Institut Municipal 
d’Assistència Sanitària
M E M Ò R I A I M A S.  B A R C E L O N A 2002
Institut Municipal 
d’Assistència Sanitària
M E M Ò R I A I M A S.  B A R C E L O N A 2002
Consell d’Administració 4
Comissió Executiva 4
Presentació 5
Centres i serveis propers a la població 6
Urgències en xarxa per atendre millor
Visites ambulatòries: especialistes més pròxims al ciutadà
Més intervencions, menys demores
Salut sexual i reproductiva: una demanda en augment
Una resposta especialitzada 10
Atenció integral oncològica, una línia de treball prioritària
Salut mental, més activitat i millor qualitat
Geriatria, resposta a les necessitats creixents
Centre Fòrum, el futur més immediat en atenció geriàtrica i salut mental
Unitat d’Aparell Locomotor: afavorint l’autonomia de les persones
Tecnologies per a la salut 16
Tecnologia al servei del diagnòstic i el tractament
IDIMAS, el nou institut de diagnòstic per la imatge
Aposta per l’alta tecnologia en recerca
A l’avantguarda de les tecnologies de la informació aplicades a la salut
Liderant la recerca 20
Recerca d’alt nivell
PRBB, Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona
La formació, la nostra aportació a la societat del coneixement 22
Docència: formant futurs professionals
Hem estat referents en la formació continuada del sector sanitari
Qualitat al servei de la societat 24
L’equip humà, el principal capital de l’IMAS
La qualitat, un compromís real
Hospitals oberts a la participació ciutadana
Oferta de serveis assistencials 27
L’IMAS en dades 28
Òrgans de direcció 32
Directori de centres 33
Consell d’Administració 
President
Im. Sr. José Cuervo i Argudín
Vicepresident
Sr. Josep Prat i Domènech
Vocals
Sr. Salvador Doy i Pica
Sr. Oriol Morera i Miralta
Sr. Joan Guix i Oliver
Sr. Joan Raurich i Llach (fins al 15 d’abril de 2002)
Sra. Pilar Solans i Huguet (des del 15 d’abril de 2002)
Sr. Francisco Álvarez i Lerma
Sr. Raimon Belenes i Juárez, conseller delegat
Secretària delegada
Sra. Mercè Ribalta i Baró
Interventor delegat
Sr. Antoni Estrada i Manaut
Hi assisteix
Sr. Jordi Varela i Pedragosa, gerent
Comissió Executiva
President
Sr. Raimon Belenes i Juárez
Vocals
Sr. Salvador Doy i Pica
Sr. Joan Guix i Oliver
Sr. Francisco Álvarez i Lerma
Secretària delegada
Sra. Mercè Ribalta i Baró
Interventor delegat
Sr. Antoni Estrada i Manaut
Hi assisteix
Sr. Jordi Varela i Pedragosa, gerent
Composició el 31 de desembre de 2002
Per a més informació sobre l’activitat de l’IMAS i els seus centres
podeu consultar la web www.imasbcn.org
4 Memòria IMAS. Barcelona 2002 
Presentació
L’IMAS, en els seus 20 anys de vida, ha demostrat que Al mateix temps, en el camp de la recerca biomèdica,
és possible una gestió sanitària pública moderna, de el prestigi i la projecció de la investigació que es porta
qualitat i propera al ciutadà. Aquests són els tres eixos a terme a l’IMIM queden clarament explicitats en el
al voltant dels quals giren el nostre compromís i la protagonisme assolit en la recerca del genoma humà,
nostra activitat. en l’increment de les publicacions científiques dels
nostres professionals i en la posició de lideratge en les
La incorporació de tecnologia d’avantguarda per al
xarxes d’investigació en àrees com l’epidemiologia, la
desenvolupament de les eines de diagnòstic i de
salut pública, la infància i el medi ambient, entre
tractament mostra la decisió de l’IMAS de continuar
d’altres no menys importants. En aquest sentit, la
avançant en la millora de l’atenció a les persones. En
creació d’una unitat de recerca i del programa de
aquest sentit, voldria ressaltar la important inversió en
doctorat sobre Neurociència Cognitiva demostren
equipaments com els de la nova Unitat
novament la important presència de la Institució en
d’Hemodinàmia Cardíaca de l’Hospital del Mar, la
una de les àrees més candents de la recerca en
renovació dels equips de radiodiagnòstic de l’Hospital
neurociències.
del Mar i de l’Hospital de l’Esperança i la creixent
utilització de les tècniques de biologia molecular. Però Així mateix, el naixement de la Fundació Parc de
també cal destacar la important implantació i ús de les Recerca Biomèdica de Barcelona, del qual formen part
tecnologies de la informació als hospitals de l’IMAS, l’IMIM, el Centre de Regulació Genòmica (CRG) i la
que ha merescut el reconeixement públic amb el Premi Universitat Pompeu Fabra (UPF), demostra el nostre
Nacional d’Informàtica i Salut, atorgat per la Societat compromís per reforçar el paper de Barcelona i
Espanyola d’Informàtica de la Salut. Catalunya en l’àmbit de la biomedicina i les ciències de
la salut. Aquesta Fundació neix amb el clar objectiu
D’altra banda, els avenços assolits en el camp de
d’afavorir la coordinació, la promoció i la gestió de les
l’oncologia, una de les nostres línies de treball
activitats de recerca i docència de postgrau que efectuïn
prioritàries, s’han concentrat en projectes d’important
els centres de recerca científica que s’integraran en el
impacte social: el Programa de diagnòstic ràpid, en
futur Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB).
estreta coordinació amb l’atenció primària i l’atenció
oncològica de Catalunya, emprès amb la intenció En l’àmbit cooperatiu voldria destacar dues importants
d’obrir noves vies d’accés àgil i preferent a les iniciatives que situen l’IMAS en l’òrbita dels projectes
patologies oncològiques més prevalents en la població, innovadors del sector: el conveni amb GSK per establir
la posada en marxa de les unitats funcionals de càncer a l’Hospital del Mar un Centre d’Imatge en Psiquiatria
de mama i colorectal, amb l’objectiu de garantir la destinat al desenvolupament de projectes d’R+D de
continuïtat assistencial i la màxima eficiència i rapidesa nous medicaments en l’àrea de psiquiatria, i l’acord
en el tractament, i la incorporació de criteris de estratègic amb la Corporació Sanitària Clínic per a
coordinació que permetin disposar de la visió de tots l’establiment d’aliances estratègiques basades en la
els professionals implicats en els processos oncològics. complementarietat de recursos, la coordinació funcional
i la millora de l’eficiència i de la qualitat.
Pel que fa a la salut mental, a l’Institut d’Atenció
Psiquiàtrica (IAPS), la gran experiència dels nostres La important vocació docent de l’IMAS es confirma any
professionals en el diagnòstic i el tractament de les rere any amb el pas de més de 1.000 estudiants per les
malalties mentals es conjuga amb l’objectiu d’oferir nostres aules de medicina, biologia, infermeria i
una major proximitat en l’atenció i, al mateix temps, formació professional. Però també voldria subratllar la
amb inversions en millores estructurals a les unitats posició de referent en el sector sanitari dels cursos,
d’hospitalització de l’Institut Psiquiàtric (IMPU), les jornades i congressos que organitzen els nostres
quals han suposat un millora substancial de les professionals: la 31a edició del Curs
condicions de confort dels malalts i els professionals. d’Antibioticoteràpia, les jornades sobre càncer de
mama, els simposis del servei d’anestesiologia o les
Amb relació a l’atenció sociosanitària, voldria constatar
jornades sobre menopausa.
la històrica voluntat de l’IMAS d’integrar l’atenció a la
vellesa. En aquest sentit, la creació de l’Institut Per acabar, voldria agrair a tots els professionals de la
d’Atenció Geriàtrica (IAGS) ha esdevingut una peça Institució les seves aportacions i la implicació en els
clau per donar resposta a les necessitats creixents en diferents projectes i programes de millora, però
aquest àmbit. Des de sempre, l’IMAS ha demostrat una sobretot la seva qualitat humana. En aquest sentit, tots
vocació d’assistència integral a l’ancià, raó per la qual els qui treballem en els serveis i institucions públics
tenim una gran experiència en aquest camp i estem en tenim una responsabilitat addicional, atès que a més
les millors condicions per abordar els problemes de d’exercir la nostra professió adequadament hem de
salut de la gent gran. Però, sobretot, em plau destacar representar davant els ciutadans els valors d’austeritat,
l’inici de les obres del Centre Sociosanitari que estem honestedat i rigor, valors necessaris per assolir una ètica
construint, molt a prop, a la zona del Fòrum, que de servei públic i de dedicació als ciutadans. 
concentrarà les principals línies d’assistència, docència i
José Cuervo i Argudín
recerca en neurociències dels hospitals de la Institució.
President de l’IMAS
Memòria IMAS. Barcelona 2002 5
Centres i serveis propers a la població
La confiança en la capacitat resolutiva 
dels punts d’atenció urgent i la millora de les
infraestructures expliquen l’augment d’activitat.
COORDINATS PER FER FRONT A L’HIVERN
El Pla d’hivern és un conjunt d’accions que es posen
en marxa als hospitals de l’IMAS en el marc del Pla
integral d’urgències de Catalunya (PIUC), per
respondre a l’augment de la demanda d’atenció
urgent que es produeix coincidint amb l’hivern i a
causa de les patologies relacionades amb el fred i
l’agreujament de les malalties cròniques.
L’Hospital del Mar, amb la finalitat d’adaptar el
recurs assistencial més adient per a cada malalt, es
coordina amb diferents dispositius sanitaris de
Barcelona per oferir una cobertura adequada a les
necessitats del ciutadà. Els dispositius sanitaris que
participen d’aquesta coordinació són:
• 061 • Hospital de l’Esperança
• CAP de la Barceloneta • Hospital de la Creu Roja
• CAP de Gràcia • Hospital Evangèlic
• CAP de la Vila Olímpica • Clínica Plató
• Transport Sanitari 
de Catalunya
Urgències en xarxa per atendre millor
Ens coordinem amb la ciutat per donar el millor servei als problemes urgents de salut.
L’IMAS disposa de quatre dispositius que es MÉS CONFIANÇA, MÉS ACTIVITAT
constitueixen com a “porta d’accés” als nostres centres
sanitaris per a casos de visites no programades i La millor mostra de la confiança que dipositen els
processos aguts de malalties. Aquesta atenció urgent ciutadans en els serveis d’urgències és l’augment de
es presta a l’Hospital del Mar, el Centre Peracamps, l’afluència als dispositius d’atenció urgent dels
l’Hospital de l’Esperança i l’Institut Psiquiàtric. nostres centres, amb una activitat creixent des de
l’any 2000. Diàriament hem atès una mitjana de
400 persones en els nostres serveis d’urgències, 
SEMPRE A PROP DEL CIUTADÀ amb un total de 148.407 assistències urgents, un
Actualment aquests centres poden atendre d’una 2,4% més que el darrer any.
manera adequada la demanda de serveis urgents de La remodelació de les infraestructures i una millor
la població de les seves àrees de referència, tal com coordinació amb les àrees bàsiques de la zona fan que
hi responen els grans hospitals de la ciutat. A més, el Servei d’Urgències de l’Hospital del Mar s’hagi
els punts d’atenció a les urgències de l’IMAS consolidat com a centre de referència dels districtes
destaquen pel nivell de coordinació amb els de Ciutat Vella i Sant Martí.
dispositius d’assistència continuada i urgent que
també ofereix l’atenció primària, en un context
d’utilització més racional d’aquests serveis.
6 Memòria IMAS. Barcelona 2002
Centres i serveis 
propers a la població
LES CONSULTES EXTERNES ATENCIÓ ESPECIALITZADA AL CAP BESÒS
L’àrea de Consultes Externes manté un flux constant L’any 2002, l’atenció especialitzada es va estendre
de pacients durant tot l’any. Respecte a l’any al CAP Besòs, una àrea bàsica de salut de més de
anterior s’ha observat un creixement de l’activitat 25.000 habitants que suposa un important
del 9%, que s’explica per les millores en la connexió percentatge de l’activitat d’atenció dels nostres
dels diferents serveis mèdics amb l’atenció primària professionals als barris, atesa la gran població de
de salut, cosa que exerceix un filtre de patologies i la nova zona a cobrir.
grau de complexitat. 
Aquesta àrea, centre d’atenció de la ciutat per la
seva proximitat al Fòrum 2004 i situada dins de
la nostra àrea d’influència, ja té la presència
setmanal dels especialistes de Reumatologia,
Visites ambulatòries: Cardiologia, Digestologia, Endocrinologia i
Pneumologia de l’Hospital del Mar. 
especialistes més
pròxims al ciutadà
Incorporem noves maneres d’atendre 
la població que comporten proximitat 
i comoditat per als pacients. 
L’ÈXIT DE L’ALTERNATIVA 
DELS HOSPITALS DE DIA
L’Hospital de Dia de Digestiu s’ha incorporat a
l’oferta d’atenció complexa en règim d’hospital de
dia. Es constata un creixent protagonisme de les
visites fetes en aquesta àrea, que permeten una
reducció del nombre d’ingressos de pocs dies
d’estada, cosa que reverteix en el confort del pacient.
Aquesta àrea d’hospital de dia també suposa una
millor accessibilitat informativa dels pacients amb Cada dia passen més de 
processos greus i de les seves famílies als facultatius. 1.500 persones per les nostres
consultes d’especialistes.
MILLORANT LA RELACIÓ DELS HOSPITALS 
AMB ELS CENTRES D’ATENCIÓ PRIMÀRIA
Seguint la progressió del programa d’atenció LES CLAUS: LA PROXIMITAT A LA POBLACIÓ
especialitzada que començà l’any 1994, l’IMAS ha I  LA COORDINACIÓ ENTRE PROFESSIONALS
consolidat la relació amb les àrees bàsiques de salut
de l’àrea de referència (Ciutat Vella i Sant Martí). A Ampliar l’abast de l’atenció especialitzada
partir de l’experiència adquirida en aquestes 9 àrees requereix no només inversions importants pel
ja consolidades, en els procediments compartits i en que fa al personal que les atén, sinó una especial
els fluxos d’informació, el repte actual és estendre dedicació per aconseguir unes bones relacions
l’experiència a noves àrees, tot aprofundint més en la amb els metges d’atenció primària. En aquest
relació hospital-CAP. La prova és la creixent sentit, es treballa intensament per millorar la
activitat d’especialistes a les àrees bàsiques, tant en coordinació efectiva i àgil de les consultes i
visites com en activitat consultora amb els derivacions hospitalàries i la creació de protocols
facultatius, que gairebé s’ha doblat en un sol any, per assolir el consens en decisions o tractaments
amb 16.140 primeres visites i 30.265 visites de les patologies ateses de forma conjunta entre
successives l’any 2002. els metges de capçalera i els especialistes.
Memòria IMAS. Barcelona 2002 7
Centres i serveis 
propers a la població
La demora per a les
intervencions de cataractes
s’ha reduït fins a un 75%.
CONTINUEM MILLORANT
La investigació i la pràctica en noves tècniques
quirúrgiques i l’evolució de la tecnologia permeten
incloure noves possibilitats de guariment i menors
riscos en les intervencions, tot i que això obre la
porta a un major volum de persones que han de ser
ateses. Per aquest motiu hem treballat per millorar
l’organització i els criteris de selecció a fi
d’aconseguir uns temps d’espera raonables i millores
creixents en aquest aspecte any rere any. El 2002
s’han fet 12.400 intervencions quirúrgiques majors,
un 4,3% més que l’any anterior.
PROGRAMA DE PRIORITZACIÓ DE CRITERIS
Un dels programes que s’ha instaurat per tal de
racionalitzar les llistes d’espera ha estat la valoració
prioritària de la urgència de la intervenció, per a la
qual cosa s’han utilitzat criteris tant de gravetat
assistencial com de tipus social i familiar, que en
determinats casos constitueixen les principals
complicacions mentre s’espera la intervenció.
Més intervencions, menys demores
Millorem l’organització per reduir l’espera. 
L’AUGMENT DE LA CIRURGIA MAJOR AMBULATÒRIA MOLT MENYS TEMPS D’ESPERA 
HA PERMÈS FER MÉS INTERVENCIONS QUIRÚRGIQUES PER A CIRURGIA OFTALMOLÒGICA
5.000 En el darrer any hem posat especial èmfasi a millorar
39 la llista d’espera per a intervencions oftalmològiques,
38 la qual cosa ha representat un descens dràstic en el
37
36 temps necessari per realitzar una intervenció, que ha
4.000 passat de 16 mesos l’any 2000, a 8,5 mesos el 2001 i
34 a 3,8 mesos el 2002. 
33
32
31
3.000
1999 2000 2001 2002
8 Memòria IMAS. Barcelona 2002 
Centres i serveis 
propers a la població
EDUCACIÓ EN SEXUALITAT 
A LES TARDES JOVES
La nostra vocació docent i divulgadora en matèria de
sexualitat i contracepció es concentra actualment en
les tardes joves, en les quals nois i noies poden
consultar els seus dubtes en un ambient obert, distès
i rigorós, on els professionals cobreixen de forma
personalitzada un important buit informatiu.
Salut sexual i reproductiva: 
una demanda en augment
Informació, consell i atenció sanitària van cada vegada més junts.
INCREMENT DE L’ACTIVITAT 
I REORGANITZACIÓ INTERNA
El 2002 els serveis d’atenció a la salut sexual i
reproductiva han mantingut un alt grau d’activitat i
s’ha continuat el procés d’integració de l’atenció
entre les diferents àrees. En aquest context, s’ha
fusionat el servei de Ginecologia i Obstetrícia amb
el dispositiu d’atenció primària que l’IMAS té
desplegat a Ciutat Vella i Sant Martí.
LA DONA IMMIGRANT AUGMENTA 
LES DEMANDES D’ATENCIÓ OBSTÈTRICA
Durant l’any 2002, més de 1.200 dones van confiar
el control de la gestació i el part a l’Hospital del
Mar, amb un increment de l’11,3% respecte de l’any
anterior. Un percentatge creixent són dones
immigrants, que s’han convertit en pocs anys en un
dels grups de major demanda en atenció
ginecològica. L’atenció sanitària oferta inclou així
mateix l’Escola de Mares i l’Educació Sanitària al
voltant del nadó.
S’ha produït un augment
important de les dones que
confien el control de la gestació
i el part a l’Hospital del Mar.
Memòria IMAS. Barcelona 2002 9
Una resposta especialitzada
PROGRAMA DE DIAGNÒSTIC RÀPID PROGRAMA DE CRIBRATGE DEL CÀNCER 
DE MAMA
D’acord amb la iniciativa del Consorci Sanitari
de Barcelona, i en estreta coordinació amb En el seu vuitè any d’existència, el Programa de
l’atenció primària i l’atenció oncològica de Cribratge ha realitzat el 2002 un total de 15.321
Catalunya, el 2002 s’ha posat en marxa el mamografies als districtes de Ciutat Vella, Sant
programa de diagnòstic ràpid en oncologia. Martí, Gràcia i Sarrià-Sant Gervasi. En aquests
L’objectiu ha estat crear una nova via d’accés moments, el programa atén una població diana de
directe, àgil i preferent per a problemes de 60.000 dones, que representa el 35% de les dones de
salut prioritaris. L’IMAS va ser seleccionat en la ciutat de Barcelona del grup d’edat comprès entre
aquesta primera etapa per l’òptim 50 i 69 anys, i ha diagnosticat 77 casos de càncer de
desenvolupament de la reforma d’atenció mama dels quals 62 han rebut un tractament
especialitzada a les àrees bàsiques de salut conservador.
reformades de la seva àrea. Les primeres
patologies que han entrat en el programa han Paral·lelament, podem dir que el Programa manté el
estat el càncer de mama, el colorectal, el de lideratge al nostre territori pel que fa a estudis
pròstata i el de pulmó. Els resultats inicials científics, avaluació de resultats i estat de
ens mostren que el 18% dels càncers coneixement i aplicació de les darreres aportacions
diagnosticats a l’IMAS ho han estat a partir en el camp de la prevenció del càncer de mama. 
del Programa de diagnòstic ràpid.
DIAGNÒSTIC GENÈTIC 
La preocupació per síndromes oncològiques
que poden tenir algun component hereditari,
com els càncers de mama, ovari i colorectal
hereditaris, ens ha dut a dissenyar una unitat
de consell genètic especialitzada en determinar Atenció integral 
precoçment el possible abast d’aquestes
malalties en grups familiars. oncològica, una línia
Des del preconsell al diagnòstic i la vigilància,
aquesta problemàtica complexa i important de treball prioritària
requereix unitats especialitzades com aquesta,
on cada cas es tracta de forma independent i Obrim noves vies per a l’accés directe, 
integral, amb la coordinació del diagnòstic àgil i preferent a l’atenció oncològica. 
clínic, analític, patològic, citològic i genètic.
10 Memòria IMAS. Barcelona 2002 
Una resposta especialitzada
L’activitat total d’Oncologia
s’ha incrementat globalment
en un 4% i l’Hospital de Dia
d’Hematologia i Oncologia
ho ha fet en un 17,2%.
Aquesta unitat té prou autonomia per mobilitzar i
desenvolupar el procés assistencial de cada malalt,
des de la reserva de llit perquè l’estudi d’extensió es
pugui fer en un temps mínim (de dos a tres dies),
fins a la programació de la cirurgia, la discussió
multidisciplinària del cas i l’accessibilitat
informativa del malalt i la seva família. S’espera que
els resultats de la posada en marxa de la unitat
confirmaran l’escurçament del temps de resolució,
juntament amb una percepció de la qualitat del
servei per part dels usuaris.
NOU PROJECTE DE CIRURGIA GENERAL 
I DIGESTIVA 
Finalment, cal destacar la posada en marxa d’un nou
projecte dels serveis de Cirurgia General i de
Patologia Digestiva, per tal de dur a terme accions
conjuntes i coordinades al voltant de les malalties
que necessiten una atenció quirúrgica urgent, amb
especial atenció a l’hepatologia. Per a aquest
programa s’ha incorporat un especialista digestòleg
que treballa en els dos camps, la qual cosa facilita la
UNITATS FUNCIONALS DE CÀNCER 
fluïdesa dels circuits i la màxima agilitat d’aquests
DE MAMA I COLORECTAL
processos.
L’atenció a les patologies oncològiques complexes,
com ara el càncer colorectal, ha centrat el treball L’IOR: INSTITUT D’ONCOLOGIA
organitzatiu del 2002, amb la creació de la unitat RADIOTERÀPICA 
d’atenció colorectal. Aquesta unitat coordina Durant l’any 2002, l’Institut d’Oncologia
diferents especialitats mèdiques i quirúrgiques, com Radioteràpica ha desenvolupat el seu Pla d’empresa i
Digestologia, Cirurgia General, Oncologia, ha estat dotat d’un Pla de comunicació, com a eina
Anatomia Patològica i Radioteràpia per tal de d’identificació. El programa d’objectius per a l’any,
garantir la continuïtat assistencial i la màxima fixats autònomament d’acord amb els criteris
eficiència i rapidesa en el tractament dels malalts, consensuats del personal del mateix Institut, ha
des de la primera sospita fins a les proves donat com a resultat un índex d’activitat òptim,
diagnòstiques, la intervenció i els tractaments. amb 1.745 sessions, una major complexitat atesa, un
augment de la qualitat assistencial i un elevat grau
de satisfacció dels usuaris, el 96% dels quals
recomanarien aquest servei.
Memòria IMAS. Barcelona 2002 11
Una resposta especialitzada
INCREMENTS EN L’ATENCIÓ PSIQUIÀTRICA
La posada en marxa, l’any 2001, del Servei
d’Urgències Psiquiàtriques a l’Hospital del Mar ha
comportat un increment en l’atenció de patologies
psiquiàtriques urgents del 47%.
D’altra banda, l’experiència en l’atenció als malalts Salut mental, 
amb patologia dual ha convertit els programes de
deshabituació de toxicomanies en un referent a la més activitat 
ciutat de Barcelona. En aquest sentit, l’oferta del
programa de deshabituació de toxicomanies de i millor qualitat
l’IMAS es concreta en l’hospitalització completa i
parcial de malalts drogodependents o amb patologia
dual, i en la consulta ambulatòria de Acostar els serveis psiquiàtrics al ciutadà 
drogodependències i el programa de metadona. i oferir una major proximitat en l’atenció.
Apostem per una salut
mental integradora.
MILLORES A L’INSTITUT PSIQUIÀTRIC 
MUNICIPAL
COORDINACIÓ AMB EL 061
L’Institut Psiquiàtric Municipal (IMPU) ha estat
L’IAPS ha desenvolupat un treball de coordinació, objecte de millores estructurals durant l’any 2002,
formació i complementarietat amb el servei amb la reforma d’una superfície de 750 m2 que ha
d’urgències mèdiques 061 per tal de millorar suposat una inversió superior a 254.000 euros. Les
l’atenció de les urgències psiquiàtriques de la ciutat. obres han afectat dues unitats d’hospitalització de
D’una banda, s’ha format l’equip d’atenció telefònica l’IMPU i actualment es troben en la tercera fase de
del 061 per tal de donar la millor resposta a realització. Aquestes obres suposen una millora de
determinades demandes psiquiàtriques i, de l’altra, les condicions d’habitabilitat i confort per a malalts i
part del personal del servei també s’hi incorpora de treballadors, amb la reforma de passadissos, sales
forma localitzable o presencial quan és necessari. d’ús comú i controls d’infermeria. 
12 Memòria IMAS. Barcelona 2002 
Una resposta especialitzada
ATENCIÓ DIVERSIFICADA
L’Institut d’Atenció Geriàtrica i Sociosanitària
(IAGS) ofereix atenció clínica, diagnòstic i L’atenció de les persones grans, d’acord
tractament de forma interdisciplinària a la gent
gran i persones amb malalties cròniques o en amb l’increment de la demanda de 
situació terminal que requereixen atenció la nostra població en aquest camp, 
sociosanitària. Al Centre Geriàtric es concentren ha suposat durant el 2002 aproximadament
l’activitat de llarga durada geriàtrica i
psicogeriàtrica, la unitat de curta estada i el 30% de les altes hospitalàries.
l’hospital de dia avaluador, terapèutic i de
manteniment. A l’Hospital de l’Esperança hi ha
un servei de convalescència i llits de cures
pal·liatives. Al mateix temps, a l’Hospital del Mar es
potencia l’activitat d’atenció geriàtrica i
sociosanitària. 
L’any 2002 l’IAGS ha incrementat el nombre d’altes
en un 47%.
TRASLLAT DE LA UNITAT DE CONVALESCÈNCIA
A L’HOSPITAL DE L’ESPERANÇA
L’Hospital de l’Esperança ha esdevingut clau per
atendre els casos de patologies subagudes però que
encara requereixen un grau d’assistència i vigilància
important. L’any 2002 es va traslladar la Unitat de
Convalescència des de l’Hospital Geriàtric a
l’Hospital de l’Esperança per millorar sinergies amb
el Servei de Rehabilitació.
Geriatria, 
resposta a les necessitats creixents
Potenciem l’atenció geriàtrica i sociosanitària en un model integrador i personalitzat. 
UNITAT FUNCIONAL INTERDISCIPLINÀRIA 25 ANYS DEL CENTRE GERIÀTRIC: L’EVOLUCIÓ
SOCIOSANITÀRIA (UFIS) DEL MODEL ASSISTENCIAL
L’UFIS de l’IMAS, formada per metges geriatres, El Centre Geriàtric Municipal va celebrar el 2002
infermeres especialitzades i treballadors socials, ha els seus 25 anys de vida, una oportunitat per fer un
rebut 1.022 consultes durant l’any 2002. Aquesta repàs dels canvis assistencials i organitzatius que
dada ens mostra la implantació d’aquesta unitat en s’han viscut en aquest temps. Des del concepte d’asil
el context assistencial, que ha experimentat un fins al tractament de la vellesa d’una manera
augment de l’activitat situat en el 27% respecte el integral, on s’atenen les patologies i els components
darrer any. psicològics i socials, aspectes que han de rebre un
tractament especial en els diferents moments de
l’assistència de cada persona.
Memòria IMAS. Barcelona 2002 13
Una resposta especialitzada
PRIMERA PEDRA
El nou edifici Centre
Les obres del Centre Fòrum de l’Hospital del Mar,
que hauran de finalitzar el 2004, es van iniciar Fòrum de l’Hospital 
durant el 2002 amb la cerimònia de col·locació de del Mar serà eficient 
la primera pedra el dia 23 de setembre. El bon i ecològic.
ritme de les obres permet il·lusionar-se amb la
posada en marxa d’un projecte nou i engrescador
adreçat a la població del districte de Sant Martí i de
tota la ciutat.
Centre Fòrum, el futur més immediat 
en atenció geriàtrica i salut mental
El Centre Fòrum concentrarà les principals línies d’assistència, docència i recerca 
en neurociències dels hospitals de l’IMAS.
UN EDIFICI D’ENVERGADURA ATENCIÓ ESPECIALITZADA
L’edifici projectat se situa en l’àrea d’influència de Els serveis que s’hi trobaran responen a l’encàrrec del
l’Hospital del Mar i, per tant, acostarà els serveis de Catsalut i als plans estratègics de l’hospital per tal
geriatria i salut mental a la comunitat, al mateix de donar resposta a l’evolució de les necessitats de la
temps que enfortirà la connexió entre els serveis població que s’atén. Aquest fet comportarà, en la
sociosanitaris i l’Hospital. pràctica, l’obertura de llits destinats a geriatria i a
malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer i
Es tracta d’un edifici de cinc plantes i un altres demències i malalties mentals en fase
semisoterrani, que ocuparà 16.000 m2 construïts i on subaguda.
treballaran aproximadament 200 professionals. La
inversió total del projecte és de 22 milions d’euros.
A més, cal destacar que serà un edifici eficient i
ecològic, connectat amb una central de fred i calor
que es construirà per a tot el barri.
14 Memòria IMAS. Barcelona 2002 
Una resposta especialitzada
UNITAT D’APARELL LOCOMOTOR (UAL) PRIMER PAS PER A LA FUSIÓ DE SERVEIS DE COT
El constant envelliment de la població, els nous La introducció de millores globals basades en el
estils de vida i les possibilitats que ofereixen les diàleg i l’entusiasme dels professionals es va reflectir
noves tècniques quirúrgiques fan que l’atenció a les el 2002 en la constitució del nou Servei de Cirurgia
patologies de l’aparell locomotor se situï en primera Ortopèdica i Traumatologia de l’IMAS, implantat
línia. Les patologies mecàniques produïdes pels estils als hospitals del Mar i de l’Esperança. Aquesta
de vida sedentaris o per l’envelliment de l’esquelet, proposta de fusió de serveis ha suposat la
la implantació i el recanvi de pròtesis, i el treball en incorporació de nous professionals i ha tingut el
recuperació posttraumàtica són alguns dels exemples suport i l’experiència dels qui han construït aquest
de la creixent activitat de la Unitat d’Aparell servei en els darrers anys i han aconseguit el nivell
Locomotor, que l’any 2002 va augmentar en un d’excel·lència clínica actual. La nova organització ha
14%, 1.560 visites més que l’any anterior. de reforçar aquesta posició i posar les bases per al
desenvolupament dels propers anys.
UNA ACTIVITAT QUE VA EN AUGMENT
Unitat d’Aparell L’any 2002 es van atendre 31.745 visites urgents de
traumatologia i 3.719 ingressos hospitalaris en les
àrees de la Unitat d’Aparell Locomotor
Locomotor: –corresponent als Serveis de Cirurgia Ortopèdica i
Traumatologia, Reumatologia i Medicina Física i
afavorint l’autonomia Rehabilitació–, amb 12.787 primeres visites i
gairebé 50.000 visites successives. 
de les persones
Els tractaments quirúrgics i rehabilitadors
són cada vegada més resolutius i faciliten 
la reincorporació dels pacients a la seva
activitat.
LA IMPORTÀNCIA DE LA REHABILITACIÓ
PER REINCORPORAR EL PACIENT A
L’ACTIVITAT QUOTIDIANA 
D’altra banda, el 2002 es van consolidar els
processos de coordinació del Servei de Medicina
Física i Rehabilitació amb tots els serveis
mèdics i quirúrgics dels diferents centres que
necessiten suport en l’activitat rehabilitadora
dels seus pacients. El treball en l’hemiplegia, la
recuperació postquirúrgica o l’aprenentatge
d’exercicis dels pacients reumatològics va ser
atès per l’equip rehabilitador, que pren les
regnes en la integració del malalt a les millors
condicions de vida després dels processos aguts. 
La Unitat d’Aparell Locomotor ha atès
1.560 malalts més que l’any 2001.
Memòria IMAS. Barcelona 2002 15
Tecnologies per a la salut
INVERSIONS IMPORTANTS EN NOUS NOVES INSTAL·LACIONS PER A LA UNITAT
EQUIPAMENTS D’HEMODINÀMICA
Les inversions en equipaments i espais dedicats a L’any 2002 es va preparar la nova Unitat
tot el que representa un suport per al diagnòstic d’Hemodinàmica de l’Hospital del Mar, un nou
permet millorar l’atenció als usuaris a través de servei per a la pràctica de cateterismes cardíacs. Es
l’augment d’activitat i de la incorporació de tracta d’una unitat completament moderna i amb
noves tècniques. Un avenç que cal mantenir tots els requeriments d’espais i d’equipaments propis
constantment. de la tecnologia més avançada disponible en aquest
camp, que la situa actualment en el nivell més alt de
Les inversions en equip mèdic de suport al prestacions entre les unitats del nostre país. 
diagnòstic van ser d’1.158.636 euros, l’any
2002, a més d’1.561.083 euros en instal·lacions i
obres per crear o renovar les infraestructures. En
aquest període es van adquirir els equipaments
per a cateterismes de la nova Unitat
d’Hemodinàmica, utillatge de suport a quiròfans Tecnologia al servei
i per al monitoratge de processos aguts, un nou
ecògraf doppler, desfibril·ladors,
videoprocessadors, retinògrafs digitals i altres del diagnòstic 
equipaments oftalmològics com ara campímetres
automàtics i làsers d’infraroigs. i el tractament
Les tècniques relacionades amb la genètica
obren el pas a una millora dels diagnòstics i,
per tant, a les accions de prevenció de
determinades malalties.
L’hemodinàmica permet l’estudi anatòmic i
funcional del cor mitjançant la introducció de
catèters fins a conèixer l’estat de les artèries i
l’extensió i gravetat de la malaltia cardíaca, de les
vàlvules cardíaques i d’altres patologies del cor.
Aquesta exploració es practica amb anestèsia local i
sovint permet realitzar alhora un tractament que
ajuda a eliminar el bloqueig de les artèries. 
BIOLOGIA MOLECULAR PER AL CONSELL
GENÈTIC
Importants inversions en
equipaments, com la nova Unitat S’estan desenvolupant estudis al voltant dels càncers
hereditaris de mama i ovari i estudis dels canvis
d’Hemodinàmica, acosten els genètics en el càncer hematològic, per millorar o
avenços als ciutadans. afinar el diagnòstic en casos poc clars de malalties
com els limfomes o les leucèmies. L’assistència al
càncer de mama també s’ampliarà amb l’estudi dels
gens BRCA1 i BRCA2, que permeten concretar
NOVES PROVES DE LABORATORI diagnòstics i millorar l’adequació personalitzada dels
tractaments més efectius. 
Durant l’any 2002 es van incorporar a l’oferta de
proves de laboratori el cribratge de la síndrome de El Banc de Teixits Tumorals de l’IMAS va rebre una
Down en el primer trimestre de gestació i la subvenció ministerial de 120.000 euros per a la
determinació del BNP, i es va començar a treballar compra de congeladors de -80 0C sistemes de control
en una línea de genètica i biologia molecular. i aparells d’extracció d’informació genètica. 
16 Memòria IMAS. Barcelona 2002 
Tecnologies per a la salut
La creació de l’Institut de Diagnòstic per la Imatge
de l’IMAS (IDIMAS), mitjançant un contracte de
prestació de serveis públics amb CRC-Mar el gener
de 2002, ha fet possible un creixement notable de
les inversions i la modernització de les Els experts de l’Hospital del
infraestructures radiològiques de la institució i ha Mar atendran al voltant de
afavorit una millor coordinació entre centres de
l’IMAS i els centres externs. 1.000 consultes radiològiques
d’altres centres.
IDIMAS, el nou institut de diagnòstic
per la imatge
Els hospitals de l’IMAS estan implicats en un profund recanvi d’equipaments 
i en el desenvolupament tècnic, organitzatiu i docent.
TELERADIOLOGIA LES 24 HORES GRANS INVERSIONS EN EQUIPAMENTS
La posada en marxa de l’IDIMAS ha permès CRC-Mar ha fet una inversió de 1,06 milions
desenvolupar la teleradiologia, amb la connexió de d’euros en aparells de radiodiagnòstic. Entre els nous
l’Hospital del Mar per via telemàtica amb altres aparells instal·lats destaquen un TAC helicoïdal
centres mèdics de CRC-Corporació Sanitària. multitall, equipat amb quatre corones de detectors,
D’aquesta manera s’ha fet possible el diagnòstic del qual només hi ha dos aparells de característiques
teleradiològic en temps real durant les 24 hores del similars a tot Catalunya. Aquest nou TAC permet,
dia. Aquest avenç fa que les imatges radiològiques entre altres coses, disminuir la quantitat de radiació
d’un pacient puguin ser examinades a distància per emesa, realitzar reconstruccions en dues i tres
un radiòleg superespecialista en qualsevol moment, dimensions i practicar estudis volumètrics i vasculars
així com disposar de segones opinions expertes en complets. Aquest equipament atendrà més de
casos d’especial complexitat. Es preveu que el Servei 12.000 pacients de l’àrea de referència de l’Hospital
de Radiologia de l’Hospital del Mar rebi al voltant del Mar.
de 1.000 consultes radiològiques d’altres hospitals
per sotmetre-les a l’opinió d’experts de l’IDIMAS.
Memòria IMAS. Barcelona 2002 17
Tecnologies per a la salut
PRIMERES PASSES DE LA FUNDACIÓ INSTITUT La inversió total que l’Institut d’Alta Tecnologia
D’ALTA TECNOLOGIA destinarà al centre PET-Ciclotró és de 7.300.000
euros. Els fons econòmics provenen d’un crèdit a
L’aposta per les noves dotacions tecnològiques es
llarg termini del Ministeri de Ciència i Tecnologia i
concreta el 2002 en la creació de la Fundació Institut
de les aportacions dels patrons. Aquestes importants
d’Alta Tecnologia. Cal ressaltar la relació de les línies
inversions ens han de permetre acostar la tecnologia
preferents d’assistència i recerca de l’IMAS amb els
més capdavantera als nostres usuaris i contribuiran a
esforços en inversions. L’Institut d’Alta Tecnologia es
fer de Barcelona una seu estratègica mundial en el
va constituir com una fundació privada promoguda
camp de la biomedicina i les ciències de la vida.
per l’IMAS i CRC-Mar, del grup CRC Corporació
Sanitària, i és la primera institució que comença les
seves activitats en el Parc de Recerca Biomèdica de
Barcelona. Així mateix, cal destacar la incorporació a
la Fundació de la Corporació Sanitària Clínic.
Aposta per l’alta tecnologia en recerca
Els centres de l’IMAS es doten progressivament dels equipaments necessaris i de les
estructures organitzatives adequades per mantenir-se entre els millors centres del país.
EL CENTRE D’IMATGE EN PSIQUIATRIA
L’any 2002 es va presentar el Centre d’Imatge en
Psiquiatria (CIP), un centre d’investigació clínica
ubicat a l’Hospital del Mar, que sorgeix d’un acord
de col·laboració amb la companyia farmacèutica
GlaxoSmithKline (GSK), el CRC-Mar i l’Institut
d’Alta Tecnologia del Parc de Recerca Biomèdica de
Barcelona.
El CIP es dedicarà a la investigació i el
desenvolupament de nous psicofàrmacs mitjançant la
tècnica de la neuroimatge funcional i bioquímica
denominada SPECT (Single Photon Emission
Computed Tomography). Aquesta nova tècnica
permet l’estudi de diversos aspectes de la funció
cerebral directament i de manera innòcua i ofereix la
possibilitat d’estudiar les causes de les malalties
psiquiàtriques, així com el mecanisme d’acció de
potencials tractaments. Els seus resultats són
d’extraordinària importància en el procés
d’investigació i desenvolupament de nous fàrmacs
per al tractament d’aquestes malalties. 
La recerca necessita el suport d’una
tecnologia cada vegada més sofisticada.
18 Memòria IMAS. Barcelona 2002 
Tecnologies per a la salut
SISTEMES D’INFORMACIÓ DE RECONEGUT
PRESTIGI
El sistema informàtic dóna servei a 1.100 PC i 200
terminals distribuïts als diferents centres
hospitalaris, docents i d’investigació de l’IMAS.
Disposa d’un milió d’històries clíniques, 80 milions El sistema d’informació
de resultats analítics des de l’any 1986 i 36 milions de l’IMAS té 1.100 punts
de registres de medicació pautada.
d’accés i 200 terminals.
L’IMAS va rebre durant el 2002 una menció
honorífica als Premis Nacionals d’Informàtica i Salut
de la Societat Espanyola d’Informàtica de la Salut,
com a entitat que ha destacat en la implantació i ús
de les tecnologies de la informació i la comunicació
en l’àmbit sanitari.
A l’avantguarda de les tecnologies 
de la informació aplicades a la salut
La gestió eficient de la informació sanitària ens permet millorar els models organitzatius,
l’agilitat en els processos i optimitzar la dedicació dels professionals a les persones.
L’ESTACIÓ DE TREBALL MÈDIC I D’INFERMERIA RECERCA EN INFORMÀTICA BIOMÈDICA
Durant el 2002 es va desenvolupar la nova aplicació L’IMAS té un Grup de Recerca en Informàtica
d’Estació de Treball Mèdic i d’Infermeria, que Biomèdica (GRIB), amb seu a l’Institut Municipal
consisteix a informatitzar per complet la història d’Investigació Mèdica (IMIM). Aquest grup de
clínica. L’etapa pilot es va iniciar a la planta treball s’estructura en cinc laboratoris, un d’ells
d’hospitalització del servei de Rehabilitació de d’Informàtica mèdica, que desenvolupa des de fa
l’Hospital de l’Esperança. anys un ampli programa de participació en projectes
nacionals i internacionals d’important projecció.
Memòria IMAS. Barcelona 2002 19
Liderant la recerca
PUBLICACIONS DE GRAN IMPACTE SERVEIS DE SUPORT A LA INVESTIGACIÓ
Durant l’any 2002, l’Institut Municipal L’IMIM posà en marxa el 2002 els Serveis
d’Investigació Mèdica (IMIM) va produir 140 Cientificotècnics, un grup de serveis destinats a
articles originals de recerca, publicats en 28 revistes donar suport científic i d’infraestructura als
nacionals i 112 d’internacionals. A més, es van llegir investigadors. Ofereixen assessorament científic,
vuit tesis doctorals i es van escriure 136 llibres, àrees experimentals d’utilització comuna i
capítols o revisions, 17 en publicacions equipaments d’alta tecnologia associats a la recerca
internacionals i 119 en edicions nacionals. La biomèdica. Un personal altament qualificat
repercussió dels treballs ens situa entre els hospitals s’encarrega del control, el manteniment i de
més productius pel que fa a publicacions proporcionar l’assistència tècnica necessària per a
científiques. l’òptim ús d’aquests recursos. Aquests serveis estan a
la disposició del mateix IMIM, dels centres de
l’IMAS i d’algunes institucions públiques i empreses
privades amb les quals s’han establert acords de
col·laboració. 
Recerca d’alt nivell
La nostra recerca es troba en una 
posició capdavantera a Europa. 
UNITATS I GRUPS DE RECERCA
A l’IMIM trobem sis unitats de recerca i set
grups de recerca. Les unitats treballen en
biologia cel·lular i molecular; farmacologia;
fisiopatologia òssia i articular; lípids i
epidemiologia cardiovascular; respiratòria i
ambiental; i serveis sanitaris. Els grups, per la L’IMIM posa en marxa els Serveis
seva part, desenvolupen la recerca en Cientificotècnics, un suport
anestesiologia; autoimmunitat; epidemiologia
clínica molecular del càncer; informàtica científic i d’infraestructura als
biomèdica; investigacions quirúrgiques; micologia investigadors.
experimental; i clínica i psiquiatria. 
PROTAGONISME EN LA RECERCA Entre el Serveis Cientificotècnics destaquen
DEL GENOMA HUMÀ l’estabulari i quiròfan experimental, l’assessorament
Les troballes en el camp de la genètica, que van metodològic i suport estadístic, l’assessoria en
rebre gran empenta amb la participació en la publicacions biomèdiques, les instal·lacions de fred i
seqüenciació del genoma humà, s’han desenvolupat criopreservació, el laboratori de manipulació de
durant el 2002 en diferents àrees, amb troballes que material radioactiu o la microscòpia electrònica.
permeten entreveure el futur de la medicina del
tercer mil·lenni. PROJECTES EUROPEUS EN AUGMENT
La iniciació de recerca adreçada al diagnòstic genètic La col·laboració institucional i el posicionament de
i la possibilitat de conèixer el gen –o gens– que la nostra recerca entre les més avançades d’Europa
marquen la predisposició a patir una malaltia, són un dels reptes de futur en investigació. En
indiquen un camí a seguir per tal que sigui possible aquest sentit, el nombre de projectes europeus està
detectar les patologies molt abans que es en constant augment i ha passat de 16 estudis l’any
desenvolupin i dur a terme actuacions preventives 2001 a 29 treballs realitzats amb col·laboració
amb molta més eficàcia. europea l’any 2002.
20 Memòria IMAS. Barcelona 2002 
Liderant la recerca
AJUTS IMPORTANTS PER VALOR 
DE 4,2 MILIONS D’EUROS
El prestigi i la projecció dels estudis que proposen
les diferents unitats i grups de recerca s’ha traduït en PRBB
el suport a través de beques i ajuts de diferents
institucions nacionals i europees, que en el conjunt Les obres del Parc de Recerca Biomèdica
de centres de l’IMAS ha augmentat d’una manera de Barcelona van a bon ritme.
extraordinària en el darrer any, amb un creixement al
voltant del 50%. L’import d’aquestes subvencions va
suposar l’any 2002 un total de 4.258.990 d’euros.
També s’ha obtingut el reconeixement de la tasca
investigadora en diferents àmbits en l’adjudicació
d’ajuts a la primera convocatòria del Ministeri de
Sanitat i Consum per a xarxes d’investigació. En
aquesta convocatòria, els centres de l’IMAS
participaran en sis dels tretze projectes de xarxes de
centres, als quals es van adjudicar 2.905.319 d’euros.
Respecte a les xarxes de grups, l’IMAS també
participa en 13 de les 56 propostes que es realitzen i
en lidera quatre: la investigació en epidemiologia i
salut pública, la d’infància i medi ambient, el treball
de la Xarxa Heracles de determinants genètics i
ambientals de la disfunció vascular en la hipertensió
i la cardiopatia isquèmica, i a l’EPICUR-Red per a
l’estudi del càncer de bufeta urinària. 
TROBALLES D’IMPORTANT REPERCUSSIÓ SOCIAL LA FUNDACIÓ PARC DE RECERCA BIOMÈDICA
DE BARCELONA ES PRESENTA
Un equip format per clínics del Servei de Medicina
Interna de l’Hospital del Mar, de la Unitat La interdisciplinarietat aplicada a la investigació, la
d’Investigació en Fisiopatologia Òssia de l’IMIM i docència i la innovació tindrà un espai privilegiat al
de genetistes de la Facultat de Biologia de la Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona.
Universitat de Barcelona van descobrir el 2002 un
gen que determina la predisposició de les persones a La Fundació Parc de Recerca Biomèdica de
patir osteoporosi, una malaltia metabòlica que Barcelona es va constituir el juny del 2002.
dificulta la producció de massa òssia i que afecta uns Impulsada per les fundacions de la Universitat
dos milions de dones a l’Estat espanyol. L’estudi és Pompeu Fabra (UPF), de l’IMIM i del Centre de
original i va ser realitzat exclusivament a partir de Regulació Genòmica, el seu principal objectiu
personal i recursos propis. Durant el 2002 també va consisteix a desenvolupar una organització conjunta i
destacar la recerca duta a terme per l’Hospital del cooperativa de les activitats d’investigació i docència
Mar, l’IMIM i l’Institut Superior de Sanitat de de postgrau que es portin a terme als centres
Roma, i publicat a la revista Medicina Clínica, que va d’investigació que s’integrin al Parc de Recerca
demostrar que els infants fills de dones fumadores de Biomèdica. 
la nostra població neixen amb menys pes i són més Aquesta Fundació permetrà establir una política
petits que els de dones que no consumeixen tabac local coordinada i cooperar amb els estudis de tercer
durant l’embaràs. cicle de la UPF, entre els quals destaca l’únic
mestratge en Salut Pública que es fa a Catalunya.
Així mateix, aconseguirà obtenir el màxim benefici
de trobar-se en un entorn on treballen estretament
La Fundació PRBB, constituïda el científics i personal sanitari, ja que se situa en el
2002, permetrà desenvolupar de mateix campus de l’Hospital del Mar, un centre
universitari concertat amb la Universitat Autònoma
forma cooperativa activitats de Barcelona. En definitiva, permetrà que es
d’investigació i docència de postgrau. relacionin la investigació de laboratori, la
investigació clínica i la investigació en salut pública. 
Memòria IMAS. Barcelona 2002 21
La formació, la nostra aportació a la societat del coneixement
OFERTA DE SERVEIS ALUMNES MATRICULATS EN CENTRES DOCENTS
DE L’IMAS
L’oferta de serveis relacionats amb la formació Unitat Docent de l’IMAS 300
reglada es distribueix entre la Unitat Docent de Estudis de Biologia de la UPF 300
l’IMAS (per a estudiants de Medicina), els Estudis Escola Universitària d’Infermeria 265
de Biologia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), Escola Bonanova de Formació Professional 210
l’Escola Universitària d’Infermeria i l’Escola Total 1.075
Bonanova de Formació Professional. 
Docència: formant futurs professionals
Les estratègies de futur reuneixen els diferents dispositius en un projecte pedagògic 
comú en ciències de la salut.
REFORMA DEL PROJECTE PEDAGÒGIC
D’INFERMERIA
Vint-i-cinc anys d’experiència de l’Escola
Universitària d’Infermeria han estat el punt de
partida per a la renovació i la integració en nous
sistemes d’educació superior. Els nous paradigmes
amb els quals l’Escola d’Infermeria està compromesa
canvien els plantejaments educatius cap a
l’aprenentatge de l’estudiant i integren la noció de
competència professional en la finalitat dels seus
ensenyaments.
El 2002 es van matricular L’equip docent de l’Escola Universitària d’Infermeria
1.075 alumnes en els centres del Mar va iniciar el 2002 un procés de renovació i
de formació reglada de l’IMAS. innovació pedagògica, amb l’objectiu de construir
un currículum d’infermeria “a mida”. En aquest nou
projecte l’estudiant és el centre indiscutible del
procés educatiu i se li ha de facilitar que desenvolupi
L’any 2002 es completa el quart any dels estudis de al màxim de les seves possibilitats les competències
Biologia Humana de la UPF, una titulació única en que la pràctica de la infermeria posa en joc.
el nostre entorn, i es van convocar noves places de
professorat a la Unitat Docent de l’IMAS, amb GRUP DE TREBALL PER A UN PROJECTE
professors de la UAB de Cirurgia i Dermatologia i PEDAGÒGIC COMÚ 
un professor associat a Dermatologia.
L’any 2002 l’IMAS va iniciar un estudi dels diferents
centres i recursos docents de què disposa la
LA FUNDACIÓ BONANOVA
institució, així com de les relacions que manté amb
La Fundació Bonanova va ser creada per promocionar i les distintes universitats i instàncies educatives. Es
actualitzar la formació professional sanitària a través del van analitzar en profunditat les millors estratègies
foment de nous estudis i el reciclatge del professorat. A possibles amb l’objectiu de reunir els diferents
més, dota l’Escola Bonanova d’instal·lacions i eines de dispositius docents al voltant d’un projecte
suport a l’ensenyament. També impulsa la recerca i la pedagògic comú en ciències de la salut i fer-ho de la
participació en fòrums científics, l’intercanvi europeu forma més eficient. Aquest treball permet planificar
d’alumnes i professors i la formació continuada, i els models organitzatius més òptims, les línies de
disposa d’una borsa de treball. En el seu patronat hi futur de la docència i els canvis i millores necessaris
ha alumnes, professors i representants de l’IMAS i per impulsar al màxim la vocació docent dels
d’empreses sanitàries externes. professionals. 
22 Memòria IMAS. Barcelona 2002 
La formació, la nostra aportació 
a la societat del coneixement
CURS D’ANTIBIOTICOTERÀPIA
És un dels cursos més prestigiosos i antics de la
institució, que el 2002 va celebrar la 31a edició.
Fonamentat en un principi en l’especialitat del
centre als anys seixanta –és a dir, les malalties
infeccioses– avui dia es pot considerar un dels cursos
clàssics que qualsevol metge que exerceixi a
Catalunya ha d’haver realitzat per conèixer i
treballar eficientment en antibioticoteràpia.
JORNADA SOBRE EL CÀNCER DE MAMA
Aquesta jornada va ser pionera en la seva especialitat
i continua sent el referent científic i mediàtic pel
que fa a l’estat del treball preventiu en càncer de
mama al nostre país. L’any 2002 la jornada ha
arribat a la vuitena edició.
CURS SOBRE LA MENOPAUSA
Adreçat a professionals ginecòlegs, internistes i
metges d’atenció primària, aquest curs, un dels més
prestigiosos de l’Estat en aquesta temàtica, revisa
cada dos anys les noves aportacions de la ciència en
l’àmbit de la menopausa. El Curs d’Antibioticoteràpia 
ha celebrat la 31a edició.
Hem estat referents en la formació 
continuada del sector sanitari
Tot un seguit de cursos i jornades s’han constituït com un referent per als professionals
sanitaris, en un àmbit de projecció que depassa àmpliament l’IMAS.
CURS D’ANESTÈSIA
L’estudi dels riscos quirúrgics per l’administració
d’anestèsia, la sedació, la terapèutica del dolor, les
transfusions sanguínies o l’estalvi de sang han estat
alguns dels temes de què s’ha tractat en aquest curs
que se celebra cada any i cada cop amb més ressò. 
CURS DE REHABILITACIÓ
Un curs multidisciplinari, adreçat a tots aquells
professionals que intervenen en la recuperació dels
pacients, per tal d’aconseguir la millor qualitat de
vida després d’un procés de malaltia aguda. Pel
nombre de persones ateses, el Servei de Medicina
Física i Rehabilitació és una referència pel que fa al
tractament rehabilitador de patologies com ara
l’hemiplegia.
Memòria IMAS. Barcelona 2002 23
Qualitat al servei de la societat
CONSOLIDACIÓ DE LA PLANTILLA Els cursos que organitza l’IMAS segueixen tres línies
estratègiques: canvis organitzatius, com l’elaboració
En compliment del conveni, aquest any s’han de trajectòries i guies clíniques d’infermeria o sobre
convocat un total de 169 places, de les quals la cultura de servei i comunicació; necessitats
destaquen: 42 per a metges, 37 per a infermeria, 45 formatives, com l’acollida i actualització en
per a auxiliars d’infermeria i 27 per a auxiliars coneixements, la formació en bones pràctiques, la
administratius. La plantilla dels centres de l’IMAS bioètica o les noves tecnologies aplicades al món
està formada per 2.076 professionals. sanitari; i, cada cop amb major protagonisme, la
resposta a les necessitats emergents dels ciutadans,
SITUACIÓ ACTUAL DE LA CARRERA com ara els cursos d’intercultura o les jornades
PROFESSIONAL adreçades a l’educació sanitària dels familiars de
Les carreres professionals (metges, infermeria i malalts de diferents patologies. 
escoles) s’estan implantant segons els acords i ja
s’han valorat 595 professionals. Ha començat el
programa d’incentivació als grups de tècnics
mitjans, auxiliars administratius i operaris,
entre altres. L’equip humà, 
el principal capital
de l’IMAS
Més de la meitat dels professionals 
han assistit a activitats formatives.
GESTIÓ DEL CONEIXEMENT: 
LES PÀGINES GROGUES
Els departaments de Formació i de Recursos
Humans de l’IMAS van engegar un projecte
innovador per a la gestió del coneixement dels
Els professionals de l’IMAS aporten treballadors de l’entitat. 
a la institució un dels valors més El projecte ha consistit en la creació d’unes pàgines
preuats en qualsevol organització grogues on tots els treballadors que ho desitgen
altament especialitzada: poden introduir voluntàriament les seves dades sobre
el coneixement i el treball.  experiència i coneixements. Es generen registres en
diferents categories, des del coneixement específic de
cada professió fins a coneixements transversals, com
els idiomes, la informàtica o la bioètica, i també la
FORMACIÓ CONTINUADA pertinença a associacions o les aficions personals. 
La formació i el reciclatge dels professionals que Aquestes pàgines grogues faran possible que es
treballen a l’IMAS és un aspecte cabdal, tant per localitzin millor els coneixements, que creixi el
continuar oferint la millor qualitat en l’assistència contacte entre persones en bé de la seva eficàcia, que
com per garantir la implicació i motivació de les es creïn noves oportunitats de col·laboració i que es
persones i oferir noves possibilitats de conformin comunitats d’experts i d’interessos afins. 
desenvolupament professional. El 2002 es van posar
en marxa 72 accions formatives internes i es van
impartir 1.735 hores, a les quals van assistir 1.167
professionals, més del 50% de la plantilla de la
institució.
24 Memòria IMAS. Barcelona 2002 
Qualitat al servei 
de la societat
ISO A L’ESCOLA BONANOVA
El compromís amb el medi
L’Escola Bonanova és el primer centre de
ambient ens porta a incorporar formació de tècnics sanitaris que s’ha proposat
millores en la gestió de residus. obtenir, al 2003, la certificació ISO 9001-
2000, per a la qual cosa elabora un manual de
qualitat, de procediments i de documents
estratègics del centre.
NOVES COMISSIONS DE QUALITAT: 
GENÈTICA I PATOLOGIA PERINATAL
El 2002 es van posar en funcionament les
comissions, de genètica i patologia perinatal, que
tenen en comú la resposta a les noves demandes
d’usuaris i familiars en relació amb la informació que
les noves tecnologies i proves diagnòstiques posen al
nostre abast. En aquest sentit, volem garantir que
usuaris i professionals puguin disposar dels mitjans i
la informació necessaris per prendre les millors
decisions, ja sigui en els processos reproductius en
relació amb la salut de mare i fill, en la Comissió de
Patologia Perinatal, o en relació amb la informació i
el control de pacients i familiars en la detecció de
malalties de tipus hereditari, en la Comissió de
Genètica. Vegeu a la pàgina 31 les comissions i
comitès de qualitat dels centres de l’IMAS.
La qualitat, 
un compromís real
La qualitat també és una actitud que
incorpora cada un dels treballadors EXCEL·LÈNCIA EN LA GESTIÓ DE RESIDUS
en la seva tasca professional quotidiana i La sensibilització envers els temes
una sensibilitat per a la millora. mediambientals ha estat tradicionalment molt
marcada a l’IMAS, amb molta col·laboració
dels professionals en la recollida selectiva de
residus. Avançant-nos a les normatives, els
diferents centres, i en especial l’Hospital del
Mar, van començar a incorporar circuits de
COMISSIÓ DE MALTRACTAMENTS reciclatge des de fa més de deu anys.
Actualment disposem d’un dels sistemes més
Els hospitals de l’IMAS han creat una comissió
avançats per a l’eliminació de bacteris per
tècnica específica per a l’atenció als maltractaments,
ionització als circuits de l’aigua, únic al nostre
que ha elaborat protocols i algoritmes d’actuació en
territori.
l’atenció i detecció de qualsevol tipus de
maltractament a la persona, ja sigui de gènere, a la Durant l’any 2002, entre altres accions, es va
gent gran o a la infància. Els professionals de l’IMAS iniciar la substitució dels termòmetres de
accepten el compromís ètic i professional d’atendre mercuri per sistemes digitals, i es va introduir
de forma integral totes les persones que poden estar la segregació de la matèria orgànica de cuina
rebent maltractaments per facilitar-los ajut sanitari, així com la dels olis minerals procedents de la
psicològic i social. maquinària de manteniment.
Memòria IMAS. Barcelona 2002 25
Qualitat al servei 
de la societat
LA SATISFACCIÓ DELS USUARIS IMPACTE ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ
La satisfacció de l’usuari és una de les variables que Les activitats de l’IMAS han estat molt presents als
mesurem constantment per detectar quins aspectes mitjans de comunicació per la seva rellevància, i s’ha
són més o menys valorats en el complex món de incrementat el nombre d’impactes als mitjans en un
l’atenció sanitària. L’any 2002 vam constatar una 78%. Aquesta nova memòria de comunicació,
excel·lent valoració de la preparació tècnica dels iniciada el 2002, també ha estat prova de l’interès
nostres professionals d’infermeria, puntuada amb un per la transparència davant tot tipus d’interlocutors
9 en una escala de 10, a partir de les enquestes de per mostrar la nostra activitat anual.
qualitat percebuda fetes als usuaris del Servei de
Cardiologia sobre les cures rebudes. 
Hospitals oberts 
a la participació ciutadana
Els centres de l’IMAS es caracteritzen pel seu arrelament a la ciutat i per una relació 
amb els ciutadans que va més enllà de l’estrictament assistencial.
UNA ESTADA MÉS CONFORTABLE
El confort hoteler en l’àrea d’hospitalització també
ha estat centre d’atenció amb accions de millora,
com ara la possibilitat d’elecció de menú pels
malalts amb dietes normals i també amb menús
especials per als infants ingressats.
HOSPITALS LLIURES DE FUM
El 2002 hem treballat en un programa per garantir
uns centres lliures de fum per als usuaris i
professionals. Aquest programa el desenvolupem
amb entusiasme, tant per la nostra funció de vetllar
pel compliment legal de les normatives com per
exercir un paper educador i dialogant, que pot
aconseguir un ambient net i facilitar oportunitats
per a l’abandonament de l’hàbit tabàquic. 
PORTES OBERTES A L’HOSPITAL DEL MAR
L’Hospital del Mar, que s’aproxima al seu centenari,
va celebrar l’any 2002 una jornada de portes obertes
per tal d’acostar-se encara més als usuaris. Es va
realitzar un programa molt creatiu i participatiu, Iniciatives com la jornada de
amb activitats de tot tipus –classe de tai-txi, jocs i portes obertes de l’Hospital
espectacles per a tota la família, visites als racons del Mar subratllen la vocació
menys coneguts del centre– de les quals van gaudir
més de 800 persones. Acostar els centres a les comunitària de l’IMAS.
persones és una manera de ser encara més presents
als barris, d’estar més connectats amb els usuaris i de
ser un equipament proper, accessible i humà. 
26 Memòria IMAS. Barcelona 2002 
Oferta de serveis assistencials 
ATENCIÓ MÈDICA REHABILITACIÓ
Cardiologia Hospital del Mar Medicina física i rehabilitació Hospital de l’Esperança
Unitat coronària Hospital del Mar
Hemodinàmica Hospital del Mar PSIQUIATRIA I SALUT MENTAL
Dermatologia Hospital del Mar
Digestologia Hospital del Mar Psiquiatria Hospital del Mar 
Endocrinologia Hospital del Mar i Institut Psiquiàtric
Medicina interna Hospital del Mar Centre de Salut Mental Hospital del Mar
Medicina infecciosa Hospital del Mar Unitat de Toxicomanies Hospital del Mar
Nefrologia Hospital del Mar Centre d’Atenció i Seguiment 
Neurologia Hospital del Mar de Toxicomanies Hospital del Mar
Neurofisiologia Hospital del Mar
Neuropsicologia Centre Geriàtric ATENCIÓ URGENT
Pneumologia Hospital del Mar
Reumatologia Hospital de l’Esperança Urgències Hospital del Mar, 
i Hospital del Mar Hospital de l’Esperança,
Centre Peracamps
ATENCIÓ ONCOLÒGICA i Institut Psiquiàtric
Hematologia Hospital del Mar ATENCIÓ SOCIOSANITÀRIA
Oncologia Hospital del Mar
Prevenció del càncer de mama Hospital del Mar Geriatria Centre Geriàtric
i Hospital de l’Esperança Unitat de Convalescència Centre Geriàtric
Radioteràpia Hospital de l’Esperança UFIS de geriatria(1) Hospital del Mar
Unitat de Cures Pal·liatives Hospital de l’Esperança PADES(1) Centre Geriàtric
Unitat de Cures Pal·liatives Hospital de l’Esperança
ATENCIÓ ALS MALALTS CRÍTICS
SERVEIS DE SUPORT
Anestesiologia, reanimació 
i terapèutica del dolor Hospital del Mar Anàlisis clíniques(2) Hospital del Mar,
i Hospital de l’Esperança Hospital de l’Esperança, 
Medicina intensiva Hospital del Mar Centre Geriàtric
i Institut Psiquiàtric
ATENCIÓ QUIRÚRGICA Anatomia patològica Hospital del Mar
Banc de sang Hospital del Mar
Cirurgia general Hospital del Mar i Hospital de l’Esperança
i Hospital de l’Esperança Farmàcia Hospital del Mar,
Maxil·lofacial Hospital del Mar Hospital de l’Esperança, 
Cirurgia ortopèdica Centre Geriàtric 
i traumatologia Hospital del Mar i Institut Psiquiàtric
i Hospital de l’Esperança Radiodiagnòstic(3) Hospital del Mar 
Cirurgia vascular Hospital del Mar i Hospital de l’Esperança
i Hospital de l’Esperança
Neurocirurgia Hospital del Mar
Oftalmologia Hospital de l’Esperança
i Hospital del Mar
Otorinolaringologia Hospital del Mar
Urologia Hospital del Mar
i Hospital de l’Esperança
ATENCIÓ MATERNOINFANTIL
Obstetrícia i ginecologia Hospital del Mar
i Hospital de l’Esperança (1) UFIS: Unitat funcional interdisciplinària sociosanitària.
Servei d’Atenció a la Salut PADES: Programa d’atenció domiciliària - equips de suport.
(2) L’activitat la realitza el Laboratori de Referència de Catalunya, empresa
Sexual i Reproductiva Ciutat Vella i Sant Martí participada majoritàriament per l’IMAS.
Pediatria Hospital del Mar (3) L’activitat de ressonàncies magnètiques i medicina nuclear la realitza
Cirurgia pediàtrica Hospital del Mar CRC-Mar, empresa participada per l’IMAS.
Neonatologia Hospital del Mar
Memòria IMAS. Barcelona 2002 27
L’IMAS en dades
Dades globals 
R E C U R S O S  
Llits 888
Llits d’aguts 541
Professionals 2.076
Titulats superiors 552
Titulats mitjans 683
Resta de personal assistencial 526
Altres 315
Despeses (euros) 152.814.858,4
A C T I V I TAT  A S S I S T E N C I A L  
Altes hospitalàries 30.876
Sessions de l’hospital de dia 21.216
Primeres visites 72.998
Visites successives 289.094
Urgències 145.607
Caracterització de la casuística (% d’altes hospitalàries)
Mèdica 40,2
Cirurgia programada amb ingrés 15,6
Cirurgia urgent 6,3
Cirurgia major ambulatòria 15,2
Maternoinfantil 11,2
Salut mental 6,6
Rehabilitació 3,0
Sociosanitària 1,8
Edat dels malalts ingressats
Mitjana d’edat dels malalts ingressats als hospitals d’aguts 56,7
Malalts >74 anys ingressats als hospitals d’aguts 28,3%
Mitjana d’edat dels malalts d’atenció sociosanitària 77,3
A C T I V I TAT  D E  D O C È N C I A  I  R E C E R C A
Alumnes matriculats 1.058
Facultat de Medicina 225
Escola Universitària d’Infermeria 272
Escola de Formació Professional 263
Estudis de Biologia 298
Treballs originals publicats 140
Vegeu el glossari a la pàgina 31.
28 Memòria IMAS. Barcelona 2002 
L’IMAS en dades
Hospitalització d’aguts
C O M P L E X I TAT  D E  L A  P AT O L O G I A  AT E S A
Distribució de les altes hospitalàries segons la complexitat
Alta 2,2%
Mitjana 49,5%
Baixa 48,3%
Pes mitjà 0,9919
Intensitat relativa de recursos (IRR - XHUP) 1,0026
G E S T I Ó  C L Í N I C A
Estada mitjana (dies) 7,32
Raó de funcionament estàndard 1,002
Pressió d’urgències 62,0%
Activitat quirúrgica en cirurgia major ambulatòria 42,2%
Índex de substitució de cirurgia major ambulatòria 68,9%
A C C E S S I B I L I TAT  I  C O O R D I N A C I Ó  A M B  L’AT E N C I Ó  P R I M À R I A  D E  S A L U T
Població resident a Ciutat Vella i Sant Martí 297.142
Índex de procedència de Ciutat Vella i Sant Martí
Altes 56,6%
Primeres visites 65,9%
Urgències 52,2%
Altes hospitalàries de baixa complexitat procedents de fora de Barcelona 16,3%
Compliment dels objectius del Pla de salut
Hospital del Mar 91,8%
Hospital de l’Esperança 91,8%
Qualitat
Q U A L I TAT  P E R C E B U D A
Queixes sobre el total d’activitat assistencial (1.110 - 0,19%)
Assistència 15,1%
Organització 45,2%
Hoteleria, seguretat i serveis generals 12,8%
Informació 6,5%
Tracte 15,1%
Documentació 5,3%
Vegeu el glossari a la pàgina 31.
Memòria IMAS. Barcelona 2002 29
L’IMAS en dades
Activitat 
Estada 
mitjana dels %
Altes pacients d’ingressos Hospital
externes(1) ingressats % CMA urgents Visites de dia
Cardiologia(2)(3) 1.278 8,9 71,2 12.120 55
Dermatologia 11.987
Digestologia(3) 937 9,6 67,2 11.749 1.404
Endocrinologia(3) 81 11,6 70,4 9.878 740
Medicina interna i infecciosa 1.515 13,3 90,7 10.790 953
Nefrologia 383 15,9 70,8 5.675 6
Neurologia 447 15,3 87,9 9.640 296
Pneumologia(3) 934 12,8 89,8 5.396
Reumatologia(3) 102 35,0 18.907 1.410
Hematologia 312 12,7 34,1 22.000 1.619
Oncologia 658 13,1 67,5 6.379 4.569
Radioteràpia 5.874 1.246
Anestèsia 10.951 885
Medicina intensiva(4) 95 13,9
Cirurgia general(3) 2.467 7,8 11,4 33,1 16.388
Cirurgia ortopèdica i traumatologia (H. del Mar)(3) 1.394 9,9 19,2 57,0 20.960
Cirurgia ortopèdica i traumatologia (H. de l’Esperança) 1.306 7,9 30,6 37,3 12.791
Cirurgia vascular 1.005 6,2 3,2 23,6 8.564
Neurocirurgia 342 10,0 21,1 26,3 2.400
Oftalmologia 3.302 1,4 87,5 5,3 22.645
Otorinolaringologia 384 4,3 45,6 4,7 16.947 2
Urologia (H. del Mar) 839 7,3 34,8 24,7 9.424 408
Urologia (H. de l’Esperança) 346 5,1 68,2 3,2 2.326 109
Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva 53.222
Obstetrícia i ginecologia 2.354 3,9 5,6 77,3 13.201 77
Pediatria 1.848 3,3 7,0 7.099 293
Rehabilitació 917 14,4 9.360
Unitat d’Aguts (IMPU) 830 28,7 2.259
Unitat de Crisi (IMPU) 409 10,4 2.913 1.994
Psiquiatria 129 20,3 55,4 3.049
Toxicomanies 153 11,7
USUM (Unitat de Suport a les Urgències Mèdiques) 500 4,9
CAP Sant Martí 10.544
CAS Barceloneta 13.674
Convalescència 355 67,0 109
Consulta externa de Geriatria 301
Cures pal·liatives 240 22,6
Hospital de Dia de Geriatria 4.906
Llarga estada(5) 149
PADES 2.383
Psicogeriatria(5) 34
Total(6)(7)(8) 30.876 7,3 32,0 372.938 21.216
(1) Inclouen l’activitat de cirurgia major ambulatòria.
(2) Els pacients de la Unitat Coronària no computen per a l’estada mitjana de les altes del servei.
(3) Inclou l’activitat del Programa de reordenació de l’atenció especialitzada (RAE).
(4) Estada mitjana del període.
(5) No s’incorpora en el càlcul de l’estada mitjana.
(6) El total inclou l’activitat no detallada per servei.
(7) L’índex de substitució de CMA total està construït sobre el total d’altes dels serveis quirúrgics.
(8) Estada mitjana global de pacients dels hospitals d’aguts, cures pal·liatives i convalescència.
30 Memòria IMAS. Barcelona 2002 
L’IMAS en dades
Glossari
Altes hospitalàries: inclou les altes d’hospitalització, de Índex de substitució de cirurgia major ambulatòria
cirurgia major ambulatòria i les urgències de més de 12 (CMA): altes a CMA en relació amb el total d’altes
hores. susceptibles de CMA fetes als hospitals. Es considera
patologia susceptible de ser tractada en CMA la descrita
Altes hospitalàries de baixa complexitat procedents de fora pel Consorci Sanitari de Barcelona. 
de Barcelona: malalts ingressats residents fora de Barcelona
amb GRD de baixa complexitat segon el pes relatiu. Intensitat relativa de recursos (IRR): pes mitjà de
l’hospital en relació amb el pes mitjà de la XHUP, vigent
Caracterització de la casuística: per a l’any 2001 segons el Servei Català de la Salut.
• Mèdica: grups relacionats amb el diagnòstic (GRD) Llits: nombre total de llits habilitats als centres de l’IMAS
de tipus mèdic excepte salut mental, maternoinfantil (Hospital del Mar, Hospital de l’Esperança, Centre
i rehabilitació. Geriàtric i Institut Psiquiàtric).
• Cirurgia: GRD de tipus quirúrgic, excepte Llits d’aguts: llits dels hospitals del Mar i de l’Esperança. 
maternoinfantil.
• Maternoinfantil: GRD de les categories majors Pes mitjà: és una aproximació a la complexitat entesa
diagnòstiques 14 i 15, i la resta de GRD de tipus com a consum de recursos, a partir de la mitjana del pes
mèdic de malalts menors de 18 anys. relatiu que té associat cada GRD. S’utilitzen els pesos
relatius del Medicare (EUA).
• Salut mental: GRD de les categories majors
diagnòstiques 19 i 20. Pressió d’urgències: percentatge de malalts hospitalitzats
• Rehabilitació: GRD 462. ingressats per urgències.
• Sociosanitària: la del Centre Geriàtric. Professionals: mitjana anual de plantilla fixa en nombre
de persones.
Complexitat de la patologia atesa: percentatge de GRD
de complexitat alta, mitjana i baixa, classificats en funció Raó de funcionament estàndard (RFE): raó entre l’estada
del pes relatiu mitjà del GRD. mitjana de l’hospital i l’estada mitjana ajustada per
diagnòstic. L’estàndard utilitzat és el mateix hospital l’any
Estada mitjana: mitjana aritmètica dels dies d’estada dels anterior.
pacients d’hospitalització.
Índex de procedència: percentatge d’altes, primeres visites
o urgències de malalts residents als districtes de Ciutat
Vella i Sant Martí sobre el total d’altes, primeres visites o
urgències realitzades als hospitals del Mar i de l’Esperança.
Comissions i comitès de qualitat
▲ ● ■ ◆ Comitè d’Ètica Assistencial ▲ ● Comissió de Transfusions
Comitè Ètic d’Investigació Clínica ▲ ● ■ Comissió de Nutrició
▲ ● ■ ◆
Comitè Ètic d’Experimentació Animal ▲ ● ■ ◆ Comissió de Farmàcia i Terapèutica
▲ ●
Comissió de Garantia de la Qualitat Assistencial ▲ ● Comissió de Trasplantaments
▲ ● ■ ◆
Comissió Avaluadora d’Actes Assistencials ▲ ● ■ ◆ Comissió de Formació Continuada Mèdica
▲ ● ■ ◆
▲ ● ■ ◆ Comissió de Docència MIR ▲ ● ■ ◆ Comissió de Biblioteca
Comissió de Mortalitat i Teixits ▲ ● ■ ◆ Comissió de Credencials
▲ ●
Comissió d’Infeccions ▲ Comissió de Genètica
▲ ● ■ ◆
Comissió de Tumors ▲ Comissió de Patologia Perinatal
▲ ●
▲ ● ■ ◆ Comissió de Documentació Clínica ▲ ● ■ ◆ Comissió de Maltractaments
▲ Hospital del Mar    ● Hospital de l’Esperança    ■ Centre Geriàtric    ◆ Institut Psiquiàtric
Memòria IMAS. Barcelona 2002 31
Òrgans de direcció
DIRECCIÓ INSTITUT D’ATENCIÓ PSIQUIÀTRICA: 
SALUT MENTAL I TOXICOMANIES (IAPS)
Conseller delegat Sr. Raimon Belenes i Juárez
Gerent Sr. Jordi Varela i Pedragosa Director Sr. Antoni Bulbena i 
Director assistencial Sr. Rafael Manzanera i Vilarrasa
López Directora de gestió Sra. Carme Freixas i Pastallé
Director mèdic Sr. Jordi Bruguera i Cortada Director d’infermeria Sr. Manel Puig i Busquets
Director de recerca Sr. Jordi Camí i Morell Director mèdic de l’Institut 
Director de docència Sr. Sergi Serrano i Figueras Psiquiàtric Sr. Anna Merino i Torres
Directora d’infermeria Sra. Maite Forner i Bscheid Cap d’atenció a l’usuari 
Director d’economia i finances Sr. Aureli Rubio i Alcolea de l’Institut Psiquiàtric Sra. Conxita Riu i Monsó
Director de recursos humans Sr. Emili Llobet i 
Fernández-Grande
INSTITUT D’ONCOLOGIA RADIOTERÀPICA (IOR)
Directora de comunicació 
i atenció a l’usuari Sra. Maribel Pérez i Piñero Director Sr. Manel Algara i López
Director de gestió Sr. Adolf Rodés
STAFF
Unitat operativa Sra. Mercè Ribalta i Baró INSTITUT DE DIAGNÒSTIC PER LA IMATGE
Intervenció delegada Sr. Antoni Estrada i Manaut (IDIMAS)
Servei d’Estudis Sr. Xavier Castells i Oliveres Director Sr. Francesc Ferrer i Masip
Servei d’Informàtica Sr. Ignasi Planas i Costa Director de gestió Sr. Norbert Galindo i Casas
HOSPITAL DEL MAR
SERVEI D’ATENCIÓ A LA SALUT SEXUAL 
Gerent Sr. Jordi Varela i Pedragosa I  REPRODUCTIVA
Directora Sra. Cristina Iniesta i Blasco
Directora d’infermeria Sra. Maite Forner i Bscheid Coordinadora Sra. Rocío Ibáñez i Ávila
Director de serveis generals Sr. Jesús Alonso i Navas
Director de recursos humans Sr. Vicente Sanjosé i IMIM
Alagón
Cap d’atenció a l’usuari Sra. Anna Sancho i Gómez Director Sr. Jordi Camí i Morell
de Travesedo Directora de gestió Sra. Balbina Ugena i 
Villalobos
Director administratiu Sr. Andreu Fort i Robert
HOSPITAL DE L’ESPERANÇA Director dels serveis Sra. Montserrat Torà i
Director del centre Sr. Ferran Escalada i Recto cientificotècnics Barnades
Directora d’infermeria Sra. Pepa Gili i Ripoll Directora de comunicació
Director de serveis generals Sr. Jesús Alonso i Navas i oficina de serveis Sra. Elvira López i Arnal
Directora de recursos humans Sra. Lluïsa Clos i Guillén
Cap d’atenció a l’usuari Sra. Yolanda Bobis i Rivero UDIMAS
Adjunta a la direcció Sra. Marisol López i 
Jiménez Coordinador Sr. Joaquim Coll i Daroca
INSTITUT D’ATENCIÓ GERIÀTRICA ESCOLA UNIVERSITÀRIA D’INFERMERIA DEL MAR
I SOCIOSANITÀRIA (IAGS) Directora Sra. Nativitat Esteve i Rios
Director Sr. Anton M. Cervera i Directora administrativa Sra. Pilar Pérez i Aragues
Alemany Cap d’estudis Sra. Olga Ortega i Solsona
Directora del Centre Geriàtric Sra. M. Teresa Vernhes i 
Veilledent ESCOLA BONANOVA DE FORMACIÓ
Director de gestió Sr. Jordi Welsch i Vilaseca PROFESSIONAL SANITÀRIA
Directora de recursos humans 
del Centre Geriàtric Sra. Lluïsa Alloza i Directora Sra. Marian Chavarría i 
Santolaria Lorente
Cap d’atenció a l’usuari Director administratiu Sr. Alberto Sorribas i Vivas
del Centre Geriàtric Sra. Montse Soro i Artola Cap d’estudis Sra. Lídia Flotats i Carceller
INSTITUT D’OFTALMOLOGIA (IOFT) Composició el 31 de desembre de 2002
Director Sr. Miguel Castilla i
Céspedes
Director de gestió Sr. Adolf Rodés
32 Memòria IMAS. Barcelona 2002 
Directori de centres
IMAS. Institut Municipal d’Assistència Sanitària CAS de la Barceloneta
Edifici Hospital del Mar, planta 10 Passeig Marítim, 25-29
Passeig Marítim, 25-29 08003 Ciutat Vella
08003 Ciutat Vella Tel. 93 248 31 07
Tel. 93 248 32 64 / Fax 93 248 32 63
CAP en Salut Mental Sant Martí Sud
Hospital del Mar Passeig Marítim, 25-29
Passeig Marítim, 25-29 08003 Ciutat Vella
08003 Ciutat Vella Tel. 93 248 31 80
Tel. 93 248 30 00 / Fax 93 248 32 54
Tel. programació visites 93 248 33 34/35 IMIM. Institut Municipal d’Investigació Mèdica 
Tel. Programa de prevenció del càncer de mama Doctor Aiguader, 80
93 248 30 24 08003 Ciutat Vella
Tel. 93 221 10 09 / Fax 93 221 32 37
Hospital de l’Esperança
St. Josep de la Muntanya, 12 Convenis de col·laboració amb centres universitaris
08024 Gràcia
Tel. 93 367 41 00 / Fax 93 367 42 66 UDIMAS. Facultat de Medicina, 
Tel. programació visites 93 367 42 87 Universitat Autònoma de Barcelona
Tel. Programa de prevenció del càncer de mama Passeig Marítim, 25-27
93 213 47 36 08003 Ciutat Vella
Tel. 93 221 07 96 / Fax 93 248 32 62
Centre Geriàtric Municipal Escola Universitària d’Infermeria. 
Sant Joan de la Salle, 42 Universitat de Barcelona
08022 Sarrià-Sant Gervasi Passeig Sant Joan, 20
Tel. 93 254 13 13 / Fax 93 254 13 15 08010 Eixample
Tel. 93 246 58 74 / Fax 93 265 13 91
IMPU. Institut Psiquiàtric Estudis de Biologia Humana
Germans Desvalls, s/n Facultat de Ciències de la Salut i de la Vida
08035 Horta-Guinardó Universitat Pompeu Fabra
Tel. 93 274 95 45 / Fax 93 428 50 59 Doctor Aiguader, 80
08003 Ciutat Vella
Centre Peracamps Tel. 93 542 28 01 / Fax 93 542 28 02
Avinguda Drassanes, 13-15
08001 Ciutat Vella Escola Bonanova de Formació Professional Sanitària
Tel. 93 441 06 00 / Fax 93 441 36 06 Sant Joan de la Salle, 42
08022 Sarrià-Sant Gervasi
Servei d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva Tel. 93 254 04 97 / Fax 93 254 13 15
Districte Ciutat Vella
CAP Drassanes: avinguda Drassanes, 17-21
Tel. 93 329 44 95
CAP Barceloneta: passeig Marítim, 25
Tel. 93 221 37 83
CAP Gòtic: passatge de la Pau, 1
Tel. 93 343 61 40 
Districte Sant Martí
CAP Sant Martí: plaça de la Infància, s/n
Tel. 93 308 00 13 / 93 307 69 09
CAP Vila Olímpica: Joan Miró, 17
Tel. 93 221 37 85
Memòria IMAS. Barcelona 2002 33
Edició
Institut Municipal 
d’Assistència Sanitària (IMAS)
Pg. Marítim, 25-29
08003 Barcelona
Tel. 93 248 30 00
Fax 93 248 32 54
info@imasbcn.org
www.imasbcn.org
Equip de coordinació editorial
Xavier Castells
Anna M. Comino
Francesc Cots
Verònica Domínguez
Cristina Galindo
Rosa Manaut
Maribel Pérez
Marta Riu
Redacció
Amèlia López Ferrer
Realització
Hores extraordinàries
Disseny gràfic 
Lluïsa Cobos
Fotografies
Javier Río
Arxiu fotogràfic de l’IMAS
Impressió
Gràfiques Cuscó
Octubre de 2003
DL: