mercats De BarceLONa ACTIVITATS 2009 1 CONSELL RECTOR ACTIVITATS 2009 mercats DE BARCELONA President Coordinació 2009 Jordi William Carnes Departament de Comunicació de l’Institut Vicepresident Municipal de Mercats Guillem Espriu de Barcelona Membres Redacció Montserrat Ballarín Xavier Satorra Emma Balseiro ÍNDex Ester Capella Disseny gràfic Assumpta Escarp La Factoria Maria Teresa Fandos Remodelacions als mercats Joaquim Mestre Fotografies Francesc Narváez Gabriel Cazado Oriol Clos i Jordi Casañas 5 Albert González Bernat Morales Impressió Dimensió econòmica i comercial Txetxu Sanz Creacions Gràfiques Joan Estapé Canigó, S.L. Alejandro Goñi 17 Pere Llorens Dipòsit legal Des que, l’any 1848, es va cobrir el primer mercat, el de Santa Caterina, la xarxa Manel Ripoll B-14574-2010 Tradició i cohesió social dels mercats municipals ha crescut fins a esdevenir la més gran d’Europa, Eva M. Gajardo Mateu Hernández amb 39 mercats d’alimentació especialitzats en la venda de producte fresc i Lluís Orri 23 quatre mercats especials. Gerent Això ha de ser motiu d’orgull per a tots els barcelonins i barcelonines. Perquè Jordi Torrades Responsabilitat social i medioambiental no sols hem estat capaços de mantenir els mercats històrics de la ciutat, sinó que n’hem construït de nous per posar a l’abast de tots els barris els productes Secretari 35 frescos i saludables que s’hi ofereixen. Any rere any, els hem anant rehabilitant Manel Armengol i modernitzant, els hem adaptat als nous temps i els hem dotat de més serveis. Això ha fet que els mercats municipals constitueixin un dels serveis més ben Interventor Antonio Muñoz Promoció i comunicació valorats per part de la ciutadania. COMITÈ DE DIRECCIÓ 45 L’any 2009 ha estat molt intens pel volum i la magnitud dels projectes de reforma als mercats. La inauguració de la remodelació del Mercat de la Llibertat Jordi Torrades n’és la «cirereta», i l’inici del procés de reforma i trasllat a un mercat provisional Gerent Internacionalització dels mercats de Sant Antoni, el Ninot, Sants i el Bon Pastor és l’evidència del 51 nostre suport decidit al comerç alimentari de proximitat i saludable.Pere X. SirventCap de projectes Ara que comencem una dècada plena de reptes, entre els quals destaca la Jordi Tolrà consolidació de Barcelona com a ciutat cohesionada, que creix en serveis i (fins al febrer del 2009) que esdevé el motor econòmic del sud d’Europa, els mercats municipals són Núria Costa una peça clau que hem de continuar reforçant. (des del març del 2009) Cap de Comunicació Per això el 2010 continuarem fent mercats, per fer més Barcelona. Ferran Fernández Jordi Hereu Cap dels Serveis Tècnics Alcalde de Barcelona Francisco Collados Cap economicofinancer Manel Armengol Cap del Servei Jurídic Genís Arnàs Cap del Servei de Mercats Òscar Martín Cap d’Estudis Activitats Mercats de Barcelona 2009 El comerç de la ciutat és un dels agents econòmics i socials més remODeLaciONs importants de Barcelona. Els mercats municipals en formen part, amb una posició destacada que enguany hem avaluat: un volum de facturació anual que oscil·la entre 950 i 1.100 milions d’euros, cosa que representa entre el 7,5 i el 8,7 % del conjunt del comerç minorista de la aLs mercats ciutat, i una ocupació directa de 8.000 treballadors. Tant per la riquesa econòmica com per la funció social que exerceix el mercat en cada un dels barris, l’Ajuntament de Barcelona té molt clara la seva prioritat. En aquesta línia, l’any 2010, l’agenda municipal té com un dels objectius estratègics continuar amb la política d’inversió en la modernització dels mercats de Barcelona, donar continuïtat a processos de reforma ja iniciats el 2009 i encetar nous projectes. Perquè som conscients que els mercats són peces fonamentals per a la promoció econòmica de Barcelona, continuarem invertint en els mercats, donant valor a la seva funció com a eixos de cohesió social i apostant per un comerç de proximitat i qualitat. Jordi W. Carnes President de Mercats de Barcelona Tinent d’alcalde d’Hisenda i Promoció Econòmica Activitats Mercats de Barcelona 2009 5 Una xarxa de mercats dinàmica i moderna Mercats de Barcelona va tancar l’any 2009 amb un balanç molt positiu pel que fa a remodelacions i millores realitzades als mercats municipals. El darrer trimestre de Aquest va ser el resultat d’un any amb una xifra rècord d’in- Modernitzar les l’any, el que l’alcalde Jordi Hereu va definir com «La tardor versió als mercats: 30,2 milions d’euros per a millores en dels mercats», va ser especialment significatiu, amb la 21 mercats. Tot això, en el marc d’un Programa d’Actua- infraestructures, ció Municipal (PAM 2008-2011) també extraordinari per la logística, l’oferta comercial inauguració dels mercats provisionals de Sant Antoni, el als mercats —125 milions d’euros—, sumat a l’aportació del i els serveis és una prioritat per a Ninot, Sants i el Bon Pastor i de la remodelació del Mercat Fons Estatal d’Inversió Pública del 2009 —13,410 milions.— l’Ajuntament de Barcelona, que de la Llibertat. Al final d’aquest mateix període, al mes de En els darrers anys, s’han modernitzat 19 mercats, s’ha enguany ha fet la inversió més desembre, també van acabar les obres de reordenació refet l’ordenança de mercats i s’han modificat el paisatge i els usos dels mercats de Barcelona, per tal com s’hi han in- alta de la seva història als comercial a l’interior del mercat de la Vall d’Hebron. corporat supermercats i nous serveis en relació amb noves mercats municipals: necessitats comercials. 30,2 milions d’euros. Durant l’any 2009 es van dur a terme, paral·lelament, Els 65 milions d’usos anuals calculats pels 40 mercats de 15 actuacions més en mercats més de la xarxa municipal: Barcelona i la bona valoració en l’Enquesta de Serveis Municipals avalen la bona tasca que s’ha fet mitjançant la instal·lació de climatització, adequació interior, adaptació implantació del model Barcelona de renovació dels mercats, d’accessos, o millores en tancaments i infraestructures… que incorpora la recuperació arquitectonicoartística, la re-definició del mix comercial, com també la millora i l’amplia- ció dels serveis que s’ofereixen a la ciutadania. Activitats Mercats de Barcelona 2009 7 Millores més destacables Serveis del nou mercat • Servei a domicili. • Rehabilitació integral de tot l’edifici modernista • Oficina d’atenció al client. (façana, coberta i paviment). • Aparcament gratuït per a clients • Excavació del soterrani i construcció (situat a la plaça de la Gal·la Placídia). d’aparcament i nova zona de serveis (zona • Lavabos adaptats. de càrrega i descàrrega, magatzems, recollida • Lavabos amb canviadors per a nadons. 2 selectiva de deixalles, recollida de gel). • Sala polivalent (80 m ). • Nous passadissos més amples i còmodes, • L’oferta més àmplia en productes de consum i parades més dimensionades, atractives quotidià: frescos, envasats, elaborats i dotades de l’equipament més modern. i cuinats, productes d’higiene i de neteja. • Un nou espai en règim d’autoservei que Espais de degustació, venda mixta assistida complementa el mercat amb l’oferta més i autoservei. àmplia. • Oferta no alimentària: roba, complements • Climatització. i flors. El procés de remodelació integral ha tingut un cost de 7,2 milions d’euros, i la construcció del mercat provisional, 1,8 milions d’euros. L’obra ha estat projectada per l’arquitecte Josep Llobet, de PB2 Llobet Bach Associats, i ha suposat un nou repte per a l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona, ja que es tracta d’un edifici protegit pel Catàleg del Patrimoni Arquitectònic Històrico-Artístic de la Ciutat de Barcelona. És una obra original del 1888 i va ser projectada per l’arquitecte Miquel Pasqual i Tintoré, amb forjats de Francesc Berenguer i Mestres, deixeble d’Antoni Gaudí. inauguració del nou mercat de la Llibertat El 20 d’octubre de 2009 es va obrir al públic el nou Mercat de la Llibertat, després que se n’hagués enllestit la reforma integral, iniciada el 2007. Les obres de remodelació milloren l’oferta comercial, sostenibilitat, amb les incorporacions d’espais adequats els serveis i les infraestructures. El nou mercat aug- per a la recollida selectiva de brossa i de gel al soterrani menta la superfície utilitzable de 2.200 m2 a 4.400 m2, de l’edifici. i consta de 40 establiments i un autoservei de 700 m2. Una de les millores més destacables del mercat remodelat El pla de remodelacions dels mercats que ha dut a terme és la creació d’un aparcament soterrani per als vehicles l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona suposa un comercials del mercat, que ha de facilitar les tasques de fort impuls comercial, com ho demostren les xifres d’aflu- càrrega i descàrrega, com també la recollida d’escombra- ència de clients als mercats modernitzats. Al Mercat de la ries, cosa que millora l’accessibilitat dels professionals que Llibertat, el primer dissabte després de la seva obertura es hi treballen i la qualitat de vida dels veïns. va doblar el nombre de públic habitual, dada que confirma la vitalitat del comerç de proximitat del model Barcelona de Entre les actuacions que s’hi han fet, destaquen la clima- mercats. tització, l’adaptació de l’accessibilitat per a la gent gran i els discapacitats i la instal·lació de canviadors per a na- dons als serveis, una iniciativa pionera a la xarxa de mer- cats. Cal destacar-ne, també, les millores efectuades en Activitats Mercats de Barcelona 2009 9 millores més destacables a la xarxa El 2009 M municipal l’Ajuntament REMTS de Barcelona va MIL LO ERC A ser premiat pel mercats S MEL de mercats seu Pla d’Inversions Municipal a Mercats provisionals El Fons Estatal d’Inversió Pública de Barcelona 2008-2011.en l’àmbit local, inscrit en el Pla Espanyol de sant antoni per a l’Estímul de l’Economia i l’Ocupació 2009, va destinar 13.410.000 € El 14 d’octubre de 2009 van començar a funcionar els mercats als mercats de Barcelona. provisionals de Sant Antoni. Les noves instal·lacions s’han situat a la ronda de Sant Antoni, entre els carrers del Comte d’Urgell La Comissió de Govern de l’Ajuntament de Barcelona va aprovar la llista de projectes i de Casanova. Els dos mercats provisionals allotjaran l’activitat d’inversió del “Pla E”, que incloïa un total de 25 projectes en 18 mercats de la xarxa comercial mentre duri la remodelació integral de l’històric mercat, municipal de Barcelona durant el 2009. El “Pla E” va permetre avançar importants l’obra de més magnitud mai projectada per l’Institut Municipal de obres a la xarxa de mercats municipals, com la construcció dels mercats provisionals de Mercats de Barcelona, per la seva complexitat urbanística i l’ele- Sants, el Ninot i el del Bon Pastor, que han iniciat el seu procés de reforma integral. vat nombre d’agents socials implicats en la modernització del mer- cat més gran de la ciutat. A més, es van poder dur a terme 22 actuacions de reforma i renovació, inicialment no previstes, en 15 mercats més. Els mercats provisionals disposen de totes les infraestructures ne- cessàries per dur a terme l’activitat comercial amb normalitat, com P IS ara magatzems, espais de recollida selectiva de brossa, cam- PREM bres frigorífiques, climatització i ventilació o banys adaptats, i de tots els serveis per garantir un funcionament òptim per a clients i comerciants. El Mercat de Sant Antoni és un dels pols d’atracció més impor- tants del barri i, amb la seva reforma, es podrà redimensionar el mix comercial de la zona. Es tracta d’un referent no solament per al barri, sinó també per a tota la ciutat i actua com a pont genera- dor de cohesió social i integració entre els districtes de l’Eixample i Ciutat Vella. Activitats Mercats de Barcelona 2009 11 Mercat provisional Mercat provisional Mercat provisional 22 actuacions del Ninot de Sants del Bon Pastor en 15 mercats més El 27 d’octubre de 2009 va obrir les portes el nou Les noves instal·lacions es van inaugurar l’1 de desem- El 19 de desembre l’alcalde de Barcelona, Jordi He- El Plan E va permetre dur a terme 22 actuacions entre mercat provisional del Ninot, situat a la plaça del bre de 2009. Se situen a la rambla de Badal, entre el reu, va visitar el mercat provisional del Bon Pastor du- les quals destaquen, per la seva afectació física i impacte Dr. Ferrer i Cajigal (davant de l’Hospital Clínic). carrer de Càceres i el carrer de Sants. El mercat pro- rant la festa d’inauguració de les noves instal·lacions. econòmic, les obres interiors de condicionament i reor- visional allotjarà l’activitat comercial mentre duri la re- denació als mercats de la Vall d’Hebron i Montserrat, La nova instal·lació, de forma poligonal, té una superfí- modelació integral de l’històric mercat. Les noves instal·lacions disposen de magatzems, instal·lació d’aire condicionat als mercats de la Concep- cie total de 3.217 m2 i la seva estructura està formada espais de recollida selectiva de brossa, cambres fri- ció i el Clot, adequació dels accessos i la construcció per dos mòduls de 15,00 m i un mòdul de 17,50 m de Les noves instal·lacions disposen de 1.500 m2 de su- gorífiques, climatització i accessos adaptats, i ofereix d’un nou accensor als mercats de Felip II i la Trinitat, llum, amb una alçada màxima d’uns 8 metres. perfície comercial i 300 m2 més de les parades es- a la clientela nous serveis, com ara targeta client i millores en els tancament i en les façanes als mercats pecials situades a l’exterior. servei de megafonia, a més d’ampliar els horaris co- de Sant Gervasi i Barceloneta, instal·lació d’elevadors i L’activitat comercial es duu a terme també a l’exterior, mercials, especialment a la tarda. adequació de l’espai per a la brossa al mercat de la Sa- a través d’un conjunt de parades especials que acu- Durant la inauguració, l’alcalde Jordi Hereu va decla- grada Família, a més de diverses obres de millora dutes llen els establiments comercials no alimentaris. Estan rar que «aquest primer dia marca una aposta de futur, La remodelació del Mercat del Bon Pastor té una gran a terme als mercats de Galvany, les Corts, l’Abaceria, formades per mòduls rectangulars adossats a la faça- alhora que potencia el model de comerç de proximitat importància en aquest extrem oriental de la ciutat i Fort Pienc, Lesseps i les Tres Torres . na del mercat i estan dissenyades per fer-ne un ràpid proposat per l’Ajuntament de Barcelona, Mercats de del Districte de Sant Andreu, ja que la seva reha- El 12 de desembre, el Mercat de la Vall d’Hebron va or- muntatge, tenint en compte aspectes estètics de l’en- Barcelona i les associacions de comerciants». bilitació representa un fort impuls públic en favor ganitzar tot un seguit d’activitats per celebrar la inaugu- torn urbà. de l’activitat comercial d’aquest barri. De la mà de ració de les obres de millora. S’han reagrupat els es- Serveis més destacats del nou mercat l’Ajuntament de Barcelona, el barri del Bon Pastor tabliments, amb la qual cosa s’ha concentrat l’activi- Nous i millors serveis • Servei a domicili. està en ple procés de transformació a fi que es doti tat i s’ha optimitzat l’espai de l’edifici. S’hi han instal·lat • Aire condicionat. • Aire condicionat. dels mateixos serveis que qualsevol altre barri de la climatització, nous banys a peu de planta i adaptats, • Ampliació de l’horari comercial per a la clientela. • Banys adaptats per a minusvàlids. ciutat. com també un establiment per al servei a domicili del • Punt d’informació / Oficina d’atenció al client. • Recollida selectiva de deixalles. mercat. • Lavabos adaptats per a home i dona. • Lavabos amb canviadors per a nadons. Activitats Mercats de Barcelona 2009 13 Balanç del Pla assessorament de millores 2009 a altres municipis: Al llarg del 2009 es va enllestir la remodelació del Mercat de la Llibertat, com també la construcció dels mercats provisionals de Sant Antoni, de Sants, del Ninot i del Bon Pastor. A més d’aquests grans projectes, s’han dut a terme moltes altres el model Barcelona intervencions de millora a la xarxa de mercats municipals. El procés de modernització dels Fruit de l’èxit de funcionament que També es van continuar executant mercats municipals es duu a terme viuen els mercats remodelats, l’Ins- acords de col·laboració d’assessora- Principals obres de millora fetes aplicant-hi el «model Barcelona de titut Municipal de Mercats de Barce- ment tècnic i comercial que ja s’havien remodelació». Es tracta d’un model lona ha vist créixer darrerament, de signat anteriorment amb altres ajun- durant el 2009 que neix d’estudis comercials i socials manera significativa, les demandes taments, com el de Mataró, Vilade- realitzats a les àrees d’influència dels d’assessorament pel que fa a diferents cans, Esplugues de Llobregat i Al- Barceloneta: Construcció d’una arqueta a la zona dels diferents mercats i s’aplica sempre aspectes de renovació, construcció, canar, i es va signar un conveni entre lavabos, instal·lació fotovoltaica, muntatge de noves safa- amb el consens i la participació dels definició i gestió dels mercats per part Mercats de Barcelona i l’Ajuntament tes per a l’extracció d’aire condicionat, modificació de la comerciants dels mercats. Preveu di- d’altres municipis. de Gavà amb l’objectiu de donar su- sortida de fums i d’aire condicionat a la zona del restau- El nombre ferents nivells d’intervenció, com ara port en el procés de remodelació del Així, durant l’any 2009, l’Institut Mu- rant. la recuperació del valor arquitectònic Mercat Municipal del Centre.d’intervencions nicipal de Mercats de Barcelona va Boqueria: Modificació de les reixes de tancament d’ac- de l’edifici, la redefinició del mix co-en estructures donar assessorament sobre diferents mercial amb la introducció de nous cés al mercat. aspectes als mercats de Pere San de operadors per completar-ne l’oferta, Canyelles: Substitució de la porta de la cambra frigorífica. físiques ha estat Sant Cugat del Vallès, de Cerdanyo-el soterrament de la logística i la crea- Carmel: Substitució de la porta del muntacàrregues. el següent: la, de Mataró, de la Muntanyeta Sant ció de pàrquings allà on es possible, 245 en obra civil, Boi, del barri de l’Erm de Manlleu, Clot: Modificació de l’accés al magatzem, instal·lació elèc- l’ampliació de serveis i l’adopció de i fora de Catalunya, als mercats de trica de l’aire condicionat. 290 en elevadors mesures de millora mediambiental, Castelló de la Plana i d’Elx. Concepció com la recollida selectiva de la brossa.: Instal·lació d’un sistema HeadCount. i muntacàrregues, IN Felip II : Retolació de portes, enderrocament de parades 202 en instal·lacions DEA especials. M elèctriques, 180 N Fort Pienc: Obres de millora del sistema de climatització. C Guinardó: Subministrament i instal·lació de comptadors en cambres B elèctrics, instal·lació d’una nova porta de ferro, reforma frigorífiques i 159 del sistema de climatització. en permisos d’obres. Guineueta: Modificació de la rampa d’accés a la zona del moll. Horta: Substitució del compressor de la cambra frigorífi- ca. Hostafrancs: Adequació dels lavabos i la façana de Creu Coberta, modificació del sistema de climatització. Les Corts: Substitució del compressor d’una cambra fri- gorífica de carn. Marina: Obres de millora del sistema de climatització. Sant Antoni: Substitució del compressor a les cambres Mercè: Millores en les cambres frigorífiques, reparació del frigorífiques. sistema hidràulic per premsar brossa, adequació de l’en- trada principal. Santa Caterina: Canalització al passadís de la zona de peix i moll de càrrega, nova reixa de desguàs a la zona de brossa, Montserrat: Instal·lació del quadre elèctric, desviament substitució d’una bomba al pou d’aigües residuals, recres- del baixant a l’espai per a muntacàrregues, substitució cut del paviment a la zona de brossa. d’un compressor de cambra frigorífica, construcció i instal·lació d’un ascensor, adequació de l’espai per a bros- Sants: Substitució d’un evaporador a la cambra frigorífica sa, adequació interior del mercat. de carn. Provençals: Subministrament d’una màquina de neteja. Sarrià: Construcció d’una passarel·la d’accés a les para- des i instal·lació d’una sirena contra incendis. Sagrada Família: Millores a la xarxa de desguassos, modi- ficació del sistema de climatització. Tres Torres: Millores a la façana. Sant Andreu: Substitució de portes automàtiques, modi- Trinitat: Obres d’adequació interior del mercat. ficació de la llinda. Diversos: Adequació a la norma del muntacàrregues en diversos mercats i d’oficines dels serveis centrals. Activitats Mercats de Barcelona 2009 15 DimeNsió Presentació del llibre El mercat ecONòmica de la Barceloneta i cOmerciaL El 15 de juliol de 2009 es va presentar el llibre El mercat de la Barceloneta, a la Galeria Joan Prats de Barcelona. L’ac- te va ser presentat per l’arquitecte autor del projecte, Josep Miàs, i per l’arquitecte i professor de teoria i història de l’ar- quitectura Maurici Pla. Amb motiu de la remodelació de l’històric Mercat de la Bar- celoneta, inaugurat el mes de març del 2007 i que va obtenir el Premi Ciutat de Barcelona d’Arquitectura i Urbanisme 2008, MiAS Arquitectes, amb la col·laboració de Mercats de Barcelona, va editar un llibre commemoratiu de tot el procés de remodelació de l’edifici, llibre que ha estat disse- nyat i distribuït per l’editorial barcelonina ACTAR D. Josep Miàs va destacar que el motiu del llibre era poder «compartir la història del projecte» i mostrar el seu agraï- ment per escrit a la gent que va fer possible tot el procés de construcció del mercat. L’arquitecte va assenyalar, també, el caràcter autobiogràfic del llibre, «ple de vivències i d’insinua- cions». El llibre conté fotografies, dibuixos, objectes, plànols, alguns dels quals han estat recollits de manera fortuïta du- rant tot el procés de gestació del projecte. Segons Miàs, el projecte va buscar sempre la integració en el barri, creant uns grans «paraigües» on la gent pugui trobar- se. Aquest va ser el gran repte de l’arquitecte, per al qual el mercat era com un «gran llençol que oneja sobre la plaça». Activitats Mercats de Barcelona 2009 17 Calia fer una nova ordenança del segle xxi, per a uns mercats estudi d’impacte de la Barcelona del segle xxi, econòmic dels mercats preparats per fer front a uns nous hàbits de consum d’una població municipals 2009 L’apartat de l’ordenança que de més d’1,6 milions d’habitants. En el marc de la Jornada Anual de Mercats Municipals de regula els articles Barcelona, celebrada el 16 de juny de 2009, es van presentar de venda autoritzats Nova ordenança les conclusions de l’estudi elaborat per encàrrec de l’Institut és el que ha estat Municipal de Mercats de Barcelona. modificat gairebé en la seva totalitat, ja que es municipal L’estudi constatava l’impacte econòmic i situ- en què es generen els tiquests de ava el volum de facturació de tots els mercats compra més elevats i que els requeria una adaptació municipals de Barcelona entre els 950 i els matins entre setmana és quan més profunda a l’evolució L’1 de gener de 2009 va entrar en vigor una nova orde- 1.100 milions d’euros anuals, que represen- són més baixos. Aquest resul- El 69 % dels del comerç i del consum nança municipal de mercats, que modificava en pro- ten entre el 7,5 i el 8,7 % del conjunt de comerç tat es veu reforçat als mercats ciutadans funditat el text anterior (aprovat l’any 1968). minorista de la ciutat. El nombre total de treba- que han ampliat l’horari co-dels darrers anys. manifesten lladors als mercats municipals de Barcelona se mercial a les tardes, amb la qual que van al mercat El nou text ha nascut com a resultat del diàleg, la participació i el con- situa al voltant de 8.000 persones. cosa han notat un augment en sens entre l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona i els repre- els ingressos gràcies a les vendes a comprar. sentants dels comerciants al llarg de quatre anys i ha permès posar al Els mercats reben entorn de 65.000.000 de realitzades durant aquesta franja dia les pràctiques comercials als mercats. Ha redefinit conceptes clau visites a l’any. Un 85 % dels clients accedeixen horària. i ha introduït novetats importants, que permeten més competitivitat al mercat a peu, fet que reforça el paper del dels operadors dels mercats. mercat com a comerç de proximitat. L’estudi Una altra dada significativa d’aquest estudi és evidencia també el paper dinamitzador del la que constata que, tant el nombre de clients Entre les novetats que recull la nova ordenança, aprovada pel Plenari mercat per a les botigues de l’entorn i l’estímul com el tiquet de venda s’incrementen consi- de l’Ajuntament el 28 de novembre de 2008, en destaquen quatre: la comercial que suposa la incorporació de su- derablement als mercats on hi ha supermercat nova regulació dels horaris comercials; la possibilitat de compatibilitzar permercats, beneficiós per ambdues parts. a dins. la venda de diferents productes en un sol establiment; una nova tipifica- ció de les infraccions, i la renovació de la normativa tècnica de parades, Del resultat de les dades extretes de l’estudi L’estudi d’impacte directe als mercats muni- instal·lacions i serveis. es desprèn que, com a mitjana, el tiquet de cipals de Barcelona va ser dirigit per Raimon compra que es realitza entre setmana és més Serret, director de Procom, conjuntament L’ordenança de mercats que era vigent fins al 2008 va ser redactada elevat a la tarda que al matí, que el divendres amb l’Institut Cerdà, i coordinat per l’Institut l’any 1968 i va ser aprovada pel Plenari de l’Ajuntament l’any 1969. Per a la tarda és el moment de compra al mercat Municipal de Mercats de Barcelona. tant, es tractava d’una normativa preconstitucional, emmarcada en un moment socioeconòmic i polític completament diferent de l’actual. L’any 1969, Barcelona era una ciutat amb només 31 mercats municipals Mitjana de despesa dels clients al mercat i on encara no s’havia inaugurat el primer hipermercat, amb una pobla- ció amb uns hàbits de compra i consum completament diferents dels en funció de dia i franja horària d’avui, en bona part condicionats per la conjuntura econòmica del país. TOTAL DIA DE COMPRA Matí Tarda Divendres Dissabte entre setmana entre setmana tarda matí Mitjana de despesa total 53,38 € 36,46 € 43,19 € 64,91 € 63,93 € dels clients dins del mercat Activitats Mercats de Barcelona 2009 19 5a Jornada Anual de Mercats de Barcelona La Jornada Anual dels Mercats de Barcelona va plantejar oportunitats i reptes de futur per continuar millorant el seu bon posicionament comercial El 16 de juny de 2009 va tenir lloc la 5a En l’edició del 2009, centrada en el Durant la benvinguda, el president de Jornada Anual de Mercats de Bar- posicionament dels mercats i els Mercats de Barcelona, Jordi William celona, durant la qual es van presen- reptes de futur, també es va pre- Carnes, va valorar molt positivament tar estudis i dades contrastades en les sentar l’estudi d’impacte econòmic els resultats de l’estudi d’impacte diverses conferències i els projectes a la xarxa de mercats municipals econòmic, ja que «permetran pensar exposats, que van permetre definir de Barcelona 2009, que situava els amb més globalitat i perspectiva la noves estratègies sobre el model Bar- mercats com a motor econòmic del gestió dels mercats municipals, alho- celona de mercats. Es va organitzar a comerç minorista, amb una factura- ra que confirma la feina endegada fa la Casa de Convalescència de la Uni- ció anual al voltant dels 1.000 milions més de deu anys amb la modernit- versitat Autònoma de Barcelona, al d’euros, cosa que constitueix un pol zació de les instal·lacions i els serveis recinte de l’Hospital de Sant Pau. d’atracció per al comerç de proximitat. dels mercats». P talunya té 28.000 associats). Els aspectes mediambientals PREMIS van ser-hi presents, amb la participació d’Isidre Martínez, responsable de Producció Agrària Ecològica del Departa- ment d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Genera- Creixement litat de Catalunya, i la seva ponència «Aliments ecològics, noves oportunitats per als temps actuals», o també la de Carlos Vázquez, cap de gestió de residus de l’Ajuntament del servei a domicili de Barcelona, amb «La gestió mediambiental als mercats». El primer va aportar dades concretes sobre l’alimentació ecològica a Catalunya, en què un 33,8 % de la població es Molts mercats municipals de la ciutat han ció del servei de repartiment a domicili considera consumidora habitual d’aquests aliments. Sobre fet un esforç per introduir aquest servei que s’hi ofereix, de manera conjunta entre la gestió correcta de residus, es va explicar el nou model com un factor de competitivitat i ampliació els establiments del mercat i l’autoser- que ja està instaurat en nou mercats de la xarxa municipal, de les facilitats per anar a comprar. Un total vei Bonpreu, situat a l’interior del mercat. i que es continua ampliant fins que sigui present en tots els de 15 mercats a la ciutat de Barcelona ja El de la Llibertat és el primer mercat de la mercats. disposem d’aquest servei. xarxa municipal que ofereix a la seva clien- tela aquesta possibilitat, amb la qual cosa Oscar Ubide i Pilar Gomà, gerents de les associacions de El servei a domicili consisteix en el reparti- complementa l’oferta de producte fresc i comerciants de dos dels mercats més emblemàtics de ment de les compres fetes pels clients del envasat. Barcelona, la Boqueria i la Concepció, respectivament, mercat al seu domicili particular d’una ma- van parlar sobre els «Diferents models promocionals» dels nera centralitzada. Les associacions que duen a terme aquest Conferències mercats, en funció de les seves especificitats. Per acabar servei són: Fundació Tres Turons, Tallers la 5a Jornada de Mercats de Barcelona, el gerent de l’Ins- Els mercats d’Horta i de la Vall d’Hebron Bellvitge i Taller Escola Barcelona. i resultats titut Municipal de Mercats de Barcelona, Jordi Torrades, en van ser els pioners a través de la Fun- va presentar el projecte internacional Med-Emporion, que dació Tres Turons, amb gairebé deu anys de Els mercats municipals de Barcelona funcionament. Els anys 2007 i 2008 aquest que ofereixen un servei a domicili Bernat Morales, membre del Consell Rector de l’Institut consolida la xarxa europea promoguda des de Barcelona i servei es va introduir i consolidar als mer- són: la Barceloneta, Horta, la Vall Durant el 2009 Municipal de Mercats de Barcelona, es va centrar en el «Su- que referma el lideratge de la ciutat en la gestió dels mer- permercat com un paradista més del mercat», i va fer un cats. cats del Clot, de Sants, de la Llibertat i de la d’Hebron, el Clot, Sants, el servei a domicili Barceloneta. la Llibertat, les Corts, èmfasi especial en els resultats positius que han aportat els dels mercats de la Concepció, Provençals, nous mixos comercials en els mercats remodelats. José Durant l’exposició de les conclusions i com a cloenda de Arran de la inauguració del nou mercat el Ninot, Santa Caterina, Barcelona va ser Miguel Sanz, secretari general de la Unió de Consumidors la jornada, Jordi Torrades va remarcar «la bona situació de Catalunya, i Manel Ruiz, director tècnic d’aquesta ma- dels mercats, tot i el moment de contenció econòmica, i la remodelat de la Llibertat, una de les no- la Mercè, la Sagrada Família, premiat a la quarta necessitat de mantenir i millorar la xarxa municipal de mer- vetats més destacables va ser la introduc- el Carmel i Felip II.teixa entitat, van presentar un «Diagnòstic consumerista edició dels Premis dels mercats municipals de Barcelona», amb la perspecti- cats, ja que el sector de l’alimentació és un actiu sòlid que de Comerç Urbà va que dóna representar l’entitat amb més afiliats en el sec- permetrà superar els reptes que es plantegen ara per tenir bones oportunitats de futur». i de Proximitat.tor del comerç a Catalunya (la Unió de Consumidors de Ca- Activitats Mercats de Barcelona 2009 21 Centre de Recursos dels Mercats Al llarg de l’any 2009 va tenir continuïtat el cicle de conferències programades al Centre de Recursos dels Mercats (CRM), que es van iniciar durant la tardor del 2008 amb dues jornades. El CRM és un espai de debat i trobada per a càrrecs electes, personal tècnic, associa- cions de venedors, paradistes i altres professionals dels mercats. Es configura com un espai d’intercanvi de coneixements, experiències, informació i formació en l’àm- bit dels mercats, amb la realització de diferents sessions anuals i la participació dels experts principals del sector. Noves targetes comercials Per primera vegada la Targeta Barcelona Comerç de “la Caixa” inclou un mer- traDició cat municipal La Targeta Barcelona Comerç de “la Caixa” té com a objectiu dinamitzar el co- merç local oferint productes i serveis exclusius que s’obtenen a través d’una targeta personalitzada per a cada eix/associació de comerciants. Per primera vegada amb i cOhesió sOciaL Mercats de Barcelona, mitjançant l’associació Sant Antoni Centre Comercial (SACC), que inclou el Mercat de Sant Antoni. La Targeta Barcelona Comerç de Sant Antoni Centre Comercial es va estrenar al maig i la signatura del conveni va tenir lloc el dimecres 4 de març de 2009, a la Biblioteca Joan Oliver. Després de la bona acollida d’aquesta iniciativa durant el 2009 es van formalitzar també els convenis de col·laboració comercial entre l’entitat financera, l’Eix Cor d’Horta i Mercat d’Horta, i entre l’Ass. de Comerciants de Creu Coberta i el Mercat d’Hostafrancs per seguir dinamitzant el comerç local mitjançant la Targeta Barce- lona Comerç. El Mercat de la Boqueria se suma a l’oferta de nous serveis comercials El Mercat de la Boqueria va presentar la Targeta Club Boqueria, eina amb la qual els clients que la sol·liciten poden acumular punts per les compres fetes al mercat, que posteriorment poden utilitzar per pagar altres compres. També és una font de beneficis per als clients, ja que poden obtenir descomptes a l’Aula Gastronòmica, la botiga del punt d’informació, promocions en activitats cultu- rals de la ciutat i premis, entre d’altres. L’empresa TargeCopy ha implantat la targeta, amb el mateix sistema utilitzat en alguns mercats de la xarxa municipal, com els de la Sagrada Família, el Bon Pastor o el Clot. A més, la targeta de la Boqueria ofereix des- comptes per a diferents espais d’oci, com teatres, llibreries, etc. La targeta es pot sol·licitar en qualsevol establiment del mercat i es lliura a l’acte en el punt d’informació de la Boqueria. Activitats Mercats de Barcelona 2009 23 F carnaval FE STES Diada de Sant Jordi Sant Jordi i els mercats municipals de Barcelona són sempre una combinació ideal per celebrar la diada del llibre i la rosa. El Carnaval és una de les celebracions més festives de l’any als mercats Un dels punts més concorreguts de la jornada va ser la Rambla, on els emblemàtics establi- municipals de la ciutat. Els comerciants es van disfressar i van guarnir ments dels floristes (quinze en total, que també formen part de l’Institut Municipal de Mercats els seus establiments amb variades i divertides decoracions que van de Barcelona) van vendre i repartir milers de roses en un dels llocs on més celebren la diada els barcelonins i les barcelonines. Els mercats municipals han col·laborat un any més en la per- transformar els mercats durant uns quants dies amb alegria i rauxa. petuació de tradicions tan nostres com Sant Jordi i han contribuït alhora a cohesionar la ciutat des del punt de vista social i cultural. Diccionari visual dels aliments L’Institut Municipal de Mercats de Barcelona va col·laborar en l’edició del llibre Diccionari visual dels aliments i receptes del món, traduït a disset idiomes, i que es va repartir en set mer- cats de la xarxa municipal: la Boqueria, Sant Antoni, Sants, la Barceloneta, la Guineueta, la Mercè i el Ninot. El llibre inclou un ampli repàs d’alguns dels aliments més comuns, amb profusió d’imatges i amb la traducció a diferents llengües, a més de receptes pròpies de Catalunya i d’arreu del món (especialment els que tenen més immigrants en els Països Catalans), com Algèria, el Brasil, l’Equador, el Japó, el Marroc, el Pakistan o el Senegal, entre d’altres. El diccionari serà de gran utilitat, a més, per als immigrants que viuen a Catalunya. El Mercat de Sants va Es van fer tot un seguit d’activitats Enguany també es va celebrar el lúdiques i participatives del 19 al «Pebrot d’Or», que ja ha esdevingut Roses contra l’oblit guanyar el Primer 25 de febrer. Les associacions de tota una tradició als mercats i que Als mercats de Galvany, la Llibertat i Sant Gervasi hi havia estands dels Amics de la Gent Premi del Carnaval comerciants van programar moltes premia els establiments que s’han Gran, que duien a terme, un any més, la difusió i promoció d’accions solidàries i voluntàries a la activitats, com concursos gastro- guarnit de la manera més imaginativa xarxa de mercats de Barcelona.al Districte de Sants, nòmics, premis i festes, per animar i divertida en cada un dels mercats, amb la comparsa els veïns i clients de cada barri. així com els comerciants més ben «Aguantem el xàfec». disfressats. El 19 de febrer es va celebrar el 13è El Mercat del Ninot se solidaritza Concurs de Truites a l’interior del Durant el 25 de febrer, dimecres de amb l’UNICEF Mercat de l’Estrella, a la Vila de Grà- cendra, es van organitzar sardinades cia. Els clients del mercat i veïns del populars en diversos mercats mu- El Mercat del Ninot va col·laborar amb l’UNICEF donant llibres perquè es venguessin pel preu barri van gaudir amb els comerciants, nicipals coincidint amb els actes de simbòlic d’1 euro, per ajudar un gran nombre de nens i nenes en greu estat de malnutrició la xaranga dels Xarop de Canya i cloenda del Carnaval 2009. Com a l’Àfrica. altres animacions, l’inici de les fes- a punt final d’una setmana de cele- tes de Carnaval. En paral·lel, durant bracions, els mercats de la Sagrada el matí, 15 participants van aportar Família, el Bon Pastor, Montserrat, les seves creacions culinàries per al el Carmel i Sants van oferir una Concurs de Truites. El dia anterior es degustació de sardines a tots els van repartir 12.000 ous als clients assistents. del mercat per celebrar-ho. Activitats Mercats de Barcelona 2009 25 Mercat Artesà Medieval a Santa Caterina El dies 22 i 23 de maig de 2009 va Es van decorar tant l’interior com l’ex- En paral·lel amb aquestes activitats, tenir lloc la quarta edició del Mer- terior del mercat, com també totes també es van organitzar actes lúdics cat Artesà Medieval, als voltants del les parades que s’hi van instal·lar, unes i animacions, com «El ball de San Mercat de Santa Caterina i al seu in- noranta, que mostraven artesania, Vito» (cercavila musical, malabars i terior, organitzat per l’Associació de herbes medicinals i alguns aliments, escenificacions teatrals), «Drakonia» Comerciants del Mercat, l’Institut entre altres especialitats. A més, hi ha- (campament medieval amb exposició Municipal de Mercats de Barcelona via vuit tallers demostratius i parti- d’armes, taller demostratiu de com i el Districte de Ciutat Vella. cipatius al carrer de Colomines, on s’elabora la cota de malla i escenifica- es mostraven les tècniques de treball ció de lluites medievals) i «La Torna» medieval. (cercavila de música tradicional). Mercat Modernista Mostra de Mercats a la Concepció de Nou Barris 2009 El 24 de maig es va celebrar la popular Mostra de Mercats de Nou Barris, que aplega els mercats de la Guineueta, la Mercè i la Trinitat. Amb un gran èxit de participació ciutadana, arribava enguany a la seva novena edició, amb la col·laboració de Mercats de Barcelona. A partir de les 11 del matí, a la plaça Major del Districte i coincidint amb la festa major de Nou Barris (del 22 de maig a l’1 de juny de 2009), van tenir lloc les activitats programades, amb la degustació de plats cuinats amb productes dels mercats com a acte central. Coincidint amb la Festa Major de la amb el món del comerç i l’alimentació. finals del segle xix i principis del , i Una festa amb molta xx Dreta de l’Eixample, el Mercat de la L’Associació de Comerciants organit- molts venedors es van vestir d’època participació veïnal Concepció va organitzar, del 15 al 23 zava enguany una gincana adreçada per a l’ocasió. Paral·lelament, el dis- de maig de 2009, la quarta edició del a tots els clients i el sorteig de 36 cis- tricte organitzava la Fira Modernista i La Mostra de Mercats de Nou Barris és una de les celebracions més multitudinàries de Mercat Modernista. tells d’anar a comprar amb aliments Mostra d’Entitats al Carrer (al carrer la festa major del districte i una de les més consolidades dels Mercats de Barcelona, i re- del mercat. de Girona), i a l’altura del Mercat de presenta un bon exemple del teixit social i associatiu de Nou Barris, ja que hi col·laboren Hi va haver una exposició de cartells la Concepció alguns concessionaris tres mercats i diverses entitats comercials. modernistes publicitaris (penjats als El mercat estava ambientat i decorat (xarcuteries, fruiteries i d’altres) tam- passadissos del mercat), relacionats amb elements que recordaven els de bé exposaven els seus productes. Activitats Mercats de Barcelona 2009 27 Tercera concentració de vehicles clàssics al Mercat de Provençals Coincidint amb la 8a Setmana del Comerç al Districte de Sant Martí, es va poder veure, per tercer any consecutiu, la trobada i cercavila de vehicles antics. La trobada va tenir lloc el 6 de juny de s’havien organitzat activitats famili- També es van programar activitats 2008, durant tot el matí, al Mercat de ars i animacions infantils. La cerca- per als més petits, que durant el matí Provençals, organitzada per l’Associ- vila de vehicles va començar a les 12 podien gaudir i passar-s’ho d’allò més ació de Comerciants del Mercat de del matí, amb un recorregut que en- bé amb la ludoteca i altres activitats Provençals, juntament amb l’Institut guany sortia del mercat cap al carrer infantils, com un trenet que recorria Municipal de Mercats de Barcelona i de Menorca en direcció a la Selva de els voltants del mercat. A més, l’As- el Districte de Sant Martí. Mar, passant per la rambla de Guipús- sociació de Comerciants del Mercat coa, la rambla de Prim, la rambla de de Provençals va obsequiar tots els Es van concentrar als voltants del Guipúscoa, el carrer del Treball i des participants en la trobada amb un mercat una bona col·lecció de cotxes d’allà tornaven cap al mercat. esmorzar i una bossa amb productes i motos «retro». En paral·lel també del mercat. L’edició del Havaneres 2009 marcava un abans i un després, ja Inicialment, la festa se celebrava a que el Mercat del Ninot finals de març, coincidint exactament iniciava (durant la tardor) amb l’aniversari del mercat, però el procés de reforma amb el trasllat a l’envelat del mercat fa uns quants anys es va decidir provisional. Durant el període traslladar-la a l’últim dilluns de maig, d’obres no es podran organitzar per evitar els freds de l’hivern. més cantades d’havaneres a La tradicional cantada d’havaneres va tornar a sonar al Mer- l’històric edifici del mercat, cat del Ninot durant el mes de maig, coincidint amb l’aniver- fins a la seva futura sari de l’històric mercat, que, a més, enguany es preparava per inauguració. iniciar el seu procés de remodelació i modernització. La celebració de la popular música, acompanyada pel rom cremat i la participació dels veïns del barri i comerciants del mercat, va tenir lloc el 25 de maig de 2009. La cantada d’ha- vaneres va estar protagonitzada pel grup Barca de Mitjana, de Premià de Mar, i s’ha convertit en tota una tradició al barri. Des de fa 27 anys, l’Associació de Comerciants del Mercat del Ninot celebra l’aniversari «simbòlic» del mercat amb una cantada d’havaneres i amb rom cremat. El president dels comerciants del Ninot, Joan Abella, estava content amb l’afluència de públic. Activitats Mercats de Barcelona 2009 29 Tercera edició de les Vaques Torradetes L’alcalde de Barcelona, al Mercat d’Horta Jordi Hereu, va inaugurar la El 6 de juny, coincidint amb bàscula de la joieria Bagués l’onzena edició de la Festa del Comerç al Carrer, es van cedida al Mercat de la Boqueria cuinar les Vaques Torradetes El 28 de novembre de 2009, l’alcalde Es tracta d’una peça històrica i cata- L’Ajuntament de Barcelona es va al barri d’Horta, activitat que de Barcelona, Jordi Hereu, el conse- logada situada des del 1948 a la Joieria encarregar de la restauració de la bàs- l’Associació del Comerciants ller delegat de Bagués Masriera Joiers, Bagués del carrer del Carme número cula i de la seva instal·lació al vestíbul Joan Oliveras Bagués, i el president 1, cantonada amb la Rambla. Aquesta de l’oficina de la direcció del Mercat de organitza per tercer any de l’Associació de Comerciants del peça emblemàtica fou construïda per la Boqueria. L’Associació de Comerci- consecutiu. Mercat de la Boqueria, Manel Ripoll, Arisó Moix, SA, Constructors i durant ants del Mercat de la Boqueria es farà van presidir l’acte de donació de la dècades va esdevenir un símbol de càrrec del seu manteniment i la seva bàscula instal·lada a la Joieria Bagués la Rambla. Molts barcelonins i turistes conservació. a l’Associació de Comerciants del s’han pesat gratuïtament a la conegu- Diversos cuiners van supervisar l’ela- molta estona perquè siguin més gus- Comerç d’Horta, formada per l’eix co- Mercat de la Boqueria. da bàscula de color vermellós. boració de l’àpat de les vedelles, que toses. D’aquesta manera van estar mercial Cor d’Horta i el Mercat. es van posar a rostir al foc al matí, preparades per al tast organitzat per mentre molts curiosos observaven l’eix de comerciants, que es va oferir a En paral·lel, hi havia tota una sèrie com es feia la carn. Les vedelles, «bru- la tarda a tothom que en volgués. d’activitats familiars, i molts establi- netes», tenien denominació d’ori- ments comercials de l’eix comercial gen dels Pirineus catalans, cosa que El sopar s’emmarcava dins l’onzena sortien al carrer per mostrar el seu di- certifica l’excel·lent qualitat de la seva edició de la Festa del Comerç al Car- namisme i compartir amb els veïns la carn. Es rosteixen a foc lent i durant rer, que va organitzar la Federació del celebració de la jornada. Onzena edició dels Tastets del Mercat del Clot El 15 de novembre de 2009 el Mercat del Clot va organitzar l’onzena edició dels Tastets, durant la qual els comerciants van Fabricada el 30 de novembre de celona, fer-se’n ressò, fins al punt que oferir degustacions d’aliments del Un objecte 1948 amb el número de patent la bàscula està catalogada i ha estat històric 137.354 per Arisó Moix, SA, Construc- incorporada en diverses publicacions mercat, coincidint amb la fi de les tors, la bàscula Bagués va esdevenir sobre la ciutat de Barcelona. celebracions de la festa major del i popular un punt de referència per als ciuta-dans, que de vegades feien llargues La bàscula Bagués ha esdevingut, amb Districte de Sant Martí. de Barcelona cues per poder pesar-s’hi. el pas del temps, un curiós cas d’ob- jecte de propietat privada que, a cau- Es recorden alguns fets anecdòtics, sa del seu ús i de l’acceptació popular, L’Associació de Comerciants del Com en anys anteriors hi havia una Els Tastets van tenir lloc a la plaça del associats amb el Mercat de la Bo- s’ha transformat en públic, i que ho Mercat del Clot organitza cada any, àmplia selecció de plats cuinats Mercat, davant de l’entrada principal queria, com ara que alguna clientela continuarà sent gràcies a la cessió que durant el mes de novembre, els Tas- amb aliments frescos del mercat, del Mercat del Clot, durant tot el matí del mercat, en passar per davant de la la família Bagués ha fet de la bàscula tets, oferta variada de degustacions com peix, carn, pollastre, pasta fres- del diumenge. Enguany també es van bàscula Bagués, aprofitava per com- a l’Associació de Comerciants del gastronòmiques que en cada edició ca, menuts o formatge, a més de be- organitzar activitats i tallers per als in- provar que el pes de la compra feta en Mercat de la Boqueria. L’associació ha anat incrementant l’afluència de gudes com caves, vins i refrescos. fants, amb productes del mercat, que el mercat fos correcte. I és que la situa- continuarà mantenint aquest objecte públic. van aplegar un bon nombre de famílies. ció tan cèntrica de la Joieria Bagués, i la històric de la ciutat de Barcelona per a seva bàscula sempre ha permès als ve- l’ús de la seva ciutadania. ïns de la Rambla, el Raval i el Barri Gòtic, a més dels habitants i visitants de Bar- Activitats Mercats de Barcelona 2009 31 el Nadal als mercats Durant la campanya de Barcelona Activitats per a tota la família de Nadal, els Les Associacions de Comerciants van or- un cotxe entre la clientela, i mercats de ganitzar activitats infantils, fires de pro- en altres mercats, com l’Aba- ductes, sortejos, i van oferir descomptes i ceria Central de Gràcia, el Barcelona van obsequis. En molts dels mercats municipals, Bon Pastor, el Carmel, Horta incrementar les Les celebracions de Nadal i Sant Esteve sem- sociacions de Comerciants i l’Institut Mu- s’hi va poder veure el pare Noel i els patges o Sant Andreu, entre d’altres, seves vendes entre pre tenen una bona acollida als mercats mu- nicipal de Mercats van organitzar un seguit reials, i els nens i les nenes podien dipositar es van fer molts sortejos de ciste- nicipals, que s’omplen d’aliments, colors i d’activitats i promocions per finalitzar el 2009 les cartes als Reis Mags a les urnes especials. lles i productes de mercat. També un 20 i un 30 %. olors per guarnir les taules amb el bo i millor. amb alegria i salut. Una àmplia oferta de pro- es van organitzar xocolatades per ductes de qualitat, tant frescos com envasats, En tota la xarxa de mercats municipals es van a la mainada (Felip II, Lesseps), es Productes frescos per gaudir-ne en família i ja que als mercats municipals es pot adquirir organitzar moltes iniciatives lúdiques, cultu- va participar en la Cavalcada de Reis amb les amistats, productes autòctons i exò- cada vegada més varietat d’aliments. rals i familiars que demostren el dinamisme (Mercè) i es van fer moltes altres acti- tics, i sempre de qualitat. Un any més, les As- del comerç de proximitat. En el remodelat vitats durant tots els dies per celebrar el Mercat de la Llibertat també es va sortejar Nadal. Activitats Mercats de Barcelona 2009 33 els mercats solidaris i sensibilitzats resPONsaBiLitat amb el medi sOciaL i ambient L’Institut Municipal de Mercats de Barcelona durant el 2009 meDiamBieNtaL va continuar col·laborant amb entitats de caire solidari o adreçades a potenciar la salut: el Banc dels Aliments, el Banc de Sang, la Federació Catalana d’Entitats Contra el Càncer, l’entitat Acció Escolta o la ce- lebració del Festival Dj’s Contra la fam. També va donar suport a noves iniciatives i campanyes puntuals de difusió I recaptació de fons, com la realitzada per a l’UNICEF. La xarxa El 7 de març de 2009 es va reprendre la recollida de Mercats d’aliments al Mercat de Provençals mitjançant Municipals de la Fundació Pere Relats, nova col·laboradora per a la recollida i posterior distribució a residèn- Barcelona segueix cies de gent gran, i que va ser escollida entre al- donant suport a les tres entitats del Districte de Sant Martí. accions i campanyes de Posteriorment, a partir de el mes de juny, la par- caire solidari a la ciutat. ròquia de Sant Martí de Provençals va agafar el relleu per fer la recollida dels aliments, que va continuar durant tot l’any. Accions solidàries com la que duen a terme aquestes fundacions, conjuntament amb els mercats de Barcelona, i moltes altres entitats i persones voluntàries, són molt necessàries per redistribuir els excedents i no malbaratar-los. Activitats Mercats de Barcelona 2009 35 els mercats municipals participen massivament en el Gran recapte que el Banc dels aliments va organitzar a catalunya La campanya del Banc dels Aliments va re- d’aliments. A cada un dels mercats de la ciutat, captar un total de 225.415 quilos d’aliments s’hi va habilitar un espai especial senyalitzat a tot Catalunya, que van ser destinats a per- per deixar-hi les aportacions ciutadanes i fa- sones necessitades, superant l’expectativa cilitar la recollida per part dels serveis logístics de 200.000 quilos que tenia la Fundació al 1a de la Fundació Bancs dels Aliments. Gran Recapte. L’any 2006 es va signar un conveni entre Hi van col·laborar de manera altruista Joan l’Institut Municipal de Mercats de Barcelo- Manel Serrat i Ismael Prados. L’objectiu era na i la Fundació Banc dels Aliments, al qual aconseguir la màxima aportació ciutadana s’han anat adherint els mercats municipals a d’aliments en tot el territori entre els dies 13 i través de les Associacions de Comerciants. 17 d’octubre. Actualment, a més del Mercat de Provençals, també col·laboren habitualment en la recol- el mercat del Ninot Mercats de Barcelona va ser un dels lida d’aliments els mercats de Sant Antoni, La col·laboradors actius de la campanya, posant Boqueria, Santa Caterina i l’Abaceria Cen- a disposició dels ciutadans els 40 mer- tral de Gràcia. col·labora amb l’UNiceF cats de la xarxa municipal per fer recollida S El Mercat del Ninot va lliurar, el 16 de juliol lia, Eritrea i Etiòpia. L’UNICEF els destinarà AT de 2009, els fons recaptats per a l’UNICEF a la compra i distribució d’un innovador ali- IDAR IT amb la venda de llibres al preu simbòlic d’1 ment, el «Plumpy Nut», que té un cost molt SOL euro. L’acte va tenir lloc al mateix mercat reduït i aporta les calories necessàries per a amb Joan Abella, president de l’Associació un àpat. de Comerciants del Mercat; Pere Xavier Sirvent, cap de Projectes de l’Institut Mu- La campanya, que va ser presentada pel nicipal de Mercats de Barcelona, i Concha tinent d’alcalde d’Hisenda i Promoció Eco- Ares, vicepresidenta de l’UNICEF-Comitè nòmica i president de Mercats de Barcelo- de Catalunya. na, Jordi William Carnes, es va iniciar el 23 d’abril, coincidint amb la Diada de Sant Jor- Els fons recaptats van ascendir a un total de di, i va durar fins al 20 de juny. Durant aquest 3.055 euros, i serviran per col·laborar en els període, cada divendres i dissabte es va ha- programes de l’UNICEF contra la desnutri- bilitar una parada de venda de llibres dins ció severa que pateixen els infants en molts del mercat. L’organització Voluntaris 2000 països de l’Àfrica, particularment a Somà- també ha donat suport a aquesta iniciativa. Activitats Mercats de Barcelona 2009 37 carme ruscalleda i carles Gaig van inaugurar la setmana europea contra el càncer al mercat Cinquena edició del de santa caterina Festival Dj’s contra la Fam al Mercat Fira de Bellcaire Dj’s contra la Fam és un festival benèfic de música electrònica i arts visuals que té com a objectiu recaptar fons per contribuir al de- senvolupament d’iniciatives socials d’àmbit local associades al pro- blema de la fam. Per primera vegada, es va organitzar a l’estiu, el 26 de juliol de 2009, i de nou al Mercat Fira de Bellcaire (Encants Vells), al llarg de tot el dia i amb una àmplia i variada oferta d’espectacles. Els reconeguts xefs Carme Ruscalleda i Carles Gaig i l’actor Joan Pera van presentar la sisena edició de la Setmana Europea contra el Càncer de De les 12 a 16 hva tenir lloc el Showcase PACAS, que mostrava treballs artístics i de caire més familiar, i durant tot el dia es va poder visitar, al carrer de Dos de Maig, la segona Fira d’Entitats. Catalunya, organitzada per la Federació Catalana d’Entitats contra El grup SuperNanas va oferir un concert silenciós, hi havia un chill out a càrrec del col·lectiu el Càncer (FECEC). Hamaka, i els artistes urbans Vaqueros de Barcelona van fer una intervenció en directe per a «Spray contra la fam». La Federació Catalana L’acte va tenir lloc a l’interior del Mer- aliments que trobem al mercat i els d’Entitats contra el Càncer cat de Santa Caterina i també hi va avantatges d’una alimentació salu-El festival arribava, així, a la seva cinquena edició i hi van participar artistes i grups destacats aplega les dotze principals col·laborar Mercats de Barcelona. dable, i Josep Morell, president de en el seu cartell com The Pinkertones, Vicknoise, Filastine Dj Set, Monoculture, Absent F, Gold- Durant el matí del 9 d’octubre de la FECEC, que va recordar que fins finger Crew, Institut Fatima, Toni Rox Dj, Alex Martín Dj, Ultraplayback, Sendo A.K.A. Dosem, DJ entitats de lluita contra el 2009 es va presentar el programa, a «un 25 % dels càncers que es dia- Search, Special Guest Djs, Black I.C.E., Burning Ladillas, MCMX, The Oddvisers, entre d’altres. càncer a Catalunya. Està que organitzava diverses activitats gnostiquen actualment es podrien formada per uns 3.000 per tot Catalunya, del 9 al 18 d’oc- evitar» si se seguissin les recomana- La recaptació es va destinar, com en les edicions anteriors, a la reforma i millora d’infraestruc- voluntaris que diàriament tubre. Els prestigiosos xefs Carme cions del codi europeu per prevenir tures en cuina i menjadors de quatre entitats de Barcelona que atenen persones en situació o donen suport a persones que Ruscalleda i Carles Gaig, després aquesta malaltia. risc d’indigència i amb problemes de drogodependència i sida (ABD, ACASC, Àmbit Preven- pateixen aquesta malaltia. d’haver seleccionat aliments als ció, SAPS - Creu Roja). L’Institut Municipal de establiments del Mercat de San- A la presentació també van partici- Mercats de Barcelona hi ta Caterina, van cuinar en directe par representants de les institucions dues receptes vegetarianes, amb les organitzadores, com Jordi Torra- ha col·laborat des de la seva verdures com a denominador comú, des, gerent de l’Institut Municipal de primera edició, i continua fent per difondre un dels aspectes més Mercats de Barcelona; Carmen Ca- costat activament a aquesta importants que la FECEC recomana bezas, subdirectora general de l’Àrea iniciativa, ja que la xarxa de per prevenir el càncer: la ingesta dià- de Promoció de la Salut de la Gene- mercats municipals és un lloc ria de fruites i verdures, a més d’una ralitat de Catalunya; Dolors Gómez, idoni per fomentar el consum activitat física regular. presidenta delegada de l’Àrea de Sa- de productes frescos i de lut Pública de la Diputació de Barce- primera qualitat, un dels pilars També hi va participar la nutricio- lona, i també el president del Gremi nista Pilar Cervera, que hi va apor- de Fruita i Verdura, Àngel Juny. per prevenir el càncer. tar explicacions i dades sobre els Activitats Mercats de Barcelona 2009 39 Ampliada a tota la xarxa En total, el consum aproximat de bosses l’any, de mercats en el conjunt de la xarxa de mercats, és de 21.000.000 la campanya de bosses. Amb la distribució de les 200.000 bosses per a una correcta reutilitzables es va estimar que la reducció que es podia gestió dels residus assolir era d’un 20 %. L’Institut Municipal de Mercats de A partir dels resultats obtinguts, s’han Seguint aquest procés, durant l’any Barcelona, amb el suport de Medi plantejat les mesures adients per por- 2009 es va dur a terme la implantació Nova campanya amb Ambient de l’Ajuntament de Bar- tar aquest model de gestió a tots els definitiva d’aquest model de gestió celona, continua el procés per impul- mercats municipals. La campanya del per a la separació correcta de resi- sar la millora en la gestió dels residus 2008 va comportar la reducció d’un 54 dus en tots els mercats municipals, 200.000 bosses reciclables en els mercats municipals, cosa que % dels impropis presents en la recolli- que se sumaven, així, als nou que ja es amplia la campanya endegada en nou da de la fracció orgànica, la recollida van incorporar durant el 2008 per fer mercats l’any 2008. selectiva de 203 tones de cartró, la les proves pilot. Des del 3 fins al 18 de juliol de 2009 els establiments dels 40 mercats reducció de la generació de fracció orgànica en un 29 % i de la fracció de municipals de Barcelona van distribuir 200.000 bosses reutilitzables. rebuig en un 43 %. Les bosses, en les quals es podien volum que això representa per reduir En xifres globals, un llegir els lemes «Reutilitza’m!» i «Por- el residus i potenciar el consum res- ta’m a comprar!», tenien l’objectiu de ponsable, com per l’efecte educatiu estalvi de 4.200.000 Gestió correcta dels residus fomentar-ne l’ús habitual i repetit per i el benefici socioambiental que se’n bosses de plàstic al transport dels productes comprats derivava. als mercats. Es tractava d’una cam- i 210.000 euros. Es van instal·lar elements per a la con- biental, que tenia la funció de donar 2009 es va decidir implantar aquest panya de conscienciació per afavorir Aquesta campanya va ser impulsada tenerització del cartró per tal de mi- informació als membres implicats en model de gestió a 29 mercats mer- Aquesta disminució el canvi d’hàbits en la població a favor per les associacions de comerciants llorar la recollida selectiva d’aquesta la gestió de residus, així com de portar cats més: For Pienc, la Sagrada Fa- d’un ús responsable i sostenible de les de cada mercat, l’Institut Municipal estimada de fracció i es van condicionar els espais i un seguiment de la campanya. mília, el Besòs, el Clot, el Poblenou, bosses d’anar a comprar, amb la finali- de Mercats de Barcelona i l’Àrea de elements de contenció de residus per Sant Martí, Sant Gervasi, Sarrià, les consum de bosses tat de potenciar l’ús d’aquest element Medi Ambient de l’Ajuntament de a la matèria orgànica i la fracció rebuig. Els mercats pioners que van implan- Tres Torres, l’Abaceria, Estrella, reutilitzable i fer disminuir el consum Barcelona. També hi va col·laborar la de plàstic permet tar la campanya el 2008 van ser: Gal- Lesseps, Llibertat, Les Corts, Gui- de les de plàstic. Fundació Privada Catalana per a la També es van habilitar contenidors vany, el Ninot, la Barceloneta, Santa nardó, el Carmel, Canyelles, Ciutat també un estalvi Prevenció de Residus i el Consum i/o espais específics per dipositar Caterina, la Concepció, Provençals, Meridiana, la Mercè, Montserrat, La importància d’endegar aquesta Responsable, en el marc de la cam- d’unes 50 tones de les restes de gel de les parades que Horta, la Guineueta i la Vall d’He- Núria, la Trinitat, Sant Andreu, Felip campanya als mercats municipals panya «Catalunya lliure de bosses». n’utilitzen. D’altra banda, cada mer- bron. Atesos els bons resultats obtin- II, Hostafrancs i Marina CO2 equivalent a se sostenia en l’impacte que genera cat disposava d’un promotor am- guts en aquests 9 mercats, aquest any una acció conjunta dels 3.500 es- l’atmosfera. tabliments dels mercats, tant pel Activitats Mercats de Barcelona 2009 41 P PREMIS Premis Solidaritat als mercats amb la donació de sang i distincions Mercats de Barcelona va ser, el 14 de Donants de Sang, va tenir lloc a l’empresa Asepeyo, els ajunta-de juny, una de les deu entitats de l’Auditori de Barcelona el Dia Mun- ments de Barcelona i de Gavà, Catalunya que van rebre un reco- dial del Donant de Sang. Barcelona TV i les escoles Maristes als mercats neixement públic per la seva col- Valldemia de Mataró i Acadèmia laboració en la donació de sang. La distinció va ser lliurada per la Igualada. També es va reconèixer la consellera de Salut de la Genera- solidaritat de 48 donants de sang i La cinquena edició d’aquest acte litat de Catalunya, Marina Geli. A de cordó umbilical. de Barcelona d’homenatge, organitzat pel Banc més de Mercats de Barcelona, es de Sang i Teixits, el Departament van homenatjar el Col·legi Ofici-de Salut de la Generalitat de Ca- al de Farmacèutics de Barcelona, talunya i la Federació d’Entitats la Fundació Pere Tarrés, l’ETSEIB, Premiat el servei a domicili dels mercats municipals L’Ajuntament de Barcelona, premiat El 2 d’abril de 2009 el servei a do- de Barcelona, Roger Pallerols, i modalitats diferents, l’Àrea de Co- per la inversió en els mercats municipals micili dels Mercats de Barcelona el gerent de l’Institut Municipal de merç de la Diputació de Barcelona va ser premiat en la modalitat «Ac- Mercats de Barcelona, Jordi Tor- vol reconèixer la tasca desenvolu- L’Ajuntament de Barcelona va Pallerols, acompanyat del gerent Aquesta inversió, sumada als tuacions al mercat municipal», en rades, van recollir el guardó, valo- pada pels ens locals per millorar rebre el premi pel seu Pla d’In- de l’Institut de Mercats de Barce- 13,410 milions d’euros dels la quarta edició dels Premis de rat en 8.000 euros, un trofeu i un i consolidar el comerç urbà i de versions Municipal a Mercats de lona, Jordi Torrades, es va atorgar Fons Estatals d’Inversió Públi- Comerç Urbà i de Proximitat, que diploma commemoratiu. proximitat del municipi. Barcelona 2008-2011, durant la a l’Ajuntament de Barcelona per la ca (2009) destinats als mercats entregava l’Àrea de Comerç de la 6a Trobada Nacional de Mercats seva inversió rècord als mercats municipals de Barcelona, supo- Diputació de Barcelona. El lliurament de premis va tenir lloc Municipals Minoristes, celebrada de Barcelona, inclosa al Programa sa en total 138,5 milions d’euros, al Teatre del Foment, a Molins de a Madrid. d’Actuació Municipal 2008-2011 una inversió sense precedents per El comissionat d’Alcaldia de Co- Rei. Amb el lliurament d’aquests i que preveu la continuïtat del pro- a Mercats de Barcelona en un man- merç i les PIME de l’Ajuntament premis anuals, que presenta set El premi, que va recollir el 2 de no- cés de modernització dels mercats dat. vembre de 2009 el comissionat amb una inversió de 125 milions d’Alcaldia de Comerç i les PIME de d’euros. l’Ajuntament de Barcelona, Roger Activitats Mercats de Barcelona 2009 43 el servei municipal Barcelona WiFi per accedir a PrOmOció internet arriba i cOmUNicació a la xarxa de mercats Durant els mesos de juliol i agost va començar el des- plegament del Barcelona WiFi en equipaments mu- nicipals de la ciutat. És un servei públic i gratuït ofert per l’ajunta- Durant els ment de Barcelona, i que es preveu que arribi fins mesos de juliol i agost va a 500 espais al 2010. És el més gran d’Espanya i un dels més destacats d’Europa. Barcelona WiFi permet començar el desplegament connectar-se a internet a través de punts d’ac- del Barcelona WiFi en cés WiFi ubicats a l’interior de diversos equipaments equipaments municipals municipals. de la ciutat. A la xarxa de mercats municipals de Barcelona, els primers mercats que van comptar amb aquest servei van ser els de canyelles, la concepció, les corts, sarrià, la trinitat i les tres torres. En finalitzar l’any 2009, un total de disset mercats van incorporar aquest innovador servei. Es tracta d’un servei que permet als usuaris la navegació simple per Internet. Aquest servei també facilita a la ciutadania l’accés a la informació i als tràmits electrònics de l’ajuntament, que pretén, així, fomentar l’accés a Internet per part dels ciutadans i facilitar la incorporació de la tecnologia a la vida quotidiana de la ciutadania. Per accedir a Barcelona WiFi des de qualsevol de les seus municipals que disposen del servei, l’únic requeriment és tenir un dis- positiu (un ordinador portàtil, una PDa, un telèfon mòbil...) amb connexió WiFi i complir les condicions generals d’utilització. A més del mercats municipals, Barcelona WiFi està disponible en una gran i àmplia selecció d’espais públics municipals: centres cívics, centres de barri, casals de joves, centres de la tercera edat, biblioteques, oficines d’atenció ciutadana, centres de serveis socials, cen- tres esportius, centres poliesportius, centres culturals, museus, parcs, interiors d’illa i el castell de montjuïc. Activitats Mercats de Barcelona 2009 45 Barcelona degusta El 3r Saló Degusta, la Fira d’Alimentació per al Consumidor, va ser un gran èxit de públic i professionals relacionats amb l’alimentació, la cuina i la gastronomia. Organitzada per Alimentaria Exhibitions, va tenir lloc del 6 al 9 de març de 2009 al recinte de Montjuïc de la Fira de Barcelona. F FIRES L’Institut Municipal de Mercats de remarcar «la bona organització duta secrets del pernil i la seva presentació, Barcelona va tornar a ser-hi present a terme en la tercera edició per millo- amb degustació inclosa, i Francisca amb un gran estand compartit amb el rar l’atenció al client amb la disposició Gabaldà va fer una classe magistral al Mercat de la Boqueria, que va ser un dels estands». voltant de la cuina dels menuts. dels més visitats i comentats del saló. Una de les activitats programades que Els tallers es van centrar sobretot en Degusta 2009, un saló El Saló Degusta 2009, amb més de va tenir més assistència va ser la clas- el públic infantil. Es van dur a terme ta- 20.000 metres quadrats d’exposi- se impartida pel xef de l’Aula Gastro- llers de contes infantils per conèixer que es consolida a Barcelona ció, va confirmar la seva bona acollida nòmica de la Boqueria, Iker Erauzkin, els aliments; els tallers de cuina «El entre els professionals del sector i el que durant la seva «Lliçó de cuina» va mercats dels nens», a càrrec d’Eulàlia El director del Barcelona Degusta, David Lapuerta, va comentar durant una entre- públic assistent. Ja s’ha convertit en comentar la importància de comprar Fargas per iniciar els més menuts en vista amb Mercats de Barcelona que la tercera edició del saló «va confirmar Degus- una plataforma de tendències en gas- als mercats, on «es guanya el matí i no una bona cultura alimentària, i també ta com una marca firal que ha sabut crear un nou model per acostar-se al consumi- tronomia i també en una ocasió única es perd el temps», tota una declara- un taller per aprendre a fer còctels de dor», amb una afluència de 41.583 visitants. per mostrar al gran públic i els clients ció de principis d’un professional de la colors amb productes de mercats, potencials les noves ofertes en ali- cuina. activitat adreçada a adolescents. El director va destacar la bona acollida de l’Espai Boqueria, conjuntament amb l’es- mentació. tand de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona, on es van dur a terme un gran Les Aules del Mercat van presentar Finalment, la taula rodona del 8 de nombre d’activitats durant tots els dies del saló. Lapuerta va remarcar «el valor afegit Durant el Saló Degusta 2009, Mercats diverses temàtiques, tan variades març al voltant de «Les barres de la dels establiments amb productes alimentaris del mercat de la Boqueria, que va rebre de Barcelona va organitzar tota una com el públic assistent. Llorenç Pe- Boqueria», en què s’explicaven les una allau de visites i molta gent es va interessar per algunes de les novetats presen- sèrie d’activitats i tallers relacio- tràs va parlar sobre bolets i produc- anècdotes més divertides i curioses tades durant el saló Degusta 2009», una bona iniciativa per «continuar acostant el nats amb l’alimentació sana i la cul- tes alimentaris relacionats; Martí Te- dels bars del mercat, va servir per po- mercat al públic». tura gastronòmica, adreçats a diver- rès i Anna M. Garcia (del Mercat de sar punt final a les activitats progra- sos públics i professionals. El gerent Santa Caterina) van fer una xerrada mades a l’Espai Boqueria i l’estand Altres espais que van tenir una gran acceptació van ser, sobretot, les Àgores del Gust de l’Associació de Comerciants de la centrada sobre olis; Josep Capdevila de l’Institut Municipal de Mercats i les Aules, on es va aconseguir el ple en totes les conferències programades. Uns 500 Boqueria, Òscar Ubide, va destacar va parlar d’aviram i caça, a més de fer de Barcelona. expositors, més de 2.000 productes relacionats amb l’alimentació i la gastronomia, la importància del saló i les activitats una presentació de productes relaci- un volum de negoci per venda directa proper als dos milions d’euros van fer que el ba- programades per «apropar encara onats; Eduard Soley va compartir la lanç del saló fos positiu per tancar la tercera edició i començar a organitzar la següent. més el mercat a aquelles persones seva experiència al voltant de la fruita que no en són clients habituals», i va i la verdura; Jordi Mas va explicar els Activitats Mercats de Barcelona 2009 47 el mercat de santa caterina va acollir El programa El programa estava dividit en cinc seccions la presentació de Presentat per Marcel Gorgori i Màbel Martí, El mercat Aquest expert validava o desa-«La salut al cistell» tenia com a fil conduc- El convidat decidia quins pro- consellava les propostes del con- tor un convidat en cada capítol. Màbel Mar- ductes adquiria per poder elabo- vidat mentre es mostrava l’elabo- «La salut al cistell» tí i el convidat anaven a comprar diversos rar uns menús equilibrats. Entre ració d’alguns plats. Un xef (Àngel productes en diferents mercats de la xarxa aquests, sempre hi havia un pro- Pascual) oferia diverses maneres municipal de Barcelona. Amb Marcel Gorgo- ducte destacat. de cuinar alguns plats, com tam- «La salut al cistell», el nou programa sobre alimentació saludable ri parlaven de les seves característiques, els bé trucs de cuina. combinaven per elaborar menús equilibrats El cistell que TV3 va estrenar el 3 de maig de 2009, es va presentar al Mercat i, amb l’ajuda d’experts, s’oferien consells de A través d’uns petits reportatges, El producte de Santa Caterina. nutrició. A més, en cada programa hi havia s’ampliava la informació sobre En aquesta secció s’emetia un un reportatge monogràfic sobre un produc- alguns dels productes que el con- reportatge monogràfic sobre te bàsic de la nostra alimentació com ara vidat havia comprat al mercat. Es un producte destacat (com per l’oli, el pa, les verdures, el peix o la carn. parlava sobre l’origen, la implan- exemple l’oli, el pa o el vi) i hi inter- tació geogràfica, les xifres de pro- venien experts en el tema. En la primera temporada, «La salut al cis- ducció a Catalunya i també s’en- tell» va visitar els mercats de Sarrià, Santa trevistaven els seus productors i L’entrevista Caterina, Barceloneta, la Mercè, la Con- distribuïdors. El presentador entrevistava el cepció, Hostafrancs, l’Estrella, el Car- convidat aprofundint en els seus mel, Horta, la Boqueria, el Clot, el Ninot i La cuina hàbits alimentaris. les Corts. I en la segona, els de la Llibertat, El convidat plantejava diversos Montserrat, Galvany, Sant Antoni, el Po- menús, amb l’ajut d’un nutricio- ble Nou, la Guineueta i Fort Pienc. nista (August Corominas). Alguns Era la primera experiència a Catalunya de produir i realit- calde d’Hisenda i Promoció Econòmica de l’Ajuntament de dels convidats zar un programa de televisió amb el sector agroalimentari, Barcelona, també president de Mercats Municipals de Bar- que van passar pel en col·laboració amb el Departament d’Agricultura, Ali- celona i president de Mercabarna, Jordi William Carnes, mentació i Acció Rural de la Generalitat de Catalunya, va valorar molt positivament la iniciativa, va destacar «Mer- programa van ser Lucrecia, l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària i l’Ajunta- cabarna i l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona com Màrius Serra, Abel Folk, Coco ment de Barcelona, a través de Mercats Municipals i Mer- a operadors vitals per a la ciutat i Catalunya», i va recordar Comín, Lluís Gavaldà o Joan cabarna, amb l’assessorament de la càtedra de Fisiologia que «els mercats són prescriptors, gràcies a la complicitat i de la Universitat Autònoma de Barcelona. confiança que s’estableix en el comerç de proximitat». Pera, entre d’altres. La roda de premsa de presentació, celebrada el 22 d’abril A més de la directora de Televisió de Catalunya, Mònica de 2009, va tenir lloc a l’emblemàtic Mercat de Santa Ca- Terribas, també hi eren presents el director general de terina, ja que el col·lectiu de mercats municipals cons- Salut Pública, Antoni Plasència; el director del programa, tituïa un dels protagonistes d’aquest nou programa de Francesc Xavier Altarriba, i els presentadors del progra- TV3, com va declarar Mònica Terribas, directora de TVC, ma, Marcel Gorgori i Màbel Martí. durant la presentació als mitjans de comunicació. A la presentació, hi va assistir el conseller d’Agricultura, Ali- mentació i Acció Rural de la Generalitat de Catalunya, Joa- quim Llena, que va voler destacar que «la gran fita d’aquest programa és haver posat en comú tots els sectors implicats Web i vídeos del programa: en l’alimentació a Catalunya». D’altra banda, el tinent d’al- www.tv3.cat/lasalutalcistell Activitats Mercats de Barcelona 2009 49 els mercats de Barcelona, cada cop més visibles Els mercats de Barcelona han continuat millorant la seva presència en els mitjans de comunicació, per tal com han augmentat la seva iNterNa- visibilitat en televisió, premsa, Internet i ràdio. A la televisió, l’acció més destacada del 2009 va ser l’emissió del programa «La salut al cistell», a Televisió de Catalunya, amb un total de 20 episodis amb els mercats municipals com a protagonistes per mantenir una dieta saludable. ciONaLitZació Les nombroses inauguracions que es van dur a terme també van tenir cabuda en els mitjans de comunicació televisius, especialment la del nou mercat re- format de la Llibertat, però també les obertures de mercats provisionals, com el de Sant Antoni, el de Sants i el del Ninot. Diaris com l’Avui o El Periódico de Catalunya van publicar reportatges espe- cials al voltant dels mercats municipals, sobre la «Tardor als mercats», prota- gonitzada per les nombroses inauguracions de noves instal·lacions; un «Espe- cial d’alimentació» sobre la importància dels mercats per adquirir productes de qualitat i frescos que milloren la nostra salut, o els mercats com a «Motor comercial» per als barris i diversos eixos comercials a la ciutat. Un altre dels espais als mitjans que s’ha consolidat és la col·laboració dels mercats de Barcelona amb la revista Time Out, amb una columna setmanal sobre aspectes relacionats amb la vida als mercats de la ciutat, com també anuncis o reportatges especials sobre els mercats, destacant-ne curiositats o la diversitat de persones que hi fan vida. Les ràdios també han fet un seguiment de les activitats i accions dutes a ter- me en els mercats, especialment sobre les obres de remodelació i millora a la xarxa de mercats municipals i provisionals. Les publicacions pròpies de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona com l’Informercats i l’Infomercats Digital han continuat comunicant les no- vetats de la xarxa de mercats municipals al llarg de l’any i han mantingut la seva periodicitat. També des del web de Mercat de Barcelona s’ha informat de to- tes les accions dutes a terme al llarg de l’any; s’han publicat notícies, l’agenda d’activitats, vídeos i fotografies dels actes que celebra l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona i tot un seguit d’informacions. Activitats Mercats de Barcelona 2009 51 Una delegació de Gaza visita els mercats de Barcelona El 14 de juliol l’Institut Municipal de Mercats de descongestionar els que ja funcionen, projecte en Barcelona va rebre Mohamed A. Al-Halabi, res- el qual ja fa temps que col·labora l’Ajuntament en ponsable de Relacions Internacionals del munici- l’àmbit arquitectònic amb els seus tècnics, en el pi de Gaza, acompanyat per Gloria Marcet, de la marc d’una col·laboració més àmplia que fa anys assessorament Direcció de Cooperació Internacional, Solidaritat i que està en funcionament.Pau de l’Ajuntament de Barcelona. Durant la visita al mercat, Mohamed A. Al-Halabi En una primera visita al mercat de Santa Caterina, es va interessar pel funcionament organitzatiu de internacional acompanyat de Jordi Torrades, gerent de l’Ins- l’Institut Municipal de Mercats, el model de gestió i titut Municipal de Mercats de Barcelona, i Òscar la participació i relació amb els comerciants. Tam-Martín, cap d’Estudis de l’Institut Municipal de bé es va parlar sobre temes referents al funciona-Mercats de Barcelona, Al-Halabi va exposar el pro- ment, la logística dels mercats i la seva organitza- jecte de construcció d’un nou mercat a la ciutat de ció. Posteriorment es va fer una visita a l’emblemà- Gaza, en una zona en expansió, amb l’objectiu de tic Mercat de la Boqueria. Mercats de Medellín M Mercats de Barcelona exporta el seu Una delegació de l’Institut Municipal de Mercats de M ATS «model Barcelona de remodelació» tant Barcelona, formada pel director del Servei de Mercats, MERCÓN Genís Arnàs, i pel director del Mercat de la Llibertat, Xa- AL M a escala nacional com internacional, on vier Trull, va efectuar una visita de treball, entre el 12 i el 18 les demandes d’assessorament creixen de juliol, a la ciutat de Medellín en resposta a la demanda també cada cop més. Aquest any 2009 d’aquesta ciutat, que estava interessada a rebre assesso-rament per millorar la gestió dels seus mercats. es va oferir assessorament a delegacions de Mèxic, la Xina, Corea, el Japó, la regió Aquest viatge s’emmarca en el projecte ERICA (España de Gaza i la ciutat de Milà, que van visitar y sus Regiones Intercambian Conocimientos con Antio-quía) i es va realitzar mitjançant l’Agència Espanyola de els nostres mercats i van ser rebudes Cooperació Internacional i el Departament de Coope- per representants de l’Institut Municipal ració Internacional de l’Ajuntament de Barcelona. Du- de Mercats de Barcelona. Se’ls va donar rant l’estada, acompanyats de tècnics de l’Alcaldia de Medellín, van fer unes primeres visites i es van mantenir assessorament tècnic i comercial divers diferents reunions amb els comerciants dels mercats de i es van intercanviar experiències en el la ciutat per conèixer-ne la problemàtica i fer intercanvi model de gestió. d’idees i opinions. Es va presentar el model Barcelona de gestió i remode- Mercats de Barcelona va ser també lació dels mercats municipals i es va donar assistència requerit l’abril del 2009 per presentar el tècnica i assessorament en l’ordenació d’un sistema de seu model a la Conferència Internacional vinculació i responsabilitat institucional i en la creació d’una marca que identifiqui i doni homogeneïtat en la de Mercats Públics celebrada a San gestió dels mercats de tota la ciutat. Francisco, organitzada per Project for Public Spaces. Activitats Mercats de Barcelona 2009 53 Trobades entre comerciants, festivals gastronòmics, estudis en profunditat i diversos projectes pilot conformen el projecte «Med Emporion», finançat per la Unió Europea, que permetrà en els propers anys crear xarxes de treball i de relació entre els comerciants, les ciutats i les institucions, i transferir bones pràctiques entre els mercats més actius de la Mediterrània. Mercats de Barcelona lidera el projecte europeu «Med Emporion» El comitè de selecció del Progra- cooperació entre els mercats de ma MED de la Comissió Europea la Mediterrània que afavoreixi la va aprovar el projecte «Med Empo- transferència de les millors pràc- rion», presentat per l’Institut Mu- tiques en l’àmbit comercial i de la nicipal de Mercats de Barcelona seva gestió. i que proposa la cooperació trans- L’objectiu nacional de quatre ciutats: Bar- Aquest projecte internacional pre- celona, Gènova, Torí i Marsella, a tén generar un benefici tant per als general més de dues entitats, la Conserva- organismes públics responsables del projecte és toria delle Cucine Mediterranee de gestionar els mercats com per estudiar el d’Itàlia i el Conservatoire Inter- als mateixos mercats, amb la qual national des Cuisines Méditerra- cosa es potencia el comerç de paper dels mer- néennes. proximitat. A partir del paper que cats d’alimentació exerceixen els mercats a la ciutat i de la Mediterrània Mercats de Barcelona lidera el en el territori des del punt de vista projecte, amb l’objectiu d’afavorir econòmic, social, cultural i també com a motor la cooperació entre ciutats i re- turístic, i la seva capacitat per ge- de desenvolu- gions a la Mediterrània. L’objectiu nerar activitat, comerç, turisme i pament urbà, general del projecte és estudiar el cohesió social, el projecte «Med paper dels mercats d’alimentació Emporion» proposa, també, estu- de promoció de la Mediterrània com a motor de diar el paper que poden tenir els del producte desenvolupament urbà, de pro- mercats com a espai natural de di- de proximitat moció del producte de proximitat àleg, participació, integració social i de cohesió social. Es tracta, tam- i prevenció de conflictes urbans. i de cohesió bé, de crear un marc de relació i social. S’organitzaran quatre festivals, els Food Market Festivals, un en cada ciutat participant, que permetran divulgar entre el gran públic la realitat dels mercats de la Mediterrània. El Food Market Festival de Barcelona s’organitzarà la tardor del 2010. Activitats Mercats de Barcelona 2009 55 56