BARCELONA CULTURA 07 BALANÇ INSTITUT DE CULTURA DE BARCELONA Consell d’Administració BARCELONA CULTURA. BALANÇ 2007 President Direcció Carles Martí Montserrat Tort Vicepresidenta Pilar Roca Montserrat Ballarín Coordinació Vocals Assumpta Manils Jordi Martí Jaume Ciurana Indicadors i recerca Ángeles Esteller Pere Casas Ricard Gomà Ester Galimany Carles Guerra David Albet Redacció Josep M. Montaner Marta Pérez Carlota Subirós Mara Dierssen Coordinació editorial Isaki Lacuesta Ana Álvarez Pius Alibek Carme Cazalla Disseny gràfic Josep Sánchez Luz de la Mora Delegat de Cultura Correcció de textos Jordi Martí Rosa Chico BARCELONA CULTURA 07 Gerent Marta Clari Impressió Secretària SYL Creaciones gráficas y publicitarias, S.A. BALANÇ Lluïsa Pedrosa Palau de la Virreina Dipòsit legal: B-40.371-2008 La Rambla, 99 08002 Barcelona © Edició 2007: Institut de Cultura www.bcn.cat/canalcultura de l’Ajuntament de Barcelona © Textos: els autors © Fotografia de la coberta: Maria Espeus NOTA AQUESTA EDICIÓ Per elaborar aquest BALANÇ s’ha partit de la informació que han facilitat les entitats que hi apareixen, tant la que ha estat escrita expressament per a aquesta publicació com les dades que han fet públiques aquestes mateixes entitats a través de les seves pàgines web o altres mitjans de comunicació. Un cop recollit tot el material, s’ha dut a terme la tasca de redacció, resum i adaptació dels textos i les dades originals, amb l’objectiu de pre- sentar la informació de la manera més clara i entenedora possible. Qualsevol desajust que s’hagi pogut produir durant aquest procés d’elabo- ració s’intentarà tenir en compte amb vista a futures edicions. D’altra banda, un recull d’aquesta mena obliga a prendre decisions respecte a l’estructura, l’ordenació, la selecció i la priorització dels con- tinguts. En aquest sentit, el present BALANÇ és el resultat d’una de les moltes possibles maneres d’enfocar la mirada sobre l’activitat cultural de tot un any a la nostra ciutat. Evidentment, n’hi pot haver d’altres igualment vàlides. Finalment, agraïm la col·laboració de les entitats, organitzacions, associacions i institucions que apareixen en aquesta publicació, sense la qual aquest BALANÇ no hauria estat possible. Barcelona ha estat des de sempre una ciutat rica en cul- tures, que la nodreixen i la representen. Una ciutat creativa i creadora, participativa i cosmopolita, oberta i acollidora. La nostra és una capital que es formula preguntes contínua- ment i, des de l’Ajuntament, creiem que cal tenir una visió de conjunt del que està passant a la ciutat per poder respon- dre-les. Ara us presentem BARCELONA CULTURA. BALANÇ 2007, una publicació que, per primera vegada, recull una gran part de les iniciatives culturals, tant de titularitat pública com pri- vada, que s’han dut a terme a Barcelona durant tot un any, i 4 que ens permet redescobrir la riquesa cultural de la nostra ciutat. Fa una immersió en el que ha suposat l’any 2007 en l’àmbit de les arts visuals i el disseny, la història i la memò- ria, les lletres, les arts escèniques, la música, els audiovi- suals, les festes i les tradicions, els múltiples i variats festi- vals de la ciutat... Estem orgullosos d’haver aconseguit elaborar aquest re- cull tan extens, d’ús i difusió públics. La iniciativa parteix de la voluntat d’entendre millor la ciutat on vivim i convivim. Es- perem que aquest document ens ajudi a aconseguir-ho i a re- flexionar sobre la cultura a la Barcelona del segle XXI. JORDI HEREU ALCALDE DE BARCELONA SUMARI PRESENTACIÓ JORDI MARTÍ......................................................................................9 7. AUDIOVISUALS ...................................................................................................153 TEMPS DE TRANSFORMACIONS ISAKI LACUESTA...........................................155 1. BARCELONA CIÈNCIA...........................................................................................13 1. Rodatges a Barcelona .....................................................................................158 MARA DIERSSEN ..................................................................................................14 2. Barcelona-Catalunya Film Commission.........................................................160 1. El programa Barcelona Ciència 2007 ...............................................................18 3. El públic i les sales .........................................................................................162 2. Museus de ciències i col·leccions vives............................................................21 4. Els premis i la presència a festivals internacionals ......................................164 5. Festivals de cinema i audiovisuals .................................................................166 2. ARTS VISUALS I DISSENY ....................................................................................29 CARLES GUERRA ..................................................................................................31 8. FESTIVALS DE BARCELONA ..............................................................................169 1. Museus d’arts visuals i disseny........................................................................34 ELS FESTIVALS I BARCELONA RICARDO SZWARCER ......................................172 2. Centres d’arts visuals i disseny........................................................................45 1. El Festival de Barcelona Grec.........................................................................174 3. Festivals i iniciatives diverses...........................................................................56 2. Més festivals a Barcelona ...............................................................................177 Festivals d’arts visuals....................................................................................178 3. HISTÒRIA I MEMÒRIA ...........................................................................................59 Festivals literaris.............................................................................................180 HISTÒRIA I PATRIMONI: LA PRIORITAT DE LA RECERCA Festivals d’arts escèniques ............................................................................182 I DEL CONEIXEMENT ALBERT GARCIA ESPUCHE I XAVIER SUÑOL ..................61 Festivals de música.........................................................................................192 1. Museus d’història, arqueologia i etnologia ......................................................64 Festivals d’audiovisuals ..................................................................................204 2. Arxius històrics i centres d’estudi ....................................................................72 Festivals multidisciplinaris .............................................................................215 3. Espais d’interès arquitectònic ..........................................................................76 4. Activitats i iniciatives diverses..........................................................................78 9. LA MERCÈ I LES TRADICIONS DE BARCELONA ................................................219 L’ESPECTACLE AL CARRER. LA MERCÈ I ALTRES FESTES 4. LLETRES I BIBLIOTEQUES ...................................................................................81 DE LA CIUTAT MARTA ALMIRALL ......................................................................220 LECTURES A LA BIBLIOTECA MÒBIL 1. Festes d’àmbit de ciutat..................................................................................224 ANTON MARIA ESPADALER .................................................................................82 2. Altres festes a la ciutat ...................................................................................228 1. Biblioteques ......................................................................................................86 3. Activitats i iniciatives diverses ........................................................................232 2. Món editorial .....................................................................................................90 3. Promoció i normalització de la llengua catalana.............................................95 10. ESPAI PÚBLIC I PROXIMITAT ...........................................................................235 4. Festivals i iniciatives diverses...........................................................................98 ELS USOS DE L’ESPAI PÚBLIC JOSEP MARIA MONTANER ............................237 1. Equipaments de proximitat...........................................................................240 5. ARTS ESCÈNIQUES .............................................................................................101 2. Creació artística ............................................................................................244 CARLOTA SUBIRÓS .............................................................................................103 3. Festes de proximitat......................................................................................248 1. Sales d’arts escèniques ..................................................................................106 4. Mostres, cicles, festivals...............................................................................252 2. Espais singulars i centres d'assaig ................................................................120 5. Altres iniciatives............................................................................................259 3. Les companyies d’arts escèniques.................................................................124 4. Festivals i iniciatives diverses.........................................................................128 11. DIÀLEG ..............................................................................................................263 L’ARQUITECTURA DEL DIÀLEG: EL CONSELL DE CULTURA 6. MÚSICA ...............................................................................................................131 DE BARCELONA CARLES GINER......................................................................265 PENSAR DES DE ZERO DAVID ALBET ...............................................................132 1. El desplegament del Pla Estratègic de Cultura...........................................270 1. Grans equipaments musicals .........................................................................136 2. El món a Barcelona.......................................................................................272 2. Temporades i cicles musicals.........................................................................141 3. Barcelona al món ..........................................................................................276 3. Sales de música en viu ...................................................................................145 4. La Fundació Barcelona Cultura i els Cercles d’Amics.................................280 4. Festivals i iniciatives diverses.........................................................................150 TAULES ANNEXES ..................................................................................................285 PRESENTACIÓ JORDI MARTÍ DELEGAT DE CULTURA DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA L’activitat cultural en una ciutat com Barcelona és polièdrica, abasta tota mena de gèneres i estils i, probablement, la seva heterogeneïtat n’és el tret més distintiu. Alhora, les ciutats tenen un aire difícil de descriure que les diferencia. És aquesta característica la que inten- tem atrapar quan descobrim ciutats desconegudes, o quan expliquem als visitants la nos- tra pròpia ciutat. Entendre una ciutat no serà mai tenir-ne un relat definitiu, més aviat és una actitud que ens permet anar aprofundint en els múltiples replecs que amaga la vida urbana. L’any 2007 ha posat en relleu la necessitat de millorar les condicions i els espais per als cre- adors de la nostra ciutat. Les transformacions econòmiques i urbanístiques fan que altres ac- tivitats més rendibles ocupin progressivament espais fins ara dedicats a les arts. A la ciutat hi ha experiències en aquest àmbit molt remarcables: l’Hangar, que el 2007 ha celebrat el desè aniversari, La Caldera, dedicada a la dansa contemporània, la Sala Beckett i el seu Obrador, autèntic laboratori de formació dels nous dramaturgs catalans, la Nau Ivanow i el projecte de la Factoria Escènica Internacional (FEI), que combina creació amb formació en les noves arts escèniques, l’Associació d’Idees Ema, ubicada a l’antiga fàbrica La Escocesa, o el clàssic Ate- neu Popular de Nou Barris, que tanta importància ha tingut en la represa del circ a Catalunya. Alguns han tancat, ho sabem, i d’altres corren perill, és per això que també l’any 2007 s’ha ini- ciat el projecte Fàbriques de Creació, que pretén bastir una xarxa de nous espais a disposició de l’activitat artística però també de la vertebració dels barris de Barcelona. 9 El 2007 també ens ha permès veure la peculiar simbiosi entre la creació barcelonina i els nous formats de difusió. Pensem en el cinema. S’està consolidant una nòmina de creadors que aposten per un treball independent i de marcada aposta artística. El Goya a la pel·lícu- la La soledad de Jaime Rosales ha estat un dels darrers reconeixements. Però al costat d’a- questa producció que es mou en els marges de la indústria, Barcelona té una nòmina de fes- tivals independents, Asiàtic, l’Alternativa o el Docs, l’èxit dels quals contrasta amb la davallada de la venda d’entrades a les sales de cinema. En l’àmbit literari, la Setmana de Poesia, Kos- mópolis, Món Llibre o l’èxit indiscutible de la Setmana de Novel·la Negra tornen a ser es- pais especialment capaços de difondre la nova creació literària que es mou a la ciutat. En el terreny de les arts visuals, el Loop, un any més, s’ha consolidat com un esdeveniment que permet ampliar la difusió d’una disciplina tan minoritària i experimental com la videocrea- ció. I ja fa temps que cada any festivals de música com el Sònar, el Primavera Sound o el BAM són, entre altres coses, altaveus de la nova creació musical independent en uns mo- ments en què disminueix la venda tradicional de discs. Els esdeveniments culturals intel·ligents ofereixen una experiència i una vinculació més complexa a l’usuari, i permeten fer circular propostes difícils de bellugar en el circuit co- mercial, però a més aporten un aire molt particular a la fotografia cultural de Barcelona. Una ciutat de creació ha d’activar també noves maneres de fer arribar els continguts al pú- blic, que proporcionin experiències culturals més complexes i diversificades. És el cas del programa Barcelona Ciència, que s’ha desenvolupat aquest any a la nostra ciutat. La vida dels equipaments culturals de Barcelona és un altre element especialment sig- nificatiu en l’esdevenir cultural de la ciutat. Al març del 2007 s’inaugurava la nova seu del Museu de la Música, que convertia definitivament l’Auditori de Barcelona en una ciutat de la L’any 2007 ha continuat l’increment de la diversitat cultural a Barcelona, un element sig- música; el juliol obria les portes la Biblioteca Sagrada Família i al novembre la Biblioteca nificatiu per a la producció cultural. Najat El Hachmi, una jove escriptora nascuda al Marroc, Sant Antoni – Joan Oliver. Al setembre s’inaugurava la remodelació de la biblioteca de l’Ate- ha guanyat el Premi Ramon Llull amb la novel·la L’últim patriarca, que neix del diàleg cultu- neu Barcelonès, i al final de l’any s’estrenava el nou centre de documentació del Museu d’Art ral que destil·la la seva mateixa autora i apunta que la intersecció entre imaginaris cultu- Contemporani de Barcelona (MACBA), que coincidia amb la notícia del nomenament de Ma- rals serà un dels jaciments més abundosos de nova creativitat. La nòmina d’escriptors nas- nuel Borja-Villel com a nou director del Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia, i la con- cuts en altres països que usen la llengua catalana com a vehicle de creació literària creix vocatòria d’un concurs internacional per decidir-ne el substitut. Aquesta ha estat una notí- cada any, de la mateixa manera que ja fa més temps que les noves músiques urbanes nai- cia que ha comportat debats i reaccions diverses, però que confirma l’èxit i la consolidació xien del mestissatge i la hibridació. El denominat «So Barcelona» beu de la rumba, genuï- del MACBA durant aquests darrers temps. Però també ha estat l’any en el qual, coincidint nament catalana —que, per cert, està tenint una represa prou significativa—, del flamenc amb el vintè aniversari del Harlem Jazz Club i el vint-i-cinquè de la sala Sidecar, s’ha pro- que ve del sud i fins hi tot del hip hop de les perifèries urbanes nord–americanes. Una ciu- posat una modificació normativa que ha de permetre millorar i ampliar els espais dedicats tat laboratori cultural que avui necessita la diversitat i la barreja com un dels seus princi- a la música en viu a la ciutat i, sobretot, considerar-los del tot com a equipaments culturals. pals combustibles. Barcelona necessita continuar ampliant i renovant el seu parc d’infraestructures de difusió Un dels elements centrals d’una cultura és la seva capacitat per esdevenir universal, és artística i cultural, però molt especialment en aquells espais de dimensions reduïdes que a dir, per traspassar fronteres i captar l’atenció fora del seu territori. L’any 2007 ha donat mantenen el sabor cultural de la ciutat. molts exemples de l’interès que suscita la nostra producció cultural: exposicions com «Bar- La capacitat d’usar l’espai públic que té la nostra ciutat per a l’activitat cultural s’ha con- celona and Modernity: Gaudí to Dalí» al Metropolitan Museum of Art de Nova York, la retros- tinuat demostrant el 2007. Un ús, sens dubte, complex i divers: de la Festa de la Ciència a pectiva que el Museum of Modern Art (MOMA) dedicava a Pere Portabella, la gira llatinoa- la Ciutadella —un molt bon exemple de com l’espai públic és útil per a iniciatives sensibles, mericana de «Literatures de l’exili», produïda pel CCCB, les nombroses itineràncies de les cuidades i que cerquen la complicitat propera de la ciutadania— a la gran cavalcada de Reis, exposicions del MACBA, l’exposició «Cosmos Gaudí», portada a diverses ciutats xineses, o 10 que barreja màgia i arts de carrer, tradició i nous llenguatges expressius. Aquest és un pa- els èxits de Calixto Bieito, Àlex Rigola, el Quartet Casals, o els escriptors catalans que sota 11 trimoni molt barceloní que s’ha de cuidar i fer créixer, alhora que es renuncia a un ús de l’estela de la Fira de Frankfurt han vist traduïdes les seves obres. Un dels reptes més sig- l’espai públic que no cerqui la qualitat, la sensibilitat i la complicitat amb els ciutadans i ciu- nificatius que ha d’afrontar Barcelona en aquest terreny és ser plataforma de projecció. No tadanes. L’espai públic és el bé urbà més preuat, l’activitat cultural el pot activar i aportar- es tracta d’incentivar grans accions de promoció —que massa vegades deixen un regust hi sentit, l’espectacle per l’espectacle l’envaeix i el desconsidera. agredolç—, sinó apostar per la internacionalització d’institucions, festivals, empreses i tots La importància creixent que la memòria té en la configuració cultural de Barcelona és aquells agents que operen en el sector cultural de la ciutat. Es tracta de treballar pensant un altre aspecte que no podem obviar. El passat no només és història, també és record que avui l’àmbit geogràfic de qualsevol creador és el món, i Barcelona ha d’aconseguir es- i memòria ciutadana. Convertir-lo en iniciatives i espais culturals és un exercici delicat, la devenir una bona plataforma de projecció. Ens queda molt camp per córrer. memòria sempre és una imatge parcial dels temps pretèrits i, en canvi, té la capacitat de En el context del món contemporani que ens ha tocat viure es difícil, en matèria cultural, vincular la història de la ciutat i els itineraris vitals dels seus ciutadans. El període de la dibuixar un model per a la ciutat com ho feien els noucentistes a l’inici del segle passat. M’a- Guerra Civil i la postguerra, la vida a la fàbrica i el passat industrial de Barcelona, el ma- grada més la idea de moviment, d’una ciutat que rememora el passat, interpel·la el present teix procés de recuperació de la contracultura barcelonina dels anys setanta, són temps i obre i anima nous camins per a la creació. Barcelona disposa d’un sotabosc cultural molt que la ciutat rememora de manera sostinguda. L’any 2007 s’han recuperat refugis antiae- actiu i inquiet: cal que aquest moviment envaeixi tots els estrats del nostre sistema cultu- ris, s’han celebrat exposicions com la del fotògraf Agustí Centelles al Palau de la Virreina ral, especialment el conjunt d’equipaments i institucions més consolidats. o «En Transició» al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). La ciutat, de Es podrien afegir molts més matisos en aquest breu repàs de l’activitat cultural del 2007, l’inici de la democràcia ençà, ha mirat bàsicament endavant, compromesa amb recuperar per això enguany hem convidat un conjunt de professionals independents a enriquir aquest el temps perdut i fer les transformacions que calien per situar-se en el nou context; avui, balanç amb les seves aportacions. Del que es tracta és de descobrir potencialitats, que en en canvi, la memòria guanya pes. Ens cal continuar modernitzant la ciutat adaptant-la als són moltes, per anar afinant la millora de les condicions per tal que Barcelona reforci el seu nous reptes del món globalitzat, però no a qualsevol preu, no es poden esborrar les traces paper de capital cultural a escala humana. És el millor que podem fer per aprofitar el talent que permeten llegir les diferents capes que cada etapa ha dipositat en la construcció de la que es mou a la ciutat, i per oferir una ciutat que estimuli els seus ciutadans i ciutadanes a ciutat. aventurar-se en el camí apassionant del cultiu cultural, que mena a la llibertat. BARCELONA CIÈNCIA 1 1. EL PROGRAMA BARCELONA CIÈNCIA 2007 | 2. MUSEUS DE CIÈNCIES I COL·LECCIONS VIVES BARCELONA CIÈNCIA. PRINCIPALS ACTIVITATS USUARIS 20 exposicions 1.103.768 55 trobades 15.472 48 tallers 68.922 18 espectacles 18.655 16 visites i itineraris 33.545 EQUIPAMENTS DE CIÈNCIES. USUARIS 7 festes ciutadanes 44.330 VISITES A EXPOSICIONS USUARIS D’ACTIVITATS TOTAL D’USUARIS 8 altres 1.757 MUSEUS DE CIÈNCIES 2.335.843 337.200 2.673.043 172 total 1.286.449 COL·LECCIONS VIVES 2.780.815 — 2.780.815 Font: Oficina Tècnica Barcelona Ciència Font: els equipaments. i organitzadors. Elaboració: Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona. Elaboració: Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona. MARA DIERSSEN INVESTIGADORA DEL CENTRE DE REGULACIÓ GENÒMICA DE BARCELONA Les iniciatives cap a la projecció social i cultural de la ciència a Barcelona han rebut una empenta significativa arran de la celebració de l’Any de la Ciència durant el 2007, la finalitat del qual ha estat promoure activitats de difusió i divulgació de la ciència i la tecnologia. En un món cada cop més complex, transformat cada dia per descobriments científics i invents tècnics, és necessari que els ciutadans i ciutadanes tinguin una informació i formació sòlides en matèria de ciència per participar en els profunds canvis que s’estan produint en el nostre entorn més proper, i donar-hi el rumb més beneficiós per a la societat catalana. L’Institut de Cultura de Barcelona, conscient de la necessitat de donar un suport ferm i decidit a un programa de divulgació científica capaç d’aconseguir aques- ta formació ciutadana sòlida i profunda, en apropar la ciència 14 a la gent del carrer ha fet un esforç especial per estimular el gust pel saber científic i incentivar la participació de la ciuta- dania en qüestions científiques. El programa Barcelona Cièn- cia s’ha dut a terme en escenaris molt diversos: museus, uni- versitats, centres d’investigació i parcs tecnològics, entre d’altres. Les activitats que s’hi han desenvolupat, que aple- guen gran nombre de disciplines i àmbits científics, compre- nen conferències, jornades de portes obertes, exposicions, tallers, fires o recorreguts per llocs amb interès científic. Per exemple, la ciutadania ha pogut aprendre a classificar plan- tes o conèixer les diferències entre diverses espècies vege- tals, participar en tallers sobre tints naturals o sobre normes per garantir la seguretat dels aliments, entre d’altres, o es- coltar explicacions sobre la ciència aplicada a l’art i descobrir en quines activitats de la vida quotidiana es troba present la biotecnologia. La ciutat i tots els agents involucrats en el desenvolupa- més reticents, com els adolescents. Amb el mateix objectiu, ment científic i tecnològic s’han bolcat en aquesta celebració, les Trobades Escolars o la Fira de la Ciència, celebrada al parc que ha tingut la participació i col·laboració de representants de la Ciutadella, permeten als més joves apropar-se i fami- de les administracions públiques, els museus, els centres liaritzar-se des de ben aviat amb el pensament i el discurs d’investigació, les universitats, les empreses, fundacions, els científic. investigadors, els que ensenyen ciència, els que n’aprenen, Així mateix no podem oblidar dos aspectes que, des del meu els divulgadors i tots aquells col·lectius relacionats directa- punt de vista, són especialment rellevants. En primer lloc, la ment o indirectament amb l’activitat científica, amb el fi de inquietud per la projecció europea de Barcelona Ciència, que difondre els resultats de la investigació científica i tècnica i ha acollit la Conferència Europea de Periodisme Científic i la del conjunt dels productes del pensament científic entre un trobada per a la constitució de la Xarxa Europea de Ciutats públic no expert, a través de discursos fàcilment comprensi- per la Ciència. Això és fonamental, ja que Espanya continua a bles i significatius per als destinataris. la cua d’Europa en allò que es refereix a ciència i divulgació D’altra banda, a Barcelona Ciència 2007 s’ha posat un èm- científica, mentre que des de la UE dóna suport a programes fasi especial per trobar la manera que la ciència no resulti divulgatius extremadament sòlids i ambiciosos. En segon lloc, una matèria àrdua i tediosa en la seva projecció al públic ge- l’afany per recuperar la memòria històrica de personatges neral. El contacte amb el pensament i el mètode científic de científics rellevants en l’àmbit de Catalunya, ja que l’avenç forma personal i directa a través de visites a laboratoris, ter- científic no es pot desvincular de les seves arrels històriques 16 17 túlies com els cafès científics, o xerrades obertes, com el ci- i els nostres científics no han de quedar en l’oblit, sinó que cle «Converses a Barcelona» i tallers, és una eina fonamen- cal que siguin font d’inspiració. tal per aconseguir crear un sistema de pensament crític, En conjunt, gràcies a l’empenta atorgada, Barcelona ha es- innovador i una ciutadania preparada per afrontar amb conei- tat capaç de desenvolupar durant aquest any un programa de xement de causa les discussions i decisions polítiques que el projecció de la cultura científica molt ric, entre els millors si desenvolupament científic promou. S’han fet servir amb aquest es compara amb altres poblacions d’Espanya. Tot i això, aquest objectiu tècniques de divulgació diverses i moltes d’elles in- programa s’ha d’assentar, ha de consolidar activitats que novadores, que van des de la creació d’eines com el Tiquet s’han celebrat ja durant diversos anys consecutius i ha de do- Ciència fins a activitats dirigides a considerar el valor de la nar continuïtat i suport a les iniciatives, que en molts casos ciència com quelcom estètic, per la bellesa que genera, pel es continuen basant excessivament en el voluntarisme del plaer de l’experiència científica. personal investigador. Això fa perillar la seva continuïtat, atès Un repte especialment difícil és arribar a aquelles perso- que resulta difícil mantenir el nombre de voluntaris i el seu nes que normalment no estan interessades per la ciència. En- nivell d’implicació al llarg dels anys. La mirada vers el futur guany a Barcelona la innovadora combinació d’elements ar- cal que consideri el desenvolupament de fórmules estables tístics, d’imatge i so, teatre o música, amb les activitats per reconèixer el treball de les persones en tasques de pro- científiques, com en l’espectacle de la companyia Teatre de jecció social i cultural que suposen sovint un esforç conside- la Incertesa o a la fira «Les il·lusions del cervell», aconse- rable i que són irrenunciables per a Barcelona, una ciutat pro- gueix atraure sectors de la població que hi són generalment pera al seu entorn social. 1. EL PROGRAMA BARCELONA CIÈNCIA 2007 | 2. MUSEUS DE CIÈNCIES I Amb la voluntat d’acostar el coneixement científic a tothom, el se- COL·LECCIONS VIVES tembre del 2006 van començar les activitats de Barcelona Ciència.A partir d’aquell moment i durant tot el 2007 han tingut lloc més d’un miler d’actes corresponents a 360 activitats, entre exposicions, homenatges, conferències, simposis, tallers i festes ciutadanes. Les diferents activitats —que responien als tres eixos centrals del programa: l’ésser humà, la tecnologia i el món— han concentrat prop d’1.300.000 assistents. El comissariat de Vladimir de Semir i el suport inestimable del Consell Promotor, format per 250 institucions i més de 150 orga- nitzadors, han contribuït a donar cos al programa i portar les acti- vitats de Barcelona Ciència a un centenar d’espais, des de museus, centres de recerca i universitats, fins a escoles, teatres, bibliote- ques i també places i carrers. UN ANY DE FESTES I HOMENATGES Durant aquest 2007, la ciència s’ha convertit en un baix continu que no ha deixat de sonar a les agendes de la ciutat. No és estrany, doncs, que la pregonera de la Mercè fos una oceanògrafa, o que els tres Reis Mags reivindiquessin la seva condició d’astrònoms durant la tradicional cavalcada. Durant Barcelona Ciència 2007 s’ha apro- fitat també per homenatjar la memòria de destacats científics vin- culats a la ciutat. Especialment remarcable ha estat la primera Fes- 18 ta Científica, que durant un cap de setmana de març ha contribuït 19 a despertar noves vocacions al parc de la Ciutadella. PROPOSTES DES DELS MUSEUS I CENTRES D’EXPOSICIÓ El paper exercit pels museus i centres de ciència de la ciutat en la transmissió del coneixement i en la conservació i l’anàlisi del patri- moni és fonamental, i així ho han continuat fent durant tot aquest any dedicat a la ciència. Al llarg d’aquests dotze mesos, els espais expositius habitualment dedicats a la ciència han adquirit un pro- tagonisme especial, amb un increment notable en la seva activitat d’exposicions, trobades científiques, tallers, espectacles i visites. En l’àmbit dels museus cal destacar també el naixement de la nova iniciativa Tiquet Ciència, una proposta que consisteix a com- prar una entrada conjunta per a set centres de ciències (el Museu de Ciències Naturals, el Jardí Botànic, el Museu Marítim, el Zoo de Barcelona, CosmoCaixa, el Museu AGBAR i el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Terrassa). Al conjunt dels centres s’han venut més de 2.500 tiquets. LA CIÈNCIA A L’ABAST DE TOTHOM Que tothom toqui, experimenti, provi, miri i regiri. Els centres de re- cerca i les universitats, amb la complicitat dels investigadors, han aprofitat el 2007 per organitzar activitats obertes a la ciutadania. Conferències i xerrades però també tallers i curiositats. PREGUNTES AMB RESPOSTA: CITES AMB LA REFLEXIÓ I EL DEBAT 1. EL PROGRAMA BARCELONA CIÈNCIA | 2. MUSEUS DE CIÈNCIES I Respondre preguntes, plantejar debats. Barcelona Ciència ha faci- litat a la ciutat el privilegi de conversar directament amb alguns COL·LECCIONS VIVES dels millors especialistes de diferents disciplines. Aquestes troba- des s’han dirigit tant a professionals dels diferents rams com tam- bé a ciutadans i ciutadanes curiosos que han volgut trobar explica- cions a qüestions quotidianes on la ciència té molt a dir. EL DIA DE DEMÀ: LA CIÈNCIA A LES AULES L’activitat científica, entesa en un sentit ben ampli, s’està conver- tint en un dels pols d’atracció de l’economia barcelonina. Els alum- nes més joves han pogut comprovar durant aquest any que les cièn- cies i les lletres no són orientacions excloents, i que l’activitat científica no és tan complicada com sembla. LES BIBLIOTEQUES DE BARCELONA TAMBÉ S’HI HAN SUMAT L’aigua va ser el motor de les inquietuds científiques dels romans que vivien a Barcino. La construcció de l’Hospital de la Santa Creu l’any 1404 va marcar un abans i un després en el curs de la medi- cina a la ciutat. Quines són les semblances entre el professor Bac- terio i en Panoràmix, dos grans científics de vinyeta? Totes aques- tes, i moltes altres històries, van omplir les Biblioteques de Barcelona durant el 2007. Aquests equipaments, molt connectats amb les in- 20 quietuds quotidianes dels barcelonins, també van acompanyar el 21 programa Barcelona Ciència. I LA CIÈNCIA ES VA FER ESPECTACLE L’aigua va ser el motor de les inquietuds científiques dels romans que vivien a Barcino. La construcció de l’Hospital de la Santa Creu l’any 1404 va marcar un abans i un després en el curs de la medi- cina a la ciutat. Quines són les semblances entre el professor Bac- terio i en Panoràmix, dos grans científics de vinyeta? Totes aques- tes històries, i moltes altres, han omplert les Biblioteques de Barcelona durant el 2007. Aquests equipaments, molt connectats amb les inquietuds quotidianes dels barcelonins, també han acom- panyat el programa Barcelona Ciència. MUSEU DE CIÈNCIES NATURALS DE LA CIUTADELLA | www.bcn.cat/museuciencies | JARDÍ BOTÀNIC DE BARCELONA | www.jardibotanic.bcn.cat | Titularitat: Ajuntament de Barcelona Titularitat: Ajuntament de Barcelona Al Jardí Botànic de Barcelona podem conèixer la vegetació de les cinc regions del món amb clima Les col·leccions del Museu de Ciències Naturals es troben ubica- 173.505 usuaris mediterrani: la conca mediterrània, Califòrnia, Xile, Sud-àfrica i Austràlia. des en dos edificis emblemàtics del parc de la Ciutadella. La col·lec- 2 exposicions temporals Les espècies s’agrupen recreant els seus ecosistemes naturals en el marc d’una institució que no ció de geologia s’exhibeix al Museu Martorell, primer museu públic només divulga, sinó que resulta molt útil per a les investigacions realitzades a l’Institut Botànic en de Barcelona, i la col·lecció de zoologia es pot visitar al Castell dels pro de la biodiversitat. Tres Dragons, obra modernista de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, concebut com a cafè-restaurant de l’Exposició Universal ACTIVITATS DESTACADES de 1888. El museu promou la difusió i l’ensenyament de les cièn- En el marc del programa Barcelona Ciència, el Jardí ha ofert l’exposició temporal «Els colors ocults cies naturals a través de diferents activitats adreçades al públic ge- de la natura», la primera mostra dissenyada i produïda pel Jardí Botànic de Barcelona. neral i als escolars en particular. Algunes de les exposicions per- A més, durant l’any 2007 i amb el suport de la Xarxa de Parcs de l’Àrea Metropolitana de Barcelo- manents que s’hi poden visitar són «La classificació del regne na, s’han iniciat les obres per completar la xarxa de camins del Jardí. animal», «L’apicultura», «Roques, minerals i fòssils» o «El color S’han establert nous convenis de col·laboració amb diverses entitats educatives, que permeten secret dels minerals». completar cicles de formació de postgrau al Jardí, així com pràctiques professionals per a diversos alumnes de diferents entitats i etapes formatives de grau superior. ACTIVITATS DESTACADES El Jardí Botànic ha continuat participant en xarxes internacionals de col·laboració i recerca. És el El Museu de Ciències Naturals de la Ciutadella ha vist créixer el cas del projecte Semclimed, inscrit al programa de la Unió Europea INTERREG III B i dirigit pel Banc nombre d’usuaris respecte al 2006 en un 34%. Aquest important in- de Llavors Forestals de la Generalitat Valenciana. Aquest té per objecte reforçar xarxes entre centres crement es pot explicar per la confluència de diversos factors: l’am- botànics del territori de la Mediterrània occidental. pliació de l’horari habitual d’obertura, la participació en festes em- blemàtiques de la ciutat (com Santa Eulàlia o la Mercè) i, molt 51.807 usuaris | 2 exposicions temporals amb l’Institut Botànic especialment, el ressò del programa Barcelona Ciència 2007, que 22 23 ha servit tant per impulsar noves activitats com per consolidar-ne d’altres ja iniciades amb anterioritat. INSTITUT BOTÀNIC DE BARCELONA | www.institutbotanic.bcn.cat Entre les exposicions temporals, la més destacada de l’any ha es- | Titularitat: centre mixt del Consell Superior d’Investigacions tat, sens dubte, «Orígens. UniversTerraVidaHumanitat», una pro- Científiques (CSIC) - Ajuntament de Barcelona ducció del mateix museu presentada a l’edifici de zoologia que ha rebut entorn de 60.000 visitants. Així mateix, a l’edifici de geologia 35.943 usuaris | 2 exposicions L’Institut Botànic de Barcelona és un centre de recerca especialit- s’han pogut visitar «L’àguila cuabarrada, una espècie amenaçada» temporals amb el Jardí Botànic zat en la sistemàtica vegetal i l’estudi de la flora de la Mediterrània, i «El secret del color dels minerals», aquesta darrera integrada a la principal tasca del qual és la recerca botànica. Disposa de labo- l’exposició permanent de mineralogia. ratoris de recerca importants i ben equipats i d’una biblioteca es- El museu ha mantingut també el seu programa d’exposicions iti- pecialitzada. Així mateix, conserva els principals herbaris que des nerants amb la mostra «Els altres arquitectes» (coproduïda pel Mu- del segle XVII han reunit a Catalunya els investigadors que s’han in- seu de Ciències Naturals de Barcelona, Museos Científicos Coru- teressat per les plantes i que, actualment, depassen els 750.000 ñeses i la Fundació Caixa de Girona), presentada a la Casa del exemplars. Hombre-Domus, Museos Científicos Coruñeses entre el 30 de març L’Institut Botànic de Barcelona desenvolupa també exposicions i el 14 d’octubre, on ha rebut més de cent mil visitants. temporals i altres activitats de divulgació. En el marc de les exposicions permanents del museu cal remar- car la renovació conceptual i de disseny desenvolupada per a l’ex- ACTIVITATS DESTACADES posició «Centenari de Darwin» a l’edifici de zoologia. L’any 2007 s’ha continuat treballant en les línies de recerca d’acord En l’àmbit de les col·leccions, durant el 2007 s’hi han incorporat amb el pla estratègic del quinquenni 2006-2009 aprovat per l’Euro- més de 23.000 exemplars nous. És important esmentar que el mu- pean Science Foundation. seu custodia més d’un milió tres-cents-mil exemplars en el con- També s’ha seguit el procés d’informatització de les dades de les junt de les seves col·leccions. col·leccions científiques de l’herbari per publicar-les a internet a través de la xarxa mundial d’informació sobre els éssers vius GBIF. S’han dut a terme programes públics d’exposicions temporals entre les quals destaca «Suzanne Davit, una il·lustradora a l’Insti- tut Botànic», inaugurada el 3 de maig i prorrogada fins al 31 de des- embre. La mostra presentava una selecció de 72 obres originals del fons de làmines de l’Institut Botànic que va fer aquesta il·lustrado- ra en la seva estada en aquest centre. COSMOCAIXA | www.laCaixa.es/ObraSocial | Titularitat: privada CosmoCaixa és l’espai de l’Obra Social ‘la Caixa’ dedicat a exposi- cions i activitats científiques per a tothom. La Sala de la Matèria, amb 3.500 m2 d’exposició permanent, permet fer un viatge per l’e- volució de la matèria, amb experiments, peces reals i éssers vius distribuïts en quatre àrees: Matèria inerta, Matèria viva, Matèria intel·ligent i Matèria civilitzada, a més del Mur geològic, el Bosc inundat i el Planetari. D’altra banda, CosmoCaixa acull exposicions temporals i ofereix activitats familiars d’animació científica durant els caps de setma- na i les vacances escolars, i activitats per a grups i per a centres educatius prèvia reserva i inscripció. 24 ACTIVITATS DESTACADES 25 CosmoCaixa també ha participat de ple en el programa Barcelona Ciència. A més, al llarg del 2007 ha desenvolupat un programa d’ac- tivitats especials, adreçades al gran públic, en commemoració dels dies mundials sobre qüestions científiques: Dia de la Meteorologia, de la Biodiversitat i del Medi Ambient. Les exposicions programades pel al 2007 han estat: «Einstein 1905, cent anys de física», «Aquí Planeta Tierra», «Mart-Terra, bio- diversitat», «Física i música» i «Ecodisseny». La reconeguda primatòloga Jane Goodall ha visitat al febrer Cos- moCaixa Barcelona per presentar el seu llibre i definir les línies d’actuació de la futura seu de l’Institut Goodall a Espanya. Al setembre, en el marc del programa del tercer aniversari, Cos- moCaixa s’ha sumat als actes de la Setmana Aeronàutica i de l’Es- pai, amb la ja tradicional «Nit de Telescopis» i amb una conferèn- cia a càrrec de Aleksej Leonov, el primer astronauta que va fer un passeig espacial. Al novembre, en el marc de la 12a Setmana de la Ciència, i per tercer any consecutiu, s’ha convocat la Mostra del Llibre de Cièn- cies en col·laboració amb l’Institut de Cultura de Barcelona i la lli- breria Laie. 2.458.832 usuaris | 6 exposicions temporals PARC ZOOLÒGIC DE BARCELONA | www.zoobarcelona.com | Titularitat: empresa municipal MUSEU GEOLÒGIC DEL SEMINARI DE BARCELONA | www.bcn.cat/medciencies/mgsb | Titularitat: privada 1.102.939 usuaris El Parc Zoològic de Barcelona obrí per primera vegada les seves portes el dia de la Mercè de l’any 1892. La concepció del Zoo ha El Museu Geològic del Seminari de Barcelona es va fundar l’any 1874 i troba el seu precedent en el anat evolucionant amb els temps, en un procés en què la dignifi- Gabinet d’Història Natural, creat el 1817. El seu fons museístic, un dels més importants en paleon- cació de les condicions de vida dels animals ha esdevingut el pri- tologia especialitzada en invertebrats, s’exposa a la Sala General, on trobem les col·leccions de ro- mer dels objectius. ques, minerals i fòssils de plantes i d’animals des de l’era primària fins a la quaternària. El 1999 s’hi va inaugurar la Sala Cardenal Carles, amb una exposició permanent que sota el lema «Coneix la teva ACTIVITATS DESTACADES terra» té una clara vocació didàctica en temes de ciències naturals, d’enorme interès per a grups es- El Parc Zoològic de Barcelona ha seguit, durant el 2007, l’Estratè- colars. gia mundial dels zoològics per a la conservació, i per tant ha des- envolupat una sèrie d’activitats d’investigació, conservació i edu- ACTIVITATS DESTACADES cació. El museu durant l’any 2007 ha continuat la seva feina de catalogació i estudi de les col·leccions cedi- Al llarg del 2007 ha col·laborat en diferents programes interna- des, i ha col·laborat amb la Setmana de la Ciència amb una exposició temporal sobre el primer fòs- cionals i europeus de reproducció i manteniment d’espècies en pe- sil descrit d’un banc de peixos. rill d’extinció, així com en el posterior retorn a la natura. És el cas d’una sèrie d’espècies autòctones com l’esplugabous, el martinet 4.763 usuaris blanc, el martinet de nit, la cigonya blanca, la daina, la tortuga me- diterrània, el ferreret o les llúdries. Són molts els treballs d’estudi de la conducta i de recerca cien- tífica que s’han desenvolupat també amb la col·laboració de les uni- versitats, la Xarxa de Parcs Naturals i altres institucions. Així i tot, al llarg del 2007 l’educació s’ha considerat l’objectiu prin- 26 27 cipal del Zoo de Barcelona i el que dóna sentit a la seva existència. Al llarg d’aquest any el Zoo ha organitzat diferents activitats adre- çades tant al públic infantil com al públic adult amb la intenció que entenguin, apreciïn, respectin i estimin els animals. L’AQUÀRIUM | www.aquariumbcn.com | Titularitat: privada L’Aquàrium de Barcelona és el centre marí lúdic i educatiu més im- 1.626.069 usuaris portant del món en temàtica mediterrània. Un conjunt de 35 aqua- ris, 11.000 exemplars de 450 espècies diferents, un túnel submarí de 80 metres, sis milions de litres d’aigua i un immens oceanari, únic a Europa, fan d’aquest centre un espectacle únic i una referèn- cia d’oci que ja ha estat visitat per més de 14 milions de persones. ACTIVITATS DESTACADES La combinació de divulgació, entreteniment i educació ha caracte- ritzat la programació de l’Aquàrium en aquest 2007. Des dels seus departaments d’Educació i Programació s’han elaborat una sèrie d’activitats amb un triple objectiu: apropar els visitants al fascinant món submarí, en especial a la mar Mediterrània, sensibilitzar so- bre la preservació del medi marí, i ser un suport per al professorat. Per a això l’Aquàrium s’ha ofert com una eina de treball completa, divertida i interessant. ARTS VISUALS I DISSENY 2 1. MUSEUS D’ARTS VISUALS I DISSENY | 2. CENTRES D’ARTS VISUALS I DISSENY | 3. FESTIVALS I INICIATIVES DIVERSES EQUIPAMENTS D’ARTS VISUALS I DISSENY. USUARIS VISITES A EXPOSICIONS USUARIS D’ACTIVITATS TOTAL D’USUARIS MUSEUS D’ARTS VISUALS I DISSENY 4.244.768 205.726 4.450.494 CENTRES D’ARTS VISUALS I DISSENY 3.508.477 549.679 4.058.156 Font: cada equipament. Elaboració: Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona. CARLES GUERRA CRÍTIC D’ART Barcelona comença a ser una ciutat força ben equipada en l’àmbit de les arts visuals. La diversificació de les institucions d’aquest camp permet una atenció específica per disciplines. Ara bé, això mateix obre un nou cicle en el qual prenen pro- tagonisme les iniciatives autònomes i les polítiques de proxi- mitat. Per tant, assistim a la consolidació d’una xarxa ja his- tòrica i a l’adveniment d’un nou model de pràctiques que el que necessitaran és un suport a la investigació, la producció i la circulació. Posar atenció sobre aquestes transformacions no sols ens dóna la clau per llegir allò que ha estat l’any 2007, sinó que també permet anticipar les urgències més immi- nents pel que fa a les arts visuals i els espais dedicats tradi- cionalment a les exposicions. L’any 2007 s’ha tancat amb una important notícia en l’àmbit dels museus de la ciutat de Barcelona. El director del MACBA, 31 Manuel Borja-Villel, era elegit màxim responsable del Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia (MNCARS ). Més enllà de re- presentar un relleu sobtat, el nou director del MNCARS arriba a Madrid marcat per l’experiència d’haver constituït un model de museu d’art contemporani que ha estat reconegut interna- cionalment. En els darrers anys el museu ha aconseguit un consens unànime del món de l’art perquè proposa una orde- nació institucional adaptada a les transformacions contempo- rànies. La inauguració del Centre d’Estudis i Documentació du- rant el darrer mes de l’any ha culminat aquest procés. Aquest fet confirma Barcelona com un laboratori de políti- ques culturals. La innovació organitzativa i el suport polític a llarg termini han donat com a resultat la consolidació d’es- pais de producció com Hangar. El 20 de juny aquest Centre de Producció d’Arts Visuals propulsat per l’Associació d’Artistes Visuals de Catalunya celebrava el desè aniversari. La seva tacada, intel·lectual i cineasta. L’ocasió es va aprofitar per pre- pertinència en el context urbà de Barcelona i la seva funció sentar el seu darrer film, El silenci abans de Bach, una apos- específica en el sistema de l’art l’han convertit en font d’ins- ta pel cinema produït al marge de la indústria cinematogrà- piració per a les fàbriques de creació proposades pel progra- fica però que ha provat ésser un èxit de públic a les sales ma Barcelona Laboratori i el Pla estratègic de la cultura. d’exhibició. Un cop més, vet aquí la constatació que la pro- Així doncs, hem vist també que entre els nous nomena- ducció cultural més innovadora surt de condicions de produc- ments s’ha privilegiat una tendència a reconèixer fenòmens ció específiques que atorguen un caràcter genuí al resultat. emergents de la ciutat. L’aparició de noves plataformes i institucions lligades a mit- La imatge de Barcelona ha modificat el seu to en un any en jans i disciplines com el vídeo i el disseny també han estat què els ciutadans i ciutadanes han patit la crisi d’importants d’actualitat. En l’àmbit de l’audiovisual cal destacar la conso- infraestructures. L’exposició del fotògraf Manolo Laguillo al lidació del Festival Loop de videoart, esdevingut molt aviat MACBA, un recull que aplegava vistes urbanes iniciades cap una referència per al mercat de l’art concentrat en aquest mit- a l’any 1978 i que arribaven fins al present, ha demostrat que jà. El 5è Festival Loop de videoart ha registrat 180.000 visi- la ciutat té una identitat lligada als cicles de transformació. tants. I pel que fa a l’àmbit del disseny, la signatura del pro- Lluny d’una voluntat hegemònica, Barcelona es descobreix jecte del futur Centre del Disseny suposa el primer pas envers més interessant i rica en matisos al llarg dels seus proces- un equipament que ha d’ordenar i donar visibilitat a una de 32 sos constituents. Les fotografies de Manolo Laguillo són el les activitats més significatives de la ciutat, la producció d’es- 33 testimoni d’una evolució urbana comparable a la que Eugè- tils de vida. ne Atget va captar al París del principi del segle XX. Si fem un repàs per disciplines, cal assenyalar la incorpo- En aquest sentit, la difusió de Barcelona ha tingut l’any 2007 ració dels espais d’exposicions de la Virreina a una progra- una fita molt important amb l’exposició «Barcelona and Mo- mació concentrada en la fotografia i la imatge. Aquesta deci- dernity: Gaudí to Dalí». La seva presentació al Metropolitan sió posa en evidència la manca d’equipaments específics en Museum of Art de Nova York va significar l’oportunitat d’inte- aquest àmbit a Barcelona, tot i ser una ciutat amb llarga tra- grar la història de la ciutat entre els relats dels principals cen- dició d’interès per la fotografia i ara mateix una referència per tres metropolitans del món, com Viena o París, lligats a perí- a les pràctiques documentals. La majoria de ciutats europe- odes de la cultura marcats per la fertilitat i conflictivitat. El es tenen ja institucions dedicades a la imatge de manera ex- període que cobria aquesta exposició, des de l’Exposició Uni- clusiva, i Madrid aviat disposarà també d’un centre d’aques- versal de Barcelona l’any 1888 fins a la fi de la Guerra Civil ta mena d’abast nacional. No obstant això, Barcelona ha gaudit espanyola, el 1939, suggeria així mateix una seqüència de mo- d’exposicions de fotografia destacables com la dedicada a Lee ments històrics plens de tensions que han estat essencials Friedlander presentada per CaixaForum i organitzada pel en definir Barcelona. MOMA de Nova York, com també una altra vista al Museu Pi- Nova York també va ser escenari de la retrospectiva que el casso, «Lee Miller. Picasso en privat», un document visual MOMA va dedicar a Pere Portabella, una figura política des- que recull els trenta-sis anys de relació entre tots dos. 1. MUSEUS D’ARTS VISUALS I DISSENY | 2. CENTRES D’ARTS VISUALS I MUSEU PICASSO | www.museupicasso.bcn.cat | Titularitat: Ajuntament de Barcelona DISSENY | 3. FESTIVALS I ACTIVITATS DIVERSES 1.145.249 usuaris El nom de Picasso està sòlidament vinculat al de Barcelona, la ciutat 3 exposicions temporals on l’artista malagueny va passar els anys d’adolescència i joventut. Amb el títol genèric «El Museu Picasso es desplega» s’han presen- tat al mitjans de comunicació, el 30 de març de 2007, les línies estra- tègiques d’actuació i programació sota la nova direcció de Pepe Serra. ACTIVITATS DESTACADES En les línies estratègiques d’aquest nou pla d’actuació destaca la vo- luntat de potenciar, incrementar —amb préstecs temporals o adqui- sicions— i fer accessible a la ciutadania la col·lecció pròpia. L’objec- tiu de convertir el museu en un espai bàsic de coneixement, diàleg i educació en el sentit més ampli, apostant per una experiència de qualitat i no de quantitat, l’apropament al públic local —i aconseguir que el Museu tingui una implantació social superior—, i la diversifi- cació de programes són els eixos bàsics d’aquest plantejament. En aquest sentit, el museu ha renovat, fins al final del 2007, el préstec temporal de 73 obres procedents de fons privats que, incor- porades a les sales permanents, donen més protagonisme a certs aspectes de la col·lecció i incideixen en d’altres que hi estan escas- sament representats. A més, pel que fa a la col·lecció permanent, l’estreta col·laboració amb The Art Institute of Chicago, el Musée 34 d’Orsay i el Musée Picasso de París ha fet possible presentar de ma- 35 nera excepcional, de l’1 d’abril al 2 de juliol, tres obres d’aquests centres —dues de Picasso, Òmnibus (1901) i Tres holandeses (1905), i una de Cézanne, Pomes i taronges (c. 1899)— i oferir als visitants una visió més aprofundida de certs aspectes de la col·lecció. Pel que fa a les mostres temporals, l’exposició dedicada a la fo- tògrafa documental i publicitària, model i artista surrealista Lee Mi- ller (de l’1 de juny al 16 de setembre) i la mostra sobre la col·lecció personal de Picasso (a partir del 20 de desembre del 2007) han es- tat els eixos de la programació expositiva del museu. A més, al llarg de l’any s’han ofert tot un seguit d’activitats infantils i familiars re- lacionades amb aquestes exposicions i també s’han desenvolupat els tallers de Nadal, basats en la col·lecció permanent. MUSEUS D’ARTS APLICADES PROJECTE DEL CENTRE DEL DISSENY El febrer de 2007 s’ha fet la presentació oficial del projecte del futur Centre del Disseny. Aquest equi- pament estarà ubicat en un edifici de nova construcció a la plaça de les Glòries i en principi allotjarà les col·leccions del Museu de les Arts Decoratives i el Museu Tèxtil i d’Indumentària. Actualment des d’aquests museus s’està treballant perquè el Centre del Disseny sigui una realitat en els propers anys. MUSEU DE LES ARTS DECORATIVES | www.museuartsdecoratives.bcn.cat | MUSEU TÈXTIL MUSEU FREDERIC MARÈS | www.museumares.bcn.cat | Titularitat: Ajuntament de Barcelona I D’INDUMENTÀRIA | www.museutextil.bcn.cat | Titularitat: Ajuntament de Barcelona El museu, instal·lat en una part dels espais que ocupava l’antic Palau Reial Major dels comtes de Bar- Tal com s’ha comentat, l’activitat del Museu de les Arts Decoratives (ubicat al Palau Reial de Pedral- celona, reuneix una valuosa col·lecció de diverses obres i objectes artístics que l’escultor Frederic bes) i del Museu Tèxtil i d’Indumentària (al carrer de Montcada), aplegats sota el denominador comú Marès (1893-1991) va reunir al llarg de la seva vida. de Museus d’Arts Aplicades, ha estat marcada en els darrers temps pel desplegament organitzatiu i La col·lecció està dividida en dues grans seccions: la d’escultura, que abasta del període preromà conceptual del projecte del futur Centre del Disseny. fins al començament del segle XX, i el Gabinet del Col·leccionista, on s’exhibeixen milers d’objectes de la vida quotidiana del segle XIX. El museu també dedica un àmbit a la producció escultòrica de Fre- ACTIVITATS DESTACADES deric Marès i organitza exposicions temporals. Un fet significatiu de l’any 2007 ha estat la tasca desenvolupada per fer créixer les col·leccions d’a- quests centres. Del conjunt d’adquisicions es poden destacar les dotze peces de mobiliari del disse- ACTIVITATS DESTACADES nyador Carles Riart, així com les peces guanyadores dels premis de disseny industrial Delta 2007. El 2007 el Museu Frederic Marès ha continuat les línies de treball, recerca i difusió ja iniciades en També cal fer esment de la donació de 341 vestits i complements de Pedro Rodríguez feta per la seva anys anteriors. En aquest marc cal ressaltar la finalització i presentació del catàleg Escultura del món néta, la senyora Hilda Bencomo, i la compra d’un vestit de Mariano Fortuny i Madrazo. antic. Fons del Museu Frederic Marès /5. En l’àmbit de les exposicions temporals, fins al 15 d’abril s’ha pogut veure «Offjectes. Conceptes i Pel que fa a les exposicions temporals i relacionat amb la recerca entorn del fons del museu, és dissenys per a un canvi de segle» al Museu de les Arts Decoratives —exposició presentada a l’estiu destacable la mostra «La fortuna d’unes obres. Sant Pere de Rodes, del monestir al museu», que ha al Centre d’Art d’Escaldes-Engordany, al Principat d’Andorra—, i les exposicions «Fashion Show. Les format part de les celebracions del 60è aniversari del museu. desfilades de moda» i «Timetales. Percepció del temps en la joieria d’investigació», al Museu Tèxtil i També cal remarcar l’inici d’una nova línia d’exposicions, que se suma a les dedicades a l’escultu- d’Indumentària. ra i al col·leccionisme, amb l’objectiu d’establir lligams entre el patrimoni museístic i l’art contem- porani, oferint noves lectures i obrint el museu a públics nous. L’exposició «Mirada endins. Talles me- MUSEU DE LES ARTS DECORATIVES dievals revelades per la càmera de Domi Mora», va ser la primera d’aquesta nova línia expositiva. 51.328 usuaris | 1 exposició temporal Com a col·laboració especial amb l’Any Rusiñol (programa d’activitats engegat per l’Ajuntament de Sitges amb motiu de la commemoració del 75è aniversari de la mort de l’artista), el museu ha esde- 36 MUSEU TÈXTIL I D’INDUMENTÀRIA vingut seu principal del «Passeig literari de la Barcelona del senyor Esteve», un recorregut literari 37 41.309 usuaris | 2 exposicions temporals per diferents espais de la ciutat (Museu Frederic Marès, Ateneu Barcelonès, MNAC, etc.). 58.337 usuaris MUSEU DE CERÀMICA | www.museuceramica.bcn.cat | Titularitat: Ajuntament de Barcelona 2 exposicions temporals 49.256 usuaris El Museu de Ceràmica, ubicat també al Palau Reial de Pedralbes, 1 exposició temporal ens permet submergir-nos en una col·lecció dels objectes més sig- MUSEU BARBIER-MUELLER D’ART PRECOLOMBÍ | www.bcn.cat/cultura - www.barbier-mueller.ch nificatius de la ceràmica decorada espanyola des de les primeres | Titularitat de l’equipament: Ajuntament de Barcelona | Titularitat de la col·lecció: privada produccions hispanoàrabs fins a l’actualitat. El Barbier-Mueller és l’únic museu a Europa dedicat exclusivament a 28.281 usuaris ACTIVITATS DESTACADES presentar obres d’art precolombines (del 1500 aC al segle XVI de la 2 exposicions temporals El museu ha presentat a les seves sales la mostra «Talaveras de nostra era). La col·lecció, una de les millors en el seu gènere, ens per- Puebla» de l’1 de juny al 2 de setembre, que ha itinerat després al met conèixer l’art de les primeres cultures del continent americà. Museu González Martí de València i al Museo de América de Madrid. Entre les activitats programades cal destacar els cursos «Col·lec- ACTIVITATS DESTACADES cionisme i mercat de l’art», «Iniciació a la restauració de la terris- L’any 2007 el museu ha celebrat el 10è aniversari amb la creació sa», i «Memòria medieval als museus de Barcelona» (en col·labo- d’un nou espai expositiu per a mostres temporals. Aquest s’ha obert ració amb els Amics del MNAC i la Fundació Godia). al públic el 15 de novembre i té l’entrada al carrer de Montcada, on Respecte a la incorporació de noves peces al museu destaca el s’ha situat una monumental reproducció d’un dels caps olmeques dipòsit d’una valuosa obra de Miquel Barceló. de San Lorenzo. Amb aquest nou espai el museu podrà acollir en A més, s’ha continuat mantenint contacte amb altres centres es- millors condicions exposicions temporals. L’espai s’ha inaugurat pecialitzats com el Musée de Sèvres per a l’intercanvi i el préstec amb la mostra «Amazònia. Brasil prehistòric», i la peça invitada és de peces. el Coiot de la cultura purépecha del Museu Rietberg de Zuric. PICASSO I EL CIRC - LEE MILLER. PICASSO EN PRIVAT - PICASSO I LA SEVA COL·LECCIÓ - LA FORTUNA D’UNES OBRES. SANT PERE DE RODES - MIRADA ENDINS. TALLES MEDIEVALS REVELADES PER LA CÀMERA DE DOMI MORA - ARTS RITUALS DEL NOU CONTINENT - GEGO. DESAFIANT ESTRUCTURES - PALAZUELO. PROCÉS DE TREBALL - THE KILLING MACHINE - MANOLO LAGUILLO - CARLOS PAZOS - UN TEATRE SENSE TEATRE - JOAN JONAS - SOTA LA BOMBA - MEDIAE AETATIS MONETA. LA MONEDA MEDITERRÀNIA MEDIEVAL - HUMBERTO RIVAS. EL FOTÒGRAF DEL SILENCI - GRANS MESTRES DE LA PINTURA EUROPEA DE THE METROPOLITAN MUSEUM - D’EL GRECO A CÉZANNE - DIBUIXOS ESPANYOLS A LA HISPANIC SOCIETY OF AMERICA. DEL SEGLE D’OR A GOYA - NATURES MORTES. DE SÁNCHEZ COTÁN A GOYA - DIBUIXOS DE SANTIAGO RUSIÑOL (1866-1932) - CINC SEGLES DE NUMISMÀTICA CATALANA - EL CARTELL MODERN - YVES TANGUY. UNIVERS SURREALISTA - L’OBJECTE CATALÀ A LA LLUM DEL SURREALISME - NAPPER I FRITH - JOAN MIRÓ, 1956-1983. SENTIMENT, EMOCIÓ, GEST - CLAES OLDENBURG COOSJE VAN BRUGGEN. ESCULTURA, POTSER - SEAN SCULLY - UN COS SENSE LÍMITS - GREGG SMITH - CAROLINA SAQUEL - ANTONIA FRITCHE-SEBASTIEN CAILLAT- CYPRIEN QUAIRIAT - QUBO GAS - KAWAII, EL JAPÓ ARA: AYA TAKANO - KAWAII, EL JAPÓ ARA: ERINA MATSUI - NADALA 38 39 2007. PESSEBRE SERT, DE PEREJAUME - ELS CARTELLS DE TÀPIES I L'ESFERA PÚBLICA - ALS MARGES D’EUROPA - SANJA IVEKOVIC - IMAGINARIS URBANS A L’AMÈRICA LLATINA MONS INTERIORS I COMPROMÍS PÚBLIC - BAHMAN JALALI - OBJECTES. CONCEPTES I DISSENYS PER A UN CANVI DE SEGLE - TALAVERAS DE PUEBLA - «FASHION SHOW». LES DESFILADES DE LA MODA - «TIMETALES» - LA PRIMAVERA REPUBLICANA - JUAN NEGRÍN 1892-1956. BARCELONA, CAPITAL DE LA REPÙBLICA - L’ARQUEOLOGIA A BARCELONA. UN PASSAT AMB FUTUR - PIRATES - LEONARDO, GENI CURIÓS - ATRAPATS AL GEL - ORÍGENS. UNIVERSTERRAVIDAHUMANITAT - L’ÀGUILA CUABARRADA, UNA ESPÈCIE AMENAÇADA - ELS COLORS OCULTS DE LA NATURA - SUZZANE DAVIT - DESCOBRINT EL COS ESPORTIU OLÍMPIC DE LAUSANA - 2008 LANDSCAPE. SCULPTURES. DESIGN - GITANOS - JOSEP MA. BRULL - CENTELLES. LES VIDES D’UN FOTÒGRAF. 1909-1985 - EL REI DE LA CASA - CH€! REVOLUCIÓ I MERCAT - STASI. SECRET ROOMS - CARTOGRAFIES SILENCIADES - FOTOMERCÈ. DAVID AIROB - FOTOPERIODISME A CATALUNYA - BCN PRODUCCIÓ - HORITZÓ TV - GENERACIÓN 07 - I LIKE TO BE A RESIDENT - BAMAKO. UN ALTRE MÓN - THAT’S NOT ENTERTAINMENT! - HAMMERSHOI I DREYER - FRONTERES - APARTHEID - EN TRANSICIÓ - WORLD PRESS PHOTO - PF MANS UNIDES - PF SOMÀLIA - PF TRES VIDEOS TRISTES - MADE IN MAD - PF BARCELONA - EL CONSORCI - INSTAL·LACIÓ NÒMADES - BAC BABYLON MUSEU NACIONAL D’ART DE CATALUNYA. MNAC | www.mnac.cat | Titularitat: consorci ACTIVITATS DESTACADES Ajuntament de Barcelona, Generalitat de Catalunya i Ministeri de Cultura El 2007 ha estat un any especialment destacat per a la Fundació Miró. S’hi han desenvolupat grans exposicions d’artistes com ara Claes Oldenburg, Cosje Van Bruggen i Sean Scully, com també l’ex- 964.361 usuaris El Museu Nacional d’Art de Catalunya es troba situat al Palau Na- cepcional mostra sobre la transformació de la representació del cos humà, amb més de 50 artistes 11 exposicions temporals cional de Montjuïc, un edifici construït per a l’Exposició Internacio- de les anomenades avantguardes històriques. També el 2007 s’ha convocat la primera edició del Pre- nal de Barcelona de 1929. mi Joan Miró, dotat amb 70.000 ?. Aquest passa a ser un dels guardons més importants en art con- El museu custodia, estudia i exhibeix les valuoses col·leccions que temporani, i el 2007 s’ha atorgat a l’artista Olafur Eliasson. abasten des de l’art romànic fins a les avantguardes del segle XX (a La Fundació ha incorporat també durant aquest any la biblioteca personal de Joan Miró al seu fons més del Gabinet Numismàtic de Catalunya i la Biblioteca d’Art), i documental. ofereix un viatge a través de mil anys d’art català, contextualitzat Així mateix cal destacar la creació de l’Espai Taller al jardí dels xiprers de la Fundació. Un espai en relació amb l’art espanyol i europeu. Des de la col·lecció d’art d’experimentació destinat a apropar l’art a un públic ampli, amb propostes per als escolars però tam- romànic més important d’Europa, fins al modernisme i les avant- bé per als universitaris i el públic en general. guardes, al MNAC es troben totes les disciplines artístiques i els Les exposicions de l’Espai 13 dins el cicle «Pigments i píxels», seminaris, conferències i activitats grans noms de l’art com El Greco, Zurbarán, Velázquez, Fortuny, diverses han acabat de nodrir la programació de la Fundació Joan Miró l’any 2007. Gaudí, Rusiñol, Casas, Gargallo, Juli González, Dalí o Picasso. 1.118.757 usuaris ACTIVITATS DESTACADES 4 exposicions temporals El 2007 el MNAC ha continuat la línia d’exposicions pròpia combi- nant la programació d’artistes catalans amb artistes internacionals de gran renom. Cal destacar les iniciades el 2006, «Grans mestres MUSEU D’ART CONTEMPORANI DE BARCELONA. MACBA | www.macba.es | Titularitat: consorci de la pintura europea de The Metropolitan Museum of Art, Nova Ajuntament de Barcelona i Generalitat de Catalunya York. D’El Greco a Cézanne» o «Humberto Rivas. El fotògraf del si- lenci». O les dedicades a l’obra de Goya: «Dibuixos espanyols a la 40 El Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) reuneix a l’e- 563.181 usuaris Hispanic Society of America. Del Segle d’Or a Goya» i «Natures mor- 41difici de l’arquitecte nord-americà Richard Meier un conjunt signi- 8 exposicions temporals tes. De Sánchez Cotán a Goya». També cal remarcar l’exposició de ficatiu de la creació artística dels últims cinquanta anys. dibuixos de Santiago Rusiñol (1866-1932) i les dues mostres dedi- A més de mostrar al llarg de l’any diferents seleccions de la seva cades al surrealisme: «Yves Tanguy. Univers surrealista» i «L’ob- col·lecció, el museu ofereix un ampli programa d’exposicions tem- jecte català a la llum del surrealisme». L’activitat pública del mu- porals i desenvolupa activitats entorn de l’art i la cultura contem- seu s’ha complementat amb tot un seguit de cursos, conferències i poranis. seminaris especialitzats, així com tallers i activitats escolars, fami- liars i per a tots els públics. ACTIVITATS DESTACADES Cal destacar també la intensa tasca desenvolupada en l’àmbit de El 2007 s’ha inaugurat un nou espai del MACBA, el Centre d’Estu- la restauració i la conservació preventiva, tant de peces del MNAC dis i Documentació, ubicat al Convent dels Àngels i destinat a po- com d’obres d’art d’altres museus i institucions de Catalunya, sen- tenciar el desenvolupament del museu. Així estén el seu àmbit d’ac- se oblidar la publicació de catàlegs, guies i altres obres editorials. tivitat més enllà de les exposicions per actuar com un centre d’investigació, com una estructura de diàleg i mediació, i com a es- pai social i de difusió. FUNDACIÓ JOAN MIRÓ | www.bcn.fjmiro.es | Titularitat: fundació amb presència de les institucions D’altra banda, el Frankfurter Kunstverein i el MACBA han pre- públiques al Patronat sentat a partir de l’octubre una important exposició d’obres de la Col·lecció MACBA, organitzada i comissariada conjuntament, i que La Fundació Joan Miró, situada al Parc de Montjuïc, en un magnífic edifici de Josep Lluís Sert, acull s’ha emmarcat en la Fira Internacional del Llibre de Frankfurt, amb la col·lecció pública més important de l’obra de Joan Miró. Els seus fons inclouen més de 300 pintu- la cultura catalana com a convidada d’honor. res, 150 escultures, 9 obres tèxtils, l’obra gràfica completa i més de 8.000 dibuixos, cartes i docu- Al llarg del 2007 s’ha iniciat també un ambiciós projecte pedagò- ments inèdits que permeten conèixer a fons el procés creatiu de Joan Miró. La Fundació ofereix tam- gic adreçat als centres educatius d’ensenyaments no universitaris. bé un programa d’exposicions d’art contemporani des de les avantguardes fins a les últimes tendències Aquesta proposta educativa s’articula al voltant de dos eixos: «Ex- i, amb un espai expositiu pioner a Barcelona, l’Espai 13, estimula la recerca artística i l’experimenta- pressart. Museu portàtil», adreçat a les àrees d’infantil i primària, ció dels joves creadors. i els «Itineraris debat», adreçats a secundària i batxillerat. El programa d’exposicions del MACBA s’ha centrat en les dues FUNDACIÓ FRANCISCO GODIA | www.fundacionfgodia.org | Titularitat: privada grans exposicions de tesi: «Un teatre sense teatre» i «Sota la bom- ba. El jazz de la guerra d’imatges transatlàntica. 1946-1956». D’al- Situada des del final del 2007 a l’edifici modernista Casa Garriga i tra banda, s’han mantingut tant la programació de cinema, de ma- Nogués, aquesta fundació acull una de les col·leccions privades més nera semblant a la dels anys anteriors, com la de música, continuant importants d’Espanya. Amb un total de 100 obres en exposició, el les col·laboracions, ja regulars, amb LEM i el Festival Sònar, entre conjunt de Francisco Godia abasta un extens període de la història d’altres. de l’art, des del segle XII fins als nostres dies. Cal destacar, finalment, que durant l’any 2007 s’han incorporat 233 noves obres a la col·lecció, entre adquisicions i donacions. ACTIVITATS DESTACADES Durant l’any 2007 la Fundación Francisco Godia ha mantingut la seva línia d’activitats i exposicions temporals a l’antiga seu del carrer de FUNDACIÓ ANTONI TÀPIES | www.fundaciotapies.org | Titularitat: fundació amb presència de les València. Les mostres temporals han estat «De Fortuny a Barceló. institucions públiques al Patronat Col·leccionisme de la generació de Francisco Godia» i «Barceló a les col·leccions privades de Barcelona». Ambdues exposicions, com 75.246 usuaris La Fundació Antoni Tàpies va ser creada el 1984 per l’artista Anto- ja és habitual en la dinàmica de la fundació, han disposat de les cor- 8 exposicions temporals ni Tàpies amb l’objectiu de promoure l’estudi i el coneixement de responents activitats divulgatives i educatives. l’art modern i contemporani. També durant el 2007 s’hi han desenvolupat els tallers i les con- La fundació té una de les col·leccions més completes d’Antoni Tà- ferències que la fundació organitza periòdicament per tal de difon- pies i, des d’un enfocament plural i interdisciplinari, combina l’or- dre diferents aspectes relacionats amb l’art. ganització d’exposicions temporals d’art modern i contemporani, simposis, conferències i cicles de cinema amb mostres periòdiques 2 exposicions temporals dedicades a l’artista fundador. 42 43 ACTIVITATS DESTACADES FUNDACIÓ SUÑOL | www.fundaciosunol.org | Titularitat: privada La programació temporal de la Fundació Antoni Tàpies de l’any 2007 ha incidit en manifestacions artístiques complexes que ofereixen La Fundació Suñol va obrir les seves portes al públic el 21 de maig una altra mirada sobre la cultura i la història com a forma d’accés de 2007 i ofereix una plataforma de coneixement i reflexió sobre les al coneixement i com a possibilitat d’expressió crítica davant dels arts plàstiques mitjançant la mostra de la col·lecció de Josep Su- grans esdeveniments de la cultura de masses. ñol, formada per més de 1.200 obres d’art contemporani. L’any 2007, la Fundació Antoni Tàpies ha continuat activa partici- pant amb institucions europees generadores d’art contemporani ACTIVITATS DESTACADES com Constant, el Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat o La primera part de la col·lecció, «1915-1995», s’ha exposat des del l’Instituto Cervantes. Totes aquestes activitats, al seu torn, s’entre- 21 de maig del 2007 fins al 5 de gener del 2008, i ha mostrat 102 llacen amb la creació de xarxes properes mitjançant projectes d’in- obres d’aquest període. vestigació a llarg termini. És el cas de «Majories urbanes», un pro- L’espai Nivell Zero, on tenen cabuda tot tipus d’activitats pràcti- grama dirigit per Joan Roca, que es proposava com a marc per ques i teòriques sobre les arts compromeses amb el segle XXI, s’ha contribuir a la reflexió col·lectiva sobre les apostes del segle XXI a la inaugurat el 20 d’octubre amb un concert del grup de música elec- metròpoli barcelonina, des del conjunt de Catalunya. trònica INCITE. Les activitats que s’hi han desenvolupat al llarg del Finalment, la fundació ha conclòs la programació del 2007 amb 2007 han estat «Acte 1: observació», una exposició col·lectiva, i «Acte l’anunci que tancarà les seves portes al públic durant el primer se- 2: poètiques de la contemporaneïtat», un cicle de poesia on cinc po- mestre de 2008 per dur a terme una reforma a l’edifici. etes han comentat part de la seva obra. Per tal que la Fundació Suñol interactués, durant el seu primer any d’existència, amb els públics interessats en el món de l’art, s’- han dut a terme diverses accions per difondre’n els fons com tam- bé les seves activitats paral·leles. 5.167 usuaris ALTRES MUSEUS I COL·LECCIONS 1. MUSEUS D’ARTS VISUALS I DISSENY | 2. CENTRES D’ARTS VISUALS I DISSENY | 3. FESTIVALS I INICIATIVES DIVERSES En l’àmbit de les arts visuals i el disseny ens trobem amb tota una sèrie d’espais expositius privats que també han tingut les portes obertes al llarg del 2007. Entre d’altres, cal destacar la FUNDACIÓ FRAN DAUREL, que en el transcurs de l’any ha ampliat el seu Jardí d’Escultures amb més de 5.000 m2, o la FUNDACIÓ JOAN BROSSA, que ha organitzat diferents activitats i exposicions com «Càntir de càntics», «Fornells Pla – Brossa» o l’exposició de llibres d’artista de Joan Brossa, Pere Gimferrer i J. M. Mestres Quadreny amb gravats de Fusako Yasuda i Lluís Pessa. El MUSEU DE LA XOCOLATA, creat l’any 2000 pel Gremi de Pastisseria de Barcelona i ubicat a l’an- tic convent de sant Agustí, disposa d’un espai expositiu de 600 m2 en els quals presenta una passe- jada que explica la significació de la xocolata i va dels orígens a la seva arribada a Europa. Durant el 2007 el museu ha col·laborat en el disseny de la Ruta dels Drets dels Infants. Ha organitzat sessions de conta contes amb Asha Miró, sessions de cinema, tallers de Nadal i Pasqua i xerrades formatives sobre la bona alimentació. També per setè any consecutiu el museu ha organitzat el concurs de figu- res de xocolata, amb un total de 27 participants. Per primera vegada des de la seva creació, el mu- seu ha presentat un exposició temporal que retia homenatge al grup teatral El Tricicle. L’art religiós del MUSEU DE LA CATEDRAL o les més de tres mil obres del MUSEU DIOCESÀ DE BARCELONA també han estat a l’abast de tothom al llarg del 2007. LA FUNDACIÓ CUIXART, amb l’acollidor espai del Taller Cuixart BCN, la CASA TALLER DURANCAMPS o la masia del MUSEU PALMERO són altres dels centres que cal considerar en aquest apartat. 44 45 LA VIRREINA EXPOSICIONS | www.bcn.cat/virreinacentredelaimatge | Titularitat: Ajuntament després d’una estada a Israel, va proposat a Doron Rabina i Koby Levy de fer una estada a Barcelo- de Barcelona na. Els resultats d’aquesta experiència s’han mostrat el maig del 2007 al Tel Aviv Artists’ Studio i, des- prés, a La Capella de Barcelona. Situat al Palau de la Virreina (seu de l’Institut de Cultura de Barce- 110.906 usuaris lona), Virreina exposicions està integrat per l’Espai 2, al segon pis, 8 exposicions temporals 23.262 usuaris | 4 exposicions temporals i l’Espai Xavier Miserachs, ubicat a la planta baixa del mateix edifi- ci i dedicat a la imatge. CENTRE DE CULTURA CONTEMPORÀNIA DE BARCELONA. CCCB | www.cccb.org | ACTIVITATS DESTACADES Titularitat: consorci Ajuntament de Barcelona i Diputació de Barcelona La Virreina exposicions ha iniciat l’any 2007 amb la continuació de la mostra «Centelles. Les vides d’un fotògraf. 1909-1985», una de El CCCB és tot un referent de la cultura contemporània a la nostra ciutat. Un centre d’exposicions i les més extenses (ocupava els dos espais expositius) i més visita- d’activitats que abasta àmbits tan diversos com la música, el cinema, la dansa, la performance i tot des dels darrers anys, que s’ha pogut veure també durant el 2007 el que implica experimentació artística i innovació. És un espai obert a col·lectius d’artistes, entitats, a València i Madrid. Durant el 2008 itinerarà a Terol i el 2009 es po- creadors i programadors independents, i ofereix una programació multidisciplinària i de qualitat que drà veure al Jeu de Paume de París. impulsa la cultura contemporània. El programa pròpiament del 2007 s’ha iniciat amb l’exposició «El rei de la casa» i s’ha tancat amb «Ché! Revolució i mercat». ACTIVITATS DESTACADES Pel que fa a l’Espai Xavier Miserachs, s’ha pogut veure, a més de La voluntat d’experimentar i de mirar la realitat des d’altres perspectives, una de les característiques «Centelles...», les exposicions següents: «Stasi. Secret Rooms», essencials del CCCB, s’ha reflectit al llarg del 2007 en diferents projectes. «Cartografies silenciades», «Fotomercè 2006» i «Fotoperiodisme a En el cas de les exposicions, la de Hammershøi i Dreyer ha estat una oportunitat única per desco- Catalunya 1976-2000». brir les obres dels dos artistes danesos més transcendentals. «Fronteres» ha permès reflexionar so- La temporada 2007 s’ha percebut com un trànsit cap a la cons- bre el concepte de frontera i les seves tipologies, i oferir una panoràmica sobre diverses fronteres ge- titució del Centre de la Imatge. En aquest cas, amb un programa 46 opolítiques d’avui. L’any s’ha tancat amb les mostres «Apartheid» i «En Transició», dues exposicions 47 d’exposicions al voltant de fenòmens contemporanis on es rastre- que han donat la volta a temes sobre els quals s’ha escrit i parlat molt. La publicació Exposicions CCCB ja per conèixer la seva història més profunda. Es tractava de revi- 94-06 ha esdevingut una carta de presentació essencial de la institució. sions (en el doble sentit de revisar i de tornar a mirar), amb inte- En el camp de l’experimentació de formats, s’han consolidat dos projectes avantguardistes: NOW rrogants que inquieten i exploren la consciència d’allò que està i BCNmp7, i alguns dels festivals de nova creació, com l’Hipnotik. Les set sessions del cicle «I+C+i» succeint avui. han demostrat la necessitat de debatre sobre nous formats i sobre la investigació en l’àmbit cultu- ral. I, d’altra banda, la posada en marxa de l’Anella Cultural ha estat pionera en l’intercanvi de con- tinguts en línia amb altres institucions de Catalunya. LA CAPELLA | www.bcn.cat/lacapella | Titularitat: Ajuntament de Barcelona Els debats, que han aconseguit el reconeixement del món acadèmic, han consolidat el CCCB com a referència internacional sobre qüestions d’espai urbà, de nous humanismes i de nous imaginaris. La Capella, un edifici del segle XV que forma part del conjunt arquitectònic de l’antic Hospital de la Alguns exemples han estat el cicle «Pensar Europa», amb sis-centes persones que escoltaven Hobs- Santa Creu, és avui l’espai que l’Institut de Cultura de Barcelona dedica a la creació emergent dels bawn, el gran èxit de les conferències de Garton Ash i Ian Buruma, el cicle de conferències i debat artistes més joves. El 2003 es va posar en marxa l’R punt, un espai on es poden consultar, llegir o fu- «Sentit», amb John Gray, Gianni Watino, Gilles Lipovetsky, Javier Muguerza... «Populismes», amb llejar les revistes culturals més arriscades d’àmbit nacional i internacional. Guy Hermet, Ivan Krastev, Fermín Bouza i d’altres. I el cicle «Ciutats de l’Orient Mitjà», dirigit per Fred Hallyday, sobre Bagdad i Istambul, que ha combinat la projecció de documentals amb taules rodo- ACTIVITATS DESTACADES nes, o el debat sobre perifèries urbanes dirigit per Teresa Caldeira. Durant el 2007, a La Capella s’hi han pogut veure les exposicions «Horitzó TV», «Generación 2007» i Els festivals han estat presents durant tot l’any, relacionats amb diferents disciplines i formats. En «I like to be a resident». Aquest darrer projecte era el resultat de l’intercanvi entre La Capella i el Je- trobareu més informació al capítol 8. rusalem Center for Visual Arts (JCVA) en el marc del programa «Roundabout. Encounter Program», La programació audiovisual també ha presentat l’Arxiu Xcèntric com un lloc de consulta perma- que es va endegar el 2002 amb el propòsit de construir vincles entre el context de l’art contempora- nent de cinema experimental i documental al CCCB, més de 400 títols digitalitzats per a consulta in- ni desenvolupat a Barcelona i el d’altres ciutats d’arreu del món. dividual i col·lectiva d’algunes de les pel·lícules programades durant els sis anys de Xcèntric. En aquesta ocasió, el format de treball no ha estat la simple exportació d’exposicions d’un indret a I finalment, les grans exposicions del CCCB han itinerat per diverses ciutats del món. Trobareu més un altre, sinó que s’ha decidit resoldre’l per mitjà d’estades. La curadora Nirith Nelson, responsable informació a l’apartat «Barcelona al món» del capítol 11. del JCVA, va visitar a Barcelona diferents artistes fins que va decidir convidar Daniel Chust Peters i Domènec a fer una estada a Jerusalem. Al seu torn, Martí Peran, director del programa Roundabout, 400.677 usuaris | 6 exposicions temporals CENTRE D’ART SANTA MÒNICA. CASM | www.centredartsantamonica.net | Titularitat: Generalitat de Catalunya El CASM té com a missió l’estudi, la interpretació, la producció i l’exhibició de l’art contemporani, amb una especial atenció a la nova producció d’art català i la seva contextualització en l’àmbit internacional. El treball amb els artistes nacionals és l’eix vertebrador de la seva programació, i amb aquest ob- jectiu els proposa la producció d’una peça de referència en la seva carrera. D’aquesta manera vol con- tribuir a la consolidació de les seves carreres professionals, a la seva validació i difusió. D’altra banda, el CASM acull també exposicions d’artistes estrangers que complementen el seu discurs expositiu. ACTIVITATS DESTACADES El CASM investiga nous formats de treball sense renunciar al format més tradicional de les exposi- cions temporals. L’any 2007 han passat per les seves sales Joan Morey amb «Postmortem», Jack Pierson amb «Sense títol», Tomás Saraceno amb «On Water», Montserrat Soto / Dionisio Cañas amb «Lugar de silencios», Jill Magid amb «Thin Blue Lines», Ceal Floyer amb «Art&Music Àfrica», Chris- tian Jankowski amb «Living Sculptures», «Pensa/Piensa/Think» una mostra col·lectiva, Dora García amb «Contes Choisis» i «Hamsterwheel», una altra col·lectiva. En la línia de nous formats cal destacar l’èxit de les Nits CASM, iniciades l’any 2006 i on un col·lec- tiu programa una nit temàtica, amb acció en directe, música, performance, projeccions individuals, documentació... Al llarg del 2007 s’han celebrat la «Nit Madrit! entresijos y gallinejas», el 27 d’abril; el Festival Espontani, el 8 i 9 de març, i la «Nit Hangar Obert: The Tunnel of Love» el 26 d’octubre. 48 49 61.151 usuaris 5 exposicions temporals PALAU ROBERT | www.gencat.cat/probert | Titularitat: Generalitat de Catalunya El Palau Robert proporciona informació turística i cultural de Catalunya, i en les diverses sales del centre s’ofereix una àmplia programació d’activitats que van des de les exposicions temàtiques a con- certs o tallers pedagògics. ACTIVITATS DESTACADES Durant l’any 2007 les sales del Palau Robert i la sala de Cotxeres van acollir 21 exposicions amb pro- postes relacionades amb Catalunya: territori, patrimoni, paisatge, personatges, creativitat i innova- ció, i també informació relacionada amb l’acció del Govern de Catalunya. Entre les propostes expositives del 2007 cal destacar la mostra «Apropa’t a la ciència. De la recer- ca a la innovació», en el marc de Barcelona Ciència 2007, així com la immersió en l’univers de l’es- criptor Manuel Vázquez Montalbán, al qual se li ha dedicat una exposició que establia una metàfora entre la seva obra i la gastronomia. Altres mostres de les sales 1 i 2 ens han apropat a Montserrat, a la tasca d’innovació tecnològica de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, als anys de la transició i de la recuperació de l’auto- govern de la mà de l’agència EFE o al món de la gestió amb ESADE. L’espai reservat a «La vitrina del fotògraf» ha acollit professionals de prestigi com ara Txema Sal- vans, Cèsar Malet, Jordi Esteva, Gervasio Sánchez i Ros Ribas. Finalment, a l’espai de les Cotxeres s’han presentat, entre d’altres, exposicions amb un format més reduït sobre personatges com el bisbe Pere Casaldàliga, el dramaturg Adolfo Marsillach, l’escriptor CENTRE CULTURAL FUNDACIÓ CAIXA CATALUNYA. LA PEDRERA Jordi Sarsanedas o l’humorista gràfic Cesc. | www.fundaciocaixacatalunya.org | Titularitat: privada D’altra banda, durant el 2007 el recinte del Palau Robert ha acollit més de 200 actes: conferències, tallers, concerts, presentacions de llibres, degustacions gastronòmiques... Una programació àmplia 1.349.823 usuaris La Casa Milà, coneguda popularment com «la Pedrera», és la seu i heterogènia que ha sabut captar l’atenció de molts barcelonins i barcelonines. 6 exposicions temporals de la Fundació Caixa Catalunya. La sala d’exposicions temporals, que presenta l’obra d’artistes de primera línia internacional, ocupa 432.711 usuaris la planta principal d’aquest edifici singular inclòs en el Patrimoni 20 exposicions temporals Mundial de la UNESCO. D’altra banda, la Fundació Caixa Catalunya des de fa uns anys aposta per fer de la creació musical un dels seus principals eixos CAIXAFORUM | www.lacaixa.es/obrasocial | Titularitat: privada programàtics. CaixaForum és el Centre Cultural de l’Obra Social “la Caixa” a Bar- 1.674.607 usuaris ACTIVITATS DESTACADES celona i està ubicat en un edifici emblemàtic de la ciutat, l’antiga fà- 12 exposicions temporals En el balanç del 2007, Fundació Caixa Catalunya destaca els encà- brica Casaramona (obra de Josep Puig i Cadafalch), exemple de l’ar- rrecs de música de cambra vinculats a les exposicions de la Pedre- quitectura modernista industrial. ra i altres encàrrecs com són els simfònics (en el marc del Festival Obert a tota mena de públics amb activitats educatives i familiars, Internacional de Músiques de Torroella de Montgrí), els d’òperes de concerts i actuacions, exposicions d’art antic, modern i contempo- cambra amb el Gran Teatre del Liceu, els corals (per al Cor de Cam- rani, CaixaForum s’ha convertit en un dels espais culturals més di- bra del Palau de la Música i l’Escolania de Montserrat) i, finalment, nàmics, actius i vius de la ciutat. els de música de cambra (Residencia de Estudiantes de Madrid). També es troba ubicada a CaixaForum la Mediateca que la Fun- Totes aquestes accions s’han de contextualitzar en un marc d’ac- dació “la Caixa” dedica a l’art contemporani i a la música de tots els tuació més ampli, que va des de les exposicions que s’han fet a la temps. Pedrera (tant les de petit format, com «Schönberg-Barcelona» o la50 51 dedicada a Ricard Viñes, com les de gran format com ara «La mú- ACTIVITATS DESTACADES sica i el III Reich»), fins als cicles de música contemporània (Frede- Les exposicions del 2007 han posat una atenció especial als grans ric Mompou) i les «Celebracions», dedicades aquest any als com- mestres de la pintura i el dibuix, a l’art contemporani, el disseny i positors Taverna-Bech, Gustavo Duran, Matilde Salvador, Valls Gorina la fotografia documental. Totes les exposicions s’han acompanyar i Friedrich Cerha. Cal esmentar també la convocatòria pública d’a- d’activitats complementàries. Els títols de les exposicions presen- juts destinats a projectes musicals que tenen a veure amb la recu- tades han estat els següents: «Jean-Honoré Fragonard (1732-1806). peració patrimonial o la difusió de la música contemporània. Orígens i influències. De Rembrandt al segle XXI», «El món d’Angla- En aquesta mateixa línia, la revista Nexus que edita la fundació da-Camarasa», «Hashem el Madani: retrats d‘estudi i passejos fo- ha dedicat aquest any un número monogràfic sobre la situació de togràfics», «Escolta amb els teus ulls. Entre el llenguatge i percep- la música contemporània a Catalunya i a Europa. ció», «William Hogarth», «Lee Friedlander», «FotoPres’07», «Agatha D’altra banda, la fundació ha seguit dedicant esforços i recursos Ruiz de la Prada. Color, dibuixos i vestits», «L’escultura en els tem- al patrimoni i a la difusió de l’obra d’Antoni Gaudí, amb el renovat ples indis. L’art de la devoció», «Passió pel dibuix. De Poussin a Cé- Espai Gaudí, que constitueix el nucli central de l’exposició perma- zanne. Obres mestres de la Col·lecció Prat», «Cándida Höfer a Por- nent de la Pedrera i que aquest any ha tornat a atraure a prop d’un tugal», «Chaplin en imatges», «Modernisme-modernitat». milió de persones. D’altra banda, a l’Espai Montcada, sota el marc «Escenaris», s’han Les exposicions presentades al llarg del 2007 han estat: «Garga- presentat, com ja és habitual, exposicions de creadors contempora- llo», «La música i el III Reich», «Nicolas de Staël», «Passió i nego- nis des d’una perspectiva innovadora. És el cas de les dedicades a Jo- ci. L’art a la Venècia dels segles XVII i XVIII» i una sobre Ricard Viñes hanna Billing, Wilhelm Sasnal i David Altmejd. a l’entresol de la Pedrera. CaixaForum ha organitzat, a més, al llarg del 2007, un important Finalment, la fundació ha potenciat també aquest any el nombre programa de conferències, debats, cursos i tallers. d’exposicions que, de forma itinerant, es presenten en diverses ciu- tats d’Espanya. Aquesta és també una línia important per la pre- sència i la difusió d’activitats culturals de relleu en el conjunt del territori. FOMENT DE LES ARTS DECORATIVES. FAD | www.fadweb.org | Titularitat: privada o de professionals que tot just s’inicien en el món de l’arquitectura, com és el cas de la mostra sobre joves arquitectes de Suïssa. El Foment de les Arts Decoratives (FAD) és una associació formada per més de mil cinc-cents pro- El COAC complementa el seu programa d’activitats culturals amb fessionals del disseny, l’arquitectura i la creativitat, amb l’objectiu de promoure aquestes disciplines diferents cicles de conferències sovint relacionades amb les expo- dins la vida cultural i econòmica del país. El FAD s’articula a través de sis associacions: A FAD (art i sicions temporals, i també disposa del Servei d’Itineraris, que ofe- artesania), ADG FAD (disseny gràfic i comunicació visual), ADI FAD (disseny industrial), ARQ-IN FAD reix visites guiades i rutes amb l’objectiu de mostrar els valors ar- (arquitectura i interiorisme), Moda FAD (imatge i moda) i Orfebres FAD (joieria contemporània). A part quitectònics i urbanístics de la ciutat. Aquest servei està adreçat de les sis associacions, al FAD també conviu un grup interdisciplinari de creadors joves, l’X FAD. principalment a professionals del sector, però també és obert a El FAD organitza multitud d’activitats (exposicions, conferències, presentacions...), premis i esde- qualsevol persona interessada en l’arquitectura. veniments per promoure i renovar el conjunt de disciplines del disseny. Entre els diferents premis que organitza el FAD trobem els Premis FAD d’arquitectura i interiorisme, els Laus de disseny grà- fic, publicitat i comunicació visual, els Delta de disseny industrial o els Enjoia’t de joieria contempo- HANGAR | www.hangar.org | Titularitat: equipament públic rània. També organitza les desfilades PasaFAD, el mercat de roba MerkaFAD de joves dissenyadors de gestió privada de moda, i els Tallers Oberts a Ciutat Vella. Hangar és un centre de producció d’arts visuals situat al Poblenou, ACTIVITATS DESTACADES una iniciativa de l’Associació d’Artistes Visuals de Catalunya que es És impossible resumir en poc espai la intensa activitat del conjunt de les associacions del FAD du- gestiona amb criteris públics i amb vocació de servei. rant tot un any. Aquí es presenten únicament alguns dels projectes dels diversos col·lectius, poten- ciats i coordinats des del FAD en el transcurs de 2007. ACTIVTATS DESTACADES Al 2007 s’ha iniciat el projecte «Observatori del disseny», amb el desenvolupament d’un estudi ti- L’any 2007 ha estat un any intens a Hangar, tant en el terreny insti- tulat El Disseny en dades. També durant aquest any s’ha convocat la segona edició de les beques per tucional com en l’artístic. En la darrera convocatòria de tallers, du- a la recerca en disseny de La incubadora, un projecte per fomentar la cultura de la recerca i la inno- rant el mes d’octubre, s’ha registrat la demanda més alta dels úl- vació en el camp de totes les disciplines que tenen cabuda dins del FAD. 52 tims anys: 74 sol·licituds per a 4 tallers. 53 També s’ha portat a terme la catorzena edició de Tallers Oberts a Ciutat Vella, una iniciativa de la També al llarg de l‘any s’ha refermat la relació amb les principals qual trobareu més informació al capítol 10. institucions d’art contemporani de la ciutat. Sobretot a través del Una de les exposicions presentades a la seu del FAD ha estat «20 anys dels Premis Nacionals de programa d’activitats i tallers (MACBA, CASM, Femart-Francesca Disseny», una mostra organitzada pel BCD entorn dels professionals i les empreses premiats des de Bonnemaison, OFFF...) s’han fet diversos projectes de producció de la creació d’aquests premis, ara fa vint anys. L’exposició era també un retrat de la història del disseny gran envergadura, en gran mesura institucionals, com ara els de a Espanya. Joan Morey o Montserrat Soto al CASM i el de Marc Vives i David Bestué a la Fundació Lorca. A banda de projectes artístics, Hangar ha produït una sèrie de tallers sobre eines lliures per a creadors a COL·LEGI OFICIAL D’ARQUITECTES DE CATALUNYA. COAC | www.coac.net | Titularitat: privada la Universitat Laboral de Gijón. Pel que fa a les xarxes, s’ha aprofundit en les relacions amb el Els diferents espais expositius de la seu de Barcelona del COAC (sala teixit del Poblenou, amb participacions en la festa major (Tallers d’exposicions, espai Picasso i espai Photogràfic) acullen durant tot Oberts, Espai Malestar) i Escena Poblenou, i en les relacions amb l’any un bon nombre de propostes orientades al compromís del el territori català a través de la Xarxa d’Espais de Producció d’Arts Col·legi d’apropar l’arquitectura a les persones. Visuals (http://xarxaprod.cat). Hangar forma part de la xarxa eu- ropea de centres de creació Art Factories i l’any 2007 ha partici- ACTIVITATS DESTACADES pat en projectes d’àmbit internacional, com la Biennal d’Art Tur- El 2007 s’hi han pogut veure exposicions sobre diferents aspectes de ku (Finlàndia) i els projectes europeus Signs of the City i l’arquitectura a la ciutat, com «Barcelona inadvertida», «La Barce- As_tide-back. lona que ens envolta» o «Habitatge assequible a Barcelona», i tam- La xarxa d’intercanvis de residències internacionals, un servei bé una exposició sobre els projectes presentats al concurs per a la que ofereix Hangar des de 1999, ha passat de tres centres el 2007 remodelació del Camp Nou amb motiu del seu 50è aniversari: «El a sis centres per al 2008. Els nous centres són Ssamzie Space a Seül Camp Nou 1957-2007... i 10 noves propostes». També han passat per (Corea), El Basilisco a Buenos Aires (Argentina) i el Contemporary les sales del COAC exposicions sobre alguns aspectes de l’obra d’ar- Image Collective al Caire (Egipte). Aquestes xarxes es donen suport quitectes de prestigi reconegut (Alvar Aalto, Alejandro de la Sota...) en una intensa activitat de visites recíproques. Hangar continua essent amfitrió de dos projectes innovadors a l’Estat espanyol, la Formació Contínua per a artistes i la distribuï- dora Hamaca, a més d’acollir un programa d’activitats prou com- plet. El Laboratori d’Hangar s’ha convertit en un servei amb molt d’èxit a l’abast tant dels usuaris com dels grans projectes. Però el gran esdeveniment de l’any 2007 ha estat, sens dubte, la celebració al juny dels deu anys d’existència d’Hangar a Can Ricart, que coincideix amb la pròxima ampliació del centre i la seva conso- lidació com a model que cal seguir, particularment per al projecte de la xarxa de fàbriques de creació. GALERIES D’ART I ALTRES CENTRES D’ARTS VISUALS L’activitat galerista a Barcelona és extensa i reflecteix l’efervescència artística i emprenedora que viu des de fa anys la nostra ciutat. El GREMI DE GALERIES D’ART DE CATALUNYA, una associació vinculada al mercat de l’art que dis- posa de més membres dintre del marc de l’Estat espanyol, ha treballat al llarg del 2007 per créixer en visibilitat i integrar-se en el teixit social de la ciutat, creant noves sinergies i rellançant amb acti- vitats i una campanya de comunicació específica el prestigi del món galerista. D’altra banda, l’ASSOCIACIÓ DE GALERIES ARTBARCELONA també ha dut a terme diferents acti- vitats per promoure el descobriment, la defensa i la divulgació de l’art contemporani. Entre d’altres 54 cal destacar la inauguració conjunta de la temporada expositiva 2007/2008, el llançament del nou 55 portal ‹www.artbarcelona.es› i les col·laboracions amb la Fira Loop, el grup editor Art Diary i la re- vista NA Magazine. Artbarcelona també ha produït durant l’any 2007 el seu butlletí promocional amb la programació de les galeries associades i un mapa dels circuïts més rellevants de l’art contempo- rani a la ciutat. Cal destacar, finalment, altres centres que treballen les arts visuals, com la FUNDACIÓ FOTO CO- LECTANIA, que a més de fomentar el col·leccionisme de fotografia té els millors equips de conser- vació i una biblioteca especialitzada, i l’ESPAI VOLART, que al 2007 ha presentat exposicions tempo- rals d’artistes que integren la col·lecció de la Fundació Vila Casas, com «Trenta anys d’escultures. Lluís Blanc», «Malevos. Maria Helguera», «Patrim’06. Ynglada Guillot», «Llum i ombra a l’aigua. Gue- rrero Medina» i «Rajastan. Tito Dalmau». 1. MUSEUS D’ARTS VISUALS I DISSENY | 2. CENTRES D’ARTS VISUALS I Barcelona és rica en centres que, des de la multidisciplinarietat, treballen per enriquir el teixit artís- DISSENY | 3. FESTIVALS I INICIATIVES DIVERSES tic de la ciutat i s’aproximen a l’art més contemporani oferint espais per a la reflexió i per a la crea-ció més arriscada. Al llarg del 2007 caldria destacar la tasca duta a terme per l’associació EXPERIMENTEM AMB L’ART (www.experimentem.org) que treballa amb la intenció de posar en pràctica estratègies d’aproxima- ció entre l’art contemporani i el públic receptor a través de projectes molt diversos. També s’ha ofert com a laboratori de creació AREATANGENT (www.areatangent.com), un espai de gestació de joves creadors i de mostra i promoció de nous projectes artístics en l’àmbit de les arts escèniques, l’audiovisual o la música. D’altra banda, cal esmentar en aquest apartat la feina feta per ALMAZEN (www.almazen.net), un espai d’interacció cultural al Raval de Barcelona on germinen diferents propostes artístiques i pro- fessionals en l’àmbit de la cultura. Almazen ha treballat sempre per una visió transversal de la cul- tura, participativa, còmplice i vital, que ajudi a construir nous models de convivència i noves formes de sostenibilitat i desenvolupament cultural. Al llarg del 2007 des d’Almazen s’han treballat diferents àmbits: les exposicions i la difusió de lli- bres d’artista, la creació audiovisual, el cicle de noves fórmules escèniques (circ, literatura, teatre, clown, música, performance, videoart...), i els concerts de música alternativa, entre d’altres. A més Almazen participà a la Festa Major del Raval i organitzà un taller de capgrossos. Cal destacar també el treball dut a terme per SALADESTARNOMADE (www.saladestar.com), un pro- jecte cultural del barri de Gràcia que promou accions i iniciatives artístiques amb l’objectiu de gene- rar ponts entre la creació contemporània i l’entorn social. En el marc del que ells anomenen Projecte Públic trobem un programa que durant el 2007 ha promogut un territori compartit entre la creació con- temporània i la vida de la ciutat. Les accions impulsades des de Saladestarnomade són bàsicament 56 dues: les beques per a la producció d’intervencions a l’espai públic a Gràcia, que s’han atorgat a par- 57 tir d’un concurs resolt per mitjà d’una consulta pública, i la setmana dels tallers de creació de Gràcia, formada per un festival de petit format als tallers del barri i una jornada de portes obertes. Finalment, i en l’àmbit de la fotografia, mereix una atenció especial el treball continuat del CEN- TRE DE FOTOGRAFIA DOCUMENTAL DE BARCELONA (CFDB) (www.lafotobcn.org), iniciativa d’un con- junt de professionals de la imatge propers als mitjans de premsa però amb un sentit creatiu i crític davant la realitat i basat en la voluntat d’estimular els ciutadans a conèixer, aprofundir i reflexionar sobre el seu entorn vital i social a través de les imatges documentals. El 2007 el CFDB ha canviat el format de les seves activitats, repartides abans al llarg de l’any, i les ha concentrat en una experiència fotogràfica que amb el títol de Tràfic 07 ha sumat durant una set- mana d’octubre al CCCB tallers de fotografia documental, diverses projeccions audiovisuals temàti- ques i d’autor, debats, exposicions i un seguit d’activitats diverses i interactives obertes al públic ge- neral i gratuïtes. Els col·lectius convidats que han presentat activitats dins d’aquesta experiència fotogràfica han estat, entre d’altres, Photographic Social Vision, Al-liquindoi, Bipolar i No Photo. També s’ha celebrat per primera vegada, durant el mes de maig del 2007, el SWAB, INTERNATIO- NAL CONTEMPORARY ART FAIR (www.swab.es), una fira internacional d’art contemporani d’inicia- tiva privada desenvolupada durant tres dies a les Drassanes Reials, que ha reunit un total de 42 ga- leries d’arreu del món. D’altra banda, al capítol 8 trobareu ampliats els festivals que s’han celebrat l’any 2007 vinculats a l’àm- bit de les arts visuals i el disseny: el FESTIVAL LOOP de videoart; BAC! Festival internacional d’art con- temporani a Barcelona, organitzat per l’espai d’experimentació i creació contemporània LA SANTA; eBENT, encontre internacional de fets performàtics, i DRAP’ART, festival internacional de reciclatge artístic de Barcelona organitzat per l’associació Drap’Art amb seu a LA CARBONERIA, un espai on també durant tot l’any trobem exposicions, botiga i activitats relacionades amb el reciclatge creatiu i l’art contemporani. HISTÒRIA I MEMÒRIA 3 1. MUSEUS D’HISTÒRIA, ARQUEOLOGIA I ETNOLOGIA | 2. ARXIUS HISTÒRICS I CENTRES D’ESTUDI | 3. ESPAIS D’INTERÈS ARQUITECTÒNIC | 4. ACTIVITATS I INICIATIVES DIVERSES EQUIPAMENTS D’HISTÒRIA I D’INTERÈS ARQUITECTÒNIC. USUARIS VISITES A EXPOSICIONS USUARIS D’ACTIVITATS TOTAL D’USUARIS MUSEUS D’HISTÒRIA 3.087.502 286.115 3.373.617 ESPAIS D’INTERÈS ARQUITECTÒNIC 3.970.467 — 3.970.467 ARXIUS HISTÒRICS. INDICADORS PRINCIPALS USUARIS METRES LINEALS ARXIU HISTÒRIC DE LA CIUTAT 14.762 9.638 ARXIU DE LA CORONA D’ARAGÓ 3.267 8.500 Font: cada equipament. Elaboració: Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona. ALBERT GARCIA ESPUCHE HISTORIADOR I COMISSARI DEL PROJECTE BORN XAVIER SUÑOL SECRETARI DEL CONSELL ASSESSOR D’HISTÒRIA HISTÒRIA I PATRIMONI: LA PRIORITAT DE LA RECERCA I EL CONEIXEMENT Un dels trets característics del 2007 ha estat el debat al vol- tant de l’anomenada «memòria històrica», present al llarg de tot l’any a través de les intenses i apassionades discussions que han acompanyat l’aprovació en l’àmbit estatal de l’ano- menada Llei de memòria històrica i, a Catalunya, de la Llei del Memorial Democràtic. A partir d’aquest impuls s’han des- envolupat nombroses activitats i iniciatives de commemora- ció d’un passat proper: el de la República, la Guerra Civil i la lluita antifranquista. També s’ha caracteritzat el 2007 per l’inici d’un nou man- dat a l’Ajuntament de Barcelona, en què s’han endegat nous programes i projectes com la creació del Consell Assessor d’Història. Aquest consell està integrat per Joaquim Albare- da, Daniel Cid, Albert Garcia Espuche, Mary Nash i Josep Ma- 60 ria Salrach, amb Xavier Suñol com a secretari, i ha esdevin- 61 gut un marc de reflexió i anàlisi de les estratègies i les prioritats en aquest àmbit. En dues institucions museístiques de la ciutat s’ha produït un relleu en la direcció: Pere Izquierdo ha estat nomenat nou director del Museu Arqueològic de Catalunya, i Joan Roca ha assumit la del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona. El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha iniciat el procés de definició del Pla de museus proposant la creació del Museu Nacional d’Història, Arqueologia i Etno- logia. Sens dubte, la definició del projecte definitiu d’aquest nou museu, concebut com un «museu de societat», propicia- rà un dels debats més interessants dels propers anys. Tot aquest seguit de fets posen en relleu la necessitat d’afrontar el futur des d’una perspectiva enriquidora que prioritzi la recerca i el coneixement. La següent reflexió, feta en el si del Consell Assessor d’Història, planteja la nova ciutat, com ara «Política, liberalisme i revolució: Barcelona situació: 1820-1823» de Jordi Roca, «Aigua i societat a Barcelona en- tre les dues exposicions (1888-1929)» de José Manuel Mar- Ara fa uns quinze anys s’inicià allò que s’ha denominat tín, o «Barcelona 1939: ocupació i repressió militar. El camp la col·locació de Barcelona en el mapa del món. S’obria de concentració d’Horta i les presons de la ciutat» d’Aram una etapa esperançadora, però en aquell moment i pel que fa als equipaments culturals, inclosos els vinculats Monfort. a la història i el patrimoni, la situació era d’un enorme Tanmateix, en l’àmbit de les institucions cal també donar dèficit: pressupostos mínims, edificis i col·leccions en prioritat a la recerca i al coneixement, resituant l’ordre lògic estat força precari, reduït nombre de visitants, escas- de les coses: primer l’estudi i la feina callada i poc aparent, sa incidència social... Al mateix temps que amb grans després la difusió i el rendiment social més visible. esforços de tot ordre s’anaven superant els greus dè- En el context d’aquesta situació, el cas del Servei d’Arqueo- ficits, una de les preocupacions prioritàries d’aquest logia del Museu d’Història de la Ciutat serveix prou bé per en- període fou l’augment del nombre de visitants i usua- tendre en quin moment ens trobem: després de la feina, sem- ris. El punt de partida resultava tan raquític que no ens pre urgent, feta durant anys al ritme i al darrere de les ha d’estranyar que així fos, i que les xifres de públic nombroses excavacions, ara cal poder dedicar esforços nota- tendissin a ser un objectiu clau i una eina quasi única bles a la síntesi científica i a la difusió del coneixement acu- per a l’avaluació dels resultats. En paral·lel a les mi- mulat. llores infraestructurals, la voluntat d’augmentar els visitants va anar de la mà del relleu concedit a tot allò El Centre de Conservació de Béns Mobles del Museu d’His- més visible i dinamitzador a curt termini (les exposi- tòria ens proporciona un altre bon exemple: desenvolupat el cions, per exemple), i es va deixar en un segon terme gran esforç de creació de nous edificis, excel·lentment equi- les feines més de fons, menys aparents i de fructifica- pats, i assegurada la conservació dels milers de peces que 62 ció lenta (recerca, catalogació, publicació...). Tampoc s’incorporen cada any al fons del museu, ara cal poder avan- 63 això no ens ha de sorprendre, perquè resultava força çar, amb més força, contra un retard de moltes dècades en difícil millorar, simultàniament en tots els fronts, les l’inventari, l’estudi, la catalogació i la difusió de l’extraordina- dades de partida. [...] ri (i poc conegut) patrimoni custodiat en aquest centre. Avui dia han quedat superats molts d’aquells dèfi- Quelcom semblant ha de passar en el projecte del Born: cits: així ho indiquen les millores en els espais que ja superada la difícil fase de treballs en el jaciment arqueolò- existien, la creació de noves seus, la intensa i variada gic, i ja ben avançada la restauració i l’adaptació de l’edifici activitat que s’hi desenvolupa o les molt incrementa- de Fontserè, el futur immediat passa per la creació i difusió des xifres de públic. [...] Ara, després d’aquella esfor- çada etapa, és possible posar l’atenció més en la qua- de continguts. No és un mal exemple, aquest del Born, per litat de la feina que en les urgències per millorar els mostrar que allò que té a veure amb la recerca i el coneixe- centres i augmentar les xifres de visitants. És el mo- ment, allò que al final és realment sòlid, no s’elabora en qua- ment de donar prioritat a la recerca i al coneixement. tre dies. En aquest cas, el nou saber acumulat durant els úl- tims anys és, precisament, el que permetrà presentar i Aquest 2007 hem tingut bons exemples del treball d’investi- difondre una notable riquesa de continguts inèdits des d’a- gació i recerca, ja que han vist la llum llibres com el de Víc- bans de la inauguració. tor Hurtado, Els Mitjavila, una família de mercaders a la Barce- Posat el paper de les exposicions en el seu lloc just i rao- lona del segle XIV, mereixedor del premi Ciutat de Barcelona nable, la recuperació del Saló del Tinell com a espai amb va- 2007, o el de Mireia Campabadal, Reial Acadèmia de Bones Lle- lor propi, i també com a àmbit de partida per a una introduc- tres de Barcelona en el segle XVIII: l’interès per la historia, la llen- ció rigorosa a la història i al patrimoni de la ciutat, serà un gua i la literatura catalanes. bon símbol d’una nova etapa en la qual la difusió, vital a Bar- A les universitats catalanes s’han presentat tesis docto- celona, tindrà les bases segures posades pels esforços, prio- rals notables per la seva aportació a la historiografia de la ritaris, dedicats a la recerca i el coneixement. 1. MUSEUS D'HISTÒRIA, ARQUEOLOGIA I ETNOLOGIA | 2. ARXIUS MUSEU D’HISTÒRIA DE LA CIUTAT DE BARCELONA. MHCB | www.museuhistoria.bcn.cat | HISTÒRICS I CENTRES D’ESTUDI | 3. ESPAIS D'INTERÈS ARQUITECTÒNIC | Titularitat: Ajuntament de Barcelona 4. ACTIVITATS I INICIATIVES DIVERSES 402.868 usuaris El Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona (MHCB) està integrat 3 exposicions temporals per sis espais diferents i té la seu principal a la plaça del Rei. Amb més de 4.000 m2 visitables, ofereix la possibilitat d’endinsar-se en l’antiga Bàrcino. Els altres cinc espais coordinats des del MHCB són: el Museu-Monestir de Pedralbes, el Museu-Casa Verdaguer, el Cen- tre d’Interpretació del Park Güell, l’Espai de Santa Caterina i, inau- gurat el 2007, i el Centre d’Interpretació Històrica Refugi 307 del Poble-sec. ACTIVITATS DESTACADES La inauguració del centre Refugi 307 i la seva incorporació a la xar- xa de centres històrics ha estat un dels fets més destacables del museu durant el 2007. El potencial simbòlic de les restes, la relle- vància històrica i els fets relacionats amb la vida quotidiana a la re- reguarda fan d’aquest refugi un testimoni excepcional de la defen- sa passiva de la població davant els bombardeigs de les aviacions italiana i franquista. La iniciativa es va dur a terme amb la col·labo- ració del Districte de Sants-Montjuïc. El programa d’exposicions temporals del MHCB el 2007 ha estat vinculat al desenvolupament de Barcelona Ciència 2007. En aquest 64 65 marc s’han presentat dues exposicions emplaçades al Conjunt Mo- numental de la Plaça del Rei i una altra als espais del Museu-Mo- nestir de Pedralbes. «Juan Negrín (1892-1956). Barcelona, capital de la república», ubicada a la Casa Padellàs, s’ha pogut visitar entre els mesos de juny i novembre. «L’arqueologia a Barcelona. Un passat amb futur», una producció del mateix MHCB inaugurada el mes de novembre al Saló del Tinell, presenta Barcelona com un jaciment únic, amb una activitat arqueològica creixent que ajuda a reconstruir els escena- ris de la vida a la ciutat. Al claustre del Museu-Monestir de Pedral- bes, l’exposició «Plantes, remeis i apotecaris» presentava una re- creació hipotètica d’un herbari medieval. Les publicacions científiques i tècniques del museu s’han seguit consolidant amb la presentació del número 3 de la revista Quarhis i el número 2 dels Quaderns Tècnics del MHCB. En l’àmbit dels programes públics del museu, l’any 2007 s’han iniciat visites comentades i activitats nocturnes al Refugi 307. Al programa de rutes per la ciutat s’ha incorporat la ruta «De convent a mercat», vinculada a l’Espai Santa Caterina, i la ruta pel Call jueu. Un any més, el Museu d’Història de la Ciutat ha avançat i ha do- nat servei als ciutadans, tant des del camp de la recerca com de la difusió de la història de Barcelona. CENTRE CULTURAL DEL BORN MUSEU MARÍTIM DE BARCELONA | www.museumaritimbarcelona.org | Titularitat: consorci Ajuntament de Barcelona i Diputació de Barcelona Durant el 2007 han continuat les obres de remodelació de l’antic Mercat del Born, que han de permetre obrir al públic el nou Centre 383.792 usuaris El Museu Marítim de Barcelona, ubicat a les Drassanes Reials de Cultural del Born, una infraestructura sobre la memòria, la ciutat i 3 exposicions temporals la ciutat, aplega des de l’any 1929 un important conjunt de col·lec- els ciutadans integrat a la xarxa de centres que conformen el Mu- cions que il·lustren la cultura marítima catalana i ajuden a com- seu d’Història de la Ciutat. prendre el com i el perquè de la història marítima del país. L’abril de 2007 ha acabat la construcció dels 8.000 m2 de la pla- taforma que cobreix les restes arqueològiques del Born, que ha per- ACTIVITATS DESTACADES mès iniciar els treballs de restauració dels elements estructurals Al llarg de l’any 2007 el Consorci de les Drassanes Reials i Museu de l’edifici de l’antic mercat. Durant tot l’any s’ha estat treballant en Marítim de Barcelona s’ha centrat en un programa per fomentar la el disseny dels continguts de les exposicions que es presentaran en recerca i el coneixement de la cultura marítima entre els ciutadans el futur centre. i ciutadanes. Paral·lelament s’ha treballat en totes aquelles accions Pel que fa a la recerca, s’ha continuat l’estudi dels objectes tro- que afavoreixin la implicació del museu en la dinàmica de la ciutat bats a les excavacions (vidre, ceràmica, objectes de joc i joguines, i en el seu teixit associatiu. També ha estat un objectiu prioritari tro- objectes d’importació oriental, d’importació lígur... Tots aquests es- bar noves vies de participació i col·laboració amb el món nàutic. tudis s’han publicat en revistes especialitzades i s’han presentat en Així mateix s’ha dut a terme la remodelació de diferents àmbits de diversos congressos. l’exposició permanent, s’ha continuat aprofundint en el foment de la línia d’exposicions temporals i s’han impulsat diferents xarxes de cooperació, la redacció d’estudis de recerca i les jornades i labora- MUSEU ETNOLÒGIC | www.museuetnologic.bcn.cat | toris de debat sobre les drassanes. El museu també ha participat en Titularitat: Ajuntament de Barcelona la creació de l’Observatori Permanent d’Història i Cultura Marítima de la Mediterrània, i finalment ha cercat complicitats del sector pri- 66 67 El Museu Etnològic de Barcelona neix l’any 1949. Les seves col·leccions procedeixen d’Europa i hi està vat a partir del projecte de la Fundació del Museu Marítim. especialment representada la cultura camperola i menestral hispana, amb fons molt importants del Entre les exposicions temporals que s’han pogut visitar al Museu sud del Pirineu i Salamanca. Dels altres continents cal destacar les col·leccions procedents de Fili- Marítim al llarg del 2007 destaquen «Leonardo, geni curiós» i «Atra- pines, Japó, Marroc, Etiòpia, Mèxic, Equador, Nova Guinea i Austràlia. pats al gel. La llegendària expedició a l’Antàrtida de Shackleton», El Museu Etnològic de Barcelona exposa actualment més de deu mil objectes de les seves col·lec- ambdues presentades en el marc de Barcelona Ciència 2007. cions a través de dos grans àmbits temàtics: Orígens i Pobles. També en el marc del Museu Marítim, però de la mà de Premier Exhibition, el 17 de novembre ha arribat a Barcelona l’exposició «Bo- ACTIVITATS DESTACADES dies», inicialment programada fins al 13 de gener de 2008 però pror- Durant l’any 2007 el Museu Etnològic ha experimentat un increment notable de l’oferta d’exposicions rogada fins al mes d’abril de 2008 a causa del gran èxit de públic. itinerants fora del recinte del parc de Montjuïc: amb el CSIC se n’ha programat una de fotografia et- nogràfica a la sala de la Residència d’Investigadors; amb l’Ajuntament de Sitges, una altra també de fotografia etnogràfica; amb l’Ajuntament de Perpinyà s’ha presentat l’exposició «Gitanos» al Convent MUSEU D’HISTÒRIA DE CATALUNYA | www.mhcat.cat | Titularitat: Generalitat de Catalunya dels Mínims. S’han establert contactes i acords amb el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, El Museu d’Història de Catalunya té l’objectiu de difondre la història de Catalunya des dels seus orí- la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya, la Caja de Ahorros del Mediterráneo —amb qui s’ha gens més remots fins a l’actualitat. Aquest espai interactiu, de concepció innovadora i de vocació cla- establert un acord de col·laboració que ha permès convertir l’exposició «Gitanos» en itinerant—, i rament pedagògica, ocupa una part dels antics magatzems generals de comerç del port de Barcelo- amb el Museu de l’Acordió d’Arsèguel, amb el qual s’ha obert un espai estable, en l’àmbit de Catalun- na i també organitza activitats específiques i exposicions temporals. ya de les sales permanents del museu, dedicat a l’etnohistòria de l’acordió diatònic a Catalunya i el seu viatge d’Europa a Amèrica. ACTIVITATS DESTACADES Les exposicions temporals del 2007 del Museu d’Història de Catalunya han estat les següents: «Ca- 28.685 usuaris talunya i la guerra de Successió», sobre la conquesta dels regnes de València i Aragó per part de les 2 exposicions temporals tropes borbòniques el 1707; «Josep Guinovart. Cartells d’un temps», amb motiu del 80è aniversari de l’artista. Mereix una menció especial l’exposició «Quan plovien bombes. Els bombardeigs i la ciutat de Barce- lona durant la Guerra Civil», presentada del 13 de febrer al 13 de maig. Setanta anys després dels bom- bardeigs sobre la ciutat, l’Ajuntament de Barcelona - Ciutat del Coneixement ha construït un espai de reflexió sobre l’experiència bèl·lica de la primera gran ciutat europea bombardejada sistemàticament. La mostra ha recuperat material gràfic i audiovisual sobre els bombardeigs, tot mostrant els refugis en els quals es va teixir la supervivència, l’anomenada «defensa passiva», que es va materialitzar en la construcció de més de 1.300 refugis antiaeris. Les activitats paral·leles a l’exposició han aprofundit en el context i l’excepcionalitat de la Barcelona assetjada mitjançant conferències i projeccions. 385.753 usuaris | 6 exposicions temporals MUSEU D’ARQUEOLOGIA DE CATALUNYA | www.mac.es | Titularitat: Generalitat de Catalunya 41.597 usuaris El Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC), amb diferents seus 4 exposicions temporals arreu del país, ocupa a Barcelona l’antic palau de les Arts Gràfiques construït per a l’Exposició Internacional de 1929. La seva proposta ens endinsa en els orígens més remots de la nostra història. ACTIVITATS DESTACADES L’activitat més destacada de la seu de Barcelona del Museu d’Ar- 68 queologia de Catalunya durant el 2007 ha estat, sens dubte, la pre- 69 sentació de la nova imatge de l’Esculapi. Després d’haver impulsat un exhaustiu projecte d’estudi i restauració de la millor escultura grega trobada al nostre país, el 27 d’octubre s’ha presentat a la seu a Barcelona del MAC l’exposició «L’Esculapi. El retorn del déu». Es tractava d’una ocasió única per gaudir d’una peça singular que, poc temps després, havia de tornar al seu emplaçament original amb motiu de la celebració del centenari de les excavacions d’Empúries. L’exposició ha estat la culminació del Projecte Esculapi que, im- pulsat pel Museu d’Arqueologia de Catalunya i amb la col·laboració del seu laboratori de restauració de materials petris, ha permès res- taurar l’excepcional escultura amb el màxim rigor i, a la vegada, es- tudiar-la i documentar-la amb les tecnologies més avançades. Prèviament a aquesta exposició, la seu de Barcelona del MAC n’ha ofert d’altres, com «Reflexos d’Apol·lo. Esport i arqueologia a la me- diterrània antiga», produïda pel Ministeri de Cultura, i «Missió a Egipte. La tomba de Monthemhat», que s’ha pogut visitar del 14 de juny al 25 de setembre. Aquesta darrera proposava un recorregut fotogràfic per la tomba de Monthemhat amb l’objectiu de mostrar al públic els treballs, els reptes i les incògnites que inspiren la tas- ca investigadora de la missió arqueològica que treballa actualment a la ciutat de Luxor, l’antiga Tebes. Més enllà del programa d’exposicions temporals, i com ja és ha- bitual, al llarg del 2007, el Museu d’Arqueologia de Catalunya ha con- tinuat oferint múltiples activitats adreçades a tot tipus de públic. MUSEU EGIPCI DE BARCELONA | www.museuegipci.com | Les dues exposicions temporals inaugurades la temporada 2006- Titularitat: privada 2007 han estat: «Cesc, vinyetes d’una època. 1952–2003», inaugu- rada el 8 de novembre de 2006, i «El Camp Nou. 50 anys de batec La Fundació Arqueològica Clos - Museu Egipci de Barcelona és una 334.809 usuaris blaugrana (1957-2007)», inaugurada el 22 de setembre de 2007. de les col·leccions privades d’art i cultura egípcies més importats 1 exposició temporal d’Europa, i una entitat compromesa amb la investigació, l’estudi i la difusió de l’antic Egipte. ALTRES MUSEUS TEMÀTICS ACTIVITATS DESTACADES Quant a museus temàtics relacionats amb la història i la memòria, El Museu Egipci ha prorrogat al llarg del 2007 l’exposició temporal cal parlar del Museu dels Autòmats del Tibidabo, que ha rebut mi- «Mosaics romans de Síria. Pintura de pedra», formada per una se- lers de visitants al llarg del 2007. Aquest acull una col·lecció d’au- lecció d’una trentena de mosaics datats entre els segles II i VI. tòmats amb peces d’arreu considerada una de les millors del món. A més, ha ofert tot un seguit de propostes complementàries per On també tenen un paper la imaginació i la història és el MUSEU a infants i adults amb el fi de divulgar les tècniques de construcció, DE CERA, un lloc on es troben personatges protagonistes de vides els usos i la iconografia de l’art en pedra. il·lustres, tràgiques o anecdòtiques que han traspassat el llindar Així i tot, el buc insígnia del compromís del museu amb la divul- del temps. gació de la cultura i l’art de l’antiguitat ha estat el programa d’es- Situat als baixos de l’emblemàtic convent dels caputxins de Sarrià tudis: un total de 200 cursos i conferències, programes didàctics i hi ha el MUSEU ETNOGRÀFIC ANDINOAMAZÒNIC, on es conserva activitats formatives desenvolupades al Campus Arqueològic de Pa- una notable col·lecció del material recollit des de la segona meitat lau-solità i Plegamans. del segle XIX pels missioners caputxins de la zona andinoamazònica. També s’han organitzat dues activitats lúdiques, les visites noc- Al llarg del 2007 el museu ha volgut posar èmfasi en la presentació turnes dramatitzades i el «Banquet etern», així com 50 expedicions d’una important sèrie de màscares rituals antigues. culturals a la Ruta de la Seda, la Ruta de les Espècies, el Pròxim 70 L’antiga casa renaixentista del gremi de mestres sabaters acullOrient, la cultura inca i Egipte. 71el MUSEU DEL CALÇAT, i no gaire lluny hi trobem el MUSEU DEL Pel que fa a l’activitat editorial, la Fundació Arqueològica Clos ha REI DE LA MÀGIA. L’octubre del 2007 aquest darrer museu ha com- publicat el vuitè número de l’Arqueoclub, un butlletí informatiu de plert cinc anys i al llarg del 2007 ha organitzat 8 cursos, 66 funcions periodicitat anual, i ha finalitzar l’edició del llibre Egiptures. amb l’assistència de 3.100 espectadors i ha rebut 27 centres esco- També al llarg del 2007 la Fundació ha continuat desenvolupant lars. el projecte d’excavació a Egipte de la necròpoli de l’imperi antic Kom- Entre altres visites curioses, durant el 2007 també ha estat pos- el-Ahmar. sible endinsar-se en el MUSEU DEL PERFUM, que supera les 10.000 peces i flascons d’essències de diferents cultures i civilitzacions. Cal destacar també el MUSEU DE L’ERÒTICA, que amb una im- MUSEUS D’ESPORTS portant afluència de visitants ofereix un apropament a l’erotisme des dels temps de Grècia i Roma fins a la dècada de 1920. El març de 2007 s’ha inaugurat el MUSEU OLÍMPIC I DE L’ESPORT, En una altra dimensió trobem el MUSEU MILITAR, ubicat al cas- ubicat al costat de l’Estadi Olímpic de Montjuïc, a partir del fons de tell de Montjuïc, que acull una col·lecció de miniatures militars així la Galeria Olímpica i del MUSEU I CENTRE D’ESTUDIS DE L’ESPORT com col·leccions d’armes de foc produïdes a Catalunya entre els se- MELCIOR COLET. gles XVI i XIX, i altres objectes relacionats amb la història de les for- El nou Museu Olímpic ha acollit dues exposicions temporals: «Des- ces armades. A més, ha organitzat un cicle de quatre vetllades mu- cobrint el Cos Esportiu Olímpic de Lausana» i «2008 Olympic Lands- sicals denominat «Tercer pleniluni». cape Sculpture Design Collection Contest». Més enllà del Museu Olímpic i de l’Esport, aquest àmbit disposa d’un altre equipament de visita indispensable per als amants del futbol, el MUSEU DEL F. C. BARCELONA, una entitat que rememo- ra la història d’aquest club centenari i exposa el seu brillant palma- rès de títols esportius des del 1899 fins a l’actualitat. Aquest mu- seu ha tornat a rebre enguany més d’un milió de visitants. 1. MUSEUS D'HISTÒRIA, ARQUEOLOGIA I ETNOLOGIA | 2. ARXIUS ARXIU HISTÒRIC DE LA CIUTAT DE BARCELONA | www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric | HISTÒRICS I CENTRES D’ESTUDI | 3. ESPAIS D'INTERÈS ARQUITECTÒNIC | Titularitat: Ajuntament de Barcelona 4. ACTIVITATS I INICIATIVES DIVERSES 14.762 usuaris 9.638 metres lineals d’arxiu L’Arxiu Històric de la Ciutat és el centre responsable de la custòdia, el tractament, la conservació i la difusió del patrimoni documental municipal medieval i modern, altres fons documentals d’utilitat per a la història de la ciutat, així com materials sonors, audiovisuals, bibliogràfics, hemerogràfics i foto- gràfics (aquests últims ubicats a l’Arxiu Fotogràfic) que es consideren d’interès per a la investigació i la recerca històrica. ACTIVITATS DESTACADES Les activitats més destacades de l’any 2007 a l’Arxiu Històric s’han situat en tres àmbits d’actuació: la conservació dels documents, el tractament i l’organització dels fons, i la comunicació i les activi- tats de difusió. En primer lloc cal destacar els estudis de conservació i condicionament de diversos fons i col·lec- cions, així com la restauració de documents de tipologies diverses. D’altra banda, s’han impulsat les accions de digitalització i microfilmació de documents amb el doble objectiu de facilitar-ne la con- sulta i preservar els originals. En aquest sentit cal destacar la col·laboració amb la Biblioteca de Ca- talunya en l’impuls del projecte ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues). Pel que fa al tractament i l’organització dels fons, s’ha enllestit la nova proposta de classificació del fons municipal medieval i modern i s’ha avançat en l’organització i la descripció dels fons documentals 72 (pergamins, bans municipals, etc.), fotogràfics, cartogràfics, iconogràfics, bibliogràfics i hemerogràfics. 73 En l’àmbit de la comunicació, destaquen l’exposició temporal «Santiago Rusiñol en els fons biblio- gràfics de l’Arxiu Històric de la Ciutat», presentada al vestíbul de la Casa de l’Ardiaca, i l’edició de diver- ses publicacions com el Catàleg dels pergamins municipals de Barcelona. Anys 1336-1396 (volum II), o els nous números de les revistes Barcelona. Quaderns d’Història i Historia, Antropología y Fuentes Orales. En aquest mateix àmbit cal esmentar també la finalització del curs «Barcelona, 1931-1934. L’in- tent d’assolir una normalitat republicana» i el desenvolupament del nou curs «La construcció foto- gràfica de Barcelona», en col·laboració amb la Fundació Antoni Tàpies. Així mateix és remarcable la celebració del X Congrés d’Història de Barcelona al mes de novembre, sota el títol «Dilemes de la fi de segle, 1874-1901». ARXIU FOTOGRÀFIC L’Arxiu Fotogràfic, amb seu a l’antic Convent de Sant Agustí, és la secció de l’Arxiu Històric de la Ciutat responsable de la custòdia, el tractament, la conservació i la difusió dels fons fotogràfics. Durant l’any 2007 s’ha presentat al nou espai d’exposicions d’aquest centre la mostra «Entre la crònica i l’imaginari. Fotogra- fies de la Segona República», sobre l’imaginari republicà a la Catalu- nya de la dècada de 1930. Així mateix s’ha presentat també «Mont- juïc 1915. Primera mirada», una exposició entorn del registre fotogràfic de la transformació de la muntanya de Montjuïc en el pe- ríode de la remodelació de l’any 1915 al 1923. Finalment, «Fons fo- togràfic» ha iniciat una nova línia d’exposicions amb l’objectiu d’a- nar presentant diferents seleccions de fotografies dels fons de l’Arxiu. Fruit del treball de documentació de l’Arxiu ha estat la publicació Es pot dir que l’Institut acull avui una bona part de l’elit científi- del llibre «Barcelona fotografiada: 160 anys de registre i represen- ca de l’àmbit lingüístic català, la qual cosa li atorga un alt nivell d’in- tació. Guia dels fons i les col·leccions de l’Arxiu Fotogràfic de l’Ar- fluència en la societat catalana. xiu Històric de la Ciutat de Barcelona». L’IEC ha signat convenis de col·laboració amb totes les universi- tats dels Països Catalans, amb el Consell Superior d’Investigacions Científiques i, com a membre que és de la Unió Acadèmica Interna- ARXIU DE LA CORONA D’ARAGÓ | www.mcu.es/archivos/MC/ACA | Titularitat: Ministeri de Cultura cional, participa en projectes d’àmbit internacional impulsats per aquesta corporació. El 20 de gener de 2007 s’ha inaugurat oficialment la restauració del 3.267 usuaris palau del Lloctinent, al carrer dels Comtes, seu històrica de l’Arxiu 8.500 metres lineals d’arxiu ACTIVITATS DESTACADES de la Corona d’Aragó des de 1853, després de més de dos anys d’o- L’acte inaugural del centenari va tenir lloc al Palau de la Música Ca- bres. S’ha reincorporat així a la ciutat un dels edificis més emble- talana el 16 d’octubre del 2006, però la major part de les activitats màtics, que ha estat visitat durant l’any per més d’un milió de per- han transcorregut durant el 2007 (presentació del segon volum del sones. llibre Història de l’Institut d’Estudis Catalans, presentació de la nova edició del Diccionari de la Llengua Catalana, conferències, jornades ACTIVITATS DESTACADES de portes obertes a l’IEC, etc.). L’acte acadèmic de cloenda del cen- A fi de donar a conèixer els riquíssims fons documentals de l’Arxiu, tenari ha tingut lloc el 23 de gener del 2008. s’ha inaugurat una exposició que reunia una variada selecció de do- Cal esmentar l’exposició commemorativa d’aquest centenari, cuments, de gran valor històric i també artístic en molts casos, «L’Institut d’Estudis Catalans, 1907-2007. Un segle de cultura i cièn- acompanyada d’una explicació sobre la història de l’Arxiu i el seu cia als Països Catalans», que ha ocupat la pràctica totalitat de la contingut. L’exposició ha rebut cent mil visitants, i s’han organitzat Casa de la Convalescència, seu de l‘IEC. L’exposició estava estruc- a més visites comentades per a grups. L’Arxiu ha participat també turada en cinc àmbits temàtics que incloïen fotografies, documents, 74 amb el préstec dels seus fons en diverses exposicions nacionals i manuscrits, llibres i obres d’art de gran valor informatiu i estètic. 75 estrangeres. A les renovades instal·lacions del palau del Lloctinent, l’Arxiu dis- posa d’una moderna sala d’actes que ha permès organitzar nom- broses activitats, entre les quals podem destacar el seminari «Cons- trucció i conservació de la memòria règia a Occident, segles X-XIV» (juny), diversos cursos i activitats del Centre d’Estudi de les Dones Duoda, i el curs de cal·ligrafia gòtica organitzat juntament amb Bi- blioteques de Barcelona. També s’ha celebrat al pati de l’Arxiu el tradicional dia del Corpus amb l’ou com balla, completat amb una jornada de portes obertes. Al pati del palau també s’ha dut a terme la presentació de l’Expo 2008 de Saragossa. INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS. IEC | www.iec.cat | Titularitat: privada L’Institut d’Estudis Catalans l’any 2007 ha celebrat el centenari de la seva creació. Aquesta institució promou i desenvolupa, des de les seves seccions i societats filials, la recerca en els diferents àmbits de la ciència i la tecnologia, però principalment en la de tots els ele- ments de la cultura catalana. La institució és, per sobre de tot, un centre de catalanística que desenvolupa projectes de llarg abast com són l’elaboració de corpus documentals o grans edicions crí- tiques. 1. MUSEUS D'HISTÒRIA, ARQUEOLOGIA I ETNOLOGIA | 2. ARXIUS HISTÒRICS I CENTRES D’ESTUDI | 3. ESPAIS D'INTERÈS ARQUITECTÒNIC | 4. ACTIVITATS I INICIATIVES DIVERSES No podíem deixar d’esmentar en aquest capítol d’història i memòria els espais més significatius d’in- terès arquitectònic que cada any visiten milers de persones. És el cas de la CASA BATLLÓ, que des de l’Any Gaudí 2002 obre les seves portes als visitants i convida a conèixer aquest edifici construït per Antoni Gaudí entre 1904 i 1906. 76 Quant al TEMPLE EXPIATORI DE LA SAGRADA FAMÍLIA, l’any 2007 ha estat marcat per les activi- tats commemoratives de la col·locació de la primera pedra, ara fa 125 anys. La jornada de portes obertes, celebrada el 9 de juny, ha comptabilitzat més de 22.000 visitants, i en total durant l’any ha rebut 2.839.030 visites. També cal destacar la visita a la CASA-MUSEU GAUDÍ, guinda de la passejada pel parc Güell, de- clarat Patrimoni Mundial per la UNESCO, així com al PAVELLÓ MIES VAN DER ROHE, situat al parc de Montjuïc i referent clau de l’arquitectura del segle XX. 77 D’altra banda, la CASA AMATLLER, una de les joies modernistes de l’Illa de la Discòrdia de Barce- lona, segueix albergant la Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic que té com a finalitats la conser- vació de l’edifici i les seves col·leccions i la promoció de la recerca en la història de l’art hispànic. 1. MUSEUS D'HISTÒRIA, ARQUEOLOGIA I ETNOLOGIA | 2. ARXIUS Tal com es comenta en la introducció d’aquest capítol, un dels fets destacats del 2007 ha estat la cre- HISTÒRICS I CENTRES D’ESTUDI | 3. ESPAIS D'INTERÈS ARQUITECTÒNIC | ació del CONSELL ASSESSOR D’HISTÒRIA, nascut amb l’objectiu d’esdevenir un marc de reflexió id’anàlisi de les estratègies i les prioritats en aquest àmbit. 4. ACTIVITATS I INICIATIVES DIVERSES També cal destacar la tasca que s’ha fet des de la COMISSIÓ DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA DE BAR- CELONA per rememorar esdeveniments o personalitats que han estat significatius per a la ciutat, a través dels itineraris de ciutat o la col·locació de plaques: a la memòria de les 42 víctimes del bom- bardeig sobre la plaça de Sant Felip Neri el 1938 o la que es va posar en memòria del cantautor va- lencià Ovidi Montllor, la dedicada a Pius Font i Quer a l’Institut Botànic de Barcelona, o la que com- memorava el 150 aniversari dels Cors d’en Clavé. L’any 2006 s’endegà un conjunt d’activitats al voltant del 75è ANIVERSARI DE LA PROCLAMACIÓ DE LA SEGONA REPÚBLICA ESPANYOLA I EL 70è DE L’ESCLAT DE LA GUERRA CIVIL. Aquest pro- grama ha tingut continuïtat al llarg del 2007 amb l’exposició «La primavera republicana» al MHCB, l’exposició «Centelles. Les vides d’un fotògraf. 1909-1985» al Palau de la Virreina, la inauguració del Refugi 307 al Poble-sec, i l’homenatge a les víctimes del bombardeig a la plaça de Sant Felip Neri. El Parlament de Catalunya ha aprovat el 24 d’octubre del 2007 la Llei del Memorial Democràtic, que té per objecte la recuperació, la commemoració i el foment de la memòria democràtica, i en concret, el coneixement del període de la Segona República, la Generalitat republicana, la Guerra Civil, la re- pressió de la dictadura franquista, l’exili, la deportació i els valors i les accions de l’antifranquisme. L’activitat més significativa desenvolupada a Barcelona el 2007 ha estat el PRIMER COL·LOQUI INTER- NACIONAL DE POLÍTIQUES PÚBLIQUES DE LA MEMÒRIA, que s’ha celebrat del 17 al 20 d’octubre. El 12 d’abril ha tingut lloc a l’Ajuntament de Barcelona un acte d’homenatge dedicat a la memòria de VÍCTOR COLOMER, conseller regidor de Cultura d’aquest ajuntament durant la Guerra Civil i que exercí les funcions d’alcalde de la ciutat en els darrers dos dies de la República. 78 Durant el 2007 l’Ajuntament de Barcelona ha concedit les MEDALLES D’OR AL MÈRIT CULTURAL 79 a l’Ateneu Barcelonès, Josep Maria Huertas Clavería, Joan de Sagarra, Jordi Pericot i l’actriu Julieta Serrano. També s’ha lliurat una MEDALLA D’OR AL MÈRIT CÍVIC al Reial Automòbil Club de Catalu- nya i una MEDALLA D’OR AL MÈRIT CIENTÍFIC a l’Hospital Clínic de Barcelona. Entre les moltes conferències organitzades al voltant de la història i la memòria destaquen la con- ferència «Remembering the future» del professor GEORGE STEINER, un dels estudiosos més reco- neguts de la cultura europea, que per primera vegada visitava Barcelona, i la celebrada en motiu de la DIADA NACIONAL DE CATALUNYA a càrrec d’Antoni Malet, catedràtic d’Història de la Ciència de la Universitat Pompeu Fabra, qui va pronunciar la conferència «La recepció de la ciència moderna a Ca- talunya: Isaac Newton a la Barcelona del set-cents» el 12 de setembre al Saló de Cent. Finalment, el 2007 ha nascut l’ARQUEOTICKET, una iniciativa fruit de la col·laboració dels cinc mu- seus de la ciutat que tenen fons arqueològics i que permet l’entrada a tots ells. Aquests centres són els següents: el Museu d’Arqueologia de Catalunya, el Museu d’Història de la Ciutat, el Museu Egip- ci, el Museu Barbier-Mueller i el Museu Marítim. La iniciativa té el suport de Turisme de Barcelona. LLETRES I BIBLIOTEQUES 4 1. BIBLIOTEQUES | 2. MÓN EDITORIAL | 3. PROMOCIÓ I NORMALITZACIÓ DE LA LLENGUA CATALANA | 4. FESTIVALS I INICIATIVES DIVERSES BIBLIOTEQUES DE BARCELONA. DADES GLOBALS 31 equipaments 40.265 metres quadrats 5.172.624 visites 88.960 nous carnets 578.044 inscrits (carnets) 3.905.107 documents prestats 1.276.298 usos de préstec Font: Biblioteques de Barcelona. Elaboració: Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona. ANTON MARIA ESPADALER CRÍTIC LITERARI A LA VANGUARDIA I PROFESSOR DE LITERATURA MEDIEVAL A LA UNIVERSITAT DE BARCELONA LECTURES A LA BIBLIOTECA MÒBIL L’any 1970 vaig tenir el plaer d’entrevistar Miguel Delibes, el qual aleshores havia fet un tomb radical, i afortunadament fu- gaç, en la seva manera d’escriure, i li vaig preguntar com veia la narrativa del futur. En aquells dies les humanitats encara conservaven un cert prestigi, i ningú no s’ensumava que l’e- lectrònica ens havia de conduir a una eclosió tan espectacu- lar que fins i tot les persones educades acabarien fent servir el dit gros, que era el que els analfabets feien servir per sig- nar, per escriure. Si algú hagués dit que escriptors seriosos farien novel·les per a un invent sensacional anomenat telè- fon mòbil l’haurien pres directament per boig. La competèn- cia semblava venir pel costat del cinema —que tanmateix lla- vors tothom veia a unes sales que ara es buiden—, i el més visionari intuïa que la televisió robaria temps a la lectura. 82 L’única certesa era que el ritme de vida augmentava a una ve- 83 locitat salvatge i que llegir cada dia costava més. En aques- tes circumstàncies, Miguel Delibes, que havia seduït tothom amb escrits on el temps transcorria lentament, sostenia que la narrativa del futur havia de ser breu i, en contraposició a les formes de la imatge, centrada en el domini de la lletra. O sia, en el fons, irreproduïble a la pantalla. Vist en perspecti- va, l’èxit obtingut tres anys abans per Cien años de soledad ja indicava que la narrativa que prenia com a model maneres tradicionals s’imposava entre un públic que desertava sense cap neguit dels experiments. Cada vegada que agafo el metro, que és sens dubte la bi- blioteca mòbil més important del món, recordo aquesta pre- dicció de Delibes. Certament, la gent no té temps, però és un fet inqüestionable que ningú no surt de casa amb un volum que pesi menys de dos quilos, i que, al seu torn, respon a una literatura que l’avantguarda ni se la planteja. Avui, en efecte, periclitats anteriors a l’aparició de la ciència, o sia on era pos- el lector majoritari s’inclina per la literatura de gènere, i din- sible una comprensió màgica de l’univers. Altra cosa és, però tre del gènere, per la literatura històrica, que normalment aquí no convé entrar-hi, que aquest corrent respon en bona necessita molt de paper per a tantes coses com ha de contar. part a les tendències que, degudament estimulades, es de- És a dir, per aquella literatura que de recent fou estimulada tecten al mercat. La fortuna d’aquestes elaboracions ha es- per l’èxit d’Umberto Eco i que troba les seves arrels en els fu- tat tan gran que hom diria que ja tot està a punt perquè es lletons del segle XIX. La moda s’arrossega, doncs, des dels produeixin les primeres paròdies. anys vuitanta. No ho critico, la tendència contrària, unida a Si les meves observacions a la biblioteca mòbil del metro una manera d’entendre la literatura i d’explicar-la a les es- no són errònies, i per tant poden extrapolar-se a la xarxa de coles, l’havia posada seriosament en risc, com ha advertit biblioteques fixes o de superfície, diria que després de la cu- Tzvetan Todorov, que fou gran tallador de bacallà de la baca- riositat soi disant històrica, on caldria incloure biografies i me- 84 llaneria estructuralista de París, on tothom, si hem de ser sin- mòries, vénen els llibres que ajuden a entendre el món d’a- 85 cers, hi ha resolt algun àpat. vui, sobre tot si posen el jo en primer pla, que és un terreny Cert és que la literatura històrica és una constant des de en el qual encara es pot competir amb avantatge amb la te- l’aparició mateixa del gènere novel·lesc a la cort d’Enric Plan- levisió i internet: el lector i la seva circumstància. Aquest és tagenêt a mitjan segle XII, i que, per tant, es tracta d’una op- un terreny abonat per filòsofs i divulgadors. En la salut, l’a- ció que figura en els gens literaris d’Occident. Però no ho és mistat, les relacions amb els fills i les seves etapes, la tecno- menys que l’interès per la història se sol accentuar en aquells logia, o coneixements diversos. I a continuació ja ve el plaer: períodes en els quals hom té plena consciència que els can- els viatges o tot allò que té alguna cosa a veure amb la gas- vis que li ha tocat de viure són tan grans que li cal reordenar tronomia. En el fons un panorama força coherent: interessar- la memòria. Aleshores com ara. Amb una peculiar caracte- se pel passat, voler viure amb tranquil·litat el present, tot pro- rística: l’atracció per l’ocult i l’esotèric, per dibuixar moments curant-se algun plaer. D’entrada, llegint. 1. BIBLIOTEQUES | 2. MÓN EDITORIAL | 3. PROMOCIÓ I NORMALITZACIÓ BIBLIOTEQUES DE BARCELONA | www.bcn.cat/biblioteques | Titularitat: consorci Ajuntament DE LA LLENGUA CATALANA | 4. FESTIVALS I INICIATIVES DIVERSES de Barcelona i Diputació de Barcelona El 2001, tres anys després de l’aprovació del Pla de biblioteques, es 5.172.624 usuaris va constituir el Consorci de Biblioteques de Barcelona amb l’objectiu de dur a terme la renovació, la gestió i l’administració de les biblio- teques públiques de la ciutat, així com l’oferiment de serveis d’infor- mació, formació informacional, oci cultural i de difusió de la lectura. El balanç de l’any 2007 ha estat, un cop més, una mostra de l’excel·lent acollida dels barcelonins i les barcelonines a les biblio- teques. Continguts, aprenentatge, lleure, creativitat, proximitat, co- operació i convivència són les paraules que resumeixen un any de feina compromesa. Un pas més en el desenvolupament del Pla de biblioteques que aposta per acostar el coneixement a tots els ciu- tadans i ciutadanes de forma directa i senzilla. ACTIVITATS DESTACADES L’any 2007 s’ha donat un gran pas endavant al districte més poblat de la ciutat, l’Eixample: s’han inaugurat la Biblioteca Sagrada Família, un equipament de districte amb 2.900 metres quadrats de servei, i la Biblioteca Sant Antoni – Joan Oliver, al barri de Sant Antoni, de 1.884 metres quadrats. Amb aquestes inauguracions la xarxa de bibliote- ques públiques de la ciutat disposa ja de 31 equipaments (amb un to- 86 87 tal de 40.265 metres quadrats) que donen servei a tots els ciutadans en les seves necessitats informatives, formatives i d’oci cultural. També al llarg del 2007 s’han instal·lat noves bústies de retorn de documents 24 hores i s’ha ampliat el servei de Wi-Fi, de mane- ra que s’ha aconseguit que quasi la totalitat de les biblioteques (29) ofereixin aquest servei als usuaris amb carnet. El nombre de carnets emesos durant el 2007 ha augmentat un 14,1% respecte a l’any anterior (corresponent als 88.960 carnets nous); aquesta dada situa el nombre d’usuaris amb carnet de soci per so- bre de les 578.000 persones, la qual cosa fa de les biblioteques la ins- titució amb més socis de la ciutat. És rellevant també l’augment en el nombre d’activitats de tota mena i per a tots els públics organitzades tant pel conjunt de la xarxa Bi- blioteques de Barcelona com també a iniciativa de cadascuna de les biblioteques: en total 1.871 activitats que han tingut 63.910 assistents. Els clubs de lectura han augmentat l’oferta de grups i especiali- tats, i al final de l’any arribaven ja a més de 70, alguns organitzats en col·laboració amb escoles i casals de gent gran. Les biblioteques han estat presents en les programacions gene- rals de la ciutat: les festes majors dels barris i de la ciutat, Carna- val, Sant Jordi, la Setmana de Poesia, el Món Llibre, activitats paral·leles a les programacions del Teatre Nacional, el Teatre Lliu- re, el Festival de Barcelona Grec, els diversos museus de la ciutat, el Saló del Còmic i el Manga, els salons dedicats al llibre celebrats a la ciutat: Setmana del Llibre en Català, Liber, Saló del Llibre... ATENEU BARCELONÈS | www.ateneubcn.org | Titularitat: privada La Comissió de participació municipal de Lectura Pública, s’ha consolidat com a punt de trobada i coordinació dels agents cultu- 50.000 usuaris de la biblioteca L’Ateneu Barcelonès acull la biblioteca civil privada més important de rals i educatius de la ciutat vinculats a la lectura i la biblioteca. Catalunya i acompanya des de fa més de cent anys la societat i la cul- També durant el 2007 ha augmentat la participació de les Bibliote- tura catalanes amb la voluntat de ser present en el debat intel·lectual ques de Barcelona en processos de planificació estratègica i en tro- i participar activament en la promoció i el desenvolupament del país. bades de xarxes bibliotecàries nacionals i internacionals, com ara les organitzades per la FESABID (Federación Española de Sociedades de ACTIVITATS DESTACADES Archivística, Biblioteconomía, Documentación y Museística) i de l’IFLA L’Ateneu ha disposat al llarg de l’any 2007 d’una àmplia oferta cul- (Informational Federation of Libraries Association and Institutions). tural i ha continuat desenvolupant l’Escola d’Escriptura, conside- rada la més important de l’Estat espanyol en el seu gènere. El 2007 ha estat un any de reafirmació de la presència pública de BIBLIOTECA DE CATALUNYA |www.bnc.cat | Titularitat: Generalitat de Catalunya l’Ateneu Barcelonès. Després de la celebració de l’Any Ateneu du- rant el 2006, l’entitat ha continuat sent un referent de l’actualitat 52.265 usuaris presencials | 975.977 consultes remotes social i cultural de la ciutat des de diversos punts de vista i per fets ben diversos i complementaris. Durant el 2007, la Biblioteca de Catalunya (BC) ha celebrat el seu centenari. Creada per un grup Tres moments àlgids han assenyalat al llarg de l’any la repercus- d’intel·lectuals i polítics amb l’afany de situar la societat i la cultura catalanes al mateix nivell que la sió de l’activitat ateneista. Primer ha estat la concessió de la Meda- resta de països d’Europa, la seva trajectòria ha estat paral·lela als esdeveniments històrics. lla d’Or al Mèrit Cultural per part de l’Ajuntament de Barcelona, el En el tombant cap al seu segon centenari, la BC proposa un seguit de projectes que posen a dis- mes de gener. A l’estiu ha arribat l’esperada inauguració de l’àmbit posició de la ciutadania documents en qualsevol suport mitjançant les tecnologies de la informació i Jujol de la Biblioteca, després de pràcticament un any d’obres. El la comunicació. darrer trimestre de l’any ha estat marcat per l’elecció dels mem- bres de la junta directiva. En els tres casos la dinàmica de l’entitat 88 89 ACTIVITATS DESTACADES ha despertat interès públic i els mitjans se n’han fet ressò. L’11 de gener del 2007 es presentava l’acord entre Google i cinc biblioteques catalanes liderades per la BC (Ateneu Barcelonès, Centre Excursionista de Catalunya, Monestir de Montserrat i Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona) que permetrà digitalitzar i fer accessibles a internet centenars de milers de llibres. Aquest fet suposa, a més d’una millora en l’accés a la informació, una gran oportunitat per a la projecció de la cultura catalana a internet. Un altre projecte destacat del 2007 ha estat el PADICAT (Patrimoni Digital de Catalunya, ‹www.padi.cat›), que té per objectiu recollir i donar accés permanent a tota la producció cultural, científica i de caràc- ter general catalana produïda en format digital. En definitiva, l’objectiu és arxivar el web català. A fi- nal de 2007 hi ha més de 1.000 llocs web capturats i s’hi han adherit gairebé 300 institucions. La BC ha impulsat, a més, els projectes següents: ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues, ‹www.bnc.cat/digital/arca/index.html›) i CLACA (Clàssics Catalans, ‹claca.bnc.cat/›). Així mateix par- ticipa en els portals RACO (Revistes Catalanes amb Accés Obert, ‹www.raco.cat›) i Memòria Digital A més de les biblioteques esmentades, cal fer referència també al conjunt de biblioteques especia- de Catalunya (‹mdc.cbuc.cat/index.php›). litzades dels diferents equipaments públics de la ciutat, que durant tot l’any ofereixen servei als seus La Biblioteca de Catalunya ha treballat també durant tot l’any del seu centenari per tenir una pre- usuaris. Bona part d’aquestes biblioteques (des dels museus fins a les universitats, centres de re- sència destacada en la vida ciutadana. Ha programat diferents activitats culturals com ara exposi- cerca o centres de documentació), a més de treballar per incrementar els seus fons i donar un bon cions diverses, d’entre les quals destaquen «Biblioteca de Catalunya, 100 anys. 1907-2007», comme- servei, estan posant els seus catàlegs a l’abast dels usuaris a través de la xarxa, fet que les fa més morativa del centenari de la institució, «Escolta i visiona», que resumeix més de cents anys del so o presents i més accessibles al conjunt de la ciutadania. cinquanta de l’audiovisual, o «Mercè Llimona», sobre la il·lustradora catalana. Per Sant Jordi ha or- Cal esmentar la BIBLIOTECA DEL MUSEU PICASSO que, en funcionament des del 2007, posa a l’a- ganitzat una jornada de portes obertes amb més de 2.600 assistents i durant l’any ha rebut 2.400 per- bast dels especialistes un fons documental sobre l’artista i, per extensió, sobre el context artístic de sones en 125 visites guiades per a estudiants universitaris, de primària i secundària, escoles d’adults, tota la seva trajectòria vital, la qual abasta pràcticament tot el segle XX. També cal citar la finalitza- associacions diverses i professionals de l’àmbit de les biblioteques. ció, durant aquest mateix any, de les obres de reforma a la BIBLIOTECA PÚBLICA ARÚS, que han per- A més, la Biblioteca ha acollit també diverses funcions teatrals com Antígona, El carter del rei, Ro- mès a aquesta emblemàtica biblioteca, especialitzada en moviments socials contemporanis i produc- sita, història d’una florista o Le mani forti, entre d’altres. ció bibliogràfica del segle XIX i inici del XX, tornar a posar els seus fons a l’abast dels investigadors. 1. BIBLIOTEQUES | 2. MÓN EDITORIAL | 3. PROMOCIÓ I NORMALITZACIÓ El món editorial català és un sector madur, competitiu i dinàmic DE LA LLENGUA CATALANA | 4. FESTIVALS I INICIATIVES DIVERSES que constitueix un dels actius més importants de la indústria cul-tural catalana, alhora que ocupa una posició de lideratge en el con- junt de l’Estat espanyol, amb la producció del 30% del total de lli- bres editats a tot l’Estat durant el 2007. En aquest entorn, Barcelona exerceix una capitalitat indiscutible, amb el 95% de l’edició que es fa a Catalunya. FIRA INTERNACIONAL DEL LLIBRE DE FRANKFURT La solidesa del món editorial català el situa entre els més prestigiosos de l’àmbit internacional. El 2007 s’ha produït, en aquest sentit, un dels reconeixements més importants que pot rebre una indús- tria editorial: la cultura catalana ha estat la convidada d’honor de la Fira Internacional del Llibre de Frankfurt, celebrada en aquella ciutat del 10 al 14 d’octubre. La presència de Catalunya a la Fira de Frankfurt s’ha coordinat a través de l’Institut Ramon Llull. L’espai dedicat al llibre en català i a les editorials que treballen a Catalunya ha estat un aparador importantíssim per esdevenir visibles a tot el món, i ha servit també per fer un pas endavant en la pe- netració dels autors catalans en el gran circuit de les traduccions: Quim Monzó, Jaume Cabré, Maria Barbal i Baltasar Porcel, entre molts altres autors, han tingut una gran acollida a la Fira. Però els resultats de la presència a Frankfurt, més enllà de les xifres d’assistents i de la gran re- percussió als mitjans de comunicació catalans, caldrà seguir-los durant els propers anys, quan les 90 traduccions contractades durant els dies de la Fira apareguin als mercats editorials de tot el món. 91 SETMANA INTERNACIONAL DEL LLIBRE INFANTIL I JUVENIL, 1a EDICIÓ | Dates: del 26 de gener al 4 de febrer de 2007 | Organitza: Fira Internacional del Llibre de Frankfurt i el Goethe- Institut de Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Institut Ramon Llull Fira dedicada a la difusió de la literatura infantil i juvenil, i als seus il·lustradors. ACTIVITATS DESTACADES Aquest 2007, amb el lema «Llegir ens porta lluny», el certamen s’ha presentat com una cita prèvia a la celebració de la Fira del Llibre de Frankfurt l’octubre de 2007. El centre de les activitats ha estat el CCCB amb l’exposició de llibres, que ha disposat d’uns 2.000 títols, on les editorials catalanes i ale- manyes han pogut presentar les seves novetats dels últims tres anys així com també les traduccions d’autors alemanys al català i castellà i d’autors catalans i castellans a l’alemany. Altres activitats han estat dues exposicions temàtiques: «Nens entre móns: interculturalitat en els llibres infantils i juvenils», desenvolupada en col·laboració amb la Biblioteca Juvenil Internacional de Munic, i «Corremón», del Consell Català del Llibre per a Infants i Joves, que tracta el tema del viat- ge. També s’hi han organitzat tallers amb els il·lustradors alemanys Rotraut Susanne Berner i Phi- lipp Waechter, i lectures amb autors d’Alemanya, Catalunya i altres països europeus, així com visites guiades per les exposicions, tallers de dibuix i escriptura per a escoles, i un programa de lectures i de cinema infantil. SETMANA DEL LLIBRE EN CATALÀ, 25a EDICIÓ | Dates: de l’1 a l’11 de març | FIRA DEL LLIBRE D’OCASIÓ ANTIC I MODERN, 56a EDICIÓ | Dates: del 21 de setembre www.setmanallibre.com | Organitza: Cambra del Llibre de Catalunya amb la col·laboració de al 7 d’octubre | www.llibrevell.cat | Organitza: Gremi de Llibreters de Vell de Catalunya l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, el Gremi d’Editors de Catalunya, el Gremi de Llibreters de Barcelona i Catalunya i el Gremi de Distribuïdors de Publicacions de Catalunya Organitzada pel Gremi de Llibreters de Vell de Catalunya, la Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern és tot un clàssic a Barcelona. S’hi tro- La Setmana del Llibre en Català és un gran aparador de la produc- ba una exhaustiva selecció de llibres i gravats tant antics com mo- ció editorial en català del mercat on s’exposen, per a la venda, uns derns. 20.000 títols (80.000 volums en total) que representen gairebé la to- talitat d’aquesta producció. En el marc de la Setmana del Llibre en ACTIVITATS DESTACADES Català s’ofereix als editors la possibilitat de presentar les seves no- La Fira, exposada com cada any al concorregut passeig de Gràcia, vetats, i s’hi organitzen diversos actes, com signatures de llibres ha gaudit en la 56a edició de la gran assistència de públic que ha per part dels autors o un programa d’activitats per als nens i nenes fet, any rere any, d’aquesta cita un esdeveniment ineludible en el de les escoles, i per al públic familiar els caps de setmana. seu calendari. Una gran quantitat de parades de llibres han tornat a vestir la tardor barcelonina de literatura al cor de la ciutat. ACTIVITATS DESTACADES La XXV Setmana del Llibre en Català ha suposat la consolidació del nou format, iniciat l’any 2006, amb un envelat instal·lat a la plaça LIBER, 25a EDICIÓ | Dates: del 3 al 5 d’octubre | www.salonliber.com | Organitza: Fira de de Catalunya. Entre altres coses, el 2007 s’ha lliurat l’11è Premi Tra- Barcelona i Federación de Gremios de Editores de España jectòria a l’escriptor Quim Monzó i durant els dies que ha durat la setmana s’han dut a terme diversos actes a l’espai central, com pre- Liber és un certamen anual de caràcter professional promogut per sentacions, taules rodones o lectures de poemes. També s’hi han la Federación de Gremios de Editores de España que alterna la seva programat activitats adreçades als més petits, algunes organitza- seu entre Barcelona i Madrid. El certamen aposta per la internacio- des conjuntament amb el Consorci de Biblioteques. 92 nalització del sector editorial en espanyol i s’ha convertit en una tro- 93 bada obligada per a la indústria editorial espanyola i llatinoameri- cana. Així mateix es tracta d’un marc ideal en el qual els professionals SALÓ INTERNACIONAL DEL CÒMIC DE BARCELONA, 25a EDICIÓ | poden compartir idees, coneixements i experiències sobre les dar- Dates: del 19 al 22 d’abril | www.ficomic.com | Organitza: FICOMIC reres novetats editorials, els avanços més recents en gestió o de- batre sobre la problemàtica del sector. El Saló Internacional del Còmic de Barcelona és, avui dia, el saló d’aquestes característiques més important d’Espanya i el segon d’Europa, després del que es desenvolupa a la ciutat francesa d’An- ACTIVITATS DESTACADES gulema. En l’edició del 2007 el saló ha celebrat els seus 25 anys. La Feria Internacional del Libro, Liber 2007, ha reunit, a la Fira de El gran èxit de públic, l’enorme repercussió als mitjans de comunicació i l’alta participació d’em- Barcelona de Montjuïc, gairebé un total de sis-centes empreses pro- preses expositores són alguns dels fets més rellevants d’aquesta edició, que ha tingut lloc a la Fira vinents de vint països —editorials, distribuïdores, agents literaris, de Barcelona, a Montjuïc. empreses d’arts gràfiques, de multimèdia, proveïdores, associa- cions professionals i empreses de serveis, entre d’altres—. En aques- ACTIVITATS DESTACADES ta edició Perú ha estat convidat d’honor, un país que per uns dies Les exposicions han tornat a ser les grans protagonistes, on el còmic ha mostrat la seva qualitat i les se- ha desplegat a Barcelona una magnífica oferta d’actes culturals ves relacions transversals amb el cinema i la literatura. Dins del programa cultural s’hi han presentat les oberts al públic de la ciutat. Així mateix, s’hi han organitzat al vol- exposicions dedicades als guanyadors de l’anterior edició: Víctor de la Fuente, Blacksad i Pablo Auladell. tant d’una cinquantena d’activitats i trobades relacionades amb el També s’hi han pogut veure les mostres «La sèrie negra entre vinyetes», «Historieta de Catalunya» llibre en les quals han participat quasi tres mil persones. i la instal·lació «300», que ensenyava al públic la relació entre el còmic i el cinema centrada en la pel·lícula basada en l’obra de Frank Miller. Dotze mil professionals de cinquanta-quatre països han visitat el Les noces d’argent del festival han coincidit amb els trenta anys d’El Jueves i els vint-i-cinc de l’es- Liber 2007 (editors, llibreters, distribuïdors, bibliotecaris, autors, cola de còmic, que també s’han celebrat amb les exposicions respectives. docents i professionals de les arts gràfiques, etc.). Val la pena cons- La Comunitat Valenciana ha estat la convidada de l’edició del 2007, i a l’apartat d’autors estrangers tatar l’alt grau de satisfacció dels editors pels acords i negocis que cal destacar la col·laboració amb l’Ambaixada de França a l’hora de portar destacats autors de l’ano- s’han dut a terme durant els tres dies d’activitat comercial, alguns menada Nouvelle BD. dels quals l’han considerat el millor Liber des dels seus inicis. SALÓ DEL LLIBRE, 3a EDICIÓ | Dates: del 21 al 25 de novembre | www.slb-bcn.com | 1. BIBLIOTEQUES | 2. MÓN EDITORIAL | 3. PROMOCIÓ I NORMALITZACIÓ Organitza: Gremi d’Editors de Catalunya, Gremi de Llibreters de Barcelona i Catalunya, Gremi de Distribuïdors de Publicacions de Catalunya DE LA LLENGUA CATALANA | 4. FESTIVALS I INICIATIVES DIVERSES El Saló del Llibre ofereix la possibilitat de conèixer de primera mà els projectes editorials dels expositors, consultar, aprendre, assis- tir a activitats vinculades amb la lectura així com escollir, detectar i comprar llibres, altres productes editorials i articles relacionats. Entre els expositors s’hi sumen editorials agremiades i no agremia- des, premsa diària, publicacions periòdiques, editorials públiques i d’òrgans docents, llibreries especialitzades, grans llibreries i fa- bricants de productes afins (papereria especialitzada, òptiques, ar- ticles relacionats amb llibres antics, etc.). ACTIVITATS DESTACADES El 2007 la temàtica del Saló del Llibre ha estat la Mediterrània, tant des de la visió literària com des del punt de vista de la sostenibili- tat. A la Fira de Barcelona de Montjuïc, a més dels expositors i els itineraris, jocs, sortejos i activitats pensats per a escolars i gent gran, al Saló del Llibre 2007 s’han organitzat també esdeveniments adreçats als professionals, com la Jornada de Llibreters, la Jorna- da de bibliotecaris, així com dues exposicions: «El llibre verd», que proposava als visitants oferir un estímul per entendre el procés de 94 la indústria editorial en clau de sostenibilitat i els reptes ambien- 95 tals del sector, i la del Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil (ClijCAT) per a nens i nenes, «Mira i valora: què hi ha en un llibre?». CENTRE DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA DE BARCELONA | www.cpnl.cat | Titularitat: consorci Des del Servei d’Assessorament Lingüístic s’ofereix la revisió de Ajuntament de Barcelona i Generalitat de Catalunya textos i l’atenció de consultes lingüístiques per telèfon i en línia al conjunt de la ciutadania amb l’objectiu de contribuir a millorar la Durant l’any 2007, el Centre de Normalització Lingüística (CNL) de 28.851 inscrits qualitat dels textos orals i escrits. Durant l’any 2007 s’han atès 13.827 Barcelona ha ampliat l’oferta general de cursos de tots els nivells, 13.827 consultes consultes lingüístiques i, en tots els àmbits de treball, s’han revisat especialment els d’acolliment lingüístic i, a més, ha potenciat una 18.382 pàgines. En conjunt l’activitat d’assessorament s’ha reduït oferta adaptada a les necessitats de col·lectius específics com és el en un 16,5% respecte a l’any 2006. cas dels cursos adreçats a la comunitat xinesa de la ciutat. El CNL també ha donat continuïtat a l’oferta de cursos adaptats al col·lec- tiu laboral de la restauració, anomenada «Català a taula». Els pro- ÒMNIUM CULTURAL | www.omnium.cat | Titularitat: privada grames de foment de l’ús del català són una de les prioritats del Programa d’acolliment lingüístic. La voluntat primera es basa a po- 2.600 participants Òmnium Cultural és una entitat que treballa per la promoció i la sar a l’abast de les persones nouvingudes el coneixement de la llen- en el programa «Quedem?» normalització de la llengua, la cultura i la identitat nacional de Ca- gua catalana com a element clau per facilitar-los l’accés al mercat talunya. laboral en condicions d’igualtat i per afavorir la cohesió social en Fundada el 1961, l’entitat té actualment 16.000 socis. Òmnium té tots els àmbits de la ciutat. la voluntat d’esdevenir el punt de trobada de la societat civil. Una casa comuna generadora d’idees i projectes que permetin afrontar ACTIVITATS DESTACADES els nous reptes que planteja una societat canviant i en constant evo- Barcelona ha estat pionera a implantar el Pla d’acolliment lingüís- lució: la Catalunya del segle XXI. tic 2005-2007, emmarcat també en el Pla municipal d’immigració. A l’empara d’aquest Pla, el nombre d’inscripcions als cursos bàsics ACTIVITATS DESTACADES de català s’ha incrementat un 89% en els darrers tres anys. L’associació Òmnium Cultural ha continuat durant el 2007 la tasca Pel que fa a l’oferta general de cursos de tots els nivells, el 2007 96 per la promoció i normalització de la llengua catalana. Entre les ac-s’hi han inscrit 28.851 persones, un 15% més que l’any 2006. 97tivitats més destacades, s’ha inaugurat el programa de Grups de Amb el programa Voluntariat per la Llengua es fomenten entorns Conversa entre els participants del programa de Voluntariat Lin- de conversa entre alumnes que estan aprenent català i persones güístic, en el qual participa Òmnium Cultural, i ha continuat el des- que ja el coneixen per tal d’afavorir la fluïdesa oral i estimular l’ús envolupament del programa «Quedem?», un projecte de cohesió del català en entorns informals fora de l’aula. L’any 2007 s’han cons- social per mitjà del lleure que projecta trobades entre ciutadans de tituït a Barcelona 980 parelles de voluntaris lingüístics, de les quals Catalunya de procedències diverses perquè es coneguin i es rela- 836 les ha constituït el CNL de Barcelona, un 58% més que el 2006. cionin. Òmnium ha participat també activament en la Fira del Lli- L’octubre del 2007 el CNL de Barcelona ha començat a impartir bre de Frankfurt 2007, en algunes de les activitats prèvies a la inau- cursos de català especialment dissenyats per a la comunitat xinesa guració de la fira com la taula rodona «El procés polític, un obstacle de Barcelona. En conjunt, durant el 2007 s’han duplicat les inscrip- per al canvi?», moderada per Jordi Porta. També ha concedit el 39è cions de persones d’origen xinès als cursos del CNL de Barcelona. Premi d’Honor de les Lletres Catalanes a Baltasar Porcel. Pel que Dins del sector socioeconòmic, s’ha donat continuïtat a la cam- fa a la Festa de les Lletres Catalanes, el 2007 n’ha celebrat la 57a panya per a bars i restaurants «Català a taula», amb una oferta es- edició a Reus, i el president d’Òmnium, Jordi Porta, ha avançat que pecífica de 14 cursos de català per a cambrers, que ha tingut una la pròxima Festa es farà a Barcelona. resposta de 240 inscripcions. Així mateix, s’han revisat 166 pàgines de cartes i menús de restaurants. Des de les delegacions del Centre de Normalització Lingüística es treballa en coordinació amb els districtes municipals per donar serveis a les entitats, empreses i establiments comercials dels bar- ris mitjançant convenis o acords de col·laboració. En aquest sentit, durant l’any 2007 s’ha treballat en conveni amb 281 empreses i en- titats, s’han fet 49 auditories lingüístiques i s’ha format en català 2.498 persones d’aquestes organitzacions, xifra que representa un 39% més que l’any anterior. 1. BIBLIOTEQUES | 2. MÓN EDITORIAL | 3. PROMOCIÓ I NORMALITZACIÓ FESTIVALS I PREMIS LITERARIS DE BARCELONA DE LA LLENGUA CATALANA | 4. FESTIVALS I INICIATIVES DIVERSES No podíem deixar d’esmentar en aquest capítol tres celebracions literàries organitzades des de l’Ins- titut de Cultura de Barcelona que tenen ja el suport de molts barcelonins i barcelonines que els es- peren any rere any. Es tracta de BCNegra, Trobada de Novel·la Negra de Barcelona (3a edició), Bar- celona Poesia (11a edició) i Món Llibre (3a edició). (Trobareu més informació a l’apartat dedicat als festivals literaris, capítol 8). Barcelona viu un festival continu d’esdeveniments i premis literaris que la fa única a Europa i al món. Durant el 2007 s’han tornat a celebrar diferents concursos, més de vint repartits al llarg de l’any, que premiaven des de la ciutat els millors escriptors nacionals i internacionals en llengües catalana i castellana. SANT JORDI El dia de Sant Jordi és actualment la festivitat més emblemàtica de Catalunya i de Barcelona, un fet que per si mateix posa de manifest la profunditat del vincle de la ciutat amb la lletra impresa i l’amor pel llibre i la lectura. Any rere any aquesta festa és celebrada per milers de ciutadans i ciutadanes. Un element innovador important que de mica en mica es fa un lloc a la tradició del dia de Sant Jordi és el Pregó de la Lectura, or- 98 ganitzat per Biblioteques de Barcelona. El 2007 ha anat a càrrec de 99 l’escriptor Emili Teixidor, que ha conversat amb la periodista i es- criptora Ada Castells. A2RTSESCÈNIQUES 51. SALES D’ARTS ESCÈNIQUES | 2. ESPAIS SINGULARS ICENTRES D’ASSAIG | 3. LES COMPANYIES D’ARTSESCÈNIQUES | 4. FESTIVALS I INICIATIVES DIVERSES ARTS ESCÈNIQUES. INDICADORS PRINCIPALS 39 sales 6 espais singulars 606 espectacles 8.757 funcions 2.386.286 espectadors 60,92 % d’ocupació Font i elaboració: ADETCA. CARLOTA SUBIRÓS DIRECTORA D’ESCENA I MEMBRE DE L’EQUIP DE DIRECCIÓ ARTÍSTICA DEL TEATRE LLIURE Obro la memòria a l’any que tanquem, el 2007, un any de vida a Barcelona, fent espectacles, veient espectacles. Repasso la meva experiència personal i la imatge que en donen les anà- lisis estadístiques, les valoracions de la premsa, els balanços generals. On som? Com ha estat la vida escènica de la ciutat? Què en destaca? Què hi falta? Què malda per néixer? Què cal prote- gir, des de la política cultural municipal? Què cal evitar? Mal- grat totes les discussions i frustracions internes que la ciu- tat pugui viure, segueix sent cert que, de portes enfora, la suposada «marca Barcelona» (per més vagues que siguin les realitats que designa), continua tenint un prestigi inqüestio- nable —també en el terreny de les arts escèniques. I el 2007 es tanca amb una eufòria oficial en el sector teatral per l’in- 102 crement en nombres absoluts d’espectadors i de recaptació 103 de taquilla. Però quina és la percepció real dels professio- nals? I la de la ciutadania? Quins són els seus desigs, les múl- tiples facetes del seu interès? I quines són les causes —àm- plies, concretes— del seu desinterès? Fins a quin punt les arts escèniques formen part essencial del teixit cultural i vi- tal de la ciutat —quina és la seva qualitat, la seva urgència, la seva connexió amb les altres pràctiques artístiques i amb unes realitats socials plurals en plena transformació? El 2007 ha estat l’any que el Festival Grec, màxim aparador d’estiu de les arts escèniques de la ciutat, ha iniciat una nova etapa amb la designació d’un nou director; durant la tempo- rada, la ciutat ha guanyat alguns espais d’exhibició (la Nau Iva- now, la Biblioteca de Catalunya, el Teatre del Raval, la terce- ra sala del Teatreneu, la reobertura de la Sala Muntaner); en el terreny de la dansa, el Mercat de les Flors s’ha consolidat definitivament com a centre dinamitzador de l’exhibició i la re- producció; espais de treball veritablement alternatius, on l’as- flexió entorn de les arts del moviment; el terreny interdiscipli- saig prengui el seu sentit ple de prova, de laboratori d’idees i nari de l’anomenat teatre de creació ha trobat un lloc propi en formes, en un procés d’investigació que faci créixer tant els la programació del Teatre Lliure, amb el cicle «Radicals Lliu- professionals com els aficionats, els estudiants i el públic en re», culminat amb un cap de setmana de difusió entre progra- general. Si efectivament estan consolidats un circuit públic madors d’àmbit nacional i internacional; s’ha disparat al llarg sòlid i una xarxa privada autònoma, la ciutat ha d’alimentar de la temporada el nombre d’espectacles d’autoria catalana les iniciatives emergents que contribueixin a construir un ve- estrenats a la ciutat; d’altra banda, a l’octubre, una petita se- ritable panorama singular, generar un viver de noves propos- lecció de muntatges teatrals i coreogràfics catalans van ser tes i teixir el màxim possible de connexions profundes entre convidats a Frankfurt i Berlín en el marc de l’acolliment de la elles i amb els altres sectors artístics, culturals i socials de cultura catalana com a convidada de la Fira del Llibre de Frank- la ciutat. En aquest sentit, cal ser extraordinàriament exigents furt. Crec fermament que la valoració real de cadascuna d’a- i imaginatius alhora amb iniciatives formulades al llarg d’a- 104 questes iniciatives (així com de tot el que la producció i l’exhi- quest 2007 i que veuran la llum en els propers temps, com 105 bició de la ciutat han donat de si) cal fer-la des de l’ambició i l’equipament de deu nous espais de creació o el desenvolu- el desig: no com a problemes resolts, sinó com a portes ober- pament d’un centre de les arts del circ. La marginalitat en- tes a l’agitació, a la recerca, a la sorpresa. No donar lloc per dèmica del teatre, la dansa o el circ en el terreny de la cultu- aquietar, sinó per fer més fèrtil i creativa la inquietud. ra contemporània s’ha de combatre de soca-rel, fent confiança Si tenim al cap ciutats que viuen una veritable ebullició del a la potència social i intel·lectual d’unes arts que, en l’era de teatre, la dansa i totes les noves formes d’espectacle en viu, la virtualitat i de la distància, tenen la seva força essencial en crec que Barcelona ha de ser encara molt més ambiciosa en la trobada, en l’experiència compartida. Estic segura que la construir un panorama escènic ric, innovador i plural. Però curiositat del públic és sempre molt més generosa del que aquesta gran ambició no passa, justament, per la gran escala, suposem. I especialment en les distàncies curtes, en la pro- sinó per l’obertura de molts fronts a petita i mitjana escala: ximitat, en el mitjà format, que és sens dubte el del plaer es- espais que lliguin orgànicament la formació, la recerca i la cènic més intens. 1. SALES D’ARTS ESCÈNIQUES | 2. ESPAIS SINGULARS I CENTRES CIRCUIT PÚBLIC D’ASSAIG | 3. LES COMPANYIES D’ARTS ESCÈNIQUES | 4. FESTIVALS I INICIATIVES DIVERSES MERCAT DE LES FLORS | www.mercatflors.org | Titularitat: consorci Ajuntament de Barcelona, Generalitat de Catalunya i Ministeri de Cultura La creació del Consorci Mercat de les Flors l’any 2007 consolida el 55.658 espectadors projecte d’aquest espai com a centre de les arts del moviment i el 72 % d’ocupació converteix en un centre nacional que ha de potenciar l’estructura- ció del sector, el suport als creadors i l’ampliació de públics. Les activitats del centre es regeixen per un pla a quatre anys estructu- rat en quatre eixos de treball: centre d’art, moviment, públics i tre- ball en xarxa. ACTIVITATS DESTACADES En el marc de l’eix «centre d’art», el Mercat ha participat durant el 2007 en prop de vint coproduccions, la majoria amb companyies ca- talanes, com Thomas Noon, la companyia Raravis, Membros o Jush- ka Weigel per citar-ne algunes. Entre els catalans a l’estranger, s’ha donat suport a Roberto Oliván, Salva Sanchís o Abraham Hurtado. Pel que fa a la programació de companyies convidades, totes es- taven centrades en diverses aproximacions al «moviment», des de 106 la tècnica, la teatralitat, l’espiritualitat, el concepte o la improvisa- 107 ció. En aquest eix de treball han conviscut les internacionals Ca- rolyn Carson, el flamenc d’Israel Galván, Alain Platel amb la pre- sentació de Vsprs o Wim Vandekeybus amb Spiegel, una retrospectiva de tota la seva carrera. Un dels espectacles més aclamats ha estat el de Sidi Larbi Cherkaoui i Akram Khan (després que Akram triom- fés al Festival Grec), i la companyia canadenca La la la Human Steps ha tornat al Mercat després de més de deu anys d’absència. Per Na- dal, el hip-hop de la granadina Blanca Li ha omplert el Mercat de famílies i nens i nenes de totes les edats. El treball per la participació de nous «públics» ha portar al nai- xement del cicle familiar anomenat «Dan Dan Dansa». Aquest cicle ha combinat la presentació de companyies per a famílies el cap de setmana amb sessions escolars (Aracaladanza, Mudances, Lanò- nima Imperial, Meekers). El quart eix, «treball en xarxa», ha permès acollir diversos festi- vals com LP (amb Vera Mantero o Superamas), Grec (Cloud Gate, Trànsit, IT Dansa, la Fura dels Baus), la Marató de l’Espectacle, o els cicles de l’Escac i d’Arco y flecha, o col·laboracions amb la ma- joria de festivals catalans. Dins d’Art Futura, per exemple, Marcel·lí Antúnez ha estrenat el seu nou treball. Un esment especial mereix la primera edició de Mov-s, un espai d’intercanvi que ha reunit prop de 500 professionals de tot el món entorn de taules de debat i la presentació d’espectacles de tot l’Es- tat espanyol. TEATRE LLIURE | www.teatrelliure.com | Titularitat: consorci Ajuntament de Barcelona, Diputació Windermere, i els contemporanis Tom Stoppard, amb Arcàdia, i Ha- de Barcelona, Generalitat de Catalunya i Ministeri de Cultura rold Pinter, últim premi Nobel de literatura, del qual s’ha presentat Tornar a casa, a càrrec del Centre d’Arts Escèniques de Reus. L’històric Teatre Lliure va inaugurar el 2001 la nova seu a l’antic Palau de l’Agricultura, a la munta- Del projecte de creació textual contemporània T6, que ha conti- nya de Montjuïc, que continua sent referent a Barcelona de propostes artístiques arriscades i de gran nuat amb la col·laboració de les Sales Alternatives de Catalunya i qualitat en l’àmbit de les arts escèniques i disposa de diferents sales equipades amb la tecnologia la SGAE, dos autors s’han estrenat a la Sala Tallers amb propostes més avançada. contemporànies d’estils diversos, Albert Mestres i Mercè Sarrias, i L’any 2007 ha portat una bona notícia per a la ciutat: l’inici oficial de les obres de rehabilitació de dos més, Àngels Aymar i Jordi Silva, han vist els seus textos en sa- l’antiga seu del Teatre Lliure al barri de Gràcia. La reforma, desbloquejada aquest any gràcies a una les alternatives de Barcelona, en coproducció amb el TNC. També aportació econòmica estatal rebuda per l’Ajuntament de Barcelona en la seva condició de capital cul- s’ha recuperat Uuuuh!, de Gerard Vàzquez, un dels espectacles d’è- tural, ha de permetre la reobertura d’aquest espai històric la temporada 2008-2009. xit del T6 de la temporada passada, que va deixar molts especta- dors al carrer. ACTIVITATS DESTACADES Una de les grans apostes de la temporada ha estat l’oferta «Tea- El 2007, la programació del Teatre Lliure s’ha caracteritzat per la presència de companyies, drama- tre per a tots els públics», amb col·laboracions i coproduccions de turgs, directors i coreògrafs de l’escena més innovadora, i per la incorporació a la programació del companyies catalanes com Marduix, La Baldufa, Búbulus Dansa, cicle «Radicals Lliure». Un cop més, s’ha combinat la producció autòctona de pes amb els especta- Artristras i Comediants. cles i companyies de primera línia internacional. La dansa també ha estat present a la programació del TNC amb Entre les produccions de creació cal comptar els espectacles de la companyia de dansa Gelabert–Az- la prestigiosa companyia sueca Cullberg Ballet, que ha presentat zopardi, de Carles Santos, i de l’equip Xavier Albertí - Lluïsa Cunillé. El Circ Cric ha plantat la seva coreografies de Johan Inger i de l’aclamat Sidi Larbi Cherkaoui, l’es- carpa al Lliure, i Roger Bernat ha estrenat Das Paradies Experiment, que s’entrellaçava amb la crea- pectacle Mies de Nats Nus Dansa i una nova iniciativa de creació co- ció més contemporània de «Radicals Lliure». reogràfica, T6-dansa. Aquest nou projecte, coordinat per Sol Picó, Pel que fa als espectacles internacionals, s’ha presentat un text de Tom Peuckert sobre Artaud i proposava a sis coreògrafs que creessin una peça sobre el tema de Hitler dirigit per Paul Plamper, la companyia Rimini Protokoll ha representat Mnemopark, i també la recerca de la felicitat. 108 109 s’ha pogut veure 100% Marocain, de Saïd Naciri. Per la seva banda els clàssics també han tingut el En l’apartat musical s’ha pogut veure un espectacle de Lluís Llach seu espai durant el 2007: Macbeth, Hedda Gabler i Un hombre que se ahoga, a partir de Les tres germa- que, a partir d’algunes de les seves cançons més emblemàtiques, nes de Txèkhov, són els tres textos que s’han representat. proposava una fusió de llenguatges que anaven de la dansa al circ i al teatre. I en el cicle «La cançó a escena», a la Sala Tallers, s’han 70.070 espectadors presentat sis únics concerts de sis dones destacades en el panora- 66 % d’ocupació ma musical i escènic dels darrers anys a Catalunya. Finalment, tres prestigioses companyies convidades, el Teatro de la Abadía, la Compañía Nacional de Teatro Clásico i l’històric Piccolo TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA. TNC | www.tnc.es | Titularitat: Generalitat de Catalunya Teatro di Milano, han fet gaudir de gran teatre i grans interpretacions amb textos de Dürrenmatt, Tirso de Molina i Goldoni, respectivament. La temporada 2006-2007 el Teatre Nacional de Catalunya (TNC) ha 193.208 espectadors iniciat etapa amb un nou director, el conegut dramaturg i director 79 % d’ocupació d’escena Sergi Belbel, que ha fet una aposta decidida per seguir SAT. SANT ANDREU TEATRE | www.bcn.es/santandreuteatre | Titularitat: Ajuntament de Barcelona consolidant el TNC com un teatre de referència. El SAT és un equipament teatral al districte de Sant Andreu (de titularitat pública i gestió privada), amb ACTIVITATS DESTACADES unes característiques tècniques que el fan ideal per acollir tot tipus d’espectacles de format mitjà. Dos autors reconeguts del nostre teatre, Salvador Espriu i Carles Sol- Després de tres temporades en funcionament des de la seva remodelació, el SAT s’ha convertit en una devila, han pujat per primera vegada als escenaris del TNC en la tem- sala forta amb una programació basada en tres pilars: el teatre, la dansa i els espectacles familiars. porada 2006-2007, amb Primera història d’Esther i Valentina, respec- tivament. Del nostre autor més emblemàtic, Àngel Guimerà —sens ACTIVITATS DESTACADES dubte el gran clàssic del teatre català— s’ha presentat En Pólvora, un Durant l’any 2007 el Sant Andreu Teatre ha continuat creixent tant pel que fa a nombre d’espectadors dels seus textos menys coneguts però no per això menys interes- com de funcions. sants. Pel que fa al teatre universal, tres noms més s’han afegit a la Entre les activitats del 2007 es poden destacar les següents: la quarta edició del festival de dansa nòmina d’autors estrenats al TNC: Oscar Wilde, amb El ventall de Lady DanSat! (grups emergents barcelonins, companyies catalanes establertes i grans propostes interna- cionals han convertit l’abril en el mes de la dansa a la sala barcelonina), o la setena Mostra de Tea- tre Infantil! al mes de juny. El SAT també ha participat en el Festival de Barcelona Grec’07 amb la pro- gramació de tres coreògrafs emergents. Les companyies que han portar més públic al teatre han estat les de Toni Albà, amb Protocol per a camaleons, i Quim Vila, amb l’espectacle Quan l’alegria és a la sala la tristesa puja l’escala. Pel que fa als espectacles familiars, han estat l’Estaquirot, amb Secret a l’armari, i Xirriquiteula Teatre amb Con- tes del cel. Al llarg del 2007 s’han estrenat també els espectacles següents: A la meva Mercè (Via Teatre), Tot és possible (La Cia. Sgrata) i L’aniversari de Numira (Fanàtik Visual). 38.277 espectadors 39 % d’ocupació TEATRE ESTUDI DE L’INSTITUT DEL TEATRE I CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I MUSEU DE LES ARTS ESCÈNIQUES | www.institutdelteatre.org | Titularitat: Diputació de Barcelona 18.354 espectadors El Teatre Estudi de l’Institut del Teatre acull diferents activitats aca- 62 % d’ocupació dèmiques, docents i culturals. Entre les acadèmiques destaquen les relacionades amb les escoles superiors de teatre i dansa, l’Es- cola Superior d’Art Dramàtic i el Conservatori Superior de Dansa, bàsicament les representacions dels tallers dels seus alumnes, així 110 com les relacionades amb l’activitat cultural del centre, principal- 111 ment presentacions de llibres i altres actes. L’Institut del Teatre acull també el Centre de Documentació i Mu- seu de les Arts Escèniques, que aplega una de les col·leccions més importants de Catalunya en aquest àmbit. ACTIVITATS DESTACADES El Teatre Estudi de l’Institut del Teatre presenta tallers d’alumnes de l’Institut sota el nom Factoria IT, com una mostra dels futurs pro- fessionals de l’escena a fi que els diferents agents interessats (di- rectors teatrals, coreògrafs, realitzadors audiovisuals, productors, crítics, programadors…) i el públic en general puguin descobrir-los. Es tracta sempre d’espectacles gratuïts. A més desenvolupa un seguit d’actes acadèmics i culturals im- pulsats o coparticipats pels Serveis Culturals de l’Institut del Tea- tre. És el cas de la presentació de llibres sobre teatre, el 28è Con- grés Nacional de Màgia organitzat per l’Associació Catalana d’Il·lusionisme, que va reunir més de 500 especialistes de tot l’Es- tat a Barcelona, o la participació en el festival Casa Àsia 2007, que va acollir diferents espectacles de la seva programació. Entre les activitats del Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques cal destacar l’exposició temporal «L’Auca del se- nyor Rusiñol. Peripècia teatral d’un artista múltiple» i la petita mos- tra «Art de màgia. La col·lecció dels germans Roca», emmarcada en els actes del 28è Congrés Nacional de Màgia. XARXA PRIVADA LA PUNTUAL | www.lapuntual.info | Titularitat: privada La Puntual es va inaugurar coincidint amb les Festes de la Mercè de 2005 de la mà d’Eugenio Navarro, BROSSA. ESPAI ESCÈNIC | www.espaibrossa.com | Titularitat: privada soci fundador de La Fanfarra i del Teatre Malic, com a espai escènic dedicat al teatre de titelles, mario- netes i ombres xineses, amb representacions durant tota la temporada teatral d’espectacles per a tots La programació del Brossa Espai Escènic ha continuat molt vincu- 8.366 espectadors els públics. lada amb la poesia escènica, que forma part del frondós univers bros- 71 % d’ocupació La Puntual s’ha convertit en l’únic espai escènic de Barcelona dedicat exclusivament a la represen- sià, i s’ha complementat amb la presència d’algunes creacions emer- tació i divulgació d’espectacles de putxinel·lis. gents sorgides de la col·laboració mantinguda amb Areatangent. ACTIVITATS DESTACADES ACTIVITATS DESTACADES La política de programació de La Puntual, oberta als titellaires tant locals com internacionals, es fo- La programació i les activitats del Brossa Espai Escènic durant l’any namenta en el pal de paller del seu titellaire resident, Eugenio Navarro, i el repertori acumulat des- 2007 han aprofundit en els seus objectius fundacionals: arrencar prés de trenta-dos anys de professió. —com deia Brossa— alguna espina del nostre ambient teatral quo- Tanmateix, La Puntual vol ser també una plataforma per a noves companyies de titelles catalanes. tidià, i tornar a la llum certes coses oblidades. Algunes de les companyies emergents que han passat per La Puntual al llarg del 2007 són: Boca Rica En aquesta direcció, i coincidint amb el desè aniversari del tea- (Mallorca), Oixque Titelles (Solsona), Cia. Tatoina (Sant Cugat del Vallès), Valeria Guglietti (Vilanova i tre, s’ha dedicat el Barribrossa 2007 a la figura i l’obra de Josep Pa- la Geltrú) i Teatre Butxaca (Mollerussa). lau i Fabre, amb activitats desplegades al Convent de Sant Agustí, La Puntual també ha complert el seu compromís de completar la programació amb companyies de el Museu Picasso, la SGAE i el CCCB. prestigi internacional consolidat, com la de Richard Bradshaw (Austràlia), Teatro Tinglado (Mèxic), Dins de la programació de temporada del Brossa s’ha represen- Luca di Matteo (Itàlia), Rod Burnett (Anglaterra), Silvina Reinaudi (Argentina), Titelles Vergés (Cata- tat una obra quasi desconeguda de Santiago Rusiñol, El jardí aban- lunya), Cia. Toni Zafra (Catalunya), Pengim-Penjam (Catalunya) i Fabián Villareal (Argentina), entre donat, que és l’expressió més contundent del decadentisme simbo- d’altres. lista del teatre català. També s’ha ofert un espectacle amb textos de La Puntual ha programat també espectacles de titelles per a adults en el marc del Festival Barri-112 113 Jean Cocteau i El mariner de Fernando Pesoa, i s’ha estrenat un nou brossa 2007 en col·laboració amb l’Espai Joan Brossa, on aquesta companyia va estrenar L’afrau, de espectacle de màgia de Hausson dedicat a Robert Hudin i Méliès. Josep Palau i Fabre, dirigit per Eugenio Navarro i representat per Oixque Titelles al Museu Picasso. JOVE TEATRE REGINA | www.jtregina.com | Titularitat: privada LA VILLARROEL | www.lavillarroel.cat | Titularitat: privada 64.803 espectadors El Jove Teatre Regina de Barcelona és l’única sala de la ciutat de- Fundada l’any 1972, La Villarroel sempre s’ha distingit per la vitali- 64.537 espectadors 77 % d’ocupació dicada exclusivament a la producció i exhibició d’espectacles per a tat i el compromís social. Comediants, Dagoll Dagom, Tricicle, La 51 % d’ocupació públic infantil i familiar. Gàbia de Vic, Teatro Fronterizo, Pepe Rubianes, La Claca, La Cua- La Companyia La Trepa, titular del teatre des de l’any 1988, no ha dra de Sevilla, Tábano, Esperpento de Sevilla, Ditirambo, Teatro del deixat en cap moment al llarg d’aquests trenta anys el món del te- Mediodía, Geroa, Teatro Libre de Madrid, Companyia T de Teatre, atre per a nois i noies. Ha estrenat 42 espectacles, amb més de 5.000 etc. han trepitjat amb les seves produccions independents aquest representacions i més d’un milió i mig d’espectadors. També ha re- escenari. Per a la immensa majoria de companyies, La Villarroel va but diversos premis i guardons per la seva trajectòria professional ser la primera porta d’entrada a un escenari, la presentació com a al servei del teatre infantil. professionals del sector i la possibilitat de donar-se a conèixer a un públic més ampli. El 2005, el grup Focus en va assumir la gestió i ACTIVITATS DESTACADES l’any 2007 Javier Daulte va passar a ser-ne el director artístic. El mes d’octubre el Jove Teatre Regina ha celebrat el trentè aniversa- ri de la Companyia La Trepa. Ho ha fet amb la posada en escena de ACTIVITATS DESTACADES l’espectacle musical El meravellós màgic d’Oz, basat en el conte de Dins la programació de La Villarroel durant el 2007 destaca, en pri- Frank Baum, una coproducció amb el Festival de Barcelona Grec 2007 mer lloc, Gorda (fins al 4 de febrer). Magda Puyo va dirigir aquesta que ha assolit un gran èxit de públic. I també amb una festa que ha in- proposta sobre el text de Neil LaBute entorn de la importància que clòs la representació de l’espectacle, una animació infantil i una xoco- la societat actual dóna al físic. D’aquesta manera, La Villarroel con- latada al carrer de Sèneca, tot amb la participació massiva del públic. solida una línia artística on es prioritza el teatre d’autor viu. Els hereus (del 7 d’abril al 17 de juny), una producció del mateix ACTIVITATS DESTACADES teatre, va ser el seu espectacle amb més èxit del 2007. Escrita per Dins la programació del Teatre Romea, durant el 2007 caldria des- Alain Krief, que assistí a l’estrena, adaptada i dirigida per Pep An- tacar, en primer lloc, Plataforma. Aquesta adaptació de la novel·la ton Gómez i protagonitzada per Amparo Moreno, Àngels Bassas i homònima de Michel Houllebecq, a càrrec de Calixto Bieito i Marc Pep Ferrer (entre d’altres), va tenir més de 16.000 espectadors. Rosich i dirigida pel mateix Bieito, ha arribat a Barcelona (del 8 Finalment cal destacar l’espectacle protagonitzat per Clara Se- de febrer al 8 de març) després de ser estrenada al Festival gura i Joel Joan, Intimitat (a partir del 7 de novembre). Es tractava d’Edimburg. Tot i tractar-se d’una proposta polèmica per la seva d’un espectacle de producció pròpia sobre el conegut text de Hanif temàtica (el turisme sexual) aquest espectacle ha estat un èxit Kureishi, dirigit pel director artístic del teatre, Javier Daulte. Una de crítica i públic que ha conclòs amb una gira nacional i interna- proposta sobre la relació de parella en què l’espectador se sentia cional. identificat fàcilment amb una història sobre l’esperança de trobar També ha destacat l’adaptació que ha fet Joan Ollé de la conegu- la felicitat. da novel·la de Javier Cercas Soldados de Salamina (del 14 d’abril al 13 de maig). El director ha portat a l’escenari una proposta en for- ma de tragèdia clàssica. Finalment ha arribat al Romea (del 23 d’octubre al 6 de gener) el TEATRE POLIORAMA | www.teatrepoliorama.com | Titularitat: privada clàssic de Josep Maria de Sagarra El senyor Perramon, una versió lliure de L’avare de Molière dirigida per Joan Anton Rechi i protago- El Teatre Poliorama està gestionat per 3xtr3s, una empresa formada per l’associació de Tricicle, Da- nitzada per Boris Ruiz, entre d’altres. Aquesta divertida i intel·ligent goll Dagom i Anexa. Combina la programació d’adults amb el cicle de públic familiar. L’any 2007 ha comèdia sobre el tema de l’avarícia ha donat el tret de sortida a la iniciat a més un nou cicle amb la presentació d’obres del teatre clàssic català adreçades al públic de campanya «Romea amb els centres d’ensenyament», adreçada a la tercera edat. alumnes d’ESO i batxillerat. Aquesta iniciativa pretén apropar als joves escolars diferents propostes teatrals vinculades a les progra- 114 ACTIVITATS DESTACADES macions acadèmiques de literatura. 115 El 2007 ha començat i ha continuat amb la reeixida trajectòria de l’espectacle El mètode Grönholm. L’obra de Jordi Galceran sens dubte s’ha convertit en un dels fenòmens teatrals dels escenaris, no només a Barcelona, sinó arreu del món on s’està representant amb el mateix èxit rotund. Jordi Boi- SALA BECKETT | www.salabeckett.com | Titularitat: privada xaderas, Roser Batalla, Lluís Soler i Jordi Díaz han protagonitzat l’obra al llarg de 174 funcions du- rant el 2007. 10.718 espectadors La Sala Beckett és un teatre de petit format dedicat a la creació, la Així mateix s’ha estrenat l’obra d’Eric-Emmanuel Schmitt El llibertí, una comèdia intel·ligent i ori- 71 % d’ocupació recerca i l’experimentació teatrals, amb una forta vocació d’incidèn- ginal, escrita i construïda al voltant d’alguns personatges reals. cia en el panorama general de la dramatúrgia contemporània. Tant La música i el ball flamenc han anat de la mà a l’espectacle Ópera y Flamenco, un cicle de concerts les seves produccions com el conjunt de les seves activitats peda- que, iniciat el 2004, any rere any es consolida com un cicle estable i de qualitat per poder oferir aques- gògiques i divulgatives (emmarcades a L’Obrador de la Sala Bec- tes disciplines més minoritàries a tots els públics. kett) acostumen a despertar l’interès del conjunt de la professió tea- tral, la crítica i els espectadors més especialitzats. 206.087 espectadors 78 % d’ocupació ACTIVITATS DESTACADES Una de les apostes més decidides de la Beckett durant els darrers anys ha estat donar suport a l’autoria catalana contemporània, amb TEATRE ROMEA | www.teatreromea.com | Titularitat: privada la inclusió de diverses propostes d’autors catalans vius en les pro- gramacions de les seves temporades. La programació 2007-2008 del Teatre Romea ha mantingut, en pa- 89.344 espectadors L’any 2007, però, aquest suport ha anat més enllà i, per primer raules del seu director artístic, Calixto Bieito, l’estil contemporani 56 % d’ocupació cop en un teatre de Barcelona, la programació s’ha dedicat íntegra- dels últims anys i ha suposat un gir cap al que s’anomena «teatre ment a la dramatúrgia catalana contemporània. La presentació con- de gran repertori» i cap a la incorporació del teatre clàssic català, tinuada, durant tot un any i en un mateix teatre, d’espectacles d’au- absent en les darreres temporades. Aquesta nova orientació recu- toria catalana contemporània pretenia servir de crit d’atenció sobre perava una part essencial de la història d’aquest teatre com a mo- la qualitat i la diversitat estilística del teatre que s’està escrivint avui tor de revisió i relectura del teatre clàssic català. dia al nostre país, i sobre les dificultats que els dramaturgs tenen per consolidar la seva vocació i donar continuïtat a les seves inquie- A l’hora de destacar alguns dels espectacles representatius dels tuds artístiques. objectius de la línia de programació del teatre es pot parlar de tres Les deu obres que s’han pogut veure a la Sala Beckett durant el estrenes significatives: La indiana, d’Àngels Aymar i direcció de Ju- 2007 són: City / Simcity, de Jordi Casanovas; Folie en famille, de Ri- lio Álvarez, que ha estat el primer espectacle sorgit de la nova eta- card Gázquez; L’ham, de Gemma Rodríguez; L’olor sota la pell, de pa del programa del T6 del Teatre Nacional de Catalunya realitzat Marta Buchaca; Party Line, de Marc Rossich; Molta aigua, de Carles en coproducció amb les sales alternatives, i els dos Cicles de Tea- Mallol; Trànsits (Patchwork), de Carles Batlle; Odola, d’Albert Mes- tre Físic, Dansa i Performance que s’han presentar en dues tandes tres i Jordi Rossinyol; La màquina de parlar, de Victòria Szpunberg, (Cicle II, del 3 al 25 de febrer, i Cicle III, del 17 d’octubre al 25 de no- i Singapur, de Pau Miró. vembre). Per aquests dos cicles han passat disset companyies ca- talanes i de la resta de l’Estat espanyol, i han consolidar aquest es- pai dedicat a les arts de l’espectacle que representen les noves SALA MUNTANER | www.salamuntaner.com | Titularitat: privada tendències dins del món de la creació actual. Finalment, cal desta- car el cicle «De portes endins», que ha permès presentar quatre La Sala Muntaner, creada l’any 1995 en l’antic espai Emporium del carrer de Muntaner 4, va néixer amb espectacles de creació sobre les relacions familiars molt ben re- la idea de donar suport a autors, directors, actors i altres professionals de l’escena més emergent. buts per la crítica, i sobretot per un públic molt sensibilitzat amb les temàtiques plantejades: en definitiva, un cicle de teatre per a la ACTIVITATS DESTACADES reflexió a partir de la creació. L’any 2007 s’han programat en les dues franges horàries 17 espectacles i han passat per la Sala Mun- taner 30.108 espectadors, que l’han convertit en la sala alternativa amb un nombre més alt d’espec- tadors i volum de recaptació. VERSUS TEATRE | www.versusteatre.com | Titularitat: privada Cal destacar en aquest últim any la creació de dues companyies residents. En primer lloc, Q-arts, gestionada per Mercè Anglès i Anna Güell, que, juntament amb el Festival de Barcelona Grec 2007, 22.619 espectadors El 1995 el grup Versus Teatre va obrir la seva seu del carrer de Los 116 l’Institut Català de les Indústries Culturals i Sala Muntaner, ha produït Leonce i Lena de G. Brüchner, 60 % d’ocupació Castillejos com a equipament idoni per a l’activitat de creació prò- 117 dirigida per Pep Pla i mereixedora del premi de la crítica Serra d’or 2007. La segona, la companyia pia, apostant per un espai no convencional amb un escenari cen- La reina de la Nit, creada per Xavier Albertí, Lluïsa Cunillé i la Sala Muntaner, iniciarà el seu camí el tral. El Versus Teatre programa, crea i produeix espectacles amb desembre de 2008. dramatúrgia i directors emergents, cercant i ponderant l’excel·lèn- cia i l’originalitat, amb una atenció especial pel teatre musical al- 30.108 espectadors ternatiu, el teatre de creació i les noves tendències. 46 % d’ocupació ACTIVITATS DESTACADES El Versus Teatre ha portat a escena una trentena d’espectacles du- TEATRE TANTARANTANA | www.tantarantana.com | Titularitat: privada rant el 2007. Ha començat l’any amb Autèntic oest, de Sam Shepard, dirigit per David Selvas. Al febrer ha estrenat Salut, un espectacle El Teatre Tantarantana, ubicat des del 1996 al carrer de les Flors, 25.676 espectadors basat en El malalt imaginari de Molière, amb direcció de Jordi Pun- disposa d’un espai per a 145 espectadors. La seva proposta artísti- 53 % d’ocupació tí. També al febrer ha tingut en cartell l’òpera Da Ponte i Los ojos de ca està basada en teatre de text i en autors contemporanis de pres- la noche. Al març ha estrenat el projecte del T6 de l’autor Jordi Sil- tigi poc representats a les cartelleres catalanes. La temporada del va La millor nit de la teva vida, dirigit per Antonio Calvo. I també, El Tantarantana té també una programació fixa de teatre infantil de diable enamorat, de Pablo Ley. qualitat. A l’abril ha portat a escena I les noies vestides de diumenge, diri- git per Teresa Devant, i Miniatures violentes, escrit i dirigit per Vic- ACTIVITATS DESTACADES tòria Szpunberg. Sex n’Drugs n’Johan Cruyff, coproduïda pel Versus Si parlem de xifres, es pot resumir ràpidament l’any 2007 del Tea- i la Cia. Rue Miranda, sota la direcció de Josep Julien, s’ha estrenat tre Tantarantana: 39 espectacles i 365 funcions (entre programació al maig. per a adults i programació familiar). Però, més enllà de les xifres, Al juny, ha portat a escena dos espectacles de «Hardcore video- és interessant parlar de la programació des del punt de vista de la games, una trilogia» escrita per Jordi Casanovas: Wolfenstein i Te- creació i destacar que aquestes xifres han estat possibles gràcies tris. Aquesta trilogia ha obtingut el Premi de la Crítica Serra d’Or i a la complicitat de tots els creadors implicats. ha estat finalista als premis Butaca i premis Max. Dins del festival La Torna del Grec s’han programat Viatge a Cali- DADES SOBRE ELS TEATRES A BARCELONA fòrnia, de Toni Cabré, dirigit per Moisès Maicas, així com Tres vint- i-set, escrit i dirigit per Carles Mallol. Segons dades de l’ASSOCIACIÓ D’EMPRESARIS DE TEATRE DE CATALUNYA (ADETCA), l’any 2007 ha El cicle «Avantime» ha començat amb Four movements for survi- continuat amb la tendència a l’alça en el nombre d’espectadors de les sales d’arts escèniques de Bar- val, de la companyia Amaranto. Òscar Intente ha estrenat Ca... lluny, celona, amb un total de 2.386.286 (un 9 % més que l’any anterior). Aquest increment ha estat paral·lel reDéu!, com a dramaturg, director i únic protagonista. Grappa Tea- al creixement de l’oferta en nombre d’espectacles representats, 606 (36 més que el 2006). Tot i que tre ha portat a escena Teràpia de grup per a gafes, escrit i dirigit per l’ocupació del conjunt d’espectacles ha augmentat únicament un 2%, el percentatge global s’ha si- Gilbert Bosch. El cicle ha finalitzar amb Mil tristos tigres, escrit i di- tuat 4 punts per sobre del de l’any anterior, al voltant del 61%. rigit per Àlex Serrano, i QED, de Peter Parnell, dirigit per Joan Cas- L’espectacle més vist de l’any ha estat Grease, el musical, representat al TEATRE VICTÒRIA, una tells. sala que se situa també al primer lloc en nombre total d’espectadors, 313.820. La nova temporada s’ha iniciat a l’octubre amb Evidències, de la Entre les sales de més de dues-centes localitats, el CLUB COLISEUM i el GRAN TEATRE DEL LI- companyia Teatre al Detall, basada en els poemes de Jordi Cien- CEU són els equipaments que han obtingut millors xifres d’ocupació (el 91 % i el 87 %, respectiva- fuegos i dirigit per Pepa Calvo. Al principi de la temporada també ment). D’altra banda, la SALA ADRIÀ GUAL i l’ESPAI LLIURE del Teatre Lliure són als primers llocs s’hi han pogut veure ¿Qué querés con ese loro?, una variada selec- d’aquest rànquing (87 % i 74 % d’ocupació) entre les sales amb menor aforament. ció de tangos amb direcció musical de Gonzalo Gravina, Vitrinas Els espectacles d’autors catalans han tingut un paper destacat durant l’any i ha arribat a 275 el fase#1: esposados, de la companyia Lapsus Dansa i sota la direcció nombre d’obres d’autoria catalana representades, xifra que significa un 45 % del total. artística d’Alexis Eupierre, i McBeth con queso, escrit i dirigit per Respecte als gèneres teatrals, el gènere dramàtic, amb 275 obres, és el que s’emporta el nombre Marc Angelet i portat a escena per la companyia Aules. mes alt d’espectadors, un 47 % del total, però cal destacar també la creixent demanda i l’impacte del Al novembre, s’ha estrenat Dany y Roberta: una danza apache, amb teatre musical, que amb només 22 obres a la cartellera teatral acumula gairebé el 22 % del públic text de John Patrick Shanley i dirigida per Mariano de Paco Serra- d’arts escèniques de la ciutat. L’èxit d’espectacles com Cabaret o Mamma mia, aquest últim al BAR- no, i Entre les dents, dirigida per Marc Miramunt. I també aquest CELONA TEATRE MUSICAL, constata aquesta tendència. mes ha arribat al Versus un espectacle revelació: el musical Rud- Durant el 2007 han continuat també amb programació estable els teatres TEATRENEU, CONDAL, digore o la nissaga maleïda, amb quatre nominacions als Premios 118 GUASCH TEATRE, EL LLANTIOL, APOLO, CLUB CAPITOL, TÍVOLI, BORRÀS, TEATRE DEL RAVAL iGran Vía (‹www.premiosgranvia.com›), que ha competit amb altres 119NOVEDADES. espectacles de renom. Els teatres PRINCIPAL i GOYA, ambdós en fase de rehabilitació, han estat tancats durant tot l’any. Quim Lecina & Swingset han presentat l’espectacle musical La maga y el club de la serpiente, amb Andrea Fantoni i Laia Porta, am- bientat al París dels anys cinquanta. TEATRE VICTÒRIA | www.3xtr3s.com | Titularitat: privada El Teatre Victòria, gestionat per 3xtr3s, s’ha consolidat els darrers 313.820 espectadors anys com una de les sales privades amb més públic de Barcelona. 72 % d’ocupació ACTIVITATS DESTACADES El Teatre Victòria va finalitzar l’any 2006 i ha iniciat el 2007 amb un gran musical, Grease, el musical de tu vida, una producció de gran format dirigida per Ricard Reguant, amb coreografia de Coco Comín i direcció musical de Manu Guix. Més de trenta artistes a l’escenari, música en directe i una potent ambientació que ens remet a la pel·lícula protagonitzada per John Travolta i Olivia New- ton John. Pérez, el ratoncito de tu vida ha estat la gran producció del teatre per a públic familiar. El Teatre Victòria ha estat, durant l’any 2007, el teatre amb més espectadors de la ciutat de Barcelona. 1. SALES D’ARTS ESCÈNIQUES | 2. ESPAIS SINGULARS I CENTRES ATENEU POPULAR DE NOU BARRIS | www.noubarris.net/ateneu D’ASSAIG | 3. LES COMPANYIES D’ARTS ESCÈNIQUES | 4. FESTIVALS I L’Ateneu de Nou Barris aposta per potenciar la seva factoria de producció de circ sumant i consoli- INICIATIVES DIVERSES dant projectes que van des de la formació a la programació i producció d’espectacles circenses. L’A- teneu és també la seu de l’Associació de Professionals de Circ de Catalunya (APPC) i de la publicació Zirkólika. ACTIVITATS DESTACADES El 2007 l’Ateneu de Nou Barris ha continuat prioritzant el foment a la creació i ha tingut el circ com a eix artístic. Des d’aquesta entitat es produeixen espectacles propis com el Circ d’Hivern, que es pre- senta amb gran èxit anualment durant el període nadalenc, o els Combinats de Circ, laboratoris d’ex- perimentació i de difusió de noves propostes en aquest àmbit. El 12è Circ d’Hivern ha rebut el nom de Click. D’altra banda, l’APCC ha treballat des de la seva seu de l’Ateneu en la concepció del futur Centre de Creació de Circ de Barcelona, que s’ubicarà al Parc del Fòrum, i ha donat suport i ha col·laborat en l’elaboració del Codi de Bones Pràctiques i en el Pla Integral de suport al Circ de la Generalitat de Catalunya com a representant del sector i interlocutor amb les administracions. CAIXA D’EINES DEL TEATRO DE LOS SENTIDOS | www.teatrodelossentidos.com La Caixa d’Eines del Teatro de los Sentidos des de la seva seu al 120 Polvorí de Barcelona és avui dia un referent mundial indispensable 121 dins l’àrea de les poètiques del sentir; un centre de formació que ha compartit les seves eines fins ara amb uns 900 joves creadors de Barcelona, Catalunya, Espanya i Europa; un espai de creació i producció que ha permès la realització de sis noves produccions de la companyia els darrers cinc anys i, el més important, un catalit- zador i una plataforma cultural per a i dels veïns i veïnes i els bar- ris de la muntanya de Montjuïc. ACTIVITATS DESTACADES A l’Escola dels Sentits durant l’any 2007 s’han completat dos cicles sencers de tallers de poètica dels sentits i imatge sensorial. El que comença a ser veritablement interessant és el fet que, a poc a poc, la Caixa d’Eines ajuda a potenciar les noves creacions dels talleristes (alguns del mateix barri del Polvorí) que han fet tot el ci- cle de poètiques dels sentits. Alguns preparen, munten, assajen i presenten a la seu del Polvorí les seves pròpies creacions. És el cas, en el 2007 i entre d’altres, del projecte Circolo de Jordi Lafuente, o el projecte Laberinto sensorial en homenaje a Gabriel García Márquez, patrocinat pel Consolat General de Colòmbia a Barcelona. Teatro de los Sentidos ha pres part també en les festes de Car- naval del barri de la Marina, i a poc a poc l’obra sobre el tema de la ciutat, nascuda com a element bàsic del projecte «El sentit del Pol- vorí» es va fent realitat i va esdevenint el nou projecte dramatúrgic internacional de la companyia amb vista als propers dos anys. CONSERVAS | www.conservas.tk LA PERLA 29 | www.laperla29.com Art, política i altres excessos. Espai canviant per a l’intercanvi, l’experimentació, la construcció, l’a- La Perla 29 és un centre de creació i producció escènica fundat pels directors Oriol Broggi i Carlota prenentatge i la transformació en general. L’espai de Conservas es comparteix, se cedeix i es lloga. Subirós amb l’objectiu de dur a terme projectes propis en tota mena de formats. Des del seu origen, Conservas és també una companyia de teatre i intervenció. Conservas produeix accions, videoaccions La Perla 29 neix associat a Pas 29, amb la convicció que el diàleg constant entre producció i creació i altres eines. Conservas és, finalment, un festival bianual que permet veure i repensar el que està és la base per a un desenvolupament versàtil, eficaç i viable. passant. ACTIVITATS DESTACADES ACTIVITATS DESTACADES La Perla 29, oberta a la col·laboració amb teatres públics i privats, amb artistes i companyies, ha con- Conservas ha preparat al llarg del 2007 el seu espectacle Realidades avanzadas, una performance- tinuat l’any 2007 una intensa col·laboració amb la Biblioteca de Catalunya, on al mes de març ha pre- conferència interactiva dirigida per Simona Levi que proporciona a governs, partits polítics i grans sentat la reposició del text de Sòfocles Antígona, dirigit per Oriol Broggi, amb Clara Segura i Pep Cruz poders fàctics en situació de crisi solucions participatives per calmar el descontentament ciutadà, en els papers principals. L’èxit rotund d’aquest espectacle, estrenat el març del 2006 al mateix esce- aclarir tots els malentesos i evitar que la ciutadania acabi prenent-se el drets per seu compte... nari, ha comportat la seva reposició un any més tard. També durant el mes de març, la Biblioteca de Conservas també s’ha encarregat de la coordinació, concepció i direcció del festival bianual Inn Mo- Catalunya ha estat l’escenari d’altres propostes com El carter del rei (un encàrrec del Teatre Munici- tion que s’ha presentat en el marc del Festival Grec 2007 al Centre de Cultura Contemporània de Bar- pal de Manacor a Oriol Broggi) o Rosita, història d’una florista, un espectacle de Rosa Gàmiz adreçat celona. al públic més jove, estrenat a l’Obrador de la Sala Beckett el desembre del 2006. Al mes de juny, en el marc del Grec’07, ha arribat a la Biblioteca l’espectacle King, de John Berger, sota la direcció de Carlota Subirós (estrenat al Festival Temporada Alta 2006). LA CALDERA | www.lacaldera.info Així mateix, l’espectacle de Joe DiPietro Passat el riu s’ha pogut veure al Teatre Romea durant els mesos de maig i juny de 2007. La Caldera és un espai per a la dansa i les noves tendències on es La col·laboració amb la Biblioteca de Catalunya s’ha reprès a la tardor amb la presentació de fan classes per a professionals, assaigs dels socis fundadors i les L’oncle Vània, d’Anton Txèkhov, que ha estat en cartell del 19 de novembre de 2007 al 6 de gener 122 companyies residents, s’hi acullen artistes residents externs i s’or- de 2008. 123 ganitza un complet programa d’activitats a la Sala O, recentment equipada i inaugurada el novembre del 2006. Els fundadors i socis residents de La Caldera són: Carles Salas L’ANTIC TEATRE | www.lanticteatre.com (Cia. Búbulus dansa, ‹www.bubulus.net›), Álvaro de la Peña (Cia. Iliacan, ‹www.iliacan.com›), Alexis Eupierre (A-E Lapsus dansa, Obert a propostes innovadores i arriscades, L’Antic Teatre ofereix una plataforma fora del circuit ar- ‹www.ae-lapsusdansa.com›), Lipi Hernández (Cia. Malqueridas), tístic convencional. La seva programació permet a un públic cada vegada més nombrós descobrir ar- Montse Colomé, Toni Mira (Cia. Nats Nus dansa, ‹www.natsnus.com›), tistes locals, nacionals o internacionals, representatius de l’escena alternativa europea. Inés Boza i Carles Mallol (Cia. Senza Tempo, ‹www.senzatempote- atrodanza.com›), i Sol Picó (Cia. Sol Picó, ‹www.solpico.com›). ACTIVITATS DESTACADES Fidels a una línia multidisciplinària, la varietat de formats escènics ha dibuixat al llarg del 2007 una ACTIVITATS DESTACADES programació eclèctica de qualitat, amb espectacles que anaven des de la dansa fins a diferents pro- El fet de tenir un espai on es mostren processos de treball ha per- postes audiovisuals, circ, titelles, performances, recitals de poesia i teatre, a més de nombroses ac- mès al llarg del 2007 que La Caldera donés suport a diversos pro- tuacions que barrejaven disciplines artístiques. Són destacables les actuacions de companyies i ar- jectes emmarcats en el programa CalderaEnred. tistes reconeguts al nostre territori com Amaranto, Cia. Semolina Tomic, Sònia Gómez, Lydia Lunch, També cal destacar el programa Caldera Residències, que aquest Impacta Teatre... així com artistes internacionals com l’escocès Adam Read, el japonès Tadashi Endo, any ha donat suport a dotze artistes residents i s’ha incorporat al les companyies internacionals Buchinger’s Boot Marionettes o Al-Quds Theatre, els nòrdics Company projecte internacional Transfer, que ha connectat les ciutats de Bar- Liïke, la nord-americana Vanessa Skantze... celona, Sevilla i Lisboa i ha propiciat la residència del coreògraf i El 2007 s’ha iniciat també un programa d’activitats regulars en col·laboració amb plataformes com ballarí portuguès Víctor Roriz. Future Shorts o Short Escape, i associacions com La Clau del Paradís, que promouen mensualment A més, La Caldera ha concretat la seva visibilitat durant el 2007 el cinema independent i el debat al seu entorn. amb dos projectes propis: Caldera Express, dins del Festival de Bar- Així mateix el teatre ha acollit espectacles en el marc de diversos festivals, com Complicitats, Loop celona Grec, i les Jornades de Portes Obertes - Nodes de Gràcia. o la Mostra de Teatre de Barcelona. 1. SALES D’ARTS ESCÈNIQUES | 2. ESPAIS SINGULARS I CENTRES Són molts els professionals de les arts escèniques que treballen a Barcelona, i molts d’ells s’orga- D’ASSAIG | 3. LES COMPANYIES D’ARTS ESCÈNIQUES | 4. FESTIVALS I nitzen en col·lectius que desenvolupen una intensa tasca de connexió entre la creació, les adminis-tracions o el territori, i ofereixen diversos serveis als seus associats. INICIATIVES DIVERSES En el cas de la dansa destaca la tasca duta a terme per l’ASSOCIACIÓ DE PROFESSIONALS DE LA DANSA DE CATALUNYA (APDC) i per l’ASSOCIACIÓ DE COMPANYIES PROFESSIONALS DE DANSA DE CATALUNYA, que apleguen una bona part dels professionals d’aquest àmbit. Durant el 2007 les diferents companyies de dansa han continuat treballant i estrenant nous mun- tatges, a més d’organitzar interessants sessions i tallers de dansa. Entre aquestes companyies tro- bem GELABERT-AZZOPARDI, que ha estrenat el nou espectacle de Cesc Gelabert Orion al Teatre Lliu- re el febrer del 2007. El coreògraf català ha participat també en la cerimònia inaugural de la Fira de Frankfurt. La companyia TRÀNSIT DANSA ha omplert durant diverses nits la sala Muntaner amb l’especta- cle El salt de Nijinsky, després d’haver-lo estrenat amb gran èxit al Mercat de les Flors durant el Fes- tival de Barcelona Grec’07. Àngels Margarit i la companyia MUDANCES han coordinat el Festival Tensdansa de Terrassa i han presentat Sólo por placer en el marc de la Fira del Llibre de Frankfurt, que després ha viatjat a San- tiago de Chile juntament amb l’espectacle Souvenir, que també s’ha presentat a Valparaíso. La companyia d’Andrés Corchero i Rosa Muñoz, RARAVIS, ha treballat en la creació d’una nova peça ...de San Vito, programada al Mercat de les Flors al mes de novembre i, entre altres coses, ha orga- nitzat un taller laboratori de creadors amb Hisako Horitawa. El coreògraf Ramon Oller i la seva companyia, METROS, han presentat una ambiciosa proposta co- reogràfica durant el mes d’agost al Teatre Condal. Es tracta de l’espectacle Carmen —representat al mes de febrer al Joyce Theater de Nova York—, una versió de l’òpera de Bizet en la qual el flamenc i 124 la dansa contemporània es donen la mà. 125 Per la seva banda, SOL PICÓ i la seva companyia han estat de gira per Espanya, Estats Units, An- glaterra, Alemanya, Equador i Xina. NATS NUS DANSA ha ofert més de 140 representacions dels seus espectacles Brins, Fisi-k, Slot i Mies, i han dedicat part del 2007 a la preparació de Momentari, un es- pectacle per a públic familiar que s’estrenaria el febrer del 2008 al Mercat de les Flors. També la coneguda companyia de dansa per a públic familiar ROSELAND MUSICAL ha fet gira per tot Espanya amb els espectacles Les mil i una nits, Cara calla!, Catalonia Stars i Les tres bessones i Leo- nardo da Vinci. Per la seva banda, LA PORTA ha organitzat els cicles Porta.doc, Porta.lab, Cicle Juliol, Cicle Tar- dor i Sobrenatural 1 - Cicle Virtual, amb els quals aquest col·lectiu obria noves vies per afavorir tant la col·laboració entre diferents artistes com les trobades de professionals. Després de la celebració de vint anys d’existència, la companyia LANÒNIMA IMPERIAL ha conti- nuat la recerca artística i ha presentat la nova peça Variacions Al·leluia en el marc del festival terras- senc Tensdansa’07. És remarcable també la important tasca de l’associació LA MEKÀNICA, convertida en una de les plataformes de creació més innovadores, amb uns programes que al llarg del 2007 han incidit en el foment, la investigació, l’intercanvi internacional, la creació i la difusió de la dansa i altres arts vives contemporànies que tenen el cos com a referència. La Mekànica ha organitzat durant el mesos de fe- brer i març del 2007 el festival Complicitats. Molts dels professionals del teatre també estan associats a organit- zacions que els ofereixen diferents serveis. És el cas de CIATRE, una associació de companyies de teatre professionals de Catalunya nas- cuda el 1996 amb la finalitat d’enfortir un estil independent i privat de creació, gestió i difusió d’espectacles teatrals, o de l’ASSOCIA- CIÓ D’ACTORS I DIRECTORS PROFESSIONALS DE CATALUNYA (AADPC), un organisme que aglutina actors, directors i escenògrafs que desenvolupen la seva activitat en aquest territori. En molts casos es tracta de professionals de les arts escèniques, alguns d’ells amb més de vint anys d’experiència i milions d’espec- tadors a tot el món, que són al mateix temps creadors, productors i distribuïdors dels seus propis muntatges. Com a exemple de les moltes activitats que es podrien esmentar en aquest camp, es pot parlar de les estrenes de Cómeme el coco ne- gro (al desembre al Coliseum) en el 25è aniversari de LA CUBANA, o del nou musical de DAGOLL DAGOM, Boscos endins, presentat al novembre al Festival Temporada Alta de Girona, i que arribaria al Teatre Victòria el gener de 2008. Durant el 2007, Dagoll Dagom tam- bé ha presentat el seu musical Mar i cel en el marc de la Fira de Frankfurt. T DE TEATRE ha portat una nova creació al TNC amb una obra escrita i dirigida per Javier Daulte, i la seva sèrie de TV Jet Lag, ha estat finalista al mes de febrer dels premis New York Festivals. Així 126 mateix, TRICICLE ha continuat amb la gira internacional de l’espec- 127 tacle Sit, que els ha portat a Shangai i Macao. PEPA PLANA ha actuat al festival Clownin d’Àustria, i la FURA DELS BAUS ha recollit excel·lents crítiques pel gener a l’Òpera de París, ha impactat a Pequín amb Imperium i ha inaugurat a Singa- pur l’Outreach Festival. Aquests són només alguns apunts del que han donat de si durant el 2007 la creació, la difusió i la projecció dels professionals que desenvolupen la seva feina a l’entorn de Barcelona i que, d’alguna manera, complementa el panorama de les arts escèniques, un cop fet el repàs de l’activitat de les principals sales i dels espais de crea- ció i centres d’assaig de la ciutat. 1. SALES D’ARTS ESCÈNIQUES | 2. ESPAIS SINGULARS I CENTRES En l’àmbit de les arts escèniques Barcelona disposa d’una gran D’ASSAIG | 3. LES COMPANYIES D’ARTS ESCÈNIQUES | 4. FESTIVALS I quantitat de festivals que han enriquit el 2007 amb una mirada ober-ta i capaç de fusionar diferents tendències i estils. INICIATIVES DIVERSES És el cas de festivals i mostres com Dies de Dansa i Inn Motion (dins el Grec); Escena Poblenou, Festival de Tardor; Mostra de Te- atre de Barcelona; Complicitats; IDN, Imatge, Dansa i Nous Mitjans; LP’07, Festival de Dansa... o No; La Marató de l’Espectacle; Festi- val Ulls; Festival Internacional Magdalena de Creadores Escèniques; Apallassa’t Mostra de Pallasses i Pallassos del SAT!; Festival de Claqué de Barcelona, o Novembre VACA. Mostra de Dones Creado- res. El capítol 8 reuneix, a l’apartat dedicat als festivals d’arts escè- niques, una bona part d’aquests festivals i n’ofereix moltes més dades. 128 129 MÚSICA 1. GRANS EQUIPAMENTS MUSICALS | 2. TEMPORADES 6 I CIC2LES MUSICALS | 3. SALES DE MÚSICA EN VIU |4. FESTIVALS I INICIATIVES DIVERSES MÚSICA. INDICADORS PRINCIPALS GRANS AUDITORIS 1.159 concerts 1.288.354 espectadors 79 % d’ocupació MACROCONCERTS (més de 5.000 espectadors) 17 concerts 322.323 espectadors Font: cada equipament i SGAE. Elaboració: Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona. DAVID ALBET MÚSIC I MEMBRE DEL CONSELL ASSESSOR DE L’AUDITORI PENSAR DES DE ZERO Intento pensar en la situació de la música a Barcelona no tan sols per fer-ne un balanç, sinó simplement per prendre-li al- gunes constants vitals o fer-me’n una composició de lloc des del camp de batalla. Intento pensar des de zero, posar la ment en blanc. Si no m’equivoco, no hi ha cap expressió semblant en el món de la música que faci referència al silenci, el seu símil de blanc o de zero. No és fàcil escriure, per a un músic. Quasi mai som davant d’un paper en blanc. Ara mateix sí que us puc confessar una cosa. No escolto música quan escric sobre la situació de la música. No suporto la música de fons. No m’agraden els res- taurants amb un pianista al fons de la sala que toca «estàn- dards de tots els temps». Per a això sí que hi ha una expres- sió: no es pot repicar campanes i anar a la processó. O menjo 132 o escolto, i el meu vici és gaudir del que menjo i pensar en el 133 que escolto. La música, com totes les arts, ha de ser pensa- da, i potser la música, perquè és la més abstracta de totes, és la que necessita més el silenci. Massa sovint la música de fons degrada el mateix fet musical i també massa sovint la música es troba en el moment equivocat en el lloc no indicat. Si volem gaudir de la música hem de potenciar el silenci. L’onze de març del 2007 Boulez i Galas inauguraven el nou Museu de la Música de Barcelona. Per a la majoria dels amants de la música aquest esdeveniment suposava el final d’un pro- cés llarg i feixuc. L’Auditori deixava de ser un projecte i es con- vertia en el principal equipament musical del país. L’equipa- ment per a totes les músiques, el museu, l’escola superior de música, els grups residents: l’OBC, Hesperion XX i la Capella Reial, el Quartet Casals, Barcelona 216, l’Orquestra Àrab de Barcelona i finalment la Banda Municipal, que aviat ha de tro- bar el seu lloc en aquest nou panorama. El definitiva, l’Audi- de donar lliçons morals des d’aquesta tribuna, però pel que tori, el gran vaixell, comença a trobar la seva velocitat de creuer. fa a la música ho tinc bastant clar: la promiscuïtat gairebé La febre dels grans equipaments no és pròpia del segle XXI, sempre és bona. és una inquietud dels anys noranta. Aquest retard, «inexcu- Si els anys noranta del segle passat van ser els dels equi- sable», pel que fa l’Auditori ha tingut algunes virtualitats. Po- paments, els anys deu i vint del nostre segle haurien de ser dem treballar sense els fantasmes que provoca la febre. Avui els de la normalitat en la creació. Tot i que a la majoria de quan programem sabem que l’acció de l’equipament gran no gent li agrada creure en les muses, la fórmula de la creació només no ofega els altres, sinó tot el contrari, es genera més artística és molt senzilla: formació més afició, elevat a la pro- consum i més afició per a tots. I també sabem que «pensar miscuïtat, és igual a creació. El nou Pla estratègic de cultura en gran» no vol dir sempre grandiloqüència. Les dades de la ha posat les bases per a nous espais per a la creació i procu- temporada 2006-07 deixen un balanç prou clar: més de 300 ra vincular-los a l’àmbit de la formació. Sembla un bon plan- concerts i 90.000 espectadors més que l’any anterior, gaire- tejament. L’altre element que fa que la fórmula funcioni es bé mig milió. El cicle de concerts per a escolars i famílies su- diu «espais per a l’afició». És a dir, sales de música en viu, pera els 200.000. El primer any del cicle de cambra, amb gai- cultura de club. I de sobte penso: si tots els assistents a con- rebé 10.000 espectadors i un 83 % d’ocupació, porta nous certs de festivals de Barcelona fossin assistents de concerts públics a l’Auditori amb una mitjana d’edat molt més jove que de sales i clubs de música, Barcelona seria la ciutat amb més els concerts simfònics. Si aixequem el cap i mirem al voltant afició musical del món. I és aquí on anem a topar amb les nor- és evident que l’Auditori no ha estat una quimera faraònica. matives municipals per als locals amb música en directe i l’or- 134 Alhora que l’Auditori troba la seva velocitat de creuer l’o- denament municipal de les pràctiques musicals al carrer. De- 135 ferta musical a la ciutat, especialment pel que fa a la música sitjo molta mà esquerra al regidor de torn, però aquí el que en viu, es consolida. Sònar, Primavera Sound, Summercase, interessa és que hi hagi locals amb una bona oferta i una bona Weekend Dance, el renovat Mas i Mas Festival… Sense que dotació tècnica, i que al mateix temps els barcelonins puguem gairebé els barcelonins ens n’adonem, Barcelona s’ha con- viure amb el mínim de contaminació acústica. Si volem escol- vertit en el centre d’atracció musical d’un espai regional cada tar música, necessitem silenci. Si volem normalitzar la mú- dia més ampli. L’expressió «turisme de festivals» ja no és es- sica i la seva pràctica, totes les músiques, a tots els llocs, han tranya. Més enllà de les implicacions en l’economia —que no de gaudir sobretot de respecte. Això vol dir ordenar per tal de són el que aquí m’interessa— és evident que tot aquest mo- fer compatibles els drets dels que toquen i els dels que es- viment té un efecte important en la vida musical de la ciutat. colten, i també els dels que no volen escoltar. Si som capaços de trobar una bona sinergia musical entre vi- Una altra vegada, massa sovint la música de fons degrada sitants i residents podrem guanyar en densitat musical. I quan el mateix fet musical, i també massa sovint la música es tro- em refereixo a densitat musical penso, sobretot, en una rela- ba en el moment equivocat en el lloc no indicat. Ara bé, no ció fluïda en els processos de creació, producció i consum. Si voldria explicar-me malament, posar normes a la pràctica de ho sabem «cuinar», el consum ha de generar producció i la la música no implica una actitud restrictiva en les seves for- producció, creació. Local o visitant? Això és el de menys. Si el mes d’expressió. Tal com va dir Robert Gerhard, el composi- nostre horitzó és que Barcelona sigui la capital de totes les tor català més important del segle XX, «Res que es manifesti músiques el nostre objectiu és la densitat. «Déu me’n guard», a l’oïda com a so organitzat pot ser-me aliè com a músic». 1. GRANS EQUIPAMENTS MUSICALS | 2. TEMPORADES I CICLES MUSICALS L’AUDITORI | www.auditori.com | Titularitat: consorci Ajuntament de Barcelona i Generalitat | 3. SALES DE MÚSICA EN VIU | 4. FESTIVALS I INICIATIVES DIVERSES de Catalunya Situat al costat de la plaça de les Glòries, aquest és el centre polivalent dedicat a la música més impor- tant de la ciutat. L’Auditori suma una gran sala simfònica, una sala polivalent, una sala per a música de cambra així com l’Escola Superior de Música de Catalunya i, des del 2007, el Museu de la Música. ACTIVITATS DESTACADES La línia de creixement de l’Auditori, a les portes del desè aniversari d’activitat que s’escau el 2008, ha significat durant l’exercici anual 2007 un total de 481.000 espectadors. La majoria (380.000) han assis- tit als 483 concerts de producció pròpia dels diferents departaments de l’Auditori, mentre que 100.000 ho han fet als 141 concerts programats per promotors externs a les tres sales. A aquest resultat anual cal sumar-hi els 117.000 espectadors registrats pels concerts oferts arreu de Catalunya per les diver- ses branques d’activitat que programa l’Auditori i els 35.000 assistents a actes no musicals. L’any 2007 ha estat marcat per la inauguració de la nova seu del Museu de la Música, amb una mo- derna museografia destinada a posar al dia el seu ampli patrimoni de coneixements i instruments, com també les sinergies del nou equipament amb la resta d’activitats del recinte de l’Auditori, que engloba també l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC). Un altre fet destacable per a aquest equipament ha estat la incorporació de la direcció artística de la Banda Municipal de Barcelona (amb Abili Fort al capdavant) i de la seva temporada de concerts a la programació estable de l’Auditori. D’altra banda, l’Auditori ha estat admès al novembre de 2007 com a primer i fins ara únic membre de ple dret d’arreu de l’Estat espanyol a l’European Concert Hall Organisation (ECHO), l’associació 136 137 que aplega les setze principals sales de música europees amb alta capacitat de programació. El fet de poder treballar al costat dels grans d’Europa, a més del prestigi internacional que comporta, su- posa la possibilitat de participar en projectes conjunts, coproduccions i intercanvis. L’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), que té la seva seu a l’Auditori, ha continuat oferint una concorreguda i extensa temporada simfònica als 12.000 abonats i al públic en ge- neral, caracteritzada per la pluralitat d’estils i també l’atenció dedicada a la música de compositors ca- talans mitjançant la programació de les seves obres i una política d’encàrrecs d’obres d’estrena. Els concerts escolars, familiars i participatius de «l’Auditori Educa» s’han consolidat com una de les prioritats, programats a les tres sales de l’Auditori i arreu de Catalunya i de l’Estat espanyol. Aquest departament ha obert el 2007 dues noves línies de l’edició de materials de suport als concerts, amb les col·leccions de CD «Mira i escolta» adreçats als més petits i de CD-DVD pensada per als més grans de sis anys. La primera temporada de música de cambra en l’actual format ha tingut el Quartet Casals com a formació resident, i ha incorporat els antics concerts de cambra de professors de l’OBC dintre d’una programació més àmplia que ha merescut un 80 % de l’ocupació de les localitats. El departament «l’Auditori Moderna» també ha participat en la política de grups residents a través de l’Orquestra Àrab de Barcelona, al costat d’una programació general que reflecteix les últimes ten- dències i una àmplia pluralitat d’estils. Finalment, el nou programa «l’Auditori Apropa» ha facilitat que 5.000 persones d’arreu de Catalu- nya afectades de discapacitat o exclusió social, dintre dels col·lectius socials menys afavorits, assis- tissin a 180 concerts diferents a l’Auditori. 481.047 espectadors 78 % d’ocupació MUSEU DE LA MÚSICA | www.museumusica.bcn.cat | Titularitat: Ajuntament de Barcelona, amb D’entre les altres adaptacions operístiques del mite de Manon que gestió a través del Consorci de l’Auditori ha presentat el Liceu s’ha de destacar molt especialment la pro- ducció de l’òpera de Massenet que ha gaudit de la posada en esce- El Museu de la Música s’ha inaugurat el març de 2007 a l’Auditori. 38.279 usuaris na de David McVicar. L’exposició permanent acull prop de 500 instruments i documents Caldria destacar també l’excepcional i controvertida posada en musicals que recorren l’evolució de la música en el temps i l’espai, escena de Peter Konwitschny de Don Carlos de Verdi (estrenada al des dels orígens fins avui. Amb una esplèndida i moderna presen- Liceu de la versió original francesa). tació de les col·leccions, els suports audiovisuals ens introdueixen Àlex Rigola ha dirigit la seva primera òpera, Der fliegende Hollän- d’una manera directa i vivencial en el coneixement i el gaudi de la der de Wagner, amb Sebastian Weigle al capdavant de l’orquestra i música. En paral·lel, trobem «La permanència del so», una expo- Alan Titus en el paper titular. Sota la direcció de Michael Boder i sició entorn de la necessitat de fixar la música en diferents suports Stein Winge, Khovanscina de Musorgskij (en la versió de Dimitri Xos- al llarg del temps i punt final del recorregut. Hi destaca la Sala d’In- takòvitx) ha estat un dels grans esdeveniments de la temporada. Al teractius, on el visitant pot manipular maquetes i fer sonar instru- Foyer s’ha presentat una peça desconeguda i magistral de Xosta- ments. kòvitx: Anti-formalist Rayok. Renée Fleming ha estat la protagonista de Thaïs de Massenet en ACTIVITATS DESTACADES versió de concert, sota la direcció d’Andrew Davis. Fiorenza Cedolins L’any 2007 ha servit principalment perquè la nova seu del Museu de i Sonia Ganassi (que s’alternà amb Dolora Zajick en el paper d’Adal- la Música vagi més enllà de la seva moderna museografia destina- gisa) han estat les protagonistes de Norma, de la qual una de les re- da a posar al dia l’ampli patrimoni de coneixements i instruments i presentacions s’ha emès en directe a la platja de la Barceloneta. cerqui les sinergies del nou equipament amb la resta d’activitats de La Fura dels Baus ha presentat una coproducció del Liceu amb les diferents sales del recinte i l’Escola Superior de Música de Ca- l’Òpera de París, El castell de Barbablava de Bartók, i Diari d’un des- talunya. Els objectius prioritaris han estat la recuperació i l’incre- aparegut de Janácek, amb Williard White i Katarina Dalayman en ment del públic fidelitzat i la restitució en la nova dimensió dels pro- els papers principals. Roberto Alagna ha estat la màxima atracció 138 grames tradicionals del museu: tallers, música en viu i recerca. S’ha de la reposició d’Aïda de Verdi (amb els decorats històrics de Josep 139 publicat també una memòria il·lustrada de l’etapa anterior del mu- Mestres Cabanes), i Juan Diego Flórez ha protagonitzat la posada seu amb el títol El Museu de la Música a la Casa Quadras (1983-2001) en escena de Joan Font (Comediants) de La Cenerentola, en copro- i s’està treballant en la publicació de la Guia del visitant. ducció amb l’Opera de Houston, la Welsh National Opera (Cardiff) i Des de la seva obertura el mes de març fins a la finalització de el Grand Théâtre de Genève. l’any, el Museu ha registrat 38.000 visites, que representa un incre- El gato con botas de Xavier Montsalvatge ha tingut Marisa Martins ment del 100 % respecte a les dades dels darrers anys a la Casa com a protagonista i una posada en escena d’Emilio Sagi. S’han es- Quadras. trenat Hangman, Hangman! i The Town of Greed de Lleonard Balada, amb direcció musical d’Álvaro Albiach i escènica de Gustavo Tam- bascio. En la programació de dansa han destacat dues versions del GRAN TEATRE DEL LICEU | www.liceubarcelona.com | Titularitat: consorci Ajuntament mite de Carmen, la d’Antonio Gades i la de Sara Baras. Montserrat de Barcelona, Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya i Ministeri de Cultura Caballé, Simon Keenlyside, Daniela Barcellona, Nina Stemme (acom- panyada per Antonio Pappano), Felicity Lott i Juan Diego Flórez han 395.163 espectadors Inaugurat el 1847, el Gran Teatre del Liceu ha estat durant més de ofert recitals de cant. 88 % d’ocupació 150 anys el més important teatre d’òpera de l’Estat espanyol. Des- En les sessions «golfes» ha destacat el concert de Barbara Cook truït per un incendi el 1994 i reinaugurat el 1999, el Liceu és un dels a la sala principal, amb la platea del Liceu transformada en sala de símbols identificadors de Barcelona i un equipament fonamental ball. Karen Mason ha protagonitzat un recital d’obres de Jules Styne; del patrimoni cultural de la ciutat. Janis Kelly i Richard Suart han dedicat el seu recital a Gilbert & Su- llivan; Brent Barrett ha ofert un recital d’obres de Leonard Berns- ACTIVITATS DESTACADES tein, i Angela Denoke, una sessió dedicada al repertori de Marlene Un dels espectacles emblemàtics que ha presentat el Liceu durant Dietrich. l’any 2007 ha estat l’òpera de Hans Werner Henze Boulevard Solitu- En la programació del Petit Liceu ha destacat Els músics de Bre- de. El mateix Henze ha assistit a l’estrena de la seva òpera el dia 2 men, Cantant amb el Cor i la commemoració de les 500 representa- de març. cions de La petita flauta màgica. ^ ^ ^ PALAU DE LA MÚSICA CATALANA | www.palaumusica.com | Titularitat: consorci Ajuntament 1. GRANS EQUIPAMENTS MUSICALS | 2. TEMPORADES I CICLES MUSICALS de Barcelona, Generalitat de Catalunya i Ministeri de Cultura | 3. SALES DE MÚSICA EN VIU | 4. FESTIVALS I INICIATIVES DIVERSES El Palau de la Música Catalana (1908) estava, el 2007, a punt de 412.144 espectadors complir cent anys en estat de plenitud: pel reconeixement unàni- 74 % d’ocupació me dels seus valors arquitectònics, pel seu estat òptim de conser- vació i per la qualitat i la importància de les seves manifestacions musicals i socials. Obra de l’arquitecte Lluís Domènech i Monta- ner, el Palau de la Música està considerat un dels màxims expo- nents del modernisme. El 1997 fou declarat per la UNESCO Patri- moni de la Humanitat. ACTIVITATS DESTACADES El Palau de la Música Catalana ha afrontat l’any 2007 amb la vista posada en la celebració del Centenari 2008. Per això, s’ha treballat intensament tant en la planificació i pre- paració dels actes commemoratius d’aquesta efemèride, com en la minuciosa restauració dels elements interiors i exteriors de l’edifi- ci (neteja de la façana exterior i reposició dels seus elements origi- naris, il·luminació interior i exterior, canvi de butaques, restaura- ció dels mosaics de la sala de concerts, etc.). Al mateix temps, la Sala de Concerts, el Petit Palau i altres es- pais de l’edifici han acollit una gran diversitat d’actes musicals, so- 140 cials i empresarials. Cal destacar els dotze cicles de concerts or- 141 ganitzats per la Fundació Orfeó Català - Palau de la Música, i també els organitzats per altres promotors, com Ibercamera, Euroconcert, The Project o Concert Studio, entre d’altres. També cal remarcar la presència de l’Orfeó Català i els seus grups de formació, integrats a l’Escola Coral de l’entitat, i del Cor de Cam- bra del Palau de la Música Catalana. Els grans equipaments musicals de Barcelona compten any rere any moltes temporades i cicles es- La Temporada Ibercamera ha presentat al llarg dels anys, a més tables que sumen milers de seguidors. El Palau de la Música ha organitzat durant el 2007 els cicles de les grans formacions simfòniques, corals i de cambra d’arreu «Simfònics al Palau», «Palau 100», «El Primer Palau», «Els diumenges al Palau», «Cobla Cor i Dan- del món, els directors i solistes de màxim nivell i reconeixement in- sa» o el «Palaujazz». L’Auditori ha inclòs també en la seva temporada estable diferents cicles de mú- ternacional. Els concerts de temporada tenen lloc al Palau de la sica antiga, música de cambra, coral, música moderna o música simfònica. El Liceu, com és habitual, Música, el Gran Teatre del Liceu i l’Auditori. ha desenvolupat les temporades d’òpera, dansa, concerts, recitals, sessions golfes i «El Petit Liceu» per a públic familiar. ACTIVITATS DESTACADES Però a més dels organitzats directament pels grans equipaments esmentats, també trobem tem- El plat fort de la 23a edició (temporada 2006/2007) han estat la vio- porades i cicles de gestió privada, molts d’ells presentats als mateixos auditoris. Aquests nodreixen linista Anne-Sophie Mutter i la pianista Maria João Pires. Alexei Vo- amb intèrprets de prestigi i repertoris per a tots els gustos el calendari musical de la ciutat. lodin, Paul Lewis i el xinès Lang Lang, també pianistes, han estat algunes de les apostes d’Ibercamera pels artistes joves. EUROCONCERT | www.euroconcert.org SCHUBERTÍADA, 10a EDICIÓ | www.schubertiada.com Euroconcert és una entitat de serveis que du a terme un ampli ven- tall d’activitats en el camp de la música clàssica. Fundada el 1985 i La Shubertíada és un viatge al món interior de Schubert que recull des de fa deu anys els aplaudi- radicada a Barcelona, actua principalment com a promotora d’uns ments d’un públic entusiasta i el prestigi de la premsa especialitzada. cicles de concerts de llarga trajectòria i destacada projecció inter- nacional: la Temporada Musical al Palau de la Música Catalana, el ACTIVITATS DESTACADES Cicle d’Orgue a la catedral de Barcelona i el Cicle Música i Músics La programació del 2007 constava de vuit concerts, els quals han transmès molts dels àmbits de la de Catalunya. creació del compositor vienès Franz Schubert: des de les peces per a piano (Carme Vilà) fins a les A més dels cicles esmentats, Euroconcert edita discos a través obres per a grup vocal masculí (Die Sigphoniker), tot passant per la música de cambra (Hélène La- 142 del segell de música clàssica Discant, organitza els Concerts d’Es- tour i Martin Surot). 143 tiu a Montserrat, «Música d’altres temps» al monestir de Sant Pere El veritable rei de la Schubertíada, però, és cada any el recital de lieder. El 2007 s’han programat de Roda i és present a festivals internacionals de música com Pe- quatre recitals, amb intèrprets de reconeguda solvència en el món «liederístic». ralada, Peníscola, Granada, Sant Sebastià, Santander, Innsbruck, Budapest o Estrasburg. TEMPORADA AVUIMÚSICA, 11a EDICIÓ | www.accompositors.com ACTIVITATS DESTACADES La programació de la Temporada Musical al Palau de la Música or- L’Associació Catalana de Compositors organitza la Temporada Avui- ganitzada per Euroconcert ha constat el 2007 de deu concerts i ha Música, el gran aparador de la música contemporània a Barcelona, tingut un caràcter primordialment temàtic entorn d’uns composi- que incideix en les estrenes, en les noves propostes musicals, en tors en el seu context històric, i s’ha posat de relleu el caràcter d’è- els intercanvis internacionals i, en definitiva, en la difusió de les poques específiques de la literatura musical. obres dels compositors catalans. En el marc del XVIII Cicle d’Orgue a la Catedral, Euroconcert ha programat un total de 37 compositors de totes les èpoques, des ACTIVITATS DESTACADES d’autors el segle XVII fins a contemporanis. Durant el 2007 les propostes escollides per formar part de la tem- porada han estat els tres concerts d’acord amb l’OBC: clarinet i per- cussió, septimino i quartet de corda; el concert de guitarra solista IBERCAMERA | www.ibercamera.es interpretat pel finalista del concurs Miquel Llobet; un duo de piano a quatre mans; el Grup Instrumental de l’Associació Catalana de Ibercamera s’ha anat consolidant com una de les entitats deganes Compositors constituït pels següents instruments: flauta, clarinet, de l’oferta musical privada de Barcelona. Nascuda el 1985, la Tem- fagot, trompa, percussió, violí, viola, violoncel, contrabaix i soprano, porada Ibercamera ha passat a ser una de les temporades de con- i un concert de mezzo i piano. També s’ha dut a terme el minicicle certs de música clàssica de més tradició de la ciutat i una de les «Lloc de pas», en el qual hi ha hagut un diàleg entre la música i al- més prestigioses d’Europa. tres llenguatges artístics, com la poesia, el cinema i el videoart. A més dels cicles esmentats, en aquest capítol caldria parlar també d’altres cicles tan diversos com 1. GRANS EQUIPAMENTS MUSICALS | 2. TEMPORADES I CICLES MUSICALS els organitzats per les universitats i els conservatoris, o també el 22è CICLE DE MÚSICA DEL SEGLE XX-XXI, tot un referent dels festivals de música contemporània que se celebren a Catalunya i que el | 3. SALES DE MÚSICA EN VIU | 4. FESTIVALS I INICIATIVES DIVERSES 2007 ha tingut una significativa presència de vint-i-dos compositors catalans i nou estrenes. Un altre dels cicles que cal tenir en compte és el dels CONCERTS DE MÚSICA DE CAMBRA DE JO- VENTUTS MUSICALS, resultat de la fusió del cicle de joves «Música XXI» amb el cicle de música ca- talana «Nous repertoris» que organitzen les editorials musicals Clivis i Boileau. Convé recordar finalment que entre el 16 d’octubre i el 23 de novembre ha tingut lloc a la Sala d’Ac- tes del Conservatori del Liceu i a l’Auditori del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) la sisena edició del CICLE ANNA RICCI, DE NOSALTRES A VOSALTRES, organitzat per l’Associació Catalana d’Intèrprets de Música Clàssica (ACIMC) i que el 2007 ha ampliat el nombre de concerts a vuit i ha ofert un nou concert fruit de la col·laboració-intercanvi cultural entre l’ACIMC i l’Instituto Cubano de la Música. El cicle ha volgut retre homenatge en el seu concert inaugural a la soprano Carme Busta- mante. 144 145 És indubtable que any rere any l’oferta musical de Barcelona creix en festivals, cicles, circuits i tota BIKINI | www.bikinibcn.com | Titularitat: privada mena de propostes. El 2007 ha estat l’any de la música en viu, i no només per l’augment de l’oferta musical, sinó pel debat sorgit al voltant de les sales de concerts. L’interès i el diàleg conjunt entre les La Sala Bikini, formada per tres espais i amb una programació molt sales i els responsables municipals ha portar a treballar de manera especial durant els últims me- eclèctica, ha estat sempre un referent de la nit a Barcelona com a sos de l’any en la modificació de la normativa municipal que ha de permetre que els bars musicals plataforma per al llançament de grups i figures locals. Bikini reu- de la ciutat puguin oferir música en viu. Un cop ultimats tots els tràmits administratius i aplicada la neix unes condicions tècniques tant de so com de llum que donen modificació, més d’un centenar de bars musicals de la ciutat podran programar música en viu. qualitat als concerts que componen la seva programació i esdevé Aquesta activitat se sumarà als més de quatre mil concerts (només als espais de l’Associació de escenari ideal per a esdeveniments d’altres tipus. Sales de Concerts de Catalunya) que avalen la tasca que les sales de música en viu desenvolupen. A part de les presentades amb fitxa individual en aquest balanç, no podem deixar d’esmentar al- ACTIVITATS DESTACADES tres sales de música en viu de la ciutat com són la sala HELIOGÀBAL, que ha treballat al llarg del Cal destacar al llarg del 2007 la presentació de nous treballs dis- 2007 al voltant dels següents eixos temàtics: concerts de petit format, músiques disperses, jazz, tri- cogràfics com el de Quimi Portet, el lliurament dels Premis Ende- mestres de poesia, projeccions d’audiovisuals i Festigàbal a la plaça de Rovira. Cal destacar també rock 2007 o els concerts de Sidonie, Gossos o La Troba Kung-Fu. la tasca duta a terme durant el 2007 pel grup MAS I MAS, dedicat a la promoció musical en directe en diferents locals de la ciutat de Barcelona, entre els quals es troben les sales JAMBOREE, JAZZ- ROOM – COVA DEL DRAC I TARANTOS, on tenen cabuda diferents estils de música des del techno fins HARLEM JAZZ CLUB | Titularitat: privada al jazz, passant pel flamenc o el blues. Mas i Mas també gestiona la discoteca-pub de música elec- trònica MOOG, que ofereix sessions musicals amb els discjòqueis residents combinades amb actua- La celebració del 20è aniversari del Harlem Jazz Club ha permès ressaltar als ulls de la societat local l’a- cions puntuals del gènere. portació de la sala com a equipament sociocultural valuós i durador. Ha estat, també, una ocasió per fer Si parlem de sales de música en viu no podem oblidar el BEL LUNA JAZZ CLUB, un local on gau- una recapitulació de caire històric de l’escena musical barcelonina de les dues últimes dècades, on el Har- dir de la música en viu amb una acurada selecció d’artistes que ofereixen un variat repertori d’estils, lem ha assolit una categoria quasi emblemàtica gràcies a la seva activitat ininterrompuda i de qualitat. sempre amb el jazz de fons; el BAR PASTÍS, un local ambientat en la bohèmia francesa on es fan ac- tuacions de música en directe, la SALA BE COOL, amb els seus concerts indie pop i sessions electro 146 ACTIVITATS DESTACADEStechno minimal, i la SALA BE GOOD, una de les més històriques del barri de Poble Nou, vinculada des 147Per a la celebració d’aquests vints anys, el Harlem Jazz Club ha organitzat al llarg del 2007 activitats de fa anys a la música en directe i on han fet les seves primeres passes artistes avui ja consagrats, excepcionals, com el concert de Barcelona Fam Zero Afro Band (16 de maig), el concert homenatge tant del circuit comercial com independent. a Joan Vinyals, l’espectacle Focs a càrrec de Las Migas i Rodinka o la presentació del CD Insatisfac- L’històric LONDON BAR ha continuat el 2007 el seu ritme de concerts a punt de celebrar els cent ción total del bluesman argentí Tota. Finalment, la programació del desembre de 2007 ha concentrat anys, i la sala teatre LUZ DE GAS ha ofert una programació mensual de concerts en directe tant de en un mes les característiques i aportacions habituals de la sala, tot i aprofitant l’ocasió per convidar caire nacional com internacional i de gran diversitat d’estils musicals. quatre grups de músics estrangers excepcionals: Paula Santoro, Barrelhouse Chuck, Takis Kunelis Per la seva banda, la sala MEPHISTO ha continuat sent un punt de trobada indispensable de l’es- Pergamos Project i el Jerry González Quintet acompanyat per Antonio Mesa. cena del rock dur, i ha programat mensualment nombrosos concerts del gènere. Recentment s’ha sumat també a les sales barcelonines l’OMMESSION CLUB, la sala polivalent de l’hotel Omm destinada a esdeveniments, celebracions i accions diverses que programa sessions de JAMBOREE | www.masimas.com/jamboree | Titularitat: privada discjòcqueis i videodiscjòcqueis en directe, sessions de música new wave, electro funk, dance i house. Amb programació de música en viu tots els dies, la SALA MONASTERIO ha ofert també al llarg del Aquesta sala està especialitzada en la vessant del jazz i totes les mes de març del 2007 les «Jams de cantautors», un interessant i creatiu punt de trobada entre tots seves variants. els artistes que actualment acudeixen i mantenen el format. Finalment destacar el ZACARÍAS, antiga sala La Bôite que des del 2005 continua l’aposta pel jazz, ACTIVITATS DESTACADES el blues i la cançó d’autor. Aquests concerts s’apleguen sota l’etiqueta Zac Live. Al llarg del 2007 Jamboree ha tingut una assistència de públic d’u- nes 39.700 persones, i el nombre de concerts oferts ha estat de 335. Entre els músics participants podem destacar Reynald Colom, Charmiin Michelle, Russ Lossing, Deborah Carter, Ernie Watts, o Kurt Rossenwinkel, entre molts d’altres. Uns dels objectius prioritaris de l’any ha estat oferir concerts de qualitat a preus assequibles i esdevenir, un any més, uns dels clubs més reconeguts de Barcelona. JAZZ SÍ CLUB | www.tallerdemusics.com | Titularitat: privada SALA APOLO | www.sala-apolo.com | Titularitat: privada El Jazz Sí Club ha esdevingut un dels espais preferits dels barcelonins i barcelonines que volen es- La Sala Apolo va obrir les seves portes l’any 1935, i des de llavors ha mantingut un fort vincle amb el coltar música en directe. No és un lloc únicament reservat a professionals i estudiants relacionat amb Paral·lel i la ciutat de Barcelona. L’any 1991 donà un important tomb a la seva línia de programació, el Taller de Músics. En el transcurs dels darrers anys, en aquest club s’ha aconseguit una concurrèn- i va passar de ser un local per al ball de saló a una sala de concerts i un club de clubs. Des d’alesho- cia amant no solament del jazz sinó també d’altres músiques. res tota la programació ha estat focalitzada cap a la música, que ha apostat sempre per la diversitat. El pop, el rock, la música electrònica, el jazz, la world music, la música negra (hip hop, soul, funk) i ACTIVITATS DESTACADES les músiques urbanes han estat sempre presents en la programació de música en viu de la sala. Els Cicles Jazz Sí Club de Joves Músics i Professionals és una de les activitats del club que gaudei- xen de més expectació. ACTIVITATS DESTACADES Al llarg del 2007 els cicles s’han obert a diferents tipus de música: jazz, flamenc, latin, rock, tradi- L’Apolo és un club de clubs amb sessions destinades a estils concrets de música. Les sessions trans- cionals, blues... i ha tingut un públic assistent divers i d’edats molt variades. corren a la franja horària que va de les 00.00 a 5.30 h. Són: Nitsa Club (divendres i dissabtes), Pow- El 2007 ha començat novament el cicle sobre els mestres del jazz com a continuació del que es va der Room (tots els dijous) i Caníbal Sound System (tots el dimecres). iniciar fa ja dues temporades. Un cicle dedicat al jazz actual que es fa a la ciutat a càrrec de músics La programació de la sala es completa amb els concerts. Durant l’any 2007 la sala ha programat de l’escena local. al voltant de 200 concerts, cosa que la situa com una de les més actives de Barcelona i de les que més La mitjana de l’aforament ocupat en els concerts celebrats aquesta darrera temporada ha estat artistes diferents acull. pràcticament d’un 100 %. SIDECAR | www.sidecarfactoryclub.com | Titularitat: privada KGB | www.salakgb.net | Titularitat: privada La sala Sidecar ha celebrat els 25 anys l’any 2007, fidel a la seva Amb programació conjunta amb Garatge Producciones, la Sala KGB aposta per la música en directe, pels grups d’aquí… Al llarg d’a- 148 és una sala de concerts històrica a Barcelona que des de fa un temps quests anys hi han actuat músics que després s’han convertit en re- 149 s’ha anat especialitzant en la rumba. ferències nacionals i internacionals, i també ha estat un escenari per a grans estrelles com Manu Chao, Siniestro Total o Sisa. ACTIVITATS DESTACADES KGB ofereix una vessant molt interessant i àmplia d’aquest gènere ACTIVITATS DESTACADES musical. A l’abril de 2007 s’ha creat el cicle «Rumba Club», a par- Durant els primers deu mesos del 2007 s’han fet a Sidecar un total tir del qual cada dijous es programen actuacions en directe de rum- de 113 concerts amb 179 artistes i una assistència de 12.543 per- ba i altres influències de música afrocaribenya, flamenca, pop, dis- sones. co i funk. Per a la celebració dels seus 25 anys, la sala i el BAM han orga- nitzat una trobada de sidecars i els concerts de Poet in Process, Si- donie, The Undertones i The Robocop Kraus. RAZZMATAZZ | www. salarazzmatazz.com | Titularitat: privada Razzmatazz consta de tres sales polivalents al Poble Nou on es fa música en directe, exposicions, fes- TARANTOS | www.masimas.com/tarantos | Titularitat: privada tes, serveis d’àpats i desfilades de moda. Hi ha la sala més gran de Barcelona, amb una capacitat de fins a 3.000 persones. Aquesta sala està especialment dedicada al flamenc, tot i que és oberta a la promoció i el desenvo- lupament d’espectacles i varietats artístiques de tota mena. ACTIVITATS DESTACADES Oberta a tots els estils musicals, Razzmatazz prioritza la música indie, l’electrònica, el pop/rock i les ACTIVITATS DESTACADES sessions de discjòqueis, i esdevé l’escenari escollit per artistes, tant nacionals com internacionals, Tarantos va tenir una assistència de públic d’unes 97.500 persones. El nombre de concerts oferts al que opten per presentar-hi els seus treballs. llarg del 2007 ha estat de 335. En general, els concerts han presentat músics de flamenc poc cone- Músics de la talla de Sean Lennon, Xazzar o el triple concert de Ride the Sky, Epica i Sonata Arcti- guts i amb un gran potencial a l’espera d’oportunitats per mostrar el seu art. ca són alguns dels que han passat per l’antic Zeleste durant el 2007. En més d’una ocasió la mescla del públic de concert amb el públic de discoteca ha aportat color, i ha ofert possibilitats que entressin en contacte dos tipus d’usuaris amb diferents criteris musicals. 1. GRANS EQUIPAMENTS MUSICALS | 2. TEMPORADES I CICLES MUSICALS És quasi inabastable el nombre de festivals de música que suma Barcelona al llarg de l’any. Tots els | 3. SALES DE MÚSICA EN VIU | 4. FESTIVALS I INICIATIVES DIVERSES estils, tendències i ritmes estan representats en esdeveniments per tot el territori.Tenim des del Sònar (Festival internacional de música avançada i art multimèdia), fins al BAM (Bar- celona Acció Musical) de música independent; el Festival del Mil·lenni; el Festival Folk Internacional Tradicionàrius; el Festival de Música Antiga; Barnasants, Festival internacional del cantautor; el Fes- tival Internacional de Percussió; el Festival de Música Contemporània «Els poetes del so»; In-Som- ni, Festival itinerant de música independent de Catalunya; el Minifestival de música independent; el Festival Digressions; Nous Sons, músiques contemporànies; el Festival de Guitarra de Barcelona; el Llatino BCN Festival; el Festival de Música Antiga; el Festival Flamenco a Nou Barris; el Palau Jazz; Propostes; el Festival Únicas; el Festival de Flamenco a Ciutat Vella; el Primavera Sound; el Festival de Música Creativa i Jazz de Ciutat Vella; el B-Estival; el Summercase Jazz & Carrer; el Festival de Jazz del Raval; el Mas i Mas Festival; el Festival l’Hora del Jazz - Memorial Tete Montoliu; el Festival de Blues de Barcelona; el Weekend Dance; el Festival Mozart; el Festival de Músiques del Món; el Festival LEM (Festival internacional de música experimental); ASICS Music Festival; el Festival de tar- dor Ribermúsica; Rockdelux Weekend; el Voll-Damm Festival internacional de jazz de Barcelona; el Festival d’Òpera de Butxaca i Noves Creacions; Wintercase San Miguel; l’Hipersons, Festival de mú- sica independent; l’Estrella Damm Primavera Club o la Mostra de Músics al Metro. Trobareu informació d’alguns dels més destacats al capítol 8, a l’apartat de festivals de música. Barcelona també organitza des de fa anys alguns premis d’interpretació que gaudeixen d’un presti- gi internacional del tot inqüestionable. És el cas del CONCURS INTERNACIONAL MARIA CANALS, nas- cut fa 54 anys amb la voluntat d’acostar el piano i la música clàssica al conjunt de la població. L’any 2007 s’ha adreçat a pianistes d’arreu del món amb edats d’entre 18 i 32 anys, i s’han seleccionat 113 pianistes de 35 països entre les més de 200 sol·licituds. En la final del Palau de la Música Catalana ha 150 col·laborat l’Orquestra Simfònica del Vallès, i el guanyador ha estat el pianista serbi Mladen Colic. 151 Un altre dels concursos musicals històrics de la ciutat de Barcelona és el PREMI INTERNACIONAL DE CANT FRANCESC VIÑAS, considerat avui dia un dels més prestigiosos del món. La tarragonina Marta Mathéu ha guanyat el segon premi femení de la 45a edició; el jurat, però, ha dei- xat deserts els dos primers premis, una circumstància que no es produïa des del 1987. En l’apartat mas- culí hi ha hagut dos segons premis, per al baríton nord-americà Lee Poulis i el tenor coreà Ook Chung. També en l’apartat d’iniciatives diverses no es pot oblidar la FESTA DE LA MÚSICA, que el 2007 s’ha volgut sumar al programa de Barcelona Ciència. En concret, l’Auditori ha acollit tres propostes sin- gulars que vinculaven música i ciència. Una d’elles és la presentació del ReacTable, una taula elec- troacústica que interactua amb objectes de formes diferents, i que la cantant Björk ja ha contractat per a la seva pròxima gira. També cal esmentar les instal·lacions interactives «Golden Cage» de Yai- za Nicolás i «Deriva del cristal sonoro» de Carmen Platero. A més de l’Auditori, carrers, places, parcs, centres cívics, biblioteques… han estat els escenaris de la Festa de la Música 2007. Entre el 17 i el 22 de juny s’han celebrat més de cent actuacions. A més dels concerts, repartits per tota la ciutat, el Museu de la Música i l’Escola Superior de Música de Catalunya han ofert una jornada de portes obertes. El conjunt de les activitats ha aplegat unes 15.000 persones. No podem oblidar en aquest apartat els grans MACROCONCERTS celebrats a Barcelona al llarg del 2007. En primer lloc cal esmentar el del grup Police, que ha congregat a l’Estadi Olímpic 54.000 persones al final de setembre. També han estat ser un èxit rotund els concerts de la gira «Dos pájaros de tiro», de Serrat i Sabina, que han reunit en tres dies d’octubre un total de 52.000 persones al Palau Sant Jordi. D’al- tra banda, els Rolling Stones han aplegat poc més de 35.000 persones a l’Estadi Olímpic el 21 de juny. Altres artistes que han actuat amb gran èxit de públic al Palau Sant Jordi són Miguel Bosé i Maná, amb 17.500 espectadors en el seus concerts respectius, així com David Bisbal, Alejandro Sanz o Luis Miguel, que han sobrepassat els 14.000 assistents. AUDIOVISUALS 1. RODATGES A BARCELONA | 2. BARCELONA- 7 CATALUNYA FILM COMMISSION | 3. EL PÚBLIC I LES SALES | 4. ELS PREMIS I LA PRESÈNCIA A FESTIVALS INTERNACIONALS | 5. FESTIVALS DE CINEMA I AUDI2OVISUALS CINEMES DEL CIRCUIT PRINCIPALS PRODUCCIONS AUDIOVISUALS A BARCELONA COMERCIAL 52 llargmetratges 201 sales 174 curtmetratges 834 pel·lícules exhibides 322 rodatges publicitaris 9.514.453 espectadors 295 fotografies Font: Departament de Cultura i Mitjans 161 programes d’entreteniment televisiu de Comunicació. Generalitat de Catalunya. 158 reportatges i documentals Elaboració: Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona. Font: Barcelona-Catalunya Film Commission. ISAKI LACUESTA CINEASTA TEMPS DE TRANSFORMACIONS Les sales de cinema espanyoles han registrat l’any 2007 qua- si vint milions d’entrades menys que el 2006. Tanmateix, una lectura més atenta de les estadístiques permet confirmar que el públic de l’audiovisual no es crea ni es destrueix: simple- ment es transforma i es desplaça cap a altres àmbits i for- mats. En aquest sentit, la programació barcelonina n’és repre- sentativa en extrem. Pel·lícules que són ignorades pels dis- tribuïdors, o que en ser exhibides al circuit comercial passen sense pena ni glòria, aconsegueixen omplir les sales dels nombrosos festivals de la ciutat. Les quinze projeccions de cinema al castell de Montjuïc (amb una programació atrevi- da que ha assolit una mitjana de 2.000 espectadors per ses- sió), així com les xifres d’assistència a festivals consolidats 154 com el BAFF, l’Alternativa i el Mecal, o altres mostres més jo- 155 ves com el Micec i l’In-edit, ens parlen d’una cultura de l’es- deveniment, promíscua i descentralitzada. En paral·lel, també s’ha refermat la presència de l’audiovi- sual als museus. A més de les exhibicions i adquisicions pun- tuals al MACBA, cal destacar la continuïtat de les sessions Xcèntric al CCCB (en programa des del 2001), i l’exposició re- sultant d’una selecció dels seus programes: «That’s not en- tertainment!», on el cinema fronterer ha trobat una visibilitat digna de menció. La transcendència d’aquesta exposició encara és més pro- funda, perquè ha iniciat un camí que ens sembla que hauria de marcar tendència i trobar continuïtat els anys propers: el desembre del 2007 s’ha obert el primer arxiu digital de cine- ma experimental i documental, on es poden consultar els fons de Xcèntric. A títol personal, no podem deixar de somniar en un gran arxiu de caràcter públic, integrat per les col·leccions una primera conclusió estètica: començant pels polítics, els de tots els festivals que se celebren anualment a Barcelona. productors, els periodistes, els cineastes i els artistes locals, De tota manera, a efectes de notorietat pública és evident fóra bo que aprenguéssim a viure i encarar aquestes coproduc- que el gran protagonista de l’any 2007 ha estat el rodatge dut cions amb certa naturalitat (o si més no a fingir-la); altrament a terme a Barcelona per Woody Allen, autor d’algunes de les ens arrisquem a continuar comportant-nos com a extempora- pel·lícules més inoblidables de les últimes dècades. Per sego- nis figurants de Bienvenido Mr. Marshall. En tot cas, serà inte- 156 na vegada, l’Ajuntament ha decidit invertir en la producció ci- ressant comprovar, amb vista als propers anys, fins a quin punt 157 nematogràfica (cal esmentar el precedent d’El misterio del Nilo, la societat barcelonina està disposada a seguir invertint i arris- que Jordi Llompart va estrenar als cinemes IMAX l’any 2005). cant en la producció audiovisual més enllà de la probable ren- La importància del rodatge de Woody Allen ha sobrepassat l’àm- dibilitat comercial o de l’eficaç reclam turístic. bit estricte de l’audiovisual i la cultura, i sobretot ha esdevin- Entre Woody Allen i Xcèntric (extrems no tan sols d’ordre gut un termòmetre idoni per comprovar l’estat anímic dels di- alfabètic, sinó també simbòlic) se’ns obre un ventall de pos- ferents estaments involucrats. Del retrat resultant es desprèn sibilitats infinites. 1. RODATGES A BARCELONA | 2. BARCELONA-CATALUNYA FILM En els darrers anys, la ciutat de Barcelona ha vist créixer de forma destacada el nombre de produc- COMMISSION | 3. EL PÚBLIC I LES SALES | 4. ELS PREMIS I LA cions audiovisuals que prenien les seves places i carrers, parcs i espais emblemàtics com a escena-ri de les més diverses filmacions. Concretament, l’any 2007 s’han rodat a la ciutat més de mil tres- PRESÈNCIA A FESTIVALS INTERNACIONALS | 5. FESTIVALS DE CINEMA centes produccions entre llargmetratges, telefilms, sèries de televisió, videoclips, reportatges, publicitat, I AUDIOVISUALS etc. L’important increment d’aquesta activitat a la via pública ha requerit un esforç de coordinació en- tre els diversos agents implicats en la gestió dels permisos i llicències corresponents. En aquest sen- tit, el febrer del 2007 s’ha creat la TAULA DE COORDINACIÓ DE FILMACIONS DE LA CIUTAT DE BAR- CELONA, una comissió presidida per la Direcció de Serveis de Gestió de Patrimoni de l’Ajuntament de Barcelona i integrada per representants de l’Oficina d’Informació i Tràmits de la Guàrdia Urbana i de la Barcelona-Catalunya Film Commission. L’objectiu d’aquesta comissió és fer un seguiment de tots els rodatges que es duen a terme a la via pública de la ciutat i en edificis municipals, per poder oferir un millor suport als rodatges complexos i facilitar la coordinació entre les diferents parts im- plicades. Paral·lelament la comissió també ha estat treballant en la gestió dels espais singulars, les infraestructures i els immobles existents a la ciutat de Barcelona que puguin ser posats a disposició de les productores per al desenvolupament d’activitats audiovisuals, per tal d’ampliar el directori de localitzacions i infraestructures municipals susceptibles d’estar al servei d’aquestes produccions au- diovisuals. Entre els rodatges que s’han dut a terme durant el 2007, les tipologies més freqüents han estat les de finalitat publicitària, ja que entre espots publicitaris i fotografies comercials s’han filmat més de 600 produccions. També s’ha realitzat un important nombre de rodatges de programes d’entreteni- ment televisiu (136), de curtmetratges (174) i de documentals (116). Però, més enllà de les xifres, és evident que els rodatges que tenen més repercussió mediàtica per 158 a una ciutat són els llargmetratges de cinema, alguns dels quals poden arribar a diversos indrets del 159 món. El 2007 Barcelona ha estat escenari de fins a 33 llargmetratges per a la gran pantalla. És d’o- bligat recordatori, per exemple, el rodatge de la pel·lícula de Woody Allen Vicky Cristina Barcelona, amb Scarlett Johanson, Penélope Cruz i Javier Bardem, que ha rebut el suport de les administracions públiques. Seguint en l’àmbit de les produccions internacionals que s’han rodat a Barcelona, podem parlar del llargmetratge Meu nome não e Johnny, del brasiler Mauro Lima, o de les índies Paali, d’Abraham Abel, i Wapsi, de Vinnil Markan. L’argentí Fernando Díaz ha escollit també aquesta ciutat per rodar- hi La extranjera. Entre els llargmetratges de factoria catalana trobem En la ciudad de Sylvia, de José Luís Guerin, Barcelona (un mapa), de Ventura Pons, i No me pidas que te bese porque te besaré, d’Albert Espinosa. Una gran part de les produccions audiovisuals registrades a la ciutat de Barcelona durant el 2007 s’han acollit al «Permís general de rodatge», un permís impulsat per la Taula de Coordinació de Fil- macions que permet als equips rodar a diferents carrers i places barcelonines sense especificar una localització en concret. Aquesta autorització ha permès agilitzar els tràmits als equips de rodatge pe- tits i lleugers que provoquen un impacte mínim a la via pública. La resta de rodatges, és a dir, aquells que estan lligats a permisos per a zones concretes, s’han re- partit majoritàriament entre els districtes de l’Eixample (202 produccions), Ciutat Vella (188) i Sant Martí (165). Les localitzacions específiques més sol·licitades per part de les productores segueixen sent les mateixes d’anys anteriors: en primer lloc destaca el parc Güell (51 sol·licituds), seguit del parc de la Ciutadella (24) i del mercat de la Boqueria (16). Altres espais emblemàtics que han estat també usats durant l’any com a escenari per a diferents rodatges han estat la Sagrada Família, el port Olímpic, la rambla de Catalunya o la Pedrera. 1. RODATGES A BARCELONA | 2. BARCELONA-CATALUNYA FILM De les més de 1.300 produccions que s’han rodat durant l’any a la ciutat, un total de 438 han utilitzat COMMISSION | 3. EL PÚBLIC I LES SALES | 4. ELS PREMIS I LA els serveis de la BARCELONA-CATALUNYA FILM COMMISSION (BCFC), un servei de l’Ajuntament deBarcelona i la Generalitat de Catalunya que promociona, tant en l’àmbit internacional com estatal, la PRESÈNCIA A FESTIVALS INTERNACIONALS | 5. FESTIVALS DE CINEMA indústria audiovisual catalana i el territori català a fi que s’hi facin rodatges, assessora sobre localit- I AUDIOVISUALS zacions, ajuda les empreses audiovisuals en la coordinació i realització de filmacions, i actua d’inter- mediària entre les productores i les diferents administracions públiques. La participació activa de la BCFC en la TAULA DE COORDINACIÓ DE FILMACIONS DE LA CIUTAT DE BARCELONA i la tasca duta a terme per aquesta comissió han permès millorar la redistribució de les produccions, ja que la BCFC ha gestionat fonamentalment els permisos de les produccions de gran volum i complexitat, i aquelles de caràcter no publicitari, mentre que la resta de produccions, especialment les que per la seva tipologia requereixen una tramitació més senzilla, han pogut ser derivades cap a l’Oficina d’Informació i Tràmits de la Guàrdia Urbana, que ha gestionat els permisos necessaris (920 produccions ateses). Tot i que el curtmetratge (136 produccions), el documental (84) i l’entreteniment televisiu (56) ocu- pen els primers llocs en el rànquing de tipologies més ateses per la BCFC en xifres absolutes, cal te- nir present que els llargmetratges comporten una dedicació especial i un seguiment important per part de l’oficina de coordinació. En aquest tipus de produccions, la BCFC organitza reunions de coor- dinació amb l’equip de producció i amb els diferents departaments de l’Ajuntament implicats en el rodatge, i du a terme un seguiment continuat del tràmit de permisos de filmació. És per aquest mo- tiu que pràcticament tots els llargmetratges rodats a la ciutat durant el 2007 (49 sobre un total de 52) han sol·licitat la col·laboració d’aquest organisme. En concret s’ha donat suport a 32 llargs de cine- ma, 13 telefilms i 4 llargmetratges documentals. Si tenim en compte la procedència, les produccions estrangeres que més s’han adreçat a BCFC el 160 2007 són les del continent europeu (57) seguides del continent asiàtic (22), que se situa clarament 161 per sobre del continent americà (11). El país estranger que ha fet un ús més freqüent dels serveis de la BCFC durant el 2007 ha estat el Regne Unit, amb 20 produccions l’any 2007, fins i tot per davant de les 19 produccions de la resta de l’Estat. Però més enllà de l’atenció continuada als rodatges, la BCFC ha treballat també durant el 2007 en la seva expansió territorial. Cal destacar que durant aquest any s’han adherit formalment deu muni- cipis a la xarxa de la Film Commission catalana. També s’ha treballat intensament en l’edició de la Guia de producció audiovisual de Barcelona i Ca- talunya, presentada en primícia internacional en el marc del Festival de Cannes. Així mateix, i en la línia de millorar la comunicació dels seus serveis, s’ha preparat un nou web que inclourà continguts que abasten tot el territori. La presentació del web està prevista per al 2008. Cal destacar, finalment, la presència de la BCFC en diversos festivals i mercats d’audiovisuals ce- lebrats durant l’any: el DocsBarcelona, l’European Film Market dins del Festival Internacional de Ci- nema de Berlín, el Marché du Film celebrat en el marc del Festival Internacional de Cinema de Can- nes, el Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià, el Festival Internacional de Cinema de Catalunya i el Medimed, el mercat de documental organitzat per l’Associació de Productors Indepen- dents de la Mediterrània. 1. RODATGES A BARCELONA | 2. BARCELONA-CATALUNYA FILM El nombre d’assistents a les sales barcelonines, en la línia de la resta de l’Estat espanyol, ha experi- COMMISSION | 3. EL PÚBLIC I LES SALES | 4. ELS PREMIS I LA mentat una davallada de més d’un 5 % el 2007 respecte a l’any anterior. Tot i això, és destacable elfet que les pel·lícules de producció catalana, en gran part barcelonina, han guanyat un 15 % d’espec- PRESÈNCIA A FESTIVALS INTERNACIONALS | 5. FESTIVALS DE CINEMA tadors. I AUDIOVISUALS Per primer cop a la història dos films produïts a Barcelona i dirigits per joves catalans han supe- rat les recaptacions de les superproduccions dels EUA. Es tracta de l’òpera prima El orfanato, de Juan Antonio Bayona, i de Rec, de Jaume Balagueró i Paco Plaza. FILMOTECA DE CATALUNYA | www.gencat.cat/cultura/icic/filmoteca | Titularitat: Generalitat de Catalunya La Filmoteca de Catalunya, a més de difondre filmografies de qua- 100.825 usuaris litat d’arreu, té com a finalitat recuperar, conservar, catalogar i res- taurar el patrimoni audiovisual de Catalunya per donar-lo a conèi- xer i gestionar el patrimoni documental especialitzat en audiovisual. ACTIVITATS DESTACADES El terror asiàtic ha obert la temporada 2007 de la Filmoteca de Ca- talunya amb un cicle on s’han presentat els millors films fantàstics i de terror de Japó, Corea del Sud, Hong Kong i Tailàndia. També durant el 2007 s’ha dedicat un cicle a les reflexions de ci- 162 neastes com Eisenstein, Pasolini o Fassbinder, i s’han organitzat ci- 163 cles específics sobre l’obra d’Alejandro Amenábar, Daniel Smich i Jose Luis Borau, entre d’altres. Així mateix, ha ofert també, durant quasi tres mesos, la retrospectiva més important dedicada a Cata- lunya al cineasta francès Jean-Luc Godard. En definitiva, 987 sessions cinematogràfiques i més de cent mil espectadors que avalen el treball de la Filmoteca. 1. RODATGES A BARCELONA | 2. BARCELONA-CATALUNYA FILM Rec, de Balagueró i Plaza, i El orfanato, de Bayona, les dues pel·lí- COMMISSION | 3. EL PÚBLIC I LES SALES | 4. ELS PREMIS I LA cules més taquilleres de l’any, han tingut gran repercussió al 40èFestival Internacional de Sitges 2007. L’obra de Balagueró i Plaza PRESÈNCIA A FESTIVALS INTERNACIONALS | 5. FESTIVALS DE CINEMA ha guanyat els premis a la millor direcció, millor actriu i els reco- I AUDIOVISUALS neixements de la crítica i del públic. D’altra banda, el film de Bayo- na ha inaugurat el Festival de Sitges i ha rebut una gran ovació a la Setmana de la Crítica de Cannes. En la ciudad de Sylvia, del també barceloní José Luís Guerín, és l’única pel·lícula espanyola que ha competit al llarg del 2007 en un festival de sèrie ja que ha estat seleccionada per a la Mostra de Ve- nècia. El orfanato ha obtingut el premi Goya al millor director novell, tot i que el guanyador a la millor pel·lícula i al millor director ha estat el també barceloní Jaime Rosales amb el film La soledad. Després de sorprendre fa cinc anys amb la seva òpera prima Las horas del día, Rosales tornava a la gran pantalla amb una cinta pro- tagonitzada per Sonia Almarcha i Petra Martínez. El orfanato ha estat el film escollit per l’acadèmia del cinema es- panyol per representar Espanya als Oscars. Bayona i el seu equip també han estat els guanyadors indiscutibles amb sis estatuetes a LA NIT DEL CINEMA CATALÀ, VI PREMIS BARCELONA DE CINEMA, celebrada el 5 de desembre de 2007 al Gran Teatre del Liceu i re- transmesa en directe pel Canal 33. 164 165 1. RODATGES A BARCELONA | 2. BARCELONA-CATALUNYA FILM Barcelona ha sumat, al llarg del 2007, una gran quantitat de festi- COMMISSION | 3. EL PÚBLIC I LES SALES | 4. ELS PREMIS I LA vals de cinema i audiovisuals que denoten l’interès creixent delsbarcelonins i barcelonines per un cinema generalment poc comer- PRESÈNCIA A FESTIVALS INTERNACIONALS | 5. FESTIVALS DE CINEMA cial que troba en aquestes mostres la seva millor, i sovint única, via I AUDIOVISUALS d’exhibició. Els festivals són: DocsBarcelona; Curt Ficcions, mostra de curt- metratges; Barcelona Visual Sound, festival audiovisual de creació jove; BAFF, festival de cinema asiàtic de Barcelona; OFFF, festival internacional d’art digital i música d’avantguarda; Digital Barcelo- na Film Festival (DiBa); MICEC, mostra internacional de cinema eu- ropeu contemporani; Festival de Cinema Jueu de Barcelona; Mos- tra Internacional de Films de Dones de Barcelona; Xinacittà, mostra internacional de cinema d’animació d’autor; Sala Montjuïc; Mostra Lambda, mostra internacional de cinema gai i lesbià; MECAL, fes- tival internacional de curtmetratges de Barcelona; Festival de Ci- nema Polític; Docúpolis, Festival Internacional Documental de Bar- celona; Mostra de Cinema Colombià; Cineambigú, festival continu de cinema contemporani, inèdit i independent; Festival Internacio- nal de Cinema Gai i Lèsbic de Barcelona; In-edit, festival interna- cional de cinema documental musical de Barcelona; Festival Art- Futura; Mostra de Cinema Africà de Barcelona; Marató de Cinema Fantàstic i de Terror de Sants; Resfest. Digital Film Festival, i l’Al- ternativa, festival de cinema independent de Barcelona. 166 Trobareu més informació sobre la majoria d’aquests festivals a 167 l’apartat dedicat als festivals audiovisuals del capítol 8 d’aquest ba- lanç. F2ESTIVALS DEBARCELONA 81. EL FESTIVAL DE BARCELONA GREC | 2. MÉS FESTIVALS A BARCELONA FESTIVALS A BARCELONA. DADES GLOBALS FESTIVALS ASSISTENTS ARTS VISUALS I DISSENY 4 211.410 LITERARIS 4 30.108 ARTS ESCÈNIQUES 8 61.086 MÚSICA 33 1.087.838 AUDIOVISUALS 17 196.173 MULTIDISCIPLINARIS (inclou el Festival Grec) 5 139.969 Total1 71 1.726.584 1. Festivals dels quals es disposa de dades d’assistència. Font: organitzadors i premsa. Elaboració: Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona. RICARDO SZWARCER DIRECTOR DEL FESTIVAL DE BARCELONA GREC ELS FESTIVALS I BARCELONA Els festivals, quina funció compleixen? Mostren signes d’estar Però, a més, els festivals han sobreviscut gràcies a una en crisi i decadència? Es presenten com a punt culminant d’u- mutació interna constant. Avui, als nostres escenaris la re- na temporada musical, de dansa i teatre, però no deu ser això flexió social puja a escena guiada per la necessitat de foca- un simple recurs de màrqueting cultural? Aquestes preguntes litzar i reflectir les disfuncions socials evidents i renovar l’au- són recurrents, com les de la mort de l’òpera i del teatre... tenticitat dels seus continguts artístics a través del compromís Per trobar-hi una resposta, cal que recordem que alguns amb la realitat. Davant la precarietat social i una sensació dels festivals europeus més importants van aparèixer en la creixent de fractura, la llibertat d’expressió artística és un immediata postguerra, o van sorgir com a acompanyants fes- antídot per contrarestar les tendències populistes, la mer- tius de l’optimisme politicoeconòmic i la mobilització social. cantilització de la cultura i les polítiques d’entreteniment i Com a exemples del primer cas, Edimburg i Salzburg, i del distracció. segon, Avinyó i, en el seu moment, Nancy. D’altra banda, la ciutat és el lloc, avui, on el cosmopolitis- Aquests fets no foren casuals. Des de sempre, els festivals me es fa visible. Hi opera una xarxa de comunitats que creuen han contribuït a la cohesió comunitària i han produït un efec- i redefineixen els límits nacionals, lingüístics i culturals. I te restaurador en el teixit social. Només cal recordar que tot aquest mestissatge també es reflecteix saludablement a l’es- 172 just acabada la Segona Guerra, a Alemanya els cicles de con- cena. 173 certs de les orquestres simfòniques es van reprendre imme- Barcelona no ha estat aliena a aquestes grans mutacions. diatament, quan tot estava encara en ruïnes. I com a mostra del seu gran dinamisme i inquietud creativa, Els festivals són un ritual laic de comunió poderós, una vi- acull ja més d’un centenar de festivals destinats a la música, vència que reforça la identitat comunitària en l’experiència les arts escèniques i les arts visuals i audiovisuals. oberta vers «l’altre». Són un instrument de participació so- I entre ells, el Grec —la cita rellevant i tradicional de l’es- cial mitjançant el delit estètic i l’estimulació intel·lectual. tiu— gaudeix d’un privilegi especial: a l’amfiteatre de Mont- Més enllà de les diferències de gènere, època i estil, els fes- juïc ofereix al seu públic l’oportunitat de compartir emocions tivals tenen diversos objectius comuns: oferir, a través d’una en el context incomparable que només pot oferir el contacte selecció acurada, un «estat de situació» de les arts; obrir una amb els elements naturals, despullant d’artificialitat el fet es- finestra cap a la innovació, presentant allò que —per diferents cènic i restaurant-lo en allò essencial, lluny de les pràctiques raons— no es pot trobar a les temporades tradicionals: les urbanes codificades, de les pertinences a sectors socials es- obres de creació, el treball experimental, el nou talent i les pecífics. És una proposta oberta a tothom. mostres d’altres tradicions culturals. 1. EL FESTIVAL DE BARCELONA GREC | 2. MÉS FESTIVALS A BARCELONA FESTIVAL DE BARCELONA GREC, 31a EDICIÓ | www.bcn.cat/grec | Organitza: Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona En la 31a edició, el Festival de Barcelona Grec ha començat una nova 95.411 espectadors etapa amb el nomenament de Ricardo Szwarcer com a director ar- 71 % d’ocupació tístic per a un període de quatre anys. El Festival de Barcelona Grec 2007 ha sumat 75 propostes artístiques que han tingut lloc entre el 26 de juny i el 6 d’agost. Entre aquestes propostes trobem 22 es- pectacles de teatre, 9 de dansa, 31 concerts i 13 espectacles de te- atre infantil, circ i hip hop. A més dels espectacles també s’han des- envolupat un seguit d’activitats com les accions Interferències i Dies de dansa, o les trobades Converses amb els artistes i Llegir a la Cuina. Entre els trets característics d’aquesta nova etapa destaquen els següents: APOSTA PELS CREADORS CATALANS. Lluís Pasqual, Àlex Rigola, Ferran Madico, La Fura dels Baus, Gerard Guix, Carlota Subirós, Lourdes Barba, Àlex Mañas, Jordi Coca, Pep Pla, Josep Maria Mes- tres, Carme Portaceli, Maria del Mar Bonet i Miguel Poveda, Juan Gómez «Chicuelo», Domingo Patricio, Sara Flores i Nacho Blanco han presentat els seus darrers treballs. 174 175 DIMENSIÓ INTERNACIONAL. Marcial Di Fonzo Bo (Théâtre des Lu- cioles), Alvis Hermanis (Jaunais Rigas Teâtris - Nou Teatre de Riga), Akram Khan i Sylvie Guillem, Lim Hwai Min (Cloud Gate Dance The- ater of Taiwan), Cia. Bruno Beltrâo, Hofesh Schecter, Club Guy & Roni, Thomas Noone, Laurie Anderson, Omara Portuondo, Medes- ki, Scofield, Martin + Wood, Michael Nyman, Pascal Comelade, Bebo i Chucho Valdés, Gonzales, Lenine, Peter Greenaway (The Tulse Lu- per VJ Performance) i Hossam Ramzy són alguns dels noms de l’es- cena internacional que va acollir el festival. PRIMER PRODUCTOR DE CATALUNYA. El festival aquest any ha pre- sentat 19 produccions pròpies: Caldera Express’07 - John Jasper- se; Four; Febre; 2666; Gènesi 3.0; King; Conte d’hivern; Krapp: última gravació; Le mani forti; Leonce i Lena; El maletí; Fairy; Europe is Li- ving a Celebration; Imperium; En cualquier otra parte; El perseguidor; El meravellós màgic d’Oz; Orlando Furioso!; Hip hop al Teatre Grec. APOSTA PER LES TROBADES I LA FUSIÓ. Akram Khan Dance Com- pany (Regne Unit - Bangla Desh) amb Sylvie Guillem (França), Mar- cial Di Fonzo Bo (Argentina-França) amb Théâtre des Lucioles (Fran- ça), Lluís Pasqual (Catalunya) amb el Teatro Stabile dil Veneto (Itàlia), Omara Portuondo (Cuba) amb la Barcelona Big Latin Ensemble (Ca- talunya), Maria del Mar Bonet amb Miguel Poveda, etc. MONTJUÏC, COR DEL FESTIVAL. Gran part de l’oferta artística del 1. EL FESTIVAL DE BARCELONA GREC | 2. MÉS FESTIVALS A BARCELONA Grec’07 s’ha concentrat a Montjuïc en quatre escenaris: Teatre Grec, Mercat de les Flors, Teatre Ovidi Montllor, Teatre Lliure - Teatre Fa- bià Puigserver, així com en dos importants centres culturals, la Fun- dació Miró i el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), que han ampliat la seva habitual oferta d’arts visuals, incorporant, cadas- cun, un espectacle d’arts escèniques i circenses. ESCENARIS ALS DISTRICTES DE LA CIUTAT. Al costat de Montjuïc, les propostes artístiques del festival també s’han pogut veure en escenaris repartits per altres districtes de la ciutat: al TNC, l’Audi- tori, la Sala Muntaner i La Villarroel (Eixample); al Teatre Romea i el CCCB (Ciutat Vella); a la Sala Beckett i La Caldera (Gràcia); a la Nau Ivanow i al Sant Andreu Teatre saT! (Sant Andreu). Creació d’una programació específica per a PÚBLIC INFANTIL I FA- MILIAR al llarg d’una setmana amb l’objectiu de possibilitar la for- mació de nous i futurs espectadors de les arts escèniques. Promoció de NOVES EXPRESSIONS ARTÍSTIQUES que formen part de la cultura més alternativa (hip hop, break dance) i la seva im- mersió en recintes escènics tradicionals, a fi de facilitar l’accés a un públic que habitualment no és consumidor d’espectacles d’arts 176 escèniques. 177 Al llarg del 2007 s’han celebrat més de noranta festivals que en aquest balanç s’han ordenat en sis eBENT. ENCONTRE INTERNACIONAL DE FETS PERFORMÀTICS, 7a EDICIÓ | www.ebent.org | categories diferents, que queden reflectides en aquesta publicació. Les diferents mostres es presen- Organitza: Club 8. Difusió de la Performance ten agrupades en festivals d’arts visuals i disseny, festivals literaris, festivals d’arts escèniques, fes- tivals de música i festivals d’audiovisuals. 1.410 assistents eBent’07 va ser la setena edició de la trobada internacional de fets Finalment, s’ha afegit una darrera classificació de festivals multidisciplinaris que aplega tots aquells 09|11 - 01|12 performàtics, que se celebra des del 2001 a diferents espais, tant que sumen clarament diferents disciplines i que, per tant, era difícil incloure en els grups abans es- de Barcelona com de Madrid, i aquest darrer any, també a la ciutat mentats. És el cas de la mostra Made in Mad, l’Hipnòtik, l’Urban Funke, el Festival Àsia, el Festival de Sabadell. de Cultura del Raval o el mateix Festival Grec. Els festivals, dins del seu àmbit, es presenten ordenats cronològicament, segons la data d’inici de ACTIVITATS DESTACADES cada esdeveniment. eBent és una mostra del panorama de l’art d’acció o performance d’arreu del món i s’acompanya d’una sèrie de conferències i pre- sentacions teòriques i pràctiques que donen un marc de referència FESTIVALS D’ARTS VISUALS comprensible. A partir de la sisena edició, eBent va voler ampliar el concepte de performance més enllà de la concepció «tradicional» d’art d’acció LOOP. FIRA I FESTIVAL INTERNACIONAL DE VIDEOART, 5a EDICIÓ | www.loop-barcelona.com | —sovint lligada a una pràctica més conceptual—, per aprofundir en Organitza: Plataforma LOOP allò que han anomenat fets performàtics, i acollir un tipus de pràc- tica artística interdisciplinària desevolupada per l’artista en direc- Loop. Fira i Festival Internacional de Videoart. 5a edició | www.loop- 180.000 assistents te i en temps real, treballant amb la incertesa, l’imprevisible i l’o- barcelona.com | Organitza: Plataforma LOOP 23|05 - 03|6 bertura a múltiples llenguatges, i utilitzant tots aquells recursos El Loop és la trobada anual de professionals i persones interessa- que els diferents llenguatges poden oferir, ja siguin tecnològics, des en el videoart de Barcelona. Els seus tres eixos són: la fira, el conceptuals, escènics... El nou concepte manté, per tant, una vin- 178 festival i el fòrum de discussió, que van néixer simultàniament i són culació estreta amb les arts plàstiques, visuals, teatrals, dansa... o 179 complementaris. amb totes alhora. El Loop es consolida com un centre d’estrena de premières, in- dispensable per a tots els professionals dedicats al videoart. BAC! FESTIVAL INTERNACIONAL D’ART CONTEMPORANI A BARCELONA, 8a EDICIÓ | ACTIVITATS DESTACADES www.bacfestival.com | Organitza: La Santa. Nuevo Espacio de Experimentación y Creación El Festival Loop 2007 ha ofert des de projectes consolidats com Cre- master Cycle fins a treballs de joves artistes com Alexandra Navra- El BAC!, organitzat per La Santa, sorgeix l’any 1999 a partir de la 15.000 assistents til, projeccions monocanal, videoinstal·lacions, performances, con- necessitat de crear un festival d’art que mostrés les diferents dis- 26|11 - 20|12 ferències, sessions de videojòqueis, concerts i altres formes ciplines de l’art contemporani i fomentés la participació d’artistes d’expressió. Les activitats s’emmarcaren en cinc rutes proposades: emergents a escala nacional i internacional. Raval, Born-Ciutadella-Barceloneta, Eixample-Gràcia-Horta, Mont- El festival, pel seu caràcter emprenedor i de suport a les noves juïc i 22@. tendències, també es planteja la possibilitat de crear laboratoris Les 43 galeries seleccionades per a la Fira Loop han presentat d’art. La intenció és que els artistes treballin durant tot l’any en els els seus artistes a 4.000 professionals, periodistes, comissaris i seus projectes i se n’exposi el resultat al BAC! col·leccionistes internacionals. Han participat en algunes de les ac- tivitats els responsables de les institucions mundials més impor- ACTIVITATS DESTACADES tants del sector, com el MOMA, la Tate Modern, el Museu Nacional El tema en la vuitena edició ha estat la ciutat com a continent i fo- Centre d’Art Reina Sofia, el Centre Pompidou i el ZKM. cus generador de diversitat, com a la gran Babilònia contemporà- Entre les galeries participants, la Fira Loop ha tingut la presèn- nia. Amb la intenció d’obrir un espai per a la reflexió de la ciutada- cia de 24 galeries d’art europees, cinc de nord-americanes (la ma- nia pel que fa a la configuració de les urbs contemporànies, s’hi han joria de Nova York), una de Canadà, dues d’asiàtiques, una d’Amè- presentat projectes de més de 100 artistes provinents de 22 països, rica Llatina i una d’Israel (a més de les quatre de Barcelona i les que han ofert la seva mirada artística amb propostes basades en sis de la resta d’Espanya). les noves perspectives de la configuració social. DRAP-ART’07. FESTIVAL INTERNACIONAL DE RECICLATGE ARTÍSTIC DE BARCELONA | MÓN LLIBRE, 3a EDICIÓ | www.bcn.cat/cultura/bcnegra | Organitza: Institut de Cultura. www.drapart.org | Organitza: La Carboneria. Espai Drap’Art Ajuntament de Barcelona Drap-Art’07. Festival Internacional de Reciclatge Artístic de 15.000 assistents Món Llibre és la festa del llibre per a nens i nenes que se celebra des de fa tres anys al CCCB, la pla- Barcelona | www.drapart.org | Organitza: La Carboneria. Espai 14|12 - 16|12 ça de Joan Coromines i el MACBA. Drap’Art Després de l’èxit de la primera edició del 2005, amb motiu de l’Any del Llibre i la Lectura, Món Lli- Les activitats d’aquest festival s’han desenvolupat el 2007 en vuit bre s’ha consolidat com un esdeveniment anual, una gran festa literària infantil que durant un cap de modalitats que ens apropen al reciclatge creatiu: exposició col·lec- setmana proposa nombroses activitats entorn dels llibres. Més de quinze espais imaginaris relacio- tiva d’obres realitzades amb material de rebuig, intervencions a l’es- nats amb el món de la literatura infantil s’obren als visitants més petits i els ofereixen més de 150 pai públic, el mercat de l’art i el disseny, espectacles, audiovisuals, activitats. A més, disposa de la presència de més de quaranta editorials i centenars de llibres. l’espai de reflexió, tallers i, per primera vegada, la mostra de cine del medi ambient. ACTIVITATS DESTACADES El festival Món Llibre s’ha celebrat l’any 2007 durant el cap de setmana just abans de Sant Jordi. S’hi ACTIVITATS DESTACADES han programat un total de 130 actes, i es calcula que entre les dues jornades hi han passat unes 20.000 El Drap-Art’07 ha tingut una molt bona acollida per part d’artistes, persones (aproximadament les mateixes que en l’edició anterior). El 2007 s’ha ampliat l’oferta cultu- públic i premsa. En resposta a la creixent demanda de participació ral respecte a altres edicions. «El circ dels impossibles», amb els artistes de circ de l’Ateneu Popu- d’artistes d’arreu del món (39 a la Col·lectiva Drap’Art i 56 al Mer- lar de Nou Barris, n’ha estat un dels plats forts, però també hi ha hagut un espai per a Barcelona cat), ha ampliat els seus espais expositius. La mostra col·lectiva Ciència, amb l’espai de contacontes «El laboratori escrit» on, a més, els infants han pogut descobrir s’ha traslladat al FAD, i les intervencions en l’espai públic, a la pla- consells i curiositats del món animal i vegetal. ça dels Àngels i la de Joan Coromines. 20.000 assistents 21|04 - 22|04 180 FESTIVALS LITERARIS 181 BARCELONA POESIA, 11a EDICIÓ | www.bcn.cat/cultura | Organitza: Institut de Cultura. Ajuntament BCNEGRA. TROBADA DE NOVEL·LA NEGRA, 3a EDICIÓ | www.bcn.cat/cultura/bcnegra | Organitza: de Barcelona Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona 6.395 assistents Al maig la ciutat de Barcelona s’omple de poesia. Durant els set dies BCNegra és la trobada de novel·la negra de la ciutat comtal. Una iniciativa que va començar el 2005 03|05 - 09|05 del Barcelona Poesia se succeeixen diversos actes en els quals la i que continua reunint a la capital catalana els autors més importants del panorama literari actual de poesia és la protagonista: lectures de poemes, lliurament dels pre- la novel·la policíaca. BCNegra és un aparador per conèixer les últimes novetats literàries i per deba- mis dels Jocs Florals, homenatges a diferents autors, jornades de tre els aspectes més importants d’aquest gènere. poesia i mestissatge, conferències, monogràfics, tallers... Les conferències, exposicions i xerrades programades analitzen diversos aspectes, des de l’elabo- Com a colofó d’aquests dies dedicats al foment del gènere, al Pa- ració de les primeres novel·les, la importància dels personatges i la seva definició, fins als avenços lau de la Música Catalana se celebra any rere any el Festival Inter- que en aquesta matèria s’estan plantejant arreu del món. nacional de Poesia de Barcelona. Aquest acte reuneix poetes de di- La BCNegra ha despertat autèntica expectació entre els amants del gènere. L’assistència de nom- ferents racons del món que reciten les seves creacions en els més brós públic, any rere any, avala la bona salut d’aquest tipus de literatura al nostre país. diversos idiomes davant un públic que omple de gom a gom el Pa- lau i que rep una publicació amb tots els poemes llegits a l’acte. ACTIVITATS DESTACADES El 2007 ha tornat a confirmar la bona acollida d’aquesta trobada de novel·la negra, a la qual han as- ACTIVITATS DESTACADES sistit un total de 3.463 persones, més del doble que en l’edició anterior. L’atorgament del Premi Pepe L’edició de 2007 ha acollit 95 activitats, entre les quals també s’han Carvalho al reconegut escriptor Henning Mankell, la conversa d’aquest autor amb el seu públic al pogut explorar els vincles entre la poesia i la ciència. En aquella Teatre Romea, i l’activitat «Simulació d’un crim» a la seu de la Guàrdia Urbana han estat alguns dels setmana han alternat esdeveniments ja clàssics, com els Jocs Flo- actes més rellevants. rals, amb un seguit de propostes que van des dels recitals amb les veus actuals fins a iniciatives més transgressores, sense oblidar 3.463 assistents espais per als joves i el record de grans poetes. Com ja és habitual, 05|02 - 10|02 el programa s’ha tancat amb el Festival Internacional de Poesia de Barcelona, que en aquesta ocasió s’ha apropat a l’Àfrica amb dife- fa vint anys, obrint espais de visibilitat i protecció a la creació feme- rents poetes vinguts del continent. Pel conjunt dels actes han pas- nina. El festival també ofereix un debat teòric exigent mitjançant sat 6.395 persones. conferències, taules rodones, demostracions, tallers d’intercanvi de D’altra banda, i des de l’edició del 2006, l’autor guanyador dels pràctiques artístiques i laboratori de creació. Jocs Florals és designat Poeta de la Ciutat per un any. El 2007 el guardó ha recaigut en Maria Josep Escrivà (el Grau de Gandia, 1968). ACTIVITATS DESTACADES Al certamen dels Jocs Florals 2007 s’hi han presentat un total de L’Espai Francesca Bonnemaison i set escenaris més de la ciutat es 66 treballs. Els Jocs Florals han tingut lloc el 8 de maig al Saló de van omplir amb 31 espectacles de teatre, dansa, música, instal·la- Cent i, a més de donar a conèixer el guanyador del premi de poe- cions i accions performàtiques produïdes en una dotzena de països sia, s’ha fet balanç de les aportacions poètiques recollides durant per creadores escèniques de diferents indrets del món. Els espec- l’últim any. Autors que han publicat recentment han estat convidats tacles més aclamats van ser El Maíz de las Patronas (Mèxic), Sawn- a l’acte per tal que ells mateixos llegissin la seva poesia. off Scarface d’Eddie Ladd (Gal·les), Chinese Take Away d’Anna Yen (Xina), Antígona de Yuyachkani (Perú) i Very Short Stories de Baba Yaga Theatre (Dinamarca). FESTIVALS D’ARTS ESCÈNIQUES MARATÓ DE L’ESPECTACLE, 24a EDICIÓ | www.marato.com | Organitza: Transmarató Espectacle LP’07. FESTIVAL DE DANSA… O NO, 1a EDICIÓ | www.laportabcn.com | Organitza: La Porta La Marató de l’Espectacle va ser una trobada pionera a la ciutat que tenia com a missió descobrir i El festival LP se situa al voltant d’una sèrie de creadors actuals i presenta propostes que inclouen aplaudir nous talents així com presentar artistes internacionals de l’àmbit de les arts escèniques i la obres escèniques, instal·lacions i accions, amb la voluntat d’aprofundir en la desaparició dels límits música poc coneguts al nostre país. Són moltes les iniciatives de la ciutat que han begut del mateix entre la dansa i les arts escèniques en general. esperit i, avui dia, aborden objectius semblants des d’altres mirades. 182 183 ACTIVITATS DESTACADES ACTIVITATS DESTACADES En concret, les propostes de l’LP’07 compartien un qüestionament actiu dels formats instaurats. Con- L’edició 2007 de la Marató de l’Espectacle ha seguit la mateixa política d’accés gratuït en les activitats nectaven amb la idea de trajecte i procés més que no pas amb l’obra com a producte tancat. Com- exteriors i a l’apartat d’audiovisuals del Teatre Lliure, i d’entrades a preu reduït, atès el seu caràcter de partien també la reivindicació de la fantasia, de la projecció de la imaginació a través de l‘ús de la pa- plataforma de difusió cultural i de desenvolupament de les indústries culturals de Catalunya. La Mara- raula, el gest i l’acció, com una forma activa de construir-ne d’altres possibles, de revelar allò invisible, tó de l’Espectacle ha coproduït l’any 2007 tres espectacles, amb la col·laboració de l’Institut Català de les d’evocar altre formes de mirar i d’exposar. Els continguts han ofert, per tant, una àmplia i variada vi- Indústries Culturals de la Generalitat de Catalunya. També ha apostat, per primera vegada, per un nou sió de la creació nacional i internacional més actual amb una gran diversitat de formats i una sèrie format de presentació de les companyies de la mà d’Ernesto Collado i el grup belga Maskesmachine. d’activitats paral·leles per facilitar la contextualització dels treballs i les trajectòries dels creadors i les companyies presentades. 4.000 assistents 01|06 - 02|06 2.887 assistents 09|03 - 24|03 DIES DE DANSA. FESTIVAL INTERNACIONAL DE DANSA CONTEMPORÀNIA EN PAISATGES URBANS, 16a EDICIÓ | www.marato.com | Organitza: Transmarató Espectacle FESTIVAL INTERNACIONAL MAGDALENA. PIEZAS CONECTADAS BARCELONA’07 | www.magdalenabarcelona.org | Organitza: Xarxa Internacional de Creadores Independents 18.000 assistents Dies de Dansa és un festival que pretén establir relacions entre l’ar- Magdalena Project 29|06 - 02|07 quitectura, les vivències quotidianes i l’experimentació artística. Vol que els artistes i ballarins participants construeixin una relació par- Aquest festival sorgeix de la Xarxa Internacional de Creadores Inde- 1.500 assistents ticular amb l’espai públic, provocant emocions, creant històries, in- pendents Magdalena Project, a través de relacions generades al llarg 16|03 - 25|03 duint reflexions i sensacions plantejades o motivades per les inten- d’una dècada als Encuentros de Mujeres de Iberoamérica en las Ar- ses sensacions del cos i la seva fantàstica capacitat per comunicar. tes Escénicas al FIT (Festival Iberoamericano de Teatro de Cadis). Dies de dansa està inclòs a la xarxa CQD (Ciudades que Danzan), Piezas Conectadas s’afegeix al centenar d’esdeveniments que han amb seu a Barcelona, a la qual al llarg del 2007 s’han afegit les ciu- nodrit el Projecte Magdalena en una cinquantena de països des de tats de Berlín i São Paulo. ACTIVITATS DESTACADES ACTIVITATS DESTACADES Des de ja fa uns anys emmarcat en el Festival de Barcelona Grec, En l’edició del 2007 el Festival Escena Poblenou ha donat suport i ha en aquesta edició la voluntat ha estat aprofundir encara més en la exhibit aquelles creacions que obrissin diàleg entre diverses disci- idea de proposar maneres d’habitar i sentir la ciutat durant quatre plines, que fossin experimentals i, en general, de petit format. Algu- dies. A més s’ha volgut mirar cap a Àsia i s’ha continuat amb el pro- nes d’aquestes creacions han estat treballs en procés, d’altres han jecte d’intercanvi amb els certàmens Trayectos d’Aragó i Leku del estat estrenes, propostes —majoritàriament locals— amb l’objectiu País Basc. de donar a conèixer el que es fa en aquest àmbit a Catalunya i tam- bé d’obrir-se a mirades de l’exterior i compartir criteris de creació. INN MOTION, 4a EDICIÓ | www.conservas.tk | Organitza: Conservas MOSTRA DE TEATRE DE BARCELONA, 12a EDICIÓ | www.mostradeteatredebarcelona.com | Inn Motion és un aparador privilegiat per descobrir algunes de les 1.200 assistents Organitza: Artípolis i Coordinadora de Sales Alternatives de Catalunya propostes escèniques i visuals més innovadores generades a Euro- 05|07 - 07|07 pa. Des del 2005 és un festival biennal, que es presenta en el marc La Mostra de Teatre de Barcelona és un projecte de promoció ar- 3.970 assistents del Festival de Barcelona Grec. La seva programació presenta per- tística que s’inicià l’any 1996. Va néixer amb diversos objectius: l’im- 30|10 - 09|12 formances, instal·lacions, teatre visual, intervencions en l’espai pú- puls de nous talents, autors i directors novells; la promoció d’es- blic, dansa contemporània, cabaret, poesia, accions, sessions de pectacles de petit format, ja que els dóna una via d’accés a les sales discjòqueis... Diferents disciplines que porten a noves maneres d’en- teatrals comercials de Barcelona, i l’apropament de la col·lectivitat tendre el fet artístic en relació amb la transformació de l’imagina- al teatre. ri i la societat. Un festival que vol generar des de l’entreteniment de la intel·ligència estímuls i eines per a la transformació. ACTIVITATS DESTACADES En la 12a edició, la Mostra ha incorporat un nou espai escènic, el 184 ACTIVITATS DESTACADES Teatre del Raval, que s’afegia al Versus Teatre, el Teatreneu, el 185 A l’edició del 2007 han participat, entre d’altres, els espectacles The Guasch Teatre, l’Antic Teatre i el Teatre Tantarantana, per oferir un Real Fiction, de Cuqui Jerez, Fe, esperanza y cha cha chá, d’Accidents total de dinou espectacles, entre els quals hi ha hagut, sobretot, Polipoètics, Menta in iurmain, de la Compañía Las Santas, Realida- teatre de creació i textos d’autors nous, teatre polític i social, comè- des avanzadas, de Conservas. No hi ha faltat tampoc una bona re- dia, dansa-teatre i adaptacions de clàssics. En aquesta edició s’han presentació d’espectacles d’altres països com Super Night Shot, de programat 179 espectacles en els quals han participat prop de 700 Gob Squad (Gran Bretanya - Alemanya) o Look Look d’Anne Juren & actors. Krööt Juurak (Bèlgica). A través de la Coordinadora de Sales Alternatives de Catalunya i També s’han pogut visitar instal·lacions com la de Julius Popp amb la incorporació del Teatre del Raval, seu de la Mostra a partir (Alemanya), Jonathan Gitelson (EUA) o Bart Sabel (Holanda). d’aquest any, s’ha garantit la programació dels espectacles gua- nyadors del concurs durant la temporada següent. ESCENA POBLENOU. FESTIVAL DE TARDOR, 6a EDICIÓ | www.escenapoblenou.com | Organitza: Associació Escena Poblenou ...I MOLTS MÉS 3.970 assistents El Festival de Tardor Escena Poblenou es constitueix sobre tres ei- Tal com s’explicava en el capítol dedicat a les arts escèniques, queden encara diversos festivals per 18|10 - 21|10 xos fonamentals, que són l’espai, el cos i l’humor. La seva progra- sumar als que s’exposen aquí. Cal esmentar, per exemple les primeres edicions de dos festivals de mació es basa, per tant, a mostrar diferents disciplines escèniques dansa nous: COMPLICITATS (organitzat per La Mekánica) i IDN, IMATGE, DANSA I NOUS MITJANS que treballin i investiguin sobre un d’aquests eixos o la combinació (organitzat per Nu2’s), així com APALLASSA’T. 2a MOSTRA DE PALLASSES I PALLASSOS DEL SAT!, dels tres. L’espai, entès com una nova mirada a les línies arquitec- o la 7a edició de NOVEMBRE VACA, MOSTRA DE DONES CREADORES, organitzada pel Projecte Vaca, tòniques, els volums, les dinàmiques de trànsit, la itinerància, la Associació de Creadores Escèniques. interacció... El cos, entès com les propostes que el treballen com un instrument per a transmetre, gest-moviment, teatre físic, dansa, es- criptura corporal... L’humor, com a recerca de noves formes escè- niques del riure com el clown, el circ, el teatre de l’absurd... FESTIVALS A BARCELONA 4t FESTIVAL DE CLAQUÉ DE BARCELONA _______________________________________25|05|07 - 27|05|07Espai: diversos espais de la ciutat Organitzador: Associació Tot pel Claqué ARTS VISUALS I DISSENY 24a MARATÓ DE L’ESPECTACLE _______________________________________________01|06|07 - 02|06|07Espai: Mercat de les Flors, Teatre Lliure i plaça Margarida Xirgu 5è LOOP. FIRA I FESTIVAL INTERNACIONAL DE VIDEOART _________________________ Organitzador: Transmarató Espectacle 23|05|07 - 03|06|07 16è DIES DE DANSA. FESTIVAL INTERNACIONAL DE DANSA CONTEMPORÀNIA _______29|06|07 - 02|07|07 Espai: més de 100 espais de la ciutat EN PAISATGES URBANS (DINS EL FESTIVAL GREC) Organitzador: plataforma LOOP Espai: diversos espais de la ciutat 7è EBENT. ENCONTRE INTERNACIONAL DE FETS PERFORMÀTICS___________________09|11|07 - 01|12|07 Organitzador: Transmarató Espectacle Espai: diversos espais de la ciutat 4t INN MOTION _____________________________________________________________05|07|07 - 07|07|07 Organitzador: Club 8. Difusió de la Performance ___________ Espai: CCCB i plaça de Joan Corominas8è BAC! FESTIVAL INTERNACIONAL D’ART CONTEMPORANI A BARCELONA 26|11|07 - 20|12|07 Organitzador: Conservas Espai: diversos espais de la ciutat 6è ESCENA POBLENOU. FESTIVAL DE TARDOR___________________________________18|10|07 - 21|10|07 Organitzador: La Santa. Espacio de Experimentación y Creación Espai: Can Felipa i altres espais de Poblenou DRAP’ART. FESTIVAL INTERNACIONAL DE RECICLATGE ARTÍSTIC DE BARCELONA _____14|12|07 - 16|12|07 Organitzador: Associació Escena Poblenou Espai: CCCB i altres espais 12a MOSTRA DE TEATRE DE BARCELONA _______________________________________30|10|07 - 09|12|07 Organitzador: La Carboneria. Espai Drap-Art Espai: diversos espais de la ciutat Organitzador: Artípolis LITERARIS 7è NOVEMBRE VACA. MOSTRA DE DONES CREADORES ____________________________31|10|07 - 30|11|07 Espai: diversos espais de la ciutat 3r BCNEGRA. TROBADA DE NOVEL·LA NEGRA ___________________________________05|02|07 - 10|02|07 Organitzador: Projecte Vaca. Associació de creadores escèniques Espai: diversos espais Organitzador: Institut de Cultura de Barcelona 3r MÓN LLIBRE_____________________________________________________________ MÚSICA 21|04|07 - 22|04|07 186 Espai: CCCB 1r FESTIVAL DE MÚSICA ANTIGA «EL SO ORIGINAL: ORÍGENS I MEMÒRIA» ___________06|11|06 - 24|05|07 187 Organitzador: Institut de Cultura de Barcelona _____________________________________________________ Espai: l'Auditori i altres espais11è BARCELONA POESIA 03|05|07 - 09|05|07 Organitzador: Consorci de l’Auditori i l’Orquestra Espai: diversos espais 8è FESTIVAL DEL MIL·LENNI__________________________________________________13|12|06 - 09|03|07 Organitzador: Institut de Cultura de Barcelona 15è FESTIVAL DE POLIPOESIA DE BARCELONA __________________________________ Espai: Palau de la Música, BTM i Teatre Tívoli 26|05|07 - 26|05|07 Organitzador: Concert Studio Espai: Centre Cívic Torre Llobeta 20è FESTIVAL FOLK INTERNACIONAL TRADICIONÀRIUS ___________________________12|01|07 - 30|03|07 Organitzador: La Papa (Artistes, poetes i performers associats) Espai: Centre Artesà Tradicionàrius i altres espais de la ciutat Organitzador: CAT. Centre Artesà Tradicionarius ARTS ESCÈNIQUES 12è BARNASANTS. FESTIVAL INTERNACIONAL DEL CANTAUTOR ___________________13|01|07 - 25|03|07 Espai: l’Auditori, Luz de Gas, Liceu, Cotxeres de Sants... 1r COMPLICITATS ___________________________________________________________21|01|07 - 24|02|07 Organitzador: Barnasants ___________________________________ Espai: Mercat de les Flors, Tantarantana, Antic Teatre, Institut Francès i Can Felipa 2n FESTIVAL INTERNACIONAL DE PERCUSSIÓ 01|02|07 - 28|02|07 Organitzador: Associació La Mekanica Espai: l’Auditori i altres espais 1r IDN. IMATGE, DANSA I NOUS MITJANS _______________________________________01|03|07 - 04|03|07 Organitzador: Consorci de l’Auditori i l’Orquestra 2n FESTIVAL DE MÚSICA CONTEMPORÀNIA FREDERIC MOMPOU____________________Espai: Mercat de les Flors i CaixaForum 01|02|07 - 03|03|07 Organitzador: Associació Nu2’s «ELS POETES DEL SO» 1r LP’07 FESTIVAL DE DANSA... O NO __________________________________________09|03|07 - 24|03|07 Espai: l’Auditori Espai: CCCB, Mercat de les Flors, La Poderosa i La Caldera Organitzador: Fundació Caixa Catalunya Organitzador: La Porta 4t IN-SOMNI. FESTIVAL ITINERANT DE MÚSICA INDEPENDENT _____________________21|02|07 - 24|02|07 1r FESTIVAL INTERNACIONAL MAGDALENA. PIEZAS CONECTADAS__________________16|03|07 - 25|03|07 Espai: Bikini, BeCool i Sidecar 12è MINIFESTIVAL DE MÚSICA INDEPENDENT ___________________________________Espai: Centre Francesca Bonnemaison i altres espais 24|02|07 - 24|02|07 Organitzador: The Magdalena Project Espai: Auditori les Basses 2n APALLASSA’T. MOSTRA DE PALLASSES I PALLASSOS DEL SAT! __________________19|04|07 - 29|04|07 Organitzador: Laboratori Musical les Basses___________________________________________________ Espai: SAT. Sant Andreu Teatre 1r FESTIVAL DIGRESSIONS 26|02|07 - 11|03|07 Organitzador: SAT. Sant Andreu Teatre Espai: l’Auditori Organitzador: Grup Instrumental BCN216 13è NOUS SONS. MÚSIQUES CONTEMPORÀNIES _________________________________10|03|07 - 29|03|07 1a WEEKEND DANCE ________________________________________________________15|09|07 - 15|09|07 Espai: l’Auditori Espai: parc del Fòrum (tambè a Madrid) Organitzador: Consorci de l’Auditori i l’Orquestra 15è BAM. BARCELONA ACCIÓ MUSICAL_________________________________________19|09|07 - 23|09|07 18è FESTIVAL DE GUITARRA DE BARCELONA ____________________________________22|03|07 - 08|06|07 Espai: diversos espais de la ciutat Espai: Palau de la Música, Petit Palau, Bikini, Luz de Gas i Casal del Metge Organitzador: Institut de Cultura de Barcelona Organitzador: The Project FESTIVAL MOZART __________________________________________________________21|09|07 - 30|09|07 2n LLATINO BCN FESTIVAL __________________________________________________22|04|07 - 22|04|07 Espai: l’Auditori Espai: Arc del Triomf Organitzador: Consorci de l’Auditori i l’Orquestra 30è FESTIVAL DE MÚSICA ANTIGA _____________________________________________26|04|07 - 20|05|07 12è FESTIVAL DE MÚSIQUES DEL MÓN _________________________________________30|09|07 - 28|10|07 Espai: l’Auditori i altres espais Espai: l’Auditori Organitzador: Consorci de l’Auditori i l’Orquestra Organitzador: Fundació "la Caixa" i Consorci de l’Auditori i l’Orquestra 8è FESTIVAL FLAMENCO A NOU BARRIS ________________________________________10|05|07 - 12|05|07 11è FESTIVAL LEM (FESTIVAL INTERNACIONAL DE MÚSICA EXPERIMENTAL) _________04|10|07 - 28|10|07 Espai: pati de la seu del districte Nou Barris Espai: diversos espais de la ciutat Organitzador: Districte de Nou Barris i Taller de Músics Organitzador: Associació Gràcia Territori Sonor 2n PALAU JAZZ _____________________________________________________________10|05|07 - 04|07|07 ASICS MUSIC FESTIVAL ______________________________________________________12|10|07 - 13|10|07 Espai: Palau de la Música i Petit Palau Espai: Palau Sant Jordi Organitzador: The Project Organitzador: ASICS 3r FESTIVAL ÚNICAS ________________________________________________________14|05|07 - 27|06|07 12è FESTIVAL DE TARDOR RIBERMÚSICA _______________________________________17|10|07 - 21|10|07 Espai: Palau de la Música i església de Sant Felip Neri Espai: barri de la Ribera Organitzador: Únicas Concert Organitzador: Fundació Ribermúsica 14è FESTIVAL DE FLAMENCO CIUTAT VELLA ____________________________________22|05|07 - 26|05|07 2n ROCKDELUX WEEKEND ___________________________________________________19|10|07 - 20|10|07 Espai: CCCB Espai: Sala Apolo Organitzador: Taller de Músics i CCCB Organitzador: Rockdelux 7è ESTRELLA DAMM PRIMAVERA SOUND _______________________________________31|05|07 - 02|06|07 39è VOLL-DAMM FESTIVAL INTERNACIONAL DE JAZZ DE BARCELONA_______________20|10|07 - 01|12|07 Espai: parc del Fòrum Espai: diversos espais de la ciutat 188 Organitzador: Primavera Sound (Nitsa Club, Rock de Luxe, Nasti i cd.drome) Organitzador: The Project 189 18è FESTIVAL DE MÚSICA CREATIVA I JAZZ DE CIUTAT VELLA ______________________01|06|07 - 30|06|07 12è FESTIVAL D’ÒPERA DE BUTXACA I NOVES CREACIONS_________________________24|10|07 - 01|12|07 Espai: diversos espais de Ciutat Vella Espai: diversos espais de la ciutat Organitzador: Zingaria Produccions Organitzador: Centre d’Iniciatives del Teatre de les Arts, S.L. 14è SÒNAR. FESTIVAL INTERNACIONAL DE MÚSICA AVANÇADA I ART MULTIMÈDIA ____14|06|07 - 16|06|07 6è WINTERCASE SAN MIGUEL ________________________________________________18|11|07 - 24|11|07 Espai: CCCB i Fira de Barcelona Espai: Barcelona (Razzmatazz i Espai Movistar), València, Madrid i Bilbao Organitzador: Advanced Music Organitzador: Sinnamon Promotions 1r FESTIVAL DE PIANO ______________________________________________________30|06|07 - 15|07|07 11è HIPERSONS. FESTIVAL DE MÚSICA INDEPENDENT ____________________________29|11|07 - 02|12|07 Espai: l’Auditori Espai: La [2] d’Apolo de Barcelona i altres ciutats Organitzador: Criterium Música Organitzador: Indigestió 2n B-ESTIVAL ______________________________________________________________04|07|07 - 26|07|07 2n ESTRELLA DAMM PRIMAVERA CLUB ________________________________________03|12|07 - 08|12|07 Espai: Poble Espanyol Espai: l’Auditori del parc del Fòrum, Sala Apolo i La [2] de Nitsa Organitzador: The Project, PostoNove, Producciones Animadas i Encore Music Organitzador: Primavera Sound (Nitsa Club, Rock de Luxe, Nasti i cd.drome) 2n SUMMERCASE ___________________________________________________________13|07|07 - 14|07|07 5a MOSTRA DE MÚSICS AL METRO_____________________________________________19|12|07 - 22|12|07 Espai: parc del Fòrum (també a Madrid) Espai: estació de metro Universitat Organitzador: Sinnamon Promotions Organitzador: Associació de Músics del Carrer (AMUC) en col·laboració 4t JAZZ & CARRER, EL FESTIVAL DE JAZZ DEL RAVAL_____________________________15|07|07 - 27|07|07 amb l’ICUB, el districte de Ciutat Vella, el Convent de Sant Agustí i TMB Espai: barri del Raval Organitzador: Eix Comercial del Raval 5è SAN MIGUEL MAS I MAS FESTIVAL __________________________________________24|07|07 - 05|09|07 AUDIOVISUALS Espai: l’Auditori, Liceu, Teatre Grec i altres espais Organitzador: Mas i Mas 10è CURT FICCIONS BARCELONA ______________________________________________31|01|07 - 08|03|07 17è FESTIVAL L’HORA DEL JAZZ-MEMORIAL TETE MONTOLIU ______________________02|09|07 - 30|09|07 Espai: cinemes Yelmo Cineplex - Icària Espai: plaça de Rius i Taulet Organitzador: Yelmo Cineplex_______________________________________________________ Organitzador: Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya 10è DOCSBARCELONA 01|02|07 - 04|02|07 5è FESTIVAL DE BLUES DE BARCELONA ________________________________________10|09|07 - 16|09|07 Espai: Filmoteca de Catalunya, Alexandra i Casablanca Espai: diversos espais de la ciutat Organitzador: Paral·lel 40 Organitzador: Capibola Blues 9è BAFF. FESTIVAL DE CINEMA ASIÀTIC DE BARCELONA __________________________27|04|07 - 05|05|07 12a MOSTRA DE CINEMA AFRICÀ DE BARCELONA ________________________________08|11|07 - 14|11|07 Espai: diversos espais de la ciutat Espai: cinemes Casablanca Gràcia Organitzador: 100.000 retinas Organitzador: Associació Cultural l’Ull Anònim 7è OFFF. FESTIVAL INTERNACIONAL D’ART DIGITAL I MÚSICA D’AVANTGUARDA _______10|05|07 - 12|05|07 19a MARATÓ DE CINEMA FANTÀSTIC I DE TERROR DE SANTS ______________________12|11|07 - 18|11|07 Espai: CCCB Espai: cotxeres de Sants Organitzador: OFFF Organitzador: Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta 3r DIBA. DIGITAL BARCELONA FILM FESTIVAL ___________________________________17|05|07 - 27|05|07 14è L’ALTERNATIVA. FESTIVAL DE CINEMA INDEPENDENT DE BARCELONA ___________16|11|07 - 24|11|07 Espai: diversos espais de la ciutat Espai: diversos espais de la ciutat Organitzador: Diba Festival Organitzador: La fàbrica de cinema alternatiu de Barcelona 3è MICEC. MOSTRA INTERNACIONAL DE CINEMA EUROPEU CONTEMPORANI _________31|05|07 - 08|06|07 10è RESFEST. DIGITAL FILM FESTIVAL _________________________________________21|12|07 - 23|12|07 Espai: cinemes Aribau Club, CCCB i MACBA Espai: parc del Fòrum Organitzador: MICEC Organitzador: Iniciativa de la revista nord-americana RES i Artfutura 9è FESTIVAL DE CINEMA JUEU DE BARCELONA __________________________________30|05|07 - 10|06|07 Espai: diversos espais de la ciutat Organitzador: Associació Festival de Cinema Jueu de Barcelona MULTIDISCIPLINARIS 15a MOSTRA INTERNACIONAL DE FILMS DE DONES DE BARCELONA ________________08|06|07 - 17|06|07 ____________________________________________________________ Espai: Filmoteca de Catalunya i Espai Francesca Bonnemaison 1r MADE IN MAD 24|04|07 - 02|05|07 Organitzador: Cooperativa Promotora de Mitjans Audiovisuals Espai: diversos espais de la ciutat 5è XINACITTÀ. MOSTRA INTERNACIONAL DE CINEMA D’ANIMACIÓ D’AUTOR __________28|06|07 - 30|06|07 Organitzador: Comunitat de Madrid 1r XINAFEST _______________________________________________________________Espai: plaça de la Mercè 10|06|07 - 10|06|07 Organitzador: Avanti Piano Quasi Retro Espai: cotxeres de Sants 5è SALA MONTJUÏC _________________________________________________________02|07|07 - 03|08|07 Organitzador: Associació de Dones Comerciants Xineso-espanyoles i Orígens 31è FESTIVAL DE BARCELONA GREC ___________________________________________Espai: fossar del castell de Montjuïc 26|06|07 - 05|08|07 Organitzador: Associació Cultural Modiband Espai: diversos espais de la ciutat 12a MOSTRA INTERNACIONAL DE CINEMA GAI I LESBIÀ ___________________________05|07|07 - 12|07|07 Organitzador: Institut de Cultura de Barcelona______________________________ 190 Espai: cinemes Casablanca i altres espais 3r URBAN FUNKE. FESTIVAL DE CULTURA URBANA 29|06|07 - 30|06|07 191 Organitzador: Casal Lambda Espai: Poble Espanyol i diversos espais de la ciutat 10è MECAL. FESTIVAL INTERNACIONAL DE CURTMETRATGES DE BARCELONA ________15|09|07 - 23|09|07 Organitzador: Gamerco__________________________________________________________ Espai: Sala Apolo, Residència d’Investigadors (CSIC) i escenaris BAM 6è FESTIVAL ÀSIA 12|09|07 - 16|09|07 Organitzador: Festival Mecal Espai: diversos espais de la ciutat 3r FESTIVAL DE CINEMA POLÍTIC______________________________________________27|09|07 - 02|10|07 Organitzador: Casa Àsia _______________________________________________ Espai: cinemes Renoir Floridablanca, Institut Francès, MACBA i FNAC 4a TROBADA EL PAÍS HIPNOTIK 15|09|07 - 16|09|07 Organitzador: Associació francesa Sinetik amb el suport de l’ICUB Espai: CCCB 7è DOCÚPOLIS. FESTIVAL INTERNACIONAL DOCUMENTAL DE BARCELONA ___________03|10|07 - 07|10|07 Organitzador: Hipnotik, S.L. - Sonarcam 5è RAVAL(S). FESTIVAL DE CULTURA DEL RAVAL_________________________________Espai: CCCB 08|11|07 - 11|11|07 Organitzador: Tercer Ojo i CCCB Espai: diversos espais del Raval 2a MOSTRA DE CINEMA COLOMBIÀ ____________________________________________12|10|07 - 18|10|07 Organitzador: Fundació Tot Raval i 60 organitzacions del Raval Espai: CCCB i Biblioteca Xavier Benguerel Organitzador: Fundación Imago 10è CINEAMBIGÚ. FESTIVAL CONTINU DE CINEMA CONTEMPORANI, INÈDIT I INDEPENDENT ______________________________________________________16|10|07 - MAIG 08 Espai: cinema Maldà Organitzador: 100.000 retinas 7è FESTIVAL INTERNACIONAL DE CINEMA GAI I LÈSBIC DE BARCELONA _____________25|10|07 - 05|11|07 Espai: Filmoteca de Catalunya, Mercat de les Flors i seus en altres ciutats Organitzador: Festival Internacional de Cinema Gai i Lèsbic de Barcelona 5è IN-EDIT. BEEFEATER______________________________________________________25|10|07 - 01|11|07 Espai: cinemes Rex i Aribau Club Organitzador: IN-EDIT, Festival internacional de cinema documental musical 18è FESTIVAL ARTFUTURA ___________________________________________________25|10|07 - 28|10|07 Espai: Mercat de les Flors Organitzador: Artfutura Font: organitzadors i premsa. Elaboració: Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona. FESTIVALS DE MÚSICA algunes novetats rellevants. Artistes com Kepa Kundera o Xerra- mequ Tiquis Miquis han aprofitat el marc del festival per presen- tar els seus últims treballs. D’altres com l’Orquestra Àrab de Bar- FESTIVAL DEL MIL·LENNI, 8a EDICIÓ | www.festivalmillenni.com | Organitza: Concert Studio celona i Omar Sosa han actuat junts a l’escenari de l’Auditori de Barcelona. Concert Studio organitza des de fa una dècada el Festival del Mil·lenni, un cicle de concerts que es presenta com el festival d’hivern de Barcelona i cita imprescindible a l’agenda cultural de la ciutat. Per aquest festival eclèctic i prestigiós, amb seu principal al Palau de la Música Catalana, passen BARNASANTS, FESTIVAL INTERNACIONAL DE CANTAUTOR, 12a EDICIÓ | www.barnasants.org | veus i estils diferents que reuneixen una àmplia gamma d’espectadors. Organitza: BarnaSants ACTIVITATS DESTACADES 12.735 assistents La denominada cançó d’autor té anualment a Barcelona una cita de El Festival del Mil·lenni en la vuitena edició ha doblat el nombre d’actuacions i ha assolit un mestis- 13|01 - 25|03 luxe, és el Festival Barnasants, que any rere any se supera en la satge de gèneres musicals que ha generat un públic entusiasta. El denominador comú ha estat, com quantitat de concerts i la qualitat dels intèrprets. també en les darreres edicions del festival, el prestigi indiscutible dels artistes participants. Entre els artistes que han passat per algun dels tres espais del Festival (Palau de la Música, Bar- ACTIVITATS DESTACADES celona Teatre Musical i Teatre Tívoli) es poden destacar: Carlos Núñez, María Dolores Pradera, Ojos En l’edició del 2007 s’han programat un total de 65 concerts. Alguns de Brujo, Salvatore Adamo, Ute Lemper, Raimon, Marceo Parker, Jaume Aragall, Les Choristes (Los dels músics participants més destacats en aquesta ocasió han es- Chicos del Coro), Goran Bregovic, Pablo Milanés o Gilberto Gil. tat Luis Ramiro, Eduard Canimas, Quimi Portet, Túrnez i Sesé, Xa- vier Ribalta, Aquellos Maravillosos Maños, Joaquín Carbonell, Eduar- 47.000 assistents do Paz (La Bullonera), Franca Masu, Luis Eduardo Aute, Dani Flaco, 13|12 - 09|03 Javier Krahe, Loquillo & Sopeña i León Chavez Teixeiro. El festival també ha inclòs com a activitat paral·lela l’exposició «Món Llach», amb fotografies de Juan Miguel Morales. 192 193 FESTIVAL FOLK INTERNACIONAL TRADICIONÀRIUS, 20a EDICIÓ | www.tradicionarius.com | Organitza: CAT. Centre Artesà Tradicionarius FESTIVAL DIGRESSIONS, 1a EDICIÓ | www.digressions.es | Organitza: Grup Instrumental El Centre Artesà Tradicionàrius (CAT) es va crear l’any 1993 a par- 16.000 assistents Barcelona 216, Auditori de Barcelona, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de tir de la iniciativa de l’Associació Cultural TRAM (formada per mú- 12|01 - 30|03 la Generalitat de Catalunya i ICUB, Ajuntament de Barcelona sics i persones interessades en la promoció de la música i la cultu- ra tradicional catalana) i de la proposta de l’Ajuntament de Barcelona Digressions ens mostra treballs on la investigació musical se cen- 1.415 assistents per assumir la gestió d’un dels centres cívics de la xarxa pública de tra en la recerca d’elements relacionats amb la música orquestral, 26|02 - 11|03 la ciutat (l’Artesà, al barri de Gràcia). En aquell moment TRAM ja l’electrònica i el rock d’avantguarda. acumulava una notable experiència organitzativa després de cinc És un projecte ideat per David Albet i Oriol Rossell. edicions del Festival Tradicionàrius, la mostra més important de la música d’arrel tradicional arreu dels països de llengua catalana. El ACTIVITATS DESTACADES Festival programa concerts, balls i altres activitats durant prop de El Festival Digressions ha entrat al mercat de la música de noves dotze setmanes (de gener a març). tendències com un dels més prestigiosos del panorama internacio- nal, gràcies sobretot a la repercussió mediàtica que ha tingut en di- ACTIVITATS DESTACADES ferents mitjans de comunicació i molt concretament en els espe- L’any 2007 ha coincidit el vintè aniversari del CAT amb el 150è ani- cialitzats en aquest gènere. versari de l’edifici l’Artesà de Gràcia. Precisament aquest espai, seu Aquest festival ajuda a situar la ciutat de Barcelona al centre del històrica del festival, ha continuat tancat al llarg del 2007 en fase mapa experimental internacional i proposa al teixit creatiu local de rehabilitació. Per tant, la 20a edició del Tradicionàrius s’ha ce- col·laboracions transnacionals amb l’ambició de propiciar la crea- lebrat en diferents espais de Gràcia i del conjunt de la ciutat, com ció d’una xarxa artística capaç de transcendir fronteres. els Lluïsos de Gràcia, les sales Bikini i Luz de Gas o l’Auditori. Els concerts programats en aquesta primera edició han estat els L’edició 2007 del Tradicionàrius proposava concerts en la línia de Zeitkrtazer, Taylor Deupree & Kenneth Kirschner, Rhys Chatham clàssica de la música tradicional i popular, concerts de fusió i i Diamanda Galás. FESTIVAL DE GUITARRA DE BARCELONA, 18a EDICIÓ | www.the-project.net | Organitza: The Project El Festival de Guitarra de Barcelona ja és tot un clàssic que omple Barcelona durant gairebé tres mesos amb els millors guitarristes del món. ACTIVITATS DESTACADES El festival ha obert el teló amb Vicente Amigo al Palau de la Músi- ca, amb les entrades pràcticament exhaurides. Jugant amb set es- pais diferents durant dos mesos i mig, ha ofert 22 recitals ben di- versos. El festival ha disposat, entre altres propostes, del duet excepcional de Brian Blade i Wolfgang Muthspiel, el darrer projec- te de l’incansable músic novaiorquès Chuck Loeb, els fados de Ma- riza, Cañizares tocant Albéniz, el brindis concert pels trenta anys de carrera d’Ariel Roth, la guitarrista clàssica xinesa Xue Fei Yang o la celebració de la música brasilera de la mà de Toquinho al Pa- lau, amb les entrades exhaurides. Raimundo Amador i Kiko Veneno han signat l’apoteòsica clausu- ra del festival a l’Auditori, amb la celebració dels trenta anys del le- gendari disc de flamenc-rock Veneno. 15.050 assistents 194 22|03 - 08|06 195 FESTIVAL FLAMENCO A NOU BARRIS, 8a EDICIÓ | www.bcn.cat/noubarris | Organitza: Districte de Nou Barris, Ajuntament de Barcelona La vuitena edició del festival Flamenco a Nou Barris 2007, preàm- bul de la festa major del districte, ha estat el primer dels dos fes- tivals de flamenc més destacats durant el mes de maig a la ciutat de Barcelona. Juntament amb el de Ciutat Vella, aquest certamen, que té lloc a l’emblemàtic escenari del pati de la seu del Districte de Nou Barris, es consolida com una de les cites amb el flamenc més destacades de la ciutat. ACTIVITATS DESTACADES Sota el lema «Tres tonos a compás», l’edició del 2007 del festival ha tingut un cartell de qualitat indiscutible, amb figures de primera lí- nia com el bailaor Farru, tres generacions de guitarristes de la fa- mília Habichuela acompanyant el jove cantaor Pitingo, l’excepcional músic procedent del jazz Chano Domínguez i l’actuació de la jove formació De-Lirios. 2.900 assistents 10|05 - 12|05 ÚNICAS. FESTIVAL DE GRANS INTÈRPRETS FEMENINES, 3a EDICIÓ | www.festivalunicas.com | ESTRELLA DAMM PRIMAVERA SOUND’07, 7a EDICIÓ | www.primaverasound.com | Organitza: Únicas Concert Organitza: Primavera Sound 15.475 assistents Únicas és un festival que reflecteix i celebra la creativitat femenina 62.000 assistents Primavera Sound s’ha consolidat, segons els seus organitzadors, 14|05 - 27|06 i que ha portat per primera vegada a Barcelona grans intèrprets de 31|05 - 02|06 com el festival de referència entre els del seu àmbit en tancar l’e- l’escena mundial que en molts casos no havien passat pels nostres dició del 2007 amb un èxit de públic i crítica sense precedents els escenaris, o ho havien fet en comptades ocasions. excel·lents resultats es deuen en gran part al cartell dels grups par- ticipants i la millora de la distribució dels espais. ACTIVITATS DESTACADES Més de 15.000 persones han assistit a la tercera edició d’aquest fes- ACTIVITATS DESTACADES tival, en què han participat les veus femenines de Carmen Linares, El cartell, a partir de la recepta ja emprada en darreres edicions, Maria Friedman, Jessye Norman, Maria Bethânia, Ani Choying Drol- ha consistit en una proposta heterogènia que constava de grans ma, Maria del Mar Bonet i Adriana Calcanhotto. Els concerts han noms (The Smashing Pumpkins, Patty Smith, White Stripes, Sonic tingut lloc al Palau de la Música i a l’església de Sant Felip Neri. Youth, Wilco...), bandes d’interès que no solen actuar al nostre país (The Good, The Bad and the Queen, Slint, The Durruti Column, etc...), les novetats més suggerents (Mäximo Park, Battles, The Long Blon- FESTIVAL DE FLAMENCO DE CIUTAT VELLA, 14a EDICIÓ | www.flamencociutatvella.com | des...) i el més destacat del panorama nacional i local (Los Plane- Organitza: Tallers de Músics i CCCB tas, Lisabo...), un cartell conformat per 150 noms. Durant els tres dies centrals del festival, del 31 de maig al 2 de juny, l’ocupació del El Festival de Flamenco de Ciutat Vella ha arribat a la catorzena edi- 8.000 assistents Fòrum ha estat un èxit i es pot afirmar que cada any el festival i el ció en plena maduresa vital i artística. És un esdeveniment impres- 22|05 - 26|05 recinte es coordinen millor. cindible en l’escena flamenca de Barcelona i una cita de primer or- 196 dre en el calendari cultural de Ciutat Vella. 197 FESTIVAL DE MÚSICA CREATIVA I JAZZ DE CIUTAT VELLA, 18a EDICIÓ | Organitza: Zingaria ACTIVITATS DESTACADES Produccions «Maldades», ha estat el títol que ha definit la programació d’aques- ta edició del Festival de Flamenco de Ciutat Vella. El festival té com a objectius estimular i promoure la pràctica de la música en viu, esdevenir plata- Als concerts centrals del Pati de les Dones del Centre de Cultura forma de llançament de noves propostes musicals i enriquir el contingut de l’escena musical local Contemporània de Barcelona, i durant quatre dies, el protagonista ha amb la participació d’artistes de fora. A aquesta declaració d’intencions cal afegir també una clara estat el baix com a instrument jazzístic, que actualment, a través de voluntat de revitalització cultural del barri des de les sales de música a altres espais com places, ca- composicions i tècniques pròpies, ja forma part del llenguatge flamenc. rrers, bars i restaurants, així com de reivindicació del caràcter popular i pluriètnic de la nostra socie- Com a grans representants s’hi han presentat els darrers treballs de tat a través del jazz, la música ètnica i la contemporània de diversos orígens. Carles Benavent, Javier Colina i Juanlu, amb els grups respectius. Al Hall, les veus femenines del cante flamenco més presents en el ACTIVITATS DESTACADES panorama actual de Catalunya i diferents grups de rumba catalana Amb un 80 % d’ocupació, el festival ha desenvolupat 96 concerts i hi han participat més de 320 mú- han estat els encarregats de fer palès que aquest festival creix en edat sics, dels quals un 90 % eren músics locals. però no en conformisme, i acull propostes que, com la rumba catala- na, solen estar apartades d’aquest estil musical, o veus que, com el 20.000 assistents grup Las Migas, amb una tradició musical diferent, busquen nous ca- 01|06 - 30|06 mins per arribar a cantar flamenc amb una sonoritat genuïna. Les habituals sessions de mitjanit dels discjòqueis Hall han es- tat substituïdes per concerts amb grups de rumba com Rumberes del Garrotan, La Troba Kung-Fú, Carles Mestre & la Simfònica de Gavà, Jaleo Real i 5x Rumba. La producció La Famfara Malèfica, encarregada especialment pel festival, feta per Xavier Maristany i la seva Bandaèria, ha obert aques- ta 14a edició. SÒNAR. FESTIVAL INTERNACIONAL DE MÚSICA AVANÇADA I ART MULTIMÈDIA, 14a EDICIÓ | SAN MIGUEL MAS I MAS FESTIVAL, 5a EDICIÓ | www.masimas.com/festival | Organitza: Grup Mas www.sonar.es | Organitza: Advanced Music i Mas El Sònar ha esdevingut un festival de gran prestigi internacional que va més enllà de l’estricta face- 30.000 assistents Uns dels objectius prioritaris d’aquest festival, segons els seus or- ta musical i s’endinsa en allò que podem anomenar cultura electrònica. Ha transitat de les músiques 24|07 - 05|09 ganitzadors, era oferir concerts de qualitat a preus assequibles. avançades a un esdeveniment que abraça tots els àmbits de la cultura més contemporània i es pot D’altra banda, també es pretenia buscar una alternativa a la dava- dir que marca tendències universals i situa Barcelona en un lloc destacat al mapa de la producció de llada en l’oferta de concerts durant el mes d’agost a la ciutat de noves idees, estils i moviments. Barcelona, un mes en el qual les programacions de temporada s’aturen i sembla que la ciutat té més tendència a viure de cara al ACTIVITATS DESTACADES turisme. Els més de 30.000 assistents a la darrera edició eviden- El Sònar 2007 ha ofert més de 300 propostes artístiques diferents, procedents de 16 països, de les cien la demanda creixent que tenen aquest tipus d’esdeveniments, quals 90 eren concerts, 79 sessions de discjòquei, 58 títols al Sònar Cinema, 34 treballs multimèdia, que treballen per introduir en la vida de la ciutat la música menys 58 visuals i 9 conferències i debats. El ventall d’estils musicals representats era ampli: noise, dubs- comercial en una època en què també hi ha demanda d’aquest pro- tep, intelligent techno, drone metal, IDM, third world beats… entre d’altres. ducte. Els Beastie Boys, Devo, Cornelius i les músiques cosmopolites actuals han destacat en un cartell polièdric i eminentment festiu. ACTIVITATS DESTACADES El Sònar de Dia ha disposat, un any més, dels seus escenaris habituals: SonarVillage, SonarCom- El nombre de concerts oferts aquest any en el marc del San plex, SonarDome i l’escenari Hall, així com de les clàssiques àrees expositives i de divulgació: Sonar- Miguel Mas i Mas Festival ha estat de 140, en llocs tan diversos Cinema, Conferències i Debats, Sonarama, SonarMàtica i SonarExtra. com l’Auditori, el Liceu, l’Apolo, Luz de Gas, el Jamboree o el Moog. La proposta programada per l’Auditori ha tingut caràcter doble, amb Tristano-Murcof que presen- S’hi han sumat diferents estils musicals com el jazz, el blues, el tava Not for Piano i una segona part protagonitzada pel projecte Alexander’s Annexe feat. Mira Calix. funk, el flamenco o el techno, novetat respecte a les edicions an- Entre les estètiques sonores actuals, cal destacar el dubstep amb Mary Anne Hobbs, Kode 9 & The teriors. Spaceape, Various Production, Skream i Oris Jay així com el millor de l’actual escena de ball france- El Mas i Mas Festival també ha apostat per la música clàssica, 198 199 sa amb Justice, Uffie & Feadz feat i DJ Mehdi. No es pot obviar tampoc el revival rave, amb Digitalism, amb concerts a càrrec de formacions de com a màxim tres intèr- Simian Mobile Disco i New Young Pony Club, així com el remesclador més de moda, Radioslave. Tam- prets, amb composicions tan aviat clàssiques com contemporànies bé hi han estat alguns referents com Altern 8 o Fangoria. Els clàssics de Sònar de Nit han estat Jeff i d’una durada màxima de 30 minuts. L’espai escollit per acollir Mills, Dave Clarke, Timo Maas i Miss Kittin. Així i tot, estils como el hip hop, l’electrònica més pop o aquesta proposta ha estat l’entresol de la Pedrera. el rock experimental i extrem també han estat molt ben representats en aquesta edició. El Festival ha disposat, el 2007, de la presència d’uns 250 músics nacionals, com en Peret amb la seva banda i un munt de convidats 83.230 assistents com Manolo Escobar o els Chunguitos, Lucrecia amb l’OBC, Perico 14|06 - 16|06 Sambeat, l’Orquestra Àrab de Barcelona i convidats com Fangoria, Raynald Colom, Albert Bover, Llibert Fortuny, Ignasi Terraza o Albert Sanz entre molts d’altres, axí com una cinquantena de mú- SUMMERCASE, 2a EDICIÓ | www.summercase.com | Organitza: Sinnamon Promotions sics internacionals com Wayne Shorter, Danilo Pérez, els membres de Buena Vista Social Club, Mulgrew Miller o Rodney Green, per Aquest festival va néixer el 2006 amb el propòsit d’apropar al públic 50.000 assistents (Barcelona) anomenar-ne alguns. grans artistes consolidats i nous talents de l’escena del pop rock 13|07 - 14|07 independent. Desenvolupat simultàniament a Madrid i Barcelona, el festival també vol ser un pont musical entre les dues capitals es- FESTIVAL L’HORA DEL JAZZ – MEMORIAL TETE MONTOLIU, panyoles. 17a EDICIÓ | www.amjm.org | Organitza: Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya ACTIVITATS DESTACADES La segona edició del Festival Summercase s’ha celebrat els dies 13 El Festival l’Hora del Jazz, després de disset anys, s’ha consolidat 8.100 assistents i 14 de juliol als escenaris de Boadilla del Monte, a Madrid, i al Parc com un festival de gran prestigi i una notable repercussió al cor del 02|09 - 30|09 del Fòrum, a Barcelona. Artistes com The Chemical Brothers, PJ barri de Gràcia. És un aparador de l’actualitat musical a casa nos- Harvey, The Jesus and Mary Chain o The Flaming Lips han format tra, on actuen grups d’avantguarda, tant de músics consolidats com part de l’ampli cartell. dels que comencen a despuntar. ACTIVITATS DESTACADES També hi han actuat, entre d’altres, grups d’estils tan diferents com 7 notas 7 colores, Sidonie, Adrià L’any 2007 el festival ha commemorat el desè aniversari de la mort Puntí, Mau Mau, Ojos de Brujo, Celtas Cortos o La Caja de Pandora. de Tete Montoliu, i ha tingut dues parts diferenciades: L’Hora del Jazz Amb motiu de l’aniversari s’ha editat d’un disc recopilatori dels quinze anys de BAM, en col·labo- de dia, amb dos concerts gratuïts els dos primers diumenges de se- ració amb la revista Rockdelux, amb temes de grups de totes les edicions. tembre, al migdia, a la plaça de Rius i Taulet del barri de Gràcia, i L’Hora del Jazz de nit, amb cinc concerts en locals de música en viu 553.950 assistents de Barcelona. 19|09 - 23|09 FESTIVAL DE BLUES DE BARCELONA, 5a EDICIÓ | www.festivalbluesbarcelona.com | Organitza: LEM. FESTIVAL INTERNACIONAL DE MÚSICA EXPERIMENTAL, 11a EDICIÓ | Associació Capibola Blues www.graciaterritori.com | Organitza: Gràcia Territori Sonor 4.723 assistents Capibola Blues és una associació que té com a vocació ampliar l’o- Des dels inicis la voluntat del festival LEM ha estat presentar al pú- 14.000 assistents 10|09 - 16|09 ferta musical de Barcelona i difondre el blues. Ja fa cinc anys que blic de totes les edats espectacles musicals innovadors, inusuals, 04|10 - 28|10 organitza el Festival de Blues (fins al 2006, Festival de Blues de Nou de risc, inèdits. La programació del festival es basa en un continu Barris) a més d’altres esdeveniments amb els quals s’intenta con- procés de descobriment i d’incitament de la curiositat del públic. tribuir al fet que la ciutat de Barcelona es consolidi com a referent A més, des de Gràcia Territori Sonor i des del festival mateix s’ha cultural d’Europa en relació amb el blues. volgut contribuir sempre a la consolidació a Catalunya d’una esce- na musical creativa, que prengui vida pròpia més enllà dels circuïts ACTIVITATS DESTACADES de gèneres i les inèrcies de la indústria. Des del punt de vista artístic, es considera que la cinquena edició del Festival de Blues de Barcelona ha pujat el nivell amb l’actuació ACTIVITATS DESTACADES de grups musicals (reconeguts mundialment) de Singapur, Sèrbia En l’edició 2007 el LEM ha incrementat les activitats en espais de200 201 o els Estats Units... També s’ha obrert al boogie-woggi, un gènere petit i mitjà aforament. L’esforç de producció pròpia d’aquesta on- fins ara poc presentat a la ciutat de Barcelona i que ha suposat un zena edició s’ha concentrat en dos espectacles estretament vin- èxit rotund. Alguns dels artistes convidats han estat: Mittch Woods culats amb el patrimoni artístic i social i la memòria històrica: la i Carl Sonny Leyland, Los Bisontes, Alex Shultz & Frank Muschalle presentació a la Sedeta de la cèl·lula d’intervenció cultural «Us- Trio, Mingo Balaguer & Blues Company, Lluis Coloma Trio. Els con- ted es un colectivo» i el projecte Anamnèsia, que recupera músi- certs han tingut lloc al Casal del Barri de Prosperitat, al Portal de ques del moviment laietà reinterpretades per una nova generació l’Àngel - Corte Inglés i al Poliesportiu Valldaura. d’artistes. El LEM 2007 ha fet una aposta ferma per la creació local mante- nint, però, una notable quota d’artistes internacionals com Eliane BAM. BARCELONA ACCIÓ MUSICAL, 15a EDICIÓ | www.bcn.cat/bam | Organitza: Institut de Radigue, Héctor Zazou, Julia Kent o els mexicans Cabezas de cera. Cultura. Ajuntament de Barcelona Qui vulgui escoltar la música més actual, amb criteris de qualitat i independència, disposa avui d’una gran FESTIVAL DE TARDOR RIBERMÚSICA, 12a EDICIÓ | www.ribermusica.org | Organitza: Fundació oferta de festivals de tot tipus, capaços de satisfer gairebé tots els gustos. A Barcelona mateix, iniciatives Ribermúsica com el Primavera Sound, el Summercase o, des d’una òrbita més especialitzada, el mateixa Sònar, s’han convertit en atraccions ineludibles. Però en un principi només hi havia el BAM. Aquest festival va obrir el 17|10 - 21|10 Ribermúsica és un projecte gestat en contacte permanent amb el camí per a tots els altres. En quinze anys ha exercit un paper capdavanter en la revolució musical que s’ha teixit social del barri de la Ribera. pogut viure a Barcelona, i que l’ha convertit en referent europeu de l’escena musical del continent. Des del 1996, any de celebració del primer festival, Ribermúsica organitza el seu esdeveniment sota el signe de la innovació, la trans- ACTIVITATS DESTACADES versalitat i la fusió interdisciplinària. Aquests paràmetres s’han ac- El BAM ha celebrat el quinzè aniversari amb una programació que rondava el centenar d’artistes. centuat al llarg de les set darreres edicions, de manera que el fes- Entre els concerts especials cal destacar aquells en què s’han sumat grups i convidats afins i han tival s’ha vinculat amb l’efemèride «oficial» de l’any, ja sigui la ofert una vetllada irrepetible només concebuda per a l’ocasió. Ha estat el cas de Jaime Urrutia amb commemoració de l’aniversari d’algun personatge universal o la ce- Los Ronaldos, Peret amb La Troba Kung-Fú o, en l’àmbit del hip hop, El-P amb Sara Da Pin Up. lebració d’un esdeveniment d’interès remarcable. ACTIVITATS DESTACADES ACTIVITATS DESTACADES Coincidint amb l’any 2007 i la celebració del programa Barcelona La gran aposta del 2007 ha estat sens dubte la creació contempo- Ciència, Ribermúsica ha proposat com a actes puntuals d’aquesta rània. No deixa de ser excepcional el fet que per primera vegada el edició (pòrtic i acte central) l’espectacle Bluelili i les Ciències, man- festival ha estrenat quatre òperes noves d’autors catalans: Saló d’A- dales i teoremes urbans, una singular combinació de jazz, filosofia nubis (de Joan Albert Amargós amb llibret de Toni Rumbau), La Cuz- i literatura amb Marian Barahona i Groovaloo dins del pòrtic del Ri- zoni (d’Agustí Charles amb llibret de Marc Rossich), Hangman, Hang- bermúsica, i com a acte central el poema escènic La ciència de la man! The Town of Greed (de Lleonard Balada) i Odoloa (de Jordi fuga a la basílica de Santa Maria del Mar, amb la seva introducció Rossinyol amb llibret d’Albert Mestres) i que, per primera vegada «Les muses de la ciència» als carrers de la Ribera. també, s’ha presentat un cicle de quatre òperes catalanes contem- porànies en un programa internacional, concretament a la ciutat alemanya de Darmstadt (en ocasió de la Fira de Frankfurt). A més VOLL-DAMM FESTIVAL INTERNACIONAL DE JAZZ DE BARCELONA, 39a EDICIÓ | de l’estrena d’aquestes quatre òperes també s’hi han programat www.theproject.es/es/festival | Organitza: The Project amb gran èxit tres concerts d’intèrprets femenines, un dels quals, el d’Uma Ysamat, ha estat també estrena absoluta. L’històric Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona no deixa de renovar-se des dels seus orígens i ha vetllat sempre per una línia de programació que, tot i que té en compte els grans clàssics i figures de renom i prestigi indiscutible, també s’endinsa en els camins del jazz més avant- FESTIVAL HIPERSONS, 11a EDICIÓ | www.indigestio.com/hipersons | Organitza: Indigestió guardista i de nova creació. A Barcelona, 29|11, 01|12 i 02|12 Hipersons és un festival que es mou sempre en la descoberta i la ACTIVITATS DESTACADES presentació dels nous valors que van sorgint en l’escena catalana. Els músics Sonny Rollins, Ornette Coleman, Bugge Wesseltoft, Paolo Conte i Harry Connick Jr., en- tre d’altres, han protagonitzat la programació de la 39a edició del Voll-Damm Festival Internacional ACTIVITATS DESTACADES 202 de Jazz de Barcelona, que ha tingut un total de 38 concerts. L’Hipersons s’ha desenvolupat durant l’any 2007 entre el 14 de se- 203 Una programació potent, ambiciosa i rabiosament jazzística, que ha incorporat dos memorials sobre tembre i el 15 de desembre a les ciutats de Barcelona, Tarragona, dues figures de gran transcendència en la història recent del gènere: Jaco Pastorius i Tete Montoliu. Vic, Sabadell i Perpinyà. En els concerts de Barcelona han partici- Com a novetats del 2007 destaca l’obertura del festival a altres escenaris situats més enllà de la pat els grups de música i performance Triulet, Psicodèlic Funkill- ciutat de Barcelona, com l’Hospitalet de Llobregat, Viladecans i Sant Cugat del Vallès, on han actuat jazz, Electric Octopus Orchestra, Usted es un colectivo, Espaldama- artistes com Bebo Valdés, Michel Camilo i Concha Buika. Val la pena també esmentar la iniciativa ceta, Zebra i Los Carradine. que ha aglutinat el concert de Robin McKelle Quartet amb un sopar preparat pel popular cuiner ca- talà Isma Prados el 14 de novembre a la sala El Palacio del Flamenco. ... I MOLTS MÉS 40.014 assistents 20|10 - 01|12 El panorama dels festivals musicals celebrats durant el 2007 no s’a- caba aquí, cal recordar-ne alguns tan diferents i significatius com els que tenen lloc a l’Auditori (Festival Mozart, Festival de Música FESTIVAL D’ÒPERA DE BUTXACA I NOVES CREACIONS 2007, 12a EDICIÓ | Antiga, Festival Internacional de Percussió, Festival Nous Sons...), www.festivaloperabutxaca.org | Organitza: Festival d’Òpera de Butxaca i Noves Creacions i d’altres com l’In-Somni, el Minifestival de Música Independent, el Llatino BCN Festival, el B-Estival, el Festival de Jazz del Raval, el El Festival d’Òpera de Butxaca i Noves Creacions va néixer amb la 2.899 assistents Weekend Dance, el Rockdelux Weekend, el Wintercase, el Prima- voluntat d’apropar el gènere operístic a tothom i amb la intenció de 24|10 - 01|12 vera Club... contribuir al fet que la creació autòctona es posi en el nivell euro- peu i pugui així competir en el mercat operístic internacional. Els esforços duts a terme pel festival, primer en l’etapa al Teatre Malic i els darrers cinc anys amb la inclusió de Dietrich Grosse en la direcció, han donat bons resultats. FESTIVALS D’AUDIOVISUALS BAFF. FESTIVAL DE CINEMA ASIÀTIC DE BARCELONA, 9a EDICIÓ | www.baff-bcn.org | Organitza: 100.000 retinas DOCSBARCELONA, 10a EDICIÓ | www.docsbarcelona.com | Organitza: Paral·lel 40 22.000 assistents El BAFF és un festival de característiques úniques a tot Espanya: 22|04 - 05|05 està dedicat exclusivament a les cinematografies asiàtiques i des DocsBarcelona és un punt de trobada del món documental internacional des de fa deu anys. Un punt de la seva primera edició ha experimentat un creixement especta- de trobada de la indústria, on directors i productors poden aconseguir finançament de les televisions cular en tots els nivells. per als seus films, i també un punt de trobada dels espectadors amb les pel·lícules i els seus directors. En l’edició del 2007 Docs Barcelona ampliava la seva activitat amb el Festival Internacional del Do- ACTIVITATS DESTACADES cumental, una nova i ferma aposta per portar el documental de qualitat a les pantalles de cinema de El festival ha constat, en la 9a edició, de 130 sessions programades la nostra ciutat. en sis seccions: secció oficial, on un jurat internacional ha atorgat el premi Durió d’Or a la pel·lícula xinesa Summer Palace; secció ACTIVITATS DESTACADES Asian Selection, que recollia un panorama de la millor producció Al llarg de quatre dies i en quatre seccions temàtiques ben diferents, prop de 4.500 espectadors asiàtica recent; seccions especials, algunes d’elles presentades en s’han acostat a les sales de cinema per veure un total de 25 documentals inèdits al nostre país i films col·laboració amb l’Udine Far East Film Festival; secció dedicada al que, pel seu interès fílmic o temàtic, mereixien més presència a les sales de cinema. país convidat, que el 2007 ha estat Xina; secció Espai Anime i Sec- A més de les quatre seccions oficials, a la secció anomenada Xtra s’ha emmarcat un homenatge a Jo- ció D-Cinema, dedicades a les produccions en format digital i a les aquim Jordà, «Herències Jordà», diferents masterclasses i projeccions extraordinàries de documentals. propostes més emergents i innovadores. A més, els directors de dinou dels documentals han participat en diferents col·loquis amb els es- A més dels cinemes Aribau i del CCCB, el BAFF s’ha desenvolu- pectadors, i això ha permès un acostament al seus processos de creació i producció. pat en molts altres espais de la ciutat, com Casa Àsia, Casa Madrid, Espai Movistar, Espai Drassanes, FNAC El Triangle i Diagonal Mar. 4.483 assistents | 01|02 - 04|02 204 205 DIBA. DIGITAL BARCELONA FILM FESTIVAL, 3a EDICIÓ | www.dibafestival.com | Organitza: DiBa CURT FICCIONS BARCELONA, 10a EDICIÓ | www.curtficcionsyelmo.com Digital Barcelona Film Festival Headquarters | Organitza: Curt Ficcions - Yelmo Cineplex DiBa s’ha consolidat com a plataforma de creació i exhibició de l’a- 15.000 assistents El 2007, Curt Ficcions ha fet deu anys dedicats al curtmetratge es- 5.588 assistents vantguarda digital, un certamen que programa seccions com DiBa 17|05 - 27|05 panyol. Al llarg del temps, aquest festival de referència ha anat am- 31|01 - 08|03 Express (el concurs que fa de Barcelona un gran plató de cinema i pliant la seva activitat a nous camps i noves ciutats i ha ofert els mi- que proposa realitzar un curtmetratge en 72 hores) i obre nous ca- llors curts al màxim nombre possible d’espectadors. mins d’expressió cinematogràfica com DiBa Doc, workshops de ci- nema documental i fins i tot un taller per a nens i nenes, el DiBa ACTIVITATS DESTACADES Kids. La desena edició ha continuat la gran complicitat amb Yelmo Cine- plex i s’ha celebrat quasi paral·lelament a Madrid i a Barcelona. Res- ACTIVITATS DESTACADES pecte a les novetats, es poden destacar les sessions matinals cen- El 2007, el Festival ha projectat més de 120 produccions internacio- trades en la projecció de programes de curtmetratges per a estudiants nals en una gran varietat de gèneres que anaven des dels llargme- de secundària, les masterclasses adreçades a alumnes d’imatge i so, tratges fins als documentals i els curtmetratges, passant per l’ani- i l’obertura a la projecció en suport digital, que ofereix la possibilitat mació i els videoclips. de mostrar altres iniciatives complementàries als clàssics de 35 mm. A la secció DiBa Screen s’han projectat les pel·lícules a compe- El 2007, Curt Ficcions ha lliurat un total de sis premis i una men- tició i, en exclusiva, les darreres produccions digitals de cineastes ció especial. En el palmarès s’ha creat el Premi Especial 10è Ani- com Terry Gilliam, David Lynch o Larry Clark. versari, que ha guanyat el curtmetratge Equipajes de Toni Bestard. Al vaixell Naumon de la Fura dels Baus s’ha projectat una selec- Els set curtmetratges guanyadors s’han projectat davant de pel·lí- ció de les peces audiovisuals més innovadores, i al Pati Llimona la cules entre el 9 de març i el 17 de maig a les pantalles de Yelmo de secció DiBa Air ha projectat cinema de grans autors europeus. les ciutats següents: Barcelona, Madrid, Sant Cugat del Vallès, Vigo, Albacete, la Corunya, Màlaga, Oviedo, Tenerife i Barakaldo. MICEC. MOSTRA INTERNACIONAL DE CINEMA EUROPEU CONTEMPORANI, 3a EDICIÓ | www.micec-barcelona.com | Organitza: Grup Cinema, Universitat Pompeu Fabra El MICEC és una mostra que vol esdevenir espai de difusió i refle- 17.500 assistents xió crítica, d’intercanvi d’idees i de mediació lúdica per viatjar i en- 31|05 - 08|06 tendre el continent europeu de la mà del cinema. Es tracta de pen- sar el cinema europeu com una mena de moviment dissident que proposa tonalitats estètiques i estats de consciència en l’era de la globalització audiovisual. ACTIVITATS DESTACADES El MICEC’07 ha congregat, amb el cinema europeu de més presti- gi, cineastes, crítics i professionals per debatre el present i el futur del cinema. A més ha projectat algunes pel·lícules europees que no han tingut distribució comercial a Espanya ni s’han exhibit en altres festivals. És el cas d’Il Caimano, de Nani Moretti, Transe, de la por- tuguesa Teresa Villaverde, o Il regista di matrimoni, de Marco Belloc- chio. Les sessions han tingut lloc al CCCB, els cinemes Aribau i el MACBA. FESTIVAL DE CINEMA JUEU DE BARCELONA, 9a EDICIÓ | www.fcjbarcelona.org | 206 Organitza: Associació Festival de Cinema Jueu a Barcelona 207 3.500 assistents El Festival de Cinema Jueu de Barcelona té la vocació d’afirmar i 30|05 - 10|06 difondre la cultura jueva estretament lligada al passat de Barcelo- na, Catalunya i Espanya. Un punt de trobada, de discussió i de dià- leg obert que promociona activitats al call de Barcelona i que al ma- teix temps situa la cultura jueva a l’agenda cultural de la ciutat. ACTIVITATS DESTACADES En l’edició del 2007 s’han presentat pel·lícules provinents de set paï- sos (Israel, Estats Units, Alemanya, França, Itàlia, Regne Unit i Ho- landa) i s’han fet projeccions i activitats en diversos punts de la ciu- tat, com l’Institut Francès de Barcelona o a la plaça de Sant Felip Neri. Entre els directors que han presentat la seva obra en el marc del festival hi ha el realitzador francès Josep Morder, amb el seu llarg- metratge El Cantor, i de l’israelià Tomer Heymann, amb el seu pre- miat documental Paper Dolls. El darrer dia ha tingut lloc també un concorregut passeig comen- tat pel call de Barcelona que tancava el festival amb una sèrie d’ac- tivitats lúdiques per a tots els públics a la plaça de Sant Felip Neri. MOSTRA INTERNACIONAL DE FILMS DE DONES, 15a EDICIÓ | www.dracmagic.cat | SALA MONTJUÏC, 5a EDICIÓ | www.salamontjuic.com | Organitza: Associació Cultural Modiband Organitza: Drac Màgic Sala Montjuïc es planteja com una trobada de cinema a l’aire lliure que vol atraure el públic amb di- Després de quinze anys, la Mostra Internacional de Films de Dones 4.000 assistents versos al·licients: el preu reduït de l’entrada, l’espai on es duu a terme (a l’aire lliure i molt caracte- és un esdeveniment que es consolida a la ciutat de Barcelona com 08|06 - 17|06 rístic), l’oferta cultural, que és completa i variada (jazz + curt + pel·lícula en versió original + picnic) un dels espais de cinema alternatiu que vetlla per l’exhibició de ci- o senzillament el fet de ser un punt de trobada original en les nits d’estiu barcelonines. nema realitzat per dones i potencia el debat i la reflexió sobre el seu Amb vocació d’anar sempre més enllà estrictament del cinema, la Sala Montjuïc ofereix un nou es- treball creatiu. pai d’oci que facilita la trobada social, la convivència cívica entre la gent, la sensibilització i la refle- xió entorn de certes temàtiques socials, i un nou estil de diversió per a la població. ACTIVITATS DESTACADES Durant els deu dies que ha durat la 15a edició de la Mostra, s’hi han ACTIVITATS DESTACADES programat un total de 62 films entre documentals, ficcions i curtme- La cinquena edició de Sala Montjuïc ha tingut lloc durant l’estiu del 2007 al camp de tir amb arc del tratges de procedència molt diversa, tant europea (França, Alema- fossar del castell de Montjuïc, amb una duració de cinc setmanes. nya, Finlàndia, Itàlia, Gran Bretanya, República Txeca, Hongria, Di- Pel que fa al format de Sala Montjuïc, s’ha mantingut la fórmula de picnic amb concert (21 h) + curt- namarca, Romania, Àustria, Eslovènia i Espanya) com de la resta del metratge (22 h) + llargmetratge (22,15 h). món (EUA, Indonèsia, Índia, Palestina i Japó). Tant a les sessions com Per tercer any consecutiu també, la Sala Montjuïc ha reiterat la seva aposta pel cinema espanyol a les activitats paral·leles s’han establert interessants debats. jove amb la projecció cada nit d’un curtmetratge de producció nacional amb la col·laboració de les Tres novetats que cal destacar han estat la incorporació de l’Es- dues escoles de cinema: l’ESCAC i el CECC. pai Francesca Bonnemaison com un dels centres neuràlgics del També cal esmentar el programa especial del divendres 13 de juliol, en què es va projectar la pel·lí- certamen, la programació d’un film destinat al públic infantil, i el cula muda El fantasma de l’òpera de Rupert Julian, que va estar acompanyada per la música en direc- fet que la Mostra ha estat escenari per a la I Trobada de Directores te de l’Orquestra de l’Acadèmia del Liceu, dirigida per Guerassim Voronkov i interpretada per la so- i Productores de Catalunya. prano Virginia Lorena Wagner. També s’ha dut a terme una altra trobada de les directores de to- 208 La darrera sessió del 2007 es va tancar amb una festa a càrrec del col·lectiu de fotògrafs Picture- 209 tes les mostres i festivals de cinema de dones d’Espanya amb la vo- tank amb IOIO, un dispositiu mòbil de projeccions d’imatges que ha servit de font i suport a diferents luntat d’expandir l’actual xarxa a escala internacional. experiències visuals i sonores. 30.000 assistents XINACITTÀ. MOSTRA INTERNACIONAL DE CINEMA D’ANIMACIÓ D’AUTOR, 5a EDICIÓ | 02|07 - 03|08 www.xinacitta.com | Organitza: d’APQR (Avanti Piano Quasi Retro) MOSTRA INTERNACIONAL DE CINEMA GAI I LESBIÀ, 12a EDICIÓ | www.cinemalambda.com | Xinacittà és una plataforma formada per artistes i animadors que aglutina tots els aspectes relacio- Organitza: Casal Lambda nats amb el cinema d’animació d’autor: formació, creació, producció i difusió. Per sobre de tècniques, gèneres i condicionants temporals, la Mostra Xinacittà cerca totes aquelles propostes valentes i com- 12 anys de la Mostra són la millor demostració que aquesta ja és promeses que obrin nous camins, permetin noves hibridacions i eliminin prejudicis. tot un referent en l’àmbit del cinema gai i lesbià. El 2007 el festival La Mostra ha anat creixent gràcies a la col·laboració dels col·lectius Laboratorium, Mad-actions s’ha obert a noves seccions, és el cas de «La Peça», que ha presen- (www.mad-actions.com) i Bordufilms (www.bordufilms.ch), tots ells compromesos amb la difusió i la tat joies cinematogràfiques que no parlen sobre homosexualitat d’u- creació audiovisual contemporània. na manera directa però que interessen el col·lectiu. ACTIVITATS DESTACADES ACTIVITATS DESTACADES L’eix temàtic de la programació del 2007 de Xinacittà ha estat: «L’art de subsistir: migracions, uto- La programació de la Mostra i el seu motiu central s’ha basat en la pies, enginys». llibertat d’escollir, el seu ideari aposta sempre per la diversitat i per Durant tres dies s’ha pogut gaudir d’una acurada selecció de peces d’animació d’autor recollida donar a conèixer el que és diferent. durant dos anys a diferents països. A més de les projeccions, Xinacittà 2007 ha desenvolupat també La Mostra Lambda ha presentat el 2007 una selecció de les mi- tallers, taules rodones, el tradicional concurs de flipbook Xinaflipà i l’assistència de Chris Shepherd, llors produccions recents d’aquesta temàtica vingudes d’arreu del artista convidat de la present edició. món. 4.000 assistents | 28|06 - 30|06 05|06 - 12|07 MECAL. FESTIVAL INTERNACIONAL DE CURTMETRATGES DE BARCELONA, 10a EDICIÓ | DOCÚPOLIS. FESTIVAL INTERNACIONAL DOCUMENTAL DE BARCELONA, 7a EDICIÓ | www.mecalbcn.org | Organitza: Festival Mecal www.docupolis.org | Organitza: Tercer Ojo, International Documentary Association Els deu anys dedicats al curtmetratge, a la seva difusió i al seu re- 28.300 assistents Des de la primera edició, Docúpolis ha estat un festival rigorós en coneixement públic, han fet del festival Mecal un certamen de gran 15|09 - 23|09 el seu objectiu d’apropar els documentals al públic així com afavo- prestigi dins i fora del seu espai natural, la ciutat de Barcelona, així rir la discussió i replantejar els desafiaments particulars del gène- com una proposta sòlida, de qualitat i necessària. re. Aquest és un festival que els seus organitzadors descriuen com una trobada mancada de pirotècnia però que no obstant té un es- ACTIVITATS DESTACADES perit festiu que omple el CCCB de mirades crítiques, valentes, i so- Una de les grans novetats del Mecal 2007 ha estat la inclusió del bretot curioses, vers el documental. festival en l’àmbit de les Festes de la Mercè. Aquest fet, celebrat tant per l’equip organitzatiu com pels mateixos espectadors, ha ser- ACTIVITATS DESTACADES vit per apropar el curtmetratge a nous i més amplis públics de la Un any més, Ducópolis ha servit per prendre el pols al gènere, en- ciutat. tendre la seva evolució i gaudir dels canvis i rumbs pels quals tran- El Mecal 2007 ha tingut com a eixos clau la defensa de la lliber- sita. Amb Eslovènia com a país convidat, l’edició de 2007 ha desta- tat d’expressió i la creativitat, amb el reconeixement per part del cat també per les aliances que es van consolidant amb altres festivals. públic de seccions com «Radical» i «Obliqua»; l’aprofundiment en En aquesta línia destaca la presència i participació a Docúpolis de el coneixement de les cinematografies dels països nòrdics amb una directors, productors i realitzadors d’altres festivals (com Patricio secció dedicada a la cinematografia noruega; l’especial atenció a Guzman, del certamen de Santiago de Xile), que reafirma la interac- l’aspecte musical en les seccions de videoclips, amb un especial de ció i l’intercanvi d’idees, contactes, opinions i experiències. Beck, una retrospectiva dels anys vuitanta, l’actualitat musical i un especial de videoclips del segell discogràfic Elefant, i la creació d’un 2.960 assistents espai per a professionals, «Screening», on poder veure totes les 03|10 - 07|10 210 211 obres seleccionades per a la desena edició del festival. CINEAMBIGÚ. FESTIVAL CONTINU DE CINEMA CONTEMPORANI, INÈDIT I INDEPENDENT, FESTIVAL DE CINEMA POLÍTIC, 3a EDICIÓ | www.cinemapolitic.com | Organitza: Sinetik 10a EDICIÓ | www.retinas.org | Organitza: 100.000 retinas El Festival de Cinema Polític és un dels pocs festivals d’aquest gè- 16|10|2007 - 05|2008 100.000 retinas ha iniciat una nova temporada de Cineambigú nere que hi ha al món, i el 2007 ha celebrat a Barcelona la seva ter- estrenant local renovat a l’històric cinema Maldà del centre de cera edició. Barcelona. ACTIVITATS DESTACADES ACTIVITATS DESTACADES Veure la política d’avui a través d’un cicle de telefilms de gènere ha Per a la temporada 2007-2008, Cineambigú ha recuperat els dimarts estat l’objectiu d’«Esquerra/Dreta», una col·lecció d’ARTE de sis com a cita amb el millor cinema independent, on s’estrenen les mi- films de seixanta minuts que el Festival de Cinema Polític ha estre- llors pel·lícules sense distribució comercial i les obres més desta- nat a Espanya. Segons Pierre Chevalier, responsable de la unitat de cades dels festivals internacionals, especialment el cinema euro- programes de ficció del canal francoalemany, «es va demanar a sis peu, l’actualitat del cine documental, els curtmetratges i l’indie realitzadors que treballessin sobre una situació o un diàleg que evo- nord-americà. qués les nocions de dreta i esquerra». La temporada ha començat el dia 16 d’octubre amb l’estrena de Les sessions del festival s’han projectat en diferents seus de la la pel·lícula de Christophe Honoré, Dans Paris (França, 2006), una ciutat com l’Institut Francès, els cinemes Renoir Floridablanca, el subtil història de vincles familiars protagonitzada pel camaleònic MACBA o l’FNAC. Romain Duris (Casa de locos) i l’emergent Louis Garrel (Soñadores). Per celebrar l’inici d’aquesta nova temporada i la nova ubicació, 1.500 assistents les dues sessions inaugurals del film Dans Paris han estat gratuï- 27|09 - 02|10 tes amb invitació. FESTIVAL INTERNACIONAL DE CINEMA GAI I LÈSBIC DE BARCELONA, 7a EDICIÓ | ACTIVITATS DESTACADES www.gaybarcelona.net/ficglb | Organitza: Associació FICGLB En l’edició de 2007 In-Edit ha presentat en primícia el documental nacional de l’any, Od Man Bebo, sobre Bebo Valdés, que ha obert el El Festival Internacional de Cinema Gai i Lèsbic de Barcelona té com 25|10 - 05|11 festival el dijous 25 d’octubre presentat pel mateix Bebo Valdés, el a objectiu la promoció, difusió i impuls del cinema de temàtica ho- director Carlos Carcas i el coproductor del film, Fernando Trueba. mosexual, bisexual, transgènere i intersexual de qualitat. Així mateix s’ha presentat The U.S. vs. John Lennon, en col·labo- Aquest certamen potencia també Barcelona i Catalunya com a ració amb Manga Films, un documental que explora la psicosi go- símbols de la diversitat i l’avantguarda cinematogràfica i audiovi- vernamental de la primera potència mundial per les activitats d’un sual d’aquesta temàtica. músic. El 2007 també ha nascut un nou apartat del festival, l’homenatge ACTIVITATS DESTACADES «London’s Backstage», que en aquesta edició ha estat ofert a Don La celebració del festival s’ha ampliat l’any 2007 de set a dotze dies, Letts, documentalista essencial i gran pope musical. D’altra banda, que han inclòs vint-i-una sessions a Barcelona, deu a Terrassa, qua- els dies d’estrena dels documentals de la secció oficial hi han assis- tre a Castelldefels, una a Girona i una altra a Tarragona. En total tit gran part dels seus directors, que a més de presentar les seves s’hi han presentat setanta peces entre llargmetratges i curtmetrat- obres han participat en interessants xerrades post screening. ges provinents de vint-i-dos països. Caldria destacar d’aquesta edició el canvi de seu d’exhibició a Barcelona, que ha passat a ser la Filmoteca de Catalunya, l’aug- MOSTRA DE CINEMA AFRICÀ DE BARCELONA, 12a EDICIÓ | www.ullanonim.org | ment de subseus a Tarragona, Terrassa i Castelldefels i l’ampliació Organitza: Associació Cultural l’Ull Anònim dels premis amb el guardó del públic al Millor documental FICGLB. L’Associació Cultural l’Ull Anònim ha dissenyat i promou des de 1996 3.310 assistents el projecte Mostra de Cinema Africà de Barcelona, com a punt de 08|11 - 14|11 212 ARTFUTURA. BARCELONA, 18a EDICIÓ | www.artfutura.org | Organitza: ArtFutura trobada i canal de difusió del cinema i audiovisual del continent afri- 213 cà a Catalunya i Espanya, i amb la voluntat de crear vies de comu- La divuitena edició del Festival de Cultura i Creativitat Digital de referència a Espanya ha aterrat a nicació que facilitin la recerca de nous recursos tècnics i econòmics onze ciutats al mateix temps entre el 25 i el 28 d’octubre, amb un extens programa que explorava els als cineastes i professionals del sector audiovisual Africà. projectes més importants sorgits en el darrer any en el panorama internacional del new media, el dis- seny d’interacció, els videojocs i l’animació digital. ACTIVITATS DESTACADES Dones, joves i crítica social han estat els eixos bàsics d’aquesta dot- ACTIVITATS DESTACADES zena edició de la Mostra de Cinema Africà de Barcelona. El Mercat de les Flors de Barcelona ha acollit quatre intensos dies de presentacions especials, con- El festival ha presentat un total de 28 pel·lícules (11 llargmetrat- ferències, performances, tallers, instal·lacions interactives, exposicions i actuacions en directe. Si- ges, 9 curtmetratges i 8 documentals). multàniament, en museus i centres culturals de deu ciutats més, ha fet parada el Circuit Futura amb Tres llargmetratges i dos curtmetratges conformaven la retros- l’ampli programa audiovisual del Festival i la retransmissió en directe, en algunes seus, del progra- pectiva de Safi Faye. D’altra banda, vuit llargs, set curts i nou docu- ma de conferències de Barcelona. mentals mostraven les últimes produccions cinematogràfiques i audiovisuals dels països següents: Senegal, Mauritània, Algèria, Ni- 25|10 - 28|10 gèria, República Democràtica del Congo, Tunísia, Burkina Faso, Etiò- pia, Kenya i el Marroc. La presència l’any 2007 de deu convidats ha permès desenvolu- IN-EDIT. BEEFEATER, 5a EDICIÓ | www.in-edit.beefeater.es | Organitza: In-Edit Producciones par nombrosos col·loquis després de les projeccions, un dels mo- ments més apreciats pels espectadors ja que enforteixen el festi- 16.962 assistents In-Edit és l’únic festival de cinema documental musical que hi ha a val en el seu paper de punt de trobada entre creadors i públic. 25|10 - 01|11 Espanya i un dels pocs que hi ha al món. A més de l’enorme interès que genera a la nostra ciutat, el festi- val segueix també la seva carrera internacional, més activa que mai, amb l’In-Edit Xile i col·laborant de manera activa en els festivals Moffom i BIFF. MARATÓ DE CINEMA FANTÀSTIC I DE TERROR DE SANTS, 19a EDICIÓ | RESFEST. DIGITAL FILM FESTIVAL, 10a EDICIÓ | www.resfest.es | Organitza: Art Futura www.cotxeres-casinet.org/marato | Organitza: Comitè integrat pel Club de Cinema la Llanterna Màgica, l’Associació Lúdica Silmaril, Random Rol, Subfilms, Sants 3 Ràdio, Ona de Sants L’any 1997, la publicació nord-americana RES, considerada la bíblia dels nous cineastes, ha decidit i Enllaç Comunicació Local engegar un festival itinerant dedicat exclusivament a mostrar el treball de la primera generació de cineastes digitals: curtmetratges, publicitat, videoclips, títols de crèdit, documentals, animació... 2.000 assistents La Marató de Cinema Fantàstic i de Terror és una setmana dedica- El festival rep regularment més de dues mil peces des de totes les bandes del món que, juntament 12|11 - 18|11 da a aquesta especialitat i acull també el Concurs de Curts, que ha amb els centenars de treballs recollits per l’equip de programació del festival, serveixen per confor- esdevingut una bona plataforma per als joves realitzadors afeccio- mar l’excepcional col·lecció de curtmetratges, vídeos musicals, treballs d’animació experimental i nats al gènere. disseny gràfic en moviment que formen el programa ResFest. ACTIVITATS DESTACADES ACTIVITATS DESTACADES Durant la Marató del 2007 s’hi han presentat 13 llargmetratges així L’última edició del ResFest s’ha iniciat el setembre del 2007 al Museu d’Art Contemporani de Chica- com 104 curtmetratges provinents de la resta de l’Estat espanyol, go i al Centre Pompidou de París, i ha continuat a Nova York, Bristol, Los Angeles, Ciutat del Cap, Lon- Portugal, Suïssa i Alemanya. Al llarg de les sis sessions dedicades dres, Tòquio, Osaka, Seül, Melbourne i Barcelona. al Festival de Curtmetratges hi han assistit 1.400 espectadors, i no- En aquesta ocasió el festival ha tingut una durada total aproximada de set hores i s’ha basat en sis més a La Nit més llarga n’hi ha hagut 600. programes: «A decade of Resfest» (deu curmetratges de referència que representaven els deu anys Enguany, a més, s’han potenciat les activitats paral·leles que han del festival), «Unsung Heroes» (una selecció dels millors videoclips dels deu anys), «Radiohead» (ca- ajudat a dinamitzar la Marató. Entre d’altres, s’ha creat un bar am- racteritzats per uns videoclips molt destacables de joves talents), «Traktor» (retrospectiva del col·lec- bientat amb personatges del cinema fantàstic realitzat per Random tiu escandinau), «Bushwacked» (peces activistes i sagnants referides a les darreres eleccions nord Rol, s’hi han sumat estands de botigues especialitzades en el gè- americanes), «Jonathan Glazer» (retrospectiva sobre l’excepcional realitzador britànic) i «Resfest nere, i el grup Silmaril ha dissenyat un joc de rol ambientat per a la Spain» (sessió especial amb els millors treballs de realitzadors espanyols). nit de dissabte. 214 21|12 - 23|12 215 L’ALTERNATIVA. FESTIVAL DE CINEMA INDEPENDENT DE BARCELONA, 14a EDICIÓ | FESTIVALS MULTIDISCIPLINARIS www.alternativa.cccb.org | Organitza: L’Alternativa L’Alternativa és un festival de referència imprescindible per als professionals del sector i un dels més MADE IN MAD, 1a EDICIÓ | www.madeinmad.org | Organitza: Comunitat de Madrid importants del cinema independent a Espanya i Europa. La cultura madrilenya s’ha instal·lat a Barcelona durant deu dies 7.000 assistents ACTIVITATS DESTACADES amb el festival Made in Mad, un programa variat d’exposicions, con- 24|04 - 02|05 Al llarg de l’any, el festival ha rebut més de 2.500 films, entre els quals s’ha dut a terme una rigoro- certs, dansa i teatre organitzat per la Comunitat de Madrid en dife- sa selecció. El resultat ha estat una programació de 350 films de 46 països, entre seccions oficials, rents espais emblemàtics de la capital catalana. seccions paral·leles i Pantalla Hall. S’han presentat quatre seccions oficials (llargmetratges, documentals, curts i animació) i deu sec- ACTIVITATS DESTACADES cions paral·leles (Peter Brook: un creador iconoclasta; No es queden curts; Palmarès Versión Espa- El festival pretenia donar a conèixer les propostes madrilenyes i es- ñola 2006; Estrena: Ararat-Fourteen views de Don Askarian; Sinergies de la Història. Grup Ukamau; tendre un pont cultural entre les dues ciutats. Entre els artistes de Jove cinema mexicà; Paul Bush cineasta; Documental de reportatge; Estrena: A la Soledad de José «l’ambaixada madrilenya» figuraven l’Orquesta de la Comunidad de María Nunes; Escoles de cinema del món). Madrid amb Ainhoa Arteta, Antonio Carmona, el Nuevo Ballet Es- Cal destacar també d’aquesta 14a edició la diversa i complexa programació de Pantalla Hall; un es- pañol, la companyia Aracaladanza, un treball audiovisual del fotò- pai de programació interdisciplinari d’entrada lliure per a films, presentacions i actuacions en directe. graf Alberto García-Alix i l’exposició «Clausuras. Tesoros artísticos En el marc de les activitats paral·leles s’han organitzat una taula rodona (Interdocnet, internet com a en los conventos y monasterios madrileños». via de difusió), la masterclass de Paul Bush i el taller d’introducció al subtitulat i l’audiodescripció, a més Made in Mad s’ha completat amb el festival de curtmetratges «Ma- del cinema concert: L’home de la càmera de cinema, que ha complementat l’àmplia oferta del festival. drid en corto», una jornada de trobades culturals que ha disposat de la presència de Luis Alberto de Cuenca i Gabriel Albiach, i «Ma- 30.000 assistents driT: Entresijos y Gallinejas», una cita amb l’art més innovador de 16|11 - 24|11 Madrid a través d’exposicions, videoart i performances. Alguns dels espais on van tenir lloc les diferents activitats van ser TROBADA EL PAÍS HIPNÒTIK, 4a EDICIÓ | www.hipnotikfestival.com | Organitza: Hipnotik el CCCB, la Filmoteca, el Palau de la Música o els teatres Romea i Villarroel. El hip hop s’ha convertit en moviment de referència per a milions 10.058 assistents de joves d’arreu del món. Els seus principals valors són la comuni- 15|09 - 16|09 tat, el sentiment de pertinença a un grup i la visió crítica del siste- URBAN FUNKE. FESTIVAL DE CULTURA URBANA, 3a EDICIÓ | www.urbanfunke.com | ma. Organitza: Gamerco Hipnòtik és un esdeveniment multidisciplinari que engloba les quatre formes principals d’expressió del hip hop: dansa (break dan- Urban Funke es presenta i reafirma com una plataforma per a expressions emocionals urbanes que ce), música (discjòqueis), escriptura (rap) i arts plàstiques (grafit). promou la interacció de les diferents disciplines representades (música, art i esport) i la participació També hi tenen cabuda altres vies d’expressió que reben la influèn- del públic. Una trobada internacional de cultura urbana cada cop més concorreguda. cia d’aquest moviment global com el cinema, l’audiovisual o la fo- tografia. ACTIVITATS DESTACADES Amb Suècia com a país convidat, l’Urban Funke Barcelona 2007 ha constat de: l’Urban Funke Show, ACTIVITATS DESTACADES amb Skratch Comando, Dj Skratch, la primera actuació de 7 notas 7 colores després de set anys de Al setembre Barcelona ha acollit la quarta edició de la Trobada El silenci i Grandmaster Flash; l’Urban Funke Clubbing al Club Fellini, amb Chris de Luca vs. Phon.o i País Hipnòtik. Per a aquesta edició, el tema central escollit era «El Dj Assault; i l’Urban Funke Dia que, de la mà de l’Àrea d’Art Urbà Hugo Create, d’una banda ha servit hip hop en lluita», que propiciava una reflexió sobre el caràcter com- de plataforma per a l’expressió d’artistes procedents del grafit, l’art contemporani o de l’street art, i batiu d’aquest moviment cultural. de l’altra, a través de l’Àrea d’Skate Circa i de l’Àrea Basquet Foot Locker, ha presentat una emocio- Les activitats s’han centrat en els quatre elements bàsics del hip nant jornada de skate i bàsquet a l’esplanada de les fonts de Montjuïc. hop: rap, discjòqueis, break dance i grafit i, a més de concerts, s’hi També en el marc del festival s’han programat dues exposicions: la del polifacètic artista suec han organitzat taules rodones, tallers, fotografia, audiovisuals i zona PMKFA a la galeria Vallery, i la de taules de surf customitzades per artistes com Adam Neate, Dave de consoles. 216 Kinsey o Flying Fortress, entre d’altres... a la Iguapop Gallery. Una de les principals novetats de l’Hipnotik 2007 ha estat l’espai 217 dels concerts, la plaça de Joan Corominas, que ja congregat cada 10.000 assistents dia més de 4.000 persones. 29|06 - 30|06 ... I MÉS FESTIVALS D’entre els festivals multidisciplinaris de petit format cal destacar FESTIVAL ÀSIA, 6a EDICIÓ | www.casaasia.es | Organitza: Casa Àsia El festival PULGAS MIX – FESTIVAL CULTURA EN ACCIÓ, que du- rant la tardor del 2007 ha arribat a la tretzena edició i ha tingut la 17.500 assistents El festival de les cultures asiàtiques organitzat cada any des del participació de 120 artistes entre dissenyadors, músics, performers, 12|09 - 16|09 2001 per Casa Asia reuneix espectacles, projeccions, exposicions i cineastes i educadors. activitats procedents de tots els països asiàtics. Hem de recordar finalment que el mes juny del 2007 ha nascut la primera edició del festival XINAFEST, el gran festival de la cultura ACTIVITATS DESTACADES xinesa a Barcelona, dedicat a enfortir, amb més de seixanta activi- El Festival Àsia 2007 ha desplegat un programa obert a tots els pú- tats, els vincles amb Catalunya i promoure el diàleg des de l’ente- blics capaç de reforçar els ponts de diàleg intercultural entre Orient niment mutu. i Occident i ha tingut com a país convidat Corea del Sud. Entre el 12 i el 16 de setembre s’ha presentat a Barcelona una in- tensa programació de concerts, espectacles, projeccions cinema- togràfiques, videoperformances, animació 3D, gastronomia, contes, tallers, demostracions, ludoteca i, fins i tot, una llar d’infants orien- tada al públic familiar. Les activitats del festival s’han desenvolupat a diversos espais de la ciutat com el Mercat de les Flors, la Sala Ovidi Montllor, el Tea- tre Estudi de l’Institut del Teatre, la Sala Apolo 2, CaixaForum, la Fundació Miró i la plaça de Margarida Xirgu. LA2 MERCÈ I LESTRADICIONS 9DE BARCELONA1. FESTES D’ÀMBIT DE CIUTAT | 2. ALTRES FESTES A LACIUTAT | 3. ACTIVITATS I INICIATIVES DIVERSES MARTA ALMIRALL DIRECTORA DE FESTES DE L’INSTITUT DE CULTURA DE BARCELONA L’ESPECTACLE AL CARRER. LA MERCÈ 07 I ALTRES FESTES DE LA CIUTAT Les arts de carrer cada vegada tenen un paper més impor- tant dins del món de l’espectacle ja que per qüestions climà- tiques les temporades de teatre són més curtes. El públic busca propostes d’exterior, lligades moltes vega- des a espectacles de to festiu, de formats originals, amb el valor afegit que es tracta d’espectacles gratuïts, que perme- ten la llibertat de marxar si no són del gust de l’espectador. Barcelona és una ciutat rica en festes al carrer, una ciutat a la qual agrada participar en esdeveniments a l’aire lliure. Són molts els ciutadans que esperen l’arribada de les festes del seu barri, del Carnaval, de les Festes de Santa Eulàlia, de Sant Jordi, del Corpus, de la Cavalcada dels Reis o de la Mer- cè. I a aquestes festes, del tot arrelades des de fa anys a la ciutat, de mica en mica s’hi van sumant també les celebra- 220 cions festives d’altres comunitats que hi conviuen. 221 En els darrers temps la demanda d’espectacles de carrer ha afavorit considerablement la millora del seu nivell artís- tic, i també que moltes de les companyies que treballaven ha- bitualment en teatres convencionals comencin a fer propos- tes d’interès per als espais exteriors. Aquesta tendència està afavorint tant la creació de noves xarxes d’exhibició i festivals especialitzats com el debat, a escala europea, sobre la ne- cessitat que els artistes d’arts de carrer tinguin els mateixos reconeixements que els artistes que treballen per al teatre convencional. El rigor qualitatiu dels espectacles de carrer programats a Barcelona està fent una doble funció: d’una banda, atrau un pú- blic fidel a l’espectacle, i de l’altra, està creant nous especta- dors, l’espectador passavolant que, sense més pretensions, gau- deix de la festa i queda atrapat per l’elevat nivell de l’actuació. Respecte la tipologia dels espectacles exhibits, durant molts on l’artista se situa al costat del públic, el món de la cultura anys el món del carrer s’ha relacionat únicament amb artis- s’apropa al carrer, amb tota la qualitat artística, plàstica i tèc- tes de circ (acròbates, clowns, xanques, etc.) i grups d’anima- nica necessària. ció i cercaviles. Actualment ens trobem amb un panorama La Mercè 2007 ha apostat per artistes de qualitat, d’estils i molt diferent en què, per exemple, tenim un gran nombre de disciplines diferents i amb participació internacional. El circ, propostes de dansa d’interès artístic, amb uns treballs ben la dansa i els espectacles per a tots els públics bàsicament pensats, adaptats per a espais exteriors, amb propostes es- han creat la programació denominada «Arts de Carrer», que tètiques i coreogràfiques molt actuals, tècnica integrada i ri- ha estat ubicada en tres parcs diferents de la nostra ciutat i gor en els muntatges. ha mobilitzat un nombre de ciutadans i ciutadanes especta- En aquest context, les Festes de la Mercè s’han convertit cular. Les temàtiques dels espectacles han determinat la seva en un punt de trobada important tant per a programadors ubicació en els diferents espais: circ al parc de la Ciutadella, com per a artistes nacionals i internacionals, ja que són les dansa al parc del Clot, i espectacles per a públic familiar al 222 festes de Barcelona, una ciutat de moda, però també una ciu- parc de la Guineueta. Pel que fa als espectacles de dansa i 223 tat rica en continguts culturals. Els professionals de la cul- per a públic familiar, el criteri ha estat integrar-los totalment tura gaudeixen d’una festa amb una oferta molt àmplia en en els espais, sense tarimes ni elements que trenquessin l’- tots els àmbits, i d’un bon aparador per als artistes del nos- harmonia del propi parc. tre país. La dansa al Clot ha programat una barreja de propostes Durant les tres últimes edicions de la Mercè, el nivell de la molt variades i sorprenents, sense limitacions d’estil i amb programació ha fet un tomb important amb la incorporació una idea central de participació ciutadana. A la Guineueta progressiva d’espectacles d’una qualitat cada vegada supe- s’han vist espectacles fixos, itinerants, de disciplines artísti- rior. El públic, conscient d’aquesta realitat, comença a selec- ques diferents, amb una gran integració en l’espai. cionar amb criteri els espectacles que vol veure; un públic La programació d’Arts de Carrer en el marc de les Festes que en tres anys ha passat de veure el que es trobava al car- de la Mercè és actualment imprescindible per al sector artís- rer a planificar-se per poder assistir a unes propostes o al- tic, la ciutadania i els visitants, i genera en tots ells unes ex- tres. Espectadors amb un escenari natural, sense protocols, pectatives molt importants. 1. FESTES D’ÀMBIT DE CIUTAT | 2. ALTRES FESTES A LA CIUTAT | LA MERCÈ | Organitza: Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona 3. ACTIVITATS I INICIATIVES DIVERSES 2.342.403 assistents Al voltant del 24 de setembre, dia de la Mercè, Barcelona celebra la 220 entitats participants seva festa major. Com a darrera celebració prèvia a la tardor, la Mer- 21|09 - 24|09 cè és un festival de festivals, que concentra en pocs dies centenars d’ activitats de tota mena. La Mercè és sens dubte la gran festa dels barcelonins i barcelo- nines, el moment en què la ciutat es transforma en un gran espai escènic on tot és possible. ACTIVITATS DESTACADES La Festa Major de la ciutat del 2007 s’ha desenvolupat entre el 21 de setembre (pregó) i el 24 de setembre (piromusical) amb la Fes- ta del Cel i de l’Espai com a epíleg (29 i 30 de setembre) i ha sumat més de 600 activitats en 25 escenaris principals. Els escenaris més tradicionals, com la plaça de Sant Jaume, la plaça de Catalunya, l’avinguda de la Catedral i el passeig de Gràcia s’han consolidat un any més com a punts neuràlgics de la festa. L’emblemàtica avinguda barcelonina, convertida en el passeig de les Persones, ha registrat més de 250.000 visites, i actes com el Correfoc han congregat prop de 50.000 persones. Enguany també altres escenaris han demostrat la seva capaci- tat de convocatòria. El parc de la Ciutadella s’ha tornat a convertir 224 225 en el pulmó de la programació de les Arts de Carrer: ha acollit al llarg de tres dies una programació de circ de la qual han gaudit unes 80.000 persones. També el parc del Fòrum s’ha consolidat com el gran escenari musical de la Mercè, el dels concerts més multitudinaris, que han atret prop de 470.000 persones en tres dies de programació. Per la seva banda, el Festival BAM ha celebrat el 15è aniversari amb més de 90 propostes musicals, que han estat seguides per més de 550.000 persones en 11 escenaris diferents de la ciutat. Els espectacles familiars també han estat els protagonistes de la programació del parc del Clot (Sant Martí) i el parc de la Guineue- ta (Nou Barris). Prop de 17.500 persones han participat en la pro- gramació d’activitats d’aquests dos parcs. Com ja és tradicional, entre el 22 i el 24 de setembre més de 30 centres (entre museus i altres equipaments) han fet jornada de portes obertes amb motiu de la festa major de la ciutat. Durant tres dies han passat per aquests equipaments més de 120.000 per- sones. LA CAVALCADA DE REIS | Organitza: Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona SANTA EULÀLIA | Organitza: Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona Cada 5 de gener arriben al port de Barcelona Ses Majestats els Reis 350.000 assistents 103 entitats participants Durant molts anys Santa Eulàlia va ser la patrona de la ciutat de d’Orient, Melcior, Gaspar i Baltasar a bord del pailebot Santa Eulàlia. 17 entitats participants 03|02 - 13|02 Barcelona, fins que els barcelonins al segle XVII la van substituir per Són moltíssims els nens, i no tan nens, que els esperen cada any. 05|01 la Mare de Déu de la Mercè. Amb la voluntat de recuperar l’estima Els carrers de Barcelona es preparen per a la gran Cavalcada i la que se li tenia, la Coordinadora de Colles de Gegants i Bestiari de festa més emotiva s’imposa a tota la ciutat. Ciutat Vella va recuperar i organitzar l’any 1983 les Festes de San- ta Eulàlia, com a festa d’hivern d’aquest districte. El que havia co- ACTIVITATS DESTACADES mençat amb una trobada de gegants s’ha convertit, amb el pas dels Els Reis han arribat l’any 2007 amb dues novetats importants: la anys, en una festa de tota la ciutat, amb la presència destacada d’ac- incorporació al seguici del patge Estel i el canvi del vestuari reial, tivitats tradicionals o relacionades amb la cultura popular així com dissenyat per Lídia Azzopardi. A més, en el marc del programa Bar- d’altres destinades al públic familiar. celona Ciència 2007, la Cavalcada s’ha concebut al voltant d’un dis- curs científic, una al·legoria de la universalitat de la ciència, i s’ha ACTIVITATS DESTACADES recreat el seu origen en cadascuna de les tres cultures antigues Del 3 al 13 de febrer s’ha celebrat la Festa de Santa Eulàlia, la fes- representades pels Reis Mags. ta major d’hivern de la ciutat, que el 2007 commemorava el 25è ani- En aquesta edició han participat en la Cavalcada 875 persones, versari. Hi ha hagut prop de 150 activitats repartides en més de 70 de les quals 310 eren artistes d’escoles de dansa i teatre de Barce- punts (carrers, places, esglésies, espais culturals...). En el conjunt lona seleccionats un any més a través de la Crida Artística, que té d’activitats han participat més de 5.000 persones i 103 entitats i ins- l’objectiu de mantenir la qualitat artística de l’espectacle popular titucions, coordinades per l’Institut de Cultura de Barcelona, el Con- de més ressò de la ciutat. sell Municipal del Districte de Ciutat Vella i la Regidoria de la Dona Es calcula que l’espectacle, d’uns 650 metres de longitud i cinc i Drets civils. quilòmetres de recorregut, ha estat vist per unes 350.000 persones. Una de les novetats d’aquest any ha estat el concurs fotogràfic 226 227 S’hi han repartit 15.000 quilos de caramels. FotoLaia 2007, convocat per la Coordinadora de Gegants i Bestiari de Ciutat Vella, amb el suport de l’Institut de Cultura de Barcelona i l’Espai Fotogràfic Can Basté. CARNAVAL | Organitza: Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona El Carnaval és a Barcelona una festa que convida i que disposa de la participació activa de centenars de ciutadans que s’organitzen en comparses i s’hi sumen per gaudir en primera persona de la gran festa del món a l’inrevés. El Carnaval presenta un programa únic que recull les aportacions dels grups i col·lectius que or- ganitzen activitats, en un intent d’integrar-les en un mateix projecte comú. Això és possible gràcies a la Comissió Cívica del Karnaval de Barcelona, que treballa en la presentació de les diferents pro- postes lúdiques per a aquests dies, amb la coordinació de l’Institut de Cultura de Barcelona. Per les seves característiques, la festa del Carnaval és una de les que ha facilitat més en els dar- rers anys la incorporació de col·lectius de nouvinguts a la celebració de les festes a la nostra ciutat. ACTIVITATS DESTACADES El Carnaval del 2007 s’ha celebrat entre el 15 i el 25 de febrer, i ha presentat algunes novetats. La pri- mera ha estat el canvi d’horari i d’ubicació de la Gran Rua, que per primer cop s’ha desenvolupat al barri de Gràcia, amb la participació d’una quarantena de comparses i més de 1.500 persones desfi- lant. A més, amb motiu del programa Barcelona Ciència, s’hi ha incorporat el Premi Especial Barce- lona Ciència 2007. El lliurament de premis ha tingut lloc el diumenge 18 de febrer al vaixell Naumón de La Fura dels Baus, amarrat al Moll Espanya. 127 entitats participants | 15|02 - 25|02 1. FESTES D’ÀMBIT DE CIUTAT | 2. ALTRES FESTES A LA CIUTAT | FESTES MAJORS DE BARRI 3. ACTIVITATS I INICIATIVES DIVERSES Durant tot l’any els diferents barris i districtes de Barcelona organitzen les esperades festes majors, on trobem barrejades alegria, diferents cultures, tradició, modernitat i una àmplia oferta d’activitats lúdiques. Algunes d’aquestes festes són la Festa Major de Gràcia (segona quinzena d’agost), la Festa Major de Sants (segona quinzena d’agost), la Festa Major del Poblenou (primera quinzena de setembre), la Festa Major de Sant Antoni (mitjan gener), les Festes de Sant Medir (primers de març), la Festa de Sant Josep Oriol / El Pi (segona quinzena de març), la Festa Major del Coll (primera quinzena de juny), la Festa Major de Fort Pienc (primera quinzena de juliol), la Festa Major del Raval (mitjan juliol), la Festa Major del Poble-sec (segona quinzena de juliol), la Festa Major de Santa Maria de Vallvidrera (mitjan agost), les Festes de Sant Roc / Barri Gòtic (mitjan agost), la Festa Major del Parc Güell (se- tembre), la Festa Major del Camp d’en Grassot (primera quinzena de setembre), la Festa Major d’Horta (primera quinzena de setembre), els Tres Tombs de Sant Andreu (gener), la Festa Major de Vallcarca (primera quinzena de setembre), la Festa Major de la Bordeta (primera quinzena de setem- bre), la Festa Major de la Ribera (primera quinzena de setembre), la Festa Major de les Planes (mit- jan setembre), la Festa Major de Montbau (segona quinzena de setembre), la Festa Major de Verdum (segona quinzena de setembre), la Festa Major de la Rambla (primera quinzena d’octubre), la Festa Major d’Hostafrancs (final de setembre / primers d’octubre), la Festa Major de Sant Miquel / Barce- loneta (final de setembre / primers d’octubre), la Festa Major de les Corts (primera quinzena d’octu- bre), la Festa Major de la Verneda (segona quinzena d’octubre), la Festa Major del Clot - Camp de l’Ar- pa (primera quinzena de novembre), la Festa Major de la Sagrera (segona quinzena de novembre) i la Festa Major de Sant Andreu (final de novembre i primers de desembre). 228 229 Trobareu més informació sobre algunes d’aquestes festes així com dels aspectes més destacats de la seva programació del 2007 a l’apartat de festes de proximitat del capítol 10. MÉS FESTES A BARCELONA Barcelona també té una important relació de festes, la majoria celebrades en cap de setmana, que ofereixen un ampli ventall d’activitats lúdiques i culturals generalment per al públic familiar i amb objectius que sovint estan vinculats la presa de consciència sobre el medi ambient, la multicultura- litat, la cooperació, la ciència o el comerç just. Són moltes i només n’esmentem aquí algunes de les més significatives del 2007. És el cas de la primera edició de la FESTA DE LA CIÈNCIA, organitzada per l’Institut de Cultura de Barcelona (de la qual ja s’ha parlat al capítol 1), o la novena edició de la FESTA DE L’AIGUA, ce- lebrada durant un cap de setmana del mes de març al passeig de Lluís Companys sota el lema «L’aigua és vida». Aquesta trobada és un esdeveniment cultural participatiu que combina la sensi- bilització ciutadana amb les activitats artístiques i educatives que valoren una relació sostenible amb el medi. També al passeig de Lluís Companys i al parc de la Ciutadella al mes d’abril se celebrava la XII FIRA PER LA TERRA, i al maig la trentena edició de la TAMBORINADA, que organitza la Fundació la Roda i que ha congregat unes 90.000 persones al parc de la Ciutadella. Cal destacar també la FESTA DEL COMERÇ JUST celebrada al juny a la plaça de Catalunya, i la I FESTA DE LA COOPERACIÓ CATALANA, que ha ofert al parc de la Ciutadella actuacions musicals, es- pectacles itinerants, exposicions, tallers, taules rodones, així com una significativa mostra d’entitats i actors que treballen en l’àmbit de la cooperació al desenvolupament al nostre país. A més Barcelona suma al seu calendari festiu les celebracions de les diferents comunitats que hi viuen. La ciutat disposa de centres regionals molt actius com són el CENTRO GALEGO ubicat a la Rambla, l’HOGAR EXTREMEÑO o la CASA DE ANDALUCÍA, entre d’altres que celebren, any rere any, les diades significatives de les seves comunitats autònomes. També en l’àmbit de la cultura popular i les noves tendències, algunes entitats han contribuït a apropar diferents cultures com poden ser la gallega i la catalana. Els anys 2003 i 2006 l’Ateneu Po- pular de Nou Barris va organitzar la FOLIADA, un desembarcament d’artistes gallecs a Barcelona per oferir el millor de la cultura emergent de Galícia i ajudar a consolidar vies de comunicació entre les dues comunitats. L’any 2007 ha estat, en canvi, l’ocasió en què, amb la mateixa voluntat, la cultu- ra catalana ha viatjat a Galícia amb la mostra CERCEDA A GRESCA, que ha ofert durant tres dies de setembre una suma d’iniciatives també emergents d’ambdues comunitats. A Gresca va ser fruit del treball conjunt de Bidó de Nou Barris, Rede.cat, l’Asociación Cultural Lucerna i el Kasal de Joves de Roquetes. Potser en un àmbit més ampli i no únicament festiu, cal esmentar també la tasca duta a terme des de fa anys per l’ESPAI MALLORCA (‹www.espaimallorca.cat›), que el 2007 ha continuat amb un inte- ressant programa d’exposicions i activitats dedicades a enfortir el vincle entre Catalunya i les Illes Balears en una seu que suma un cafè, una llibreria, una botiga d’artesania i una sala polivalent al carrer del Carme. Els illencs també celebren durant el gener al barri de Gràcia els FOGUERONS DE SANT ANTONI, que omplen les places i carrers d’ambient mallorquí; es consolida així una festa tra- dicional que ja és esperada tant per la població mallorquina com per l’autòctona de Gràcia i de la ciu- tat (en trobareu més informació al capítol 10). Una altra de les grans festes populars a la nostra ciutat és la FERIA DE ABRIL, organitzada per la Federación de Entidades Culturales Andaluzas en Catalunya. En la seva 36a edició, la multitudinària 230 trobada popular celebrada a l’Espai Fòrum ha tingut un cartell de Jordi Labanda i una altra vegada 231 ha omplert de colors, balls i flors la ciutat. La Fira ha ocupat poc més de 100.000 metres quadrats, en els quals hi havia les gairebé cinquanta casetas de les entitats, les zones de restauració i els es- pais comercials. També durant l’any 2007 s’han desenvolupat festes i celebracions que han enriquit el nostre calen- dari amb noves dates significatives. El calendari musulmà, el calendari hebreu, les festivitats bu- distes, les hindús i les sikhs, o les tradicions llatinoamericanes amb arrels precolombines confi- guren un nou ventall de celebracions que en alguns casos nodreixen també els programes culturals dels diferents barris de la ciutat. Entre d’altres, i seguint l’ordre cronològic, el darrer any s’han celebrat a les diferents comunitats el Muharram o any nou musulmà, el dia de l’Ashura musulmana, el carnaval (molt celebrat a les co- munitats llatinoamericanes), l’any nou xinès (les celebracions duren quinze dies i acaben amb l’ano- menada Festa de les Llanternes), el Eid al aha o sacrifici del xai (musulmà), el Paishaki o any nou sikh, el Pesach o pasqua jueva, el Buddha jayanthi / Buddha purnima (comunitat budista), l’Inti raymi o festa del déu Sol quítxua, San Pedro i San Pablo (comunitat equatoriana), el ramadà (comunitat musulma- na), el Rosh ha-shanah o any nou jueu, el Yom Kippu–r (comunitat jueva), el dia del Perdó, el Diwali o any nou hindú, el Día de muertos o el Día de difuntos (comunitats mexicana i equatoriana). 1. FESTES D'ÀMBIT DE CIUTAT | 2. ALTRES FESTES A LA CIUTAT | Són moltes les entitats que treballen a Barcelona al voltant de la 3. ACTIVITATS I INICIATIVES DIVERSES cultura popular i enriqueixen any rere any el nostres imaginaris fes-tius tradicionals. Entitats com la COORDINADORA DE COLLES DE DIABLES I BES- TIARI DE FOC DE BARCELONA han treballat al llarg del 2007 per di- fondre la cultura del foc festiu i aplegar els esforços de totes les co- lles de diables de la ciutat en defensa del seu patrimoni cultural i històric. La Coordinadora també ha promogut la celebració de tro- bades de diables com la 23a Trobada de Diables del Barcelonès, or- ganitzada el 2007 pel Grup de Foc de Nou Barris, que celebrava els 25 anys. Per la seva banda, la COORDINADORA DE COLLES DE GEGANTS I BESTIARI DE CIUTAT VELLA, mentre continuen a bon pas les obres de consolidació de la Casa dels Entremesos (futur Centre Barcelo- ní de Producció i Difusió de Cultura Popular d’Arrel Tradicional), ha iniciat el 2007 la primera fase de difusió d’aquest centre i ha parti- cipat en les diferents festes de la ciutat i dels seus barris així com en altres celebracions de diverses poblacions del país. El 2007 la COORDINADORA DE GEGANTERS DE BARCELONA ha participat entre altres trobades en el Festival de Teatre d’Almagro i la I Fira del Món Geganter celebrada a Pineda de Mar. La colla dels CASTELLERS DE BARCELONA ha celebrat el 2007 38 anys d’existència i ha dut a terme una trentena d’actuacions al- 232 hora que el seu equip de promoció feia xerrades i tallers a diferents 233 escoles i entitats de la ciutat. També el 2007 s’han celebrat els deu anys de l’AGRUPACIÓ BES- TIARI FESTIU I POPULAR DE CATALUNYA, que ha organitzat com a cloenda a Barcelona la Festa Nacional del Bestiari desenvolupa- da al barri de Poblenou els dies 16 i 17 de juny i que ha tingut 126 figures participants, cercaviles, tallers i el concert de La Carrau. També han continuat, com des de fa vint i un anys, les DANSES DELS DIVENDRES A PLAÇA DEL REI. El 2007 hi han participat, en- tre d’altres, les formacions La Portàtil FM, Muscat, Els Ministrils del Rosselló i l’acordionista Carles Belda, que ha aconseguit fer ba- llar les mil persones congregades amb un únic acordió diatònic. Finalment cal destacar en aquest capítol que l’any 2007 s’ha com- memorat el centenari del naixement de Joaquim Serra i l’AGRUPA- CIÓ CULTURAL FOLKLÒRICA BARCELONA ha organitzat un seguit d’activitats a més de quaranta poblacions catalanes per celebrar l’esdeveniment. A més la COORDINADORA D’ENTITATS SARDANISTES DE BAR- CELONA, a través de les mateixes entitats, ha celebrat un total de 208 audicions de sardanes, sis concerts de música per a cobla, un aplec de sardanes al parc de la Ciutadella i ha participat activament en les festes de Santa Eulàlia i de la Mercè. ESPAI PÚBLIC I PROXIMITAT 10 1. EQUIPAMENTS DE PROXIMITAT | 2. CREACIÓ ARTÍSTICA | 3. FE2STES DE PROXIMITAT | 4. MOSTRES, CICLES, FESTIVALS... | 5. ALTRES INICIATIVES JOSEP MARIA MONTANER ARQUITECTE I URBANISTA ELS USOS DE L’ESPAI PÚBLIC L’espai públic és clau a cada ciutat; és on la seva societat es fa visible. La qualitat de viure, treballar i relacionar-se té molt a veure amb les qualitats de l’espai públic. Per a una ciutat històrica, no genèrica, l’espai públic és la matèria que l’arti- cula. I Barcelona té una bona tradició d’espai públic: s’ha dit històricament que disposa de les millors voravies del món i al llarg del període democràtic ha millorat amb la creació de nous parcs i places. I els equipaments de Barcelona funcionen bé en la mesu- ra que tenen una bona relació amb l’espai públic. I a l’inrevés: els bons espais públics són els que han sabut relacionar-se amb els edificis pròxims. Els mercats s’han rehabilitat en re- lació amb l’espai urbà del voltant, com és el cas del nou Mer- cat de la Barceloneta, que s’ha inaugurat al mateix temps que s’han refet les places de la Font i del Poeta Boscà. 237 Les biblioteques funcionen bé si tenen bons espais públics al voltant: millor la de Fort Pienc o la de Lesseps que la de Gràcia, encotillada en carrers estrets. Per això, la nova Bi- blioteca Joan Oliver, juntament amb el centre de dia per a gent gran, a l’Esquerra de l’Eixample, s’ha projectat essencialment com a volums arquitectònics lleugers que van conformant l’espai públic de l’entrada i del jardí a l’interior de la mansa- na. I una de les noves biblioteques, la de la Sagrada Família, ha creat una magnifica relació visual i de pas amb el mercat existent. I els museus també tenen vida en funció d’aquest espai urbà: ambient estimulant per al MACBA o el CCCB, i una ac- cessibilitat escanyada en el cas de la Fundació Antoni Tàpies al carrer d’Aragó. En aquest sentit de relació amb l’espai urbà, és molt millor l’aposta que ha fet Barcelona en repartir equi- paments i contenidors culturals per tota la ciutat, que la po- que es vol fomentar i que la ciutat té, i en prioritzar l’espai pú- lítica de Madrid, que ho concentra gairebé tot, a la manera blic com a lloc de trànsit i no per a la sociabilitat. Aquí la clau napoleònica, al Paseo de la Castellana. No oblidem que és és la manera com es gestiona l’ordenança. millor mantenir els petits museus arreu de la ciutat que no Tot espai públic funciona quan compleix una sèrie de reco- pas concentrar-los. manacions funcionals, socials i físiques. Si és complex i no és També el prometedor programa d’Espais per a la Creació monofuncional, quan és per a tots i totes i no només per a un que ha proposat l’Institut de Cultura de Barcelona, amb la pre- grup dominant, com pandilles de joves o patinadors. Funcio- visió d’una desena de llocs dedicats a la producció cultural na si en la seva forma física s’ha tingut en compte la memò- —com l’existent Hangar a Can Ricart i els futurs centres al ria i els desitjos de la gent del barri i si s’ha projectat amb conjunt fabril de la Fabra i Coats o a l’Escocesa— funciona- participació; si és segur i amb visibilitat, ben il·luminat i cò- ran millor com més bona relació tinguin amb l’espai de l’en- mode; si propicia la trobada i la convivència; si té llocs diver- torn i com més articulats estiguin per carrerons i placetes. sos, diferenciats en els seus paviments, colors i textures, i si I l’espai públic és també el lloc d’expressió per a tothom: de hi ha bancs amb ombra per descansar. Sobretot, si és fàcil 238 festa i reivindicació. Per això és bàsic que tota la cultura s’hi entrar-hi, orientar-s’hi i sortir-ne; si és obert a l’entorn i està 239 pugui expressar, no solament la tradicional de la ciutat, sinó ben relacionat amb els equipaments públics. Aquestes són també les celebracions d’altres, com el ramadà. Si el carrer algunes de les conclusions del treball fet per un equip mul- és el lloc de les festes, com les de la Mercè, al mateix temps tidisciplinari —de manera participativa i amb forta presència també és la ciutat sobreexcitada, amb una oferta de cultura i de les dones, amb perspectiva de gènere aplicada a l’espai esdeveniments a vegades excessius per poder-los digerir. públic— que ha estudiat, entre altres casos, la plaça de les En aquest sentit, el bon funcionament de l’espai públic sem- Tres Xemeneies al Poble-sec; i són alguns dels arguments pre respon a un equilibri delicat: hi conflueixen molts interes- del projecte participatiu per fer una nova plaça al Baró de Vi- sos i pressions, conflictes entre usos, i funciona si aquests es ver. I per totes aquestes raons és ben absurd i criticable ha- concilien i cap grup el pot convertir en privat. En això, l’Orde- ver promogut una obra aïllada, tancada i autàrquica com el nança del civisme hi pot contribuir quan es tracta de defen- Parc Central del Poblenou, projectat per Jean Nouvel. sar la integritat de l’espai públic davant d’agressions o abu- Concloent, l’espai públic és el reflex de la complexitat i la sos; però també pot constituir un retall a la llibertat genuïna conflictivitat de la ciutat, un lloc en contínua transformació, de l’espai públic, en posar fronteres a la creativitat que es diu referència per a la convivència lliure i la creativitat radical. En aquest capítol es fa una relació de les activitats de diferents equipaments de proximitat, d’inicia- BIBLIOTEQUES DE BARCELONA (TOTS ELS DISTRICTES) tives i projectes emmarcats en l’àmbit de la creació artística, de festes majors i celebracions de cai- re més tradicional així com d’activitats, mostres, cicles, festivals, concerts i altres iniciatives repar- Durant el 2007 s’han inaugurat dues biblioteques a Barcelona, amb- tides per tot el territori de la ciutat. dues al Districte de l’Eixample. Al mes de juliol ha obert les portes La informació que aquí trobareu s’ha elaborat a partir de la selecció feta des de cadascun dels deu la Biblioteca Sagrada Família, amb un fons inicial de 65.000 docu- districtes de Barcelona. ments i més de 250 subscripcions a diaris i revistes. Al mes de no- vembre ha estat el torn de la Biblioteca Sant Antoni – Joan Oliver. Amb aquest nou equipament (la sisena biblioteca pública al Distric- 1. EQUIPAMENTS DE PROXIMITAT | 2. CREACIÓ ARTÍSTICA | 3. FESTES DE te de l’Eixample) ha quedat completat el mapa de biblioteques pre- PROXIMITAT | 4. MOSTRES, CICLES, FESTIVALS... | 5. ALTRES INICIATIVES vistes en aquest districte, tot i que hi ha prevista l’ampliació i el tras- llat d’algunes de les ja existents. D’altra banda, les biblioteques públiques de la ciutat han ofert, com ja és habitual, un ampli programa d’activitats culturals que s‘han desplegat pels diferents equipaments, i que han abastat un gran nombre de temàtiques i públics. Alguns d’aquests programes han gaudit d’un nivell d’acceptació i participació molt amplis, tant en l’àmbit del territori com des de l’òptica de la ciutat. Un bon exemple d’això és el cicle especialitzat en poesia «De pen- sament, paraula i obra» a la biblioteca Mercè Rodoreda (Districte d’Horta-Guinardó). Amb més de vuit anys de funcionament, aquest cicle s’ha convertit en tot un referent de la ciutat per la seva apos- ta per nous valors poètics i també per grans poetes consagrats tant de l’àmbit nacional com internacional. 240 241 Al mateix districte trobem la Biblioteca Juan Marsé amb el cicle «Narradors», que convida autors de reconegut prestigi tant en llen- gua catalana com en castellana i s’ha convertit en una activitat cul- tural de primera línia al barri del Carmel. Per uns dies escriptors de prestigi mundial s’apropen al Carmel i expliquen la seva obra, i fan d’aquesta trobada tot un esdeveniment per al barri. La Biblioteca d’Horta - Can Mariner, especialitzada en teatre, ha programat durant el 2007 xerrades i col·loquis amb dramaturgs, ac- tors i directors, sessions monogràfiques sobre diferents gèneres (comèdia, teatre musical, teatre de text), etc. També ha organitzat monòlegs, lectures dramatitzades i altres espectacles de petit for- mat a la sala d’actes. Cal esmentar també algunes de les exposicions que s’han pogut visitar durant l’any en altres equipaments, com «Recordant el Ca- pitán Trueno» a la Biblioteca Jaume Fuster (districte de Gràcia), o «Gràcia a través dels llibres» a la mateixa biblioteca. Aquesta ex- posició, organitzada pel Taller d’Història de Gràcia, posteriorment ha itinerat a la Biblioteca Vila de Gràcia. Així mateix l’exposició «Jo entre tu», també a la Jaume Fuster, ha estat vista per un bon nom- bre d’alumnes d’escoles d’aquest districte, que hi han pogut des- envolupar diversos tallers. LA CASA ELIZALDE (EIXAMPLE) SAT. SANT ANDREU TEATRE (SANT ANDREU) Durant el 2007 la Casa Elizalde ha desplegat un ampli programa El SAT! Sant Andreu Teatre ha demostrat a la ciutat de Barcelona d’activitats destinat a satisfer les inquietuds culturals dels seus que és possible fer teatre fora del centre i, alhora, moure’s en unes usuaris (exposicions, música, dansa... i també una llarga i reeixida xifres d’ocupació més que acceptables. Després de tres tempora- llista de cursos de formació per a adults). Així mateix, en la línia del des, la sala té una programació basada en tres pilars: el teatre, la que ha estat fent durant els darrers anys i amb voluntat de servei a dansa i els espectacles familiars. la ciutadania, ha ofert els seus espais a aquells artistes, entitats, A escala de districte ha estat remarcable la mostra d’arts escè- associacions, grups i empreses que volguessin reunir-se, donar-se niques Fica’t al saT! Durant el mes de juny, el teatre ha obert les a conèixer i difondre les seves activitats. portes a escoles de dansa, música, teatre, etc. perquè utilitzessin els seus espais. Trobareu més informació sobre aquest equipament al capítol 5, CENTRE PEPITA CASANELLAS (SANTS-MONTJUÏC) dedicat a les arts escèniques. L’Illa Philips, l’espai que ocupava l’antiga fàbrica amb aquest nom al passeig de la Zona Franca, ha viscut els darrers anys un procés de NAU IVANOW (SANT ANDREU) recuperació i rehabilitació que l’ha convertit en un equipament de serveis socioculturals per als veïns i veïnes del barri de la Marina Ubicada a l’antiga fàbrica de pintures Ivanow, la Nau Ivanow va néi- del Port. Aquestes recuperacions són una bona manera de mante- xer fa deu anys de mans de l’arquitecte i fotògraf Xavier Basiana. nir viva la història d’uns edificis singulars amb valor arquitectònic a Aquest centre multifuncional pretén ser un referent de l’activitat la nostra ciutat. En el conjunt dels edificis que constitueixen l’anti- cultural que es duu a terme al barri de la Sagrera i ofereix un lloc ga fàbrica s’han anat instal·lant diferents equipaments com el Cen- de trobada i un programa d’activitats de marcat caràcter multidis- 242 tre d’Atenció Primària la Marina o la Biblioteca Francesc Candel. ciplinari: arts plàstiques, dansa, pensament, literatura, música i te- 243 El 2007 ha estat l’any de la inauguració del Centre Pepita Casa- atre. El seu origen i arrelament sagrerenc, però, no està renyit amb nellas, un nou equipament sociocultural de 336 m2 amb un afora- la projecció de tot el seguit d’iniciatives proposades. ment per a més de 200 persones. Durant el 2007 es poden destacar les següents activitats dutes a Aquest espai ha acollit, entre altres activitats, espectacles els di- terme en les diferents disciplines artístiques: el Cicle Fem Música, vendres a la nit, espectacles infantils i tallers infantils amb la Com- Hot Jam Sessions i Jazz Books, Dr. Strange Jam, les Nits de Tango panyia Nats Nus o el Cicle Veus. amb Cecilia Ledesma, el Cicle Sensorial de Ribermúsica, la Troba- da de Dead Heads, l’Interfona (festival de música aborígen), el Ci- cle de Músiques del Món i el cicle Música i Paraules, tot això en l’àm- NOUS CENTRES CÍVICS A SARRIÀ (SARRIÀ - SANT GERVASI) bit de la música. En l’àmbit del teatre s’han presentat les performances Melodra- Durant el 2007 s’han inaugurat tres centres cívics nous al districte ma i Grupo Humano. de Sarrià - Sant Gervasi: Can Castelló, Vil·la Florida i Casa Sagnier. D’altra banda, la Factoria Escènica Internacional (amb seu a la L’existència d’aquestes infrastructures bàsiques de desenvolupa- Nau Ivanow), una plataforma orientada a la creació, la producció i ment cultural ha permès entrar en contacte amb creadors nous, la difusió de les arts escèniques contemporànies i dirigida per Car- impulsar la formació de públics nous amb l’oferta de cicles de tea- me Portacelli, ha presentat en el marc del Grec’07 els espectacles tre, música i altres manifestacions artístiques, millorar la partici- God is a DJ i Fairy. També ha produït al llarg del 2007 les obres: Ham- pació en les festes tradicionals i, en definitiva, fomentar l’ús del let, el dia dels assassinats (estrenada al Festival Shakespeare 2007), temps per apropar els veïns i veïnes a una millor qualitat de vida i Immobilium tremens (a partir de L’hort dels cirerers de Txèkhov) i Jo- establir un procés per a una millora de la cohesió social. sep Maria de Peter Turrini. 1. EQUIPAMENTS DE PROXIMITAT | 2. CREACIÓ ARTÍSTICA | 3. FESTES DE +A PROP (DIVERSOS DISTRICTES) PROXIMITAT | 4. MOSTRES, CICLES, FESTIVALS... | 5. ALTRES INICIATIVES El programa +a prop, impulsat des de l’Institut de Cultura de Barce- lona en col·laboració amb els districtes de la ciutat, té l’objectiu de promoure algunes de les iniciatives culturals que s’executen a tra- vés dels diferents centres cívics de Barcelona i que es divideixen en quatre àrees temàtiques: música, art contemporani, dansa i teatre. Durant el 2007 han col·laborat amb el programa: 16 equipaments en art contemporani, 12 en teatre, 10 en dansa i 23 en música. Un dels projectes més rellevants impulsats des del programa +a prop és Emergents +a prop. Emergents coordina la xarxa d’equipa- ments municipals especialitzats en música de Barcelona i recull una mostra del treball que es desenvolupa anualment en aquests espais de creació de primer nivell. Durant el 2007 s’han fet un total de dotze concerts amb les tretze bandes de música del CD Músiques Urbanes 06, en un circuit pels vuit centres cívics que han participat en el projecte. Durant el segon tri- mestre de l’any s’han seleccionat també les tretze bandes per promo- cionar durant el curs 2007-08. En el marc de la Festa de la Música ha tingut lloc un concert amb set d’aquestes bandes en un escenari a la plaça Reial. A més, s’han editat 1.000 CD/DVD distribuïts entre pro- gramadors, discogràfiques i mitjans de comunicació especialitzats. En el marc del projecte Dansa +a prop s’ha fet la convocatòria de 244 245 Peces Curtes. Tretze de les companyies que hi han participat han presentat les seves coreografies en quatre centres cívics. El Mer- cat de les Flors ha acollit la final de la convocatòria, d’on ha sortit la companyia guanyadora, Contrapunctus Danceport, que ha treba- llat durant el segon semestre de l’any en coproducció amb el Mer- cat i que ha presentat l’obra al març de 2008 al mateix teatre. BARCELONA VISUAL SOUND (DIVERSOS DISTRICTES) Barcelona Visual Sound és un festival audiovisual de creació jove on participen diferents centres cívics i espais joves municipals de Bar- celona. Concebut com un festival/concurs dedicat als joves crea- dors d’audiovisuals menors de 35 anys, Barcelona Visual Sound s’ha convertit en un aparador de diferents formats i disciplines audiovi- suals, des del documental de contingut social fins a les bandes so- nores originals o fins i tot el disseny web i els weblogs. Organitzat per la Regidoria de Dones i Joventut, el Barcelona Vi- sual Sound ha tingut el 2007 les categories següents: filmets de mò- bil i càmera de fotos, salvapantalles, documental d’aventura, docu- mental de contingut social, animació, videoclip, videocreació, ficció, disseny web, vídeo publicitari i banda sonora original. La mostra té una secció competitiva i un conjunt d’activitats complementàries relacionades amb el món de l’audiovisual. TALLERS OBERTS (DIVERSOS DISTRICTES) COL·LECTIU NODES (GRÀCIA) Tallers Oberts és una iniciativa que va néixer ja fa uns anys a Ciutat El Col·lectiu Nodes, format per Gràcia Territori Sonor, l’Obrador de Vella (l’organització del qual va a càrrec del Foment de les Arts De- la Sala Beckett, Experimentem amb l’Art, SLDSTAR, Tragantdansa coratives) que té per objectiu donar a conèixer les creacions dels i la Caldera, ha organitzat a mitjan desembre del 2007 les segones artistes del barri i apropar l’art als ciutadans i ciutadanes d’una ma- jornades de portes obertes, amb un conjunt d’activitats al voltant nera lúdica. de la creació artística (performances, poesia, música i dansa). No- Els creadors de Ciutat Vella (Raval, Gòtic i Born) han obert tam- des també ha produït un espectacle multidisciplinari d’una gran bé les portes dels seus tallers al públic el 2007 per mostrar la fei- qualitat artística titulat Nodescartis Res, que s’ha presentat en el na feta al llarg de l’any. Hi han participat tallers d’artistes de dife- marc de les portes obertes del Centre Cívic la Sedeta. rents disciplines, des de ceramistes, joiers, pintors i fotògrafs fins a vidriers escultors i gravadors. Durant el 2007, el públic s’ha pogut apropar també als espais de STRIPART. MOSTRA DE JOVES CREADORS (HORTA-GUINARDÓ) creació dels artistes del districte de Sarrià - Sant Gervasi en dues ocasions diferents: d’una banda en la VI Jornada de Tallers Oberts Durant quinze dies el Centre Cívic del Guinardó ha recollit propos- de Sarrià, però també, i per primera vegada, una vintena d’artistes tes artístiques de joves creadors de tota la ciutat per participar en i artesans del barri de Sant Gervasi han obert les portes dels seus aquesta mostra no competitiva. Proposava un espai interdisciplina- estudis a totes les persones interessades a descobrir com i on tre- ri obert a tot tipus de propostes plàstiques i escèniques (pintura, ballen aquests creadors. Com en anys anteriors, la Jornada de Ta- instal·lacions, escultura, performance, teatre d’experimentació, no- llers Oberts de Sarrià s’ha fet a la primavera i la de Sant Gervasi ha ves tecnologies). Hi han participat un total de 178 artistes en 14 es- començat la seva singladura a la tardor. Hi han participat un total pectacles en viu. de 39 tallers amb 54 artistes, als quals s’han sumat dues escoles d’art i la Fundació Josep Amat de patrimoni ciutadà. 246 247 A Gràcia, a mitjan setembre s’ha celebrat la tercera edició del projecte Públic!, un programa de propostes culturals que promou DESPLAÇA’T (HORTA-GUINARDÓ) un territori compartit entre la creació contemporània i les veïnes i veïns del barri de Gràcia. En el marc d’aquest projecte han tingut «Desplaça’t» és el cicle d’arts de carrer del Centre Cívic Casa Gro- lloc les jornades de Tallers Oberts de Gràcia 2007, amb una parti- ga. El centre mateix, la plaça de Meguidó i les seves rodalies han cipació de 58 artistes i 23 espais. Els tallers dels artistes s’han con- fet d’escenari per a una mostra que reunia tradició i modernitat, es- vertit alhora en seus electorals, ja que els veïns del barri podien vo- coles i esbarts, performance i accions, grafits i esport... Tot un ven- tar quin projecte d’intervenció d’art contemporani a l’espai públic tall d’expressions artístiques que s’han fet seu el carrer durant set volien. dies amb 23 espectacles programats i uns 1.600 assistents. 2a MOSTRA DEL LABORATORI D’ARTS ESCÈNIQUES TÍSNER (EIXAMPLE) PERPETRACIONS (SANT MARTÍ) El Laboratori Tísner és un espai de suport que s’ofereix als crea- «Perpetracions» és una mostra d’intervencions efímeres al carrer dors en l’àmbit de les arts escèniques per desenvolupar els seus que es fa anualment a Sant Martí amb el propòsit de crear i enfor- projectes artístics. Un punt de trobada artístic on l’objectiu princi- tir espais de comunicació i promoure la creació i la participació re- pal són les iniciatives que arrisquen en la producció, en la investi- flexiva, a partir de les possibilitats que propicien les intervencions gació artística i la creació contemporània. La Mostra ha tingut lloc i les instal·lacions. La mostra promou espais des d’on poder sug- del 4 al 7 d’octubre de 2007 a l’Espai Escènic Tísner, del Centre Cí- gerir i experimentar formes alternatives de mirar, pensar, sentir i vic Cotxeres Borrell de Barcelona. comprendre la ciutat i els seus habitants. Cada any proposa un tema de reflexió, que el 2007 ha estat el desig. 1. EQUIPAMENTS DE PROXIMITAT | 2. CREACIÓ ARTÍSTICA | 3. FESTES DE FESTA MAJOR DEL RAVAL (CIUTAT VELLA) PROXIMITAT | 4. MOSTRES, CICLES, FESTIVALS... | 5. ALTRES INICIATIVES Un dels actes més destacats de la Festa Major del Raval, que se ce- lebra durant el mes de juny, és el Festival «L’alegria del barri», una gran festa multicultural, un festival gratuït a l’aire lliure que té com a escenari la rambla del Raval i que el 2007 ha reunit prop de 8.000 persones. Fidel al seu estil, el festival ha aplegat a l’escenari en l’edició del 2007 grups de procedència ben diversa. El grup Dil Mastana del Ra- jasthan, al nord de l’Índia; Abdeljalil Kodssi, un músic amb una obra híbrida entre les grans figures del rock, el jazz, el flamenc i la mú- sica gnawa; La Sucursal S.A., que neix a la tardor del 2004 per ini- ciativa de quatre joves músics de Colòmbia que es troben al Raval; Papawa, combo gitano format el 2006 per Ricardo Tarragona jr., tot un mestre de la rumba i el ventilador. El 2007 per primer cop a més s’ha editat un CD recopilatori del festival. SANTA EULÀLIA AL RAVAL (CIUTAT VELLA) En el marc de la Festa Major d’Hivern de Barcelona, que té lloc cada 248 any al mes de febrer, s’ha tornat a presentar una programació es- 249 pecífica a la rambla del Raval. Es tracta d’un seguit d’actes adre- çats principalment a les persones nouvingudes, amb audicions mu- sicals a l’aire lliure, jocs per a les famílies i teatre infantil. Una trobada pensada perquè les noves comunitats puguin conèixer de primera mà les tradicions de Barcelona, i que ha tingut una gran participa- ció per part de famílies de diferents orígens. FESTA MAJOR DE SANTS (SANTS-MONTJUÏC) Una de les festes majors més esperades del mes d’agost és la de Sants, un gran esdeveniment que suma tot tipus d’activitats per fer gaudir el veïnat i la resta de barcelonines i barcelonins. El 2007, dot- ze carrers s’han presentat al Concurs de Guarniment de Carrers, els mateixos que l’any 2006. Alcolea de Baix, Alcolea de Dalt, Cana- lejas, plaça de la Farga, Finlàndia, Galileu, Guadiana, Robrenyo, Ro- sés (Casa Gran), Sagunt, Valladolid i Vallespir són els carrers que pertanyen a la Federació d’Associacions i Comissions de Carrers de la Festa Major de Sants. Durant vuit dies s’hi han organitzat vetlla- des amb concerts, actes per a la mainada, balls, sardanes, àpats, jocs, banys d’escuma i una llarga llista d’activitats per amenitzar la celebració. FESTA MAJOR D’HOSTAFRANCS (SANTS-MONTJUÏC) SANT ANTONI DE SA POBLA (GRÀCIA) Del 28 de setembre al 7 d’octubre, coincidint amb la celebració de El darrer cap de setmana de gener, els Foguerons de Sant Antoni sant Àngel Custodi, patró del barri, ha tornat a arribar la festa han omplert les places i carrers de Gràcia d’ambient mallorquí, de de tardor del districte, la Festa Major d’Hostafrancs. manera que s’ha consolidat una festa tradicional que ja és espera- Aquesta és la festa local per excel·lència, la que crea i recrea la da per la població mallorquina i autòctona de Gràcia i de la ciutat. comunitat, la identifica i la projecta. L’alt grau de participació deno- A l’organització s’han afegit com a voluntaris estudiants mallorquins ta l’orgull que senten els veïns i les veïnes de pertànyer al barri de Sa Pobla residents a Gràcia i les colles de cultura del districte. d’Hostafrancs. El bon temps i la comunicació massiva dels mitjans han contribuït a portar als Foguerons, les festes d’hivern de Gràcia, una presèn- cia massiva de gent en carrers i places. FESTA MAJOR DEL POBLE-SEC (SANTS-MONTJUÏC) Entre el 13 i el 22 de juliol, el barri del Poble-sec ha celebrat la seva SANT MEDIR (GRÀCIA) festa major. Durant més d’una setmana hi han hagut balls popu- lars, cercaviles, sardanes, activitats infantils, concerts, fires gas- El pregó de Sant Medir a mitjan febrer dóna el tret de sortida de les tronòmiques i exposicions. festes de Sant Medir. El 3 de març del 2007 han sortit al carrer les El pregó l’ha llegit Salvador Escribà, cantant, fundador i ànima de 21 colles federades, en les romeries del matí i el vespre, que han La Salseta del Poble Sec, formació que el 2007 ha celebrat trenta llençat 100 tones de caramels pels carrers del barri. anys d’existència. També amb motiu d’aquests trenta anys s’ha fet l’exposició «A Sucar» al Centre Cívic del Sortidor, i el divendres 13 de juliol s’ha celebrat un concert d’aniversari amb el grup i artistes 250 convidats. 251 Com a novetats de la festa major cal destacar la jornada de por- tes obertes del Centre d’Interpretació Històrica Refugi 307 al Po- ble-sec i dos nous escenaris de festa: al carrer de Blai i a Nou de la Rambla. També en el marc de la festa s’ha celebrat la tercera edició del Festival de les Arts a les places del voltant de la ciutat del teatre, amb l’associació que porta el mateix nom i que incorpora la plaça d’Ovidi Montllor com a nou espai de festa major. FESTA MAJOR DE GRÀCIA Del 15 al 21 d’agost s’ha celebrat la festa major de barri més mul- titudinària de la ciutat, que el 2007 ha disposat de la participació d’una vintena d’associacions de veïns de carrers que, com cada any, han guarnit els diferents espais de festa. Més de sis-centes activi- tats s’han sumat al tradicional concurs de carrers guarnits. Hi ha hagut activitats per a tots els gustos, programacions de música, dansa, teatre, arts visuals i sopars de germanor als carrers i pla- ces organitzats pels mateixos veïns. Les colles de cultura popular també han tret les imatges festives al carrer i s’han organitzat cer- caviles, correfocs i diades. 1. EQUIPAMENTS DE PROXIMITAT | 2. CREACIÓ ARTÍSTICA | 3. FESTES DE EL RAVAL ÉS TEATRE (CIUTAT VELLA) PROXIMITAT | 4. MOSTRES, CICLES, FESTIVALS... | 5. ALTRES INICIATIVES Mostra de teatre al Centre Cívic Drassanes que ha tingut la participació de gent jove i grups amateurs del barri en un total de 15 obres de teatre i 750 participants. RIBERMÚSICA (CIUTAT VELLA) El 12è Festival de Tardor Ribermúsica ha arribat del 12 al 21 d’octubre. Un any més, la Ribera ha obert les seves portes a un festival que ha omplert tots els racons del barri. Durant quatre dies s’ha pogut gaudir de diverses activitats. Trobareu més informació a l’apartat dedicat als festivals de música del capítol 8. XINACITTÀ (CIUTAT VELLA) El 2007 s’ha celebrat la cinquena edició de Xinacittà. Mostra de Cinema d’Animació d’Autor que es desenvolupa a la plaça de la Mercè. Durant tres dies s’ha pogut veure una acurada selecció de peces d’animació d’autor recollides durant dos anys en diferents països. L’eix temàtic de la programació del 2007 ha estat «L’art de subsistir: migracions, utopies, enginys». A més de les projeccions, també s’hi programen tallers, taules rodones, etc. Trobareu més informació a l’apartat dedicat als festivals de cinema i audiovisuals del capítol 8. 252 253 EIXAMPLE A LA FRESCA (EIXAMPLE) Les nits d’estiu conviden a sortir, a prendre la fresca i a gaudir d’espectacles i cultura. El Districte de l’Eixample ha ofert el 2007 un seguit d’actes a l’aire lliure en diferents indrets per fer més agrada- bles les nits del mes de juliol. Els ciutadans i ciutadanes han pogut gaudir als patis, als terrats i a les places dels centres cívics d’una variada oferta d’activitats culturals que sumava música, narracions, contes, cinema i teatre. S’han celebrat sis sessions de cinema a la fresca al Centre Cívic Fort Pienc, «Nits de contes» del món a la Casa Elizalde, concerts de música africana al patí del xalet Golferichs, vetllades de jazz i música flamenca al Centre Cívic Sagrada Família, i nits de teatre a la fresca al Centre Cívic Borrell, amb cinc gèneres diferents: comèdia-clown, clown dramaticosocial, dansa contemporània i faula. VERMUT JAZZ AL CASINET D’HOSTAFRANCS (SANTS-MONTJUÏC) Els mesos de maig i juny del 2007 el Casinet d’Hostafrancs ha celebrat el cicle «Vermut Jazz» amb formacions musicals diverses (trios, quartets, quintets), primeres figures del jazz a Catalunya i grups novells. Vetllades per a un públic molt heterogeni en un format diferent del context habitual dels con- certs de jazz. MARATÓ DE CINEMA FANTÀSTIC I DE TERROR DE SANTS (SANTS-MONTJUÏC) XXIV TROBADA DE CORALS A GRÀCIA Del 12 al 18 de novembre les Cotxeres de Sants han estat l’escenari de la Marató de Cinema Fantàs- Gràcia és el districte de Barcelona que té més corals censades (una cinquantena entre cors i corals tic i de Terror, que celebrava la seva 19a edició. En trobareu més informació al capítol 8. adultes i infantils). El 24 de febrer la Coral Vent del Nord dels Lluïsos ha organitzat la trobada de nou corals a la Parròquia de Santa Maria de Gràcia. XX APLEC DE LA SARDANA DE SANTS (SANTS-MONTJUÏC) MOSTRA DE TEATRE D’HORTA-GUINARDÓ La tradicional trobada estava organitzada per la Federació d’Associacions i Comissions de Carrers de la Festa Major de Sants, i hi han participat les cobles Jovenívola de Sabadell, la Principal del Llobre- Els grups teatrals amateurs del districte han tornat a celebrar la seva mostra anual de teatre. En l’ac- gat, la Mediterrània i la Selvatana. S’han afegit a l’aplec un gran nombre de dansaires que han pogut tualitat la mostra funciona com una coordinadora teatral que fa propostes d’actuacions i de llocs on gaudir novament d’aquest ball tradicional i donar la benvinguda al bon temps. representar les obres. 9a MOSTRA D’ENTITATS DEL DISTRICTE (LES CORTS) MÚSICA CLÀSSICA A HORTA-GUINARDÓ El 5 de maig de 2007, la Gran Via de Carles III s’ha convertit en un passeig ple de vida i de propostes El 2007 s’ha tornat a celebrar el cicle de musica clàssica que incorpora les escoles de música del dis- cíviques que ha gaudit de la presència de més de 200 entitats del districte i on s’han organitzat ta- tricte d’Horta-Guinardó, on les propostes de música interpretada per infants i joves aficionats es com- llers, espais de joc i actuacions. plementen amb actuacions de músics professionals. En la setena edició de la mostra han participat En el marc d’aquesta mostra, i per primera vegada, l’Auditori del Centre Cultural de les Corts ha els centres cívics del Carmel, Casa Groga, Guinardó, Matas i Ramis i Taxonera, així com les bibliote- acollit una obra de teatre adaptada amb sistema d’audiodescripció per a persones amb discapacitat ques Mercè Rodoreda, Juan Marsé i Albert Baró. Celebrada entre el 15 de març i el 21 de juny, la mos- visual, a càrrec de la companyia Lapsus Teatre. tra ha reunit set escoles i grups en divuit concerts i activitats. 254 255 L’HORA DEL JAZZ (GRÀCIA) SETEART DE CINEMA (HORTA-GUINARDÓ) Durant quatre diumenges ha tingut lloc el festival l’Hora del Jazz a la plaça de Rius i Taulet, amb la El cicle de cinema «Seteart» va néixer l’any 2005 amb la intenció d’explicar el cinema i fer-ne partí- participació de vuit formacions musicals. Trobareu més informació a l’apartat dedicat als festivals de cip el barri. No es tracta tant d’un cicle de cinema, sinó d’un cicle al voltant del cinema on els ele- música del capítol 8. ments pedagògics i de participació tenen molta importància. L’edició 2007 s’ha desenvolupat al mes de novembre amb les següents activitats vinculades al cicle: taller obert a les escoles, taller de ca- racterització, taller de curts, visita a una escola d’animació, exposició d’una mostra fotogràfica dels FESTIVAL LEM (GRÀCIA) rodatges de curts, videoinstal·lacions d’instantànies i exposició de llibres de cinema. Festival LEM ha celebrat l’onzena edició amb 34 concerts pels quals han passat 120 músics de sis països diferents, distribuïts en divuit espais entre els dies 4 i 28 d’octubre. En trobareu més informa- FESTIVAL DE SOPES DEL MÓN (NOU BARRIS) ció a l’apartat dedicat als festivals de música del capítol 8. Si des de temps immemorials totes les cultures han aprofitat el moment de seure al voltant d’una olla fumejant com un espai per conèixer-se, per comunicar-se i per compartir, per què no podrien, CORAL EUTERPE (GRÀCIA) les sopes, convertir-se en un símbol d’aquest esperit de trobada i d’intercanvi relacionat amb la gas- tronomia? Aquest és el repte que es proposa el Festival de Sopes del Món que organitzen, des de fa El 21 d’octubre del 2007 s’ha celebrat la commemoració del 150è aniversari de la Coral Euterpe, fun- cinc anys, la Xarxa d’Intercanvi de Coneixements i la Xarxa 9 Barris Acull, integrada per més de sei- dada per Anselm Clavé. La Federació dels Cors d’en Clavé, amb nou cors vinguts de diferents indrets xanta entitats i col·lectius que treballen per la convivència entre antics i nous veïns i veïnes de Nou de Catalunya, acompanyats per la Banda de Música del Prat de Llobregat, ha commemorat aquesta Barris. efemèride amb un gran concert al passeig de Sant Joan, davant del monument a Anselm Clavé i amb Al certamen celebrat el 2007 s’hi han pogut degustar més de seixanta sopes, a més de gaudir de unes dues mil persones entre el públic. diverses activitats i tallers. FESTIVAL «SÓLO PARA CORTOS» (NOU BARRIS) LA CULTURA VA DE FESTA (NOU BARRIS) La quarta edició del Festival «Sólo para Cortos», el festival internacional de curtmetratges de temà- Del 4 al 6 de maig del 2007 s’ha celebrat la 27a edició de «La Cultura va de Festa» al Parc de la Gui- tica social de Nou Barris, s’ha dut a terme l’octubre del 2007 a diversos equipaments del districte. El neueta. Aquesta és una de les festes populars més representatives del moviment associatiu a Nou festival ha projectat 42 curtmetratges que optaven al Premi del Públic i a les mencions especials del Barris i està organitzada per la Coordinadora Cultural Zona Centre 9Barris i per la Coordinadora In- jurat, en les categories de documental, ficció i òpera prima. fantil. En aquesta edició s’han celebrat diferents activitats com cercaviles, actuacions folklòriques de També han format part de la programació del 2007 l’exhibició de treballs realitzats pels estudiants col·lectius de dansa d’Equador, tallers infantils, actuacions musicals, circ i dinars populars. dels instituts de secundària de Nou Barris i de la Presó de Joves de la Trinitat. ACÚSTICA 2007 (SANT ANDREU) FIRA D’ARTS AL CARRER DE ROQUETES (NOU BARRIS) El Centre Cívic Garcilaso ha organitzat el 8è Concurs de Música Acústica per a grups i solistes afec- Des del 2005, la Fira d’Arts al Carrer de Roquetes es va consolidant com una de les principals activi- cionats. Les peces musicals s’havien de crear amb instruments acústics. Després d’una primera fase tats dinamitzadores i aglutinadores d’entitats, col·lectius i veïns del barri i de la zona. Com a actes eliminatòria s’han seleccionat sis propostes que han passat a la final el 24 de novembre. destacats en l’edició del 2007 cal esmentar el cercavila i l’espectacle de teles a l’ascensor del carrer d’Alcàntara, tot un símbol de la fira i del barri. El combinat de circ, els concerts, els espectacles i la fira d’artesans a l’Amfiteatre reflecteixen la reivindicació de l’esperit de carrer d’aquest actiu barri. 7 DE TEATRE (SANT ANDREU) La setena edició de la mostra 7 de Teatre ha dedicat set dies consecutius a la formació i l’espectacle FESTIVAL DE TITELLES (NOU BARRIS) escènic a Sant Andreu. La programació ha inclòs tres tallers especialitzats en arts escèniques con- duïts per Sergi Pompermayer, el Màgic Andreu i Teresa Sil. També s’hi han programat dos especta- Després del gran èxit assolit durant la seva primera edició, de l’1 al 17 de juny ha tingut lloc el segon cles (al SAT i al Centre Cívic Bon Pastor). 256 Festival de Teatre de Titelles de Nou Barris. A més dels espectacles, adreçats a públic familiar, el fes- 257 tival ha ofert la possibilitat al públic de crear el seu propi titella i participar en una rua pels carrers del barri. Les companyies que hi han participat són Tatoina, Drom, L’Udol Teatre, El Cau de l’Unicorn MÚSICA I PARAULES. X CICLE CULTURAL DE TARDOR (SANT ANDREU) i Animamundi Titelles. El cicle Música i Paraules s’ha celebrat del 19 al 28 d’octubre del 2007 amb una extensa programa- ció organitzada en diferents cicles, on han participat un bon nombre d’artistes: Jordi Amenós, Sam FESTIVAL DE BLUES (NOU BARRIS) Atencia, Txe Arana, Roger Julià, Toni Xuclà, Jordi Vidal, Enric Casasses, Feliu Gasull, Lloll Bertran i Celdoni Fonoll, Isaac Fonoll, Dani Nel·lo, Francisco Suàrez i l’Orquestra de Cambra Catalana. Al setembre del 2007 s’ha celebrat la cinquena edició del Festival de Blues organitzat per Capibola Blues. En trobareu més informació al capítol 8. ESCENA POBLENOU. IV FESTIVAL DE TARDOR (SANT MARTÍ) LAS CRUCES DE MAYO (NOU BARRIS) Del 28 al 21 d’octubre el festival ha omplert els espais més emblemàtics i vinculats a l’escena inde- pendent del Poblenou amb companyies de teatre físic, clown, dansa, circ, teatre de carrer i teatre d’ob- Organitzat pel Centro Cultural García Lorca, del 12 al 20 de maig del 2007 al Parc de la Guineueta jectes. Els carrers del Poblenou, el Centre del barri, el Centre Moral i Cultural i el Casino de l’Alian- s’han celebrat «Las Cruces de Mayo» de Nou Barris, una activitat que recull la tradició andalusa de ça han acollit una intensa programació que al llarg de quatre dies d’octubre ha mostrat l’avantguarda guarnir de flors una creu de grans dimensions per celebrar l’arribada de la primavera. d’aquestes arts escèniques. Una de les novetats més importants del 2007 és «VIA / Viatges d’Interès Artístic», un projecte d’intercanvi que consolida les relacions amb Label Rue i Ramonville, dos festi- vals de carrer de regions franceses properes a Catalunya amb els quals ja s’havien iniciat col·labo- racions artístiques. Trobareu més informació a l’apartat dedicat als festivals d’arts escèniques del capítol 8. MERCATEATRE’07 (SANT MARTÍ) 1. EQUIPAMENTS DE PROXIMITAT | 2. CREACIÓ ARTÍSTICA | 3. FESTES DE PROXIMITAT | 4. MOSTRES, CICLES, FESTIVALS... | 5. ALTRES INICIATIVES El dissabte 7 de juliol s’ha celebrat la 10a Fira de Teatre i Animació al Parc de Sant Martí. L’acte ha tingut nou actuacions i un espectacle pirotècnic final. Mercateatre apropa les arts escèniques a tots els públics, estimula la creació i l’exhibició de les arts de carrer i crea un espai on s’afavoreix i es pro- picia el diàleg i l’intercanvi d’idees i experiències entre artistes, professionals i públic. Un any més Mercateatre ha convidat a presentar les seves propostes tots els grups o companyies que treballen i investiguen diferents llenguatges i disciplines escèniques, i utilitzen espais oberts com a escenari d’expressió. HAVANERES A LA PLATJA (SANT MARTÍ) «Havaneres a la platja» ha estat l’acte principal del XVIII Estiuàs de Sant Martí, i de la Festa Major de la Vila Olímpica. Hi han actuat els grups Arrels, Terra Endins i Xarxa, i hi han participat els grups de corals i de casals de gent gran del districte. També s’hi ha celebrat una sardinada popular i un cas- tell de focs com a cloenda de la festa el 6 de juliol. 258 259 PRIMERA BANDA DE MÚSICA DE BARRI: RAVAL’S BAND (CIUTAT VELLA) nal festiu, nou colles de cultura popular i una quinzena de figures festives. També regula el protocol festiu en els cercaviles i les festes i les músiques, i és un instrument fonamental de la cultura popu- Al final del 2006, però en ple funcionament durant el 2007, es va crear la Raval’s Band. El Raval es lar al districte. El Protocol Festiu de Gràcia va ser impulsat pel Districte i s’ha treballat amb el con- convertí així en el primer barri de la ciutat de Barcelona que tenia una banda de música a l’estil va- sens de totes les entitats i colles festives i de cultura popular de Gràcia. lencià. Els seus components són músics afeccionats de totes les edats, vinculats d’una manera o al- tra al barri (residència, estudis o treball). La banda, dirigida pel mestre Bartolomé García-Plata, està gestionada per l’Escola de Músics del Raval. Després d’algunes primeres actuacions durant el 2006, PRESENTACIÓ DE LA «GUIA CULTURAL DE GRÀCIA» el 2007 ha estat l’any de la seva consolidació. La «Guia cultural de Gràcia» ha culminat durant el 2007 la fase de recerca de dades de les diferents entitats per entrar en la fase de disseny de la pàgina web, CD interactiu i producció en paper. Articu- A TAULA! AL CENTRE CÍVIC EL SORTIDOR (SANTS-MONTJUÏC) lada entorn de cinc eixos (patrimoni arquitectònic d’interès cultural, equipaments municipals, enti- tats i associacions, cicles, festes i festivals i sector empresarial), la guia aborda fins a vuit disciplines La iniciativa «A taula!» del Centre Cívic el Sortidor s’ha estructurat a partir de diferents programes del sector cultural des de les perspectives dels barris, les franges d’edat i la projecció. que tractaven la gastronomia i l’alimentació des d’àmbits ben diversos: «A peu de carrer», celebra- cions del calendari festiu i concursos populars; «Plats forts», un apropament a la gastronomia mit- jançant cicles de cinema, presentacions de llibres i exposicions; «El cistell», conferències, monogrà- PLA ESTRATÈGIC DE LA MÚSICA DE GRÀCIA fics i altres activitats sobre diferents aspectes del món de la cuina; «La cuina dels bons hàbits», on diferents professionals de la nutrició han ensenyat la base d’una alimentació sana i equilibrada; «L’au- El Pla estratègic de la música de Gràcia es fonamenta bàsicament a potenciar la creativitat musical la del gourmet», amb diverses activitats formatives sobre l’aprenentatge de tècniques de cuina, eno- del barri, i establir xarxes i lligams entre les diferents iniciatives, tant les tradicionals com les més logia i gastronomia; «Cicle adreçat a professionals» de la cuina amb activitats per a aquest col·lec- innovadores. L’Oficina del Pla estratègic de la música de Gràcia està formada per Víctor Nubla com tiu, com un curs per aprendre a cuinar al buit. I finalment, l’àmbit «A taula! surt del Sortidor», que a director del Pla, Jordi Oliveras i Marc Martí (d’Indigestió), Fran Jurado com a redactor del Pla i Al- ha organitzat visites guiades, sempre vinculades a la gastronomia, com la de la fàbrica d’Anís del bert Gil com a contacte i seguiment amb tots els participants. 260 Mono, la Cooperativa Cristalleries Sant Miquel, la visita als comerços centenaris de Barcelona o la Les taules de diagnosi, celebrades durant el 2007, han tingut una àmplia participació (sobre unes 261 passejada guiada pel Mercat de la Boqueria. 60 persones) entre entitats, bars, discogràfiques, productores, mànagers, músics, professors, intel·lec- tuals, etc. PREMI PER A LA IGUALTAT (LES CORTS) SETMANA DE GRÀCIA AMB GAZA El 2007 s’ha celebrat la 4a edició del Premi M. Àngels Ureña per a la igualtat, del Districte de les Corts. Aquest premi es convoca amb l’objectiu de promoure propostes culturals de joves creadores i obrir La setmana del 19 al 25 de novembre ha tingut lloc la 14a edició del Cicle de la Mediterrània que or- horitzons culturals en femení, en el marc de la igualtat entre homes i dones. ganitza el Centre Cívic la Sedeta en diferents espais del districte. Hi han participat una vintena d’estudiosos, artistes i periodistes especialitzats en Gaza i el conflic- te israelianopalestí i unes 450 persones han assistit a les nou activitats programades. CICLE PRIMAVERA VERDA (GRÀCIA) La setmana es completava amb exposicions, mostres gastronòmiques de productes de Gaza i es- pectacles infantils. Per primer any, el 2007 ha tingut lloc al Centre Cívic del Coll un cicle dedicat a la sostenibilitat i el medi ambient. El cicle ha tingut dues exposicions, sis xerrades, un espectacle infantil, tres tallers per a adults, una «matinal verda», itineraris i visites a l’hort de l’avi, i un punt d’informació ambiental. PREMI D’ARTS VISUALS MIQUEL CASABLANCAS (SANT ANDREU) El concurs d’arts visuals Premi Miquel Casablancas és una convocatòria pública adreçada a joves cre- APROVACIÓ DEL PROTOCOL FESTIU DE GRÀCIA adors/res que vol donar cabuda a la multidisciplinarietat de la pràctica artística actual, un context d’aprenentatge, visibilitat i confrontació crítica especialment sensible al circuit artístic emergent. El nou protocol, aprovat al Plenari de gener del 2007, té per objectius visibilitzar, difondre i conser- var el patrimoni festiu i immaterial gracienc pel que fa a la imatgeria festiva, les colles de cultura po- pular i les festes que tenen lloc al llarg de l’any. Recull una vintena de festes del calendari tradicio- DIÀLEG 1. EL2 DESPLEGAMENT DEL PLA ESTRATÈGIC DE 11CULTURA | 2. EL MÓN A BARCELONA | 3. BARCELONA AL MÓN | 4. LA FUNDACIÓ BARCELONA CULTURA I ELSCERCLES D’AMICS CARLES GINER SECRETARI DEL CONSELL DE CULTURA DE BARCELONA L’ARQUITECTURA DEL DIÀLEG: EL CONSELL DE CULTURA DE BARCELONA La participació en l’àmbit de la cultura ha estat una estratè- gia permanentment desenvolupada per l’Ajuntament. Des de la normativa pública de subvencions —que reconeix i dóna suport a les iniciatives culturals impulsades per entitats i as- sociacions—, el contacte permanent amb els diferents inter- locutors de la vida cultural de Barcelona, la participació dels agents culturals en projectes tan rellevants com el Festival Grec, la Mercè, l’Any del Llibre i la Lectura o el programa Bar- celona Ciència, l’establiment d’un espai de coordinació entre les diferents regidories de cultura del territori metropolità, les comissions de lectura pública com a instrument de con- certació de la política bibliotecària de l’Ajuntament o la pre- sència d’independents en el Consell d’Administració de l’Ins- titut de Cultura de Barcelona, són alguns exemples de les 264 múltiples iniciatives encaminades a conciliar i concertar les 265 polítiques públiques amb molts dels agents culturals que te- nen un paper actiu en la configuració cultural de la ciutat. La creació de l’Institut de Cultura l’any 1996 va intensificar aquesta línia de treball, i el procés de redacció del Pla estra- tègic del sector cultural de la ciutat, aprovat el maig de 1999 i actualitzat el 2006, ha estat un bon exemple de com afavo- rir, no només el diàleg entre l’ens públic i el sector de la cul- tura, sinó de com arribar a acordar el conjunt d’objectius es- tratègics i projectes concrets que cal tirar endavant. Moltes de les iniciatives i propostes començades els darrers anys neixen de l’acord i el consens entre l’Administració local i sec- tor de la cultura, fins al punt que allò que s’iniciava com a ex- periència concreta ha esdevingut un model de treball per al conjunt de programes i serveis impulsats per l’Institut de Cul- tura de Barcelona. El Consell de la Cultura de Barcelona s’ha creat com a ins- explorar per mantenir aquesta atmosfera cultural genuïna trument de diàleg constant entre el govern de la ciutat, els de Barcelona, que combina producció i difusió, tradició i crea- diversos sectors de la cultura i persones de reconeguda và- tivitat, terreny per a la iniciativa empresarial però garantint lua en l’àmbit de la cultura i les arts, en la construcció de po- la cultura com a bé públic, infraestructures culturals de pri- lítiques culturals de ciutat. S’articula com a espai de parti- mer nivell i, alhora, un ús creatiu de l’espai públic. cipació i incideix en la manera de fer polítiques culturals, en Aquestes són les preocupacions, els aspectes crítics que com es defineixen i es posen en pràctica, tot incorporant assenyala l’Agenda 21 de la Cultura, un document de gran el diàleg com a condició indispensable de les polítiques cul- transcendència per a les polítiques culturals del futur, apro- turals. vat el 8 de maig de 2004 en el marc del IV Fòrum d’Autoritats El context actual de Barcelona assenyala un nou canvi d’e- Locals per a la Inclusió Social de Porto Alegre i posteriorment tapa. La ciutat ha consolidat un conjunt de plataformes cul- aprovat pel Plenari de l’Ajuntament de Barcelona. L’Agenda turals de primer nivell, no només per la inauguració, aquests 21 de la Cultura compromet a «implementar els instruments darrers anys, de diferents infraestructures, sinó, sobretot, adequats per garantir la participació democràtica dels ciuta- perquè avui el sector cultural produeix continguts i propos- dans en la formulació, l’exercici i l’avaluació de les polítiques tes amb infinita més intensitat que deu anys enrere. A més, públiques de cultura» (art. 19). Consolida, per tant, la idea ha tingut un creixement exponencial de públic i ha reforçat de que la definició de cultura és incompleta si no incorpora la manera indiscutible la seva projecció internacional. L’Institut noció de participació. 266 de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona hi ha tingut un pa- Sense tenir en compte tots aquests elements és difícil en- 267 per important com a activador de noves realitats culturals i tendre l’especial significació del Consell de la Cultura de Bar- com a catalitzador del conjunt d’iniciatives d’agents públics celona com a experiència pionera i model inèdit en l’entorn i privats de la ciutat. Ara, però, cal començar a replantejar el local. De manera molt sintètica, el Consell conté elements futur i, sobretot, a disposar d’estructures més estables que propis dels consells de cultura de tradició continental o fran- permetin la reflexió estratègica compartida. No tant per ac- còfona, en el sentit de ser un òrgan de caràcter consultiu i as- tuar sobre conjuntures, sinó per avançar-se i projectar res- sessor, impulsor de debat i reflexió sobre la cultura i la ciu- postes als nous reptes que l’escenari contemporani posa da- tat. Però incorpora també elements propis dels Arts Councils munt la taula. de tradició anglosaxona, creats a partir del principi d’arms Malgrat que s’hagi avançat molt, entre tots, en múltiples lenght (la distància d’un braç en relació amb el poder polític, direccions, continuen apareixent noves necessitats que re- garantia d’independència de l’organisme i dels seus mem- clamen reflexió estratègica compartida. El fenòmens cultu- bres) orientats a la praxi de les polítiques culturals i, per tant, rals associats a la immigració, els reptes d’adaptació a un dotats amb funcions amb caràcter executiu. És aquesta na- món globalitzat de la indústria cultural local, el reforç de la turalesa mixta, alhora consultiva i executiva, independent del incorporació del sector de la cultura a l’era digital, la neces- poder públic i alhora integrada en part pel govern de la ciu- sitat d’enfortir la dimensió social de la cultura, el reconèixer tat, allò que converteix el Consell de la Cultura de Barcelona i potenciar una nova creativitat que campa pels marges del en una experiència innovadora en el panorama local dels ins- sistema cultural establert, són alguns dels àmbits que cal truments de polítiques culturals. Arribar fins aquí, fins a aquesta definició, ja ha estat una d’actuació municipal 2008-2011 (PAM). Igualment, la Comissió mostra de la necessitat d’incorporar el diàleg al centre de la de Música ha tingut un especial protagonisme en la recerca pràctica quotidiana. El model resultant de Consell ha estat el dels acords necessaris per tal d’impulsar la modificació de les producte dels treballs d’una Comissió creada expressament normatives municipals que afectaven l’activitat de les sales que per donar-li forma, una nova forma que, tot partint d’un marc programen música en viu a la ciutat. Pel que respecta a les co- legal que no es pot obviar (aquell que delimita la legislació missions transversals, s’han constituït en espais on contrastar local) i que prescriu consells amb caràcter exclusivament as- i mantenir el debat sobre tres dels principals projectes formu- sessor i consultiu, recollís també els plantejaments de les lats en el Pla estratègic de cultura – Nous accents 06. principals associacions del sector, en el sentit d’incorporar Segons el nou reglament, el Comitè Executiu, presidit per funcions amb caràcter executiu. I aquesta és la tasca que ha la vicepresidència del Consell i integrat per un màxim de sis desenvolupat la Comissió d’Elaboració del Reglament Intern, persones més (totes elles designades d’entre les de recone- integrada per les entitats (membres o no del Ple) que hi han guda vàlua i a proposta dels representants de les entitats cul- volgut participar, moltes de les quals formen part de la Pla- turals), té un perfil netament independent en el seu funcio- taforma per a la Constitució del Consell de les Arts de Cata- nament i és l’òrgan que concentra les competències executives lunya. La Comissió, creada per acord del Ple del 20 de febrer, del Consell, que es poden resumir en: finalitzà els seus treballs al final d’octubre del 2007 i presen- a) Informar amb caràcter preceptiu, per iniciativa pròpia o tà una nova proposta de reglament intern, que va ser aprova- a instància del Ple del Consell, sobre la creació de nous or- 268 da de forma unànime pel Ple del Consell (27 de novembre de ganismes o equipaments culturals de caràcter municipal, so- 269 2007), de manera que s’iniciaven així els tràmits per a l’apro- bre els projectes normatius i reglamentaris municipals que vació legal. Aquest nou Reglament recull els elements amb incideixin en temes de política cultural o artística, i sobre el caràcter innovador i que donen un perfil del tot inèdit al Con- nomenament dels responsables dels equipaments culturals sell de la Cultura de Barcelona. municipals. El Ple del Consell, integrat per un màxim de cinquanta per- b) Participar en la destinació de les subvencions de l’àmbit sones amb veu i vot1 és l’òrgan que acull l’aspecte més con- de la cultura, en el marc de la normativa de subvencions de sultiu i assessor. Entre altres funcions, té la capacitat de l’Ajuntament de Barcelona. crear comissions delegades per tal d’obrir la participació i el c) Proposar els membres dels jurats dels Premis Ciutat de debat a totes aquelles persones, col·lectius i entitats que con- Barcelona. formen el sistema cultural de la ciutat. En síntesi, l’arquitectura del diàleg que perfila el nou regla- Durant el 2007 s’han creat nou comissions sectorials —Mú- ment assigna al Ple del Consell (i a les seves comissions de- sica, Teatre, Dansa, Circ, Arts Visuals, Cinema i Audiovisual, legades) el paper netament consultiu, de debat i de reflexió Lletres, Cultura Popular i Tradicional, i Patrimoni— i tres co- propi dels consells de participació característics de l’entorn missions amb caràcter transversal —Fàbriques de Creació, Pla continental, mentre que es reserva al Comitè Executiu el pa- d’Ensenyaments Artístics i Diàleg Intercultural—. En les co- per més propi dels Arts Councils de tradició anglosaxona, missions sectorials s’ha donat forma a la proposta d’actuacions orientats a funcions més executives. en l’àmbit cultural que han estat incloses en la proposta de Pla (Continuarà.) 1. 16 en representació d’entitats; 16 en la seva condició de reconeguda vàlua; 10 en representa- ció dels Consells de Cultura de cada Districte; un representant de cadascun dels partits polítics presents al Ple de l’Ajuntament; un representant de la Comissió de Lectura Pública; la vicepre- sidència, escollida a proposta dels representants de les entitats, i, finalment, la presidència, que recau en l’alcalde o alcaldessa de Barcelona. 1. EL DESPLEGAMENT DEL PLA ESTRATÈGIC DE CULTURA | 2. EL MÓN El 2006 es va aprovar el PLA ESTRATÈGIC DE CULTURA PER A LA A BARCELONA | 3. BARCELONA AL MÓN | 4. LA FUNDACIÓ BARCELONA CIUTAT DE BARCELONA, una revisió i actualització del Pla estra-tègic promogut per l’Institut de Cultura de Barcelona i aprovat l’any CULTURA I ELS CERCLES D’AMICS 1999. El Pla estratègic és un acord entre els diferents actors que intervenen en el desenvolupament cultural de Barcelona, que mar- ca les línies estratègiques de futur per a la ciutat en l’àmbit cul- tural. Un dels programes estructurants fruit d’aquest pla és l’anome- nat Barcelona Laboratori, que pretén incrementar el suport a la cre- ació com a condició necessària per a un desenvolupament cultural millor de la ciutat. En aquest marc d’actuació, l’octubre de 2007 l’Institut de Cultura va presentar al Plenari Municipal de l’Ajunta- ment el Programa FÀBRIQUES PER A LA CREACIÓ, amb l’objectiu d’incrementar la xarxa d’equipaments públics de la ciutat orientats a l’assaig i a la creació en els diferents àmbits artístics. La propos- ta pretén transformar edificis singulars de Barcelona en espais ge- neradors de cultura, en fàbriques de creació artística, i cedir-los, amb condicions, a col·lectius o associacions per ajudar, així, a es- timular la creació a la ciutat. Durant el 2007 s’han iniciat els tre- balls per fer possible la primera fàbrica per a la Creació al Parc del Fòrum. Sensible a les demandes del sector, l’Institut de Cultura de Barcelona ha decidit dedicar aquest primer espai al circ, concreta- ment a l’entrenament i l’assaig d’aquesta disciplina. 270 D’altra banda, l’Ajuntament de Barcelona canalitza el reconeixe- 271 ment i el suport als creadors i les entitats que treballen amb la cul- tura i per a la cultura a la ciutat a través dels PREMIS CIUTAT DE BARCELONA (trobareu la relació dels premis atorgats el 2007 a les taules annexes) i les SUBVENCIONS que atorga l’Institut de Cultu- ra. L’any 2007 aquesta entitat ha rebut un total de 550 sol·licituds de subvenció, de les quals n’ha atorgat 330, amb un import total de 4,2 milions d’euros. Tal com es comenta a la presentació d’aquest capítol, l’aprovació del nou Reglament del CONSELL DE CULTURA DE BARCELONA (un organisme nascut també com a conseqüència del desplegament del Pla estratègic) permetrà que el seu Consell Executiu desenvolupi plenament les seves funcions, entre les quals hi ha la de proposar els membres dels jurats dels Premis Ciutat de Barcelona i la de par- ticipar en la destinació de les subvencions que atorga l’Institut de Cultura de Barcelona cada any. 1. EL DESPLEGAMENT DEL PLA ESTRATÈGIC DE CULTURA | 2. EL MÓN PROPOSTES INTERNACIONALS A BARCELONA A BARCELONA | 3. BARCELONA AL MÓN | 4. LA FUNDACIÓ BARCELONA Barcelona ha tingut al llarg del 2007 desenes de propostes culturals vingudes d’arreu del món. És im- CULTURA I ELS CERCLES D’AMICS possible ressenyar-les totes. Només en la programació dels museus, els teatres, les sales de concerts i els festivals de Barcelona el volum de propostes internacionals hi és molt present. De fet, la majoria es troben repartides als diferents capítols d’aquest balanç. Destaquem per tant en aquest apartat només alguns exemples que donen una idea prou clara de la riquíssima i continuada aportació internacional. En arts visuals, trobem exposicions com «Grans mestres de la pintura europea de The Metropolitan Museum. Del Greco a Cezanne» al MNAC, la mostra sobre Lee Friedlander (un dels creadors més pro- lífics de la història de la fotografia), presentada per CaixaForum i organitzada pel MOMA de Nova York, o l’exposició «Lee Miller. Picasso en privat», un document visual que recull els trenta-sis anys de re- lació entre la fotògrafa i el pintor malagueny i que s’ha presentat al Museu Picasso de Barcelona. El Festival Grec 2007 també ha tingut una dimensió internacional molt destacada, amb artistes de la talla de Marcial Di Fonzo Bo (Théâtre des Lucioles), Alvis Hermanis (Jaunais Rigas Teâtris - Nou Teatre de Riga), Akram Khan Dance Company i Sylvie Guillem, Lim Hwai Min (Cia. Cloud Gate Dance Theater of Taiwan), Cia. Bruno Beltrâo, Hofesh Schecter, Club Guy & Roni, Thomas Noone, Laurie An- derson, Omara Portuondo, Medeski, Scofield, Martin + Wood, Michael Nyman, Pascal Comelade, Bebo i Chucho Valdés, Gonzales, Lenine, Peter Greenaway (The Tulse Luper VJ Performance) i Hossam Ramzy. Pel que fa als espectacles internacionals convidats pel Teatre Lliure de Barcelona cal destacar, en- tre d’altres, un text de Tom Peuckert sobre Artaud i Hitler dirigit per Paul Plamper i interpretat per Martin Wuttke; la companyia Rimini Protokoll amb Mnemopark, el quart capítol de la Tragedia endo- gonidia de la Socìetas Raffaello Sanzio i 100% Marocain, de Saïd Naciri. El Lliure ha presentat també tres clàssics: el director Jürgen Gosch amb Macbeth, la Schaubühne am Lehniner Platz amb Hedda 272 273 Gabler i Daniel Veronese amb Un hombre que se ahoga, a partir de Les tres germanes de Txèkhov. També en l’àmbit de les arts escèniques mereix un especial esment la primera edició de Mov-s, al Mercat de les Flors, un espai d’intercanvi que ha reunit prop de 500 professionals de tot el món en- torn de taules de debat i on s’han presentat espectacles de tot l’Estat espanyol. Els festivals de totes les disciplines també han disposat d’una més que significativa presència in- ternacional; en l‘àmbit de la música és imprescindible esmentar el Sònar, el Primavera Sound i al- tres festivals que com el Summercase, que han portat a Barcelona figures internacionals de prime- ra línia com també, en l’àmbit de la música clàssica, ho han fet els grans equipaments com el Palau de la Música, l’Auditori, el Liceu o temporades com les d’Ibercamera i Euroconcert. En l’àmbit audiovisual han tingut gran pes les iniciatives internacionals, que han anat des dels con- vidats i pel·lícules presentades en els diferents festivals de cinema fins a la presència de diferents rodatges a la ciutat de pel·lícules de producció hindú, japonesa o argentina, entre d’altres. El país estranger que ha fet ús més sovint dels serveis de la Barcelona-Catalunya Film Commis- sion durant el 2007 ha estat el Regne Unit, amb 19 produccions. Cal destacar finalment algunes conferències amb convidats de luxe com la del professor George Steiner al Saló del Tinell el 22 d’octubre. El reconegut estudiós de la cultura europea visitava Barce- lona per primera vegada. La seva xerrada «Remembering the future», impulsada pel Museu d’Histò- ria de la Ciutat de Barcelona i el seu Cercle d’Amics, es va centrar en les noves perspectives sobre la importància dels espais de la memòria a l’hora de pensar el futur. Tal com ja s’ha comentat en parlar d’aquest equipament, també el CCCB es consolidava, amb el seu programa de debats com a referència internacional sobre qüestions d’espai urbà, nous huma- nismes i nous imaginaris. Hobsbawn, Garton Ash, Ian Buruma, John Gray, Gianni Watino, Gilles Li- povetsky, Javier Muguerza, Guy Hermet, Ivan Krastev, Fermín Bouza i tants altres noms exemplifi- quen l’abast de les jornades de debat d’aquest centre durant el 2007. ENTITATS DE DIÀLEG A Barcelona hi ha una sèrie d’entitats d’altres països que promouen També ha organitzat durant el 2007 les exposicions «Daniel Ar- la seva llengua i cultura i fan activitats per donar a conèixer el seu gimon, 1965-1968», «Supervivents del genocidi: els armenis de Bourj país amb la voluntat de trobar punts de connexió i crear ponts de Hammoud (Líban) - Fotografies d’Ariane Delacampagne» i ha par- diàleg amb la ciutat. ticipat activament en diferents festivals d’audiovisuals com el II Fes- És el cas, entre d’altres, del British Council, l’Istituto Italiano di tival de Cinema Indígena, L’Alternativa - Homenatge a Peter Brook, Cultura, l’Institut Francès i també d’alguns d’abast cultural més el 3r Festival Cinema Polític i el Festival Cinema Jueu. ampli com la Casa Àsia o la Casa Amèrica. El BRITISH COUNCIL, a més del que són les activitats de la seva CASA AMÈRICA CATALUNYA treballa des del 1911 per afermar seu com el Cicle Trobades amb la Literatura Anglesa Actual (Julian els vincles que uneixen Amèrica Llatina i Catalunya amb una ofer- Barnes al gener o Rachel Seiffert al maig), també ha estat present ta que inclou exposicions, jornades, espais literaris i musicals o ci- al llarg de l’any en molta de l’activitat cultural que ha tingut lloc a cles de cinema. Les seves activitats culturals més destacades de Barcelona, i que organitzen altres institucions. És el cas de la Set- l’any 2007 han estat les exposicions «Casa Amèrica Catalunya, un mana Internacional del Llibre Infantil i Juvenil (organitzada pel Go- trajecte centenari» i «Ausencias», una mostra del fotògraf argentí ethe Institut al CCCB) o el Festival Nou Sons (a l’Auditori pel març). Gustavo Germano que retrata una de les conseqüències més dra- El British Council també ha participat en el projecte Sonic Post- màtiques de la dictadura argentina. cards (abril) d’art sonor a la xarxa entre dues escoles, una de bri- Per la seva banda, CASA ÀSIA BARCELONA ha dut a terme dife- tànica i una altra de Barcelona, en el Festival de Poesia de Barce- rents exposicions a la seva seu de Barcelona com «El te de la Xina», lona (maig), amb la participació de Linton Kwesi Johnson al Palau «The rebirth of a nation», «Hiperarquitectura i hiperdisseny: nous mo- de la Música Catalana, o en el Festival Grec amb Akram Khan i Sylvie dels urbans a la Xina del segle XXI», «Murakami» i «Manila». També Guilllem (Sacred Monsters) i Hofesh Shechter (deGeneration). Tam- amb ocasió de l’Any de Corea a Espanya i en el marc del Festival Asia bé ha col·laborat en la retrospectiva dedicada a Paul Bush i el cine- s’ha mostrat l’obra dels artistes Kyungwoo Chun i Ana Laura Alaez. ma animat del Festival l’Alternativa (setembre). 274 275 Cal destacar a més el ja tradicional festival de les cultures asià- En un àmbit titulat «Entitats de diàleg a Barcelona», sens dubte cal tiques, Festival Àsia, els cicles de cinema asiàtic, la col·laboració fer referència també al treball de la FUNDACIÓ CIDOB i de l’INSTI- amb els Festival de Cinema Asiàtic de Barcelona-BAFF i amb el Fes- TUT D’ESTUDIS DE LA MEDITERRÀNIA, dues entitats l’objectiu de tival de Videoart Loop, la setmana de cinema de Hong Kong així com les quals és el diàleg entre diferents cultures del món i de la Medite- la realització de diferents seminaris d’art contemporani en col·la- rrània respectivament. boració amb l’Associació de Crítics d’Art de Catalunya, el MACBA i Amb aquestes i altres entitats i institucions, l’Institut de Cultu- la Universitat de Barcelona. ra ha organitzat, com a pòrtic d’entrada a les Festes de la Mercè Tal com dèiem a l’inici, l’activitat cultural que despleguen els di- 2007, el FÒRUM MEDITERRANI, una iniciativa nascuda com a es- ferents instituts estrangers d’alguns països europeus també és sig- pai de trobada de les xarxes i els operadors culturals de la Medi- nificativa. Aquí tenim una selecció de les activitats del francès i el terrània. britànic, però cal tenir present també la qualitat i el nombre d’acti- El Fòrum Mediterrani ha inclòs la III Trobada de Festivals i Músi- vitats organitzades per altres entitats com el GOETHE INSTITUT, ques del Mediterrani, la Biennal ArtMar, uns debats al CCCB sobre l’INSTITUT D’ESTUDIS NORD-AMERICANS o l’ISTITUTO ITALIANO la Mediterrània i la Primera Trobada de Ciutats Mediterrànies per DI CULTURA. la Cultura. L’INSTITUT FRANCÈS ha estat seu de nombroses presentacions Cal esmentar finalment que al novembre del 2007 s’ha presen- de llibres d’autors francesos com Hédi Kaddour amb Waltenberg, tat al Plenari de l’Ajuntament de Barcelona la mesura de govern Antoine Compagnon amb Les antimodernes, Boris Cyrulnik amb De BARCELONA DIÀLEG INTERCULTURAL 2008, un programa muni- corps et d’âme, Philipp Blom amb Encyclopédie , Michel Wieviorka cipal impulsat per l’Institut de Cultura de Barcelona que celebra la amb Le Printemps du politique, Jean Echenoz amb Ravel, Bartolomé iniciativa de la Unió Europea de declarar el 2008 l’Any Europeu del Bennassar amb «Le lit, le pouvoir et la mort», Samuel Benchetrit Diàleg Intercultur al i compromet la nostra ciutat a promoure, im- amb «Chroniques de l’asphalte», Bernard Pivot amb «Dictionnaire pulsar i donar prioritat a iniciatives ciutadanes al voltant d’aquest amoureux du vin»... tema. 1. EL DESPLEGAMENT DEL PLA ESTRATÈGIC DE CULTURA | 2. EL MÓN I si Barcelona ha gaudit de centenars de propostes culturals vingudes d’arreu del món, durant el 2007 A BARCELONA | 3. BARCELONA AL MÓN | 4. LA FUNDACIÓ BARCELONA es pot ben dir que la ciutat també ha estat present en molts països amb diferents iniciatives. Fem aquíun resum d’algunes de les més destacades. CULTURA I ELS CERCLES D’AMICS ACTIVITATS AMB PROJECCIÓ INTERNACIONAL Segurament un dels esdeveniments que han portat Barcelona més lluny durant el 2007 ha estat l’ex- posició «Barcelona and Modernity. Gaudí to Dalí», que ha tingut lloc al Metropolitan Museum de Nova York del 7 de març al 3 de juny amb un total de 300.000 visites. A l’exposició s’han pogut veure més de 350 obres (pintures, arts decoratives, mobles, escultures, maquetes...), una cinquantena de les quals havien estat cedides pel MNAC i el Museu Frederic Marès. També a Nova York, del 26 de se- tembre al 6 d’octubre, el MOMA ha presentat una retrospectiva del director de cinema Pere Porta- bella en la qual s’exhibia la seva última pel·lícula, El silenci abans de Bach. L’exposició «Cosmos Gaudí. Arquitectura, geometria i disseny» s’ha pogut veure durant dos mesos i fins al 2 d’agost al Capital Museum de Pequín, i ha rebut més de 170.000 visites. La mostra ha estat qualificada pels responsables del centre com un dels més grans èxits d’aquest museu. Posterior- ment l’exposició ha viatjat al Museum of Contemporary Art de Xangai, on ha restat oberta fins al 23 de setembre. La mostra, comissariada per Daniel Giralt-Miracle, és la primera que es fa a la Xina de- dicada a la figura d’Antoni Gaudí. Una altra exposició, «Barcelona. 1900», ha visitat el Museu Van Gogh d’Amsterdam del 21 de se- tembre del 2007 al 12 de gener del 2008. Aquesta repassava, amb més de 300 obres, la riquesa del 276 modernisme català. A mitjan desembre ja havien passat per l’exposició més de 120.000 persones. 277 També les itineràncies de les grans exposicions del CCCB han arribat ben lluny: «Literatures de l’exili», per diferents ciutats de Llatinoamèrica (Santo Domingo, Ciutat de Mèxic, Santiago de Xile i Buenos Aires), i «Erice-Kiarostami. Correspondències», al Centre Georges Pompidou de París i amb el compromís de portar-la l’any vinent a Melbourne, amb l’ajuda de les entitats SEACEX (Societat Es- tatal per a l’Acció Cultural Exterior) i SECC (Societat Estatal de Commemoracions Culturals). El CCCB també ha organitzat i produït l’exposició «Cultura catalana. Singular i universal» a la Fira del Llibre de Frankfurt. En el context de la projecció internacional del MACBA, destaca el fet que les exposicions concebu- des i organitzades pel museu han viatjat durant el 2007 (com en anys anteriors) per museus i centres d’art d’Europa i Estats Units. També cal esmentar el gran ressò internacional (tant mediàtic com ar- tístic) de dues exposicions en especial: «Un teatre sense teatre» (de maig a setembre), així com de «Sota la bomba. El jazz de la guerra d’imatges transatlàntica» (a la tardor). El Frankfurter Kunstve- rein i el MACBA han presentat a partir de l’octubre una important exposició d’obres de la Col·lecció MACBA, organitzada i comissariada conjuntament, que s’ha emmarcat en la Fira Internacional del Llibre de Frankfurt (amb la cultura catalana com a convidada d’honor). Aquesta exposició és la pri- mera d’entitat de la Col·lecció MACBA fora del museu. En l’apartat de les arts visuals més emergents trobem la projecció dels artistes barcelonins grà- cies als programes de residència d’Hangar amb Duende de Rotterdam (Holanda) i la Fondazione Pis- toletto de Biella (Itàlia), i d’intercanvi amb Fonca/Cenart de Mèxic DF, el CIC del Caire (Egipte), el Ba- silisco de Buenos Aires (Argentina) i el Ssamzie Space de Seül (Corea del Sud). D’altra banda, la Capella ha continuat amb el seu programa «Roundabout Encounter», iniciat ja fa quatre anys. Del 13 de juliol al 12 d’agost, un grup d’artistes catalans (Job Ramos, Isaías Griñolo, Mar- cel Dalmau, Kardinal, Sitesize, Rubén Martínez, Andrea Nacach i Daniel García Andújar) han exposat a Santiago de Xile («Barcelona Toolbar») les seves obres seleccionades pel comissari Valentín Roma. Es tractava d’un intercanvi amb el Centro Cultural Matucana 100. També, l’exposició «I like to be a re- FÒRUM UNIVERSAL DE LES CULTURES DE MONTERREY sident» ha estat resultat de l’estada a Barcelona durant un mes dels artistes israelians Doron Rabi- na i Koby Levy i la dels artistes catalans Daniel Chust Peters i Domènec a Tel Aviv. El 8 de desembre del 2007 va cloure el Fòrum Universal de les Cultures de Monterrey (capital de l’es- En l’àmbit del disseny, el Centre d’Art d’Escaldes-Engordany al Principat d’Andorra ha acollit des tat de Nuevo León, Mèxic). Aquest esdeveniment internacional seguia les pautes del Fòrum de Barce- del 21 de juliol i fins al 26 de setembre la mostra «Offjectes, conceptes i dissenys per a un canvi de lona 2004 i ha mantingut els tres eixos conceptuals centrals —diversitat cultural, sostenibilitat i condi- segle», organitzada pel Museu de les Arts Decoratives de Barcelona. cions per a la pau— i els seus formats principals —diàlegs, exposicions, manifestacions artístiques i Si entrem en el terreny de les arts escèniques, són moltes les companyies barcelonines que han camp de la pau— afegint i reforçant la vessant educativa i la preocupació pel coneixement i la ciència. girat pel món durant el 2007. És el cas de les darreres obres teatrals de Calixto Bieito, la participa- La segona edició del Fòrum Universal de les Cultures, amb més de 4 milions de visitants, 77 paï- ció de la companyia del Teatre Lliure en el festival de Melbourne, l’estrena a la Xina de l’espectacle sos participants, 250.000 nens i nenes assistents amb les seves escoles i 80 dies de durada, va clou- Imperium de la Fura dels Baus, la presència del Teatro de los Sentidos al Fòrum de les Cultures de re havent assolit els seus principals objectius: la gran participació ciutadana, la recuperació d’un gran Monterrey, la presentació de les darreres creacions de Mudances a Xile o la gira internacional de la espai públic per a la ciutat i l’èxit dels programes educatius per a nens i joves. El Fòrum Monterrey també ballarina Sol Picó. 2007 deixa com a llegat als seus ciutadans un gran parc públic, diversos espais expositius i un mu- Passa el mateix amb alguns dels nostres grups de música i orquestres. Cal destacar, per exemple, seu dedicat a la memòria històrica de la ciutat (Museu de l’Acer). el Concert de l’OBC a l’Auditorium Parco della Musica a Roma el passat mes de juny, la gira europea Pasqual Maragall, en representació de l’alcalde de Barcelona i president de la Fundació Fòrum, de la Troba Kung-Fú i d’Ojos de Brujo, o la sèrie de concerts del grup barceloní Fufú Ai a Xile. Jordi Hereu, va participar en l’acte oficial de clausura i va fer el traspàs formal a Valparaíso (Xile) com A més, amb motiu de la Fira Internacional del Llibre de Frankfurt, i en col·laboració amb l’Institut a futura seu del tercer Fòrum Universal de les Cultures. Ramon Llull, el festival Sònar hi ha presentat quatre nits temàtiques. En aquesta cloenda, el Governador de l’Estat de Nuevo León va destacar la valentia de Barcelona Si parlem d’audiovisuals cal destacar la presència de la Barcelona-Catalunya Film Commission a per inventar-se un nou esdeveniment centrat en el pensament, el diàleg i la creativitat, i dedicat a la les trobades internacionals europees més importants del sector: Berlin International Film Festival i recerca de solucions als grans reptes del segle XXI. European Film Market, Cannes Film Festival, i Marché International du Film, Festival Internacional Amb l’edició de Valparaíso el 2010 s’assegura amb garanties la permanència d’aquest esdeveni- de Cine Donostia – San Sebastián i Sales Office i Festival Internacional de Cinema de Catalunya, i Sit- ment internacional cultural, ideat i iniciat a la ciutat de Barcelona, seu permanent de la seva Funda- ges Sales Office, entre d’altres. Convé remarcar també la presència als Co-production Meetings & ció, que ha de vetllar per la seva qualitat, llegats i continuïtat. Talents Campus organitzats per Catalan Films & TV, aprofitant la plataforma de 28 regions que com- 278 ponen l’associació europea de Cine Regio, de la qual la Barcelona-Catalunya Film Commission for- 279 ma part. COOPERACIÓ CULTURAL INTERNACIONAL També dos dels Premis Ciutat de Barcelona 2007 són clars reconeixements a projectes que s’han obert camí més enllà de casa nostra. És el cas del Premi Multimèdia a Sergi Jordà, Günter Geiger, La presència de Barcelona en institucions i xarxes de cooperació cultural d’àmbit internacional és Marcos Alonso, Martin Kaltenbrunner (del Grup de Tecnologia Musical de la Universitat Pompeu Fa- cada cop més notable. bra de Barcelona) pel Reactable. El jurat ha valorat el fet que es tracta d’una creació multimèdia in- Entre els fets per destacar podem parlar en primer lloc de l’AGENDA 21 DE LA CULTURA. El 31 de novadora i també l’impacte que han causat les nombroses produccions artístiques generades amb desembre del 2007 hi havia 267 ciutats, governs locals, organitzacions i xarxes que hi estaven vincu- aquesta plataforma al llarg de l’any 2007, com ara els concerts de Björk i Guillamino, que han con- lades. L’Organització de Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) i Ciutats i tribuït a la projecció internacional de Barcelona en el camp de les arts. Quant al Premi Ciutat de Bar- Governs Locals Units (CGLU) han firmat un acord de cooperació el dia 21 de maig del 2007 amb l’ob- celona 2007 de Projecció internacional, aquest ha estat atorgat a l’editorial Actar, perquè ha creat a jectiu de reforçar la col·laboració entre ambdues organitzacions. L’acord reafirma la importància de Barcelona un model d’editorial de projecció internacional, per la qualitat dels llibres que edita, per l’Agenda 21 de la Cultura com a compromís de les ciutats i els governs locals per al desenvolupament l’interès dels autors i temes que aborda i per la difusió assolida especialment durant l’any 2007. local. Els objectius de l’acord són la preparació de noves traduccions de l’Agenda 21 de la Cultura (ja- Finalment, una mirada a l’àmbit de les noves tecnologies ens porta a descobrir el pes internacio- ponès, turc, àrab), el manteniment del lloc web ‹www.agenda21culture.net›, l’impuls a un programa nal d’alguns grups de productors culturals desenvolupadors de software amb base a Barcelona. És d’intercanvi d’experiències entre ciutats, la celebració conjunta cada 21 de maig del Dia Mundial de el cas, per citar-ne un exemple, del col·lectiu Platoniq (‹www.platoniq.net›), que proposa un sistema la Diversitat Cultural, i la promoció de la investigació i la innovació en el camp de les polítiques cul- cultural cooperatiu i investiga sobre els possibles usos socials de la tecnologia i la cultura connecta- turals de ciutats i governs locals. da. Amb seu al CCCB i premiats darrerament al festival de cultura digital Transmediale de Berlín i al També el 2007 s’ha publicat l’informe Polítiques locals per a la diversitat cultural, encarregat per la Festival Tránsito de Mèxic DF, Platoniq ha treballat el 2007 en l’organització del Mercat d’Intercanvi Divisió de Polítiques Culturals i Diàleg intercultural de la UNESCO a l’Institut de Cultura de Barcelo- de Coneixements Lliures, el festival Internacional Open Radio, el servidor públic de streaming (re- na, en tant que president de la Comissió de Cultura de Ciutats i Governs Locals Units. transmissió d’àudio per internet), OpenServer, les jornades de «media activisme» Media Space Inva- FInalment, és important destacar l’entrada en vigor el 18 de març del 2007 de la Convenció sobre ders, el projecte Burn Station (estació copiadora d’àudio documentació i música lliure de drets) i la la Protecció i la Promoció de la Diversitat de les Expressions Culturals de la UNESCO. Mai en la his- creació de la llicència copyleft Aire Incondicional. tòria una convenció cultural havia estat ratificada per tants estats amb tanta celeritat. Es preveu que aquest nou acord mundial de cooperació internacional contribuirà de manera decisiva a uns proces- sos de desenvolupament on la cultura, i els agents culturals, tindran un paper fonamental. 1. EL DESPLEGAMENT DEL PLA ESTRATÈGIC DE CULTURA | 2. EL MÓN A BARCELONA | 3. BARCELONA AL MÓN | 4. LA FUNDACIÓ BARCELONA CULTURA I ELS CERCLES D’AMICS És palès el pes que té la cultura en l’economia d’una ciutat. És un dels factors de desenvolupament de les ciutats que es pot obser- var en la transformació de les zones properes a grans equipaments culturals (museus, biblioteques,...). Per reforçar la relació entre el sector empresarial i el cultural, així com per promoure les aporta- cions de la iniciativa privada a l’activitat cultural pública, l’Ajunta- ment de Barcelona va crear el 2005 la FUNDACIÓ BARCELONA CUL- TURA, que aglutina en el seu patronat representants de dinou empreses. La Fundació té dos grans objectius: crear un espai adequat per fer més fluïdes les relacions entre la cultura i la seva dimensió eco- nòmica, i canalitzar les aportacions que fan les empreses a les ac- tivitats municipals a través d’una fundació cultural, que els ofereix avantatges fiscals. La Fundació Barcelona Cultura, i amb ella gran part de les acti- vitats culturals que organitza, s’ha sumat l’any 2007 al programa general de la regata BARCELONA WORLD RACE (BWR). Aquest gran esdeveniment ha entrat el 2007 en el circuït de les regates oceàni- 280 ques però també ha aconseguit, gràcies al treball conjunt de la Fun- 281 dació Barcelona Oceànica i la Fundació Barcelona Cultura, que la ciutat apostés per reforçar el coneixement i gaudi de la seva ves- sant marina. Ja en plena preparació de la regata Barcelona World Race 2010, les diferents festes, festivals i activitats culturals de la ciutat vinculades a la Fundació Barcelona Cultura seguiran fomen- tant durant tot aquest període la cultura del mar. Una altra iniciativa des del món empresarial sorgida per apropar la cultura a l’empresa ha estat el CERCLE D’AMICS DEL MUSEU D’HISTÒRIA DE LA CIUTAT DE BARCELONA. Aquest model va néi- xer el 2006 a iniciativa d’aquest museu amb l’impuls donat pel nu- cli inicial format per les empreses i entitats que de fa més temps hi col·laboraven, i amb el suport institucional de l’ICUB i l’Ajuntament de Barcelona, que va possibilitar el seu encaix en la Fundació Bar- celona Cultura, de la qual forma part el Cercle. Emprant el signifi- cat més precís dels termes, és una aposta decidida per fer mece- natge i no només patrocini. El Cercle d’Amics del Museu és un format que permet a diferents agents socials i econòmics dur a terme un nou paper en el desenvolupament social i cultural de la ciutat, i con- figura un model innovador amb relació a altres fórmules més ha- bituals de suport a museus i institucions culturals que s’anirà es- tenent a altres centres (Museu Picasso, Museus de Ciències, etc.). ÍNDEX +a prop ..............................................................................................245 Docúpolis. Festival Int. Documental de Barcelona..........................211 Institut d’Estudis Catalans. IEC .........................................................74 Museu Picasso....................................................................................35 7 de Teatre ........................................................................................257 Drap-Art. Festival Int. de Reciclatge Artístic de Barcelona ............180 Institut Francès ................................................................................274 Museu Tèxtil i d’Indumentària ...........................................................36 A taula! Al Centre Cívic el Sortidor..................................................260 eBent. Encontre Int. de Fets Performàtics......................................179 Jamboree..........................................................................................147 Música Clàssica a Horta-Guinardó ..................................................255 Acústica2007.....................................................................................257 Eixample a la Fresca ........................................................................253 Jardí Botànic de Barcelona................................................................23 Música i Paraules. Cicle Cultural de Tardor....................................257 Agenda 21 de la Cultura...................................................................279 El Raval és Teatre.............................................................................253 Jazz Sí Club ......................................................................................148 Nau Ivanow ......................................................................................243 Aplec de la Sardana de Sants ..........................................................254 Escena Poblenou. Festival de Tardor...............................................184 Jove Teatre Regina ...........................................................................112 Òmnium Cultural................................................................................97 Artfutura. Barcelona.........................................................................212 Euroconcert ......................................................................................142 KGB ...................................................................................................148 Palau de la Música Catalana............................................................140 Arxiu de la Corona d’Aragó ................................................................74 Fàbriques per a la Creació...............................................................271 La Caldera ........................................................................................122 Palau Robert.......................................................................................49 Arxiu Fotogràfic ..................................................................................73 Festa Major d’Hostafranchs .............................................................250 La Capella...........................................................................................46 Parc Zoològic......................................................................................26 Arxiu Històric de la Ciutat ..................................................................73 Festa Major de Gràcia ......................................................................250 La Casa Elizalde ...............................................................................242 Perpetracions ...................................................................................247 Ateneu Barcelonès .............................................................................89 Festa Major de Sants........................................................................249 La Cultura va de Festa .....................................................................257 Pla Estratègic de Cultura per a la ciutat de Barcelona ..................271 Ateneu Popular de Nou Barris.........................................................121 Festa Major del Poble-sec ...............................................................250 La Mercè ...........................................................................................225 Premi d’Arts Visuals Miquel Casablancas .......................................261 BAC! Festival Int. d’Art Contemporani a Barcelona ........................179 Festa Major del Raval.......................................................................249 La Perla 29 .......................................................................................123 Premi per a la Igualtat .....................................................................260 BAFF. Festival de Cinema Asiàtic de Barcelona..............................205 Festival «Sólo para cortos» .............................................................256 La Puntual ........................................................................................113 Premis Ciutat de Barcelona .............................................................271 BAM. Barcelona Acció Musical ........................................................200 Festival Àsia......................................................................................216 La Villarroel ......................................................................................113 Primavera Sound..............................................................................197 Barcelona Poesia..............................................................................181 Festival de Barcelona Grec ..............................................................175 La Virreina exposicions ......................................................................46 Raval’s Band .....................................................................................260 Barcelona Visual Sound ...................................................................245 Festival de Blues ..............................................................................200 L’Alternativa. Festival de Cinema Independent de Barcelona.........214 Razzmatazz.......................................................................................148 Barcelona World Race......................................................................281 Festival de Cinema Jueu ..................................................................207 L’Antic Teatre ....................................................................................123 ResFest. Digital Film Festival ..........................................................215 Barnasants. Festival Int. de Cantautor ............................................193 Festival de Cinema Polític................................................................210 L’Aquàrium..........................................................................................26 Sala Apolo.........................................................................................149 BCNegra. Trobada de Novel·la Negra..............................................180 Festival de Flamenco de Ciutat Vella...............................................196 Las Cruces de Mayo .........................................................................256 Sala Beckett .....................................................................................115 Biblioteca de Catalunya......................................................................88 Festival de Folk Int. Tradicionàrius..................................................192 L’Auditori ...........................................................................................137 Sala Montjuïc ....................................................................................209 Biblioteques de Barcelona .................................................................87 Festival de Guitarra de Barcelona ...................................................194 LEM. Festival Int. de Música Experimental .....................................201 Sala Muntaner ..................................................................................116 Bikini .................................................................................................147 Festival de Música Creativa i Jazz de Ciutat Vella...........................197 Liber....................................................................................................93 Saló del Llibre ....................................................................................94 British Council ..................................................................................275 Festival de Sopes del Món................................................................255 Loop. Fira i Festival Int. de Videoart ................................................178 Saló Int. del Còmic .............................................................................92 Brossa Espai Escènic .......................................................................112 Festival de Tardor Ribermúsica .......................................................201 LP. Festival de Dansa... o no ............................................................182 Sant Antoni de Sa Pobla...................................................................251 Caixa d’Eines del Teatro de los Sentidos.........................................121 Festival de Titelles............................................................................256 Made in Mad .....................................................................................215 Sant Medir ........................................................................................251 CaixaForum ........................................................................................50 Festival del Mil·lenni ........................................................................192 Marató de Cinema Fantàstic i de Terror de Sants...........................214 Santa Eulàlia.....................................................................................227 Carnaval............................................................................................226 Festival Digressions .........................................................................193 Marató de l’Espectacle .....................................................................183 Santa Eulàlia al Raval ......................................................................249 Casa Amèrica Catalunya ..................................................................274 Festival d’Òpera de Butxaca i Noves Creacions ..............................202 Mas i Mas Festival ............................................................................199 SAT. Sant Andreu Teatre...................................................................109 Casa Àsia Barcelona.........................................................................274 Festival Flamenco a Nou Barris ......................................................194 Mecal. Festival Int. de Curmetratges de Barcelona........................210 Schubertíada ....................................................................................143 Cavalcada de Reis.............................................................................226 Festival Hipersons............................................................................203 Mercat de les Flors...........................................................................107 Seteart de Cinema............................................................................255 Centre Cívic Can Castelló.................................................................242 Festival Int. de Cinema Gai i Lèsbic de Barcelona ..........................212 MercaTeatre......................................................................................258 Setmana de Gràcia amb Gaza .........................................................261 Centre Cívic Casa Sagnier................................................................242 Festival Int. de Jazz de Barcelona ...................................................202 Món Llibre.........................................................................................181 Setmana del Llibre en Català ............................................................92 Centre Cívic Vil·la Florida.................................................................242 Festival Int. Magdalena. Piezas Conectadas ...................................182 Mostra de Cinema Africà de Barcelona ...........................................213 Setmana Int. del Llibre Infantil i Juvenil ...........................................91 Centre Cultural del Born....................................................................66 Festival L’Hora del Jazz - Memorial Tete Montoliu .........................199 Mostra de Teatre de Barcelona........................................................185 Sidecar..............................................................................................149 Centre Cultural Fundació Caixa Catalunya. La Pedrera ...................51 Filmoteca de Catalunya....................................................................163 Mostra de Teatre d’Horta-Guinardó.................................................255 Sònar. Festival Int. de Música Avançada i Art Multimèdia ..............198 Centre d’Art Santa Mònica. CASM .....................................................49 Fira d’Arts al Carrer de Roquetes....................................................256 Mostra del Laboratori d’Arts Escèniques Tísner.............................246 Stripart. Mostra de Joves Creadors.................................................247 Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. CCCB ..................47 Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern .............................................93 Mostra d’Entitats del Districte de les Corts ....................................254 Subvencions ICUB ............................................................................271 Centre de Normalització Lingüística de Barcelona...........................96 Fira Int. del Llibre de Frankfurt .........................................................91 Mostra Int. de Cinema Europeu Contemporani. MICEC .................207 Summercase.....................................................................................198 Centre del Disseny .............................................................................35 Foment de les Arts Decoratives. FAD ................................................52 Mostra Int. de Cinema Gai i Lesbià..................................................209 Tallers Oberts ...................................................................................246 Centre Pepita Casanellas.................................................................242 Fòrum Mediterrani ...........................................................................275 Mostra Int. de Films de Dones.........................................................208 Tarantos ............................................................................................149 Cercle d’Amics del Museu d’Història de la Ciutat ...........................281 Fòrum Universal de les Cultures de Monterrey ..............................279 Museu Barbier-Mueller d’Art Precolombí de Barcelona ..................37 Teatre Estudi - Institut del Teatre ....................................................110 Cicle Primavera Verda......................................................................260 Fundació Antoni Tàpies ......................................................................42 Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona......................................65 Teatre Lliure .....................................................................................108 Cineambigú.......................................................................................211 Fundació Barcelona Cultura ............................................................281 Museu d’Arqueologia de Catalunya....................................................68 Teatre Nacional de Catalunya. TNC .................................................108 Col·lectiu Nodes ...............................................................................247 Fundació Francisco Godia ..................................................................43 Museu d’Art Contemporani de Barcelona. MACBA ...........................41 Teatre Poliorama ..............................................................................114 Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya. COAC ............................52 Fundació Joan Miró ............................................................................40 Museu de Ceràmica ...........................................................................36 Teatre Romea ...................................................................................114 Consell de Cultura de Barcelona.....................................................271 Fundació Suñol d’Art Contemporani..................................................43 Museu de Ciències Naturals de la Ciutadella ...................................22 Teatre Tantarantana .........................................................................116 Conservas .........................................................................................122 Gran Teatre del Liceu .......................................................................138 Museu de la Música..........................................................................138 Teatre Victòria...................................................................................118 Coral Euterpe ...................................................................................254 Hangar ................................................................................................53 Museu de les Arts Decoratives ..........................................................36 Temporada AvuiMúsica ....................................................................143 CosmoCaixa........................................................................................24 Harlem Jazz Club .............................................................................147 Museu d’Història de Catalunya ..........................................................67 Trobada de Corals a Gràcia..............................................................255 Curt Ficcions Barcelona...................................................................204 Havaneres a la Platja .......................................................................258 Museu Egipci de Barcelona................................................................70 Únicas. Festival de Grans Intèrprets Femenines ............................196 Desplaça’t .........................................................................................247 Hipnòtik.............................................................................................217 Museu Etnològic.................................................................................66 Urban Funke. Festival de Cultura Urbana .......................................216 Diàleg Intercultural 2008..................................................................275 Ibercamera .......................................................................................142 Museu Frederic Marès .......................................................................37 Vermut Jazz al Casinet d’Hostafrancs.............................................253 Dies de Dansa...................................................................................183 In-Edit ...............................................................................................212 Museu Geològic del Seminari ...........................................................27 Versus Teatre....................................................................................117 Digital Barcelona Film Festival. DiBa ..............................................205 Inn Motion.........................................................................................184 Museu Marítim ...................................................................................67 Xinacittà. Mostra Int. de Cinema d’Animació d’Autor ......................208 DocsBarcelona..................................................................................204 Institut Botànic de Barcelona ............................................................23 Museu Nacional d’Art de Catalunya. MNAC ......................................40 TAULES ANNEXES DADES GENERALS La cultura en xifres, 2005-2007..............................................................................286 Altres dades de Barcelona, 2007 ............................................................................286 MUSEUS, COL·LECCIONS I CENTRES D’EXPOSICIONS Museus, col·leccions i centres d’exposicions municipals i consorciats. Usuaris, 2007....................................................................................287 Museus, col·leccions i centres d’exposicions d’altres institucions públiques. Usuaris, 2007 ....................................................................288 Museus, col·leccions i centres d’exposicions privats. Usuaris, 2007 ....................288 Exposicions temporals de ciències, 2007...............................................................289 Exposicions temporals d’arts visuals i disseny, 2007............................................289 Exposicions temporals d’història, 2007..................................................................293 LLETRES I BIBLIOTEQUES Biblioteques de Barcelona. Dades per centre, 2007..............................................294 Moviments editorials a Espanya (ISBN), 2007........................................................295 Centre de Normalització Lingüística de Barcelona, 2007......................................295 ARTS ESCÈNIQUES Dades globals, 2007 ................................................................................................295 Obres de més de 25.000 espectadors, 2007...........................................................296 MÚSICA Concerts als grans auditoris i altres espais, 2007.................................................296 Concerts de més de 5.000 espectadors, 2007........................................................297 285 FESTIVALS Festival de Barcelona Grec 2007. Resum per àmbits ............................................297 DIÀLEG CRÈDITS FOTOGRÀFICS Premis Ciutat de Barcelona 2007 ...........................................................................298 Pàg. 15, 30, 60, 83, 89, 102, 133, 154, 170, 221, 236, 264 © Maria Espeus | Pàg. 18 © Barcelona Ciència 2007 | Pàg. 21 © Jordi Serrallonga - Ciencia y Aventura | Pàg. 25 © Jardí Botànic de Barcelona | Pàg. 35 «Apartheid», CCCB © Rafael Vargas, 2007 | Pàg. 38: 1. Biblioteca personal de Joan Miró © Fundació Joan Miró. Fotògraf: Pere Pratdesaba, 2. Espai expositiu de la Fundació Joan Brossa © Fundació Joan Brossa, 3. Sanja Ivekovic: «Alerta general. Obres 1974-2007», Fundació Antoni Tàpies © Marc Coromina, 2007, 4. Hangar, Sala Polivalent © Pedro Pegenaute, 2007, 5. © Fundació Antoni Tàpies, 6. © Fundació Fran Daurel, 7. Hangar © Merche Blasco, 2008, 8. © Fundació Fran Daurel, 9. Centre d’Estudis i Documentació del MACBA © David Campos, 10. © CaixaForum, 11. CosmoCaixa Barcelona © Roland Stallard i 12. MACBA © David Campos | Pàg. 45 Institut de Cultura de Barcelona © Pepe Herrero | Pàg. 48: 1. © Institut Botànic de Barcelona, 2. MACBA © David Campos, 3. CaixaForum, 4. MHCB © Pere Vivas, 5. © Teatre Lliure, 6. © Biblioteques de Barcelona, 7. Museu Picasso, Barcelona 2008 © Ronald Stallard, 8. Institut de Cultura de Barcelona © Pepe Herrero | Pàg. 55 Fundació Foto Colectania © Baltasar Sanmartí | Pàg. 56 Festival LOOP 2007 | Pàg. 64 MHCB © Pere Vivas | Pàg. 69 MHCB © Pere Vivas | Pàg. 72 © AHCB – AF. Antoni Esplugas | Pàg. 76 Façana de nit © Casa Batlló | Pàg. 77 Casa-Museu Gaudí © Daniel Picó. Fundació Mies van der Rohe, fotògraf: Pepo Segura | Pàg. 78 «Centelles. Les vides d’un fotògraf,1909-1985», La Virreina Exposicions, © Luz de la Mora | Pàg. 86 © Biblioteques de Barcelona | Pàg. 90 Institut Ramon Llull | Pàg. 95 Òmnium Cultural | Pàg. 98 Institut de Cultura de Barcelona © Pepe Herrero | Pàg. 106 Festival de Barcelona Grec 2007 © Ros Ribas | Pàg. 111 Festival de Barcelona Grec 2007 © Ros Ribas | Pàg. 120 Biblioteca de Catalunya © Oriol Miralles | Pàg. 124 Festival de Barcelona Grec 2007 © Ros Ribas | Pàg. 126 © Ros Ribas i © Elke Verheyen | Pàg. 128 Cartell d’Inn Motion 2007 © Conservas | Pàg. 136 Museu de la Música | Pàg. 141 Institut de Cultura de Barcelona © Pepe Herrero | Pàg. 145 Institut de Cultura de Barcelona © Pepe Herrero | Pàg. 150 Institut de Cultura de Barcelona © Pepe Herrero | Pàg. 158 Rodatge Mejor que nunca. BCFC / © Jordi Serra | Pàg.160 Rodatge Mejor que nunca. BCFC / © Jordi Serra | Pàg. 162 CCCB ©Jordi Azategui, 2007 | Pàg. 168 Cartell de REC, de Jaume Balagueró & Paco Plaza. Imatge cedida per Filmax | Pàg. 166 Festival l’Alternativa 2007 © Lisbeth Salas | Pàg. 174 Festival de Barcelona Grec 2007 © Ros Ribas | Pàg. 177 Festival LOOP 2007 | Pàg. 195 Festival de Barcelona Grec 2007 © Ros Ribas; La Mercè 2007©Pepe Herrero; Festival LOOP’07 | Pàg. 206 Festival l’Alternativa 2007 © Lisbeth Salas, i Festival LOOP 2007 | Pàg. 224 Institut de Cultura de Barcelona © Pepe Herrero | Pàg. 228 Institut de Cultura de Barcelona © Pepe Herrero | Pàg. 230 Institut de Cultura de Barcelona © Pepe Herrero | Pàg. 232 Institut de Cultura de Barcelona © Pepe Herrero | Pàg. 240 © Biblioteques de Barcelona | Pàg. 244 © Festival Barcelona VisualSound 2007 | Pàg. 248 Festes de Gràcia’07, Federació Festa Major de Gràcia © Sergi Mariana | Pàg. 252 Hisako Horikawa. Festival Dies de Dansa 2007 © Albert Casanovas | Pàg. 259 Institut de Cultura de Barcelona © Pepe Herrero | Pàg. 270 Vaivén. Festival Dies de Dansa 2007 © Albert Casanovas | Pàg. 272 Museu Picasso, Barcelona 2008 © Óscar Ferrer | Pàg. 276 Cartell de Die Stille vor Bach / El silenci abans de Bach, de Pere Portabella. Films 59 Cartell de Daria Esteva i Jordi Vidal Amorós | Pàg. 280 © Barcelona World Race | LA CULTURA EN XIFRES, 2005-20071 MUSEUS, COL·LECCIONS I CENTRES D’EXPOSICIONS MUNICIPALS I CONSORCIATS. USUARIS, 2007 % DE VARIACIÓ 2005 2006 2007 2007/2006 VISITES A EXPOSICIONS ACTIVITATS TOTAL MUSEUS, COL·LECCIONS I CENTRES D’EXPOSICIONS PERMANENTS TEMPORALS I SERVEIS USUARIS Usuaris ................................................................................16.647.267 .....18.913.872 .....21.368.795...........13 MUSEUS I COL·LECCIONS Museu de Ciències Naturals de la Ciutadella...........................81.929 ............70.492 ............21.084 ..........173.505 BIBLIOTEQUES DE BARCELONA (xarxa pública) Jardí Botànic1 .............................................................................50.302 ..............1.505 ...................— ............51.807 Visites ....................................................................................4.421.266 .......4.896.978 .......5.172.624.............6 Institut Botànic ..................................................................................— ............35.625 .................318 ............35.943 Préstecs.................................................................................3.713.484 .......3.816.777 .......3.905.107.............2 Parc Zoològic.........................................................................1.102.939 ......................................................1.102.939 Museu Picasso ........................................................................975.818 ..........161.488 ..............7.943 .......1.145.249 ARTS ESCÈNIQUES Museu Frederic Marès ..............................................................26.978 ............26.978 ..............4.381 ............58.337 Espectadors .........................................................................2.062.816 .......2.191.505 .......2.386.286.............9 Museu Barbier-Mueller ...................................................................— ............27.062 ..............1.219 ............28.281 % d’ocupació ....................................................................................57 ...................57 ...................61.............7 MACBA .....................................................................................178.423 ..........314.431 ............70.327 ..........563.181 MNAC .......................................................................................345.227 ..........604.712 ............14.422 ..........964.361 MÚSICA Fundació Joan Miró..................................................................542.093 ..........503.445 ............73.219 .......1.118.757 Espectadors .........................................................................1.613.341 .......1.680.767 .......1.697.532.............1 Fundació Antoni Tàpies.....................................................................— ............69.079 ..............6.167 ............75.246 Museu de les Arts Decoratives..................................................40.411 ..............9.052 ..............1.865 ............51.328 AUDIOVISUALS Museu de Ceràmica ...................................................................39.946 ..............6.180 ..............3.130 ............49.256 Espectadors als cinemes....................................................10.143.980 .....10.057.069 .......9.514.453 ...........-5 Museu Tèxtil i d’Indumentària...................................................38.379 ...................— ..............2.930 ............41.309 Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona ...........................316.945 ............34.791 ............51.132 ..........402.868 FESTIVALS Conjunt Monumental Pl. del Rei........................................................181.621 ...............34.791 ...............51.132 .............267.544 Nombre .............................................................................................81 ...................90 ...................91.............1 Museu-Monestir de Pedralbes ............................................................54.230 ......................— ......................— ...............54.230 Espectadors .............................................................................982.402 ..........950.655 .......1.726.584...........82 Museu Verdaguer ...................................................................................4.366 ......................— ......................— .................4.366Centre d’Interpretació del Park Güell ................................................40.534 ......................— ......................— ...............40.534 Altres espais (Portal de Sant Daniel i Refugi 307)..............................36.194 ......................— ......................— ...............36.194 FESTES Museu Marítim.........................................................................270.884 ............61.520 ............51.388 ..........383.792 286 La Mercè................................................................................2.248.363 .......2.168.689 .......2.342.403.............8 Museu Militar de Barcelona ......................................................47.000 ............70.086 ..............2.700 ..........119.786 287 Altres festes de ciutat ...........................................................2.250.000 .......2.030.000 .......2.111.200.............4 Museu Etnològic ........................................................................13.428 ..............9.619 ..............5.638 ............28.685 Museu Olímpic i de l’Esport2......................................................23.168 ...................—....................................23.168 MÉS DADES D’INTERÈS Museu de la Música3 ..................................................................30.428 ...................— ..............7.851 ............38.279 Any del Llibre i la Lectura 2005 Públic participant ..............................................................2.500.000 CENTRES D’EXPOSICIONS Picasso2006BCN CCCB................................................................................................................205.094 ..........195.583 ..........400.677 Públic participant .....................................................................................1.291.157 La Virreina exposicions ...................................................................................110.906 ...................— ..........110.906 Barcelona Ciència 2007 La Capella..........................................................................................................19.827 ..............3.435 ............23.262 Públic participant.............................................................................................................1.286.449 TOTAL ....................................................................................4.124.298 .......2.341.892 ..........524.732 .......6.990.922 1. Per tal d’homogeneitzar les xifres recollides en aquesta taula, s’han actualitzat les dades dels anys 2005 i 2006,respecte dades publicades anteriorment. L’actualització més important s’ha fet al sector Museus, col·leccions i centres d’exposicions, on s’han incorporat els usuaris de cinc equipaments més. 1. El Jardí Botànic no comptabilitza els assistents a les activitats. 2. El Museu Olímpic i de l’Esport es va inaugurar el 21/3/2007. 3. El Museu de la Música (tancat al públic des de l’any 2002) va inaugurar la nova seu de l’Auditori el 10/3/2007. ALTRES DADES DE BARCELONA, 2007 EQUIPAMENTS CULTURALS Font: cada centre. Població de la ciutat ........................................1.595.110 73 museus, col·leccions i centres d’exposicions Elaboració: Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona. Població de la Regió Metropolitana ................4.856.579 39 sales d’arts escèniques Turistes ............................................................7.108.393 3 grans auditoris Consultes als punts d’informació turística.....2.680.525 31 Biblioteques de Barcelona (xarxa pública) 201 cinemes del circuit comercial Fonts: centres, organitzadors, entitats gestores, Turisme de Barcelona i Institut Municipal d’Estadística. Ajuntament de Barcelona. Elaboració: Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona. MUSEUS, COL·LECCIONS I CENTRES D’EXPOSICIONS D’ALTRES INSTITUCIONS PÚBLIQUES. USUARIS, 2007 EXPOSICIONS TEMPORALS DE CIÈNCIES, 2007 VISITES A EXPOSICIONS TOTAL DATES VISITES1 PERMANENTS TEMPORALS ACTIVITATS USUARIS MUSEU DE CIÈNCIES NATURALS DE LA CIUTADELLA MUSEUS I COL·LECCIONS Orígens. UniversTerraVidaHumanitat.................................................................28/02/07 - 28/02/08 ............61.910 Museu d’Arqueologia de Catalunya ..................................................— ............27.332 ............14.265 ............41.597 L’àguila cuabarrada, una espècie amenaçada ...................................................14/03/07 - 14/04/07 ..............1.303 Museu d’Història de Catalunya................................................129.950 ..........133.402 ..........122.401 ..........385.753 Museu i C. d’Estudis de l’Esport Dr. Melcior Colet ..........................— .................103 ...................— .................103 JARDÍ BOTÀNIC / INSTITUT BOTÀNIC Centre Doc. i Museu de les Arts Escèniques ..................................— ..............4.000 ............19.638 ............23.638 Els colors ocults de la natura.............................................................................30/05/07 - 31/12/07 ............26.750 Suzzane Davit. Una il·lustradora a l’Institut Botànic .........................................03/05/07 - 31/07/07 ............35.625 CENTRES D’EXPOSICIONS Centre d’Art de Santa Mònica ...........................................................— ............57.663 ..............3.488 ............61.151 COSMOCAIXA Palau Robert .....................................................................................— ..........432.416 .................295 ..........432.711 Einstein 1905, cent anys de física.......................................................................01/01/07 - 25/02/07 ............49.752 Aquí Planeta Terra ....................................................................................................des de l’1/10/07 ..........461.199 TOTAL .......................................................................................129.950 ..........654.916 ..........160.087 ..........944.953 Mart-Terra, una anatomia comparada ...............................................................21/12/06 - 20/01/08 ..........259.337 Visca la diferència. El tresor més valuós dels últims mil milions d’anys.........22/01/07 - 31/08/08 ..........371.630 Física i música.....................................................................................................25/04/07 - 30/03/08 ..........238.455 MUSEUS, COL·LECCIONS I CENTRES D’EXPOSICIONS PRIVATS. USUARIS, 2007 Ecodisseny...........................................................................................................08/06/07 - 30/11/07 ............59.875 VISITES A EXPOSICIONS TOTAL PERMANENTS TEMPORALS ACTIVITATS USUARIS 1. Dades corresponents als dies oberts durant el 2007. MUSEUS I COL·LECCIONS CosmoCaixa .............................................................................910.766 .......1.232.886 ..........315.180 .......2.458.832 Font: cada centre. L’Aquàrium ............................................................................1.626.069 ......................................................1.626.069 Elaboració: Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona. Museu Geològic del Seminari......................................................3.827 ...................— .................936 ..............4.763 Museu Fundació Fran Daurel ..................................................221.979 ............13.886 ...................— ..........235.865 288 Museu de la Xocolata.................................................................91.932 ...................— ............19.095 ..........111.027 EXPOSICIONS TEMPORALS D’ARTS VISUALS I DISSENY, 2007 289 Museu Egipci .....................................................................................— ..........300.558 ............34.251 ..........334.809 1 Museu FC Barcelona President Núñez ................................1.397.574 ...................— ...................— .......1.397.574 DATES VISITES Museu de la Cera .....................................................................203.705 ...................— ...................— ..........203.705 MUSEU PICASSO Museu del Calçat .........................................................................3.150 ...................— .................940 ..............4.090 Picasso i el circ ...................................................................................................16/11/06 - 18/02/07 ............52.420 Museu del Rei de la Màgia ..........................................................4.556 ...................— ..............3.400 ..............7.956 Lee Miller. Picasso en privat...............................................................................01/06/07 - 16/09/07 ..........107.995 Museu del Perfum .......................................................................3.367 ...................— ...................— ..............3.367 Picasso i la seva col·lecció..................................................................................19/12/07 - 30/03/08 ..............1.073 Museu de l’Eròtica .....................................................................36.364 ...................— ...................— ............36.364 Temple Expiatori de la Sagrada Família...............................2.839.030 ...................— ...................— .......2.839.030 MUSEU DE LES ARTS DECORATIVES Casa Museu Gaudí ...................................................................535.888 ...................— ...................— ..........535.888 Offjectes. Conceptes i dissenys per a un canvi de segle ...................................15/11/06 - 15/04/07 ..............9.052 Museu de Carruatges .....................................................................286 ...................— ...................— .................286 MUSEU TÈXTIL I D’INDUMENTÀRIA CENTRES D’EXPOSICIONS «Fashion Show». Les desfilades de la moda .....................................................05/07/07 - 28/10/07 ............14.018 CaixaForum .......................................................................................— .......1.363.826 ..........310.781 .......1.674.607 Llucca Preziosa Time tales. Joieria contemporània ..........................................23/11/07 - 06/01/08 ..............1.961 Casa Batlló...............................................................................595.549 ...................— ...................— ..........595.549 Espai Volart .......................................................................................— ..............4.956 ...................63 ..............5.019 MUSEU DE CERÀMICA Fundació Cuixart ...............................................................................— .................600 .................100 .................700 Talaveras de Puebla............................................................................................31/05/07 - 02/09/07 ..............6.180 Fundació Joan Brossa.......................................................................— ..............1.775 .................655 ..............2.430 Fundació Suñol..................................................................................— ..............4.894 .................273 ..............5.167 MUSEU FREDERIC MARÈS La Pedrera. Centre Cultural Caixa Catalunya.........................986.337 ..........327.452 ............36.034 .......1.349.823 La fortuna d’unes obres. Sant Pere de Rodes, del monestir al museu ............22/11/06 - 29/04/07 ............10.219 Mirada endins. Talles medievals revelades per la càmera de Domi Mora .......14/06/07 - 03/02/08 ............16.759 TOTAL ....................................................................................9.460.379 .......3.250.833 ..........721.708 .....13.432.920 MUSEU BARBIER-MUELLER D’ART PRECOLOMBÍ Font: cada centre. Arts rituals del Nou Continent............................................................................14/09/06 - 01/04/08 ............27.062 Elaboració: Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona. Amazònia. Brasil prehistòric ..............................................................................15/11/07 - 01/04/08 ...................— DATES VISITES1 DATES VISITES1 MUSEU NACIONAL D’ART DE CATALUNYA LA VIRREINA EXPOSICIONS Mediae Aetatis moneta la moneda la Mediterrània medieval ...........................07/04/06 - 04/04/07 ............15.071 ESPAI 2 Humberto Rivas El fotògraf del silenci...............................................................14/11/06 - 04/02/07 ............51.957 Centelles. Les vides d’un fotògraf, 1909-1985 ...................................................03/11/06 - 19/03/07 ............14.956 Grans mestres de la pintura europea de The Metropolitan Museum. El rei de la casa...................................................................................................30/05/07 - 24/09/07 ..............9.706 D’el Greco a Cézanne..........................................................................................01/02/06 - 04/03/07 ............96.143 CH€! Revolució i Mercat .....................................................................................24/10/07 - 20/01/08 ............12.079 Dibuixos espanyols a la Hispanic Society of America. Del Segle d’Or a Goya .....16/03/07 - 24/06/07 ..........105.014 Natures mortes. De Sánchez Cotán a Goya .......................................................27/03/07 - 24/06/07 ............97.341 ESPAI XAVIER MISERACHS Dibuixos de Santiago Rusiñol (1866-1932) .........................................................24/04/07 - 01/04/08 ............34.102 Centelles. Les vides d’un fotògraf, 1909-1985 ...................................................03/11/06 - 19/03/07 ...conjunt Espai 2 Cinc segles de numismàtica catalana................................................................14/06/07 - 04/05/08 ............28.598 Stasi. Secret rooms.............................................................................................28/03/07 - 01/07/07 ............22.404 El cartell modern a les col·leccions del MNAC..................................................19/07/07 - 30/09/07 ............82.308 Cartografies silenciades .....................................................................................18/07/07 - 09/09/07 ............14.470 Yves Tanguy. L’univers surrealista ......................................................................26/10/07 - 13/01/08 ............56.709 Fotomercè 2006...................................................................................................19/09/07 - 04/10/07 ............23.263 L’objecte català a la llum del surrealisme Fotoperiodisme a Catalunya 1976-2000 .............................................................21/11/07 - 24/02/08 ............14.028 Napper i Frith. Un viatge fotogràfic per la Ibèria del segle XIX ..........................16/11/07 - 10/02/08 ............33.469 LA CAPELLA FUNDACIÓ JOAN MIRÓ BCN Producció ....................................................................................................23/11/06 - 07/01/07 ............19.827 Joan Miró 1956-1983. Sentiment, emoció, gest.................................................23/11/06 - 25/02/07 ............53.080 Horitzó TV ............................................................................................................24/01/07 - 01/04/07 .................912 Claes Oldenburg Coosje van Bruggen. Escultura, potser .................................23/03/07 - 04/06/07 ..........157.117 Generación 2007..................................................................................................25/07/07 - 03/09/07 ..............5.713 Sean Scully ..........................................................................................................29/06/07 - 30/09/07 ..........149.237 I like to be a resident ..........................................................................................20/09/07 - 18/10/07 ..............1.517 Un cos sense límits.............................................................................................26/10/07 - 27/01/08 ............85.436 Espai 13. Gregg Smith.........................................................................................30/11/06 - 21/01/07 .................900 CENTRE DE CULTURA CONTEMPORÀNIA DE BARCELONA Espai 13. Carolina Saquel ...................................................................................09/02/07 - 18/03/07 ..............2.559 BAMAKO’05 .........................................................................................................05/10/06 - 28/01/07 ..............6.817 Espai 13. Antonia Fritche - Sebastien Caillat - Cyprien Quairiat ......................30/03/07 - 04/06/07 ............13.458 That’s not entertainment! ...................................................................................21/12/06 - 18/03/07 ............28.933 Espai 13. qubo gas ..............................................................................................15/06/07 - 30/07/07 ..............4.386 Hammershoi i Dreyer..........................................................................................25/01/07 - 01/05/07 ............44.052 Espai 13. Kawaii El Japó ara: Aya Takano ..........................................................20/09/07 - 11/11/07 ..............9.860 Fronteres .............................................................................................................03/05/07 - 30/09/07 ............36.361 290 Espai 13. Kawaii El Japó ara: Erina Matsui........................................................23/11/07 - 13/01/08 ..............8.582 Apartheid .............................................................................................................26/09/07 - 03/02/08 ............25.403 291 Nadala 2007. Pessebre Sert, de Perejaume.......................................................29/11/07 - 21/01/08 ............18.830 En Transició.........................................................................................................20/11/07 - 24/02/08 ..............9.787 World Press Photo 2007......................................................................................16/10/07 - 11/11/07 ............29.178 MUSEU D’ART CONTEMPORANI DE BARCELONA BAC Babylon........................................................................................................27/11/07 - 20/12/07 ..............8.546 Gego. Desafiant estructures ...............................................................................07/11/06 - 14/01/07 ..............6.379 Pablo Palazuelo. Procés de treball.....................................................................14/12/06 - 18/02/07 ............18.548 CENTRE D’ART SANTA MÒNICA......................................................................................................................57.663 The Killing Machine i altres històries.................................................................01/02/07 - 01/05/07 ............56.022 Joan Morey: POST MORTEM...............................................................................15/12/06 - 04/03/07 Barcelona 1978-1997 . Manolo Laguillo .............................................................01/03/07 - 06/05/07 ............43.532 Jack Pierson: sense títol.....................................................................................15/12/06 - 04/03/07 Carlos Pazos. No em diguis res..........................................................................08/03/07 - 06/05/07 ............39.526 Tomás Saraceno: On Water................................................................................15/12/06 - 04/03/07 Un teatre sense teatre ........................................................................................24/05/07 - 11/09/07 ............61.361 Montserrat Soto / Dionisio Cañas: Lugar de Silencios ......................................16/03/07 - 10/06/07 Joan Jonas. Timelines: transparències en una habitació fosca........................20/09/07 - 24/02/08 ............44.527 Jill Magid: Thin Blue lines ..................................................................................16/03/07 - 10/06/07 Sota la bomba. El jazz de la guerra d’imatges transatlàntica. 1946-1956........05/10/07 - 07/01/08 ............44.536 Living Sculptures, de Christian Jankowski ........................................................28/05/07 - 10/06/07 Pensa/Piensa/Think: col·lectiva .........................................................................29/06/07 - 14/10/07 FUNDACIÓ ANTONI TÀPIES Dora García: Contes Choisis ...............................................................................09/11/07 - 03/02/08 Els cartells de Tàpies i l’esfera pública..............................................................20/12/06 - 25/02/07 ............10.851 Hamsterwheel: col·lectiva ..................................................................................09/11/07 - 03/02/08 Zona B. Als marges d’Europa .............................................................................09/03/07 - 01/05/07 ............13.233 Sanja Ivekovic. Alerta General. Obres 1974-2004 ..............................................30/05/07 - 22/07/07 ..............9.020 PALAU ROBERT .............................................................................................................................................432.416 Imaginaris urbans a l’Amèrica Llatina: arxius ...................................................04/05/07 - 13/05/07 .................522 1977. Ja som aquí! Memòria d’EFE....................................................................20/09/07 - 02/12/07 Mons interiors i compromís públic.....................................................................17/05/07 - 20/05/07 ..............1.734 Activa’t! Entra a la tele i a la ràdio del futur ......................................................30/05/07 - 31/08/07 Col·lecció estiu 2007 ...........................................................................................27/07/07 - 16/09/07 ............10.849 Montserrat, un lloc únic......................................................................................01/02/07 - 29/04/07 Bahman Jalali .....................................................................................................29/09/07 - 30/12/07 ............17.407 País de paisatges ................................................................................................20/10/06 - 07/01/07 Ros Ribas, fotògraf..............................................................................................13/12/07 - 27/01/08 FUNDACIÓ SUÑOL D’ART CONTEMPORANI Sierra Leona, guerra i pau, de Gervasio Sánchez..............................................28/09/07 - 25/11/07 1915+1995 (Fundació Suñol) ...............................................................................21/05/07 - 05/01/08 ..............4.741 Fills de Simbad. Making off de Los árabes del mar, de Jordi Esteva ...............21/06/07 - 24/09/07 Acte 1: Observació (Nivell Zero)..........................................................................26/10/07 - 05/01/08 .................928 Cèsar Malet .........................................................................................................23/03/07 - 17/06/07 Txema Salvans.....................................................................................................19/01/07 - 18/03/07 Anna Boyé............................................................................................................09/11/06 - 14/01/07 DATES VISITES1 EXPOSICIONS TEMPORALS D’HISTÒRIA, 2007 Amb Manuel Vázquez Montalbán .......................................................................01/11/07 - 16/03/08 Apropa’t a la ciència. De la recerca a la Innovació ............................................12/10/06 - 26/08/07 DATES VISITES1 Cesc. La força del traç ........................................................................................18/12/07 - 02/03/08 MUSEU D’HISTÒRIA DE LA CIUTAT DE BARCELONA Record de Jordi Sarsanedas...............................................................................13/11/07 - 03/12/07 Juan Negrín, 1892-1956 Barcelona, capital de la república..............................21/06/07 - 04/11/07 ............12.868 Mirades necessàries. Esport i cohesió social ....................................................16/10/07 - 04/11/07 L’arqueologia a Barcelona. Un passat amb futur....................................................des del 22/11/07 ..............6.956 Víctor-M. Amela, Ima Sanchís, Lluís Amiguet: 10 anys fent La Contra ............24/05/07 - 08/07/07 Adolfo Marsillach: tan lluny, tan a prop .............................................................15/03/07 - 13/05/07 MUSEU ETNOLÒGIC Nois: 10 anys amb la comunitat gai ...................................................................20/04/07 - 22/04/07 Gitanos ............................................................................................................... 01/07/06 - 30/09/07 ..............8.531 Pere Casaldàliga: una veu compromesa............................................................16/01/07 - 11/03/07 Josep M. Brull .................................................................................................... 06/11/07 - 02/12/07 ..............1.088 Dona i pobresa, relació perpètua?......................................................................24/11/06 - 07/01/07 MUSEU MARÍTIM CAIXAFORUM Pirates .................................................................................................................16/03/06 - 07/01/07 ..............1.904 Hashem El Madani: retrats d’estudi i passeigs fotogràfics...............................04/10/06 - 11/02/07 ............25.355 Leonardo, geni curiós .........................................................................................15/03/07 - 30/09/07 ............31.918 J. H. Fragonard (1732 - 1806). Orígens i influències. Atrapats al gel.....................................................................................................13/11/07 - 31/12/07 ............25.807 De Rembrandt al segle XXI ..................................................................................10/11/06 - 11/02/07 ............43.589 El món d’Anglada-Camarasa..............................................................................29/11/06 - 18/03/07 ............70.541 MUSEU D’HISTÒRIA DE CATALUNYA ............................................................................................................133.402 Ágatha Ruiz de la Prada. Color, dibuixos i vestits..............................................09/03/07 - 13/05/07 ............74.708 Quan plovien bombes..........................................................................................13/02/07 - 13/05/07 Escolta amb els teus ulls. Entre llenguatge i percepció ...................................14/03/07 - 06/05/07 ............46.524 Nous genis...........................................................................................................22/05/07 - 03/06/07 Lee Friedlander...................................................................................................13/04/07 - 24/06/07 ............60.198 Catalunya-Andalucía. 25 anys de la FECAC .......................................................27/04/07 - 06/05/07 William Hogarth ..................................................................................................29/05/07 - 26/08/07 ............95.860 Per bruixa i metzinera. La cacera de bruixes a Catalunya................................25/01/07 - 23/09/07 Fotopres’07 ..........................................................................................................06/06/07 - 19/08/07 ............63.432 Legionaris italians de Mussolini a la guerra d’Espanya (1936-1939)................14/06/07 - 23/09/07 L’escultura als temples indis. L’art de la devoció ..............................................26/07/07 - 18/11/07 ..........126.285 Catalunya i la Guerra de Successió ....................................................................17/10/07 - 20/01/08 Candida Höffer a Portugal ..................................................................................20/09/07 - 06/01/08 ............66.168 XII Experiència Fotogràfica internacional dels Monuments ..............................23/10/07 - 10/11/07 Passió pel dibuix. De poussin a Cézanne. Obres mestres Cartells d’un temps. Homenatge a Guinovart....................................................03/12/07 - 03/03/07 292 de la Col·lecció Prat ............................................................................................06/09/07 - 09/12/07 ..........116.464 293 Chaplin en imatges .............................................................................................18/12/07 - 27/04/08 ............15.754 MUSEU D’ARQUEOLOGIA DE CATALUNYA Enginyeria romana a Hispània............................................................................09/01/07 - 05/02/07 ..............5.752 CENTRE CULTURAL FUNDACIÓ CAIXA CATALUNYA. LA PEDRERA Reflexos d’Apolo. Esport i arqueologia ...............................................................22/02/07 - 04/06/07 ..............5.412 Gargallo ...............................................................................................................31/10/06 - 28/01/07 ............39.929 Missió a Egipte. La tomba de Monthemhat........................................................22/06/07 - 30/09/07 ..............6.711 La música i el Tercer Reich ................................................................................26/02/07 - 27/05/07 ............77.081 L’Esculapi. El retorn del Déu ..............................................................................27/10/07 - 17/02/08 ..............6.544 Nicolas de Staël ..................................................................................................18/06/07 - 24/09/07 ..........101.092 Passió i negoci. L’art a la Venècia dels segles XVII i XVIII .....................................23/10/07 - 27/01/08 ............92.824 MUSEU MILITAR ..............................................................................................................................................70.086 L’ENTRESÒL DE LA PEDRERA Vida cotidiana en el ejército................................................................................12/06/07 - 03/12/07 Descobrint Ricard Viñes, el pianista de les avantguardes ................................06/02/07 - 04/03/07 ..............9.006 Fotografía china. Juegos Olímpicos 2008...........................................................02/06/07 - 20/07/07 El cómic y la Ilustración...........................................................................................des del 24/07/07 ESPAI VOLART Tot reposa en la superfície. Isidre Manils ..........................................................30/11/06 - 10/02/07 ..............1.012 1. Dades corresponents als dies oberts durant el 2007. 30 anys d’escultura. Lluís Blanc ........................................................................22/02/07 - 21/04/07 .................825 Font: cada centre. Malevos. Maria Helguera ....................................................................................03/05/07 - 23/06/07 .................731 Elaboració: Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona. Yinglada Guillot ...................................................................................................05/07/07 - 28/07/07 .................402 Llum i ombra a l’aigua. Guerrero Medina ..........................................................13/09/07 - 17/11/07 .................657 Rajastan. Tito Dalmau.........................................................................................29/11/07 - 17/11/07 ..............1.329 1. Dades corresponents als dies oberts durant el 2007. Font: cada centre. Elaboració: Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona. BIBLIOTEQUES DE BARCELONA. DADES PER CENTRE, 2007 MOVIMENTS EDITORIALS A ESPANYA (ISBN), 2007 CENTRE DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA DE BARCELONA, 2007 SUPERFÍCIE FONS PUNTS DE LECTURA TOTAL EDITATS EDITATS (m2) DOCUMENTAL I SERVEI VISITES PRÉSTECS LLOC DE PUBLICACIÓ LLIBRES EN EN CASTELLÀ DISTRICTE CIUTAT VELLA EDITATS CATALÀ I ALTRES IDIOMES INSCRIPCIONS ALS CURSOS DE CATALÀ Biblioteca Barceloneta - La Fraternitat1 .............686 ............35.072 ...............71..............104.178 ............87.510 Acolliment lingüístic (nivells bàsics)......20.038 Biblioteca Francesca Bonnemaison.................1.663 ............79.732..............222..............213.201 ..........197.664 Barcelona ....................23.540 .........5.395 ..........18.145 Resta de nivells.........................................8.813 Biblioteca Sant Pau - Santa Creu........................950 ............57.627..............124..............197.462 ..........119.857 Girona...............................342 ............207 ...............135 DISTRICTE EIXAMPLE Lleida................................270 ............179 .................91 Biblioteca Fort Pienc ........................................1.091 ............43.615 ...............97..............256.238 ..........183.565 Tarragona.........................488 ............313 ...............175 ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC Biblioteca Infantil i Juvenil Lola Anglada............270 ............27.556 ...............64................46.575 ............43.976 TOTAL CATALUNYA ....24.640 .........6.094 ..........18.546 Consultes ateses.....................................13.827 Biblioteca Joan Miró ............................................750 ............64.850..............207..............188.506 ..........188.709 RESTA D’ESPANYA.....57.919 .........1.515 ..........56.404 Pàgines revisades ...................................18.382 Biblioteca Sagrada Família2..............................1.322 ............22.156..............294................23.967 ............19.185 TOTAL .........................82.559 .........7.609 ..........74.950 Biblioteca Sant Antoni - Joan Oliver3 ...............2.641 ............58.056..............109..............192.945 ..........170.556 Font: Centre de Normalització Lingüística de Barcelona. Elaboració: Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona Biblioteca Sofia Barat..........................................535 ............37.887 ...............74..............119.899 ..........109.258 Font: Direcció General del Llibre, Arxius i Biblioteques. Ministeri de Cultura. DISTRICTE SANTS-MONTJUÏC Elaboració: Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona. Biblioteca Francesc Candel..............................2.091 ............33.898..............183..............115.220 ..........105.464 Biblioteca Poble-sec Francesc Boix....................539 ............34.343 ...............93..............131.793 ..........120.363 Biblioteca Vapor Vell .........................................2.000 ............84.348..............294..............400.866 ..........242.762 DISTRICTE LES CORTS ARTS ESCÈNIQUES. DADES GLOBALS, 2007 Biblioteca Can Rosés...........................................770 ............42.188..............111..............113.002 ............92.100 TEATRES DE TEATRES DE TEATRES Biblioteca Les Corts - Miquel Llongueras .......1.431 ............72.639..............203..............214.636 ..........156.377 + 200 LOCALITATS - 200 LOCALITATS ESPECIALS1 TOTAL DISTRICTE SARRIÀ-SANT GERVASI TEATRES .........................................................................25.........................14...........................6........................45 Biblioteca Clarà ...................................................762 ............44.779..............102..............123.239 ..........105.853 ESPECTACLES...............................................................396.......................193.........................39 ......................6062 Biblioteca Collserola - Josep Miracle .................460 ............25.972 ...............73................35.749 ............37.983 REPRESENTACIONS.................................................54.547 ....................3.065.......................145...................8.757 294 DISTRICTE GRÀCIA AFORAMENT........................................................3.472.671 ................353.753 ..................90.606 ............3.917.030 295 Biblioteca de Gràcia - Jaume Fuster ...............5.636 ............81.118..............325..............651.790 ..........349.973 Biblioteca Vila de Gràcia...................................1.024 ............42.614..............153..............248.016 ..........162.961 ENTRADES VENUDES .........................................1.984.121 ................135.367 ..................61.814 ............2.181.302 DISTRICTE HORTA-GUINARDÓ TAQUILLATGE (€) ..............................................54.024.716 .............1.250.739 .............1.442.863 ..........56.718.319 Biblioteca El Carmel - Juan Marsé..................2.392 ............72.548..............314..............210.396 ..........152.384 % DE VENDA....................................................................57.........................38.........................68........................56 Biblioteca Guinardó - Mercè Rodoreda............2.060 ............80.529..............214..............320.924 ..........188.117 Biblioteca Montbau - Albert Pérez Baró4 ............570 ............33.195..............179................37.851 ............36.902 ESPECTADORS ....................................................2.150.667 ................163.655 ..................71.964 ............2.386.286 DISTRICTE NOU BARRIS % D’OCUPACIÓ ................................................................62.........................46.........................79........................61 Biblioteca Canyelles ............................................450 ............29.572 ...............68................13.519 ............29.236 Biblioteca Les Roquetes5 .....................................160 ............20.036 ...............29................10.421 ............18.965 1. Es consideren teatres especials: Biblioteca de Catalunya, Convent de Sant Agustí, Mercat-Sala Bacsteix, Palau Sant Jordi, Biblioteca Nou Barris .......................................2.010 ............72.176..............276..............318.433 ..........234.503 Plaça Margarida Xirgu i Plaça del Rei. Biblioteca Torre Llobeta ......................................108 ............15.275 ...............33................17.880 ............26.737 2. La suma parcial d’espectacles no correspon al total perquè n’hi ha hagut que s’han representat en diferents teatres. DISTRICTE SANT ANDREU Font i elaboració: ADETCA. Biblioteca Bon Pastor .......................................1.574 ............32.282..............109................59.086 ............46.838 Biblioteca Garcilaso.............................................700 ............42.872 ...............86..............127.369 ..........118.284 Biblioteca Ignasi Iglésias - Can Fabra .............3.000 ............99.442..............389..............380.721 ..........262.715 DISTRICTE SANT MARTÍ Biblioteca Ramon d’Alòs - Moner .......................380 ............27.795 ...............80................50.050 ............57.070 Biblioteca Sant Martí de Provençals ...................280 ............23.858 ...............89................51.183 ............45.394 Biblioteca Xavier Benguerel .............................1.960 ............90.157..............184..............197.509 ..........193.846 TOTAL .................................................................40.265 .......1.528.187...........4.849...........5.172.624 .......3.905.107 1. La Biblioteca Barceloneta - La Fraternitat va tancar de l’1 al 31/12/07 amb motiu d’obres d’ampliació. 2. La Biblioteca Sagrada Família es va inaugurar el 12/07/07. 3. La Biblioteca Sant Antoni – Joan Oliver es va inaugurar el 04/11/07. 4. La Biblioteca Montbau - APB va estar tancada del 17/09 al 31/12/07 per problemes tècnics. 5. La Biblioteca Les Roquetes va tancar del 31/07 al 31/12/07 amb motiu del seu trasllat. Font i elaboració: Biblioteques de Barcelona. ARTS ESCÈNIQUES. OBRES DE MÉS DE 25.000 ESPECTADORS, 2007 CONCERTS ESPECTADORS AFORAMENT % OCUPACIÓ % GRAN TEATRE DEL LICEU TÍTOL SALA FUNCIONS ESPECTADORS AFORAMENT OCUP. TOTAL ACTIVITAT .............................................................................82 ..........395.163 ..........449.323 ...................88 Grease, el musical......................................TEATRE VICTÒRIA...............359 ..........304.277 ..........407.824..........75 Oscar, una maleta, dues maletes... ............TEATRE CONDAL................253 ..........108.434 ..........172.233..........63 ALTRES ESPAIS1 El mètode Gronhölm ................................TEATRE POLIORAMA ............174 ............97.119 ..........110.664..........88 Concerts de la Banda Municipal2 .....................................................83 ............71.412 ...................— ...................— Cabaret..........................................................TEATRE APOLO .................122 ............83.406 ..........107.444..........78 Cicle d’Orgue a la Catedral ................................................................8 ..............4.000 ...................— ...................— Mamma mia............................................BCN TEATRE MUSICAL.............46 ............69.428 ............87.952..........79 VIII Cicle Nous Repertoris Música XXI (seu SGAE) ............................7 .................692 .................850 ...................81 El llibertí ...................................................TEATRE POLIORAMA ............114 ............66.754 ............72.504..........92 Pels pèls ......................................................TEATRE BORRÀS................117 ............53.279 ............86.425..........62 El ventall de lady Windermere..................TEATRE NACIONAL................48 ............37.590 ............42.384..........89 1. Dades dels concerts realitzats durant l’any 2007. Cómeme el coco, negro.............................TEATRE COLISEUM................40 ............32.079 ............35.320..........91 2. L’any 2007 la Banda Municipal ha realitzat els seus concerts entre l’Auditori i altres espais de la ciutat. La plaça del Diamant.................................TEATRE NACIONAL................37 ............28.640 ............32.190..........89 Font: cada centre. Carta a una desconeguda ...........................TEATRE BORRÀS..................64 ............28.348 ............47.296..........60 Elaboració: Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona. Andrea Chenter ....................................GRAN TEATRE DEL LICEU ..........14 ............28.024 ............32.088..........87 La revista negra ............................................TEATRE TIVOLI ...................40 ............26.684 ............63.840..........42 CONCERTS DE MÉS DE 5.000 ESPECTADORS, 2007 Font: ADETCA. Elaboració: Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona.77 DATA LLOC ESPECTADORS Police ............................................................................27/09/2007 .....................ESTADI OLÍMPIC ...............54.058 Serrat&Sabina .......................................................04-05-06/10/07 ..................PALAU SANT JORDI.............52.094 Rolling Stones ..................................................................21/06/07 .....................ESTADI OLÍMPIC ...............35.522 CONCERTS ALS GRANS AUDITORIS I ALTRES ESPAIS, 2007 RBD...................................................................................30/06/07 .....................ESTADI OLÍMPIC ...............22.475 Roger Waters....................................................................21/04/07 ..................PALAU SANT JORDI.............17.957 CONCERTS ESPECTADORS AFORAMENT % OCUPACIÓ L’AUDITORI Miguel Bosé ......................................................................20/09/07 ..................PALAU SANT JORDI.............17.530 296 TOTAL ACTIVITAT ...........................................................................624 ..........481.047 ..........616.549 ...................78 Maná .................................................................................26/06/07 ..................PALAU SANT JORDI.............17.500 297 Resum principals temporades i cicles1 Fito y Fitipaldis+Andres Calamaro...................................28/07/07....................PARC DEL FÒRUM ..............16.986 Temporada de l’OBC .......................................................................106 ..........178.987 ..........216.663 ...................83 David Bisbal ......................................................................14/09/07 ..................PALAU SANT JORDI.............16.559 Música de cambra de l’OBC .............................................................11 ..............3.103 ..............7.401 ...................42 Alejandro Sanz..................................................................04/09/07 ..................PALAU SANT JORDI.............14.442 Temporada Més Mozart......................................................................6 ............10.435 ............13.218 ...................79 Luis Miguel .......................................................................30/04/07 ..................PALAU SANT JORDI.............14.370 Juliol a l’Auditori .................................................................................8 ..............5.963 ..............7.698 ...................77 RBD...................................................................................06/01/07 ..................PALAU SANT JORDI.............14.166 Nous sons .........................................................................................13 ..............4.320 ..............7.254 ...................60 Beyonce.............................................................................27/05/07 ..................PALAU SANT JORDI.............11.177 Cicle Visions........................................................................................3 ..............2.642 ..............3.599 ...................73 OT 2007 .............................................................................28/04/07 ..................PALAU SANT JORDI...............9.406 Il Divo ................................................................................17/06/07 ..................PALAU SANT JORDI...............8.081 PALAU DE LA MÚSICA TOTAL ACTIVITAT ...........................................................................453 ..........412.144 ..........559.765 ...................74 TOTAL .............................................................................................................................................................322.323 Resum principals temporades i cicles1 Palau 100 ..........................................................................................16 ............19.367 ............31.248 ...................62 Font: SGAE. Societat General d’Autors i Editors. Elaboració: Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona. Els Simfònics al Palau......................................................................16 ............21.813 ............31.471 ...................69 Concerts de Tarda...............................................................................5 ..............8.276 ..............9.775 ...................85 Els Diumenges al Palau .....................................................................6 ..............7.575 ............10.373 ...................73 FESTIVAL DE BARCELONA GREC 2007. RESUM PER ÀMBITS1 Concerts familiars ............................................................................27 ............13.117 ............16.398 ...................80 Cobla, Cor i Dansa al Palau ...............................................................6 ..............6.705 ............11.802 ...................57 ESPECTACLES AFORAMENT ESPECTADORS % D’OCUPACIÓ El Primer Palau ..................................................................................5 ..............5.122 ..............9.835 ...................52 TEATRE.............................................................................22 ..................66.048 ...................40.761...............62 Cicle d’orgue.......................................................................................2 ..............2.981 ..............3.934 ...................76 DANSA ................................................................................9 ..................17.060 ...................13.005...............76 Música de cambra al Petit Palau .......................................................4 ..............1.414 ..............2.152 ...................66 MÚSICA.............................................................................31 ..................39.533 ...................32.592...............82 Cicle Orquestra Nacional Cambra Andorra .......................................3 ..............1.448 ..............1.614 ...................90 INFANTIL, CIRC, HIP HOP................................................13 ..................12.104 .....................9.053...............75 Cicle de Cambra Coral .......................................................................3 .................887 ..............1.614 ...................55 Palaujazz.............................................................................................5 ..............3.643 ..............4.119 ...................88 TOTAL ...............................................................................75 ................134.745 ...................95.411 ...............71 Temporada Euroconcert (concerts al Palau) ...................................11 ............11.967 ............18.500 ...................65 1. No inclou les dades de les activitats Dies de Dansa i Interferències. Font i elaboració: Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona. PREMIS CIUTAT DE BARCELONA 2007 ÀMBIT .....................................................................................................OBRA PREMIADA ÀMBIT .....................................................................................................OBRA PREMIADA INVESTIGACIÓ CIENTÍFICA ARTS ESCÈNIQUES PREMIAT: Carles Lalueza-Fox, del Departament............Per la seva investigació paleogenòmica dels neandertals per a PREMIAT: Ramon Madaula ..............................................Pel personatge de Diderot en l’obra El llibertí. de Biologia Animal de la Facultat de Biologia de.........la reconstrucció de la història evolutiva dels homínids. la Universitat de Barcelona MENCIÓ ESPECIAL: Meritxell Santamaria..........................Per la seva interpretació a l’obra Temps real, d’Albert Mestres. INVESTIGACIÓ TECNOLÒGICA DANSA PREMIAT: Thrombotargets Europe...................................Per crear una plataforma tecnològica que permet el PREMIAT: Israel Galván, ballarí i coreògraf ....................Per la seva improvisació dins el cicle enCRU, al Mercat de les ......................................................................................................decobriment de nous fàrmacs en l’àmbit cardiovascular, que de flamenc.....................................................................Flors. ..................................................................................................aporten solucionsa l’hemofília i altres malalties ..................................................................................................hemorràgiques. MÚSICA PREMIAT: Joan Garriga, líder de La Troba Kung-Fú ........Per la fusió d’estils al voltant de la rumba catalana materialitzat MENCIÓ ESPECIAL: Grup de Recerca en Òptica..................Pel desenvolupament d’un sistema de seguretat basat en la ..................................................................................................en el disc Clavell morenet. Aplicada i Processament d’Imatge de la UPC..............identificació òpticade senyals biomètrics i multifactorials. AUDIOVISUALS ARTS PLÀSTIQUES PREMIAT: Pere Portabella ...............................................Per la pel·lícula El silenci abans de Bach. PREMIADA: Consuelo Bautista .........................................Pel projecte fotogràfic «A los invisibles». MITJANS DE COMUNICACIÓ EN RÀDIO ARQUITECTURA I URBANISME PREMIAT: Manel Borrell ..................................................Pel programa «El Balcó», de Ràdio. Barcelona - PREMIAT: Josep Miàs .......................................................Pel Mercat de la Barceloneta. . MITJANS DE COMUNICACIÓ EN TELEVISIÓ MENCIÓ ESPECIAL: RCR Aranda, Pigem, PREMIAT: «Telemonegal», de Barcelona Televisió .........Per l’habilitat en la crítica de la televisió des de la televisió i per Vilalta Arquitectes .........................................................Per la Biblioteca Joan Oliver. ..................................................................................................la contribució a desvetllar en l’espectador una mirada crítica 298 ..................................................................................................cap al mitjà. 299 DISSENY PREMIAT: Base Design Studio..........................................Pel catàleg de l’exposició «Nova York 1626-1990, un relat MULTIMÈDIA ..................................................................................................gràfic de Carles Fontserè». PREMIATS: Sergi Jordà, Günter Geiger,...........................Per Reactable, un instrument multimèdia sorgit d’aquest grup de Marcos Alonso, Martin Kaltenbrunner, .......................tecnologia musical que té com a objectiu promoure la creació PREMI AGUSTÍ DURAN I SANPERE del Grup de Tecnologia Musical de la...........................multimèdia i que incorpora música, imatge, interacció i D’HISTÒRIA DE BARCELONA Universitat Pompeu Fabra ............................................col·laboració entre creadors d’arreu del món. El jurat ha valorat PREMIAT: Víctor Hurtado..................................................Pel llibre Els Mitjavila: una família de mercaders a la Barcelona ..................................................................................................el fet que es tracta d’una creació multimèdia innovadora i ...........................................................................................................del segle XIV. ..................................................................................................també l’impacte que han causat les nombroses produccions ..................................................................................................artístiques generades amb aquesta plataforma al llarg de l’any TRADUCCIÓ EN LLENGUA CATALANA ..................................................................................................2007, com ara els concerts de Björk i Guillamino, que han ..................................................................................................contribuït a la projecció internacional de Barcelona en el camp PREMIAT: Jordi Llovet.......................................................Per la traducció de Les flors del mal, de Charles Baudelaire. ..................................................................................................de les arts. LITERATURA EN LLENGUA CATALANA PROJECCIÓ INTERNACIONAL PREMIAT: Pere Rovira.......................................................Per la novel·la L’amor boig. DE LA CIUTAT DE BARCELONA PREMIAT: ACTAR ..............................................................Per haver creat a Barcelona un model d’editorial de projecció LITERATURA EN LLENGUA CASTELLANA ..................................................................................................internacional, per la qualitat dels llibres que edita, per l’interès PREMIAT: José Corredor-Matheos...................................Per Un pez que va por el jardín. ..................................................................................................dels autors i temes que aborda i per la difusió assolida ..................................................................................................especialment durant l’any 2007. ASSAIG PREMIADA: Maria Josep Balsach .....................................Per Joan Miró. Cosmogonies d’un món originari. EDUCACIÓ PREMIADA: Teresa Serra, del CEIP Collaso i Gil .............Per la seva tasca com a mestra d’educació infantil amb nens MENCIÓ ESPECIAL: Rosa Sala Rose...................................Per El misterioso caso alemán. ..................................................................................................i nenes de diversos països i en situacions socioeconòmiques ..................................................................................................desfavorides. MITJANS DE COMUNICACIÓ EN PREMSA ESCRITA Font: Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona. Toni Batllori ...................................................................Pels comentaris gràfics al diari La Vanguardia.