2008 [ICUB: MEMÒRIA 2008] (Aquest document està basat en la memòria que realitza l’ICUB per a l’’Informe anual de les empreses i institucions municipals’ (Direcció de Serveis d’Empreses, Ajuntament de Barcelona), actualitzat amb informacions rebudes amb data posterior al tancament de l’informe esmentat). Institut de Cultura de Barcelona Constitució: 10 de novembre de 1995 Objecte social: Promoure la cultura a la ciutat de Barcelona, d'una banda mitjançant programes propis i, de l'altra, 2 donant suport als diferents agents culturals que hi actuen. President: Im. Sr. Carles Martí i Jufresa Delegat de Cultura: Sr. Jordi Martí i Grau Gerent: Sra. Marta Clari i Padrós Secretaria Tècnica ICUB Març 2009 Sumari Introducció, 5 Barcelona Diàleg Intercultural, 6 Museus i patrimoni, 7 Direcció de Centres Patrimonials, 7 Programa Barcelona Ciència 2008, 7 Comissió de la Memòria Històrica, 8 Museu Picasso, 8 Museus de Ciències Naturals de Barcelona(MCNB), 9 Museu de Ciències Naturals de la Ciutadella, 9 Jardí Botànic, 10 Institut Botànic, 11 Disseny HUB Barcelona, 11 Museu de Ceràmica, 11 Museu d‟Història de Barcelona. MUHBA, 12 Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, 13 Arxiu Fotogràfic, 14 Museu Frederic Marès, 14 3 Museu Barbier-Mueller d‟Art Precolombí de Barcelona, 15 Museu Etnològic, 15 Programes culturals, 16 Fàbriques per a la Creació, 16 Festival Grec‟08, 17 La Virreina. Centre de la Imatge, 18 La Capella, 19 Festes, 20 Cavalcada de Reis, 20 Festa de Santa Eulàlia, 20 Carnaval, 20 Festa de la Música, 21 Montjuïc de Nit, 21 La Mercè, 21 Festivals literaris, 22 BCNegra, Trobada de Novel·la Negra de Barcelona, 22 12è Barcelona Poesia. Set dies de poesia a la ciutat, 22 Jocs Florals de Barcelona, 22 Món Llibre. Festa del llibre per a nens i nenes, 22 Any Rodoreda, 23 Conferència 11 de setembre, 23 +a prop, 23 Cooperació i Relacions Sectorials, 24 Consell de la Cultura, 24 Relacions Sectorials, 24 Suport a la música en viu, 24 Subvencions i convenis, 25 Banda Municipal de Barcelona, 25 Cobla Ciutat de Barcelona, 26 Premis Ciutat de Barcelona 2007, 26 Medalles al mèrit cultural i artístic, 27 Barcelona - Catalunya Film Commission (BCFC), 27 Relacions internacionals, 27 Consorcis i fundacions, 28 Consorci de Biblioteques de Barcelona, 28 Museu d‟Art Contemporani de Barcelona. MACBA, 28 Museu Nacional d‟Art de Catalunya. MNAC, 29 Fundació Joan Miró, 30 Fundació Antoni Tàpies, 30 Museu Marítim, 31 Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. CCCB, 31 Mercat de les Flors, 32 4 Teatre Lliure, 33 L‟Auditori i l'Orquestra (OBC), 34 Museu de la Música, 35 Palau de la Música Catalana, 35 Gran Teatre del Liceu, 36 Centre de Normalització Lingüística de Barcelona, 37 Fundació Barcelona Cultura, 37 Dades rellevants, 38 Introducció Després de l‟inici durant el 2007 dels principals programes previstos per al mandat, provinents de les línies d‟actuació marcades al Pla Estratègic de la Cultura, així com de la nova organització creada per portar-los a terme, el 2008 s‟ha caracteritzat per la posada en funcionament de bona part d‟aquests projectes amb alguns resultats a destacar. Entre els principals projectes, el de les Fàbriques de creació amb l‟inici de l‟activitat en el primer dels espais, la Central del Circ al Fòrum. S‟han posat també les bases perquè es pugui començar a treballar a l‟Illa Phillips i a Fabra i Coats com a espais de creació i s‟estan adequant els espais de La Seca o Hangar. Aquests projectes s‟han acompanyat amb un nou programa de subvencions a espais de creació privats i amb un procés de reflexió sobre el model d‟espais a nivell internacional que va concloure en unes jornades celebrades el mes de novembre. Una de les fites proposades per aquest mandat era l‟aprovació del reglament del Consell de la Cultura de la Ciutat. Aprovat en el Plenari del 27 de juny, en aquest reglament es defineix la seva participació en els processos d‟atorgament de les subvencions, de decisió dels Jurats dels Premis Ciutat de Barcelona i en l‟elaboració d‟informes vinculats a programes culturals. Durant tot l‟any a més, s‟han anat reunint les comissions de treball dels diferents sectors culturals, amb la presentació i reflexió sobre els projectes més destacats de cada sector. Pel que fa a altres programes importants durant el 2008, cal esmentar la celebració de l‟any del Diàleg Inercultural. Una iniciativa promoguda per la Unió Europea que, l‟Ajuntament ha impulsat a través de l‟Institut de Cultura amb l‟objectiu principal de facilitar el coneixement i el diàleg entre les diverses cultures que conviuen a Barcelona. El programa festiu s‟ha incrementat aquest any amb una celebració “la Nit de Montjuïc” que posava el seu accent en aquest punt de la ciutat. La iniciativa es va fer la nit del 5 de juliol i la bona acceptació que va tenir porta a la voluntat de repetir-la el proper any. 5 Fer esment, en l‟àmbit dels grans centres museístics de la ciutat, de l‟impuls del Museu Picasso per facilitar l‟accés als ciutadans i ciutadanes amb la seva nova oferta per a famílies o el nou Carnet Picasso; o l‟inici de la nova etapa del Museu d‟Història de Barcelona amb un nou espai també recuperat per a la ciutat, el centre d‟Interpretació del Call. A finals del 2008 es va inaugurar també l‟exposició que ha de presentar el projecte del nou Disseny Hub Barcelona, el nou centre que a l‟espera de la seva ubicació definitiva a les Glòries portarà un programa d‟exposicions temporals al carrer Montcada i que també ha presentat una nova mirada del fons permanent del Museu Tèxtil a Pedralbes amb la mostra Cost Vestit. Un altre àmbit en el que trobem novetats és en el del suport al sector cultural. S‟han iniciat dues noves línies d‟ajuts. Una adreçada a les sales de música en viu per adaptar les infraestructures per poder oferir la seva programació en el marc de la nova normativa d‟aquests espais aprovada també aquest any. L‟altra, pensada per als espais de creació d‟iniciativa privada, per a que puguin fer també les seves propostes amb uns equipaments adequats i de qualitat. Dels programes consorciats, cal destacar el reforç a les inversions dels centres. Bon exemple són les obres al MACBA, el Teatre Lliure, el CCCB o la Fundació Antoni Tàpies. Així mateix, aquest 2008 s‟han inaugurat la Biblioteca d‟Horta –Can Mariner-, s‟ha ampliat la Biblioteca La Fraternitat- Barceloneta, i s‟ha fet el trasllat de la Biblioteca de Roquetes. El 2008 també ha vist néixer una nova proposta en l‟àmbit de la comunicació amb els ciutadans. Per Sant Jordi es va posar en funcionament el nou portal de la cultura de la ciutat, el Canal Cultura que presenta l‟activitat cultural a la ciutat d‟una manera amena i innovadora. Finalment, al mes de desembre s'han signat els convenis amb les tres entitats que organitzaran les activitats i propostes que hauran de constituir l‟eix central de l'Any Cerdà (CCCB, Institut Cerdà i Fundació Urbs i Territori Ildefons Cerdà, FUTIC). Aquesta celebració, una oportunitat per promoure la lectura contemporània del projecte Cerdà, que va posar les bases de la modernitat per a Barcelona (ara fa 150 anys) estarà en el centre d‟atenció de l‟Institut de Cultura durant el 2009. Barcelona Diàleg Intercultural una aposta per la interculturalitat Amb la Mesura de Govern presentada el passat 30 de novembre de 2007 al Ple Municipal de l‟Ajuntament de Barcelona s‟iniciava el Programa Barcelona Diàleg Intercultural amb motiu de l‟Any Europeu del Diàleg Intercultural. Aquest Any ha estat una iniciativa impulsada pel Parlament Europeu i el Consell de la Unió Europa amb la voluntat de promoure el diàleg entre les diferents realitats culturals que constitueixen l‟Europa actual. Quan el passat 14 d‟abril del 2008 es va constituir el Consell Promotor del Barcelona Diàleg Intercultural, es van presentar un conjunt de 195 projectes i activitats impulsades per més d‟un centenar d‟entitats, associacions i institucions de la ciutat que han convidat la ciutadania no només al coneixement sinó, sobretot, al reconeixement de la diversitat cultural que presenta Barcelona. Però la xifra d‟activitats i entitats implicades no ha deixat d‟incrementar-se durant els mesos posteriors. Més de 300 propostes de més de 200 organitzadors han estat la més palpable demostració del nombre d‟agents que a la ciutat estan treballant per la convivència i la interrelació. Tres han estat els eixos del Programa: la constatació de la nova realitat social de la ciutat; la reflexió al voltant dels nous reptes i oportunitats que la interculturalitat ofereix per a la convivència i desenvolupament de la ciutat; i la difusió de les noves manifestacions culturals i la relectura de las tradicionals fruit d‟un nou entramat social més divers i cosmopolita, amb nous bagatges i noves aportacions. Aquest programa ha servit per conèixer les reflexions d‟alguns intel·lectuals i teòrics de prestigi internacional en aquest tema, en el marc d‟un gran nombre de seminaris, debats i simpòsiums 6 realitzats al voltant del fet migratori i les noves realitats interculturals. Des de Ramin Jahanbegloo, fins a Juan Goytisolo, Sami Naïr, Michel Wieviorka, Mariane Pearl, entre molts altres. També ha servit per incorporar, en la programació regular de festes i festivals de la ciutat, una mirada atenta a les noves sensibilitats socials i les diferents formes de creació que comporten. Així, la Festa de la Mercè o el Festival GREC han reorientat la seva programació en aquesta direcció. De la mateixa manera, nous actes i festivitats han aparegut a la ciutat, com ara les Nits del Ramadà, vinculades a la tradició musulmana, o les Festes de Colòmbia, Equador o Bolívia (per enumerar les més multitudinàries) que a banda de jugar un rol de cohesió dels ciutadans provinents d‟aquest països també han començat a obrir-se a la totalitat de ciutadans de Barcelona. Finalment, els grans protagonistes del Barcelona Diàleg Intercultural han estat l‟extens conjunt de projectes i col·lectius que estan duent a terme la tasca de la promoció de la interrelació cultural als carrers de tots els barris de la ciutat. Projectes, alguns d‟ells, que ja fa anys que s‟estan desenvolupant i que són els que, amb més eficàcia, estan fent possible diàriament la interrelació entre ciutadans barcelonins de diferent procedència. Museus i patrimoni Direcció de Centres Patrimonials Des de la Direcció de Centres Patrimonials s‟ha donat suport a processos de transformació important d‟alguns museus. És el cas de l‟estudi de viabilitat de l‟edifici Blau del Fòrum de Barcelona com a futura seu del Museu d‟Història Natural de Barcelona, la planificació i la concreció de l‟encàrrec de remodelació de la primera planta del Museu Frederic Marès, la reordenació dels espais del Palau Marquès de Llió que acolliran el centre de documentació i els espais de treball de la seu provisional del Disseny HUB Barcelona. Per altra banda s‟ha representat l‟Ajuntament en el Consell Assessor d‟Etnologia de Barcelona, de recent creació, com a comissió d‟experts que assessorarà en la definició de les línies programàtiques en l‟àmbit de l‟etnologia. O també, segons allò disposat a la Carta Municipal, en el marc del Consell de Patrimoni Cultural i en coordinació amb el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, s‟ha constituït la subcomissió d‟Urbanisme de Ciutat Vella com a grup de treball per analitzar la transferència de competències en matèria de patrimoni en favor de l‟Ajuntament de Barcelona. En relació a la gestió de les col·leccions municipals, s‟ha finalitzat la fase de migració de dades d‟inventari a l‟aplicatiu “Museum-plus” i s‟han intensificat les gestions per a la sortida i consulta en xarxa de les dades introduïdes. També en relació a les col·leccions de l‟Ajuntament de Barcelona, s‟ha ubicat la col·lecció de segells del Gabinet Postal de Barcelona en unes dependències especialment condicionades al Magatzem de Béns Mobles de la Zona Franca. I s‟ha actualitzat l‟inventari de les col·leccions dipositades al Museu Militar del Castell de Montjuïc. En aquest espai guanyat de nou per a la ciutadania, s‟ha coordinat la producció de l‟exposició “Barcelona té castell” que des del 15 de juny 7 posa de manifest els aspectes més significatius de l‟edifici històric i la seva relació amb la ciutat. En la mateixa línia que altres anys, des de la Direcció de Centres Patrimonials s‟han promogut diverses sessions de treball conjuntes adreçades als tècnics i responsables dels museus de la ciutat. En aquest sentit s‟ha aprofundit en la reflexió sobre els públics amb participació de directius de museus de l‟Àrea Metropolitana de Barcelona i s‟ha presentat el nou projecte del Museu Picasso als tècnics dels museus municipals i consorciats de la ciutat. També durant l‟any 2008, els museus municipals de la ciutat s‟han sumat a la proposta dels Serveis de Prevenció de l'Ajuntament de Barcelona d'acollir persones en compliment de penes menors. Aquesta proposta s‟ha fet d‟acord amb la demanda formulada als museus des del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. La Nit dels Museus de Barcelona del 17 de maig s‟ha consolidat com a una activitat de ciutat amb la que els museus ofereixen activitats i visites en horaris alternatius. Hi han participat 21 museu de la ciutat i hi han assistit 55.000 persones de les quals gairebé la meitat no havien visitat mai el museu triat. La Nit Blanca, el dia 5 de juliol, ha estat un altre marc propici per a l‟obertura dels museus de la muntanya de Montjuïc en horari nocturn amb oferta d‟activitats especials. Programa Barcelona Ciència 2008 A partir de la commemoració de Barcelona Ciència 2007, s‟ha consolidat el Programa Barcelona Ciència com una línia estable de treball per apropar la cultura científica a la ciutat. Les línies de treball portades a terme al llarg de 2008 han seguit l‟objectiu de donar suport a iniciatives de diferents agents culturals decidits a fer arribar la ciència a la societat i d‟endegar projectes i activitats que contribueixin a la divulgació del coneixement científic a través d‟una oferta d‟activitats de qualitat, d‟àmplia projecció i que compti amb la complicitat dels diferents sectors culturals. Una d‟aquestes activitats ha estat la nova edició de la Festa de la Ciència, celebrada el cap de setmana del 7 i 8 de juny al Parc de la Ciutadella, organitzada amb la col·laboració de Parcs i Jardins i de diverses institucions, museus i centres de recerca, associacions i entitats. Aquest any, prop de 17.000 assistents de totes les edats, han pogut seguir experiments i demostracions científiques, tallers i jocs, exposicions, itineraris, observació d‟astres i de fenòmens meteorològics, espectacles, audiovisuals i microxerrades. Un any més, l‟Institut, a través del Programa Barcelona Ciència, s‟ha sumat a la celebració de la Setmana Mundial del Cervell i, juntament amb la UAB i diversos centres de recerca, associacions i entitats, ha col·laborat en l‟organització d‟activitats a l‟entorn de la recerca en Neurociència i les possibilitats que aquesta ofereix per a una major comprensió del nostre cervell. Altres activitats dutes a terme durant l‟any han estat la Trobada Ciència-Art: art en els límits del cervell, celebrada el 7 de març a la Sala Razzmatazz; l‟Itinerari: La Barcelona eterna. La mort enfront del mirall, el mes de març; la conferència Neurogenètica de l‟enamorament: un recorregut cerebral per la passió, la fidelitat i l‟amor, a càrrec de Mara Dierssen, investigadora del Centre de Regulació Genòmica de Barcelona (13 de març, al Palau de la Virreina); i especialment per a les escoles, del 10 al 13 de març es van organitzar els Tallers sobre Neurociència, una bona combinació de teoria i pràctica per conèixer, en directe, com es treballa a un laboratori de Neurociència i Connectat a la Neurociència, xerrades de científics de diferents centres de recerca de Barcelona, directament a les escoles, per explicar a alumnes de 6 a 16 anys les bases de la investigació sobre el cervell. Animats per l‟èxit de la primera edició d‟EscoLab: l‟escola al laboratori, el 2008 s‟ha tornat a organitzar aquesta proposta que inclou activitats pedagògiques gratuïtes dirigides a l‟alumnat de secundària, batxillerat i cicles formatius. Gràcies a la col·laboració de més de 20 dels centres més capdavanters en recerca científica de la ciutat, els nois i noies han participat en activitats on es treballa seguint el mètode científic i han experimentat amb equipament de laboratori d‟alta 8 tecnologia. EscoLab ha reunit 96 activitats entre els mesos de gener i abril a les quals hi ha participat més d‟un miler de joves. Així mateix, en el marc de la Setmana de la Ciència 2008, l‟Institut de Cultura i CosmoCaixa, amb la col·laboració de la Llibreria Laie, han organitzat la IV Mostra de llibre de ciència que s‟ha celebrat del 14 al 18 de novembre a CosmoCaixa, i que ha acollit més de 1.000 assistents a les activitats. Comissió de la Memòria Històrica Amb l‟objectiu de promoure iniciatives per reivindicar, recuperar i donar a conèixer la memòria històrica de la ciutat, durant l‟any 2008, la Comissió ha impulsat la col·locació de plaques commemoratives de personatges il·lustres o de fets significatius, relacionats amb la història socio- cultural de la ciutat: Ramon Margalef i López, ecòleg; Agustí Bartra i Lleonart, poeta; Mercat de la Barceloneta, en memòria de les víctimes del bombardeig sobre el barri i el mercat de la Barceloneta, 16 de setembre de 1938; Mercè Rodoreda i Gurguí, escriptora; Pierre Deffontaines, director de l‟Institut Francès de Barcelona (1939 – 1964); Manuel Sacristán Luzón, pensador marxista, lògic i metodòleg de la ciència, professor i traductor. La Comissió també ha treballat en la promoció d‟itineraris que permetin divulgar el coneixement dels personatges i fets rellevants de la història de al ciutat i com a institució receptora de totes les propostes de la ciutadania. Museu Picasso Entre les noves línies d‟actuació del museu, i amb la voluntat de ser un espai bàsic de coneixement, el Museu ha posat en marxa el nou servei educatiu i ha organitzat –en col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona– la primera edició del curs Repensar Picasso, dins del màster internacional Pensar l‟art d‟avui. Una altra de les línies d‟actuació, la de fomentar la relació del centre amb el seu entorn, d‟aproximació al públic local i d‟arribar a nous públics, s‟ha concretat en la programació el cicle d‟espectacles de petit format Diumenges al Picasso (febrer–setembre); s‟han establert contactes amb col·lectius d‟especial atenció de la ciutat, s‟ha treballat amb les entitats a través del Pla Integral del Casc Antic, s‟han acollit programacions de festivals ciutadans i s‟ha llançat el nou Carnet del Museu Picasso, adreçat al públic local i que ja compta amb un miler d‟usuaris. La programació expositiva del Museu s‟ha centrat en la recerca i la renovació dels discursos establerts sobre l‟artista, tot posant en valor la pròpia col·lecció. Després del tancament de Picasso i la seva col·lecció (oberta al públic fins al 30 de març), s‟ha programat l‟exposició Oblidant Velázquez. Las Meninas (del 16 de maig al 28 de setembre de 2008), que convidava el visitant a redescobrir una part molt important la col·lecció del Museu sota la llum d‟una nova contextualització. La programació de l‟any l‟ha tancat la mostra Objectes vius. Figura i natura morta en Picasso (del 20 de novembre a l‟1 de març de 2009), que ofereix noves narratives sobre l‟obra de l‟artista. A més, s‟han organitzat tot un seguit d‟activitats infantils i familiars relacionades amb aquestes exposicions i amb la col·lecció (taller de Las Meninas dirigit per Comediants, taller de Nadal El quadre ets tu). En l‟àmbit museogràfic, s‟ha renovat la presentació de la col·lecció s‟han obert noves sales dedicades a mostrar l‟important fons de gravat del Museu, s‟ha presentat el nou espai Sabartés i les noves adquisicions (la pintura Jaume Sabartés com un faune tocant l‟aulos ,1946, i el linogravat Home amb gorgera, segons El Greco, 1962, amb les set proves d‟estat) i s‟ha restaurat el sostre enteixinat del s.XV al corredor del Palau Meca. Pel que fa a la presència en l‟àmbit nacional i internacional, el Museu ha incrementat el préstec d‟obres i ha participat en grans exposicions com Picasso et les Maîtres (Galeries nationales du Gran Palais, París), Picasso, 1917-1937: l‟Arlecchino dell‟Arte (Complesso del Vitoriano, Roma) i Entre dos siglos. España 1900 (Fundación Mapfre, Madrid). Així mateix la direcció del Museu ha donat conferències a centres internacionals com l‟Institut Cervantes de Beijing i Xangai o al Congrés Museums & the Web a Montréal. D‟altra banda s‟ha posat en marxa una nova web enriquida amb nous continguts i interactiva, que compta amb més de 2.000 visites per dia, amb un 75% d‟usuaris de procedència internacional. 9 Quant a col·laboracions i treball en xarxa, s‟ha mantingut i incrementat la col·laboració establerta amb institucions culturals que aportaran noves lectures de la col·lecció del Museu i de Picasso (l‟Escola Eina, l‟Espai Escènic Brossa i la Universitat de Barcelona); s‟han signat els convenis de col·laboració amb altres centres picassians de Catalunya (Horta i Gósol); s‟ha convocat la primera trobada del que serà el Consell històric del Museu (novembre) i s‟ha constituït el Cercle del Museu Picasso (desembre); i també s‟ha aprovat el projecte bàsic i executiu de l'ampliació del Museu Picasso amb un nou edifici situat al carrer Flassaders. Museus de Ciències Naturals de Barcelona(MCNB) Museu de Ciències Naturals de la Ciutadella Des de principis d‟any, el Museu de Ciències Naturals de la Ciutadella (Zoologia i Geologia) i el Jardí Botànic han passat a formar els Museus de Ciències Naturals de Barcelona. Això ha suposat una reorganització en la gestió de tots els recursos, que ha marcat tota l‟activitat del Museu durant l‟any 2008 . Les exposicions temporals han permès renovar i augmentar l‟oferta cultural del museu; Assassinat al museu al Castell dels tres dragons i Fibres vegetals. Les plantes ens ajuden a viure al Jardí Botànic han estat unes apostes de divulgació científica de molta qualitat que han generat un nombre important d‟activitats (tallers, diàlegs, debats, projeccions,..). El desenvolupament dels programes públics durant el 2008, s‟ha portat a terme tenint en compte la incorporació del Jardí Botànic com a centre patrimonial adscrit al Museu; aquest fet ha suposat un augment significatiu de les activitats i una consolidació de l‟oferta de serveis. Els programes públics del MCNB s‟estructuren en funció dels diferents sectors de públic, així s‟ha desenvolupat el programa d‟activitats amb noves propostes dirigides tant als mestres com als alumnes i al públic interessat a partir de les exposicions temporals. Pel que fa als programes d‟activitats dirigits al públic general cal destacar la primera edició d‟activitats d‟estiu Black Museum Club. Es tracta d‟un nou projecte que ha tingut molt bona acollida tant per part del públic com dels mitjans. L‟encert en el disseny de les activitats, que conjugava les ciències naturals amb disciplines d‟actualitat, i el disseny de la campanya de comunicació, van ser elements decisius per atraure al públic en general i, en particular, al públic jove. Un altre projecte que s‟ha posat en marxa, ha estat el treball amb col·lectius que per diverses raons es troben en situació de reclusió, i no poden apropar-se al museu. El primer col·lectiu amb qui s‟ha començat a treballar ha estat amb la població penitenciària, concretament amb un col·lectiu de joves reclusos. El projecte ha estat molt ben valorat tant pel centre d'internament com pel Departament de Justícia de la Generalitat. Cal dir que es tracta d‟un projecte gairebé pioner a la ciutat de Barcelona, i que es pretén que tingui continuïtat durant els propers anys. També s‟han realitzat altres activitats experimentals com tallers per a joves, i s‟han iniciat activitats al Museu com jocs de rol en col·laboració amb entitats juvenils. En el camp de les col·leccions cal remarcar que el Museu ha arribat a 1.478.563 unitats de registre (exemplars o lots), i que el total d‟objectes exposats és de 6.330. Durant l‟any 2008 s‟han realitzat 15.901 nous registres (exemplars o lots), s‟han ingressat 39 exemplars tipus a la col·lecció i s‟han rebut 407 consultes científiques sobre diferents peces. Aquest any ha estat marcat, per la restauració d‟espècimens de la col·lecció de vertebrats; l‟obtenció dels resultats de l‟estudi climatològic de conservació preventiva; la instal·lació de la xarxa científica, així com totes les tasques de documentació dels fons patrimonials i adequació del Museum+ a les funcionalitats de les ciències naturals. Durant 2008 s'ha renovat la Unitat Associada d'Ecologia Evolutiva amb el CSIC, fet que dóna constància del bon curs de la recerca al Museu. A partir del 2008 el Museu ha estat la seu on es realitzen els seminaris de recerca sobre biodiversitat, organitzats per el Grup de Recerca Emergent en Sistemàtica i Filogènia Animal, al qual el Museu s'ha integrat. Respecte les publicacions, el principal assoliment ha estat la publicació del volum especial de monografies La Cuenca carbonífera de Surroca-Ogassa, escrita per Julio Gómez-Alba, conservador 10 del Museu, i que mostra alguns dels fons més importants del Museu. Jardí Botànic El mes d‟abril, durant la celebració de la Festa de la Primavera, s‟ha inaugurat l‟ampliació de la xarxa de camins i infraestructures bàsiques a la zona d‟Austràlia, en una jornada festiva presidida per l‟alcalde de Barcelona. Les obres, gestionades per la Xarxa de Parcs de l‟Àrea Metropolitana, han continuat amb l‟acabament dels camins i instal·lacions de rec de la part superior del Jardí, que es correspon amb les zones de Califòrnia, Mediterrània Oriental i part de Xile, fet que ha permès acabar la plaça principal del Jardí. Durant la festa de la Primavera es van oferir diferents activitats, i es va presentar un element nou: el follet del Jardí, com element comunicatiu i dinamitzador d'activitats adreçat al públic infantil. La inauguració de la zona d‟Austràlia ha contribuït a avançar molt significativament en l‟oferta del Jardí Botànic atès que els seus visitants poden gaudir d‟uns exemplars i d‟un entorn únic. Seguint en el marc de la comunicació s‟ha de parlar també de l‟exposició Fibres vegetals. Les plantes ens ajuden a viure, comissariada per Jordi Díaz i Jaume Pàmies, que itinerarà per altres jardins botànics. Amb aquesta exposició s‟ha iniciat una sèrie d‟exposicions, especialment dissenyades per itinerar, que ens mostren la nostra dependència diària de les plantes. D‟altra banda, amb motiu de la celebració dels 15 anys de l‟Associació d‟Amics del Jardí Botànic, ha tingut lloc l‟exposició De la llavor als fruits, sobre les seves activitats de voluntariat, així com la inauguració de l‟Hort de la Masia En el camp de les col·leccions, s‟ha conclòs la part principal de l‟inventari de les col·leccions, amb referències precises de georeferenciació. Aquestes dades que permeten conèixer amb precisió centimètrica les coordenades de cada planta seran útils per a la producció de nous procediments de gestió de les col·leccions.. En l‟àmbit de la recerca i les publicacions el jardí ha tingut una presència destacada en les primeres Jornades Catalanes de Conservació de Flora, celebrades a Blanes. S‟han publicat diversos articles científics i altres de divulgació així com diversos capítols de llibres. Igualment s‟han renovat totes les guies del Jardí segons el model de guies dels parcs de la Xarxa de Parcs de l‟Àrea Metropolitana. Finalment cal destacar les millores tècniques i de serveis que s‟han dut a terme durant l‟any, com la modernització de les instal·lacions viver, mitjançant la instal·lació de nous bancals i taules de cultiu que permeten l‟automatizació del rec i el control permanent de la humitat durant tot l‟any, i la instal·lació d‟una nova estació meteorològica que, a més de registrar el clima al Jardí, permet calibrar els altres instruments de mesura ambiental al jardí i al viver. Institut Botànic L‟any 2008 s‟ha continuat amb les línies de recerca d‟acord amb el pla estratègic del quinquenni 2006-2009 aprovat per l‟European Science Foundation. Així mateix s‟ha seguit amb la tasca d‟informatització de les dades de les col·leccions científiques de l‟herbari per a la seva publicació a Internet a través de la xarxa de GBIF. Disseny HUB Barcelona Museu de les Arts Decoratives / Museu Tèxtil i d‟Indumentària / Gabinet de les Arts Gràfiques El desembre de 2008 s‟han inaugurat les dues seus provisionals amb les que comptarà el Disseny Hub Barcelona, fins a la seva ubicació definitiva al nou edifici de la plaça de les Glòries. Per una banda, el DHub Montcada, antiga seu del Museu Tèxtil i d‟Indumentària, en el que s'han iniciat els treballs de remodelació de la segona planta del Palau per tal d'adequar-la als nous usos relatius al centre de documentació i a les oficines del personal. Aquestes obres també han permès la presentació, a la planta baixa i primera planta, de les noves sales d'exposicions, informació i experimentació a l‟entorn del disseny, com una finestra per visualitzar el creixement de les col·leccions dels seus museus. El DHub Pedralbes, per contra, és un espai on exposar, guardar i documentar les col·leccions dels museus que integren el DHub, el Museu de les Arts Decoratives, el Museu Tèxtil i d‟Indumentària i el Gabinet de les Arts Gràfiques. Dos espais, doncs, serviran per desplegar aquest 11 nou projecte. El trasllat del Museu Tèxtil i d‟Indumentària al Palau de Pedralbes ha permès fer una nova presentació de la seva exposició permanent que, sota el títol El cos vestit, explica com el vestit modifica la imatge del cos mitjançant unes accions que tendeixen a comprimir-lo i alliberar-lo alternativament des del segle XVI fins ara. Pel que fa a les mostres temporals, l‟exposició Turisme. Espais de ficció és una aproximació a la realitat d‟una indústria enorme i als dissenyadors que la projecten. I l‟exposició La utilitat del buit va posar de relleu les moltes disciplines que a més del disseny utilitzen el buit com a element desencadenant de creativitat. Finalment la primera galeria d‟estudi, nou format d‟exposició del DHub per presentar el creixement de les seves col·leccions, s‟ha estrenat amb una selecció de Cartells espanyols del Gabinet de les Arts Gràfiques. En el capítol de la formació, cal destacar els cinc cursos realitzats sobre, història i reconeixement del moble dels segles XVIII i XIX. Finalment, destacar dues publicacions fetes pel Museu de les Arts Decoratives, el llibre històric dels 75 anys del Museu, i el catàleg digital de la col·lecció de disseny industrial. Museu de Ceràmica Les principals línies d‟actuació del museu durant el 2008 han estat adreçades a consolidar la identitat del Museu de Ceràmica i difondre el seu important patrimoni mitjançant tot un seguit d‟actuacions. La renovació del web del museu, l‟edició i distribució de nou material comunicatiu (fulletons informatius en tres idiomes, postals, etc.) o l‟edició i presentació del catàleg de la ceràmica dels segles XX i XXI del museu han estat algunes d‟aquestes accions. Així mateix s‟han organitzat visites guiades, tallers infantils, cursos sobre col·leccionisme i restauració, conferències (com la de Yoh Tanimoto sobre la ceràmica japonesa, en el marc de l‟Any del Diàleg Intercultural, o la celebrada dins del cicle de Memòria Medieval als Museus de Barcelona, per donar a conèixer el patrimoni medieval del museu) i s‟ha fet la presentació del llibre de Fars de l‟Islam i del número especial del Butlletí Informatiu de Ceràmica. També s‟ha començat a treballar amb els públics, tant per conèixer les prioritats i necessitats dels usuaris del museu (mitjançant enquestes als visitants) com per captar nous usuaris. D‟altra banda s‟ha dut a terme un treball de contextualització de les col·leccions en l‟àmbit de l‟exposició permanent amb fotografies i retolacions en tres idiomes, i de difusió de les reserves mitjançant l‟exposició de la Peça Seleccionada. Respecte les exposicions temporals, la d‟escultures ceràmiques de Santi Moix ha atret un públic nou i diferent de l‟habitual. En el marc de la difusió de les col·leccions del museu fora del seu recinte, s‟ha col·laborat amb la Fira d‟Antiquaris de Barcelona amb una exposició de peces singulars, així com també s‟han prestat un total de 31 peces per a 10 exposicions realitzades al territori espanyol, a Itàlia i a Bulgària. D‟altra banda, la itinerància de l‟exposició de Talaveras de Puebla a Madrid (després de València) ha contribuït a difondre la capacitat de producció d‟exposicions del Museu de Ceràmica. En l‟àmbit de l‟increment patrimonial, el 2008 s‟han incorporat a les col·leccions del museu dues importants peces contemporànies: una de Chillida (dipòsit) i una de Santi Moix (donació) -que ja estan exposades a les sales-, així com dues caixes de fragments d‟excavació procedents de la ciutat de Girona. Museu d‟Història de Barcelona. MUHBA 12 Un dels esdeveniments més destacables de l‟any ha estat l‟obertura al públic del Centre d‟Interpretació del Call, un nou espai del museu-xarxa. Aquest Centre ajuda a traçar la trajectòria històrica d‟un teixit urbà des de la seva formació en època romana fins a les intervencions urbanístiques dels segles XIX i XX amb una atenció específica a l‟època medieval, quan el Call era el Call dels Jueus. El programa d‟exposicions temporals del MUHBA ha estat encapçalat per la presentació a la Casa Padellàs de la mostra “Barraques.La ciutat informal” en la que s‟explica l‟origen dels barris de barraques a Barcelona i el desenvolupament, al llarg del segle XX, d‟aquest procés de creixement „informal‟ de la ciutat, en conflicte i interacció amb la planificació urbana. Al Saló del Tinell l‟exposició „L‟Arqueologia a Barcelona.Un passat amb futur‟, inaugurada a finals de 2007, ha estat la plataforma per a la difusió d‟activitats al voltant de la pràctica i la realitat de l‟arqueologia avui a Barcelona. Les publicacions científiques i tècniques que duu a terme el museu han seguit consolidant-se: s‟ha presentat el número 4 de la revista Quarhis. Aquest número incorpora un estudi en profunditat del jaciment neolític de la Caserna de Sant Pau de Barcelona. A l‟apartat de notes i estudis destaquen els relatius a les pipes de caolí que es van trobar al Born i les analítiques que s‟han fet dels residus trobats al seu interior. Clou aquest número el balanç anual de l‟activitat arqueològica de la ciutat. Vinculada al centre cultural El Born, s‟ha presentat la col·lecció de llibres „La Ciutat del Born, Barcelona 1700‟. El primer volum és una monografia sobre „Jardins, jardineria i botànica‟ i aplega els articles dels historiadors i botànics Albert García Espuche, Montse Rivero Matas, Josep M. Montserrat Martí i Neus Ibáñez Cortina. En l‟àmbit dels programes públics del MUHBA, s‟han consolidat els diferents programes destinats a diverses franges de públic, noves activitats com les rutes per la Barcelona del Call, o la visita- itinerari „Des del cel de Barcelona a les bateries antiaèries del Turó de la Rovira‟ o les visites comentades i les activitats nocturnes per diversos racons mítics de la ciutat antiga. El projecte de Patrimonia‟m ha continuat aplegant un nodrit grup de patrimoniadors i patrimoniadores que han presentat els seus projectes de recerca i coneixement del patrimoni de forma pública. El programa d‟activitats de temps lliure d‟estiu ha inclòs la nova proposta del Casal d‟estiu per a nens i nenes del districte de Ciutat Vella. Al Museu-Monestir de Pedralbes s‟ha organitzat un cicle de conferències sobre el jardí medicinal medieval, s‟ha treballat amb nens discapacitats sensorials en el marc del projecte “Un camí de percepcions” adreçat de manera general a l‟educació primària basat en la percepció, la utilització i la interrelació dels sentits i, com aquests, es poden treballar en diferents espais, com pot ser un lloc patrimonial, ple d‟història i d‟art i tan singular com el Museu-Monestir de Pedralbes. També s‟han mantingut els concerts de música d‟estiu, enguany sota el tema de “les dones intèrprets”. El nivell màxim del compromís ciutadà són el Cercle del MUHBA i els Amics del Museu. Aquest col·lectiu de ciutadans i ciutadanes que són part del museu, que li donen vida i el representen arreu. Enguany, el Cercle del MUHBA ha continuat la seva tasca de suport institucional i econòmic. El programa d‟Amics i Amigues del MUHBA s‟ha consolidat en una proposta ferma i que avança, amb l‟objectiu d‟ampliar un col·lectiu molt interessat per la història i les activitats culturals. Un any més, el Museu d‟Història de Barcelona ha avançat i ha donat servei als ciutadans, tant des del camp de la recerca com de la difusió de la història de la nostra ciutat. El conjunt de les propostes del Museu durant aquest any ha arribat a més de 550.000 usuaris. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona Les activitats més destacades que s‟han desenvolupat durant l‟any 2008 se situen en tres àmbits d‟actuació: el tractament i organització dels fons, la difusió dels fons documentals i de la història de Barcelona, i la preservació i conservació dels documents. Pel que fa al tractament i organització dels fons, s‟ha avançat en diversos conjunts documentals. Cal destacar també la continuació del projecte d‟incorporació de registres bibliogràfics al CCUC (Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya) i l‟inici de l‟aplicació del nou Quadre de classificació del fons municipal medieval i modern que ha permès donar d‟alta les primeres entrades 13 al sistema AIDA. En relació a la comunicació i difusió dels fons documentals i de la història de Barcelona, l‟any 2008 s‟ha desenvolupat una activitat intensa. S‟ha realitzat l‟exposició Sportman. Revistes pioneres de l‟esport català al vestíbul de la Casa de l‟Ardiaca; s‟ha impartit el curs Barcelona i el romànic. Art i ciutat dels segles XI-XIII (octubre 2008-febrer 2009); i ha tingut lloc la jornada d‟homenatge a l‟historiador Ronald Fraser amb motiu del 25è aniversari de la creació del Departament de Fonts Orals de l‟Arxiu. Així mateix el 2008 l‟Arxiu ha realitzat un intens treball respecte les publicacions (Catàleg dels pergamins municipals de Barcelona,Anys 1396-1440 (Volum III); L‟exaltació del llibre al Vuit-cents. Art, indústria i consum a Barcelona (en coedició amb la Biblioteca de Catalunya); Narratives urbanes. La construcció literària de Barcelona (en coedició amb la Fundació Tàpies); dues monografies de la col·lecció Quaderns del Seminari d‟Història de Barcelona (núm. 20 i 21); i els núm. 39 i 40 de la revista Historia, antropología y fuentes orales. Seguint en l‟àmbit de la comunicació i la difusió hi ha un altre aspecte essencial a destacar i és el relatiu a l‟increment experimentat en la consulta de documents, a través de les diverses vies de difusió de l‟Arxiu (15.116 usuaris dels serveis de consulta, 103.778 consultes de documents als serveis de consulta, 4.582.773 usuaris dels serveis en xarxa (web, catàlegs en línia, etc.) i 5.974.803 consultes en xarxa). Finalment també cal fer referència en aquest àmbit al préstec de documents en comodat: durant l‟any 2008 s‟han prestat 265 documents amb destí a 16 exposicions. Pel que fa a la preservació i conservació dels documents, s‟han impulsat les actuacions de revisió i condicionament integral de diversos fons i col·leccions, destacant l‟actuació sobre el Fons del Veguer, i s‟han restaurat documents de valor històric i patrimonial de tipologies diverses com ara: 7 volums del segle XVI de la sèrie Registres de Deliberacions del Consell de Cent, 60 bans municipals, 70 fotografies dels segles XIX i XX, 30 plànols històrics del segle XIX o 20 volums del fons bibliogràfic històric. D‟altra banda, també s‟ha avançat en la digitalització i microfilmació de documents, amb una especial dedicació als manuscrits, a les actes del Consell de Cent, a les fotografies històriques, a la col·lecció de guies de Barcelona i a alguns títols del fons històric de diaris i revistes. Arxiu Fotogràfic L‟Arxiu Fotogràfic, amb seu a l‟antic Convent de Sant Agustí, és la secció de l‟Arxiu Històric de la Ciutat responsable de la custòdia, el tractament, la conservació i la difusió dels fons fotogràfics. L‟exposició „Montjuïc 1915. Primera mirada‟, inaugurada el desembre de 2007, s‟ha pogut veure a l‟Arxiu Fotogràfic fins el 19 de setembre de 2008. Es tracta d‟una exposició entorn del registre fotogràfic de la transformació de la muntanya de Montjuïc en el període de la remodelació de l‟any 1915 al 1923. L‟espai d‟exposicions d‟aquest centre ha acollit també l‟exposició „Joan Martí, fotògraf. Belleses del XIX‟. Inaugurada el mes d‟octubre ha comptat amb 1.881 visites. Aquesta exposició es complementa amb una exposició virtual integrada en l‟exposició presencial que també es pot veure dins de les exposicions virtuals del web de l‟Arxiu Municipal de Barcelona. També se n‟ha editat el catàleg. Pel que fa a les activitats, s‟han organitzat itineraris per Montjuïc i una conferència basat tot en l‟exposició Montjuïc 1915, primera mirada. Pel que fa a la col·lecció cal destacar els fons rebuts per part del Conservatori Municipal de Música de Barcelona i de l‟Institut Municipal d‟Educació de Barcelona, o les adquisicions i donacions de 34 positius en paper, 3 àlbums amb 51 positius, 16 positius estereoscòpics, 1 àlbum amb 16 positius, 9 positius vidre, 110 negatius vidre i 71 llibres. També cal esmentar que s‟han realitzat noves produccions amb dos reportatges: “Del Palau de Mar al Fòrum”. 350 fotografies, blanc i negre. Autor. Jordi Calafell i reportatge de Consuelo Bautista sobre el Raval (50 fotografies). 14 Museu Frederic Marès Un fet clau per a la marxa del museu que ha tingut lloc al llarg del 2008 és la realització del projecte museològic corresponent a la segona fase del Projecte de remodelatge de la Secció d‟Escultura (segles XV-XIX) i col·leccions de mobiliari, orfebreria, teixit i indumentària, per tal de cloure la seva actualització museogràfica d‟acord amb els criteris actuals (projecte iniciat el 1997/ previsió 2008-2011). En relació amb aquest projecte s‟ha intensificat la labor de restauració d‟obres escultòriques d‟aquest període que ocuparan un lloc destacat en el nou discurs museològic-museogràfic de la Secció d‟Escultura (segles XV-XIX). Quant a l‟exposició temporal, d‟abril a octubre, el museu ha presentat la mostra Porte-bouquets. Insòlites joies de la col·lecció Kenber, procedent de París, que s‟emmarca dins de la línia de recerca i difusió del Gabinet del col·leccionista. La mostra ha obert un nou marc de relacions amb col·leccions i museus de col·leccionista europeus i ha obtingut un gran èxit de crítica i públic. Dins de la línia de recerca i catalogació dels fons del museu, acabat el Catàleg d‟escultura i col·leccions del món antic. Fons del Museu Frederic Marès/5 (en curs de publicació), s‟ha iniciat el Catàleg de mobiliari. Fons del Museu Frederic Marès/6, una col·lecció de més de 200 peces, en el qual hi col·laboren una sèrie d‟especialistes de Catalunya i Madrid. Un altre fet destacat del 2008 ha estat la recuperació d‟un espai de 360 m2, al pis superior de l‟immoble del museu, antiga vivenda de Frederic Marès, fundador del museu, i de la seva família. Aquest espai s‟ha recuperat per adaptar-lo com a futures dependències del museu. Paral·lelament, s‟ha adquirit als hereus de Frederic Marès una col·lecció de mobles, una escultura i alguns objectes, que enriqueixen algunes col·leccions del museu i que seran exposats dins del discurs de la nova instal·lació museogràfica en curs. Museu Barbier-Mueller d‟Art Precolombí de Barcelona A finals de 2007 es va incorporar un nou espai expositiu al Museu, per tant, l‟any 2008 s‟ha caracteritzat per l‟augment i la successiva rotació d‟exposicions. El gener s‟ha iniciat amb tres exposicions simultànies: Arts Rituals del Nou Continent, Amazònia. Brasil prehistòric (que posteriorment va itinerar a la seu de la Fundació Caixa Galícia a Pontevedra) i La peça invitada. Un coiot de la cultura purépecha del Museu Rietberg de Zurich. Altres exposicions destacades han estat: El Carib precolombí. Fra Ramón Pané i l‟univers taïno, una coproducció amb la Fundació Caixa Galícia i El Ministerio de Cultura, amb la col·laboració del British Museum. Aquesta exposició va itinerar a la seu de la Fundació Caixa Galícia a Santiago de Compostela i a partir de febrer de 2009, es mostrarà també al Museo de América de Madrid. Finalment, l‟exposició Obres Mestres de l‟art precolombí mostra, des del 26 de novembre de 2008, les peces més destacades de la col·lecció Barbier-Mueller d‟art precolombí, en particular 11 noves adquisicions que mai havien estat exposades anteriorment. Aquesta exposició té prevista la seva itinerància al Musée du Quai Branly durant el 2009. El 31 d‟octubre es va inaugurar, per segon any consecutiu, un Altar de muertos, de tradició mexicana, dedicat a Josep Guinovart. Aquest any s‟ha creat, juntament amb el Consulat de Mèxic i d‟altres institucions de la ciutat un programa conjunt sota el títol “Dia de Morts 08. Compartint tradicions” que incloïa els diferents actes realitzats entorn a aquesta popular festivitat. A més, el museu ha realitzar per a l‟ocasió, una exposició de petit format anomenada Guinovart. Caps i creus. Pel que fa al camp de l‟educació, cal destacar el novedós projecte “Tres camins cap a Amèrica”, unes unitats didàctiques que, d‟una manera multidisciplinar, pretenen apropar la Barcelona de l‟època del descobriment d‟Amèrica a alumnes de diferents etapes educatives. El projecte s‟ha desenvolupat en tres grans àmbits: l‟escola, el museu i la ciutat i s‟ha posat a la pràctica mitjançant una prova pilot amb tots els cursos de primària del CEIP Calderón de la Barca de Barcelona. Al final del projecte s‟ha presentat una exposició al Museu amb tots els treballs artístics 15 i dossiers educatius dels alumnes. L‟èxit de l‟experiència ha suposat un canvi de relació entre institució cultural i escola que ha donat peu al segon dels projectes educatius del museu que tindrà lloc durant el 2009: La Ciutat del Cel. Museu Etnològic En el camp de la recerca, el 2008 ha estat l‟any de finalització del treball de camp i de recerca per a l‟exposició Àfriques, en relació amb persones i comunitats d‟origen africà residents a Catalunya. El treball, iniciat el 2007, ha permès documentar les entrevistes en format vídeo, i utilitzar-les posteriorment per a l‟exposició, que s‟ha produït durant el 2008 a partir de la informació i materials obtinguts. Per a la producció d‟aquesta exposició temporal s‟ha treballat conjuntament amb el Museu d‟Arqueologia de Catalunya, fet que ha implicat unes dinàmiques institucionals i professionals noves que han requerit una atenció i esforç especial per part de l‟equip del Museu, amb un resultat molt enriquidor. Una altra línia de treball del Museu ha estat la relació amb les comunitats d‟immigrants residents a Barcelona i Catalunya. Les relacions institucionals i el treball de camp del 2008 s‟han centrat en la recerca amb les associacions d‟equatorians de Catalunya. Fruit d‟aquest treball, s‟ha actualitzat l‟espai d‟Amèrica de l‟exposició permanent, amb la creació de tres vitrines noves i d‟un audiovisual (amb la col·laboració de la Federació d‟Associacions Equatorianes de Catalunya i del Consulat). Durant aquest 2008, un cop acabat el condicionament del magatzem que el museu disposa a Montcada i Reixach, s‟ha finalitzat el trasllat dels fons que encara restaven al Poble Espanyol. D‟altra banda s‟ha dedicat un esforç especial per establir relacions i promoure les visites d‟universitaris, i la presència del Museu en el treballs acadèmics dels alumnes. També s‟han intensificat les relacions acadèmiques amb la Universidad Autónoma de la Ciudad de México, Universidad de Sao Paulo (Brasil), Universidad de Nariño, la Universidad del Atlántico i la Corporación Universitaria de la Costa (Colòmbia), Universitat de Toulouse (França). Desenvolupar la investigació i treball de camp per a l‟exposició Memòria de Fam ha comportat iniciar una nova línia de recerca. Això ha implicat, des de principis d‟any, a més del treball intern sobre el propi patrimoni, entrevistes i recollida de materials etnogràfics de mitjans del segle XX tant de la ciutat de Barcelona com d‟altres indrets de Catalunya. Finalment, des del museu s‟ha treballat per la presència en el món professional, amb l‟assessorament a entitats museístiques de Catalunya i d‟Amèrica Llatina. Les darreres propostes expositives del Museu (Gitanos, Món de la cistelleria) han promogut l‟interès d‟altres museus per tal de conèixer i implementar formes de treballar “en proximitat” a la societat. Programes culturals Fàbriques per a la Creació Un dels reptes establerts pel Pla Estratègic de Cultura de Barcelona – Nous Accents‟06 era la creació d‟una xarxa d‟espais o fàbriques de creació. Durant el 2008 s‟ha treballat ja de ple en aquest programa destinat a impulsar i posar en marxa una xarxa d‟espais orientats a l‟assaig i a la creació en els diversos àmbits artístics, tot rehabilitant espais d‟interès patrimonial. L‟actuació s‟ha centrat en dues línies principals: el projecte de transformació de Fabra i Coats, i la realització de projectes d‟adequació d‟altres espais, amb acords amb entitats i col·lectius artístics de la ciutat per a la seva gestió. En aquest sentit, els projectes en els que s‟ha avançat més durant el 2008 han estat l‟espai La Central del Circ, situat al Fòrum, i el Graner de l‟Illa Phillips, a la Zona Franca. 16  Fabra i Coats El mes de febrer de 2008 s‟ha fet pública la destinació de la nau principal del complex fabril de Fabra i Coats com a equipament de suport a la creació. Això ha comportat que la previsió inicial de disposar d‟una nau de 1.860 m2, hagi estat modificada per una nau (la central) de 12.000 m2. Les grans dimensions d‟aquest espai i la magnitud del projecte requereixen d‟unes previsions singulars tant per a la seva transformació com per a la seva gestió. La transformació de l‟espai i la definició del seu model de gestió serà abordat durant l‟any 2009, però en espera d‟aquestes actuacions definitives, durant el 2008 Fabra i Coats ha acollit visites i presentacions a entitats de diferents sectors artístics i culturals de la ciutat, i s‟hi han realitzat projectes de caràcter efímer que han permès l‟ús de l‟espai de forma provisional. És el cas de les activitats que s‟hi han organitzat en el marc de les festes de la Mercè o de les set setmanes en què s‟ha desenvolupat el projecte Red Bull Music Academy (setembre – octubre 2008). Aquest darrer projecte ha permès una primera transformació de l‟espai, amb el condicionament d‟alguns sectors de les dues primeres plantes de la nau per desenvolupar un projecte internacional de suport a la creació musical. Una altra de les activitats que ha acollit Fabra i Coats durant el 2008 ha estat la jornada „Fàbriques per a la creació. Laboratoris culturals a les ciutats‟, que va tenir lloc el 20 de novembre. Representants dels principals centres de creació d‟Amsterdam, Berlín, Marsella, Hèlsinki, Madrid, Londres i Barcelona van analitzar l‟impacte que tenen aquests espais per a la creació artística en la dinàmica cultural i social del territori on estan situats, i es van exposar algunes de les experiències i models que s'estan donant a altres ciutats europees. Entre les conclusions a les que es va arribar, es va plantejar la necessitat de configurar una xarxa que inclogui les diferents tipologies d'espais de creació que coexisteixen a la ciutat de Barcelona. També es va plantejar la necessitat de pensar una xarxa d'aquest tipus des del punt de vista metropolità. A la jornada hi van assistir 109 persones de 93 entitats o col·lectius de Barcelona.  Espai Fòrum - La Central del Circ Espai gestionat per l‟APCC, Associació de Professionals de Circ de Catalunya. Des de juliol de 2008 està en funcionament una carpa provisional al Parc del Fòrum, mentre estan pendents les obres d‟adequació de l‟espai definitiu sota la placa fotovoltaica (també al parc del Fòrum), un recinte semisubterrani amb una superfície de 2.800 m2 i una alçada lliure de 10 metres. Aquesta carpa provisional ha acollit diverses companyies en residència que han estat treballant en les seves produccions. La central va obrir les seves portes el 26 de juliol per tal que els professionals poguessin gaudir d‟un espai dedicat exclusivament a l‟entrenament, assaig i creació de circ, un espai inèdit fins ara a la ciutat de Barcelona. Els usuaris de la Central del Circ al llarg del 2008 han estat bàsicament artistes professionals de circ, ja sigui usuaris individuals o companyies de circ. L‟ús que han fet del centre és entrenament regular i assaig de números de circ i espectacles, així com rebre formació especialitzada. Aquests usuaris tenen una freqüència d‟utilització constant del Centre, ja que la seva professió els suposa fer un entrenament físic diari.  Graner Illa Philips - Centre de Creació de la Dansa i les Arts del Moviment Espai de 600 m2 de planta i una alçada lliure de 8,5 metres. Al mes de juliol es va signar un conveni amb l‟Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya (APDC) i l‟Associació de Companyies de Dansa de Catalunya, per tal de definir-ne el contingut artístic de manera conjunta. Àngels Margarit, guanyadora de la convocatòria pública impulsada per aquestes mateixes associacions (desembre 2008), està treballant en la definició del projecte artístic i de gestió d‟aquest espai.  Altres espais A banda dels espais anteriors, el 2008 també s‟han detectat altres possibles espais per a la creació, els projectes dels quals s‟aniran perfilant durant el 2009. És el cas del recinte fabril La Escocesa (al carrer Pere IV), que actualment es troba en fase de planejament urbanístic. L‟espai destinat a Fàbriques de Creació en aquest recinte està gestionat temporalment per l‟associació d‟Idees EMA fins a la definició del projecte artístic definitiu. Un altre espai del qual se n‟hauran d‟acabar de definir els usos durant els propers mesos és el de l‟edifici anomenat La Seca, al barri de la Ribera. El novembre de 2008 l‟Ajuntament de Barcelona va fer públic el concurs per a la concessió d‟aquest edifici de propietat municipal per dedicar-lo a equipament cultural, dedicat a les arts escèniques interdisciplinars i parateatrals. 17  Suport a projectes ja existents Una altra línia de treball ha estat el suport i la cooperació amb espais o projectes ja existents a la ciutat. És el cas del projecte Hangar ubicat dins el complex de Can Ricart, al Districte de Sant Martí, espai que ha passat a ser de titularitat municipal. Pendents de la futura ampliació d‟Hangar, s‟ha creat una Fundació (de la qual l‟Ajuntament de Barcelona n‟és patró) que serà gestionada per l‟Associació d‟Artistes Visuals de Catalunya (AAVC), que ja gestionava els espais-taller per a artistes visuals d‟Hangar. L‟abril de 2008, l‟AAVC va lliurar el projecte artístic per a l‟espai que haurà d‟ocupar Hangar en una nau annexa dins l‟espai de Can Ricart. En aquesta mateixa línia es troba el projecte d‟ampliació de l‟Ateneu Popular de Nou Barris, espai de creació dedicat al circ, que durant els darrers anys l‟Associació Bidó de Nou Barris ha impulsat com a concessionària d‟un servei municipal. El projecte artístic d‟aquest espai ha estat elaborat durant el 2008 i està previst que les obres d‟ampliació es posin en marxa durant el 2009, promogudes pel Districte de Nou Barris a través de Pronova. Finalment durant el 2008 s‟ha començat l‟estudi de la implementació del projecte Barcelona Work Box, una plataforma tant física (Work Box) com virtual (V_Box) per a la creació, difusió i producció d‟art, pensament i activitats multidisciplinars, vinculades a les diverses expressions de la creativitat contemporània. Festival Grec‟08 El Festival Grec ha arribat l‟any 2008 a la seva 32a edició. Aquest ha estat el segon any del Festival sota la direcció artística de Ricardo Szwarcer. Seguint la línia encetada el 2007, el Festival s‟ha plantejat consolidar la pròpia identitat artística d‟alt nivell, treballar en el camí de confirmar-se com una cita cultural imprescindible en el calendari europeu i internacional, obrir-se a nous públics i potenciar-se com a punt de trobada de creadors nacionals. La programació ha constat de 58 propostes que s‟han dut a terme durant 6 setmanes entre el 25 de juny i el 2 d‟agost. Entre aquestes propostes en trobem 18 de teatre, 10 de dansa, 23 de música, 2 de circ, a més d‟un espectacle de hip hop, les accions Interferència i En Brossa fa dissabte a Can Picasso, i les col·laboracions amb les Biblioteques de Barcelona amb una nova edició dels cicles Converses, i Juliol a les Biblioteques. El Grec‟08 ha venut 67.099 entrades d‟un aforament total de 117.231, el que representa un 57% de localitats venudes, tot i que el nombre d‟espectadors ha arribat als 82.318 (xifra que representa un 70% d‟ocupació). Els espectacles gratuïts han estat els programats a La Caldera, a més d‟Interferència, Dies de dansa, i els cicles Juliol a les Biblioteques i Converses. Si es tenen en compte els assistents a les activitats gratuïtes programades, els espectadors arriben als 139.519. En aquesta edició 9 espectacles han exhaurit localitats: El Rei Lear (Biblioteca de Catalunya), Vanessa da Mata (Plaça del Rei), Caldera Express'08 Jeremy Wade (La Caldera), Vitrines III (La Caldera), Jazz a les fosques II (La Caldera), L‟Orchestra di Piazza Vittorio (Teatre Grec), Rèquiem de Mozart (Teatre Grec), Hip Hop al Teatre Grec (Teatre Grec) i Buika (Teatre Grec). El Teatre Grec, a més d‟acollir, com és tradicional, la inauguració del Festival, s‟ha consolidat com a epicentre artístic del Festival, ja que gairebé la meitat de l„aforament de l„edició d„aquest any ha correspost als espectacles programats al teatre de Montjuïc. De la programació del Teatre Grec es pot extreure l„essència de la graella de tot el Festival: teatre clàssic i contemporani, nacional i internacional, dansa, música clàssica, circ, hip hop, fados, pop, rock i flamenc. El Festival, ha tingut també activitat a altres espais de la muntanya de Montjuïc: Mercat de les Flors, Teatre Lliure, CaixaForum i Fundació Miró. Igualment el Grec‟08 ha refermat la seva aliança amb els grans equipaments culturals de la ciutat. Macba, CaixaForum, Palau de la Música i Museu Picasso han estat noves incorporacions d‟aquest any. La col·laboració s‟ha mantingut enguany amb 18 el Teatre Romea, amb La Villarroel, el TNC, la Sala Muntaner, la Biblioteca de Catalunya, l‟Auditori, el CCCB i La Caldera. La Plaça del Rei un any més ha acollit gran part de la música del Festival. De les 58 propostes artístiques, 19 han estat produccions pròpies, el que suposa un 32,7% de la programació. D‟aquestes produccions, 12 han estat espectacles de teatre (Història del soldat, Aquesta criatura, El rei Lear, Rimuski, Su seguro servidor Orson Welles, Nunca estuviste tan adorable, Andròmaca, Benefactors, El ángel exterminador, Ensam, Rodoreda. Retrat imaginari, Pinsans i caderneres), 4 de dansa (Caldera Express‟08 – Jeremy Wade, Lapsus Dansa – Vitrines III, De los afectos, Sutra), 2 de música (Cants d‟amor furor i llàgrimes, Areatangent – Jazz a les fosques), i la última ha estat l‟acció poètica En Brossa fa dissabte a Can Picasso. Els crítics teatrals de Barcelona han premiat, en la XV edició dels seus guardons al millor de l‟escena barcelonina, dues produccions que es van estrenar dins la programació del Grec ‟08. The Brother size, ha guanyat el premi al Millor Espectacle Internacional i Dido and Aeneas el premi Extraordinari del Jurat. La Virreina. Centre de la Imatge El 2008, el centre d‟exposicions de la Virreina ha iniciat una nova etapa com a Centre de la Imatge. Ha estat el primer any que aquest equipament ha funcionat íntegrament en aquesta direcció i s‟han acollit una diversitat de projectes que han implicat també una diversitat de suports. La seva programació ha abraçat la fotografia, l‟audiovisual, els espots electorals, l‟edició de llibres, la documentació digital o la literatura expandida en l‟era de la imatge. Del 20 de febrer al 25 de maig, a l‟Espai 2 s‟ha presentat l‟exposició „Zhù yì!‟, una exposició col·lectiva de fotografies de joves artistes xinesos. Aquest mateix espai ha acollit, entre el 3 de juliol i el 28 de setembre, l‟exposició „Spots electorals. L‟espectacle de la democràcia‟, una reflexió sobre el caràcter homogeni i globalitzat de l'espot electoral a tot el món com a reflex d'una política igualment estandarditzada. L‟exposició reuneix un banc de 2.500 espots electorals emesos a les televisions (i llocs web) de 70 països des del 1989 fins al 2008. Paral·lelament a l'exposició, s'ha editat un llibre en què es recull el polèmic diari personal de Roberto Alfa, un dels directors de campanya electoral més coneguts, assassinat a Guatemala al començament del 2008. El llibre, a més, inclou dos DVD amb una selecció de més de 200 espots. La darrera exposició de l‟any presentada a l‟Espai 2 ha estat „De Facto. Joan Fontcuberta 1982-2008‟ (del 6 de novembre de 2008 al 8 de febrer de 2009). La mostra, que reuneix al voltant de 200 fotografies, és una selecció d‟obres procedents de divuit projectes significatius de Joan Fontcuberta, un dels grans renovadors de la fotografia contemporània. Per la seva banda, la primera exposició presentada el 2008 a l‟Espai Xavier Miserachs ha estat „Camera Obscura. Retrats a Barcelona‟ (del 22 al 27 d‟abril). Durant una setmana, aquest espai s‟ha convertit en una càmera fosca gegant en la que els visitants han pogut ser fotografiats i, a la vegada, han pogut conèixer des de dins tot el procés fotogràfic. Experiència creativa a la recerca dels fonaments de generació de la imatge fotogràfica. A continuació ha estat el torn de „27 anys, 8 mesos, 14 dies. Vida Yovanovich‟ (del 28 maig al 31 d‟agost). Vida Yovanovich és una prestigiosa fotògrafa mexicana d‟orígens iugoslaus. La seva obra –tan dura en els seus temes com sofisticada en la realització- ha obtingut importants reconeixements i beques, encara que ha transitat sempre per un camí discret i silenciós, adequat a les realitats en les quals s‟insereix. En aquesta ocasió, l‟artista, a través d‟una sèrie fotogràfica i una videoinstal·lació, segueix la vida de diverses dones condemnades per matar a les seves parelles. El setembre, com ja és tradicional, l‟Espai Xavier Miserachs ha acollit „Fotomercè 2007‟ (del 18 de setembre al 26 d‟octubre), les imatges dels guanyadors i seleccionats del concurs popular de fotografia de la Festa Major de Barcelona, al costat de les fotografies d‟Albert Beltran, el fotocronista de la Mercè 2007. La darrera exposició presentada el 2008 ha estat „Working documents. Relats i visualitats de la cultura immaterial‟ (del 19 novembre de 2008 al 8 de febrer de 2009). Es tracta d‟una exposició col·lectiva d‟artistes internacionals que explora, a través de la pràctica artística i discursiva, la generació d‟estratègies documentals audiovisuals d‟intervenció crítica social. A banda de les exposicions, La Virreina també ha acollit altres activitats durant el 2008, com la segona edició del congrés literari „Neo3. La literatura expandida‟ (del 9 a l‟11 d‟octubre). Es tracta 19 d‟un congrés anual de noves corrents literàries i artístiques que es proposa com una trobada de referència per a les modalitats renovadores d‟escriptura. Més de cinc-centes persones han assistit a les diferents propostes del congrés. La Capella Durant l‟any 2008, a La Capella s‟hi han presentat les exposicions “Don‟t Believe them”, BCN Producció‟08, Premis i Beques Cajamadrid, Santiago Toolbar, i Permeables de l‟escola Massana, així com l‟activitat “Horitzó TV 08”. El juliol de 2007, en el marc del programa “Roundabout encounter programme” es va organitzar l‟exposició “Barcelona Toolbar” al “Centro Cultural Matucana 100” de Santiago de Xile. Enguany i organitzada conjuntament amb “Matucana 100”, s‟ha portat a Barcelona el projecte “Santiago Toolbar” que ha permès mostrar el treball d‟alguns col·lectius artístics xilens. D‟altra banda i, fruit d‟aquest intercanvi va néixer l‟exposició “Don‟t Believe them” que, comissariada per Valentín Roma, va mostrar a La Capella el treball dels artistes Marcel Dalmau, Isaias Griñolo, Andrea Nacach i el col·lectiu Site size amb Marcelo Porta, que ja havia presentat a Xile. BCN Producció‟08 ha estat la segona edició d‟aquest projecte que ha servit per començar a consolidar-se en el panorama barceloní. Un jurat integrat per Amanda Cuesta, Eloy Fernández Porta i Martí Manen, ha seleccionat 5 projectes (entre els més de 80 presentats) per ser produïts i mostrats a La Capella. A partir d‟aquest projecte s‟han produït els treballs de Carlos Albalá i Ignasi López, Efrén Álvarez, Ana Garcia-Pineda, Rubén Grilo i Job Ramos. L‟any 2008 també ha tingut lloc la segona edició de l‟experiència Televisiva “Horitzó TV” que durant un mes ha convertit La Capella en un estudi de TV des d‟on cada dia s‟han produït més de tres hores de programació en directe a traves d‟Internet. En aquesta edició, “Horitzó TV” ha posat l‟èmfasi en mostrar les possibilitat de la TV experimental a partir d‟unes programacions prèviament preparades i guionades, sense oblidar però la importància de les aportacions del públic i de les persones interessades en usar les instal·lacions per fer el seu programa. D‟altra banda la plataforma Horitzó s‟ha fet servir per mostrar experiències d‟altres llocs del món en les jornades: “Seguim aquí”... En aquestes jornades s‟ha comptat amb convidats que han presentat els projectes “TV Lata” de Salvador de Bahía, “Mwuelu foundation” i “Slum TV” de Nairobi, i els informatius a Internet “Alive in Baghdad” i “Alive in Mèxico” . També cal fer esment de la participació de Magnus Eriksson a la jornada “Propietat i pertinença” organitzada en el marc d‟Horitzó 08. D‟altra banda la mostra “Premios y becas de Cajamadrid” permet tenir una visió del panorama emergent espanyol a partir d‟una de les convocatòries amb més prestigi de l‟estat i la mostra “Permeable” permet valorar l‟estat de salut de l‟Escola Massana, a partir dels treballs dels seus alumnes. Festes Cavalcada de Reis Els mags d‟Orient, Melcior, Gaspar i Baltasar, acompanyats del seu seguici, han tornat a visitar Barcelona. A la Cavalcada 2008 hi han participat 1.037 persones, de les que 440 són artistes d‟escoles de dansa, de teatre i de música de Barcelona que han estat seleccionats, un any més, a través de la Crida Artística; una crida que té l‟objectiu de mantenir la qualitat artística de l‟esdeveniment popular més màgic i de més gran ressò a la ciutat. Entre les novetats de la Cavalcada 2008 cal destacar els elements aeris que han fet que la Cavalcada s‟elevés per sobre dels 4 metres, així com una renovació important de les carrosses. Aquest 2008, els Reis mags d‟Orient s‟han convertit en ambaixadors de l‟Any Europeu del Diàleg Intercultural. La proposta d‟aquest any ha comptat amb Marta Almirall com a directora artística, amb Perico 20 Pastor com a autor de la imatge d‟aquesta edició i amb José Menchero per a l‟adaptació dels dissenys. Cal destacar la inestimable col·laboració de l‟artista internacional Philip Stanton en el disseny d‟una de les carrosses. Es calcula que l'espectacle, d'uns 800 metres de longitud, i 5 quilòmetres de recorregut, ha estat vist per unes 425.000 persones. S'hi ha repartit 15.000 quilos de caramels. Festa de Santa Eulàlia Del 8 al 13 de febrer s‟ha celebrat la festa major d‟hivern de la ciutat, amb més d‟un centenar d‟activitats entre concerts, cercaviles, castellers, passejades de gegants, espectacles infantils i familiars,... Més de 70 punts d‟activitat festiva i 5 escenaris permanents a l‟aire lliure. A les festes hi han participat 51 escoles de música i dansa, i més 5.000 persones, procedents de les entitats de cultura popular i formacions musicals dels 10 districtes de Barcelona i rodalies. Carnaval El Carnaval d‟aquest any, que s‟ha celebrat del 27 de gener al 10 de febrer, ha volgut mostrar de nou la Barcelona que mira als barris. Seguint en la línia dels dos últims anys, la Gran Rua de Carnaval (dia 2 de febrer) ha canviat de barri: després d‟haver-se celebrat a Sants i Gràcia, aquest 2008 s‟ha traslladat als districtes d‟Horta-Guinardó i Nou Barris. El recorregut ha estat d‟uns 1.200 metres i hi han participat 53 comparses amb més de 2.800 persones desfilant. Un altre eix important del Carnaval ha estat la participació de membres d‟altres cultures. En el marc de l‟Any Europeu del Diàleg Intercultural han participat a la rua de Carnaval comparses de diferents nacionalitats (Bolívia, Argentina, Colòmbia, Perú, Filipines i Uruguai). El total d‟activitats programades, a tota la ciutat ha estat de més d‟un centenar, entre concursos, festes de disfresses, rues i propostes per a infants. Per acompanyar la festa, el carnaval d‟aquest any ha comptat amb la Rumba del Carnaval, creada per Jaleo Real, que reflecteix en les seves estrofes tot l‟esperit d‟aquesta festa. Festa de la Música El dissabte 21 de juny Barcelona s‟ha afegit a la celebració del Dia Internacional de la Música i s‟ha omplert de diferents propostes musicals. Més de 60 entitats han participat en aquesta diada que ha ofert l‟oportunitat de gaudir de gairebé 40 activitats musicals a diferents espais de tots els districtes de la ciutat. Algunes de les iniciatives destacades han estat “Els Músics prenen l‟estació de la Universitat”, “Músics del metro creuen Barcelona en bus”, El Tecno-Pop de Frágiles i el pop-rock de Luiviu, “Música amb vista”, “Música clàssica al Parc del Guinardó” o el concert de la Vella Dixieland a la Rambla del Carmel. Montjuïc de Nit A partir de l‟experiència d‟altres ciutats europees que havien assajat amb èxit l‟experiència d‟organització d‟una nit d‟accés lliure i popular dedicada a les arts i la cultura, l‟Institut de Cultura ha convocat la nit del dissabte 5 de juliol i per primera vegada una proposta singular, centrada en la muntanya de Montjuïc, amb una oferta de cultura i lleure per a un públic molt ampli, entre les 20h i les 3h (amb l‟excepció d‟algunes activitats que es varen allargar fins a les 5h). Gràcies a la col·laboració de 24 espais, equipaments i museus de la muntanya de Montjuïc s‟han programat 50 activitats que han inclòs: 8 concerts, 5 espectacles d‟arts escèniques, accés lliure a 15 exposicions (CaixaForum, Museu Nacional d‟Art de Catalunya, Fundació Joan Miró, Museu Etnològic, Museu d‟Arqueologia de Catalunya i Museu Olímpic i de l‟Esport) i 7 convocatòries esportives. Les activitats culturals que s‟han organitzat especialment per al “Montjuïc de Nit” s‟han adreçat de forma clara a un públic ampli i divers, han posat en relleu la nova expressivitat artística i cultural de la ciutat i, de manera especial, han volgut promoure el diàleg intercultural com a realitat per a la creació artística La Mercè La Festa Major de la ciutat ha desplegat enguany les seves activitats durant 10 dies, entre el 19 i el 28 de setembre, amb més de 600 activitats programades en 30 escenaris diferents. Tot i el mal 21 temps, que ha suposat la cancel·lació de 18 actes i la celebració amb incidències d'uns altres 16, s‟estima que el conjunt de les festes ha aplegat al voltant d‟1.800.000 persones. Algunes de les prioritats per a aquesta Mercè'08 han estat oferir una programació àmplia i internacional –amb Quito com a ciutat convidada–, i apostar decididament per una oferta artística de qualitat. El nou model de les Festes de la Mercè ha consolidat nous espais allunyats del centre, que han evitat la massificació i han propiciat la diversificació de les activitats. El recinte de la fàbrica Fabra i Coats, a Sant Andreu (amb la dansa com a gran protagonista), el Castell de Montjuïc, convertit en un gran circ, i el Moll de Barcelona(amb algunes de les propostes procedents de l‟Equador), han estat els nous escenaris. D'altra banda, l'ampliació de l'oferta d'activitats al Parc de la Ciutadella ha propiciat que un gran nombre de ciutadans s'hi apropessin per descobrir-hi noves propostes (al voltant de 70.000 persones). El Festival BAM (Barcelona Acció Musical), el festival de músiques independents de Barcelona, ha arribat a la 16a edició, amb un nou director i amb la voluntat de retornar a la idea amb què es va concebre: ser una finestra gratuïta oberta a les últimes tendències musicals. Han estat 74 concerts programats en 13 escenaris diferents que, juntament amb la resta de propostes musicals de la Mercè, han aplegat a l‟entorn de 460.000 persones. L‟Any Europeu del Diàleg Intercultural ha estat una de les fonts d‟inspiració per a la Mercè‟08. Entre les diferents activitats programades cal destacar, per l‟impacte visual que ha tingut, l‟espectacle de projeccions Miratges, que cada nit s‟ha fet a la façana de l‟Ajuntament. Durant tres jornades (del 26 al 28 de setembre) el passeig Lluís Companys ha acollit, després de la posta de sol, tres nits del ramadà, amb actuacions musicals destacades del panorama musical africà, magrebí i oriental, i altres activitats. Any rere any es consolida l'èxit de les jornades de portes obertes que celebren la majoria de museus i centres d‟exposicions de la ciutat durant aquestes dates. Enguany han tingut més de 190.000 visites. Durant les festes s'ha posat en marxa un nou canal de comunicació amb els ciutadans, a través de 5 pantalles de leds repartides per punts estratègics de la ciutat. El cartell de la Mercè'08 ha estat dissenyat per Peret (Pere Torrent), i el pregó de la Festa ha anat a càrrec de Jaume Sisa. Festivals literaris BCNegra, Trobada de Novel·la Negra de Barcelona. Del 4 al 9 de febrer, una vegada més, Barcelona s‟ha convertit en la capital del gènere negre a Europa. El programa preparat per a l‟edició del 2008 ha posat èmfasi en el contacte entre lectors i autors. També s‟ha volgut retre homenatge a autors emblemàtics, com ara Jaume Fuster, o recordar l‟emissió radiofònica que ens va acompanyar cada setmana durant vint-i-dos anys, Taxi Key. Els clubs de lectura dels centres d‟educació secundària de la ciutat han continuat tenint una participació molt activa a BCNegra. Durant aquests dies, també les biblioteques de Barcelona han donat un protagonisme especial a la novel·la negra, amb una exposició sobre la novel·la El gos dels Baskerville i una programació d‟activitats dedicada a aquest gènere. Algunes de les xifres que cal destacar d‟aquesta edició són els 40 autors que han participat en la trobada, les 19 editorials que hi han col·laborat o els 11 especialistes en novel·la negra que han conduït un total de 13 taules rodones i trobades amb els lectors. Unes 1.900 persones han participat al conjunt de les activitats del certamen. 12è Barcelona Poesia. Set dies de poesia a la ciutat La dotzena edició de Barcelona Poesia, s‟ha celebrat del 14 al 21 de maig, i ha inclòs prop d‟un 22 centenar d‟activitats. Les han fet possible poetes, rapsodes, músics, actors, ballarins i artistes de diverses disciplines, que han recitat a biblioteques, museus, centres cívics, places, jardins i llibreries, entre d‟altres espais de la ciutat. Com a novetat, en l‟edició d‟enguany el festival s‟ha escampat per nous espais (com ara l‟Hospital de la Santa Creu i Sant Pau; els jardins de la Tamarita, de Rubió i Lluch i de la Universitat de Barcelona i el Convent de Sant Agustí). També és de destacar la vinculació del festival al programa Barcelona Diàleg Intercultural. Coincidint amb La Nit dels Museus, la vetllada Veus literàries ha fet extensiu aquest diàleg a la literatura, l‟art i la ciència. a diferents museus de la ciutat. S‟estima que el conjunt de les propostes ha reunit més de 4.500 assistents. Jocs Florals de Barcelona Des de l'edició 2006, l‟autor del treball guanyador del premi de poesia és designat Poeta de la Ciutat per un any. L‟obra guardonada el 2008, donada a conèixer l‟1 de desembre, ha estat Llunari, de Josep Lluís Aguiló, publicat per Edicions Proa a la col·lecció “Els llibres de l‟Óssa Menor”. Com a Poeta de Barcelona, Josep Lluís Aguiló participarà durant un any en un programa d‟activitats fet amb la intenció d‟augmentar la presència de la poesia a la ciutat. Món Llibre. Festa del llibre per a nens i nenes El cap de setmana del 19 i 20 d‟abril s‟ha celebrat Món Llibre, la festa del llibre per a nens i nenes nascuda ja fa quatre anys en el marc de l‟Any del Llibre i la Lectura i que el 2008 ha rebut més de 12.000 assistents. Com cada any, el CCCB, la plaça de Joan Coromines i el MACBA han acollit els mons imaginaris dels llibres amb més de 150 activitats. La Torre de Sant Jordi, per a les lectures en veu alta; el Pati de les Mil Llengües on els contes en castellà, àrab, tagàlog, alemany, romaní o ucraïnès per celebrar la diversitat cultural han estat els protagonistes; La Saladelesales amb la Biblioteca dels Llibres Trobats i La Llibreria Habitada; El Capítol dels Grans, un espai per als més grans de 9 anys amb trobades amb autors, tallers per construir històries a partir del còmic, projeccions d‟animé japonès. I també L‟Espai de l‟Aniràs i..., Els Jocs del Tornaràs i El Laberint del Potser per viure moltes aventures i misteris; La Casa del Núvol i La Pluja de Tallers per saber una mica més de ciència, natura i llibres; el Món Art, amb tallers molt creatius; L‟Espai dels Sense Lletres, El Cinema Rodó, el Mercat d‟Intercanvi i Les Rambletes de Món Llibre per canviar i comprar llibres. A més de la gran quantitat de contes que omplien la festa, hi va haver una exposició que celebrava el 30 aniversari del Teo, espectacles, tallers i jocs gegants. Un programa molt divers gràcies a la implicació de més de 40 editorials i prop de 20 institucions, entitats i associacions que participen realitzant activitats i aportant llibres. Any Rodoreda El 2008 s‟han iniciat els actes de celebració del centenari del naixement de Mercè Rodoreda i l‟Institut de Cultura s‟hi ha sumat amb l‟organització del programa Mercè Rodoreda 1908-2008, tot un seguit d‟activitats per posar a l‟abast del públic l‟univers creatiu de la cèlebre escriptora (conferències, taules rodones, exposicions, etc.). Algunes d‟aquestes activitats han estat emmarcades dins els cicles habituals de Biblioteques de Barcelona com l‟Aventura de llegir, Vine a fer un cafè amb.., o Club de lectura, que han realitzat sessions monogràfiques per tal que els lectors tinguessin una visió de conjunt de l‟obra rodorediana. També el Festival Grec ha inclòs en la seva programació un treball de Carlota Subirós basat en una impressió personal sobre l‟escriptora, elaborat a partir de cartes i converses de la mateixa Rodoreda. Així mateix al mes de setembre al Palau de la Virreina ha tingut lloc el debat Rodoreda al teatre amb la participació de diferents personalitats del món teatral (Araceli Bruch, Montserrat Casals, Manuel Molins, Pere Planella i Ricard Salvat). I als mesos d‟octubre i novembre, en el marc del cicle Converses a Barcelona, han tingut lloc al Palau de la Virreina 5 conferències a l‟entorn del tema Rodoreda i la guerra. Conferència 11 de setembre El 9 de setembre, amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya, Kenneth Brown, (màster i doctorat 23 en Hispàniques de la Universitat Estatal de Pensilvània), ha pronunciat la conferència Els Jocs Olímpics a Barcelona el 1703: una lliçó per entendre el desastre de l‟Onze de setembre del 1714. al Saló de Cent de l'Ajuntament. +a prop El programa +a prop és impulsat des de l‟ICUB en col·laboració amb els Districtes de la ciutat, amb un doble objectiu: oferir recolzament a algunes de les iniciatives culturals que s‟executen a través dels diferents centres cívics repartits pels districtes de Barcelona i donar visibilitat als projectes culturals sorgits de la xarxa d‟equipaments de la ciutat. Amb aquesta filosofia, el programa +a prop ha anat consolidant els projectes Emergents +a prop (vinculat a la creació musical) i la Convocatòria de Peces Curtes (vinculat a la creació en l‟àmbit de la Dansa Contemporània). El projecte Emergents +a prop, ha coordinat durant el 2008 un total de 8 equipaments municipals especialitzats en música recollint una mostra del treball que es realitza anualment en aquests espais de creació de primer nivell, amb un doble objectiu. D‟una banda, pretén mostrar l‟existència a Barcelona, d‟equipaments dotats d‟infraestructures especialitzades per a la creació musical i que serveixen com a base per a bandes novells. De l‟altra, pretén oferir als creadors musicals emergents un altaveu des del que donar-se a conèixer a través de diferents escenaris des d‟on promocionar el seu treball. Pel primer objectiu es va fer un conveni amb Scannerbcn per tal de que a través de la seva web difongués tant els equipaments especialitzats que participen en el projecte com les 14 bandes que participaven en el projecte. Pel segon, s‟han realitzar un total de 12 concerts amb les 13 bandes de música seleccionades per participar en el projecte. Els concerts s‟han fet 10 als Centres Cívics i 2 a l‟Auditori, un d‟ells programats la Nit Blanca de TV3 amb motiu del seu 25è aniversari. En el marc del projecte Dansa +a prop s‟ha fet la convocatòria de Peces Curtes en la que han col·laborat 4 centres cívics i el Teatre Mercat de les Flors. S‟han presentat un total de 24 propostes de les quals 9 han estat seleccionades pel jurat, i presentaran les seves coreografies als 4 centres cívics. Durant el 2009 el jurat seleccionarà la proposta guanyadora, la qual farà la seva coproducció amb el Mercat de Les Flors. Així mateix el 2008 s‟ha editat una Guia de Recursos per a la Creació de la qual s‟ha fet una tirada de 25.000 exemplars. La Guia recull tots els equipaments de Districte que ofereixen recursos per a la creació i ha estat distribuïda a través dels centres Cívics, les biblioteques i l‟ICUB. Cooperació i Relacions Sectorials Consell de la Cultura Durant el 2008 ha tingut lloc l‟aprovació i entrada en vigor del nou Reglament del Consell de la Cultura de Barcelona. Segons el nou Reglament, el Comitè Executiu, integrat per la Vicepresidència del Consell (nomenada a proposta de les persones representants de les entitats culturals) i per sis persones més (totes elles designades entre les de reconeguda vàlua i a proposta dels representants de les entitats culturals), té un perfil netament independent en el seu funcionament i és l‟òrgan que concentra les competències executives del Consell, com són: a) Informar amb caràcter preceptiu, per iniciativa pròpia o a instància del Ple del Consell, sobre la creació de nous organismes o equipaments culturals de caràcter municipal; sobre els projectes normatius i reglamentaris municipals que incideixin sobre temes de política cultural o artística; i sobre el nomenament dels responsables dels equipaments culturals municipals. 24 b) Participar en la destinació de les subvencions de l‟àmbit de cultura, en el marc de la normativa de subvencions de l‟Ajuntament de Barcelona. c) Proposar els membres dels Jurats dels Premis Ciutat de Barcelona. Entre els mesos d‟abril, maig i juny de 2008 s‟han reunit les 10 Comissions Sectorials del Consell (Dansa, Teatre, Circ, Música, Arts Visuals, Disseny, Cinema, Lletres, Cultura Popular i Tradicional, Patrimoni). En les Comissions de Disseny, Cinema, Lletres i Patrimoni s‟ha estrenat un nou espai, orientat a la presentació i debat sobre projectes concrets. En el cas de Disseny, s‟han presentat els projectes de la Incubadora del FAD (beques per a la recerca en disseny), em3 Col·lapse (4t Festival d‟Arquitectura) i Turismes, espais de ficció (primera exposició del DHUB, al Palau Llió). Les presentacions de cinema s‟han centrat en tres projectes orientats a l‟educació artística: El meu primer festival (Modiband), Cinema en Curs (A bao a qu) i Construint mirades (Drac Màgic). Pel que fa a Lletres, s‟ha presentat el festival NEO3 (Virreina-Centre de la Imatge), Kosmòpolis (CCCB) i les Jornades Llegir per viatjar, viatjar per llegir-Formes de diàleg intercultural (Consorci de Biblioteques de Barcelona). Finalment, en la Comissió de Patrimoni es presentà el projecte de recerca Semclimed (Jardí Botànic) i l‟exposició Àfriques, projecte conjunt del Museu d‟Arqueologia de Catalunya i del Museu Etnològic. Relacions Sectorials Suport a la música en viu El dia 29 de febrer de 2008 ha estat la data d‟aprovació per part del Plenari Municipal de la modificació de l'ordenança municipal d'establiments de concurrència pública que ha de permetre que les sales que compleixin els requisits que s‟hi estableixen puguin programar música en viu. Paral·lelament s‟ha acordat destinar 600.000 euros a un nou programa de subvencions específic per a aquells locals que es vulguin adequar a la normativa, especialment pel que fa a les condicions infraestructurals. Subvencions i convenis A la convocatòria ordinària de subvencions que realitza l‟Institut de Cultura cada any, s‟hi ha presentat enguany 589 sol·licituds, entre les quals s‟ha pogut atorgar subvenció a 338. L‟import total d‟aquesta convocatòria ha estat de 4.507.599 euros, gairebé un 7% més que l‟any anterior. En la mateixa línia que els darrers anys, l‟Institut ha seguit prioritzant el suport a les activitats de difusió cultural, activitats a les que s‟ha dedicat un 70% del total de les subvencions concedides. Com en altres ocasions s‟ha posat un èmfasi especial als múltiples i diversos festivals que se celebren a la ciutat, molts dels quals s‟han consolidat al llarg dels anys, arribant en alguns casos a assolir un important reconeixement i projecció internacionals. Així mateix al 2008 s'ha seguit intensificant el suport a la creació (amb un 7,5% del total de l'import de la convocatòria), i als projectes d'educació artística (amb uns 115.000 euros, xifra que gairebé duplica la de 2007). El 2008, però, l‟Institut de Cultura ha impulsat dues noves línies de subvencions. Per una banda s‟ha donat suport a la rehabilitació i dotació d‟equipament tècnic a sales amb llicència per acollir actuacions musicals en viu (Bikini, Sala Apolo , London Bar, Tarantos, Pepsi Club, Be Good, Sidecar, Be Cool, Mas i Mas, KGB, Jamboree i Harlem Jazz Club). Aquestes subvencions han estat atorgades a partir dels projectes de reforma dels locals i han estat destinades a cobrir part de la despesa d‟insonorització de les sales, la millora en les mesures de seguretat, la protecció contra incendis o la supressió de barreres arquitectòniques, entre d‟altres. Aquest any han estat 12 les sales que s‟han beneficiat d‟aquesta convocatòria. L‟altra línia oberta aquest any ha estat la concessió de subvencions destinades a inversions a espais de creació i d‟experimentació artística privats. Es tracta d‟espais multidisciplinars, que reflecteixen l‟evolució de les manifestacions artístiques emergents, tot donant lloc a creacions que superen les definicions artístiques clàssiques. L‟any 2008 han estat 6 els espais de creació privats que s‟han pogut beneficiar d‟aquesta convocatòria (El Niu, Factoria Escènica internacional, Tragant Dansa, Nau Ivanow, Almazen i Conservas), amb un import total de 170.000 euros. Aquestes noves línies de subvencions complementen la convocatòria ordinària, la qual no està destinada al finançament d‟obres o a l‟adquisició d‟equipament tècnic. És voluntat de l‟Institut donar suport a aquells espais de creació que requereixen d‟aquest tipus d‟inversions, per tal que 25 puguin dur a terme la seva tasca de suport a l‟artista en les millors condicions possibles. Finalment, hi ha l'apartat de les aportacions extraordinàries que s'han fet aquest any a través de convenis a entitats com l‟Ateneu Barcelonès per a la reforma de la biblioteca, a Òmnium Cultural per la Nit de Santa Llúcia o també el suport a la Festa Major de Catalunya per Sant Joan. Finalment, a finals d'any s‟han signat els convenis per a la realització de l‟Any Cerdà amb el CCCB, que ha comportat una transferència extraordinària, amb la Fundació Urbs i Territori i amb l‟Institut Cerdà. Banda Municipal de Barcelona L‟any 2008 ha estat el primer any en què la Banda ha realitzat tots els seus concerts de temporada estable a L‟Auditori. Aquest factor ha marcat la consolidació d‟una nova etapa artística en la llarga trajectòria d‟aquesta formació musical. La novetat de la temporada 2008/09 respecte l‟anterior ha estat la incorporació de Salvador Brotons com a director titular. A més, han acompanyat la Banda en diverses ocasions al llarg de l‟any directors invitats i solistes de primera línia i s‟ha ofert una àmplia varietat d‟estils entre les obres programades. Alguns dels directors destacats que han acompanyat la Banda aquest any són Rafael Sanz-Espert, Dario Sotelo, Josep Roda o Felipe Neri. En l‟apartat de solistes es poden esmentar les col·laboracions de Lluís Claret, violoncel; les cantants Inés Moraleda i Elisenda Arquimbau, mezzo sopranos, Antoni Comas, tenor i Josep Jarque, baix; els pianistes Albert Guinovart, Daniel Ligorio i Antoni Besses o el viola Luís Magín. Destaca també el concert realitzat amb la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona. A més dels concerts de temporada, la Banda ha realitzat més de trenta concerts als barris, més d‟una cinquantena d‟audicions per a escolars i diferents concerts d‟àmbit de ciutat. La Banda ha participat a la Festa de Santa Eulàlia, així com a les Festes de la Mercè (seguici d‟autoritats, Ball de l‟Àliga, concert a la Plaça de Sant Jaume i concert al Portal de la Pau). També s‟ha realitzat el tradicional concert als Jocs Florals a l‟Ajuntament. Ha participat també a la inauguració del Parc Teresa de Calcuta, i a les commemoracions de la Diada de Catalunya i del Dia d‟Europa. Així mateix ha realitzat un concert extraordinari amb el grup basc Ozkorri, en col·laboració amb el Centre Artesà Tradicionàrius. Enguany la Banda Municipal ha estat convidada a participar al IV Congrés Iberoamericà de compositors, directors i arranjadors de Bandes simfòniques i ensembles a Santa Cruz de Tenerife. Com a mostra de l‟intens treball realitzat per la formació i de la qualitat musical assolida, la Banda ha estat convidada a la propera celebració d‟aquest congrés, que tindrà lloc a Rio de Janeiro el novembre de 2010. Cobla Ciutat de Barcelona Dins del programa de La Cobla Sant Jordi – Ciutat de Barcelona, aquesta formació ha realitzat l‟any 2008 vint-i-una actuacions. A banda dels deu concerts que han tingut lloc pels diferents districtes de la ciutat, la Cobla ha actuat també en el marc de les festes de la ciutat. Aquest any la Cobla ha actuat també dins del Festival Grec i en el marc del cicle Cor, Cobla i Dansa del Palau de la Música. En col·laboració amb l‟Auditori i el Centre de Cultura Popular i Tradicional de la Generalitat de Catalunya s‟ha realitzat un cicle de concerts de Cobla a la Sala Oriol Martorell de l‟Auditori, que han estat enregistrats i retransmesos per Catalunya Música. L‟Auditori també ha estat l‟escenari del concert en què la Cobla ha participat de la temporada de la Banda Municipal. En el camp dels enregistraments musicals del 2008 cal parlar del treball „Binomis. Obres per a cobla i piano‟, enregistrat en col·laboració amb Columna Música i la Societat General d‟Autors. I fer esment de que la prestigiosa revista digital Nord-americana Audaud ha dedicat els seus millors elogis al treball “La Sardana” (editat el 2007), del qual se n‟ha seguit fent difusió durant el 2008 Finalment, cal destacar que el desembre de 2008 la formació ha iniciat els actes commemoratius del seu 25è aniversari, amb un concert a l‟Auditori, i amb la presència de molts dels ex components 26 de la formació. Premis Ciutat de Barcelona 2007 El mes de febrer, com és habitual, s‟atorguen aquests premis a les millors produccions culturals de l‟any anterior. La novetat de l‟any 2008 ha estat que l‟acte de lliurament s‟ha fet al Palau de la Música Catalana, per contribuir als actes de la celebració del centenari d‟aquesta institució. Els premis atorgats pels jurats dels Premis Ciutat de Barcelona 2007 han estat els següents: Agustí Duran i Sanpere d'Història de Barcelona: Víctor Hurtado, pel llibre „Els Mitjavila: Una família de mercaders a la Barcelona del s. XIV‟; traducció en llengua catalana: Jordi Llovet, per la seva traducció de „Les flors del mal‟ de Charles Baudelaire; literatura en llengua catalana: Pere Rovira, per la novel·la „L‟amor boig‟; literatura en llengua castellana: José Corredor-Matheos, per „Un pez que va por el jardín‟ ; assaig: Maria Josep Balsach, per „Joan Miró. Cosmogonies d‟un món originari‟. El Jurat atorga una menció especial a „El misterioso caso alemán‟, de Rosa Sala Rose; arts escèniques: Ramon Madaula, per la seva intel·ligent creació del personatge de Diderot en l‟obra „El Llibertí‟, d‟Eric-Emmanuel Schmitt. El Jurat atorga una menció especial a Meritxell Santamaria, per l‟arriscat treball interpretatiu que ha fet en l‟obra „Temps real‟, d‟Albert Mestres; dansa: Israel Galván, ballarí i coreògraf de flamenc; audiovisuals: Pere Portabella, per la seva pel·lícula „El silenci abans de Bach‟; multimèdia: Sergi Jordà, Günter Geiger, Marcos Alonso, Martin Kaltenbrunner, del Grup de Tecnologia Musical de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, per Reactable, instrument multimèdia sorgit d‟aquest grup de recerca de tecnologia musical, que té com a objectiu promoure la creació multimèdia i que incorpora música, imatge, interacció i col·laboració entre creadors d‟arreu del món; música: Joan Garriga, líder de La Troba Kung-Fú; arts plàstiques: Consuelo Bautista, pel projecte fotogràfic „A los invisibles‟, presentat per primer cop a la Galeria H2O; disseny: Base Desing Studio, pel catàleg de l‟exposició Nova York 1626-1990, un relat gràfic de Carles Fontserè, un treball de disseny gràfic excel·lent; arquitectura i urbanisme: Josep Miàs, pel Mercat de la Barceloneta. El Jurat atorga una menció especial a RCR Aranda, Pigem, Vilalta Arquitectes, per la Biblioteca Joan Oliver; educació: Teresa Serra, del CEIP Collaso i Gil, per la seva tasca com a mestra d‟educació infantil amb nens i nenes de diversos països i en situacions socioeconòmiques desfavorides; projecció internacional: ACTAR, per haver creat a Barcelona un model d‟editorial de projecció internacional; investigació científica: Carles Lalueza- Fox, del departament de Biologia Animal de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona; investigació tecnològica: Thrombotargets Europe, perquè ha creat una plataforma tecnològica que permet el descobriment de nous fàrmacs en l‟àmbit cardiovascular. El Jurat atorga una menció especial al Grup de Recerca en Òptica Aplicada i Processament d‟Imatge de la UPC, dirigit per la Dra. María S. Millán , pel desenvolupament d‟un sistema de seguretat basat en la identificació òptica de senyals biomètrics i multifactorials; mitjans de comunicació. Ràdio: Manel Borrell, pel programa El Balcó, de Ràdio Barcelona-Cadena Ser; mitjans de comunicació. Televisió: Telemonegal de Barcelona Televisió, per l‟habilitat que ha demostrat en la crítica de la televisió des de la televisió; mitjans de comunicació. Premsa escrita: Toni Batllori, per la qualitat i l‟agudesa dels seus comentaris gràfics al diari La Vanguardia. Medalles al mèrit cultural i artístic Durant el 2008, per acord del Plenari del Consell Municipal, s'han lliurat les següents medalles: Medalles d‟Or al Mèrit Cultural. El 16 de gener, s‟ha lliurat la medalla al crític teatral i articulista Joan de Sagarra, per les seves apassionades cròniques de la vida cultural barcelonina. El 30 d‟octubre la medalla es va atorgar, a títol pòstum, al periodista Josep Maria Huertas Clavería, per la seva incansable reivindicació d'un periodisme compromès amb la democràcia. Medalles d‟Or al Mèrit Artístic. L‟1 d‟abril aquesta medalla ha estat lliurada a l‟escriptor, periodista i gestor cultural Baltasar Porcel, per la seva obra literària que extreu de les històries locals motius d‟interès universal. El 15 de juliol, es va atorgar a Albert Ràfols-Casamada, per la força i la qualitat del seu impuls creatiu que s‟ha traduït en una obra pictòrica i literària dotada d‟un talent prodigiós que es manifesta en tots els formats i totes les tècniques. El 10 de desembre, la medalla es va concedir al músic Peret, primer representant i mestre de l‟anomenada “rumba catalana”, pioner en la creació d‟un estil mestís que recull sons d‟arreu del món. 27 Barcelona - Catalunya Film Commission (BCFC) Al llarg de l‟any 2008, s‟han registrat a la ciutat de Barcelona un total aproximat de 1.702 produccions, un 1,2% més que en el mateix període de l‟any anterior (1.358). Durant aquest període, la BCFC ha registrat un total de 60 llargmetratges a Barcelona, un 13,5% més que el mateix període de l‟any anterior (52). Els districtes de Barcelona que més activitat fílmica han acollit al llarg de 2008 han estat Ciutat Vella, Sant Martí i l‟Eixample. De les 1.702 produccions registrades a Barcelona, 482 han estat ateses per la BCFC, un 6,2% més que en el mateix període de l‟any anterior (452), i la xifra més alta des de la creació de l‟oficina. D‟aquestes 482 produccions ateses, el 73,5% són catalanes i el 14% són d‟origen europeu, dos punts més respecte l‟any anterior (12%). Els llargmetratges rodats a Barcelona durant aquest període han portat a la ciutat directors de renom internacional com Alejandro González Iñárritu (Biutiful) fins a directors catalans multipremiats com Cesc Gay (VOS) o Marc Recha (Petit indi), passant per nous realitzadors com Santiago A. Zannou (El truco del manco). També han passat per la ciutat actors de prestigi nacional i internacional com Javier Bardem, Aitana Sánchez-Gijón, Bibi Andersen, Tristán Ulloa, Pilar Bardem, Eduard Fernández, Josep Maria Pou, Rosa Maria Sardà, Óscar Jaenada, Sophie Auster, Ernesto Alterio, Eduardo Noriega o Sergi López, entre d‟altres. Relacions internacionals Pel que fa a l‟àmbit internacional, és important fer esment també aquí de la celebració de l‟any Europeu del Diàleg Intercultural, iniciativa a nivell europeu a la que s‟ha sumat l‟Ajuntament de Barcelona. Les festes de La Mercè han estat l‟excusa perfecte per a la trobada de diferents cultures: la presència de Quito com a ciutat convidada o la iniciativa Les Nits del Ramadà. També, però, han estat uns dies en els que s‟ha portat a Barcelona el debat sobre la interculturalitat. Del 19 al 24 de setembre s‟ha celebrat el programa Ciutats interculturals, una iniciativa conjunta del Consell d‟Europa i de la Comissió Europea, en el marc de l‟Any Europeu del Diàleg Intercultural. L‟objectiu d‟aquest projecte és l‟intercanvi de coneixement sobre els projectes locals que tenen a veure amb el diàleg intercultural. Respecte a l‟activitat pròpia del projecte Agenda 21 de la cultura, fer esment dels seminaris organitzats a Quito, el mes d‟abril sobre “Polítiques urbanes i desenvolupament cultural: la planificació com estratègia” i el celebrat a Dakar el mes de juliol sobre “Cultura i Estratègies de desenvolupament local” . Finalment comentar que amb les tres noves traduccions que s‟han fet durant el 2008, ja podem trobar l‟Agenda 21 en 11 idiomes. Consorcis i fundacions L'Ajuntament de Barcelona participa, a través de l'ICUB, en els consorcis i fundacions que gestionen les principals institucions culturals de la ciutat. La partida destinada als diferents consorcis i fundacions en els que l'Ajuntament participa en la seva direcció ha estat de 45.335.332 euros de transferències corrents i 12.128.845 euros de transferències de capital. Representa un increment significatiu respecte l‟any anterior a causa de la incorporació de nous consorcis com el del Mercat de les Flors, o l‟aportació extraordinària a L‟Auditori per a la gestió del Museu de la Música i de la Banda Municipal. 28 Consorci de Biblioteques de Barcelona El 2008 la xarxa ha crescut amb un nou equipament, la biblioteca Horta-Can-Mariner, que completa el mapa bibliotecari del districte d‟Horta-Guinardó. Es tracta d‟una biblioteca de barri de prop de 2000 m2 situada en un edifici històric rehabilitat. D‟altra banda s‟ha traslladat la biblioteca Les Roquetes, al districte de Nou Barris, a un nou equipament de 1.400 m2. El trasllat ha significat una gran millora respecte a l‟anterior equipament, que no arribava als 200 m2, ja que ara l‟espai està especialment dissenyat per als usos previstos per a una biblioteca, s‟ha pogut completar la col·lecció i desplegar tots els serveis corresponents a una biblioteca de barri. I al districte de Ciutat Vella s‟ha ampliat la biblioteca La Barceloneta-La Fraternitat, incorporant una sala a la planta baixa que permet tenir accés directe a la biblioteca des del carrer, i millorar els espais i incorporar nous serveis, donant molta més visibilitat a l‟equipament de cara als veïns. El creixement de la xarxa, doncs, no ha estat només en el nombre d‟equipaments sinó també en els metres quadrats i en la quantitat i qualitat dels serveis que s‟ofereixen. Durant aquest any el conjunt de biblioteques han rebut 5.756.946 visites, i un 41% dels ciutadans (663.647) ja disposen del nostre carnet d‟usuaris que els dóna accés al préstec de documents, l‟accés gratuït a Internet i altres avantatges en diversos equipaments culturals de Barcelona, com ara descomptes a museus, teatres o llibreries. Museu d‟Art Contemporani de Barcelona. MACBA L‟any 2008 ha suposat la incorporació d‟un nou equip directiu: Bartomeu Marí, com a director (en substitució de Manuel Borja-Villel); Joan Abellà, com a gerent; Chus Martínez, com a conservadora en cap, i Frederich Meschede, com a cap d‟exposicions temporals. Cal destacar també la incorporació del Ministeri de Cultura al Consorci MACBA. Al llarg d‟aquest any, el MACBA ha tingut un total de 660.200 usuaris (entre visites a les exposicions i assistents a les activitats del museu), un 17% més que l‟any anterior. Sens dubte, aquest creixement s‟ha produït en els programes educatius del MACBA, gràcies als convenis de col·laboració signats amb el Departament d‟Educació de la Generalitat de Catalunya i l‟Institut d‟Educació de l‟Ajuntament de Barcelona, que han permès implantar, entre d‟altres, el projecte Expressart. Museu portàtil, adreçat a l‟educació infantil i primària. Per primera vegada en la historia del Museu, una part rellevant d‟obres de la Col·lecció MACBA ha sortit de les comarques de Barcelona i es presenta de forma itinerant en el conjunt del territori. Es tracta de l‟exposició Més enllà de l‟objecte. Obres de la Col·lecció MACBA, organitzada pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. La mostra, que es va inaugurar al Museu Morera de Lleida a mitjans d‟octubre i a finals de novembre va viatjar a la Fundació Palau de Caldes d‟Estrac, reuneix una selecció de 85 obres significatives de l‟art català de la segona meitat del segle XX pertanyents a la Col·lecció MACBA. Fins el 2010, l‟exposició es presentarà a l‟Antic Escorxador de Tortosa, el Centre Cultural Casino (Manresa), el Museu de l‟Empordà (Figueres), Can Comas (Pineda de Mar), Can Palauet (Mataró) i el Museu de Granollers. Entre les exposicions temporals cal destacar Arxiu universal. La condició del document i la utopia fotogràfica moderna, formada per 2.000 documents (entre els quals, 1.000 fotografies eren „vintage‟ o còpies d‟època) datats entre el 1851 i el 2008 d‟uns 250 autors. Tancava l‟exposició l‟encàrrec que va iniciar Arxiu universal: la Missió Fotogràfica Barcelona 2007, que aportava setze mirades noves a la ciutat del futur. Al llarg de l‟any també s‟han presentat exposicions monogràfiques dedicades als artistes Joan Jonas, Asier Mendizábal, Alice Creischer, Nomeda i Gediminas Urbonas, Lothar Baumgarten, Nancy Spero y Francesc Torres. En relació als programes públics, cal destacar la segona edició del cicle de conferències Idees rebudes, que va reunir a l‟Auditori del MACBA a Lucy Lippard, Neil Smith i Rosi Braidotti, entre d‟altres; els cicles de cinema dedicats a Ivonne Rainer i Amos Gitai, i les col·laboracions amb el Sònar i el Festival LEM. Museu Nacional d‟Art de Catalunya. MNAC El 2008 el MNAC ha continuat desenvolupant el seu programa d‟exposicions temporals de temàtica catalana i internacional. En aquest sentit, cal destacar les exposicions «El romànic i la 29 Mediterrània. Catalunya, Toulouse i Pisa. 1120-1180», en coproducció amb el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, el Ministerio de Cultura i la Sociedad Estatal de Conmemoraciones Culturales, dins d'un projecte finançat per la Comissió Europea. En motiu de l'exposició, s‟ha organitzat un cicle de conferències, dues representacions teatrals sobre el Mestre de Cabestany i un recital de música dels temps dels trobadors. L‟exposició «Duchamp, Man Ray, Picabia», organitzada en col·laboració amb la Tate Modern de Londres, ha motivat l‟organització del curs «Duchamp, Man Ray, Picabia, antiart al segle XX», en el marc d'Els Juliols de la Universitat de Barcelona. L‟exposició «Juli González. Retrospectiva», la primera mostra d‟aquest artista a Catalunya, itinerarà l‟any 2009 al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia. Finalment el Museu ha organitzat també l‟exposició “L‟imaginari d‟Eugenio Lucas, la influència de Goya a la poètica romàntica”. L‟activitat pública del Museu s‟ha complementat amb tot un seguit de cursos, conferències i seminaris especialitzats, com ara el Mòdul «Estudi integral de l'obra d'art i dels processos creatius: aplicació a les col·leccions del MNAC» del màster oficial en Patrimoni artístic a Catalunya (Universitat Autònoma de Barcelona) i del màster oficial en Direcció de projectes de conservació- restauració (Universitat de Barcelona), impartit al Museu pels seus conservadors de col·leccions i tècnics, així com tallers i activitats escolars, familiars i per a tots els públics. El MNAC també ha estat l'escenari per a la presentació del nou «Pla per reordenar i reequilibrar el sistema de museus a Catalunya» i de l'acte inaugural de la commemoració del Centenari de la Junta de Museus de Catalunya. Cal destacar també la intensa tasca desenvolupada en l‟àmbit de la restauració i la conservació preventiva, tant de peces del MNAC com d‟obres d‟art d‟altres museus i institucions de Catalunya, la rellevància de les noves adquisicions incorporades a les col·leccions, com ara la taula del segle XV «El calvari», adquirit pel Ministerio de Cultura; la pintura mural del segle XIII «Disputa i prendiment de Santa Caterina», adquirida per l'Estat mitjançant la fórmula de dació en pagament d'impostos; el cartell «Real Automóvil-Club de Cataluña. Copa Tibidabo», de Ramon Casas o «Casa de cites» de Carles Casagemas, entre d'altres, sense oblidar la publicació de catàlegs, guies i altres obres editorials. Fundació Joan Miró L‟any 2008 ha estat estar marcat pels preparatius del vint-i-cinquè aniversari de la mort de Joan Miró. A les sales d‟exposicions temporals s‟ha presentat: Un cos sense límits, un repàs de la representació del cos humà en l‟art modern a càrrec de Jean Louis Prat, seguit de Vermell a part, mostra dedicada a l‟art xinès contemporani provinent de la pionera col·lecció de l‟empresari i diplomàtic suís Uli Sigg, i finalment, Olafur Eliasson, exposició corresponent a la primera edició del Premi Joan Miró. A la tardor s‟ha inaugurat una exposició on s‟analitza l‟especificitat cultural de l‟art modern nord-americà i que ha coincidit amb les històriques eleccions presidencials als Estats Units. A l‟Espai 13, la sala d‟art emergent, s‟ha celebrat un cicle d‟art japonès contemporani que inclou cinc dels artistes més destacats del moment i a la tardor del 2008, s‟ha inaugurat un nou cicle en què el comissari Jorge Díez convidava a cinc artistes de l‟estat espanyol a connectar amb el llegat de Joan Miró i mostrar-ne el resultat. Aquest cicle va celebrar-se de manera paral·lela a l‟acte oficial en què es va recordar aquest llegat, amb una conferència de Robert Lubar, professor a l‟Institute of Fine Arts, New York University. El 2008 es va concloure amb la segona edició de la Nadala, una instal·lació de temàtica nadalenca, que aquest any va ser encarregada a l‟artista barceloní Ignasi Aballí. Fundació Antoni Tàpies El 2008 la seu de la Fundació ha estat tancada per dur a terme una reforma a l‟edifici, per adaptar- la a les noves normatives de seguretat i evacuació, i donar resposta a les necessitats de les persones amb mobilitat reduïda. Amb tot, la Fundació ha continuat la seva col·laboració amb institucions 30 internacionals generadores d'art contemporani com ara Constant, Camera Austria Kunsthaus Graz – amb qui va coordinar la itinerància de l‟exposició Bahman Jalali–, el Musée des Beaux-Arts de Lyon o la DIA Art Foundation de Nova York, entre d‟altres. Malgrat aquesta circumstància especial, la clausura de la seu, no ha significat l‟aturada de les activitats de la Fundació. A l‟Institut Francès de Barcelona s‟ha organitzat un cicle de cinema i conferències a l‟entorn del Maig del 68 “Amb i contra el cinema. Entorn del Maig del 68”, coproduït amb UNIA arteypensamiento i la Societat Estatal de Commemoracions Culturals. Els continguts del cicle han quedat recollits en una publicació. D‟altra banda l‟exposició Els cartells de Tàpies i l‟esfera pública ha itinerat per diversos equipaments de l‟estat espanyol i de la resta d‟Europa (Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat, MuVIM, València; Instituto Cervantes de Toulouse, Tolosa de Llenguadoc; Instituto Cervantes de Praga, Praga; Instituto Cervantes de Berlín, Berlín). La publicació Sanja Iveković. Selecció d‟obres / Sanja Iveković. Selected Works s‟ha presentat a la Galerija Nova, Zagreb, i a la llibreria La Central del Raval, Barcelona, en uns actes que han comptat amb la presència de l‟artista. La publicació Narratives urbanes. La construcció literària de Barcelona, fruit de la col·laboració entre el Projecte Majories urbanes 1900-2025 de la Fundació Antoni Tàpies i l‟Arxiu Històric de la Ciutat, s‟ha presentat a l‟Ateneu Barcelonès. Finalment, entre altres nous projecte, la Fundació té en curs el projecte Arxiu-Tesaurus, que uneix l‟organització i la difusió dels registres, documents, etcètera, produïts per la Fundació Antoni Tàpies i per les diferents persones o grups vinculats a aquesta. I el projecte Zona Intrusa 2, dissenyat per Oriol Fontdevila i La Fundació a partir d‟una iniciativa de l‟Ajuntament de Mataró, de les activitats Públic escolar i Activitats a l‟aula per a alumnes de primària i secundària. Museu Marítim Les línies d‟actuació del Consorci de les Drassanes Reials i Museu Marítim de Barcelona en l‟any 2008 han estat molt diverses. La signatura d‟un conveni entre la Diputació de Barcelona, l‟Ajuntament de Barcelona i el Consorci, que aporta el finançament necessari per tirar endavant les darreres fases de restauració de l‟edifici de les Drassanes Reials de Barcelona i el nou projecte de Museu Marítim de Barcelona un cop acabades les obres, és un dels grans fets significatius. Es tracta d‟un projecte global d‟un termini d‟execució de 6 anys. El 2008 s‟ha creat una nova línia de comunicació, imatge i difusió de tots els aspectes del museu, i s‟ha establert una política activa d‟accessibilitat per a tots els grups socials i per a tots els públics, amb acords amb la Fundació ONCE i amb la CNSE i la FESOCA. Enguany s‟han fet diverses intervencions en l‟exposició permanent i en la temporal de gran format per tal de comunicar els seus continguts al públic invident. També s‟ha afermat una relació de proximitat amb els grups socials del barri del Raval, fent activitats participatives al Museu. En l‟àmbit de les exposicions, s‟ha millorat l‟exposició permanent amb nous continguts i nous elements museogràfics, dins la línia d‟actuació de museologia didàctica del museu. Respecte les exposicions temporals, han estat obertes al públic durant l‟any un total de 14 exposicions, totes elles relacionades amb la temàtica del Museu: patrimoni, història i cultura marítima. Al mateix temps s‟ha treballat en les línies educatives del Museu amb els objectius d‟estrènyer la vinculació museu - públic infantil fora d‟horari escolar, potenciar la reflexió entre l‟educació i el patrimoni i continuar la millora del programa pedagògic. En aquesta línia s‟ha consolidat l‟oferta d‟activitats per al públic infantil, tant amb el provinent de l‟escola o els casals d‟estiu i de Nadal, com l‟individual i familiar de cap de setmana. Enguany s‟han ofert activitats tots els caps de setmana, algunes de les quals destinades a participar-hi tota la família. Així mateix s‟ha afermat també la línia educativa per a públic adult professional o aficionat, amb un total d‟11 cursos, jornades i seminaris. 31 La creació de l‟Observatori Permanent d‟Història i Cultura Marítima de la Mediterrània, amb la Universitat de Barcelona, per promoure la recerca i crear bases de coneixement que ajudin als investigadors i a la vegada generar nous estudis, és una de les actuacions del Museu de cara al treball amb l‟exterior. El 2008 s‟ha creat la també la Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana, depenent del Museu Marítim de Barcelona, com a instrument de cooperació entre les institucions catalanes dedicades a la gestió del patrimoni marítim. Així mateix s‟ha consolidat la línia de cooperació estatal i internacional, amb la creació de la “Red de Museos y Centros de Patrimonio Marítimo de Espanya” i de la “Xarxa de Drassanes Històriques Monumentals de la Mediterrània”. Finalment, s‟ha continuat amb la línia de publicacions especialitzades i amb els premis i beques per a la promoció de la recerca i els estudis de la història de l‟edifici de les Drassanes Reials, la història de la Barcelona marítima i la cultura marítima en general. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. CCCB Una de les grans novetats de l‟any ha estat l‟obertura de l‟Arxiu CCCB, un espai de consulta dels continguts que s‟han anat creant al llarg dels anys al CCCB. Durant el 2008 s‟hi han incorporat més del 50% de les exposicions, activitats, debats, conferències, publicacions... que s‟han produït al CCCB des de la seva obertura el 1994, a través de dos eixos temàtics: els Temps Paradoxals i el Món, una visió cosmopolita. El final de les exposicions Apartheid i En Transició ha donat el toc d‟inici de l‟any. A continuació, l‟exposició Post-it City ha estat una mostra d‟un procés de treball molt més ampli, amb una important participació de col·lectius molt diferents d‟arreu del món, i que encara està vigent com a procés obert. L‟exposició Magnum. 10 seqüències ha estat la mostra més artística de l‟any, una col·laboració amb la Filmothèque de París i l‟agència Magnum. L‟exposició J. G. Ballard ens ha permès entrar en el món d‟aquest escriptor visionari, que va percebre com evolucionaria la societat cap al punt on som actualment. I finalment l‟exposició A la ciutat xinesa, el descobriment d‟un país que cada vegada ens és més proper. Una línia de produccions que s‟ha iniciat el 2008 ha estat el cinema exposat, que ha començat amb la instal·lació Las mujeres que no conocemos de José Luís Guerin. A més, durant l‟any s‟han presentat dues exposicions de fotoperiodisme, la de Vides minades. 10 anys de Gervasio Sánchez, i la mostra del World Press Photo. Els festivals, relacionats amb diferents disciplines i formats, han estat presents durant tot l‟any al CCCB. El gran festival de l‟any, però, ha estat Kosmopolis. Festa Internacional de la Literatura. Aquesta ha estat l‟edició de consolidació, amb grans figures del món de la literatura i amb una bona resposta del públic. Entre els festivals d‟arts escèniques s‟ha de parlar de la primera edició de Fast Forward (en el marc del Festival Grec), que ha portat a Barcelona alguns dels materials més submergits de l'escena britànica. Altres festivals habituals en aquest àmbit han estat el Festival de Flamenc de Ciutat Vella, el LP'08. Festival de dansa... o no, i Dies de Dansa, el festival de dansa contemporània en paisatges urbans. En el camp dels festivals audiovisuals hi destaca l‟inici de Cinèrgies, una línia de debats i projeccions que vincula cineastes catalans amb cineastes de fora, la programació de l‟Xcèntric, el cinema del CCCB que presenta pel·lícules en estrena del cinema no comercial, i molts d‟altres, que ja formen part de la programació anual del centre (Docúpolis, L‟Alternativa, OVNI, BAFF o The Influencers). El festival Sònar ha arribat a la seva 15a edició, combinant artistes consagrats amb d‟altres que provenen de la nova escena underground. Les arts visuals també han tingut el seu protagonisme entre els festivals del CCCB, com ho demostren els ja clàssics BAC! i Drap Art, o la consolidació de Tràfic‟08, la setmana d‟activitats fotogràfiques de Barcelona. Altres activitats han estat Món llibre, i Gandules‟08. En l‟experimentació de formats, s‟han continuat dos projectes: NOW. Trobades en el present continu, amb les seves dues edicions, i BCNmp7. Músiques en procés, així com un dels festivals de nova creació, l‟Hipnotik. Festival de Hip hop. Les sessions del cicle I+C+i han demostrat la necessitat de debatre sobre nous formats i sobre la investigació en l‟àmbit cultural. I, d‟altra banda, la continuïtat de l‟Anella Cultural ha contribuït a millorar en l‟intercanvi de continguts on- line amb altres institucions de Catalunya i a plantejar un projecte artístic específic per a l‟Anella. 32 Pel què fa als debats, continuen consolidant el CCCB com a referència internacional sobre qüestions d‟espai urbà, de nous humanismes i de nous imaginaris. Un dels grans debats d‟aquest any ha estat el de La condició humana, on han participat Michela Marzano, Enrique Vila-Matas, Terry Eagleton, Chantal Maillard, entre d‟altres. S‟ha iniciat el cicle Orígens, per anar descobrint les poblacions d‟origen dels immigrants a Catalunya, i s‟ha començat amb el cas de Lahore, del Paquistan. L‟espai públic també ha estat present, sobretot amb el lliurament del Premi de l‟Espai Públic Europeu, organitzat conjuntament amb set entitats més europees del món de l‟arquitectura i l‟urbanisme. La programació audiovisual també ha aconseguit presentar l‟Arxiu Xcèntric com un lloc de consulta permanent de cinema experimental i documental al CCCB. Més de 400 títols digitalitzats per a consulta individual i col·lectiva d‟algunes de les pel·lícules programades durant els sis anys de Xcèntric. I per últim, les exposicions del CCCB han arribat més lluny: Literatures de l‟exili, a Santo Domingo, i Erice-Kiarostami. Correspondències, a Melbourne (Austràlia), així com En transició a Càdiz i a Madrid. L‟exposició That‟s not entertainment! s‟ha presentat a València, i l‟exposició Fes s‟ha presentat a Alacant i a Alcalà de Henares. I a més, la mostra A favor de l‟espai públic s‟ha presentat a Belgrad. Mercat de les Flors La programació d‟espectacles al Mercat s‟estructura a partir d‟un fil conductor al llarg de tota la temporada que va des de setembre fins a juny. En la temporada 07-08 aquest fil conductor ha estat „els plaers de la dansa‟ com a el fil conductor per a la selecció de propostes. El conjunt de les companyies seleccionades han donat una visió completa sobre diferents maneres d‟expressar-se a través de la dansa, amb tècniques diferents, però sempre tenint en compte l‟espectador. Shen Wei, Nacho Duato, Rosas o Ma del Mar Bonet amb IT dansa, han estat alguns dels artistes destacats. El darrer trimestre de l‟any 2008 (ja en plena temporada 08-09), l‟eix escollit ha estat „Una cartografia‟. Aquí s‟ha fet una mirada geogràfica per ensenyar la dansa que es fa en diversos llocs del món. De fet l‟Any del Diàleg Intercultural, ha servit d‟excusa per buscar connexions amb col·lectius de diversos països que viuen a Barcelona. Cal destacar aquí Akram Khan i el Ballet de Xina, Quasar de Brasil, Shankai Juku del Japó, Australian Dance Theatre o Hofesh Schechter del Regne Unit. El paper generador de projectes del Mercat de les Flors s‟ha concretat en una activa participació en coproduccions. Del 2008 en destaquen les coproduccions amb Senza Tempo, Rafael Bonachela, Ferran Carvajal, Iago Pericot, Louise Lecavallier, el circ de Res de Res, Búbulus o Thomas Hauert. S‟han realitzat, també, diversos cicles especials de recolzament a la nova creació. Un d‟ells ha portat el nom de „Llançar el cos a la batalla‟ i s‟ha organitzat conjuntament amb el col·lectiu Àrea Tangent. També ha tingut molt bona acollida la segona edició de „bcstx‟ que s‟ha fet conjuntament amb el Teatre Tantarantana. En total, més de vint-i-cinc joves artistes han pogut mostrar les seves idees. Per la seva especial connexió amb la ciutat de Barcelona, s‟ha dedicat un cicle a la dansa que es fa a Montpeller, amb artistes espanyols que hi treballen com La Ribot, Germana Civera o Lluis Ayet. És important fer esment de la magnífica recepció del projecte de Germana Civera que inclou gent de molt diverses edats, entre 10 i 80 anys de Barcelona i Montpeller i que s‟ha fet en col·laboració amb La Caldera. El Mercat de les Flors ha seguit teixint complicitats amb diversos festivals de la ciutat de Barcelona com Art futura, el Festival Grec, Complicitats, Festival Àsia i de manera molt especial cal destacar la celebració de la 25a i darrera edició de la Marató de l‟Espectacle. S‟ha posat també una especial atenció als programes educatius amb activitats per a tots els cicles formatius i per a famílies. Teatre Lliure Durant el 2008, la Fundació Teatre Lliure, amb seu a Montjuïc, ha acollit 341 representacions que han estat vistes per 59.732 espectadors, i les produccions pròpies del Teatre Lliure han fet 65 representacions en gira. 33 Respecte les produccions pròpies, centrades en el teatre d‟autor contemporani, se n‟han presentat 3 a la Sala Fabià Puigserver: Yvonne, princesa de Borgonya, de W. Gombrowicz, dirigida per Joan Ollé; Rock‟n‟roll, de Tom Stoppard, dirigida per Àlex Rigola, i El bordell, de Lluïsa Cunillé, dirigida per Xavier Albertí. També s‟hi ha ofert un homenatge al poeta Miquel Martí i Pol, en commemoració del cinquè aniversari de la seva mort. A l‟Espai Lliure s‟han estrenat dues produccions més: Jugar amb un tigre de Doris Lessing, dirigida per Carlota Subirós, i Dia de partit, de David Plana, dirigida per Rafel Duran. En relació a les coproduccions i companyies invitades s‟ha treballat en la línia d‟oferir una programació teatral innovadora. En creació nacional, destaquen els muntatges d‟Après moi, le déluge, de Lluïsa Cunillé, dirigit per Carlota Subirós (premi de la Crítica de Barcelona 2008 al Text i a la Interpretació Femenina, i premi Lletra d‟Or al Millor Text Teatral 2008), i La forma de les coses, de Neil LaBute, sota la direcció de Julio Manrique (premis Butaca 2008 al Millor Espectacle de Petit Format i a la Millor Direcció i Premi de la Crítica de Barcelona 2008 a la Interpretació Masculina). Entre els espectacles internacionals convé destacar algunes de les firmes més potents de l‟escena actual: Frank Castorf amb Endstation Amerika (Volksbühne amb Rosa-Luxemburg-Platz); Robert Lepage amb The Andersen Project (Ex Machina); Jan Lauwers amb The Lobster Shop (Needcompany); Guy Cassiers amb Mefisto for Ever (Toneelhuis); Thomas Ostermeier amb Hamlet (Schaubühne amb Lehniner Platz Berlin); Daniel Veronese amb Espía a una mujer que se mata (Proyecto Chéjov) i el Ballet Real de Flandes amb Impressing the Czar, una coreografia de William Forsythe. En l‟àmbit nacional destaquen Sí pero no lo soy, d‟Alfredo Sanzol, espectacle revelació del Centro Dramático Nacional 2007-08; un work in progress de la Gelabert-Azzopardi Companyia de Dansa (Una setmana amb el públic); un muntatge del compositor Carles Santos en homenatge al poeta Joan Brossa (Brossalobrossotdebrossat, Premi de la Crítica de Barcelona a l‟Espectacle Parateatral del 2008); Coral romput, un homenatge a Vicent Andrés Estellés firmat per Joan Ollé, la versió escènica del poema Blanco d‟Octavio Paz per part de Frederic Amat i l‟última producció de la companyia Mal Pelo en col·laboració amb l‟escriptor britànic John Berger (He visto caballos). S‟ha celebrat també una nova edició del cicle Radicals Lliure, amb 12 propostes de creació en arts escèniques durant quatre setmanes: hi han estat presents Angélica Liddell (Premi Valle-Inclán de Teatre 2008); Rodrigo García, Roger Bernat, Marta Galán o Stefan Kaegi, entre d‟altres. I els mesos de juny i juliol el Lliure ha acollit un cop més el Festival Grec‟08 amb quatre espectacles de primera línia. Durant el 2008, algunes de les propostes del Teatre Lliure han estat de gira, formant part de festivals temporades d‟arreu del món. L‟espectacle 2666, de Roberto Bolaño, dirigit per Àlex Rigola, ha estat de gira al Festival Temporada Alta de Girona, a Chile en el marc del Festival Santiago a Mil 2008, al Teatro Arriaga de Bilbao, al Teatro Central de Sevilla i a la Sala Matadero de Madrid, entre altres teatres de l‟Estat espanyol. Après moi, le déluge ha presentat temporada al Centro Dramático Nacional i European House, d‟Àlex Rigola, s‟ha pogut veure a Bucarest en el marc del Festival de la Unió de Teatres d‟Europa. L‟Auditori i l'Orquestra (OBC) Durant l‟any 2008, el desè aniversari de la seva inauguració, L‟Auditori ha mantingut un constant creixement i ha ofert 662 concerts amb 515.664 assistents que, juntament amb els participants a altres activitats, arriba a un total de 553.315 usuaris. L‟Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) és el primer grup resident en permanència de L‟Auditori i el més important pel que fa a quantitat de concerts, volum de públic i pressupost econòmic. El 2008 va oferir un total de 98 concerts amb 174.720 assistents (mitjana de 81 % d„ocupació de les localitats), amb actuacions també a Tarragona, Lleida i Girona. La temporada simfònica de l‟OBC compta amb dotze mil abonats, una xifra rècord en l‟àmbit de l‟Estat espanyol i situada entre els tres o quatre primers llocs d‟Europa en aquest aspecte. Més del 30 % dels abonats a l‟OBC procedeixen de poblacions situades fora de Barcelona. La temporada de música de cambra ha continuat comptant amb el Quartet Casals com a formació resident i el 2008 ha aplegat 8.569 assistents als 21 concerts programats. Altres grups residents que 34 també han desenvolupat la seva activitat en aquest equipament són Barcelona 216 i l'Orquestra Àrab de Barcelona. L‟Auditori organitza igualment cicles i festivals de música antiga, música contemporània i corals, entre d‟altres estils que configuren la vocació de pluralitat de la seva oferta i l‟objectiu fundacional d‟ampliar l‟abast social de la música en viu per tal de fer entrar moltes més persones al gran edifici de la música de tots els gèneres. D‟altra banda, la instal·lació de la Banda Municipal de Barcelona a L‟Auditori amb una temporada estable de 15 concerts ha recollit el 2008 un total netament creixent d‟espectadors (mitjana de 86 % d‟ocupació de les localitats). Una de les prioritats de l‟equipament és el servei L‟Auditori:Educa dedicat a concerts familiars, escolars i participatius amb la intenció de crear nous públics de demà. L‟Auditori ja es situa com a primer centre musical europeu pel que fa a l‟activitat educativa, la qual ha comptat el 2008 amb 137.970 espectadors (mitjana de 93 % d‟ocupació de les localitats), sempre amb concerts de producció pròpia pensats especialment per a les diferents edats i encarregats a una sèrie d‟experts en música, pedagogia, coreografia i il·lustració. Així mateix, L‟Auditori:Moderna ha ofert un total de 81 concerts de músiques populars i últimes tendències (35.684 assistents), 38 dels quals han estat de producció pròpia. I el programa L‟Auditori:Apropa ha ofert al llarg del 2008 un total de 8.995 places en 252 concerts, adreçades a centres, associacions i institucions de l‟àmbit social per tal de facilitar que les persones afectades de discapacitats o exclusió social arreu de Catalunya puguin accedir a la programació d‟aquest equipament. Una novetat del 2008 ha estat la creació al mes de juny d‟Amics de L‟Auditori que ha recollit un èxit immediat. En només sis mesos de vida, l‟associació ja compta amb 12.000 usuaris que, amb el seu carnet, reben gratuïtament nombrosos avantatges i ofertes promocionals a través de diversos canals. La inauguració durant l‟any anterior del Museu de la Música, al costat de l‟activitat ja consolidada per l‟Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), ha eixamplat l‟abast de conjunt d‟aquest equipament públic, ara amb tres sales de programació a ple rendiment i el projecte aprovat d‟una quarta sala de més reduïdes dimensions. Museu de la Música El 2008 ha estat el primer any natural d‟actuació del museu dins l‟Auditori, i ha estat també un any carregat de novetats. Una de les novetats ha arribat el 17 d‟abril amb la inauguració de la sala d‟exposicions temporals. L‟exposició que ha donat el tret de sortida a la Sala Temporals ha estat “Contrapunt”, dedicada a la relació entre els músics Enric Granados i Pau Casals (fins al 28 de juliol). El 2008 ha estat també l‟any de la posada en marxa del nou web del museu, un portal modern i actual que permet perpetuar i difondre les col·leccions i les activitats fora del centre. Un altre fet destacat de l‟any ha estat l‟atorgament al museu del premi en la modalitat de Projectes, en el marc de la 2a edició dels Premis de Museologia organitzats per L'Associació de Museòlegs de Catalunya. Des de la seva inauguració, l‟interès que ha despertat el projecte museològic i museogràfic ha incidit en l‟organització de diferents sessions tècniques adreçades a estudiants de màsters i postgraus. El reconeixement a aquesta tasca ha culminat amb aquest premi. D‟altra banda, el 1r aniversari del museu a l‟Auditori s‟ha celebrat el 10 de març amb una jornada de portes obertes i actuacions musicals, una jornada oberta a tothom, però dedicada especialment als donants del museu. En matèria de programes públics, durant aquest any s‟ha treballa tant en donar continuïtat i estabilitat als programes tradicionals del museu com en el disseny de noves iniciatives. L‟oferta educativa ha estat centrada bàsicament en l‟oferta escolar i l‟activitat familiar de cap de setmana. Pel que fa a l‟atenció a grups escolars s‟ha ofert el programa “Visita el Museu de la Música” amb propostes d‟itineraris amb suport audiovisual. També s‟han organitzat sessions de formació adreçades al professorat escolar, que han tingut molt bona acollida. Així mateix s‟han potenciat les sinèrgies amb L‟Auditori Educa amb la combinació “concert+visita al museu” per a alumnes d‟Escoles Universitàries i Escoles de Música. Dins l‟àmbit acadèmic hi destaca el “Curs 35 d‟organologia, l‟estudi dels instruments musicals”, adreçat a estudiants i públic especialitzat, amb l‟objectiu de fomentar entre els estudiants la recerca a través dels fons patrimonials i les col·leccions. L‟activitat familiar s‟ha centrat en les visites de cap de setmana i en diverses activitats on es relacionen de manera interactiva les col·leccions del museu amb el públic assistent. En aquest sentit el mes de maig ha arribat l‟hora dels contes amb „Contabile‟, una sessió de contes amb música en viu del Renaixement destinada al públic familiar. En l‟apartat de nous programes durant l‟octubre s‟ha iniciat l‟activitat „La música del Museu‟, un cicle d'audicions amb instruments originals de la col·lecció. Amb aquest cicle el Museu presenta els seus instruments amb els sons i les músiques per als quals van ser dissenyats, sempre dins de les possibilitats que ofereixen el seu ús i la seva conservació. Especial atenció mereix el capítol referent a la conservació i recerca com a projecte fonamental sobre el qual es basa l‟activitat pública del museu. Els programes de col·leccions comprenen projectes de conservació preventiva, restauració, recerca i documentació. Les actuacions que s‟han fet incideixen principalment en els estudis tècnics de diferents tipologies instrumentals i programes de restauracions destinades a l‟ús musical. Palau de la Música Catalana La vida del Palau de la Música durant l‟any 2008 ha estat marcada per la celebració del centenari de l‟edifici, a la qual l‟Ajuntament de Barcelona ha contribuït amb una aportació extraordinària. A més de l‟aspecte institucional i de les festes populars, els concerts del Centenari organitzats per la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música han tingut la mateixa amplitud que els gèneres musicals que el Palau ha acollit al llarg de la seva història i alhora han mostrat una clara obertura a les manifestacions més actuals del fenomen musical. Així, si l‟Orfeó Català ha ofert als seus socis el vell repertori històric i ha interpretat un dels grans oratoris clàssics, La Creació de Haydn, també ha ampliat les seves experiències artístiques amb un concert performance amb el singular cantant de jazz Bobby McFerrin. Al costat de les grans obres de la música clàssica, cal remarcar les actuacions de cantautors catalans com Raimon o Serrat, i de la nova musa Camille, dintre del Festival Sónar de Barcelona, o el Pat Metheny Trio amb Enrique Morente, una irresistible. Al mateix temps, les activitats de la sala de concerts –i de la sala Petit Palau− han continuat amb bon ritme, amb els 12 cicles de concerts de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música i dels organitzats per promotors externs (Ibercamera, Euroconcert, Promoconcert, The Project, Festival Internacional de Jazz, Festival del Mil·leni, Concert Studio, Festival de Guitarra i altres acords, Festival Únicas, De Cajón! Festival de Flamenco, etc.). A això cal sumar nombrosos actes institucionals, empresarials i socials. En resum, les dues sales del Palau han acollit més de 450 concerts i 456.201 espectadors. Gran Teatre del Liceu L‟estrena a Espanya de “Death in Venice” de Benjamin Britten, una de les millors òperes del segle XX, dirigida per Sebastian Weigle i per Willy Decker, ha estat considerat com un dels esdeveniments musicals de la temporada a Barcelona. La nova producció del Liceu ha obtingut una rebuda excepcional a la premsa especialitzada internacional i ha suposat un èxit d‟ocupació del Liceu ben inesperat en una peça que està molt lluny de comptar-se entre les més populars del compositor. Durant el mateix període, el Ballet d‟Hamburg ha presentat l‟adaptació coreogràfica de John Neumaier del mateix text de Thomas Mann. Altres noves produccions del Liceu durant el 2008 han estat una excepcional “Elektra” de Strauss (Sebastian Weigle/ Guy Joosten), un aclamat “Tannhäuser” de Wagner (Sebastian Weigle/ Robert Carsen), “Le nozze di Figaro” de Mozart (Antoni Ros-Marbà/ Lluís Pasqual) i un “Simon Boccanegra” 36 de Verdi (Paolo Carignani/ José Luis Gómez) molt elogiat per la premsa especialitzada internacional, en coproducció amb l‟Opéra de Paris, el Théâtre de la Monnaie de Brussel•les, la Welsh National Opera de Cardiff i el Grand Théâtre de Genève. A més de la tornada al Liceu de “Luisa Miller “de Verdi i de la reposició de la posada en escena de Calixto Bieito de “Don Giovanni” de Mozart, ha estat especialment significativa la recuperació de “Tiefland” d‟Eugen d‟Albert, basat en el drama “Terra baixa” d‟Àngel Guimerà, dirigit per Michael Boder i Matthias Hartmann. S‟han recuperat escenes d‟altres òperes basades en textos de Guimerà del mateix d‟Albert (“Liebesketten”) i de Fernand Le Borne (“La Catalane”), a més de fragments oblidats de Jaume Pahissa (“Gal•la Placídia”), Enric Morera (“Titaina”) i Amadeu Vives (“Euda d‟Uriach”). Antoni Ros- Marbà ha dirigit la recuperació d‟una de les peces més importants de Robert Gerhard, “La peste”, sobre el text d‟Albert Camus. En aquestes òperes han actuat alguns dels millors cantants del moment com ara Emma Bell, Veronique Gens, Edita Gruberova, Eva Marton, Waltraud Meier, Deborah Polaski, Ofèlia sala, Krassimira Stoyanova, Sophie Koch, Ewa Podles, Beatrice Uria-Monzon, David Daniels, Graham Clarck, Marcello Giordani, Plàcido Domingo, Stefano Secco, Peter Seiffert, Rolando Villazón, Ildebrando d‟Arcangelo. Albert Dohmen, Alan Held, Simon Keenlyside, Kyle Ketelsen, Anthony Michaels-Moore, René Pape, Samuel Ramey, Bo Skovhus o Ludovic Tézier, entre d‟altres. Un recital de Josep Carreras el 17 de juny, retransmès en directe a la platja de la Barceloneta (seguit per unes 2.000 persones) i una exposició al Liceu, han estat alguns dels actes de commemoració del 50è aniversari del debut del gran tenor català en aquest escenari. Les sessions “golfes” del Liceu han portat aquest any noms com el de Liz Callaway, amb un programa dedicat a Stephen Sondheim, Steven Brinberg -amb una recreació irònica de la figura de Barbra Streissand- o Sara Zahn, interpretant textos de Carolyn Leigh, musicats per Cy Coleman o Jule Styne. En la programació del Petit Liceu s‟ha de destacar l‟estrena de “La Ventafocs”, versió reduïda de “La Cenerentola” rossininana adaptada i dirigida per Joan Font (Comediants). A més s‟han reposat altres espectacles per com “Els músics de Bremen”, “Cantant amb el Cor”, “Pere i el llop” o “El superbarber de Sevilla”. Centre de Normalització Lingüística de Barcelona Aquest 2008 és l‟últim any que aquest centre rep la seva aportació anual a través de l‟Institut ja que per la seva vocació i àmbit d‟actuació de component també social s‟ha previst que es coordinin les seves actuacions des del Sector d‟Educació, Cultura i Benestar Social. L‟activitat del Centre de Normalització Lingüística (CNL) de Barcelona durant l‟any 2008 ha estat marcada per un fort increment de la demanda de cursos de català en tots els nivells, superant totes les previsions, amb 36.777 inscripcions, xifra que representa un augment global de les inscripcions d‟un 27% respecte al 2007, any en què es va créixer un 15%. Any rere any també augmenta la demanda de cursos bàsics de català a la ciutat, ja que amb 25.514 inscripcions l‟any 2008 s‟ha triplicat des que al setembre de 2005 es va implantar el primer pla d‟acolliment lingüístic a Barcelona. D‟altra banda, el passat mes de desembre el CNL de Barcelona va inaugurar l’Espai Llengua i Cultura, un nou equipament que aporta noves aules i que alhora permet divulgar l‟activitat cultural de Barcelona entre els nous ciutadans matriculats als cursos de català bàsic i fomentar el diàleg intercultural i la plena integració. EL 2008 Es manté també, encara que amb menys intensitat, el programa de suport a les empreses i organitzacions per augmentar l‟ús del català en les seves comunicacions. Durant el 2008 s‟han signat 72 convenis, s‟han fet 37 auditories lingüístiques i s‟ha fet formació a més de 500 persones d‟aquestes empreses. Amb el programa Voluntariat per la llengua es fomenten entorns de conversa entre alumnes que estan aprenent català i persones que ja el coneixen per tal d‟afavorir la fluïdesa oral i estimular l‟ús 37 del català en entorns informals fora de l‟aula. L‟any 2008 des del CNL de Barcelona s‟han constituït 1.412 parelles de voluntaris lingüístics a la ciutat, un 44% més que el 2007. Des que es va iniciar el programa Voluntariat per la llengua a Barcelona, a l‟octubre de l‟any 2003, i fins al desembre de l‟any passat, s‟han format 4.086 parelles lingüístiques a la ciutat. Fundació Barcelona Cultura La Fundació Barcelona Cultura vetlla, des de la seva creació l‟any 2005, per la promoció i el foment de la cultura en totes les seves manifestacions. Té per objectiu fomentar la diversitat cultural, donar suport a tota classe d‟iniciatives destinades a la conservació, exhibició i difusió del patrimoni artístic i cultural, així com treballar per la projecció i la divulgació internacional de la cultura catalana. El 17 de desembre de 2008 s‟ha celebrat la reunió anual de la Fundació Barcelona Cultura al Museu Picasso. A més de fer balanç de l‟any , durant la reunió, l‟Alcalde de Barcelona i president de la Fundació, Jordi Hereu i Boher, ha designat Miquel Roca i Junyent vicepresident d‟aquesta Fundació. L‟Alcalde ha encarregat al vicepresident el lideratge dels nous Cercles creats durant el 2008, el del Museu Picasso, el del Museu de Ciències Naturals i el del Disseny Hub Barcelona que, amb el Cercle d‟Amics del Museu d‟Història de la Ciutat que ja funcionava, constitueixen la via del suport de la iniciativa privada a aquests grans projectes de la ciutat. DADES RELLEVANTS Indicadors propis del nivell d'activitat 2005 2006 2007 2008 VISITES a exposicions (Museus i centres d'exposicions municipals i consorciats) 4.203.965 5.212.930 5.293.832 5.498.956 Museu de Ciències Naturals de Barcelona Museu de Ciències Naturals de la Ciutadella 94.878 101.646 144.140 129.721 Jardí Botànic 42.214 41.157 51.807 71.821 Museu Picasso 1.074.060 1.225.543 1.137.306 1.313.086 Museu Frederic Marès 25.288 34.559 57.200 54.854 Museu Barbier-Mueller 16.590 24.959 26.563 29.778 Museu de les Arts Decoratives - DHub Pedralbes 61.440 54.075 49.498 52.437 Museu Tèxtil i d'Indumentària - DHub Montcada (1) 37.902 40.139 56.667 - Museu de Ceràmica 57.894 63.114 45.934 62.039 Museu d'Història de Barcelona 367.298 347.164 351.736 522.676 Conjunt Monumental de la Plaça del Rei 221.439 228.846 216.412 197.565 Museu Monestir de Pedralbes 64.353 57.222 54.230 51.536 Museu Verdaguer 5.336 4.793 4.366 5.184 Centre Interpretació Park Güell (2) 28.622 34.485 40.534 225.365 Altres espais visitables (3) 47.548 21.818 36.194 43.026 Museu Etnològic 10.934 24.959 13.239 28.367 Museu d'Art Contemporani de Barcelona. MACBA 365.497 400.487 492.854 568.469 Museu Nacional d'Art de Catalunya. MNAC 769.914 1.068.207 949.939 871.729 Fundació Joan Miró (4) 495.880 986.977 1.045.538 1.005.527 Fundació Antoni Tàpies (5) 61.385 58.612 69.079 - Museu Marítim 301.469 365.167 332.424 307.635 Museu Militar 94.329 89.104 117.086 88.899 Museu de la Música (6) - - 30.428 34.799 Centre Cultura Contemporània Barcelona. CCCB (7) 158.394 153.488 191.661 197.778 La Virreina. Centre de la Imatge 123.243 95.976 110.906 106.318 La Capella (8) 45.356 37.597 19.827 53.023 Nota: algunes dades han estat actualitzades respecte a anteriors publicacions. Indicadors propis del nivell d'activitat 2005 2006 2007 2008 Biblioteques de Barcelona (CBB) Visites 4.421.266 4.896.978 5.172.624 5.756.946 Préstecs (documents prestats) 3.713.484 3.816.768 3.905.107 4.336.236 Festival de Barcelona Grec Espectacles 51 53 75 49 Representacions 225 239 270 216 Espectadors 100.962 94.681 95.411 82.318 % Ocupació 70 60 71 70 Teatre Mercat de les Flors1 Entrades venudes 31.587 38.854 37.433 36.986 Espectadors 47.023 59.839 55.658 52.919 % ocupació 63 68 72 72 Taquillatge 337.325 467.164 485.205 447.718 Teatre Lliure (Fabià Puigserver i Espai Lliure) Representacions 334 367 285 341 Espectadors 68.513 79.397 70.070 59.732 % ocupació 69 63 67 65 L’Auditori Concerts 276 396 624 662 Espectadors 375.608 399.047 481.047 515.664 % ocupació 85 80 78 81 OBC Concerts 127 124 106 153 Espectadors 202.749 186.361 178.987 193.692 Palau de la Música Concerts 473 498 453 459 Espectadors 418.598 445.319 412.144 456.201 % ocupació 78 77 74 73 Gran Teatre del Liceu Representacions 218 224 195 169 Espectadors 297.353 336.061 284.812 291.123 % ocupació 88 90 88 91 Indicadors generals del nivell d’activitat 2005 2006 2007 2008 Plantilla en mitjana 508 497 468 447 Inversió (milers d‟euros) 3.939 13.984 9.499 11.816 Pròpia 20 - - Per compte de l‟Ajuntament 3.919 13.984 9.499 11.816 Resultat comptable (milers d‟euros) -176 2 395 563 Cash-flow (milers d‟euros) 182 1.656 787 915 1. El 14 de juny 2007 es va constituir el Consorci del Mercat de les Flors. Estats financers a 31 de desembre de 2008 (milers d’euros) Balanç Compte de pèrdues i guanys Actiu Ingressos Actiu no corrent 2.758 Béns del Patrimoni històric, artístic i 1.112 Import net xifra de negocis 12.162 Cultural Aprovisionaments -162 Immobilitzat material 436 Transferències program. i per serveis 100.153 Ajuntament Inversions en empreses del grup i 1.192 Altres transferències 1.018 associades a ll/t Transferències de capital 10.938 Inversions financeres a ll/termini 18 Personal -22.165 Actiu corrent 27.957 Treballs, subministraments i serveis -35.427 exteriors Deutors comercials i altres comptes a 25.104 cobrar Inversions financeres a curt termini 19 Transferències corrents -52.197 Periodificacions a curt termini 936 Efectiu i altres actius líquids 1.898 Transferències de capital -13.611 Amortització de l‟immobilitzat -193 Total actiu 30.715 Imputació de subvencions d‟immo- Passiu bilitzat no financer 6 Deteriorament i resultat per alienacions Patrimoni Net 4.398 d‟instruments financers -30 Fons propis 3.069 Altres resultats -13 Patrimoni -57 Resultat exercicis anteriors 2.563 Resultat de l‟exercici 563 Subvencions, donacions i llegats 1.329 Resultat d’explotació 479 Passiu no corrent 298 Ingressos financers 88 Provisions a llarg termini 294 Deteriorament i resultat per alienacions -3 Passiu per impost diferit 4 Diferències de canvi -1 Passiu corrent 26.019 Resultat financer 84 Deutes a curt termini 48 Creditors comercials i altres ens 22.960 Resultat abans d’ impostos Altres creditors 2.831 Impost sobre beneficis Ajustaments per periodificació 180 Resultat de l’exercici procedent 563 operacions continuades Total Patrimoni Net i passiu 30.715 Resultat de l'exercici 563