’han modernitzat les estructures
les professions sanitàries de la Unitat Docent de l’IMAS (UDIMAS), amb lacontinuació de la creació, ampliació i renovació
adquireixen una d’aules i de la biblioteca que es va iniciar l’any
importància creixent i una anterior, i la dotació de nou mobiliari.
àmplia projecció de futur.
20 Memòria IMAS. Barcelona 2001 
El futur cap on anem
CARRERA PROFESSIONAL
El 2001 ha estat l’any de la carrera professional Estabilitat del clima laboral mitjançant
d’Infermeria, s’ha definit el perfil ideal del un conveni de llarga durada, motivació i
professional infermer de l'IMAS com aquell que qualificació mitjançant la carrera
compleix de forma correcta amb les seves
càrregues de treball, que ha de ser capaç de professional i formació continuada
treballar en equip i demostrar una formació i adequada i d’interès.
coneixements d’acord amb les exigències actuals
del treball en les diferents àrees. 
Paral·lelament, el mateix procés de requalificació,
capacitació i dedicació professional en el col·lectiu
mèdic es pot considerar consolidat, ja que s’ha
completat el primer període d’implantació de quatre
anys en un clima de participació i consens.
Professionalitat 
i motivació
Estem convençuts que els reptes del futur
només es poden aconseguir amb professionals
motivats, implicats en els canvis de la
institució, ben formats, amb coneixements
actualitzats i d’acord amb les exigències d’un
entorn científic i social canviant. 
UN NOU CONVENI 
L’any 2001 es va signar el conveni col·lectiu dels
treballadors de l’IMAS, que serà vigent fins al
desembre del 2003. El conveni aporta noves
FORMACIÓ CONTINUADA millores socials, màxima transparència en els
A l’IMAS, la formació continuada s’entén com a processos de contractació, la creació de places i
vehicle dels processos de canvi en l’organització i en l’arribada a tots els col·lectius de la incentivació i el
les persones, i com una manera d’ampliar i rescatar reconeixement professional. 
els coneixements i les destreses de cadascú per a un
funcionament global millor.
L’any 2001, la formació continuada va representar P I R À M I D E  D ' E D AT  D E L S  P R O F E S S I O N A L S
una inversió/cofinançament total de 540.000 euros.
En total es van realitzar 75 cursos (2.006 hores de 65-75 10 4
docència), en els quals va participar el 85% de la
55-64 54 132
plantilla: 1.764 treballadors i treballadores de
l’IMAS. 45-54 196 444
35-44 169 514
S’han promogut cursos com els d’habilitats
109 319
comunicatives, idiomes, informàtica, bioètica, 25-34
prevenció d’infeccions o atenció a l’usuari. Per als 15-24 9 19
metges interns i residents, el Programa comú
complementari permet ampliar els coneixements en
les àrees de comunicació, bioètica i recerca i gestió Homes (547) Dones (1.432)
assistencial. 
Mitjana d’edat: 42,9 anys
Memòria IMAS. Barcelona 2001 21
200
150
100
50
0
50
100
150
200
250
300
350
400
450
500
El futur cap on anem
INSTITUT D’ATENCIÓ GERIÀTRICA 
La creació d’instituts I  SOCIOSANITÀRIA (IAGS)
persegueix més autonomia L’Institut d’Atenció Geriàtrica i Sociosanitària
i més participació dels s’ubica al Centre Geriàtric, on concentra l’activitat
de baixa complexitat, i als hospitals del Mar i de
professionals. l’Esperança, on es desenvolupa l’activitat d’alta
complexitat. En el futur potenciarà l’atenció integral
a la gent gran a tots els centres i reforçarà la seva
presència a Ciutat Vella i Sant Martí.
INSTITUT D’ONCOLOGIA RADITERÀPICA (IOR)
L’Institut d’Oncologia Radioteràpica està situat a
l’Hospital de l’Esperança i assumeix principalment
les línies d’assistència oncològica de càncer de
mama, colorectal i urològic, a més del treball en la
utilització de radiosensibilitzants i radioprotectors
en els programes de control de qualitat en
radioteràpia externa.
INSTITUT D’OFTALMOLOGIA (IOFT)
L’Institut d’Oftalmologia s’ubica als hospitals de
l’Esperança i el Mar, i pretén esdevenir un centre de
referència assistencial i de recerca. Els seus objectius
inclouen potenciar les diferents àrees de l’especialitat
per tal d’aconseguir un equip que doni resposta a les
necessitats de la població.
Capacitat d’atenció, capacitat de gestió
Noves formes d’optimitzar els recursos. El 2001 s’ha progressat en la política d’establir
relacions i pactes estratègics amb altres centres, com el que es va realitzar amb la Corporació
Sanitària Clínic, per ampliar la col·laboració de forma que tot compartint recursos i
coneixements puguem créixer i oferir una atenció millor a la població de la ciutat. En una
primera fase, l’IMAS ha cedit a la Corporació Sanitària Clínic l’ús de cinquanta llits al Centre
Geriàtric, que permetrà compartir serveis i establir sinergies entre ambdues entitats.
LA CONSTITUCIÓ DELS INSTITUTS INSTITUT D’ATENCIÓ PSIQUIÀTRICA I SALUT 
MENTAL (IAPS)
Durant l’any 2001 es va concretar la constitució 
dels primers quatre instituts de l’IMAS: l’Institut L’Institut d’Atenció Psiquiàtrica i Salut Mental
d’Oncologia Radioteràpica (IOR), l’Institut reuneix els dispositius a l’Institut Psiquiàtric,
d’Oftalmologia (IOFT), l’Institut d’Atenció l’Hospital del Mar, l’Hospital de l’Esperança, el CAS
Psiquiàtrica i Salut Mental (IAPS) i l’Institut Barceloneta i el CSM Sant Martí. Es projecta com a
d’Atenció Geriàtrica i Sociosanitària (IAGS). La creació sistema referencial en l’atenció a la salut mental de
d’aquests instituts representa una reorganització forma integral –urgent, hospitalària i semi-intensiva–
interna que permet models de funcionament amb afegint-hi la dimensió preventiva i comunitària.
dosis més grans d’autonomia, anticipació i ajust de la
cartera de serveis a les necessitats de la població. 
22 Memòria IMAS. Barcelona 2001 
El futur cap on anem
CENTRE DE SERVEIS SOCIOSANITARIS El nou edifici es construeix amb totes les garanties
I  DE SALUT MENTAL de qualitat i adequació a les necessitats de
treballadors i malalts, combinant àrees espaioses
L’edifici combinarà la consulta externa amb serveis
amb d’altres per a la privacitat, i es realitzarà
d’hospital de dia i unitats d’hospitalització. Tindrà
seguint criteris d’eficiència i ecologia, comptant, per
tres mòduls de llarga estada sociosanitària, dos
exemple, amb una connexió a la central de fred i
mòduls de llarga estada psicogeriàtrica per a
calor que es construirà per a tot el barri.
l’atenció especialitzada de demències i malaltia
d’Alzheimer, i un mòdul d’hospitalització de malalts
mentals en fase subaguda. Pel que fa als mòduls EL NOU EDIFICI,  SOBRE EL CALENDARI
d’hospital de dia, es destinaran a l’atenció PREVIST
sociosanitària, de psicogeriatria i de salut mental. La realització de les obres segueix el calendari
previst. Un cop finalitzat el Fòrum Internacional de
les Cultures de Barcelona, l’edifici s’utilitzarà
plenament com a centre sociosanitari i de salut
El nou centre mental de l’IMAS.
Fòrum de l’Hospital 
del Mar 
al Fòrum 2004
Un nou edifici a la zona del
Noves estructures per a la ciutat. Fòrum 2004 aproparà als
L’IMAS participarà de la transformació del
litoral i estarà present en una de les zones usuaris els serveis de
amb més expectatives de futur, amb un geriatria, psicogeriatria i
edifici nou situat a la confluència del salut mental.
carrer Llull i la rambla Prim adreçat a
l’atenció geriàtrica i a la salut mental.
Memòria IMAS. Barcelona 2001 23
El futur cap on anem
La cerca de l’excel·lència en tots els
processos ens anima a implementar mesures
que augmentin diàriament la qualitat. 
SERVEIS A L’USUARI
Altres serveis a l’usuari que han funcionat l’any
2001 han estat la biblioteca del malalt, el
voluntariat que proporciona companyia als que estan
sols, l’aula hospitalària, que garanteix la continuïtat
docent dels infants ingressats, l’Hospijoc, en
col·laboració amb Creu Roja Joventut, o el servei de
mediadors culturals que ha donat cobertura a les
necessitats de traducció i comprensió dels processos
sanitaris de la població immigrant. 
La qualitat, el camí que fem dia a dia
A l’IMAS, la cerca de la qualitat centra el treball de tots els professionals, especialment en tots
els processos que representen el contacte directe amb els nostres usuaris. A aquest efecte hi ha
diverses comissions de qualitat que vetllen perquè, des de l’aplicació de protocols,
l’administració de medicaments o de cures fins al registre documental de les dades, es realitzin
amb uns mínims garantits i el màxim de qualitat, i que aquests àmbits aspirin a l’excel·lència
any rere any.
QUALITAT PERCEBUDA C O M I S S I O N S  I  C O M I T È S  D E  Q U A L I TAT
La percepció de l’atenció rebuda per part de malalts i ▲ ● ■ ◆ Comitè d’Ètica Assistencial
familiars es mesura anualment mitjançant la ▲ ● ■ ◆ Comitè Ètic d’Investigació Clínica
recollida sistemàtica de queixes i suggeriments, i la ▲ ● Comitè Ètic d’Experimentació Animal
▲ ● ■ ◆ Comissió de Garantia de la Qualitat Assistencialrealització de diferents tipus d’enquestes. Pel que fa
▲ ● ■ ◆ Comissió Avaluadora d’Actes Assistencialsa les queixes recollides, el 2001 han representat un
Comissió de Docència MIR
0,15% de l’activitat realitzada. ▲ ● ■ ◆
▲ ● Comissió de Mortalitat i Teixits
Les enquestes de satisfacció realitzades l’any 2001 ▲ ● ■ ◆ Comissió d’Infeccions
han valorat especialment de forma positiva ▲ ● Comissió de Tumors
l’assistència i el tracte personal rebuts durant ▲ ● ■ ◆ Comissió de Documentació Clínica
l’ingrés, i han puntuat la feina del professional ▲ ● Comissió de Transfusions
d’infermeria amb un 8,4 sobre 10. ▲ ● ■ Comissió de Nutrició
▲ ● ■ ◆ Comissió de Farmàcia i Terapèutica
▲ ● Comissió de Trasplantaments
▲ ● ■ ◆ Comissió de Formació Continuada Mèdica
▲ ● ■ ◆ Comissió de Biblioteca
▲ ● ■ ◆ Comissió de Credencials
▲ Hospital del Mar
● Hospital de l’Esperança
■ Centre Geriàtric
◆ Institut Psiquiàtric
24 Memòria IMAS. Barcelona 2001 
El futur cap on anem
OBJECTIU: LA RECERCA DEL FUTUR EL NOU EDIFICI
El Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) L’Ajuntament de Barcelona, el Grup Agrupació
és un projecte innovador que pretén reforçar el paper Mútua i el Consorci de la Zona Franca són els
de Barcelona i Catalunya en l’àmbit de la promotors de l’edifici que allotjarà el PRBB, i que
investigació en medicina i biologia. serà el nucli d’aquest parc científic urbà. L’edifici,
actualment en construcció i que segons les
Els principals programes de recerca del Parc de previsions s’acabarà l’any 2004, està situat en un
Recerca Biomèdica de Barcelona seran la solar d’uns 8.000 m2 adjacent a l’Hospital del Mar. 
diferenciació cel·lular i el càncer, la genòmica i la
regulació genètica, l’epidemiologia i la salut pública,
la fisiopatologia i els desenvolupaments terapèutics,
i la bioinformàtica i la informàtica mèdica.
El Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona
En el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona es donaran les condicions institucionals i
geogràfiques idònies per assolir l’indispensable continuum científic entre la investigació bàsica,
la investigació aplicada i la innovació tecnològica, així com la necessària interrelació entre la
recerca de laboratori, la recerca clínica i la recerca en salut pública.
Un dels projectes més
innovadors, que permetrà
avançar en àrees emergents
LA FUNDACIÓ PRBB de la biologia i la medicina.
Durant el 2001 s’ha gestat la Fundació Parc de
Recerca Biomèdica de Barcelona, constituïda
finalment el 2002 amb l’objectiu de disposar d’una El Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona acollirà
organització conjunta per a la promoció, la més de dues mil persones entre investigadors,
coordinació i la gestió de les activitats de recerca i professors, estudiants, personal tècnic, de suport i
docència que efectuïn els centres de recerca científica administració. Tindrà set plantes on s’ubicaran
que s’integraran al Parc. La Fundació PRBB està laboratoris, despatxos i instal·lacions –estabularis i
formada per la Fundació IMIM (IMAS), la Fundació magatzems– idònies per a la recerca. 
Universitat Pompeu Fabra i la Fundació Centre de
Regulació Genòmica.
Memòria IMAS. Barcelona 2001 25
El futur cap on anem
Una tecnologia útil per al
diagnòstic precoç de les malalties
d’Alzheimer i de Parkinson.
EL CICLOTRÓ-PET
Està previst que s’incorporin en breu –en el
marc de la Fundació Alta Tecnologia i ubicades al
nou edifici del Parc de Recerca– algunes de les
tecnologies més capdavanteres: un ciclotró, un
laboratori de síntesi, un tomògraf-PET d’última
generació i un tomògraf micro-PET. 
Alta tecnologia
Què és? L’Institut d’Alta Tecnologia PRBB, fundació privada, va néixer el juliol del 2001 amb
l’IMAS i l’empresa de capital mixt CRC-Mar, per tal de canalitzar les sinergies amb el nou Parc
de Recerca Biomèdica en matèria d’investigació, docència i assistència. Les seves línies
d’activitat inclouran la investigació bàsica, els estudis de funcionalitat, estudis dinàmics i el
suport a la indústria farmacèutica.
La tomografia per emissió de positrons (PET) és una
tècnica que fa possible diagnosticar amb molta
precisió algunes malalties o la seva estadificació, i la
seva indicació terapèutica. Aquesta tecnologia serà
útil per desenvolupar encara més algunes de les
nostres línies de treball, com l’oncologia o les
neurociències, i avançar en altres camps com la
cardiologia, ja que s’ha demostrat especialment
eficient per detectar precoçment les recidives de
tumors malignes, el diagnòstic precoç i diferencial
de les malalties d’Alzheimer i de Parkinson, de
l’epilèpsia o de l’esquizofrènia i altres malalties
mentals.
L’Institut d’Alta Tecnologia PRBB
incorporarà tecnologies capdavanteres
com el ciclotró i la tomografia PET per
donar servei a la investigació, la docència
i l’assistència més competitiva.
26 Memòria IMAS. Barcelona 2001 
Oferta de serveis assistencials 
ATENCIÓ MÈDICA
Cardiologia Hospital del Mar
Unitat coronària Hospital del Mar
Dermatologia Hospital del Mar
Digestologia Hospital del Mar
Endocrinologia Hospital del Mar
Medicina interna Hospital del Mar
Medicina infecciosa Hospital del Mar
Nefrologia Hospital del Mar
Neurologia Hospital del Mar
Neurofisiologia Hospital del Mar
Neuropsicologia Centre Geriàtric
Pneumologia Hospital del Mar
Reumatologia Hospital de l’Esperança i Hospital del Mar
ATENCIÓ ONCOLÒGICA
Hematologia Hospital del Mar
Oncologia Hospital del Mar
Prevenció del càncer de mama Hospital del Mar i Hospital de l’Esperança
Radioteràpia Hospital de l’Esperança
Unitat de Cures Pal·liatives Hospital de l’Esperança
ATENCIÓ ALS MALALTS CRÍTICS
Anestesiologia, reanimació i terapèutica del dolor Hospital del Mar i Hospital de l’Esperança
Medicina intensiva Hospital del Mar
ATENCIÓ QUIRÚRGICA
Cirurgia general Hospital del Mar i Hospital de l’Esperança
Maxil·lofacial Hospital del Mar
Cirurgia ortopèdica i traumatologia Hospital del Mar i Hospital de l’Esperança
Cirurgia vascular Hospital del Mar i Hospital de l’Esperança
Neurocirurgia Hospital del Mar
Oftalmologia Hospital de l’Esperança i Hospital del Mar
Otorinolaringologia Hospital del Mar
Urologia Hospital del Mar i Hospital de l’Esperança
ATENCIÓ MATERNOINFANTIL
Obstetrícia i ginecologia Hospital del Mar i Hospital de l’Esperança
Programa sanitari d’atenció a la dona Ciutat Vella i Sant Martí
Pediatria Hospital del Mar
Cirurgia pediàtrica Hospital del Mar
Neonatologia Hospital del Mar
REHABILITACIÓ
Medicina física i rehabilitació Hospital de l’Esperança
PSIQUIATRIA I SALUT MENTAL
Psiquiatria Hospital del Mar i Institut Psiquiàtric
Centre de Salut Mental Hospital del Mar
Unitat de Toxicomanies Hospital del Mar
Centre d’Atenció i Seguiment de Toxicomanies Hospital del Mar
Memòria IMAS. Barcelona 2001 27
ATENCIÓ URGENT
Urgències Hospital del Mar, Hospital de l’Esperança, 
Centre Peracamps i Institut Psiquiàtric
ATENCIÓ SOCIOSANITÀRIA
Geriatria Centre Geriàtric
Unitat de Convalescència Centre Geriàtric
UFISS de geriatria(1) Hospital del Mar
PADES(1) Centre Geriàtric
Unitat de Cures Pal·liatives Centre Geriàtric
SERVEIS DE SUPORT
Anàlisis clíniques(2) Hospital del Mar, Hospital de l’Esperança, 
Centre Geriàtric i Institut Psiquiàtric
Anatomia patològica Hospital del Mar
Banc de sang Hospital del Mar i Hospital de l’Esperança
Farmàcia Hospital del Mar, Hospital de l’Esperança, 
Centre Geriàtric i Institut Psiquiàtric
Radiodiagnòstic(3) Hospital del Mar i Hospital de l’Esperança
(1) UFISS: Unitat funcional interdisciplinària sociosanitària.
PADES: Programa d’atenció domiciliària - equips de suport.
(2) L’activitat la realitza el Laboratori de Referència de Catalunya, empresa participada majoritàriament per l’IMAS.
(3) L’activitat de ressonàncies magnètiques i medicina nuclear la realitza CRC-Mar, empresa participada per l’IMAS.
28 Memòria IMAS. Barcelona 2001 
L’IMAS en dades
Dades globals 
R E C U R S O S  
Llits 942
Llits d’aguts 518
Professionals 1.979
Titulats superiors 487
Titulats mitjans 659
Resta de personal assistencial 516
Altres 317
Despeses (en milions de PTA) 22.878
A C T I V I TAT  A S S I S T E N C I A L  
Altes hospitalàries 29.908
Sessions de l’hospital de dia 19.099
Primeres visites 64.459
Visites successives 277.964
Urgències 144.948
Caracterització de la casuística (% d’altes hospitalàries)
Mèdica 41,2
Cirurgia programada amb ingrés 16,1
Cirurgia urgent 6,4
Cirurgia major ambulatòria 13,7
Maternoinfantil 11,0
Salut mental 6,0
Rehabilitació 3,6
Sociosanitària 2,1
Edat dels malalts ingressats
Mitjana d’edat dels malalts ingressats als hospitals d’aguts 56,2
Malalts >74 anys ingressats als hospitals d’aguts 27,6%
Mitjana d’edat dels malalts d’atenció sociosanitària 78,3
A C T I V I TAT  D E  D O C È N C I A  I  R E C E R C A
Alumnes matriculats 1.038
Facultat de Medicina 300
Escola Universitària d’Infermeria 261
Escola de Formació Professional 237
Estudis de Biologia 240
Treballs originals publicats 198
Vegeu el glossari a la pàgina 32.
Memòria IMAS. Barcelona 2001 29
L’IMAS en dades
Hospitalització d’aguts
C O M P L E X I TAT  D E  L A  P AT O L O G I A  AT E S A
Distribució de les altes hospitalàries segons la complexitat
Alta 2,4%
Mitjana 49,8%
Baixa 47,7%
Pes mitjà 1,0081
Intensitat relativa de recursos (IRR - XHUP) 1,0248
G E S T I Ó  C L Í N I C A
Estada mitjana (dies) 7,42
Raó de funcionament estàndard 0,96
Pressió d’urgències 60,3%
Activitat quirúrgica en cirurgia major ambulatòria 37,8%
Índex de substitució de cirurgia major ambulatòria 62,9%
A C C E S S I B I L I TAT  I  C O O R D I N A C I Ó  A M B  L’AT E N C I Ó  P R I M À R I A  D E  S A L U T
Població resident a Ciutat Vella i Sant Martí 297.142
Índex de procedència de Ciutat Vella i Sant Martí
Altes 53,8%
Primeres visites 61,9%
Urgències 50,7%
Altes hospitalàries de baixa complexitat procedents de fora de Barcelona 18,8%
Compliment dels objectius del Pla de salut
Hospital del Mar 93,2%
Hospital de l’Esperança 93,0%
Qualitat
Q U A L I TAT  P E R C E B U D A
Reclamacions sobre el total d’activitat assistencial (858 - 0,15%)
Assistència 14%
Organització 50%
Hoteleria, seguretat i serveis generals 15%
Informació 6%
Tracte 15%
Vegeu el glossari a la pàgina 32.
30 Memòria IMAS. Barcelona 2001 
L’IMAS en dades
Activitat 
Estada 
mitjana dels %
Altes pacients d’ingressos Hospital
externes(1) ingressats % CMA urgents Visites de dia
Cardiologia(2)(3) 1.277 8,6 71,1 11.622
Dermatologia 12.566
Digestologia(3) 1.011 9,9 62,3 11.759 1.280
Endocrinologia(3) 93 11,0 61,2 8.605 709
Medicina interna i infecciosa 1.617 13,1 91,0 11.449 853
Nefrologia 422 14,8 63,0 5.593
Neurologia 500 15,0 86,0 8.789 186
Pneumologia(3) 965 12,1 88,2 5.228
Reumatologia(3) 143 12,4 26,9 17.897 1.144
Hematologia 245 15,2 45,3 18.306 1.323
Oncologia 693 12,2 60,5 5.968 4.141
Radioteràpia 6.585 1.307
Cures pal·liatives 246 21,9
Medicina intensiva(4) 112 15,4
Anestèsia 9.626 891
Cirurgia general(3) 2.358 7,1 9,7 29,9 17.065
Cirurgia ortopèdica i traumatologia (H. del Mar)(3) 1.302 8,0 12,6 48,3 16.495
Cirurgia ortopèdica i traumatologia (H. de l’Esperança) 1.311 7,4 32,1 28,6 12.745
Cirurgia vascular 1.001 5,9 4,9 19,5 8.142
Neurocirurgia 307 10,8 11,1 30,3 2.533
Oftalmologia 3.234 1,6 80,3 0,3 22.506
Otorinolaringologia 295 4,9 39,7 2,5 5.089
Urologia (H. del Mar) 603 6,4 8,8 25,6 8.738 381
Urologia (H. de l’Esperança) 303 5,8 56,1 3,0 2.193 78
Obstetrícia i ginecologia 2.212 3,7 7,7 70,2 13.348 93
Programa sanitari d’atenció a la dona (PSAD) 45.362
Pediatria 1.874 3,1 5,9 44,5 6.938 303
Rehabilitació 1.068 15,9 8.927
Unitat d’Aguts (IMPU) 849 30,4 2.401 47
Unitat de Crisi (IMPU) 477 8,2 2.987 1.432
Psiquiatria 140 17,2 27,1 3.378
Toxicomanies 105 11,6
USUM (Unitat de Seguiment d’Urgències Mèdiques) 163 6,0
CAP Sant Martí 12.246
CAS Barceloneta 13.745
Geriatria(5)(6) 378 85,5 2.905 4.930
Total(7)(8)(9) 29.908 6,5 28,0 342.423 19.099
(1) Inclouen l’activitat de cirurgia major ambulatòria.
(2) Els pacients de la Unitat Coronària no computen per a l’estada mitjana de les altes del servei.
(3) Inclou l’activitat del Programa de reordenació de l’atenció especialitzada (RAE).
(4) Estada mitjana del període.
(5) Primeres visites i visites successives corresponen al PADES.
(6) Estada mitjana de convalescència.
(7) El total inclou l’activitat no detallada per servei.
(8) L’índex de substitució de CMA total està construït sobre el total d’altes dels serveis quirúrgics.
(9) Estada mitjana global de pacients dels hospitals d’aguts.
Memòria IMAS. Barcelona 2001 31
L’IMAS en dades
Glossari
Altes hospitalàries: inclou les altes d’hospitalització, de Índex de substitució de cirurgia major ambulatòria
cirurgia major ambulatòria i les urgències de més de 12 (CMA): altes a CMA en relació amb el total d’altes
hores. susceptibles de CMA fetes als hospitals. Es considera
patologia susceptible de ser tractada en CMA la descrita a:
Altes hospitalàries de baixa complexitat procedents de Espinàs, J.A. et al; Med Clin (Barc) 1997;109:981-84. 
fora de Barcelona: malalts ingressats residents fora de
Barcelona amb GRD de baixa complexitat segon el pes Intensitat relativa de recursos (IRR): pes mitjà de
relatiu. l’hospital en relació amb el pes mitjà de la XHUP, vigent
per a l’any 2000 segons 
Caracterització de la casuística: el Servei Català de la Salut.
• Mèdica: grups relacionats amb el diagnòstic (GRD) Llits: nombre total de llits habilitats als centres de l’IMAS
de tipus mèdic excepte salut mental, maternoinfantil (Hospital del Mar, Hospital de l’Esperança, Centre
i rehabilitació. Geriàtric i Institut Psiquiàtric).
• Cirurgia: GRD de tipus quirúrgic, excepte Llits d’aguts: llits dels hospitals del Mar i de l’Esperança. 
maternoinfantil.
• Maternoinfantil: GRD de les categories majors Pes mitjà: és una aproximació a la complexitat entesa
diagnòstiques 14 i 15, i la resta de GRD de tipus com a consum de recursos, a partir de la mitjana del pes
mèdic de malalts menors de 18 anys. relatiu que té associat cada GRD. S’utilitzen els pesos
relatius del Medicare (EUA).
• Salut mental: GRD de les categories majors
diagnòstiques 19 i 20. Pressió d’urgències: percentatge de malalts hospitalitzats
• Rehabilitació: GRD 462. ingressats per urgències.
• Sociosanitària: la del Centre Geriàtric. Professionals: mitjana anual de plantilla fixa en nombre
de persones.
Complexitat de la patologia atesa: percentatge de GRD de
complexitat alta, mitjana i baixa, classificats en funció del Raó de funcionament estàndard (RFE): raó entre l’estada
pes relatiu mitjà del GRD. mitjana de l’hospital i l’estada mitjana ajustada per
diagnòstic. L’estàndard utilitzat és el mateix hospital l’any
Estada mitjana: mitjana aritmètica dels dies d’estada dels anterior.
pacients d’hospitalització.
Índex de procedència: percentatge d’altes, primeres
visites o urgències de malalts residents als districtes de
Ciutat Vella i Sant Martí sobre el total d’altes, primeres
visites o urgències realitzades als hospitals del Mar i de
l’Esperança.
32 Memòria IMAS. Barcelona 2001 
Òrgans de direcció
DIRECCIÓ INSTITUT D’ATENCIÓ PSIQUIÀTRICA: SALUT
MENTAL I TOXICOMANIES (IAPS)
Conseller delegat Sr. Raimon Belenes i Juárez
Gerent Sr. Jordi Varela i Pedragosa Director Sr. Antoni Bulbena i 
Director assistencial Sr. Rafael Manzanera i Vilarrasa
López Directora de gestió Sra. Carme Freixas i Pastallé
Director mèdic i de docència Sr. Jordi Carbonell i Abelló Director d’infermeria Sr. Manel Puig i Busquets
Director de recerca Sr. Jordi Camí i Morell Director mèdic de l’Institut 
Directora d’infermeria Sra. Maite Forner i Bscheid Psiquiàtric Sr. Joan Vegué i Grillo
Director d’economia i finances Sr. Aureli Rubio i Alcolea Cap d’atenció a l’usuari 
Director de recursos humans Sr. Emili Llobet i de l’Institut Psiquiàtric Sra. Conxita Riu i Monsó
Fernández-Grande
Directora de comunicació 
INSTITUT D’OFTALMOLOGIA (IOFT)
i atenció a l’usuari Sra. Maribel Pérez i Piñero
Director Sr. Miguel Castilla i
STAFF Céspedes
Director de gestió Sr. Adolf Rodés
Unitat operativa Sra. Mercè Ribalta i Baró
Intervenció delegada Sr. Antoni Estrada i Manaut
INSTITUT D’ONCOLOGIA RADIOTERÀPICA (IOR)
Servei d’Estudis Sr. Xavier Castells i Oliveres
Servei d’Informàtica Sr. Ignasi Planas i Costa Director Sr. Manel Algara i López
Director de gestió Sr. Adolf Rodés
HOSPITAL DEL MAR
PROGRAMA SANITARI D’ATENCIÓ A LA DONA
Gerent Sr. Jordi Varela i Pedragosa
Subdirector assistencial Sr. Manuel García i Coordinadora Sra. Rocío Ibáñez i Ávila
Carasusán
Directora d’infermeria Sra. Maite Forner i Bscheid
IMIM
Director de serveis generals Sr. Jesús Alonso i Navas
Director de recursos humans Sr. Vicente Sanjosé i Director Sr. Jordi Camí i Morell
Alagón Directora de gestió Sra. Balbina Ugena i 
Directora de comunicació Villalobos
i atenció a l’usuari Sra. Maribel Pérez i Piñero Director administratiu Sr. Andreu Fort i Robert
Cap de l’oficina de serveis Sra. Elvira López i Arnal
HOSPITAL DE L’ESPERANÇA
UDIMAS
Director del centre Sr. Francesc Ferrer i Masip
Directora d’infermeria Sra. Pepa Gili i Ripoll Coordinador Sr. Joaquim Coll i Daroca
Director de serveis generals Sr. Jesús Alonso i Navas
Directora de recursos humans Sra. Lluïsa Clos i Guillén
ESCOLA UNIVERSITÀRIA D’INFERMERIA DEL MAR
Cap de comunicació i atenció 
a l’usuari Sra. Anna Sancho Gómez Directora Sra. Nativitat Esteve i Rios
de Travesedo Directora administrativa Sra. Pilar Pérez i Aragues
Adjunta a la direcció Sra. Marisol López i Cap d’estudis Sra. Olga Ortega i Solsona
Jiménez
ESCOLA BONANOVA DE FORMACIÓ
INSTITUT D’ATENCIÓ GERIÀTRICA PROFESSIONAL SANITÀRIA
I SOCIOSANITÀRIA (IAGS)
Directora Sra. Marian Chavarría i 
Director Sr. Anton M. Cervera i Lorente
Alemany Director administratiu Sr. Alberto Sorribas i Vivas
Directora del Centre Geriàtric Sra. M. Teresa Vernhes i Cap d’estudis Sra. Lídia Flotats i Carceller
Veilledent
Director de gestió Sr. Jordi Welsch i Vilaseca
Directora de recursos humans Composició el 31 de desembre de 2001
del Centre Geriàtric Sra. Lluïsa Alloza i 
Santolaria
Cap d’atenció a l’usuari 
del Centre Geriàtric Sra. Yolanda Bobis i Rivero
Memòria IMAS. Barcelona 2001 33
Directori de centres
IMAS. Institut Municipal d’Assistència Sanitària CAS de la Barceloneta
Edifici Hospital del Mar, planta 10 Passeig Marítim, 25-29
Passeig Marítim, 25-29 08003 Ciutat Vella
08003 Ciutat Vella Tel. 93 248 31 07
Tel. 93 248 32 64 / Fax 93 248 32 63
CAP en Salut Mental Sant Martí Sud
Hospital del Mar Passeig Marítim, 25-29
Passeig Marítim, 25-29 08003 Ciutat Vella
08003 Ciutat Vella Tel. 93 248 31 80
Tel. 93 248 30 00 / Fax 93 248 32 54
Tel. programació visites 93 248 33 34/35 IMIM. Institut Municipal d’Investigació Mèdica 
Tel. Programa de prevenció del càncer de mama Doctor Aiguader, 80
93 248 30 24 08003 Ciutat Vella
Tel. 93 221 10 09 / Fax 93 221 32 37
Hospital de l’Esperança
St. Josep de la Muntanya, 12 Convenis de col·laboració amb centres universitaris
08024 Gràcia
Tel. 93 367 41 00 / Fax 93 367 42 66 UDIMAS. Facultat de Medicina, 
Tel. programació visites 93 367 42 87 Universitat Autònoma de Barcelona
Tel. Programa de prevenció del càncer de mama Passeig Marítim, 25-27
93 213 47 36 08003 Ciutat Vella
Tel. 93 221 07 96 / Fax 93 248 32 62
Centre Geriàtric Municipal Escola Universitària d’Infermeria. 
Sant Joan de la Salle, 42 Universitat de Barcelona
08022 Sarrià-Sant Gervasi Passeig Sant Joan, 20
Tel. 93 254 13 13 / Fax 93 254 13 15 08010 Eixample
Tel. 93 246 58 74 / Fax 93 265 13 91
IMPU. Institut Psiquiàtric Estudis de Biologia Humana
Germans Desvalls, s/n Facultat de Ciències de la Salut i de la Vida
08035 Horta-Guinardó Universitat Pompeu Fabra
Tel. 93 274 95 45 / Fax 93 428 50 59 Doctor Aiguader, 80
08003 Ciutat Vella
Centre Peracamps Tel. 93 542 28 01 / Fax 93 542 28 02
Avinguda Drassanes, 13-15
08001 Ciutat Vella Escola Bonanova de Formació Professional Sanitària
Tel. 93 441 06 00 / Fax 93 441 36 06 Sant Joan de la Salle, 42
08022 Sarrià-Sant Gervasi
Programa sanitari d’atenció a la dona Tel. 93 254 04 97 / Fax 93 254 13 15
Districte Ciutat Vella
CAP Drassanes: avinguda Drassanes, 17-21
Tel. 93 329 44 95
CAP Barceloneta: passeig Marítim, 25
Tel. 93 221 37 83
CAP Gòtic: passatge de la Pau, 1
Tel. 93 343 61 40 
Districte Sant Martí
CAP Sant Martí: plaça de la Infància, s/n
Tel. 93 308 00 13 / 93 307 69 09
CAP Vila Olímpica: Joan Miró, 17
Tel. 93 221 37 85
34 Memòria IMAS. Barcelona 2001 
Edició
Institut Municipal 
d’Assistència Sanitària (IMAS)
Pg. Marítim, 25-29
08003 Barcelona
Tel. 93 248 30 00
Fax 93 248 32 54
info@imasbcn.com
www.imasbcn.com
Equip de coordinació editorial
Xavier Castells
Anna M. Comino
Francesc Cots
Rosa Manaut
Maribel Pérez
Marta Riu
Anna Sánchez
Redacció
Amèlia López Ferrer
Realització
Hores extraordinàries
Disseny gràfic 
Lluïsa Cobos
Fotografies
Fris Imatge
Impressió
Gràfiques Cuscó
Octubre de 2002
DL: