Institut de Cultura de Barcelona Memòria 2001 Institut de Cultura de Barcelona Memòria 2001 Institut de Cultura de Barcelona Memòria 2001 Institut de Cultura de Barcelona Memòria 2001 Institut de Cultura de Barcelona Memòria 2001 Des que Stanley Kubrick va presentar la pel·lícula 2001: una odisea a l’espai, basada en un guió d’Artur Clarke, el 2001 es va convertir en un any mític, un any que sempre formarà part del nostre imaginari relacionat amb el futur. Però, ineludiblement el futur un dia o altre es converteix en passat, i avui presentem la memòria d’activitats de l’Institut de Cultura de Barcelona del 2001, i l’aventura espacial que preveien els creadors de mons fantàstics ha resultat profundament terrenal. Una aventura que en el camp de la cultura ha demostrat la gran capacitat que té la nostra ciutat de crear, d’innovar, d’investigar; de democratitzar els coneixements a la disposició dels ciutadans i ciutadanes; de crear nous continguts a través dels seus centres de saber públics i de les empreses privades. Una aventura que ha reflectit la fortalesa de la nostra ciutat per generar intercanvis i connectivitat amb les altres ciutats i realitats culturals del planeta. I, sobretot, una aventura que ha posat de manifest que Barcelona és exemplar en la pràctica dels valors i les actituds de convivència. Si observem els indicadors que conté aquesta memòria podem afirmar que a la Barcelona del 2001 la producció i la democratització de nous coneixements han estat altament efectives, i la pràctica dels valors de la convivència ha superat d’una manera més que satisfactòria els reptes que el dia a dia planteja. El nostre bagatge cultural s’ha incrementat i ha contribuït a enfortir el capital social de la ciutat. Ha estat també l’any de la concreció del Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004. La primera presentació pública dels seus continguts és un gran pas endavant en el compromís davant aquest esdeveniment. Tot plegat són només alguns exemples, són dades, indicis, símptomes. Però sobretot són l’expressió del clima de progrés i innovació, de civisme que Barcelona ha viscut durant l’any 2001. Són la manifestació de la diversitat d’àmbits, de l’amplitud d’agents que hi intervenen, del desig participatiu dels ciutadans, i de l’equilibri cultural de Barcelona. Joan Clos Alcalde de Barcelona Novament la memòria de l’Institut de Cultura de Barcelona vol ser molt més que una senzilla relació d’activitats portades a terme durant l’any 2001, perquè som conscients que el material que us presentem és la constatació del fragment més visible d’un iceberg creatiu que és molt més ampli i que envaeix els diversos àmbits culturals i cívics de Barcelona. L’iceberg creatiu, el visible o el submergit, és d’una magnitud de la qual sovint no som conscients. L’iceberg s’escam- pa per les universitats i les escoles superiors, les empreses innovadores, els centres culturals i de saber públics; pels estudis dels escriptors, dels dramaturgs, dels compositors, dels músics, dels dissenyadors; pels tallers dels artistes, dels artesans, dels arquitectes, dels dibuixants, dels programadors multimèdia, dels realitzadors de cinema i dels emprenedors més creatius; s’escampa, no cal dir, pels laboratoris dels investigadors i dels científics. En el sector de les arts escèniques, per exemple, el 2001 ha estat l’any de la consolidació d’una nova generació de directors que, tant des dels teatres públics com privats, han desenvolupat propostes ben renovadores. I ha estat l’any que ha materialitzat el vell somni de Fabià Puigserver i el Lliure s’ha instal·lat al Palau de l’Agricultura; s’ha reobert la Sala Ovidi Montllor, i ha nascut el nou Teatre Musical de Barcelona al Palau dels Esports. Pràcticament 4.000 localitats més a la disposició dels ciutadans i ciutadanes de Barcelona i de tot Catalunya. Les arts visuals han estrenat la Triennal. Un esdeveniment encara tendre, però que ha mostrat un camí genuí, compromès i arriscat que de ben segur calia emprendre. El MACBA, el CCCB, la Fundació Miró, Hangar… han estat especialment actius en la producció d’exposicions, tallers i activitats en l’àmbit de la creació més contemporània. El sector audiovisual ens ha donat aquest 2001 moltes satisfaccions. Als carrers de Barcelona s’han fet 216 produc- cions, pràcticament el doble de l’any anterior. Molts directors i productors han triat Barcelona, entre d’altres Ventura Pons, Agustí Villaronga, Jaume Balagueró, Eliseo Subiela, Fernando Trueba, Peter Greenaway, Alan Parker. Pel que fa a les biblioteques, el 2001 s’ha fet un pas més en la revolució silenciosa que estan duent a terme, i s’han posat en marxa els centres del Poble Sec, de la Barceloneta i de Montbau. Són ja 25 les biblioteques destinades a facilitar a tothom l’accés al coneixement, a fer circular les idees, a crear comunitat. Les activitats festives, les festes de la Mercè, les festes dels barris, han estat veritables festivals de civilitat, de frater- nitat, de participació i de comunitat. El capital social que s’acumula en la presència de ciutadans ha estat immens. La combinació genuïna de tradició i modernitat que expressen són un dels trets distintius del clima cultural de Barcelona. El 2001 ha servit també, d’una manera molt especial, per avançar definitivament en el Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004. D’una banda ha quedat clar que parlem d’un esdeveniment necessari i oportú. D’altra banda ha estat l’any de l’acord institucional i econòmic, de l’aprovació del guió bàsic, el Pla Director i el sistema organitzatiu. Avui la cultura és un dels principals motors de Barcelona, i la seva creativitat, el combustible que permet el seu desen- volupament punter al món. De la feina de tots, en surt el més valuós capital que històricament ha tingut aquesta ciutat: el capital creatiu, el capital intel·lectual que fonamenta el gruix principal del gran capital social que fa de Barcelona aquesta ciutat tan, tan especial i plena de futur. Ferran Mascarell Regidor de Cultura Junta de Govern Comissió Executiva Direcció-Gerència PRESIDENT PRESIDENT DIRECTOR GERENT Ferran Mascarell i Canalda Ferran Mascarell i Canalda Jordi Martí VICEPRESIDENTA VICEPRESIDENTA RELACIONS INSTITUCIONALS Marina Subirats i Martori Marina Subirats i Martori Anna Carbó MEMBRES REPRESENTANTS Jordi Martí i Grau PREMSA AJUNTAMENT DE BARCELONA Eduard Spagnolo i de la Torre Jaume Boix Jordi Hereu i Boher Pilar Solans Ernest Maragall i Mira PLA ESTRATÈGIC Maravillas Rojo i Torrecilla SECRETÀRIA DELEGADA Jordi Pascual Jaume Ciurana i Llevadot Montserrat Mascaró i Altimiras Joana Ortega i Alemany RELACIONS PÚBLIQUES Santiago Fisas i Ayxelà Maite Mañé Jordi Portabella i Calvete Direcció de Recursos Imma Mayol i Beltran Blanca Barbero DIRECTOR Júlia Pérez Direcció d’Informació i ComunicacióEmilio Ruiz DIRECTORA SECRETÀRIA DELEGADA ADMINISTRACIÓ ECONÒMICA Montserrat Mascaró i Altimiras Conxa RodàJoan Reiriz PATROCINI MITJANS DE COMUNICACIÓ INTERVENTOR DELEGAT CONTRACTACIÓ Lluís Salvat i Galtés Judith AviñóRafael Herrero INTERNET RECURSOS HUMANS Laura Solanilla Francesc Mateo Coordinació de la memòria 2001 Armand Gasulla Conxa Rodà COMERCIAL AGENDA CULTURAL Feliu Batlló ESTADÍSTIQUES Assumpta Manils Pere Casas PRODUCCIÓ I RECURSOS INTERNS ESTADÍSTIQUES Josep M. Monasterio ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC I TRADUCCIONS Pere Casas Caplletra MAILING I ATENCIÓ AL PÚBLIC PRODUCCIÓ EDITORIAL Gemma Redolad Judit Lara PRODUCCIÓ EDITORIAL DISSENY GRÀFIC Judit Lara Estudi Tere Moral FOTOMECÀNICA Àrea Preimpressió Institut de Cultura de Barcelona Palau de la Virreina IMPRESSIÓ Arts Gràfiques Orient La Rambla, 99 08002 Barcelona Dipòsit legal Tel. 34-93 316 10 00 B-33.303/2002 Fax 34-93 316 10 10 www.bcn.es/cultura ISBN 84-7609-995-9 infoicub@mail.bcn.es Direcció d’Acció Cultural Direcció de Patrimoni DIRECTORA DIRECTORA MUSEU DE LA MÚSICA Ana Esteban Núria Fradera Romà Escalas FESTIVAL GREC OFICINA TÈCNICA MUSEU ETNOLÒGIC *DIRECTOR ESTRUCTURA I ADMINISTRACIÓ Carme Fauria Borja Sitjà Montserrat Tort Ascensi Mir DIRECCIÓ DE MUSEUS I CENTRES DE CIÈNCIES *GERENT FESTIVAL Carme Prats Irma Coronilla COL·LECCIONS I RECERCA Lluís Josep Ramoneda *MUSEU DE ZOOLOGIA *ADJUNTA A DIRECCIÓ Anna Omedes Reyes Milà Direcció dels Museus *MUSEU DE GEOLOGIA MERCAT DE LES FLORS Alícia Masriera Joan M. Gual MUSEU PICASSO Teresa Ocaña *JARDÍ BOTÀNIC FESTES Núria Membrives Francesc M. Fabregat MUSEU FREDERIC MARÈS INSTITUT BOTÀNIC *BANDA Pilar Vélez Josep Montserrat Josep Mut MUSEU DE LES ARTS APLICADES: LA VIRREINA EXPOSICIONS Iván de la Nuez *MUSEU DE LES ARTS DECORATIVES Marta Montmany *EXPOSICIONS LA CAPELLA Oriol Gual *MUSEU DE CERÀMICA BARCELONA PLATÓ *MUSEU TÈXTIL I D’INDUMENTÀRIA Júlia Goytisolo Rosa M. Martín COMUNICACIÓ MUSEU D’HISTÒRIA: Ana Álvarez *MUSEU D’HISTÒRIA DE LA CIUTAT Antoni Nicolau Direcció de Cooperació *SERVEI D’ARQUEOLOGIA Ferran Puig DIRECTORA Rosa Mach *MUSEU MONESTIR DE PEDRALBES Anna Castellano RELACIONS INSTITUCIONALS Neus Junquera *MUSEU-CASA VERDAGUER Mari Cruz Martín RELACIONS AGENTS CULTURALS Tona Calvo ARXIU HISTÒRIC DE LA CIUTAT Manel Rovira SUPORT A ENTITATS Rosa Xabé MUSEU BARBIER-MUELLER D’ART PRECOLOMBÍ Anna Casas OFICINA TÈCNICA ANY GAUDÍ Rossend Casanovas Anna Butí Barcelona, ciutat de museus 12 ciutat d’art contemporani 38 ciutat de teatre i dansa 58 ciutat de música 70 ciutat de festes i tradicions 86 ciutat de lletres 92 ciutat de cinema 106 ciutat de festivals 116 ciutat de diàleg 128 els districtes fan cultura 140 ciutat internacional 154 la gestió de l’Institut de Cultura 162 Textos en castellano 174 English texts 180 Índex per programes 186 Índex alfabètic 187 Visitants de museus 1991-2001 1991 2.303.221 1995 3.308.858 2001 7.023.189 0 1.000.000 2.000.000 3.000.000 4.000.000 5.000.000 6.000.000 7.000.000 8.000.000 Espectadors d’arts escèniques 1991-2001 1991 812.598 1995 1.639.497 2001 2.174.580 0 500.000 1.000.000 1.500.000 2.000.000 2.500.000 Espectadors de música 1991-2001 1991 782.877 1995 947.204 2001 1.355.319 0 500.000 1.000.000 1.500.000 2.000.000 2.500.000 Usuaris de biblioteques públiques 1991-2001 1991 1.000.382 1995 1.444.600 2001 2.327.815 0 500.000 1.000.000 1.500.000 2.000.000 2.500.000 3.000.000 Espectadors de cinema 1991-2001 1991 7.782.705 1995 7.056.211 2001 12.312.975 0 2.000.000 4.000.000 6.000.000 8.000.000 10.000.000 12.000.000 14.000.000 Presentació L’Institut de Cultura de Barcelona té com a objectiu impulsat estratègies educatives als equipaments promoure la cultura a la ciutat de Barcelona, d’una culturals de la ciutat (cicles d’estiu i de Nadal als banda mitjançant programes propis i de l’altra museus, escoles a l’Auditori, al Palau, al Liceu, al donant suport als diferents agents culturals que CCCB…); així mateix, s’han obert tres biblioteques hi actuen. És missió de l’Institut estendre la cultura i tres nous espais per a les arts escèniques. Cal al màxim nombre de ciutadans, amb la convicció recordar que el Festival Grec ha celebrat el seu que és determinant per a la seva qualitat de vida. 25è aniversari. La producció cultural de l’any 2001 a Barcelona La rica oferta cultural, seguida d’un elevat ha estat molt notable. A l’Institut de Cultura li ha consum cultural, ha augmentat el 2001, cosa que pertocat d’impulsar-la, però, una vegada més, la ha arrodonit un creixement sostingut de tota una creativitat de ciutadans, associacions i empreses dècada. n’ha estat la base. Un indicador com és l’IAE de l’any Finalment, al llarg del 2001, des de l’Institut de 2001 evidencia l’espectacular creixement d’empreses Cultura s’ha treballat molt a fons en la implantació de l’àmbit cultural de Barcelona: globalment, entre i l’impuls de les tecnologies de la informació i de la els anys 1993 i 2001, les empreses culturals han comunicació. crescut un 63 %. La memòria anual recull tota l’activitat L’any 2001 s’han celebrat els certàmens culturals desenvolupada per l’Institut de Cultura o feta cíclics, que conformen uns alts nivells d’oferta en amb el seu suport. L’estructura, com a les edicions l’agenda cultural de la ciutat, però també se n’han anteriors, respecta una presentació temàtica, i al realitzat de nous (Triennal d’Art Contemporani) i se final de cada capítol s’ofereixen els indicadors n’han preparat d’altres que es desplegaran el 2002 específics, com també les dades globals del sector (Any Internacional Gaudí, Any Verdaguer). S’han cultural de la ciutat. 1991 2000 2001 01/91 Indicadors % de variació Museus Museus Nombre de visitants 2.303.221 7.040.935 7.023.189 (1) 205 % Arts escèniques Arts escèniques Nombre d’espectadors 812.598 2.127.865 2.174.580 168 % Música Música Nombre d’espectadors 782.877 1.206.730 1.355.319 73 % Biblioteques públiques Biblioteques públiques Nombre d’usuaris 1.000.382 1.773.029 2.327.815 133 % (1) Des de l’any 1999 es comptabilitza Cinemes Cinemes la Pedrera com a espai museístic. Nombre d’espectadors 7.782.705 11.401.924 12.312.975 58 % Font: Servei d’Informació. Institut deCultura de Barcelona. Barcelona, ciutat de museus Barcelona, ciutat de museus A més de les habituals tasques de conservació i de restauració, els museus han continuat treballant com a centres de creació de coneixement, amb reeixides exposicions, com ara Aliments sagrats. Pa, vi i oli a la Mediterrània antiga (Saló del Tinell), Picasso eròtic (Museu Picasso), Canaletto. Una Venècia ima- ginària (CCCB), El Cinquecento Veneto. Pintures de l’Ermitage (Museu Nacional d’Art de Catalunya), Móns privats, mirades públiques. Ceràmiques de la col·lecció Bertran i Musitu (ins- tal·lació exposició que ha transformat el Palau de Pedralbes en S’han incorporat més de un espai virtual dedicat a la ceràmica de Talavera), Icones rus- 500 noves peces al patrimoni ses (la Pedrera), 600 anys de l’Hospital de la Santa Creu i Sant artístic de la ciutat. Pau de Barcelona, i amb programes pedagògics com “Nadal als museus” i “Estiu als museus”. D’altra banda, al final d’any es va inaugurar a París l’exposició París-Barcelona, de Gaudí a Miró, organitzada pel Musée Picasso de París i el Museu Picasso de Barcelona. L’exposició, que confronta les relacions artístiques que es van establir entre París i Barcelona entre 1888 i 1937, es pot veure al Museu Picasso de Barcelona des del març del 2002. El 2001 també ha estat significativa la política d’adquisicions del Museu Picasso, del MACBA, del MNAC i de la Fundació Miró (amb la incorporació de la rellevant col·lecció Katsuta), que ha significat, globalment, la incorporació de més de 500 noves peces El nombre de visitants als al patrimoni artístic de la ciutat. museus ha continuat superant Amb l’Assemblea de l’ICOM (Consell Internacional de la xifra dels 7 milions. Museus), celebrada al mes de juliol a Barcelona, la ciutat ha esde- vingut capital mundial del patrimoni. L’Assemblea ha experimen- tat un rècord d’assistència respecte d’edicions anteriors. L’homenatge a Frederic Marès amb motiu del desè aniversari de la seva mort ha permès reeditar-ne les memòries i presentar el catàleg de la seva obra escultòrica. 13 Barcelona, ciutat de museus Pel que fa a les reformes arquitectòniques, s’ha continuat treballant al MNAC (el 2001 es va signar l’acord institucional Les troballes a Santa Caterina, per acabar-ne les obres) i en l’ampliació del Museu Picasso. a la plaça de la Vila de Madrid, En l’àmbit del patrimoni arqueològic, cal subratllar la al Born i al carrer de Sant importància de l’amplíssima activitat portada a terme en el Honorat se sumen al valuós terreny de l’arqueologia. Les troballes a Santa Caterina, a la mapa arqueològic de plaça de la Vila de Madrid, al Born i al carrer de Sant Honorat Barcelona. se sumen al valuós mapa arqueològic de la ciutat. S’han iniciat els treballs per posar en funcionament el Centre de les Glòries. L’objectiu és donar valor a la creativitat aplicada: el disseny industrial i gràfic, la moda, la joieria, la ceràmica..., fent evident la capitalitat de Barcelona en moda i en disseny. Memòria de l’Institut de Cultura de Barcelona 2001 14 MUSEUS MUNICIPALS MUSEUS D’ARTISTA I COL·LECCIONISME Museu Picasso Els dos eixos d’acció del Museu Picasso han estat la línia d’exposicions temporals d’una banda i la política d’ordenació i racionalització dels espais d’exposició de les col·leccions permanents de l’altra. Dins la línia d’exposicions del museu a l’entorn de les avantguardes que conformen el panorama El 2001 ha començat la reforma i artístic dels darrers anys del segle XIX i de la primera ampliació de les plantes baixa a tercera. meitat del segle XX, ha tingut lloc l’exposició Albert Gleizes. El cubisme en majestat. Organitzada con- juntament pel Museu Picasso de Barcelona i el Musée des Beaux-Arts de Lió en estreta col·labo- ració amb la Fondation Albert Gleizes, l’exposició ha ofert una visió de conjunt de la trajectòria de l’artista francès (1881-1953). Un cicle de conferèn- Significatiu volum de préstecs cies i el catàleg han permès aprofundir en l’obra d’obres del Museu Picasso a exposicions d’un dels protagonistes de l’avantguarda artística temporals arreu del món. del principi del segle XX vinculada al cubisme. El Palau Finestres i la Casa Mauri formen part del Museu Picasso des del 1999 15 Barcelona, ciutat de museus La segona exposició important del 2001 ha estat Picasso eròtic, organitzada pel Museu Picasso, la Réunion des Musées Nationaux i el Musée Picasso de París, en coproducció amb el Musée des Beaux- Arts de Montreal. L’erotisme és una constant en l’obra de Picasso, de manera que permet traçar un fil conductor que al llarg de l’exposició ha propi- ciat una lectura nova de la seva obra: des dels dibuixos del Picasso nen que mostren els seus pri- mers contactes amb la sexualitat, fins a la seva obra final, en què l’artista assumeix el rol de voyeur. El 2001 ha començat la reforma i ampliació de Antoine Pétri, administrador de la Fundació Albert Gleizes, Mª Teresa Ocaña, directora del Museu Picasso, i Ferran Mascarell, les plantes baixa, primera, segona i tercera del regidor de cultura, a la inauguració de l’exposició Albert Gleizes museu. Els objectius principals d’aquesta nova fase d’obres han estat la racionalització dels recor- reguts i la resolució de problemes funcionals d’e- vacuació i seguretat. Per dur a terme aquesta Fullet de l’exposició Picasso Eròtic reforma s’ha hagut de reorganitzar tota la col·lec- ció permanent del museu, que ha fet necessària una escala provisional d’accés a la segona planta i una nova senyalització. El volum de préstecs d’obres del Museu Picasso a diferents exposicions temporals dins l’Estat espanyol i a diferents països d’arreu del món ha estat una bona mostra de la seva projecció exter- na. Ha prestat un total de 104 obres a importants exposicions com ara L’École de Paris al Musée d’Art Moderne de la Ville de Paris; Picasso. Les métamorphoses de l’homme al Musée d’Art Moderne de Liège; Picasso. The Artist’s studio al Cleveland Museum a Cleveland; Matisse-Picasso al Grand Palais de París; Picasso. Grandes series y maestros del pasado. 1953-1973 al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid; Picasso en las colecciones españolas al Museo de Arte Contemporáneo Esteban Vicente de Segòvia; Picasso érotique al Jeu de Paume de París i al Musée des Beaux-Arts de Montréal. Memòria de l’Institut de Cultura de Barcelona 2001 16 Finalment, cal destacar l’increment dels fons del Museu Picasso gràcies a la donació d’una cerà- mica de Sargadelos que representa María Hita. Quant a la difusió, s’ha posat en servei la pàgina web www.museupicasso.bcn.es. Museu Frederic Marès L’any 2001 ha estat dedicat al fundador del museu, el col·leccionista i escultor Frederic Marès, amb motiu de la commemoració del desè aniver- sari de la seva mort. El museu li ha dedicat una exposició, la reedició de les seves memòries i un acte ciutadà d’homenatge. L’exposició, titulada Frederic Marès, un escul- tor reconegut. L’exposició del 1926 a Madrid, ha estat una recreació de l’única exposició individual de l’artista fora de Barcelona, que tingué lloc als Salones Nancy de Madrid l’any 1926. Aquesta mostra, que ha aplegat algunes obres inèdites fins ara, va ser el millor testimoni de l’èxit de crítica i públic que tingué Marès en la seva primera etapa com a escultor abans de la guerra. Dins de la línia de recerca i publicacions sobre escultura cal remarcar l’exposició Alejo de Vahía, mestre d’imatges. Pel que fa a la recerca dels fons, Joventut Ritme. 1920-1925. Marbre. Exposició Frederic Marès, un escultor reconegut. L’exposició del 1926 a Madrid, al Museu d’una banda s’ha completat l’estudi de l’obra Frederic Marès escultòrica de Frederic Marès —editat a comença- ment del 2002—, i de l’altra s’ha seguit en les dues línies d’investigació dedicades a l’escultura del món antic i a l’escultura dels segles XIX i XX. Dins del projecte de remodelació del museu, El desè aniversari de la mort de Frederic s’ha dut a terme la reforma de les sales d’escultu- Marès s’ha commemorat amb una ra en pedra, conegudes com la cripta, inaugura- exposició, la reedició de les seves des el gener del 2002. En aquestes sales es pot memòries i un acte ciutadà d’homenatge. visitar, entre altres coses, una espectacular por- tada romànica de l’església d’Anzano (Osca) i una part del claustre gòtic del convent de Santa Clara de Barcelona. La reforma arquitectònica ha estat obra de l’estudi de Josep Llinàs, a partir del 17 Barcelona, ciutat de museus projecte museogràfic elaborat per l’equip tècnic S’ha dut a terme la reforma de les sales del museu. d’escultura en pedra, la cripta. Quant a la restauració, ha estat prioritària la tasca de consolidació de les obres d’escultura en pedra, amb vista al nou muntatge, com també les obres de Frederic Marès destinades a l’exposició homenatge. Museu Barbier-Mueller d’Art Precolombí El Museu Barbier s’està definint com un espai de trobada i de treball amb l’Amèrica Llatina. L’exposició Arts de l’Amèrica Central. Nicaragua, Costa Rica i Panamà, tot just inaugurada al final de l’any anterior, s’ha prolongat fins al maig i ha estat molt ben rebuda pel públic. A partir de l’art, el món simbòlic, social i natural, l’exposició ha introduït el visitant en els camins místics i creatius de les societats precolombines mitjançant la seva destacada producció escultòrica i ceràmica. Al voltant de la mostra s’han organitzat diverses activitats, entre les quals destaca el curs “Medi ambient i diversitat cultural a l’Amèrica Central”. Després de Barcelona l’exposició ha viatjat a París, a La Maison de l’Amérique Latine. Durant el mes de juny s’ha establert una col·laboració especial amb el consolat de Colòmbia a Barcelona, i ha tingut lloc al pati del museu, amb caràcter gratuït, el primer cicle de concerts, Tallers d’estiu “El joc de la pilota a l’antic Mèxic” “Sones”. Al mes d’agost, un cop més, al cicle de concerts d’estiu del Palau Nadal hi ha hagut ple amb la música clàssica. L’any 2001, però, també ha estat un any com- plex. D’una banda, diverses obres han estat motiu El museu ha tingut el 2001 un significatiu d’indagacions pels governs de Guatemala i de augment de públic. Mèxic; de l’altra, el préstec de la col·lecció finalit- zava el 31 de desembre. Pel que fa a les reclama- cions, tot i que no han prosperat des del punt de vista legal ja que el seu propietari presentà la Memòria de l’Institut de Cultura de Barcelona 2001 18 documentació acreditativa, la vida del museu s’ha alentit. Pel que fa a la continuïtat de la col·lecció a Barcelona, l’Institut de Cultura i la família Societat Prorrogat dos anys l’acord de préstec de Barbier-Mueller han acordat prorrogar el préstec la col·lecció a Barcelona. dos anys més, fins al desembre del 2003. MUSEU D’HISTÒRIA DE LA CIUTAT L’any 2001 ha estat fonamental per a la conti- nuació de molts dels programes i les línies estratègi- ques del Museu d’Història de la Ciutat. En el terreny de la planificació i la programació de serveis cal des- tacar l’avenç en l’elaboració del programa museolò- gic i el pla d’usos del monestir de Pedralbes, instrument essencial per dur a terme el programa de restauració del monument. A la vegada, s’ha desen- volupat la planificació de les activitats relacionades amb l’Any Verdaguer i amb l’Any Internacional Gaudí 2002. Així, el museu és l’eix vertebrador de les activitats a Barcelona a l’entorn de Verdaguer, i participa de manera especialment intensa en l’Any Internacional Gaudí amb dues exposicions i amb el Taller al Museu d’Historia de la Ciutat centre d’interpretació del Parc Güell. Finalment, Foto: Pep Herrero s’ha treballat en la realització del projecte museolò- gic del centre d’interpretació de la plaça de la Vila de Madrid i de l’Espai Santa Caterina, com també en l’exposició permanent sobre l’època medieval que es començarà a materialitzar l’any 2002 al centre museístic de la plaça del Rei. Les exposicions temporals han estat un dels programes centrals que han permès al museu reno- var l’oferta museística i arribar a nous públics. L’any 2001, en la línia de donar a conèixer la histò- ria contemporània de la ciutat, ha tingut lloc l’ex- posició L’obertura de la Via Laietana, 1908-1958 amb força èxit de crítica i de públic. La consolidació del cicle “Mediterraneum” ha estat gràcies a l’ex- posició Aliments sagrats. Pa, vi i oli a la Mediterrània 19 Barcelona, ciutat de museus antiga, una invitació a la reflexió a l’entorn dels trets comuns de les cultures de l’àrea mediterrània. Les exposicions del cicle “Mediterraneum”, Aquest cicle ha gaudit d’un ampli reconeixement, premiades per l’Associació Catalana com ho demostra el premi de l’Associació Catalana de Crítics d’Art. de Crítics d’Art. Ha destacat també l’exposició L’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de la Ciutat de Barcelona, 600 anys, que el museu ha organitzat conjuntament amb la fundació d’aquest hospital en el marc dels actes de commemoració dels sis-cents anys de la institució. Al monestir de Pedralbes ha tingut lloc l’exposició Els Reis Mags d’Orient. Història d’una tradició, sobre la presència del mite dels reis mags en l’art. Finalment, el museu ha orga- nitzat al Centre Cultural La Farinera La ciutat de les fàbriques, amb la col·laboració del districte de Sant Peces de l’exposició Aliments sagrats. Pa, vi i oli a la Mediterrània Martí, una exposició de petit format a l’entorn del antiga, al Museu d’Història de la Ciutat patrimoni industrial del Poblenou, amb la qual s’ha iniciat una nova línia de treball vers la recuperació i la difusió del patrimoni industrial. Durant el 2001, les exposicions permanents dels diferents centres han estat objecte de modificacions per tal de millorar el nivell de comprensió del discurs. Estudiants al Monestir de Pedralbes En aquest sentit destaca la incorporació al subsòl Foto: Pep Herrero arqueològic de la plaça del Rei d’un vídeo virtual i de diverses maquetes. També s’han dedicat esforços a les tasques de conservació i restauració de les col·lec- cions i els edificis custodiats pel museu i s’ha avançat en l’estructuració d’un model de gestió de les tasques de conservació preventiva. Els treballs de recerca historicoarqueològica han continuat amb una activitat molt intensa i són avui un dels eixos vertebradors de l’acció del museu. La publi- cació de la monografia sobre les restes arqueològiques de la plaça del Rei és una important mostra de les investigacions dutes a terme. Les excavacions arque- ològiques han tingut un període especialment fèrtil amb les actuacions emblemàtiques al convent de Santa Caterina, al Born i a la plaça de la Vila de Madrid, entre altres llocs. Memòria de l’Institut de Cultura de Barcelona 2001 20 Arxiu Històric de la Ciutat L’Arxiu Històric de la Ciutat ha treballat espe- cialment, al llarg del 2001, en l’inventari i en la cata- logació dels seus fons, com també en la millora tècnica i en l’atenció personal del públic usuari. És en aquest sentit que cal remarcar la incorpo- ració a Internet de la base de dades dels catàlegs generals de la biblioteca i del de l’hemeroteca del centre, que permet la consulta a distància d’una gran quantitat d’informació especialitzada. La sig- natura, al final d’any, d’un conveni entre l’Institut de Cultura de Barcelona i el Consorci de Biblioteques Signat el conveni per a la incorporació Universitàries de Catalunya (CBUC) permetrà la de l’Arxiu Històric al catàleg del Consorci de integració gradual dels registres bibliogràfics de Biblioteques Universitàries de Catalunya l’Arxiu Històric de la Ciutat al Catàleg Col·lectiu de (CBUC). les Universitats de Catalunya (CCUC), per tal de millorar la informació bibliogràfica que s’ofereix a la comunitat universitària i investigadora, facilitar el préstec interbibliotecari i racionalitzar la tasca de catalogació. S’ha continuat treballant en la digitalització dels fons hemerogràfics iniciada l’any anterior, amb la digitalització del periòdic El Mundo Deportivo corres- ponent al període 1939-1950, ambdós inclosos. L’Aula d’Història del Periodisme Diari de Barcelona, impulsada per l’Arxiu Històric i els Estudis de Periodisme de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), ha celebrat el dia 28 de maig el seu IV Col·loqui anual, on s’ha debatut el tema “Hemeroteques digitals: expe- riències”. El web amb què s’ha dotat té continguts i enllaços de gran utilitat per a la recerca de l’hemero- grafia històrica. Quant a l’increment de patrimoni documental, s’ha de destacar l’adquisició de la col·lecció de Ramon Soley, composta de 780 unitats documentals entre gravats, plànols i llibres il·lustrats sobre la ciu- tat de Barcelona pertanyents als segles XVI-XIX. En l’àmbit de la difusió i les publicacions, cal remarcar l’homenatge tributat a la memòria 21 Barcelona, ciutat de museus d’Agustí Duran i Sanpere (1887-1975), fundador de l’Arxiu Històric de la Ciutat, en ocasió del vint-i- cinquè aniversari de la seva mort. El Seminari d’Història de Barcelona ha impartit tres cursos sobre història de Barcelona. I el mes de novembre s’ha celebrat el VII Congrés d’Història Adquisició de la col·lecció de Ramon de Barcelona, amb el tema d’estudi “El segle de Soley amb gravats, plànols i llibres l’absolutisme”. El mateix Seminari ha editat il·lustrats sobre la ciutat de Barcelona també quatre números nous dels Quaderns del dels segles XVI-XIX. Seminari d’Història de Barcelona. MUSEU D’ARTS APLICADES Dues línies de treball han centrat el programa d’activitats del 2001 dels tres museus, el Museu de les Arts Decoratives, el Museu de Ceràmica i el Museu Tèxtil i d’Indumentària, coordinats sota la denominació “Arts Aplicades”: tenir una major presència en el conjunt de l’oferta cultural de la ciutat i consolidar un programa de recerca propi. Amb relació al primer objectiu d’incidir en la difusió i la presència pública, s’ha traçat, d’una banda, el programa d’exposicions temporals del Museu de les Arts Decoratives i del Museu de Exposició Mies van der Rohe, arquitectura i disseny al Museu Ceràmica i, de l’altra, la remodelació del vestíbul, de les Arts Decoratives dels circuits expositius i de la senyalització del Foto: Rosa Feliu Museu Tèxtil i d’Indumentària. Així, les tres exposicions temporals del Museu de Les exposicions del museu dins la les Arts Decoratives, El laboratori de la joieria, Primavera del Disseny 2001 han tingut Alessandro Mendini entre les arts i Mies Van der un augment del públic visitant del 20 % Rohe, arquitectura i disseny a Sttutgart-Barcelona- en relació amb l’any anterior. Brno, han permès ocupar un lloc central dins la pro- gramació de la Primavera del Disseny 2001, amb un augment del públic visitant del 20% en relació amb l’any anterior. D’altra banda, la mostra El laboratori de la joieria ha merescut l’atenció dels premis Ciutat de Barcelona 2001, que han atorgat una menció espe- Memòria de l’Institut de Cultura de Barcelona 2001 22 cial al museu en l’apartat de disseny. Alhora l’experi- mentació de nous llenguatges expositius ha tingut en el Museu de Ceràmica una presència polèmica i sin- gular amb l’exposició Mons privats, mirades públi- ques. Ceràmiques de la col·lecció Bertran i Musitu. La recerca s’ha consolidat a l’entorn de dos pro- jectes impulsats pel Museu de les Arts Decoratives: l’elaboració d’un catàleg raonat de la seva col·lecció de disseny (1.200 objectes, 15 investigadors), dirigit per un equip de recerca integrat per personal del museu i de l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona; i la creació d’una nova col·lecció d’objec- tes d’ecodisseny espanyol, com a resultat de l’anàli- si mediambiental realitzada prop de les empreses productores (120) per determinar si els objectes pro- duïts són respectuosos amb el medi ambient. La direcció del projecte és compartida pel Museu i l’es- cola de disseny Elisava, i té el suport de la Generalitat de Catalunya (Departament de Medi Ambient) i de l’Ajuntament de Barcelona (Barcelona Exposició Alessandro Mendini, al Museu de les Arts Decoratives Sostenible i l’Institut de Cultura). Foto: Rosa Feliu CENTRES I MUSEUS DE CIÈNCIES Durant l’any 2001 els centres i museus de cièn- cies han prosseguit el seu procés de reorganitza- ció tècnica. Pel que fa a continguts, a més dels propis de cada centre, s’ha posat en marxa un programa transversal, “L’observatori científic de la ciutat mediterrània”, per promoure el coneixement i la cultura científica en l’era de la informació. S’han creat dos productes específics en català, castellà i anglès: el butlletí bimestral de cultura científi- ca, laTalaia, i el portal Comunitat Medciències, www.bcn.es/medciencies, una finestra oberta des de Barcelona al món, per tal d’afavorir la coopera- 23 Barcelona, ciutat de museus ció entre institucions científiques i propiciar un espai de reflexió, actualització i comunicació amb els seus usuaris. Amb motiu de la Setmana de la Ciència, a més de les ja tradicionals jornades de portes obertes als museus científics, s’han presentat tres exposi- cions temporals: Quin clima per demà?, La ciència a la butxaca i ZOO1. Historia animalium. Cada espai presencial ha disposat d’un punt de consul- ta de l’Observatori Científic de la Ciutat Mediterrània, amb cinc productes digitals desen- Exposició Quin clima per demà?, al Museu de Geologia volupats expressament per a l’ocasió. Així, en articular en un mateix entorn l’oferta presencial i virtual s’ha donat un millor servei públic, facili- tant l’accés i l’orientació dels usuaris. Museu de Ciències Naturals de la Ciutadella El museu de la Ciutadella ha continuat treballant en la gestió conjunta del Museu de Geologia i el Museu de Zoologia, incidint en els processos de reorganització i actualització tècnica, de personal i d’espais. Amb relació a la col·lecció que conserva el museu, que consta de més d’un milió d’exemplars, s’ha prosseguit el procés d’informatització dels fons i s’hi han incorporat més de 8.000 registres. D’altra banda, s’ha rebut una donació de 355 exem- plars de flora fòssil de gran valor local, ja que proce- deixen de jaciments de la ciutat de Barcelona. Pel que fa a les restauracions, cal destacar la duta a terme sobre les restes d’un exemplar d’Elephas antiquus del Pla de Barcelona, que es troben expo- sades al públic a la sala de paleontologia. La Reforma de l’exposició permanent del Museu de Zoologia (MCNC) biblioteca ha rebut un important donatiu proce- dent del Servei Cartogràfic de Catalunya consis- tent en una col·lecció de 290 fulls topogràfics de l’ortofotomapa de Catalunya. L’exposició permanent del Museu de Zoologia es va tornar a obrir el 19 de maig, un cop acaba- Memòria de l’Institut de Cultura de Barcelona 2001 24 des les obres de la restauració arquitectònica del sostre. L’activitat pública del museu s’ha desenvolupat principalment a través de les exposicions temporals Imatges invisibles i Els micromuntatges: minerals en miniatura, que s’han presentat al Museu de Geologia. Tresors de la natura va ocupar fins al febrer la Sala de la Balena del Museu de Zoologia; la següent exposició, Oblidats per Noè, ha tractat els Reoberta l’exposició permanent del mamífers que poblaven la península abans de la Museu de Zoologia, un cop acabada la presència humana. Al final d’any l’exposició de l’ar- restauració arquitectònica del sostre. tista Isao, ZOO1. Historia animalium, ha mostrat la seva particular visió del món animal. Quant a publicacions, s’ha editat el número 9 de Treballs del Museu de Geologia de Barcelona i els volums 23.1 i 24.1 de la revista científica Miscel·lània Zoològica (anomenada Animal, Biodiversity and Conservation, des del volum 24). La recerca ha estat també un capítol important en el museu. S’estan duent a terme projectes de S’ha rebut una donació de 355 exemplars recerca geològica amb la Universitat de Barcelona i de flora fòssil que procedeixen de paleontològica amb la Universitat Autònoma de jaciments de la ciutat de Barcelona. Barcelona, i també sobre ecoetologia d’aus, sub- vencionats per la DGICYT del Ministeri d’ Educació i Ciència, per la Generalitat de Catalunya, per la Diputació de Barcelona i per l’Ajuntament de Barcelona. També s’ha continuat la recerca sobre ecoetologia de l’esquirol amb la Universitat de Barcelona i sobre malacofauna. S’ha col·laborat en les exposicions següents: Meteoritos, entre la vida y la muerte, al Museo de Ciencias Naturales d’Àlaba; Gent i gens, a la Residència d’Investigadors del CSIC a Barcelona; I després fou... la forma!, al Museu de la Ciència de Barcelona; Ballenas, al Museu de les Ciències Príncep Felip de València; Les Balears abans dels humans, a Maó, Menorca; Flying over Water, al Malmö Konsthall de Suècia; Matt Mullican. Més detalls d’un univers imaginari, a la Fundació 25 Barcelona, ciutat de museus Exposició Els micromuntatges: minerals en miniatura, al Museu de Geologia Antoni Tàpies de Barcelona; La Garma, un descens al passat, al Museu d’Arqueologia de Catalunya, com també en les exposicions permanents del Centre d’Interpretació del monestir de Sant Llorenç del Munt, del Museu Torre Balldovina, a Santa Coloma de Gramenet, i del Museu de Torroella de Montgrí i del Baix Ter. Jardí Botànic Les actuacions del Jardí Botànic s’han centrat en la finalització de l’obra civil i en la plantació, en dife- El Jardí Botànic ha centrat les seves rents fases, dels 72 fitoepisodis projectats. També actuacions en la finalització de l’obra s’han iniciat col·laboracions amb universitats, cen- civil i en la plantació dels 72 fitoepisodis tres d’educació secundària i centres per a persones projectats. amb disminució. Quant a la projecció pública, s’ha avançat en el projecte de disseny dels elements d’informació del Nou Jardí. Així mateix, amb la intenció de donar a conèixer què és el Nou Jardí, s’ha creat el web Memòria de l’Institut de Cultura de Barcelona 2001 26 www.jardibotanic.bcn.es amb la col·laboració de la UOC (Universitat Oberta de Catalunya). Les activitats ofertes han estat programades per l’Associació d’Amics del Jardí Botànic. Destaquen les excursions per conèixer paisatges amb un espe- cial interès botànic o el món dels bolets, i els cursos sobre ecologia i vegetació. També cal remarcar la participació del Jardí en el Congrés de l’Associació Internacional de Jardins Botànics a Còrdova. Institut Botànic L’Institut Botànic de Barcelona, centre mixt de l’Ajuntament de Barcelona, a través de l’Institut de Cultura i el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), ha avançat en la construcció d’un nou edifici a la part alta del Jardí Botànic. Al final d’any ja s’han acabat els fonaments i una ter- Jardí Botànic cera part de l’edifici ateny l’alçada definitiva. Aquest edifici culmina un llarg procés per equipar l’Institut Botànic dels mitjans tècnics i de l’espai necessari per desenvolupar-se plenament. L’edifici té tres plantes. Una, parcialment soterrada, està destinada al dipòsit i la conservació de les col·lec- cions científiques. La central acollirà exposicions i conferències, i serà accessible des del Jardí Botànic; en aquesta planta es podrà tornar a visi- tar el Gabinet Salvador d’Història Natural, que va ser el primer museu que va existir a Barcelona, després de quasi dos segles de romandre tancat al públic. La planta superior, amb entrada indepen- dent del jardí, estarà destinada a laboratoris, des- patxos, biblioteca i altres serveis dedicats a la recerca. Un sol edifici resol nombroses funcions gràcies al disseny asimètric que aprofita el desni- vell natural. Pel que fa a l’activitat científica, durant aquest any s’ha renovat un projecte de recerca que com- para, mitjançant tècniques moleculars, la història evolutiva d’espècies de la família de les compostes 27 Barcelona, ciutat de museus de l’Àsia Central i Occidental amb les del Mediterrani Occidental. S’ha començat un nou projecte de recerca aplicada, en col·laboració amb l’empresa privada, dedicat a l’estudi de les espè- cies llenyoses que s’adapten millor a la jardineria urbana de clima mediterrani. Ambdós projectes de recerca són finançats pel Ministeri de Ciència i Tecnologia. També s’ha treballat en l’edició del Catalogue des plantes vasculaires du Nord du Maroc, incluant des clés d’identification, mono- grafia sobre la flora del Nord del Marroc en la qual L’Institut Botànic ha avançat en la construcció del nou edifici a la han participat 95 autors i que serà publicada pel part alta del Jardí Botànic CSIC. S’ha signat un conveni entre la Universitat de Barcelona i l’Institut de Cultura pel qual es doten dues beques de recerca predoctorals orien- tades a l’estudi dels herbaris, en estreta col·labora- ció amb el Centre per a la Recerca en Biodiversitat Vegetal. La Generalitat de Catalunya ha renovat per sis anys més el Grup de Recerca en Biodiversitat i Biosistemàtica Vegetal (GReB), en el qual s’ins- criuen tots els investigadors de l’Institut. MUSEUS D’ETNOLOGIA I DE MÚSICA Museu Etnològic En l’àmbit d’exposicions i activitats, s’ha pros- seguit la línia iniciada als darrers anys de mostrar expressions culturals diverses, subratllant-ne la Les temàtiques relatives al coneixement de vinculació amb la ciutat o amb referents d’interès les cultures tradicionals i als processos global. Així s’han presentat les exposicions de mestissatge a Barcelona són una base Equador, una mirada d’infant, Els tàrtars polonesos important de l’exposició permanent del i Barcelona, mosaic de cultures, que s’ha obert a la Museu Etnològic. capella del Convent del Àngels al mes de desembre. També s’ha iniciat un cicle anomenat “Patrimoni a l’abast”, que en diferents mostres presenta temes transversals amb materials de les col·leccions del Museu Etnològic, com El so de la terrissa. Memòria de l’Institut de Cultura de Barcelona 2001 28 La tasca de documentació i recerca s’ha centrat en la sistematització dels materials destinats a l’exposició Barcelona, mosaic de cultures, en la qual s’ha fet un important treball de camp i s’han dibuixat línies d’actuació futures amb relació a la multiculturalitat de la ciutat i la necessitat d’esta- blir vies de diàleg entre els diferents col·lectius que avui formen el seu teixit social. Així mateix, les temàtiques relatives al coneixement de les cul- tures tradicionals i als processos de mestissatge a Barcelona són una base important per al planteja- ment de l’exposició permanent del Museu Etnològic, en la qual s’ha estat treballant al llarg de l’any. La biblioteca del museu ha continuat augmen- tant els seus fons de publicacions i ha continuat el procés d‘informatització. Finalment, cal destacar que s’ha participat en exposicions externes mit- jançant la cessió d’objectes de les col·leccions, i paral·lelament, s’ha dut a terme un nombre important d’intervencions en conservació preven- Façana del Museu Etnològic tiva i restauracions puntuals. Foto: Jordi Calafell-Rosa Feliu Museu de la Música El Museu de la Música ha estat bàsicament dedicat a l’elaboració del nou projecte museogrà- fic, atès el seu proper trasllat a l’Auditori. Al final d’any ha tancat les seves portes al públic a fi d’ini- ciar els preparatius d’embalatge de les obres. La Casa Quadras, fins ara seu del museu, acollirà la Casa Àsia. Altres fets destacats de l’activitat del museu han estat el concert amb motiu de l’Any Puig i Cadafalch, celebrat al Palau de la Música, i l’acolli- da de la donació de la col·lecció d’instruments de la musicòloga holandesa Nelly van Ree Bernard. 29 MUSEUS CONSORCIATS MUSEUS I CENTRES D’ART* Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) El 12 de juny de 2001, s’han aprovat els nous Estatuts del Museu Nacional d’Art de Catalunya, l’entrada en vigor dels quals ha implicat certes modificacions en el seu règim jurídic. També ha comportat canvis en la composició del Patronat com a òrgan rector. A la representació de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Ramon Casas. Plein Air, cap a 1890-1891 © Museu Nacional d’Art de Catalunya. Foto: Calveras/Mérida/Sagristà Barcelona, s’hi ha afegit la de l’Administració de l’Estat i la de les empreses patrocinadores del museu. S’ha arribat a l’acord institucional per aca- bar les obres del MNAC. En el capítol d’activitats que el MNAC ha pro- A la representació de l’Ajuntament de gramat al llarg de l’any, destaca el gran èxit de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya, públic de l’exposició Ramon Casas, el pintor del que regien el Patronat del MNAC, s’hi ha modernisme, que també s’ha presentat a Madrid, i incorporat la de l’Administració de l’Estat de la mostra Cinquecento Veneto. Pintures de i la de les empreses patrocinadores. l’Ermitage. El 2001 també ha estat un any en què els fons del museu han rebut incorporacions importants, com les obres donades de Joaquim Sunyer o de Ramon Martí i Alsina, o les que han realitzat artis- tes com Toni Catany i Carles Fontserè. La política de col·laboració amb altres institu- cions museístiques de Catalunya ha propiciat la El MNAC ha rebut donacions d’obres de signatura d’un conveni amb el Museu Diocesà i Joaquim Sunyer i de Ramon Martí i Alsina. Comarcal de Lleida, en el marc del qual els dos museus es comprometen a col·laborar en la tasca de conservació i difusió del patrimoni que tenen atribuïda respectivament. *L’explicació corresponent al MACBA, a la Fundació Miró i a la Fundació Tàpies es troba inclòs en l’apartat d’art contemporani. Memòria de l’Institut de Cultura de Barcelona 2001 30 Col·lecció Thyssen-Bornemisza La col·lecció Thyssen-Bornemisza del monestir de Pedralbes ha centrat la seva activitat pública en la celebració d’actes culturals de diferent caràcter que abasten tant les arts plàstiques com la música Jordi Savall ha dirigit la programació i el món educatiu. de concerts. A les sales de la col·lecció, i dins la temporada musical primavera 2000-2001, s’han celebrat sis dels concerts de la programació del cicle “Arrels i memò- Pietro di Rimini. La Nativitat i temes de la infantesa de Crist, 1330. ria”, dirigits per Jordi Savall i protagonitzats, entre Col·lecció Thyssen-Bornesmisza d’altres, per Montserrat Figueras, Rolf Lislevand, Pedro Estevan, Pierre Hantaï i Xavier Díaz. A les sales dormitori del monestir, han tingut lloc entre els mesos de març i abril, dos cursos adreçats a la formació de professorat, i dins del cicle de con- ferències “Meravelles medievals dels museus de Barcelona”, s’ha presentat “El Trecento italiano en la colección Thyssen-Bornemisza”. Finalment, coincidint amb les festes de Nadal, s’ha obert l’exposició Els Reis Mags d’Orient. Història d’una tradició, organitzada conjunta- ment amb el Museu Monestir de Pedralbes, basa- da en la iconografia al llarg dels segles. MUSEUS D’HISTÒRIA Museu Marítim El Museu Marítim ha tingut com a línies d’ac- tuació prioritàries potenciar i consolidar el progra- ma de conservació i recuperació de patrimoni flotant, amb la implementació de l’“extensió a l’ai- gua” del museu. Dins d’aquesta línia, s’ha iniciat el programa del Front Portuari i de l’Eix Cultural Marítim a Barcelona, amb el projecte Eix Blau, en el S’ha iniciat el procés de restauració qual participen les diferents institucions i organis- de les Drassanes Reials. mes que hi ha situats a la zona portuària. S’han iniciat noves línies de recerca. S’ha desen- volupat el Centre de Documentació Marítima, 31 Barcelona, ciutat de museus conjuntament amb l’Autoritat Portuària de Barcelona, i la política de restauració de les col·lec- cions del museu ha fet un pas endavant per a la seva consolidació. En el terreny educatiu s’ha accentuat la tasca del Centre de Recursos Educatius del Mar. La cooperació amb altres museus marítims s’ha intensificat amb la creació d’estructures que han permès treballar d’una manera conjunta. El Museu Marítim va crear l’Associació de Museus Marítims del Mediterrani amb la idea de produir exposicions itinerants i temàtiques al voltant d’aquest element d’identitat cultural comuna com és el mar Mediterrani. La primera exposició ha estat Mediterrània, cruïlla de civilitzacions, seguida de Pa, oli i vi: viure i sentir a la Mediterrània, i la darrera d’aquest 2001, Navegants i comerciants. Finalment, el 2001 s’ha iniciat el procés de res- tauració de les Drassanes i la remodelació d’una part de l’exposició permanent. Memòria de l’Institut de Cultura de Barcelona 2001 32 Museus municipals i concertats 1999-2001 % Variació Visitants 99 Visitants 00 Visitants 01 01/00 Museus i Centres d’Art Museu Frederic Marès 18.894 (1) 23.470 23.620 1 % Museu Picasso 1.081.843 1.026.552 1.109.356 8 % Museu Barbier-Mueller 16.668 14.089 21.315 51 % MACBA 177.856 215.654 192.351 -11 % MNAC 347.884 368.063 442.770 20 % Museu d’Art Modern 97.891 101.811 62.534 -39 % CCCB 367.348 366.499 426.616 16 % Fundació Joan Miró 474.810 (2) 466.848 (2) 464.959 (2) 0 % Fundació Antoni Tàpies 67.899 (2) 79.783 (2) 71.139 (2) -11 % Col·lecció Thyssen 50.572 48.106 55.658 16 % Museus d’Arts Aplicades Museu de les Arts Decoratives 51.540 71.699 87.342 22 % Museu de Ceràmica 63.872 80.640 61.435 -24 % Museu Tèxtil i d’Indumentària 26.390 92.325 30.301 -67 % Museus d’Història Museu d’Història de la Ciutat 200.277 172.212 183.707 7 % Museu Monestir de Pedralbes 60.776 59.859 64.668 8 % Museu Verdaguer 5.554 3.904 3.932 1 % Museu Marítim 174.065 250.538 229.268 -8 % Museu Militar de Barcelona 103.806 96.329 58.458 -39 % Museus de Ciències Naturals Museu de Ciències Naturals de la Ciutadella 48.105 61.501 64.597 5 % Jardí Botànic 10.045 (3) 13.712 6.988 -49 % Museus d’Etnologia i Música Museu Etnològic 13.729 15.020 14.760 -2 % Museu de la Música 22.823 22.200 19.860 -11 % TOTAL 3.482.647 3.650.814 3.695.634 1,23 % Font: Servei d’Informació. Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona (1) Tancat del maig de 1998 a l’abril de 1999. (2) Inclou els assistents a exposicions, conferències, concerts i altres activitats del museu. (3) Inaugurat el 18 d’abril de 1999. 33 Barcelona, ciutat de museus Museus d’altres institucions i privats % de variació Visitants 99 Visitants 00 Visitants 01 01/00 La Pedrera. Centre Cultural Caixa Catalunya 1.322.584 1.367.212 1.212.190 -11 % Museu d’Arqueologia de Catalunya 19.917 26.983 22.158 -31 % Museu Etnogràfic Andino-Amazònic Caputxins 425 450 325 -28 % Museu d’Autòmats del Tibidabo 474.489 (1) (1) - Museu del Calçat 3.943 3.943 4.000 1 % Museu de la Cera 206.517 189.265 187.354 -1 % Museu de la Ciència - Fundació ”la Caixa” 260.722 262.561 241.081 -8 % Fundació Francisco Godia (2) 1.062 12.000 - - Museu del Futbol Club Barcelona 1.154.604 1.156.090 1.161.038 0 % Museu Geològic del Seminari 5.603 5.875 5.244 -11 % Museu Egipci 75.975 144.435 220.614 53 % Museu del Còmic i la Il·lustració 5.405 6.594 9.753 48 % Museu d’Història de Catalunya - 170.075 190.475 12 % Museu de l’Eròtica 44.555 44.638 29.602 -34 % Museu de la Xocolata - - 47.248 - TOTAL 3.101.312 (1) 3.390.121 (1) 3.327.555 (1) -2 % (1) El Museu d’Autòmats del Tibidabo no ha comptabilitzat els visitants de l’any 2000 i 2001. Per tant, per no desvirtuar la comparativa de % de variació, la xifra de visitants d’aquest museu no s’ha sumat al total dels anys 1998 i 1999. Això explica la variació amb relació a les dades publicades a les memòries anteriors. (2) Obert al desembre del 1999. Total de visitants als museus 1999-2001 Visitants 99 Visitants 00 Visitants 01 % de variació 01/00 Museus municipals 1.620.516 1.657.183 1.691.881 2,09 % Museus concertats 1.862.131 1.993.631 2.003.753 0,51 % Museus d’altres institucions i privats 3.101.312 3.390.121 3.327.555 -1,85 % TOTAL 6.583.959 7.040.935 7.023.189 -0,25 % Font: Servei d’Informació. Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona Memòria de l’Institut de Cultura de Barcelona 2001 34 Visitants museus per tipus de gestió 3.800.000 3.700.000 3.600.000 3.500.000 3.400.000 3.300.000 3.200.000 3.100.000 3.000.000 2.900.000 2.800.000 99 00 01 Visitants Total municipals Total altres i concertats institucions i privats Visitants museus per àmbits temàtics 3.000.000 1999 2000 2001 2.500.000 2.000.000 1.500.000 1.000.000 500.000 Visitants Art Arts aplicades Història Ciències naturals Etnologia i música 35 Barcelona, ciutat de museus Rànquing d’exposicions a museus i centres culturals 2001 Exposicions Espai Visitants Joan Brossa o la revolta poètica Fundació Joan Miró 162.484 Albert Gleizes. El cubisme Museu Picasso 127.785 Joan Miró. Desfilada d’obsessions Fundació Joan Miró 100.614 Mark Rothko Fundació Joan Miró 85.039 Ramon Casas MNAC 76.027 Picasso eròtic Museu Picasso 70.780 Ironia Fundació Joan Miró 57.399 La medalla modernista MNAC 54.144 Robert i Sonia Delaunay Museu Picasso 52.262 Pintures de l’Ermitage MNAC 49.871 Aliments sagrats Museu d’Història de la Ciutat 35.251 Visitants a les jornades de portes obertes als museus 1999-2001 40.000 35.000 30.000 25.000 20.000 15.000 10.000 5.000 0 Santa Eulàlia Dia Internacional Mercè dels Museus 1999 2000 2001 Memòria de l’Institut de Cultura de Barcelona 2001 36 Museus municipals i concertats 2001 Exposicions Visitants Peces / Fons del museu Superfície temporals totals Exhibides Inventariades Fons museu Increment Útil Exposicions Núm. Visitants Museus i Centres d’Art Museu Frederic Marès 53.000 14.019 55.000 1 3.778 3.115 2 23.620 Museu Picasso 297 3.699 3.699 1 11.196 2.119 3 1.109.356 Museu Barbier-Mueller 88 117 117 - 665 246 - 21.315 MACBA 113 1.748 1.817 - 16.528 5.087 14 192.351 MNAC (1) 969 237.285 237.285 6.082 (1) 53.300 11.000 9 505.304 CCCB - - - - 14.643 3.761 - 426.616 Fundació Joan Miró 225 14.013 14.013 25 (2) 6.910 3.099 4 464.959 Fundació Antoni Tàpies 68 878 878 1 3.713 1.170 7 71.139 Col·lecció Thyssen 73 73 73 - 1.200 800 6 55.658 Museus d’Arts Aplicades Museu de les Arts Decoratives 493 4.172 5.898 63 3.000 1.000 2 87.342 Museu de Ceràmica 1.891 27.530 27.530 (3) 2 3.000 1.000 2 61.435 Museu Tèxtil i d’Indumentària 357 17.628 18.000 120 2.150 1.052 7 30.301 Museus d’Història Museu d’Història de la Ciutat 300 19.442 20.618 (4) - 11.141 6.789 5 183.707 Museu Monestir de Pedralbes 505 1.715 (5) - 6.296 5.712 - 64.668 Museu Verdaguer 260 380 4.000 2 1.232 418 - 3.932 Museu Marítim 750 6.528 6.528 19 18.000 10.000 5 229.268 Museu Militar de Barcelona 3.897 7.260 7.260 6.268 5.538 58.458 Museus de Ciències Naturals Museu de Ciències Naturals 5.800 155.789 1.053.675 1.042 5.580 2.020 64.597 Jardí Botànic 22.670 35.596 35.596 12.926 140.000 80.000 - 6.988 Museus d’Etnologia i Música (6) Museu Etnològic 404 61.863 63.035 40 2.618 819 4 14.760 Museu de la Música 19.860 TOTAL 3.695.634 (1) Suma els visitants del MAC (Palau Nacional) i el MAM (Ciutadella). Font: Servei d’Informació. Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona Les 6.082 peces ingressades han estat: 5.132 cartells cedits per la Sala Rovira, 377 fotografies, 372 peces de numismàtica, 184 pintures sobre paper, 10 pintures sobre tela i 7 peces mobiliari. (2) 25 peces incorporades en dipòsit. (3) Més 484 caixes amb fragments de ceràmica. (4) No s’hi inclouen 3.000 caixes de material arqueològic. (5) En estudi. (6) Integra dades dels museus de Zoologia i de Geologia 37 Barcelona, ciutat de museus Barcelona, ciutat d’art contemporani Barcelona, ciutat d’art contemporani L’art contemporani ha estat fèrtil, novament, dins la Barcelona cultural del 2001, i ha tingut, a més, ressò internacional: la presti- giosa revista americana Artforum ha reconegut quatre de les exposicions fetes a la ciutat entre les cent millors de l’any. Com ha nou esdeveniment, destaca la triennal d’art contem- porani, que ha trobat la implicació de la ciutat i de la comunitat artística a través de nombroses activitats (tallers, conferències, exposicions i intervencions urbanes). Barcelona Art Report 2001 —un primer pas de cara a l’edició del 2004— ha apostat pel dià- leg entre el local i el global, pel pensament i pel debat. Entre els elements rellevants, podríem esmentar el desborda- ment del format convencional de les institucions i la sortida de l’art contemporani a l’espai urbà, tot fent de l’art una “cosa pública”. En aquest sentit, projectes com Las Agencias (MACBA), Deseo i Ex-Parc d’Atraccions (Virreina) o Revers (CCCB) podrien ser un bon exemple d’aquesta expansió de la creació artística més enllà dels seus espais habituals. La triennal d’art contemporani El MACBA, el CCCB, la Fundació Miró i Hangar han estat Barcelona Art Report 2001. especialment actius en la producció d’exposicions, tallers i acti- Experiències ha trobat la vitats en l’àmbit de la creació més contemporània, amb mostres implicació de la ciutat i de com Per a tots els públics a la Fundació Miró; Insideout: jardí del la comunitat artística. cambalache a la Fundació Antoni Tàpies; Àfriques: l’artista i la ciutat i La ciutat dels cineastes al CCCB, i Cases im-pròpies i Antagonismes. Casos d’estudi al MACBA. La celebració d’Art Futura ha estat un esdeveniment que ha aconseguit un gran èxit, amb més de 80.000 assistents directes al CCCB i més de 50.000 visites al web. I en l’àmbit de la creació en el territori, la 6a Mostra de Joves Creadors Stripart, al Centre Cívic Guinardó, i l’Espai Jove Boca Nord constitueixen una de les millors oportunitats en el cicle artístic anual de Barcelona per descobrir nous talents. 39 Barcelona, ciutat d’art contemporani PROGRAMES D’ART CONTEMPORANI Barcelona Art Report 2001. Experiències Barcelona Art Report 2001, una iniciativa de l’Institut de Cultura, el MACBA i el CCCB, cele- brarà el 2004 la seva segona edició, situada en la perspectiva de la gran cita de Barcelona amb el món: el Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004. Experiències, la primera edició, ha sorgit com una proposta crítica davant dels canvis que, en tots els àmbits, genera l’actual pro- cés de mundialització, els quals afecten directa- ment el paper de l’art i dels creadors en la societat. La idea ha estat activar un altre model d’esdeveniment artístic i concedir el protagonis- me a la ciutat, a la realitat local i a d’altres agents culturals i socials, per contraposició a la cultura Inauguració de l’exposició Cases im-pròpies al MACBA. espectacular i a la idea de ciutat com a parc temà- Xavier Costa, comissari de l’exposició, Ferran Mascarell, regidor tic, tendència seguida per moltes biennals de cultura de l’Ajuntament, Manuel Borja-Villel, director del MACBA i Josep Ramoneda, director del CCCB recents. El compliment d’aquest objectiu s’ha fet palès en la permeabilitat i la dissolució de les fron- teres entre les diverses institucions que han col·laborat en els projectes —Art Etno-Tecno, Processos documentals, Tallers i Debats—, en els espais —el Raval, Montjuïc, Poble-nou, places públiques, antic parc d’atraccions de Montjuïc—, en els agents —col·lectiu africà, col·lectiu mexicà, Fiambrera Obrera—, o en allò que convencional- La idea motriu ha estat activar un altre ment es coneix com a gèneres artístics, que donen model d’esdeveniment artístic i concedir cabuda a arquitectes, activistes socials, pensadors, el protagonisme a la ciutat, a la realitat periodistes, cineastes i altres tipus de creadors. local i a d’altres agents culturals i socials. Barcelona Art Report ha apostat directament per afrontar assumptes que desborden la mateixa institució i les categories tradicionals de l’art; així doncs, ha donat suport a manifestacions crítiques i límits, com ara l’acció directa (Antagonismes), l’activisme en territoris multilingües i pluricultu- rals (Art Etno-Tecno), l’obertura de Barcelona a Memòria de l’Institut de Cultura de Barcelona 2001 40 experiències d’altres latituds (Àfrica), l’obertura de tallers de creació (Made in Hangar) o la inter- venció crítica en espais urbans (Montjuïc). A Barcelona Art Report han intervingut un cen- tenar de creadors locals, la qual cosa significa un esforç considerable d’implicació en els processos creatius de la ciutat i una evidència més del canvi de model. El debat final s’ha plantejat intencionadament com a conclusió. Interessava utilitzar aquest espai de discussió i polèmica com a punt de partida per a la pròxima edició, en la qual hi ha el propòsit d’a- vançar en la via d’acollir i difondre un pensament crític coherent amb el model que es pretén. Hi han intervingut un centenar de La xifra d’uns 200.000 visitants fa pensar que, creadors locals i ha rebut 200.000 malgrat les dificultats d’un projecte que prefereix visitants. el procés a l’esdeveniment i la reflexió a la com- plaença fàcil, els ciutadans han respost positiva- ment als projectes; i també fa pensar que hi ha altres formes de comunicació no convencionals, Un instant d’Eduard Arbós, dins l’exposició Ex-Parc d’Atraccions les quals s’han d’explorar per a la pròxima edició. És rellevant constatar l’aparició de nous públics, per exemple al voltant de l’exposició Àfriques: l’artista i la ciutat o Las Agencias. Barcelona Art Report no sols ha optat per la col·lectivització dels processos artístics, sinó també per la creació col·lectiva d’un model: la col·laboració entre el MACBA, el CCCB, l’Institut de Cultura i Hangar ha generat un estil de treball molt positiu per a la ciutat, que s’ha anat conver- tint progressivament en la veritable protagonista. Primavera del Disseny La present edició de la biennal Primavera del Disseny, comissariada per Uli Marchsteiner, ha introduït una nova estructuració en el programa 108.660 persones han participat en d’àmbits temàtics, que ha obtingut una bona la Primavera del Disseny. acceptació del públic: un total de 108.660 perso- nes han participat al conjunt de les cent trenta 41 Barcelona, ciutat d’art contemporani activitats del festival entre exposicions, tallers, conferències, etc. Com a trets positius destacables cal assenyalar l’alta participació del món professional en l’esde- veniment, el bon nivell de qualitat de la major part de les propostes presentades i l’important incre- ment de la participació de les joves generacions de professionals del sector. La participació de projectes ha estat alta i molt variada de continguts. Ha destacat l’àmplia presència d’exposicions provinents d’altres països europeus, enfront de les produccions locals o esta- tals, factor degut a dificultats econòmiques i orga- Alta participació del món professional nitzatives. Entre les exposicions amb més ressò hi en l’esdeveniment i increment de la de ha Ingo Maurer al Centre d’Art Santa Mònica i les joves generacions. Alessandro Mendini, al Museu d’Arts Decoratives, així com Memòria d’un miratge. Els Pegasos d’es- port i competició dels anys cinquanta al CCCB i Millenium Products al Convent dels Àngels. La participació d’escoles ha estat, com és habi- tual, massiva i entusiasta, i és una de les fórmules que cal potenciar en properes edicions, per tal de canalitzar encara millor les seves activitats dins la Primavera. Altres accions han estat la Primavera Campus, Yoko Ono, “Impressions”. Pintura per donar-se la mà (pintura amb seminaris i tallers d’una alta qualitat de contin- per a covards). “Fes un forat en una tela i treu-hi la mà des del guts, l’edició del catàleg, l’apartat Primavera darrere. Rep els convidats en aquesta posició. Dóna’ls la mà i conversa-hi amb les mans”. Foto: Pep Herrero digital, que ha realitzat dues mostres específiques, i el web www.primavera2001.org, que ha presentat la programació d’una manera innovadora i suggerent. Com a reptes de futur d’aquest festival es perfi- len l’assoliment d’una certa estructura organitzati- va permanent i un millor posicionament de la Primavera tant a nivell local com en l’internacional. La Virreina Exposicions El 2001 es pot considerar un any de transició pel que fa a les exposicions de l’Institut de Cultura. Durant aquesta temporada, s’ha aconseguit afer- Memòria de l’Institut de Cultura de Barcelona 2001 42 mar La Virreina Exposicions com un complex artístic, amb una programació a llarg termini en tres sales plenament identificades: l’Espai 2, dedicat a exposi- cions temàtiques o individuals que volen aprofundir en la relació entre la societat i l’art contemporani; l’Espai Xavier Miserachs, dedicat a la fotografia, i La Capella, que ha continuat com un espai per a les propostes emergents i els artistes més joves. Durant aquesta temporada, ha començat la preparació d’una programació orgànica i amb identitat pròpia, encaminada a repassar els grans temes del món contemporani i la seva presentació a través de l’art contemporani. Així mateix, s’ha iniciat un procés de mitjà i llarg termini per a la creació dels projectes de futur, als quals se’ls dóna temps d’investigació, preparació i debat per a cada exposició. La Virreina Exposicions ha experimentat també una expansió cap a territoris de l’espai públic que estan més enllà de l’àmbit habitual de les institu- cions o dels museus, a la recerca d’una connexió directa amb la ciutadania i els seus problemes. En aquesta línia, s’han dut a terme els projectes d’in- tervenció ciutadana Deseo o Ex-Parc d’Atraccions, un projecte aquest últim de defensa de la memòria urbana realitzat a l’antic parc d’atraccions de Juan Rulfo. Fortificación militar de la iglesia de Cholula, Montjuïc. anys quaranta i cinquanta. Espai Xavier Miserachs L’any 2001, l’Institut de Cultura ha impulsat la primera edició de la triennal d’art contemporani Barcelona Art Report 2001. Experiències, on La Virreina Exposicions ha actuat com a membre del Consell Rector i ha estat un dels seus elements impulsors. Un altre dels encerts de La Virreina Exposicions ha estat haver convidat a treballar un grup de crí- tics i comissaris locals, en concret una nova gene- ració amb una alta formació i ja preparats per treballar en projectes de més envergadura. D’altra banda, exposicions com Vostestaquí i l’abans 43 Barcelona, ciutat d’art contemporani esmentat projecte Ex-Parc d’Atraccions han ofert una prospectiva sobre l’estat de l’art a la ciutat de Els projectes d’intervenció a l’espai Barcelona, i alhora la possibilitat de transparen- públic, com Deseo i Ex-Parc d’Atraccions, tar-ne molts dels resultats o carències. han anat a la recerca d’una connexió A través de l’Espai Xavier Miserachs, s’ha plan- directa amb els ciutadans i els seus tejat el tractament diferenciat del document problemes. fotogràfic, des de la fotografia experimental d’Eduardo Muñoz Ordoqui fins a l’exitosa exposi- ció de l’escriptor Juan Rulfo en el seu treball com a fotògraf —una exposició que ha itinerat poste- riorment al Museo del Palacio de Bellas Artes de Han estat convidats a participar-hi grups Mèxic—, passant per la presència de projectes de crítics i comissaris locals pertanyents a conjunts amb l’Arxiu Fotogràfic. una nova generació ben preparada. Després d’aquest any de transició, es pot afir- mar que la política artística de l’Institut de Cultura ha estat actuar com a element dinamitzador, capaç d’aportar debats i nous continguts al mapa de la cultura contemporània de la ciutat de Barcelona. La Capella ha assumit la situació de l’art emer- gent dins de la complexa relació entre el que és local i la globalitat. Per això combina projectes com Deseo, les documentacions i els procedi- ments del qual han tingut lloc en el mateix espai de La Capella,amb exposicions com ZERO. Nou art de Belize. Cal afegir també els projectes Art Etno- Tecno i Processos documentals, tots dos part de la triennal Barcelona Art Report, com també les intervencions de creadors més joves a la Sala Petita. És en aquest sentit que La Capella ha conti- Dansa amb Olga Tragant, amb motiu de la mostra Lacasadelcactus nuat sent un espai de referència imprescindible al setembre, a La Capella. Foto: Pep Herrero per als creadors més joves de la ciutat. Hangar. Centre de Producció d’Arts Visuals i Multimèdia Les línies d’actuació d’Hangar al llarg del 2001, seguint la seva filosofia bàsica d’oferir dife- rents serveis a la comunitat artística, han estat centrades en quatre aspectes genèrics: programa Memòria de l’Institut de Cultura de Barcelona 2001 44 d’intercanvis internacionals, presentacions públi- ques, serveis de producció (espais de treball, edi- ció i gravació de vídeo, laboratori multimèdia, plató d’enregistrament) i programes de formació Hangar manté una relació d’intercanvis d’artistes. amb PS1 a Nova York, Kaus Australis a Pel que fa als intercanvis internacionals, i men- Rotterdam, Astérides i Triangle France a tre es concreten els projectes per ampliar la xarxa Marsella i Fondazione Pistoletto a Biella de centres associats, s’ha continuat mantenint (Itàlia). l’intercanvi amb el PS1 Contemporary Art Center a Nova York, Kaus Australis a Rotterdam, Astérides i Triangle France a Marsella i Fondazione Pistoletto a Biella (Itàlia). Seguint amb la voluntat del centre de fer visi- ble el treball dels artistes residents i dels intercan- vis, s’han organitzat una sèrie d’exposicions i presentacions públiques. Les routards ha estat presentada a Can Felipa amb treballs d’Allard Budding, Alfredo Costa Monteiro, Jaume Parera, Glòria Safont Tria i Stéphanie Majoral. Hangar també ha celebrat All Open, amb les darreres pro- duccions dels artistes residents, i una nova edició dels TOP (Tallers Oberts del Poblenou). En col.labo- ració amb el Goethe Institut i Platoniq, ha presen- Tallers d’Hangar tat Rotraut Pape i Tilman Baumgärtel, destacats artistes en el camp de l’art electrònic. Finalment, Hangar ha participat per primera vegada a New Art. Amb relació a les produccions realitzades al Sota el nom de “Made in Hangar”, els servei de vídeo, cal destacar que el 2001 han aug- tallers formatius han donat suport a la mentat notablement fins a arribar a les setanta- formació continuada i de qualitat. tres peces d’artistes com ara Martí Anson, Joan Morey, Mireia Masó, Julia Montilla, Juan Pablo Ballester, Mireia Sallarès i Federico Guzmán, entre d’altres. Una de les funcions d’Hangar és donar suport a la formació continuada, i en aquest aspecte l’any 2001 ha estat excepcional per la quantitat i qualitat de tallers formatius sota el nom de “Made in Hangar”. Barcelona Art Report 2001. Experiències ha suposat un salt qualitatiu que 45 Barcelona, ciutat d’art contemporani s’ha traduït en l’organització d’onze tallers (amb la presència d’artistes com Allan Sekula, K. Wodiczko) i un suport extraordinari a la producció en vídeo i art electrònic, en col·laboració amb centres d’al- tres països (Marroc i Mèxic). Tot això ha estat pos- sible gràcies a la col·laboració del MACBA, el CCCB, fiftyfifty.org, Las Agencias, Kònic Thtr i NODA. New Art Barcelona New Art Barcelona 2001, iniciativa de l’Asso- ciació Art Barcelona, ha tingut lloc a les habita- cions del Barceló Hotel Sants, durant tres dies de desembre. Aquesta fira d’art contemporani ha apostat en aquesta sisena edició per l’increment S’ha creat el Premi d’Adquisició d’Obra del nombre d’habitacions amb obres d’artistes La Roca Company Stores-New Art, que joves. D’aquesta forma s’ha assolit un dels objec- ha consistit en la selecció de tres obres tius del certamen: incentivar la creació jove i des- destinades als fons del MACBA. cobrir nous valors artístics. S’han pogut veure les propostes de prop de 70 artistes, que han presen- tat 37 galeries, dues escoles d’art —l’Escola Massana i la Facultat de Belles Arts— i el centre de creació artística Hangar. La principal novetat d’aquest any ha estat el canvi de direcció, que ha anat a càrrec de Pere Soldevila, de la Galeria Metropolitana. Aquesta novetat s’ha afegit a les altres que New Art Barcelona ha incorporat i que els 8.000 visitants han acollit molt favorablement: la participació d’un màxim de dos artistes per galeria, la presèn- cia de les escoles i la creació del Premi d’Adquisició d’Obra La Roca Company Stores-New Art, que ha consistit en la selecció de tres obres destinades a formar part dels fons artístics del MACBA. Els artis- tes premiats han estat Txuspo Poyo, Risk Hazekamp i Chema Alvargonzález, de les galeries Vanguardia (Bilbao), Camilla Hamm (Barcelona) i Carles Taché (Barcelona), respectivament. Memòria de l’Institut de Cultura de Barcelona 2001 46 SUPORT A INICIATIVES I ENTITATS CULTURALS Les entitats a les quals s’ha atorgat subvenció o amb les quals l’Institut de Cultura ha establert un conveni són: Arts plàstiques: subvencions i convenis Entitats Concepte ADG FAD/Ass. Directors d’Art Premis Laus 2001 Cercle Artístic de Sant Lluc Premi, reedició llibre i catàleg R ACAD Catalana Belles Arts Sant Jordi Activitats (cursos) AAIP FAD-Ass. d’Activ. Artes. I d’Inv. Plàstica Tallers Oberts a Ciutat Vella Associació Art Barcelona 6a edició New Art Barcelona FAD - Foment de les Arts Decoratives Fad - Convent dels Àngels Barcelona Centro de Diseño - BCD Primavera del Disseny 2001 Fundació Privada Apel·les Fenosa Adequar la seu de la Fundació Fundació Rafael Tous d’Art Contemporani Exposicions art contemporani Associació Ca la Dona Mostra d’art de dones Fem-Art Arxiu Històric de la CONC Art en lluita Centro Cultural La Santa Editorial Programació d’activitats i BAC Associació Cultural i la Ciutat de les Paraules Espai “Almazen” seu entitat Fundació Josep Comaposada Exposicions d’arts plàstiques Eclectic Digital Art (E-D’ART) Flyer Center BCN i 5è concurs de Flyers Associació Artesans de Gràcia la fase preparació Gaudí 2002 Associació Cultural Visions de Futur Visions de Futur 2002 Circuit Modarte SL Circuit III - Moda, Art i Música Risina Tòxica 4 projectes d’exposicions Associació per a la Reactivació Arquitectura RAS Activitats 2001 Almorrana Pintures murals a l’Ateneu Nave J - a l’Escocesa Tallers Oberts del Poblenou 47 Barcelona, ciutat d’art contemporani EQUIPAMENTS CONSORCIATS Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) El tema de reflexió ha estat l’art i la seva El CCCB havia avançat, ja el 2000, el que ha relació amb la realitat, les correlacions i estat el tema de reflexió constant del 2001: l’art i interaccions entre els creadors i les noves la seva relació amb la realitat, les correlacions i realitats urbanes. interaccions entre els creadors i les noves realitats urbanes. Aquest ha estat un dels temes centrals de la triennal Barcelona Art Report. Experiències i els projectes que s’han pogut veure al CCCB han mostrat l’interès de l’artista contemporani per les realitats i problemàtiques actuals. Així l’exposició Àfriques: l’artista i la ciutat, com també els pro- jectes que s’han programat al seu voltant, han mostrat la vitalitat i riquesa de l’art contemporani i la seva relació amb el procés d’urbanització acce- lerada del continent. L’exposició central del CCCB dins Barcelona Art Report ha estat La ciutat dels cineastes, un itinerari per les formes de represen- tació de l’espai urbà en l’obra dels cineastes actuals. També la creació contemporània i la seva relació amb la diversitat cultural i el territori han estat el tema del debat Món i Experiències i del projecte Revers, un espai obert a propostes multi- disciplinars. Canaletto. Una Venècia imaginària ens ha mostrat que el pintor no va pintar Venècia sinó Moshewka Langa. Temporal Distance (with a criminal intend), que la va inventar. I l’exposició Memòria d’un 1997. Exposició Àfriques: l’artista i la ciutat, dins de Barcelona Art Report 2001. Experiències miratge ha posat en evidència els contrastos de l’Espanya de la postguerra: la gris realitat de la vida quotidiana al costat del luxe i el disseny dels L’exposició central del CCCB dins la autòmobils esportius Pegaso. triennal Barcelona Art Report ha estat Prioritzar la reflexió a l’espectacle, ha portat el La ciutat dels cineastes, un itinerari per CCCB a provocar que els joves creadors analitzin i les formes de representació de l’espai creïn a partir dels temes de les exposicions de urbà en els cineastes actuals. l’any. Art i temps ha donat lloc al concurs Periòdic i a l’espectacle Tempo, amb la participació de més de trenta creadors. Fars del segle XX ha tornat a Memòria de l’Institut de Cultura de Barcelona 2001 48 donar aquestes particulars visions d’artista sobre personatges tan emblemàtics com Orson Welles i Marcel Duchamp. El Festival d’Estiu de Barcelona, Grec 2001, i el CCCB han coproduït el que ja es considera avui un espai imprescindible: In Motion. Ni dansa ni teatre: moviment, experimentació i acció; i amb un original format que pretén explorar noves formes de relació amb el públic. Dos nous projectes X-Cèntric i Art Futura, la imatge i les noves tecnologies, han mostrat l’art que circula pels marges, els treballs que des del compro- mís i la voluntat experimental qüestionen les imat- ges i defineixen el medi. Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) El museu ha continuat i ha aprofundit la línia de treball iniciada de focalitzar l’atenció en artistes La revista Artforum ha seleccionat tres fonamentals de la segona meitat del segle XX que no exposicions del MACBA entre les millors han estat necessàriament en posicions hegemòni- de tot l’any en l’àmbit internacional. ques. Amb aquesta idea s’ha pretès contribuir a una narració historiogràfica que ha pres com a punt de partida la situació de Barcelona amb relació als cen- tres històrics de modernitat artística. També s’ha continuat aprofundint en la concepció pluralista dels públics i les funcions del museu, i en la investi- gació sobre altres formes o models de mediació. Les línies principals en aquest sentit han vingut marcades per tres punts: En primer lloc, les exposicions monogràfiques L’exposició de Portabella ha suposat d’artistes catalans, com Zush, Albert Ràfols Ca- l’entrada del cinema al museu i samada i Pere Portabella, que han aportat visions la seva col·lecció. noves dels treballs d’aquest artistes: el cas de Portabella ha significat l’entrada del cinema al museu i la seva col·lecció. En segon lloc, la participació del MACBA a la triennal Barcelona Art Report. Experiències amb les exposicions Cases im-pròpies, Antagonismes, Pro- 49 Barcelona, ciutat d’art contemporani cessos documentals (amb La Capella) i el projecte Las Agencias. I, en tercer lloc, la línia de treball amb col·lec- tius desafavorits, com el taller amb malalts men- tals amb motiu de les exposicions de Zush Tecura i La col·lecció Prinzhorn, i amb moviments socials com Las Agencias. Cal esmentar finalment que durant el 2001 la repercussió crítica que el museu ha obtingut en l’àmbit internacional ha estat molt notable, cosa que queda exemplificada en el fet que la prestigio- Exposició Col·lecció Onnasch, al Museu d’Art Contemporani sa revista Artforum hagi seleccionat tres exposi- de Barcelona cions del MACBA entre les millors de tot l’any Foto: Rocco Ricci arreu del món. Aquest creixent reconeixement ha quedat reflectit també en la itinerància interna- cional de les exposicions del museu. Fundació Antoni Tàpies La Fundació ha presentat sis exposicions tem- porals que han respost a un dels objectius de la fundació de difondre les obres d’artistes de referència en l’art contemporani. Cavalcant els anys 2000 i 2001, s’ha presentat Matt Mullican. Dins la triennal Barcelona Art Report. Més detalls d’un univers imaginari, una exposició Experiències, s’ha pogut veure centrada en el temes del món, la informació i l’ar- Insideout: jardí del cambalache, quitectura, al voltant dels quals s’ha estructurat un projecte en procés. una obra desenvolupada en suports molt diversos: dibuixos, escultures, banderoles, performances... L’exposició Eulàlia Valldosera. Obres 1990-2000 ha estat la primera retrospectiva d’aquesta artista i ha inclòs una àmplia selecció d’instal·lacions realit- zades durant la dècada dels noranta en les quals l’artista ha recreat ambients domèstics mitjançant projeccions fotogràfiques i de llum sobre objectes quotidians relacionats amb el cos. També retros- pectiva ha estat l’exposició dedicada a l’artista anglès Victor Burgin, que al llarg de trenta anys ha desenvolupat una obra de caràcter crític, construï- da sobre diverses combinatòries de textos i imat- Memòria de l’Institut de Cultura de Barcelona 2001 50 ges, que qüestiona com l’individu i, per extensió, la societat es representen ells mateixos. Emmarcat en la triennal Barcelona Art Report. Experiències, s’ha pogut veure Insideout: jardí del cambalache, un projecte en progrés en que ha intervingut l’artista Federico Guzmán i que ha comissariat Rosa Pera, amb l’objectiu de crear un territori intermedi entre espai públic i espai privat, entre l’àmbit estricta- ment artístic i el politicosocial. La darrera exposició temporal del 2001 ha estat Arquitectures del dis- curs, un projecte que naixia d’una reflexió sobre la funció de la pràctica comissarial contemporània, basada en la diferència entre la creació teòrica de models i la seva reproducció. Altres activitats que cal destacar han estat les conferències i els seminaris realitzats per alguns dels mateixos artistes amb motiu de les exposicions. Fundació Joan Miró Obertura del Pati recreatiu de la Fundació Antoni Tàpies L’eix vertebrador de la Fundació Joan Miró Foto: Marc Coromina durant el 2001 ha estat la cloenda de les activitats i exposicions commemoratives del 25è aniversari, i la inauguració de l’ampliació de l’edifici i la presen- tació en aquests nous espais de les vint-i-cinc obres de Miró, vint-i-tres d’elles cedides en dipòsit per Gallery K. AG i les altres dues per la família Miró. Aquest fet ha significat, d’una banda, la conso- lidació de la Fundació com la col·lecció pública més important del món en obra de Joan Miró i, de l’al- tra, ha estat un bon exemple no solament de con- sens institucional a l’hora de finançar un projecte de tanta importància, sinó també de la sensibilitat en el món empresarial a l’hora de patrocinar projec- tes culturals. Cal destacar que l’ampliació de l’edi- fici i la ubicació d’aquestes obres a la nova Sala K han estat possibles gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona, de la Diputació de Barcelona, de la Generalitat de Catalunya i del Ministeri d’Educació i Cultura. Barcelona, ciutat d’art contemporani 51 Pel que fa al programa d’exposicions, la Fundació ha volgut mantenir un equilibri, com fa des de fa anys, entre les exposicions d’artistes de l’a- vantguarda (Jean Arp. Invenció de formes i Joan Brossa o la revolta poètica), les exposicions de tesi que reflecteixen temes actuals de debat (Ironia), i les dedicades a mostrar un aspecte específic de la creació mironiana (Desfilada d’obsessions). També cal destacar el nou plantejament de l’Espai 13, que amb el comissariat a tres mans de tres antics comis- saris pretén donar un tomb i presentar artistes de Fundació Joan Miró tot el món que, tot i treballar amb un llenguatge Foto: Ferran Freixa experimental, siguin artistes consolidats i en una etapa de maduresa de la seva carrera artística. En el terreny de les edicions, aquest any desta- quen la publicació del llibre commemoratiu dels La Fundació Miró ha inaugurat l’ampliació vint-i-cinc anys de la Fundació, un testimoni docu- de l’edifici, que ha permès presentar mental i gràfic dels principals esdeveniments de la vint-i-cinc noves obres en la col·lecció institució durant aquests anys, i la capsa didàctica permanent, vint-i-tres d’elles cedides Pas a pas, una aproximació a Miró per als nens de en dipòsit per la Gallery K. AG i dues dos a cinc anys. més cedides per la família Miró. En l’apartat d’activitats, la Fundació ha conti- nuat oferint el cicle “Nits de música”, les audicions de música per a escolars, el teatre infantil i tallers plàstics per als Amics de la Fundació, un col·lectiu que cada vegada participa d’una manera més activa en els esdeveniments organitzats per la Fundació. Memòria de l’Institut de Cultura de Barcelona 2001 52 Metrònom Metrònom ha continuat donant suport a l’art que els artistes produeixen avui i que ha posat de manifest la importància de la creació d’ins- A Metrònom s’ha evidenciat la tal·lacions i la creació sonora. Així, s’hi ha pogut importància de la creació d’instal·lacions veure un interessant nombre de propostes multi- i de la creació sonora en l’art d’avui. displinàries d’índole molt diversa. Esther Mera hi ha participat amb una obra complexa: un circuit de projeccions acompanyades del cant “en viu” de sis mil grills. Margarita Andreu ha exposat fotografies d’espais d’il·luminació freda. La comissària Hilde Terlink ha proposat una col·lecti- va sobre el tema de l’”atracció”. El basc Txomin Badiola ha presentat grans instal·lacions “escul- tovideofotogràfiques” de gran contingut polític i sexual. Santos Montes ha mostrat l’art de mirar qui mira. El camerino de Mira Bernabeu ha permès a l’espectador representar els seus somnis d’artis- tes. Paul Ekaitz ha vestit a mida una de les sales de Metrònom. Francesc Torres ha pogut realitzar la seva “última” i més minimalista instal·lació basa- da en la comunicació o incomunicació que prove- nia de les converses enregistrades en línies eròtiques. Silvia Martí Marí ha exposat les seves fotografies d’aire desolat. Continuant amb els tre- Instal·lació audiovisual de l’artista coreà Aiyoung Yun amb el títol balls multidisciplinaris, Metrònom ha acollit Jardí secret una magnífica col·lectiva de joves artistes bàltics, una instal·lació audiovisual de l’artista coreà Aiyoung Yun amb el títol Jardí secret i les fotogra- fies i el vídeo de la nord-americana Terri Hanlon. Per finalitzar l’any, els neerlandesos Peter Bosch i Simone Simons han presentat una instal·lació sonora, i Juane Jarill, un vídeo i unes fotografies amb el títol Semitranscendental. Pel que fa al capítol de la creació sonora, s’ha celebrat la setena edició de Música a Metrònom, amb una selecció de músics noise de Francisco López, que n’ha estat el comissari juntament amb Barbara Held. 53 Barcelona, ciutat d’art contemporani Fundació Mies van der Rohe El Premi d’Arquitectura Contemporània de la Unió Europea - Premi Mies van der Rohe 2001 ha estat atorgat a l’arquitecte Rafael Moneo per l’o- bra del Centre Kursaal de Sant Sebastià. El Premi ha estat objecte d’una exposició produïda per la Fundació i ha estat presentada a Londres, Dublín, Rotterdam i Lovaina. Els continguts han estat publicats per primera vegada en format digital en CD-ROM. Una selecció de 37 projectes finalistes ha estat objecte d’una publicació. La Fundació ha organitzat diferents cicles de El Premi d’Arquitectura Contemporània conferències. La Càtedra Mies van der Rohe, coor- de la Unió Europea - Mies van der Rohe ganitzada per la Fundació Mies van der Rohe i 2001 s’ha atorgat a l’arquitecte l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura (ETSAB), Rafael Moneo pel Kursaal de Sant Sebastià. ha gaudit de la presència de David Chipperfield com a professor convidat. El curs ha desenvolupat un taller d’estiu a Marsella amb altres institucions europees com l’Institut Français d’Architecture i el Berlage Institut. D’altra banda, durant el mes d’octubre va tenir lloc al Pavelló el programa titu- lat “Architecture in/from London” que va inclou- re les intervencions dels arquitectes David Chipperfield, Richard Rogers i Alejandro Zaera. El programa “Docomomo Ibèric” en el qual par- ticipa activament la Fundació ha organitzat a Porto, entre el 15 i el 17 de novembre, el tercer Seminari Docomomo Ibèric, amb el títol Cultura: Origem e destino do Movimento Moderno. Equipamentos e Infraestructuras Culturais, 1925-1965. Memòria de l’Institut de Cultura de Barcelona 2001 54 Exposicions d’art contemporani 1999 2000 2001 % de variació Expos. Visitants Expos. Visitants Expos. Visitants visitants 01/00 Espais Fundació Miró (1) 6 438.266 5 466.848 5 436.167 -7 % C. C. Fund. ”la Caixa” 7 183.566 6 160.661 6 194.700 21 % MACBA (1) 15 150.722 12 171.784 14 192.351 12 % CCCB 12 150.876 9 136.289 7 188.115 38 % C. d’Art Santa Mònica 17 159.347 17 132.035 17 164.360 24 % Palau de la Virreina 5 116.097 9 184.410 9 94.259 -49 % Fundació Antoni Tàpies 5 67.899 6 79.783 6 60.842 -24 % La Capella 7 38.244 10 45.721 16 53.859 -18 % Sala Montcada 6 14.550 4 7.108 5 13.648 92 % Metrònom 13 9.540 16 9.935 11 10.745 8 % Primavera del Disseny (2) 92 - - - 85 108.660 - TOTAL 185 1.329.107 94 1.394.574 181 1.517.706 9 % (1) Aquesta xifra inclou només els visitants a les exposicions, no els usuaris totals. (2) Edició biennal, els visitants inclouen els assistents a les altres 45 activitats, a més de les 85 exposicions. 55 Barcelona, ciutat d’art contemporani Exposicions 2001 Dates Visitants Palau de la Virreina Del Futurisme al làser 29.10.00-14.1.01 2.031 (1) Gauche Divine 1.11.00-14.1.01 2.116 (1) Resurrecciones. E. Muñoz Ordoqui 31.01-25.3.01 7.118 Cesc + Carme Solé 22/23.02-6.5.01 11.628 México. Juan Rulfo. Fotógrafo 20.04.01-02.09.01 28.353 Vostestaquí 22.06.01-02.09.01 3.166 Fotomercè. Joan Guerrero 18.09.01-14.10.01 18.872 Impressions. Yoko Ono 27.09.01-06.01.02 16.213 (1) Barcelona i el cotxe 28.11.01-6.01.02 4.762 (1) TOTAL 94.259 Dates Visitants La Capella de l’Antic Hospital Creació Jove 2000 28.10.01-07.01.01 826 (1) Sense matriu 23.01.01-04.03.01 5.029 Contigüitat quotidiana 25.01.01-11.02.01 2.489 Necrològiques 13.02.01-04.03.01 2.188 Deseo 22.03.01-13.05.01 9.641 Mujer Joven 22.03.01-16.04.01 3.794 Lecciones sobre la estética 19.04.01-13.05.01 4.773 Art Etno-Tecno 30 i 31.05.01 1.444 Processos documentals 12.06.01-22.07.01 3.436 lacasadelcactus 6.09.01-24.09.01 2.192 Acercamientos 13.09.01-24.09.01 1.589 Cohabitar. Arts visuals a l’Escola Massana 9.10.01-18.11.01 5.487 Sense títol 16.10.01-28.10.01 1.944 ZERO. Nou art de Belize 29.11.01-27.01.02 3.279 Fatum 30.10.01-18.11.01 2.469 Jamón 29.11.01-6.01.02 3.279 TOTAL 53.859 Font: Servei d’Informació. Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona (1) Dades corresponents només a l’any 2001. Memòria de l’Institut de Cultura de Barcelona 2001 56 Barcelona Art Report 2001. Experiències Assistents per tipus d’activitat Exposicions 137.484 Accions i intervencions urbanes 12.649 Tallers 2.168 Debats 1.334 Cinema, música... 19.269 Nombre total d’assistents (1) 172.904 Assistents durada mitjana diària Exposicions Àfriques: l’artista i la ciutat 16.475 90 183 Cases im-pròpies 51.725 111 466 Processos documentals 3.457 36 96 Vostestaquí 3.852 63 61 Trans Sexual Express 24.000 83 289 Antagonismes 10.439 64 163 La ciutat dels cineastes 20.143 67 301 Insideout: jardí del cambalache 7.366 30 246 Per a tots els públics (1) - - - Accions i intevencions urbanes Ex-Parc d’Atraccions 2.006 14 143 Intimitat i nous ciutadans 735 73 10 Las Agencias 9.908 91 109 Santiago Sierra/Ghada Amer (1) - - - Tallers Art Etno-Tecno 1.444 2 722 Made in Hangar 724 18 40 Debats Àfrica urbana 89 3 30 Repensant el documental 255 4 64 Què passa aquí? 210 3 70 Món i Experiències 780 3 260 Cinema, Música Festival d’Àfriques 7.248 4 1.812 Àfriques: nits d’agost 10.715 12 1.812 Revers 1.306 3 435 Punt de trobada (1) - - - (1) Activitat de lliure accés, visitants no comptabilitzats. 57 Barcelona, ciutat d’art contemporani Barcelona, ciutat de teatre i dansa Barcelona, ciutat de teatre i dansa L’oferta d’arts escèniques a la ciutat de Barcelona ha crescut significativament l’any 2001. El Teatre Lliure va inaugurar el Palau de l’Agricultura, destinat a esdevenir un gran centre de El sector empresarial de teatre creació en arts escèniques de Barcelona, cosa que significa una es manifesta dinàmic i arriscat, passa més en la consolidació del projecte de la Ciutat del tant en gestió de sales com en Teatre. El sector empresarial privat, dinàmic i arriscat tant en producció d’espectacles. gestió de sales com en producció d’espectacles, ha posat en funcionament dos nous espais de programació: el Teatre Novedades i Barcelona Teatre Musical al Palau d’Esports. Els nous espais tenen una capacitat d’entre 1.500 i 2.500 perso- nes, cosa que representa un increment considerable de buta- ques a la ciutat. Els espectacles que s’hi han exhibit són de L’any 2001 ha significat gran format, amb produccions com Full Monty o Notre Dame l’obertura d’un dels projectes de Paris. A la tardor, la plaça de braus de la Monumental va d’infraestructura cultural més funcionar momentàniament com a espai escènic acollint el circ importants dels darrers anys australià Oz. a Barcelona, el Teatre Lliure- Aquest fort augment en l’oferta —un 20 % més de locali- Teatre Fabià Puigserver. tats— no ha estat seguit amb la mateixa intensitat per la demanda —les entrades venudes tan sols han pujat un 3,1 %—; consegüentment, el percentatge d’ocupació de les sales ha baixat en tres punts, fins al 50,39 %. Tanmateix, alguns espais han aprofundit en les polítiques de demanda i han fidelitzat els seus espectadors; és el cas del Gran Teatre del Liceu, que ha depassat els 21.000 abonats. A l’octubre s’ha aprovat un conveni de col·laboració entre Aprovació del Pla de l’Administració central, la Generalitat de Catalunya i l’Ajunta- Rehabilitació de Teatres ment de Barcelona per a la creació d’un Pla de Rehabilitació de de Barcelona. Teatres de Barcelona. Amb un pressupost de 125 milions de pesse- tes anuals del 2001 al 2005, el pla té com a finalitat la remodelació i l’adequació dels espais teatrals de la ciutat. 59 Barcelona, ciutat de teatre i dansa Diverses companyies i espais han celebrat aniversaris de llar- ga trajectòria. Així el 2001 s’han complert els quaranta anys d’Els Joglars, els vint-i-cinc anys de La Fanfarra i també els vint- El Festival Grec ha celebrat i-cinc anys del Festival Grec, que ha celebrat el seu primer quart els 25 anys. de segle amb actuacions diverses i un web commemoratiu mul- timèdia que documenta tota la història del Festival. Memòria de l’Institut de Cultura de Barcelona 2001 60 PROGRAMA D’ARTS ESCÈNIQUES Mercat de les Flors La programació del Mercat de les Flors ha volgut oferir a l’espectador més inquiet les produccions de les companyies més emblemàtiques, tant nacionals L’exploració de les darreres propostes com estrangeres, com també el treball dels creadors artístiques en l’art digital i la que es mouen pels territoris de les estètiques més investigació sobre les aportacions innovadores. d’Internet al teatre han tingut un espai L’entorn domèstic en l’era digital, l’exploració de en la programació. les darreres propostes artístiques en l’art electrònic i la investigació sobre les aportacions d’Internet al teatre han vingut de la mà de Metàpolis (premi Ciutat de Barcelona de Multimèdia), VideA 2001 i Imatge de l’espectacle Mnemonic, de Simon McBurney, a la sala Maria Aurèlia Capmany del Mercat de les Flors Teatre Virtual. Els dissabtes a la nit els nous creadors de diverses disciplines han ofert un veritable Espectacle Bi al Mercat de les Flors Supermercat amb arts plàstiques, instal·lacions, arts digitals, multimèdia, disseny gràfic, moda, cine- ma, fotografia i música. La sala Sebastià Gasch ha acollit els cicles temàtics amb Barnaport, XI Festival Internacional de l’Oralitat i II Festival Internacional de Músiques Místiques. Més de dos mil alumnes de diversos instituts han visitat el teatre i han participat en el seu programa pedagògic. L’escena internacio- nal ha visitat el Mercat amb Théâtre de Complicité, Philippe Genty i Théâtre de la Mezzanine. Hi han estat presents dramatúrgies de joves autors com 61 Barcelona, ciutat de teatre i dansa S’ha reinaugurat el Teatre Ovidi Montllor, Brad Fraser i Rodrigo García. S’ha reinaugurat el on la dansa ha estat protagonista. Teatre Ovidi Montllor, on la dansa ha estat protago- nista amb les coproduccions de diversos espectacles de companyies d’aquí, com Mudances, Senza Tempo, Nats Nus i Iliacan. Per finalitzar l’any, el Mercat ha El Mercat ha acollit 90.000 espectadors. coproduït el darrer espectacle de Comediants, Bi. Aquestes propostes han atret més públic que l’any anterior: noranta mil espectadors han visitat el Mercat, cosa que significa un 55 % d’ocupació sobre l’oferta realitzada. Teatre Lliure El nou Teatre Lliure de Montjuïc, El fet més rellevant que ha viscut el Teatre Lliure ha esdevingut realitat el 2001. ha estat la inauguració de la seva nova seu, el Teatre Fabià Puigserver, a l’antic Palau de l’Agricultura a la muntanya de Montjuïc. Aquest important esdeveni- ment per a la cultura de la ciutat ha coincidit pràcti- cament amb la celebració del 25è aniversari de Teatre Lliure-Teatre Fabià Puigserver l’obertura del local inicial al carrer del Montseny del barri de Gràcia. La inauguració del nou equipament ha estat possible gràcies a l’acord entre les diverses administracions. Així, el nou contracte programa entre la Fundació Teatre Lliure, l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el Ministeri d’Educació i Cultura ha dibuixat un nou marc institucional, en el qual es reflecteixen les responsabilitats i els compromisos de totes les parts. El contracte programa emmarca l’es- tructura jurídica i els òrgans de govern, com també sis objectius bàsics: (a) convertir el nou Teatre Lliure en un centre de producció i exhibició del més alt nivell, (b) implicar el nou Teatre Lliure en el marc dels altres equipaments i esdeveniments culturals dedicats a les arts escèniques, (c) dotar-se d’un règim regular de funcionament que tingui en compte companyies, artistes associats i coproduccions, (d) assegurar i mantenir un equilibri entre les produccions de teatre, música i dansa, (e) assegurar una activa presència del Teatre Lliure en les escenes catalana, espanyola i Memòria de l’Institut de Cultura de Barcelona 2001 62 internacional, i (f) assegurar i fer operativa una políti- ca amb relació als públics del Teatre Lliure. Des del punt de vista artístic i creatiu, s’han S’han estrenat cinc noves estrenat cinc noves produccions teatrals, Cara de produccions teatrals. foc, Unes polaroids explícites, L’adéu de Lucrècia Borja, Suzuki I i II, Pallassos de Nadal; tres nous pro- grames de l’orquestra de cambra, tres de gira i dues produccions de Paraula de Poeta (Pablo Neruda, Gaspar Jaén). Així mateix s’han programat diverses companyies de teatre i dansa a la sala de Gràcia. Festival Grec (Vegeu l’apartat de Festivals.) SUPORT A INICIATIVES I ENTITATS CULTURALS Les entitats a les quals s’ha atorgat subvenció o amb les quals l’Institut de Cultura ha signat un con- veni són: L’adéu de Lucrècia Borja, de Carles Santos. Teatre Lliure Arts escèniques: subvencions i convenis Foto: Ros Ribas Entitats Concepte Cirta, S.A. Villarroel Teatre Manteniment i programació Tres Per 3 S.A - Poliorama Manteniment i programació Tres Per 3 S.A. - Victòria Manteniment i programació Gestión de Espectáculos Teatre Goya Manteniment i programació Àngels Margarit - Mudances Manteniment i nova producció Roseland Musical SL Manteniment i nova producció Lanònima Imperial Manteniment i nova producció Cia Teatreneu SL Manteniment i programació El Teatro Fronterizo/ Sala Beckett Manteniment i programació Jove Teatre Regina Manteniment i programació Versus Teatre Manteniment i programació Artenbrut Manteniment i programació Teatre Nou Tarantana Manteniment i programació Gelabert-Azzopardi I, Cia. Dansa Manteniment i nova producció Art Trànsit Dansa Manteniment i nova producció Associació Artística i Cultural Camada Manteniment i nova producció Cia. de Dansa Búbulus Mant. i celebració 10 anys de la companyia Produccions Nats Nus i Nens SCCL Manteniment i nova producció 63 Barcelona, ciutat de teatre i dansa Sol Picó SCCL Manteniment i 3 produccions Mal Pelo SCCL Manteniment i nova producció Las Malqueridas SCCL Manteniment i nova producció La Porta - Ass. Dansa Independent Barna Foment i difusió dansa Mabote Produccions SL Manteniment i nova producció ACDAC Caldera Express T-43 ACDAC Manteniment i activitats Color, Dansa Espanyola SCP Manteniment i nou espectacle Iliacan Manteniment i nova producció Cia. Senza Tempo/C. Mallol, SCCL Manteniment i nova producció Icrepación Danza SCP Manteniment companyia Compañía de Danza 2D1 Manteniment i nou espectacle Associació Rasat Tabula Manteniment i nova producció Cia. de Danza Mar y Javier SL Producció reposició nou espectacle Cine Teatre Borràs SA Manteniment i programació Gestora d’Espectacles Nus, SCP Guasch T. Manteniment i programació La Fanfarra SL - Malic Manteniment i programació Llantiol Manteniment i programació Edificios y Espectáculos, SL - Principal Manteniment i programació Thomas Noone Dance Manteniment i nova creació Associació Professionals Dansa de Catalunya Activitats Associació Actors Directors Professionals Catalunya Activitats 2001 Associació Marató de l’Espectacle Dies de dansa Associació Marató de l’Espectacle XVIII Marató de l’Espectacle Marcel·lí Antúnez Roca Manteniment i nova producció Associació per la Fundació Escena Activitats 2001 Associació Investigació i Experimentació Teatral Activitats i ajut en infraestructura Pallassos Sense Fronteres Unitat d’atenció al soci - Activitats Associació Circ Catalunya Activitats de circ Coordinadora de Sales Alternatives Programació de les sales Grec Lluïsos de Gràcia Projecte de rehabilitació del teatre Marduix Celebració dels 25 anys de Marduix Bidó de Nou Barris VI Circ d’Hivern Club 8 Difusió de la Performance 1er Festival Int. de Arte de Acción Projecte Vaca Ass. Creadores Esc Activitats 2001 Serveis Escènics Comtal SL Manteniment i programació Solmontros, SL - Muntaner Manteniment i programació Bonnin-Julve, SL - Joan Brossa Manteniment i programació Serveis Escènics Romea SL Manteniment i programació Empresa Alianza - Club Capitol Manteniment i programació Elèctrica Produccions SL Centre de creació i prod. espectacles Conservas Activitats Associació de Circ Rogelio Rivel Programació i mostra de treballs Associació Cultural ”Amigos del Game B” Preproducció del projecte “Game-B” Artipolis VI Mostra de Teatre Breu Memòria de l’Institut de Cultura de Barcelona 2001 64 Teatres públics i privats 1999-2001 % de variació 1999 2000 2001 01/00 Teatres públics Espectacles 248 289 303 5 % Representacions 1.626 1.763 1.795 2 % Entrades venudes 301.149 516.712 516.637 0 % Espectadors 417.502 658.812 671.002 2 % Oferta 700.082 929.219 979.800 5 % Mitjana diària 257 374 374 0 % % d’ocupació 60 71 68 -4 % % de variació 1999 2000 2001 01/00 Teatres privats Espectacles 366 377 284 -25 % Representacions 6.944 6.978 6.905 -1 % Entrades venudes 1.281.308 1.193.636 1.275.093 7 % Espectadors 1.541.672 1.469.053 1.503.578 2 % Oferta 3.202.773 3.055.061 3.352.494 10 % Mitjana diària 222 211 218 3 % % d’ocupació 48 48 45 -3 % TOTAL % de variació 1999 2000 2001 01/00 Teatres públics i privats Espectacles 614 666 587 -12 % Representacions 8.570 8.741 8.700 0 % Taquillatge 4.719.725.953 5.774.326.556 6.451.866.596 12 % Entrades venudes 1.582.457 1.710.348 1.791.730 5 % Espectadors 1.959.174 2.127.865 2.174.580 2 % Oferta 3.902.855 3.984.280 4.332.294 9 % Mitjana diària 229 243 250 3 % % d’ocupació 50 53 50 -3 % Font: Estadística d’Adetca més Teatre Zona Nord Elaboració: Servei d’Informació. Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona 65 Barcelona, ciutat de teatre i dansa Teatres públics 2001 Entrades Mitjana % % ocupació Espectacles Representacions Taquillatge venudes Espectadors Oferta diària ocupació entrades venudes Teatres Gran Teatre del Liceu 44 155 2.181.568.578 262.765 276.218 299.965 1.782 92 88 Teatre Nacional 5 162 153.192.374 64.107 87.953 137.050 543 64 47 Mercat de les Flors (MAC) 25 197 117.188.643 49.726 71.684 115.245 364 62 43 Mercat de les Flors (Gasch) 2 10 389.000 398 625 800 63 70 60 Mercat de les Flors (Ovidi Montllor) 17 144 14.332.425 8.646 19.562 47.768 136 41 38 Teatre Grec 10 27 112.927.625 32.205 37.829 53.669 1.401 70 60 TNC sala petita 4 177 50.271.424 22.664 35.226 59.236 199 59 38 Guasch Teatre 18 266 24.459.494 24.962 32.040 79.639 120 40 31 Teatre Lliure 13 195 35.473.217 18.344 27.710 43.353 142 64 42 Teatre Lliure - Fabià Puigserver 3 23 11.372.045 3.144 7.229 14.202 314 51 22 Teatre Zona Nord 84 103 1.969.400 6.741 21.741 36.050 211 57 19 TNC Tallers 8 116 17.921.979 8.588 18.238 26.070 157 70 33 L’Espai 43 116 12.899.905 8.946 17.633 42.922 152 41 21 Teatre Adrià Gual 9 75 - - 9.086 12.571 121 72 - Convent de Sant Agustí 15 17 6.211.830 2.506 4.188 6.290 246 67 40 CCCB 3 12 3.884.425 2.895 4.086 4.970 341 82 58 TOTAL 303 1.795 2.744.062.364 516.637 671.002 979.800 374 68 53 Font: Estadística d’Adetca més Teatre Zona Nord Elaboració: Servei d’Informació. Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona Rànquing d’espectacles 2001 Entrades Mitjana % Sala Representacions venudes Espectadors Oferta diària d’ocupació Títol de l’obra Una nit d’òpera Teatre Tívoli 187 136.341 146.587 183.447 784 80 La jaula de las locas Teatre Condal 346 108.200 112.315 241.854 325 46 5hombres.com Teate Victòria 168 100.337 110.274 205.632 656 54 Excuses! Teatre Romea 169 76.022 80.863 90.412 478 89 Rubianes, solamente Club Capitol 110 51.827 56.370 57.530 512 98 The Full Monty Teatre Novedades 87 37.694 52.111 145.686 599 36 La Bella Helena Teatre Victòria 102 35.237 47.784 113.104 468 42 A little night Teatre Novedades 90 34.453 41.983 144.904 466 29 Notre Dame de Paris Barcelona Teatre Musical 40 27.437 34.952 98.000 874 36 Terra baixa Teatre Nacional 41 26.200 30.466 35.506 743 86 La Bohème Gran Teatre del Liceu 13 28.513 29.331 29.796 2.256 98 Arte Teatre Tívoli 34 26.886 28.963 38.556 852 75 La mare coratge Teatre Nacional 59 18.651 26.256 48.262 445 54 Bi Mercat de les Flors 48 19.438 26.121 32.888 544 79 Lulú Teatre Nacional 54 15.349 25.288 46.818 468 54 Bodas de sangre Teatre Grec i Romea 72 19.190 25.044 40.489 348 67 Aïda Gran Teatre del Liceu 11 23.961 24.986 25.212 2.271 99 Memòria de l’Institut de Cultura de Barcelona 2001 66 T’estimo, ets perfecte... Teatre Apolo i Teatre Borràs 100 24.600 24.812 88.616 183 30 San Francisco Ballet Gran Teatre del Liceu 12 21.877 22.969 27.504 1.501 82 Uds. se preguntan Villarroel 68 17.860 20.839 35.496 306 59 La muerte de un anarquista Principal 56 17.836 19.605 39.200 350 50 Sopars d’amics Teatre Apolo i Teatre Borràs 81 18.455 19.513 76.035 216 28 Triptyk Mar Bella 16 14.820 18.277 24.704 1.142 74 I Puritani Gran Teatre del Liceu 8 17.471 18.010 18.336 2.251 98 Ubú President Poliorama 29 15.604 17.784 18.752 613 95 Giulio Cesare Gran Teatre del Liceu 8 16.849 17.494 18.336 2.187 95 Tot Lloll Poliorama 66 10.514 17.378 42.768 263 41 Live Teatre Tívoli 12 15.656 17.376 19.836 1.448 88 Daaalí Poliorama 28 12.363 14.989 18.144 535 83 Som i serem Club Capitol II 60 12.485 14.891 17.064 248 87 La increïble Helena Poliorama 29 11.676 14.246 18.792 491 76 La Traviata Gran Teatre del Liceu 7 13.830 14.233 16.044 2.033 89 El Florido Pensil Teatre Borràs 54 10.888 14.183 39.960 263 35 Bailaor Teatre Tívoli 19 10.870 13.928 29.033 733 48 Samson et Dalile Gran Teatre del Liceu 6 13.278 13.684 13.752 2.281 99 Die Zauberflöte Gran Teatre del Liceu 6 13.232 13.633 13.752 2.272 99 23 centímetres Principal 66 10.122 13.408 46.280 203 29 Billy Budd Gran Teatre del Liceu 6 12.890 13.274 13.752 2.212 96 Popcorn Villarroel 79 10.574 13.255 41.238 168 32 Arcipreste Teatre Borràs 68 9.324 13.164 50.320 194 26 La dama enamorada Teatre Nacional (sala petita) 54 9.732 12.704 17.064 235 74 Don Juan de los... Mercat de les Flors (MAC) 36 9.396 12.186 25.926 339 47 Ros i Guill... Poliorama 38 9.191 11.680 24.852 307 47 Don Joan Teatre Grec 10 9.160 11.634 19.860 1.163 58 Diner negre Teatre Borràs 54 6.458 11.494 39.920 213 29 Les Luthiers Teatre Tívoli 11 15.431 11.409 17.193 1.037 94 Revisió anual Teatre Goya 92 7.509 11.409 31.096 124 37 A la cuina amb... Teatreneu I 96 7.616 10.964 34.871 114 31 Amb pedres a les... Teatreneu I 91 7.631 10.365 33.002 114 31 Loco Principal 34 8.375 10.310 23.800 303 43 Criatures Poliorama 25 9.360 10.211 16.275 408 63 Font: Adetca Elaboració: Servei d’Informació. Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona 67 Barcelona, ciutat de teatre i dansa Mercat de les Flors 2001 Sala Maria Aurèlia Capmany Entrades venudes Espectadors % d’ocupació Taquillatge Espectacles (1) Philippe Genty 2.465 2.706 68 6.632.475 Restes Humanes 2.439 3.941 41 5.129.800 Théâtre de Complicité 1.637 2.480 93 4.964.785 La Cuadra de Sevilla 9.396 12.227 47 32.591.198 Théâtre de la Mezzanine 489 1.027 57 1.255.950 Color Dansa 260 913 34 442.660 Cia. Vicente Saez. Danza 157 966 52 337.700 Eco 613 1.556 67 613.000 Cat de Sevilla 609 1.736 41 1.399.160 Marató 1.674 1.734 79 2.497.875 Nederlands Theatre (Grec 01) 2.215 2.885 62 5.768.400 Fulgor (Grec 01) 1.215 1.900 91 3.239.550 Trilogia 70 ( Grec 01) 346 660 92 749.500 Stay human 80 779 97 120.000 VideA 2001 1.627 1.927 53 1.717.500 La Carniceria ”After sun” 297 795 32 423.500 La Carniceria ”Haberos...” 407 964 39 495.200 La Carniceria ”De vegades...” 355 917 38 410.000 Bi-Comediants 19.438 26.920 82 47.706.820 TOTAL 45.719 67.033 62 116.495.073 (1) Espectacles per ordre cronològic. Supermercat 4.899 6.756 52,78 4.899.000 Sala Ovidi Montllor Entrades venudes Espectadors % d’ocupació Taquillatge Espectacles Senza tempo 401 1.045 36 663.375 Iliacan 150 780 24 255.500 Abans d’esmorzar... 430 2.984 42 715.250 Nats Nus 588 1.737 49 970.390 Músiques Místiques 613 746 58 797.125 El somriure... (Mudances) (Grec 01) 427 830 86 929.125 It dansa / O. Teatre Lliure (Grec 01) 545 965 75 1.236.500 Dies de dansa 760 1.220 63 472.000 Equipaje de viajero 731 1.716 27 1.188.775 Mudances 219 667 42 375.375 Pallassos sense Fronteres 1.796 1.946 47 1.679.000 Concert BCN 216 10 90 28 15.000 Albena Prod. / Espai Moma 188 2.131 39 348.300 TOTAL 6.858 16.857 52 9.645.715 Font: Servei d’Informació. Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona Memòria de l’Institut de Cultura de Barcelona 2001 68 Assistents Mercat de les Flors 2001 Assistents Sala M.A.C. (1) 61.588 Teatre O. Montllor (1) 15.062 Grec’01 al Mercat 7.240 Supermercat 6.756 Sala Sebastià Gasch 705 Teatre Virtual 236 Funcions d’òpera ECO escoles 2.432 Tallers escolars 2.118 Cursos per a actors 50 Exposició Metàpolis 907 TOTAL 97.094 (1) Dades sense el Grec’01. Total Mercat de les Flors 1999-2001 1999 (1) 2000 2001 % de variació 01/00 Entrades venudes 27.670 43.911 56.837 29% Espectadors 44.286 64.884 90.646 (2) 40% % d’ocupació 58,80% 54% 54,90% 2% Taquillatge 55.239.010 88.758.535 130.400.788 47% (1) El Mercat de les Flors va tancar des del 27 de juliol al 31 de desembre. (2) 90.646 són els espectadors de la sala MAC, O. Montllor i Supermercat. Amb el total d’assistents a d’altres funcions, són 97.094. Espectadors Mercat de les Flors 100.000 90.000 80.000 70.000 60.000 50.000 40.000 30.000 20.000 10.000 0 99 00 01 69 Barcelona, ciutat de teatre i dansa Barcelona, ciutat de música Barcelona, ciutat de música Els noms més destacats de la música clàssica, del pop-rock i de les músiques avançades han fet estada a Barcelona el 2001. Fins i tot en un mateix dia han coincidit cantants de primera línia com Barbara Hendricks i Jessie Norman. L’any 2001 ha augmentat a Barcelona el nombre d’assistents a manifestacions musicals. Si el 2000 els escenaris de l’Auditori, el Palau de la Música Catalana, els macroconcerts i altres sales es van omplir amb 1.206.730 espectadors, el 2001 ho han fet 1.305.319, Els noms més destacats de cosa que suposa un augment del 8 %. Cal destacar també l’impor- la música clàssica, del pop-rock tant nombre de melòmans que formen part de la gran família de i de les músiques avançades l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, que han fet estada a Barcelona. enguany ha arribat als 9.200 abonats. El 2001 l’Auditori i el nou Liceu ja havien passat el rodatge de les primeres temporades, i han funcionat a bon ritme. Queda pen- dent, però, algun altre projecte en l’àmbit dels equipaments, com el trasllat del Museu de la Música a l’Auditori (al final del 2001 el Museu ha deixat la Casa Quadras per iniciar els treballs de trasllat, amb un sòlid projecte museològic) i l’ampliació del Palau de la Música (el 2001 se n’ha posat la primera pedra). L’any 2001 ha augmentat a En l’àmbit més popular i de carrer, la Festa de la Música d’en- la ciutat el nombre d’assistents guany ha atret 3.000 músics professionals i amateurs. La primera a manifestacions musicals. edició de la B-Parade, l’única desfilada techno que s’ha fet fins ara a Barcelona, va aplegar a Montjuïc unes cinquanta mil persones. Amb la B-Parade, Barcelona s’ha sumat a les altres capitals europe- es que acullen aquesta desfilada musical, com ara Berlín, París, Ginebra, Zuric, Munic. El 2001 ha estat en definitiva un any molt bo per a la música. El circuit de sales i locals de música en viu ha acollit més actuacions que mai i, pel que fa al pop-rock, algun mitjà de comunicació ha qualificat Barcelona com la capital del pop-rock de l’Estat. 71 Barcelona, ciutat de música PROGRAMES DE MÚSICA Banda Municipal La Banda Municipal ha consolidat el Casinet d’Hostafrancs com a seu pròpia i també com a local d’assaig. També s’hi han fet audicions per a escolars, que han mantingut una audiència de 7.000 alumnes. Dins la línia d’actuacions adreçada a normalit- zar les relacions laborals amb els músics de la Banda, s’ha iniciat el procediment per cobrir els llocs vacants. L’any 2001 s’hi han incorporat dos professors i s’ha formalitzat un conveni amb el Conservatori Superior de Música del Liceu, cosa que ha suposat la incorporació a la Banda de qua- tre alumnes en pràctiques. Banda Municipal de Barcelona La formació s’ha posat a la disposició de nous valors, com el compositor Rafael Vargas o el director Alfred Cañamero, amb la finalitat de donar un aire nou al so de la Banda. Aquesta experiència ha conti- nuat en la temporada que ha començat el novembre del 2001, amb directors convidats com J. Caballé, A. Reverté, X. Casademunt i de nou A. Cañamero. Programa de promoció de la música de cobla Els Premis Joaquim Serra, que han esdevingut la fórmula per promoure la composició de noves obres per a cobla, s’han englobat sota el format del Memorial Joaquim Serra, que ha deixat de ser un El Memorial Joaquim Serra ha fet concurs per esdevenir un encàrrec de creació a dos l’encàrrec de noves composicions compositors. Per a aquest any 2001 han estat a dos autors. seleccionats Francesc Burrull i Xavier Pagès. La Cobla Sant Jordi ha continuat exercint el títol de Ciutat de Barcelona sota la direcció de Jordi León. Aquesta formació ha continuat la línia de millora de la qualitat d’interpretació artística. Dins de les activitats que du a terme destaca la recupe- ració d’obres per a cobla que no s’han interpretat mai o que fa molt temps que no s’interpreten. Memòria de l’Institut de Cultura de Barcelona 2001 72 La Festa de la Música El 21 de juny de 2001 es va celebrar la sisena edició de la Festa de la Música, en la qual l’Institut de Cultura actua de promotor. Aquest any han Setanta-tres entitats i estat setanta-set les entitats que han organitzat tres mil músics són la força activitats, seguint l’esperit de la Festa de la de la Festa de la Música. Música a tot Europa des que va començar ara fa vint anys a París. La força de la convocatòria s’ha demostrat molt important: han crescut el nombre d’agents musicals i el nombre de produccions. Tres mil músics, entre professionals i amateurs, han participat en la festa. A tall d’exemple, es poden esmentar pel seu èxit de públic les Dotze hores de Jazz a la plaça d’Espanya organitzades per l’Escola Jam Session, els concerts de l’Institut Francès al carrer de Moià a càrrec de Le Diablo Mariachi i el grup Zaragraf de Nîmes, i espe- cialment la marató organitzada a la plaça de Catalunya per Discos Castelló i les emissores Flaix Back i Flaix FM, seguida per milers de joves entusias- tes de les músiques de les darreres tendències. La participació de les grans institucions musi- cals de la ciutat, com el Gran Teatre del Liceu i el Palau de la Música, ha estat un aspecte destacat per a l’arrelament definitiu de la Festa de la Música. El Consorci de l’Auditori i de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, l’OBC, també han estat protagonistes, juntament Festa de la Música a la Rambla del Raval amb la Federació Catalana d’Entitats Corals, del gran concert de cloenda del Maig Coral del Barcelonès. Tradicionàrius Després de vuit anys de gestió, el Centre Artesà Tradicionàrius (CAT) ha entrat en una fase de con- solidació i d’expansió. El seu cicle emblemàtic Tradicionàrius, que ha celebrat la catorzena edició durant el primer trimestre de l’any, ha aconseguit ser el punt de referència del sector i ha esdevingut el Festival de Música Folk de Barcelona, amb una 73 Barcelona, ciutat de música forta incidència en els mitjans de comunicació, i s’ha establert com a plataforma de presentació al gran públic dels músics i creadors. D’altra banda, s’han obert noves vies de col·laboració amb la resta de l’Estat i s’ha pogut programar, amb el Principat d’Astúries, el cicle “Astúries al CAT”, que s’ha afegit al cicle “Euskal Herria al CAT” D’aquesta manera ha esdevingut una sala de referència per als grups de música folk que volen presentar els seus treballs a Barcelona. El CAT també ha iniciat un procés de col·laboració amb altres espais i sales de Barcelona. Així, ha La Portàtil. FM dins del cicle Tradicionàrius participat en el concert de presentació del músic Kepa Junkera al Palau de la Música Catalana. L’assistència de públic ha estat sensiblement superior a la de l’any passat i s’ha arribat a les onze mil persones. S’han obert noves vies de col·laboració Finalment, cal fer esment de la renovació de amb la resta de l’Estat. l’espai del bar, que tanca un procés d’adequació de l’espai físic del recinte a les necessitats de la programació. SUPORT A INICIATIVES I ENTITATS CULTURALS Les entitats a les quals l’Institut de Cultura ha atorgat una subvenció o amb les quals ha esta- blert un conveni són les següents: Música: subvencions i convenis Entitats Concepte Ibercàmera SA XVII Temporada de concerts Associació Amics de la Música de Barcelona Difusió i Informatiu musical Associació Cultural Activitats Musicals Taller de Músics Subvenció total de projectes Cor Madrigal 50è aniversari del Cor Madrigal Projecte Internacional d’Influències Musicals Projecte Internacional d’Influències Musicals Federació de Cors de Clavé Activitats Euroconcert Temporada musical 2001 Federació Catalana d’Entitats Corals Activitats de la delegació del Barcelonès Federació Catalana d’Entitats Corals XXXVI Jornades Internacionals de Cant Coral Memòria de l’Institut de Cultura de Barcelona 2001 74 Associació CIEM Maria Canals de Barcelona 47è Concurs Internacional d’execució musical Joventuts Musicals Barcelona Activitats de joves intèrprets Fundació Societat i Cultura-Fusic IX Orquestrades de Catalunya Fundació Privada Francesc Viñas 39è Concurs Internacional Francesc Viñas Harlem Jazz Club Cicle concerts “El món a Barcelona” Orquestra de Cambra Catalana Cicle de concerts Phonos Fundació Privada Activitats 2001 Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya Activitats 2001 Associació Catalana de Compositors Activitats i manteniment de l’associació Consell Català de la Música Activitats del Consell Música Fundació Centre Internacional de Música Antiga Temporada de concerts “Arrels i memòria” Institució Cultural del CIC Activitats Orquestra Simfonietta Associació Cantants Intèrprets Prof. Llengua Catalana Circuit de concerts Acústic Acic Music Project SL 33è Festival Internacional de Jazz de Barcelona Music Project SL 12è Festival de Guitarra de Barcelona Associació Cultural Tram Tradicionàrius 2001 Fundació Música Contemporània XVI cicle de música dels segles XX - XXI Advanced Music Sónar 2001 Associació de Música Electroacústica d’Espanya En Red O 2001 - Sounds Associació Orquestra del Caos Sonoscop Gràcia Territori Sonor 5è Festival LEM Associació per a la Promoció i Difusió Música Contemporània Temporada de concerts Barcelona 216 Consejo General de la Música 3a fase projecte Musikiada 2004 Associació Promoció i Acció Musical (PAM) Activitats de l’associació Associació Promoció i Acció Musical (PAM) BAM Import & Export Associació Catalana de l’Orgue Catalogació d’orgues i d’un concert Ribermúsica Activitats (3 projectes) Fundació Privada l’Arjau V Concurs d’Interpretació Musical Barcelona Pipa Club Cicle de jazz Moviment Coral Català Activitats 2001 Josep M. Cardona Moré V Concurs de Cantautors Horta-Guinardó Kali2copia, Associació Cultural Estudi d’harmonització de bars musicals Companyia Carlos Santos SL Manteniment i nova producció Fundació proEscola de Música La Guineu Intercanvi musical Barcelona-Stay Secretariat Entitats Sants, Hostafrancs i la Bordeta Barnasants 2001 75 Barcelona, ciutat de música EQUIPAMENTS I SERVEIS CONSORCIATS L’Auditori Amb l’any 2001, l’Auditori ha arribat al tercer any de funcionament i ha iniciat les obres que han de completar el conjunt de l’equipament: després dels treballs de construcció de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) es començaran aviat els del Museu de la Música i els de la Sala de Cambra. Dins la programació pròpia de concerts, s’ha celebrat la temporada simfònica de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, els cicles de concerts de l’Auditori XXI, el Vuitè Festival de Músiques Contemporànies de Barcelona, els cicles de concerts escolars i familiars del Servei L’OBC a l’Auditori Educatiu de l’Auditori i la programació també nota- Foto: Assumpta Burgués ble de promotors privats. Durant el primer semestre, els cicles temàtics que conformen la programació pròpia de l’Auditori, la temporada Auditori XXI, han arribat a la seva sego- na edició: “Grans pianistes” s’ha dedicat a Frederic Mompou; “Lied i cançó”, a Conxita Badia; “Música L’Auditori ha arribat al tercer any contemporània”, a Robert Gerhard; “Música reli- de funcionament i ha iniciat les obres giosa”, a Joan Cererols; “Música de cambra”, a Pau que han de completar el conjunt Casals, i “Jazz”, a Tete Montoliu. La majoria d’a- de l’equipament. quests concerts, atès el seu format de música de cambra, s’han programat a la Sala Polivalent, que ha atret al llarg del curs un públic que destaca per la seva joventut i formació. Aquest públic s’ha consti- tuït a partir de la difusió en conservatoris, escoles de música i instituts de cultura de la ciutat, de l’acurada política de preus i de la innovadora selecció d’intèr- prets i programes. A aquest públic nombrós i entu- siasta, s’ha afegit una àmplia i positiva resposta de la crítica. El cicle “Música de cambra” dedicat a Pau Casals va exhaurir les localitats de gairebé tots els concerts i va rebre molt bones crítiques. Cal remarcar també els diferents homenatges fets als compositors catalans que han celebrat Memòria de l’Institut de Cultura de Barcelona 2001 76 el 70è aniversari: Joan Guinjoan, Xavier Benguerel i Joaquim Homs (en aquest cas, el 95è), com també al bilbaí Luis de Pablo. En tots els cicles s’ha programat una bona representació d’artistes catalans al costat dels grans noms internacionals. Tots els concerts d’Auditori XXI han estat enre- gistrats per Radio Nacional de España i per Catalunya Música, fet que ha proporcionat a la programació de l’Auditori una difusió que va molt Tots els concerts d’Auditori XXI han més enllà de la ciutat, atesa l’àmplia audiència de estat enregistrats per Radio Nacional Ràdio Clàssica arreu d’Espanya i a través dels de España i per Catalunya Música. canals internacionals. Al mes de gener, el Servei Educatiu de l’Auditori ha posat en marxa la primera programació de tres cicles de concerts: “L’escola va a l’Auditori”, desti- nat a un públic de 2 a 16 anys; el cicle “De l’aula a l’Auditori”, protagonitzat per alumnes de nivell superior de les escoles de música i conservatoris de Catalunya, i els “Cicles familiars”. Com a comple- ment dels concerts, el Servei Educatiu ha editat en col·laboració amb el Departament de Didàctica Concerts en família a l’Auditori Foto: Assumpta Burgués Musical de la Universitat Autònoma de Barcelona els programes de mà i els dossiers pedagògics per als mestres. Així mateix, s’han produït i editat els primers títols d’una col·lecció de discos conte rela- cionats amb els concerts. Finalment, només cal afegir que la Sala Simfònica ha continuat acollint la presentació o celebració de diversos actes. La presentació del programa del Fòrum Universal de les Cultures, Barcelona 2004 ha estat un dels més destacats. L’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) L’any 2001 ha suposat per a l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya la plena integració de la seva activitat a la nova seu de l’Auditori. L’adaptació del treball dels músics a les condicions estructurals de l’edifici ha estat plena i 77 Barcelona, ciutat de música ha anat cada vegada en augment amb el bon rendi- ment del conjunt simfònic. Sens dubte la interpretació al mes de gener de la Vuitena simfonia de Gustav Mahler, coneguda com la Simfonia dels Mil, ha estat l’esdeveniment més important de l’any. Era un repte artístic perseguit durant força temps que no s’havia pogut materialit- zar per la manca de les condicions adequades de l’espai. La Sala Simfònica, en el seu segon any de La Vuitena de Gustav Mahler, el gran funcionament, ha estat l’escenari d’aquest monu- concert de l’any a Barcelona, ha reunit mental concert que ha reunit una OBC amb 125 125 músics, 8 corals amb un total de 310 músics, 8 corals amb un total de 310 cantaires i 8 cantaires i 8 solistes, sota la direcció solistes, tots sota la direcció musical de Salvador musical de Salvador Mas. Mas. La interpretació de l’obra ha aconseguit un extraordinari èxit de públic i de la crítica, i fins al punt que els mitjans de comunicació l’han considerat el gran concert de l’any 2001 a Barcelona. En el capítol encara de la programació, l’any ha aportat l’homenatge a Verdi, amb un concert prota- gonitzat per l’OBC i l’Orfeón Donostiarra, i un altre homenatge a Joaquin Rodrigo, amb una nova inter- pretació del popular Concierto de Aranjuez. El cicle de música d’espectacle ha permès continuar sen- tint les grans bandes sonores del cinema, amb l’a- tractiu, en alguns concerts, que els han dirigit els mateixos creadors, com Elmer Bernstein i Maurice Jarre. La temporada 2001-2002, com ja és habitual, ha tingut com a pòrtic un nova edició del Festival Mozart sota la direcció de Ton Koopman, destacada persona- litat de la interpretació amb criteris històrics. Aquest any el festival ha inclòs en la programació obres de W. A. Mozart, F. J. Haydn i C. Ph. E. Bach. Pel que fa als artistes convidats durant l’any 2001, han col·laborat amb l’OBC figures tan destacades com els pianistes Radu Lupu, Jean-Yves Thibaudet, els violinistes Victoria Mullova, Frank Peter Zimmermann o la soprano Barbara Hendricks, aquesta vegada en un programa dedicat a R. Strauss i G. Mahler. Memòria de l’Institut de Cultura de Barcelona 2001 78 Finalment, cal remarcar en el capítol d’estrenes de l’OBC el Concert per a trombó baix, de Joan Albert Amargós, interpretat per Raúl García, el Concert per a tuba, de Pere Puértolas, interpretat per Pablo Manuel Fernández, i l’estrena a Espanya de la guardonada Asyla, per a gran orquestra, del britànic Thomas Adès. Gran Teatre del Liceu La temporada 2000-2001 del Liceu ha conti- El Liceu ha triplicat, en tres temporades, nuat amb la reaparició d’Edita Gruberova, Josep el nombre d’abonats. Bros i Carlos Álvarez a I Puritani, de Vincenzo Bellini; i amb Rienzi, de Richard Wagner, sota la direcció musical de Sebastian Weigle. Samson et Dalila ha estat protagonitzat per Josep Carreras. Billy Budd de Benjamin Britten, representada al Liceu a l’abril del 2001, El següent títol de la temporada ha estat un amb el cantant Philip Langridge autèntic esdeveniment: Billy Budd, de Benjamin Foto: Bernat Armengué Britten, amb una posada en escena extraordinària de Willy Decker, direcció musical d’Antoni Ros Marbà i un repartiment espectacular encapçalat per Bo Skovhus, Philip Langridge, Eric Halfvarson i Robert Bork. Aida, de Giuseppe Verdi, ha tornat a l’escenari del Liceu amb els històrics decorats de Josep Mestres Cabanes, que han estat restaurats per a aquesta ocasió. Herbert Wernicke ha posat en escena Giulio Cesare, de Georg Friedrich Haendel, i Harry Bicket ha aconseguit de l’Orquestra del Liceu uns resul- tats unànimement elogiats. Del repartiment han sobresortit Ann Murray, Ewa Podles i Ángeles Blancas, que ha estat una autèntica revelació. El ballet de Maurice Béjart i la Compañía Nacional de Danza han tancat la temporada amb gran èxit. El San Francisco Ballet ha estat l’encarregat La Traviata ha estat retransmesa d’inaugurar la temporada 2001-2002 amb Lucia en directe per Internet a un cinema Lacarra com a protagonista d’El llac dels cignes, i a diverses universitats. de Piotr Ilich Txaikovski. D’altra banda, La Bohème, de Giacomo Puccini, ha estat protagonit- zada per María Bayo i Manuel Lanza, sota la direc- 79 Barcelona, ciutat de música ció musical de Bertrand de Billy. Al final del mes d’octubre s’ha exhumat amb gran èxit La Fattucchiera, de Vicenç Cuyàs, l’obra més impor- tant del belcantisme romàntic català, dirigida musicalment per Josep Pons i protagonitzada per Ofèlia Sala. La companyia de la Scala de Milà ha portat al Liceu una fantàstica versió concertant de Macbeth, de Giuseppe Verdi, dirigida per Riccardo Muti. Una altra companyia, l’Opera North, ha estrenat a Espanya Gloriana, de Benjamin Britten, amb una extraordinària posada en escena de Phyllida Lloyd i una protagonista d’excepció: Dame Josephine Barstow. L’estrena al Liceu de La petita guineu astuta, de Leos Janacek, fou segui- da per una Traviata, de Giuseppe Verdi, en què ha debutat Ruth Ann Swenson i ha tornat Joan Pons. Una de les representacions ha estat retransmesa en directe per Internet a un cinema de Barcelona i a diverses universitats, via la xarxa i2CAT (Internet 2 de Catalunya) amb una alta qualitat de Ángeles Blancas interpretant el paper de Cleopatra, a l’ópera imatge i de so. Giulio Cesare, de Georg Friedrich Haendel. Foto: Bernat Armengué Palau de la Música Catalana Les obres d’ampliació i restauració del Palau han continuat al llarg de l’any 2001 seguint el programa establert a l’inici del projecte. El 7 de novembre s’ha col·locat la primera pedra del nou Palau. El nou edifici disposarà d’un auditori soterrat amb capaci- tat per a sis-centes places, un restaurant, una sala social, etc. En alliberar la visió de la planta baixa oberta al carrer, se’n podrà admirar la façana esquerra, amb els vitralls. El cost global del projec- te, de 2.900 milions de pessetes, és finançat pel Ministeri de Cultura, la Fundació Orfeó Català, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona. Com en anys passats, la Fundació Orfeó Català- Palau de la Música Catalana continua sent el pri- Memòria de l’Institut de Cultura de Barcelona 2001 80 mer promotor en l’ocupació de la sala. La seva oferta ha comprès els cicles següents: “Cicle Palau”, de setze concerts, que reuneix les prime- res figures mundials; “Els diumenges al Palau”, concerts de caire popular que tenen lloc els diu- menges a la tarda, cosa que facilita l’assistència El Palau ha incrementat el seu públic d’un nombrós públic de fora de Barcelona; el en 30.000 espectadors. “Primer Palau”, un cicle pensat per donar a conèi- xer artistes novells; el cicle “Cobla, cor i dansa”, dedicat a la música catalana, en els tres àmbits esmentats; els “Concerts simfònics”, realitzats per l’Orquestra Simfònica del Vallès, que se cele- bren els dissabtes a la tarda; “Concert de tarda”, cicle de concerts que tenen lloc els dilluns a la tarda amb un gran èxit donat el preu, horari i pro- gramació. Altres manifestacions destacades han estat englobades en les temporades que han presentat al Palau institucions i entitats diverses: Euroconcert, Ibercàmera, Fundació ”la Caixa”, Festival del Mi- l·lenni, Festival Internacional de Jazz, etc. Pel que fa a l’ocupació, s’ha pogut constatar un augment del 12 % amb relació a l’any anterior, increment que es deu a l’ampliació de l’oferta musical que s’hi ha presentat. El nombre total d’espectadors ha crescut en 30.000. Palau de la Música Entre les figures més destacades que han actuat al Palau de la Música Catalana hi ha la pia- nista Alícia de Larrocha, la New York Philharmonic sota la direcció de Kurt Masur, la NDR-Symphony- Orchestra d’Hamburg sota la direcció de Christoph Eschenbach, la Philharmonia Orchestra sota la La New York Philharmonic i la direcció d’Andras Schiff, la soprano Ainhoa NDR-Symphony-Orchestra d’Hamburg, Arteta, la violinista i directora Victoria Mullova, el dues de les formacions que han actuat violinista Vladimir Spivakov, el pianista Sergei al Palau de la Música. Bezrodnyi, el Concentus Musicus Wien sota la direcció de Nikolaus Harnoncourt, la Detroit Symphony Orchestra amb Neeme Järvi com a director, el violinista Nikolaj Znaider, Maurizio 81 Barcelona, ciutat de música Pollini, Pinchas Zukerman, Maria João Pires, l’Orfeón Donostiarra, Compay Segundo, Vicente Amigo, Pedro Guerra, Rosario Flores, José Luis Perales, Rosana i altres. Imatge de la portada de la revista Catalunya Música/Revista Musical Catalana del mes de desembre del 2001. Col·locació de la primera pedra del Palau del segle XXI. D’esquerra a dreta: Jordi Vilajoana, conseller de Cultura de la Generalitat; Joan Clos, alcalde Barcelona; Luis Alberto de Cuenca, secretari d’Estat del Ministeri de Cultura, i Fèlix Millet, president de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música. (fotomuntatge; fotos de R. Vargas —maqueta— i A. Bofill —grup—) Festival de Músiques Contemporànies, BAM, Sónar, Festival de Jazz i Festival LEM (Vegeu l’apartat de Festivals.) Memòria de l’Institut de Cultura de Barcelona 2001 82 Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya 1999 2000 2001 % de variació 01/00 Concerts de temporada Representacions 93 99 75 -24 % Espectadors 141.879 141.368 140.593 -1 % Mitjana per concert 1.526 1.428 1.875 31 % Oferta 169.143 173.334 164.847 -5 % % d’ocupació 84 77 84 9 % Concerts fora de temporada Representacions 39 42 24 -43 % Espectadors 57.465 31.966 17.375 -46 % TOTAL d’espectadors 199.344 173.334 157.968 -9 % L’Auditori 1999 (1) 2000 2001 % de variació 01/00 Concerts 196 354 274 -23 % Espectadors 230.772 321.090 324.363 1 % Oferta - - 430.346 - % d‘ocupació - - 75 - (1) Inaugurat el 22.3.99. Palau de la Música Catalana 1999 2000 2001 (1) % de variació 01/00 Concerts 305 228 186 -18 % Espectadors 296.713 242.506 271.011 12 % % d’ocupació - - 76 - (1) El Palau va oferir, a més, 66 audicions per a escoles, amb una assistència de 49.500 alumnes. Liceu 1999 2000 2001 % de variació 01/00 Espectacles 24 47 42 -11 % Representacions 74 137 147 7 % Espectadors 117.130 243.280 274.867 13 % Oferta 133.884 255.028 298.116 17 % % d’ocupació 92 95 92 -3 % 83 Barcelona, ciutat de música Espectadors OBC Espectadors Auditori Temporraddaa Fora Ttemppooraraddaa 350.000 160.000 300.000 140.000 250.000 120.000 200.000 100.000 80.000 150.000 60.000 100.000 40.000 50.000 20.000 99 00 01 99 00 01 Espectadors Gran Teatre del Liceu Espectadors Palau de la Música 300.000 350.000 250.000 300.000 250.000 200.000 200.000 150.000 150.000 100.000 100.000 50.000 50.000 99 00 01 99 00 01 Memòria de l’Institut de Cultura de Barcelona 2001 84 Macroconcerts / Macroespectacles 2001 Espai Data Actuacions Espectadors Espectacle Alejandro Sanz Palau Sant Jordi 3-4 i 6 /7/2001 3 48.585 Madonna Palau Sant Jordi 9-10/6/2001 2 37.318 U-2 Palau Sant Jordi 8/8/2001 1 18.000 Depeche Mode Palau Sant Jordi 11/10/2001 1 17.908 Estopa Palau Sant Jordi 9/5/2001 1 17.167 Eric Clapton Palau Sant Jordi 25/2/2001 1 17.037 Homenatge a Bardagí Palau Sant Jordi 28/6/2001 1 12.929 Tom Jones Palau Sant Jordi 27/3/2001 1 9.208 Eros Ramazzotti Palau Sant Jordi 19/7/2001 1 8.628 Roxette Palau Sant Jordi 24/10/2001 1 6.617 Sopa de Cabra Razzmatazz 6/11/2001 1 6.374 Ana Belén y Víctor Manuel Palau Sant Jordi 11/10/2001 1 6.128 Marilyn Manson Palau de la Vall d’Hebron 28/1/2001 1 5.500 Saint-Germain Poble Espanyol 19/7/2001 1 5.300 85 Barcelona, ciutat de música Barcelona, ciutat de festes i tradicions Barcelona, ciutat de festes i tradicions Les festes que s’han organitzat el 2001 a Barcelona han tingut una altíssima participació; tant les festes dels barris —especial- ment el de Gràcia i el de Sants— com les de Sant Jordi, Sant Joan, la Mercè i Santa Eulàlia. La programació d’aquestes dues darreres ha estat pensada per al públic familiar, programació que se suma a les nombroses propostes que ja fa temps que es duen a terme, com ara els actes d’arrel tradicional (gegants, correfocs, etc.). El Carnaval 2001 s’ha celebrat amb una rua més Les festes de la ciutat són llarga i participativa que mai gràcies a la unió de les rues de una rica manifestació de Sants i de Barcelona, que van desfilar des del camp del Barça participació i de diversitat. fins a les Fonts de Montjuïc. Com a novetat del 2001 de les Festes de la Mercè cal destacar “La Mercè de les persones”: el tancament al trànsit del passeig de Gràcia ha permès celebrar-hi concerts i molts actes per a totes les edats que han aprofundit en el vessant més solidari de les festes i hi han permès la presentació de les propostes de les diferents ONG de la ciutat en un ambient distès i festiu. Entre les altres propostes festives que amb els anys tenen més arrelament a la ciutat, hi ha la Festa de la Música, que el 2001 ha significat la implantació d’un nou model, amb la impli- cació dels diferents espais musicals de la ciutat: Liceu, Auditori i Palau de la Música. 87 Barcelona, ciutat de festes i tradicions Festes de la Mercè La Mercè del 2001 ha estat més que mai la La incorporació del passeig de Gràcia “Mercè de les persones”, tant per la presència mas- als espais festius de la Mercè ha estat siva de ciutadans en els múltiples actes, com pel bon un èxit de públic. ambient que ha imperat en la celebració de la festa. Amb el passeig de Gràcia, la Mercè ha doblat el seu espai festiu. El passeig, tancat al trànsit, ha estat escenari de concerts i ha acollit les propostes quoti- dianes de les diferents ONG, que s’han pogut pre- sentar en un ambient distès i festiu. La Mercè Mediterrània ha omplert els carrers de Barcelona de músiques, veus, llums i singularitats festives d’altres parts de la Mediterrània. Propostes vingudes d’Occitània i de la Catalunya Nord (França), del Piamont i l’Umbria (Itàlia), de l’Atles marroquí, de Menorca (illes Balears) i d’Alacant (País Valencià) han delectat petits i grans amb cerca- viles, danses i tota mena de concerts. A més, a la Mercè 2001 la presència mediterrània ha tingut un protagonista molt especial: el Mestral, un cavall menorquí que l’illa Menorca ha regalat a la ciutat de Barcelona. Programa Mercè 2001 de l’artista Miralda Per segon any, el Barcelona Arts de Carrer ha aconseguit el seu objectiu: aplegar espectacles de petit, mitjà i gran format de gran qualitat i diversi- tat. Hi han actuat Amoros et Augustin, Circ Panic, Claret Clown, Pikor Teatro, Trapu Zaharra, Les Goulus Obsessionnels, Compagnie Pyramide, La Barcelona Arts de Carrer ha aplegat Fanfarra, Artonik. El Barcelona Arts de Carrer Off, en espectacles de petit, mitjà i gran format el qual artistes vinguts de diferents països han fet de de gran qualitat i diversitat. la Rambla un espectacle, ha introduït una novetat: els premis Barcelona Arts de Carrer per a Artistes de Barret. Els guanyadors d’aquest festival formaran part de la programació del 2002. Una novetat d’a- questa edició ha estat l’Ona Emergent, un espai obert a tots els artistes que encara no són prou coneguts pel públic. Memòria de l’Institut de Cultura de Barcelona 2001 88 La festa de la tradició és l’eix vertebrador de la Mercè Tradició, aparador constant de la creativitat i la tasca dels col·lectius de cultura popular d’arrel tradicional. El Toc d’inici, les exhibicions castelle- res, la Cavalcada de la Mercè, el Mercèdansa, el Mercèfolk, el Matí de Festa Major, el Concurs de Colles Sardanistes, els Concerts de Cant Coral i de Cobla i moltes més activitats han acostat els barce- lonins a la tradició de la festa. Una de les novetats ha estat l’exposició Gegants, una mostra exhaustiva de tots els gegants de la nostra ciutat. També els gegants han estat el 2001 els protago- nistes de dos llibres: Barcelona a pas de gegants. Guia il·lustrada dels Gegants de Barcelona i Altíssims se-nyors, nobles bèsties, una història fins als nostres dies de la imatgeria festiva històrica i actual de la vella Barcelona. Pel que fa a xifres de participació a la Mercè 2001, el BAM als escenaris de l’Estació de França ha Desfilada de capgrossos a la Via Laietana. Foto: Pep Herrero comptat 30.000 espectadors de pagament en 45 espectacles. En l’actuació de Manu Chao, la plaça de Catalunya s’ha omplert de gom a gom amb 90.000 assistents. Les actuacions de La Oreja de Van Gogh i d’altres al passeig de Gràcia han estat segui- des per més de 70.000 persones. A la plaça de la Catedral han acudit 20.000 espectadors en 45 espectacles gratuïts. La tradicional Gimcana ha registrat la participació de 944 grups de 4 persones i 180.000 persones han vist en directe el Piromusical. Les portes obertes als museus durant les festes han atret més de 23.000 visitants. Finalment, cal esmentar el Festival Pirotècnic, situat a les platges, que, malgrat la pluja, ha ofert els més bells espectacles de llum i color al cel de la ciutat. 89 Barcelona, ciutat de festes i tradicions Cavalcada de Reis La Cavalcada ens ha portat la màgia, la il·lusió i el primer gran espectacle de carrer de l’any. S’ha aprofundit en el concepte artístic i els artistes s’hi han implicat més amb les noves propostes. Els tres reis i els patges han estrenat vestits nous. S’ha presentat el llibre La Nit de Reis, de Judit Pujadó, que recull la història de la festa de Reis a Barcelona. El nombre de ciutadans i ciutadanes que han vist l’espectacle ha superat les 400.000 persones. Els Reis d’Orient rebuts al port per l’alcalde de Barcelona, Joan Clos Festes de Santa Eulàlia L’any 2001, la Festa Major d’Hivern s’ha fet ressò del 400 aniversari del Gegant del Pi. Dins dels actes per commemorar aquest aniversari, s’ha presentat una exposició de Gegants Cen- tenaris de Catalunya que ha reunit una dotzena de les figures més antigues del Principat, d’incalcula- ble valor artístic i patrimonial. Aquesta exposició ha estat visitada per més de cinc mil ciutadans diaris, molts dels quals han felicitat el Gegant del Pi signant en el llibre gegant de l’aniversari. Un cop més, les activitats per al públic infantil han tingut el seu espai en el Jugui-Laia. Petits i grans han pogut gaudir de tota mena de jocs i especta- cles al llarg del cap de setmana en un espai absolu- Cartell de les Festes de Santa Eulàlia tament integrat en el circuit de la festa, la rambla del Raval. El Ball de festa major també ha estat present Per celebrar el 400 aniversari del Gegant en la Laia 2001. La Salseta del Poble Sec ha del Pi, l’exposició Gegants Centenaris de omplert de gom a gom la plaça de Sant Jaume. Catalunya ha reunit una dotzena de les D’altra banda, la música clàssica ha esdevingut un figures més antigues del Principat, referent de la festa d’hivern. El Riber-Laia, ja tota d’incalculable valor artístic i patrimonial. una tradició en aquestes dates al barri de la Ribera, el clàssic concert de la Catedral amb la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona, el concert de ministrils i de cant coral com a cloenda de la Memòria de l’Institut de Cultura de Barcelona 2001 90 Passejada Cívica, han acompanyat novament els barcelonins durant les Festes de Santa Eulàlia. Festa de la Música (Vegeu l’apartat de música.) SUPORT A INICIATIVES I ENTITATS CULTURALS Les entitats a les quals s’ha atorgat subvenció o amb les quals l’Institut de Cultura ha signat un conveni són: Cultura popular: subvencions i convenis Concepte Entitats Coordinadora Colles, Diables i Bestiari de Foc BCN Activitats 2001 Associació de Danses a la Plaça del Rei Els divendres a la plaça del Rei Coordinadora de Geganters Barcelona Manteniment de l’entitat Agrupació Cultural Folklòrica Barcelona Audicions, ballades i concerts de sardanes Colla de Castellers de Barcelona Activitats de l’entitat Agrupació Sardanista Ideal Clavé de Roquetes Celebració Aplec de tardor Esbart Ciutat Comtal ”Amalgama” d’activitats Esbart Català de Dansaires Activitats de l’esbart Associació Coordinadora Colles Gegants i Bestiari Manteniment, conservació i restauració de bestiari Associació Geganters de les Corts Mant., conserv. i activitats comparsa “Visca Picasso” Foment de la Sardana, de Barcelona Divulgació de música de cobla Institut de Promoció de la Cultura Catalana Activitats de l’entitat Castellers de la Vila de Gràcia Activitats castelleres Arca de Noè Rua de l’home dels nassos Associació d’Amics dels Gegants del Pi 400 anys gegants Sta. Maria del Pi Castellers del Poble Sec Activitats castelleres Associació de Geganters de Gràcia III Trobada de Gegants a Gràcia Secretariat d’Entitats Sants, Hostafrancs, la Bordeta Castellers de Sants 91 Barcelona, ciutat de festes i tradicions Barcelona, ciutat de lletres Barcelona, ciutat de lletres Les biblioteques de Barcelona constitueixen uns equipaments culturals clau la missió dels quals és donar suport a la formació permanent dels ciutadans i a l’accés al coneixement. Ara com ara ofereixen uns serveis cada dia més amplis: llibres, revistes, discos, compactes, DVD, CD-ROM, així com activitats de pro- moció de la lectura, horaris nocturns, préstec a domicili per a persones amb problemes de mobilitat, préstec interbiblioteca- ri i també connexió gratuïta a Internet. Del 2000 al 2001, la ciutat ha passat de tenir 22 biblioteques a tenir-ne 25, d’1,8 milions d’usuaris a 2,3 (creixement del 31%), d’1,1 préstecs/habitant/any a 1,4 (creixement del 33%). Aquesta tendència s’evidencia encara més si observem l’evo- Les biblioteques són lució dels darrers quatre anys (1998-2002), en què s’ha doblat l’equipament cultural més la superfície de les biblioteques, que ha passat d’11.083 m2 gran en xarxa de què disposa l’any 1998 a 23.200 m2 l’any 2002. Barcelona. El 2001 s’han estrenat els nous centres del Poble Sec, de la Barceloneta i de Montbau, i s’ha continuat treballant en el pro- jecte del Born. La creació literària a Barcelona ha estat rica i productiva. La indústria editorial ha continuat sent el sector més potent de les indústries culturals de la ciutat. La Setmana del Llibre en Català, la Fira del Llibre de Barcelona, el Saló Internacional del Còmic de Barcelona, la Fira del Llibre Vell i d’Ocasió i els certà- mens habituals a l’entorn del llibre i la literatura han atret un públic molt nombrós. El 2001 s’han complert deu anys de la mort de les escripto- res Maria Aurèlia Capmany i Montserrat Roig. En homenatge a aquests dues autores, i a fi d’ampliar el coneixement sobre les diferents facetes de la seva obra, s’han organitzat conferèn- cies, tertúlies, exposicions, obres de teatre i també lectures a les biblioteques públiques de Barcelona. 93 Barcelona, ciutat de lletres En l’àmbit de la poesia s’està produint un espectacular rellançament del desig de recitar i escoltar poesia. Iniciatives com el Festival de Polipoesia de Barcelona o “No Caduca”, se La indústria editorial ha situen al costat de la reeixida Setmana de la Poesia, que ha continuat sent el sector arribat a la cinquena edició. Barcelona poesia ha constatat, un més potent de les indústries any més, que ja no és estrany que un públic divers ompli una culturals de la ciutat. sala per escoltar la veu dels poetes. El suport a la creació, la dimensió local i alhora internacional, la multiculturalitat, l’en- fortiment de la xarxa poètica i el foment de la lectura són els elements que configuren aquesta trobada anual al voltant de la poesia. Memòria de l’Institut de Cultura de Barcelona 2001 94 PROGRAMES DE LLETRES Programa de suport a les biblioteques L’any 2001 ha marcat una inflexió en el desen- volupament del Pla de Biblioteques aprovat per l’Ajuntament el 1998 amb l’impuls definitiu de dos elements fonamentals en la nova xarxa de biblio- teques públiques de la ciutat: la constitució i po- sada en marxa del Consorci de Biblioteques de Barcelona (entre l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona) i la signatura de l’addendum al conveni entre les tres administracions de l’Estat, que fa possible l’inici de les obres de la Biblioteca Provincial de Barcelona, situada al Born. El 10 de gener de 2001 es va constituir el Consell General del nou Consorci de Biblioteques de El 2001 ha estat un any clau Barcelona, integrat per representants de l’Ajun- en el desenvolupament del tament de Barcelona i la Diputació de Barcelona, Pla de Biblioteques amb la posada institucions que han promogut la seva creació. El en marxa del Consorci que el regeix. Consorci té com a finalitats bàsiques: · Gestionar el sistema bibliotecari de lectura pública de la ciutat. · Desenvolupar el Pla de Biblioteques de Barcelona. Biblioteca Vapor Vell. Foto: Pep Herrero · Representar el sistema bibliotecari de lectura pública de la ciutat. · Gestionar els béns que li siguin adscrits. · Assumir la direcció, formació i gestió dels recur- sos humans. · Garantir que les biblioteques públiques de la ciu- tat prestin els serveis bàsics d’informació, prés- tec i promoció de la lectura, en els termes que recull el Manifest de la UNESCO del 1994. · Adequar les col·leccions i els serveis de les biblio- teques als estàndards fixats en el Mapa de la Lectura Pública i a les necessitats dels usuaris de les biblioteques. · Coordinar les accions i activitats per a la promo- ció de la lectura i la difusió dels serveis de les biblioteques públiques. 95 Barcelona, ciutat de lletres El 7 de febrer es va aprovar el pla d’acció del Consorci per al període 2001-2003, que estableix els objectius relacionats amb l’organització i la posada en marxa del Consorci, el desenvolupa- ment del Pla de Biblioteques 1998-2010, la creació de les actuacions que millorin els serveis que ofe- reixen les biblioteques i, finalment, el disseny d’un pla de comunicació externa de les biblioteques. Al mes de juny se celebrà la reunió de treball anual de la Comissió de Lectura Pública, on es van presentar les tasques desenvolupades pels grups de treball i es van proposar nous àmbits de treball en biblioteques especialitzades, biblioteques escolars, amb l’impuls d’un projecte específic i la creació de Comissions de Lectura Pública als districtes. Estoreta per al ratolí dissenyada per al Pla de Biblioteques La Biblioteca Provincial de Barcelona El conveni signat entre el Ministeri d’Educació, Cultura i Esports, l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat ha establert que el Ministeri es fa càrrec de la rehabilitació i l’adaptació de l’edifici, la Generalitat n’assumeix les despeses de funcio- nament, tant pel que fa al manteniment i al perso- nal com a l’adquisició de fons, i l’Ajuntament, per la seva part, cedeix l’immoble a l’Estat. La Biblioteca Provincial de Barcelona, emplaça- da al Born, complirà una doble funció. Com a biblioteca pública d’àmbit provincial serà el cen- tre receptor del material de dipòsit legal i serà la biblioteca de referència del préstec interbibliote- cari. D’altra banda, com a biblioteca central urba- na gestionarà el sistema de lectura pública de la ciutat i serà el centre de referència pel que fa als serveis d’informació de la ciutat i a la coordinació interinstitucional en la gestió de la lectura pública. Al final d’aquest any, fruit dels treballs arqueo- lògics, han sortit a la llum importants restes dels segles XIV a XVIII que enriqueixen el patrimoni de Memòria de l’Institut de Cultura de Barcelona 2001 96 la ciutat i que poden fer necessari un replanteja- ment del projecte definitiu de la biblioteca o del seu emplaçament. Creixement de la xarxa La nova xarxa de biblioteques públiques de Barcelona ha tingut un creixement exponencial. Actualment té 25 equipaments, dels quals 5 són Disposem de 25 biblioteques amb més de biblioteques de districte (Vapor Vell a Sants- 20.000 m2 (un 81 % més que l’any 1998), el Montjuïc, Miquel Llongueres a les Corts, Mercè nombre d’usuaris de les quals s’ha Rodoreda a Horta-Guinardó, Xavier Benguerel a incrementat un 31 % amb relació al 2000. Sant Martí i la de Nou Barris) i 20 biblioteques de barri. Amb relació a l’ampliació de la xarxa de biblio- teques públiques, durant el 2001 s’han inaugurat les biblioteques de barri de la Barceloneta (Ciutat Vella) i la del Poble Sec Francesc Boix (Sants-Montjuïc) i s’ha ampliat la de Montbau (Horta-Guinardó). Això Nova biblioteca de barri de la Barceloneta (Ciutat Vella) situa el conjunt de la xarxa en 20.000 m2, la qual Foto: Jordi Pol cosa significa un 12 % de creixement respecte a l’any anterior, i un 81 % de creixement acumulat des del 1998, any d’aprovació del pla. També han continuat avançant les obres a les biblioteques que s’obriran l’any 2002: dues biblio- teques de barri, una a Torrent de l’Olla/Travessera de Gràcia (Gràcia) i una altra a Vallvidrera (Sarrià - Sant Gervasi); i una biblioteca de districte, la de Can Fabra a Sant Andreu (trasllat de la biblioteca Ignasi Iglesias). D’altra banda, s’han iniciat, o bé es començaran de manera immediata, les obres de set biblioteques, algunes de les quals són noves i d’altres són amplia- cions de les actuals: biblioteca Bonnemaison, biblio- teca de Fort Pienc, biblioteca de Sant Antoni, biblioteca de la Zona Franca Francesc Candel, biblio- teca de Lesseps, biblioteca del Carmel, biblioteca del Bon Pastor. Els quatre espais que es troben en fase de projecte arquitectònic són: biblioteca de la Sagrada Família, biblioteca d’Horta, biblioteca de Roquetes i biblioteca de Can Saladrigas. 97 Barcelona, ciutat de lletres En els últims tres anys, el nombre d’usuaris també ha experimentat un increment molt signifi- catiu, ja que gairebé s’ha doblat, com també ho han fet els préstecs. El creixement de l’any 2000 al 2001 en referència als usuaris ha estat d’1.773.029 a 2.327.815 (31 %) i en referència als préstecs ha estat d’1.057.653 a 1.409.596 (33 %). Els programes i serveis El Pla de Biblioteques de Barcelona 1998-2010 concep la biblioteca com un centre d’informació cap al coneixement, obert a tothom i que ofereix els suports tecnològics que faciliten la difusió d’a- questa informació, la transmissió de coneixements, Fullet de L’aventura de llegir la formació i l’educació permanent. La biblioteca pública se situa com a centre social, actiu i impul- sor, referent cultural i dinamitzador del territori, adaptat a les demandes informatives, culturals i formatives dels ciutadans. Els programes i serveis que les biblioteques han desenvolupat durant el 2001 tenen en perspectiva aquests objectius. L’aventura de llegir ja és el vuitè any que du a terme activitats per fomentar la lectura, pensades per als infants i per al públic jove i adult. S’han organitzat 309 activitats i hi han assistit un total de 15.568 persones. El programa per a nens ha inclòs activitats com ara “Els contes més curts” (contes sensibles i curio- sos narrats amb petits objectes), “El viatjant de sons” (activitat que presenta diversos instruments musicals), “La balena Lena” (narració dels tres con- tes amb el complement final de trencaclosques i tatuatges), “Contes parranders” (un grup d’anima- ció representa la llegenda de sant Jordi amb la parti- cipació dels nens) i “Històries de rulot i carromato” (el narrador, caracteritzat com el gitano Tio Peret, explica una llegenda de l’Índia). Pel que fa a les activitats adreçades a joves i adults, s’han organitzat diversos cicles temàtics: Memòria de l’Institut de Cultura de Barcelona 2001 98 “La societat modernista”, sobre diverses vessants d’aquest període; “La guerra civil, calidoscopi de literatures”, en què diversos experts han parlat de com han vist aquest conflicte autors de fora d’Espanya; “Viatges solidaris”, una visió de diver- sos països a partir de les ONG que hi treballen; Prop de 140.000 usuaris han “En la pell dels guionistes”, les experiències dels utilitzat els servei d’Internet a escriptors de guions de ràdio, cinema i televisió; les biblioteques municipals. “Clàssics de gènere”, aquesta vegada agrupats per temes (malsons, triangle amorós, intrigues i futurs imperfectes). Aquesta oferta s’ha afegit a les trobades amb escriptors i personatges popu- lars i xerrades sobre exposicions, equipaments culturals i temes d’interès general. Manuel Vicent, Javier Reverte, Jordi Puntí, Javier Cercas, Màrius Serra, Esther Tusquets i Imma Monsó han estat alguns dels escriptors convidats. Dins del capítol de les commemoracions, s’ha fet una trobada per parlar de la vida i l’obra de Montserrat Roig, amb motiu dels deu anys de la seva mort. Als «Aperitius musicals» dels dissabtes al matí, les biblioteques han obert les portes a la música amb un seguit de concerts comentats. Aquestes activitats s’han iniciat a l’octubre-desembre amb un cicle dedicat a la música del renaixement, barroca, modernista i noucentista, en col·labora- ció amb l’Orquestra Virtèlia Simfonietta. S’han continuat duent a terme projectes inno- vadors iniciats uns anys abans, com «El món dels Tovets», activitat que aquest any ha estat acollida en vuit biblioteques (sis l’any passat); els clubs de lectura, que han passat als disset actuals (catorze l’any passat) i que han atret més de 500 persones, i, a més, se n’ha creat un d’específic sobre poesia; i finalment s’ha consolidat el Bibliomercat com a extensió de la biblioteca Garcilaso en una parada Tríptic de Club de Poesia de del mercat Felip II de Sant Andreu. la Biblioteca Mercè Rodoreda L’extensió de serveis també ha estat progres- siva al llarg del 2001. S’ha incorporat el servei 99 Barcelona, ciutat de lletres gratuït a Internet i de correu electrònic amb setan- ta punts de connexió i 139.408 usuaris, el Servei de Préstec a Domicili, adreçat a persones amb mobilitat reduïda, i s’han incrementat els horaris d’obertura al públic, ja que de les 760 hores set- manals de servei públic s’ha passat a les 955, és a dir un 25,66 % més. L’especialització dels fons Un altre element que caracteritza algunes de les biblioteques és que disposen de fons especia- litzats en el propi territori i en una temàtica con- creta. El 2001 s’ha materialitzat l’especialització de la biblioteca de Nou Barris en el tema del circ i la de la biblioteca Vapor Vell en músiques urbanes. Actualment, doncs, hi ha els fons especialitzats següents: — Cultura àrab i urdú, a la biblioteca Sant Pau - Santa Creu. El fons inclou material per a tallers i textos en àrab, català i castellà que parlen del Magrib o que han estat editats en algun país d’aquesta regió nord-africana. Aquesta activitat ha permès que aquesta biblioteca hagi estat acceptada a la Xarxa UNESCO de Biblioteques La Biblioteca de Nou Barris està especialitzada en el tema del circ Foto: Pep Herrero Associades. — La dona, a la biblioteca Bonnemaison. — El noucentisme i Josep Clarà, a la biblioteca Clarà. — El cinema, a la biblioteca Xavier Benguerel, a Les hores d’obertura al públic Sant Martí. han augmentat més d’un 25 %. — Cultura de la pau, a la biblioteca del Poble Sec. — Poesia, a la biblioteca Mercè Rodoreda. — Fons de maquetes de grups de música moderna, a la biblioteca Vapor Vell. Aquest fons es nodreix de les maquetes de grups de música de la ciutat que tenien l’espai Transformadors, el programa de Ràdio 4 “La taverna del llop”, el Centre Cívic “La Bàscula” i el projecte d’Interrock. Actualment, s’està catalogant i digitalizant el fons. Memòria de l’Institut de Cultura de Barcelona 2001 100 — El circ i les arts parateatrals, a la biblioteca de Nou Barris. El circ és una de les activitats culturals més arrelades a Nou Barris, gràcies a la tasca rea- litzada des de l’Ateneu Popular. En sintonia amb aquesta realitat, durant el 2001 s’ha creat un fons documental. A més, s’ha decorat l’espai infantil com si fos la carpa d’un circ. Barcelona poesia. Set dies de poesia a la ciutat Barcelona poesia ha arribat l’any 2001 a la cin- quena edició amb la voluntat de ser una festa de participació. En els últims anys, s’ha constatat que la presència de la poesia en l’oferta cultural de Barcelona ha estat més àmplia, i ja no és estrany que un públic divers ompli una sala per escoltar la veu dels poetes. En l’edició d’aquest any s’ha mantingut en els seus aspectes generals una línia oberta: s’han diversificat els ambients i l’oferta, amb actes per a Recitals poètics dins de Barcelona poesia diferents edats i públics, i s’han inclòs disciplines Fotos: Pep Herrero properes a la poesia que han enriquit la globalitat i l’heterodòxia deliberada a l’hora d’escollir els poetes que n’han format part. Per tot això, una vegada més s’han posat poe- mes al metro i a l’autobús, i s’han fet recitals en espais tan diversos com el Moll de la Fusta, el Jardí de les Drassanes o la plaça de la Virreina, i activi- tats que han anat des d’un recital dedicat a Pedro Salinas en el cinquantenari de la seva mort fins a un homenatge poeticomusical a J. M. Fonollosa o a un recital dedicat a la poesia australiana. S’ha posat en marxa un web, www.bcn.es/barcelona- poesia, amb un innovador apartat sobre els poe- mes al metro. Més de 5.000 persones han assistit als Hi han participat 75 poetes, i hi han fet diversos actes de Barcelona poesia. espectacles tres companyies teatrals i dos grups musicals. S’ha celebrat un debat sobre revistes i publicacions poètiques, i un any més les Jornades de 101 Barcelona, ciutat de lletres Poesia i Mestissatge organitzades per la Universitat de Barcelona s’han inclòs dins del programa. Un total de 4.000 persones han assistit als diferents actes, als quals cal afegir els 1.800 assistents al Festival de Poesia, celebrat al Palau de la Música. Austràlia ha estat el país convidat La dissetena edició del Festival Internacional d’honor del Festival de Poesia. de Poesia de Barcelona ha estat marcada pel canvi en la direcció. Després de la llarga trajectòria d’Àlex Susanna com a director del Festival, el poeta Gabriel Planella, que ha estat codirector de Barcelona poesia. Set dies de poesia a la ciutat des del principi, l’any 1997, ha passat aquest any a assumir-ne la direcció. L’eclecticisme ha estat el fil conductor del Festival, per reflectir l’escriptura poètica en totes les seves formes i variants, amb la inclusió de cre- adors que pertanyen a altres disciplines. En aquest sentit, s’ha variat la presentació escenogràfica que se n’havia fet els últims anys i s’ha optat per una instal·lació multimèdia obra de Montserrat Soto. També com a novetat cal dir que hi ha hagut un país convidat d’honor, que ha estat Austràlia. Els poetes participants han estat Homero Festival de Poesia al Palau. Foto: Pep Herrero Aridjis (Mèxic), Jane ‘Binta’ Breeze (Jamaica), Lionel G. Fogarty (Austràlia), Thomas Kling (Alemanya), Yang Lian (Xina), Dorothy Porter (Austràlia) i els catalans Enric Casassas, Ana M. Moix, Àlex Susanna i Carles Torner. Finalment, també dins el marc de Barcelona poesia ha tingut lloc el lliurament dels premis dels CXLIII Jocs Florals de Barcelona. S’han presentat a concurs cent llibres de poemes. Els llibres guardo- nats han estat: La revolució silenciosa, d’Hèctor Bofill, amb la Flor Natural; Mar, què tinc?, de Susan Buzzi, amb l’Englantina d’Or; i Des d’un altre segle, d’Ivan Tubau, amb la Viola d’Argent. L’acte de lliurament dels premis ha tingut lloc al Saló de Cent i hi ha intervingut Enric Sòria amb la lectura del tradicional “Balanç de l’any poètic”. Memòria de l’Institut de Cultura de Barcelona 2001 102 SUPORT A INICIATIVES I ENTITATS CULTURALS Les entitats a les quals l’Institut de Cultura ha atorgat una subvenció o amb les quals ha esta- blert un conveni són les següents: Lletres: subvencions i convenis Concepte Entitats Centre Català del Pen Club Activitats 2001 Fundació Ausiàs March 30 Premis Octubre Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya II Congrés Int. Fòrum Mediterrani Associació Cultural TransLit Translit 2001 Cambra del Llibre de Catalunya 19a Setmana del llibre en català Associació d’Escriptors en Llengua Catalana II Congrés Int. Fòrum Mediterrani Aula de Poesia de Barcelona Activitats i Jornades de Poesia i Mestissatge PROPOST, Projectes Poètics Sense Títol Activitats: Micronèsia i Festival PROPOSTA FACEPA (Fed. d’Assoc. Culturals i Ed. de Persones Adultes) Tertúlies literàries Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya 8es Jornades Catalanes de Documentació Fundació Ramon Muntaner Edició de 2 volums de l’obra de Josep M. de Sagarra Associació Cultural Revista The Barcelona Review Revista Barcelona Review FICOMIC 19è Saló Internacional del Còmic Mujeres y Letras Jornades de debats poètics Medicus Mundi de Catalunya 4a Marató de contes solidaris Edicions de 1984 Edició de la biografia de Verdaguer Taller d’Història de Gràcia Recerca i difusió de la història local Associació Amics i Amigues Biblioteques Barcelona Dinamització de biblioteques ETANE (Equipo de Trabajo África Negra en la Enseñanza) Taller de literatura negroafricana 103 Barcelona, ciutat de lletres Biblioteques públiques % de % de Documents Usuaris variació Préstecs variació 2001 1999 2000 2001 01/00 1999 2000 2001 01/00 Biblioteques F. Bonnemaison de Verdaguer 25.630 32.208 29.273 38.752 32 % 31.423 33.110 30.981 -6 % La Fraternitat-Barceloneta (1) 16.440 - - 49.908 - - 23.767 - Pere Vila 16.123 15.252 15.229 14.614 -4 % 8.674 10.684 10.049 -6 % Sant Pau-Santa Creu (2) 56.352 166.661 102.949 148.115 44 % 73.081 51.806 64.521 25 % Joan Miró 42.823 191.553 179.628 170.117 -5 % 111.685 111.424 113.220 2 % Lola Anglada 18.012 39.284 34.315 28.430 -17 % 14.471 12.301 15.453 26 % Sofia Barat 19.997 26.017 32.814 97.142 196 % 17.824 19.235 62.137 223 % Francesc Candel 32.425 41.785 34.308 37.272 9 % 16.857 16.741 17.760 6 % Vapor Vell (Laporta Mercader) (3) 47.356 31.388 92.239 270.914 194 % 18.500 42.883 170.331 297 % Francesc Boix (1) 15.154 - - 28.475 - - - 16.879 - Can Rosés 30.480 102.845 69.023 84.977 23 % 59.169 58.300 54.138 -7 % Miquel Llongueras (4) 37.449 - 50.112 216.870 - - 20.182 115.154 471 % Clarà (4) 20.200 - 64.041 86.273 - - 36.710 54.673 49 % Antoni Julià de Campmany 12.272 36.939 32.761 28.380 -13 % 14.983 14.753 15.215 3 % Mercè Rodoreda 47.867 172.638 253.013 267.043 6 % 111.037 168.481 173.591 3 % Montbau-Albert Pérez Baró (1) 14.355 - - 13.715 - - - 5.426 - Les Roquetes 15.737 11.405 11.583 8.296 -28 % 12.085 10.623 8.773 -17 % Canyelles 19.435 11.066 13.518 13.806 2 % 6.302 9.046 8.715 -4 % Torre Llobeta 11.321 18.144 19.414 16.589 -15 % 14.210 11.703 11.043 -6 % Nou Barris 45.979 244.175 250.180 256.525 3 % 149.830 140.128 136.208 -3 % Ignasi Iglésias 47.929 168.122 157.966 148.071 -6 % 107.562 99.949 92.975 -7 % Garcilaso 20.163 77.837 129.759 113.892 -12 % 33.448 67.618 79.289 17 % Ramon d’Alòs-Moner 20.819 28.491 43.834 27.669 -37 % 10.779 15.829 15.166 -4 % Sant Martí de Provençals 22.054 47.716 52.094 49.970 -4 % 19.473 25.517 25.390 0 % Xavier Benguerel 42.009 111.566 104.976 112.000 7 % 66.132 80.640 88.742 10 % TOTAL 698.381 1.575.092 1.773.029 2.327.815 31 % 897.525 1.057.663 1.409.596 33 % (1) Inaugurades l’any 2001. Font: Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona (2) La secció d’adults de la biblioteca de Sant Pau va estar tancada per obres al segon semestre Elaboració: Servei d’Informació. Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona del 2000. El servei de préstec s’ha atès a la sala infantil. (3) Laporta Mercader es va tancar al segon trimestre del 2000 i es va obrir Vapor Vell a l’octubre. (4) Obertes l’any 2000. Biblioteques públiques. Dades globals per dependència Documents Usuaris % de variació Nombre 1999 2000 2001 1999 2000 2001 01/00 Biblioteques Ajuntament-Diputació 25 540.496 633.463 698.381 1.575.092 1.749.937 2.327.815 33 % Fundació ”la Caixa” (1) 6 246.798 254.797 86.816 228.424 169.905 69.074 -59 % TOTAL 31 787.294 888.260 785.197 1.803.516 1.919.842 2.396.889 25 % (1) Les biblioteques de “la Caixa” estan en procés d’integració a la Xarxa de Biblioteques del Consorci de Biblioteques de l’Ajuntament-Diputació. Memòria de l’Institut de Cultura de Barcelona 2001 104 Usuaris biblioteques públiques de Barcelona Préstecs biblioteques públiques de Barcelona 2.500.000 1.600.000 1.400.000 2.000.000 1.200.000 1.500.000 1.000.000 800.000 1.000.000 600.000 400.000 500.000 200.000 Usuaris 99 00 01 Préstecs 99 00 01 Evolució i creixement dels equipaments bibliotecaris 1998 1999 2000 2001 Nombre d’equipaments 18 20 22 25 Total metres quadrats 11.038 13.700 17.800 20.849 % de creixement - 24 30 12 Programa L’aventura de llegir % de variació 1999 2000 2001 01/00 Activitats 329 309 363 17 % Participants 13.546 17.014 17.022 0 % Equipaments 33 33 35 6 % 105 Barcelona, ciutat de les lletres Barcelona, ciutat de cinema Barcelona, ciutat de cinema Barcelona és una ciutat de cinema tant pel que fa a la producció com a l’exhibició. El nombre d’espectadors ha passat dels 11,4 milions el 2000 als 12 milions el 2001, cosa que significa un increment d’un 6 %. Als carrers de Barcelona s’han fet 216 produccions, pràctica- ment el doble de l’any anterior. Molts directors i productors han triat Barcelona, ciutat que els facilita el rodatge: Ventura Pons, Agustí Villaronga, Jaume Balagueró, Eliseo Subiela, Fernando Als carrers de Barcelona Trueba, Peter Greenaway, Alan Parker i Spike Lee. L’any ha con- s’han fet 216 produccions, firmat que Barcelona és una capital important en la producció de pràcticament el doble cinema d’animació i també en la de programes per a les televi- de l’any anterior. sions espanyoles. Ha emergit també com a ciutat de referència en la producció de documentals. La tasca en promoció i en assessorament per a localitzacions de Barcelona Plató ha estat decisiva. La nostra ciutat també ha estat punt de trobada del cinema amb el Festival de Cinema Independent de Barcelona - L’Alterna- tiva, que ja ha arribat a la vuitena edició. Aquest festival, perta- Uns 12 milions d’espectadors nyent a la Plataforma de Festivals de Barcelona, promou el cinema als cinemes de Barcelona. independent en l’àmbit internacional. Finalment, cal destacar que el plenari municipal ha aprovat, en el marc del Projecte 22@, el pla especial que preveu l’em- plaçament als terrenys de Ca l’Aranyó de la ciutat de la Imatge i l’Audiovisual. Aquest equipament esdevindrà una eina essen- cial perquè Barcelona sigui capital de creació de continguts audiovisuals. 107 Barcelona, ciutat de cinema PROGRAMES DE CINEMA Oficina de Barcelona Plató El balanç de l’activitat de Barcelona Plató durant el 2001 ha estat espectacularment positiu. Si el 2000 havia estat un any de referència indiscu- tible en la trajectòria de l’oficina, l’inici del Barcelona ciutat de cinema: mil·lenni ha portat la consolidació de Barcelona els audiovisuals han doblat com a ciutat de cinema. la producció. Barcelona Plató ha assessorat 216 produccions —en les quals també ha col·laborat—, xifra que representa un increment del 83 % respecte de l’e- xercici anterior. Els curtmetratges han estat les produccions més nombroses, seguides dels llarg- metratges de cinema i els documentals. La majoria Nou web de Barcelona Plató són produccions de l’Estat (157), davant de 47 que i primera Guia de producció provenen de l’estranger i 12 coproduccions. audiovisual de Barcelona. Entre els llargmetratges en què Barcelona Plató ha participat amb el seu assessorament des- taquen El embrujo de Shanghai, de Fernando Trueba; Food of love, de Ventura Pons; Faust 5.0, de La Fura dels Baus (on treballava Eduard Fernández, que ha obtingut el premi a la Millor Interpretació Masculina Protagonista als Goya de la darrera edició); El lado oscuro del corazón II, de En construcción, de José Luis Guerín Food and love, de Ventura Pons Memòria de l’Institut de Cultura de Barcelona 2001 108 Eliseo Subiela; Darkness, de Jaume Balagueró; Lisístrata, de Francesc Bellmunt. La sèrie de TVC Temps de silenci ha tramitat algunes de les seves gestions a través de l’oficina Barcelona Plató, com també alguns dels documentals de la sèrie El meu avi, producció de Media Pro per a Televisió de Catalunya. Pel que fa a la potenciació de la comunicació, les dues consecucions principals de Barcelona Plató han estat la posada en marxa del nou web Molts directors i productors han triat www.barcelonafilm.com, que permet tramitar Barcelona: Fernando Trueba, permisos de rodatge on line, consultar la filmogra- Ventura Pons, Jaume Balagueró, fia de la ciutat i accedir a informació de gran utili- Eliseo Subiela, Peter Greenaway i tat per rodar a Barcelona; i l’edició de la primera Alan Parker, entre d’altres Guia de producció audiovisual de Barcelona, que conté un directori audiovisual amb més de 1.300 empreses. Les trobades amb altres film commissions espanyoles han donat com a fruit la constitució de la Asociación Española de Comisionados de Filma- ciones, Cine y Televisión (Spain Film Commission), de la qual Barcelona ocupa la vicepresidència i la secretaria. Ja s’ha rebut el primer compromís de l’Instituto de Comercio Exterior (ICEX) de fer una aportació econòmica per a la confecció d’un web Carles, príncep de Viana, de Sílvia Quer, TVC. Foto: Eduard Olivella Rodatge d’El embrujo de Shangai, de Fernando Trueba 109 Barcelona, ciutat de cinema que agrupi totes les oficines de cinema inscrites a Espanya. L’exercici 2001 de Barcelona Plató ha estat marcat per l’externalització d’una part de les tas- ques de l’oficina, arran de la convocatòria d’un concurs públic guanyat per la productora Paral·lel 40, que ha assumit part de les tasques de gestió. Plataforma de Festivals Creada fa dos anys, els membres de la Plataforma ja han dut a terme un projecte comú: “La ciutat mirada. Barcelona 1952-2000”, projec- cions al CCCB que fan un repàs de cinquanta anys d’història de Barcelona, des del Congrés Eucarístic fins a l’actualitat, amb una visió elaborada i com- plexa. L’Institut de Cultura, a més de donar suport a aquesta iniciativa de la Plataforma, ha col·labo- rant amb cadascuna de les mostres que s’han dut a terme. Festival Internacional de Cinema Independent de Barcelona - L’Alternativa Uns 25.000 espectadors han seguit L’èxit de la vuitena edició del Festival de el festival per descobrir altres mirades Cinema Independent de Barcelona - L’Alternativa i veus, que respecten la independència ha confirmat l’interès del públic per descobrir creativa de l’autor, la innovació, altres mirades, altres veus, que respectin la inde- el risc i el compromís. pendència creativa de l’autor, la innovació, el risc, el compromís ètic i estètic. L’evolució i la fidelitza- ció del públic —25.000 espectadors—, el segui- ment de la crítica i l’interès dels professionals de l’audiovisual han estat el reflex de la confiança envers el festival. S’hi han exhibit aproximadament dues-centes pel·lícules, la gran majoria inèdites, procedents de 35 països, distribuïdes en les 96 sessions confor- mades a partir de les quatre seccions oficials com- petitives (Curtmetratge, Animació, Documental i Llargmetratge) i les nou seccions paral·leles: El desconegut dels coneguts: Alemanya; Das Neue Memòria de l’Institut de Cultura de Barcelona 2001 110 Kino, Homenatge a un productor independent: Marin Karmitz; Veus distants, relats vius: Javier Corcuera; Los Olvidados: Cecilia Bartolomé; Sinergies de la història: els sense papers; Peter Sempel: Outsiders, Music and Dance; Lardux Films; Escoles de cinema del món; i Pantalla Hall. El portal IFN (Independent Film Network) ha permès establir tot un seguit de col·laboracions i intercanvis reflectits en la programació de la Pantalla Hall. La formació ha tingut un paper molt destacat en aquesta edició per mitjà dels tallers Working toge- ther. Creant futur i Música de cinema, amb un impor- tant seguiment. Els professionals també han pogut gaudir de l’excepcional experiència del productor Marin Karmitz i del documentalista Javier Corcuera. Mostra Curt Ficcions Per quart any consecutiu els cinemes Icària Yelmo-Cineplex han organitzat la Mostra Curt Ficcions, en què s’han vist 38 films agrupats per programes temàtics. L’aposta per aquesta mostra ha tingut un balanç molt positiu gràcies al nom- brós públic assistent i a l’expectació que s’ha anat Mostra Curt Ficcions als cinemes Icària Yelmo-Cineplex creant en el sector. El premi al Curtmetratge ha estat per a Women in a train, de Jordi Torregrossa; el premi Europa, per a Post coitum, d’Antonio Molero, i el premi del Públic, per a El tercer rey, d’Iván López. 111 Barcelona, ciutat de cinema Mostra de Cinema Africà de Barcelona Aquesta sisena edició, exhibida a l’Institut Francès de Barcelona, ha incorporat com a nove- tat la cinematografia del nord d’Àfrica. Com a resultat destacable d’aquesta edició, cal ressaltar no solament el ja creixent augment de públic, sinó també l’increment d’espectadors joves i l’as- sistència de públic d’origen africà. La imatge de la Mostra de Cinema Africà Mostra de Cinema Asiàtic de Barcelona El col·lectiu 100.000 Retinas ha celebrat per tercer any consecutiu la Mostra de Cinema Asiàtic de Barcelona, amb més de 35 llargmetratges. Aquesta mostra vol oferir un panorama de les cinematografies de països com el Japó, la Xina, l’Índia, Sri Lanka, el Nepal, Tailàndia, etc., que no A la Mostra de Cinema Asiàtic se solen trobar dins el circuit comercial malgrat de Barcelona s’han presentat més l’èxit obtingut en els festivals internacionals. El de 35 llargmetratges. premi del públic del 2001 ha estat per a la pel·lícu- la xinesa Devils on the Doorstep, de Jiang Wen. L’èxit de públic i de premsa, i l’interès despertat al nostre país i internacionalment han fet palesa la consolidació d’aquesta mostra, que l’any vinent preveu incloure més seccions i augmentar el nom- bre de pel·lícules. Memòria de l’Institut de Cultura de Barcelona 2001 112 Mostra Internacional de Films de Dones Un any més aquesta mostra ha continuat apos- tant per realitzadores molt diverses, amb temàti- ques, cultures i maneres de mirar molt diferents, que han pogut exhibir les seves obres davant d’un públic cada cop més divers i nombrós. Entre les seccions de la Mostra hi ha Panorama, que ofereix les últimes novetats de ficció i de documentals; Àfriques, sessió dedicada a les noves realitzado- res africanes, i De revoltes i alliberaments, que recull les lluites en les quals han participat els col·lectius femenins. Els premis, concedits per votació del públic, han estat els següents: al millor documental, Les glaneurs et la glaneuse, d’Agnès Varda; a la millor ficció, La saison des hommes, de Moufida Tlatli, i al millor curt, Tarde de casting, d’Azucena de la Fuente. Festival Internacional de Cinema Gai i Lèsbic de Barcelona Organitzat per primera vegada per l’Associació Altrament, aquest festival és el primer de l’Estat espanyol que té caràcter competitiu, sense deixar de banda els objectius de fer conèixer films inè- dits, donar suport als cineastes independents i difondre la diversitat. El premi al Llargmetratge ha estat per a Big Eden, de Thomas Bezuga, i el premi al Curtmetratge, per a Jean, d’Anthony Fabian. 113 Barcelona, ciutat de cinema SUPORT A INICIATIVES I ENTITATS CULTURALS Les entitats a les quals l’Institut de Cultura ha atorgat una subvenció o amb les quals ha esta- blert un conveni són les següents: Audiovisuals: subvencions i convenis Concepte Entitats Cooperativa Promotora de Mitjans Audiovisuals 9a Mostra Internacional Films de Dones Cooperativa Promotora de Mitjans Audiovisuals Campanya municipal de cinema La Fàbrica de Cinema Alternatiu VIII Festival de Cinema Ind. - L’Alternativa Associació Cultural l’Ull Anònim Mostra de Cinema Africà de Barcelona FAD Audiovisuals V Premis FAD Sodepau Prep. III Mostra de Cinema i Video Indígena 100.000 Retinas III Mostra Cinema Asiàtic de Barcelona Universitat-Autònoma-Facultat de Comunicació VII Premi Möbius Barcelona Multimèdia OVNI. Observatori Vídeo No Identificat Ovni 2002 i Arxius Ovni Curt Ficcions 4a Mostra de Curtmetratges Associació Com Arts Audiovisuals Barna Observatori Europeu de Televisió Infantil Jordi Martorell Pallisó “Videoscopia”. Com Macabi Barcelona III Festival de Cine Jueu Associació Loop-Lógicas Operaciones Culturales MECAL. Mostra Europea de Curtmetratges a l’Aire Lliure Planeta Med SL IV DocsBarcelona Hugo Antonio Salinas López Docúpolis - 1r Festival Internacional Documental de Barcelona Fundación Contenidos de Creación Activitats de la Fundació Plataforma de Festivals, Cinema, Vídeo i Multimèdia Activitats de la Plataforma Casal Lambda Activitats culturals SOS Racisme III Mostra de Cinema de la Diversitat Cinemes 1999-2001 1999 2000 2001 % de variació 01/00 Nombre de sales 155 184 208 13 % Pel·lícules exhibides 796 802 792 -1 % Taquillatge 8.209.344.970 9.023.906.157 10.238.792.921 13 % Espectadors (1) 10.683.517 11.401.924 12.312.975 8 % (1) Falten dades de Casablanca, Méliès, Arcàdia, Verdi i Icària. Memòria de l’Institut de Cultura de Barcelona 2001 114 Sales de cinema Espectadors 225 14.000.000 10.500.000 150 7.000.000 75 3.500.000 99 00 01 99 00 01 Pel·lícules amb major nombre d’espectadors Espectadors Títol Los otros 410.853 Harry Potter y la piedra filosofal 314.449 Torrente 2: misión en Marbella 299.646 El diario de Bridget Jones 285.704 Chocolat 237.524 El señor de los anillos 224.628 Billy Elliot, quiero bailar 217.663 El planeta de los simios 210.203 Shrek 196.697 El regreso de la momia 196.585 Hannibal 194.135 ¿En qué piensan las mujeres? 189.947 Náufrago 187.018 Amélie 184.859 Moulin Rouge 183.795 La maldición del escorpión de jade 179.249 El protegido 175.915 Lucía y el sexo 147.838 Tigre y dragón 145.662 Los padres de ella 139.959 Pearl Harbor 138.093 Traffic 130.433 Juana la Loca 120.939 115 Barcelona, ciutat de cinema Barcelona, ciutat de festivals Barcelona, ciutat de festivals Dins la programació cultural de la ciutat, els festivals ocupen un lloc destacat. El 8è Festival de Músiques Contemporànies ha presentat nou estrenes i ha destacat per la col·laboració amb els centres de creació contemporània més rellevants de la ciutat. Enguany el Festival s’ha associat amb el LEM de Gràcia Territori Sonor, i aquesta via de cooperació ha comportat un enfortiment mutu dels festivals de música contemporània. I el Sónar, en la seva espectacular trajectòria ascendent, ha superat els 80.000 espectadors. El BAM, gran aparador de música urbana barcelonina, ha tingut com a novetat més important l’ampliació de l’Estació de França amb un segon escenari dedicat, sobretot, a l’escena emergent de bandes locals. El BAM s’ha convertit, per a força grups emergents, Dins la programació cultural en una plataforma de llançament, a més de ser un lloc de trobada de la ciutat, els festivals de les discogràfiques independents. ocupen un lloc destacat. Els festivals especialitzats com el de guitarra, els dos dedi- cats al jazz (Ciutat Vella i Barcelona) i els que ofereixen una visió de la música arreu (Músiques del Món) són cites consolidades que han guanyat nou públic en les últimes edicions. Un altre fes- tival “clàssic”, gairebé amb un quart de segle de vida, és el Festival de Música Antiga de Barcelona, que l’any 2001, en la seva XXIV edició, ha crescut de manera espectacular, tant pel que fa al nombre de concerts com al nombre d’espectadors (35.739). Però, de tots, el festival de més pes és el Grec, que el 2001 ha celebrat els vint-i-cinc anys. En l’edició del 2001 ha rebut la visi- ta de més de cinquanta programadors internacionals, i ha començat a ser una referència de les arts escèniques europees. 117 Barcelona, ciutat de festivals Festival d’Estiu de Barcelona Grec 2001 El model de programació que el director artís- tic del Grec, Borja Sitjà, va començar en l’edició del 2000 ha tingut continuïtat en el festival del 2001. Així el Grec es defineix com un festival de creació, de produccions pròpies i com a festival internacional. Com a festival de creació, el Grec ha apostat per singularitzar-se respecte de la temporada ordinària; i espectacles com Euridice, de Joan Albert Amargós, o Más extraño que el paraíso, de Xavier Albertí, ho corroboren. Les produccions pròpies —29 en total— han augmentat, com també les coproduccions, per tal de donar als cre- adors nacionals i internacionals la possibilitat de presentar els seus nous treballs: Bodas de sangre, Imatge del Grec 2001 dirigit per Ferran Madico, o Unes polaroids explí- cites, dirigit per Josep Maria Mestres, han estat Les xifres del Grec 2001: 50 programadors alguns exemples de coproducció. Com a festival internacionals, 29 produccions pròpies, internacional, el Grec ha fet un pas endavant en 442 representacions i 150.000 espectadors. la seva projecció i s’ha establert com un dels festi- vals de referència a Europa, aparador de les mi- llors creacions escèniques que es fan arreu del món, com les companyies del Teatro Garibaldi di Roda de premsa de Medea al Grec 2001. Michael Cacoyannis, Palermo, del Théâtre Zingaro o les companyies de Núria Espert, Ferran Mascarell i Pepe Sancho dansa Nederlands Dans Theater II i III programa- des durant l’edició d’enguany. Internacionalitzar el festival ha servit, a més, per donar a conèixer l’estat de la creació teatral de dansa i musical que tenim a Barcelona: més de vint responsables o programadors de diversos centres o festivals europeus han estat presents a la nostra ciutat al llarg del festival. Les principals línies d’actuació iniciades al Grec 2000 han presidit també l’edició del 2001: la reducció del nombre d’espectacles i de funcions, la desaparició de la secció oberta i la condensació del calendari han fet possible un festival més Memòria de l’Institut de Cultura de Barcelona 2001 118 entenedor per al públic. Corrobora l’encert d’a- questa nova línia l’augment en la venda d’entra- des amb relació a l’any anterior. El Grec 2001 ha incrementat Des del punt de vista artístic, s’han de remar- el nombre d’entrades venudes. car diversos aspectes del Festival Grec 2001: el Teatre Grec s’ha refermat com a espai principal del festival i com a seu de concerts i de recitals —els concerts de Noa, Estrella Morente i Tomatito y Michel Camilo van exhaurir localitats. El teatre —representat per Bodas de sangre, Don Juan i Medea— ha tingut una gran acollida i algunes representacions han aconseguit un 100 % de l’o- cupació. La nova creació dels “Solos” al Convent de Sant Agustí en l’edició del 2000 ha esdevingut un dels grans encerts de l’edició del 2001. S’hi han pogut sentir grans figures nacionals i internacio- nals, com China Zorrilla, Patrice Chéreau, Carlo Cecchi i Rosa Novell, entre d’altres. Seguint la línia de presentar les arts escèniques d’una ciutat com una forma d’intercanvi cultural, aquesta edició ha mostrat la creació de Buenos Aires: espectacles com El fulgor argentino, del Teatro Popular Catalinas Sur, o Fuera de cuadro, de Triptyk. Théâtre Zingaro. Grec 2001 Javier Daulte, com també les actuacions d’Adriana Varela o Susana Rinaldi, entre d’altres, han estat petites mostres d’aquesta ciutat argentina. Amb un gran èxit de crítica i públic, ha ocupat un espai destacat la primera edició d’In Motion, proposta de creació i d’interactivitat, presentada per Simona Levi del col·lectiu Conservas, al Centre El 25è aniversari del Festival s’ha celebrat de Cultura Contemporània de Barcelona. Durant amb un web i un llibre commemoratius, i quatre dies, el públic ha pogut veure espectacles les accions teatrals de Comediants davant de dansa i de teatre, cinema, gaudir de les el Palau de la Virreina. instal·lacions i de les accions teatrals, passejar i sopar en els diferents espais del CCCB. Un punt i a part ha merescut el 25è aniversari del Festival Grec: un web multimèdia i un llibre comme- moratius, les accions teatrals de Comediants davant 119 Barcelona, ciutat de festivals del Palau de la Virreina i un cicle de debats al Convent de Sant Agustí, han estat les quatre iniciati- ves amb les quals l’Institut de Cultura ha volgut cele- brar el primer quart de segle del Grec. I el Festival també ha continuat creixent a Internet: un total de 33.177 usuaris han consultat la pàgina web www.grec.bcn.es. Finalment, només resta destacar que la imatge i la marca del Grec 2001 ha estat una creació de Guillem Cardona, imatge seleccionada entre 310 propostes rebudes. Jerry González al Poble Espanyol. Grec 2001 Festival de Músiques Contemporànies de Barcelona La vuitena edició del Festival de Músiques Contemporànies de Barcelona ha estat organitzada pel Consorci de l’Auditori i l’Orquestra, amb la col·laboració de l’Institut de Cultura, la Societat General d’Autors i Editors, el Goethe-Institut i el Ministerium für Wissenschaft, Forschung und Kunst Baden-Württemberg. S’han signat convenis de col·laboració amb el Centre Artesà Tradicionàrius, El Festival de Músiques Contemporànies Metrònom, Centre de Cultura Contemporània de de Barcelona i el LEM de Gràcia Territori Barcelona, L’Espai de Dansa i Música de la Generalitat Sonor enguany s’han presentat com a cicles de Catalunya i el Museu d’Art Contemporani de associats: coordinació d’agendes, promoció Barcelona. El festival s’ha associat amb el Festival mútua i coproducció d’un espectacle. LEM de Gràcia Territori Sonor, i ha col·laborat amb el Festival Improvisa i el cicle Avuimúsica de l’Associació Catalana de Compositors. El Festival, amb una durada d’un mes i mig, ha presentat 10 concerts, el 90 % dels quals han estat estrenes. El conjunt de concerts ha tingut una ocu- pació del 75 %, amb un total de 3.736 espectadors. A més, s’han organitzat activitats paral·leles: el X Curs d’Eines de Creació Musical, a càrrec de Walter Zimmermann (organitzat pel Goethe-Institut Inter Nationes, Phonos Fundació Privada i l’Associació Catalana de Compositors), i una masterclass de Memòria de l’Institut de Cultura de Barcelona 2001 120 Dave Douglas a l’Escola Superior de Música de Catalunya, amb una ocupació ambdues activitats del 100 % de les places. El concert d’Arturo Tamayo al davant de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, la presentació del grup Witness de Dave Douglas, Duquende i l’Ensemble Recherche han estat els punts culminants d’aquesta edició, sense oblidar les presentacions destacades de Beñat Achiary i els germans Artze, Josep Maria Balanyà / Walter Quintus, Lluís Vidal Trío / Spanish Brass “Luur-Metalls”, Rova Saxophone Quartet, John Duncan i Barbara Held / Adolf Alcañiz. Duquende va participar en el Festival de Músiques Contemporànies de Barcelona BAM. Festival de Música Independent Foto cedida per Universal Music El BAM ha apostat novament per les propostes innovadores i amb risc del panorama musical actual, amb una varietat estilística que va del flamenc a la música electrònica, passant pel pop- rock, les músiques del món, les fusions mestisses S’ha donat l’oportunitat d’actuar a i el hip-hop. El BAM ha continuat fent-se ressò de grups novells de Barcelona en l’escenari les últimes produccions dels segells discogràfics instal·lat a la rambla del Raval. independents del nostre país. El BAM 2001 ha demostrat que l’escenari de l’Estació de França, amb control de la capacitat El BAM a l’estació de França. Foto: Pep Herrero 121 Barcelona, ciutat de festivals de la instal·lació mitjançant la venda d’entrades, és un lloc idoni per fer-hi concerts, fins i tot amb condicions meteorològiques adverses. L’edició 2001, amb pluja inclosa, ha omplert de públic l’Estació. La programació d’un segon escenari en aquest mateix recinte ha significat una oportunitat per a grups nacionals que ja tenen experiència: Claire Beaus, Driver 8, Songstore, Romodance, Aston, Brazuca Matraca, i Dj Ragnampiza i Baby G Dj. Per tal de donar la possibilitat d’actuar a grups novells, s’ha programat un escenari a la rambla del Raval per a diversos grups de Barcelona: Dax, Sohn, Ex-mundus, Rostro Ameba, Joder Around, Les Philippes. El BAM ha tingut el 2001 una assistència de públic de prop de 50.000 espectadors. El Sónar 2001 ha batut rècord de públic: Sónar 80.000 espectadors. El creixement sostingut d’anys anteriors ha fet necessari trobar un nou espai per al Sónar: de dia ha transcorregut al CCCB i al MACBA, i de nit s’ha celebrat per primer cop a Montjuïc 2, amb un rotund èxit de públic i d’organització: el Festival Internacional de Música Avançada i Art Multi- mèdia ha celebrat la vuitena edició superant els 80.000 espectadors. Al Sónar 2001, hi han participat 411 artistes, procedents de 38 països, que han presentat les tendències més avantguardistes a través de 50 concerts, més de 70 discjòqueis, 90 títols projec- tats a les sessions de SonarCinema i prop de 60 treballs en tots els formats multimèdia. El festival electrònic ha tancat amb el tecno de Jeff Mills i Imatge de la vuitena edició del Sónar Richie Hawtin. Memòria de l’Institut de Cultura de Barcelona 2001 122 Festival Internacional de Jazz de Barcelona El Festival Internacional de Jazz, un dels festi- vals europeus amb més tradició i l’esdeveniment musical amb més repercussió de la tardor cultural de la nostra ciutat, ha celebrat la 33a edició. Als escenaris de l’Auditori, del Palau de la Música i de Luz de Gas, s’ha escoltat la música d’artistes rellevants de l’escena mundial del jazz, al costat dels artistes locals, i sense oblidar els nous valors encara desconeguts. La pianista i can- tant Diana Krall, rebuda amb una ovació, va prota- gonitzar un dels punts àlgids del Festival, com també ho va fer el gospel de The Blind Boys of Alabama. Molt destacables van ser les sessions d’homenatge a dues grans figures del jazz: Tete El Festival Internacional de Jazz de Montoliu i Louis Armstrong, aquest últim a càrrec Barcelona és un dels festivals europeus de la formació La Locomotora Negra. Els nous amb més tradició. valors, la innovació i el desafiament van venir amb Perico Sambeat, Larry Goldings Trio i el joveníssim Albert Sanz, entre d’altres. L’edició del 2001 ha ofert 16 espectacles als quals han assistit 12.402 espectadors. Festival LEM El LEM assoleix el 2001 el format de Festival de Tardor i es reafirma com a festival de música que defuig l’especialització. Aquesta aposta per la diversitat de propostes permet apropar-se indistin- tament tant a projectes electrònics com acústics, estrictament musicals o audiovisuals o paratea- trals i, a més, ofereix al públic un mapa força fidel del panorama internacional de les noves músiques. Un dels èxits més remarcables de l’edició del 2001 ha estat l’off del festival, com a plataforma per a artistes joves i nous projectes. Un dels pro- jectes presentats ha estat posteriorment premiat 123 Barcelona, ciutat de festivals El LEM assoleix el 2001 el format per la SGAE, amb el primer premi d’electroacústi- de Festival de Tardor i es reafirma ca iberoamericà. com a festival de les músiques en Les gires internacionals d’artistes locals que tota la seva diversitat. han participat a l’edició 2001 del LEM i en edicions anteriors s’han multiplicat aquest any i han cobert dos continents. D’altra banda, el LEM ha promogut la creació de la Spanish Network of Autumn Experimental Music and Art Festivals, xarxa que aplega el Festival Periferias a Osca, l’Observatori a València, el Freestyle a Terrassa i el LEM a Barcelona. El públic habitual del festival ha canviat de per- fil en l’edició d’enguany. Tot i que la franja majo- ritària de públic es continua situant en els 50 anys, ha augmentat notòriament el públic menor de 30 anys i el 50 % del públic assistent ha estat proce- dent de països europeus. Imatge gràfica del LEM 2001 Festival de Cinema Independent - L’Alternativa (Vegeu l’apartat de Cinema.) Festival Internacional de Poesia (Vegeu l’apartat de Lletres.) Memòria de l’Institut de Cultura de Barcelona 2001 124 Festivals 1999-2001 1999 2000 2001 Espectacles Espectadors Espectacles Espectadors Espectacles Espectadors Festivals Grec 123 223.794 86 165.967 75 150.740 BAM. Música Independent - 150.000 - 29.843 (1) 58 50.000 Sónar 258 42.620 335 53.628 411 80.251 Tradicionàrius 62 14.275 60 15.000 78 18.000 Jazz Barcelona 18 19.578 14 12.288 16 12.402 Guitarra 11 7.177 9 5.606 13 13.806 L’Alternativa: cinema independent 82 17.000 300 23.000 200 25.000 Músiques contemporànies 17 4.191 12 3.211 10 3.736 Barna Sants 9 2.310 9 1.935 11 2.323 Músiques del món. 15 3.900 15 4.936 15 4.635 Flamenc 8 3.300 6 3.500 6 3.500 Música Antiga ”la Caixa” 21 9.929 47 8.256 184 8.890 Internacional de Poesia 1 800 1 1.300 1 1.400 Jazz Ciutat Vella 98 18.500 - - - - Drap’Art 6 6.000 1 1.000 4 4.800 Titelles - - 20 3.148 - - Docúpolis - - - - 120 10.000 LEM - - - - 64 13.545 Mil·lenni - - - - 3 5.300 TOTAL 729 523.374 915 332.618 1.269 408.328 (1) Aquest any només queden comptabilitzats els espectadors de pagament. Font: Servei d’Informació. Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona Calendari de festivals Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre Tradicionàrius Tradicionàrius Barna Sants Barna Sants Música Antiga ”la Caixa” Música Antiga Internacional de Poesia Poesia Guitarra Guitarra Flamenc Flamenc Grec Grec Sónar Sónar Jazz Ciutat Vella Jazz C.Vella BAM. Música Independent BAM L’Alternativa Cinema Alt. Internacional de Jazz Internacional de Jazz Músiques Contempor. Músiques Contemp. LEM Festival LEM Músiques del Món Músiques del Món Òpera de Butxaca Òpera de Butxaca Titelles (biennal) Titelles Mil·lenni Mil·lenni 125 Barcelona, ciutat de festivals Festival Grec 2001 Entrades % venudes Espectadors d’ocupació Teatre Grec Bodas de sangre 10.849 12.704 71 % Don Juan 9.160 11.630 58 % Medea 3.662 4.130 92 % Noa 2.007 2.033 100 % Estrella Morente 1.814 1.986 100 % Tomatito / M. Camilo 1.806 1.929 98 % Varela / Dominguez 1.073 1.402 71 % Susana Rinaldi 984 1.236 62 % Brad Mehldau 784 907 46 % TOTAL 32.139 37.957 69,85 % Entrades % venudes Espectadors d’ocupació Altres espais Mercat de les Flors 3.776 5.445 73 % Convent de Sant Agustí 2.506 4.218 67 % Convent dels Àngels 1.023 2.495 57 % CCCB 2.895 4.093 81 % Plaça del Rei 6.609 9.393 63 % Poble Espanyol 24.460 26.532 58 % Piscines Picornell 1.684 2.591 21 % Teatres de Barcelona (1) 37.540 53.200 52 % Grec Metropolità 3.031 4.816 43 % TOTAL 83.524 112.783 57 % (1) Espais no municipals. Total Grec 2001 122.858 150.740 Memòria de l’Institut de Cultura de Barcelona 2001 126 Rànquing d’espectacles Festival Grec 2001 El Fulgor argentino In motion Unes polaroids explícites Mort accidental d’un anarquista Woyzeck Medea Enric IV Don Juan Bodas de sangre Triptyk Espectadors 2.000 4.000 6.000 8.000 10.000 12.000 14.000 16.000 18.000 Font: Servei d’Informació. Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona Festival Grec 1999-2001 % de variació % de variació 1999 2000 00/99 2001 01/00 Espectacles 123 86 -43 % 75 -13 % Representacions 743 554 -34 % 442 -20 % Entrades venudes 177.854 119.172 -49 % 122.858 3 % Espectadors d’espectacles de pagament 223.794 165.967 -35 % 150.740 -9 % Espectadors d’espectacles gratuïts 96.072 0 - 0 - TOTAL ESPECTADORS* 319.866 165.967 -93 % 150.740 -9 % *L’any 2000-2001 el Grec ha reduït la seva durada i el nombre d’espectacles i no hi ha hagut espectacles gratuïts. Aquests factors expliquen la diferència d’espectadors respecte de l’any 1999. 127 Barcelona, ciutat de festivals Barcelona, ciutat de diàleg Barcelona, ciutat de diàleg L’Institut de Cultura ha impulsat elements de participació en propostes culturals contemporànies provinents dels llocs d’ori- gen dels immigrants, propostes que afavoreixen el diàleg cultu- ral i el coneixement mutus. Barcelona Arts de Carrer, celebrada en el marc de les Festes de la Mercè, és una aposta en aquest sentit. També s’ha propiciat l’acostament entre les cultures d’Espanya amb activitats com l’homenatge a la cultura gallega i la celebració, per primera vegada a Barcelona, de la Feria de S’han impulsat activitats que Abril de Catalunya. La platja de la Nova Mar Bella, al districte afavoreixen el diàleg cultural de Sant Martí, va aplegar gairebé un milió de persones per cele- i el coneixement mutu amb brar-hi aquesta festa tan arrelada a la cultura d’Andalusia. relació als llocs d’origen dels El Festival de Poesia, en què participen rapsodes d’arreu del immigrants i amb les cultures món, ha tingut la paraula com a element de convivència. d’Espanya. La Trobada Internacional per la Pau de la Comunitat de Sant Egidi ha convertit Barcelona en punt de confluència entre reli- gions; amb el títol “Les fronteres del diàleg. Religions i civilitza- cions en el nou segle”, ha estat un bon precedent del Fòrum 2004. Finalment, l’exposició Barcelona, mosaic de cultures, al Convent dels Àngels, ha proposat una lectura actualitzada de la diversa realitat social de Barcelona, i per extensió de Catalunya. I el pla estratègic del sector cultural de Barcelona ha conti- nuat avançant amb pas decidit en la implantació de projectes. 129 Barcelona, ciutat de diàleg Pla estratègic del sector cultural de Barcelona El procés d’implantació del pla estratègic dut a terme per les organitzacions culturals privades, socials i públiques de la ciutat ha continuat avançant. Entre els projectes que s’han treballat en el decurs de l’any 2001 cal destacar la triennal Barcelona Art Report, la posada en marxa de l’Espai de Lletres, al Pati Llimona, els primers acords de finançament de projectes culturals mit- jançant el fons de capital risc de Barcelona Emprèn i l’Institut de Cultura, l’augment de la pro- jecció dels museus de la ciutat o la projecció con- junta de les activitats culturals als districtes mitjançant els programes + a prop. L’any 2001 els agents culturals de la ciutat han estat preparant projectes que tindran projecció mediàtica durant el 2002, com el Canal Cultura, la Carta de Drets i Deures Culturals o l’Any Internacional Gaudí 2002, o més enllà, com el Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004. Finalment, el pla estratègic del sector cultural s’ha dotat aquest any 2001 d’una eina de comuni- cació mensual, la revista digital Comunitat Cultura. La revista s’estructura en tres seccions: “Actuar” informa del desenvolupament dels pro- jectes del pla estratègic, “Pensar” consta d’un article de reflexió i “Contrastar” mira el món i assenyala projectes urbans d’interès. Comunitat Cultura arriba cada mes al correu electrònic de les subscriptores i els subscriptors; i es publica a www.bcn.es/comunitatcultura, on també es poden consultar tots els exemplars apareguts. La subscripció gratuïta es pot fer en línia o per correu electrònic a accentcultura@mail.bcn.es. Memòria de l’Institut de Cultura de Barcelona 2001 130 Premis Ciutat de Barcelona Els Premis Ciutat de Barcelona atorgats per l’Ajuntament en setze àmbits diferents de la cultu- ra són en reconeixement de la creació i de la inves- tigació més destacades i realitzades durant l’any a la ciutat. Els Premis Ciutat de Barcelona 2000, lliu- rats al febrer de 2001, han estat els següents: Arts Escèniques a Manel Barceló, per la seva interpretació en l’espectacle Shylock. Miquel Batllori rebent el Premi de mans de l’alcalde Arts Plàstiques a Zush, perquè ha aconseguit crear, acompa- nyat d’Albert Porta des del 1968, un univers inequívocament personal que s’ha posat de Literatura en Llengua Catalana manifest en el curs de l’any a les exposicions a Miquel Batllori, per l’obra Records de quasi que li han dedicat, entre d’altres, el Museu un segle, pel seu valor estilístic, vital, docu- d’Art Contemporani de Barcelona i el Museo mental i intel·lectual. Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid. Literatura en Llengua Castellana Audiovisuals a Enrique Vila-Matas, pel llibre Bartleby y a Marta Esteban i Cesc Gay, per la producció i la compañía, ja que amb la seva qualitat justifica direcció respectivament de la pel·lícula Kràmpack, la confluència en la màxima voluntat artística per la vitalitat que demostra en la captació cinema- de la narrativa i l’assaig. togràfica del món dels adolescents. Mitjans de Comunicació en Premsa Escrita Música a Ramon Besa, per les cròniques i les anàlisis a Barcelona 216, per la seva trajectòria en la publicades a El País sobre el procés de relleu a difusió del repertori contemporani, que l’any la presidència del Futbol Club Barcelona, com 2000 s’ha materialitzat especialment en la inter- a exponent d’un periodisme esportiu de rigor. pretació de Metròpolis, de Martín Matalón, a l’Auditori de Barcelona, i en l’enregistrament Mitjans de Comunicació en Ràdio i Televisió discogràfic de l’obra de cambra de Robert a Miquel Giménez, pel programa Sospitosos Gerhard. habituals emès per Televisió Espanyola a Catalunya el 22 de novembre després de l’as- Traducció en Llengua Catalana sassinat d’Ernest Lluch. El jurat destaca l’ex- a Francesc Parcerisas, per Un esborrany de cel·lència professional i la capacitat de reacció XXX cantos, d’Ezra Pound, per la sàvia conjun- que va demostrar el guardonat davant l’assas- ció entre fidelitat al text i veu personal. sinat d’Ernest Lluch. Miquel Giménez va capgi- 131 Barcelona, ciutat de diàleg rar l’estructura habitual del seu programa Investigació Científica d’humor, convertint-lo en un monòleg improvi- a Josep Maria Paredes, del Departament sat de vint-i-set minuts a l’entorn de la figura d’Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Lluch; va connectar amb el sentiment de la de Barcelona, per la descripció d’un micro- societat catalana, colpida per l’impacte de quàsar emissor de raigs gamma d’alta ener- la notícia, i va crear un instant d’emoció televi- gia al sistema binari LS-5039 de la nostra siva que perdura més enllà de la immediatesa galàxia. Es tracta d’un objecte estel·lar amb del moment. propietats singulars que permeten afegir noves dades molt rellevants per als models de l’origen Agustí Duran i Sanpere d’Història de Barcelona de l’Univers i la física fonamental de partícules. a Ferran Aisa, pel llibre Una història de Barcelona. Ateneu Enciclopèdic Popular Investigació Tecnològica (1902-1999), perquè fa una aportació remarca- a l’equip investigador de radiometria integrat ble a la història d’una institució cabdal de la per Javier Bará, Adriano Campos, Ignasi cultura popular barcelonina del segle XX. Corbella, Núria Duffo, Francesc Torres i Mercè Vall-llosera, del Departament de Teoria del Arquitectura i Urbanisme Senyal i Comunicacions de la Universitat a Josep Martorell, Oriol Bohigas i David Mackay, Politècnica de Catalunya, pel projecte de l’estudi MBM, per la reestructuració de la MIRAS/SMOS, primer radiòmetre en l’àmbit caserna de Roger de Llúria com a edifici uni- mundial de detecció per recepció per a l’ob- versitari. El jurat ha valorat l’interès d’una servació de la Terra. Aquest radiòmetre ha intervenció heterodoxa per resoldre arquitectò- estat dissenyat totalment per aquest equip nicament un programa acadèmic rigorós, i investigador i incorpora nous elements d’e- també la capacitat d’integrar nous paradigmes lectrònica, antenes i processament del senyal. experimentals del debat contemporani. El pro- jecte du a terme un seguit d’intervencions deci- Multimèdia dides que revaloren una arquitectura anodina, a la publicació electrònica en.red.ando, per que d’aquesta manera esdevé una empremta haver articulat, amb visió de futur, un espai urbana rellevant. de reflexió i de debat sobre les noves formes de comunicació. Disseny a Juan Montenegro, per la guia B-Guided, que Projecció Internacional de la Ciutat de Barcelona ofereix periòdicament una visió innovadora, a Alícia de Larrocha, per la seva llarga tra- alternativa i inèdita de les activitats locals de jectòria de concerts a favor de la música i dels Barcelona, Madrid i Bilbao, perquè és una ini- compositors catalans. Aquest any s’escau el ciativa cosmopolita, amb un concepte gràfic i centenari de la fundació de l’Acadèmia Frank de contingut totalment contemporani. Marshall, de la qual és directora. Memòria de l’Institut de Cultura de Barcelona 2001 132 Medalles al mèrit artístic i científic Joan Perucho Les persones i entitats distingides amb la meda- medalla al mèrit artístic lla al mèrit artístic, científic o cultural durant l’any per la seva reconeguda trajectòria en el camp de 2001, segons acord del Consell Plenari de la creació literària i en el de la creació poètica, l’Ajuntament de Barcelona, han estat: per la seva innegable ciutadania barcelonina i per la seva defensa de la cultura i la llengua catalanes Anna Ricci al llarg d’una vida creativa summament prolífica. medalla al mèrit artístic per la seva inquieta carrera com a cantant, que Diari Avui la portà a interpretar un amplíssim repertori, medalla al mèrit cultural especialment de la música d’avantguarda, i per en reconeixement dels professionals del perio- la seva tasca de difusió arreu del món dels com- disme que al llarg dels últims vint-i-cinc anys positors contemporanis catalans. han fet possible l’aparició i la continuïtat del que va ser el primer diari en català després de la Revista El Ciervo guerra civil; i així mateix en reconeixement de medalla al mèrit cultural la importància cabdal que ha tingut en el procés pels cinquanta anys de defensa activa de la lli- de normalització de la llengua catalana. bertat d’expressió i de contribució a la construc- ció d’una societat democràtica i respectuosa Revista Cavall Fort amb la diversitat ideològica. medalla al mèrit cultural pels quaranta anys que aquesta revista ha dedicat Joan Grijalbo als lectors infantils i juvenils; perquè al costat de medalla al mèrit cultural l’entreteniment ha mantingut una clara vocació per la seva tasca emprenedora i divulgadora de la pedagògica i perquè ha estat alhora plataforma cultura en l’àmbit editorial, feta inicialment des de creadors tant del camp de les lletres com de les de la dificultat de l’exili; per la inequívoca volun- arts plàstiques, i instrument difusor de la llengua i tat de vincular la seva feina editorial amb la ciutat la cultura catalanes. de Barcelona; per la seva arrelada convicció de fomentar la difusió de la literatura i la cultura Ràdio 4 - Ràdio Nacional d’Espanya a Catalunya catalana i espanyola arreu de l’Amèrica Llatina. medalla al mèrit cultural per la contribució dels seus professionals als vint- Joan Oró i-cinc anys d’emissió continuada en llengua cata- medalla al mèrit científic lana, que l’han convertida en l’emissora pública pel seu treball, reconegut internacionalment, pionera i en un agent bàsic de normalització lin- d’investigació en el camp de la bioquímica i de güística. la biofísica aplicades a projectes d’exploració espacial; per la seva col·laboració en els plans Medalla de la Ciutat de desenvolupament energètic i en l’estudi de a l’Escola Tècnica d’Arquitectura de Barcelona i fonts alternatives d’energia a Catalunya. al Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya. 133 Barcelona, ciutat de diàleg Converses a Barcelona En ocasió del centenari del naixement de l’es- criptor francès André Malraux, i considerant l’especial relació que va tenir amb Barcelona, ja que va ser present a la nostra ciutat durant la gue- rra civil dirigint la pel·lícula Sierra de Teruel, basa- da en la seva novel·la L’Espoir (L’esperança), s’ha realitzat un cicle de Converses a Barcelona titulat “André Malraux: glòria o misèria”. El cicle, orga- nitzat en col·laboració amb l’Institut Francès, ha Converses a Barcelona. Sessió sobre André Malraux despertat l’interès del públic i ha aconseguit a l’Institut Francès actualitzar la figura de Malraux en el debat cultu- ral actual a Barcelona. Onze de Setembre Com ja és tradicional, amb motiu de la celebra- ció de la Diada Nacional de Catalunya, l’Ajunta- ment de Barcelona ha organitzat una conferència al Saló de Cent a càrrec d’un destacat historiador sobre algun aspecte relacionat amb la història de Catalunya. La conferència d’aquest any ha estat pronunciada per Josep Maria Salrach, professor d’història medieval de la Universitat Pompeu Fabra, amb el títol “Barcelona i Europa ara fa mil dos-cents anys”. Trobada de Sant Egidi Amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, s’ha cele- brat a Barcelona els dies 2, 3 i 4 de setembre la Trobada Internacional per la Pau de diàleg interreli- giós, promoguda anualment per la Comunitat de Sant Egidi, aquest any amb el títol “Les fronteres del diàleg. Religions i civilitzacions en el nou segle”. Els actes han tingut un seguiment massiu a Barcelona i han contribuït a afermar la ciutat com a seu de la cultura de la pau i del diàleg, element que es pretén que sigui en l’horitzó del Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004. Memòria de l’Institut de Cultura de Barcelona 2001 134 Tecnologies de la informació i la comunicació a Barcelona Barcelona té l’índex més alt de connexió a Internet de totes les ciutats d’Espanya (l’utilitzen el 37 % de barcelonins, mentre que la mitjana espanyola és del 20 %). Però Internet és tan sols un indicador, perquè Barcelona va molt més enllà en l’ús de les noves tecnologies d’informació i comunicació (TIC). Així, propostes culturals que utilitzen les noves tecnologies han tingut resultats innovadors el 2001, com és el cas de Metàpolis, Art Futura i On Line Flash Film Festival. Al llarg del 2001, l’Institut de Cultura ha dut a De les quinze millors pràctiques europees terme amb resultats satisfactoris múltiples inicia- en els àmbits de la cultura i les TIC cinc tives de TIC que obren camí per a la futura implan- corresponen a Barcelona, i han estat tació del Canal Cultura. impulsades per l’Institut de Cultura. En aquest context digital, l’Institut de Cultura té l’objectiu de liderar i ressaltar la rica oferta cul- tural de la ciutat, impulsar la indústria local mul- timèdia i usar els mercats i els canals enfortits per les noves tecnologies. De les quinze millors pràctiques europees en els àmbits de la cultura i les TIC, seleccionades per la xarxa Eurociutats, cinc corresponen a Barcelona, i han estat impulsades per l’Institut de Cultura. Són Agenda Cultural 2001 en CD-Card. Finalista del Premi Moebius de Multimèdia aquestes: · L’edició d’un CD-Card (CD-ROM en format de targeta de crèdit) multimèdia que conté l’a- genda cultural de la ciutat, imatges, arxius de so de poesia i música, un mapa navegable de la ciutat amb els equipaments culturals i múlti- ples enllaços a Internet. · La consolidació d’Internet a les biblioteques, que disposen de connexió gratuïta per a ús del públic i un web propi amb informació actualit- zada, accés als catàlegs de la xarxa, guies de lectura, etc. · Informació de la Festa Major a través de telèfon mòbil (WAP), l’any 2000. 135 Barcelona, ciutat de diàleg · Teatre virtual al Mercat de les Flors (una repre- sentació en cinc actes: els quatre primers, per Internet). A més de la informació digital, la · Web de l’Institut de Cultura (www.bcn.es/cul- informació personalitzada, via oficines tura) que actua com a portal de la cultura de i fires, continua sent un element clau Barcelona, i té nombroses webs sectorials (el de la difusió cultural. web de l’ICUB l’any 2001 ha registrat 897.722 pàgines vistes i 147.135 usuaris). Estand de l’Institut de Cultura a Fires Memòria de l’Institut de Cultura de Barcelona 2001 136 SUPORT A INICIATIVES I ENTITATS CULTURALS Com és habitual, l’Institut de Cultura ha fet una convocatòria de subvencions adreçada a entitats i associacions culturals. Les quantitats atorgades l’any 2001 i distribuïdes per àmbits temàtics són les següents: Subvencions atorgades 2001 Música Altres 25 % 4 % Audiovisuals 10 % Cultura popular 3 % Lletres 5 % Arts escèniques 41 % Arts plàstiques 12 % Subvencions a entitats i associacions culturals 1999-2001 1999 2000 2001 % de variació Entitats Import Entitats Import Entitats Import 01/00 Àmbit Arts escèniques 58 156.550.000 60 162.600.000 63 177.120.000 9 % Arts plàstiques 16 45.100.000 17 49.100.000 22 51.600.000 5 % Lletres 13 19.800.000 13 20.100.000 19 20.280.000 1 % Cultura popular 16 12.300.000 17 10.450.000 18 10.750.000 3 % Audiovisuals 13 31.050.000 12 27.800.000 20 40.350.000 45 % Música 40 105.300.000 44 105.600.000 44 107.350.000 2 % Altres 16 15.500.000 21 17.200.000 18 15.250.000 -11 % TOTAL 172 385.600.000 184 392.850.000 204 422.700.000 8 % 137 Barcelona, ciutat de diàleg Subvencions atorgades per l’Institut de Cultura de Barcelona a consorcis i entitats culturals 2001 Import Entitat Auditori i OBC 610.000.000 Biblioteca Pública Arús 14.000.000 Centre de Cultura Contemporània (CCCB) 316.500.000 Col·lecció Thyssen-Bornemisza 10.000.000 Fundació Antoni Tàpies 50.000.000 Fundació Joan Miró 102.500.000 Institut d’Humanitats 5.400.000 Teatre Lliure 150.000.000 Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) 668.049.481 Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) 805.798.998 Normalització Lingüística 155.000.000 Palau de la Música Catalana 69.062.501 Gran Teatre del Liceu 1.106.706.081 Consorci Rehabilitació sales teatrals 25.000.000 TOTAL 4.088.017.061 Subvencions a consorcis i entitats culturals 1999-2001 1999 2000 2001 % de variació Entitats Import Entitats Import Entitats Import 00/99 Subvencions a consorcis i entitats culturals 22 2.516.374.000 15 3.580.553.644 14 4.088.017.061 14 % Font: Servei d’Informació. Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona Memòria de l’Institut de Cultura de Barcelona 2001 138 Usuaris Oficina d’Informació Consultes Oficina d’Informació 160.000 60.000 140.000 50.000 120.000 40.000 100.000 80.000 30.000 60.000 20.000 40.000 10.000 20.000 99 00 01 99 00 01 Nombre d’accessos a pàgines web www.bcn.es/cultura 1999-2001 Web www.bcn.es/cultura 2001 5.000.000 1.000.000 897.722 4.500.000 4.340.433 900.000 4.000.000 800.000 3.500.000 700.000 3.000.000 600.000 2.457.085 2.500.000 500.000 2.000.000 400.000 1.500.000 300.000 1.000.000 820.461 200.000 147.135 500.000 100.000 99 00 01 Usuaris Pàgines vistes 139 Barcelona, ciutat de diàleg Els districtes de Barcelona, fan cultura Els districtes de Barcelona fan cultura La presència de les activitats culturals creix cada vegada més als diferents districtes de la ciutat tant pel que fa a l’oferta com a la participació. Mitjançant els equipaments més propers al ciutadà (centres cívics, biblioteques…), sovint amb la col·laboració de l’extensa i rica xarxa associativa formada per entitats culturals amb llarga història i arrelament als barris, la vida cultural dels districtes és dinàmica i participativa. Els programes concertats entre l’Institut i els districtes per a La sèrie dels «+ a prop» la promoció de projectes culturals es caracteritzen per la impli- s’ha completat amb un nou cació en el territori i el seu caràcter innovador. Durant l’any 2001 programa de Teatre+a prop. s’ha donat impuls al projecte Geografies urbanes, a la presència de l’art contemporani en l’espai públic, al districte de Sant Martí, i s’ha continuat donant suport als projectes concertats de l’any anterior. De les activitats transversals realitzades als districtes, l’any 2001 s’ha completat la sèrie dels «+ a prop» amb la publicació d’un nou programa de Teatre + a prop. Així, s’han programat activitats culturals als districtes dins la sèrie «+ a prop» en els àmbits de l’art contemporani, la dansa, els espectacles infantils, S’ha desenvolupat el la música clàssica, les músiques urbanes i el teatre. programa Independències D’altra banda, al llarg de l’any s’ha desenvolupat el progra- com un recorregut per ma Independències, com un recorregut per difondre el treball de difondre el treball de col·lectius col·lectius i els projectes culturals que es duen a terme a i projectes culturals. Barcelona. S’han fet projectes que han destacat pel risc en les programacions i els processos de creació i participació. També s’ha posat en funcionament l’Espai de Lletres, format per les associacions d’escriptors, i en col·laboració amb l’Institut de Cultura. Formen part de l’Espai de Lletres el Centre Català del Pen Club, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i l’Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana. 141 Els districtes de Barcelona fan cultura Ciutat Vella El programa cultural s’ha desenvolupat en tres eixos: els equipaments culturals —centres cívics i biblioteques—, els projectes coproduïts amb enti- tats o grups del districte, i el suport a les iniciati- ves culturals de ciutat que tenen lloc a Ciutat Vella. Als centres cívics i a les biblioteques s’han presentat mostres d’art contemporani: la del Un nou equipament guanyat per al Convent dels Àngels i la de la Barceloneta, la districte: la biblioteca de la Barceloneta - Mostra de Teatre al Raval, els tallers oberts i les La Fraternitat, un espai històric, singular programacions de l’estiu. Els projectes produïts i modernista. pel districte han estat el Festival de Flamenc, el Festival de Jazz, Ribermúsica, etc. Les iniciatives culturals de ciutat es poden agru- par en tres blocs: els projectes de grans institucions culturals, com el CCCB, el MACBA o el mateix Institut de Cultura, que es realitzen a Ciutat Vella; els projectes de fundacions, instituts i associacions d’àmbit ciutadà —Dia de la Dansa, la Marató de Contes Solidaris, diades castelleres, aplecs de sar- danes, el Tapís Memorial Internacional de la Sida, etc.—; i els projectes que impliquen col·lectius del districte —Circuit, Art i moda, Música al metro, Danses a la plaça del Rei, BAC (Barcelona Accions Contemporànies). Com a fet significatiu de l’any destaca la inau- guració d’un nou equipament, la biblioteca de la Barceloneta - La Fraternitat, un espai històric, sin- gular i modernista guanyat per al districte i sobre- tot per a la Barceloneta. La Cooperativa Obrera La Fraternitat (1918), obra de l’arquitecte Francesc Guàrdia i Vial, ha estat restaurada i transformada en una biblioteca pública amb un espai de 700 m2 per a llibres i serveis, que disposa de noves tecno- logies i que també ha estat adaptada per a perso- nes discapacitades. Memòria de l’Institut de Cultura de Barcelona 2001 142 L’Eixample Al districte de l’Eixample l’acció cultural s’ha dut a terme al voltant de dos eixos fonamentals: l’activi- tat als centres cívics i culturals, i les programacions als interiors d’illa. Als centres cívics hi ha un espai diferenciat i dedicat específicament a la cultura, des d’on s’ofereix una programació estable al llarg de tot l’any; cal esmentar també una campanya especial d’estiu «L’Eixample a la fresca» que es du a terme als mateixos centres culturals i que significa un reforç de les seves propostes quotidianes. A l’estiu del 2001 s’han programat, dins d’aquest cicle, els concerts de Músiques del món, al Centre Cívic Sagrada Família, Contes a la fresca, al Centre Cívic Casa Elizalde, Cinema a la plaça, al Centre Cívic Fort Pienc i La ruta dels esclaus, un viatge per la música negra, al Centre Cívic Casa Golferichs: en total, 16 espectacles, que han acollit 4.495 espectadors. Als quatre centres cívics del districte —Casa Elizalde, Casa Golferichs, Sagrada Família i Fort Pienc—, s’hi han programat un total de 318 especta- cles culturals, als quals han assistit 23.375 persones. Les exposicions també tenen un espai impor- tant en la producció cultural del districte, sobretot als centres de la Casa Golferichs i la Casa Elizalde. S’hi han programat 35 mostres, que han atret 25.100 espectadors. L’altre eix d’acció han estat les programacions especials als interiors d’iIla, en el marc del qual aquest any s’ha fet la segona edició de Dansa a l’illa, que té com a objectiu principal facilitar el contacte Les programacions especials als interiors entre els veïns i les veïnes de l’Eixample, i diferents d’iIla faciliten el contacte entre els veïns manifestacions artístiques, en aquest cas la dansa, i les veïnes de l’Eixample i diferents especialment dissenyada per a un públic familiar. manifestacions artístiques. Finalment, com és tradicional, s’han celebrat 9 festes majors als barris i carrers de l’Eixample, entre les quals tenen una importància especial la de Sant Antoni al gener i la de la Sagrada Família a l’abril, tant per l’antiguitat com per la repercussió 143 Els districtes de Barcelona fan cultura que tenen sobre els ciutadans. També tenen espai en la vida cultural de l’Eixample les festes popu- lars, les quals, organitzades pel moviment asso- ciatiu i amb el suport tècnic i infraestructural del districte, sumen més d’una vintena entre revetlles de Sant Joan, carnestoltes, castanyades, etc. Sants-Montjuïc La programació cultural més interessant de l’any 2001 ha inclòs una oferta d’activitats força diversa: la Marató de Cinema Fantàstic i de Terror ha celebrat la tretzena edició juntament amb la ter- cera edició del concurs de curtmetratges, al qual s’han presentat un total de 47 produccions de joves realitzadors; Pau sense treva ha estat un programa d’activitats adreçat a infants que ha consistit en diferents espectacles i una fira de tallers i jocs, en què han participat uns 6.000 infants i famílies i un total de 43 entitats i professionals; Cinema a la fresca ha programat, dins la temporada d’estiu, un total de 10 projeccions en diversos espais a l’aire lliure per tot el districte, que han rebut 3.750 assis- Els festivals de música de Sants tents; al Certamen Literari Francesc Candel de la Hipersons, Mestival i Festival de Música Marina, que promou tres premis —de relats curts, Tradicional engloben estils musicals de poesia i de narració històrica—, s’hi han presen- que van des del pop-rock fins a la música tat un total de 160 treballs, dels quals s’han publi- de fusió i mestissatge cultural. cat els corresponents a guanyadors i finalistes. Quant als festivals, Hipersons ha arribat a la cin- quena edició amb la presentació, a l’hivern i a l’e- quipament de la Bàscula, de grups musicals de l’escena pop-rock; Mestival ha celebrat la tercera edició de música de fusió i mestissatge cultural, també a la Bàscula i a l’estiu; i, finalment, el Festival de Música Tradicional organitzat pel Centre Cívic Casa del Rellotge i l’Associació Cultural Leza ha tin- gut lloc al mes de juny. D’altra banda, la programació cultural del barri de la Zona Franca s’ha centrat en les activitats Memòria de l’Institut de Cultura de Barcelona 2001 144 Terrassa d’estiu a la Casa del Rellotge, que inclou des de concerts fins a actuacions teatrals, i que l’any 2001 ha incrementat el nombre de públic i ha superat la xifra de 2.000 assistents. Finalment cal destacar la Firentitats, la mostra d’entitats dels barris de Sants, Hostafrancs i la Bordeta, que ha arribat a la quarta edició, en la qual han participat un total de 133 entitats i uns 11.000 visitants. A més de la programació cultural pròpiament dita, s’ha treballat en el suport a la creació a través La Marató de Cinema Fantàstic i de de la cessió d’espais a grups de creació i difusió Terror ha celebrat la tretzena edició cultural, els bucs d’assaig musical, les exposicions juntament amb la tercera edició del (durant l’any 2001 se n’han celebrat un total de 29, concurs de curtmetratges, amb 47 amb una assistència de 18.740 visitants) i els tallers produccions de joves realitzadors. (294, que han rebut 4.466 assistents). I, finalment, també s’ha donat suport econòmic i tècnic a les festes majors. Durant l’any 2001, des del districte s’han potenciat les activitats per celebrar les diferents festes del calendari: el Carnaval de Sants, que ha tingut com a motiu central El Gran Marrano. Així mateix, la rua de Barcelona es va fer a Sants paral·lelament a l’organització del carnaval de Sants. S’han produït 10 activitats amb una assistència total de 47.700 persones. Les revetlles de Sant Joan dels barris de Sants, Hostrancs i la Bordeta s’han unificat en una de sola al Casinet- Cotxeres, amb una programació d’activitats diver- ses (arribada de la flama del Canigó, actuació de diables, sopar i ball), en la qual han participat unes 600 persones. La revetlla de Cap d’Any al Casinet ha potenciat el clima familiar i ha arribat a les 530 persones. Als Carnestoltes per a les esco- les del Poble Sec hi han participat 8 escoles i uns 1.800 alumnes. La Castanyada a la Zona Franca – la Marina ha inclòs activitats culturals variades (diables, espectacles infantils...). El públic assis- tent ha estat de més de 800 persones. 145 Els districtes de Barcelona fan cultura Les Corts La realitat cultural al districte és el resultat de l’esforç dut a terme per les entitats, d’una banda, i per les iniciatives de producció pròpia realitzades des del districte, de l’altra. Entre els projectes organitzats en què les entitats han tingut una forta presència, cal esmentar la Festa Major, la III Mostra d’Entitats, el Carnaval i la Amb 205 actes, la Festa Major és Cavalcada de Reis. La Festa Major és l’esdeveniment l’esdeveniment més important del més important del districte, fruit del treball conjunt districte, fruit del treball conjunt entre deu entitats i el mateix districte. El seu abast entre deu entitats i el districte. s’ha concretat en 205 actes celebrats arreu dels onze barris. Un dels trets que defineixen la singulari- tat d’aquesta festa és la Mostra de Circ al Carrer. D’entre els projectes que s’han dut a terme directament des del districte i de producció pròpia cal remarcar: els Diumenges, teatre a les Corts, un projecte nou de teatre de petit format i amateur, de periodicitat quinzenal, i amb una important presència de grups de districte; els Diumenges musicals, una proposta nova, també cada quinze dies, en què són protagonistes les corals, les ban- des i les orquestres del districte; els Divendres, dansa a les Corts ha estat una oferta de qualitat celebrada cada setmana, d’abast ciutadà, amb Teatre a les Corts projectes col·laterals de formació de públics; els Dijous, clàssica a les Corts ha anat a càrrec de joves músics; els Dijous, jazz a les Corts ha ofert actuacions de qualitat adreçades a la formació dels joves d’ensenyament secundari; i per acabar el Teatre infantil, pensat per a les escoles durant la setmana i per a les famílies el diumenge. Pel que fa als equipaments del districte, cal res- saltar que la biblioteca Miquel Llongueras, inaugura- da l’any 2000, ha continuat el seu procés d’arrelament en l’entorn i entre els veïns. Per mitjà de la programació d’activitats paral·leles com ara els Aperitius musicals i la formació en Internet, ha arri- bat a assolir una mitjana mensual de 17.144 visitants. Memòria de l’Institut de Cultura de Barcelona 2001 146 Sarrià-Sant Gervasi Des del punt de vista de la participació cal des- tacar la convocatòria de dos consells d’entitats culturals als quals han assistit representants de col·lectius molt diversos, la qual cosa ha facilitat l’intercanvi d’experiències i recursos. La Festa Major de Sarrià, que ha condensat un programa ric en iniciatives i representatiu de tots els grups de població al llarg d’una setmana, ha assolit els objectius fixats. Per tal de fer conèixer la personalitat i l’obra de veïns destacats, s’han celebrat homenatges a Homenatge a Tórtola València Joan Llarch i Tórtola València, que, a més, han donat nom a espais públics. Aquests homenatges han inclòs exposicions, activitats teatrals i musi- cals, i publicacions de divulgació. En el capítol d’infraestructures, s’ha iniciat la construcció de la biblioteca de Vallvidrera, que ha Des del punt de vista de la participació, de compartir espai amb un centre cívic. Pel que fa ha destacat la convocatòria de dos consells a la biblioteca Clarà, s’ha integrat plenament com d’entitats culturals. a equipament del territori i ha ofert una progra- mació de foment de la lectura que ha estat espe- cialment ben acollida. Finalment, cal destacar l’increment del treball conjunt amb escoles d’educació especial, que ha promogut activitats teatrals i de música. Gràcia Un capítol important en l’activitat cultural del districte de Gràcia l’han ocupat els projectes de les noves biblioteques. Han continuat les obres de construcció de la nova biblioteca de barri situada a la cruïlla de Travessera de Gràcia amb Torrent de l’Olla, amb una superfície de 900 m2, que s’ha inau- gurat el 2002. D’altra banda s’ha dut a terme el pla funcional i l’adjudicació del projecte de la nova biblioteca central de Gràcia, situada a la plaça de Lesseps, que ha d’acollir també dins el mateix equipament l’Arxiu Municipal del Districte i que ha 147 Els districtes de Barcelona fan cultura de disposar d’una superfície total de 5.200 m2 construïts. El suport a la creació i a l’art contemporanis ha estat possible gràcies als Triangles d’Art a les pla- ces de Gràcia que han tingut com a lema comú les migracions. S’ha posat a l’abast del públic, en l’es- pai quotidià de carrers i places, les propostes i els llenguatges artístics més actuals. La música també ha ocupat un àmbit amb perso- nalitat pròpia dins l’agenda de la cultura al districte. Tradicionàrius ha celebrat la seva catorzena edició al centre l’Artesà. El Festival LEM de Gràcia Territori Sonor (vegeu el capítol de Festivals) ha acostat l’es- Correfocs al districte de Gràcia pectre de les músiques contemporànies a nous públics. El Festival “L’Hora del Jazz: Memorial Tete Montoliu”, organitzat per l’Associació de Música de Els Triangles d’Art a les places Jazz i Música Moderna de Catalunya, ha presentat de Gràcia han tingut com a lema els millors intèrprets de jazz del nostre país. comú les migracions. La Festa de Sant Medir, una de les manifesta- cions populars més importants i amb més tradició de la ciutat, ha celebrat el 50è aniversari de la Federació de Colles de Sant Medir, entitat que agru- pa les 29 colles que fan la desfilada el 3 de març. És obligat destacar la Festa Major de Gràcia, que per la seva vitalitat s’ha convertit en la festa de l’estiu de Barcelona. Car dir que la Festa Major només és possible gràcies a la il·lusió i l’esforç d’un elevat nombre de veïns agrupats per carrers. En l’e- El Festival LEM acosta les músiques dició d’enguany ha disposat de 26 espais estables contemporànies a nous públics. de festa i s’han dut a terme més de 600 actes. Horta-Guinardó Dins del programa cultural de gestió pròpia del districte Horta-Guinardó han destacat les activi- tats següents: en l’àmbit de la creació artística contemporània, la sisena edició de la Mostra de Joves Creadors Stripart, que ha aconseguit con- vertir-se en un punt de trobada d’artistes del con- junt de la ciutat; al Centre Cívic Taxonera han Memòria de l’Institut de Cultura de Barcelona 2001 148 sobresortit el VII Cicle de Zona Flamenca i el II Concurs Femení de Fandango, el primer concurs d’aquesta especialitat i temàtica en tot l’àmbit estatal; el tercer cicle El cel del Carmel ha estat la trobada de la literatura, la música i el cinema; el tercer cicle Clàssica al districte Horta-Guinardó ha tingut com a objectiu omplir de música clàssica tots els equipament culturals del districte; el V Concurs de Cantautors d’Horta-Guinardó i concre- tament del Centre Cívic Matas i Ramis ha conti- nuat ocupant un lloc important dintre de les programacions culturals de Barcelona —aquí és on es va donar a conèixer el grup Estopa—; al ter- cer cicle Tardes de poesia, la biblioteca Mercè Rodoreda ha programat un cicle de poetes de pri- mer nivell i entre el públic s’ha pogut veure el premi Nobel de literatura, José Saramago; la Mostra de Teatre d’Horta-Guinardó ha omplert de públic els Lluïsos d’Horta, el Centre Cívic Casa Stripart 2001. Districte d’Horta-Guinardó Groga i l’Espai Jove Boca Nord. Pel que fa a les festes, Horta-Guinardó ha cele- brat 14 festes majors i patronals als diferents barris històrics del districte que, conjuntament amb el calendari festiu tradicional, dibuixen un conjunt d’activitats festives molt reeixit. Nou Barris El districte de Nou Barris ha continuat treba- llant en les línies mestres que defineixen l’activitat cultural: aprofundir en els trets que singularitzin el projecte de cada un dels seus equipaments, oferir iniciatives que donin suport als creadors, treballar El concurs de Teatre Emergent és una en l’oferta d’activitats per vincular-se als circuits plataforma de promoció d’artistes i culturals de ciutat, promoure des de la participa- de noves companyies. ció ciutadana el patrimoni cultural del districte, continuar utilitzant el carrer com un dels princi- pals espais de trobada cultural, i, finalment, incre- mentar el nombre de projectes i equipaments concertats amb el teixit associatiu del districte (la 149 Els districtes de Barcelona fan cultura Mostra d’Entitats de la Zona Nord, l’Agrupació Sardanista, els romiatges...). Dins del programa de suport als creadors, ha des- tacat la segona edició del Concurs de Teatre Emer- gent al teatre del Centre Cívic Ciutat Meridiana, que ha estat una plataforma de promoció d’artistes i noves companyies. Vinculat al món educatiu, s’ha realitzat el programa Salta a l’escenari, primera mostra de teatre d’alumnes de secundària, que organitza l’IMEB, i la desena edició de la campanya L’escola va d’espectacle. L’àmbit de teatre ha arribat a gairebé 12.000 escolars. L’Espai Fotogràfic Can Basté ha celebrat el Vl Fòrum Fotogràfic, que ha rebut més de 60 pro- jectes d’arreu de l’Estat espanyol. Dins el Projecte Cultural del Turó, que s’impul- sa des dels centres cívics Can Basté i Les Basses, equipaments cogestionats amb l’Associació de La convocatòria anual del Fòrum Fotogràfic Veïns del Turó de la Peira, han destacat dues pro- Can Basté ha rebut més de seixanta gramacions singulars i amb molt de ressò al terri- projectes d’arreu de l’Estat. tori: el Nou Folk Barris, que vol apropar la cultura tradicional catalana a un barri que no hi està habi- tuat, i els actes de celebració de la Nit d’Ànimes. Dins l’apartat de música, s’han presentat els Stages Formatius per a la producció musical. El Centre Cívic Les Basses el Rec és un nou espai d’informació D’altra banda, amb el suport de l’oficina del Pla i recursos musicals Jove de Barcelona, s’ha inaugurat al Centre Cívic Les Basses el REC, nou espai d’informació i recur- sos musicals, un centre de documentació de les músiques urbanes que ofereix assessorament als grups i músics que necessiten conèixer els circuits musicals i introduir-s’hi. La creació literària ha continuat sent un dels eixos de les activitats que es duen a terme regu- larment al districte. La Setmana Poètica de l’Ateneu Popular i el Concurs Literari del Centre Cívic Torre Llobeta per Sant Jordi n’han estat dos exemples. Les biblioteques han donat suport a les iniciatives per mitjà dels tallers d’escriptura, dels Memòria de l’Institut de Cultura de Barcelona 2001 150 clubs de lectura i de les propostes de L’aventura de llegir. La Festa Major de Nou Barris, que s’ha celebrat a la plaça Major al mes maig, ha tingut un èxit considerable: a les 50 propostes, entre les quals ha destacat el cartell del Festival Flamenco, hi han assistit més de 125.000 persones. Sant Andreu L’any 2001 ha significat la posada en marxa del Consell Assessor Municipal, òrgan de participació del districte de Sant Andreu que aplega diferents entitats i persones dels barris del districte, la mis- sió del qual és l’assessorament i l’impuls d’inicia- L’any 2001 ha significat la posada en tives de tipus cultural al districte. Fruit d’aquesta marxa del Consell Assessor Municipal, iniciativa ha estat l’homenatge a Josep Verdaguer, òrgan de participació del districte pintor andreuenc de reconegut prestigi, al qual de Sant Andreu. s’ha dedicat una exposició. Entre les diferents iniciatives municipals han estat remarcables les següents: La Tira. Campanya d’estiu, que ha organitzat la cinquena edició del programa d’activitats cultu- rals d’estiu. En total s’han fet 51 activitats, que han aplegat unes 10.000 persones. Música i paraules, un cicle de tardor que ha posat a l’abast de tothom la poesia i la música clàssica, en formats especials i indrets atractius. S’hi han fet 23 activitats, amb una participació de més de 2.000 persones. Premi Miquel Casablancas, un concurs que ha Més de 170 obres i projectes treballat enguany en el concepte englobador han participat en el Premi Miquel d’arts visuals i que els darrers anys ha donat una Casablancas d’arts visuals. encertada resposta a la semàntica de la creixent multidireccionalitat que presenta la creació con- temporània. L’èxit de participació, més de 170 obres i projectes, ha confirmat que es tracta d’una aposta de futur i de suport als joves creadors. Programació cultural dels centres cívics de Sant Andreu, Garcilaso, Bon Pastor, Baró de Viver, 151 Els districtes de Barcelona fan cultura Trinitat Vella i La Sagrera. Aquests centres han presentat al llarg de l’any una variada programa- ció d’activitats i han donat suport al teixit associa- tiu del territori, tot canalitzant les diferents demandes culturals existents. Destaquen les acti- vitats següents: el Concurs de Poesia “El drac de la Trinitat”, activitats culturals a la Sala de Lectura del Bon Pastor, Matinals infantils, Clàssica al Cívic, el Concurs Literari “Històries de tardor”, xerrades, tallers, exposicions, espectacles de dansa a la Sagrera, activitats musicals, exposi- cions i curtmetratges al Centre Garcilaso, etc. Sant Martí Durant aquest any 2001 el districte de Sant Martí ha volgut consolidar l’oferta de producció pròpia amb la produïda per les entitats a les quals dóna suport. Tots els programes i les activitats s’han integrat en un context global de districte, que dóna valor a moltes iniciatives generades per un teixit cultural cada vegada més ric i plural. De la programació cultural cal assenyalar les exposicions d’art contemporani al Centre Cívic Can Felipa, els assaigs i les representacions de teatre amateur al Centre Cívic Besòs, el projecte Tots els programes i les activitats s’han Geografies urbanes (arts al carrer) al Centre Cívic integrat en un context global de districte, Sant Martí, el projecte Músiques d’arrel al Centre que dóna valor a moltes iniciatives Cultural La Farinera, i els clubs de lectura, generades per un teixit cultural cada L’aventura de llegir i els Tovets a les biblioteques vegada més ric i plural. públiques. Les biblioteques del districte s’han transformat i actualment són un equipament cultural obert i actiu, que fa ús de la tecnologia tant en la catalo- gació com en l’accés als seus fons documentals i la connexió amb els ciutadans. La programació de districte de caràcter estable ha constat de dos actes principals: l’Estiuàs de Sant Martí i el Festival de Música Clàssica. Memòria de l’Institut de Cultura de Barcelona 2001 152 Iniciatives als districtes 2001 Exposicions Exposicions Visitants Districte Exposicions Visitants Exposicions 370 114.226 1. Ciutat Vella 63 - Actes Assistents 2. Eixample 35 25.100 Festivals, temporades i cicles 1.100 134.340 3. Sants-Montjuïc 29 18.740 Festes majors i populars 158 274.239 4. Les Corts 36 10.587 5. Sarrià-Sant Gervasi 49 11.146 Tallers Participants 6. Gràcia 28 - Tallers 2.357 51.203 7. Horta-Guinardó 47 23.253 8. Nou Barris - - 9. Sant Andreu 30 9.830 10. Sant Martí 53 15.570 TOTAL 370 114.226 Sense dades dels districtes de Ciutat Vella, Gràcia i Nou Barris. Arts escèniques (música, dansa, teatre i festivals) Tallers Districte Espectacles Espectadors Districte Tallers Assistents 1. Ciutat Vella 232 16.950 1. Ciutat Vella 467 5.891 2. Eixample 16 4.495 2. Eixample 318 23.375 3. Sants-Montjuïc - - 3. Sants-Montjuïc 294 4.466 4. Les Corts 156 32.396 4. Les Corts 543 6.390 5. Sarrià-Sant Gervasi 20 13.616 5. Sarrià-Sant Gervasi 110 1.098 6. Gràcia 11 - 6. Gràcia 211 4.215 7. Horta-Guinardó 62 19.254 7. Horta-Guinardó 168 1.443 8. Nou Barris 10 12.400 8. Nou Barris - - 9. Sant Andreu 110 8.803 9. Sant Andreu 147 2.070 10. Sant Martí 256 26.426 10. Sant Martí 99 2.255 TOTAL 873 134.340 TOTAL 2.357 51.203 Sense dades dels districtes de Sants Montjuïc i Gràcia. Sense dades del districte de Nou Barris. Font: Servei d’Informació. Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona. 153 Els districtes de Barcelona fan cultura Barcelona, ciutat internacional Barcelona, ciutat internacional Barcelona continua sent una bona destinació per al turisme inter- nacional, coneixedor que la cultura n’és un dels principals atrac- tius. Així, segons una enquesta, Barcelona és la millor ciutat del món per als ciutadans britànics, en bona part perquè la cultura és Segons una enquesta, al centre de la qualitat de vida. Barcelona és la millor ciutat Barcelona ha acollit l’any 2001 la trobada internacional dels del món per als ciutadans professionals dels museus (vegeu l’apartat de Museus) i, un any britànics, en bona part perquè més, ha exportat una bona dosi de cultura. Cal subratllar la prepa- la cultura és al centre de la ració de la gira nord-americana de l’OBC, que ha tingut lloc, amb qualitat de vida. gran èxit, al principi del 2002. La ciutat de Barcelona és membre actiu del Comitè de Cultura d’Eurociutats, la xarxa que aplega els grans ajuntaments dels paï- sos europeus. Al juny del 2001, el Comitè va decidir aprofundir en els treballs comparatius del paper de la cultura en el desenvolupa- ment de les ciutats europees (projecte “Portrait of a Cultural City”) L’any 2001 s’ha fet un pas i en les bones pràctiques en la interacció entre cultura i noves decisiu en l’organització del tecnologies. Fòrum Universal de les Cultures El Comitè també va decidir liderar un procés crític vers el paper Barcelona 2004, amb l’acord (mínim, a tots els nivells i totes les instàncies) que la cultura té institucional i econòmic, actualment en la construcció d’Europa. La ciutat de Barcelona, a l’aprovació del guió bàsic i partir de l’experiència de realització del pla estratègic de cultura, el Pla Director. ha elaborat el document base per a aquest procés: “Culture, the engine of the 21st century European cities”. Al final del 2001, Barcelona ha estat escollida com a seu del lliura- ment dels prestigiosos MTV European Music Awards, els “Oscar de la música”, que se celebraran al novembre del 2002 al Palau Sant Jordi. D’altra banda, l’any 2001 s’ha fet un pas decisiu en l’organització del Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004, amb l’acord ins- titucional i econòmic, l’aprovació del guió bàsic i el Pla Director. 155 Barcelona, ciutat internacional Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004 Les activitats del Fòrum 2004 durant l’any 2001 s’han centrat en dues vies d’actuació general: d’una banda, buscar la implicació activa amb la ciutat i, de l’altra, treballar en la concreció de les línies princi- pals del programa. Pel que fa a la implicació activa amb la ciutat, el 19 d’abril s’ha signat un conveni de col·laboració amb més de quaranta entitats culturals de Barcelona. Dos mesos més tard, en ocasió de la visi- ta del director general de la UNESCO, Koïchiro Matsuura, es va celebrar una convocatòria amb més de mil entitats cíviques i ciutadanes al voltant dels valors del Fòrum: diversitat, sostenibilitat i pau. El 12 de desembre, el Fòrum va presentar l’avant- projecte del programa a l’Auditori. Davant d’una audiència de 1.600 persones, va assistir en aquest acte institucional el príncep Felip, president d’ho- nor del Consell Ciutadà de Suport al Fòrum. En els El Fòrum 2004 ha estat estructurat en vuit darrers tres mesos del 2001, el Fòrum ha anat perfi- formats temàtics: diàleg, reflexió, lant les seves instàncies, la seva estructura i la seva convivència, creativitat, experiències, programació. solidaritat, xarxes i educació. Així, l’esdeveniment s’ha estructurat en vuit for- mats temàtics: diàleg, reflexió, convivència, creati- vitat, experiències, solidaritat, xarxes i educació. Debats. Un espai de diàleg. Més de 45 fòrums internacionals dividits en cinc blocs: pròleg i cultu- res de la pau, cultures de la sostenibilitat, cultures de la diversitat i epíleg. Debats oberts, proposats per ciutadans, organitzacions i líders d’arreu del món, de totes les disciplines del coneixement: el fòrum més gran de diàleg creat mai al món. Exposicions. Un espai de reflexió artística i didàctica sobre allò que compartim i sobre el moment històric en què vivim. Grans exposicions al recinte del Fòrum a l’àrea del Besòs es comple- mentaran amb d’altres en diversos equipaments culturals de la ciutat: CCCB, MACBA, Museu Memòria de l’Institut de Cultura de Barcelona 2001 156 d’Història de Catalunya, MNAC, Museu d’Història de la Ciutat, Museu de la Ciència, i les seus de la Fundació “la Caixa” i la Fundació Caixa Catalunya. La Plaça. Un espai de diversitat. Activitats parti- cipatives, propostes relacionades amb la pau, la sostenibilitat i la diversitat. La Plaça serà un espai vital i obert que acollirà tant els mercats d’artesans i animació de carrer com les festes tradicionals i populars i les celebracions dels Dies Internacionals. El Festival Internacional de les Arts. Un espai de creació. Un programa fruit del diàleg entre cul- tures, entre expressions artístiques i entre artis- tes. El Festival Internacional de les Arts sumarà els esforços creatius i materials de tots els centres de producció artística de la ciutat, de la Ciutat del Teatre al Teatre Nacional, del Grec a l’Auditori, de El príncep Felip i l’alcalde de Barcelona, acompanyats d’altres Barcelona Art Report a la Setmana de poesia, del membres de les administracions organitzadores del Fòrum 2004, Sónar al Liceu. el dia de la presentació de l’avantprojecte, 12 de desembre de 2001 Experiències. Un espai d’intercanvi. Projectes, accions, iniciatives que, des de qualsevol indret del planeta, puguin enriquir la visió esperançada d’un món més habitable en els àmbits de l’ense- nyament artístic, l’educació cívica, l’ensenyament multicultural, la promoció de les energies renova- bles, la rehabilitació d’espais públics, la prevenció de desastres, el turisme, la sostenibilitat, les polí- tiques d’integració i les polítiques de gènere. Cooperació. Un espai de solidaritat. Una altra manera de reflexionar sobre la cooperació, vincu- lada a les pràctiques més coherents amb els valors de la pau, la sostenibilitat i la diversitat. Projectes singulars que es puguin associar amb els seus principis i facin possible la participació d’aquells grups que no hi puguin assistir per motius econòmics o per dificultats en l’exercici dels seus drets. Fòrum Virtual. Un espai en xarxa, que animarà tot el procés de construcció del Fòrum 2004 amb l’actualització constant dels seus continguts. 157 Barcelona, ciutat internacional Una finestra oberta al coneixement, a la divulga- ció i a la participació. Programa educatiu. Un espai educador. Continguts i valors que s’haurien de transmetre als infants per contribuir a assolir un món més harmònicament divers, sostenible i en pau. L’educació ocuparà un lloc principal en els debats, en què participaran persones d’àmbits professionals i procedències diverses, no exclusivament circumscrites al terreny educatiu, i també les escoles. En l’àmbit organitzatiu s’ha creat la Comissió Assessora de Programació, integrada per Josep Ramoneda, Carme Riera, Valentí Puig, Vicenç Villatoro, Enric Argullol, Òscar Tusquets, Manuel Castells i Jorge Wagensberg, els quals ajudaran a analitzar, contrastar i qualificar les propostes con- templades en la programació del Fòrum. Borja Sitjà ha estat nomenat director artístic del Festival de les Arts, i se n’ha creat un Consell Director integrat pels principals directors artístics d’institu- cions culturals de Barcelona. El Consell Assessor del Festival de les Arts, també de nova creació, el formen figures internacionals d’alt nivell, directors dels prin- cipals festivals d’Europa. Imatge promocional de l’Any Internacional Gaudí Altres iniciatives que s’han dut a terme als darrers mesos del 2001 han estat la potenciació del Consell Ciutadà de Suport al Fòrum i l’inici d’un pla de parti- cipació del Fòrum, en el qual es pretén integrar uns vint mil voluntaris. Any Internacional Gaudí 2002 Durant el 2001, l’Institut de Cultura ha treballat en el desenvolupament del projecte de l’Any Internacional Gaudí: el marc de relació i la partici- pació de diferents institucions i col·laboradors, el programa d’activitats, la imatge gràfica i el pro- jecte de comunicació —guanyat per Miquel Puig i Terradellas i que ha rebut el premi Laus 2001 de dis- seny gràfic—, i les eines de difusió, promoció i parti- Memòria de l’Institut de Cultura de Barcelona 2001 158 cipació tant nacional com internacional han estat els principals focus de treball de l’Any Internacional Gaudí, comissariat per Daniel Giralt-Miracle. A partir de la declaració de l’Any Internacional L’Ajuntament de Barcelona, la Gaudí, el 1999 es va iniciar un procés de treball en la Generalitat de Catalunya i el Govern línia de convidar a participar en l’esdeveniment les de l’Estat espanyol han assumit institucions, entitats, universitats, empreses, els l’organització, l’impuls i la promoció propietaris dels edificis i les ciutats que tenen patri- de l’Any Internacional Gaudí 2002. moni Gaudí. Aquest procés ha portat a la constitució del Consell Promotor de l’Any Internacional Gaudí, el 27 de març de 2001, integrat per 9 administracions i entitats públiques, 17 ciutats associades, 8 univer- sitats, 15 grups de mitjans de comunicació, 20 enti- tats o empreses privades, 37 associacions o fundacions privades i 12 empreses editorials. El novembre del 2001 es va acordar la signatura El logo de l’Any Internacional Gaudí, creació de Miquel Puig, del conveni de col·laboració amb el Ministeri ha rebut el premi Laus 2001 de disseny gràfic d’Educació, Cultura i Esports i la Sociedad Estatal para la Acción Cultural Exterior (SEACEX). La Generalitat de Catalunya decreta, el 3 d’abril de 2001, la Comissió de la Commemoració del 150è Aniversari del Naixement d’Antoni Gaudí, que ha donat lloc a la constitució de la Comissió Executiva i el Comitè d’Honor. D’aquesta manera, la Generalitat de Catalunya i el Govern de l’Estat s’han incorporat al projecte impulsat per l’Ajuntament de Barcelona. Les tres administracions han assumit, així, l’organi- zació, l’impuls i la promoció de l’esdeveniment de manera conjunta. També s’ha treballat en la difusió nacional i inter- nacional de l’Any Gaudí amb la col·laboració de Turisme de Barcelona, Turisme de Catalunya i Turespaña. Així, ha estat present a nombroses cites internacionals: Barcelona (presentació al Cos Consular, 2001), Berlín (ITB, 2001), Brussel·les (Salon Antoni Gaudí. Casa Milà (la Pedrera), 1906-1912. des Vacances), Düsseldorf (Sevens), Gènova, Ramon Manent. Any Internacional Gaudí © Hèlsinki (MATKA), Kioto, Lisboa (BTL), Londres (World Travel Market), Madrid (FITUR), Milà, Montreux (Travel Trade Workshop), Moscou (MITT), 159 Barcelona, ciutat internacional Munic, Osaka, Oslo (REISELIV), París (MITT CAR), Porto, Roma,Texas, Tòquio (JATA), Valladolid (Intur) i Chicago. Paral·lelament, s’ha tramès informació a les ambaixades i consolats espanyols d’arreu. S’ha constituït el Consell Promotor de La premsa nacional i internacional ha donat un l’Any Internacional Gaudí, integrat per ampli ressò de Gaudí 2002. Entre els nombrosos arti- diferents administracions i entitats cles dedicats a l’esdeveniment cal destacar els publi- públiques, ciutats associades, cats a: Gran Bretanya, Financial Times, Independent, universitats, mitjans de comunicació, The Wall Street Journal Europe, Lonely Planet, The empreses i fundacions privades. Times, The Art Newspaper, de Londres; França, La Dépêche du Midi, de Toulouse, Art Press; Bèlgica, Le Vif, L’Express; Portugal, Revista Expresso, de Lisboa; Itàlia, La Repubblica, La Stampa; Veneçuela, El Caràtula del CD promocional de l’Any Internacional Gaudí Nacional, Primicia; Mèxic, La Reforma, de Mèxic, D.F.; Argentina, Estilos de Vida, de Buenos Aires; Japó, Especial Gaudí 2002, revista d’art Geijutsu Shincho. També cal destacar els números especials a l’Estat espanyol de les revistes National Geographic i GEO. S’han rebut nombroses peticions de filmació en diferents espais Gaudí, així com a la ciutat de Barcelona, canalitzades a través de Barcelona Plató: Alpha Television / Channel 5, Arte, Canal Plus, Medianimación, París Première, RTR (canal rus), Via Digital, Discovery Channel, BBC i TV Noruega. L’avanç de la programació de l’Any Internacional Gaudí, l’informe sobre l’estat de la qüestió del projec- te i les línies mestres de la campanya s’han presentat a la Comissió Executiva constituïda el 17 de desembre de 2001 al Saló de Cròniques de l’Ajuntament de Barcelona, que n’ha donat l’aprovació. L’Any Internacional Gaudí mou, globalment, un pressupost de més de 2 mil milions de pessetes i és el resultat de la suma de totes les iniciatives públi- ques i privades concurrents en el programa. Memòria de l’Institut de Cultura de Barcelona 2001 160 Interarts La Fundació Interarts ha estructurat el seu pro- grama de recerca entorn dels indicadors culturals urbans i les anàlisis de polítiques culturals territo- rials. Entre els projectes específics de recerca aplica- da cal destacar els cofinançats per la UE (“Pyrenne”, sobre art contemporani i cultures regionals, i “Impacte de la digitalització en l’ocupació cultural a Europa”), els realitzats en col·laboració amb el Ministeri de Cultura de França (tarifacions culturals, cooperació intermunicipal), els executats per a la UNESCO (desenvolupament cultural a Madeira) o amb l’Organització d’Estats Iberoamericans (sobre cultura i sostenibilitat a Iberoamèrica). Interarts ha participat en les reunions estructu- rant els programes de cultura a la Comissió Europea (Fòrum Cultura de novembre del 2001) i en les de la UNESCO i el Consell d’Europa. En la mateixa direcció ha estat consultada per organismes de Nacions Unides (Drets Culturals, Migracions, UNCTAD) i ha pres part en el disseny de noves polítiques de coope- ració cultural internacional en l’àmbit de les rela- cions entre Europa i Àfrica i Àsia. La tradició dels Eurocampus (trobades residen- cials d’investigadors, responsables de polítiques S’ha col·laborat en programes de culturals i coordinadors de xarxes artístiques) ha la Comisió Europea, de la UNESCO i continuat amb el Campus Euroamericà de Coope- del Consell d’Europa. ració Cultural, que ha reunit a Cartagena de Indias, Colòmbia, dues-centes set persones de vint-i-nou estats d’Europa i Amèrica. També s’ha celebrat la sisena edició del Campus Euromediterrani. En l’àmbit de la formació, la divulgació i el debat, la Fundació ha organitzat la quarta edició de les Jornades Tècniques de Turisme i Cultura i el curs de postgrau sobre cooperació cultural internacional. 161 Barcelona, ciutat internacional La gestió de l’Institut de Cultura La gestió de l’Institut de Cultura La realitat cultural de Barcelona està conformada per una densa xarxa d’agents públics i privats que interactuen. Aquesta realitat, juntament amb la creixent importància de la cultura en la societat, va portar l’Ajuntament a la creació, l’any 1996, de l’Institut de Cultura de Barcelona com a “organisme autònom de caràcter econòmic, amb personalitat jurídica pròpia i patri- moni independent” i amb l’objectiu de “desenvolupar els ser- veis culturals municipals de forma directa i descentralitzada”. L’any 2001 van ser aprovats els nous estatuts que convertien l’Institut de Cultura de Barcelona en una “entitat de dret públic subjecte a dret privat” i que aprofundien la seva capacitat d’ac- tuar en un nou context on la cultura assoleix una posició més central dins la societat i les polítiques urbanes. En aquest nou context, és cabdal combinar: a) La prestació de serveis específics derivats de les funcions clàssiques de les institucions públiques locals. L’Institut orga- nitza i administra els serveis públics de cultura, gestiona el patrimoni cultural historicoartístic i científic de titularitat muni- cipal, promou les activitats culturals i d’ocupació del lliure, i desenvolupa accions concretes per al foment d’iniciatives cultu- rals, tant públiques com privades. b) Una funció més estratègica i relacional, amb actuacions dirigides al reforçament dels diversos sectors de la cultura, el suport als sectors productius i el treball des d’una lògica global de ciutat en què la cultura esdevé una de les principals estratè- gies de desenvolupament. El gruix del pressupost de l’Institut de Cultura prové de les transferències municipals de l’Ajuntament de Barcelona. Aquestes aportacions municipals cobreixen les despeses de per- sonal i les transferències a entitats i organismes consorciats (com ara el Gran Teatre del Liceu, el Consorci de Biblioteques de 163 La gestió de l’Institut de Cultura Barcelona o el Museu Nacional d’Art de Catalunya, per exem- ple). L’acció pròpia de l’Institut de Cultura és finançada tant per les transferències municipals com pels recursos propis que genera el mateix Institut a partir dels programes de patrocini, de la venda de productes i del lloguer d’espais. En el nou context, el principi de l’interès públic implica la necessitat de tenir una plantilla de professionals competents, realitzar la gestió dels programes en estructures autònomes i flexibles i disposar d’uns serveis externs especialitzats. També és necessari dotar-se d’un seguit d’estudis i d’indicadors de gestió contrastats, actualitzar i modernitzar els procediments interns i fer de la comunicació interna un recurs valuós. La gestió pública de la cultura, en definitiva, demana un nou model de gestió que garanteixi rigor, eficàcia i qualitat. Memòria de l’Institut de Cultura de Barcelona 2001 164 1. LA GESTIÓ ECONÒMICA El finançament de les activitats culturals ha experimentat una transformació molt notable en la darrera dècada del segle XX, una transformació associada a la modernització i gerencialització de l’Administració pública, una presència més evi- dent de la cultura en la societat i la capacitat de generar recursos propis dels projectes culturals. L’Institut de Cultura de Barcelona disposa el seu pressupost sobre la base d’una aportació municipal i una previsió d’ingressos. La previsió d’ingressos es fa inicialment a partir de: a) la capacitat de generació de recursos propis mit- jançant els programes que tenen una dimensió comercial, i b) l’anàlisi de determinats indicadors de l’activitat cultural, com ara els públics poten- cials, la necessitat de preus públics o els estàn- dards de preu. L’Institut de Cultura de Barcelona organitza programes de tipologia diversa. Hi ha programes que generen recursos propis mitjançant les entra- des o la venda de productes. Des de la seva creació el 1996, l’Institut de Cultura ha posat èmfasi en l’anàlisi de la capacitat de generació de recursos propis i la implantació de línies de treball en aquesta direcció. D’aquesta manera, els recursos propis gairebé s’han incrementat un 70 % en aquests cinc anys i han assolit els 1.943 milions aquest any 2001. D’altra banda, hi ha unes activi- tats institucionals o de vocació plenament pública que requereixen un finançament públic del 100 % del seu pressupost. 165 La gestió de l’Institut de Cultura 1.1. BALANÇ DE SITUACIÓ A. Balanços de situació el 31 de desembre de 2001 (en milers de ptes.) 2001 2001 ACTIU PASSIU Immobilitzat Patrimoni i reserves Immobilitzacions materials Patrimoni (9.442) Maquinària i instal·lacions 286.389 Resultats pendents d’aplicació 293.745 Mobiliari i equips d’oficina 68.018 Resultat de l’exercici 3.939 Altre immobilitzat material 140.864 Total fons propis 288.242 Amortització acumulada (285.616) Inversions destinades a l’ús general Ingressos a distribuir en diversos exercicis Patrimoni artístic 170.537 Subvencions de capital 4.562 Total immobilitzat 430.108 Actiu circulant Existències Comercials 17.329 Deutors Creditors a curt termini Per drets reconeguts en l’exercici corrent 580.237 Creditors: Per drets reconeguts en exercicis tancats - Per obligacions reconegudes en l’exercici corrent 485.830 Per operacions comercials 129.445 Per obligacions reconegudes en exercicis tancats 224.902 Deutors per IVA - Per operacions comercials 15.481 Bestretes al personal - Creditors per IVA Altres 23.908 Altres 15.481 Provisions (8.757) Hisenda Pública creditora 116.284 Hisenda Pública deutora 15.611 Ingressos pendents d’aplicació 70.777 Tresoreria 177.447 Comptes transitoris de tresoreria 7.236 Provisions Ajustaments per periodificació 265.031 Ajustaments per periodificació 431.517 Total actiu circulant 1.207.487 Total creditors a curt termini 1.344.791 TOTAL ACTIU 1.637.595 TOTAL PASSIU 1.637.595 B. Estat del romanent de tresoreria en l’exercici 2001 (en milers de ptes.) Deutors pendents de cobrament al final de l’exercici 669.667 Creditors pendents de pagament al final de l’exercici 835.262 Fons líquids a la tresoreria al final de l’exercici 177.447 Romanent de tresoreria per a despeses generals (72.963) Memòria de l’Institut de Cultura de Barcelona 2001 166 1.2. COMPTE DE RESULTATS A. Comptes de resultats corresponents als exercicis anuals (en milers de ptes.) 2001 2001 DEURE HAVER Despeses de personal: Vendes de serveis 1.720.805 Sous i salaris 2.213.098 Transferències corrents 8.812.526 Indemnitzacions per raó de servei 22.324 Transferències de capital 1.241.942 Cotitzacions socials 617.385 Altres despeses socials - Tributs (8.020) Treballs, subministraments i serveis exteriors: Lloguers 47.286 Reparacions i conservació 142.244 Subministraments 136.326 Comunicacions 93.187 Treballs realitzats per altres empreses 2.464.841 Primes d’assegurances 39.680 Material d’oficina, tècnic i vestuari 354.095 Diversos 514.066 Transferències corrents 3.896.372 Transferències de capital 1.242.275 Dotació per amortització d’immobilitzat 39.266 Dotació a les provisions per insolvència (947) Total despeses d’explotació 11.813.478 Total ingressos d’explotació 11.775.273 Resultats positius d’explotació - Resultats negatius d’explotació 38.205 Despeses financeres 6.408 Ingressos financers 25.053 Resultats financers positius 18.645 Resultats positius d’activitats ordinàries - Resultats negatius d’activitats ordinàries 19.560 Despeses extraordinàries 14.411 Ingressos extraordinaris 16.550 Subvencions de capital aplicades 21.360 Resultats extraordinaris positius 23.499 Resultats extraordinaris negatius - RESULTATS POSITIUS DE L’EXERCICI 3.939 167 La gestió de l’Institut de Cultura B. Comptes de resultats d’operacions comercials corresponents als exercicis anuals (en milers de ptes.) 2001 2.001 DEURE HAVER Despeses de personal: Vendes de serveis 1.220.352 Sous i salaris - Indemnitzacions per raó de servei - Cotitzacions socials - Resultats negatius d’activitats ordinàries 1.429.551 Tributs (8.390) Treballs, subministraments i serveis exteriors: 2.651.885 Resultats negatius d’explotació 1.423.143 2.643.495 2.643.495 Despeses financeres 6.408 Resultats financers negatius 6.408 Resultats negatius d’activitats ordinàries 1.429.551 Resultats extraordinaris - RESULTATS NEGATIUS DE L’EXERCICI 1.429.551 1.3. LIQUIDACIÓ DEL PRESSUPOST A. Pressupost inicial de cultura de l’Ajuntament de Barcelona, sense incloure-hi despeses culturals dels districtes (en milions de ptes.) Pressupost ordinari 5.964 Aportacions a grans equipaments i consorcis 3.250 Transferències de capital (inversions en consorcis) 1.250 Inversions 479 TOTAL 10.943 B. Desglossament del pressupost en despeses per direccions (en milers de ptes.) Personal Béns i serveis Subvencions Inversions Despesa Direcció Serv. Centrals 508.402 291.629 59.000 Acció Cultural 706.470 1.530.410 Patrimoni 1.331.691 1.367.972 873.100 Cooperació 83.167 192.801 3.136.916 Informació i Comunicació 131.349 94.522 Botigues 82.009 303.838 Intercanvi 338.474 TOTAL 2.843.088 3.477.334 4.010.016 59.000 642.312 Memòria de l’Institut de Cultura de Barcelona 2001 168 1.4. GESTIÓ D’INGRESSOS En la taula s’inclou la xifra d’ingressos propis La botiga del Palau de la Virreina ha tornat a les des de l’any de creació de l’Institut de Cultura el xifres de facturació que li eren habituals abans de 1996. En aquests sis exercicis els recursos propis l’any 2000, amb un lleuger increment per sobre han augmentat un 70 %. de l’IPC corresponent. El gran èxit de vendes del catàleg de l’exposició de “La Terra vista des del Venda d’entrades 585.620 cel” no ha trobat un símil en aquest exercici i, per Venda de productes a les botigues 334.752 tant, s’ha tornat als índexs de venda anteriors. Venda de catàlegs i publicacions 130.723 A la botiga del Museu d’Història el tancament Venda de serveis, concessions i altres 204.238 de l’any ha estat molt semblant al que s’havia Patrocinis 180.147 aconseguit l’any anterior i molt per sobre d’exerci- Intercanvis publicitaris 292.376 cis precedents, fet que consolida la botiga en un Ingressos financers i prorrata IVA 173.944 Transferències 40.716 índex de beneficis interessant. Total 2001 1.942.516 Finalment, en l’apartat de lloguer d’espais, tot Total 2000 2.079.423 i la creixent dificultat per poder disposar d’espais Total 1999 1.667.192 propis de l’Institut lliures d’activitat, el còmput Total 1998 1.456.192 total d’ingressos per aquest concepte és netament Total 1997 1.285.518 superior al produït en cap altre exercici: en aques- Total 1996 1.145.154 ta edició els ingressos s’han superat un 28 %. Botigues i lloguer d’espais El volum de facturació de les botigues que es Ingressos bruts per la xarxa de botigues i gestionen directament des de l’Institut ha estat el lloguer d’espais (en milions de ptes.) molt diferent segons els centres als quals perta- nyen, de manera que els creixements d’unes han compensat les davallades d’altres, cosa que ha fet 600 que el tancament d’any tingui pràcticament les mateixes dades que el 2000. 500 Així, a la botiga del Museu Picasso les xifres de 400 facturació han tornat a superar les obtingudes l’any anterior, ja que aquest any l’augment ha 300 estat d’un 9,62 %, per sobre de les previsions. Cal destacar que l’increment de facturació no s’ha 200 obtingut només per l’increment de visitants, sinó 100 també per un augment de la mitjana de la factura- ció per visitant, aspecte directament atribuïble a 96 97 98 99 00 01 la millora de la gestió de l’espai comercial. 169 La gestió de l’Institut de Cultura Patrocinis Un nombre important de patrocinadors i col·laboradors han continuat confiant en l’Institut de Cultura, amb el convenciment que el compro- mís amb la cultura els proporciona prestigi, noto- rietat, singularitat i, a més, beneficis. Relació de patrocinadors i col·laboradors Abelló Linde, S.A. Ac - Inversora de Hoteles Urbanos, S.L. Agència de Comunicació Local - ComRàdio Aigua de Sant Aniol, S.A. Autocars Juliá, S.L. Automóviles Renault España, S.A. - Renault Design Autoritat Portuària de Barcelona Avenir España Barcelona Televisió Cable i Televisió de Catalunya, S.A. - Menta Caixa d’Estalvis de Catalunya - Tel-Entrada Caja de Ahorros del Mediterráneo - CAM Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Madrid - Obra Social Catalunya Ràdio SRG, S.A. Centre Comercial Barcelona Glòries Cia. Avidesa, S.A. Cobega, S.A. - Coca-Cola Comercial Grupo Freixenet, S.A. Congelats Reunits, S.A. - La Sirena Cronomar, S.A. - Breitling Damm Danone, S.A. Dauphin Publicitat Exterior Diario El País, S.L. Digital Screen Diputació de Barcelona, Àrea de Cultura Discos Castelló Doctor Music Networks, S.A. Ediciones Primera Plana, S.A. - El Periódico de Catalunya Memòria de l’Institut de Cultura de Barcelona 2001 170 El Corte Inglés, S.A. Premsa Catalana, S.A. - Avui El Mundo Deportivo, S.A. Printer Indústria Gràfica, S.A. Escola de Maquillatge Cazcarra Ràdio Barcelona - Cadena Ser Famosa, S.A. Radio Nacional de España, S.A. - R3 i R4 Ferrero Ibérica, S.A. Radio Popular, S.A. - Cadena Cope-Cadena Cien Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya - FGC Radiocat XXI, S.L. - RAC 105 Flaix Fm Rosell Electrònica, S.L. Fòrum Universal de les Cultures - Barcelona 2004 Ruzafa Rent a Car, S.A. Generalitat de Catalunya, Departament de San Miguel, Fábrica de Cervezas y Malta, S.A. Cultura Santa & Cole, Ediciones de Diseño, S.A. Gimar, S.A. Societat Municipal d’Aparcaments i Serveis, S.A. Gremi de Flequers de Barcelona T.t.p, S.A. - Cabitel Hewlett Packard Española, S.A. Telefónica Móviles España, S.A. - Movistar Ikea Televisió de Catalunya, S.A. Impresiones de Catalunya, S.A - El Mundo de Transports de Barcelona, S.A. Catalunya TVE - Televisió Espanyola, S.A. Inmobiliaria Colonial, S.A. Via Digital Inmobiliaria Sarasate Hotel Ritz Inoxcrom, S.A. Institut Italià de Cultura Institut Municipal de Mercats de Barcelona Josep M. Raventós i Blanc, S.A. La Selva La Vanguardia Ediciones, S.L. Líneas Aéreas de España, S.A. - Iberia Lufthansa, Líneas Aéreas Alemanas Lunwerg Editores, S.A. Manga Films Manufactures Balmes Vives, S.L. - Bulevard Rosa Miguel Torres, S.A. Mondo Sonoro MRW - Zeppeline Nestlé España, S.A. New Ad Publicity, S.A. - Canal Metro Ona Catalana, S.A. Onda Co Ramblas, S.L. Pansfood, S.A. - Pans&Company Parcs i Jardins de Barcelona Planeta Junior, S.L. 171 La gestió de l’Institut de Cultura 1.5. INVERSIONS L’Institut de Cultura ha desenvolupat el Pla d’inversions municipals de cultura amb els projec- tes següents: Inversions. Pla d’actuació municipal 2001 Museu Picasso 204 Jardí Botànic 61 Museu Frederic Marès i Museu d’Història de la Ciutat 54 Millora de fons 50 Fons de risc 50 Xarxa de museus 30 Museu de la Música 2 Altres equipaments 28 TOTAL 479 Inversió pròpia Mercat de les Flors 40 Banda Municipal 8 Virreina 6 Instal·lacions de museus 3 Altres 2 TOTAL 59 Cal destacar la inversió en millora del fons patrimonial, així com la participació accionarial en l’empresa Barcelona Emprèn, de capital mixt. Les inversions en patrimoni han estat concen- trades en l’ampliació del Museu Picasso i en els equipaments del conjunt monumental de la plaça del Rei (Museu Frederic Marès i Museu d’Història de la ciutat) i del Jardí Botànic, que completen un cicle en la inversió patrimonial de l’Ajuntament. Memòria de l’Institut de Cultura de Barcelona 2001 172 2. GESTIÓ DE PERSONAL Al llarg de l’any 2001 l’evolució de la plantilla de l’Institut ha continuat la línia marcada pels cri- teris organitzatius establerts des del principi pel que fa a l’amortització de llocs de treball desocu- pats per jubilacions voluntàries o forçoses. Com en anys anteriors, l’aplicació d’aquests criteris ha comportat una reorientació i diferents ajustaments en altres àmbits de la gestió diària: · Racionalització i disminució dels recursos humans, amb un procés associat d’externalit- zació de serveis. · Augment de la polivalència i aprofitament dels perfils professionals del personal de la plantilla. S’ha continuat impulsant un procés de formació interna per facilitar als professionals de l’Institut la incorporació dels nous objectius i les noves lògi- ques de treball. Aquest any l’Institut ha prioritzat les necessitats de cursos específics per al seu per- sonal dins el programa de formació continua. Durant l’any 2001 el nombre total d’hores lecti- ves realitzades als cursos ha estat de 1.946, que han comportat 20.732 hores d’assistència del glo- bal de participants. Quadre de personal per direccions 1996-2001 1/1/1996 31/12/1997 % 31/12/1998 % 31/12/1999 % 31/12/2000 % 31/12/2001 % Patrimoni 294 276 -6,52 261 -5,75 253 -3,16 253 0,00 246 -2,85 Acció Cultural 130 133 2,26 102 -30,39 102 0,00 97 -5,15 102 4,90 Recursos 86 79 -8,86 87 9,20 91 4,40 101 9,90 74 -36,49 Cooperació Cultural 12 100,00 16 25,00 Imatge i Comunicació 32 100,00 Gerència 12 18 33,33 18 0,00 14 -28,57 10 -40,00 14 28,57 TOTAL 522 506 -3,16 468 -8,12 460 -1,74 473 2,75 484 2,27 173 La gestió de l’Institut de Cultura Desde que Stanley Kubrick presentó la película 2001: una odisea en el espacio, basada en un guión de Artur Clarke, el 2001 se convirtió en un año mítico, un año que siempre formará parte de nuestro imaginario relacionado con el futuro. No obstante, un día u otro el futuro se convierte ineludiblemente en pasado y hoy presentamos la memoria de actividades del Institut de Cultura de Barcelona de 2001, y la aventura espacial que preveían los creadores de mundos fantásticos ha resultado profundamente terrenal. Una aventura en el campo de la cultura que ha demostrado la gran capacidad que tiene nuestra ciudad de crear, innovar, investigar, democratizar los conocimientos poniéndolos a disposición de los ciudadanos y ciudadanas; de crear nuevos contenidos a través de sus centros de saber públicos y de las empresas privadas. Una aventura que ha reflejado la fortaleza de nuestra ciudad para generar intercambios y conectividad con las otras ciudades y realidades culturales del planeta. Y, sobre todo, una aventura que ha puesto de manifiesto que Barcelona es ejemplar en la práctica de los valores y las actitudes de convivencia. Si observamos los indicadores que contiene esta memoria, podemos afirmar que en la Barcelona de 2001 la producción y la democratización de nuevos conocimientos han sido altamente efectivas, y que la práctica de los valores de la convivencia ha superado de una manera más que satisfactoria los retos que plantea el día a día. Nuestro bagaje cultural se ha incrementado y ha contribuido a fortalecer el capital social de la ciudad. Ha sido también el año de la concreción del Fórum Universal de las Culturas Barcelona 2004. La primera presentación pública de sus contenidos es un gran paso adelante en el compromiso ante este acontecimiento. Todo esto son solamente algunos ejemplos, son datos, indicios, síntomas, pero sobre todo son la expresión del clima de progreso, innovación y civismo que Barcelona ha vivido durante el año 2001. Son la manifestación de la diversidad de ámbitos, de la amplitud de agentes que intervienen en ellos, del deseo participativo de los ciudadanos y del equilibrio cultural de Barcelona. Joan Clos Alcalde de Barcelona Nuevamente la memoria del Institut de Cultura de Barcelona pretende ser mucho más que una sencilla relación de actividades llevadas a cabo durante el año 2001, porque somos conscientes de que el material que os presentamos es la constatación del fragmento más visible de un iceberg creativo que es mucho más amplio y que invade los diversos ámbitos culturales y cívicos de Barcelona. El iceberg creativo, el visible o el sumergido, es de una magnitud de la cual a menudo no somos conscientes. El iceberg se dispersa por las universidades y las escuelas superiores, las empresas innovadoras, los centros culturales y de saber públicos; por los estudios de los escritores, de los dramaturgos, de los compositores, de los músicos, de los diseñadores; por los talleres de los artistas, de los artesanos, de los arquitectos, de los dibujantes, de los programadores multimedia, de los realizadores de cine y de los emprendedores más creativos; se dispersa, no hay que decirlo, por los laboratorios de los investigadores y de los científicos. En el sector de las artes escénicas, por ejemplo, el 2001 ha sido el año de la consolidación de una nueva generación de directores que, tanto desde los teatros públicos como privados, han desarrollado propuestas muy renovadoras. Y ha sido el año que ha materializado el viejo sueño de Fabià Puigserver y el Lliure se ha instalado en el Palau de l’Agricultura; se ha reabierto la Sala Ovidi Montllor, y ha nacido el nuevo Teatre Musical de Barcelona en el Palau dels Esports. Prácticamente 4.000 localidades más a disposición de los ciudadanos y ciudadanas de Barcelona y de toda Cataluña. Las artes visuales han estrenado la Trienal, un acontecimiento todavía joven, pero que ha mostrado un camino genuino, comprometido y arriesgado que sin duda alguna había que emprender. El MACBA, el CCCB, la Fundació Miró, Hangar… han sido especialmente activos en la producción de exposiciones, talleres y actividades en el ámbito de la creación más contemporánea. El sector audiovisual nos ha dado este 2001 muchas satisfacciones. En las calles de Barcelona se han llevado a cabo 216 producciones, prácticamente el doble que el año anterior. Muchos directores y productores han escogido Barcelona, entre otros, Ventura Pons, Agustí Villaronga, Jaume Balagueró, Eliseo Subiela, Fernando Trueba, Peter Greenaway, Alan Parker. Con respecto a las bibliotecas, en el 2001 se ha dado un paso más en la revolución silenciosa que están llevando a cabo, y se han puesto en marcha los centros de Poble Sec, de la Barceloneta y de Montbau. Son ya 25 las bibliotecas destinadas a facilitar el acceso al conocimiento a todo el mundo, a hacer circular las ideas, a crear comunidad. Las actividades festivas, las fiestas de la Mercè, las fiestas de los barrios, han sido verdaderos festivales de urbanidad, de fraternidad, de participación y de comunidad. El capital social que se acumula en la presencia de ciudadanos ha sido inmenso. La combinación genuina de tradición y modernidad que expresan son uno de los rasgos distintivos del clima cultural de Barcelona. El 2001 ha servido también, de una manera muy especial, para avanzar definitivamente en el Fórum Universal de las Culturas Barcelona 2004. Por una parte, ha quedado claro que hablamos de un acontecimiento necesario y oportuno. Por otra parte, ha sido el año del acuerdo institucional y económico, de la aprobación del guión básico, el Plan Director y el sistema organizativo. Hoy en día la cultura es uno de los principales motores de Barcelona, y su creatividad es el combustible que permite su desarrollo puntero en el mundo. Del trabajo de todos surge el más valioso capital que ha tenido históricamente esta ciudad: el capital creativo, el capital intelectual que fundamenta el grueso principal del gran capital social que hace de Barcelona esta ciudad tan, tan especial y llena de futuro. Ferran Mascarell Concejal de Cultura Textos en castellano organizada por el Museo Picasso de París y el de Barcelona. La muestra, que confronta las relaciones artísticas que se establecieron Presentación entre París y Barcelona entre 1888 y 1937, puede verse en el Museo Picasso de Barcelona desde marzo de 2002. El Instituto de Cultura de Barcelona tiene como objetivo promover En el año 2001 también fue significativa la política de la cultura en la Ciudad Condal, por un lado mediante programas adquisiciones del Museo Picasso, del MACBA, del MNAC y de la propios y por el otro apoyando a los distintos agentes culturales que Fundación Miró (con la incorporación de la relevante colección actúan en ella. Es misión del instituto extender la cultura al máximo Katsuta), que supuso, globalmente, la incorporación de más de 500 número ciudadanos, con la convicción de que es determinante para piezas nuevas al patrimonio de la ciudad. su calidad de vida. Con la asamblea del ICOM (Consejo Internacional de Museos), La producción cultural del año 2001 en Barcelona fue muy celebrada en el mes de julio en Barcelona, la ciudad se convirtió en notable. Al Instituto de Cultura correspondió impulsarla, pero, una capital mundial del patrimonio. La asamblea experimentó un récord vez más, la creatividad de ciudadanos, asociaciones y empresas fue de asistencia respecto a ediciones anteriores. su base. Un indicador como el IAE del año 2001 evidencia el El homenaje a Frederic Marès con motivo del décimo aniversario espectacular crecimiento de empresas del ámbito cultural de de la su muerte permitió reeditar sus memorias y presentar el Barcelona: globalmente, entre los años 1993 y 2001, las empresas catálogo de su obra escultórica. culturales crecieron un 63 %. En cuanto a las reformas arquitectónicas, se siguió trabajando en En el año 2001 se celebraron los certámenes culturales cíclicos, el MNAC (en 2001 se firmó el acuerdo institucional para terminar las que conforman unos altos niveles de oferta en la agenda cultural de obras) y en la ampliación del Museo Picasso. la ciudad, pero también otros nuevos (Trienal de Arte En el ámbito del patrimonio arqueológico, cabe subrayar la Contemporáneo), y se prepararon otros que están desplegándose en importancia de la amplísima actividad llevada a cabo en el terreno 2002 (Año Internacional Gaudí, Año Verdaguer). Se impulsaron de la arqueología. Los hallazgos en el mercado de Santa Caterina, en estrategias educativas en los equipamientos culturales de la ciudad la plaza de la Vila de Madrid, en el Born y en la calle de Sant Honorat (ciclos de verano y de Navidad en los museos, colegios en el se suman al valioso mapa arqueológico de la ciudad. Auditori, en el Palau, en el Liceu, en el CCCB...); asimismo, se Se iniciaron los trabajos de puesta en funcionamiento del Centre abrieron tres bibliotecas y tres nuevos espacios para las artes de les Glòries. El objetivo es dar valor a la creatividad aplicada: el escénicas. Hay que recordar que el Festival Grec celebró su 25o diseño industrial y gráfico, la moda, la joyería, la cerámica..., aniversario. haciendo evidente la capitalidad de Barcelona en moda y en diseño. La rica oferta, seguida de un elevado consumo cultural, aumentó en 2001, lo que redondeó el crecimiento sostenido de toda una década. Barcelona, ciudad de arte contemporáneo Finalmente, a lo largo de 2001 se trabajó muy a fondo desde el El arte contemporáneo fue fértil, de nuevo, dentro de la Barcelona Instituto de Cultura en la implantación y el impulso de las cultural del año 2001, y tuvo, además, eco internacional: la tecnologías de la información y de la comunicación. prestigiosa revista americana Artforum reconoció cuatro de las La memoria anual recoge toda la actividad desarrollada por el exposiciones hechas en la ciudad entre las cien mejores del año. Instituto de Cultura o hecha con su apoyo. La estructura, como en Entre los nuevos acontecimientos hay que destacar la Trienal de las ediciones anteriores, respeta una presentación temática, y al Arte Contemporáneo, que consiguió la implicación de la ciudad y de final de cada capítulo se ofrecen los indicadores específicos, así la comunidad artística a través de numerosas actividades (talleres, como los datos globales del sector cultural de la ciudad. conferencias, exposiciones e intervenciones urbanas). Y Barcelona Art Report 2001 (un primer paso con vistas a la edición de 2004) Barcelona, ciudad de museos apostó por el diálogo entre lo local y lo global, por el pensamiento y Además de las habituales labores de conservación y de por el debate. restauración, los museos siguieron trabajando como centros de De entre los elementos que hay que destacar podríamos creación de conocimiento, con logradas exposiciones, como mencionar el desbordamiento del formato convencional de las «Alimentos sagrados. Pan, vino y aceite en el Mediterráneo antiguo» instituciones y la salida del arte contemporáneo al espacio urbano, (Saló del Tinell), «Picasso erótico» (Museo Picasso), «Canaletto. Una que convirtió el arte en una «cosa pública». En ese sentido, Venecia imaginaria» (Centro de Cultura Contemporánea de proyectos como Las Agencias (MACBA), Deseo y Ex Parque de Barcelona), «El Cinquecento Veneto. Pinturas del Ermitage» (Museo Atracciones (Virreina) o Reverso (CCCB) podrían ser buenos ejemplos Nacional de Arte de Cataluña), «Mundos privados, miradas públicas. de ese expansión de la creación artística más allá de sus espacios Cerámicas de la colección Bertran i Musitu» (instalación-exposición habituales. que transformó el Palacio de Pedralbes en un espacio virtual El MACBA, el CCCB, la Fundación Miró y Hangar fueron dedicado a la cerámica de Talavera), «Iconos rusos» (La Pedrera), especialmente activos en la producción de exposiciones, talleres y «600 años del Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona», y actividades en el ámbito de la creación más contemporánea, con con programas pedagógicos como «Navidad en los museos» y muestras como «Para todos los públicos» en la Fundación Miró; «Verano en los museos». Por otro lado, a finales del año 2001 se «Insideout: jardín del cambalache» en la Fundación Antoni Tàpies; inauguró en París la exposición «París-Barcelona, de Gaudí a Miró», «Áfricas: el artista y la ciudad» y «La ciudad de los cineastas» en el Memòria de l’Institut de Cultura de Barcelona 2001 176 CCCB, y «Casas im-propias» y «Antagonismos, casos de estudio» en 1.305.319, lo cual supone un aumento del 8 %. Hay que destacar el MACBA. también el importante número de melómanos que forman parte de la La celebración de Art Futura fue un acontecimiento de gran éxito, gran familia de la Orquesta Sinfónica de Barcelona y Nacional de con más de 80.000 asistentes directos en el CCCB y más de 50.000 Cataluña, que el año pasado alcanzó los 9.200 abonados. visitas a la página web. En 2001 el Auditori y el nuevo Liceu ya habían pasado el rodaje de Y en el ámbito de la creación en el territorio, la 6ª Muestra de las primeras temporadas, y funcionaron a buen ritmo. Queda Jóvenes Creadores Stripart, en el Centro Cívico Guinardó, y el Espacio pendiente, sin embargo, algún otro proyecto en el ámbito de los Joven Boca Nord constituyeron una de las mejores oportunidades del equipamientos, como el traslado del Museo de la Música al Auditori (a ciclo artístico anual de Barcelona para descubrir nuevos talentos. finales de 2001 el centro dejó la Casa Quadras para iniciar los trabajos de traslado, con un sólido proyecto museológico) y la ampliación del Barcelona, ciudad de teatro y danza Palau de la Música (en 2001 se puso la primera piedra). La oferta de artes escénicas en la ciudad de Barcelona creció En el ámbito más popular y de calle, la Fiesta de la Música de 2001 significativamente en el año 2001. El teatro Lliure inauguró el Palau de atrajo a 3.000 músicos profesionales y aficionados. La primera edición l’Agricultura, destinado a convertirse en un gran centro de creación en del B-Parade, el único desfile tecno que se ha hecho hasta ahora en artes escénicas de Barcelona, lo que significa un paso más en la Barcelona, reunió en Montjuïc a unas 50.000 personas. Con el B- consolidación del proyecto de la Ciutat del Teatre. El sector Parade, Barcelona se ha sumado a otras capitales europeas que acogen empresarial privado, dinámico y arriesgado tanto en gestión de salas este desfile musical, como Berlín, París, Ginebra, Zurich o Munich. como en producción de espectáculos, puso en funcionamiento dos nuevos espacios de programación: el Teatre Novedades y Barcelona Barcelona, ciudad de fiestas y tradiciones Teatre Musical en el Palau d’Esports. Los nuevos emplazamientos Las fiestas que se organizaron en 2001 en Barcelona contaron con tienen capacidad para entre 1.500 y 2.500 espectadores, lo que una altísima participación, tanto las de los barrios (especialmente representa un incremento considerable de butacas en la ciudad. Gràcia y Sants) como las de Sant Jordi, Sant Joan, la Mercè y Santa Los espectáculos que se han exhibido en ellos son de gran formato, Eulàlia. Las dos últimas tuvieron una programación pensada para el con producciones como The Full Monty o Notre Dame de Paris. público familiar que se suma a las numerosas propuestas que ya hace En otoño, la plaza de toros de la Monumental funcionó tiempo que se llevan a cabo, como los actos de cariz tradicional momentáneamente como espacio escénico y acogió al circo (gigantes, correfocs, etcétera). El Carnaval 2001 se celebró con un australiano Oz. desfile más largo y participativo que nunca gracias a la unión de los Este nuevo aumento de la oferta (un 20 % más de localidades) no de Sants y de Barcelona, que fueron desde el campo del Barça hasta se vio seguido con la misma intensidad por la demanda (las entradas las fuentes de Montjuïc. vendidas tan sólo se incrementaron en un 3,1 %); por consiguiente, el Como novedad del año 2001 de las Fiestas de la Mercè hay que porcentaje de ocupación de las salas bajó en tres puntos, hasta el destacar «La Mercè de las personas»: el cierre al tráfico del paseo de 50,39 %. No obstante, algunos espacios profundizaron en las políticas Gràcia permitió celebrar en esa calle conciertos y muchos actos para de demanda y fidelizaron a sus espectadores; es el caso del Gran todas las edades que profundizaron en la vertiente más solidaria de Teatre del Liceu, que superó los 21.000 abonados. las fiestas y permitieron la presentación de las propuestas de las En octubre se aprobó un convenio de colaboración entre la diferentes ONG de la ciudad en un ambiente distendido y festivo. Administración central, la Generalitat de Cataluña y el Ayuntamiento Entre las demás propuestas festivas que con los años ganan en de Barcelona para la creación de un Plan de Rehabilitación de Teatros arraigo en la ciudad tenemos la Fiesta de la Música, que en 2001 de Barcelona. Con un presupuesto de 125 millones de pesetas anuales significó la implantación de un nuevo modelo, con la implicación de de 2001 a 2005, el plan tiene como finalidad la remodelación y la los distintos espacios musicales de la ciudad: Liceu, Auditori y Palau adecuación de los espacios teatrales de la ciudad. de la Música. Diversas compañías y espacios celebraron en 2001 aniversarios de larga trayectoria. Así, se cumplieron cuarenta años de Els Joglars, Barcelona, ciudad de letras veinticinco de La Fanfarra y también un cuarto de siglo del Grec, que lo Las bibliotecas de Barcelona constituyen unos equipamientos celebró con actuaciones diversas y una página web multimedia culturales clave cuya misión es apoyar la formación permanente de conmemorativa que documenta la historia del festival desde sus inicios. los ciudadanos y el acceso al conocimiento. Actualmente ofrecen unos servicios cada día más amplios: libros, revistas, discos, compactos, Barcelona, ciudad de música DVD y CD-ROM, así como actividades de promoción de la lectura, Los nombres más destacados de la música clásica, del pop-rock y de horarios nocturnos, préstamos a domicilio para personas con las músicas avanzadas pasaron por Barcelona en 2001, e incluso en un problemas de movilidad, préstamos interbibliotecarios y también mismo día coincidieron cantantes de primera línea como Barbara conexión gratuita a Internet. Hendricks y Jessie Norman. De 2000 a 2001, la ciudad pasó de tener 22 bibliotecas a 25, En el año 2001 aumentó en Barcelona el número de asistentes a de 1,8 millones de usuarios a 2,3 (un crecimiento del 31 %), manifestaciones musicales. Si en 2000 los escenarios del Auditori, el de 1,1 préstamos por habitante y año a 1,4 (crecimiento del 33 %). Palau de la Música Catalana, los macroconciertos y otras salas se Esa tendencia se evidencia aún más si observamos la evolución de llenaron con 1.206.730 espectadores, en 2001 la cifra ascendió a los últimos cuatro años (1998-2002), en los que se ha doblado la 177 Textos en castellano superficie de las bibliotecas, que ha pasado de 11.083 m2 en 1998 a Barcelona, ciudad de festivales 23.200 en 2002. Dentro de la programación cultural de la ciudad, los festivales El 2001 se estrenaron los nuevos centros del Poble Sec, de la ocupan un lugar destacado. El 8o Festival de Músicas Barceloneta y de Montbau, y siguió trabajándose en el proyecto Contemporáneas presentó nueve estrenos y destacó por la del Born, que se prevé inaugurar en 2005. colaboración con los centros de creación contemporánea más La creación literaria en Barcelona fue rica y productiva. relevantes de la ciudad. El año pasado el festival se asoció con el La industria editorial siguió siendo el sector más potente de las LEM de Gràcia Territori Sonor, y esa vía de cooperación comportó industrias culturales de la ciudad. La Semana del Libro en Catalán, un fortalecimiento mutuo de los festivales de música contemporánea. la Feria del Libro de Barcelona, el Salón Internacional del Cómic de Además, el Sónar, en su espectacular trayectoria ascendente, superó Barcelona, la Feria del Libro Viejo y de Ocasión y los certámenes los 80.000 espectadores. habituales en torno al libro y la literatura atrajeron a un público El BAM (Barcelona Acció Musical), gran escaparate de música muy numeroso. urbana barcelonesa, tuvo como novedad más importante la El 2001 se cumplieron diez años de la muerte de las escritoras ampliación de la estación de França como segundo escenario, Maria Aurèlia Capmany y Montserrat Roig. En homenaje a ambas dedicado, sobre todo, a la escena emergente de grupos locales. autoras, y con el fin de ampliar el conocimiento sobre las distintas El BAM se convirtió, para muchos grupos emergentes, en una facetas de su obra, se organizaron conferencias, tertulias, plataforma de lanzamiento, además de ser un lugar de encuentro exposiciones, obras de teatro y también lecturas en las bibliotecas de las discográficas independientes. públicas de Barcelona. Los festivales especializados, como el de guitarra, los dos En el ámbito de la poesía está produciéndose un espectacular dedicados al jazz (Ciutat Vella y Barcelona) y los que ofrecen una relanzamiento del deseo de recitar y escuchar poesía. Iniciativas visión de la música de todo el planeta (Músicas del Mundo) son citas como el Festival de Polipoesía de Barcelona o «No Caduca» se sitúan consolidadas que han ganado nuevo público en las últimas ediciones. codo con codo con la exitosa Semana de la Poesía, que llegó a su Otro certamen «clásico», casi con un cuarto de siglo de vida, es el quinta edición. «Barcelona Poesía» constató, un año más, que ya no Festival de Música Antigua de Barcelona, que en el año 2001, en su es extraño que un público diverso llene una sala para escuchar la voz XXIV edición, creció de forma espectacular, tanto en el número de de los poetas. El apoyo a la creación, la dimensión local y al mismo conciertos como en el de espectadores (35.739). tiempo internacional, la multiculturalidad, el fortalecimiento de la Sin embargo, de todos ellos el festival de mayor peso es el Grec, red poética y el fomento de la lectura son los elementos que que en 2001 celebró sus veinticinco años. En esa edición recibió la configuran ese encuentro anual en torno a la poesía. visita de más de cincuenta programadores internacionales y empezó a ser una referencia de las artes escénicas europeas. Barcelona, ciudad de cine Barcelona es una ciudad de cine tanto por producción como por Barcelona, ciudad de diálogo exhibición. El número de espectadores pasó de los 11,4 millones de El Instituto de Cultura ha impulsado elementos de participación en 2000 a los 12 de 2001, lo que significa un incremento de un 6 %. propuestas culturales contemporáneas procedentes de los lugares de En las calles de Barcelona se hicieron 220 producciones, origen de los inmigrantes, propuestas que favorecen el diálogo prácticamente el doble del año anterior. Muchos directores y cultural y el conocimiento mutuos. Barcelona Artes de calle, actividad productores eligieron Barcelona, ciudad que les facilita el rodaje: celebrada en el marco de les Fiestas de la Mercè, es una apuesta en Ventura Pons, Agustí Villaronga, Jaume Balagueró, Eliseo Subiela, ese sentido. Fernando Trueba, Peter Greenaway, Alan Parker y Spike Lee. El año También se ha propiciado el acercamiento entre las culturas de confirmó que Barcelona es una capital importante en la producción España con actividades como el homenaje a la cultura gallega y la de cine de animación y también en la de programas para las celebración, por vez primera en Barcelona, de la Feria de Abril de televisiones españolas. Emergió también como ciudad de referencia Cataluña. La playa de la Nova Mar Bella, en el distrito de Sant Martí, en la producción de documentales. La labor de promoción y reunió a casi un millón de personas que celebraron esa fiesta tan asesoramiento para la búsqueda de exteriores de Barcelona Plató arraigada en la cultura andaluza. fue decisiva. El Festival de Poesía, en el que participan rapsodas de todo el Nuestra ciudad también fue punto de encuentro del cine con el mundo, utilizó la palabra como elemento de convivencia. Festival de Cine Independiente de Barcelona - L’Alternativa, que El Encuentro Internacional por la Paz de la Comunidad de Sant llegó ya a su octava edición. Este certamen, perteneciente a la Egidi convirtió Barcelona en punto de confluencia entre religiones; Plataforma de Festivales de Barcelona, promueve el cine con el título de «Las fronteras del diálogo. Religiones y civilizaciones independiente en el ámbito internacional. en el nuevo siglo», fue un buen precedente del Fórum 2004. Finalmente, cabe destacar que el plenario municipal aprobó, en el Finalmente, la exposición «Barcelona siglo XX. Mosaico de marco del Projecte 22@, el plan especial que prevé el culturas», presentada en el Convent dels Àngels, propuso una lectura emplazamiento en los terrenos de Ca l’Aranyó de la Ciudad de la actualizada de la diversa realidad social de la Ciudad Condal, y por Imagen y el Audiovisual, equipamiento que se convertirá en una extensión de Cataluña. herramienta esencial para que Barcelona sea capital de creación de Y el Plan Estratégico del sector cultural de Barcelona siguió contenidos audiovisuales. avanzando con paso decidido en la implantación de proyectos. Memòria de l’Institut de Cultura de Barcelona 2001 178 Los distritos de Barcelona hacen cultura Al final de 2001, Barcelona fue elegida sede de la entrega de los La presencia de las actividades culturales crece cada vez más en prestigiosos MTV European Music Awards, los Oscar de la música, los distintos distritos de la ciudad tanto en oferta como en que se celebrarán hacia noviembre de 2002 en el Palau Sant Jordi. participación. Mediante los equipamientos más cercanos al Por otro lado, en el año 2001 se dio un paso decisivo en la ciudadano (centros cívicos, bibliotecas…), a menudo con la organización del Fórum Universal de las Culturas Barcelona 2004 con colaboración de la extensa y rica red asociativa formada por el acuerdo institucional y económico, la aprobación del guión básico entidades culturales con larga historia y arraigo en los barrios, la y el plan director. vida cultural de los distritos es dinámica y participativa. Los programas concertados entre el instituto y los distritos para la La gestión del Instituto de Cultura promoción de proyectos culturales se caracterizan por la implicación La realidad cultural de Barcelona está conformada por una densa en el territorio y por su carácter innovador. Durante el año 2001 se red de agentes públicos y privados que interactúan. Esa realidad, dio impulso al proyecto Geografías urbanas y a la presencia del arte junto con la creciente importancia de la cultura en la sociedad, llevó contemporáneo en el espacio público, en el distrito de Sant Martí, y al Ayuntamiento a la creación, en 1996, del Instituto de Cultura de siguieron apoyándose los proyectos concertado del año anterior. Barcelona como «organismo autónomo de carácter económico, con De las actividades transversales realizadas en los distritos, en 2001 personalidad jurídica propia y patrimonio independiente», y con el se completó la serie de los + a prop con la publicación de un nuevo objetivo de «desarrollar los servicios culturales municipales de forma programa de «Teatre + a prop». Así, se programaron actividades directa y descentralizada». En 2001 fueron aprobados los nuevos culturales en los distritos dentro de la serie + a prop en los ámbitos estatutos, que convertían el Instituto de Cultura de Barcelona en una del arte contemporáneo, la danza, los espectáculos infantiles, la «entidad de derecho público sujeta a derecho privado», y que música clásica, las músicas urbanas y el teatro. profundizaban en su capacidad de actuar en un nuevo contexto en el Por otro lado, a lo largo del año se desarrolló el programa que la cultura alcanza una posición más central en la sociedad y la Independencias, un recorrido para difundir el trabajo de colectivos y normativa urbana. En ese nuevo contexto, es decisivo combinar: los proyectos culturales que se llevan a cabo en Barcelona. Se a) La prestación de servicios específicos derivados de las funciones hicieron proyectos que destacaron por el riesgo en las clásicas de las instituciones públicas locales. El instituto organiza y programaciones y los procesos de creación y participación. También administra los servicios públicos de cultura, gestiona el patrimonio se puso en funcionamiento el Espacio de Letras, integrado por las cultural historicoartístico y científico de titularidad municipal, asociaciones de escritores y en colaboración con el Instituto de promueve las actividades culturales y de ocupación del ocio y Cultura. Forman parte del Espacio de Letras el Centro Catalán del desarrolla acciones concretas para el fomento de iniciativas Pen Club, la Asociación de Escritores en Lengua Catalana y la culturales, tanto públicas como privadas. Asociación de Jóvenes Escritores en Lengua Catalana. b) Una función más estratégica y relacional, con actuaciones dirigidas al refuerzo de los diversos sectores de la cultura, el apoyo a Barcelona, ciudad internacional los sectores productivos y el trabajo desde una lógica global de Barcelona sigue siendo un buen destino para el turismo ciudad en la que la cultura se convierte en una de las principales internacional, conocedor de que la cultura es uno de sus principales estrategias de desarrollo. atractivos. Así, según una encuesta, Barcelona es la mejor ciudad del El grueso del presupuesto del Instituto de Cultura procede de las mundo para los ciudadanos británicos, en gran parte porque la transferencias municipales del Ayuntamiento de Barcelona. Esas cultura está en el centro de la calidad de vida. aportaciones municipales cubren los gastos de personal y las Barcelona acogió en 2001 el encuentro internacional de los transferencias a entidades y organismos consorciados (como el Gran profesionales de los museos (véase «Barcelona, ciudad de museos») Teatre del Liceu, el Consorcio de Bibliotecas de Barcelona o el Museo y, un año más, exportó una buena dosis de cultura. Hay que subrayar Nacional de Arte de Cataluña). La acción propia del Instituto de la preparación de la gira norteamericana de la OBC, que tuvo lugar, Cultura se financia tanto con las transferencias municipales como con con gran éxito, a principios de 2002. los recursos que genera el propio instituto a partir de los programas La ciudad de Barcelona es miembro activo del comité de cultura de de patrocinio, de la venta de productos y del alquiler de espacios. Eurociudades, la red que reúne a los grandes ayuntamientos de los En el nuevo contexto, el principio del interés público implica la países europeos. En junio de 2001, el comité decidió profundizar en necesidad de tener una plantilla de profesionales competentes, los trabajos comparativos del papel de la cultura en el desarrollo de realizar la gestión de los programas en estructuras autónomas y las ciudades europeas (proyecto «Portrait of a Cultural City») y en las flexibles y disponer de unos servicios externos especializados. buenas prácticas en la interacción entre cultura y nuevas tecnologías. También es necesario dotarse de una serie de estudios y de El comité también decidió liderar un proceso crítico sobre el papel indicadores de gestión contrastados, actualizar y modernizar los (mínimo, a todos los niveles e instancias) que tiene actualmente la procedimientos internos y convertir la comunicación interna en un cultura en la construcción de Europa. La ciudad de Barcelona, a recurso valioso. partir de la experiencia de realización del plan estratégico de cultura, La gestión pública de la cultura, en definitiva, exige un nuevo ha elaborado el documento base para este proceso: «Culture, the modelo que garantice rigor, eficacia y calidad. engine of the 21st century European cities». 179 Textos en castellano Since Stanley Kubrick presented his film 2001: a Space Odyssey, based on a story by Arthur C. Clarke, 2001 has been considered a mythical year, one that will always form part of our imaginations about the future. But, inevitably, the future one day becomes the past, and so today we present Barcelona Institute of Culture’s report on activities in 2001, and the space adventure dreamed up by those creators of fantastic worlds turns out to be a much more down-to-earth affair. An adventure in the field of culture has demonstrated our city’s enormous capacity to create, to innovate, to carry out research; to democratise knowledge, making it available to people; to generate new content at public and private centres of knowledge. And adventure reflecting our city’s ability to generate exchanges and connections with other cities and cultural realities across the globe. And, above all, an adventure demonstrating that Barcelona is a model to follow as regards the values and attitudes of cohabitation. Observing the indicators contained in this report, we can note advances in the production and democratisation of new knowledge and a more than satisfactory response to the practical, day-to-day challenges of cohabitation and the values which underlie it. Our cultural baggage has been enhanced, helping to increase our city’s social capital. 2001 was also the year when the Universal Forum of Cultures Barcelona 2004 became firmly established. The first public presentation of its content is another step forward in our collective commitment to this great event. These are just a few examples, figures, signs, symptoms. But, above all, they are the expression of a climate of progress and innovation, of community spirit, that imbued Barcelona in 2001. The manifestation of a diversity of environments and of players involved in them, of public participation and of Barcelona’s excellent cultural balance. Joan Clos Mayor of Barcelona Once more Barcelona Institute of Culture’s annual report seeks to be much more than a mere list of activities organised in 2001, for we are aware that the information contained in it represents only the visible tip of a huge creative iceberg that irrupts into each and every one of Barcelona’s cultural and civil spheres. We often fail to realise just how enormous this creative iceberg, the visible and the submerged part, really is. It spreads through universities and high schools, innovative businesses and public centres of culture and knowledge; it is present in the studios of writers, playwrights, composers, musicians and designers; it can be felt in the workshops of artists, craftsmen and women, architects, draughtsmen and women, multimedia programmers, film makers and creative entrepreneurs; and, needless to say, it makes its home in the laboratories of researchers and scientists. In the dramatic arts, for example, 2001 saw the consolidation of a new generation of directors whose projects have brought new airs to both public and private theatres. It was the year, too, that Fabià Puigserver’s dream of installing the Teatre Lliure in the Palau de l’Agricultura was finally realised. The Sala Ovidi Montllor reopened and the new Teatre Musical de Barcelona took possession of the Palau dels Esports. Nearly 4,000 new theatre seats for the people of Barcelona and Catalonia as a whole. In the visual arts, the Triennial made its debut. Still a fledgling event, the festival has nevertheless pointed out the way forward in a true, committed and risky path. MACBA, CCCB, the Miró Foundation and Hangar were amongst the most active venues in organising exhibitions, workshops and activities in themes relating to contemporary art. The audiovisual sector also gave great cause for satisfaction in 2001. A total of 216 productions, practically double the previous year’s number, were filmed in the streets of Barcelona last year. The many directors and producers who chose our city to shoot in included, amongst others, Ventura Pons, Agustí Villaronga, Jaume Balagueró, Eliseo Subiela, Fernando Trueba, Peter Greenaway and Alan Parker. In libraries, 2001 saw another step forward in the silent revolution which is taking place, with new facilities opened in the Poble Sec, Barceloneta and Montbau districts. The city now has 25 libraries providing knowledge for all, helping to circulate ideas and creating community. Festive occasions, the Mercè festivity, district celebrations, were true festivals of civility, fraternity, participation and community. Immense social capital has been accumulated in favour of citizens. The authentic combination of tradition and modernity expressed in these festivities are truly distinctive features of the Barcelona cultural climate. The year 2001 also served, particularly, to ensure the definitive advance of the Universal Forum of Cultures Barcelona 2004. It has become clear that this is a necessary, appropriate event. Moreover, the year also saw the finalisation of the institutional and economic agreement and the approval of the basic script, the Master Plan and the organisational system. Culture nowadays is one of Barcelona’s main driving forces. Its creative forces supply the fuel to launch our city as a world leader. The combined work of all involved generates the valuable capital Barcelona has always prized: creative capital, intellectual capital, the principal part of the great social capital that makes this such a special city, a city so full of future. Ferran Mascarell Councillor for Culture English texts exhibition Paris-Barcelona, from Gaudí to Miró, organised by the Picasso Museums of those two cities. The exhibition, Presentation exploring the artistic relations established between Paris and Barcelona Institute of Culture was established for the Barcelona between 1888 and 1937, will be on at the Picasso purpose of promoting culture in Barcelona through its own Museum in Barcelona from March 2002. programmes and by providing support for other cultural players 2001 also saw significant developments in the acquisitions active in the city. The Institute’s mission is to bring culture to policies deployed by the Picasso Museum, MACBA, MNAC and the maximum number of citizens possible in the conviction that the Miró Foundation (enriched by the important Katsuta this is essential to their quality of life. Collection) with the overall addition of more than 500 new In 2001, cultural production in Barcelona reached notable pieces to the city’s heritage. levels. The Institute of Culture helped promote this, but the The organisation of the ICOM (International Council of basis for it was, once more, the creativity of citizens, Museums) Assembly, held in Barcelona in July, made the city associations and companies. An indicator such as the IAE the world heritage capital. This year’s Assembly set a new economic activity tax shows spectacular growth of cultural record in terms of attendance. enterprises in Barcelona in recent years. Numbers of such The homage to Frederic Marès on the tenth anniversary of companies increased by 63% over the 1993-2001 period. his death provided the occasion to republish his memoirs and The year 2001 saw the organisation of the city’s regular to present the catalogue of his sculptural work. cultural events, providing a rich cultural agenda, as well as the As for architectural reform, work continued at MNAC (the staging of new festivals (Contemporary Art Triennial) and the institutional agreement to complete the works was signed in preparation of new celebrations to take place in 2002 2001) and on the Picasso Museum extension. (International Gaudí Year, Verdaguer Year). Educational Great activity was also seen in the field of archaeological strategies were launched at the city’s cultural facilities heritage, with finds at Santa Caterina, Plaça de la Vila de (summer and Christmas seasons at the museums, schools at Madrid, the Born and Carrer de Sant Honorat making additions the Auditorium, the Palau de la Música Catalana, the Liceu, the to the city’s rich archaeological map. CCCB...). Three new libraries were opened, as were three new Work also began on Les Glòries Centre, whose purpose is to venues for the dramatic arts. Moreover, the Grec Festival promote applied art: industrial and graphic design, fashion, celebrated its 25th anniversary. The city’s rich cultural supply jewellery, ceramics… consolidating Barcelona’s position as grew and demand for it increased further in 2001, culminating fashion and design capital. a decade of sustained expansion. Finally, the Institute of Culture devoted great resources to Barcelona, city of contemporary art introducing and promoting information and communication Once more, in 2001, the world of contemporary art proved technologies in 2001. fertile in Barcelona culture, enjoying, moreover, international The annual report details all the activities the Institute of impact. The prestigious American review Artforum placed four Culture organised or supported over the course of the year. As in exhibitions staged in the Catalan capital amongst the world’s previous years, the report is structured into different sections by top 100. theme, with specific indicators at the end of each chapter, as Outstanding amongst new developments in the year was the well as the overall figures for the city’s cultural sector. Contemporary Art Triennial, which involved the city and the artistic community in a vast programme of activities Barcelona, museum city (workshops, lectures, exhibitions and urban interventions). Besides their habitual curatorial and restoration tasks, Barcelona Art Report 2001 -a first step towards the 2004 museums continued to work as centres for creating knowledge, festival- urged dialogue between the local and the global, organising such successful exhibitions as Holy Food. Bread, seeking to foster thought and debate. Wine and Oil in the Ancient Mediterranean (Saló del Tinell), The key elements included the breaching of conventional Erotic Picasso (Picasso Museum), Canaletto. An Imaginary institutional formats and the emergence of contemporary art Venice (Barcelona Centre of Contemporary Culture), The Veneto into the urban space, making art a “public affair”. Such Cinquecento. Paintings from the Hermitage (National Museum projects as The Agencies (MACBA), Desire, Ex-Fairground of Art of Catalonia), Private Worlds, Public Gazes. Ceramics (Virreina) and Reverse (CCCB) are god examples of artistic from the Bertran i Musitu Collection (an exhibition installation creativity expanding beyond the usual spaces. converting the Palau de Pedralbes into a virtual space devoted MACBA, the CCCB, the Miró Foundation and Hangar were to Talavera ceramics), Russian Icons (La Pedrera) and 600 Years particularly active in organising exhibitiosn, workshops and of the Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona. The activities related to the most contemporary creation, with museums also programmed teaching programmes such as shows such as For the Whole Family at the Miró Foundation; “Christmas at the Museums” and “Summer at the Museums”. Insideout: Cambalache Garden at the Antoni Tàpies The end of the year also saw the opening in Paris of the Foundation; Africas: the Artist and the City and Cineast City at Memòria de l’Institut de Cultura de Barcelona 2001 182 the CCCB and Im-Proper Houses and Antagonisms, Case rose to 1,305,319, an 8% increase. Moreover, the number of Studies at MACBA. season ticket holders for the Barcelona and Catalan National One of the year’s most successful events was Art Future, Symphony Orchestra reached 9,200. with over 80,000 presential visitors at the CCCB and more than By the year 2001, both the Auditori and the new Liceu had 50,000 visitors to the website. completed their first-season “running in” period, and operated In the districts, the 6th Stripart Young Artists Festival at steadily. Projects still pending as regards facilities include the Guinardó Civic Centre and the Boca Nord Young Space provide transfer of the Music Museum to the Auditori (the Museum left excellent opportunities to discover new talents as part of Casa Quadras in late-2001 to begin work on the transfer, Barcelona’s annual art season. backed up by a solid museological project) and the extension of the Palau de la Música (the first stone was laid in 2001). Barcelona, city of theatre and dance In the field of popular and street music, the 2001 Music The Barcelona theatrical programme enjoyed substantial Festival attracted 3,000 professional and amateur musicians. expansion in the year 2001. The Teatre Lliure opened the Palau The first B-Parade, Barcelona’s only techno parade to date, de l’Agricultura, destined to become an important centre of drew some 50,000 people to Montjuïc. With the B-Parade, creation in the dramatic arts, and another step towards the Barcelona joined other European capitals which have hosted consolidation of the Theatre City project. The private sector, this event, such as Berlin, Paris, Geneva, Zurich and Munich. daring and dynamic both in theatre management and production, launched two new venues: the Teatre Novedades Barcelona, city of festivals and traditions and Barcelona Teatre Musical at the Palau d’Esports. These The festivals organised in Barcelona in 2001 enjoyed new spaces hold from 1,500 to 2,500 spectators, considerably enormous participation. These included both district increasing the number of theatre seats in the city. The shows celebrations —particularly those in Gràcia and Sants— and staged there are large format productions such as Full Monty citywide festivals such as Sant Jordi, Sant Joan, La Mercè and or Notre Dame de Paris. In the autumn, moreover, the Santa Eulàlia. The programmes for the latter two included Monumental bullring was temporarily converted into a theatre events for the whole family, adding them to the many family venue, staging the Australian circus Oz. festivals already celebrated in the city, including traditional This increase in supply —20% more seats— was not festivities (gegants, correfocs, etc). The 2001 Carnival featured accompanied by similar growth in demand —ticket sales rose the longest, biggest parade ever thanks to the merger of the by just 3.1%— and theatre occupation rates fell by 3 points to Sants and Barcelona carnivals to form a procession stretching 50.39 %. Nonetheless, a number of venues continued demand from the Barça football stadium to the fountains at Montjuïc. policies, building spectator loyalty. This is the case of the Gran An outstanding novelty in the 2001 Mercè Festival was “The Teatre del Liceu, which now has over 21,000 season ticket holders. People’s Mercè”. As part of this, Passeig de Gràcia was closed In October, a cooperation agreement was approved between to traffic, enabling concerts and other events to be staged the central government, the autonomous government and there, emphasising the spirit of solidarity inherent to La Mercè Barcelona City Council to establish a Barcelona Theatre and allowing many NGOs to put forward their proposals in a Rehabilitation Plan. With an annual budget of 125 million cheerful, festive atmosphere. pesetas from 2001 to 2005, the plan is aimed at remodelling Amongst the festivals gradually becoming more firmly and adapting the city’s theatrical venues to today’s demands. established is the Music Festival, which introduced a new A number of long-standing companies and theatres model in 2001, involving musical venues all over the city: Liceu, celebrated anniversaries over the course of the year. Els Joglars Auditori and Palau de la Música. now boast a 40-year history, whilst La Fanfarra theatre company has now passed the quarter-century mark. The Grec Festival Barcelona, city of letters also reached its 25th year, marking the occasion with a Barcelona’s libraries are a key cultural asset whose mission is programme of activities and a multimedia commemorative to foster lifelong education and access to knowledge. The website documenting the history of the festival since its origins. services provided are continually increasing: books, magazines, records, CDs, DVDs, CD-ROMs, as well as activities to promote Barcelona, city of music reading, evening opening hours, home loan service for people All the leading names in classical, pop-rock and new music with problems of mobility, inter-library loans and free Internet all performed in Barcelona in 2001, to the point where connection. performances by two top singers such as Barbara Hendricks From 22 libraries in 2000, the city had 25 in 2001, with and Jessie Norman coincided on the same day. numbers of users rising from 1.8 million to 2.3 million (a 31% Attendance at concerts increased in Barcelona in 2001. increase) and loans/inhabitant/year from 1.1 to 1.4 (33%). This Whilst in 2000 such stages as the Auditori, the Palau de la positive trend is also reflected in figures for the last four years, Música Catalana, the large concert venues and others as total library area increased from11,083 m2 in 1998 to 23,200 attracted a total of 1,206,730 spectators, in 2001 this figure m2 in 2002. 183 English texts The new libraries in the Poble Sec, Barceloneta and Montbau Barcelona, city of festivals were all opened in 2001, and work continued on the Born Festivals occupy a central position within the city’s cultural project, due for completion in 2005. programmes. The Eighth Contemporary Music Festival featured Literary creation in Barcelona was rich and productive. The nine premières and collaboration with the city’s most important publishing business continued to be the most powerful cultural centres for contemporary creation, associating with Gràcia industry in the city. Such events as Books in Catalan Week, Territori Sonor’s LEM to mutually reinforce contemporary music Barcelona Book Fair, Barcelona International Comic Fair, the festivals. For its part, Sónar confirmed its spectacular progress, Second-Hand and Bargain Book Fair and other regular festivals attracting over 8,000 spectators. devoted to books and literature all attracted large numbers of The main novelty at BAM (Barcelona Musical Action), a great visitors. showcase for Barcelona urban music, this year was the The year 2001 also marked ten years since the deaths of the extension of the Estació de França venue with a second stage writers Maria Aurèlia Capmany and Montserrat Roig. Barcelona devoted, above all, to the emergent local band scene. For public libraries staged lectures, debates, exhibitions, plays and many of these emerging groups, BAM has become a veritable readings over the course of the year in homage to these two launching pad, as well as a meeting point for independent authors and with the aim of making the different facets of record labels. their work more widely known. The city’s specialist festivals, such as that devoted to the In the world of poetry, recent years have seen a spectacular guitar or the two jazz festivals (Ciutat Vella and Barcelona), revival in the desire to recite and listen to poems. Initiatives are deeply-rooted events that have recently begun to find new such as the Barcelona Polypoetry Festival or “No Caduca” have audiences. Another “classical” festival, now close to its first taken their place alongside the popular Poetry Week, held for quarter of a century, is Barcelona Festival of Ancient Music. the fifth time in 2001. Once more, “Barcelona Poesia” The 24th festival, which took place in 2001, grew enormously demonstrated that it is not so unusual for the public to fill a in terms both of numbers of concerts and spectators (35,739). room to listen to poets’ voices. This annual celebration of However, the most important festival of all is the Grec, poetry focuses particularly on support for creation, the local which celebrated its 25th anniversary in 2001. Fast becoming a and international dimensions, multiculturality, the reference point in European dramatic art, the Grec Festival consolidation of the poetry network and promoting reading. attracted more than 50 international programmers in 2001. Barcelona, cinema city Barcelona, city of dialogue Barcelona is a cinema city both in terms of production and The Institute of Culture promoted participation in showings. Total spectator numbers rose from 11.4 million to contemporary cultural proposals from immigrants’ places of 2000 to 12 million in 2001, a 6% increase. origin, proposals aimed at favouring cultural dialogue and Some 220 films were produced on the streets of Barcelona, mutual understanding. The organisation of Barcelona Street almost double the number for the previous year. The many Art, held as part of La Mercè Festival, is an example of such directors and producers who chose Barcelona, a city pleased to initiatives. provide full facilities for film-makers, included Ventura Pons, Initiatives also aimed at bringing together different Spanish Agustí Villaronga, Jaume Balagueró, Eliseo Subiela, Fernando cultures, with homages to Galician culture and the Trueba, Peter Greenaway, Alan Parker and Spike Lee. The year organisation, for the first time in Barcelona, of the Catalan confirmed Barcelona as an important capital of animated film April Fair. Nova Mar Bella Beach in Sant Martí district attracted production and an important production centre for Spanish nearly one million people to celebrate this festivity, deeply- television programmes, and the city also emerged as a referent rooted in Andalusian culture. in documentary making. Barcelona Plató’s promotional and The Poetry Festival, bringing together poets from all over the location advisory services were essential in these important world, proposed the word as a key element in cohabitation. achievements. The Sant Egidi Community International Meeting for Peace Our city also provided a cinema meeting-point in the form of made Barcelona a point of confluence amongst religions. the eighth L’Alternativa Independent Film Festival. Forming Taking as its title “The Frontiers of Dialogue. Religions and part of the Barcelona Festival Platform, L’Alternativa promotes Civilisations in the New Century”, this encounter provided an independent cinema internationally. excellent foretaste of the Forum 2004. Finally, the City’s Plenary Council approved a special plan Finally, the exhibition 20th-centuryBarcelona, Cultural forming part of the 22@ Project in 2001 for the establishment Mosaic, staged at the Convent dels Àngels, proposed an up-to- at the Ca l’Aranyó site of the Image and Audiovisual City. This date vision of the diverse social reality of Barcelona and, by new centre will provide an essential tool for making Barcelona extension, Catalonia. a capital for audiovisual content production. Barcelona’s Strategic Plan for the Cultural Sector continued to advance decisively in the implementation of new projects. Memòria de l’Institut de Cultura de Barcelona 2001 184 Barcelona’s districtes promote culture Barcelona drafted the core document in this process, entitled The presence of cultural activities in the different districts “Culture, the engine of the 21st century European cities”. of the city continues to grow as regards both events and In late-2001, Barcelona was designated host city for the participation. Based on facilities closest to citizens (civic prestigious MTV European Music Awards ceremony, the “music centres, libraries...) and often with the participation of the Oscars”. The event will take place in November 2002 at the rich, extensive network of associations formed by cultural Palau Sant Jordi. organisations with a long history and deep roots in the The year also saw a decisive step forward in the organisation different zones in the city, cultural life in the districts is of the Universal Forum of Cultures Barcelona 2004, with the dynamic and participatory. signing of the institutional and economic agreement and the The programmes jointly organised between the Institute and approval of the basic script and the Master Plan. the districts to promote cultural projects are characterised by their innovative nature and implication with the area. 2001 The Institute of Culture’s management saw the launch of the Urban Geographies project for the The cultural fabric of Barcelona is formed by a dense presence of contemporary art in public spaces in Sant Martí network of interacting public and private players. This district, as well as continuing support for projects agreed the situation, along with the growing social importance of culture, previous year. led the City Council to establish Barcelona Institute of Culture Transversal activities in the districts in 2001 included in 1996 as an “autonomous economic organisation with its completion of the + a prop series with the publication of a own legal status and independent assets” with the mission of new Teatre + a prop programme. Cultural activities were also “providing direct, decentralised municipal cultural services.” In organised in the districts as part of this series in the fields of 2001, new statutes were approved, converting the Institute of contemporary art, dance, children’s shows, classical music, Culture into a “public corporation subject to private law”, urban music and the theatre. increasing its capacity to act in a new context in which culture Activities under the Independències programme in 2001 occupies a more central position within society and urban included a route to promote work carried out in Barcelona by policies. In this new context it is essential to combine: groups and as part of cultural projects. Particularly daring a) The provision of specific services deriving from the projects were launched over the course of the year in the fields classical functions of local public institutions. The Institute of programming and creative and participatory processes. The organises and administrates public cultural services, manages “Space for Letters” was also established, formed by writers’ municipal historic, artistic and scientific cultural heritage, associations and in cooperation with the Institute of Culture. promotes cultural and freetime activities and takes specific Members of this organisation include the Catalan Pen Club action to promote cultural initiatives both public and private. Centre, the Association of Writers in Catalan and the b) A more strategic and relational function, with action Association of Young Writers in Catalan. aimed at reinforcing different cultural sectors, supporting production sectors and working from a global vision of the city Barcelona, international city in which culture comprises one of the principal development Barcelona continues to be a popular international tourist strategies. destination, and culture one of its principal attractions. The greater part of the Institute of Culture’s budget comes According to a recent survey, Barcelona is the best city in the from Barcelona City Council transfers. These municipal world in the opinion of British people, largely because culture allocations cover personnel costs and transfers and associate is at the centre of quality of life. organisations such as the Gran Teatre del Liceu, the Barcelona In 2001, Barcelona hosted the international meeting of Library Consortium or the National Museum of Art of museum professionals (see “Barcelona, Museum City”) and, Catalonia, for example. The Institute of Culture’s own action is once more, exported large amounts of culture. Outstanding financed both by municipal transfers and its own resources, was the preparation of Barcelona Symphony Orchestra’s North which the Institute generates from sponsorship programmes, American tour, which took place to great success in early-2002. product sales and hire of facilities. Barcelona is an active member of the Eurocities network of In this new context, the principle of public interest implies large European cities’ Culture Committee. In June 2001, this the establishments of a workforce of competent professionals, committee decided to carry out comparative studies of the role managing programmes in flexible, autonomous frameworks of culture in the development of European cities in a project and ensuring access to specialist outside services. known as the “Portrait of a Cultural City” and of best practices Studies and reliable management indicators are also in the field of interaction between culture and the new required, as is the constant updating and modernisation of technologies. The Culture Committee also decided to lead a internal procedure and recognition of internal communication critical process regarding the role (minimal at all levels) as a valuable resource. assigned at present to culture in European construction. Based In short, public management of culture requires a new on its experience in drafting the Strategic Plan for Culture, model ensuring efficiency, effectiveness and quality. 185 English texts Índex pÍnedr epxr opgera pmroegsrames Barcelona, ciutat de museus Barcelona, ciutat de festes i tradicions 15 Museu Picasso 88 Festes de la Mercè 17 Museu Frederic Marès 90 Cavalcada de Reis 18 Museu Barbier-Mueller d’Art Precolombí 90 Festes de Santa Eulàlia 19 Museu d’Història de la Ciutat Barcelona, ciutat de lletres 21 Arxiu Històric de la Ciutat 95 Biblioteques 22 Museu d’Arts Aplicades 101 Barcelona poesia 23 Centres i Museus de Ciències 28 Museu Etnològic Barcelona, ciutat de cinema 29 Museu de la Música 108 Oficina Barcelona Plató 30 Museu Nacional d’Art de Catalunya 110 Plataforma de Festivals 31 Col·lecció Thyssen-Bornemisza Barcelona, ciutat de festivals 31 Museu Marítim 118 Grec 2001 Barcelona, ciutat d’art contemporani 120 Festival de Músiques Contemporànies 40 Barcelona Art Report 2001 121 BAM. Festival de Música Independent 41 Primavera del Disseny 122 Sónar 42 La Virreina Exposicions 123 Festival Internacional de Jazz 44 Hangar 123 Festival LEM 46 New Art Barcelona Barcelona, ciutat de diàleg 48 Centre de Cultura Contemporània 130 Pla estratègic del sector cultural de Barcelona 49 Museu d’Art Contemporani 131 Premis Ciutat de Barcelona 50 Fundació Antoni Tàpies 133 Medalles al mèrit artístic i científic 51 Fundació Joan Miró 134 Converses a Barcelona 53 Metrònom 135 Tecnologies de la Informació i la Comunicació 54 Fundació Mies van der Rohe Barcelona, els districtes fan cultura Barcelona, ciutat de teatre i dansa 142 Ciutat Vella 61 Mercat de les Flors 143 Eixample 62 Teatre Lliure 144 Sants-Montjuïc Barcelona, ciutat de música 146 Les Corts 72 Banda Municipal 147 Sarrià-Sant Gervasi 72 Cobla 147 Gràcia 73 Festa de la Música 148 Horta-Guinardó 73 Tradicionàrius 149 Nou Barris 76 L’Auditori 151 Sant Andreu 77 Orquestra Simfònica de 152 Sant Martí Barcelona i Nacional de Catalunya Barcelona, ciutat internacional 79 Gran Teatre del Liceu 156 Fòrum Universal de les Cultures 2004 80 Palau de la Música Catalana 158 Any Internacional Gaudí 2002 161 Interarts Memòria de l’Institut de Cultura de Barcelona 2001 186 Índex alfabètic 158 Any Internacional Gaudí 2002 133 Medalles al mèrit artístic i científic 21 Arxiu Històric de la Ciutat 61 Mercat de les Flors 76 Auditori 53 Metrònom 121 BAM. Festival Música Independent 49 Museu d’Art Contemporani (MACBA) 72 Banda Municipal 22 Museu d’Arts Aplicades: Ceràmica, 40 Barcelona Art Report 2001. Experiències Decoratives, Tèxtil 101 Barcelona poesia 18 Museu Barbier-Mueller 108 Barcelona Plató 19 Museu d’Història de la Ciutat: Història, 95 Biblioteques Monestir Pedralbes, Verdaguer 90 Cavalcada de Reis 28 Museu Etnològic 48 Centre de Cultura Contemporània (CCCB) 17 Museu Frederic Marès 72 Cobla 31 Museu Marítim 31 Col·lecció Thyssen-Bornemisza 29 Museu de la Música 134 Converses a Barcelona 30 Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) 142 Districte de Ciutat Vella 15 Museu Picasso 146 Districte de les Corts 23 Museus de Ciències de la Ciutadella: 143 Districte de l’Eixample Zoologia, Geologia 147 Districte de Gràcia 46 New Art Barcelona 148 Districte d’Horta-Guinardó 77 Orquestra (OBC) 149 Districte de Nou Barris 80 Palau de la Música Catalana 151 Districte de Sant Andreu 130 Pla estratègic del sector cultural de Barcelona 152 Districte de Sant Martí 110 Plataforma de Festivals: L’Alternativa, 144 Districte de Sants-Montjuïc Mostra Curt Ficcions, Mostra Cinema Africà, 147 Districte de Sarrià-Sant Gervasi Mostra Cinema Asiàtic, Mostra Internacional 73 Festa de la Música de Films de Dones, Festival Internacional 88 Festes de la Mercè de Cinema Gai i Lèsbic 90 Festes de Santa Eulàlia 131 Premis Ciutat de Barcelona 118 Festival Grec 2001 41 Primavera del Disseny 123 Festival Internacional de Jazz 122 Sónar 123 Festival LEM 62 Teatre Lliure 120 Festival Músiques Contemporànies 135 Tecnologies de la Informació i la Comunicació 156 Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004 73 Tradicionàrius 50 Fundació Antoni Tàpies 42 La Virreina Exposicions: Espai 2, 51 Fundació Joan Miró Xavier Miserachs i La Capella 54 Fundació Mies van der Rohe 44 Hangar 27 Institut Botànic 161 Interarts 26 Jardí Botànic 79 Liceu 187 Índexs Crèdits de les imatges de solapes i portadelles Solapes Solapa 1. Moshewka Langa. Temporal Distance (with a criminal intend), 1997. Exposició Afriques: l’artista i la ciutat, dins de Barcelona Art Report 2001. Experiències Solapa 2. La biblioteca del Poble Sec s’ha inaugurat el 2001 Foto: Pep Herrero Portadelles Museus. La ciència a la butxaca, al Museu de Geologia Art contemporani. Intervenció de l’artista Miralda al pati del Palau de la Virreina, creada per a la triennal Barcelona Art Report 2001. Experiències. Foto: Pep Herrero Teatre i dansa. L’adéu de Lucrècia Borja, de Carles Santos, va inaugurar el nou Teatre Lliure a Montjuïc. Foto: Ros Ribas Música. Dins del cicle “Música de cambra Pau Casals” que celebra l’Auditori XXI, el 17 de març es va celebrar la Vetllada Beethoven a càrrec de Wolfgang Güttler, contrabaix, André Cazalet, trompa, Amaury Wallez, fagot, Michel Lethiec, clarinet, entre d’altres Festes i tradicions. Les Festes de la Mercè acullen Barcelona Arts de Carrer. Foto: Pep Herrero Lletres. L’aventura de llegir és el principal programa de l’Institut de Cultura per difondre la lectura a la ciutat Cinema. Fernando Trueba en el rodatge d’El embrujo de Shangai a Barcelona Festivals. El BAM, el gran aparador de música urbana barcelonina Diàleg. El web de l’Institut de Cultura (www.bcn.es/cultura) actua com a portal de la cultura de Barcelona i té nombroses webs sectorials Districtes. L’Institut de Cultura dóna suport als projectes culturals dels districtes que tenen dimensió ciutadana, a través dels programes “+ a prop”, que connecten els centre cívics en un mateix àmbit artístic Internacional. Vista aèria de l’Eixample de Cerdà i la Diagonal fins al mar. Foto: Jordi Todó. Tavisa Institut de Cultura de Barcelona Memòria 2001 Institut de Cultura de Barcelona Memòria 2001