2013 
 
  
INSTITUT DE CULTURA DE BARCELONA 
[MEMÒRIA 2013] 
Institut de Cultura de Barcelona 
Memòria 2013 
 
Institut de Cultura de Barcelona 
 
 
 
Constitució: 10 de novembre de 1995 
 
Objecte social: Promoure la cultura a la ciutat de Barcelona, d'una banda mitjançant 
programes propis i, de l'altra, donant suport als diferents agents 
culturals que hi actuen. 
 
Tinent d’Alcalde i president de l’ICUB: 
 Im. Sr. Jaume Ciurana i Llevadot 
 
Gerent: 
 Sra. Marta Clari i Padrós 
 
 
 
 
 
 
 
Secretaria Tècnica ICUB 
Tancament: juliol de 2013 
 
 
 
2 
 
Institut de Cultura de Barcelona 
Memòria 2013 
Sumari 
 
INTRODUCCIÓ  5 
 
1.- DIRECCIÓ DE PATRIMONI, MUSEUS I ARXIUS 6 
1.1.- SERVEI D’ARQUEOLOGIA DE BARCELONA  7 
1.2.- MUSEU PICASSO           8 
1.3.- MUSEU DEL DISSENY DE BARCELONA         10 
1.4.- MUSEU FREDERIC MARÈS          11 
1.5.- MUSEU D’HISTÒRIA DE BARCELONA. MUHBA        12 
1.6.- EL BORN CENTRE CULTURAL          14 
1.7.- MUSEU ETNOLÒGIC           15 
1.8.- REIAL MONESTIR DE SANTA MARIA DE PEDRALBES      16 
1.9.- ARXIU HISTÒRIC DE LA CIUTAT DE BARCELONA        17 
1.10.- ARXIU FOTOGRÀFIC DE BARCELONA         18 
1.11.- BIBLIOTECA PÚBLICA ARÚS          19 
1.12.- CASTELL DE MONTJUÏC          20 
1.13.- NIT DELS MUSEUS          21 
 
2.- DIRECCIÓ DE PROMOCIÓ DELS SECTORS CULTURALS      22 
2.1.- FÀBRIQUES DE CREACIÓ          22 
2.1.1.- LA XARXA DE FÀBRIQUES DE CREACIÓ DE BARCELONA      22 
2.1.2.- LES FÀBRIQUES DE CREACIÓ DE GESTIÓ EXTERNA      22 
2.1.3.- FABRA I COATS - FÀBRICA DE CREACIÓ DE BARCELONA      24 
2.2.- CENTRES D’EXPOSICIONS          26 
2.2.1.- LA VIRREINA CENTRE DE LA IMATGE       26 
2.2.2.- LA CAPELLA         26 
2.2.3.- FABRA I COATS - CENTRE D’ART CONTEMPORANI DE BARCELONA     27 
2.3.- CREADORS EN RESIDÈNCIA         29 
2.4.- CONSELL DE LA CULTURA DE BARCELONA       30 
2.5.- SUBVENCIONS           31 
2.6.- PREMIS CIUTAT DE BARCELONA         32 
2.7.- BARCELONA-CATALUNYA FILM COMMISSION       35 
2.8.- CIUTAT DE FESTIVALS          36 
 
3.- DIRECCIÓ BARCELONA CAPITAL        37 
3.1.- GREC FESTIVAL DE BARCELONA         37 
3.2.- PROJECCIÓ INTERNACIONAL I COOPERACIÓ CULTURAL       39 
3.3.- SERVEI DE CULTURA POPULAR          40 
3.4.- MEDALLES AL MÈRIT CULTURAL I ARTÍSTIC        42 
3.5.- MÚSICA            43 
3.5.1.- BANDA MUNICIPAL DE BARCELONA        43 
3.5.2.- COBLA SANT JORDI – CIUTAT DE BARCELONA       43 
3.6.- CULTSURFING           44 
3 
 
Institut de Cultura de Barcelona 
Memòria 2013 
4.- DIRECCIÓ DE CULTURA DE PROXIMITAT       45 
4.1.- FESTIVALS LITERARIS           45 
4.1.1.- BCNEGRA. TROBADA DE NOVEL·LA NEGRA DE BARCELONA     45 
4.1.2.- MÓN LLIBRE         46 
4.1.3.- BARCELONA POESIA         47 
4.1.4.- BARCELONA NOVEL·LA HISTÒRICA        48 
4.2.- FESTES            49 
4.2.1.- CAVALCADA DE REIS         49 
4.2.2.- FESTES DE SANTA EULÀLIA         50 
4.2.3.- SANT JORDI          51 
4.2.4.- SANT JOAN         51 
4.2.5.- LA MERCÈ          52 
4.2.6.- NADAL 2013         53 
4.3.- CENTRES CÍVICS           54 
4.4.- ANYS TEMÀTICS, COMMEMORACIONS I HOMENATGES: TRICENTENARI BCN    55 
 
5.- DIRECCIÓ DE CREATIVITAT I INNOVACIÓ       56 
 
6.- DIRECCIÓ DE PROGRAMES DE DIFUSIÓ CULTURAL      59 
 
7.- DIRECCIÓ DE RECURSOS         60 
 
8.- GERÈNCIA           63 
 
9.- CONSORCIS I FUNDACIONS         66 
9.1.- BIBLIOTEQUES DE BARCELONA          66 
9.2.- MUSEU D’ART CONTEMPORANI DE BARCELONA. MACBA       68 
9.3.- MUSEU NACIONAL D’ART DE CATALUNYA. MNAC       69 
9.4.- CENTRE DE CULTURA CONTEMPORÀNIA DE BARCELONA. CCCB     71 
9.5.- FUNDACIÓ JOAN MIRÓ          72 
9.6.- FUNDACIÓ ANTONI TÀPIES          73 
9.7.- MUSEU MARÍTIM DE BARCELONA. MMB       74 
9.8.- MUSEU DE CIÈNCIES NATURALS DE BARCELONA. MCNB      75 
9.9.- MERCAT DE LES FLORS. DANSA I ARTS DEL MOVIMENT       76 
9.10.- TEATRE LLIURE           77 
9.11.- L’AUDITORI I L'OBC. MUSEU DE LA MÚSICA       78 
9.12.- PALAU DE LA MÚSICA CATALANA         81 
9.13.- GRAN TEATRE DEL LICEU          82 
 
10.- INDICADORS CULTURALS DE BARCELONA 2013      83 
 
 
4 
 
Institut de Cultura de Barcelona 
Memòria 2013 
Introducció 
L'institut de Cultura és l'organisme que té la responsabilitat de la gestió municipal en matèria de cultura 
dins l'Àrea de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació de l'Ajuntament de Barcelona. A través de la 
gestió dels museus i centres culturals propis, de la programació i producció de festivals d’abast ciutadà, de 
la participació en el consorci de Biblioteques de Barcelona, o de la cooperació amb el conjunt 
d’equipaments culturals i de projectes i associacions culturals que reben el seu suport, l’Institut treballa per 
promoure el desenvolupament cultural per tota la ciutat. En aquest mandat, a més, l’Institut s’ha dotat 
d’una direcció de Cultura de Proximitat per treballar projectes amb vessant territorial i propers a la 
ciutadania i d’una direcció de Creativitat i Innovació per tal de donar suport a empreses i emprenedors 
culturals. 
L'Institut de Cultura (ICUB) es configura com una Entitat Pública Empresarial que té per missió crear, 
gestionar i mantenir el patrimoni artístic, cultural, científic, tecnològic i documental de la ciutat; difondre la 
cultura pels districtes i barris de Barcelona; impulsar i promoure les activitats del sector privat i donar 
suport a la iniciativa ciutadana i cívica; incentivar la presència a la ciutat d’indústries i equipaments 
culturals; i participar en l’impuls de les grans infraestructures culturals de titularitat de l’Estat, de la 
Generalitat o de titularitat concurrent radicades en el municipi. 
L'any 2013 ha estat per l'ICUB i els diferents centres i espais que l'integren un any de molta feina, ple de 
grans projectes que s'afegeixen al dia a dia d'una ciutat on la cultura hi té una presència constant. Sens 
dubte, l'inici dels actes commemoratius del Tricentenari dels fets del 1714 és un dels aspectes més 
destacats d'enguany, per la càrrega simbòlica que aquest aniversari té per a la ciutat i per al país. A través 
d'exposicions, espectacles, conferències i trobades, el programa del Tricentenari permet entendre millor el 
nostre passat col·lectiu i dóna eines per a la reflexió sobre el futur. A més, la commemoració s'ha fet 
coincidir amb l'esperada obertura de l'antic mercat del Born, reconvertit en un nou espai cultural, que ha 
estat rebut amb entusiasme pels barcelonins: 675.000 persones han visitat l'equipament entre els mesos de 
setembre i desembre. 
Un altre equipament cridat a tenir un paper clau en el sistema cultural de la ciutat és el nou Museu del 
Disseny. Aquest 2013 han continuat els treballs que han de permetre obrir el centre al públic l'any vinent, 
amb l'inici del trasllat de col·leccions i del Centre de Documentació a la nova seu de la plaça de les Glòries. 
El 2013 també ha estat el primer any sencer de funcionament de Fabra i Coats com a fàbrica de creació i 
com a Centre d'Art Contemporani. Un nou equipament guanyat per la ciutat que es posa al servei de la 
creació emergent, i que suposarà alhora la creació d'una nova centralitat al barri de Sant Andreu. Els barris 
de la ciutat també es veuran beneficiats pel nou enfocament que s'està donant als centres cívics. Aquest 
any s'ha començat a realitzar un treball estructural amb els 51 centres cívics que permetrà que funcionin 
com una xarxa coordinada que donarà un millor servei als ciutadans. 
Un projecte molt especial engegat aquest 2013 ha estat la posada en marxa del Quadern Cultura, una 
aposta de futur pensada per facilitar que els adolescents descobreixin els principals equipaments culturals 
de la ciutat i s'incorporin d'aquesta manera al públic consumidor de cultura. 
Al marge d'aquestes novetats, l'activitat de l'ICUB no s'ha aturat, contribuint així al dinamisme cultural de la 
ciutat. El festival Grec, cada any més innovador; els diversos festivals literaris, amb una nova cita dedicada a 
la novel·la històrica; les festes ciutadanes, com Santa Eulàlia, la Mercè, la Nit dels Museus o la Cavalcada de 
Reis, que ens conviden a sortir al carrer i a participar en les moltes activitats programades, i l'activitat 
habitual dels museus, arxius, centres d'art, biblioteques i grans auditoris, conformen una amplíssima oferta 
cultural on tothom hi pot trobar propostes del seu interès. 
5 
 
Institut de Cultura de Barcelona 
Memòria 2013 
1.- Direcció de Patrimoni, Museus i Arxius 
L’activitat de la Direcció de Patrimoni, Museus i Arxius ha seguit desenvolupant durant l’any 2013 les 
principals línies municipals d’actuació reflectides en les mesures de govern dedicades al patrimoni cultural 
ja aprovades amb anterioritat: «Impuls a la gestió del patrimoni cultural de la ciutat», «Creació del nou 
Museu de Cultures del Món»; «Pla Bàrcino. Recuperació i posada en valor del patrimoni de la ciutat 
romana», i «Projecte de documentació i d’accés en línia de la col·lecció filatèlica Ramon Marull del Gabinet 
Postal», i una nova mesura de govern aprovada enguany, «D'instal·lació militar a equipament patrimonial i 
cultural i revisió del pla d'usos del Castell de Montjuïc». 
 
La direcció forma part d'un gran nombre de vocalies, patronats, òrgans de coordinació i assessorament i 
entitats culturals de la ciutat. Entre d'altres, cal destacar la participació en el Consell Assessor d'Art Públic 
de Barcelona, des d'on s'ha impulsat el monument a Salvador Espriu als jardinets que duen el seu nom i la 
inauguració del monument dedicat al general Josep Moragues al Pla de Palau, en la Comissió de la 
Memòria Històrica, assumint les funcions de vocalia i les de secretaria tècnica i coordinació de les tres 
sessions realitzades i de la inauguració de 8 plaques de memòria i dos monòlits, i en la Ponència del 
Nomenclàtor, des d'on s'han generat 21 expedients d’assignació de noms a noves vies públiques i 6 de 
canvis de nom i s'han inaugurat 6 nous espais públics. 
 
Col·leccions 
Al llarg de l'any 2013 s'ha seguit avançant en la informatització de les col·leccions dels museus, amb la vista 
posada en l'objectiu d'assolir una major accessibilitat a les col·leccions patrimonials municipals, ja siguin 
d'objectes, bibliogràfiques o documentals. L'any 2013, l'accessibilitat a les col·leccions en línia abasta un 
total de 181.288 registres dels museus Marès, Música, Picasso, Ciències Naturals, Etnològic, Ceràmica i la 
col·lecció Marull. Els registres de col·leccions municipals han augmentat en 39.053 ítems, i s’han ampliat les 
imatges disponibles dels registres en 48.389. 
 
Una especial atenció mereix la recepció del llegat de l'empresari Muñoz Ramonet. S'ha realitzat un inventari 
dels 1.364 objectes rebuts i s'han identificat més de 850 obres que no han estat lliurades pels seus 
successors. 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
6 
 
Institut de Cultura de Barcelona 
Memòria 2013 
1.1.- Servei d'Arqueologia de Barcelona 
El Servei d'Arqueologia de Barcelona és l'òrgan de gestió encarregat de la salvaguarda del patrimoni 
arqueològic de la ciutat. La seva tasca és prevenir l'afectació d'aquest patrimoni, organitzar i coordinar les 
intervencions arqueològiques en el territori municipal, i difondre la documentació generada en el marc dels 
diversos projectes d'intervenció que es duen a terme. 
El Servei d'Arqueologia es divideix en dues àrees, la d'Intervenció i la d'Arqueologia Preventiva i 
Documentació. L'àrea d'Intervenció és l'encarregada del control i l'impuls de totes les intervencions 
arqueològiques que es realitzen en el terme municipal. D'entre aquestes, cal destacar les que s'han realitzat 
a la vil·la romana del Pont del Treball Digne, al barri de la Sagrera, on s’ha tret a la llum un importantíssim 
jaciment arqueològic, que inclou espais d’habitatge i espais productius relacionat amb l'elaboració de vi. 
També s’ha seguit treballant a l'entorn del mercat de Sant Antoni, on s’han documentat les primeres restes 
d’època romana del districte de l’Eixample, una part de la Via Augusta i una zona de necròpolis d’època alt 
imperial. Com a element singular, cal destacar també les intervencions que s’han fet arran de la restauració 
i rehabilitació de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, on s’han documentat restes prehistòriques i de les 
èpoques ibera i moderna. També s’ha treballat al Park Güell, seguint els diversos projectes de remodelació 
que s'hi duen a terme. 
En relació al «Pla Bàrcino», el projecte encarregat de l'accessibilitat, divulgació, intervenció i recerca sobre 
el patrimoni de la Barcelona romana, han continuat les excavacions al carrer Sotstinent Navarro, on els 
resultats arqueològics i històrics són excepcionals, amb restes que van des de l'època fundacional de la 
colònia fins al segle XX. La muralla romana s’ha treballat també a la plaça dels Traginers i a la Baixada de 
Viladecols, a la mateixa zona. Així mateix, s’ha excavat de manera planificada (i per tant proactivament, i no 
subsidiària d'altres obres infraestructurals) a la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor. 
Pel que fa al Laboratori de conservació i restauració del Servei d'Arqueologia, és rellevant la restauració dels 
mosaics de la vil·la de la Sagrera i la recuperació d’un gran conjunt de pintura mural, així com la restauració 
d’un llit funerari d’ivori extret de l’excavació de la necròpolis romana a l’edifici de les Drassanes. 
Des de l'àrea d'Intervenció també s’ha publicat l’Anuari de les excavacions arqueològiques a Barcelona de 
l’any 2012.  
Pel que fa a l'àrea de Documentació, i a banda de la redacció ordinària de tota mena d'informes d'impacte 
arqueològic, s'han dut a terme algunes activitats destacables, com l'encàrrec de l'avantprojecte del futur 
passeig de la muralla, i l'inici del projecte «Smart Bàrcino», que permetrà realitzar visites virtuals a la ciutat 
romana. S'ha començat a fer la reconstrucció en 3D de les domus romanes i una maqueta virtual de la 
Bàrcino del segle III dC. Així mateix, s'ha començat a redactar el projecte museogràfic i d'actuació a l'edifici 
del carrer Avinyó 15, que acull una domus romana del segle I dC que destaca pels seus mosaics i 
decoracions. 
Un aspecte molt important per al Servei és la difusió de l'arqueologia, i en aquest sentit s'ha implementat el 
compte de Twitter @arqueologiabcn i s'ha creat una nova pàgina web, arqueologiabarcelona.bcn.cat. 
D'altra banda, s’ha seguit treballant en la Carta Arqueològica de Barcelona, un projecte transversal de la 
Direcció de Patrimoni, Museus i Arxius de l’Institut de Cultura de Barcelona, coordinat des de l’àrea de 
Documentació del Servei d’Arqueologia. La carta (cartaarqueologica.bcn.cat) es complementa amb 
monogràfics com el que s'ha preparat a l'entorn del Tricentenari. 
 
 
7 
 
Institut de Cultura de Barcelona 
Memòria 2013 
1.2.- Museu Picasso 
L’any 2013 ha estat marcat per dos fets de gran importància per al museu: s'ha celebrat el 50 aniversari de 
la seva creació i han finalitzat els tràmits per al canvi del model de gestió del centre, amb la creació de la 
Fundació Museu Picasso de Barcelona. Pel que fa a la vessant artística, tot seguint la línia iniciada per la 
direcció l’any anterior, l’activitat ha estat centrada en la col·lecció com a font de coneixement i d’estudi. 
L’acte central de la commemoració de l’aniversari del museu s'ha celebrat el 9 de març, data de la 
inauguració del centre fa mig segle, i ha consistit en una jornada especial de portes obertes amb la 
participació de l’equip del museu, que ha compartit amb el nombrós públic assistent un seguit de 
presentacions sobre les seves obres preferides de la col·lecció. A més, i sota el títol genèric «El Museu 
Picasso, 50 anys a Barcelona» s'ha analitzat, a través de la documentació d’arxiu que conserva el museu, 
l’origen del centre i la formació de la col·lecció, i també s'ha celebrat un cicle de concerts que recollia les 
peces musicals més populars dels 50 anys de vida del museu.  
Pel que fa a la col·lecció, s’han realitzat importants projectes de conservació i recerca. A principis d’any, el 
museu ha presentat el resultat del procés de restauració d’una de les obres emblemàtiques del període de 
joventut de Pablo Picasso, el Retrat de la mare de l’artista (1896). Durant el procés, la retirada d’un cartró 
adherit al revers de l’obra ha permès deixar al descobert un dibuix al carbó desconegut fins ara. En aquest 
àmbit, cal destacar també la col·laboració del Departament de Restauració i Conservació Preventiva del 
museu amb el Departament de Química Analítica de la Universitat de Barcelona, dins el marc del projecte 
europeu CHARISMA (Cultural Heritage Advanced Research Infrastructures). Aquesta col·laboració ha 
permès estudiar 6 obres del fons del museu amb la utilització del laboratori mòbil Molab, que inclou 
diferents tècniques d’anàlisi no destructives que permeten la determinació de la composició dels materials 
que formen aquestes obres sense presa de mostra. 
Pel que fa a la programació d'exposicions, s'ha pres com a punt de partida l’aprofundiment en l’estudi de la 
col·lecció. Així, s’ha pogut veure la gran mostra «Yo Picasso. Autoretrats», dedicada a l’autoretrat i 
l’autorepresentació en l’obra de Picasso (el museu conserva una bona part dels autoretrats realitzats per 
l’artista durant la seva joventut) i «Viatge a través del blau: La Vida», que mostrava el resultat d’un estudi 
exhaustiu realitzat pel museu sobre el vincle existent entre l’obra La Vida (1903), i una imatge subjacent 
descoberta sota l’oli Terrats de Barcelona (1903). L’exposició oferia l’oportunitat de poder contemplar, per 
primera vegada a Barcelona des de la creació del museu, el gran oli La Vida, obra mestra de l'època blava en 
la producció de Pablo Picasso, gràcies a un préstec del tot excepcional del Cleveland Museum of Art.  
En un altre sentit, i fruit de la generosa donació de 164 fotografies del prestigiós fotoperiodista 
internacional David Douglas Duncan amb motiu de l’aniversari del museu, s’ha presentat, també, la mostra 
«La donació de David Douglas Duncan», que reunia una selecció d’aquestes imatges. 
En l’àmbit educatiu, s’ha iniciat, amb molt bons resultats, un canvi profund de la metodologia i del 
programa. La nova proposta es basa en la importància de l’observació de l’obra, per tal d’analitzar els 
elements que hi són presents i, mitjançant el diàleg, construir un coneixement col·lectiu relacionat 
directament amb els interessos i l’edat del grup. Així, el programa proporciona als participants eines que 
fomenten l’autonomia davant la creació artística, ja sigui l’obra de Picasso o qualsevol altra creació. 
Pel que fa als programes públics, cal destacar la col·laboració del museu amb l’Hospital de Sant Joan de 
Déu; el taller «Picasso en la memòria», dirigit a les persones grans del barri; la iniciativa d’escriptura 
participativa «Picasso en lletra», realitzat conjuntament amb UOC Lletra a partir de les obres de la 
col·lecció; la consolidació del Club de Lectura i la reeixida celebració, per quart any consecutiu, de la 
proposta «Big Draw. La Festa del Dibuix». 
8 
 
Institut de Cultura de Barcelona 
Memòria 2013 
Per últim, pel que fa a l'ús de les noves tecnologies per part del museu, aquest any s’han establert les bases 
per al futur Centre de Referència Picassiana en línia, i, en l’àmbit del web 2.0, la presència a les xarxes 
socials compta ja amb un elevat nombre de seguidors al blog, a la pàgina de Facebook i a Twitter. La pàgina 
web del museu ha rebut durant l'any un total d'1.249.440 visites, amb una mitjana de gairebé 3.500 visites 
diàries i més de 5,7 milions de pàgines vistes. 
  
  
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
9 
 
Institut de Cultura de Barcelona 
Memòria 2013 
1.3.- Museu del Disseny de Barcelona 
L’any 2013 els museus que integraven el Disseny Hub Barcelona (Museu de les Arts Decoratives, Museu 
Tèxtil i d’Indumentària, Museu de Ceràmica i Gabinet de les Arts Gràfiques) han quedat integrats 
definitivament en el nou Museu del Disseny de Barcelona, que comparteix amb el FAD I la fundació BCD la 
seu del Disseny Hub Barcelona, el nou projecte que aglutina tot el món del disseny de la ciutat. 
La tasca més destacada de l'any 2013 ha estat la redacció del nou discurs museològic del museu: "De les 
arts decoratives al disseny i a les arts d’autor contemporànies", que s'afegeix a la vessant de reflexió crítica 
del disseny, que s’interroga sobre "Què demana la societat actual del disseny" i es proposa com a 
plataforma de difusió de l’experimentació i de la innovació en tots els seus camps. 
D’aquesta base se n'han derivat les quatre exposicions que s’estan organitzant per a la inauguració, prevista 
per al desembre de 2014: «Del món al museu. Disseny de producte, patrimoni cultural», «Extraordinàries. 
Col·leccions d’arts decoratives i d’arts d’autor. Segles III- XX», «El cos vestit. Siluetes i moda 1550-2014» i 
«D’ofici a professió. Disseny gràfic 1940-1980». 
Paral·lelament al treball derivat d’aquestes quatre exposicions –comissariat intern del museu, concursos de 
museografia, recerca, selecció de peces, creació d’una trentena d’audiovisuals, preparació dels catàlegs, 
col·laboració amb altres especialistes...- el museu ha treballat en el trasllat a la nova seu de les col·leccions 
que estaven en un magatzem, i en la conservació preventiva i restauració de prop d'un miler de peces, que 
ja han arribat en les condicions adients per ser instal·lades en les noves sales de reserva. 
Al mateix temps, també s’ha treballat en el trasllat del Centre de Documentació –biblioteca i arxiu- des de la 
seu de Montcada a la de Glòries, alhora que els fons s'han anat ampliant amb nous arxius de professionals 
del món del disseny i les arts decoratives, un objectiu clau de la nova etapa de l’entitat. Així mateix, s’ha 
realitzat una important tasca de conservació preventiva de fons antics. 
El mes d’octubre tot l’equip del museu, llevat dels tècnics del Palau de Pedralbes (antic Museu de 
Ceràmica), han ocupat ja les noves oficines de Glòries, deixant buit el palau del Marquès de Llió, on l’Institut 
de Cultura ha d’iniciar les obres del nou Museu de Cultures del Món. A finals d'any el Museu del Disseny de 
Barcelona ja compta només amb dues seus: Glòries i Pedralbes, d’on està previst que entre els anys 2014 i 
2015 es retirin totes les col·leccions patrimonials (unes 70.000 peces). 
Atesa la singular situació del museu (tancat i en procés d’enllestir-se la seu de Glòries), la programació 
d'activitats s'ha centrat en la difusió del nou projecte, a través dels primers contactes amb les escoles del 
districte, el cicle de Cinema i Disseny, les visites guiades (durant la Nit dels Museus l'edifici va rebre uns 
4.000 visitants), les rutes d’arquitectura de l’entorn o les activitats de la Casa Bloc. 
 
 
 
 
 
 
 
10 
 
Institut de Cultura de Barcelona 
Memòria 2013 
1.4.- Museu Frederic Marès 
El Museu Frederic Marès va ser creat els anys quaranta del segle passat en una part del que havia estat el 
Palau Reial Major dels Comtes de Barcelona, per acollir la col·lecció artística de l'escultor i col·leccionista 
Frederic Marès, formada sobretot per escultura però també per objectes quotidians del segle XIX. El verger 
del museu, al pati d'entrada, és un dels indrets més agradables d'aquesta zona de la Barcelona antiga. 
L'objectiu principal del museu per al 2013 ha estat consolidar-se com a centre de referència de l’escultura i 
el col·leccionisme, i incrementar el seu nombre de visitants. El mes de novembre s'ha inaugurat l'exposició 
temporal «La Graine d’Amour. Xavier visita el Museu Frederic Marès», que s’emmarca en la línia d’oferir 
lectures diferents de les col·leccions del museu a partir de la interpretació d’artistes contemporanis. La 
mostra ha anat acompanyada de l’edició d’un catàleg, el Quadern del Museu Frederic Marès/17, que inclou 
un DVD amb el curtmetratge de l’exposició.  
També cal destacar la col·laboració del museu en l’exposició «La imatge de l’Heroi a l’escultura catalana, 
(1800-1850)», organitzada pel grup Gracmon de la Universitat de Barcelona i la Reial Acadèmia Catalana de 
Belles Arts de Sant Jordi, i que s'ha mostrat de manera simultània a la Reial Acadèmia, al MNAC, a la 
Biblioteca-Museu Víctor Balaguer i al propi museu els mesos de juny i juliol. 
El museu també ha col·laborat amb la tercera edició del concurs i la ruta d’aparadors «Art Total. Barcelona 
amb Wagner», organitzada per l’Associació per a l’Estudi del Moble, amb motiu del bicentenari del 
naixement del compositor.  
Pel que fa a l’increment de les col·leccions del museu, cal destacar dues donacions que s’han incorporat al 
fons del Gabinet del Col·leccionista: per part de la família Rucabado, s'han rebut diversos objectes d’oci i 
labors, fonamentalment del segle XIX, mentre que Teresa Marcobal ha fet donació d'un seguit d’objectes 
relacionats amb la societat recreativa Niu Guerrer, fundada el 1874. 
Des de l’àmbit de recerca aplicada a les col·leccions, s'ha iniciat l’edició digital del Catàleg del moble. Fons 
del Museu Frederic Marès/6. 
L'estratègia de comunicació en línia del museu ha permès augmentar la seva visibilitat i la de les seves 
col·leccions, gràcies a les xarxes socials, on el nombre de seguidors ha crescut, i a més s'han creat nous 
perfils a Twitter, Youtube, Pinterest i Foursquare. Així mateix, s'ha iniciat la difusió de continguts relacionats 
amb el museu a través de la Viquipèdia. 
Pel que fa al futur Centre de Documentació del museu, al llarg de l'any s’ha impulsat la digitalització de les 
fotografies en paper del seu fons històric i s’ha iniciat el registre del fons personal de Frederic Marès. 
Finalment, cal destacar que el mes de març s'ha creat el Cercle del Museu Frederic Marès, presidit per 
Antoni Gelonch Viladegut, amb la voluntat d’enfortir i canalitzar la col·laboració d’entitats, persones 
individuals, empreses i institucions privades, interessades a participar en el desenvolupament del museu i 
dels seus objectius, projectes i activitats. 
 
 
 
 
 
11 
 
Institut de Cultura de Barcelona 
Memòria 2013 
1.5.- Museu d'Història de Barcelona. MUHBA 
El Museu d'Història de Barcelona (MUHBA) conserva, estudia, documenta, divulga i exposa el patrimoni 
històric de la ciutat i la seva història, des dels seus orígens fins als nostres dies. Agrupa diferents centres 
patrimonials, que s'estenen per tota la ciutat: el Refugi 307, El Call, la domus de sant Honorat, les restes del 
cim del Turó de la Rovira, la Casa de l'Aigua, Vil·la Joana... El museu té la seu central a la Casa Padellàs, un 
dels edificis que configuren el conjunt monumental de la plaça del rei, al cor del Barri Gòtic. 
L'organització d'exposicions és una de les principals activitats del MUHBA. Tres mostres inaugurades el 2012 
han tingut continuïtat el 2013: «Il·lusió i moviment, de les ombres al film», relacionada amb els orígens del 
cinematògraf; «Indianes, 1736-1847. Els orígens de la Barcelona industrial», sobre la manufactura 
d’indianes com a fonament de l’era industrial a Barcelona; i «L’enginy de postguerra. Microcotxes de 
Barcelona», dedicada al manteniment del teixit productiu durant la postguerra. El desembre del 2013 s’ha 
inaugurat l’exposició temporal «El Món del 1714. A l’entorn de Barcelona», en el marc del Tricentenari BCN. 
Així mateix, durant aquest any s’han exhibit tres instal·lacions: «Acció Defensa Passiva», un treball sobre els 
bombardejos amb motiu del 75 aniversari de la guerra civil, a càrrec de l’artista Fernando Prats i alumnes de 
4rt. d’ESO de l’IES Menéndez i Pelayo, en el marc del programa Creadors en Residència de l’ICUB; 
«Perifèries Urbanes, on la ciutat perdia el nom. Barcelona, 1947 - 1985», sobre el creixement de la ciutat en 
expansió, i «El Tapís de la Sida», emmarcada en la celebració a Barcelona del congrés mundial AIDS Vaccine 
2013. 
En el que fa referència a les activitats del museu, al llarg del 2013 s’han realitzat 20 Diàlegs d’Història 
Urbana i Patrimoni i un cicle de conferències sobre el districte industrial de l’automoció a Barcelona, 
relacionat amb l’exposició «L’enginy de postguerra»; també s'han organitzat tres cicles de conferències, 
quatre seminaris i quatre jornades. La proposta formativa del MUHBA s’ha concretat en el Postgrau en 
Intervenció i Gestió del Paisatge, organitzat amb el departament de Geografia de la UAB i el curs 
d’innovació pedagògica «Itinerar Barcelona. Formes d’interpretar la ciutat». Aquest any també s’han posat 
les bases de tres noves ofertes formatives: els postgraus «Relat urbà. Narrativa i representació d’itineraris 
històrics», «Història intel·lectual de Barcelona» i «Història de l’europeisme cultural». 
Pel que fa als itineraris urbans, se n’han programat 49, d'entre les que destaquen dues noves propostes: 
l’itinerari literari «Siats de natura d’anguila. Bernat Metge i Barcelona», amb motiu de la commemoració del 
sisè centenari de Bernat Metge, i «Immigració i creixement de la ciutat. El Llevant de Barcelona», un 
itinerari creat en col·laboració amb el Museu d’Història de la Immigració de Catalunya. 
Pel que fa als més joves, la proposta educativa «Interrogar Barcelona» ha permès articular l'activitat amb 
les escoles, des de l'educació infantil al batxillerat, amb 50 grans qüestions que relacionen els diferents 
espais patrimonials del museu, l'espai urbà, la trajectòria històrica de Barcelona i el seu paper com a capital 
de Catalunya i ciutat d’Europa. Han participat en el programa prop de 24.000 escolars. Quant al projecte 
educatiu integrat del museu, destaca el projecte «Patrimonia’m», en què han participat més de 700 nois i 
noies de 10 a 15 anys. En els formats relacionats amb l'ús creatiu del temps lliure per als joves, cal destacar 
el Taller de Nadal i el Casal d’estiu, que fan de la lectura de la ciutat una excel·lent eina per apropar els nens 
al patrimoni.  
Aquest any les col·leccions del museu s’han incrementat amb 1.355 nous objectes inventariats, mentre que 
l’Arxiu Arqueològic ha incorporat 934 noves unitats d’emmagatzematge procedents de 32 intervencions. 
Quant als préstecs, el principal moviment han estat els 2.196 objectes dels fons del museu seleccionats per 
a l’exposició estable d’El Born CC.  
12 
 
Institut de Cultura de Barcelona 
Memòria 2013 
Pel que fa a la restauració, s'han tractat 38 objectes, d'entre els que cal destacar el treball de recerca, 
diagnosi, conservació i restauració de la bandera de Santa Eulàlia per a la seva exhibició temporal al Born 
CC. També han continuat els treballs en la restauració de les pintures de la capella de Sant Miquel del Reial 
Monestir de Pedralbes. En el terreny de la investigació, destaca l’aixecament tridimensional mitjançant el 
sistema de núvol de punts del Saló del Tinell i el Temple d’August, així com de les exposicions «Indianes, 
1736-1847» i «L’enginy de postguerra».  
En l'apartat de publicacions, i com a resultat de la tasca de recerca i de la programació pública del museu, 
s'han editat i presentat 10 noves publicacions, d'entre les que cal destacar Indianes 1736 - 1847. Els orígens 
de la Barcelona industrial, que ha estat guardonat per la Fundació Caixa d’Enginyers amb el Premi 
Bonaplata 2013 al millor estudi en l’àmbit de la història industrial, i que a més ha rebut la Menció especial 
del jurat del premi Agustí Duran i Sanpere per la seva contribució a la recuperació del patrimoni industrial 
de la ciutat, en el marc del Premis Ciutat de Barcelona 2013. 
Un esdeveniment important d'aquest 2013 ha estat la celebració de la quarta trobada de la City History 
Museums and Research Network of Europe, una xarxa creada pel MUHBA i integrada per 18 museus i 
centres de recerca en història urbana de tot Europa, que ha donat lloc a l’elaboració de la "Barcelona 
declaration on city museums". 
També és pertinent recordar que el MUHBA ha participat en tres importants actes commemoratius: el 75 
aniversari dels bombardejos de Barcelona, per al qual s'han programat visites al Refugi 307, diversos 
itineraris i el concert «Música en temps de guerra»; l’acte d’homenatge a Carrasco i Formiguera «Cartes 
d’amor i de presó»; i la commemoració dels 40 anys de la mort de Pau Casals, organitzada amb la Fundació 
Pau Casals, també al Saló del Tinell. 
Pel que fa a la comunicació del museu, i amb l'objectiu de fer créixer el coneixement sobre les activitats del 
museu, s’ha actualitzat la pàgina web i s'ha participat en el Viquiprojecte ICUB, que ha suposat una millora 
substancial dels continguts relacionats amb el museu a la Viquipèdia en català i en altres llengües. 
Per últim, cal esmentar la tasca realitzada al Park Güell, amb el disseny del sistema de visita i dels continguts 
per a la nova proposta municipal de visita pública a la zona monumental del parc, gestionada per B:SM. 
Aquesta proposta s’ha desenvolupat en diferents formats: senyalització, fulletons traduïts a 9 idiomes, 
pàgina web i una app.  
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
13 
 
Institut de Cultura de Barcelona 
Memòria 2013 
1.6.- El Born CC 
L'any 1876 entrava en funcionament el mercat del Born, un espectacular edifici de ferro dissenyat per Josep 
Fontserè, que va funcionar com a principal mercat d'abastaments de Barcelona durant gairebé un segle, fins 
al seu tancament l'any 1971. Després d'uns anys d'indefinició, el descobriment d'un important jaciment 
arqueològic quan s'hi projectaven les obres per construir-hi la Biblioteca Provincial va fer replantejar el 
projecte i recuperar per a la ciutat un espai tan emblemàtic com aquest. Finalment, després de 40 anys de 
tenir el mercat del Born tancat i 13 anys d’obres, l'11 de setembre de 2013, coincidint amb l’inici dels actes 
del Tricentenari, el nou Centre Cultural del Born ha obert les seves portes. 
Des d’aleshores i fins al 31 de desembre, aquest nou espai de la cultura i la memòria ha rebut més de 
675.000 visitants, doblant així les expectatives inicials. D’aquest total, més de 90.000 persones han visitat 
les dues exposicions que proposa el Centre («Barcelona 1700, de les pedres a les persones» i «Fins a 
aconseguir-ho!, el setge de 1714»). 
L’èxit de públic ha començat ja amb les representacions de l’Auca del Born, amb un 100% d’ocupació en les 
funcions realitzades, i s’ha mantingut al llarg dels tres mesos i mig d'obertura durant l'any 2013, destacant 
els cicles de concerts, («Born Unplugged»), d’història («Herois de 1714»), divulgatius («BornHumor, humor 
en temps difícils») i esdeveniments puntuals, com l’estrena del musical Onze. Nou. Catorze o el concert de 
l’Orquestra de la Unesco. També les activitats familiars, els caps de setmana, han tingut una acollida 
excel·lent. 
L’obertura del centre s’ha anat fent de manera progressiva: el mes de setembre s'han obert les dues sales 
d'exposicions, el restaurant i la llibreria; el mes d’octubre, la Sala Moragues i l'espai polivalent; i el mes de 
novembre han començat les visites de les escoles. 
El Born CC aspira a convertir-se en una porta oberta a un món tant d’emoció i èpica com de creació i 
innovació. Arrelats en els fonaments del passat, els valors que el centre transmet ens permeten plantejar-
nos la complexitat de l’avui i els somnis del demà. Les restes conservades de la ciutat atacada durant el 
setge del 1714 i posteriorment enderrocada per construir-hi la fortalesa militar de la Ciutadella no són 
només pedres, sinó testimonis que avui fan possible explicar com vivien els barcelonins dels segles XVII i 
XVIII, i constitueixen alhora l’escenari d’un dels moments fonamentals de la història de Catalunya i de la 
pèrdua de les seves llibertats i sobirania política.  
En aquest marc, El Born CC es configura com un espai viu, amb un programa d’activitats complet i ambiciós, 
que té l’objectiu de convertir aquest equipament en un centre de referència de primer ordre de la cultura a 
Catalunya, tot afavorint que sigui un punt de trobada entre els agents dels diferents àmbits que la 
promouen.  
 
 
 
 
 
 
 
14 
 
Institut de Cultura de Barcelona 
Memòria 2013 
1.7.- Museu Etnològic 
Tot i que durant l'any 2013 el Museu Etnològic ha estat tancat al públic per la realització d'obres de reforma 
a la seva seu de Montjuïc, al llarg de l'any el museu ha dut a terme una estratègia de comunicació i 
presència en el territori amb la intenció de conservar els vincles amb aquelles persones i institucions que 
han mantingut relació amb el museu. 
El resultat ha estat un increment de les relacions institucionals a nivell de tots els Països Catalans i una 
excel·lent relació amb els centres patrimonials de la ciutat i del país, que ha fet possible la realització 
d'accions conjuntes ara i en el futur. 
Així, el museu ha participat en diverses exposicions. A la ciutat de Barcelona, destaquen les exposicions 
«Napolitanes. El pessebre setcentista al palau i al convent», al pati de la Casa Gran, que en les cinc 
setmanes que ha estat exposada (del 29 de novembre de 2013 al 5 de gener de 2014) ha rebut més de 
168.000 visitants; i «Bartomeu Marcé i Reixach», inaugurada el 10 de desembre de 2013 al Reial Monestir 
de Santa Maria de Pedralbes, en col·laboració amb l'Associació de Pessebristes de Barcelona. A la resta del 
Principat, les exposicions més destacades han estat «Catalans a l’Orinoco», presentada a Malgrat de Mar el 
17 d’agost de 2013; «Cançons de pandero al Masroig», inaugurada al Masroig (Tarragona) i organitzada en 
col·laboració amb la Xarxa Cases de la Festa; i «Figures de pessebre, escultures de petit format: Domènec 
Talarn», que s'ha pogut veure a partir del 29 de novembre de 2013 al Museu-Arxiu de Sant Andreu de 
Llavaneres. A Mequinensa, a la Franja, s'ha exposat «Mequinensa. Fotografies de Jesús Moncada», mentre 
que diverses exposicions divulgatives han tingut un recorregut itinerant arreu dels Països Catalans: 
«Calendari dels Pagesos», amb tres versions diferents, «Gent de festa», «La Nit de Sant Joan», «La Patum i 
altres patrimonis» (amb dues versions), «Pedra seca», «Fam i guerra a Catalunya», «Músics de festa», 
«Pirotècnia de festa», «Catalans a l'Orinoco» i «Mequinensa». En total, aquestes exposicions han estat 
vistes per més de 60.000 persones. La majoria d'aquestes exposicions han anat acompanyades de 
conferències i visites guiades a càrrec de membres de l’equip del Museu Etnològic. 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
15 
 
Institut de Cultura de Barcelona 
Memòria 2013 
1.8.- Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes 
El monestir, una joia del gòtic català inaugurada el 1327, va pertànyer a les monges clarisses fins que el 
1983 va ser obert al públic, que des de llavors ha pogut conèixer molts dels seus secrets. El centre conté un 
gran nombre d’obres d’art i objectes litúrgics que reflecteixen el pas del monacat femení per les seves 
instal·lacions. 
Pel que fa a les activitats de conservació preventiva i restauració, cal destacar la intervenció iniciada a la 
capella de Sant Miquel, que ha començat amb la restauració de l’embigat policromat i que continuarà el 
2014 amb la restauració dels murals de Ferrer Bassa. Aquesta intervenció, basada en el sòlid estudi científic 
desenvolupat en els darrers anys i en l’aplicació d’una acurada metodologia, s'ha pogut dur a terme gràcies 
a una campanya de micromecenatge. D’altra banda, les intervencions de restauració s’han restringit aquest 
any als objectes seleccionats per ser incorporats a exposició: dues porcellanes xineses procedents de les 
excavacions fetes recentment al monestir i quatre cofres seleccionats per anar a exposició. 
Pel que fa a les activitats, en sobresurt el cicle mensual «Diàlegs a Pedralbes», nascut amb la intenció de 
consolidar un punt de trobada i reflexió al voltant de l'espiritualitat i de les seves relacions amb àmbits 
diversos com l’art, la natura, la pau, l’empresa, la cultura, les tradicions monàstiques i fins i tot el laïcisme. 
El cicle, dirigit per Francesc Torralba, doctor en filosofia i teologia, es va iniciar el desembre de 2012 amb 
una xerrada entre Jorge Wagensberg i David Jou, i ha continuat aquest 2013 tractant els temes següents: 
Què podem aprendre d'Orient? Què podem aprendre d'Occident? (amb Vicente Merlo i Pere Lluís Font); 
Espiritualitat i transformació social (amb Teresa Forcades i Arcadi Oliveres); Espiritualitat i art (amb Victòria 
Cirlot i Narcís Comadira); El diàleg entre creients i no creients: horitzons de trobada (amb Armand Puig i 
Rafael Argullol); Espiritualitat i vida quotidiana (amb Joan Garriga i Berta Meneses); Espiritualitat budista i 
espiritualitat cristiana (amb Karma Lekshe Tsomo i Francesc Torralba); Espiritualitat i més enllà (amb Daniel 
Marguerat i Marie Balmary); El silenci en temps hipermoderns (amb Pablo d'Ors i Cinto Busquets); La religió 
en l'espai públic (amb António Marujo i Arturo San Agustín) i Espiritualitat i empresa: una contradicció (amb 
Antonio Ardandoña i Josep M. Lozano). 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16 
 
Institut de Cultura de Barcelona 
Memòria 2013 
1.9.- Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona 
L'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona acull un bast patrimoni documental que recorre des de l'època 
medieval fins a l'edat moderna, fet que el converteix en un dels centres arxivístics més importants del país. 
Els seus fons i col·leccions s'estructuren en tres seccions: els fons documentals, la Biblioteca i l'Hemeroteca. 
Per fomentar el coneixement del patrimoni documental i de la història de la ciutat, l'Arxiu organitza 
activitats i edita publicacions, preferentment a través del Seminari d'Història de Barcelona. 
Durant l'any 2013 l'Arxiu ha organitzat dues exposicions: «Guies urbanes, 1776-2004» (fins l'abril de 2013) i 
«Barcelona en postguerra, 1939-1945. La cultura oficial de la Barcelona franquista» (de maig a octubre). Pel 
que fa a les publicacions, s'ha editat el volum VII del Catàleg dels pergamins municipals de Barcelona; el 19è 
volum de la revista Barcelona Quaderns d'Història, dedicat a "L'electrificació de Barcelona, 1881-1935"; i la 
monografia Antoni Giberga i el liberalisme progressista a Barcelona durant la minoria d’edat d’Isabel II 
(Quaderns del Seminari d’Història de Barcelona, 27), d’Albert Ghanime i David Cao. 
A més a més, l'Arxiu s'ha afegit al programa d'activitats del Tricentenari BCN, amb dos projectes: l’exposició 
de petit format «Després d’Utrecht. Una Barcelona sentenciada, 1713-1714», inaugurada el mes de 
novembre i inserida dins el programa expositiu «Un tast de l’Arxiu», i la publicació del llibre Barcelona 1714. 
Els gravats de la guerra de Successió, d’Agustí Alcoberro, en coedició amb l’Editorial Efadòs.  
Pel que fa a les activitats de divulgació, cal mencionar les visites rebudes pel centre en el marc de diverses 
iniciatives (jornada de portes obertes, visites per a grups universitaris i de recerca, Nit dels museus), que 
han sumat 4.810 visitants. També són remarcables les dues accions de caràcter formatiu i acadèmic que 
s'han realitzat aquest any: les Jornades d’Història de l’Humor Gràfic a Barcelona, organitzades amb 
l’associació de dibuixants Tantatinta; i el XIII Congrés d’Història de Barcelona, que amb el títol «Barcelona i 
el mar» s’ha coorganitzat amb el Museu Marítim de Barcelona.  
L'Arxiu ha rebut 8.460 usuaris presencials, que han consultat 26.546 documents; i 75.379 usuaris de 
catàlegs i bases de dades accessibles per internet, que han realitzat 156.087 consultes. 
Quant als nous ingressos de documentació, cal destacar la donació del fons familiar Grenzner, format per 
836 documents dels segles XVII al XX; la d’una col·lecció de testimonis orals del projecte de Memòria Oral 
de Sarrià-Sant Gervasi; i l'adquisició d’un dibuix original d’Adrià Gual corresponent a un cartell per les festes 
de la Mercè de l’any 1902. També han continuat els treballs d’organització dels fons documentals i 
bibliogràfics per posar-los a l’abast dels usuaris i investigadors. També és important destacar la finalització 
de la catalogació dels pergamins municipals i l’avenç en la catalogació dels fons bibliogràfics i 
hemerogràfics. Així mateix, han continuat els treballs de digitalització i de restauració de documents, 
d'entre els que cal destacar els llibres d’acords del Consell de Cent, diversos plànols de gran format dels 
segles XIX i XX, algunes publicacions periòdiques barcelonines del segle XIX, o diversos volums i opuscles del 
fons bibliogràfic històric.  
Per últim, cal destacar que s'han prestat 27 documents de diverses tipologies per a 10 exposicions 
temporals organitzades per diferents organismes i institucions.  
 
 
 
 
17 
 
Institut de Cultura de Barcelona 
Memòria 2013 
1.10.- Arxiu Fotogràfic de Barcelona 
L'Arxiu Fotogràfic de Barcelona va ser fundat l'any 1931 i actualment té la seu a l'antic Convent de Sant 
Agustí. Conserva més de dos milions de fotografies relatives a Barcelona que van des del 1839 fins als 
nostres dies. 
Durant l’any 2013, l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona ha continuat el seu programa de difusió principalment a 
través de les exposicions «Barcelona en postguerra: una crònica fotogràfica», impulsada per la Direcció 
d’Arxius de l’Ajuntament en conveni amb la Fundació Carles Pi i Sunyer, i «Entorn 1900», a partir del 
tractament i descripció del fons de l’artista Lola Anglada, una exposició de la qual s’ha editat un catàleg i se 
n’han realitzat diversos productes virtuals. També s’ha iniciat la col·lecció d’opuscles Documents de 
fotografia, amb un text de la historiadora de l’art Núria F. Rius sobre la fotografia i l’Exposició Universal de 
1888. 
En paral·lel, l’Arxiu ha continuat la línia de col·laboració amb altres centres i institucions, que s’han plasmat 
en la itinerància d’exposicions com «Retrats de Francesc Serra» al Museu dels Sants d’Olot i al Cercle 
Artístic de Sant Lluc, «Viatge a Olot» al Museu de la Garrotxa, «Audouard i Amadeo» que s'ha pogut veure 
al Museu de la Fotografia de la Fundació Vila Casas de Torroella de Montgrí i una selecció de fotografies de 
Josep Esquirol que s'ha exhibit a l’Escala. A la ciutat de Barcelona, amb motiu de la Nit dels Museus, l'Arxiu 
ha col·laborat amb el Museu de la Xocolata i el Centre Cívic Convent de Sant Agustí, on s'ha projectat una 
selecció de fotografies de «La ciutat enderrocada» sobre l'obertura de la Via Laietana, i amb el MUHBA, 
amb el projecte «Perifèries urbanes». 
L'Arxiu ha mantingut la seva presència a les xarxes socials: a Facebook ha assolit 6.487 seguidors, i a l'app 
«Barcelona Visual» es comptabilitzen ja més de 10.000 descàrregues. També s’ha avançat en la comunicació 
dels fons a través de la posada en marxa del catàleg en línia de l’Arxiu, que permet consultar a través 
d‘internet diversos documents fotogràfics. 
Les activitats educatives de l'Arxiu s’han incrementat aquest any amb la participació a «Big Draw», 
organitzat pel Museu Picasso conjuntament amb diverses entitats del barri de la Ribera.  
A banda de la tasca de difusió, l’Arxiu Fotogràfic ha continuat amb la seva activitat habitual de tractament 
de fons. D'una banda, s'han ingressat nous documents fotogràfics, provinents tant de donacions de fons 
privats, com de fons municipals. En concret, s'han rebut fons del cos de Bombers de Barcelona, de 
ProEixample i de Parcs i Jardins de l’Ajuntament, i s’ha acabat de traslladar a les instal·lacions de l’Arxiu el 
fons fotogràfic del Diari de Barcelona. D'altra banda, han continuat els treballs de descripció, conservació 
preventiva i digitalització de fons. En aquest aspecte, els esforços s’han centrat en els fons Pérez de Rozas i 
Colita, dels quals es disposa dels drets d’explotació, i que ha comptat amb el suport del Pla de Sistemes de 
la Direcció de Comunicació de l’ICUB. Això ha permès avançar significativament en el volum total de 
documents digitalitzats, que arriba ja a les 90.000 imatges. 
 
 
 
 
 
 
18 
 
Institut de Cultura de Barcelona 
Memòria 2013 
1.11.- Biblioteca Pública Arús 
La Biblioteca Pública Arús va ser fundada el 1895 gràcies a la iniciativa del filantrop maçó i lliurepensador 
Rossend Arús, que en morir va deixar a la ciutat un llegat de 25.000 volums i la seva casa del passeig de Sant 
Joan per a que s'hi construís una biblioteca pública, la que encara avui duu el seu nom. Es tracta d'un centre 
de recerca especialitzat en moviments socials contemporanis i producció bibliogràfica del segle XIX i 
principis del XX. La biblioteca és d'accés públic, tot i que per la singularitat del seu fons, va adreçada als 
investigadors o persones interessades en la cultura i la societat del segle XIX i principis del XX, així com als 
estudiants universitaris. 
L'any 2013 la biblioteca ha organitzat cinc exposicions per donar a conèixer el seu fons, normalment 
acompanyades d'activitats paral·leles com ara conferències o xerrades. Aquestes exposicions sovint es 
realitzen amb la col·laboració d'altres entitats, com ha estat el cas del Centre Barcelonès de Cultura Espírita 
o la Gran Lògia d'Espanya. Les exposicions d'aquest any han estat «Conan Doyle i l’espiritisme», «Sherlock 
Holmes, el noi de la pel·lícula: cartells cinematogràfics holmesians», en col·laboració amb BCNegra; 
«Maçoneria i premsa obrera», «Estudi en escarlata» i «La maçoneria a la Guerra Civil i a l’exili». 
La biblioteca també participa en altres exposicions deixant en préstec obres del seu fons. Aquest any ho ha 
fet amb el Museu Frederic Marès i l’exposició «La Barcelona irreverent»; amb la Pedrera i l’exposició «Les 
altres Pedreres»; amb el Museu d’Art Contemporani de Barcelona i l’exposició «Eulàlia Grau: mai no he 
pintat àngels daurats», i amb el Museu Nacional d’Art de Catalunya i l’exposició «La batalla de Tetuan de 
Fortuny: de la trinxera al museu». 
Quant a les publicacions, l'any 2013 s'ha preparat el segon volum del llibre Cartas á la dona, que s’editarà 
durant el 2014, i que contindrà la transcripció de les 24 cartes inèdites que Rossend Arús va escriure a la 
seva esposa. Aquesta obra comptarà amb una introducció de Susanna Tavera, doctora en història de la 
Universitat de Barcelona. 
Molts dels actes que organitza la biblioteca són fruit de la col·laboració amb editorials i entitats. Enguany 
han col·laborat en l'organització d'activitats la Societat Teosòfica Branca Harmonia, Fent Història, el GRENS 
(Grup de Recerca en Estats Nacions i Sobiranies) de la Universitat Pompeu Fabra, l’Institut d'Estudis 
Històrics Medievals de Catalunya i l’Instituto Masónico de España, entre d’altres. En altres casos, la 
Biblioteca organitza activitats directament, com ha estat el cas del cicle sobre moviment obrer i el cicle 
sobre maçoneria. 
A banda, la Biblioteca ha acollit un total de 42 conferències i s’hi han realitzat 20 presentacions de llibres i 
altres publicacions, dirigides a un tipus de públic general. També s’hi han realitzat seminaris, classes 
universitàries o reunions d’historiadors de diverses universitats de l’estat. Han estat un total d’onze 
activitats orientades a un tipus de públic més especialitzat o universitari. 
L'obertura de la biblioteca a la ciutat s'ha completat amb 6 jornades de portes obertes, en ocasió de les 
festes de la Mercè i Santa Eulàlia, de les festes majors dels barris del Fort Pienc i de la Dreta de l’Eixample, 
de la Nit dels Museus i de l'Open House, totes elles amb gran assistència de visitants. També amb motiu de 
les festes majors i a petició d’associacions i grups particulars, s’han organitzat un total de 24 visites guiades. 
En aquestes visites, comentades pel personal de la Biblioteca, s'explica als visitants la història de la 
institució i en funció dels seus interessos, s’aprofundeix més en els determinats temes, com l'anarquisme i 
el moviment obrer, la maçoneria o la biblioteca patrimonial. 
 
 
19 
 
Institut de Cultura de Barcelona 
Memòria 2013 
1.12. Castell de Montjuïc 
El Castell de Montjuïc és un equipament municipal situat al cim de la muntanya de Montjuïc, a més de 170 
m d'alçada sobre el nivell del mar, per on s'estima que l'any 2013 han passat prop d'un milió de visitants. Es 
tracta d’una antiga fortalesa militar amb una llarga i tràgica història vinculada a la ciutat. La seva 
recuperació per a la ciutat com a espai cultural té un element simbòlic molt fort. 
A banda de la seva càrrega històrica i del seu atractiu turístic, el Castell acull dues exposicions permanents, i 
cada any programa diverses exposicions temporals, sovint relacionades amb la memòria històrica. Les 
exposicions permanents són «Montjuïc, la construcció d’un castell», que explica, amb fotografies i gravats, 
la història de la muntanya i del castell, i «Doble Creu», una instal·lació artística de Carles Berga. 
L'any 2013 el Castell ha acollit diverses exposicions temporals, relacionades amb la memòria històrica però 
també de tipus artístic. «Catalunya en transició (1971-1980)», a càrrec del Memorial Democràtic de la 
Generalitat de Catalunya, un recorregut històric i un reconeixement a la societat civil i al seu compromís 
amb els valors democràtics; «Experiments de la Legió Còndor a l’Alt Maestrat, 1938» és el resultat de la 
investigació del Grup de la Recuperació de la Memòria Històrica del Segle XX de Benassal sobre els 
experiments de la Legió Còndor a l’Alt Maestrat i destaca l’interès en verificar la precisió dels bombardeigs 
que es van executar sobre objectius civils; «Manuel Carrasco i Formiguera. Una vida per la llibertat», una 
exposició en record i homenatge a un home que va morir defensant els drets humans i la llibertat del seu 
país, 75 anys després de ser detingut i assassinat per l'exèrcit franquista. Una altra commemoració, la dels 
110 anys de la creació del CADCI (Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria) 
protagonitza l'exposició «Els papers del CADCI. Memòria recuperada», que a partir de la documentació i els 
fons materials retornats per l’Archivo General de la Guerra Civil de Salamanca, fa un recorregut per la 
història d’aquesta organització sindical catalanista durant els seus primers 30 anys de funcionament, els 
anys de la guerra civil i el període de repressió patit durant la postguerra i el franquisme. 
Les mostres de caire artístic han estat «La força silenciosa de Liu Xia», una de les artistes més destacades de 
la Xina actual, «La Comèdia d’Arcadi Artís», una mostra de les il·lustracions realitzades per Arcadi Artís, fill 
d’una generació i d’una nissaga d’artistes catalans –els Artís i Espriu– que van patir l’exili durant la guerra 
civil, i «Retall de vida: 20 anys del Tapís del Memorial de la SIDA a Catalunya», organitzada per l’ONG 
Projecte dels Noms, que presenta a Catalunya el Tapís Memorial de la SIDA, confeccionat per familiars i 
amics de persones mortes a causa de la malaltia. 
En paral·lel al programa expositiu del Castell, l'antiga fortalesa ha acollit tot tipus d'activitats. Així, amb 
motiu de la diada de Sant Jordi, l’associació La Coronela ha organitzat una desfilada i la lectura d'un text del 
1456 on es declarava festiva la Diada de Sant Jordi; el mes de juliol el Fossat de Santa Eulàlia ha acollit 
l'onzena edició del cicle «Sala Montjuïc. Cinema a la Fresca»; el mes d'octubre s'han organitzat unes visites 
guiades al Castell amb motiu de la celebració de les Jornades Europees del Patrimoni, i ha tingut lloc l'Open 
Air Festival, un festival a l’aire lliure de música, disseny i arquitectura. Al llarg de l'any, a més, s’han celebrat 
diverses observacions astronòmiques organitzades per Aster, l'Agrupació Astronòmica de Barcelona; també 
s'han organitzat diversos cursos formatius a càrrec del Centre per la Pau i s’han celebrat diverses curses 
esportives organitzades per l’Institut Municipal d’Esports. 
Per últim, destacar que aquest any s’han iniciat els treballs de projecció del Pla d’Inversions 2013/2015 en 
col·laboració amb BIMSA, amb tres línies d’actuació: la millora i l'actualització dels serveis, instal·lacions i 
subministraments del Castell; la remodelació dels espais museístics i interpretatius (l'espai d’acollida i 
informació de visitants, el centre d’interpretació de la història del Castell i la senyalització exterior històrica) 
i la rehabilitació i la restauració monumental de les zones dels baluards de Santa Carles i Santa Amàlia. 
 
20 
 
Institut de Cultura de Barcelona 
Memòria 2013 
1.13.- Nit dels Museus 
El dissabte 18 de maig, 62 museus de Barcelona i l'àrea metropolitana han participat a La Nit dels Museus 
obrint les seves portes entre les 17 h i la 1 de la matinada, en una iniciativa promoguda pel Consell d'Europa 
que possibilita que més de 3.000 museus de 40 països obrin gratuïtament, coincidint amb el Dia 
Internacional dels Museus. Aquest any s'han incorporat a la iniciativa més d'una quinzena d'espais, entre els 
quals cal destacar Fabra i Coats, la nova seu del Museu del Disseny de Barcelona, el Museu Diocesà de 
Barcelona-Pia Almoina, el Museu de les Arts Escèniques de l'Institut del Teatre, la Biblioteca Pública Arús o 
alguns equipaments del MUHBA com el Refugi 307 o la Muralla de Mar. 
Aquesta quantitat tan elevada d'equipaments s'ha organitzat a través de 6 itineraris, que han permès 
planificar les visites: de Montjuïc a l'Hospitalet; de l'Eixample a Gràcia; del Gòtic al mar; del Raval al Port; 
Santa Coloma, Badalona, Fòrum, Glòries i Sant Andreu, i Sant Gervasi, Pedralbes, Esplugues i Cornellà. 
A banda d'obrir en un horari no habitual i de manera gratuïta, els museus han ofert als visitants un seguit 
d'activitats extraordinàries, com ara concerts, espectacles de dansa, visites concertades, tallers i activitats 
familiars. D'entre aquestes activitats, en podem destacar algunes: la inauguració de l’escultura lumínica 
BruuumRuum! a la plaça adjacent a l’edifici Disseny Hub Barcelona; les visites guiades a l’aqüeducte romà i 
a la façana marítima de la muralla romana i la Porta de Mar, així com les realitzades a l’interior del Refugi 
307; l’exposició del projecte En Residència exhibida al MUHBA; la competició de poesia oral «Poetry Slam 
Barcelona» que s'ha celebrat al CCCB; una acció performativa amb el col·lectiu Les Salonnières al MACBA; la 
il·luminació de la muralla medieval, el portal de Santa Madrona i la torre romana de la plaça dels Traginers; 
el jazz en directe a la Sala Oval del Museu Nacional d’Art de Catalunya o els concerts a diferents punts del 
Monestir de Pedralbes a càrrec dels alumnes de l’ESMUC.  
Les xarxes socials han estat molt útils a l'hora de no perdre's cap detall de la Nit, a través del compte de 
Twitter @bcncultura i l’etiqueta #bcnesmuseu. Instagram, Foursquare, Facebook i una app amb informació 
d'horaris, adreces i activitats han estat altres eines molt utilitzades pels més de 133.000 visitants. Els espais 
més visitats han estat el MACBA (11.858 visitants), el MNAC (8.242), el recinte de la plaça del Rei del 
MUHBA (7.906), el Museu Europeu d'Art Modern (6.456), el Museu Marítim (5.678) i el Museu d'Història de 
Catalunya (5.121). 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
21 
 
Institut de Cultura de Barcelona 
Memòria 2013 
2.- Direcció de Promoció dels Sectors Culturals 
2.1.- Fàbriques de Creació 
2.1.1.- La xarxa de Fàbriques de Creació de Barcelona 
Durant el 2013, s’han desenvolupat diversos processos de consolidació del treball en xarxa de les Fàbriques 
de Creació de Barcelona. D’aquesta manera, Fabra i Coats-Fàbrica de Creació, l’Ateneu de Nou Barris, la 
Central del Circ, el Graner, Hangar, La Escocesa, la Nau Ivanow i La Seca han participat en dos projectes 
orientats a la reflexió i a la posada en valor de les Fàbriques de Creació. S’ha elaborat i assajat un sistema 
comú d’indicadors d’avaluació, i el sistema-pilot resultant, que serà assajat durant l'any 2014, conjugarà la 
mirada quantitativa amb la qualitativa. 
D’altra banda, s’ha vetllat per aprofundir en els marcs i espais de relació amb la resta d’espais i centres de 
creació de Barcelona i de Catalunya. En aquest marc, cal destacar la realització de dues trobades, una sessió 
de treball realitzada al Virreina Lab junt amb bona part dels principals espais de creació de la ciutat 
(Almazen, Antic Teatre, Experimentem amb l’Art, Halfhouse, Homesession, La Poderosa, Miscelänea, Mutuo 
Centro de Arte, Niu i Porta 4), i la jornada #decreació, que ha tingut lloc a Fabra i Coats-Fàbrica de Creació el 
mes de setembre, en el marc de la qual s'ha presentat el dossier monogràfic de la revista Bonart dedicat de 
les Fàbriques de Creació. Han participat en aquesta jornada un total de 53 responsables de fàbriques de 
creació, espais de creació, centres d’art i plataformes relacionades directament amb aquesta tipologia 
d’equipaments culturals d’arreu de Catalunya. 
Per últim, han continuat les tasques que han de permetre l’adequació i posada en marxa, durant el curs 
2014-2015, de dues noves Fàbriques de Creació a Barcelona. D’una banda, pel que fa a la nova ubicació al 
Poblenou de la Sala Beckett / Obrador Internacional de Dramatúrgia, s’ha realitzat una primera intervenció 
que ha permès iniciar una part de l’activitat del futur equipament, i s’ha donat forma al projecte de reforma 
de l’edifici, que ha de permetre el ple funcionament de la fàbrica. I, d’altra banda, durant el 2013 s’han 
iniciat els diversos processos orientats a posar en marxa una nova fàbrica de creació, dedicada a la dansa i 
les arts escèniques, a Les Corts, en cooperació amb La Caldera. 
Pel que fa l'activitat desenvolupada per les Fàbriques, a continuació es presenta un petit resum referent als 
espais de gestió externa, i ens estendrem una mica més en la descripció de les activitats de Fabra i Coats, 
l'únic espai de la xarxa gestionat directament per l'ICUB. 
 
 
2.1.2.- Les Fàbriques de Creació de gestió externa  
Ateneu Popular de Nou Barris. El projecte de foment a la creació i de compromís social de l'Ateneu Popular 
de Nou Barris s'ha desenvolupat un any més a través de les escoles infantil i juvenil de circ i els tallers amb 
casals, escoles i col·lectius amb necessitats especials, a banda del manteniment de les activitats de formació 
de formadors. Com a fàbrica de creació especialitzada en circ, les produccions pròpies de circ ("Circ 
d'hivern" -amb gairebé 9.000 espectadors, dels quals més de 3.000 corresponen a escolars- i dos 
"Combinats de circ") i les residències artístiques en els seus espais (un total de 17) han estat el nucli de 
l'activitat de l'Ateneu, treballant en ocasions en col·laboració amb la Central del Circ. Com a centre cultural 
obert al seu entorn, l'Ateneu ha programat diversos espectacles d'arts escèniques, música, dansa i teatre, 
així com algunes exposicions, i ha acollit diverses activitats de dinamització, xerrades i debats. 
22 
 
Institut de Cultura de Barcelona 
Memòria 2013 
La Central del Circ. La fàbrica de creació establerta a l'espai del Fòrum ha continuat treballant en la 
consolidació en el context català i internacional de la creació en circ. Aquest any s'han incrementat les 
residències artístiques arran de la col·laboració amb entitats nacionals i internacionals. La 
internacionalització, una de les principals apostes de la Central, ha seguit sent aquest any un dels seus 
pilars: gairebé la meitat dels artistes que treballen en el centre són estrangers, cosa que ha permès que la 
Central hagi esdevingut un punt de trobada entre artistes provinents de diferents contextos i tendències i 
artistes locals. La fàbrica, per altra banda, ha continuat amb la seva programació habitual: trobades de 
disciplines, cursos intensius, mostres obertes, activitats de col·laboració amb l'entorn més immediat i 
participació en xarxes internacionals. 
El Graner. El Graner, la fàbrica de creació dedicada a la dansa i les arts del moviment del barri de la Marina 
ha seguit funcionant durant l'any 2013 com a catalitzador d'aquestes disciplines. Amb una mitjana mensual 
de 476 artistes treballant a les seves instal·lacions (per a un total de 5.717 creadors) i la realització de 49 
residències artístiques professionals, el Graner ha confirmat, al llarg dels seus dos anys de funcionament, la 
necessitat que existia de poder disposar d'un espai d'aquestes característiques que complementés la feina 
centrada en l'exhibició que desenvolupa el Mercat de les Flors. L'activitat professional a nivell internacional 
ha estat un dels aspectes als quals més atenció s'ha prestat. Així, s'han desenvolupat 18 Interconnexions 
amb les principals cases de dansa d'Europa, s'ha co-dirigit el projecte europeu Modul-dance i s'han dut a 
terme 28 projectes col·laboratius que han permès interconnectar el Graner amb altres projectes d'àmbit 
nacional i territorial. A més a més, s'han realitzat un total de 28 accions de proximitat i territori, incloent un 
projecte En Residència. 
Hangar. Obert el 1997, és l'espai pioner de la xarxa, i de la mà de l'Associació d'Artistes Visuals de Catalunya 
acull creadors i iniciatives dels camps de les arts plàstiques, les arts visuals, l'art sonor i el multimèdia, a 
través d'accions de recerca, formació, creació i producció: tallers, laboratoris, formació contínua i 
workshops, presentacions d'artistes i creadors en residència, lloguer d'espais i zona de co-working i 
programes de beques nacionals i internacionals. Tot plegat, amb una mirada que cada cop s'enfoca més cap 
a les xarxes europees i que permeten que la fàbrica i els artistes que hi treballen es beneficiïn de la seva 
forta interconnectivitat. 
La Escocesa. L'emblemàtic espai del Poblenou ha seguit un any més proporcionant eines per als creadors 
visuals: residències de llarga durada i temporals per a artistes externs, intercanvis internacionals, beques, 
projectes creatius de difusió, tant propis com en col·laboració amb altres entitats i formació i participació en 
projectes en xarxa. L'aposta pels intercanvis internacionals, adreçats als artistes residents a La Escocesa, ha 
estat un dels aspectes més destacats de l'activitat del centre l'any 2013: s'ha treballat amb tres centres de 
producció artística de Bulgària, Anglaterra i Suïssa (Union of Bulgarian Artists, Islington Mill i Kuntyhaus 
Aussershil). Un altre aspecte destacat de l'activitat de La Escocesa són els projectes de difusió. Així, la Sala 
M ha acollit una dotzena d'exposicions; s'ha organitzat el II Festival de Murals, i s'ha dinamitzat un nou 
espai dedicat al graffiti, "Scottish Wall". A banda, La Escocesa ha col·laborat en altres projectes com els 
Tallers Oberts de Barcelona i els Tallers Oberts del Poblenou, el Festival Mirada de Dones, el projecte 
"Comunitats artístiques del Poblenou" o el festival d'arquitectura 48h Open House, entre d'altres. 
Nau Ivanow. L'any 2013 ha estat per a la Nau Ivanow un any d'engegar nous projectes. S'han iniciat les 
residències d'assajos, la residència d'allotjament i nous cursos de formació. Així mateix, per primera vegada 
s'han impulsat produccions pròpies, que han estat programades al Festival Grec. Finalment, la Nau Ivanow, 
gràcies a haver estat admesa a la Red de Teatros Alternativos i a la invitació del Consejo de la Cultura de 
Chile per presentar-hi l'espai i el seu model de gestió, ha fet un salt endavant en la seva projecció 
internacional, que s'ha vist complementada amb la presentació de companyies internacionals dins de la 
programació estable de l'espai. 
23 
 
Institut de Cultura de Barcelona 
Memòria 2013 
La Seca-Espai Brossa. L'espai del Born ha estat l'últim en incorporar-se a la xarxa de Fàbriques de Creació. 
L'any 2013 ha exhibit un total de 37 espectacles de teatre, màgia, dansa, circ i arts parateatrals; s'han 
realitzat dues produccions pròpies ("La meva Ismènia" i "Contra l'amor"), a banda de diverses accions 
formatives i activitats paral·leles. Una programació arriscada, oberta i compromesa, que ha inclòs tot un 
clàssic del panorama cultural de la nostra ciutat com és el BarriBrossa, i que no oblida la creació de les Illes i 
el País Valencià. I, com sempre succeeix amb les fàbriques de creació, amb una especial atenció per les 
relacions amb el seu entorn més immediat.  
 
 
2.1.3.- Fabra i Coats - Fàbrica de Creació de Barcelona 
Fabra i Coats – Fabrica de Creació, es configura com la capçalera d'aquest sistema d'equipaments per a la 
cultura. Està situada en una antiga fàbrica de filats, un edifici de quatre plantes amb estructura de maó vist 
construït entre el 1910 i el 1920, icona del patrimoni industrial de Sant Andreu i de la ciutat de Barcelona. 
L'edifici ha estat restaurat per formar part del programa de Fàbriques de Creació i l'any 2013 ha estat el seu 
primer any complet de funcionament, amb l'objectiu de convertir-se en un nou punt de centralitat en el 
mapa cultural de la nostra ciutat. 
Un element destacable d'aquest primer any de funcionament han estat els diferents projectes treballats 
amb el territori i en col·laboració amb altres entitats, així com els primers passos en la dinamització i oferta 
de l’espai de planta baixa, amb la voluntat d’obrir-lo a tots els públics, començant a dibuixar el que durant 
el 2014 haurà de ser la programació pròpia de la fàbrica. 
D'altra banda, com a fàbrica de creació, el funcionament es basa en les diferents convocatòries de 
residències per a projectes artístics, que poden ser temporals i permanents, i per a iniciatives culturals. 
Pel que fa a les residències artístiques, que han de constituir la base del funcionament de la fàbrica i del 
model propi de suport a la creació artística, s'han establert diverses modalitats, en funció de si les 
residències són temporals (Residències Fabra i Coats, Residències AAPDC (Associació d'Actors i Directors 
Professionals de Catalunya), Residències BAR i Residències Pinotxo, amb Sant Andreu Contemporani). Per a 
les residències permanents, han estat escollides tres companyies artístiques amb recorregut professional i 
projectes innovadors i emergents com a residents permanents, amb una durada màxima de dos anys i un 
treball en col·laboració amb Fabra i Coats – Fàbrica de Creació, que s'ha concretat d'acord amb les 
característiques de cada projecte. 
En aquesta primera convocatòria de residències, s'han presentat un total de 79 propostes de les quals 30 
han obtingut la residència. Els projectes de residència permanent s'han adjudicat al grup de música 
Mishima i a la companyia artística Insectotròpics. A més la fàbrica ha acollit mitjançant cessions d'espais un 
total de 35 propostes puntuals, i 68 projectes més han utilitzat amb major o menor intensitat Fabra i Coats 
com a espai de suport a la creació artística. 
Fabra i Coats – Fàbrica de Creació també ha dut a terme una convocatòria anual de residències per a 
iniciatives culturals. Les residències es plantegen com un viver de projectes culturals/empresarials, que 
conjuntament amb les associacions professionals en conveni amb l’ICUB conformen el gruix de projectes de 
coworking a la Fàbrica. A aquest nivell també comptem amb la residència permanent d’Iglor a partir de 
Barcelona Laboratori, pel seu projecte d’innovació tecnològica. 
24 
 
Institut de Cultura de Barcelona 
Memòria 2013 
Aquest any Fabra i Coats ha comptat amb un total de 16 projectes en l'espai de coworking: 7 associacions 
professionals, cinc projectes temporals en el viver, un projecte permanent i tres projectes puntuals, els 
festivals M!RA, Mixtur i Eme3. 
D'altra banda, Fabra i Coats ha fiançat col·laboracions tant amb col·lectius artístics com amb col·lectius del 
districte. S'observa una tendència creixent pel que fa a les coproduccions, i al mateix temps una tendència 
cap a la disminució de les cessions d'espais i l'augment dels lloguers per a rodatges (51 rodatges aquest 
any). El règim de coproducció ha donat com a resultat la celebració d'alguns esdeveniments de gran format, 
com el Festiva M!RA d’arts visuals, el Festival Mixtur d’experimentació sonora i el Festival Minimúsica, 
estretament lligat al fet pedagògic i artístic.  
Altres iniciatives que han tingut lloc a la fàbrica han estat la Fira d’Economia Solidaria, la Factoria de Reis i el 
lliurament dels premis Miquel Casablancas, en col·laboració amb el districte de Sant Andreu. Així mateix, la 
planta baixa del centre s'ha obert a espectacles artístics per a tots els públics, com a resultat del treball 
realitzat per les companyies a la fàbrica; així Fabra i Coats ha acollit espectacles diversos de dansa, màgia i 
música, i, durant 15 dies, els treballs de la companyia de teatre Parking Shakespeare. 
En total, aquesta trentena d'esdeveniments i espectacles han dut a Fabra i Coats més de 30.000 persones 
durant l'any 2013. 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
25 
 
Institut de Cultura de Barcelona 
Memòria 2013 
2.2.- Centres d'exposicions 
2.2.1.- La Virreina Centre de la Imatge 
L'any 2013 l'espai del Palau de la Virreina dedicat a l'art contemporani a través de la imatge ha programat 
projectes molt diversos, amb la finalitat d’arribar a un ventall ampli de públic. Totes les exposicions han 
anat acompanyades d’activitats complementàries: conferències, debats, visites comentades, projeccions...  
A les sales de la planta noble, tot encetant la programació de l’any, s'ha pogut gaudir de les exposicions 
«Alberto García-Alix. Autoretrat» (una selecció d'autoretrats del reconegut fotògraf); «This is not a love 
song. Cruïlla de camins entre videocreació i música pop» (un recorregut per les relacions entre la música 
pop i el vídeo), i «A cop d’ull. Cultura visual fotogràfica recent a Barcelona», que ha mostrat el treball de 
més de 85 autors amb els quals es pretén recollir la producció fotogràfica que durant l’última dècada ha 
contribuït a construir la cultura visual de Barcelona. 
A les sales de Virreina Lab s'han mostrat propostes com l’exposició «Bye-Bye Kabul», amb fotografies de 
Guillermo Cervera, un dels fotoperiodistes més interessants del panorama emergent, i l'exposició «Carmen 
Amaya 1963», amb fotografies de Colita i Julio Ubiña, que van del reportatge al pur retrat i que van ser 
realitzades el darrer any de vida de la mítica bailaora. Aquesta exposició ha estat un dels projectes que 
s'han dut a terme per celebrar l’Any Carmen Amaya. 
Com a centre d'exposicions, La Virreina Centre de la Imatge ha participat en diverses iniciatives: ha estat 
patrocinador del «Circuit 2013. Fotografia documental Barcelona», en el marc del qual també ha presentat 
l’exposició «Un geni audaç. La revolució digital a Silicon Valley 1985-2000»; també ha participat en la 
coproducció i organització de la tercera edició del festival Ojo de Pez Photo Meeting Barcelona, un punt de 
trobada internacional de la fotografia documental, a l’entorn del tema "És la guerra". Així mateix, des de La 
Virreina Centre de la imatge s'ha organitzat, conjuntament amb la Fundació Foto Colectania, el cicle de 
conferències «Moments fascinants de la fotografia: una història en imatges», així com la segona edició de 
«Focus On», organitzat conjuntament amb el Centre de Fotografia Documental que amb el títol 
"Battlefield" s’ha endinsat en el terreny de la fotografia de conflicte. 
A més a més, s'ha celebrat la primera edició del cicle de conferències «Reflexions a l’entorn de la imatge», 
amb la finalitat d’obrir un espai de trobada i discussió sobre l’univers de la imatge i la seva vinculació amb 
disciplines tan diverses com la fotografia, el cinema o el disseny.  
El pati del Palau de la Virreina també ha servit d’escenari expositiu, amb la instal·lació «A la recerca d’una 
mare», de l’artista danesa Mille Kalsmose, un projecte que girava al voltant de la relació ideal entre mare i 
filla. 
 
 
2.2.2.- La Capella 
Ja fa alguns anys que la programació d’activitats de La Capella, situada en el conjunt arquitectònic de l'antic 
Hospital de la Santa Creu, es centra en el programa «BCN Producció» com a eix principal.  
«BCN Producció» té l’objectiu d’incentivar la producció en l’àmbit de l’art contemporani i la participació 
d’artistes i professionals del sector, a través d’una convocatòria oberta i una selecció de projectes efectuada 
per jurats independents. Amb aquesta iniciativa, La Capella ofereix suport a les necessitats econòmiques i 
26 
 
Institut de Cultura de Barcelona 
Memòria 2013 
de producció de la comunitat artística de Barcelona i la seva àrea d’influència, amb l’objectiu d’acostar a 
tots els públics les línies discursives de l’art actual.  
Aquest any s’han mantingut les mateixes categories que en l’edició anterior, de tal manera que la 
convocatòria ha propiciat que s'hagin produït 10 nous projectes. Amb aquests, han estat un total de 56 
noves produccions les que s'han realitzat d'ençà que l'any 2006 es va posar en marxa el programa «BCN 
Producció». 
Així mateix, l’exposició comissarial «La condició Narrativa», corresponent a BCN Producció’12, ha servit per 
representar Barcelona com a ciutat convidada al festival Art Souterrain, organitzat a Montreal a finals de 
febrer i començaments de març. Aquesta participació a Art Souterrain ha permès a la comissària de la 
mostra, Alexandra Laudo, i a la gran majoria d’artistes representats, viatjar a Montreal i, a banda de mostrar 
el seu treball, tenir una visió de primera mà del context artístic del Quebec. 
A més de les exposicions i activitats relacionades amb «BCN Producció» també s'ha presentat l’exposició 
«Síndrome Context, maneres i estructura. Formes de producció artística a Estocolm ara», una aproximació a 
la capital sueca que ha permès oferir un recorregut a l'entorn de la producció artística que hi té lloc avui en 
dia. Entrevistes amb representants de varies institucions i plataformes artístiques oferien una imatge de 
context on destacava la col·laboració, el suport a la figura de l'artista i una clara consciència de lloc. D’altra 
banda, el treball de diversos artistes mostrava maneres de fer on el temps i la capacitat per a la producció 
ofereixen una varietat de tons i recursos, camuflatges i preguntes a l'entorn de la relació amb l'art, la 
política, l'economia i el sentit de les coses. 
 
 
2.2.3.- Fabra i Coats - Centre d'Art Contemporani de Barcelona 
El 2013 ha significat per Fabra i Coats - Centre d’Art Contemporani de Barcelona la seva consolidació com a 
equipament dedicat a les arts visuals, amb l’inici el mes de setembre de la segona temporada artística del 
centre. Durant els primers vuits mesos de l’any s’han programat dues exposicions, que han conclòs el 
període de posada en marxa del centre iniciat el setembre de 2012: «Peter Downsbrough The Book(s) 1968-
2013» i «Vogadors Architectural Rowers». La temporada 2013-2014, comissariada per David Armengol i 
Martí Manent, s’ha iniciat el mes de novembre amb la primera exposició del seu programa, «Pilvi Takala 
Slight Chance». David Armengol i Martí Manent han estat els guanyadors del concurs públic per dirigir el 
Centre d’Art Contemporani de Fabra i Coats la temporada 2013-2014. Ho faran amb el projecte «El text: 
principis i sortides», que constarà de cinc exposicions, a les que se sumaran grups de treball estables, 
publicacions i activitats paral·leles destinades a tots els públics i també a especialistes. 
«Peter Downsbrough The Book(s) 1968-2013» (del 23 de febrer al 19 de maig de 2013), comissariada per 
Moritz Küng, ha consistit en un extens repàs a l’obra de l’artista nord-americà en el moment de la publicació 
del seu llibre número 100. Al voltant de l'exposició s'han realitzat tres activitats complementàries i s'ha 
editat el llibre The Book(s)-Addendum. L'exposició ha rebut 2.082 visitants. Per la seva banda, «Vogadors 
Architectural Rowers» (del 28 de juny al 31 d’octubre de 2013), comissariada per Fèlix Arranz i Jordi Badia, 
presenta 9 obres arquitectòniques de 9 equips catalans que il·lustren una nova manera de concebre 
l’arquitectura i els seus materials. En paral·lel, s'han realitzat 6 visites guiades per a especialistes i 
professionals del sector. Ha rebut un total de 4.585 visitants. 
«Pilvi Takala Slight Chance» (del 15 de novembre de 2013 al 19 de gener de 2014), comissariada per 
Theodor Ringborg a Bonniers Konsthall d’ Estocolm, i ampliada i adaptada per al Centre d’Art a tall de 
pròleg dins el programa comissariat per Martí Manent i David Armengol, suposa la primera incursió textual 
27 
 
Institut de Cultura de Barcelona 
Memòria 2013 
del programa, a través d’una artista que treballa bàsicament amb imatges i temps. Es tracta d'una exposició 
individual, amb obres que reflecteixen una manera directa i intuïtiva d’abordar el treball artístic; una anàlisi 
d’arrel sociològica tractada des de la performance que l’artista, sempre a cavall de la ingenuïtat i la malícia, 
desenvolupa en l’espai públic per forçar situacions anòmales i alienes a les normes que regeixen el nostre 
ordre social, polític o econòmic. L’exposició ha estat visitada per 1.429 persones. 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
28 
 
Institut de Cultura de Barcelona 
Memòria 2013 
2.3.- Creadors en Residència 
Creadors en Residència als Instituts de Barcelona és un programa de l'ICUB i del Consorci d'Educació de 
Barcelona, ideat i realitzat en cooperació amb l'associació A Bao A Qu des del curs 2009-2010. Es tracta 
d'una iniciativa que posa en contacte l'art contemporani amb estudiants de secundària per generar noves 
formes i contextos de creació. L'objectiu d'aquest projecte és triple: propiciar que els alumnes descobreixin 
els processos propis de la creació contemporània a partir del contacte i el diàleg continuat amb un creador, 
i que reflexionin sobre l'art a partir de la seva pròpia experiència; promoure i generar situacions i contextos 
que estimulin la innovació i la creativitat artístiques; i afavorir que els instituts esdevinguin de manera 
activa espais per a la cultura, l'art i el pensament, lloc d'acollida de la creació i espai per a l'experimentació i 
la innovació artístiques. 
L'any 2013 ha finalitzat la IV edició (setembre 2012 - juny 2013), que ha comportat la realització de 8 
residències a instituts de secundària. Enguany ha estat la primera vegada que el projecte ha incorporat 
projectes-pilot en creació dramatúrgica i en dansa, que s'afegeixen als habituals projectes de l’àmbit de les 
arts visuals. En aquesta edició hi han participat 143 alumnes, 16 professors i 6 coordinadors. 
En aquesta edició s’han incorporat com a equips de coordinació la Sala Beckett/ Obrador Internacional de 
Dramatúrgia i, també, Graner-Mercat de les Flors. Igualment, s’ha tornat a comptar amb la cooperació dels 
equips educatius del MACBA i del MUHBA, que han cooperat en la realització i la presentació pública 
d’«Acció defensa passiva», l’obra resultant de la residència de Fernando Prats a l’Institut Menéndez y 
Pelayo. El procés de creació i l’obra resultant han estat exposats a la Capella de Santa Àgata. L’exposició ha 
estat visitada per 35.611 persones, 3.136 de les quals al llarg de la Nit dels Museus, on els alumnes 
participants en la residència s'han fet càrrec de les visites guiades per a les persones interessades en l’obra.  
Pel que fa a la V edició, iniciada el mes de setembre de 2013, cal destacar la incorporació del MNAC i de la 
Fundació Joan Miró, així com un increment d’instituts, fins arribar als 10, seleccionats a partir de la 
convocatòria pública en la qual han participat 14 instituts de la ciutat. Hi han participat 180 alumnes, 20 
professors i 9 coordinadors. 
En aquesta edició s’han incorporat, com a equips de coordinació, la Fundació Joan Miró de Barcelona – 
Colectivo Azotea; i l’equip educatiu del MNAC, i s'ha comptat amb la participació, entre d'altres, de la 
Biblioteca Francesc Candel, l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, l’arxiu de la Fundació Antoni Tàpies i l’espai de 
dansa La Poderosa. 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
29 
 
Institut de Cultura de Barcelona 
Memòria 2013 
2.4.- Consell de la Cultura de Barcelona 
Quatre anys després de la seva posada en marxa, l'any 2013 el Comitè Executiu del Consell de la Cultura de 
Barcelona -que exerceix les funcions executives del Consell- ha estat renovat en la seva composició. A partir 
del consens amb les associacions i amb els grups polítics que formen part del Ple, s’ha nomenat un nou 
Comitè Executiu, que conjuga la continuïtat amb la renovació, integrat per: Montserrat Vendrell 
(presidenta), Miquel Cabal, Antoni Casares, Xavier Cordomí, Daniel Giralt-Miracle, Sílvia Muñoz d’Imbert i 
Elena Subirà.  
D'entre les funcions que el Comitè té encomanades, cal destacar la proposta de modificació de les Bases 
dels Premis Ciutat de Barcelona, que ha significat un increment en la presència de les ciències, que pren 
forma en tres categories de premis: Ciències de la vida; Ciències experimentals i tecnologia; i, finalment, 
Assaig, ciències socials i humanitats. Així mateix, com cada any, el nou Comitè ha elaborat la proposta de 
composició dels Jurats dels Premis Ciutat de Barcelona 2013 en totes les seves modalitats. 
En relació a la convocatòria de subvencions de 2014, el Comitè Executiu també ha realitzat cinc sessions 
d’entrevistes (prèvies a la convocatòria) a projectes culturals de la ciutat. En aquesta ocasió, el Comitè s’ha 
centrat en 29 projectes que vinculen cultura i educació, espais de creació i projectes relacionats amb les 
ciències. 
En tercer lloc, el nou Comitè Executiu ha elaborat l’Informe Anual de la Cultura 2013, que s’afegeix als 
quatre Informes (2009, 2010, 2011 i 2012) presentats anteriorment.  
Durant el 2013 s’han creat dues noves comissions: la Comissió de Festivals i la Comissió d’Innovació i 
recerca. Igualment, ha tingut lloc la renovació de la Comissió de Patrimoni. 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
30 
 
Institut de Cultura de Barcelona 
Memòria 2013 
2.5.- Subvencions 
El suport de l'Institut de Cultura a les iniciatives culturals del sector privat s'ha vehiculat principalment a 
través de les diverses línies de subvencions. La política de subvencions és molt rellevant per al sector privat: 
l'any 2013, en la convocatòria d'ajuts per a iniciatives i activitats culturals, que és la que beneficia un major 
nombre d'entitats, han rebut ajut econòmic un total de 292 projectes, d'entre les més de 600 sol·licituds 
rebudes, per un import total de 3.755.897 euros. Els àmbits més beneficiats han estat les arts escèniques 
(teatre, dansa i altres manifestacions escèniques), que han rebut al voltant del 38% dels ajuts, i la música, 
amb més d'un 33%. Queden per darrere les iniciatives del sector audiovisual, amb un 10,6% i les arts visuals, 
amb gairebé un 9%. Com és habitual, la major part de les subvencions es destinen a les activitats de difusió 
cultural (festivals, mostres, cicles i cartellera), és a dir, a promoure les condicions que faciliten l'accés dels 
ciutadans a la cultura. D'altra banda, els darrers anys s'està observant una tendència creixent envers els 
projectes d'espais de creació privats, així com en els projectes relacionats amb l'educació artística. 
Al marge d'aquesta convocatòria destinada a la realització d'activitats, l'any 2013 l'ICUB ha continuat 
avançant en la política de suport als espais privats pel que fa a inversions en obres i equipament, per mitjà 
de diverses convocatòries. Així, per segon any s'ha obert la convocatòria de subvencions destinada a la 
rehabilitació d'ateneus, que enguany ha beneficiat cinc ateneus que s'han repartit més d'1,7 milions 
d'euros. Pel que fa al suport als espais de creació i a les sales de música en viu, una convocatòria que ja 
compta amb 6 anys de recorregut, aquest any 2013 s'hi han destinat 400.000 euros, amb els quals s'ha 
beneficiat 9 espais. En tercer lloc, i donant compliment a la mesura de govern de suport al Comerç Cultural 
de Proximitat, s'ha obert per primera vegada una línia d'ajuts destinada a la modernització de llibreries 
obertes a la ciutat de Barcelona, a través de la qual s'han repartit uns 86.000 euros entre 16 establiments. I 
per últim, aquest any ha estat també el primer en què s'ha convocat una línia d'ajuts destinada a inversions 
en noves tecnologies de la informació i la comunicació, que ha permès donar suport a una cinquantena 
d'entitats dedicades a la innovació social i cultural amb un fons de 300.000 euros. 
A banda del sistema de subvencions, l'ICUB col·labora també amb el sector privat i associatiu amb altres 
instruments, com és el cas dels convenis de col·laboració amb aquelles entitats que poden rebre el suport 
de l'ICUB al marge de la convocatòria de pública concurrència. Es tracta en general d'entitats sectorials 
representatives, sovint del món de la cultura popular i tradicional (federacions, coordinadores), així com la 
xarxa de Fàbriques de Creació de gestió privada: Hangar, Nau Ivanow, La Escocesa o La Seca, entre d'altres. 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
31 
 
Institut de Cultura de Barcelona 
Memòria 2013 
2.6.- Premis Ciutat de Barcelona 
L'Ajuntament de Barcelona convoca cada any els Premis Ciutat de Barcelona amb l'objectiu de reconèixer la 
creació, la investigació i la producció de qualitat realitzada a Barcelona per creadors o col·lectius que hi 
treballen o per institucions i organitzacions barcelonines que promouen o produeixen creacions o 
investigacions. Les obres guardonades han de contribuir al desenvolupament del fet cultural i han d'estar 
integrades en el teixit cultural en el qual participen els creadors, les associacions, les institucions públiques i 
les indústries culturals. Els guardonats de l'any 2013 han estat els següents: 
TEATRE: Clara Segura, per la versatilitat, la força escènica i la capacitat de connectar amb el públic en les 
seves interpretacions als espectacles Incendis, 28 i mig i La Rosa Tatuada.  
El jurat atorga una menció especial a l’espectacle Tragèdies Romanes de la companyia holandesa 
Toneelgroep Amsterdam, una proposta escènica inspiradora i impactant, la presència de la qual ajuda a 
mantenir Barcelona en el circuit internacional.  
 
DANSA: Roberto Oliván, per A place to bury strangers, un espectacle vital i poètic que transmet energia i 
plaer per la dansa. Aquest treball és fruit de la seva feina polièdrica com a ballarí de trajectòria 
internacional, intèrpret, creador i dinamitzador en especial del projecte Deltebre Dansa. 
 
CIRC: Leandre, pallasso rodamón, per l’imaginari poètic i la capacitat de sorpresa desplegats a Rien à dire, 
espectacle amb portes d’entrada a realitats múltiples.  
 
ARTS VISUALS: Eulàlia Grau, per l’exposició «Mai no he pintat àngels daurats», qui des de finals de la 
dictadura, treballa amb imatges extretes dels mitjans de comunicació impresos, i manté la seva vigència en 
la recerca de llenguatges artístics. A la vegada, cal destacar el seu compromís en una època de canvis i crisis 
que presenta uns paral·lelismes amb el present.  
El jurat vol estimular també amb aquest reconeixement la responsabilitat d’institucions públiques com el 
MACBA per investigar, analitzar, difondre i presentar, episodis de l'última modernitat artística i del moment 
actual. El jurat vol fer una menció especial a l’exposició «This is not a love song», presentada a la Virreina 
Centre de la Imatge, per explorar les relacions entre la música pop i les arts visuals. 
 
AUDIOVISUALS: a la productora Andergraun Films per l’obra Història de la meva mort, d’Albert Serra, per 
haver sabut reunir un equip de professionals que han aportat el més alt nivell creatiu i que són: Vicenç 
Altaió, actor, Jimmy Gimferrer, direcció de fotografia, Sebastian Vogler, direcció artística, Rosa Tharrats i 
Lourdes Pérez, vestuari, i Mariona Trias i Lluís Soriano, maquillatge i perruqueria.  
 
MÚSICA: Associació de Sales de Concerts de Catalunya, per la programació del Curtcircuit, una iniciativa que 
ha sabut combinar artistes consagrats amb artistes emergents, reivindicant el paper de les sales com a 
motor de la música en viu. Així mateix el jurat vol destacar l’aportació d’aquesta associació en la defensa del 
sector musical. 
 
CULTURA POPULAR I TRADICIONAL: Esbart Ciutat Comtal, per la producció de l’espectacle Eulàlia, visió 
actualitzada del drama d’origen, que reuneix el treball interdisciplinari de música, dansa i teatre populars 
32 
 
Institut de Cultura de Barcelona 
Memòria 2013 
d’arrel tradicional, aportant al poble de Barcelona un sentiment identitari del qual ens podem sentir 
orgullosos.  
 
TRADUCCIÓ EN LLENGUA CATALANA: Jordi Martín Lloret, per haver traslladat amb encert al català el món 
oníric i poètic de l’obra original i haver trobat solucions imaginatives i pertinents als trets principals de la 
prosa de Boris Vian: la comicitat, els jocs de paraules, els anglicismes i una certa extemporaneïtat. 
 
LITERATURA EN LLENGUA CATALANA: Joan Carreras, per Cafè Barcelona, una novel·la sobre identitats i 
desarrelament en l’Europa d’avui.  
 
LITERATURA EN LLENGUA CASTELLANA: Álvaro Enrigue, per la novel·la Muerte súbita, per la seva ambició 
literària en la reconstrucció d’un període tan complex com la Contrareforma des de l’humor, la subtilesa de 
significacions i la visió global de la cultura. A partir d’un partit de tennis entre Quevedo i Caravaggio, 
il·lumina el present des del passat. 
 
MITJANS DE COMUNICACIÓ: Javier Pérez Andújar, per la sèrie de cròniques publicades al diari El País, que 
aporten una mirada crítica de la ciutat. Els seus relats, d’un alt valor literari, trenquen els límits 
administratius de Barcelona i fan visible, a través de les persones, una realitat social poc present en els 
mitjans.  
 
AGUSTÍ DURAN I SANPERE D’HISTÒRIA DE BARCELONA: al llibre La ciutat de les joguines. Barcelona 1840-1918 
de Pere Capellà Simó, que constitueix una aportació nova i original que complementa la història de la 
Barcelona industrial. Aquesta obra és fruit d’un aprofundit treball de recerca, sempre ben contextualitzat en 
el marc europeu, i obert a altres disciplines.  
Alhora, el jurat vol fer una menció especial al llibre fruit de l’exposició «Indianes 1736-1847. Els orígens de 
la Barcelona Industrial» per la seva contribució a la recuperació del patrimoni industrial de Barcelona. 
 
DISSENY: Curro Claret, pel disseny de les peces presentades a l’exposició «Un dilema, l’art contemporani i la 
inversió en la incertesa» com a resultat de la col·laboració continuada amb la Fundació Arrels. Un projecte 
cultural que incideix d’una manera exemplar en la relació entre el dissenyador i un col·lectiu desafavorit de 
la ciutat.  
 
ARQUITECTURA I URBANISME: Born CC, projecte coral sota la direcció d’Enric Sòria com a redactor del 
projecte arquitectònic, BOPBA Arquitectura, SL, com a responsable de la museografia i l’interiorisme, i 
VORA pels espais exteriors que envolten el Born CC, pel que significa la recuperació d’aquest espai per la 
renovació d’una àrea urbana, i especialment l’encert de l’espai públic que el travessa i l’envolta per tal de 
construir ciutat.  
 
CIÈNCIES DE LA VIDA: Dr. William M. Keyes, per la seva aportació en la qual es descobreix per primera 
vegada que l’envelliment cel·lular (senescència) que normalment regula processos d’envelliment i càncer, 
té un paper primordial en el desenvolupament embrionari. La senescència en càncer no és per tant un 
procés aberrant sinó que recapitula un mecanisme natural crucial en el desenvolupament.  
33 
 
Institut de Cultura de Barcelona 
Memòria 2013 
Menció especial al Dr. Tomàs Marquès-Bonet, per la seva aportació científica en el coneixement de la 
diversitat genètica dels simis.  
 
ASSAIG, CIÈNCIES SOCIALS I HUMANITATS: Enric Iborra, pel llibre Un son Profund. Dietari d’un curs de la 
literatura universal. El llibre és un assaig original a partir de l’experiència educativa d’iniciació a la lectura 
dels clàssics de la literatura universal. Enric Iborra reïx a tractar aspectes de l’obra dels grans escriptors 
d’una manera àgil i atractiva, tant per a adults com per a joves. Transmet passió, combina un gran 
coneixement de la literatura amb la capacitat de generar entusiasme i interès, i convida, especialment els 
joves, a iniciar-se en el plaer de la lectura. 
 
CIÈNCIES EXPERIMENTALS I TECNOLOGIA: grup Gaia de la Universitat de Barcelona (IEEC-ICCUB) liderat pel Dr. 
Jordi Torra i la Dra. Carme Jordi, per la seva contribució des del principi, al concepte i disseny de la missió 
GAIA, el satèl·lit de la qual ha estat enlairat amb èxit el 19 de desembre de 2013, que ha de realitzar un 
mapa 3D de la Via Làctia. Aquest treball ha suposat importants contribucions al desenvolupament del 
mòdul de simulacions, al processament i gestió de les dades del satèl·lit i al tractament de les dades 
fotomètriques.  
 
EDUCACIÓ: Institut Quatre Cantons, pel projecte pedagògic de “treball globalitzat”, consolidat durant l’any 
2013, que permet aplicar el currículum de forma integrada i amb una organització innovadora del centre. Es 
destaca també la vinculació regular i pedagògicament efectiva amb entitats de l’entorn. 
 
GASTRONOMIA: Albert Adrià, per la seva creativitat i el seu afany obsessiu per l’excel·lència. Per 
l’extraordinària energia vital que l’ha portat a engegar nous models gastronòmics al costat del seu germà 
Ferran i els germans Iglesias. Volem fer també menció de la seva modèlica preocupació social.  
 
PROJECCIÓ INTERNACIONAL DE LA CIUTAT DE BARCELONA: Jaume Cabré, per l’extraordinari impacte 
internacional de la seva novel·la Jo Confesso, i, més concretament, per les traduccions al francès, 
neerlandès i polonès publicades el 2013, amb les quals ha obtingut un gran èxit de vendes i el 
reconeixement de la crítica, que n’ha elogiat de manera unànime l’ambició i la dimensió europea. 
 
L'acte de lliurament dels premis s'ha celebrat l'11 de febrer, vigília de Santa Eulàlia, al Saló de Cent de 
l'Ajuntament, en un acte conduït pel periodista Xavier Grasset que ha comptat amb les interpretacions de 
Sílvia Pérez Cruz i Mario Mas. 
 
 
 
 
 
 
34 
 
Institut de Cultura de Barcelona 
Memòria 2013 
2.7.- Barcelona-Catalunya Film Commission 
La Barcelona-Catalunya Film Commission és un servei públic, fruit d'un conveni signat entre l'Ajuntament i 
la Generalitat de Catalunya, que treballa per facilitar la realització de projectes audiovisuals a Barcelona i a 
la resta del país, ja sigui a l'hora de trobar localitzacions, de sol·licitar permisos o d'entrar en contacte amb 
professionals del món de l'audiovisual. 
La Barcelona-Catalunya Film Commission ha atès directament al llarg del 2013 un total de 708 produccions 
audiovisuals, de les quals 666 han filmat a Barcelona en aquest període, mentre que 27 han contactat amb 
el servei per sol·licitar ajut amb alguna gestió relacionada amb els rodatges o bé per realitzar consultes 
sobre projectes que es desenvoluparan el 2014. Les 15 produccions restants ateses finalment no han filmat 
degut a la cancel·lació del rodatges per part de la productora. 
Cal destacar que la Barcelona-Catalunya Film Commission ha augmentat un 17,4% la seva activitat respecte 
al mateix període de l’any anterior (603 produccions l’any 2012). També és important assenyalar que el 
96,2% de les produccions ateses són de caire cultural. 
A més de la gestió de permisos de rodatge a Barcelona, l’activitat de la Barcelona-Catalunya Film 
Commission s’ha centrat en la promoció de la ciutat i de la resta de localitats adherides, com a referent 
europeu pel que fa a la filmació de pel·lícules. 
Finalment, cal tenir en compte que durant l'any 2013, el total de filmacions registrades per la Barcelona-
Catalunya Film Commission, a través dels diferents departaments municipals gestors de permisos, ha 
arribat fins a un total de 2.494 produccions filmades a Barcelona el 2013. 
Durant l'any 2013, la xarxa d’oficines repartides per tot el territori català ha assolit la xifra de 172 municipis 
adherits, quatre membres més que el 2012. 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
35 
 
Institut de Cultura de Barcelona 
Memòria 2013 
 2.8.- Ciutat de Festivals 
El mes de juny s'ha presentat una Mesura de Govern relativa al projecte «Barcelona, Ciutat de Festivals». A 
través d'aquesta iniciativa, l'ICUB pretén donar un impuls al sector dels festivals de la ciutat, un dels 
aspectes en què la vida cultural de Barcelona destaca més. 
Al llarg de l'any, es poden comptabilitzar a Barcelona al voltant d'uns 150 festivals, que acaben contribuint a 
la configuració de la seva vitalitat cultural. En alguns casos Barcelona acull festivals que han assolit un nivell 
de referència a nivell internacional; en d’altres, la ciutat acull iniciatives que, tot i anar dirigides a públics 
més minoritaris, representen mostres de la creativitat més emergent i singular. Però tots junts articulen una 
graella cultural de gran qualitat, que complementa l’activitat regular que realitzen els grans equipaments 
culturals.  
És en part gràcies a aquest fenomen que Barcelona és reconeguda arreu com una ciutat de creativitat, 
coneixement i innovació. Hi tenen lloc fins una vintena de festivals de cinema de tots els tipus; any rere any, 
els escenaris barcelonins acullen festivals de músiques de diverses tendències amb una enorme projecció; la 
ciutat també acull un dels festivals d’arts escèniques de referència a Europa, el Grec, a més de nombroses 
mostres de festes participatives al carrer. I aquesta vitalitat es tradueix en la constant aparició de noves 
iniciatives, nous festivals que van omplint el panorama cultural de la ciutat. De fet, la programació cultural a 
través de festivals és un fet propi i singular dels nostres temps, una manera pròpia d’entendre el fet cultural 
que ha anat evolucionant durant els darrers anys. Actualment es fa difícil comprendre la producció cultural 
deslligada de la pròpia existència dels festivals, que constitueixen per ells mateixos l’estat de la innovació i 
la creativitat de l’escena cultural. 
 A través d'aquesta Mesura de Govern, doncs, s'ha volgut afavorir la consolidació i el posicionament 
internacional de Barcelona com a ciutat de festivals, tot funcionant com un instrument estratègic per a la 
promoció del sector. Així mateix, es vol facilitar l’organització i la celebració de festivals culturals a 
Barcelona, impulsar la captació, el desenvolupament i la consolidació de nous festivals i iniciatives i 
cohesionar el sector i els seus actors clau, tant públics com privats. 
Per assolir aquests objectius, l'any 2013 s'ha començat a treballar a tres nivells: un primer nivell centrat en 
la definició estratègica dels passos futurs a fer; un segon nivell que es refereix a la promoció i la 
comunicació dels festivals, i un tercer nivell centrat en la coordinació operativa, que pugui facilitar 
l’organització i la celebració de festivals.  
Amb aquestes finalitats, el plenari del Consell de Cultura ha aprovat la creació d'una Comissió de Festivals, 
que actuarà durant els propers mesos com a òrgan rector del programa. 
 
 
 
 
 
 
 
 
36 
 
Institut de Cultura de Barcelona 
Memòria 2013 
3.- Direcció Barcelona Capital 
3.1.- Grec Festival de Barcelona 
El Grec Festival de Barcelona ha arribat aquest any 2013 a la seva 37a edició, i ho ha fet renovant l'aposta 
per arribar al màxim número d'espectadors i consolidar-se com el gran festival d'estiu de Barcelona. I res 
millor per aconseguir-ho que començar el festival amb una gran festa d'obertura per convidar tots els 
ciutadans a gaudir de l'estiu i de la cultura. El diumenge 30 de juny un concert dels Catarres i Lax'n'Busto i la 
celebració dels 40 anys de Comediants han donat la benvinguda al Grec 2013, en un espectacle que ha 
aplegat unes 20.000 persones a l'avinguda de Maria Cristina. Així mateix, una sessió de cinema-concert al 
Castell de Montjuïc convidava a veure la pel·lícula Blancaneu amb la interpretació de la seva banda sonora 
en viu.  
Entre l'1 i el 31 de juliol, el Grec ha ofert un total de 66 espectacles de teatre, dansa, música i circ, així com 
un grapat d'activitats paral·leles adreçades tant a professionals com al públic general, que han reunit uns 
66.000 espectadors. 
Com va sent habitual els darrers anys, s'ha volgut donar al circ un protagonisme especial dins la 
programació del festival. Enguany, l'espectacle inaugural del Grec ha anat a càrrec de la companyia 
australiana de circ Circa, i a través de la programació de diversos espectacles, s'ha volgut potenciar el paper 
del Grec com a catalitzador de les propostes més contemporànies. 
Com és habitual, però, el gruix de la programació s'ha centrat en el teatre, la dansa i la música. Al costat 
d'un bon grapat de noms consagrats, com els de Mario Gas, Carme Portaceli o Josep Maria Pou, en teatre, i 
Sol Picó o Àngels Margarit en dansa, el Grec ha apostat fort pels nous creadors: així, ha coproduït les obres 
guanyadores dels Premis Quim Masó i l'Adrià Gual de l'Institut del Teatre, i de la col·laboració amb tres 
escoles de teatre europees n'ha sorgit l'espectacle Utopies. Aquest compromís també es posa de manifest 
amb la programació de companyies joves i, molt especialment, amb el projecte «Apadrina un artista», 
engegat al costat de la Nau Ivanow i l'Antic Teatre. 
Així mateix, el Grec s'ha obert als nous formats i a les propostes més experimentals en el camp de les arts 
escèniques: hem pogut assistir a Cal·ligrames en moviment, un itinerari en autobús pels diferents espais de 
creació de la ciutat; La naturalesa i el seu tremolor, un itinerari a càrrec de Tomàs Aragay i Idoia Zabaleta 
per redescobrir l'entorn de Montjuïc; o Subterrànies, sobreviure entre bombes, un innovador espectacle que 
s'ha presentat al Refugi 307 del Poble Sec. D'una de les constants d'aquest Grec, la col·laboració amb espais 
culturals de la ciutat, també n'ha sorgit una nova proposta conjunta amb el CCCB, que vol contribuir a 
establir una nova relació entre espectacle i espectador. En aquest mateix sentit, cal destacar l'increment 
d'activitats paral·leles i pedagògiques: «Explica Dansa», «Taller d'espectadors», «Apadrina un artista», 
«Mestres i còmplices» i «Converses a les Biblioteques» són algunes d'aquestes activitats que persegueixen 
acostar l'espectador als processos creatius. 
La programació musical ha estat, com sempre, un dels aspectes que més atracció han generat. Aquest any 
hem pogut gaudir del retorn als escenaris dels mallorquins Ja t'ho diré, i de les actuacions, entre d'altres, 
del cantaor Diego "El Cigala", de Lloll Bertran amb la Banda Municipal de Barcelona, Concha Buika o 
Blaumut. El teatre Romea ha acollit una proposta innovadora, el cicle «Off the Record», on autors com 
David Carabén o Amparo Sánchez han ofert versions inaudites dels seus repertoris. 
La vocació de gran festival d'estiu del Grec s'ha posat de manifest, a més, amb la programació de diversos 
espectacles internacionals (un total de 23) de circ, teatre, dansa i música. D'aquests, el Grec n'ha coproduït 
10. D'altra banda, tot i mantenir el seu centre neuràlgic a la muntanya de Montjuïc, el festival es continua 
estenent per tot Barcelona i enguany ha programat activitats en una quinzena d'espais de la ciutat. 
37 
 
Institut de Cultura de Barcelona 
Memòria 2013 
Una de les principals novetats de l'edició d'enguany ha estat el MiniGrec, una aposta per apropar el festival 
al públic familiar. A partir de la col·laboració amb Únics Produccions i Teatre Obligatori, s'han programat 13 
propostes de teatre, música, dansa i titelles a diverses sales de teatre barcelonines. 
A banda de la programació d'espectacles, el Grec també s'ha volgut posicionar com a espai de trobada per a 
professionals, seguint la línia de molts festivals internacionals, que programen jornades de treball en 
paral·lel als espectacles. En aquest sentit, el hub del Grec ha acollit l'«International Performing Arts 
Meeting», organitzat en col·laboració amb dos espais de referència en l'àmbit de la dansa i les arts del 
moviment, el Mercat de les Flors i el Graner; altres trobades professionals han estat el «Barcelona 
International Dance Exchange»; una trobada de programadors de teatre infantil i juvenil, i el Congrés anual 
de l'IFTR -la International Federation for Theatre Research-, organitzat per l'Institut del Teatre com a part 
dels actes de celebració del seu centenari. En aquesta línia, el Grec també ha acollit, un any més, l'Obrador 
Internacional d'Estiu de la Sala Beckett. 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
38 
 
Institut de Cultura de Barcelona 
Memòria 2013 
3.2.- Projecció Internacional i Cooperació Cultural 
Enfortir la projecció internacional de la cultura de la ciutat és una de les prioritats estratègiques de l’Institut 
de Cultura de Barcelona. Avui en dia és fonamental desenvolupar una política cultural que tingui en compte 
la seva dimensió internacional: les polítiques culturals han de promoure la projecció exterior, l’atracció de 
talent i creativitat d’arreu, la participació en els circuits i xarxes internacionals d’art i cultura, i ser presents 
en el debat internacional al voltant de la cultura. 
L’any 2013 l’Ajuntament de Barcelona, conjuntament amb l’Institut Ramon Llull, ha organitzat els actes de 
Barcelona com a ciutat convidada del Saló del Llibre de París, un dels salons més prestigiosos d'Europa, i 
principal porta d’entrada a la francofonia. Aquest emblemàtic projecte s'ha afegit al suport per a participar 
en diversos festivals, com Art Sourterrain, a Montreal, on alguns artistes visuals de la ciutat han presentat 
les seves produccions, el Bim Huis d’Amsterdam, que ha dedicat una nit de Jazz a Barcelona, i l'Ulsan 
Festival i el PAMS de Seul, tots dos a Corea del Sud, que han acollit mostres de l’escena musical de la ciutat. 
Igualment, i a través de la intervenció de l’Institut, el festival Docs Barcelona ha dut una mostra 
d’audiovisuals fets a Barcelona al Festival de Cinema de Medellín, i diversos grups de teatre i arts de carrer 
han participat al Festival Santiago a Mil de Santiago de Xile. 
L’acció internacional de l’Institut s'ha centrat també en atraure a la ciutat el talent i la creativitat 
internacionals. L’any 2013, i en motiu de l’inici del Tricentenari a Barcelona, Viena ha estat la ciutat 
convidada de les Festes de la Mercè. El programa desenvolupat ha permès portar a Barcelona mostres del 
circ, la dansa contemporània i la creativitat TIC de la capital austríaca. Igualment Barcelona ha signat un 
conveni de cooperació cultural amb la ciutat de Budapest, per tal de posar de manifest l’amistat de la 
cultura catalana amb la cultura hongaresa. La dimensió mediterrània de la nostra cultura també ha estat 
atesa, i amb el suport de l’Institut un grup de programadors i directors de festivals d’Algèria han visitat 
Barcelona durant alguns dies. 
La projecció de Barcelona com a capital de la cultura catalana s'ha reforçat el 2013 amb la signatura d’un 
conveni de cooperació cultural amb la ciutat de l’Alguer. La signatura del conveni ha coincidit amb la 
inauguració del Passeig Barcelona a l’Alguer i l’intercanvi entre l’Escola Municipal de Música de Sant Andreu 
i l’Institut Musical Giuseppe Verdi de l´Alguer. 
A més, la presència de representants del sector cultural de la nostra ciutat en xarxes i circuits internacionals 
també ha estat objecte de l’acció duta a terme durant l’any 2013. Dos espais de creació de la ciutat, l’Antic 
Teatre i la Nau Ivanow, han acollit diverses jornades de l’Assemblea de Trans Europe Halles, una xarxa de 
teatre europea; l’Antic Teatre, a més, ha continuat desenvolupant els seus programes d'intercanvis CAVA i 
B2B per promoure la presència d’artistes barcelonins en aquests intercanvis; per la seva banda, El meu 
Primer Festival, dedicat al cinema infantil, ha acollit l’artista Maya Yonesho en el projecte «Filming 
Barcelona». Finalment, el Festival Grec i el Mercat de les Flors han rebut el suport del programa de 
Relacions Internacionals per organitzar una nova edició de l’IPAM, la Trobada internacional de teatre i 
dansa organitzada el mes de juliol a la nostra ciutat. 
Per últim, i en un pla més institucional, durant l’any 2013 Barcelona ha assumit una de les vice-presidències 
de la Comissió de Cultura de la xarxa mundial Ciutats i Governs Locals Units (CGLU). La redacció d’una nova 
Agenda 21 de la Cultura i reforçar el mandat cultural dels programes de Nacions Unides i de la Unesco són 
els objectius que Barcelona s’ha fixat en aquesta nova etapa a la Comissió de Cultura de CGLU, d’acord amb 
els seus socis de Lilla, Montreal, Buenos Aires, Milà i Angers, amb qui comparteix aquestes responsabilitats. 
 
 
39 
 
Institut de Cultura de Barcelona 
Memòria 2013 
3.3.- Servei de Cultura Popular 
L'any 2013 ha estat un any de desplegament dels diversos programes que s'impulsen des del Servei de 
Cultura Popular de l'ICUB: la Xarxa de Cases de la Festa, el suport directe a les activitats i a les entitats i 
associacions de cultura popular, la formació de festers, el programa d’intercanvis nacionals i internacionals, 
la promoció exterior i la participació en grans esdeveniments, els convenis amb entitats i les subvencions a 
activitats, la cooperació i coordinació amb el Museu Etnològic, el programa de promoció de la música de 
cobla, i el premi de Cultura Popular i Tradicional dins dels Premis Ciutat de Barcelona. 
Una de les tasques que té encomanades el Servei de Cultura Popular és el foment de la creació i la 
divulgació d’espectacles d’arrel tradicional. I en aquest sentit cal destacar la Festa Catalana, que al llarg de 
14 dissabtes ha programat a l'avinguda de la Catedral una mostra d’actuacions amb castellers, esbarts, 
gegants, bastoners i altres entremesos, amb un seguiment de públic preferentment turístic superior a les 
1.500 persones. A més, s'ha arribat a un acord amb el Mercat de les Flors per representar, durant la 
temporada 2013-2014, un espectacle de cobla i dansa. 
Pel que fa a l'impuls del protocol de col·laboració amb les entitats de cultura popular i tradicional, al llarg de 
l'any s'ha treballat amb la Coordinadora de Colles Castelleres de la Ciutat de Barcelona en el calendari anual 
d’actuacions dels castellers; a més s'han signat diversos convenis de col·laboració: amb la Federació 
Catalana de Puntaires per a l’organització de la trobada nacional de puntaires que ha tingut lloc el mes de 
maig; amb la Coordinadora de Gegants i Bestiari de Ciutat Vella per la gestió i activitats de La Casa dels 
Entremesos; amb l’associació TRAM per al cicle de concerts del Tradicionàrius; amb la Federació Catalana 
d’Entitats Sardanistes per a l'organització de ballades de sardanes; amb la Federació dels Tres Tombs de 
Sant Antoni per la celebració d’aquesta festivitat a Barcelona, i amb els Castellers de la Sagrada Família per 
la seva actuació al Festival Sfinks, a Bèlgica. 
El Servei de Cultura Popular també ha col·laborat en el cicle de Sant Antoni, format per la festa dels Tres 
Tombs de Barcelona, els Tres Tombs de Sant Andreu i els Foguerons de Gràcia. Igualment, i amb motiu de la 
festa de Sant Joan, s'ha organitzat conjuntament amb Òmnium Cultural la rebuda de la Flama del Canigó a 
la Plaça Sant Jaume i el programa de totes les revetlles i fogueres que es fan a la ciutat. 
D'altra banda, i per tal de donar compliment al mandat de potenciar els programes formatius en cultura 
popular, s’ha dut a terme la Jornada Tècnica «Diables i Foc», al Centre Cultural Can Fabra, amb l’assistència 
de més de 200 participants, que han seguit les ponències presentades pels propis integrants de les colles i 
tècnics municipals. Així mateix, i amb la finalitat de potenciar el treball en xarxa dels equipaments de la 
ciutat que promouen la cultura popular i tradicional, s’ha iniciat el programa d’activitats pedagògiques a les 
Cases de la Festa, que ha consistit en la realització de tallers de gegants, sardanes, cobla, diables i castellers. 
En total s'han organitzat 28 tallers, en què han participat 837 nens i nenes de 18 escoles diferents. 
La presència de Barcelona com a capital de Catalunya s'ha reforçat amb diverses iniciatives: s'ha posat en 
marxa l’activitat d’intercanvi de seguicis festius, amb una primera experiència molt reeixida amb la ciutat de 
Reus. Tot els elements que formen part del seguici festiu de Reus han actuat a Barcelona en el marc de les 
Festes de Santa Eulàlia, després d’haver estat exposats dues setmanes al Palau de la Virreina. Més tard, els 
components del seguici festiu de Barcelona han actuat a Reus en el marc de les Festes de Sant Pere i han 
estat exposats igualment al Palau Bofarull de la capital del Baix Camp. En aquest mateix àmbit, el programa 
d’exposicions divulgatives gestionat conjuntament amb el Museu Etnològic ha dut diverses exposicions a 47 
poblacions dels Països Catalans, recollint un total de 62.380 visitants. Finalment, cal remarcar que 
l’Ajuntament de Barcelona, a través de la Direcció de Barcelona Capital de l'Institut de Cultura, ha estat 
present amb un estand propi a la Fira d‘espectacles d’arrel tradicional Mediterrània de Manresa. Aquesta 
presència ha estat molt ben rebuda i fins i tot diferents grups de Barcelona l’han aprofitat com a seu durant 
els dies de la Fira. 
40 
 
Institut de Cultura de Barcelona 
Memòria 2013 
Pel que fa a la promoció exterior de la cultura popular i tradicional catalana, un altre fet destacable ha estat 
la col·laboració en la rebuda que les colles de cultura popular de Sants han fet a les colles de Basurto 
(Biscaia), que han omplert la Fira d’entitats de Sants amb els gegants de l’Ajuntament de Bilbao i dos grups 
de dantzaris. En l'àmbit internacional és important destacar que la Rette de Cultura Populare de Italia i la 
Xarxa Arianna, que promou la cultura popular en l'àmbit de la Mediterrània, han impulsat un programa 
d’intercanvis que aquest any 2013 s'ha concretat en una col·laboració en el marc de les Festes de Gràcia. 
En un altre ordre de coses, aquest any 2013 s'ha finalitzat l’estudi sobre l’impacte del moviment festiu a la 
ciutat de Barcelona, realitzat per l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català; aquest estudi ha aportat un 
conjunt de noves conclusions que ajuden a comprendre millor la dimensió, la composició i el funcionament 
d’aquest sector a la ciutat de Barcelona. 
Per últim, és convenient fer constar que en la convocatòria de subvencions, en la línia específica de 
projectes de cultura popular, s'han rebut 62 sol·licituds d'ajut, de les quals se n'han concedit 37 per un 
import total de 139.200 euros. 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
41 
 
Institut de Cultura de Barcelona 
Memòria 2013 
3.4.- Medalles al Mèrit Cultural i Artístic 
A banda dels Premis Ciutat de Barcelona, una altra forma de reconeixement per part de la ciutat de la tasca 
desenvolupada des dels diversos sectors culturals, artístics i científics són les Medalles al Mèrit. 
L'any 2013 s'han lliurat tres Medalles d'Or al Mèrit Cultural i dues més al Mèrit Científic. La primera medalla 
al Mèrit Cultural ha reconegut la tasca desenvolupada pel Cercle Artístic de Sant Lluc. El Cercle és una 
institució artística centenària, per la qual han passat artistes de la talla dels germans Llimona, Antoni Gaudí, 
Dionís Baixeras, Joaquim Torres-Garcia, Joan Miró, Sebastià Gasch o Oriol Bohigas, i que al llarg de la seva 
història, i en especial sota la dictadura franquista, va esdevenir un dels espais fonamentals de la resistència i 
la recuperació de la cultura catalana, emparant les activitats de l'Agrupació Dramàtica de Barcelona o la 
Coral Sant Jordi i acollint les primeres actuacions dels Setze Jutges o els Joglars. 
Una altra medalla ha estat lliurada a títol pòstum a Martí Gasull, mort accidentalment a l'Himàlaia el 
setembre de 2012. Gasull fou un incansable activista a favor de la llengua i la cultura catalanes, fundador 
entre d'altres del col·lectiu l'Esbarzer i la Plataforma per la Llengua Catalana. 
Finalment, l'empresari farmacèutic Antoni Vila-Casas ha rebut el reconeixement de l'Ajuntament per la seva 
tasca en favor del mecenatge artístic, que l'ha dut a crear la fundació i els centres d'exposicions que duen el 
seu nom, tres d'ells situats a Barcelona, des d'on contribueix a la difusió de l'art contemporani català. 
Pel que fa a l'àmbit científic, l'any 2013 l'Ajuntament ha concedit la Medalla d'Or al Mèrit Científic a Rafael 
Foguet, per la seva contribució al desenvolupament, la difusió i l'impuls de la recerca científica en els àmbits 
de la química, la farmàcia i la biomedicina, i a l'empresari i doctor en Ciències Químiques Pere Mir, per la 
seva implicació en el mecenatge en recerca i per la seva contribució al finançament, entre d'altres, de 
l'Institut de Ciències Fotòniques, el Centre de Recerca Biomèdica de la Universitat de Barcelona o l'Institut 
d'Oncologia Vall d'Hebron, entre d'altres. 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
42 
 
Institut de Cultura de Barcelona 
Memòria 2013 
3.5.- Música 
3.5.1.- Banda Municipal de Barcelona 
Amb més de 125 anys al seu darrere, la Banda Municipal de Barcelona és una de les formacions musicals 
més reconegudes del país. Actualment, sota la direcció titular de Salvador Brotons i amb Juan Miguel 
Romero com a director assistent, és una de les formacions residents de L'Auditori, on ofereix diversos cicles 
de concerts. 
L'activitat habitual de la Banda s'organitza a través de diferents actuacions. Per un cantó, està present en la 
majoria d'actes protocol·laris i festius de la ciutat, com ara les Festes de la Mercè, el Seguici d'Autoritats, els 
actes de lliurament dels Premis Ciutat de Barcelona i dels Jocs Florals, la commemoració de l'Onze de 
Setembre...  
Per un altre cantó, un any més la Banda ha continuat desenvolupant la seva tasca d'apropar la música als 
ciutadans mitjançant les actuacions als barris, ja sigui amb el cicle «Música als Parcs» o bé participant a les 
diferents festes majors. L'any 2013 ha celebrat un total de 58 concerts que han aplegat gairebé 53.000 
espectadors, amb una ocupació mitjana del 86%, que ha arribat al 100% en alguns concerts com els 
celebrats en el marc dels festivals San Miguel Mas i Mas i Ciutat Flamenco o el concert ofert durant les 
Festes de la Mercè. 
Com a formació resident a L'Auditori, durant l'any 2013 la Banda ha realitzat els concerts de temporada 
estable (tant els corresponents al final de la temporada 2012-2013 com els primers concerts de la 
temporada 2013-2014), un cicle de tres concerts d'estiu, el mes de juliol, i la presentació de l'espectacle 
L'ocell de foc dins del programa «L'Auditori Educa», que ha inclòs un concert del Cicle «Concerts en Família» 
i 6 concerts del cicle «L'Escola va a L'Auditori». La ocupació mitjana en els concerts que han tingut lloc a 
L'Auditori ha superat el 80%. 
La Banda acostuma a convidar directors i solistes a les seves actuacions. L'any 2013 cal destacar la presència 
dels directors Frank de Vuyst, J. Vicent Egea, Manel Valdivieso, Xavier Puig i Andrés Valero Castells, de 
solistes com Jesús Santandreu, Manuel Guillén, Gratiniano Murcia, Àlex Alguacil, Manel Camp, Marta 
Mateu, Lluis Sintes i Stephan Schilly, i de les corals Sant Jordi i Cantiga.  
El mes de juny la Banda ha enregistrat les obres per a banda simfònica de Salvador Brotons. 
 
 
3.5.2.- Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona 
El programa de promoció de la música per a cobla d’aquest 2013 ha estat marcat per la continuïtat de les 
propostes més arrelades i de més proximitat, com és la presència de la Cobla Ciutat de Barcelona als barris, 
la participació en actes sardanistes com l’Aplec Nadalenc del Parc de la Ciutadella o la col·laboració amb 
entitats com el Foment de la Sardana o l’Agrupació Sardanista l'Ideal d’en Clavé de les Roquetes. 
La Cobla té una presència creixent en el teixit cultural del país. Així, amb actuacions com la realitzada 
conjuntament amb el guitarrista flamenc Niño Josele en el marc de les Festes de la Mercè, es continua 
apropant la cobla al públic de la ciutat amb propostes no estrictament sardanistes i amb un contingut 
musical rigorós i agosarat. El creixement artístic de la Cobla Sant Jordi ha permès que aquest 2013 s’hagi 
pogut començar a explorar la internacionalització de la cobla a través de la participació en festivals 
d'Anglaterra, França i Brussel·les. 
43 
 
Institut de Cultura de Barcelona 
Memòria 2013 
3.6.- Cultsurfing 
L'any 2013 ha estat l'any de posada en marxa d'un nou programa, Cultsurfing. Impulsat per la direcció 
Barcelona Capital de l'ICUB i la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Cultural de la 
Generalitat, es tracta d'un programa de periodicitat anual pensat per crear connexions entre projectes 
culturals singulars nascuts arreu dels Països Catalans. Cultsurfing es configura com una xarxa dinàmica que 
ha de permetre descobrir nous projectes, intercanviar experiències i establir connexions entre àmbits 
culturals i territoris, facilitant d'aquesta manera la mobilitat i l'intercanvi. 
Per funcionar de manera àgil, el programa s'articula en dos eixos. D'una banda, s'ha creat un catàleg que 
recull les propostes singulars més destacades, el Catàleg Connecta, que permet la cerca de projectes 
innovadors a través d'una varietat de característiques (categoria, disciplina, població, calendari, periodicitat, 
etcètera); de l'altra, s'organitzen les Trobades Professionals, unes jornades de treball adreçades a 
programadors culturals, gestors, tècnics municipals i en general a la resta de professionals del sector 
cultural. A través de la celebració d'aquestes jornades, es vol reforçar la visibilitat dels projectes culturals, 
generar un espai d'intercanvi d'idees, contribuir a la recerca de finançament que en possibilitin la realització 
i, com és lògic, fer arribar aquestes propostes culturals innovadores a programadors i professionals del 
sector. 
En paral·lel, s'han organitzat algunes xerrades-debat sobre temes d'actualitat relacionats amb 
l'emprenedoria cultural, com la comunicació i la difusió de projectes culturals o la recerca de finançament. 
En la primera edició de Cultsurfing s'han presentat 20 projectes culturals, seleccionats d'entre les 120 
propostes rebudes, i s'ha incorporat una seixantena de propostes al Catàleg Connecta. 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
44 
 
Institut de Cultura de Barcelona 
Memòria 2013 
4.- Direcció de Cultura de Proximitat 
4.1.- Festivals literaris 
4.1.1.- BCNegra. Trobada de Novel·la Negra de Barcelona 
Ja fa alguns anys que la novel·la policíaca protagonitza la primera trobada literària de l'any a Barcelona. El 
mes de febrer ha començat amb la vuitena edició de BCNegra, un certamen ja plenament consolidat, com 
no podia ser d'una altra manera en una ciutat tan amant del gènere negre, d'on han sortit alguns dels seus 
autors i detectius més emblemàtics. 
BCNegra 2013, comissariada pel llibreter Paco Camarasa, ha arribat amb més de 60 activitats gratuïtes, 
entre taules rodones, converses, clubs de lectura, exposicions, intercanvis de llibres, trobades amb 
escriptors i projeccions de cinema negre. 
Un dels principals atractius d'aquest certamen són les trobades amb els millors autors del gènere. Així, els 
lectors han pogut assistir a una xerrada amb Maj Sjöwall, considerada una de les creadores de la novel·la 
negra europea moderna, que ha vingut a Barcelona per recollir el VIII Premi Pepe Carvalho, agafant el relleu 
d'altres mites del gènere policíac com Paco González Ledesma o Petros Màrkaris. També hem tingut 
l'oportunitat d'escoltar el periodista grec Kostas Vaxevanis en una taula rodona sobre la corrupció, mentre 
que a la Capella del carrer Hospital, una altra taula rodona («Periodistes de dia, novel·listes de nit») ha 
aplegat més periodistes per parlar de periodisme i literatura negra. 
A BCNegra 2013 també hi ha hagut lloc per als debutants, en una taula rodona que ha aplegat autors de la 
darrera formada negrecriminal, i per als més veterans, com Alicia Giménez Bartlett o González Ledesma. La 
mirada a la producció literària local ha protagonitzat diverses trobades: Cristina Fallarás ha moderat una 
taula rodona dedicada a Barcelona com a capital del crim literari, i en una altra trobada s'ha parlat sobre la 
literatura generada pel fenomen de la delinqüència juvenil de finals dels anys setanta. Per la seva banda, 
«Catalunya, terra de crims» ha tractat sobre l'expansió del gènere negre per tot el país, superant així el seu 
caràcter tradicionalment urbà. 
La novel·la negra europea ha estat una altra de les atraccions de BCNegra 2013. És ben sabut que aquest 
gènere té a les terres nòrdiques alguns dels seus millors autors, i, com és habitual, algunes de les trobades 
d'aquesta edició de BCNegra hi han estat dedicades: «Els crims de la terra freda», «Més crims que vénen del 
fred» i «Aquella parella de suecs de nom impronunciable» ens han permès conèixer autors novells i 
consolidats d'aquestes latituds. 
Una de les virtuts de BCNegra és que sap treure el gènere negre de la seva òrbita exclusivament literària. 
Així, s'ha parlat també de delictes i crims en el món dels museus; del paper que el verí ha jugat com a arma 
letal al llarg de la història; de segrestos; o de la primera fitxa policial de la història, redactada els Mossos 
d'Esquadra. 
Tot plegat, ha estat amanit per una sèrie d'activitats paral·leles, de caire més lúdic, perquè a BCNegra, les 
intrigues no són incompatibles amb passar una bona estona. A més, com cada any, el programa s'ha 
complementat amb exposicions, espectacles, com l'obra teatral dedicada a Pepe Carvalho, o projeccions de 
cinema.  
BCNegra ha estat molt present a la xarxa: a Twitter totes les conferències han pogut ser seguides a través 
de @barcelonacultura, amb el hashtag #BCNegra13, i a Instagram s'ha dut a terme un concurs per trobar els 
millors escenaris de novel·la negra de la ciutat. 
 
45 
 
Institut de Cultura de Barcelona 
Memòria 2013 
4.1.2.- Món Llibre 
Des de fa 9 anys, uns dies abans de Sant Jordi, els més petits tenen la seva pròpia festa literària. Es tracta de 
Món Llibre, un esdeveniment pensat per acostar el món dels llibres als nens i nenes de fins a 12 anys i 
fomentar l'afició per la lectura. L'ambició que mou Món Llibre, doncs, és ajudar a generar nous lectors i fer 
créixer la passió pels llibres. Per aquest motiu, Món Llibre compta amb el suport i la col·laboració 
imprescindible d'editorials, llibreries, biblioteques, autors, il·lustradors, revistes i altres entitats i 
professionals compromesos amb la lectura infantil. 
El cap de setmana del 13 i 14 d'abril s'ha celebrat la novena edició d'aquest festival, nascut arran de l'Any 
del Llibre i la Lectura 2005. Com cada any, el CCCB, el MACBA i la plaça de Joan Coromines s'han omplert 
amb diversos espais, més d'una vintena, en cadascun dels quals els lectors i els seus pares podien trobar 
activitats (més de cent!) pensades per viure els llibres de manera divertida i creativa. L'èxit d'assistents 
avala aquest gran festival de joves lectors: en un cap de setmana han passat pel festival més de 20.000 
persones. A més a més, tot el cap de setmana ha estat de portes obertes tant al MACBA com al CCCB, de 
manera que els adults tenien un al·licient més per agafar el metro amb els nens i acostar-se al Raval. 
Un dels espais més concorreguts ha estat La Ciutat dels llibres, una gran biblioteca amb més de 2.000 títols, 
on els lectors han pogut fullejar els llibres que més els interessaven; també han aplegat molts visitants 
l'Espai Menuts, pensat per a que els pre-lectors de zero a tres anys, acompanyats dels seus pares, rebessin 
els primers estímuls literaris, i l'espai Lletres fugaces, on els més grans, els de més de 9 anys, han pogut 
gaudir de les projeccions de curtmetratges de l'arxiu XCèntric del CCCB. 
També han tingut molt èxit l'espai d'intercanvi de llibres, el Quiosc, on podíem trobar la desena de revistes 
infantils participants enguany al festival, el Teatret de la plaça Joan Corominas, on diversos contacontes 
s'anaven alternant per explicar històries, el taller de pictoescriptura, que permetia als nens conèixer tot el 
procés creatiu, i, com a novetat, l'Espai digital, un espai de contes interactius per a mòbils i tauletes. 
Però un dels plats forts d'aquest Món Llibre ha estat la programació d'espectacles, que s'ha beneficiat de la 
incorporació al festival del teatre del CCCB: el Festival Grec ha desembarcat a Món Llibre de la mà del 
MiniGrec, que ha ofert l'obra El petit Dalí, que recrea l'univers del pintor empordanès pensant en els nens 
de tres o més anys. Les companyies Farrés Brothers, Zum Zum Teatre i Judith Farrés també han estat 
presents al teatre del CCCB, junt amb la companyia de dansa Nats Nus, que ha presentat el seu espectacle 
Món (Quan tanco els ulls). 
Un dels moments més especials del cap de setmana, però, ha estat la presència d'un dels actors de la sèrie 
televisiva Polseres vermelles, Andreu Rifé, a la presentació del llibre de Gisela Pou L'edat del lloro, on ha 
interpretat algunes cançons. Un altre convidat d'excepció ha estat l'il·lustrador flamenc Carll Cneut. 
També han estat molt especials, tant per als pares com per als nens, les dues instal·lacions poeticoliteràries 
de l'editor, escriptor i pedagog José Antonio Portillo (Arxiu de gestos emocionals i La biblioteca de les cordes 
i els nusos), així com les exposicions i homenatges que els organitzadors han dedicat a autors com Salvador 
Espriu, la centenària Joana Raspall, els germans Grimm i a personatges literaris com el Petit Príncep. 
També val la pena destacar altres activitats en el camp de la il·lustració, com l'espai dedicat als joves 
il·lustradors, que aquest any han estat alumnes de l'Escola Massana, les sessions d'sketching (és a dir, de 
dibuix al natural de l'espai urbà), i els tallers a càrrec de l'autora del cartell de l'edició d'enguany de Món 
Llibre, Mariona Cabassa. 
 
 
46 
 
Institut de Cultura de Barcelona 
Memòria 2013 
4.1.3.- Barcelona Poesia 
Cada any, quan arriba el mes de maig, Barcelona té una cita amb la poesia. L'any 2013 s'ha celebrat la 17a 
edició de la Setmana de la Poesia de Barcelona, dirigida per Sam Abrams i Ernest Farrés, que ha comptat 
amb més de 30 activitats repartides en 21 espais amb entrada lliure. Gairebé 6.500 persones han assistit a 
algun dels actes programats. 
La programació de la Setmana d'enguany ha estat protagonitzada per alguns poetes dels quals s'ha celebrat 
el centenari del seu naixement. L'obra de Salvador Espriu ha tingut una presència destacada: a Espriuans. 
Memorial Salvador Espriu alguns dels nostres millors poetes, com ara Joan Margarit o Marta Pessarrodona, 
han recitat poemes de l'autor de Cementiri de Sinera en l'entorn màgic del Verger del Museu Marès. Per la 
seva banda, Maria del Mar Bonet ha protagonitzat un recital a l'avinguda de la Catedral, davant de 1.200 
persones, en què a les seves habituals versions de Bertomeu Rosselló-Pòrcel s'hi han inclòs, per primera 
vegada, poemes d'Espriu. A més a més, a Espriu a la pell l'actriu Teresa Reguant ens ha acostat a alguns 
textos d'Espriu, tant de poesia com de prosa i teatre, i el Palau de la Virreina ha acollit la conferència-recital 
Llegir Salvador Espriu, avui, a càrrec de Rosa Delor, una de les màximes especialistes en l'obra del poeta. 
Altres autors, també centenaris aquest 2013, han estat recordats en aquesta edició de la Setmana: així, hem 
pogut assistir a diversos actes en homenatge a Joan Teixidor, Bertomeu Rosselló-Pòrcel o Joaquim Amat-
Piniella. Imma Colomer els ha reunits a tots en un acte a la Pedrera, La paraula a la boca, evoca. L'acte amb 
el qual la Setmana s'unia a l'Any Joana Raspall, Endavant!, ha tingut una significació molt especial, ja que ha 
estat un dels últims homenatges que se li han fet abans de la seva mort, el passat mes de desembre. 
Diversos artistes s'han trobat al Turó Park per interpretar alguns dels poemes de Raspall, molts d'ells 
adreçats al públic infantil. 
Aquest acte no ha estat l'únic que ha unit música i poesia. La plaça del Raspall de Gràcia, un dels epicentres 
de la Barcelona gitana, ha estat l'escenari de l'homenatge poètic-musical a Carmen Amaya, de qui l'any 
2013 també s'ha celebrat el centenari del seu naixement, en un espectacle que ha comptat amb la 
participació de Víctor Nubla, David Castillo, Enric Casasses i Blanca Llum Vidal, acompanyats pel Cor de nens 
Gràcia Caló. La mateixa nit, i ben a prop d'allà, a l'Heliogàbal, l'inclassificable Pau Riba ens ha sorprès, com 
és habitual en ell, amb Tem a rimo, un viatge per les seves "poetades". També les cantautores Ivette Nadal i 
Rosa Pou s'han acostat a la Setmana de Poesia per oferir-nos un tast de la seva obra musical, plena de 
poesia. 
La dansa és una altra disciplina que aquest any hem vist barrejar-se amb la poesia, de la mà d'Andrés 
Corchero o Marc de Pablo. En aquesta mateixa línia de barreja de llenguatges artístics, el Museu Picasso, la 
Fundació Tàpies, el MACBA i el MNAC han acollit de manera simultània Poesia als museus, un recital on la 
poesia ha establert un diàleg amb l'art. 
La Setmana de la Poesia també ha comptat amb altres activitats de caire més teòric. L'Ateneu Barcelonès ha 
acollit la Jornada de reflexió sobre la poesia catalana actual, i, com cada any, l'Aula de Poesia de Barcelona 
ha organitzat les Jornades de Poesia i Mestissatge que aquest any duien per títol «La poesia: germana rica, 
germana pobra». 
Al llarg de la Setmana s'ha pogut visitar al Palau de la Virreina el resultat d'un dels treballs del programa 
Creadors en Residència als instituts de Barcelona; en concret, es tracta de l'obra que els estudiants de quart 
d'ESO de l'IES Salvat-Papasseit han dut a terme amb Perico Pastor, i que ha consistit en la il·lustració 
d'alguns dels poemes del gran poeta de la Barceloneta. 
La Setmana de la Poesia té un pròleg molt especial: es tracta de l'acte de lliurament dels premis dels Jocs 
Florals, una tradició amb més de set-cents anys d'història. Enguany la guanyadora ha estat Àngels Gregori 
47 
 
Institut de Cultura de Barcelona 
Memòria 2013 
amb el poemari Quan érem divendres, i, coincidint amb l'Any Espriu, també s'ha atorgat un "Premi 
Extraordinari Salvador Espriu" que ha recaigut en el poema de Carles Miralles Hi ha feres d'altre temps, a 
hores d'ara increïbles. 
I si el pròleg de la Setmana és especial, la cloenda no ho és menys: aquest 2013 s'ha realitzat la 29a edició 
del Festival Internacional de Poesia, que com és tradicional es celebra al Palau de la Música Catalana, una 
experiència única que ens convida a escoltar i sentir poesia en diversos idiomes. Aquest any els poetes 
convidats a recitar els seus poemes han estat els catalans Francesc Parcerisas i Carles Miralles, el mexicà 
Fabio Morábito, el xinès Bei Dao, l'alemany Hans Magnus Enzensberger i la nord-americana Jorie Graham. 
 
 
4.1.4.- Barcelona Novel·la Històrica  
Un dels llegats que ens deixa la celebració del Tricentenari BCN és una nova trobada literària, en aquest cas 
centrada en la novel·la històrica. Es tracta d'un gènere que guanya adeptes dia a dia i que a més té en 
Barcelona un dels seus escenaris privilegiats, com posa de manifest l'èxit de novel·les com Victus, d'Albert 
Sánchez Piñol, la trilogia 1714, d'Alfred Bosch, El barri del sorral, de Begoña García Carteron o El Mercader, 
de Coia Valls. 
Comissariada pel periodista i escriptor Enric Calpena, la trobada s'ha realitzat entre l'11 i el 16 de novembre 
a la sala Moragues del Born Centre Cultural, un espai idoni per parlar d'història, de literatura i de Barcelona. 
Aquesta primera edició de Barcelona Novel·la Històrica ha aplegat un bon nombre de novel·listes i 
historiadors: d'entre els primers, podem destacar els noms d'Albert Sánchez Piñol, Martí Gironell, Edward 
Rutherfurd, Jordi Sierra i Fabra, Andreu Martín, Coia Valls, Maria Carme Roca o Lluís Anton Baulenas. Com a 
historiadors (i de vegades, també escriptors), hem comptat amb especialistes com José Enrique Ruiz-
Domènec, Josep Maria Solé i Sabaté, José Luis Corral, Agustí Alcoberro, Jean-Pierre Amalric o el conseller de 
Cultura Ferran Mascarell. 
Els debats i taules rodones han tractat la novel·la històrica des de diferents perspectives: així, s'ha parlat de 
novel·la històrica juvenil i de novel·la històrica gràfica; de les novel·les històriques ambientades a Barcelona 
i de les que estan ambientades a la resta del país; de les lectures preferides dels escriptors i de si és millor 
documentar-se o apostar per la imaginació; i s'ha mirat d'arribar a alguna conclusió sobre on és la frontera 
que separa la novel·la històrica de l'assaig. Així mateix, algunes novel·les ambientades en la Barcelona del 
1714, com Victus, Lliures o morts o 1714 han estat analitzades a fons. 
Fora del recinte del Born, la trobada ha programat algunes activitats més, com la projecció de les pel·lícules 
Barry Lindon i Vatel, que ens han permès veure -no tot ha de ser llegir!- com era el món els segles XVII i 
XVIII. Per la seva banda, les Biblioteques de Barcelona han programat clubs de lectura de novel·la històrica, 
centrats en les obres Victus, Hay una luz en casa de Publio Fama, El port del nou món i El mercader.  
I a més, s'ha organitzat una passejada per la Barcelona romana, la que va trepitjar el detectiu romà Marcus 
Didius Falco, protagonista de les obres de Lindsey Davis. La realització d'aquest itinerari no és casual, ja que 
la seva autora ha estat guardonada amb el primer Premi Internacional de Novel·la Història Bàrcino. L'acte 
de lliurament del premi s'ha realitzat al Saló de Cent de l'Ajuntament, i ha comptat amb una glosa de la 
premiada a càrrec de la catedràtica d'Arqueologia de la UAB Isabel Rodà. 
 
48 
 
Institut de Cultura de Barcelona 
Memòria 2013 
4.2.- Festes 
4.2.1.- Cavalcada de Reis 
La nit del 5 de gener és la nit més esperada de l'any per tots els nens i nenes, però una estona abans, a 
partir de la cinc de la tarda, per anar fent boca, tenen l'oportunitat de donar la benvinguda als Reis i al seu 
seguici en una de les nostres festes més populars i participatives. 
Com és tradició, els Reis han arribat a Barcelona a bord del pailebot Santa Eulàlia, on l'alcalde de la ciutat els 
ha donat la benvinguda i els ha lliurat el pa i la sal com a símbol d'hospitalitat, i la Clau que obre totes les 
portes de la ciutat. El Patge Gregori i la Patge Estel han fet de mestres de cerimònies en un acte de 
benvinguda on també hi han participat altres seguicis i artistes que acompanyen a ses Majestats. 
A continuació ha començat la Cavalcada, un gran espectacle de carrer d'una longitud de 800 metres, en què 
han participat un total de 1.445 persones. Al llarg dels seus cinc kilòmetres de recorregut, entre l'avinguda 
del Marquès de l'Argentera i la Font Màgica de Montjuïc, s'han llançat uns 10.000 quilos de caramels, tots 
aptes per a celíacs. 
Sense cap mena de dubte, el que caracteritza la Cavalcada de Reis barcelonina és la seva creativitat; la 
participació d'un nombrós grup d'escenògrafs, coreògrafs, companyies de teatre, escoles de dansa, músics, 
artistes de circ... la converteixen en un espectacle únic. 
El llistat de participants en aquesta edició de la Cavalcada és molt llarg. Per destacar-ne alguns, podem citar 
els escenògrafs José Menchero, Raquel Bonillo i Raül Martínez; la jove companyia de hip-hop Brodas Bros, 
encarregada de la coreografia de la carrossa de La Fàbrica de Joguines; la companyia de teatre musical Egos 
Teatre; els coreògrafs Roberto G. Alonso, Rachida Aharrat, Lali Ribalta i Roser Muñoz; els grups de música 
Xarop de Canya i Brincadeira, que amb els seus 25 percussionistes han fet del seguici del Rei Melcior un 
autèntic espectacle, i les companyies d'arts de carrer i circ Tutatis, Sarruga, Efímer, Antigua y Barbuda o 
Ponten Pie. 
Així mateix, els Reis han estrenat vestuari, dissenyat per Montse Ginesta, i Gaspar i Melcior també han 
estrenat noves corones, elaborades pacientment amb puntes de coixí per l'Associació Catalana de 
Puntaires. 
Una de les novetats d'aquest any s'ha pogut veure a l'arribada de la Cavalcada a l'avinguda de Maria 
Cristina, on els jocs de llum i aigua de la Font Màgica han anat sincronitzats amb la música original de la 
Cavalcada, obra de José Manuel Pagán. 
L'últim bloc de la comparsa, ha estat, com sempre, el del Foc i el Carbó, que ha comptat amb 40 ballarins 
portadors de carbó i la participació de diferents colles de diables de Barcelona. I tancant la Cavalcada hem 
pogut veure la darrera novetat d'aquest any: el nou capgròs L’esperit del Nadal, fabricat per l’Associació de 
Pessebristes de Ciutat Vella. 
A més del treball de tots aquests artistes, la Cavalcada és possible gràcies a la participació de molts 
barcelonins que hi col·laboren amb entusiasme. Aquest any hem comptat amb els 180 ciutadans (entre ells, 
30 afortunats nens d'entre 8 i 12 anys) escollits per sorteig a través de la Crida Ciutadana d'entre les 1.815 
sol·licituds rebudes, que han participat al seguici caracteritzats com a carters reials o patges.  
Aquest any els Reis, potser perquè cada vegada més els nens els demanen més tauletes, consoles i mòbils, 
també s'han apuntat a les noves tecnologies. I per primera vegada alguns dels seus patges han dut a sobre 
unes tauletes a través de les quals han recollit els desitjos dels més petits. 
49 
 
Institut de Cultura de Barcelona 
Memòria 2013 
A més, tot el recorregut s'ha pogut seguir per la xarxa, a través de Google Maps i dels codis QR que es 
trobaven en diferents punts de l'itinerari. Els perfils de Twitter i Foursquare de l'Ajuntament, amb el 
hashtag #cavalcadabcn, han anat informant puntualment del recorregut i de les incidències relacionades 
amb la Cavalcada. També a la pàgina web de l'Ajuntament s'ha fet un seguiment del viatge dels Reis fins a 
Barcelona i s'ha explicat la seva llegenda. 
Però per a aquells que encara no tenen tauletes ni smartphones, o per als que prefereixen seguir la tradició, 
durant les vacances de Nadal s'ha instal·lat al pati del Palau de la Virreina la Bústia dels Reis d'Orient, i els 
Carters Reials també han estat recollint cartes a l'Ajuntament i al Pailebot Santa Eulàlia. A més, el matí del 
dia 4 els més impacients han pogut veure de prop les carrosses del seguici, exposades al Palau d'Alfons XIII, 
al costat mateix de la Font de Montjuïc. 
 
 
4.2.2.- Festes de Santa Eulàlia 
El 12 de febrer Barcelona celebra la seva festa major d'hivern, tot commemorant la festivitat de Santa 
Eulàlia, la seva patrona. Les festes de Santa Eulàlia combinen les activitats familiars i les mostres de cultura 
popular i tradicional amb altres iniciatives més innovadores, en què destaca de manera molt especial el 
protagonisme que adquireix la llum. 
El mateix 12 de febrer, com és tradicional, s'ha col·locat el Penó de Santa Eulàlia al balcó de l'Ajuntament, i 
a continuació s'ha llegit el Pregó de Santa Eulàlia. Aquest any el pregó ha estat elaborat de manera conjunta 
per 350 nens i nenes d'entre 6 i 12 anys que han participat en un programa educatiu sobre les noves 
tecnologies. El títol del pregó d'aquest any ha estat "Jo vull... una ciutat digital!" 
També el dia 12, la font del Passeig de Gràcia ha lluït els colors simbòlics de Santa Eulàlia: el blau del seu 
vestit i el vermell de la capa i el penó. I un total de 25 museus han contribuït a celebrar la diada amb una 
jornada de portes obertes.  
El gruix de les activitats festives aquest any s'ha desplaçat al cap de setmana posterior, als dies 16 i 17 de 
febrer. Les activitats de caire tradicional han omplert bona part del programa de les festes: així, hem pogut 
assistir a la passejada de les Laies (la cercavila de totes les gegantes de Ciutat Vella, es diguin Eulàlia o no), 
les desfilades de tabalers, les actuacions dels Falcons de Barcelona, les cercaviles de gegantons, la matinada 
de grallers a la Baixada de Santa Eulàlia, la trobada de gegants a Ciutat Vella, la diada castellera, la ballada 
de sardanes, el correfoc... i com en totes les grans ocasions, no hi ha faltat el ball de l'Àliga de la Ciutat i el 
seu seguici. 
Una altra novetat important ha estat l'exposició al Palau de la Virreina del Seguici Festiu de Reus i la 
cercavila pels carrers de Barcelona de tots els seus elements. I encara més: a l'altar major de la Catedral de 
Barcelona, just damunt de la cripta on reposen les despulles de la santa, l'Esbart Ciutat Comtal ha estrenat 
al llarg de tot el cap de setmana l'espectacle de dansa Eulàlia, que recrea la vida i els martiris que va patir la 
petita Eulàlia. Lluís Calduch, director de l'Esbart, n'ha estat el coreògraf i la música és obra de Francesc 
Cassú. 
Però les festes de Santa Eulàlia també estan atentes a la innovació. Una novetat d'aquestes festes 
tecnològiques ha estat «El joc de Santa Eulàlia»: mitjançant un smartphone, els participants han pogut 
seguir amb codis QR instal·lats en diferents indrets un itinerari per Ciutat Vella que els ha permès d'anar 
descobrint la impactant història de la nostra patrona.  
50 
 
Institut de Cultura de Barcelona 
Memòria 2013 
Però el que cada vegada agafa més volada és el festival BCNLlum, que des de ja fa un temps dóna a la 
il·luminació un paper central en les festes; aquest any, a més, el festival ha ampliat el nombre d'activitats i 
ha inclòs conferències, tallers, jornades i instal·lacions. Durant tot el cap de setmana, als vespres, «Llum 
Barcelona. Nits que enlluernen» ens ha permès veure tots els mappings creats entre els anys 2008 i 2012 
per les Festes de la Mercè; i al pati de l'antic hospital de la Santa Creu hem pogut veure els resultats del 
workshop inspirat en les Lupercales, les festes romanes que tenien lloc precisament pels volts del 15 de 
febrer. BCNLlum també ha inclòs instal·lacions lumíniques a la plaça de Sant Felip Neri, al Portal de Santa 
Madrona i a la seu del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, i un itinerari per la Barcelona il·luminada que ens 
ha permès veure il·luminats el Palau de la Virreina, la Muralla de les Drassanes Reials o l’Arc de Triomf. 
 
 
4.2.3.- Sant Jordi 
Com cada any, el dia 23 d'abril, diada de Sant Jordi, COMRàdio ha realitzat la seva programació des d'un 
estand situat en plena Rambla, just davant del Palau de la Virreina, des d'on s'han emès entrevistes i 
actuacions musicals. 
Un dels punts forts de la diada és el Pregó de la Lectura de Sant Jordi, que aquest any ha anat a càrrec de 
l'escriptor Albert Sánchez Piñol, que ha conversat al Saló de Cent de l'Ajuntament amb el periodista Toni 
Soler sobre els valors de la lectura i sobre el conjunt de la seva obra. L'autor de Victus ha reclamat que la 
diada de Sant Jordi recuperi la seva essència més literària i ha teoritzat sobre el sentit de la literatura, 
afirmant, per exemple, que "no és que la narrativa ens faci millors persones, és que ens fa persones". 
 
 
4.2.4.- Sant Joan 
La celebració de la revetlla de Sant Joan s'ha desenvolupat en el marc de la recuperació de la festa 
tradicional engegada darrerament per l'Ajuntament. El dia 23 la Flama del Canigó ha arribat a Barcelona, 
provinent del cim del Canigó, d'on surt la nit del 22 de juny. Després de la seva rebuda per part de 
representants de la Mesa del Parlament de Catalunya, la flama ha recorregut els carrers de la ciutat des de 
l’avinguda Diagonal fins a la plaça de Sant Jaume. L'arribada al centre de la ciutat, escortada per l'Àliga de 
Barcelona i els Gegants de la Ciutat, ha estat acompanyada de la interpretació de Muntanyes del Canigó i 
d'Els Segadors, la lectura del missatge de la Flama del Canigó i l’encesa del gresol. A partir d'aquí, la Flama 
s'ha repartit entre diferents entitats de la ciutat, que han recollit el foc per encendre les fogueres dels seus 
respectius barris. Finalment, ja al vespre, hi ha hagut un castell de focs des del terrat de l’Ajuntament.  
A Barcelona, un munt d’entitats organitzen revetlles populars als carrers i a les places, amb orquestres i ball, 
i en alguns casos amb fogueres. Les platges de la ciutat també són un dels escenaris preferits pels ciutadans 
per celebrar la nit més curta de l’any i rebre els primers rajos de sol de l'estiu.  
Enguany la revetlla ha anat acompanyada d'una exposició sobre la pirotècnia de festa i diverses 
conferències a la Casa dels Entremesos (Evolució dels rituals de culte al foc i El ball de diables a Catalunya) i 
una exposició sobre la nit de Sant Joan al Centre d'Imatgeria Festiva de Sant Martí - Can Saladrigas.  
Així mateix, s'ha organitzat un concurs de fotografia mòbil, i s'ha estrenat una app amb informació relativa a 
la revetlla. 
51 
 
Institut de Cultura de Barcelona 
Memòria 2013 
4.2.5.- La Mercè 
La tornada de l'estiu i l'arrencada del curs escolar té un breu parèntesi festiu amb la celebració de les festes 
de la Mercè, que aquest any s'han celebrat entre els dies 20 i 24 de setembre. Com és habitual, la ciutat 
sencera s'ha bolcat amb la festa i les més de 200 activitats programades han comptat amb més d'un milió i 
mig de visitants. 
Si alguna cosa caracteritza la Mercè és la quantitat i la diversitat de les activitats que s'hi programen. Per a 
alguns barcelonins, les festes de la Mercè són sinònim de música i grans concerts; per a d'altres, són dies 
d'amarar-se de cultura popular i tradicional; per a uns altres, la Mercè són els grans espectacles a l'aire 
lliure, com les projeccions a la façana de l'Ajuntament, el teatre de carrer, les exhibicions pirotècniques o, 
molt especialment, el Piromusical. Sigui com sigui, a les festes de la Mercè tothom hi pot trobar un motiu 
per sortir a passejar i viure la ciutat en un dels seus moments més vibrants i participatius. 
La música és un dels elements centrals de la festa; i ja se sap que a Barcelona, parlar de festa és parlar de 
rumba catalana. Aquest any hem comptat amb el pare de la rumba, Peret, acompanyat de la banda que va 
rescatar el gènere de l'oblit a principis dels noranta, Los Manolos. Una altra aposta important d'enguany ha 
estat l'experimentació musical, amb els projectes de Marcel Casellas, Dani Nel·lo, Carles Belda o els concerts 
únics de Sanjosex i Chicuelo i del Niño Josele acompanyat de la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona. I com 
sempre, hem pogut gaudir de la presència d'alguns grans noms que no poden faltar mai a Barcelona. 
Enguany han estat Obrint Pas, Elliott Murphy, Kate Ryan, Lax'n'Busto i MClan, entre d'altres, els encarregats 
de convocar les multituds amb ganes de ballar i escoltar bona música. El BAM, per la seva banda, ens ha dut 
els sons més nous del pop, el rock i l'electrònica, i a Montjuïc, els Jardins de Joan Brossa han acollit una 
edició especial del Piknic Electronik. Les xifres de públic són ben eloqüents: més de 420.000 persones han 
passat pels diversos espais que comptaven amb programació musical. 
Les arts de carrer són un element que cada cop té un pes més gran en el cartell de la Mercè: teatre, dansa, 
projeccions de gran format, circ... més de 170.000 persones han gaudit dels diversos espectacles que es 
podien veure pels carrers i places, i també, com a novetat, al castell de Montjuïc, on aquest any una vintena 
de companyies de circ contemporani han deixat bocabadades més de 83.000 persones. 
I encara hi ha hagut més activitats multitudinàries: les exhibicions pirotècniques que han tingut lloc a la 
platja de la Barceloneta han aplegat més de 30.000 persones en dues nits, mentre que l'acte estrella de la 
Mercè, el Piromusical, n'ha reunit més de 100.000 a les fonts de Montjuïc. 
La cultura popular i tradicional és un altre dels plats forts de les festes de la Mercè: sardanes, falcons i 
castellers, bastoners, dracs i bèsties de foc, gegants, trabucaires... han estat algunes de les propostes més 
participatives de les festes. 
Però aquest any, a més, La Mercè ha estat especial per un altre motiu: la festa major ha arribat pocs dies 
després de la inauguració dels actes del Tricentenari, que ha trobat una plataforma immillorable al Parc de 
la Ciutadella, on s'ha recreat la ciutat de la Bullícia del 1700, i al nou centre cultural del Born, per on han 
passat més de 61.000 visitants en les jornades de portes obertes. 
Un munt d'activitats més, com la Mostra d'Associacions, les activitats esportives i marítimes, el Festival Àsia, 
les diverses activitats dedicades a Viena, ciutat convidada d'enguany a la festa major o el pregó a càrrec de 
Ferran Adrià, han completat un programa d'activitats intens i variat pensat per satisfer tots els públics. Les 
dades de Comunicació ho posen de manifest: aquest any la pàgina web de la Mercè ha rebut 718.000 
visites, amb més de 3 milions de pàgines vistes; les xarxes socials (Line, Twitter i Facebook) han tingut uns 
114.000 seguidors; l'app creada per les festes ha tingut 27.000 descàrregues, i s'han repartit 67.000 
52 
 
Institut de Cultura de Barcelona 
Memòria 2013 
programes d'activitats, unes xifres que ens donen una idea de la magnitud de la festa major amb la qual 
Barcelona s'acomiada de l'estiu. 
 
 
4.2.6.- Nadal 2013 
Durant les vacances de Nadal, la fàbrica de creació Fabra i Coats s'ha transformat, per segon any, en el 
centre d'operacions dels Reis Mags a Barcelona. Els visitants han pogut veure l'Oficina de Correus i la 
Fàbrica de Joguines, d'on els regals surten, la nit del 5 de gener, per ser repartits per totes les llars de 
Barcelona. La màgia de la iniciativa, a més, s'ha vist accentuada amb la il·luminació dels finestrals de les tres 
plantes de la fàbrica de creació, que ha permès veure des de l'exterior els regals ja preparats al magatzem 
per ser distribuïts. Aquesta proposta artística, guanyadora de dos premis FAD, és obra de Xavi Bayona i el 
col·lectiu Las Gardenias i ha estat visitada per més de 9.000 persones. 
Un altre dels clàssics nadalencs a Barcelona és el pessebre de la plaça de Sant Jaume, com també ho és el 
debat ciutadà que suscita entre els partidaris dels pessebres tradicionals i els més trencadors. Aquest Nadal, 
l'obra, dissenyada per Jordi Pallí, ha tingut un marcat caràcter urbà, i el pessebre s'ha inspirat en la vida que 
es feia antigament als terrats de les ciutats. Un avet de 12 metres d'alçada i una col·lecció de figures 
napolitanes de pessebre han completat la instal·lació d'aquest any a la plaça de Sant Jaume, per on es 
calcula que han passat més de 168.000 persones. A banda, la galeria del pati de l'Ajuntament ha acollit 
entre finals de novembre i principis de gener un pessebre setcentista amb figures napolitanes i 
mallorquines procedents dels fons del Museu Etnològic i del Museu Frederic Marès. 
Un esdeveniment molt especial d'aquest Nadal ha estat la celebració del centenari del tradicional concert 
que l'Orfeó Català ofereix per Sant Esteve, l'única oportunitat de l'any per veure en directe tots els cors de 
l'Orfeó junts. Aquest any, per celebrar l'efemèrides, s'hi ha afegit el cor del Palau, i el concert, retransmès 
per TV3 i Catalunya Música, ha inclòs peces clàssiques però també versions de temes moderns. 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
53 
 
Institut de Cultura de Barcelona 
Memòria 2013 
4.3.- Centres cívics 
La xarxa de centres cívics de Barcelona la conformen un total de 51 centres repartits pels 10 districtes de la 
ciutat. Les competències de la gestió de cadascun dels equipaments correspon a cada districte i la 
coordinació del conjunt de centres com a xarxa de ciutat recau des de l’any 2011 en l’Institut de Cultura de 
Barcelona. 
Les funcions i tasques desenvolupades des de la coordinació de la xarxa són: 
1.- Proposar criteris generals per al conjunt dels centres i coordinar-los com a programa únic de ciutat, 
2.- Aportar noves eines per al conjunt de centres de la xarxa, 
3.- Generar noves activitats culturals per a la xarxa, 
4.- Assessorar i fer seguiment de projectes, 
5.- Coordinar-se amb altres xarxes d’equipaments de proximitat. 
 
L’any 2013 s’ha caracteritzat pel treball en aspectes estructurals dels centres cívics, per tal d'homogeneïtzar 
la xarxa: 1) establiment d'un sistema de preus públics a aprovar a nivell de ciutat, 2) establiment d'un model 
de plecs de condicions, i 3) elaboració d'un sistema únic d’indicadors. En relació a aquests criteris generals, 
també s'ha redactat el Programa funcional i descripció dels espais dels Centres Cívics municipals, que 
funciona com una guia orientativa a l'hora d'elaborar el pla d'usos de futurs equipaments o per a la 
rehabilitació dels ja existents, i que s'adreça a arquitectes, tècnics i gestors municipals. L'any 2014 
s'elaborarà un Pla de manteniment per completar el Pla funcional. 
Un altre aspecte destacable ha estat la proposta de nous projectes culturals per al conjunt de la xarxa, ja 
fossin cicles de xerrades com «L'Antàrtida: el continent polsant» o «Europa a debat», tallers com 
«Barcelona dibuixa», o exposicions com la mostra itinerant «L’aposta catalana». El criteri comú que s’ha 
seguit ha estat el fet de presentar-se en un centre cívic de cadascun dels 10 districtes de la ciutat.  
Un altre aspecte remarcable ha estat la implantació del sistema d’inscripcions en línia a tots els centres 
cívics. Una innovació que posiciona significativament els centres cívics com a centres culturals de proximitat 
i atents a les noves demandes socials. Així mateix, aquest any també s'ha creat el nou portal de la xarxa de 
centres cívics, que funciona com un aparador comú del conjunt d'activitats i espais, unifica la imatge dels 
equipaments i millora la gestió i l'aportació de nous continguts. 
Per últim, cal fer esment que l'any 2013 ha obert les seves portes el Centre Cívic Can Verdaguer, al barri de 
Porta, que substitueix el Centre Cívic de Porta-Sóller. El nou equipament compta amb una superfície 
2
construïda de prop de 1.200 m , distribuïts en dues plantes i unes golfes. A més, també s’ha urbanitzat 
l’entorn de la masia per facilitar l’accés dels ciutadans al nou equipament i convertir la zona en un espai de 
pas i estada per als veïns. 
 
 
 
 
54 
 
Institut de Cultura de Barcelona 
Memòria 2013 
4.4.- Anys temàtics, commemoracions i homenatges: Tricentenari BCN 
Sens dubte, una de les principals iniciatives dutes a terme aquest 2013 des de l'Institut de Cultura de 
Barcelona ha estat l'inici de les activitats commemoratives dels fets del 1714, que van significar la pèrdua de 
les institucions de govern catalanes i la submissió al règim de Felip V, i que s'apleguen sota el programa 
«Tricentenari BCN». Aquest programa, comissariat pel periodista Toni Soler, permetrà "redescobrir la ciutat 
del segle XVIII, entendre la dimensió dels fets i posar-los en relació amb la realitat present i les expectatives 
de futur". I així, sota el seu paraigües, s'han programat diverses activitats relacionades amb el coneixement 
històric dels fets, amb la interpretació que en fem 300 anys més tard i amb el significat que té "Viure lliure", 
que és precisament l'eslògan del Tricentenari. 
L'epicentre de la commemoració es situa al Born CC, el nou equipament cultural guanyat per a la ciutat, 
representatiu de diversos moments històrics viscuts pels barcelonins i els catalans. 40 anys després del seu 
tancament, l'antic mercat torna a obrir les seves portes per donar servei a la ciutat, ara com a espai de 
memòria viva. 
El Born CC i el Tricentenari han tingut una inauguració de luxe amb l'Auca del Born, un espectacle escrit i 
dirigit per Jordi Casanovas on es mostrava la vida dels barcelonins del 1714 i el setge patit per la ciutat. Un 
altre espectacle, Casanova en directe, dirigit per Oriol Broggi, ha convertit el darrer Conseller en Cap de 
Barcelona en el protagonista d'una roda de premsa ambientada en els nostres dies, ple de situacions 
divertides arran del xoc cultural provocat per aquest salt de tres segles. L'espectacle s'ha pogut veure a 
diversos centres cívics de la ciutat. 
El Tricentenari té una vocació pedagògica molt clara, i en aquest sentit són diverses les exposicions que 
s'han programat per tal d'explicar com eren la ciutat i el país el segle XVIII. «La Barcelona del 1700» és una 
de les exposicions permanents que s'han pogut visitar al Born CC, i mostra uns 1.800 objectes trobats 
durant la intervenció arqueològica al jaciment; «Fins a aconseguir-ho!», una exposició que pren el títol de la 
inscripció que figurava en la bandera del regiment de Guàrdies catalanes, per la seva banda, es centra 
exclusivament en l'explicació dels més de 13 mesos de setge que va patir la ciutat, mentre que «1714: 
l'aposta catalana» explica els fets i motius de la Guerra de Successió, el setge i les conseqüències que va 
tenir per al país la derrota de l'Onze de Setembre. Aquesta exposició, de caràcter itinerant, s'ha pogut 
visitar a diversos centres cívics de la ciutat, o "de fora muralles", en paraules del comissari del Tricentenari. 
Una visió més global, «El món de 1714», ha estat l'aportació del MUHBA, una exposició que ens mostrava 
com funcionava el món el segle XVIII, i que ha aplegat més d'un centenar de peces provinents d'una 
trentena de museus i arxius de tot el món. 
Les festes de la Mercè han estat el marc idoni per presentar als barcelonins el Tricentenari, en aquest cas 
amb La ciutat de la bullícia, una recreació de les festes de la Mercè de l'any 1708, ambientades en una 
taverna per on han passat actors, rapsodes, músics, dansaires... tot plegat per donar-nos una idea, fidel a la 
història, de com eren, vivien i com s'ho passaven bé els nostres avantpassats. 
Per últim, cal destacar que una de les herències que ens deixarà el Tricentenari és la trobada «Barcelona, 
Novel·la Històrica», a la que ja ens hem referit en parlar dels festivals literaris. 
 
 
 
 
55 
 
Institut de Cultura de Barcelona 
Memòria 2013 
5.- Direcció de Creativitat i Innovació 
Durant l’any 2013, la Direcció de Creativitat i Innovació ha impulsat diverses actuacions amb l'objectiu de 
promoure el sistema cultural de la ciutat a través dels valors que s'identifiquen amb la innovació i la 
creativitat a nivell social, econòmic, tecnològic i científic. Així mateix, s'ha participat en una bona colla 
d'activitats organitzades per tercers, una bona forma de donar a conèixer l'activitat de la direcció. 
Aquesta activitat de la direcció està molt relacionada amb els dos nous equipaments que més s'identifiquen 
amb la innovació i la creativitat: el Disseny Hub Barcelona i el Canòdrom. 
Aquest any s'ha impulsat el desenvolupament del Disseny Hub Barcelona per convertir-lo en un espai 
dinàmic i obert, que esdevingui l'espai de referència per al món del disseny a la ciutat. Es tracta d’un espai 
únic perquè reuneix el Museu del Disseny de Barcelona i els principals operadors en l’àmbit del disseny, 
com el FAD i el BCD, que contribueixen a donar al món del disseny un enfocament multidisciplinari. Tot i 
que el museu obrirà les seves portes a finals del 2014, el Disseny Hub Barcelona ha començat a operar l'any 
2013. Durant aquest any, l'espai ha acollit les principals exposicions i esdeveniments dedicats al disseny i a 
la innovació tecnològica, dirigits tant al gran públic com als sectors professionals. Així, s'hi han celebrat, 
entre d'altres, el Congrés d'Innovació Tecnològica TEI, organitzat per la Universitat Pompeu Fabra, el 
FadFest, el 080 Barcelona Fashion, la Final Cup, la fira d'artesania The Craftroom, l'onzena edició de 
Festivity, la festa de les tecnologies de la informació, s'hi ha instal·lat una mostra del Materfad i ha estat la 
seu del Barcelona Design Festival. D'aquesta manera, el Disseny Hub ha començat a jugar un paper 
important en el reforçament de la projecció internacional de Barcelona i del seu patrimoni, les seves 
empreses i els seus professionals al voltant del disseny.  
Per altra banda, s’han continuat els treballs per obrir, durant l’any 2015, el Canòdrom; el nou punt de 
trobada entre empreses creatives i creadors. Aquest equipament, que ha de contribuir a la promoció de la 
innovació i la creativitat de la ciutat, haurà de saber-se apropar a la ciutadania oferint-li espais i activitats 
obertes. El Canòdrom posarà el seu espai al servei de les comunitats creatives i innovadores de la ciutat, i 
serà viver i acceleradora de projectes creatius, afavorint la seva sortida al mercat.  
 
2013 ha estat l’any en què la plataforma Barcelona Laboratori (BCNLab) ha fet els seus primers passos més 
enllà de les comunitats que van contribuir a donar-li forma, tot donant-se a conèixer entre la ciutadania i 
estimulant alhora l’adhesió de nous membres, amb la voluntat d’acomplir l’objectiu que persegueix: fer 
aflorar la creativitat i la innovació latent a Barcelona, facilitar la interconnexió entre els diversos 
protagonistes i estimular els barcelonins per sentir-se ciutadans creatius. 
Durant l’any 2013 BCNLab s’ha materialitzat en festivals de ciutat com el Grec (amb l’obra de teatre 
Emocions artificials, que ha inclòs robots a escena, i les activitats paral·leles), la Mercè (amb la presentació 
d’Ona, la primera cantant virtual) o la Festa de la Ciència i la Tecnologia (amb l’experiment Bee-Path). 
També ha acollit el festival Dau Barcelona, ha participat en hackatons culturals (Apps&Cultura) i 
audiovisuals (Popathon) i ha organitzat sessions de treball per cohesionar els agents que en formen part, 
entre d’altres accions. A més a més, BCNLab ha estat presentat en una conferència en el marc del Sonar+D. 
L’activitat de BCNLab ha quedat plasmada amb una web i les corresponents xarxes socials, Facebook i 
Twitter. D’aquesta manera s’ha comptat amb una finestra oberta a la ciutadania, per donar a conèixer amb 
fets en què consisteix BCNLab i per convocar els usuaris a formar part de la iniciativa.  
Així mateix, i com a iniciativa per promoure la innovació cultural, la Direcció de Creativitat i Innovació ha 
impulsat l’establiment d’un marc de col·laboració entre les diferents infraestructures científiques i 
tecnològiques de la ciutat, com les universitats, les empreses i els centres de recerca. A través d'aquest 
56 
 
Institut de Cultura de Barcelona 
Memòria 2013 
marc de col·laboració es vol reconèixer el paper cabdal de la recerca en l’evolució i el seu pes com a motor 
d’experimentació per a la innovació i la creativitat en la cultura. Per aquest motiu la direcció ha estat al 
costat de grups de recerca com el Parc Tecnològic del Besòs, el Consejo Superior de Investigaciones 
Científicas (CSIC), la Universitat de Barcelona o el Parc Científic de la Universitat de Barcelona, oferint 
col·laboració en el desenvolupament de projectes concrets, o bé intervenint en la seva programació anual 
mitjançant la participació en el seus patronats. 
Un altre projecte destacat que s'ha impulsat des de BCNLab ha estat el projecte Apps&Cultura, creat amb 
l’objectiu de facilitar la concepció d’aplicacions mòbils (apps) que millorin l’accés a la cultura i el 
recolzament a la creació. La iniciativa s’ha materialitzat a través d'un concurs d’aplicacions dirigit a 
creadors, en què els participants han pogut utilitzar els recursos disponibles a la plataforma web creada per 
al projecte (http://appscultura.hackathome.com), així com rebre suport de mentors per tal de millorar la 
seva proposta. L’edició del 2013, que s'ha obert el mes d’abril, ha finalitzat amb el lliurament dels premis el 
31 de juliol de 2013. 
 
Per a la Direcció de Creativitat i Innovació la presència en tota mena de plataformes de nivell internacional 
és molt important. Aquesta presència es visualitza en l’European Network of Living Labs ENoLL, una xarxa 
europea de living labs. L’ENoLL ha proporcionat durant aquest any orientació estratègica als membres de la 
xarxa, i ha supervisat i dirigit les activitats dels seus grups de treball. Així mateix, la direcció ha consolidat la 
seva participació en el projecte SPECIFI (acrònim de Smart Platform Enabling the Creative Industries for the 
Future Internet) i s’ha convertit en co-fundadora de l’anella europea creativa (European Creative Ring). 
També s'ha participat en el programa europeu FI-PPP (acrònim de Future Internet PPP), que persegueix 
accelerar el desenvolupament i l’adopció de futures tecnologies d’internet a Europa per tal d’avançar cap a 
un mercat europeu d’infraestructures intel·ligents, i augmentar l’eficàcia dels processos de negoci a través 
de la xarxa. Dins d’aquesta participació, la Direcció de Creativitat i Innovació ha acollit la trobada de 
partners del Fi-Content que ha tingut lloc al Palau de Congressos de Barcelona entre el 28 de febrer i l’1 de 
març, sota el títol Cap a una experimentació transfronterera amb European Stakeholders. També s'ha 
col·laborat en activitats com el Neuromusic Hack Day, on ha fet de jurat, en el marc del projecte europeu 
KiiCS, del Comitè de Recolzament Local del qual l'ICUB forma part. 
Finalment, la Direcció ha col·laborat com a partner amb diverses institucions internacionals com el Center 
For Urbans Science + Progress de Nova York, o The Office of Civic Innovation de San Francisco. 
 
Una altra activitat que cal destacar ha estat la participació a Escolab, una plataforma de contacte entre els 
centres d'investigació que permet als participants veure de primera mà el funcionament dels laboratoris 
d'investigació, que ha reunit 40 centres de recerca i on s'han organitzat 90 activitats, amb una participació 
de més de 4.200 alumnes. Altres actes que han comptat amb la participació de la direcció han estat el «Big 
Data Week», celebrat al Palau de la Virreina i a l'edifici Media-TIC, on han participat més de 5.000 persones, 
la «Barcelona Robotics Challenge», celebrat a Fabra i Coats, la jornada «Sharing Commons Spring», que s'ha 
centrat en investigar sobre l'intercanvi P2P com a mètode de treball. També és destacable la participació a 
la segona edició d'«Spain Coworking Conference», la conferència espanyola de coworking que ha reunit 
més de 200 persones al llarg de dos dies d'activitats i tallers, i l'acolliment, al Palau de la Virreina, de 
l'encontre de talents del Festival Toon à Ville, centrat en l'animació infantil com a sector de 
desenvolupament econòmic. 
 
57 
 
Institut de Cultura de Barcelona 
Memòria 2013 
A banda de totes aquestes iniciatives, se n'han organitzat dues més de caràcter lúdic i popular, amb un gran 
èxit de públic. Un any més, des de la direcció s'ha organitzat la Festa de la Ciència i la Tecnologia, una 
trobada oberta i adreçada a apropar la ciutadania a la recerca i la innovació. La Festa de la Ciència i la 
Tecnologia, celebrada al Parc de la Ciutadella els dies 15 i 16 de juny, ha estat una bona ocasió perquè el 
públic familiar pugui participar i accedir a experiments, demostracions científiques en clau d’espectacle, 
tallers, jocs i exposicions. La trobada s'ha organitzat en col·laboració amb diverses institucions públiques i 
privades, entitats, universitats i centres de recerca. 
I el mes de desembre s'ha celebrat a Fabra i Coats la segona edició de Dau Barcelona, un festival que té per 
objectiu defensar el joc com a manifestació de cultura i creativitat, i com a element destacat 
d’experimentació en la definició de processos d’innovació. Dau Barcelona és un esdeveniment adreçat a 
totes les famílies i comunitats de jugadors que vol destacar el procés creatiu del joc i el paper rellevant del 
creador i del dissenyador. Durant aquesta trobada de dos dies els autors dels jocs han pogut presentar-los a 
les famílies i els han ofert la possibilitat de jugar-hi. 
 
Des d'un altre punt de vista, i per tal de potenciar l’ecosistema d’innovació i creativitat en cultura a la ciutat, 
s'ha impulsat una línia de subvencions a entitats per millorar les seves infraestructures digitals, dotada amb 
300.000 euros, i que ha beneficiat més de 50 projectes d'innovació tecnològica i social. 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
58 
 
Institut de Cultura de Barcelona 
Memòria 2013 
6.- Direcció de Programes de Difusió Cultural 
La comunicació i la difusió de les diferents iniciatives culturals en què participa l'ICUB és una tasca 
transversal encarregada a la Direcció de Programes de Difusió Cultural, des d'on s'implementen a més els 
programes relacionats amb el màrqueting, els sistemes d'informació i les noves tecnologies. A més a més, 
les activitats de patrocini i de mecenatge també es coordinen des d'aquesta direcció. 
Pel que fa a les accions de màrqueting, l’any 2013 s’han incorporat nous operadors a Tiquet Rambles, el 
punt d'informació cultural i de venda d'entrades ubicat als baixos del Palau de la Virreina (4tickets, Koobin, 
Euromus); també s'hi han afegit nous espais i activitats, com el Born CC, el MUHBA, el cicle de cinema del 
Museu del Disseny, el Museu Picasso, el Museu Frederic Marès, Cases Singulars, el Poble Espanyol, les 
visites guiades al Teatre del Liceu i el Teatro de los Sentidos. També s'ha creat una pàgina web 
Tiquetrambles. D'aquesta manera, es segueix avançant en l'objectiu de posar a l'abast del públic un espai 
on es pugui tenir accés a tota l'oferta cultural de la ciutat. La venda d’entrades ha augmentat en referencia 
a l’any 2012 un 22%, degut principalment a l’augment de la venda a través de Last Minute, mentre que al 
servei d'informació cultural les atencions presencials han crescut un 9%. 
Un dels programes més destacats d'enguany ha estat la posada en marxa del Quadern Cultura, una 
iniciativa de l’Institut de Cultura que té per objectiu apropar el món de les arts i la cultura als més joves, en 
concret els nois i noies nascuts el 2001, que el curs 2013-14 han començat l'ESO. A través del Quadern 
Cultura, els adolescents poden accedir a una sessió gratuïta, acompanyats d'un adult, a diversos espais 
patrimonials i equipaments de la ciutat. Els espais que han participat en aquesta primera edició han estat el 
Palau de la Música Catalana, el Gran Teatre del Liceu, L’Auditori, el Mercat de les Flors, el Teatre Lliure, el 
CCCB, el Born CC, el Museu Frederic Marès, el MUHBA, el Museu de Ciències Naturals, el Museu de la 
Música i el Reial Monestir de Pedralbes. Es tracta d'una acció decidida en la creació de nous públics, que es 
dirigeix a una franja d'edat que habitualment consumeix un altre tipus de producte cultural. 
En l'apartat de publicacions, s'ha realitzat l'encàrrec, la realització i la coordinació editorial del llibre 
Barcelona, ciutat de teatres, publicat juntament amb Viena Edicions. 
Pel que respecta als Sistemes d'Informació, els principals projectes desenvolupats el 2013 han estat la 
preparació del nou sistema de gestió de biblioteques, l'audioguia i el sistema de representació VR del 
projecte «Cultures del Món», i el suport a la difusió via streaming de diversos programes de l'ICUB. També 
s’ha dut a terme una primera anàlisi a biblioteques i centres cívics per detectar les seves principals 
necessitats a nivell tecnològic. En una primera fase s’ha desenvolupat la interconnexió en banda ampla 
d’equipaments culturals existents, com ha estat el cas de la Fàbrica de Creació Fabra i Coats, connectant-la 
a 10Gbps amb la xarxa Experimenta, i s’ha habilitat un node de banda ampla a la xarxa ciutadana Guifinet. 
Al mateix temps s’ha analitzat la interconnexió entre les xarxes locals (de biblioteques, centres cívics, 
fàbriques de la creació, centres de recerca, etc...), així com la interconnexió de la pròpia ciutat cap al món. 
L'any 2013 s'han estrenat cinc noves pàgines web (Tricentenari BCN, El Born CC, Quadern Cultura, Tiquet 
Rambles i Last Minute), dues noves apps (La Mercè i Mapa del Tricentenari) i s'ha apostat per una major 
presència en les xarxes socials, a través d'un nou perfil de Line de Barcelona Cultura i quatre nous comptes 
de Twitter: @LaCapellaBCN, @BcnFilmComm, @TricentenariBCN i @ElBornCC). 
Finalment, i pel que fa a les dades de Patrocini, s'han aconseguit uns ingressos d'1,3 milions d'euros, s'han 
renovat els acords de patrocini amb 9 empreses i se n'han obtingut 7 de nous.  
 
59 
 
Institut de Cultura de Barcelona 
Memòria 2013 
9.- Direcció de Recursos 
L’Institut de Cultura de Barcelona gestiona una bona part de la despesa total que l’Ajuntament de Barcelona 
dedica a cultura. Concretament, el pressupost del 2013 de l’ICUB ha estat de 118 milions d’euros. 
 
Amb referència als ingressos, s’ha notat una certa davallada respecte a anys anteriors, deguda, 
especialment, a la dificultat d’obtenir nous patrocinis atesa la situació econòmica general. L’objecte de les 
col·laboracions per patrocini han estat majoritàriament els programes culturals de més rellevància de la 
ciutat: la Cavalcada de Reis, les festes de Santa Eulàlia i Llum-Bcn, el Grec Festival de Barcelona i les festes 
de la Mercè. També cal destacar les col·laboracions i el suport adreçat al pla d’activitats del Tricentenari Bcn 
i als nous equipaments com el Born Centre Cultural. Quant a la despesa, prop d’un 40 % del pressupost de 
l’Institut de Cultura s’ha destinat als grans equipaments de la ciutat (museus, teatres i biblioteques en 
consorci amb l’Ajuntament) i a les subvencions al sector privat. La resta del pressupost s’ha destinat al 
funcionament bàsic i a les activitats dels programes i centres que depenen de l’Institut de Cultura. 
Les principals inversions en infraestructures pròpies o consorciades han estat les actuacions al Born CC i al 
Disseny Hub Barcelona, i s'han realitzat millores a diversos equipaments, com ara museus i centres d'art. 
Pel que fa a la gestió dels recursos, s’ha de ressaltar l’esforç que ha fet l’Institut de Cultura per adaptar-se a 
la Llei 15/2010 de mesures contra la morositat en les operacions comercials. L’aplicació de diverses mesures 
correctores en la gestió econòmica de l’Institut ha fet possible reduir el termini de pagament de factures, 
que s'ha situat en una mitjana de 26,58 dies en l'últim trimestre de l'any. 
 
Un altre aspecte destacable ha estat la presentació del fons de capitalitat cultural per als exercicis 2013, 
2014 i 2015, dotat amb 15 milions d'euros, una mesura per garantir la continuïtat i la qualitat dels grans 
equipaments culturals de la ciutat. Aquest fons es destinarà tant a la programació com a les instal·lacions i 
beneficiarà el Museu d'Art Contemporani de Barcelona, L'Auditori, el Mercat de les Flors, el Teatre Lliure, la 
Fundació Miró, la Fundació Tàpies, el Museu Nacional d'Art de Catalunya, el Palau de la Música i el Liceu; al 
mateix temps, l'execució del fons permet la revisió de la presència municipal en aquests equipaments.  
 
També cal assenyalar la importància del capital humà que treballa directament en el terreny de la cultura 
sota el paraigua de l’actuació municipal. Tots aquests projectes són possibles gràcies a la implicació i a la 
feina diària d’unes 419 persones de plantilla mitjana que treballen directament des de l’Institut de Cultura 
de Barcelona.  
 
Bona part de les actuacions esmentades no haurien estat possibles sense l’aportació i la participació del 
sector privat. En aquest sentit, l’any 2013 ha continuat sent clau per a l’ICUB la seva vinculació a la Fundació 
Barcelona Cultura, el principal òrgan per a la promoció i projecció de la cultura barcelonina amb el suport 
del sector privat. L’objectiu de la Fundació és la promoció de la cultura en totes les seves manifestacions, 
vetllant pel foment de la diversitat cultural, el suport a tota mena d’accions i d’iniciatives destinades a la 
conservació, exhibició i difusió del patrimoni cultural i artístic, i la projecció i divulgació internacional de la 
cultura catalana. Des de la seva constitució, la Fundació promou la creació dels Cercles dels museus de la 
ciutat de Barcelona, que apleguen aquelles empreses i institucions arrelades a Barcelona que decideixen 
comprometre’s amb un museu (o museus) de la ciutat, amb l'objectiu de preservar i donar a conèixer el seu 
patrimoni històric, cultural, artístic i científic. Durant l’any 2013 els Cercles han continuat treballant a prop 
dels museus per establir lligams amb els col·leccionistes privats i amb les empreses que, amb el seu suport, 
col·laboren en la preservació i la difusió dels béns culturals, amb exposicions i activitats. 
La Fundació Barcelona Cultura i l’Institut de Cultura de Barcelona han renovat el marc de col·laboració i 
participació establert en el conveni atès l’interès de la Fundació de tenir un marc d’actuació en el camp de 
60 
 
Institut de Cultura de Barcelona 
Memòria 2013 
l’activitat cultural pública, i de l’ICUB d’obtenir el suport de la iniciativa privada per ajudar a finançar les 
activitats culturals que es promouen des de l’Institut.  
 
Les principals activitats dutes a terme l'any 2013 per la Fundació Barcelona Cultura han estat les signatures 
de convenis de col·laboració amb entitats com la Fundació Navegació Oceànica Barcelona per a la tercera 
edició de la Barcelona World Race, o amb el programa Partners de l'Institut de Governança i Direcció 
Pública d'ESADE.  
Estats financers de l’Institut de Cultura a 31 de desembre de 201 
61 
 
Institut de Cultura de Barcelona 
Memòria 2013 
Estats financers a 31 de desembre de 2013 (en milers d'euros) 
Balanç   Compte de pèrdues i guanys 
Actiu     Ingressos   
Actiu fix 2.167     
       I mport net xifra de negocis 11.179 
 Béns patrimoni històric, artístic i  
  cultural 1.162   Transf. per programes i serveis Ajunt. 102.021 
  Immobilitzat intangible 432    Altres transferències  
  
  Immobilitzat material 379   Transferències de capital 4.166 
  Immobilitzat financer 187    Altres ingressos 483 
  Inversions financeres LL/T 7,5      
          
Ac tiu circulant 27.999   T o tal ingressos d'explotació 117.849 
        
   Existències -    Co stos   
  Deutors  25.773   Aprovisionaments -7 
  Inversions financeres temporals 24    Personal -20.511 
  Tresoreria 1.359    Treballs, subminis. i serveis externs -41.165 
  Ajustaments per periodificació 843    Altres despeses - 
       Subvencions -55.862 
To tal actiu 30.166    Provisions 40 
       Amortitzacions -301 
        Imputació subvencions immobilitzat 34 
Pa ssiu      Deteriorament i pèrdues immobilitzat -11 
   
       
 Re cursos a llarg termini 5.991,9      Total costos d'explot. abans financers 117.783 
  Patrimoni -     
Resultat de l'exercici 67   
  Resultat d’exercicis anteriors 4.670   Resultat d'explotació abans financers 66 
  Subvencions de capital 215     
     I ngressos financers 1 
   Deteriorament i pèrdues - 
    Provisions  918      Despeses financeres - 
  Passius per impost diferit 0,9      
  Altres creditors a llarg termini 121       
   
Recursos a curt termini 24.174   Resultat d'explotació 67  
  
  Creditors financers -   Despeses extraordinàries - 
  Creditors comercials 22.893      
  Altres creditors 1.099   R e sultat abans d'impostos 67 
  Ajustaments per periodificació 182     
        Impost de societats  - 
To tal passiu 30.166   R esultat de l'exercici 67 
              
62 
 
Institut de Cultura de Barcelona 
Memòria 2013 
8.- Gerència 
La gerència de l'Àrea de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació exerceix la direcció superior del 
desenvolupament de les polítiques cooperatives en aquests àmbits. 
Una de les eines de què disposa l'Institut de Cultura per a presentar la seva activitat són les mesures de 
govern. Per mitjà d'aquest mecanisme, es plantegen al plenari de l'Ajuntament les exposicions de motius, 
antecedents, calendaris, pressupostos, fixació d'objectius, etc. dels principals programes que es volen 
impulsar des de l'ICUB. La presentació de mesures de govern és, doncs, alhora, un exercici de transparència 
i un compromís de fer avançar els programes presentats. 
L'any 2013 s'han presentat cinc mesures de govern, en relació a les següents iniciatives: 
 Impuls d'un conjunt de mesures orientades al suport al comerç cultural de proximitat, a integrar en 
el Pla de Comerç de Barcelona. S'entén per comerç cultural el conjunt d'establiments dedicats a les arts, als 
mitjans, a les creacions funcionals i al patrimoni, entre els que destaquen les galeries d'art, les sales de 
música, les sales de teatre i els espais de creació, les llibreries, les botigues de discs, videoclubs i cinemes de 
proximitat, i els comerços especialitzats en disseny i en artesania. Es tracta d'un paquet de 20 mesures 
relatives a propiciar un millor coneixement d'aquest tipus de comerç, una major visibilitat, el reconeixement 
a la seva activitat i un major suport, entre altres mesures. 
 
 Revisió del Pla d'usos del Castell de Montjuïc, per tal de potenciar determinats usos que condueixin 
a l'obtenció dels següents objectius: valorar i presentar el Castell com a monument simbòlic i com a 
monument arquitectònic, i desenvolupar una programació pròpia com a equipament cultural, que ofereixi 
una dimensió educativa i pedagògica del Castell, que permeti rendibilitzar-lo com a recurs turístic, utilitzar-
lo com a equipament polivalent i de lleure, i d'acollida i d'entrada a la muntanya de Montjuïc. Aquesta 
revisió en els usos vindrà acompanyada del Pla d'inversions 2012-2015 per a la reforma i rehabilitació del 
Castell i per un canvi en el seu model de gestió. 
 
 Com ja s'ha indicat en el punt 2.8 d'aquesta memòria, una de les noves iniciatives engegades l'any 
2013 per l'ICUB ha estat el programa «Barcelona, ciutat de festivals». S'ha presentat una mesura de govern 
argumentant aquesta denominació i fixant els objectius i eixos estratègics del programa, que es poden 
resumir en tres línies de treball específiques: una de tipus estratègic, enfocada a la consecució d'objectius, 
una altra de promoció i comunicació, i una darrera de coordinació operativa. 
 
 La quarta mesura de govern presentada és la presentació de la posada en funcionament d'una 
nova fàbrica de creació, la desena, dedicada a la dansa i les arts del moviment, que estarà ubicada a les 
Corts, a l'edifici ocupat antigament pels cinemes Renoir. Aquest nou equipament significarà la ubicació d'un 
nou pol cultural al districte de les Corts i augmentar el suport al sector de la dansa a la ciutat. El nou espai 
funcionarà com a espai d'exhibició, de trobada, com a contenidor de projectes artístics-pedagògics i de 
projectes de caire social i territorials. 
 
 La darrera mesura de govern presentada l'any 2013 ha servit per presentar el Quadern Cultura, que 
ja hem vist en parlar de la Direcció de Programes de Difusió Cultural. Es tracta d'una iniciativa pensada per 
apropar la cultura als més de 12.000 barcelonins nascuts l'any 2001, que el curs 2013-2014 han començat 
l'ESO, i que tindran l'oportunitat d'accedir en condicions molt avantatjoses a cinc teatres i auditoris i 6 
museus. 
 
63 
 
Institut de Cultura de Barcelona 
Memòria 2013 
D'altra banda, cal destacar també la presentació d'alguns informes, com el relatiu al projecte «Sant Pau 
Barcelona Recinte Modernista», que vol convertir l'antic hospital de Lluís Domènech i Montaner en un 
complex internacional de coneixement, innovació i diplomàcia, mitjançant l'acolliment d'institucions 
internacionals dels àmbits de la sostenibilitat, el coneixement, la cultura i la salut. Alhora, el projecte vol 
potenciar el valor cultural i artístic del recinte. 
En un altre ordre de coses, és important destacar aquí alguns dels projectes que des de la Gerència de 
Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació han estat engegats aquest any 2013, com són la participació, 
en representació de l'Ajuntament, en la Comissió Institucional per celebrar el 70è aniversari de la publicació 
d'El petit príncep, coordinada per la Generalitat. En aquest marc s'han impulsat algunes actuacions a 
Barcelona, com la presència de l'obra a Món Llibre 2013 i a la Mostra d'Associacions de les festes de la 
Mercè. Així mateix, l'ICUB ha participat activament en el Comitè Organitzador del Congrés Internacional de 
Ciutats Educadores, que tindrà lloc el novembre de 2014, i en diversos plans municipals de caràcter 
transversal, com el Pla per la Inclusió Social o el Pla per la Igualtat d'Oportunitats. 
 
Pel que fa a la Secretaria Tècnica, que depèn de la Gerència de l'Institut, durant l'any 2013 ha continuat 
desenvolupant la seva tasca habitual (elaborar documents estratègics, fer el seguiment del pla d’actuació 
municipal i de l’activitat bàsica de l’Institut, treballar amb els indicadors principals...) però també ha 
impulsat diferents projectes específics. 
Barcelona Cultura 2012. La Secretaria Tècnica coordina l'elaboració de la publicació Barcelona Cultura, sèrie 
iniciada l'any 2007, que fa balanç de l’activitat cultural a Barcelona i que serveix, entre altres coses, per 
donar a conèixer el gran nombre d’activitats i entitats que treballen per la cultura de la ciutat. La publicació 
del 2012 ha constat de l'Informe anual de la cultura que elabora l'executiva del Consell de la Cultura i un 
article del professor Lluís Bonet, expert en l'avaluació en cultura. Per altra banda, s’ha fet una edició digital 
que presenta el més destacat de l'activitat cultural d'institucions, entitats i col·lectius així com els seus 
indicadors principals.  
SICUB. L’any 2011 es va iniciar la recollida i explotació de dades a través de la nova aplicació SICUB (Sistema 
d’Indicadors Culturals de Barcelona). El 2012 es van poder començar a explotar les dades amb certa 
fiabilitat i el 2013 ha estat l’any de la consolidació i expansió del sistema: s’ha arribat a un total de 225 
usuaris, més de 100 dels quals poden entrar dades al sistema. Des dels diferents serveis centrals de 
l’Ajuntament, els usuaris de les dades poden consultar directament les dades que necessiten. 
El bon funcionament d’aquesta aplicació i l’increment de peticions per accedir-hi (tant per entrar dades com 
per consultar-les), ha portat la Secretaria Tècnica a iniciar dues línies de treball que s’han de concretar el 
2014. Per una banda, es vol donar accés als operadors que no són municipals (centres consorciats, altres 
administracions, etc.) perquè puguin accedir al sistema i introduir-hi les seves dades. Per l’altra banda, hi ha 
la voluntat de facilitar l’accés a la informació al públic general. Per aquest motiu s’ha començat a treballar 
en un nou web, que estarà en funcionament a mitjans del 2014. 
Projecte d’indicadors de Fàbriques de Creació. La Direcció de Promoció dels Sectors Culturals i la Secretaria 
Tècnica van estar treballant durant el 2012 en la definició d'un sistema d'indicadors per avaluar l’activitat de 
les Fàbriques de Creació. La complexitat i novetat d’aquests nous centres en fa difícil l’anàlisi, ja que tot i 
que tenen un objectiu comú, els sistemes de gestió, els processos de treball i els productes finals són molt 
variats i difícils de quantificar. Amb l’ajuda d’una empresa consultora es va fer una proposta model que 
durant el 2013 s’ha estat provant amb la recollida de dades del 2012. Aquesta primera fase de test ha servit 
per revisar la graella de dades que es recullen, per consensuar el model amb els diferents centres que 
64 
 
Institut de Cultura de Barcelona 
Memòria 2013 
configuren la xarxa i per proposar un model més ajustat que es posarà a prova durant el 2014 (amb la 
recollida de dades 2013). 
Projecte d’indicadors de Centres Cívics. En el marc del Pla de centres cívics impulsat per la Direcció de 
Cultura de Proximitat, i tal com s’ha esmentat en parlar dels centres cívics, aquest any, en coordinació amb 
la Secretaria Tècnica, s’ha iniciat el projecte de definició d’un sistema de dades i d’indicadors que permeti 
avaluar i explicar l’activitat d’aquests centres. Un grup de treball format per referents dels districtes, 
responsables de participació i directors de centres cívics amb diferents models de gestió, ha estat 
l’encarregat de validar el formulari de recollida de dades i indicadors. La idoneïtat del formulari es 
comprovarà l’any 2014 quan es recullin les dades del 2013.  
Enquestes. L’avaluació qualitativa de l’activitat cultural és un altre dels objectius que es proposa la 
Secretaria Tècnica. Un dels instruments que es fan servir és la realització periòdica d’enquestes que 
mesuren les opinions o percepcions dels ciutadans. Aquest 2013 se n’han abordat des de dos àmbits.  
D'una banda, els qüestionaris que s’integren a l’enquesta Òmnibus municipal que, de forma periòdica, 
s’adreça als ciutadans per preguntar sobre diferents qüestions de la ciutat. Des de fa anys l’ICUB està 
seguint la tendència en la percepció dels ciutadans sobre l’oferta cultural, amb un especial èmfasi en l’àmbit 
de museus i en unes preguntes concretes sobre el Festival Grec i sobre les festes de la Mercè. A aquestes 
preguntes habituals s’hi han afegit, l'any 2013, unes preguntes específiques sobre centres cívics, d’acord 
amb el treball que s’està fent amb la Direcció de Cultura de Proximitat.  
De l'altra banda, la Secretaria Tècnica, que ja participava en la coordinació de l’enquesta que es fa al públic 
dels museus municipals, ha passat a liderar aquest projecte Els resultats de l’enquesta, que s’han presentat 
a finals d’any, mostren el perfil dels visitants dels museus segons procedència, edat, acompanyants en la 
visita, mitjà prescriptor, etc. i permeten tenir un retrat més fidel del públic que visita els museus. 
Estudis. Una altra de les maneres d’analitzar l’activitat cultural són els estudis sectorials. Aquest any s’ha 
optat per participar en l’estudi «Barcelona Metròpoli Creativa», seguint la invitació de l’Àrea d’Economia, 
Empresa i Ocupació. Aquesta àrea havia iniciat un estudi sobre les indústries creatives a Barcelona amb 
l’informe Barcelona metròpoli creativa. Informe i mapes urbans 2011, sota la direcció de l’Institut d'Estudis 
Regionals i Metropolitans de Barcelona, i també va treballar en la base de dades «Indicadors de ciutat del 
coneixement i ciutat creativa». Per aquest 2013 s'ha proposat l’actualització d’aquest estudi i comptar amb 
la Secretaria Tècnica de l'ICUB per poder abordar millor la part d’indústries creatives. En aquest sentit la 
participació de la Secretaria Tècnica ha permès obrir l’anàlisi de l’ocupació en l’àmbit dels autònoms, que 
són una part significativa de l’activitat cultural de la ciutat. Els resultats d’aquest estudi es donaran a 
conèixer el 2014 i se'n preveu la publicació en format digital. 
Coordinació de la gestió d’IRIS. La Secretaria Tècnica també coordina la gestió de les consultes, queixes i 
incidències que els ciutadans plantegen en relació a temes relacionats amb la cultura. En aquests moments 
hi ha 26 temàtiques relacionades amb cultura i hi ha més de 40 operadors de l’ICUB que hi treballen. 
Durant aquest 2013 s’han gestionat 333 incidències, 1.116 consultes i quatre agraïments. Del 2013 cal 
destacar el volum important de consultes sobre el Born Centre Cultural, arran de la seva posada en 
funcionament. També han estat importants, com cada any, les qüestions relacionades amb el Grec i les 
festes de la Mercè, atès el gran nombre d’activitats que es realitzen durant un període molt curt de dies. 
Aquestes tres temàtiques (Grec, Mercè i Born) suposen la meitat d'incidències de tot l’Institut. 
Per tal de complir amb els requisits de la certificació de qualitat ISO9001 d’IRIS, anualment s’ha de passar 
una auditoria interna. Aquest 2013 no s’ha hagut de passar ja que el percentatge de volum de fitxes 
revisades amb error ha estat del 0 % i els indicadors de compliment de qualitat han estat molt positius. 
65 
 
Institut de Cultura de Barcelona 
Memòria 2013 
9.- Consorcis i fundacions 
9.1.- Biblioteques de Barcelona 
Seguint els 12 àmbits de treball i les línies d’actuació que proposa el document Biblioteques de Barcelona: 
10 anys +. Nous reptes i noves oportunitats. Del Pla de Biblioteques de Barcelona del 1998 a les propostes 
del 2020, aquest any 2013 cal destacar el treball que s’ha fet a l’entorn de la formació d’usuaris en edat 
escolar. Des dels inicis de Biblioteques de Barcelona una de les prioritats del treball cooperatiu ha estat la 
col·laboració amb les escoles i amb els centres de recursos pedagògics presents a la ciutat. Això s’ha traduït, 
sobretot, en un programa de visites guiades que les biblioteques ofereixen a les escoles del seu territori. 
Amb els anys, i donada l’extensió de les biblioteques en el territori, els models del servei de formació dels 
usuaris en edat escolar que s’ofereix a través de les visites escolars s’havia diversificat molt, de manera que 
el Consorci de Biblioteques s'ha proposat establir unes línies de treball bàsiques per a totes les biblioteques 
de la ciutat, respectant, això sí, la singularitat de cada territori i de cada equip de treball. 
Des d’un grup de treball format per professionals de Biblioteques de Barcelona, s’han recollit les pràctiques 
que s’estaven realitzant i s’han elaborat els documents bàsics de recomanacions a l’hora de preparar les 
visites escolars tant de primària com de secundària, amb una bona mostra de bones pràctiques. 
A les primeres etapes educatives s’ha tingut en compte que el foment de la lectura és una tasca que cal 
començar des de ben petits, i que la biblioteca hi té un paper important, situant aquesta activitat també 
com a element de l’oci dels nens, i no només com una tasca escolar. En cicles posteriors les visites van 
canviant els seus objectius, sense deixar mai de banda la divulgació del gust per la lectura, i se centren en 
donar recursos als alumnes per a la cerca d’informació, pensant en les necessitats pròpiament escolars, 
però també en les necessitats personals i d’oci que puguin tenir els alumnes al llarg de la seva vida. 
Seguint també en aquesta línia, la 5a Jornada de Biblioteca Pública i Cohesió Social s’ha dedicat a 
l'anomenada "generació ni-ni", amb la presentació de bones pràctiques realitzades a diverses biblioteques 
catalanes i també d’Alemanya, França i Estats Units, a l’entorn dels serveis i les activitats per a aquest 
col·lectiu amb dificultats per accedir al món del treball i amb un alt grau d’abandonament escolar. Hi han 
assistit a l’entorn de 230 professionals de tot Catalunya, i una setantena n'han seguit les diverses ponències 
en directe a través d’internet. 
D’altra banda, i també pensant en un sector de la població amb risc d’exclusió, el 2013 ha suposat un pas 
endavant en l’accessibilitat, concretament en els serveis d’alfabetització digital. S’han adaptat els Espais 
Multimèdia de cinc biblioteques per a persones amb discapacitat funcional, tant pel que fa a maquinari i 
programari específic, com a la senyalització i difusió d’aquests recursos. 
També és remarcable la creació de «BibliosBCN», una aplicació per a mòbils que ofereix informació sobre la 
localització de les biblioteques, els horaris, les activitats culturals i la programació de cursos d’alfabetització 
digital. 
Seguint el desplegament del Mapa de Biblioteques de Barcelona, que ja s’acosta a la seva conclusió quant al 
nombre de nous centres, el 2013 la xarxa de la ciutat s’ha ampliat amb un nou equipament de proximitat, 
fins a arribar a les 39 biblioteques públiques. La nova biblioteca de proximitat El Clot-Josep Benet, que s'ha 
inaugurat el 23 de novembre, està situada a l’edifici Disseny Hub Barcelona, i és la sisena biblioteca del 
districte de Sant Martí. L’edifici acull diversos equipaments de la ciutat dedicats al disseny, com ara el 
Museu del Disseny de Barcelona o les seus del FAD i de BCD. Dins aquest espai comú la biblioteca ocupa 
2
1.732 m  repartits en dues plantes. 
66 
 
Institut de Cultura de Barcelona 
Memòria 2013 
El nom de la biblioteca és un homenatge al polític, historiador i advocat Josep Benet, una de les figures més 
destacades del catalanisme polític contemporani. La biblioteca té un fons especial dedicat a la seva figura, 
que a més ha rebut la donació feta per la seva família d’un exemplar de tots els seus llibres editats. La 
biblioteca disposa d’Espai Multimèdia i del servei internet i +, i d’una petita sala d’actes i exposicions, a més 
de tenir accés a la sala d’actes compartida per tots els equipaments de l’edifici. Cal destacar que aquesta 
biblioteca incorpora el sistema de ràdio freqüència en la gestió de la col·lecció, present fins ara només en 
una altra biblioteca de la ciutat. Aquest sistema permet posar en marxa el servei d’auto-préstec, una eina 
que millora l’autonomia dels usuaris i la gestió integral de la col·lecció. 
A la Comissió de Lectura Pública, l’espai de participació municipal relacionat amb la lectura pública 
promogut pel Consorci, durant la reunió plenària d’aquest 2013 s'ha presentat l’estudi realitzat per la 
Diputació de Barcelona sobre el valor econòmic i social de les biblioteques públiques, i s'ha fet una 
enquesta entre els membres de la comissió per decidir el tema a treballar durant el 2014 per un grup 
específic de la comissió per presentar-lo al plenari. 
Biblioteques de Barcelona ha tancat l'any 2013 amb un total de 6.343.803 visites. 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
67 
 
Institut de Cultura de Barcelona 
Memòria 2013 
9.2.- Museu d'Art Contemporani de Barcelona. MACBA 
El Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) va ser inaugurat l'any 1995, en el marc del projecte de 
rehabilitació de la zona nord del Raval. Des d'aleshores, s'ha convertit en el principal referent de l'art 
contemporani a la ciutat i al país. La tasca de transmissió de l'art contemporani que té atribuïda la duu a 
terme gràcies a la seva clara vocació educativa, a la seva capacitat d'innovació i al treball en xarxa que 
realitza amb institucions nacionals i internacionals. 
Aquest any el museu ha rebut 672.251 visites, un 5,4% menys que el 2012, any en què el museu havia 
augmentat un 2,8% l’assistència de públic i havia estat una de les poques excepcions dins el descens general 
de visites als centres museístics d'aquell any. 
Tot i aquesta davallada en la xifra global, cal destacar l’increment d’assistència de públic local, que ha 
passat a ser el 18% del total. Aquest augment s'ha vist reforçat per la consolidació d’activitats com les de 
«MACBA en família», que acosta l’art contemporani al públic familiar els caps de setmana, i «MACBA es 
viu», que cada dissabte ha portat les propostes culturals contemporànies més originals a les sales del 
museu, omplint-les de música, dansa, visites guiades especials i activitats sorpresa. 
Aquest 2013 també han estat un èxit les jornades de portes obertes, amb 6.000 visitants el dia de la Mercè i 
11.858 la Nit dels Museus, una xifra que suposa una pujada del 27,9% en relació a l’any anterior i que 
converteix el MACBA en el museu més visitat de Catalunya en aquesta diada. 
El recompte total de visites no inclou les generades per les itineràncies de les exposicions «La utopia és 
possible. ICSID. Eivissa, 1971» al Museu d’Art Contemporani d’Eivissa; «La persistencia de la geometría» al 
MUAC de Mèxic; «Seep (Nasrin Tabatabai and Babak Afrassiabi)» a la Chisenhale Gallery de Londres; 
«Lawrence Weiner. Written on the Wind» a l’Stedelijk Museum d’Amsterdam; «Todo, en parte. 
Publicaciones de artistas en las colecciones del MACBA» al MUSAC de Lleó, i les de la col·lecció del museu 
als CaixaForum de Barcelona i de Palma de Mallorca, que sumen 561.149 visitants més. 
Quant a la programació, «Ahlam Shibli. La casa fantasmal» ha donat el tret de sortida a la programació 
expositiva de 2013 el mes de gener, al llarg del qual encara s'ha pogut visitar la mostra «La utopia és 
possible. ICSID. Eivissa, 1971». Tot seguit el MACBA ha acollit la primera exposició monogràfica dedicada a 
l’artista catalana Eulàlia Grau, titulada «Eulàlia Grau. Mai no he pintat àngels daurats», guardonada amb el 
Premi Ciutat de Barcelona d'Arts Visuals. El mes de març s'ha inaugurat la primera exposició dedicada a les 
obres sobre paper d’un dels artistes més emblemàtics de la segona meitat del segle XX, «Lawrence Weiner. 
Escrit en el vent». Per últim, el juliol s'ha inaugurat «Art, dos punts. Barcelona viu l’art contemporani», 
organitzada conjuntament amb l’Obra Social ’la Caixa’, que ha ocupat simultàniament l’Edifici Meier i 
CaixaForum durant la segona meitat de l’any.  
Els plans del MACBA per a l’any vinent són de creixement. Durant el 2014, el museu augmentarà el nombre 
d’exposicions i proposarà un ambiciós programa tant en aquest àmbit com en el d’activitats i programes 
2
públics. La incorporació dels edificis del Convent dels Àngels permetrà sumar 2.000 m  d’espais destinats a 
la programació. Aquesta ampliació convertirà el MACBA en un gran complex dedicat a la cultura 
contemporània al cor de Barcelona, i constituirà el punt de partida per a una nova temporada de canvis 
profunds i oportunitats per al museu. 
 
 
 
68 
 
Institut de Cultura de Barcelona 
Memòria 2013 
9.3.- Museu Nacional d'Art de Catalunya. MNAC 
El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) s'ubica al Palau Nacional, construït per a l'Exposició 
Internacional que el 1929 es va celebrar a Montjuïc. Ja el 1934 l'edifici va acollir el Museu d'Art de 
Catalunya, i des del 1995 ostenta la condició de Museu Nacional d'Art de Catalunya. El museu destaca per la 
seva col·lecció de pintura romànica, sens dubte la més important del món, però també per exhibir una 
mostra dels millors artistes del modernisme català, grans figures del renaixement i el barroc europeus i una 
completíssima col·lecció fotogràfica. 
2013 ha estat l'any en què el museu ha aprovat i presentat públicament l'Estratègia 2017, que defineix amb 
precisió la missió, els objectius i les línies de treball del centre per als propers anys. Dividida en 6 àmbits 
d'actuació (Social, Col·lecció, Coneixement i recerca, Nacional, Internacional i Gestió), el seu 
desenvolupament s'ha iniciat aquest mateix any 2013. 
Les col·leccions del museu han estat objecte d'un nou plantejament, per tal de presentar-les de forma més 
complexa i oberta, tot generant noves lectures; les mostres i intervencions «La imatge de l'heroi», 
«Interiors del modernisme: Gaspar Homar i Joan Busquets» i «Visita al romànic. En companyia d'Antoni 
Tàpies» en són uns primers exemples. D'altra banda, l'increment dels fons ha estat marcat aquest any 2013 
per un fet ben singular: gràcies a la iniciativa dels Amics del Museu s'ha engegat una campanya de 
micromecenatge que ha permès l'adquisició del dibuix de Marià Fortuny La pregària. 
El programa d'exposicions s'ha articulat per tal de donar resposta a una de les missions principals del 
museu, que és la recerca, posada en valor i divulgació de l'expressió artística catalana en el context més 
ampli possible. La programació també vol mostrar l'ampli abast de les col·leccions del museu i les relacions 
creuades que s'hi poden establir, tant des del punt de vista temàtic com cronològic. Les exposicions de 2013 
han estat «Tàpies. Des de l'interior», «La batalla de Tetuan de Fortuny. De la trinxera al museu», «Jo faig el 
carrer. Joan Colom, fotografies 1957-2010» i «Nord d'Àfrica. Ortiz Echagüe». 
La tasca de generació de coneixement i recerca que es realitza des del museu ha quedat reflectida en les 
col·laboracions amb el món universitari i en la designació del museu com a coorganitzador del tercer 
Congrés Internacional d'Art Romànic l'any 2014, juntament amb la British Archaeological Association, fet 
que potenciarà la projecció científica del museu a nivell internacional. Pel que fa a la dimensió nacional, s'ha 
seguit treballant en la formació de la nova xarxa de museus d'art de Catalunya, i s'ha participat en el 
projecte de la projecció digital de les pintures murals a l'església de Sant Climent de Taüll, en una mostra de 
la voluntat de difusió del patrimoni cultural del museu. 
En l'àmbit social, el museu ha continuat oferint una línia multidisciplinar d'activitats per tal de convertir-lo 
en un espai d'ús social, i ha seguit col·laborant amb diferents entitats culturals en l'organització de cicles de 
cinema, espectacles de dansa i concerts. D'altra banda, s'ha intensificat el treball amb les escoles: en aquest 
sentit cal destacar la col·laboració amb l'escola Miquel Bleach en el projecte Tàndem i amb l'institut 
Secretari Coloma en el projecte Creadors en Residència. 
Quant a la gestió de públics, cal destacar l'obertura de les terrasses-mirador, la millora dels accessos al 
restaurant o la remodelació de l'espai d'acollida als visitants, molt més funcional i integrador dels elements 
informatius, fins ara dispersos al vestíbul del museu. Altres inversions realitzades l'any 2013 han estat 
destinades a la implementació de l'administració electrònica i a dotar i renovar les eines de gestió del 
museu. S'ha realitzat un treball intens en responsabilitat social i s'ha obtingut el certificat IQNet SR10: el 
MNAC ha estat la primera institució cultural pública i el primer museu de l'estat en obtenir aquesta 
certificació. 
69 
 
Institut de Cultura de Barcelona 
Memòria 2013 
Finalment, cal remarcar que s'ha formalitzat l'acord entre la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de 
Barcelona, CaixaForum, Fira de Barcelona i el propi Museu Nacional per promoure un gran espai cultural 
conjunt a Montjuïc. Un projecte de futur que respon al compromís del museu de ser una institució 
socialment arrelada i influent, implicada amb el territori i amb abast internacional. 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
70 
 
Institut de Cultura de Barcelona 
Memòria 2013 
9.4.- Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. CCCB 
Situat a l'antiga Casa de la Caritat, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) ha estat un 
element clau en la conformació del Raval Nord com una gran centralitat cultural. Després de gairebé 20 
anys oferint una programació cultural multidisciplinària, el CCCB ha esdevingut un equipament atent als 
fenòmens culturals més actuals, obert als nous llenguatges i a les tendències culturals més emergents. 
Com és habitual, la programació del CCCB durant l'any 2013 ha estat molt diversa, acostant-se a tota mena 
d'iniciatives artístiques, que van des de les arts visuals fins a la literatura, sempre posades en relació amb la 
ciutat de Barcelona i amb l'accent posat en la innovació i la creativitat. 
Tot i que a principis d'any encara hi havia programada l’exposició «El Paral·lel 1894-1939. Barcelona i 
l’espectacle de la modernitat», que ha tingut un gran èxit de públic, ben aviat s'ha exhibit la primera 
exposició literària de l'any, que ha estat «Arxiu Bolaño, 1997-2003», un homenatge a l’excepcional escriptor 
xilè en el desè aniversari de la seva mort, i que s'ha fet coincidir amb la sisena edició biennal de 
«Kosmopolis, La Festa de la Literatura Amplificada». La segona exposició de temàtica literària ha estat 
«Pasolini Roma», una coproducció europea que s'ha presentat en primer lloc a Barcelona, i que ha mostrat 
una de les visions més actuals de la relació de Pier Paolo Pasolini amb la ciutat de Roma. Més endavant s'ha 
presentat «World Press Photo 13», amb la selecció dels reportatges guanyadors d’aquest concurs. Per 
acabar, la tercera exposició literària de l’any, en el marc de l’Any Espriu i com a exposició central de la 
commemoració, s'ha mostrat la mostra «Espriu. He mirat aquesta terra». 
Un altre dels aspectes destacats de la programació del CCCB gira al voltant de la reflexió, a través de 
conferències, presentacions i debats sobre temes d'actualitat. En aquest sentit cal destacar el debat En 
comú, on han participat pensadors i creadors de la talla d'Ulrich Beck, Zygmunt Bauman, Peter Burke, Xavier 
Antich, Marina Garcés, Josep Ramoneda i Perejaume, entre d’altres. En col·laboració amb ICREA s’ha dut a 
terme el debat Reptes energètics: present i futur, amb César R. Ranero i Jeroen van der Bergh, entre 
d’altres. Així mateix s’han organitzat diferents congressos en col·laboració amb altres entitats, entre ells les 
Jornades Open All Areas amb els museus del grup ArticketBCN i Audiences Europe Network. 
Per altra banda, el CCCB ha continuat apostant pels festivals, i durant el 2013 n'ha acollit una dotzena llarga: 
Emergència!, Hipnotik, L’Alternativa, Zeppelin, Influencers i Drap Art han estat alguns dels que han atret 
més visitants. D'altra banda, com cada any, amb l'arribada de l'estiu han tingut lloc les sessions de cinema a 
la fresca Gandules. En el camp del cinema també s'ha donat continuïtat a la programació d’Xcèntric, el 
cinema del CCCB i a més a més s'han programat sessions de Fora de Programa i s'ha col·laborat amb 
l’Animac. I pel que fa a les arts escèniques, s’ha reafirmat el nou format del festival Primera Persona. Aquest 
any, a més a més, s’han consolidat diferents festivals destinats al públic infantil i familiar, que han 
acompanyat el ja clàssic Món Llibre per Sant Jordi. 
 
 
 
 
 
 
 
71 
 
Institut de Cultura de Barcelona 
Memòria 2013 
9.5.- Fundació Joan Miró 
La Fundació Miró és a Montjuïc des del 1975, quan es va inaugurar l'edifici singular que Josep Lluís Sert, 
amic personal del pintor, va idear de manera expressa per acollir un museu dedicat a l'obra de Miró però 
que alhora, d'acord amb la seva voluntat, possibilités i transmetés el coneixement de l'art actual. La 
Fundació té la col·lecció pública més completa d'obra de Joan Miró, integrada per pintures, escultures, 
ceràmiques, tèxtils, gravats i dibuixos de totes les èpoques. 
Durant l’any 2013 la Fundació Miró ha mantingut la seva aposta per difondre l’obra i la figura de Joan Miró, 
també mantenir el compromís amb les exposicions d’art contemporani i el suport a la creació més 
emergent a través de l’Espai 13. 
A les sales temporals la Fundació ha presentat «Explosió! El llegat de Jackson Pollock»; «Insomnia»; «Joan 
Miró. Obra gràfica» i «Davant l’horitzó». En l’Espai 13 de la Fundació s'han exposat els cicles «Perplexitat», 
amb Jordi Mitjà, Gabriel Pericàs, Julia Montilla, Arrieta/Vázquez i Samuel Labadie; i «Arqueologia 
preventiva», amb Oriol Vilanova, Lúa Coderch, Lola Lasurt i Antonio Gagliano. 
És important destacar que l’any 2013 la Fundació ha organitzat la mostra «Joan Miró. Dones, ocells, estels», 
integrada per 86 obres –pintures, escultures, dibuixos i gravats- i complementada per diverses fotografies 
de Joaquim Gomis. Aquesta exposició ha itinerat per tres ciutats taiwaneses: Taipei, Kaohsiung i Taichung. 
Cal explicitar que tota la oferta d’exposicions permanents i temporals ha continuat comptant amb el suport 
de visites comentades i tallers que s’han ofert a infants de tots els cicles de l’educació obligatòria, així com a 
estudiants de cicle superior i a públic familiar i adult. 
També s’han mantingut les propostes ubicades a l’Auditori de la Fundació Joan Miró com els espectacles 
infantils, concerts i activitats diverses relacionades amb la cultura en general i la contemporània en 
particular. 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
72 
 
Institut de Cultura de Barcelona 
Memòria 2013 
9.6.- Fundació Antoni Tàpies 
La Fundació Antoni Tàpies ocupa l'antiga seu de l'editorial Montaner i Simón, un edifici de Lluís Domènech i 
Montaner al cor de l'Eixample. El juny de 1990, la Fundació Antoni Tàpies va obrir les seves portes a la ciutat 
de Barcelona, i des d'aleshores ha desenvolupat la primera i primordial de les línies programàtiques que la 
defineixen: la conservació, difusió i investigació de l'obra d'Antoni Tàpies. I ho ha fet, fonamentalment, a 
través de les mostres que, de manera regular, han anat presentant diverses obres del fons de la col·lecció, 
contribuint així al coneixement de diferents aspectes i períodes de l'obra de l'artista, en alguns casos 
desatesos. Alhora, i de manera periòdica, la Fundació ha articulat algunes exposicions que tenien com a 
objectiu la renovació de la mirada sobre Tàpies, amb la intenció de contribuir a un relat més subtil sobre 
l'abast i la singularitat de la seva contribució a l'art del nostre temps. 
L'any 2013 la Fundació ha programat tres exposicions: «Contra Tàpies», amb obres d'una quarantena 
d'artistes; «Tàpies. Des de l'interior», comissariada per Vicent Todolí i coorganitzada amb el MNAC, que 
mostrava tant les grans composicions murals com els objectes quotidians i els materials pobres que Tàpies 
també va emprar, i que ha comptat amb el seminari «Tàpies com a símptoma. Una modernitat sense 
correspondència»; i «Antoni Tàpies. Col·lecció, #6», una selecció del fons de la col·lecció de la Fundació. A 
banda d'aquestes, també s'ha presentat l'exposició temporal «FAQ: Zona de preguntes freqüents», 
organitzada per la Fundació Tàpies, Idensitat, Sala d'Art Jove i Hangar. 
A banda de les exposicions, la Fundació programa activitats de difusió de l'obra de Tàpies i de l'art 
contemporani en general. Un d'aquests projectes és «Arts Combinatòries», que posa a l’abast dels visitants 
el fons documental de la institució a través d’un espai a la seu i d’una plataforma web. 
En sintonia amb la programació anual, el Servei Educatiu de la Fundació organitza activitats com ara visites 
comentades, tertúlies, itineraris urbans o tallers, relacionats amb el pensament i l'obra d'Antoni Tàpies, 
amb els continguts de les exposicions temporals i amb el valor patrimonial i la història de la seu de la 
Fundació. Més enllà d'aquestes activitats educatives convencionals, l'equip de la Fundació explora relacions 
formatives i participatives amb grups de diferents formats i nivells d'educació amb el projecte «Prototips en 
codi obert», una xarxa de treball desenvolupada en el marc de la plataforma «Arts combinatòries», amb la 
que s’implica a diferents grups, organitzacions i centres d’educació en la realització de projectes 
d’investigació i intervenció a l’entorn de les pràctiques culturals i artístiques contemporànies. 
Amb el pensament de Tàpies com a eix, la Fundació considera la creació no només com una activitat 
dedicada a la producció d'objectes estètics, sinó sobretot com una tasca multidisciplinària en relació amb 
altres aspectes de la cultura (la llengua, el simbolisme, la mitologia, la religió...) i altres formes d'expressió 
artística: música, dansa, performance... Des d'aquest punt de vista, un altre dels eixos de la Fundació ha 
estat la organització de grups de treball que donen peu a presentacions públiques per reflexionar sobre els 
punts de contacte entre les diferents disciplines artístiques. 
La difusió de l'obra de Tàpies també ha passat enguany per la digitalització de 25 llibres d’artista de Tàpies, 
considerats com a punts de trobada entre el seu art i la literatura i el pensament d’autors com ara Ramon 
Llull, Joan Brossa i Octavio Paz, entre d’altres. Aquestes obres havien romàs fins ara fora de l’abast públic. 
La iniciativa és fruit del projecte europeu «Digitising Contemporary Art» (DCA). La Fundació ha estat una de 
les 21 institucions culturals europees escollides per formar part d'aquest projecte, que qual permetrà 
enriquir significativament la presència de continguts d’art contemporani a internet. Al llarg de 30 mesos, els 
museus i institucions seleccionats digitalitzaran aproximadament unes 27.000 obres d’art i uns 2.000 
documents d’interès públic, posant-los a l’abast dels ciutadans a través de la plataforma digital del 
patrimoni cultural europeu Europeana. 
 
73 
 
Institut de Cultura de Barcelona 
Memòria 2013 
9.7.- Museu Marítim de Barcelona. MMB 
El Museu Marítim, amb més de 80 anys d'història dedicats l'estudi, conservació i difusió del patrimoni 
marítim del país, un dels més rics d'Europa, ha conclòs aquest any 2013 les obres de restauració de les 
Drassanes Reials de Barcelona, que tenen l'origen en el segle XIII. En el transcurs de les obres s'han realitzat 
una sèrie de troballes arqueològiques d'un gran valor. Amb aquesta inauguració de les obres ha acabat, 
després de més de 25 anys, l’execució del Pla Director de les Drassanes de Barcelona, que s'havia iniciat 
l’any 1986. Durant tot el cap de setmana d’inauguració, les Drassanes han estat visitades per més de 40.000 
persones.  
Al llarg d’aquests quatre anys d’intervenció s’ha substituït la totalitat de la coberta i s’han refet totes les 
instal·lacions per tal de gestionar d’una forma més eficaç i sostenible l’equipament. També s’ha pogut dur a 
terme una intervenció que ha permès la creació de nous espais de reserva i de treballs de conservació i 
restauració. Gràcies a aquestes intervencions, el Museu Marítim (MMB) compta amb unes instal·lacions 
adients per a les activitats que s’hi desenvolupen. 
També gràcies a les diferents intervencions arquitectòniques practicades en el subsòl, a la lectura dels 
paraments arquitectònics, al seu estudi cronoestructural i als estudis geòtecnics realitzats, entre altres, s'ha 
obtingut un millor coneixement de l’edifici de les Drassanes, de la seva història i de les seves diferents fases 
constructives al llarg dels seus més de 700 anys d’història. Fruit d’aquests estudis s’ha presentat una tesi 
doctoral per part del Dr. Robert Terradas i l'MMB ha publicat el llibre Les Drassanes Reials de Barcelona. 
Després de la inauguració de les obres, l’MMB ha continuat amb la seva activitat ordinària i ha pogut 
mantenir el programa establert: el programa educatiu ha estat utilitzat per 30.987 escolars; 3.690 persones 
han participat a les activitats familiars; i l’exposició temporal Darwin ha rebut un total de 83.418 visitants 
durant els seus quatre mesos de duració. El museu ha rebut un total de 247.176 visitants al llarg d’aquest 
any 2013. 
Per altra banda, l’MMB ha continuat participant en les activitats culturals del Raval, de la ciutat de 
Barcelona, i en les diferents xarxes en les quals participa. També cal destacar la presència de l’MMB fora de 
Barcelona gràcies als viatges i les estades del pailebot Santa Eulàlia a diversos ports de la Mediterrània (el 
pailebot ha rebut 68.092 visitants). L’MMB ha participat en diversos fòrums de debat on s’han exposat les 
experiències i els projectes del museu i ha continuat impulsant accions per millorar la sensibilització del 
conjunt de la societat envers el patrimoni i la cultura marítimes. 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
74 
 
Institut de Cultura de Barcelona 
Memòria 2013 
9.8.- Museu de Ciències Naturals de Barcelona. MCNB 
Amb la constitució del Consorci a mitjans de 2012, i el consegüent procés d'assumpció de les funcions de 
gestió i administració que fins aleshores estaven en mans de l'Ajuntament de Barcelona, el museu ha 
continuat durant l'any 2013 el desplegament d'un pla d’organització interna, que li ha de permetre fer front 
a les necessitats de present i futur. El museu té diversos espais: al parc de la Ciutadella s'hi troben el Museu 
Martorell i el Laboratori de Natura, al Castell dels Tres Dragons; a Montjuïc hi trobem el Jardí Botànic i 
l'Institut Botànic, mentre que al Fòrum hi ha el Museu Blau. 
L'any 2013 ha estat un any de creixement dels visitants tant al Museu Blau (119.132, +13%) com al Jardí 
Botànic (68.868, +11%), en especial pel que fa al públic familiar resident a la ciutat de Barcelona. 
El programa d'activitats escolars, seguint el nou model didàctic, ha incorporat noves activitats tant al Jardí 
Botànic com al Museu Blau, amb l'objectiu de cobrir tots els nivells educatius. S'han realitzat 60 activitats 
que han comptat amb 15.966 usuaris. 
Els públics familiars han disposat d'un conjunt d'activitats en cap de setmana a dos dels centres del museu. 
Destaquen els «Planta’t» de primavera i tardor al Jardí Botànic, amb 12.980 assistents i, al Museu Blau, la 
Festa de la Balena, amb 2.871 assistents i les activitats de la Nit dels Museus, amb 3.021 assistents. 
El mes de desembre s'ha presentat al Museu Blau «Enverinats», la primera exposició temporal de gran 
format. A l’espai Ciència i més s'han presentat «Animalarium», de Miquel Aparici, i «M. Ardan, gran viatger 
del XIX», de Xavier Mulet. Al Jardí Botànic s'hi ha pogut veure l'exposició del fotògraf holandès Paul Den 
Hollander «Regne vegetal». 
La dimensió social i de proximitat del museu s'ha treballat tant amb les activitats conjuntes amb les escoles 
del districte de Sant Martí com amb les entitats veïnals. També és destacable el programa «Museu 
Ambulant», dirigit als interns de les presons, i la consolidació d'activitats per a discapacitats visuals, auditius 
i intel·lectuals. En aquest sentit, s'han fet accessibles als invidents i disminuïts visuals els continguts de 
l'exposició «Planeta Vida». 
Pel que fa a la comunicació, s'ha treballat en la difusió de l'activitat del museu a través de les TIC, en una 
amplia diversitat de canals (agendes, newsletter, blocs, xarxes socials...). Convé destacar que el museu ha 
rebut el premi al millor bloc corporatiu dels Premis Blogs Catalunya. Al mateix temps s'ha presentat una 
nova app que dóna accés a informació rellevant en les visites al Jardí Botànic i al Museu Blau, i s'han iniciat 
els treballs per a la renovació total de la pàgina web del museu. 
Des de l’àrea científica del museu s’han dut a terme quatre projectes importants: el workshop Atles dels 
ocells nidificants d’Europa, el BioBlitzBCN al Parc del Laberint d'Horta, el III Encuentro Ibérico de Biologia 
Subterránea i la I Trobada de tècnics de col·leccions de Ciències Naturals de Catalunya. 
Pel que fa a les col·leccions del museu, un dels seus principals actius, s'han incrementat en gairebé 20.000 
noves peces, i en aquest sentit destaca l’entrada de nou material de la col·lecció Salvador: fòssils, minerals, i 
una gran quantitat de documents i alguns llibres. Al llarg de l’any s’ha estat catalogant aquesta col·lecció. El 
Centre de Documentació ha atès a 19.787 usuaris, 15.455 consultes i ha tramitat 2.232 préstecs. S’ha 
acceptat i catalogat el llegat de Lynn Margulis i s’ha acabat de digitalitzar i catalogar el fons de l’Arxiu 
Històric. Així mateix s’ha elaborat la Carta de Serveis del Centre de Documentació i s’han editat reculls dels 
recursos informatius que s’han difós àmpliament a través de la pàgina web i les xarxes socials. 
Quant al Jardí Botànic, han finalitzat les obres d’arranjament dels voltants de la Masia, i s’han plantat 3.567 
exemplars de 329 espècies diferents, en gran part produïdes al propi jardí, de manera que ja hi ha un total 
de 1.785 espècies en exhibició. 
75 
 
Institut de Cultura de Barcelona 
Memòria 2013 
9.9.- Mercat de les Flors. Dansa i Arts del Moviment 
Ubicat en un edifici construït per a l'Exposició Internacional del 1929, que va acollir el Palau de l'Agricultura 
durant el certamen i el Mercat de la Flor entre el 1964 i el 1984, el Mercat de les Flors s'ha acabat 
convertint en l'espai de dansa més emblemàtic de la ciutat. 
L’any 2013 ha estat un moment especialment important en la consolidació del model “casa de dansa” per al 
Mercat de les Flors, que s'ha estructurat a través de diverses programes que potencien la recerca i la 
creació artística; s'ha treballat amb companyies associades i amb artistes en residència, s'ha participat en la 
coproducció d’espectacles, i s'ha exhibit una programació artística de qualitat, heterogènia i eclèctica, tant 
de companyies nacionals com internacionals, però amb un especial èmfasi en projectar i posar en valor el 
talent dels artistes i de les companyies locals, i sempre amb una estratègia transversal de participació i 
vinculació amb els públics. 
Pel que fa a la programació artística, destaquen els espectacles de les companyies associades (Roberto 
Olivan/Enclave, La Veronal i Baró d’Evel), la producció Esculpiendo el vacío, la presència d’artistes en 
residència (Roser López Espinosa) i alguns grans noms internacionals (Hofesh Shechter, Pierre Rigal o 
Australian Dance Theatre), juntament amb una gran diversitat de propostes de tot tipus: des del hip-hop 
dels Brodas Bros, al circ de la companyia Eia; de l’energia d’IT Dansa al claqué de Camut Band. Aquesta 
programació també ha trobat espai per a les grans celebracions, com l’Any Carmen Amaya (amb el festival 
Ciutat Flamenco, coorganitzat amb el Taller de Músics) i el Tricentenari (amb el cicle «Àustries»), i festivals 
com IDN/Imatge, dansa i nous mitjans, Grec 2013, SÂLMON< 2013, i El més petit de tots. 
Els programes educatius han ampliat la seva presència en la programació del Mercat de les Flors, incloent 
activitats per a nens i nenes de 0 a 5 anys (el projecte d’escoles bressol i les propostes del festival El més 
petit de tots), de 5 a 12 anys (els espectacles d’Aracaladanza i Nats Nus dins el cicle «Dan Dan Dansa»), i de 
12 a 18 anys (la programació «Grada Jove» per a alumnes de secundària, la Jornada jove de creació artística 
«Tot Dansa», o el programa «Creadors En residència»). Tots aquests programes han estat complementats 
amb tallers pràctics a les aules, el curs de formació al professorat, i l’oferta d’estades artístiques i de tallers 
intergeneracionals al Graner, Fàbrica de Creació. 
La vinculació amb els públics i les comunitats existents al voltant el projecte de "casa de dansa" ha estat 
sens dubte un dels eixos vertebradors de l’estratègia del Mercat. S'ha treballat en estratègies de creació de 
nous públics, diversificant l’oferta d’espectacles i de propostes artístiques perquè el màxim de persones 
puguin descobrir la dansa, oferint condicions avantatjoses a diversos col·lectius (com ara els «Divendres 
joves» amb entrades a preus reduïts per a menors de 30 anys), i participant en projectes com Quadern 
Cultura (dirigit a adolescents) i Escena 25 (dirigit a joves de 18 a 25 anys). En paral·lel, s'ha treballat també 
en la fidelització de públics, amb un augment del nombre d’abonats i ambaixadors, junt amb la programació 
d’assajos oberts, sessions introductòries als espectacles, conferències i les converses a posteriori entre 
públics i artistes. A més, s’ha iniciat un taller de l’espectador («Performances de la mirada»). El públic 
també ha estat partícip en la configuració de la programació artística de l’inici de la temporada 2013-14 per 
mitjà de la iniciativa «Que dansi qui vulguis!», que ha comptat amb més de 14.000 vots en línia. 
El Mercat de les Flors està permanentment atent a liderar projectes amb altres entitats vinculades a la 
dansa i les arts del moviment, per tal d'ajudar a projectar internacionalment el treball del talent local, i en 
l’organització de trobades de programadors juntament amb el Graner. Així ha succeït amb la International 
Performing Arts Meeting (IPAM) al Grec 2013, el festival SÂLMON< 2013, i el #FF80 amb Temporada Alta. 
També s'han enfortit les xarxes internacionals ja existents –el Mercat exerceix la presidència de l’European 
Dance Network- i per ajudar a articular-ne de noves –com la RSD, Red Sudamericana de Danza- i, fins i tot, 
per vertebrar projectes per ajudar a la professionalització i la posada en marxa de projectes empresarials –
com els projectes Creamedia amb Barcelona Activa o LÉIM/Dance Leadership Project. 
76 
 
Institut de Cultura de Barcelona 
Memòria 2013 
9.10.- Teatre Lliure 
Fundat l'any 1976, en plena efervescència del postfranquisme, en un local del barri de Gràcia llogat a la 
cooperativa de consum La Lleialtat, el Teatre Lliure va inaugurar l'any 2001 la seva segona seu, a Montjuïc, 
compartint l'espai de l'antic Palau de l'Agricultura amb el Mercat de les Flors. L'any 2010 la seu històrica va 
obrir les seves portes de nou, després d'haver estat reformada. Actualment el teatre és dirigit per Lluís 
Pasqual, que en va ser un dels membres fundadors. 
Durant l'any 2013, el Teatre Lliure ha acollit un total de 453 representacions que han estat vistes per 93.033 
espectadors. 
En l’àmbit de les produccions pròpies, el Lliure ha presentat 13 espectacles a les sales de Montjuïc i Gràcia, 
cinc dels quals han conformat el cicle «Memòria Europea», i un, Moby Dick, un viatge pel teatre, signat per 
Frederic Amat, Marc Artigau i Juan Carlos Martel Bayod, s'ha exhibit dins el cicle «El Lliure dels nens». Els 
altres 7 espectacles han estat Blackbird, de David Harrower, dirigit per Lluís Pasqual; Dispara / Agafa Tresor 
/ Repeteix, de Mark Ravenhill, dirigit per Josep M. Mestres; L’onada, d’Ignacio García May, dirigit per Marc 
Montserrat; Els feréstecs, de Carlo Goldoni, dirigit per Lluís Pasqual (guanyador dels Premis Butaca 2013 al 
Millor muntatge teatral, direcció, actriu de repartiment, vestuari i caracterització); la reposició de Cartes 
impertinents, de Maria Aurèlia Capmany, dirigit per Pau Carrió; la lectura dramatitzada Recordant la Fedra 
de Salvador Espriu, amb direcció de Lluís Pasqual, i La revolució no serà tuitejada, de Jordi Casanovas, 
Guillem Clua i Pau Miró. 
Pel que fa a les coproduccions, el 2013 s'han presentat un total de 7 espectacles. D’aquests, tres han estat 
reposicions, dues dins del cicle «El Lliure dels nens» (Un bosc de cames, coproduït amb TAAAT – Farrés 
Brothers i Cia, i Lava, amb Studio Orka), i el tercer, Hedda Gabler, d'Henrik Ibsen amb direcció de David 
Selvas, coproduït amb el CAER i el Teatro de La Abadía. Les quatre coproduccions restants han estat 
L’estranger, d’Albert Camus, dirigit per Carles Alfaro (amb El Canal– Centre d’Arts Escèniques Salt / Girona); 
El policía de las ratas, de Roberto Bolaño, dirigit per Àlex Rigola (amb Heartbreak Hotel); Marry Me a Little, 
a partir de Stephen Sondheim, dirigit per Toni Martín (amb Espai l’Amistat i Hold On Co.), i Adiós a la 
infancia, una aventi de Marsé, de Pau Miró amb la direcció d'Oriol Broggi (amb La Perla 29). 
La resta d'espectacles programats -onze- han estat presentats per companyies convidades. En la 
programació general, se n’han presentat cinc: Los hijos se han dormido, de Daniel Veronese; La vida es 
sueño, de Pedro Calderón de la Barca, dirigit per Helena Pimenta / CNTC; Un trozo invisible de este mundo, 
de Juan Diego Botto, dirigit per Sergio Peris-Mencheta; À la ville de... Barcelona, de Joan Ollé; i Bombollavà, 
de la companyia Pep Bou. Al cicle «El Lliure dels nens» la companyia Les Voisins ha presentat La reina dels 
colors, mentre que al cicle «Memòria Europea» s'ha presentat Fragments de converses, de Rosa Novell. Els 
quatre espectacles restants s'han presentat al cicle «Fora d’hores»: El intérprete, d’Asier Etxeandia; 
Homenatge a Carmen Amaya, amb Sara Baras; el concert 11 de novembre, de Sílvia Pérez Cruz, i Dos 
machos verdes fritos, de la companyia La Bacanal.  
Capítol a part és el projecte «Aixopluc», que ha acollit 6 espectacles: Smiley, de Guillem Clua i FlyHard 
Produccions; Imatges gelades, de Kristian Smeds, dirigit per Alicia Gorina i l'Associació Artística IndiGest; 
Paisaje sin casas, de Pablo Ley, dirigit per Aleix Fauró i La Virgueria; Orgia, d’Alex Mañas i The Mamzelles 
Teatre; De quan somiava, de Jordi Prat i Coll i la companyia Lady lady, i Afterplay, de Brian Friel, dirigit per 
Imma Colomer. 
Per acabar, cal destacar que, com cada any, el mes de juliol el Lliure ha acollit el Festival Grec, amb 9 
espectacles: quatre a la Sala Fabià Puigserver i cinc a l’Espai Lliure de Montjuïc. 
 
77 
 
Institut de Cultura de Barcelona 
Memòria 2013 
9.11.- L'Auditori i l'OBC. Museu de la Música 
L'Auditori va ser fundat el 1999 en un edifici dissenyat per l'arquitecte Rafael Moneo. Actualment és la seu 
de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, la Banda Municipal de Barcelona, el Museu 
de la Música i l'Escola Superior de Música de Catalunya. Tot plegat converteix l'equipament en un dels 
principals focus musicals de la ciutat. Disposa de quatre sales de concerts, amb una capacitat total superior 
a les 3.300 persones. 
El 2013 per a L’Auditori ha estat un any en què cal destacar l’assentament de la direcció assumida per 
Joaquim Garrigosa l’abril de 2012 i de la nova gerència, a partir de desembre de 2013, encarregada a 
Valentí Oviedo. 
Al llarg d'aquest any, doncs, L’Auditori ha treballat en les noves línies que va definint la direcció de Joaquim 
Garrigosa, fetes públiques el mes de juliol de 2012, que es poden resumir en el caràcter nacional de 
L’Auditori i la promoció del patrimoni català, la creació d’oportunitats per als talents musicals emergents, la 
creació de nous públics, la racionalització econòmica i la internacionalització. Tot això a partir d’una 
proposta diversa en estils i gèneres musicals basada en l’excel·lència d’intèrprets i músiques i en un 
replantejament en el tractament de la programació de les músiques modernes i de l’equilibri de la 
programació. 
També s’ha treballat, a partir de la tasca que ha endegat el nou director del Museu de la Música i del Centre 
Robert Gerhard, Jaume Ayats, en una major projecció del museu cap a la ciutat i una reorientació del Centre 
Robert Gerhard a fi que esdevingui una plataforma per a la difusió del patrimoni musical català a través de 
les xarxes, convertint-lo en nexe per a totes les persones interessades en la música catalana. 
La tasca de programació –que en un equipament d’aquestes característiques es duu a terme amb notable 
antelació–, ha iniciat un nou plantejament amb l'objectiu d'anar acollint gradualment un major nombre 
d’intèrprets catalans, amb una especial atenció cap als talents emergents del país, tant en les 
programacions de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, com en les de la Banda 
Municipal de Barcelona o la producció pròpia de L’Auditori («Auditori Més»).  
També s’ha treballat la política de públics, amb la finalitat de consolidar el públic existent i treballar en la 
cerca de nous públics mitjançant la diversificació d’edats i la programació de propostes més transgressores i 
transversals, així com a través d’aliances estratègiques amb altres equipaments musicals, escènics i 
culturals. 
Quant a l’organització interna, es segueix treballant per aconseguir una major racionalització en les 
despeses i una millor optimització dels recursos humans de cara a fer de L’Auditori una organització més 
eficient. 
 
 
L'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) 
L'any 2013 l'OBC ha seguit treballant de manera reeixida en el desenvolupament de la seva projecció 
internacional. La gira per Àustria, Eslovènia i Croàcia ha obtingut crítiques molt positives, amb sales plenes a 
vessar i amb un públic entusiasmat per la qualitat de l'orquestra. A més d’aquesta gira, l’OBC ha celebrat un 
concert a Perpinyà el 12 de maig, amb una molt bona acollida per part del públic de la Catalunya Nord. 
78 
 
Institut de Cultura de Barcelona 
Memòria 2013 
Durant el 2013, l’OBC ha portat grans directors i solistes convidats, assolint i consolidant el nivell que 
correspon a una important capital europea com és Barcelona.  
La segona part de la temporada 12/13 ha estat caracteritzada per tres eixos: Bartók i la música popular, la 
veu com a element integrador de música i paraula, i la natura com a font d’inspiració en la música. L’eix de 
Béla Bartók, amb el Concert per a orquestra i El príncep de fusta, ha estat acompanyat de retrats d’altres 
compositors en què la música folklòrica ha tingut un paper rellevant: Ravel, Smetana, Stravinsky, Txaikovski, 
Gerhard i Albéniz. Pel que fa a la veu, s’han interpretat el Requiem de Verdi, la Novena de Beethoven i la 
Quarta de Mahler. Finalment, la natura, gran font d’inspiració per a compositors i artistes en general, ha 
estat plasmada amb obres com Má Vlast de Smetana. L'any 2013 també ha estat un any de 
commemoracions, com el bicentenari del naixement de Richard Wagner, arran del qual l’OBC ha interpretat 
al Liceu l’obra Rienzi, en versió concert. També s'ha començat a celebrar l’any Britten, una oportunitat per 
conèixer millor un dels compositors cabdals del segle XX, i s'han recuperat alguns compositors que es van 
inspirar amb l’obra de Shakespeare com ara Txaikovski o Bernstein.  
Pel que fa a l’apartat de compositors catalans, s’han programat obres de Montsalvatge, Albéniz, Lamote de 
Grignon i Benguerel, entre d'altres. I en el capítol de suport a la nova creació, continuant amb la política 
d’obres d’encàrrec i estrenes de compositors, aquest any s'ha estrenat una obra de Blai Soler. 
El mes de setembre de 2013 l'OBC ha tornat a celebrar el concert d’obertura cap a la ciutat de Barcelona, 
amb el concert a l’aire lliure a l’avinguda de la Catedral durant les Festes de la Mercè, amb encara més èxit 
de públic que l’any anterior. L’OBC també ha participat en dos grans esdeveniments a la ciutat: el Concert 
per la Llibertat del dia 29 de juny, i la inauguració dels Mundials de Natació al Palau Sant Jordi el 19 de juliol. 
A més, en col·laboració amb «L’Auditori: Apropa», s’ha realitzat el concert participatiu Et toca a tu, que ha 
tingut 2.129 espectadors. En la mateixa línia de col·laboració, s’han realitzat 14 tallers d’Un matí 
d’Orquestra amb un total de 600 assistents. 
En la política de col·laboracions amb altres institucions culturals, a banda de la col·laboració ja esmentada 
amb el Liceu, i dels concerts de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu dins de la temporada de l’OBC, la JONC 
també ha ofert un programa dins de la temporada de concerts de l’OBC amb música de Bruckner, i a més 
s’ha renovat la col·laboració amb l’ESMUC, sota la batuta del mestre Antoni Ros Marbà. Les dues orquestres 
han interpretat plegades obres de Serra i Ravel. També, i gràcies als convenis d’intercanvi amb altres 
orquestres, aquest any ha vingut a Barcelona la Orquesta Sinfónica de Castilla y León. I en el marc del 
conveni d’intercanvi amb l’Orchestre National du Capitole de Toulouse, l’OBC ha ofert dos concerts a la 
Halle aux Grains de Toulouse, amb Pablo González i Boris Belkin com a violí solista. D'altra banda, l’OBC ha 
participat en l’òpera Norma de Bellini, dins del marc del Festival de Peralada. 
A més dels concerts del seu titular, Pablo González, l’OBC segueix sent un lloc de trobada d’artistes de gran 
renom internacional, amb figures tan destacades com Marc Minkowski, Alexandre Tharaud, Miguel Harth-
Bedoya i John Nelson, entre d’altres.  
D'altra banda, aquest any ha continuat el projecte «Converses OBC», amb l’objectiu de debatre i aprofundir 
en el coneixement de la música, amb la participació del director titular de l’Orquestra i els principals 
directors i solistes convidats, així com amb experts del món musical. 
El capítol audiovisual és una part molt important de la política de desenvolupament i visibilitat de l’OBC. 
S'ha mantingut la col·laboració amb la plataforma internacional Medici.tv que ha retransmès i ha difós en 
streaming dos concerts. Pel que fa a les gravacions, s’han enregistrat una sèrie d’obres inèdites d'Enric 
Granados amb el propòsit de publicar-ne tres CD monogràfics. Així mateix l'OBC ha enregistrat el CD 
Renaixença Catalana, amb obres de Pedrell, Rodoreda, Nicolau i Vives, que encara no ha estat publicat. 
79 
 
Institut de Cultura de Barcelona 
Memòria 2013 
Museu de la Música 
Ubicat des de l'any 2007 a L'Auditori, un dels objectius principals del museu és aconseguir ampliar el ventall 
de públics que el visiten, i en aquest sentit no és casual que els dos projectes iniciats aquest 2013 potenciïn 
el patrimoni del museu. El nou projecte «Guitarra clàssica, la millor col·lecció del món», iniciat el mes de 
juliol, ofereix una visita comentada i un concert, normalment amb compositors i intèrprets catalans. D'altra 
banda, l’adquisició d’un gamelan Gong Kebyar de Bali ha incentivat la creació de tallers familiars, escolars i 
per a empreses.  
Els programes educatius i familiars, ja consolidats, les visites i cursos per a especialistes i el programa 
«Apropa» han centrat el projecte d’atenció al públic visitant. Aquests programes, sumats a les visites per a 
públic general dels diumenges, han permès que el museu s'hagi mantingut en xifres properes als 33.000 
visitants i 87.000 usuaris. D'aquests, al voltant d'un miler de persones han visitat el museu durant La Nit 
dels Museus. 
L’exposició temporal EsCultures Musicals. Instruments d’Àfrica, Àsia, Oceania i Amèrica de la Fundació La 
Fontana ha ofert, sota el comissariat d’Elena Martínez Jaquet, una selecció de 130 peces de la col·lecció 
d'Helena Folch-Rusiñol i Alejandro Maluquer. La mostra és un exemple de l'extraordinari nivell del 
patrimoni musical que es conserva al nostre país, tant pel nombre com per la diversitat i el valor artístic de 
les peces. 
Un dels actius que singularitza el museu és la programació de música en viu. La setena edició del cicle «La 
Música del Museu» ha permès al públic descobrir el so original d’instruments històrics i patrimonials a 
través d’audicions comentades per especialistes. L’aposta per incentivar l'afluència de públic els dijous s’ha 
materialitzat en la proposta «Un Cafè amb... Corelli», en commemoració del tercer centenari de la mort de 
l’insigne violinista, organitzat en col·laboració amb el Departament de Música Antiga de l’ESMUC.  
Precisament, la col·laboració amb l’ESMUC continua essent un dels eixos principals i prioritaris de la 
programació del museu. Fruit d'aquesta col·laboració es promouen recursos compartits en diferents 
programes, com el curs d’organologia, les sessions tècniques, els programes de recerca o la presentació dels 
projectes de fi de grau o màster. Cal destacar el programa "Silenci, fem música", un projecte que ja arriba a 
la quarta edició, on joves alumnes interpreten música amb instruments històrics, mentre el públic visita el 
museu, una activitat que ha contribuït a dinamitzar les tardes dels diumenges.  
Moltes de les activitats que organitza el museu es nodreixen dels programes de conservació, restauració i 
recerca de les col·leccions. En destaquen el projecte del claviorgue Hauslaib, i la presentació pública del 
primer CD La guitarra dels lleons, dedicat a la col·lecció de guitarres històriques del museu, a càrrec del 
guitarrista Xavier Díaz Latorre. 
Una altra de les activitats del museu és la relativa als treballs de documentació del fons patrimonial. Aquest 
any el museu s’ha integrat en el projecte europeu «Mimo», un projecte de documentació en línia per posar 
a l’abast del públic la documentació de les col·leccions musicals. El museu també participa en un altre 
projecte europeu, "Wood Music", que posa en comú els treballs de recerca entre museus i universitats per 
intercanviar experiències dins la conservació i restauració. 
Per últim, la incorporació del museu a les xarxes socials ha contribuït de manera notòria a la difusió de tots 
els continguts i activitats del centre. La pàgina web del museu ha rebut 325.000 visites al llarg de l’any 
mentre creix el nombre de seguidors a Facebook i Twitter. 
 
 
80 
 
Institut de Cultura de Barcelona 
Memòria 2013 
9.12.- Palau de la Música Catalana 
El Palau de la Música, construït entre els anys 1905 i 1908 per Lluís Domènech i Montaner, és una de les 
joies del modernisme i va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l'any 1997. És, sens dubte, 
una de les icones arquitectòniques de la ciutat. La construcció de l'edifici va ser un encàrrec de l'Orfeó 
Català, per allotjar-hi la seva seu, i estava pensat per a la celebració de concerts de música instrumental, 
orquestral, de cambra i coral. Al llarg de la seva història, però, i encara en l'actualitat, ha acollit tota mena 
d'actes, no només musicals. 
Al llarg del passat 2013, la programació pròpia del Palau, centrada com sempre en la música clàssica i el 
cant coral però oberta a altres gèneres musicals, s'ha volgut adreçar als públics de totes les edats i alhora 
crear-ne de nous. I sempre amb un nivell qualitatiu que pretén contribuir al prestigi de la vida concertística 
de la ciutat de Barcelona i que al mateix temps converteix el Palau de la Música en un auditori de referència 
internacional.  
El 2013 l’Orfeó Català, amb seu al Palau, ha protagonitzat una temporada molt especial, marcada per tres 
fites rellevants. El 21 i 22 de juny, l’Orfeó i el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana han debutat a 
la Konzerthaus de Viena, en la primera actuació conjunta a l’estranger de les dues formacions. Poc després, 
les dues formacions han actuat per primera vegada amb la Filharmònica de Berlín sota la direcció de Sir 
Simon Rattle per oferir el Requiem de Fauré. El concert, que ha exhaurit les localitats, ha obert la 
temporada 2013-14 del cicle «Palau 100». La tercera gran cita de l’any ha estat el Concert de Sant Esteve, 
que el 2013 complia 100 anys. 
El cicle estrella de la Fundació Orfeó Català - Palau de la Música Catalana, «Palau 100», ens ha dut un any 
més les grans orquestres, solistes i directors internacionals; entre d’altres: l’Orquestra Simfònica de la Ràdio 
de Baviera, una de les més prestigioses d’Alemanya; Les Musiciens du Louvre i Marc Minkowski, que s'han 
sumat a les commemoracions wagnerianes amb una audició concertant de L’holandès errant, i, sobretot, la 
ja esmentada col·laboració amb la mítica Orquestra Filharmònica de Berlín. També cal esmentar la personal 
versió de Le nozze de Figaro oferta per la Freiburger Barockorchester dirigida per René Jacobs, que també 
ha comptat amb la participació del Cor de Cambra del Palau, com a part d’un projecte mozartià que se 
seguirà desenvolupant els propers anys. 
La programació del Palau ha inclòs encara diversos cicles més: en el cicle «Intèrprets Catalans», que cerca 
promoure la presència dels músics del país, hi han participat autors com José Menor i Miquel Farré. Cal 
destacar també el recital ofert per Jordi Savall, un dels intèrprets catalans més internacionals, en el marc del 
XXXV Festival de Música Antiga de Barcelona. Un repertori marcadament popular (gòspel, música espiritual, 
musicals, cobla, esbarts) ha marcat l’edició de les «Tardes al Palau», que promou l’acostament de nous 
segments de públic a la sala. I l'orgue Walcker del Palau ha protagonitzat el cicle «Orgue al Palau», amb 
actuacions d'Óscar Candendo, Jonatan Carbó i Olivier Vernet. 
En la resta de cicles que s'han celebrat l'any 2013, la Fundació ha col·laborat amb l’Orquestra Simfònica del 
Vallès («Concerts Simfònics al Palau»), l’Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra («ONCA al Palau»), el Gran 
Teatre del Liceu («Liceu al Palau») i la productora Poema («Mestres de la Guitarra al Palau»). Finalment, 
s'han ofert les «Matinals al Palau», destinades als visitants estrangers, amb la gala de música espanyola i 
catalana, a càrrec de les sopranos Elena Copons i María Hinojosa, amb el pianista Francisco Poyato. 
«Escoles al Palau» i «Concerts Familiars» centren el compromís pedagògic de la Fundació. Durant el 2013, el 
Servei Educatiu del Palau de la Música ha desplegat la totalitat del seu nou projecte educatiu amb l'estrena 
de dues produccions pròpies per a tots els públics: «Cobla 2.0», protagonitzada per la Cobla Sant Jordi-
Ciutat de Barcelona, i «Kantikipugui al Palau», amb el Cor de Cambra del Palau. 
81 
 
Institut de Cultura de Barcelona 
Memòria 2013 
9.13.- Gran Teatre del Liceu 
Inaugurat el 1847, el Gran Teatre del Liceu ha estat, al llarg de la seva accidentada història, un dels grans 
símbols de la vida artística i social de Barcelona. 
La programació d'aquest any 2013 al Gran teatre del Liceu ha inclòs obres de compositors tan reconeguts 
com Antonin Dvorák (Rusalka), Vincenzo Bellini (Il pirata), Txaikovski (Iolanta, amb la companyia del Teatre 
Mariinsky de Sant Petersburg, dirigida per Valery Gergiev i amb l’extraordinària participació de la gran 
soprano Anna Netrebko). També hem pogut veure l’òpera de Jacques Offenbach Les contes d’Hoffmann, en 
una coproducció del Liceu amb la San Francisco Opera; i Madama Butterfly, de Giacomo Puccini, que s'ha 
representat fins a 13 vegades amb quatre repartiments diferents, en la coneguda producció dirigida per 
Moshe Leiser i Patrice Caurier, del Liceu i la Royal Opera House de Londres, amb direcció musical a càrrec 
de José Miguel Pérez-Sierra i Daniele Callegari. De Lucio Silla de Wolfgang A. Mozart se n'han fet fins a 10 
funcions amb dos repartiments de reconeguda solvència on han destacat Kurt Streit, Alessandro Liberatore, 
Patricia Petibon, Laura Aikin, Inga Kalna, Iano Tamar o Ofèlia Sala. El mes de novembre, per primer cop al 
Teatre, s'ha pogut veure Agrippina de Georg Friedrich Händel, en una aclamada producció de David 
McVicar, dirigida musicalment per l’especialista en música barroca Harry Bicket. Finalment, cal destacar els 
dos concerts de L’Atlàntida, de Manuel de Falla, dirigits per Josep Pons i inclosos en el Memorial Pau Casals. 
A banda d'aquests concerts, el Liceu ha programat algunes estrenes: la companyia anglesa Young Vic / The 
Opera Group ha estrenat a l'estat Street Scene, de Kurt Weill, un espectacle de John Fulljames, entre l’òpera 
i el musical, ambientat a la Nova York dels anys quaranta. Una altra estrena al Liceu ha estat Il turco in Italia 
de Gioachino Rossini, en aquest cas en una divertida producció de Christof Loy i Víctor Pablo Pérez en la 
direcció musical. Coincidint amb Il turco el Liceu ha acollit els reconeguts cantants Rolando Villazón i 
Aleksandra Kurzak, amb L’elisir d’amore de Gaetano Donizetti, en la producció de Mario Gas, en aquest cas 
dirigida musicalment per Daniele Callegari. I una altra coproducció, en aquest cas amb la Royal Opera House 
de Londres, el Teatre de la Monnaie de Brussel·les i l’Opera de Lille, ha permès estrenar a Barcelona l'obra 
Cendrillon, de Jules Massenet, dirigida musicalment per Andrew Davis i interpretada, entre d'altres, per 
Joyce DiDonato, Annick Massis, Ewa Podles o Laurent Naouri. 
L'any 2013 el Liceu s'ha afegit a la commemoració del bicentenari dels naixements de Giuseppe Verdi i 
Richard Wagner. En el cas de l'italià, la temporada 2013-2014 s'ha obert amb una sèrie de concerts on hem 
pogut veure fragments de les seves millors òperes: Rigoletto, Nabucco, La Traviata, Aida... Pel que fa a un 
compositor tan vinculat a la ciutat com és Wagner, Josep Pons ha dirigit aquest any 2013 Das Rheingold, la 
primera part de Der Ring des Nibelungen (la resta de la quatrilogia s'oferirà al llarg dels propers tres anys). A 
més a més, com a complement a aquesta audició, s'ha programat l'obra de Fritz Lang Die Nibelungen, en 
col·laboració amb la Filmoteca, amb música en directe a càrrec de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya. 
I encara més Wagner: el mes de juny l'OBC, el Cor del Gran Teatre del Liceu i la Polifònica de Puig-reig han 
interpretat Rienzi, en versió concert i sota la direcció de Pablo González.  
Pel que fa a la programació de dansa, el Liceu ha acollit dues companyies amb coreografies inspirades en la 
música de Johann Sebastian Bach: el Ballett am Rhein Düsseldorf Duisburg i el Ballet Nacional de Polònia. 
I a banda s'han programat nombrosos concerts i recitals, d'entre els que destaquen els de Joyce DiDonato i 
el conjunt Il Complesso Barocco, Jordi Savall amb Le Concert des Nations, Edita Gruberova, o Philippe 
Jaroussky i l’Orquestra Barroca de Venècia. A més, l’Orquestra Simfònica i el Cor del Gran Teatre del Liceu 
han realitzat una sèrie de concerts al Palau de la Música Catalana i a l’Auditori de Barcelona. 
 
 
82 
 
Institut de Cultura de Barcelona 
Memòria 2013 
10.- Indicadors Culturals de Barcelona 2013 
Dades de context   
Població de la ciutat de Barcelona (en milions d'habitants) 1,6 
Població de l'àrea metropolitana de Barcelona (en milions d'habitants) 3,2 
Superfície de la ciutat (en quilòmetres quadrats) 101,4 
Superfície de l'àrea metropolitana (en quilòmetres quadrats) 636,0 
Nombre anual de turistes a la ciutat (en milions) 7,6 
Nre. d'edificis declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO 8 
 Museus i espais d'exposicions    
Nre. de museus i grans centres d'exposicions 55 
Nre. d'espais i seus dels museus i centres 66 
Visitants de museus, exposicions i col·leccions (en milions) 20,9 
Visitants als 10 espais amb més públic (en milions) 13,2 
Nre. de centres amb més de 500.000 visitants anuals 15 
Nre. d'exposicions temporals amb més de 100.000 visites 11 
Nre. de galeries d'art contemporani 26 
Valoració ciutadana dels museus i centres d'exposicions (del 0 al 10) 7,9 
E spais d'arts escèniques    
Nre. de sales d'arts escèniques 57 
Nre. de representacions teatrals 11.338 
Espectadors de les sales d'arts escèniques (en milions) 2,3 
% d'ocupació de les sales d'arts escèniques 52,0 
Nre. d'espectacles amb més de 25.000 espectadors 13 
Valoració ciutadana dels espectacles teatrals (del 0 al 10) 7,5 
E spais de concerts    
Nre. de grans auditoris 3 
Espectadors dels grans auditoris (en milions) 0,9 
% d'ocupació dels grans auditoris 69,6% 
Nre. de sales de música en viu 22 
Nre. de concerts de més de 5.000 espectadors 13 
Nre. d'assistents als concerts de més de 5.000 espectadors 238.569 
Valoració ciutadana dels concerts (del 0 al 10) 7,7 
S ales de cinema i rodatges a la ciutat    
Nre. de cinemes 32 
Nre. de pantalles de cinema 203 
Nre. de projeccions de cinema 218.741 
Espectadors de cinema (en milions) 5,1 
Nre. de rodatges a la ciutat 2.494 
Nre. de llargmetratges rodats a Barcelona 50 
Valoració ciutadana del cinema (del 0 al 10) 7,2 
83 
 
Institut de Cultura de Barcelona 
Memòria 2013 
Espais de creació   
Nre. d'espais de creació privats 12 
Nre. de fàbriques de creació públiques 9 
2
m  de la xarxa Fàbriques de Creació 22.840 
 Biblioteques de Barcelona    
Nre. de biblioteques de la xarxa de biblioteques públiques 39 
Nre. de biblioteques de la xarxa de biblioteques públiques / 100.000 habitants 2,4 
Visites a la xarxa Biblioteques de Barcelona (milions) 6,3 
Préstecs a les biblioteques / habitant 2,6 
% de ciutadans de Barcelona amb carnet de biblioteca 53,6% 
Valoració ciutadana de les biblioteques (del 0 al 10) 8,0 
 Llibres    
Total de llibres publicats a Barcelona 31.031 
% dels llibres en suport digital 17,9% 
% dels llibres en suport paper 82,0% 
Valoració ciutadana de les llibreries (del 0 al 10) 7,5 
C entres cívics    
Nre. de centres cívics 51 
 Festivals    
Nre. de festivals a la ciutat 156 
Nre. de festivals amb més de 100.000 assistents 5 
 Festes    
% de barcelonins que han assistit a les festes de la Mercè 35,2% 
Valoració ciutadana de les festes populars (del 0 al 10) 7,7 
S uport a entitats    
Import de les subvencions de l'ICUB a projectes i activitats culturals (en milions d'euros) 3,7 
% de sol·licituds presentades que han rebut subvenció 49% 
Import de les subvencions de l'ICUB a infraestructures culturals (en milions d'euros) 2,5 
    
 
Fonts: Àrea Metropolitana de Barcelona, Associació d'Empreses de Teatre de Catalunya (ADETCA), Associació de Sales 
de Concerts de Catalunya (ASACC), Barcelona-Catalunya Film Commission (BCFC), Biblioteques de Barcelona, 
Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona, enquesta Òmnibus municipal de l'Ajuntament de Barcelona, 
Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), Institut d'Estadística de 
Catalunya (IDESCAT), Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, Societat General d'Autors i Editors (SGAE) i Turisme 
de Barcelona. 
 
 
84 
 
Institut de Cultura de Barcelona 
Memòria 2013 
Museus i exposicions 
Visitants Altres dades 2013 
   
Assistents 
Visites 
  2013 2012     activitats Usuaris 
exposicions 
i serveis 
CENTRES PÚBLICS 9.980.316  8.293.358     11.624.414 790.219 12.414.633 
                  
MUSEUS I COL·LECCIONS 5.691.096   5.147.477     7.297.589 592.910 7.890.499 
                
Municipals 3.550.150   2.993.470     4.018.692 187.751 4.206.443 
           
Institut de Cultura 2.256.131   1.671.086     2.636.408 123.218 2.759.626 
         
El Born Centre Cultural 675.726  -     857.156 35.663 892.819 
Museu de Ceràmica 4.737  46.738     14.264 271 14.535 
Museu del Disseny de Barcelona 1.869  68.363     1.952 4.666 6.618 
Museu d'Història de Barcelona. 556.730  548.783     560.082 53.186 613.268 
MUHBA 
Museu Frederic Marès 39.432  33.785     48.304 593 48.897 
Museu Picasso 915.226  948.869     1.092.239 20.806 1.113.045 
Reial Monestir de Santa Maria de 62.411  -     62.411 8.033 70.444 
Pedralbes 
Museu Barbier-Mueller d'Art -  24.548     - - - 
Precolombí 
 
Altres centres municipals 1.294.019   1.322.384     1.382.284 64.533 1.446.817 
           
Col·lecció de Carrosses Fúnebres 4.987  -     5.358 263 5.621 
Museu de la Música 33.297  31.887     68.096 20.650 88.746 
Museu dels Autòmats del Tibidabo 119.769  125.527     119.769 - 119.769 
Museu Olímpic i de l'Esport Joan 65.862  84.783     118.957 - 118.957 
Antoni Samaranch 
Zoo de Barcelona 1.070.104  1.080.187     1.070.104 43.620 1.113.724 
           
Consorcis amb presència municipal 1.997.483   1.924.839     3.135.434 361.178 3.496.612 
           
Fundació Antoni Tàpies 76.344  92.305     67.443 11.954 79.397 
Fundació Joan Miró 497.719  548.817     941.893 45.149 987.042 
Museu d'Art Contemporani de 300.948  351.247     627.041 45.210 672.251 
Barcelona. MACBA 
Museu de Ciències Naturals de 188.030  166.777     221.410 78.169 299.579 
Barcelona 
Museu Marítim de Barcelona. MMB 298.525  356.348     315.268 104.078 419.346 
Museu Nacional d'Art de Catalunya. 635.917  409.345     962.379 76.618 1.038.997 
MNAC 
           
Públics no municipals 143.463   229.168     143.463 43.981 187.444 
           
Museu d'Arqueologia de Catalunya 32.284  40.181     32.284 10.396 42.680 
Museu d'Història de Catalunya 111.179  188.987     111.179 33.585 144.764 
           
 
85 
 
Institut de Cultura de Barcelona 
Memòria 2013 
ARXIUS 40.232   34.714     55.656 3.559 59.215 
                
Municipals 40.232   34.714     55.656 3.559 59.215 
           
Arxiu Fotogràfic de Barcelona 15.424  14.421     30.848 1.713 32.561 
Arxiu Històric de la Ciutat de 24.808  20.293     24.808 1.846 26.654 
Barcelona 
           
CENTRES D'EXPOSICIONS 1.274.272   1.296.025     1.212.419 192.225 1.404.644 
                
Municipals 184.679   130.211     183.696 7.895 191.591 
           
Fabra i Coats - Centre d'Art 10.002  10.236     10.002 201 10.203 
Contemporani 
La Capella 56.440  57.755     55.457 2.662 58.119 
La Virreina Centre de la Imatge 118.237  62.220     118.237 5.032 123.269 
           
Consorcis amb presència municipal 304.895   313.472     142.325 162.570 304.895 
           
Centre de Cultura Contemporània 304.895  313.472     142.325 162.570 304.895 
de Barcelona. CCCB 
           
Públics no municipals 784.698   852.342     886.398 21.760 908.158 
           
Arts Santa Mònica. Centre de la 104.698  117.892     104.698 13.460 118.158 
creativitat 
Palau Robert 680.000  734.450     781.700 8.300 790.000 
           
ESPAIS D'INTERÈS ARQUITECTÒNIC 2.974.716   1.815.142     3.058.750 1.525 3.060.275 
                
Municipals 2.718.284   1.560.533     2.802.318 1.525 2.803.843 
           
Castell de Montjuïc 1.072.000  1.159.042     1.072.000 - 1.072.000 
Espais Patrimonials del MUHBA 303.605  315.541     303.605 - 303.605 
Pavelló Mies van der Rohe 84.034  85.950     168.068 1.525 169.593 
Poble Espanyol 1.258.645  -     1.258.645 - 1.258.645 
           
Públics no municipals 256.432   254.609     256.432 - 256.432 
           
Palau Güell 256.432  254.609     256.432 - 256.432 
           
          
 
CENTRES PRIVATS 10.957.392 11.295.426     11.945.374 957.385 12.902.759 
                  
MUSEUS I COL·LECCIONS 5.002.048   5.066.119     5.572.443 459.884 6.032.327 
                
Can Framis. Fundació Vila Casas 13.581  17.430     13.581 - 13.581 
CosmoCaixa 716.877  788.176     1.246.005 413.988 1.659.993 
Fundació Fran Daurel 210.626  215.735     210.626 2.384 213.010 
Fundació Francisco Godia 5.837  11.366     7.295 3.057 10.352 
Fundació Suñol 9.467  11.503     15.397 1.501 16.898 
Hash Marihuana Cànem & Hemp 8.733  7.654     12.133 661 12.794 
Museum 
86 
 
Institut de Cultura de Barcelona 
Memòria 2013 
L'Aquàrium 1.718.380  1.647.163     1.718.380 - 1.718.380 
Museu de Cera 198.590  197.048     198.590 - 198.590 
Museu de la Moto 9.032  8.453     9.032 - 9.032 
Museu de la Xocolata 139.370  140.821     139.370 35.908 175.278 
Museu de l'Eròtica 60.970  53.484     60.970 30 61.000 
Museu del FC Barcelona 1.506.022  1.540.648     1.506.022 - 1.506.022 
Museu del Modernisme Català 17.540  13.487     17.540 2.298 19.838 
Museu d'Idees i Invents de 48.479  49.193     78.958 - 78.958 
Barcelona. MIBA 
Museu Egipci de Barcelona 250.036  277.064     250.036 - 250.036 
Museu Europeu d'Art Modern. 84.270  82.216     84.270 - 84.270 
MEAM 
Museu Geològic del Seminari 4.238  4.678     4.238 57 4.295 
           
CENTRES D'EXPOSICIONS 705.257   992.535     998.364 350.190 1.348.554 
                
CaixaForum 686.151  971.101     979.258 349.470 1.328.728 
Espais VolART i VolART2. Fundació 7.606  6.784     7.606 - 7.606 
Vila Casas 
Fundació Foto Colectania 11.500  14.650     11.500 720 12.220 
           
ESPAIS D'INTERÈS ARQUITECTÒNIC 5.250.087   5.236.772     5.374.567 147.311 5.521.878 
                
Casa Batlló 796.301  780.466     796.301 - 796.301 
Casa Museu Gaudí 332.307  361.197     332.307 - 332.307 
La Pedrera 944.509  861.583     1.068.989 45.542 1.114.531 
Temple Expiatori de la Sagrada 3.176.970  3.233.526     3.176.970 101.769 3.278.739 
Família 
                  
TOTAL 20.937.708   19.588.784     23.569.788 1.747.604 25.317.392 
Equipaments amb més de 5.000 visitants anuals.       
 
Notes: 
- El Born Centre Cultural s'ha inaugurat l'11/9/2013. 
- El Museu de Ceràmica ha tancat definitivament el març de 2013. Les seves col·leccions s'han integrat al Museu del 
Disseny de Barcelona. 
- El Museu del Disseny de Barcelona el 2012 ha estat preparant el trasllat a la nova seu de la plaça de les Glòries: la seu 
de Montcada ha tancat el 30/5/12 i la seu de Pedralbes ha tancat el 31/12/12. Durant el 2013 les visites a exposicions 
corresponen a la seu de la Casa Bloc; s'han començat a fer algunes activitats a la futura seu del Museu. Està previst que 
la seu de la plaça de les Glòries s'inauguri a finals del 2014. 
- El Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes el 2013 ha començat a funcionar independentment del MUHBA.  
- El Museu Barbier Mueller va tancar definitivament el 15/9/12. 
- El Museu Marítim ha estat tancat parcialment per reformes l'any 2012, però l'exposició 'Titanic. The exhibition' ha 
tingut més de 100.000 visites entre abril i juny del 2012. 
- El 2012 s'han començat a recollir les dades de les exposicions que es fan al vestíbul de l'Arxiu Històric de la Ciutat. 
- El Centre d'Art Contemporani de Barcelona Fabra i Coats va obrir el 28/09/12. 
- El Museu Etnològic està tancat des del 3/10/11 per obres de millora. 
- El 2013 s'han incorporat les dades de visitants del Poble Espanyol com a espai d'interès arquitectònic.  
- El MNAC el 2013 ha ampliat l'horari d'obertura els dies feiners, ha començat a oferir l'entrada gratuïta tots els 
dissabtes a partir de les 15 h i ha començat a comptabilitzar més espais expositius. 
  
Font: cada equipament o centre. 
 
 
87 
 
Institut de Cultura de Barcelona 
Memòria 2013 
Arxius i biblioteques patrimonials 
  Usuaris presencials Consultes presencials 
      
Municipals 57.038 229.209 
Arxiu Fotogràfic de Barcelona 1.831 108.700 
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona 8.460 26.546 
Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona 27.861 53.928 
Arxius Municipals de Districte de Barcelona 14.841 35.604 
Biblioteca Pública Arús 4.045 4.431 
   
Públics no municipals 71.470 127.121 
Arxiu de la Corona d'Aragó 2.945 6.131 
Biblioteca de Catalunya 47.231 88.516 
Biblioteca del Cinema 10.575 19.454 
Centre de Doc. i Museu de les Arts Escèniques 10.719 13.020 
   
Privats 116.496 32.280 
Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya 889 889 
Arxiu Històric de Protocols de Barcelona 2.457 12.717 
Biblioteca Ateneu Barcelonès 113.150 18.674 
      
Equipaments amb més de 100 consultes presencials anuals. 
 
Font: cada equipament o centre.   
   
 
Arts escèniques 
  2013 2012 % Variació 2013/2012 
        
Espectacles 1.099 1.146 -4,1 
Representacions 11.338 12.638 -10,3 
Aforament 4.455.123 4.936.476 -9,8 
Entrades venudes 2.079.596 2.369.997 -12,3 
Espectadors 2.318.628 2.609.020 -11,1 
% ocupació 52 53 -1,7 
        
        
Font: Associació d'Empreses de Teatre de Catalunya (ADETCA). 
 
 
 
 
88 
 
Institut de Cultura de Barcelona 
Memòria 2013 
Sales de música en viu 
  Nre. concerts Nre. assistents 
Apolo 359 315.202 
Apolo. La (2) 366 90.191 
BARTS. Barcelona Arts on Stage 72 52.413 
Be Good 108 9.187 
Bikini 52 18.232 
Harlem Jazz Club 372 47.000 
Heliogàbal 139 9.092 
Jamboree 332 33.188 
Jazz Sí Club 346 20.760 
Koitton Club 134 4.690 
L'Ovella Negra 43 2.582 
Marula Cafè 192 4.800 
Music Hall 107 24.250 
Razzmatazz 237 310.648 
Rocksound 191 9.550 
Sala BeCool 86 13.158 
Sala Monasterio 232 20.880 
Sidecar 99 12.048 
Tarantos 332 71.500 
   
TOTAL 3.799 1.069.371 
      
Font: ASACC i, en alguns casos, les sales.   
 
 
Grans auditoris 
  2013 2012 % Variació 2013/2012 
Gran Teatre del Liceu       
Concerts 165 192 -14,1 
Espectadors 233.996 282.726 -17,2 
Aforament 286.227 352.180 -18,7 
% Ocupació 82 80 1,9 
    
L'Auditori       
Concerts 454 469 -3,2 
Espectadors 330.102 354.226 -6,8 
Aforament 451.577 478.115 -5,6 
% Ocupació 73 74 -1,3 
 
 
 
   
 
 
89 
 
Institut de Cultura de Barcelona 
Memòria 2013 
Palau de la Música Catalana       
Concerts 555 558 -0,5 
Espectadors 311.927 350.646 -11,0 
Aforament 520.237 598.547 -13,1 
% Ocupació 60 59 2,4 
        
        
Font: cada equipament. 
    
 
Cinema de circuit comercial 
  2013 2012 % variació 2013/2012 
        
Nombre de sales 203 193 5,2 
Butaques 44.246 43.468 1,8 
Pel·lícules exhibides 757 748 1,2 
Sessions 218.741 249.451 -12,3 
Taquillatge 38.365.814 48.825.194 -21,4 
Espectadors 5.124.035 6.520.512 -21,4 
    
        
Font: ICEC. 
    
 
Biblioteques 
  2013 2012 % Variació 2013/2012 
        
Nombre d'equipaments 39 38 2,6 
Total metres quadrats 60.756 59.024 2,9 
Visites 6.343.803 6.439.112 -1,5 
Nous carnets 52.063 61.971 -16,0 
Total inscrits (carnets) 905.060 880.434 2,8 
Préstecs 4.229.213 4.639.242 -8,8 
        
        
Font: Biblioteques de Barcelona. 
    
 
 
 
 
90 
 
Institut de Cultura de Barcelona 
Memòria 2013 
Festivals 
  2013 2012 % Variació 2013/2012 
        
Arts escèniques 193.323 253.357 -23,7 
Arts visuals 290.350 328.328 -11,6 
Audiovisuals 184.191 157.780 16,7 
Literatura 45.576 37.577 21,3 
Música 745.452 768.339 -3,0 
Multidisciplinari i altres 96.356 141.827 -32,1 
    
TOTAL 1.555.248 1.687.208 -7,8 
        
Font: cada festival. 
    
 
Festes 
  Data inici Data fi Públic assistent 
Cavalcada de Reis 05/01/2013 05/01/2013 600.000 
Tres Tombs  19/01/2013 19/01/2013 nd 
Rua de Carnaval 09/02/2013 09/02/2013 nd 
Festes de Santa Eulàlia 12/02/2013 17/02/2013 nd 
Sant Medir 03/03/2013 03/03/2013 nd 
Diada de Sant Jordi 23/04/2013 23/04/2013 nd 
Nit dels Museus 18/05/2013 18/05/2013 133.272 
L'ou com balla 30/05/2013 02/06/2013 nd 
Festa de la Ciència 14/06/2013 16/06/2013 7.875 
Revetlla de Sant Joan 23/06/2013 23/06/2013 nd 
Festa Major de Gràcia 15/08/2013 21/08/2013 nd 
Festa Major de Sants 24/08/2013 01/09/2013 nd 
Diada de l'Onze de Setembre 11/09/2013 11/09/2013 nd 
La Mercè 20/09/2013 24/09/2013 1.539.530 
nd: no es disposa d'aquesta informació.     
   
 Font: organitzadors. 
    
 
 
 
 
 
91 
 
Institut de Cultura de Barcelona 
Memòria 2013 
Subvencions 
Subvencions a activitats culturals Import 
 Arts visuals             329.500 €  
Arts escèniques            426.500 €  
Dansa            237.963 €  
Sales teatrals            822.034 €  
Música        1.069.000 €  
Sales de música en viu              86.950 €  
Audiovisuals            399.000 €  
Cultura popular            143.700 €  
Lletres            106.000 €  
Ciències              27.750 €  
Altres              92.500 €  
    
Total general        3.740.897 €  
  
A ltres línies de subvencions  Import 
    
Ateneus        1.716.473 €  
Espais de creació i sales de música en viu            400.000 €  
Llibreries              86.245 €  
Noves tecnologies            300.000 €  
    
Total general        2.502.718 €  
F ont: Institut de Cultura de Barcelona (ICUB).  
  
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
92 
 
Institut de Cultura de Barcelona 
Memòria 2013 
 
 
93