2007 [ICUB: MEMÒRIA 2007] (Aquest document està basat en la memòria que realitza l’ICUB per a l’’Informe anual de les empreses i institucions municipals’ (Direcció de Serveis d’Empreses, Ajuntament de Barcelona), actualitzat amb informacions rebudes amb data posterior al tancament de l’informe esmentat). Institut de Cultura de Barcelona Constitució: 10 de novembre de 1995 Objecte social: Promoure la cultura a la ciutat de Barcelona, d'una banda mitjançant programes propis i, de l'altra, donant suport als diferents agents culturals que hi actuen. President: Im. Sr. Carles Martí i Jufresa Delegat de Cultura: Sr. Jordi Martí i Grau Gerent: Sra. Marta Clari i Padrós Secretaria Tècnica ICUB Març 2008  2  SUMARI Introducció .............................................................................................................. 4 Anys temàtics ........................................................................................................... 4 Barcelona Ciència .................................................................................................. 5 Diàleg intercultural 2008 .......................................................................................... 5 Museus i patrimoni .................................................................................................... 5 Direcció de Centres Patrimonials ................................................................................ 5 Museu Picasso ....................................................................................................... 7 Museus de Ciències Naturals...................................................................................... 7 Museus d‟Arts Aplicades ........................................................................................... 9 Museu d‟Història de la Ciutat de Barcelona ................................................................. 10 Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona ..................................................................... 11 Museu Frederic Marès ............................................................................................ 11 Museu Barbier-Mueller d‟Art Precolombí de Barcelona .................................................... 12 Museu Etnològic................................................................................................... 12 Comissió de la Memòria Històrica ............................................................................. 12 Programes culturals ................................................................................................. 13 Festival de Barcelona Grec ..................................................................................... 13 Virreina exposicions .............................................................................................. 13 La Capella ......................................................................................................... 13 Barcelona - Catalunya Film Commission (BCFC) ............................................................ 14 Festes ............................................................................................................... 15 Festivals literaris ................................................................................................. 16 Converses a Barcelona ........................................................................................... 16 Conferència 11 de setembre ................................................................................... 17 +a prop ............................................................................................................. 17 Cooperació i Relacions Sectorials ................................................................................. 17 Consell de Cultura ................................................................................................ 17 Relacions Sectorials .............................................................................................. 18 Banda Municipal .................................................................................................. 18 Cobla Ciutat de Barcelona ...................................................................................... 18 Premis Ciutat de Barcelona 2007 .............................................................................. 19 Medalles al mèrit artístic, científic, cultural i cívic ....................................................... 19 Cooperació internacional ........................................................................................... 20 Relacions internacionals ........................................................................................ 20 Barcelona al món ................................................................................................. 20 Consorcis i Fundacions .............................................................................................. 20 Museu d‟Art Contemporani de Barcelona (MACBA) ......................................................... 21 Museu Nacional d‟Art de Catalunya (MNAC) ................................................................. 21 Fundació Joan Miró............................................................................................... 22 Fundació Antoni Tàpies .......................................................................................... 22 Museu Marítim .................................................................................................... 22 Museu de la Música ............................................................................................... 23 Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) .................................................. 23 Mercat de les Flors ............................................................................................... 23 Teatre Lliure ...................................................................................................... 24 Gran Teatre del Liceu ........................................................................................... 24 Palau de la Música Catalana .................................................................................... 25 L‟Auditori i l'Orquestra (OBC) .................................................................................. 25 Consorci de Biblioteques de Barcelona ....................................................................... 26 Centre de Normalització Lingüística de Barcelona ......................................................... 26 Suport a la producció cultural ..................................................................................... 27 Subvencions i convenis .......................................................................................... 27 Fundació Barcelona Cultura .................................................................................... 27 Dades i indicadors ................................................................................................... 29  3  INTRODUCCIÓ L‟any 2007, amb el canvi de mandat, a l‟Institut de Cultura han tingut lloc canvis importants, tant a nivell de direcció com d'organització. Pel que fa a la direcció, l'ICUB ha passat a ser una de les àrees municipals en la que el seu representant polític, en Jordi Martí, ha estat nomenat Delegat -nova figura prevista en la Carta Municipal- mentre que el primer tinent d'alcalde l‟Il·lm Regidor Carles Martí, presideix la nova Àrea de Benestar i Cohesió Territorial, de la qual depèn l'ICUB. Com a novetat, dins del Consell d'Administració de l'ICUB, s'han ampliat fins a 6 les persones de reconegut prestigi en l'àmbit de la cultura que en formen part. Es tracta de Carlota Subirós, David Albet, Josep M. Montaner, Isaki Lacuesta, Mara Dierssen i Carles Guerra. Així mateix, l‟estructura organitzativa de l‟Institut ha estat també objecte d'una renovació, a partir de la qual s'han creat les Direccions següents: Direcció de Centres Patrimonials, Direcció de Cooperació i Relacions Sectorials, Direcció de Presidència i Premsa, Direcció de Programes i Direcció de Recursos. També, i com una de les primeres actuacions sorgides del debat del Pla Estratègic de la Cultura 2006, el 2007 ha estat l‟any de la posada en funcionament del Consell de Cultura de Barcelona. El dia 20 de febrer va tenir lloc al Saló de Cent de l'Ajuntament, l'acte de constitució i primera reunió del Consell de Cultura de Barcelona, concebut com a instrument d‟anàlisi i reflexió de les polítiques culturals locals i de les seves accions preeminents. Un dels programes estructurants fruit del Pla Estratègic és l‟anomenat Barcelona laboratori, que pretén incrementar el suport a la creació com a condició necessària per a un millor desenvolupament cultural de la ciutat. En aquest marc d‟actuació, l‟octubre de 2007, l‟Instiut de Cultura va presentar al Plenari Municipal de l‟Ajuntament el Programa Fàbriques per a la Creació, amb l‟objectiu d‟incrementar la xarxa d‟equipaments públics de la ciutat orientats a l‟assaig i a la creació en els diferents àmbits artístics. La proposta pretén transformar edificis singulars de Barcelona en espais generadors de cultura, en fàbriques de creació artística, i cedir-los, amb condicions, a col·lectius o associacions ajudant, així, a estimular la creació a la ciutat. Durant el 2007 s‟han iniciat els treballs per fer possible la primera Fàbrica per a la Creació al Parc del Fòrum. Sensible a les demandes del sector, l‟ICUB va decidir dedicar aquest primer espai al circ, concretament a l‟entrenament i assaig d‟aquesta disciplina. El mes de novembre l'ICUB i l'Associació de Professionals del Circ de Catalunya van signar el conveni amb el que es gestionarà aquest nou espai. Amb aquesta fita s‟inicia un dels projectes més importants del mandat. Un altre fet destacat del 2007 ha estat el procés d'elaboració del Programa d’Actuació Municipal (PAM) de l‟Ajuntament de Barcelona per al període 2008-2011. Iniciat el mes de setembre, en el cas de Cultura i a través del Consell de la Cultura de Barcelona s‟ha impulsat el procés participatiu en l‟àmbit de cultura. El principal instrument d‟aquest procés ha estat el treball realitzat per les deu Comissions Sectorials del Consell, on han participat 143 persones del sector de la cultura de Barcelona. Durant el mes d'octubre s'han reunit les Comissions de Teatre, Música, Arts Visuals, Circ, Dansa i Audiovisuals. Durant el mes de novembre les Comissions reunides han estat: Lletres, Cultura Popular i Tradicional, Patrimoni i Disseny. El procés també s'ha completat amb les aportacions realitzades en el marc de les reunions de treball de la Comissió de Lectura Pública de Barcelona; dels membres independents del Consell d‟Administració de l‟Institut de Cultura de Barcelona; dels treballadors i treballadores del Consorci de Biblioteques de Barcelona i, finalment, amb les aportacions dels treballadors i treballadores de l‟Institut de Cultura de Barcelona. En aquestes sessions han participat 76 persones més. Finalment, i en el marc de la gestió econòmica ressaltar la continuïtat dels acords de Capitalitat entre els Ministeris d'Economia i Hisenda i l'Ajuntament de Barcelona per al finançament d'institucions amb àmplia rellevància del municipi de Barcelona. Amb aquest conveni continua la participació de l'estat iniciada el 2006 en els projectes de capitalitat, en aplicació de la Carta Municipal, pel que fa al règim econòmic especial per als equipaments de capitalitat cultural de Barcelona. ANYS TEMÀTICS  4  Barcelona Ciència El programa Barcelona Ciència –comissariat per Vladimir de Semir i amb el suport del Consell Promotor format per 250 institucions- va acabar el seu primer any d‟existència amb un excel·lent balanç. Van ser 15 mesos d'activitat continuada, des de setembre de 2006, coincidint amb l'inici del curs escolar. A partir d‟aquest moment i durant tot el 2007 van tenir lloc més d‟un miler d‟actes corresponents a 360 activitats entre exposicions, homenatges, conferències, simposis, tallers i festes ciutadanes. Més de 150 organitzadors contribuïren a donar cos al programa i portar les activitats de Barcelona Ciència a un centenar d'espais, des de museus, centres de recerca i universitats fins a escoles, teatres, biblioteques i també places i carrers. El programa comptà amb la col·laboració de tota mena d‟institucions, centres i entitats, amb la complicitat de molts investigadors i una molt bona participació de públic, amb gairebé un milió tres-cents mil assistents al conjunt de les activitats. Al llarg dels mesos d‟activitat els mitjans de comunicació van cobrirt àmpliament els diferents actes generant més de 1.150 impactes de premsa. Entre els actes més destacats de l'any en nombre de participació, s'ha de fer esment de la primera Festa Científica, que durant un cap de setmana de març va aplegar unes 10.000 persones, que es van apropar a les 51 propostes diferents del Parc de la Ciutadella. En l'àmbit dels museus, els espais expositius habitualment dedicats a la ciència adquiriren un protagonisme especial amb un increment notable en la seva activitat d‟exposicions, trobades científiques, tallers, espectacles, i un llarg etcètera d'activitat. És de destacar també el naixement de la nova iniciativa Tiquet Ciència, una proposta que permet l‟adquisició d‟una entrada conjunta a set centres de ciències (Museus de Ciències Naturals, Jardí Botànic, Museu Marítim, Zoo de Barcelona, CosmoCaixa, Museu AGBAR i Museu de la Ciència i de la Tècnica de Terrassa). Des del seu inici fins a finals d‟any es van vendres més de 2.500 tiquets. Biblioteques de Barcelona es va sumar al programa amb una àmplia oferta d'activitats que ompliren aquests equipaments i la ciència va ser també present en diverses propostes artístiques que durant l‟any se celebren a la ciutat com la Festa de la Música o Barcelona Poesia, entre d'altres. Tot plegat ha servit per aprofundir en els objectius que es van marcar en el moment de redactar el Pla Estratègic de Cultura de Barcelona: promoure la ciència com una part més de la cultura; projectar internacionalment Barcelona com a “ciutat de ciència”; consolidar la imatge pública de la recerca i la innovació científica com a font de desenvolupament i de reducció de fractures socials... De cara al futur, el programa Barcelona Ciència es mantindrà vigent en diferents línies: suport a la presència de la ciència als centres culturals i espais de la ciutat; connexió entre la ciència i les aules; creació del Museu d‟Història Natural de Catalunya... Serà un esforç sostingut, que tot just ha començat aquest 2007. Diàleg intercultural 2008 Al novembre de 2007 es va presentar al Plenari municipal la mesura de govern Barcelona Diàleg Intercultural 2008, programa impulsat per l'ICUB, que s'adhereix i dóna suport a la iniciativa de la Unió Europea de declarar l'any 2008 Any Europeu del Diàleg Intercultural. El programa promourà, impulsarà, i donarà prioritat a iniciatives al voltant d'aquest tema. MUSEUS I PATRIMONI Direcció de Centres Patrimonials  5  La inauguració l‟11 de març del renovat Museu de la Música a la seva nova seu de l‟Auditori de Barcelona va ser un dels fets més destacables de l‟any 2007. El museu s‟integrà a l‟estructura del Consorci de L‟Auditori que, d‟aquesta manera, completa el seu programa de serveis com a equipament central de l‟activitat musical i cultural de la ciutat. El 2007 fou també l‟any de creació del Consell Assessor d’Història, nascut amb l‟objectiu d‟impulsar projectes transversals entre els centres municipals especialitzats en història, facilitar l‟anàlisi, la reflexió i el contrast dels programes i activitats i proposar i orientar les propostes de futur. Així mateix el 25 d‟octubre es presentà Joan Roca com a nou director del Museu d’Història de la Ciutat. Processos importants de transformació dels museus van ser impulsats i coordinats des de la Direcció de Centres Patrimonials, com el propi procés de producció del nou Museu de la Música, el trasllat del Museu Tèxtil i d‟Indumentària i la reordenació del Palau Marquès de Llió com a seu provisional del Centre del Disseny de Barcelona, o el trasllat de les col·leccions del Museu Etnològic de Barcelona ubicades al Poble Espanyol (seu de l‟antic MAITP) per a l'emmagatzematge de les mateixes. Amb l‟objectiu d‟afavorir el contacte entre tècnics i la reflexió conjunta sobre aspectes rellevants, des de la Direcció de Centres Patrimonials s‟impulsaren diferents grups de treball. És de destacar el grup de treball sobre la política de preus i la seva repercussió en el públic, al qual van participar tècnics, administradors i directors de museus de Barcelona i Àrea Metropolitana, i per al qual es comptà amb el guiatge de Lluís Bonet, de la Universitat de Barcelona. Pel que fa a la millora de les eines de gestió integrada de les col·leccions dels museus, es continuà amb la implementació de l‟aplicació informàtica “Museum-plus”. En aquest sentit es van dur a terme actuacions relatives a la migració de dades existents en altres formats, la unificació de diccionaris d‟inventaris, l‟actualització de les bases de dades de catàlegs de biblioteques dels museus, la sortida de les dades a internet i l‟impuls d‟un llibre blanc sobre la digitalització d‟imatges dels fons dels museus municipals. Finalment, es van impulsar convenis de col·laboració amb altres administracions pel desenvolupament de projectes específics; projecte de reforma de Vil·la Joana a Vallvidrera amb el Consorci del Parc de Collserola, Any Rusiñol amb l‟Ajuntament de Sitges. Dues iniciatives estables van generar diverses activitats extraordinàries als centres museístics de la ciutat. D‟una banda el Dia Internacional dels Museus, 18 de maig, promogut per l'ICOM, que té lloc anualment des del 1977 amb l‟objectiu d‟apropar als ciutadans la tasca que fan els museus com a institucions al servei del desenvolupament de la societat, de la cooperació i de l‟enriquiment de les cultures. A més de la ja habitual Jornada de portes obertes, moltes institucions van programar altres accions de difusió com ara conferències, visites guiades, actuacions, tallers o debats. D‟altra banda, la Nit dels museus. Alguns museus de la ciutat es van suma a aquesta iniciativa nascuda a França fa dos anys i que aquest any ha involucrat més de 2.000 centres de tota Europa. Una forma diferent de veure els museus, amb música, actuacions i altres atractius. Amb les seves propostes el MNAC va atreure unes 6.000 persones, mentre que pel MACBA en van passar més de 3.000.  6  Museu Picasso Amb el títol genèric “el Museu Picasso es desplega” es presentaven als mitjans de comunicació, el 30 de març de 2007, les línies estratègiques d‟actuació i programació sota la nova direcció de Pepe Serra. Entre les línies estratègiques d‟aquest nou pla d‟actuació hi destaquen: la voluntat de potenciar, incrementar –amb préstecs temporals o adquisicions– i fer accessible als ciutadans la pròpia col·lecció; l‟objectiu de convertir el Museu en un espai bàsic de coneixement, diàleg i educació en el sentit més ampli, apostant per una experiència de qualitat i no de quantitat; l‟apropament al públic local, aconseguint que el Museu tingui una major implantació social; i la diversificació de programes. En aquesta línia, el Museu va renovar, fins a finals del 2007, el préstec temporal de 73 obres procedents de fons privats que, incorporades a les sales permanents, donen un major protagonisme a certs aspectes de la col·lecció i incideixen en d'altres que hi són escassament representats. A més, pel que fa a la col·lecció permanent, l'estreta col·laboració amb The Art Institute of Chicago, el Musée d'Orsay i el Musée Picasso de París, va fer possible presentar de manera excepcional, de l‟1 d‟abril al 2 de juliol, tres obres d'aquests centres –dos de Picasso, Òmnibus, 1901 i Tres holandeses, 1905, i una de Cezánne, Pomes i taronges, c.1899– i oferir als visitants una visió més aprofundida de certs aspectes de la col·lecció. Pel que fa a les mostres temporals, l‟exposició dedicada a la fotògrafa documental i publicitària, model i artista surrealista Lee Miller (de l‟1 de juny al 16 de setembre) i la mostra sobre la col·lecció personal de Picasso (a partir del 20 de desembre del 2007) van ser els eixos de la programació expositiva del Museu. A més, al llarg de l‟any s‟oferiren tot un seguit d‟activitats infantils i familiars relacionades amb aquestes exposicions i també es realitzaren els tallers de Nadal, basats en la col·lecció permanent. En el marc d‟una major connectivitat del museu amb el públic de la ciutat, es va impulsar la implantació del “Carnet Picasso”, una nova modalitat d‟entrada al museu establerta en base a criteris en consonància a la realitat específica del públic. Museus de Ciències Naturals Museu de Ciències Naturals de la Ciutadella Durant l‟any 2007 des del museu es va treballar i enllestir la segona part del projecte del futur Museu d’Història Natural de Catalunya consistent en la proposta de model del Museu. Respecte a l‟any 2006 es va experimentat un increment dels visitants degut bàsicament al programa Barcelona Ciència 2007, l‟increment d‟hores d‟obertura, i la participació en festes emblemàtiques de la ciutat. Més en concret, el programa Barcelona Ciència 2007 serví per impulsar noves activitats que enriquiren l‟oferta permanent del museu. Pel que fa al treball amb les col·leccions, l‟any 2007 va estar marcat per la migració de les dades del DAC i altres programaris, al Museum Plus. El fet més destacable per la recerca en el 2007 va ser la lectura de la primera Tesi doctoral dirigida per personal del Museu sobre l'evolució de la coloració del plomatge que reafirma al Museu com a centre de recerca consolidat amb capacitat formativa. El Museu va presentar durant l‟any les següents exposicions temporals; Orígens, Univers, Terra, Vida i Humanitat, (a l‟edifici de Zoologia) produïda pel Museu (amb un total de 63.213 visites), L’àguila cuabarrada, una espècie amenaçada, (a l‟edifici de Geologia) produïda per Seo Bird Life i la Fundació territori i Paisatge de l‟Obra Social de la Caixa de Catalunya (1.831 visites). També a l‟edifici de Geologia i integrada a l‟exposició permanent de Mineralogia, s‟ha produït en el marc del Programa Barcelona Ciència 2007, l‟exposició El secret del color dels minerals. El Museu mantingué també el seu programa d’exposicions itinerants amb la mostra “Els Altres arquitectes”, coproduïda pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona, Museos Científicos Coruñeses i la Fundació Caixa de Girona, que fou presentada a la Casa del Hombre-Domus, Museos Científicos Coruñeses (108.482 visitants, 30.3.06 al 14.10.07).  7  Jardí Botànic Durant l‟any 2007 i amb el suport de la Xarxa de Parcs de l‟Àrea Metropolitana de Barcelona -de la qual el Jardí Botànic n‟és el parc de capçalera-, es van iniciar les obres per completar la xarxa de camins del Jardí. En el marc del programa Barcelona Ciència, el Jardí oferí l‟exposició temporal “Els colors ocults de la natura”. Primera mostra dissenyada i produïda pel Jardí Botànic de Barcelona. Així mateix es van establir nous convenis de col·laboració amb diverses entitats educatives que permeten completar cicles de formació de postgrau al Jardí així com pràctiques professionals a diversos alumnes de distintes entitats i etapes formatives de grau superior. En col·laboració amb el Museu Monestir de Pedralbes del Museu d‟Història de la Ciutat es portà a terme el disseny, plantació i assessorament de manteniment del Jardí Medieval, situat al claustre del Monestir. Cal destacar l’increment de visites experimentat pel Jardí Botànic, que assolí una xifra rècord en la seva història, arribant a les 51.800 persones. Pel que fa a les col·leccions i la recerca, es va iniciar el programa de georreferenciació de les col·leccions de plantes del jardí mitjançant la utilització d‟un GPS de doble freqüència i alta resolució que permet determinar les coordenades de cada exemplar del jardí amb una precisió de 10 cm. El Jardí continuà participant en xarxes internacionals de col·laboració i recerca. És el cas del projecte Semclimed inscrit al programa de la Unió Europea INTERREG III B i dirigit pel Banc de Llavors Forestals de la Generalitat Valenciana. Té per finalitat reforçar xarxes entre centres botànics del territori del Mediterrani Occidental. Institut Botànic L‟any 2007 es continuà amb les línies de recerca d‟acord amb el pla estratègic del quinquenni 2006-2009 aprovat per l‟European Science Foundation, i amb la informatització de les dades de les col·leccions científiques de l‟herbari per a la seva publicació a Internet a través de la xarxa de GBIF. També es dugueren a terme diversos programes públics d‟exposicions temporals entre les quals destaca l'exposició Suzanne Davit, una il·lustradora a l'Institut Botànic, inaugurada el 3 de maig i prorrogada fins al 31 de desembre. La mostra presentava una selecció de 72 obres originals del fons de làmines de l'Institut Botànic que va fer aquesta il·lustradora en la seva estada a l'Institut.  8  Museus d’Arts Aplicades Centre del Disseny El febrer de 2007 es va fer la presentació oficial del projecte del futur Centre del Disseny. Aquest equipament estarà ubicat en un edifici de nova construcció a la plaça de les Glòries i en principi allotjarà les col·leccions del Museu de les Arts Decoratives i del Museu Tèxtil i d‟Indumentària. Actualment des d‟aquests museus s‟està treballant perquè el Centre del Disseny sigui una realitat en els propers anys. En aquest sentit, es van iniciar les obres per convertir la seu del Museu Tèxtil i d'Indumentària en un espai d'activitats globals del futur Centre del Disseny, durant el període de temps que durin les obres de construcció del nou edifici. Museu de les Arts Decoratives / Museu Tèxtil i d’Indumentària Un fet significatiu de l‟any 2007 fou la tasca desenvolupada per fer créixer les col·leccions d‟aquests centres. Entre el conjunt de noves adquisicions hi destaquen 12 peces de mobiliari del dissenyador Carles Riart, així com les peces guanyadores dels premis de disseny industrial Delta 2007. També cal fer esment de la donació de 341 vestits i complements de Pedro Rodríguez, feta per la seva néta, la senyora Hilda Bencomo, i la compra d'un vestit de Mariano Fortuny i Madrazo. En l‟àmbit de les exposicions temporals, fins al 15 d‟abril es va poder veure „Offjectes. Conceptes i dissenys per a un canvi de segle‟ al Museu de les Arts Decoratives –exposició que es presentà a l‟estiu al Centre d'Art d'Escaldes-Engordany al Principat d'Andorra-, i les exposicions „Fashion Show. Les desfilades de moda‟ i „Timetales. Percepció del temps en la joieria d‟investigació‟, al Museu Tèxtil i d‟Indumentària. Museu de Ceràmica Pel que fa a les exposicions temporals, el Museu presentà a les seves sales la mostra Talaveras de Puebla de l‟1 de juny al 2 de setembre, que també es pugué visitar als Museus González Martí de València i de América de Madrid, ambdós del Ministerio de Cultura. El Museu de Ceràmica fou responsable de la coordinació de l‟edició del catàleg de l‟exposició, en motiu de la qual es realitzà un cicle de conferències a l'entorn de l‟exposició a càrrec de dos especialistes mexicans. Entre les activitats programades cal destacar els cursos: "Col·leccionisme i mercat de l‟art"; "Iniciació a la restauració de la Terrissa" i, "Memòria Medieval als Museus de Barcelona" (en col·laboració amb Amics del MNAC i la Fundació Godia). Respecte les incorporacions de noves peces al Museu, destaca el dipòsit d‟una valuosa obra de Miquel Barceló. El museu continuà en contacte amb d‟altres centres especialitzats per a l‟intercanvi i el préstec de peces, entre els quals destaca el Musée de Sèvres. En el context de la concreció dels continguts del nou Centre del Disseny i de la futura independència de les col·leccions, el museu inicià la reorganització interna del seu funcionament per tal d‟assumir les tasques que fins ara es duien a terme des dels serveis del Museu d‟Arts Aplicades.  9  Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona La inauguració del centre Refugi 307 i la seva incorporació a la xarxa de centres històrics va ser un dels fets més destacables del Museu d‟Història de la Ciutat durant el 2007. La iniciativa es dugué a terme amb la col·laboració del Districte de Sants-Montjuïc. El potencial simbòlic de les seves restes, la seva rellevància històrica i els fets relacionats amb la vida quotidiana a la reraguarda, fan del refugi antiaeri del Poble Sec un testimoni excepcional de la defensa passiva de la població davant els bombardeigs de les aviacions italiana i franquista. El programa d‟exposicions temporals del Museu d‟Història durant aquest any va estar lligat a l‟esdeveniment de Barcelona Ciència 2007. En aquest marc es presentaren dues exposicions emplaçades al Conjunt Monumental de la Plaça del Rei i una exposició als espais del Museu-Monestir de Pedralbes. "Barcelona, capital de la república: Juan Negrin", una exposició produïda pel Ministerio de Cultura i la Sociedad Estatal de Conmemoraciones Culturales ubicada a la Casa Padellàs, es va poder visitar entre els mesos de juny i novembre. Es tractava d'una mostra sobre la figura de Juan Negrín, metge i home d‟estat, artífex del trasllat de la capitalitat d'Espanya a Barcelona durant la II República i dirigent del país, probablement en el període més dur del segle XX. "L‟Arqueologia a Barcelona. Un passat amb futur", exposició produïda directament pel MHCB al Saló del Tinell, presentava Barcelona com un jaciment únic, amb una activitat arqueològica creixent que ajuda a reconstruir els escenaris de vida de la nostra ciutat. Al claustre del Museu-Monestir de Pedralbes, l‟exposició "Plantes, remeis i apotecaris" mostrava una recreació hipotètica d‟un herbari medieval. Les publicacions científiques i tècniques que duu a terme el museu van seguir consolidant-se amb la presentació del número 3 de la revista Quarhis i del número 2 de la publicació Quaderns Tècnics del MHCB. Conservació restauració. La selecció temàtica feta per a aquest nou número és un bon reflex de la diversitat d‟àmbits en que treballen els equips de conservació i restauració del MHCB. En l‟àmbit dels programes públics del Museu, es van consolidar els diferents programes destinats als diversos públics i noves activitats com les visites comentades i les activitats nocturnes al Refugi 307. Al programa de rutes per la ciutat s‟hi van incorporar les rutes "De Convent a Convent" - lligada a l‟Espai Santa Caterina-, i la ruta pel Call jueu. Al Monestir de Pedralbes, durant el mes de març més de 350 persones van assistir als "Esmorzars del Monestir" i més de 800 persones van poder gaudir dels Diumenges musicals. El projecte "Patrimonia’m" celebrà la primera festa el 18 de maig a la Plaça del Rei on es van aplegar més de 250 patrimoniadors i patrimoniadores que van poder presentar els seus projectes de forma pública. Al Museu-Monestir de Pedralbes, s‟endegà un projecte adreçat als centres d‟educació primària basat en el treball de la percepció i els sentits en un espai patrimonial, ple d‟història i d‟art, al qual hi van participar quatre centres. Com altres anys, Pedralbes va ser la seu de la setmana d‟estudis medievals. El nivell màxim del compromís amb el ciutadà són el Cercle del MHCB i els Amics del Museu, un col·lectiu de ciutadans i ciutadanes que són part del museu, que li donen vida i el representen arreu. El 2007, el Cercle del MHCB va fer possible la visita a la nostra ciutat del professor Steiner, un dels més reconeguts estudiosos de la cultura europea. El professor Steiner va pronunciar la conferència Remembering the future el 22 d'octubre al Saló del Tinell. Un any més, el Museu d‟Història de la Ciutat de Barcelona va avançar i donà servei als ciutadans, tant des del camp de la recerca com de la difusió de la història de la nostra ciutat. El conjunt de propostes del Museu durant aquest període va rebre més de 350.000 visites.  10  Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona Les activitats més destacades de l‟any 2007 a l‟Arxiu Històric es van situar en tres àmbits d‟actuació: la conservació dels documents, el tractament i organització dels fons, i la comunicació i les activitats de difusió. En primer lloc cal destacar els estudis de conservació i l‟acondicionament de diversos fons i col·leccions, així com la restauració de documents de tipologies diverses. D‟altra banda, s‟impulsaren les accions de digitalització i microfilmació de documents amb el doble objectiu de facilitar-ne la consulta i preservar els originals. En aquest sentit cal destacar la col·laboració amb la Biblioteca de Catalunya en l‟impuls del projecte ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues). Pel que fa al tractament i organització dels fons, s‟enllestí la nova proposta de classificació del fons municipal medieval i modern i s‟avançà en l‟organització i descripció dels fons documentals (pergamins, bans municipals, etc.), fotogràfics, cartogràfics, iconogràfics, bibliogràfics i hemerogràfics. En l‟àmbit de la comunicació, destaquen l‟exposició temporal „Santiago Rusiñol en els fons bibliogràfics de l‟Arxiu Històric de la Ciutat‟, presentada al vestíbul de la Casa de l‟Ardiaca, i l‟edició de diverses publicacions com el „Catàleg dels pergamins municipals de Barcelona. Anys 1336-1396‟ (Volum II), o els nous números de les revistes „Barcelona. Quaderns d‟història‟ i „Historia, antropología y fuentes orales’. En aquest mateix àmbit són de menció també la finalització del curs „Barcelona, 1931-1934. L‟intent d‟assolir una normalitat republicana‟ i la realització del nou curs „La construcció fotogràfica de Barcelona‟, en col·laboració amb la Fundació Antoni Tapies. Així mateix és remarcable la celebració del X Congrés d‟Història de Barcelona al mes de novembre, sota el títol „Dilemes de la fi de segle, 1874- 1901‟. Arxiu Fotogràfic L‟Arxiu Fotogràfic, amb seu a l‟antic Convent de Sant Agustí, és la secció de l‟Arxiu Històric de la Ciutat responsable de la custòdia, tractament, conservació i difusió dels fons fotogràfics. Durant l‟any 2007 es va presentar al nou espai d‟exposicions d‟aquest centre la mostra „Entre la crònica i l‟imaginari. Fotografies de la Segona República‟, una mostra de l‟imaginari republicà a la Catalunya dels anys 30. Així mateix es presentà també „Montjuïc 1915. Primera mirada‟, una exposició sobre el registre fotogràfic sobre la transformació de la muntanya de Montjuïc en el període de la seva remodelació entre els anys 1915 i 1923. Per últim „Fons fotogràfic‟, va iniciar una nova línia d‟exposicions amb l‟objectiu d‟anar presentant diferents seleccions de fotografies dels fons de l‟Arxiu. Fruit del treball de documentació de l‟Arxiu, va ser la publicació del llibre „Barcelona fotografiada: 160 anys de registre i representació. Guia dels fons i les col·leccions de l‟Arxiu Fotogràfic de l‟Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona‟. Museu Frederic Marès Al llarg de l‟any 2007 el Museu Frederic Marès va continuar les línies de treball, recerca i difusió ja iniciades en anys anteriors, tot tancant algun projecte, com també iniciant-ne algun de nou. En el primer cas, cal ressaltar el tancament del catàleg "Escultura del món antic. Fons del Museu Frederic Marès/5". Paral·lelament, i gràcies a haver rebut una subvenció del Departament de Cultura de la Generalitat, el Departament de Restauració ha pogut restaurar una gran part de la col·lecció d‟exvots ibèrics que s‟inclouen dins de l‟esmentada catalogació. Pel que fa a les exposicions i relacionat amb la recerca entorn del fons del museu, cal fer esment de la mostra “La fortuna d‟unes obres. Sant Pere de Rodes, del monestir al museu”, que s‟emmarcava dins de la celebració del 60è aniversari del museu i en homenatge al seu fundador, Frederic Marès. També cal remarcar l‟inici d‟una nova línia d’exposicions, que se suma a les dedicades a l‟escultura i el col·leccionisme, els dos temes fonamentals del museu, amb l‟objectiu d‟establir lligams entre el patrimoni museístic i l‟art contemporani, oferint-ne noves lectures i obrint el museu a nous públics.  11  L‟exposició "Mirada endins. Talles medievals revelades per la càmera de Domi Mora", fou la primera d‟aquesta nova línia. Amb motiu de la commemoració del 75è aniversari de la mort de Santiago Rusiñol, el mes de juny l‟Ajuntament de Sitges va engegar l'Any Rusiñol en homenatge a l‟artista. L‟Ajuntament de Barcelona se sumà a aquest homenatge amb un altre motiu: el centenari de la publicació de L‟Auca del senyor Esteve. L‟objectiu principal de l‟Any a Barcelona va ser l‟anàlisi i difusió del contingut de l‟obra de l‟artista. El programa d'activitats comptà amb el suport de 23 institucions i entitats. En aquest context, cal destacar la col·laboració especial del Museu Frederic Marès en el "Passeig literari de La Barcelona del senyor Esteve" (21 de març-31 de desembre), un recorregut per diferents espais de la ciutat (Museu Frederic Marès, Ateneu Barcelonès, MNAC, etc.). Des de tots aquests punts es podia accedir a informació complementària a través d'un programa informàtic que ha estat consultat per unes 450.000 persones. En el cas del Museu Frederic Marès, el programa informàtic estava inserit dins d‟una instal·lació al Verger que evocava la botiga de La Puntual, i que es complementava amb una guia-itinerari en venda al museu. Museu Barbier-Mueller d’Art Precolombí de Barcelona L‟any 2007 estigué molt condicionat per dues circumstàncies: la celebració del 10è aniversari del Museu i les obres d‟ampliació dels espais expositius i de la reserva. Tot tenint en compte aquestes circumstàncies extraordinàries, els dos objectius principals del museu per a l‟any foren: superar el sostre habitual de 21.000 visites (se superaren els 28.000) i obrir un nou espai expositiu per a mostres temporals. Aquest espai es va obrir al públic el 15 de novembre i té l‟entrada al carrer de Montcada, on s'ha situat una monumental reproducció d'un dels caps olmeques de San Lorenzo. D‟aquesta manera el museu podrà acollir exposicions temporals sense haver de retirar peces de la col·lecció permanent. L'espai es va inaugurar amb la mostra "Amazònia. Brasil Prehistòric" i la peça invitada: Coiot de la cultura purépecha del Museu Rietberg de Zurich. Museu Etnològic Durant l‟any 2007 el Museu Etnològic experimentà un increment notable de l‟oferta d‟exposicions itinerants fora del recinte del Parc de Montjuïc: amb el CSIC es va programar una exposició de fotografia etnogràfica a la sala de la Residència d‟Investigadors; amb l‟Ajuntament de Sitges una exposició de fotografia etnogràfica; amb l‟Ajuntament de Perpinyà s‟ha presentat l‟exposició GITANOS al Convent dels Mínims d‟aquella ciutat. Es van establir contactes i acords amb: el Departament d‟Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, per incloure el museu i la seva oferta expositiva i d‟activitats en la maleta didàctica per a les escoles catalanes de forma prioritària; amb la Federació d‟Associacions Gitanes de Catalunya amb la que s‟incrementà la relació de col·laboració en totes les activitats; amb la Caja de Ahorros del Mediterraneo, amb qui es realitzà un acord de col·laboració que ha permès la conversió de l’exposició "Gitanos" en itinerant i amb el Museu de l‟Acordió d‟Arsèguel, amb el que es va obrir un espai estable en l‟àmbit de Catalunya de les sales permanents del museu dedicat a la etnohistòria de l‟acordió diatònic a Catalunya i el seu viatge d‟Europa a Amèrica. Comissió de la Memòria Històrica Amb l‟objectiu de promoure iniciatives per reivindicar, recuperar i donar a conèixer la memòria històrica de la ciutat, la Comissió impulsà la col·locació de plaques commemoratives de personatges il·lustres o de fets significatius (Ovidi Montllor, Pius Font i Quer, August Pi i Sunyer o les víctimes del bombardeig a la Plaça Sant Felip Neri l‟any 1938). També se celebraren actes commemoratius en honor de Víctor Colomer i dels Cors d‟Anselm Clavé. La Comissió també va treballar en la promoció d’itineraris que permetin divulgar el coneixement dels personatges i fets rellevants de la història de la ciutat i com a institució receptora de totes les propostes de la ciutadania.  12  PROGRAMES CULTURALS Festival de Barcelona Grec En la seva 31a edició, el Festival de Barcelona Grec començà una nova etapa amb el nomenament de Ricardo Szwarcer com a Director Artístic. El Festival de Barcelona Grec 2007 va constar de 75 propostes artístiques que van tenir lloc entre el 26 de juny i el 6 d‟agost. Entre aquestes propostes hi havia 22 espectacles de teatre, 9 de dansa, 31 concerts i 13 espectacles de teatre infantil, circ i hip hop. A banda dels espectacles també es desenvoluparen un seguit d'activitats com les accions Interferències i Dies de dansa, o les trobades Converses amb els artistes o Llegir a La Cuina. El Festival programà a 19 recintes escènics i tingué un percentatge de venda del 58% (8 punts per sobre del 2006). Amb un públic de 95.411 espectadors, el percentatge d'ocupació del 2007 arribà al 71% -11 punts per sobre del de l'any anterior -. El total de públic del Festival, comptant els assistents als espectacles i a les activitats Interferències i Dies de Dansa va ser de 165.166 (xifra de referència per a la comparativa amb edicions anteriors a la taula del final d‟aquest document). Entre els trets característics d'aquesta nova etapa hi destaquen: l'aposta pels creadors catalans; la dimensió internacional; el fet de posicionar-se com a primer productor de Catalunya (el Festival aquest any ha presentat 19 produccions pròpies); predomini del teatre de text; aposta pels encontres i la fusió. El 2007 es creà una programació específica per a públic infantil i familiar al llarg d‟una setmana amb l'objectiu de contribuir a la formació de nous i futurs espectadors de les arts escèniques. També es va treballar en la promoció de noves expressions artístiques que formen part de la cultura més alternativa (hip hop, break dance) i la seva immersió en recintes escènics tradicionals facilitant l‟accés a un públic que habitualment no és consumidor d‟espectacles d‟arts escèniques. Virreina exposicions La Virreina exposicions inicià l'any 2007 amb la continuació de l'exposició "Centelles. Les vides d‟un fotògraf. 1909-1985", ocupant els dos espais (Espai 2 i Xavier Miserachs). Aquesta exposició va ser una de les que comptà amb més públic dels darrers anys. Cal fer esment que "Centelles..." es va poder veure també durant el 2007 a València i a Madrid, i que properament itinerarà a Terol i el 2009 es podrà veure al Jeu de Paume de París. El programa pròpiament del 2007 s‟inicià amb "El rei de la casa" i es tancà amb l'exposició "Ché! Revolució i mercat". Pel que fa a l'Espai Xavier Miserachs, es van poder veure, a més de "Centelles..." les exposicions següents: "Stasi. Secret Rooms", "Cartografies silenciades", "Fotomercè 2006" i "Fotoperiodisme a Catalunya 1976-2000". L‟any 2007 fou un any de trànsit cap a la constitució del Centre de la Imatge. La Capella Durant el 2007, a La Capella s‟hi van poder veure les exposicions "Horitzó TV", "Generación 2007" i "I like to be a resident". Aquest darrer projecte va ser el resultat de l‟intercanvi entre La Capella i el Jerusalem Center for Visual Arts (JCVA) en el marc del programa Roundabout. Encounter Program. El programa fou endegat el 2002 amb el propòsit de construir vincles entre el context de l‟art contemporani desenvolupat a Barcelona i el d‟altres ciutats d‟arreu del món. En aquesta ocasió, el format de treball no va ser la simple exportació d‟exposicions d‟un indret a un altre, sinó que es va decidir resoldre‟l per mitjà d‟unes estades. La curadora Nirith Nelson, responsable del JCVA, va ser a Barcelona visitant  13  diferents artistes fins que va decidir convidar Daniel Chust Peters i Domènec a fer una estada a Jerusalem. Al seu torn, Martí Peran, director del programa Roundabout, després d‟una estada a Israel, va proposar a Doron Rabina i Koby Levy de fer una estada a Barcelona. Els resultats d‟aquesta experiència es varen mostrar el maig de 2007 al Tel Aviv Artists‟ Studio i, després, a La Capella de Barcelona. Barcelona - Catalunya Film Commission (BCFC) Les principals línies d'actuació del programa Barcelona - Catalunya Film Commission durant el 2007 es van centrar en l'atenció als rodatges, la participació a la taula de coordinació de filmacions, l'expansió territorial, l'edició de la Guia de Producció Audiovisual de Barcelona i Catalunya i la preparació del nou web. Respecte els rodatges a la ciutat, durant el 2007, Barcelona - Catalunya Film Commission col·laborà en 435 produccions, 45 de les quals són llargmetratges. Durant aquest any es participà activament en les diverses tasques dutes a terme des de la Taula de Coordinació de Filmacions de la Ciutat de Barcelona. Es tracta d'una comissió integrada per representants de la Guàrdia Urbana, de l'Institut Municipal d'Informàtica i presidida per la Sra. Tina Sánchez, de la Direcció de Patrimoni, creada amb l'objectiu d'oferir un millor suport als rodatges complexos i coordinar totes les parts implicades. En l'àmbit de l'expansió territorial del programa, cal destacar que durant el 2007, 10 nous municipis es van adherir formalment a la xarxa Barcelona-Catalunya Film Commission. També es va estar treballant intensament en l'edició de la Guia de Producció Audiovisual de Barcelona i Catalunya, que es va presentar en primícia internacional en el marc del Festival de Cannes. Així mateix, i en la línia de millorar la comunicació dels seus serveis, s'està preparant el nou web, que inclourà continguts que abasten tot el territori. La presentació del web està prevista pel 2008. La BCFC participà a la 1a Jornada de Municipis, celebrada en el marc del Festival Internacional de Cinema de Catalunya a Sitges, durant la qual, entre altres coses, es van poder intercanviar experiències i realitats del que significa i representa rodar a Catalunya. Així mateix la BCFC també va ser present als Co-production Meetings & Talent Campus organitzats per Catalan Films & TV aprofitant la plataforma de 28 regions que composen l‟associació europea de Cine Regio, de la qual la BCFC en forma part. Finalment cal destacar la presència de la BCFC en diferents festivals i mercats d'audiovisuals celebrats durant l'any (DOCSBarcelona, European Film Market (EFM), dins del marc del Festival Internacional de Cinema de Berlín (Berlinale), Marché du Film, celebrat en el marc del Festival Internacional de Cinema de Cannes, Festival Internacional de Cinema de San Sebastián, Festival Internacional de Cinema de Catalunya i Medimed, mercat de documental organitzat per l‟Associació de Productors Independents del Mediterrani (APIMED)).  14  Festes Cavalcada de Reis El 2007 els Reis Mags van arribar amb dues novetats importants: la incorporació al seguici del Patge Estel i el canvi del vestuari Reial, dissenyat per Lídia Azzopardi. A més, en el marc del programa Barcelona Ciència 2007, la Cavalcada es va concebre al voltant d‟un discurs científic, una al·legoria de la universalitat de la ciència, tot recreant el seu origen en cadascuna de les tres antigues cultures representades pels Reis Mags. En aquesta edició la Cavalcada de Reis comptà amb la participació de 875 persones, de les quals 310 eren artistes d‟escoles de dansa i de teatre de Barcelona seleccionats un any més a través de la Crida Artística, que té l‟objectiu de mantenir la qualitat artística de l‟espectacle popular de més ressò de la ciutat. Es calcula que l'espectacle, d'uns 650 metres de longitud, i 5 quilòmetres de recorregut, va ser vist per unes 350.000 persones. S'hi van repartir 15.000 quilos de caramels. Festa de Santa Eulàlia Del 3 al 13 de febrer es va celebrar la Festa de Santa Eulàlia, la Festa Major d'Hivern de la ciutat, que aquest any commemorava el seu 25è aniversari. En aquesta ocasió foren prop de 150 les activitats repartides per més de 70 punts (carrers, places, esglésies, espais culturals,...). En el conjunt d'activitats hi van participar més de 5.000 persones i 103 entitats i institucions, coordinades per l‟Institut de Cultura de Barcelona, el Consell municipal del districte de Ciutat Vella i la regidoria de la Dona i Drets civils. Una de les novetats de la Festa Major d‟hivern de Barcelona fou el concurs fotogràfic FotoLaia 2007, convocat per la Coordinadora de Gegants i Bestiari de Ciutat Vella, amb el suport de l‟Institut de Cultura de Barcelona i l‟Espai Fotogràfic Can Basté. Carnaval El Carnaval d‟aquest any, celebrat del 15 al 25 de febrer, presentava algunes novetats. La primera: el canvi d‟horari i d‟ubicació de la Gran Rua, que aquest any es va celebrar al barri de Gràcia i que comptà amb la participació d‟una quarantena de comparses amb més de 1.500 persones desfilant. A més, en motiu del programa Barcelona Ciència, es va incorporar el Premi Especial Barcelona Ciència 2007. El lliurament de premis va tenir lloc el diumenge 18 de febrer al vaixell NAUMÓN de La Fura dels Baus atracat al Moll Espanya. Festa de la Música Més de 100 actuacions entre el 17 i el 22 de juny en motiu d'aquesta festa, que se celebra el 21 de juny simultàniament a més d'un centenar de països de tot el món. Aquest any es va poder gaudir d'algunes propostes que vinculaven música i ciència. A més dels concerts repartits pels 10 districtes de la ciutat, el Museu de la Música i l'ESMUC van oferir una jornada de portes obertes. El conjunt de les activitats aplegà més de 15.000 persones. La Mercè 2007 La Festa Major de la ciutat del 2007 es desenvolupà entre el 21 de setembre (Pregó) i el 24 de setembre (Piromusical) amb la Festa del Cel i de l'Espai com a epíleg (29 i 30 de setembre) i englobà més de 600 activitats en 25 escenaris principals. Els escenaris més tradicionals com la plaça Sant Jaume, la plaça Catalunya, l‟avinguda de la Catedral i el passeig de Gràcia es consolidaren un any més com a punts neuràlgics de la festa. L‟emblemàtica avinguda barcelonina, convertida en el passeig de les Persones, registrà més de 250.000 visites, i actes com el Correfoc van congregar prop de 50.000 persones. Altres escenaris també van demostrar la seva capacitat de convocatòria. El Parc de la Ciutadella es tornava a convertir en el pulmó de la programació de les Arts de Carrer: acollí al llarg de tres dies una programació de circ en la qual participaren unes 80.000 persones. També el Parc del Fòrum es  15  consolidava com el gran escenari musical de la Mercè, el dels concerts més multitudinaris, atraient prop de 470.000 persones en tres dies de programació. Per la seva banda, el Festival BAM va celebrar el seu 15è aniversari amb més de 90 propostes musicals, seguides per més de 550.000 persones en 11 escenaris diferents de la ciutat. Els espectacles familiars també van ser protagonistes de la programació del Parc del Clot (Sant Martí) i el parc de la Guineueta (Nou Barris). Prop de 17.500 persones participaren a la programació d‟activitats d‟aquests dos parcs. Com ja és tradicional, entre el 22 i el 24 de setembre, més de 30 centres (entre museus i d'altres equipaments) van celebrar la Festa Major amb una Jornada de Portes Obertes. Durant aquests dies van passar per aquests equipaments més de 120.000 persones. Festivals literaris 11è Barcelona Poesia. Set dies de poesia a la ciutat Del 3 al 9 de maig se celebrà l'onzena edició d'aquest certamen poètic que aquesta vegada acollí 95 activitats entre les quals també hi hagué lloc per a la relació poesia - ciència. Com ja és habitual, va tencar el programa el Festival Internacional de Poesia de Barcelona que, en aquesta ocasió, s'apropà a l‟Àfrica amb diferents poetes vinguts d‟aquell continent. Pel conjunt dels actes hi van passar 6.395 persones. Jocs Florals de Barcelona 2007 Des de l'edició 2006, l‟autor del treball guanyador del premi de poesia és designat Poeta de la Ciutat per un any. L‟obra guardonada es publica en la col•lecció “Poesia” d‟Edicions 62, i rep un guardó dotat amb 10.000 euros. Aquest any el guardó fou per a Maria Josep Escrivà (El Grau de Gandia, 1968) qui es convertia així en la Poeta de la Ciutat 2007. Al certamen d‟enguany s‟hi van presentar un total de 66 treballs. Els Jocs Florals van tenir lloc el 8 de maig al Saló de Cent i, a més de donar-se a conèixer el guanyador del premi de poesia, es va fer balanç de les aportacions poètiques recollides durant l‟últim any. Autors que han publicat recentment van ser convidats a l'acte per tal que ells mateixos llegissin la seva poesia. Món Llibre Els dies 21 i 22 d‟abril fou el torn del Festival Món Llibre, que desplega les seves activitats pel CCCB, el MACBA i la plaça Joan Coromines. En aquesta edició s‟hi van programar un total de 130 actes, i es calcula que entre les dues jornades hi van passar unes 20.000 persones (aproximadament les mateixes que l‟edició anterior). Aquest any es va ampliar l‟oferta cultural respecte d'altres edicions. „El circ dels impossibles‟, amb els artistes de circ de l‟Ateneu Popular de Nou Barris, fou un dels plats forts, però també hi hagué lloc per a Barcelona Ciència, amb l'espai de conta-contes „El laboratori escrit‟ on, a més, els infants també hi descobrien consells i curiositats del món animal i vegetal. BCNegra, II Trobada de Novel·la Negra de Barcelona. Entre el 5 i el 10 de febrer se celebrà la 3a edició de BCNegra, i es confirmà de nou la bona acollida d'aquesta trobada, en la que hi van participar un total de 3.463 persones, més del doble dels participants de l'edició anterior. L'atorgament del Premi Pepe Carvalho al reconegut escriptor Henning Mankell, la conversa d'aquest autor amb el seu públic al Teatre Romea, juntament amb l'activitat 'Simulació d'un crim' a la seu de la Guàrdia Urbana, van ser alguns dels actes amb més participació. Converses a Barcelona El Palau de la Virreina acollí un any més aquest cicle de conferències que, en aquesta ocasió, fixava la mirada en els tres eixos del programa general Barcelona Ciència: món, ésser i tecnologia. Amb el nom 'El(s) futur(s) de la ciència', el cicle estava dividit en dues parts: la 1a, als mesos d'abril i maig, amb 4 conferències a càrrec de científics catalans de diferents especialitats (Josep Perelló, Josep Antoni Grífols, Mara Dierssen i Lourdes Fañanás); la 2a part tingué lloc al mes de novembre, amb 4 conferències  16  a càrrec de científics estrangers (Raúl Motta, Faraneh Vargha-Khadem, Samir Zeki i Roger Malina). Al conjunt de les conferències hi van assistir un total de 415 persones. Conferència 11 de setembre El 12 de setembre, amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya, Antoni Malet pronunciava la conferència 'La recepció de la ciència moderna a Catalunya: Isaac Newton a la Barcelona del set-cents' al Saló de Cent de l'Ajuntament. +a prop El programa +a prop, impulsat des de l‟ICUB en col·laboració amb els Districtes de la ciutat, té l‟objectiu de promoure algunes de les iniciatives culturals que s‟executen a través dels diferents centres cívics de Barcelona i que es divideixen en quatre àrees temàtiques: música, art contemporani, dansa i teatre. Durant el 2007 van col·laborar amb el programa: 16 equipaments en art contemporani, 12 en teatre, 10 en dansa i 23 en música. Un dels projectes més rellevants impulsats des del programa +a prop és Emergents +a prop. Emergents coordina la xarxa d‟equipaments municipals especialitzats en música de Barcelona, recollint una mostra del treball que es realitza anualment en aquests espais de creació de primer nivell. Durant el 2007 es van realitzar un total de 12 concerts amb les 13 bandes de música del CD Músiques Urbanes 06 en un circuit pels 8 centres cívics participants en el projecte. Durant el 2n trimestre de l'any es realitzà també la selecció de les 13 bandes que es promocionaran durant el curs 07-08. En el marc de la Festa de la Música va tenir lloc un concert amb 7 d'aquestes bandes en un escenari a la Plaça Reial. A més s‟editaren 1.000 CD/DVD que es van distribuir entre programadors, discogràfiques i mitjans de comunicació especialitzats. En el marc del projecte Dansa +a prop es va fer la convocatòria de Peces Curtes amb la col·laboració de 4 centres cívics i del Mercat de les Flors. Tretze de les companyies que hi van participar, han presentat les seves coreografies als 4 centres cívics. El Mercat acollí la final de la convocatòria, d'on va sorgir la companyia guanyadora, Contrapunctus Danceport, que va estar treballant durant el segon semestre de l‟any en coproducció amb el Mercat, amb l‟objectiu de presentar l‟obra el març de 2008 al mateix teatre. COOPERACIÓ I RELACIONS SECTORIALS Consell de Cultura El Consell de la Cultura de Barcelona va ser creat per l'Ajuntament el febrer de 2007, tal i com es preveia al Pla Estratègic de Cultura - Nous Accents 2006, en el marc de la normativa de participació ciutadana. En la primera reunió ordinària del Ple (20 de febrer de 2007) es van constituir 10 Comissions Sectorials (Música, Dansa, Teatre, Circ, Arts Visuals, Lletres, Cinema i Audiovisual, Cultura Popular i Tradicional, Patrimoni i Disseny), 3 Comissions Transversals (Fàbriques de Creació, Pla d'Ensenyaments Artístics i Diàleg Intercultural) i una Comissió per a l'elaboració del Reglament de Funcionament Intern. Les 10 Comissions Sectorials van ser precisament l'espai per la participació -durant tota la tardor de 2007- en l'elaboració de les Propostes en l'àmbit de cultura del Pla d'Actuació Municipal 2008-2011 (PAM). Al conjunt del procés hi van participar 328 persones dels diversos sectors de la cultura de la ciutat.  17  En el marc de la Comissió de Música es van treballar les modificacions a realitzar en la normativa municipal que afecta l'activitat de les sales de música en viu així com els ajuts destinats a la millora de la infraestructura de les sales i els ajuts destinats a la programació. Les Comissions Transversals van permetre mantenir el contrast amb els agents culturals de la ciutat en relació a alguns dels principals programes previstos al Pla Estratègic de Cultura - Nous Accents 2006, especialment el programa Fàbriques de Creació. La Comissió d'elaboració del Reglament de Funcionament Intern va desenvolupar els seus treballs en el període juny-novembre de 2007. Hi van participar representants de les principals associacions culturals de la ciutat i el producte resultant ha estat un esborrany de reglament que defineix un nou model de Consell de Cultura, incorporant funcions amb caràcter executiu a les funcions consultives i assessores que ja tenia el Consell. El nou Reglament preveu la creació d'un nou òrgan del Consell, el Comitè Executiu, orientat a fer operatives les funcions executives, com són: la participació en la Comissió de Subvencions municipals de Cultura, la participació en la designació dels Jurats dels Premis Ciutat de Barcelona i l'elaboració d'informes amb caràcter preceptiu sobre afers relacionats amb la gestió i les polítiques culturals de la ciutat. En la segona reunió ordinària del Ple (27 de novembre de 2007) es van aprovar per unanimitat l'esborrany de nou Reglament del Consell i l'esborrany de l'àmbit de cultura del PAM 2008-2011. Relacions Sectorials En el marc de les relacions amb el conjunt del sector cultural, el 2007 es posà èmfasi en el sector de la música en viu. Un dels temes en què es va estar treballant és la proposta de modificació de l'ordenança municipal d'establiments de concurrència pública per tal que sigui possible augmentar el nombre de sales que ofereixen música en directe, i millorar les seves condicions. Paral·lelament es preveu treure una convocatòria específica de subvencions per a aquells locals que es vulguin adequar per oferir música en directe. Banda Municipal La temporada 2007/08, la Banda Municipal de Barcelona va iniciar una nova etapa, amb un doble objectiu: fer créixer la projecció ciutadana de la Banda i convertir-la en una formació de referència dins del sector. El traspàs de la gestió de la Banda a mans de L'Auditori és un dels canvis significatius d'aquesta nova etapa. A partir d'aquest traspàs, els concerts de temporada es realitzen a la Sala de Cambra d'aquest equipament. Durant aquesta temporada es compta amb la col·laboració de diversos directors convidats com Salvador Brotons, Alfons Reverté i Albert Argudo, mentre que es treballa en la definició de les línies de futur de la formació. La Banda Municipal va ser present en els principals esdeveniments del calendari festiu de la ciutat, realitzà concerts als deu districtes municipals i continuà amb el seu programa per a escolars, que van poder escoltar prop de 12.000 nens i nenes de la ciutat. Cobla Ciutat de Barcelona La Cobla Ciutat de Barcelona va ser, un any més, la Cobla Sant Jordi. Continuant amb la promoció de música de cobla, la Cobla va participar en el Festival de Barcelona Grec, en Festes Majors, aplecs i ballades de sardanes. Com a Cobla Ciutat de Barcelona realitzà concerts on es recupera el repertori històric per a cobla i on s‟incorporen obres d‟estrena d‟autors novells. Són un exemple d'aquests concerts els realitzats a la Catedral o a la Basílica de la Mercè.  18  L‟enregistrament per promocionar la música de cobla d‟enguany es va dedicar a obres de recent composició dels autors: Xavier Pagès, Joan Elias, Jesús Ventua, Joan-Josep Blay, Xavier Boliart i Joan Lluís Moraleda. Premis Ciutat de Barcelona 2007 Els premis i mencions atorgats pels jurats dels Premis Ciutat de Barcelona 2007 van ser els següents: Arts escèniques: Ramon Madaula, pel personatge de Diderot en l‟obra 'El Llibertí' (Menció especial per a Meritxell Santamaria, per la seva interpretació a l'obra 'Temps real', d‟Albert Mestres). Arts plàstiques: Consuelo Bautista, pel projecte fotogràfic 'A los invisibles'. Audiovisuals: Pere Portabella, per la pel•lícula 'El silenci abans de Bach'. Música: Joan Garriga, líder de La Troba Kung-Fú, per la fusió d‟estils al voltant de la rumba catalana materialitzat en el disc Clavell Morenet. Dansa: Israel Galván, ballarí i coreògraf de flamenc, per la seva improvisació dins el cicle enCRU, al Mercat de les Flors. Traducció en llengua catalana: Jordi Llovet, per la traducció de 'Les flors del mal' de Charles Baudelaire. Literatura en llengua catalana: Pere Rovira, per la novel·la 'L‟amor boig'. Literatura en llengua castellana: José Corredor-Matheos, per 'Un pez que va por el jardín'. Assaig: Maria Josep Balsach, per 'Joan Miró. Cosmogonies d‟un món originari' (Menció especial per a Rosa Sala Rose, per 'El misterioso caso alemán'). Mitjans de comunicació en premsa escrita: Toni Batllori, pels comentaris gràfics al diari La Vanguardia. Mitjans de comunicació en ràdio: Manel Borrell, pel programa El Balcó, de Ràdio Barcelona-Cadena Ser. Mitjans de comunicació en televisió: Telemonegal de Barcelona Televisió, per l‟habilitat en la crítica de la televisió des de la televisió i per la contribució a desvetllar en l‟espectador una mirada crítica cap al mitjà. Premi Agustí Duran i Sanpere d’Història de Barcelona: Víctor Hurtado, pel llibre 'Els Mitjavila: Una família de mercaders a la Barcelona del s. XIV'. Educació: Teresa Serra, del CEIP Collaso i Gil, per la seva tasca com a mestra d‟educació infantil amb nens i nenes de diversos països i en situacions socioeconòmiques desfavorides. Arquitectura i urbanisme: Josep Miàs, pel Mercat de la Barceloneta (Menció especial per a RCR Aranda, Pigem, Vilalta Arquitectes, per la Biblioteca Joan Oliver). Disseny: Base Desing Studio, pel catàleg de l‟exposició 'Nova York 1626-1990, un relat gràfic de Carles Fontserè'. Investigació científica: Carles Lalueza-Fox, del departament de Biologia Animal de la Facultat de Biologia de la UB, per la seva valuosa investigació paleogenòmica dels neandertals per a la reconstrucció de la història evolutiva dels homínids. Investigació tecnològica: Thrombotargets Europe, perquè ha creat una plataforma tecnològica que permet el descobriment de nous fàrmacs en l‟àmbit cardiovascular, que aporten solucions a l‟hemofília i altres malalties hemorràgiques (Menció especial al Grup de Recerca en Òptica Aplicada i Processament d‟Imatge de la UPC, pel desenvolupament d‟un sistema de seguretat basat en la identificació òptica de senyals biomètrics i multifactorials). Multimèdia: Sergi Jordà, Günter Geiger, Marcos Alonso, Martin Kaltenbrunner, del Grup de Tecnologia Musical de la UPF, per Reactable, instrument multimèdia sorgit d‟aquest grup de recerca de tecnologia musical, que té com a objectiu promoure la creació multimèdia i que incorpora música, imatge, interacció i col•laboració entre creadors d‟arreu del món. El Jurat ha valorat el fet que es tracta d‟una creació multimèdia innovadora i també l‟impacte que han causat les nombroses produccions artístiques generades amb aquesta plataforma al llarg de l‟any 2007, com ara els concerts de Björk i Guillamino, que han contribuït a la projecció internacional de Barcelona en el camp de les arts. Projecció internacional de la ciutat de Barcelona: ACTAR, per haver creat a Barcelona un model d‟editorial de projecció internacional, per la qualitat dels llibres que edita, per l‟interès dels autors i temes que aborda i per la difusió assolida especialment durant l‟any 2007. Medalles al mèrit artístic, científic, cultural i cívic Durant el 2007, per acord del Plenari del Consell Municipal, es van lliurar diverses medalles. La Medalla al Mèrit Cultural es lliurà el 16 de gener a l'Ateneu Barcelonès, en el centenari de la seva estada a la  19  seu actual del Palau de Sabassona del carrer Canuda, per la seva tasca, de més de cent anys, en favor de la cultura catalana. Aquest mateix guardó anar a parar el 5 de juny a mans de Jordi Pericot, per la seva aportació en els camps de la comunicació social, l'audiovisual i el disseny. També durant el mes de juny, el dia 12, l'actriu Julieta Serrano rebia la medalla al Mèrit Artístic pel seu talent com a actriu dins del món del teatre, el cinema i la televisió, amb una trajectòria regular i plena d‟èxits. A més d'aquestes distincions, durant el mes de gener es van lliurar la Medalla al Mèrit Cívic; al Reial Automòbil Club de Catalunya (dia 23), en el centenari de la seva creació, per la seva important tasca fomentant la seguretat viària i la informació i la formació de conductors i de vianants i la Medalla al Mèrit Científic, a l'Hospital Clínic de Barcelona (dia 29), també en el centenari de la seva creació, per la seva aportació a la investigació científica catalana i a l'atenció sanitària als ciutadans. COOPERACIÓ INTERNACIONAL Relacions internacionals L'Institut de Cultura va resultar molt actiu en l'escena internacional durant l'any 2007, tant en la vessant d'intercanvi cultural com en l'àmbit institucional. En primer lloc, la cooperació cultural i artística entre els programes de l'ICUB i els seus homòlegs internacionals va créixer considerablement: gairebé tots els programes propis participen en xarxes internacionals, amb les quals co-produeixen i comparteixen projectes. Respecte l‟àmbit institucional, l'Institut de Cultura de Barcelona presideix la comissió de cultura de Ciutats i Governs Locals Units (CGLU) i participa al fòrum de cultura d'Eurociutats. En aquest àmbit el 18 de març del 2007 entrà en vigor la Convenció sobre la Protecció i la Promoció de la Diversitat de les Expressions Culturals de la UNESCO. Mai en la història una convenció cultural havia estat ratificada per tants estats amb tanta celeritat. Es preveu que amb aquest nou acord mundial, la cooperació internacional contribueixi de manera decisiva a uns processos de desenvolupament a on la cultura, i els agents culturals, tinguin un paper fonamental. En ambdós casos es tracta d'àmbits de debat i d'acció conjunta sobre la diversitat cultural i el diàleg intercultural a l'escala local. Barcelona al món Algunes iniciatives promogudes des de l'ICUB o amb la col·laboració dels seus centres o programes (propis o consorciats), van tenir una àmplia promoció més enllà de la ciutat. El Museu de les Arts Decoratives, el Museu de Ceràmica, La Virreina o La Capella, són alguns dels centres que van fer arribar les seves produccions fora del territori del nostre municipi (Andorra, Madrid, Santiago de Chile...). Per la seva banda, les grans exposicions del CCCB també itineraren per diferents ciutats llatinoamericanes. Altres exposicions amb gran repercussió a nivell internacional foren Barcelona and Modernity. Gaudí to Dalí, al Metropolitan Museum de Nova York (amb obres cedides pel MNAC) o Cosmos Gaudí. Arquitectura, geometria i disseny, exposició produïda per la Sociedad Estatal para la Acción Cultural Exterior (SEACEX) i l'Ajuntament de Barcelona, que s'ha pogut veure a Pequin i a Xangai en motiu de l'Any d'Espanya a la Xina. En l'àmbit musical destaca el concert que va oferir l'OBC a l'Auditorium Parco della Musica de Roma durant el mes de juny. CONSORCIS I FUNDACIONS  20  L'Ajuntament de Barcelona participa, a través de l'ICUB, en els consorcis i fundacions que gestionen les principals institucions culturals de la ciutat. El 2007, la partida destinada als diferents consorcis, entitats i fundacions que reben el suport de l'Institut va ser de 39.393.156 euros. Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) Les línies discursives que van determinar el programa d‟exposicions del Museu l'any 2007 es van centrar en les dues grans exposicions de tesi: “Un teatre sense teatre”, i “Sota la bomba. El jazz de la guerra d‟imatges transatlàntica. 1946-1956”, ambdues amb un gran ressò internacional. Així mateix, el programa d'activitats del MACBA mantingué tant la programació de cinema, com la de música, continuant les col·laboracions, ja regulars, amb el Festival LEM i amb el Festival SONAR, entre d‟altres. Respecte la Col·lecció del Museu, durant l‟any 2007 s'hi van incorporar 233 noves obres, entre adquisicions realitzades per la Fundació MACBA i diversos dipòsits i donacions. Destaca també el constant increment dels préstecs d‟obres a altres institucions artístiques, que evoluciona d‟una manera constant en els darrers anys, passant de les 21 sol·licituds anuals al 1997 a les 185 durant el 2007. La Col·lecció MACBA es consolida, doncs, com a conjunt d‟obres d‟interès per a l‟estudi i el coneixement de l‟art contemporani. Durant el 2007 es treballà també per fer possible la inauguració, al mes de desembre, d'un nou espai, el Centre d‟Estudis i Documentació, ubicat al Convent dels Àngels. L'espai està destinat a potenciar el desenvolupament del Museu, extenent el seu àmbit d‟activitat més enllà de les exposicions, per actuar com un centre d‟investigació, com una estructura de diàleg i mediació, i com a espai social i de difusió. En el context de la projecció internacional del Museu, destaca el fet que les exposicions concebudes i organitzades pel MACBA van viatjar, com en anys anteriors, per museus i centres d‟art d‟Europa i d‟Estats Units. D‟altra banda, el Frankfurter Kunstverein i el MACBA van presentar, en el marc de la Fira Internacional del Llibre de Frankfurt, una important exposició d‟obres de la Col·lecció MACBA, organitzada i comissariada conjuntament. Es tracta de la primera exposició d‟entitat de la Col·lecció MACBA fora del Museu. En l'àmbit de la relació amb les institucions, un dels fets significatius del 2007 fou la signatura al mes de juny d'un acord per a la incorporació del Ministerio de Cultura al Consorci del MACBA, fet que ha permès incrementar el compromís de l‟Estat amb aquesta institució i que suposa una aportació pressupostària important per al Museu. També va tenir un paper clau per al Museu la signatura al desembre d'un conveni de col·laboració amb el Departament d‟Educació de la Generalitat de Catalunya i la Regidoria d‟Educació de l‟Ajuntament de Barcelona, per a la realització d‟un ambiciós projecte pedagògic adreçat als centres educatius d‟ensenyaments no universitaris. Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) El 2007 el MNAC continuà amb una línia d'exposicions molt important que combina la programació d'artistes catalans amb la d'artistes internacionals de gran renom. Són de destacar les iniciades el 2006, "Grans mestres de la pintura europea de The Metropolitan Museum of Art, Nova York. D‟El Greco a Cézanne" o "Humberto Rivas El fotògraf del silenci". O les dedicades a l'obra de Goya: "Dibuixos espanyols a la Hispanic Society of America. Del segle d'Or a Goya" i "Natures mortes. De Sánchez Cotán a Goya". També cal remarcar l'exposició de dibuixos de Santiago Rusiñol (1866-1932) i les dues mostres dedicades al surrealisme: "Yves Tanguy. Univers surrealista i "L'objecte català a la llum del surrealisme". Pel que fa a les activitats, se‟n van programar de ben diverses, adreçades també a diferents públics. Van tenir molta acceptació les activitats realitzades en horaris poc habituals com la Nit als museus, que en el cas del MNAC va atraure unes 6.000 persones. Durant els mesos d'estiu es van poder veure al MNAC dues propostes ben diferents i de caire poc habitual en el marc d'un museu. Tot i que privada, l'actuació del grup Rolling Stones el mes de juliol o l'espectacle de circ "El circ de Sara", en el marc del Festival de Barcelona Grec.  21  També és important fer esment del nou contracte de patrocini amb l'empresa Sacyr Vallehermoso que va permetre al MNAC incorporar als seus fons un relleu gòtic d'alabastre, datat del 1415 o la celebració del centenari de la biblioteca del museu. Fundació Joan Miró L‟any 2007 va ser molt important per a la Fundació Joan Miró. A banda de les grans exposicions presentades, d‟artistes com ara Claes Oldenburg, Cosje Van Bruggen i Sean Scully i l‟excepcional mostra sobre la transformació de la representació del cos humà, amb més de 50 artistes de les anomenades avantguardes històriques, fou l‟any dela convocatòria de la primera edició del Premi Joan Miró. Aquest premi, amb una dotació de 70.000 euros, una de les més importants en art contemporani, fou atorgat a Olafur Eliasson, artista que destaca per la seva contribució a l‟art més recent i que prepara una exposició especialment pensada per a la Fundació per al 2008. El 2007, la Fundació va incorporar al seu fons documental la Biblioteca personal de Joan Miró. Els 1.783 volums que la formen ajudaran els estudiosos a conèixer millor les lectures que van influir en el procés de gestació de l‟obra de Miró. També aquest any es va crear l‟Espai Taller, al Jardí dels xiprers de la Fundació, un espai d‟experimentació destinat a apropar l‟art a un públic ampli, amb propostes per als escolars però també per als universitaris i el públic en general, i que permet completar el recorregut contemplatiu de les sales amb nous elements de comprensió. Les exposicions de l‟Espai 13 dins el cicle Pigments i píxels, seminaris, conferències i activitats diverses completen la programació de la Fundació Joan Miró l‟any 2007. Fundació Antoni Tàpies La programació temporal de la Fundació Antoni Tàpies de l‟any 2007 incidí en manifestacions artístiques complexes que ofereixen una altra mirada sobre la cultura i la història com a forma d‟accés al coneixement i com a possibilitat d‟expressió crítica davant dels grans esdeveniments de la cultura de masses. L‟any 2007, la Fundació Antoni Tàpies va continuar activa amb la seva participació amb institucions europees generadores d'art contemporani com Constant, el MuVIM o l'Instituto Cervantes. Totes aquestes activitats, al seu torn, s‟entrellacen amb la creació de xarxes properes, mitjançant projectes d‟investigació a llarg termini. És el cas de Majories urbanes, un programa dirigit per Joan Roca, que es proposava com a marc per contribuir a la reflexió col·lectiva sobre les apostes del segle XXI a la metròpoli barcelonina, des del conjunt de Catalunya. Finalment, la Fundació va concloure la seva programació de 2007 tot anunciant la seva clausura al públic durant el primer semestre de 2008 per dur a terme una reforma a l‟edifici. Museu Marítim Al llarg de l‟any 2007 el Consorci de les Drassanes Reials i Museu Marítim de Barcelona mantingué els programes iniciats en anys anteriors i potencià la creació d‟instruments per al foment de la recerca i del coneixement de la cultura marítima. També fou un objectiu prioritari treballar en la recerca de noves vies de participació i col·laboració amb el món nàutic. Així mateix, es portà a terme la remodelació de diferents àmbits de l‟exposició permanent, i s'ha seguit aprofundint en el foment de la línia d‟exposicions temporals. D'altra banda s‟impulsà les diferents xarxes de cooperació, es treballà en la redacció d‟estudis de recerca, en la celebració de jornades i laboratoris de debat sobre les Drassanes i en la creació de l’Observatori Permanent d’Història i Cultura Marítima de la Mediterrània.  22  Paral·lelament es va treballar en totes aquelles accions que fan que el Museu s‟impliqui en la dinàmica de ciutat, i en tots aquells aspectes que afavoreixen l‟aproximació del Museu al teixit associatiu, tant a través de la pròpia Associació d‟Amics, com d'associacions de professionals o de voluntaris relacionades amb el món marítim, amb especial interès, amb les relacionades amb l‟esport nàutic. Museu de la Música El Museu de la Música, tancat al públic des del 2002 -any en què va deixar l'antiga seu del Palau del Baró de Quadras- inaugurà la seva nova seu a L'Auditori de Barcelona el 10 de març de 2007. L‟any 2007 va servir principalment per a que la nova seu del Museu de la Música anés més enllà de la seva moderna museografia destinada a posar al dia el seu ampli patrimoni de coneixements i instruments i cerqués les sinèrgies del nou equipament amb la resta d‟activitats de les diferents sales del recinte i de l‟Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC). Els objectius prioritaris van ser la recuperació i increment del públic fidelitzat i la restitució en la nova dimensió dels programes tradicionals del museu: tallers, música en viu i recerca. Es publicà també una memòria il·lustrada de l'etapa anterior del museu amb el títol El Museu de la Música a la Casa Quadras (1983-2001) i s'està actualment treballant en la publicació de la Guia del visitant. Des de la seva obertura el mes de març fins a la finalització de l‟any, el Museu va registrar 38.000 visites, el que representa un increment del 100% respecte a les dades dels darrers anys a l‟antiga seu. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) Durant el 2007 la voluntat d‟experimentar i d'oferir una mirada del nostre entorn des d‟altres perspectives, una de les característiques essencials del CCCB, es va veure reflectida tant des de l'àmbit de les exposicions temporals ("Hammershøi i Dreyer", "Fronteres", "Apartheid" o "En Transició" en són alguns exemples) com des de la resta de projectes de l'equipament. Els debats van consolidar el CCCB com a referència internacional sobre qüestions d‟espai urbà, de nous humanismes i de nous imaginaris. La publicació d‟algunes de les millors conferències del centre als Breus CCCB fou també un fet rellevant de l'any. En el camp de l‟experimentació de formats, cal esmentar dos projectes avantguardistes: NOW i BCNmp7, i alguns dels festivals de nova creació, com l‟Hipnotik. Altres festivals van tenir també una forta presència durant tot l‟any, des de diferents disciplines i formats (arts escèniques, audiovisuals, música, literatura...). Sónar, BAM, LP'07. Festival de dansa... o no, INn MOTION, Dies de Dansa, Docúpolis, l‟Alternativa,.OFFF, BAC!, Món Llibre, entre d'altres, en són alguns exemples. Finalment, el CCCB també presentà l‟Arxiu Xcèntric com un lloc de consulta permanent de cinema experimental i documental al CCCB. Mercat de les Flors El mes de juny de 2007, el Mercat començava una nova etapa amb la constitució del Consorci Mercat de les Flors/Centre de les Arts de Moviment, integrat a parts iguals per l‟Ajuntament de Barcelona i per la Generalitat de Catalunya, amb la col·laboració del Ministeri de Cultura. Cada institució hi va aportar 1.300.000 euros per a la temporada 2007-2008. La programació d'aquesta primera temporada compaginà els noms de coreògrafs i grans companyies internacionals amb la promoció de la dansa del país. En el marc de l‟eix „centre d‟art‟, el Mercat va participar durant el 2007 en prop de vint coproduccions, la majoria amb companyies catalanes, com Thomas Noon la companyia Raravis, Membros, o Jushka Weigel per citar-ne algunes. Entre els catalans a l‟estranger, es donà suport a Roberto Oliván, Salva Sanchís o Abraham Hurtado. Pel que fa a la programació de companyies convidades, totes elles estaven centrades en diverses aproximacions al „moviment‟, des de la tècnica, la teatralitat, l‟espiritualitat, el concepte o la  23  improvisació. En aquest eix de treball van conviure les internacionals Carolyn Carson, el flamenc de Israel Galván, Alain Platel amb la presentació de VSPRS o Wim Vandekeybus amb Spiegel, una retrospectiva de tota la seva carrera. Un dels espectacles més aclamats fou el de Sidi Larbi Cherkaoui i Akram Khan (després que Akram triomfés al festival Grec) o la companyia canadenca La la la Human Steps que va tornar al Mercat després de més de deu anys d‟absència. Per Nadal, el hip-hop de la granadina Blanca Li va omplir el mercat de famílies i nens de totes les edats. El treball per la participació de nous „públics‟ va portar al naixement del cicle familiar anomenat dan,dan,dansa. Aquest cicle va combinar la presentació de companyies per a famílies el cap de setmana amb sessions escolars (Aracaladanza, Mudances, Lanònima Imperial, Meekers). El quart eix „treball en xarxa‟ va permetre acollir diversos festivals com LP (amb Vera Mantero o Superamas), Grec (Cloud Gate, Trànsit, IT dansa, la Fura dels Baus), la Marató de l‟espectacle, o els cicles de l‟Escac i d‟Arco y flecha o col·laboracions amb la majoria de festivals catalans. Dins d‟Art Futura per exemple, Marcel·lí Antúnez va estrenar el seu nou treball. Un especial esment, mereix la primera edició de Mov-s, un espai d‟intercanvi que va reunir prop de 500 professionals de tot el món entorn a taules de debat i la presentació d‟espectacles de tot l‟estat espanyol. Teatre Lliure El 2007, la programació del Teatre Lliure es va caracteritzar per la presència de companyies, dramaturgs, directors i coreògrafs de l‟escena més innovadora, i per la incorporació a la programació del cicle Radicals Lliure. L‟any es va conformar també, un cop més, com una mescla entre la producció autòctona de pes i els espectacles i companyies de primera línia internacional. Entre les produccions de creació es comptà amb espectacles de la Gelabert–Azzopardi Companyia de Dansa, de Carles Santos, i de l‟equip Xavier Albertí-Lluïsa Cunillé. El Circ Cric plantà la seva carpa al Lliure, i Roger Bernat estrenava Das Paradies Experiment, enllaçant amb la creació més contemporània del cicle Radicals. Pel que fa als espectacles internacionals, es va presentar un text de Tom Peuckert sobre Artaud i Hitler dirigit per Paul Plamper, la companyia Rimini Protokoll representava Mnemopark, i també es podia veure 100% marocain, de Saïd Naciri. Per la seva banda els clàssics també van tenir el seu espai durant el 2007: Macbeth, Hedda Gabler i Un hombre que se ahoga, a partir de Les tres germanes de Txèkhov, són els tres textos que es van presentar. Finalment, l'any 2007 tancava amb una bona notícia per a la ciutat: l'inici oficial de les obres de rehabilitació de la seu del Teatre Lliure al barri de Gràcia. La reforma, desbloquejada aquest any gràcies a una aportació econòmica estatal rebuda per l'Ajuntament de Barcelona en la seva condició de capital cultural, ha de permetre la reobertura d'aquest espai històric la temporada 2008-2009. Gran Teatre del Liceu Un dels espectacles emblemàtics presentats pel Liceu durant el 2007 fou l'òpera de Hans Werner Henze “Boulevard Solitude”. El mateix Henze va assistir a l‟estrena de la seva òpera el dia 2 de març. L‟òpera de Henze és la que posa més en primer terme el nihilisme degradant i autodestructiu que respira el text. D‟entre les altres adaptacions operístiques del mite de Manon presentades pel Liceu s‟ha de destacar la producció de l‟òpera de Massenet, amb direcció musical de Victor Pablo Pérez i posada en escena de David McVicar. “Le portrait de Manon” de Massenet ha acabat de completar la panoràmica al voltant del personatge. Altres propostes de l'any van ser la controvertida posada en escena de Peter Konwitschny de “Don Carlos” de Verdi o “Der fliegende Holländer” de Wagner, la primera òpera que dirigeix Àlex Rigola. També “Khovantxina” de Mussorgski (en la versió de Dmitri Shostakovic), fou un dels grans esdeveniments de la temporada. Així mateix La Fura dels Baus presentava la coproducció del Liceu amb l‟Òpera de París d‟“El castell de Barbablava” de Bartok i “Diari d‟un desaparegut” de Janacek i molts altres noms de l'escena nacional i internacional acaben de conformar la programació operística del Teatre.  24  En la programació de dansa hi van destacar les dues versions del mite de Carmen, segons Antonio Gades i Sara Baras. Les sessions “golfes” del Liceu, entre d'altres propostes, acolliren el concert de Barbara Cook a la sala principal, amb la platea del Liceu transformada en sala de ball. En la programació del Petit Liceu es va poder gaudir dels espectacles “Els músics de Bremen”, “Cantant amb el Cor” i la commemoració de les 500 representacions de “La petita Flauta Màgica”. Palau de la Música Catalana El Palau de la Música Catalana afrontà l‟any 2007 amb la vista posada en la celebració del Centenari 2008. Per això, es treballà intensament tant en la planificació i preparació dels actes commemoratius d‟aquesta efemèrides, com en la minuciosa restauració dels elements interiors i exteriors de l‟edifici (neteja de la façana exterior i reposició dels seus elements originaris, il·luminació interior i exterior, canvi de butaques, restauració dels mosaics de la sala de concerts, etc.). Pel que fa a l‟activitat principal, s‟han fet 453 concerts amb un 74% d’ocupació i la presència de 412.144 espectadors. La Sala de Concerts, el Petit Palau i altres espais de l‟edifici acolliren una gran diversitat d‟actes musicals, socials i empresarials. Cal destacar els dotze cicles de concerts organitzats per la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música, i també els organitzats per altres promotors, com Ibercamera, Euroconcert, The Project o Concert Studio, entre d‟altres. Ha estat molt important també l‟oferta per a les escoles que tingué, com sempre, molta acceptació. L’Auditori i l'Orquestra (OBC) La línia de creixement de L‟Auditori, a les portes del desè aniversari d‟activitat que s‟escau el 2008, va significar durant l‟exercici anual 2007 un total de 481.000 espectadors. La majoria (380.000) assistiren als 483 concerts de producció pròpia dels diferents departaments de L‟Auditori, mentre que 100.000 ho van fer als 141 concerts programats per promotors externs a les tres sales. A aquest resultat anual cal sumar-hi els 117.000 espectadors registrats pels concerts oferts arreu de Catalunya per les diverses branques d‟activitat que programa L‟Auditori i els 35.000 assistents a actes no musicals. L‟any 2007 va estar marcat per la inauguració de la nova seu del Museu de la Música, amb una moderna museografia destinada a posar al dia el seu ampli patrimoni de coneixements i instruments, com també les sinèrgies del nou equipament amb la resta d‟activitats del recinte de L‟Auditori, que engloba també l‟Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC). Un altre fet destacable per a aquest equipament fou la incorporació de la direcció artística de la Banda Municipal de Barcelona (amb Abili Fort al front) i de la seva temporada de concerts a la programació estable de L‟Auditori. D‟altra banda, L‟Auditori va ser admès el novembre 2007 com a primer i fins ara únic membre de ple dret d‟arreu de l‟Estat espanyol a l‟European Concert Hall Organisation (ECHO), l‟associació que aplega les setze principals sales de música europees amb alta capacitat de programació. El fet de poder treballar al costat dels grans d‟Europa, a més del prestigi internacional que comporta, suposa la possibilitat de participar en projectes conjunts, coproduccions i intercanvis. L‟Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), que té la seva seu a L‟Auditori, va seguir oferint una concorreguda i extensa temporada simfònica als seus dotze mil abonats i públic en general, caracteritzada per la pluralitat d‟estils i també l‟atenció dedicada a la música de compositors catalans mitjançant programació de les seves obres i una política d‟encàrrecs d‟obres d‟estrena. Els concerts escolars, familiars i participatius de L‟Auditori: Educa van consolidar-se com una de les prioritats, programats a les tres sales de L‟Auditori i arreu de Catalunya i de l‟Estat espanyol. Aquest departament va obrir el 2007 dues noves línies de l‟edició de materials de suport als concerts, amb les col·leccions “Mira i escolta” de CD adreçats als més petits i de CD-DVD pensada per als més grans de sis anys.  25  La primera temporada de música de cambra en el seu actual format va comptar amb el Quartet Casals com a formació resident i va englobar els antics concerts de cambra de professors de l‟OBC, dintre d‟una programació més àmplia que va merèixer un 80 % d‟ocupació de les localitats. El departament L‟Auditori: Moderna també va participar en la política de grups residents a través de l‟Orquestra Àrab de Barcelona, al costat d‟una programació general que reflecteix les últimes tendències i una àmplia pluralitat d‟estils. Finalment, el nou programa L‟Auditori: Apropa va facilitar que 5.000 persones d‟arreu de Catalunya afectades de discapacitats o exclusió social, dintre dels col•lectius socials menys afavorits, assistissin a 180 concerts diferents a L‟Auditori. Consorci de Biblioteques de Barcelona El 2007 es donà un gran pas endavant al districte més poblat de la ciutat, L‟Eixample: es van inaugurar la biblioteca Sagrada Família, un equipament de districte amb 2.900 m2 de servei, i la biblioteca Sant Antoni – Joan Oliver, al barri de Sant Antoni, de 1.884 m2. Amb aquestes inauguracions la xarxa de biblioteques públiques de la ciutat disposa ja de 31 equipaments (amb un total de 40.265 metres quadrats) que donen servei a tots els ciutadans en les seves necessitats informatives, formatives i d‟oci cultural. També al llarg del 2007 s‟instal·laren noves bústies de retorn de documents 24 hores i s‟amplià el servei de WiFi aconseguint que quasi la totalitat de les biblioteques (29) ofereixin aquest servei als usuaris amb carnet. El nombre de carnets emesos durant el 2007 va augmentar un 14,1% respecte l‟any anterior (corresponent als 88.960 nous carnets); aquesta dada situa el nombre d‟usuaris amb carnet de soci per sobre de les 578.000 persones, la qual cosa fa de les biblioteques la institució amb més socis de la ciutat. És rellevant també l‟augment en el nombre d‟activitats de tota mena i per a tots els públics organitzades tant pel conjunt de la xarxa de Biblioteques de Barcelona, com a iniciativa de cadascuna de les biblioteques: en total 1.871 activitats que han tingut 63.910 assistents. Els Clubs de Lectura augmentaren l‟oferta de grups i d‟especialitats, i a finals d‟any arribaven ja a més de 70, alguns d‟ells organitzats en col·laboració amb escoles i casals de gent gran. Les biblioteques van ser presents en les programacions generals de la ciutat: les festes majors dels barris i de la ciutat, Carnestoltes, Sant Jordi, la Setmana de Poesia, el Món Llibre, activitats paral·leles a les programacions del Teatre Nacional, el Teatre Lliure, el Festival de Barcelona Grec, els diversos museus de la ciutat, el Saló del Còmic i del Manga, els salons dedicats al llibre celebrats a la ciutat: Setmana del llibre en català, Liber, Saló del llibre... La Comissió de Lectura Pública, l‟espai de participació municipal pel que fa a la lectura pública, es consolidà com a punt de trobada i coordinació dels agents culturals i educatius de la ciutat vinculats a la lectura i la biblioteca. També durant el 2007 va augmentar la participació de les Biblioteques de Barcelona en processos de planificació estratègica i en trobades de xarxes bibliotecàries nacionals i internacionals, com ara les organitzades per Fesabid (Federación Española de Sociedades de Archivística, Biblioteconomía, Documentación y Museística) i de l‟IFLA (Informational Federation of Libraries Association and Institutions). Centre de Normalització Lingüística de Barcelona  26  Barcelona va ser pionera a implantar el Pla d‟Acolliment lingüístic 2005-2007, emmarcat també en el Pla Municipal d‟Immigració. A l‟empara d‟aquest Pla, el nombre d‟inscripcions als cursos bàsics de català es va incrementar un 89% en els darrers tres anys. Pel que fa a l‟oferta general de cursos de tots els nivells, el 2007 es van inscriure 28.851 persones, un 15% més que el 2006. Amb el programa Voluntariat per la llengua es fomenten entorns de conversa entre alumnes que estan aprenent català i persones que ja el coneixen per tal d‟afavorir la fluïdesa oral i estimular l‟ús del català en entorns informals fora de l‟aula. L‟any 2007 es constituïren a Barcelona 980 parelles de voluntaris lingüístics, de les quals 836 les ha constituït el CNL de Barcelona, un 58% més que el 2006. L‟octubre de 2007 el CNL de Barcelona va començar a impartir cursos de català especialment dissenyats per a la comunitat xinesa de Barcelona. En conjunt, durant el 2007 es duplicaren les inscripcions de persones d‟origen xinès als cursos del CNL de Barcelona. Dins del sector socioeconòmic, es donà continuïtat a la campanya per a bars i restaurants Català a taula, amb una oferta específica d‟14 cursos de català per a cambrers, el qual ha tingut una resposta de 240 inscripcions. Així mateix, es van revisar 166 pàgines de cartes i menús de restaurants. Des de les delegacions del Centre de Normalització Lingüística es treballa en coordinació amb els districtes municipals per donar serveis a les entitats, empreses i establiments comercials dels barris mitjançant convenis o acords de col·laboració. En aquest sentit, durant l‟any 2007 es va treballar en conveni amb 281 empreses i entitats, es van fer 49 auditories lingüístiques i es formà en català 2.498 persones d‟aquestes organitzacions, xifra que representa un 39% més que l‟any anterior. Des del Servei d‟Assessorament Lingüístic s‟ofereix la revisió de textos i l‟atenció de consultes lingüístiques per telèfon i en línia al conjunt de la ciutadania amb l‟objectiu de contribuir a millorar la qualitat dels textos orals i escrits. Durant l‟any 2007 es van atendre 13.827 consultes lingüístiques i, en tots els àmbits de treball, es varen revisar 18.382 pàgines. En conjunt, l‟activitat d‟assessorament es va reduir en un 16,5% respecte l‟any 2006. SUPORT A LA PRODUCCIÓ CULTURAL Subvencions i convenis L‟any 2007 l‟Institut de Cultura va rebre un total de 550 sol·licituds de subvenció, de les quals n‟atorgà 330. L‟import total d‟aquestes subvencions va ser de 4.217.284 euros. Part d'aquestes subvencions es van destinar a donar suport al potent entramat de festivals que conviuen a la ciutat durant l'any. Es tracta de festivals de tots els àmbits, formats i tendències. De les arts escèniques (Mostra de Teatre de Barcelona, Escena Poblenou, Magdalena, LP'07, Dies de Dansa,...), a les arts visuals (BAC o DrapArt), passant pels audiovisuals (L'Alternativa, OVNI, MECAL, CurtFiccions, BAFF, DiBa, DocsBarcelona, Docúpolis, Festival de cinema polític...) i la música (Primavera Sound, Sónar, LEM, Mas i Mas, Festival de guitarra, Festival de Jazz, Festival de Blues...), són múltiples i diversos els festivals que proliferen i s'han anat consolidant al llarg dels anys, alguns fins i tot amb un important reconeixement i projecció internacionals. L'ICUB també dóna el seu suport a altres entitats a través de convenis puntuals, com és el cas d'Hangar. Centre de Producció d'Arts Visuals. Es tracta d'un centre de producció creat per l'Associació d'Artistes Visuals de Catalunya (AAVC) que ha esdevingut model per a les Fàbriques de Creació (Barcelona Laboratori -Pla Estratègic de la Cultura). El dia 20 de juny es va celebrar el 10è aniversari d'aquesta entitat, amb dues jornades de portes obertes i tot un seguit d'activitats. Fundació Barcelona Cultura Una de les actuacions més destacades de la Fundació Barcelona Cultura d'aquest 2007 fou la signatura, el 27 de març de 2007, d‟un conveni de col·laboració amb la Fundació Navegació Oceànica Barcelona.  27  Aquest acord preveu la programació d‟activitats que ajudin a difondre l‟esdeveniment de la Barcelona World Race, i que permetin gaudir d‟incentius fiscals els patrocinadors que hi col·laborin. S'ha estat treballant també en un altre acord, en aquest cas amb la Fundació Esade, pensat a l‟entorn de la necessitat de formar nous gestors en l‟àmbit cultural. Serà un mestratge per a gestors i directius del sector públic i privat. També cal esmentar l'interès de les jornades realitzades per Barcelona Activa sobre els bones pràctiques entre el sector cultural i el sector econòmic i el suport de la fundació, a través del Cercle d‟Amics del Museu d‟Història de la Ciutat, en la realització de la conferència del professor George Steiner.  28  DADES I INDICADORS Dades rellevants Indicadors propis del nivell d'activitat 2004 2005 2006 2007 Visites a les exposicions dels museus municipals i consorciats 3.936.894 4.035.366 5.068.980 5.173.725 Museu d'Història de la Ciutat 343.997 367.298 347.164 351.736 Conjunt Monumental de la Plaça del Rei 187.493 221.439 228.846 216.412 Museu Monestir de Pedralbes 62.152 64.353 57.222 54.230 Museu Verdaguer 5.884 5.336 4.793 4.366 Centre Interpretació Park Güell 22.707 28.622 34.485 40.534 Altres espais visitables (1) 65.761 47.548 21.818 36.194 Museu d'Arts Aplicades 171.409 157.236 157.328 133.968 Museu de les Arts Decoratives 78.929 61.440 54.075 49.463 Museu de Ceràmica 54.757 57.894 63.114 46.126 Museu Tèxtil i d'Indumentària 37.723 37.902 40.139 38.379 Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) 366.140 769.914 1.068.207 949.939 Col·lecció Thyssen-Bornemisza (2) 42.976 - - - Museu Picasso 1.154.949 1.074.060 1.225.543 1.137.306 Museu Frederic Marès 32.597 25.288 34.559 53.956 Museu Barbier-Mueller 19.460 16.590 24.959 27.062 Museu Etnològic 12.022 10.934 14.582 23.047 Museu de la Música(3) - - 30.428 Museu de Ciències Naturals de la Ciutadella 96.178 94.878 101.646 152.421 Jardí Botànic 34.476 42.214 41.157 51.807 Fundació Antoni Tàpies 72.514 61.385 58.612 69.079 Fundació Joan Miró (4) 511.445 495.880 986.977 1.045.538 Museu Marítim 428.549 301.469 365.167 332.404 Museu Militar 127.013 94.329 89.104 117.086 Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) 326.699 365.497 400.487 492.854 Centre Cultura Contemporània Barcelona (CCCB) 196.470 158.394 153.488 205.094 Visites Virreina exposicions 253.135 168.599 133.573 130.733 Exposicions Palau de la Virreina 140.898 123.243 95.976 110.906 Exposicions La Capella (5) 112.237 45.356 37.597 19.827 Biblioteques de Barcelona (CBB) Visites 4.126.308 4.421.266 4.896.978 5.172.624 Documents prestats 3.079.324 3.713.484 3.816.768 3.905.107 Nota: algunes dades han estat actualitzades respecte a anteriors publicacions.  29  Indicadors propis del nivell d'activitat 2004 2005 2006 2007 Festival de Barcelona Grec Espectacles 45 51 53 75 Representacions 191 225 239 270 Espectadors 79.216 134.426 129.681 165.166 % Ocupació 66 70 60 71 Teatre Mercat de les Flors (5) (6) Entrades venudes 18.014 31.587 38.854 37.433 Espectadors 25.702 47.023 59.839 55.658 % ocupació 56 63 68 72 Taquillatge 116.927 337.325 467.164 485.205 OBC Concerts 132 127 124 106 Espectadors 202.353 202.749 186.361 178.987 L’Auditori Concerts 311 276 396 624 Espectadors 393.907 375.608 399.047 481.047 % ocupació 85 85 80 78 Palau de la Música (7) Concerts 220 473 498 489 Espectadors 317.674 418.598 445.319 468.311 % ocupació 77 78 77 72 Gran Teatre del Liceu Representacions 240 218 224 313 Espectadors 355.734 297.353 336.061 395.163 % ocupació 79 88 90 88 Teatre Lliure (Fabià Puigserver i Espai Lliure) Representacions 291 334 367 285 Espectadors 67.115 68.513 79.397 70.070 % ocupació 60 69 63 67 Indicadors generals del nivell d’activitat 2004 2005 2006 2007 Plantilla en mitjana 500 508 497 468 Inversió (milers d’euros) 766 3.939 13.984 9.499 Pròpia 228 20 - Per compte de l’Ajuntament 538 3.919 13.984 9.499 Resultat comptable (milers d’euros) 554 -176 2 395 Cash-flow (milers d’euros) 825 182 1.656 787  30  Estats financers a 31 de desembre de 2007 (milers d’euros) Balanç Compte de pèrdues i guanys Actiu Ingressos Actiu fix 2.986 Despeses d'establiment - Ingressos per operacions comercials 11.379 Immobilitzat immaterial - Transf. program. i per serveis Ajt. 82.000 Immobilitzat material 659 Altres transferències 2.566 Immobilitzat financer 1.195 Transferències capital 12.278 Patrimoni artístic 1.112 Fiances i dipòsits a 20 ll/termini Actiu circulant 22.170 Total d’ingressos d’explotació 108.223 Existències 0 Deutors 18.557 Costos Inversions financeres 21 temporals Tresoreria 2.746 Compres 896 Ajustaments per 846 Personal 21.584 periodificació Treballs, subminist. i serveis externs 28.759 Total actiu 25.156 Subvencions 44.006 Subvencions de capital 12.278 Passiu Provisions 165 Amortitzacions 227 Recursos a llarg termini 4.006 Patrimoni 2.218 Resultat de l'exercici 395 Total de costos d’explot. abans financers 107.915 Subvencions de capital 1.393 Altres ingressos a distribuir - Provisions - Resultat d’explotació abans financers 308 Creditors financers a llarg - termini Altres creditors a llarg - termini Ingressos financers 113 Recursos a curt termini 21.150 Despeses financeres 17 Creditors financers - Resultat d'explotació 404 Creditors comercials 18.497 Ingressos extraordinaris 228 Altres creditors 2.097 Despeses extraordinàries 237 Ajustaments per 556 periodificació Impost de societats Total passiu 25.156 Resultat de l'exercici 395  31 